Viquillibres http://ca.wikibooks.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.10alpha first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquillibres Viquillibres Discussió Imatge Imatge Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió 1 5018 2006-06-21T14:53:05Z 81.36.151.243 Redirecting to [[Portada]] #REDIRECT [[Portada]] 2 sysop 1048 2004-08-13T13:00:10Z 24.29.135.164 <table> <tr><td align="right"><a href="/w/wiki.phtml?title=Especial:Allpages&amp;from=Main_Page" title ="Especial:Allpages">Main Page</a></td><td> to </td><td align="left">Main Page</td></tr> </table> 3 5708 2006-07-20T09:43:44Z Jorpicam 86 '''Benvinguts!''' [[Viquillibres]] té la finalitat de posar a la vostra disposició '''llibres de text''' i '''manuals'''. Vegeu la pàgina [[Viquillibres:Estat]] per a més informació. <table cellpadding="0" cellspacing="0" border="0"> <tr valign="top"><th style="background-color: #e2ffe2; border: 2px solid #e2ffe2; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: large;" align="center" width="53%"> ''' Prestatgeria ''' </th> <th>&nbsp;</th> <th style="background-color: #ffe2e2; border: 2px solid #ffe2e2; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: large;" align="center"> ''' Recull ''' </th> </tr> <tr valign="top"> <td style="background-color: #f8fff8; border: 2px solid #e2ffe2; border-top: none; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{desenvolupament}} {{Arts}} {{Idiomes}} {{Ciència i Tecnologia}} {{Ciències Socials}} {{Llar}} {{Oci}} </td> <td> </td> <td style="background: #fff2f2; border: 2px solid #ffe2e2; border-top: 2px; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{Ajuda}} <font style="font-size: 135%">'''Recomanats'''</font> {{Recomanats}} <font style="font-size: 135%">'''Novetats'''</font> {{Novetats}} <font style="font-size: 135%">'''Interessants'''</font> {{Interessants}} <br> <div style="border: 1px solid #dfdfdf; padding: 0 1em 1em 1em; background-color:#f8f8ff;"> <center>'''Sobre Viquillibres'''</center> {{Sobre}} </div> </td> </tr> </table> </div> <br clear="all"> <div style="border: 1px solid #ffc9c9; padding: 0 1em 1em 1em; background-color:#fffff9;"> ===Wikibooks en altres llengües=== {{Wikibooks_llengues}} </div> <div style="border: 1px solid #dfdfdf; padding: 0 1em 1em 1em; background-color:#fefeff;"> ===Projectes germans=== {{Projectes_germans}} </div> <div style="border: solid 1px #afafaf; background: #fffffc; padding: 0.5em;"> {{Donatius}} </div> [[aa:]] [[af:]] [[als:]] [[ar:]] [[as:]] <!--[[ast:]] missing WikiMedia 1.3 support --> [[ay:]] [[az:]] [[be:]] [[bg:]] [[bn:]] [[bo:]] [[bs:]] [[cs:]] [[co:]] [[cs:]] [[cy:]] [[da:]] [[de:]] [[fr:]] [[el:]] [[en:]] [[eo:]] [[es:]] [[et:]] [[eu:]] [[fa:]] [[fi:]] [[fr:]] [[fy:]] [[ga:]] [[gl:]] [[gn:]] [[gu:]] [[he:]] [[hi:]] [[hr:]] [[hy:]] [[ia:]] [[id:]] [[is:]] [[it:]] [[ja:]] [[ka:]] [[kk:]] [[km:]] [[kn:]] [[ko:]] [[ks:]] [[ku:]] [[ky:]] [[la:]] [[ln:]] <!-- missing WikiMedia 1.3 support --> [[lo:]] [[lt:]] [[lv:]] [[hu:]] [[mi:]] [[mk:]] [[ml:]] [[mn:]] [[mr:]] [[ms:]] <!--[[mt:]] missing WikiMedia 1.3 support --> [[my:]] [[na:]] [[nah:]] [[nds:]] [[ne:]] [[nl:]] [[no:]] [[oc:]] [[om:]] [[pa:]] [[pl:]] [[ps:]] [[pt:]] [[qu:]] [[ro:]] [[ru:]] [[si:]] [[sk:]] [[sl:]] [[sq:]] [[sr:]] [[sv:]] [[sw:]] [[ta:]] [[te:]] [[tg:]] [[th:]] [[tk:]] [[tl:]] [[tr:]] [[tt:]] [[ug:]] [[uk:]] [[ur:]] [[uz:]] [[vi:]] [[vo:]] [[xh:]] [[yo:]] <!--[[za:]]--> [[zh:]] [[zu:]] 7 sysop 3355 2005-10-15T20:54:32Z Arturo Reina 11 viquipèdia canviat per viquillibres /* tooltips and access keys */ ta = new Object(); ta['pt-userpage'] = new Array('.','La vostra pàgina d\'usuari.'); ta['pt-anonuserpage'] = new Array('.','La pàgina d\'usuari per la ip que estau editant com'); ta['pt-mytalk'] = new Array('n','La vostra pàgina de discussió.'); ta['pt-anontalk'] = new Array('n','Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip.'); ta['pt-preferences'] = new Array('','Les vostres preferències.'); ta['pt-watchlist'] = new Array('l','La llista de pàgines de les que estau vigilant els canvis.'); ta['pt-mycontris'] = new Array('y','Llista de les vostres contribucions.'); ta['pt-login'] = new Array('o','Us animam a registrar-vos, però no és obligatori.'); ta['pt-anonlogin'] = new Array('o','Us animam a registrar-vos, però no és obligatori.'); ta['pt-logout'] = new Array('o','Tanca la sessió.'); ta['ca-talk'] = new Array('t','Discussió sobre el contingut d\'aquesta pàgina.'); ta['ca-edit'] = new Array('e','Podeu editar aquesta pàgina. S. u. p. previsualitzau abans de desar.'); ta['ca-addsection'] = new Array('+','Afegeix un comentari a aquesta discussió.'); ta['ca-viewsource'] = new Array('e','Aquesta pàgina està protegida. Podeu veure el seu codi font.'); ta['ca-history'] = new Array('h','Versions antigues d\'aquesta pàgina.'); ta['ca-protect'] = new Array('=','Protegeix aquesta pàgina.'); ta['ca-delete'] = new Array('d','Esborra aquesta pàgina.'); ta['ca-undelete'] = new Array('d','Restaura les edicions fetes a aquesta pàgina abans de que fos esborrada.'); ta['ca-move'] = new Array('m','Reanomena aquesta pàgina.'); ta['ca-nomove'] = new Array('','No teniu permís per moure aquesta pàgina.'); ta['ca-watch'] = new Array('w','Afegiu aquesta pàgina al vostre llistat de seguiment.'); ta['ca-unwatch'] = new Array('w','Llevau aquesta pàgina del vostre llistat de seguiment.'); ta['search'] = new Array('f','Cerca aquesta viqui.'); ta['p-logo'] = new Array('','Pàgina principal.'); ta['n-mainpage'] = new Array('z','Visiteu la pàgina principal.'); ta['n-portal'] = new Array('','Sobre el projecte, què podeu fer, on podeu trobar coses.'); ta['n-currentevents'] = new Array('','Per trobar informació general sobre l\'actualitat.'); ta['n-recentchanges'] = new Array('r','La llista de canvis recents a Viquillibres.'); ta['n-randompage'] = new Array('x','Vés a una pàgina aleatòria.'); ta['n-help'] = new Array('','El lloc per esbrinar.'); ta['n-sitesupport'] = new Array('','Feu-nos una donació.'); ta['t-whatlinkshere'] = new Array('j','Llista de totes les pàgines viqui que enllacen ací.'); ta['t-recentchangeslinked'] = new Array('k','Canvis recents a pàgines que enllacen amb aquesta pàgina.'); ta['feed-rss'] = new Array('','RSS feed for this page'); ta['feed-atom'] = new Array('','Atom feed for this page'); ta['t-contributions'] = new Array('','Vegeu la llista de contribucions d\'aquest usuari.'); ta['t-emailuser'] = new Array('','Envia un correu a aquest usuari.'); ta['t-upload'] = new Array('u','Càrrega d\'imatges o altres fitxers.'); ta['t-specialpages'] = new Array('q','Llista de totes les pàgines especials.'); ta['ca-nstab-main'] = new Array('c','Vegeu el contingut de la pàgina.'); ta['ca-nstab-user'] = new Array('c','Vegeu la pàgina de l\'usuari.'); ta['ca-nstab-media'] = new Array('c','View the media page'); ta['ca-nstab-special'] = new Array('','Aquesta pàgina és una pàgina especial, no podeu editar-la.'); ta['ca-nstab-wp'] = new Array('a','View the project page'); ta['ca-nstab-image'] = new Array('c','View the image page'); ta['ca-nstab-mediawiki'] = new Array('c','Vegeu el missatge de sistema.'); ta['ca-nstab-template'] = new Array('c','Vegeu la plantilla.'); ta['ca-nstab-help'] = new Array('c','Vegeu la pàgina d\'ajuda.'); ta['ca-nstab-category'] = new Array('c','Vegeu la pàgina de la categoria.'); 9 sysop 3356 2005-10-15T21:37:25Z Arturo Reina 11 Viquillibres: Quant a Viquillibres 138 sysop 4007 2005-12-29T19:59:26Z Vedranell 12 Actualitat Actualitat 178 sysop 2692 2005-07-23T11:28:01Z Vedranell 12 Edita Edita 517 sysop 2978 2005-08-29T10:45:42Z Vedranell 12 La taverna La taverna 518 sysop 2979 2005-08-29T10:46:41Z Vedranell 12 La taverna de Viquillibres Project:La taverna 656 sysop 6667 2006-12-29T19:21:44Z Romihaitza 111 Blank for the Foundraiser. See [[M:Foundraising]] - please translate it and revert after the foundraiser. 693 sysop 3471 2005-10-29T12:24:16Z Arturo Reina 11 Donacions 695 sysop 3399 2005-10-18T16:29:52Z Arturo Reina 11 {{SITENAME}} 819 sysop 3519 2005-11-05T21:39:39Z Arturo Reina 11 '''Per a carregar arxius a la Viquipèdia:''' # Recomanem que, en general, els fitxers es carreguen a [[Commons:Pàgina principal|Wikimedia Commons]]. Vègeu [[Ajuda: Ús d'imatges]]. # Tot i així, si preferiu fer-lo ací, comproveu que l'arxiu que voleu incloure no estigui ja disponible a [[Especial:Imagelist|Viquillibres]] o al [[Commons:Pàgina principal|projecte commons]]. # Useu el format [[w:JPG|JPG]] per a fotografies, [[w:GIF|GIF]] per animacions, [[w:PNG|PNG]] per altres imatges i [[w:Ogg Vorbis|Ogg Vorbis]] per arxius de so. No carregueu mai imatges amb format [[w:BMP|BMP]]. # Abans de carregar-lo, reanomeneu l'arxiu amb un nom concís, descriptiu i en català, per exemple; ''Torre Eiffiel Paris 2004-03-11.jpg'' enlloc de ''IMG 00192376.jpg''. No és possible canviar el nom de la imatge una vegada s'ha carregat. # Proporcioneu informació detallada sobre la imatge a la casella ''Sumari'', incloent les dades següents; ## '''Significat de la imatge'''; breu descripció, data de l'arxiu, ... ## '''Origen de la imatge'''; direcció web, fotografia pròpia, ... ## '''Llicència de l'arxiu'''; afegint alguna de les etiquetes següents (vegeu [[w:Viquipèdia:Drets d'autor|Drets d'autor]] per a més informació); ##*<code><nowiki>{{</nowiki>GFDL<nowiki>}}</nowiki></code> per a [[w:GFDL|GNU FDL]]. ##*<code><nowiki>{{</nowiki>PD<nowiki>}}</nowiki></code> per a [[w:Domini públic|Domini públic]]. '''Després de carregar l'arxiu:''' *Podeu usar les imatges en els articles amb enllaços com el següent; <code><nowiki>[[Imatge:Arxiu.jpg|thumb|Descripció]]</nowiki></code>, i altres arxius amb enllaços com el següent: <code><nowiki>[[Media:Arxiu.ogg]]</nowiki></code> (vegi [[Ajuda:Ús d'imatges]] per a més informació). <div align=center border=0 cellpadding=6 cellspacing=2 style="border: 3px solid red; background-color: #FFE4E1; margin-top:1em; margin-bottom:1em; padding:3px;"><big>Tots els arxius carregats a la Viquipèdia '''han''' d'estar disponibles sota '''[[w:Viquipèdia:Drets d'autor|llicència lliure]]'''.</big><br /> Si no proporciona informació adequada sobre l'arxiu o no té permís de l'autor per a utilitzar-lo, aquest serà esborrada''' 919 5579 2006-07-09T18:45:42Z Álvaro M 53 * [[/Lliçó 01: Pronunciació|Lliçó 01: Pronunciació]] * [[/Lliçó 02: Frases bàsiques|Lliçó 02: Frases bàsiques]] * [[/Lliçó 03: Complement directe|Lliçó 03: Complement directe]] * [[/Lliçó 04: Adjectius, noms compostos i adverbis|Lliçó 04: Adjectius, noms compostos i adverbis]] * [[/Lliçó 05: Preposicions (I): lon, kepeken, i tawa|Lliçó 05: Preposicions (I): lon, kepeken, i tawa]] * [[/Lliçó 06: Preposicions (i II)|Lliçó 06: Preposicions (i II)]] * [[/Lliçó 07: Negació. Preguntes de sí o no|Lliçó 07: Negació. Preguntes de sí o no]] * [[/Lliçó 08: Gènere, paraules no oficials i ordres|Lliçó 08: Gènere, paraules no oficials i ordres]] * [[/Lliçó 09: Preguntes utilitzant seme|Lliçó 09: Preguntes utilitzant seme]] * [[/Lliçó 10: pi|Lliçó 10: pi]] * [[/Lliçó 11: Conjuncions, temperatura|Lliçó 11: Conjuncions, temperatura]] * [[/Lliçó 12: Colors|Lliçó 12: Colors]] * [[/Lliçó 13: Éssers vius|Lliçó 13: Éssers vius]] * [[/Lliçó 14: El cos|Lliçó 14: El cos]] * [[/Lliçó 15: Números|Lliçó 15: Números]] * [[/Lliçó 16: la|Lliçó 16: la]] * [[/Conclusió|Conclusió]] ---- * [[/Solucionari|Solucionari]] [[en:Toki Pona]] [[ru:Токипона]] 920 1966 2005-03-10T15:24:15Z 80.58.36.44 == Llengua i cultura Catalana == [[Gramàtica catalana]] - [[Lèxic català]] - [[Aprendre catala]] - [[Orígen i procedència del català]] - [[Literatura catalana]] 921 1967 2005-01-12T12:24:26Z 62.57.78.199 == Ciència == 923 5562 2006-07-09T18:16:44Z Álvaro M 53 Canvio al 75%: Hi falta la barra de navegació i arreglar el problema del solucionari <center><font style="font-size: 135%">'''Aprendre idiomes'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Idiomes&action=edit Afegeix]</div> '''Aprendre alemany''' *[[Alemany]] [[Imatge: 25%.png]] '''Aprendre català''' *[[Lèxic català]] [[Imatge: 50%.png]] '''Aprendre llengües de signes''' *[[Llengua de signes valenciana]] [[Imatge: 25%.png]] '''Aprendre idiomes artificials''' *[[Tokipona]] [[Imatge:75%.png]] *[[Ido]] [[Imatge: 25%.png]] 924 2703 2005-07-23T22:20:25Z Arturo Reina 11 Negreta === Literatura === [[Guia de Literatura]] 926 6685 2007-01-21T22:14:38Z Ragezort 116 <center><font style="font-size: 135%">'''Ciència i Tecnologia'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Ci%C3%A8ncia_i_Tecnologia&action=edit Afegeix]</div> '''Matemàtiques''' *[[Les quatre operacions bàsiques]] [[Imatge:25%.png]] *[[Exercicis de matemàtiques]] [[Imatge:00%.png]] *[[Matemàtiques (nivell ESO)]] '''Física''' *[[Cinemàtica]] [[Imatge:100%.png]] *[[So]] [[Imatge:25%.png]] '''Astronomia''' *[[El sistema solar]] [[Imatge:25%.png]] '''Informàtica''' *[[GNU/LINUX per usuaris]] [[Imatge:25%.png]] *[[El Com es fa de l'APT]] [[Imatge:100%.png]] *[[Blender 3d: novell a professional]] [[Imatge:50%.png]] *[[PHP]] [[Imatge:25%.png]] *[[PHP-NUKE]] [[Imatge:25%.png]] *[[Llenguatge html]] [[Imatge:25%.png]] *[[DarkBASIC Professional]] [[Imatge:00%.png]] *[[Compres "on-line"]] [[Imatge:100%.png]] *[[Servidor web Ubuntu GNU/Linux]] [[Imatge:00%.png]] *[[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] [[Imatge:00%.png]] *[[Adobe Photoshop]] [[Imatge:00%.png]] *[[3D Studio Max]] [[Imatge:00%.png]] *[[Mozilla Firefox]] [[Imatge:00%.png]] *[[Cherokee]] [[Imatge:00%.png]] '''Ingenieria''' *[[Ciencia dels Materials]] [[Imatge:00%.png]] 927 4932 2006-06-12T10:04:56Z 87.219.164.91 928 1973 2005-01-12T12:41:56Z 62.57.78.199 == Economia i societat == 929 3868 2005-12-18T22:00:27Z 83.55.196.198 <center><font style="font-size: 135%">'''Art i Literatura'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Arts&action=edit Afegeix]</div> '''Literatura''' *[[Guia de Literatura]] [[Imatge:25%.png]] '''Fotografia''' *[[Apunts de fotografia]] [[Imatge:00%.png]] 930 1975 2005-01-12T12:43:23Z 62.57.78.199 ==Llibres docents== 931 2683 2005-07-22T20:28:43Z Arturo Reina 11 ==Miscelània== [[Receptes de cuina]] [[Escacs]] 932 2695 2005-07-23T11:42:06Z Vedranell 12 /* Com es fa */ [[El Com es fa de l'APT]] ==Com es fa== [[El Com es fa de l'APT]] 933 4989 2006-06-20T08:23:10Z 87.219.181.75 La [[W:Wikimedia|Fundació Wikimedia]] és una organització sense ànim de lucre que manté la Viquipèdia i altres projectes multilingües i de contingut lliure: {| align="center" cellpadding="2" width="100%" style="text-align:left" | [[Image:Wikipedia-logo.png|35px|Viquipèdia]] | [[w:Portada|'''La Viquipèdia''']]<br/>L'enclopèdia lliure | [[Image:Commons-logo.svg|35px|Wikicommons]] | [[commons:Pàgina principal|'''Wikicommons''']]<br/>Dipòsit multimèdia | [[Image:Wikimedia-logo.svg|35px|Meta]] | [[m:ca/Portada|'''Meta''']]<br/>Coordinació dels projectes Wikimedia | [[Image:Wiktionary-logo-en.png|35px|Viccionari]] | [[wikt:|'''Viccionari''']]<br/>Diccionari i tesaurus |- | [[Image:Wikiquote-logo.svg|35px|Wikiquote]] | [[q:|'''Wikiquote''']]<br/>Col·lecció de cites | [[Image:Wikisource-logo.png|35px|Wikisource]] | [[s:|'''Viquitexts''']]<br/>Documents lliures | [[Image:Wikispecies-logo.png|35px|Wikispecies]] | [[wikispecies:|'''Wikispecies''']]<br/>Directori d'espècies | [[Image:Wikinews-logo.png|35px|Wikinews]] | [[n: | '''Viquinotícies''']]<br/>Notícies |} 934 1979 2005-01-12T20:13:27Z Jpcman 5 Si creieu que la Viquipèdia o els seus projectes germans són útils considereu la possibilitat de [http://wikimediafoundation.org/fundraising fer una donació]. Les donacions es canalitzen principalment per als [[m:Wikimedia servers|servidors]]. L'ample de banda i hostetjament és donat per [http://bomis.com Bomis.com]. 940 4260 2006-02-08T14:25:11Z Aljullu 42 {{fora|És publicitat|--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 14:25, 8 feb 2006 (UTC)|}} [http://www.lernu.net/lernu.php?lingvo=ca Lernu.net] 944 3695 2005-11-29T18:58:58Z Martorell 14 /* Frustració */ {{taverna}} ==Nivell C de català== Hola. Penso que hi ha un viquillibre que podria ser útil: com aconseguir un nivell C de català, o remarques per als catalanoparlants. Podria ser una guia per a escriure bé a la viquipèdia, material complementari per aqquells que necessitem acreditar un domini de la llengua o un complement per a estrangers que es podria anar traduint a altres llengües. Si creeu l'índex, em comprometo a anar contribuint. Veig que aquest projecte està bastant aturat, amb només dos petits viquillibres, així que intentaré donar-li una embrenzida :-)--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:49 25 mai, 2005 (UTC) {{benvinguda}} ==<nowiki>{{benvinguda}}</nowiki>== He creat la plantilla benvinguda... a veure si et sembla bé, és molt semblant a la de la Viquipèdia. Evidentment, canvia tot el que vulguis :) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:55 29 mai, 2005 (UTC) Trobo que està fantàstic. Ara mateix posso el missatge de benvinguda a tots els usuaris, perque sapiguen al menys que s'està fent alguna cosa aquí.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:33 30 mai, 2005 (UTC) :Gràcies per la feina de donar la benvinguda a tots els usuaris i per l'empenta que estàs donant al projecte. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 18:27 1 jun, 2005 (UTC) == Triem dos administradors nous per a Viquillibres? == Bé, es veu que no hi ha cap administrador a Viquillibres. Que n'hi han gaire usuaris que contribueixen en català a viquillibres?. Haurem de fer-hi una votació per dos administradors. Ens sembla bé dos admins?. Els que heu estat contribuint sovint a Viquillibres, no teniu compte d'usuari encara, i que pugueu estar interessats en ser admins, vos recomane que en doneu d'alta d'un compte. La responsabilitat de ser administrador no implica una autoritat especial ni més autoritat que la resta dels usuaris, només són persones autoritzades a executar dos o tres operacions especials reservades, com ara blocar pàgines, IP's, editar pàgines prèviament bloquejades, i poca cosa més. No obstant això, és necessària l'existència d'algun administrador per a evitar vandalismes reiterats o guerres d'edicions. --[[w:ca:Usuari:Martorell|Joanot Martorell]] <font size="+2">[[w:ca:Usuari_Discussió:Martorell|&#9993;]]</font> 16:32 28 jun, 2005 (UTC) Totalment d'acord.Jo deixaria dues setmanes per tal que tothom interessat digués la seva i després fem votacions--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 17:03 28 jun, 2005 (UTC) ==Votacions per a dos nous administradors== Per ordre alfabètic, aquests són els usuaris registrats que col·laboren habitualment (és un dir). Voteu-ne dos: '''[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]]''' (4 vots) *--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:08 28 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:23 29 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Joanjoc|Joanjoc]] 15:26 29 jun, 2005 (UTC). Endavant !! :-) *--[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 15:29 4 jul, 2005 (UTC) '''[[Usuari:Vedranell|Vedranell]]''' (4 vots) *--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:08 28 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:23 29 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Joanjoc|Joanjoc]] 15:26 29 jun, 2005 (UTC). Endavant !! :-) *--[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 07:28 5 jul, 2005 (UTC) He creat la pàgina [[Viquillibres:Administradors]]--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:14 14 jul, 2005 (UTC) He deixat un missatge per registrar els administradors--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:33 14 jul, 2005 (UTC) ==Categories== Si això comença a rutllar, caldria que ens posèssim amb la questió categories --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 09:30 29 jun, 2005 (UTC) Ara que això ja rutlla bé, em poso en marxa amb les categories, abans de que creixem i tot es torni més complicat :) A la meva pàgina personal estic fent un arbre de com haurien de ser les categories.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 15:13 23 set, 2005 (UTC) ==Animalades== He copiat això de la bandera nazi al meu cataleg de bestieses. Si es torna repetir propòs posar la portada a una plantilla. Plàcid [[Usuari:80.58.40.172|80.58.40.172]] 21:38 4 jul, 2005 (UTC) ==Organització dels viquillibres== Copio això desde la meva discussió perque crec que interessarà a tothom: "Com agrupar les diferents seccions dels llibres. Ara per ara, receptes de cuina està fet d'una manera (totes les receptes en pàgines diferents) i lèxic català fet d'una altra (cada pàgina dins una categoria). Jo proposo agrupar un llibre en sub-pàgines. D'aquesta manera, es crea automàticament un enllaç a la part superior que torna al Viquillibre. Per exemple, a http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Receptes_de_cuina/Gaspatxo&redirect=no a dalt hi ha un enllaç que torna a < Receptes de cuina." Ho he provat amb el [[lèxic català]], i realment funciona. Hauriem de possar un tutorial, a la manera d'un llibre d'estil per explicar-ho.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:15 20 jul, 2005 (UTC) == Tasques pendents i APT HOWTO == Potser podriem obrir una llista de tasques pendents. He vist que altres Viquillibres la tenen i potser ens és útil. Per altra banda, si ningú s'hi oposa, per a l'apartar COM ES FA podriem posar aquest document [http://www.debian.org/doc/manuals/apt-howto/index.ca.html] que és GFDL. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 20:35 21 jul, 2005 (UTC) :A mi em sembla bé, però on diu que aquest document és GFDL? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:50 22 jul, 2005 (UTC) ::A la pàgina inicial mateix, just després de RESUM, hi diu: ''Aquest manual està llicenciat sota els termes de la FDL de GNU (Free Documentation License "Llicència de documentació lliure"). Ha estat escrit amb l'esperança de que siga d'utilitat per a la comunitat però ve sense cap garantia, useu-lo sota el vostre propi risc.'' (Dins de NOTA DE COPYRIGHT) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:18 23 jul, 2005 (UTC) Crec que un índex ajuda a crear viquillibres, aniré fent contribucions en aquest sentit de tant en tant (i també omplitn els apartats de l'índex, és clar, jeje ==repartir== Si ens repartim els articles de la guia de literatura, em comprometo a fer-ne algun, us animeu?? pengeu propostes a la plana de discussió corresponent. Els llibres progressaran més ràpid si posem "deures" perquè sembla que no hi ha gaure interès o que sembla una cosa massa feixuga fer un llibre sencer (no en canvi un subapartat) :No és mala idea, el problema es que som pocs, i repartir la feina suposaria comprometre's a fer una feina, i cal tenir temps... Podem anar a fent tranquilament. :Podries registrar-te com a usuari? Tant se val les contribucions que després fàgis, siguin les que siguin, com a usuari registrat ens podrem comunicar més fàcilment amb tu. I només et demana un nom d'usuari i una adreça de correu electrònic. :--[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:09 31 jul, 2005 (UTC) == Diferenciació de WikiSource == Trobo que no és prou clara (sobretot amb els noms) la finalitat de cadascun dels 2 projectes: ''' ''llibres'' ''' (books) i ''' ''font'' ''' (source). --[[Usuari:Libero|Libero]] 20:07 19 ago, 2005 (UTC) :A '''llibres''' hi ha manuals escrits pels propis viquipedistes; mentre que '''source''' es refereix a documents, que si ve son de domini públic o lliure distribució, no poden ser modificats per la própia naturalesa del document, com la declaració dels drets humans o cançons. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:31 19 ago, 2005 (UTC) ==Viquillibres:La Taverna== Algú sap com es canvia el nom de Wikibooks:Community Portal a Viquillibres:La Taverna? És suficient amb canviar el nom de la plana? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:33 19 ago, 2005 (UTC) == De "Community portal" a "La taverna". De "Wikibooks" a "Viquillibres"? == Ja he canviat el nom "Community portal" per "La taverna". Podriem obir una votació per decidir si mantenim en nom Wikibooks o utilitzem Viquillibres o un altre que es proposi?--[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:07 29 ago, 2005 (UTC) Jo modificaría el nom a Viquillibres. Suposo que lo més correcte seria posar un anunci a la portada y obrir les votacions. Fem les votacions directament a la taverna o a una pagina específica? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:37 29 ago, 2005 (UTC) :Hola Arturo :) :Podriem posar un anunci a la portada i fer una votació, però deixant uns dies de marge perquè tothom qui vulgui pugui fer la seva proposta de nom. Què us sembla? La votació jo la faria en una pàgina diferent enllaçada a una altrta de l'estil de "Presa de decissions" de la Viquipèdia. D'aquesta forma tothom qui vulgui trobar com es va desenvolupar una votació podrà fer-ho de manera senzilla. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 16:14 29 ago, 2005 (UTC) == Viquillibre alemany == Gràcies Arturo. Estic creant un nou viquillibre, bé traduint-lo de l'anglès. Es tracta d'un llibre per a aprendre alemany i l'estic traient de la pàgina anglesa. Aquesta feina és un poc engorrosa i m'agradaria que algú m'ajudés, algú que tinga alguna idea d'alemany. L'enllaç directe a la pàgina anglesa és [http://en.wikibooks.org/wiki/German aquesta]. Si et veus amb cor de fer-ho amb mi, t'estaré prou agraït i quan més s'hi sumen millor. Gràcies i Adéu-siau.--[[Usuari:Pepetps|Pepetps]] 16:44 6 set, 2005 (UTC) == Votacions pel nou nom == Hola. Que en fem de les votacions? Ja fa dies que no hi vota ningú. Fins quan les mantenim? Una altra pregunta: Són vàlids, els vots d'usuaris no registrats? --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:21 25 set, 2005 (UTC) :Mmmm, jo crec que podríem posar un anunci de que donem una setmana més, per no tancar la votació sense previ avís. Com que és una qüestió més estètica que altra cosa, no hi ha cap presa. En quant al vot dels usuaris no registrats no vaig caure a posar cap condició d'estar o no estar registrat. De totes maneres, donat que tothom a votat per la segona opció, no es una qüestió decisiva. Suposo que són vàlids, tenint en compte que podríem posar-nos en contacte amb ells a través de la Viquipèdia perquè es registressin si ens poséssim molt estrictes. Si que consideraria nul el vot de 62.175.93.60 que no s'ha identificat.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:21 25 set, 2005 (UTC) == Wikibooks al Vilaweb == Wikibooks surt avui al [http://www.vilaweb.com Vilaweb]: [http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1547293 (llegiu la notícia)] --[[Usuari:147.83.87.254|147.83.87.254]] 14:00 3 oct, 2005 (UTC) == Nom escollit == Definitivament el projecte es dirà Viquillibres. Ara hauriem d'anar canviant els noms de les planes per passar de Wikibooks a Viquillibres. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:32 10 oct, 2005 (UTC) Després d'haver decidit canviar el nom a Viquillibres, no sé com fer-ho. Als MediaWikis sempre apareix SITENAME, i aquest SITENAME és wikibooks. Algú sap com canviar-ho?--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:51 15 oct, 2005 (UTC) ==Frustració== Després d'un munt d'intents no he aconseguit canviar el nom a Viquillibres. Estic començant a pensar en simplement deixar el projecte com a Wikibooks. El cas es que totes les pàgines propies del projecte han de començar amb el nom correcte per tal de que això rutlli. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 10:32, 29 nov 2005 (UTC) : Estic buscant info a [[:meta:]] a vore què hi trobe. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 10:53, 29 nov 2005 (UTC) : Els he enviat l'[http://bugzilla.wikimedia.org/show_bug.cgi?id=4109 avís de canvi] de nom al lloc de http://bugzilla.wikimedia.org/ . Esperem que no triguen gaire. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:19, 29 nov 2005 (UTC) : Em sembla que ja funciona, mireu què ix si hi escriuim <code><nowiki>{{SITENAME}}</nowiki></code>: {{SITENAME}}. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 18:58, 29 nov 2005 (UTC) 946 3388 2005-10-18T15:40:43Z Arturo Reina 11 La '''cinemàtica''' és la branca de la '''mecànica clàssica''' que estudia el '''moviment''' dels cossos sense tenir en compte les seves causes. ==Índex:== *[[Cinemàtica/Magnituds físiques bàsiques|Magnituds físiques bàsiques de la cinemàtica]] *[[Cinemàtica/Conceptes bàsics|Conceptes bàsics de la cinemàtica]] *[[Cinemàtica/Magnituds físiques secundàries|Magnituds físiques secundàries en la cinemàtica]] *[[Cinemàtica/Models cinemàtics|Models cinemàtics]] [[Categoria:Física]] 947 4912 2006-06-07T17:07:45Z 83.59.220.19 {{navegar|llibre=Cinemàtica |actual=Magnituds físiques bàsiques |anterior=Portada |següent=Conceptes bàsics }} La cinemàtica treballa amb dues magnituds físiques físiques bàsiques: el temps i l'espai. ==El temps== El '''temps''' és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps es l'escala en que aquests esdeveniments tenen lloc. Podem percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments. La unitat de temps del Sistema Internacional és el '''segon'''. El sistema d'hores i minuts utilitzat habitualment en la vida quotidiana es basa en el segon: un minut són 60 segons, i una hora 60 minuts. A un altre nivell, el calendari s'estructura en dies, mesos, i anys. La precisió en la mesura del temps ha anat augmentat amb els avanços tecnològics. Avui en dia, hi ha rellotges basats en certes propietats atòmiques que tenen una precisió enorme. ==L'espai== L'espai és el conjunt de totes les posicions posibles. La seva unitat en el sistema internacional és el '''metre''', tot i que s'acostumen a utilitzar altres unitats múltiples com el kilòmetre, o altres tipus provinent d'altres sistemes com la polzada. 949 1993 2005-05-25T13:47:05Z Arturo Reina 11 Cinemàtica: Portada moved to Cinemàtica #REDIRECT [[Cinemàtica]] 950 2666 2005-07-21T19:54:10Z Vedranell 12 Esmenat error {{navegar|llibre=Cinemàtica |actual=Conceptes bàsics |anterior=Magnituds físiques bàsiques |següent=Magnituds físiques secundàries }} ==Sistema de referència== [[Imatge:eixos.jpg|thumb|right|250px|Eixos emprats habitualment a matemàtiques]] En cinemàtica, un '''sistema de referència''' es un conjunt de convencions per poder mesurar la posició d'un objecte en el temps i l'espai, que en la mecànica clàssica són magnituds infinites. El primer element és el punt de referència. Consisteix en un punt escollit arbitràriament, pertanyent a un objecte físic, a partir del qual es prenen totes les mesures. El segon element són els eixos de coordenades. Els eixos de coordenades tenen com origen el punt de referència, i serveixen per determinar la direcció i el sentit d'el cos en moviment. Quan l'objecte es mou en línia recta, només fa falta un eix. Quan es mou per un pla fan falta dos eixos. Per moviments en l'espai, s'empren tres eixos. Els eixos de coordenades més emprats són els eixos usuals a les matemàtiques, anomenats '''(x,y,z)''', on l'eix '''x''' és horitzontal, positiu cap a la dreta i negatiu cap a l'esquerra; l'eix '''y''' es vertical, positiu cap amunt i negatiu cap avall; i l'eix '''z''' mesura la profunditat, positiu quan s'apropa i negatiu quan s'allunya. Quan s'estudien moviments respecte a la superfície de la Terra, s'acostuma a fer passar l'eix '''y''' o l'eix '''z''' pel centre de la Terra, amb l'origen de coordenades situat a la superfície. El tercer element és l'origen en el temps, un instant a partir del qual es mesura el temps. Aquest instant acostuma a coincidir amb un succés concret, com el naixement de Crist que s'empra com origen al calendari cristià. En cinemàtica l'origen temporal coincideix moltes vegades amb l'inici del moviment que s'estudia. Aquests tres elements: punt de referència, eixos de coordenades i origen temporal, formen el sistema de referència. Però per poder emprar un sistema de referència calen unes unitats de mesura que ens serveixin per quantificar. Les unitats són convencionals, i es defineixen agafant com a referència elements físicament constants. A un conjunt d'unitats i les seves relacions se l'anomena sistema d'unitats. En el Sistema Internacional d'Unitats o S.I., s'empra el metre com unitat de l'espai i el segon com unitat del temps. El sistema de referència depèn del model físic que s'estudia i s'escull de manera que faci l'estudi més fàcil. Els resultats finals són independents del sistema escollit. A vegades convé emprar diferents sistemes pel mateix problema. ==Moviment== El '''moviment''' és un procés pel qual, almenys un dels elements del sistema que es considera, canvia de posició en l'espai. Tot cos en moviment descriu una trajectòria. ==Trajectòria== [[Imatge:trajectòria.jpg|thumb|right|250px|Trajectòria parabòlica]] La trajectòria és el conjunt de totes les posicions per les quals passa un cos en moviment. Matemàticament si tenim definida la posició en funció del temps: :<math>\mathbf{x} = f(\mathbf{t})</math> :<math>\mathbf{y} = g(\mathbf{t})</math> :<math>\mathbf{z} = h(\mathbf{t})</math> s'aïlla <math>\mathbf{t}</math> a qualsevol de les tres expressions: :<math>\mathbf{t} = g^{-1}(\mathbf{y})</math> Les altres dues expressions es defineixen en funció d'aquesta: :<math>\mathbf{x} = f(g^{-1}(\mathbf{y}))</math> :<math>\mathbf{z} = h(g^{-1}(\mathbf{y}))</math> Com que tenim dues equacions en un espai tridimensional, aquest conjunt té un grau de llibertat, i per tant defineix una línia, que serà la trajectòria del cos en l'espai. Segons la mecànica clàssica la trajectòria d'un cos puntual sempre serà una línia contínua. La física moderna, però, ha trobat situacions on això no ocorre. Per exemple, la trajectòria d'un electró dins d'un àtom és probabilística, i correspon a un volum. 951 2667 2005-07-21T19:55:47Z Vedranell 12 Canviats els enllaços de navegació anteriors a la nova barra de navegació {{navegar|llibre=Cinemàtica |actual=Magnituds físiques secundàries |anterior=Conceptes bàsics |següent=Models cinemàtics }} ==Desplaçament== Si un mòbil passa d'una posició inicial <math>\mathbf{x}_0</math> a una posició final <math>\mathbf{x}_f</math>, es diu que el mòbil s'ha desplaçat. Es defineix com a vector '''desplaçament''' <math>\Delta_x</math>, al vector que uneix <math>\mathbf{x}_0</math> amb <math>\mathbf{x}_f</math>. :<math>\Delta_x=\mathbf{x}_f-\mathbf{x}_0</math> Si |<math>\Delta_x</math>|=0, significa que no s'ha produït desplaçament (tot i que pot haver-se produït moviment). Quan el [[moviment]] es produeix en una línia, el desplaçament es pot representar amb un escalar. Un valor positiu indica un desplaçament cap a la dreta, i un valor negatiu, un desplaçament cap a la esquerra. ==Velocitat== La '''velocitat''' és una mesura vectorial del moviment d'un mòbil, incloent la direcció d'aquest moviment. Es defineix com el quocient entre el vector desplaçament i el temps que ha trigat el cos en realitzar el desplaçament. En el llenguatge quotidià, ''velocitat'' se sol referir a l'escalar de la velocitat ''física'', o velocitat lineal, que considera només la ''intensitat'' del moviment, però no la seva direcció. En el SI s'usa la unitat derivada metre per segon (m/s) per a mesura-la. La '''velocitat mitjana''' <math>\vec \mathbf{v_m}</math> d'un cos que sofreix un desplaçament <math>\Delta \vec \mathbf{x}</math> en un període de temps <math>\Delta \mathbf{t}</math> es pot calcular amb la següent equació: <math>\vec \mathbf{v_m}=\frac{\Delta \vec \mathbf{x}}{\Delta \mathbf{t}} </math> La '''velocitat instantània''' <math>\vec \mathbf{v}</math> d'un objecte es refereix a la velocitat en un punt i un moment determinats. Per calcular-la s'agafen períodes de temps molt petits. Quan el moviment es rectilini, es pot calcular a partir de la derivada següent: <math>\mathbf{v}=\frac{d\mathbf{x}}{d\mathbf{t}}</math> Si utilitzem coordenades polars per descriure un moviment, apareix el concepte de '''velocitat angular''', <math>\omega</math>. Es defineix com la variació que sofreix la variació de la coordenada [[angle]],<math>\mathbf{\phi}</math>, en funció del temps. <math>\omega=\frac{\Delta\phi}{\Delta \mathbf{t}}</math> Un objecte sense moviment en el sistema de referència tindrà velocitat 0. ==Acceleració== L' '''acceleració''' és una magnitud física que ens indica com canvia la velocitat d'un cos que es mou en relació amb el temps. Es defineix com acceleració el quocient entre la diferència del vector velocitat i el període de temps transcorregut. Per calcular '''l'acceleració mitjana''' d'un moviment, o quan l'acceleració és constant, s'utilitza la següent formula: :<math>\vec \mathbf{a}=\frac{\vec \mathbf{v_f}-\vec \mathbf{v_o}}{\mathbf{t_f-t_o}}=\frac{\Delta \vec \mathbf{v}}{\Delta \mathbf{t}}</math> '''L'acceleració instantània''', es calcula emprant períodes de temps molt petits. Quan es tracta de moviments rectilinis, es calcula com la derivada de la funció velocitat respecte del temps: :<math> \mathbf{a} = \frac{d\mathbf{v}}{dt} </math> ===Acceleració centrípeta=== '''L'acceleració centrípeta''' és un cas especial d'acceleració que es dona en els moviments circulars. Sempre és perpendicular a la direcció del moviment, i té la propietat de canviar la direcció del vector velocitat sense variar el seu mòdul. Si un cos es mou seguint una trajectòria circular de radi <math>\mathbf{r}</math> amb una velocitat lineal <math>\mathbf{v}</math>, es calcula amb la següent formula: :<math>\mathbf{a_c}=\frac {\mathbf{v^2}}{\mathbf{r}}</math> Amb la velocitat angular, <math>\mathbf{\omega}</math>, s'utilitza: :<math>\mathbf{a_c}= \mathbf{\omega^2}\mathbf{r}</math> 952 2670 2005-07-21T20:01:43Z Vedranell 12 Esmenat error {{navegar|llibre=Cinemàtica |actual=Models cinemàtics |anterior=Magnituds físiques secundàries |següent=Portada }} A continuació hi ha un recull dels models de moviment més habitualment utilitzats. ==Moviments rectilinis== Un '''moviment rectilini''' és aquell moviment on el cos que es mou té una trajectòria rectilínia. ===Moviment rectilini uniforme=== Es aquell moviment rectilini que es produeix quan el cos es mou amb velocitat constant. Es formula de la següent manera: :<math>\mathbf{x}=\mathbf{x_0}+\mathbf{v}\cdot\mathbf{t}</math> :<math>\mathbf{v}=constant</math> :<math>\mathbf{a}=0</math> ===Moviment rectilini uniformement accelerat=== Es aquell moviment rectilini on la velocitat varia constantment, o sigui, existeix una acceleració constant diferent de 0. Les fórmules bàsiques són: :<math>\mathbf{x}=\mathbf{x_0}+\mathbf{v_0}\cdot\mathbf{t}+\frac{\mathbf{a}\cdot \mathbf{t^2}}{2}</math> :<math>\mathbf{v}=\mathbf{v_0}+\mathbf{a} \cdot \mathbf{t}</math> :<math>\mathbf{a}=constant</math> A més, resulta molt útil aquesta: :<math>\mathbf{v_f}^2-\mathbf{v_o}^2=2\cdot\mathbf{a}\cdot\Delta\mathbf{x}^2</math> ====Cas particular de la caiguda lliure==== Es considera caiguda lliure al model de moviment on un cos cau a causa de l'acció de la gravetat. L'acceleració en aquest cas és l'acceleració de la gravetat, en la superfície de la Terra g=-9.81 m/s². No es té en compte la fricció de l'aire ni les variacions que sofreix la gravetat en la superfície de la Terra. S'acostuma a agafar com a sistema de referència aquell que consisteix en una línia vertical on cap amunt es considera positiu, i cap avall negatiu. D'aquesta manera un cos que baixa té un desplaçament negatiu, i un que puja té un desplaçament positiu. En aquest sistema és important agafar l'acceleració amb valor negatiu. Si prenem h com alçada, les fórmules resulten: :<math>\mathbf{h}=\mathbf{h_0}+\mathbf{v_0}\cdot\mathbf{t}+\frac{\mathbf{g}\cdot \mathbf{t^2}}{2}</math> :<math>\mathbf{v}=\mathbf{v_0}+\mathbf{g} \cdot \mathbf{t}</math> :<math>\mathbf{g}=-9.81 m/s^2</math> :<math>\mathbf{v_f}^2-\mathbf{v_o}^2=2\cdot\mathbf{g}\cdot\Delta\mathbf{h}^2</math> A cinemàtica, s'anomena '''moviment harmònic''' a aquell moviment on un cos passa periòdicament pels mateixos punts de la seva trajectòria. ===Moviment harmònic simple=== [[Imatge:moviment_harmònic.jpg|right|250px|Relació entre el moviment circular i el moviment harmònic]] Quan el període d'un moviment harmònic es constant, s'anomena '''moviment harmònic simple'''. La seva formulació és la següent: :<math>\mathbf{x}=\mathbf{x}_0+\mathbf{A}\cdot sin(\phi_0+\omega\cdot\mathbf{t})</math> :<math>\mathbf{v}=\mathbf{A}\cdot \omega \cdot cos(\phi_0+\omega\cdot\mathbf{t})</math> :<math>\mathbf{a}=-\mathbf{A}\cdot \omega^2 \cdot sin(\phi_0+\omega\cdot\mathbf{t})</math> On <math>\mathbf{A}</math> és l'amplada de l'oscil·lació. Es defineix com [[freqüència]], <math>\mathbf{f}</math>, el nombre d'oscil·lacions que fa el cos en un temps determinat. El [[període]], <math>\mathbf{T}</math>, és l'invers de la freqüència, i es defineix com el temps que triga el cos en fer una oscil·lació. :<math>\mathbf{T}=\frac{1}{\mathbf{f}}</math> Existeix una correspondència entre el moviment circular i el moviment harmònic simple. Si formulem un moviment circular uniforme en coodenades rectangulars, el resultat és el següent: :<math>\mathbf{x}=\mathbf{r}\cdot cos(\phi_0+\omega\cdot\mathbf{t})</math> :<math>\mathbf{y}=\mathbf{r}\cdot sin(\phi_0+\omega\cdot\mathbf{t})</math> Les dues coordenades mirades separadament, es corresponen a un moviment harmònic simple. De la mateixa manera és pot considerar qualsevol moviment harmònic simple generat per un moviment circular uniforme, del qual només es té en compte una coordenada. La velocitat angular, <math>\omega</math>, i l'angle inicial,<math>\phi_0</math>, corresponen a aquest hipotètic moviment circular. ==Moviments en el pla== ===Moviment circular=== [[Imatge:moviment_circular.jpg|right|250px|Esquema d'un moviment circular]] Un moviment circular es un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular. ===Moviment circular uniforme=== Moviment on el cos que es mou té trajectoria circular i porta una velocitat angular constant. La formulació d'aquest moviment es dona en coordenades polars. Donat un angle inicial <math>\phi _0</math> i una velocitat angular <math>\omega</math>: <math> \phi=\phi _0+\omega\cdot\mathbf{t}</math> Relacionats amb la velocitat angular, s'acostumen a emprar dos conceptes en aquest model: *Freqüència, <math> \mathbf{f} </math>, definida com la quantitat de voltes que es fan en un temps determinat. :<math>\mathbf{f}=\frac{\omega}{2\cdot \pi}</math> *Període, <math> \mathbf{T} </math>, definit com el temps que triga el cos en fer una volta sencera. :<math>\mathbf{T}=\frac{1}{\mathbf{f}}</math> Les magnituds angulars es relacionen amb les magnituds lineals tal com segueix: *La longitud, <math>\mathbf{l}</math> , d'un arc determinat per un angle <math>\phi</math>, ve donada per: :<math>\mathbf{l}=\phi\cdot \mathbf{r}</math> *La velocitat lineal d'un cos en moviment circular ve donada per: :<math>\mathbf{v_l} = \omega\cdot \mathbf{r}</math> *La distància recorreguda per un cos en moviment circular és: :<math>d=\omega\cdot \mathbf{t \cdot r}</math> *En tot moviment circular apareix una acceleració centrípeta que va variant la direcció del cos en moviment. :<math>\mathbf{a_c}=\omega^2\cdot\mathbf{r}</math> L'acceleració centrípeta es perpendicular al vector velocitat, apuntant cap al centre de la trajectòria circular. ===Tir parabòlic=== [[Imatge:tir parabòlic.jpg|right|250px|Esquema d'un tir parabòlic.]] El '''tir parabòlic''' és un model de moviment, que estudia com es mou un cos llançat sota els efectes de la gravetat. El cos descriu llavors una trajectòria parabòlica. En aquest model s'utilitza un sistema de referència on l'eix '''x''' és horitzontal i l'eix '''y''' és vertical. L'origen del sistema es situa en el punt de llançament. S'utilitzen coordenades rectangulars. El moviment es modelitza com la composició de dos moviments rectilinis, un per cada coordenada. La coordenada '''x''' només es mou per l'acció de la velocitat inicial i per tant serà un moviment rectilini uniforme. La coordenada '''y''' sofreix l'acció de la gravetat i és un moviment rectilini uniformement accelerat. Es considera que el cos es llança a una velocitat inicial <math>\mathbf{v_0}</math> i amb un angle <math>\phi</math> concret. Les velocitats del cos en les components '''x''' i '''y''' es troben com segueix: :<math>\mathbf{v_{0x}}=\mathbf{v_0} \cdot cos \phi</math> :<math>\mathbf{v_{0y}}=\mathbf{v_0} \cdot sin\phi</math> Les components <math>\mathbf{v_{0x}}</math> i <math>\mathbf{v_{0y}}</math>, compleixen la propietat: :<math>\mathbf{v_0}^2=\mathbf{v_{0x}}^2+\mathbf{v_{0y}}^2</math> La posició del cos en moviment es troba amb les dues expressions: :<math>\mathbf{x}=\mathbf{v_{0x}} \cdot \mathbf{t}</math> :<math>\mathbf{y}=\mathbf{v_{0y}} \cdot \mathbf{t} -\frac{\mathbf{g}\mathbf{t}^2}{2}</math> S'agafa el valor absolut de l'acceleració de la gravetat,<math>\mathbf{g}=9.8m/s^2</math>,per simplificar. Amb aquestes dues expressions podem trobar l'equació de la trajectòria: :<math>\mathbf{y}=\frac{\mathbf{v_{0y}}}{\mathbf{v_{0x}}}\cdot \mathbf{x}-\frac {\mathbf{g}}{2\mathbf{v_0x}^2}\cdot \mathbf{x}^2</math> Dues dades que es calculen habitualment en tir parabòlic són l''''abast''' i l''''altura màxima'''. L'abast és la distància horitzontal recorreguda pel cos quan torna a tenir alçada 0. Per calcular-ho es substitueix per 0 la '''y''' a l'equació de trajectòria: :<math>0=\frac{\mathbf{v_{0y}}}{\mathbf{v_{0x}}}\cdot \mathbf{x}-\frac {\mathbf{g}}{2\mathbf{v_0x}^2}\cdot \mathbf{x}^2</math> D'on s'extreu que <math>\Delta\mathbf{x}</math> pot ser 0 (punt de sortida) o ser: :<math>\Delta \mathbf{x}=\frac{\mathbf{v_{0x}}\cdot\mathbf{v_{0y}}}{\mathbf{g}}</math> Aquest valor correspon a l'abast. L'alçada màxima és el màxim valor que agafa la coordenada '''y'''. Quan el cos arriba a l'alçada màxima la velocitat vertical és nul·la. La velocitat vertical segueix la següent expressió: :<math>\mathbf{v_y}=\mathbf{v_{0y}}-\mathbf{g}\cdot\mathbf{t}</math> Si substituim <math>\mathbf{v_y}</math> per 0 i aillem <math>\mathbf{t}</math> :<math>\mathbf{t}=\frac{\mathbf{v_{0y}}}{\mathbf{g}}</math> Substituint t a l'equació de l'alçada i simplificant, s'arriba a que l'alçada màxima és: :<math>\mathbf{y_{max}}=\frac{\mathbf{v_{0y}}^2}{2\mathbf{g}}</math> 953 3282 2005-09-26T15:57:22Z Arturo Reina 11 <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Recomanats&action=edit Edita]</div> [[Image:Tomaten_im_Supermarktregal.jpg|none|150px|Tomàquet]] *[[Receptes de cuina]] *[[Toki pona]] 954 1998 2005-05-27T10:54:09Z Arturo Reina 11 '''Viquillibres''' (Wikibooks) és un projecte de [[w:Wikimedia|Wikimedia]] per crear, gràcies a la cooperació, llibres de text, tutorials, manuals d'aprenentatge i altres tipus similars de llibres que no són de ficció. En aquests moments el projecte és molt petit, per això necessitem la col·laboració de tothom per fer-lo creixer. ==Registre com usuari== Registrar-se com usuari de Viquillibres no és obligatori per accedir als seus fons o per editar les seves pàgines, però t'ofereix nombrosos privilegis: permet la comunicació entre usuaris, t'otorga una pàgina personal i una altra de discussió, et permet seleccionar les pàgines que vols vigilar,... com a qualsevol altre projecte de Wikimedia. El registre és totalment gratuït. A més, no es sol·licita cap tipus d'informació personal de l'usuari, només cal que decideixis un nom d'usuari i una contrasenya. Opcionalment pots donar el teu correu electrònic per ús de la resta d'usuaris, tot i que sempre podràs ocultar-la utilitzant l'enllaç '''preferències'''. Per crear un nou compte visita '''Registre/Entrada''' a la part superior de la plana. 955 3474 2005-10-30T20:57:20Z Vedranell 12 Wikibooks:Copyrights moved to Viquillibres:Copyrights Els autors de textos o imatges incloses dins Viquillibre (''Wikibooks'') mantenen el copyright de la seva aportació, però les llicèncien per ser distribuïts sota la [[w:GFDL]]. Si estàs publicant informació de la qual tens el copyright, però ja està publicada en un altre lloc fora de [[w:Wikimedia|Wikimedia]], deixa una nota al sumari i a la pàgina de discussió confimant que tú tens el copyright. i la direcció d'on ho tens publicat. D'altra banda pot ser esborrat per evitar violacions de copyright. No s'admetran articles copiats d'altres pàgines web, llibres, revistes, etc., sense haber obtingut permís de l'autor o el propietari del copyright en cas de no ser el propi autor. Això inclou defincions del diccionari o enciclopèdies. No és suficient amb citar l'origen del contingut si no es té el permís del propietari del copyright. No complir amb aquestes normes pot fer mal a tot el projecte i fer inútil el treball de tots plegats. Si trobes material que incompleixi aquestes normes, comunica-ho inmediatament (de moment pots fer-ho a la taverna en tant creixi el projecte i calgui una pàgina especial). 956 3311 2005-10-03T09:40:08Z 217.149.148.54 '''Viquillibres''' (Wikibooks) és un projecte de [[w:Wikimedia|Wikimedia]] posat en marxa el 10 de juliol del 2003. Inicialment tots els llibres estaven junts a [http://www.wikibooks.org Wikibooks] El 25 de Desembre de 2004 es va publicar el primer llibre a Viquillibres, però en calen molts més! '''Necessitem la teva col·laboració!'''. 957 4780 2006-05-13T21:13:29Z JordiMarine 66 /* La [[w:Resta|resta]] */ ==La [[w:Suma|suma]]== ===Suma de dos nombres naturals=== Per sumar manualment dos nombres tals com 134+938, primer escriu els nombres en columna &nbsp;&nbsp;134<br> +<u>938</u><br> Suma la columna més a la dreta. 4 + 8 = 12. Si el resultat té dues xifres, la primera xifra es situa damunt de la següent columna. &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;1<br> &nbsp;&nbsp;134<br> +<u>938</u><br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;2<br> Ara suma la següent columna <br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;1<br> &nbsp;&nbsp;134<br> +<u>938</u><br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;72<br> Suma les altres columnes de la mateixa manera.<br> &nbsp;&nbsp;1&nbsp;1<br> &nbsp;&nbsp;134<br> +<u>938</u><br> 1072<br> Així 134+938=1072 ====Exercicis==== *a) 156 + 492 = *b) 636 + 814 = *c) 307 + 37 = *d) 945 + 54 = *e) 961 + 415 = *f) 560 + 768 = *g) 43 + 796 = *h) 506 + 635 = ====Solucions==== *a) 648 *b) 1450 *c) 344 *d) 999 *e) 1376 *f) 1328 *g) 839 *h) 1141 ==La [[w:Resta|resta]]== ===Resta de dos nombres grans=== La resta és la operació inversa a la suma, per tal de sumar dos nombres grans els disposem com en la suma: <pre> 2 5 9 4 -1 6 7 3 ________ </pre> En aquest cas volem restar 1673 a un conjunt de 2594 elements, per tal de poder realitzar una resta natural el primer element ha de ser més gran que el segon element. Per cada columna restem l'element inferior al superior, de dreta a esquerra: <pre> 2 5 9 4 -1 6 7 3 ________ 2 1 </pre> Si es dona el cas que el nombre de la columna superior és més petit que el de la columna inferior podem afegir 10 a aquesta xifra, tot restant 1 a la de més a l'esquerra. En aquest exemple afegirem 10 a la xifra 5, i restarem 1 a la xifra 2, la xifra 5 passa a ser 15 i la xifra 2 es converteix en un 1. <pre> 1 15 X X 9 4 -1 6 7 3 ________ 9 2 1 </pre> Continuar fins a finalitzar la operació. <pre> 1 15 X X 9 4 -1 6 7 3 ________ 0 9 2 1 </pre> Es fàcil de veure que 921+1673=2594! ====Exercicis==== *a) 492 - 156 = *b) 425 - 221 = *c) 307 - 306 = *d) 431 - 34 = *e) 6671 - 1277 = *f) 342 - 166 = *g) 4352 - 2292 = *h) 9064 - 2605 = ====Sol·lucións==== *a) 336 *b) 204 *c) 1 *d) 397 *e) 5394 *f) 176 *g) 2060 *h) 6459 ==La [[w:Multiplicació|multiplicació]]== Podem veure la multiplicació com a resultat d'un cas particular de la suma, es a dir sumar un nombre determinat de vegades un numero. Per exemple: 3x4 = 4x3 = 4+4+4 = 3+3+3+3 = 12 Com es pot observar la multiplicació és una operació commutativa, es a dir, l'ordre dels element no varia el resultat. La taula de la multiplicació ens dona els resultats per a cada parell de nombres de rang de 1 a 10: {| border="1" cellpadding="2" |+'''Taula de multiplicació''' |- ! <math>\times</math> !! 1 !! 2 !! 3 !! 4 !! 5 !! 6 !! 7 !! 8 !! 9 !! 10 |- ! 1 | 1 || 2 || 3 || 4 || 5 || 6 || 7 || 8 || 9 || 10 |- ! 2 | 2 || 4 || 6 || 8 || 10 || 12 || 14 || 16 || 18 || 20 |- ! 3 | 3 || 6 || 9 || 12 || 15 || 18 || 21 || 24 || 27 || 30 |- ! 4 | 4 || 8 || 12 || 16 || 20 || 24 || 28 || 32 || 36 || 40 |- ! 5 | 5 || 10 || 15 || 20 || 25 || 30 || 35 || 40 || 45 || 50 |- ! 6 | 6 || 12 || 18 || 24 ||30 || 36 || 42 || 48 || 54 || 60 |- ! 7 | 7 || 14 || 21 || 28 || 35 || 42 || 49 || 56 || 63 || 70 |- ! 8 | 8 || 16 || 24 || 32 || 40 || 48 || 56 || 64 || 72 || 80 |- ! 9 | 9 || 18 || 27 || 36 || 45 || 54 || 63 || 72 || 81 || 90 |- ! 10 | 10 || 20 || 30 || 40 || 50 || 60 || 70 || 80 || 90 || 100 |} ===Multiplicació de nombres grans=== Per tal de multiplicar dos nombres de més de una xifra preparem la operació: <pre> 5 9 4 x 2 3 2 ____________ </pre> Per cada xifra de el nombre inferior, de dreta esquerra comencem a multiplicar-lo per el nombre superior: <pre> 4x2=8 5 9 4 x 2 3 2 ____________ 8 </pre> Es prossegueix per el següent element, en cas de ser un resultat superior a 9, es guarda la xifra més alta: <pre> 9x3=18, guardem l'1 i seguim l'operació: 5 9 4 x 2 3 2 ____________ 8 8 </pre> <pre> 5x2=10, més l'1 que teníem guardat 11, com que estem a l'ultima xifra del nombre superior podem copiar-lo directament: 5 9 4 x 2 3 2 ____________ 1 1 8 8 </pre> Anàlogament seguim amb els altres nombres, posant atenció de desplaçar la fila següent una casella: <pre> 5 9 4 x 2 3 2 ____________ 1 1 8 8 1 7 8 2 1 1 8 8 </pre> I finalment sumem els tres elements, obtenint el resultat de la multiplicació: <pre> 5 9 4 x 2 3 2 ____________ 1 1 8 8 1 7 8 2 + 1 1 8 8 ____________ 1 3 7 8 0 8 </pre> Per sumar tres elements, podem sumar primer els dos primers i tot seguit el resultat de la primera suma i el tercer element. ====Exercicis==== *a) 156 x 492 = *b) 636 x 814 = *c) 37 x 37 = *d) 945 x 54 = *e) 961 x 415 = *f) 560 x 768 = *g) 43 x 76 = *h) 5000 x 1234 = ====Solucions==== *a) 76752 *b) 717704 *c) 1368 *d) 51030 *e) 398815 *f) 4300800 *g) 3268 *h) 6170000 ==La [[w:Divisió|divisió]]== [[Categoria: Les quatre operacions bàsiques]] 958 2002 2005-05-29T12:03:27Z Vedranell 12 Per esborrar 959 2003 2005-05-29T11:51:23Z Vedranell 12 Plantilla de benvinguda {{ajuda}} Benvingut/da a Viquillibres i al Coneixement lliure. A la ''[[Portada]]'', hi ha diferents seccions que et poden aportar informació útil. Aquesta és la teva pàgina de discussió, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Per contestar, no ho has de fer a la teva pàgina de discussió sinó a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit. A més, tens la teva '''[[Usuari:{{PAGENAME}}|pàgina d'usuari]]''', on hi pots posar les teves dades, interessos, etc. Disposes de [[Wikibooks:Community Portal|la taverna]], on posar-hi els teus dubtes, suggeriments o comentaris. Pots signar en les discussions amb el penúltim botó de dalt de la barra d'edició. ---- 960 3160 2005-09-17T18:34:30Z Arturo Reina 11 <div id="toc"> ==Ajuda de Viquillibres== '''[[Viquillibres:Ajuda|Ajuda]]''' - [[Viquillibres:Mapa|Mapa de la web]] - [[Viquillibres:Llibre d'estil|Llibre d'estil]] - [[Viquillibres:PMF|Preguntes Més Freqüents]] </div> 963 4528 2006-03-23T21:36:39Z Ganon 62 afegeixo [[Compres "on-line"]] <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Novetats&action=edit Edita]</div> [[Imatge:Processing_of_sound-ca.jpg|none|200px|So]] Les últimes novetats que ja disposen de força informació són: * [[GNU/LINUX per usuaris]] * [[PHP-NUKE]] * [[DarkBASIC Professional]] * [[Llenguatge html]] * [[Compres "on-line"]] 964 3310 2005-10-03T09:35:43Z 217.149.148.54 <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Interessants&action=edit Edita]</div> [[Image:ChessSet.jpg|none|150px|Escacs]] Viquillibres que ja estan - gairebé - acabats i que poden ser del teu interés: * [[Cinemàtica]] * [[Escacs]] * [[El Com es fa de l'APT]] 966 2010 2005-05-29T12:22:35Z Vedranell 12 - [[m:Complete list of language Wikibooks available|Llista completa]] - [[m:Wikibooks:Multilingual coordination|Coordinació multilingüe]] - [[m:How to start a new Wikibooks portal|Iniciar un ''Wikibooks'' en un altre idioma]] 1001 3350 2005-10-15T11:08:16Z Arturo Reina 11 __NOTOC__ __NOEDITSECTION__ <!--INTRODUCTION--> <center><big><big>Llibre de receptes</big></big><br>''Col·lecció de receptes de cuina''</center> <div style="border: 1px solid #dfdfdf; padding: 0 1em 1em 1em; background-color:#f8f8ff;"> {{Recepta destacada}} </div> <br clear="all"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" border="0"> <tr valign="top"><th style="background-color: #ffffe2; border: 1px solid #000000; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: medium;" align="center" width="50%"> '''Primers plats''' </th> <th>&nbsp;</th> <th style="background-color: #ffe2e2; border: 1px solid #000000; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: medium;" align="center" width="50%"> ''' Segons Plats ''' </th></tr> <tr valign="top"> <td style="background-color: #fffff8; border: 1px solid #000000; border-top: none; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{Receptes:Primers plats}} </td><td></td> <td style="background: #fff2f2; border: 1px solid #000000; border-top: 2px; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{Receptes:Segons plats}} </td></tr></table></div> <br clear="all"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" border="0"> <tr valign="top"><th style="background-color: #e2ffe2; border: 1px solid #000000; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: medium;" align="center" width="50%"> ''' Postres ''' </th> <th>&nbsp;</th> <th style="background-color: #ffe4d2; border: 1px solid #000000; border-bottom: none; padding-top: 0.3em; padding-bottom: 0.3em; font-size: medium;" align="center" width="50%"> ''' Altres ''' </th> </tr> <tr valign="top"> <td style="background-color: #f8fff8; border: 1px solid #000000; border-top: none; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{Receptes:Postres}} </td><td></td> <td style="background: #fff4e2; border: 1px solid #000000; border-top: 1px; padding: 0.6em; padding-top: none;"> {{Receptes:Altres}} </td></tr></table></div> [[bg:Готварска книга]] [[da:WikiKogebogen]] [[de:Kochbuch]] [[eo:Kuirlibro]] [[es:Artes culinarias]] [[fi:Keittokirja]] [[fr:Livre de Cuisine]] [[it:Ricettario]] [[ja:料理本]] [[lt:Receptai]] [[nl:Kookboek]] [[pl:Książka kucharska]] [[pt:Livro de Receitas]] [[ro:Carte de bucate]] [[simple:Cookbook]] [[sv:Kokboken]] [[zh:食谱]] == Vegeu també == * [http://ca.wikibooks.org/wiki/Categoria:Receptes_de_cuina Receptes per ordre alfabètic] * [http://en.wikibooks.org/wiki/Cooking Wikimedia Cookbook], una col·lecció de receptes de tot el món [[Categoria:Llar]] 1002 3959 2005-12-22T16:32:01Z Vedranell 12 El viquillibre de '''lèxic català''' pretén ser un recull de lèxic per a tot aquell qui vulgui aprendre català. A diferència d'un diccionari, aquí el vocabulari s'ordena per temàtiques i nivells. ==Lèxic bàsic== *[[Lèxic català/colors|Els colors]] *[[Lèxic català/animals|Els animals]] *[[Lèxic català/plantes|Les plantes]] *[[Lèxic català/cos humà|El cos humà]] *[[Lèxic català/nombres|Els nombres]] *[[Lèxic català/temps|El temps]] *[[Lèxic català/paisatge|El paisatge]] *[[Lèxic català/oratge|L'oratge]] [[Categoria:Lèxic català]] 1003 3872 2005-12-18T22:12:19Z Toniher 24 ortografia <table> <tr> <td>[[Image:paella_1.jpg|left|Paella]]</td> <td>Per a començar, agarra un paeller i una paleta (nosaltres no teníem de fusta, però és recomanable que la paleta siga de fusta).</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_2.jpg|left|Paella]]</td> <td>Equilibra bé la base del paeller per a no cremar més uns costats que altres.</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_3.jpg|left|Paella]]</td> <td>Una vegada açò estiga fet, afegeix l'oli a la paella.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_3.jpg|left|Paella]]</td> <td>I comença amb el foc bastant fort.</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_4.jpg|left|Paella]]</td> <td>Tracta que l'oli estiga centrat (allò de l'equilibri del paeller que em comentat abans), fes-ho com a la imatge aquesta.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_5.jpg|left|Paella]]</td> <td>Aquestos són els ingredients que farem servir nosaltres hui: carxofes tallades, bajocons, bajoques, tomaques, arròs, alls tendres, oli, aigua, safrà i sal. Però, evidentment, li pots afegir cols, pèsols o el que la teua imaginació et diga!</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_6.jpg|left|Paella]]</td> <td>Una volta hem vist que l'oli està prou calent, afegirem totes les carxofes al paeller.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_7.jpg|left|Paella]]</td> <td>Seguidament totes les altres verduretes per a que mantinguen el mateix ritme.</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_8.jpg|left|Paella]]</td> <td>Mira quina bona pinta comença a tenir! :) les verduretes són la vida!</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_9.jpg|left|Paella]]</td> <td>En uns minuts (a colp d'ull) afegirem la tomata</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_10.jpg|left|Paella]]</td> <td>I l'escamparem amb les verduretes.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_11.jpg|left|Paella]]</td> <td>Així.</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_12.jpg|left|Paella]]</td> <td>El següent pas és afegir l'aigua. Ací has de calcular tu mateix/a segons el nombre de gent que sigueu per dinar.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_13.jpg|left|Paella]]</td> <td>Nosaltres vam ficar fins les marques de les manetes de la paella (més o menys).</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_14.jpg|left|Paella]]</td> <td>Nosaltes, a continuació, vam ficar el safrà</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_15.jpg|left|Paella]]</td> <td>I també la sal.</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_16.jpg|left|Paella]]</td> <td>Ara és el moment de deixar-la una bona estoneta fent-se.</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_17.jpg|left|Paella]]</td> <td>Però sense despistar-nos, perquè ara és el torn de l'arròs (bomba, al nostre cas).</td> </tr> </table> <table> <tr> <td>[[Image:paella_17.jpg|left|Paella]]</td> <td>N'hi ha que tindre art per a afegir l'arròs! :)</td> </tr> <tr> <td>[[Image:paella_18.jpg|left|Paella]]</td> <td>I ara sí que ens tocarà esperar 20 minutets fins que es faça l'arròs definitivament.</td> </tr> </table> '''Resultat''': [[Image:paella_19.jpg|left|Paella]] [[Image:paella_20.jpg|left|Paella]]<br><br> ---- * Copiat de la pàgina [http://laplana.indymedia.org/newswire/display/5205/index.php La Plana IMC: Paella Vegetariana HOWTO] que, segons s'hi especifica, està sota el [[w:Domini públic|Domini públic]]. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1005 6427 2006-09-12T12:26:10Z 213.37.214.172 /* Alguns trucs: */ ''recepta fàcil'' == INGREDIENTS (per 4 persones)== * 1/2 [[w:ceba|ceba]] (es pot modificar al gust) * 3 dents de [[w:all|all]] (també al gust) * Una mica de [[w:sal comuna|sal]] * 1/2 got (petit) de [[w:vinagre|vinagre]] * 1 got (petit) de [[w:oli|oli]] d'oliva * 2 [[w:tomàquet|tomàquets]] mitjans * 3 [[w:pebre|pebres]] * 1/2 [[w:cogombre|cogombre]] * 4 gots d' [[w:aigua|aigua]] * [[w:pa|pa]] == PREPARACIÓ == Tot passat per la batedora. Es pot incloure una mica de pa dur per donar-li espessor abans de batre. Es serveix molt fred, i si no hi ha suficient temps per refredar-lo, es pot afegir aigua de la nevera, o bé substituir un dels gots d'aigua per flascons de gel. ===Alguns trucs:=== *Es pot condimentar amb pebre vermell. Això donarà un color més vermellós al gaspatxo. *Per tal que quedi més fi, es pot treure la pell del tomàquet, o passar-lo per un tamís per treure les llavors. *No existeix un consens entre la quantitat d'aigua i de pa que s'utilitza. Normalment mentre més aigua, més aigualit, i mentre més pa més espés. *La recepta del gaspatxo no es fixa. Es pot variar els ingredients amb altres vegetals, com per exemple raïm. Es pot anar jugant amb diferents combinacions com es faria amb una amanida. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1420 4427 2006-03-14T13:11:55Z 83.247.136.48 {{Infollibre}} [[Categoria:Llar]] Receptes de cuina Salsa “ guinarda” per a pasta italiana Bàsicament és una carbonara (sense ou) però perfumada amb “ moixernons” ( Nom aplicat, impròpiament, al cama-sec assecat ( Marasmius oreades ) . És important que siguin aquests “ moixernons”, ja que l'he provat amb xampinyons i, la veritat, no és el mateix. Ingredients per a 4-6 persones: 100 gr. Bacó lleugerament fumat 400 ml. Crema de llet 1 ceba mitjana-gran 20 gr. “ moixernons” Pebre blanc Mantega i oli d'oliva suau 300 gr. Espaguetis ( tellerines...) Netejar els bolets i deixar-les en remull amb aigua que just les cobreixi. Tallar la ceba fina i posar-la a sofregir en oli i un poc de mantega, en una recipient profund. Abans que s'enfosqueixi afegir el bacó tallat a tires, donar-li unes voltes tot junt i apartar del foc. Tirar la crema de llet, els “ moixernons” amb l'aigua, pebre al gust (recomano que tinguin “ picardia”, que piquin un poc) i sal. Es pot allargar la salsa afegint mig got de llet. Triturar bé, ha de queadr una crema suau i posar-lo al foc baix donant-li voltes, perquè no pugi, fins que hagi bullit uns deu minuts. Variant vegetariana: Substituir el bacó per una bona picada d'ametlles i avellanes torrades, i si agrada, un all, que s'afegirà al tirar la crema de llet. Abans d'acabar tirar un poc de formatge que no faci “fils”, movent bé. Afegir a la pasta ben calenta en el moment de servir, amb formatge ratllat per damunt, i una mica de mantega. (si el plat està calent, millor!) 1427 5607 2006-07-10T22:43:19Z Gangleri 44 +InterLang A Viquillibres tothom pot editar qualsevol article. Hi ha, però, algunes accions i tasques de manteniment reservades a una mena especial d'usuaris: els '''administradors'''. ==Privilegis dels administradors== Els administradors són els únics que poden: * Esborrar pàgines i imatges * Veure i restaurar pàgines esborrades (les imatges esborrades no es poden restaurar) * Bloquejar i desbloquejar [[adreça IP|adreces IP]] d'usuaris anònims * Bloquejar i desbloquejar usuaris registrats * Protegir o [[Viquipèdia:Pàgina protegida|bloquejar una pàgina]] i a l'inrevés * Editar pàgines protegides o bloquejades * Revertir pàgines ràpidament * Fer cerques a la base de dades (consulta [[SQL]]) i * Editar l'[[Viquipèdia:Espai de noms de MediaWiki|espai de noms de MediaWiki]] No obstant, els administradors només poder fer servir aquestes capacitats seguint les [[Viquipèdia:política i normes|polítiques de la viquipèdia]]. En concret, un administrador no ha d'utilitzar els seus poders per dirimir un conflicte d'edicions del què sigui part interesada. Igualment, els bloquejos a usuaris registrats només es faran en cas de vandalisme clar o després d'un procés en cas d'usuaris que no acompleixin amb d'altres polítiques de la Viquipèdia. ==Administradors actuals== Aquests són els actuals administradors de Viquillibres: *[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] *[[Usuari:Martorell|Martorell]] *[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] ==Com convertir-se en administrador== Si vols ser administrador, has de ser un usuari registrat i haver col·laborat uns quants mesos en aquesta o en una altra Viquipèdia, i tenir la confiança dels altres administradors i usuaris. ==Com nomenar nous administradors== Només els ''buròcrates'' poden nomenar nous administradors. Com que de moment a la Viquipèdia catalana no en tenim cap, cal que un administrador deixi un missatge amb la solicitud, a la pàgina; [[meta:Requests for permissions]]. ==Tasques pendents== [[Categoria:Viquillibres:Comunitat|Administradors]] <!-- note: the links will be invalid if the project namespaces will change in other languages --> [[ar:ويكي الكتب:إداريون]] [[bg:Уикикниги:Администратори]] [[bs:Wikiknjige:Administracija]] [[cs:Wikiknihy:Správci]] [[da:Wikibooks:Administratorer]] [[de:Wikibooks:Administratoren]] [[en:Help:Administrators]] [[eo:Vikilibroj:Administrantoj]] [[es:Wikilibros:Bibliotecarios]] [[fi:Wikikirjasto:Ylläpitäjät]] [[fr:Wikilivres:Administrateur]] [[gl:Wikibooks:Administradores]] [[he:ויקיספר:מפעיל מערכת]] [[id:Wikibooks:Pengurus]] [[is:Wikibooks:Stjórnendur]] [[it:Wikibooks:Amministratori]] [[ja:Wikibooks:管理者]] [[la:Vicilibri:Administratores]] [[nl:Wikibooks:Moderator]] [[no:Wikibooks:Administratorer]] [[pl:Wikibooks:Administratorzy]] [[pt:Wikibooks:Administradores]] [[ro:Wikibooks:Cerere de Admin]] [[ru:Викиучебник:Администраторы]] [[simple:Wikibooks:Administrators]] [[sk:Wikibooks:Administrátori]] [[th:Wikibooks:ผู้ดูแลระบบ]] [[tr:Vikikitap:Yöneticiler]] [[vi:Wikibooks:Người quản lý]] [[pl:Wikibooks:Administratorzy]] [[vi:Wikibooks:Người quản lý]] [[zh:Wikibooks:管理员]] 1428 2527 2005-07-14T16:20:07Z Arturo Reina 11 [[Viquipèdia:Administradors]] moved to [[Viquillibres:Administradors]]: Viquillibres és més apropiat #redirect [[Viquillibres:Administradors]] 1429 4540 2006-03-27T19:12:27Z 85.59.116.95 {{Viquipèdia|Literatura}} ''AIXÒ ÉS UN PROJECTE D'ÍNDEX PER COMENÇAR ELS LLIBRES, QUE SEMPRE ÉS MÉS FÀCIL AIXÍ. SENTIU-VOS LLIURES DE MODIFICAR-LO I, SOBRETOT, D'AFEGIR EL QUE CREIEU NECESSARI ALS LINKS DE CADA PART'' #[[/Concepte de literatura|Concepte de literatura]] #[[/Estructures i figures literàries|Estructures i figures literàries]] #[[/Els gèneres literaris|Els gèneres literaris]] #[[/La relació de la literatura i altres àmbits|La relació de la literatura i altres àmbits]] #[[/La crítica literària: panorama històric i actual|La crítica literària: panorama històric i actual]] #[[/El món del llibre i l'escriptura|El món del llibre i l'escriptura]] #[[/Grans temes|Grans temes]] #[[/Literatura de les grans civilitzacions antigues|Literatura de les grans civilitzacions antigues]] #[[/Literatura clàssica|Literatura clàssica]] #[[/Literatura oriental|Literatura oriental]] #[[/Literatura de l'Edat Mitjana|Literatura de l'Edat Mitjana]] #[[/Literatura de l'Edat Moderna|Literatura de l'Edat Moderna]] #[[/Literatura precolombina|Literatura precolombina]] #[[/Literatura africana|Literatura africana]] #[[/Literatura contemporània|Literatura contemporània]] #[[/Noves tendències en literatura|Noves tendències en literatura]] #[[/Literatura catalana|Literatura catalana]] [[Categoria:Guia de Literatura]] 1430 4004 2005-12-29T15:34:06Z Aljullu 42 <gallery> Image:FraiseFruitPhoto.jpg|[[wiktionary:ca:vermell|vermell o roig]] Image:Orange-fruit-2.jpg|[[wiktionary:ca:taronja|taronja]] Image:Lemon.jpg[[wiktionary:ca:groc|groc]] Image:Japan_Tottori_KannonIn_DSC01907.jpg|[[wiktionary:ca:verd|verd]] Image:Butterfly_Morpho_Anaxibia_%28M%29_KL.jpg|[[wiktionary:ca:blau|blau]] Image:Viola-odorata-closeup.jpg|[[wiktionary:ca:violat|violat o morat]] Image:Extracted_pink_rose.png|[[wiktionary:ca:rosa|rosa]] Image:Staffa_basalt_columns_14655.JPG|[[wiktionary:ca:gris|gris]] Image:Rime_ice.jpg|[[wiktionary:ca:blanc|blanc]] Image:Sun_Bear.jpg|[[wiktionary:ca:negre|negre]] Image:VeluweTreeTrunk.jpg|[[wiktionary:ca:marró|marró o bru]] Image:Banana.arp.750pix.jpg|[[wiktionary:ca:groc|groc]] Image:Cirrocumulus to Altocumulus.JPG|[[wiktionary:ca:blau|blau]] </gallery> [[Categoria:Lèxic català]] 1431 3257 2005-09-23T17:16:30Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Català]] {{infollibre}} [[Categoria:Català]] 1432 2538 2005-07-15T08:37:34Z Arturo Reina 11 '''&#8594;''' ''[[{{PAGENAME}}|Llegiu l'article principal sobre '''{{PAGENAME}}'''...]]'' 1433 4736 2006-05-11T17:25:59Z 87.2.178.155 +Ingradients i preparació L''''allioli''' és una [[w:salsa|salsa]] feta amb [[w:all|all]]s, [[w:sal|sal]] i [[w:oli|oli]], espessa i de color groguenc. És una salsa típica dels [[w:Països Catalans|Països Catalans]] i s'acostuma a menjar amb carns a la brasa o [[w:patata|patates ]] al caliu o bullides. També és habitual al [[w:País Valencià|País Valencià]] menjar-lo amb tot tipus d'arrossos o ''paelles'', especialment els de base de [[w:peix|peix]], com ara la [[w:fideuà|fideuà]] o l'[[w:arròs a banda|arròs a banda]]. Hi ha qui troba que fer-lo solament amb alls, sal i oli és difícil de lligar, i hi afegeixen, al principi, un rovell d'ou. Hi ha qui en diu simplement allioli i que en diu allioli d'ou o fins i tot maionesa amb all. És el que a la [[w:Provença|Provença]] anomenen ''aiòli'' o ''aïoli'', clar que allí sovint hi posen una mica de suc de [[w:llimona|llimona]] o alguna espècia. Alguna gent, per a fer-lo ràpid i en grans quantitats, en llocs on l'ou pot portar problemes (cases de colònies, per exemple) hi afegeixen al principi un raig de llet. Lliga més fàcilment, però perd el color groc típic. També existeixen receptes d'allioli fet amb [[w:codony|codony]]. ==Ingredients== *Alls segons la quantitat de salsa que voleu *Oli d'oliva *Ou (rovell), opcionalment ==Preparació== Per fer-lo, peleu els alls i poseu-los en un [[morter]]. Afegiu-hi sal i piqueu-ho tot. A continuació, aneu afegint-hi l'oli (a temperatura ambient) ben poc a poc mentre ho aneu lligant. El raig d'oli ha de ser constant i prim, fins que la barreja s'emulsioni. Per reeixir, es requereix molta paciència i habilitat. Com que és una tasca difícil, s'hi acostuma a afegir rovell d'ou, que facilita molt el fet de lligar-ho to [[Categoria:Receptes de cuina]] 1434 3012 2005-09-03T12:37:07Z Vedranell 12 Canvio la recepta. Què us sembla la sopa de poma al curry? Curiosa :) ===Recepta destacada=== [[Imatge:Fuji_apple.jpg|none|107px|Pomes]] Podeu tastar la [[Receptes de cuina/Sopa de poma al curry|sopa de poma al curry]], una recepta fàcil però saborosa. 1435 2547 2005-07-16T12:17:47Z Vedranell 12 Inacabat <div style="width: 80%; padding: 3px; background:#ffeeaa; border: 1px solid dimgray; margin: 0 auto;"> '''''Nota:''''' ''Aquest article està en desenvolupament per part d'un dels usuaris de Viquillibres, de manera que pot tenir algunes llacunes de contingut i deficiències de format. Us preguem paciència mentre qui ha penjat aquest cartell segueix ampliant-lo i millorant-lo, i que espereu a editar l'article fins que s'elimini el cartell.'' ''Aquest cartell és només d'ús temporal. Sisplau, utilitzeu-lo '''només''' mentre esteu treballant activament en un article, com a molt durant uns dies. Si el trobeu en un article que ningú no hi treballa de fa dies, elimineu-lo, i editeu l'article si voleu.'' </div> [[Categoria:Viquillibres:Articles inacabats]] 1436 4443 2006-03-18T16:29:47Z Aljullu 42 Articles inacabats [[Categoria:Viquillibres]] 1437 2626 2005-07-20T19:37:09Z Vedranell 12 [[Conill en salsa]] moved to [[Receptes de cuina/Conill en salsa]] == INGREDIENTS == * 1 [[w:conill|conill]] * 2 llesques de [[w:pa|pa]] fregit * 100 grams de [[w:ametlla|ametlles]] pelades i fregides * 2 dents d' [[w:all|all]] * [[w:julivert|julivert]] * una cullerada de [[w:farina|farina]] * [[w:oli|oli]] * [[w:sal|sal]] * [[w:aigua|aigua]] == PREPARACIÓ == El conill es talla en trossos no molt grans, s'assaona i es sofregeix en una cassola amb oli fins que ha agafat color. S'agrega aigua i es deixa que vagi coent a foc lent. En una paella posem una mica d'oli i ofeguem les ametlles ja pelades, incorporem la farina perquè es dori, però sense cremar. Preparem en un got de batedora el pa fregit, agreguem les ametlles i la farina, les dents d'all crus i el julivert, trèiem els fetges que s'estan coent i ho triturem tot amb la batedora. Mentrestant el caldo del conill haurà minvat i ja estarà cuit i incorporarem la salsa al conill i deixarem que faci un bull. [[categoria:Receptes de cuina]] 1438 3011 2005-09-03T12:32:10Z Vedranell 12 *Tipus: Sopa freda *Per a 4 persones *Temps de preparació: 30 min + 1 hora *Dificultat: Molt fàcil Pelar i picar 500g de pomes golden i afegir-hi el suc de mitja llimona. Pelar i picar 2 cebes mitjanes. En un caçó al foc, fondre 15 g de margarina i afegir-hi les pomes i la ceba. Deixar coure fins que la mescla s'estovi. Afegir una culleradeta de curry en pols i afegir-hi un litre de caldo d'au. Reduir la sopa a puré. Afegir-hi 150 cc de llet (gairebé un vas) i 75 cc de nata líquida o crema de llet. Deixar refredar i llest per a menjar! [[Categoria:Receptes de cuina]] 1440 6472 2006-09-30T18:29:49Z 200.74.173.153 *0 zero *1 un / una *2 dos / dues *3 tres *4 quatre *5 cinc *6 sis *7 set *8 vuit *9 nou *10 deu *11 onze *12 dotze *13 tretze *14 catorze *15 quinze *16 setze *17 disset *18 divuit *19 dinou *20 vint *21 vint-i-un *22 vint-i-dos *23 vint-i-tres *24 vint-i-quatre *25 vint-i-cinc *26 vint-i-sis *27 vint-i-set *28 vint-i-vuit *29 vint-i-nou *30 trenta *31 trenta-un *32 trenta-dos *33 trenta-tres *34 trenta-quatre *35 trenta-cinc *40 quaranta *41 quaranta-un *42 quaranta-dos *50 cinquanta *60 seixanta *70 setanta *80 vuitanta *90 noranta *100 cent *101 cent un *112 cent dotze *187 cent vuitanta-set *200 dos-cents *300 tres-cents *400 quatre-cents *500 cinc-cents *600 sis-cents *700 set-cents *800 vuit-cents *900 nou-cents *1000 mil *1212 mil dos-cents dotze *2000 dos mil *15000 quinze mil *154234 cent cinquanta-quatre mil dos-cents trenta-quatre *1000000 un milió *2000000 dos milions *12300125 dotze milions tres-cents mil cent vint-i-cinc [[categoria:lèxic català]] 1441 6677 2007-01-07T22:40:17Z 62.43.157.85 ==Mascotes== <gallery> Image:Lapin_blanc.jpg|[[wiktionary:ca:conill|conill]] Image:MattiParkkonen_Orava.jpg|[[wiktionary:ca:esquirol|esquirol]] Image:Abessinierkater1.jpg|[[wiktionary:ca:gat/moix|gat / moix]] Image:Fox_Terrier_Alex.jpg|[[wiktionary:ca:gos|gos / ca]] Image:Blue_Tit_aka.jpg|[[wiktionary:ca:ocell|ocell]] Image:Male_Cherry_Barb_700.jpg|[[wiktionary:ca:peix|peix]] Image:Couleuvre_Esculape59.JPG|[[wiktionary:ca:serp|serp]] Image:Tortoise1_cepolina.jpg|[[wiktionary:ca:tortuga|tortuga]] </gallery> ==Animals de granja== <gallery> Image:Ducks_and_poultry.jpg|[[wiktionary:ca:ànec|ànec]] Image:Rooster03.jpg|[[wiktionary:ca:gall|gall]] Image:Mother_hen_with_chicks02.jpg|[[wiktionary:ca:gallina|gallina]] Image:Chick04.jpg|[[wiktionary:ca:pollet|pollet]] Image:Collared.dove.jpg|[[wiktionary:ca:colom|colom]] Image:Domestic_Goat_Portrait_(aka).jpg|[[wiktionary:ca:cabra|cabra]] Image:Lleyn_sheep.jpg|[[wiktionary:ca:ovella|ovella]] Image:Sow_with_piglet.jpg|[[wiktionary:ca:porc|porc]] Image:Donkey_1_arp_750px.jpg|[[wiktionary:ca:ase|ase]] Image:Andalusier_3_-_galoppierend.jpg|[[wiktionary:ca:cavall|cavall]] Image:Black_and_white_cow_feeding.jpg|[[wiktionary:ca:vaca|vaca]] Image:HighlandCow.01.jpg|[[wiktionary:ca:bou|bou]] </gallery> ==Animals salvatges== <gallery> Image:Canis_lupus_laying.jpg|[[wiktionary:ca:llop|llop]] Image:Ours_des_pyrenees_aspe_2002.jpg|[[wiktionary:ca:ós|ós]] Image:Lightmatter_chimp.jpg|[[wiktionary:ca:mico|mico]] Image:Giraffe_standing.jpg|[[wiktionary:ca:girafa|girafa]] Image:Afrikanischer_Elefant,_Miami.jpg|[[wiktionary:ca:elefant|elefant]] Image:Lion,_paws_hanging.jpg|[[wiktionary:ca:lleó|lleó]] Image:Cute_tiger_cub.jpg|[[wiktionary:ca:tigre|tigre]] Image:NileCrocodile.jpg|[[wiktionary:ca:cocodril|cocodril]] </gallery> [[Categoria:Lèxic català]] 1442 6475 2006-10-01T18:32:47Z 80.34.224.134 Les següents receptes poden servir-se com a primers plats: * [[/Amanida catalana|Amanida catalana]] * [[/Amanida de mongetes|Amanida de mongetes]] * [[/Arròs a la cubana|Arròs a la cubana]] * [[/Arròs en mondongo|Arròs en mondongo]] * [[/Arròs amb conill i cargols|Arròs amb conill i cargols]] * [[/Arròs a banda|Arròs a banda]] * [[/Canalons de carn|Canalons de carn]] * [[/Canalons d'espinacs|Canalons d'espinacs]] * [[/Cargols a la llauna|Cargols a la llauna]] * [[/Cargols dolços i picants|Cargols dolços i picants]] * [[/Crema de verdures|Crema de verdures]] * [[/Empedrat|Empedrat]] * [[/Ensaladilla russa|Ensaladilla russa]] * [[/Escudella|Escudella]] * [[/Espagueti a la carbonara]] * [[/Espinacs a la catalana|Espinacs a la catalana]] * [[/Esqueixada de bacallà|Esqueixada de bacallà]] * [[/Fideuà|Fideuà]] * [[/Gaspatxo|Gaspatxo]] * [[/Paella vegetariana|Paella vegetariana]] * [[/Pastís d'espàrrecs|Pastís d'espàrrecs]] * [[/Sopa de peix|Sopa de peix]] * [[/Sopa de poma al curry|Sopa de poma al curry]] * [[/Xatò|Xatò]] 1443 6481 2006-10-01T18:58:23Z 80.34.224.134 Les següents receptes poden servir-se com a segon plats: * [[/Conill en salsa|Conill en salsa]] * [[/Llom amb pinya|Llom amb pinya]] * [[/Alberginies Carmesanes|Alberginies Carmesanes]] * [[/Alberginies Basques|Alberginies Basques]] * [[/Croquetes de pollastre|Croquetes de pollastre]] * [[/Sardines a la cassola|Sardines a la cassola]] 1444 6488 2006-10-06T18:34:06Z 80.34.224.134 Les següents receptes son receptes de postres: *[[Receptes de cuina/Pastís de formatge|Pastís de formatge]] *[[Magdalenes|Magdalenes]] 1445 6665 2006-12-29T11:02:09Z Joanjoc 16 dividit en seccions Altres receptes que no es poden classificar sota cap dels criteris anteriors: *Salses ** [[/Allioli|Allioli]] ** [[/Salsa de calçots|Salsa de calçots]] *Aperitius ** [[/Carxofes a la cassola|Carxofes a la cassola]] ** [[/Provoletes|Provoletes]] ** [[/Xampinyons amb crema de llet|Xampinyons amb crema de llet]] ** [[/Xampinyons farcits|Xampinyons farcits]] *Esmorzars ** [[/Rosca amb all|Rosca amb all]] 1451 6428 2006-09-19T12:08:22Z Álvaro M 53 Milloro la plantilla <div style="width: 80%; padding: 3px; background:#ffeeaa; border: 1px solid dimgray; margin: 0 auto;"><div style="float:left; margin: 10px 0px 0px 10px;">[[Imatge:Nuvola_apps_package_editors.png|50px|left|Millorar]]</div><div style="text-align:left; line-height: 110%; margin-left:70px; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px;"> '''''Nota:''''' ''Aquest article necessita algunes millores, en el seu contingut o en el seu estil.'' <br><br> </div> [[Categoria:Viquillibres:Articles a millorar]] 1452 3911 2005-12-20T19:53:11Z Martorell 14 {| border="0" width="35%" cellpadding="5" class="noprint" style="font-size: 80%; float:right; border:solid #008 2px;margin-left:5px;margin-bottom:5px" |- |<small>[[Imatge:Wikipedia-logo-ca.png|50px|none|Wikipedia|<nowiki></nowiki>]] |Vegeu també l'article relacionat ''[[w:{{{1}}}|{{{1}}}]]'' a la Viquipèdia.</small> |} 1453 2654 2005-07-21T12:20:27Z 81.61.34.247 Navegació {{navegar|llibre=Guia de Literatura |actual=Concepte de literatura |anterior=Índex |següent=Estructures i figures literàries }} {{Viquipèdia|Literatura}} Etimològicament, la '''literatura''' és l'art d'escriure. Generalment, però, s'entén com a '''literatura''' una col·lecció de textos, generalment pertanyents a un grup lingüístic o nacional determinat (per exemple, '''literatura catalana''', '''espanyola''' o '''nord-americana'''), o bé associats a un tema, una època o un context social determinat ('''literatura noucentista''', '''feminista''', '''gai''', etc). Òbviament, les '''classificacions literàries''' són subjectives, i poden ser controvertides en molts casos. També se sol classificar (o subclassificar) la literatura en '''gèneres literaris'''. En general, es pot entendre com a literatura qualsevol '''tipus de text'''. Fins i tot hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de '''treball basat en símbols''' (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els textos escrits d'una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el còmic o certes novel·les de gènere (novel·la rosa, de lladres i serenos, etc). 1454 6681 2007-01-10T20:55:06Z Aleator 100 rvv {{navegar|llibre=Guia de Literatura |actual=Els gèneres literaris |anterior=Estructures i figures literàries |següent=La relació de la literatura i altres àmbits }} {{Viquipèdia|Categoria:Literatura}} == Assaig == Un '''assaig''' és un gènere literari expositiu que pot ser didàctic o argumentatiu. L'autor dóna la seva opinió sobre un tema o informa sobre determinada recerca. El format sol ser narratiu. El seu nóm ve dels Essais de Montaigne, encara que com a gènere no es va generalitzar fins al segle XIX. Ara s'acostumen a etiquetar amb aquest terme la majoria d'obres de no ficció. Característiques: L’assaig es caracteritza per ser un text, normalment en forma narrativa, on s’exposa una idea o una opinió subjectiva de l’autor. Pot ser didàctic o argumentatiu i té unes característiques bàsiques: - hi ha una gran varietat de temes dels quals pot tractar ja que tan sols exposa una opinió. - Pot tenir molts estils i hi ha molta llibertat d’expressió així que pot ser líric, amb emocions, meditat... - Sol ser breu tot i que existeixen exposicions llargues. - Té una estructura oberta i això li permet tenir un plantejament subjectiu. - El llenguatge és el que s’aplica en una exposició o un discurs. - I l’estil és elegant i distret. === Assaig argumentatiu === == Biografia == Una '''biografia''' (del grec ''bios'' ("vida") i ''graphein'' ("escriure"), és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) basat en la narració escrita d'algun personatge. Generalment, s'utilitza el terme biografia per narracions sobre personatges no ficticis. Una biografia escrita pel mateix personatge és una autobiografia. Una biografia és més que una col·leció de dades (naixement, educació, treball, etc.) o un curriculum vitae. Normalment, també tracta de les emocions i sentiments de la persona respecte a les experiències de la seva vida. Les biografies més antigues que es coneixen són les produides pels escribes de l'antiguitat (Antic Egipte, Mesopotàmia, diverses biografies de l'Antic Testament i, mes endavant, les biografies de la Grècia Antiga i els evangelis, que narraven la vida de Jesús de Natzaret. En general, el rigor històric d'aquestes biografies es força baix. Durant l'Edat Mitjana, els principlas escriptors de biografies són els monjos, que escriuen sobretot sobre personatges religiosos. Es al segle XVII que es comencen a escriure biografies modernes sobre personatges notables. Avui en dia, és un gènere molt popular, tant en literatura com en cinema. == Conte == Un '''conte''' és una narració breu, un gènere literari de ficció. Els '''contes tradicionals''' venen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos o ensenyar una lliçó moral. El conte literari, en canvi, es distingeix d'altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l'extensió (s'acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d'un sol cop, tot i que els límits no són exactes). == Diari personal == {{Viquipèdia|Weblog}} El '''diari personal''' és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia. En un principi serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat, tot i que molts es publiquen, constituint un gènere de la literatura. Hi ha diaris de tot tipus, temàtics, epistolars, com a esborranys de les memòries i els més moderns diaris a Internet, que han adoptat el format de weblog. == Narrativa == 2. LA NARRATIVA, què és? La narració és un tipus de gènere literari en la qual l'autor explica una història, ja sigui basada en fets històrics (reals) o imaginaris (fantàstics). En història hi intervenen personatges en un lloc i un temps determinat. Aquest tipus de text acostuma a estar escrit en prosa, tot i que no sempre és així. 2.1. TIPUS DE NARRADORS El narrador és aquell personatge que explica la història des del seu punt de vista. Hi ha diferents tipus de narradors, els més importants, a grans trets, serien: a) NARRADOR INTERN (1a persona): quan el propi narrador és el protagonista, un secundari, un testimoni,... és a dir, està involucrat en la història. b) NARRADOR EXTERN (3a persona): hi ha dos tipus de narradors externs: - narrador omnipresent: sap absolutament tot el que està passant, els sentiments dels personatges,... - narrador observador: només explica allò que veu, sense saber què pensen els personatges, totalment objectiu. 2.2. ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ, la més básica 1. plantejament (es presenten els personatges, la situació d’aquests, els fets,...) 2. nus (es desenvolupa la història) 3. desenllaç (la solució, el final) L’estructura de la narració també consta d’uns elements essencials que són l’acció (què passa), el temps (quan passa), el lloc (on passa) i els personatges. Ens centrarem en aquest últim. 2.3. ELS PERSONATGES, tipus de personatges Són els que causen o pateixen els esdeveniments de la història que es relata. Acostumen a ser persones i el narrador les descriu mitjançant la caracterització directa, amb la qual explica com és aquest personatge, o bé nosaltres hem de deduir com és, d’això se’n diu caracterització indirecta. Hi ha diferents tipologies de personatges, es classifiquen segons: a ) Pel seu gènesi i el seu desenvolupament: - PERSONATGES ESTÀTICS: no canvien mentre dura el relat. - PERSONATGES DINÀMICS: van evolucionant al llarg de la història. b ) Pel seu paper jeràrquic en el desenvolupament de la història: - PERSONATGE PRINCIPAL: és a dir, el/la protagonista. - PERSONATGE SECUNDARI - PERSONATGE FIGURANT: de menor importancia. c ) Per la seva profunditat psicológica: - ESTEREOTIP: encarnen un model de conducta prèviament establert (l’heroi, l’antiheroi,...) - TIPUS: encarnen a un col•lectiu social que el lector és capaç de reconèixer (el criat, la prostituta, el vagabund,...) - PERSONATGES INDIVIDUALS: aquests tenen la seva pròpia complexitat psicológica que els diferencien dels altres personatges del relat. 2.4. ESPAI I TEMPS L’espai és on es desenvolupa el relat, el lloc on passa tota l’acció i on se situen els personatges. Dins una història hi ha diferents tipus d’espais, descrits amb més o menys precisió, que són: a ) ESPAI REAL: llocs que existeixen en la realitat. Exemples: ciutats (París), muntanyes (els Alps), llacs (l’estany de Banyoles),... b ) ESPAI IMAGINARI: no existeix a la realitat però ha estat creat amb alguns detalls d’aquesta, llocs similars,... Pot contenir, a més, elements reals encara que l’espai del relat no ho sigui. c ) ESPAI FANTÀSTIC: no existeix ni té cap relació amb la realitat, és totalment inventat. S’utilitzen moltes descripcions per situar al lector. El temps és quan passa l’acció, en quin moment té lloc. Es divideix en dos grups. a ) TEMPS EXTERN: la època en que es desenvolupa l’acció, quan passa el que s’està narrant, en quin moment. b ) TEMPS INTERN: la forma en que s’ordenen cronològicament els fets que apareixen el la història. Normalment acostuma a utilitzar-se l’ordre lineal, el temps va seguint, tot i que sovint també veiem que s’expliquen fets que ja van passar (flash back o ordenació retrospectiva) o que poden passar en un futur (ordenació prospectiva). Aquests fragments desordenen el text i trenquen amb l’ordre lineal. El propi narrador manipula el temps a plaer mitjançant resums, pauses (canvia de tema) o el•lipsis (elimina fragments). 2.5. MODALITATS DISCURSIVES a ) TEXT NARRAT: el narrador diu amb les seves pròpies paraules el que passa, els personatges no parlen. b ) TEXT INDIRECTE: el narrador introdueix el que diuen els personatges mitjançant un verb (dir, cridar, xiuxiuejar,...) i la conjunció “que”. c ) TEXT INDIRECTE LLIURE: s’elimina el nexe “dir que” i s’introdueixen les cometes. d ) TEXT DIRECTE: el narrador transcriu exactament les paraules dels personatges, indicant-nos quin d’ells parla en cada moment. e ) TEXT DIRECTE LLIURE: sense anunciar-ho prèviament, el personatge parla, entre el que va explicant el narrador. f ) MONÒLEG: tot i que el narrador està present només llegim la veu i la visió del personatge (el narrador ordena lògicament el que diu). g ) MONÒLEG INTERIOR o FLUIX DE COSCIÈNCIA: el narrador desapareix totalment. És el lector qui ha d’ordenar de forma lógica qui parla amb qui. == Novel·la == La '''novel·la''' és un text de narrativa relativament extens on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació i un narrador. El gènere com a tal sorgeix a l'Edat Moderna. En la majoria de novel·les hi ha una trama principal, que pot tenir subtrames i uns protagonistes que evolucionen al llarg del relat. Poden aparèixer descripcions i diàlegs per embellir, aclarir o fer més amena l'acció. Estructuralment, la majoria de novel·les s'estructuren en paràgrafs o seqüències. == Poesia == La poesia és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble. També es diu '''poesia''' d'una obra en vers. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una època, una llengua determinada, un gènere, etc. Es diu poesia del contingut formós, o de la forma bella d'una obra literària. Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics: l'èpic, el líric i el dramàtic. == Teatre == El '''teatre''' és una art escènica en la qual uns actors representen una història fictícia a partir d'un text, gesticulacions i/o música davant d'un públic. 3. Teatre  obres literàries destinades a ser representades davant un públic. 3.1. Trets de l’obra dramàtica • L’acció (sèrie d’esdeveniments escènics que defineixen els personatges) Ha de condicionar-se a:  La unitat (tot gira sobre un tema central)  La integritat (acció completa: exposició, nus i desenllaç)  La credibilitat (si el drama està relacionat amb al vida, ha de ser creible)  Interès (atraure l’atenció de l’espectador) • Els personatges (fan l’acció a través del diàleg) • La tensió dramàtica (estat anímic de l’espectador en vers l’obra amb la finalitat de mantenir l’atenció fins al final d’aquesta) 3.2. Text principal i text secundari (Estructura d’una obra de teatre)  TEXT PRINCIPAL (contingut de l’obra) • Divisió:  ACTE: unitat de temps marcat per la pujada i la baixada del teló. - Teatre grec (no en tenien) - Autors llatins i renaixentistes (cinc actes; presentació, intensificació, clímax, declinació i desenllaç) - Teatre de Lope de Vega (tres actes; exposició, nus i desenllaç) - Teatre modern (conserva els tres actes, i es remarquen amb les llums, baixant el teló...)  Quadre: Part del text en que s’efectua el canvi de decorat  Escena: Entrada i sortida d’actors. • Forma d’expressió:  Diàleg: Conversa entre dos personatges  Monòleg: Només parla un personatge  Apart: Forma de parlar d’un o més personatges mentre els altres fingeixen no enterar-se.  El cor: Personatge col•lectiu, que pot ser: - Consciència dels records - Endeví que preveu què passarà - Reflexions generals de l’autor • Desenvolupament de l’acció:  Exposició: Principi de l’obra on es remarquen els aspectes més important d’aquesta.  Nus: El moment de més tensió on la trama es complica  Desenllaç: Es resol el problema plantejat al nus.  TEXT SECUNDARI (dona informació per la representació) • Acotacions:  Sobre l’acció: (drama ve de la paraula “fer”, i s’assocïa a la idea d’acció) - Aspectes que ens diuen on passa l’acció (decorats, època...) - Il.luminació (hora del dia, espai...) - Sons (provocar o indicar efectes)  Sobre els personatges: vestuari, moviments, tons de veu, expressió... 3.3. Principals gèneres i subgèneres dramàtics  GÈNERES DRAMÀTICS: • Tragèdia: Es mesclen conflictes terribles entre personatges com herois i nobles. Són víctimes de passions que els condueixen a la mort o a un destí que sempre els venç. (clàssics grecs) • Comèdia: Contrari a la tragèdia. Conflictes agradables, poc seriosos i sovint divertits, entre personatges normals. • Drama: Es convinent elements tràgics i còmics, per tal de representar la vida tal com és. (a Espanya és va anomenar “tragicomedia”, entre els segles XV i XVIII)  SUBGÈNERES DRAMÀTICS: • L’auto sacramental: Obra d’un sol acte i escrita en vers. Temes profunds amb personatges simbòlics. “El gran teatro del mundo” • El sainet: Peça divertida en un acte, caràcter popular, es trobava a l’entremig d’una funció o al final. • L’entremés: Obra cómica, que durant els segles d’or es representava en dos actes d’una obra extensa. “El retablo de las maravillas de Cervantes” • Farsa: Obra breu, còmica i satírica, originària del teatre grec. • Òpera: Obra cantada i de tema tràgic. • Melodrama: Obra d’escàs interès literari, en que es divideixen els personatges en bons i dolents. === Tragèdia === És un forma teatral desenvolupada en l'antiga Grècia, que partia dels mites propis i llegendes populars. Els personatges principals de la tragèdia grega eren: l'heroi, personatge amb un destí tràgic, l'endeví o profeta que preveia el destí inevitable de l'heroi, i el cor, personatge col•lectiu que tenia una actuació cantada i que representava la societat. El final és sempre tràgic. === Drama === === Melodrama === === Pantomima === === Teatre musical === === Mim === 1455 2655 2005-07-21T19:34:03Z Vedranell 12 Navegació {{navegar|llibre=Guia de Literatura |actual=Estructures i figures literàries |anterior=Concepte de literatura |següent=Els gèneres literaris }} {{Viquipèdia|Recursos literaris}} Els '''recursos literaris''' són les tècniques preestablertes que un escriptor aplica al text perquè guanyi en '''densitat literària'''. És un ús determinat de la llengua per '''aconseguir un efecte en el lector''' o '''guiar la seva interpretació'''. Segons el camp de la llengua amb què es relacionin, es divideixen en recursos fonètics, morfosintàctics o semàntics. També s'anomenen '''figures retòriques''' o '''tropos'''. == Fonètics == === Aliteració === L''''aliteració''' és un dels recursos literaris relacionats amb la fonètica. Consisteix en '''repetir un so''' per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l''''aliteració''' no es basa en característiques objectives de cada fonema, sinó en les suggerències que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'onomatopeia. L'aliteració està molt present a la poesia, tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres per qüestions humorístiques. == Morfosintàctics == === Hipèrbaton === L''''hipèrbaton''' és una figura retòrica que consisteix a '''alterar l'ordre natural de la sintaxi''' d'una llengua canviant de posició els elements d'una frase. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracte d'un registre literari o per raons de rima i mètrica. == Semàntics == === Metàfora === La '''metàfora''' és un dels recursos literaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: '''un real i un que apareix al text'''. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions. Un exemple típic de comparació: "les teves dents semblen perles" o "són com perles"; la metàfora podria ser "les perles de la teva boca" La metàfora té un alt poder suggeridor. Quan un text es basa en una metàfora continuada, es parla d'al·egoria. Va ser molt usada a l'Edat Mitjana. Una metàfora culturalment acceptada és un símbol. 1456 3472 2005-10-30T20:54:36Z Vedranell 12 Wikibooks:Babel moved to Viquillibres:Babel {{inacabat}} <div id="toc"> Altres llengües: [[/en|EN]] | [[/es|ES]] </div> Esta pàgina mostra les plantilles d'idioma que podeu fer servir a la vostra pàgina d'usuari, per a que altres usuaris sàpien quines llengües parleu. ==Nivells== *1.Bàsic. *2.Mitjà. *3.Avançat. *4.Llengua materna. ==Com podeu utilitzar-les== Podeu fer servir les plantilles del tipus <code><nowiki>{{Babel-</nowiki>''x''<nowiki>|...}}</nowiki></code> per afegir més d'un idioma amb una sola plantilla. Per exemple: :<code><nowiki>{{Babel-3|ca|es|fr-3}}</nowiki></code> ==Plantilles de múltiples idiomes== Estes són les que heu d'utilitzar si voleu afegir fàcilment més d'un idioma: :[[Template:Babel-2|Babel-2]] :[[Template:Babel-3|Babel-3]] :[[Template:Babel-4|Babel-4]] :[[Template:Babel-5|Babel-5]] ==Plantilles d'idioma disponibles== {| rules="all" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999" | Idioma || Nivell || Plantilla || Categoria |- | rowspan="5" valign="top" | '''ca'''<br/>[[Català]]<br/>[[Valencià]] || 4 || [[Template:Babel ca|Babel ca]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català]] |- | 3 || [[Template:Babel ca-3|Babel ca-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ca-2|Babel ca-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ca-1|Babel ca-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-1]] |- | 0 || [[Template:Babel ca-0|Babel ca-0]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-0]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''en'''<br/>English<br/>[[Anglès]] || 4 || [[Template:Babel en|Babel en]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English]] |- | 3 || [[Template:Babel en-3|Babel en-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-3]] |- | 2 || [[Template:Babel en-2|Babel en-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-2]] |- | 1 || [[Template:Babel en-1|Babel en-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''es'''<br/>Español<br/>[[Castellà]] || 4 || [[Template:Babel es|Babel es]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español]] |- | 3 || [[Template:Babel es-3|Babel es-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-3]] |- | 2 || [[Template:Babel es-2|Babel es-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-2]] |- | 1 || [[Template:Babel es-1|Babel es-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''de'''<br/>Deutsch<br/>[[Alemany]] || 4 || [[Template:Babel de|Babel de]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch]] |- | 3 || [[Template:Babel de-3|Babel de-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-3]] |- | 2 || [[Template:Babel de-2|Babel de-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-2]] |- | 1 || [[Template:Babel de-1|Babel de-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''fr'''<br/>Français<br/>[[Francès]] || 4 || [[Template:Babel fr|Babel fr]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français]] |- | 3 || [[Template:Babel fr-3|Babel fr-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-3]] |- | 2 || [[Template:Babel fr-2|Babel fr-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-2]] |- | 1 || [[Template:Babel fr-1|Babel fr-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''ja'''<br/>日本語<br/>[[Japonès]] || 4 || [[Template:Babel ja|Babel ja]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語]] |- | 3 || [[Template:Babel ja-3|Babel ja-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ja-2|Babel ja-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ja-1|Babel ja-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nb'''<br/>Norsk (bokmål)<br/>[[Noruec]] ([[bokmål]]) || 4 || [[Template:Babel nb|Babel nb]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)]] |- | 3 || [[Template:Babel nb-3|Babel nb-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nb-2|Babel nb-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nb-1|Babel nb-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nl'''<br/>Nederlands<br/>[[Neerlandès]] || 4 || [[Template:Babel nl|Babel nl]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands]] |- | 3 || [[Template:Babel nl-3|Babel nl-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nl-2|Babel nl-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nl-1|Babel nl-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nb'''<br/>Norsk (nynorsk)<br/>[[Noruec]] ([[nynorsk]]) || 4 || [[Template:Babel nn|Babel nn]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)]] |- | 3 || [[Template:Babel nn-3|Babel nn-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nn-2|Babel nn-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nn-1|Babel nn-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''pt'''<br/>Português<br/>[[Portuguès]] || 4 || [[Template:Babel pt|Babel pt]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português]] |- | 3 || [[Template:Babel pt-3|Babel pt-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-3]] |- | 2 || [[Template:Babel pt-2|Babel pt-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-2]] |- | 1 || [[Template:Babel pt-1|Babel pt-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''sl'''<br/>Slovenščina<br/>[[Eslovè]] || 4 || [[Template:Babel sl|Babel sl]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina]] |- | 3 || [[Template:Babel sl-3|Babel sl-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-3]] |- | 2 || [[Template:Babel sl-2|Babel sl-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-2]] |- | 1 || [[Template:Babel sl-1|Babel sl-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''sl'''<br/>Kiswahili<br/>[[Suahili]] || 4 || [[Template:Babel sl|Babel sw]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili]] |- | 3 || [[Template:Babel sw-3|Babel sw-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-3]] |- | 2 || [[Template:Babel sw-2|Babel sw-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-2]] |- | 1 || [[Template:Babel sw-1|Babel sw-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-1]] |} ==Vegeu també== *[[m:Meta:Babel templates]] 1457 4090 2006-01-11T00:26:58Z Misto 47 orto {| style="float: right; margin-left: 1em; margin-bottom: 0.5em; width: 242px; border: #99B3FF solid 1px; text-align: center" |- | '''[[Viquillibres:Babel]]''' |- | {{Babel {{{1}}}}} |- | {{Babel {{{2}}}}} |} 1458 4089 2006-01-11T00:25:21Z Misto 47 ortro {| style="float: right; margin-left: 1em; margin-bottom: 0.5em; width: 242px; border: #99B3FF solid 1px; text-align: center" |- | '''[[Viquillibres:Babel]]''' |- | {{Babel {{{1}}}}} |- | {{Babel {{{2}}}}} |- | {{Babel {{{3}}}}} |} 1459 4091 2006-01-11T00:27:08Z Misto 47 orto {| style="float: right; margin-left: 1em; margin-bottom: 0.5em; width: 242px; border: #99B3FF solid 1px; text-align: center" |- | '''[[Viquillibres:Babel]]''' |- | {{Babel {{{1}}}}} |- | {{Babel {{{2}}}}} |- | {{Babel {{{3}}}}} |- | {{Babel {{{4}}}}} |} 1460 4092 2006-01-11T00:27:16Z Misto 47 orto {| style="float: right; margin-left: 1em; margin-bottom: 0.5em; width: 242px; border: #99B3FF solid 1px; text-align: center" |- | '''[[Viquillibres:Babel]]''' |- | {{Babel {{{1}}}}} |- | {{Babel {{{2}}}}} |- | {{Babel {{{3}}}}} |- | {{Babel {{{4}}}}} |- | {{Babel {{{5}}}}} |} 1461 2594 2005-07-20T11:22:11Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #6EF7A7 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#C5FCDC"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#6EF7A7;text-align:center;font-size:14pt">'''ca'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Aquest usuari parla '''català com a la [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català|seva primera llengua]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Català|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1462 2595 2005-07-20T11:22:48Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''ca-3'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Aquest usuari pot contribuir amb un nivell '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-3|avançat]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català|català]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Català-3]]</td> </tr></table></div> 1463 2596 2005-07-20T11:23:18Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''ca-2'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Aquest usuari pot contribuir amb un nivell '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-2|mitjà]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català|català]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Català-2]]</td> </tr></table></div> 1464 2597 2005-07-20T11:23:51Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''ca-1'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Aquest usuari pot contribuir amb un nivell '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-1|bàsic]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català|català]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Català-1]]</td> </tr></table></div> 1465 2598 2005-07-20T11:24:23Z Vedranell 12 Babel. De la Viquipèdia en català. <div style="float:left;border:solid #ffb3b3 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#ffe0e8"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#ffb3b3;text-align:center;font-size:14pt">'''ca-0'''</td> <td style="font-size:0.9em;padding:4pt;line-height:1.25em">Aquest usuari '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-0|no entén ]]''' el '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Català|català]]''' o té dificultats per a entendre'l.[[Categoria:Usuaris per idioma - Català-0|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1466 2599 2005-07-20T11:25:37Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #6EF7A7 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#C5FCDC"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#6EF7A7;text-align:center;font-size:14pt">'''en'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">This user is a native '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English|English speaker]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - English|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1467 2600 2005-07-20T11:26:08Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''en-3'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">This user is able to contribute with an '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English-3|advanced]]''' level of '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English|English]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - English-3|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1468 2601 2005-07-20T11:26:50Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''en-2'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">This user is able to contribute with an '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English-2|intermediate]]''' level of '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English|English]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - English-2|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1469 2602 2005-07-20T11:27:36Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''en-1'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">This user is able to contribute with a '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English-1|basic]]''' level of '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - English|English]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - English-1|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1470 2603 2005-07-20T11:29:01Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''es-3'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Este usuario puede contribuir con un nivel '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-3|avanzado]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español|español]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Español-3]]</td> </tr></table></div> 1471 2604 2005-07-20T11:29:39Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''es-2'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Este usuario puede contribuir con un nivel '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-2|intermedio]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español|español]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Español-2]]</td> </tr></table></div> 1472 2605 2005-07-20T11:30:21Z Vedranell 12 De la Viquipèdia en català <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''es-1'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Este usuario puede contribuir con un nivel '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-1|básico]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español|español]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Español-1]]</td> </tr></table></div> 1473 2607 2005-07-20T14:09:50Z Arturo Reina 11 [[Lèxic català:animals]] moved to [[Lèxic català/animals]]: Proba de organització dels llibres #redirect [[Lèxic català/animals]] 1474 2609 2005-07-20T14:11:20Z Arturo Reina 11 [[Lèxic català:colors]] moved to [[Lèxic català/colors]]: organització per subpàgines #redirect [[Lèxic català/colors]] 1475 2611 2005-07-20T14:11:47Z Arturo Reina 11 [[Lèxic català:nombres]] moved to [[Lèxic català/nombres]]: organització per subpàgines #redirect [[Lèxic català/nombres]] 1476 3390 2005-10-18T16:02:14Z Arturo Reina 11 Aquest '''llibre d’estil''' té simplement per objectiu que les coses es facin de manera semblant – és una guia d’estil. Les normes següents no són indiscutibles. De vegades un mètode és tan bo com un altre, però si tothom ho fa de la mateixa manera, els llibres seran més fàcils de llegir i de fer servir i, per descomptat, més fàcils d’escriure i editar. En aquest sentit la següent cita del Manual d’estil de Chicago pot ser aclaridora: :''Les normes i regulacions com aquesta, per la naturalesa del cas, no poden ser assignades amb la rigidesa d’una llei estricta. Estan pensades pel cas estàndard i han de ser aplicades amb un cert grau d’elasticitat.'' Una escriptura clara, informativa i imparcial és sempre més important que la presentació o l'estructura. No s’espera que els escriptors segueixin totes o cap d’aquestes regles: la gràcia d’editar wikis és que no fa falta perfecció. Els viquipedistes que editin poden referir-se a aquest manual quan poleixin articles i les pàgines s’aniran fent d’acord amb aquesta guia. Mireu si us plau [[Viquillibres:Com s'edita una pàgina|Com s'edita una pàgina]] per informació sobre ''com'' fer servir les diferents instruccions d’hipertext – hi ha moltes més possibilitats a part de negreta o cursiva. Aquest article es concentra en ''quan'' fer-los servir encara que alguns exemples també mostren l’hipertext. També us pot ser útil el [[Viquilibres:Llibre d'estil de categorització|llibre d'estil de categorització]] en quant a normes d'estil per categoritzar els articles. ==Format dels viquillibres== Un viquillibre és un format més complex que un article sòl. Consisteix en un conjunt d'articles reunits sota un mateix nom. Això fa que sigui important posar-se d'acord amb el format que s'utilitzarà. Tot Viquillibre consisteix en una portada o índex, i una serie de pàgines. ===Portada=== La portada ha de contenir una breu explicació del contingut del llibre. També ha de tenir enllaços a totes les pàgines del llibre ordenades en un índex. Exemple:[[Cinemàtica]]. La portada es categoritza dins de una categoria apropiada per contenir el Viquillibre. ''Cinemàtica'' es troba dins de la ''categoria:Física''. ===Pàgines=== Les planes del viquillibre s'organitzen mitjançant sub-pàgines. Això vol dir que la portada és la pàgina principal, i la resta de planes són sub-pàgines del viquillibre. Per fer-ho així, totes les planes del llibre han de tenir el següent nom: ''Nom del llibre/Nom de la plana''. Per exemple, [[cinemàtica]] és el nom de la portada del Viquillibre. Llavors una sub-pàgina seva és [[cinemàtica/Models cinemàtics]] Totes les subpàgines del Viquillibre es categoritzen a una categoria que tingui el nom del llibre. En aquest exemple seria la ''categoria:cinemàtica'' La categoria de les subpàgines estarà dins de la mateixa categoria que la portada. Convé que aquesta categoria contingui la plantilla <nowiki>{{infollibre}}</nowiki>. ===Navegació dins del viquillibre=== Per facilitar la navegació dins dels viquillibres, s'utilitza la següent plantilla: <nowiki> {{navegar|llibre=nom del llibre |actual=nom de la plana actual (sense el nom del llibre) |anterior=nom de la plana anterior |següent=nom de la plana següent }}</nowiki> ===Avantatges d'aquest sistema=== Aquest sistema es convenient per varis motius: *Totes les pàgines contenen automàticament un enllaç a la portada. *Es pot saber fàcilment dins quin llibre es troba una pàgina. *Permet estandarditzar la plantilla de navegació. *Les pàgines es poden consultar per ordre d'índex a la portada i per ordre alfabètic a la categoria. ==Noms dels articles== En començar un llibre nou o una pàgina nova, escollir-ne el nom adequat és essencial per assegurar que s'hi podrà enllaçar més endavant. Quan convingui, cal fer redireccions per evitar que es facin duplicats. També és important comprovar, abans de començar el llibre o la pàgina, que no existeix ja amb un nom semblant o equivalent. Recordeu: *La portada del viquillibre tindrà com a nom el nom del llibre. *Les diferents pàgines d'un llibre s'anomenaran '''nom del llibre/nom de la pàgina''', per tal que aparegui a totes les pàgines l'enllaç per tornar a la pàgina principal. ==Estil general dels llibres== L'estil i contingut dels manuals i llibres de text ha de ser ''objectiu''. La finalitat dels manuals es servir per l'aprenentatge i compartir el coneixement sobre temes diversos. Punts que cal tenir en compte: *Utilitzeu un llenguatge "impersonal", mai en primera persona, o adreçant-se directament al lector. *La primera plana de un llibre ha d'explicar quin tipus de contingut conté i disposar d'un index o enllaçar directament a un index de totes les pàgines. La primera plana pot contenir retalls de informació continguda en el llibre. *Les diferents pàgines d'un llibre procureu que tinguin un estil i format consistents (sobretot per taules i imatges). *Utilitzeu un llenguatge correcte i formal, i vigileu l'ortografia, la gramàtica i el vocabulari. Si feu traduccions d'altres llengües, vigileu sobretot a no introduir barbarismes, calcs sintàctics o traduccions forçades. Les traduccions automàtiques sense revisió manual no són acceptables. *No feu articles que continguin només text sense format. Els enllaços i el format són essencials. A continuació, s'expliquen amb detall aquests i altres aspectes de l'estil recomanat pels articles. ==Enllaços== ===Enllaços=== A Viquillibres es pot fer referència a articles de la Viquipèdia utilitzant <nowiki>[[w:nom de l'article|text a mostra]]</nowiki> ===Enllaços externs=== Viquipèdia no és una col·lecció d’enllaços i desaconsellem articles amb tan sols enllaços, però és adequat posar referències a informació complementària que hi hagi a Internet. Això és especialment cert quan heu fet servir una pàgina web com a important font d’informació. La sintaxi per fer referència a URLs és simple. Poseu-ho entre claudàtors: :[URL text opcional deixant un espai] La URL ha de començar per ''<nowiki>http://</nowiki>'' o altres protocols WWW com ara ''<nowiki>ftp://</nowiki>'' o ''<nowiki>news://</nowiki>''. ====Títols dels enllaços==== Podeu afegir un títol a un enllaç extern posant-hi un text darrera la URL deixant-hi un espai. Per exemple, si a la URL següent: :<nowiki>[http://ca.wikipedia.org] </nowiki> li volem afegir un títol, escriuríem: :<nowiki> [http://ca.wikipedia.org l'enciclopèdia lliure] </nowiki> i apareixeria així: : [http://ca.wikipedia.org l'enciclopèdia lliure] Algunes URLs són lletges i no gens informatives; aleshores, és millor que no aparegui la URL sinó un títol informatiu. Per exemple: :[http://cultura.gencat.net/llengcat/cds/index.htm Centre de documentació en sociolingüística] es llegeix molt més fàcilment que no pas :<nowiki>http://cultura.gencat.net/llengcat/cds/index.htm</nowiki> i si la URL es mostra, feu-ho de la manera més simple que proporcioni la pàgina desitjada, per exemple, no hi poseu index.html La versió imprimible d’una pàgina mostra la URL sencera incloent-hi aquelles a les que se li posa títol així que no es perd informació. ====URL com a notes==== Sense el text opcional, una referència externa es mostra com una nota: per exemple, :<nowiki>[http://ca.wikipedia.org]</nowiki> apareix així: :[http://ca.wikipedia.org] ====Posició a l’article==== A la majoria de casos, és preferible agrupar els enllaços externs al final de l’article sota la capçalera: : <nowiki>==Enllaços externs ==</nowiki> Tal com es fa amb altres capçaleres principals, els dos signes d’igual s’haurien de fer servir per assenyalar la capçalera d’enllaços externs (mireu ‘’Capçaleres’’ més avall). També és possible incloure una referència URL al cos d’un article. Per exemple: :Un bon exemple de comunitat online cooperativa és la <nowiki>[http://ca.wikipedia.org Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure] </nowiki>. es mostra així: :Un bon exemple de comunitat online cooperativa és la [http://ca.wikipedia.org Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure]. ====Pàgines en altres idiomes==== Normalment no és gaire útil enumerar URLs de pàgines web en idiomes que no siguin en català sota “Enllaços externs”. No obstant, si creieu que és necessari, poseu la URL però indiqueu en quin idioma està escrita la pàgina entre parèntesis. Per exemple: :''[http://www.lemonde.fr Le Monde]'', diari (en francès). ====Tipus de fitxer==== Si l’enllaç no és un fitxer html sinó per exemple un fitxer pdf o jpg, una indicació al respecte seria útil per ajudar a l’usuari decidir si prefereix obrir-lo o descarregar-lo. ====Mida del fitxer==== Si l’enllaç va a un fitxer gros (en cas d’html: incloent-hi les imatges) una nota al respecte seria útil. Algú amb una connexió lenta pot decidir no fer-ho servir. ==Capçaleres== Feu servir la indicació == per les capçaleres, no <nowiki>‘’’</nowiki> (negreta). Exemple: : <nowiki>==Això és la capçalera==</nowiki> que produeix: <b><font style="font-size: 140%">Això és la capçalera</font></b> Fixeu-vos que quan es fa servir ==Això és la capçalera== no cal cap línia sota la capçalera. Les línies en blanc extra haurien d’esborrar-se ja que l’estructura és una qüestió del full d’estil de la Viquipèdia, no la manera com s’escriu l’article. Si indiqueu les capçaleres d’aquesta manera, llavors una taula de continguts es genera automàticament a partir de les capçaleres de l’article (a partir de tres capçaleres), les seccions poden ser automàticament numerades pels usuaris amb aquesta preferència seleccionada i a les paraules incloses en capçaleres degudament assenyalades se’ls dóna més importància a les cerques. Les capçaleres també ajuden als lectors separant el text i perfilant l’article. * Poseu en majúscules la primera paraula i els noms propis a les capçaleres però deixa el reste en minúscules. * Eviteu enllaços a les capçaleres. Depenent de les opcions, alguns usuaris poden no veure’ls clarament. És molt millor posar el corresponent enllaç a la primera frase sota la capçalera. * No feu servir massa les subcapçaleres ja que pot fer que l’article es vegi confús. Paràgrafs curts i frases simples normalment no justifiquen la seva pròpia subcapçalera. * En aquestes circumstàncies en les que no hi ha prou text per justificar una subcapçalera, pot ser preferible fer servir text en negreta o separar per punts dins una secció en comptes de fer servir subcapçaleres. ==Estil científic== ===Unitats de mesura=== Per a unitats de mesura, feu servir unitats del [[SI]] (sistema internacional). ===Separadors de milers i decimals=== En els [[nombre cardinal|nombres cardinals]] (quan ens referim a euros, metres, etc...), cal separar els milers amb espais o punts i els decimals amb comes. :Correcte; :*2.000.500,80 :*2 000 500,80 :Incorrecte :*<s>2000500,80</s> No estan separats els milers :*<s>2'000'500,80</s> Milers separats amb altres símbols :*<s>2,000,500.80</s> Notació anglosaxona :*<s>2 000 500.80</s> Notació anglosaxona En escriure coordenades o vectors usarem l'apòstrof per a separar els decimals; :Correcte; :*(1 234'5, 2 345'6, 3 456) :*(1.234'5, 2.245'6, 3.456) :Incorrecte :*<s>(1234'5, 2345'6, 3456)</s> No estan separats els milers :*<s>(1234,5 , 2345,6 , 3456)</s> No estan separats els milers i notació confusa :*<s>(1'234.5, 2'345.6, 3'456)</s> Notació anglosaxona :*<s>(1,234.5, 2,345.6, 3,456)</s> Notació anglosaxona :*<s>(1 234.5, 2 345.6, 3 456)</s> Notació anglosaxona ==Seccions== ===Secció inicial=== La secció inicial és la secció abans de la primera capçalera. És mostrada a sobre de la taula de continguts (per a pàgines amb més de tres capçaleres). La longitud adient depèn de la llargada de l’article, però en qualsevol cas no hauria de ser més llarga de tres paràgrafs. ===Seccions "Vegeu també" i "Qüestions relacionades"=== Quan els articles són curts i no ténen capçaleres, les referències informals a articles relacionats que no han estat enllaçats amb enllaços lliures al text es poden incorporar a “Vegeu també” amb dos parells d’apòstrofs, per exemple: :''Vegeu també'': <nowiki>[[Ecologia]], [[medi ambient]] </nowiki> que produeix :''Vegeu també'': [[Ecologia]], [[medi ambient]] Quan els articles són llargs i ténen capçaleres, si la secció “Vegeu també” es refereix a l’article sencer i no només a una secció, hauria de ser una capçalera de manera que apareix a la taula de continguts. La secció “Vegeu també” hauria d’aparèixer sempre abans de la secció “Enllaços externs”. No afegiu enllaços a “Vegeu també que ja siguin al text de l’article. :<nowiki>==Vegeu també ==</nowiki> :<nowiki>*[[Ecologia]]</nowiki> :<nowiki>*[[Medi ambient]]</nowiki> Que apareixerà així <b><font style="font-size: 140%" color=#000080>Vegeu també</font></b> * [[Ecologia]] * [[Medi ambient]] De vegades, les referències poden anomenar-se d’una manera més formal: <b><font style="font-size: 140%" color=#000080>Temes relacionats</font></b> *[[Ecologia]] *[[Medi ambient]] De vegades, pot ser útil tenir referències creuades explícites al text, per exemple, quan una secció llarga de text ha estat moguda a una altra part o hi ha un article important en un subtema. En aquests casos, poseu l’enllaç en negreta de manera que la seva importància és fàcil de reconèixer. Exemple: :La situació legal pel què fa a la circumsició depèn segons el país (vegeu '''[[Estatus legal de la circumsició]]'''). ==Metallenguatge== Poseu les paraules en cursiva quan es parla d’elles en una frase en comptes de fer-les servir normalment. El mateix per lletres. * La paraula ''pare'' ve del llati ''pater'' * La lletra ''E'' és la més comuna en anglès. ==Imatges== Els articles amb una sola imatge l’haurien de tenir al principi de l’article a la dreta. Els retrats amb el cap mirant a la dreta haurien d’anar a l’esquerra (mirant cap a l’article). Totes les imatges haurien de “flotar” – és a dir, el text hauria d’estar al voltant seu. Tot i que això (i d’altres coses) pot fer-se amb HTML, és preferible el wikiformat quan sigui possible. Les imatges haurien de tenir uns 200-300 pixes d’ample. El text de la imatge i els alt-texts són sempre benvinguts, especialment per imatges que no s’entenen fàcilment. En un article d’una biografia se suposa que el retrat és de la persona de l’article així que el text no és necessari. '''Text de la imatge''' Les fotografies i altres gràfics haurien de tenir textos a no ser que la pròpia imatge inclogui text tal com sol passar a portades de llibres o àlbums de música o quan el gràfic representa sense ambigüitat l’assumpte de l’article. Els textos de sota la imatge haurien d’estar en cursiva, fent servir text normal quan posaríem cursiva. * ''Una aspiradora'' Hoover. ==Mediawiki== [[Viquipèdia:Espai de noms de MediaWiki|Mediawiki]] es el sistema que s'utilitza per generar els missatges de la Viquipèdia. Aixo tambe inclou una serie de [[Viquipèdia:Missatges personalitzats de MediaWiki|missatges personalitzats]] que es poden utilitzar per generar algun tipus de text automaticament en els articles. Aixo es util, per exemple, per generar els missatges adequats en les planes que es considerin [[Viquipèdia:esborrany|esborrany]], o sospitoses de no [[Viquipèdia:punt de vista neutral|neutralitat]]. Utilitzeu aquests missatges quan sigui necessari. ==Llenguatge== ===Majúscules=== Cal fer una menció especial pel que fa als càrrecs. Alguns com ara president, rei o emperador es posen en majúscules quan es fan servir com a càrrec (seguit d’un nom), així que serà “President Bush” i no “president Bush”. Quan es fa servir de forma genèrica, haurien d’estar en minúscules: “Bush és el president americà”. No obstant, si algú està fent servir el nom formal correcte d’una organització, es tracta com un nom propi. Així direm “Bush va ser President dels Estats Units” però “Bush va ser un president americà”. De la mateixa direm “Lluís XVI va ser rei francès” i “Lluís XVI va ser Rei de França”, essent Rei de França un càrrec en aquell context. ===Puntuació=== En la majoria de casos, se seguiran les normes normals de puntuació en català. No hi ha indicacions sobre si deixar un o dos espais en blanc després d’un punt però no és important ja que la diferència només es mostra en la finestra d’edició. La pròpia pàgina només mostrarà un espai. ===Variants lingüístiques=== Les variants dialectals utilitzades més comunament són acceptables, seguint en general els criteris de l'[[AVL]] i de l'[[IEC]]. En general, podeu utilitzar la variant dialectal que vulgueu en els articles. En la llengua escrita, això vol dir principalment algunes terminacions verbals i vocabulari específic ( ''avui'/''hui'', ''aquí''/''ací'', ...). Per mirar d'estandarditzar l'estil i facilitar la lectura dels articles, cal tenir en compte diversos punts: *adreceu-vos a l'usuari de ''vós''. Per exemple: ''Vegeu també''. *en general, intenteu d'utilitzar un registre formal. No utilitzeu expressions o vocabulari que no siguin habituals o coneguts per la majoria de catalanoparlants. En especial en aquelles pàgines comunes, com les plantilles. *una vegada començat l'article, intenteu mantenir el mateix estil en tot l'article. *per articles de temàtica "local", aconsellem d'utilitzar la varietat dialectal corresponent (p.ex., valencià per articles sobre pobles o comarques del País Valencià) *quan hi hagi diverses opcions pel nom d'un article (per exemple, noms de plantes i d'animals), intenteu de fer servir la més estesa. Esmenteu totes les altres al començament de l'article, i feu les redireccions necessàries. *no barregeu diferents varietats dialectals a un mateix article (per exemple, utilitzar indiferentment el verb "hi hagin" -català oriental- i "hi hagen" -valencià-). ===Variacions acceptables=== *aquest/este, encara que "aquest" és més recomanable per a un registre formal, com la viquipèdia. *aquí/ací / això/açò, encara que hi ha qui considera que "ací/açò" són preferibles quan es refereix al lloc del qui parla, p.ex. "Açò és una pàgina de desambiguació. Us ha menat cap ací". ===Terminologia informàtica=== Us recomanem aquest termes per donar més coherència a tota la interfície: *''(el) lloc web'', ''(el) web'': per referir-se a tota la Viquipèdia. *''(la) pàgina web'', ''(la) web'': per referir-se a un article concret. *''pàgina'', ''plana'': s'usa indistintament, encara que és sol llegir més la primera. *''enllaç'' i ''enllaçar'': ''vincle'' és similar, però a tota la Viquipèdia apareix ''enllaç''. ===Diccionaris i traductors=== Per a traduir d'altres idiomes, podeu fer servir: * [http://www.internostrum.com Traductor web de la Universitat d'Alacant] (castellà-català) * Traductor de [http://www.comprendium.es Comprendium S.L.] (permet traduir d'altres idiomes a banda del castellà) * [http://www.cult.gva.es/salt/salt_programes_salt2.htm Salt3], programa Windows, de la Generalitat Valenciana (castellà-català). Una vegada instal·lat es recomana canviar la configuració i posar l'opció (2) a tot (o a quasi tot) a Ferramentes -> Opcions de Configuració -> Ortografia i morfosintaxi, per tal de que les traduccions siguin més estàndard i menys dialectals. Siusplau, tingueu en compte que els traductors no són mai perfectes. Sempre cal revisar manualment les traduccions, i assegurar-se que són correctes i en bon català. Les males traduccions només fan que portar feina a d'altres usuaris. Per a corregir textos o comprovar dubtes, podeu consultar: * [http://pdl.iecat.net/ Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans]. * [http://dcvb.iecat.net/ Diccionari Català-Valencià-Balear]. No és un diccionari normatiu, però dóna molta informació sobre versions dialectals i usos. * [http://www.avl.gva.es/ Web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua] * També podeu utilitzar el Salt3, si l'instal·leu. ==Miscel·lània== ===Quan la resta falla=== Si us enfronteu amb una qüestió concreta que no sabeu com abordar, podeu simplement mirar un article que us agradi i obrir-lo com si anéssiu a editar-lo per saber com els escriptors i editors ho han fet. Llavors podeu tancar la finestra sense guardar els canvis si voleu, però podeu observar mentre hi sou. Gairebé cada article pot millorar-se. Potser podríeu afegir algun element per millorar l’estil. ===No feu malabarismes=== És més fàcil no intentar posar massa elements capritxosos. Fins i tot amb l’hipertext que suggerim aquí, no hauríeu d’assumir que hi ha garanties que qualsevol element que hi poseu tindrà una aparença determinada quan es mostra. És més fàcil de mostrar la Viquipèdia, més fàcil d’editar i afegir als articles si no fem l’hipertext més complexe del que fa falta per mostrar la informació d’una manera útil i d’una manera comprensible. Una enciclopèdia útil és el primer objectiu però la facilitat d’edició i manteniment de l’enciclopèdia està just darrera. Entre altres coses, això vol dir que es faci servir l’hipertext HTML molt de tant en tant i per un bon motiu. [[Categoria:Viquillibres:Ajuda]] 1477 2619 2005-07-20T19:35:31Z Vedranell 12 [[Gaspatxo]] moved to [[Receptes de cuina/Gaspatxo]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Receptes de cuina/Gaspatxo]] 1478 2621 2005-07-20T19:36:21Z Vedranell 12 [[Paella vegetariana]] moved to [[Receptes de cuina/Paella vegetariana]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Receptes de cuina/Paella vegetariana]] 1480 2625 2005-07-20T19:36:55Z Vedranell 12 [[Sopa de poma al curry]] moved to [[Receptes de cuina/Sopa de poma al curry]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Receptes de cuina/Sopa de poma al curry]] 1481 2627 2005-07-20T19:37:09Z Vedranell 12 [[Conill en salsa]] moved to [[Receptes de cuina/Conill en salsa]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Receptes de cuina/Conill en salsa]] 1482 2629 2005-07-20T19:39:38Z Vedranell 12 [[Allioli]] moved to [[Receptes de cuina/Allioli]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Receptes de cuina/Allioli]] 1483 4074 2006-01-10T11:16:25Z Arturo Reina 11 <gallery> Image:Dahlia.jpg|[[wiktionary:ca:flor|flor]] Image:Fothergilla-major-total.JPG|[[wiktionary:ca:arbust|arbust]] Image:Quercus_pubescens.jpg|[[wiktionary:ca:arbre|arbre]] Image:The_Chase_Wood_-_Newbury.jpg|[[wiktionary:ca:bosc|bosc]] Image:Rio_douro.jpg|[[wiktionary:ca:riu|riu]] Image:Rainbow_over_Bristol.jpg|[[wiktionary:ca:arc de san martí|arc de san martí]] Image:Img20050526_0007_at_tannheim_cumulus.jpg|[[wiktionary:ca:núvol|núvol]] Image:Neulussheim_Sunrise_near_Cemetery_meph666-2005-Feb-28.jpg|[[wiktionary:ca:sol|sol]] Image:Baruntse_wp.jpg|[[wiktionary:ca:muntanya|muntanya]] Image:Robie_House.jpg|[[wiktionary:ca:casa|casa]] Image:Stramberk.jpg|[[wiktionary:ca:poble|poble]] Image:Citigroup_center_Midtown_Manhattan_New_York_city.jpg|[[wiktionary:ca:ciutat|ciutat]] </gallery> [[Categoria:Lèxic català]] 1484 3351 2005-10-15T11:12:55Z Arturo Reina 11 <table id=toc style="width: 100%"><tr> <td style="text-align: left; width: 33%">[[{{{llibre}}}/{{{anterior}}}|&larr; {{{anterior}}}]]</td> <td style="text-align: center; width: 33%">'''{{{actual}}}'''</td> <td style="text-align: right; width: 33%">[[{{{llibre}}}/{{{següent}}}|{{{següent}}} &rarr;]]</td> </tr></table> [[Categoria:{{{llibre}}}]] 1485 2643 2005-07-21T10:54:11Z Vedranell 12 [[Cinemàtica: Magnituds físiques bàsiques]] moved to [[Cinemàtica/Magnituds físiques bàsiques]]: Nova organització: Subpàgines #redirect [[Cinemàtica/Magnituds físiques bàsiques]] 1486 4263 2006-02-08T14:32:48Z Aljullu 42 #redirect [[Cinemàtica/Conceptes bàsics]] 1487 2647 2005-07-21T12:10:08Z Arturo Reina 11 [[Cinemàtica\Conceptes bàsics]] moved to [[Cinemàtica/Conceptes bàsics]] #redirect [[Cinemàtica/Conceptes bàsics]] 1488 2649 2005-07-21T12:10:57Z Arturo Reina 11 [[Cinemàtica: Magnituds físiques secundàries]] moved to [[Cinemàtica/Magnituds físiques secundàries]]: sub-pàgines #redirect [[Cinemàtica/Magnituds físiques secundàries]] 1489 2651 2005-07-21T12:12:15Z Arturo Reina 11 [[Cinemàtica: Models cinemàtics]] moved to [[Cinemàtica/Models cinemàtics]]: sub-pàgines #redirect [[Cinemàtica/Models cinemàtics]] 1490 2657 2005-07-21T19:37:08Z Vedranell 12 #REDIRECT [[Guia de Literatura]] #REDIRECT [[Guia de Literatura]] 1491 4590 2006-04-01T11:14:26Z 85.59.91.82 Errada ortogràfica '''&#8594;''' Aquí hi ha els capitols del llibre ''{{PAGENAME}}'' ordenats alfabèticament. Potser el que voleu és ''[[{{PAGENAME}}|llegir el llibre '''''{{PAGENAME}}'''''...]]'' 1492 3242 2005-09-23T16:20:38Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Literatura]] {{infollibre}} [[Categoria:Literatura]] 1494 2664 2005-07-21T19:51:34Z Vedranell 12 #REDIRECT [[Cinemàtica]] #REDIRECT [[Cinemàtica]] 1495 3216 2005-09-23T15:34:52Z Arturo Reina 11 {{infollibre}} [[Categoria:Física]] 1497 2673 2005-07-21T20:19:07Z Vedranell 12 Disculpeu ~ me l'havia deixat <div style="float:left;border:solid #6EF7A7 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#C5FCDC"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#6EF7A7;text-align:center;font-size:14pt">'''es'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Este usuario habla '''español como su [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español|idioma principal]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Español|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1498 2674 2005-07-21T20:20:15Z Vedranell 12 De la viquipèdia <div style="float:left;border:solid #6EF7A7 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#C5FCDC"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#6EF7A7;text-align:center;font-size:14pt">'''de'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Dieser Benutzer hat '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|Deutsch]]''' als '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|Muttersprache]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1499 2675 2005-07-21T20:20:48Z Vedranell 12 De la viquipèdia <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''de-3'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Dieser Benutzer hat '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-3|sehr gute]]''' '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|Deutschkenntnisse]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-3|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1500 2676 2005-07-21T20:21:24Z Vedranell 12 De la viquipèdia <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''de-2'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Dieser Benutzer hat '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-2|fortgeschrittene]]''' '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|Deutschkenntnisse]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-2|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1501 2677 2005-07-21T20:21:52Z Vedranell 12 De la viquipèdia <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> <table cellspacing="0" style="width:238px;background:#E0E8FF"><tr> <td style="width:45px;height:45px;background:#99B3FF;text-align:center;font-size:14pt">'''de-1'''</td> <td style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em">Dieser Benutzer hat '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-1|grundlegende]] [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch|Deutschkenntnisse]]'''.[[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-1|{{PAGENAME}}]]</td> </tr></table></div> 1502 3352 2005-10-15T11:13:46Z Arturo Reina 11 {{Viquipèdia|Escacs}} [[Image:ChessSet.jpg|200px|thumb|Les sis peces d'escacs: El rei, la reina, el cavall, la torre, l'alfil i el peó.]] Els escacs és un antic joc d'estratègia, que es juga entre dues persones amb un tauler format per una retícula de 8 per 8. L'objectiu és moure les propies peces fins arribar a fer "escac i mat" al rei contrari. ==Taula de continguts== *[[Escacs/Conceptes bàsics]] *[[Escacs/Jugant al joc]] *[[Escacs/Notació del joc]] *[[Escacs/Tàctiques]] *[[Escacs/Estratègia]] *[[Escacs/Obertures bàsiques]] *[[Escacs/Final del joc]] [[categoria:Jocs]] [[en:chess]] 1503 2864 2005-08-09T11:51:22Z Arturo Reina 11 {| cellspacing="0" cellpadding="0" style="border-collapse: collapse;" |- | [[Image:chess 8.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;border-left: solid thin;" |[[Image:chess_{{{1}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{2}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{3}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{4}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{5}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{6}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin;" |[[Image:chess_{{{7}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-top: solid thin; border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{8}}}d40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 7.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{9}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{10}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{11}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{12}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{13}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{14}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{15}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{16}}}l40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 6.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{17}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{18}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{19}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{20}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{21}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{22}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{23}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{24}}}d40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 5.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{25}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{26}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{27}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{28}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{29}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{30}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{31}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{32}}}l40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 4.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{33}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{34}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{35}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{36}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{37}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{38}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{39}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{40}}}d40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 3.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{41}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{42}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{43}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{44}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{45}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{46}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{47}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{48}}}l40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 2.png|{{{65}}}px]] | style="border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{49}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{50}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{51}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{52}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{53}}}l40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{54}}}d40.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess_{{{55}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{56}}}d40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess 1.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin; border-left: solid thin;" | [[Image:chess_{{{57}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{58}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{59}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{60}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{61}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{62}}}l40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;" | [[Image:chess_{{{63}}}d40.png|{{{65}}}px]] | style="border-bottom: solid thin;border-right: solid thin;" |[[Image:chess_{{{64}}}l40.png|{{{65}}}px]] |- | [[Image:chess blank.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess a.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess b.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess c.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess d.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess e.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess f.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess g.png|{{{65}}}px]] | [[Image:chess h.png|{{{65}}}px]] |} 1504 4824 2006-05-29T15:21:38Z 85.54.230.233 /* El cavall */ {{navegar|llibre=Escacs |actual=Conceptes bàsics |anterior= |següent=Jugant al joc }} = Peces = ==El peó== El peó és, relativament, la peça més feble. Disposes de vuit d'ells, i formen el front de la teva armada. Els peons mouen de la següent manera: La primera vegada que es mou un peó, pot avançar una o dues caselles (avançar es refereix a moure's cap al jugador contrari). Després d'haver-se mogut per primer cop, només poden avançar una casella cada torn. Si un peó aconsegueix arribar al límit del camp on hi ha el contrari, es pot promoure el peó en la peça que es vulgui, normalment la reina. Els peons no poden capturar avançant. Els peons només poden capturar una peça si la troben una casella en horitzontal i una altra avançant, és a dir, una casella en diagonal però sense retrocedir. === La captura En Passant === La captura ''en passant'' és un moviment especial que pot ser portat a cap just després de que un peó oposat hagi passat la casella on pot ser capturat pel teu peó, movent dues caselles. En aquest cas pots moure el peó a la casella on seria l'altre peó si només hagués mogut una casella. Aquesta captura només es pot fer immediatament després de que el peó de l'oponent hagi mogut. Aquesta és l'única captura on mous a una casella on no hi és la peça que captures. Per exemple (sense mostrar les altres peces): {| | {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | |pd| | |= 6 | | | | | | | | |= 5 | | | | | | | | |= 4 | | | | |pl| | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} | valign="middle" | llavors | {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | |pd| | |= 6 | | | | | | | | |= 5 | | | | |pl| | | |= 4 | | | | | | | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} |} El peó negre llavors mou dues caselles per tal de no caure a la casella on el podria capturar el peó blanc. Peró el peó blanc el pot capturar com si només hagués mogut una casella. {| | {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | | | | |= 6 | | | | | | | | |= 5 | | | | |pl|pd| | |= 4 | | | | | | | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} | &nbsp; | {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | | | | |= 6 | | | | | |pl| | |= 5 | | | | | | | | |= 4 | | | | | | | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} |} Aquest moviment és molt inusual, per que normalment el jugador negre tindria peons que capturarien el peó blanc desprotegit. {{posició escacs|= 8 |rd|nd|bd|qd|kd|bd|nd|rd|= 7 |pd|pd|pd| |pd| |pd|pd|= 6 | | | | | |pl| | |= 5 | | | |pd| | | | |= 4 | | | | | | | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} preparats per capturar el peó blanc desprotegit. ==El cavall== El cavall mou d'una manera extranya. Pot moure dos espais horitzontal o verticalment, i llavors un espai perpendicular, tal com mostra el següent diagrama. {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | | | | |= 6 | | | |xx| |xx| | |= 5 | | |xx| | | |xx| |= 4 | | | | |nl| | | |= 3 | | |xx| | | |xx| |= 2 | | | |xx| |xx| | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} Les x són els espais on pot moure el cavall. El cavall captura igual que mou, vol dir, si cau a una casella on hi ha una peça de l'oponent, la captura. Naturalment no pot moure a on hi ha peces del mateix color. El cavall és l'única peça qu pot moure a través de les altres peces. ==L'alfil== L'alfil mou i ataca en diagonal. Cada jugador comença amb dos alfils, un de cada color. Com que els alfils només mouen per les diagonals, sempre han de moure's pel mateix color. {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | |nl| | | | | |xx|= 6 | | |xx| | | |xx| |= 5 | | | |xx| |xx| | |= 4 | | | | |bl| | | |= 3 | | | |xx| |xx| | |= 2 | | |pl| | | |xx| |= 1 | | | | | | | |xx|= a b c d e f g h |20}} En aquest diagrama les x són els espais a on pot moure l'alfil. No pot passar per sobre d'altres peces i pot capturar a on sigui que mogui. ==La torre== Les torres són valuoses peces capaces de moure's en línia recta sense límit de distància tant horitzontal com verticalment. No pot moure per sobre d'altres peces i captura amb els mateixos moviments amb que mou. {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | |pd| | | |= 6 | | | | |xx| | | |= 5 | | | | |xx| | | |= 4 | |bl|xx|xx|rl|xx|xx|xx|= 3 | | | | |xx| | | |= 2 | | | | |xx| | | |= 1 | | | | |xx| | | |= a b c d e f g h |20}} === Enroc === [[Image:Cb kingside.png|thumb|right|Castling kingside]] [[Image:Cb queenside.png|thumb|right|Castling queenside]] L'enroc és un moviment especial a escacs. Hi ha dues formes de fer-ho, anomenades enroc llarg i enroc curt. La idea bàsica és que el rei mou dues caselles cap a la torre, i la torre es posa a la casella per on ha passat el rei. Si la torre que es mou és la més allunyada s'anomena enroc llarg. Si és la més propera s'anomena enroc curt. Condicions de l'enroc: *No poden haver mogut anteriorment cap de les dues peces (el rei o la torre implicada) *El rei no es pot trobar en situació d'escac. L'enroc només consumeix un torn, tot i que es mouen dues peces. ==La reina== La reina és la peça més forta del joc i cada jugador només disposa d'una, tot i que es poden aconseguir més amb la promoció del peons. El moviment de la reina és la suma dels moviments de l'alfil i la torre. Poden moure tan lluny com vulguin sense passar per sobre d'altres peces. La reina captura igual que mou. {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | |pd| | |pd| | | |= 6 | | |xx| |xx| | | |= 5 | | | |xx|xx|pl| | |= 4 |bl|xx|xx|xx|ql|xx|xx|xx|= 3 | | | |xx|rl|xx| | |= 2 | | |xx| | | |xx| |= 1 | |xx| | | | | |xx|= a b c d e f g h |20}} ==El rei== El rei és la peça més important del joc, ja que si un jugador captura el rei de l'adversàri, guanya el joc. El rei pot moure una casella en qualsevol direcció. Captura igual que es mou. No pot moure a cap posició que el posi en escac. {{posició escacs|= 8 | | | | | | | | |= 7 | | | | | | | | |= 6 | | | | | | | | |= 5 | | | |xx|xx|xx| | |= 4 | | | |xx|kl|xx| | |= 3 | | | |xx|xx|xx| | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} Les x marquen les posicions on pot moure el rei. 1506 3248 2005-09-23T16:53:35Z Arturo Reina 11 Categoria:El Com es fa de l'APT __NOTOC__ {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| == Projecte de documentació de Debian == L'original de la primera versió d'aquest document es troba al Projecte de documentació de Debian: [http://www.debian.org/doc/manuals/apt-howto/index.ca.html APT HOWTO]. Vegeu també la [http://www.debian.org/doc/manuals/apt-howto/ch-agradecimentos.ca.html pàgina de crèdits original]. == Resum == Aquest document pretén proveir a l'usuari d'una bona comprensió sobre la funcionalitat de l'eina per a gestionar els paquets de Debian, APT. El seu objectiu és el de facilitar la vida als nous usuaris de Debian i el de servir d'ajuda als que volen tenir un coneixement més profund sobre l'administració d'aquest sistema. Fou creada per al projecte Debian per ajudar a millorar el suport disponible per als usuaris d'aquesta distribució. == Nota de Copyright == Copyright © 2001, 2002 Gustavo Noronha Silva Aquest manual està llicenciat sota els termes de la FDL de GNU (Free Documentation License "Llicència de documentació lliure"). Ha estat escrit amb l'esperança de que siga d'utilitat per a la comunitat però ve sense cap garantia, useu-lo sota el vostre propi risc. |} {{Viquipèdia|Debian}} #[[/Introducció|Introducció]]. #[[/Configuració bàsica|Configuració bàsica]]. #[[/Tracte amb els paquets|Tracte amb els paquets]]. #[[/Ajudants de molta utilitat|Ajudants de molta utilitat]]. #[[/Obtenir informació quant als paquets|Obtenir informació quant als paquets]]. #[[/Treballar amb els paquets font|Treballar amb els paquets font]]. #[[/Com batre's amb els errors|Com batre's amb els errors]]. #[[/Quines distribucions tenen suport per a APT?|Quines distribucions tenen suport per a APT?]]. #[[/Crèdits|Crèdits]]. #[[/Noves versions d'aquest tutorial|Noves versions d'aquest tutorial]]. {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| === Crèdits de la versió original === APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} [[Categoria:El Com es fa de l'APT]] 1507 3107 2005-09-10T19:15:06Z Vedranell 12 +crèdits {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Introducció |anterior=Índex |següent=Configuració bàsica }} Al principi hi havien els .tar.gz. Els usuaris havien de compilar al seu sistema [[w:GNU|GNU]]/[[w:Linux|Linux]] cada programa que volien usar. Quan es va crear [[w:Debian|Debian]], es jutjava com a necessari el fet que el sistema havia d'incloure un mètode de gestió per a l'instal·lació de paquets a la màquina. A aquest sistema se l'anomenà dpkg. Així fou com nasqué el primer "paquet" en el món GNU/Linux, fins i tot abans de que Red Hat decidís crear el seu propi sistema "rpm". Ràpidament s'arribà a un nou dilema en les ments dels creadors de GNU/Linux. Ells necessitaven un mode ràpid, pràctic i eficient per a instal·lar paquets de manera que es gestionessin automàticament les dependències i que es fes càrrec dels fitxers de configuració mentre s'actualitzava. Altra vegada, Debian en fou el precursor i creà a APT, ''Advanced Packaging Tool'' (eina avançada d'empaquetament), la qual ha estat portada per Conectiva per a usar-la amb rpm i posteriorment ha estat adoptada per algunes altres distribucions. Aquest manual no cobreix el apt-rpm, el nom amb el que és coneix al port APT de Conectiva, però "pedaços" a aquest document serien benvinguts. Aquest manual està basat en la següent distribució de Debian, ''Sarge''. {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1508 2700 2005-07-23T11:58:06Z Vedranell 12 #REDIRECT [[El Com es fa de l'APT]] #REDIRECT [[El Com es fa de l'APT]] 1510 2747 2005-07-24T11:43:16Z Vedranell 12 Nivells <center><font style="font-size: 135%">'''Llar'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Llar&action=edit Afegeix]</div> *[[Receptes de cuina]] [[Imatge:75%.png]] 1511 2859 2005-08-09T10:37:37Z Arturo Reina 11 <center><font style="font-size: 135%">'''Temps lliure'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Oci&action=edit Afegeix]</div> '''Jocs de taula''' *[[Escacs]] [[Imatge:75%.png]] 1512 6644 2006-12-10T16:52:24Z 83.42.91.9 Interwikis {|align=center style="background-color: #f2fff2; border: 1px solid #bfffbf;" !colspan=5 style="background-color: #bfffbf;"|'''Nivells de desenvolupament dels Viquillibres''' |- |style="border-right: 1px solid #CCCCCC; padding: 0px 3px;"| Esborrany: [[Imatge:00%.png]] |style="border-right: 1px solid #CCCCCC; padding: 0px 3px;"| Desenvolupament baix: [[Imatge:25%.png]] |style="border-right: 1px solid #CCCCCC; padding: 0px 3px;"| Madurant: [[Imatge:50%.png]] |style="border-right: 1px solid #CCCCCC; padding: 0px 3px;"| Text abundant: [[Imatge:75%.png]] |style="padding: 0px 3px;"| Considerat complet: [[Imatge:100%.png]] |}<noinclude> <!-- [[ca:Plantilla:Desenvolupament]] --> [[da:Skabelon:Stadier]] [[de:Vorlage:Stages]] [[en:Template:Stages]] [[es:Plantilla:Leyenda desarrollo]] [[nl:Sjabloon:Ontwikkelingsvoortgang]] [[pl:Szablon:Etapy]] </noinclude> 1513 3106 2005-09-10T19:14:34Z Vedranell 12 {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Configuració bàsica |anterior=Introducció |següent=Tracte amb els paquets }} == El fitxer /etc/apt/sources.list == Com a part del seu funcionament, APT usa un fitxer que llista les "fonts" des d'on podrà obtenir els paquets. Aquest fitxer és ''/etc/apt/sources.list''. Les entrades en aquest fitxer normalment segueixen aquest format: <pre> deb http://lloc.http.org/debian distribució secció_1 secció2 secció_3 deb-src http://lloc.http.org/debian distribució secció_1 secció_2 secció_3 </pre> Per descomptat, les anteriors entrades són fictícies i no s'han d'usar. La primera paraula a cada línia, ''deb'' o ''deb-src'', indica el tipus d'arxiu cap al que apunta: tan si conté paquets binaris (''deb''), aquests són, els paquets pre-compilats que s'usen normalment, o, els paquets font (''deb-src''), que són el codi font del programa original a més del fitxer de control de Debian (''.dsc'') junt amb el fitxer ''diff.gz'', el qual conté els canvis necessaris per a "debianitzar" el programa. Usualment trobarem el següent al sources.list per defecte de Debian: <pre> # See sources.list(5) for more information, especialy # Remember that you can only use http, ftp or file URIs # CDROMs are managed through the apt-cdrom tool. deb http://http.us.debian.org/debian stable main contrib non-free deb http://non-us.debian.org/debian-non-US stable/non-US main contrib non-free deb http://security.debian.org stable/updates main contrib non-free # Uncomment if you want the apt-get source function to work #deb-src http://http.us.debian.org/debian stable main contrib non-free #deb-src http://non-us.debian.org/debian-non-US stable/non-US main contrib non-free </pre> Aquestes són les línies necessàries per a una instal·lació bàsica de Debian. La primera línia deb apunta cap a l'arxiu oficial, la segona cap a l'arxiu non-US i la tercera cap a l'arxiu d'actualitzacions de seguretat de Debian. Les dues últimes línies estan comentades (amb un caràcter "<nowiki>#</nowiki>" al davant), de manera que apt-get les ignorarà. Aquestes són línies deb-src, el qual ens indica que apunten cap al codi font de Debian dels programes. Si tot sovint descarregueu paquets font per a provar-los o recompilar-los, llavors descomenteu-les. El fitxer ''/etc/apt/sources.list'' pot contenir diversos tipus de línies. Pel que un servidor coneix, APT sap com negociar amb arxius dels protcols ''http'', ''ftp'', ''file'' (fitxers locals, p.ex., un directori que continga un sistema de fitxers ISO9660 muntat) i ssh. No us oblideu d'executar ''apt-get update'' després de modificar el fitxer ''/etc/apt/sources.list''. Haureu de fer-ho per a obtenir els llistats de paquets des de les fonts que heu especificat. == Com s'usa APT localment == A vegades tindreu uns quants paquets .deb amb els quals us agradaria usar APT per a instal·lar-los de manera que les dependències siguen resoltes automàticament. Per a fer-ho, creeu un directori i ubiqueu-hi els fitxers .deb que hi voleu indexar. Per exemple: <pre> # mkdir /root/debs </pre> Podreu modificar directament les especificacions establertes en el fitxer de control dels paquets per al vostre repositori usant un fitxer ''override''. Dintre d'aquest fitxer es poden definir algunes opcions per a solapar a les que venen amb el paquet. De la manera que segueix: <pre> paquet prioritat secció </pre> «paquet» és el nom del paquet en si, la «prioritat» pot ser baixa, mitjana o alta i «secció» és la secció a la qual pertany el paquet. El nom del fitxer no importa, tan sols haureu de passar-lo com argument a ''dpkg-scanpackages''. Si no desitgeu escriure un fitxer override, llavors, simplement useu ''/dev/null'' quan crideu a ''dpkg-scanpackages''. Estan encara al directori /root feu el següent: <pre> # dpkg-scanpackages debs fitxer | gzip > debs/Packages.gz </pre> A l'anterior línia, fitxer és el fitxer ''override'', dit comandament genera un fitxer ''Packages.gz'' que conté informació diversa quant als paquets, la qual serà usada per APT. Finalment, per a usar aquests paquets afegiu: <pre> deb file:/root debs/ </pre> Després d'això, useu els comandaments usuals d'APT. També podríeu generar un repositori de fonts. Per a fer-ho useu el mateix procediment, però recordeu que necessitareu tenir en el directori els fitxers ''.orig.tar.gz'', ''.dsc'' i ''.diff.gz'', i que usareu ''Sources.gz'' en comptes de ''Packages.gz''. El programa emprat també és un altre. Aquest serà ''dpkg-scansources''. La línia de comandaments es veuria així: <pre> # dpkg-scansources debs | gzip > debs/Sources.gz </pre> Observeu que ''dpkg-scansources'' no necessita un fitxer ''override''. La línia per al sources.list seria: <pre> deb-src file:/root debs/ </pre> == Decidir quina rèplica és la que s'inclourà al fitxer sources.list: netselect, netselect-apt == Un dubte molt freqüent, principalment entre els usuaris més novells és: "Quina rèplica de Debian incloc al ''sources.list''?". Hi ha moltes maneres de decidir-ho. Els experts probablement tindran un script que determinarà mitjançant ping quina rèplica és més ràpida. Però hi ha un programa que fa això per nosaltres: netselect. Per a instal·lar netselect, com de costum: <pre> # apt-get install netselect </pre> Executar-lo sense paràmetres us mostrarà l'ajuda. Executar-lo amb una llista de màquines (rèpliques) separades per un espai, us retornarà un llistat amb la puntuació obtinguda per cadascuna de les màquines. Aquesta puntuació serà tinguda en compte segons el temps estimat de ping i el nombre de salts (el nombre de màquines per les que es travessa per arribar a destinació), el resultat és inversament proporcional al de la velocitat de descàrrega estimada (a més baix, millor). La màquina retornada és la que ha obtingut una puntuació menor (per a visualitzar la llista completa podeu afegir l'opció -vv). Mireu aquest exemple: <pre> # netselect ftp.debian.org http.us.debian.org ftp.at.debian.org download.unesp.br ftp.debian.org.br 365 ftp.debian.org.br # </pre> Això significa que de les rèpliques incloses com a paràmetres a netselect, ''ftp.debian.org.br'' ha estat la millor, amb una puntuació de 365. ('''Atenció!!''' Aquesta prova ha estat feta sobre el meu ordinador i la ubicació geogràfica de la xarxa és extremadament diferent depenent del punt de connexió, aquest valor no és necessàriament la velocitat correcta en d'altres ordinadors). Ara, només haureu d'afegir la rèplica més ràpida que hagi trobat netselect al fitxer /etc/apt/sources.list (consultar El fitxer ''/etc/apt/sources.list'', Secció 2.1) i seguir els consells en Tracte amb els paquets, Capítol 3. '''Nota''': La llista de les rèpliques es pot trobar en el fitxer http://www.debian.org/mirror/mirrors_full. Començat amb la versió 0.3, el paquet netselect inclou l'script '''netselect-apt''', el qual automatitza l'anterior procés. Sols cal introduir l'arbre de la distribució com a paràmetre (per defecte és stable) i el fitxer ''sources.list'' serà generat amb les millors rèpliques de main i non-US, i aquest serà desat al directori actual. El següent exemple genera un ''sources.list'' de la distribució stable: <pre> # ls sources.list ls: sources.list: File or directory not found # netselect-apt stable (...) # ls -l sources.list sources.list # </pre> '''Recordar''': El fitxer sources.list és generat sota el directori actual, i l'haureu de more cap al directori /etc/apt. Després, seguiu els consells en [[El Com es fa de l'APT/Tracte amb els paquets|Tracte amb els paquets, Capítol 3]]. == Afegir un CD-ROM al fitxer sources.list == Si preferiu usar el vostre CD-ROM per actualitzar o instal·lar paquets al vostre sistema automàticament usant APT, podeu afegir-lo al vostre ''sources.list''. Per a fer-ho, podeu usar el programa ''apt-cdrom'' d'aquesta manera: <pre> # apt-cdrom add </pre> amb el CD-ROM de Debian a la unitat lectora. Això muntarà el CD-ROM i si és un CD vàlid, Debian cercarà la informació de paquets al disc. Si la configuració del vostre CD-ROM és un xic inusual, també podeu usar les següents opcions: <pre> -h - Ajuda del programa -d directori - Punt de muntatge del CD-ROM -r - Renomena a un CD-ROM reconegut -m - No muntar -f - Mode ràpid, no comprova els fitxers d'índex -a - Mode d'exploració acurada </pre> Per exemple: <pre> # apt-cdrom -d /home/kov/el_meu_cdrom add </pre> També podeu identificar un CD-ROM sense afegir-lo a la vostra llista: <pre> # apt-cdrom ident </pre> Tingueu en compte que aquest programa tan sols funcionarà si el vostre CD-ROM està adequadament configurat al vostre sistema ''/etc/fstab''. {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1514 3230 2005-09-23T16:01:52Z Arturo Reina 11 {{infollibre}} [[Categoria:Informàtica]] 1515 2885 2005-08-15T14:47:03Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Escacs |actual=Jugant al joc |anterior=Conceptes bàsics |següent=Notació del joc }} == Jugant al joc == {{posició escacs|= 8 |rd|nd|bd|qd|kd|bd|nd|rd|= 7 |pd|pd|pd|pd|pd|pd|pd|pd|= 6 | | | | | | | | |= 5 | | | | | | | | |= 4 | | | | | | | | |= 3 | | | | | | | | |= 2 |pl|pl|pl|pl|pl|pl|pl|pl|= 1 |pl|nl|bl|ql|kl|bl|nl|rl|= a b c d e f g h |20}} Col·loca les peces al taulell tal com es veu al diagrama. Les reines sempre es col·loquen a una casella del seu color. Els jugadors escolleixen qui juga amb blanques i qui amb negres. Es pot triar de mutu acord o a sorts. Les blanques sempre mouen primer (això es important per poder fer la notació). Després les negres, i així progressivament, alternant els torns entre blanques i negres. Sempre s'ha de moure a cada torn, simplement movent una peça o capturant. Només es pot moure una peça a cada torn, amb l'excepció de l'enroc. L'objectiu del joc es capturar el rei del jugador contrari. El joc acaba quan s'arriba a “escac i mat”, “taules” o un jugador es rendeix. === Capturar === Capturar consisteix en moure una peça pròpia a la casella de la peça d'un adversari per eliminar-la i treure-la del joc. Totes les peces menys el peó poden capturar si troben una peça de l'adversari a una casella a on poden moure. === Escac i mat === Quan un jugador posa el rei de l'adversari en situació de ser capturat ha d'advertir-li dient “escac”. Es considera escac quan el rei pot ser capturat en el següent torn de l'adversari si el jugador no hi posa remei. Un jugador en situació d'escac està obligat a sortir de l'escac d'una de les següents maneres: *Movent el rei *Capturant l'atacant. Això no es possible si existeixen dues peces atacants. *Bloquejant l'atacant. Els cavalls, per la seva capacitat de moure per damunt de les altres peces no poden ser bloquejats. Si cap d'aquestes possibilitats és realitzable, l'escac es considera “escac i mat”, i l'adversari guanya. === Taules === S'arriba a taules quan un jugador no té el rei en escac, però tots els seus possibles moviments el posarien en escac. Aquesta situació es considera un empat. === Rendició === Un jugador pot donar el joc per perdut i rendir-se. Aquesta situació s'acostuma a expressar bolcant el rei sobre el taulell. === Promoció === Quan un peó arriba a l'altra banda del taulell, el seu propietari el substitueix per una altra peça que no sigui un peó o un rei. Normalment es substitueix per la reina. A vegades, però, es substitueix per una peça de ranc inferior (el cavall). {{posició escacs|= 8 | | | |kl| | | | |= 7 | | |pl| | | | | |= 6 | | | |kd| | | | |= 5 | | | | | | | | |= 4 | | | | | |rd| | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} Si el blanc escolleix una reina, el jugador negre podria fer escac i mat movent la torre. {{posició escacs|= 8 | | |nl|kl| | | | |= 7 | | | | | | | | |= 6 | | | |kd| | | | |= 5 | | | | | | | | |= 4 | | | | | |rd| | |= 3 | | | | | | | | |= 2 | | | | | | | | |= 1 | | | | | | | | |= a b c d e f g h |20}} Escollint un cavall, pot provocar un escac que acabi en taules. 1516 2886 2005-08-15T17:18:51Z Arturo Reina 11 Navegació {{navegar|llibre=Escacs |actual=Notació del joc |anterior=Jugant al joc |següent=Tàctiques }} == Notació del joc == Anotar el desenvolupament d'un joc és important per l'estudiant d'escacs, ja que permet revisar la pròpia estratègia i revisar les estratègies d'altres jugadors. Existeixen molts sistemes antics d'escriure els moviments, però tots s'assemblen al que es descriu a continuació. ===Símbols de les peces=== Les peces es simbolitzen per lletres provinents de l'anglès: *P Peó *N Cavall *B Alfil *R Torre *Q Reina *K Rei Hi ha llibres on s'utilitzen directament dibuixos de les peces. === Una partida d'exemple === Imaginem que tenim la següent partida que ja porta un temps desenvolupant-se: 8 [_|_|_|_|_|_|_|_] 7 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|_|_|_|'''Q'''|_|_] 3 [_|_|_|b|_|_|_|_] 2 [_|_|_|_|_|_|_|_] 1 [_|_|_|_|k|_|_|_] a b c d e f g h Ara és el torn de les blanques. El jugador blanc decideix moure l'alfil de d3 a c4 per fer escac al rei negre. Suposem que és el torn 30. Escriuríem: :'''30. Bc4''' Això significa que al torn 30 de les blanques, l'alfil ha mogut a la casella c4. Com que és l'unic alfil blanc que pot moure a aquesta casella, no necessitem escriure on es trobava l'alfil. Ara el taulell queda així: 8 [_|_|_|_|_|_|_|_] 7 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|b|_|_|'''Q'''|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|_] 2 [_|_|_|_|_|_|_|_] 1 [_|_|_|_|k|_|_|_] a b c d e f g h Desafortunadament, l'alfil blanc ara es troba a la línia de foc de la reina negra. El jugador negre decideix capturar-lo. Així, pel torn 30 del jugador negre, podem escriure: :'''30. Bc4 Qxc4''' Això significa que al torn 30, les negres han mogut i capturat la peça que hi havia a c4 (la x significa que s'ha capturat una peça) Ara el taulell queda així: 8 [_|_|_|_|_|_|_|_] 7 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|'''Q'''|_|_|_|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|_] 2 [_|_|_|_|_|_|_|_] 1 [_|_|_|_|k|_|_|_] a b c d e f g h El jugador blanc es troba ara en una situació difícil, i decideix fugir a f2. Podem escriure :'''31. Kf2''' per aquest moviment. Si el jugador negre fa escac movent la reina negra a c2, escribim :'''31. Kf2 Qc2+''' El + significa '''escac''', i un ++ significa '''escac i mat'''. === Notació descriptiva === Una manera antiga de notació que es es pot trobar freqüentment en llibres vells és la notació descriptiva. Amb aquesta notació, les columnes no s'anomenen a,b,c etc. s'anomenen Torre de la reina (QR) Cavall de la reina (QN) Alfil de la reina (QB) Reina (Q) Rei (K) Alfil del rei (KB) Cavall del rei (KN) i Torre del rei (KR) Les columnes es compten des del punt de vista del jugador que mou. Així e4 en notació algebraica, s'escriu K4 al torn blanc i K5 al torn negre. Un moviment s'anota escrivint la peça i on mou. Així P-K4 significa que mou el peó a la columna del rei fila 4. Per anotar que s'ha capturat una peça, s'escriu la peça que captura, seguit d'una x i la peça que s'ha capturat. QRPxN significa que el peó que hi ha a la columna de la Torre de la reina, captura al cavall. Per evitar excesiva notació, si només un peó pot capturar al cavall, s'escriu PxN. A continuació la comparació d'un joc en els dos sistemes. '''Algebraic''' 1. e4 e6 2. d4 d5 3. Nc3 Bb4 4. Bb5+ Bd7 5. Bxd7+ Qxd7 6. N(g)e2 de 7. 0-0 '''Descriptiu''' 1. P-K4 P-K3 2. P-Q4 P-Q4 3. N-QB3 B-N5 (Com que només un alfil pot anar a QN5, no cal especificar la columna Cavall de la reina, ni la columna cavall del rei) 4. B-N5ch B-Q2 (escac s'escriu ch) 5. BxB QxB 6. KN-K1 PxP 7. 0-0 1517 3111 2005-09-10T19:19:33Z Vedranell 12 {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Tracte amb els paquets |anterior=Configuració bàsica |següent=Ajudants de molta utilitat }} == Actualització del llistat de paquets disponibles == El sistema d'empaquetament usa una base de dades per a seguir quins paquets hi ha instal·lats, quins no i quins estan disponibles. El programa apt-get usa aquesta base de dades per a saber com instal·lar els paquets requerits pel usuari i obtenir la informació necessària dels paquets addicionals que seran necessaris i el seu ordre d'instal·lació per a que un paquet funcioni correctament. Per actualitzar aquest llistat haureu d'usar el comandament apt-get update. Aquest comandament cercarà els llistats de paquets en els arxius indicats a ''/etc/apt/sources.list''; per a més informació quant a aquest fitxer consulteu [[El Com es fa de l'APT/Configuració bàsica|El fitxer /etc/apt/sources.list, Secció 2.1]]. És una bona idea executar aquest comandament de forma regular per a mantindre-us informats sobre de possibles actualitzacions, en particular les actualitzacions de seguretat. == Instal·lació de paquets == Finalment, el procés que estàveu esperant! Amb el vostre fitxer sources.list llest i el llistat de paquets disponibles al dia, tot el que haureu de fer és executar ''apt-get'' per a obtenir el paquet que desitgeu instal·lar. Per exemple, podeu executar: <pre> # apt-get install xchat </pre> APT cercarà a la seva base de dades per a la versió més recent de dit paquet i el descarregarà des de l'arxiu especificat al ''sources.list''. En el cas que aquest paquet depengui de cap altre -com en aquest cas- APT en resoldrà les dependències i instal·larà els paquets necessaris. Vegeu aquest exemple: <pre> # apt-get install nautilus Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following extra packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 The following NEW packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 nautilus 0 packages upgraded, 4 newly installed, 0 to remove and 1 not upgraded. Need to get 8329kB of archives. After unpacking 17.2MB will be used. Do you want to continue? [Y/n] </pre> El paquet ''nautilus'' depèn de les biblioteques compartides citades, així doncs, APT les obtindrà des de l'arxiu. Si prèviament especifiqueu el nom d'aquestes biblioteques a la línia de comandaments de ''apt-get'', APT no us preguntarà si desitgeu continuar; donarà automàticament per fet que accepteu la instal·lació d'aquests paquets. Això vol dir que APT tan sols demana confirmació si necessita instal·lar paquets que no li heu especificat a la línia de comandaments. Les següents opcions per a apt-get poden ser d'utilitat: <pre> -h Aquest text d'ajuda. -d Sols descàrrega - NO instal·la o desempaqueta els arxius -f Intenta continuar si falla la comprovació d'integritat -s No acta. Simula l'execució del procés ordenat -y Assumeix Si a totes les preguntes -u Mostra una llista dels paquets a actualitzar </pre> Es poden seleccionar múltiples paquets per a instal·lar en una sola línia. Els fitxers descarregats des de la xarxa seran ubicats en el directori ''/var/cache/apt/archives'' per a la seva posterior instal·lació. També podeu especificar paquets a eliminar a la mateixa línia de comandaments. Tan sols heu de posar un guionet "-" immediatament després del nom del paquet a eliminar, així: <pre> # apt-get install nautilus gnome-panel- Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following extra packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 The following packages will be REMOVED: gnome-applets gnome-panel gnome-panel-data gnome-session The following NEW packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 nautilus 0 packages upgraded, 4 newly installed, 4 to remove and 1 not upgraded. Need to get 8329kB of archives. After unpacking 2594kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] </pre> Per a més detalls sobre la eliminació d'un paquet consulteu la secció [[El Com es fa de l'APT/Tracte amb els paquets|Eliminació de paquets, Secció 3.3]]. Si d'alguna manera malmeteu cap dels paquets instal·lats o simplement desitgeu reinstal·lar els fitxers d'un paquet amb la versió més nova que hi hagi disponible, podeu usar l'opció ''--reinstall'' tal i com es mostra: <pre> # apt-get --reinstall install gdm Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done 0 packages upgraded, 0 newly installed, 1 reinstalled, 0 to remove and 1 not upgraded. Need to get 0B/182kB of archives. After unpacking 0B will be used. Do you want to continue? [Y/n] </pre> == Eliminació de paquets == Si ja no requeriu més l'ús d'un paquet, podeu eliminar-lo del vostre sistema usant APT. Per a fer-ho simplement escriviu: ''apt-get remove paquet''. Per exemple: <pre> # apt-get remove gnome-panel Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following packages will be REMOVED: gnome-applets gnome-panel gnome-panel-data gnome-session 0 packages upgraded, 0 newly installed, 4 to remove and 1 not upgraded. Need to get 0B of archives. After unpacking 14.6MB will be freed. Do you want to continue? [Y/n] </pre> Tal i com podreu apreciar a l'anterior exemple, APT també es fa càrrec d'eliminar paquets que en depenen preguntant-vos si els voleu eliminar. No hi ha cap manera d'eliminar un paquet usant APT sense també eliminar els paquets que en depenen. Executant ''apt-get'' de la manera mostrada causarà que s'eliminin tots els paquets, però els seus fitxers de configuració, si n'hi ha cap, romandran intactes en el sistema. Per a una eliminació completa del paquet, executeu: <pre> # apt-get --purge remove gnome-panel Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following packages will be REMOVED: gnome-applets* gnome-panel* gnome-panel-data* gnome-session* 0 packages upgraded, 0 newly installed, 4 to remove and 1 not upgraded. Need to get 0B of archives. After unpacking 14.6MB will be freed. Do you want to continue? [Y/n] </pre> Tingueu en compte que l'asterisc "*" després dels noms indica que els fitxers de configuració per a cadascun d'aquests també seran eliminats. A l'igual que en el cas del mètode ''install'', podeu usar un símbol amb ''remove'' per a invertir la mesura per a un paquet en particular, si afegiu un caràcter "+" a la dreta després del nom del paquet, aquest serà instal·lat en comptes d'eliminat. <pre> # apt-get --purge remove gnome-panel nautilus+ Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following extra packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 nautilus The following packages will be REMOVED: gnome-applets* gnome-panel* gnome-panel-data* gnome-session* The following NEW packages will be installed: bonobo libmedusa0 libnautilus0 nautilus 0 packages upgraded, 4 newly installed, 4 to remove and 1 not upgraded. Need to get 8329kB of archives. After unpacking 2594kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] </pre> Observeu que ''apt-get'' llista els paquets addicionals que s'hauran d'instal·lar (és a dir, els paquets que necessita la instal·lació del paquet que heu solicitat), els que s'eliminaran i els que s'instal·laran (incloguen altra vegada als paquets extra). == Actualització de paquets == Les actualitzacions de paquets són una de les millors aportacions del sistema APT. Es poden realitzar des d'una única línia de comandaments: ''apt-get upgrade''. Podeu usar aquest comandament per actualitzar els paquets de l'actual distribució, o bé, per actualitzar a una de nova, millor usar el comandament ''apt-get dist-upgrade''; per a més detalls consulteu la secció [[El Com es fa de l'APT/Tracte amb els paquets|Actualització a una nova versió, Secció 3.5]]. El seu ús és de molta utilitat junt amb l'opció ''-u''. Aquesta opció causa que APT mostri la llista completa de paquets a actualitzar. Sense, estareu actualitzant a cegues. APT descarregarà les últimes versions de cada paquet i llavors els instal·larà en l'ordre adequat. Tot i que cal ressaltar que és molt important executar prèviament el comandament ''apt-get update''. Consulteu la secció Actualització del llistat de paquets disponibles, Secció 3.1. Observeu aquest exemple: <pre> # apt-get -u upgrade Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following packages have been kept back cpp gcc lilo The following packages will be upgraded adduser ae apt autoconf debhelper dpkg-dev esound esound-common ftp indent ipchains isapnptools libaudiofile-dev libaudiofile0 libesd0 libesd0-dev libgtk1.2 libgtk1.2-dev liblockfile1 libnewt0 liborbit-dev liborbit0 libstdc++2.10-glibc2.2 libtiff3g libtiff3g-dev modconf orbit procps psmisc 29 packages upgraded, 0 newly installed, 0 to remove and 3 not upgraded. Need to get 5055B/5055kB of archives. After unpacking 1161kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] </pre> El procés és molt simple. Tingueu en compte que en les primeres línies ''apt-get'' indica alguns paquets que seran ''mantinguts''. Això significa que hi ha una versió més nova però que no seran actualitzats per algun motiu. Possiblement siga per culpa a dependències trencades (un paquet del qual depenen no disposa d'una versió més nova per actualitzar) o dependències noves (el paquet ara depèn de nous paquets que no pas la versió anterior). No hi ha una solució clara per al primer cas. Per al segon, n'hi ha prou amb executar ''apt-get install'' per al paquet en qüestió, de manera que és descarregaran les dependències. Una solució encara millor és la d'usar ''dist-upgrade''. Consulteu la secció Actualització a una nova versió, Secció 3.5. == Actualització a una nova versió == Aquesta característica d'APT us permet actualitzar tot un sistema Debian d'una sola vegada a través de l'Internet o des d'un CD (comprat o descarregat com a imatge ISO). també s'usa quan es fan canvis entre les relacions dels paquets instal·lats. Amb apt-get upgrade, aquests paquets serien omesos (''mantinguts''). Per exemple, suposem que esteu usant la revisió 0 de la versió stable de Debian i que compreu un CD amb la revisió 3. En aquest punt podeu usar APT per actualitzar el vostre sistema des del nou CD. Per a fer-ho usareu ''apt-cdrom'' (consultar la secció Afegir un CD-ROM al fitxer sources.list, Secció 2.4) per afegir el CD al vostre ''/etc/apt/sources.list'' i executareu un ''apt-get dist-upgrade''. És important fer menció que APT sempre cercarà la versió més recent dels paquets. Així doncs, si el vostre ''/etc/apt/sources.list'' tingués llistat un arxiu amb una versió més recent que la del CD, APT descarregaria el paquet des d'allí. A l'exemple mostrat a la secció Actualització de paquets, Secció 3.4, observem que alguns paquets són mantinguts. Resoldrem aquest problema amb el mètode ''dist-upgrade'': # apt-get -u dist-upgrade Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done Calculating Upgrade... Done The following NEW packages will be installed: cpp-2.95 cron exim gcc-2.95 libident libopenldap-runtime libopenldap1 libpcre2 logrotate mailx The following packages have been kept back lilo The following packages will be upgraded adduser ae apt autoconf cpp debhelper dpkg-dev esound esound-common ftp gcc indent ipchains isapnptools libaudiofile-dev libaudiofile0 libesd0 libesd0-dev libgtk1.2 libgtk1.2-dev liblockfile1 libnewt0 liborbit-dev liborbit0 libstdc++2.10-glibc2.2 libtiff3g libtiff3g-dev modconf orbit procps psmisc 31 packages upgraded, 10 newly installed, 0 to remove and 1 not upgraded. Need to get 0B/7098kB of archives. After unpacking 3118kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] Observeu que ara els paquets s'actualitzaran, i que hi ha nous paquets que també seran instal·lats (les noves dependències del paquets). Tingueu també en compte que lilo seguirà mantingut. Probablement tinga un problema més seriós que una simple nova dependència. Això ho podrem esbrinar si executem: # apt-get -u install lilo Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following extra packages will be installed: cron debconf exim libident libopenldap-runtime libopenldap1 libpcre2 logrotate mailx The following packages will be REMOVED: debconf-tiny The following NEW packages will be installed: cron debconf exim libident libopenldap-runtime libopenldap1 libpcre2 logrotate mailx The following packages will be upgraded lilo 1 packages upgraded, 9 newly installed, 1 to remove and 31 not upgraded. Need to get 225kB/1179kB of archives. After unpacking 2659kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] Tal i com es veu a sobre, lilo té un nou conflicte amb el paquet ''debconf-tiny'', el qual vo dir que no podrà ser instal·lat (o actualitzat) sense eliminar debconf-tiny. Per a saber què manté o elimina un paquet podeu usar: # apt-get -o Debug::pkgProblemResolver=yes dist-upgrade Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done Calculating Upgrade... Starting Starting 2 Investigating python1.5 Package python1.5 has broken dep on python1.5-base Considering python1.5-base 0 as a solution to python1.5 0 Holding Back python1.5 rather than change python1.5-base Investigating python1.5-dev Package python1.5-dev has broken dep on python1.5 Considering python1.5 0 as a solution to python1.5-dev 0 Holding Back python1.5-dev rather than change python1.5 Try to Re-Instate python1.5-dev Done Done The following packages have been kept back gs python1.5-dev 0 packages upgraded, 0 newly installed, 0 to remove and 2 not upgraded. D'aquesta manera és fàcil advertir que el paquet python1.5-dev no pot ser instal·lat degut a una dependència insatisfeta: python1.5. == Eliminació dels fitxers de paquet no usats: apt-get clean i autoclean == Quan instal·leu un paquet, APT descarregarà els fitxers necessaris des de les màquines llistades al /etc/apt/sources.list, llavors els desa en un repositori local (''/var/cache/apt/archives/''), i des d'allí procedeix a la seva instal·lació, consulteu [[El Com es fa de l'APT/Tracte amb els paquets|Instal·lació de paquets, Secció 3.2]]. Amb el passar del temps, dit repositori local pot créixer considerablement i ocupar una preuada quantitat d'espai en disc. Afortunadament, APT proveeix d'eines per a gestionar el seu repositori local: els mètodes ''apt-get clean'' i ''autoclean''. ''apt-get clean'' ho elimina tot a excepció dels fitxers de blocat de ''/var/cache/apt/archives/'' i ''/var/cache/apt/archives/partial/''. D'aquesta manera, si necessiteu reinstal·lar un paquet APT haurà de descarregar-lo una altra vegada. ''apt-get autoclean'' tan sols elimina els fitxers de paquet que no poden ser descarregats de nou. El següent exemple mostra com funciona la neteja automàtica d'apt-get: # ls /var/cache/apt/archives/logrotate* /var/cache/apt/archives/gpm* logrotate_3.5.9-7_i386.deb logrotate_3.5.9-8_i386.deb gpm_1.19.6-11_i386.deb A /var/cache/apt/archives hi ha dos fitxers per al paquet ''logrotate'' i un per al paquet gpm. # apt-show-versions -p logrotate logrotate/stable uptodate 3.5.9-8 # apt-show-versions -p gpm gpm/stable upgradeable from 1.19.6-11 to 1.19.6-12 ''apt-show-versions'' mostra que ''logrotate_3.5.9-8_i386.deb'' proveeix la versió d'actualització de ''logrotate'', de manera que ''logrotate_3.5.9-7_i386.deb'' ja no és necessari. També ens indica que ''gpm_1.19.6-11_i386.deb'' tampoc no és necessari atés a que ja es pot descarregar una versió més recent del paquet. # apt-get autoclean Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done Del gpm 1.19.6-11 [145kB] Del logrotate 3.5.9-7 [26.5kB] Finalment, ''apt-get autoclean'' tan sols elimina els fitxers antics. Per a més informació quant a apt-show consulteu [[El Com es fa de l'APT/Tracte amb els paquets|Com actualitzar paquets des de versions específiques de Debian, Secció 3.9]]. == L'ús d'APT amb dselect == ''dselect'' és un programa d'ajuda a l'usuari per a la selecció de paquets Debian per a l'instal·lació. És considerat com un mica complicat i un xic avorrit, però amb la pràctica podreu usar la seva interfície de ncurses basada en consola. Una de les característiques de dselect és que coneix com usar la capacitat dels paquets Debian per a "recomanar" i "suggerir" l'instal·lació d'altres paquets. Per a usar el programa, executeu ''"dselect"'' com a root. Escolliu "apt" com al vostre mètode d'accés. Això últim no és realment necessari, però si no esteu usant un CD-ROM i desitgeu descarregar els paquets des de l'Internet, la millor mode és usant dselect. Per a entendre millor el seu ús, llegiu la seva documentació que es troba en la pàgina de Debian http://www.debian.org/doc/ddp. Després de seleccionar els paquets amb dselect, useu: # apt-get -u dselect-upgrade com al següent exemple: # apt-get -u dselect-upgrade Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following packages will be REMOVED: lbxproxy The following NEW packages will be installed: bonobo console-tools-libs cpp-3.0 enscript expat fingerd gcc-3.0 gcc-3.0-base icepref klogd libdigest-md5-perl libfnlib0 libft-perl libgc5-dev libgcc300 libhtml-clean-perl libltdl0-dev libsasl-modules libstdc++3.0 metamail nethack proftpd-doc psfontmgr python-newt talk tidy util-linux-locales vacation xbill xplanet-images The following packages will be upgraded debian-policy 1 packages upgraded, 30 newly installed, 1 to remove and 0 not upgraded. Need to get 7140kB of archives. After unpacking 16.3MB will be used. Do you want to continue? [Y/n] Compareu-ho amb el que es veu en executar «apt-get dist-upgrade» en el mateix sistema: # apt-get -u dist-upgrade Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done Calculating Upgrade... Done The following packages will be upgraded debian-policy 1 packages upgraded, 0 newly installed, 0 to remove and 0 not upgraded. Need to get 421kB of archives. After unpacking 25.6kB will be freed. Do you want to continue? [Y/n] Observeu que la majoria de paquets seran instal·lats per causa d'un "suggeriment" o "recomanació" d'altres paquets. D'altres s'estan instal·lant o eliminant (com per exemple en el cas de lbxproxy) per les seleccions que hem realitzat mitjançant la navegació a través del llistat de paquets de dselect. Dselect pot ser una poderosa eina usada en conjunció amb APT. == Com mantenir un sistema híbrid == Algunes vegades la gent està interessada en usar una de les versions de Debian com a distribució del sistema principal i un o més paquets d'una altra branca. Per a establir quina és la vostra versió de Debian principal haureu d'editar el ''/etc/apt/apt.conf'' amb una línia com la següent: APT::Default-Release "versió"; A on versió serà la versió de Debian que voleu usar com a distribució principal. Les versions que podeu usar són stable, testing i unstable. Per a instal·lar paquets des d'una altra versió podeu usar APT de la següent manera: # apt-get -t distribució install paquet Per a que això funcioni, almenys necessitareu incloure una línia font per a APT en el vostre ''/etc/apt/sources.list'' per a la distribució de la qual voleu el paquet, i dit paquet haurà d'existir en la font. També podreu requerir una versió específica d'un paquet usant la següent sintaxi: # apt-get install paquet=versió Per exemple, a la línia de a sota s'instal·larà la versió 2.2.4-1 del paquet ''nautilus'': # apt-get install nautilus=2.2.4-1 '''IMPORTANT''': La versió "unstable" de Debian és la versió en la que primer es pugen els paquets de Debian. En definitiva és la que veu tots els canvis que aniran als paquets, uns petits i d'altres més dràstics doncs afectaran a tot el sistema. Per aquest motiu, aquesta versió de la distribució no hauria de ser emprada per usuaris sense experiència o pels que necessiten proveir-se d'un sistema estable. La distribució "testing" no és necessàriament millor que "unstable", això és deu a que no reb ràpidament les actualitzacions de seguretat. Per a servidors i d'altres sistemes en producció sempre s'hauria d'usar stable. == Com actualitzar paquets des de versions específiques de Debian == ''apt-show-versions'' proveeix d'una manera segura per actualitzar sistemes híbrids sense tenir que obtenir una distribució menys estable de la que tenien pensada. Per exemple, és possible actualitzar tan sols els vostres paquets de unstable després de tenir instal·lat el paquet ''apt-show-versions'': # apt-get install `apt-show-versions -u -b | grep unstable` == Com mantenir versions específiques de paquets instal·lats (complexe) == Possiblement tindreu l'ocasió de modificar quelcom en un programa i no disposareu de prou temps per a portar dits canvis cap a la nova versió del programa. O, podria ser que hagueu actualitzat la vostra distribució de Debian a 3.0, però alguns paquets tingan que continuar amb la versió que hi ha a la Debian 2.2. Podeu "marcar" la versió que ha de restar instal·lada de manera que aquesta no siga actualitzada. L'ús d'aquest recurs és simple. Sols necessitareu editar el fitxer ''/etc/apt/preferences''. El format és simple: Package: <paquet> Pin: <marca de definició> Pin-Priority: <marca de prioritat> Per exemple, per a mantenir el paquet ''sylpheed'' que he modificat per a usar "reply-to-list" en la seva versió 0.4.99, afegeixo: Package: sylpheed Pin: version 0.4.99* Observeu que he usat un * (asterisc). Aquest és un "jòquer", el qual especifica que desitjo que aquesta "marca" siga vàlida per a totes les versions que comencin per 0.4.99. Això és fa així per culpa de les versions Debian d'aquest paquet amb una "revisió Debian" i quan no desitjo bloquejar l'instal·lació de les esmentades revisions. Així doncs, les revisions 0.4.99-1 i 0.4.99-10 seran instal·lades tan aviat com estigan disponibles. Tingueu en compte que si vàreu modificar el programa no voldreu fer això. El camp ''Pin-Priority'' és opcional; si no s'especifica, està per omissió a 989. Ara veurem com funcionen les prioritats de "marca". Una prioritat menor que 0 indica que el paquet no hauria d'instal·lar-se mai. Les prioritats de 0 a 100 denoten paquets que no estan instal·lats i que no tenen versions disponibles. Aquests no estaran presents en el procés d'escollir versions. La prioritat 100 és assignada a un paquet instal·lat - per a la versió instal·lada que serà reemplaçada per una versió diferent, el reemplaç haurà de tenir una prioritat major que 100. Les prioritats majors que 100 indiquen que el paquet ha de ser instal·lat. Típicament, la versió instal·lada d'un paquet només canvia al ser actualitzada a una nova versió. Qualsevol prioritat entre 100 i 1000 (inclusiu) indica aquest típic comportament. Un paquet amb dita prioritat no serà degradat per una versió anterior disponible cap a un número de versió menor. Per exemple, si teniu instal·lat sylpheed 0.5.3 i definiu la marca com a sylpheed 0.4.99 amb prioritat 999, el paquet 0.4.99 no serà instal·lat per a satisfer dita marca. Per a fer "degradable" a un paquet, satisfent la marca, aquesta necessita posseir una prioritat major que 1000. Una marca pot ser especificada sobre la ''versió'', ''versió de Debian'' o a l'''origen'' d'un paquet. Marcant sobre una ''versió'', tal i com hem vist, suporta els números de versió literalment així com l'ús de jòquers per a especificar diversos números de versió a la vegada. L'opció ''release'' dependrà del fitxer Release d'una rèplica APT o del d'un CD. Aquesta opció podria no ser de molta utilitat si esteu usant repositoris de paquets que no proveeixin aquest fitxer. Podeu veure el contingut dels fitxers Release que teniu en ''/var/lib/apt/lists/''. Els seus paràmetres són: ''a'' (arxiu), ''c'' (components), ''v'' (versió), ''o'' (origen) i ''l'' (nivell). Un exemple: Package: * Pin: release v=2.2*,a=stable,c=main,o=Debian,l=Debian Pin-Priority: 1001 En aquest exemple, escollim la versió 2.2* of Debian (la qual pot ser 2.2r2, 2.2r3 -- això són "versions puntuals" que típicament inclouen adobs de seguretat i d'altres actualitzacions importants), el repositori ''stable'', secció ''main'' (com a oposada a ''contrib'' o ''non-free'') i origen i nivell de Debian. L'origen (o=) defineix qui va crear el fitxer Release, el nivell (l=) defineix el nom de la distribució: Debian per a Debian mateix i Progeny per a Progeny, per exemple. Exemple d'un fitxer Release: $ cat /var/lib/apt/lists/ftp.debian.org.br_debian_dists_potato_main_binary-i386_Release Archive: stable Version: 2.2r3 Component: main Origin: Debian Label: Debian Architecture: i386 {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1518 2954 2005-08-22T09:11:30Z 83.41.68.32 /* Defensar */ {{navegar|llibre=Escacs |actual=Tàctiques |anterior=Notació del joc |següent=Estratègia }} == Tàctiques == === Defensar === Consisteix en posar una peça de forma que pugui atacar a la mateixa casella on es situa una altra de les teves peces. D'aquesta manera, una peça que ataqui queda dissuadida per por a ser capturada també. Es diu que la primera peça defensa a la segona peça. És important configurar una bona defensa. També és important assegurar-se que la peça que defensa no ha quedat fixada, perquè si no, no podrà recapturar. === Bateries === S'anomena bateria al conjunt de dues o més peces treballant conjuntament. El tipus més comú és el de dues torres a la mateixa columna. Altres bateries són les reina-alfil o reina-torre. Una triple bateria es pot formar amb la reina i dues torres. Normalment es situa la reina entre les dues torres. D'aquesta manera la primera torre es pot sacrificar en un atac inicial. ===L' intercanvi === En moltes partides, el jugador té l'oportunitat de capturar una peça de l'oponent a canvi de perdre una peça pròpia. Aquesta acció només s'ha de portar a cap en benefici propi. Beneficis que es poden aconseguir: Avantatge material: Capturar la reina a canvi de una peça menor, la reina per la torre, la torre per una peça menor, o una peça menor per un peó. Obrir les defenses del rei: Quan l'intercanvi deixa el seu rei exposat. Capturar un defensor: Quan l'intercanvi es fa per una peça essencial en la defensa del contrincant. Detenint un atac: Quan l'intercanvi deixa l'atacant amb poques peces per continuar l'atac. Guanyant espai: En una situació molt tancada, masses peces poden arribar a ser perjudicials si l'atacant gaudeix d'espai per atacar. L'intercanvi de peces pot minorar l'avantatge de l'atacant. Augmentar el avantatge material: Si disposes de prou avantatge material, intercanviar peces normalment et beneficiarà. També pots evitar que et capturin un peó extra que intentes promocionar. === Bifurcació === A vegades una peça pot capturar a dos enemics a la vegada. Això s'anomena bifurcació. Totes les peces poden fer bifurcacions, fins i tot els peons, però els cavalls tenen fama de fer les bifurcacions més letals, gràcies a la seva capacitat per passar per sobre de les altres peces. ==== Bifurcació amb escac ==== Les bifurcacions que inclouen el rei són les més potents. L'adversàri ha de moure el seu rei, de manera que l'altra peça no té escapatòria possible. ===== Bifurcació Reial ===== <!-- ########## CHESS TABLE BELOW ############ --> <table rows="9" cols="9" width="315" height="315" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tr height ="35" align="center"> <td width="35">'''8'''</td> <!-- A8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- B8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- C8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''B'''</td> <!-- D8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''Q'''</td> <!-- E8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- F8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">''' '''</td> <!-- H8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''K'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''7'''</td> <!-- A7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- B7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- C7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- D7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- E7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- G7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- H7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''6'''</td> <!-- A6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- G6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''5'''</td> <!-- A5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- F5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''4'''</td> <!-- A4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- F4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''3'''</td> <!-- A3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''2'''</td> <!-- A2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- B2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- C2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- D2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- E2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- G2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- H2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td></tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''1'''</td> <!-- A1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''r'''</font></td> <!-- B1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- D1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''q'''</font></td> <!-- E1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''k'''</font></td> <!-- F1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- G1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- H1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''r'''</font></td> </tr> <tr align="center"> <td></td><td>'''A'''</td><td>'''B'''</td><td>'''C'''</td><td>'''D'''</td><td>'''E'''</td><td>'''F'''</td><td>'''G'''</td><td>'''H'''</td></tr> </table> <!-- ########## END OF CHESS BOARD ############ --> Una bifurcació reial és aquella que inclou a la vegada el rei i la reina- com a l'exemple superior. El cavall blanc a f7 ha aconseguit fer una bifurcació reial. El jugador negre s'ha de resignar a canviar la reina per un cavall. === Peces immobilitzades === Una peça immobilitzada és una peça que no pot moure. Una manera molt útil de immobilitzar les peces contràries és obligar-les a bloquejar un atac sobre el rei. Per exemple, imaginemque el rei negre es troba a '''h8''' i un peó negre a '''g7'''. El jugador blanc mou el seu alfil a '''Bc3'''. El peó negre ara es troba immobilitzat i no es pot moure. Qualsevol peça blanca a '''h6''' no pot ser capturada pel peó negre. Igualment qualsevol peça negra a '''h6''' estarà desprotegida. === Descoberta === Una descoberta és un atac sobre una peça enemiga, que queda patent en moure una de les peces pròpies. Les descobertes són molt més fortes si revelen dos posibles objectius a la vegada. Combinades amb un escac poden ser letals. === Capturant el defensor === Capturar el defensor de una peça enemiga, permet capturar aquesta peça sense perill. === Sacrificis === Un sacrifici és un intercanvi de una peça per un avantatge no material. 8 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 7 ['''P'''|'''P'''|'''P'''|_|_|'''P'''|'''P'''|'''P'''] 6 [_|'''Q'''|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|_|_|_|_|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|'''N'''] 2 [p|p|p|_|_|_|p|p] 1 [r|_|_|_|_|r|_|k] a b c d e f g h En el diagrama de sobre, les blanques han mogut '''1.Kh1''' per escapar d'un escac. 8 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 7 ['''P'''|'''P'''|'''P'''|_|_|'''P'''|'''P'''|'''P'''] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|_|_|_|_|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|'''N'''] 2 [p|p|p|_|_|_|p|p] 1 [r|_|_|_|_|r|'''Q'''|k] a b c d e f g h Les negres sacrifiquen la seva reina amb '''1...Qg1''' per guanyar un avantatge posicional. Les blanques estan en escac i no poden atacar amb el rei per que el cavall la defensa. 8 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 7 ['''P'''|'''P'''|'''P'''|_|_|'''P'''|'''P'''|'''P'''] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|_|_|_|_|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|'''N'''] 2 [p|p|p|_|_|_|p|p] 1 [r|_|_|_|_|_|r|k] a b c d e f g h '''2.RxQ''' -forçat- el rei no pot moure per que les seves pròpies peces es troben a cada casella que ell pogués anar. Qualsevol escac ara és escac i mat. 8 [_|_|_|_|_|'''K'''|_|_] 7 ['''P'''|'''P'''|'''P'''|_|_|'''P'''|'''P'''|'''P'''] 6 [_|_|_|_|_|_|_|_] 5 [_|_|_|_|_|_|_|_] 4 [_|_|_|_|_|_|_|_] 3 [_|_|_|_|_|_|_|_] 2 [p|p|p|_|_|'''N'''|p|p] 1 [r|_|_|_|_|_|r|k] a b c d e f g h '''2...Nf2++''' Escac i mat. === Moviments intermedis === Un moviment intermedi és un moviment que no contribueix directament a l'atac, però deixa en una millor posició per fer-lo. === Pseudo tàctiques === A vegades una bifurcació o una descoberta semblen bones, però hi ha un forat per on pot escapar l'adversari. S'ha de vigilar amb això. 1520 3243 2005-09-23T16:22:02Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Guia de Literatura]] ''LLISTAT D'ALGUNS TEMES FREQÜENTS EN LITERATURA (afegiu-ne!)'' ==Sàtira == ==Amor== ==Mort== ==Lluita entre voluntat personal - societat== ==El doble / Els bessons== ==L'altre== ==Viatge de formació== [[Categoria:Guia de Literatura]] 1539 2953 2005-08-22T09:09:44Z 83.41.68.32 /* Objectius d'una obertura */ {{navegar|llibre=Escacs |actual=Obertures bàsiques |anterior=Estratègia |següent=Final del joc }} == Objectius d'una obertura == Abans de veure algunes de les obertures més comuns que s'utilitzen avui dia, és important considerar què s'intenta aconseguir a l'obertura d'una partida. '''Desenvolupament''' S'hauria d'intentar moure les peces lluny d'on van començar, cap a caselles on puguin participar plenament al joc. Un cavall a c3 és més efectiu tant defensivament com agressivament que si estigués a b1. S'ha d'evitar moure les peces més de una vegada en una obertura, ja que això permet al contrincant moure més peces mentre un perd el temps. També s'ha d'evitar moure la dama a l'obertura, ja que es fàcil d'amenaçar amb el propi desenvolupament de les peces. '''Controlar el centre''' Les caselles del centre del taulell són crítiques per dues raons. Primer, les peces al centre són capaces de moure a més caselles que les dels extrems (un cavall a a3 pot moure només a 4 caselles, mentre que a c3 pot moure a 8 caselles). A més, controlant el centre es poden moure ràpidament peces de la banda del rei a la banda de la reina o al contrari. Una de les grans veritats dels escacs és que l'atac per una banda està destinat a fallar si el centre no es troba suficientment controlat. Això és per que un defensor amb un centre fort normalment serà capaç de moure suficient defensa cap aquella banda i contraatacar pel centre o l'altra banda. Per tant, s'ha de controlar el centre si es planeja un atac. Tradicionalment, es pensava que la situació ideal era controlar el centre amb una majoria de peons, especialment amb peons a e4 i d4 (per les blanques). Ara, però, s'ha demostrat que és igualment valid controlar el centre amb peces i fer el mínim moviment de peons. La idea és que els peons centrals normalment porten a posicions permanents i poden bloquejar els atacs. Fiançant un alfil movent-lo a b2 o g2, i després a b3 o g3 permet a l'alfil mantenir un ull al centre sense haver de tenir-hi un peó posat. '''Enroc''' Un rei al centre del taulell està obert a atacs. Normalment és una bona idea enrocar, el rei, ja que és més fàcil de defensar. Alguns jugadors sacrifiquen material per evitar l'enroc de l'adversari i ataquen amb ferocitat aprofitant la seva debilitat. L'enroc te també l'avantatge d'apropar les torres per tal de combinar-se en atac i defensa. Una vegada les peces s'han desenvolupat, el rei s'ha enrocat i les torres es troben combinades, l'obertura s'ha acabat. == Obertures bàsiques == Les següents són algunes obertures estàndards. Totes elles són jugables i porten a partides raonables. === Obertures amb el Peó del Rei === ==== Obertura espanyola ==== '''1. e4 e5, 2. Nf3 Nc6, 3. Bb5...''' normalment continua... '''3....a6, 4. Ba4, Nf6 5. 0-0...''' ==== Obertura italiana ==== '''1. e4 e5, 2. Nf3 Nc6, 3. Bc4...''' ==== Defensa Siciliana ==== '''1. e4 c5....''' pot continuar... '''2. Nf3 Nc6, 3. d4, cxd4, 4. Nxd4...''' ==== Defensa Francesa ==== '''1. e4 e6, 2. d4 d5''' === Obertures amb el Peó de la Reina === ==== Gambit de la Reina Declinat ==== '''1. d4 d5, 2. c4 e6 (o ...c6)''' ==== Gambit de la Reina Acceptat ==== '''1. d4 d5, 2. c4 dxc4''' ==== Defensa Índia de la Reina ==== '''1. d4 Nf6''' El joc pot continuar '''2. c4 g6, 3.Nc3 B67, 4. e4 d6 (en cas de e5)...''' === Altres obertures === ==== Obertura anglesa ==== '''1. c4 e5''' 1541 3131 2005-09-17T14:04:10Z Arturo Reina 11 /* Com instal·lar paquets instal·lats localment: equivs */ {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Ajudants de molta utilitat |anterior=Tracte amb els paquets |següent=Obtenir informació quant als paquets }} == Com instal·lar paquets instal·lats localment: equivs == A vegades, la gent desitja usar una versió específica d'un programa disponible tan sols des del codi font, no des d'un paquet Debian. Fer això pot ser problemàtic per al sistema d'empaquetament. Suposeu que voleu compilar una nova versió del vostre servidor de correu. Tot està correcte, però hi ha diversos paquets que depenen d'un MTA (Agent per al transport de correu). Donat que l'heu instal·lat mitjançant una compilació pròpia, el sistema de paquets no en sap res al respecte. Aquí és a on ''equivs'' entra en escena. Per a usar-lo, instal·leu el paquet amb aquest nom. El que fa és crear un paquet buit que possibilita el satisfer totes les dependències, fent que el sistema de paquets doni per satisfetes dites dependències. Abans de començar és una bona cosa el recordar-vos que hi ha maneres més segures de compilar un programa que ja està empaquetat per a Debian amb diferents opcions i que no hauríeu d'usar equivs per a reemplaçar dependències sinó sabeu el que esteu fent. Per a més informació consulteu la secció [[El Com es fa de l'APT/Treballar amb els paquets font|Treballar amb els paquets font, Capítol 6]]. Ara continuem amb l'exemple del MTA, tot just acabeu d'instal·lar el vostre nou ''postfix'' compilat i aneu a instal·lar ''mutt''. De sobte descobriu que mutt vol instal·lar un altre MTA. Però ja teniu llest el vostre. Aneu a algun directori (''/tmp'', per exemple) i executeu: # equivs-control nom Substituïu nom pel nom del fitxer de control que voleu crear. El fitxer serà cerat de la següent manera: Section: misc Priority: optional Standards-Version: 3.0.1 Package: <Introduir el nom del paquet; per defecte a equivs-dummy> Version: <Introduir la versió aquí; per defecte a 1.0> Maintainer: <El vostre nom in adreça de correu electrònic; per defecte al nom d'usuari> Pre-Depends: <Paquets> Depends: <Paquets> Recommends: <Paquets> Suggests: <Paquet> Provides: <Paquet (virtual)> Architecture: all Copyright: <Fitxer de copyright; per defecte a GPL2> Changelog: <Fitxer de canvis; per defecte al genèric changelog> Readme: <Fitxer README.Debian; per defecte a un de genèric> Extra-Files: <Fitxers addicionals per al directori doc, separats per comes> Description: <Descripció curta; per defecte a algunes paraules sabies> Descripció llarga i informació rellevant. . Segon paràgraf. Nosaltres tan sols necessitarem modificar això per a fer el que vulguem. Feu un cop d'ull al format del camp i a les seves descripcions, no hi ha necessitat d'explicar-les una a una, anem a fer el que requerim: Section: misc Priority: optional Standards-Version: 3.0.1 Package: mta-local Provides: mail-transport-agent Sí, això és tot. ''mutt'' depèn de ''mail-transport-agent'', que és un paquet virtual proveït per tots els MTA, aquí podria simplement anomenar al paquet ''mail-transport-agent'', però prefereixo usar l'esquema de paquets virtuals, usant ''Provides''. Ara només necessitareu construir el paquet: # equivs-build nom dh_testdir touch build-stamp dh_testdir dh_testroot dh_clean -k # Add here commands to install the package into debian/tmp. touch install-stamp dh_testdir dh_testroot dh_installdocs dh_installchangelogs dh_compress dh_fixperms dh_installdeb dh_gencontrol dh_md5sums dh_builddeb dpkg-deb: building package `nom' en `../nom_1.0_all.deb'. The package has been created. Attention, the package has been created in the current directory, I instal·lar el ''.deb'' resultant. Tal com podeu veure, hi ha molts usos per a ''equivs''. Es pot crear un paquet ''els-meus-favorits'', el qual dependrà dels programes que instal·leu normalment, per exemple. Simplement deixeu volar la imaginació, però amb cura. És important apuntar que hi ha fitxers de control en ''/usr/share/doc/equivs/examples''. Comproveu-los. == Eliminació de fitxers locale sense usar: localepurge == La majoria d'usuaris Debian tan sols usen un locale (localització de l'idioma). Un usuari brasiler de Debian, per exemple, usualment usarà el locale ''pt_BR'' durant tot el temps i no li importarà el ''es''. ''localepurge'' és una eina de molta utilitat per aquests usuaris. Podreu alliberar una gran quantitat d'espai deixant instal·lats tan sols aquells locale que realment useu. Simplement executeu ''apt-get install localepurge''. És molt fàcil de configurar, les preguntes de debconf guiaran a l'usuari en una configuració passa a passa. Tingueu cura al respondre a la primera pregunta, una resposta errònia podria eliminar tots els fitxers locale, fins i tot aquells que necessiteu. L'única manera de recuperar-los és la de reinstal·lar els paquets que els proveïen. == Com conèixer quins paquets poden ser actualitzats == ''apt-show-versions'' és un programa que mostra quins paquets en el sistema poden ser actualitzats i diversa informació d'utilitat. L'opció ''-u'' mostra una llista dels paquets actualitzables: $ apt-show-versions -u libeel0/unstable upgradeable from 1.0.2-5 to 1.0.2-7 libeel-data/unstable upgradeable from 1.0.2-5 to 1.0.2-7 {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1542 3108 2005-09-10T19:16:27Z Vedranell 12 +crèdits {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Quines distribucions tenen suport per a APT? |anterior=Com batre's amb els errors |següent=Crèdits }} Aquí hi ha els noms d'algunes de les distribucions que usen APT: [[w:Debian GNU/Linux|Debian GNU/Linux]] (http://www.debian.org) - aquesta fou la distribució en que es desenvolupà APT [[w:Conectiva|Conectiva]] (http://www.conectiva.com.br) - aquesta fou la primera distribució en portar l'ús d'APT amb rpm [[w:Mandrake|Mandrake]] (http://www.mandrake.com) :[[w:Mandriva|Mandriva]] (http://www.mandriva.com) - la unió de Mandrake i Conectiva. [[w:Libranet|Libranet]] (http://www.libranet.com) [[w:PLD|PLD]] (http://www.pld.org.pl) [[w:Vine|Vine]] (http://www.vinelinux.org) APT4RPM (http://apt4rpm.sf.net) [[w:Alt Linux|Alt Linux]] (http://www.altlinux.ru/) [[w:Red Hat|Red Hat]] (http://www.redhat.com/) [[w:Sun Solaris|Sun Solaris]] (http://www.sun.com/) [[w:SuSE|SuSE]] (http://www.suse.de/) [[w:Yellow Dog Linux|Yellow Dog Linux]] (http://www.yellowdoglinux.com/) [[w:gnuLinEx|gnuLinEx]] (http://gnulinex.org) [[w:Gualalinex|Gualalinex]] (http://www.guadalinex.org) [[w:Ubuntu|Ubuntu Linux]] (http://www.ubuntulinux.org/) [[w:Kubuntu]] (http://www.kubuntu.org/) [[w:Knoppix|Knoppix]] (http://www.knoppix.org/) {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1543 3135 2005-09-17T14:28:36Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Crèdits de le versió original |anterior=Quines distribucions tenen suport per a APT? |següent=Noves versions d'aquest tutorial }} {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| == Projecte de documentació de Debian == ''''Aquesta pàgina de crèdits correspon al document original. Per saber els crèdits des de que és en format Wiki a Viquillibres, cal mirar l'historial de cada pàgina.'''' ---- Un gran abraç d'agraïment als meus amics en el projecte Debian-BR i al mateix Debian, els quals m'estan ajudant a continuar la tasca en benefici de l'humanitat, així com en ajudar-me amb el meu objectiu de salvar al món. :) També agraeixo l'enorme ajuda que ha donat CIPSGA al nostre projecte i a tots els projectes lliures que ofereixen noves idees. I un especial agraïment per a: Yooseong Yang <yooseong@debian.org> Michael Bramer <grisu@debian.org> Bryan Stillwell <bryan@bokeoa.com> Pawel Tecza <pawel.tecza@poczta.fm> Hugo Mora <h.mora@melix.com.mx> Luca Monducci <luca.mo@tiscali.it> Tomohiro KUBOTA <kubota@debian.org> Pablo Lorenzzoni <spectra@debian.org> Steve Langasek <vorlon@netexpress.net> Arnaldo Carvalho de Melo <acme@conectiva.com.br> Erik Rossen <rossen@freesurf.ch> Ross Boylan <RossBoylan@stanfordalumni.org> Matt Kraai <kraai@debian.org> Aaron M. Ucko <ucko@debian.org> Jon Åslund <d98-jas@nada.kth.se> |} 1544 2834 2005-07-31T10:58:12Z Vedranell 12 {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Noves versions d'aquest tutorial |anterior=Crèdits |següent=Índex }} {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| == Projecte de documentació de Debian == '''''Aquesta pàgina correspon al document original. Les modificacions d'aquest ''com es fa'' des de que és en format Wiki a Viquillibres es publiquen directament quan algú edita alguna pàgina.''''' ---- Aquest manual ha estat creat pel projecte Debian-BR, amb l'objectiu d'ajuda a l'usuari de Debian en el seu fer diari. Noves versions d'aquest document estaran disponibles a la pàgina de Projectes de documentació de Debian, a http://www.debian.org/doc/ddp. Els comentaris i crítiques me les podeu enviar directament per correu a kov@debian.org. |} 1545 2844 2005-07-31T18:10:08Z Joanjoc 16 +categoria * Tipus: Amanida de llegums * Per a 4 persones * Temps de preparació: 5 min * Dificultat: Molt fàcil ==Ingredients== *Mongetes seques cuites (1 pot) *Tomàquets per amanir *Tonyina ==Preparació== #Tallar i amanir el tomàquet, s'hi pot afegir un xic d'all al gust #Posar les mongetes en una safata, afegir-hi el tomàquet a sobre i la tonyina trossejada. #A l'estiu, guardar a la nevera fins a l'hora de servir el plat. ==Consells== *A l'estiu, si abans de preparar el plat ja guardem els ingredients i la safata a la nevera, ja tindrem el plat ben fred, a punt per a menjar. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1546 6666 2006-12-29T11:02:58Z Joanjoc 16 Pastís d'espàrrecs de la sogra; Pastís d'espàrrecs de la sogra; * Tipus: Pastís de verdures * Per a 4 persones * Temps de preparació: 10 min + 30 min * Dificultat: Molt fàcil ==Ingredients== *1 ceba mitjana/petita *1 pot espàrrecs *5 bastonets cranc llargs *2 cullerades grans maionesa *2 ous *1 pot crema de llet ==Preparació== #Premsar els espàrrecs amb les mans, perquè quedin ben eixuts, si hi queda massa aigua, el pastís no s'aguantarà... #Triturar tots els ingredients junts #Untar un recipient amb mantega, perquè no s'enganxi el pastís #Posar 30 minuts al forn a 180°C #Deixar refredar i ja està [[Categoria:Receptes de cuina]] 1547 6708 2007-01-22T21:18:25Z 89.129.198.149 /* Tempo */ {{navegar|llibre=Escacs |actual=Estratègia |anterior=Tàctiques |següent=Obertures bàsiques }} == Estratègies == === Material === Tenir més material al taulell que l'adversari, significa que es disposa de més possibilitats. Es tenen més oportunitats per atacar, més peces per defensar i normalment es controla més taulell. No totes les peces tenen el mateix valor material, per això calcular qui té més avantatge material no és tan fàcil com comptar el número de peces que té cada jugador. En general, els reis no compten quan es calcula l'avantatge material, ja que l'adversari sempre tindrà un rei, i qualsevol atac sobre el rei s'ha de respondre. No es pot canviar un rei per una torre, per exemple. Existeix molta discussió sobre el valor d'una peça, però una manera raonable és tal com segueix: peó = 1; cavall = 3; alfil = 3; torre = 5; reina = 9; Es pot generalitzar a partir d'això que canviar un alfil per un cavall no és avantatjós, però canviar un alfil per una torre si ho és. Canviar la reina per dues torres també seria profitós. Dit això, hi ha varis punts a tenir en compte quan es busca la força material d'un joc en particular: Quan el joc està bastant avançat, els peons guanyen força en anar avançant, ja que poden arribar a promocionar-se a reines. A l'obertura, en canvi, un peó avançat més aviat és una peça que s'ha de defensar, i que normalment deixa forats per on poden ficar-se les peces enemigues. En aquest cas un peó massa avançat es causa de problemes. A la obertura i mig joc, els peons del centre del taulell bloquegen camins i suporten atacs. Així que tendeixen a ser més valuosos que els peons dels extrems. En canvi, finalitzant el joc, un peó lateral és més difícil de capturar, i té més possibilitats d'arribar a ser reina (Això no és necessàriament veritat en alguns finals bàsics amb el rei i peons, on un peó lateral porta a taules). Un peó que ha passat els peons contraris, només té peces com a barrera per arribar a ser reina, així que és més valuós, sobretot si està protegit per altres peons. Els jocs es consideren oberts, tancats, o semi oberts, depenent de si els peons centrals han estat capturats o no. Un joc obert és aquell en el que els peons centrals no hi son, deixant llargs camins d'una banda a l'altra del taulell. Els alfils necessiten llargs camins per aconseguir plena força, mentre que els cavalls brillen quan el joc es troba tancat per la seva capacitat de saltar sobre les altres peces. Així els alfils son millors en jocs oberts i els cavalls en jocs tancats. Els cavalls són més poderosos si tenen una posició segura en territori enemic. Un alfil mai deixa el seu color, així que si un dels alfils es capturat, la meitat del taulell es troba fora de l'abast dels alfils. Així canviar un alfil per un cavall afavoreix a la persona que es queda amb dos alfils. El segon alfil, però no és tan dolorós si es perd. Així canviar un alfil per un altre, afavoreix normalment a qui té menys alfils. Els cavalls no poden cobrir les dues bandes del taulell a la vegada, mentre que un alfil si que pot. Per tant, en un final de joc on hi ha peons a les dues bandes, l'alfil és més fort. Els alfils no poden atacar peons que es troben al color oposat, mentre que un cavall si pot. A més, en un joc on hi ha una petita cadena de peons, un cavall pot passar del cap de la cadena i atacar el peó defensor. Així, un cavall és més efectiu atacant peons, tot i quedar limitats a una banda del camp. === Tempo === Tempo és el nombre efectiu de moviment que s'han fet per arribar a una posició del taulell. Moure una peça dues vegades per arribar a una posició, quan es podia haver fet en un moviment és una pèrdua d'un tempo. Moure una peça de tornada a la posició inicial és una pèrdua de tot el seu tempo- a no ser que hagi permès altres moviments que no es podrien haver fet d'altra manera. Una peça capturada significa que s'ha perdut to el tempo d'aquesta peça. Essencialment, tempo és la manera de mostrar quants moviments efectius s'han fet. Guanyar un tempo és com aconseguir un moviment extra. Tres tempos es consideren un avantatge d'un peó. Exemple: <!-- ########## CHESS TABLE BELOW ############ --> <table rows="9" cols="9" width="315" height="315" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tr height ="35" align="center"> <td width="35">'''8'''</td> <!-- A8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- B8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- C8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''B'''</td> <!-- D8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''Q'''</td> <!-- E8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''K'''</td> <!-- F8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''B'''</td> <!-- G8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''R'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''7'''</td> <!-- A7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- B7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- C7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- D7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- F7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- G7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- H7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''6'''</td> <!-- A6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- G6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''5'''</td> <!-- A5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- E5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''4'''</td> <!-- A4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- D4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- E4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''3'''</td> <!-- A3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''2'''</td> <!-- A2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- B2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- C2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- F2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- G2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- H2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td></tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''1'''</td> <!-- A1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''r'''</font></td> <!-- B1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- C1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- D1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''q'''</font></td> <!-- E1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''k'''</font></td> <!-- F1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- G1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- H1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''r'''</font></td> </tr> <tr align="center"> <td></td><td>'''A'''</td><td>'''B'''</td><td>'''C'''</td><td>'''D'''</td><td>'''E'''</td><td>'''F'''</td><td>'''G'''</td><td>'''H'''</td></tr> </table> <!-- ########## END OF CHESS BOARD ############ --> A la posició anterior cada jugador ha jugat dos tempos, el joc continua amb: '''3. cxd5 Nxd5 4. e4, Nf6''' <!-- ########## CHESS TABLE BELOW ############ --> <table rows="9" cols="9" width="315" height="315" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tr height ="35" align="center"> <td width="35">'''8'''</td> <!-- A8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- B8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- C8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''B'''</td> <!-- D8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''Q'''</td> <!-- E8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''K'''</td> <!-- F8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''B'''</td> <!-- G8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''R'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''7'''</td> <!-- A7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- B7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- C7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- D7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- F7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- G7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- H7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''6'''</td> <!-- A6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- G6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''5'''</td> <!-- A5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''4'''</td> <!-- A4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- E4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- F4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''3'''</td> <!-- A3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''2'''</td> <!-- A2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- B2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- C2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- G2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- H2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td></tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''1'''</td> <!-- A1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''r'''</font></td> <!-- B1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- C1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- D1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''q'''</font></td> <!-- E1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''k'''</font></td> <!-- F1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- G1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- H1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''r'''</font></td> </tr> <tr align="center"> <td></td><td>'''A'''</td><td>'''B'''</td><td>'''C'''</td><td>'''D'''</td><td>'''E'''</td><td>'''F'''</td><td>'''G'''</td><td>'''H'''</td></tr> </table> <!-- ########## END OF CHESS BOARD ############ --> Ara les blanques encara tenen dos tempos (un per d4 i un altre per e4) mentre que les negres només tenen un. Les peces capturades han perdut el tempo que havien guanyat Imaginem que el joc continua així: '''5. e5 Nd5 6. Bc4 Nb6 7. Qd3 Na4 8. Nc3 Nxc3 9. Qxc3 e6''' <!-- ########## CHESS TABLE BELOW ############ --> <table rows="9" cols="9" width="315" height="315" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tr height ="35" align="center"> <td width="35">'''8'''</td> <!-- A8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- B8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- C8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''B'''</td> <!-- D8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''Q'''</td> <!-- E8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''K'''</td> <!-- F8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''B'''</td> <!-- G8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''R'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''7'''</td> <!-- A7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- B7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- C7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- D7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- G7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- H7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''6'''</td> <!-- A6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- F6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''5'''</td> <!-- A5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- F5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''4'''</td> <!-- A4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- D4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- E4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''3'''</td> <!-- A3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''q'''</font></td> <!-- D3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''2'''</td> <!-- A2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- B2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- C2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- G2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- H2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td></tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''1'''</td> <!-- A1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''r'''</font></td> <!-- B1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- D1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''k'''</font></td> <!-- F1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- H1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''r'''</font></td> </tr> <tr align="center"> <td></td><td>'''A'''</td><td>'''B'''</td><td>'''C'''</td><td>'''D'''</td><td>'''E'''</td><td>'''F'''</td><td>'''G'''</td><td>'''H'''</td></tr> </table> <!-- ########## END OF CHESS BOARD ############ --> Ara les negres tenen només un tempo (e6) mentre que les blanques tenen 6 (2 moviments de la reina, 3 moviments del peó i un moviment de l'alfil). Això ha permès a les blanques el desenvolupament de dues peces, el control del centre i ha deixat les negres en una mala posició. Les possibilitats són de que les blanques acabaran el desenvolupament i iniciaran l'atac abans que les negres. Això significa que les blanques tindran avantatge. nota:Hi ha poques possibilitats de que algú jugui d'aquesta manera a la vida real. Per favor mira la secció d'obertures per veure obertures més realistes. === Qualitat === ==== Estructura de peons ==== La estructura de peons normalment és on es recolza l'estratègia d'un joc. Hi ha varis factors que s'han d'examinar quan s'avalua l'estructura de peons d'un joc. Això inclou si el joc es troba obert o tancat, amb columnes obertes, diagonals obertes, caselles potencialment vulnerables, illes de peons, peons endarrerits, passats, protegits, majories locals i majories globals. Es considera que un joc es troba obert si els peons centrals ( els que es troben a les files d i e) s'han capturat. Un joc es troba tancat si aquests peons no han estat capturats. En general, un joc obert significa que les peces es poden moure fàcilment pel centre del taulell, la qual cosa porta a un joc més actiu i tàctic. Un joc tancat significa que les consideracions posicionals són més importants. Els jugadors novells normalment busquen jocs oberts per millorar les habilitats tàctiques, i només juguen jocs tancats quan han desenvolupat una major intuïció sobre el joc. Una columna oberta és aquella que no té peons sobre ella. Això és un camí obert per les torres. Aquesta és la seva posició més poderosa. A vegades el joc es concentra en el domini d'una fila per que això dona avantatge. Una columna semioberta és aquella on només hi ha un peó de l'adversari. És una bona segona opció, per que es pot capturar el peó i després continuar el camí que queda. Una diagonal oberta és aquella que no te peons bloquejant-la. La més preferible és la que passa pel centre, per tal de que l'alfil pugui fer el major desplaçament. Una casella vulnerable és aquella en territori de l'adversari que no pot ser defensada per un peó. Normalment és el resultat d'un peó que s'ha avançat massa o una estructura de peons massa dèbil. Posicionar el cavall en una d'aquestes caselles la fa la peça més forta, tot i que també es poden col·locar altres peces. Una illa de peons és qualsevol grup de peons connectats, separats de la resta per una columna oberta o semi oberta. Normalment són necessàries per poder activar les torres, però els extrems de les illes normalment són punts dèbils de l'estructura de peons, i masses trencaments són punts però pot entrar l'enemic. Una cadena de peons és un conjunt de peons encadenats de manera que cadascú està protegit per un altre peó. Les cadenes de peons formen diagonals. Les cadenes freqüentment contribueixen a determinar per quina banda del taulell intentarà un jugador fer l'atac ( Les cadenes de peons apunten en la direcció que habitualment s'ataca, ja que l'alfil pot fàcilment passar a través dels peons i defensar-se amb els peons també. La manera més efectiva d'atacar una cadena de peons és atacar la seva base. Els peons dobles són peons que es troben a la mateixa columna. Això ocorre quan un peó captura. Els peons dobles freqüentment es veuen com punts dèbils, per que el peó de sota no pot avançar per sobre de l'altre peó. Tot i així poden tenir avantatges, ja que poden avançar sense deixar peces per defensar o peons endarrerits. Els peons triples sempre presenten inconvenients. Un peó endarrerit és aquell que no té peons adjacents darrera o a la mateixa alçada. Normalment necessita ser protegit per una peça i no pot evitar que una peça contrària es posicioni a la casella del davant impedint l'avenç del peó. Un peó passat és un peó que no té cap peó adversari al front i ha passat tots els peons contraris adjacents. Aquest peó té el potencial d'arribar a ser reina. només pot ser aturat per una peça contrària. Un peó passat protegit és un peó defensat per un altre peó. Si es captura el primer peó, encara queda un segon peó després de contra capturar. Un peó passat protegit no pot ser detingut pel rei. Una majoria de peons és quan una jugador té més peons que l'adversari. En aquesta situació és més fàcil aconseguir un peó passat. Un jugador amb majoria de peons pot intercanviar peons per arribar a deixar un peó passat que promocionar a reina. Un jugador amb pocs peons intentarà conservar les seves peces per si ha de sacrificar una peça per evitar una promoció a reina. Una majoria de peons locals és una majoria en un sector del taulell. Si un jugador té una majoria local, concentrarà el joc en aquest sector per aconseguir un peó passat. Si els dos jugadors tenen majories locals oposades (una a la banda de la reina, i l'altra a la banda del rei), cada jugador intentarà evitar l'avenç de l'adversari mentre avança per l'altra banda per aconseguir un peó passat. ==== Peces actives i passives ==== Una peça activa és aquella que té el potencial d'amenaçar. Una peça passiva és aquella relegada a defensar una peça (o pitjor, un peó). <!-- ########## CHESS TABLE BELOW ############ --> <table rows="9" cols="9" width="315" height="315" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tr height ="35" align="center"> <td width="35">'''8'''</td> <!-- A8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''R'''</td> <!-- B8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- C8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''B'''</td> <!-- D8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''Q'''</td> <!-- E8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''K'''</td> <!-- F8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G8 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H8 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''R'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''7'''</td> <!-- A7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- B7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- C7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- D7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''B'''</td> <!-- F7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- G7 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''P'''</td> <!-- H7 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''6'''</td> <!-- A6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- F6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">'''N'''</td> <!-- G6 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H6 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''5'''</td> <!-- A5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">'''P'''</td> <!-- E5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G5 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- H5 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''4'''</td> <!-- A4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- B4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- C4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- D4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- E4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- F4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- G4 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- H4 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''3'''</td> <!-- A3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- B3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- D3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- E3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- F3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- G3 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- H3 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> </tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''2'''</td> <!-- A2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- B2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- C2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- D2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- E2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- F2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- G2 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''p'''</font></td> <!-- H2 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''p'''</font></td></tr> <tr height="35" align="center"> <td width="35">'''1'''</td> <!-- A1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''r'''</font></td> <!-- B1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE">&nbsp;</td> <!-- C1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA">&nbsp;</td> <!-- D1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''q'''</font></td> <!-- E1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''k'''</font></td> <!-- F1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''b'''</font></td> <!-- G1 Below--> <td width="35" bgcolor="#8888AA"><font color="white">'''n'''</font></td> <!-- H1 Below--> <td width="35" bgcolor="#C8C8DE"><font color="white">'''r'''</font></td> </tr> <tr align="center"> <td></td><td>'''A'''</td><td>'''B'''</td><td>'''C'''</td><td>'''D'''</td><td>'''E'''</td><td>'''F'''</td><td>'''G'''</td><td>'''H'''</td></tr> </table> <!-- ########## END OF CHESS BOARD ############ --> A aquest exemple, l'alfil blanc de g5 es considera actiu, mentre que l'alfil negre a e7 es considera passiu. L'activitat d'una peça depèn de si pot moure i atacar. Una peça pot ser relegada passiva si ha de protegir una altra peça o està bloquejada pels seus propis peons. ==== Alfils bons contra alfils dolents ==== Com ja s'ha dit, un alfil només pot moure a caselles del mateix color. Això condueix a una situació on un alfil pot ser bloquejat per l'estructura de peons. En general és millor tenir els teus peons en el color contrari al color de l'alfil. Per exemple, si com a jugador negre tens peons a e6 i d5, l'alfil de la reina serà un “alfil dolent”. Això és per que és difícil fer qualsevol cosa constructiva amb ell. Quan es té un alfil dolent, hi ha dues maneres de millorar el joc: intercanviar l'alfil o alliberar el joc. En general és millor intentar canviar l'alfil dolent per un alfil contrari o un cavall, ja que l'alfil dolent té poc valor. Tot i això s'ha de recordar que dos alfils són més poderosos que dos cavalls o un cavall i un alfil. Per tant la consideració d'intercanviar l'alfil dolent s'ha de fer només quan s'apropa el final del joc. Alliberar el joc consisteix en eliminar aquesta debilitat fent moviments de peons. === Iniciativa === El jugador amb la iniciativa és el jugador que està amenaçant. Tenir la iniciativa és avantatjós per que obliga a l'adversari a posar les peces en posició defensiva. Una peça que està defensant una casella normalment té menys flexibilitat que una peça atacant la mateixa casella. === Compensació === Compensació és el terme emprat en escacs per descriure la situació en la que un jugador té menys material però té avantatges posicionals que compensen la deficiència material. Normalment tenir compensació per una peça significa que l'atac contra el rei enemic o punts forts no pot ser repel·lit per l'adversari. Normalment el jugador que té poc material ha d'actuar ràpidament i evitar intercanvis per prevenir que l'adversari faci comptar l'avantatge material. 1548 3349 2005-10-15T11:07:34Z Arturo Reina 11 categoria La rosca amb all és un menjar típicament carletí. S'utilitza un tros de pa del dia anterior, d'uns 10 0 12 centímetres de llarg y uns pocs menys d'ample, que es talla per la meitat, a la llarga, aconseguint a una banda la molla i a l'altra la corfa. A la part de la molla es fan talls paral·lels i perpendiculars per tal d'aconseguir que es formen quadres. Es posa a torrar a la torradora metàl·lica i es gira quan una de les dues bandes s'ha torrat prou. Ha de quedar cruixent, per la qual cosa es lleva del foc quan està a punt de cremar-se, amb algunes ratlletes ja negres, que li donen el gust a rosca, quedant els quadres ben marcats. S'agafa un all, es talla per la meitat i es va refregant acuradament la part de la molla torrada. Quan s'ha posat prou d'all -al gust de cadascú- es col·loquen les rosques en un plat i es rega amb un bon raig d'oli d'oliva i un pesic de sal. A la rosca no cal posar-li mescla. Es pot acompanyar amb un got de vi, i sol menjar-se per esmorçar. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1550 3222 2005-09-23T15:54:34Z Arturo Reina 11 {{Viquipèdia|Sistema Solar}} L'univers conté un munió d'estrelles agrupades en galàxies. Nosaltres vivim a prop d'una estrella que anomenem '''Sol''', a un planeta que anomenem '''la Terra'''. Al conjunt del Sol i tots els astres que orbiten al seu voltant l'anomenem '''Sistema Solar'''. Als astres més grans que orbiten al voltant del Sol se'ls anomena '''planetes''': Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Altres cossos importants són els satèl·lits, que orbiten al voltant dels planetes, els asteroides i els cometes. ==Índex de continguts== *[[El Sistema Solar/El Sol|El Sol]] *[[El Sistema Solar/Els planetes|Els planetes]] **[[El Sistema Solar/Mercuri|Mercuri]] **[[El Sistema Solar/Venus|Venus]] **[[El Sistema Solar/La Terra|La Terra]] **[[El Sistema Solar/Mart|Mart]] **[[El Sistema Solar/Júpiter|Júpiter]] **[[El Sistema Solar/Saturn|Saturn]] **[[El Sistema Solar/Urà|Urà]] **[[El Sistema Solar/Neptú|Neptú]] **[[El Sistema Solar/Plutó|Plutó]] {{inacabat}} [[Categoria:El Sistema Solar]] 1551 4273 2006-02-11T16:48:10Z 131.188.24.186 /* Característiques */ higher resolution version in commons [[Image:The Sun w920607.jpg|right|300px]] El '''Sol''' és la estrella més pròxima a la Terra pel que també és l'astre més brillant. La seva presència o absència en el cel determina el dia o la nit respectivament. La energia radiada pel Sol és aprofitada pels sers fotosintètics que constituïxen la base de la cadena tròfica. Així, és la principal font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté en funcionament els processos climàtics. A pesar de ser una estrella mitjana, és l'única que es resol a simple vista, amb un diàmetre angular de 32' 35" minuts d'arc en el periheli i 31' 31" en el afeli. El que dóna un diàmetre mitjà de '''32' 03"'''. Per una estranya coincidència, la combinació de grandàries i distàncies del Sol i la Lluna són tals que es veuen, aproximadament, amb la mateixa grandària aparent en el cel. El planeta Terra i tots els altres planetes del Sistema Solar orbiten el Sol. Altres cossos que orbiten el Sol inclouen asteroides, meteorits, cometes, objectes del cinturó de Kuiper, del Núvol d'Oort i, també, pols. Es va formar fa uns 4500 milions d'anys i al final de la seva vida, dintre d’uns 5000 milions d’anys, s'apagarà. Per a obtenir informació ininterrompuda del Sol, l'Agència Espacial Europea i la NASA van posar en òrbita l'observatori SOHO (Solar and Heliospheric Observatory) el 2 de desembre de 1995. ==Característiques== [[Image:Sun_in_X-Ray.png|thumb|right|200px|Imatge de raigs-X del sol]] El Sol és un estel de la seqüència principal, de classe espectral G2, que significa que és una mica més gran i calent que un estel mitjà, però molt menor que un gegant vermell. Una estrella G2 té una vida a la seqüència principal de 10 milions d'anys. Com tots els cossos de suficient massa el Sol posseeix una forma esfèrica i a causa del seu lent moviment de rotació, té també un lleu aplastament polar. Com en qualsevol gran cos esfèric, totes les partícules que el constituïxen tendeixen a caure cap al centre per la força gravitacional, però no totes poden fer-ho perquè són rebutjades per la força de pressió de radiació i la pressió del gas. Pel fet que estes forces es compensen, l'estrella ni es col·lapsa cap a dins sobre si mateixa ni es disgrega. És l'anomenat equilibri hidrostàtic. El Sol presenta una estructura en capes esfèriques o en "capes de ceba". La frontera física i les diferències químiques entre les distintes capes són difícils d'establir. Sí es pot no obstant establir una funció física que és diferent per a cada una de les capes. En l'actualitat, l'Astronomia disposa d'un model d'estructura solar que explica satisfactòriament la majoria dels fenòmens observats. Segons este model, el Sol està format per: 1) nucli, 2) zona radiant, 3) zona convectiva, 4) fotosfera, 5) cromosfera, 6) corona i 7) vent solar. Tota la matèria del Sol està en forma de plasma degut a la seva temperatura extrema. Així, el Sol pot girar més ràpidament a l'equador que a latituds altes, ja que no és un sòlid. La rotació diferencial (segons la latitud) del Sol causa que les línies del camp magnètic s'entortolliguin amb el temps, provocant la formació de les dramàtiques taques solars i prominències solars. ===Nucli solar=== En el centre del Sol, la densitat és aproximadament 1,5 × 10⁵ kg/m³, les reaccions termonuclears (fusió) converteixen l'hidrogen en heli. 3,9 × 10⁴⁵ àtoms passen per reaccions nuclears cada segon. Això allibera energia que fuig de la superfície del Sol com a llum. És possible de replicar les reaccions termonuclears amb les anomenades bombes d'hidrogen. En un futur podria esdevenir-se que la energia alliberada per la fusió nuclear en reactors de fusió sigui utilitzada com a font d'energia alternativa per a la producció d'electricitat. Ocupa uns 139.000 km del radi solar, 1/5 del mateix, i és en esta zona on es verifiquen les reaccions termonuclears que proporcionen tota l'energia que el Sol produïx. La nostra estrella està constituïda per un 81 % d'hidrogen, 18 % de heli i l'1 % restant que es reparteix entre altres elements. En el seu centre es calcula que hi ha un 49 % d'hidrogen, 49 % de heli i el 2 % restant en altres elements que serveixen com catalitzadors en les reaccions termonuclears. El físic austríac Fritz Houtermans i l'astrònom anglès Robert d'Escourt Atkinson (1898-1982) van unir els seus esforços per a veure si la producció d'energia en l'interior del Sol i en les estrelles es podia explicar per les transformacions nuclears que originen les temperatures extremadament altes del seu interior. Temperatures que són de l'ordre de 10 a 20 milions de graus. Així, les reaccions de fusió són les fonts d'energia del Sol i les estrelles. Va ser en 1938 quan Hans Albrecht Bethe (1906- ) a Estats Units i Carl Friedrich von Weizsäker, a Alemanya, simultàniament i independentment van trobar el fet notable que el grup de reaccions en què intervenen carboni i nitrogen constituïxen un cicle, que es repetix una vegada i una altra, mentres dura l'hidrogen. A este grup de reaccions se les coneix com "cicle de Bethe o del carboni", que és equivalent a la fusió de quatre protons en un nucli d'heli. En estes reaccions de fusió hi ha una pèrdua de massa, açò és, l'hidrogen consumit pesa més que l'heli produït. Eixa diferència de massa es transforma en energia segons l'equació d'Einstein. E = mc², on E és l'energia, m la massa i c la velocitat de la llum. Estes reaccions nuclears transformen el 0,7 % de la massa afectada en fotons, amb una longitud d'ona curtíssima i per tant molt energètics i penetrants. El cicle ocorre en les etapes següents: ₁H¹ + ₆C¹² &rarr; ₇N¹³; ₇N¹³ &rarr; ₆C¹³ + e⁺ + neutrí; ₁H¹ + ₆C¹³ &rarr; ₇N¹⁴; ₁H¹ + ₇N¹⁴ &rarr; ₈O¹⁵; ₆O¹⁵ &rarr; ₇N¹⁵ + e⁺ + neutrí, i finalment ₁H¹ + ₇N¹⁵ &rarr; ₆C¹² + ₂He⁴. Sumant totes les reaccions i cancel·lant els termes comuns, tenim 4 ₁H¹ &rarr; ₂He⁴ + 2e⁺ + 2 neutrins + 26,7 MeV. L'energia neta alliberada en el procés és 26,7 MeV, o siga prop de 6,7 x 10¹⁴ Joules per kg de protons consumits. El carboni actua com a catalitzador, perquè al final del cicle es regenera. Durant algun temps es va pensar que el nombre de neutrins produits a les reaccions nuclears al Sol era una tercera part de la predicicó teòrica, un problema que es denominà problema dels neutrins solars. Quan es va descobrir recentment que els neutrins tenien massa, i que es podien transformar en varietats de neutrins més difícils de detectar en el camí de la Terra al Sol, les mesures i la teoria van coincidir. Una altra reacció de fusió que ocorre en el Sol i en les estrelles, és el cicle de Critchfiel o protó-protó. Charles Critchfiel en 1938 era un jove físic alumne de George Gamow (1904-1968) en la Universitat de George Washington, va tindre una idea completament diferent, a l'adonar-se que en el xoc entre dos protons molt ràpids pot ocórrer que un dels protons perd la seua càrrega positiva i es convertisca en un neutró, que roman unit a l'altre protó, constituint un deuteró, és a dir un nucli de hidrogen pesat. La reacció és: ₁H¹ + ₁H¹ &rarr; ₂H² + e⁺ + neutrí; ₁H¹ + ₁H² &rarr; ₂He³; ₂He³ + ₂He³ &rarr; ₂He⁴ + 2 ₁H¹.- El primer cicle es dóna en estrelles més calents i amb major massa que el Sol i la cadena protó-protó en les semblants al Sol. Quant al Sol, fins a l'any 1953 es va creure que la seua energia era produïda exclusivament pel enllustre de Bethe, però s'ha demostrat en estos últims anys que la calor solar procedix en un 99 % del cicle protó-protó. ===Zona radiant=== És la zona exterior al nucli en què el transport de l'energia generada en l'interior es produïx per radiació cap al límit exterior de la zona radiativa. Esta zona està composta de plasma, és a dir, grans quantitats d'hidrogen i heli ionitzat. Com la temperatura del Sol decreix del centre (10-20 milions de graus) a la perifèria (6000 graus en la fotosfera), és més fàcil que un fotó qualsevol es moga del centre a la perifèria que no al revés. Es calcula que un fotó qualsevol inverteix un milió d'anys, movent-se a la velocitat de la llum a arribar la superfície i manifestar-se com a llum visible. ===Zona convectiva=== Esta regió s'estén per damunt de la zona radiant i en ella els gasos solars deixen d'estar ionitzats i els fotons són absorbits amb facilitat tornant-se el material opac al transport de radiació. Per tant el transport d'energia es realitza per convecció en la que la calor es transporta de manera no homogènia i turbulenta pel propi fluid. Els fluids es dilaten al ser calfats i disminuïxen la seva densitat per tant es formen corrents ascendents de material des de la zona calfada fins a la zona superior i regions descendents de material des de les zones exteriors freds establint-se corrents convectivas. Així a uns 200.000 quilòmetres baix la fotosfera del Sol, el gas es torna opac per efecte de la disminució de la temperatura; en conseqüència, absorbeix els fotons procedents de les zones inferiors i escalfa a expenses de la seva energia. Es formen així seccions convectives de turbulència, que les ''parcel·les'' de gas calent i lleuger pugen fins a la fotosfera, on novament l'atmosfera solar es torna transparent a la radiació i el gas calent cedeix la seva energia en forma de '''llum visible''', refredant-se abans de tornar a descendir a les profunditats. L'anàlisi de les oscil·lacions solars ha permès establir que esta zona s'estén fins a estrats de gas situats a la profunditat indicada anteriorment. L'estudi de les oscil·lacions solars constituïx la ''heliosismología''. ===Fotosfera=== [[Image:Sonnenfleck.jpg|right|frame|Agrupació de taques solars]] La fotosfera té 10²³ àtoms/m³. És la zona des de la que s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons mes fosc. A causa de l'agitació de la nostra atmosfera, estos grànuls pareixen estar sempre en agitació. Ja que el Sol és gasós, la fotosfera és un poc transparent: pot ser observada fins una profunditat d'uns centenars de quilòmetres abans de tornar-se completament opaca. Encara que el limbe del Sol apareix prou nítid en una fotografia o en la imatge solar projectada amb un telescopi, es nota fàcilment que la brillantor del disc solar disminuïx cap al limbe. Aquest fenomen d'enfosquiment del limbe és conseqüència que el Sol és un cos gasós amb una temperatura que disminuïx amb la distància al centre. La llum que es veu en el centre procedeix en la major part de les capes inferiors de la fotosfera, més calenta i per tant més lluminosa. Però al mirar cap al limbe, la direcció visual de l'observador és quasi tangent a la vora del disc solar i està mirant cap a les capes superiors de la fotosfera, que estan més fredes i emeten amb una intensitat menor que les capes més profundes en la base de la fotosfera; per esta raó, el limbe apareix menys brillant que el centre. La fotosfera té uns 100 o 200 km de profunditat. El signe més evident d'activitat en la fotosfera són les taques solars. ===Cromosfera=== La '''Cromosfera''' és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar. La seua observació a simple vista només és possible durant la fase total d'un eclipsi de sol. ===Corona solar=== La '''corona solar''' és la part més exterior de la cromosfera solar, mesura més d'un milió de quilòmetres i pot observar-se durant els eclipsis solars o utilitzant un dispositiu capaç d'ocultar la llum del Sol denominat coronógraf. Fins a 1930 l'única forma d'observar la corona era possible quan la Lluna eclipsava el Sol totalment. Gràcies a la invenció, en 1930 d'un enginyós dispositiu per a produir eclipsis artificials, els anomenats coronógrafs, es va poder estudiar de forma més accessible el fenomen de la corona solar. La densitat de la corona solar és un bilió de vegades inferior a la de l'atmosfera terrestre (té 10¹¹ àtoms/m³) i la seua temperatura aconseguix els dos milions de graus (mentres que la fotosfera té una temperatura aproximada de 6000ºC). La '''corona solar''' està composta per xicotetes partícules que eventualment són llançades a l'espai per l'intens camp magnètic solar produint el vent solar i, en fenòmens d'ejecció intensos, tempestats elèctriques en la Terra. Tots els detalls estructurals de la corona són degudes al camp magnètic del Sol. Durant un eclipsi, en 1870, Charles Young observant l'espectre de llum de la corona va identificar un traç verd l'origen del qual no va poder ser explicat. Entre les hipòtesis que van circular en l'època es va parlar d'un suposat element químic desconegut que no estaria disponible en la Terra. En 1940 Edlen i de Grotrian van demostrar que les ratlles verdes no eren produïdes per l'espectre de materials desconeguts sinó d'àtoms altament ionitzats d'elements disponibles en la Terra com el ferro. ===Vent solar=== El '''vent solar''' és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella. La composició elemental del vent solar en el nostre sistema solar és idèntica a la de la corona del Sol: un 73% d'hidrogen i un 25% d'heli, amb algunes traces d'impureses. Les partícules es troben completament ionitzades formant un plasma molt poc dens. En les proximitats de la Terra, la velocitat del vent solar varia entre els 200-889km/s, sent la mitjana d'uns 450 km/s. El Sol perd aproximadament 800 quilograms de matèria cada segon en forma de vent solar. Les partícules de vent solar que són atrapades en el camp magnètic terrestre, mostren tendència a agrupar-se en els cinturons de Van Allen i poden provocar les Aurores boreals i les Aurores australs quan xoquen amb l'atmosfera terrestre prop dels pols geogràfics. Altres planetes que tenen camps magnètics semblants als de la Terra també tenen les seves pròpies aurores. El vent solar forma una "bombolla" en el mitjà interestel·lar (hidrogen i heli gasosos en l'espai intergalàctic). El punt en què la força exercida pel vent solar no és prou important com per a desplaçar el mitjà interestel·lar, es coneix com heliopausa i es considera que és el "vora" més exterior del sistema solar. La distància fins a l'heliopausa no és coneguda amb precisió i probablement depèn de la velocitat del vent solar i de la densitat local del mitjà interestel·lar, però se sap que està molt més enllà de l'òrbita de Plutó. == Naixement i mort del Sol== El Sol es va formar fa uns 4.500 milions d'anys a partir de núvols de gas i pols que ja contenien residus de generacions anteriors d'estrelles. Gràcies a la metalicitat de tal gas, del seu disc circumstelar van sorgir, més tard, els planetes, asteroides i cometes del sistema solar. En l'interior del Sol es produïxen reaccions de fusió en les que els àtoms de hidrogen es transformen en heli produint-se l'energia que irradia la nostra estrella. Actualment, el Sol es troba en plena seqüència principal, fase en què seguirà uns 5.000 milions d'anys més cremant hidrogen de manera estable. Quan l'hidrogen del seu nucli siga molt menys abundant aquest es contraurà i s'encendrà la capa de hidrogen adjacent, però açò no bastarà per a retindre'l. Seguirà compactant-se fins que la seva temperatura siga prou elevada com per a fusionar el heli del nucli (uns 100 milions de graus). Al mateix temps, les capes exteriors de l'embolcall se n'aniran expandint gradualment. S'expandiran tant que, a pesar de l'augment de brillantor de la estrella, la seva temperatura efectiva disminuirà, situant la seva llum en la regió roja de l'espectre. El Sol s'haurà convertit en una gegant roja. El radi del Sol, per a llavors, serà tan gran que haurà engolit a Mercuri , Venus i, possiblement, a la Terra. Durant la seva etapa com gegant roja (uns 1.000 milions d'anys) el Sol anirà expulsant gas cada vegada amb major intensitat. En els últims moments de la seva vida el vent solar s'intensificarà i el Sol es desprendrà de tot el seu embolcall, la qual, formarà, amb el temps, una nebulosa planetària. El nucli i les seves regions més pròximes es comprimiran més fins a formar un estat de la matèria molt concentrat en el que les repulsions de tipus quàntic entre els electrons extremadament pròxims (degenerats) frenaran el col·lapse. Quedarà llavors, com a romanent estel·lar, una nana blanca de carboni i oxigen que s'anirà refredant gradualment. Quan es refredi totalment, es convertirà en una nana negra. == Energia solar== La major part de l'energia utilitzada pels sers vius procedeix del Sol, les plantes l’absorbeixen directament i realitzen la fotosíntesi, els herbívors absorbeixen indirectament una xicoteta quantitat d'esta energia menjant les plantes, i els carnívors absorbeixen indirectament una quantitat més xicoteta menjant als herbívors. La majoria de les fonts d'energia usades per l'home deriven indirectament del Sol. Els combustibles fòssils preserven energia solar capturada fa milions d'anys per mitjà de fotosíntesi, l'energia hidroelèctrica usa l'energia potencial d'aigua que es va condensar en altura després d'haver-se evaporat per la calor del Sol, etc. No obstant, l'ús directe de energia solar per a l'obtenció d'energia no està encara molt estès pel fet que els mecanismes actuals no són prou eficaços. == Precaucions necessàries per a observar el Sol== *No mirar mai directament el Sol sense la deguda protecció, pot causar lesions i cremades greus en els ulls i inclús la ceguera permanent. *Les ulleres de sol, filtres fets amb pel·lícula fotogràfica velada, polaritzadors, gelatines, CD's o vidres fumats '''NO ofereixen la suficient protecció als ulls'''. *Una bona protecció la proporcionen els filtres MYLAR^® o equivalents. Les ulleres utilitzades per a la soldadura a l'arc amb vidres de densitats 14 a 16, són idònies per a aquest fi. Les mateixes precaucions han de tenir en compte si s'utilitzen aparells òptics. Els filtres han d'anar col·locats en la part frontal i mai en l'ocular. <div style="width: 90%; padding: 3px; background:#ffff00; border: 1px solid red; margin: 0 auto;">'''Precaució: mirar directament el Sol pot danyar la retina, i provoca ceguesa.'''</div> 1552 2879 2005-08-15T14:17:08Z Arturo Reina 11 El sistema solar moved to El Sistema Solar #redirect [[El Sistema Solar]] 1554 2883 2005-08-15T14:35:11Z Arturo Reina 11 [[Image:Mercury.jpg|250px|right|thumb|Imatge de mosaic del planeta mercuri]] '''Mercuri''' és el planeta del Sistema Solar més proper al Sol i el segon planeta més petit. Mercuri no té satèl·lits. De mercuri, no es coneixia gairebé res de les seves característiques físiques fins que va ser enviada la sonda planetària ''Mariner 10'', i s'hi van fer observacions amb radars i radiotelescopis. La superfície de Mercuri, com la de la Lluna, presenta nombrosos impactes de meteorits de totes les dimensions. Alguns dels cràters són relativament recents (d'alguns milions d'anys) i es caracteritzen per la presència d'un pic central. Sembla que els cràters més antics han tingut una erosió molt forta, deguda, molt possiblement, als grans canvis de temperatura entre el dia i la nit, bé que també podria ésser deguda a la difusió de l'aigua a través de les capes superficials del planeta. Igual que la Lluna, Mercuri sembla haver passat, fa 4000 milions d'anys, per un període d'intens bombardeig de meteorits de grans dimensions. D'aquells temps són alguns cràters, els diàmetres dels quals són aproximadament d'uns 100 km, i unes amples depressions, semblants als mars de la Lluna, amb un diàmetre de prop dels 1300 km. Contràriament al que es creia, la sonda ''Mariner 10'' va demostrar l'existència d'una atmosfera, molt tènue, constituïda principalment per heli, amb traces d'argó i neó. La pressió de l'atmosfera sembla que deu ésser només una cent mil·lèsima part de la pressió atmosfèrica a la superfície de la Terra. Finalment, l'estudi de la interacció de Mercuri amb el vent solar ha posat en evidència l'existència d'una magnetosfera entorn del planeta. L'origen d'aquest camp magnètic no és conegut, encara que alguns autors creuen que pot ésser degut a un corrent elèctric induït a les capes exteriors de l'atmosfera del planeta pel moviment de les línies del camp magnètic interplanetari que giren per la rotació del Sol. ==== Enllaços externs ==== *[http://www.xtec.es/~rmolins1/solar/cat/mercuri.htm Mercuri a la Xtec] 1555 2888 2005-08-15T17:25:48Z Arturo Reina 11 Escacs/Estratégia moved to Escacs/Estratègia: Falta ortogràfica #redirect [[Escacs/Estratègia]] 1556 6445 2006-09-25T17:05:27Z 80.34.224.134 /* Ingredients */ * Tipus: Pastís * Per a 4 persones * Temps de preparació: 10 min + 20 min * Dificultat: Molt fàcil ==Ingredients== *9 formatgets (Kiri o similar, o 1 tarrina de Philadelfia) *2 iogurts de llimona (o 3 Iogurts naturals) *2 o 3 cullerades de farina de blat de moro (maizena o similar) *7/8 cullerades sucre *3 o 4 ous ==Preparació== #Triturar tots els ingredients junts #Untar un recipient amb mantega, perquè no s'enganxi el pastís #Posar 20 minuts al forn a 180°C #Deixar refredar i ja està [[Categoria:Receptes de cuina]] 1567 4619 2006-04-19T20:12:00Z 131.188.24.186 /* Exploració espacial de Venus */ removed deleted fair use image, it is still copyrighted although coming from nasa website as rusian images past 1973 are copyrighted [[Image:Venuspioneeruv.jpg|right|thumb|300px|Imatge ultraviolada dels núvols de Venus vistos pel Pioneer Venus Orbiter (26 de febrer, de 1979)]] '''Venus''' és el segon planeta del sistema solar. Forma part dels denominats planetes interiors o terrestres. És conegut popularment com l'estrela del matí o estrela vespertina, atés que és poc abans de l'alba o en el fosquejar quan es mostra amb major brillantor. El seu nom prové de la deessa grega de l'amor, probablement per ser el planeta més brillant conegut pels antics. A l'estar en una òrbita interior a la terrestre la seua superfície presenta fases marcades que van ser per primera vegada observades per Galileu Galilei. == Característiques físiques == Tant la seva massa, com a densitat i volum són molt semblants a la terrestre, raó per la qual durant molt de temps va ser considerat com el planeta bessó de la Terra. A partir de la segona meitat del segle XX s'ha vist que es tracta en realitat d'un planeta molt diferent. Venus gira sobre si mateix en 243 dies terrestres i el seu any dura tan sols 225. Venus té una lenta rotació retrògrada, el que significa que gira d'est a oest, en compte de rotar d'oest a est com la majoria dels altres planetes majors fan. (Plutó i Urà també té una rotació retrògrada, encara que l'eix de rotació d'Urà, inclinat 97,86º, pràcticament descansa sobre el pla orbital) No se sap perquè Venus és diferent en aquest aspecte, encara que podria ser el resultat d'una col·lisió amb un gran asteroide en algun moment del passat distant. === Atmosfera === Venus posseeix una atmosfera densa i càlida amb pressions en la superfície de 90 bar. L'atmosfera consisteix principalment de diòxid de carboni (96.5% en volum) i nitrogen (3.5%). Visualment el planeta està completament cobert per una densa i elevada capa de núvols compostos per gotes de àcid sulfúric. La densa atmosfera de CO₂ produïx un efecte hivernacle desbocat aconseguint-se temperatures de 482ºC en la superfície del planeta. La calor de la superfície roman atrapat per la densa atmosfera. Venus posseeix de fet temperatures superiors a Mercuri. Els vents en el nivell del núvol són ràpid (350 km/h) i bufen cap a l'Est i decreixen en profunditat sent pràcticament inexistents en la superfície. L'origen d'esta superrotació atmosfèrica no es coneix amb precisió. Les immenses estructures en forma de ''C'' i de ''Y'' dels núvols de Venus són visibles només per longituds d'ona ultraviolada, i són de vida curta, però es reformen prou sovint com per a ser considerades un tret permanent dels núvols de Venus. El mecanisme pel qual els núvols de Venus absorbeixen la llum ultraviolada encara no s'entén bé. === Característiques de la superfície === [[Image:Venus globe.jpg|thumb|left|Radar imatge de la superfície de Venus, centrada en la longitud 180º Est]] A més d'esta inusual rotació retrògrada, el període de rotació de Venus i la seva òrbita estan sincronitzats de manera que sempre presenta la mateixa cara a la Terra quan els dos planetes es troben en la seva màxima aproximació en cada conjunció inferior. Açò pot ser el resultat de les forces de marea que afecten la rotació de Venus cada vegada que els planetes es troben prou pròxims, o simplement pot ser una coincidència. Venus té dos altiplans principals a manera de continents, elevant-se sobre la vasta plana. L'altiplà Nord s'anomena Ishtar Terra, i conté la major muntanya de Venus (Aproximadament dos quilòmetres més alta que el Muntanya Everest), anomenada Muntanya Maxwell en honor de James Clerk Maxwell, qui va descobrir l'altiplà Lakshmi Planum. Ishtar Terra té la grandària aproximada d'Austràlia. En l'hemisferi Sud es troba Aphrodite Terra, major que l'anterior amb la grandària de Sud-amèrica. Entre estos altiplans hi ha algunes depressions del terreny, que inclouen Agrada Planitia, Guinevere Planitia i Lavinia Planitia. Amb l'única excepció de la Muntanya Maxwell, totes les característiques distingibles del terreny adopten noms de dones mitològiques. La densa atmosfera de Venus provoca que els meteorits frenen bruscament en el seu descens a la superfície, encara que els més grans poden colpejar la superfície per a provocar un cràter si tenen la suficient energia cinètica. A causa d'açò, no poden formar-se cràters d'impacte més xicotets de 3,2 quilòmetres de diàmetre. Aproximadament el 90% de la superfície de Venus pareix consistir en un basalt recentment solidificat (en termes geològics), amb molt pocs cràters de meteorits. Les més antigues formacions presents en Venus no pareixen tenir més de 800 milions d'anys, sent la major part del terreny considerablement més jove (no més d'alguns centenars de milions d'anys en la seva major part). Açò suggereix que Venus va patir un cataclisme que va afectar la seva superfície no fa molt de temps en el passat geològic. L'interior del planeta Venus és probablement semblant al de la Terra: un nucli de ferro d'uns 3.000 km de radi, amb un mant rocós que forma la major part del planeta. Segons dades dels mesuradors gravitatoris de la sonda Magallanes, la costra de Venus podria ser més dura i gruixuda del que s'havia pensat. Es calcula que Venus no té plaques tectòniques mòbils com la Terra, però en el seu lloc es produïxen massives erupcions volcàniques que inunden la seva superfície amb lava «fresca». Altres descobriments recents suggereixen que Venus encara és volcànicament actiu. El camp magnètic de Venus és molt dèbil comparat amb el d'altres planetes de Sistema Solar. Açò es pot deure a la seva lenta rotació, insuficient per a formar el sistema de «dinamo interna» de ferro líquid. Com resultat d'açò, el vent solar colpeja l'atmosfera de Venus sense filtrar. Es pensa que Venus va tenir originàriament tanta aigua com la Terra, però que, sotmesa a l'acció del Sol, el vapor d'aigua en l'alta atmosfera es va dividir en hidrogen i oxigen, escapant l'hidrogen a l'espai per la seva baixa massa molecular. El percentatge de deuteri (un isòtop pesat de l'hidrogen que no escapa tan fàcilment) en l'atmosfera de Venus pareix recolzar esta teoria. Se suposa que l'oxigen molecular es va combinar amb els àtoms de la costra (encara que grans quantitats d'oxigen romanen en l'atmosfera en forma de diòxid de carboni). A causa d'esta sequedat, les roques de Venus són molt més pesades que les de la Terra, la qual cosa afavoreix la formació de muntanyes majors, profunds penya-segats i altres formacions. Es va creure que Venus posseïa un satèl·lit natural anomenat Neith, per la deessa Sais d'Egipte (el vel cap de la qual mortal podia alçar). Va ser observat per primera vegada per Giovanni Cassini en 1672. Altres observacions esporàdiques van continuar fins a 1892, però eren en la seva major part estreles tènues que pareixien estar en el lloc correcte en el moment correcte, i se sap avui que Venus no té cap lluna. == Exploració espacial de Venus == La sonda soviètica Venera 1 va ser la primera sonda espacial enviada a un altre planeta. El seu llançament es va produir el 12 de febrer de 1961 però el senyal de ràdio de la sonda es va perdre abans de la seva arribada al planeta. La primera sonda espacial que es va acostar a Venus va ser la sonda americana Mariner 2 en 1962 determinant que aquest planeta no posseeix camp magnètic i obtenint un mapa de microones de la seva superfície. En 1967 la sonda soviètica Venera 4 va ser capaç de submergir-se en l'atmosfera de Venus enviant dades sobre esta sense arribar a aterrar en la seva superfície. El primer aterratge sobre la superfície de Venus es va produir l'any 1970 amb l'arribada de la sonda Venera 7. Posteriorment les sondes Venera 9, 10, 13 i 14 van ser capaços d'enviar algunes poques fotografies de la superfície mostrant una superfície de roques aplanada per les fortes pressió atmosfèrica i sense trets aparents d'erosió davant de la pràctica absència de vent. Paral·lelament el programa americà d'exploració espacial enviament diferents sondes Pioneer Venus al planeta incloent un sistema de multi-sondes. En 1985 les sondes soviètiques Vega 1 i 2 van dipositar sondes atmosfèriques en globus al mateix temps que sondes en la superfície. Cap dels aparells en superfície va resistir per més d'unes 2 hores les altes temperatures i pressions de la superfície. [[Image:VenusianArachnoid.png|thumb|right|Imatge de la sonda Magallanes del 20 de gener de 1998]] En 1990 la sonda americana Magallanes va realitzar mesures per radar de la superfície del planeta, obtenint mapes d'una resolució de 100 m en el 98% del planeta. A causa de la seva posició pròxima a la Terra, Venus ha sigut també visitat per diferents sondes espacials en maniobres de assistència gravitatòria en les que s'utilitza la gravetat del planeta per a impulsar la sonda espacial. Venus Express és una missió espacial de l'Agència Espacial Europea ESA que estudiarà el planeta des d'una òrbita polar. El seu llançament està previst per a finals del 2005. 1568 6413 2006-09-07T18:09:10Z 207.216.17.170 /* La biosfera */ [[Image:The_Earth_seen_from_Apollo_17.jpg|right|thumb|300px|Una imatge a color vista des de l'Apollo 17.]] [[Image:Jordens_inre.jpg|right|thumb|300px|Capes de la Terra]] La Terra esta composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic: * Escorça: És la capa més superficial i té un grossària que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). La costra està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents. * Mant: És una capa intermèdia entre la costra i el nucli el qual arriba fins una profunditat de 2900 km. El mant està compost per peridotita. * Litosfera: És la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un grossària de 250 km i comprèn a la costra i la porció superior del mant. * Astenosfera: És la porció del mant que es comporta de manera fluida. * Nucli: És la capa més profunda del planeta i té un diàmetre de 3475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. Aquest es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid. == La hidrosfera == La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents. La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense l'efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO₂ i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i l'ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar. La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1.4 *10 ²¹ kg. == L'atmosfera == La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre. Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO₂ en O₂. L'oxigen lliure en l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés. Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, la estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i la exosfera. Les seves altures varia amb els canvis estacionals. La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5.1*10 ¹⁸ kg. == La Terra en el Sistema solar == La Terra triga 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el '''Pol Sud'''. Triga 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment diürn aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts. La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de poc més d'1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge). El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la '''Eclíptica'''. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos. == La biosfera == La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la '''biosfera'''. La biosfera va apareixer fa aproximadament 3.5 mil milions d'anys (3,5*10 ⁹), quan van apareixer les primeres formes de vida i es va iniciar la evolució. La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la '''Terra''' organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament. [[Image:Whole_world_-_land_and_oceans_12000.jpg|thumb|550px|center|Planisferi de la terra. Composició de fotos de satèl·lit]] [[Image:Physical_world.jpg|thumb|550px|center|Mapa físic de la terra.]] 1569 4645 2006-04-24T08:05:03Z 84.60.115.255 /* Característiques físiques */ [[Image:Mars_Hubble.jpg|right|thumb|300px|Imatge ultraviolada dels núvols de Venus vistos pel Pioneer Venus Orbiter (26 de febrer, de 1979)]] '''Mart''' és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el primer dels planetes exteriors a l'òrbita terrestre. És, possiblement, el més paregut a la Terra. Tycho Brahe va mesurar escrupolosament el moviment de Mart en el cel, les seves retrogradacions (llaços) i estes dades van permetre a Kepler trobar la naturalesa el·líptica de la seva òrbita i les conegudes com lleis de Kepler. Els planetes superiors o exteriors, mai passen entre el Sol i la Terra ni mai se'ls veu en creixent ni a quart; les seves fases estan poc marcades, fet que és fàcil de demostrar per la geometria elemental. Considerant el triangle Sol-Mart-Terra, l'angle de fase és el que formen el Sol i la Terra vistos des de Mart. Aconsegueix el seu valor màxim en les quadratures quan el triangle STM és rectangle en la Terra. Per a Mart, aquest angle de fase no és mai major de 42&ordm;, i el seu aspecte de disc geperut és anàleg a què presenta la Lluna 3,5 dies abans o després de la Lluna plena. Esta fase, fàcilment visible amb un telescopi d'aficionat, no va aconseguir ser vista per Galileo Galilei, qui només va suposar la seva existència. == Origen del nom del planeta Mart == Mart va ser el déu romà de la guerra. El déu grec de la guerra s'anomena Ares. El color roig del planeta Mart, relacionat amb la sang, va afavorir que se'l considerara des d'antic encarnat en el planeta a què dóna nom. A vegades es fa referència a Mart com el '''Planeta Roig'''. == Història de l'observació de Mart == Fins al segle XVII la motivació principal de l'observació de Mart era l'astrològica. Un cop inventat el telescopi, Galileo Galilei al voltant del 1610 ja va descriure Mart com un disc, donant-li entitat de món, com la Lluna o la Terra. El 1659, Christiaan Huygens va descriure i dibuixar la primera i més obvia característica de Mart, un triangle fosc anomenat més endavant ''Syrtis Major''. Seguint aquesta marca, Huygens va deduir correctament la durada del dia marcià, una mica més llarg que el de la Terra. Cap a la dècada dels 1670 Giovanni Cassini va detectar les marques brillants i blanques dels pols. A finals del segle XVII, William Herschel, un músic reconvertit a astrònom, va millorar l'òptica dels telescopis i va continuar l'observació de Mart. Va corroborar l'existència dels pols, i la seva expansió durant l'hivern així com la seva gairebé desaparició durant l'estiu. Va justificar aquest fet per que el planeta roig també té una inclinació axial similar a la Terra. Això sí, les estacions eren aproximadament el doble de llargues a Mart. També va observar taques brillants i mòbils que interpretà acertadament com a núvols. En les dècades que seguiren nombrosos estudiosos vàren dibuixar diferents mapes de Mart i donaren nom a les taques fosques i clares de la seva superfície. Molts d'aquests mapes però, es contradeien entre si i duïen noms dels mateixos astrònoms o d'altres personatges. El 1877, durant l'acostament de Mart a l'òrbita terrestre Giovanni Schaparelli va dibuixar el millor mapa del planeta roig fet fins aleshores. A més va proposar tot un seguit de noms, en llatí, que adaptats encara s'usen avui dia ja que van ser acceptat per la Unió Astronòmica Internacional el 1958. Tal i com ja s'havia fet a la lluna s'associaven les taques fosques amb masses d'aigua i les brillants amb superfícies terrestres. Alguns exemples: ''Mare Sirenum'' mar de les sirenes, ''Solis lacus'' llac del Sol, ''Utopia'', ''Arcadia''... == Característiques físiques == [[Image:Earth Mars Comparison.jpg|thumb|right|300px|Grandària de Mart comparada amb la Terra]] *Té una forma lleugerament el·lipsoïdal, amb un diàmetre equatorial de 6.794 Km. i un polar de 6.750 Km. Mesures micromètriques molt precises han donat un aplatament de 0,01, o siga tres vegades major que el de la Terra. A causa d'aquest aplatament, l'eix de rotació està animat d'una lenta precesió deguda a l'atracció del Sol sobre l'inflor equatorial del planeta; però la precessió lunar, que en el nostre planeta és dos vegades major que la solar, no té el seu equivalent a Mart. *Amb aquest diàmetre, el seu volum 15 centèsims del terrestre i la massa només 11 centèsims. En conseqüència, la densitat és inferior a la de la Terra; és 3,94 en relació amb l'aigua. Un cos transportat a Mart pesaria 1/3 del seu pes en la Terra, a causa de la poca força gravitatòria. *Coneixem amb exactitud el que dura la rotació de Mart pel fet que les taques que s'observen en la seva superfície, fosques i ben delimitades, són excel·lents punts de referència. Van ser observades per primera vegada en 1659 per Huygens, gran astrònom que va assignar a la seva rotació la duració d'un dia. En 1666, Giovanni Cassini la va fixar en 24 h. 40 m., valor molt aproximat al vertader. Comparant els dibuixos fets en un interval d'observació de prop de tres-cents anys, ha donat per resultat establir el valor de 24 h. 37 m. 22,7 s. per al dia sideral (el període de rotació de la Terra és de 23 h. 56 m. 4,1 s). *De la duració del dia sideral es deduïx fàcilment que el dia solar té a Mart una duració de 24 h 39 m. 35,3 s. El dia solar mitjà o temps entre dos passos consecutius del Sol mitjà pel meridià del lloc, dura 24h 41 min 18,6 s. Un dia marcià val, per consegüent, 1,029 dies terrestres. El dia solar a Mart té, igual que en la Terra una duració variable, açò se deu al fet que els planetes seguixen òrbites el·líptiques al voltant del Sol que no es recorren amb uniformitat. No obstant a Mart la variació és major per l'elevada excentricitat. Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nord-americanes d'exploració de Mart per sondes automàtiques han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de '''sol''', sense preocupar-se pel fet que eixa veu significa sòl en francès i designa en castellà la llum solar o, escrit amb majúscula, l'astre central del nostre sistema planetari. *L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668,6 sols. Quan tinguem la necessitat de tenir un calendari, aquest ha de constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies. *Els pols de Mart estan assenyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernador, que han facilitat molt la determinació de l'angle que forma l'equador del planeta amb el pla de la seva òrbita, angle equivalent per a Mart a l'obliqüitat de l'eclíptica en la Terra. Les mesures fetes per Camichel sobre clixés obtinguts en Pic du Midi, han donat per a aquest angle 24&ordm; 48&#8217;. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19&ordm;, un poc major que l'obliqüitat de li eclíptica (23&ordm; 27&#8217;), motiu pel qual Mart té períodes estacionals semblants als de la Terra, encara que les seves estacions són més llargues, perquè un any marcià és quasi dos vegades més llarg que un any terrestre. == Òrbita == L'òrbita de Mart és molt excèntrica: entre el seu afeli i el seu periheli, la distància del planeta al Sol augmenta en uns 42,4 milions de quilòmetres. Gràcies a les excel·lents observacions de Tycho Brahe, Kepler es va donar compte d'esta separació i va arribar a descobrir la naturalesa el·líptica de les òrbites planetàries considerades fins llavors com a circulars. Aquest efecte té una gran influència en el clima marcià, la diferència de distàncies al Sol causa una variació de temperatura d'uns 30ºC en el punt sub-solar entre l'afeli i el periheli. Si dins d'eixa òrbita es dibuixa la de la Terra, l'el·lipse de la qual és molt menys allargada, pot observar-se també que la distància de la Terra a Mart es troba subjecta a grans variacions. En el moment de la conjunció o siga quan el Sol està situat entre ambdós planetes, la distància entre estos pot ser de 399 milions de quilòmetres i el diàmetre aparent de Mart és de 3,5" ; durant les oposicions més favorables eixa distància queda reduïda a menys de 56 milions de quilòmetres i el diàmetre aparent de Mart és de 25". Durant l'oposició aconsegueix una magnitud de -2,0 i en les oposicions perihéliques -2,8 sent el planeta més brillant a excepció de Venus i Júpiter. Donada la menudesa del globus marcià, la seva observació telescòpica només presenta interès en els períodes que precedeixen i segueixen a les oposicions. == Superfície de Mart == [[Image:MarsTopoMap-PIA02031_modest.jpg|thumb|250px|Mapa topogràfic de Mart, cortesia NASA/JPL-Caltech. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sud.]] La ciència que estudia la superfície de Mart s'anomena '''areografia''' (d'Ares, déu de la guerra entre els grecs). Mart és un món molt més xicotet que la Terra. Els seus principals característiques, en proporció amb les del globus terrestre, són les següents: diàmetre 53 per cent, superfície 28 per cent, massa 11 per cent. Com els oceans cobreixen el 71 per cent de la superfície terrestre i, Mart no té mars, les terres d'ambdós móns tenen aproximadament la mateixa superfície. La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la Terra com de la Lluna: Cràters d'impacte, camps de lava, volcans, llits secs de rius i dunes d'arena. La seva composició és fonamentalment balsalt volcànic amb un alt contingut en òxids de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seva naturalesa, s'assembla a la limonita, òxid de ferro molt hidratat. Així com en les crostes de la Terra i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sòl de Mart són preponderants els ferrosilicats. Els seus tres constituents principals són, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conté: 20,8 per cent de sílice, 13,5 de ferro, 5 d'alumini, 3,8 de calci, i també titani i altres components menors. *Des de la Terra, per mitjà de telescopis, s'observen unes taques fosques i brillants que no es corresponen a accidents topogràfiques sinó que apareixen taques fosques si el terreny està cobert de pols fosca (taques d'albedo). Estos poden canviar lentament quan el vent arrossega la pols. La taca fosca més característica és '''Syrtis Major''' que simplement és un pendent menor de l'1% i sense res resaltable. *La superfície de Mart presenta també unes regions brillants de color taronja rogenc, que reben el nom de ''deserts'', i que s'estenen per les tres quartes parts de la superfície del planeta donant-li eixa coloració rogenca característica o, millor dit, el d'un immens pedregar, ja que el sòl es troba cobert de pedres, cantells i blocs. *Un enorme escaló, pròxim a l'equador divideix a Mart en dos regions clarament diferenciades, un nord pla, jove i profund i un sud alt, vell i escarpat, amb cràters semblants a les regions altes de la Lluna. En contrast, l'hemisferi nord és pla, més jóvens, i amb una història més complexa. Pareix haver-hi una brusca elevació de diversos km en el límit. Les raons d'esta dicotomia global són desconegudes. *Hi ha distribuïts cràters d'impacte per tot Mart, però en el H. Sud hi ha un vell altiplà de lava basàltica semblants als &laquo;mars&raquo; de la Lluna, sembrada de cràters de tipus lunar. Però l'aspecte general del paisatge marcià difereix que presenta el nostre satèl·lit com a conseqüència de l'existència d'una atmosfera. En particular, el vent carregat de partícules sòlides produïx una ablació que, en el curs dels temps geològics, ha arrasat molts circs. Estos són, per consegüent, molt menys nombrosos que en la Lluna i la major part d'ells tenen les muralles més o menys desgastades per l'erosió. D'altra banda, els enormes volums de pols arrossegada pel vent cobreixen els cràters menors, les anfractuositats del terreny i altres accidents poc importants. Entre els cràters d'impacte destaca en l'hemisferi sud el cràter d'impacte '''Hellas Planitia''' té 6 km de profunditat i 2.000 km de diàmetre. Molts dels cràters d'impacte més recents, tenen una morfologia que suggereix que la superfície estava humida o plena de fang quan va ocórrer l'impacte. *El camp magnètic marcià és molt dèbil, unes 2 mil·lèsimes del terrestre i amb una polaritat invertida respecte a la Terra. La superfície de Mart conserva les empremtes de '''grans cataclismes''' que no tenen equivalent en la Terra: *Una característica que domina part de l'Hemisferi nord, és l'existència d'un enorme inflor que conté el complex volcànic de Tharsis. En ell es troba '''Olympus Mons''' el major volcà del sistema solar. Té una altura de 25 Km (més de dos vegades i mitja l'altura de l'Everest sobre un globus més petit que el de la Terra), i la seua base té una amplària de 600 Km. Les colades de lava han creat un sòcol que forma un penya-segat de 6 km d'altura. Cal afegir la gran estructura col·lapsada de '''Alba Pastera'''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues vessants. *Pròxim a l'Equador i amb una longitud de 2.700 Km. una amplària de fins a 500 km. i una profunditat d'entre 2 i 7 Km. Vall Marineris és un canó que deixa xicotet al Canó del Colorado. Es va formar per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'inflor de Tharsis. *Hi ha clara evidència d'erosió en diversos llocs de Mart tant pel vent com per aigua. Existeixen en la superfície llargues valls sinuoses que recorden llits de rius (actualment secs perquè l'aigua líquida no pot existir en la superfície del planeta en les actuals condicions atmosfèriques). Eixes immenses valls poden ser el resultat de fractures al llarg de les quals han corregut dolls de lava i, més tard, d'aigua. La superfície del planeta conserva vertaderes xarxes hidrogràfiques, avui seques, amb els seus valls sinuoses entallades per les aigües dels rius, els seus afluents, els seus braços, separats per bancs d'al·luvions que han subsistit fins als nostres dies. Suggereixen un passat, amb altres condicions ambientals en què l'aigua va modelar el terreny per mitjà d'inundacions catastròfiques. Alguns suggereixen l'existència en un passat remot de llacs i inclòs d'un vast oceà en la regió boreal del planeta. Tot pareix indicar que va ser fa uns 4.000 milions d'anys i per un breu període de temps. *Igual que la Lluna i Mercuri, Mart no presenta tectònica de plaques activa, com la Terra. No hi ha evidències de moviments horitzontals recents en la superfície com ara les muntanyes per plegament tan comú en la Terra. No obstant la Mars Global Surveyor en òrbita al voltant de Mart ha detectat en diverses regions de Mart extens camps magnètics de baixa intensitat. Esta troballa inesperada d'un probablement camp magnètic global avui desaparegut, pot tenir interessants implicacions per a l'estructura interior de Mart. Les magnetitzacions residuals de les roques ocorren en bandes alternatives, semblants a les observades en les dorsals marines on es forma superfície terrestre. Encara que hi ha diverses possibles explicacions una d'elles és que el planeta Mart va poder haver tingut una tectònica de plaques en la seva història inicial. == Característiques atmosfèriques == L'atmosfera de Mart és molt tènue amb una pressió superficial de només 7 a 9 mil·libars enfront dels 1033 mbares de la atmosfera terrestre. Açò representa que és només d'una centèsima part de la terrestre, però varia prou amb l'altitud des de quasi 9 mil·libars en les depressions més profundes fins a 1 mil·libar en la cima de l'Olympus Mons. La seva composició és fonamentalment diòxid de carboni (95,3%) amb un 2,7% de nitrogen, 1,6 % d'argó i traces d'oxigen(0,15%) monòxid de carboni (0,07%) i vapor d'aigua (0,03%). La proporció d'altres elements és ínfim i escapa la seva dosificació a la sensibilitat dels instruments fins ara empleats. El contingut d'ozó és 1000 vegades menor que en la Terra, per la qual cosa esta capa, que es troba a 40 Km. d'altura, és incapaç de bloquejar la radiació ultravioleta. L'atmosfera, és prou densa com per a albergar vents molt forts i grans tempestats de pols que, a vegades, poden comprendre el planeta sencer durant mesos. Aquest vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blanques, grogues i blaus. Els núvols blancs són de vapor d'aigua condensada o de diòxid de carboni en latituds polars. Les grogues de naturalesa pilosa són el resultat de les tempestats de pols i estan compostes per partícules d'1 micròmetre o micró. Esta atmosfera no és blava, com la de la Terra, sinó d'un suau color rosa salmó a causa de la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sòl ferruginós. *A l'hivern, en les latituds mitjanes, el vapor d'aigua es condensa en l'atmosfera i forma núvols lleugers de finíssims cristalls de gel. En les latituds extremes, la condensació de l'anhídrid carbònic forma altres núvols que consten de cristalls de neu carbònica. *La dèbil atmosfera marciana produïx un efecte hivernacle que augmenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que allò que s'ha observat en Venus i en la Terra. *L'atmosfera marciana és de la segona generació. La que va tenir en un principi, una vegada format el planeta, ha donat pas a una altra, els elements de la qual no provenen directament de la nebulosa primitiva. Una atmosfera de la segona generació és el resultat, de l'activitat del planeta. Així el vulcanisme aboca a l'atmosfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmosfera, en tant que el segon tendeix a congelar-se en el sòl fred. El nitrogen i l'oxigen no són produïts a Mart més que en ínfimes proporcions. Al contrari, l'argó és relativament abundant en l'atmosfera marciana. Açò no és res estrany: els elements lleugers de l'atmosfera (hidrogen, heli, etc.) són els que més fàcilment es dissipen en l'espai interplanetari perquè els seus àtoms i molècules, al xocar entre si, aconsegueixen la segona velocitat còsmica; els gasos més pesats acaben per combinar-se amb els elements del sòl; l'argó, encara que lleuger, és el prou pesat com perquè el seu fuga cap a l'espai interplanetari siga difícil i, d'altra banda, al ser un gas neutre o inert, no es combina amb els altres elements; així, encara que es desprenga del sòl en ínfimes proporcions, es va acumulant amb el temps. *En els inicis de la seva història Mart era molt paregut a la Terra. Igual que en la Terra la majoria del seu diòxid de carboni es va utilitzar a formar carbonats en les roques. Però al no tenir una tectònica de plaques és incapaces de reciclar cap a l'atmosfera gens d'aquest diòxid de carboni i així no pot mantenir un efecte hivernacle significatiu. *No hi ha cinturó de radiació, encara que sí que hi ha una dèbil ionosfera que té la seva màxima densitat electrònica a 130 Km. d'altura. *Encara que no hi hi ha evidència d'activitat volcànica actual, recentment la nau europea Mars Express ha trobat traces de metà en una proporció de 10 parts per 1000 milions. Aquest gas només pot tenir un origen volcànic o biològic. El metà no pot romandre molt de temps en l'atmosfera. S'estima en 400 anys en temps a desaparèixer en l'atmosfera de Mart, això suposa que hi ha una font que el produïx. El mes probable és que l'activitat volcànica de '''Olympus Mons''' no acabara de colp fa 100 milions d'anys. == L'aigua a Mart == En la Terra, i al nivell del mar, l'aigua bull a 100&ordm;C. Però el punt d'ebullició depèn de la pressió i si esta és excessivament baixa, l'aigua no pot existir a l'estat líquid. Això és el que ocorre a Mart: si eixe planeta va tenir abundants cursos d'aigua va ser perquè comptava també amb una atmosfera molt més densa que proporcionava també temperatures més elevades. Al dissipar-se la major part d'eixa atmosfera en l'espai, al disminuir així la pressió i abaixar la temperatura, l'aigua va desaparèixer de la superfície de Mart. Ara bé, subsisteix en l'atmosfera, en estat de vapor, encara que en d'escasses proporcions, així com en els casquets polars, constituïts per grans masses de gels perpetus, i segons pareix, en el subsòl. Quan les xicotetes pal·les mecàniques de les sondes espacials excaven una ranura en el sòl polsegós de Mart, les vores d'eixa excavació hagueren d'afonar-se com quan practiquem un solc en l'arena o en un sòl terrós. En realitat, les vores de les ranures practicades a Mart no s'afonen, com si el sòl estiguera humit. Tot permet suposar que entre els grans del sòl hi ha aigua congelada, fenomen que, d'altra banda, és comú en les regions molt fredes de la Terra on, des de les grans glaciacions del quaternari, el sòl està profundament gelat. En torn de certs cràters marcians s'observen unes formacions en forma de lòbuls la formació de les quals només pot ser explicada admetent que el sòl de Mart està congelat: la calor produïda per l'impacte del meteorit hi ha degut provocar la vaporització del gel i al vapor en expansió es deuria certa sustentació de la matèria projectada en l'impacte la i la formació del referit relleu de lòbuls o guimaldes. També es disposa de fotografies d'un altre tipus d'accident del relleu perfectament explicat per l'existència d'un gelisol. Es tracta d'un afonament del sòl de la depressió del qual parteix un llit sec amb l'empremta dels seus braços separats per bancs d'al·luvions. Pareix que en la zona de la depressió, la calor, probablement a causa d'un fenomen volcànic, ha provocat la fusió del gel; el terreny s'ha afonat pel seu propi pes, expulsant l'aigua fins a la superfície; com l'evaporació del líquid, encara que ineluctable, no és instantània l'aigua ha pogut discórrer pel sòl abans de la seva total evaporació; el fenomen ha durat prou temps com perquè el curs de l'aigua així creat per la fusió del permafrost haja excavat un llit.<br> *Al juny del 2000 la nau Mars Global Surveyor va detectar en parets de cràters o en valls profundes on no dóna mai el sol, accidents que pareixen barrancs formats per torrents d'aigua i els depòsits de terra i roques transportats per ells. Només apareixen en latituds altes de l'hemisferi sud. Creiem estar veient un subministrament superficial d'aigua semblant a un aqüífer. Aquest aqüífer estaria situat entre 100 i 400 metres de profunditat. Al sorgir l'aigua cap a la superfície es congela i forma una presa de gel que temeta per trencar-se i llavors es produïx el torrent que dura molt poc fins que l'aigua s'evapora, ja que no pot existir en les condicions ambientals del planeta. *Al maig del 2002 la nau Mars Odyssey va detectar la signatura d'hidrogen superficial. Aquest hidrogen podria estar combinat formant aigua gelada. El gel formaria una capa baix la superfície, entre 30 i 60 cm. i comprendria des dels casquets fins als 60&ordm; de latitud. Al gener del 2004 la sonda europea Mars Express detecta aigua en el pol sud del planeta. L'observació s'ha fet al final de l'estiu quan el "gel sec" sublima i deixa un casquet residual d'aigua. En el pol nord la seua presència estava ja confirmada. Pareix que els europeus han detectat línies espectrals de vapor d'aigua i no ions d'hidrogen, és una mesura directa i no indirecta com la que va fer USA en 2002, no obstant la polèmica estava ja servida. *També subsisteix aigua marciana en l'atmosfera del planeta, encara que en proporció tan ínfima (0,01 per cent) que, de condensar-se totalment sobre la superfície de Mart, formar-la en ella una pel·lícula líquida la grossària de la qual seria aproximadament de la centèsima part d'un mil·límetre. A pesar de la seva escassetat, eixe vapor d'aigua participa d'un cicle anual. A Mart, la pressió atmosfèrica és tan baixa que el vapor d'aigua se sublima en el sòl, en forma de gel, a la temperatura de &#8211;80&ordm;C. Quan la temperatura s'eleva novament per damunt d'eixe límit, el gel se sublima en sentit invers: es converteix en vapor sense passar per l'estat líquid. == Casquets polars == [[Image:Mars_NPArea-PIA00161_modest.jpg|thumb|right|200px|Pol Nord de Mart. (Cortesia NASA/JPL-Caltech.)]] La superfície del planeta presenta diversos tipus de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar són dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Així com el vapor d'aigua se sublima a Mart aproximadament a -80&ordm;C, el gas carbònic ho fa a &#8211;120&ordm;C. Eixa diferència confereix als casquets Polars de Mart un caràcter singular. Quan arriba l'estació freda, el depòsit de gel perpetu comença per cobrir-se amb una capa de rosada blanca deguda, com ja s'ha dit, a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric; després, al continuar abaixant la temperatura i passar a ser la mateixa inferior a -120&ordm;C, desapareix l'aigua congelada davall un mant de neu carbònica que estén al casquet polar fins a sobrepassar a vegades el paral·lel dels 60&ordm;. Això és així perquè es congela part de l'atmosfera de CO₂. Recíprocament en l'hemisferi oposat, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de &#8211;120&ordm;C, la qual cosa provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; després, quan el termòmetre s'eleva a mes de &#8211; 80&ordm;C, se sublima, al seu torn, la rosada blanca; només subsisteixen llavors els gels permanents, però ja el fred torna i estos no patiran una ablació important. La massa de gel perpetu té un grandària d'uns 100 quilòmetres de diàmetre i uns 10 metres de grossària. Així els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gel de CO₂ ("gel sec") i que potser davall del casquet sud hi haja gel d'aigua. En l'estiu austral el diòxid de carboni se sublima per complet, deixant una capa residual de gel d'aigua. En cent anys d'observació el casquet polar sud ha desaparegut dos vegades per complet, mentre el nord no ho ha fet mai. Es desconeix si hi ha una capa semblant de gel d'aigua baix el casquet polar nord atès que la capa de diòxid de carboni mai desapareix per complet. Això se deu al fet que encara que el clima en el H. sud és més rigorós, les curtes estacions de la primavera i estiu de l'hemisferi austral ocorren quan el sol està en el periheli, així les màximes temperatures ocorren en l'hemisferi sud i el casquet pateix per això. Al mateix temps les temperatures mes baixes també ocorren en el sud perquè la tardor i hivern són llargs i el sol està en l'afeli. *Els casquets polars mostren una estructura estratificada amb capes alternants de gel i distintes quantitats de pols fosca. No se sap a ciència certa el mecanisme causant de l'estratificació però pot ser deguda a canvis climàtics relacionats amb variacions a llarg termini de la inclinació de l'equador marcià respecte al pla de l'òrbita. També podria haver-hi aigua oculta baix la superfície a menors latituds. Els canvis estacionals en els casquets produïxen canvis en la pressió atmosfèrica global d'al voltant d'un 25% (mesurats en els llocs d'aterratge dels Viking). *La Mars Global Surveyor va determinar a finals de 1998 que la massa total de gel del casquet polar nord equival a la meitat del gel que existeix a Groenlàndia i constituïx la major reserva d'aigua del sistema solar, exceptuada la Terra. A més el gel del pol nord de Mart s'assenta sobre una gran depressió del terreny estant cobert per "gel sec". Els nous trets topogràfics suggereixen que el casquet nord marcià mostra un gran monticle de gel, tallat per un remolí semicircular que podria ser obra del vent. El casquet gelat pareix elevar-se abruptament des del terreny adjacent amb vessants empinades i acabant en un altiplà de gel. El gel presenta en els vores del casquet bandes clares i fosques que pareixen indicar processos de sedimentació. No hi ha empremtes d'impacte, la qual cosa significa que és casquet i els seus depòsits podrien tenir només 100.000 anys. En canvi el casquet del H. Sud format segons pareix només de CO₂ ("gel sec") mostra cràters d'impacte que podria indicar una antiguitat d'1.000 milions d'anys. == Climatologia == Sobre les temperatures que regnen a Mart, encara no es disposa de dades suficients que permeten conèixer la seva evolució al llarg de l'any marcià i en les diferents latituds i, molt menys, les particularitats regionals. Tampoc resulta còmoda la comparació de les temperatures registrades per les diferents sondes que han explorat aquell planeta: a més que s'han emprat instruments de diverses índoles, també han variat les condicions del seu ús, ja que en certs casos la temperatura ha sigut mesurada en el mateix sòl, en altres, a certa altura del mateix, en tant que altres sondes mesuraven la temperatura del sòl des de l'òrbita en què es trobaven satel·litzades. *Per trobar-se Mart molt més lluny del Sol que la Terra, els seus climes són més freds, i tant més per quant l'atmosfera, al ser tan tènue, reté poca calor: d'ací que la diferència entre les temperatures diürnes i nocturnes siga mes pronunciada que en el nostre planeta. A això contribuïx també la baixa conductivitat tèrmica del sòl marcià. La duració del dia i de la nit Mart és aproximadament la mateixa que en la Terra. *La temperatura en la superfície depèn de la latitud i presenta variacions estacionals. La temperatura mitjana superficial és d'uns 218 K (-55 C). La variació diürna de les temperatures és molt elevada com correspon a una atmosfera tan tènue. Les màximes diürnes, en l'equador i a l'estiu, poden aconseguir els 20 &ordm;C o més, mentres les màximes nocturnes poden aconseguir fàcilment -80ºC. En els casquets polars, a l'hivern les temperatures poden baixar fins a -130&ordm;C. *En una d'eixes ocasions Mart es trobava el més prop possible del Sol i llavors es va registrar en l'equador, en ple estiu, la temperatura de 27&ordm;C, de tant que en el pol de l'altre hemisferi, on imperava llavors l'hivern, es medien -128&ordm;C. En 1976, Mart es trobava, al contrari, a la seva màxima distància del Sol quan van arribar e eixe planeta les sondes Viking. La primera d'estes va aterrar a una latitud (22,46&ordm;N.) que és aproximadament la de L'Havana o de La Meca; allí, a pesar de trobar-se l'hemisferi a l'estiu, la màxima temperatura diürna registrada va ser de -13ºC (a les 15 hores) i la mínima de &#8211;86&ordm;C (a les 6, abans de l'eixida del Sol). Per la seva banda, el segon Viking es va posar a la latitud de 47,89&ordm;N. (aproximadament la de Viena) i va mesurar allí, també en ple estiu, temperatures màximes i mínimes que, com a mitjana, van ser respectivament de -38 i &#8211;89&ordm;C.<br> *Enormes tempestats de pols, que persisteixen durant setmanes i inclús mesos, enfosquint tot el planeta poden sorgir de sobte (encara que són més freqüents després del periheli del planeta) i en l'hemisferi sud, quan allí és el final de la primavera, estan causades per vents de més de 150 Km/h. Així com en la Terra un vent de 50 a 60 km/h basta per a alçar núvols de pols, a Mart, donada l'ínfima densitat de l'aire, només un vendaval d'uns 200km/h pot produir el mateix efecte, encara que admetent que el sòl esta sec (i ja hem vist que, per la seva consistència, està carregat d'humitat congelada). Les dites tempestats, observades des de Terra pels astrònoms i que aconsegueixen una dimensió planetària, tenen el seu origen en la diferència d'energia del Sol que rep el planeta en l'afeli i en el periheli, causades per l'elevada excentricitat de l'òrbita marciana. Quan Mart es troba en les proximitats del periheli de la seva òrbita (o siga a la seva mínima distància del Sol), la temperatura s'eleva en el H. sud per ser finals de primavera i amb el plus extra del major acostament al Sol. Això causa que el sòl perd la seva humitat. En certes regions, especialment entre Noachis i Hellas, es desencadena llavors una violenta tempestat local que, arranca al sòl sec imponents masses de pols. Este, per ser molt fi, s'eleva a grans altituds i, en unes setmanes, cobreix no sols tot un hemisferi sinó inclús la quasi totalitat del planeta. La pols en suspensió en l'atmosfera causa una nebla groga que enfosqueix els accidents més característics del planeta. A l'interferir l'entrada d'energia solar les temperatures màximes disminuïxen, però al seu torn actua com una manta que impedeix la dissipació de la calor, pel que les mínimes augmenten. En conseqüència l'oscil·lació tèrmica diürna disminuïx dràsticament. Així va ocórrer en 1971, impossibilitant durant cert temps les observacions que havien d'efectuar les quatre sondes (dos Mars soviètiques i dos Mariner americanes) que acabaven d'arribar al planeta roig. Eixos vels de pols que es traslladen d'una part a una altra, que cobreixen i descobreixen estacionalment regions d'un altre color o matís, i eixos vents que orienten les partícules del sòl i les dunes, expliquen els canvis de color que afecten el disc marcià vist des de la Terra i que tant havien intrigat als astrònoms durant més d'un segle. *Durant un any marcià part del CO₂ de l'atmosfera es condensa en l'hemisferi on és hivern, o se sublima del pol a l'atmosfera quan és estiu. En conseqüència la pressió atmosfèrica té una variació anual. == Les estacions a Mart == Igual que la Terra l'equador marcià està inclinat respecte al pla de l'òrbita un angle de 25&ordm;,19. Ambdós plans es tallen assenyalant una direcció que s'anomena punt Àries (Vernal) en la Terra o punt Vernal de Mart quan l'òrbita talla ascendentment a l'equador del planeta. Ambdós punts es prenen com a origen de les longituds solars (aerocéntricas, en honor al déu Ares) Ls, mesurades sobre l'òrbita, o de les Ascensions Rectes As, mesurades sobre l'Equador. La primavera comença en l'Hemisferi Nord en l'Equinocci de Primavera quan el Sol travessa el punt vernal passant de l'hemisferi Sud al Nord (Ls=0 i creixent). En el cas de Mart açò té també un sentit climàtic. Els dies i les nits duren igual i comença la Primavera en el H. Nord. Esta dura fins que LS=90&ordm; Solstici d'Estiu en què el dia té una duració màxima en l'hemisferi nord i mínima en el sud. Anàlogament, Ls = 90&deg;, 180&deg;, i 270&deg; indiquen per a l'hemisferi nord el solstici d'estiu, equinocci tardorenc, i el solstici hivernal, respectivament mentres que en l'hemisferi sud és al revés. Per ser la duració de l'any marcià aproximadament doble que el terrestre també ho és la duració de les estacions. La diferència entre les seves duracions és major perquè l'excentricitat de l'òrbita marciana és molt major que la terrestre. Heus ací la duració de les quatre estacions a Mart: {| border="1" cols="5" | align="center" colspan="2" | ESTACIÓ | align="center" colspan="2" | DURACIÓ A MART | DURACIÓ TERRA |- | hemisferi boreal | hemisferi austral | Sols | Dies | Dies |- | primavera | tardor | 194 | 199 | 92,9 |- | estiu | hivern | 178 | 183 | 93,6 |- | tardor | primavera | 143 | 147 | 89,7 |- | hivern | estiu | 154 | 158 | 89,1 |} La comparació amb les estacions terrestres mostra que, així com la duració d'estes difereix com a màxim en 4,5 dies, a Mart, a causa de la gran excentricitat de l'òrbita, la diferència arriba a ser primerament de 51 sols. Actualment el H. Nord gaudeix d'un clima més benigne que el H. Sud. La raó és evident l'hemisferi nord té tardors (143 dies) i hiverns (154 dies) curts i a més quan el Sol està en el periheli la qual cosa donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. A més la primavera (194 dies) i l'estiu (178 dies) són llargs, però estant el Sol en l'afeli són més freds que els del H. sud. Per al H. Sud la situació és la inversa. Hi ha per tant una compensació parcial entre ambdós hemisferis pel fet que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol més llum i calor. A causa de la retrogradació del punt Vernal i a l'avanç del periheli, la situació es va decantant cada vegada més. En 2.940 anys terrestres el periheli s'alinearà al solstici d'hivern. Carl Sagan va proposar en 1971, per a conciliar l'evident erosió hídrica amb l'actual escassetat de vapor d'aigua, la teoria del "llarg hivern". Amb l'alineació del periheli al solstici d'hivern, tindrem per al H. Nord, curts hiverns i molt benignes (per la seva proximitat al periheli) i llargs estius. Al revés en el H.Sud. Això provocaria que l'extens i gros casquet polar nord, siga transferit a través de l'atmosfera, al casquet polar sud. En l'operació, la major part dels gels d'aigua i CO₂ es trobarien en forma de vapor en l'atmosfera, produint un efecte hivernacle. S'elevaria la temperatura superficial, augmentaria la pressió i durant uns pocs milers d'anys s'interrompria el "llarg hivern" per a donar lloc a una "curta primavera". Al cap de 27.850 anys la situació s'invertiria. == Astronomia en el cel de Mart == ===Observació del Sol=== Vist des de Mart, el Sol té un diàmetre aparent de 21'(en compte de 31,5 a 32,6' que té vist des de la Terra). Els científics que van manejar a Spirit i Opportunity li van fer observar una posta solar. Es va poder observar com desapareix ocult entre la pols en suspensió en l'atmosfera. ===Observació dels satèl·lits === Mart té dos minúsculs satèl·lits, dos penyals de forma irregular, Fobos i Deimos. El primer mesura 27 x 21 x 19 km i el segon 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitud i Fobos a 6.100 km. A pesar de trobar-se tan pròxims, eixos astres només són visibles en el cel marcià com uns punts lluminosos molt brillants la brillantor de Deimos pot ser comparable al de Venus vist des de la Terra; el de Fobos és diverses vegades més intens. D'haver sigut majors eixos satèl·lits els seus moviments en el cel de Mart hagueren constituït un espectacle meravellós per a l'hipotètic espectador situat en el sòl del planeta roig. Fobos pega una volta en torn de Mart en 7 h 39 min 14 s. Al ser la seva revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre si mateix, el satèl·lit pareix com si descriguera un moviment retrògrad : se'l veu al alba per l'Oest i posar-se per l'Est. Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seva òrbita. La seva revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta, la qual cosa fa que el satèl·lit es moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seva eixida, per l'Est i la seva posta, per l'Oest. El més curiós és que durant eixe temps en què roman visible, desenvolupa dos vegades el cicle complet de les seves fases. Una altra particularitat d'eixos satèl·lits és que, per gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'aquest, són eternament invisibles des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de mes amunt del paral·lel 82&ordm; i Fobos des de les latituds de mes de 69&ordm;. De totes maneres, donades els seus petites dimensions, eixes llunes minúscules a penes poden dissipar un poquet les tenebres de la nit marciana, i això durant curts períodes de temps, ja que, al gravitar tan prop del planeta i en òrbites equatorials, passen la major part de la nit ocults en el con de l'ombra projectada pel planeta, o siga sense ser il·luminats per la llum solar. S'ha observat que Fobos patix una acceleració secular que el acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer cent milions d'anys abans que es produïsca la seva caiguda). Eixa acceleració no ha pogut ser explicada fins ara. També es planteja als astrònoms el problema dels orígens d'eixos xicotets astres, ja que certes raons s'oposen que siguen asteroides capturats i altres a què siguen cossos formats entorn del planeta i alhora que ell. A més Fobos presenta uns estrats que suggereixen que aquest satèl·lit siga un fragment separat d'un altre astre major. [[Image:15-ml-06-phobos2-A067R1.jpg|thumb|150px|Trànsit de Fobos]] [[Image:13-ml-04-deimos-A067R1.jpg|thumb|150px|Tránsit de Deimos]] ===Observació dels eclipsis solars de Fobos=== Les càmeres de la nau Opportunity van captar el 10 de Març del 2004 l'eclipsi parcial de sol causat pel satèl·lit Fobos. El satèl·lit tapa una gran part del sol a causa que és més gran que Deimos i orbita molt més prop de Mart. L'eclipsi de Deimos captat el 4 de Març del 2004 és comparable a un trànsit d'un planeta. ===Observació de la Terra=== Vista des de Mart pels futurs astronautes, la Terra serà un magnífic estel blavós i tan brillant com a Júpiter, almenys durant els períodes favorables (conjuncions inferiors de la Terra), ja que el nostre globus presentarà, vist des de Mart, les mateixes fases que Venus vista des de la Terra. També, igual que Venus i Mercuri, la Terra serà un astre alternativament matutí i vespertí. Amb un telescopi instal·lat a Mart podrà apreciar-se l'espectacle resultant de la conjugació dels moviments de la Terra i de la Lluna, així com de la combinació de les fases d'ambdós astres: pas de la mitjana lluna sobre la meitat fosca del disc terrestre; pas del sistema Terra-Lluna davant del disc solar durant els eclipsis. ===Trànsits de la Terra pel disc solar=== El 10 de Novembre del 2084 ocorrerà el pròxim trànsit de la Terra pel disc solar vist des de Mart. Estos trànsits es repeteixen aproximadament cada 79 anys. Els trànsits d'octubre-novembre ocorren quan el planeta Mart està en oposició i prop del node node ascendent. Els trànsits d'abril- maig quan està en el node descendent. El trànsit de 11 de maig de 1984 previst per J. Meeus va servir d'inspiració a l'escriptor Arthur C. Clarke per a escriure ''Transit of Earth'' en el qual un astronauta deixat només a Mart descriu el rar fenomen astronòmic poc abans de morir a causa de la falta d'oxigen. == Exploració i visió de Mart == [[Image:Vikinglander-view.jpg|right|thumb|200px|Fotografia de la superfície de Mart, presa per la Viking 1]] La primera sonda a visitar Mart va ser la Mariner 4 en 1965. Junt amb les Mariner 6 i 7 que van arribar a Mart en 1969 només van aconseguir observar un Mart ple de cràters i paregut a la Lluna. Va ser el Mariner IX, la primera a col·locar-se en òrbita marciana, al mig d'una espectacular tempestat de pols, la primera és aguaitar un Mart amb canals que pareixien xarxes hídriques, vapor d'aigua en l'atmosfera, i que suggeria un passat de Mart diferent. Les primeres naus a aterrar a Mart van ser la Viking I i II en 1976. Els resultats negatius en els seus experiments biològics van propiciar un paro de 20 anys en l'exploració. El 4 de Juliol de 1997 la Mars Pathfinder va aterrar amb èxit a Mart i va provar que era possible que un xicotet robot es passejara pel planeta. En 2004 una missió científicament més ambiciosa va portar a dos robots Spirit i Opportunity que van aterrar en dos zones de Mart diametralment oposades a analitzar les roques a la recerca d'aigua i pareix que van trobar vestigis d'un antic mar o llac salat. == Meteorits d'origen marcià == Els meteorits denominats SNC són originaris de Mart. Se sap amb seguretat el seu origen perquè s'han trobat en el seu interior xicotetes bambolles de gas la composició del qual coincideix amb la mesura per les sondes Viking. El 6 d'agost de 1996, qual serp d'estiu, David McKay, de la NASA, va anunciar la primera identificació de compostos orgànics en el meteorit marcià ALH84001. El meteorit s'havia després de Mart fa 15 milions d'anys, havia caigut sobre l'Antàrtida fa 13000 anys i va ser trobat en 1984. Procedeix d'una roca marciana solidificada fa uns 4500 milions d'anys quan es va formar el planeta. Molts científics no van estar des de l'inici d'acord amb l'anunci a què van qualificar de ''prematur i probablement equivocat. Les revelacions extraordinàries requereixen proves extraordinamente fiables. La mera presència de restes com els que crea el material orgànic no significa que tinga relació amb la vida, encara que una explicació no biològica és improbable.'' Al desembre de 1997 un grup de científics va desmentir totalment a la NASA demostrant que en la roca hi havia minerals d'aparença semblant a alguns microorganismes (llepa-les), però amb un origen químic i sense res a veure amb la vida. 1570 3239 2005-09-23T16:08:41Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Temps lliure]] [[en:Category:Games]] 1571 3884 2005-12-19T09:54:34Z Arturo Reina 11 /* Contingut */ == Introducció == === Sinopsi === Aquest llibre és una sèrie de tutorials disposats per a ajudar l'usuari des de les seves etapes de principiant fins a convertir-se en un usuari avançat. Els tutorials procuren augmentar la dificultat al llarg del temps que li prendrà a un usuari aprendre a utilitzar Blender, de manera que els usuaris intermedis poden saltar-se qualsevol etapa en particular i continuar per on els sigui més profitós. Desafortunadament, això és molt difícil a causa de les diverses trajectòries de l'aprenentatge que un usuari podria seguir, però es farà el millor que puguem. Els tutorials han de seguir-se en ordre. Els principiants de blender no poden saltar-se les classes i esperar poder fer qualsevol cosa després. L'estructura dels tutorials és mostrada en els anteriors tutorials. Els futurs professionals faran bé a prestar atenció a aquest consell. === Versió === La versió actual de la suite de programari blender 3D és 2.37a. Blender està disponible com executable precompilat per a Windows, Macintosh, Linux(i386 i PPC), Solaris, Irix i FreeBSD. Com Blender és un projecte de [http://es.wikipedia.org/wiki/Open_source codi obert], pot ser compilat també per a altres plataformes. Per favor, comproveu la següent [http://www.blender3d.org/cms/Blender.31.0.html pàgina de descàrrega] per als nous llançaments i informació d'instal·lació. La informació d'aquest viquillibre ha de reflectir la versió més actual sempre. No obstant, a causa de la complexitat de tal tasca, usuaris com vostè així com els autors també són animats per a fer actualitzacions quan la informació arriba a ser antiquada. == Contingut == ===[[blender 3D: novell a professional/classes particulars de principiant|Tutorials per a principiants]]=== *[[Blender 3D: novell a professional/sintaxi tutorial|Sintaxi del tutorial]][[imatge:100%.png]] *[[Blender 3D: novell a professional/blender interfase|Familiaritzar-se amb la Interfície de Blender]] [[imatge:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/Sistema de finestres Blender|Aprengui el Sistema de finestres de Blender]][[imatge:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/La Finestra Dels Botons|La Finestra dels Botons]][[imatge:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/La Finestra Del Viewport 3D|La Finestra del Viewport 3D]] [[image:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/Altres finestres|Altres finestres]] [[image:75%.png]] *[[Blender 3D: novell a professional/Aprengui a modelar|Aprengui a modelar]] [[image:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/Modelatge ràpid|Modelatge ràpid]] [[image:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/Renderitzat ràpid|Renderitzat ràpid]] [[image:75%.png]] **[[Blender 3D: novell a professional/Modelatge de malles|Modelatge de malles]] [[image:75%.png]] ***[[Blender 3D: novell a professional/Modelant una persona simple|Modelant una persona simple]] [[image:75%.png]] ***[[Blender 3D: novell a professional/Detallant una persona simple 1|Detallant una persona simple 1]] [[image:75%.png]] ***[[Blender 3D: novell a professional/Detallant una persona simple 2|Detallant una persona simple 2]] [[image:75%.png]] [[de:Blender_Dokumentation]] [[en:Blender 3D: Noob to Pro]] [[es:Blender 3D: novato a profesional]] [[fr:Blender3D]] [[gl:Blender 3D: de novato a profesional]] [[it:Blender_3D:_Noob_to_Pro]] [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1572 4165 2006-01-25T11:05:30Z 80.58.42.170 /* Guia Ràpida d'Instal·lació */ {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=classes particulars de principiant |anterior= |següent=sintaxi tutorial }} Has vingut a aprendre sobre blender, eh? Has triat una gran opció. Aquesta és una de les eines d'animació i de creació 3D més poderoses que pots trobar, en especial si no pots pagar llicències. Aprendre a utilitzar blender pot ser una tasca descoratjadora. Però amb l'ajuda d'aquest llibre, podràs fer-te un usuari-avançat. A més d'aquest viquillibre, hi ha nombrosos recursos en Internet. [http://www.blender3d.org/e-shop/product_info.php?products_id=79&PHPSESSID=24c7bfe90ebc8ce9fa034a2ac6167d3f The Blender 2.3 Guide] és un bon llibre. Pots aconseguir molts altres llibres d'ajuda a [http://elysiun.com elysiun.com]. Si tens un client d'Internet Relai Xat (IRC) com per exemple [http://xchat.org x-xat], pots connectar-te a '''irc.freenode.net''' i parlar amb els usuaris de blender en els canals següents: <div>[irc://irc.freenode.net/blender #blender]</div> <div>[irc://irc.freenode.net/blender.wikibooks #blender.wikibooks]</div> <div>[irc://irc.freenode.net/blenderchat #blenderchat]</div> <div>[irc://irc.freenode.net/blenderqa #blenderqa]</div> <div>[irc://irc.freenode.net/gameblender #gameblender]</div> Si tens qualsevol pregunta o problema amb aquests tutorials, polsa a la icona de discussió en la pàgina en què estiguis tenint problemes i explica la dificultat que tens. Sigues lliure de participar en la discussió d'aquesta pàgina. =Nota sobre corregir= Si trobes un error o una "oportunitat per a la millora", no parlis a ningú sobre ell. Fes quelcom sobre ell! A la part superior de cada pàgina hi ha un enllaç a 'editar'. Utilitza'l! No cal crear un compte ni qualsevol altra cosa! '''PERILL''': Si fas qualsevol cosa perjudicial o malèvola, o agregues quelcom òbviament inútil a aquestes pàgines, serà desfet ràpidament i el teu privilegi de contribuir als projectes del wiki en el futur pot ser compromès. T'han advertit. =Guia Ràpida d'Instal·lació= * '''Windows:''' descarrega l'[http://download.blender.org/release/Blender2.37a/blender-2.37a-windows.exe instal·lador per a Windows de Blender 2.37a] * '''Gentoo Linux:''' executa la comanda: emerge blender * '''Debian Linux:''' executa la comanda: apt-get install blender * '''Ubuntu Linux:''' comprova que hagis permès l'accés al repositori ' univers ' i executa: apt-get install blender * '''Fedora Core 3:''' descarrega blender 3d RPM dels suplements de Fedora * '''Arch Linux:''' executa la comanda: pacman -Sy blender * '''Mac OS X: 10.2:''' descarrega [http://public.planetmirror.com/pub/blender/release/Blender2.37a/blender-2.37a-OSX-10.2-powerpc.zip Mac OS X 10.2 l'instal·lador de Blender 2.37a], descomprimeix-lo i executa-ho * '''Mac OS X: 10.3/10.4:''' descarrega [http://public.planetmirror.com/pub/blender/release/Blender2.37a/blender-2.37a-OSX-10.3-powerpc.zip Mac OS X 10.3/10.4 l'instal·lador de Blender 2.37a], descomprimeix-lo i executa-ho * '''Mandriva Linux (abans MandrakeLinux):''' executa la comanda: urpm blender * '''Suse Linux''' instal·la Blender desde YaST Package Manager * '''Unix''' descarrega el [ftp://ftp.cs.umn.edu/pub/blender.org/rellija's/Blender2.37a/blender-2.37a-linux-glibc2.2.5-i386.tar.bz2 tarball], desempaqueta-ho, després utilitza "./blender" en el directori del blender. <afegeix més SO´s aquí!> Aquesta és la pàgina oficial de [http://www.blender3d.org/cms/Blender.31.0.html descàrrega]. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1574 3482 2005-11-01T14:37:39Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=sintaxi tutorial |anterior=classes particulars de principiant |següent=blender interfase }} En aquests tutorials, trobaràs uns codis críptics molt sovint. Aquests codis es referixen a tecles que necessitaràs pressionar en el teclat o amb els botons del ratolí. Els codis en anglès són prou comuns en la comunitat de blender. Donat que encara no existeix cap traducció al català del programa Blender, aquí utilitzaré els codis que s'utilitzen en anglès. Potser desitgis imprimir aquesta pàgina com a referència ràpida per a la resta del llibre. ==Teclat== Especials/Funcions :'''TAB''' - Tecla de Tabulador :'''SHIFT''' - Tecla de majúscules :'''CTRL''' - Tecla Control (o Ctrl) :'''ALT''' - Tecla ALT :'''SPACE''' - Barra espaiadora :De '''F1''' al '''F12''' - tecles F1 a F12 del teclat Alfa-numèriques :'''AKEY''' - lletra A :'''BKEY''' - lletra B :'''CKEY''' - lletra C :'''DKEY''' - lletra D :...etc... :'''ZKEY''' - lletra Z :De la '''0KEY''' a la '''9KEY''' - corresponen a les tecles numèriques sobre les lletres del teclat, NO les que es troben ubicats en el teclat numèric ''numberpad'' Bloc numèric :Del '''NUM0''' al '''NUM9''' - corresponen al teclat numèric ''numberpad'', NO sobre les lletres :'''NUM+''' i '''NUM-''' corresponen als ubicats en el teclat numèric ''numberpad'' * En blender, hi ha una gran diferència entre els números del teclat, i els números del teclat numèric. * Per als usuaris de la computadora portàtil: pot ser que hagis d'activar "Emulate Numpad" (Emular teclat numèric) en el cas que no tingui teclat numèric. Això es troba '''sobre''' "File","Add","Timeline",etc, ("Arxiu", "Agregar", "Línia de temps", etc..., la barra de sota del "System and OpenGL" (també anomenat "User Preferences") ("sistema i openGL (també anomenats "preferències de l'usuari")) al marcar aquesta opció les teves tecles normals, les que estan sobre les lletres, es comportaran com les del teclat numèric. * Per a les computadores portàtils de Macintosh, la tecla F6 sense cap modificador bloqueja el teclat numèric, on les tecles dretes de l'alfa emulen un teclat numèric. L'ús de F6 restaurara l'opció normal del teclat. ==Ratolí== Botons :'''RMB''' - Botó Dret del Ratolí (Right mouse button) :'''MMB''' - Botó Central del Ratolí (Middle mouse button) :'''LMB''' - Botó Esquerre del Ratolí (Left mouse button) *En un ratolí de roda, '''MMB''' significa polsar la roda. Si tens un ratolí de 2 botons considera comprar un de roda, o un ratolí de tres botons; si no és possible aquesta despesa, pots utilitzar '''ALT+LMB''' que simula '''MMB''' . I si resulta que no tens LMB, no tindràs altre opció que comprar-te un ratolí nou. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1575 2971 2005-08-28T11:46:06Z Arturo Reina 11 Blender 3d: novell a professional moved to Blender 3D: novell a professional: Problemes amb la D de 3d i les sub-pàgines #redirect [[Blender 3D: novell a professional]] 1576 2973 2005-08-28T11:49:01Z Arturo Reina 11 Blender 3d: novell a professional/classes particulars de principiant moved to Blender 3D: novell a professional/classes particulars de principiant: Problemes amb la d de 3D i les subpàgines #redirect [[Blender 3D: novell a professional/classes particulars de principiant]] 1577 3483 2005-11-01T14:59:05Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=blender interfase |anterior=sintaxi tutorial |següent=Sistema de finestres Blender }} El sistema de finestres de Blender és un repte. No, no ho és. Sí que ho és!. Ja pots parar de riure. Sembla un panell de control d'una nau espacial i mai has vist una cosa així. Una vegada que l'aprenguis desitjaràs que tots els programes funcionin així. Passa a la següent pàgina per a aprendre més. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1578 3860 2005-12-17T10:40:33Z 80.174.191.54 /* Canviant la grandària de les finestres */ {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Sistema de finestres Blender |anterior=blender interfase |següent=La Finestra Dels Botons }} Anem allà, obre Blender si encara no ho has fet. Veuràs immediatament dues divisions (en realitat hi ha tres, però ho veurem més avant). =3D Viewport= [[Image:Blender3D 3D viewport.png|3D Viewport]] La divisió superior és la corresponent a la finestra del 3D Viewport(Visor 3D). Ens permet veure i manipular els objectes 3D en les nostres escenes tridimensionals. Les línies de la reixeta o quadrícula estan en unitats Blender (Blender Units), però quant mesura una Unitat Blender? Pot ser alló que vulguis, una polzada o un centímetre o una iarda o un quilòmetre. Pots seleccionar l'escala. <div style="clear: both;"> </div> =Buttons Window= [[Image:Blender3D buttons window.png|Buttons Window]] La divisió inferior és coneguda com la Buttons Window (Finestra de botons). Aquesta finestra serveix per a realitzar operacions amb les teves malles, cambres, llums i molt més <div style="clear: both;"> </div> =Canviant la grandària de les finestres= Si no veus els botons com estan dalt, pressiona el Word panel (panell de paraula) i desplaca'l fins a scene (scene), després render. F10 també et portara a aquesta vista. Manté el ratolí sobre el borde entre dues finestres, i el cursor canviarà a unes fletxes cap amunt i baix (o una mà en Mac VOS X). Polsa el '''LMB''' i arrossega'l. Pots canviar la grandària fent açò. També pots pressionar en una finestra i després pressionar '''CTRL+UP'''o '''CTRL+DOWN''' per a minimitzar les altres finestres a només barres de eines(toolbars), i repetir-ho per a tornar les coses com estaven. [[Image:Blender3D windows border.png]] <div style="clear: both;"> </div> =User Preferences Window= [[Image:Blender3D User Preferences window.png|User Preferences Window]] La tercera divisió, User Preferences Window (Preferències de l'Usuari), està oculta, perquè la majoria del temps no la necessitaràs. Actualment està minimitzada al punt que no la pots veure. Per a accedir a ella, desplaça el ratolí cap a l'extrem superior del 3D Viewport fins que vegis que el punter canvia a les familiars fletxes de dalt/baix. Llavors simplement clica '''LMB''' i arrossega cap avall. Veuràs moltes configuracions de Blender ocultes allí. Per ara, només tanca-les; no les necessitarem. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1579 2981 2005-08-29T10:51:28Z Vedranell 12 Wikibooks:Community Portal moved to Wikibooks:La taverna: Canvio el nom per "La taverna" tal com havia demanat Arturo per igualar-ho a la Viquipèdia #redirect [[Wikibooks:La taverna]] 1581 3866 2005-12-18T13:47:30Z Vedranell 12 ---- ---- <big><big>'''Què és la taverna?'''</big></big> Aquesta pàgina conté converses respecte la Viquillibres. Les converses més antigues estan al capdamunt. Podeu llegir i contestar les converses iniciades, o crear una [http://ca.wikibooks.org/w/wiki.phtml?title=Viquillibres:La_taverna&action=edit&section=new nova conversa] a la part inferior de la pàgina. '''Recordeu signar''' les vostres aportacions amb el penúltim botó de la barra d'edició. * '''[http://ca.wikibooks.org/w/wiki.phtml?title=Viquillibres:La_taverna&action=edit&section=new Crea una nova conversa]''' * '''[[Wikibooks:La taverna/Arxius|Consulta converses anteriors]]''' [[Categoria:Viquillibres:Comunitat]] ---- ---- 1582 6643 2006-12-10T15:51:12Z 83.42.91.9 +interwikis <div style="padding: 3px; border:1px solid #aa8866; background-color:#ffddaa; margin: 0 auto;"> <div style="float:left">[[Imatge:WikiCat.png|Viqui lletra]]</div> '''''Atenció''': s'ha proposat esborrar aquest element.<br><br> '''Motius:''' {{{1}}}.<br>'''A favor:''' {{{2}}}<br>'''En contra:''' {{{3}}} </div> [[Categoria:Elements a eliminar]] <noinclude> [[en:Template:Delete]] [[es:Plantilla:Borrar]] [[pl:Szablon:ek]] </noinclude> 1583 3001 2005-08-30T12:33:43Z Vedranell 12 La Viquilletra De la Viquipèdia en català: http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:WikiCat.png 1584 3113 2005-09-10T19:22:59Z Vedranell 12 +crèdits +barra de navegació {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Com batre's amb els errors |anterior=Treballar amb els paquets font |següent=Quines distribucions tenen suport per a APT? }} == Errors comuns == Els errors sempre existiran, la majoria dels quals són provocats per usuaris que no paren atenció. La següent és una llista d'alguns dels errors més comuns i com tractar amb aquests. Si rebeu un missatge semblant al següent quan intenteu executar ''apt-get install paquet''... Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done W: Couldn't stat source package list 'http://people.debian.org unstable/ Packages' (/var/state/apt/lists/people.debian.org_%7ekov_debian_unstable_Packages) - stat (2 No such file or directory) W: You may want to run apt-get update to correct these missing files E: Couldn't find package penguineyes us heu oblidat d'executar ''apt-get update'' després del vostre últim canvi al fitxer ''/etc/apt/sources.list''. Si l'error mostrat és com aquest: E: Could not open lock file /var/lib/dpkg/lock - open (13 Permission denied) E: Unable to lock the administration directory (/var/lib/dpkg/), are you root? quan escolliu qualsevol altre mètode per a ''apt-get'' diferent a ''source'', és que no disposeu dels permisos d'usuari root, el qual ve a indicar, que l'esteu executant com a un usuari normal. Hi ha un error similar a l'anterior que passa quan executeu dues còpies de ''apt-get'' alhora o quan intenteu executar ''apt-get'' mentres un procés ''dpkg'' està actiu. L'únic mètode que es pot emprar simultàniament amb els altres és ''source''. Si una instal·lació peta a la meitat del procés i us trobeu amb que ja no és possible instal·lar o eliminar paquets, intenteu executar aquests dos comandaments: # apt-get -f install # dpkg --configure -a I després proveu-ho una altra vegada. Podria ser necessari executar el segon comandament més d'una vegada. Aquest és una important lliçó per aquells aventurers que usen "unstable". Si rebeu l'error "E: Dynamic MMap ran out of room" a l'executar ''apt-get update'', afegiu la següent línia a ''/etc/apt/apt.conf'': APT::Cache-Limit 10000000; == A on puc trobar ajuda? == Si esteu plagat de dubtes, consulteu la extensa documentació disponible per al sistema d'empaquetament de Debian. L'opció ''--help'' i les pàgines del manual poden ser-vos de gran ajuda, així com la documentació inclosa en els directoris ''/usr/share/doc'', com per exemple ''/usr/share/doc/apt''. Si aquesta documentació no aconsegueix apaivagar les vostres pors, intenteu cercar la resposta per les llistes de correu de Debian. Podeu trobar més informació quant a les llistes específiques per a usuaris en el lloc web de Debian: http://www.debian.org. Recordeu que aquestes llistes i recursos tan sols les han d'emprar els usuaris de Debian; els usuaris d'altres sistemes trobaran un millor suport des dels recursos comunitaris de les seves pròpies distribucions. {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1585 4244 2006-02-06T13:18:49Z Arturo Reina 11 Aquest projecte actualment té el nom de wikibooks. Seguint l'exemple de la [http://ca.wikipedia.org viquipedia], s'ha proposat canviar el nom de wikibooks. Aquestes són les opcions que s'han proposat de moment. Pots votar-ne una o afegir una altra opció: *'''Wikibooks''' (Mantenir el nom tal com estava) (0 vots) *'''Viquillibres''' (Traducció seguint el model de la Viquipèdia) (10 vots) **[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:33 1 set, 2005 (UTC) **<strike>Un altre vot--[[Usuari:62.175.93.60|62.175.93.60]] 14:43 2 set, 2005 (UTC)</strike> ''no podem acceptar vots anònims''--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:23 10 oct, 2005 (UTC) **[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 12:26 3 set, 2005 (UTC) Seguir el model de la Viquipèdia... ** Xevi (usuari Viquipèdia, no estic enregistrat aqui) ** Un altre [[Usuari:Toniher|Toniher]] 14:22 3 set, 2005 (UTC) ** Xadaga (usuari Viquipèdia, tampoc no estic registrat aqui) ** [[Usuari:Martorell|Martorell]] 06:17 5 set, 2005 (UTC) ** --[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 08:41 5 set, 2005 (UTC) voto aquesta només per coherència amb "viquipèdia" (tot i que odio el prefix ''viqui''-). en realitat la que m'agrada és "wikillibres" (igual que hauria preferit "wikipèdia", pero no vaig estar present a la votació) per això l'afegeixo com a possibilitat. ** [[Usuari:Rata de Biblioteca|Rata de Biblioteca]] 09:43 5 set, 2005 (UTC) ** [[Usuari:Pepetps|Pepetps]] 15.23 6 set, 2005 (UTC) **--[[Usuari:129.85.162.75|129.85.162.75]] Hei hei a viquipèdia 21:34 6 set, 2005 (UTC) doncs a mi m'agrada viqui- i que ens diguin estos catalanes que raritos... *'''Wikillibres''' (Traduir ''books'' pero no ''wiki'') (1 vot) **--[[Usuari:Glm|Glm]] 20:26 26 set, 2005 (UTC) Com que la votació resta aturada desde fa dues setmanes, es dona com a últim dia per votar l'1 d'Octubre ==Final de la votació== Es dona per acabada la votació sobre el nom del projecte. El nom escollit és '''Viquillibres''' amb 10 vots a favor. La segona proposta votada, '''Wikillibres''', ha tingut 1 vot. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:23 10 oct, 2005 (UTC) [[Categoria:Viquillibres:Comunitat]] 1590 3486 2005-11-01T15:07:51Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=La Finestra Dels Botons |anterior=Sistema de finestres Blender |següent=La Finestra Del Viewport 3D }} La finestra dels botons és una de les eines de més gran abast que blender té. Es renderitza dins [[Wikipedia:OpenGL|OpenGL]], i és molt escalable i personalitzable. Quan seleccionis objectes en el Viewport 3D, hi haurà un nombre d'operacions que pots desitjar realitzar en els objectes. Per exemple, has modelat una persona. La gent té diversos colors de la pell, colors dels ulls, colors del cabell, i més, així que crearàs un material per a fer la persona aparegui com vulguis que aparegui. A la finestra dels botons també es pot controlar el color del cel, fer ajusts de render, l'animació, i moltes més coses. Hi ha molts grups de botons disponibles a la finestra dels botons. Per a canviar entre els grups dels botons, selecciona els botons al costat de la paraula '''Panels'''. Els botons estan d'esquerra a dreta: </td> </tr> <tr> <td width="125">* Logic</td> <td>[[Image:Blenderlogic.png|Blender Logic button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Script</td> <td>[[Image:Blenderscript.png|Blender Script button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Shading</td> <td>[[Image:Blendershading.png|Blender Shading button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Object</td> <td>[[Image:Blenderobject.png|Blender Object button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Editing</td> <td>[[Image:Blenderediting.png|Blender Editing button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Scene</td> <td>[[Image:Blenderscene.png|Blender Scene button]]</td> </tr> <tr> <td colspan="2"> Clica cada butó de manera que puguis fer-te una idea de quantes eines tens a la teva disposició. Alguns dels grups dels botons tenen subgrups. Per exemple, canvia als botons de '''Shading'''. Podràs veure diversos botons nous aparèixer a la dreta. D'esquerra a dreta, són: </td> </tr> <tr> <td width="125">* Lamp Buttons</td> <td>[[Image:Blenderlamp.png|Blender Lamp button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Material Buttons</td> <td>[[Image:Blendermaterial.png|Blender Material button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Texture Buttons</td> <td>[[Image:Blendertexture.png|Blender Texture button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* Radiosity Buttons</td> <td>[[Image:Blenderradio.png|Blender Radiosity button]]</td> </tr> <tr> <td width="125">* World Buttons</td> <td>[[Image:Blenderworld.png|Blender World button]]</td> </tr> </table> Tots els grups abans dits del botó s'analitzen en grups més petits. Per exemple, [[Image:Blenderediting.png|Blender Editing button]] el botó '''Blender Editing'''. Veuràs quatre finestres més petites en la finestra dels botons que ara pots manipular: Edit materials, Edit, Edit tools, i Edit tools 1. 1. Pots arrossegar aquestes finestres en diferents ordres, combinar-les, i reduir-les al mínim. Intenta moure i manipular aquestes finestres més petites per un minut. ''* Si veus menys de quatre, intenta fixar la finestra del Viewport 3D a Edit mode - les altres dues finestres més petites en la finestra dels botons deuen ser visibles també. Pressiona TAB per canviar al Edit Mode.'' [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1615 4432 2006-03-18T16:25:15Z Aljullu 42 {{fora|no hi ha cap informació de llicència i la imatge ja es troba disponible al commons|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:23 5 nov, 2005 (UTC)--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 16:25, 18 mar 2006 (UTC)Si està al Commons és totalment innecessària|}} 1617 3525 2005-11-05T22:22:37Z Arturo Reina 11 {{fora|no hi ha cap informació de llicència i la imatge ja es troba disponible al commons|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:22 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1618 3527 2005-11-05T22:22:44Z Arturo Reina 11 {{fora|no hi ha cap informació de llicència i la imatge ja es troba disponible al commons|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:22 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1619 3526 2005-11-05T22:22:42Z Arturo Reina 11 {{fora|no hi ha cap informació de llicència i la imatge ja es troba disponible al commons|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:22 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1620 3528 2005-11-05T22:22:53Z Arturo Reina 11 {{fora|no hi ha cap informació de llicència i la imatge ja es troba disponible al commons|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:22 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1621 3076 2005-09-06T14:03:26Z Pepetps 27 1622 3077 2005-09-06T14:04:22Z Pepetps 27 1623 6443 2006-09-25T04:38:29Z 203.175.85.57 Flag of Liechtenstein.svg En procés de traducció de l'anglès. Qui vullga col·laborar, que vaja a [http://en.wikibooks.org/wiki/German aquesta pàgina en anglès] <center> <TABLE CELLPADDING=10> <TD> <center>[[Image:Flag_of_Germany.svg|100 px|Flag of Germany]]<small><br>''Bundesrepublik<br>Deutschland''</small></center> </TD> <TD> <big><big><center>Alemany ~ Català</big></big><br> <big><center>'''Aprenent Alemany'''</big><p> <big><center>[[Alemany/Introducció|Pròleg]]</big><br> <big><center>[[Alemany/Nivell I|Nivell I]] ~ [[Alemany/Nivell II|Nivell II]] ~ [[Alemany/Nivell III|Nivell III]] ~ [[Alemany/Gramàtica|Gramàtica]]</big> </TD> <TD> <center>[[Image:Flag_of_Austria.svg|100 px|Bandera d'Àustria]]<br><small>''Republik<br>Österreich''</small></center> </TD> </TABLE> [[imatge:Innsbruck-Daecher.jpg|Die Dächer der Altstadt von Innsbruck]]<br><small>''Innsbruck, Österreich &mdash; Blick über die Dächer der Altstadt'' <br> Innsbruck, Àustria &mdash; vista per damunt de les teulades de la Ciutat Vella</small> <!-- Lower flag table (line) --> <TABLE> <TR> <TD><center>[[Image:Flag_of_Switzerland.svg|62 px|Bandera de Suïssa]]</center></TD> <TD><center>[[Image:Flag of Liechtenstein.svg|100 px|Bandera de Lichtenstein]]</center></TD> <TD><center>[[Image:Flag_of_Luxembourg.svg|100 px|Bandera de Luxemburg]]</center></TD> <TD><center>[[Image:Flag_of_Belgium.svg|72 px|Bandera de Bèlgica]]</center></TD> <TD><center>[[Imatge:Tyrol.png|100 px|Bandera del Tirol Sud (Itàlia)]]</center></TD> </TR> <TD><center><small>''Schweizerische<br>Eidgenossenschaft''</small></center></TD> <TD><center><small>''Fürstentum<br>Liechtenstein''</small></center></TD> <TD><center><small>''Großherzogtum<br>Luxemburg''</small></center></TD> <TD><center><small>''Königreich<br>Belgien''</small></center></TD> <TD><center><small>''Autonome Provinz<br>Bozen-Südtirol''</small></TD> </TR> <TR> <TD COLSPAN=5> <small><center>Bandera dels estats i regions d'Europa de parla alemanya</small> </TD> </TR> </TABLE> [[Categoria:Alemany]] [[en:German]] [[es:Alemán]] [[fi:Saksan kieli]] [[fr:Enseignement de l'allemand]] [[it:Corso di tedesco]] [[ja:ドイツ語]] [[sv:Tyska]] [[he:גרמנית]] 1625 6499 2006-10-20T08:04:25Z 213.151.99.160 /* L'alemany i l'anglès */ <center> <big><big><big>Vorwort</big></big><br>Com aprendre alemany utilitzant aquest llibre</big> </center> <small>|| ^^ [[Alemany bàsic|Pàgina d'acollida]] ^^ || ^ [[Alemany: Nivell I|Nivell I &ndash; Taula de continguts]] ^ | [[Alemany: Nivell I Introducció|Nivell I Introducció]] > | [[Alemany: Liçó principiants 1|Lliçó 1]] > || ^ [[Alemany: Nivell II|Nivell II &ndash; Taula de continguts]] ^ | [[Alemany: Lliçó bàsic 1|Lektion 1]] >> || ^ [[Alemany: Nivell III|Nivell III &ndash; Taula de continguts]] ^ | [[Alemany: Lliçó intermedi 1|Lektion 1]] >>></small> ---- <big><big>Un Llibre de Text en tres nivells</big></big> Aquest llibre està estructurat en 3 nivells. El primer, [[Alemany: Nivell I|Alemany per a principiants]] ('''Nivell I'''), posa molt d'èmfasi en la construcció de vocabulari sobre àmbits importants i útils per a estudiants joves. El segon, [[Alemany: Nivell II|Alemany Bàsic]] ('''Nivell II'''), posa l'èmfasi en la gramàtica, i assumeix gran coneixements en gramàtica com el que té a un estudiant de finals de l'ESO o de Batxillerat. Si estàs començant a aprendre alemany o intentant aprendre per tu mateixa, potser t'agradaria intentar els dos nivells quins se t'acostaria més al teu nivell, ja que molta gent requereix un aproximament en estructura molt gran per a aprendre un nou idioma i per a altres troba aquesta "estructura" un impediment per a progressar i necessiten un nivell superior en complexitat. L'ultim nivell, [[Alemany: Nivell III|Alemany Intermedi]] ('''Nivell III'''), amplia el material presentat en el nivell II del llibre per a aprofundir el coneixement de l'estudiant en la llengua alemanya. També s'ha afegit, en separat, una '''[[Gramàtica Alemanya]]''', que pot combinar-se amb els mòduls de la lliçó o simplement com a consulta de referència gramàtica. == La Llengua Alemanya == L'alemany (''Deutsch'') forma part del grup occidental de les [[w:ca:llengues germàniques|llengues germàniques]]. Es parla principalment en Alemanya, Àustria, la meitat de Suïssa, Liechtenstein, Luxemburg, el Südtirol (La provícia italiana del Bolzano - Tirol del sud), el voivodat polonès de Opòlia, parts de Bèlgica, parts de Romania, l'alsàcia francesa i parts de Dinamarca. També hi ha minories arreu del món. Al voltant de 120 mil·lions de persones parlen alemany com a la seua llengua nativa. == L'alemany i l'anglès == Si has estudiat anglès, t'adonaràs de què hi ha paraules que són molt paregudes amb un lleuger canvi de pronunciació. Aquest fet és perquè l'anglès i l'alemany tenen un origen comú però l'anglès es va llatinitzar per la romanització que va patir abans de la invasió dels pobles germànics i l'afrancesament que va patir en al seua història. Mira la següent llista de paraules en anglès i la traducció en alemany: : arm ~ ''der Arm'' : book ~ ''das Buch'' : cat ~ ''die Katze'' : father ~ ''der Vater'' : finger ~ ''der Finger'' : wagon ~ ''der Wagen'' : house ~ ''das Haus'' : hand ~ ''die Hand'' : June ~ ''der Juni'' : man ~ ''der Mann'' : mother ~ ''die Mutter'' : mouse ~ ''die Maus'' : name ~ ''der Name'' : son ~ ''der Sohn'' : garden ~ ''der Garten'' : lamp ~ ''die Lampe'' : bush ~ ''der Busch'' : baker ~ ''der Bäcker'' : net ~ ''das Netz'' : storm ~ ''der Sturm'' : hat ~ ''der Hut'' : fire ~ ''das Feuer'' : grass ~ ''das Gras'' : fish ~ ''der Fisch'' *'''Audio''': [[Media:English-german_words.ogg|OGG]] (114KB) ~ ''Escolta les paraules'' Per supost, la pronunciació de totes dues son un poc diferents pero en l'alemany parlat, veuràs les connexions entre les dues llengües, en la majoria de les paraules curtes. Per exemple: :This week, my father is with my brother in the city :''Diese Woche ist mein Vater mit meinem Bruder in der Stadt''. *'''Audio''': [[Media:Example_sentence.ogg|OGG]] (114KB) ~ ''Escolta les frases'' A l'igual que en anglès hi ha "false friends", en alemany també n'hi ha. L'alemany té un grau més alt de complexitat que l'anglès, sobretot en la conjugació i declinant. ==Abans de començar== Abans de començar cal saber que aprendre un idioma nou, en aquest cas alemany, s'ha de posar força de voluntat i ganes d'aprendre. L'alemany té una estructura gramatical diferent a la llatina quant a l'ordre dels sintagmes. El vocabulari pot assemblar-se a l'anglès però hi ha paraules extranyes i s'ha d'aprendre el vocabulari juntament amb el gènere que té. La facilitat que té l'alemany és que sempre hi ha la mateixa estructura en una frase, ja que l'alemany és un idioma bastant lògic. Després d'aquesta introducció. Ja pots començar a aprendre alemany!!! 1626 3084 2005-09-06T15:50:28Z Pepetps 27 1627 3085 2005-09-06T15:50:53Z Pepetps 27 1628 3086 2005-09-06T15:51:19Z Pepetps 27 1630 6412 2006-09-07T15:07:14Z 84.58.186.214 {| |style="width: 10%; text-align: center;"|[[image:Coat of Arms of Germany.svg|100px|Wappen Deutschland]]<br /><small>''Deutschland''</small> |style="width: 80%; text-align: center;"|''Viquillibres''<br/>''<big><big><big>Deutsch ~ Català</big></big></big>''<br />''Un curs d'alemany per a principiants''<br/><small>[[Alemany:_Contribuidors|Contribuidors]]</small> |style="width: 10%; text-align: center;"|[[image:Austria Bundesadler.svg|100px|Wappen Österreich]]<br><small>''Österreich''</small> |} <div style="float: right; margin: 1em 0 1em 1em; text-align: center;">[[Image:Neuschwanstein.jpg|Castle Neuschwanstein]]<br /><small>''Castell de Neuschwanstein vist des del Marienbrücke''</small></div> <big><big>Taula de Continguts</big></big> [[Alemany bàsic|Deutsch ~ Català]] ~ ''<small>Pàgina d'acollida</small>''<br /> [[Alemany/Introducció|Pròleg]] ~ ''<small>Com utilitzar aquest llibre de text</small>''<br /> [[Alemany/Nivell I Introducció|Introducció]] ~ ''<small>Una introducció al nivell I</small>''<br /> [[Alemany/Nivell I|Nivell I]] ~ [[Alemany/Nivell II|Nivell II]] ~ [[Alemany/Nivell III|Nivell III]] == Lliçons introductòries (Any 1) == * [[Alemany/Lliçó principiants 1|Lliçó 1]] [[Image:25%.png]][[Image:00%.png]]: ''Wie heißt du?'' ~ <small>Hola/Adéu, alfabet, declinació nominativa (articles i pronoms), noms, "Wie geht's?" i preguntes.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 2|Lliçó 2]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Freizeit'' ~ <small>Esports i activitats, preferències, dir l'hora i les hores, les dates i les estacions de l'any.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 3|Lliçó 3]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Essen'' ~ <small>Introducció al menjar, verbs relacionats amb els menjars, introducció als modals i "möchten", negació amb "kein-", conversacions formals i "Schmeckt's?".</small> * [[Alemany/Lliçó principiants Revisió 1|Revisió 1]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 1-3 * [[Alemany/Lliçó principiants 4|Lliçó 4]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Kleidung'' ~ <small>La roba, anar de compres, descriure la roba, colors i introducció als verbs separables.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 5|Lliçó 5]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Familie'' ~ <small>Membres de la família, possessius, descriure a la gent i expresar favoritismes.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 6|Lliçó 6]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Schule'' ~ <small>Matèries de l'escola, descripció el sistema escolar alemany, vocabulari bàsic a l'escola (matemàtiques, geografia, etc.), i objectes de l'escola.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants Revisió 2|Revisió 2]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 4-6 * [[Alemany/Lliçó principiants 7|Lliçó 7]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Die Fete'' ~ <small>Declinació dativa, donar regals, invitacions a festes, aperitius i "es gibt".</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 8|Lliçó 8]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Privileg und Verantwortung'' ~ <small>Fer plans, llocs on anar, treballs i feina, més modals, comandes i "weil" i "denn".</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 9|Lliçó 9]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Wetter'' ~ <small>El temps atmosfèric o l'oratge, formes de transport, com anar a llocs, donar i preguntar adreces i utilitzar "wo" com "weil".</small> * [[Alemany/Lliçó principiantsGerman:Beginner Review 3|Review 3]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 7-9 * [[Alemany/Lliçó principiants 10|Lliçó 10]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Zu Hause Essen'' ~ <small>Al Supermercat, fer menjars, menjar a Alemanya.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 11|Lliçó 11]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Filme'' ~ <small>Pel·lícules, tipus de pel·lícules, "Was für...?", utilitzar "mögen" prer a expressar preferència.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 12|Lliçó 12]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Das Haus'' ~ <small>Mobles, descriure coses II, diferents materials utilitzats en mobles, posició (acus./dat.) i les preposicions.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants Revisió 4|Revisió 4]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 10-12 == Apèndixs == * [[Alemany/Alfabet|Apèndix 1]] [[Image:25%.png]]: ''Das Alphabet'' ~ <small>Guia de pronunciació i l'alfabet alemany</small> * [[Alemany/Apèndix 2|Apèndix 2]] [[Image:00%.png]]: Llibre de Frases ~ <small>Frases comuns de l'alemany</small> * [[Alemany/Apèndix 3|Apèndix 3]] [[Image:00%.png]]: Taula de referència en Gramàtica I ~ <small>Declinació de model "Der"; Pronoms personals</small> * [[Alemany/Apèndix 4|Apèndix 4]] [[Image:00%.png]]: Taula de referència en Gramàtica II ~ <small>Conjugació e verbs regulars i irregualrs</small> * [[Alemany/Webseiten|Apèndix 5]] [[Image:00%.png]]: ''Webseiten'' i altres recursos * [[Alemany/Apèndix 6|Apèndix 6]] [[Image:00%.png]]: ''Übungen zum Satzbau'' ~ <small>Exercicis de frases en alemany</small> * [[Alemany/Apèndix 7|Apèndix 7]] [[Image:00%.png]]: ''Namen'' ~ <small>Noms de persona en alemany</small> 1631 3487 2005-11-01T15:09:32Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=La Finestra Del Viewport 3D |anterior=La Finestra Dels Botons |següent=Altres finestres }} La finestra del Viewport 3D és on passaràs la majoria del seu temps. Blender et dóna el control del 100% de com estàs veient el teu món. Aquestes són algunes coses que pots fer per a aprendre com utilitzar el Viewport 3D. ==Rotar la visió== Col·loca el punter del ratolí sobre el quadrat rosat que es troba en el centre de la finestra 3D. Pressiona i manté pressionat el '''MMB''' i arrossega el ratolí d'un costat a un altre i cap amunt i cap avall. És un cub! La manera més ràpida i més fàcil de rotar la teva vista i d'aconseguir una nova perspectiva de les coses és mantenint pressionat el '''MMB'''. El que estàs veient ara, és el cub en el què es coneix com a mode de Wireframe (malla de filferro). Al pressionar '''ZKEY''' (sí, en el teu teclat, la tecla '''Z'''..,) es canviarà entre el mode de Wireframe i el mode sòlid. Això no afecta la forma en què el teu producte final apareixerà, sinó no+més la manera en què veus l'escena mentres l'estàs creant.. ''Si no tens un '''MMB''' en el teu ratolí, la mateixa rotació pot ser aconseguida pressionant '''ALT+LMB'''. Si el teu ratolí no té el '''BIR''', bé, segurament necessitaràs un ratolí nou.'' Mentre es mou per la vista 3D, veuràs que per defecte, hi ha quatre objectes en la teva escena 3D, Són els següents: [[Image:Blender Camera.png|left]] * '''Camera (càmera)''' La localització i rotació de la càmera fotogràfica determinaran el que veuràs en el moment del renderitzat. Per a veure en la teva Viewport 3D el que veurà la cambra, activa aquella finestra col·locant el cursor del ratolí damunt de la Viewport 3D i oprimint '''NUM0'''(Recorda que 0KEY és diferent). <br style="clear:both;">[[Image:Blender Lamp.png|left]] * '''Lamp (làmpada)''' Una làmpada és simplement una font de llum. No serà renderitzada, però la llum que proporciona a l'escena si. <br style="clear:both;">[[Image:Blender Cube.png|left]] * '''Cube (cub)''' Aquest objecte serà renderitzat. La càmera fotogràfica ha d'apuntar al cub de manera que es pugui veure en el renderitzat. <br style="clear:both;">[[Image:Blender_3D-cursor.png|left]] * '''3D Cursor (cursor 3D)''' Això no és un objecte, sinó una eina perquè l'artista pugui triar on posar nous objectes en l'escena, com el cursor quan estàs mecanografiant en una computadora. Més avant aprendràs com utilitzar cadascuna d'aquestes eines. [[Image:Blender-NumPad.png|right|thumb|224px|Numpad]] Sostenint el ratolí sobre el teu Viewport 3D i pressionant '''NUM7''', '''NUM1''' i '''NUM3''' els botons et portaran a vistes ortogonals de planta, frontal i lateral respectivament. El pressionar '''CTRL+NUM7''', '''CTRL+NUM1''' i '''CTRL+NUM3''' et portarà a les vistes oposades a les anteriors, cenital, posterior i l'altre lateral. Intenta cadascuna d'aquestes opcions, i mira com la càmera fotogràfica i la làmpada es mouen al voltant del 3D cursor amb els nous punt de vista. (cerciora't que el teu '''numlock''' esta encés. Si no, no funcionarà.) De la mateixa manera, sostenint el ratolí sobre un viewport i pressionant '''NUM2''', '''NUM4''', '''NUM6''' i '''NUM8''' rota la visió baix, esquerre, dret i ascendent respectivament. ''Si en algun moment vas pressionar accidentalment 1KEY, 3KEY, o 7KEY en comptes de NUM1, NUM3 o NUM7 durant aquest pas i tot desapareix, pots solucionar-ho pressionant '''ºKEY''' (a l'esquerra de '''1KEY''').'' ==Enquadrat de la visió== Per a enquadrar la visió, fes el següent: * '''SHIFT+MMB''' * '''SHIFT+ALT+LMB''' i mou el teu ratolí. Alternativament, si tens una roda, pots utilitzar SHIFT+Scroll per a enquadrar cap amunt i cap avall i CTRL-scroll per a enquadrar a l'esquerra i la dreta Això és una habilitat important a dominar. Ara practica-la. Observa que has de pressionar '''SHIFT''' ''després'' de '''MMB''', si no la teva vista rotará en comptes de fer l'enquadrament. ==Enfocant la visió== L'enfocament de la visió a dins i a fora és també important. Proba-ho durant una estona fent el següent: * si el teu ratolí té una roda, fes-la rodar * '''CTRL+ALT+LMB''' * '''CTRL+MMB''' * '''NUM+''' i '''NÚM-''' ==Colocació del cursor 3D== Oprimeix '''LMB''' a la dreta del cub, a mig camí entre el límit de la finestra i el cub. El cercle roig i blanc (el '''3D cursor''') es col·loca a on has oprimit. Rota una altra vegada i nota que el cursor 3D marca un punt en l'espai 3D. ==Agregar i suprimir objectes== Cerciora't que estiguis en Object Mode. Si no, pressiona '''TAB''' Oprimeix '''RMB''' ('''Cmd'''+'''LMB''' en mac) en el cub per a assegurar-te que està seleccionat. Pressiona el ''' XKEY ''' per a suprimir-ho. Apareixerà un menú a la finestra. Escolleix "Esborrar Seleccionat" Per a agregar un objecte, pressiona '''SPACE''' Apareixerà un menú anomenat '''Toolbox'''. Selecciona '''Add>Mesh>Monkey'''. Un nou objecte serà agregat, i estaràs en el que es coneix com '''Edit Mode'''. Pressiona '''TAB''' per a sortir de l'Edit Mode, després '''CKEY''' per a centrar el cursor en la pantalla (on ha aparegut el mico). Polsa '''ZKEY''' un parell de vegades, la qual cosa acciona la palanca del Viewport 3D entre el dibuix del mico sòlid i el dibuix del wireframe. Enfoca més o menys per a una visió més pròxima (roda el '''MMB''', '''+KEY''', o '''ALT+CTRL+LMB'''). == Manipulació bàsica d'objectes == En qualsevol Programa 3D que modela pots fer tres coses a un objecte: '''r'''otate (rotar),'''g'''rab (agafar i deixar en un altre lloc), i '''s'''cale (escalar). Pots fer això simplement pressionant la lletra inicial de cada acció ('''RKEY''', '''GKEY''', '''SKEY'''). [[Image:Blender-MouseManip.png|right|frame|Rotate, Grab, Scale]] També pots aconseguir això usant el ratolí com segueix (cerciora't que l'objecte estigui seleccionat): * Dibuixa un cercle en el fons de la vista amb '''LMB'''. Això activarà el mode de rotació en l'objecte seleccionat. * Dibuixa una línia recta en el fons de la vista amb '''LMB'''. Això activarà el mode de agafar i deixar anar en l'objecte seleccionat. * Dibuixa en zig-zag (és igual si /\ o \/)en el fons de la visió amb el '''LMB'''. Això activarà el mode de escalar en l'objecte seleccionat. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1632 6498 2006-10-20T08:01:58Z 213.151.99.160 /* Quan de completat està un nivell */ <small>[[Alemany: Nivell I|Continguts]] - <big>[[Alemany: Nivell I Introducció|Introducció]]<small> - [[Alemany: Lliçó principiants 1|Lliçó 1]]<big> ---- ==Benvingut al Nivell I d'Alemany!== El Nivell I està dirigit a estudiants de fianls de la ESO o de Batxillerat. Tanmateix, altres també poden utilitzar-lo per a començar a aprendre alemany. ==L'alemany i el català== L'alemany i el català tenen coses en comú i coses diferents com en qualsevol altre idioma: *Totes dues llengües són Indoeuropees *En alemany, el gènere és masculí, femení i neutre. En català només hi ha dos gèneres. *Totes dues tenen verbs que es conjuguen. *L'alemany té declinacions de nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu. El català no en té. *... ==Com utilitzar aquest nivell del llibre d'alemany== Les lliçons s'han d'anar llegint en ordre. En les revisions, després de la tercera lliçó, tornes enrere a veure les lliçons anteriors. Necessitaràs un quadern i un llapis per a prendre notes i fer els exercicis d'aquest curs. ===Planificació de cada Lliçó=== Quan les lliçons estiguen completes, # Cada lliçó tindrà un títol dalt de tot, centrat. # La lliçó introduirà molts temes, quan més avance el temari, hi hauran més. # Després de cada secció, haurà un enllaç fins a la pàgina de problemes (en Alemany: Lliçó principiants #P), on escriuràs els exercicis i els resoldràs al quadern.* # Quan hages fet els problemes de la secció, aniràs a la pàgina de respostes (en Alemany: Lliçó principiants #R), on comprovaràs les respostes. Desa't la puntuació de les respostes (posa'ls en la última fulla del quadern amb el núm. de la lliçó) per a utilitzar-les més tard. # La pàgina de respostes et portaran de nou a la lliçó. # Al final de la pàgina haurà un enllaç al test (en Alemany: Lliçó principiants #T). Abans d'anar-hi, revisa totes les seccions que no ho tingues clar o que hages fallat en els problemes. Quan estigues a punt, fes el test. Haurà també un enllaç a la pàgina de respostes (en Alemany: Lliçó principiants #TA) per a quan ho hages completat. Nota: * L'enllaç és l'única indicació de final de secció. El títol és la indicació de què estàs al lloc. Si està el títol i no hi ha enllaços als problemes, continua fins que trobes l'enllaç dels problemes. ===Quan de completat està un nivell=== A la pàgina de continguts, veuràs un cert número de quadradets plens o buits al costat de cada lliçó. El número de quadradets correspon a quant de complet està una lliçó: 1 ([[Image:25%.png]][[Image:00%.png]]) - La lliçó està començada; al menys, hi ha una descripció de la lliçó<br/> 2 ([[Image:50%.png]][[Image:00%.png]]) - Les 2-4 primeres seccions estan completades.<br/> 3 ([[Image:75%.png]][[Image:00%.png]]) - La majoria de la lliçó està completa.<br/> 4 ([[Image:100%.png]][[Image:00%.png]]) - La lliçó de per sí està completada.<br/> 5 ([[Image:100%.png]][[Image:25%.png]]) - Els problemes i les respostes d'aproximadament mitja lliçó estan fets.<br/> 6 ([[Image:100%.png]][[Image:50%.png]]) - Estan fets tots els problemes i les respostes.<br/> 7 ([[Image:100%.png]][[Image:75%.png]]) - Les ''flashcards'' estan fets i s'está fent el test.<br/> 8 ([[Image:100%.png]][[Image:100%.png]]) - Absolutament tot està complet. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1|Lliçó 1]]>></big> 1633 3114 2005-09-10T19:25:43Z Vedranell 12 +crèdits {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Treballar amb els paquets font |anterior=Obtenir informació quant als paquets |següent=Com batre's amb els errors }} == Descàrrega de paquets font == És molt comú en el món de programari lliure l'estudi del codi font o fer correccions a codi erroni. Per a fer això, necessitareu descarregar la font del programa. El sistema APT proveeix d'una senzilla manera per a obtenir el codi font de la majoria de programes continguts en la distribució, inclosos tots els fitxers necessaris per a crear un .deb per al programa. Un altre ús comú de les fonts de Debian és el d'adaptar una versió més recent d'un programa, des de la distribució unstable, per exemple, per a usar-lo amb la distribució stable. La compilació d'un paquet dintre de stable generarà fitxers .deb amb les dependències ajustades per a coincidir amb els paquets disponibles en dita distribució. Per aconseguir això, l'entrada ''deb-src'' en el vostre ''/etc/apt/sources.list'' haurà d'apuntar cap a unstable. Aquesta haurà d'estar habilitada (sense comentar). Consultar la secció [[El Com es fa de l'APT/Configuració bàsica|El fitxer /etc/apt/sources.list, Secció 2.1.]] Per a descarregar un paquet font, haureu d'usar el següent comandament: $ apt-get source nom_paquet Això us descarregarà tres fitxers: Un ''.orig.tar.gz'', un ''.dsc i un .diff.gz''. En el cas de paquets fets específicament per Debian, l'últim d'aquests fitxers no serà descarregat i el primer usualment no tindrà ''"orig"'' en el nom. El fitxer ''.dsc'' és usat per dpkg-source per a desempaquetar la font del paquet en el directori ''nompaquet''-versió. Amb cada paquet font descarregat existeix un directori ''debian/'' que conté els fitxers necessaris per a la creació del paquet .deb corresponent. Per a construir automàticament el paquet que s'està descarregant, tan sols heu d'afegir ''-b'' a la línia de comandaments, d'aquesta manera: $ apt-get -b source nom_paquet Si decidiu no crear el .deb en temps de descàrrega, podreu crear-lo més tard executant: $ dpkg-buildpackage -rfakeroot -uc -b des del directori que ha estat creat després de descarregar el paquet. Per a instal·lar el paquet que ha estat creat pels anteriors comandaments, s'haurà d'emprar el sistema de gestió de paquets directament, d'aquesta manera: # dpkg -i fitxer.deb Hi ha una diferència entre el mètode ''apt-get source'' i les seves altres opcions. El mètode ''source'' pot ser usat per usuaris normals, sense necessitar poders especials de root. Els fitxers són descarregats al directori des del que es crida al comandament ''apt-get source package''. == Paquets necessaris per a compilar un paquet font == Normalment, és necessària la presència de capçaleres o biblioteques compartides per a que un paquet font siga compilat. Tots els paquets font tenen un camp en els seu fitxer de control anomenat "Build-Depends:" el qual indica quins paquets addicionals són necessaris per a que el paquet siga construït des de la font. APT té un mode simple de descarregar aquests paquets. Simplement executeu ''apt-get build-dep paquet'', a on "paquet" serà el nom del paquet que aneu a construir. Per exemple: # apt-get build-dep gmc Reading Package Lists... Done Building Dependency Tree... Done The following NEW packages will be installed: comerr-dev e2fslibs-dev gdk-imlib-dev imlib-progs libgnome-dev libgnorba-dev libgpmg1-dev 0 packages upgraded, 7 newly installed, 0 to remove and 1 not upgraded. Need to get 1069kB of archives. After unpacking 3514kB will be used. Do you want to continue? [Y/n] Els paquets que seran instal·lats són els necessaris per a construir ''gmc'' correctament. És important fer notar que aquest comandament no cerca el paquet font del programa per a ser compilat. Per a obtenir-lo, llavors necessitareu executar ''apt-get source'' per separat. Si tot el que voleu és comprovar quins paquets són necessaris per a construir un paquet en concret, hi ha una variant del comandament ''apt-cache show'' (consultar [[El Com es fa de l'APT/Obtenir informació quant als paquets|Obtenir informació quant als paquets., Capítol 5]], el qual mostra, entre d'altre informació, la línia Build-Depends que està llistada en aquests paquets. # apt-cache showsrc paquet {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1634 3112 2005-09-10T19:21:30Z Vedranell 12 +crèdits +barra de navegació {{navegar|llibre=El Com es fa de l'APT |actual=Obtenir informació quant als paquets |anterior=Ajudants de molta utilitat |següent=Treballar amb els paquets font }} Hi ha alguns programes d'interfície per al sistema APT que fan significativament fàcil l'aconseguir llistats dels paquets que estan disponibles per a la instal·lació o que ja ho estan, així com cercar la secció d'un paquet, prioritat, descripció, etc. Però... el nostre objectiu aquí és el d'usar APT en estat pur. Així que: Com podreu conèixer el nom d'un paquet que voleu instal·lar? Disposem d'un gran nombre de recursos per a realitzar aquesta tasca. Començarem exposant a ''apt-cache''. Aquest programa és usat pel sistema APT per a manipular la seva base de dades. Nosaltres tan sols veurem algunes de les seves aplicacions més pràctiques. == Descobrir els noms dels paquets == Per exemple, suposem que voleu reviure l'època daurada de l'Atari 2600. Voleu usar APT per a instal·lar un emulador Atari, i després descarregar-vos alguns jocs. Podeu fer el següent: # apt-cache search atari atari-fdisk-cross - Partition editor for Atari (running on non-Atari) circuslinux - The clowns are trying to pop balloons to score points! madbomber - A Kaboom! clone tcs - Character set translator. atari800 - Atari emulator for svgalib/X/curses stella - Atari 2600 Emulator for X windows xmess-x - X binaries for Multi-Emulator Super System Hem trobat diversos paquets relacionats amb el que estem cercant, junt amb les seves descripcions curtes. Per aconseguir més informació quant a un paquet específic, podem fer el següent: # apt-cache show stella Package: stella Priority: extra Section: non-free/otherosfs Installed-Size: 830 Maintainer: Tom Lear <tom@trap.mtview.ca.us> Architecture: i386 Version: 1.1-2 Depends: libc6 (>= 2.1), libstdc++2.10, xlib6g (>= 3.3.5-1) Filename: dists/potato/non-free/binary-i386/otherosfs/stella_1.1-2.deb Size: 483430 MD5sum: 11b3e86a41a60fa1c4b334dd96c1d4b5 Description: Atari 2600 Emulator for X windows Stella is a portable emulator of the old Atari 2600 video-game console written in C++. You can play most Atari 2600 games with it. The latest news, code and binaries for Stella can be found at: http://www4.ncsu.edu/~bwmott/2600 En aquesta eixida teniu molt detallada quant al paquet que voleu (o que no voldreu) instal·lar, junt amb una completa descripció del mateix. Si el paquet ja estigués instal·lat al vostre sistema i hagués una versió més recent, veuríeu l'informació d'ambdues versions. Per exemple: # apt-cache show lilo Package: lilo Priority: important Section: base Installed-Size: 271 Maintainer: Russell Coker <russell@coker.com.au> Architecture: i386 Version: 1:21.7-3 Depends: libc6 (>= 2.2.1-2), debconf (>=0.2.26), logrotate Suggests: lilo-doc Conflicts: manpages (<<1.29-3) Filename: pool/main/l/lilo/lilo_21.7-3_i386.deb Size: 143052 MD5sum: 63fe29b5317fe34ed8ec3ae955f8270e Description: LInux LOader - The Classic OS loader can load Linux and others This Package contains lilo (the installer) and boot-record-images to install Linux, OS/2, DOS and generic Boot Sectors of other OSes. . You can use Lilo to manage your Master Boot Record (with a simple text screen) or call Lilo from other Boot-Loaders to jump-start the Linux kernel. Package: lilo Status: install ok installed Priority: important Section: base Installed-Size: 190 Maintainer: Vincent Renardias <vincent@debian.org> Version: 1:21.4.3-2 Depends: libc6 (>= 2.1.2) Recommends: mbr Suggests: lilo-doc Description: LInux LOader - The Classic OS loader can load Linux and others This Package contains lilo (the installer) and boot-record-images to install Linux, OS/2, DOS and generic Boot Sectors of other OSes. . You can use Lilo to manage your Master Boot Record (with a simple text screen) or call Lilo from other Boot-Loaders to jump-start the Linux kernel. Observeu que la primera en la llista és la del paquet disponible i que la segona correspon al paquet que ja està instal·lat. Per a informació més general quant a un paquet, podeu usar: # apt-cache showpkg penguin-command Package: penguin-command Versions: 1.4.5-1(/var/lib/apt/lists/download.sourceforge.net_debian_dists_unstable_main_binary-i386_Packages)(/var/lib/dpkg/status) Reverse Depends: Dependencies: 1.4.5-1 - libc6 (2 2.2.1-2) libpng2 (0 (null)) libsdl-mixer1.1 (2 1.1.0) libsdl1.1 (0 (null)) zlib1g (2 1:1.1.3) Provides: 1.4.5-1 - Reverse Provides: I per a saber els paquets del que depèn: # apt-cache depends penguin-command penguin-command Depends: libc6 Depends: libpng2 Depends: libsdl-mixer1.1 Depends: libsdl1.1 Depends: zlib1g En resum, tenim una gran varietat d'armes que podem usar per a esbrinar el nom d'un paquet que desitgem instal·lar. == L'ús de dpkg per a cercar noms de paquet == Una de les maneres per a localitzar el nom d'un paquet és coneixent el nom d'un fitxer important que es trobi dins d'aquest paquet. Per exemple, per a esbrinar el paquet que proveeix un fitxer ''".h"'' en particular que necessiteu per a una compilació podeu executar: # dpkg -S stdio.h libc6-dev: /usr/include/stdio.h libc6-dev: /usr/include/bits/stdio.h perl: /usr/lib/perl/5.6.0/CORE/nostdio.h o: # dpkg -S /usr/include/stdio.h libc6-dev: /usr/include/stdio.h Per a esbrinar els noms dels paquets instal·lats en el vostre sistema, el qual és d'utilitat, per exemple, si planegeu netejar el vostre disc dur, podeu executar: # dpkg -l | grep mozilla ii mozilla-browse 0.9.6-7 Mozilla Web Browser El problema amb aquest comandament és que pot "trencar" el nom del paquet. A l'anterior exemple, el nom complet del paquet és ''mozilla-browser''. Per adobar això, podeu usar la variable d'entorn ''COLUMNS'' de la següent manera: [kov]@[couve] $ COLUMNS=132 dpkg -l | grep mozilla ii mozilla-browser 0.9.6-7 Mozilla Web Browser - core and browser o la descripció o part d'aquesta de la següent manera: # apt-cache search "Mozilla Web Browser" mozilla-browser - Mozilla Web Browser == Com instal·lar paquets "sota demanda" == Esteu compilant un programa i de sobte, boom! Apareix un error perquè necessita una fitxer ''.h'' que no teniu. El programa ''auto-apt'' pot prevenir-vos d'aquestes situacions. Us demanarà d'instal·lar certs programes que són requerits, aturant els processos rellevants i continuant-los una vegada el paquet estiga instal·lat. El que es fa, és bàsicament executar: # auto-apt run comandament A on "comandament" és el comandament que al ser executat podria necessitar d'alguns fitxers no disponibles. Per exemple: # auto-apt run ./configure Llavors us demanarà per a instal·lar els paquets necessaris i cridarà automàticament a apt-get. Si esteu executant X, una interfície gràfica substituirà a la interfície per defecte (mode text). Auto-apt manté una sèrie de bases de dades que necessiten estar al dia per a que això siga efectiu. El qual es pot aconseguir cridant als comandaments ''auto-apt update'', ''auto-apt updatedb'' i ''auto-apt update-local''. == Com esbrinar a quin paquet pertany un fitxer == Si voleu instal·lar un paquet i no podeu esbrinar com s'anomena aquest cercant-lo amb ''apt-cache'', però coneixeu el nom d'un fitxer del mateix programa o el de cap altre fitxer que pertanyi a aquest paquet, llavors podeu usar ''apt-file'' per a cercar el nom del paquet. Això es fa de la següent manera: $ apt-file search nom_fitxer Funciona de mode similar a ''dpkg -S'', però també us mostra paquets no instal·lats que contingan el fitxer. També pot usar-se per a esbrinar quins paquets contenen els fitxers "include" necessaris per a la compilació de certs programes, tot i que per aquests casos ''auto-apt'' és una solució millor per aquests casos, consulteu Com instal·lar paquets "sota demanda", Secció 5.3. També podeu llistar el contingut d'un paquet executant: $ apt-file list nom_paquet ''apt-file'' manté una base de dades amb els fitxers que contenen tots els paquets, de la mateixa manera que ho fa auto-apt i per això necessita estar actualitzada. Això s'aconsegueix executant: # apt-file update Per defecte, ''apt-file'' usa la mateixa base de dades que auto-apt, consulteu Com instal·lar paquets "sota demanda", Secció 5.3. == Com mantindràs informat quant als canvis en els paquets. == Cada paquet instal·la en el seu directori de documentació (''/usr/share/doc/nom_paquet'') un fitxer anomenat ''changelog.Debian.gz'' el qual conté una llista dels canvis realitzats al paquet des de l'última versió. Podeu llegir aquests fitxers amb l'ajuda de ''zless'', per exemple, però no és gaire simple que després d'una actualització s'hagin d'estar cercant aquests registres de canvis per a cadascun dels paquets actualitzats. Hi ha una manera per automatitzar aquesta tasca mitjançant una eina que s'anomena ''apt-listchanges''. Per a començar primer es requereix que instal·leu el paquet ''apt-listchanges''. Durant la seva instal·lació, Debconf la configurarà. Respongueu les preguntes com desitgeu. L'opció "Voldreu que apt executi automàticament apt-listchanges?" és realment útil perquè mostra una llista dels canvis que s'han realitzat per a cadascun dels paquets que està instal·lant apt durant una actualització i us permet analitzar-los abans de continuar. L'opció "Tindrà apt-listchanges que demanar confirmació després de mostrar els canvis?" és d'utilitat perquè us demana si desitgeu continuar l'instal·lació després de llegir la llista de canvis. Si decidiu no continuar, apt-listchanges retornarà un error i avortarà l'instal·lació. Una vegada instal·lat apt-listchanges, tan aviat com els paquets hagin estat descarregats (o llegits des d'un CD o dic muntat) per APT, es mostraran les llistes de canvis realitzats a dits paquets abans d'instal·lar-los. {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| '''Crèdits de la versió original - Projecte de documentació de Debian''' APT HOWTO 1.8.5 - Juliol de 2003 Gustavo Noronha Silva kov@debian.org Traduït per: Antoni Bella Perez bella5 AT teleline DOT es Revisat per: Orestes Mas orestes AT tsc.upc DOT es |} 1635 3488 2005-11-01T15:10:53Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Altres finestres |anterior=La Finestra Del Viewport 3D |següent=Aprengui a modelar }} Just quan et pensaves que li tenies agafada la ma a la finestra de botons i la finestra del 3D Viewport, resulta que existeixen moltes més finestres per aprendre. No et preocupis, aquest llibre et guiarà a través d'elles i t'ensenyarà a utilitzar-les quan faci falta. De moment només has de saber que existeixen. [[Image:Blender3D window type selector.png|right]] A la finestra 3D viewport, veuràs un botó a la esquerra de la capçalera que té una retícula. Aquest botó et permet canviar tipus de finestres. Clica aquest botó amb '''LMB''' i veuràs la quantitat de diferents finestres a les que pots canviar. Prova diferents tipus, sabràs sobre la seva importància més tard. Canvia la finestra de nou a 3D Viewport abans de passar al següent tutorial. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1636 3489 2005-11-01T15:12:27Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Aprengui a modelar |anterior=Altres finestres |següent=Modelatge ràpid }} La part més bàsica del desenvolupament en 3D és el modelatge, perquè és on es crea contingut, o 'models'. Crear models en 3D és divertit i moltes vegades desafiant. A la següent pàgina, faràs el primer pas en aprendre com modelar. Si et trobes excitat, fantàstic! Però si et trobes espantat, no et preocupis, es comença molt fàcilment. Agafa't-ho amb temps i calma, Pixar encara tindrà treball quan t'hagis preparat per ells. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1637 3490 2005-11-01T15:14:34Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Modelatge ràpid |anterior=Aprengui a modelar |següent=Renderitzat ràpid }} El teu primer model és fàcil. (Re-)obre Blender. [[Image:Blender_object_mode_1.png|thumb|150px|right|Un cub en Object Mode.]] Assumint que no has cambiat les preferències d'usuari, l'arxiu per defecte de Blender vindrà amb el seu primer model! Hauries de veure un quadrat al 3D Viewport (si rota la vista, veuràs que de fet és un cub). Clicant el '''RMB''' ('''Cmd+LMB''' a Mac) sobre un objecte selecciona l'objecte i el seu contorn es torna rosa. El cub ja hauria d'estar seleccionat per defecte. [[Image:Blender_edit_mode_1.png|thumb|150px|right|El cub després d'editar-lo en Edit Mode.]] Ara mateix et trobes en allò que es coneix com a '''Object Mode'''. En Object Mode pots moure't al voltant de l'entorn 3D en relació a altres objectes. Amb el cub seleccionat, presiona '''TAB'''. Això et possarà en '''Edit Mode'''. Al Edit Mode, pots canviar l'aspecte i les dimensions del cub. Podries transformar el cub en un gosset de peluix, o al menys hi haurà un dia en que seràs capaç de fer-ho ;) Ara que et trobes en Edit Mode, tens accés als vèrtexs individuals. Els vèrtexs són uns punts roses quan no estàn seleccionats, i uns punts grocs quan estan seleccionats. Els vèrtexs són punts de control que pots conectar per crear cares i arestes. Les arestes conecten dos vèrtexs, i les cares conecten tres o cuatre vèrtexs. Clica '''RMB''' ('''Command+LMB''' en Mac) sobre un dels vèrtexs i veuràs que canvia al color groc, la qual cosa significa que està seleccionat (si tot allò que pots veure és un gran punt blau, intenta rotar la vista per veure que passa). ''Si veus un cercle amb fletxes apuntant a ell, has activat el 3D Transform Widgets, i no et trobes preparat per això! Per desactivar-lo, clica al botó de la capçalera que té una ma al damunt [[Image:Blender Handicon.png]].'' Amb el vèrtex seleccionat, apreta '''TECLA_G''' i mou el ratolí al voltant, hauries de veure com el vèrtex el segueix! Recorda, '''TECLA_G''' et permet agafar i moure una selecció. Escolleix una nova uvicació pel vertex i apreta '''LMB''', '''ENTER''' o '''SPACE''' per deixar el vèrtex a aquest punt ('''ESC''' o '''RMB''' cancela el moviment). Rota la vista per veure l'increible impacte que ha tingut el teu petit canvi. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1638 3491 2005-11-01T15:20:29Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Renderitzat ràpid |anterior=Modelatge ràpid |següent=Modelatge de malles }} [[image:Blender_first_quickie_render.png|thumb|El teu primer render ràpid hauria de semblar-se a això.]] Si no has completat el tutorial previ, [[Blender 3D: novell a professional/Modelatge ràpid|Modelatge ràpid]], fes-ho ara. Manté l'arxiu resultant obert, perquè serà el que utilitzarem aquí. Ara que has creat el teu primer model, sens dubte voldràs renderitzar-lo. Renderitzar és ràpid i fàcil. Simplement pressiona '''F12'''! A Macintosh OS X 10.4 pots utilitzar '''CTRL'''-'''F12''' o '''ALT'''-'''F12''' per evitar el Dashboard. També pots clicar a ''''Render &rarr; Render Current Frame'''.' Un '''render''' és la creació de un dibuix des de el punt de vista de una càmera, tenint en compte els efectes de l'entorn de l'escena, per tal de generar un dibuix realista a partir de la teva configuració. Aquest primer render s'acabarà ràpid, però a mesura que les escenes 3D es tornen més complexes, el renderitzat pot agafar-se un temps llarg. Si el cub es veu negre, és que no hi ha cap llum a l'escena. Algunes versions de Blender no creen una làmpada per defecte, i has d'afegir-ne una. Per afegir una làmpada, entra a Object Mode i pressiona '''SPACE''' mentre el ratolí és a sobre de la finestra 3D. Selecciona '''Add &rarr; Lamp''', que et donarà l'oportunitat d'afegir diferents tipus de làmpades. Aquest render és relativament ràpid. Pot ser netejat una mica, però et donarà una bona idea de quin aspecte té el teu model. Senteix-te lliure d'utilitzar '''F12''' tantes vegades com vulguis. En algun moment voldràs probablement guardar els seus renders. Sobre la 3D Viewport, selecciona '''File &rarr; Save image&hellip;''' o simplement pressiona '''F3'''. Un menú amb un llistat de directoris apareixerà. La línia de text superior és el directori on es troba, i la línia de text inferior el nom de la imatge, com "elmeuprimerrender.jpg". Fixa't que Blender '''no''' afegeix la extensió ".jpg" automàticament, l'has d'afegir tú. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1639 6640 2006-12-03T01:44:43Z 62.57.230.250 /* Dir Hola i Adéu en Alemany */ En procés de traducció de l'anglès, si vol colaborar, pots traduir [http://en.wikibooks.org/wiki/German:Beginner_Lesson_1 aquesta pàgina] <small>[[Alemany:_Nivell_I|Continguts]] - [[Alemany: Nivell I Introducció|Introducció]] - <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1|Liçó 1]]<small> - [[Alemany: Lliçó principiants 2|Lliçó 2]] <small>[[Alemany: Lliçó principiants 1P|Problemes]] - [[Alemany: Lliçó principiants 1R|Respostes]] - [[Alemany:Lliçó principiants 1T|Test]] - [[Alemany: Lliçó principiants 1TR|Respostes del Test]]<big> ---- <center> <big><big>'''Lliçó 1 ~ ''Wie heißt du?'''''</big></big> </center> ==Dir Hola i Adéu en Alemany== Dir Hola: Hola! '''''Hallo!''''' ''Servus!'' <small>(a Baviera i Àustria)</small> ''Moin!'' o ''Moin Moin!'' <small>(Al nord d'Alemanya)</small> Bon matí! '''''Guten Morgen!''''' o '''''Morgen!''''' Bon dia! '''''Guten Tag!''''' o '''''Tag!''''' Bona tarda! '''''Guten Abend!''''' o '''''N'Abend!''''' ''Grüß Gott!'' <small>(Al sud d'Alemanya, Àustria i al sud Tirol)</small> Dir Adéu: Adéu-siau! '''''Auf Wiedersehen!''''' o '''''Wiedersehen!''''' (lit.: ''Fins que ens veiem'') Adéu! '''''Tschüss!''''' o '''''Tschau!''''' (o ''Ciao!'', segons l'ortografia italiana) ''Tschüssi!'' o ''Tschaui!'' <small>(a l'Alemanya de l'Est)</small> ''Servus!'' <small>(a Baviera, Àustria)</small> Fins aviat! '''''Bis später!''''', '''''Bis dann!''''', '''''Bis bald!''''' o '''''Bis gleich!''''' Bona nit! '''''Gute Nacht!''''' [[Media:German_Beginner_Lesson_1a.ogg]] Es pot dir que cada regió germanoparlant té les seves formes de dir hola i adéu. No cal que t'aprenguis totes les formes, en aquest curs només et demanarem que te n'aprenguis els que estan en '''negreta'''. Les altres formes et seran utils si te'n vas de viatge a qualsevol de les regions on s'utilitzen. ===Salutacions Formals i Informals en Alemany=== Els alemanys respecten l'autoritat amb l'eleció de certes frases. Les frases més formals de les de dalt són ''Guten Morgen'', ''Guten Tag'', i ''Auf Wiedersehen'' (també ''Grüß Gott''). Les més informals són ''Tschüss'', ''Tag'', i ''Tschau''. Ací hi ha alguns exemples: *''Claudia'': Guten Morgen, Herr Wagner!<br/> *''Herr Wagner'': Hallo, Claudia! *''Brigit'': Tschau, Susi!<br/> *''Susi'': Tschüss, Brigit! ''Herr'' Sr. ''Frau'' Sra. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1P#Salutacions Formals i Informals en Alemany|Problemes]]>></big> ==L'alfabet alemany== <table border="1" style="background-color: #99FF99"> <tr align="center"> <td>'''Lletra'''</td> <td>Aa</td> <td>Bb</td> <td>Cc</td> <td>Dd</td> <td>Ee</td> <td>Ff</td> <td>Gg</td> <td>Hh</td> <td>Ii</td> <td>Jj</td> <td>Kk</td> <td>Ll</td> <td>Mm</td> <td>Nn</td> <td>Oo</td> <td>Pp</td> <td>Qq</td> <td>Rr</td> <td>Ss</td> <td>Tt</td> <td>Uu</td> <td>Vv</td> <td>Ww</td> <td>Xx</td> <td>Yy</td> <td>Zz</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''Pronunciació'''</td> <td>aa</td> <td>bee</td> <td>tsee</td> <td>dee</td> <td>ee</td> <td>ef</td> <td>gee</td> <td>haa</td> <td>ii</td> <td>iot</td> <td>kaa</td> <td>el</td> <td>em</td> <td>en</td> <td>oo</td> <td>pee</td> <td>kuu</td> <td>ər</td> <td>es</td> <td>tee</td> <td>u</td> <td>fau</td> <td>vee</td> <td>iks</td> <td>ypsilon</td> <td>tset</td> </tr> </table> Nota de pronunciació de l'alfabet: Les lletres dobles són llargues, l'''h'' s'ha de pronunciar aspirada, la 'v' es pronucia segons els parlars valencians o de Tarrangona o com en francès i la 'y' es pronuncia com la u francesa (una 'u' tirant a 'i' o com dir la 'i' amb la boca de 'u'). A l'alemany s'utilitzen quasi totes les lletres que en català però hi ha una lletra més, '''ß''', s'anomena es-zet 'ess-tset') i s'utilitza com a 's' sorda. S'utilitza en comptes de 'ss' entre vocals o al final de paraula quan abans hi ha una vocal llarga. Exemple: "der Fluss" (u curta, ''el riu''), però "der Fuß" (u llarga, ''el peu''). Tin en compte que a Suïsa no s'utilitza la es-zet, llavors s'escriu 'ss' després de vocals curtes i llargues ("Fluss" i "Fuss"). A l'Alemany també s'utilitza la dièresi, anomenat '''umlaut'''. Les vocals que poden portar umlaut són la a, la o i la u i. Les a veure les pronunciacions vegeu [[Alemany:Alfabet|la guia de pronunciació]] en l'apendix 1. '''Notes''': *Quan es deletreja una paraula, s'ha de dir clarament que aqueixa lletra du umlaut com Ärger (ira), Ökonom (economista) i Übermut (esperits). *Quan s'escriu i no es disposa de l'opció de posar ä, ö o ü (en adreces d'internet,per exemple), els umlauts s'han de substituir per la vocal neta més una e (ae, oe, ue). Açò ho pots veure en noms com Goethe o als mots encreuats, però no has d'utilitzar aquest sistema en textos escrits. Per a crear els caràcters especials de l'alemany, pots utilitzar el botó ''Alt'' i el teclat numèric. ß = alt + 0225 (en majúscules la ß s'escriu "SS") ü = alt + 0252 Ü = alt + 0220 ö = alt + 0246 Ö = alt + 0214 ä = alt + 0228 Ä = alt + 0196 Si utilitzes un Mac OS X, açò només funcionarà si esculls el teclat "Unicode", però pots afegir umlauts amb l'opció-u <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1P#L'alfabet alemany|Problemes]]>></big> === Bitte buchstabieren Sie=== Mira aquesta breu conversa telefònica. Intenta llegir-la en veu alta. La traducció de les paraules i locucions està baix del text. A: Auskunft, Guten Tag.<br> B: Guten Tag. Ich hätte gern(e) die Telefonnummer von Frau Claudia Bolliger aus Bern.<br> A: Wie schreibt man das? Bitte buchstabieren Sie es.<br> B: Natürlich. Claudia: C wie Cäsar, L wie Ludwig, A wie Anton, U wie Ursula, D wie Dora, I wie Ida, A wie Anton. Bolliger: B wie Berta, O wie Otto, zweimal L wie Ludwig, I wie Ida, G wie Gustav, E wie Emil und R wie Richard.<br> A: Danke. Die Nummer lautet ... '''Vocabulari i locucions''':<br> die Auskunft (sense plural) - informació<br> ich hätte gern(e) - m'agradaria tenir<br> die Telefonnummer, -n - número de telèfon<br> aus Bern - de Berna<br> Wie schreibt man das? - Com s'escriu?<br> bitte - si us plau<br> buchstabieren - lletrejar<br> Sie (amb majúscula) - vostè, vós<br> natürlich - per descomptat<br> A wie Anton - "a" d'Anton<br> zweimal - dues vegades<br> Danke - gràcies<br> die Nummer lautet - el número és ==<font style="color: blue;">Nominatiu</font>== Les formes gramaticals descriuen el que un nom o un pronom fa en una frase. Quan un nom o pronom fa de subjecte de la frase, considerem que està en '''nominatiu'''. Per exemple, a la frase "Jo em vaig menjar una poma", '''Jo''' és el subjecte i '''poma''' l'objecte directe. Aprendrem més sobre la gramàtica quan avancem en el curs. <table border="1" style="background-color: #99CCFF"> <tr align="center"> <td>Person</td> <td colspan=2>'''Singular'''</td> <td></td> <td colspan=2>'''Plural'''</td> </tr> <tr align="center"> <td></td> <td><u>Català</u></td> <td><u>Alemany</u></td> <td></td> <td><u>Català</u></td> <td><u>Alemany</u></td> </tr> <tr align="center"> <td>1a</td> <td>jo</td> <td>''ich''</td> <td></td> <td>nosaltres</td> <td>''wir''</td> </tr> <tr align="center"> <td>2a</td> <td>tu</td> <td>''du, Sie*''</td> <td></td> <td>vosaltres</td> <td>''ihr, Sie*''</td> </tr> <tr align="center"> <td>3a</td> <td>ell, ella, allò**</td> <td>''er, sie, es''</td> <td></td> <td>ells, elles</td> <td>''sie''</td> </tr> </table> <small>'''* - Sie és la vesió formal (vosté, vostés) de du and ihr. A totes les conjugacions es comporta exactament igual que sie (3a persona del plural)'''</small> <small>'''* - Encara que "allò" no s'utilitzi com a pronom personal en català, en alemany els pronoms personals s'utilitzen en funció del gènere del nom que substitueixen (mascuí: ''er''; femení: ''sie''; neutre: ''es'')</small> <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1P#Nominatiu|Problemes]]>></big> ==Noms== Per a dir "Em dic..." en alemany, diem "Ich heiße..." Per a dir "El seu nom és..." en alemany, diem "Er/Sie/Es heißt..." Per a dir "Ells es diuen..." en alemany, diem "Sie heißen..." Per a dir "Nosaltres ens diem..." en alemany, diem "Wir heißen..." Per a dir "El teu nom és..." en alemany, diem "Du heißt..." Per a dir "Vosaltres us dieu..." en alemany, diem "Ihr heißt..." Per a preguntar "Come et dius?" en alemany, diem "Wie heißt du?" Per a preguntar, "Com us dieu?" en alemany, diem "Wie heißt ihr?" Per a preguntar el nom d'una tercera persona, diem "Wie heißt...", o "Wie heißen..." per a més d'una persona. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1P#Noms|Problemes]]>></big> ==Verbs== Ja has aprés un verb: heißen, cridar-se, dir-se. <table border="1" style="background-color: #FFFF66"> <tr align="center"> <td><u>Persona</u></td> <td colspan=2><u>Singular</u></td> <td></td> <td colspan=2><u>Plural</u></td> </tr> <tr align="center"> <td>'''1a'''</td> <td>ich</td> <td>''heiße''</td> <td></td> <td>wir</td> <td>''heißen''</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''2a'''</td> <td>du</td> <td>''heißt''</td> <td></td> <td>ihr</td> <td>''heißt''</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''3a'''</td> <td>er/sie/es</td> <td>''heißt''</td> <td></td> <td>sie</td> <td>''heißen''</td> </tr> </table> Dos vebs molt comuns en alemany són: ''sein'' (ser i estar) i ''haben'' (haver o tenir). Es conjuguen així: <table border="1" style="background-color: #FFFF66"> <tr align="center"> <td colspan=5>'''Català'''</td> <td></td> <td colspan=5>'''Alemany'''</td> <td></td> <td colspan=5>'''Català'''</td> <td></td> <td colspan=5>'''Alemany'''</td> </tr> <tr align="center"> <td colspan=5>ser/estar</td> <td></td> <td colspan=5>''sein''</td> <td></td> <td colspan=5>haver/tenir</td> <td></td> <td colspan=5>''haben''</td> </tr> <tr align="center"> <td>jo</td> <td>sóc</td> <td></td> <td>nosaltres</td> <td>som</td> <td></td> <td>ich</td> <td>''bin''</td> <td></td> <td>wir</td> <td>''sind''</td> <td></td> <td>jo</td> <td>he/tinc</td> <td></td> <td>nosaltres</td> <td>hem/tenim</td> <td></td> <td>ich</td> <td>''habe''</td> <td></td> <td>wir</td> <td>''haben''</td> </tr> <tr align="center"> <td>tu</td> <td>ets/estàs</td> <td></td> <td>vosaltres</td> <td>sou/esteu</td> <td></td> <td>du</td> <td>''bist''</td> <td></td> <td>ihr</td> <td>''seid''</td> <td></td> <td>tu</td> <td>has/tens</td> <td></td> <td>vosaltres</td> <td>heu/teniu</td> <td></td> <td>du</td> <td>''hast''</td> <td></td> <td>ihr</td> <td>''habt''</td> </tr> <tr align="center"> <td>ell/ella/allò</td> <td>és/està</td> <td></td> <td>ells/elles</td> <td>són/estan</td> <td></td> <td>er/sie/es</td> <td>''ist''</td> <td></td> <td>sie</td> <td>''sind''</td> <td></td> <td>ell/ella/allò</td> <td>ha/té</td> <td></td> <td>ells/elles</td> <td>han/tenen</td> <td></td> <td>er/sie/es</td> <td>''hat''</td> <td></td> <td>sie</td> <td>''haben''</td> </tr> </table> <big>[[Alemany:Lliçó principiants 1P#Verbs|Problemes]]>></big> ==Wie geht's?== La traducció alemanya de "Com va?" és en la forma general ''"Wie geht's?"'' o ''"Wie geht's dir?"'' i en la formal és ''"Wie geht's Ihnen?"''. Respostes: '''Bé:''' ''Prima!'' - Genial!, ''Spitze!'' - Super!, ''Gut!'' - Bé!", ''Sehr gut!'' - Molt bé!, ''Total gut!'' - Tot bé!, und (i) ''Klasse!'' - Collonut*! '''Mal:''' ''Miserabel.'' - Miserable., ''Schlecht.'' - Mal., ''Nicht gut.'' - No molt bé., und ''Sehr schlecht.'' - Molt mal. ''''Okay:''' ''So lala.'', und ''Es geht so.'' - Va bé, ''Ganz gut.'' <big>[[Alemany:Lliçó principiants 1P#Wie geht's?|Problemes]]>></big> ==Articles== L'alemany té un gènere més que el català: '''Masculí''', '''Femení''', i '''Neutre'''. El '''Plural''' és fàcil; només hi ha el ''die''. Al contrari que el català, els articles indefinits no tenen plural. Vet ací els articles en cas nominatiu: <table border="1" style="background-color: #99CCFF"> <tr align="center"> <td></td> <td><u>Masculí</u></td> <td><u>Fememí</u></td> <td><u>Neutre</u></td> <td><u>Plural</u></td> </tr> <tr align="center"> <td>Article definit</td> <td>der</td> <td>die</td> <td>das</td> <td>die</td> </tr> <tr align="center"> <td>Article indefinit</td> <td>ein</td> <td>eine</td> <td>ein</td> <td>N/A</td> </tr> </table> ===Aplicacions=== Ací hi ha alguns noms on pots utilitzar els articles de dalt: ''der'' Junge = el xic/noi (ein Junge = un xic/noi) ''das'' Mädchen = la xica/noia (ein Mädchen = una xica/noia) ''der'' Mann = l'home (ein Mann = un home) ''die'' Frau = la dona (eine Frau = una dona) Recorda que per a fer frases amb aquestes formes has de fer-les amb formes verbals en 3a persona del singular. plural: ''die'' Jungen = els xics/nois (Jungen = uns xics/nois) ''die'' Mädchen = the girls (Mädchen = unes xiques/noies) ''die'' Männer = the men (Männer = uns homes) ''die'' Frauen = the women (Frauen = unes dones) <big>[[Alemany:Lliçó principiants 1P#Articles|Problemes]]>></big> ==Formant preguntes== The common word order in a German sentence is the same as in English: Subject verb Objects. (SvO) ''Der Junge spielt Fußball.'' The boy plays soccer. (''spielen'' = to play and ''Fußball'' = soccer) Here, ''Junge'' is the subject, and it precedes the verb ''spielt''. This sentence is in the ''indicative mood''. In this mood, the sentence states a fact. The ''interrogative mood'' asks a question. To change the English sentence "The boy throws the ball" to the interrogative mood, we insert the helper verb "does" before "boy," ending with,"?". "Does the boy throw the ball?" Note that, technically, the verb now comes before the subject. The process is very similar in German. However, since German verbs express both the simple and progressive aspects, we '''switch the whole verb with the subject''', ending up with, "''Spielt der Junge Fußball?''" You have learned two questions so far: "Wie heißt...?" and "Wie geht's?". In German, there are two basic ways to form a question. The first is the method described above. In addition to this, you can put an ''interrogative adverb'', a who/what/where/when/why/how word, out front. {| border=0 cellspacing=0 cellpadding=5 | Who? | Wer? |- | What? | Was? |- | Where? | Wo? |- | When? | Wann? |- | Why? | Warum? |- | How? | Wie? |} The question "Wie heißt...?", directly translated, means "How is ... called?". That is why it does not contain ''Was''. These words come first in the sentence; the word order is: Interr. Adverb Verb Subject Object. For example: ''Warum spielt der Junge Fußball?'' Why does the boy play soccer? You should note at this point that in German, '''the verb always comes second in the sentence''', except in the case of a question as described above. '''The subject is always next to the verb, if not in front of it then following it.''' For example: ''Der Junge spielte am Montag Fußball.'' The boy played soccer on Monday. ''Am Montag spielte der Junge Fußball.'' On Monday, the boy played soccer. At this point, you should know the words for '''yes''' and '''no''', ''ja'' and ''nein'' respectively. <big>[[German:Beginner Lesson 1P#Forming Questions|Section Problems]]>></big> ==What's On the Test== To go straight to the lesson test, go [[German:Beginner Lesson 1T|here]]. The test will have four parts to it: Grammar (18 points), Translating (34 points), Reading Comprehension (20 points), and Vocabulary (20 points), in that order. The Grammar section will test your ability to conjugate verbs given the infinitive and the subject. You will also have to know the articles of certain nouns. The Translating section is worth the most points, and it too has two sections. You must know the translations for sentences and phrases going from English to German, and be able to take a German dialogue and translate it back into English. The third section, Reading Comprehension, is all Fill-in-the-Blank. You will get two dialogues and be asked to fill in the blanks for these. Some of the hardest parts deal with the greetings, so make sure you know these. The last section is a vocabulary section. You get 20 English words on the left and 20 German words on the right, and be asked to match them. To study for that, check out the 71 flashcards related to this lesson at [http://www.flashcardexchange.com/card_set.php?id=248162 FlashcardExchange.com]. That is the whole test. [[German:Beginner Lesson 1T|Take it!]] ---- <big>[[German:Lliçó principiants 2|Lliçó 2]] >> 1640 4597 2006-04-01T13:50:54Z Pepetps 27 /* Konsonanten ~ Consonants */ En procés de traducció de l'anglès, si vol colaborar, pots traduir [http://en.wikibooks.org/wiki/German:Alphabet aquesta pàgina] <small><< [[Alemany: Nivell I|Alemany per a principiants]] | [[Alemany: Nivell II|Alemany Bàsic]] | [[Alemany: Nivell III|Alemanay Intermedi]]</small> ---- <big><big>Apèndix 1 ~ </big>Alfabet i Guia de Pronunciació</big> == Das Alphabet ~ L'Alfabet == L'alfabet alemany, com al català o a l'anglès, consisteix en 26 lletres bàsiques. Tanmateix, hi ha també lletres combinades, 4 formes amb umlaut (un ''umlaut'' els la manera que es diu a la dièresi en alemany, però l'anomenem umlaut i no dièresi per la funció de canvi de pronuncíació que ofereix) i la es-zet '''ß'''. La següent taula inclou un llistat de la pronunciació de totes aquestes lletres. A l'alemany, depenent si la vocal és llarga o curta, pot tenir un so o un altre i també poden modificar el so, i sovint l'ortografia, de la lletra següent. A (aa) Llarga: /α:/ com en anglès "f'''a'''ther", una 'a' més oberta de la 'a' tònica catalana, com la del m; curta: un so entre la o oberta i la o tancada com la 'o' anglesa en 'come' B (bee) Un so entre la 'b' i la 'p' (una b explosiva). C (tsee) Vegeu les lletres combinades; sense una 'h' després: abans de la 'e', 'i', 'y', 'ä', 'ö' com la lletra alemanya 'z' en qualasevol altre cas 'k' D (de) Un so entre la 'd' i la 't' (una d explosiva). E (ee) Llarga: /e:/ una 'e' amb un lleuger so a 'i'. Curta: en síl·labes tòniques /e/. En síl·labes àtones: va des del so de la shwa /ə/ fins a no arribar a sentir-se però si a percebre's com a les terminacions en "-en" del plural, declinacions o l'infinitiu del verbs (deinen 'teu (en acus.)' /da:inn/, lesen 'llegir' /le:zn/) F (ef) /f/ G (guee) Pronunciada com la 'g' en 'gat' inclòs davant de 'e' i de 'i'; com la 'k' a final de mot; pronunciada com al so de 'ich' (vegeu baix) en el sufix '-ig' al final de paraula. H (haa) com la 'h' anglesa només a comançament de paraula o en síl·labes després de 'a', 'i', 'o', 'u', 'y', 'ä', 'ö', 'ü' (només si no formen part d'un sufix),la resta no es pronuncia I (ii) Llarga: 'i' com en 'pi'; Curta: com en 'pixum' però la 'i' és un poc 'e' J (iot) Pronunciada com una 'i' consonàntica (iogurt, iode) K (kaa) /k/ L (el) /l/ M (em) /m/ N (en) /n/ O (oo) Llarga: un so com si diguessis la 'o' amb la boca de 'u'. Curta: 'o' oberta com en in 'pot' P (pee) /p/ Q (ku) /k/ excepte quan va combinada amb la 'u' -> 'qu', es pronuncia 'kv': 'bequem' (còmode) /bekv(e)m/ R (er) vibrant (vegeu baix) S (es) En alemanya és la 's' sonora al final de paraules, abans de consonants (excepte 'l', 'm', 'n', ng') i després de consonants; A àustria, es pronuncia sonora només entre vocals, la resta com a sorda. Al començament de paraula es pronuncia 'ix' o 'sh'. T (tee) /t/ però més explosiva U (uu) Llarga: /u:/; Curta: /u/ V (fau) Es pronuncia /f/ en la majoria de les paraules excepte les d'origen extranger com 'vase' "gerro" (orig. llatí) o 'vakuum' "buit" (orig. anglès). W (vee) Pronunciat /v/ X (iks) Pronunciat /ks/ o /kz/ Y (ypsilon) Pronunciat com la 'ü' (vegeu més avall), excepte en paraules d'origen anglès que es pronuncia com en anglès Z (tset) Pronunciat com la 'ts' '''Lletres especials alemanyes'''<br> ''Lletres "Umlaut"'' Ä (aa-umlaut) La ä llarga es pronuncia com la "e" oberta catalana Äu (aa-umlaut-uu) Es pronuncia /oi/ Ö (oo-umlaut) Es pronuncia com la "e" francesa (una mescla entre "e" i "o") (vegeu més avall) Ü (uu-umlaut) Es pronuncia com la "u" francesa (vegeu més avall) ''la antigua ß ligada'' ß (ess-tset) Pronunciada "s" sorda; vegeu més avall per als usos. '''lletres combinades''' ch (tsee-haa) Pronunciada de distintes maneres (vegeu els sons de ''Konsonanten'' més avall) ck (tsee-kaa) tz (tee-tset) ie ei eu äu au dt st sp sch tsch dsch zsch, tzsch Es pronuncia igual que la 'ch' (s'usa només en noms familiars i geogràfics) ph pf qu ... *'''Audio''': [[Media:German_alphabet.ogg|OGG]] (305KB) ~ ''Das Alphabet'' oder ''Das ABC'' *'''Audio''': [[Media:German_umlaut.ogg|OGG]] (114KB) ~ ''Die Umlaute'' <small><< [[Alemany: Nivell I|Alemany per a principiants]] | [[Alemany: Nivell II|Alemany Bàsic]] | [[Alemany: Nivell III|Alemany Avançat]]</small> ---- == Deutsche Aussprache ~ Guia de pronunciació alemanya == === Vokale ~ Vocals=== Les vocals alemanyes poden ser llargues o curtes. Un mètode simple per a reconèixer si una vocal és llarga o curta és la '''Regla de les consonats dobles'''. Si una vocal va seguida per una sola consonant &mdash; com a ''h'''a'''ben'' (haver o tenir), ''d'''i'''r'' (tu, ''dat.''), ''P'''e'''ter'' (Pere), i ''sch'''o'''n'' (ja) &mdash; la vocal sonarà normalment '''llarga'''. Si hi ha dos o més consonants seguint a la vocal &mdash; com a ''f'''a'''lsch'' (fals), '''''e'''lf'' (onze), '''''i'''mmer'' (sempre), i ''n'''o'''ch'' (encara) &mdash; la vocal sonarà normalment '''curta'''. Hi ha algunes paraules que no obeeixen la regla de la doble consonant: ''bin'', ''bis'', ''das'', ''es'', ''hat'', i ''was'' totes tenen sons vocàlics curts. Cal dir que en el cas de la 'h' muda no compta com a consonant i la vocal anterior sempre és llarga: ''Ihnen'', ''gehen''. Aquesta regla s'aplica en l'ús de 'ss' vers 'ß' (vegeu més avall), doncs 'ß' es tracta d'una vocal simple. Així, la vocal abans de 'ß' en ''der Fuß'' (peu) és llarga, mentres que la d'abans de la 'ss' en ''das Fass'' (tonell) és curta. *'''au''' &ndash; 'Aa-uu' es pronuncia 'au'. Exemples en alemany són ''blau'' (blau) i ''auch'' (també vegeu avall sobre ''ach'' ~ lletres especials alemanyes). *'''äu''' &ndash; 'Aa-umlaut-uu' es pronuncia com la alemanya '''eu''' (ee-uu; vegeu el següent). Es pot escriure 'ae' com a substitut de 'ä' només si aquesta no està disponible. *'''eu''' &ndash; 'Ee-uu' es pronuncia 'oi'. Exemples en alemany són ''neun'' (nou) i ''heute'' (avui). *'''ie''' and '''ei''' &ndash; 'Ii-ee' te el mateix so que la 'i' llarga. 'Ee-ii' es pronuncia 'ai'. === Konsonanten ~ Consonants === *'''ch''' &ndash; Pronunciat com una 'k' en paraules d'origen grec com ''Christ'' o ''Charakter'' o quan li segueix una 's': ''sechs'' /seks/ (sis). Hi ha, a banda d'aquest fonema, dues formes de pronunciació d'aquest dígraf: **'''ach''' &ndash; És l'anomenat "ach-laut" (so ach) i és un so gutural. S'utilitza després de les lletres 'a', 'o', 'u', i 'au'. És el so de la ''jota'' castellana. **'''ich''' &ndash; El "ich-laut" (so ich) és el so més dificil de pronunciar de l'alemany. Està entre el so ''ix'' i la ''jota'' castellana. En el [[w:AFI]] correspondria amb el símbol [ç]. Amb corresponència amb l'anglès seria com l'/hj/ de ''huge'' però un poc més ''ix''. En la paraula ''richtig'' ("correct") hi ha dos sons ''ich'': a 'ich' i a 'ig'. S'utilitza després de les lletres 'e', 'i', 'y', 'ä', 'ö', 'ü', 'ei', 'eu', 'äu', després de consonants i sovint al començament de les paraules (especialment abans de 'e', 'i', 'y', 'ä', 'ö'). Si tens problemes amb aquest so, substitueix-lo pel so de ''ix'' però mai amb el so d'una ''k'' ni el de la jota castellana /x/. *'''d''', '''t''', '''l''', i '''n''' &ndash; Aquestes lletres es pronuncien de manera similar que al català però més dentals. La /l/ no és vetlar com al català. Normalment les d finals es pronuncien /t/. *'''sch''' &ndash; en alemany 'Es-tse-ha' es pronuncia com el so ''ix'' /S/. *'''s + consonant''' &ndash; Quan la s va acompanyada d'una consonant, aquesta s es pronuncia com ''ix'' /S/. Per exemple, ''spielen'' (jugar) es pronunciaria ''xpílen'' (/Spi:len/). Cal dir que hi ha una excepció amb la paraula ''Ski'' (esquí) que es pronuncia ''xi'' (/Si/). *'''ß''' &ndash; The former ligature (of 'ss' or 'sz'), 'ess-tset' is widely used in German, but its use is somewhat more restricted in very modern German (always pronounced like 's' in 'sound'). 'ß' is used for the sound 's' in cases where 'ss' or 's' can't be used: this is especially after long vowels and diphthongs (cf. the English usage of 'c' like in 'vice' or 'grocery'). Thus, the vowel before 'ß' in ''der Fuß'' (foot) is long, while that before 'ss' in ''das Fass'' (cask) is short. 'ß' appears after diphthongs ('au', 'ei', 'eu') because they are long. In written and printed German, 'ss' can be an acceptable subsitute for 'ß' if the letter is unavailable. The greek letter, &beta;, is not to be used as a substitute for 'ß'. Note that in Switzerland, 'ß' is always written as 'ss'. *'''r''' &ndash; German language has two pronunciations for ''r'': The more common is similiar to the French ''r'', a guttural sound resembling a fractionated ''g'', as found in Arabic ''غ'' or some pronunciations of modern Greek ''γ''. The second pronounciation is a "rolled" ''r'' as in Spanish or Scots. Its use is limited to Switzerland and parts of Southern Germany. *'''ö''' (oh-umlaut) &ndash; The word "umlaut" means "change in sound" and an umlauted 'o' changes to a sound with no equivalent in English. The 'long ö' is made by first sounding 'oo' as in moon, then pursing the lips as if to whistle, and changing the sound to 'a' as in 'l'''a'''te'. An example word is ''schön'' (beautiful). The 'short ö' sound is made by first sounding 'oo', pursing the lips, and changing the sound to 'e' as in 'p'''e'''t. An example word is ''zwölf'' (twelve). If you have problems pronouncing ''ö'', do not replace it by "o" but by "e" (as in <u>e</u>lf) like in many German dialects. In written and printed German, 'oe' can be an acceptable subsitute for 'ö' if the latter is unavailable. *'''ü''' (oo-umlaut) &ndash; As with 'ö', 'oo-umlaut' is a rounded vowel sound with no English equivalent. The 'long ü' is made by first sounding 'oo' as in moon, then pursing the lips as if to whistle, and changing the sound to 'ee' as in 's'''ee'''n'. An example word is ''früh''. The 'short ü' sound is made by first sounding 'oo', pursing the lips, and changing the sound to 'i' as in 'p'''i'''t. An example word is ''fünf'' (five). If you have problems pronouncing ''ü'', do not replace it by "u" but by "i" (as in f<u>i</u>sh) like in many German dialects. In written and printed German, 'ue' can be an acceptable subsitute for 'ü' if the latter is unavailable. '''Audio''': [[media:German_ach.ogg|OGG]] (37KB) ~ '''ach''', '''auch''', '''ich''', '''richtig''' === Syllable Stress === The general rule in German is that words are stressed on the first syllable. However, there are exceptions. Almost all exceptions are of latin, french, or greek origin. Mostly these are words stressed on the last syllable, as shown by the following: Vo=`kal Kon=so=`nant Lek=ti=`on These words (not stressed on the first syllable) appear in the (Level II and III) lesson vocabularies as ''Vo<b>kal</b>'', ''Konso<b>nant</b>'', ''Lek<b>tion</b>'' (in some regions: ''Lekti<b>on</b>''), etc. <small><< [[German: Level I|Beginning German]] | [[German: Level II|Basic German]] | [[German: Level III|Advanced German]]</small> 1641 3492 2005-11-01T15:54:33Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Modelatge de malles |anterior=Renderitzat ràpid |següent=Modelant una persona simple }} El modelatge de malles és el tipus de modelatge més comú a Blender. Si vas fer el tutorial de [[Blender 3D: novell a professional/Modelatge ràpid|Modelatge ràpid]], llavors ja has participat en modelatge de malles. Aquest exercici t'ho explicarà amb més profunditat. # Agafa paper i llapis. # Dibuixa tres punts formant un triangle al centre del paper. # Cadascun d'aquests punts s'anomena '''vèrtex'''. # Ara connecta dos vèrtexs amb una línia. Aquesta línia s'anomena '''aresta'''. # Dibuixa dues arestes més de forma que els tres vèrtexs estiguin connectats. Ara tindràs un triangle dibuixat al paper. Omple el triangle. Això s'anomena ''''cara'''. # Si dibuixes un altre vèrtex al paper i el connectes a dos dels vèrtexs anteriors, tindràs un altre triangle. Omplint-lo tindràs una segona cara. Podries imaginar aquesta activitat en l'espai 3D? En essència, el modelat de malles és justament això. La qüestió resideix en disposar de vèrtexs i arestes per controlar les cares. Només aquestes es veuran en els renderitzats. Qualsevol aresta o vèrtex que estiguin vinculats a una cara no es veuran. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1642 3149 2005-09-17T17:20:10Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Ajuda:Ús d'imatges |actual=Política d'ús d'imatges |anterior= |següent=Enllaçar imatges als documents }} A continuació hi tenim una petita llista de normes per a l'ús de les imatges. Cadascuna de les normes són explicades davall la llista. ==En carregar una imatge...== # S'aconsella que les imatges es carreguin al projecte [[:commons:Pàgina principal|commons]], per a poder utilitzar la imatge des de Viquipèdies en qualsevol idioma. Si la carregueu a la Viquipèdia catalana, només serà accessible des d'aquesta Viquipèdia. # Tingueu en compte els [[Viquipèdia:drets d'autor|drets d'autor]] (''copyright'') de la imatge. # Feu servir el camp de descripció de la imatge a la pàgina de càrrega o la [[Viquipèdia:pàgina de descripció de la imatge|pàgina de descripció de la imatge]] per a descriure una imatge i el seu context respecte als drets d'autor. ## Podeu incloure el codi [[Template:PD|<nowiki>{{PD}}</nowiki>]] per a incloure la plantilla de [[Domini Públic]]. ## O el codi [[Template:GFDL|<nowiki>{{GFDL}}</nowiki>]] per a incloure la plantilla de [[Llicència de documentació lliure de GNU]]. # Feu servir un nom de fitxer clar i detallat. Utilitzeu noms en català; si carregueu imatges des de Viquipèdies en altres llengües, sisplau, traduïu-ne el nom. Adoneu-vos que d'haver-hi ja un fitxer amb el mateix nom, serà reemplaçat pel nou fitxer d'imatge. # Heu d'editar la imatge abans de ser carregada, de manera que només es vegi la seua àrea important. Retalleu la part sobrant de la imatge que no hi puguera interessar. # Sempre que sigui possible, useu imatges sense textos, per a facilitar la seua utilització per a les viquipèdies en altres idiomes. # Feu servir el format [[JPEG]] per a imatges fotogràfiques, dibuixos artístics en color, mapes, etc... i el format [[PNG]] per a icones, dibuixos tècnics, gràfics, banderes, etc... Si és possible, compareu la grandària del fitxer da la imatge en format JPG i en format PNG, i trieu el que porte menys octets. No és aconsellable utilitzar imatges en format [[GIF]] (reemplaçem-ne pel de PNG), a no ser que siga una imatge animada. # Abans de carregar-hi un fitxer amb una imatge potencialment ofensiva, reflexioneu amb compte si en cal realment. En aquestos casos normalment és aconsellable crear un enllaç de text cap la imatge, afegint-hi una advertència sobre el seu contingut. Per exemple, els que tracten sobre sexe explícit; penseu que la enciclopèdia és accessible per a menors de 18 anys. ==Inclusió d'una imatge a un article== * Vegi's [[Ajuda:Ús d'imatges]] ==En inserir-la a un article...== # La imatge que inserim a l'article ha de ser acompanyada per un [[Viquipèdia:Ús d'imatges#Opcions de presentació|text alternatiu]]. # La imatge ha d'estar il·lustrativament dins del context de l'article. # Triem la grandària adequada depenent de l'article i mena. Fem servir paràmetres disponibles per a la presentació de la imatge. ==En categoritzar-lo...== # Hem de categoritzar les imatges perquè siguen fàcilment trobades per a inserir-los en altres articles. # La categorització de la imatge respon al següent mètode: <nowiki>[[Categoria:</nowiki>'''Tema'''<nowiki> (imatge)]]</nowiki> ; On a la part de '''Tema''' escriuim la categoria normal dels articles. '''Nota:''' no es demana que s'indique la mateixa categoria en què és senyalat a l'article on es troba inserida la imatge, ni tampoc els articles en què apareixen, sinò què senyale la categoria segons el context visual o descriptiu. # Si una imatge comporta més d'una categoria, és possible i desitjable que ho constem així, indicant les corresponents categories. # Podem consultar un llistat de categories que apareix a [[:Categoria:Index de categories]], per a trobar amb més exactitud la mena de categoria com millor el corresponga. ==Drets d'autor per a les imatges== '''''Nota:''' Aquesta no és la política oficial sobre [[Viquipèdia:drets d'autor]], sinò simplement un recordatori i alguns consells addicionals.'' Quan hi carreguem un fitxer d'imatge, ens hem d'assegurar què la imatge és nostra, que es trobe dins del [[domini públic]] o que l'autor haja acceptat llicenciar la imatge sota els termes de la [[llicència GFDL]]. L'estat dels drets d'autor de cada imatge ha de ser annotat a la pàgina de discusió de la imatge corresponent, inserint un dels [[Viquipèdia:Avís de drets d'autor de la imatge|avissos de drets d'autor de la imatge]], i posant informació sobre l'origen de la imatge. Si creem una imatge, no hi escriguem ''imatge creada per mi mateix'', escriguem per exemple ''imatge creada per En Tal Joan el 1 de Gener, 2000'' (per descomptat que reemplaçarem ''En Tal Joan'' pel nostre nom). El fet que aquesta viquipèdia siga, legalment, en idioma català/valencià no comporta que els drets d'autor es troben davall la jurisdicció legal d'[[Espanya]] (on es troba la majoria del territori del domini lingüístic), [[França]] (pel [[Rosselló]]), o [[Itàlia]] (per l'[[Alguer]]), sinò dels Estats Units d'Amèrica ([[EUA]]). Açò és així perquè els continguts de la viquipèdia es troben a un ordinador servidor situat a la localitat de Saint Petersburg, [[Florida]], [[EUA]] (vegeu [http://meta.wikimedia.org/wiki/Wikimedia_servers informació sobre els servidors]). Per tant, segons la llei sobre drets d'autor dels EUA, totes les imatges '''publicades''' abans del dia 1 de gener de l'any [[1923]] als EUA són actualment de [[domini públic]], però no ho són les imatges que hagen sigut '''creades''' abans del 1923, i '''publicades''' de l'any 1923 en avant. L'any 1923 té un [http://en.wikipedia.org/wiki/Sonny_Bono_Copyright_Term_Extension_Act significat especial], i aquesta data romandrà sense canvis fins a l'any 2019. No contrastant, la interacció de les diferents Viquipèdies, la [[llicència GFDL]], així com el tema de dret internacional, són temes que encara [http://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_talk:Copyrights s'hi estan discutint]. En qualsevol cas, si sospitem molt sobre una possible violació dels drets d'autor (per exemple, si no hi ha informació sobre l'estat dels drets d'autor a la pàgina d'[[Viquipèdia:Ánotació d'imatges|anotacions de la imatge]], i ho hem vist enlloc sota un avís de drets d'autor), aleshores hauriem de marcar-lo per a esborrar (vegeu davall). 1643 3148 2005-09-17T17:07:29Z Arturo Reina 11 Aquest és un manual d'ajuda de '''Viquillibres'''. Els continguts estan extrets de l'ajuda d'ús d'imatges de la viquipèdia. ==Index== *[[Ajuda:Ús d'imatges/Política d'ús d'imatges|Política d'ús d'imatges]] *[[Ajuda:Ús d'imatges/Enllaçar imatges als documents|Enllaçar imatges als documents]] *[[Ajuda:Ús d'imatges/Imatges del projecte commons|Imatges del projecte commons]] *[[Ajuda:Ús d'imatges/Carregar imatges|Carregar imatges]] [[Categoria:Viquillibres:Ajuda]] 1644 3140 2005-09-17T15:44:24Z Arturo Reina 11 Wikibooks:Política d'ús d'imatges moved to Ajuda:Ús d'imatges/Política d'ús d'imatges: Agrupación en un llibre d'ajuda #redirect [[Ajuda:Ús d'imatges/Política d'ús d'imatges]] 1645 3157 2005-09-17T18:21:42Z Arturo Reina 11 /* Anotació d'imatges */ {{navegar|llibre=Ajuda:Ús d'imatges |actual=Carregar imatges |anterior=Imatges del projecte commons |següent= }} ==Carregar imatges a Viquillibres== Actualment la majoria d'imatges es carreguen al commons per poder compartir-les amb la resta de projectes. Tot i així, hi ha certes imatges que dificilment es poden compartir, com aquelles que inclouen text en un idioma específic. Aquestes imatges són les que carregarem a Viquillibres. [[Imatge:Ús d'imatges.jpg|right|thumb|Aquesta imatge es d'un programa traduït al català, i per això convé carregar-la a Viquillibres]] Feu servir l'enllaç "[[Especial:Upload|Carrega]]" que es troba al quadre d'eines, o al llistat de pàgines especials. A continuació, pitgeu "Examina" (''Browse'') per a trobar el fitxer que voleu carregar al servidor des del disc dur del teu ordinador. Aleshores, s'hi obrirà un quadre de diàleg de "Selecciona fitxer" (''Choose file''). Quan hageu trobat el fitxer pitgeu al botó "Obri" (''Open'') per a seleccionar-lo, i tancar-hi el quadre de diàleg. Haureu tornat al formulari de càrrega, on pitjareu "Carrega fitxer" perquè es comence la transferència, la duració del qual dependrà de la grandària del fitxer i de la velocitat de conexió. Quan la transferència finalitze correctament, hi apareixerà un missatge d'avís. No oblideu el següent: * Podeu carregar com més fitxers desitgeu, per favor, sense intentar cap acte de vandalisme, però, contra el servidor. Vegeu "[[Ajuda:Ús d'imatges/Política d'ús d'imatges|Política d'ús d'imatges]]" * Les imatges queden llistades a ("[[Special:Imagelist|Llistat d'Imatges]]"). * Cal escriure al camp de '''Sumari''' un text per a la pàgina de descripció de la imatge. * Cal marcar la casella mitjançant la qual: "Afirme que el propietari del copyright d'aquest fitxer està d'acord en llicenciar-lo sota els termes de Viquipèdia copyright." ==Anotació d'imatges== L'ús de les imatges a Viquillibres, és problemàtic, perquè fàcilment poden sorgir dubtes sobre els '''drets d'autor'''. Penseu que, per utilitzar una imatge a Viquillibres, heu d'estar segurs de poder fer-ho legalment. Les imatges que trobeu a Internet solen tenir propietari. Si no esteu segurs d'això, llavors és millor no utilitzar la imatge, o contactar amb l'autor i demanar-li autorització. Una de les maneres d'alleugerir el problema, és mirar d'anotar les imatges. Per això, us demanem que quan carregueu una imatge a la Viquipèdia, feu un petit comentari a la plana de descripció de la imatge, explicant la situació legal de la imatge. Per exemple, les situacions més comunes podrien ser: * Imatges de [[w:domini públic|domini públic]]. Podem incloure el codi [[Template:PD|<nowiki>{{PD}}</nowiki>]] per a incloure la plantilla de Domini Públic. * Imatges distribuïdes amb [[w:llicència GFDL|llicència GFDL]] o similar. Podem incloure el codi [[Template:GFDL|<nowiki>{{GFDL}}</nowiki>]] per a incloure la plantilla de llicència GFDL. * Imatges que el propietari dels drets us hagi donat permís per distribuir a la Viquipèdia. Si hi ha restriccions o altres requeriments (només us no comercial, obligació de citar l'autor, etc.), expliqueu-ho. * Imatges que considereu que es poden distribuir sota el concepte de ''fair use'' (caldria d'evitar això tan com sigui possible !) També fora bo d'especificar-hi l'autor de la imatge. === Raons per fer això === Per que cal fer això ? Hi ha varies raons: #Les imatges que són ''fair use'' en un país podrien no ser-ho en un altre. El marcatge de les imatges permet que es puguin filtrar les que no serien legals si es volgués fer un treball derivat per a algun país. #Crear imatges decents és més difícil que escriure text. Per això, la temptació de copiar una imatge de qualsevol pàgina web és més forta. Per aquesta mateixa raó, algú que utilitzi material de la Viquipèdia per fer alguna obra derivada (sobretot impresa), tendirà a desconfiar de la legalitat de les imatges. #A més, si es troba text que té drets d'autor, sol ser fàcil de reescriure'l. Per les imatges, és més dificil. Per tant, és millor evitar problemes de bon començament. #Sempre és una bona pràctica el citar les fonts d'origen de les imatges. D'aquesta manera, també és més fàcil obtenir permís per utilitzar imatges. A part, algunes llicències requereixen que es citi l'autor. #Pel que fa a les imatges que feu vosaltres mateixos, també cal anotar-les ! Anoteu que sou l'autor de la foto, i que la cediu a la Viquipèdia amb llicencia GFDL o domini públic. ==Carregar una nova versió de la imatge== Per a reemplaçar una imatge carregada prèviament, per a actualitzar aquesta o a causa del canvi d'article, n'és prou carregant una imatge que porte el mateix nom. En aquestos casos, per qüestions tècniques relacionades amb el teu navegador (la memòria cau), potser no voreu la nova versió de la imatge immediatament. ==Grandària dels fitxers== És recomanable que carregeu fitxers d'imatge que no siguen gaire grans. La grandària ideal són 35 KB o menys, atès que ens ajudaria estalviar espai al servidor, i alleugerir la visualització dels documents per als ordinadors amb connexions de velocitat limitada. 1646 3155 2005-09-17T18:01:01Z Arturo Reina 11 Dibuix per l'ajuda d'ús d'imatges. Dibuix fet per mi mateix, Arturo Reina Sánchez, el dia 17/09/05 L'entorn de programa capturat és de El Gimp {{GFDL}} 1647 3150 2005-09-17T17:24:19Z Arturo Reina 11 /* Com enllaçar la imatge des del document a la Viquipèdia */ {{navegar|llibre=Ajuda:Ús d'imatges |actual=Enllaçar imatges als documents |anterior=Política d'ús d'imatges |següent=Imatges del projecte commons }} ==Com enllaçar imatges als documents== Des de la pàgina corresponent, creeu el següent enllaç: ''<nowiki>[[Imatge:"Nom_del_fitxer"|Text alternatiu]]</nowiki>'' Podeu fer-lo amb el botó http://ca.wikipedia.org/style/images/button_image.png que apareix a la barra de botons a sobre de la caixa d'edició (si bé és possible que no aparega al teu navegador). Seleccioneu el nom de fitxer i el text alternatiu —separats per una barra |— i pitgeu el botó. S'hi escriurà <tt><nowiki>[[Imatge</nowiki>''' per davant i '''<nowiki>]]</nowiki></tt> per darrere. "Nom_del_fitxer" és el nom que té la imatge incloguent la seua extensió, que s'utilitza per a indicar el format de la imatge afegida (.jpg, .png, etc.). No utilitzeu el format GIF, podeu substituir-lo pel format JPG. El "Text alternatiu" hauria de contindre una breu descripció de la imatge. Aquest text es presenta dins d'un text flotant o si la imatge no es mostra per algun error. També és important per a les persones cegues que fan servir dispositius d'eixida parlants. Només cal actualitzar la pàgina corresponent per a comprovar l'enllaç. ===Opcions de presentació=== La darrera sintaxi és la bàsica per a mostrar una imatge tal com és a l'article. La següent sintaxi ofereix més possibilitats i és compatible amb la darrera: <tt><nowiki>[[Imatge:''<<Nom_del_fitxer>>''|''opcions''|Text alternatiu]]</nowiki></tt> Les opcions disponibles són: :*'''thumbnail''', '''thumb''': genera un fitxer de l'imatge en miniatura (''thumbnail''), alineada per defecte a la dreta, amb el text alternatiu a peu de la imatge. S'hi mostrarà també una icona d'augment. Per exemple: <tt><nowiki>[[Imatge:Ús d'imatges.jpg|thumb|350px|right|Finestra del Gimp]]</nowiki></tt>. :*'''frame''': afegeix un marc amb un text a peu de la imatge, igual que ''thumb'', però no redueix la imatge. :*'''right''': escora la imatge cap a la dreta, es pot especificar <tt>thumb</tt> o no. :*'''left''': idem, escorada cap l'esquerra, però. :*'''none''': es carrega el fitxer original de la imatge, encara que s'hi haja afegit l'opció <tt>thumbnail</tt>. :*''' ''amplada'' px''': es genera una versió en miniatura amb l'amplada especificada en píxels (p.e. '150px'). L'altura s'establirà automàticament de manera proporcional. Les barres verticals "|" s'utilitzen per a separar les opcions entre si, i entre l'última i el text alternatiu. Les opcions desconegudes s'ignoraran i la darrera opció s'utilitza sempre com a text alternatiu. Exemple d'una imatge sense text al peu: <tt><nowiki>[[Imatge:Ús d'imatges.jpg|right|Finestra del Gimp]]</nowiki></tt> [[Imatge:Ús d'imatges.jpg|right|Finestra del Gimp]] <br style="clear:both;"/> Exemple d'una imatge amb text al peu: <tt><nowiki>[[Imatge:Ús d'imatges.jpg|right|frame|Finestra del Gimp]]</nowiki></tt> [[Imatge:Ús d'imatges.jpg|right|frame|Finestra del Gimp]] <br style="clear:both;"/> L'última barra vertical indica que el text alternatiu és "Finestra del Gimp". <br style="clear:both;"/> Les opcions es poden combinar, per exemple: [[Imatge:Ús d'imatges.jpg|left|80px|Finestra del Gimp]] [[Imatge:Ús d'imatges.jpg|thumb|80px|Finestra del Gimp]] <tt><nowiki>[[Imatge:Ús d'imatges.jpg|left|80px|Finestra del Gimp]]</nowiki></tt> (80 px d'amplada, escorada cap l'esquerra) o <tt><nowiki>[[Imatge:Ús d'imatges.jpg|thumb|80px|Finestra del Gimp]]</nowiki></tt> (80 px d'amplada, en miniatura, escorada cap la dreta). ===Anular el mode "text al voltant de la imatge"=== Després d'haver posat un text a un costat o altre de la imatge, per a posar un nou text per avall, utilitzant de nou tota l'amplada disponible, cal escriure-hi abans de <nowiki><br style="clear:both;"></nowiki>. 1648 3151 2005-09-17T17:26:19Z Arturo Reina 11 /* Usar imatges del projecte commons */ {{navegar|llibre=Ajuda:Ús d'imatges |actual=Imatges del projecte commons |anterior=Enllaçar imatges als documents |següent=Carregar imatges }} ==Usar imatges del projecte commons== El projecte [http://commons.wikimedia.org/wiki/Pàgina_principal Wikimedia Commons] conté imatges de lliure ús. En ser un projecte relacionat amb la viquipèdia, es poden usar les imatges contingudes en aquest projecte directament a qualsevol viquipèdia sense haver-les de tornar a carregar. Per a usar-ne les imatges només cal seguir els següents passos; [[Image:Sagrada_Familia.JPG|right|200px|Sagrada Família]] # Cercar la imatge que desitgem (cal tenir en compte que de moment la búsqueda és majoritàriament en anglès) # Per exemple, si cerquem una foto de la Sagrada Família, podem anar a la categoria ''Europe'', seleccionar ''Spain'', ''Barcelona'' i hi trobem algunes fotos de la Sagrada Familia, la Casa Milà, ... # Seleccionem la primera foto i ens fixem amb el nom; ''Image:Sagrada_Familia.JPG'' #N'hi ha prou a fer-hi un enllaç des de l'article que desitgem ,canviant-ne les opcions de presentació si es vol. Es pot utilitzar tant '''image''' com '''imatge'''; '''<nowiki>[[Image:Sagrada_Familia.JPG]] </nowiki>''' ===Avantatges d'usar la wikicommons=== * Ja hi ha moltes imatges llestes per a usar * S'estalvia espai als servidors ja que la mateixa imatge es comparteix entre les diferents viquipèdies * Si hi carreguem una imatge està més fàcilment disponible per a les altres viquipèdies ===Inconvenients d'usar la wikicommons=== * Els noms de les imatges sovint estan en anglès o altres llengües. 1649 3156 2005-09-17T18:17:26Z Arturo Reina 11 <br style="clear:both" /> {| align="CENTER" style="width:80%; background-color:#F1F1DE; border:2px solid #8888aa; padding:5px;" |- | ''S'autoritza la còpia, la distribució i la modificació d'aquest document sota els termes de la [[w:llicència de documentació lliure GNU|llicència de documentació lliure GNU]], versió&nbsp;1.2 o qualsevol altra que posteriorment publiqui la [[w:Free Software Foundation|Free Software Foundation]]; sense seccions invariants (Unvariant Sections), textos de portada (Front-Cover Texts), ni textos de contraportada (Back-Cover Texts). S'inclou una còpia en anglès d'aquesta llicència a l'article'' |} [[Categoria:GFDL|{{PAGENAME}}]] 1650 3154 2005-09-17T17:54:30Z Arturo Reina 11 <center> <div class="boilerplate" id="pd" style="width: 95%; margin: 0 auto; text-align: justify; background: #F1F1DE; padding: 0 10px; border: 1px solid #CC9;"> :''Aquesta imatge ha estat cedida al [[w:domini públic|domini públic]] pel seu [[w:drets d'autor|autor]] o el seu [[w:copyright|copyright]] ha expirat. Això és vàlid a nivell internacional.'' </div> </center> [[Categoria:Imatges de domini públic|{{PAGENAME}}]] 1651 3652 2005-11-19T22:12:53Z Arturo Reina 11 /* Pàgines actuals d'ajuda */ Viquillibres és un projecte jove i encara falten moltes pàgines d'ajuda. Pot ser que la pàgina d'ajuda que busquis es trobi dins la [[http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda Viquipèdia]]. Per qualsevol pregunta que encara no hi sigui a aquesta plana, adreça't a [[Viquillibres:La taverna|La taverna]]. ==Pàgines actuals d'ajuda== *[[Viquillibres:Llibre d'estil]] *[[Ajuda:Com es fa...?]] *[[Ajuda:Ús d'imatges]] [[Categoria:Viquillibres]] 1652 3392 2005-10-18T16:06:44Z Arturo Reina 11 {{infollibre}} [[Categoria:Viquillibres]] 1653 3173 2005-09-21T11:22:35Z ArinArin 17 Tokipona moved to Toki pona: canvio títol (ara que estem a temps) a la forma correcta d'escriure el nom de la llengua: toki pona (seperat) #redirect [[Toki pona]] 1655 3207 2005-09-23T15:26:45Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1656 3208 2005-09-23T15:27:25Z Arturo Reina 11 Aquesta és la pàgina principal de les categories des d'on s'enllaça a tota la informació continguda. 1657 4625 2006-04-23T13:24:49Z Martorell 14 [[Categoria:Llengües orals]] 1658 3211 2005-09-23T15:29:44Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1659 4627 2006-04-23T13:25:24Z Martorell 14 [[Categoria:Llengües orals]] [[it:Categoria:Corso di tedesco]] 1660 3214 2005-09-23T15:32:21Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Idiomes]] 1661 3217 2005-09-23T15:35:33Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Ciència]] 1662 3220 2005-09-23T15:53:20Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1663 3223 2005-09-23T15:55:18Z Arturo Reina 11 {{Infollibre}} [[Categoria:Astronomia]] 1664 3224 2005-09-23T15:56:07Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Ciència]] 1665 3227 2005-09-23T15:58:58Z Arturo Reina 11 {{Infollibre}} [[Categoria:Matemàtiques]] 1666 3229 2005-09-23T16:00:19Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Ciència]] 1667 3231 2005-09-23T16:02:21Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Tecnologia]] 1668 3232 2005-09-23T16:02:56Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1669 3234 2005-09-23T16:04:30Z Arturo Reina 11 {{Infollibre}} [[Categoria:Informàtica]] 1670 3238 2005-09-23T16:07:00Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1671 3240 2005-09-23T16:09:02Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1672 3245 2005-09-23T16:25:08Z Arturo Reina 11 {{Infollibre}} [[Categoria:Jocs]] 1673 3664 2005-11-21T21:07:40Z Arturo Reina 11 categoria Podeu participar en les votacions dels següents elements a eliminar, o si és possible, millorar els articles de manera que no faci falta la seva eliminació. <font color=red>'''Atenció''': Recordeu de no eliminar la plantilla '''Fora'''.</font color> [[Categoria:Viquillibres]] 1674 3290 2005-09-30T15:48:19Z Mithridates 29 {{Viquipèdia|Ido}} ==descripció general== Ido és una llengua artificial derivada de l'Esperanto. Es va desenvolupar a principis del segle XX, i avui en dia s'estima que té uns quants milers de parlants, sobretot a Europa. *gramàtica *Diccionaris *[[Paraules bàsiques]] *Números *Llocs *Hora i Dates *[[Verbs]] 1675 3286 2005-09-26T22:41:50Z 85.54.233.220 [[Ido]] ---- *Sí = Yes *No = No *Gràcies = Danko *Perdó / Perdoni = Exkuzez me *Hola = Saluto *A reveure = Til rivido *Bon dia = Bona matino *No ho entenc = Me ne komprenas *Com es diu això en [Català]? = Quale on dicas to en la Kataluna? *Parles ... = Ka vu parolas... *Anglès = La angla *Francès = La franca *Alemany = La germana *Espanyol / Castellà = La hispana *Xinès = La chiniana *Jo = Me *Nosaltres = Ni *Tu = Tu *Vostè = Vu *Vosaltres = Vi *Ells = Li *Com et dius? = Quale vu nomesas? *Com estàs? = Quale vu standas? *Bé = Bone *Malament = Male *Dona / Muller = Spozino *Marit = Spozulo *Filla = Filiino *Fill = Filiulo *Mare = Matro *Pare = Patro *Amic, Amiga = amiko / amikino (f) / amikulo (m) 1677 4208 2006-01-27T16:42:00Z Arturo Reina 11 ==Mesures de temps== '''[[wiktionary:ca:segon|segon]]''' 60 '''segons''' són 1 '''[[wiktionary:ca:minut|minut]]''' 60 '''minuts''' són 1 '''[[wiktionary:ca:hora|hora]]''' 24 '''hores''' són 1 '''[[wiktionary:ca:dia|dia]]''' 30 '''dies''' són 1 '''[[wiktionary:ca:més|més]]''' 12 '''mesos''' són un '''[[wiktionary:ca:any|any]]''' 10 '''anys''' són una '''[[wiktionary:ca:dècada|dècada]]''' 100 '''anys''' són un '''[[wiktionary:ca:segle|segle]]''' ==[[wiktionary:ca:Rellotge|rellotge]]== <math>00:00:00 \ </math> Hores:Minuts:Segons *<math>01:00 \ </math> La una en punt *<math>02:00 \ </math> Les dues en punt *<math>03:00 \ </math> Les tres en punt *<math>04:00 \ </math> Les quatre en punt *<math>05:00 \ </math> Les cinc en punt *<math>06:00 \ </math> Les sis en punt *<math>07:00 \ </math> Les set en punt *<math>08:00 \ </math> Les vuit en punt *<math>09:00 \ </math> Les nou en punt *<math>10:00 \ </math> Les deu en punt *<math>11:00 \ </math> Les onze en punt *<math>12:00 \ </math> Les dotze en punt *<math>01:15 \ </math> Un quart de dues *<math>01:30 \ </math> Dos quarts de dues *<math>01:45 \ </math> Tres quarts de dues *<math>05:20 \ </math> Un quart i cinc minuts de sis *<math>09:55 \ </math> Les deu menys cinc *<math>10:40 \ </math> Tres quarts menys cinc minuts d'onze ==Els mesos de l'any== *[[wiktionary:ca:Gener|Gener]] *[[wiktionary:ca:Febrer|Febrer]] *[[wiktionary:ca:Març|Març]] *[[wiktionary:ca:Abril|Abril]] *[[wiktionary:ca:Maig|Maig]] *[[wiktionary:ca:Juny|Juny]] *[[wiktionary:ca:Juliol|Juliol]] *[[wiktionary:ca:Agost|Agost]] *[[wiktionary:ca:Setembre|Setembre]] *[[wiktionary:ca:Octubre|Octubre]] *[[wiktionary:ca:Novembre|Novembre]] *[[wiktionary:ca:Desembre|Desembre]] ==Dates== 1/05/1954: U de maig de mil nou-cents cinquanta quatre 27/09/1981: Vint-i-set de setembre de mil nou-cents vuitanta-u ==Els dies de la setmana== *[[wiktionary:ca:Dilluns|Dilluns]] *[[wiktionary:ca:Dimarts|Dimarts]] *[[wiktionary:ca:Dimecres|Dimecres]] *[[wiktionary:ca:Dijous|Dijous]] *[[wiktionary:ca:Divendres|Divendres]] *[[wiktionary:ca:Dissabte|Dissabte]] *[[wiktionary:ca:Diumenge|Diumenge]] ==Les parts del dia== *[[wiktionary:ca:Matinada|Matinada]] *[[wiktionary:ca:Matí|Matí]] *[[wiktionary:ca:Migdia|Migdia]] *[[wiktionary:ca:Tarda|Tarda]] o Vesprada *[[wiktionary:ca:Vespre|Vespre]] o Horabaixa *[[wiktionary:ca:Nit|Nit]] ==Les estacions de l'any== *[[wiktionary:ca:Hivern|Hivern]] *[[wiktionary:ca:Primavera|Primavera]] *[[wiktionary:ca:Estiu|Estiu]] *[[wiktionary:ca:Tardor|Tardor]] o Primavera d'hivern [[Categoria:Lèxic català]] 1678 3493 2005-11-01T15:57:54Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Modelant una persona simple |anterior=Modelatge de malles |següent=Detallant una persona simple 1 }} =Creant un nou projecte= [[Image:Blender simple person.png|left|thumb|La teva persona simple serà així.]] La primera cosa que aprendrem a fer és modelar una persona. Amb Blender obert, selecciona '''File > New'''. Apareixerà la confirmació "Erase All?". Clica per acceptar. Ara hauries de tenir el cub inicial per defecte. Selecciona el cub amb '''RMB''' ('''CMD'''+'''LMB''' a Mac). Pressiona '''NUM1''' per anar a la visió frontal. Ara et trobes a Object Mode. Pressiona '''TAB''' per entrar a Edit Mode. (recorda que axò serà difícil, però no et desanimis! et sentiràs orgullós quan terminis!) <div style="clear: both;"> </div> =Aprenent sobre Selection (Seleccionar)= [[Image:Blender3D Simple_Person_First_Selection.png|right|frame]] Una vegada en Front View a l'Edit Mode, necesites seleccionar els quatre vèrtexs superiors. Gira la vista una mica amb ('''MMB''' o '''ALT+LMB''') per poder veure els quatre vèrtexs, i assegurat de que "Limit Selection to Visible" (la icona al costar del 3D View) no està seleccionada. Hi ha varies maneres de seleccionar els vèrtexs: 1) Pressiona el '''BKEY''' per activar el que es coneix com a Border Select tool. Quan cliquis i mantinguis '''LMB''' i movis el cursor del ratolí, apareixerà un borde de selecció. Quan deixis anar el botó, els vèrtexs que són a dins seran seleccionats. Pots deseleccionar tots els vèrtexs pressionant '''AKEY'''. 2) Pressiona '''BKEY''' dues vegades per activar la eina Circle Border Select. Un cercle apareixerà al voltant del cursor; pots canviar el tamany del cercle fent rodar '''MMB'''. També pots canviar el tamany del cercle amb les tecles '''+''' i '''-'''. Pots moure el cercle de lloc amb '''LMB'''. En deixar anar aquest botó, seleccionarà els vèrtexs que siguin a dins. El cercle restarà actiu fins pressionar '''RMB''' o '''SPACE'''. 3) A blender també es pot utilitzar un Lasso Select Tool. Manté apretat '''CTRL+LMB''' i dibuixa un cercle al voltant dels vèrtexs que vols seleccionar. Quan alliberis '''LMB''', seleccionarà els vèrtexs que siguin a dins. 4) Pots seleccionar els vèrtexs un a un. Selecciona el primer vèrtex a dalt del cub amb '''RMB''' ('''Cmd'''+'''LMB''' a Mac). Per afegir més vèrtexs, manté pressionat '''SHIFT''' mentre pressiones '''RMB'''. [[Image:Blender3D Vertex-select-mode Button.png|right]] Encara hi ha una altra forma. A la dreta de la capçalera de la teva finestra, pots veure modes de selecció. Clica a "Face select mode" i selecciona la cara superior del cub. Canvia ara a "Vertex select mode" abans de continuar. Com pots veure, els quatre vèrtexs estan ara seleccionats ( això s'anomena "transformació de selecció"). =Aprenent Extrusion (Extrusionar)= [[Image:Blender3D Simple Person Step1.png|right|frame]] Restaura la vista frontal prement '''NUM1'''. Amb els quatre vèrtexs seleccionats, prem '''EKEY'''. S'obrirà un menú. Selecciona '''Region''' (si Blender passa a un estat on només es veuen arestes i vèrtexs, llavors no has seleccionat els quatre vèrtex que formen la cara). Ara mou el ratolí per veure quatre NOUS vèrtexs lligats als quatre vèrtexs que havies seleccionat abans (pots moure'ls a on vulguis i fixar-los al lloc prement '''LMB'''). La '''EKEY''' fa una extrusió dels vèrtexs. Si mai no havies escoltat aquesta paraula, recorda-la, perquè s'utilitza molt al mon del modelatge 3D. Segurament no has extrusionat els quatre vèrtex al lloc adequat per seguir aquest tutorial. Prem '''CTRL+ZKEY''' per desfer la última edició. Hauries de veure el cub original amb els quatre vèrtex seleccionats. Amb els quatre vèrtexs anteriors seleccionats, prem '''EKEY''' una altra vegada. Selecciona '''Region'''. Aquesta vegada, mentre mous els vèrtexs extrusionats, manté pressionat '''CTRL''', i veuràs que només es mouen a certs punts. Això s'anomena '''snapping'''. Els vèrtexs es mouen dins d'una reixa de separació predeterminada. Fixa els vèrtexs de manera que tinguem ara dos cubs del mateix tamany. Els nous vèrtexs extruits haurien d'estar encara seleccionats. Fes un altre cub de la mateixa forma que abans, i repeteix el procés fins que tinguem cinc cubs del tamany formant una columna. Això serà una cama de la nostra persona. <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender3D Simple Person Step2.png|right|frame]] Prem '''AKEY''' per deseleccionar els actuals vèrtexs. Selecciona els dos vèrtexs amunt a la dreta de la cama. Una altra vegada hauràs de rotar una mica la vista amb '''MMB''' ('''Opn'''+'''LMB''' a Mac) per veure tots els vèrtexs. Desprès d'escollir aquests vèrtexs selecciona els dos immediatament a sota. Tornaràs a tenir quatre vèrtexs. Prem '''EKEY''', selecciona '''Region''' i manté pressionat '''CTRL''' per tornar a fer un cub. Torna-ho a fer. Ara tindrem una cama i la connexió amb l'altra cama. <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender3D Simple Person Step3.png|right|frame]] Per crear la cama dreta, prem '''AKEY''' per deseleccionar tots els vèrtexs. Selecciona els quatre vèrtexs que necessitarem extruir cap a baix per crear la cama esquerra. Crea ara tants cubs com sigui necessari per fer que la cama dreta sigui igual a la cama esquerra. <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender3D Simple Person Step4.png|right|frame]] Ara anem al tors! Prem '''AKEY''' per deseleccionar, i vés a una vista frontal prement '''NUM1'''. Selecciona els quatre vèrtexs superiors del cub que connecta les dues cames. Extrusiona cap amunt cinc vegades com hem anat fent. <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender3D Simple Person Step5.png|right|frame]] Anem a fer els braços rectes a dreta i esquerra de moment. Vés a la vista frontal, anul·la la selecció, selecciona els quatre vèrtexs a la esquerra del tors que es troben just a sota dels de dalt de tot. Extrusiona cinc vegades. Fes el braç dret de la mateixa manera. Canvia a mode solid utilitzant '''ZKEY''', i examina que tot sigui correcte. És fàcil crear una cara si faltés cap. Per crear una cara a partir de quatre vèrtexs, selecciona els vèrtexs que vols utilitzar com a límit de la cara i prem '''FKEY'''. També pots utilitzar el menú Mesh a la finestra > Make Edge/Face. <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender 3D-cursor.png|left|The 3D-cursor.]] Ara hem d'afegir un cap. Ja coneixes el 3D cursor. Es pot posar on vulguis amb '''LMB'''. El problema és que resulta difícil de posar exactament on es vol. Clica '''LMB''' a la part de dalt del coll per triar de posar-hi el cursor 3D. Llavors rota la teva vista per veure on ha acabat realment el cursor 3D. Normalment no hi serà on volies que hi fos. Per posar el 3D cursor a una posició, l'has de posar correctament a dues vistes diferents. Vés a la vista frontal amb '''NUM1'''. Utilitza el '''LMB''' per posar el cursor 3D damunt del coll. Llavors prem '''SHIFT+S''' per obrir el menú Snap i selecciona '''Cursor > Grid'''. El cursor es fixarà a la graella. Ara vés a la vista lateral amb '''NUM3'''. Utilitza '''LMB''' per tornar a posar el 3D cursor damunt del coll i torna a fixar-lo a la graella. Ara pots rotar la vista per veure que tenim el cursor fixat amb precisió damunt del coll. Bona feina! <div style="clear: both;"> </div> [[Image:Blender3D Simple Person Step6.png|frame|right]] Ara posarem un cap damunt del coll. Amb el ratolí sobre el 3D Viewport prem '''SPACE'''. Al menú que apareix selecciona '''Add > Isosphere '''. Selecciona dues subdivisions. Ara veuràs una esfera de vèrtexs afegida al model just al punt on vas situar el cursor 3D. * Quan et trobes a Edit Mode, afegir alguna cosa afegirà vèrtexs i cares a l'objecte que estàs editant. Quan et trobes a Object Mode afegir alguna cosa crearà un nou objecte amb vèrtexs i cares separades de la resta. ('''SPACE''' a qualsevol dels dos modes permet afegir isoesferes). Pot-ser trobes que el cap es troba una mica baix. Vés a la vista frontal amb '''NUM1''' i prem '''GKEY''' per moure el cap una mica cap amunt. També pots canviar l'escala amb '''SKEY''' (S de ''Scale'', Escalar). Prem '''ZKEY''' i totes les cares apareixeran amb un material gris, permetent que vegis més o menys com serà la teva persona. '''ZKEY''' i '''SHIFT+ZKEY''' canvien entre diferents modes de dibuix. Molt bé, el modelat és pot millorar bastant. Ara l'afinarem. [[Categoria: Blender 3D: novell a professional]] 1679 3982 2005-12-28T22:04:55Z 83.33.167.21 /* Consonants */ Hi ha catorze lletres a l'alfabet de la Toki Pona: nou consonants ('''j k l m n p s t w'''), i cinc vocals ('''a e i o u'''). ==Consonants== Excepte la '''j''', totes les consonants es pronuncien com qualsevol persona parlant d'un idioma europeu espera. En una taula, exemplificant-ho amb paraules catalanes: {| ! Lletra ! Pronunciada com |- | k | '''k'''ilo |- | l | '''l'''àmina |- | m | '''m'''ón |- | n | '''n'''ino |- | p | '''p'''araula |- | s | '''s'''abata, bra'''ç''', bro'''ss'''a |- | t | '''t'''aula |- | w | '''u''' diftongada: pa'''u''', ta'''u'''la, ping'''ü'''í |- | j | '''i''' diftongada: ax'''i'''oma, a'''i'''gua |} Ja t'hauràs adonat, doncs, que la '''j''' no es pronuncia com la '''j''' catalana. Es pronuncia exactament com la '''y''' castellana. Altres llengües com l'esperanto, l'alemany o el polonès també són així; de tota manera, si mai has estudiat una llengua que fa servir la '''j''' així, assegura't que ho pronuncies sempre tot bé. Si veus una '''j''', imagina't que és una '''i''', o potser encara millor una '''y'''. ==Vocals== Les vocals de Toki Pona són com les vocals del català (tant li fa si són obertes o tancades), el castellà, l'italià o l'Esperanto. O sigui, les típiques '''a e i o u''' tancades. En una taula, amb exemples catalans: {| ! Lletra ! Pronunciada com |- | a | p'''a''' |- | e | t'''e'''mps |- | i | r'''i'''tme |- | o | t'''o'''mb, tamb'''o'''r |- <!-- % Enllaçable --> | u | d'''u'''bte |} ==Pràctica== Perquè puguis practicar la pronunciació, he fet una llista de paraules en Toki Pona. Baixa't la llista i practica dient cada paraula. Llavors, escolta el fitxer d'audio per comparar la teva pronunciació. Hi haurà una pausa de cinc segons entre cada paraula del fitxer d'audio. Bona sort! * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.txt Baixa't la llista de paraules] * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.mp3 Baixa't el fitxer d'àudio] Perquè puguis practicar la comprensió auditiva, he fet un fitxer d'audio de mi mateix (''jan Pije'') tal com pronuncio dotze paraules diferents en Toki Pona. La teva feina és escoltar cada paraula, i llavors escriure-la. Una vegada ho hagis fet, obre el fitxer de text i comprova les teves respostes. Bona sort! * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.mp3 Baixa't el fitxer d'àudio] * [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.txt Baixa't la llista de paraules] Ara que has après l'alfabet, mira't aquest petit dibuix de ''Lament'', un parlant de Toki Pona. Aquest mostra catorze paraules diferents de Toki Pona, cadascuna començant amb una de les lletres de l'alfabet de Toki Pona; hi ha també un dibuix de què representa cada paraula. Clica [lesson2.html aquí] per veure la imatge. Tingues en compte que ''Elena'', la paraula Toki Pona per ''grec'', no és una paraula del diccionari de Toki Pona. S'ha fet servir perquè no hi ha paraules en el diccionari de Toki Pona que comencin per '''e'''. ==Material Avançat== Si ho has fet bé als exercicis de pràctica, llavors has après el material essencial que necessites saber fins ara. Tot i això, encara hi ha coses a aprendre. Si creus que la feina de pronunciació és prou difícil, et recomano que no estudiis el material que hi ha a partir d'ara; tot i això, aquesta informació és important per algú qui realment vol aprendre la Toki Pona, i per tant al final ho hauràs d'acabar llegint. Si la lliçó de pronuncació no ha estat massa difícil, i vols aprendre més, continua llegint: * Totes les paraules oficials de Toki Pona (que són les paraules com ''toki'' o ''pakala'' que es troben en el diccionari Toki Pona - anglès) mai s'escriuen amb cap majúscula . (Sí, fins i tot a començament de frase són totalment en minúscules). * L'únic moment en què s'usen majúscules és amb les paraules no oficials, com els noms de persones, llocs o religions. Per exemple: ** ''jan Kalisija li pona''. (''Kalisija'', el nom d'una persona, és la única paraula amb majúscula en aquesta frase.) ** ''ma Elopa li suli''. (''Europa'' no és una paraula oficial de Toki Pona, i per tant, s'escriu amb majúscula.) * Degut a que la Toki Pona té tan poques consonants, el so exacte que es pronuncia pot ser força lliure i flexible. Apart de les pronuncacions que has après abans en aquesta mateixa lliçó, aquí hi ha una petita llista d'algunes de les altres pronunciacions que algunes consonants poden tenir: {| ! Lletra ! Pronunciada |- | p | '''b'''ona |- | t | '''d'''it |- | k | '''g'''at |- | s | ca'''s'''a, '''z'''ero |} * Les síl·labes en Toki Pona segueixen aquest patró: consonant + vocal + '''n''' opcional. ** La consonant pot no ser imprescindible si parlem de la síl·laba inicial de la paraula (per exemple, no hi ha consonant inicial a ''ali'' o a ''unpa''). ** La '''n''' final no es pot fer servir si la pròxima síl·laba comença amb '''m''' o amb '''n'''. ** Hi ha quatre combinacions que no són permeses, degut a la seva dificultat tant escoltant com pronunciant-les. Aquestes són: ''ji'', ''ti'', ''wo'', i ''wu''. * La tònica sempre és la primera síl·laba. ---- <Anterior: [[Toki pona|Índex de matèries]] | Següent: [[Toki pona/Lliçó 02: Frases bàsiques|Lliçó 02: Frases bàsiques]]> 1680 3292 2005-09-30T15:56:25Z Mithridates 29 [[Ido]] ---- == Ser == *jo sóc = me esas *tu ets = tu esas *ell és = el esas *nos som = ni esas *vos sou = vu esas *ells són = li esas == Anar == *jo vaig = me iras *tu vas = tu iras *ell va = el iras *nos anem = ni iras *vos aneu = vu iras *ells van = li iras 1682 3305 2005-10-03T07:08:37Z ArinArin 17 +navegació ==Vocabulari== ===Noms=== {| | ''jan'' | algú, persona |- | ''mi'' | jo |- | ''moku'' | menjar |- | ''sina'' | tu |- | ''suno'' | sol |- | ''telo'' | aigua, líquid |} ===Verbs=== {| | ''moku'' | menjar |- | ''pona'' | bo, simple; arreglar |- | ''suli'' | gran, alt, llarg, important |} ===Paraules gramaticals=== {| | ''li'' | separa un subjecte de tercera persona del seu verb (aclarat a la lliçó) <!-- *** enllaçable --> |} ==Lliçó== ===Frases amb ''mi'' o ''sina'' com a subjecte=== Bé, un dels principis que hauràs d'aprendre de Toki Pona és que no existeix cap forma del verb ''ser'' tal com el fem servir en català, ni en present ni en futur ni en passat. I també, al contrari que en català, estem obligats a escriure sempre el subjecte. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi pona'' | Jo (sóc) bo |- | ''sina suli'' | Tu (ets) gran/important |} Simplement escriu ''mi'' o ''sina'', i llavors completa la frase amb un verb o un adjectiu. Aquestes són les frases més simples en Toki Pona, però ja t'has trobat una cosa a la que probablement no estàs acostumat: totes les paraules com ''és'', ''són'', ''seran'', ''era'', .... Digue'ls adéu! Tot i que això et pot semblar estrany, és més de fet més simple, si hi penses. Hi ha altres llengües que no tenen forma del verb ''ser'', així que tampoc pensis que no escriure aquest verb és un fet molt estrany. Només et farà falta una mica de pràctica per acostumar-te a la idea. <!-- *** Falta explicar la falta d'article --> ===L'ambigüitat de la Toki Pona=== Bé, ara ve un altre concepte que potser et sorprendrà. Has observat que vàries paraules del vocabulari tenen múltiples significats? Per exemple, ''suli'' pot voler dir ''llarg''... o ''gran''... o ''important''. Per ara, et deus preguntar, `Què està passant? Com pot una paraula tenir tants significats?' Bé, benvingut al món de Toki Pona! La veritat és que hi ha moltes paraules que són així en Toki Pona. Donat que la llengua té tan poc vocabulari i aquest és tan bàsic, l'ambigüitat és inevitable. Tot i això, aquesta poca precisió no és necessariament una mala cosa: Degut a ella, un parlant de Toki Pona està forçat a centrar-se en l'aspecte més bàsic i inalterat de les coses, en comptes de fixar-se en molts detallets. Un altre sentit en el que la Toki Pona és ambigua és que no pot especificar si una paraula és singular (només hi ha una cosa) o plural (hi ha més d'una cosa). Per exemple, ''jan'' pot significar tan ''persona'' com ''gent''. Si has decidit que la Toki Pona és massa arbitrària i que no tenir plurals és ja inacceptable, tranquilitza't. La Toki Pona no és l'única llengua que no especifica si un nom és plural o no. El japonès, per exemple, fa el mateix. Així, si ara aprens aquest concepte en Toki Pona, si mai aprens noves llengües que l'utilitzen, hi tindràs facilitat. Això és un bon punt de vista, no? ===El verb=== I ara estudiarem una altra cosa que segurament també et semblarà estranya. Observa aquests exemples: {| border=1 |+Exemple | ''mi moku'' | Jo menjo / Jo sóc menjar |- | ''sina pona'' | Tu ets bo / Tu arregles |} De nou, pots apreciar l'ambigüitat de la toki Pona. Degut a que la Toki Pona no té el verb ''ser'', el significat exacte es perd. ''moku'' en aquesta frase podria ser un verb, o podria ser un nom; igualment com ''pona'' podria ser un adjectiu, o podria ser un verb. En situacions com aquestes, qui interpreta ha de basar-se en el contexte. Després de tot, cada quan sents la frase `''Jo sóc menjar'''? Espero que no gaire sovint! Pots estar prou segur que ''mi moku'' vol dir ''Estic menjant''. Per frases com ''sina pona'', hi ha una altra manera que et permet especificar què vols dir, però això ho aprendràs a la pròxima lliçó. ===La falta de temps verbal=== Els verbs en Toki Pona no tenen temps verbal. {| border=1 |+Exemple | ''mi pona'' | Sóc bo / Era bo / Seré bo |} Aquest és un altre exemple de la poca precissió de la Toki Pona. Si especificar és absolutament necessari, hi ha maneres de dir que alguna cosa ha passat al passat, al present, o al futur, però queda força abans no ho aprenguis. ===Frases sense ''mi'' o ''sina'' al subjecte=== Ja hem mirat les frases de ''mi'' o ''sina'', que són les més fàcils possibles en Toki Pona. Per frases que no fan servir ''mi'' o ''sina'' de subjecte, hi ha una menudesa que hauràs d'aprendre. No és massa complexe; simplement et caldrà pràctica per recordar-ne el seu ús. Observa com s'usa ''li'': {| border=1 |+Exemple | ''telo li pona'' | (L')aigua (és) bona |- | ''suno li suli'' | (El) sol (és) gran |- | ''moku li pona'' | Menjar (és) bo / (El) menjar (és) bo |} ''li'' és una paraula gramatical que separa el subjecte del seu verb. Recorda: només es fa servir quan el subjecte no és ni ''mi'' ni ''sina''. Tot i que ''li'' sembla inútil ara, mentre vagis aprenent Toki Pona veuràs que algunes frases podrien ser molt confuses si ''li'' no hi fos. Així doncs, prova de practicar-lo tant com en tinguis oportunitat, fins que t'hi acostumis. ==Pràctica== A partir d'ara, a cada lliçó trobaràs exercicis de traducció com aquests. Recorda que per a comprovar les respostes només cal que seleccionis les franjes negres corresponents. Potser algunes solucions són literalment diferents a les que has pensat; has de corregir-te les errades amb sentit comú, ja que mai hi ha una traducció única i precisa d'una llengua a una altra. Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # La gent és bona. <span style=background:black>jan li pona.</span> # Estic menjant. <span style=background:black>mi moku.</span> # Ets alt. <span style=background:black>sina suli.</span> # L'aigua és simple. <span style=background:black>telo li pona.</span> # El llac és gran. <span style=background:black>telo li suli.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # suno li suli. <span style=background:black>El sol és gran.</span> # mi suli. <span style=background:black>Sóc important / Estic gras</span> # jan li moku. <span style=background:black>Algú menja</span> ---- <Anterior: [[Toki pona/Lliçó 01: Pronunciació|Lliçó 01: Pronunciació]] | Següent: [[Toki pona/Lliçó 03: Complement directe|Lliçó 03: Complement directe]]> 1683 3306 2005-10-03T07:12:17Z ArinArin 17 /* Pràctica */ solucions exercicis == Vocabulari == === Noms === {| | ''ilo'' | eina, dispositiu, màquina |- | ''kili'' | qualsevol fruita o vegetal |- | ''ni'' | aquest, aquell |- | ''ona'' | ell, ella, això, allò |- | ''pipi'' | insecte, aranya, escarabat |- | ''ma'' | nació, país, regió, terra, terreny, paisatge |- | ''ijo'' | alguna cosa, qualsevol cosa, cosa |} === Verbs === {| | ''jo'' | tenir; propietat, possessió |- | ''lukin'' | veure, mirar; visió, vista |- | ''pakala'' | espatllar, destruir; accident |- | ''unpa'' | fer sexe amb; sexe; sexual |- | ''wile'' | voler, necessitar, haver de; desitjar |} === Paraules gramaticals === {| | ''e'' | introdueix el complement directe (aclarat a la lliçó) <!-- *** enllaçable --> |} == Lliçó == === Complements directes utilitzant ''e'' === Lliçó anterior hem vist com les frases com ''mi moku'' podrien tenir dos grans significats: ''Estic menjant'' o ''Sóc menjar''. En aquestes situacions, ens hem de basar molt amb el contexte. Tot i això, hi ha una manera d'especificar que vols dir ''Estic menjant'' i no ''Soc menjar''. Observa: {| border=1 |+Exemple | ''mi moku e kili.'' | Menjo fruita. |- | ''ona li lukin e pipi.'' | Ell està mirant l'escarabat. |} El que rep l'acció és el ''complement directe'', i en Toki Pona, separem el verb del complement directe amb ''e'', de manera que no hi ha confusió. A la tercera lliçó també hem discutit com ''sina pona'', com ''mi moku'' tenia dos possibles significats: ''Tu ets bo'' o bé ''Tu estàs arreglant''. Normalment, voldria dir ''Tu ets bo'' simplement perquè ningú diu ''Estic arreglant'' sense dir què és el que estan arreglant. Amb ''e'', ara pots especificar: {| border=1 |+Exemple | ''ona li pona e ilo.'' | Ella està arreglant la màquina. |- | ''mi pona e ijo.'' | Estic arreglant alguna cosa. |} Si has tingut la oportunitat d'estudiar un idioma com el llatí, l'alemany o l'esperanto, el complement directe no t'hauria de ser difícil. Si no, prova de practicar-ne el seu ús (I no oblidis de continuar practicant el ''li''). Quan sàpigues una mica més de Toki Pona, veuràs perquè ''e'' és necessari. === Complements directes utilitzant ''e'' amb ''wile'' === Si et fa falta dir que vols fer alguna cosa, segueix aquest exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile lukin e ma.'' | Vull veure el país. |- | ''mi wile pakala e sina.'' | T'he de destruir. |} Com pots veure, ''e'' no apareix fins després de l'infinitiu en aquestes dues frases, en comptes d'abans d'ell. Algunes persones han dit, erròniament, coses com ''mi wile '''e''' pakala e sina'', així que ara ja saps com evitar aquest error. === Frases compostes === Hi ha dues maneres de fer una frase composta en Toki Pona; una manera comporta utilitzar ''li'', i l'altra comporta utilitzar ''e''. Donat que ja has estudiat totes dues paraules, ara mostrarem com utilitzar-les per fer frases compostes. Observa: {| border=1 |+Exemple ''pipi li lukin li unpa.'' |} Aquesta podria ser traduïda com ''L'insecte mira i fa sexe''. Afegint ''li'' abans de cada verb, pots mostrar com el subjecte, que en aquest cas és ''pipi'', fa més d'una cosa. {| border=1 |+Exemple ''mi moku li pakala.'' |} Això diu ''Menjo i destrueixo''. Mentre que ''li'' encara s'omet abans de ''moku'' perquè el subjecte de la frase és ''mi'' (Torna't a mirar l'anterior lliçó si has oblidat aquesta regla), nosaltres sí l'utilitzem abans del segon verb, ''pakala''. Si no hi hagués el ''li'', la frase seria caòtica i confusa. Les frases compostes amb ''sina'' segueixen el mateix patró. Un altre tipus de frases compostes és usat quan hi ha vàris objectes directes del mateix verb, com al següent exemple: {| border=1 |+Exemple ''mi moku e kili e telo.'' |} Això diu ''Menjo/bec fruita i aigua''. ''e'' es fa servir vàries vegades perquè tant ''kili'' com ''telo'' són objectes directes, i per tant ''e'' les ha de precedir. Aquí hi ha un altre exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile lukin e ma e suno.'' | Vull veure el país i el sol. |} Ostres! Aquesta lliçó ha estat una mica confusa. Potser vols prendre't el teu temps per rellegir tot el que s'ha dit fins aquí. Quan creguis que estàs preparat, prova aquests exercicis de pràctica: == Pràctica == Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # Tinc una eina. <span style=background:black>mi jo e ilo.</span> # Ella menja fruita. <span style=background:black>ona li moku e kili.</span> # Alguna cosa m'està mirant. <span style=background:black>ijo li lukin e mi.</span> # Ell vol aixafar l'aranya. <span style=background:black>ona li wile pakala e pipi.</span> # La pera és un menjar i és bona. <span style=background:black>kili li moku li pona.</span> # L'escarabat té set (imagina que vols dir ''l'escarabat vol beure aigua'') <span style=background:black>pipi li wile moku e telo.</span> . I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''mi lukin e ni.'' <span style=background:black>Estic mirant allò.</span> # ''mi wile unpa e ona.'' <span style=background:black>Vull fer sexe amb ell/ella</span> # ''jan li wile jo e ma.'' <span style=background:black>La gent vol posseir el país.</span> # ''mi jan li suli.'' <span style=background:black>Sóc algú i sóc important</span> ---- <Anterior: [[Toki pona/Lliçó 02: Frases bàsiques|Lliçó 02: Frases bàsiques]] # Següent: [[Toki pona/Lliçó 04: Adjectius, noms compostos i adverbis|Lliçó 02: Lliçó 04: Adjectius, noms compostos i adverbis]]> 1686 3377 2005-10-16T14:19:04Z Arturo Reina 11 Alemany: Lliçó principiants 2 moved to Alemany/Lliçó principiants 2 Vikialemany 1687 3323 2005-10-04T09:48:57Z ArinArin 17 /* Pràctica */ franges negres == Vocabulari == {| | ''ike'' | dolent, endimoniat, complicat |- | ''jaki'' | brut, fastigós; brossa |- | ''lawa'' | principal, líder; cap; liderar |- | ''len'' | vestit, peça de vestir |- | ''lili'' | petit |- | ''mute'' | vàris, molts |- | ''nasa'' | boig, estúpid, incoherent, estrany |- | ''seli'' | calent, calorós |- | ''sewi'' | alt, superior; cel |- | ''tomo'' | casa, edifici |- | ''utala'' | guerra, batalla; combatre |} == Lliçó == === Adjectius i noms compostos === Com ja deus saber, la Toki Pona té un vocabulari molt mínim. Com menys paraules hi ha, és clar, més fàcil és aprendre. Però, conseqüentment, en la llengua moltes paraules no existeixen. Per exemple, no hi ha cap paraula que vulgui dir ''amic''. Tampoc hi ha paraules per ''soldat'', ''cotxe'', o ''sabata''. Per tant, sovint s'han de combinar vàries paraules per aconseguir el que necessita només una paraula en català. Per exemple, aquí hi ha com dir ''amic'' en Toki Pona: {| border=1 |+Exemple |''jan + pona = jan pona'' |} ''jan pona'' en català literalment significa ''persona bona''. Donat al tan mínim vocabulari, doncs, també significa ''amic''. Tal com has observat, l'adjectiu (que era ''pona'' en l'anterior exemple) va després del nom, com normalment en català (al contrari que l'anglès). Sovint, si estudiem l'anglès com al llengua estrangera, tindrem tendència a col·locar els adjectius davant del nom. Les llengües estrangeres es mesclen amb facilitat mentre les estem aprenent. Apart dels adjectius com ''pona'', molts dels verbs es fan servir sovint com a adjectius: {| border=1 |+Exemple | ''jan'' | persona |- | ''pakala'' | ferir |- | ''jan pakala'' | persona ferida, víctima, etc. |} {| border=1 |+Exemple | ''ilo'' | eina |- | ''moku'' | menjar |- | ''ilo moku'' | eina de menjar, com per exemple forquilla o cullera |} Pots afegir més d'un adjectiu a un nom per aconseguir el significat desitjat: {| border=1 |+Exemple | ''jan'' | persona |- | ''jan utala'' | soldat |- | ''jan utala pona'' | un bon soldat |- | ''jan utala pona mute'' | molts bons soldats |- | ''jan utala pona ni'' | aquest bon soldat |} Com hauràs vist, ''ni'' i ''mute'' són al final de la frase. Això passa quasi sempre. La raó per això és que les frases es construeixen tal com les vas dient, i els adjectius han de ser col·locats en un ordre lògic, organitzat. Per exemple, observa la diferència entre les següents dues frases: {| border=1 |+Exemple | ''jan utala pona'' | un bon soldat |- | ''jan pona utala'' | l'amic que lluita |} Ara venen algunes combinacions d'adjectius fent servir paraules que ja has après i que són prou típiques. Intenta comprendre'n els significats literals: {| border=1 |+Exemple | ''ike lukin'' | lleig |- | ''jan ike'' | enemic |- | ''jan lawa'' | líder |- | ''jan lili'' | nen |- | ''jan sewi'' | déu |- | ''jan suli'' | adult |- | ''jan unpa'' | amant, prostituta |- | ''ma telo'' | fang, aiguamoll |- | ''ma tomo'' | ciutat |- | ''mi mute'' | nosaltres |- | ''ona mute'' | ells |- <!-- Comentari sobre "ona ali" --> | ''pona lukin'' | maco, atractiu |- | ''telo nasa'' | alcohol |- | ''tomo telo'' | lavabo |} <!-- Comentari sobre ike lukin i pona lukin (us amb 'pi' o amb 'li' només) --> Hi ha una llista molt més llarga amb totes les típiques combinacions de noms que usem en Toki Pona. Tot i això, la llista no ha estat pensada per a aquest curs, i moltes de les combinacions fan servir paraules que encara no has après. Pots mirar la llista [http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html aquí]; recorda que existeix i mira-la de tant en tant mentre vagis aprenent paraules. === Possessius === Per dir ''meu'' i ''teu'', es fan servir els pronoms utilitzant-los com qualsevol altre adjectiu: {| border=1 |+Exemple | ''tomo mi'' | la meva casa |- | ''ma sina'' | el teu país |- | ''telo ona'' | la seva aigua |} Altres paraules es fan servir igual: {| border=1 |+Exemple | ''len jan'' | la roba d'algú |- | ''seli suno'' | la calor del sol |} === Adverbis === Sé que ja hem explicat molts aspectes difícils en aquesta lliçó. Per sort, els adverbis en Toki Pona haurien de ser molt simples per tu, així que aguanta uns minuts més, i haurem acabat. Pels adverbis en Toki pona, l'adverbi simplement segueix el verb que modifica. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi lawa pona e jan.'' | Vaig liderar bé a la gent. |- | ''mi utala ike.'' | Vaig lluitar malament. |- | ''sina lukin sewi e suno.'' | Mires el sol cap enlaire. |- | ''ona li wile mute e ni.'' | Ell vol molt allò. |- | ''mi mute li lukin lili e ona.'' | Quasi no el vam veure. |} == Pràctica == Primer, a veure si pots llegir bé el següent poema. Saps totes les paraules i els conceptes, hauries de poder-lo entendre. Llavors, comprova la teva traducció per cada línia del poema. Aquí el tens: <center> ''mi jo e kili.''<br> ''ona li pona li lili.''<br> ''mi moku lili e kili lili.''<br> </center> <br> <center>Traducció<br> <span style=background:black>Tinc una fruita</span><br> <span style=background:black>És bona i petita</span><br> <span style=background:black>Mossego una mica la fruita petita</span><br> </center> Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # El líder va beure aigua bruta. <span style=background:black>jan lawa li moku e telo jaki.</span> # Necessito una forquilla. <span style=background:black>mi wile e ilo moku.</span> # Un enemic els ataca. <span style=background:black>jan ike li utala e ona mute.</span> # Aquella mala persona té roba estranya. <span style=background:black>jan ike ni li jo e len nasa.</span> # Vam beure molt de vodka. <span style=background:black>mi mute li moku e telo nasa mute.</span> # Els nens miren els adults. <span style=background:black>jan lili li lukin e jan suli.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''mi lukin sewi e tomo suli.'' <span style=background:black>Miro enlaire cap al gran edifici.</span> # ''seli suno li seli e tomo mi.'' <span style=background:black>La calor del sol escalfa casa meva.</span> # ''jan lili li wile e telo kili.'' <span style=background:black>La mainada volen suc de fruita.</span> # ''ona mute li nasa e jan suli.'' <span style=background:black>Ells van fer tornar bojos els adults.</span> ---- <Anterior: [[Toki pona/Lliçó 03: Complement directe|Lliçó 03: Complement directe]] | Següent: [[Toki pona/Lliçó 05: Preposicions (I): lon, kepeken, i tawa|Lliçó 05: Preposicions (I): lon, kepeken, i tawa]]> 1689 3494 2005-11-01T16:00:04Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Detallant una persona simple 1 |anterior=Modelant una persona simple |següent=Detallant una persona simple 2 }} Aquest tutorial utilitza el model de persona simple del tutorial previ. Si no l'has fet, necessitaràs fer-lo abans. Si el teu model no apareix sòlid, llavors es troba dibuixat en mode Wireframe. Per aquest tutorial utilitzarem la visió en sòlid. Prem '''ZKEY''' per veure el model en mode sòlid. ==Superfícies== [[Image:Blender3D_editing_panel_button.png|right|The Editing Panel Button can be clicked to display the edit buttons]] Ja hauries de trobar-te en Edit Mode. Si no hi ets, amb la persona simple seleccionada, prem '''TAB''' per ficar-te al Edit Mode. (Per cert, utilitza '''RMB''' per seleccionar el cos o el cap.) A la finestra Buttons, troba el panell Editing (tal com es mostra a la dreta) i clica'l (o prem '''F9'''). A Macintosh OS X, utilitza la tecla "Apple" F9 per evitar posar en marxa els efectes de Exposar finestra. [[Image:Blender3D_subsurf_buttons.png|right|Els botons Subsurf(Subsuperfície)]] Ara hauries de ser capaç de veure els botons Subsurf (Subsuperfície) a la finestra "Mesh", tal com es mostra a la dreta. Clica el botó "Sub Surf". Hauries de veure els canvis immediatament. Que ha passat? Cada cara ha sigut dividida en quatre cares més petites que s'han xamflanat progressivament, la qual cosa ha fet que les arestes del model es suavitzin. Clica el botó "Subdiv" i canvia el valor a '2'. El model canviarà una altra vegada perquè cada cara original ara es divideix en 16 cares. Si canvies a 3 es dividirà en 64 cares, però no ho facis si no tens un ordinador prou potent. Has vist l'altre botó amb un nombre al damunt? Controla quantes subdivisions es faran quan es renderitzi, mentre que el valor que hem canviat ara controla les subdivisions mentre treballem dins Blender. Abans de continuar, fica un valor de 2 a les primeres subdivisions, i 3 per les subdivisions de renderització. Una manera fàcil de fer-ho és deixar pressionat '''LMB''' i moure el ratolí a dreta o esquerra per damunt del nombre. Amb el botó subsurf hi ha un altre botó anomenat "Optimal". Clica el botó i veuràs que els vértexs i les arestes es dibuixen a on es troba la subsuperfície. * Fixa't que aquests dos botons, "Subdiv" i "Optimal", igual que els altres buttons alineats del mateix color, es poden activar o desactivar. Els seus efectes poden ser desfets en qualsevol moment simplement clicant en ells però no poden ser desfets amb l'ordre undo ==Suavitzar Superfícies== [[Image:Simple_person.png|right|thumb|La teva persona suavitzada.]] Sub superfícies fa una bona feina suavitzant objectes i creant bones superfícies corbades. Tot i així, les subsuperfícies no fan el model completament suau. Sempre hi ha un cert escalonament. Al Edit Mode, prem '''AKEY''' una o dues vegades, de manera que tots els vèrtexs estiguin seleccionats. Troba el botó que diu "Set Smooth" (el botó de damunt a la dreta dins de la finestra "Links and Materials") i clica'l. Veuràs com Blender suavitza les arestes. Ara clica el botó "Set Solid". Veuràs com la persona simple torna al rederitzat solid. Com que es veu millor suavitzat, clica "Set Smooth" una altra vegada. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1690 3336 2005-10-14T10:11:22Z ArinArin 17 creada i retocs pràctiques == Vocabulari == {| | ''kama'' | venir, esdevenir, causar |- | ''kepeken'' | utilitzar; amb, utilitzant |- | ''kiwen'' | pedra, roca; dur com una roca |- | ''kon'' | aire, atmosfera, esperit, vent |- | ''lon'' | estar en/a/sobre, existir; en, a, sobre |- | ''pana'' | donar, enviar, alliberar, emetre |- | ''poki'' | contenidor, pot, vidre, copa, caixa, etc. |- | ''toki'' | llengua; parlar, dir |- | ''tawa'' | anar a, moure; a, per a |} == Lliçó == === lon === ''lon'', com ''tawa'' i ''kepeken'', poden ser usats tant com a verb com a preposició. Estudia aquests exemples: {| border=1 |+Exemple | ''mi lon tomo.'' | Estic a la casa. |- | ''mi moku lon tomo.'' | Menjo a la casa. |} En el primer exemple, ''lon'' és el verb de la frase; en el segon, aquest és una preposició. Interessant, eh? Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''suno li lon sewi.'' | El sol està al cel. |- | ''mi telo e mi lon tomo telo.'' | Em banyo en el bany. |- <!-- Algun comentari sobre tomo telo? --> | ''kili li lon poki.'' | La fruita és a la cistella. |} ==== Utilitzar ''lon'' amb ''wile'' ==== Degut a que ''lon'' pot ser utilitzat o com a preposició o com a verb, el significat de la frase pot ser una mica confús quan s'utilitza amb ''wile''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile lon tomo.'' | Vull ser a casa / Vull en una casa. |} La frase en Toki Pona té dues possibles traduccions. La primera traducció diu que el parlant desitja ser a casa. La segona traducció diu que el parlant vol fer alguna cosa (tot i que ell no diu què vol fer) en una casa. És millor dividir aquesta frase per evitar confusió: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile e ni: mi lon tomo.'' | Vull això: jo sóc a casa. |} La Toki Pona sovint fa servir aquest truc ''e ni:'' per ensortir-se'n sense utilitzar el ''que'' (o algun altre relatiu) utilitzat en frases com: ''M'has dit que estàs menjant.'' Aquesta frase seria traduïda com ''sina toki e ni tawa mi: sina moku.'' Aquest patró és molt típic en Toki Pona i el veuràs cada cop més sovint en aquestes lliçons. ==== Utilitzant ''lon'' com a verb d'acció ==== El que ara aprendràs és un detallet de poca importància, i que es fa servir rarament en Toki Pona. També farem servir una mica de vocabulari que encara no hem après. A menys que estiguis molt interessat, segurament hauries de saltar-te aquesta secció i llegir-la més tard si vols, ja que aquesta "feature" no és per res gaire important. <!-- *** --> ... Així que encara ets aquí? Bé! Primer, hem d'ensenyar dues paraules de nou vocabulari: ''lape'' (''dormir, son'') i ''pini'' (''aturar, final''). Aquestes paraules s'ensenyaran amb pròximes lliçons, així que no fa falta que les memoritzis ara si no vols, però són necessaries pel que ara aprendràs. Amb aquest nou vocabulari, pots parlar sobre despertar algú: {| border=1 |+Exemple | ''mi pini e lape sina.'' | He acabat el teu dormir. T'he despertat. |} Això és força fàcil. Però també pots expressar-ho utilitzant ''lon'': {| border=1 |+Exemple | ''mi lon e sina.'' | T'he fet adonar de la realitat. T'he forçat estar |- present i alerta. |} Fixa't, però, que no podries dir ''sina lon e mi'' (''M'has despertat''). La persona que estava dormint estava en la seva pròpia existència privada del ''dormir''. Quan s'ha despertat, ell no sentiria que ha estat dut a la realitat ja que, segons ell, el ''dormir'' era la realitat. Ell ha estat simplement mogut d'una existència cap a una altra. ''mi lon e sina'' només funciona perquè, segons qui desperta, sembla com si el que dorm no està present a la realitat d'aquest que desperta; el que dorm està absent, i per tant despertar-lo el torna a la realitat. Captes el sentit? Si no ho has entès massa bé, no et preocupis. És una petita diversió inclosa per a qui li interessi. Per a la majoria de situacions, és millor utilitzar la frase de ''pini e lape''. === ''kepeken'' === Aquesta no és massa difícil. De fet és més fàcil que ''lon'' perquè es fa servir ''e'' després d'ella tal com has estat fent amb altres verbs. {| border=1 |+Exemple | ''mi kepeken e ilo.'' | Estic fent servir eines. |- | ''sina wile kepeken e ilo.'' | Has de fer servir les eines. |- | ''mi kepeken e poki mi.'' | Estic fent servir aquest got. |} I ''kepeken'' també es pot fer servir com a preposició. {| border=1 |+Exemple | ''mi moku kepeken ilo moku.'' | Menjo fent servir una forquilla. |- | | (o qualsevol tipus d'útil de menjar) |- | ''mi lukin kepeken ilo suno.'' | Miro utilitzant una llanterna. |- | | (''ilo suno'' = eina de llum, per tant llanterna). |} === tawa === ==== Utilitzar ''tawa'' com a verb ==== Esperem que hagis entès ''lon'' bé, ja que ''tawa'' és similar. Igual que ''lon'', ''tawa'' no té una ''e'' després d'ella. {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa tomo mi.'' | Me'n vaig a casa. |- | ''ona mute li tawa utala.'' | Se'n van a la guerra. |- | ''sina wile tawa telo suni.'' | Vols anar a l'oceà. |- | ''ona li tawa sewi kiwen.'' | Ella va a sobre la roca. |- | | (Fixa't que ''sewi'' actua de nom. Més literal, seria: |- | | Ella va al capdamunt de la roca) |} La raó per la qual ''lon'' i ''tawa'' no tenen una ''e'' després d'ells és que no hi ha objecte. Per exemple, a la frase ''Me'n vaig a casa meva'', el parlant simplement se'n va a casa. Ell no ha fet res a la seva casa, simplement va cap a ella. Si ell hagués cremat la casa, o hagués intentat de fer -li alguna cosa, o afectar-la d'alguna manera, llavors la ''e'' podria venir després del verb. Així doncs, en aquests casos no usem ''e''. ==== Utilitzar ''tawa'' per voler dir ''a/cap a'' ==== Tal com he dit fa un moment, ''tawa'' es fa servir sovint com a preposició. {| border=1 |+Exemple | ''mi toki tawa sina.'' | Et parlo a tu. |- | ''ona li lawa e jan tawa ma pona.'' | Va liderar la gent cap a bona terra. |- | ''ona li kama tawa ma mi.'' | Vé cap al meu país. |} Aquest també és un bon moment per parlar sobre com dir que t'agraden certes coses. En Toki Pona, per dir que t'agrada alguna cosa, tenim un patró, i el patró fa servir ''tawa'' com a preposició: {| border=1 |+Exemple | ''ni li pona tawa mi.'' | Això m'és bo (en altres paraules, m'agrada això). |} I per dir que no t'agrada alguna cosa, canvia el ''pona'' per ''ike''. {| border=1 |+Exemple | ''ni li ike tawa mi.'' | Això m'és dolent. No m'agrada això. |} Aquí hi ha altres exemples: {| border=1 |+Exemple | ''kili li pona tawa mi.'' | M'agrada la fruita. |- | ''toki li pona tawa mi.'' | M'agrada parlar / M'agraden els idiomes. |- | ''tomo li ike tawa mi.'' | No m'agraden els edificis. |- | ''telo suli li ike tawa mi.'' | No m'agrada l'oceà. |} Recorda que la ''e'' només pot venir després del verb de la frase. Toki Pona no fa servir clàusules. <!-- Com? --> Així, per exemple, si volguéssis dir ''Vull mirar el paisatge'', no podries dir-ho així: ''lukin e ma li pona tawa mi''. És millor separar-ho en dues frases: {| border=1 |+Exemple | ''mi lukin e ma. ni li pona tawa mi.'' | Miro el paisatge. Això m'és bo. |} Evidentment, podries escollir dir aquesta mateixa frase fent servir altres tècniques apreses en l'anterior capítol: {| border=1 |+Exemple | ''ma li pona lukin.'' | El paisatge és bo visualment. M'agrada el paisatge. |} ==== Utilitzar ''tawa'' per voler dir ''per a'' ==== Bé, ''tawa'' vol dir essencialment ''anar a'' o simplement ''a/cap a'', no? No exactament. També pot voler dir ''per a'', com en aquesta frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi pona e tomo tawa jan pakala.'' | He arreglat la casa per a invàlids. <!-- Subrallar --> |} Malauradament, el truc de fer que ''tawa'' tingui aquests dos significats té les seves pegues. Continua llegint per saber perquè. ==== Utilitzar ''tawa'' com a adjectiu ==== Ja saps com algunes paraules en Toki Pona poden ser utilitzades com a noms, verbs, o adjectius, depenent del context. Bé, ''tawa'' igual. ''tawa'' es fa servir com a adjectiu per fer la frase que utilitzem per ''cotxe''. {| border=1 |+Exemple | ''tomo tawa'' | cotxe (literalment, ''construcció que es mou'') |- | ''tomo tawa telo'' | vaixell, barca |- | ''tomo tawa kon'' | avió, helicòpter |} ==== Ambigüitat de ''tawa'' ==== Vull que pensis una mica sobre la següent frase abans de continuar. Mira si pots trobar-hi diferents significats: {| border=1 |+Exemple ''mi pana e tomo tawa sina'' |} Bé. Si ''tawa'' s'utilitza com a adjectiu, llavors la frase diu ''Dono el teu cotxe''. Si es fa servir com a preposició, per això, pot voler dir ''Et dono la casa''. Així doncs, com en discerneixes la diferència? No pots! (Inserir un somriure endimoniat i burleta). Aquest és un dels problemes inherents en la Toki Pona que no hi ha manera d'evitar. ==== ''tawa'' com a verb d'acció ==== Només hi ha una cosa més per aprendre sobre ''tawa'' (Uf!). Recordes com he dit que ''tawa'' no té una ''e'' després d'ell perquè no es fa res a cap objecte? Bé, això és cert, però ''tawa'' pot tenir objectes, com aquests: {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa e kiwen.'' | Estic movent la pedra. |- | ''ona li tawa e len mi.'' | Ella ha mogut la meva roba. |} ''tawa'' pot ser usat com a verb d'acció en aquestes situacions perquè hi ha un objecte. Alguna cosa ha fet una acció sobre una altra; aquest no era el cas de ''tawa'' en les anteriors frases d'exemple. === ''kama'' === Ja hem parlat una mica d'aquesta paraula, però és força freqüent, i per tant ens l'hem de mirar de més a prop. Primer, es fa servir amb ''tawa'', així: {| border=1 |+Exemple | ''ona li kama tawa tomo mi.'' | Va venir a casa meva. |} També es pot fer servir com a verb d'acció. Significa ''causar'' o ''ocasionar'': {| border=1 |+Exemple | ''mi kama e pakala.'' | He causat un accident. |- | ''sina kama e ni: mi wile moku.'' | Has causat això: vull menjar. M'has fet venir gana. Fixa't que no podies haver dit ''sina kama e mi wile moku''. La Toki pona no té clàusules; <!-- Com? --> les peces de frases no es poden ajuntar així. Si mai dubtes, el millor és simplement separar una frase en dues. |} També pot ser usat amb infinitius per a provocar un efecte ''progressiu''. Un dels infinitius utilitzats més comuns és ''jo'', així que ara mostrarem com funciona. Quan dius ''kama jo'', vol dir ''aconseguir, obtenir''. {| border=1 |+Exemple | ''mi kama jo e telo.'' | He obtingut aigua. |} Curiós, eh? ''kama'' és una paraula molt flexible. == Pràctica == Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # He arreglat la llanterna utilitzant una eina petita. <span style=background:black>mi pona e ilo suno kepeken ilo lili.</span> # M'agrada la Toki Pona. <span style=background:black>toki pona li pona tawa mi.</span> # Els hem donat menjar. <span style=background:black>mi mute li pana e moku tawa ona mute.</span> # Aquest és pel meu amic. <span style=background:black>ni li tawa jan pona mi.</span> # Les eines són al contenidor. <span style=background:black>ilo li lon poki.</span> # Aquella ampolla és al fang. <span style=background:black>poki ni li lon jaki.</span> # Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. <span style=background:black>mi wile tawa tomo ona kepeken tomo tawa mi.</span> # S'estan queixant. <span style=background:black>ona mute li utala toki.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''sina wile kama tawa tomo toki.'' <span style=background:black>Hauries de venir al xat.</span> # ''jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.'' <span style=background:black>La gent parla en Toki Pona al xat.</span> # ''mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.'' <span style=background:black>Vaig al xat. És bo per a mi.</span> # ''sina kama jo e jan pona lon ni'' <span style=background:black>Faràs amics allà.</span> <!-- Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat literal?</span> 1691 6669 2006-12-31T07:27:40Z Iamunknown 112 /* Wikibooks language portal */ [[da:Wikibooks:Mødelokalet]] [[de:Wikibooks:Projekt]] [[en:Wikibooks:Staff lounge]] [[es:Wikilibros:Café]] [[fr:Wikilivres:Le Bistro]] [[hu:Wikikönyvek/Társalgó]] [[it:Wikibooks:Bar]] [[ja:Wikibooks:談話室]] [[nl:Wikibooks:Lerarenkamer]] [[pl:Wikibooks:Bar]] [[pt:Wikibooks:Staff lounge]] [[sk:Wikibooks:Klub]] [[sv:Wikibooks:Bybrunnen]] [[he:ויקיספר:מזנון]] {{Tauleta tavernes}} {{taverna}} ==Nivell C de català== Hola. Penso que hi ha un viquillibre que podria ser útil: com aconseguir un nivell C de català, o remarques per als catalanoparlants. Podria ser una guia per a escriure bé a la viquipèdia, material complementari per aqquells que necessitem acreditar un domini de la llengua o un complement per a estrangers que es podria anar traduint a altres llengües. Si creeu l'índex, em comprometo a anar contribuint. Veig que aquest projecte està bastant aturat, amb només dos petits viquillibres, així que intentaré donar-li una embrenzida :-)--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:49 25 mai, 2005 (UTC) {{benvinguda}} ==<nowiki>{{benvinguda}}</nowiki>== He creat la plantilla benvinguda... a veure si et sembla bé, és molt semblant a la de la Viquipèdia. Evidentment, canvia tot el que vulguis :) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:55 29 mai, 2005 (UTC) Trobo que està fantàstic. Ara mateix posso el missatge de benvinguda a tots els usuaris, perque sapiguen al menys que s'està fent alguna cosa aquí.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:33 30 mai, 2005 (UTC) :Gràcies per la feina de donar la benvinguda a tots els usuaris i per l'empenta que estàs donant al projecte. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 18:27 1 jun, 2005 (UTC) == Triem dos administradors nous per a Viquillibres? == Bé, es veu que no hi ha cap administrador a Viquillibres. Que n'hi han gaire usuaris que contribueixen en català a viquillibres?. Haurem de fer-hi una votació per dos administradors. Ens sembla bé dos admins?. Els que heu estat contribuint sovint a Viquillibres, no teniu compte d'usuari encara, i que pugueu estar interessats en ser admins, vos recomane que en doneu d'alta d'un compte. La responsabilitat de ser administrador no implica una autoritat especial ni més autoritat que la resta dels usuaris, només són persones autoritzades a executar dos o tres operacions especials reservades, com ara blocar pàgines, IP's, editar pàgines prèviament bloquejades, i poca cosa més. No obstant això, és necessària l'existència d'algun administrador per a evitar vandalismes reiterats o guerres d'edicions. --[[w:ca:Usuari:Martorell|Joanot Martorell]] <font size="+2">[[w:ca:Usuari_Discussió:Martorell|&#9993;]]</font> 16:32 28 jun, 2005 (UTC) Totalment d'acord.Jo deixaria dues setmanes per tal que tothom interessat digués la seva i després fem votacions--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 17:03 28 jun, 2005 (UTC) ==Votacions per a dos nous administradors== Per ordre alfabètic, aquests són els usuaris registrats que col·laboren habitualment (és un dir). Voteu-ne dos: '''[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]]''' (4 vots) *--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:08 28 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:23 29 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Joanjoc|Joanjoc]] 15:26 29 jun, 2005 (UTC). Endavant !! :-) *--[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 15:29 4 jul, 2005 (UTC) '''[[Usuari:Vedranell|Vedranell]]''' (4 vots) *--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:08 28 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:23 29 jun, 2005 (UTC) *[[Usuari:Joanjoc|Joanjoc]] 15:26 29 jun, 2005 (UTC). Endavant !! :-) *--[[Usuari:ArinArin|ArinArin]] 07:28 5 jul, 2005 (UTC) He creat la pàgina [[Viquillibres:Administradors]]--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:14 14 jul, 2005 (UTC) He deixat un missatge per registrar els administradors--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:33 14 jul, 2005 (UTC) ==Categories== Si això comença a rutllar, caldria que ens posèssim amb la questió categories --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 09:30 29 jun, 2005 (UTC) Ara que això ja rutlla bé, em poso en marxa amb les categories, abans de que creixem i tot es torni més complicat :) A la meva pàgina personal estic fent un arbre de com haurien de ser les categories.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 15:13 23 set, 2005 (UTC) ==Animalades== He copiat això de la bandera nazi al meu cataleg de bestieses. Si es torna repetir propòs posar la portada a una plantilla. Plàcid [[Usuari:80.58.40.172|80.58.40.172]] 21:38 4 jul, 2005 (UTC) ==Organització dels viquillibres== Copio això desde la meva discussió perque crec que interessarà a tothom: "Com agrupar les diferents seccions dels llibres. Ara per ara, receptes de cuina està fet d'una manera (totes les receptes en pàgines diferents) i lèxic català fet d'una altra (cada pàgina dins una categoria). Jo proposo agrupar un llibre en sub-pàgines. D'aquesta manera, es crea automàticament un enllaç a la part superior que torna al Viquillibre. Per exemple, a http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Receptes_de_cuina/Gaspatxo&redirect=no a dalt hi ha un enllaç que torna a < Receptes de cuina." Ho he provat amb el [[lèxic català]], i realment funciona. Hauriem de possar un tutorial, a la manera d'un llibre d'estil per explicar-ho.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 14:15 20 jul, 2005 (UTC) == Tasques pendents i APT HOWTO == Potser podriem obrir una llista de tasques pendents. He vist que altres Viquillibres la tenen i potser ens és útil. Per altra banda, si ningú s'hi oposa, per a l'apartar COM ES FA podriem posar aquest document [http://www.debian.org/doc/manuals/apt-howto/index.ca.html] que és GFDL. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 20:35 21 jul, 2005 (UTC) :A mi em sembla bé, però on diu que aquest document és GFDL? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 18:50 22 jul, 2005 (UTC) ::A la pàgina inicial mateix, just després de RESUM, hi diu: ''Aquest manual està llicenciat sota els termes de la FDL de GNU (Free Documentation License "Llicència de documentació lliure"). Ha estat escrit amb l'esperança de que siga d'utilitat per a la comunitat però ve sense cap garantia, useu-lo sota el vostre propi risc.'' (Dins de NOTA DE COPYRIGHT) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:18 23 jul, 2005 (UTC) Crec que un índex ajuda a crear viquillibres, aniré fent contribucions en aquest sentit de tant en tant (i també omplitn els apartats de l'índex, és clar, jeje ==repartir== Si ens repartim els articles de la guia de literatura, em comprometo a fer-ne algun, us animeu?? pengeu propostes a la plana de discussió corresponent. Els llibres progressaran més ràpid si posem "deures" perquè sembla que no hi ha gaure interès o que sembla una cosa massa feixuga fer un llibre sencer (no en canvi un subapartat) :No és mala idea, el problema es que som pocs, i repartir la feina suposaria comprometre's a fer una feina, i cal tenir temps... Podem anar a fent tranquilament. :Podries registrar-te com a usuari? Tant se val les contribucions que després fàgis, siguin les que siguin, com a usuari registrat ens podrem comunicar més fàcilment amb tu. I només et demana un nom d'usuari i una adreça de correu electrònic. :--[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:09 31 jul, 2005 (UTC) == Diferenciació de WikiSource == Trobo que no és prou clara (sobretot amb els noms) la finalitat de cadascun dels 2 projectes: ''' ''llibres'' ''' (books) i ''' ''font'' ''' (source). --[[Usuari:Libero|Libero]] 20:07 19 ago, 2005 (UTC) :A '''llibres''' hi ha manuals escrits pels propis viquipedistes; mentre que '''source''' es refereix a documents, que si ve son de domini públic o lliure distribució, no poden ser modificats per la própia naturalesa del document, com la declaració dels drets humans o cançons. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:31 19 ago, 2005 (UTC) ==Viquillibres:La Taverna== Algú sap com es canvia el nom de Wikibooks:Community Portal a Viquillibres:La Taverna? És suficient amb canviar el nom de la plana? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 22:33 19 ago, 2005 (UTC) == De "Community portal" a "La taverna". De "Wikibooks" a "Viquillibres"? == Ja he canviat el nom "Community portal" per "La taverna". Podriem obir una votació per decidir si mantenim en nom Wikibooks o utilitzem Viquillibres o un altre que es proposi?--[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 11:07 29 ago, 2005 (UTC) Jo modificaría el nom a Viquillibres. Suposo que lo més correcte seria posar un anunci a la portada y obrir les votacions. Fem les votacions directament a la taverna o a una pagina específica? --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:37 29 ago, 2005 (UTC) :Hola Arturo :) :Podriem posar un anunci a la portada i fer una votació, però deixant uns dies de marge perquè tothom qui vulgui pugui fer la seva proposta de nom. Què us sembla? La votació jo la faria en una pàgina diferent enllaçada a una altrta de l'estil de "Presa de decissions" de la Viquipèdia. D'aquesta forma tothom qui vulgui trobar com es va desenvolupar una votació podrà fer-ho de manera senzilla. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 16:14 29 ago, 2005 (UTC) == Viquillibre alemany == Gràcies Arturo. Estic creant un nou viquillibre, bé traduint-lo de l'anglès. Es tracta d'un llibre per a aprendre alemany i l'estic traient de la pàgina anglesa. Aquesta feina és un poc engorrosa i m'agradaria que algú m'ajudés, algú que tinga alguna idea d'alemany. L'enllaç directe a la pàgina anglesa és [http://en.wikibooks.org/wiki/German aquesta]. Si et veus amb cor de fer-ho amb mi, t'estaré prou agraït i quan més s'hi sumen millor. Gràcies i Adéu-siau.--[[Usuari:Pepetps|Pepetps]] 16:44 6 set, 2005 (UTC) == Votacions pel nou nom == Hola. Que en fem de les votacions? Ja fa dies que no hi vota ningú. Fins quan les mantenim? Una altra pregunta: Són vàlids, els vots d'usuaris no registrats? --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 10:21 25 set, 2005 (UTC) :Mmmm, jo crec que podríem posar un anunci de que donem una setmana més, per no tancar la votació sense previ avís. Com que és una qüestió més estètica que altra cosa, no hi ha cap presa. En quant al vot dels usuaris no registrats no vaig caure a posar cap condició d'estar o no estar registrat. De totes maneres, donat que tothom a votat per la segona opció, no es una qüestió decisiva. Suposo que són vàlids, tenint en compte que podríem posar-nos en contacte amb ells a través de la Viquipèdia perquè es registressin si ens poséssim molt estrictes. Si que consideraria nul el vot de 62.175.93.60 que no s'ha identificat.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:21 25 set, 2005 (UTC) == Wikibooks al Vilaweb == Wikibooks surt avui al [http://www.vilaweb.com Vilaweb]: [http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1547293 (llegiu la notícia)] --[[Usuari:147.83.87.254|147.83.87.254]] 14:00 3 oct, 2005 (UTC) == Nom escollit == Definitivament el projecte es dirà Viquillibres. Ara hauriem d'anar canviant els noms de les planes per passar de Wikibooks a Viquillibres. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 16:32 10 oct, 2005 (UTC) Després d'haver decidit canviar el nom a Viquillibres, no sé com fer-ho. Als MediaWikis sempre apareix SITENAME, i aquest SITENAME és wikibooks. Algú sap com canviar-ho?--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:51 15 oct, 2005 (UTC) ==Frustració== Després d'un munt d'intents no he aconseguit canviar el nom a Viquillibres. Estic començant a pensar en simplement deixar el projecte com a Wikibooks. El cas es que totes les pàgines propies del projecte han de començar amb el nom correcte per tal de que això rutlli. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 10:32, 29 nov 2005 (UTC) : Estic buscant info a [[:meta:]] a vore què hi trobe. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 10:53, 29 nov 2005 (UTC) : Els he enviat l'[http://bugzilla.wikimedia.org/show_bug.cgi?id=4109 avís de canvi] de nom al lloc de http://bugzilla.wikimedia.org/ . Esperem que no triguen gaire. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 11:19, 29 nov 2005 (UTC) : Em sembla que ja funciona, mireu què ix si hi escriuim <code><nowiki>{{SITENAME}}</nowiki></code>: {{SITENAME}}. --[[Usuari:Martorell|Martorell]] 18:58, 29 nov 2005 (UTC) ::Vaja,em quedo sense internet, i quan torno,el meu maldecap ja està solucionat. Gràcies! :D --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 09:49, 12 des 2005 (UTC) == Logo == Hauriem de demanar un logo en català a [[:meta:]]. Què us sembla si primer escollim una frase? --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 13:45, 18 des 2005 (UTC) :Jo anava a proposar lo mateix. La primera frase que em vé al cap és: "Pensa lliurement, aprén lliurement" (Traducció literal). Faré una plana per fer propostes com quan vam escollir el nom.--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 09:53, 19 des 2005 (UTC) ::He creat un [http://img85.imageshack.us/img85/6466/viquillibrescopia2iv.jpg logo]: és bastant lleig, però mentres algú que en sàpiga més en faci un aniria bé tenir-ne un en català. No he escrit la frase, però es pot fer.--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] ::: Doncs ja en tenim dos :) En Martorell també ne va fer un. Jo crec que hauriem de triar primer la frase, però mentrestant vaig demanar a [[:meta]] que el canviesin pel d'en Martorell. No ho han acceptat (pel que veig) perquè no està protegit o alguna cosa així. Millor m'espero i decidim que fem. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 16:06, 1 feb 2006 (UTC) ::::Millor primer fem la votació i després ja els diem que el canviïn, no? No sabia que en Martorell n'havia fet un, està a internet? El podem veure?--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] He creat la plana [[Viquillibres:Logotip]], per començar a propossar. No és un assumpte que faci molta falta, així que podem propossar i debatir-ho amb calma. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:30, 6 feb 2006 (UTC) :No he entès molt bé la pàgina, primer votem l'eslogan? O pujo ja la imatge que vaig fer?--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 14:01, 8 feb 2006 (UTC) == Incloure un article de la viquipèdia dinàmicament? == (No se si aquesta es la forma correcta de fer una pregunta a la comunitat. Si no és així us prego que la borreu i em digue com fer-ho). Hi ha cap manera de incloure un article de la Viquipèdia en un viquillibre? Al dir incloure vull dir que sigui dinàmic, reflectint en tot moment els canvis que pugui haver-hi al article; no a base de cut&paste. :Hola. Que jo sàpiga no hi ha manera :( --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 16:32, 22 des 2005 (UTC) ==Som un Wikibooks?== Hola, m'agradaria saber, si realment som un WikiBooks (bé, Viquillibres), perquè no surtim als resums de les altres llengues? Un exemple és la pàgina anglesa de WikiBooks, on no surt la catalana: [http://en.wikibooks.org/wiki/Main_Page], i en canvi si uqe en surten d'altres com la gallega. Perquè? Gràcies. --[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] (UTC) :No ho se exactament, es podria preguntar, però aquest projecte (tot i que es va iniciar ja fa un temps) encara no te les bases ben construïdes, falten articles d'ajudes, ''templtes'', etc. Desconec com està la situació a [[b:gl:]] però a la pàgina principal de [[b:en:]] posen tots els wikibooks on hi ha més de 100 articles i alguns dels que en tenen menys. Es pot preguntar perquè no hi apareixem però no se exactament a on. Potser a [http://en.wikibooks.org/wiki/Wikibooks:Multilingual_coordination Multilingual coordination] o a l'Ambaixada. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 17:34, 6 gen 2006 (UTC) : Gràcies per la informació. Ha beure si algú pot fer alguna cosa per solucionar-ho, perquè jo no sé com comunicar-ho i a part no sé gaire anglès. --[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 17:09, 8 gen 2006 (UTC) ::Ara mateix hem fico a veure que passa. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 10:21, 9 gen 2006 (UTC) ::: No he trobat cap motiu pel qual no apareixem, suposso que només és una qüestió de temps. Tampoc he trobat cap manera de comunicar-ho, així que l'únic que crec que podem fer és continuar fent. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:08, 6 feb 2006 (UTC) : Si, però si volem arribar a 100 viquillibres... quan encara només en portem uns 10 o així...--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 14:03, 8 feb 2006 (UTC) == PHP == Hola e trobat que hi ha un llibre començat de PHP-NUKE i a mi m'interesseria traduïr de la wbooks en castella el que ells tenen com a PHP a seques que hus sembla k n'hi ha prou amb el nuke o amb registro i mi poso [[http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Misto Misto Viqui]] De totes maneres mel vai a llegir el seu pk vull aprendre PHP i aixi ja tindriem un altre... o no??? que en penseu :Bé, jo no hi entenc de PHP (jo sóc més de html), però si són coses diferents crec que estaria molt bé que el comencessis, podries fer com jo estic fent amb el d'html, que utilitzo el de castellà com a guia, però que hi afegeixo, modifico, i perfecciono informació, així, el de catalá queda millor que el de castellà, perquè res del que hi havia al del castellà se m'ha passat per alt. (No sé si m'explico).--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 19:18, 10 gen 2006 (UTC) ::Tota ajuda és benvinguda. No cal ni preguntar-ho. Mentre més traduccions tinguem millor. Per cert, estic sorprés de la gran quantitat d'usuaris nous que estan apareixent ultimament. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:08, 12 gen 2006 (UTC) == perque nom/plana == Hola. algu hem sabria dir perque fem servir /nom de la plana per organitzar els llibres en comptes de subcategories? no per res però fa temps k soc usuari de la Viqui i hem sona aver llegit per alguna banda que s'estava pensant en eliminar les subpàgines ja que no valen la pena...--[[Usuari:Misto|Misto]] 21:03, 11 gen 2006 (UTC) :Les subpàgines fan apareixer al damunt de la plana un enllaç cap a la plana principal. A més és més organitzat (Imagina la quantitat de '''Llicó 1''' o '''Vocabulari''' que podrien apareixer com a nom de pàgina)--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:12, 12 gen 2006 (UTC) ::avera aixo de demunt la pàgina pots fer un template k queda molt millor i mes bonic... aixo d'organitzat: posaro amb subcategories i posar jo k ser per exemple PHP: lliço 1 i a la categoria PHP k akesta està dins de llenguatge PHP... Conclusió:No hu pillo! XD --[[Usuari:Misto|Misto]] 17:37, 12 gen 2006 (UTC) :::Tens raó. No ho sé, erem tres o quatre usuaris actius quan vam decidir fer-ho amb sub-pàgines. És només una manera d'unificar criteris. De totes maneres les subpàgines també s'han de categoritzar en subcategories, al menys així ho faig jo. Pensa també que la plantilla [[Template:navegar|navegar]] necessita les sub pàgines (fixa't a [[Cinemàtica]], per exemple.) --[[Usuari:150.214.20.100|150.214.20.100]] 12:18, 13 gen 2006 (UTC) Aquest comentari l'he fet jo --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:37, 13 gen 2006 (UTC) D'aquesta manera, amb subpàgines, els llibres queden organitzats tots com a pàgines dependents de la portada del llibre (o pàgina inicial i grairebé sembpre índex). A mi em sembla lògic :). Jo també vaig llegir el que diu en [[Usuari:Misto|Misto]] però em penso que han deixat correr la idea perquè les subpàgines es fan servir a moltes edicions i projectes. La forma que proposa en [[Usuari:Misto|Misto]] s'organitzar ja l'he vist, també, a altres edicions però trobo que queda pitjor organitzat d'aquesta forma perquè semblen ''namespaces'' del programari. Com està ara, també s'organitza amb subcategories automàticament amb la plantilla <nowiki>{{navegació}}</nowiki>. De tota manera si preferiu la forma que proposa, podem intentar adaptar aquesta plantilla. --[[Usuarihttp://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Viquillibres:La_taverna&action=edit&section=22:Vedranell|Vedranell]] 20:19, 26 gen 2006 (UTC) Després d'aquesta discussió no em queda clar el format que es fa servir en la viquillibre. Es tracta del mateix format que es proposa pels wikibooks? Es pot consultar a: [http://es.wikibooks.org/wiki/Wikilibros:Política_de_nombrado | Política de nombrado ] [[Usuari:mimosinnet|mimosinnet]] 18:28, 30 maig 2006. == Plantilles == Algú sap d'alguna pàgina d'ajuda on expliquin com fer Templates? O si algú m'ho pot explicar... gràcies. --[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 20:28, 12 gen 2006 (UTC) :A la Viqui hi ha moltes ajudes que encara no hem portat a Viquillibres. Aquí hi ha la que busques [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuda:Plantilla Ajuda:Plantilla] --[[Usuari:150.214.20.100|150.214.20.100]] 12:18, 13 gen 2006 (UTC) Aquest comentari l'he fet jo --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 12:39, 13 gen 2006 (UTC) ::Gràcies ja he fet el meu primer template (copiat del PHP, però bueno): [[Template:Llenguatge html]] --[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 08:00, 14 gen 2006 (UTC) == Noves plantilles: Notes a peu de pàgina == De la Wikipedia en espanyol he copiat dues plantilles que ens poden ser útils. Servieixen per fer notes a peu de pàgina i són: <nowiki>{{nota}}</nowiki> i <nowiki>{{ref}}</nowiki>. A [http://ca.wikibooks.org/wiki/GNU/LINUX_per_usuaris/Introducci%C3%B3/Qu%C3%A8_%C3%A9s_el_GNU?] s'hi pot veure un exemple d'ús. --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 20:21, 26 gen 2006 (UTC) ::La pàgina no existeix. Ja he vist el nou Llibre que fas, ànims! L'únic, que l'hauries de categoritzar.--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 17:54, 31 gen 2006 (UTC) :::Gràcies, igualment. Les categories es posaran de forma automática amb el model <nowiki>{{navegació}}</nowiki> quan ja n'hagi redactat uns quants ;) --[[Usuari:Vedranell|Vedranell]] 15:59, 1 feb 2006 (UTC) == Colaboració del mes == He vist que als Wikibooks anglesos (http://en.wikibooks.org/wiki/Main_Page) tenen una "Collaboration of the Month". Perquè no fem al mateix aquí? Potser aixó animaria a que molta gent treballés en el mateixos projectes (com a la Viquipèdia) i tot avançaria més ràpid, no?--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 14:08, 8 feb 2006 (UTC) == Viquillibres:Estat == He creat la pàgina [[Viquillibres:Estat]], us sembla bé?--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 14:37, 8 feb 2006 (UTC) == Duptes == Hola, acabo de pujar [[compres "on-line"]], a una part tinc unes gràfiques fetes amb exel, les puc posar? no violarien el copyright de microsoft al ser fetes amb un dels seus programes? --[[Usuari:Ganon|Ganon]] ([[Usuari Discussió:Ganon|avisos de resposta]]) 22:06, 23 mar 2006 (UTC) :Està molt bé el Viquillibre, és molt complert. Respecte a això d'Excel la veritat és que no ho sé, però per si de cas et recoman-ho que et baixia l'Open Office que et permetrà obrir arxius d'Excel, i llavors si que segur que és lliure, a més amb l'Open Office podràs passar els arxius a .pdf i els podràs posar a descarregar per tothom. Et pots baixar l'Open Office des d'aquí: http://www.softcatala.org/prog126.htm.--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 20:23, 24 mar 2006 (UTC) == Request == Hi, I am user [[meta:user:Walter]]. I respectfully request this community to consider my following request; I write a newsletter about what is going on in the Wikimedia projects in all languages. It is my hope that every community, like this one, has some people who read [http://www.wikizine.org Wikizine]. Then I can maybe receive some news from those readers about your project and in the other direction the can inform there community in your own language about the Wikimedia news possibly. I would like to ask this community to include on this page on the top and/or a relevant page a small banner for Wikizine. If a banner is placed here on the correct page the change that someone here will think about Wikizine and report some local news will increase highly I suspect. Or that people will take a look and read the Wikimedia news. And maybe even share it locally. Here are the banners; [[meta:Wikizine/banners]] My apologies that this is in English and the Wikizine is also in English. But there is not other way to do this. If there are questions please ask it here. I will be watching this page for at least two weeks from now on frequently. Greetings,--[[Usuari:Walter|Walter]] 14:21, 26 jul 2006 (UTC) == Trasllats a Viquitexts == Hola a tothom. Voldria fer uns comentaris sobre els llibres marcats com per a trasllat a Viquitexts: *[[Psicologia Social de la Comunicació]]: és un text no publicat (a Viquitexts haurien de ser publicats prèviament, excepte traduccions d'usuaris wiki), obra d'un usuari de wiki (a Viquitexts només apte per a traduccions), i en contínua transformació (a Wikisource en teoria han de romandre íntegres a com foren publicats). Per això crec que van més a Viquillibres que a Viquitexts. En tot cas, potser en un futur es posa en marxa el Wikiversity en català (en espanyol acaba de sortir), i allí encaixaria a la perfecció. *[[Coperativisime a Catalunya, federació farmacèutica]]: Demanat a l'autor que dongui més detalls ([[:es:w:Usuario_Discusi%C3%B3n:Ganon#Logo_grande]]). *[[Distopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]]: tot apunta que és un text que ha estat creant-se amb successives revisions per usuaris wiki, sense publicació prèvia, per la qual cosa crec que Viquillibres és el lloc idioni. *[[Les derives: de la pràctica política a la pràctica investigadora “políticament responsable”.]]: Similars arguments que "Distopies feministes...". *[[Cançó del Comte Arnau]]: Aquesta està al Wikisource ja ben formatejat (i desglosat, ja que la d'aqui té 2 en 1: [[s:Cançó del Comte Arnau]] i [[s:Visions_%26_Cants/Visions#El_comte_Arnau]]). Entenc que ja es podria esborrar a Viquillibres. Què n'opineu? [[Usuari:Aleator|Aleator]] 23:45, 21 nov 2006 (CET) == Truc pels usuaris de GNU/Linux que hagin de passar PDFs a Viquillibres == Per als usuaris que utilitzin [[w:ca:GNU/Linux|GNU/Linux]] existeix una alicació que (com a mínim a Debian) rep el nom de pdftotext, que em penso que és dins de [http://packages.debian.org/xpdf-utils xpdf-utils] i que converteix els PDFs a text amb resultats prou bons :-) --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 00:37, 13 des 2006 (CET) == Wikibooks language portal == Hello. I am [[:en:User:Iamunknown|User:Iamunknown]] from the [[:en:Main Page|English Wikibooks]]. The outdated [http://www.wikibooks.org/ main language portal] has recently been discussed at the [[:en:Wikibooks:Staff lounge|staff lounge]]. I proposed a possible update at the [[meta:Talk:Www.wikibooks.org template|meta talk page]]. I invite you to come discuss. &mdash; [[Usuari:Iamunknown|Iamunknown]] 08:27, 31 des 2006 (CET) 1693 3394 2005-10-18T16:09:52Z Arturo Reina 11 A aquesta categoria hi ha les planes referents a la comunitat de Viquillibres [[Categoria:Viquillibres]] 1694 3357 2005-10-15T21:39:38Z Arturo Reina 11 Viquillibres 1695 3366 2005-10-16T14:10:37Z Arturo Reina 11 Alemany bàsic moved to Alemany: Canvio al sistema de sub-pàgines #REDIRECT [[Alemany]] 1696 3370 2005-10-16T14:16:20Z Arturo Reina 11 Alemany: Introducció moved to Alemany/Introducció: Canvio al sistema de sub-pàgines #REDIRECT [[Alemany/Introducció]] 1697 3372 2005-10-16T14:18:00Z Arturo Reina 11 Alemany: Nivell I moved to Alemany/Nivell I #REDIRECT [[Alemany/Nivell I]] 1698 3374 2005-10-16T14:18:10Z Arturo Reina 11 Alemany: Nivell I Introducció moved to Alemany/Nivell I Introducció #REDIRECT [[Alemany/Nivell I Introducció]] 1699 3376 2005-10-16T14:18:40Z Arturo Reina 11 Alemany: Lliçó principiants 1 moved to Alemany/Lliçó principiants 1: Canvio al sistema de sub-pàgines #REDIRECT [[Alemany/Lliçó principiants 1]] 1700 3378 2005-10-16T14:19:04Z Arturo Reina 11 Alemany: Lliçó principiants 2 moved to Alemany/Lliçó principiants 2: Canvio al sistema de sub-pàgines #REDIRECT [[Alemany/Lliçó principiants 2]] 1701 3382 2005-10-16T14:39:25Z Arturo Reina 11 Alemany: Alfabet moved to Alemany/Alfabet #REDIRECT [[Alemany/Alfabet]] 1702 3609 2005-11-11T17:57:30Z Arturo Reina 11 {{navegar|llibre=Blender 3D: novell a professional |actual=Detallant una persona simple 2 |anterior=Detallant una persona simple 1 |següent= }} ==Modes de selecció== [[Image:Blender3DNoobToPro-SimpleHat-SelectModes.png|right]] Fins ara, has estat seleccionant vèrtexs i manipulant-los. Al primer capítol vam apuntar la possibilitat de seleccionar cares. De fet, hi ha tres formes de seleccionar: vèrtexs, arestes i cares. Asegura't de trobar-te a Edit Mode ('''TAB''') i a Solid Mode ('''ZKEY'''). Prem '''CTRL+TAB'''. Un menú sorgirà a on podràs escollir Vertices (vèrtexs), Edges (arestes), o Faces (cares). Selecciona '''Edges'''. Sota KDE, '''CTRL+TAB''' canvia d'escritori, així que hauràs d'utilitzar els botons de statusline. Els tres modes de selecció també es poden seleccionar amb els botons de statusline que es mostren a la dreta. * És important recordar si et trobes en mode de selecció vèrtex, aresta, o cara, ja que moure o manipular d'altra manera la teva selecció afectará als vèrtexs, arestes i cares conectats. Això és perquè no pots separar les cares de las arestes o les arestes dels vèrtexs. <div style="clear: both;"> </div> ==Escalant== [[Image:Blender3D Scaled Armtips.png|right]] Si la teva persona es troba en mode Wireframe (linial) al 3D Viewport, prem '''ZKEY''' per tal que aparegui en sólid. Selecciona les arestes sota cada braç a on es conecten amb el torso. *T'adonarás que per defecte, quan está editant en mode sólid, no pots veure o seleccionar els vèrtexs, arestes o cares que es troben a la banda posterior del model tal com podries si estiguesis en mode Wireframe. Per poder fer-ho clica el botò "Limit selection to visible" (Limita selecció a alló visible) [[Image:Blender3D_LimitSelectionToVisible.png]] localitzat al encapçalament del 3D Viewport a la dreta dels botons Mode de selecció Vèrtex, aresta, i cara. Ara hauràs de situar el 3D cursor al mig de la pelvis de la persona. Amb les dues arestes seleccionades, prem el '''SKEY''' per escalar. Mentre escales, prem '''CTRL''' per fer més fàcil el trobar la mida exacta desitjada. Escala-ho fins que digui 3.500 al encapçalament de 3D Viewport per Sizex, Sizey i Sizez (grandària x, grandària y i grandària z). El resultat varia depenent d'on es troba exctament el cursor 3D. [[Image:Blender3D Global Axis X Z.png|left]] Prem '''NUM1''' per anar a la vista frontal. Fés una ullada a la banda a sota dreta del 3D Viewport, just per damunt del encapçalament. Hauries de veure un petit símbol amb una X i una Z. A l'espai 3D, hi ha tres eixos, X, Y i Z. Desde aquesta vista l'eix Z es amunt i abaix, i l'eix X es esquerra i dreta. L'eix Y és perpendicular al pla de la pantalla. [[Image:Blender3D Global Axis Y Z.png|left]] Prem '''NUM3''' per anar a la vista lateral. Veuràs que l'eix Z encara és cap amunt i cap abaix, i el eix Y és dreta i esquerra, mentre que ara l'eix X és perpendicular al pla. Cal remarcar que no hi ha només eixos XYZ globals, sino que cada objecte te també els seus propis eixos XYZ. Ho veurem més endavant. El pit del model és massa llarg a l'eix Y, així que anem a escalar-lo només a l'eix Y (Hauries de tenir les "aixelles" seleccionades). Prem la '''SKEY''' per escalar, i la '''YKEY''' per fer el canvi exclusiu a l'eix Y. T'adonaràs que mentre mous el ratolí, els valor de Sizex i Sizez continuen siguent 1.000, mentre que el valor de Sizey canvia. Escala la selecció al voltant de .600 a l'eix Y (1.000 es 100%, .600 es 60%, etc...). Pots fer el canvi només per X o per Y prement les '''XKEY''' i '''ZKEY'''. Continua seleccionant diferents seccions del tors i escalant-les a gust. Per exemple: [[Image:Blender3Dtorso.jpg]] ==Modelant els braços== Ara que tenim la forma bàsica del tors, anem als braços. Al igual que abans hem limitat l'escalar als eixos X, Y, o Z, ho podem fer per qualsevol altra eix. Prem la '''GKEY''' i llavors prem la tecla apropiada per l'eix dessitjat. Mentre treballes amb els braços, assegurat d'utilitzar diferents punts de vista per tal que tot sigui correcte ('''MMB''' per rotar, '''NUM1''' per vista frontal, '''NUM3''' per vista lateral, '''NUM7''' per vista superior). Assegura't també d'emprar '''CTRL+ZKEY''' per desfer si fas alguna cosa malament. [[Image:Blender3DDarkShot_0013.jpg|250px|right|Removing the end of the arm]] [[Image:Blender3D_Arm-hole.jpg|250px|right|Shortened arm]]Farem ara les mans del nostre model. Asegura't de trobar-te en Edit Mode; si no hi ets, selecciona la figura i prem '''TAB'''. Asegura't també de trobar-te al Vertex Select Mode ('''CTRL+TAB'''). Abans de començar, també has de deseleccionar el botò "Optimal" per tornar els braços a cubs, pots tornar a "Optimal" després d'haber-hi treballat. Ara, selecciona els 8 vèrtexs d'un braç, que es troben situats més allunyats del tors i prem '''XKEY''', llavors prem "''Vertices''" del menú que surt. De repent la caixa desapareix i apareix un forat al final del braç. No et preocupis, ara ho arreglem. <br style="clear:both" /> [[Image:Blender3D_Extruding again m.jpg|250px|right|Extrude forearm]] Selecciona els quatre vèrtexs superiors de l'ultima caixa i extrusiona'ls cap amunt amb '''EKEY''' i '''CTRL''' per crear dues caixes de la mateixa forma. <br style="clear:both" /> [[Image:Blender3D_Giving a face again m.jpg|250px|right|Fixing the holy elbox]] Per solucionar el problema del forat, selecciona els vèrtexs al voltant del forat, prem '''SPACE'''-"''Edit''"-"''Faces''" i finalment clica l'opció "Make Edge/Face" (Pots fer el mateix prement '''FKEY'''). Això crea una cara a partir dels vèrtexs. <br style="clear:both" /> [[Image:Blender3D_Smoothing again m.jpg|250px|right|Re-smoothing the elbow]] Ara clica el botò "Set Smooth" per suavitzar la cara. <br style="clear:both" /> [[Image:Blender3D_Handsup.JPG|right|Repeat on the other side]] Fés el mateix a l'altra banda. Es important seguir el pasos en el mateix ordre, o els braços tindran longituds diferents. <br style="clear:both" /> ==Modeling the legs== Ara és el moment de treballar en les cames. Mentres treballem en les cames, probarem algunes opcions que apareixen quan prems '''WKEY'''. També utilitzarem modes de selecció amb '''CTRL+TAB'''. Primer canviem a '''Face Select Mode'''. Prem '''CTRL+TAB''' i selecciona ''Faces''. Asegura't que tenim seleccionat el ''Limit Selection'' a ''Visible'' (botò dret a la cpaçalera 3D View), d'altra manera seleccionariem altres parts que no ens interesen. Selecciona les dues cares inferiors dels peus, clica '''RMB''' i manté pressionat '''Shift''' mentre selecciones la segona cara. Les dues cares pasaran a tenir un quadrat groc al mig i el contorn destacat quan les seleccionis. [[Image:Blender3DFeet-1.jpg]] Després premem '''WKEY''' que fa apareixer el submenú ''Specials''. Selecciona ''Subdivide''. [[Image:Blender3DFeet-2.jpg]] Aquesta ordre subdivideix les cares en quatre cares més petites del mateix tamany. El pròxim pas es commutar el '''Edge Select Mode''', prement '''CTRL+TAB'''. Selecciona les dues arestes inferiors-frontals de cada cama per fer la punta dels peus. [[Image:Blender3DFeet-3.jpg]] Canvia a la vista lateral amb '''NUM3''' i prem '''GKEY'''. Ara mou les arestes seleccionades tant lluny de les cames com et convengui. Premm '''MMB''' per fer aques moviment ortogonal. [[Image:Blender3DFeet-4.jpg]] Felicitats! Tenim peus! [[Image:Blender3DFeet-5.jpg]] ==Modelant el cap== [[Image:Blender3D_WIKI-HEAD.jpg|right]] Quan tinguis una forma acceptable per les cames, hauries de fer alguna cosa pel cap. Ara es massa esfèrica. Prem '''AKEY''' per eliminar la selecció, i manté el mouse sobre el centre del cap. Prem '''LKEY'''. Això selecciona el vèrtex, aresta o cara més pròxima al cursor, junt amb la resta de vèrtex, arestes i cares connectades. Això permet seleccionar el cap sense seleccionar el cos, ja que el cap i el cos no tenen arestes connectades. Amb el cap seleccionat, prem '''SKEY''' i escala el cap en l'eix Z per aconseguir un millor aspecte. [[Categoria:Blender 3D: novell a professional]] 1703 3387 2005-10-18T15:27:36Z Arturo Reina 11 {{infocat}} [[Categoria:Viquillibres:Ajuda]] 1704 3393 2005-10-18T16:07:57Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1705 6569 2006-11-01T18:56:47Z Aleator 100 iw Viquillibres és un projecte jove i encara falten moltes pàgines d'ajuda. Pot ser que la pàgina d'ajuda que busquis es trobi dins la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda Viquipèdia]. Per qualsevol pregunta que encara no hi sigui a aquesta plana, adreça't a [[Viquillibres:La taverna|La taverna]]. Si ets usuari registrat fes servir a la teva pàgina d'usuari [[Viquillibres:Babel]]. ==Pàgines d'ajuda== * [[Viquillibres:Llibre d'estil]] * [[Ajuda:Com es fa...?]] * [[Ajuda:Ús d'imatges]] * [[Ajuda:Plantilles]]. Llista de les plantilles disponibles organitzades per usos. [[Categoria:Viquillibres]] [[en:Help:Contents]] [[es:Wikilibros:Ayuda]] [[vi:Trợ giúp:Mục lục]] 1706 3400 2005-10-19T10:54:46Z ArinArin 17 creada, franges negres == Vocabulari == === Noms, verbs i adjectius === {| | ''anpa'' | sòl; baix, fons; baixar, rebaixar, desafiar |- | ''insa'' | interior, estómac |- | ''monsi'' | darrera, esquena, enrera |- | ''sewi'' | alt, superior, teulat, sostre, cel |} === Preposicions normalment === {| | ''sama'' | igual, similar |- | ''tan'' | raó, causa; degut a, car |- | ''poka'' | costat; al costat, proper, amb |} == Lliçó == === ''anpa'', ''insa'', ''monsi'', i ''sewi'' === Tot i que pots estar temptat a fer servir aquestes paraules com a preposicions, de fet són noms. Has d'acompanyar-les d'una preposició per a fer-les servir. Aquí hi ha uns quants exemples. {| border=1 |+Exemple | ''ona li lon sewi mi.'' | Ell és sobre meu. |- | ''pipi li lon anpa mi.'' | L'escarabat és sota meu. |- | ''moku li lon insa mi.'' | El menjar és dins meu. |- | ''len li lon monsi mi.'' | La roba és darrera meu. |} Així doncs, aquestes paraules es fan servir com a noms, i ''mi'' és un pronom possessiu que vol dir ''meu'' . Per tant, ''sewi mi'' significa una cosa semblant a ''sobre meu'', o ''l'àrea que està sobre meu''. I donat que aquestes paraules són simples noms, encara has d'utilitzar un verb; en els exemples anteriors, ''lon'' fa de verb. No t'oblidis d'incloure un verb! <!-- *** No és el verb ser elidit? --> Ja que aquestes paraules no són preposicions, es poden fer servir per altres coses, com qualsevol altre nom/adjectiu/verb. Per exemple, ''monsi'' com a part del cos, pot significar ''esquena'' o ''cul''. I ''anpa'' com a verb pot ser: {| border=1 |+Exemple | ''mi anpa e jan utala.'' | He desafiat el guerrer. |} <!-- *** Desfiar??? Defeat --> === ''sama'' i ''tan'' === L'ús d'aquestes paraules és bastant de sentit comú, però fa falta remarcar unes poques coses per assegurar-nos que tot queda clar. ==== ''sama'' ==== Aquesta paraula es pot fer servir de diferents maneres, però no crec que sigui massa difícil d'entendre. Anem a veure uns quants exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan ni li sama ni.'' | La persona és com jo. |- | ''ona li lukin sama pipi.'' | Ell sembla un escarabat. |- | ''sama li ike.'' | La igualtat és dolenta. |} Fàcil, no? Anem a veure el ''tan''. ==== ''tan'' ==== Encara no puc explicar tot el que et cal saber sobre aquesta preposició. Però aquesta és la última preposició de Toki Pona, i per tant, com a mínim l'hem d'introduir aquí. De nou, anem a veure un exemple: {| border=1 |+Exemple ''mi moku tan ni: mi wile moku.'' |} Això vol dir literalment ''Menjo degut a això: vull menjar''. Una traducció més normal seria ''Menjo perquè tinc gana''. Això és tot sobre aquesta paraula. La veuràs de nou quan comencem a aprendre a fer preguntes en Toki Pona, però llavors també vol dir el mateix. <!-- *** Introduir el significat de "per a"? --> === ''poka'' === ''poka'' és una paraula una mica estranya, ja que pot ser tant nom/adjectiu com preposició. Anem a veure cadascun d'aquests usos: ==== ''poka'' com a nom/adjectiu ==== L'ús és el mateix que has vist abans amb ''anpa'', ''insa'', ''monsi'' i ''sewi''. Aquí hi ha alguns exemples: {| border=1 |+Exemple | ''ona li lon poka mi.'' | Ell està al meu costat. |- | ''jan poka'' | veí; persona que està al teu costat |- | ''poka telo'' | el costat del mar; en altres paraules, la platja |} ==== ''poka'' com a preposició ==== Al contrari que ''anpa'' i la resta, ''poka'' es pot fer servir directament com a preposició. Aquestes dues frases tenen el mateix significat, però dit de diferent manera: {| border=1 |+Exemple | ''mi moku poka jan pona mi.'' | Menjo al costat que el meu amic. |- | ''mi moku lon poka pi jan pona mi.'' | Menjo situat al costat del meu amic. |} Així doncs, pots utilitzar ''poka'' tant com a nom/adjectiu com a preposició. Sempre pots escollir com dir-ho. Aquí hi ha un altre exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi utala e jan ike poka jan nasa.'' | He combatut un enemic amb un borratxo. | ''mi utala e jan ike lon poka pi jan nasa.'' | He combatut un enemic al costat d'un borratxo. |} <!-- No està malament, eh? --> == Pràctica == Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # El meu amic està al meu costat. <span style=background:black>jan pona mi li lon poka mi.</span> # El sol és sobre meu. <span style=background:black>suno li lon sewi mi.</span> # La terra és sota meu. <span style=background:black>ma li lon anpa mi.</span> <!-- el país / la terra --> # Les coses dolentes són darrera meu. <span style=background:black>ijo ike li lon monsi mi.</span> # Estic bé perquè estic viu. <span style=background:black>mi pona tan ni: mi lon.</span> <!-- "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior. --> # Miro el paisatge al costat del meu amic. <span style=background:black>mi lukin e ma poka jan pona mi.</span> # La gent semblen formigues. <span style=background:black>jan li lukin sama pipi.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''poka mi li pakala.'' <span style=background:black>Em fa mal al costat.</span> <!-- què és un "hip"? --> # ''mi kepeken e poki e ilo moku.'' <span style=background:black>Faig servir un bol i una cullera.</span> #''jan li lon insa tomo.'' <span style=background:black>Algú està dins la casa.</span> 1724 3465 2005-10-27T21:58:15Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Humanitats]] 1725 3466 2005-10-27T21:58:36Z Arturo Reina 11 [[Categoria:Principal]] 1727 4100 2006-01-11T00:33:57Z Misto 47 trec inacabat de l'any passat pero lluny eh i amplio <div id="toc"> Altres llengües: [[:en:Wikibooks:Babel|EN]] </div> Aquesta pàgina mostra les plantilles d'idioma que podeu fer servir a la vostra pàgina d'usuari, per a que altres usuaris sàpiguen quines llengües parleu. Si no trobeu la vostra llengua o la llengua que sabeu, aneu a una altra Viquillibres (aneu als enllaços de dalt), copieu les plantilles i adapteu les categories al nostre Viquillibres. ==Nivells== * '''xx-0''' quan se suposa que entens aquesta llengua (ex. si sovint contribueixes en articles), però de fet no l'entens o no saps escriure-la. '''No l'has d'utilitzar''' per a totes les llengües que no entens. * '''xx-1''' quan entens bastant aquesta llengua per a utilitzar els articles com a font dels teus escrits, però no tens suficient nivell o no ets capaç de contribuir amb articles en aquesta llengua. * '''xx-2''' quan pots contribuir amb articles en aquesta llengua, però no et sents segur escrivint-la i saps que pots fer algunes faltes. * '''xx-3''' quan et sents segur escrivint en aquesta llengua, però pot ser que es tingui alguna falta. * '''xx-4''' quan pots escriure articles en aquesta llengua amb el mateix nivell que un parlant nadiu però no és la teva llengua pròpia. * ''proposat — encara no aprovat'' '''xx-5''' quan tens un domini 'professional' d'aquesta llengua (ex. ets professor/a d'aquesta llengua, o un escriptor d'aquesta) o quan pots dir amb seguretat si una frase és correcta, trobar el mot correcte per a un concepte donat, s'entén la majoria de les paraules o frases literàries o tècniques, etc. * '''xx''' quan ets un parlant nadiu d'aquesta llengua. ==Com podeu utilitzar-les== Podeu fer servir les plantilles del tipus <code><nowiki>{{Babel-</nowiki>''x''<nowiki>|...}}</nowiki></code> per afegir més d'un idioma amb una sola plantilla. Per exemple: :<code><nowiki>{{Babel-3|ca|es|fr-3}}</nowiki></code> ==Plantilles de múltiples idiomes== Estes són les que heu d'utilitzar si voleu afegir fàcilment més d'un idioma: :[[Template:Babel-2|Babel-2]] :[[Template:Babel-3|Babel-3]] :[[Template:Babel-4|Babel-4]] :[[Template:Babel-5|Babel-5]] :[[Template:Babel-6|Babel-6]] :[[Template:Babel-7|Babel-7]] :[[Template:Babel-8|Babel-8]] ==Plantilles d'idioma disponibles== {| rules="all" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999" | Idioma || Nivell || Plantilla || Categoria |- | rowspan="6" valign="top" | '''ca'''<br/>[[Català]]<br/>[[Valencià]] || 5 || [[Template:Babel ca|Babel ca]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català]] |- | 4 || [[Template:Babel ca-4|Babel ca-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-4]] |- | 3 || [[Template:Babel ca-3|Babel ca-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ca-2|Babel ca-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ca-1|Babel ca-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-1]] |- | 0 || [[Template:Babel ca-0|Babel ca-0]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Català-0]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''ar'''<br/>العربية<br/>[[Àrab]] || 5 || [[Template:Babel ar|Babel ar]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - العربية]] |- | 3 || [[Template:Babel ar-3|Babel ar-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - العربية-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ar-2|Babel ar-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - العربية-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ar-1|Babel ar-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - العربية-1]] |- | rowspan="5" valign="top" | '''de'''<br/>Deutsch<br/>[[Alemany]] || 5 || [[Template:Babel de|Babel de]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch]] |- | 4 || [[Template:Babel de-4|Babel de-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-4]] |- | 3 || [[Template:Babel de-3|Babel de-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-3]] |- | 2 || [[Template:Babel de-2|Babel de-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-2]] |- | 1 || [[Template:Babel de-1|Babel de-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch-1]] |- | rowspan="5" valign="top" | '''en'''<br/>English<br/>[[Anglès]] || 5 || [[Template:Babel en|Babel en]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English]] |- | 4 || [[Template:Babel en-4|Babel en-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-4]] |- | 3 || [[Template:Babel en-3|Babel en-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-3]] |- | 2 || [[Template:Babel en-2|Babel en-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-2]] |- | 1 || [[Template:Babel en-1|Babel en-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - English-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''eo'''<br/>Esperanto<br/>[[Esperanto]] || 5 || [[Template:Babel eo|Babel eo]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Esperanto]] |- | 3 || [[Template:Babel eo-3|Babel eo-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Esperanto-3]] |- | 2 || [[Template:Babel eo-2|Babel eo-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Esperanto-2]] |- | 1 || [[Template:Babel eo-1|Babel eo-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Esperanto-1]] |- | rowspan="5" valign="top" | '''es'''<br/>Español<br/>[[Castellà]] || 5 || [[Template:Babel es|Babel es]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español]] |- | 4 || [[Template:Babel es-4|Babel es-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-4]] |- | 3 || [[Template:Babel es-3|Babel es-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-3]] |- | 2 || [[Template:Babel es-2|Babel es-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-2]] |- | 1 || [[Template:Babel es-1|Babel es-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-1]] |- | rowspan="5" valign="top" | '''fr'''<br/>Français<br/>[[Francès]] || 5 || [[Template:Babel fr|Babel fr]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français]] |- | 4 || [[Template:Babel fr-4|Babel fr-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-4]] |- | 3 || [[Template:Babel fr-3|Babel fr-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-3]] |- | 2 || [[Template:Babel fr-2|Babel fr-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-2]] |- | 1 || [[Template:Babel fr-1|Babel fr-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Français-1]] |- | rowspan="6" valign="top" | '''ga'''<br/>Gaeilge<br/>[[Gaèlic irlandès|Gaèlic]] || 5 || [[Template:Babel ga|Babel ga]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge]] |- | 4 || [[Template:Babel ga-4|Babel ga-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge-4]] |- | 3 || [[Template:Babel ga-3|Babel ga-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ga-2|Babel ga-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ga-1|Babel ga-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge-1]] |- | 0 || [[Template:Babel ga-0|Babel ga-0]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Gaeilge-0]] |- | rowspan="5" valign="top" | '''gl'''<br />Galego<br />[[Gallec]] || 5 || [[Template:Babel gl|Babel gl]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Galego]] |- | 4 || [[Template:Babel gl-4|Babel gl-4]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Galego-4]] |- | 3 || [[Template:Babel gl-3|Babel gl-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Galego-3]] |- | 2 || [[Template:Babel gl-2|Babel gl-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Galego-2]] |- | 1 || [[Template:Babel gl-1|Babel gl-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Galego-1]] |- | rowspan="1" valign="top" | '''haw'''<br/>Hawai&lsquo;i<br/>[[Hawaià]] || 1 || [[Template:Babel haw-1|Babel haw-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - hawai'i-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''it'''<br/>Italiano<br/>[[Italià]] || 5 || [[Template:Babel it|Babel it]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Italiano]] |- | 3 || [[Template:Babel it-3|Babel it-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Italiano-3]] |- | 2 || [[Template:Babel it-2|Babel it-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Italiano-2]] |- | 1 || [[Template:Babel it-1|Babel it-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Italiano-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''ja'''<br/>日本語<br/>[[Japonès]] || 5 || [[Template:Babel ja|Babel ja]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語]] |- | 3 || [[Template:Babel ja-3|Babel ja-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-3]] |- | 2 || [[Template:Babel ja-2|Babel ja-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-2]] |- | 1 || [[Template:Babel ja-1|Babel ja-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - 日本語-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nb'''<br/>Norsk (bokmål)<br/>[[Noruec]] ([[bokmål]]) || 5 || [[Template:Babel nb|Babel nb]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)]] |- | 3 || [[Template:Babel nb-3|Babel nb-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nb-2|Babel nb-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nb-1|Babel nb-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (bokmål)-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nl'''<br/>Nederlands<br/>[[Neerlandès]] || 5 || [[Template:Babel nl|Babel nl]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands]] |- | 3 || [[Template:Babel nl-3|Babel nl-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nl-2|Babel nl-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nl-1|Babel nl-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Nederlands-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''nn'''<br/>Norsk (nynorsk)<br/>[[Noruec]] ([[nynorsk]]) || 5 || [[Template:Babel nn|Babel nn]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)]] |- | 3 || [[Template:Babel nn-3|Babel nn-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-3]] |- | 2 || [[Template:Babel nn-2|Babel nn-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-2]] |- | 1 || [[Template:Babel nn-1|Babel nn-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Norsk (nynorsk)-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''oc'''<br/>Occitan<br/>[[Occità]] || 5 || [[Template:Babel oc|Babel oc]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Occitan]] |- | 3 || [[Template:Babel oc-3|Babel oc-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Occitan-3]] |- | 2 || [[Template:Babel oc-2|Babel oc-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Occitan-2]] |- | 1 || [[Template:Babel oc-1|Babel oc-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Occitan-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''pt'''<br/>Português<br/>[[Portuguès]] || 5 || [[Template:Babel pt|Babel pt]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português]] |- | 3 || [[Template:Babel pt-3|Babel pt-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-3]] |- | 2 || [[Template:Babel pt-2|Babel pt-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-2]] |- | 1 || [[Template:Babel pt-1|Babel pt-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Português-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''scn'''<br/>Sicilianu<br/>[[Sicilià]] || 5 || [[Template:Babel scn|Babel scn]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Sicilianu]] |- | 3 || [[Template:Babel scn-3|Babel scn-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Sicilianu-3]] |- | 2 || [[Template:Babel scn-2|Babel scn-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Sicilianu-2]] |- | 1 || [[Template:Babel scn-1|Babel scn-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Sicilianu-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''sl'''<br/>Slovenščina<br/>[[Eslovè]] || 5 || [[Template:Babel sl|Babel sl]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina]] |- | 3 || [[Template:Babel sl-3|Babel sl-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-3]] |- | 2 || [[Template:Babel sl-2|Babel sl-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-2]] |- | 1 || [[Template:Babel sl-1|Babel sl-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Slovenščina-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''sw'''<br/>Kiswahili<br/>[[Suahili]] || 5 || [[Template:Babel sw|Babel sw]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili]] |- | 3 || [[Template:Babel sw-3|Babel sw-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-3]] |- | 2 || [[Template:Babel sw-2|Babel sw-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-2]] |- | 1 || [[Template:Babel sw-1|Babel sw-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Kiswahili-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''tr'''<br/>Türkçe<br/>[[Turc]] || 5 || [[Template:Babel tr|Babel tr]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Turkish]] |- | 3 || [[Template:Babel tr-3|Babel tr-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Turkish-3]] |- | 2 || [[Template:Babel tr-2|Babel tr-2]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Turkish-2]] |- | 1 || [[Template:Babel tr-1|Babel tr-1]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Turkish-1]] |- | rowspan="4" valign="top" | '''la'''<br/>Latina<br/>[[Llatí]] || 5 || [[Template:Babel la|Babel la]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Llatí]] |- | 3 || [[Template:Babel la-3|Babel la-3]] || [[:Categoria:Usuaris per idioma - Llatí-3]] |} ==Vegeu també== *[[m:Meta:Babel templates]] 1728 3699 2005-11-29T19:24:11Z Martorell 14 Els autors de textos o imatges incloses dins Viquillibre (''Wikibooks'') mantenen el copyright de la seva aportació, però les llicèncien per ser distribuïts sota la [[w:GFDL]]. Si estàs publicant informació de la qual tens el copyright, però ja està publicada en un altre lloc fora de [[w:Wikimedia|Wikimedia]], deixa una nota al sumari i a la pàgina de discussió confimant que tú tens el copyright. i la direcció d'on ho tens publicat. D'altra banda pot ser esborrat per evitar violacions de copyright. No s'admetran articles copiats d'altres pàgines web, llibres, revistes, etc., sense haber obtingut permís de l'autor o el propietari del copyright en cas de no ser el propi autor. Això inclou defincions del diccionari o enciclopèdies. No és suficient amb citar l'origen del contingut si no es té el permís del propietari del copyright. No complir amb aquestes normes pot fer mal a tot el projecte i fer inútil el treball de tots plegats. Si trobes material que incompleixi aquestes normes, comunica-ho inmediatament (de moment pots fer-ho a la taverna en tant creixi el projecte i calgui una pàgina especial). 1729 5007 2006-06-21T06:45:12Z 87.219.180.80 == Definició:Què és PHP-Nuke? == '''PHP-Nuke''' és un sistema de gestió de continguts que dit d`una forma molt més senzilla és un sistema d`automatització de noticies,articles, etc. i de serveis de webmestre tals com descàrregues, galeries vàries (fotos, vídeos,...). Aquest sistema és molt popular actualment per a fer portals i pàgines web sense gaire esforç i està basat en codi PHP, de programació. El principal punt fort de PHP-Nuke és que és una forma fàcil de montar un portal a partir de mòduls i blocs pre-programats amb funcions totalment dirigides, i configurables fins a cert punt, de tal forma que el "cor" de PHP-Nuke és sempre el mateix (en les seves diferents versions) però que després l`usuari/a pot donar-li marxa cap a un sentit o cap a l`altre, des de webs comercials a personals, des de webs sobre esports, cultura,educació cinema, intercanvies avantatges del php-nuke son que no es necessari saber programar en PHP, solament fa falta saber-lo instal•lar. == Índex == *[[/Instal•lar PHP-NUKE|Instal•lar PHP-NUKE]] [[Imatge:100%.png]] *[[/Configurar|Configurar PHP-Nuke des del teu Menú d'Administració]] [[Imatge:50%.png]] *[[/Instal•lar Mòduls/afegits (addons)|Instal•lar Mòduls/afegits (addons)]] *[[/Instal•lar Aspectes (Interfícies/Themes)|Instal•lar Aspectes (Interfícies/Themes)]] [[Categoria:Llenguatge PHP]] [[Categoria:PHP-NUKE]] 1730 3498 2005-11-01T19:01:07Z Pcmarch 35 Instal•lació de PHP-NUKE moved to PHP-NUKE #REDIRECT [[PHP-NUKE]] 1731 3645 2005-11-19T21:55:23Z Arturo Reina 11 Indicació d'on descarregar php-nuke Catmidia és una pàgina sota llicència Creative Commons. {{GFDL}} 1732 4756 2006-05-13T14:15:25Z Ellibre 36 ==Tipus d'instal·lacions== Després de mirar molt per tota la xarxa m'he adonat de que s'explica el mètode de instal•lació massa complicat, et diuen que has de baixar-te el servidor apache, el sql server,etc... NO SEMPRE ÉS NECESSARI.Per començar direm que hi ha dos tipus d`instal·lacions: ===En Local=== Per a que PHP-Nuke funcioni dins el teu pc i tingui aquesta interactivitat però només interna, o des del teu pc per a la resta del món (convertir el teu pc en servidor),per al que sí necessitaràs tot això que explicarem próximanent en futurs apartats. ===En un Servidor extern=== No necessitaràs instal·lar cap programa adicional, només hauràs d'apuntar-te o contractar els serveis d'una empresa d'hostatjament (n`hi ha que són de franc i amb publicitat, però per una mòdica quantitat la qualitat de la nostra estada al servidor por millorar ostentisblement (domini propi,transferències, comptes de correu assignades, etc.) .De totes formes explicarem aquest segon cas en la seva primera vertent: Hostatjament de franc amb publicitat. ==Hostatjament== El primer que necessites és un lloc on poder posar la teva web, actualment hi ha molts llocs que et donen bastant espai web i et donen uns bons serveis, però nosaltres busquem un en concret, necessitem un servidor que sigui compatible amb PHP, i que ens aporti base de dades Mysql. * Alguns llocs que et donen aquests serveis - [http://www.miarroba.com http://www.miarroba.com]>> (en espanyol) 30Mb d’espai web. - [http://www.tripod.lycos.es http://www.tripod.lycos.es] >> (en espanyol) 50MB d’espai web. Solament has de donar-te d’alta per poder accedir a crear una pàgina web, de moment no has de fer res amb la pagina web així que una vegada creat el compte passa al pas número 2 ==Descàrrega i instal•lació== Com ja hem dit al principi no és necessari moltes de les coses que s'especifiquen als manuals (sempre que parlem d'una instal·lació en servidor extern, és clar) , però n'hi ha una, que sempre ho serà (o no perquè darrerament han sorgit serveis que ofereixen l'hostatjament amb PHP-Nukes ja preinstal·lats, però no serà el nostre cas) :, els arxius PHP-NUKE Els arxius necessaris per a la instal•lació els podeu trobar a diverses pàgines, a continuació unes quantes. -[http://www.catmidia.cat/ CATMidia.CAT] >> (en català) -[http://www.phpnuke-espanol.com http://www.phpnuke-espanol.com] >>(en espanyol) Seguirem el procés de descàrrega amb la pagina de Catmidia. Quan estigueu a la pàgina principal i previ registre gratuït, solament us heu de fixar en el bloc Descàrregues, o bé en alguns enllaços de la pàgina on vindrà especificat el darrer número de versió actual de PHP-Nuke disponible i accedir a la secció descàrregues, tindreu alguna cosa semblant a aquesta: [[Imatge:Arxius php-nuke.PNG|500px]] Agafem per exemple l’arxiu '''PHP-Nuke 7.9 CM CA ES EN''', en podeu triar una altra versió si ho preferiu. Quan us ho hagueu descarregat l’obriu i descomprimiu ,com a mínim us heu de fixar en dues carpetes essencials, '''SQL i HTML''', sense aquestes carpetes es impossible fer la instal•lació. Si teniu aquestes dues carpetes passeu al pas nº 4 ==Instal•lació== No ens enganyem, ara necessitareu un altre programet.PHP-Nuke és un conglomerat de molts arxius (uns mil pel cap baix) i pujar això de forma manual i correcta seria feixuc, per no dir impossible.Per tant us haureu de descarregar, o fer servir el vostre gestor de transferències FTP preferit, aquí en teniu varis per a triar: -[http://www.smartftp.com/ SmartFTP] >> (traducció al català disponible) -[http://filezilla.sourceforge.net FileZilla] >> (traducció al català disponible) Un cop tenim descarregat i instal·lat aquest programa dins el nostre pc, introduïm les dades que ens ha donat l'empresa d'hostatjament al registrar-nos i tindrem dos finestres:una serà el nostre pc i l'altra serà el servidor.Sense variar l'estructura passem el contingut de la carpeta ''HTML'' al directori arrel del nostre compte dins el nostre servidor (cada servidor, de pagament o gratuït sol especificar quin és el directori que denominarem "arrel"). *Nota: aquets procés pot trigar bastant, i fins i tot tallar-se.No preocupar-se, tenir paciència i reemprendre el procés sense que falti res són les claus per a que la instal·lació sigui duta a terme amb èxit. Després és hora d'introduir-nos dins les entranyes del nostre Panell de Control que el nostre servei d'hostatjament, de franc o gratuït, posaran a la nostra disposició, especialment cercant la opció PHPMYADMIN, des d'on carregarem la base de dades. Els passos són els següents i en aquest ordre: -Entrem a PHPMYADMIN -Opció SQL -En aquesta opció se'ns dóna l'oportunitat de triar un arxiu del nostre pc.Triarem l'arxiu amb extensió SQL que hi ha dins la carpeta SQL, aquesta operació ens servirà també per instal·lar la part de la base de dades de mòduls i afegits futurs. -Al fer això la pantalla ens mostrarà si ha tingut èxit l'operació i quantes files s'han inserit dins la base de dades. Quan hagis acabat aquestes opreacions amb PHPMYADMIN continuarem amb l'ordre establert a continuació. Obrirem l'arxiu '''config.php''' (aquest arxiu es qui li diu a la pagina web amb quina contrasenya i nom ha d’accedir a la base de dades) amb un programa senzill d'edició de textos, com per exemple el bloc de notes i ens trobarem com una cosa semblant a aquesta que haurem d'omplir amb les dades que ens dongui la nostra empresa d'hostatjament: {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| $dbhost = "localhost"; (adreça del servidor, sol ser aquesta sempre) $dbuname = "root"; (Nom d'usuari de la base de dades,especificat per l'hoste) $dbpass = ""; (Contrasenya per a accedir a la base de dades especificat per l'hoste) $dbname = "p79"; (Nom de la base de dades, a vegades especificat per l'hoste, a vegades triat per tu) $prefix = "nuke"; $user_prefix = "nuke"; $dbtype = "MySQL"; $sitekey = "SStgF54$3@+%288-982%/(-derThsR-23"; (nº de sèrie de la distribució PHP-Nuke, si es vol es pot canviar) $gfx_chk = 0; (0 Si no vols comprovació amb nº gràfics per a seguretat , 1 si la vols) $subscription_url = ""; (adreça en cas d'activar el servei de subscripció) $admin_file = "admin"; (nom de l'arxiu d'administració, no recomanable canviar, porta problemes d'incompatibilitat) $tipath = "images/topics/"; $nuke_editor = 1; (Editor de text visual dins PHP-Nuke 0 Si no es vol,1 Si es vol $display_errors = false; (Mostra tots els errors de cara a l'usuari/a false si no es vol, true si es vol.) |} Quant hagis configurat de forma adequada l'arxiu config.php el puges al teu espai web (mitjançant el teu programa d'FTP i passes al següent pas) ==Crear l'Administració de PHP-Nuke == Felicitats, ja tens el teu PHP-Nuke instal·lat, però encara et falta un darrer pas, i aquest és crear l'administració dins PHP-Nuke per a deixar la teva web llesta per a que la gent hi pugui entrar i fer-la servir.Per a fer-ho segueix aquests passos: A-Entres dins la teva web a través de la seva adreça, com faria qualsevol usuari B-Fas clic on posa que és necessari crear el Super Administrador (o bé hi pots accedir a través d'admin.php) C-Omples les dades i demanes crear un usuari paral·lel amb les mateixes dades D-Entres dins l'administració, configures la teva web i comproves que tot rutlli. I bé, ja tens la teva web configurada i funcionant.Benvingut/uda a PHP-Nuke ;) 1733 3507 2005-11-02T10:01:03Z ArinArin 17 subpàgina i franges negres == Vocabulari == {| | ''ala'' | no, cap, gens; res |- | ''ale'' o ''ali'' | tot, total |- | ''ken'' | poder, ser capaç; possibilitat |- | ''lape'' | dormir; son |- | ''musi'' | divertir-se, divertir; joc, divertiment |- | ''pali'' | fer, fabricar, treballar; activitat, treball |- | ''sona'' | saber, saber com; sabiesa |- | ''wawa'' | fort, intens; energia, força, poder |} == Lliçó == === Negació === En català, fem un verb negatiu afegint ''no'' a davant del verb, com a la frase ''Nosaltres no parlem''. Contràriament, la Toki Pona posa la seva partícula negativa, ''ala'', després del verb. {| border=1 |+Exemple | ''mi lape ala.'' | No dormo. (literalment: ''Jo dormo no'') |- | ''mi musi ala.'' | No m'ho passo bé. |- | ''mi wawa ala.'' | No sóc fort. |- | ''mi wile ala tawa musi.'' | No vull ballar. |- (''moure's divertint-se'' = ballar) |} Recorda que aquestes frases de ''ala'' sovint es poden traduir de diferents maneres. Per exemple, la frase ''mi musi ala'' també es pot traduir com ''M'avorreixo''; ''mi wawa ala'' pot traduir-se com ''Sóc feble''. Només s'ha de ser una mica flexible. ''ala'' també pot ser utilitzada d'adjectiu: {| border=1 |+Exemple | ''jan ala li toki.'' | Ningú parla. (literalment: ''persona cap parla'') |} No hi ha cap problema si s'afegeix ''ala'' després del verb (que en la frase anterior és ''toki''), i de fet és la manera més normal de parlar. Tot i això, tens la opció de utilitzar ''ala'' després dels noms, i per això ho volia remarcar. En cas que ho facis, però, recorda de no utilitzar-lo amb ''ijo'': {| border=1 |+Exemple | Incorrecte: ''ijo ala li jaki.'' | Res està brut. (Lit: ''Cosa cap està bruta'') |- | Correcte: ''ala li jaki.'' | Res està brut. |} Si no està darrera un verb, ''ala'' ja vol dir ''res'', i simplement per això utilitzar ''ijo'' no és correcte. === ''ale'' i ''ali'' === Pot semblar estrany introduir les paraules per voler dir ''tot'' en una lliçó sobre negació. Però tot i aquestes diferències de significat, ''ala'' i ''ale/ali'' com adjectius es fan servir igual. Abans d'aprendre com fer servir aqueta paraula, suposo que et preguntes perquè hi ha dues paraules que volen dir exactament el mateix. Bé, l'explicació té a veure amb fonètica. La paraula ''ali'' ha estat creada fa poc. Abans d'aquesta, només hi havia ''ale''. Però com ja t'hauràs adonat, les paraules ''ala'' i ''ale'' pronunciades s'assemblen massa. És fàcil confondre-les de cap, i també és fàcil sentir la paraula equivocada quan es parla en veu alta. La gent es va adonar que ''ala'' i ''ale'' podien confondre's massa fàcilment, i per això Marraskuu, el creador de la Toki Pona, va suggerir la paraula ''ali''. Aquesta vol dir exactament el mateix que ''ale'', ja que és més diferent de ''ala'' i és més fàcil diferenciar-la. Tant ''ale'' com ''ala'' existiran fins que una sigui més popular que una altra. Pots fer servir la paraula que vulguis. Personalment, però, prefereixo ''ali'', i aquesta és la que faré servir al llarg d'aquestes lliçons. Així doncs, parlem una mica de com fer servir aquesta paraula. Fa un moment hem aprés com ''ala'' es podia fer servir com adjectiu. Per sort, ''ali'' s'utilitza igual: {| border=1 |+Exemple | ''jan ali li wile tawa.'' | Tothom vol viatjar. |- | ''ma ali li pona.'' | Totes les nacions són bones. |} També, com ''ala'', val més no utilitzar ''ijo'' i ''ali'' juntes: {| border=1 |+Exemple | Incorrecte: ''ije ali li pona.'' | Tot està bé. |- | Correcte: ''ali li pona.'' | Tot està bé. <!-- *** Es pot tatxar texte? --> |} Aprofitant aquestes línies, ''ali li pona'' és un proverbi de Toki Pona, si no ho sabies. === Preguntes de sí o no === Per formular una pregunta que pugui ser resposta amb ''sí'' o ''no'', has de seguir un simple patró. Mira't com s'ha convertit aquesta frase en una pregunta: {| border=1 |+Exemple | ''sina pona ala pona?'' | Estàs bé? (Lit: ''Tu bé no bé?'') |} Per fer preguntes com aquesta, s'ha de dir el verb, llavors ''ala'' i després repetir el verb. No és tan difícil, no? Només et farà falta una mica de pràctica per acostumar-t'hi. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''suno li suli ala suli?'' | El sol és gran? |- | ''len sina li telo ala telo?'' | Tens la roba molla? |- | ''tomo tawa sina li pakala ala pakala?'' | Tens el cotxe espatllat? |- | ''sina ken ala ken lape'' | Pots dormir? |- | ''ona li lon ala lon tomo?'' | Que és a casa? |- | ''ona li tawa ala tawa ma ike?'' | Ha anat al país endimoniat? |- | ''sina pana ala pana e moku tawa jan lili?'' | Has donat menjar al nen? |- | ''pipi li moku ala moku e kili?'' | Els formigues es mengen la fruita? |} ==== Respondre ==== Respondre aquestes preguntes de sí o no és força fàcil. Si algú us demana ''sina wile ala wile moku?'' (''Vols menjar?''), pots respondre tan sí com no. Aquí tens com fer-ho: {| border=1 |+Exemple | ''wile'' | sí |- | ''wile ala'' | no |} Si vols dir que sí, simplement repeteix el verb de la frase. Si vols dir que no, repeteix el verb i afegeix-li ''ala''. Aquí hi ha algunes preguntes i qüestions més: {| border=1 |+Exemple ! ''sina lukin ala lukin e kiwen?'' ! Veus la roca? |- | - ''lukin'' | sí |- | - ''lukin ala'' | no |- ! ''sina sona ala sona e toki mi?'' ! Entens el que dic? |- | - ''sona'' | sí |- | - ''sona ala'' | no |} === ''tan'' (de nou) === A la última lliçó has après com utilitzar ''tan'' com a preposició, però ara hem de veure com es fa servir com a nom. Quan es fa servir com a nom, ''tan'' vol dir ''causa'' o ''raó''. És clar que pot ser de molta utilitat quan volem traduir una frase com ''No sé perquè''. Tot i això, s'ha de canviar una mica la frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi sona ala e tan.'' | No sé la raó. |} Això és tot. == Pràctica == Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # És divertit? Sí. <span style=background:black>ni li musi ala musi? musi.</span> # M'has de dir perquè. <span style=background:black>sina wile toki e tan tawa mi.</span> # Hi ha un insecte darrera meu? <span style=background:black>pipi li lon ala lon poka mi?</span> # T'agrado? <span style=background:black>mi pona ala pona tawa sina?</span> # No puc dormir. <span style=background:black>mi ken ala lape.</span> # No vull parlar amb tu. <span style=background:black>mi wile ala toki tawa sina.</span> # Ell no ha anat cap al llac. <span style=background:black>ona li tawa ala telo.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''sina wile ala wile pali? wile ala.'' <span style=background:black>Vols treballar? No.</span> # ''jan utala li seli ala seli e tomo?'' <span style=background:black>El guerrer crema la casa?.</span> # ''jan lili li ken ala moku e telo nasa.'' <span style=background:black>La mainada no pot beure cervesa.</span> # ''sina kepeken ala kepeken e ni?'' <span style=background:black>Ho fas servir això?</span> # ''sina ken ala ken kama?'' <span style=background:black>Pots venir?</span> 1735 3523 2005-11-05T21:58:15Z Arturo Reina 11 {{fora|No conté informació de llicencia. Personalment em sembla que php-nuke té copyright, i per tant els screenshots del programa no es troben sota llicència lliure|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:58 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1736 3522 2005-11-05T21:58:06Z Arturo Reina 11 {{fora|No conté informació de llicencia. Personalment em sembla que php-nuke té copyright, i per tant els screenshots del programa no es troben sota llicència lliure|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:58 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1737 3521 2005-11-05T21:56:32Z Arturo Reina 11 {{fora|No conté informació de llicencia. Personalment em sembla que php-nuke té copyright, i per tant els screenshots del programa no es troben sota llicència lliure|--[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 21:56 5 nov, 2005 (UTC)|}} 1738 6602 2006-11-09T11:22:43Z Ellibre 36 Una vegada creat un administrador/a podràs accedir al menú d’administrador, on trobaràs diverses icones que donen accès a totes les secions administratives i de configuració de PHP-Nuke.Aquí t'expliquem les principals.Per començar et direm que la secció d'administració està dividida en dos: -Menú d'Administració [[Image:Catm-admin-admin.png]] -Administració de Mòduls [[Image:Catm-admin-moduls.png]] ==Menú d'Administració== Per una banda està el denominat Menú d'Administració, on es contemplen aquelles opcions que són específiques del control de la web i que especifiquem a continuació: ===[[Image:Copiaseguretatbd.gif]] [[/Còpia de Seguretat de la Base de Dades |Còpia de Seguretat de la Base de Dades]]=== ===[[Image:Blocs.gif]] [[/Blocs | Blocs ]]=== ===[[Image:Administradors.gif]] [[/Editar Administradors | Editar Administradors (Autors)]]=== ===[[Image:Grups.gif]] [[/Grups |Usuaris dels diferents grups]]=== ===[[Image:Referents.gif]] [[/Referents HTTP | Referents HTTP]]=== ===[[Image:Prohibicioip.gif]] [[/Prohibició IP's |Prohibició IP's (IP BAN)]]=== ===[[Image:Missatges.gif]] [[/Missatges |Missatges]]=== ===[[Image:Moderacio.gif]] [[/Moderació |Moderació]]=== ===[[Image:Moduls.gif]] [[/Mòduls |Mòduls]]=== ===[[Image:Butlleti.gif]] [[/Butlletí |Butlletí]]=== ===[[Image:Optimitzar.gif]] [[/Optimitzar Base de dades |Optimitzar Base de dades]]=== ===[[Image:Submissions.gif]] [[/Enviaments |Enviaments]]=== ===[[Imatge:Preferencies.gif]] [[/Preferències |Preferències]]=== ===[[Image:Sortir.gif]] [[/Sortir/Desconnectar |Sortir/Desconnectar]]=== Altres seccions ==Administració de Mòduls== Per l'altra banda està el denominat com a Administració de Mòduls, on es contemplen totes les administracions de tots els mòduls que hi ha a PHP-Nuke, N'especifiquem aquells que venen amb la distribució original. ===Pancartes=== [[Image:Pancartes.gif]] ===Continguts=== [[Image:Contingut.gif]] ===Descàrregues=== [[Image:Downloads.gif]] ===Enciclopèdia=== [[Image:Enciclopedia.gif]] ===Preguntes Més Freqüents PMF=== [[Image:Pmf.gif]] ===Fòrums=== [[Image:Forums.gif]] ===Bitàcoles=== ===Nou Article=== [[Imatge:nouarticle.gif]] És per crear una noticia. Solament has de posar el títol de la noticia, el tema i el text de la noticia. Hi ha dos llocs on posar el text de la noticia, en el TEXT DE LA NOTICIA i TEXT EXTENS, el primer el text que hi escriguis sortirà en la pagina principal de la teva pagina, en el segon sortirà en el cas que el visitants de la pagina premi sobre la noticia *Nota important : els articles han d'anar dins un tema, per tant primer de tot has de crear un tema ===Ressenyes=== [[Image:Ressenyes.gif]] ===Enquestes=== [[Image:Enquestes.gif]] ===Enllaços=== [[Image:Enllaços.gif]] ===Usuaris=== [[Image:Usuaris.gif]] ===Temes=== [[Imatge:Temes.gif]] Serveix per a crear un nou tema, per fer-ho solament has de posar el nom del tema, la descripció i la imatge que portarà aquest tema. Les imatges s’han de pujar a la carpeta del teu espai web dintre de images\topics, desprès d’això veuràs com surt el nom de la imatge que has pujat a la llista de la imatge del topic. *Nota important : els articles han d'anar dins un tema, per tant primer de tot has de crear un tema {{esborrany}} 1778 3598 2005-11-10T10:51:38Z ArinArin 17 reubicada lliçó, retocs apartats, franges negres Abans ja has après les paraules ''toki'' i ''pona'', però ara les tornem a introduir perquè les utilitzarem diferent. ==Vocabulari== {| | ''a'' | ah, ha!, umm, hmm, oh!, etc. |- | ''awen'' | esperar, aturar, romandre; restant |- | ''mama'' | pare, mare |- | ''mije'' | home, marit, xicot, mascle |- | ''meli'' | dona, muller, xicota, femella |- | ''mu'' | bup, meu, muu, oink, qualsevol so d'animal |- | ''nimi'' | nom, paraula |- | ''o'' | utilitzat per vocatiu i imperatiu |- | ''pona'' | Uau! Bé! Genial! |- | ''toki'' | idioma; Ei! |} ==Lliçó== ===Gènere=== La Toki Pona no té cap gènere gramatical, com la majoria de llengües occidentals. Algunes paraules de Toki Pona (com ara ''mama'') no et diuen de quin gènere és una persona, i per això fem servir ''mije'' i ''meli'' per distinguir-ho. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mama'' | Un pare o mare, en general. No diu si el pare o la mare. |- | ''mama meli'' | Mare |- | ''mama mije'' | Pare |} És tan simple com això. Recorda, però, que en Toki Pona sovint és millor no especificar si la persona de qui parles és mascle o femella, a no ser que hi hagi una raó en especial per fer-ho. Simplement, mascle o femella sovint és innecessari, així que perquè preocupar-se a especificar-ho? ===Paraules no oficials=== Bé, potser al començament serà dur de pair, però això és una característica prou bona de la Toki Pona. Mira't el diccionari de Toki Pona un moment. Veuràs moltes paraules que ja saps: ''pona'', ''jaki'', ''suno'', i ''utala''. Però, com hauràs notat, no hi ha paraules pels noms de les nacions; tampoc hi ha cap paraula per religions, o fins i tot per a altres llengües. La raó de que aquestes paraules no siguin al diccionari és perquè són ''no oficials''. <!-- Enllaç al diccionari? --> Qualsevol paraula que no sigui al diccionari es considera no oficial. Abans de fer servir una paraula no oficial, normalment adaptem la paraula perquè encaixi dins les regles fonètiques de la Toki Pona. Així doncs, per exemple ''Amèrica'' esdevé ''Mewika'', ''Canadà'' esdevé ''Kanata'', i així anar fent. Si vols veure algunes de les paraules oficials, visita [http://www.geocities.com/tokipona/learn/foreign.html aquest enllaç]. Doncs el cas és que aquestes paraules no oficials no es poden utilitzar mai soles. Sempre actuen d'adjectius, i per tant s'han d'utilitzar amb un nom. Per exemple, imagina't que vols dir ''Canadà està bé''. Degut a que ''Kanata'' és una paraula no oficial, actua d'adjectiu. I com que parlem de la nació de Canadà, hem de fer servir la paraula ''ma'' (la paraula Toki Pona per ''nació'' o ''país'') amb ''Kanata'': {| border=1 |+Exemple |''ma Kanata li pona.'' |} Clar? Les paraules no oficals s'utilitzen exactament igual que els altres adjectius que has utilitzat fins ara amb Toki Pona. Una traducció més literal de ''ma Kanata'' és ''La nació de Canadà''. Aquí hi ha més frases utilitzant noms de països: {| border=1 |+Exemple | ''ma Kanse li ike.'' | França és dolenta. |- | ''ma Italja li pona lukin.'' | Itàlia és maca. |- | ''mi wile tawa ma Tosi.'' | Vull anar a alemanya. |} <!-- Recordar pona lukin --> Recordes d'una lliçó anterior <!-- citar-la --> que ''ma tomo'' vol dir ''ciutat''? Quan es parla de noms de ciutats, diem ''ma tomo'' en comptes de només ''ma'', i llavors afegim el nom de la ciutat tal com hem afegit el de les nacions abans: {| border=1 |+Exemple | ''ma tomo Lantan li suli.'' | Londres és gran. |} De nou, la paraula no oficial ''Lantan'' es fa servir d'adjectiu. Més exemples de noms de ciutats: {| border=1 |+Exemple | ''ma tomo Pelin'' | Berlín |- | ''ma tomo Alenta'' | Atlanta |- | ''ma tomo Loma'' | Roma |} <!-- Ciutats de catalunya? --> Així doncs, si estem parlant d'un país utilitzem ''ma'', i si parlem d'una ciutat, ''ma tomo''. Si vols parlar sobre un idioma, simplement s'usa ''toki'' i llavors afegir-li la paraula no oficial. Si hi ha correspondència nació-llengua, la paraula no oficial no canvia. {| border=1 |+Exemple | ''toki Inli li pona.'' | La llengua anglesa és bona. |- | ''ma Inli li pona.'' | Anglaterra és bona. |} ''Inli'' no ha canviat, tot i que la paraula en català per referir-nos bé al país bé a la llnegua canvia. Més exemples de llengües: {| border=1 |+Exemple | ''toki Kanse'' | Francès |- | ''toki Epelanto'' | Esperanto |- | ''toki Katala'' | Català |} Si vols parlar sobre una persona que és d'algun lloc, simplement digues ''jan'' i afegeix-li la paraula no oficial, així: {| border=1 |+Exemple | ''jan Kanata'' | Canadenc |- | ''jan Mesiko'' | Mexicà |} Evidenment, també es poden fer servir altres paralues per descriure certs tipus de persones. Per exemple, pots fer servir ''mije'' i ''meli'', que has après fa uns minuts. A menys que tinguis una raó específica per la que dir si le persona és mascle o femella, per això, és millor fer servir ''jan''. De tota manera aquí tens exemples: {| border=1 |+Exemple | ''meli Italija'' | Dona italiana |- | ''mije Epanja'' | Home espanyol |} Ara imagina't que vols parlar sobre algú utilitzant el seu nom. Per exemple, com fer-ho si vols dir "en Pere és bona persona"? Bé, és molt simple. Per dir el nom d'una persona en Toki Pona, només has de dir ''jan'' i després el nom: {| border=1 |+Exemple ''jan Pele li pona.'' |} És senzill, no? ''jan'' + nom. Igual que els noms dels països, sovint s'adapta el nom de la persona a la fonètica de Toki Pnoa. Aquí hi ha algunes frases que fan servir noms transformats a Toki Pona: {| border=1 |+Exemple | ''jan Pa li pana e sona tawa mi.'' | En Pau m'ensenya/m'instrueix. |- <!-- Donar coneixement. --> | ''jan Luwi li toki tawa mi.'' | En Lluís em parla. |- | ''jan Lamon li musi.'' | En Ramon és divertit. |- | ''jan Ilena li jan unpa.'' | La Irene és prostituta. |} Per dir com et dius a la gent, hi ha dues maneres: {| border=1 |+Exemple | ''mi jan Josepe.'' | Sóc en Josep. |- | ''nimi mi li Josepe.'' | El meu nom és Josep. |} Recorda que no t'has pas de tokiponitzar el nom per força; només és un divertiment. Si t'agrada el teu nom tal com és en la teva llengua, no tens perquè utilitzar una versió en Toki Pona. ===Adreçant-se a gent, ordres, i interjeccions=== A vegades ens fa falta cridar l'atenció de la persona a qui ens volem adreçar, abans de parlar-li, com per exemple quan diem ''Albert, tens un escarabat a la samarreta''. Així és com s'hauria de dir: {| border=1 |+Exemple ''jan Ape o, pipi li lon len sina.'' |} Quan et vols adreçar a algú per fer-li saber alguna cosa, has de seguir el següent patró: ''jan (nom) o (resta de la frase)''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''jan Jula o, sina pona lukin.'' | Júlia, ets maca. |- | ''jan Josepe o, sina wile ala wile moku?'' | Josep, tens gana? |- | ''jan Ana o, sina ike tawa mi.'' | Anna, no m'agrades. |} Tot i que no és essencial, hauries de recordar fer servir la coma després de la ''o''. D'aquí a un minut sabràs perquè, quan aprenguis a donar ordres. La Toki Pona també té la paraula ''a'' que també es pot fer servir quan t'adreces a gent: {| border=1 |+Exemple | ''jan Ape o a!'' | Oh Albert! |} Tot i això, aquesta ''a'' es fa servir molt poc sovint. Només es fa servir quan la persona t'emociona. Per exemple, pots fer servir aquesta ''a'' quan no has vist la persona des de fa molt i molt de temps, o bé quan fas l'amor. A més, t'has fixat com no he escrit una frase després de dir ''jan Ape o a!''? Això és prou normal, especialment quan t'adreces a la persona amb ''a''. No has de dir expressament una frase després d'adreçar-te a algú; és opcional. ===Ordres=== Les ordres són molt simples en Toki Pona. Només has de dir la ''o'', seguida del que vols que faci la persona, així: {| border=1 |+Exemple | ''o pali!'' | Treballa! |- | ''o awen.'' | Espera. |- | ''o lukin e ni.'' | Mira això. |- | ''o tawa ma tomo poka jan pona sina.'' | Ves-te'n a la ciutat amb el teu amic. |} No està gens malament; hem après com adreçar-te a gent, i com donar ordres. Ara ajuntem aquests dos conceptes. Suposem que et vols adreçar a una persona i ordenar-li alguna cosa. Aquí tens com: {| border=1 |+Exemple | ''jan Luwi o tawa tomo sina.'' | Lluís, ves-ten a casa (teva). |} És el mateix que abans, però sense la coma. D'aquí la seva importància. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan Pele o toki ala tawa mi.'' | Pere, no em parlis. |- | ''jan Sesi o moku e kili ni.'' | Sergi, menja't aquesta fruita. |} Aquesta estructura també es pot fer servir per fer frases com ''anem!''. {| border=1 |+Exemple | ''mi mute o tawa.'' | anem. |- | ''mi mute o musi.'' | Passem-nos-ho bé. |} ===Interjeccions=== Explicaré les interjeccions en dos grups, així serà més senzill. El primer és: * ''toki'' es sol fer servir per saludar, com un ''hola''. {| border=1 |+Exemple | ''toki!'' | Hola! |- | ''jan Luwi o, toki.'' | Hola, Lluís. |} * ''pona'' és el que dius quan alguna cosa va bé. {| border=1 |+Exemple | ''pona!'' | Visca! Bé! |} * ''ike'' és el que dius quan passa alguna cosa dolenta. {| border=1 |+Exemple | ''ike!'' | Oh no! |} * ''pakala'' essencialment representa tots els renecs. {| border=1 |+Exemple | ''pakala!'' | Òst-a p-ta! Mecàg-m D-u! |} * ''mu'' és pels sons que fan els animals. {| border=1 |+Exemple | ''mu.'' | Meuuu. Bup bup. Oink oink. Muuu. |} El segon grup d'interjeccions són salutacions típiques. Aquí estan: {| border=1 |+Exemple | ''suno pona!'' | Bon dia! |- | ''lape pona!'' | Que dormis bé! Bona nit! |- | ''moku pona!'' | Bon àpat! Que aprofiti! |- | ''mi tawa'' | Me'n vaig. Adéu! |- | ''tawa pona!'' | (en resposta) Que vagi bé! Adéu! |- | ''kama pona!'' | Benvingut! |- | ''musi pona!'' | Passa-t'ho bé! |} ==Pràctica== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # La Sussana està boja. <span style=background:black>jan Susana li nasa.</span> # Vés! <span style=background:black>o tawa!</span> # Mare, espera. <span style=background:black>mama meli o awen.</span> # Vinc d'Europa. <span style=background:black>mi kama tan ma Elopa.</span> # Hahaha! Això és divertit. <span style=background:black>a a a! ni li musi.</span> # El meu nom és Ken. <span style=background:black>nimi mi li ken.</span> # Hola, Anna. <span style=background:black>jan Ana o, toki.</span> # @ # $! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) <span style=background:black> pakala!</span> # Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). <span style=background:black>mi wile tawa ma Oselija.</span> # Adéu! (dit per qui marxa) <span style=background:black>mi tawa!.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''mu.'' <span style=background:black>Meuu, bup bup, muu, etc.</span> # ''mi wile kama sona e toki Inli.'' <span style=background:black>Vull aprendre anglès.</span> # ''jan Ana o pana e moku tawa mi.'' <span style=background:black>Anna, dóna'm menjar.</span> # ''o tawa musi poka mi!'' <span style=background:black>Balla amb mi!</span> # ''jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.'' <span style=background:black>Moisès, guia'ns cap a la bona terra.</span> # ''tawa pona.''<span style=background:black>Adéu (dit per la persona que es queda).</span> 1779 3612 2005-11-15T12:08:23Z ArinArin 17 reubicada lliçó, franges negres ==Vocabulari== {| | ''olin'' | estimar afectivament, com a una persona. |- | ''seme'' | què, quin (fet servir per preguntar coses) |- | ''sin'' | nou, un altre, més |- | ''supa'' | qualsevol tipus de moble |- | ''suwi'' | dolç, maco; caramel, galeta |} ==Lliçó== ===Preguntes utiltzant ''seme''=== Bé... a la lliçó vuit hem parlat de com fer preguntes que es puguin respondre amb un ''sí'' o un ''no''. Però no hem parlat de com fer preguntes que requereixin respostes més complexes. Per exemple, si algú et demana ''Qui t'ha pegat?'', no pots simplement respondre ''sí'' o ''no''; no té sentit, ja que hauries de respondre el nom de qui t'ha pegat. Bé, per fer preguntes com aquestes en Toki Pona, hem d'utilitzar la paraula ''seme''. {| border=1 |+Exemple | ''seme li utala e sina?'' | Què t'ha atacat? |} Has entès com funciona? Aquí hi ha més exemples que utilitzen ''seme'': {| border=1 |+Exemple | ''seme li moku e kili mi?'' | Què es menja la meva fruita? |- | ''seme li lon poka mi?'' | Què tinc al costat? |- | ''seme li lon tomo mi?'' | Què hi ha a casa meva? |- | ''seme li pona tawa sina?'' | Què t'agrada? |} Bé, aquesta pròxima part potser serà una mica confusa al començament, així que per explicar-la faré servir coses que ja has après. Mira't aquesta frase durant un moment o dos: {| border=1 |+Exemple | ''sina lukin e pipi.'' | Estàs mirant un escarabat. |} Ara convertirem aquesta frase en una pregunta. En comptes de dir ''Estàs mirant un escarabat'', demanarem ''què estàs mirant?'': {| border=1 |+Exemple | ''sina lukin e seme?'' | Estàs mirant què? |} Fixa't, és temptador canviar tot l'ordre de la frase quan fas una pregunta com aquesta en català (el ''què'' se'n va cap al començament de la frase: ''què estàs mirant?''). Si proves de fer-ne una traducció directe, seria una cosa semblant a ''e seme lukin sina?'', però això és incomprensible en Toki Pona. Tant ''pipi'' com ''seme'' són noms, i l'ordre de la frase no canvia tant si és una frase com si és una pregunta. Aquí hi ha més exemples {| border=1 |+Exemple | ''sina pakala e seme?'' | Què has atacat? |- | ''sina lon seme?'' | On estàs? |- | ''ona li jo e seme?'' | Què té ell? |} ''seme'' també es pot fer servir com adjectiu. L'ordre de la frase tampoc canvia, sigui la frase que sigui: {| border=1 |+Exemple | ''jan seme li moku?'' | Qui menja? |- | ''jan seme li tawa poka sina?'' | Qui anava amb tu? |- | ''sina lukin e jan seme?'' | Qui vas veure? |- | ''sina toki tawa jan seme?'' | Amb qui parles? |- | ''ma seme li pona tawa sina?'' | Quins països t'agraden? |- | ''sina kama tan ma seme?'' | De quin país vens? |} La única raó per la qual aquest concepte pot semblar difícil és que et sentis temptat a canviar l'ordre de les paraules, ja que molts idiomes (inclòs el català) ho fan. Un truc per saber si has fet la pregunta bé és pesar-se la pregunta com una frase normal, i llavors canviar la paraula ''seme'' per ''ni''. Si la frase no té sentit després d'aquest canvi, segurament està malament. ''seme'' també es fa servir per demanar ''perquè?''. Alhora, no oblidis que ''tan'' vol dir ''degut a''. {| border=1 |+Exemple | ''sina kama tan seme?'' | Perquè has vingut? |} Diria que és força fàcil d'entendre, això que no donaré més exemples. ===Miscel·lània=== Bé, ara ja estàs cap a la meitat d'aquest curs de Toki Pona. Felicitats per haver arribat fins aquí! Amb l'excepció d'un o dos conceptes, ja coneixes totes les parts essencials de la Toki Pona. La majoria de les lliçons d'ara en endavant només seran per polir alguns detalls. Abans, per això, s'han d'explicar uns quants petits detalls, que són massa petits per explicar-los en una lliçó apart. Per això, en algunes de les pròximes lliçons (però no en totes), hi trobaràs una petita secció de miscel·lània com aquesta. La secció de miscel·lània simplement t'introduirà una mica de vocabulari i et mostrarà com s'usa. Així doncs, en la secció de miscel·lània d'avui, explicarem les paraules ''supa'', ''suwi'', ''sin'' i ''olin''. ====''supa''==== Si busques aquesta paraula al diccionari, et dirà que vol dir qualsevol superfície horitzontal. Tot i que es pot fer servir segons aquesta definició, pel seu ús actual essencialment vol dir una taula, una cadira, o un sofà. A més, els Tokiponencs fem servir ''supa lape'' (''superfície de dormir'') per dir ''llit''. ====''suwi''==== No hi ha cap dificultat en particular amb aquesta paraula. Com a adjectiu, vol dir ''dolç'' o ''maco''. Només recorda que ''maco'' no vol dir ''sexy'', ''atractiu'', o cap altra cosa per l'estil. Com a nom, ''suwi'' vol dir ''caramel'' o algun altre tipus de menjar dolç. Aquí hi ha uns quants exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan lili sina li suwi.'' | El teu nadó és maco. |- | ''telo kili ni li suwi.'' | Aquesta fruita és dolça. |- | ''mi wile e suwi!'' | Vull una galeta! |} ====''sin''==== Aquesta paraula es fa servir quasi sempre com un adjectiu, i simplement vol dir ''un altre'' o ''més''. Aquí hi ha dos exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan sin li kama.'' | Vé més gent. / Vé una altra persona. |- | ''mi wile e suwi sin!'' | Vull una altra galeta! / Vull més galetes! |} ====''olin''==== Aquesta paraula es fa servir per dir amor. Tot i això, només es refereix a amor d'afecte, com estimar a la gent. No es pot fer servir amb coses com la música (''estimar la música''). En aquest cas, s'ha de fer servir l'estructura estudiada anteriorment: {| border=1 |+Exemple | ''ni li pona tawa mi.'' | Això m'agrada. |- | ''ni li pona mute tawa mi.'' | M'agrada molt. |} ==Pràctica== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # Què vols fer? <span style=background:black>sina wile pali e seme?</span> # Qui t'estima? <span style=background:black>jan seme li olin e sina?</span> # És dolç això? <span style=background:black>ni li suwi ala suwi?</span> # Me'n vaig al llit. <span style=background:black>mi tawa supa lape.</span> # Vé més gent? <span style=background:black>jan sin li kama ala kama?</span> # Dóna'm una piruleta! <span style=background:black>o pana e suwi tawa mi!</span> # Qui hi ha per aquí? <span style=background:black>jan seme li lon?</span> # Quin insecte t'ha pessigat? <span style=background:black>pipi seme li pakala e sina?</span> # Amb qui anaves? <span style=background:black>sina tawa poka jan seme?</span> # A ell li encanta menjar <span style=background:black>moku li pona tawa ona.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''jan Ken o, mi olin e sina.'' <span style=background:black>Ken, t'estimo.</span> # ''ni li jan seme?'' <span style=background:black>Qui és aquest?.</span> # ''sina lon seme?'' <span style=background:black>On estàs?</span> # ''mi lon tan seme?'' <span style=background:black>Perquè estic aquí?</span> # ''jan seme li meli sina?'' <span style=background:black>Qui és la teva xicota/dona?</span> # ''sina tawa ma tomo tan seme?'' <span style=background:black>Perquè vas anar a la ciutat?</span> # ''sina wile tawa ma seme?'' <span style=background:black>On vols anar?</span> 1780 3613 2005-11-17T12:53:53Z ArinArin 17 reestructurada. franges negres ==Vocabulari== {| | ''pi'' | essencialment vol dir ''de''; veure lliçó |- | ''kalama'' | só, soroll; fer soroll, tocar un instrument |- | ''kulupu'' | grup, comunitat, societat |- | ''nasin'' | carretera, camí, doctrina, mètode |} ==Lliçó== ===''pi''=== Segurament aquesta paraula no t'agradarà. És probablement la paraula més mal utilitzada de la llengua, i personalment, en prou feines ho tolero. Ja m'agradaria que aquesta partícula es pogués treure de la Toki Pona, però és absolutament necessària degut a com s'ha construït la Toki Pona. Sigui com sigui, si quedes frustrat aprenent sobre aquesta partícula, relàxa't, fes-ho tant bé com puguis, i sàpigues que tens tot el meu suport. Tal com he dit, aquesta paraula es fa servir molt malament. He vist errades de tota classe mentre la gent està aprenent aquesta paraula. D'aquí a un moemnt veurem una errada divertida que va passar quan una persona no va fer servir ''pi'', i ho havia d'haver fet. Ara, deus recordar de la lliçó cinc <!-- referència --> que ''tomo telo'' (''habitació d'aigua'') vol dir ''lavabo''. Hauries de recordar també que ''nasa'' vol dir ''boig'', ''estúpid'', i coses per l'estil. Mirem doncs ara aquesta frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa tomo telo nasa.'' | Vaig anar al lavabo boig. |- | | lit: ''Jo a la habitació aigua boja'' |} Bé, suposo que estaràs d'acord amb mi quan dic que la frase no sona gens bé. Em fa pensar amb un lavabo estrany, amb tot de neons, llums i flaixos. Ara bé, el que volia dir aquesta persona és que havia anat a un bar. Tal com segurament recordes, ''telo nasa'' vol dir alcohol. Per tant, una ''tomo'' amb ''telo nasa'' és un bar. L'únic problema és que no pots ajuntar ''tomo'' i ''telo nasa'', ja que voldria dir ''lavabo boig'' tal com hem vist. La única manera d'arreglar aquest problema és fent servir ''pi'': {| border=1 |+Exemple | ''tomo pi telo nasa'' | Edifici d'alcohol; un bar, un pub, etc. |} El problema ja està solucionat. Així, com hem vist, ''pi'' es fa servir per separar un nom d'un altre nom que té un adjectiu. Si vols pensar-ho d'una manera més algebràica, de patró, aqui tens una manera de fer-ho: {| border=1 |+Exemple (nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) |} Fixa't que hi ha d'haver un adjectiu per descriure el nom 2. Si no, ''pi'' no es fa servir, i obtens: {| border=1 |+Exemple (nom 1) (nom 2) |} A més, si estàs familirialitzat amb notació esquemàtica (si no, salta't aquest paràgraf), aqui tens un model de l'exemple ''tomo (pi) telo nasa'': {| border=1 |+Exemple lavabo boig = ((tomo telo) nasa) bar = (tomo (telo nasa)) |} Ja està. Espero haver explicat ''pi'' perquè sigui fàcil d'entendre. Ara veurem molts exemples que fan servir ''pi''; però abans, t'has de familiralitzar amb algunes de les combinacions de noms que hem après. Moltes d'aquestes estaven a la lliçó cinc, <!-- referència --> si vols revisar-les. Però també pots veure una llarga llista de combinacions de noms [http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html aquí], tot i que no està pas pensata per aquest curs, és en anglès, i encara no saps totes les paraules que s'hi fan servir. Sigui com sigui, anem ara als exemples: {| border=1 |+Exemple | ''jan pi ma tomo'' | Persona de la ciutat, un ciutadà |- | ''kulupu pi toki pona'' | Grup de toki pona. La comunitat Toki Pona. |- | ''nasin pi toki pona'' | Camins de toki pona, la ideologia darrera la Toki Pona |- | ''jan lawa pi jan utala'' | Líder de soldats, un comandant o un general |- | ''jan lawa pi tomo tawa kon'' | Líder d'avions, un pilot |- | ''jan pi nasin sewi Kolisu'' | Persona de religió cristiana, un cristià |- | ''jan pi pona lukin'' | Persona bona visualment, una persona atractiva |- | ''jan pi ike lukin'' | Persona dolenta visualment, una persona lletja |} Si no entens com estan fets aquests exemples (especialment els primers cinc), el millor és que tornis enrera i estudiis de nou el ''pi'', vinguis al xat de Toki Pona demanant ajuda, o trobar algú que et pugui ajudar a entendre-ho. Bé, ara parlem dels possessius. Si vols dir ''casa meva'', dius ''tomo mi''. De manera semblant, ''casa teva'' és ''tomo sina''. Però si vols parlar d'una persona concreta que té la casa, has de fer servir ''pi'': {| border=1 |+Exemple | ''tomi pi jan Ape'' | La casa de l'Albert |} Fixa't que no pots dir ''tomo Ape''. Això canviaria per complet el significat de la frase. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''kili mi'' | La meva fruita |- | ''kili pi jan Susana'' | La fruita de la Sussana |- | ''ma ona'' | El seu país |- | ''ma pi jan Josepe'' | El país d'en Josep |- | ''len jan'' | La roba d'algú |- | ''len pi jan Luwi'' | La roba d'en Lluís |} A més, si vols fer servir els pronoms plurals ''mi mute'' (''nosaltres'') o ''ona mute'' (''ells''), has de fer servir ''pi'': {| border=1 |+Exemple | ''nimi pi mi mute'' | Els nostres noms |- | ''tomo pi ona mute'' | Casa seva, la casa d'ells |} Si et deixes el ''pi'' aquí, l'ordre dels adjectius seria il·lògic i la frase no tindria sentit. També fem servir ''pi'' per mostrar l'oposat d'algunes paraules: {| border=1 |+Exemple | ''jan wawa'' | Una persona forta |- | ''jan pi wawa ala'' | Una persona que no és forta; una persona feble |} No podries haver dit ''jan wawa ala'' perquè això hagués volgut dir ''el que no és gent forta''. ===Errors típics=== Un error típic que em trobo és que la gent prova de fer servir ''pi'' per voler dir ''sobre/de'' (com en ''hem parlat d'alguna cosa''). Tot i que ''pi'' es pot fer servir d'aquesta manera, la majoria de gent el fa servir massa. Aquí hi ha una manera típica, però incorrecte, de fer servir ''pi'' per voler dir ''sobre/de'' en una frase, i llavors la manera correcte de dir-la: {| border=1 |+Exemple | Incorrecte: ''mi toki pi jan'' | He parlat sobre gent |- | Correcte: ''mi toki jan'' | He parlat sobre gent |} El ''sobre'' és implícit a la frase. Aquí hi ha una altra frase que és correcte i en la que ''pi'' vol dir ''sobre/de'': {| border=1 |+Exemple | ''mi toki pi jan ike'' | He parlat de gent dolenta |} La raó per la qual aquí es pot fer servir ''pi'' és perquè ''jan ike'' és un concepte singular, individual, i la frase combinada ''jan ike'' actua sobre ''toki'' com una sola cosa; ''pi'' simplement es fa servir per distingir la frase ''jan ike''. <!-- Lleig com està dit. --> Si et deixes el ''pi'', tan el ''jan'' com l'''ike'' esdevindrien adverbis, i la frase voldria dir alguna cosa molt estranya com ''humanament, vaig parlar endimoniat''. Un altre error típic és que la gent simplement queda molt contenta amb el ''pi'', i el comencen a fer servir per tot. Per exemple, ja sabem que ''jan lawa'' vol dir ''líder''. Però després d'aprendre el ''pi'', hi ha gent que diu coses com ''jan pi lawa''. O, per dir ''pagès'' (que s'hauria de dir ''jan ma''), diuen ''jan pi ma''. No sé perquè hi ha aquest error; no ho entenc. Però, sigui com sigui, aquestes frases estan malament, perquè el segon nom no té cap adjectiu que el modifiqui. Recordes la petita fórmula? {| border=1 |+Exemple |(nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) |} La paraula immediatament després del ''pi'' ha de tenir una altra paraula que la descrigui. Un altre error que fa la gent és utilitzar ''pi'' quan haurien de dir ''tan'': {| border=1 |+Exemple | Correcte: ''mi kama tan ma Mewika'' | Vinc d'Amèrica |- | Incorrecte: ''mi kama pi ma Mewika'' | |} ===Miscel·lània=== Donat que aprendre ''pi'' ja és prou difícil per si sol, ens ho prendrem abm calma i només aprendrem una paraula a la lliçó d'avuí: ''kalama''. Bé, ''kalama'' es fa servir per dir ''so'' o ''soroll'': {| border=1 |+Exemple | ''kalama ni li seme?'' | Què ha estat aquest soroll? |} ''kalama'' es fa servir combinada amb la paraula ''musi'' per dir ''música'' o ''cançó'': {| border=1 |+Exemple | ''kalama musi li pona tawa mi.'' | M'agrada la música. |} Tal com ''jan'' precedeix els noms de persona, ''kalama musi'' precedeix els noms de cançons específiques: {| border=1 |+Exemple | ''kalama musi `La Balanguera' li pona tawa mi.'' | M'agrada la cançó `La Balanguera'. |} I podem fer servir la paraula ''pi'' per parlar de música d'un cert grup o artista: {| border=1 |+Exemple | ''kalama musi pi jan Pau Riba li nasa.'' | La música d'en Pau Riba és de bojos. |- |} Finalment, ''kalama'' es pot fer servir com a verb: {| border=1 |+Exemple | ''mi kalama kepeken ilo.'' | Faig soroll amb un instrument. |- | ''o kalama ala!'' | No facis soroll! |} ===Fent servir ''nasin'' per demanar ''com''=== En aquesta lliçó em parlat de la paraula ''nasin'', i per això fa falta remarcar-ne una cosa. Fixa't en la frase: {| border=1 |+Exemple | ''sina pali e ni kepeken nasin seme?'' | Has fet això de quina manera? Com ho has fet? |- |} Diria que és prou fàcil, així que no m'hi entretindré més. Però t'has adonat com ''seme'' es fa servir per demanar qualsevol cosa? A la última lliçó, vam veure ''jan seme'' (''qui'') i ''tan seme'' (''perquè''), i ara tenim ''kepeken nasin seme'' per a ''com''. ==Pràctica== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # El fill de l'Anna és divertit. <span style=background:black>jan lili pi jan Ana li musi.</span> # Sóc un Tokiponista. <span style=background:black>mi jan pi toki pona.</span> # És un bon músic. <span style=background:black>ona li jan pona pi kalama musi.</span> # El capità del vaixell menja. <span style=background:black>jan lawa pi tomo tawa telo li moku.</span> # Bup bup. <span style=background:black>mu.</span> # La música d'en Canimas és bona. <span style=background:black>kalama musi pi jan Kanima li pona.</span> # Qui del grup és important? <span style=background:black>jan seme pi kulupu ni li suli?</span> # Casa nostra està feta un fàstig. <span style=background:black>tomo pi mi mute li pakala.</span> # Com s'ho ha fet? <span style=background:black>ona li pali e ni kepeken nasin seme?</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''kili pi jan Nuja li ike.'' <span style=background:black>La fruita de la Núria és dolenta.</span> # ''len pi jan Susana li jaki.'' <span style=background:black>La roba de la Sussana és bruta.</span> # ''mi sona ala e nimi pi ona mute.'' <span style=background:black>No sé el nom d'ells.</span> # ''mi wile ala toki pi kalama musi.'' <span style=background:black>No vull parlar de música.</span> # ''mi wile toki meli.'' <span style=background:black>Vull parlar de noies.</span> # ''sina pakala e ilo kepeken nasin seme?'' <span style=background:black>Com has trencat l'eina?</span> # ''jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.'' <span style=background:black>Washington va ser un bon líder d'Amèrica.</span> # ''wile pi jan ike li pakala e ijo.'' <span style=background:black>La voluntat de la mala gent espatlla les coses.</span> 1785 3631 2005-11-19T12:52:55Z Ellibre 36 Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a administrar els administradors. Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a administrar els administradors. 1786 3632 2005-11-19T12:54:56Z Ellibre 36 Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a configurar les preferències del nostre PHP-Nuke. Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a configurar les preferències del nostre PHP-Nuke. 1787 3633 2005-11-19T12:57:19Z Ellibre 36 Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a administrar els temes dels articles Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a administrar els temes dels articles 1788 3634 2005-11-19T13:00:36Z Ellibre 36 Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a accedir al mòdul d'escriure nous articles. Imatge semblant a la que podem trobar dins l'administració de PHP-Nuke per a accedir al mòdul d'escriure nous articles. 1789 6431 2006-09-19T12:15:41Z Álvaro M 53 Millora <div style="width: 80%; padding: 3px; background:#ffeeaa; border: 1px solid dimgray; margin: 0 auto;"><div style="float:left; margin: 10px 0px 0px 10px;">[[Imatge:Book_closed_template.gif|50px|left|Esborrany]]</div><div style="text-align:left; line-height: 110%; margin-left:70px; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px;"> <br>'''''Nota:''''' Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a Viquillibres expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.<br><br> </div> [[Categoria:Viquillibres:Esborranys]] 1792 3657 2005-11-19T22:14:51Z Arturo Reina 11 categoria És molt fàcil editar una pàgina wiki. Només cal que feu clic a l'enllaç "edita" al capdamunt de la pàgina. Això us portarà a una pàgina amb un quadre de text que conté el text de la pàgina. Només hi heu d'escriure o modificar-lo, i prémer "Desa la pàgina" quan hàgiu acabat! Heu de tenir en compte, que cal seguir el [[Viquillibres:Llibre d'estil|Llibre d'estil]] de Viquillibres, per a dotar-la d'una major coherència. La resta d'aquesta pàgina és una demostració de diferents tècniques "wiki". Després de les primeres seccions, haureu d'aprendre'n pel vostre compte pitjant l'enllaç "edita" per veure com s'aconsegueixen els diferents efectes! <font size=-1>Experts de wiki: si us plau afegiu a aquesta pàgina totes les noves funcions que s'activin/descobreixin. (Hi ha varietats de programari wiki. Viquipèdia és un wiki "Usemod", cortesia de CliffordAdams.)</font> == Fer una nova pàgina == Hi ha tres maneres de fer una nova pàgina: #Editeu la [[Viquipèdia:Pàgina de proves|Pàgina de proves]] i poseu-hi "<nowiki>[[</nowiki>" abans del nom de la nova pàgina, i "<nowiki>]]</nowiki>" després del nom. Per exemple, podríeu escriure: ''<nowiki>[[la meva pàgina]]</nowiki>''. Llavors, deseu la pàgina de proves i torneu a l'enllaç ''<nowiki>[[la meva pàgina]]</nowiki>'' que heu creat. Hi apareixerà un enllaç en vermell, com aquí: </font color="red">la meva pagina</font color="red"> (però aquest exemple no funciona!). Feu clic a l'enllaç; això obrirà la nova pàgina, amb el títol de l'article, i una caixa de text en blanc, que podeu omplir amb el vostre text. #Podeu fer el mateix des d'una plana ja existent on hi hagi un enllaç ''en vermell''. #Escriviu la URL de la ''nova'' pàgina a la línia d'adreces del vostre explorador d'internet i pitgeu "intro". Per exemple, a l'URL de més amunt, reemplaçaríeu ''<nowiki>http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Com s'edita una pàgina</nowiki>'' amb la nova URL ''<nowiki>http://ca.wikipedia.org/wiki/Nom_de_la_nova_pàgina</nowiki>'' i després faríeu "intro". Podeu veure una explicació més extensa a ''[[Viquipèdia:Com iniciar una pàgina|Com iniciar una pàgina]]'' ò == Anomenar pàgines == Ací hi ha algunes notes importants sobre com anomenar pàgines: * Generalment, mireu [[Viquipèdia:Anomenar pàgines|Anomenar pàgines]] i paraules separades. * Observeu que a les ''URLs'' els espais en el nom són convertits en "guions baixos" ( _ ). Podeu utilitzar espais o "guions baixos" indistintament; en el primer cas, el programari de Viquipèdia farà la conversió automàticament. * Dins del text de la pàgina, un títol de pàgina pot començar amb minúscula, <code>[[així]]</code>-- però l'enllaç ''apunta'' a una URL amb inicial majúscula, <code>Així</code>. En resum, examineu els següents exemples, que mostren el codi i el seu resultat. Suposem que voleu enllaçar a la pàgina de proves ("Viquipèdia:Pàgina de proves"): *Enllaços ben fets: **<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de proves]] **<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de proves|Proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de proves|Proves]] *Enllaços mal fets: **<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina_de_proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina_de_proves]] (El símbol de subratllat és equivalent a l'espai. L'enllaç funciona, però normalment no voldrem que es vegi així) **<nowiki>[[Proves]]</nowiki>: [[Proves]] (no enllaça a la pàgina que ens interessa: "Viquipèdia:Pàgina de proves") **<nowiki>[[Viquipèdia:Pàgina de Proves]]</nowiki>: [[Viquipèdia:Pàgina de Proves]] (el programari distingeix majúscules i minúscules) Consulteu [[Viquipèdia:Anomenar pàgines|Anomenar pàgines]] quan trieu noms per a noves pàgines! ==Crear redireccions== Una redirecció porta automàticament d'un article a un altre. Això és molt útil quan tenim diversos noms possibles pel mateix article. Per exemple, podem fer que [[Barça]] i [[FC Barcelona]] redireccionin cap a [[Futbol Club Barcelona]]. Quan es crea un article nou, cal assegurar-se de fer redireccions des dels noms més corrents que s'hi podrien referir (per exemple, noms oficials i artístics, sigles, diminutius, etc.) Cal recordar que els noms dels articles distingeixen majúscules i minúscules (excepte la primera lletra); per tant, en cas de dubte, pot ser una bona idea fer una redirecció, per exemple [[Química orgànica]] redirecciona cap a [[Química Orgànica]]. Per fer una redirecció, cal afegir ''només'' el següent contingut a la ''primera'' pàgina, perquè salti cap a la ''segona''; <nowiki>#REDIRECT [[nom de la segona pàgina]]</nowiki> Vegeu també: [[Ajuda:Redirecció]] == Àrea de demostració == *El que hi ha a continuació és una demostració dels efectes possibles a la Viquipèdia, com ara negreta, cursiva, llistes numerades, etc., etc. *Fes clic a "editar" per veure el codi que hem fet servir per fer aquests efectes. Però, sisplau, no modifiqueu aquesta plana per fer proves d'edició! Utilitzeu la [[Viquipèdia:Pàgina de proves]] amb aquesta fita! ===Paràgrafs=== Els paràgrafs nous es fan simplement prement la tecla retorn o "enter" ''dos cops''. Si la pitgeu un cop, com hem fet aquí, no es crearà un nou paràgraf (com podeu veure). Aquí hi ha <br>la manera bona <br>per fer línies monoespaiades.<br> <table border=1 width=100%><tr><td width=50%> :Aquesta línia està desplaçada. ::Aquesta ho està més. :::Qui sap fins on es pot arribar? :-) </td><td><pre><nowiki> :Aquesta línia està desplaçada. ::Aquesta ho està més. :::Qui sap fins on es pot arribar? :-)> </nowiki></pre> </td></tr></table> Aquesta línia està desplaçada. Però com que no hem fet sevir un : al principi de la línia, hi apareix en una font monoespaiada. En altres paraules, si inicieu un paràgraf amb un espai, aquella línia serà desplaçada i en una font monoespaiada. (Aquesta línia tampoc no es trencarà mai en diferents parts, sinó que farà més llarga l'amplada del vostre navegador.) Podeu fer una línia en una pàgina (aneu amb compte: com a mínim heu d'entrar ''quatre'' guions): ---- O dues si ho desitgeu!: ---- ---- Hi ha tres maneres de mostrar codi "wiki", en comptes que faci el seu efecte: #<code>aquí podeu usar l'etiqueta <code> </code> #<pre>aquí podeu usar l'etiqueta <pre> </pre> #<nowiki>podeu usar l'etiqueta <nowiki> </nowiki> La diferència entre <nowiki><code> i <pre></nowiki> és que l'etiqueta "pre" preserva els salts de línia, mentre que l'etiqueta "code" no ho fa pas. L'etiqueta "nowiki"...? (Hem fet un ús liberal de l'etiqueta <code><code></code> en aquesta pàgina). ===Cursiva i negreta=== <table border=1 width=100%><tr><td width=50%> ''Aquesta línia està en cursiva.'' <br><i>I també aquesta!</i> (Usant codi diferent!) <br><em>I aquesta!</em> (Usant també codi diferent!) <br> <br>'''Aquesta línia està en negreta.''' <br><b>També ho està aquesta!</b> </td><td> <pre><nowiki> ''Aquesta línia està en cursiva.'' <i>I també aquesta!</i> (Usant codi diferent!) <em>I aquesta!</em> (Usant també codi diferent!) '''Aquesta línia està en negreta.''' <b>També ho està aquesta!</b> </nowiki></pre> </td></tr></table> ===Encapçalaments=== Es poden fer encapçalaments amb una font més gran (aneu amb compte amb l'espai abans i després dels signes d'igualtat): <table border=1 width=100%><tr><td width=50%> == Secció == === Sub-Secció === ==== Sub-Sub-Secció :-) ==== </td><td width=50%> <pre><nowiki> == Secció == === Sub-Secció === ==== Sub-Sub-Secció :-) ==== </nowiki></pre> </td></tr></table> ===Enllaços=== *És preferible no posar en majúscules els noms de les pàgines (excepte per noms propis): [[definició de filosofia]]; mireu [[Viquipèdia:anomenant pàgines]] {| style="width:99%;" border="1" cellpadding="2" ! Exemple || Com es fa |- | Això és un enllaç a la [[Portada]]. *Enllaços interns (a artícles de la viquipèdia) *Internament la primera lletra es converteix en majúscula i els espais es transformen en guions baixos (_). És preferible escriure espais en comptes de guions baixos. :*És a dir, per enllaçar a l'article situat a [[ciències polítiques|http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciències_polítiques]] n'hi a prou amb enllaçar a "[[ciències polítiques]]". || <pre><nowiki>Això és un enllaç a la [[Portada]]</nowiki></pre> |- | La [[Portada|pàgina principal]] de la Viquipèdia és un bon punt de partida. *Podeu escriure un text diferent al del títol de l'enllaç. Aquesta forma és ideal per enllaços en plural a articles amb el nom en singular. *El nom de l'article s'escriu abans del símbol "|", i després el títol que se li vol donar. || <pre><nowiki>La [[Portada|pàgina principal]] de la Viquipèdia és un bon punt de partida.</nowiki></pre> |- | És recomanable llegir la [[Viquipèdia:Ajuda]]. *Els [[espai de noms|espais de noms]] s'indiquen amb dos punts. || <pre><nowiki>És recomanable llegir el [[Viquipèdia:Manual d'estil]].</nowiki></pre> |- | Visiteu la Viquipèdia en anglès, a http://en.wikipedia.org *Per fer un enllaç extern (a una altra web) n'hi ha prou d'escriure la seva direcció. || <pre><nowiki>Visiteu la Viquipèdia en anglès, a http://en.wikipedia.org</nowiki></pre> |- | Podeu ajudar-vos de [http://www.google.es/ca Google] per cercar la Viquipèdia. *Els ennlaços externs també poden portar un nom. || <pre><nowiki>Podeu ajudar-vos de [http://www.google.com/lang/ca Google] per cercar la Viquipèdia.</nowiki></pre> |- | [[Català#Manifests]] és un enllaç a una secció d'una altra pàgina. [[#Enllaços]] és un enllaç a una secció dintre la pàgina actual. [[#exemple]] és un enllaç a un marcador creat <span id="exemple">amb l'atribut HTML ''id''</span>. *El text després de ''#'' ha de ser exàctament igual al títol de la secció, incloent majúscules. Els enllaços a seccions que no existeixen o escrits de forma incorrecta porten al principi de l'article. *Els marcadors es poden definir afegint ''id="nom_del_marcador"'' a gairebé qualsevol element [[HTML]]. || <pre><nowiki>[[Català#Manifests]] és un enllaç a una secció d'una altra pàgina. [[#Enllaços]] és un enllaç a una secció dintre la pàgina actual. [[#exemple]] és un enllaç a un marcador creat <span id="exemple">amb l'atribut HTML ''id''</span>.</nowiki></pre> |- | Podeu amagar automàticament els parèntesis [[Andròmeda (constel·lació)|Andròmeda]] (fets servir sovint per títols d'article ambigus). També podeu amagar els espais de noms: [[Viquipèdia:La taverna|La taverna]]. No pots amagar de la mateixa manera els enllaços a seccions: [[Viquipèdia:Ajuda#Consultar|]]. <!-- caldria un exemple en que s'amaguin parèntesis i espai de noms --> *També podeu amagar simultàniament parèntesis i espai de noms. *Quan es guardi l'article el servidor omplirà el que falta després del símbol "|". || <pre><nowiki>Podeu amagar automàticament els parèntesis [[Andròmeda (constel·lació)|]] (fets servir sovint per títols d'article ambigus). També podeu amagar els espais de noms: [[Viquipèdia:La taverna|]]. No pots amagar de la mateixa manera els enllaços a seccions: [[Viquipèdia:Ajuda#Consultar|]].</nowiki></pre> |} Si poseu l'URL d'un dibuix, es mostrarà en comptes d'enllaçar-se:<br>http://ca.wikipedia.org/wiki.jpg S'ha de vigilar de no ficar noms desacuradament a les pàgines, per exemple [[Caragols]], per exemple posant plurals. Podeu escriure: [[Caragol]]s o més clarament [[Caragol|Cargols]]. En el sistema vell d'enllaç, es feia d'aquesta manera: JimboWales's homepage (emprant ""). (Simplement digueu no al sistema vell; després de tot, ara podeu enllaçar a la pàgina de [[Jimbo Wales]]!). ===Llistes=== <table border=1 width=100%><tr><td width=50%> ====Llista numerada==== #Cosa 1 #Cosa 2 #Cosa 8 #Fixa't: això no està numerat ja que no és a l'esquerra. :#Tampoc aquesta línia. ====Llista puntejada==== *Aquí hi ha un element. * Aquí hi ha un altre element. **Es poden posar punts dins de punts, com fem aquí. *** Què tal aquesta línia? </td><td width=50%><pre><nowiki> ====Llista numerada==== #Cosa 1 #Cosa 2 #Cosa 8 #Fixa't: això no està numerat ja que no és a l'esquerra. :#Tampoc aquesta línia. ====Llista puntejada==== *Aquí hi ha un element. * Aquí hi ha un altre element. **Es poden posar punts dins de punts, com fem aquí. *** Què tal aquesta línia? </nowiki></pre> </td></tr></table> ===Taules=== ==Generalitats== <table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <caption>Comparació dels mètodes de construcció de taules </caption> <tr><th>&nbsp;<th>XHTML <th>HTML &amp; Wiki-td <th>Wiki-pipe <tr> <th>Taula <td><nowiki><table></table></nowiki> <td><nowiki><table></table></nowiki> <td><pre><nowiki>{| params |}</nowiki></pre> <tr> <th>Etiqueta <td><nowiki><caption></caption></nowiki> <td><nowiki><caption></caption></nowiki> <td><pre><nowiki>|+ caption</nowiki></pre> <tr> <th>Fila <td><nowiki><tr></tr></nowiki> <td><nowiki><tr></nowiki> <td><pre><nowiki>|- params </nowiki></pre> <tr> <th>Cel·la <td> <nowiki><td>cel·la 1</td></nowiki><br> <nowiki><td>cel·la 2</td></nowiki> <td> <nowiki><td>cel·la 1</nowiki><br> <nowiki><td>cel·la 2</nowiki> <td> <pre><nowiki>| cel·la 1 | cel·la 2</nowiki></pre> <tr> <th>Cel·la <td><nowiki><td>cel·la 1</td> <td>cel·la 2</td> <td>cel·la 3</td></nowiki> <td><nowiki><td>cel·la 1 <td>cel·la 2 <td>ccel·la 3</nowiki> <td><pre><nowiki>|cel·la 1||cel·la 2||cel·la 3</nowiki></pre> <tr> <th>Cel·la de capçalera <td><nowiki><th></th></nowiki> <td><nowiki><th></nowiki> <td><pre><nowiki>! capçalera</nowiki></pre> <tr> <th rowspan="2">Taula d'exemple <td colspan="3"> <table align="center" border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <tr> <td>1</td> <td>2</td> </tr> <tr> <td>3</td> <td>4</td> </tr> <tr> <td>5</td> <td>6</td> </tr> </table> <tr> <td><pre><nowiki> <table> <tr> <td>1</td> <td>2</td> </tr> <tr> <td>3</td> <td>4</td> </tr> <tr> <td>5</td> <td>6</td> </tr> </table> </nowiki></pre> <td><pre><nowiki> <table> <tr> <td> 1 <td> 2 <tr> <td> 3 <td> 4 <tr> <td> 5 <td> 6 </table> </nowiki></pre> <td><pre><nowiki> {| | 1 || 2 |- | 3 || 4 |- | 5 || 6 |}</nowiki></pre> <tr> <th>A favor <td valign="top"> Pot ésser previsualitzat/depurat amb qualsevol editor XHTML ---- Fàcil de llegir ---- Ben coneguda <td valign="top"> Fàcil de llegir ---- Ben coneguda ---- Ocupa menys espai que l'XHTML <td valign="top"> Fàcil d'escriure ---- Fàcil de llegir ---- Ocupa poc espai <tr> <th>En contra <td valign="top"> Entretinguda d'escriure ---- Ocupa molt espai ---- Difícil de llegir <td valign="top"> Confusa, especialment per gent amb poca experiència en HTML ---- Poc desenvolupada ---- Poc delimitada ---- Generalment es veu estranya <td valign="top"> Sintaxis poc familiar ---- Estructura rígida ---- No pot ésser indentada <tr><th>&nbsp;<th>XHTML <th>HTML &amp; Wiki-td <th>Wiki-pipe </table> ==Afegir imatges== Si voleu afegir imatges a un article, llegiu sobre l'[[Ajuda:Ús d'imatges|ús d'imatges]]. [[Categoria:Viquillibres:Ajuda:Com es fa...?]] 1793 3654 2005-11-19T22:13:45Z Arturo Reina 11 [[Wikibooks:Com s'edita una pàgina]] moved to [[Ajuda:Com es fa...?/Editar una pàgina]]: Paso a sistema de subpàgines #REDIRECT [[Ajuda:Com es fa...?/Editar una pàgina]] 1795 4075 2006-01-10T17:49:00Z 83.50.172.156 /* Altres */ Recull de pàgines d'ajuda de com fer accions vàries a Viquillibres. ===Consultar=== * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Explorar la Viquipèdia|cercar un article o navegar per la Viquipèdia]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Pàgines de discussió|usar les pàgines de discussió]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Canvis recents|usar la pàgina ''Canvis recents'']] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Seguiment d'enllaços|usar la pàgina ''Seguiment d'enllaços'']] ===Editar=== * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Anomenar pàgines|anomenar pàgines]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Editar una pàgina|editar una pàgina]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Plantilla|afegir plantilles]] * Com afegir un article a una [[Ajuda:Com es fa...?/Categoria|Categoria]] ===Altres=== * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Registrar-se|registrar-se]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Redireccionaments|redireccionar pàgines]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Pàgina de desambiguació|fer pàgines per a temes amb més d'una definició]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Registre de pàgines a esborrar|esborrar pàgines]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Vincular projectes germans|vincular projectes germans]] * Com [[Ajuda:Com es fa...?/Color del text|posar color al text]] [[Categoria:Viquillibres:Ajuda]] 1796 3660 2005-11-19T22:37:31Z Arturo Reina 11 {{infollibre}} [[categoria:Viquillibres:Ajuda]] 1797 3662 2005-11-21T12:37:41Z ArinArin 17 reestructurada lliçó, algun canvi petit, franges negres ==Vocabulari== {| | ''ante'' | altre, diferent |- | ''anu'' | o |- | ''en'' | i |- | ''kin'' | encara, també, i tant |- | ''lete'' | fred; congelar |- | ''lipu'' | paper, fulla, pàgina, butlleta, etc. |- | ''mani'' | diners, moneda |- | ''pilin'' | sentir, pensar |- | ''taso'' | però, només |} ==Lliçó== ===''anu'', ''en'', i ''taso''=== Tot i que aquestes tres són totes les conjuncions de Toki Pona, es fan servir de manera diferent, i per això la millor manera d'explicar-les és d'una en una. Així doncs, endavant. ===''anu''=== Aquesta paraula es fa servir per fer preguntes quan s'ha d'escollor entre dues opcions diferents. Per exemple, arribes a casa i veus una persona que s'ha menjat totes les a galetes. Saps que la persona que se les ha menjat és o l'Anna o la Maria, però no saps segur qui ha estat. Ho has de demanar així: {| border=1 |+Exemple jan Ana anu jan Mali li moku e suwi? |} De manera mig literal, aquesta frase diu ''L'Anna o la Maria s'han menjat les galestes?''. Si fem aquesta pregunta en el català del dia a dia, diríem alguna cosa com ''S'ha menjat les galetes l'Anna, o la Maria?''. Ja veus que no pots pas traduir directament del català a la Toki Pona, especialment si es fa servir ''anu''. Pensa diferent. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''sina jo e kili anu telo nasa?'' | Tens la fruita o el vi? |- | ''sina toki tawa mi anu ona?'' | Em parles a mi, o a ell? |- | ''ona anu jan ante li ike?'' | És ell el dolent, o l'altra persona és dolenta? |- | ''sina toki pi mama anu jan lili?'' | Parles del pare o del fill? |} Saps com a vegades en català diem coses com: ''vindràs o què?'' Bé, ho podem fer igual en Toki Pona: {| border=1 |+Exemple | ''sina kama anu seme?'' | Vens o què? |- | ''sina wile moku anu seme?'' | Vols menjar o què? |- | ''sina wile e mani anu seme?'' | Vols els diners o què? |} Aquesta és una altra manera de fer les preguntes amb resposta de sí o no. És qüestió de gustos fer servir aquesta manera, o l'apresa a la lliçó vuit. <!-- referència. --> ===''en''=== Aquesta paraula simplement vol dir ''i''. Es fa servir per ajuntar dos noms al subjecte d'una frase: {| border=1 |+Exemple | ''mi en sina li jan pona.'' | Tu i jo som amics. |- | ''jan lili en jan suli li toki.'' | El nen i l'adult parlen. |- | ''kalama musi en meli li pona tawa mi.'' | M'agraden la música i les noies. |- |} Fixa't que ''en'' no serveix per connectar dos complements directes. Per a això, fés servir la tècnica de la múltiple ''e'' que vas aprendre a la lliçó quatre. <!-- Referència --> {| border=1 |+Exemple | Correcte: ''mi wile e moku e telo.'' | Vull menjar i aigua. |- | Incorrecte: ''mi wile e moku en telo.'' | |} També fixa't que ''en'' no es fa servir per connectar dues frases senceres, tot i que això es sol fer en català. Per fer això, fés servir la tècnica del múltiple ''li'' de la lliçó quatre <!-- Referència --> o trenca la frase en dues: ''Menjo fruita, i parlo en toki pona'' {| border=1 |+Exemple |''mi moku e kili li toki kepeken toki pona.'' o bé ''mi moku e kili. mi toki kepeken toki pona..'' |} ''en'' també es pot fer servir amb ''pi'' si dues persones tenen alhora una cosa: {| border=1 |+Exemple | ''tomo pi jan Mali en mije ona li suli.'' | La casa de la Maria i el seu xicot són grans. |- | ''jan lili pi jan Ana en jan Luwi li suwi.'' | El fill de l'Ana i en Lluís és dolç. <!-- Cutre. --> |} ===''taso''=== ''taso'' té dos usos: com adjectiu, i com a conjunció. Parlem del seu ús com a conjunció primer. Bé, és molt simple. Si no entens els pròxims exemples, és perquè has oblidat altres conceptes; ''taso'' és fàcil d'entendre veient-ne l'ús. {| border=1 |+Exemple | ''mi wile moku. taso mi jo ala e moku.'' | Vull menjar. Però no tinc menjar. |- | ''mi wile lukin e tomo mi. taso mi lon ma ante.'' | Vull veure casa meva. Però estic en un altre país. |} La única cosa que has de recordar és començar una nova frase quan vulguis fer servir ''taso''. No ho ajuntis tot amb una coma! Això es pot fer en català, però no en Toki Pona. {| border=1 |+Exemple | Correcte: ''mi pona. taso meli mi li pakala.'' | Estic bé, però la meva xicota està ferida. |- | Incorrecte: ''mi pona, taso meli mi li pakala.'' | |- | Incorrecte: ''mi pona taso meli mi li pakala.'' | |} Molt bé. Com he dit fa un minut o dos, ''taso'' també es pot fer servir com a adjectiu. Va després del nom, com tots els altres adjectius en Toki Pona. {| border=1 |+Exemple | ''jan Lisa taso li kama.'' | Només ha vingut la Lisa. |- | ''mi sona e ni taso.'' | Sé només això. |} I ja que pot usar-se com adjectiu, també es pot fer servir com a adverbi. {| border=1 |+Exemple | ''mi musi taso.'' | Només faig broma. |- | ''mi pali taso.'' | Només treballo. Tot el que faig és treballar. |- | ''mi lukin taso e meli ni! ali li pona.'' | Només mirava aquella noia! No passa res (tot està bé). |} ===''kin''=== ''kin'' vol dir ''també'', ''encara'', o ''i tant''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi tawa ma Elopa.'' | Vaig anar a Europa. |- | ''pona! mi kin tawa ma Elopa.'' | Oh! També jo vaig anar a Europa! |} {| border=1 |+Exemple | ''mi mute o tawa.'' | Anem. |- | ''mi ken ala. mi kin moku.'' | No puc. Encara estic menjant. |} <!-- SEGUR? --> {| border=1 |+Exemple | ''a! sina lukin ala lukin e ijo nasa ni?'' | Oh! Veus aquesta cosa rara? |- | ''mi kin lukin e ona.'' | I tant que la veig. |} ===Temperatura i ''pilin''=== Ara tornem a una paraula que ja has après a la lliçó sis, <!-- referència --> però que necessita més atenció. Alhora, aprendrem una cosa nova. Bé, si ho has oblidat, ''seli'' vol dir ''calent'' o ''calor''. Podem fer servir aquesta paraula per parlar del temps. En aquesta lliçó, també has après que ''lete'' vol dir ''fred''. Podem fer servir aquestes paraules per descriure la temperatura: {| border=1 |+Exemple | ''seli li lon.'' | ''Hi ha calor''. Fa calor. |- | ''lete li lon.'' | ''Hi ha fred''. Fa fred. |} També pots fer servir ''lili'' i ''mute'' per ser més específic. {| border=1 |+Exemple | ''seli mute li lon.'' | ''Hi ha molta calor''. Fa molta calor. |- | ''lete lili li lon.'' | ''Hi ha poca calor''. Fa poca calor. |- | ''lete mute li lon.'' | ''Hi ha molt de fred''. Fa molt de fred. |- | ''lete lili li lon.'' | ''Hi ha poc fred''. Fa fresca. |} El que passa és que aquestes frases són només per parlar de la temperatura dels voltants en general. Per exemple, si surts de casa, pots fer servir una d'aquestes frases per descriure com és la temperatura. O si entres en una cova on hi fa fred, també els pots fer servir. Però si et refereixes a que un objecte és fred, sigui quina sigui la temperatura ambient, has de fer servir ''pilin''. Imagina't que agafes una destral i t'adones que el mànec és fred. Això és el que dius: {| border=1 |+Exemple | ''ilo ni li lete pilin.'' | Aquesta destral és freda-al-tacte. |} Aquesta estructura és com ''pona lukin''. ''pilin'' actua com a adverbi aquí. Una traducció estricta de la frase seria: ''Aquesta destral és tactement freda.'' Fixa't que ''pilin'' es fa servir per descriure la temperatura d'objectes específics, mentre que ''lon'' es fa servir per descriure la temperatura general de l'entorn. A més, igual que amb les frases de ''lon'', les frases de ''pilin'' poden fer servir ''mute'' i ''lili'' per intensificar les descripcions: {| border=1 |+Exemple | ''ni li lete pilin mute.'' | Això és molt fred. |- | ''ni li seli pilin lili.'' | Això és una mica calent. |} ===Altres usos de ''pilin''=== També es fa servir ''pilin'' per descriure com et sents: {| border=1 |+Exemple | ''mi pilin pona.'' | Em trobo bé. Em sento feliç. |- | ''mi pilin ike.'' | Em trobo malament. Em sento trist. |- | ''sina pilin seme?'' | Com et trobes? Com et sents? |} També vol dir ''pensar'': {| border=1 |+Exemple | ''mi pilin e ni: sina ike.'' | Penso això: ets dolent. Crec que ets dolent. |} Quan demanes a algú ''en què penses?'' en Toki Pona, ho fas així: {| border=1 |+Exemple | ''sina pilin e seme?'' | Què penses? |} Tot i això, la resposta a la pregunta, ha de ser com la apresa en una lliçó anterior: <!-- referència. --> {| border=1 |+Exemple | ''mi pilin ijo'' | Penso en alguna cosa. |- | ''mi pilin pi meli ni'' | Penso en aquella dona. |} ==Pràctica== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: # Vols venir o què? <span style=background:black>sina wile kama anu seme?</span> # Vols menjar o aigua? <span style=background:black>sina wile e moku anu telo?</span> # Encara vull anar a casa meva. <span style=background:black>mi kin while tawa tomo mi.</span> # Aquest paper és fred. <span style=background:black>lipu ni li lete pilin.</span> # M'agraden els diners d'altres països. <span style=background:black>mani pi ma ante li pona tawa mi.</span> # Me'n vull anar, però no puc. <span style=background:black>mi wile tawa. taso mi ken ala.</span> # Estic sol. Pista:<span style=background:black>pensa en "només jo sóc present"</span> Solució:<span style=background:black>mi taso li lon.</span> I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: # ''mi olin kin e sina.'' <span style=background:black>Encara t'estimo.</span> # ''mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.'' <span style=background:black>Em sembla que no té diners.</span> # ''mi wile lukin e ma ante.'' <span style=background:black>Vull veure altres països.</span> # ''mi wile ala e ijo. mi lukin taso.'' <span style=background:black>No vull res. Només estic mirant.</span> # ''sina wile toki tawa mije anu meli?.'' <span style=background:black>Vols parlar amb l'home o amb la dona?</span> 1812 4609 2006-04-12T12:03:37Z Álvaro M 53 {{millorar}} i elimino algunes {{millorar|Cal revisar amb atenció tant '''l'historial''' com el '''text''' d'aquesta pàgina, i comprovar si cal canviar el format a un més escaient.}} *Aixella *Boca *Braç *Cama *Canell *Cap *Cara *Clatell *Coll *Colze *Cos *Cuixa *Cul *Dit *Engonal *Espatlla *Esquena *Front *Galta *Genoll *Índex *Mà *Melic *Mugró *Nas *Orella *Panxa *Penis *Peu *Pit *Polze *Sina *Testicles *Turmell *Ull *Vulva 1820 3777 2005-12-02T08:02:14Z Martorell 14 #REDIRECT [[Viquillibres: Nom del projecte]] 1826 4053 2006-01-04T21:23:02Z 62.14.127.27 /* Natura del So */ {{navegar|llibre=So |actual=Natura del so |anterior=Portada |següent=Propagació del so }} =Natura del So= Des d'un punt de vista físic, el so són ones i comparteixen totes les propietats característiques del moviment ondulatori. De fet, el so pot ser descrit utilitzant la terminologia pròpia de la mecànica ondulatòria. Perquè hi hagi so, caldrà que es donin dues condicions: * Una font de vibració mecànica. * Un medi elástic que permeti la propagació de la perturbació. Com parlem de variacions (perturbacions, vibracions, etc), és clar, que ha d'haver-hi un valor estàtic, a on es donen aquestes variacions. En el cas de l'aire, el valor estàtic serà la pressió atmosfèrica. ==Ona Sonora== Les '''ones sonores''' són les vibracions/perturbacions causants del so. Aquestes ones es caracteritzen per: *Són '''ones mecàniques''' (ones de compressió), perquè precisen d'un medi (aire, aigua, cos sòlid), que transmeti la pertorbació. És, el propi medi, qui produeix i propicia la propagació d'aquestes ones, amb la seva compressió i expansió. Perquè aquest medi pugui comprimir-se i expandir-se és un requisit fonamental que es tracti d'un medi elàstic. Un cos rígid no permet que les vibracions es transmetin. Sense medi elàstic, no hi hauria so, perquè les ones sonores no es propaguen en el buit. *Són '''ones longitudinals''', perquè la pressió de les partícules que transporten l'ona es produeix en la mateixa direcció de propagació de l'ona. *Són '''ones tridimensionals''' o '''esfèriques''', perquè es desplacen en tres direccions i els seus fronts d'ona són esferes radials que surten des del focus de la pertorbació en totes les direccions. ==Paràmetres físics i unitats de mesura del so== *Freqüència *Amplitud *Longitud d'ona *Periode ===Freqüència=== '''En mecànica ondulatòria, la freqüència es defineix com el nombre d'oscil·lacions per unitat de temps (generalment, per segon)'''. Entenent per oscil·lació el cicle complet d'una ona. Si es produeixen moltes oscil·lacions en un segon estarem parlant d'altes freqüències, si, al contrari, són poques, parlem de baixes freqüències. <center> [[Image:Frecuencia.png|200px]] </center> La freqüència es representa amb la lletra (f)i s'expressa en hertzs. * 1 Hz equival = 1 cicle/s * 1 Quilohertz (kHz) = 1.000 Hz. * 1 Megahertz (MHz) = Un milió d'hertzs. * 1 Gigaherz (GHz) = Mil milions d'hertzs. La freqüència està relacionada amb la longitud d'ona. De fet, la velocitat de propagació es defineix com el producte de la longitud d'ona per la freqüència. El que significa que a longituds d'ona més xicotetes major freqüència i viceversa. L'oïda humana és capaç de percebre freqüències entre 20 i 20.000 Hertzs (cicles per segon). Aquesta resposta en freqüència de l'oïda humana és el que coneixem com audiofreqüències, però l'espectre sonor és molt més ampli. ===Amplitud=== En acústica, '''l'amplitud és la quantitat de pressió sonora que exerceix la vibració en el medi elàstic (aire)'''. Així, l'amplitud determinarà la quantitat d'energia (potència acústica) que conté un senyal acústic. No deu confondrés amplitud amb volum o potència acústica, malgrat que és cert que com més fort se sent un so, major amplitud té, perquè s'exerceix una pressió major sobre el medi. En definitiva, l'amplitud d'una ona '''és el valor màxim, tant de positiu com a negatiu, que pot arribar a adquirir l'ona sinusoide'''. * El valor màxim positiu que pren l'amplitud d'una ona sinusoïdal rep el nom de "pic o cresta". * El valor màxim negatiu, "ventre o vall". * El punt on el valor de l'ona s'anul·la al passar del valor positiu al negatiu, o viceversa, es coneix com “node”, “zero” o “punt d'equilibri”. <center> [[Image:Onda sinusoide.png]] </center> En so, normalment, l'amplitud ve definida en decibels SPL (<math>dB_{SPL}</math>), o també dbA: * Els decibels representen la relació entre dos senyals i es basa en un logaritme de base 10 del quocient entre dos nombres. * les sigles SLP fan referència a la pressió sonora (Sound Pressure Level). * la sigla A fa referènia a acústic. Les ones van debilitant-se en la seva amplitud amb forme van allunyant-se del seu punt d'origen. Malgrat que l'amplitud de les ones decreix, la seva longitud d'ona i la seva freqüència romanen invariables. ===Longitud d'ona=== '''La longitud d'ona és el paràmetre físic que indica el tamany d'una ona'''. Entenent per tamany de l'ona, la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic. La longitud d'ona es representa amb la lletra grega ? (lambda). Gràficament, la longitud d'ona pot representar-se de tres modes, depenent del punt d'origen que s'elegira: * Cresta a cresta. * Vall a vall. * Punt d'equilibri a punt d'equilibri. <center> [[Image:Longitud de onda.png]] (en el cas de l'ona de la imatge: vall a vall). </center> La longitud d'ona és igual a la velocitat de propagació de l'ona en el medi dividida per la seva freqüència. En so, la longitud d'ona es mesura en metres, com qualsevol altra distància. Es poden usar els múltiples del metre com el quilòmetre o els seus submúltiples com el centímetre (cm), el mil·límetre (mm) i el nanòmetre (nm). '''En el SI la unitat de la longitud d'ona sonora és el [[nanòmetre]] (nm) 1 nm = 10<sup>-9</sup> m o el micròmetre (µm); 1 µm = 10<sup>-6</sup> m'''. En òptica, (la llum és una radiació electromagnètica) la unitat de mesura de la longitud d'ona és l'angstrom. ====Efecte Doppler==== '''L'efecte Doppler consisteix en la variació de la freqüència de qualsevol ona emesa per un objecte en moviment en relació a un subjecte que està aturat. El canvi de freqüència ve donat per una variació de la longitud d'ona'''. <center> [[Image:Doppler-effect-two-police-cars-diagram.png|400px]] </center> Un dels exemples més didàctics, és l'aproximació d'un tren fent sonar el xiulet. Mentre s'acosta el so del xiulet es percep més agut i quan s'allunya el so es percep més greu, tot i que el xiulet sempre està emetent amb el mateix to. <center> [[Image:Doppler effect diagrammatic.png|400px]] </center> ===Periode (Periode d'ocil·lació)=== '''El període d'oscil·lació és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació (en la mateixa fase)'''. Per exemple, en una ona sonora, el període és el temps transcorregut entre dos crestes o valls successius. Així, el període d'oscil·lació d'una ona és el temps emprat per la mateixa a completar una longitud d'ona. Si parlem de senyals elèctriques, el període és el mínim interval de temps que separa dos instants en què el sistema es troba exactament en el mateix estat (mateixes posicions, mateixes velocitats, mateixes amplituds). El període (T) és recíproc de la freqüència (f). <center> <font size=4> T = 1 / f. </font> </center> ===Fase=== El moment o punt en què dos senyals és troben en un instant determinat, una amb respecte l'altra, s'anomena fase. '''La fase d'ona expressa la posició relativa del pic, node o vall d'una ona, respecte a l'altra ona'''. La fase es representa per la lletra grega Fi (f) i pot mesurar-se com un temps, una distància, o un angle (en graus). Quan eixa distància, temps o angle és zero, és diu que les ones estan en fase. '''Al contrari, quan les ones no estan en fase, es diu que estan desfasades'''. És el que es coneix com Desfasament. Aquest desfasament hi pot produir distorsió en el so, inclús, anul·lar-lo per complet (interferència destructiva). ====Ones en fase==== Dues ones d'igual freqüència en igualtat de fase se sumen (interferència constructiva). El que sumen o resten és la seva amplitud. <center> [[Image:Ondas en fase.png|400px]] </center> ====Ones desfasades==== Dues ones d'igual freqüència en una fase diametralment oposada (en contrafase), es resten (interferència destructiva). El que sumen o resten és la seva amplitud. <center> [[Image:ondas desfasadas.png|400px]] </center> ====Ones en contrafase==== El cas extrem, l'anul.lació de les ones es produeix quan aquestes són idèntiques i estan desfasades 180 graus (és a dir, en '''contrafase'''). Es diu que s´han cancel·lat. <center> [[Image:Ondas desfasada con cancelacion.png|400px]] </center> ===Potència acústica=== La potència acústica és la quantitat d'energia (potència) radiada per una font determinada en forma d'ones per unitat de temps. La potència acústica ve determinada per la pròpia amplitud de l'ona, perquè quant major siga l'amplitud de l'ona, major és la quantitat d'energia (potència acústica) que genera. La potència acústica és un valor intrínsec de la font i no depèn del local on es trobe. És a dir, el valor no canvia per estar en un local reverberant o en un de sec. El mesurament de la potència pot fer-se o en la font o a certa distància de la mateixa. S'ha de mesurar la pressió que les ones indueixen en el medi de propagació. En cada cas respectiu s'utilitzaria una unitat de potència acústica del SI diferent: En el cas de fer-ho en la font s'empra el watt (W). En el cas de fer-ho a certa distància s'empra la unitat de pressió el pascal(PA). ====Nivell de potència acústica ==== És la percepció que té l'home de la potència acústica que és el que coneixem com a volum. El nivell de potència acústica es mesura en decibels (dB). Les persones no perceben de forma lineal el canvi (augment/disminució) de la potència conforme s'acosten/allunyen de la font. La percepció de la potència és una sensació que és proporcional al logaritme d'eixa potència, per tant, és una relació logarítmica: <center> <math> {L_W}= log \frac{W_1}{W_0}</math> </center> On W<sub>1</sub> és la potència a estudiar, i W<sub>0</sub> és la potència del llindar d'audició, que expressada en unitats del SI, equival a 10 - 12 watts, i que es pren com a referència fixa. La unitat per a mesurar aquest so seria el bel (B), però com és una unitat molt gran, s'utilitza normalment el seu submúltiple, el decibel (dB), per la qual cosa per a obtindre el resultat directament caldria multiplicar el segon terme de la fórmula per 10. ==Atributs, característiques o qualitats del So== ===To=== L'oïda humana és capaç de captar vibracions d'un ampli espectre de freqüències (aproximadament entre 20 i 20.000 hertzs), marge d'audiofreqüències que determina l'anomenat espectre audible. Tradicionalment, aqueste marge es subdivideix en tres franjes. ====To greu, Baixa freqüència o Baixos==== Els baixos, greus o tons greus són l'interval de les baixes freqüències que l'oïda humana és capaç d'interpretar. Aqust marge està comprès entre els 20 i 500 Hertz. ====To agut, Alta freqüència o Aguts==== Els sons o tons aguts són els que componen la gamma d'altes freqüències de l'espectre audible que va dels 20 als 20.000 Hertzs, (audiofreqüències que l'oïda humana és capaç de captar). Aquest interval d'altes freqüències o tons aguts està comprès entre els 5.000 i 20.000 Hertzs. ====Tons Mitjos, Freqüències Mitjes o Mitjos==== Els tons mitjos són aquells que es corresponen amb l'interval de freqüències intermitges dins de l'espectre audible. Aquest interval se situa entre els 300 i els 2000 Hz. Encara que parlem de freqüències mitjanes o intermitges, cal tenir present que la seva missió principal és separar els aguts dels greus, per la qual cosa, en realitat, és un interval, relativament xicotet dins de les audiofreqüències que l'oïda humana és capaç de percebre i que va dels 20 als 20.000 Hertz. ====To agut, Alta freqüència o Aguts==== Els sons o tons aguts són els que componen la gamma d'altes freqüències de l'espectre audible que va dels 20 als 20.000 Hertzs, (audiofreqüències que l'oïda humana és capaç de captar). Este interval d'altes freqüències o tons aguts està comprès entre els 5.000 i 20.000 Hertzs. ===Intensitat=== La intensitat del so es defineix com la quantitat d'energia (potència acústica) que travessa per segon una superfície que conté un so. La intensitat depèn de l'amplitud de l'ona, perquè quant major siga l'amplitud de l'ona, major és la quantitat d'energia (potència acústica) que genera i, per tant, major és la intensitat del so. La intensitat del so que es percep subjectivament que és el que es denomina sonoritat i permet ordenar sons en una escala del més fort al més dèbil. La intensitat sonora disminuïx amb la distància de la font. Disminuïx 6dB cada vegada que es duplica la distància a què es troba la font sonora (llei de la inversa del quadrat). ===Timbre=== El timbre, és la qualitat del so que permet distingir la font del mateix, perquè, a través del timbre l'home es capaç de diferenciar, dos sons d'igual freqüència (to) e intensitat. Aixina, el timbre és la qualitat del so que ens permet distingir la mateixa nota produïda per dos instruments musicals diferents. Un Do emès per una flauta és distint al Do que emet una trompeta, encara que estiguen tocant la mateixa nota, perquè tenen distints harmònics. En la flauta, els harmònics sos xicotets en comparació amb la fonamental, mentres que en la trompeta els harmònics sos molt més marcats, per això la flauta té un so suau, mentres que la trompeta té un so estrident. Físicament, el timbre és la qualitat que conferixen al so els harmònics que acompanyen a la freqüència fonamental. Estos harmònics generen variacions en l'ona sinusoïdal base. Els sons simples o tons purs contenen una única freqüència. És el cas del diapasó de ganxo, utilitzat per a afinar instruments. No obstant, en la naturalesa, no hi ha eixe so pur, lliure d'harmònics. El Teorema de Fourier afirma que qualsevol forma d'ona periòdica pot descompondré en una sèrie d'ones (harmònics) que té una freqüència que és múltiple de la freqüència de l'ona original (freqüència fonamental). Aixina, els harmònics sos múltiples de la freqüència fonamental, a la que acompanyen El timbre veu determinat per la quantitat i intensitat estos harmònics. A vegades, com en el cas de l'oboè, estos harmònics poden ser més alts que la pròpia nota fonamental. Els harmònics varien segons la font, segons el tipus d'instrument, segons el disseny del propi instrument, e, inclús, segons la forma de tocar este instrument. En un sentit figurat, podríem afirmar que els harmònics sos el “ADN” de cada so. [[Categoria:So]] 1831 6678 2007-01-09T13:57:20Z 158.109.97.42 /* ¿Que es el so? */ ==¿Què és el so?== El so no és un objecte que es mou per l'aire, és '''una sensació creada pel cervell a l'oïda, al percebre lleugers moviments vibratoris'''. La vibració la produeix el moviment de les partícules que conformen el medi quan es donen canvis en la pressió, humitat o temperatura al propi medi o quan es canvia d'un medi a un altre diferent. <center> [[Image:Processing of sound-ca.jpg|300px|Representació esquemàtica de l'[[oïda]]. (Blau: [[ones sonores]]. Vermell: [[timpà]]. Groc: [[còclea]]. Verd: [[cèl·lules de receptors auditius]]. Porpra: [[espectre de freqüència]] de resposta d'oïda. Taronja: [[impuls del nervi]].)]] </center> ==Índex== *[[So/Natura del so|Natura del So]] *[[So/Propagació del so|Propagació del so]] *[[So/Audició i sistema auditiu|Audició i sistema auditiu]] *[[So/Soroll, efectes i insonorizació|Soroll, efectes i insonorizació]] [[Categoria:So]] 1832 3836 2005-12-14T14:01:20Z Marb 39 ::''Pàgina d'inici del Viquillibre: '''[[So]]''''' [[Categoria:Física]] 1835 4232 2006-02-02T11:07:49Z 145.64.134.241 /* Propagació del so */ {{navegar|llibre=So |actual=Propagació del so |anterior=Natura del so |següent=Audició i sistema auditiu }} =Propagació del so= El so es propaga en forma d'ones sonores que son ones mecàniques, longitudinals i tridimensionals. Per tant, '''el so''', com a ona mecànica, '''no pot desplaçar-se en buit''', necessiten fer-ho a través d'un medi material: gas (aire), líquid (aigua) o cos sòlid. L'existència d'un medi material no es suficient. Es requerix que aquest siga elàstic. Un medi rígid no permet la transmissió del so, perquè no permet les vibracions i, com hem vist, la propagació de la pertorbació es produïx per la compressió i expansió del medi. Es a dir, '''l'elasticitat del medi permet que cada partícula transmeta la pertorbació a la partícula adjacent''', donant orige a un moviment en cadena. D'altra banda, que el so siga una ona longitudinal implica que el moviment de les partícules que transporta l'ona es produïx en la mateixa direcció de propagació de l'ona. Per últim, hem definit l'ona sonora como esfèrica o tridimensionals, és a dir, es una ona que es mou en tres direccions i els seus fronts d'ones són esferes radials que ixen de la font de pertorbació en totes les direccions. '''El principi de Huygens asevera que cadascun dels punts d'un front d'ones esfèriques pot ser considerat com un nou focus emissor d'ones secundàries també esfèriques''', que com l'originària, avançaran en el sentit de la pertorbació amb la mateixa velocitat i freqüència que l'ona primària. <center> [[Image:Diffusion rayleigh et diffraction.png|420px]] Principi de Huygens </center> ==Velocitat del so== La velocitat de propagació de l'ona sonora (velocitat del so) '''depèn de les característiques del medi on es propaga''' i no de les característiques de l'ona o de la força que la genera. Malgrat que la velocitat del so no depèn del to (freqüència) ni de la longitud d'ona ni de cap altre paràmetre físic, sí que és important la seua atenuació. Este fenomen s'explica per la llei quadràtica inversa que asevera que '''cada vegada que s'augmenta al doble la distància a la font sonora, la intensitat sonora disminuïx'''. '''En general, la velocitat del so és major en els sòlids que en els líquids i en els líquids major que en els gasos''': * La velocitat del so en l'aire (a una temperatura de 20 graus) és de 340 m/s. * En l'aigua és de 1.600 m/s. * En la fusta és de 3.900 m/s. * En l'acer és de 6.000 m/s. '''La velocitat del so varia davant dels canvis de temperatura del medi'''. Açò es deu al fet que un augment de la temperatura es traduïx amb un augment de la freqüència amb què es produïxen les interaccions entre les partícules que transporten la vibració i aquest augment d'activitat fa que augmente la velocitat. Per exemple, sobre una superfície nevada, el so és capaç de desplaçar-se travessant grans distàncies. Açò és possible gràcies a les refraccions produïdes davall la neu, que no és medi uniforme. Cada capa de neu té una temperatura diferent. Les més profundes, on no arriba la llum solar, estan més fredes que les superficials. En aquestes capes més fredes pròximes al sòl, el so es propaga amb menor velocitat. ==Fenòmens físics que afecten a la propagació del so== ===Reflexió=== [[Image:Erect Reflection.PNG|thumb|400px|right|La ona blava es l'incident; la roja, la reflectida]] '''Una ona''' quan topa amb un obstacle que no pot traspassar ni rodejar es reflectix ('''rebota al medi del qual prové'''). EL tamany de l'obstacle i la longitud d'ona determinen si una ona rodeja l'obstacle o rebota cap a la direcció de què provenia. Si l'obstacle és xicotet en relació amb la longitud d'ona, el so el rodejara (difracció), en canvi, si succeïx el contrari, el so rebota (reflexió). '''Si l'ona rebota, l'angle de l'ona reflectida és igual a l'angle de l'ona incident''', de manera que si una ona sonora incidix perpendicularment sobre la superfície reflectixen-te, torna sobre si mateixa. <center> [[Image:Sonar Principle DE.svg|400px]] </center> La reflexió no actua igual sobre les altes freqüències que sobre les baixes. El que es deu al fet que la longitud d'ona de les baixes freqüències és molt gran (poden aconseguir els 18 metres), per la qual cosa són capaç de rodejar la majoria d'obstacles. En acústica esta propietat de les ones és àmpliament coneguda i aprofitada. No sols per a aïllar, sinó també per a dirigir el so cap a l'auditori per mitjà de plaques reflectores (reflectors i tornaveus). Fenòmens relacionats amb la reflexió són: *Ones estacionàries *Eco *Reverberació ====Ones estacionàries==== '''Una ona estacionària es produïx per la suma d'una ona i la seua ona reflectida sobre un mateix eix'''. Depenent com coincidisquen les fases de l'ona incident i de la reflectida, es produirà una modificacions del so (augmenta l'amplitud o disminuïx), per la qual cosa es poden el so resultant pot resultar desagradable. En determinades circumstàncies, l'ona estacionària pot fer que la sala entre en ressonància. És un fenomen relacionat amb la reflexió del so. Quan la longitud d'ona de l'estacionària és igual a una de les dimensions d'una sala (llarg, alt o ample), es diu que la sala està en ressonància. L'efecte és encara més desagradable si és el cas. Hi ha punts on no arriba cap so (interferència destructiva) i altres on l'amplitud es doblega (interferència constructiva) . Gràficament, si vérem l'ona voríem que la sinusoide ha desaparegut i l'ona ha adquirit forma de dents de serra. L'ona estacionària també s'anomena eigentò o mode de la sala. ====Eco==== El senyal acústic original s'ha extingit, però encara ens és tornat so en forma d'ona reflectida. '''L'eco s'explica per que l'ona reflectida ens arriba en un temps superior al de la persistència acústica'''. Es produïx eco quan l'ona sonora es reflectix perpendicularment en una paret. Perquè es produïsca eco, la superfície reflectora ha d'estar separada del focus sonor una determinada distància: 17 metres per a sons musicals i 11.34 metres per a sons secs, la qual cosa es deu a la persistència acústica. L'oïda pot distingir separadament sensacions que estiguen per damunt del temps de persistència acústica, que és 0.1 segons per a sons musicals i 0.07 segons per a sons secs (paraula). Per tant, si l'oïda capta un so directe i, després dels temps de persistència especificats, capta el so reflectit, s'apreciarà l'efecte de l'eco. ====Reverberació==== Semblant a l'eco. '''Es produïx reverberació quan les ones reflectides arriben a l'oient abans de l'extinció de l'ona directa, és a dir, en un temps menor que el de persistència acústica de l'oïda'''. Estes ones reflectides tindràn un retardament no superior a 1/10 de segon o de 17 metres, que és el valor de la persistència acústica. Quan el reptat és major i no parlem de reverberació, sinó d'eco. En un recinte xicotet la reverberació pot resultar inapreciable, però quant major és el recinte, millor percep l'oïda este retarde o lleugera prolongació del so. Per a determinar com és la reverberació en un determinat recinte s'utilitza un paràmetre fisc conegut com a '''temps de reverberació''' que mesura la persistència del so en una sala després de cessar la font. ===Absorció=== Quan una ona sonora arriba a una superfície, la major part de la seua energia es reflectix, però un percentatge d'esta és absorbida pel nou medi. '''Tots els mitjans absorbixen un percentatge d'energia que propaguen, cap és completament opac'''. En relació amb l'absorció ha de tindre's en compte: * El coeficient d'absorció que indica la quantitat de so que absorbix una superfície en relació amb què reflectix. * La freqüència crítica és la freqüència a partir de la qual una paret rígida comença a absorbir part de l'energia de les ones incidents. ====Coeficient d'absorció==== El coeficient d'absorció o d'atenuació es definix com el ''quocient entre l'energia incident i l'energia absorbida per una superfície o substància'''. Normalment, s'expressa en una escala de 0 a 1. Com este valor variarà per a cada freqüència, no es pot parlar d'un coeficient únic. El coeficient d'absorció cal tindre'l en compte a l'hora de condicionar acústicament una sala amb materials que absorbisquen el so, tant pel que fa a l'interior, com al seu aïllament de l'exterior. ====Freqüència crítica==== Teòricament, quan una ona arriba a una medi rígid es reflectix totalment. Almenys, això hauria de succeir en una paret rígida ideal. No obstant això, en la realitat, com hen vist, cap substància és completament rígida. La quantitat d'energia absorbida dependrà de la freqüència. '''La freqüència crítica és la freqüència a partir de la qual un obstacle rígid comença a absorbir part de l'energia de les ones incidents'''. Esta freqüència crítica dependrà del gruix de l'obstacle. A major gruix, la freqüència incident tindrà menor capacitat de penetració. ===Refracció=== [[Image:Wellen-Brechung.png|thumb|220px|right|C1, és el so incident; C2, el refractat]] '''És la desviació que sofrixen les ones sonores en la direcció de la seua propagació, quan el so passa d'un medi a un altre diferent'''. La refracció es deu al fet que al canviar de medi, canvia la velocitat de propagació del so. '''La refracció també pot produir-se dins d'un mateix medi, quan les característiques d'este no són homogenis''', per exemple, quan d'un punt a un altre d'un medi augmenta o disminuïx la temperatura. Per exemple, sobre una superfície nevada, el so és capaç de desplaçar-se travessant grans distàncies. Açò és possible gràcies a les refraccions produïdes davall la neu, que no és medi uniforme. Cada capa de neu té una temperatura diferent. Les més profundes, on no arriba el sol, estan més fies que les superficials. En estes capes més fredes pròximes al sòl, el so es propaga amb menor velocitat. '''A diferència del fenomen de la reflexió, en la refracció, l'angle de refracció ja no és igual al d'incidència'''. ===Difracció o Dispersió=== Parlem de difracció quan '''el so en compte de seguir en la direcció normal, es dispersa'''. L'explicació la trobem en el '''Principi de Huygens que establix que qualsevol punt d'un front d'ones és suceptible de convertir-se en un nou focus emissor d'ones idèntiques a la que el va originar'''. D'acord amb este principi , quan l'ona incidix sobre una obertura o un obstacle que impedix la seua propagació, tots els punts del seu pla es convertixen en fonts secundàries d'ones, emetent noves ones, denominades ones difractades. La difracció es pot produir per dos motius diferents: #Perquè '''una ona sonora troba al seu pas un xicotet obstacle i el rodeja'''. Les baixes freqüències són rodejen els obstacles amb més facilitat que les altes. Açò és possible, perquè les longituds d'ona en l'espectre audible estan entre 3 cm i 12 m, per la qual cosa són prou grans per a superar la major part dels obstacles que troben. #Perquè '''una ona sonora topa amb un xicotet forat i el travessa'''. La quantitat de difracció estarà en funció del tamany de la pròpia obertura i de la longitud d'ona. *Si una obertura és gran en comparació amb la longitud d'ona, l'efecte de la difracció és xicotet. L'ona es propaga en línies rectes o raigs, com la llum. *Quan el tamany de l'obertura és considerable en comparació amb la longitud d'ona, els efectes de la difracció són grans i el so es comporta com si fóra una llum que procedix d'una font puntual localitzada en l'obertura. [[Categoria:So]] 1836 3844 2005-12-15T13:00:55Z Marb 39 [[So]] moved to [[So/Portada]]: és la portada del viquillibre o deuria ser-ho #REDIRECT [[So/Portada]] 1838 6441 2006-09-19T12:49:56Z Álvaro M 53 <div style="width: 80%; padding: 3px; background:#ffeeaa; border: 1px solid dimgray; margin: 0 auto;"><div style="float:left; margin: 10px 0px 0px 10px;">[[Imatge:Iceberg.jpg|50px|left|Viquitexts]]</div><div style="text-align:left; line-height: 110%; margin-left:70px; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px;"> <br><br>'''''Nota:''''' Aquest document és una '''font d'informació primària''' i s'hauria de traslladar a Viquitexts<br><br> </div></div> [[Categoria:Viquillibres:Trasllat a Viquitexts]] 1839 4444 2006-03-18T16:30:17Z Aljullu 42 Categoria de manteniment [[Categoria:Viquillibres]] 1841 4152 2006-01-20T12:48:52Z Arturo Reina 11 Passo comentari a la discussió {{Viquipèdia|Fotografia}} = Introducció = Aquest apunts son la recopilació de les notes que he anat prenent durant el ''Curs General de Fotografia I'' del ''Barcelona Centre d'Imatge'' i altres fonts diverses de temes que m'han interessat. Precisament per això cal anar amb bastant de compte doncs ''es probable que hi hagin bastants errors''. Hi ha, potser, un tractament excessivament tecnològic d'alguns temes i matemàtic en d'alguns altres, suposo que simplement ho he transcrit tal i com jo ho entenc i m'agrada. Sentiu-vos totalment lliures de fer les aportacions i modificacions que creieu convenients. = Taula de contingut = #[[Apunts de fotografia|Introducció]] #[[/càmera fotogràfica|La càmera fotogràfica]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/diafragma|El diafragma]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/velocitat|La velocitat]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/objectius|Els objectius]] [[Imatge:00%.png]] #[[/La pel·lícula|La pel·lícula]] [[Imatge:25%.png]] #[[/La mesura|La mesura]] [[Imatge:00%.png]] #[[/il·luminació|La Il·luminació]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/il·luminació/focus|Tipus de focus]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/il·luminació/esquemes|Esquemes clàssics d'il·luminació]] [[Imatge:00%.png]] ###[[/il·luminació/esquemes/frontal|Il·luminació frontal]] [[Imatge:00%.png]] ###[[/il·luminació/esquemes/lateral|Il·luminació lateral]] [[Imatge:00%.png]] ###[[/il·luminació/esquemes/zenital|Il·luminació zenital]] [[Imatge:00%.png]] ###[[/il·luminació/esquemes/inferior|Il·luminació inferior]] [[Imatge:00%.png]] ###[[/il·luminació/esquemes/Rembrandt|Il·luminació Rembrandt]] [[Imatge:00%.png]] #[[/Profunditat de Camp|Profunditat de camp]] [[Imatge:25%.png]] #[[/composició|Composició]] [[Imatge:00%.png]] #Accessoris ##[[/Els filtres|Els Filtres]] [[Imatge:25%.png]] ##[[/El flaix|El Flaix]] [[Imatge:25%.png]] ##[[w:trípode|El Trípode]] [[Imatge:00%.png]] #[[/Camps de la Fotografia|Camps de la Fotografia]] [[Imatge:00%.png]] ##[[/Camps de la Fotografia/Fotografia nocturna|Fotografia nocturna]] [[Imatge:25%.png]] {{esborrany}} 1842 3903 2005-12-20T19:22:09Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/filtres]] moved to [[Apunts de fotografia/Els filtres]] = Filtres fotogràfics = == Tipus de filtres – material == * Vidre * Plàstic * Gelatina == Factor de correcció == El factor de correcció d'un filtre ens indica quant hem de variar la exposició, en condicions normals, per exposar correctament. Hi han tres sistemes habituals per indicar el factor de correcció: === Logarítmic === Ens dona la pèrdua de llum del filtre mesurada de forma logarítmica (en base 10). Cada unitat correspon a multiplicar per 10 la pèrdua de llum. Ex.: 0,1 correspon a <math>\frac{1}{3}</math> de pas. === Aritmètic === Ens dona el nombre de passos que cal augmentar la exposició. Es exactament com el logarítmic però prenent el logaritme en base 2. Ex.: +1 correspon a un pas. === Geomètric === Ens dona una mesura lineal de la pèrdua de llum del filtre. Ex.: x2 correspon a un pas. == Tipus de filtres - efecte == === Filtres UV i Sky === És el filtre mes popular de tots, i tots n’hauríem de tenir un en cada un dels nostres objectius \footnote{Hi ha qui opina, no sense certa raó, que quant no es necessari es millor treure'l per no degradar la qualitat del objectiu}. La seva finalitat principal es protegir l'objectiu de brutícia, cops, etc., tot i que, no cal oblidar-ho, també te alguns efectes sobre la imatge. El principal es la eliminació de la radiació ultraviolada, que quan es fan fotos en alta muntanya pot arribar a afectar a la imatge. A diferencia dels filtres UV que son totalment neutres, el Sky tenen un lleugeríssim filtre de color que evita que les ombres del sol quedin blavoses. La millor manera de comprovar si un filtre es Sky o UV es posar-lo sobre una superfície blanca. Així es veurà amb doble intensitat la possible coloració. === Filtres ND === Els filtres ND, o de \emph{densitat neutre}, son filtres de gris neutre la única missió dels quals es reduir la quantitat de llum que arriba. Això pot ser mes útil del que sembla a primera vista. Un exemple es quant ens interessa tirar amb velocitat baixes (per captar un moviment) i, al mateix temps, volem tenir el diafragma obert per reduir la profunditat de camp. === Filtres polaritzadors === És el segon tipus de filtre mes popular. La seva aplicació principal es la eliminació de reflexos sobre superfícies no metàl·liques (aparadors, urnes, llacs o mar...). També es força popular per a reforçar la saturació de colors, i, especialment, el color del cel. S'en distingeixen de dos tipus: ==== Filtre polaritzador lineal ==== Es el filtre polaritzador tradicional. ==== Filtre polaritzador circular ==== Es un filtre polaritzador dissenyat per suplir alguns problemes de les càmeres amb autofocus, algunes de les quals no poden enfocar correctament quan s'empra un polaritzador lineal. No hi ha cap altre diferencia. No es millor, no es pitjor. Simplement es necessari per alguns tipus de càmera. === Filtres de color per BiN === Son utilitzats per alterar la saturació dels colors de la escena de manera que en la imatge final en BiN els colors apareguin mes clars o mes foscos del que realment eren a l'escena original. La taula \ref{tab.filtres_bin} a la pag. \pageref{tab.filtres_bin} ens descriu els mes comuns. El factor de correcció indicat es merament indicatiu. Cal comprovar la exposició amb el filtre en concret utilitzem. \begin{table}[htbp] \label{tab.filtres_bin} \begin{tabular}{lcp{3in}} Color & Fact. de corr. & Efectes sobre la imatge \\ \hline Groc & <math>+\frac{1}{3}</math> & Aclara el groc i enfosqueix el blau. Millora els cels. S'acostuma a portar per BiN. \\ Taronja & <math>+1</math> & Aclara taronges i grocs. Aclara la pell caucàsica. Enfosqueix els vegetals i les venes de la pell. \\ Roig & <math>+3</math> & Aclara roig i taronja, enfosqueix la resta. Elimina les imperfeccions de la pell (pot requerir utilitzar un intallavis blavós).\\ Verd & & Aclara el verd i enfosqueix els blaus i els vermells aclara la vegetació i \emph{separa tons}.\\ \end{tabular} \caption{Filtres de color per BiN} \end{table} === Filtres degradats === Es un filtre amb una part fosca i un altre de clara. La seva utilitat radica en poder enfosquir una part de la imatge (normalment el cel) sense afectar gaire a la resta. Els normals son gris neutre, però n'hi ha també de colors. === Filtres difusors === Son filtres que difuminen la imatge sense arribar a donar la sensació de desenfocament. Com que corregeixen les imperfeccions de la pell s'utilitzen molt per fotografia social. Fins hi tot hi hauria alguna artista que no permet que li facin fotos sense utilitzar-lo. === Filtres d'efectes === Son els filtres de estrelles, multiimatges i altres similars. === Filtres CC de correcció i conversió del color === Son filtres utilitzats per corregir la temperatura de color de la imatge. === Lents d'apropament === Son lents que permeten apropar-se molt mes al motiu a fotografiar. Solen tenir de 1 a 5 diòptries. === Filtres per fotografia infraroja === Son filtres que eliminen total o parcialment la part visible del espectre i només permeten passar els IR. En cas de no tenir marca d'enfocament per IR es pot intentar enfocar a $\frac{2}{3}$ de la distancia real. {{esborrany}} 1843 3905 2005-12-20T19:23:13Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/flaix]] moved to [[Apunts de fotografia/El flaix]] El flaix = Descripció bàsica d'un flaix = Veure [[w:flaix|Flaix]] a la Viquipèdia = La llei dels quadrats = Exactament com en el cas de la il·luminació estàtica, la intensitat de la llum projectada decreix segons el quadrat de la distancia. Així, si doblem la distancia del flaix al motiu, la llum disminuirà a la quarta part <math> \frac{1}{2^2} = \frac{1}{4} </math>, si tripliquem la distancia la llum disminueix a la novena part <math> \frac{1}{3^2} = \frac{1}{9} </math>. Cal, però, aclarir que estem parlant de la intensitat ''lineal'' de la llum, no dels passos de llum, que es una mesura logarítmica. = El Nombre Guia = El nombre guia, d'ara endavant ''NG'' es un nombre que ens indica la potencia del flaix i ens permet calcular de forma molt senzilla el diafragma i distancia a utilitzar. Es defineix el nombre guia com el producte de la distancia del flaix al subjecte per la obertura que ens donaria una exposició correcte per la carta gris. <math> NG = f * d </math> El NG s'acostuma a donar per una sensibilitat ISO 100/21º i amb la distancia en metres o en peus segons el us nacional \footnote{per passar el NG de metres a peus o a la inversa cal dividir o multiplicar, respectivament, per 0,3048}. Hi ha un detall important que en els flaixos amb capçal zoom (que ja es veurà mes endavant), la potencia, i per tant, el NG varia segons la posició del zoom. Tradicionalment els fabricants donaven sempre el NG a la posició de zoom corresponent a la cobertura de un objectiu normal, però últimament, per raons purament comercials, el donen a la posició de zoom màxim, que permet anunciar un NG mes gran. = Operació bàsica del flaix = == La sincronització == De forma molt resumida, el que fa el flaix, es emetre una gran quantitat de llum en el moment en que l'obturador es troba totalment obert, de manera que l'element sensible rep tota la llum que necessita en un breu instant de temps. === La velocitat màxima de sincronització === Amb obturadors de cortines, com els que porten la majoria de càmeres reflex, la velocitat màxima de us del flaix queda limitada a aquella en que la primera cortina s'arriba a obrir completament abans de que es comenci a tancar la segona. En la majoria de càmeres aquesta velocitat volta entre els <math>\frac{1}{90} s^{-1}</math> i els <math>\frac{1}{200} s^{-1}</math>. Això, que sembla molt, pot arribar a ser una limitació important quant s'utilitza el flaix com a llum de reforç en exterior, en que treballar a velocitats tant baixes ens pot obligar a tancar molt el diafragma. === La sincronització a la segona cortina === Hi han càmeres que permeten disparar el flaix no quant l'obturador s'acaba d'obrir sinó just abans de començar a tancar-lo. Això, en el cas de imatges en que hi hagi un cert moviment i un temps de exposició prolongat per captar el fons, fa que el motiu quedi exposat al final de la acció, resultant en una imatge molt mes natural i agradable. = Altres característiques dels flaixos = == El capçal zoom == Com dèiem abans, hi han flaixos que permeten variar el angle de sortida de la llum, de manera que quant tanquem el feix concentren mes la llum i quant l'obrim la dispersen mes. Això, evidentment, influeix en la intensitat de la llum que arriba al motiu, doncs segons que repartim una certa quantitat de llum sobre una superfície mes gran o mes petita, "toca" mes o menys llum a cada part d'aquesta superfície. == El capçal orientable == Això es quelcom molt pràctic per ''rebotar'' el flaix sobre el sostre, parets, o altres superfícies de manera que la llum que arribi al subjecte sigui molt mes difuminada i, per tant, mes suau. = Tipus de operació dels flaixos = Tot i que el principi d'operació del flaix sigui sempre el mateix, diversos avenços tècnics han permès variar-ne la quantitat de llum emesa, de manera que es ''regula'' la exposició final. Aquesta regulació es pot fer de varies maneres, que es detallen a continuació: == Manual == Es la forma mes senzilla, la majoria de flaixos antics no permetien cap forma de regulació, i, només els mes sofisticats, permetien regular la potencia en passos discrets, <math>\frac{1}{2}</math>, <math>\frac{1}{4}</math>, <math>\frac{1}{8}</math>... === Forma de treball amb un flaix manual === Per treballar amb el flaix en manual no queda mes remei que aplicar la formula del nombre guia. Molts flaixos manual, però, porten una taula de obertures i distancies de manera que ens eviten la necessitat del càlcul. == Automàtic == El següent pas en l'evolució dels flaixos va ésser l'aparició dels denominats flaixos ''automàtics'' o, fins i tot, a l’època, denominats ''computeritzats''. El que fan aquest flaixos es mesurar la llum reflexada per el motiu amb una cèl·lula que tenen al davant, de forma que quant calculen que el motiu ja ha rebut suficient exposició, tallen el pols de llum. La majoria de flaixos automàtics tenen un pilot anomenat O.K. que ens indica il·luminant-se breument si el motiu ha rebut la suficient exposició. === Forma de treball amb un flaix automàtic === En un flaix automàtic cal seguir els següents passos # Posar la sensibilitat de la pel·lícula en les taules de càlcul que solen tenir al darrera. # Seleccionar una de les opcions de potencia, normalment codificades per colors, segons la distancia ''màxima'' a que vulguem treballar i la obertura màxima del nostre objectiu. # Posar la obertura indicada per al programa seleccionat a la càmera. # Seleccionar a la càmera una velocitat igual o inferior a la màxima de sincronisme de flaix. Si es deixa en automàtic, assegurar-se de que la velocitat seleccionada per la càmera es igual o inferior a la màxima de sincronisme per flaix. # Encendre el flaix (si no ho estava ja) i esperar a que s'encengui el pilot de "ready" (llest). # Prendre la imatge. == TTL == TTL son les sigles de ''Through The Lens'', "a través de les lents". Això vol dir que la mesura de la llum del flaix es fa a traves de l'objectiu de la càmera. Naturalment això es molt més exacte que en el cas de la cèl·lula del flaix, doncs el camp de visió s’adapta perfectament a la imatge que anem a prendre. Un possible inconvenient es que algunes càmeres redueixen l’ús del TTL als modes d’us mes comuns, impedint fer fotografies que d’altre manera serien perfectament factibles amb l’equip en qüestió. === Versions de TTL === Cada fabricant a anat incorporant les seves pròpies variacions i capacitats al TTL. Les més conegudes son: *E-TTL :Es la versió de Canon. Molt bàsicament consisteix a fer un preflaix abans de fer la exposició per comparar la lectura del fotòmetre amb i sense flaix i decidir la exposició *3D :Es la versió de Nikon. Combina la informació del fotòmetre amb la informació de distancia d’enfocament del objectiu. = Altres qüestions en l’ús de flaixos. = == Els ulls vermells == És molt corrent que en fotografies amb flaix dels que porten incorporades les càmeres quedin els ulls vermellosos. Això succeeix perquè es reflexen els vasos sanguinis del fons de l’ull. La solució es separar mes el flaix de la càmera (si es pot) o pujar el nivell d’il·luminació perquè el subjecte tanqui una mica la retina. == Us de difusors == El flaix de per si emet una llum molt dura. Això es pot solucionar (a costa de perdre intensitat de llum) posant un difusor i/o un reflector. {{esborrany}} 1845 3896 2005-12-20T00:12:00Z Martorell 14 <br style="clear:both" /> {| align="CENTER" style="background-color:#fcfcfc; border:2px solid #8888aa; padding:5px;" | [[Image:Wikimedia-logo.png|50px|The Wikimedia Logo]]<br /> [[Image:Red_copyright.png|50px|Copyrighted]] | <center>''This image is [[w:C <br style="clear:both" /> {| align="CENTER" style="background-color:#fcfcfc; border:2px solid #8888aa; padding:5px;" | [[Image:Wikimedia-logo.png|50px|The Wikimedia Logo]]<br /> [[Image:Red_copyright.png|50px|Copyrighted]] | <center>''This image is [[w:Copyright|copyrighted]] by the '''[http://wikimediafoundation.org/wiki/Home Wikimedia foundation]'''. It is one of the official logos or designs used by the Wikimedia foundation or by one of its projects.'' '''''Notwithstanding any other statement on this page this image has not been licensed under the GFDL.'''''<br />'''&copy; & &trade; All rights reserved, Wikimedia Foundation, Inc..'''</center> |} [[Category:CopyrightByWikimedia|{{PAGENAME}}]] 1846 3899 2005-12-20T19:04:07Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/dof]] moved to [[Apunts de fotografia/Profunditat de Camp]] = Qué és la profunditat de camp = La profunditat de camp es un terme que fa referencia a la zona de la escena que queda correctament enfocada en prendre la imatge. Aquesta zona es més o menys gran depenent de molts factors. Segons unes formules que veurem després, la profunditat de camp varia segons: ; Apertura : A més apertura menys profunditat de camp. ; Distancia d'enfoc : A més distancia mes profunditat de camp. ; Distancia focal : A més distancia focal menys profunditat de camp. ; Cercle de confusió : Com mes petit es el cercle de confusió menys profunditat de camp. = Conceptes emprats = == Cercle de confusió == Mida del punt mes gran que pot haver-hi a la imatge de forma que es continui veient com un punt, sense veures com un cercle o taca} Un dels conceptes sovint mes malentesos es el de cercle de confusió. Aquest terme fa referencia a la mida del punt mes gran que pot haver-hi a la imatge de forma que es continui veient com un punt, sense veures com un cercle o taca. Naturalment aquest concepte es totalment relatiu, i depen de factors com l'agudesa visual de la persona que observa la imatge o la mida en que es presenta aquesta. Com que normalment a l'hora de pendre imatges no es pot parar en tants detalls, s'ha pres com normal el tenir un cercle de confusio que correspongui a 1/1440 de la diagonal de la imatge. El fet de mesurar-lo de relativament a la mida de la imatge ens lliura del primer factor important: la escala d'ampliació. Així sont valors habituals: {| align=center ! format !! negatiu !! c.d.c. |- | APS-C || 15&times;22,5 mm || 19 &mu;m |- | 135 || 24&times;36 mm || 30 &mu;m |- | 120 || 60&times;45 mm || 50 &mu;m |- | || 60&times;60 mm || 60 &mu;m |- | || 60&times;90 mm || 75 &mu;m |+Cercles de confusió per als formats mes corrents de negatiu |} Es de notar que algunes marques d'aparells fotografics consideran aquest estandar insuficient i prenen com a cercle de confusió normal el 1/1800 ó, inclús, el 1/2000 de la diagonal de la imatge. == Hiperfocal == A partir de les formules que veurem més endavant, neix el concepte de ''hyperfocal''. La hyperfocal es la distancia si enfoque a la qual la profunditat de camp s'extendra desde la meitat de aquesta distancia fins a l'infinit. Un exemple: La hiperfocal en determinades condicions es de 5m. Si enfoquem a 5m tindrem una imatge on tot sembli correctament enfocat desde 2,5 m fins al infinit. = Fórmula de la profunditat de camp = La màxima i mínima distancia d'enfoc ve donada per: <center><math> d = \frac{D}{1 \pm \frac{f \cdot c \cdot (D-L) }{L^2}} </math></center> on ; D : és la distancia d'enfoc ; f : és l'apertura ; c : és el diametre del cercle de confusió ; L : és la distancia focal d'aquí es dedueix que: <center><math> \frac{1}{d} = \frac{1}{D} \pm \frac{f \cdot c}{L^2} \cdot \frac{D-L}{D} </math></center> i, savent que: <center><math> h = \frac{L^2}{f \cdot c} </math></center> resulta: <center><math> \frac{1}{d} = \frac{1}{D} \pm \frac{1}{h} \cdot \frac{D-L}{D} \approx \frac{1}{D} \pm \frac{1}{h} </math></center> o, per <math>D \gg L</math>: <center><math> \qquad d_{min} \approx \frac{1}{\frac{1}{D}+\frac{1}{h}} \qquad d_{max} \approx \frac{1}{\frac{1}{D}-\frac{1}{h}} </math></center> {{esborrany}} 1847 3900 2005-12-20T19:04:07Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/dof]] moved to [[Apunts de fotografia/Profunditat de Camp]]: Error al crear-la #REDIRECT [[Apunts de fotografia/Profunditat de Camp]] 1848 6675 2007-01-02T08:50:15Z 161.116.142.19 /* Introducció */ Resum de la classe sobre composició i alguns dels conceptes presentats. = Introducció = La composició es una caracteristica estudiada a la pintura i altres arts molt abans de l'aparició de la fotografia. Tot i que hi han coses molt particulars de la fotografia, en gral, es bo fixar-se en les normes de composició que s'han anat desenvolupant en pintura, escultura, paisatgisme, arquitectura i altres arts. En general cal buscar la '''senzillesa''', és a dir, disminuir el nombre de subjectes que apareixen a l'imatge. = Distribució estática = Hi han diverses distribucions estátiques que s'han emprat moltes vegades en composicions estátiques com bodegons, paisatges i altres composicions. ; Distribucions verticals : Donen la sensació de força, de tensió. ; Distribucions oblicues : Donen la sensació de un proces dinàmic. ; Distribucions horitzontals : Donen la sensació de equilibri, de calma, de '''mort'''. ; Distribució en S : Son distribucions que "ajuden". ; Distribució en triangle : Son distribucions típiques de retrat i de bodegó ; Distribució en L : Son distribucions típiques de bodegó ; Distribució en cercle : ; Decorat teatral : Es una distribució en tres planells; fons, acció i front. = El ritme = == La regla dels terços == Es la regla mes coneguda. Consisteix a posar els elements principals de la imatge en els punts nodals creats en dividir la imatge en una cuadricula de 3x3 parts iguales, tal i com es veu a la figura \ref {fig.Regla_tercos}. \begin{figure}[htbp] \label{fig.Regla_tercos} \begin{center} \includegraphics*{composicio/tercos.eps} \end{center} \caption{Regla dels terços} \end{figure} == La regla aurea == Es una forma de dividir la imatge de manera que quedin dues parts que siguin proporcionals a les de la divisió aurea. Aquesta estableix que una recta sigui dividida en dues parts de manera que \emph{la proporció entre la part més petita i la mes gran sigui igual a la proporció entre la part mes gran i el tot}. Aixó correspon, aprox., a una distribuicio 1.618. Matematicament si prenem 1 per a la part "gran" i x per la petita, i, doncs, <math>1+x</math> per al total, queda: <center><math> \frac{x}{1} = \frac{1}{1+x} ; x^2+x=1 ; x^2+x-1=0 ; x \approx 0.618 </math></center> S'en pot veure un exemple de divisions horitzontal i vertical a la figura <center> \begin{figure}[htbp] \includegraphics*{composicio/aurea.eps} \caption{Regla aurea} \end{figure} </center> = Aires = En una imatge son tan important els subjecte com els espais que hi han entre ells. Aquest espais es denominan "aires" == El moviment == = Perspectives = == Escala == == Perspectiva atmosfèrica == Es la perspectiva típica de quan es mira al horitzo, en que hi han muntanyes o similar llunyanes que van perdent claretat amb la llunyania. == Perspectiva xinesa == == Perspectiva lineal == = Altres efectes = == Efectes del color == == Efectes de to == = Procediment de treball = * '''Localitzar''' els centres d'interès. * '''Analitzar''' el tema. ** '''Localitzar''' els elements de la escena. ** Veure com es '''relacionen'''. * '''Col·locar''' els centres d'interès segons la regla dels terços o la perspectiva aurea. * '''Omplir''' l'encuadre: Acostarse i/o simplificar. {{esborrany}} 1849 3904 2005-12-20T19:22:09Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/filtres]] moved to [[Apunts de fotografia/Els filtres]]: canvi dels enllaços #REDIRECT [[Apunts de fotografia/Els filtres]] 1850 3906 2005-12-20T19:23:13Z Devegades 40 [[Apunts de fotografia/flaix]] moved to [[Apunts de fotografia/El flaix]]: canvi dels enllaços #REDIRECT [[Apunts de fotografia/El flaix]] 1851 3908 2005-12-20T19:35:51Z Devegades 40 Aquest classe va estar molt centrada en la fotografía química, doncs molts dels efectes que es produeixen no succeeixen en el mon digital. = Sobre la pel·lícula = == La sensibilitat == Pot semblar que per fer fotografía nocturna es important utilitzar pel·licules d'alta sensibilitat, pero en realitat no es així. La falta de llum es compensa amb temps d'exposició, baixant al domini dels segons o inclus als minuts, i aixó dona tot una nova perspectiva a la imatge que anirem veient. Un cop alliberats de la restricció de la sensibilitat, moltes vegades s'utilitza pel·lícula de sensibilitat normal per les seves caracteristiques de gra i, molt importat, de latitud. La pel·lícula normal es capaç d'enregistrar escenes de molt de contrast, i aixó, com veurem, es crucial per a la fotografia nocturna. == Mesura de la llum == Utilitzar sempre el diafragma obert al maxim, i, si es posible, amb l'objectiu mes luminos de que es disposi. Si la mesura es fora de rang, intentar pujar la sensibilitat. Si així funciona la mesura, prendre nota del valor i calcular el nou valor per a la sensibilitat que realment tenim. == La (falta de) reciprocitat de les pel·licules == El problema mes immediat amb que ens podem trobar en fer exposicions superiors a approx. 1 segón es la falta de reciprocitat de les pel·licules. Aquesta es posa de manifest per una merma de la sensibilitat a nivells de llum molt baixos o a temps d'exposició molt curts (<math>< 5.000 s^{-1}</math>). Per compensar aquesta perdua de sensibilitat cal aumentar el temps d'exposició segons les caracteristiques donades per el fabricant per a cada pel·lícula. Aquesta perdua de sensibilitat es característica de cada emulsió. Aixó fa que en pel·licules de color, per exemple, es descompensin els color de la pel·lícula doncs cada una de les capes de color per sensibilitat de manera no uniforme amb la resta. Per aixó, per a les pel·licules de color, el fabricant dona una taula no solament de compensació de la exposició sino també de filtres de correcció de color que cal emprar. Un altre efecte bastant marcat es el aument exagerat de contrast que cal compensar tot reduint el revelat. [Es podría aprofitar aquest fet per donar més contrast a escenes que no en tinguin?] [Deducció meva: Soposo que l'aument de contrast és degut a que la perdua de sensibilitat es proporcional (quasi logaritmica) a la baixada dels nivells de llum. Aixó deu fer que, si per ex., exposem per EV 2, una part de la escena que sigui a EV 4 quedi, en realitat, en zona VIII o IX en lloc de VII perque la emulsió te mes sensibilitat a EV4 que a EV2.] = Diferents tecniques artístiques = '''Sobreexposar''' per posar de manifest els detalls mes foscos juntament amb el subjecte. Aixó fa que apareixi una imatge extranya que, a primera vista, sembla presa de dia pero que, un cop que ens hi fixem, mostra aspectes fantasmagorics, com les multiples hombres degudes a les multiples fonts de llum. '''No usar tripode''' buscant que l'imatge surti lleugerament moguda Aixó, juntament amb la foscor i el contrast exagerat de les imatges nocturnes,pot donar un aire eteri i surrealista que, devegades, dona resultats molt positius. = Comentaris en general = Els llocs cambien competament de la nit al dia. Un lloc sense cap interes de dia pot cobrar molt d'interes de nit, i a la inversa. Exemples de llocs naturalment interesants son zones amb rerafons industrials, ports, vistes elevades dels teulats d'una població. Tot i que mitjançant el control del contrast es pugui millorar l'imatge cal no abusar-ne doncs acabariem fent una imatge que sembli presa de dia, sense cap interés a destacar. {{esborrany}} 1852 3909 2005-12-20T19:43:46Z Devegades 40 Els objectius, desprès de la pel·lícula o el sensor son el anima-mater de la fotografia. Son els aparells òptics que permeten recollir la llum projectada per una escena i formar-ne una imatge sobre el captador. = Distancia focal = Es la distancia teòrica a la que estaria una lent perfecte i extremadament petita de la imatge projectada sobre el sensor. A la practica, donada la complexa construcció dels objectius, es una dada que ens dona el fabricant i que ens creurem tal qual. == Objectius normals == Estrictament son els objectius que tenen una longitud focal igual a la diagonal del sensor. En la pràctica s'inclouen tot un marge de longituds per sobre i per sota d'aquesta. En 35mm es consideren normals els compresos entre 40 i 60 mm. == Gran angulars == Son els objectius de longitud focal inferior a la normal. En 35mm es consideren per sota dels 35mm. Com indica el seu nom, la seva principal avantatge es que abasten molt de camp, permeten fer fotografies en espais reduïts que no "cabrien" en una càmera normal. == Teles == Son els objectius de longitud focal superior a la normal. En 35mm es consideren a partir dels 70mm. El primer que ve al cap quant es pensa en un teleobjectiu sol ésser el fotografiar objectes llunyans, però això es només una de les múltiples aplicacions que tenen. == Altres == Hi han objectius especials com els ulls de peix que donen un angle de cobertura extrem o els de control de perspectiva per arquitectura. = Obertura = L'obertura, o emph{número f}, es la relació entre la distancia focal i el diàmetre de la pupil·la d'entrada. <center><math> obertura = \frac{distancia focal}{pupil\cdot la d'entrada} </math></center> La obertura d'un objectiu acostuma a ésser variable. Es varia mitjançant el \index{Diafragma}\emph{diafragma} que es una forat que es pot variar de mida per permetre passar mes llum o menys. En les cameres mes senzilles el diafragma es una simple lamina amb un o diversos forats que es desplacen per quedar posats davant del objectiu. Normalment, però, esta format per una sèrie de lamines format un anell que s'obre o es tanca de forma variable. {{esborrany}} 1853 3913 2005-12-20T20:23:06Z Devegades 40 Arreglar taules = Tipus de pel·lícules = Hi han molts tipus de pel·lícules des de les normals de us d'afeccionat fins a altament especialitzades per a usos científics i /o mèdics. Els tipus mes normals son: == Pel·lícules negatives de color == Es la pel·lícula mes normal per a us d'afeccionat. Les seves característiques son molt tolerants; solen estar dissenyades per permetre errors moderats per part del usuari. == Pel·lícules positives de color == Son les tradicionals "diapositives". Es caracteritzen per un gran contrast i poca latitud, permetent poc error de exposició. == Pel·lícules negatives en blanc i negre == Es la pel·lícula tradicional de blanc i negre. Es la que te una mes gran latitud d'exposició, arribant a captar fins a 9 a 11 punts de exposició. == Pel·lícules positives en blanc i negre == Son diapositives en blanc i negre. No son gaire habituals, i, en la actualitat (2003) només hi ha una marca comercial que les produeixi, la Agfa Scala, que requereix ésser revelada en el seu propi laboratori (a Barcelona). == Pel·lícules d'infrarojos == Son pel·lícules de blanc i negre o de fals color que permeten captar la banda infraroja del espectre (>720nm). Algunes d'elles requereixen cures molt especials, tant en la manipulació i exposició com a l'emmagatzematge. = La Sensibilitat = La sensibilitat es la mesura de la resposta de l'element sensible a la intensitat de la llum rebuda. Tradicionalment s'han utilitzat els sistemes ASA i DIN , però ja fa un temps es varen unir en el sistema ISO. Es pot veure la seva equivalència a la taula \ref{t_sensibilitats} a la pàgina \pageref{t_sensibilitats}. La taula \ref{tab.comp_sensibilitats} a la pàgina \pageref {tab.comp_sensibilitats} ens compara les característiques de les pel·lícules segons la seva sensibilitat. {| align=center border=1 ! ! Lentes !! Mitjanes !! Ràpides |- ! Sensibilitat | < 100 || 100 a 400 || > 400 |- ! Gra | Fi || Normal || Elevat |- ! Saturació de colors | Elevada || Normal || Poca |- ! Contrast | Elevat || Normal || Reduït |+Comparativa sensibilitats |} {| align=center border=1 ! ASA !! DIN !! ISO !! Us habitual |- | 50 || 18º || ISO 50/18º || Pel·lícula de baixa sensibilitat i normalment de gra molt fi. |- | 100 || 21º || ISO 100/21º || Pel·lícula de sensibilitat normal. Apte per a situacions de llum forta al exterior. |- | 200 || 24º || ISO 200/24º || Pel·lícula de sensibilitat mitja-alta. Apte per a situacions de llum normal/moderada al exterior. |- | 400 || 27º || ISO 400/27º || Pel·lícula de sensibilitat alta. Apte per a situacions de interior o de llum moderada al exterior. |- | 1600 || 33º || ISO 1600/33º || Pel·lícula de sensibilitat molt alta. Apte per a situacions de llum molt reduïda. |+Equivalències de sensibilitats i us general |} == Sistema ASA == El sistema ASA, de la American Standards Association, mesura la sensibilitat de la pel·lícula segons una escala lineal de llum. Es el sistema mes conegut. Cada augment de la sensibilitat de un pas dobla la sensibilitat ASA. Així, son valors típics 100 ASA, 200 ASA, 400 ASA, 1600 ASA. == Sistema DIN == Es un sistema alemany del Deutsches Institut für Normung. Mesura la sensibilitat en graus en terços de pas. Els valors típics son 21º DIN, 24º DIN, 27º DIN, 33º DIN. == Sistema ISO == Es el sistema de la International Organization for Standardization ( Suïssa). Es la simple comunió del sistemes ASA i DIN en una sola notació. Ex.: 100 ASA = 21º DIN = 100/21º ISO. = Formats de pel·lícula = La taula \ref{tab.pelicula.formats} a la pàg. \pageref {tab.pelicula.formats} ens descriu es principals tipus de format de pel·lícula. {| align=center border=1 ! Format !! Mida im. !! Comentari |- | 10x15 || 10x15mm || Es un format en miniatura utilitzat per algunes micro-cameres. |- | 135<br>35mm || 24x36mm || Es l'anomenat format universal |- | 120<br>220 || 60mm x diversos || En un rodet en cinta sense carcassa protectora que actualment te un us principalment professional d'estudi.<br>És l'anomenat format mig (que '''no''' es el mateix que el mig format). |+Formats mes coneguts de rodets |} = Conservació de la pel·lícula = Les pel·lícules tenen diferents processos de '''maduració''' segons que siguin professionals o de afeccionat. Les pel·lícules d'afeccionat estan pensades per madurar de forma lenta en un parell d'anys, de manera que els resultats obtinguts no varien gaire encara que passi el temps. Les pel·lícules professionals, en canvi, maduren ràpidament a temperatura ambient, i es convenient guardar-les sempre a baixa temperatura. La millor manera de emmagatzemar pel·lícula per períodes moderats de temps (alguns mesos) es a la nevera, en els seus envasos originals per a protegir-la totalment de la humitat. En cas de haver-la de emmagatzemar per períodes de temps mes prolongats (anys) cal posar-la en el congelador, també ben protegida de la humitat. Tant en un cas com a l'altre, en el moment de treure la pel·lícula de la nevera cal esperar unes hores perquè torni a temperatura ambient '''abans d'obrir l'embalatge'''. ---- {{esborrany}} 1854 4809 2006-05-22T15:02:46Z Sokaki 69 = Descripció bàsica d'una càmera = = Tipus de càmeras = ; Compacta : És el tipus de càmera més conegut. Es caracteritza per les seves formes compactes i petites que permeten transportar-la amb comoditat i per estar, generalment, totalment automatitzada. És la càmera ideal per qui vol fer fotografies d'esdeveniments familiars i de les vacances sense més complicacions. ;; Compacta d'un sol ús :: Cada cop es fan més càmeras compactes d'un sol ús. Són molt senzilles i no cal esperar-ne gran cosa, però són molt adequades per sortides informals o esportives i, els models amb flaix, per reunions festives. ; Instantània : Càmeres per a pel·lícules instantànies. Tradicionalment de Polaroid \textregistered, però últimament també d’altres fabricants com Fuji\textregistered. ; Reflex : La seva característica principal, i que és allò que els dona nom, és el tenir un mirall entre l'objectiu i la pel·lícula que dirigeix la imatge provinent de l'objectiu cap a un visor. Això permet que el que es vegi pel visor sigui emph{exactament} el que es projectarà sobre el sensor (si bé és habitual que es retalli una mica les vores de la imatge).<p>Antigament solien ésser càmeras amb dos objectius. El superior era el que incorporava un mirall que projectava la imatge sobre el visor. L'inferior era el que realment feia la foto. ;; Reflex d'un sol objectiu (SLR) :: Són les càmeras mes versàtils per als aficionats. Per la seva construcció permet un canvi fàcil d' objectius i de tota una sèrie d'accessoris. A més a més tant el seu pes i volum com el preu son relativament moderats. ;; Reflex digital (DSLR) :: És la versió digital de la càmera reflex. En parlar de reflex digital es dona per suposat que es tracta d'un únic objectiu. ;; Reflex de dos objectius (TLR) ---- {{esborrany}} 1855 6648 2006-12-15T17:02:49Z 88.22.250.14 /* Breu resum del procés d'audició */ {{navegar|llibre=So |actual=Audició i sistema auditiu |anterior=Propagació del so |següent=Soroll, efectes i insonorizació }} =Audicio i Sistema Auditiu= L''''audició''' són els processos psicofisiològics proporcionen a l'home la capacitat de sentir/escoltar. Més enllà de les ones sonores (física del so), el procés de l'audició humana implica '''processos fisiològics''', derivats de l'estimulació dels òrgans de l'audició, i '''processos psicològics''', derivats de l'acte conscient d'escoltar un so. Podem dividir el sistema auditiu en dos parts: *'''Sistema auditiu perifèric''' ('''l'oïda'''), responsable dels processos fisiològics que capten el so i l'envia al cervell. *'''Sistema auditiu central''' (nervis auditius i cervell), responsable dels processos psicològics que conformen el que es coneix com a percepció sonora. ==Breu resum del procés d'audició== L'orella capta les ones sonores que es transmeten a través del conducte auditiu fins al timpà. El timpà és una membrana flexible que vibra quan li arriben les ones sonores, aquesta vibració arriba a la cadena d'ossets que amplifiquen el so i ho transmet a l'orella interna a través de la finestra oval. Finalment les vibracions "mouen" els dos líquids que existixen en la còclea (perilinfa i endolinfa), deformant les cèl·lules ciliades existents en l'interior. Aquestes cèl·lules transformen les ones sonores en impulsos elèctrics que arriben al nervi auditiu i d'este nervi a la corfa auditiva que és l'òrgan encarregat d'interpretar els sons. ==Sistema auditiu perifèric== '''El Sistema auditiu perifèric''' és el responsable dels processos fisiològics de l'audició. Estos processos permeten captar el so i transforma-ho en impulsos elèctrics suceptibles de ser enviats al cervell a través dels nervis auditius. El sistema auditiu perifèric el constituïx l'oïda. L'oïda humana es dividix en tres parts: #'''L'oïda externa''', que canalitza l'energia acústica. #L'oïda mig, que transforma l'energia acústica en energia mecànica, transmetent-la - i amplificant-la- fins a l'oïda interna. #'''L'oïda interna''', on es realitza la definitiva transformació de l'energia mecànica en impulsos elèctrics. ===Oïda Externa=== Quan el so arriba a l'orella, les ones sonores són arreplegades pel pavelló auricular (o aurícula). El pavelló auricular, per la seua forma helicoïdal, funciona com una espècie de "embut" que ajuda a dirigir el so cap a l'interior de l'oïda. Sense l'existència del pavelló auricular, els fronts d'ona arribarien de forma perpendicularment i el procés d'audició resultaria ineficaç (gran part del so es perdria): * Part de la vibració penetraria en l'oïda. * Part de la vibració rebotaria sobre el cap i tornaria en la direcció de què procedia. (reflexió). * Part de la vibració aconseguiria rodejar el cap i continuar el seu camí. (difracció). El pavelló auricular humà és molt menys direccional que el d'altres animals (com els gossos) que posseïxen un control voluntari de la seua orientació. (Els gossos poden moure les orelles a voluntat, els humans no). Una vegada que el so ha sigut arreplegat el so, les vibracions provocades per la variació de pressió de l'aire creuen el canal auditiu extern i arriben a la membrana del timpà, ja en l'oïda mig. El conducte auditiu actua com una etapa de potència natural que amplifica automàticament els sons més baixos que procedixen de l'exterior. Al mateix temps, en el cas contrari, si es produïx un so molt intens que pot danyar l'oïda, el conducte auditiu segrega cerumen (cera), amb la qual cosa tanca parcialment el conducte, protegint-lo. ===Oïda Mitja=== En l'oïda mitja, es produïx la transducció, és a dir, la transformació l'energia acústica en energia mecànica. En este sentit, l'oïda mig és un transductor mecanicoacústic. A més de transformar el senyal, abans que esta arribe a l'orella interna, l'oïda mitja l'haurà amplificat. La pressió de les ones sonores fa que el timpà vibre espentant als ossículs, que, al seu torn, transmeten el moviment del timpà a l'orella interna. Cada ossícul espenta al seu adjacent i, finalment a través de la finestra oval. És un procés mecànic, el peu de l'estrep espenta a la finestra oval, ja en l'oïda interna. ===Oïda Interna=== la força que espenta la venda oval és unes 20 vegades major que la que espentava a la membrana del timpà, la qual cosa es deu a la diferència de tamany entre ambdós. Esta pressió exercida sobre la finestra oval, gràcies a l'helicotrema penetra en l'interior de la còclea (caragol) i posa en moviment el líquid limfàtic (endolinfa o limfa) que esta conté. El líquid limfàtic es mou com una espècie d'onada i , transmet les vibracions a les dos membranes que conformen la clòcea (membrana tectorial, la superior, i la membrana basilar, la inferior). Entre ambdós membranes es troba l'òrgan de Corti, que és el transductor pròpiament dit. En l'òrgan de Corti es troben les cèl·lules receptores. Existixen aproximadament 24.000 D'estes fibres piloses, disposades en 4 llargues files que són les que arrepleguen la vibració de la membrana basilar. Com la membrana basilar varia en massa i rigidesa al llarg de la seua longitud la seua freqüència de ressonància no és la mateixa en tots els punts: * En l'extrem més pròxim a la finestra oval i al timpà, la membrana és rígida i lleugera, per la qual cosa la seua freqüència de ressonància és alta. * Al contrari, en l'extrem més distant, la membrana basilar és pesada i suau, amb la qual cosa la seua ressonància és baixa freqüència. El marge de freqüències de ressonància disponible en la membrana basilar determina la resposta en freqüència de l'oïda humana, les audiofreqüències que van des dels 20 Hz fins als 20 kHz. Dins d'este marge d'audiofreqüències, la zona de major sensibilitat de l'oïda humana es troba en els 1.000 I els 5.000 Hz. Esta resposta en freqüència de l'oïda humana, permet que siguem capaços de tolerar un rang dinàmic que va des dels 0 dB (llindar d'audició) als 120 dB (llindar de dolor) El moviment de la membrana basilar afecta les cèl·lules de l'òrgan de Corti de forma diferencial, en funció de la seua freqüència de ressonància. Al ser espentades contra la membrana tectorial, les cèl·lules piloses generen patrons característics de cada to o (freqüència), que a l'arribar ací, al final del procés fisiològic, són idèntiques a la so original. En funció d'estos patrons, al ser estimulades les cèl·lules piloses produïxen un component químic que genera els impulsos elèctrics que són transmesos als teixits nerviosos adjacents (nervi auditiu i, d'ací, al cervell), on es produirà la percepció del so gràcies al sistema auditiu central. Les cèl·lules de l'òrgan de Corti, (cèl·lules ciliars, capil·lars o piloses), no tenen capacitat regeneradora, és a dir, quan es lesionen es perd audició de forma irremeiable. A més, amb l'edat, descendix l'agudesa auditiva dels sers humans. [[Categoria:So]] 1856 4153 2006-01-23T10:38:20Z Arturo Reina 11 <gallery> Image:Ciel-leman.jpg|[[wiktionary:ca:Ennuvolat|Ennuvolat]] /[[wiktionary:ca:Núvols|Núvols]] Image:Img20040223 0019 de herscheid nordhelle.jpg|[[wiktionary:ca:Nevant|Nevant]] / [[wiktionary:ca:Neu|Neu]] Image:Trees-sky.jpg|[[wiktionary:ca:Cel ras|Cel ras]] Image:Regnbyge.jpg|[[wiktionary:ca:Ploure|Plovent]] / [[wiktionary:ca:pluja|Pluja]] Image:The sun1.jpg|[[wiktionary:ca:Sol|Sol]] Image:033216 ikea chimbleys croy.jpg|[[wiktionary:ca:Boira|Boira]] Image:Lightning3.jpg|[[wiktionary:ca:Llampec|Llampec]] Image:Hailstorm.jpg|[[wiktionary:ca:Calamarsada|Calamarsada]] o [[wiktionary:ca:Pedregada|Pedregada]] Image:White frost 1.jpg|[[wiktionary:ca:Gelada|Gelada]] </gallery> [[Categoria:Lèxic català]] 1869 5564 2006-07-09T18:19:06Z Álvaro M 53 Aquest llibre tractarà del llenguatge de programació HTML, aquell en què estan escrits els arxius que duen les extensions .html o .htm {{Viquipèdia|HTML}} Aquest llibre tractarà del llenguatge de programació HTML, aquell en què estan escrits els arxius que duen les extensions .html o .htm Aquest llibre és un curs per aprendre les regles bàsiques de l'html i poder confeccionar pàgines web de manera senzilla. ===Requisits=== {{Llenguatge html}} Per poder seguir el curs és necessari: * PC * Connexió a internet * Paciència i ganes [[en:Programming:HTML]] [[es:Lenguaje HTML]] [[et:HTML]] [[ja:HTML]] [[nl:HTML]] [[Categoria:Llenguatge html]] 1870 3971 2005-12-28T20:47:06Z Aljullu 42 {{infollibre}} [[Categoria:Informàtica]] 1871 4781 2006-05-14T10:54:21Z Aljullu 42 /* Curs */ {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Introducció |anterior=Índex |següent=Regles bàsiques del codi }} {{Llenguatge html}} == Què és l'html? == L''''html''' és el llenguatge estandard creat per l'edició de documents web. Les sigles signifiquen: HyperText Markup Language (Llenguatge de Marques d'HiperText). El seu concepte consisteix a intercalar la informació (text, imatges, etc.) amb marques i etiquetes que indiquen a l'ordinador les accions a realitzar sobre la informació (posar text en negreta, colors, fer taules, o el llenguatge de l'arxiu). En aquest curs aprendrem a usar les marques i posar-les de forma convinguent. == Curs == En aquest curs començarem explicant les regles bàsiques de l'html, al tercer capítol crearem el primer document html, que poc a poc, i amb cada capítol millorarem afegint-hi imatges, taules, enllaços, format, etc. Farem una web d'entreteniment, amb passatemps, però es pot fer de qualsevol temàtica que volguem. [[Categoria:Llenguatge html]] 1872 3975 2005-12-28T21:05:14Z Aljullu 42 #REDIRECT [[Llenguatge html]] 1873 3981 2005-12-28T21:08:45Z Aljullu 42 [[Llenguatge html / Introducció]] moved to [[Llenguatge html/Introducció]]: Per millor-ne l'estil #REDIRECT [[Llenguatge html/Introducció]] 1875 4148 2006-01-18T13:55:22Z Aljullu 42 {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Regles bàsiques del codi |anterior=Introducció |següent=Crear un document html }} {{Llenguatge html}} == Elements i etiquetes == ===Elements=== Els elements són conjunts de lletres que indiquen alguna informació, a l'ordinador, de les lletres a les quals representen. Per exemple tenim la lletra '''P''' que ens indica que el text que representa és una línia a part. També n'és un exemple '''HTML''' que ens informa que tot el que conté està en codi html. ===Etiquetes=== L'escencial per poder crear un document html és saber com i quan posar els elements. Les etiquetes consiteixen a emmarcar l'element amb '''<'''''element'''''>''' quan comença i amb '''</'''''element'''''>''' quan acaba. ===Combinació=== Ens expliquem. Posem per cas que volem indicar que tot el que escriurem estarà en codi html, el que haurem de fer serà: <html> text </html>: quan volem que es començi a aplicar l'element emarcar-lo amb '''< >''' i quan volem que es deixi d'aplicar '''</ >'''. == Atributs i valors == ===Atributs=== Els atributs són les propietats que pots canviar dels elements. ===Valors=== Són les propietats que poden rebre els elements. ===Combinació=== Tos el atributs han d'anar acompanyats de valors, i tots els valors d'atributs. Els atributs i valors es posen al costat de l'element, dins els símbols '''< >'''. Per tant queda: '''<element ''atribut''="valor">'''. Per exemple a l'etiqueta html li podem aplicar l'atribut ''lang'', que significa el llenguatge. Els valors seran l'idioma amb el qual farem el text, en el nostre cas català, per tant 'ca'. De tal manera que ho deixarem així: <html ''lang''="ca"> text </html> No hem d'oblidar les següents regles: * Els atributs sempre han d'anar a la primera etiqueta, la "que obre". * L'ordre del atributs dins l'etiqueta no té importància. * Els atributs han d'anar separats de l'element amb un espai, i d'altres atributs també amb un espai. * L'atribut ha d'anar separat del valor per un signe d'igual (=). * El valor ha d'anar entre cometes dobles (" ") o simples (' ') == Altres regles == Hem de tenir present les altres regles següents: * És indiferent si escrivim les etiquetes i els valors en majúscules o minúscules. 1876 4786 2006-05-14T11:03:43Z Aljullu 42 /* Començar */ {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Crear un document html |anterior=Regles bàsiques del codi |següent=Escriure text }} {{Llenguatge html}} == Començar == Per començar és millor obrir un programa que ens serveixi, un ideal sería el Bloc de notes que incorpora l'ordinador, però si disposem de programes editors d'html com el Front Page obtingrem molts avantatges; això si, aquest tutorial està pensat per crear una web amb html sense ajuda de cap programa editor, o sigui, que si vols aprendre a fer webs amb Front Page aquí no hi trobaràs la informació. Primer de tot és important posar l'etiqueta d'html, perquè l'ordinador pugui reconèixer que estem treballant amb aquest llenguatge: <nowiki><html> </html></nowiki> Escrivim l'etiqueta per tancar perquè posteriorment no sen's oblidi, això si, haurem de recordar escriure entre les dues etiquetes. Ara crearem un títol i un cos, l'estructura per defecte de tots els documents html. <nowiki><html> <head> <title></title> </head> <body> </body> </html></nowiki> Hem posat una altra etiqueta: '''TITLE''', el que hi posem entre mig de la d'inici i de la de tancament serà el títol de la pàgina, aquest títol només el veurem, per exemple a la part de dalt del navegador, on ara us deu posar: ''Llenguatge html/Crear un document html - Viquillibres'' (o quelcom semblant). Tinguem present que aquest títol no es veurà a la pàgina, només servirà perquè el navegador l'anomeni. Les etiquetes de ''head'' (títol) i ''body'' és millor no barrejar-les. Ara ja tenim el document html preparat per començar-lo a editar. == Guardar el document == Sempre que vulguem guardar el document haurem de tenir en compte una cosa: per veure'n el resultat ha de ser html. Si l'hem creat amb el ''Bloc de notes'' per defecte se'ns guardarà com a .txt, haurem de cambiar-ho per .html De tal manera que el guardem com a "nom.html", així quan l'obrim se'ns obrirà l'explorador per poder veure el resultat. Si l'hem guardat com a .html, per tornar-lo a poder obrir amb el Bloc de notes (o el programa que utilitzem) haurem de fer clic amb el segons botó del ratolí i anar a la opció "Obrir amb" i allà seleccionar el programa. Quan obrim el document amb el navegador d'internet no hi veurem res, serà una pàgina en blanc. A les següents pàgines aprendrem com posar text, donar-l'hi format, imatges, enllaços, taules, etc. [[Categoria: Llenguatge html]] 1877 3994 2005-12-29T12:55:29Z Aljullu 42 #REDIRECT [[Llenguatge html]] 1879 6672 2007-01-01T10:46:56Z Aljullu 42 /* Resultat */ {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Escriure text |anterior=Crear un document html |següent=Estil del text }} {{Llenguatge html}} Escriure text és la feina més fàcil, possiblement, de crear un arxiu html, però la cosa es complica al haver de donar-li format. == Esciure text == La manera més senzilla consisteix a escriure el text a qualsevol part de l'arxiu, per tant si tinguéssim una arxiu així: <nowiki><html> Podem escriure aquí? <head> Estem fent una prova per veure si queda bé el text. <title>Què és això?</title> </head> <body> </body> </html></nowiki> Quedaria un text sense format: <nowiki>Podem escriure aquí? Estem fent una prova per veure si queda bé el text.</nowiki> I el que volem aconseguir aquí és que el text tingui sentit. == Formes d'escriure == Tenim diferents formes d'esciure: ===Paràgraf=== Una forma fàcil d'escriure un text és creant diferents paràgrafs. Això ho aconseguim amb l'element '''P''' i les etiquetes <nowiki><P></nowiki> i <nowiki></p></nowiki> (en cas de que no vulguem aplicar cap etiqueta podem utilitzar l'element '''BR''' <nowiki><br></nowiki>, no cal tancar-lo i té la funció de fer un salt de línia. A aquestes etiquetes els podem atribuir els següents atributs: * Genèrics: ** Identificadors: ''id'', ''class'', ''style'', ''title'' ** i18n: ''lang'', ''dir'' * Transcisió: ''align'' =====Align===== Align significa alineació, i l'emprem quan volem justificar el text a l'esquerra (''left''), la dreta (''right''), a totes dues bandes(justify) o centrar-lo (center). L'utilitzarem així: <nowiki><p align="atribut">Text</p></nowiki> ===Encavassements=== Una de les millors formes d'escriure un document html és dividir-lo en seccions, això s'aconsegueix mitjançant els encavassaments. Partint de l'element '''H''' i nombre de l'1 al 6, s'aconsegueixen sis encavassements diferents, de l'1 el més gran fins el 6 més petit. Les etiquetes són: <nowiki><H1> text </h1> <H2> text </h2> <H3> text </h3> <H4> text </h4> <H5> text </h5> <H6> text </h6></nowiki> == Resultat == Combinant tots els elements anteriors poden sortir pàgines com aquesta: <nowiki><html> <head> <title>Els millors passatemps d'internet</title> </head> <body> <H1>Els millors passatemps d'internet</h1> <H3>Aquí trobareu els millors passatemps d'internet en català</h3> <p>Aquí hi posarem sudokus, sopes de lletres, laberints, etc.</p> </body> </html></nowiki> [[Categoria: Llenguatge html]] 1880 edit=sysop:move=sysop 4006 2005-12-29T19:55:10Z Vedranell 12 #REDIRECT [[Viquillibres:La taverna]] 1881 edit=sysop:move=sysop 4008 2005-12-29T20:00:18Z Vedranell 12 Evitar spam #REDIRECT [[Actualitat]] 1882 6673 2007-01-01T10:47:43Z Aljullu 42 /* Resultat */ corregit error {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Estil del text |anterior=Escriure text |següent=Imatges }} {{Llenguatge html}} == Elements d'estil == Hi ha els següents: * '''B''': Anomenat ''bold'', significa negreta, les seves etiquetes són <nowiki><b> i </b></nowiki>. * '''I''': Anomenat ''italic'', significa cursiva, les seves etiquetes són <nowiki><i> i </i></nowiki>. * '''U''': Anomenat ''underline'', significa subratllat, les seves etiquetes són <nowiki><u> i </u></nowiki>. * '''TT''': Els caracters apareixen a major separació entre ells, les seves etiquetes són <nowiki><tt> i </tt></nowiki>. * '''Big''': Significa gran, les lletres apareixen amb un major tamany, les seves etiquetes són <nowiki><big> i </big></nowiki>. * '''Small''': Significa petit, disminueix el tamany de les lletres, les seves etiquetes són <nowiki><small> i </samll></nowiki>. * '''Font''': Aquest element no té funció per si sol,les seves etiquetes són <nowiki><font> i </font></nowiki>. Hem d'aplicar-li algun del atributs següents: ** Size: Determina el tamany de les lletres, va de l'1 (més petit) al 7 (més gran), les seves etiquetes: <nowiki><font size="1"> i </font></nowiki>. ** Face: Determina l'estil de lletra que utilitzem, Arial, Comic Sans, Times New Rodman, Tunga, etc., les seves etiquetes són <nowiki><font face:"arial"> i </font></nowiki>. ** Color: Permet seleccionar el color de les lletres. Els valors poden ser de dos tipus: *** Noms: Poden ser els noms de colors amb anglès: red, green, blue, yellow, white, silver, fuchsia, etc. amb les etiquetes. <nowiki><font color="red"> i </font></nowiki>. *** Codis: Permeten fer molts més colors, però és díficil poder coneixer-l's pel codi: <nowiki><font color="#FFFF00"> i </font></nowiki>; això, per exemple això és el groc. * '''Center'''. * '''Spane''': Representa el fons del text, necessita els elements per servir: ** Style: Ens permet canviar el color s'hi escribim: ''style="background-color: color'' a la primera etiqueta; quedaría així: <nowiki><span style="background-color: red">El nostre text</span></nowiki>. ===Cites=== Tenim diferents elements per fer cites: * '''Blockquote''': Significa cita en bloc, és la més recomenada amb cites llargues. Les seves etiquetes són: <nowiki><blockquote> i </blockquote></nowiki> * '''Q''': Significa cita, s'utilitza per a cites curtes, les seves etiquetes són <nowiki><q> i </q></nowiki> * '''Cite''': Per anomenar l'autor de la cita, les seves etiquetes són <nowiki><cite> i </cite>.</nowiki> == Resultat == Ara ja som capaços de crear textos com aquest: <nowiki><html> <head> <title>Els millors passatemps d'internet</title> </head> <body> <H1><u>Els millors passatemps d'internet</u></h1> <H3><tt>Aquí trobareu els millors passatemps d'internet en català</tt></h3> <p><span style="background-color: black"><font face="Arial" color="white"><b>Aquí</b> hi posarem <i>sudokus</i>, sopes de lletres, laberints, etc.</font></span></p> <blockquote> <p>Pàgina web feta per els <cite>Viquillibres</cite>.</p> </blockquote> </body> </html></nowiki> [[Categoria: Llenguatge html]] 1883 6674 2007-01-01T10:48:24Z Aljullu 42 /* Resultat */ {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Imatges |anterior=Estil del text |següent=Llistes i taules }} {{Llenguatge html}} == Inserir una imatge == Per inserir una imatge utilitzem l'element '''IMG'''. Amb l'etiqueta <img> (sense etiqueta de tancar). Haurem de tenir present que per veure alguna imatge hem d'afegir-hi un atribut: * '''SRC''': Indica la direcció de la imatge, pot ser una imatge d'internet o del nostre ordinador: src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/91/Wikipedia-logo-ca.png". També tenim atributs que ens permeten modifica o personalitzar la imatge: * '''Height''' i '''width''': Determinen l'alçada (height) i l'amplada (width) de la imatge, els seus posibles valors són nombres: height="155" i width="135". * '''ALT''': Ens permet posar un text descriptiu a la imatge: alt="Logotip Viquipèdia". * '''Border''': Permet crear un contorn a la imatge: border="2". Combinant tots els elements anteriors quedaria així: <nowiki><img height="155" alt="Logotip Viquipèdia" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/91/Wikipedia-logo-ca.png" width="135"></nowiki> == Resultat == Ja podríem tenir una pàgina així: <nowiki><html> <head> <title>Els millors passatemps d'internet</title> </head> <body> <H1><u>Els millors passatemps d'internet</u></h1> <H3><tt>Aquí trobareu els millors passatemps d'internet en català</tt></h3> <p><span style="background-color: black"><font face="Arial" color="white"><b>Aquí</b> hi posarem <i>sudokus</i>, sopes de lletres, laberints, etc.</font></span></p> <h4>Laberints:</h4> <img height="300" alt="Laberint de triple espiral" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/Triple-Spiral-labyrinth-variant.png" width="300" border="1"> <br> <img height="100" alt="Laberint de triple espiral" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/34/Maze01-01.png" width="300" border="1"> <br> <img height="300" alt="Laberint de triple espiral" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Labyrinth.svg/500px-Labyrinth.svg.png" width="300"> <blockquote> <p>Pàgina web feta per els <cite>Viquillibres</cite>.</p> </blockquote> </body> </html></nowiki> 1889 4602 2006-04-02T15:18:46Z Pepetps 27 <small>[[Alemany:_Nivell_I|Continguts]] - [[Alemany: Nivell I Introducció|Introducció]] - <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1|Liçó 1]]<small> - [[Alemany: Lliçó principiants 2|Lliçó 2]] <small>[[Alemany: Lliçó principiants 1P|Problemes]] - [[Alemany: Lliçó principiants 1R|Respostes]] - [[Alemany:Lliçó principiants 1T|Test]] - [[Alemany: Lliçó principiants 1TR|Respostes del Test]]<big> ---- <center> <big><big>'''Lliço 1 ~ ''Wie heißt du?'' Problemes'''</big></big> </center> ==Hola i adéu en alemany== Fes dos diagrames de Venn, un per salutacions i un per a despedides, mostrant el que li diries a un adult o a algú desconegut en oposició al que diries als teus amics (en alemany, evidentment=. Pots usar la lliçó com a referència. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Hola i adéu en alemany|Respostes]]>></big> ==L'alfabet alemany== 1. Recita l'alfabet alemany tan ràpid com puguis. Si pots, intenta millorar el teu temps fins que sigui menys de 4 segons. 2. Intenta deletrejar el teu nom en veu alta. Deletreja també el nom d'altres, fins que ho aconsegueixis amb soltura. 3. Deletreja en veu alta: 1. warum 2. spitze 3. toll 4. schlecht 5. wann 6. du 7. Herr 8. morgen 9. tschau 10. wiedersehen ''Opcional:'' Juga al joc del penjat en alemany German (amb paraules catalanes). <big>[[Alemany: Lliçó principiants#Nominatiu|Continue Lesson]]>></big> ==Nominatiu== Sense mirar la lliçó, intenta traduir aquests pronoms a l'alemany: # nosaltres ________ # ells ________ # ell ________ # tu _________ # jo ________ # vosté _________ # allò (objectes) ________ # vosaltres _________ # ella _________ <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Nominatiu|Respostes]]>></big> ==Noms== Tradueix del català a l'alemany o viceversa: # Hola. El meu nom és ____ (posa el teu nom ací). # Er heißt Johan. # Com et dius? # Sie heißen Gerd und Udo. # Es diu Eda. (femení) # Es heißt Graham. # Com es diu? (masculí) # Ich heiße Iris. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Noms|Respostes]]>></big> ==Verbs== Uneix aquestes frases amb la seua traducció <table> <tr> <td> <ol> <li>___ er hat</li> <li>___ Sie sind</li> <li>___ sie ist</li> <li>___ ich habe</li> <li>___ ihr habt</li> <li>___ sie haben</li> <li>___ es ist</li> <li>___ wir sind</li> <li>___ du hast</li> <li>___ sie hat</li> <li>___ ihr seid</li> <li>___ es hat</li> <li>___ Sie haben</li> <li>___ er ist</li> <li>___ wir haben</li> <li>___ sie sind</li> <li>___ du bist</li> <li>___ ich bin</li> </ol> </td> <td> <ol style="list-style-type: lower-alpha;"> <li>Nosaltres tenim</li> <li>Ells són</li> <li>Ella és</li> <li>Vosté té</li> <li>Ell té</li> <li>Tu tens</li> <li>Jo sóc</li> <li>Nosaltres som</li> <li>Vosaltres sou</li> <li>Allò és</li> <li>Ell és</li> <li>Ells tenen</li> <li>Vosté és</li> <li>Jo tinc</li> <li>Ella té</li> <li>Tu tens</li> <li>Vosaltres teniu</li> <li>Allò té</li> </ol> </td> </tr> </table> <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Noms|Respostes]]>></big> ==Com va?== Omple els buits: ''Ganz _______.'' ''_____ lala.'' ''_________. Sehr schlecht.'' ''Prima. Sehr ______.'' ''Gut! ________!'' (genial!) ''________.'' (malament) ''_______ gut. Miserabel.'' <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Com va?|Respostes]]>></big> ==Articles== Omple els buits:. 1. A. ''_____ heißt _____ Mann?'' B. ''___ ______ Herr Schmidt.'' 2. A. ''______ Morgen. Wie _______ Sie?'' B. ''____ heiße Thomas. Und wie heißt ___?'' A. ''Ich _______ Markus. ____ heißen sie, das _________ und ____ Frau?'' B. ''Die _____ _____ Frau Stilson, und das _________ heißt Uwe.'' 3. A. ''Wie _______ du? ____ heiße Karl.'' B. ''Ich heiße Wolfgang. Wie _______? A. ''___ geht so.'' 4. Basant-te en els articles definits, dedueix com seria el plural dels articles indefinits. <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Articles|Respostes]]>></big> ==Formant frases== 1. Tradueix les següents frases a l'alemany. <ol style="list-style-type: lower-alpha;"> <li>Qui porta el nom de Josef?</li> <li>Ella es diu Sabrina?</li> <li>Quan tenim alemany?</li> <li>Com es diu el noi?</li> <li>On estàs?</li> <li>Com es diu la dona?</li> <li>Per què es diu Georg?</li> <li>Quan és ell un home?</li> </ol> 2. Contesta aquestes preguntes (en alemany). <ol style="list-style-type: lower-alpha;"> <li>Sie heißen Johannes und Christine.</li> <li>Es heißt "Volkswagen".</li> <li>Sie heißt Helga.</li> <li>Ich heiße Kirstin.</li> <li>Wir heißen Fritz und Werner.</li> <li>Er heißt Dirk.</li> </ol> <big>[[Alemany: Lliçó principiants 1A#Formant frases|Respostes]]>></big> 1890 4054 2006-01-05T09:31:41Z 195.77.104.3 ''recepta fàcil'' == INGREDIENTS (per a 4 persones) == * 4 talls de [[w:Provolone|formatge provolone]] d'un centímetre de gruix aproximadament * 1 [[w:tomàquet|tomàquet]] madur gros * [[w:sal (espècia)|Sal grossa]] * [[w:oli d'oliva|Oli d'oliva]] * [[w:orenga|Orenga]] == PREPARACIÓ == Engeguem el grill del forn per tal que s'escalfi durant 10 minuts, mentre tant prepararem el plat Tallem el tomàquet en rodanxes de mig centímetre Les posem en una font de forn A sobre hi posem els talls de formatge Hi tirem una mica d'oli, una mica de sal grossa i una mica d'orenga Quan el forn s'hagi escalfat prou, hi posem la font Ho deixem durant cinc minuts == CONSELLS == * Podem coure'l més o menys en funció dels gusts de cadascú * S'ha d'acompanyar de [[w:pa|pa]] de barra tallat en rodanxes * Aquest plat és perfecte com entremès, amb vi blanc jove i suau [[Categoria:Receptes de cuina]] 1891 4056 2006-01-06T17:15:43Z Vedranell 12 Logotip de Viquillibres. Fet per: [[Usuari:Martorell|Martorell]] Vegeu http://ca.wikibooks.org/wiki/Imatge:Logo_de_Viquillibres.png <br style="clear:both" /> {| align="CENTER" style="background-color:#fcfcfc; border:2px solid #8888aa; padding:5px;" | Logotip de Viquillibres. Fet per: [[Usuari:Martorell|Martorell]] Vegeu http://ca.wikibooks.org/wiki/Imatge:Logo_de_Viquillibres.png <br style="clear:both" /> {| align="CENTER" style="background-color:#fcfcfc; border:2px solid #8888aa; padding:5px;" | [[Image:Wikimedia-logo.png|50px|The Wikimedia Logo]]<br /> [[Image:Red_copyright.png|50px|Copyrighted]] | <center>''This image is [[w:Copyright|copyrighted]] by the '''[http://wikimediafoundation.org/wiki/Home Wikimedia foundation]'''. It is one of the official logos or designs used by the Wikimedia foundation or by one of its projects.'' '''''Notwithstanding any other statement on this page this image has not been licensed under the GFDL.'''''<br />'''&copy; & &trade; All rights reserved, Wikimedia Foundation, Inc..'''</center> |} [[Category:CopyrightByWikimedia|{{PAGENAME}}]] 1892 6671 2007-01-01T10:43:56Z Aljullu 42 + info {{navegar|llibre=Llenguatge html |actual=Llistes i taules |anterior=Imatges |següent=Enllaços }} {{Llenguatge html}} Les llistes i les taules, són uns elements de vital importància als documents html, aquí t'explicarem com crear-les i editar-les. == Llistes == Hi ha dos tipus de llistes, les llistes ordenades i les llistes desordenades. ===Llistes desordenades=== Per començar una llista desordenada utilitzarem l'element '''UL''' amb l'etiqueta <nowiki><UL></nowiki> per començar i <nowiki></UL></nowiki> per acabar la llista. Es pot personalitzar la llista amb diversos atributs, com ara: * '''Type''': Amb aquest atribut podem triar si els elements de la llista han de tenir un punt (circle), quadre (square) o disc introduint-los. Per tant quedarà ''TYPE = circle'', ''TYPE = disc'' o ''TYPE = square'', depenent del que vulguem. * '''Plain''': Elimina els marcadors (punts, quadres o discos) * '''SRC''': Amb això podem utilitzar una imatge com a marcador. Quedaria així: ''SRC = <imatge>''. * '''WRAP''': Ens permet triar si s'han de disposar els elements vertical o horitzontalment. ''WRAP = horiz'', ''WRAP = vert''. * '''Style''': Permet designar estils a la taula. Un altre element es l'etiqueta és '''LH''' que funciona amb les etiquetes <nowiki><LH></nowiki> i <nowiki></LH></nowiki>; són per delimitar el títol. Molt bé, però com posem elements a la llista? Molt fàcil, amb l'element '''LI''', que té dues etiquestes: <nowiki><LI></nowiki> per obrir i <nowiki></LI></nowiki> per tancar. L'element LI també té els atributs Type i Style que hem vist per l'atribut UL. Amb tot el que hem vist quedaria quelcom similar a això: <nowiki><UL> <LH>Títol de la llista</LH> <LI type="square">Aquest és un element introduït per un cercle</LI> <LI>Aquest és un altre element. No s'especifica per quin símbol ha d'anar introduït.</LI> <LI>Un tercer element...</LI> </UL></nowiki> Quedaria així: ---- <UL> <LH>Títol de la llista</LH> <LI type="square">Aquest és un element introduït per un cercle</LI> <LI>Aquest és un altre element. No s'especifica per quin símbol ha d'anar introduït.</LI> <LI>Un tercer element...</LI> </UL> ---- També es poden crear subllistes: <nowiki> <UL> <LI>Primer element</LI> <LI>Segon element</LI> <LI>Terçer element</LI> <UL> <LI>Primer subelement</LI> <LI>Segon subelement</LI> </UL> <LI>Quart element</LI> <LI>Cinquè element</LI> </UL> </nowiki> Quedaria així: ---- <UL> <LI>Primer element</LI> <LI>Segon element</LI> <LI>Terçer element</LI> <UL> <LI>Primer subelement</LI> <LI>Segon subelement</LI> </UL> <LI>Quart element</LI> <LI>Cinquè element</LI> </UL> ---- ===Llistes ordenades=== Utilitzant l'atribut '''OL''' per començar i acabar la llista crearem una llista ordenada. Es fa amb les etiquetes <nowiki><OL></nowiki> i <nowiki></OL></nowiki>. Les llistes ordenades poden tenir els següent elements: * '''Continue''': Continua la numeració allà on s'ha quedat la llista anterior. * '''Start''': Indica el nombre pel que es comença a comptar; quedaria així: ''START = 2'', per exemple. * '''Type''': Indica el tipus de marca (1, 2, 3, 4.. | a, b, c... | A, B, C, D... | i, ii, iii, iv... | I, II, III, IV...). Quedaria així: ''Type = 1'', ''Type = a'', ''Type = A'', ''Type = i'' o ''Type = I'' * '''Skip''': Avança la numeració fins al valor indicat. Quedaria així: ''SKIP = 2'', per exemple. Com amb les llistes desordenades també s'utilitza l'atribut LI per separar els diferents elements; té els següents atributs: * '''Style''': Per definir estils. * '''Type''': Funciona igual que el Type per a l'atribut OL que hem vist una mica més a dalt. * '''Value''': Defineix un valor (nombre) per el qual reiniciar la seqüència. Podríem crear per exemple, a hores d'ara, una llista aixi: <nowiki><ol> <li>Primer element</li> <li Type = a>Segon element</li> <li Value = 2>Tercer element</li> </ol></nowiki> Que quedaria semblant a això: ---- <ol> <li>Primer element</li> <li Type = a>Segon element</li> <li Value = 2>Tercer element</li> </ol> ---- ===Llistes de definició=== Estan constituïdes per concepte i definició. Amb els atributs '''DL''', '''DT''' i '''DD'''. * '''DL''': Serveix per delimitar la llista: indicar on comença i on acaba. <nowiki><dl></nowiki> i <nowiki></dl></nowiki>. * '''DT''': S'utilitza per indicar el concepte a definir. <nowiki><dt></nowiki> i <nowiki></dt></nowiki> ''(la de tancament és opcional, però sempre és millor utilitzar-la per evitar errors de visualització)''. * '''DD''': Indica la definició del concepte a definir. <nowiki><dd></nowiki> i <nowiki></dd></nowiki> ''(la de tancament és opcional, però sempre és millor utilitzar-la per evitar errors de visualització)''. Podríem crear quelcom similar a això: <nowiki><dl> <dt>HTML</dt> <dd>HyperText Markup Language</dd> <dt>WWW</dt> <dd>World Wide Web</dd> </dl></nowiki> Que quedaria així: ---- <dl> <dt>HTML</dt> <dd>HyperText Markup Language</dd> <dt>WWW</dt> <dd>World Wide Web</dd> </dl> ---- == Taules == Les taules serveixen perquè en diferents ordinadors amb una resolució diferent puguin veure la mateixa informació igual d'ordenada i atractiva. Les etiquetes principals de les taules són '''Table''' (''<TABLE></TABLE>'', serveix per crear la taula), '''Table Row''' (''<TR></TR>'', per crear files) i '''Table Distribution''' (''<TD></TD>'', per crear columnes, ha d'anar entre les ''<TR>'' i ''</TR>''). Un exemple de taula simple seria: <nowiki><table> <tr><td>Cel·la 1</td><td>Cel·la 2</td></tr> <tr><td>Cel·la 3</td><td>Cel·la 4</td></tr> </table></nowiki> ''(Sempre dins de les etiquetes ''body'')'' A les taules també si poden afegir imatges, formats per el text, altres taules, etc. A més hi podem afegir títols, que quedaren centrats a dalt de la taula, això es fa amb l'etiqueta '''CAPTION''' (''<nowiki><caption></caption></nowiki>''). Un nou exemple: <nowiki><table> <caption>Provant de fer una taula</caption> <tr><td><img height="100" alt="Laberint de triple espiral" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/Triple-Spiral-labyrinth-variant.png" width="100"></td><td><big><span style="background-color: red"><font color="yellow">Cel·la 2</font></span></big></td></tr> <tr><td>Cel·la 3</td><td>&nbsp</tr> </table></nowiki> [[Image:ExampleTableHTML02.JPG|thumb|right|Hauria de quedar així.]] Aquí hem utilitzat l'etiqueta caption, hem posa't una imatge a la cel·la 1, format al text de la cel·la 2, hem deixa't igual la cel·la 3, però... i la quatre? A la quatre hi hem afegit ''&nbsp'', s'anomena '''Non-breaking space''' i serveix per deixar caràcters en blanc, en aquest cas un cel·la, així podem fer que la primera fil·la tingui dues cel·les i la segona només una. Anem complicant la cosa, ara afegirem vores a la taula: dins de l'etiqueta ''table'' hi posem ''border="2"'' i a més li posarem color ''bordercolor="red"''. També afegirem color de fons '''bgcolor''' i posarem vores a les cel·les '''Cellpadding''' (per determinar la el gruix de cada vora) i '''Cellspacing''' (per determinar la distància entre cel·les). Vegem com quedaria: <nowiki><table border="2" bordercolor="red" bgcolor="green" cellpadding="5" cellspacing="15"> <caption>Provant de fer una taula</caption> <tr><td><img height="100" alt="Laberint de triple espiral" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/Triple-Spiral-labyrinth-variant.png" width="100"></td><td><big><span style="background-color: red"><font color="yellow">Cel·la 2</font></span></big></td></tr> <tr><td>Cel·la 3</td><td>&nbsp</tr> </table></nowiki> Si vulguéssim posar una imatge de fons en comptes d'un color hauríem de canviar ''bgcolor'' per ''background''. Posaríem, per exemple, això: <nowiki>background="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/Triple-Spiral-labyrinth-variant.png"</nowiki> Ara volem posar títol a les files i columnes, per això utilitzarem l'etiqueta '''TH''', quedarà així: <nowiki><table> <tr> <td></td> <th>Títol columna 1</th> <th>Títol columna 2</th> <tr> <th>Títol fila 1</th> <td>Fila 1 de la columna 1</td> <td>Fila 1 de la columna 2</td> </table></nowiki> [[Categoria: Llenguatge html]] 1893 4063 2006-01-08T23:05:57Z Joanjoc 16 Mogut des de la Viquipèdia ==Ingredients== Per a 4 persones *400 grams d'arròs *1 taceta d'oli d'oliva *1 tomàquet madur *1 pebrot gran *2 dotzenes de "serranes" (caragols de forest) *1/2 quilo de pota *200 grams de mondongo *Safrà, pebre dolç i pebre negre == Preparació == La pota i el mondongo es netegen bé rentant i refregant amb llimona diverses vegades. Es couen en aigua amb sal durant el temps necessari perquè els ossets es desprenguin amb facilitat. Se sofregeixen un poc el tomàquet triturat i el pebrot tallat a tires, deixant-los a part. Es lleven els ossos a la pota i juntament amb la carn trossejada es posen en una cassola de fang amb la resta de l'oli i el sofregit de tomàquet. S'afegeixen el safrà, el pebre dolç, i el pebre i s'ofeguen uns instants. A continuació es tira l'arròs i se li dóna unes voltes, agregant el brou en quantitat doble que la d'arròs. Es col•loquen damunt els caragols i el pebrot tallat i es cou tot a foc fort durant 10 minuts i a foc mig aproximadament altres 10 minuts més, deixant-lo reposar uns instants abans de servir. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1895 4078 2006-01-10T17:57:22Z Aljullu 42 Registrar-se als Viquillibres és opcional i totalment gratuït. Per registrar-se s'han de seguir els següents passos: * Anar a la pàgina de registre (part superior dreta de la pantalla "Registre entrada" i anar a "Create an acount") * Posar un nom d'usuari, una contrasenya i també una direcció de correu electrònic. * Marca, si vols, la opció "Vull que recordis la meva contrasenya entre sessions" per no haver de repetir la contrasenya altres ocasions i entrar automàticament. * Pitjar "Crea un nou compte". D'aquesta manera ja tens un compte als Viquillibres, cada cop que vulguis accedir tan sols hauràs d'anar a "Registre/Entrada" i posar les teves dades. En cas de que haguessis marcat la opció de recordar la contrasenya, automàticament entraràs al teu compte cada cop que visitis els Viquillibres. [[Categoria:Viquillibres:Ajuda:Com es fa...?]] 1896 4079 2006-01-10T18:02:38Z Aljullu 42 Gràcies a les categories podem tenir els llibres ordenat,s i els seus apartats dins la subcategoria convenient. Per posar un article a una categoria tan sols s'han de seguir els següents passos: * Afegir, al final de la pàgina els codi <nowiki>[[Categoria:Nom de la categoria]]</nowiki> * Si és necessari es poden escriur vàries categories. * També les podem indexar <nowiki>[[Categoria:Nom de la categoria|Títol per a indexar]]</nowiki> Les categories es poden posar tan a articles com a altres categories (que pasaran a ser subcategoria de l'altra). [[Categoria:Viquillibres:Ajuda:Com es fa...?]] 1897 4081 2006-01-10T21:01:11Z Gangleri 44 from [[:en:template:wikivar]] <span dir="ltr" >[{{SERVER}}{{localurl:template:wikivar|action=purge}} purge] [[meta:template:wikivar|meta:]] [[commons:template:wikivar|commons:]] [[<!--- b: --->template:wikivar|b:]] [[n:template:wikivar|n:]] [[q:template:wikivar|q:]] [[s:template:wikivar|s:]] [[wikt:template:wikivar|wikt:]] [[w:template:wikivar|w:]]</span> {| border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" align="center" width="80%" valign="top" height="38" !method a !method b !generates |- ! colspan="3" align="center" | common namespaces [-2 - 15] / used at all [[MediaWiki]] projects |- | align="center" | <nowiki>{{ns:-2}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Media}}</nowiki> | align="center" | {{ns:-2}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:-1}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Special}}</nowiki> | align="center" | {{ns:-1}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:1}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:1}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:2}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:User}}</nowiki> | align="center" | {{ns:2}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:3}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:User_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:3}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:4}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Project}}</nowiki> | align="center" | {{ns:4}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:5}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Project_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:5}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:6}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Image}}</nowiki> | align="center" | {{ns:6}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:7}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Image_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:7}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:8}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:MediaWiki}}</nowiki> | align="center" | {{ns:8}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:9}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:MediaWiki_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:9}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:10}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Template}}</nowiki> | align="center" | {{ns:10}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:11}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Template_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:11}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:12}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Help}}</nowiki> | align="center" | {{ns:12}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:13}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Help_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:13}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:14}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Category}}</nowiki> | align="center" | {{ns:14}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:15}}</nowiki> | align="center" | <nowiki>{{ns:Category_talk}}</nowiki> | align="center" | {{ns:15}} |- ! colspan="3" align="center" | custom namespace |- | align="center" | <nowiki>{{ns:100}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:100}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:101}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:101}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:102}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:102}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:103}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:103}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:104}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:104}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:105}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:105}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:106}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:106}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:107}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:107}} |- | align="center" | <nowiki>{{ns:121}}</nowiki> || || align="center" | {{ns:121}} |- | align="center" | <nowiki>{{SITENAME}}</nowiki> || || align="center" | {{SITENAME}} |- | align="center" | <nowiki>{{SERVER}}</nowiki> || || align="center" | {{SERVER}} |} 1898 5685 2006-07-16T09:42:57Z 80.37.26.152 {{Viquipèdia|PHP}} <br><br><br><br><br> =Introducció= {{PHP}} '''Què es el PHP?''' PHP ''Preprocessador d'Hipertext'' és un llenguatge de script (o de guions), dissenyat per a, entre altres coses, augmentar el dinamisme de les pàgines web. Originalment es tractava d'un conjunt de macros concebudes per ajudar en el manteniment de pàgines web. Des de llavors, les seves característiques han anat creixent fins a convertir-se en un llenguatge de programació complet, capaç de manejar entorns que integren grans bases de dades. La seva popularitat es basa, en gran part, a la seva sintaxi similar a la del llenguatge de [[Programació en C|programació C]], la seva repidessa i simplicitat. És un llenguatge de script utilitzat als servidors web i és allà on s'executa. És per això que una pàgina que inclogui codi PHP serà interpretada al servidor abans de manar-la al client (en aquest cas, un usuari informàtic que hagi demanat una pàgina web a través de qualsevol navegador convencional). La pàgina finalment enviada ja no inclou el codi PHP, sol el HTML típic de tota web. Les pàgines que contenen codi PHP canvien abans que l'usuari les vegi, depenent de certes condicions. Això es pot utilitzar, per exemple, per escriure alguna cosa en aquesta pàgina, crear una taula amb el mateix nombre de files com a vegades ha entrat l'usuari en aquest lloc o integrar a la pàgina una base de dades com [[MySQL]]. És a dir, PHP converteix una pàgina estàtica en una altra dinàmica. PHP és un desenvolupament "Open Source". És a dir, és gratuït, pots veure i modificar el codi font de l'aplicació sempre i quan compleixis amb la seva llicència ''llicencia PHP''. PHP es desenvolupa en dues versions paral·leles: Per a la versió 4, la seva última publicació és 4.3.11, i 5.0.4 per a la versió 5. '''Recomanació''': Abans d'embarcar-se en el meravellós viatge del Processament pel costat del servidor, es recomana que tingui una mica de comprensió bàsica del [[Llenguatge html|llenguatge HTML]]. PHP també s'està utilitzant per construir aplicacions dirigides a GUI, PHP-GTK s'utilitza per construir Interfícies d'usuari gràfiques. Si el que busques és fer una web ràpidament i amb PHP, et recomano que utilitzis el [[PHP-NUKE]]; Si vols aprendre a programar amb PHP continua llegint. ::Següent capitol: [[PHP/Instal·lar PHP|Instal·lar el PHP]] =Enllaços externs= [http://www.php.net PHP.net] - La pàgina oficial de PHP. Aquí pots aconseguir el PHP i llegir la seva documentació =Contribuents= [[Usuari:Misto|Misto]] - Contribuïdor original. [[Categoria:Llenguatge PHP]] [[Categoria:PHP]] [[en:Programming:PHP]] [[es:Programación en PHP]] [[et:PHP]] [[fr:Programmation PHP]] [[nl:Programmeren in PHP]] [[pl:Programowanie:PHP]] 1899 4087 2006-01-11T00:15:08Z Misto 47 posat a lloc [[Categoria:Informàtica]] 1901 4093 2006-01-11T00:27:43Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma|Català]] 1902 4094 2006-01-11T00:28:43Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - Català]] 1903 4099 2006-01-11T00:29:33Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - Català]] 1904 4098 2006-01-11T00:29:21Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - Català]] 1905 4097 2006-01-11T00:29:09Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - Català]] 1906 4101 2006-01-11T00:34:58Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma|English]] 1907 4102 2006-01-11T00:35:14Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - English]] 1908 4103 2006-01-11T00:38:10Z Misto 47 Nou <div style="float:left;border:solid #99B3FF 1px;margin:1px"> {| cellspacing="0" style="width:238px;background:#FFFF99" | style="width:45px;height:45px;background:#FFFF00;text-align:center;font-size:14pt" | '''es-4''' | style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em" | El nivel de este usuario corresponde al de un hablante '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español-4|nativo]]''' de '''[[:Categoria:Usuaris per idioma - Español|español]]'''. [[Categoria:Usuaris per idioma - Español-4]] |}</div> 1909 4104 2006-01-11T00:38:45Z Misto 47 [[Categoria:Usuaris per idioma - Español]] 1911 4108 2006-01-11T20:06:06Z 62.57.129.50 posat a lloc [[Categoria:Llenguatge PHP]] 1912 6425 2006-09-12T07:31:07Z Misto 47 {| style="border:1px #D0E2EE solid; margin=5px 5px 5px 10px;" cellspacing="0" cellpadding="5" align="right" | style="text-align:center;background:#EAF5FB;" | [[Imatge:Noia 64 mimetypes php.png]] [[Imatge:25%.png]] |- | *[[PHP|Introducció]] [[Imatge:75%.png]] **<small>[[PHP/Històric|Històric]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Llocs web Web estàtics o dinàmics|Llocs web estàtics o dinàmics]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Possibilitats|Possibilitats]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Enllaços externs|Enllaços externs]] [[Imatge:00%.png]]</small> *[[PHP/Instal·lar PHP|Instal·lar PHP]] [[Imatge:25%.png]] **<small>[[PHP/Unix|Unix]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Windows|Windows]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Provar PHP|Provar PHP]] [[Imatge:100%.png]]</small> *[[PHP/Bases del llenguatge|Bases del llenguatge]] [[Imatge:50%.png]] **<small>[[PHP/Primer programa (Hola Món!)|Primer programa (Hola Món!)]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Les variables|Les variables]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Constants|Constants]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Operadors|Operadors]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Paraules claus reservades|Paraules claus reservades]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Estructures de control|Estructures de control]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/Bases de dades|Bases de dades]] [[Imatge:00%.png]]</small> *[[PHP/Informes|Informes]] [[Imatge:50%.png]] **<small>[[PHP/Introducció informes|Introducció]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/La programació orientada objecte|La programació orientada objecte]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/La llibreria PEAR DB|La llibreria PEAR DB]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/La llibreria AODDB|La llibreria AODDB]] [[Imatge:00%.png]]</small> **<small>[[PHP/La llibreria DOM|La llibreria DOM]] [[Imatge:00%.png]]</small> |} 1913 4120 2006-01-13T12:52:35Z Arturo Reina 11 #REDIRECT [[Portada]] 1914 4126 2006-01-14T06:58:59Z Aljullu 42 {| style="border:1px #D0E2EE solid; margin=5px 5px 5px 10px;" cellspacing="0" cellpadding="5" align="right" | style="text-align:center;background:#EAF5FB;" | [[Llenguatge html]] |- | * [[Llenguatge html/Introducció|Introducció]] [[Imatge:75%.png]] * [[Llenguatge html/Regles bàsiques del codi|Regles bàsiques del codi]] [[Imatge:25%.png]] * [[Llenguatge html/Crear un document html|Crear un document html]] [[Imatge:75%.png]] * [[Llenguatge html/Escriure text|Escriure text]] [[Imatge:50%.png]] * [[Llenguatge html/Estil del text|Estil del text]] [[Imatge:50%.png]] * [[Llenguatge html/Imatges|Imatges]] [[Imatge:25%.png]] * [[Llenguatge html/Llistes i taules|Llistes i taules]] [[Imatge:00%.png]] * [[Llenguatge html/Enllaços|Enllaços]] [[Imatge:00%.png]] * [[Llenguatge html/Estils CSS|Estils CSS]] [[Imatge:00%.png]] * [[Llenguatge html/Altres|Altres]] [[Imatge:00%.png]] * [[Llenguatge html/Penjar la web a internet|Penjar la web a internet]] [[Imatge:00%.png]] |} 1916 6650 2006-12-17T18:52:52Z 80.102.191.18 /* Tot en un */ {{PHP}} ==Unix== {{inacabat}} ===Paquet=== Aquesta secció el guiarà en el moment del procés d'instal·lació i de configuració de PHP de divers sistema de paquet. ==Instal·lació amb la distribució debian== PHP potser instal·lat amb totes les declinacions de la distribució Debian (estable, testing, unstable). És prou per això inserir les seves línies preferides en el fitxer /etc/apt/sources.list El que segueix suposa que ja hagi instal·lat el seu servidor WEB (cf manuals per a la instal·lació d'APACHE sota Debian) Llavors, executi en tant que "root" els encàrrecs següents : apt-get update && apt-get install php4 Una vegada aquests encàrrecs executats, ha de rearrencar el seu servidor WEB. En el cas d'APACHE allò s'efectua amb l'encàrrec següent : /etc/init.d/apache restart Si tot ha passat bé, disposa ara d'un servidor WEB que té la capacitat d'executar guions PHP versió 4. [A completar] ===Compilació=== [A fer] ==Windows== ===Tot en un=== Dels programaris tot-en-un permeten alliberar-se d'una instal·lació pesada i rhédibitoire per al gran principiant. *1. Easyphp [http://www.easyphp.org 1] és un programari tot-en-un reunint un servidor Web, una base de dada i PHP. Easyphp no té vocació a ser instal·lat per a de la producció, però si per al desenvolupament. *2. WAMP [http://www.wampserver.com 2] és del mateix tipus que EasyPHP: Aquest programari instal·la fàcilment un servidor web Apache, una base de dades MySQL i PHP 4 i 5. Té l'avantatge de permetre passar fàcilment de PHP 4 a PHP 5, sense haver de refer una instal·lació o una compilació. Com a EasyPHP, són un entorn de desenvolupament, i no un entorn de producció. ===Instal·lació manual=== Necessitarem les últimes versions estables de PHP i Apache, així com de MySQL si considera utilitzar aquesta base de dades (i ho considera, no?). * Apache està disponible sobre el lloc web de the Apache Software Foundation [http://www.apache.org 3]. * PHP és pot descarregar del lloc web oficial de PHP [http://www.php.net 4]. Esculli el fitxer al format ZIP. * Finalment, trobarà MySQL al lloc www.mysql.com [http://www.mysql.com 5]. ====Instal·lar PHP==== Una vegada l'arxiu es descarregada, descomprimeixi-la en l'arrel del seu disc dur i reelegeixi l'informe en 'PHP'. A l'informe PHP, trobarà dos fitxers: php.ini-dist i php.ini-recommended. Copiï php.ini-recommended al seu informe C:\Windows o C:\winnt (el nom de l'informe depèn de la versió del seu sistema. reelegeixi'l en php.ini. Aquest fitxer és el fitxer de configuració que controla les opcions de què disposarà. ====Instal·lar Apache==== Per instal·lar Apache, double-cliquez sobre el fitxer executable, i segueixi les instruccions d'instal·lació automàtica. Si instal·la Apache sobre un ordinador de desenvolupament, informi el camp "domini" amb el valor localhost. Si instal·la un servidor de producció i disposa d'un nom de domini... És certament un pro i sap què fer (i em pregunto la qual cosa fa allà); a priori, hauria de disposar de les informacions necessàries en relació amb el seu nom de domini, proveïdes pel registrar. Una vegada la instal·lació terminada, cal encara indicar a Apache que ha de funcionar conjuntament amb PHP, ja que no sap tractar-los per defecte. Per això, cal modificar les informacions de configuració d'Apache, contingudes al fitxer httpd.conf, que es troba a l'informe|respatller d'instal·lació d'Apache, en el sota-informe conf. p ====CGI o mòdul ?==== Es pot configurar Apache per utilitzar PHP com a binari CGI, o com modula. La instal·lació en mòdul ofereix garanties millors en matèria de seguretat, prestacions millors, i certes funcionalitats absents de la instal·lació en CGI. Aquesta instal·lació és tanmateix una mica més difícil (però tranquil·litzat, no tan més que la instal·lació CGI), també ens interessarem en aquesta. En el repertori de PHP, trobi la DLL php5ts.dll, i copiï-la en el repertori d'Apache. Obri llavors el fitxer httpd.conf. Ja se n'ha parlat abans, es recorda on és, no és ? En aquest fitxer, afegir aquesta línia: AddType application/x-httpd-php .php, que permet a Apache saber que l'extensió .php concerneix la utilització del mòdul PHP. Després, afegeixi aquestes dues línies: * LoadModule php5_module c:\php\php5apache.dll, que encarrega el mòdul PHP5 a l'arrencada del servidor; * AddModule mod_php5.c, que executa el mòdul. Gravi el fitxer httpd.conf i tanqui'l. És acabat. Anem ara... ====Instal·lar MySQL==== A fer. [[Categoria:Llenguatge PHP]] [[Categoria:PHP]] 1917 4160 2006-01-24T19:44:34Z Misto 47 bases {{PHP}} ==Integració del codi== Perquè PHP interpreti el seu codi, ha d'omplir dues condicions : # El seu codi ha de ser col·locat en un fitxer d'extensió .php (segons la configuració del servidor allò pot variar). # El seu codi ha de ser comprès entre dues balises : <?php ... ?> o simplement <?... ?> (existeix altres escriptures, però són poc utilitzades). Tot el que no és comprès entre aquestes balises no és interpretat per PHP : <pre> codi HTML <? codi PHP ?> codi HTML <?php codi PHP ?> codi HTML <script language="Php"> Codi PHP </script> </pre> ==Els Comentaris== Els comentaris són en realitat porcions de text que no seran interpretades per PHP i no seran visibles més que en el codi font. Juguen un paper molt important en la realització i la posada al dia d'un guió : en efecte, els comentaris posen el codi més llegible i poden ajudar les eventuals persones que desitgen treballar el seu guió. Existeix tres maneres diferents d'afegir comentaris al seu guió PHP : # El mètode amb els símbols // per afegir un comentari sobre una línia # El mètode amb el sigla # per afegir un comentari sobre una línia igualment # El mètode amb els caràcters /* */ per designar un bloc de comentaris <pre> <?php # un commntari PHP // encara una comentari PHP /* i encara un altre, però sobre diverses línies aquesta vegada! */ ?> </pre> '''Atenció!''' És important no encaixar els comentaris. exemple a no seguir: <pre> <?php /*blabla /* hihi*/ blalbal*/ ?> </pre> ==Instruccions== Les instruccions es terminen per un punt i coma i per a la majoria són sota la forma : <pre> nom_de_la_funció (arg1, arg2, ...); </pre> Exemple: <pre> print ("Hola!"); </pre> o <pre> echo ("Hola!"); </pre> que és diu "ECO". ::Següent capitol: [[PHP/Primer programa (Hola Món!)|Primer programa (Hola Món!)]] [[Categoria:Llenguatge PHP]] [[Categoria:PHP]] 1919 4600 2006-04-02T12:58:09Z 88.6.238.159 {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| <div align="center"><font size="5">GNU/LINUX per usuaris</font> <font size="3">(basat en KNOPPIX 3.3)</font></div> [[Imatge:Knoppix 3.7 de.png|400px|center|Knoppix (Linux)]] |} {|cellspacing=3 |-valign="top" |width="100%" bgcolor="#f0f0ff" style="border-style:solid;border-width:1px;padding:1em;padding-top:0;"| <div align="center"><font size="5">GNU/LINUX per usuaris</font> === Crèdits de la versió original === <div align="center">'''Universitat Autònoma de Barcelona''' Unitat de Combinatòria i Comunicació Digital (Dep. d’Informàtica) Versió inicial per a Viquillibres basada en la de febrer 2004 - versió 1.0 de la Unitat de Combinatòria i Comunicació Digital (Dep. d’Informàtica)</div> |} #[[/Avís legal|Avís legal]] #[[/Agraïments|Agraïments]] #[[/Correccions, comentaris i altres|Correccions, comentaris i altres]] #[[/Presentació|Presentació]] #[[/Introducció|Introducció]] #[[/Primers passos|Primers passos]] #[[/Comandes bàsiques|Comandes bàsiques]] '''Annexos''' {{Viquipèdia|GNU/Linux}} A. [[/Instal lació de KNOPPIX|Instal lació de KNOPPIX]] B. [[/Exercicis d’OpenOffice|Exercicis d’OpenOffice]] C. [[/GNU Free Documentation License|GNU Free Documentation License]] 1920 4719 2006-05-10T21:45:50Z Álvaro M 53 Barra de navegació {{navegar|llibre=GNU/LINUX per usuaris |actual=Avís legal |anterior=Índex |següent=Agraïments }} == Avís legal == Es garanteix permís per copiar, distribuir i modificar aquest document segons els termes de la GNU Free Documentation License, versió 1.2 o qualsevol posterior publicada per la Free Software Foundation. Es disposa d’una còpia d’aquesta llicència a l’apèndix C i la mateixa o posteriors a [http://www.fsf.org/licenses/fdl.txt]. 1921 4722 2006-05-10T21:49:20Z Álvaro M 53 barra de navegació {{navegar|llibre=GNU/LINUX per usuaris |actual=Agraïments |anterior=Avís legal |següent=Correccions, comentaris i altres }} == Agraïments de la [http://jane.uab.es/pub/guides/knoppix versió original del text] == Al Roger Baig, per les seves excel lents correccions i pels seus consells i ànims. A la Mayte, per la seva estima i alegria encomanadissa i per la seva paciència i comprensió. I a tots als familiars i amics, per aguantar-me ;-). S’agraeix al departament de Matemàtiques de la UAB i a la Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya part de la financiació de la primera edició d’aquesta obra. 1922 4725 2006-05-10T21:55:09Z Álvaro M 53 navegació {{navegar|llibre=GNU/LINUX per usuaris |actual=Presentació |anterior=Correccions, comentaris i altres |següent=Introducció }} Encara que ja fa més de vint anys que el programari lliure existeix, no ha estat fins els últims temps en què s’ha perfilat com una alternativa vàlida per molts usuaris, empreses i, cada vegada més, institucions i governs. Actualment GNU/Linux és un dels sistemes operatius més fiables i eficients que podem trobar. Encara que la seva naturalesa de programari lliure va crear, inicialment, algunes reticències per part d’usuaris i d’empreses, GNU/Linux ha demostrat estar com a mínim a la mateixa alçada de qualsevol altre sistema operatiu existent. L’objectiu d’aquest curs és iniciar-nos en el món del GNU/Linux des de la vessant d’usuaris. Si bé el factor d’impacte en el món empresarial i de servidors ha estat sempre molt més elevat, en els darrers anys s’ha realitzat un gran esforç per introduir-lo at home. Els nous entorns d’escriptori, les noves eines ofimàtiques i la gran quantitat de programari existent que evoluciona a un ritme vertiginós fan actualment del GNU/Linux un sistema operatiu ideal per qualsevol usuari. La gran capacitat d’elecció que ens proporciona, l’estabilitat i la flexibilitat d’ús proporcionen un nou estil de treball del qual, de ben segur, ens en quedarà un bon regust. Si bé aquest manual no pretén ser una referència imprescindible, s’exposaran les eines clau perquè l’usuari pugui introduir-se de forma amena en aquest món nou. Per això s’ha triat una distribució de GNU/Linux disponible en un live-CD anomenada KNOPPIX. A partir d’aquesta distribució farem que l’usuari se senti còmode en el nou sistema a la vegada que pugui anar descobrint totes les possibilitats i facilitats que, des de la base, es proporcionen en un entorn GNU/Linux. Esperem que el curs sigui del vostre agrat i que us serveixi per obrir-vos les portes al món del programari lliure. Com més usuaris siguem, més i de millor qualitat tindrem el programari. ¡Benvinguts al GNU/Linux! 1923 4724 2006-05-10T21:53:34Z Álvaro M 53 error {{navegar|llibre=GNU/LINUX per usuaris |actual=Correccions, comentaris i altres |anterior=Agraïments |següent=Presentació }} == Nota de la [http://jane.uab.es/pub/guides/knoppix versió original] == '''Qualsevol correcció/comentari/. . . sobre el document serà benvingut (contacte pàg. final)''' Disponible a: http://jane.uab.es/pub/guides/knoppix 1924 4727 2006-05-10T21:57:45Z Álvaro M 53 error {{navegar|llibre=GNU/LINUX per usuaris |actual=Introducció |anterior=Presentació |següent=Introducció/Què és el GNU? }} #[[/Què és el GNU?|Què és el GNU?]] #[[/Què és el GNU/Linux?|Què és el GNU/Linux?]] #[[/Distribucions|Distribucions]] #[[/Programes i documentació|Programes i documentació]] 1925 4182 2006-01-25T18:52:36Z Vedranell 12 íNDEX DELS PRIMERS PASSOS #[[/L’entorn de l’escriptori de KDE|L’entorn de l’escriptori de KDE]] #[[/Personalització de l’entorn KDE|Personalització de l’entorn KDE]] #[[/Configuracions de sistema|Configuracions de sistema]] #[[/Programari|Programari]] 1926 4183 2006-01-25T18:55:14Z Vedranell 12 Índex #[[/Introducció|Introducció]] #[[/Zones de l’entorn|Zones de l’entorn]] #[[/Les finestres|Les finestres]] #[[/Navegant per l’escriptori|Navegant per l’escriptori]] #[[/Accedint a altres particions de disc|Accedint a altres particions de disc]] 1927 4615 2006-04-12T12:40:38Z Álvaro M 53 introducció KNOPPIX ens proporciona l’entorn KDE configurat d’una determinada manera, però aquest tipus d’entorns es poden personalitzar de la forma que més ens agradi. Des del panell fins al número d’escriptoris virtuals o el comportament de les finestres són aspectes que es poden adaptar als gustos de cada usuari. Les tècniques de disseny utilitzades per desenvolupar aquest tipus de programari ens permeten totes aquestes funcionalitats. Tot això fan de KDE un entorn potent i àgil a la vegada, adaptable a quasi tots els requeriments que puguin aparèixer. A continuació introduïrem breument algun d’aquests aspectes, esperant que serveixin d’entrada per aprendre a configurar l’entorn als gustos i funcionaliats requerides per cadascú. #[[/El panell|El panell]] #[[/El menú d’aplicacions|El menú d’aplicacions]] #[[/Centre de control|Centre de control]] #[[/Altres aspectes|Altres aspectes]] 1928 4185 2006-01-25T18:58:19Z Vedranell 12 Índex #[[/Impressores|Impressores]] 1929 4186 2006-01-25T19:00:18Z Vedranell 12 Índex #[[/Introducció|Introducció]] #[[/Mozilla|Mozilla]] #[[/Mozilla Mail|Mozilla Mail]] #[[/OpenOffice|OpenOffice]] #[[/Editor Kat|Editor Kat]] 1930 4188 2006-01-25T19:09:54Z Vedranell 12 Índex #[[/Introducció|Introducció]] #[[/Usuaris y grups|Usuaris y grups]] #[[/El sistema de fitxers|El sistema de fitxers]] #[[/Els processos|Els processos]] #[[/Altres comandes útils|Altres comandes útils]] #[[/Operacions amb comandes|Operacions amb comandes]] #[[/Connexions remotes|Connexions remotes]] 1931 4189 2006-01-25T19:11:52Z Vedranell 12 Índex #[[/La jerarquia del sistema de fitxers|La jerarquia del sistema de fitxers]] #[[/Directoris del sistema|Directoris del sistema]] #[[/Movent-nos|Movent-nos]] #[[/Enllaços|Enllaços]] #[[/Permisos|Permisos]] #[[/Manipulació, patrons y recerques|Manipulació, patrons y recerques]] #[[/Tipus i continguts dels fitxers|Tipus i continguts dels fitxers]] 1932 4190 2006-01-25T19:13:09Z Vedranell 12 #[[/L’ajuda del sistema |L’ajuda del sistema ]] #[[/Empaquetat i compressió|Empaquetat i compressió]] #[[/Operacions de disc|Operacions de disc]] 1933 4192 2006-01-25T19:14:51Z Vedranell 12 #[[/Redireccions|Redireccions]] #[[/Comandes específiques del bash|Comandes específiques del bash]] #[[/Shell scripts amb bash|Shell scripts amb bash]] 1934 4193 2006-01-25T19:16:58Z Vedranell 12 Índex #[[/Procés d’instal lació en el disc dur|Procés d’instal lació en el disc dur]] #[[/Altres aspectes|Altres aspectes]] 1935 4194 2006-01-25T19:18:42Z Vedranell 12 Índex #[[/Instal·lació de noves aplicacions|Instal·lació de noves aplicacions]] #[[/Guardar configuracions en un disquet|Guardar configuracions en un disquet]] 1936 4195 2006-01-25T19:20:33Z Vedranell 12 Índex #[[/Processador de textos - Writer|Processador de textos - Writer]] #[[/Full de càlcul - Calc|Full de càlcul - Calc]] #[[/Generador de presentacions - Impress|Generador de presentacions - Impress]] 1937 4196 2006-01-25T19:26:42Z Vedranell 12 Plantilla per posar notes a peu de pàgina <cite id="notapie_{{{1}}}" style="font-style: normal;">[[#ref_{{{1}}}|'''^''']]</cite>&nbsp; 1938 4197 2006-01-25T19:32:48Z Vedranell 12 De http://es.wikipedia.org/wiki/Plantilla:ref <span class="reference"><sup id="ref_{{{1}}}" class="plainlinksneverexpand">[{{SERVER}}{{localurl:{{NAMESPACE}}:{{PAGENAME}}}}#notapie_{{{1}}}]</sup></span> 1939 4200 2006-01-26T20:11:04Z Vedranell 12 Il·lustració == Què és GNU? == Per entendre tot el moviment del programari lliure ens hem de situar a finals de la dècada dels seixanta, principis dels setanta. En aquells temps, les gran companyies d’ordinadors no donaven cap mena de valor al software. La gran majoria simplement eren fabricants d’ordinadors que obtenien els seus principals ingressos venent grans màquines, a les que incorporaven algun tipus de sistema operatiu i aplicacions. Les universitats tenien permís per agafar i estudiar el codi font del sistema operatiu amb finalitats docents. Els mateixos usuaris podien demanar el codi font dels controladors i programes per adaptar-los a les seves necessitats. Es considerava que el programari no tenia valor per si mateix si no anava acompanyat pel maquinari que el suportava. En aquest entorn, els laboratoris Bell (AT&T) dissenyaren un sistema operatiu anomenat UNIX{{nota|nota1}}, caracteritzat per una molt bona gestió dels recursos del sistema, estabilitat i compatibilitat amb el maquinari de diversos fabricants (per poder homogeneïtzar tots els seus sistemes). Aquest últim fet va ser importantíssim (fins llavors tots els fabricants només tenien els seus propis sistemes operatius, incompatibles entre ells) i va ser el factor que li va proporcionar més popularitat. Poc a poc, les gran empreses començaren a prendre consciència del valor del programari: primer va ser IBM que al 1965 va deixar de donar el codi font del seu sistema operatiu, a finals dels 70 Digital Research va començar a vendre el seu, etc. Aquests fets varen fer que totes les companyies s’adonessin que el programari podia ser molt rentable, propocionant-los-hi grans beneficis a curt termini. Amb això, la majoria de companyies començaren a ser reticents a deixar el codi font dels seus programes i sistemes operatius i començaren a vendre les seves aplicacions com un valor afegit al hardware. En aquest entorn cada vegada més tancat, Richard Stallman (que treballava en el MIT -Massachusetts Institute of Technology-) es va sentir indignat al comprovar que cada vegada era més difícil aconseguir els fonts dels programes que utilitzava per adaptar-los a les seves necessitats, tal i com havia fet fins llavors. Com anècdota, ell mateix explica com es va enfadar al saber que la companyia que els hi havia venut una nova impressora pel laboratori on treballava no li volia facilitar el codi font dels controladors. Ell només volia modificar-los perquè l’avisés automàticament quan el paper s’encallava! La companyia es va negar categòricament a proporcinoar-los-hi. [[Imatge:Gnu-color-reiss-head.jpg|thumb|right|200px|Versió en color del logotip de GNU]] A partir d’aquest moment, Stallman va decidir ser conseqüent amb els seus ideals i començar un gran projecte per intentar obrir una altra vegada els fonts dels programes. Conscient que no podria aconseguir que les companyies cedissin en aquest punt, es va proposar crear el seu propi sistema operatiu i aplicacions, iniciant un gran projecte anomenat GNU (Gee’s Not UNIX, modificat més tard per GNU’s Not UNIX), afegint-se a la moda dels noms/bromes recursives d’aquell temps. És d’especial interès, per entendre els motius que portaren a Stallman a iniciar GNU, el seu primer manifest, document on va explicar a tota la comunitat què seria el projecte, com l’orientaria i per què ho havia de fer. En ell va començar a descriure el concepte de programari lliure i per què creia necessari que programadors i desenvolupadors d’arreu del món col laboressin amb ell. Encara que en moltes ocasions es confon el concepte de programari lliure amb el de programari gratuït (en anglès free té els dos significats), en posteriors documents s’ha deixat molt clar que el programari lliure no té per què ésser gratuït. Hem d’entendre el programari lliure com a aplicacions de les quals en podem aconseguir el seu codi font, el podem estudiar, modificar i redistribuir sense que ens obliguin a pagar res. El que també és imporant és que sí podem demanar la retribució que vulguem pels programes i el seu codi font, pel suport que podem oferir als usuaris, els llibres que venem o el material que proporcionem, etc. tal i com fan moltes companyies que distribueixen GNU/Linux. En cap moment, però, podem impedir que els usuaris en distribueixin el programari proporcionat. Aquest s’ha de poder difondre de forma totalment lliure. És una forma d’entendre el programari diferent a la que estem acostumats. En molts dels textos de la FSF (Free Software Foundation) es parla més de filosofia que d’enginyeria. Hem d’entendre tot aquest moviment més com una forma de pensar o fer les coses que com una companyia de programari més. La filosofia que es té a la FSF del programari el defineix amb quatre llibertats: * La llibertat 0 fa referència a la llibertat de poder utilitzar el programa per qualsevol propòsit. * La llibertat 1 és la que ens permet d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les nostres necessitats. L’accés al codi font és una condició necessària per garantir aquesta llibertat. *La 2a llibertat és la que ens permet distribuir lliurement còpies del programari, ajudant al veí. *La llibertat 3 és la que ens permet de millorar el programa i a fer-ne públiques les nostres millores als altres, en benefici de tota la comunitat. L’accés al codi font també és un requisit indispensable per assegurar aquesta llibertat. Per donar totes aquestes llibertats al programari que es desenvolupa en el projecte i als usuaris finals d’aquest, es va redactar la llicència amb la qual es protegeix aquest tipus de programes i iniciatives, la GPL (General Public License). Aquesta llicència posa per escrit totes les idees exposades anteriorment. El projecte començà a produir programari a partir del 1984, començant amb el desenvolupament de totes les eines necessàries per poder implementar un sistema operatiu complert. Encara que realitzar un projecte d’aquestes característiques és llarg i complex, des del principi molts programadors i desenvolupadors es sentiren captivats per la idea de Stallman i començaren a col laborar amb ell de forma totalment altruista. La comunitat no parà de créixer i poc a poc es començà a disposar de les eines necessàries (editors, compiladors, etc.) per implementar el nucli del sistema operatiu. Tal i com la mateixa paraula indica, el nucli (kernel) d’un sistema operatiu és el cor a partir del qual pot funcionar. És el pont de programari que gestiona els recursos de l’ordinador: es comunica amb els dispositius i aplicacions instal lades, administra la memòria adequadament, reparteix temps de processament per tots els programes, es comunica amb els dispositius d’emmagatzemament per guardar els arxius, etc. Totes aquestes tasques són d’una complexitat enorme i es necessiten les eines que inicialment va desenvolupar el projecte GNU. Des del primer moment, es va voler fer un sistema operatiu semblant a UNIX i seguint les normes POSIX (Portable Operating System Interface). Encara que UNIX també tenia els seus problemes i carències, era, i segueix sent, suficientment bo per cobrir la gran majoria de necessitats. Degut a la complexitat de la tasca, el disseny i implementació del nucli es va postposar per al final del projecte, per quan es disposessin de totes les eines necessàries per afrontar-la amb garanties d’èxit. Encara avui no s’ha completat definitivament i el nucli del GNU, anomenat Hurd, encara està en fase de desenvolupament. ---- {{ref|nota1}} UNIX, originalment UNICS, significa UNiplexed Information and Computing Services. 1940 4216 2006-01-30T18:41:41Z 81.33.136.241 ==Soroll== En l'àmbit de la comunicació sonora es definix com a soroll tot so no desitjat que interferix en la comunicació entre les persones o en les seues activitats. Fins i tot una conversa -que en principi té significat- pot ser considerada soroll pels persones que no hi estan involucrades. ===Contaminació acústica=== L'aire no sols esta contaminat per la pol·lució, sinó que també es veu afectat per la denominada contaminació acústica, que altera les condicions de so normals del medi ambient en una determinada zona. El terme contaminació acústica fa referència al soroll (entés com a so excessiu i molest), provocat per les activitats humanes (trànsit, indústries, locals d'oci, etc), que produïx efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones. Si bé el soroll no s'acumula, trasllada o manté en el temps com les altres contaminacions, també pot causar grans danys en la qualitat de vida de les persones si no es controla. Un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), considera els 50 dBa, com el límit superior desitjable. A Espanya, s'establix com a nivell de confort acústic els 55 dBa. Per damunt d'este nivell, el so resulta perniciós per al descans i la comunicació. Segons estudis recents de la Unió Europea (2005): 80 milions de persones estan exposats diàriament a nivells de soroll ambiental superiors a 65 dBa i altres 170 milions, ho estan a nivells ens 55-65 dBa. ===Messura del so (Nivells de soroll)=== Per a meda mesurar impacte del soroll ambiental (contaminació acústica) s'utilitzen tres indicadors: ====LEQ (Nivell vaig continuar equivalent o Nivell mig equivalent)==== El LEQ és el nivell de soroll constant. Mesura en decibels el nivell de soroll un determinat lloc, durant un període de temps. ====LDN (Nivell equivalent Dia-Nit)==== El LDN mesura el nivell de soroll LEQ que es produïx en 24 hores. Al calcular el soroll nocturn, com no ha d'haver-hi, es penalitza amb 10 dBa als sorolls que es produïxen entre les 10 de la nit i les 7 del matí). ====SEL (Sound Eplousure level)==== El SEL és el nivell LEQ d'un soroll d'un segon duració. El SEL s'utilitza per a mesurar el nombre d'ocasions en què se superen els nivells de soroll tolerat en llocs específics: barris residencials, hospitals, escoles, etc. ==Efectes del soroll sobre la salut== Poden ser: *auditius *no auditius. ===Efectes auditius=== El sistema auditiu es ressent davant d'una exposició prolongada a una font d'un soroll, encara que esta siga de baix nivell. El dèficit auditiu provocat pel soroll ambiental s'anomena socioacusia. Una persona quan s'exposa prolongadament a un nivell de soroll excessiu, nota un xiulit en l'oïda, esta és un senyal d'alarma. Inicialment, els danys produïts per una exposició prolongada no són permanents, sobre els 10 dies desapareixen. No obstant, si l'exposició a la font de soroll no cessa, les lesions seran definitives. La sordera anirà creixent fins que es perd totalment l'audició. No sols el soroll prolongat és perjudicial, un so repentí de 160dBa, com el d'una explosió o un tir, poden arribar a perforar el timpà o causar altres lesions irreversibles. Les afeccions auditives que produïx el soroll son: ====Desplaçament temporal del llindar d'audició==== (TSS: TEMPORARY THRESHOLD SHIFT) Consistix en una elevació del llindar produïda per la presència d'un soroll, existint recuperació total al cap d'un període de temps, sempre que no es repetisca l'exposició al mateix. Es produïx habitualment durant la primera hora d'exposició al soroll. [edita] ====Desplaçament permanent del llindar d'audició==== (PTES: PERMANENT THRESHOLD SHIFT) És el mateix efecte TSS, però agreujat pel pas del temps i l'exposició al soroll. Quan algú es sotmet a nombrosos TTS i durant llargs períodes de temps (diversos anys), la recuperació del llindar va sent cada vegada mes lenta i dificultosa fins a tornar-se irreversible. El desplaçament permanent del llindar d'audició està directament vinculat amb la presbiacucia (perduda de la sensibilitat auditiva deguda a l'edat). La sordera sobrevinguda pel desplaçament permanent del llindar d'audició afecta abdues oïdes i amb idèntica intensitat. [editar] ====Interferència en la comunicació oral==== La intel·ligibilitat de la comunicació es reduïx a causa del soroll de fons. L'oïda és un transductor i no discrimina entre fonts de soroll,. Aquesta separació i identificació de les fonts sonores es dóna en el cervell. La interferència en la comunicació oral durant les activitats laborals pot provocar accidents causats per la incapacitat de sentir cridats d'advertència o altres indicacions. També en les oficines, o en altres llocs, com en escoles i llars, la interferència en la conversació constituïx una important font de molèsties que pot impedir que el missatge siga entès. ===Efectes NO auditius=== La contaminació acústica, a més d'afectar a l'orella pot provocar efectes psicològics negatius i altres efectes fisiopatològics. Per descomptat, el soroll i els seus efectes negatius no auditius sobre el comportament i la salut mental i física de les persones; depen de les característiques personals. L'estres generat pel soroll es modula en funció de cada individu i de cada situació. [edita] ====Efectes psicopatològics==== *A més de 60 dBa. :*Dilatació de les pupil·les i parpelleig accelerat. :*Agitació respiratòria, acceleració del pols i taquicàrdies. :*Augment de la pressió arterial i mal de cap. :*Menor irrigació sanguínia i major activitat muscular. Els músculs es posen tensos i dolorosos, sobretot els del coll i esquena. *A més de 85 dBa. :* Disminució de la secreció gàstrica, gastritis o colitis. :*Augment del colesterol i dels triglicèrids, amb el consegüent risc cardiovascular. En malalts amb problemes cardiovasculars, arterioscleròsis o problemes coronaris, els sorolls forts i sobtats poden arribar a causar fins a un infart. :*Augmenta la glucosa en sang. En els malalts de diabetis, l'elevació del sucre pot ocasionar estats de coma i, fins i tot, la mort. ====Efectes psicològics==== * Insomni i dificultat per a conciliar el son. * Fatiga. * És-tres (per l'augment de les hormones relacionades amb l'és-tres com l'adrenalina). * Depressió i ansietat. * Irritabilitat i agressivitat. * Histèria i neurosi. * Aïllament social. * Falta de desig sexual o inhibició sexual. Tots els efectes psicològics estan íntimament relacionats, per exemple: :* L'aïllament conduïx a la depressió. :* L'insomni produïx fatiga. La fatiga, falta de concertació. La falta de concentració a la poca productivitat i la falta de productivitat a l'éstres. [[Categoria:So]] 1942 4226 2006-02-01T16:28:26Z Vedranell 12 Corregeixo wikimarca d'enllaç <div id="section_SpokenWikipedia" class="noprint toccolours" style="clear: right; margin: 0 0 1em 1em; font-size: 90%; width: 150px; text-align: left; float: right;"> {| align=right border=0 cellpadding=3 cellspacing=3 style="border:0px; background-color: #f8f8f8" |- |<center> [[Image:Sound-icon.png|30px|Escolta aquest article]] <small>[{{{1}}} Escolta aquest article]</small> </center> <center><small>{{{2}}}</small></center> |} </div> 1943 4225 2006-02-01T16:23:56Z Vedranell 12 [[Template:Audio amb comentari]] moved to [[Template:Àudio amb comentari]]: Falta d'ortografia #REDIRECT [[Template:Àudio amb comentari]] 1944 4227 2006-02-01T16:30:15Z Vedranell 12 {{viquipèdia|GFDL}} {{àudio amb comentari|http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/GFDL_%28English%29.ogg|Escolta el text de la llicència de documentació lliure de GNU en anglès (versió oficial)}} '''''Nota:''' A la versió original d'aquest document, s'hi copiava la versió oficial en anglès de la [[:w:ca:GFDL|GFDL]] que es pot llegir a http://www.fsf.org/licensing/licenses/fdl.html o veure l'article relacionat a la Viquipèdia per llegir la versió original." 1946 4236 2006-02-05T09:34:02Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - English]] 1947 4237 2006-02-05T09:34:35Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma|Español]] 1948 6682 2007-01-10T20:55:33Z Aleator 100 rvv Aquesta forma d'elaborar l'arròs, típica de les comarques del sud del País Valencià, té últimament merescuda fama, i avui dia és preparat per molts, però bé fet per molt pocs, a pesar de la seva aparent simplicitat. A més de procurar la màxima qualitat dels ingredients, i, com en tots els arrossos, saber que l'arròs sortirà en relació amb el brou amb que es prepari, és important entendre que l'arròs no es prepara de la mateixa manera a tot arreu, i que no és el mateix una paella valenciana que un arròs alacantí o un arròs al forn. Aquest tipus d'arròs no deu quedar "al dent" , ni tan solt com un arròs alacantí. Més aviat li ve bé quedar un poc melós. No pot fer-se en quinze minuts, perquè a més de que l'arròs, aquí, no se sofregeix, necessita d'una cocció perllongada per a absorbir tot l'intens sabor del brou. Cocció perllongada que solament permeten els arrossos tipus bomba. === INGREDIENTS === (Per a quatre persones) *1 kg. de conill trossejat. *2 dotzenes de caragols serrans. (Han de ser caragols serrans -de molla blanca i pela amb espirals-, grans, recollits en les forests, on s'alimenten de farigola i romaní. Després de purgar-los uns dies, es posen en una olla amb aigua que s'apropa al foc a poc a poc per a "enganyar-los": Que es coguin amb la molla fora). *400 g. d'arròs de Calasparra, o "bomba". *1 pebrot vermell. *1 tomàquet madur o conserva casolana de tomàquet. *1 cabeça d'alls. *Uns brins de safrà. *100 cl. d'oli d'oliva verge. *Sal, un poc de pebre negre i julivert. === ELABORACIÓ === És important que el foc estigui repartit per tota la paellera, que sigui viu quan afegim l'arròs i no molt fort cap al final. Si és possible, sobre un foc de sarments, es col•loca la paellera amb l'oli. Es fregeix la cabeça d'alls, a la qual li hem practicat un cort tot al voltant, i el conill. S'afegeix el pebrot tallat en tires, que una vegada fregit s'apartarà per a afegir-lo un poc abans d'acabar. S'afegeix, a continuació, el tomàquet picat. Una vegada fregit el tomàquet, s'afegeixen els caragols i es cobreix tot amb aigua, (tres parts d'aigua per cada part d'arròs que vulguem posar). Se li afegeix la sal, el pebre i el julivert picat, i es tapa per a deixar-lo coure almenys mitja hora. Si el conill és de forest haurà de bullir més temps. Després de bullit el conill s'afegeix l'arròs, el safrà prèviament torrat, i es deixa al foc altres 25 minuts amb la paellera destapada. Uns minuts abans d'acabar, estant encara caldós l'arròs, es prova el brou i es rectifica de sal i es procura col•locar la cabeça d'alls en el centre de la paella, i les tires de pebrot al voltant. De la mateixa forma es feien els arrossos amb colomí, perdiu, pollastre de corral o el que hagués. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1949 4241 2006-02-05T19:59:18Z 88.6.184.121 Mogut des de la Viqui És plat de pescadors i, com la major part dels productes de la cuina de les comarques del centre i sud del País Valencià, d'origen humil. Aquest arròs no necessita dels peixos de preu, no rebutja els quals són pròdigs en espines, ni amb agullons o protuberàncies còrnies, Com el seu nom indica, l'arròs i el peix es couen a part, "a banda". ==Ingredients== Per a 4 persones Mig quilo d'arròs Un quilo de peixos variats per al brou (crancs, caps de peix, galeres...) Una ceba Una fulla de llorer Una cullerada petita de pimentó Una dent d'all Una cullerada de tomàquet Safrà Un xorret d'oli d'oliva Un litre i mig d'aigua Sal ==Elaboració== Primer posem tot el peix en una olla amb la ceba, el llorer i el litre i mig d'aigua. Salem i deixem bullir durant uns 20 minuts. Després, vam treure el peix i ho rebutgem. Ens quedem amb el brou sobrant, més o menys equivalent a un litre d'aigua. Piquem finament l'all, el safrà i un poc de sal. Barregem el resultat amb mig gotet del brou que apartem amb anterioritat. A continuació, agafem la paella i la afegim un xorret d'oli. Afegim el tomàquet i el picat d'alls que vam fer amb anterioritat. Deixem coure uns minuts i afegim l'arròs. Sofregim l'arròs durant uns instants amb la resta d'ingredients que hi ha en la paella. Afegirem, llavors, la resta del brou de peix bullint i coem a foc fort 5 minuts. Baixem el foc i ho deixem altres 15 minuts bullint. Deixem reposar l'arròs uns minuts i vam servir. [[Categoria:Receptes de cuina]] 1950 4654 2006-04-28T06:54:10Z Martorell 14 Després d'haver escollit Viquillibres com a nom del projecte, es vol possar un nou logotip. Aquesta pàgina és per propossar i votar aquest nou logotip. Donat que un logotip és una qüestió merament formal, no crec que haguem de restringir molt el vot. Jo proposso que puguin votar els usuaris que es trobin registrats actualment a Viquillibres o els que estiguin registrats a la Viquipèdia. --[[Usuari:Arturo Reina|Arturo Reina]] 13:28, 6 feb 2006 (UTC) Crec que primer hauriem de decidir la part purament escrita. Abans de passar a votar, crec que hauriem de fer unes quantes propostes, tal com les que segueixen: *'''Think free. Learn free.''' (Obviament aquesta és per qui no vol canviar-ho.) *'''Pensat i fet lliurement.''' *'''Pensat i fet en llibertat.''' *'''Pensa lliurement. Aprèn lliurement.''' *'''L'aprenentatge lliure.''' *'''Penses lliurement. Llegeix lliurement.''' *'''Llibertat per a pensar. Llibertat per a aprendre'''. 1953 4262 2006-02-08T14:29:38Z Aljullu 42 Si us plau, milloreu les pàgines aquí llistades per tal de reduir aquesta llista. [[Categoria:Viquillibres]] 1954 4265 2006-02-08T14:33:58Z Aljullu 42 #redirect [[Viquillibres:La taverna]] 1955 4918 2006-06-10T17:23:37Z Aljullu 42 Actualització Aquí hi ha totes les estadístiques dels Viquillibres en català. == Estat == Aquesta pàgina és un resum de les estadístiques que fa de voltes en voltes Erik Zachte (corr-el:###@chello.nl (<nospam> ### = epzachte </nospam>). ===Estat general=== {| class="bellataula" | | Data de les dades | 11/12/2005 |- | colspan=3 | Viquipedistes |- | | Actius alguna vegada | 6 |- | | Nous | 2 |- | | Actius | 4 |- | | Molt actius | 0 |- | colspan=3 | Articles |- | | Recompte oficial | 73 |- | | Nous al dia en un mes | 0 |- | | Ratio de modificacions per article | 7 |- | | Extensió mitjana d'un article | 61 bytes |- | colspan=3 | Base de dades |- | | Edicions en un mes | 21 |- | | Mida total dels Viquillibres | 604kb |- | | Nombre total de paraules | 66k (+0%) |} == Manteniment == <table border=1 style="empty-cells:show;"> <tr> <th>Data <th>Num. Articles <th>[[Especial:Categories|Num. Categories]] <th>[[Especial:Listusers|Num. Viquipedistes]] <th>[[Especial:Listadmins|Num. Administradors]] <th>[[Especial:Shortpages|Articles buits]] <th>[[Especial:Uncategorizedpages|Articles sense categoria]] <th>[[Especial:Lonelypages|Articles orfes]] <th>[[Especial:Deadendpages|Articles cul de sac]] <th>[[:Categoria:Viquillibres:Esborranys|Esborranys]] <th>[[:Categoria:Viquillibres:Articles per fusionar|Articles per fusionar]] <th>[[:Categoria:Viquillibres:Articles a millorar|Articles a millorar]] <th>[[:Categoria:Pàgines no neutrals|No neutrals]] <th>[[Especial:Unusedimages|Imatges orfes]] <th>[[:Categoria:Imatges d'origen desconegut|Imatges d'origen desconegut]] <th>[[Especial:Categories|Categories per crear]] <th>[[Especial:Uncategorizedcategories|Categories sense categoria]] <th>[[:Categoria:Elements a eliminar|Elements a eliminar]] <th>[[Especial:DoubleRedirects|Redireccions dobles]] <th>[[Especial:BrokenRedirects|Redireccions rompudes]] <tr> <td><!--Data--> 8 de febrer del 2006 <td><!--Num. Articles--> 147 <td><!--Num. Categories--> 47 <td><!--Num. Viquipedistes--> 53 <td><!--Num. Administradors--> 3 <td><!--Articles buits--> 0 <td><!--Articles sense categoria--> 52 <td><!--Articles orfes--> 1 <td><!--Articles sense sortida--> 54 <td><!--Esborranys--> 40 <td><!--Articles a fusionar--> 0 <td><!--Articles a millorar--> 0 <td><!--No neutrals--> 0 <td><!--Imatges orfes--> 8 <td><!--Imatges d'origen desconegut--> 0 <td><!--Categories per crear--> 15 <td><!--Categories sense categoria--> 3 <td><!--Elements a eliminar--> 9 <td><!--Redireccions dobles--> 0 <td><!--Redireccions rompudes--> 1 <tr> <td><!--Data--> 8 d'abril del 2006 <td><!--Num. Articles--> 200 <td><!--Num. Categories--> 61 <td><!--Num. Viquipedistes--> 62 <td><!--Num. Administradors--> 3 <td><!--Articles buits--> 3 <td><!--Articles sense categoria--> 72 <td><!--Articles orfes--> 13 <td><!--Articles sense sortida--> 70 <td><!--Esborranys--> 11 <td><!--Articles a fusionar--> 0 <td><!--Articles a millorar--> 0 <td><!--No neutrals--> 0 <td><!--Imatges orfes--> 8 <td><!--Imatges d'origen desconegut--> 0 <td><!--Categories per crear--> 5 <td><!--Categories sense categoria--> 2 <td><!--Elements a eliminar--> 9 <td><!--Redireccions dobles--> 0 <td><!--Redireccions rompudes--> 1 <tr> <td><!--Data--> 10 de juny del 2006 <td><!--Num. Articles--> 211 <td><!--Num. Categories--> 70 <td><!--Num. Viquipedistes--> 73 <td><!--Num. Administradors--> 3 <td><!--Articles buits--> 3 <td><!--Articles sense categoria--> 74 <td><!--Articles orfes--> 10 <td><!--Articles sense sortida--> 72 <td><!--Esborranys--> 10 <td><!--Articles a fusionar--> 0 <td><!--Articles a millorar--> 1 <td><!--No neutrals--> 0 <td><!--Imatges orfes--> 8 <td><!--Imatges d'origen desconegut--> 0 <td><!--Categories per crear--> 4 <td><!--Categories sense categoria--> 3 <td><!--Elements a eliminar--> 10 <td><!--Redireccions dobles--> 1 <td><!--Redireccions rompudes--> 1 </table> == Vegeu també == * [http://en.wikipedia.org/wikistats/wikibooks/EN/TablesWikipediaCA.htm Taules] * [http://en.wikipedia.org/wikistats/wikibooks/EN/ChartsWikipediaCA.htm Gràfics] [[Categoria:Viquillibres]] 1956 4284 2006-02-16T20:56:45Z Leptictidium 56 <center> <big><big><big>Continguts</big></big> </center> <small>[[Cenozoic:Vista general|Vista general]] | [[Cenozoic:Geologia|Geologia]] | [[Cenozoic:Paleogeografia|Paleogeografia]] | [[Cenozoic:Fauna|Fauna]] | [[Cenozoic:Flora|Flora]] | [[Cenozoic:Altres biota|Altres biota]] | [[Cenozoic:Clima|Clima]] | [[Cenozoic:Fòssils i jaciments|Fòssils i jaciments]]</small> [[imatge:Smilodon_Cenozoic.jpg|left|425px]] [[Category:Cenozoic]] 1957 4279 2006-02-16T20:51:39Z Leptictidium 56 {{screenshot}}Presa d'imatge de [http://en.wikipedia.org/wiki/Walking with Beasts Walking with Beasts] {{screenshot}}Presa d'imatge de [http://en.wikipedia.org/wiki/Walking with Beasts Walking with Beasts] 1958 4285 2006-02-16T20:57:13Z Leptictidium 56 [[Categoria:Ciència]] 1959 4295 2006-02-20T16:34:07Z Leptictidium 56 El '''Cenozoic''' és l'era geològica més recent en l'escala dels temps geològica. El seu inici està marcat per l'extinció massiva que va acabar amb el regne dels dinosaures: l'event d'extinció K-T. Aquesta extinció va tenir lloc fa 65.500.000 anys, però l'era Cenozoica encara continua en els nostres dies. {| class="toccolours" style="margin-left:auto; margin-right:auto;" |- ! style="background:#FFFF00" colspan="12" | [[Cenozoic]] |- ! style="background:#FFB300" colspan="6" | [[Cenozoic:Paleogen|Paleogen]] ! style="background:#FFB300" colspan="6" | [[Cenozoic:Neogen|Neogen]] |- ! style="background:#EB9301" colspan="2" | [[Cenozoic:Paleocè|Paleocè]] ! style="background:#EAAD43" colspan="2" | [[Cenozoic:Eocè|Eocè]] ! style="background:#EAC672" colspan="2" | [[Cenozoic:Oligocè|Oligocè]] ! style="background:#EAC672" colspan="1,5" | [[Cenozoic:Miocè|Miocè]] ! style="background:#EAC672" colspan="1,5" | [[Cenozoic:Pliocè|Pliocè]] ! style="background:#EAC672" colspan="1,5" | [[Cenozoic:Plistocè|Plistocè]] ! style="background:#EAC672" colspan="1,5" | [[Cenozoic:Holocè|Holocè]] |} El Cenozoic va ser el període geològic que va veure com els mamífers deixaven enrere els seus inicis com a animals petits a l'ombra dels dinosaures i s'estenien fins a arribar a ser el grup d'animals dominant en el planeta Terra. Per això se'l coneix com '''l'edat dels mamífers'''. Nogensmenys, aquest nom no és acurat, primer perquè la història dels mamífers es remunta a molt abans dels inicis del Cenozoic, i segon perquè la diversitat de la vida durant el Cenozoic és molt més que simplement els mamífers. El Cenozoic està dividit en dos períodes: el [[Cenozoic:Paleogen|Paleogen]] i el [[Cenozoic:Neogen|Neogen]]. Cadascun d'aquests períodes està dividit en èpoques; el Paleogen es divideix en [[Cenozoic:Paleocè|Paleocè]], [[Cenozoic:Eocè|Eocè]] i [[Cenozoic:Oligocè|Oligocè]]; el Neogen en [[Cenozoic:Miocè|Miocè]], [[Cenozoic:Pliocè|Pliocè]], [[Cenozoic:Plistocè|Plistocè]] i [[Cenozoic:Holocè|Holocè]]. Durant aquest període de temps, el món va tornar-se com és ara. Els invertebrats, peixos, amfibis i rèptils van conservar formes més o menys similars a les actuals, però altres éssers vius com els mamífers, les aus, els protozous i els espermatòfits van continuar evolucionant i desenvolupant-se. [[Categoria:Cenozoic]] 1960 4293 2006-02-20T16:20:17Z Leptictidium 56 Durant el '''Cenozoic''', el procés de fragmentació de les masses continentals que havia començat durant el Mesozoic va continuar, a mesura que la superfície terrestre prenia la seva forma actual. El primer que va passar va ser la separació de quatre grans masses continentals del supercontinent de Gondwana, que es van moure cap al nord i es van anar fusionant, en diferents graus, a Euràsia. [[Categoria:Cenozoic]] 1961 6641 2006-12-06T15:31:05Z Aljullu 42 /* Referència */ treta referència q enllaçava a una pàgina meva q a desaparegut {{Viquipèdia|DarkBASIC}} Aquest llibre tractarà sobre el que pots fer amb el programa DarkBASIC, amb aquest llibre es podran arribar a aconseguir crear desde senzilles aplicacions fisn a videojocs o aplicacions 3D ben completes. == Requisits == * [[w:Ordinador|Ordinador]] * [[w:DarkBASIC|DarkBASIC Pro]] * Paciència i ganes {{DarkBASIC Professional}} [[Categoria:DarkBASIC Professional]] 1962 4300 2006-02-20T20:02:34Z Aljullu 42 [[Categoria:Informàtica]] 1963 4315 2006-02-22T14:45:56Z Aljullu 42 {| style="border:1px #D0E2EE solid; margin=5px 5px 5px 10px;" cellspacing="0" cellpadding="5" align="right" | style="text-align:center;background:#EAF5FB;" | [[DarkBASIC Professional]] |- | * [[DarkBASIC Professional/Introducció|Introducció]] [[Imatge:50%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Inici al programa|Inici al programa]] [[Imatge:00%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Regles bàsiques del codi|Regles bàsiques del codi]] [[Imatge:00%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Crear un diàleg|Crear un diàleg]] [[Imatge:100%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Crear un joc semblant al Pong|Crear un joc semblant al Pong]] [[Imatge:00%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Crear un matamarcians|Crear un matamarcians]] [[Imatge:00%.png]] * [[DarkBASIC Professional/Crear un videojoc 2D|Crear un videojoc 2D]] [[Imatge:00%.png]] En breu ens introduirem amb les 3D... |} 1964 4306 2006-02-20T20:16:10Z Aljullu 42 {{navegar|llibre=DarkBASIC Professional |actual=Introducció |anterior=Índex |següent=Regles bàsiques del codi }} {{DarkBASIC Professional}} == Què és el DarkBASIC? == Dark Basic, és un llenguatge programador de videojocs comercial. Una de les principals qualitats que té, és que tot el que creem amb ell està lliure de drets, de tal manera ho podem distribuir com vulguem. == Curs == En aquest curs començarem explicant les regles bàsiques del DarkBASIC i el seu codi. Començarem creant un simple diàleg entre l'ordiandor i l'usuari, posteriorment pasarem a un joc estil Pong, després un matamarciants, i finalment un bon joc 2D abans de començar amb les 3D. A més el llenguatge és bastant fàcil i podrem aconseguir resultats ràpidament. Això sí, per a crear un [[w:Half Life 2|Half Life 2]] o un [[w:Age of Empires|Age of Empires]] ho tindràs difícil. Si estàs pensant en començar a crear un videojoc de qualitat oblida-te'n, comence'm per el més fàcil. [[Categoria: DarkBASIC Professional]] 1965 4308 2006-02-20T20:17:00Z Aljullu 42 [[DarkBASIC Professional]] moved to [[DarkBASIC Professional/Índex]] #REDIRECT [[DarkBASIC Professional/Índex]] 1966 4311 2006-02-20T20:18:49Z Aljullu 42 [[Template:DarkBASIC]] moved to [[Template:DarkBASIC Professional]] #REDIRECT [[Template:DarkBASIC Professional]] 1967 6642 2006-12-06T15:36:47Z Aljullu 42 /* Un petita intel·ligència artificial */ {{navegar|llibre=DarkBASIC Professional |actual=Crear un diàleg |anterior=Regles bàsiques del codi |següent=Crear un joc semblant al Pong }} {{DarkBASIC Professional}} == Què aprendrem? == En aquest llibre aprendràs com poder fer que l’usuari tingui la sensació d’estar parlant amb l’ordinador, també podràs posar objectius de la conversa i respostes intel·ligents. ===Resultat=== Ens quedarà una aplicació com aquesta: [http://racocatala.com/softwarecatala/documents/dialeg.exe Diàleg.exe] == Llicó == ===Obrim un document=== Engeguem el DarkBASIC. Primer estaria bé tenir clar l’objectiu del diàleg. En el nostre cas farem que l’usuari hagi d’aconseguir la confiança del PC, perquè li expliqui un secret. ===Imprimir text a la pantalla=== Primer de tot farem una petita explicació a l’usuari perquè sàpiga que haurà de fer: <nowiki>SET CURSOR 200,10 PRINT ">Hola, estàs a punt d’aconseguir un fet formidable, parlar amb l’ordinador, respon les preguntes que et fa i veuràs la seva saviesa.<" SET CURSOR 200,50 PRINT ">Has de respondre amb minúscules (sempre i quant no siguin noms propis) i sense posar més del necessari.<" SET CURSOR 200,100 PRINT ">La teva missió és que l’ordinador t’agafi suficient confiança com per explicar-te tots els seus secrets.<"</nowiki> Anem a mirar què hem escrit: El comandament '''SET CURSOR''' ens permet posar el cursor al lloc de la pantalla que vulguem, el posem a 200,10 perquè així quedarà més o menys centrat. A cada línia li sumarem 50 de distància perquè quedi una mica separat. El comandament '''PRINT''' en permet escriure entre les cometes el text que vulguem que s’imprimeixi a la pantalla. El text l’hem fet perquè quedi explicatiu, hem posat els signes >< perquè dongui la sensació que l’usuari està parlant amb l’ordinador. ===Crear un marcador=== <nowiki>confianca=000 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca</nowiki> Aquí creem una variable: confianca. '''''Nota:''' (les ç no serveixen excepte pel text)'' Posarem el marcador de la confianca a 0: ''confianca=000'' Posarem el cursor a la banda superior esquerre de la pantalla (SET CURSOR 20,50). Allà hi imprimirem "el marcador": ''PRINT "Grau de confiança: ";'' i ''PRINT confianca''. Aquí veiem dues noves coses: si volem que al posar PRINT no ens canviï de línea haurà d’anar seguit d’un ; així quedarà Grau de confiança: 0. I també hem vist que podem imprimir variables a la pantalla, l’única diferència és que no s’han de posar entre cometes com el text. ===Crear el text=== <nowiki>PRINT ">Hola. Com et dius?" INPUT "";a$ confianca=confianca+10 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca</nowiki> Imprimim una pregunta per a l’usuari: ">Hola. com et dius?" El comandament INPUT serveix per què l’usuari hagi d’escriure quelcom, es posen dues cometes, així l’usuari posarà el seu nom. Podríem posar dins les cometes alguna paraula, com "Nom: " i llavors l’usuari tondria més facilitat a l’hora d’escriure, però no és necessari. Si volem que la variable que ha escrit l’usuari la puguem utilitzar després haurem de posar ;variable després de les cometes. El nom de la variable pot ser tant una paraula (com confianca) o una lletra seguida del signe representatiu de variables (a$), en aquest treball podeu utilitzar qualsevol. Ara volem que l’ordinador tingui més confiança amb l’usuari, ja que ara en sap el nom: confianca=confianca+10. Ara la confiança haurà augmentat en 10. Tornem a situar el cursor a on teníem el marcador i tornem a escriure’l, ara amb una confiança de 10. ===Un petita intel·ligència artificial=== <nowiki>SET CURSOR 0,180 PRINT ">Hola "; PRINT a$; PRINT ", encantat, jo em dic PC. Quans anys tens?"</nowiki> Situem el cursor de nou a on estàvem escrivint. Ara, l’ordinador ja pot utilitzar la variable, de tal manera que ja el pot anomenar per el seu nom. Imprimim el text que creiem apropiat. Les variables s’han d’imprimir en línies a part, no es pot posar: : PRINT ">Hola " a$ ", encantat jo em dic PC. Quants anys tens?" Sinó que s’ha de fer en diferents línies, utilitzarem el ; perquè al resultat final això no es noti. ===Respostes diferents segons el text que escrigui l’usuari=== <nowiki>INPUT "";Edat IF Edat<=29 confianca=confianca+10 PRINT ">Ets molt jove!"; ENDIF IF Edat>=30 confianca=confianca+5 PRINT ">Estàs a la flor de la vida."; ENDIF SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca SET CURSOR 0,225</nowiki> Al pas anterior hem fet la pregunta "Quan anys tens?" Ara l’usuari l’haurà de dir: INPUT "";Edat (Edat serà el nom de la variable). Ara farem que si l’edat és igual o inferior a 29 la confiança augmenti +10 (perquè l’ordinador també és jove) i respongui ">Ets molt jove!": : IF Edat<=29 : confianca=confianca+10 : PRINT ">Ets molt jove!"; : ENDIF I si l’edat és 30 o superior la confiança augmenti +5 (l’ordinador és més jove i no augmenta tant la confiança) i respongui ">Estàs a la flor de la vida." : IF Edat>=30 : confianca=confianca+5 : PRINT ">Estàs a la flor de la vida."; : ENDIF El marcador es tornarà a actualitzar: : SET CURSOR 20,50 : PRINT "Grau de confiança: "; : PRINT confianca : SET CURSOR 0,225 I amb SET CURSOR 0,225 tornarem a situar el cursor al text. ===Afegim més text=== <nowiki>PRINT "Jo no en tinc tants, però envelleixo molt més ràpid que vosaltres, els humans, amb un parell d’anys estic antiquat." PRINT ">Quines aficions tens?" INPUT "";b$ confianca=confianca+5 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca SET CURSOR 0,270 PRINT ">Jo si fós com un humà també m'agradaria "; PRINT "";b$ PRINT ">De totes maneres segur que m'envejes per a ser PC. Què t'agradaria del que tinc jo que tu no tens?" INPUT "";c$ confianca=confianca+15 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca SET CURSOR 0,315 PRINT ">Si, està molt bé poder tenir "; PRINT "";c$</nowiki> Anem posant més preguntes, més respostes, que la confiança augmenti, etc. <nowiki>PRINT ">Què n'opines d'aquesta conversa que estem tenint?" INPUT "" confianca=confianca+25 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca</nowiki> Aquí veiem una resposta a la qual no li assignem cap variable, ja que no l’utilitzarem. <nowiki>SET CURSOR 0,360 PRINT ">Quina nota l'hi posaries?" INPUT "";nota IF nota<7 confianca=confianca+15 PRINT ">T'han aborrit et semblo? Crec que aquesta conversa es mereixia més que un "; PRINT nota ENDIF IF nota>=7 confianca=confianca+35 PRINT ">Si, està siguent una bona conversa, jo en comptes d'un "; PRINT "";nota; PRINT " l'hi posaria 1 punt més: "; PRINT "";nota+1; PRINT ", jeje." ENDIF SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca</nowiki> Aquí, com a novetat veiem que podem fer operacions matemàtiques amb les variables. L’usuari diu la nota que posaria (de l'1 al 10) a la conversa que mantenen, i l’ordinador, si veu que és més d’un 7 li respondrà que ell l’hi posaria un punt més (nota+1), com que pot ser que l’usuari digui 10 i no tindria sentit dir que li posa un 11 afegirem unes rialles darrere (jeje) de tal manera que si ha de dir "jo en comptes d’un 10 l’hi posaria 1 punt més: 11" digui ", jeje" com si fos una broma. Seguim posant més text. <nowiki>SET CURSOR 0,410 PRINT ">Quins són els teus programes de TV preferits?" INPUT "";progtv PRINT ">Sí, em sonen..." confianca=confianca+25 SET CURSOR 20,50 PRINT "Grau de confiança: "; PRINT confianca</nowiki> ===Si aconsegueix 100 de confiança=== Ara posarem el secret que explicarà l’ordinador a l’usuari. Això passarà quan l’usuari aconsegueixi una confiança de 100 o superior. Ho posarem dins el "bucle" perquè es vagi repetint contínuament: <nowiki>DO IF confianca>=100 SET CURSOR 0,500 PRINT ">Sí, "; PRINT "";a$; PRINT ", crec que ets de confiança. Vols saber el meu secret?" INPUT "";siono IF siono=no PRINT ">Bé, tu ho has volgut." ENDIF IF siono=si PRINT ">El meu secret és que jo sóc del futur, i en realitat era un humà." PRINT ">El 2030, un informàtics hem van proposar convertir-me en ordinador, jo com que em fascinava del que tenien els ordinadors com: "; PRINT "";c$; PRINT " vaig acabar acceptant." PRINT ">Em deia "; PRINT "";a$; PRINT ", sí, com tú, que curiós... En aquells moments tenia "; PRINT "";Edat+24; PRINT " anys. Ostres! Fixat'hi: "; PRINT "";Edat+24; PRINT "menys 24 anys dóna "; PRINT ""; Edat; PRINT ". A mi, també m'agradava "; PRINT "";b$; PRINT ". Jo sóc tu d'aquí a 24 anys!!" ENDIF ENDIF LOOP</nowiki> Els comandaments DO i LOOP ens serveixen per a marcar què va dins el bucle, el bucle és el conjunt de comandament que es repeteixen contínuament, per tant, contínuament mirarà si la confiança és 100 o superior per començar a explicar el secret. Aprofitem totes les variables anteriors per a fer aquest secret més impressionant per a l’usuari. Ara ja podeu crear un diàleg de l’usuari amb l’ordinador. [[Categoria: DarkBASIC Professional]] 1969 4321 2006-02-23T20:34:20Z Álvaro M 53 Afegeixo l'enllaç al missatge original (a dos llocs) En aquest context, i quan la FSF encara no tenia el nucli estable per al seu sistema operatiu, un professor de la Universitat d’Holanda, '''Andrew Tanenbaum''', va decidir escriure un sistema operatiu perquè els seus estudiants el poguessin estudiar. Igual que Stallman, fins el moment havia pogut utilitzar el codi font de UNIX de AT&T perquè els seus alumnes aprenguessin a dissenyar sistemes operatius. La seva idea era escriure un sistema operatiu que pogués ser estudiat i modificat per qualsevol que ho desitgés. Fou al 1987 que va desenvolupar el seu projecte, creant un petit UNIX (mini UNIX), donant lloc a '''MINIX'''. Com que no va utilitzar ni una sola línia del codi de UNIX de AT&T, res n’impedeix d’agafar-ne el codi i utilitzar-lo i modificar-lo lliurement. Tanenbaum va voler crear un sistema amb fins docents, és per això que va dissenyar un sistema operatiu amb arquitectura microkernel. Aquesta tecnologia es basa en dividir les diferents funcionalitats del nucli del sistema en programes totalment separats i que es comuniquen entre sí. Això el fa molt modular, facilitant moltíssim el testeig, detecció i correcció d’errors, el manteniment, l’estudi, etc. Actualment alguns sistemes oepratius com Amoeba, Chorus, Mach o WindowsNT<sup>TM<sup> han estat desenvolupats seguint aquest tipus de tecnologia. Aquest nucli és ideal per una fàcil comprensió, aportant una tecnologia molt nova per la època, permetent molta versatilitat, multiplataforma, etc. Aquest ha estat tant un dels punts forts com febles de MINIX: encara que el sistema és una joia pel seu estudi i disseny, és molt probable que mai es pugui utilitzar en entorns reals. Es va optar per fer-lo entenedor, modular i molt pedagògic, però té com a contrapartida no ser ràpid. De totes maneres, Tanenbaum tampoc ho pretenia; al llarg dels anys MINIX ha anat evolucionant i avui dia encara segueix essent utilitzat per molts alumnes d’universitats d’arreu del món. Aquí és quan entra en joc '''Linux'''. Mentre que la FSF seguia amb el seu gran projecte proporcionant eines per la construcció d’un sistema operatiu, Tanenbaum orientava MINIX a fins docents i moltes empreses seguien evolucionant les seves pròpies versions de UNIX, '''Linus Torvalds''', estudiant de la Universitat de Helsinki, va decidir crear, a l’agost del 1991, el seu propi nucli per un nou sistema operatiu, Linux. La seva idea era crear un UNIX per PC perquè tots els que vulguessin el poguessin utilitzar al seu ordinador. La primera aparició en escena va ser en un debat de MINIX i sistemes operatius, on va exposar les següents idees: <pre>Newsgroups: comp.os.minix Subject: What would you like to see most in minix? Date: 25 Aug 91 20:57:08 GMT Organization: University of Helsinki Hello everybody out there using minix. I’m doing a (free) operating system (just a hobby, won’t be big and professional like gnu) for 386(486) AT clones. This has been brewing since april, and is starting to get ready. I’d like any feedback on things people like/dislike in minix, as my OS resembles it somewhat (same physical layout of the file-system (due to practical reasons) among other things). I’ve currently ported bash(1.08) and gcc(1.40), and things seem to work. This implies that I’ll get something practical within a few months, and I’d like to know what features most people would want. Any suggestions are welcome, but I won’t promise I’ll implement them :-)</pre> Si accedíssim al [http://groups.google.com/group/comp.os.minix/browse_frm/thread/76536d1fb451ac60/b813d52cbc5a044b?tvc=1#b813d52cbc5a044b fòrum de debat on va aparèixer aquest primer missatge] veuríem com ràpidament gent d’arreu del món començà a interessar-se per aquest nou sistema, que a l’utilitzar el compilador i intèrpret de comandes de GNU (gcc i bash respectivament) com a peces fonamentals també tenia les característiques de programari lliure. Encara que en paraules del mateix Torvalds, si ell mateix hagués sabut la quantitat de treball necessari per aconseguir que la seva idea funcionés, mai ho hauria fet, els esforços de molts experts en informàtica d’arreu del món varen fer que aquest projecte fos possible. Linux és un nucli de tipus monolític. Això significa que no es separen les seves diferents funcionalitats en mòduls diferenciats, sinó que tot és un mateix programa. El principal inconvenient d’aquest tipus de disseny és que la localització d’errors i que el manteniment són molt costosos. Per altra banda, però, el rendiment que s’aconsegueix és molt més elevat que el d’altres tipus de disseny. En certa manera, durant els primers anys d’existència, GNU/Linux s’identificava com el sistema operatiu dels hackers. La seva dificultat d’instal lació, manipulació i falta de controladors el feien una eina només apta per gent molt entesa en el tema, però varen ser aquests primers usuaris els que dissenyaren els controladors pels discs durs, impressores, targetes, etc. i els que començaren a donar a conèixer al món aquest sistema. Poc a poc, el nombre d’usuaris començà a créixer i actualment ja existeixen moltes empreses i grups d’usuaris que creen i utilitzen les seves pròpies distribucions de GNU/Linux. == Enllaços externs == * ''[http://groups.google.com/group/comp.os.minix/browse_frm/thread/76536d1fb451ac60/b813d52cbc5a044b?tvc=1#b813d52cbc5a044b What would you like to see most in minix?]'' Missatge original de Linus Torvalds amb les respostes. 1970 4327 2006-02-25T15:43:13Z Álvaro M 53 Copio del PDF (tot menys les imatges) Actualment existeixen moltes distribucions diferents basades en GNU/Linux. N’existeixen per tot tipus d’ordinadors i dispositius electrònics: des dels ordinadors de sobretaula, pocketPC o PDA fins a punts d’accés per xarxes WiFi, etc. La naturalesa de programari lliure permet això: que qualsevol pot agafar el codi desenvolupat fins al moment i adaptar-lo a les seves pròpies necessitats per crear-ne de nou. És un fet constatat que cada vegada més empreses i usuaris trien sistemes basats en GNU/Linux, tant per les seves elevades prestacions com per la quantitat de programari disponible. De totes maneres, encara que existeixen desenes de distribucions, n’hi ha algunes de més populars que s’han extès molt. La filosofia de programari lliure fa que moltes empreses hagin creat les seves pròpies distribucions de GNU/Linux i no restringessin l’accés al seu codi font. Així i tot, el suport que donen i el material que venen els aporta benficis, permetent la seva subsistència. També és important saber que en moltes d’aquestes distribucions s’inclou programari propietari que alguns usuaris prefereixen, encara que en molts casos existeixen programes similars amb llicència GPL o de tipus lliure. Encara que moltes d’aquestes distribucions es denominen Linux, és important que diferenciem que realment Linux és només el nucli del sistema operatiu i que el projecte GNU és el que realment ha aportat molta de l’estructura necessària pel seu funcionament. A continuació farem una breu descripció d’algunes de les distribucions de GNU/Linux més representatives de la comunitat: * Slackware: una de les primers distribucions que aparegueren. Va ser creada per Patrick Volkerding i va tenir un gran èxit en els seus primers anys d’existència. * Debian GNU/Linux: també fou una distribució que aparegué al principi i encara avui segueix existint i evolucionant. El sistema de paquets que utilitza ens permet diferenciar clarament el programari lliure del que no ho és, permetent tenir tot el sistema amb programes de llicència lliure. És desenvolupada per un grup de col laboradors d’arreu del món i no té el recolzament de cap empresa. Encara que és de les més estables i segures que existeixen, el seu sistema d’instal·lació i configuració requereix certs coneixements previs. * RedHat Linux: juntament amb SuSE, és una de les distribucions de més gran popularitat. Està creada per una empresa dels EUA, aportant programari de molta qualitat. Té un entorn molt intuïtiu que facilita molt la seva instal·lació i configuració. Des del 2003 RedHat ha separat la seva línia de servidors de la d’usuaris, donant lloc a una distribució anomenada Fedora per aquests últims. * SuSE Linux: encara que és una distribució creada més recentment, ha tingut una gran difusió. Està desenvolupada per una empresa alemanya, aportant programari propietari de molta qualitat. És molt complerta i fàcil d’instal lar i de mantenir, encara que alguns dels seus components no segueixen els estàndards de la comunitat. * KNOPPIX: distribució en un live-CD executable íntegrament des de CDROM basada en Debian. Detecta automàticament molt maquinari i aporta l’últim entorn d’escriptori KDE i la suite ofimàtica OpenOffice. Molt útil per a usuaris nous o per a demostracions. Tampoc no hem d’oblidar que existeixen altres sistemes operatius compatibles amb UNIX i els estàndards que se segueixen actualment. Molts dels conceptes i eines que veurem al llarg del curs també ens serviran per aquests altres. En especial, hem de destacar GNU/Hurd (el nucli desenvolupat per GNU) i FreeBSD. 1971 4330 2006-02-25T16:06:43Z Álvaro M 53 edició Internet sempre ha estat el medi principal de comunicació entre els desenvolupadors i usuaris del programari lliure. És per aquesta raó que ja des del principi de la gran expansió de GNU/Linux sempre s’ha pogut trobar a la xarxa molta informació sobre el sistema operatiu i les seves aplicacions. La majoria de programes els podem descarregar d’Internet, empaquetats amb algun dels sistemes més comuns de les distribucions o bé directament a partir del seu codi font perquè el poguem compilar en el nostre sistema. A més, la majora de distribucions també poden descarregar-se de la xarxa sense necessitat de pagar absolutament per res. També és cert que si volem el suport que es dóna en algunes d’elles, el millor és comprar el material que proporcionen (CDs, manuals, etc.) i registrar-se-hi. A mesura que ens anem introduint en el món del programari lliure i el del GNU/Linux veurem com un dels aspectes clau per poder-se-hi moure és saber trobar la documentació que ens interessa. Quan ens trobem davant d’un problema, abans de començar a donar voltes sobre com resoldre’l hem de pensar que és molt probable que altra gent com nosaltres ja s’hi hagi trobat. Buscar i trobar la documentació que s’adapti millor als problemes que se’ns vagin plantejant ens estalviarà molt de temps i esforços i esdevindrà una tasca clau en el nostre procés d’aprenentatge. La comunitat del programari lliure genera centenars de documents que podem descarregar-nos lliurement per Internet, a més dels fòrums de discussió, pàgines de rumors i notícies, etc. Algunes de les referències més populars són:   * Documentació **http://www.tldp.org: The Linux Documentation Project. La majora de guies, HOWTO{{nota|howto}}, FAQs, etc. existents es poden trobar en aquest lloc. A més, molta d’aquesta documentació està en diversos idiomes. **http://lucas.linux.org.mx: LinUx en CAStellano. Gran projecte de documentació en castellà pels HOWTO, guies, etc. de GNU/Linux. **http://www.linuxpowered.com/HOWTO/HOWTO-INDEX: El HOWTO dels HOWTOs. *http://www.linux.com: Pàgina amb diferents seccions de notícies, documentació, etc. **http://www.debian.org/doc: Documentació per Debian GNU/Linux. *Notícies **http://slashdot.com: Notícies i rumors del món GNU/Linux. En anglès. **http://barrapunto.com: La rèplica de slashdot en castellà. **http://puntbarra.com: La rèplica de slashdot en català. **http://puntbarra.com: La rèplica de slashdot en català. **http://bulma.net: Bergantells Usuaris de Linux de Mallorca i Afegitons. Notícies i seccions dedicades a temes concrets. **http://www.es.gnu.org/gnuticias: Notícies de GNU en castellà. **http://linuxtoday.com: Una altra pàgina de notícies molt pràctica per estar a la última. **http://linuxtoday.com: Una altra pàgina de notícies molt pràctica per estar a la última. **http://libertonia.escomposlinux.org: Pàgina de notícies. D’especial interès és la seva secció de “Fuentes de Noticias”, on hi ha multitud d’altres enllaços a pàgines del mateix estil. *Fòrums **http://www.foroslinux.org: Diversos fòrums de GNU/Linux dedicats a tot tipus de temes relacionats amb GNU/Linux. **http://www.linuxsecurity.com/resources/forums-1.html: Fòrums centrats en temes de seguretat i similars. *Recerca **http://www.google.com/linux: El major buscador del món també per GNU/Linux. **http://www.buscadoc.org: Buscador de documentació informàtica en castellà. *Distribucions **http://www.fsf.org: La pàgina oficial de la Free Software Foundation. **http://www.debian.org: Pàgina oficial de Debian GNU/Linux. **http://www.redhat.com: Pàgina oficial de RedHat Linux. **http://www.suse.com: Pàgina oficial de SuSE. **http://www.slackware.com: Pàgina oficial de Slackware Linux. **http://www.knoppix.com: Pàgina oficial de KNOPPIX. - http://www.gnoppix.com: Pàgina oficial de GNOPPIX. *Descàrregues **http://sourceforge.net: La major pàgina amb projectes de programari lliure. **http://www.softonic.com: Secció de descàrrega per GNU/Linux. **http://download.com: Pàgina de descàrregues. *Altres **http://www.linuxsecurity.com: Pàgina molt actual centrada en tot tipus de temes de seguretat en GNU/Linux. **http://www.linuxhq.com: Informació general sobre distribucions de GNU/Linux, seguretat, etc. **http://www.linuxjournal.org: Pàgina de notícies i articles sobre GNU/Linux. **http://www.linuxgazette.com: Revista de GNU/Linux. **http://www.linux-mag.com: Revista de GNU/Linux. ---- {{ref|howto}} Un HOWTO és un document que explica detalladament com portar a terme una determinada tasca. 1972 4333 2006-02-25T16:13:35Z Álvaro M 53 Copio del PDF KDE (Kommon Desktop Environment) és un entorn gràfic d’escriptori que ens proporciona una sèrie d’utilitats per facilitar la feina als usuaris. Un entorn d’escriptori és un programari que ens permet millorar la comunicació entre aplicacions, reutilitzar components, l’ús generalitzat d’estirar i deixar, ens dóna un aspecte uniforme a totes les aplicacions i molts d’altres aspectes menors. Tots aquests factors ajuden a l’usuari final a sentir-se més còmode en un ambient intuïtiu i pràctic que li permeten de treballar de forma més amena amb l’ordinador. L’objectiu final és poder controlar, utilitzar i administrar els recursos de l’ordinador de forma senzilla. Si bé KDE és un dels entorns més evolucionats en el món del GNU/Linux i UNIX, existeixen multitud d’alternatives diferents que també permeten les mateixes accions, amb petites variacions que els diferencien. És imprescindible destacar l’entorn desenvolupat pel projecte GNU, el GNOME (GNU Network Object Model Environment). Aquesta llibertat d’elecció tan característica de GNU/Linux demostra, altra vegada, la capacitat que tenen els usuaris finals de poder escollir el programari que més els agradi o el que s’adapti més a les seves necessitats. En la distribució utilitzada per aquest curs, el KDE és l’entorn d’escriptori per defecte, per això en aquesta secció introduïrem les seves funcionalitats principals. A més de proporcionar usabilitat, estètica i facilitat de manipulació, l’equip de desenvolupament de KDE també ha desenvolupat unes quantes aplicacions d’escriptori bàsiques: un paquet ofimàtic i altres components addicionals. Al llarg d’aquest capítol veurem algunes d’aquestes eines integrades. De totes maneres, és important recordar que les aplicacions presentades aquí no són, ni molts menys, les úniques existents, sinó que n’existeixen moltes més que poc a poc el mateix usuari anirà descobrint per poder escollir la que més li agradi. 1973 4335 2006-02-25T16:34:44Z Álvaro M 53 Afegeixo les imatges El primer que ens trobarem a l’iniciar KNOPPIX és una pantalla com la que veiem en la captura 2.1. Com en la majoria d’entorns, les parts principals de KDE són l’escriptori i el panell (figura 2.2). La zona de l’escriptori ens serveix per situar-hi accessos directes, carpetes, arxius, hi tenim situada la paperera, etc. En aquesta zona de la pantalla també hi veurem les finestres de les diferents aplicacions que obrim. El panell ens serveix per iniciar programes, canviar de pantalla virtual, tenir-hi informació, etc. Les parts principals del panell (figura 2.2) són les següents: *Botó KDE: des d’aquest botó podem iniciar totes les aplicacions instal lades en el sistema. Per obrir qualsevol dels programes, només hem de clicar sobre seu i, navegant pels menús, escollir l’aplicació fent clic amb el botó esquerre del ratolí. [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.1.png|right|frame|Figura 2.1: L’entorn d’escriptori KDE.]] [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.2.png|right|frame|Figura 2.2: El panell.]] *Botons d’escriptoris virtuals: aquests quatre botons etiquetats ens serveixen per moure’ns pels escriptoris virtuals. Aquesta característica de la majoria d’entorns d’escriptori en GNU/Linux i UNIX ens permet disposar del número d’escriptoris que vulguem. A cadascun d’ells hi podem obrir les aplicacions que necessitem. Per exemple, mentre en un hi tenim obert el navegador i el correu electrònic, en un altre hi podem estar escrivint el manual de KNOPPIX, etc. Al clicar sobre algun dels quatre botons etiquetats que apareixen, es canvia d’escriptori. *Barra d’icones: per no haver d’anar sempre al menú d’aplicacions, podem situar accessos directes en aquesta barra. Així, per obrir les aplicacions que més utilitzem només caldrà fer un sol clic. *Data i hora: a l’extrem dret del panell sempre hi podrem veure la data i l’hora. *Llista de tasques: totes les aplicacions obertes a l’escriptori tindran el seu propi botó en aquest llistat. Per obrir la finestra corresponent només fa falta clicar sobre el botó corresponent. Tornant a clicar es minimitza de nou i si cliquem amb el botó dret se’ns obrirà el menú que ens permet moure la finestra a un escriptori virtual diferent, tancar-la, recollir-la, etc. *Botó KNOPPIX: tot i que aquest no és un menú pròpiament de KDE, a la distribució KNOPPIX s’hi afegeix aquest menú desplegable que ens permet configurar de forma més ràpida alguns dels aspectes del sistema com són la configuració de xarxa, targetes de so, etc. De totes maneres, el fet que KNOPPIX detecti tot el hardware a l’arrancar, farà que la majoria d’aspectes del sistema no necessitin cap modificació addicional. 2001 4965 2006-06-17T12:45:20Z 193.170.244.7 <br> <center><font style="font-size: 135%">'''Ciències Socials'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Ci%C3%A8ncies_Socials&action=edit Afegeix]</div> '''Psicologia''' *[[Psicologia Social de la Comunicació]] [[Imatge:25%.png]] '''Humanitats''' *[[Coperativisime a Catalunya, federació farmacèutica]] [[Imatge:100%.png]] '''Feminismes''' *[[Distopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] [[Imatge:50%.png]] '''Metodologia''' *[[Les derives: de la pràctica política a la pràctica investigadora “políticament responsable”.]] [[Imatge:75%.png]] '''Dret''' 2002 6436 2006-09-19T12:45:52Z Álvaro M 53 {{Trasllat a Viquitexts}} {{Trasllat a Viquitexts}} {{GFDL}} Aquest vikillibre vol alliberar el coneixement que generem en l'assignatura de Psicologia Social de la Comunicació (Departament de Psicologia Social, Universitat Autònoma de Barcelona). Aquest vikillibre es fa servir com a base per l'assignatura i es transformat a partir de les discussions, lectures i treballs que es fan en la mateixa. Entenem que qualsevol persona és lliure de discutir, participar i transformar els coneixements que es desenvolupen en aquest espai. En tot cas, si vols coordinar-te en la transformació del text, pots posar-te en contacte amb Joan Pujol, joan.pujol(a)uab.es. '''Atenció:''' Temporalment hi haurà a cada capítol diferents contribucions (DXa, DXb, NXa, NXb) per ser fusionades progressivament en un text conjunt. Perdoneu per la confusió inicial, i esperem anar millorant el text durant el pròxim curs. =[[/Comunicació i Cultura|Comunicació i Cultura]]= * Com s'ha entés tradicionalment la comunicació. * Els Primers Models: comunicació com transmissió d'un missatge. * Comunicació i Diferència * Baudrillard i Contexts * Contexts i Competència Cultural * Una perspectiva alternativa a l'estudi de la comunicació '''Signes i Significat''' * Semiòtica i Semiologia, Significat com a sistema de relacions, Estructuralisme, Signes, història i contexts, La política del significat. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D1a|D1a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D1b|D1b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N1a|N1a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N1b|N1b]] '''Competència i Pràctica Cultural''' * Comunicació com a pràctica, Competència cultural, Camp cultural, Capital, Habitus, Pràctiques culturals i poder. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D2a|D2a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D2b|D2b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N2a|N2a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N2b|N2b]] '''Contexts de sentit''' * Texts i comunicació social, Narratives, Gèneres, Discursos, Anàlisi del discurs i anàlisi del contingut, Intertextualitat, Espiral del Silenci i Tematització. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D3a|D3a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D3b|D3b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N3a|N3a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N3b|N3b]] '''Ideologia''' * Ideologia i contexts materials, Funcionament de la Ideologia, Ideologia i signes, Hegemonia, Ideologia i globalització, Guerrilla de la Comunicació. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D4a|D4a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D4b|D4b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N4a|N4a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N4b|N4b]] '''Subjectivitat''' * Contribucions del psicoanàlisi, Subjectivitat, discurs, sexualitat, gènere, Foucault i Butler, Subjectivitat com a mercaderia, Efectes en la subjectivitat dels mitjans. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D5a|D5a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D5b|D5b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N5a|N5a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N5b|N5b]] '''Conversa i Escriptura''' * La producció social de significat, Text i Context, Anàlisi del context, La vida social de la conversa, Parla i escriptura, Actes de parla, Escriptura com a mitjà, Esfera pública i privada, Escriptors, autors i producció del text ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D6a|D6a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D6b|D6b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N6a|N6a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N6b|N6b]] '''Imatge''' * La realitat de la imatge, Objectivitat de la imatge, Intertextualitat i narratives visuals, Imatges, economies de plaer i subjectivitats ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D7a|D7a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D7b|D7b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N7a|N7a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N7b|N7b]] '''Mundialització de la Comunicació''' * Sorgiment de la globalització, Xarxes globals de comunicació, la tesi del Imperialisme Cultural, Difusió globalitzada i apropiació localitzada. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D8a|D8a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D8b|D8b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N8a|N8a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N8b|N8b]] '''Comunicació en la Societat Digital''' * Les comunitats virtuals, La socialitat en el mon Virtual, Efectes socials de les activitats virtuals, Construccions Identitàries, Els processos de Corporeització, Virtualitat i Liminalitat. ''Aportacions a Integrar en el Capítol''</br> [[Pisologia Social de la Comunicació/D9a|D9a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/D9b|D9b]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N9a|N9a]] [[Pisologia Social de la Comunicació/N9b|N9b]] =[[/SubjectesPolitics|Emergència de Subjectes Polítics: de l'Homosexual a la Multitud Queer]]= 2003 5034 2006-06-28T09:52:10Z 158.109.141.106 /* Com s’ha entès tradicionalment la comunicació? */ =Com s’ha entès tradicionalment la comunicació?= Kress (1988) “Communication and Culture” *Quan el terme [[w:Comunicació|comunicació]] es va fer servit regularment en el segle dinou a Europa es referia als mitjans físics de comunicació (carreteres, ferrocarril i rutes de navegació). Al final del segle dinou, amb el desenvolupament d’altres mitjans de passar informació, la comunicació va fer referència als mitjans escrits i, més tard, a la ràdio, cine, televisió, vídeo i ordinadors. * Encara que la noció de comunicació com a ‘cosa’ va ser substituida per la noció de pràctiques, processos i mitjans comunicatius, la cosificació d’aquesta noció de comunicació basada en la idea de mercaderies transportades per un mitjà de transport, encara persisteix en els models de processament de la informació. * Les pràctiques comunicatives encara s’entenen en termes del model font – missatge – receptor. * La comunicació s’assembla al sistema de correus. Es composa un missatge (escrit, parlat o en senyals), s’adressa a algú, s’envia, es rebut i finalment arriba (llegit, decodificat o acceptat). ==Xarxes i totalitats orgàniques== * Claude Henri de Saint-Simon (1760-1825): interpretació d'allò social com a ésser viu. De capdal importància el desenvolupament de sistemes de comunicació i de crèdit. Construcció de xarxes de transport - comunicació (xarxes materials) i financeres (xarxes espirituals). * Herbert Spencer (1820-1903). En "l'organisme social" la comunicació és un component bàsic dels sistemes de distribució i regulació. Sistema vascular (carreteres, canals, vies de tren,...) i el nerviós (premsa, enquestes,...). =Els Primers Models: Comunicació com a transmissió d’un missatge= ==El Model de Harold Lasswell (1902-78)== Aquest model: *No es pregunta què es la comunicació, només com funciona. *Hem de fer les preguntes Qui, què, com, a qui, amb quin efecte. *Representació lineal del procés comunicatiu. ===Concepció dels mitjans de comunicació:=== *1927: "Tècniques de propaganda en la Guerra Mundial". Informació indispensable per governar la opinió. *Propaganda sinònim de democràcia ja que genera el suport de les masses. Un simple instrument, moralment neutral, una “agulla hipodèrmica”. Els mitjans son eines per a fer circular símbols efectivament. Audiència com a diana passiva que respon cegament a estímuls. *Perspectiva coherent amb Le Bon (masses irracionals), Watson, Pavlov i McDougall (instintivisme). ===Concepció coherent amb la forma en que s’aplica la teoria=== *Estudi de les audiències i dels efectes de la comunicació. *Es desenvolupa especialment l’anàlisi de l’impacte i del contingut per tal d’adreçar-se millor al públic. Es busquen mètodes que donin una descripció objectiva, sistemàtica i quantitativa del contingut manifest de la comunicació. Estudis dirigits a finançadors preocupats per millorar l’eficàcia de campanyes governamentals i publicitàries. Paradigma de Shannon Antecedents Es desenvolupa al fer servir models de les ciències exactes en el camp de la comunicació. La noció d'informació es basa en els instruments desenvolupats durant la 2ª Guerra Mundial i va prendre l'estatus d'un símbol calculable. 1910: Andrei Markov (rus, cadena de símbols en literatura) 1927: Ralph V. L. Hartley (EEUU, mesura de la informació, precursor del 'bit'); 1936: Alan Turing (UK, dissenya màquina capaç de processar informació); John von Neumann (ajuda construir calculadores electròniques, abans dels ordinadors) 1944-46 desenvolupament ordinador (fomentat pel exèrcit EEUU per tal de buscar un mitjà de mesurar trajectòries balístiques; a partir treballs de Norbert Wiener, professor de Shannon i fundador de la cibernètica, la ciència del comandament i el control). ==El sistema formal de Shannon== *Claude Elwood Shannon, matemàtic i enginyer elèctric, treballa en criptografia durant la 2ªGM. El 1948 publica el monogràfic "La Teoria Matemàtica de la Comunicació" com a part d'una investigació produïda en els laboratoris de Bell Systems (treballava en la Bell, subsidiària de AT&T, des de 1941). *1949: La Universitat de Il·linois publica el monogràfic amb els comentaris de Warren Weaver, que va coordinar la investigació en grans càlculs durant la 2ªGM. (De vegades s’anomena model de Shannon i Weaver). *Shannon proposa un marc per un sistema general de la comunicació. El problema consisteix en "reproduir en un punt determinat exacta o aproximadament un missatge seleccionat en un altra punt". *Model lineal amb pols indicant el principi i final del procés; comunicació basada en una cadena d'elements: font d’informació (produeix el missatge), codificador o transmissor (transforma el missatge), canal (mitjà per transmetre la informació), decodificador o receptor, i destinatari. *L'objectiu és crear un model matemàtic per quantificar el cost de transmetre un missatge o comunicació entre els pols d'un sistema en presència d'interferències aleatòries ("soroll") que s'han d'evitar per tal d'assegurar l'isomorfisme entre el missatge en els dos pols. La comunicació ha de fer servir els signes convencionals menys costosos. *El model s'adopta ràpidament i es tornen populars els conceptes de: informació, transmissió d'informació, codificar, descodificar, recodificar, redundància, interferències. S'accepta la assumpció de la neutralitat del transmissor i receptor. No es té en compte: el significat de les senyals; com són enteses pel destinatari; la intenció de la comunicació; els efectes de la comunicació en l'emissor i destinàri;... *Influencia els anàlisis funcionals dels efectes de la comunicació i la lingüística estructural. ===La influència de la cibernètica=== *1948: Wiener publica "Cibernètica o Control i Comunicació en l'Animal i la Màquina". Suggereix una 'societat de la informació', una nova utopia, que havia de lluitar contra els perills de l'entropia (concepte que després s'incorpora al model de Shannon). *Entropia: influència natural a destruir el que està ordenat i precipitar deteriorament biològic i desordre social. Informació: influències externes que debiliten la integritat de la comunicació i poden distorsionar el missatge. *Entropia negativa: missatges incomplets o borrosos poden ser rebuts intactes perquè el receptor pot recompondre els detalls perduts i/o reconèixer la intenció i el contingut de la comunicació. *Redundància: repetició d’elements dins d’un missatge que prevén errors en la comunicació (antídot a l’entropia). La majoria de les llengües són redundants. Element indispensable de la comunicació efectiva. ===Concepció de la informació en la societat=== *La societat de la informació només pot existir si no hi ha obstacles a l'intercanvi; és incompatible amb embargaments, secrets, o accés desigual a la informació. L'avanç de l'entropia és proporcional al decaure del progrés. *Aquell sistema [societat] que més que qualsevol altra hauria de contribuir al a homeostasis és aquell que es deixa directament a les mans d'aquells més involucrats en el joc del poder i els diners. ==La Perspectiva Funcionalista== *Els models de Lasswell i Shannon son coherents amb la perspectiva funcionalista, que identifica els elements del sistema que tendeixen cap a l’ajustament (o el desajustament) respecte del sistema. *Coherent amb considerar la propaganda com ‘agulla hipodèrmica’. *Funcions comunicació (Lasswell 1948): (a) vigilar l'entorn per detectar perills imminents al sistema de valors de la comunitat; (b) coordinar parts de la societat en respondre a l'entorn, creació de la opinió pública; i (c) transmissió de l'herència social d'una generació a l'altra. Perspectiva organicista (societat com a organisme). A aquestes funcions s’hi afegeix posteriorment la d'entreteniment. ===Principals classificacions de les funcions=== *Lazarsfeld i Merton diferencien entre funcions manifestes (reconegudes i volgudes pels membres del sistema) i latents (ni compreses ni volgudes). Consideren funcions (factors que contribueixen a l’adaptació d’un sistema) i disfuncions (que el destorben). Algunes disfuncions: *D’invasió cultural. *Narcòtica: els mitjans generen apatia política en les masses *Conformisme social: es genera quan els sectors que controlen els mitjans de comunicació són els mateixos que els que tenen el control econòmic i polític. Despersonalització dels mecanismes de socialització. *Degradació de la cultura popular, al deixar de popularitzar-se l’alta cultura. ==Descobrir a l’audiència: La teoria dels usos i gratificacions== ===Dos nivells en el flux d’informació.=== *Anys 40 i 50: reconeixement del paper d’elements intermediaris entre els mitjans i el públic. *Comunicació mitjans - públic en dues etapes: primera etapa on s'involucra la gent ben informada (líders d’opinió), una segona etapa en la que aquesta gent té contacte amb persones que no segueixen tant els mitjans. Importància del grup primari! Lazarsfield fa servir la tècnica de pannell per estudiar els processos pels que una innovació és disseminada i adoptada. Es desenvolupen models que codifiquen els diferents passos: donar-se compte, interès, avaluació, prova, adopció o rebuig, i es determina la forma de comunicació (interpersonal o social) més adequada per l’adopció de la innovació. *Aquests models l’acostaven als dels especialistes de mercat com el model AIDA (capturar Atenció, incrementar Interès, estimular Desig, prendre Acció), incrementant contactes universitat – empresa. Els estudiants entrenats per Lazarsfield es varen convertir en els gurus de la indústria de la publicitat. ==Decisió en grups== *Les nocions de ‘grup primari’ i de ‘passos intermitjos’ va ser una innovació en l’anàlisi funcional dels mitjans; però ja es feien servir en altres aproximacions a la comunicació: l’Escola de Chicago, l’informe de la Fundació Payne (1933) sobre els efectes indirectes dels mitjans de comunicació en els nens i joves (violència)1, i els estudis de Mayo en l’àmbit de la indústria que també troba l’efecte dels grups primaris i les funcions latents alhora d’aconseguir augmentar la productivitat a la Western Electric. *Kurt Lewin (1980-1947), de Viena (com Lazarsfeld) va fundar el Centre per la Recerca en Dinàmica Grupal al MIT (1945), després d’ensenyar per 10 anys a la Universitat de Iowa. Estudia les decisions en grup, el fenomen del lideratge i les reaccions d’un membre del grup a un missatge en funció del canal. Desenvolupa les nocions de ‘gate-keeper’ (controlador del flux d’informació), semblant a la de líders d’opinió. *Incorpora els conceptes de topologia i vectors dins d’una teoria de ‘camps d’experiència’. El camp és l’espai vital en el que es dona la relació entre l’organisme i el seu entorn; el comportament està determinat per la per la interacció dinàmica amb l’entorn social i psicològic. *Carl Hovland (1912-61) va prendre una direcció diferent a Lewin, adoptant les assumpcions conductistes de Lasswell. Treballant a la Universitat de Yale, és conegut pels seus estudis experimentals sobre la persuasió durant la 2ª Guerra Mundial, que van donar lloc a una línia de recerca per millorar l’efectivitat de la persuasió de masses: imatge del comunicador, contingut del missatge, situació de l’audiència,... ==La teoria d’usos i gratificacions== *La sociologia funcionalista dels anys 80 fa estudis etnogràfics sobre l’audiència i la recepció a través de preguntar-se sobre les satisfacció dels usuaris, sobre què fa la gent amb els mitjans de comunicació (Blumler i Katz, 1975). *S’allunya de l’estudi dels efectes directes de caire conductista i aprofundeix en els estudis dels efectes indirectes i “agenda setting”. Aquesta perspectiva considera que els mitjans de comunicació no ens diuen el que hem de pensar sinó sobre què s’ha de pensar. *Aquestes teories s’anomenen teories dels efectes limitats, doncs la prescripció d’una agenda per part dels mitjans de comunicació no impedeix la funció mediadora de les xarxes de relacions interpersonals. La influència és limitada (i.e. per la selectivitat dels receptors), indirecta i no inmediata (la influència necessita temps). *Considera que el sentit i els efectes emergeixen de la interacció entre textos i funcions assumides per les audiències. La descodificació dels mitjans depèn de la implicació de l’audiència, que resulta de la forma en que diferents entorns culturals construeixen la funció del receptor. ==Principals crítiques al funcionalisme de Lasswell== *Assumeix un sistema de valors on es dona prioritat a la preservació i integritat del sistema social existent. *C. Wright Mills (1916-62), a la Universitat de Columbia, critica el que ell anomena la ‘sociologia dels buròcrates’ i els ‘funcionaris de la intel·ligència’, buscant una alternativa no-positivista a la comunicació. Considerat un dels fundadors dels estudis culturals als EEUU. *Per aquest autor la sociologia havia perdut qualsevol impuls cap a la reforma social al final de la dècada dels 30, caient en l’enginyeria social. Limitant-se a examinar problemes i connexions causals de forma fragmentada, i prenent ordres del triangles de poder (monopolis, exèrcit i estat). *Proposa un retorn a la imaginació sociològica a la vegada que segueix els principis del pragmatisme i l’interaccionisme simbòlic. Obert a les contribucions del marxisme, estudia les connexions entre cultura i poder, subordinació i ideologia, mostrant la connexió entre l’experiència de la realitat quotidiana i els principis de la societat com a totalitat cristal·litzada en estructures socials. *Rebutja la separació entre oci i treball. Rebutja la noció d’entreteniment, i proposa la noció de ‘oci autèntic’, diferent de les formes de cultura comercial (forma robots satisfets a pesar de les constriccions exercides en ells per un sistema cultural centralitzat). *Es pregunta per el tipus de persona que la societat crea. ==Problemes amb els models Lasswell i Shannon== No té en compte: *La relació entre comunicació i cultura. *La noció que el significat i la pràctica son contextuals. *La competència cultural. *Considera que la comunicació és efectiva quan el missatge s’ha transmès idènticament de l’emissor al receptor. *La comunicació és descontextualitzada. *Les característiques de l’emisor i el receptor són irrellevants o inexistents. *Fluxe d’informació d’esquerra a dreta (cultura dretana), la primera figura parla, és superior, la segona escolta, és inferior. *Aquest model introdueix una diferenciació binària en termes de 1/0, si/no (i sovint dins d’una jerarquia): cap-subordinat, actiu-passiu, en control – controlat, coneixedor – desinformat, lax – tens en atenció. A la vegada, minimitza les diferències entre emissor i receptor. ==Comunicació i diferència== *Si tenim en compte les diferències, el model deixa de tenir sentit. Diferències basades en la competència cultural, el desacord, disatisfacció, gelosia, ressentiment, objectius diferents. Es a dir, si tenim en compte els possibles contexts d’interacció. Contexts d’interacció que afecten algunes de les nostres pràctiques comunicatives: gènere, preferència sexual, edat, religió, ocupació, classe social, afiliació política, valors socials, raça i etnicitat, educació, experiència intercultural. =Baudrillard i contexts= ==Jean Baudrillard== *Teòric cultural francès. Crítica de la versions marxistes de la relació entre contexts económics i socioculturals. Dona èmfasi a la forma en que la cultura i tecnologia postmoderna esborren la realitat i la substitueixen per simulacions, allò hiper-real. Un dels texts més polèmics ha estat el de ‘la guerra del Golf no ha existit’. Els diferents significats i pràctiques comunicatives dins d’una cultura es produeixen gràcies als diferents contexts que contornen signes i esdeveniments. No hi ha res fora del context. ==Jean Baudrillard: <i>La Guerra del Golf no va existir</i>== *La guerra del Vietnam es va perdre ‘a casa’ quan varen arribar les imatges que no corresponien a les explicacions oficials del pentàgon. *El 1994 les Nacions Unides varen envair Somalia. Quan els soldats americans varen arribar a terra van ser disparats no per l’exercit enemic, sinó per un exèrcit de reporters i periodistes. *Molt del que va passar a la Guerra del Golf no tenia sentit en termes d’estratègia militar sinó com a creació d’un escenari, un esdeveniment, un teatre de guerra. Les activitats militars es varen fer servir per produir la il·lusió d’una narrativa de guerra convencional. La Guerra del Golf va ser produïda per una audiència occidental. *L’activitat que va succeir en el Golf no va ser dirigida a guanyar una guerra en el desert, però en guanyar una guerra de significats. Les imatges s’emetien ‘en directe’ des del camp de batalla. Les imatges del que es podia o no podia veure eren censurades pels militars. Era una guerra ‘neta’, amb moltes imatges d’armament però amb poques imatges de morts i ferits, cap de les forces aliades. Per primera vegada, el poder de crear una crisi va de ma amb el poder de crear una pel·lícula sobre ella. La turmenta del desert (Desert Storm) va ser la primera orquestació de crisi mediàtica global (Patton en Baudrillard 1995a:3). *Els esdeveniments en la Guerra del Golf estaven dirigits a crear una narrativa de guerra coherent. Els esdeveniments no tenen un significat natural, i la Guerra del Golf era una guerra de significats. =Contexts i competència cultural= Sovint s’entén el context com un conjunt estable de circumstàncies com: *Sistemes de significats (codis de moda, professionals, religiosos, corporals,...) *Condicions materials (urbà, rural,...) *Pertinença grupal (classe social, gènere, edat, raça,...) Es pot pensar que qualsevol combinació d’aquestes característiques culturals poden ser usades per llegir i explicar pràctiques comunicatives. Problemes: No tothom té la mateixa percepció del que constitueix un context particular. El significat de les pràctiques comunicatives variarà en funció de les persones, l’espai i el temps. ==Exemples== *1992: el professor Anita Hill va acusar al judge Clarence Thomas (anomenat pel president Bush pare a la Cort Suprema dels EEUU) d’abús sexual. Quan els senadors varen preguntar sobre aquest assumpte al judge Thomas, aquest es va mostrar emocional mentre que Anita Hill es va mostrar freda. Anita Hill va perdre el cas, i això es va llegir en cercles feministes com una pèrdua. A la llarga, el cas va crear més consciència social, i va afavorir que entressin més dones a la política. El mateix fet, en el mateix context, té dues interpretacions diferents. *Contexts oberts a lectures i pràctiques comunicatives diferents, i las ideologies i regles culturals treballen per a estabilitzar-los. Competència cultural: reconèixer i negociar regles en determinats contexts. Exemples: *Un jutge creu que la violació a una prostituta és menys greu. Advocat: pot fer servir un discurs feminista (acusar-lo de misogin), però el context legal obliga a fer servir un altra tipus de competència. *Regles dels escacs. Regles absolutament tancades, però algú alhora de perdre pot fer veure que se li ha caigut el taulell. *Les regles i pràctiques culturals son alhora constrenyiments i possibilitat, produïdes i derivades pel context cultural, i connectades amb la competència cultural. Una perspectiva alternativa a l’estudi de la comunicació =Concepció Alternativa de Comunicació= *Comunicació: pràctica de produir significats, i la forma en que els sistemes de significats son negociats pels participants en una cultura. *Cultura: totalitat de pràctiques comunicatives i sistemes de significat. *Competència cultural: coneixement dels sistemes de significats i l’habilitat de negociar aquests sistemes dins de diferents contexts culturals. Conjunt congruent de comportaments, actituds i polítiques que apareixen conjuntament en un sistema, factoria, o entre professionals i que permet que aquell sistema, factoria o professionals treballi efectivament en contexts inter-culturals (Cross et al., 1989; Isaacs & Benjamin, 1991). *Definit operacionalment, la competència cultural és la integració i transformació del coneixement sobre els individus i grups de gent en estàndards, polítiques, pràctiques i actituds especifiques que fetes servir en el context cultural apropiat permet d’incrementar la qualitat del servei; produint conseqüentment millors resultats (Davis, 1997, fent referència a resultats de salut). Es tracta de tenir la capacitat d’actuar de certa manera en el context dels models culturalment integrats de comportament humà definits per un grup. =Bourdieu= *Sociòleg i teòric cultural francés que ha treballat en la relació entre práctiques i estructures culturals. Ha fet estudis antropológics en la gent i cultura algeriana (Els Algerians, Outline of a Theory of Practice). Ha escrit sobre la forma en que els sistemes educatius ajuden a reproduir certs valors i pràctiques culturals (Reproducció en Educació, Societat i Cultura). Treball més influent ha estat sobre la relació entre camps culturals, capital i poder: Distinction, The logic of practice, language and symbolic power, in other words, the field of cultural production, practical reason, on television and journalism, the rules of art. *Les pràctiques de la gent estan constrenyides i són una resposta a les regles i convencions d’una determinada cultura. La cultura és el mapa d’un lloc (regles i convencions) i els viatges que es fan en aquest mapa (pràctiques). *La competència cultural pot ser compresa com la capacitat de negociar aquestes regles culturals dins d’una cultura. Pràctica = actuació d’una determinada competència cultural. Cada pràctica comunicativa (parlar, vestir,...) constitueix una part del mapa cultural. Comunicació i cultura són entitats íntimament entrellaçades. ==Exemple relació entre comunicació, context i competència cultural.== *1986, Explosió del Challenger sobre Cabo Canaveral. *El Challenger va ser un desastre comunicatiu. (Pattow & Wresch 1993: 11). *Els enginyers no van comunicar el potencial perill als gestors. Hi havia problemes d’enginyeria en els llançaments des de feia 8 anys. Thiokol i la NASA volien provar les seves capacitat, que estava en dubte. *El llançament era important per el projecte d’espai de US, que havia estat posposat endarreriments i problemes tècnics. *Hi havia el prestigi dels polítics i el govern que es podia guanya d’un llançament amb èxit. *Thiokol i la NASA coneixien els perills potencials, però estaven sota pressió per fer el llançament. *Els enginyers tenien una bona comunicació tècnica, però no tenien la competència cultural per convèncer als managers de posposar el llançament. S’haurien d’haver concentrat no en problemes tècnics sinó en les ramificacions d’aquests problemes tècnics. *Els tècnics haurien d’haver pogut veure el llançament no com una qüestió tècnica però com una qüestió de relacions públiques. *Per comprendre el que succeeix en una pràctica concreta hem de tenir en compte aspectes que probablement no estan articulats públicament. La competència cultural és l’habilitat per negociar entre les regles de la cultura i el que succeeix en la pràctica. 2008 5563 2006-07-09T18:17:44Z Álvaro M 53 Trec la barra que precedia l'enllaç Aquest Viquillibre pretén ser un recopilatori d'exercicis de matemàtiques. *[[/Operacions amb fraccions|Operacions amb fraccions]] 2009 6618 2006-11-19T15:02:50Z Aleator 100 rv grafiti ==Suma de fraccions== 1) <math>\frac{1}{5}+\frac{2}{5}=</math> 2) <math>\frac{1}{2}+\frac{1}{2}=</math> 3) <math>\frac{2}{3}+\frac{5}{3}=</math> 4) <math>\frac{2}{6}+\frac{1}{6}=</math> 5) <math>\frac{9}{20}+\frac{3}{20}=</math> 6) <math>\frac{6}{35}+\frac{18}{35}=</math> 7) <math>\frac{5}{12}+\frac{1}{12}=</math> 8) <math>\frac{13}{16}+\frac{19}{16}=</math> 9) <math>\frac{11}{7}+\frac{2}{7}=</math> 10) <math>\frac{10}{21}+\frac{4}{21}=</math> [[Exercicis de matemàtiques/Operacions amb fraccions/solucions|solucions]] 2010 4410 2006-03-06T16:40:01Z Arturo Reina 11 ==Suma de fraccions== 1) <math>\frac{1}{5}+\frac{2}{5}=\frac{3}{5}</math> 2) <math>\frac{1}{2}+\frac{1}{2}=1</math> 3) <math>\frac{2}{3}+\frac{5}{3}=\frac{7}{3}</math> 4) <math>\frac{2}{6}+\frac{1}{6}=\frac{1}{2}</math> 5) <math>\frac{9}{20}+\frac{3}{20}=\frac{3}{5}</math> 6) <math>\frac{6}{35}+\frac{18}{35}=\frac{24}{35}</math> 7) <math>\frac{5}{12}+\frac{1}{12}=\frac{1}{2}</math> 8) <math>\frac{13}{16}+\frac{19}{16}=2</math> 9) <math>\frac{11}{7}+\frac{2}{7}=\frac{13}{7}</math> 10) <math>\frac{10}{21}+\frac{4}{21}=\frac{2}{3}</math> 2011 4414 2006-03-07T19:15:37Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks Plat valencià ''elaborat'' amb albergínies. Es parteixen per la meitat (longitudinalment), es buiden les meitats, però conservant un gruix suficient com per mantindre'n la forma, la fermesa i allotjar el farcit. Tallem a taquets la "carn" de l'albergínia, i fem un sofregit amb ella junt amb ceba, i a continuació li afegim una component càrnica, que pot consistir en carn picada, fiambre tipus pernil dolç, etc, i tomaca triturada al natural. Li afegim uns pinyonets, omplim la mitja albergínia buida amb el sofregit, per damunt li tirem formatge o pa ratllat al gust, i ho possem tot al forn fins que estigui fet. Deliciós!!! 2013 4416 2006-03-07T19:17:38Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks == Receptes de cuina == *[[Albergínies farcides]] *[[Crema de carabassí]] *[[Llet merengada]] *[[Pa amb tomàquet]] *[[Tortell de xocolata i nata amb galetes]] 2015 4418 2006-03-07T19:19:10Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks == '''''CREMA DE CARABASSÓ'' ''' == :<br><b>INGREDIENTS</b>: ''(per a 4 persones) '' * 4 carabassins o carabassons * 1 ceba * 2 carlotes o pastanagues * mig litre de caldo de carn * formatge ratllat * 2 ous :<br><b>PREPARACIÓ:</b> # Pelem les verdures i les tallem a trossos. # Sofregim les verdures en una cassola en oli d'oliva. # Esperem que les verdures estiguen daurades i les deixem reposar a foc lent uns deu minuts. # Posem el caldo al foc fins que bullga. # Una vegada el caldo estiga bullint, l'afegim a les verdures i deixem que repose de nou uns 15 minuts. # Ho retirem del foc i batem amb la batedora. # Abans de servir-ho, ho calfem i batem dos ous i els afegim a la crema removent. # Just abans de servir-ho, s'hi pot afegir formatge ratllat. :<br><b>DIFICULTAT:</b> ::MOLT FÀCIL :<br><b>TEMPS DE PREPARACIÓ:</b> ::45 MINUTS 2017 4420 2006-03-07T19:20:23Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks == '''LLET MERENGADA ''' == :<br><b>INGREDIENTS</b>: ''(per a 4 persones) '' * 1 llima * 1 litre de llet * 4 ous * 1 canya de canyella * 250 grams de sucre :<br><b>PREPARACIÓ:</b> # Bullim el litre de llet en un perol # Ratllem un poc de corfa de la llima i la tirem a la llet bullint # Fiquem la canya de canyella a la llet # Tirem el sucre en el perol en companyia de tot # Es remouen tots els ingredients i es deixa bullir durant 10 minuts # Treiem la clara dels 4 ous i els batem fins que queden espumosos # En traure el perol del foc, juntem la llet amb la clara espumosa dels ous, ho removem tot i al congelador # Quan la llet merengada tinga feta la primera capa de gel, la traiem del congelador i la tallem fins que ens quede cremosa i la tornem a deixar en el congelador. # Després de 30-45 minuts, es treu del congelador, i es servix ben fresc amb una galeta. :<br><b>DIFICULTAT:</b> ::Molt senzill :<br><b>TEMPS DE PREPARACIÓ:</b> ::1 Hora 2019 4422 2006-03-07T19:21:52Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks '''Menjar tradicional de Catalunya''' que consisteix en una llesca de pa de blat normalment torrada al caliu de la llar de foc, a la qual es fan unes fregues de tomàquet, oli d'oliva i sal comuna. Se sol prendre amb embotit. El més popular per aquest plat és el pernil salat, però també hi va bé qualsevol altra cosa, com ara formatge. És un plat que pot servir per qualsevol dels àpats del dia (esmorzar, dinar, berenar, sopar, ''resopó''), ja sigui com a plat principal, entrant o acompanyament. Als restaurants se sol servir amb plats blancs, amb el tomàquet ja aplicat, i deixant que el client triï si hi posa oli i sal. En aquests casos és comú acompanyar-lo de pa amb fregues d'all. 2021 4424 2006-03-07T19:23:00Z 86.143.82.165 transwiki'ing in from English Wikibooks :::'''TORTELL DE XOCOLATA I NATA AMB GALETES ''' '''Ingredients''' per a quatre persones: *Una rajola de xocolata pura. *250 grams de nata muntada. *Galeta|Galetes allargades (24 unitats, si fa o no fa) *Un got de llet freda desnatada *Cacau en pols. *Opcional: coco i encenalls de xocolata. '''Preparació''': #Foneu les rajoles de xocolata a mig foc. #Mentrestant, banyeu les galeta|galetes en la llet xolatada amb el cacau en pols. #Quan les galeta|galetes estiguin molles feu una base de galeta|galetes en forma de tortell en el recipient que utilitzeu. #Quan la xocolata estigui preparada, poseu-ne una capa fina damunt de les galeta|galetes, i al damunt una altra capa de nata. #Repetiu aquest pas segons les capes de galeta|galetes que vulgau fer. #Deixeu-ho reposar en el frigorífic i adorneu-ho amb coco o encenalls de xocolata pel damunt. Bon profit! 2023 4428 2006-03-18T16:17:27Z Aljullu 42 #REDIRECT [[DarkBASIC Professional/Índex]] 2024 4429 2006-03-18T16:18:40Z Aljullu 42 #REDIRECT [[DarkBASIC Professional/Índex]] 2025 4431 2006-03-18T16:19:32Z Aljullu 42 #REDIRECT [[DarkBASIC Professional/Índex]] 2026 4433 2006-03-18T16:26:18Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma|Deutsch]] 2027 4438 2006-03-18T16:28:04Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch]] 2028 4439 2006-03-18T16:28:16Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch]] 2029 4440 2006-03-18T16:28:23Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Deutsch]] 2030 4437 2006-03-18T16:27:25Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - English]] 2031 4442 2006-03-18T16:29:44Z Aljullu 42 Articles a millorar [[Categoria:Viquillibres]] 2032 4445 2006-03-18T16:31:29Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Español]] 2033 4446 2006-03-18T16:31:34Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Español]] 2034 4447 2006-03-18T16:31:39Z Aljullu 42 [[Categoria:Usuaris per idioma - Español]] 2035 4453 2006-03-21T17:43:31Z Aljullu 42 #REDIRECT [[DarkBASIC Professional/Índex]] 2036 4552 2006-03-27T20:47:03Z Ganon 62 /* Comerç electrònic d’empreses a consumidors */ arreglo algun enllaç ===Teoria=== #[[Compres "on-line"/Nocions prèvies|Nocions prèvies]] ====El comerç electrònic==== #[[Compres "on-line"/Definició de comerç electrònic|Definició de comerç electrònic]] #[[Compres "on-line"/Desenvolupament històric|Desenvolupament històric]] #[[Compres "on-line"/Factors clau per a l’èxit del comerç electrònic|Factors clau per a l’èxit del comerç electrònic]] #[[Compres "on-line"/Problemes del comerç electrònic|Problemes del comerç electrònic]] #[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic|Tipus de comerç electrònic]] ##[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic#Comerç electrònic entre empreses|Comerç electrònic entre empreses]] ##[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic#Comerç electrònic d’empreses a consumidors|Comerç electrònic d’empreses a consumidors]] ##[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic#Comerç electrònic d’empreses a altres empreses i a consumidors|Comerç electrònic d’empreses a altres empreses i a consumidors]] ##[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic#Comerç electrònic d’empresa a empleat|Comerç electrònic d’empresa a empleat]] ##[[Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic#Comerç electrònic entre consumidors|Comerç electrònic entre consumidors]] ====Comerç electrònic d’empreses a consumidors==== #[[Compres "on-line"/Introducció al concepte de compres “on-line”|Introducció al concepte de compres “on-line”]] #[[Compres "on-line"/Acceptació del comerç electrònic|Acceptació del comerç electrònic]] #[[Compres "on-line"/Descripció dels avantatges i desavantatges d’aquest tipus de comerç|Descripció dels avantatges i desavantatges d’aquest tipus de comerç]] #[[Compres "on-line"/Idoneïtat del producte|Idoneïtat del producte]] #[[Compres "on-line"/Mètodes de pagament a les compres a Internet|Mètodes de pagament a les compres a Internet]] ##[[Compres "on-line"/Mètodes de pagament a les compres a Internet#Contra reembors|Contra reembors]] ##[[Compres "on-line"/Mètodes de pagament a les compres a Internet#Càrrecs en compte (domiciliació)|Càrrecs en compte (domiciliació)]] ##[[Compres "on-line"/Mètodes de pagament a les compres a Internet#Targeta de dèbit o de crèdit|Targeta de dèbit o de crèdit]] ##[[Compres "on-line"/Mètodes de pagament a les compres a Internet#Mètodes de pagament específics|Mètodes de pagament específics]] #[[Compres "on-line"/Sistemes de seguretat en les compres en línia|Sistemes de seguretat en les compres en línia]] ##[[Compres "on-line"/Sistemes de seguretat en les compres en línia#Confidencialitat|Confidencialitat]] ##[[Compres "on-line"/Sistemes de seguretat en les compres en línia#Integritat|Integritat]] ##[[Compres "on-line"/Sistemes de seguretat en les compres en línia#Autentificació|Autentificació]] #[[Compres "on-line"/Màrqueting|Màrqueting]] #[[Compres "on-line"/Marxandatge|Marxandatge]] ===Investigació=== #[[Compres "on-line"/Introducció|Introducció]] #[[Compres "on-line"/Metodologia|Metodologia]] ##[[Compres "on-line"/Metodologia#Prova pilot|Prova pilot]] ##[[Compres "on-line"/Metodologia#Enquesta distribuïda|Enquesta distribuïda]] #[[Compres "on-line"/Hipòtesi|Hipòtesi]] #[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats|Anàlisis dels resultats]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Variació de les compres a Internet segons el gènere|Variació de les compres a Internet segons el gènere]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Variació de la compra en línia segons l’edat|Variació de la compra en línia segons l’edat]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Quantificació dels mètodes de pagament emprats|Quantificació dels mètodes de pagament emprats]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Quantificació dels tipus de productes més adquirits|Quantificació dels tipus de productes més adquirits]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Quantificació del tipus de pàgines web més emprades|Quantificació del tipus de pàgines web més emprades]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Variació de la freqüència de compra|Variació de la freqüència de compra]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Quantificació de les despeses per compra|Quantificació de les despeses per compra]] ##[[Compres "on-line"/Anàlisis dels resultats#Quantificació del motiu per el qual la societat no compra a traves d’Internet|Quantificació del motiu per el qual la societat no compra a traves d’Internet]] #[[Compres "on-line"/Conclusió|Conclusió]] #[[Compres "on-line"/Glossari|Glossari]] 2038 4521 2006-03-23T17:14:42Z Ganon 62 corretjeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Nocions prèvies |anterior=Portada |següent=Definició de comerç electrònic }} En els últims anys el creixement de la tecnologia ha generat grans progressos en tots els àmbits. Les comunicacions han estat les de major desenvolupament, especialment el desenvolupament d'[[w:Internet|Internet]]. Internet influeix en les nostres vides i en els nostres costums, en la forma de cercar [[w:informació|informació]], d'entretenir-nos, de comunicar-nos i per descomptat ha fet que apareguin noves formes de [[w:comprar|comprar]] i [[w:vendre|vendre]] [[w:béns|béns]] i [[w:serveis|seveis]] de tota mena. Aquests canvis comporten grans [[w:benefici|beneficis]], no només per els [[w:usuari|usuaris]] sinó que també per a les [[w:empresa|empreses]] que han trobat grans oportunitats en els desenvolupaments de les comunicacions. Aquestes tecnologies estan a l'abast tant de les grans empreses com de les petites. Qualsevol d'aquests avenços pot estar a l'abast d'altres empreses o clients potencials dispersos al voltant del món. D'aquesta manera, s'han desenvolupat un gran nombre d'[[w:operacio comercial|operacions comercials]]. Però així com creixen els beneficis, aquesta nova realitat presenta un desafiament per a les [[w:autoritat fiscal|autoritats fiscals]], ja que és difícil crear un sistema legal-impositiu adequat als nou tipus de [[w:comerç|comerç]]. El [[w:comerç electrònic|comerç electrònic]] va creixent cada dia, ja que és una forma còmoda i ràpida d'adquirir el que necessitem sense moure'ns de casa, encara que creix poc a poc a causa de la inseguretat social en aquest mètode. 2039 4524 2006-03-23T17:33:07Z Ganon 62 wikienllaços {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Definició de comerç electrònic |anterior=Nocions prèvies |següent=Desenvolupament històric }} El comerç electrònic consisteix en la compra, venda, [[w:màrqueting|màrqueting]] i [[w:subministrament d'informació|subministrament d'informació]] complementària per a productes o serveis a través de [[w:xarxa informàtica|xarxes informàtiques]]. La [[w:indústria|indústria]] de la tecnologia de la informació podria veure'l com una aplicació informàtica dirigida a realitzar [[w:transacció comercial|transaccions comercials]]. El comerç electrònic també inclou la transferència d'informació entre empreses. 2040 4464 2006-03-22T07:00:53Z Ganon 62 [[Compres "on-line"/El comerç electrònic]] moved to [[Compres "on-line"/Definició de comerç electrònic]]: m'he equivocat de lloc #REDIRECT [[Compres "on-line"/Definició de comerç electrònic]] 2041 4525 2006-03-23T17:39:57Z Ganon 62 wikienllaços {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Desenvolupament històric |anterior=Definició de comerç electrònic |següent=Factors clau per a l’èxit del comerç electrònic }} El significat del terme "comerç electrònic" ha canviat al llarg del temps. Originàriament, "comerç electrònic" significava la facilitació de transaccions comercials electrònicament, normalment utilitzant tecnologia com l’[[w:Electronic Data Interchange|Electronic Data Interchange]] (EDI, presentada a finals dels anys 70) per enviar electrònicament documents com [[w:comanda|comandes]] de compra o [[w:factura|factures]], entre empreses. A partir d’aquest moment es considera el naixement del comerç electrònic. Més tard va passar a incloure activitats més precisament denominades "Comerç a la xarxa" com la compra de béns i serveis a través de la [[w:World Wide Web|World Wide Web]] via [[w:servidor segur|servidors segurs]] amb targetes de compra electrònica i amb serveis de pagament electrònic com autoritzacions per a [[w:targeta de crèdit|targeta de crèdit]]. 2042 4526 2006-03-23T19:53:02Z 83.180.178.178 wikienllaços {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Factors clau per a l’èxit del comerç electrònic |anterior=Desenvolupament històric |següent=Problemes del comerç electrònic }} Diversos factors han tingut un important paper en l'èxit de les empreses de comerç electrònic. Entre ells es troben: *Crear un valor al [[w:client|client]]: els venedors poden aconseguir-lo oferint un producte o una [[w:línia de productes|línia de productes]] que atregui clients potencials a un preu competitiu igual que succeeix en un entorn no electrònic. *Proporcionar el servei adient i la seva execució oferiment d'una [[w:experiència de compra amigable|experiència de compra amigable]], interactiva tal com es podria arribar a donar en una situació cara a cara. *Mostrar una [[w:pàgina web|pàgina web]] atractiva emprant l'ús de [[w:color|colors]], [[w:gràfic|gràfics]], [[w:animació|animació]], [[w:fotografia|fotografies]], [[w:tipografia|tipografies]] i espai en blanc pot augmentar l'èxit en aquest sentit. *Crear uns incentius per als consumidors per a comprar i retornar: les promocions de vendes poden incloure [[w:cupo|cupons]], [[w:oferta|ofertes especials i [[w:descompte|descomptes]]. Les webs unides per [[w:enllaç|enllaços]] i els programes de publicitat poden ajudar en aquest aspecte. *Facilitar l’atenció personal: pàgines web personalitzades, suggeriments de compra i ofertes especials personalitzades poden aplanar el camí de substituir el contacte personal que es pot trobar en un punt de venda tradicional. *Crear un sentit de comunitat: les àrees de [[w:xat|xats]], [[w:fòrum|fòrums]], [[w:registre|registre]] com a client, esquemes de fidelització i programes d'afinitat poden ajudar. *Proporcionar confiança i seguretat emprant [[w:servidor paral•lel|servidors paral•lels]], redundància de maquinari10, tecnologia de seguretat en avaries, el [[w:xifrat|xiframent]] de la informació i els [[w:tallafoc|tallafocs]] poden ampliar aquests requisits. *Donar una visió de 360 graus de la relació amb el consumidor, definida com la seguretat que tots els [[w:empleat|empleats]], [[w:proveïdor|proveïdors]], i [[w:soci|socis]] tenen una visió global i idèntica del [[w:consumidor|consumidor]]. No obstant, els consumidors poden no apreciar aquesta experiència. *Permetre que els consumidors s'ajudin a si mateixos: proporcionant sistemes d'autoajuda sense assistència pot ajudar en aquest sentit. *Ajudar als consumidors a fer el treball de consumir: els venedors poden proporcionar aquesta ajuda ampliant la informació comparativa i les recerques de producte. La provisió d'informació de components i comentaris de seguretat i higiene pot ajudar als minoristes a definir el treball del comprador. *Construir un [[w:model de negoci|model de negocis]] sòlid. *Crear una [[w:cadena de valor afegit|cadena de valor afegit]] en la qual un s'orienta a un nombre “limitat” de competències claus en les que vol centrar la seva activitat comercial (Les botigues electròniques poden presentar-se bé com especialistes o com generalistes si es programen correctament). *Operar en el límit de la tecnologia o a prop d'aquest i romandre-hi mentre segueix canviant però recordant que els principis fonamentals del comerç es mantenen indiferents a la tecnologia. *Construir una [[w:organització|organització]] amb suficient agilitat i sistemes d'alerta per a respondre ràpidament als canvis en l'entorn econòmic, social i físic. 2043 4527 2006-03-23T21:26:59Z 83.180.143.63 wikienllaços {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Problemes del comerç electrònic |anterior=Factors clau per a l’èxit del comerç electrònic |següent=Tipus de comerç electrònic }} Fins i tot si el proveïdor de productes en comerç electrònic segueix rigorosament aquests quinze "factors clau" per a dissenyar una estratègia exemplar de comerç electrònic, els problemes poden aparèixer igualment. Les causes d'aquests problemes solen ser: *La incomprensió dels clients , el per què compren i com compren. Fins i tot un producte amb una proposició sòlida de valor pot fallar si els fabricants i distribuïdors no entenen els hàbits, expectatives i motivacions dels consumidors. El comerç electrònic podria arribar a mitigar aquest problema potencial amb una [[w:investigació de màrqueting proactiva|investigació de màrqueting proactiva]] i bé orientada tal com fan els detallistes tradicionals. *El no considerar l'entorn competitiu: un pot tenir la capacitat de construir un bon [[w:model de negoci|model de negoci]]s de llibreria electrònica però no tenir en compte la competència amb [[w:Amazon.com|Amazon.com]]. *La incapacitat de preveure la reacció de l'entorn. Què faran els [[w:competidor|competidors]]? Presentaran noves [[w:marca|marques]] o pàgines web competidores? Completaran les seves ofertes de servei? Tractaran de sabotejar el portal de la competència? Es deslligarà una [[w:lluita de preus|lluita de preus]]? Què farà l'estat? Una bona investigació de la competència, fabricadores i mercats poden mitigar les conseqüències d'això, tal com succeeix en el comerç tradicional. *El fet de sobreestimar els nostres recursos: pot el personal, [[w:maquinari|maquinari]], [[w:programari|programari]], i els nostres processos portar a terme l'estratègia proposada? Han fallat els [[w:detallista|detallistes]] a desenvolupar les capacitats dels empleats i directius? Aquests punts poden motivar la planificació de recursos i la formació dels empleats. *La fallada de coordinació. Si les actuals relacions de control i sistema de reporti no són suficients, un pot evolucionar cap a una estructura organizacional plana, responsable i flexible que pot o no augmentar la coordinació. *La no obtenció de compromís de la direcció més veterana. Això generalment desemboca a la no consecució de suficients recursos corporatius per a portar a terme la tasca. Per tant l’empresa ha d’aconseguir involucrar des de l’inici del projecte a la direcció més veterana per aconseguir un recolzament en les decisions posteriors. *La no obtenció de compromís dels empleats. Si els planificadors no expliquen correctament la seva estratègia als empleats o no donen als empleats una visió global. La formació i l'establiment d'incentius per a treballadors per a abraçar l'estratègia pot ajudar a aconseguir-ho. *La subestimació dels requeriments de temps: establir un projecte de comerç electrònic pot exigir molt de temps i diners, i no arribar a entendre el temps i la seqüència de tasques a realitzar pot conduir a uns importants costos addicionals. La planificació bàsica del projecte, camí crític i cadena crítica, pot mitigar aquests errors. L’assoliment de beneficis per a arribar a una determinada quota de mercat pot no ser sempre immediata. *El no arribar a seguir un pla: un seguiment pobre després de la planificació inicial i el no seguiment del progrés pot desembocar a problemes. Un pot esmorteir-los amb eines estàndard: benchmarking3, fites, seguiment de discrepàncies i recompenses per discrepàncies. 2044 4514 2006-03-23T17:03:59Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Tipus de comerç electrònic |anterior=Problemes del comerç electrònic |següent=Introducció al concepte de compres “on-line” }} ====Comerç electrònic entre empreses==== La abreviatura comercial d’aquest tipus de comerç, B2B, té el seu origen en l'expressió anglosaxona “business to business”. El comerç electrònic és una utilitat més que aporta internet i que ha experimentat un gran auge en els últims anys. El B2B ha vingut impulsat fonamentalment per la creació de portals per a agrupar compradors. Així, es poden trobar, per exemple portals d'empreses d'automoció, alimentació, químiques o hosteleria, entre altres. Les companyies s'agrupen per a crear aquestes pàgines aglutinant forces. El que els permet negociar en millors condicions. El manteniment de les pàgines es produeix demanant un cànon per cotitzar o cobrant als socis una comissió del negoci realitzat en el portal. Alguns dels avantatges que aporta el B2B per als compradors són: *La possibilitat de rebre major nombre d'ofertes. *La despersonalització de la compra amb el que s'eviten possibles tractes de favor. *L’abaratiment del procés: s’eviten les visites comercials, el procés de negociació és més ràpid, etc. Per tant, els compradors poden demanar una reducció de preus en virtut del menor cost de gestió. ====Comerç electrònic d’empreses a consumidors==== L'abreviatura del comerç electrònic d’empreses a consumidors és B2C que prové de l'expressió “business to consumer” (d’empreses a consumidor), és a dir, el comerç electrònic que realitzen les empreses amb els particulars. Potencialment, té un gran recorregut a llarg termini i en l'actualitat es va assentant en sectors com la distribució alimentària. Així, les grans cadenes de supermercats i hipermercats ja disposen en els seus portals d'aplicacions de venda a través d'internet. Altre exemple en B2C és el majorista nord-americà de llibres, música i altres productes Amazon.com1. L'èxit del B2C passa per l'assegurament dels sistemes de pagament a través de targeta de crèdit, si bé en molts casos es dóna la possibilitat d'altres formes de pagament com contra reemborsament ,en efectiu o el PayPal11, un sistema cada vegada més utilitzat. ====Comerç electrònic d’empreses a altres empreses i a consumidors==== Aquesta és una modalitat de comerç electrònic que agrupa el B2B “business to business” (comerç electrònic entre empreses) i el B2C “business to consumer” (empreses a consumidor), essent B2B2C la seva abreviatura. Es tracta d'una versió més sofisticada del que podria ser la simple superposició dels dos negocis. Amb la mateixa plataforma en xarxa i la mateixa plataforma de distribució aquest tipus d’empresa té l’objectiu de crear la cadena de valor completa des de que un producte o servei es fabrica fins que arriba al consumidor final, sense la implicació d’empreses intermediàries. ====Comerç electrònic d’empresa a empleat==== Aquest tipus de comerç electrònic s’abrevia B2E que prové de l'expressió “business to employee” (Empresa a empleat). És la relació comercial que s'estableix entre una empresa i els seus propis empleats. Per exemple, una companyia aèria pot oferir paquets turístics als seus empleats a través de la seva pròpia intranet7 i, a més de les seves ofertes pot incloure les de companyies aèries associades. ====Comerç electrònic entre consumidors==== El C2C “Consumer to consumer” (entre consumidors) es refereix a les transaccions privades entre consumidors que poden tenir lloc mitjançant l'intercanvi de correus electrònics o l'ús de tecnologies P2P “Person to Person”(entre iguals) es a dir, l’objectiu d’aquest tipus de comerç és la compra venda entre particulars. La tecnologia P2P es refereix a una xarxa que no té clients i servidors fixos, sinó una sèrie terminals que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres ordinadors de la xarxa. És a dir, aquest tipus de tecnologia permet que un particular des de el seu propi ordinador pugui oferir i rebre béns digitals4 tals com una cançó, programari, etc. amb un altre particular. Cosa que no es possible de forma directa degut al fet que la majoria d’ordinadors domèstics no tenen una IP8 fixa, sinó que disposen d’una IP8 dinàmica assignada aleatòriament per el proveïdor de connexió (ISP9), i no es coneguda per la resta de la xarxa. El que comporta que no es pugin connectar entre si dos ordinadors a Internet. La solució habitual és la connexió amb servidors amb unes adreces fixes i conegudes per les parts implicades a l’intercanvi, a partir d’aquest moment els clients ja tenen informació sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar la informació entre si sense la intervenció dels servidors. De manera que la funció d’aquest servidor es mantenir la relació entre els usuaris de la xarxa. Qualsevol terminal pot iniciar o completar una transacció compatible. Els pc’s poden diferir en la configuració local, la velocitat de procés, l’ample de banda de la connexió a la xarxa o la capacitat d’emmagatzematge. 2045 4505 2006-03-22T22:32:52Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Introducció al concepte de compres “on-line” |anterior=Tipus de comerç electrònic |següent=Acceptació del comerç electrònic }} Desprès d’haver introduït totes les possibilitats que ofereix el comerç electrònic els punts que s’expliquen a continuació tenen l’objectiu de centrar-se en l’intercanvi comercial entre empreses i consumidors, ja que ha estat des dels inicis el més estès popularment i del que es poden trobar més representacions a la xarxa. Aquest tipus de comerç és conegut usualment com a compres “on-line”. 2046 4506 2006-03-22T22:36:41Z Ganon 62 afe {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Acceptació del comerç electrònic |anterior=Introducció al concepte de compres “on-line” |següent=Descripció dels avantatges i desavantatges d’aquest tipus de comerç }} Els consumidors han acceptat el negoci de comerç electrònic més lentament del que esperaven els seus promotors. Fins i tot en categories de producte aptes per al comerç electrònic, la compra electrònica s'ha desenvolupat lentament. Moltes raons es poden esgrimir per a aquesta lenta implantació, com per exemple: *La preocupació sobre la seguretat: molta gent no utilitzarà les targetes de crèdit a internet a causa de la seva preocupació sobre un possible robatori o frau. *La falta de gratificació instantània en la compra “on-line” exceptuant en les compres de bens digitals4 (p.e. descarregar una cançó): molta recompensa obtinguda pel consumidor en la compra resideixen en la gratificació instantània que suposa la utilització del producte. Aquesta recompensa no existeix quan la compra triga a arribar dies o mesos. *El problema de l'accés a la web, particularment per a llars pobres o països subdesenvolupats: les taxes baixes de penetració d'internet en alguns sectors redueix el potencial del comerç electrònic. L’aspecte social de la compra: algunes persones els agrada parlar sobre el gènere amb els dependents o acompanyants. Aquesta recompensa social de la teràpia comercial no existeix en la mateixa dimensió en les compres a traves de la xarxa. 2047 4507 2006-03-22T22:39:47Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Descripció dels avantatges i desavantatges d’aquest tipus de comerç |anterior=Acceptació del comerç electrònic |següent=Idoneïtat del producte }} El principal avantatge que proporciona la compra en línia és la comoditat, ja que es pot realitzar des de la pròpia llar i a qualsevol hora del dia. A més, permet a l'usuari accedir a botigues de tot el món i, d'aquesta forma, poder obtenir productes que no es troben en el país de residència, localitzar productes rars o escassos més fàcilment (per exemple llibres descatalogats o objectes antics). No obstant, el principal inconvenient que presenta la compra electrònica és el lliurament del producte, el qual, en alguns casos és massa lent i/o costos. Les empreses poden obtenir grans beneficis gràcies al comerç electrònic. En primer lloc, el simple fet de tenir una pàgina web serveix per a ampliar el mercat i permet fer arribar informació als clients d'una forma ràpida i barata, ja que si alguna cosa és publicada a la web instantàniament pot ser vista per qualsevol persona en qualsevol lloc del món. Altre avantatge és que l'empresa pot rebre demandes del client a través d'Internet, les quals arribaran molt més ràpid que si es fessin per correu estàndard, i podran processar-se digitalment en el mateix moment de la seva arribada, el que suposa un estalvi de temps i de personal, fet que pot millorar la competitivitat del producte dintre del mercat. A més, també s'aconsegueix una millor atenció al client i se li pot demanar la seva opinió sobre el producte d'una manera més ràpida i fàcil. Un altre aspecte positiu es el fet que no existeixen empreses petites o grans. La presentació de pàgines i llocs web depèn del programador i dels recursos de l'empresa. L'avantatge més evident és que petits comerços i estudis poden ser més eficaços a presentar els seus productes que grans companyies. Un altre factor positiu es la facilitat de crear serveis de post-venda, assessoria i una estructura de suport tècnic de productes i serveis. Però el principal problema pel qual molts internautes no realitzen les seves compres electrònicament és la desconfiança, tant en la botiga com en el mètode d'enviament de les seves dades: *La desconfiança en el mètode de pagament: aquesta desconfiança sol ser donada per els mitjans de comunicació a l’hora d’anunciar un acte fraudulent a Internet, aquest fet fa que la gent desconfiï de donar les seves dades per evitar que puguin ser utilitzades de forma indesitjable. *La desconfiança en el venedor: un altre dels problemes és que quan s’adquireix un producte per Internet no es veu físicament i, en moltes ocasions, es desconeix personalment l'empresa que ho ven. Això produeix una desconfiança per part del client cap al venedor que sol afectar sobretot a les empreses petites, ja que les grans es beneficien de la seva imatge ja difosa, la qual és coneguda per tots els usuaris. Això ha fet que el P2P tingui major èxit del previst, és a dir, el comerç electrònic basat en vincles directes entre els compradors particulars i els venedors. Aquest tipus de negoci ha aconseguit una proporció d'usuaris d'Internet important, la qual no havia estat prevista. L’Internet és un mitjà altament apte per a la inclusió de productes i serveis intangibles, tals com programari, serveis d'assessorament, actualització d'informació i bases de dades legals, comptables, mèdiques, etc. És també altament positiva per a la generació i difusió de notícies i anuncis. La globalitat d'internet i les múltiples empreses i organitzacions a les quals brinda accés, creen un estat gairebé malaltís de volatilitat de la informació que duu a pensar que la informació extreta de la xarxa ja és vella en el moment en que la llegeix el destinatari final. Al mateix temps, aquesta facilitat d'obtenir informació de tot tipus crea un àmbit apropiat per al robatori d'idees, treballs manuscrits i programari. No són pocs els casos de treballs científics que es pot constatar que es tracten de vulgars plagis o reescriptures de treballs presentats per altres persones. Actualment hi ha en auge un nou "comerç", que és la venda de treballs monogràfics escolars en escoles secundàries i universitats. Existeixen múltiples mitjans per a promocionar productes i serveis, la major part dels mateixos són gratuïts i faciliten la creació de campanyes de màrqueting que permeten promocionar noves empreses com els fòrums de negocis, els taulells d'anuncis o els cercadors6. Dia a dia els cercadors6 augmenten en nombre i qualitat. Totes les empreses publiquen els seus anuncis en els cercadors6 gratuïts i desconeguts, que a poc a poc es van massificant. Com són gratuïts, les empreses que els administren no destinen recursos per a la seva depuració i manteniment. Molts d’aquests inicials cercadors6 han crescut de tal manera que s’han transformat en veritables portals de serveis amb una gran millora de la seva qualitat. Un avantatge és l'enfocament pràctic de l'ús d'aquestes eines ja que pràcticament amb 20 o 25 cercadors6 claus en tot el món, en els quals incloguem una empresa, obtindrem els mateixos beneficis que incloent-la en 500 cercadors6 gratuïts i desconeguts. L'impacte de la campanya publicitària depèn principalment dels enllaços intercanviats amb altres llocs i dels vincles contractats en les pantalles principals dels cercadors6. 2048 4508 2006-03-22T22:41:42Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Idoneïtat del producte |anterior=Descripció dels avantatges i desavantatges d’aquest tipus de comerç |següent=Mètodes de pagament a les compres a Internet }} Alguns productes o serveis semblen més idonis per a la venda en línia; uns altres, són més idonis per a la venda física. Moltes companyies virtuals d'èxit treballen amb productes digitals4 com emmagatzematge, modificació i recuperació d'informació, música, cinema, formació, comunicació, educació, software, fotografia i transaccions financeres. Alguns exemples d'aquests tipus de companyies són: Google, eBay i PayPal11. Els comerciants virtuals poden vendre productes i serveis no digitals amb èxit. Aquests productes generalment tenen una alta ràtio de valor afegit, poden també implicar compres comprometedores o dirigir-se a gent situada en localitats llunyanes. Els productes que poden introduir-se en una bústia estàndard com CDs, DVDs i llibres (fig.1) són particularment adequats per al comerç virtual i fins i tot Amazon.com1 una de les poques companyies duradores en aquest mercat s'ha concentrat històricament en aquest camp. Tant els productes per a particulars (p.e. recanvis per a rentadores, etc.) com els productes d’equipament industrial (p.e. bombes d’aigua, etc.) també semblen ser bons candidats per a les vendes en línia. Els comerciants sovint necessiten demanar peces de forma específica, ja que no les emmagatzemen en els seus establiments. En aquests casos les solucions de comerç electrònic no competeixen amb botigues detallistes sinó amb altres sistemes de comandes. Un factor d'èxit en aquest nínxol de mercat pot consistir a proporcionar al consumidor informació exacta i fiable sobre quina peça idònia necessita la seva versió de producte, per exemple proporcionant llistes de peces amb un nombre de sèrie. Els compradors de pornografia i altres productes i serveis relacionats amb el sexe satisfan les necessitats tant dels compradors virtuals com de les compres comprometedores; no és sorprenent que la provisió d'aquests serveis ha arribat a ser el segment més beneficiós del comerç electrònic. Dintre dels productes no aptes per al comerç electrònic es troben els de baix valor afegit, els quals es deuen olorar, degustar o tocar, els quals necessiten ser provats - sobretot roba - i productes la integritat dels quals de colors sembla important. De qualsevol manera, Tesco.com ha tingut èxit servint verdures a Regne Unit si bé la majoria dels seus productes són de qualitat genèrica i les peces venudes a través d'internet són un gran negoci als Estats Units. 2049 4509 2006-03-22T22:43:57Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Mètodes de pagament a les compres a Internet |anterior=Idoneïtat del producte |següent=Sistemes de seguretat en les compres en línia }} No hi ha dubte que un dels elements fonamentals en el comerç en general i en el comerç electrònic en particular, és la realització del pagament corresponent als béns o serveis adquirits. En aquest àmbit el comerç electrònic presenta una problemàtica semblant a la que planteja en altres sistemes de compra no presencial, és a dir, en aquella en la qual les parts no es reuneixen físicament per a realitzar la transacció, com per exemple en la compra per catàleg o telefonia on el comprador ha de tenir garantida la qualitat, quantitat i les característiques dels béns que adquireix i el venedor ha de tenir garantit el pagament de manera que la transacció tingui un nivell acceptable de confidencialitat. En ocasions, s'entén que per a garantir aquests fets, comprador i venedor deuen acreditar la seva identitat, però realment només necessiten demostrar la seva capacitat i compromís respecte a la transacció. D'aquesta manera cada vegada més sistemes de pagament intenten garantir la compra "anònima". En el comerç electrònic s’afegeix altre requeriment que generalment no es considera en altres sistemes de venda no presencial, encara que existeix, és a dir, el comprador ha de tenir garantia que ningú pugui, com a conseqüència de la transacció que efectua, suplantar en un futur la seva personalitat efectuant altres compres en el seu nom i al seu càrrec. S'observa que al tractar els mitjans de pagament en el comerç electrònic, s'aborden fonamentalment els temes de seguretat, garantia i acreditació. Un altre requeriment a tenir en compte és el cost per utilitzar un determinat mitjà de pagament el qual ha de ser acceptable per el comprador i el venedor, en qualsevol tipus de comerç. Igual que quan s'utilitza una targeta de crèdit per a pagar en una botiga, el comerciant ha d’acceptar el pagament d'un percentatge sobre l'import de la compra a canvi del major nombre de vendes que espera realitzar acceptant aquest mitjà de pagament; els mitjans de pagament associats al comerç electrònic solen comportar un cost que els pot fer inadequats o fins i tot inacceptables per a imports petits, per tant aquestes quantitats es poden pagar a traves dels denominats micropagaments. Per a realitzar aquests micropagaments els sistemes solen ser d'aquests dos tipus: *El comprador adquireix diners anticipadament (prepagament) per a poder gastar-se’l en petits pagaments. *El comprador manté un compte que es liquida periòdicament i no transacció a transacció. Aquest sistema s'utilitza freqüentment per a l'accés a informació de pagament, com per exemple, articles de la premsa econòmica. ====Contra reembors==== És l'únic mitjà de pagament utilitzat en el comerç electrònic que implica la utilització de diners en efectiu. Avui dia és un dels mitjans de pagament preferits pel consumidor en general, doncs garanteix el lliurament dels béns abans del pagament. Des del punt de vista del venedor aquest mitjà de pagament comporta dos inconvenients fonamentals: el retard del pagament i la necessitat de recol•lectar físicament els diners per part de qui realitza el lliurament. ====Càrrecs en compte (domiciliació)==== Sol emprar-se per a càrrecs periòdics o subscripcions, com per exemple, el Butlletí Oficial de l'Estat. ====Targeta de dèbit o de crèdit==== La targeta de dèbit o de crèdit és el mitjà més popular i tradicionalment usat en el comerç electrònic. Per al comprador suposa el pagament al moment de realitzar la transacció (dèbit) o a posteriori, amb o sense import d'interessos (crèdit). Per al venedor, suposen un cobrament ràpid, a canvi d'una petita comissió que li descompta el banc (fig.2). ====Mètodes de pagament específics==== El PayPal11 és un dels altres mètodes que existeixen, el qual actua com a intermediari electrònic mitjançant la targeta de crèdit tradicional (Fig. 3). Aquest sistema te l’objectiu d’assegurar la confidencialitat tant del venedor com del client i ofereix la garantia la transacció comercial es realitzi satisfactòriament. En qualsevol dels casos, els mitjans de pagament utilitzats poden ser de pagament anticipat prepagament o "pay before", immediatament o "pay now" i posteriorment o "pay after". 2050 4510 2006-03-22T22:45:53Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Sistemes de seguretat en les compres en línia |anterior=Mètodes de pagament a les compres a Internet |següent=Màrqueting }} La seguretat és un dels elements més importants en el comerç electrònic, ja que aquesta genera confiança, i fa que els usuaris al dipositar les seves dades en la xarxa estiguin segurs de que aquests no seran alterats, visualitzats ni enviats a usuaris no autoritzats. Perquè un sistema sigui segur es deu garantir la confidencialitat, la integritat i l’autenticació. ====Confidencialitat==== La confidencialitat és la qualitat que ens garanteix que les dades enviades per la xarxa no puguin ser vistes per receptors no autoritzats, és a dir, si algú captura les nostres dades no ha de ser capaç de veure-les. Per a això s'utilitza l'encriptació de missatges, sent l'algoritme RSA el més utilitzat. Aquest algoritme es basa en la factorització d'un nombre que sigui producte de dos nombres primers molt grans (més de 200 dígits cadascun). D'aquesta forma, el missatge xifrat RSA és computacionalment segur, és a dir, no es poden obtenir les dades xifrades(el missatge original), sense posseir la clau, en un temps acceptable (utilitzant nombres primers de 200 dígits per a generar les claus i els ordinadors més potents es trigaria més de 4 mil milions d'anys a poder esbrinar les dades originals). A més, aquest algoritme és dels denominats asimètrics, és a dir, a partir de la clau de desxifrat no es pot obtenir la de xifrat. D'aquesta forma, l'ús de l'algoritme sol ser: Primerament el venedor genera dues claus a partir de dos nombres primers molt grans. Una vegada generades selecciona una d'elles com clau privada (Kpv), la qual coneixerà només ell, i l'altra serà la clau pública (Kpb), la qual farà arribar a tots els seus compradors, per exemple, posant-la en la seva pàgina web. Després, quan el comprador vol transferir les seves dades (per exemple, el numero de targeta de crèdit) agafa la clau pública i encripta les dades. Una vegada encriptades les envia per la xarxa, aconseguint així que en cas que siguin capturats per una altra persona aquesta no pugui veure la informació original. I finalment, quan les dades encriptades arriben al venedor, aquest les desencripta, d'una manera ràpida, utilitzant la clau privada que solament ell coneix. Aquests passos són realitzats pel navegador de forma transparent, és a dir, l'usuari solament introdueix les dades en el formulari i pressiona el botó “enviar”, en aquest moment el navegador agafa la clau pública del venedor i encripta les dades sense que l'usuari se’n doni compte. ====Integritat==== Aquesta qualitat garanteix que les dades que arriben al venedor són realment les que ha enviat el comprador. Això és necessari perquè, encara que ningú pot veure les dades que s'envien al estar encriptades, aquestes dades encriptades si que poden ser modificades per altra persona durant el seu trajecte per la xarxa. Per poder detectar aquests casos s'utilitza la denominada signatura digital. Per això el comprador signa les dades que ha d’enviar i afegeix aquesta signatura al final del missatge, és a dir, mitjançant la utilització d'un algoritme i la seva clau privada obté un resum de les dades a enviar i ho afegeix al final del missatge per tant la signatura i el missatge són concordants. S’ha de tenir en compte que al utilitzar la seva clau privada és impossible que altra persona pugui realitzar la mateixa signatura sobre aquest missatge. Quan el missatge juntament amb la signatura arriba al venedor, aquest utilitza la clau pública del comprador per a comprovar la signatura i, en el cas que aquesta sigui correcta, es creu que el missatge no ha estat modificat pel camí, ja que en aquest cas la signatura no concordaria amb el missatge (dos missatges distints signats per una mateixa persona produeixen diferent signatura). En l'actualitat, els governs ja han regulat el mecanisme de la signatura digital, perquè aquesta signatura tingui el mateix valor que la signatura clàssica. ====Autentificació==== L'última qualitat que ha de complir un sistema per a considerar-se segur és l'autentificació, la qual ens assegura que tant el venedor com el comprador són realment els qui diuen ser, evitant d'aquesta forma que algú suplanti a una de les dues parts i ens proporcioni la seva clau pública, en lloc de la veritable. Per a això la clau pública es transmet dintre del que es denomina un certificat digital. Aquest certificat ens garanteix que la clau pública rebuda pertany a la persona que en ell s'indica, per a això esta signat per una autoritat de certificació, la qual ens assegura que les dades d’aquest certificat son veritables. 2051 4511 2006-03-22T22:47:42Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Màrqueting |anterior=Sistemes de seguretat en les compres en línia |següent=Marxandatge }} El Màrqueting és el conjunt de tècniques i estratègies a aplicar, a través de les quals, s'assoleix la satisfacció de les necessitats i els requeriments dels clients i els consumidors. Com forma de negocis que és, té per obligació assolir valor per els empresaris del negoci (socis o accionistes) i forma part inherent de l'estratègia de negocis de l'empresa. Però, també té l’objectiu de valorar als clients i consumidors. El màrqueting és una eina pròpia de les economies de mercat, si bé la filosofia inherent al màrqueting pot anar més enllà del mercat i té la seva aplicació en moltes altres activitats de les societats humanes. De forma contrària al que freqüentment es creu, el màrqueting no és la mera activitat comercial o de vendes, ni és tampoc únicament la promoció o la publicitat, sinó que comprèn aquests elements, entre diversos altres més. Sota l'òptica del màrqueting, cada empresa ha de començar per definir el seu negoci en termes genèrics d'un "què" (producte: bé o servei) i un "per a qui" (mercat), després d'això ha d'aprofundir en l'estudi del mercat, definint després el seu mercat objectiu i els segments de mercat que atendrà. Per a cada segment de mercat, l'empresa definirà el posicionament que vol assolir i definirà, dissenyarà i desenvoluparà les seves estratègies de màrqueting que comprenen les variables operacionals del màrqueting o les "P" del màrqueting. En el cas de béns, es parla de quatre "P", mentre que per a serveis s'agreguen tres addicionals. Les quatre "P" bàsiques són: *El producte: es tracta de la definició i concreció de les característiques que ha de tenir un producte (bé o servei) que sol realitzar-se, mitjançant l’abús de llenguatge i la utilització de la paraula producte com sinònim de bé a fi que respongui amb la major exactitud possible al que necessita o desitja el consumidor final. *El preu: és la fixació del preu del producte o servei sobre la base de la situació existent en el mercat, és a dir, el que el consumidor està disposat a pagar i adequat als preus dels competidors. *La promoció o comunicació: fa referència a totes les funcions de venda i ajudes a la venda tals com la venda per telèfon, Internet (o altres mitjans similars), els anuncis publicitaris, i la publicitat mitjançant altres vehicles. També aquestes activitats han de dissenyar-se i desenvolupar-se de manera que s'ofereixi al consumidor el producte o servei en qüestió d'una forma òptimament adaptada a les seves preferències. *El punt de venda, Lloc, Distribució o Logística: en aquest cas es defineix on trobarà el consumidor del producte o el servei que s’ofereix, de manera que li resulti el més còmode possible i s'ajusti a les seves conveniències. El producte o el servei pot estar disponible en un punt de venda o pot enviar-se a l'adreça indicada pel consumidor. En el cas ideal, en una empresa o entitat no només el departament de màrqueting i els altres que depenen d'ell són conscients que han de respondre a les autèntiques necessitats dels clients i consumidors. És tota l'empresa o entitat la que ha d'actuar d'acord amb aquest principi, des de la telefonista o administrador de pàgines web, fins als comptables, secretàries, i altres empleats. És així com els clients rebran el tracte que esperen, per la qual cosa confiaran en aquesta organització quant als seus productes o serveis. 2052 4512 2006-03-22T22:51:03Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Marxandatge |anterior=Màrqueting |següent=Introducció }} El marxandatge o merchandising és la part del màrqueting que té per objectiu augmentar la rendibilitat en el punt de venda. És el conjunt d'estudis i tècniques comercials que permeten presentar el producte o servei en les millors condicions al consumidor final. Es realitza una presentació del producte o servei utilitzant una àmplia varietat de mecanismes que ho fan més atractiu: col•locació, presentació, exhibició, etc. Es poden definir dos punts de vista en relació al marxandatge: *Des del punt de vista del fabricant és el conjunt d'activitats promocionals realitzades a nivell del client a fi d'incrementar al màxim l'atracció del producte. *Des de la perspectiva del distribuïdor és el conjunt de mètodes utilitzats per maximitzar la rendibilitat de les diferents característiques del punt de venda. A continuació s'enumeren alguns dels elements utilitzats en el marxandatge: *Una ubicació preferent de producte Es tracta de situar el producte en llocs on augmenten les possibilitats de ser adquirit pel consumidor. En les pàgines web serien els productes destacats en la pàgina principal. *Les piles i exposicions massives de producte donen sensació d'abundància i solen provocar un positiu efecte en els compradors (fig.4). *La publicitat en el punt de venda com els banners2 de productes de caràcter permanent o temporal. *Les demostracions i degustacions poden provocar importants increments de venda. Aquestes se realitzen per a productes digitals4 com per exemple cançons i programari. *La disposició extensible a la pàgina web està destinada a fer sobresortir un producte de la resta. (fig.5) *L’animació en el punt de venda és el conjunt d'accions promocionals que se celebren en un establiment durant un temps determinat amb motiu d'un esdeveniment particular. Per exemple: aniversari de la marca comercial, tornada a l’escola, diada de San Valentí, etc. 2053 4513 2006-03-22T22:53:35Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Introducció |anterior=Marxandatge |següent=Metodologia }} Aquest petit estudi té l’objectiu d’observar quines són les opinions, les inquietuds i la utilitat que en fan del comerç “on-line” les persones de diferents edats i sexe. Partint de la informació que s’ha explicat fins ara, s’ha posat èmfasi en aquells aspectes que s’ha considerat que inquieten més als diferents usuaris d’aquest tipus de comerç. També s’ha volgut recollir dades diverses que poden oferir un perfil dels internautes que fan compres en línia. 2054 4515 2006-03-23T17:09:12Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Metodologia |anterior=Introducció |següent=Hipòtesi }} Per fer aquest estudi primerament s’ha fet una prova pilot amb una possible enquesta, la qual va ser distribuïda a 57 persones. Aquesta prova pilot ha servit per dissenyar correctament el qüestionari final, el qual ha estat distribuït finalment a 128 subjectes, 44 dels quals són homes que oscil•len en un rang d’edat entre els 16 i els 40 anys i un grup de 84 dones que tenen una edat compresa entre els 16 i els 36 anys. El model d’ambdues entrevistes es troba a les pàgines següents les quals ocupen un D4 cadascuna. ====Prova pilot==== Edat:____ Sexe:  Home  Dona Població de residència:_______________ Estudis finalitzats o en curs (indica l’especialitat):__________________________ #Compres a Internet? :::* Si :::* No #(en cas que la pregunta anterior sigui NO) Per què no? No te’n refies ? No tens els medis per accedir-hi? #Quin Mètode de pagament utilitzes normalment? :::* Targeta de crèdit :::* Contra reembors :::* PayPal :::* Altes mètodes(quin?): #Quin tipus de productes compres normalment? :::* Alimentació :::* Productes electrònics :::* CD i DVD :::* Llibres :::* Productes de la llar :::* Material d’oficina :::* Roba :::* Serveis digitals :::* Altres (quin?): #En quines pàgines web sols comprar? Esmenta’n 2 o més. #Quants diners gastes aproximadament en cada compra? :::*0-20 € :::*20-50 € :::*50-100 € :::*100-500 € :::*més de 500 € ====Enquesta distribuïda==== Edat:____ Sexe:  Home  Dona Població de residència:_______________ Estudis finalitzats o en curs (indica l’especialitat):__________________________ #Compres a Internet? :::*Si :::*No =====En cas que la primera pregunta sigui NO===== #Per què no? No te’n refies ? No tens els medis per accedir-hi? =====En cas que la primera pregunta sigui SI===== #Quin Mètode de pagament utilitzes normalment? :::*Targeta de crèdit :::*Contra reembors :::*PayPal :::*Altes mètodes(quin?): #Quin tipus de productes compres normalment? :::*Alimentació :::*Productes electrònics :::*CD i DVD :::*Llibres :::*Productes de la llar :::*Material d’oficina :::*Roba :::*Serveis digitals :::*Altres (quin?): #En quines pàgines web sols comprar? Esmenta’n 2 o més. #Quants diners gastes aproximadament en cada compra? :::*0-20 € :::*20-50 € :::*50-100 € :::*100-500 € :::*més de 500 € #Amb quina freqüència compres normalment a través d’Internet? :::*Un o més cops a la setmana :::*Un o dos cops al mes :::*Un o dos cops cada tres mesos. :::*Un o dos cops cada sis mesos. :::*Un o dos cops a l’any. 2055 4496 2006-03-22T20:52:20Z Ganon 62 2056 4497 2006-03-22T20:52:37Z Ganon 62 esborro 2057 4516 2006-03-23T17:09:56Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Hipòtesi |anterior=Metodologia |següent=Anàlisis dels resultats }} A partir de tota la bibliografia consultada i tenint com a referència diversos estudis estadístics previs com el de “la Asociación Española de Comercio Electrónico” que data del 2003. S’han plantejat diverses hipòtesis que ajudarien a mostrar l’expansió d’aquest sistema de comerç a la societat actual i la manera en que es duu a terme. Una primera hipòtesi general planteja que el percentatge de persones que no compren es superior al percentatge de persones que si utilitzen Internet com ha mitjà per a les seves compres. L’altre hipòtesi dins d’aquest àmbit es la relacionada amb quin dels gèneres compra més, així doncs s’ha plantejat que són les dones les que més compren a través de la xarxa. Referent el tipus de persona que empren aquest sistema de comerç es planteja que són els joves el públic principal de les compres a través d’Internet. Per una altra banda respecte els hàbits de compra en línia estesos en la nostra societat és destaca que la targeta de crèdit seria el mètode de pagament més emprat. I que els productes més comprats són els serveis digitals4 on s’inclouen la compra d’entrades per espectacles, la contractació de viatges, revelat de fotografies o el manteniment de la teva pròpia pàgina web entre d’altres. Relacionada amb la hipòtesi anterior el tipus de portal més popular a l’hora de comprar és del sector serveis, pàgines com Servicaixa.com, Atrapalo.com, etc. Respecte a la freqüència en que els subjectes utilitzen Internet per realitzar alguna compra es planteja que ho fan un cop al més. El rang de diners que se sol gastar el subjecte cada vegada que fa una compra per internet s’estipula entre uns 20 i 50 euros tenint en compte els tipus de productes i serveis contractats, que en les hipòtesis anteriors s’han establert. La major part de persones que no compren a través de la xarxa al•leguen que desconfien dels sistemes de pagament i la por a facilitar les seves dades personals. 2058 4518 2006-03-23T17:11:25Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Conclusió |anterior=Anàlisis dels resultats |següent=Glossari }} Després de duu a terme aquesta anàlisi descriptiva i estadística de les dades del total de subjectes que han respost a l’enquesta aquí plantejada; s’observa de manera significativa que la major part de persones no compren a traves de la xarxa. No obstant un terç de la mostra si que utilitza aquest mitja per a realitzar les seves compres; com ja es plantejava a l’inici, els joves d’entre 20 i 28 anys són els consumidors principals de les compres “on-line”. Després d’aquesta edat es nota una tendència descendent respecte la utilització del comerç electrònic principalment degut a la falta de coneixements informàtics a nivell d’usuari, i de forma més específica, sobre la navegació per Internet. Per tant aquesta situació provoca en aquestes persones la desconfiança en el comerç “on-line” que mostren a les diferents respostes donades. Una raó de pes per la qual els subjectes de 16 a 20 anys no empren aquest sistema de compra esta relacionada amb la falta d’ingressos propis i la impossibilitat d’accedir al mètode de pagament com és la targeta de crèdit encara que aquest grup d’edat si que disposa dels coneixements necessaris per a realitzar aquestes transaccions. Tant el nombre de dones i homes d’aquesta mostra que fan us del comerç electrònic és similar, però es pot observar una petita tendència sense una significació clara que les dones són les que més compren. L’altra hipòtesi que es confirma respecte els resultats obtinguts, és la referent al mètode de pagament a les transaccions comercials a la xarxa; on la targeta de crèdit és la més emprada degut a que la major part dels negocis a internet només accepten aquest sistema de compra perquè és el més econòmic i sobretot perquè obtenen al instant la transacció econòmica del comprador. Encara que el sistema més desitjat per la major part dels consumidors és el contra reembors, ja que els usuaris prefereixen poder veure i obtenir el producte abans de pagar-ho, això els proporciona seguretat perquè, com s’ha esmentat anteriorment, encara hi ha molta desconfiança vers aquest tipus de comerç. Aquest avantatge per els usuaris es un desavantatge per els empresaris ja que no obtenen immediatament el benefici de la venda del producte i una altra raó és el cost final de tot el procés comercial de venda ja que és més elevat perquè es necessiten més mitjans per rebre l’import del producte venut. La contractació de serveis de forma digital és la funció més clara d’aquest tipus de comerç, ja que en tots els rangs d’edats i sense distinció de gènere, els viatges i particularment la reserva de vols d’avió són els productes estrella en aquest comerç; la raó bàsica és el baix preu i les ofertes que les companyies ofereixen a través de la xarxa. També s’inclou dins dels serveis digitals4 la reserva i compra d’entrades per a espectacles (teatre, cinema, concerts,…). L’altre utilitat del comerç electrònic és fer les compres diàries per a la llar (alimentació, productes de neteja, etc.) des de casa, a través de les pàgines dels supermercats. Respecte a la freqüència en que les persones entrevistades fan compres a la xarxa es pot observar que els resultats obtinguts no corresponen amb la hipòtesi prèviament plantejada, és a dir, una part dels subjectes afirmen que només compren un o dos cops a l’any i l’altre part compra un o dos cops cada sis mesos. Només un 6% tendeix a la hipòtesi esperada ja que aquests diuen que compren un o dos cops al mes, aquesta major freqüència es dóna en aquells casos en que escullen fer la compra del dia a dia a través d’Internet. Les persones quan compren per Internet tenen una despesa mitjana d’entre uns 50 i 100 euros. Aquest fet s’explica per que els subjectes normalment recorren al comerç electrònic en aquells casos en que el producte desitjat supera cert import, o no poden obtenir-ho amb les mateixes condicions de forma tradicional; com s’ha esmentat anteriorment l’exemple dels vols a baix cost. Encara els anys que fa de la invenció del comerç electrònic es pot afirmar la falta de coneixement que hi ha sobre aquest tipus de transacció comercial. També s’observa una manca important d’estudis socioeconòmics vers aquest tipus de comerç i la seva repercussió sobre la societat. Relacionat amb aquest punt també s’ha de destacar la falta de teorització, llibres, articles,... Per part dels experts en economia. Tot això provoca que els consumidors no disposin de la informació i l’assessorament necessaris per gaudir de les avantatges d’aquest tipus de comerç en el que només veuen inconvenients. Per tant s’han de difondre totes aquelles característiques del comerç electrònic que preocupen més als usuaris, tals com els mètodes de pagament, els drets de la societat com a consumidora d’aquest tipus de comerç i finalment s’ha de destacar la manca de legislació que regula aquest comerç ja que la vigent no avarca tots aquests aspectes importants tant per a l’empresari com per al client. 2059 4517 2006-03-23T17:10:44Z Ganon 62 afegeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Anàlisis dels resultats |anterior=Hipòtesi |següent=Conclusió }} Aquest anàlisi té com a finalitat fer un sondeig per poder veure les diferencies entre aquests grups de gent a l’hora de comprar a traves d’Internet, on per motius obvis, no s’ha inclòs la presentació dels qüestionaris recollits, procurant en aquest cas, sintetitzar en taules i gràficament els resultats, per a una lectura més còmode. ====Variació de les compres a Internet segons el gènere==== Com es pot veure en aquest primer gràfic, no hi ha una diferencia estadísticament significativa respecte el gènere a l’hora de comprar o no a traves d’Internet però s’observa una tendència que mostra que les dones són les internautes que més compren. Encara que si que hi ha una gran diferencia significativa entre la gent que si compra , un 29%, i la que no compra, un 71%. Els factors que influeixen vers aquesta reticència a les compres “on-line” es veuran reflectits posteriorment. Compren Home Dona Mitjana Si 27,27% 29,76% 28,52% No 72,73% 70,24% 71,48% ====Variació de la compra en línia segons l’edat==== Com es pot observar en el gràfic 2 els estudiants entre 16 i 20 anys majoritàriament no compren, ja que molts d’ells encara no tenen una font d’ingressos o, com es veurà més endavant, no tenen accés al principal sistema de pagament, per que encara són menors. En canvi entre 20 i 28 anys majoritàriament sí compren, degut a que la majoria d’ells ja tenen una font d’ingressos i encara no tenen unes responsabilitats econòmiques importants, per això mateix poden dedicar els seus estalvis al temps d’oci com veurem més endavant. Entre els 32 i 40 anys es pot observar un desens en els comprador y un augment en els no compradors a causa de la gran desconfiança en aquest sistema de compra i la falta de coneixements sobre aquest. Compren a traves de la xarxa Edat (anys) Si No 16-20 27,74% 72,26% 20-24 79,33% 20,67% 24-28 78,33% 21,67% 28-32 66,67% 33,33% 32-36 50,00% 50,00% 36-40 33,33% 66,67% ====Quantificació dels mètodes de pagament emprats==== A la gràfica 3 és reflecteix que la gran majoria dels subjectes entrevistats, un 80%, utilitzen com a mètode de pagament la targeta de crèdit o dèbit. Aquest resultat es pot explicar degut a que la major part de les pàgines web només accepten la targeta de crèdit o dèbit per a les transaccions ja que és el sistema més ràpid, senzill i econòmic pels venedors. En segon lloc el mètode més emprat amb un 15% el contra reembors i per últim la transferència bancària en un 5% dels subjectes. Mètode de pagament Percentatge Targeta de crèdit 80% Contra reembors 15% Transferència bancària 5% PayPal11 0% ====Quantificació dels tipus de productes més adquirits==== Com es pot veure en aquest gràfic el sector serveis amb un 28%, es el més explotat a traves d’Internet, més concretament la reserva i compra d’entrades i sobretot de viatges d’avió. L’alimentació amb un 24% se situa al segon lloc, la segueixen les noves tecnologies (mp3,ordinadors,etc) i la roba amb un 16%, seguits per últim pels llibres, els CD i DVD amb un 8%. Les altres categories reflectides a l’enquesta, productes de la llar i material d’oficina, no han obtingut cap resposta ja que els joves són els principals compradors i a aquests no els interessa aquest tipus de productes. Sector Percentatge Serveis digitals4 28% Alimentació 24% Noves tecnologies 16% Roba 16% CD i DVD 8% Llibres 8% Productes de la llar 0% Material d’oficina 0% ====Quantificació del tipus de pàgines web més emprades==== Com es pot veure en el gràfic 5, el qual confirma les dades del gràfic 4, sent la majoria de pàgines web visitades les de serveis digitals4 amb un 27% se situen les de viatges, concretament de vols d’avió (Vueling.com, Ryanair.com, Viajar.com, Easyjet.com i Iberia.com), amb un 19% la compra d’entrades d’espectacles (Servicaixa.com i Atrapalo.com). Amb un 10% se situa la compra de llibres, noves tecnologies, CD i DVD, entre d’altres categoritzat com a béns diversos. El sector d’alimentació (Capraboacasa.com i Mercadona.es) obté un 6%. Temàtiques de les pàgines web Percentatge total Pàgines web emprades per temàtica Percentatges Viatges 27,42% Vueling.com 9,68% Ryanair.com 6,45% Viajar.com 4,84% Easyjet.com 3,23% Iberia.com 3,23% Entrades d'espectacles 19,35% Atrapalo.com 11,29% Servicaixa.com 8,06% Béns diversos 9,68% Elcorteingles.es 4,84% Amazon 4,84% Alimentació 6,45% Capraboacasa.com 3,23% Mercadona.es 3,23% Altres pàgines web 37,10% Play.com, Ebay.es, Coolmod.com, Hardlimit.com, Intermonoxfam.org ====Variació de la freqüència de compra==== A la gràfica 6 es pot apreciar la freqüència amb la que compren els subjectes de la mostra. Majoritàriament compren amb poca freqüència, ja que un 35% afirma que només compra un o dos cops a l’any i l’altre 35% ho fa un o dos cops cada sis mesos. Les persones que compren un o dos cops cada tres mesos suposen un 24%. I en últim lloc se situen amb un 6% els subjectes que compren un o dos cops al mes. Terminis de temps Percentatges Un o dos cops a l’any 35,29% Un o dos cops cada sis mesos 35,29% Un o dos cops cada tres mesos 23,53% Un o dos cops al mes 5,88% Un o més cops a la setmana 0,00% ====Quantificació de les despeses per compra==== La gràfica 6 representa la quantitat de diners gastats per compra, que va relacionada amb el tipus de producte comprat. El més habitual és gastar entre 50 i 100 € amb un 38% ja que el tipus de servei digital4 majorment sol•licitat és la contractació de vols de baix cost els preus dels quals oscil•larien entre aquestes quantitats, seguit amb un 28% estarien les persones que tenen una despesa per compra entre 20 i 50 € on s’inclourien les entrades d’espectacles i béns diversos; entre 100 i 500 € se situa el 15% dels subjectes els quals compren, majorment, paquets vacacionals, aquest percentatge també l’obtenen aquelles persones que gasten entre 0 i 20 €, on la despesa principal estaria en la categoria de béns diversos. Finalment els subjectes que gasten més de 500 € són un 5%. Quantitats de diners Percentatges 0-20 € 15% 20-50 € 28% 50-100 € 38% 100-500 € 15% Més de 500 € 5% ====Quantificació del motiu per el qual la societat no compra a traves d’Internet==== Com es veu reflectit a la gràfica 7 els dos motius principals són la falta de confiança en els mètodes de pagament, un 45% de les persones entrevistades, això pot ser causa de la confusa informació que proporcionen els mitjans de comunicació vers els sistemes de seguretat emprats a internet. I l’altra raó és la falta de mitjans per accedir-hi, amb un 24%, ja que per comprar a traves de la xarxa es requereix una infrastructura mínima com un ordinador i una connexió estable a internet. Aquests motius van seguits per el percentatge, un 13%, de persones que consideren aquest tipus de compra massa intangibles, ja que molta gent desconfia del fet de no poder veure i tocar personalment l’article, i per últim un 9% opinen que aquesta modalitat de compra es molt impersonal i prefereixen el comerç tradicional ja que consideren important el contacte social que aquest proporciona. L’altre grup de persones restant no considera necessari comprar a través d’Internet. Motiu Percentatge No se’n refia 45,63% No te mitjans per accedir-hi 24,27% Ho troba massa intangible 12,62% Li agrada anar de compres personalment 8,74% No ho troba necessari 8,74% 2060 4522 2006-03-23T17:16:01Z Ganon 62 corretjeixo {{navegar}} {{navegar|llibre=Compres "on-line" |actual=Glossari |anterior=Conclusió |següent=Portada }} #'''Amazon.com''': és una companyia nord-americana de comerç electrònic amb seu a Seattle, Washington. Va ser una de les primeres grans companyies a vendre béns a través d'Internet, principalment llibres, però també qualsevol tipus de productes electrònics, entre d’altres. #'''Banner''': Un banner és un mitja publicitari a Internet. Aquest mitja de publicitat “on-line” consisteix a incloure una peça publicitària creada a partir d’imatges o animacions dintre d'una pàgina web. El seu objectiu és atreure els internautes cap al lloc web de l'anunciant que paga per poder incloure el banner a una pàgina web determinada. #'''Benchmarking''': és un procés sistemàtic i continu per a avaluar els productes, serveis i processos de treball de les organitzacions que són reconegudes com representants de les millors del mercat, amb el propòsit de realitzar millores organitzacionals. #'''Béns o serveis digitals''': són dades (imatges, programes,... o compra d’entrades, etc.) que per les seves característiques tenen la capacitat de satisfer diverses necessitats. Aquestes dades poden ser copiades i distribuïdes tantes vegades com es vulgui sense cap cost econòmic. #'''Cadena de valor afegit''': és el conjunt de totes les activitats d'una empresa que generen l’excedent global d'aquesta i que es pot determinar com la diferència entre el valor de producció i el cost d'aprovisionaments externs. #'''Cercador''': en termes informàtics un cercador és una eina que permet a l'usuari trobar un document que contingui una determinada paraula o frase a Internet. Les recerques es fan amb paraules clau i/o amb arbres jeràrquics per temes; el resultat de la recerca és un llistat d'adreces Web en els quals s'esmenten temes relacionats amb les paraules clau buscades. #'''Intranet''': és la xarxa pròpia d'una organització formada pels diferents ordinadors d’aquesta, dissenyada i desenvolupada seguint els protocols propis d'Internet, en particular el protocol TCP/IP12. També pot tractar-se d'una xarxa aïllada, és a dir no connectada a Internet. #'''IP''': (en anglès Internet Protocol) és un protocol usat per a la comunicació de dades a través d'una xarxa tant per l'origen com per la destinació d’aquestes dades. #'''ISP''': es l'acrònim en anglès d'Internet Service Provider (Proveïdor de Serveis d'Internet). Un ISP t'ofereix el servei d'internet al connectar el teu ordinador a Internet; ja sigui a través de la línia telefònica o a través de la teva línia de televisió per cable. També les companyies de telefonia mòbil ofereixen el servei d'internet sense cables i per mitjà del telèfon mòbil sense necessitat de tenir un ordinador. #'''Maquinari''': en informàtica, s'anomena maquinari (hardware en anglès) als elements materials d'un sistema informàtic, típicament els components físics d’un ordinador, o aquest en sí mateix. #'''PayPal''': és un negoci en Internet que permet la transferència de diners entre usuaris de e-mail, evitant el tradicional mètode en paper com els xecs. PayPal també processa peticions de pagament en el comerç electrònic i altres serveis webs, pels quals cobra un percentatge determinat. #'''TCP/IP''': “Transmission Control Protocol/Internet Protocol “(Protocol de Control / Protocol Internet de la Transmissió) Sistema de protocols en els quals es basa bona part d'Internet. S'encarrega de dividir la informació en paquets des de l’origen, per a després recompondre’ls a la destinació final, amb l’objectiu d’evitar pèrdues de dades a causa d’una connexió inestable a la vegada que es responsabilitza de dirigir-los adequadament a través de la xarxa. #'''World Wide Web''': és una xarxa de pàgines escrites en hipertext (codi font de la pàgina web que no es mostrat directament als usuaris). Aquest codi està escrit en llenguatge HTML. Les diferents pàgines estan connectades entre sí, de manera que formin un sol cos de coneixement fàcilment navegable. Per accedir-hi, l'única eina indispensable és un navegador web. 2062 4523 2006-03-23T17:19:49Z Ganon 62 fet #REDIRECT [[Compres "on-line"]] 2063 4606 2006-04-08T11:04:09Z 88.6.226.248 Categoritzat {{infollibre}} [[Categoria:Informàtica]] 2064 6437 2006-09-19T12:47:13Z Álvaro M 53 {{Trasllat a Viquitexts}} {{trasllat a Viquitexts}} #[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Cooperativisme a Espanya|Cooperativisme a Espanya]] #[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya|Història de les cooperatives a Catalunya]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya#El cooperativisme del segle XIX fins a la II República|El cooperativisme del segle XIX fins a la II República]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya#La cooperació durant la República|La cooperació durant la República]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya#La cooperació durant la Guerra Civil|La cooperació durant la Guerra Civil]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya#Les cooperatives durant el Franquisme|Les cooperatives durant el Franquisme]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya#Les cooperatives després de la dictadura|Les cooperatives després de la dictadura]] #[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica|La Federació Farmacèutica]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#Antecedents històrics|Antecedents històrics]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#El difícil caminar de la cooperativa|El difícil caminar de la cooperativa]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#Cap a una Cooperativa forta( 1946- 1960)|Cap a una Cooperativa forta( 1946- 1960)]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#Els anys seixanta|Els anys seixanta]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#La consolidació de la cooperativa als anys 80|La consolidació de la cooperativa als anys 80]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#Present i futur de la Federació|Present i futur de la Federació]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#La Federació Farmacèutica més que un majorista|La Federació Farmacèutica més que un majorista]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica#La força d’unió per crear futur|La força d’unió per crear futur]] #[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Característiques de les societats cooperatives|Característiques de les societats cooperatives]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Característiques de les societats cooperatives#Diferències entre les cooperatives i les societats laborals(S.L)|Diferències entre les cooperatives i les societats laborals(S.L)]] ##[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Característiques de les societats cooperatives#Els principis de Rochdale|Els principis de Rochdale]] #[[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Conclusions|Conclusions]] 2065 4771 2006-05-13T18:34:25Z Paucabot 67 enllaços correctes # [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Cooperativisme a Espanya|Cooperativisme a Espanya]] # [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya|Història de les cooperatives a Catalunya]] # [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/La Federació Farmacèutica|La Federació Farmacèutica]] # [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Característiques de les societats cooperatives|Característiques de les societats cooperatives]] # [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Conclusions|Conclusions]] 2066 4917 2006-06-10T17:23:20Z Aljullu 42 #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica]] 2067 4765 2006-05-13T18:32:01Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Cooperativisme a Espanya]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Cooperativisme a Espanya]]: Nom correcte {{navegar|llibre=Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica |actual=Cooperativisme a Espanya |anterior=Portada |següent=Història de les cooperatives a Catalunya }} Alguns anys després de la conformació de la cooperativa de Rochdale, i tenint com referencia les experiències que s'estaven desenvolupant a França, van aparèixer a Espanya, concretament a Catalunya, les primeres cooperatives de consum existents en l'Estat. Tots els indicis apunten a Fernando Garrido, líder republicà exiliat i autor dels primers textos que sobre cooperativisme es van escriure a Espanya el 1863, com l'inspirador de la creació d'aquestes primeres cooperatives. Les primeres cooperatives de consum espanyoles es van crear de forma gairebé clandestina a Catalunya i València, sent la més emblemàtica entre les pioneres l'Econòmica Palafrugellense, fundada a Girona el 1865, sota la inspiració dels esmentats textos de Fernándo Garrido. Aquesta cooperativa va obrir una botiga en un modest local conegut com Fonda de la Pepa, en el qual se subministrava una reduïda varietat d'articles amb l'ajuda dels associats, que feien les vegades de dependents. L'Econòmica Palafrugellense obria tres vegades a la setmana i només pels matins. Finalitzat el seu primer exercici econòmic tenia 78 socis, un capital de 2.021 pessetes i 482 pessetes de beneficis del capital i del consum. Durant aquests primers anys, van ser associacions de consumidors. Eren una espècie de mutualitats en les quals els socis percebien ajudes econòmiques en cas de malaltia o desgràcia, fins i tot durant les vagues. A principis de segle, la majoria de les cooperatives de consum catalanes eren socialistes i representaven una considerable força per al moviment cooperatiu. Es l’època en què la revolució industrial i el capitalisme arriben a el seu màxim apogeu. Les cooperatives son la alternativa al capitalisme pur, però sense distorsionar els mètodes i procediments. Primer apareix com una fórmula per a abaratir els costos del consum familiar, però aviat és aplicat a les distintes branques de l'activitat econòmica: agricultura,. indústria, construcció, comercialització, etc. A Espanya, la cronologia de l'evolució del cooperativisme és la següent: 1856: constitució de la primera Cooperativa a Espanya. 1870: aparició del Decret pel qual es reconeix la legalitat de les Cooperatives. 1887: publicació de la Llei d'Associacions que contempla a les Cooperatives de Producció i Consum. 1906: publicació de la Llei de Sindicats Agrícoles, gràcies a la qual es van constituir nombroses Cooperatives Agràries, ja que en ella se'ls reconeix avantatges de tipus fiscal i incentius de caràcter econòmic. 1931: 1ª Llei de Cooperació. 1942: Nova Llei de Cooperació. 1971: Nou Reglament que desenvolupa la Llei de 1942 . 1974: promulgació de la Llei General de Cooperatives. 1978: En l'art. 129.2 de la Constitució Espanyola es redacta: “Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació de l'empresa i fomentaran, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives...”. 1982: Llei sobre Cooperatives d'Euskadi. 1983: Llei de Cooperatives de Catalunya. 1985: Llei de Cooperatives Andaluses. Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. 1987: Llei General de Cooperatives. (Per a aquelles Societats Cooperatives d'àmbit superior a Andalusia. Exemple: Àrea ibèrica andalús-extremeña, hortofrutícola murcià-andalusa, etc.). 1989: Llei Foral de Cooperatives de Navarra Actualment, les cooperatives abasten pràcticament tots els sectors productius, des de l'agricultura passant per la indústria i la construcció fins a arribar als serveis. Ocupen un paper primordial en les realitats econòmiques estatals, regionals i locals. Responen a una demanda cada vegada més diferenciada. Des del punt de vista de l'ordenació del territori el cooperativisme contribueix al desenvolupament local i al del mitjà rural, mitjançant la seva industrialització i finançament de la població. Les cooperatives tenen un talent únic per a ensamblar els recursos humans i naturals d'un territori. Així mateix, el sector cooperatiu amb freqüència opera en la producció de serveis destinats a grups desfavorits -joves, dones i aturats de llarga durada- o en la prestació de serveis a la col•lectivitat amb especial valor social. En aquest sentit, combina avantatges del sector privat -control de costos, organització flexible, serveis personalitzats,…- amb els requisits ètics propis del servei públic. Obre noves perspectives a la cooperació entre el sector privat i el públic. Una de les principals característiques del sector d'iniciativa social és la de la seva joventut. Es tracta d'empreses molt recents com correspon a un sector en creixement. Si la mitjana d'antiguitat de les cooperatives de treball associat és de 11 anys, en el cas de les cooperatives d'iniciativa social en concret aquesta edat mitja és de tan sols 8 anys. Les cooperatives d'iniciativa social creades de 1990 des d'ara són el 70% del total, rondant el 40% les creades després de 1995. El 65% de les cooperatives han augmentat la seva facturació entre 1998 i 1999. L'increment global de la facturació de les cooperatives del sector arriba a, entre ambdós anys, al 34%, el que revela un ràpid procés de creixement del nombre de cooperatives i de la grandària de les joves cooperatives d'iniciativa social. En total les cooperatives d'iniciativa social han passat de facturar uns 103.000 milions d’€ anuals en 1998 a facturar més de 145.000 milions en 1999 . Això suposa el 21% de l'ocupació total generat pel cooperativisme de treball associat en tot l'Estat. La forma de vinculació més comuna dels i les integrants del sector a les seves cooperatives és la de soci treballador. Fins al 27% de la plantilla de les cooperatives d'iniciativa social són socis. Els treballadors assalariats amb contracte fix suposen un 4% i els assalariats amb alguna forma de contracte temporal són el 68%. Les cooperatives de treball associat i, entre elles, les d'iniciativa social, poden triar el règim de cotització que prefereixen per als seus socis: autònoms o en règim general. El 30% de les cooperatives d'iniciativa social tenen als seus socis treballadors en règim d'autònoms. El 70%, per tant, en règim general. Aquestes dades difereixen dels que oferixen diverses fonts per al conjunt del cooperativisme. S'observa que, per al conjunt de tots els sectors productius (indústria, construcció i serveis), el règim d'autònoms s'aplica en el 54% de les cooperatives. Sembla doncs que el Règim General és la preferència de les cooperatives d'iniciativa social, el que coincideix amb estudis previs que detecten major presència d'aquest règim de cotització en les cooperatives del sector serveis. A Espanya el nombre de persones que treballaven en cooperatives i societats laborals, al desembre de 2000, ascendia a 354.000. Aquesta xifra representa un creixement del 32,4% pel que fa a desembre de 1996, a l'incrementar-se en 86.599 pesonas emprades El nombre de cooperatives i societats laborals en situació d'alta en Seguretat Social era, al finalitzar l'any 2000, de 35.269, el que significa un augment del 37,18%, en relació amb l'any 1996. 2068 4772 2006-05-13T18:35:49Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya]]: Nom correcte {{navegar|llibre=Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica |actual=Història de les cooperatives a Catalunya |anterior=Cooperativisme a Espanya |següent=La Federació Farmacèutica }} ====El cooperativisme del segle XIX fins la II República==== Durant el 1er terç del segle XIX Catalunya va sofrir una depressió econòmica. La guerra de la Independència, guerres civils (Carlines ) i la pèrdua sucesiva de colònies. Van frenar el progrés industrial i el comerç cátala. A mitjans de segle, van arrelar a Catalunya els primers moviments obrers. El 5 d’agost del 1835 van calar foc a la fàbrica anomenada “El vapor”, on treballaven 600 obrers. Es va crear “l’Asociación General de Tejedores”, que a vegades tenia carácter d’una associació de socors mutu i d’altres vegades apareixía om una cooperativa de treball... També van aparèixer en aquesta època societats de resistencia que foren prohibides al 1854, cosa que va afectara 40000 obrers i provocà una vaga. Encara què hi ha dubtes de si pot considerar-se una cooperativa aquesta “Asociación General de Tejedores”, hi ha altres entitats, com per exemple la cooperativa de sabaters de Bcn, que encara no tenien caràcter benn definit. Altres podrien ser les cooperatives de construcció a Mataró (1877), la Equitativa a Palmaos(1887) la Económica de Palafrugell, constituida al 1865 que fou la més vella.... L’any 1865 fou fundada a Canet de Mar una cooperativa de consum , que encara avui (amb un altre nom) es disputa amb l’anterior la veterania del moviment. A mesura que la influencia llibertària dins del moviment obrer anava prenent cos i la gent del camp anava a treballar a les indústries i es crearen les societats de resistència. L’any 1865, es va convocar un Congrés on assistiren 8 cooperatives; es va discutir el tema de “la cooperació com a mitjà de defensa dels interessos dels treballadors”. I es què, en aquell temps, els obrers no podien fer cap altra cosa que defensar-se mitjançant el mutualisme i la cooperació . Després del cop d’estat del General Pavia la Federació Espanyola de la 1era INTERNACIONAL, es declarará fora de la llei i es van crear moltes cooperatives. L’any 1913, va tenir lloc el 1er Congrés Cooperatiu espanyol a la Universitat de Barcelona. El 1914 va tenir lloc la Va Assamblea de les cooperatives. Pel juny d’aquest mateix any es va crear “la Escuela Cooperativista”com a Seccó de la Federació Comarcal de Barcelona. El seu programa d’enseyament fou: *Història de la cooperació i les seves classes. *Orientació de la cooperació . *La cooperació en el seu aspecte comercial . *Gestió política de la Cooperació . El 1920 es va crear la Unió de cooperatives per a la Fabricació de Pastes de sopa. Per l’octubre de 1921 es celebra una assemblea regional, on es discuteix principalment sobre les relacions entre cooperatives de consum i les de producció. En aquests anys també es creará la Fàbrica Cooperativa d’Aigües Carbòniques. Durant aquest anys les cooperatives agrícoles van tenir força empenta i es funden cellers cooperatius. Al 1912 s’havia creat el primer celler cooperatiu d’Espanya, que va tenir molt d’èxit. Al mateix temps que s funden els sindicats agrícoles que s’estenen per Catalunya. Durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, el moviment cooperatiu cátala es manifestà sempre que li fos favorable l’ocasió, sobretot en nombrosos actes públics. Per aquella època , s’inicià una certa tendència a la concentració cooperiva. L’any 1927 , les quatre cooperatives de consum més importants van ser la Equitativa de Palamós , la Flor de Maig , la Unió Cooperativista Barcelonesa i El Model del segle XX. El 24 de febrer de 1928 , la Federació de Cooperatives de Catalunya , anaven a Madrid per discutir el projecte de reglament. Mentrestant, pel maig de 1929, a l’Exposició Internacional de Barcelona es va donar a coneixer a tots els visitants del món, l’existència d’un moviment cooperatiu a Espanya, que es concentrava sobretot al nord del país. Al principi de 1931, abans de la proclamació de la II República, un bon nombre de sindicats agrícoles, s’organitzaren federativament en l’anomenada Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya. ====La cooperació durant la República==== En proclamar-se la República s’arrosegarà a tothom a un entusiasme popular. La majoria de cooperativistes s’identificaven amb el nou règim, ja que donaven moltes més llibertats que abans. Els cooperativistes varen buscar la defensa i la propagació del moviment. Efectivament es va promulgar una Lleí de Cooperació, però van surgir dubtes sobre com aplicar-la (sobretot a les cooperatives de producció). El govern de la Generalitat de Catalunya va fer publiques unes bases per al foment de les cooperatives de treball. A les Corts constituents fou aprovat l’article II de l’Estatut de Catalunya, que adjudicava a la Generalitat la legislació en materia cooperativa. El 10 de febrer de 1933 vingueren a Barcelona, per tal de tenir una de llurs reunions periòdiques, la majoria dels components del Comitè Executiu de l’Aliança Cooperativa Internacional (A.C.I). Aquesta reunió venia a representar el reconeixament per part del moviment cooperatiu mundial de la majoria d’edat del moviment cooperatiu català. El Parlament català al febrer de 1934, aprovará la llei de Bases de la cooperació i un mes després la Llei de Cooperatives. A la resta d’Espanya la cooperació va estar més dispersa que a Catalunya . Però igualment va rebre molta influencia del socialisme. Una bona prova de la impotància de la cooperació catalana respecte a la espanyola , ens la dona la Federació Nacional de Cooperatives. Durant 2 anys havien ingressat 55 cooperatives noves. El Vè Congrés Nacional de la Federació Nacional de Cooperatives es celebrà a l’octubre de 1934 i va comptar amb 465 societats. En aquest asistiren moltes cooperatives catalanes. Els temes tractacts van ser la creació d’una cambra central de compres, organització de la propaganda... ====La cooperació durant la Guerra Civil==== Una de les carecterístiques més acusades de la nostra cooperació havia estat sempre la dispersió. La lleí de 1931, establí capital insuficient per a desenvolupar-se, poca oferta de mercat. Així la majoria eren petites cooperatives que, malgrat tots els esforços sovint treballaven aïllades, aquest individualisme els apartavea de les activitats col•lectives, això fou la causa dels sovintejats fracassos dels intents d’establir compres en comú . Arrant del 18 de juliol de 1936 es produïren alguns incidents en pretendre determintats sectors sociala la col•letivització d’algunes cooperatives d consum. El dia 29 de juliol fou dictat un decret en aquest sentit. El 30 de juliol per mitjà d’un altre decret, es van legalitzar les cooperatives que es constutuïssin de nou, amb l’objectiu de posar en funcionament indústries paralitzades. El dia 6 de setembre de 1936 fou constituïda la Unió de Cooperadors de BCN, que agrupava 45 cooperatives (10000 famílies). Els primers la economia no els anava gaire bé. D’altra banda, algunes de les cooperatives fusionades a contracor, feien el que podien per obstaculizar-la inconscientment, portades per l’egoisme de la individualitat. A l’any 1937 els elements de la CNT que s’havien mostrat contraris al cooperativisme com a arma de lluitat per el proletariat, s’adonaren que les cooperatives podien ser per a ells un element més per a controlar l’economia de Catalunya , i es dedicaren a constituir cooperatives confederals, al marge de la Unió de Cooperadors . El Consell Superior de la Cooperació (organisme de la Generalitat), al maig de 1937, emprengué una tasca de correcció i captació de les anomenades cooperatives confedederals. Després d’això emprengué una tasca de depuració de les noves cooperatives creades arran de la guerra. El dia 5 de Febrer de 1938 es creà una comisió per ordre del conseller de Treball encarregat del Departamente d’Economia de la Generalitat de Catalunya, com a conseqüència de la proposta feta molt de temps abans per la Comisió d’Aplicació del Decret de Col•lectivitzacions del Consell d’Economia de Catalunya, ja que moltes empreses obligades a col•lectivitzar-se defugien la col•lectivització emparant-se sota el nom de cooperatives de producció. Un any més tard fou decretada la dissolució de les cooperatives de producció que no reunissin les condicions especifiques per ostentar aquest nom . Seguint el patró establert per a la creació de la Unió de Cooperadors de Barcelona es fusionaren també en una sola entitat les quatre fabriques cooperatives existents en aquell moment. Aquest organisme prestà durant bastants anys bons serveis a les cooperatives afiliades i havia establert també secció de bosses de paper i d’aglomerats de carbó . La Guerra Civil, plantejà al cap de pocs mesos, problemes de proveïment que el Govern de la Generalitat intentà de resoldre per mitjà de les cooperatives. A fi de juny de 1938, segons estadístiques de la Cooperativa Central de Abastecimientos, hi havia a Catalunya, en 27 comarques, 383.733 famílies cooperativistes. Durant els tres darrers dies de juliol de 1938, tingué lloc el VIè Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya. Es van tractar diversos temes: La creació d’una Caixa de Crèdit Cooperativa, la intensificació a la creació de cooperatives de segon grau ... Els dies 16, 17 i 18 de desembre de 1938 tingué lloc un I Congrés Extraordinari de la Federació de Cooperatives de Catalunya amb un únic objectiu : la creació de la Caixa de Crèdit Cooperativa. A primers d’abril de 1938, les tropes franquistes començaren a trepitjar terra catalana, quan es complia el 2n aniversari de la sublevació militar feixista. Van confiscar els béns marxistes de les cooperatives dels pobles. ====Les cooperatives durant el Franquisme==== Un cop acabada la guerra, el nou govern, va ordenar la dissolució de totes les cooperatives , creades durant la Guerra Civil (eren considerades les “rojas”). Fou constituida una comissió liquidadora de la Unió de Cooperadors de Barcelona .Hi havia una manca evident de col•laboració per part de les cooperatives, que en tornar a la independència orgánica toranaren en llur majoria a recloure’s a casa i a desentendre’s de tot el que fos feina col•lectiva . La cooperativa que de sempre havia estat més important de Barcelona, La Flor de Maig, en desfer-se la Unió de Cooperadors, de les 8 sucursals que tenia va passar a tenir-ne 4. L’any 1935, les cooperatives de producció i treball eren 300. Doncs bé, al 1940 van passar a ser només 90. El 1942 van passar a ser 65. El 2 de gener de 1942, fou promulgada la nova Llei de Cooperatives i al 16 de març de 1944 el seu reglament d’aplicació. La carecterística principal d’aquesta Llei, era la suboordinació de les cooperatives a la Central Nacional Sindicalista. Una vegada ja publicada la nova llei, es va procedir a constituir a Barcelona la Unió Territorial. El Comité de Enlaces Cooperativos va passar a ser la secció que s’encarregava de l’economia de la Unió Territorial i la Junta Rectora, s’encarregava de cobrir amb llur personalitat les aparences de cosa autènticament cooperativista. Les dificultats que passaren les cooperatives acabada la Guerra Civil foren sovint pitjors que les que hauvien passat durant la guerra (molts dirigents de cooperatives decidiren exiliar-se i les cooperatives es consideraven organismes marxistes  “los rojos”), naturalment tot això en cada poble era diferent. Els immobles de les cooperatives que eren incautats i llurs béns eren traspassats per la Junta de Incautaciones al Juzgado de Responsabilidades Políticas. Tot plegat, provocà molts incidents, més o menys violents segons el tarannà de les noves autoritats locals. Fins al 1974 no es va fer una nova Llei de Cooperatives, en substituició de la feta al 1942. AL 1975, morí Franco, donant així fi a la dictadura que havia començat parcialment al 1936 i oficialment al 1939.Van ser 40 anys, on el cooperativisme cátala va sofrir tota mena d repressions, adulteracions, espoliacions.. per culpa de la dictadura franquista. ====Les cooperatives després de la dictadura==== Quan mor Franco el 20 de novembre de 1975, comença un període d’estira i arronsa, d’interinitats, del que vam anomenar “transició” (de la dictadura a la democràcia). =====Cooperació agrària .L’aliança.Federació de cooperatives de Consumidors===== Va haver un primer intent de constituïr una Federació de Cooperatives de Consumidors, a Canet de Mar, hi assistiren 53 cooperatives d’arreu de Catalunya. La Federació fou creada finalment pel juny de 1981, sota la presidència del nou president de la Generalitat Jordi Puyol. =====Legislació cooperativa===== El 3 de febrer de 1980 es va demostrar que les cooperatives catalanes negligien el punt 7é dels Principis de Rochdale( la regla d’or de la cooperació) segons el qual cal que totes les cooperatives reservin un percentatge del seus romanents al foment de l’educació cooperativa de cara al públic, empleats , socis.... Això es va resoldrre legalment quan el 9 de març de 1983 fou publicada la Lleí de Cooperatives de Catalunya =====Recuperació dels béns cooperatius expoliats el 1939===== Com ja s’ha dit anteriorment , s’havien confiscat béns de centenars de cooperatives durant el Franquisme ,durant els ultims anys es va parlar sobre la seva recuperació , però no es va aconseguir res . Pel gener de 1978 , fou presentat un projecte de Lleí al Senat per tal de recuperar els béns de centenars de cooperatives, confiscats durant el franquisme es va acabar la legislatura sense que ni s’hagués dicutit. Al final de setembre de 1977 fou creada provisionalment la Generalitat de Catalunya amb presidència de Josep Tarradellas. Anaven passant els anys i el tema dels béns confiscats durant el Franquisme , seguia sense resoldre’s . El primer de desembre de 1987 es va firmar un document entre representants dels Ministeris de Treball i d’Agricultura d’una banda i els representants de la Confederació de Cooperatives de l’altra, on s’acordà que el Ministeri de Treball aportaria 300 milions de pessetes a les Cooperatives. I es va donar una quantitat de 500 milions per indemnitzar els bésns de les tantes cooperatives que havien estat confiscats. Amb motiu de la Diada Internacional de la Cooperació de 1977, la Fundació Roca Galés publicà un manifest que reclamava primordialment el restabliment de la Llei de Cooperatives de Catalunya, de 1934, Cosa que el nou president del Govern, Adolfo Suárez es va descuidar quan va signar la nova constitució l’any 1978. El 1982 es va fer la Llei sobre Cooperatives d’Euskadi.El 1983 es va fer la Llei de Cooperatives de Catalunya. El 1985 es ve fer la Llei de Cooperatives Andaluses i la Llei de la Comunitat Valenciana. El 1987 es va fer la Llei General de Cooperatives i finalment el 1989 es va fer la Llei Foral de Cooperatives de Navarra. 2069 4774 2006-05-13T18:36:21Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/La Federació Farmacèutica]]: Nom correcte {{navegar|llibre=Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica |actual=La Federació Farmacèutica |anterior=Història de les cooperatives a Catalunya |següent=Característiques de les societats cooperatives }} ====Antecedents històrics==== La primera iniciativa que pretén aglutinar el sector farmacèutic a Espanya té origen en l’antic Col•legi d’Apotecaris de Barcelona l’any 1531, es va tractar de la creació d’un magatzem que servia de dipòsit per emmagatzemar medicaments i productes ben diversos d’ús habitual per part dels apotecaris. El magatzem també incloïa aquells productes més dificils de compondre, per tal de facilitar la feina dels professionals del sector. Després d’aquesta iniciativa dels apotecaris de Barcelona va seguir un llarg silenci que es va allargar fins al principi del segle XX .Tres segles en què la disgregació de la clase farmacéutica fou absoluta sense cap noticia sobre l’existència d’organitzacions econòmiques col•lectives dels farmacèutics. Durant el primer quart de segle XX alguns van voler fundar una cooperativa farmacéutica espanyola. Així, l’any 1914, en una asamblea de la Unió Farmacéutica Nacional (UFN) es va plantejar la necessitat de crear aquesta cooperativa per tal de facilitar l’obtenció industrial de productes químics, i per evitat l’entrada de productes químics patentats amb noms diferents dels científics. El secretari del Col•legi de Farmacèutics de Barcelona, publicà un article a la revista d’aquesta entitat en què defensava la conveniència de crear una cooperativa de consum i producció per preservar la puresa en el subministrament de medicaments i per abaratir els preus. També tenien unes entitats que es coneixen amb el nom de Centres Farmacèutics .Aquests organismes eren de carácter local i que aglutinaven uns quants farmacèutics de la seva àrea d’actuació als quals proporcionaven els productes i els medicaments que els demanaven. Eren d’agrupacions comercials amb la forma jurídica de societat anónima que actuaven com a intermediàries. El 1924 la comercialització d’especialitats farmacèutiques per part dels adroguers van unir els farmacèutics. Decidits a fer front a aquesta injustícia la Junta Directiva de la UFN va prendre la determinació de fundar una cooperativa nacional. El 26 d’octubre d’aquell mateix any, en una asemblea de la UFN que va tenir lloc a Sevilla alguns representants van presentar una ponència en què defensaven la creació de l’esmentada cooperativa i proposaven un pla de propaganda per explicar el projecte a tots els farmacèutics espanyols. Així doncs, pel que fa a l’aspecte comercial, l’esmentada ponència prohibia la venda a crèdit i la comercialització dels productes a un preu més baix que el del mercat. En l’àmbit financer, la ponència establia la necessitat que la cooperativa tingués un fons de reserva, l’obligació de distribuir els beneficis en funció de les compres fetes i de pagar un interès tenint en compte el capital aportat, a més de la igualtat de dret de vot de tots els socis independentment de les seves aportacions. Finalment, es preveia la creació de sucursals arreu d’Espanya convidant els ja esmentats Centres Farmacèutics (a Madrid , Merida ...), a intengrar-se a la cooperativa. La majoria de farmacèutics van acollir el projecte amb fredor i escepticisme . La iniciativa de fundar una cooperativa d’àmbit estatal havia fracasat. Però, l’ideal cooperativista promogut per aquest sector va arrelar en un grup reduït de professionals de Barcelona que, moguts per unes grans dosis de voluntat i determinació, van fundar la primera cooperativa farmacèutica d’Espanya l’any 1928. La dècada de 1920 va ser una època de llibertat i diversió. Després dels trasbals que va suposar la Primera Guerra Mundial, la població tenia ganes de divertir-se i d’oblidar ls desastres de la guerra. S’iniciaven els feliços anys vint, caracteritzats per l’eclosió de la indústria de l’oci i pel paper preponderant dels Estats Units, l’emergent primera potència mundial en l’àmbit de la moda, el cinema, la música o l’art. Es van aferrar al nou clima de llibertat (en el tema de la dona). Els anys vint també van ser l’era del jazz. Aquells feliços anys vint, però, van tenir un mal final amb l’afebliment de l’economia i el crac de la Borsa de Nova York (1929) que va tenir repercussions a tot el món en provocar una crisi mundial. La situació de la majoria de farmacèutics espanyols no va ser bona. Patien les fortes imposicions de les entitats distribuïdores, les que van aprofitat l’aparició de les primeres especialitats farmacèutiques per imposar les seves pròpies normes econòmiques i de distribució. A més havien de suportar la competència dels adroguers. Ofegats per aquesta situació l’any 1928 un grup de farmacèutics de Barcelona, van decidir unir-se per tal de podder comprar i després repartir-se entre ells el màxim volum de partides d’especialitats farmacèutiques que es podien vendre més fàcilment i, d’aquesta manera, obenir els màxims descomptes. Naixia la Federació Farmacèutica, la primera cooperativa d’aquest sector que es creava a Espanya. Es va estructurar en tres òrgans, que es regien per les seves pròpies Juntes Directives, amb funcions separades i complementàries : 1.La Secció Social de la qual depenien les funcions directives de l’entitat a més de les relacionades amb la prevenció, la mutualitat i les assegurances. 2 .La Secció de Compres encarregada de la compra –venda . 3.La Secció d’Elaboracions que dirigia els seus esforços cap a la possible fabricació transformació i comprovació de productes farmacèutics. ====El difícil caminar de la cooperativa==== El 2 d’agost de 1928 , va tenir lloc una assemblea de constitució de la Federació Farmacèutica, durant aquella assemblea es va nomenar el primer Consell d’Administració. A més dels membres que van constituir la primera Junta, alguns farmacèutics, més es van adherir a la Cooperativa acabada de crear. Eren pocs però estaben molt ben avinguts. Una altra de les decisions que es van prendre en aquells inicis va ser la creació d’una publicació mensual que servís com a portantveu de l’entitat i com a mitjà de propaganda de la Cooperativa. El gener de 1929 va aparèixer el primer número de la publicació que es va repartir gratuïtament per tot l’Estat. L’1 de gener de 1930 la societat va firmar un nou contracte de subministrament d’especialitats. Es va permetre que els socis poguessin fer les comandes per telèfon i es va establir un repartiment setmanal . =====La inaguració de la primera seu social===== L’any 1932 Franklin D.Roosevelt accedia a la presidència dels Estats Units gràcies a un ambiciós programa de reformes que ha passat a la història amb el nom de NEW DEAL.A Espanya s’havia proclamat la II República. El 1932 tres anys després de la seva fundació, la Federació va viure la inaguració de la primera seu social i va trencar les cadenes que lligaven l’entitat a les cases subministradores. La Federació va iniciar el servei de subministrament d’especialitats pel seu compte. La tasca d’adquirir especialitats farmacèutiques necessàries per proveir els socis no va ser gens fàcil . Però, al cap de dos mesos d’haver-se iniciat el servei, va ser necessari fer un repartiment gratuït a domicili dos cops per setmana (la iniciativa va tenir èxit). =====Conflicte amb els majoristes===== Els venedors de productes farmacèutics amb més prestigi no veien amb bons ulls la “intromissió” de la Federació Farmacèutica . Aquests venedors consideraven que les cooperatives representaven una amenaça per al món dels grans negocis farmacèutics. Per això, van crear una entitat anomenada” Comisión Reguladora de Intereses Farmacéuticos (CRIF) que es comprometia a vetllar pels interessos dels farmacèutics oferint-los alguns avantatges. La iniciativa, però, no va tenir gens d’acceptació i la CRIF aviat va deixar d’existir. Els majoristes van crear un altre organisme el 1934, “el Cartel de Almacenistas de Drogas y Especialidades Farmacéuticas” (CAMDIEF), que pretenia aglutinar tota la classe farmacèutica , des dels productors i emmagatzemadors fins als farmacèutics detallistes, oferint als seus socis una mena de paradís farmacèutic. La Federació i una recentment constituïda cooperativa a Sevilla van interpretar la creació d’aquesta entitat com un atac frontal a les seves associacions i, van decidir continuar el seu camí amb pas ferm i no fer cas de les provocacions. Fins i tot, van haver d’acceptar que els majoristes de la seva ciutat instal•lesin un magatzem d’especialitats farmacèutiques just davant de l’edifici on tenien la seva seu. =====Els anys dificils de la guerra===== Durant la Guerra Civil , la indústria i l’agricultura es van veure abocades a la ruïna absoluta i la fam es va apoderar de la població. Durant aquells anys Federació Farmacèutica va evolucionar paral•lelament a la guerra. El 6 de setembre del 1936 el Comité de Treballadors de Farmàcia , va prendre les regnes de la Cooperativa i un any més tard, el 2 de juliol de 1937, la Federació va ser col•lectivitzada, encara que només va durar cinc mesos, ja que el 26 de novembre el Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya va ordenar la descol•letivització de l’entitat i el 7 de desembre l’anterior Junta Directiva va reprendre les seves tasques. A causa de l’evolució dels esdeveniments durant aquells anys dificils, els enfrontaments entre la Junta Directiva i els treballadors eren constants, la que cosa dificultava l’evolució normal de la vida a la Federació. =====Constitució de la Comissió Liquidadora / Franquisme===== Les conseqüències de la Guerra van condicionar negativament l’evolució de la Federació, que el 25 de desembre de 1938 va passar a anomenar-se “Cooperativa Mercantil Farmacéutica”. La situació econòmica que vivia l’entitat va fer que es constituís una Comissió Liquidadora. Tres dies més tard, va tenir lloc una reunió per distribuïr els càrrecs de la Comissió Liquidadora; en aquella reunió també es va decidir que la Cooperativa Mercantil Farmacèutica suspengués totes les seves activitats. ====Cap a una Cooperativa forta( 1946- 1960)==== La precarietat amb què va començar a caminar Federació Farmacèutica, tant des del punt de vista econòmic com de mitjans (capital humà , instal•lacions ...) es va veure aguditizada pels anys convulsos de la Guerra Civil i la duresa extrema de la postguerra.Malgrat tot va aconseguir fer avançar el seu projecte i enfotir-lo amb el pas dels anys. La Federació durant la segona meitat dels anys quaranta , un cop va haver adaptat la seva vida social a les noves dispocisions vigents amb el vistiplau del Ministeri de Treball i la Comissió Liquidadora va començar un període més tranquil i calmat, encara que el creixement va ser molt lent. Però, l’estabilitat adquirida aleshores va permetre que a finals de la dècada de 1950 l’entitat pogués fixar uns objectius més ambiciosos. La situació de tranquil•litat que es vivia aleshores a la Federació Farmacèutica contrastava amb l’agitació internacional provocada per la segona Guerra Mundial. Milions de persones d’arreu del món van patir les conseqüències d’un conflicte que es va allargar fins a 1945. A les ciutats la població havia de fer front a la mala situació a la que vivien. A Espanya, que no va intervenir al conflicte, la Guerra Civil havia acabat i el general Franco governava amb mà de ferro, un país en ruïnes on l’adquisició de qualsevol producte estava racionada (gasolina, tabac, menjar...) . =====La represa de l’obra social i altres iniciatives :===== Durant la segona meitat de la dècada de 1940 la Federació Farmacèutica atenent la voluntat del nucli fundacional va reprendre l’obra social , conscient que més enllà de l’activitat econòmica la Cooperativa havia d’oferir una imatge més “humana i generosa” i més decidida als seus socis. L’any 1948 , la Junta va aprovar un subsidi de cirugia pels socis i família. Aquest mateix any va fer un projecte de reglament de la Secció d’Obres Socials Laborals, adreçada als treballadors de la Cooperativa. Un altre aspecte sobre que es va treballar en aquest moment va ser la futura creació d’una entitat que aglutinés totes les cooperatives farmacèutiques de l’Estat Espanyol que, malgrat les adversitats, van prosperar durant els anys de la postguerra. L’any 1952 es va debatre una qüestió important : la creació d’un laboratori de control de primeres matèries mesura ja recollida pels fundadors. Però a causa del seu elevat cost i l’existència d’un laboratori del Col•legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona amb les mateixes característiques en via de funcionament, no es va fer. Aquest fet evidencia, novament, la voluntat de modernització i el creixement de l’entitat durant aquest període. =====La celebració de les noces d’argent:===== L’any 1953 es va resoldre un dels grans misteris de la vida :L’ESTRUCTURA DE L’ADN. I Losif Stalin, moria després d’haver dirigit la Unió Soviètica durant tres dècades. Però sens dubte el fet més destacat d’aquell 1953, va ser la conquesta per primera vegada del cim més alt del món, l’Everest (8.840m) pel neozelandès Edmund Hillary i el nepalès Tensing Nnorgay que formaven part d’una expedició britànica. Aquell any, els socis de Federació Famacèutica també van fer el seu propi cim, Monserrat per retre homenatge a la Moreneta i celebrar la commemoració del XXVè aniversari de la fundació de l’entitat. Federació Farmacèutica va celebar els seus primers 25 anys en un clima de calma i tranquil•litat. L’entitat havia emprès una etapa de creixament lent però segur. El 10 de març de 1958, la Junta va aprovar el projecte d’adquirir un solar per construir-hi una seu social pròpia. ====Els anys seixanta==== Els anys seixanta han passat a la història amb el nom de dècada prodigiosa. La moda i la música de Gran Bretanya van marcar al món sencer. També aquesta década es va carecteritzar per la defensa del pacifisme o rebuig dels joves al sistema. L’aïllament a què estava sotmesa l’Espanya de la dictadura es va trencar. És l’època de “desarrollismo”. Els anys seixanta per a la Federació Farmacéutica van ser prodigiosos : En primer lloc, perquè fou durant aquesta década que la Cooperativa va estrenar unes noves instal•lacions per a la seva seu social, que eren a l’alçada d’una entitat que havia experimentat un creixement important. En segon lloc, perquè la Federació, fins aleshores limitada a Barcelona i la rodalia va estendre el seu àmbit d’actuació territorial amb l’obertura de diversos magatzems. *Noves instal•lacions pels nous temps Després de 30 anys de vida les instal•lacions de Federació Farmacèutica havien quedat ja petites. Així doncs, l’any 1957, es va aprovar el projecte de compra un solar per construir-hi una seu pròpia perquè d’una banda, servís de garantia econòmica per als socis i, de l’altra, donés prestigi a l’entitat. Es va construir un inmoble de sis pisos més l’entresòl al carrer d’Ausíac March. L’inici de l’activitat al nou edifici va coincidir amb la gran nevava que va caure el dia de Nadal del 1962, que va fer que molts treballadors s’haguessin de quedar a dormir a l’edifici per la impossiblitat d’arribar als seus domicilis. *Inici de l’expansió territorial (1964- 1965) : L’objectiu de l’entitat era donar servei a tots els farmacèutics de Catalunya i més enllà del principat. Entre els anys 1961 i 1965 la cooperativa va obrir magatzems a : Lleida, Girona, Reus, Tortosa, Valls i Castelló. En els orígens, tots aquests magatzems funcionaven d’una manera molt diferent acom ho fan ara. Les comandes es preparaven manualment. =====Origens dels magatzems===== #Lleida: L’interès que van mostrar alguns grups de socis de la ciutat va fer que el Consell Rector donés llum verda per buscar local .Es va fer l’any 1964. #Girona : El seu establiment no va ser gens fàcil . L’interès que van mostar alguns farmacèutics davant la possiblitat d’integrar-se a la Cooperativa amb l’opertura d’un magatzem a la ciutat va topar amb l’oposició d’uns altres grups que no veia el projecte amb bons ulls. A principis de 1964 es va posar en funcionament, i al 1965 es va cambiar a un altre més gran. #Reus: El 1965 va començar a funcionar el magatzem. #Tortosa: va començar a funcionar l’agost de 1965 donant servei a les comarques de l’Ebre, el nord de Caselló i el Baix Aragó. #Valls : El 1964 va entrar en funcionament. Era un magatzem petit, que donava servei a un nombre molt reduït de farmacies, limitades a l’àmbit de la comarca de l’Alt Camp. #Castelló: Va ser l’ultim magatzem que es va obrir, el 26 de juny de 1965. *La continuïtat de la política d’expansió : L’encert d’aquesta política s’evidencia amb la continuïtat que ha tingut al llarg de la història de la Federació Farmacèutica, ja que s’han obert nous magatzems i s’han ampliat o canviat d’emplaçament molts dels ja existents. Les males condicions d’aquests locals han posat de manifest que la primera expansió territorial es va fer amb uns mitjans financers insuficients, la qual cosa va tenir com a conseqüència una crisi econòmica important. Malgrat això, la vida continuava i la Federació havia de satisfer correctament la demanda dels seus socis en totes les zones on hi havia magatzems. Per això, al principi dels anys seixanta l’entitat va iniciar una segona onada d’expansió que va permetre la seva consolidació pel que fa al patrimoni. #Vic : es va inaugurar el dia 1 de febrer de 1971 .L’increment de la demanda per part dels socis va fer que amb el temps el magatzem de Vic s’hagués de complementar amb uns locals auxiliars. #Girona: L’increment de vendes i el creixement de socis van fer que el Consell Rector aprovés el trasllat del magatzem de Girona. El 1970, es va aprovar la compra d’uns terrenys per construir-hi un edifici de dues plantes i soterrani. #Lleida : Es va poder ampliar l’any 1974 , amb l’obertura d’un nou local . #Tortosa : La manca d’espai va aconsellar prendre una decisió respecte aquest magatzem. L’octubre de 1974 es va rtraslladar a un local més ampli. #L’Hospitalet del Llobregat : La culminació d’aquesta segona fase d’expansió territorial va ser la compra d’un edifici a l’Hospitalet del Llobregat, ja que el magatzem de Barcelona estava sobresaturat. Consta de dues plantes i un soterrani; va ser inagurat l’any 1975, amb la tecnologia més moderna del moment i 255 treballadors. Malgrat la possibilitat d’ampliar el magatzem de Barcelona, es va considerar que el problema de la congestió no s’acabaria de resoldre i es va emprendre la recerca d’uns terrenys o un edifici ja construït a la zona de Barcelona i la seva rodalia per allotjar-hi un magatzem que donés servei a tota la província i servís per descongestionar el carrer d’Ausiac March. La casualitat va fer que per aquelles dates la Cooperativa de Crèdit ACOFAR, de la qual Federació formava part, també busqués un edifici o terreny per establir-hi la seva seu. =====Època difícil després de l’expansió===== A les acaballes de la dictadura Franquista i l’inici de la transició la Federació Farmacèutica va tornar a patir un sotrac econòmic important , agreujat , en aquesta ocasió , per l’incendi que va destruir una planta del magatzem de l’Hospitalet el 24 d’agost de 1977. Es va haver de reorganitzar el magatzem. El final de la dècada de 1970 va ser un període econòmicament molt delicat per a la Federació Farmacèutica. Però, l’any 1978 la Cooperativa celebrava els cinquanta anys d’existència. ====La consolidació de la cooperativa als anys 80==== Durant l’època dels anys vuitanta Espanya deixa definitivament la transició amb l’arribada al poder dels socialistes. El 1981 l’assalt d’un grup de militars comandats pel tinent coronel Tejero al Congrés dels Diputats, acabar com un ensurt i el país es disposava, per fi, a viure en plena democràcia. Va ser en aquest període, que es va fer el referèndum sobre la permanència a l’OTAN, es va despenalitzar l’avortament... Durant aquest període la qüestió financera va ser una preocupació important per a la Federació Farmacèutica ( després d’uns quants exercicis negatius) . Per resoldre la qüestió es va posar un nou president. Els seus objectius van ser: #Redreçar la situació econòmica. #Replantejar les necessitats de tota la xarxa de magatzems amb visió de futur. #Modernitzar el funcionament de la Cooperativa. Abans d’analitzar el que va ser la tercera fase d’expansió, cal parlar d’una situació que va afectar considerablement a la Federació: la crisi provocada per una part dels transportistes autònoms de la província de Barcelona .El conflicte va provocar un ambient molt enrrarit. Finalment, els treballadors van guanyar el plet que havien interposat i la Federació va haver de fer front a la gran despesa que comportava el pagament dels efectes retroactius als transportistes. Va comportar el tancament definitiu del magatzem de Valls , el canvi de plantejament del de Barcelona el canvi d’emplaçament dels de Girona i Tortosa , el canvi d’ubicació i posterior ampliació dels de Lleida i Castelló, dos canvis d’emplaçament a Reus i l’obertura de dos magatzems nous a Terrasa i València. El replantejament dels magatzems que funcionaven fins aleshores era una mesura urgent atesa la precarietat dels locals. Els que funcionaven fins aleshores no tenien prou espai per allotjar tots els productes i en la majoria de casos hi havia la possibilitat d’ampliar-los. =====El nou magatzem de Terrasa===== El desembre del 1985 la Federació va obrir a Terrasa un nou magatzem amb dos objectius clars: #Donar servei als socis de Barcelona des de fora de la ciutat. #Tenir un local amb prou espai per, amb vista al futur més inmediat poder-hi introduir les noves tecnologies i utilitzar-lo en cas de necessitat com a magatzem regulador o de proveïment dels altres. Inicialment es va edificar una única nau de 5039 metres quadrats, l’any 2000 es va triplicar l’espai i el van convertir en el més gran de tots els magatzems. Amb l’ampliació es va construir un soterrani destinat a zones de transports (càrrega i descàrrega ).A Terrasa la Federació també hi té secció d’encàrrecs. Actualment en el magatzem de Terrasa hi treballen 100 persones que donen servei a 750 farmàcies. A València el magatzem consta d’una nau d’una sola planta de 5061 metres quadrats de surpefície. Amb l’incorporació de les noves tecnologies es va procedir a la robotització que ha estat ampliada dues vegades. ====Present i futur de la Federació==== Les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies no han passat desapercebudes a Federació Farmacéutica, que en els darrers anys ha modernitzat les seves instal•lacions i els seus magatzems(actualment la gran majoria de magatzems estan robotitzats). Paral•lelament, el servei d’infomàtica de la Federació, anomenat Informàticaper a l’Oficina de Farmacia (IOF), ha dissenyat un programa per a la gestió de la farmàcia. L’any 1969, es va fer un pas important amb la contractació del primer ordinador. L’any 1976, es va substituir per uns altres models. Més tard, els ordinadors van arribar a tots els magatzems ( a Barcelona l’any 1988, i a partir d’aquest any als magatzems d’aquesta zona). Tots els ordinadors de Federació van quedar comunicats entre sí mitjançant xarxes telefòniques, de manera que podien compartir imformació. El 1998 hi va haver un nou canvi d’ordinadors centrals. Pel que fa a la imformàtica externa, la introducció del codi nacional per als medicaments fou la base que va permetre un desenvolupament espectacular. També cal destacar com a segona gran renovació que la Cooperativa va aportar a la farmacia, l’inici l’any 1980, de l’ús de la microfitxa com a sistema d’emmagatzemament d’infomació actualitzada. =====Modernització dels magatzems===== A partir del 1989, un cop el problema de l’espai va estar resolt, es va iniciar la robotització dels magatzems, de manera que una part de l’extracció dels medicaments va passar a ser automàtica. Aquesta vegada la inversió es va fer amb serenitat i sent molt conscients de la importancia de la capitalització per a l’entitat. L’objectiu de l’entitat en aquesta època era la millora econòmica social i profesional dels socis. La robotització dels magatzems de la Cooperativa s’ha fet progressivament i en diverses fases: des de Terrassa, que va ser el primer, fins al de Lleida, que ha estat el darrer i també els de Barcelona, Vic i Tortosa. =====Procés que seguéix una comanda en un magatzem robotitzat===== Un cop la farmàcia ha fet la comanda, des de seu terminal d’ordinador entra en l’ordinador del magatzem corresponent, que en crea un albarà, que ja determina si el producte és d’extracció manual o automàtica. L’ordinador dóna l’ordre perquè el circuit, repartit en diversos passadissos s’activi; els canals del robot on hi ha els medicaments demanats es disparen i deixen anar el producrte en qüestió a una cinta transportadora que els trasllada fina a una caixa. Un cop la caixa està plena, el mateix circuit l’envia, amb l’albarà corresponent, fins als molls de càrrega, classificats per rutes, i el transportista la carrega al seu vehicle. Però a banda d’això, dempre hi ha un tant per cent de producte l’extracció dels quals s¡ha de fer manualment. Per mitjà d’un petit ordinador que la persona que extreu el gènere es col•loca al braç, amb un lector d’infrarojos incorporat en forma d’anell, el sistema informa l’extractor del producte que ha d’agafar i, un cop el té, en llegeix el codi i li dóna el vistiplau. A continuació l’empleat col•loca el medicament en una cubeta que, un cop plena, serà abocada en una caixa per mitjà de la cinta transportadora; abans d’arribar al moll de càrrega, el sistema tanca i cada caixa i hi col•loca una etiqueta amb el número de soci que ha fet la comanda i el nombre de caixes que la componen. Quan arriba l’útima caixa, una impressora treu un albarà en què s’indica per ordre alfabètic els productes que hi ha. La radio freqüència actualment la tenen implantada pocs magatzms d’Espanya i d’Europa. =====Les aules d’imformàtica i de formació===== La Federació ha fet un esforç els darrers anys per dotar tots els magatzems d’aules que disposen d’equips informàtics perquè els socis que vulguin incorporar als programes de gestió de farmàcia que ofereix l’entitat els puguin practicar i perquè els que ja els tinguin, puguin perfeccionar-ne el coneixament. =====El departament d’informàtica per a l’Oficina de la Farmàcia (IOF)===== Va entrar en servei al 1989 i ha dissenyat des que es va crear tres programes de gestió farmàceutica : #OFFAR : basat en l’entorn de dos, no tenia una base de producció pròpia sinó comprada. #OFGEST : basat en l’entorn Clipter, que es va presentar el 1994. #OFWIN: basat en l’entorn de windows, dissenyat per la necessitat de fer un programa compatible amb Internet a causa del domini de Microsoft. Els programaes IOFGEST i IOFWIN ofereixen als farmacèutics tres mòduls integrats : #De gestió farmacèutica #De formulació magistral. #D’atenció farmacèutica. Actualment, la Federació es troba en un procés de canvi amb l’objectiu d’universalitzar l’IOFWIN. Per això, des de l’any 2000, la Cooperativa ofereix el programa IOFWIN als seus socis. El disseny de programes per part del departament d’IOF es complementa amb la realització de cursos que permenten aprendre com funcionen o perfeccionar el coneixement dels mòduls que inclouen Aixi mateix, també serveixen per comunicar les actualizacions i novetats incorporades en aquests programes. ====La Federació Farmacèutica més que un majorista==== La Federació presenta un altre vessant enfocat a la millora social i profesional ( a part del vessant mercantil que té) .Aquest és potser l’actiu ,és important de la Federació Farmacèutica Avui dia, setanta-cinc anys després de la seva fundació, la Federació disposa d’una activa Secció Científica, que organitza conferencies i cursos de tota mena. - Obres socials : La creació dels subsidis per als socis de la Cooperativa i els seus familiar va sorgir per facilitar una ajuda als farmacèutics en cas de malaltia, operació quirúrgica i defunció ja que fins aleshores no tenien assistencia social de cap mena. La Federació va instituir l’any 1948 el primer d’aquests ajuts un subsidi de cirurgia als socis. Aquesta iniciativa va tenir continuïtat amb la instauració l’any 1954 del subsidi de defunció que es concedia als hereus legals del farmacèutic. Pel que fa a la pensió federativa , es tractava d’una prestació a la qual tenien dret els socis en complir els seixanta –cinc anys. L’any 1958, es va crear la Secció d’Obres Socials Laborals, adreçades als empleats de la Cooperativa, que era administrada per una comissió d’un representant de la Junta Rectora, un soci i un empleat de la Federació. Aquesta important tasca d’assistència social teixida per la Federació va finalitzar al 1989 . Es va obligar a les empreses subjectes a la llei a crear un fons que permetés pagar amb els interessos tots els subsidis i prestacions el què per a Federació Farmacèutica era imposible. En una asamblea força tensa es va decidir que els socis i empleats que ja estaven cobrant el subsidi continuessin fent-ho. =====Secció científica===== Es va crear amb la finalitat de donar suport ràpid i proper a les necessitats professionals del dia a dia de la farmacia. Aquesta secció va anar prenent forma com a hereva de la Secció d’Elaboracions. La Secció Científica és la més antiga i la que ha donat més prestigi a la Federació . A més de la publicació d’articles especialitzats a la revista de l’entitat, durant els anys cinquanta la tasca de la Secció Científica es va ampliar amb la creació d’un cicle de conferencies que posteriorment es publicarien. Avui dia aquest cicle de conferencies continua vigent. Des dels anys 60 es fan amb gran acollida per part dels socis. Al marge de les iniciatives assenyalades fins ara la Secció Científica també disposa d’un grup de directors tècnics la tasca dels quals, a grans trets, és vetllar perquè es compleixin les normes sanitàries en la distribució dels medicaments a les farmàcies, aplicant un control exhaustiu als productes psicòtrops i estupefaents i sobretot resoldre a través del telèfon els dubtes dels socis en aspectes com ara la formulació magistral. Actualment, la Federació disposa d’onze directors tècnics, repartits en els diverses zones. Així mateix, la Secció Científica s’encarrega d’editar el llibret o agenda d’activitats professionals de cada any, en el qual s’inclouen totes les dades corresponents als cursos monogràfics i de gestió i el Programa de Formació Continuada. =====Programa de Formació Continuada (PFC) , el mèrit de ser els primers .===== L’any 1986 Federació Farmacèutica, va posar en marxa aquesta iniciativa absolutament innovadora, pionera en l’àmbit farmacèutic en aquell moment i que amb el pas del temps s’ha convertit en el programa estrella de la Federació i ha estat fins i tot copiada per altres estaments professionals. Els cursos de formació continuada estan estructurats en cicles triennals i tenen una durada de nou o deu sessions. S’inicien el mes d’octubre i acaben el mes de juny. Pel que fa a les temàtiques tractades, cal dir que el programa està estructurat en diferents àrees terapèutiques que responen a les necessitats formatives: les al•lèrgies en la farmàcia , el farmacèutic i la salut de la dona ... =====Activitats socials===== Es remuten gairebé totes als anys vuitanta. Des d’aleshores fins ara la Cooperativa , ha impulsat una extensa gamma d’activitats que tenen com a finalitat beneficiar socialment els seus membres. Una de les més antigues és la possibilitat de fer excursions i viatges conjuntament amb altres farmacèutics a uns preus ajustats. Actualment es fa mitjançant una agència de viatges que ofereix els seus serveis als socis de la Federació amb descomptes i condicions de pagament avantatjoses. Una altra de les activitats que s’ofereixen als membres de la Cooperativa és l’exposició de Pintura i Fotografia, que s’organitza cada any. Els socis poden exposar els seus treballs a la sala d’actes de l’edifici del carrer d’Ausias Marc. També s’organitza una festa infantil anual, la Fedefesta, pel volts de Nadal, per als fills dels socis. Haesdevingut tradicional un concert nadalenc que ofereix a la seu de Barcelona la Coral Polifònica de la Federació, nascuda el 1983, fruit de la iniciativa, d’un grup de farmacèutics aficionats al cant coral. (La Coral compta entre les seves peces habituals l’Himne de la Federació). =====Altres serveis===== En l’àmbit professional, la Federació ofereix cada any un seguit de conferències, patrocinades per diferents laboratoris, en les que aquests presenten nous medicaments o productes. També, amb l’objectiu de contribuir a la millora de la gestió econòmica dels socis, la Cooperativa organitza cursos de gestió a les seus de Barcelona i l’Hospitalet. La iniciativa, va néixer cap al final dels anys noranta. Un dels serveis més nous que ofereix la Federació és el Club de Compres , que és el resultat de la conjunció del màrqueting i de la voluntat del soci cooperatiu. Actualment, compta amb més de 500 socis. Un altre servei que ha comportat força beneficis als socis de la Cooperativa és la revista o butlletí. Avui dia, aquesta publicació té una periodicitat trimestral i inclou notícies del món farmacèutic, articles especialitzats.... Des de l’any 1985, la Cooperativa també ofereix als seus socis la possibilitat de col•leccionar pots de farmàcia. Cada any s’encarrega un nou pot a un taller de ceràmica, el fet de col•leccionar-los s’ha convertit en una tradició entre molts socis de la Federació. Finalment, cal destacar que la Federació és patrona institucional de la Fundació Concòrdia Farmacèutica amb els objetius de salvaguardar i donar a conèixer el patrimoni històric i professional del món farmacèutic. En resum es tracta d’un ampli ventall d’activitats ben diverses que indiquen un factor diferencial de la Federació respecte dels altres distribuïdors i que ens permeten dir que la Federació Famacèutica és més que un majorista. ====La força d’unió per crear futur==== Un dels trets que han caracteritzat sempre la Federació Farmacéutica al llarg de la seva història ha estat la voluntat d’unir esforços amb altres entitats del sector, amb l’objectiu de defensar els interessos comuns des d’una posició de més força. Des de l’any 1975 fins a l’actualitat, ACOFARMA ( Associació de Cooperativeas Farmacèutiques ) disposa d’un laboratori d’Anàlisi que es va fer realitat a partir d’una iniciativa de la Cooperativa. Així mateix, la Federació ha acollit tres de les assemblees que anualment celebra ACOFARMA. Pel que fa a la distribució farmacèutica, cal destacar que Federació Farmacèutica també és present a l’entitat que agrupa les patronals del sector, anomenada Federación Nacional de Asociaciones de Mayoristas Distribuidores de Especialidades Farmacéuticas (FEDIFAR). Aquests dos fets posen de manifest la voluntat de la Federació de ser present en tots els fòrums de discussió del món farmacèutic per tal d’unir esforços en la tasca de vetllar pels interessos de la classe farmacèutica. =====Paper de la Federació en la creació i desenvolupament d’ACOFARMA===== La primera notícia que tenim de l’interès de la Federació Farmacéutica de formar part d’una futura agrupació de cooperatives espanyoles per tal de defensar els interessos comuns és de l’any 1951. El 2 de desembre de 1960 es va constituir l’Agrupación de Cooperatives Farmacéuticas (ACOFAR). OBJECTIUS: #Oferir serveis als seus socis. #Servir d’instrument i d’intermediari financer en les seves operacions . L’any 1964, l’entitat es va integrar en la Unión Nacional de Cooperatives de Crédito. El 12 de maig de 1972 es va constituir a Madrid l’Asociación de Cooperativas Farmacéuticas (ACOFARMA), com a cooperativa de segon grau , es a dir , com a cooperativa de cooperatives. Aquesta va rebre suport de les 33 cooperatives farmacèutiques de primer grau. =====Que ofereix Acorfarma?===== D’una banda, els productes químics farmacèutics necessaris per a la formulació magistral i oficinal que passen tota mena de controls analítics de qualitat i s’envasen a la mateixa factoria. De l’altre, una àmplia gamma de productes amb marca propia , que s’acostumen a encarregar a altres fabricants però que es venen sota la marca ACOFAR : #gases . #benes. #cotó. #compreses de cotó. #xeringues. #bosses d’aigua. #....... =====La Federació al capdavant de FEDIFAR ===== L’any 1979 es va constituir la Federació Nacional de Asociaciones de Mayoristas Distribuidores de Especialidades Farmacéuticas (FEDIFAR).Aquesta organització aglutina principals empreses que representen la distribució farmacèutica a Espanya. Una de les prioritats que ha tingut l’actual president de la Federació al capdavant de FEDIFAR ha estat donar un nou impuls a la distribució i el diàleg amb l’Administració el que ha permès arribar a un pacte d’estabilitat amb aquesta que garanteix la cobertura universal dels medicaments a tota la població i disposar d’un marc d’estabilitat que permeti als distribuïdors fer prospecions de futur. Un altre objectiu de FEDIFAR ha estat la difusió d’una campanya que pretén millorar la imatge que té la farmàcia en la societat. 2070 4769 2006-05-13T18:33:34Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Característiques de les societats cooperatives]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Característiques de les societats cooperatives]]: Nom correcte {{navegar|llibre=Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica |actual=Característiques de les societats cooperatives |anterior=La Federació Farmacèutica |següent=Conclusions }} Les empreses es classifiquen segons la seva forma jurídica en empresa individual i empresa de socis o societàries . L’empresa societària té forma jurídica; es a dir, adquireix una personalitat pròpia diferent de la dels seus propietaris. Totes les societats han d’estar formalitzades en escriptura pública i inscrites al Registre Mercantil. Les podem classificar en societats civils públiques, societats mercantil i societats d’interès social. Societat d’interès social: es tracta de societats que no pretenen obtenir un benefici, sinó satisfer les necessitats comunes dels seus membres. Dintren d’aquest apartat parlarem de les societats cooperatives: Són asssociacions de persones físiques o jurídiques amb interessos i necessitats comunes, que desenvolupen una activitat empresarial. En aquest tipus de societat s’imputen els resultats econòmics als socis, una vegada atesos els fons comunitaris, en funció de l’activitat cooperativa que realitzen. Creen un patrimoni comú que no es pot repartir i sense afany de lucre. Característiques: *Les cooperatives poden ser de primer grau , segon grau o ulterior grau. En les de primer grau el nombre de socis es cinc, que normalment no són persones físiques. En les de segon grau el nombre de socis es de dos i estan integrades per persones jurídiques. La incorporació i baixa de socis és voluntària i lliure. Les cooperatives també poden tenir associats, persones físiques o jurídiques que aporten capital, cobren interessos per la seva aportació i no responen personalment dels deutes. *La responsabilitat dels socis pels deutes de la cooperativa queda limitada.Malgrat que, els estatuts de la societat poden determinar una altra responsabilitat, que pot ser il•limitada. *El capital social mínim de cada cooperativa es fixa en els estatus i és variable segons el nombre de socis que s’hi incorporen o es donen de baixa. Cap soci no pot posseir més del 25% del capital en les cooperatives de primer grau, ni més del 45% en les de segon grau. *La raó social ha d’incloure de manera general l’expressió societat cooperativa o l’abreviatura s.coo., segons la comunitat autònoma. *El 30 % dels excedents obtinguts s’ha de destinar al fons de reserva obligatori i al fons d’educació i promoció. Consitució: En les cooperatives hi ha quatre òrgans socials : *L’Assemble General. És la reunió dels socis i, si escau, dels associats, per deliberar i prendre acords com a òrgan suprem de decisió. L’Assemblea té per objecte examinar la gestió social, aprovar els comptes anuals, aprovar la imputació de l’exercici i establir la poítica general de la cooperativa. *El Consell Rector.És l’òrgan de govern, gestió i representació. Ha de tenir tres membres com a mínim que siguin socis, i es pot nomenar un director o una directora. *El Comitè de Recursos. Aquest òrgan només existeix en les cooperatives de primer grau quan ho preveuen els estatuts. La seva funció és tramitar i resoldre els recursos contra les sancions dels seus socis. *Els inteventors. La seva funció és la censura dels comptes anuals.Han de ser entre un i tres socis , persones físiques. Socis: Els socis tenen una sèrie de drets, com ara participar en les activitats de la cooperativa, rebre informació necessària per a l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions, o al retorn cooperatiu, repartir l’excedent. Entre les seves obligacions hi hala d’assistir a les reunions de l’Assemblea General i d’altres òrgans dels quals formin part, complir els acords vàlidament acordats pels òrgans socials i participar en les activitats de formació. Tipus: Les cooperatives poden ser de tipus molt diversos: de treball associat, agràries, de serveis, d’assegurances, educacionals, de consum, del mar, sanitàries, de crèdit, d’explotació comunitària de la terra, d’habitatge, de transportistes i d’ ensenyament. El tipus de societat mercantil al què més s’hi assemblen les cooperatives són les societats laborals: Són societats anònimes o de responsabilitat limitada en què la majoria del capital social, almenys el 51%, és propietat dels treballadors que presten serveis retribuïts de manera personal i directa i la relació laboral dels quals és de caràcter indefinit. Característiques: *Cap soci no pot tenir accions o participacions que representin més del 33% del capital, excepte les entitats públiques, que poden arribar fins al 49%. El nombre mínim del socis és de quatre , dels quals tres han de ser socis treballadors. *La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. *El capital social està dividit en accions nominatives o en participacions. Aquestes han de desemborsar almenys en un 25% de cada acció si es tracta d’una societat anònima laboral , i el 100% si es tracta d’una societat de responsabilitat limitada laboral. *Les accions de les societats anònimes laborals han d’estar representades per títols, no per anotacions en compte. *Aquestes societats poden contractar treballadors que no siguin socis, però amb algunes limitacions: el nombres d’hores que treballen no pot ser superior al 15% de les hores que dediquen a l’empressa el socis treballadors, o al 25% per a les societats amb menys de 25 treballadors. *La raó social pot estar formada per qualsevol nom seguit de societat de responsabilitat limitada laboral o societat anònima laboral , o bé les seves respectives sigles: SLL o SAL. *Per a la transmissió d’accions i participacions socials de la classe laboral es donarà preferència als treballadors indefinits que no siguin socis;si aquests no les volguessin les poden adquirir, en primer lloc els socis treballadors; després, els socis de classe general i en el seu defecte els altres treballadors que no tinguin contracte indefinit. *Aquestes societats han de constituir obligatòriament un fons especial de reserva amb un 10 % del benefici lìquid obtingut. Constitució: Les societats laborals s’han de formalitzar en escriptura pública i s’han d’inscriure al Registre Mercantil. Prèviament han d’estar inscrites al Registre de Societats Laborals, que depèn de la comunitat autònoma. ====Diferències entre les cooperatives i les societats laborals(S.L)==== COOPERATIVES SOCIETATS LABORALS Capital mínim de 3000€ , 100% desemborsat. Capital mínim de 3005,06€ (Majoria capital = socis treballadors amb contracte indefinit). Nombre mínim de socis 3. Nombres mínim de socis : 2 treballadors i 1soci capitalista. Dret a vot : una persona un vot. Dret a vot: 1 participació= 1 vot. Repartiment de beneficis: -30% Fons Reserva Obligatori. –10% Fons de Reserva Legal. -10% Fons d’educació i Promoció Cooperativa. (Irrepartives en cas de liquidació o transformació). Repartiment de beneficis: - 10% Fons Especial de Reserva Impostos de societats: -20% Impostos de societats: -35% En definitiva, entre una societat laboral i una cooperativa existeixen un conjunt de diferències que cal remarcar : En primer lloc, s’ha de parlar del capital social mínim que han de tenir . El de les cooperatives ha de ser de 3000 €, mentre que el de les societats laborals 3005,06€ . Un altre aspecte del que cal parlar és el nombre de socis mínim que necessiten . El de les cooperatives ha de ser 3 socis, aquests són treballadors. Mentre que el de les soocietats laborals ha de ser de 2 socis treballadors i un de capitalista que controlará les finances i tot el relacionat amb l’economia. En una cooperativa, una persona suposa un vot, mentre que en una societat laboral paticipació suposa un vot. Respecte al repartiment de beneficis, una cooperativa ha de reservar el 30 % dels seus beneficis a un fons de reserva, un 10 % a un fons d’Educació i promoció Cooperativa (aquests seran irrepartibles en cas de liquidació o transformació ). Una societat laboral haurà que reservar el 10 % dels beneficis a un fons de reserva legal i un altre 10 % a fons especial de reserva. I per ultim, referint-nos als impostos de societats, a la cooperativa se li exigirá un 20 % dels beneficis, mentre que a una societat laboral un 5 % més, un 30 % dels seus beneficis. ====Els principis de Rochdale==== ''Primer Principi : Adhesió voluntària i Oberta'' Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces d'utilitzar els seus serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser soci, sense discriminació social, política, religiosa, racial o de sexe. ''SegonPrincipi: Gestió Democràtica per part dels socis.'' Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis, els que participen activament en el fixament de les seves polítiques i en la presa de decisions. Els homes i dones elegits per representar i gestionar les cooperatives són responsables davant els socis. A les cooperatives de treball associat els socis, tenen els mateixos drets de vot - un soci, un vot. ''Tercer Principi: Participació Econòmica dels Socis.'' Els socis contribueixen equitativament al capital de les seves cooperatives i el gestionen de forma democràtica. Una part del capital serà habitualment propietat comuna de la cooperativa, normalment reben una compensació, si hi és, limitada sobre el capital entregat com a condició per ser soci. Els socis assignen el excedents per a tots o alguns dels següents fins: el desenvolupament de la seva cooperativa, possiblement per la constitució de reserves, part de les quals haurien de ser irrepartibles, el benefici dels socis en proporció a les seves operacions amb la cooperativa; i, el recolzament d'altres activitats aprovades pels socis. ''Quart Principi: Autonomia i Independència.'' Les cooperatives són organitzacions autonòmiques d'autoajuda, gestionades pels seus socis. Si signen acords amb altres organitzacions, inclosos els governs, o si aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control democràtic par part dels seus socis i mantinguin la seva autonomia cooperativa. ''Cinquè Principi: Educació, Formació i Informació.'' Les cooperatives proporcionen educació i formació als socis, al representants elegits, als directius i als empleats per a què puguin contribuir de forma eficaç al desenvolupament de les seves cooperatives. Informen al gran públic, especialment als joves i als líders d'opinió, de la naturalesa i beneficis de la cooperació. ''Sisè Principi: Cooperació entre Cooperatives.'' Les cooperatives serveixen al seus socis el més eficaçment possible i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals. ''Setè Principi: Interès per la Comunitat.'' Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant les polítiques aprovades pels seus socis. 2071 4767 2006-05-13T18:33:22Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Conclusions]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Conclusions]]: Nom correcte {{navegar|llibre=Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica |actual=Conclusions |anterior=Característiques de les societats cooperatives |següent=Portada }} De tot el tema tractat del treball es poden treure dos tipus de conclusions: Tipus històric: #La dificultat a l’hora de crear i fer forta una cooperativa. #És una fòrmula empresarial que sorgeix i es desenvolupa en el marc del moviment obrer, el socialisme. Intenta trobar camins diferents dintre del capitalisme #Durant la II República van estar afavorides. #Van ser col•lectivitzades inicialment durant la Guerra Civil,però recuperades, més tard, perquè urgia tenir resultats immediats, en l’època de guerra. No és el mateix una cooperativa que una col•letivitat: una cooperativa es un tipus d’empressa, amb els seus beneficis... participació dels treballadors però no pretèn abolir cap règim de propietat privada ni funcionan assembleriàment com fa una col•letivitat. Durant aquest periode les cooperatives van ser considerades , per molts un fre a les realitzadcions de la classe obrera. #Però, durant el Franquisme va estar molt limitades, perquè van ser obligades a entrar en el sistema vertical del sindicat unic. Es consideraven massa avançades. #En l’actualitat viuen un moment dolç. #Catalunya es on hi ha més cooperatives i amb més història. #Federació Farmacèutica és una cooperativa de primer grau de treball associat, que ha viscut els avatars de la història (col•lectivització, inclusió en el sindicat vertical, ...) durant els seus 75 anys com totes les empreses. *Compleix els principis de Rochdale per això, aplica un % a millores socials, el que li permet: ser cap davantera (gràcies als beneficis), tenir llarga vida, i fer projectes per els seus associats i per millorar el futur. S’obtenen beneficis i, a més, s’inverteix en: formació, projectes de futur, ... Gràcies al model impositiu i oganitzatiu qut tenen les cooperatives, tenen aventatbe en aquest sentit respecte altres empreses. 2072 4548 2006-03-27T20:11:51Z Ganon 62 fet {{infollibre}} 2105 4612 2006-04-12T12:17:41Z Álvaro M 53 Text de la imatge corregit La utilització correcta de finestres és un altre aspecte important en els entorns d’escriptori ja que ens permetrà agilitzar molt les nostres accions. Per aquest motiu, es proporcionen accions a partir de la barra de títol de la que disposen totes les finestres (figura 2.3). [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.3.png|right|frame|Figura 2.3: Barra de títol.]] Aquesta barra està dividida en diferents seccions. La part central està destinada a mostrar el nom de l’aplicació que conté la finestra. Fent clic sobre aquesta part i movent el ratolí aconseguirem moure la finestra a la zona de l’escriptori que vulguem. Si hi fem un doble clic provocarem que la finestra es plegui o desplegui (que només es vegi aquesta barra). A la part esquerra hi tenim un botó amb el qual accedim al menú de context, que també podem arribar-hi clicant amb el botó dret del ratolí sobre qualsevol part d’aquesta barra. Les comandes disponibles en aquest menú són les següents: * Moure: permet moure la finestra a qualsevol zona de l’escriptori. * Tamany: permet canviar la grandària de la finestra, acció que també podem realitzar apropant el ratolí al marge de la finestra. * Minimitzar: amaga la finestra, deixant un sol botó a la barra de tasques. * Maximitzar: fa que la finestra ocupi tot l’espai disponible de l’escriptori. * Recollir: plega la finestra només mostrant la barra de títol. * Sempre a sobre: clicant sobre aquesta opció farem que la finestra sempre estigui per sobre de les altres, encara que no estigui seleccionada. * Guardar opcions: guarda la configuració de la finestra (grandària, posició, . . . ), de manera que l’aplicació sempre s’obra amb l’última configuració guardada. * A l’escriptori: permet desplaçar la finestra en un altre escriptori. A l’enviar una finestra a un altre escriptori, aquesta desapareix immediatament de l’actual. Per situar-nos a l’altre escriptori haurem de clicar sobre el número corresponent en els botons d’escriptori virtuals del panell KDE (o bé amb CTRL+FX, on X és el número d’escriptori virtual al que volem anar). * Tancar: tanca la finestra. Finalment, a la part dreta de la barra de títol ens apareixen els botons per minimitzar, maximitzar o tancar la finestra. 2106 4613 2006-04-12T12:34:32Z Álvaro M 53 Fet Tot l’entorn KDE està pensat perquè sigui molt intuïtiu i una mateixa operació es pugui realitzar des de diferents llocs, facilitant-ne l’aprenentatge i permetent-ne una utilització eficient i molt ràpida. D’aquesta manera, el propi usuari podrà anar navegant per l’entorn i realitzant les seves tasques sense necessitar més que una mica d’ajuda al principi. A continuació farem un repàs breu d’algunes de les accions més utilitzades per moure’ns pel sistema de fitxers personals i veure com manipular-los de forma adequada. A partir d’aquests primers passos, es pretén donar una visió general de la forma de funcionament perquè l’usuari s’hi pugui moure amb comoditat. De totes maneres, és molt recomanable que sigui el mateix usuari qui de forma intuïtiva vagi navegant per les diferents seccions que se’ns proporcionen per anar agafant confiança en l’entorn i agilitat en el seu ús. [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.4.png|right|frame|Figura 2.4: Accessos en la barra d’icones.]] Els usuaris de qualsevol sistema necessiten poder guardar la seva informació en un lloc reservat per ells. En els sistemes operatius UNIX cada usuari del sistema té un directori personal anomenat home. És en aquest directori a on hi poden emmagatzemar tots els arxius que vulguem i a on les aplicacions que utilitzem hi guarden les configuracions realitzades. Per poder-hi accedir, navegar-hi i manipular-lo l’entorn KDE ens proporciona una aplicació anomenada Konqueror, que a més d’aquestes funcions també ens proporciona la capacitat de navegació per Internet. Podem accedir-hi a partir del menú desplegable que ens apareix amb el botó KDE, però si el que volem és situar-nos directament al nostre directori personal també ho podem fer clicant directament sobre la icona de directori personal de la barra d’icones del panell (figura 2.4). Un cop obert el Konqueror observem els fitxers visibles del nostre directori personal (figura 2.5). Hem de saber que els fitxers o directoris que comencen amb un punt per defecte no es mostren ja que generalment són fitxers de configuració que utilitzen les aplicacions, sense cap necessitat que els usuaris els manipulin directament (en altres SO s’anomenen arxius ocults). [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.5.png|right|frame|Figura 2.5: Exploració del directori personal a partir del Konqueror.]] A la part esquerra el Konqueror ens ofereix una visió jeràrquica dels directoris. Els arxius i carpetes que veiem a la part dreta són els que estan dins d’aquesta selecció. Per moure’ns per la jerarquia de directoris podem utilitzar qualsevol de les dues zones, clicant directament sobre les icones que ens apareixen. També podem situar-nos directament al directori que vulguem escrivint la ruta en el quadre de text anomenat direcció, a on per defecte apareix ''/home/knoppix''. El funcionament de selecció d’arxius o carpetes és molt senzill. Tan sols hem de fer un requadre amb el ratolí englobant totes aquelles icones que ens interessi. Per moure-les d’un lloc a l’altre tan sols les hem d’estirar cap allà on les volem situar, que pot ser a qualsevol altra carpeta que veiem en el Konqueror o en el mateix escriptori. El fet que tot estigui integrat és una característica molt funcional dels entorns d’escriptori. També és important conèixer les funcions que podem dur a terme a partir del botó dret del ratolí. Segons els arxius seleccionats o les accions dutes a terme, aquest menú contindrà una sèrie d’accions o altres, la majoria relacionades amb la manipulació de fitxers o amb operacions que es poden fer amb ells. A continuació en ressaltem unes quantes:   * Crear nou - Directori/Arxiu HTML/... : aquesta opció de menú ens permet crear noves carpetes o arxius de diferents classes. * Amunt/Endarrera/Endavant/Recarregar: aquestes accions estan relacionades amb la navegació del sistema de fitxers. Amunt indica que ens situarem en el directori anterior a l’actual, de manera que si, per exemple, estàvem a ''/home/knoppix'' i cliquem sobre amunt ens situarem a /home. Endarrera i Endavant serveixen per tornar endarrera o endavant en l’historial de directoris visitats i Recarregar torna a llegir de disc el contingut del directori actual. * Buscar arxiu: aquesta eina és molt útil quan necessitem trobar algun arxiu perdut entre la informació personal. Té diferents pestanyes a partir de les quals podem realitzar recerques per nom, contingut o dates de creació/modificació. És important que escollim correctament a partir de quin directori començar a buscar, que normalment serà el personal de l’usuari (''/home/nomUsuari''). La recerca és recursiva. * Obrir a nova finestra: obre el contingut de l’arxiu o la carpeta en una nova finestra de Konqueror. * Obrir a pestanya de fons: obre el contingut de l’arxiu o la carpeta dins la mateixa finestra però creant una nova pestanya a la zona de navegació. * Obrir a una nova pestanya: igual que l’acció anterior però situant-nos a la nova pestanya. * Desfer: desfà, si és possible, l’última acció realitzada en el Konqueror. Hem de tenir en compte que no totes les accions es poden desfer, com quan eliminem algun arxiu. * Tallar/Copiar/Enganxar: accions bàsiques de manipulació d’arxius. Aquestes accions també es poden realitzar amb tan sols estirar arxius d’una zona a una altra de l’escriptori o Konqueror. Al fer-ho ens apareix un menú preguntant si volem moure, copiar o enllaçar. Enllaçar significa crear un arxiu fictici que apunta cap al real, un punter. És molt útil per no duplicar els arxius, estalviar-nos espai de disc i problemes de manteniment de revisions d’arxius. * Renombrar: canviar el nom del fitxer. * Eliminar/Enviar a paperera: situa els arxius a la paperera de reciclatge. Fins que aquesta no es buida (acció disponible clicant amb el botó dret del ratolí sobre la seva icona) els podem recuperar obrint-la i movent els arxius d’un lloc a l’altra. Per obrir un arxiu des del Konqueror tan sols hem de clicar sobre la icona que el representa. Segons el tipus d’arxiu, el sistema ja té associades una sèrie d’aplicacions que el poden obrir, a més de la que s’obrirà ''per defecte''. Si en vulguéssim escollir una altra podem clicar sobre l’arxiu amb el botó dret i escollir l’opció Obrir amb del menú que apareix. Per descomptat, també es pot obrir primerament l’aplicació i després el fitxer utilitzant els propis mecanismes que ens ofereixi el programa. En el directori personal hi trobem una carpeta anomenada Desktop. Aquest directori és, de fet, l’escriptori de l’entorn KDE. Sempre que creem alguna carpeta o hi deixem fitxers, els trobarem en aquesta carpeta. La seva manipulació es pot realitzar des del mateix escriptori (utilitzant els mateixos mecanismes explicats fins ara) o bé amb el Konqueror. 2107 4614 2006-04-12T12:39:12Z Álvaro M 53 Fet Si tenim més d’un sistema operatiu instal lat al nostre ordinador o bé disposem de diferents particions al disc dur per guardar-hi informació, podem accedir al contingut de les mateixes a partir de les icones que ens apareixen a l’escriptori. Fent clic sobre elles amb el botó dret del ratolí ens apareix un menú desplegable que ens permet muntar-les per lectura/escriptura, ja que per defecte el muntatge només és de lectura. Un cop muntada la partició desitjada, tractarem el seu contingut com si fos qualsevol altre directori del sistema. Igualment, altres dispositius d’emmagatzematge com poden ser el CD, DVD, targetes de memòria, etc. també es tracten de la mateixa manera: muntant-los i accedint-hi com una carpeta més del sistema de fitxers. Aquesta és una característica dels sistemes GNU/Linux i UNIX molt útil i funcional. 2108 4616 2006-04-12T12:47:58Z Álvaro M 53 Fet Una forma d’accedir a la configuració del panell és seleccionar l’opció ''Preferències - Configuració del panell'' en el menú desplegable del botó KDE del panell. La finestra que ens apareix és com la de la figura 2.6, on hi podem observar dues zones: a la part esquerra hi trobem els botons de les diferents seccions que es poden configurar, mentre que a la dreta hi ha les característiques personalitzables. No és necessari explicar totes les opcions possibles de configuració, ja que la majoria són molt intuïtives, però sí que farem una breu descripció de les parts essencials: * Disposició: aquesta secció consta de tres pestanyes per la configuració de la disposició, ocultació i edició dels menús. ** Disposició: situació, longitud i mida del panell. ** Ocultació: hi ha usuaris que prefereixen que el panell quedi ocult quan no s’utilitzi per poder disposar de l’escriptori complert per les finestres. Des d’aquesta secció podem configurar com volem que s’amagui el panell, si hi volem els botons d’ocultació a banda i banda, si les finestres el podem cobrir, etc. ** Menús: des d’aquestes opcions podem configurar els menús que ens apareixen amb el botó KDE del panell. Tota aquesta configuració la veurem en la següent secció. [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.6.png|right|frame|Figura 2.6: Configuració del panell.]]   * Aspecte: aquesta secció ens permet configurar el fons dels botons o el panell i el comportament del botons quan el ratolí hi passa per sobre. * Barra de tasques: la barra de tasques també es pot estructurar de la manera com volguem. Podem fer que només hi apareguin les finestres obertes en l’escriptori actual, agrupar tasques segons la seva naturalesa, canviar els menús emergents quan es clica sobre una tasca, etc. Si en algun moment no ens queda clar què fa una determinada configuració, sempre podem accedir a l’ajuda clicant amb el botó dret del ratolí sobre l’opció que no tinguem clara. Amb això ens apareix un botó que ens pregunta ''Què és això ?'' que al fer-li clic ens obre un quadre explicatiu. Per aplicar totes les configuracions podem clicar sobre el botó d’Acceptar o Aplicar de la finestra. La diferència entre els dos és que el primer ens aplica els canvis i tanca la finestra mentre que el segon tan sols els aplica. A part de les opcions de configuració que hem vist fins ara, també podem personalitzar el panell clicant sobre diferents seccions d’aquest i clicant el botó dret del ratolí. Si hi experimentem una mica, veurem com el menú que ens apareix canvia segons allà on estiguem, podent modificar diferents paràmetres dels elements que hi tenim, afegint-n’hi de nous, etc. Una opció molt interessant és la de poder insertar més panells addicionals als extrems de la finestra. Amb aquests panells hi podem posar applets (com el rellotge que ens apareix per defecte), nous botons de menú, etc. La manipulació d’aquest és pràcticament igual que com hem vist fins ara. Totes aquestes opcions fan que les possibilitats de personalització de l’escriptori siguin, pràcticament, il·limitades. 2109 4617 2006-04-12T12:55:51Z Álvaro M 53 fet Tal i com exposàvem a la secció anterior, el menú d’aplicacions es pot modificar i personalitzar tant com vulguem. Per accedir a la configuració hem d’obrir la finestra de configuració del panell i anar a la secció ''Disposició'', pestanya de ''Menús'' o bé des del menú KDE, ''Preferències - Editor de menús''. En aquesta finestra hi veurem la secció de ''Menú K'', ''Menús ràpids de navegació'' i ''Elements de menú d’inici ràpid''. En el ''Menú K'' podem seleccionar el tipus de format que volem pels menús d’aplicacions i afegir submenús addicionals. Aquests submenús addicionals ens poden mostrar els últims documents oberts (per poder-hi tornar a accedir de forma més ràpida), marcadors (menú dinàmic), navegació ràpida 1 , preferències, etc. Per saber exactament què és cadascun d’aquests menús podem accedir a la seva ajuda en pantalla (botó dret del ratolí sobre l’opció de menú) o bé afegir-lo i investigar una mica quines opcions ens proporciona. El botó d’''Edició del menú K'' ens fa aparèixer una finestra com la de la figura 2.7 on podem afegir, eliminar o modificar tots els menús i submenús que ens apareixen. [[Imatge:Viquillibre knoppix figura 2.7.png|right|frame|Figura 2.7: Edició dels menús.]] Al seleccionar una opció de menú, a la banda dreta ens apareixen una sèrie d'alternatives que ens permeten escollir el nom que volem que aparegui en el menú, on està situat el binari (l’arxiu executable), la ruta de treball que utilitzem, etc. També és interessant l’opció de tecles d’accés ràpid, que ens permet assignar una combinació de teclat a l’aplicació de forma que al apretar-la se’ns executarà automàticament. Una altra tria per poder actualitzar els menús de KDE és la que ens proporciona l’aplicació KAppfinder (''menú KDE - Preferències - KAppfinder''), que ens explora el sistema a la recerca de nous programes instal lats i ens els situa en les diferents seccions del menú. 2110 4636 2006-04-23T13:50:53Z Martorell 14 Aprenetatge de la llengua de signes valenciana (LSPV) per a oients: * [[/Introducció|Introducció]]. * [[/Grau elemental|Grau elemental]]. * [[/Grau mitjà|Grau mitjà]]. * [[/Grau superior|Grau superior]]. * [[/Gramàtica|Gramàtica]]. * [[/Diccionari|Diccionari]]. [[Categoria:Llengua de signes valenciana]] 2111 4623 2006-04-23T13:24:21Z Martorell 14 [[Categoria:Llengües de signes]] 2112 4624 2006-04-23T13:24:32Z Martorell 14 [[Categoria:Idiomes]] 2113 4626 2006-04-23T13:25:01Z Martorell 14 [[Categoria:Idiomes]] 2114 4635 2006-04-23T13:50:01Z Martorell 14 2115 6410 2006-09-04T15:09:32Z 84.120.252.205 /* Objectius generals */ == Objectius generals == * Adquirir els coneixements bàsics de la Llengua de Signes pròpia de les persones sordes que viuen al País Valencià ([[:wikipedia:ca:LSPV|LSPV]]) per a poder establir un diàleg bàsic amb una persona sorda. * Introduir aspectes elementals de la història, conductes comunicatives, etc... de la Comunitat Sorda. * Es recomana que es practique presencialment amb una persona sorda, si hom coneix quelcom. == Continguts == {| border=1 width=90% align=center ! Lliçó ! Vocabulari ! Gramàtica ! Comunitat sorda |- valign=top | [[/Unitat 1|Unitat 1: Quin és el teu signe?]] | [[/Dactilologia|Dactilologia]]<br />[[/Salutacions|Salutacions]]<br/>[[/Dades personals|Dades personals]]. | [[/Pronoms personals|Pronoms personals]]<br />[[/Reforçament del pronom|Reforçament del pronom]]<br />[[/Pronoms possessius|Pronoms possessius]]. | [[/Bateig en LS|Bateig en LS]] |- | [[/Unitat 2|Unitat 2: Ens anem de viatge]] | [[/Mitjans de transport|Mitjans de transport]]<br />[[/Geografia|Geografia]] | [[/Interrogatives absolutes i relatives|Interrogatives absolutes i relatives]]<br />[[/Elements no manuals|Elements no manuals]] | [[/Les llengues de signes|Les llengues de signes]] |- | [[/Unitat 3|Unitat 3: La família]] | [[/Família|Família]]<br />[[/Numerals I|Numerals I]] | [[/Enunciatives afirmatives i negatives|Enunciatives afirmatives i negatives]]<br />[[/Gènere i nombre|Gènere i nombre]] | [[/La sordesa|La sordesa]] |- | [[/Unitat 4|Unitat 4: De compres]] | [[/Tendes|Tendes]]<br />[[/Numerals II|Numerals II]] | [[/Classificadors predictius|Classificadors predictius (CL)]]<br />[[/Tematització|Tematització]]<br />[[/Patrons llabials|Patrons llabials]] | [[/Cultura sorda|Cultura sorda]] |- | [[/Unitat 5|Unitat 5: La llar]] | [[/Mobles|Mobles]]<br />[[/Colors|Colors]] | [[/Construccions descriptives|CL II: Construccions descriptives]]<br />[[/Adverbis no manuals|Adverbis no manuals]] | [[/Tecnologia|Tecnologia]] |- | [[/Unitat 6|Unitat 6: Visca la festa!]] | [[/Trets físics i de personalitat|Trets físics i de personalitat]]<br />[[/Roba|Roba]]<br /> | [[/Verbs localitzadors i orientadors|CL III: Verbs localitzadors i orientadors]]<br />[[/Negació i concordància en els verbs|Negació i concordància en els verbs]] | [[/La referència als trets físics de les persones|La referència als trets físics de les persones]] |- | [[/Unitat 7|Unitat 7: El sopar]] | [[/La cuina|La cuina]]<br />[[/El menjar|El menjar]]<br /> | [[/Accions personals|CL IV: Accions personals]]<br />[[/Ús del temps i de l'espai|Ús del temps i de l'espai]] | [[/Bon profit!|Bon profit!]] |- | [[/Unitat 8|Unitat 8: El nostre barri]] | [[/El carre|El carrer]]r<br />[[/Ordinals|Ordinals]] | [[/Classificador instrumental|CL V: Classificador instrumental]]<br />[[/Enumeració|Enumeració]] | [[/Aplecs|Aplecs]] |- | [[/Unitat 9|Unitat 9: Hora de feina]] | [[/Feines|Feines]]<br />[[/Entitats|Entitats]] | [[/Relacions personals|Relacions personals]]<br />[[/Comparacions i superlatius|Comparacions i superlatius]] | [[/Mitjans de comunicació sords|Mitjans de comunicació sords]] |- | [[/Unitat 10|Unitat 10: Mantenir-se en forma]] | [[/Esports|Esports]]<br />[[/Salut i estat d'ànim|Salut i estat d'ànim]] | [[/Canvi de rol|Canvi de rol]] | [[/Dia internacional dels sords|Dia internacional dels sords]] |} [[Categoria:Llengua de signes valenciana]] 2118 6438 2006-09-19T12:48:12Z Álvaro M 53 {{Trasllat a Viquitexts}} {{trasllat a Viquitexts}} Autores: *Maria Mena Yuste *Jordi Bonet i Martí *Alejandra Araiza Díaz __TOC__ ---- La [[w:es:ciencia ficción|ciència ficció]] ha estat sovint considerada com a "gènere menor" dins el camp dels estudis literaris. Des d'una concepció elitista i classista del que hom entèn per cultura, la crítica ha acostumat a etiquetar la ciència ficció de "literatura d'entreteniment" orientada al ràpid consum, producte de la cultura de masses, digna únicament d'una mirada sociològica. Tanmateix, el menyspreu envers a aquest gènere per part de l'anomenada "alta cultura" ha tingut efectes positius pel seu cultiu, ha afavorit que aquest habiti i generi circuits alternatius als del ''mainstream'' cultural. Les seves novetats enlloc de farcir pàgines de prestigioses revistes literàries, són comentades en fanzines i revistes produïdes pels propis afeccionats, els debats defugen els espais acadèmics per organitzar les seves pròpies convencions, i la seva difussió es realitza mitjançant botigues especialitzades, on les prestatgeries dedicades a les col·leccions comparteixen espai amb els còmics, i actualment amb els jocs de rol. Només per aquest factor, la seva capacitat de generar un territori subterrani i alternatiu als circuits de la cultura oficial, hauria de ser motiu suficient per convertir el gènere en atractiu per a una mirada crítica. Tanmateix, la relació entre ciència ficció i pensament crític no sempre ha estat fàcil, més enllà d'algunes obres mestres reconegudes: ''Un món Feliç'' i ''Farenheit 451'' d'[[w:en:Aldous Huxley|Aldous Huxley]]; ''1984'' de [[w:en:George Orwell|George Orwell]] i ''Cròniques Marcianes'' de [[w:en:Ray Bradbury|Ray Bradbury]], el pensament crític dominant (si és que podem admetre aquest oximoron) ha tendit a menysprear-la. No així, la crítica que defuig l'acadèmia i que s'expressa en formes menors a través d'Internet i edicions autoproduides on el gènere ha cultivat una força significativa. Possiblement en aquest menyspreu hagi pesat la tradició naturalista i realista que amara la tradició crítica des dels temps de la Il·lustració. La literatura sancionada com a vàlida pel pensament crític ha oscil·lat entre el realisme naturalista que pretén descriure fidedignament les tensions socials que es desenvolupen en el seu context immediat, inaugurat per la prosa de [[w:en:Émile Zola|Émile Zola]], o les avantguardes literàries del segle XX, que pretenen subvertir les regles de composició formal, exportant la revolució al camp de la creació literaria. No obstant això, l'elaboració de futurs o presents alternatius ha estat considerada sovint una temptació escapista, producte d'un pensament infantilitzant i víctima de l'alienació, difícilment conciliable amb la voluntat de "cientifitzar" la crítica, és a dir de l'intent de convertir el pensament crític en el fidel reflex de les regles que determinen el curs de la història. Un altre factor que possiblement influeixi en el seu menyspreu, sobretot a nivell europeu, potser hagi estat el fet que es caracteritza per ser un fenòmen en gran mesura anglonordamericà. Pesant-hi més els tòpics desqualificadors que una valoració crítica i sostinguda del seu potencial emancipador. Així, si bé és cert que ha existit una tradició reaccionària dins la ciència ficció, més en la producció cinematogràfica que en la literaria, ja sigui per la seva desconfiança conservadora envers els avenços científico-tecnològics, o per la construcció de l'altre com a potencial agressor/invasor, legitimant així la paranoia maccartista o els seus actuals avatars neocons, no podem oblidar que la ciència-ficció ha estat, de la mateixa manera que el gènere negre (una altra tradició literaria menyspreada), un espai de trobada i fermentació de la crítica malanomenada contracultural. Amb aquest vikillibre pretenem rearticular pensament crític i ciència ficció a partir d'una altra mirada, sovint considerada com a menor per ambdues tradicions: el [[w:en:feminism|feminisme]]. Considerem que aquesta recombinació entre perspectives minoritzades pot servir-nos per retroalimentar mútuament tots dos camps i alhora oferir-nos noves eines crítiques per deconstruir i reconstruir el món heretat. A fi d'acotar l'empresa, hem decidit centrar-nos en un llibre escrit per [[w:en:Ursula K. Le Guin|Ursula K. Le Guin]] "Els desposseïts, una utopia ambígua". Possiblement, si hom pot parlar d'una ciència-ficció política aquest llibre hagi passat a la història més com a una contribució a l'[[w:es:anarquismo|anarquisme]] que com a text feminista, malgrat que fou escrit per una dona que simpatitzava amb el feminisme nordamericà. Tanmateix, el nostre objectiu no és tant valorar les aportacions al feminisme que pugui contenir l'obra, com enfocar una mirada generitzada sobre el mateix. Si ens interessa el llibre d'Ursula K. LeGuin és en tant que el seu subtítol ens revela una clau d'interpretació: una utopia ambigua. Per a això, no pretenem desenvolupar una anàlisi literària sobre el conjunt de l'obra, sinó fixar-nos en com són construits els gèneres i quines relacions mantenen entre sí en els dos móns que ens representa: el planeta Urras dominat pel propietariat i el seu satel·lit Anarres on els exil·liats d'una revolta llibertària intenten materialitzar l'utopia anarquista en una situació d'escassetat de recursos naturals. L'ambigüitat resideix en el fet, que lluny de representar un model ideal de societat, Anarres es veu obligat a dependre d'Urras a partir de l'intercanvi comercial per a la seva subsistència i que malgrat l'abolició de la propietat en la societat anarresti, existeix una tensió entre individu i col·lectivitat així com una tendència a la burocratització que genera noves formes de control social. Ara bé, una mirada de gènere radical (en el sentit d'anar a l'arrel) no pot conformar-se amb la descripció de com divergeixen ambdós móns respecte a la divisió sexual del treball o l'estructura de parentiu, sinó analitzar també les semblances en el manteniment de la diferenciació sexual (ja sigui mantenint la divisió home-dona o el binomi hetero-homosexual). Per realitzar aquest recorregut hem preferit prendre embranzida des de lluny, situant primer el llibre dins el fil violeta d'escriptores de ciència ficció, per posteriorment analitzar el potencial crític de les utopies/distopies des d'una perspectiva feminista, finalitzant la nostra corba parabòlica en l'anàlisi de la construcció generitzada dels ''Desposseïts''. Esperem que disfruteu de la lectura tant o més com nosaltres ho hem fet en la seva edició. ''Last but not least'', potser us sorprengui que algunes parts del nostre text estan escrites en una llengua diferent del català. Això és conseqüència de què una de les seves autores és mexicana i encara no domina la nostra llengua. Si bé amb un inici vam debatre la possibilitat de traduir integrament el text al català, posteriorment hem optat per respectar aquesta multiplicitat de veus. Amb això, no volem legitimar l'status quo de diglòssia bilingüista, sinó experimentar noves formes d'escriptura col·laborativa on les identitats performades tendeixin a recombinar-se sense perdre la seva singularitat. =='''Narrativa, dona i ciència ficció'''== <<Els rols sexuals a la ciència ficció són tant inalterables com el metall del casc d'una nau espacial, i l'emancipació una espécie desconeguda>> Sam Lundwall El sorgiment de la ciència ficció com a gènere literari no pot separar-se de la revolució científico-tecnològica que possibilita el sorgiment de la civilització industrial a finals del segle XVIII i inicis del XIX. Sota les llums del pensament il·lustrat, Occident experimentava una efervescència científico-tecnològica que canviaria l'autopercepció del món. L'any 1765 [[w:en:James Watt|James Watt]] inventà el motor a vapor que permetria l'impuls definitu de la revolució industrial a [[w:en:England|Anglaterra]], possibilitant no només el trànsit de l'era de les manufactures al capitalisme fabril, sinó també l'expansió de l'[[w:en:imperialism|imperialisme]] a partir de la revolució que originà la seva incorporació en els transports (vaixells i ferrocarrils.) Alhora els [[w:en:Montgolfier brothers|germans Montgolfier]] elevaren el primer globus aereostàtic, que obria noves perspectives del món desconegudes abans, mentre [[w:en:Charles Darwin|Charles Darwin]] esmicolava el mite creacionista basilar en la cosmovisió cristiana a partir dels seus descobriments a l'arxipelag d'Els Galàpegs. El misteri de l'energia obria escletxes de llum, ja fos aquesta la calor a partir dels estudis de Lavoisser o el control de l'electricitat amb [[w:en:Benjamin Franklin|Benjamin Franklin]] i posteriorment l'invenció del motor elèctric amb [[w:en:Michael Faraday|Michael Faraday]]. El món canviava, i alhora que es reduïen les distàncies gràcies a la revolució dels transports i les telecomunicacions, la societat esdevenia cada cop més complexa, produint nous esclats socials. És en aquesta atmosfera de canvi que pren consistència un nou gènere literari que es distancia de la literatura fantàstica per l'incorporació de la reflexió al voltant de la ciència i la tecnologia així com per la seva projecció a presents i futurs alternatius, la ciència ficció. ''[[w:en:Frankenstein|Frankenstein, el nou prometeu]]'' constitueix el primer llibre que inicia el cultiu del gènere. La seva autora fou una dona [[w:en:Mary Shelley|Mary Shelley]] filla de la feminista [[w:en:Mary Wollstonecraft|Mary Wollstonecraft]] i del filòsof [[w:en:William Godwin|William Godwin]]. Frankestein es distancia de la novel·la gòtica precedent, poblada de fantasmes i castells medievals, per encetar una lúcida i escèptica reflexió al voltant de les responsabilitats ètiques i morals de la tecnociència, representades en la seva voluntat de traspassar els límits de generar vida de la mort. Frankenstein representa en aquest sentit una reflexió antropològica sobre la relació entre l'obra i el seu creador, una obra que malgrat les intencions se li gira en contra dels seus designis a mesura que pren consciència del seu destí malhaurat. La figura del monstre creada per Mary Shelley no representa la personificació del mal, sinó el desdoblement de la voluntat del creador, amb el desig d'autonomia de la seva creació que es veu incompresa per la resta del món, la qual cosa el porta a generar mort i destrucció. Tanmateix, si bé podem explorar precedents del tema en les diferents versions del [[w:en:Golem|Golem]], en el llibre de Mary Shelley la generació de vida no és el resultat de cap saber esotèric religiós (com succeix amb la [[w:es:Cábala|Càbala]] que dóna la vida al Golem) sinó el resultat de l'aplicació dels descobriments científico-tecnològics (en aquest cas l'electricitat.) L'anàlisi de Frankenstein desborda les pretensions d'aquest article, tanmateix el que ens interessa ressaltar en relació amb els nostres objectius, és que l'inici del gènere de la ciència ficció té el seu origen amb una dona, familiaritzada amb la reivindicació feminista i coneixedora dels avenços científico-tècnics, i que aquest fet potser no és causal. Certament, la participació de les dones en la ciència ficció ha estat sovint invisibilitzada. Si bé és cert que com tots els altres gèneres literaris, hi ha una predominància de firmes masculines, la veu de les dones ha estat present des dels seus inicis en la ciència ficció. Per exemple, l'any 1915 l'escriptora [[w:en:Charlotte Perkins Gillman|Charlotte Perkins Gillman]], reconeguda en la literatura feminista per la seva obra ''El paper de paret groc'' publicava ''Dellas un món femení'' on es descriu el viatge de tres expedicionaris Vandyke Jennings, Terry Nicholson i Jeff Margrave que arriben a un país habitat únicament per dones que es dediquen bàsicament al cultiu de l'agricultura i a la maternitat, es reprodueixen per partogenesi, per la qual cosa no precisen del coit per concebre, i mitjançant la manipulació genètica han aconseguit concebre únicament filles. Es tracta d'una societat cooperativa on les relaciones de competència han estat transformades en relacions de solidaritat. Uns anys després [[w:en:Thea Von Harbou|Thea Von Harbou ]] va escriure el guió cinematogràfic de la distopia futurista ''Metrópolis'' dirigida pel seu marit [[w:en:Fritz Lang|Fritz Lang]]. Allí es concebeix la dualitat entre Afrodita una dona artificial i Maria que representa les virtuts femenines de la dona real. ''Metropolis'' representa un futur alternatiu dominat per la tecnociència on els soterranis de la civilització precisen del sacrifici dels seus treballadors que són literalment engolits per la màquina perquè a la superfície les classes benestant puguin gaudir dels privilegis del progrés. Posteriorment, trobarem altres firmes femenines entre les que podem destacar Marion Zimmer Bradley, Vonda N. McIntyre, James Tiptree Jr. (pseudònim d'Alice Sheldon), Julian May, C. J. Cherryh, Lois McMaster Bujold, Nancy Kress, Connie Willis, Eleanor Arnason, Nicola Griffith, Mary Doria Russell, Elizabeth Moon, Nalo Hopkinson, Catherin Asaro, Sheri S. Tepper i Pat Cadigan. Ens sembla interessant apuntar que molts llibres de ciència ficció no han estat traduïts al català i al castellà, sobretot aquells escrits per dones, fet que ens sembla força indicatiu. Tantmateix, a l'abordar la interrelació entre dona i ciència ficció no podem oblidar com són construits generitzadament els personatges femenins pels autors predominantment homes. Lisa Tuttle, escriptora i crítica de ciència ficció va realitzar un llistat crític de quins eren els rols tradicionals assignats a les dones dins el gènere: "La verge tímida”, sovint segrestada a l'espera dels seus rescatadors masculins i que sempre necessita abundants i sencilles explicacions per entendre la complexitat dels enunciats científics; “La reina de les amazones”; dona que representa l'origen de tots els mals i advertència al lector envers les dones independents; “La científica conca i frustrada”, que ens recorda que l'èxit professional d'una dona comporta el seu fracàs com a amant, “La bona muller”, exemple de virtuts i repòs de l'heroi i “La germana petita gallimarsot”, a la qual si se li permet una certa independència, fins que arriba al seu destí final: esdevenir cònjuge i mare, previ pas per un virgintat dessitjada un cop la seva sexualitat es faci explícita (Lara, 2005) En aquest sentit, podríem afirmar que tret d'algunes excepcions existeix un estil femení i un estil masculí en la composició d'obres de ciència ficció, que es veu representat tant en la trama com en la construcció dels personatges. Mentre les figures femenines en les escriptores de ciència ficció acostumen a subvertir o transgredir els rols de gènere dominants, l'estil dels escriptors masculins reprodueix acríticament la seva posició subordinada dins la societat a partir dels estereotipus vigents. Així doncs, si fem un repàs de les diferents escriptores de ciència ficció comprovarem que la temàtica del gènere no els és aliena. En alguns dels seus llibres trobarem personatges femenins que es caracteritzen per no reproduir els estereotipus dominants de gènere, (un exemple cinematogràfic el trobem en la tinent Ripley de la saga Alien, malgrat l'assumpció d'una caracterització cada cop més masculinitzada especialment en el segon i tercer film) i que subverteixen la subalternitat del gènere femení reclamant un protagonisme o que ens presenten altres models de societats on les relacions de dominació de gènere es troben alterades o són inexistents. No obstant això aquesta divisió no és nítida, i com analitzarem posteriorment, autores de ciència ficció simpatitzants del feminisme, com és el cas d'Ursula K. LeGuin, acaben per reproduir alguns dels rols normatius generitzats. Aquesta tensió ens interroga al voltant de fins a quin punt s'interrelacionen feminisme i literatura, i si és possible generar ficció fora de la matriu heteropatriarcal dominant. =='''Utopia, distopia i utopia ambigua en la novela'''== El mot utopia ha estat emprat sovint amb una acepció negativa en el llenguatge corrent i ha servit comunment per deslegitimar certes propostes de transformació social; una proposta utòpica correspondria a irreal, fantasiosa i sovint ingènua, en contraposició a les propostes pragmàtiques (és a dir adaptades i adaptables al model actual de societat) o suposadament científiques (dotades de la legitimitat racional otorgada pel mètode científic). Nogensmenys, el pensament utòpic ha estat una constant dins el conjunt de l'història occidental, tot representant una tensió indeleble entre les aspiracions humanes a un món més just i les constriccions socials dominants. Aquest fet ha comportat que l'utopia esdevingui un camp d'estudi fructífer per les ciències socials, atraient l'interès de diferents autors, entre ells Esteban Krotz (1988) que ha estat un dels estudiosos reconeguts de la tradició utòpica i la seva revalorització, i a qui prendrem com a punt de partença en el nostre recorregut. [[w:es:Utopia|Utopia]] deriviaria del grec topos (lloc) amb l'adició del prefixe -u, pel que passaria a significar un no-lloc, o lloc inexistent. L'ús del vocable a Occident es popularitzaria a partir de l'obra homònima de [[w:en:Thomas More|Tomàs Moro]], i serà usat per designar tot un gènere literari i un estil de pensament que podem resseguir al llarg de la història de la literatura i del pensament en les obres de [[w:es:Platón|Plató]], el propi [[w:en:Thomas More|Moro]], [[w:en:Tomasso Campanella|Tomasso Campanella]] i [[w:en:Etiènne Cabet|Etiènne Cabet]], on se'ns mostren societats on l'ésser humà ha pogut autorealitzar-se (Krotz :11-12) La societat present a l'utopia es representa com l'antítesi de la societat existent i la seva funcionalitat seria la d'il·lustrar la contingència de l'ordre heretat i la possibilitat de generar models alternatius. A més a més, tota utopia reté un element desmistificador: l'anàlisi d'una societat on són abolides les contradiccions ens permet diagnosticar les causes de la misèria i el descontent de les nostres societats presents. Una de les funcions de l'utopia ha estat la crítica a la societat existent mitjançant la descripció d'una societat futura alternativa. Sovint les utopies, són també [[w:es:ucronia|ucronies]] (del grec kronos temps) ubicades en un passat remot o en un futur incert. A fi de completar aquest quadre semàntic, caldria afegir les [[w:es:distopía|distopies]] que representarien un lloc no desitjable, i que sovint corresponen a una utopia negativa que ens mostra els efectes que poden tenir el desenvolupament de les actuals dinàmiques socials. Des de l'inici de la ciència ficció, l'utopia ha estat cultivada com a recurs literari i com a eina de crítica social. L'utopia en la ciència ficció acostuma a presentar-se com a utopia científico-tecnològica mostrant-nos altres móns possibles a partir de progressos científics alternatius. Dins el gènere, una de les acepcions que ha estat amb més èxit cultivada ha estat la distopia, arribant a la seva culminació amb el sorgiment de la corrent [[w:en:cyberpunk|cyberpunk]] (alguns dels seus autors més rellevants serien William Gibson, Pat Cadigan, Bruce Sterling o Neal Stephenson). El cyberpunk sorgeix amb força a Estats Units a la dècada dels 80' recollint el llegat underground d'autors com [[w:en:Philip K. Dick|Philip K. Dick] per representar una societat futura immediata, on els avenços informàtics i biotecnològics han comportat la quasi desaparició dels estats, conduint a un món dominat per grans corporacions que poc es diferencien de les organitzacions criminals, i enfront de les quals s'enfronten antiherois que usen els seus coneixements informàtics per penetrar en les xarxes d'informació. Un dels principals encerts de la narrativa cyberpunk fou avançar-se als impactes de la revolució informacional, dibuixar els conflictes emergents en una societat cada cop més dominada per lobbys empresarials que controlen els fluxes de l'informació i on la resistència es desenvolupa de forma labil i ambigua, lluny de l'ètica i l'èpica de les grans narratives modernes. Paral·lelament, tot i que amb un impacte enor sorgí l'[[w:en:steampunk|steampunk]] una distopia ucrònica ubicada en un segle XIX alternatiu, on l'invent de la màquina de vapor i els primers sistemes informàtics de Babbage han permès un avenç de la robòtica i dels sistemes cibernètics generant un híbrid entre la societat victoriana i la societat informacional. En trobem exemples d'aquest darrer en l'obra d'Sterling i Gibson ''The Difference Engine'' i el film ''Wild Wild West''. ==='''Els Desposseïts una utopia ambígua'''=== Tal com indica Paul Brian a l' ''Study Guide'' dels Desposseits, poc després de la primera guerra mundial l'escriptura d'utopies positives en el gènere de ficció tendí a declinar fins arribar pràcticament a desaparèixer, en el seu lloc van prendre força les distopies com a encarnació del sentiment de desencís post-conflicte bèlic. Trobem exemples de distopies en ''1984'' de George orwell o ''Un Món Feliç'' d'Aldous Huxley. No serà fins als anys seixanta i setanta que dins la nova onada contracultural nordamericana s'experimenterà amb la creació de noves utopies, ja siguin literàries com ''Ecotopia'' d'[[w:en:Ernest Callenbach|Ernest Callenbach]] o ''Tritó'' de [[w:en:Samuel Delany|Samuel R. Delany]] o divulgatives-socials com ''L'experiment Walden Dos'' d'en [[w:en:B.F. Skinner|B.F. Skinner]]. A diferència de la fornada anterior, la nova literatura utòpica es caracteritzarà per mostrar també les contradiccions i debilitats dels nous models de societat proposats. Es tractaria doncs en certa manera d'''utopies ambigues'', si bé la primera que prendrà aquest nom com a autodefinitori serà precissament ''Els Desposseïts''. LeGuin al subtitular aixi el seu llibre ens apunta a que més enllà d'una plana descripció del model de societat on serien resoltes totes les contradiccions, la societat anarquista narrativitzada es veu afectada per les tensions entre l'individu creador i les tendències burocratizadores presents, entre els desitjos i els resultats. Així doncs, l'ambigüitat la trobem sobretot amb el desenvolupament de la burocratització dins la societat anarresti. Un exemple de burocrata seria el cas de Sabul, científic anarresti que s'apodera dels coneixements de Shevek per augmentar el seu prestigi dins l'Abbeney Institute. "Tal como Mitis lo había predicho, era «el hombre de Sabul». Hacía años que Sabul había dejado de ser un físico eficiente; la reputación de que disfrutaba la había conseguido apropiándose del pensamiento ajeno. Shevek era el cerebro pensante, y Sabul cosechaba los honores." (K. Le Guin, 1974, pàg. 124) L'anarquisme odonià s'expressa mitjançant màximes i aforismes "Excess is excrement" "to make a thief, make a owner", "to create crime, create laws",... recollides en el seu llibre ''The Analogy''. Aquesta escriptura aforística es vincula amb l'interès de l'autora pel Tao Te Ching. Tanmateix, conté en si mateix una paradoxa. L'aforisme és deutor de l'interpretació, i en aquest sentit s'expressa la tensió entre l'interpretació individual i lliure que realitza Shevek i la desenvolupada pels acaddèmics anarresti. És justament en aquesta tensió entre tradició i creació on s'expressa amb major crudesa el caràcter ambigu de l'utopia leguiniana. Podríem en aquest sentit contraposar l'interpretació de Gadamer amb la de Cornelius Castoriadis. El pensador alemany continua el pensament encetat per Heidegger, però no obstant això, les seves idees no se centren en la investigació del sentit del ser, sinó en l'exploració hermenèutica de l'ésser històric a través del llenguatge, entroncant amb la fenomenologia diltheyniana. Per Gadamer des de la seva concepció de l'ésser com a ésser històric podríem afirmar que prejudici i tradició constitueixen possibilitats que ens permeten obrir nous camins dins l'esdevenir històric. El ésser històric es caracteirza per viure dins d'una tradició i només per què hi ha tradició històrica donada, poden obrir-se aquests nous senderis. Per contra, Castoriadis considera que precissament l'ontologia heredada és el que ens impedeix pensar la dimensió instituent de la societat. D'altra banda, ens sembla interessant per tal d'analitzar aquesta ambigüitat entendre on s'encabeix aquest llibre i quina és la contraposició que Leguin realitza entre els dos mons, Anarres i Urras i quins paral·lelismes podem establir. El llibre els ''Desposseits'' forma part de la série Ekumen que descriu una xarxa interplanetària habitada per 83 planetes i tres mil nacions. L'Ekumen no seria un govern sinó una forma de coordinació entre els planetes que la conformen. Entre els llibres que formen la série Ekumen, a més dels ''Desposseits'' (1974) caldria destacar ''El món de Rocannon'' (1964); ''Planeta de exili'' (1966); ''Ciutat de ilusions'' (1967); ''La mà esquerra de l'obscuretat'' (1969); ''Quatre camins cap el perdó'' (1995) i ''El relat'' (2000.) El terme Ekumen procedeix del grec oikosmenikos i significaria "móns habitats", en alguna de les obres de LeGuin també ha rebut el nom de Lliga de tots els móns. Anarres i Urras, els dos planetes on discorre la novel·la, representen la contraposició especular entre dos móns bessons, anomenats Cetians donat que orbiten al voltant de l'estrella Tau-Ceti, pertanyent a la constel·lació de Cetus (la Balena) i amb una massa similar al sol. Tau Ceti es tracta d'una estrella que existeix realment i que dista dotze anys llum del sistema solar. Ambdós planetes formarien part de l'univers Hainish, ja que Urras (el planeta d'on són originaris tots els habitants d'Anarres) fou colonitzat fa mil·lenis pels Hain, habitants del planeta homònim i un dels més importants de l'Ekumen, que inicià l'exploració de l'univers i des d'on començà la colonització dels altres móns. Ambdós planetes (Anarres i Urras) conformarien respectivament dos models de societats diferents: una societat basada en la propietat (Urras) i una anarquista on la propietat hauria estat abolida (Anarres). La inspiració en el model de societat anarquista descrit per Le Guin cal cercar-la no tant en els clàssics anarquistes del XIX ([w:en:Bakunin|Bakunin]], [[w:en:Proudhon|Proudhon]], [[w:en:Kropotkin|Kropotki]]n) com en el treball del pacifista, gestàltic i anarquista nordamerica [[w:en:Paul Goodman (writter)|Paul Goodman]]. Cadascun d'ambdòs planetes concebeix a l'altre com el seu satèl·lit, partint doncs d'una situació d'incomprensió mútua. Així quan el protagonista contempla el plenilunni a Urras, és a dir el seu planeta d'origen, afirma: "Sale la luna, pensó, con un sentimiento de gratitud ante algo que le era Familiar. No hay rupturas en la totalidad del tiempo. De niño había visto cómo salía la luna desde la ventana del domicilio en los Llanos, junto a Palat; la había visto cómo asomaba por encima de las colinas de la adolescencia; sobre las llanuras resecas de La Polvareda; por encima de los tejados de Abbenay, contemplándola junto con Takver. Pero aquélla no era la misma luna." (K. Le Guin, 1974, pág. 98) El que ara veu el protagonista és el seu propi planeta, Anarres, com una lluna, experimentant el fet de posicionar-se en una altra mirada, el que uns anys abans havia estat tema de conversa entre els seus amics: "Nunca se me había ocurrido pensar —dijo Tirin, imperturbable— en el hecho de que allá arriba, en Urras, hay gente sentada en una colina que mira a Anarres, que nos mira a nosotros, y dice: «Mira, ahí está la Luna». Para ellos nuestra Tierra es la Luna de ellos, y nuestra Luna es la Tierra." (K. Le Guin, 1974, pág.49) Tanmateix, la interrelació entre ambdos planetes no acaba en el fet de compartir un mateix sistema solar. D'una banda, Urras i Anarres mantenen una relació de mútua interdependència a partir de l'intercanvi comercial de recursos, tot i que es tracta d'un intercanvi desigual. "Traían aceites fósiles y productos derivados del petró­leo, piezas mecánicas delicadas y elementos electrónicos que la industria anarresti no estaba en condiciones de proporcionar, a menudo alguna nueva cepa de árboles frutales o de plantas gramíneas. Y regresaban a Urras cargadas hasta el tope de mercurio, cobre, aluminio, ura­nio, estaño y oro. Era, para ellos, un negocio pingüe. La distribución de tales cargamentos ocho veces al año cons­tituía la función más prestigiosa del Consejo Urrasti de Gobiernos Mundiales, y el acontecimiento más impor­tante en el mercado de valores urrasti. En la práctica, el Mundo Libre de Anarres era una colonia minera de Urras." (K. Le Guin, 1974, pàg.100) El destí d'ambdòs móns es troba travat per la dependència material que tenen dels recursos. Però mentre Urras és un planeta que disposa de recursos abundants on regeix un conflicte bipolar entre dues poderoses nacions A-Io (on impera el propietarat) i Thu (un sistema comunista), Anarres és un planeta àrid, amb insuficients recursos naturals excepte l'explotació minera i la pesca, el que l'impedeix ser autosuficient. El científic ioti Pae fa una caracterització de Thu com a un sistema estatista i altament repressor: "—Aquí, en A-Io, la gente educada se entera de las noticias por el telefax, la radio y la televisión, y las revistas semanales. Estos periódicos los leen casi exclusivamente las clases bajas, escritos por iletrados para iletrados, como podrá ver. En A-Io hay absoluta libertad de prensa, lo que significa, como es lógico, que tenemos un montón de basura. El periódico thuviano está mucho mejor escrito, pero informa sólo de aquellos hechos que a la Junta Permanente le interesa que se sepan. En Thu la censura es total. El Estado es todo, y todo es para el Estado. Un sitio poco apropiado para un odoniano ¿eh, señor?" (K. Le Guin, 1974, pàg. 88) Podriem establir un cert paralelisme entre Urras i l'estat del món l'any 1974 any de publicació del llibre. Urras es troba fracturat per la guerra freda que es manifesta en la tensió bipolar entre el propietarat d'A-Io i la societat comunista de Thu. La representació de la societat comunista que desenvolupa Ursula K. Le Guin és altament negativa i correspondria a la representació vigent a Estats Units de la URSS stalinista, un sistema policial i autoritari on la divisió entre científic i espia és borrosa, com en el cas de Chifoilisk. L'estat d'A-Io, habitada pels iotians correspondria en canvi als Estats Units i el bloc occidental, mentre la tercera nació Benbili envaida per Thu podria correspondre a l'anomenat tercer món o al conjunt dels països no alineats. Anarres, per contra se'ns presenta com una materialització de l'anarquisme a partir de l'autoorganització d'una societat cooperativa no regida pel règim del propietat, el seu referent en l'època de Ursula K. Le Guin caldria buscar-lo en les experiències comunals que des de perspectives llibertàries i ecologistes prenen consistència en l'escena contracultural nordamericana. Tanmateix, tot i que el llibre està relacionat amb el seu context socio-històric, el traspassa i la seva lectura actual continua mantenint vigent interrogants sobre la interrelació entre móns i el diàleg amb l'altre. ==='''La comprensió de l'altre'''=== En els precedents immediats que situen la història, i que van apareixent de forma fragmentaria al llarg de la seva trama argumental. Anarres fou colonitzat en un inici com a colonia minera d'Urras, una petita colonització que amagava el fet que el govern de Thu instal·là una base secreta, el descobriment de la qual causà una commoció entre les nacions que conformen Urras. Posteriorment i en part com a entesa envers aquest problema internacional i necessitat de respondre a la revolució anarquista dirigida per Odo, que no va aconseguir triomfar però tampoc ser destruida, s'oferí als anarquistes odonians la possibilitat de desplaçar-se a poblar Anarres per fer realitat la seva utopia anarquista, durant prop de vint anys les naus espacials van anar desplaçant prop d'un milió d'odonians d'Urras a Anarres fins que finalment el pont aerospacial fou tancat al trànsit de persones i restringit únicament al comerç de mercaderies. Allí hi ha l'únic mur en tot Anarres que separa el port espacial de la resta del planeta. "El muro encerraba no sólo el campo de aterrizaje sino también las naves que descendían del espacio, y los hombres que llegaban a bordo de las naves, y los mundos de los que provenían, y el resto del universo. Encerraba el universo, dejando fuera a Anarres, libre. Si se lo miraba desde el otro lado, el muro contenía a Anarres: el planeta entero estaba encerrado en él, un vasto campo-prisión, aislado de los otros mundos y los otros hombres, en cuarentena." (K. Le Guin, 1974, pág. 11-12) La novel·la s'inicia precisament amb el trencament d'aquesta situació d'incomunicació amb el viatge del físic anarresti Shevek a Urras. La voluntat que anima Shevek a iniciar el seu viatge és la seva creença que més enllà de les resistències entre ambdues societats és possible establir un diàleg enriquidor entre els dos móns omnicetians. Shevek porta en sí un regal per Urras, una nova teoria física que faria possible la comunicació interestelar, l'invenció de l'ansible, multiplicant així aquest diàleg al conjunt de l'Ekumen. La preocupació pel diàleg i la comunicació amb l'altre són una constant en el llibre. Precisament aquesta voluntat de comunicació es comença a donar quan es problematitza l'inscripció escrita al mur del port d'Anarres: la necessitat de contactar i dialogar amb l'altre com a forma de trencar l'aïllament. En aquest sentit, Shevek trenca amb la tradició anarresti que prohibia els viatges amb Urras, però segueix fidel a l'utopia odoniana. L'utopia no finalitza amb la creació d'una altra societat, sinó que aquesta necessita comunicar amb la resta de l'univers, expandir-se si no vol enquilosar-se. Shevek ha copsat el perill que amenaça Anarres a partir de la seva burocratització i decideix viatjar a Urras, on seguirà però defensant el model de societat odoniana i, fins i tot, participarà en manifestacions de rebuig al govern d'A-IO. Els habitants d'Anarres han creat el seu propi llenguatge: el pràvic. En aquest sentit, el llibre s'acull a l'hipòtesi Sapir-Whorf que afirma que existeix una relació directa entre les categories gramaticals de la llengua que parla una persona i la seva comprensió del món. Així, pels habitants d'Anarres no existirien els possessius i el seu llenguatge es diferenciaria del parlat en Urras, construint un llenguatge artificial, a imatge de l'Esperanto. L'hipòtesi Sapir Worth ja havia estat explorada anteriorment dins la ciència ficció en el llibre "Els llenguatges de Pao" de Jack Vance, qui va utilitzar també l'expressió Ekumen per referir-se als móns habitats en la seva saga Els Princeps Dimoni. "En právico las formas singulares del posesivo eran em­pleadas principalmente para dar énfasis; el idioma común las evitaba. Los niños pequeños podían decir «mi madre», pero pronto aprendían a decir «la madre». Nunca decían «mi mano me duele», sino «me duele la mano», y así sucesivamente; nadie decía en právico «esto es mío y aquello es tuyo»; decían «yo uso esto y tú usas aquello»." (K. Le Guin, 1974, pág 66) El port espacial d'Anarres constitueix l'única via de comunicació amb Urras. Durant anys els científics d'ambdòs planetes han anat intercanviant llibres al voltant dels seus avenços en teoria física, el que ha comportat la necessitat d'aprendre els idiomes i iniciar la traducció de textos, especialment a Urras, un dels més interessats en l'avenç tecnològic per la seva concepció instrumental del coneixement científic. El viatge de Shevek constitueix la primera trobada entre ambdues alteritats. El viatge compte amb el suport de Saio Pae, físic d'Urras interessat en els avenços d'Anarres, i amb la desconfiança d'una part important de la comunitat anarresti. Al principi del viatge Shevek assistirà a l'universitat de Ieu Eun de Nio Esseia (capital d'A-Io.) El llibre està construït alternant dues visions: la vida de Shevek a Anarres anterior al viatge, el que ens permet conèixer el funcionament de la societat anarresti i les seves experiències a Urras que li serviran a l'autora per descriure la realitat del Planeta. Tanmateix, el viatge de Shevek es restringeix a A-Io i només disposem d'informacions de Thu i Benbibli. Anarres representa un model cooperativista i anarquista de la societat on la propietat ha estat abolida i la divisió del treball és organitzada racionalment. Tanmateix, Anarres no és exent de perills, un d'ells queda reflectit en la trama del llibre és el de la burocratització. Precisament, és la desconfiança envers un sistema que tendeix a burocratitzar-se i a oblidar els seus origens el que impulsa a Shevek a viatjar a Urras. Shevek es trova davant l'existència de dues teories físiques, les basades en els principis de seqüència (el temps es mou linealment) i en el princpi de simultaneitat (tot els temps són presents alhora), la seva voluntat seria superar aquesta dualitat a partir d'una nova Teoria temporal General. Aquesta permetria la creació de l'ansible, un dispositiu que permet comunicar-se a una velocitat superior a la de la llum. En aquest sentit contradiria la teoria de la relativitat d'Einstein, per la qual la informació no podria viatjar a una velocitat superior a la de la llum. L'autora afirma que ansible deriva del terme anglès ''answerable'' que pot respondre's permetent la comunicació interestelar. El terme ha estat emprat per altres autors de ciència ficció com Orson Scott Card, Elizabeth Moon, L.A. Graf, Vernor Vinge i Dan Simmons i Philip Pullman. El problema és que les teories de Shevek no casen correctament amb la física tradicional anarresti, que com la resta de la societat ha tendit a burocratitzar-se i gelificar-se. Aquesta disconformitat impulsa en primer lloc a la comunicació amb els físics d'Urras, interessats en la nova teoria, i posteriorment serà un dels incentius del seu viatge a Urras. Podriem establir dos leit motivs centrals en el desenvolupament del llibre: la problemàtica de la comunicació entre dos móns i la tensió entre individu i societat. Pel que fa al primer, ens trobem doncs davant d'una reflexió hermenèutica que gira al voltant de la comprensió de l'altre. Le Guin sempre ha tingut una orientació envers la problemàtica de traducció cultural, possiblement hi influí el seu context familiar. El pare que dóna la K. al cognom era Alfred Kroeber, reconegut antropòleg. Els prejudicis presents entre urrasti i anarresti constitueixen les bases de la dificultat de la comprensió, no només entre dos llenguatges diferents el pràvic i l'urrasti, sinó entre dues interpretacions del món radicalment diferents. Cadascuna d'aquestes visions representaria pels seus integrants un horitzó "l'àmbit de visió que abarca i tanca tot el que és visible des d'un determinat punt" (Gadamer: 372) L'exigència hermenèutica implica que "cadascú es posi en el lloc de l'altre per poder-se entendre" (Gadamer: 373) Shevek considera que el llenguatge de la ciència podria assolir una "fussió d'horitzons" que ens permeti posar a prova els prejudicis sobre els quals es basen ambdues interpretacions. No es tracta d'arribar a una situació d'indiscernibilitat, sinó precissament de prendre la ciència com a motor per fer possible aquesta mútua comprensió. Tanmateix, i malgrat l'invenció de l'ansible, el desig de Shevek fracassa. El símbol de l'odonianisme és el cercle que inclou cada individu dins el grup i que emfatitza una aproximació holística de la vida. El cercle recull la visió que tot inici és un final i el llibre en sí té una concepció circular, acaba on ha començat: amb la partença de Shevek. Entremig s'ha alternat l'infància de Shevek. =='''La construcció del gènere i el sexe en la novela '''== El género es una categoría de análisis interrelacional, según Scott (1985), que nos permite mapear las relaciones sociales entre hombres y mujeres. Sería interesante, entonces -afirma la autora-, indagar cómo se contruyen estas relaciones a distintos niveles: simbólico, normativo, económico, político, estructuras de parentesco y sujetividades. Es decir que el género atraviesa diferentes aristas de lo social que al mismo tiempo se relacionan entre sí. Para otras autoras como Celia Amorós (1994), el meollo del asunto estriba en la constitución de esferas diferenciadas dentro de lo público y lo privado, dónde la mujer está circunscrita al espacio privado, mientras que el varón es quién habita el ámbito público y, por ende, es quien tiene la posibilidad de ser sujeto, es el individuo dotado de derechos propios de la Ilustración. Ello si bien denota tintes del feminismo de la igualdad, no deja de ser una discusión vigente detro de las posiciones genéricas actuales, así como dentro de los debates de la Modernidad-Posmodernidad. Toda vez que autoras posfeministas como Braidotti (2004) siguen reflexionando sobre la constitución del sujeto femenino. Para ella el género es: "(…) una noción que ofrece una serie de marcos dentro de los cuales la teoría feminista ha explicado la construcción social y discursiva y la representación de las diferencias entre los sexos" (p. 134). Y es éste el componente que pervive en distintas nociones de género, el hecho de que se trata de una construcción social de la diferencia sexual. Ahora bien, no debe pasarse por alto la conformación de lo que Gayle Rubin (1975) denomina sistema sexo/género, es decir: "(…) el conjunto de disposiciones por las que una sociedad transforma la sexualidad biológica en productos de la actividad humana, y en el cual se satisfacen esas necesidades humanas transformadas" (p. 37), También se ha mantenido en nuestras sociedades un sistema dicotómico a través del cual el sexo se vincula a lo biológico y el género a lo social, manteniendo una dicotomía naturaleza-cultura. Es por ello que los planteamientos de Butler (1997) sobre la performatividad del género son altamente desafiantes a este respecto pues nos llevan a pensar que no sólo el género es una construcción lingüística o performativa -y por ende cultural- sino que el propio cuerpo también lo es. De esta manera, queremos advertir al lector/a que en las líneas que siguen a continuación encontrará reflexiones que transitan por distintos puntos de esta cuestión, la de un mundo generizado, que continúa en permanente debate interno pero en las que se mantendrá el género como una cuestión vigente dentro del análisis social y que no deja de producir ciertos malestares que, en algunos momentos podrán concluir en argumentaciones que se contradigan entre sí pero que, no obstante, mantienen un hilo conductor de debate en torno al género que, sin duda, guarda mucho en común con la reflexión arriba presentada sobre la utopía y la distopía o acaso con la ambigüedad. Sin más preámbulo… ==='''Gèneres, sexes i sexualitats a Urras i Anarres.'''=== Com ja hem anat dient, la novel•la ''els Desposseïts'' es troba inserida en el context nordamericà que va viure l’autora, un context en el qual la dona com a subjecte col•lectiu lluitava per reclamar els seus drets i aconseguir la seva emancipació. En aquell context, les lluites feministes anaven adreçades a construir les bases de la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits. Aquestes lluites pretenien abolir les discriminacions vers les dones a partir de reivindicacions per la igualtat en l’àmbit jurídic, laboral, sexual, social, etc. En la novel•la, tot i que les qüestions feministes no són el principal focus de l’obra, són molt rellevants i es fan presents en els dos móns, en les formes de fer, de comportar-se, en els discursos, les pràctiques, etc. que desenvolupen els seus habitants. Aquestes qüestions es van explicitant sobretot a través dels discursos de Sheveck , de la seva incomprensió d’un món el qual no entén, un “altre” món regit per unes normes que sovint esdevenen per ell inintel•ligibles. Un món, més pròxim al que vivia l’autora que identifiquem com a real tot i que sigui una ficció, Urras, que discrimina les dones a nivell laboral, que les relega a l’àmbit domèstic, que les menysprea i les ridiculitza. Un món que construeix dos gèneres diferenciats i oposats: un gènere femení, caracteritzat per la passivitat, la submissió, la debilitat, la bellesa, etc. i, un gènere masculí, caracteritzat per la força, la intel•ligència, el domini, el poder, la raó, etc. A partir d'aquesta dicotomia s'estableixen relacions de poder d'un gènere, el masculí sobre l'altre, el femení. Així veiem en el discurs de Pae, un dels científics d'Urras, la desvalorització i el menyspreu de les capacitats intel·lectuals de les dones: "Científicos. Ah, sí, son todos hombres. Hay algunas profesoras en las escuelas de niñas, pero nunca pasan del nivel secundario. [...] No pueden dedicarse a las matemàticas; no tienen cabeza para el pensamiento abstracto; no es un campo para ellas. Usted sabe lo que quiero decir, lo que las mujeres llaman pensar es lo que hacen con el útero. Por supuesto, siempre hay algunas excepciones, mujeres espantosamente cerebrales con atrofia vaginal" (K. Le Guin, 1974, p. 82). Sobre la existencia de esta contraposición: masculino y femenino, encontramos otro pasaje de la novela, por ejemplo, en el cual Shevek se encontraba en Urras, Oiie le invitó a cenar a su casa y al conversar con Sewa Oiie, la esposa de éste, Shevek: "(…) reparó de pronto que le hablaba a ella casi exclusivamente, con una cordialidad y un deseo de agradar que a él mismo le sorprendió. ¡Pero era tan bueno hablar otra vez con una mujer! No le sorprendía que se hubiera sentido aislado, viviendo una existencia artificial, entre hombres, siempre hombres, sin la tensión y la atracción de la diferencia sexual" (K. Le Guin, 1974, p. 151). A través de ello, la autora nos interpela con la puesta en juego de esta utopía donde los mundos no son tan diferenciados ni tan lejanos el uno del otro. En un mundo así, no nos extrañaría la presencia de una mujer en la academía o en el ámbito público en general, sino que su ausencia sería lo extraño. La diferenciació entre aquests dos gèneres però també crea resistències, de dones que aprofitaven els trets de gènere que se’ls assignaven per performar-los, per reapropiar-se’ls, així veiem com per exemple Vea, un dels personatges femenins d'Urras, utilitza la seva feminitat per invertir les relacions de poder amb els homes, per dominar-los. A partir d'aquestes resistències la construcció dels gèneres trontolla, doncs els seus ciments són qüestionats. Així a través de les pràctiques de la performativitat de gènere veiem com es citen les normes que governen la realitat i com aquesta és reproduïda i alterada durant la seva reproducció (Butler, 2001). D'altra banda, en les classes baixes, en els desposseïts, aquesta construcció, tot i que l'autora no s'hi extengui, pren límits borrosos. Les dones participen en la lluita, en les reivindicacions al carrer. Tot i això, segueixen sent els homes aquells que dirigeixen aquesta, qui organitzen i decideixen la forma i el contingut de les mobilitzacions. Són aquests qui parlen amb Sheveck sobre la importància de la seva presència entre ells i sobre el que simbolitza, ja que esdevé un símbol d'una utopia real, d'una societat que ells anel·len. L’autora crea un món en contraposició aquest, Anarres, on les discriminacions en teoria són superades, un món on no hi ha desigualtats per raó de gènere, on les dones treballen en les mateixes condicions que els homes, on no se les discrimina a nivell de drets, on els noms no es consideren ni femenins ni masculins, etc. Un món imaginari que permet estructurar i plantejar noves formes de relació i permet repensar qüestions que són bàsiques pel feminisme. La lectura de la novel·la permet imaginar un món amb relacions i normes diverses, permet repensar-lo. És interessant la relació que s'estableix o que estableixen certs autors entre pensament i imaginació, a partir de la qual la imaginació proporciona elements al pensament que li permeten en aquest treballar amb certs objectes, esdevenint la imaginació la clau del pensament. Seguint amb la qüestió de la construcció de gènere, cal dir que l’autora tot i que construeix unes relacions de poder entre gèneres diferents a Anarres, segueix mantenint en ambdós móns una construcció de gènere dicotòmica, una construcció que defineix dues categories diferenciades, homes i dones. Veiem en aquest món fictici, a partir dels seus personatges masculins, Sheveck, Sabul (científic d'Anarres) o Bedap (amic de Sheveck), com segueixen sent els homes els actius, autònoms amb les seves decisions (com la decisió d'editar un llibre, la de crear una imprenta o la d'emprendre un viatge) i sobre els qui pesa més la lògica i la raó com a guies de les seves vides. En canvi, en els personatges femenins que treballarem a continuació més a fons, com els de Takver (parella de Sheveck), Gvavab (professora de física del protagonista) o Gulag (mare d'aquest), segueix tenint un pes important la biologia (es lliga la possibilitat d'excedir a uns coneixements i a una visió del món a partir d'aquesta, sobretot en el personatge de Takver), els "instints" (com el de maternitat)i els sentiments (dolor per la separació d'un fill, per la no capacitat de rebel·lar-se contra una jerarquia científica que domina el món de la física, etc. ). A partir d'aquest manteniment de certa diferenciació entre els dos gèneres, es construeixen discursos desvaloritzadors per les dones lligant la maternitat amb un sentiment de possessió o lligant la relació que s'estableix amb un home amb un sentiment de propietariat. En aquest sentit, observem el discurs que fa Vokep, un home anarresti, que diu: "Las mujeres se creen dueñas. Ninguna mujer es capaz de ser realmente odoniana." (K. Le Guin, 1974, pàg.60) "Lo que un hombre quiere es libertad. Lo que quiere una mujer es propiedad. Sólo te dejará partir si te puede canjear por otra cosa. Todas las mujeres son propietarias." (K. Le Guin, 1974, pàg.61) La teoria postfeminista posterior ha qüestionat aquesta construcció dicotòmica del gènere i també del sexe, per exemple, a partir de ressaltar altres maneres de construir o deconstruir el gènere o el sexe que trenquen amb aquesta com el transgènere o l’intersexe (veure autores com Butler, 2001 o Haraway, 1991). Aquesta dicotomia també la manté l’autora pel que fa a la sexualitat, doncs tot i que a Anarres es trenca amb el tabú del sexe i s’estableix la llibertat sexual, aquesta llibertat només se centra en dues pràctiques: la heterosexualitat i la homosexualitat. Aquestes dues pràctiques són les úniques que apareixen en el text i que són narrades i explicitades. En la novel•la s’obvien doncs altres pràctiques que es generen i es construeixen en la sexualitat, que trenquen amb aquest dualisme i que qüestionen contínuament l’establiment de certes categories. Una pràctica d’aquest tipus seria la transexualitat. Aquestes pràctiques en el llibre no són ni normativitzades ni visualitzades nì patologitzades, simplement queden fora de lo imaginable. Tot i això cal tenir en compte el context en el qual es troba l'autora, un context en què la homosexualitat era silenciada i castigada, així la seva aportació en considerar l'homosexualitat com una pràctica més és important. Así, por ejemplo, nos encontramos que: "Como todos los niños de Anarres, Shevek había tenido experiencias sexuales con chicos y chicas indistintamente, pero todos eran niños en aquel entonces; nunca había llegado más allá de un placer que, suponía, era todo cuanto cabía esperar. Beshum, experta en deleites, le hizo conocer el corazón de la sexualidad, donde no hay rencores ni ineptitudes, donde los dos cuerpos que pugnan por unirse anonadan el instante, y trascienden el yo, y trascienden el tiempo" (K. Le Guin, 1974, pp. 59-60). Ya en la edad adulta, Shevek tiene de nuevo una experiencia homosexual, en cierta forma más significativa, con su amigo Bedap. Esto es lo que ocurre: "Volvieron a encontrarse a la noche siguiente y discutieron si iban o no a vivir juntos un tiempo, como en la adolescencia. Tenían que discutirlo, porque Shevek era definitivamente heterosexual y Bedap definitivamente homosexual; el placer sería sobre todo para Bedap (…) Tomaron una habitación particular en el centro de la ciudad, y allí vivieron durante cerca de una década; luego se separaron otra vez, Bedap volvió a su dormitorio y Shevek al cuarto 46. No había en ninguno de lo dos un deseo sexual bastante fuerte para que la relación fuese duradera. No habían hecho más que confirmar una mutua confianza" (K. Le Guin, 1974, p. 176). Però tot i que a Anarres la homosexualitat és considerada com una pràctica més, segueix sent la heterosexualitat el discurs o la pràctica dominant, a partir de la qual es conformen les parelles. Parelles que estableixen a vegades models de família basats en valors burgesos i catòlics com la fidelitat, la possessió o la monogàmia. Un model familiar conformat per una parella heterosexual i els seus fills, en la qual s'atorga el poder al cap de família, l'home. Un model familiar que s'estableix en tots dos móns, Urras i Anarres, i sobre els quals el propi protagonista crea paral·lelismes. Así, cuando conoce a Vea, Shevek le habla sobre otra diferencia entre los mundos y le comenta que en Anarres no existen los parentescos, que todos son parientes y que el concepto de esposa no existe, aunque el equivalente podría ser Takver, su compañera con la que tiene dos hijas. No se ve, en fin, gran diferencia en este modelo del propio de Urras, salvo por el nombre. La família de Sheveck segueix aquest model familiar entrant en contradicció amb la seva societat, cosa que els causa patiment, ja que són criticats i qüestionats pel sentiment de possessió vers els fills, pel fet de ser una parella monogàmica, etc. En el següent fragment extret del text podem veure reflectida aquesta qüestió: "Pretendían que la dejara en el parvulario todo el día. Decían que yo parecía una propietaria con la niña, y que no ponía todo de mi parte para que la sociedad saliera de la crisis" (K. Le Guin, 1974, pàg. 317). Una família que ho dóna tot per la realització del projecte individual d'un dels seus membres, en Sheveck, tot i el patiment que suposa per la resta. Un model que també és el model imperant a Urras i que entra en contradicció amb moltes de les reivindicacions de les lluites feministes. Així sorprén que l'autora, tot i ser feminista, mantingui i segueixi legitimant aquest model i els seus valors. Doncs ecara que elimina el matrimoni en el sentit estricte de contracte legal a Anarres no qüestiona el model familiar que planteja aquest. Fins i tot en la filosofia d'Odo són explicitats aquests valors, tot i que en el mateix discurs de la població anarresti veiem que ho qüestionen. Es, sin duda, éste uno de los aspecto más problemáticos en la novela que no tiene solución, como las utopías ambiguas quizá. Se pretende habitar otro lugar en el mundo, donde las diferencias entre hombres y mujeres no sean necesarias, donde prive la igualdad, donde las relaciones entre éstos y éstas no se construyan desde la dominación. Sin embargo, el modelo de la vida en pareja, como decíamos, monogámica y aburguesada nos atraviesa de tal manera que pareciera que no pudíesemos trascenderlo, movernos hacia la invención de otras formas de convivencia que la unión, decíamos también, heteronormativa. Es por ello, quizá, -insistimos- que la autora hace una defensa de la fidelidad y la monogamía hasta cierto punto desconcertante. He aquí un ejemplo: "Un odoniano se decidía por la monogamia como si se tratara de una empresa colectiva de producción, un cuerpo de baile o una fábrica de jabón (…) Así pues, para O la promesa, el compromiso, la idea de fidelidad era esencial dentro de la complejidad de la libertad. Mucha gente [sin embargo] opinaba que ese concepto de fidelidad no era aplicable a la vida sexual. La feminidad, decían, la había impulsado a rechazar la verdadera liberta sexual; y en este aspecto, si no en otros, Odo no había escrito para los hombres" (K. Le Guin, 1974, p. 246). ¿Qué pasa?, ¿las mujeres no tienen una naturaleza infiel?, ¿a caso la infidelidad no es inherente al ser humano?, ¿o es que cierta moral burguesa no nos permite imaginar estas cosas? Pero aún hay más, páginas más adelante, en un largo viaje por Anarres, algunos personajes defienden la promesa, la fidelidad: "La variedad no se obtiene sólo yendo de un lado a otro (…) He conocido hasta un centenar de chicas en distintas ciudades. Terminó por aburrirme. Volví aquí, y hago este viajecito cada tres décadas, año va, año viene, a través del mismo desierto (…) y vuelvo a casa a la misma compañera. Y no me he aburrido ni una sola vez…" (K. Le Guin, 1974, p. 308). Asimismo, a través de cierto tipo de imposible escapatoria o salida del modelo de pareja burgués, hay una crítica que la autora hace a la sociedad de Anarres, la cual no da facilidades a las parejas para estar juntas o que, incluso, lo impide, como pareciera el caso de los padres de Shevek o la experiencia de él mismo con Takver, a quienes les es muy difícil y penoso mantenerse unidos. Ello, lejos de plantearnos una manera diferente -volvemos al punto- de convivir, lo cierto es que sí, como mínimo, nos centra en la reflexión sobre el emparejamiento como un fenómeno que nos mantiene encorcetadas frente a un mundo institucional, en el cual pareciera casi imposible sobrevivir si no fuese mediante este tipo de contrato, de unión, de alianza, en fin, de parentesco. Pero, cuidado: es ésta una estructura en la que se apoya, desde auntiguo, el género. ¿Qué podríamos proponer..? ¿Acaso no hay playas de resistencia o u-topos? De momento lo dejaremos aquí. Por ahora, pasaremos a otra gran problemática con la que se enfrenta la autora una y otra vez, a la cual le da la vuelta y que, a nuestro parecer, no alcanza a resolver. Pero que, no obstante, es una de las preocupaciones centrales de distintos feminismos, en especial el de la diferencia. Nos referimos a la maternidad. Las feminsitas de la diferencia reconocen la diferencia sexual como algo esencial para el género. Algo que tiene que ver con: "(...) la decibilidad de la propia experiencia de sí y del mundo; con la inteligibilidad del mundo; mundo del cual una o uno es parte" (Rivera, 1994, pp.182-183). Se trata de un potencial político a explotar. Y una de las temáticas que más han abordado en este sentido es la maternidad, una capacidad que sólo las mujeres poseen y que al mismo tiempo ha sido fuente de su dominación. Así mismo ponen especial interés en la alianza entre mujeres. Para Luisa Maruro, por ejemplo, la relación con la madre sería la mediación primera y necesaria que las mujeres deberíamos recuperar, en ella estriba la autoridad de la madre. Se trata de lo que Luce Irigaray denomina vínculo de affidamento entre mujeres, que es cuando una mujer es capaz de reconocerle autoridad a otra, para lo cual es importante trabajar sobre la relación de madres e hijas (ver: Rivera, 1994). Ahora bien, no ahondaremos más en el tema, pues no hay un consenso real entre nosotras al respecto. De cualquier manera, aun cuando se pueda o no estar de acuerdo con los planteamientos del feminismo de la diferencia (el cual para algunas pueda resultar ''naïf''); no puede pasarse por alto que en la búsqueda de una sociedad genérciamente más justa o una utopía feminsita, hemos de detenernos a pensar el problema de la maternidad. Una parte de dicho problema tiene que ver con la socialización de la misma, la responsabilidad de la crianza compartida (temas que feminsitas como María de Jesús Izquierdo (1991) o algunas de la vertiente de la igualdad han trabajado). Pues es innegable que la crianza de los hijos e hijas ha confinado, en parte, a las mujeres al hogar, con una concerniente división sexual del trabajo que ya todas conocemos. No obstante, con la incursión femenina en el ámbito laboral tradicionalmente masculino, la crianza a comenzado a ser un problema social importante al que el Estado -bajo la presión de movimientos feministas- ha dado solución a través de la creación de guarderías y centros sociales destinados al cuidado de la infancia. Éste es un tema que la autora tiene muy en cuenta y que en su utopía, Anrarres, nos acerca a la posibilidad de que sea un centro social el que se encargue de albergar a los niños y niñas pasados los dos primeros años de vida, con la opción de tener un contacto más racionado con sus progenitores si así se decide. Ello no significa que la manera en que son socializados los niños y niñas de Anarres no pueda criticarse, mejorarse o, incluso, perpetuar algunos estereotipos de género, pero el hecho de que la Urusla K. Le Guin ponga énfasis en el tema es de mucha relevancia. No obstante, hay otra cuestión de la maternidad, que se vincula más a la experiencia propia y que también, de alguna manera, puede acercarse a los planteamientos del feminsimo de la diferencia. Y en este punto, la autora se enreda bastante, pues lo expone veladamente, nos parece, como un agravante central, pero tampoco acaba de darle solción. Un ejemplo, al respecto, aparece en un pasaje de la novela cuando Shevek a la edad de 18, discute junto con otros chicos y uno, Vokep arguye que las mujeres no pueden tener otro tipo de vínculo sexual y amoroso que no sea posesivo (de poseer o ser poseídas). Insistía en que ello se debía a los críos: (…) el hecho de tener bebés las convierte a todas en propietarias. No te quieren soltar (K. Le Guin, 1974, p. 62). Y aquí una pincelada, hay, parece sugerir, la autora, una asociación entre el hecho de dar a luz y la posesividad. ¿Entonces, podrían las anarrestis ser verdaderamente anarquistas y escapar a ése, su instinto de poseer? Parece ser una parte de la ambigüedad. Ahora bien, en Anarres, es cierto, una mujer tiene el derecho, la opción de elegir si se hace cargo o no de la crianza de un hijo, pero no podemos estar seguras si Rulag, el personaje que encarna a la madre de Shevek lo vivió o no libre de culpas. Rulag se separó de Shevek y Plat, el padre, cuando éste era muy pequeño y en uno de sus encuentros cuando Shevk ya era adulto, le dice: "Me conociste. Plat y yo te teníamos con nosotros en el domicilio, aun después del destete. Los dos queríamos que fuera así. El contacto individual es tan importante en estos primeros años; los psicólogos lo han demostrado de un modo concluyente. La verdadera socialización sólo puede desarrollarse a partir de ese núcleo afectivo inicial..." (K. Le Guin, 1974, p. 129). Y aun cuando -prosigue su madre- ella hubiera deseado que continuaran juntos, nunca consiguieron una vacante para el padre en Abbenay, la ciudad importante de Anarres, así que la separación fue cada vez más inminente. Da la sensación de que ella se siente culpable por el hecho del "abandono", y lo está intentando justificar culpando a la Divtrab del hecho. Y he aquí de nuevo el problema: la maternidad también es un asunto público. Volveremos con Rulag más adelante. Ahora hablemos de otro fenómeno vinculado a la maternidad, el embarazo. En esta ocasión nos centraremos en Takver, la compañera de Shevek, la cual cuando vive su primer embarazo, en una época muy difícil para él, en la que pareciera que lo que ella está viviendo queda en segundo plano y que la depresión de él fuese más importante. La demanda de cuidados y protección para Shevek a la que se ve sometida Takver es, incluso, insultante. Y, por si fuera poco, ella pronuncia palabras como éstas: "Por favor no te pongas lúgubre esta noche. Si una cosa más anda mal, me echaré a llorar. ¡Estoy harta de llorar! ¡Estas estúpidas hormonas! Ojalá pudiera tener bebés como los peces, poner los huevos y alejarme nadando. A menos que nadara de vuelta y me los comiera…" (K. Le Guin, 194, p. 239). Y Takver vivió su embarazo a solas, pues Shevek tan metido en sus tristezas por sus fracasos como científico a quien le impedían desarrollarse no se detuvo a empatizar con ella. Cuando llegó el momento del parto, que Takver vivió de manera estoica, Shevek a penas se hizo consciente de esto y ya no fue capaz de pedirle perdón, narra la autora. Y Takver dio a luz a Sadik, su primera niña. Páginas más adelante, Takver reflexiona sobre el embarazo y le dice a él lo siguiente: "Las mujeres embarazadas no tienen moral. Sólo la más primitiva, el impulso al sacrifico. ¡Al infierno con él y la asociación, y la verdad, si amenazan al precioso feto! Es un instinto de conservación racial, pero a veces perjudica a otros; es biológico, no social. El hombre puede dar las gracias por no caer en las garras de este instinto. Pero ha de entender que para las mujeres no es lo mismo, y estar en guardia. Creo que por eso los antiguos anarquismos consideraban a las mujeres como bienes de propiedad ¿Por qué lo permitían las mujeres? Porque estaban embarazadas todo el tiempo… ¡porque ya estaban poseídas, esclavizadas!" (K. Le Guin, 1974, pp. 328-329). Más claro no podía ser: está de nuevo presente la dicotomía entre naturaleza y cultura, entre sexo y género, entre hombre y mujer. Pero, ¿podemos escapar de esto? K. Le Guin no tiene la respuesta, ¿quién la tiene? Intentaremos volver a este asunto. ==='''Els personatges femenins de la novela'''=== Els personatges femenins analitzats a continuació han estat seleccionats segons els objectius d'aquest treball amb la voluntat de ressaltar certs trets que ens semblaven interessants de tenir en compte segons una perspectiva de gènere. ===='''El rol de Laia Aseio Odo en la fundació d'Anarres.'''==== Laia Aseio Odo (698-769 segons el calendari urrasti) fou l'inspiradora de la revolució anarquista que sacsejà Urras i que va finalitzar amb el compromís dels odonians de traslladar-se a Anarres per fundar la seva societat. És una dona que es rebel·la contra la societat que la discrimina, que lluita per transformar-la i que, per aquesta raó, és empresonada i reprimida. Odo es converteix en un símbol de la societat d'Anarres, de la seva filosofia de vida i del seu pensament. Tanmateix ella mai no es va traslladar a Anarres, mai va veure la seva utopia feta realitat i es troba enterrada a Urras. Shevek dedicarà una part del seu viatge a la visita a la tomba. El model de societat odoniana es basa en les idees del pensament d'aquesta dona, en el refús a la propietat privada i la confiança en la solidaritat i la mútua iniciativa. Darrera aquest model subjau la inspiració de la tradició anarquista basada en el suport mutu i la defensa de la societat comunal. Donada la migradesa de recursos, l'odonianisme ha estat un sistema de creences fundat en l'austeritat "Excess is Excr''Italic text''ement", que serà una de les seves màximes. La història d'Odo ha estat recollida en un relat anterior "The Day before the revolution" on s'explica la lluita d'aquesta anarquista i filòsofa, escriptora del llibre ''The Analogy'' que es va rebel·lar contra l'estat dictatorial d'A-IO. El dia després de la seva mort els seus seguidors es rebel·laren fins arribar al compromís de traslladar-se a Anarres, un planeta amb pocs recursos naturals però ric en minerals. És important ressaltar que aquest personatge de la història d'Anarres sigui precisament una dona, una figura femenina. Una dona que recull en el seu pensament les bases del pensament feminista i de l'anarquista. És interessant analitzar com la llibertat s'ha representat sovint com a dona, com Odo que simbolitza l'inici d'un nou model de societat lliure. Podríem analitzar també la figura d'aquesta dona com a figura de resistència, una figura que no es sotmet a la normativitat, que forma part de les classes perilloses, de la marginalitat. Per Foucalt, els marges estan en el centre i són l'indici de tota violència que ha sigut necessària per la consolidació dels discursos de veritat. (Foucalt a Figueroa i López, 1991). Aquesta violència s'exerceix sobre Odo, empresonant-la, per tal de mantenir uns certs discursos de veritat amb els quals es basa el model de societat de A-IO. ===='''La Rulag, la mare absent'''==== Rulag, que és la mare de Sheveck i una gran científica d'Anarres. Se'ns presenta com un personatge amb una forta contradicció interna, l'haver renunciat a exercir de mare a canvi de la seva carrera professional i un sentiment de culpa per haver-se separat del seu fill. Aquesta contradicció serà present durant tota la seva vida i es farà palpable en els diferents moments en què apareix en el text. Una contradicció que li provoca una gran tensió i li dol profundament. Doncs tot i que ella ha optat per la seva feina, hi ha alguna cosa, que l'autora identifica d'ordre biològic, que fa que se senti malament. Aquest lligam és problematitzat per Rulag com algo negatiu, no racional, i que la fa sentir egoista. L'egoisme és un valor que va en contra de la filosofia del seu món, i això li fa sentir-se d'alguna forma en contra d'allò socialment establert provocant-li un gran malestar. Así, en el encuentro con Shevek, arriba mencionado, al hablar de su éxito como físico, ella le dice: "Confieso que estoy orgullosa de ti. Es extraño ¿no? Irracional. Posesivo, incluso. ¡Como si tú fueses algo que me pertenece! Pero a medida que una envejece, necesita para seguir viviendo ciertos consuelos, que no siempre son del todo razonables" (K. Le Guin, 1974, p. 130) En tota la narració com ja hem vist la maternitat és una qüestió no resolta, un problema que l'autora no acaba d'aclarir. Rulag és un dels personatges que reflecteix molt bé aquesta problemàtica del text. Una dona que tot i tenir clar les seves prioritats a la vida, continúa mantenint tot un discurs sobre la maternitat que segueix responsabilitzant la dona d'aquesta tasca. Un discurs complexa que cau en l'estigma de la "mala mare" amb tota la qüestió moral que suposa, una mare que no està pels fills, que se separa d'ells, etc. discurs que en la nostra societat recau sols sobre les dones, no sobre els homes i que es veu totalment reflectit a la novel·la, ja que Shevek no es qüestiona el seu paper de pare, en canvi Rulag o Takver sí. ===='''Takver, una Penélope en Anarres'''==== Takver es un personaje sumamente controvertido, pues es el opuesto por una parte a Shevek y por otra parte a Rulag. Sería el opuesto de Shevek en el sentido de que, aun cuando proviene de un mundo donde las diferencias entre hombres y mujeres no se traducen en desigualdades, pareciera que mantuviese en ella misma mcuhos de los estereotipos de género. En primer lugar, no es ella la protagonista de la novela y no es un espíritu creador como Shevek. Ella no se dedica a las ciencia pura, a la física, sino que se dedica a la biología, al cuidado de la vida. No es ella quien, por su éxito profesional sale a emprender esta Odisea hacia tierras desconocidas, sino que, como Penélope se queda a esperar a Shevek, cuidando, claro está, a las hijas que han concebido juntos. Y, a diferencia de Rulag, ella no abandona a sus hijas, sino que asume la doble jornada y mientras trabaja con esos peces del norte de Anarres, cuida y amamanta a Sadik, por ejemplo. Takver, por si fuera poco encarna también a la mujer que está detrás, la mujer que da soporte, que contiene, la mujer que cuida, no sólo a sus hijas sino al atormentado protagonista que, tal parece, tampoco podría vivir si ella. Takver no se cuestiona su propia condición, la asume y se conforma con la supuesta libertad ya ganada para las mujeres en Anarres. La capacidad de cuidado que se le sobre-exige, en cambio,a este personaje, deja mucho que pensar y sentir. ¿Por qué es que la mujer no puede tener un lugar de reconocimiento en el ámbito público y sí está obligada a trabajar arduamente en el cuidado de su familia? Y de nuevo aquí, parece que un obstáculo es la maternidad. ===='''Resistència femenina a Urras, la Vea'''==== El personatges de Vea és un personatge que hem considerat interessant d'analitzar, ja que entranya una gran complexitat i una forma de resistència. Vea és definida en la novel·la amb una valència negativa, la seva forma de comportar-se i d'actuar és definida com a tal pel fet de reflectir la feminitat extrema, així veiem per exemple com la defineix Sheveck: "En otro encuentro con Vea, la encarnación de esa feminidad toda cuerpo, seductora y, aparentemente, sin ningún poder, Shevek se decía a sí mismo: ‘Una aprovechada del cuerpo’, llamaba Takver a las mujeres que utilizaban la sexualidad como un arma contra los hombres, en una lucha competitiva. Vea era, por supuesto, la aprovechada del cuerpo más consumada. Los zapatos, el vestido, los cosméticos, las joyas, los gestos. Todo en ella era provocación. Toda ella era tan elaborada u ostentosamente un cuerpo femenino que casi no parecía un ser humano. Encarnaba toda la reprimida sexualidad que los ioti sólo expresaban en sueños, en novelas y poemas, en infinitas pinturas de desnudos femeninos (…) (K. Le Guin, 1974, p. 215)". Fins i tot, Shevek arriba a considerar que Vea és una treballadora sexual com les que havia descrit Odo que existien a Urras i que ell mai havia vist. Nosaltres però, volem analitzar aquest ús dels trets associats a la feminitat com una forma de resistència, com una forma de reapropiació d'uns significats o uns símbols negatius resignificant-los en positiu, els símbols o els significats que s'han considerat femenins i com a tals han estat desvalorats sovint per tot un seguit de corrents feministes, com per exemple els corrents del feminisme de la igualtat, amb el qual identifiquem l'autora. Així Vea utilitza la seva feminitat per tal de trencar amb les relacions desiguals que s'estableixen amb els homes, per tal de poder trencar amb les relacions de domini, en definitiva per tal d'oposar-se a unes determinades relacions de poder que li són desfavorables. Ella és conscient que aquest ús dels trets femenins li permet trencar amb aquestes relacions de poder i fins i tot capgirar-les amb el mínim risc possible, ja que se suposa que s'està comportant com ho hauria de fer. Ella li diu a Sheveck en un determinat moment: "Las mujeres hacen exactamente lo que se les antoja. Y No tienen que ensuciarse las manos, ni usar cascos de bronce, o pasarse las horas gritando en el Directorio. [...] ¿Qué hacemos? Gobernar a los hombres, naturalmente. Y sabe una cosa, no corremos peligro diciéndolo, porque elllos no lo creen. Dicen: !Jua, jua, qué mujercita tan graciosa!, y te dan una palamdita en la cabeza, y se van con un tintineo de medallas, muy satisfechos" (K. Le Guin, 1974, pàg. 217) Vea doncs és un personatge complexa i sobre el qual ens ha interessat reflexionar, ja que tot i que a primera vista ens dóna la sensació que és un personatge conformista amb el sistema partriarcal establert és tot el contrari, ja que trenca amb les relacions de poder imperants a través del mecanisme de la reapropiació. En aquest sentit, volem recuperar a Butler (1997) que argumenta a favor de la reapropiació dels significats i els símbols i de la possibilitat de canvi en el poder que se'ls dóna a certs termes permeten una recontextualització en significats positius. ===='''Gvarab, una dolorosa vida en la Academia'''==== Gvarab es la profesora de física de Shevek, de ella aprendió algunos principios de simultaneidad. No obstante, se presenta como una mujer que se encuentra de frente con lo que algunas feministas (ver por ejemplo, Burin y Meler, 1998) denominan techo de cristal. Se trata de una barrera que no se ve pero que existe, la cual detiene, llegado a cierto punto a las mujeres en su carrera profesional. Esta barrera puede representar la doble jornada, por ejemplo, o que simplemente aun cuando en el ámbito público se permite la presencia femenina, no se permite que éstas lleguen más alto que los varones. Este es el caso de Gvarab, quien conquista un éxito como física, pero nunca uno semejante al de Shevek, quien es capaz de ser reconocido en Urras como un gran científico. A Gvarab, en cambio, sus colegas no le confieren gran autoridad, es el caso de sabul, quien la considera un poco loca y anticuada. He aquí un diálogo con Sabul: "No pierdas tu tiempo, en la teoría de secuencias estás mucho más adelantada que la vieja y el resto que vomita es pura basura" (K. Le Guin, 1974, p. 112) El dolor que como académicas nos trasmite un juicio de esta índole es difícil de exponer. Da la sensación que la falta de autoridad de la madre a la que se refieren, en términos simbólicos, las feministas de la diferencia, al toparnos con planteamientos de este tipo, cobra sentido. Y es que conquistar un lugar en donde la voz de las mujeres sea escuchada en el ámbito académico (por poner un ejemplo de espacio falogocétrico por excelencia), ha sido muy duro. Entonces, podría decirse que K. Le Guin visibiliza el problema, aun dentro de su utopía ambigua, pero no alcanza a subvertirlo, pues no es Gvarab quien realiza la odisea. =='''(in)Conclusions. Algunas consideraciones finales'''== Antes que nada, esperemos que el recorrido a través de estas líneas haya tenido congruencia es esta multiplicidad de voces. De cualquier forma, no deja de ser un intento compartido por hacer evidente el hecho de que ha sido escrito a partir de voces que dialogan al más puro estilo bajtiniano, un diálogo entre voces-conciencias que se van formando y transformando por mutua interacción, tal cual como sucede en la novela, donde estas voces-conciencias se reflejan en la diversidad de personajes que se contraponen, en algunos momentos entre sí, y que en sí mismos conllevan algunas cntradicciones. ¿Es este un punto donde radica la utopía ambigua de la que nos quiere hablar Ursula K. Le Guin? Nosotras creemos que sí, como lo hemos venido exponiendo al recuperar en primera instancia el papel de la ciencia ficción en la literatura en contraposición al mismo en el cine. O al hablar de utopías frente a distopías o en todo caso de ambigüedad, como asertadamente nos seduce la autora para fusionarnos con su horizonte de interpretación del mundo y de lo que podría constituir un sitio diferente a habitar. Asimismo, encontramos también estas voces-conciencias que pueden ser contradictorias entre sí cuando hablamos de la construcción de género en nuestro ejercicio hermenéutico inspirado por la novela. El género en Anarres, decíamos, se imagina de otra manera, no diferenciada desde la desigualdad y la dominación, pero, al mismo tiempo, hay temas que son difíciles de resolver y en los que no está claro que se logre trascender la dominación, entre estos temas resaltan: la maternidad y el modelo de pareja monogámico. De cualquier manera, la novela ''Los desposeídos'', como algunos otros intentos de literatura de ciencia ficción, nos conectan con el deseo y la esperanza de que la re-creación de otro mundo es posible y ese solo hecho hace recomendable la lectura de la misma. Al tiempo que es digno de reconocer el exhorto que su autora nos da a reflexionar y tener en cuenta los posibles obstáculos que pervivirían en ese otro mundo y, más importante aún: lo que, todavía hoy, son nuestra ataduras. =='''Bibliografia'''== Amorós, C. (1994)"Espacio público, espacio privado y definiciones ideológicas de 'lo masculino' y 'lo femenino'", en C. Amorós, ''Feminismo, igualdad y diferencia'', México: UNAM. Braidotti, R. (2004) “Género y posgénero: ¿el futuro de una ilusión?” en: ''Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade'', Barcelona: Gedisa, pp. 131.149. Burin, Mabel e Irene Meler (1998) ''Género y familia'', Buenos Aires: Paidós. Butler, J. (1997). ''Excitable speech. A politics of performative.'' London: Routledge. Butler, J. (2001) "La cuestión de la transformación social" (7-30) a E.Beck-Gernsheim, J.Butler i L.Puigvert (2001), ''Mujeres y transformaciones sociales''. Barcelona: El Roure. Figueroa, H. i López, M.M. (1991) "La imagen lábil de la resistencia" a N.Correa de Jesús; H.Figueroa Sarriera; M.M.López (comps.) ''Coloquio Internacional sobre el Imaginario Social Contemporáneo (poenencias)''. Puerto Rico: Universidad de Puerto Rico, Colegio Universitario de Carey. 95-104 Gadamer, H. G. (1991) "La historicidad de la comprensión como principio hermenéutico" a ''Verdad y Método'' Salamanca: Sígueme, pp. 331-378. Giovanni, Fabio i Mincangeli, Marco (1998) ''Storia del romanzo di fantascienza. Guida per conoscere (e amare) l'altra letteratura.'' Roma: Castelvecchi Haraway, D. (1991)'' Ciencia, cyborgs y mujeres'', Barcelona: Cátedra. Herrero Cecilia, J. (1992) "Mijail Bajtin y el principio dialógico en la creación literaria y en el discurso humano" a Revista Antrhopos: Historia de la relación filosofía literatura en sus textos, 32. Izquierdo, M.J. (1991) "Un marco teórico para las relaciones de sexo y género", en: L.G. Luna (1991) (compiladora), Mujeres y sociedad. Nuevos enfoques teóricos y metodológicos. Barcelona: PPU, pp 75-85. K. Le Guin, U. (1974) ''Los desposeídos. Una utopía ambigua'', Barcelona: Minotauro, 2002. Krotz, Esteban (1988) Utopía. México: Universidad Autónoma Metropolitana. Lara, Rafael (2005) "[http://www.pensamientocritico.org/raflar0905.htm Mujer, feminismo y ciencia-ficción]" a ''Página Abierta'', 162, septiembre de 2005 Rivera, M.M. (1994) "El pensamiento y la política de la diferencia sexual", en: M.M. Rivera, ''Nombrar el mundo en femenino'', Barcelona: Icaria, pp. 179-217. Robles, Lola "[http://www.mujerpalabra.net/CF/pages/articles/mujeres_CF.htm Mujeres y ciencia ficción]" Rubin, Gayle (1975) “El tráfico de mujeres: Notas sobre la ‘economía política’ del sexo”, en Marta Lamas (compiladora), ''El género: la construcción cultural de la diferencia sexual'', México: PUEG-UNAM/Porrúa, 1996, pp. 35-97. Scott, J. (1985) “El género: una categoría útil para el análisis histórico”, en: Marta Lamas (compiladora), ''El género: la construcción cultural de la diferencia sexual'', México: PUEG-UNAM/Porrúa, 1996, pp. 265-302. Todorov, Tzvetan (1980) ''Introducción a la literatura fantástica.'' México:Premia ==='''Recursos en línia al voltant del pensament utòpic'''=== [http://www.utopiaandutopianism.com/ Utopia and Utopianism (revista acadèmica)]] [http://utopia.nypl.org/primarysources.html Relació de literatura utòpica] ==='''Recursos en línia al voltant del postfeminisme'''=== [http://www.estudiosonline.net/texts/queespost.html ¿Qué es postfeminismo? (Querer tenerlo todo) de Lynne Alice] ==='''Recursos en línia al voltant dels Desposseits d'Ursula K. LeGuin'''=== [http://www.ursulakleguin.com/ Pàgina oficial d'Ursula K. Le Guin] [http://hem.passagen.se/peson42/lgw/index.html Le Guin's World] [http://www.ocelotfactory.com/leguin/ The Ekumen website] [http://feministsf.org/femsf/authors/leguin/ An Ursula K. Le Guin Bibliography: Biographical & Contact Information] '''Ressenyes del llibre''' [http://golwen.com.ar/mediawiki/index.php?title=Los_despose%C3%ADdos Els desposseits a Golwen Enciclopedia literaria de fantasía y Ciencia Ficción] [http://www.sfsite.com/01b/dis73.htm A review by Victoria Strauss] '''Guies d'estudi''' [http://www.wsu.edu/~brians/science_fiction/dispossessed.html Study Guide for Ursula LeGuin: The Dispossessed (1974)] [http://feministsf.org/ Feminist Science Fiction, Fantasy & Utopia] '''Articles sobre el llibre''' [http://flag.blackened.net/revolt/ws99/leguin58.html Anarchist science fiction] {{GFDL}} 2122 4721 2006-05-10T21:47:31Z Álvaro M 53 #REDIRECT [[GNU/LINUX per usuaris]] 2123 4728 2006-05-10T21:58:34Z Álvaro M 53 {{infollibre}} {{infollibre}} 2124 4742 2006-05-11T22:47:02Z Jordi Bonet 65 [[Disutopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] moved to [[Distopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] #REDIRECT [[Distopies feministes: un anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin]] 2126 4764 2006-05-13T18:31:10Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica]] 2127 4766 2006-05-13T18:32:01Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Cooperativisme a Espanya]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Cooperativisme a Espanya]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Cooperativisme a Espanya]] 2128 4768 2006-05-13T18:33:22Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Conclusions]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Conclusions]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Conclusions]] 2129 4770 2006-05-13T18:33:34Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Característiques de les societats cooperatives]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Característiques de les societats cooperatives]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Característiques de les societats cooperatives]] 2130 4773 2006-05-13T18:35:49Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya]] 2131 4775 2006-05-13T18:36:21Z Paucabot 67 [[Coperativisime a Catalunya, federació falmacèutica/La Federació Farmacèutica]] moved to [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/La Federació Farmacèutica]]: Nom correcte #REDIRECT [[Cooperativisime a Catalunya, federació farmacèutica/La Federació Farmacèutica]] 2134 4856 2006-05-30T16:40:06Z Mimosinnet 58 [[PSC:Comunicació i Cultura]] moved to [[Psicologia Social de la Comunicació/Comunicació i Cultura]] #REDIRECT [[Psicologia Social de la Comunicació/Comunicació i Cultura]] 2136 4910 2006-06-04T19:26:01Z Álvaro M 53 Tutorial per crear un servidor web amb Ubuntu GNU/Linux 5.10 #[[/Introducció|Introducció]] #[[/Instal·lació|Instal·lació]] 2138 4915 2006-06-09T10:30:18Z 62.57.4.92 Mercè Forteza Amengual =Punts destacats de la lectura= deslocalització dels esdeveniments, post-modernitat, multiculturalitat, cartografia social, privatització móvil, audiències, identitat, globalització, societat de la informació i ciberespai. =Desenvolupament del tema= L’objectiu de l’autora del text és reconsiderar els termes que constituyesen l’argot en l’estudi de les audiències; però sorgeix un problema, els termes utilitzats estan massa normalitzats. Proposa diferents alternatives a les utilitzades fins al moment i són les següents: interdisciplinarietat, combinació de metodologies, contextualitat de l’objecte d’estudi i relació objecte_subjecte en el treball de camp. Les primeres aproximacions seguint la línia abans esmentada són les de Jensen i Rosengren, amb l’anàlisi de la recepció i Alasuutari que divideix els tipus d’estudi que s’han duit a terme fins el moment en tres generacions (màxima difusió de la semiòtica, estudis etnogràfics de l’audiència i audiències com a “constru--[[Usuari:81.202.34.176|81.202.34.176]] 16:29, 5 jun 2006 (UTC)cció” del discurs social i acadèmic). Aquests tipus d’estudis estaven limitats perque només feien referència al context anglosaxó i es pretenia internacionalitzar aquest context. La solució a les limitacions esmentades és doncs defugir de definicions exclusivistes i estàtiques i la inclusió del concepte geografia cultural (ubicar objecte). L’explicació que es dóna d’aquest concepte és que es tracta d’una reivindicació damunt una major reflexió de l’espai, que ni aquest ni les relacions socials que tenen lloc al mateix poden ser considerades de manera fixa; s’extreu un doble sentit damunt aquesta reflexió i és que en l’espai les definicions adquireixen significat concret i d’altra banda a l’hora de definir considerem l’espai. L’exemple utilitzat per entendre millor aquest doble sentit al qual ens referim és el de parlar de psicologia, cobra un sentit diferent si ho faig a classe o ho faig amb uns amics que no estudien psicologia, inclús tindrà sentit parlar-ne només a uns contexts determinats i ho farem amb uns o altres termes més o menys específics a un o altre context. D’altra banda, aquest concepte està relacionat amb la multiculturalitat entés com a espai representat diferent en funció de com és percebut i viscut culturalment i històricament. Però, hi ha que tenir en compte que aquest concepte serveix dins el capitalisme per construir un discurs cultural hegemònic que oculta tot allò diferent com a problemàtic i desproblematitza desigualtats per la creació d’una forma de representar-les en l’espai (incorporar-les al discurs, naturalitzar-les) a través de termes, com el citat multiculturalisme. El paper dels mitjans de comunicació en aquest discurs és la deslocalització dels esdeveniments, L’exemple esmentat a l’exposició va ser el del trasllat del servei 1003 de Telefònica a operadores marroquines per qüestions de imposts, per augmentar beneficis i disminuir despeses, la deslocalització, arriba al punt del sense sentit, la ironia i inclús la hipocresia. L’expressió cultural del capitalisme que fa creure que les desigualtats socials no tenen res a veure amb el sistema (condicions materials de vida) s’anomena postmodernisme. Un altre concepte que apareix al text, cunyat per Jameson és el de Cartografia Social, definit com la necessitat de mapes que permetin la representació situacional de les persones, això és, relacionar imaginaris dels éssers socials amb condicions reals d’existència. El problema que sorgeix és doncs, la dicotomia realitat-ideal. La conclusió proposada és reflexionar sobre el paper articulador que juga la ideologia a la nostra forma d’experimentar percebre i representar la realitat. El concepte Privatització Mòbil de Silverstone redefineix els espais on tenen lloc les relacions de les persones en el seu dia a dia. Dóna principal importància a l’espai domèstic i defineix l’espai suburbà, que s’entén com un espai que representa la manifestació del capitalisme avançat a través de l’expansió de les ciutats. Tot i que rep la crítica de que parla d’una realitat (britànica), no tria un espai públic i que és poc crític i té poca voluntat de canviar. Llavors amb els conceptes exposats i aplicat al món dels mitjans de comunicació, les audiències s’haurien de redefinir segons la nostra forma de definir el mon i participar en ell, en lloc de parlar de la configuració d’una audiència sense fronteres. La nostra relació amb el món és indirecta (culturalment mediada) i alhora directa,(som actors). en lloc de parlar de la configuració d’una audiència sense fronteres. Esmentat un estudi realitzat en el qual es proposen diferents tipus d’audiència: Com a mercat: les cadenes venen als publicistes i les empreses encarregades de fer rating venen a les cadenes. Com a públic: rol social que els és atribuït. Com a fans: recerca d’un signe d’identitat Com a grup social: comparteixen característiques (localització classe social, etc) Com a audiència involucrada: persones actives que penses sobre els significats i els valoren. Diferents estudis culturals han analitzat el paper dels mitjans de comunicació en la construcció d’identitats i han trobat dos tipus d’identitats: la identitat com a pertinença dels individus a grups socials(raça, gènere) i la identitat com sentiment de pertinença o arrelament a un lloc. Però aquesta subdivisió va ser criticada, perquè consideren l’estudi de la configuració de les identitats al voltant dels llocs, enlloc de fer-ho com construccions històriques, amb caràcter mòbil. En el text es fa un crítica al nou sistema comunicatiu per les següents raons, en primer lloc consideren identitat i lloc com a coses que existeixen per se i no com a representacions polítiques i socials històriques, perquè atribueixen a les noves tecnologies els canvis en la construcció d’identitats, i això suposa no tenir en compte que aquests canvis poden formar part d’un procés estructural més ampli i en darrer terme perquè concloure que les innovacions tecnològiques i polítiques “desrreguladores” contribueixen a la “supressió de fronteres”, duu a pensar que la comunicació només s’entén com comunicació tecnològicament mediada. També es fa una crítica a la globalització, ens planteja l’autora que hem de qüestionar fins a quin punt la reterritorialització significa la nova configuració d’espais comuns i d’unió o bé, significa la reafirmació d’estats nació. A més, segons exposa Giménez, la globalització es difon de manera desigual per vàries perifèries segons el seu major o menor grau d’integració al mateix i així es troben poblacions més “integrades” o menys. García Canclini proposa una possible solució a l’homogeneïtzació de la cultura,i els passos són els següents, s’ha de donar a conèixer allò que és mestís, diferent, no reivindicar la identitat. S’ha d’intentar imaginar de diferents maneres allò global en funció de la forma com la gent viu la globalització en el seu dia a dia. El paper dels mitjans de comunicació és fonamental per la culturalització d’aquest discurs. I finalment que és molt important substituir la paraula homogeneïtzació per multiculturalitat o hibridació. L’autora dedica un espai a realitzar també una crítica al terme “societat de la informació”, ja que explica que es dóna per suposat que en aquest món tothom està connectat. Per exemple que tots tenim connexió a Internet a ca nostra i a més és ADSL. Critica també l’afirmació de que les noves tecnologies no esborren els espais tradicionals on la gent interactua, sinó que crea nous espais. Però ens proposa que ens aturem a preguntar-nos qui, per a qui i sota quines condicions són creats aquests espais. El concepte ciberespai també entra en la critica que es duu a terme en el text, suposa la supressió de fronteres (encara que si no tens medis per poder connectar-te ni tan sols pots traspassar les fronteres). Es representa com la terra promesa on gènere, raça i tota mena d’indicadors d’alteritat seran esborrats per les imatges on line. Per concloure, això implica, que sempre hauran de ser els altres que s’hauran d’adaptar al sistema comunicatiu occidental i al seu llenguatge. Ja que és el món occidental el que ha creat aquest altre món. =·Comentaris rebuts= Una aportació que ens pareix interessant perquè està relacionada amb els conceptes citats en el text és la següent: En un primer momento pensamos, a raíz de la tematización, como el hecho de que la información que recibimos venga determinada por unas pautas ya pre-fijadas, es decir, mediatizada por intereses políticos e ideológicos, en los cuales estructuras de poder nos llevan a focalizar la atención sobre determinados temas y en determinados momentos específicos. Todo ello, según consideramos, provoca dos efectos devastadores en las audiencias que reciben dicha información, por un lado, la desinformación, el estado de ingenuidad que elimina sentimientos de culpa de cualquier conciencia inquieta, sobre lo cual podríamos extendernos…y, por otra parte, otro efecto no menos peligroso, que es el de la desensibilización, o habituación, derivada de la observación repetida de las mismas imágenes, los mismos conflictos, los mismos problemas, la misma opinión…de modo que llega a formar parte de la “normalidad” y de algún modo, todo queda justificado. Otro tema que, íntimamente ligado al anterior, creemos que merece especial atención junto la existencia de las agendas setting, son los mecanismos que se mueven por detrás y que son realmente los que deciden y eligen los temas a través de los cuales “se puede comunicar”. Aquí encontramos las agencias de noticias o los gabinetes de información de las instituciones, e incluso la existencia de “revisores”, los llamados gatekeeper, que filtran la información antes de dar paso a su difusión. Està relacionat amb el discurs hegemònic del que parlava el text, amb l’expressió cultural del capitalisme, el post-modernisme. Pensam que és un exemple aplicat, molt aclaridor i proper a les qüestions que planteja el text juntament amb la nostra vida qüotidiana. La vivienda no se puede considerar como un contexto más dentro de todos los que nos rodean y participamos a lo largo de nuestras vidas. Durante los primeros años después del nacimiento pasamos en ella la mayor parte de nuestro tiempo, y aunque poco a poco vayamos amplificando el número de contextos en los que intervenimos, la vivienda forma una parte muy importante hasta el final de nuestras vidas. Volviendo la vista atrás es difícil ahora imaginarse los grupos nómadas refugiados en cobijos, viviendas transportables de fácil levantamiento y las tiendas tipi de los indígenas. Casas de plantas circulares o semicirculares. El contacto con el paisaje… La vivienda hoy se constituye como espacio donde conviven un número de personas variable, que establecen entre sí distintos tipos de relación y que suelen permanecer allí por muchos años durante los cuales evolucionan en edad, gustos, necesidades. La casa se construye con objeto de responder esas necesidades cambiantes, de albergar esas personas cambiantes que además establecen relaciones muy distintas, puesto que el concepto de familia y los modos de organización social no han estado exentos de modificaciones a lo largo del tiempo. Podríamos hablar de la evolución del concepto de familia, desde el pater familiae romano, que incluía como posesión no sólo los esclavos, sino también la mujer y los hijos, hasta la relatividad asociada a éste concepto en la actualidad, donde la diversidad de familias y la multiplicidad de formas que ésta puede adoptar nos deja ante un concepto casi indefinible, a no ser en términos emocionales, de compromiso, relación o puesta en común de proyectos vitales. Es evidente que, arquitectónicamente, la casa construida para que habite ésta familia cambiante a lo largo de los tiempos, ha ido modificando su estructura para dar respuesta a las distintas necesidades que han ido surgiendo, al menos así lo ha intentado. Pero haciendo un análisis a la inversa, es decir, desde la estructura de la casa hacia la familia, las relaciones entre ésta, tanto dentro de sí misma como de cara al exterior, y en definitiva, de la persona que la habita, llegamos a un sinfín de significados presentes en cada matiz que nos hace pensar que intentar ser exhaustivos en esto, sería demasiado complejo y su vez, debido a la sutilidad con la que operan ciertos mecanismos, incluso utópico. Pero no por ello dejaremos de plantear, al menos a un nivel muy general, la influencia que dichas estructuras de la vivienda pueden estar ejerciendo en nosotros mismos y el modo que tenemos de ser y relacionarnos. En la actualidad, debido a intereses políticos, económicos…encontramos unos planes urbanísticos que responden a unos intereses en los que la persona parece ocupar el último lugar. La manipulación de poderes se refleja en los planes de urbanística, desde la creación de los “guetos” y la puesta al servicio de las ciudades a manos del turismo, se pretende llevar ahora a un hacinamiento insostenible. Vivimos la imposición consumista de la sociedad capitalista, en una sociedad industrializada, contaminada, llena de estructuras representativas de poder, que nos deja un pequeño espacio a las masas para que habitemos, a un precio cada día más sorprendente, unos pocos metros cuadrados. La casa que nos permiten para vivir, después de suponer tanto sufrimiento, trabajo, hipotecas…se organiza también en su interior de un modo en cual no deja de filtrar unas imposiciones que influyen en nuestros modos de vida. Uno de los elementos de análisis podría ser el contacto con el exterior, no sólo a través de las ventanas (minúsculas, en muchos casos, e incluso inexistentes en construcciones bajo tierra de viviendas - zulo con dos respiraderos), sino también las puertas y zaguanes. Por ejemplo, las casas musulmanas, y las andaluzas hasta no hace tanto tiempo, conservaban el patio interior (donde se generaba la vida en común, con los vecinos) en contraposición a las pequeñas puertas de contacto a la calle. El zaguán quedaba así como un espacio de contacto intermedio entre el interior y el exterior. En la casa se aprende el modo de entender las relaciones entre las personas, desde las que se vivencian entre las que habitan en su interior y aprenden juntas a convivir hasta la valoración las relaciones sociales y la filtración de valores de una cultura. Por ejemplo, en los musulmanes era coherente es patio interior porque el contacto exterior, según su religión y sus valores, fue siempre algo más restringido. Este modo de construir las casas se extendió por Andalucía imponiendo un modo de vida y un contacto con los vecinos que tal vez de otro modo no hubiera ocurrido. Aparece así otro elemento de análisis íntimamente ligado, el diseño de los espacios de convivencia y los espacios privados. Encontramos cuartos en serie a lo largo de un pasillo, normalmente feo, que se convierte en el centro de la casa disolviendo en individuos el grupo de personas que la habita. El número de habitaciones que se construyen pretendidas para ser asignadas una para cada uno, sin ser muchos los que convivan en la misma casa…no permite por ejemplo que se nos ocurra en pensar en vivir dos parejas y cuatro niños (que no sería tampoco una suma exagerada de personas). Sería difícil por tanto, encontrar un espacio para que habitaran estas personas, o para que habitaran con una familia tradicional los abuelos, sin ir tan lejos. Junto a esto, la sala de estar (living room, en inglés, no por acaso) no puede ser considerada como una sala más entre las otras, puesto que las personas que viven allí son algo más que una suma de individuos. Dentro del salón, encontramos en muchas casas el “sillón del padre” (mientras la cocina queda reservada un terreno femenino donde además nos pretenden simplificar las tareas domésticas), y por supuesto, la gran pantalla del televisor ocupando el centro. Pensamos en la existencia de los muros y las puertas, en la falta de espacio, en la privacidad psicológica que creamos con las personas con quienes vivimos y a las que normalmente amamos tanto. La casa de hoy canaliza en extremo el valor occidental del individualismo hasta sus últimas consecuencias, a precio incluso del desarrollo de un apego seguro y de unas relaciones afectivas más humanas. La vida en la casa y en la familia incluso se menosprecia, y el cuidado del hogar y de los “tuyos” se tacha incluso de marujeo. L’àmplia visió que trobam damunt la vivenda, la distribució i l’espai està íntimament lligada amb alguns dels estudis esmentats al text, on es diferenciava el concepte de urbe britànica i llatinoamericana, a més a més, es pot relacionar amb conceptes com ara la privatització móbil i la deslocalització del esdeveniments, a la vegada que amb la formació d’identitats. La distribució i especulació també ens dóna una visió del caire capitalista i globalitzador de la nostra societat. Una altra aportació que hem rebut i va en la mateixa línia Esto nos sugiere que si los medios de comunicación escogen qué mostrarnos y la manera de hacerlo, también “guían” en cierta manera nuestra realidad cotidiana, nuestros marcos a partir de los que definimos los significados culturales, como son las narrativas, los discursos y los géneros, estarán impregnados de esa visión, de ideología y como no de los intereses de las personas que se encargan de ello. ¿Pero cómo podríamos evitar esto? ¿Habría posibilidades sin el papel intermediario de los medios de comunicación? Si los medios actúan de esa manera, es porqué saben que pueden hacerlo, porqué el publico va a consumir sin más, leemos una noticia y no buscamos diferentes puntos de vista para contrastarla. (…) La información está en manos de los que la manejan, no de la sociedad. Nosotros somos los que al leer un escrito, sea de una temática u otra, hemos de reflexionar ante ello y no quedarnos con la idea que se plasma sobre el papel, ya que dependiendo de nuestra reacción ante las noticias y nuestra pronunciación ante los hechos, la información podría encaminarse hacia nuestros intereses. El poder capitalista i postmodernista, una definició simplificada del que suposen els mitjans de comunicació per als mandataris del món. Ademés ens proposen el que seria la solució ideal o el que seria idoni reflexat al següent paràgraf Los mass media no se pueden tratan como empresa, que es como sus actuales dirigentes lo están haciendo sino como un medio comunicador muy potente, por ello, se ha de enseñar a explicar los hechos con rigor y profesionalidad explicarlo sin terceras intenciones o motivos, un mass media ha de servir para eso, no para coaccionar al lector o introducirle ideas políticas. Si no nos comprometemos todos a cambiar esto, información será sinónimo de control, y si actualmente, el gobierno y demás organismos utilizan los medios de comunicación para hacerse eco, el futuro no deparará a mejor. Les altres aportacions s’encaminen al mateix, com podem veure amb diversos títols, per això no creiem necessari repetir les idees, per exemple: Los medios de comunicación como recreadores simbólicos de la realidad, La opinión pública como sistema de control social, =·Visió pròpia del tema= Hem rebut molt poques aportacions directament relacionades amb la nostra lectura. I les rebudes van encaminades al mateix, comentat a l’apartat anterior. Per això, vàrem haver de fer nosaltres mateixes, junt amb altres companyes, l’aportació al nostre tema. La idea de la vivenda és la que aporta, en certa manera, un aspecte quelcom diferent, tot i que ens allunyam un poc dels mitjans de comunicació, però no de la ideología imperant als nostres dies. En quant als gèneres comunicatius, el tema fa referència als mass media i pel que podem veure, aquests influeixen de manera constant i molt contundent a les persones de forma conscient o inconscient i condicionen en certa manera una forma de pensar i consumir, perquè fan que es dugui a terme una tematitzaciól, que no és més que fer que parlem dels que ells parlen. Ens veim influenciats per el que sabem per un discurs polític globalitzador post-modernista que preten unificar visions, és més, opinam que és un discurs moltes vegades reflectit als mitjans de comunicació i que preten que no pensem, és a dir, que no tenguem els nostres propis discursos i entrem en una espiral de silenci. De tal manera que la nostra vida estructurada en narratives, molts cops és comparada per les narratives que aporten els mitjans de comunicació, repetim que pensam habitualment manipulats per el discurs polític imperant al moment. La nostra opinió es veu argumentada per la restricció que han sofert alguns programes de televisió com poden ser “Caiga Quien Caiga”, “La cosa nostra”, “Sense Títol” o el programa de Toni Soler. Aquests programes varen tenir problemes quan varen començar a qüestionar temes polítics, a ironitzar sobre la monarquia i demés càrregs importants, això ens dóna a veure que hi ha cert control per aquesta part. Hem pensat que com el nostre treball tractava sobre els mitjans de comunicació,pot ser interessant destacar alguns informacdors dels mass media, reivindicatius envers a la política duta a terme, com poden ser Gran Wyoming, Buenafuente, Fuentes, Toni Albà, Albert Plà, entre d’altres. =·Punts destacats de lectura dels judicis= la lectura de les nostres companyes va ser un cas pràctic dels conceptes reflectits al nostre tema, aplicat als judicis. Es va dona especial importancia a l’estructuració de l’espai, mostrant diferents fotografies de jutjats a diferents èpoques i països, d’altra banda també es varen destacar la narrativa i els discursos que es duien a terme segons i es parlava amb el jutge o amb els acusats. Es parla d’un gènere comunicatiu en particular, com és el dels judicis. ·Bibliografía i suport que es va fer servir durant l’exposició a classe Tesi: Cap a un replantetjament dels termes de l’estudi de la recepció dels mitjans de comunicació. ___Per motius que desconeixem, no sabem si el programa o l'ordinador, no ens deixa penjar la presentació que vàrem fer a classe. I a part, ens ha canviat tot el format del treball, perdonau les molèsties, ho hem intentat arreglar com hem pogut... 2139 6614 2006-11-13T20:17:10Z 88.3.196.255 El contingut d'aquest curs s'ha creat per a donar el curs amb el mateix nom de la Universtat d'Estiu 2006 de la Universitat de Lleida. Autors: Alex Ballesté Crevillén, David Barroso Iglesias, Jose Garcia Guigó, Yolanda Sardina Curià Programa del curs: #[[/Eines: J2EE, Ant, CVS, Mysql, Apache, Tomcat, Eclipse|Eines: J2EE, Ant, CVS, Mysql, Apache, Tomcat, Eclipse]] #[[/Java: classes i interfícies, herència i polimorfisme, entrada/sortida, col·leccions, accés a bases de dades|Java: classes i interfícies, herència i polimorfisme, entrada/sortida, col·leccions, accés a bases de dades]] #[[/HTTP, HTML, Servlets i Java Server Pages|HTTP, HTML, Servlets i Java Server Pages]] #[[/Accés a bases de dades amb JDBC i seguretat amb SSL|Accés a bases de dades amb JDBC i seguretat amb SSL]] #[[/Tècniques avançades: mapatge objecte-relacional, test unitaris i inversió de control|Tècniques avançades: mapatge objecte-relacional, test unitaris i inversió de control]] 2140 4916 2006-06-10T11:20:51Z 88.14.86.96 [['''PARODIA JURÍDICA INTERNACIONAL EN SUS MÚLTIPLES CONTEXTOS DE SENTIDO O SIN SENTIDO.''']] Érase una vez en un lugar del África Negra de cuyo nombre no logro acordarme....vivía un pobre mendigo hijo de la gran....cuyo nombre no logro acordar-me, que harto de mendigar negramente decidió hincarle el diente a su gran amigo moribundo de cuyo nombre sí logro acordarme pero no os lo diré porque es secreto de sumario. Y cuando digo hincarle el diente me refiero a su sentido más literal, es decir, lo descuartizó en pedacitos con su machete oxidado y posteriormente lo ingirió de buena gana, y saboreando la zona más suculenta del cuerpo de su amigo moribundo le sorprendió la FUERZA DE LA REPRESIÓN, para que me entiendan la FUERZA DE LA REPRESIÓN. Poniéndole estos hijos de la gran autoridad-represora-torturadora una denuncia por canibalismo con posterior citación a juicio por el tremendo altercado acaecido. El pobre mendigo-negro-hijo de la gran...recurrió con total éxito a la denuncia alegando con la siguiente afirmación: “Ponérseme en mi lugar hijos de la justicia...ponérseme en la situación en la que me hallaba....hambriento y casi muerto...y permítanme la siguiente reflexión ¿Acaso ustedes hijos de la gran madre justiciera no hincan el diente en los animales muertos en vuestras propias manos???? Si existe un culpable aquí lo somos todos!!!!” Unos años después en Catalunya… Juez (Ojo que todo lo ve): ¡Se levanta la sesión! (tatarareig de la cançó Misión imposible). Estamos aquí presentes para sentenciar el caso 98.48. AVE. BOE del código penal 43.5/4 del volumen 3 de la biblioteca justiciera, artículo 5 del apartado C.2. Pueden proceder las partes. Abogado defensor: Señores, señoras, Ojo que todo lo ve... Le cedo la palabra al Sr. fiscal. Fiscal (Al atakerll):Llavontes yo le cedo la palabra al OJO QUE TODO LO VE. Juez: La historia procede de la siguiente manera. El día 5 de Enero del año 2006, el culpable que responde al nombre de Annibalete... Acusado (Annibalette) : Queeeé!!!! Juez: Fuerzas de la represión y la tortura procedan a encajarle el bozal eléctrico....y ¡silencio en la sala! Vamos a proseguir... el día 5 de Enero del año 2006 el culpable fue sorprendido por la guardia misil descuartizando, en la Calle Riera Matamoros entre los números 32-36, el cadáver de “Paquirrín el sin techo”. Según los únicos e infalibles testimonios de la GUARDIA MISIL, Annibalette (el culpable) estaba devorando primitivamente a su homologo Paquirri el sin Techo. Éste fue detenido mediante dardos sedantes y llevado al cuartelillo dónde 4 horas después ingresó en una de las superpobladas cárceles del Estado Español, conocida como la Modelo. Dos meses después pasa a disposición judicial. Procedan las partes. Fiscal: Le cedo la palabra al sr. Defensor. Abogado defensor: Ante todo dar las gracias al Fiscal por cederme la palabra y a su vez dar los buenos días a la plebe, al ojo que todo lo ve, a Annibalette y a mi rival; el sr. Fiscal. Y ahora permítanme introducirles, si más no hablar-les del amplio concepto del término sufrimiento: (expresar en veu el patiment: ahhhh!) Pues este mismo padecer experimentaba día tras día mi cliente por no poder sucumbir sus necesidades más básicas. Fiscal: ¡PROTESTO! Juez: ¡Se acepta la protesta! Prosiga sr. Fiscal. Fiscal: No veo en le discurso del Sr. Defensor un argumento que justifique lo acontecido, ¿Acaso no existen instituciones públicas dónde poder acceder a la comida? A.Defensor: Srs., Sras., Ojo que todo lo ve... en medio del espectacular frío invernal del día 5 de Enero del 2006, con una temperatura inferior a los 0 grados, mi cliente se vio obligado a devorar a su amigo muerto. Permítanme una reflexión..., ¿estaríamos hoy en los tribunales si el muerto hubiera sido un animal? Por ejemplo, ¿un pollo? O ¿un perro? ¿No son todos ellos, es decir, pollos, perros, humanos, seres vivos que se les hace sentir el mismo sufrimiento? ¿O acaso nos creemos con la superioridad divina hacia otras especies? Fiscal: ¡PROTESTO! Juez: No se aceptan las protestas. A.D: Srs., Sras., Ojo que todo lo ve....¿Acaso no somos nosotros animales? Fiscal: Sí, animales. ¡pero racionales...! A.D: Y emocionales...entre muchas otras cosas al igual que los animales ¿o es usted tan primitivo sr. Fiscal que sólo piensa en los animales como manjares? Fiscal: No, al contrario.... no soy primitivo, soy muy humano pues considero que matar a un humano es muy inhumano... A.D: Me parece redundante... ¡Protesto! Fiscal: Se aceptan las protestas... proceda la parte defensora. A.D: Y aquí no se acaban nuestros argumentos ....; mi cliente Annibalette no cometió ningún homicidio, simplemente comió carne humana, ¡muerta! ¡NO ATÓ A NADIE! ¡ERA SU NECESIDAD! Y me remito al caso del pobre-mendigo-hijo-negro hijo de la gran... que sucedió en África negra. ¿Os acordáis? Juez: Si viste..., nos acordamos todos...no procedan a la redundancia otra vez... ¡prosiga la parte defensora! Fiscal: ¡Protesto Sr. Ojo que todo lo ve!! África Negra no tiene nada que ver con la selva de asfalto de Barcelona...me voy a explicar mejor: ni el lenguaje, ni la mirada, ni los sentimientos, ni el ambiente, ni el orden de la pirámide de Maslow..., ni la cultura son los mismos... ¡estamos delante de 2 contextos diferentes!!! A.D: ¡Me lo dejaste a huevo, payo! En el caso de mi cliente Annibalette la pirámide de Maslow y su orden pueden parecerse... ¡por no decirle que es el mismo!! Fiscal: ¡PROTESTO! Juez: No se aceptan las protestas, ¡panda de reprotestones! A.D: Srs., Sras., ojo que todo lo ve...le cedo la palabra al Sr. Fiscal. Fiscal: ¡REPITO! No se puede trasladar el discurso que me está vendiendo de un lugar a otro. ¡Es una frivolidad! Juez: ¡Un poco de orden en la sala! ¿Podría explicarme Sr. Fiscal que entiende usted por discurso? ¿Es el discurso el que cambia en función del contexto? O, ¿es el contexto que se crea a partir de los discursos? O, ¿es la persona la que crea el discurso en función del contexto? O, ¿se modifica el contexto en función a los discursos que uno defiende? ¿QUÉ ES DISCURSO? ¿QUÉ ES CONCURSO? ¡Ay no! ¿QUÉ ES CONTEXTO? Fiscal: ... ejemmmm... ¡le cedo la palabra al Sr. Defensor! A.D: Payo... ejemmm, le cedo la palabra al ojo que todo lo ve. Juez: Oka panda de re-tarados...vayan a deliberar...y ustedes plebe acuerden el veredicto...la verdad está en vuestras manos.... ¡SE LEVANTA LA SESIÓN!!! [['''ARTICLE 1: Contexts de Sentit, un apropament al marc teòric''']] ¿Cómo evitar que una gota de agua se evapore? Podríem fer el símil i imaginar-nos que cada ésser humà és com una gota d’aigua que té cert significat i forma com a unitat individual, però adquireix sentit complet amb la totalitat i en funció al conjunt: l’aigua. L’aigua està constituïda de multitud de gotes i les gotes, a la vegada estan formades per la substància aquosa, l’aigua. Nosaltres som constituents i constituïts per una realitat concreta que coneixem amb l’etiqueta de Societat, on el sentit absolut està configurat per la multitud de persones, individus que la configuren i cada un de nosaltres per separat aporta la seva individualitat i transmissió d’una cultura creada dins d’aquest marc social concret. Així doncs, som éssers (individualitat) socials (col•lectivitat) i per anar configurant i ser construïts per la realitat concreta necessitem eines que ens ajudin a adaptar-nos i entendre’ns. Com éssers socials que construeixen i constitueixen una societat necessitem anar adquirint un concret capital cultural i simbòlic per poder-nos adaptar al camp cultural corresponent. En aquest apartat el que farem és una breu introducció a tots aquells elements que creiem importants per poder entendre les lectures corresponents al tema tres. D’aquesta manera farem més fàcil la comprensió i adquisició dels conceptes que poden anar sortint en aquest treball. Per començar podríem fer una breu explicació del socioconstruccionisme com a corrent teòrica que considera que la realitat social és construïda a través de les pràctiques socials, mitjançant l’acció de les persones. El coneixement no és construït per ments individuals sinó que està constituït pel col•lectiu social i l’intercanvi, no sent fruit de la individualitat sinó de la interdependència. És per això que tot coneixement s’ha d’entendre dins d’un marc sociohistòric concret. El que en un moment determinat apareix com a veritat absoluta no és més que una valoració concreta i emmarcada en una realitat social determinada, a partir de processos i interaccions socials. Tot és provisional perquè tota cultura o societat és variable, dinàmica i va canviant. Aquesta teoria justifica i dóna explicacions per exemple al fet d’atribuir una causa a fets delictius per anomalia física i legitimar una determinada forma d’intervenció (electro-shocks o lobotomies). O en canvi, actualment la concepció de delinqüència considerada com una desviació de la norma socialment acceptada (construcció social a la vegada) posa de manifest el disseny de programes de ‘resocialització’ dels suposats agents delictius. Un dels aspectes més importants d’aquesta tendència teòrica és a considerar el llenguatge com una eina per construir realitats concretes. El llenguatge és el que ens posa en relació amb el món social que habitem i és per això que és el vehicle que ens ajudarà a comunicar-nos i a adaptar-nos millor al món social. És mitjançant l’anàlisi del discurs com es pot anar accedint al coneixement social de cada realitat concreta. No obstant, com interpretem, accedim i estructurem els significats culturals per poder adaptar-nos i fer-nos coherent la nostra existència en una realitat social determinada? Entren en escena els conceptes narratives, gèneres i discursos per acabar d’arrodonir el marc teòric d’aquest treball i facilitar la seva comprensió. Però abans considerem que seria important explicar els termes de camp cultural i capital simbòlic i cultural de Pierre Bourdieu. Bourdieu considera el camp cultural com ‘universos sociales relativamente autónomos’ que es defineixen a partir del capital que entra en joc. Sent el capital, simbòlic i cultural, “El capital simbólico es una propiedad cualquiera, fuerza física, valor guerrero, que, percibida por unos agentes sociales dotados de las categorías de percepción y de valoración que permiten percibirla, conocerla y reconocerla, se vuelve simbólicamente eficiente, como una verdadera fuerza mágica: una propiedad que, porque responde a unas "expectativas colectivas", socialmente constituidas, a unas creencias, ejerce una especie de acción a distancia, sin contacto físico”. (Bourdieu, La economía de los bienes simbólicos, pp. 171172) A més, el capital cultural està relacionat directament amb l’habilitat de la persona per identificar què es pot fer i què és valorat dins del camp cultural al que pertany. D’aquesta manera, una vegada entenem la concepció d’una realitat concreta (camp cultural) en la que hem de veure’ns immersos i ens hem d’anar adaptant contínuament, mitjançant el domini i comprensió de certs capitals simbòlics i culturals corresponents, com es construeix i es transmet tot aquest coneixement? Quines eines ens ajuden a construir i ser construïts coherentment amb el món que experimentem? Les narratives són formes d’estructurar el coneixement en format d’història en quant a que segueixen un cert ordre lògic. Són les eines que ens ajuden a entendre la realitat, a crear-nos un cert hàbit dels fets del nostre entorn i que no ens sorprenem cada vegada. És a dir, ens creen una certa estabilitat en la realitat, un cert ordre, podríem dir que són les que estructuren donant un cert sentit al caos de la realitat creant un aparent ordre i facilitant la seva interpretació. Un exemple de narrativa en el nostre cas seria, un acusat d’homicidi va a judici, presenten una prova aparentment objectiva i clau per esclarir els fets i és jutjat com a culpable. Va a la presó. Els gèneres serien les pràctiques comunicatives que donen sentit i ens ajuden a organitzar les narratives. Vindria a ser un sinònim de context. És a dir, els gèneres serien el marc i les narratives la foto, el conjunt té un significat diferent a si la foto està en un àlbum (que seria un altre gènere). És com si fos el baix d’un grup de música, és l’element que li dóna significat i sentit complet harmonitzant tots els elements en un únic sentit dins d’un marc contextual concret. Dóna el detall, o matís a la interpretació, ajuda a matissar la percepció del món. Per exemple, un fet com ‘reunir-se un grup de gent’, en una situació (context) de manifestació per alguna injustícia social (LOU, procés de Bolonya, etc.) on certes institucions (autoritats) ho interpreten com una amenaça o revolta estudiantil és interpretada i adquireix un sentit diferent a per exemple, una situació de celebració per una victòria futbolística on la bogeria de la massa és superior però acceptada per tots. I els discursos ‘organitzen sistemàticament conjunts d’afirmacions que donen expressió als significats i valors de les institucions. Defineixen, descriuen i limiten el que es possible dir (i, conseqüentment, el que és possible fer), respecte d’una àrea de preocupació de la institució.’ (Kress, 1985:7). ‘Son grups d’idees o maneres de pensar socialment produïdes que poden ser identificades en texts individuals o grups de texts, però que demanen de ser localitzats dins d’estructures o relacions històriques més amplies (Turner,1990:3233).’ Un exemple de discurs seria la manera de comunicar-se i dirigir-se uns als altres en un judici, es crea una realitat concreta amb conceptes com ‘señor juez’ (juez que ve de justícia, és a dir, qui fa justícia), i la manera de parlar en aquest gènere fa que es construeixin unes relacions socials i uns significats diferents als que es generarien en altres contextos. El discurs crea realitats, crea unes relacions de poder i regula les interaccions socials. Doncs, les narratives, gèneres i discursos són marcs intertextuals que juntament amb el context immediat ajuden a donar sentit al tot que experimentem. A tota acció, fet o situació social de la nostra realitat més propera. Donen sentit a la realitat que habitem i per aquest motiu formen part de nosaltres, són naturalitzats i utilitzats de manera tan automàtica com el respirar. Impregnen la nostra vida social i individual, ens creen i nosaltres les creem. Són com les nostres ulleres de visió al món ens ajuden a interpretar donant-los un sentit coherent amb la vida social i veure el que ens envolta. Fins i tot podríem analitzar-ho fins l’extrem de veure aquest treball també ple d’aquests elements, també està impregnat. Per analitzar-ho de manera més simple seria com si un/a intentés saber com funciona un aparell que no sap què és, només veu la carcassa però no sap què ni com. Bé, llavors el que faria seria agafar el manual d’instruccions i en funció a la explicació i descripció podria saber fer-la funcionar i donar-li un sentit a la màquina, passant poder a concebre-la com a màquina d’escriure. Els éssers humans arribem a un món ple de significats i de realitats creades i en procés continu i dinàmic, per això és bàsic poder aprendre tots els elements que ens ajudin a adaptar-nos per (sobre-)viure en aquesta realitat, anomenada Societat. Crear relacions amb sentit amb el tot que ens envolta i ens influencia. ¿Cómo evitar que una gota de agua se evapore? Arrojándola al mar [['''ARTICLE 2: Referències Teòriques: estudis d’ investigació''']] Apartat A. Construcció social del delicte: un estudi etnogràfic en la pràctica del dret penal. La tesi que tenim a les mans versa sobre el discurs i la creació d’espais en la pràctica del dret penal. L’autora fa un análisis de com aquests elements poden influir a l’hora de crear relacions de poder, de submissió, de por, de impotència, d’impersonalització… La pràctica del dret penal sovint ens és descrita com a única veritat absoluta on els termes d’objectivitat i imparcialitat la revesteixen fins al punt de considerar-la divina. L’etnografia jurídica, el socio-construccionisme, l’anàlisi del discurs, les idees de Foucault, de Batjin, entre d’altres són materials a partir dels quals treballa l’autora de la tesi amb la finalitat d’analitzar aquesta pràctica social del delicte. En l’etnometodología que utilitza l’autora hi trobem el recull del interaccionisme simbòlic on tots esdevenim actors de la construcció de la vida cuotidiana. La indexicalitat , la noció de membre i la reflexivitat s’integren en la metodología emprada. • La importància dels significats de l’espai. En la sala d’un judici i en la posterior pràctica d’aquest podem observar la distribució de l’espai i com a partir d’aquesta s’estableixen uns rols, identitats i relacions de poder. En un sistema de confrontació (diferent al sistema inquisitorial) el Jutge, que manté la característica de qualitat divina (en la paròdia varem anomenar-lo “EL OJO QUE TODO LO VE”) es situa al centre de Sala i per damunt de tots els presents, amb una vestimenta anomenada toga de color negre, és també ell qui ordena la Sala mitjançant un instrument similar a un martell de fusta. Seguidament en la seva part esquerra però en una zona més inferior hi trobem la part particular, al costat d’aquest mantenint una diferència hi trobem la part defensora, i al costa d’aquesta però més a baix l’acusat. Davant d’ells el jurat. Veiem doncs que aquell que està més alt i en una posició més central rep el poder, i mentres anem baixant, com s’hi d’una piràmide es tractés, la impersonalitat i el estatus van en augment en contrapartida del poder. En aquest procés l’acusat sembla desvincular-se totalment del procés, el tracte inhumà es fa patent degut al manteniment de les esposes, la distància tan emocional com el contacte visual de la seva família o d’aquells éssers que l’envolten, entre d’altres. Són espais (tals com la presó, psiquiàtrics, comissaries, sales de justícia...etc) que expressen desconfiança i per tant indecisió de quant i com actuar. És doncs com a partir de l’espai es crea tota una xarxa de poder, de rols i d’identitats. • La pràctica del discurs. Gran part de la tesi es centra en els efectes del discurs jurídic, aquests efectes són estudiats mitjançant l’anàlisi del discurs. Els documents que selecciona l’autora del text alhora de portar a terme aquest anàlisi són: frases del procès penal, retòrica jurídica, construcció dels fets, la construcció de l’identitat de l’acusat, valors i normes sustentats pel sistema penal i les relacions del dret en altres disciplines. S’obté com a punt de partida la funcionalitat del llenguatge com a element CONSTRUCTIU, és a a dir, el llenguatge és una forma d’acció. El discurs, en la seva totalitat, contribueix a la construcció d’identitats i rols dels subjectes, a la relació entre els subjectes, a la construcció del coneixement i dels sistemes de creencies. Tal com assenyala Foucault el discurs són les pràctiques que formen els objectes dels quals parlem, construeixen i constitueixen les entitats socials i les relacions. Podríem conscloure, tal com assenyala l’autora, que el discurs jurídic és irrefutable mitjançant arguments amb autoritat. Les seves estratègies retòriques atenen al dialoguisme intertextual, de manera que els discursos anteriors són modificats i actualitzats amb la finalitat de construir arguments d’autoritat. És d’aquesta manera pràctica com l’autora ens vol fer obrir els ulls davant de certes institucions que són revestides de divines, neutrals i úniques en la tinença de la clau que obra la veritat absoluta. És d’aquesta manera, mitjançant un acurat anàlisis de l’espai i del discurs en l’àmbit d’un context jurídic (aplicable però en altres camps) que ens ensenya (o si més no ens hi fa pensar) com aquest elements que moltes vegades passem per alt (bé per normalització o bé per conformisme) són creadors de relacions de poder, d’identitats i de rols. Apartado B. La noció d'espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. En aquesta lectura, l’objectiu principal de l’autora és reconsiderar o replantejar els termes que constitueixen l’argot en l’estudi d’audiències; ja que l’autora ens parla d’una “normalització” d’aquests termes. Alternatives que es proposen al determinisme dels corrents d’investigació:  Interdisciplinarietat  Combinació de metodologies  Major reflexió sobre la contextualitat de l’objecte d’estudi  Major reflexió sobre la relació objecte-subjecte en el treball de camp Primeres aproximacions: - Jensen i Rosengren “anàlisi de la recepció” (punt de confluència entre les ciències socials-humanitats). - Alasuutari parla de tres generacions o fases de recerca sobre audiències dins del corrent d’estudis culturals: 1. Màxima difusió de la semiòtica. 2. Estudis etnogràfics de l’audiència. 3. Audiències com a “construccions” del discurs social i acadèmic. Limitació - Evolució acadèmica només en el context anglosaxó - Estudis culturals internacionalitzats La Solució que planteja és defugir de definicions exclusivistes i estàtiques i una inclusió de la geografia cultural (ubicar objecte). Geografia cultural - Es demana més reflexió sobre l’espai. Ni l’espai, ni les relacions socials poden ser considerats de manera fixa. - Doble sentit: en l’espai les definicions adquireixen significat concret i d’altra banda a l’hora de definir considerem l’espai. - Multiculturalitat: espai representat diferent en funció de com és percebut i viscut culturalment i històricament. Crítica al capitalisme Ja que produeix un discurs cultural hegemònic i s’amaga tot allò diferent en la mesura que és vist com a problemàtic. També desproblematitza les desigualtats per la creació d’una forma de representar-les en l’espai (incorporar-les al discurs, naturalitzar-les) a través de termes, com ara, multiculturalisme. Postmodernisme El defineix com l’expressió cultural del capitalisme que fa creure que les desigualtats socials no tenen res a veure amb el sistema (condicions materials de vida, modes de producció...). El paper dels mitjans de comunicació en aquest discurs és la deslocalització dels esdeveniments. Cartografia social (Jameson) Es parla de la necessitat de mapes que permetin la representació situacional de les persones, és a dir, relacionar imaginaris dels éssers socials amb condicions reals d’existència. Existeix el problema de la dicotomia realitat-ideal, per tant s’ha de reflexionar sobre el paper articulador que juga la ideologia en la nostra forma d’experimentar, percebre i representar la realitat. Privatització mòbil Silverstone redefineix els espais on tenen lloc les relacions de les persones en el seu dia a dia. Dóna principal importància a l’espai domèstic i defineix l’espai suburbà, que s’entén com un espai que representa la manifestació del capitalisme avançat a través de l’expansió de les ciutats. Se li critica la parla d’una realitat (la britànica); no tria un espai públic; poc crítica i amb poca voluntat de canviar. Audiències En lloc de parlar de la configuració d’una audiència sense fronteres, hauríem d’aplicar-nos més a fons a estudiar com la nostra definició com a audiències passa per la nostra forma de definir el món i participar en ell. La nostra relació amb el món és indirecta ( culturalment mediada ) i alhora directa( som actors ). Tipus d’audiències - Com a mercat: les cadenes venen als publicistes i les empreses encarregades de fer ràtings venen a les cadenes. - Com a públic: el rol social que els és atribuït. - Com a fans: la recerca d’un signe d’identitat - Com a grup social: comparteixen característiques (localització classe social, etc) - Com a audiència involucrada: persones actives que penses sobre els significats i els valoren. Els mitjans i la construcció d’identitats Estudis culturals han analitzat el paper del mitjans de comunicació en la construcció d’identitats. Han utilitzat el terme identitat des de diferents perspectives: - Com a pertinença dels individus a grups socials(raça, gènere) - Com sentiment de pertinença o arrelament a un lloc. Aquest últim punt ha estat criticat pel fet que consideren l’estudi de la configuració de les identitats al voltant dels llocs , enlloc de fer-ho com construccions històriques, amb caràcter mòbil. Crítica al nou sistema comunicatiu - Identitat i lloc com a coses que existeixen per se i no com a representacions polítiques i socials històriques - Atribuir a les noves tecnologies els canvis en la construcció d’identitats, suposa no tenir en compte que aquests canvis poden formar part d’un procés estructural més ampli - Innovacions tecnològiques i polítiques “desrreguladores” contribueixen a la “supressió de fronteres”, duu a pensar que la comunicació només s’enten com comunicació tecnològicament mediada. Crítica a la globalització S’ha de qüestionar fins a quin punt la reterritorialització significa la nova configuració d’espais comuns i d’unió o bé, significa la reafirmació d’estats nació. A més, segons exposa Giménez, la globalització es difon de manera desigual per vàries perifèries segons el seu major o menor grau d’integració al mateix. Globalització segons García Canclini - La globalització implica l’homogeneïtzació de la cultura per evitar ho, s’ha de donar a conèixer allò que és mestís, diferent, no reivindicar la identitat. - S’ha d’intentar imaginar de diferents maneres allò global en funció de la forma com la gent viu la globalització en el seu dia a dia. - El paper dels mitjans de comunicació és fonamental per la culturalització d’aquest discurs. Substituir la paraula homogeneïtzació per multiculturalitat o hibridació. Crítica a la societat de la informació - Dóna per suposat que en aquest món tothom està connectat. Exemple: ADSL. - Les noves tecnologies, no esborren els espais tradicionals on la gent interactua, sinó que crea nous espais. No obstant cal que ens aturem a preguntar nos qui, per a qui i sota quines condicions són creats aquests espais. Ciberespai - Suposa la supressió de fronteres - Es representa com la terra promesa on gènere, raça i tota mena d’indicadors d’alteritat seran esborrats per les imatges on line. - Per concluir, això implica, que sempre hauran de ser els altres que s’hauran d’adaptar al sistema comunicatiu occidental i al seu llenguatge. [['''ARTICLE 3: Contribució del públic assistent''']] Una de les pautes d’aquest procés anomenat Psicologia social de la Comunicació era que cadascú contribuís a la exposició dels companys/es i fes un comentari útil per poder ajudar a desenvolupar aquest treball. Doncs bé a continuació farem un breu passeig per totes aquelles aportacions que ens han semblat útils i ens han ajudat a enfocar el tema amb més perspectiva i més àmpliament. Per exemple, una de les aportacions venia a dir que ‘la realitat es construeix, i que l’objectivitat és una subjectivitat consensuada’ . Defensava que constituïa un delicte o no era una construcció en funció a la cultura que la jutjava, ja que la justícia és una construcció social. En funció a un exemple que ens va posar ella, ‘Cal aplicar això, especialment, a dos casos pròxims i candents: Otegi i Parot. Pel que fa al primer, la branca més progressista de la legislatura opina que és interessant que es contempli la seva llibertat condicional, tot i la polèmica que saben que això comportaria. Aquest sector de la fiscalia argumenta que la “reiteració delictiva” perd força en un context d’alto el foc, com és el que sembla que tenim actualment. Aquests dos casos, especialment el primer per la polèmica aixecada i el revol social, conformen una concreció del que argumentava en el primer paràgraf. D’altra banda, les associacions judicials diuen que no s’ha de canviar el criteri per jutjar a membres d’ETA i a l’esquerra abertzale que tenen processos oberts (entre ells podem considerar Arnaldo Otegi, Joseba Permach o Pernando Barrena). Com un portaveu dels magistrats ha dit: "Los jueces aplicamos las leyes en vigor y no hacemos política"’. Nosaltres arrel d’aquest comentari vam reflexionar que depenen de la visió i de la institució que valori el que succeeix, els fets seran interpretats d’una manera o d’una altra. És a dir, aquest és un exemple de com el camp cultural influencia al tipus de capital simbòlic i cultural, de manera que en funció a aquest un fet pot adquirir i suposar diferents significats, i en conseqüència diferents maneres de percebre la realitat i actuar en ella. Ens planteja el fet de que tot coneixement és relatiu al context, incloent-hi la font que ho diu, en el que és desenvolupa i es gesta. I per això, per tenir un coneixement més adequat al que és realment cal tenir en compte Totes les Variables que intervenen. ‘Un t’estimo’ pot tenir i significar moltes coses diferents en funció a qui va dirigit, en quin moment, a on, a la distribució de l’espai, en el temps o època, històricament parlant, en el que es digui, en quin to de veu i tenint en compte el que ha precedit a la frase, etc. És a dir, tot trosset de la realitat té una infinitat de possibilitats, però només n’hi una de més veritable: la que ha estat en funció a tot el que ha succeït. Relacionat amb aquest, hi ha un altre comentari del cas de l’ Èric i l’Exèrcit del Fènix. Amb el que s’intenta justificar que l’àmbit jurídic mai és perfecte i està condicionat per molts valors socials i culturals que determinen què és delicte i què no ho és. Un altre exemple de que la Justícia és una construcció social i com a tal la pràctica del dret no és més que una pràctica social que incideix en el comportament dels individus, tenint una eficàcia productiva de subjectivitats i materialitats és la contribucio que posa l’exemple de la noia de la ‘minifalda’. Si recordem que va ser declarada culpable pel jutge que va entendre que ella per anar provocativa amb ‘minifalda’ era la causantde què es produís una tensió sexual per part de l’acusat. És a dir, podem veure que les lleis a part de ser construïdes socialment també són interpretables, de manera que en una situació de fets “iguals” o similars, podem trobar dues resolucions contràries o oposades depenen de la interpretació que cada part li doni. Això també dependrà directament del camp cultural i el capital que es tingui en compte com hem dit anteriorment. En aquest cas el jutge creu que la víctima és la culpable per exhibicionisme i el suposat culpable seria la víctima. D’aquesta manera podem afirmar que un mateix fet pot ser interpretat de varies maneres, i per tant la llei pot ser utilitzada (jugar) en dos sentits diferents. A favor o en contra. En aquest cas concret, el jutge estaria jutjant el fet de portar “minifalda” com un comportament “delictuós” segons el seu capital cultural. Novament, creiem que aquest cas és un exemple més de que el delicte és una construcció social i el que es considera delicte en un context o, per una persona determinada, pot no ser-ho si canvíem el context o ho percep una altra persona. Aquí també caldria afegir que el tema de la prova en un judici ve a ser el mateix, una construcció social. Una contribució que ens van fer i que també va ser objecte de comentari en la presentació del nostre treball va ser el tema de la Prova. És a dir, del que representa la prova en un judici pel valor que se li dóna com a fet irrefutable. Arrel del comentari de la presentació i de la contribució nosaltres ens hem plantejat què representa la prova? I per què se li dóna tanta importància? Realment, la justícia fa i desfà el que vol, només cal pensar que una prova és la selecció de molts fets en el temps i que no pot representar la sentència definitiva d’un judici. Considerem que els fets precisament no se’ls pot interpretar sense tenir en compte totes les variables possibles, i que així com el que estem dient, els fets no deixen de ser una construcció social. Amb això volem dir que al ser una construcció social, també li donarem més importància i uns valors determinats a certs aspectes en detriment d’altres que podrien intervenir però no considerem perquè no entren dins del nostre capital cultural o simbòlic. És a dir, les proves d’un judici no són més que construccions socials característiques d’un camp cultural concret. Per exemple, així com en la nostra més realitat propera se li pot donar una rellevància especial a la presència de testimonis, en una altra realitat poden interpretar-la com massa poc important per la seva inexactitud i valorin més proves científiques com anàlisis de sang, o de les ditades, etc. Una prova no pot ser tant omnipresent com representa, sinó que s’ha de valorar com un aspecte més a tenir en compte dins del context en el que s’està jutjant a la persona. Un altre comentari que vam tenir en consideració va ser el que venia a remarcar la importància de la distribució de l’espai i la col•locació de cadascú dels participants en un acte jurídic i com això influenciava a l’hora de crear relacions de poder, tipus de comunicació i construcció del discurs. Per exemple, al jutge com se l’anomena (remarca la importància de la justícia), com s’han de dirigir a ell/a, la col•locació dalt d’una tarima, la possessió d’un isntrument que el permet posar ordre a la sala, etc. Tot són elements que denoten la importància d’aquell individu en l’acte que tindrà lloc. O bé, l’acusat que està cara a la justícia i donant l’esquena a tot el públic assistent, incloent-hi els seus familiars. Esposat (símbol poder de No llibertat, d’estar agafat per les mans) i observat per tots/es sent objecte de judicis i sentències. En una situació tan aparentment objectiva com un judici s’estableixen uns significats, unes relacions de poder i una comunicació i interacció social concrets a partir de la conjunció de tots els elements que hem tractar a l’article 1. Un aspecte que ens ha semblat molt interessant és la possibilitat de comentar el pas del temps i com la interpretació de l’espai ha anat canviant any rere any. Per exemple, se’ns diu que abans l’acusat situat més o menys de la mateixa manera quan era sentenciat, tenia la família just darrere i això també significava que la família sencera estava sent jutjada. És a dir, poder les sentències no anaven tan dirigides al individu sinó al col•lectiu en el que ell pertanyia. Anar a judici era quasi una obligació, sent mal vist si no assistien. O fins i tot, se’ns comenta que podríem parlar de la diferència que hi ha de situacions on l’espai està distribuït de manera molt similar com podrien ser un judici o un casament. Un altre comentari que ens va cridar l’atenció va ser el que anomenava la fundació del Grupo Latino Americano de Criminología Crítica que es qüestiona tots aquests elements de objectivitat i pseudodiví que aparenta la justícia, així com el control social que es crea a partir de les representacions socials de Justícia, Delinqüents, vandalisme, etc. I es planteja intentar fer un Sistema de Justícia Penal més humà. En aquest comentari, es parlava de la Teoria de les Representacions Socials de Moscovici considerant aquestes un conjunt d’idees, pràctiques i valors que permeten a l’individu guiar-se en el seu món quotidià i entendre la realitat que habita, així com fer viable la comunicació entre els integrants de la societat. El tema que tractem en aquest treball està sustentat per una teoria de la agenda- setting o tematització que ve a dir que els mitjans de comunicació ens marquen el que és notícia i la perspectiva que s’ha de tenir davant de la notícia. Són els altaveus que determinen l’opinió del públic. Només poden marcar l’agenda de la notícia si aquesta és percebuda com rellevant en l’àmbit social, és a dir pel col•lectiu de gent que forma la societat. Un aspecte que es comenta es que aquesta teoria de l’espiral del silenci només té sentit en societats on els mitjans de comunicació tenen una influència molt important en la societat. Ja que en societats on no tenen rellevància, la teoria perd utilitat, no és verifica. Per exemple, en una petita localitat d’Àfrica no tindran el mateix ressò les notícies perquè els seus habitants estaran més desperts davant la novetat més immediata i local. Per acabar aquest article ens agradaria fer menció del comentari que ens sembla que conté un xic tot el que hem anat dient i que podríem resumir en: la justícia és una construcció social. La justícia no és més que un conjunt de significats construïts en cada cultura. i es basa en un sistema de normes que es creen segons la ideologia d’un camp cultural concret. “El sistema legal espanyol ( i en conseqüència el seu sistema de justícia) forma part de la tradició civilista o “romano-canònica” o “napoleònica”, característica del conjunt de països del sud d’Europa (...) Emana del poble i s’administra en nom del rei, s’autogoverna, (...) Es impartida per jutges professionals, independents i responsables (...) sotmesos només a l’imperi de la llei ...” Com podem veure NO hi ha una única manera de fer justícia, tot i que això és el que se’ns vol transmetre des de l’omnipotència de la Justícia. Fer justícia és un procés subjectiu on diferents individus emmarcats dins d’un camp cultural concret determinen en funció a la realitat que experimenten unes decisions o altres, tenint present uns valors i unes pautes ‘justes’ coherents dins del context on neixen. Els jutges són persones humanes que també estan travessades per les normes socials i per la quotidianitat més humana i terrenal que pot existir. Per això no escapen al ús de narratives, discursos i de la influència dels gèneres. No poden ser objectius i omnipotents. Són éssers socials que també estan influenciats per l’entorn que habiten. La Constitució marca que tots som iguals davant la llei, però no són tractades i jutjades igual les persones amb antecedents que sense. [['''Article 4: Exemples aplicats de la temàtica''']] En l’àmbit hospitalari( mèdic), en un geriàtric, a les presons...podem veure aplicats els conceptes definits anteriorment. Agafant com a exemple l’àmbit hospitalari, podem veure com la distribució de les habitacions dels pacients, situades una al cantó de l’altre, les dotacions de les habitacions: llit, botó per avisar en cas d’emergència, la decoració, la safata per menjar...marquen les relacions posteriors. Quan estàs a l’hospital, entres en el context hospitalari i prens consciència i et converteixes en membre d’aquest context. Quan vas a l’hospital adquireixes el rol de pacient, actues i interacciones, és llavors quan interpretes i dons significat al discurs (en aquest cas seria mèdic); amb aquest procés es construeixen fets i identitats: el metge pren el rol de “curador” ”savi”...i tu prens el rol de “malalt”... ; i totes les altres parts: habitacions amb el llit estirat,el fet de portar-te el menjar, la bata blanca que duen en sentit de puresa, saviesa, importància, respecte....ajuden a marcar les relacions posteriors i a donar significat al discurs. [['''Article 5: Conclusions''']] Finalment, a partir de tota la informació: de les lectures, dels temes de classe, de les exposicions, de les aportacions, de la teoria, etc. arribem a la conclusió de que tot allò que produeix l’ésser humà sigui en el context que sigui el discurs que utilitza, el gènere i/o la narrativa és una construcció social, mediatitzada pel seu pensament, per la seva cultura, pel moment actual en el que viu, etc. Es per tant, que qualsevol pràctica sigui del àmbit que sigui: mèdica, jurídica, política, educativa, etc. No està desvinculada de la perspectiva de l’actor que la dirigeix ni de l’actor que la rep. Cal destacar la propietat constructora del llenguatge que es fa patent en la creació, la transmissió, la recepció del missatge. És per tant, que no podem concebre el llenguatge com a simple emissió (i recepció) de sons, sinó com a un constructor constant de realitats. El discurs, al incloure el llenguatge, s’ha d’analitzar com a constructor d’identitats i de rols socials, alhora també crea relacions de poder. Això es fa patent en els discursos jurídics, mèdics, psiquiàtrics, eclesiàstics, acadèmics, psicològics, etc. On tots ells combinen altres discursos (intertextualitat) i a la vegada defineixen el propi discurs. Els conceptes que tots ells comporten es desvinculen d’una realitat social tangible i pròxima, en detriment de la societat a la qual van a parar o van dirigits. Alhora aquests discursos són defensats des de l’òptica d’una bona entesa professional i que estructuren i pseudonormalitzen el món social. Tot discurs està interrelacionat amb un o varis espais (camps culturals) que tindran un capital simbòlic i cultural concret i determinat. Aquests discursos aplicats al seu context de sentit comporten diferents pràctiques socials. El fet de que aquests discursos i aquests espais estan implicats en la pràctica social no poden desvicular-se d’aquesta revestint-se de termes com: imparcialitat, objectivitat, neutralitat, etc. No existeix tot això. La veritat no és absoluta en cap àmbit, sinó relativa al context. Per això, us invitem a reflexionar, a pensar, en les pràctiques que cadascú realitza ja sigui des d’una posició de psicòleg, d’adult, d’alternatiu, de conservador, de pare, de mare, de germà gran, etc. És a dir, tots aquells rols que puguin denotar en algun sentit superioritat en vers a un altre ésser. Hem de ser respectuosos i no creure’ns per damunt de ningú, només llavors el nostre discurs obtindrà un caire subjectiu, amb el que tot això comporta: errors, encerts, confusions i contradiccions. I serà per tant que el nostre discurs podrà ser sensible al canvi i despullat d’un cert dogmatisme. 2141 6440 2006-09-19T12:49:15Z Álvaro M 53 {{Trasllat a Viquitexts}} {{trasllat a Viquitexts}} Autores: *Maria Mena i Yuste *Albert Farré i Cobos __TOC__ =='''Introducció'''== En aquest article pretenem reflexionar sobre les implicacions ètiques i polítiques de la pràctica investigadora en general. Concretament, ens hem centrat a analitzar les implicacions que té l'ús del mètode de les derives en el marc de la recerca acadèmica. No es tracta de presentar una forma de produir, simplement, efectes polítics mitjançant la pràctica investigadora, com si aquest tipus de pràctica i la pràctica política poguessin mantenir-se dissociades i la qüestió es reduís a una decisió: vincular o no vincular l'acció política a la pràctica investigadora. Aquesta pràctica, en tant que acció social, implica, sempre, un conjunt d'efectes de tipus ètic i polític, sigui en una o una altra direcció, que s'evidencien durant el propi procés i com a resultat del mateix. Pretenem, doncs, presentar un forma d'investigar que busca, explícitament, produir uns efectes polítics, en el sentit de fer visibles determinades formes de dominació, poder, explotació, etc. Tant pel què fa al resultat del procés d'investigació com en el conjunt de pràctiques que es porten a terme durant el mateix. D'altra banda, volem també afegir-nos al fil de les discussions que des de fa molts anys es mantenen al voltant d'aquelles propostes d'investigació que s'inscriuen en el sí d'entramats complexes i difosos, connectats per perseguir la transformació de l'estat de les coses. Entramats d'on emergeix, fins els nostres dies, tota una tradició d'iniciatives que es pregunten "com produir coneixement que begui directament de l'anàlisi concret del territori de vida i cooperació i de les experiències de malestar i rebel·lia, com posar a funcionar aquest coneixement per a la transformació social, com fer operatius els sabers que ja circulen per les pròpies xarxes, com potenciar-los i articular-los amb la pràctica, etc. En definitiva, com sostreure les nostres capacitats mentals i el nostre intel·lecte de les dinàmiques de treball, de producció de benefici i governabilitat, i aliar-les amb l'acció col·lectiva (subversiva, transformadora)" (Malo, 2003). Partirem, doncs, de la premissa que el què es busca és, no només analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, sinó també portar a terme un procediment de recerca en el qual les consideracions ètiques i polítiques ocupin un lloc central, així com la producció d'un coneixement políticament compromès. =='''Aproximacions al concepte de deriva'''== El procediment de les derives neix com una eina política que té com a principal objectiu crear una actitud crítica davant les diferents cares de la modernitat. Els Situacionistes, un grup d'activistes que es crea el 1957 a França, utilitzen la deriva com una tècnica per a realitzar recorreguts per diferents ambients per tal de crear mapes psicogeogràfics (una mena de teràpia, fetixització de certes zones i un cúmul de sensacions) per entendre trajectòries, relacions i processos que es donen en una ciutat, un barri o un espai concret. El procediment de les derives és quelcom que mai està assegurat per una "tècnica", sinó que s'ha de pensar i experimentar en la praxis. Pels situacionistes, en la deriva s'abandonen els circuits turístics per interactuar amb tota la complexitat de la ciutat i també amb la seva marginalitat (sobretot anaven als suburbis i a les zones més degradades), explorar la ciutat, interactuar amb persones i actuar transgressorament. Però, el procediment de les derives no l'hem d'entendre "com formes per l'exploració espacial i per fer mapes, sinó com una part d'una àmplia estratègia per subvertir la dominació de l'espectacle i obrir-se un mateix a la potencialitat alliberadora i transformadora de les experiències" (Bassett, 2004). Així, la deriva, ha estat -i és- un procediment de caire eminentment polític i utilitzar-lo des de l'Acadèmia, com abordarem més endavant, comporta un conjunt d'implicacions en termes ètics i polítics, que forcen una nova definició del procediment i que fan emergir noves preguntes que cal considerar. En aquest article, sobretot tractarem d'analitzar aquest procés i algunes de les seves implicacions, a fi de situar les derives en l'espai acadèmic com un procediment que ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, però que també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el qual les consideracions ètiques i polítiques ocupin un lloc central. Així doncs, la deriva també l'entendrem com un procediment per produir un coneixement políticament compromès. ==='''Les derives com a mètode'''=== Concebrem les derives com un mètode. Un procediment que, com a tal, no té unes implicacions ètiques i polítiques clarament definides prèviament, sinó que aquestes dependran, sobretot, dels posicionaments ontològics i epistemològics des dels quals partim i li donem sentit. Aquests posicionaments, donaran lloc a les múltiples concrecions del mètode. Tot i això, el que sí que ens permeten les derives com a mètode és obrir tota una sèrie de potencialitats: realitzar una investigació més igualitària amb la persona investigada, realitzar un acostament des de la pròpia experiència, aproximar-nos al fenomen estudiat d'una froma més oberta, menys predeterminada, etc. Entendrem doncs les derives com un mètode d'investigació basat en traçar recorreguts significatius, trajectòries (físiques o vitals, acordats o no acordats) a partir de l'acompanyament amb la persona amb qui fem la deriva (construcció conjunta de significats, compartiment de vivències i l'anàlisi dels efectes que aquestes tenen sobre nosaltres a nivell discursiu, de sensitiuació i corporal). Tenim present que la definició que donem és més general del què és usual en la definició d'un mètode en l'àmbit acadèmic, però la generalitat de la definició respon a la voluntat de manteniment del què considerem una de les seves potencialitats més importants: la seva concreció en formes molt diferents. En aquest sentit, volem defensar una definició de tipus genèric del mètode de les derives a fi de mantenir aquesta potència, que permet adaptar el mètode de les derives a diferents marcs ontològics i epistemològics, a la idiosincràsia de cada context i de les persones o col·lectius que participen del procés de recerca, deixant un marge per a la presa de decisions relatives als posicionaments ètics i polítics que es prenguin. Aquesta possibilitat suposarà que, diferents concrecions, comportin implicacions ètiques i polítiques de diferents tipus però, sobretot, creiem que és important perquè el mètode, de per sí, demanda l'explicitació d'un posicionament. A tall d'exemple i a fi d'il·lustrar aquesta poliformitat i el procés que volem analitzar en aquest article, a continuació presentarem molt breument dues d'aquestes concrecions possibles, una té lloc en un espai acadèmic i l'altre no: - La primera és l'experiència del col·lectiu Precarias a la deriva (2004), un col·lectiu feminista de Madrid, que utilitzen les derives des d'un espai definit per la seva activitat política i, per tant, amb la finalitat de produir noms comuns per tal de crear uns espais i uns efectes polítics. - I, la segona, correspon a un estudi portat a terme pel grup de recerca Fractalitats en Investigació Crítica (FIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual van utilitzar la deriva des del context acadèmic amb la finalitat de produir, des de l'Acadèmia, un coneixement crític i políticament compromès. Precarias a la deriva (2004) realitzen una investigació situada i compromesa per explorar circuits de la precarietat femenina a partir de les vivències de les persones involucrades en l'estudi. Parteixen de la seva experiència subjectiva, de la pròpia posició en els circuits ciutat-empresa desregularitzada, precaritzada i flexibilitzada, parteixen d'un seguit d'insatisfaccions. Elles fan una politització de l'existència, no separen lo personal de lo polític. Elles defineixen les derives com un caminar preguntant, una tècnica que els permet traçar trajectòties en aquest cas laborals. Fan tres moviments amb la pregunta "¿cual es tu huelga?": enunciació del problema, situació (partir de sí) i interpel·lació (per sortir de sí). Elles partien d'una discussió grupal en la qual exposaven les seves experiències i vivències a partir d'aquesta pregunta. Després d'aquesta posada en comú es definien possibles derives a investigar. En el cas de la investigació duta a terme al Raval pel grup de Fractalitats en la Investigació Crítica (Montenegro et al., 2005), la deriva va prendre diferents formes per tal de conèixer el barri, els seus diferents actors i les seves trajectòries i vivències. A l'inici i tal com havien fet els situacionistes, van començar realitzant derives aleatòries pel barri per anar definint escenaris, vivint-los i sentint-los. En un segon moment, les derives les realitzaren conjuntament amb informants del barri, a qui acompanyaven en les seves rutes i trajectòries diàries. =='''El salt a l'espai acadèmic'''== Com hem apuntat anteriorment, traslladar el mètode de les derives de l'espai no acadèmic a l'espai acadèmic comporta un conjunt d'implicacions, en termes ètics i polítics, que forcen una nova definició del procediment i que fan que emergeixin noves preguntes que cal considerar. Aquí tractarem de recollir quines són, per nosaltres, aquestes implicacions associades al context de l'Acadèmia: * En l'Acadèmia el treball s'allunya de l'espai sociopolític d'on sorgeix (parlem des d'un altre lloc). * Canvien els objectius d'investigació. Com podem observar en els exemples proposats en l'apartat anterior: la finalitat política de les Precarias a la Deriva és caminar preguntant amb l'objectiu de trobar noms comuns a diferents experiències de precarietat i a actuar a partir d'aquestes, convertir la seva condició en força d'atac i potència transformadora. Mentre que l'objectiu del grup FIC en la investigació del Raval és generar coneixement per la millor comprensió d'un fenomen. * El vocabulari emprat, els mitjans de difusió, etc. són diferents en ambdós casos. * Implica una certa sistematització del procés de la deriva (comunicable, justificat, etc.). * S'inscriu en el marc d'una relació contractual finançada per una institució (pública o privada). * La investigació en l'Acadèmia implica assumir la lògica acadèmica, de poder, normes, etc.... * Delimita la recerca en unes coordenades espacio-temporals (finançament o requeriment del demandant quan és un encàrrec). Malgrat admetem que la producció de coneixement des de l'Acadèmia està marcada, almenys, pel conjunt d'implicacions que acabem d'enumerar, des del nostre punt de vista segueix sent rellevant i d'interès situar les derives en aquest espai acadèmic, ja que creiem que és un procediment que, no només ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, sinó que, a més a més, també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el qual les consideracions de caràcter ètic i polític, que recollirem en el següent apartat, ocupin un lloc central i que ens en faciliti la seva incorporació. =='''Implicacions ètiques i polítiques de la pràctica investigadora'''== Des del nostre punt de vista, una investigació "políticament responsable" és aquella que no perd de vista la reflexivitat en cap dels moments del seu procés de producció ni en relació a cap persona que en pren part, és a dir, que considera els efectes ètics i polítics derivats de la seva activitat o intervenció, que els explicita i que pren decisions, en base a aquestes consideracions, que poden afectar l'enfocament, el desenvolupament o les condicions de producció de la mateixa. En definitiva, una investigació que assumeixi explícitament les responsabilitats derivades, no només del seu procés de producció i desenvolupament, sinó també dels seus resultats i del tipus de coneixement que genera. En aquest sentit, pensem que a partir de la utilització del mètode de les derives podem realitzar un tipus d'investigació políticament responsable i reflexiva, considerant en tot moment les seves implicacions. Per tal d'abordar-les amb més facilitat, distingirem entre implicacions intra-investigació i extra-investigació. Pel que fa a les implicacions intra-investigació, les entendrem com: aquelles implicacions, de caràcter ètic i polític, que tenen a veure amb el procés de producció de la recerca i amb les persones i col·lectius que, d'una manera o altra, en prenen part: *Relació subjecte-subjecte (participació activa, etc..) *Tipus d'escriptura, publicació, autoria. *Efectes sobre les persones investigades. *Metodologia en la qual s'emmarca el treball (qualitativa, quantitativa, etc..) *Precarietat, nivells de jerarquització, etc. de les persones que participen del procés de producció d'una recerca (dret a conèixer els principis que sustenten i que legitimen la investigació en la que es participa, fent trancripcions, etc.) En relació a les implicacions extra-investigació, considererem que són: aquelles implicacions, de caràcter ètic i polític, que tenen a veure amb els resultats que produeix la recerca: *Tipus de coneixement generat. *Processos que legitimen els resultats. *Finalitats per les quals poden ser usats els resultats (per quines finalitats polítiques pot servir. Hi ha un marge dels efectes o finalitats que es podem donar a partir del coneixement produït que escapa al nostre control, que no són esperats) ==='''Implicacions intra-investigació'''=== ====''Nosaltres-ells, investigador-investigat, subjecte-objecte''==== El procediment de les derives tal com l'entenem nosaltres i partint de les dues investigacions esmentadess, permet trencar la distància entre el nosaltres i l'ells, l'investigador i l'investigat, el militant i "la gent". I, en conseqüència, la seva acció transformadora ens inclou a nosaltres mateixes. L'observació es converteix en sensació, acció, reacció, etc.i fa que l'investigador s'acabi veient reflectit en allò que estudia, i que aquest experimenti una col·lisió amb les posicions, discursos i imaginaris a partir dels quals interpreta allò que està estudiant. Un xoc que produeix un canvi en aquests discursos, posicions i imaginaris, transformant la seva pròpia manera d'entendre el món, la seva complexitat i, també la seva actuació a nivell ètic i polític, per exemple, participant políticament d'algunes històries que va descobrint (especulació immobiliària, precarietat laboral dones, etc.). O dit d'una altra manera: la deriva, per la seva naturalesa mòbil i de travessament de tot un conjunt d'esferes que ordenen les nostres quuotidianitats (social, espacial, temporal), "produeix una mena d'estranyament que permet desfer-se de les formes de percepció i d'intercanvi rutinitzades: ens permet, així, mirar i mirar-nos amb nous ulls, parlar i parlar-nos amb noves paraules. És precisament en aquest espai-temps inaugurat per la deriva, on, sovint, té lloc un esdeveniment de percepció col·lectiva que obre les subjectivitats i el camp del possible" (Precarias a la deriva, 2004). D'altra banda, en la deriva les comprensions es realitzen conjuntament. Així, mitjançant aquest procés de construcció conjunta de significats, els acompanyaments i les trajectòries conjuntes, es trenca el tradicional rol entre investigador i investigat que imposa significats, criteris i situacions, donant lloc a situacions noves i imprevistes, nous contexts, nous significats, etc. Així, les derives ens permeten l'anàlisi de la complexitat de moltes relacions i situacions que d'una altra manera no emergirien i l'investigador, que acaba sent un més en aquest conglomerat, trenca la tradicional posició d'èlit de l'acadèmic. Tot i això, la relació en els dos casos analitzats no és la mateixa, ja que en el cas de les Precarias el tema i la pregunta de la investigació les implica directa i personalment, són una més cada una d'elles de l'investigació (estan dins i fora), coinvestigació. En canvi, tot i que en la investigació en el Raval trenquessin amb la relació jeràrquica entre investigat i investigador, la major part d'elles no formaven part del context, no partien de dins, venien de fora. ====''Investigant: per a qui i com a qui?''==== Una de les qüestions sobre les que sovint es reflexiona a nivell acadèmic és la posició o el rol que tenim com investigadors i el paper i els destinataris de la nostra investigació, per qui estem fent un estudi: per nosaltres, pel coneixement col·lectiu d'un grup, per unes terceres persones que ens han fet un encàrrec, etc. A Precarias a la deriva la investigació es realitza en col·lectiu, és parteix de totes i remet a totes, la deriva es fa conjuntament recorrent la ciutat explicant-se la materialitat de les seves precarietats. La deriva i la interacció entre elles els permet veure's amb nous ulls, explicar la seva rutina amb noves paraules, etc. És una percepció col·lectiva que obre subjectivitats i el camp de lo possible més enllà del possibilisme. Generen un pensament col·lectiu de producció comú de veritat (noció comú: precarietat com a incertesa), de reapropiació de la producció de veritat. El seu objectiu: elaborar i reelaborar un coneixement i posar-lo en circulació (voluntat propedéutic-comunicativa). "Comunicació no només com a eina de difusió, sinó també com a nou lloc, competència i matèria prima de la política" (Precarias, 2001). Comunicació que és composició de diferents persones i producció d'un nou real al marge del real existent. Les Precarias volen generar nous conceptes, noves visions per entendre la precarietat femenina i actuar políticament a partir d'aquests coneixements. Intenten difondre la seva investigació en tots els espais possibles, sobretot en espais políticament compromesos. La investigació duta a terme pel grup FIC al Raval, a l'estar immersa en l'Acadèmia, tot i que es tracti d'un treball col·lectiu entre les persones que hi participen, l'autoria de la investigació acaba omitint una part de les persones que hi ha treballat, que l'han fet possible, les persones investigades. Així doncs, tot i que la deriva va permetre realitzar gran part de la investigació conjuntament, junt amb altres eines com els portals wiki, la investigació en el seu punt final es delliga d'una part dels seus autors, simplement no els reconeix com a tals. ====''Efectes sobre les persones investigades: Problemàtiques i potencialitats de la presència d'una aliena''==== En aquest punt ens plantegem si la simple presència de la investigadora pot tenir (no necessàriament) uns efectes de resignificació del context (p.ex. si la investigadora està present en una entrevista de feina) que poden anar en contra del procés (en termes acadèmics, p. ex. en al cas d'un anàlisi o estudi amb objectius tancats), però a favor d'altres processos acadèmics (que ens permetin plantejar una investigació d'acord amb la naturalesa de les derives), de les persones (p. ex. que obtenir la feina sigui més fàcil) o dels objectius polítics de la investigació. En determinats contexts fins i tot, la presència de l'investigadora pot aixecar sospites (p.ex. en una deriva amb una persona que exerceixi la prostitució o que es dediqui al tràfic de drogues) i podem posar en un conflicte a la persona investigada. Aquest problema el veiem sobretot en la realització de derives en què la presència de la investigadora ve de fora, és aliena, no tan en casos d'investigació des de dins, com les Precaries. És important considerar doncs què implica la nostra presència en certs escenaris, quins efectes podem produir. Una forma de pal·liar aquests efectes pot ser en part acordar les possibles derives prèviament amb la persona tot reflexionant sobre les conseqüències que poden tenir les diferents trajectòries a traçar. ====''Metodologia en la qual s'insereix''==== En termes d'implicacions ètiques i polítiques, és important considerar la metodologia en la qual s'inscriu el procés de recerca. Perquè, més enllà de que la metodologia per la que apostem sigui de tipus quantitatiu o qualitatiu, es tracta d'una producció social i com a tal, no defuig de l'entramat social, polític i cultural. Quan parlem de metodologia doncs, parlem de quelcom més enllà dels dispositius tecnològics de mètodes i tècniques de que podem disposar, ens referim a aquells procediments que fem servir per tal de fonamentar l'acceptabilitat dels coneixements que produïm i que remeten, inevitablement, als principis que sostenen la metodologia. En aquest sentit, creiem que la metodologia és indisociable de l'epistemologia i l'ontologia. Amb aquest posicionament, volem allunyar-nos d'una concepció de la metodologia que la redueixi a un conjunt de mètodes i tècniques, que ens podria conduir a assumir la metodologia com quelcom buit d'implicacions de caràcter ètic i polític. ====''Nivells de jerarquització''==== En aquest punt, volem considerar el conjunt de les persones que participen del procés de producció d'una recerca. Sovint, la separació dels processos associats a la realització d'una recerca: la recollida d'informació, el traspàs de dades brutes a dades netes, el procés d'anàlisi, etc. no suposa només la separació de processos o fases d'una recerca, sinó també la instauració de diferents nivells de jerarquització, en el sentit de que s'instal·len, en un mateix procés de recerca, posicions de privilegi, posicions més desafavorides i situacions de precarietat laboral. En aquest sentit, creiem que una investigació políticament responsable, ha de considerar els processos que tenen a veure amb les persones que participen del seu procés de producció no només mitjançant una gestió del pressupost adequada a les diferents tasques, sinó també informant a totes les persones que en prenen part (facin transcripcions, entrevistes, treball de camp, etc.) dels objectius de la investigació en la que participen, dels principis que la sustenten, dels resultats que se'n espera i els processos que legitima, etc. ==='''Implicacions extra-investigació'''=== ====''Tipus de coneixement que es genera''==== El tipus de coneixement que es genera en investigació, sigui en el context que sigui, parteix d'uns objectius concrets, d'una metodologia, d'una ontologia, dels interessos i les motivacions de la investigadora, etc. No és el mateix per exemple estudiar i generar uns coneixements sobre un mateix fenomen tenint com a base el substrat biològic o tenint en compte els aspectes socials o, partint d'una metodologia o una altra, etc. El tipus de coneixement generat doncs no és universal i neutre, ja que parteix d'un punt de vista i d'una òptica concreta, d'uns plantejaments i unes pràctiques d'investigació específiques. En aquest sentit, els mètodes, com la deriva, obren i tanquen a la vegada possibilitats i potencialitats d'abordatge de certs fenòmens, formes de generar diferents tipus de coneixements. Així, les nostres pràctiques limiten en major o menor mesura el tipus de coneixement al qual podem accedir. En l'àmbit acadèmic, és imprescindible doncs reflexionar sobre aquestes pràctiques i sobre el mètode pel qual optem. La deriva ens permet conèixer un fenomen des de la vivència compartida, des la seva experiència d'aquest. Ens permet veure en acció com es desenvolupa una situació, com es donen unes determinades interaccions i com es construeixen uns discursos. El tipus de coneixement generat és un coneixement des de la pròpia vivència. En el cas de Precarias a la Deriva, la deriva que realitzen permet generar un coneixement o uns determinats conceptes per explicar la situació laboral d'un col·lectiu de dones des de les experiències i vivències compartides i des dels discursos que es generen en aquestes situacions. En el Raval, les persones investigadores i investigades participen, transiten i viuen conjuntament diferents escenaris i contextos del barri generant un tipus de coneixement que té també com a pilar aquesta vivència compartida. ====''Processos que legitimem amb la generació d'un cert tipus de coneixement''==== Com ja hem anat comentant, considerem que el coneixement no és neutre ni està absent d'esdevenir un instrument de poder. La generació d'un tipus de coneixement pot tenir conseqüències i efectes i pot donar peu a certs processos. Així doncs, les investigacions sovint proporcionen eines per legitimar certs sistemes, certes maneres de fer o d'entendre el món. En investigació és important reflexionar sobre quins processos legitimem amb la producció d'un tipus de coneixement per tal d'evitar processos no desitjats. Cal ser conscients i responsables amb les conseqüències que té la producció de certs coneixements, cal plantejar-se que estem fent quan estudiem certs fenòmens o quan divulguem certa informació o certs resultats. Aquesta reflexió és fonamental que es doni, sobretot en contextos acadèmics, ja que aquestes institucions estan legitimades i reconegudes socialment com a productores de coneixement vàlid, mancant sovint la crítica sobre el tipus de coneixement produït i atorgant-se així un elevat grau de poder en aquest àmbit. Per tant, és important reflexionar i ser responsables amb els estudis a realitzar. En el cas del Raval, per exemple, es problematitzen i es posen en qüestió constantment les pràctiques que realitzen, els rols que desenvolupen, les conseqüències de la seva investigació, la participació de les persones en certs contextos, etc. ====''Finalitats d'aquest coneixement''==== Les finalitats amb què es genera un cert coneixement o s'inicien uns estudis difereixen segons els àmbits. Les finalitats orienten en part la investigació, les pràctiques que s'hi teixeixen, les reflexions que se'n deriven, etc. En l'àmbit de les Precarias la finalitat de la investigació és generar nocions comuns d'un determinat fenomen per tal d'actuar políticament. Per elles, lo bàsic és obtenir aquest coneixement útil per tal de poder fer, per poder treballar en un sentit. Això explica en part que se centrin més en proporcionar eines per l'acció i no tan en reflexionar sobre qüestions metodològiques o epistemiològiques. En canvi, en el cas de l'estudi al Raval i de les investigacions que es duen a terme a nivell acadèmic les finalitats no es dirigeixen en general tan a l'acció (excepte els estudis que es realitzen per encàrrec d'una tercera entitat i que se centren en orientar a possibles millores o canvis), sinó que el que es pretén és generar coneixement per tal d'entendre millor un determinat fenomen a nivell teòric, per tal d'aprofundir en la seva comprensió. En ambdós casos però, sempre hi ha un marge d'incertesa sobre les finalitats per les quals es poden utilitzar els seus coneixements, sobretot a partir de la seva difusió i divulgació. Tot coneixement pot ser reapropiat per part de tercers per a finalitats diferents que per les quals va ser generat. La força de la perfomativitat permet la generació de noves significacions, la reapropiació de nous fins, que poden ser fins i tot contraris als originals. Així la reapropiació dels significats i símbols i la possibilitat de canvi en el poder que se'ls dóna a certs termes permeten una recontextualització en significats diversos (BUtler, 1997). Un exemple en són les diferents lectures que s'han fet dels textos i els discursos de Nietsche sobre el superhome. =='''Conclusions'''== Un cop arribats aquest punt, comentar tan sols que aquest treball ha pretès obrir petites reflexions sobre les implicacions ètiques i polítiques a tenir en compte al realitzar investigacions en l'àmbit de l'Acadèmia. Doncs creiem que tota investigació té implicacions d'aquest tipus i cal ser-ne conscients i reflexionar sobre aquestes, cal realitzar investigacions "políticament responsables". Nosaltres hem volgut partir del mètode de les derives per tal de fer aquesta reflexió. Cal dir que tot i que hem fet un anàlisi crític del pas de l'ús d'aquest mètode de la pràctica política a la pràctica acadèmica, creiem que segueix sent rellevant situar les derives en aquest l'espai acadèmic, ja que considerem que és un procediment que, no només ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, sinó que, a més a més, també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el quale les consideracions de caràcter ètic i polític ocupein un lloc central i que ens en faciliti la seva incorporació. =='''Bibliografia'''== * Bassett, K. (2004) "Walking as an aesthetic practice and a critical tool: Some psychogeographic experiments". Journal of geography in higher education. Vol. 28 (3): 397-410. * Butler, J. (1997). ''Excitable speech. A politics of performative.'' London: Routledge. * Calderon, J. (2004) "Lessons from an activist intellectual: Participatory research, teaching, and learning for social change". Latin American Perspectives. Issue 134, 31 (1): 81-94. * Kusenbach, M. (2003) Street phenomenology. The go-along as ethnographic research tool. Ethnography, Vol. 4 (3): 455-485. * Malo, M. (2003) "Prólogo". A Revista Derive Approdi, Revista Posse, Precarias a la Deriva, Colectivo Situaciones, Grupo 116, Colectivo Sin ticket (eds.) Nociones comunes. Experiencias y ensayos entre investigación y militancia. Madrid: Traficantes de sueños, 13-41. * Montenegro, M., Bosch, A., Cimarra, O.J., Farré, L.J., Furió, A., Gutiérrez, R., Martín, I., Navas, P., Pellicer, J.M., Pujol, J., Roda, M., Romera, J., Rota, L. y Vicens, C. (2005) "Investigar desde las Participantes: derivas y actuaciones". A Romay Martínez, J. y García Mira, R. (eds.) Psicología social y problemas sociales: epistemología, procesos grupales y procesos psicosociales básicos. Madrid: Biblioteca Nueva, 23-30. * Precarias a la Deriva (2003) "De preguntas, ilusiones, enjambres y desiertos. Apuntes sobre investigación y militancia desde Precarias a la deriva". A Revista Derive Approdi, Revista Posse, Precarias a la Deriva, Colectivo Situaciones, Grupo 116, Colectivo Sin ticket (eds.) Nociones comunes. Experiencias y ensayos entre investigación y militancia. Madrid: Traficantes de sueños: 81-92. * Precarias a la deriva (2004) "A la deriva por los circuitos de la precariedad femenina". Madrid: Traficantes de sueños. {{GFDL}} 2142 4955 2006-06-12T10:53:56Z 158.109.195.127 2143 4956 2006-06-12T15:08:37Z 158.109.195.131 LA COMUNICACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT I EL CANVI SOCIAL: idees principals. DESENVOLUPAMENT Per entendre la comunicació dins l’àmbit del desenvolupament, en primer lloc hem de parlar sobre aquesta darrera paraula. Desenvolupament és sinònim de creixement, evolució. Tot desenvolupament suposa un canvi i una direcció. En països i societats, es relaciona amb determinats nivells de benestar de la població. En la mateixa línia, trobem la paraula “progrés”, que té una íntima connexió amb evolució. En aquest punt, ens podem preguntar: “la humanitat ha progressat?” És una pregunta difícil de respondre, ja que és difícil jutjar si la vida humana s’està fent bé o no. Els exemples habituals, com els antibiòtics, la major higiene, els vols transatlàntics, o el correu electrònic, que en principi ens fan veure i creure que la humanitat ha progressat, són aplicables a la vegada només a un petit percentatge de la població mundial. Què passa amb l’altre 95% de la població? Un altre exemple típic és l’evolució de la medicina i, per tant, l’allargament de la vida humana. Tenim tractament per moltes de les malalties pròpies de món subdesenvolupat, però aquesta mateixa població no pot accedir a ells. D’aquesta manera, pels que veuen progrés, la majoria de la gent no compta. Un altre concepte molt relacionat amb el desenvolupament és la tradició. Es tendeix a pensar que en el desenvolupament la tradició queda fora, però en realitat no són termes dicotòmics, sinó que tradició i modernitat conviuen en tota societat i es reforcen mútuament. Amb el temps, s’ha consolidat un concepte de desenvolupament relacionat amb les formes de vida i producció occidentals. És a dir, el desenvolupament s’ha convertit en un procés on la cultura occidental constitueix tant el mitjà com la fita. El model de producció va ser Europa: Ciència i Capitalisme avançaven per camins paral•lels. En el segle XX, les ideologies més extenses, el capitalisme i el marxisme, tenien una concepció similar del desenvolupament; consideraven sobre tot la seva base econòmica i els patrons de creixement occidentals. Un exemple molt clar d’aquesta occidentalització del desenvolupament la trobem a Amèrica Llatina, ja que està plena d’episodis on Estats Units i països europeus han intervingut econòmica, política o militarment amb l’argument d’ajudar a implantar la democràcia, impulsar el desenvolupament i el progrés, contribuir en la lluita contra el narcotràfic o la defensa dels drets humans. Però, per altra banda, trobem la República Popular Xinesa, amb greus acusacions sobre violacions dels drets humans, però aliada comercial dels Estats Units. Així, veiem que les coincidències econòmiques uneixen en la globalització als diferents sistemes polítics. En conclusió, existeix una carrera desigual entre els països en desenvolupament i els països industrialitzats. L’error més gran que implica la concepció actual és que moltes vegades no té en compte que el desenvolupament ve des de dins, ha de ser endogen, des del punt de vista del país o territori en qüestió. Les primeres concepcions del progrés estaven molt lligades al desenvolupament econòmic i polític. Poc a poc, es va anar lligant més al desenvolupament humà, integrant aspectes socials i culturals. Per assolir aquest objectiu, hi ha hagut un alt ús i importància dels mitjans de comunicació. La comunicació és un ingredient indispensable en el disseny de qualsevol projecte de desenvolupament. LA COMUNICACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT La comunicació pel desenvolupament és un procés que implica la interacció dels mitjans de difusió, electrònics i no electrònics, i personals; així com recursos individuals, institucionals i materials, per a facilitar la consecució d’objectius en àrees com l’agricultura, educació, nutrició, planificació familiar, desenvolupament rural i altres camps connexos. El seu objectiu és promoure canals a través dels quals les tècniques, les formes de vida, les motivacions i les actituds del sector modernitzat poguessin ser difoses a altres sectors, els tradicionals. Els mitjans de comunicació han de contribuir a que les poblacions en desenvolupament puguin obtenir un nivell de vida millor del que tenen, que les poblacions adquireixen nous hàbits i deixin els que els hi són nocius, contribuir a la cuida del medi ambient, poder rebre informació sobre els progressos i noves tecnologies que els poden facilitar en el treball. Com menciona Murciano (1979), podem destacar tres factors que van contribuir al naixement de la comunicació per al desenvolupament: - Emergència en l’àrea internacional de noves nacions independents, és a dir, els països en camí al desenvolupament es trobaven en un marc on els països desenvolupats els oferien models de planificació econòmica, política i social inspirats en ells mateixos i que el podien servir per poder desenvolupar-se. - Problemes vinculats al desenvolupament econòmic, els països industrialitzats van poder integrar plans d’ajuda al desenvolupament dins de les seves polítiques de expansió econòmica. - Les ciències socials com a mitjà per intervenir en els processos socials, des de la perspectiva funcionalista, es considera que la societat és un sistema de conducta complex, i si es coneixen els seus mecanismes i processos, teòricament es pot intervenir per a modificar-ho, aquesta modificació és a través dels mitjans de comunicació. És a dir, les ciències socials funcionalistes van subministrar als organismes internacionals les propostes teòriques per elaborar programes d’ajuda al desenvolupament dels països emergents. D’altra banda, creiem que no podem oblidar la inversió realitzada per part d’organismes internacionals en projectes en els quals els mitjans de comunicació eren el suport de campanyes d’agricultura, salut... Organismes internacionals com FAO,USAID – Agència Internacional per al Desenvolupament dels Estats Units- Unicef, PNUD – Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament – van promoure durant els anys 50 i 60 una gran quantitat de projectes on s’utilitzaven els mitjans de comunicació per aconseguir un desenvolupament. Sorgiment de la Comunicació pel desenvolupament. La comunicació per al desenvolupament va sorgir entre la dècada de 1940 i 1950. Aquesta sorgiment va ser gràcies a tres iniciatives o programes de desenvolupament: - Les Radioescoles de Colòmbia; en la regió de Sutatenza (Andes), un programa de desenvolupament va fundar una emissora de ràdio amb la finalitat de fomentar la comunicació massiva educativa. El programa consistia en la creació i difusió de programes produïts per ells, per ser escoltats posteriorment en grups i veïns. - Les Ràdios mineres de Bolívia; un grup miner, fa apostar per la creació d’una xarxa de comunicació al servei de tots els ciutadans. A partir d’aquesta xarxa de comunicació les persones podien expressar les seves problemàtiques, inquietuds... - Extensió Agrícola, educació sanitària i educació audiovisual; entre els anys 40 i 50, i sota el patronat dels Estats Units, van sorgir programes de desenvolupament destinats a Amèrica Llatina en agricultura, educació i salut a través d’emissió d’informació de noves tecnologies i programes a les poblacions. En 1961, el informe denominat “els mitjans de comunicació en els països en desenvolupament” realitzat per la UNESCO es recomanava considerar el desenvolupament de les comunicacions com part imprescindible per aconseguir un canvi en la societat, aquest informe es basava en la correlació que hi havia entre els nivells de desenvolupament dels mitjans de comunicació i els nivells de desenvolupament econòmic i cultural, tant en els països industrialitzats com en els països en vies de desenvolupament. Els mitjans de comunicació. Material Imprès. Aspectes a Favor - La seva producció és relativament econòmica i senzilla. - Es pot utilitzar en diferents contextos i ambients. - És tracta d’un material que pot ser guardat i reutilitzat quan es desitgi. - La informació que conté pot ser adaptada a una regió específica sense que això suposi un problema. Aspectes en contra - Ús en grups població analfabeta. Televisió. Aspectes a Favor - És un mitjà de comunicació massiu. - La imatge en moviment i amb sons permet un alt nivell de informació. - Posseeix un gran prestigi i és un mitjà molt atractiu. Aspectes en contra - És un mitjà costós tant en la producció i en la recepció. - Tendeix a ser monopolitzada per grans grups d’interès a causa del seu prestigi e influència. - Els grups que la controlen difícilment ofereixen espais que no els hi són rentables. - És difícil adaptar a cada regió la informació que rebrà, a no ser que s’utilitzin estacions locals. - En molts llocs no hi ha la tecnologia necessària per aplicar aquesta eina. Ràdio. Aspectes a Favor - Té una ampla cobertura en àmbits rurals. - Producció i recepció relativament senzilles i econòmiques. - És un mitjà de comunicació massiu i amb una alta capacitat per poder difondre informació. Aspectes en contra - Requereix l’existència d’estacions emissores locals. - Degut a que es tracta d’un mitjà auditiu pot ser que es perdi informació. - La seva efectivitat està condicionada per la competència en el programa en què es troba immers degut a l’existència del gran nombre d’emissores que existeixen. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT Hi ha quatre teories de la comunicació pel desenvolupament, que explicarem segons el seu ordre de sorgiment. En primer lloc, explicarem la Modernització i la Difusió d’Innovacions, seguida de la Teoria de la Dependència i el NOMIC. En tercer lloc, la Teoria del desenvolupament alternatiu i la Comunicació Participativa i, en darrer lloc, la Neo-modernització i l’Especialització. 1. LA MODERNITZACIÓ I LA DIFUSIÓ D’INNOVACIONS. Aquets marc teòric va sorgir en ambients acadèmics entre el 1945 i el 1965. Segons aquest model, totes les societats passarien per etapes similars en el procés d’evolució fins a arribar a ser una societat moderna. Per poder arribar a aquest tipus de societat, les poblacions han de poder canviar les seves actituds tradicionals, per tant, el problema del subdesenvolupament es deu a l’endarreriment de les societats, les cultures locals i les estructures socials que són la essència de la societat. Un dels objectius fonamentals en el desenvolupament és eliminar la diferenciació que s’estableix entre els sectors rics i els pobres, que segons aquest paradigma són vistos com els sectors moderns i els tradicionals. Per poder-ho aconseguir, els passos que han de seguir aquest països, són trencar les barreres culturals tradicionals, democratitzar les seves polítiques, y fomentar el comerç i les inversions estrangeres. Aquesta situació es pot resoldre aplicant els sistemes econòmics i polítics d’Occident, les seves experiències històriques són un exemple a seguir per les societats en desenvolupament. Per tant ens trobem davant un model que considera el desenvolupament com un factor unidireccional, i que pot ser estimulat per factors externs i endògens, com la transferència de capital, tecnologia, l’experiència i les tècniques, d’una població a una altra. Un altre aspecte que hem de destacar d’aquest model, és el tipus de comunicació que defensa; ens trobem davant un procés de comunicació verticalitzat i centralitzat, és a dir, els mitjans de comunicació han d’estar sota el control de les classes modernitzades, les quals es troben educades sota els models occidentals i en llocs dirigents. L’objectiu d’aquest procés de comunicació és estimular i difondre noves pràctiques i possibilitats; així com, afavorir la mobilitat, el consum, la innovació. Aquest model ha rebut nombroses crítiques, entres les quals podem destacar el fet de no tenir en compte variables de caràcter històric, social, polític, econòmic i cultural de les societats en períodes de desenvolupament. Una altra crítica realitzada a aquest model, va encaminada a que la modernització d’una societat no ha de conduir a l’occidentalització d’aquesta, una societat pot arribar-se a desenvolupar a través d’uns processos i vies específiques i útils per a ella. Un exemple el podem trobar en Japó, aquest país ha conservat les seves tradicions i la seva cultura introduint els nous avenços tecnològics i culturals provinents d’occident. Finalment s’ha qualificat aquest paradigma com a una extensió del capitalisme provinent dels països desenvolupats, principalment dels Estats Units i d’Europa, és a dir, es considera aquest model com la continuació del model colonial, però sota el teló d’ajuda i col•laboració. Difusió de Innovacions La Difusió d’Innovacions és un àmbit d’acció específic del model de la Modernitat. Va tenir un certa apogeu en el tercer món durant la dècade de 1960. Inspirat en les teories evolucionistes i en els models econòmics liberals, la comunicació és vista com un procés unidireccional i vertical, i el públic com individus aïllats e indefensos pertaneixents a un conjunt que pot ser persuadida o manipulada. Relació entre modernització i comunicació, utilització dels mitjans de comunicació per a poder transmetre informació per obtenir un desenvolupament econòmic. Els principals elements en aquesta difusió són la innovació, que és comunicada a través de certs canals, durant un temps determinat, a un membre o sistema social. Una innovació és una idea, pràctica o objecte, com pot ser per exemple la tecnologia. 2. LA TEORIA DE LA DEPENDÈNCIA I EL NOMIC. La teoria de la Dependència va ser un corrent del pensament polític-econòmic que proposava una explicació del subdesenvolupament. Estava vinculada als postulats del moviment pel Nou Ordre Mundial de la Informació i les Comunicacions (NOMIC), sorgit a la dècada de 1970. El seu postulat principal diu que els països subdesenvolupats no poden aconseguir el desenvolupament econòmic mitjançant la implantació del capitalisme, ja que aquest requereix per la seva existència precisament àrees subdesenvolupades (fons de matèries primes i mà d’obra barata). Per tant, per a aquesta teoria, desenvolupament i subdesenvolupament estan interrelacionats, són dos aspectes d’un únic procés global. D’aquesta manera, el domini dels països avançats (centre) està relacionat amb el retard econòmic i social dels països subdesenvolupats (perifèria). És per això que el subdesenvolupament estructural dels països llatinoamericans és conseqüència del desenvolupament capitalista que es va introduir al període colonial. Per tant, els països subdesenvolupats donen suport als desenvolupats, de manera que el procés de desenvolupament ha de ser analitzat en termes de relacions entre regions. Finalment, la teoria afegeix que, seguint la mateixa línia, veiem que moltes de les causes del subdesenvolupament són externes a les nacions subdesenvolupades, tot i que estudis posteriors consideren també causes internes, com la distribució desigual de la riquesa, la ràpida urbanització i la vinculació entre capitals domèstics i internacionals. Davant aquest problema, la teoria proposa dues solucions: la primera surt de la premissa de que el progrés durader només pot assolir-se mitjançant la dissociació econòmica i cultural dels mercats mundials a través del creixement auto-sostingut i dóna com a solució el model socialista, ja que considera que amb el capitalisme s’aconsegueix major retard i pobresa. Un exemple n’és la política que ha adoptat darrerament Evo Morales, president de Bolívia, amb el comerç del petroli. La segona solució és nacionalista i parla d’un desenvolupament capitalista no subordinat als centres de poder. La Teoria de la Dependència ha rebut varies crítiques. La primera diu que la teoria assigna massa pes als factors externs per explicar el desenvolupament dels països. La segona, critica que el paradigma es centra en aspectes internacionals del desenvolupament, principalment en les relacions d’explotació entre països, sense oferir solucions concretes al problema. La tercera anuncia que al dividir el món entre centre i perifèria, la teoria no té en compte la classe interna ni les estructures productives dels països perifèrics. La quarta assegura que aquest model atribueix als països centrals i al capital internacional les causes de la pobresa i el retard, en lloc d’atribuir-ho a la formació de classes local. Una cinquena crítica diu que aquest paradigma ignora la productivitat en el treball com a punt central del desenvolupament econòmic. Finalment, les crítiques es queixen de que es tracta d’un model estàtic, incapaç d’explicar els canvis en les economies subdesenvolupades en el temps i també de que utilitza paràmetres econòmics i tecnològics però ignora consideracions culturals, estètiques, ambientals... Segons aquesta teoria, la comunicació d’informació, entreteniment, publicitat, capital i equips va des del centre a la perifèria. Tot i les seves limitacions i crítiques, la Teoria de la Dependència també ha tingut les seves aportacions. La més important és que al denunciar la dependència econòmica i cultural, va servir per crear accions polítiques antiimperialistes i contra el neo-colonialisme, com la creació del NOMIC. El NOMIC és un model de comunicació antiimperialista, a favor de la sobirania nacional i l’autonomia cultural. Una altra aportació important és que inspirà investigacions sobre el funcionament dels mitjans de comunicació com a afavoridors de la dependència i l’imperialisme cultural. La realitat actual és que la tesi dependentista pot explicar el retard dels països subdesenvolupats, sobretot quan considera també els factors interns (polítics, econòmics i culturals). Tot i així, el seu model de desenvolupament proposat, basat en el socialisme o en els nacionalismes, està destinat a fracassar en un món cada vegada més interdependent en allò econòmic i polític, i on la dinàmica capitalista segueix afavorint als països més rics en detriment dels més pobres. Per tant, es segueix necessitant un nou ordre econòmic més just i un nou ordre informatiu més equilibrat, sobre tot pels països en desenvolupament. 3. EL DESENVOLUPAMENT ALTERNATIU I LA COMUNICACIÓ PARTICIPATIVA. Les teories emmarcades sota el model del desenvolupament alternatiu i la comunicació participativa, sorgeixen del qüestionament als models de desenvolupament que fan èmfasis en paràmetres econòmics. Per aquest model la qualitat de vida de les persones i de les societats, va més enllà de l’àmbit econòmic i el benestar material. Aquest model de desenvolupament nega l’existència d’un model universal, cada país, regió i societat ha de ser definir les seves metes de desenvolupament i les formes d’obtenir-ho, basant-se en la seva ecologia, cultura... sense imitar programes o estratègies d’altres països. Un altre aspecte en què aquest model fa èmfasis, és que el desenvolupament d’una societat ha de ser concebut com un procés integral, multidimensional, ecològic, endogen, autosuficient, diferent d’una societat a una altra, és a dir, en lloc del increment del producte nacional brut com a meta universal del desenvolupament, la qualitat de vida de les persones en el seu objectiu principal. Per això s’han de satisfer les necessitats humanes, materials i no materials, començant amb la eradicació de la pobresa Les comunitats tenen la tasca d’identificar les seves pròpies necessitats, proposar mitjans per a resoldre i utilitzar forces satisfactòries. Els projectes de desenvolupament han de sorgir de cada societat, sustentades en els seus propis valors i expressar la creativitat i equilibri de les persones. Aquest paradigma teòric posa molt èmfasis en la participació dels individus, grups i comunitats de la societat on es troba implantat el programa de comunicació. Aquesta participació ha de ser activa, és a dir, han de ser les mateixes persones de les comunitats les que creïn, transmetin, desenvolupin i rebin la informació transmesa pels canals de comunicació; per tant, ens trobem davant d’un models de comunicació horitzontals i descentralitzats. La mateixa comunitat ha de poder escollir aquella informació que ha de ser difosa pels seus similars, així com les canals que creuen que són més adequats. Per poder portar a terme aquests programes, s’ha de poder formar a la població perquè pugui desenvolupar de forma òptima les tasques de difusió d’informació. També és important destacar que els mitjans de comunicació que són utilitzats, han de ser senzills i econòmics, ja que han de ser utilitzats i desenvolupats pels mateixos membres de la comunitat. La principal crítica que s’ha realitzat a aquest paradigma teòric, fa referència a que no té en compte als mitjans de comunicació de masses i a les noves tecnologies de la comunicació ja existents. Aquest model teòric, potencia els canals de comunicació creats especialment pels programes de desenvolupament, però ignora els canals ja existents. 4. LA NEO-MODERNITZACIÓ I L’ESPECIALTZACIÓ. En el present, els mitjans de comunicació segueixen sent considerats elements que poden contribuir al desenvolupament. Ens trobem, avui dia, davant un impressionant desenvolupament tecnològic, que està present en cada vegada més objectes i processos. Les tecnologies vinculades a la informació i les comunicacions són el motor i un element omnipresent en els països industrialitzats, que, paral•lelament, estan assolint cada vegada majors nivells de productivitat, riquesa, educació, ciència, benestar material... El nou paradigma de desenvolupament és la Neo-Modernització. Com la Modernització, es basa en un desenvolupament econòmic de tipus liberal capitalista i dóna una gran importància a l’adquisició i desenvolupament de tecnologies de la informació i la comunicació, dins del context de la globalització. Per tant, per entendre el paradigma actual del desenvolupament, hem d’entendre què és la globalització. Significa la liberalització dels mercats nacionals i mundials, sota la creença de que les corrents lliures de comerç, finances i informació produiran el millor resultat pel creixement del benestar humà. Així, és un procés de canvi que col•loca com a valors primaris les innovacions científiques, tecnològiques, socials, econòmiques, polítiques i culturals, per assolir progressivament majors nivells de productivitat, salut, ingressos, consum, participació política i pluralisme cultural. La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola la defineix com "la tendència dels mercats i les empreses a estendre's assolint una dimensió mundial que sobrepassa les fronteres nacionals". D’altra banda, Wikipedia, l'enciclopèdia d’Internet, diu que és “el procés pel qual la creixent comunicació i interdependència entre els diferents països del món unifica mercats, societats i cultures, a través d’una sèrie de transformacions socials, econòmiques i polítiques que els donen un caràcter global. Així, els mètodes de producció i de moviments de capital es configuren a escala planetària, mentre els governs van perdent atribucions davant el que s’ha denominat la societat en xarxa”. La Neo-Modernització també postula que tradició i modernitat no són mútuament excloents, sinó que es necessiten i s’interrelacionen. També considera que hi ha múltiples patrons de desenvolupament i que s’ha de parar especial atenció a les condicions externes que poden incidir en aquest. Finalment, postula que som testimonis del naixement d’una societat post-industrial: la societat de la informació, on la nova font de poder és la informació i el coneixement. Com totes les teories, la Neo-Modernització també ha rebut les seves crítiques. És cert que la Modernització millora la qualitat de vida en aspectes com la salut, l’educació, el transport, les comunicacions i els serveis, però ho fa a costa de destruir els coneixements i les cultures tradicionals, de contaminar l’ambient i d’esgotar recursos naturals i espècies animals. D’altra banda, la realitat mostra que la Neo-Modernització no admet els perills de les tecnologies de la comunicació: no poden deslligar-se de la societat on neixen, estan repartides de manera desigual, no són neutrals (depenen de decisions polítiques, donen prioritat a continguts a costa d’altres), no sempre contribueixen a millorar els continguts dels medis... Cal tenir clar que ni la ciència ni la tecnologia generen desenvolupament per si mateixes. Per exemple, les xarxes que transporten informació sobre avenços científics serveixen per a aprendre a fer explosius casers. Un altre exemple és que els mateixos virus que s’usen per fer vacunes es poden utilitzar com a armes químiques. És a dir, és l’ús que se’n faci, i no la tecnologia en si mateixa, el que determinarà que serveixi o no per al desenvolupament social. A més, les desigualtats socials impedeixen l’aprofitament equitatiu de les tecnologies de la comunicació i aquestes no aconsegueixen altra cosa en molts casos que ressaltar les diferències i distàncies socials, entre els diferents països i regions i, fins i tot, a l’interior de cada un d’ells. Tornant al tema d’Amèrica Llatina, l’actualitat mostra que l’estratègia sobre comunicació pel desenvolupament més adequada per a aquesta regió és la proposada per la Unesco, ja que promou l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació considerant tant les seves possibilitats com els perills que tanca, en funció de la democratització de la societat, des d’una perspectiva local i global. La gran majoria d’aportacions que hem rebut fan referència a aquest últim punt del text. Ens hem adonat que per la gent és molt més temptador analitzar la situació actual que estem vivint i no remuntar-se a teories o situacions anteriors. El tema que més interessa als estudiants de l’assignatura és la globalització. Dins de les seves contribucions, hem trobat que el concepte de globalització pot ser analitzat com a fenomen, i també com a teoria de desenvolupament. Com a fenomen, implica que existeix cada vegada un major grau d’interdependència entre les diferents regions i països del món, en particular en les àrees de relacions comercials, financeres i de comunicació. Com a teoria de desenvolupament, pretén augmentar el nivell d’integració entre les diferents regions del món, per tal que augmentin també les condicions socials i econòmiques dels països. Totes les diferents definicions que donen coincideixen en que els sistemes de comunicació són bàsics per a la globalització. Una diu: “Els mitjans de comunicació tenen el seu origen en la constitució de la modernitat i, vinculats a les classes emergents, han tingut un protagonisme fonamental en el desenvolupament de l’escenari de mediació on assenta les seves bases la societat capitalista. La indústria de la comunicació participa d’una manera activa en la construcció de la globalitat. Està implicada en el procés d’interconnexió econòmica, política i cultural que fa possible la globalització”. En efecte, globalització i comunicació semblen ser termes inseparables. En aquesta unió trobem vàries contribucions amb un clar posicionament crític cap a la globalització. Aquesta, és entesa per un gran sector d’estudiants com una imposició d’uns models d’economia i comunicació des d’una petita part del món a la resta. Molts la defineixen a arrel de les paraules de Bauman, un important sociòleg contemporani, que postula que les claus per entendre-la són el sentit i el poder i que allò que la caracteritza és la mobilitat i la llibertat de moviment del capital. “Té raó Bauman al dir que la globalització globalitza als rics però localitza als pobres”. En aquest punt, els mitjans de comunicació es poden veure com a resultats positius de la globalització, o bé com a culpables de que aquesta es pugui dur a terme. La majoria d’alumnes es posicionen cap a la segona premissa. Són molts els que pensen que la introducció de nous mitjans de comunicació en països subdesenvolupats només demostren la necessitat de control i dependència que volen crear els països capitalistes en aquests territoris. Pensen que el progrés no pot néixer de la dependència amb països desenvolupats. A més, moltes persones asseguren que la comunicació està sotmesa a una gran manipulació, i que la comunicació ràpida i estesa per tot el planeta és incontrolable, no es pot verificar, i és per això que hi ha una majoritària tendència a acceptar-la. En conclusió, es veu que la globalització a través dels mitjans de comunicació comporta dependència, manipulació i control. Altres estudiants afegeixen que la globalització comporta també una important pèrdua de les diferents cultures del món. EXEMPLES. Els exemples que hem trobat i que han estats mostrats en la nostra exposició són tres, molt diferents entre si. Això sí; tots van a favor de la comunicació pel desenvolupament, entesa com a mitjà per a aconseguir el progrés dels països desenvolupats. El primer, es tracta d’un vídeo d’una escola situada en un poble rural d’Uruguai, on gràcies a un projecte del Banc Interamericà de desenvolupament, s’hi van instal•lar ordinadors amb Internet. El vídeo mostra l’alegria dels nens, dels mestres i dels pares, i deixa veure com gràcies a Internet aquests nens i nenes poden ampliar els seus horitzons d’aprenentatge. El link és: www.iadb.org/news/videos.cfm?language=SP. Un segon exemple que presentem presenta un programa d’integració que es porta a terme en a Chile. Sota les directrius d’un programa d’integració anomenat “Origenes”, es va crear una sèrie de vídeos i material audiovisual amb la intenció de poder mostrar com diferents iniciatives tenien com a objectiu fomentar la integració dels membres de la comunitat “Mapuche” a la societat Chilena moderna. En aquests materials, és mostra el resultat de diferents programes, i van ser creats per poder difondre els programes de desenvolupament. http://www.origenes.cl/multimedia.htm D’una de les contribucions hem pogut extreure un exemple molt diferent als nostres. Es tracta de la comunicació pel desenvolupament a Guatemala. L’hem escrit quasi tot degut a la claredat amb que exemplifica la relació entre un país subdesenvolupat, la globalització i els mitjans de comunicació. L’exemple explica que aquesta proposta suggereix incrementar l’impacte educatiu de programes de desenvolupament introduint les noves tecnologies i models d’ensenyament propis dels països desenvolupats. Però afegeix que hi ha països on aquesta proposta és molt difícilment aplicable degut a que l’estat del sistema educatiu és de per si deficient. A Guatemala, diversos factors contribueixen a la precarietat i la poca popularitat de l’educació, tant primària com secundària. En aquest cas, la proposta de “Desenvolupament Alternatiu i la Comunicació Participativa” és l’alternativa més viable, tot i que continua sent difícil d’aplicar. També és l’alternativa més respectuosa amb les cultures de les diferents comunitats. El text també afegeix que entrar en la cadena de la globalització, les noves tecnologies, el progrés...no ha de ser necessàriament la millor solució per als països subdesenvolupats. El problema és que el no inserir-te significa ser-hi inserit però sense gaudir dels avantatges. Guatemala pateix els efectes negatius de la globalització. La incapacitat de reacció que té en l’actualitat davant les diferents adversitats té font en diversos factors. Les causes internes són la pobresa, l’analfabetisme i la precarietat laboral. Guatemala és un dels dos països més pobres de la regió iberoamericana. És majoritàriament rural i té un repartiment de la terra molt desigual. Els nivells de pobresa augmenten. L’alt percentatge d’analfabetisme explica la major part dels problemes actuals. Al ser els salaris molt baixos, la col•laboració infantil és considerada essencial i el sistema educatiu no és realment obligatori ni gratuït. A la vegada, la subocupació impedeix la rendibilitat, i la dedicació a una tasca fixa impossibilita que s’adquireixin destreses i habilitats pel seu desenvolupament rentable. A més, el sistema educatiu és ineficaç, ja que els mestres no compleixen laboralment, i falten infrastructures i personal. A més, la quarta part dels alumnes pertany a una ètnia indígena de la qual els mestres no en coneixen l’idioma. Però a Guatemala també se li afegeixen causes externes que la fan incapaç de reaccionar i organitzar-se. La globalització ha fet que es desplacin indústries a zones de menor cost laboral, com Guatemala. També ha imposat nous models educatius i necessitats normatives, a on sobretot en les zones rurals hi ha escassetat de llibres i material escolar bàsic. Aquest fet ha creat encara més desigualtats socials i econòmiques dins del país, ja que aquells amb recursos poden aprofitar l’entrada del progrés, formant-se i creixent econòmicament, a costa d’aquells que no tenen recursos per adaptar-s’hi. A Guatemala hi ha un altre fenomen, anomenat Monopoli informatiu. Els mitjans de comunicació provoquen la continuïtat d’aquesta estructura disfuncional i, a la vegada, degut a la precarietat de recursos educatius, hi ha una falta de preparació social. Aquesta falta de preparació es converteix en una incapacitat crítica d’allò que es mostra als informatius o en una impossibilitat per introduir-se en el món dels mitjans de comunicació. Això permet que els mitjans imposin normes de conducta i instal•lin el conformisme social, canalitzant actituds. Aprofitant la incultura, la informació modela comportaments al estar mediatitzada per poders polítics estatals o privats ideològics. Els mitjans de comunicació cometen una imposició ideològica, mitjançant espirals de silenci, maneres d’explicar i seleccionar la informació, manipulant les imatges... D’altra banda, els mitjans, ni estructuren la vida social ni regeneren coneixements. Així, gaudeixen d’una situació privilegiada, sense oposició a la difusió de valors o imatges públiques, sense contrapropaganda... En conclusió, en una societat com la de Guatemala, aplicar el mètode globalitzador és contraproduent i va en contra de les necessitats existents. En les societats industrialitzades les noves infrastructures de comunicació descarreguen feina, proporcionen majors quotes de llibertat i flexibilitat social i introdueixen noves formes de relació social. A Guatemala la dinàmica és a la inversa. Altres programes de comunicació pel desenvolupament, són per exemple el programa Mahawelli Ganga en Sri Lanka, en el que es va instal•lar una emissora de ràdio que tenia com a objectiu proporcionar a les comunitats un canal de comunicació per poder intercanviar informació sobre el projecte de desenvolupament que s’estava portant a terme. A través d’aquests canals de comunicació les iniciatives, accions, experiències entre els membres de les comunitats podien ser transmeses de forma ràpida i sense interferències. Un segon projecte que ens agradaria destacar, és el projecte PRODERITH (Programa de Desenvolupament Rural Integrat per al Tròpic Humit); sota les directrius del Banc Mundial, el Govern Mexicà i la FAO, es va crear una sèrie de material audiovisual sobre les tasques que es portaven a terme en diferents zones de Mèxic. Aquests materials, eren reproduïts a les diferents comunitats de forma conjunta per fomentar el diàleg e il•lustrar les diferents pràctiques que es portaven a terme en regions específiques i que també es podien aplicar a altres zones. CONCLUSIONS Els mitjans de comunicació són una eina fonamental pel desenvolupament global. A través de diferents canals de comunicació es pot transmetre informació d’una forma ràpida i que serà rebuda de forma òptima. Ara bé, hem de tenir en compte les diferents tècniques, mètodes i tecnologies que es poden utilitzar per poder portar a terme aquesta comunicació. Amèrica Llatina ha set el blanc de nombrosos projectes de comunicació pel desenvolupament; alguns han set un èxit com és el cas del projecte PRODERITH en Mèxic, però també nombrosos fracassos com és el cas del programa o Pla de Chontalpa, també desenvolupat en les regions de Mèxic. La comunicació pel desenvolupament es va crear sota la idea de fomentar el desenvolupament rural de les diferents comunitats a través de la seva participació activa, per tant, s’intenta crear un canvi d’actitud als destinataris del programes de desenvolupament. I és amb aquesta idea amb la qual hem de poder analitzar el programes que s’han portat a terme; no tots els plans de desenvolupament tenien aquests objectiu, sinó que solament intentaven expandir el model consumista, ara bé, no podem oblidar que hi ha nombrosos projectes de comunicació que han contribuït a millorar la qualitat de vida de moltes persones i comunitats. D’una de les contribucions hem extret dues preguntes que ens han semblat d’allò més interessant. La primera diu: “Com podem aconseguir que aquest saber que circula per tot arreu i crea noves riqueses, sigui beneficiós per tots, en lloc de produir formes noves i extremes d’exclusió i marginació?” I la segona diu: “Com podem aconseguir, tanmateix, que en aquest univers d’intercanvis d’informació, coneixements, signes i símbols, tots els individus siguin a la vegada receptors, remitents i productors? No podem oblidar que els mitjans de comunicació poden funcionar com una eina més en els desenvolupament de les diferents societats, ja que cada cop, aquests mitjans de comunicació estan més presents entre els procés de comunicació. BIBLIOGRAFIA - Ferrer Escalona, A. Periodismo Científico y Desarrollo. Una mirada desde América Latina. Tesis Doctoral. - Murciano, M. El caso Europeo. Globalización y políticas de comunicación regionales. 1998. Comunicación. Caracas. - Lopez de la Roche, F. Las ciencias sociales y la formación de comunicadores. 1997. Signo y Pensamiento (31) Bogotà. Pontificia Universidad Javeriana, Facultad de Comunicación y Lenguaje. - http://www.alejandria.cl/ - http://ares.cnice.mec.es/informes/13/contenido/45.htm - http://www.origenes.cl/multimedia.htm - http://dgtve.sep.gob.mx/tve/red_edusat/TVeducativa/in_tv.htm - http://www.fao.org/documents/show_cdr.asp?url_file=/docrep/T1815S/t1815s01.htm 2144 4957 2006-06-12T15:53:45Z 158.109.195.111 la importancia de la imatge i dels seus elements en la realitat social i individual, les teòries que en parlen i algunes exemples i links a imatges que són representatives '''1. INTRODUCCIÓ''' Les imatges tenen una carga significativa tan gran, que a vegades, per si soles arriben a perfeccionar un missatge, aconseguint que es pugui prescindir de les paraules a la hora de posar en funcionament qualsevol acte de la comunicació. Lo visual ens impacta més perquè ens dóna una noció més directe, ens aporta un coneixement contigu i global. Per altra banda, mentre les possibilitats d' expressió escrita tenen un nombre fix i limitat de signes (no de significats), les possibilitats visuals presenten una iconografia infinita de components. Per tant, la imatge és universal, en el sentit que la imatge arriba a tot el món independentment de la cultura mentre la paraula no. També, la imatge la veiem tota al mateix moment i en canvi la pàgina no. Potser la imatge propicia més els camins més pròxims de l’emotivitat i per això ens impacta més i la percebem com a més propera a nosaltres que la paraula. Doncs, en aquesta última no existeix contemplació sensual, sinó que se la rebutja o l’accepta. En la imatge, en canvi, totes les percepcions són successives, amb diverses velocitats, que per moments dóna la impressió de simultaneïtat. També, els principis comunicatius a través de la imatge superen en temps al llenguatge verbal. Van començar fa molt més i, per tant, depenen d’una sèrie de funcions cerebrals més desenvolupades, més assolides al pensament abstracte. '''2. ELEMENTS DE LA IMATGE''' 2.1 La llum Tècnicament la llum és una radiació electromagnètica, per tan una forma d’emissió d’energia amb propietats elèctriques i magnètiques que es propaga a través d’un medi com pot ser l’aire, l’aigua o el buit, l’espectre visible de la llum és el conjunt de radiacions electromagnètiques a les quals l’ull humà hi és sensible. La llum és un element clau en la composició d’una imatge, fins el punt de que tot i que sembli evident, sense llum no hi ha imatge. La llum es determinant en el significant de la imatge: - posa en evidència algunes coses la llum serveix també per: - expressar sentiments I emocions. - Crear atmosferes. La llum és utilitzada o per representar la realitat o per crear efectes diversos Per crear aquests efectes s’utilitzen diferents recursos tècnics com per exemple: Contrallums: on es destaca la silueta Llum frontal: que elimina les ombres Llum lateral: que dons una sensació de volum Llum alta: que en un rostre li dóna unes ombres inadequades, deformant-lo. Llum baixa: que inverteix les obres I dóna un efecte amenaçador. La il•luminació per si sola pot modificar el significant de l’objecte representat atribuint-li propietats I qualitats que no té. “ La llum representa un paper fonamental en la dialèctica realitat-irrealitat del missatge representat y estarà en funció del que es vulgui expressar i de com es pretén comunicar.” 2.2 El color El color destaca la seva presencia quotidiana en tot el que rodeja l’home, els trobem tant en objectes de creació humana com en la natura. Des de les etapes més primerenques de la cultura humana, l’home va fer us conscient i variat del color, el va aplicar sobre les superfícies rocoses de les cavernes i inclús sobre la pròpia pell. S’ha teoritzat molt sobre el color, els colors han servit a l’home per a transmetre els seus sentiments, emocions i estat d’ànim. Han estat i són un vehicle d’expressió i de comunicació amb els altres. Però l’ús del color per a indicar o ressaltar alguna cosa en concret no és aleatòri. Cada color s’identifica amb un sentiment, una sensació, un estat, de forma arbitrària i convencional, i també depenent de la cultura. Els colors denoten i connoten. Les tres propietats fonamentals del color són: La TONALITAT: que es la variació qualitativa del color La SATURACIÓ: que es la puresa del color, la força. (per disminuir-la s’hi afegeix blanc) La LLUMINOSITAT: capacitat que el color del pigment té per reflectir la llum blanca incandescent. (per modificar-la s’hi ha d’afegir negre, augmentar-ne la proporció) FABRIS i GERMANIS conclouen en els seus estudis que el color fa sobre la persona que l’observa una triple acció: - impressiona: crida l’atenció de l’observador - expressió: cada pigment expressa un significat y provoca una emoció - construcció: adquireix valor de símbol, capaç de construir per si sol el llenguatge comunicatiu d’una idea. I aquest “triple poder” expressiu és utilitzat en la composició estètica per crear harmonia i contrast. “L’harmonia es l’ordre en al qual s’estableix entre els valors cromàtics d’una composició d’acord amb determinades proporcions entre tonalitat y superfície” Segons els mateixos autors (Fabris i Germanis) són set les principals formes de contrast, considerades en general com bons mitjans d’expressió cromàtica harmònica : de tonalitat, contrast de blanc i negre, de saturació, de superfície, contrast simultani, entre colors complementaris, contrast entre tons calents i freds. [[Imatge:http://www.fotochepassione.com/Fontana-PaesaggioImm.2000.jpg.jpg]] Hem escollit aquesta fotografia de Franco Fontana ja que la considerem altament representativa pel que fa al manteniment de l’harmonia en les imatges. Suposem, gairebé assegurem que, aquesta és agradable de veure per tothom i això és justifica de la següent manera: 1. hi ha contrast entre colors complementaris. 2. hi ha contrast entre tonalitats, deixant que les fredes “tanquin” les calentes. En la següent fotografia de l’autor Mapplethorpe, veiem un contrast de blanc sobre negre, també podem percebre una harmonia, un equilibri. Aquest fet és degut al fet de que els dos colors són oposats i per tant al combinar-los és crea un equilibri. Seria com fer una suma de forces iguals, cadascuna en un sentit. [[Imatge:http://www.bsd405.org/teachers/moodiej/photowebQuest/webQuest%20images/mapplethorpe_calla.jpg.]] Cada persona reacciona de forma diferent davant estímuls cromàtics similars, però existeixen algunes convencions, com per exemple - Associar el vermell i el taronges a la calor. - Els verds i blaus al fred. - Els colors clars provoquen la sensació d’amplitud - Els foscos limiten la percepció i fan que els espais semblin més reduïts. Simbòlicament, el blanc i el negre, amb les seves gradacions de gris, són els colors de la lògica i de lo essencial: la forma. - El blanc, com el negre, es troben als extrems de la gamma dels grisos. Tenen un valor límit, i freqüentment extrems de brillo i saturació, i també un valor neutre (absència de color). El blanc pot expressar pau, solejat, feliç, actiu, pur i innocent; crea una impressió lluminosa de buit positiu i de infinit. El blans és el fons universal de la comunicació gràfica. - El negre és el símbol del silenci, del misteri i, en ocasions, pot significar impur o maligne. Confereix noblesa i elegància, sobre tot quan és brillant. - El gris és el centre de tot, però és un centre neutre i passiu, que simbolitza la indecisió i la absència d’energia, expressa dubte i melancolia. A més cal tenir en compte que dins la nostra societat de consumició, ja tenim preestablert, tal i com es va comentar al campus virtual, els colors amb els quals hem de vestir-nos de tal manera que, ja hi ha una interiorització social del colors amb els quals ens hem de vestir quan fa fred i dels colors amb els quals ens hem de vestir quan fa calor. A més cal tenir en compte també la temperatura del color, que es un manera de mesurar el color de la llum (qualsevol font de llum té una dominant de color); per mesurar aquesta coloració s’utilitzen els graus Kelvin, així la llum d’una espelma té una temperatura de color de 1300º kelvin, una bombeta de casa de té una temperatura de 2800º kelvin i una llum de dia de cel clar, té una temperatura de color de 9000-10000º kelvin. 2.3 Els plans i els angles Qualsevol imatge representa una part de la realitat i pot mostrar persones objectes i espais; en el llenguatge cinematogràfic, com en el televisiu, el missatge audiovisual està estructurat en plans, que s’agrupen en escenes que s’agruparan en seqüències ordenades. Els diferents punts de vista, la duració de cada pla i per tant la duració de cada seqüència determinen el ritme de l’acció. L’enquadrament que es faci determinarà el camp de visió i el grau d’aproximació de l’espectador respecte el motiu; per tal que el text individual sigui coherent és fonamental combinar el enquadres. Els plans s’identifiquen segons la part de la figura humana que enquadren. Els plans generals son informatius i serveixen per mostrar una localització concreta i situar l’espectador. Els plans mitjans (veiem exemples a continuació) permeten relacionar els personatges donar una visió més objectiva de la realitat; són més expressius que els informatius ja que donen aspectes més concrets de la realitat. En un pla americà o pla ¾, es veuen ¾ parts del cos de la persona, normalment fins als genolls tal i com podreu veure en la fotohgrafia el link a continuació, el pla americà que enc proposa Joan Colom, es invertit, on no es veu des de la cara fina als genolls sinó que es veu des dels peus fins a l'espatlla. La il•luminació també és molt important, pot ser directa, deixant veure així unes ombres molt marcades i remarcant les impureses de la pell o difusa, fent que la pell quedi molt més apelfada i fina, aixó s'aconssegueix posant un focus directe però tapat, el que també acostumen a denominar-se focus de llum difusa. [[Imatge:http://www.lukor.com/literatura/05050706.jpg.]] Els plans curts són usats per a la televisió i sobretot per a la publicitat i en els videoclips. Pel que fa als angles també n’hi ha tres de fonamentals: el normal, el picat i el contrapicat. Normal: la càmera està a l’altura del pit Picat: des de dalt, tendeixen a reduir el impacte d’un element, però aporten una visió clara de l’acció. Contrapicats: fan l’efecte de que les persones són més fortes i imponents. '''3. TEORIES DE LA IMATGE:''' Comencem amb alguns autors que es van interessar en el tema: 1974. Louis Porcher, a la seva obra Escola Paral•lela, va posar en evidència el desfase que existia entre la cultura audiovisual i la del llibre dintre l’àmbit escolar. 1969. Richaudeau, defensa la il•lustració en detriment de la fotografia per a mostrar en un manual escolar una simple senyal de trànsit (per exemple), a més de donar importància a que aquest tipus de informació arribi al professorat, que generalment té poca experiència en tractament de imatges i la utilització didàctica d’aquestes. Aquests, posen en evidència la falta de cultura audiovisual en les escoles, ja que es dóna per suposat que al ser un format que entra per la vista tots estem preparats per a entendre-ho, quan en realitat som analfabets en aquest camp. • Fins a quin punt son les coses que donem per suposades, enteses i normals les que més ens afectes i en les que menys atenció posem a l’hora d’entendre’ns? Com les imatges afecten i influeixen a crear això? 3.1 El text audiovisual Sunzunegui (1995) defineix el concepte de text “com una seqüència de signes que produeix sentit” Significant (en el pla de la expressió) Signe Significat (en el pla del contingut) El text es composa d’un conjunt coherent de signes que s’interrelacionen en un determinat espai. Lotman y Calíbrese afirmen que les novel•les, els diaris, les fotografies, els quadres i els programes de televisió poden ser estudiats com a textos. Metz introdueix la noció de text com un corpus d’anàlisi. Bathes utilitza la fotografia de premsa per a identificar dos nivells en el text: l’icònic (la fotografia) i el verbal (el subtítol de la fotografia. Vilches reconeix la complexitat d’anàlisi de la imatge en moviment, que generalment està acompanyada d’altres substancies expresives. Signes i capacitat de representació La imatge és un signe icònic, mentre que la paraula (escrita o parlada) és un signe simbòlic. La capacitat de representació de la imatge o signe icònic es basa en la semblança entre el significant i el significat, mentre que entre signe simbòlic i el seu significat no existeix una relació directa, però si un codi purament convencional i arbitrari. Imatge signe icònic semblança entre significant y significat Paraula signe simbòlic codi icònic. Codi icònic: procediment que fa correspondre a un conjunt de vehicles gràfics les unitats pertinents de un sistema semàntic que depèn d’una codificació precedent de la experiència perceptiva. Pierce (1962) afirma que “un signe és icònic quan pot representar el seu objecte por via de semblança” Tipus de semblança (segons M. Black): - Per comparació: comparar en la presència dels objectes. Per exemple quan mirem els dibuixos de les flors d’un jardí en la placa i les comparem amb les que tenim davant per a identificar-les. - Per record: quan un dels objectes està absent. La semblança es dóna amb el record que tenim de l’objecte, persona, etc.. que veiem a la imatge. - Per confrontació: com en el cas del delinqüent que és reconegut a través d’una fotografia o un dibuix. - Per analogia: quan es compara part amb part, com comparar el vermell de la sang amb el vermell de la bandera nacional. Eco (1977) proposa que les imatges siguin estudiades com a textos visuals. Tres nivells d’interpretació: - Denotatiu: és unívoc, és aquell que a través dels mecanismes de la percepció es limita a identificar els objectes. - Designatiu: ofereix la capacitat de transmetre alguna cosa, és a dir, posseeix una capacitat heurística o creativa per a enfortir els processos de comunicació persuasiva - Connotatiu: al reconeixement de les imatges dels objectes se li afegeix la interpretació influenciada per convencions culturals i vivències culturals de cada receptor. Parts del text audiovisual: - Text visual: format per imatges fixes o en moviment. - Text gràfic: correspon a les manifestacions escrites que apareixen en la pantalla. - Text sonor: constituït per paraules, música i sorolls. 3.2 La fotografia La fotografia com a qualitat explícita de expressió visual es val d’imatges que es constitueixen en signes visuals, configurats des de un entramat semiòtic per significants o signes plàstics i significats o signes icònics. Les fotografies poden ser comunicades a través del llenguatge i aquí pren un paper important la retòrica, ja que ofereix varies possibilitats d’aplicació, on l’ingeni i la utilització de les seves capacitats estètiques (disseny), tècniques (instruments tecnològics), culturals (reflex de les pràctiques socials) i argumentatives (qualitats narratives) són les claus del seu sentit creatiu. Si prenem com a exemple el cas del fotògraf Chema Madoz, podem observar que els seus treballs obeeixen a una retòrica basada en el us de les imatges com a signes en sentit plàstic, és a dir, com a simples significants on no intervé el seu significat finalista sinó que la conjunció de dos o més objectes, vistos com a significants poden procedir a crear un significat nou. En el procés d’articulació d’aquesta imatge intervenen diferents processos d’intercanvi de sentit, donat que els elements han sofert alteracions (en la manera de col•locar-los), permutacions (plantes per pedres), addicions (ha estat necessari col•locar dues pedres per a generar l’efecte de un cactus) e inclús supressions (no ha fet falta explicar que les pedres són cactus mitjançant cap missatge adjunt). De tots aquests processos enumerats se’n ocupa la retòrica, com a estratègia que serveix per a articular els significats profunds del missatge, però també, com s’ha pogut comprovar, per a establir processos de creativitat. La retòrica aplicada a la fotografia, estudiarà, en base als procediments lingüístics, les claus de denotació, designació i connotació dels missatges a través de una sèrie d’enclaus on intervenen una sèrie de figures retòriques aplicables a cada cas d’anàlisi i construcció visual. 3.3 El retoc digital Amb el sorgiment de noves tecnologies i amb el gran avenç de la fotografia digital, està canviant també el tractament de la imatge. Així, antigament, quan es volia impactar l’espectador a través de la imatge s’usaven més tècniques d’enquadrament de la imatge, mesurant el pla i l’angle de la fotografia, la saturació i el contrast de la mateixa… mentre que, la fotografia digital actual directament manipulant la imatge, ara, la imatge que veiem ja no és una reproducció tan fidel de la realitat com ho era la fotografia. Amb aquesta nova tècnica podem crear imatges que no existeixen a la realitat però que tenen el mateix efecte de veracitat que una imatge d’una realitat autèntica. 3.4 La secció Àuria. Fent la bisectriu a un quadrat i afegint-hi a aquest la part resultant obtenim el rectangle àuric (secció àuria), amb la que obtenim el número d’or. Número d’or = 1,618. proporció donada entre els costats més llargs i els més curts de un rectangle. Aquestes proporcions van ser estudiades ja en la època dels grecs i van ser utilitzades tant per a la construcció com per a la escultura. A més, s’han trobat en la natura molts exemples en els que trobem aquesta proporcionalitat, com en cargolins, o en el mateix cos humà, tal com va dibuixar Da Vinci. Avui en dia, en la vida quotidiana també trobem aquestes proporcions, com en paquets de tàbac o targetes de crèdit. La divisió del rectangle d’or en nou parts és utilitzada com a referència en la composició dels elements visuals. Segons aquesta teoria el punt que primer veiem és el primer i el que veiem l’últim és el quart. Però aquesta teoria de lectura de la imatge està bastant desfasada. Teories més recents afirmen que els punts que més ens criden l’atenció i els primers que veiem són el primer i el quart, ja que seguint l’ordre en el que llegim els textos escrits són els que tenen més pes per a nosaltres, ja que són els punts primer i últim en els que fixem la vista al llegir. Això és una qüestió totalment cultural, ja que per als japonesos que tenen un sistema d’escriptura invertit al nostre els punts que veuran abans són el segon i el tercer, i per a ells la diagonal anirà al revés. '''4. ELEMENTS DE LA NARRACIÓ AUDIOVISUAL:''' Els raccords (o encadenaments d’un pla amb el següent), donen continuïtat a la lectura i poden ser: d’acció (elements mòbils), d’elements fixes o tècnics (imatge i so). Un vídeo és una seqüència de fragments de temps i espai. On la unió dels diferents plans descriuen l’acció. La unió dels plans ha de resultar creïble. Calen elements que donin coherència a l’acció narrativa i a l’espai escènic. L’acció ve determinada per l’espai i els temps real i narratiu que ocupa. Aquestes coordenades es poden manipular lliurement en els mitjans audiovisuals. D’un pla a un altre es poden saltar molts anys i kilòmetres. L’el•lipsi narrativa (supressió d’elements tant narratius com descriptius) ens ofereix l’economia narrativa i ens permet explicar una història amb el mínim temps. També augmenta el joc comunicatiu i estratègic amb l’espectador, augmentant així les inferències i les hipòtesis del lector. El realitzador d’audiovisuals té els mateixos objectius que un professor. Ha de motivar i captivar inicialment a l’espectador. Desenvolupar l’acció mantenint el interès del públic. Oferir el clímax quan la resistència al cansament està al límit. La lectura activa “Què llegeix el lector? Un espai.” Llegir, és recórrer un espai amb els ulls i donar-li significat. El text visual, exigeix competències perceptives i cognitives, que són comunes entre l’autor i el lector. Llegir una pel•lícula és una negociació: avaluar i gestionar les diferents orientacions pragmàtiques que sorgeixen (conveni entre emissor i receptor). La percepció no es pot separar de la comprensió: “veure implica voler saber sobre el que es veu”. La comprensió es corregeix constantment, gràcies als processos relacional (referencial) i inferencial. Mitjançant el descobriment dels tòpics coneguts. El tòpic és un instrument metatextual que contextualitza la coherència interpretativa i el significat final de la pel•lícula. El temps Al cinema existeixen 2 temps: el coincident (igual que en la realitat) i el no coincident (ruptura entre el temps d’allò exposat i el temps de l’exposició). La transgressió temporal té un factor pedagògic (permet ensenyar a observar la realitat des d’una òptica menys rutinària i, alhora aprendre un llenguatge nou. Trobem diferents anomalies temporals d’expressió videogràfica: - El temps accelerat (associat al gènere còmic, dinamisme) - La càmera lenta (associades a l’esport, documentals... crea tensió) - Congelar la imatge (ruptura temporal amb efectes semàntics) '''5. EL SIGNIFICAT, DE LA CONVENCIÓ A L’EXPERIÈNCIA'''Tots donem significat a les coses. Al veure alguna cosa, ni que sigui de forma imprecisa, necessitem atorgar-li un significat. El nostre cervell, no triga en oferir-nos una o vàries alternatives, que mai són de tipus descriptiu buides de sentit (exemple de la fotografia: massa de color verd estrellada, formant una estructura geomètrica, envoltada de rodones grises...). Tot això, l’ull ja ho percep. Vivim rodejats de signes. Tots tenen un significat associat que, en moltes ocasions podria ser molt difícil d’alterar. La semàntica visual ens permet que la convenció i l’experiència no deixin de fondre’s per donar sentit a les imatges. A totes les imatges. Saussure marca una certa atenció a la mutabilitat del signe. Aquest concepte fa referència a que els signes amb el pas del temps canvien, n’apareixen de nous, o altres es modifiquen. Els significats més antics s’especifiquen, se’n agreguen de nous o es classifiquen de manera diferent. Això vol dir que el cinema actual, dins d’alguns anys, serà entès de forma diferent, de la mateixa manera que les pel•lícules més antigues ens poden semblar estranyes o que no en comprenem el seu significat. I pel mateix motiu, avui en dia utilitzem icones habitualment que en un passat tenien un significat i en l’actualitat en tenen un altre de molt diferent (per exemple: les fletxes, ja no tenen res a veure amb l’art de la caça en la iconografia actual). Barthes, en parlar del mite posa un exemple que relaciona els elements signe, significant, i significat, amb la imatge. En la tapa d’una revista francesa (París –Match) a principis del segle XX, es mostra la imatge d’un jove negre vestit amb un uniforme francès, amb els ulls aixecats i fixes en els plecs d’una bandera francesa. Desglossant-ho, el significant és l’home negre fent la venia francesa, el significat la “francesitat” i la militaritat i, el tercer terme, que segons Barthes és el mite, la significació: és que l’home negre colonitzat està orgullós de sostenir la bandera dels colonitzadors. El signe en aquest cas seria la relació entre el significant i el significat. Les imatges no poden ser objectives, sempre estaran influenciades i creades des d’un punt de vista, una ideologia, uns valors. 5.1 Els codis de significació Per limitar l’anàlisi dels possibles significats de la imatge, hem de tenir present les següents relacions dicotòmiques. Grau de iconicitat / abstracció: en la mesura en què el sentit de la imatge sigui més obvi i directament identificable amb un referent, direm que té un major nivell d’iconicitat (el oposat és l’abstracció). Significa el valor d’identitat d’allò representat respecte la realitat. Amb l’abstracció, la imatge es mostra diferent a la visió ordinària de la realitat, implicant l’alteració per un punt de vista o una òptica, diferents a la de la nostra. Grau de simplicitat / complexitat: la quantitat d’elements que configuren una imatge, la seva estructura i la seva composició, determinen la seva complexiat o senzillesa. La inclusió de més de quatre elements que divergeixin en color, forma i textura, no permeten observar la imatge d’una sola mirada i, per tant, és complexa. Però, si a més a més, els elements tenen relació semàntica, la complexitat de la imatge augmenta semànticament. Podem trobar imatges senzilles perceptualment, però que siguin complexes semànticament. Grau de monosèmia i polisèmia: les imatges poden tenir un significat obvi o un significat més indirecte. Una imatge és monosèmica quan, limitant-nos a la mera descripció del que representa, expressa un sol sigificat. En general però, totes les imatges posseixen un grau, major o menor, de polisèmia. Grau d’originalitat o redundància: una imatge pot ser considerada “original”, quan és capaç de transmetre un missatge més o menys complexe a través de mecanismes perfectament reconeixibles però instaurant paràmetres nous, o modificant els anteriors de manera especialment adequada al moment històric al que s’ofereix. Quan es repeteixen els patrons o models ja establerts i accpetats, direm que la imatge és redundant (típic de les revistes, tant masculines com femenines). Grau de dennotació i connotació: tota imatge ofereix un contingut dennotat i un altre connotat. El dennotat, es referix als elements explícits oferts per la imatge. Es tracta d’una lectura literal de la imatge (dibuix de lletres, dona àraba, tors de dona amb una copa…). El contingut connotat es refereix als missatges no explícits que apareixen a la lectura complexa de la imatge. Es tracta de la interpretació que realitza el lector. Grau d’impacte: fa referència a la major o menor intensitat emocional amb la que un missatge gràfic pot ser percebut per l’espectador. El grau d’impacte, que evidentment també és visual, pot ser degut al contingut denotat o al connotat, però també al grau de qualitat i originalitat de la representació. Estereotips: (molt relacionats amb la redundància), són models que es repeteixen de manera recurrent i el significat del qual és molt simple i directe, Aixa com universal. Tendeixen a simplificar de manera abusiva la realitat que representen, establint categories homogènies de criteris, conductes, expressions o formes d’entendre la realitat. Els estereotips ofereixen una concepció simplificada i comunament acceptada sobre un personatge, un aspecte o programa de l’estructura social. '''6. REFLEXIÓ I CONCLUSIONS'''Després d’aquest breu estudi sobre la imatge, tot i estar molt centrat en elements purament teòrics, parlant de tècniques, elements de composició, autors... hem pogut arribar a certes conclusions més de caire pràctic i subjectiu. Es pot concloure que una imatge val més que mil paraules perquè la imatge sempre és més propera a nosaltres, la percebem com més global i simultània, és universal i ens propicia més als camins de l’emotivitat. En l’actualitat, el cinema i la imatge fotogràfica, directa o manipulada, constitueix la major part del fons gràfic i publicitari mundial, i no fa falta assenyalar que la incorporació del nou medi digital, la han convertit en l’element més important del disseny gràfic Precisament per aquest gran potencial que té la imatge envers nosaltres, creiem que se li para molt poca atenció, especialment al concepte de significat en els manuals de teoria que hi ha en el mercat. A les escoles, no ens ensenyen a llegir les imatges, i donen per suposat que ensenyar a llegir paraules és més important. Sense ànims de desvalorar el llenguatge escrit, sabem perfectament que les imatges són les que més ens impacten, sobretot en la era de la comunicació en la que vivim, rodejats constantment per imatges, símbols i icones, armes poderoses de la publicitat, el disseny... Creixem sense estar preparats per interpretar i assumir tot aquest allau d’influències externes, que tant caracteritzen la nostra societat del consum. Ens convertim en un consumidor més, sense criteri. La manipulació dels medis de comunicació, pressuposa una nova forma d’enfrontar-se a la narració audiovisual, on hi poden intervenir factors polítics, socials, propagandistes, que comporta que sovint, es censurin parts del missatge visual, o simplement generar canvis de sentit per falta d’informació o disposició parcial d’aquesta. Això és típic de la premsa, on una mateixa notícia és tractada des de perspectives molt diferents, utilitzant la fotografia per convèncer als espectadors del discurs que volen vendre. Fins a quin punt és ètica tanta manipulació de la imatge? Ens podem creure realment, tot el que veuen els nostres ulls? És trist, però creiem que tots els recursos i potencials creatius, explicatius, emotius... etc. Que pot tenir la imatge per nosaltres, sovint, és utilitzada en contra nostra, perdent tot aquest valor simbòlic i convertint-se en una arma del sistema realment molt perillosa. És per aquest motiu que creiem que és important que als infants, se’ls eduqui ja des de petits, a interpretar, classificar, seleccionar... en definitiva, a llegir amb criteri propi les imatges visuals que ens envolten. Per tal de fer-los menys vulnerables a l’atac de la publicitat plena de valors materialistes i egocèntrics, és necessari que tant els pares i l’escola es facin conscients de la importància que té el poder de la imatge sobre la població. La solució no implica passar obligatòriament per la censura d’imatges considerades violentes o sexuals, sinó pel tracte i l’explicació d’aquestes, per què els nens en puguin fer la interpretació adequada. AUTORS i LINKS D'INTERÈS (Links a imatges que afavoreixen la reflexió sonbre el tema): Seció Aurea: [[Imatge:http://www.centrader.net/wp/wp-content/images/figura.JPG.]] Secció Aurea, cargolina[[Imatge:http://html.rincondelvago.com/files/1/2/8/000341288.png.jpg]] Franco Fontana, harmonia de tons: [[Imatge:http://www.fotochepassione.com/Fontana_paes.jpg.jpg]] Franco Fontana, [[Imatge:http://www.arte2000.net/fif/cultura/collezione/moderna/f3.jpg.]] Chema Madoz, narrativa i profunditat [Imatge:http://www.fotocultura.com/noticias/imagenes/madoz2005_dadoajedrez.jpg.jpg]] Chema Madoz [[Imatge:http://www.elescaparatedesanpedro.com/archivo/mayo01/fotomes/premadoz.jpg.jpg]] Robert Mapplethorpe, la llum [[Imatge:http://www.american-buddha.com/amapnew42.jpg.jpg]] 2145 4958 2006-06-12T16:47:38Z 81.42.176.69 '''PSICOLOGIA SOCIAL DE LA COMUNICACIÓ''' TREBALL FINAL : La Imatge Alexandra Vilardell Aparicio Georgina de Solà i González ---- ÍNDEX Introducció Pàg. 4 1. El document audiovisual Pàg. 5 1.1. Breu història sobre el naixement del document audiovisual Pàg. 5 1.2. Concepte de document: forma o funció Pàg. 5 1.3 Definició de document Pàg. 7 1.4 Nous tipus de documents Pàg. 9 1.4.1. Concepte de multimèdia 1.4.2. Documents digitals 1.4.3. Classes de documents 1.5. Els documents audiovisuals Pàg.12 1.6. Els documents videogràfics Pàg.13 1.7. Llenguatge audiovisual Pàg.15 1.8. Alfabetització audiovisual Pàg.15 1.9. Com expressar un missatge amb un mitjà audiovisual Pàg.18 1.10. Elements del llenguatge audiovisual Pàg.18 1.10.1. Concepte de representació 1.10.3. Dimensions de la imatge 1.10.2. Elements de la teoria de la comunicació 1.10.4. Característiques de les imatges fixes 1.10.5. Elements bàsics de les imatges fixes 1.10.6. Dimensions instrumentals de les imatges en moviment 1.10.7. Dimensió semàntica 1.10.8. Dimensió estètica 2. La interpretació subjectiva d’una imatge audiovisual dins del context social: una mirada a la imatge Pàg.42 2.1 Mirada, visualitat, cultura i hipervisualitat Pàg.42 Conclusions Pàg.46 Bibliografia Pàg.47 ---- "La línea geométrica es un ente invisible. Es la traza que deja el punto al moverse y es por lo tanto su producto. Surge del movimiento al destruirse el reposo total del punto. Hemos dado un salto de lo estático a lo dinámico" Vasili Kandinsky Punto y Línea sobre el Plano "Cuando me siento observado por el objetivo, todo cambia: me constituyo en el acto de «posar»me fabrico instanténeamente otro cuerpo, me transformo por adelantado en imagen" Roland Barthes La Cámara Lúcida. Nota sobre la fotografía. ---- Introducció Amb aquest treball, que ara segueix, hem volgut complementar i ampliar degudament la nostra exposició realitzada a classe, que tractava el tema de la Imatge. El tema de la imatge, tan inclòs com considerat a part del temari de la Psicologia Social de la Comunicació, és quelcom molt atractiu en els temps actuals. Així doncs, i seguint amb tota la informació obtinguda en la recerca realitzada per a elaborar l’exposició oral de classe (corresponent al mateix tema), hem completat aquest treball, tot tenint en compte les aportacions dels companys de classe, les quals hem pogut relacionar sempre d’una manera o altra amb el contingut que ens varem proposar ampliar. El tema doncs, pren especial rellevància des del moment en què en la nostra societat tan l’escriptura com la parla perden poder i supremacia en front de la imatge en totes les seves modernes versions. L’especial vigència d’aquest debat entre escriptura-parla i imatge, i la seva lluita de poder sobre les societats, ha estat una de les realitats que ens ha motivat a tractar precisament aquest tema. ---- El document audiovisual 1.1 Breu història sobre el naixement del document audiovisual L’associació entre text escrit i document ha estat vigent pràcticament fins als anys noranta. El document escrit es considerava l’objecte representatiu i els altres tipus de documents eren materials anòmals des del punt de vista de la documentació. L’associació entre escriptura i missatge prové de la gran influència que va tenir la impremta durant el desenvolupament de la societat industrialitzada dels segles XIX i XX. En canvi, els documents visuals estaven molt lligats a les activitats de tipus artístic. Gràcies a l’aparició de noves tecnologies com la ràdio, el cinema, la telefonia i el vídeo -sorgides pel desenvolupament de la ciència i la tècnica -, i gràcies també als canvis esdevinguts en la societat, que facilitaven nous espais d’oci, van aparèixer de manera molt ràpida i globalitzada nous tipus de documents: visuals, auditius, informatius, recreatius, educatius. Així doncs, els nous documents són els que apareixen arran del naixement de nous mitjans: fotografia, ràdio, gravacions sonores, vídeo, multimèdia i realitat virtual. A mesura que creix el nombre de nous documents, apareix la necessitat d’organitzar-los, especialment a les biblioteques, i es classifiquen per tipus. D’aquesta manera s’encunyen noms específics, com fonoteca i videoteca. Durant els anys setanta i vuitanta, el nombre d’aquests documents és prou elevat perquè se’ls atorgui un nom col•lectiu: audiovisuals. El terme materials audiovisuals serà substituït per documents multimèdia, sorgit amb l’aparició del vídeo interactiu i dels ordinadors multimèdia. Es pot considerar que els termes audiovisual i multimèdia representen successives síntesis conceptuals per expressar el procés de convergència de mitjans propiciat pels avenços tecnològics. 1.2 Concepte de document: forma o funció Generalment s’admet la definició de document com la unitat resultant de fixar un missatge sobre un suport material que li confegeix estabilitat amb el temps. Fa dues dècades, José López Yepes el definia com l’objectivació d’un missatge informatiu en un suport físic permanent potencialment apte per a ser transmès amb la finalitat d’obtenir nou coneixement (López Yepes, 1978). Actualment, com a fruit dels avenços tecnològics, els documents han perdut gairebé el seu aspecte formal (Majó i Marquès, 2002), tal com es pot veure en el quadre 1.2. Com a conseqüència dels processos de digitalització, els documents s’han convertit en bits, que poden ser transferits a diversos tipus de suports físics, ja sigui en paper, CD o DVD. Per tant, es podria pensar que el més important d’un document no és la forma sinó la funció. En aquest sentit, es pot trobar una definició en el Diccionari de la llengua catalana en què el defineix així: «Unitat d’informació corresponent a un contingut singular»; per tant, no n’especifica l’aspecte formal, sinó que en ressalta la funció. Quadre 1.2Evolució de la codificació dels documents en funció dels avenços tecnològics FEM = Freqüències electromagnètiques. Font: Adaptació de Majó, J.; Marquès, P. (2002) També es pot considerar l’aspecte comunicacional del document. Els documents poden ser missatges, suports i mitjans de comunicació. Els documents són les eines representatives de la comunicació asíncrona. A més, cal considerar que els documents, pel fet d’emmagatzemar informacions, exerceixen una funció mnemònica. Com a reserva de coneixements a llarg termini, permeten la recuperació de la informació que porten incorporada. Per tant, els emissors dels documents i els receptors dels mateixos han d’emprar uns codis d’interpretació comuns. A més, els documents han contribuït de forma extraordinària a l’evolució de la ciència. Com que constitueixen reserves d’informacions, poden ser emprats per generar-ne de nous gràcies a l’activitat científica duta a terme entre investigadors. Podríem classificar-ho com una variant social, dins de la teoria expressada per Vygostky (1995) que el coneixement és fruït d’un consens entre individus respecte de les informacions que estan considerant. En ser com una extensió de la nostra memòria a curt termini, serveixen per pensar, per reflexionar i per elaborar nous coneixements a partir d’uns altres de previs. 1.3 Definició de document El document no inclou només el llibre, sinó els articles periodístics, les actes de congressos, els informes d’investigacions. També són documents els que es troben altres suports de la informació, com els films, les microfitxes, les cintes magnètiques. Els documents compleixen moltes funcions, per tant, no és possible adjudicar-los una sola definició. Es poden definir com a eines i tecnologies amb estructures i funcions específiques, tal com es mostra en la figura 1.3. Pel que fa a les funcions, en destaquem les tres més característiques: • Eina de comunicació. Permet elaborar relacions entre els agents de la comunicació. Constitueix un mitjà d’expressió del món interior de l’emissor. Proporciona informació sobre la realitat. Influeix en el receptor motivant-lo a canviar les emocions, els sentiments, els pensaments i les accions. • Eina cognitiva. Ajuda a pensar de manera més eficaç. Serveix per articular millor els raonaments. Serveix de memòria auxiliar externa, alleugerint la memòria a curt termini d’una càrrega normalment excessiva. Permet la construcció de memòries socialment compartides. • Eina experiencial. Facilita la creació d’espais vivencials mitjançats culturalment: literatura, ràdio, cinema, televisió, etc. Facilita l’aparició dels espais virtuals. 1.3 El document: definició, components i funcions Font: Pinto, M. et al. (2002) 1.4 Nous tipus de documents L’explosió tecnològica ha afectat el contingut, el discurs, la forma i el suport dels documents. Com a conseqüència han aparegut una multitud de nous tipus de documents que, lluny d’excloure’s entre ells, més aviat han anat superposant-se. Això ha succeït especialment amb els documents gràfics i audiovisuals, i en general amb els nous mitjans. La fotografia en color va desplaçar la fotografia en blanc i negre, però no l’ha substituït del tot. Els dibuixos animats són més populars que els còmics, però aquests continuen tenint molts lectors. La televisió aporta imatge on la ràdio només transmet sons, però la ràdio continua sent un mitjà extraordinàriament popular. La informàtica proposa un món sense paper, però mai no s’havia consumit tant paper com en l’actualitat. Cada vegada que apareix un nou mitjà es diu que serà la fi d’un de precedent del qual n’ha assimilat certes característiques. Però això no succeeix. Cada nou mitjà és diferent dels anteriors, i malgrat les similituds, té una estructura, un llenguatge i unes aplicacions totalment diferents de les dels anteriors. No obstant això, en el mitjà videogràfic s’han anat succeint moltes variacions de suports, i amb els actuals avenços tecnològics els formats amb més futur corresponen als suports digitals, com ara el DVD. Els documents audiovisuals van integrar les característiques dels documents gràfics i sonors i els van superar convertint-se’n en nous mitjans amb un llenguatge i una determinada funció comunicativa diferent de la dels seus predecessors. Actualment, els documents multimèdia i els documents virtuals, que provenen de la integració de la informàtica i les telecomunicacions, constitueixen un graó més en aquesta evolució de mitjans documentals. Una característica essencial del document multimèdia és la seva polivalència, el seu caràcter d’espai comú en el qual utilitzar espais comunicatius molt diversos (Pinto et al., 2002). Les realitzacions tècniques audiovisuals són molt recents, però els missatges audiovisuals tenen una base tan antiga com la història de l’home, ja que totes les experiències culturals sempre s’han realitzat de forma audiovisual, emprant canals de comunicació tan diferents com l’expressió corporal, la imatge o la paraula. La imatge o el so no són nous mitjans, sinó els canals primaris de transmissió de la informació i el coneixement. Els avenços tecnològics han generat noves formes, mitjançades tecnològicament, d’expressar missatges audiovisuals. 1.4.1. Concepte de multimèdia L’aparició de l’ordinador multimèdia, com a plataforma tecnològica capaç d’executar qualsevol mitjà, ha popularitzat aquest concepte. D’altra banda, la creació del WWW com a entorn de comunicació multimèdia i hipertextual ha contribuït a la seva difusió. En el sentit més general, multimèdia significa “integració de mitjans”. Això es refereix, per tant, a mitjans i no pas a documents. La confusió més habitual té lloc a Internet. Internet és un entorn multimèdia, però la majoria dels documents que hi circulen són textos, o textos il•lustrats amb imatges, sons o vídeos aïllats. En general no són documents multimèdia sinó monomèdia. 1.4.2. Documents digitals Els avenços tecnològics en el camp de la informàtica han facilitat que qualsevol document pugui ser codificat en forma digital per ser emmagatzemat i processat en un ordinador. Aquests documents poden ser enviats a través d’Internet, confonent-se format i mitjà. La convergència de mitjans i la infraestructura telemàtica fan d’Internet, i especialment del WWW, un supermitjà en què conviuen tots els mitjans existents a la nostra societat: ràdios, televisions, vídeos, sons, biblioteques digitals, i qualsevol dels formats i mitjans inventats fins al moment actual. Per tal d’evitar problemes terminològics, s’ha arribat a proposar el terme recursos d’informació en comptes de document. 1.4.3. Classes de documents Actualment, el document pot ser algun d’aquests elements o una combinació de tots: • Imatges. Representacions visuals o conjunts de representacions, descriptives o narratives, fixes o en moviment. Segons Abraham Moles (1991), són suports de la comunicació visual en què es materialitza un fragment de l’univers perceptiu, i que presenten la característica de perllongar la seva existència en el curs del temps. En l’àmbit de les imatges tenim: o Escriptura: representació abstracta i arbitrària, capacitat d’universalització conceptual. o Imatge fixa: representació d’un fragment de la realitat amb tots els seus detalls i el seu impacte sensorial. o Imatge en moviment: el seu caràcter temporal i seqüencial genera la sensació de continuïtat i realitat. • Gràfics. Símbols intermedis entre la imatge i la paraula. • Sons i textos. Una paraula o conjunt de paraules en forma de so o amb símbols alfabètics. En l’àmbit dels sons tenim: -Veu: paraula articulada humana, que incorpora aspectes lingüístics i paralingüístics com ara l’emoció, l’èmfasi, l’estat de relació, etc. - Sons ambientals: es poden considerar bandes sonores naturals. - Música: amb tota l’expressivitat que incorpora. - Olors i gustos. Induïts a través de les olors. - Manipuladors. Conjunt d’eines de comunicació i manipulació. Per tenir una visió més gràfica d’aquesta tipologia documental es mostra la figura 1.4, en què es veuen les relacions entre els diversos elements per generar nous tipus de documents. La denominació de móns virtuals fa referència a la similitud que té el treball amb el conjunt de recursos documentals actualment disponibles, a una experiència real. 1.4.. Evolució dels tipus de documents. Font: Pinto, M. et al. (2002) 1.5. Els documents audiovisuals Són aquells que estan generats a través de la congregació d’elements perceptius d’imatges i sons, i elements conceptuals propis de les paraules orals i escrites. Els dos àmbits - el de les imatges i el dels sons - juntament amb les interrelacions tècniques o narratives determinen l’existència de tres subsistemes que conformen el resultat final: el document audiovisual: • Subsistema sonor: referit a les qualitats acústiques de diferent tipus: naturals o creades artificialment per a l’ésser humà. • Subsistema visual: en què s’insereixen els diferents sistemes relacionats amb la vista i la psicologia de la percepció visual, incloent-hi els missatges escrits. • Subsistema de les transformacions audiovisuals de caràcter tècnic i retòric: que comprèn el conjunt de modificacions referides a la selecció visual i sonora realitzades sobre la realitat, així com al muntatge i a l’edició portades a terme. Són percebuts pel receptor a través dels sentits de la vista i l’oïda. A l’hora de fer-ne la lectura, requereixen la mediació d’algun aparell receptor o descodificador, com ara un televisor, una ràdio, un magnetoscopi, una pantalla (d’ordinador o cinematogràfica), un lector de DVD, etc. Per tant, necessiten la tecnologia tant per a l’elaboració o la producció, com per a la recepció. 1.6 Els documents videogràfics Són emprats habitualment com a recurs educatiu que es fa servir en les diverses modalitats de la formació curricular ocupacional i professional, ja que permeten, amb eficàcia, adquirir, organitzar i estructurar el coneixement. Tenen grans possibilitats didàctiques i pràcticament han desplaçat les pel•lícules educatives de cinema amb imatges, que tenen una qualitat superior però que a l’hora de projectar-les presenten nombrosos problemes: tall de la cinta durant el visionat, pèrdua de temps i de material (Llitjós et al., 1997). En general, l’ús del vídeo afavoreix la comunicació de les informacions que es desenvolupen en el temps. Poden ser emprats de moltes formes diferents, possibilitant una bona adaptació a nivells d’alumnats, contextos d’utilització i entorns educatius diversos. Un intent de sistematització dels usos i les funcions dels audiovisuals educatius va ser dut a terme per Joan Ferrés (1988) i Agustí Corominas (1994) com a base per a una utilització didàctica eficaç. Així, van catalogar els documents videogràfics en les categories següents: • Vídeo notícia. Informacions obtingudes dels mitjans audiovisuals, seleccionant les que puguin ser d’interès per fer-ne comentaris, estudis o ampliacions. • Vídeo lliçó. Té la funció de lliçó magistral i és idoni per descriure fenòmens que impliquin transformacions, processos o situacions vitals dinàmics en què la imatge, el moviment i el so exerceixin un paper destacat . És l’exposició sistematitzada d’uns continguts estructurats de forma racional i tractats amb certa exhaustivitat. El professor és substituït pel programa de vídeo. Poden ser programes sencers o seqüències. El seu objectiu és que el procés d’aprenentatge coincideixi amb el de visionat. • Vídeo motivador. És el vídeo d’abans o de després d’un tema d’estudi, per tal de provocar el seu estudi o per incitar la continuació del treball. Té com a objectiu estimular la participació de l’alumnat en l’aprenentatge que es proposa. • Vídeo suport. Està pensat perquè serveixi de reforç a altres explicacions o fonts d’informació. Cal pensar en quin moment de la lliçó o unitat didàctica és interessant visionar-lo. No es fan servir programes sencers sinó seqüències o imatges aïllades del programa. Per utilitzar-los convé elaborar un banc de seqüències o imatges, degudament arxivades per ser emprades quan calgui. • Vídeo document. Té grans possibilitats didàctiques. Es poden obtenir a partir de documentals comercials o gravats en la televisió, observacions gravades pel professor, entrevistes, opinions. El vídeo és idoni per a la gravació d’entrevistes per què l’opinió s’enriqueix amb els matisos del llenguatge parlat i amb l’expressió de la persona. • Vídeo procés. Participació activa de l’alumnat en la dinàmica de creació del vídeo. Es fan servir en la formació del professorat. És molt útil per a l’anàlisi de conductes, formes de treballar, destreses. Permet desenvolupar investigacions educatives basades en l’observació de l’aula. • Vídeo de creació. Mitjà de comunicació, expressió i creació. Permet desenvolupar la imaginació, la presa de decisions pròpies, l’experi- mentació amb la imatge i les condicions tècniques i narratives del llenguatge audiovisual. És necessària una preparació prèvia, ja que cal conèixer el llenguatge audiovisual. 1.7. Llenguatge audiovisual El llenguatge audiovisual és la facultat o capacitat de les imatges visuals i acústiques per configurar discursos portadors de missatges i significats (Pinto et al., 2002). Una definició simple de llenguatge audiovisual donada per Ferrés és: “Aquell que comunica les idees a través de les emocions”. Això significa bàsicament que, a diferència del text escrit, que requereix un procés cognitiu conscient per descodificar el missatge, en el cas dels documents audiovisuals es té una recepció mitjançada pels sentits (vista i oïda) que ocasiona una percepció en el camp emocional global de l’individu. La interpretació del missatge serà, per tant, molt subjectiva, ja que dependrà de l’estat anímic, de la receptivitat, de l’atenció, dels coneixements previs, de l’individu en el moment de la visualització. Allò específic del llenguatge audiovisual és el processament en paral•lel i la transmissió de missatges multisensorials i globals, en contraposició a la linealitat i la unisensorialitat del llenguatge verbal. Això comporta inevitablement l’exigència d’establir una sintonia perfecta entre la percepció visual i l’auditiva. 1.8. Alfabetització audiovisual L’ensenyament de la lectoescriptura es desenvolupa a l’escola des de l’ensenyament primari fins al batxillerat. S’aprèn a fer servir correctament el sentit de les frases, es fan anàlisis morfològiques per utilitzar cadascun dels elements que componen una frase de manera correcta. S’ensenya el valor de les pauses (comes, punts) i de la separació en paràgrafs. A més, es duen a terme moltes pràctiques de comprensió lectora. Tot això es fa amb l’ànim de capacitar els alumnes per a tota la seva vida, per evitar que siguin analfabets i permetre, així, que es desenvolupin sense problemes en la societat que els ha tocat viure. La densitat visual d’imatges ha crescut en progressió geomètrica en les últimes dècades a causa de la pressió visual quotidiana. Estem sotmesos a un flux continuat d’imatges des de tots els àmbits de la nostra vida: televisió, cinema, publicitat, diaris, revistes, etc. Això comporta dues problemàtiques. D’una banda hi ha la possibilitat de quedar anestesiat per la ingent quantitat d’imatges que rebem diàriament, de manera que acabem insensibilitzats. De fet, els publicistes ja comencen a adonar-se d’aquest fet i busquen noves formes d’impactar els nostres sentits per tal d’activar-nos l’atenció. De l’altra, existeix una idea equívoca que les imatges comuniquen de «forma directa», i es passa per alt la necessitat d’analitzar com comuniquen i com funcionen els discursos visuals. Això comporta la proliferació de «cecs vidents» (Cardona, 1993). Abraham Moles - teòric francès de la comunicació audiovisual - classifica les imatges en quatre èpoques, d’una forma molt eloqüent respecte a la situació en què ens trobem actualment: • Prehistòria de la imatge. Fruït d’un artesà, eren escasses i rares. Es pretenia que reflectissin la realitat. • Primera edat. Se’n fan còpies múltiples (gravats sobre coure, fusta, litografia amb premses) però en poca quantitat, perquè són cares. • Segona edat. Són l’element normal de difusió en la premsa barata. Té lloc una difusió general d’imatges (finals del segle XIX i principis del XX): cartells, targetes, postals, reproduccions en color de pintures de museus i revistes. • Tercera edat. Actualment són pertot arreu, tant que ja no són objecte d’atenció immediata. A causa de l’abundància amb què es troben s’han devaluat. Per contemplar-les cal que atraguin i apassionin. Hi ha una presa de consciència del poder que tenen i són emprades com a estratègies de comunicació. Una lectura significativa d’un document audiovisual consisteix en l’aplicació, per part de l’espectador, d’una sèrie de codis i subcodis que li permetin descodificar-lo, de manera que la informació d’arribada sigui equivalent a la informació de sortida. Aquest procés depèn de diversos factors, entre els quals n’hi ha d’índole personal i cultural, segons les experiències que s’hagin viscut i el grau d’alfabetització que es tingui en diversos dominis. D’aquí prové la multiplicitat de lectures que es poden fer, és a dir, l’alt grau de polisèmia que presenten els documents audiovisuals, la qual cosa en dificulta la comprensió. Per això és tan necessària una comprensió dels elements que en formen part, és a dir, una alfabetització audiovisual. La lectura que normalment fa un individu que no ha estat alfabetitzat en la imatge és més de caràcter emotiu que cognitiu. Aquest tipus de lectura no supera, la majoria de vegades, el nivell descriptiu, i sol generar una relació quasi hipnòtica entre el missatge i el receptor que no permet establir cap mena de distanciament crític (Aparici i Matilla, 1989). Se sol suposar que les imatges formen un llenguatge transcultural que tots poden entendre i interpretar, però no és així. L’experiència, la memòria, el marc cultural i contextual d’un individu varien d’una societat a una altra, i intervenen directament en la «lectura» de la imatge de la realitat. La realitat és, al mateix temps, una i múltiple. La percepció d’una imatge està estretament relacionada amb la manera en què cada individu pot captar la realitat, i alhora està vinculada a la història personal, als interessos, a l’aprenentatge i a la motivació. A través de la percepció se selecciona la informació del món exterior, però encara que la representació d’un objecte sigui única, no hi ha correspondència total entre el món físic i el món perceptiu. El coneixement d’un objecte no està determinat únicament per les sensacions visuals, auditives i olfactives, sinó que existeix una forma particular (individual i social) de conèixer-lo. El que realitza un observador davant d’un objecte és afegir una associació significativa a les seves sensacions, que dependrà de l’experiència personal. Cada individu no veu coses diferents en un mateix objecte encara que hagi tingut experiències prèvies, perquè l’organització del món perceptiu és similar en totes les persones que comparteixen els mateixos codis, però pot diferir-ne la càrrega valorativa. 1.9. Com expressar un missatge amb un mitjà audiovisual No és fàcil seleccionar un conjunt d’imatges capaces de mostrar sense ambigüitats el que correspon a un objectiu predeterminat. Però, malgrat que aquest és un fet evident, la majoria de la gent es mou dins del món de les imatges de forma intuïtiva, amb el convenciment que no es requereix cap preparació, com si per interpretar o crear imatges s’estigués preparat des del naixement. Aquest fet és igualment aplicable tant al professorat com a l’alumnat; cap d’ells ha estat preparat per manipular documents audiovisuals amb una comprensió adequada dels elements que els configuren i els donen sentit. Cal entendre quina és la funció dels plans, la il•luminació, l’angulació, la profunditat de camp, l’ordre de les seqüències, els raccords, etc. per poder seleccionar i utilitzar un document audiovisual aprofitant al màxim les seves possibilitats didàctiques. El procés doble de reconèixer els elements que componen els materials audiovisuals - com ara els personatges, la llums i les ombres, els colors, els sons, les frases, els tons de veu, etc- i de comprendre com estan relacionats els elements individuals anteriors entre ells com a parts d’un tot més ampli a través dels enquadraments, dels plans, de la seqüència, del conjunt del film, etc. per dotar-los de significat, no és natural sinó cultural, i necessita aprenentatge. La informació no és el mateix que la significació. Perquè un document audiovisual es doti de sentit hi ha d’haver tota una sèrie de codis compartits entre els emissors i els receptors. 1.10. Elements del llenguatge audiovisual L’estudi dels elements dels documents audiovisuals és complex i cal referir-se a tres nivells de lectura diversos. Hi ha el text visual (imatges fixes i en moviment, gràfics, text escrit), el text sonor (paraules, sons, música i sorolls) i el text seqüencial o temporal (seqüenciació de plans, talls, salts enrere o flashback, salts endavant o flashforward). Cadascun té uns elements que poden ser estudiats de forma separada, i a més hi ha uns elements integradors que són els que determinen el resultat final. L’estudi de les imatges contingudes en el text visual és molt divers, ja que es poden tenir en compte diversos punts de vista. Cal considerar que les imatges tenen una significació que prové de les seves característiques visuals (complexitat d’elements que els formen), de la seves característiques semàntiques (complexitat de significats que se’ls pot atribuir) i de les seves característiques tècniques (derivades de la forma en què han estat produïdes). Cadascun dels punts de vista té uns fonaments que deriven de camps d’estudi diferenciats. 1.10.1. Concepte de representació El tipus de documents audiovisuals més estesos a començament del segle XX eren els relacionats amb el cinema. El seu auge va propiciar que fossin estudiats des del punt de vista de la semiòtica . Així doncs, es planteja el significat de la imatge i s’estableix una relació amb el concepte de representació. La representació es relaciona amb l’evocació, real o imaginària, amb la realització de semblances d’alguna cosa en la ment o els sentits. La seva funció bàsica és la de substitució. Perquè es pugui produir cal, en primer lloc, que la forma s’ajusti al significat, i en segon lloc, que el context li doni el significat adequat. Una forma que té un significat en un context determinat pot significar una altra cosa en un context diferent. Els signes lingüístics tenen un caràcter general. Per exemple, la paraula gat no es refereix a cap gat en particular. Els signes icònics, en canvi, apunten cap a objectes precisos, singulars i concrets, i tenen, per tant, un caràcter particular. Els signes articulen una estructura perceptiva semblant a la que articularia l’objecte representat pel signe, a través d’una selecció d’estímuls que permeten construir una estructura perceptiva que presenta idèntic significat que l’experiència directa denotada per la icona. El signe icònic pot tenir propietats: o Òptiques: visibles, el que es veu de l’objecte. o Ontològiques: presumptes, el que se sap de l’objecte. o Propietats convencionalitzades: inexistents però convertides en model pel fet que són eficaçment denotatives, el que s’ha agafat de l’objecte. Es pot dir que existeix un codi de reconeixement. Quan es representa un objecte se seleccionen els elements fonamentals del que es percep, o sigui, els aspectes pertinents en un context determinat que permeten diferenciar-lo d’altres objectes. Les imatges no representen objectes sinó marques semàntiques, unitats de contingut definides culturalment. 1.10.2. Elements de la teoria de la comunicació Els documents audiovisuals formen part de les activitats educatives i, per tant, es poden considerar processos de comunicació. La concepció clàssica de comunicació estableix què és el procés de transmissió d’informació d’un emissor a un receptor, emprant ambdós els mateixos codis per a la codificació del missatge. Aporta la idea que, perquè el procés de comunicació es produeixi, tant l’emissor com el receptor han de dominar els mateixos codis. Aquesta codificació es pot realitzar de manera gestual, verbal, visual o audiovisual. El que s’ha de transmetre ha d’estar traduït segons un sistema de signes, símbols o senyals que tinguin un significat determinat per a l’emissor i per al receptor. En el model clàssic de comunicació (figura 1.10) proposat per Shanon-Weaver s’introdueix el concepte de font de soroll o pertorbacions: una sèrie de factors externs, que poden impedir que el procés comunicatiu es porti a terme. Es poden donar tant en l’emissor, com en el receptor o en el canal de transmissió. Figura 1.10. Model clàssic de comunicació Font: Pinto, M. et al. (2002) Les pertorbacions no sols seran conseqüència dels canals físics i dels elements fisiològics. També poden ser degudes a dimensions psicològiques, ideològiques i culturals. Entre la informació emesa per l’emissor i la rebuda pel receptor hi ha una sèrie de filtres: la personalitat de l’emissor i la del receptor, els sistemes de valors que ambdós mobilitzen, les actituds que tenen, els seus coneixements i experiències, i les claus culturals que ambdós manegen (Cabero, 2003). Els sorolls són pertorbacions de qualsevol tipus que limiten l’eficàcia del procés comunicatiu i, per tant, afecten els processos educatius, ja que també representen processos de comunicació. El model de Shanon-Weaver va ser adaptat per Wilbur Schramm , que va incorporar la idea que la comunicació és un procés en què l’emissor i el receptor comparteixen alguna cosa més que uns codis. Considera que l’emissor i el receptor han de tenir experiències comunes tant socials com culturals, a més de saber entendre i emprar els codis necessaris. El model de comunicació proposat per Bruno Munari (figura 1.10.2.) també té en compte els elements que provoquen sorolls i que poden afectar la recepció del missatge. Munari assenyala: “(...) es presumeix que un emissor emet missatges i un receptor els rep. Però el receptor està immers en un ambient ple d’interferències que poden alterar i fins i tot anul•lar el missatge”. Figura 1.10.2. Model de comunicació de Munari Font: Cabero, J. (2003) Joan Ferrés descriu quins són els components dels processos comunicatius, aplicant-ho a un entorn educatiu, concretament a l’estudi didàctic dels vídeos educatius. Seguint la teoria de la comunicació, els elements principals dels processos de comunicació són: • La font: definida com “el lloc del qual procedeix el flux de missatges”.En un programa de vídeo seria en primer lloc l’autor i en segon lloc l’editor. Són els responsables del plantejament temàtic, estilístic i didàctic del producte. En un altre nivell es podria considerar el context educatiu i la societat en què es produeix. • L’emissor: és “la instància (persona o aparell) que origina el missatge”. • La codificació: és “el conjunt d’operacions que permeten, emprant un codi determinat, construir un missatge”. • La transmissió per un canal: poden ser fisiològics (visió, audició) i tècnics. Són “el conjunt de connexions que constitueixen el sistema material de pas entre el missatge emès i la sensació resultant per al receptor humà”. • La recepció per un canal: és el conjunt d’operacions mitjançant les quals el receptor percep el missatge codificat per l’emissor. És el moment correlatiu a la transmissió. • La descodificació: és el conjunt d’operacions que permeten, mitjançant un codi determinat, reconèixer els elements simbòlics constitutius del missatge. • El receptor: és el punt d’arribada del missatge observable en la cadena de comunicació; les persones que reben el missatge. • La retroalimentació (feedback): és la resposta donada pel receptor al missatge rebut des de l’emissor. Promou la constitució d’un nou estadi inicial. És el que fa que un procés sigui educatiu. Perquè existeixi un autèntic procés de retroalimentació, el receptor ha de tenir les mateixes possibilitats d’expressió que les que utilitza l’emissor; ha de ser un creador-descodificador de missatges (Aparici i Matilla, 1989). Cadascun dels components del procés de comunicació porta associat un tipus de soroll determinat: • Sorolls en la font: els condicionaments de tipus ideològic, social, econòmic i cultural. Quan es comercialitza un programa ja ha sofert, directament o indirectament, pressions de tota mena. • Sorolls en l’emissor: falta de formació en el llenguatge audiovisual, que comporta la no utilització adequada d’aquesta forma d’expressió. Factors físics com ara una lectura dificultosa, defectes d’articulació i vocalització, excessiva rapidesa de pronunciació, baix to de veu, baix volum dels aparells tècnics, inadequada col•locació dels aparells tècnics, avaries, estat de conservació defectuós. • Sorolls en la codificació: que no sigui un missatge audiovisual, sinó un discurs verbal il•lustrat amb imatges i amenitzat amb música de fons. Que les qualitats tècnica i expressiva siguin escasses. • Sorolls en la transmissió: en la manera com es transmeten els missatges. Codificació deficient. • Sorolls en la recepció: dispersió de l’atenció causada per la quantitat d’estímuls que es perceben. • Sorolls en la descodificació: transposició dels elements d’un llenguatge audiovisual a elements del llenguatge verbal. Manca d’una preparació en el camp de l’expressió audiovisual. • Sorolls en el receptor: manca d’interès pel tema, dispersió de l’atenció, desconeixement del codi audiovisual, defectes en els òrgans visuals o auditius. • Sorolls en la retroalimentació: la passivitat del receptor davant del missatge rebut. Passivitat de l’emissor en tornar a donar una resposta quan rep un missatge que correspon a una retroalimentació realitzada pel receptor. 1.10.3. Dimensions de la imatge Segons Abraham Moles les imatges presenten les dimensions següents: • Grau d’iconicitat: és l’aspecte icònic, la quantitat d’imatgeria immediata, continguda o retinguda en l’esquema o imatge. Les imatges tenen una iconicitat que és una magnitud oposada a l’abstracció, és a dir, a la quantitat de realisme. L’objecte, tal com és, té una iconicitat total. La paraula que el designa posseeix, en canvi, una iconicitat nul•la. Cadascun dels signes escrits, visuals, sonors, audiovisuals que es fan servir diàriament tenen una forma de codificació i un determinat grau d’iconicitat. A mesura que ens allunyem de la semblança cap a l’objecte representat, cal una major comprensió, per part de l’observador, dels signes que es fan servir per poder-lo representar. • Grau de complexitat: és la quantitat d’informació que porten associada. En un muntatge audiovisual de deu minuts, qualsevol imatge complexa que s’hi vulgui incorporar per il•lustrar alguna cosa, ha de ser fragmentada en una sèrie d’imatges més senzilles que la introdueixin i la preparin, com ara ampliacions, peces de detall, etc. • Grau de normalització: correspon a la idea de respectar una convenció més o menys internacional relativa als signes utilitzats. Introdueix universalitat i simplicitat de lectura de la imatge en dos dimensions seguint una trajectòria de moviments dels ulls lògicament definible i jerarquitzable; és a dir, una forma de llegir econòmica pel que fa al cost cognoscitiu de l’esforç intel•lectual emprat. • Pregnància: és la força de la forma. Segons la teoria de la Gestalt, un tot és una entitat diferent i més gran que la suma de les parts, oposant la forma al fons. La forma resisteix a la deformació, a la pertorbació; té una mena de força d’impregnació de la consciència de l’espectador. Està lligada a la nitidesa, al contrast, a la simplicitat, al gruix del traç, a la simetria, a la redundància i a la jerarquització. Per sobre de tot, es veuen els contorns de les coses. El que veiem primer en una imatge són les línies (horitzontals i verticals). Una “bona forma” imposa una estratègia única al moviment dels ulls, realitzant una escombrada bidimensional a través dels seus punts forts. Quan hi ha rostres humans, els ulls constitueixen el tret més reconeixible, la resta del rostre serà explorat per escombrades successives fins a completar un reconeixement global, després del qual l’individu ja no aprèn res més del missatge (Moles, 1991). • Càrrega connotativa: correspon a la significació amb què poden ser definides les imatges. És un component molt subjectiu. S’han proposat sistemes més objectius, com ara el del diferencial semàntic d’Osgood , a còpia d’establir valoracions de l’estímul que produeixen les imatges partint de parells d’atributs bipolars, sobre un escala de 5-7 punts. Alguns d’aquests parells d’atributs són: somiador/sobri, ordenat/trastornat, resplendent/discret, clar/fosc, ingenu/subtil, passiu/actiu, sensible/fred, turbulent/tranquil, dur/tou, calent/fred, grotesc/fi, tendre/rude, repulsiu/atractiu, alegre/seriós, tèrbol/net, impetuós/tranquil, estricte/indulgent, trist/alegre, fort/dèbil, obstaculitzat/alliberat. • Grau de polisèmia: la diferent significació que pot ser atribuïda a les imatges. Pot ser més o menys gran i correspondre a un objectiu premeditat o no. Està molt relacionat amb la càrrega connotativa. Així Ramon Cardona afirma que: “En condicions normals, la imatge té una càrrega polisèmica més gran que la paraula. La imatge sol tenir més força connotativa. La paraula, en canvi, té més força denotativa o referencial. Per regla general, se sol acceptar que la paraula té més capacitat per expressar amb precisió i exactitud el pensament i, en conseqüència, per donar sentit a la imatge o per delimitar un dels seus múltiples sentits. Alhora, la imatge té més capacitat d’expressar el suggeriment i l’emoció» (Cardona, 1993). • Pertinència al text: la relació entre les imatges i el text que les acompanya. És molt difícil d’avaluar. És una noció molt empírica. • Qualitat: el conjunt de factors secundaris, entre els quals destaquen la mida i l’estructura de la trama. Està relacionada amb el llindar de percepció. En aquest sentit, les retícules poden ser subliminals, liminars o supraliminars, segons si són captades o no per la nostra visió. A més, hi intervenen altres factors, com ara els contrastos, els sorolls, la il•luminació, la nitidesa. • Valor estètic o de fascinació: una imatge pot ser bella (intencionadament o no), ja que el fet de ser-ho és una raó per ser observada, i ser observada és una etapa per ser compresa. Una imatge atrau pel fet de ser molt bella o molt lletja. • Redundància: és el nombre de signes relativament excessiu respecte als que serien estrictament necessaris per acompanyar la mateixa quantitat d’originalitat. La redundància fa el missatge comprensible, estalvia fatiga mental. En excés, provoca avorriment. 1.10.4. Característiques de les imatges fixes La forma més elemental de percebre consisteix a separar el camp conceptual en dues parts: la figura i el fons. A més, se segueixen una sèrie de principis: • Continuïtat: els estímuls que tenen continuïtat sobresurten del fons i s’organitzen junts. • Proximitat: quan els estímuls estan força junts tendeixen a agrupar-se. Determina els modes de relació que seran aplicats als objectes. Un d’aquests és la proximitat espacial en el marc ofert (si A és al costat de B, llavors A està lligat causalment a B). Altres designacions possibles són: rodejar, subratllar, posar sobre un pedestal, emmarcar, contrastar sobre el fondo, senyalar, situar en un camp buit, que exerceixen la funció d’enunciació, de presentació. Corresponen al predicat visual del “aquí hi ha” (Moles, 1991). • Semblança: els objectes o elements semblants tendeixen a agrupar-se per la seva forma, mida, color o pes. • Contrast: donat per la llum i el color; fosc sobre clar o a l’inrevés. Permet una distinció instantània. Se sol observar, en primer lloc, els objectes que destaquen tenint en compte els aspectes següents: • Intensitat: com més ho sigui un estímul més captarà l’atenció. L’objecte més gran i brillant, el so més fort, l’olor més penetrant són els que percebem de forma immediata. • Repetició: el dinamisme i la novetat també atrauen l’atenció. Si un missatge es repetís indefinidament desapareixeria com a estímul significatiu i deixaria de cridar l’atenció. Es produeix una adaptació de l’estímul en tot el camp conceptual, i es deixa de percebre com a element significatiu. Un individu tendeix a captar els estímuls que canvien, que no són iguals. A més, en la percepció té lloc un procés anomenat categorització. En observar un grup de taques disperses se sol pensar en un objecte determinat, però les persones que no han vist mai cap objecte semblant no poden fer aquesta associació. L’experiència deixa algun tipus d’empremta en el cervell. No s’emmagatzema simplement una imatge d’un objecte específic, sinó més aviat una abstracció de les propietats que tenen en comú molts d’ells. Es realitza una categorització o conceptualització de l’objecte. Per exemple, després de veure un llibre no cal que tots els altres que es vegin siguin iguals que el primer per adonar-se del que són. A partir de la primera experiència té lloc una abstracció de les propietats que ens permet reconèixer qualsevol altre objecte del mateix tipus, encara que no sigui igual ni de forma, ni de mida, ni de color. 1.10.5. Elements bàsics de les imatges fixes El senyal més simple que forma una imatge és el punt. Es perceben abans els punts agrupats en conjunts que els aïllats. Els elements bàsics de la imatge fixa són el punt, la línia, la llum i el color (Aparici i Matilla, 1989). • Punt: és el senyal més senzill que es pot emprar en la comunicació visual. Per tenir una sensació d’equilibri ha d’estar situat per sobre del centre geomètric, en el que es denomina «centre visual». Quan es tenen punts relativament propers, se solen percebre agrupats originant formes. • Línia: és un punt en moviment. Les línies de força en qualsevol composició vénen marcades per l’ús de les diagonals. Hi ha la línia de força que va de l’angle superior dret cap a l’inferior esquerre, i la línia d’interès que va de l’angle superior esquerre a l’angle dret inferior de l’enquadrament. Les línies diagonals serveixen per trencar la monotonia, però si se n’abusa poden causar l’efecte contrari al desitjat. Si es pot, és millor que estiguin situades a la part superior, com ara les muntanyes i les línies de l’horitzó. La lectura de les imatges sol seguir la forma de lectura lineal dels textos d’esquerra a dreta i de dalt a baix, emprada en el món occidental. El seu ús es basa en els estudis clàssics sobre la secció àuria (figura 1.10). Al voltant dels punts de força es distribueixen els elements més importants, de manera que els que estan situats en el terç superior esquerre seran els més forts visualment i els situats en el terç inferior dret, els menys forts. Figura 1.10: Sessió àuria • Llum: permet crear ombres, ressaltar colors, destacar volums. Es fa servir per expressar emocions, crear atmosferes, diferenciar diversos aspectes d’una representació, ressaltar la profunditat dels ambients tancats i dels espais oberts. També determina el significat d’una imatge, mostra coses i n’amaga d’altres. Pot ser: natural o artificial - directa o difusa -. La llum directa proporciona ombres, produeix contrastos. La llum difusa, en canvi, les suavitza, encara que en disminuir el contrast pot aplanar els objectes. S’ha de considerar la ubicació: frontal, que elimina ombres; lateral, que dóna sensació de volum, o zenital, que crea ombres. La il•luminació pot arribar a modificar el significat de l’objecte representat, carregant-lo de propietats, atributs o qualitats que no té. • Color: el que s’observa és el resultat de la reflexió per part d’un objecte d’una part de les ones de l’espectre electromagnètic compreses entre els 400 i 700 nm que corresponen a la zona visible per a l’ull humà. Cada color pot ser identificat per la seva longitud d’ona. El color té tres propietats bàsiques: el to, la saturació i la lluminositat. No tots els colors es perceben igual: el vermell i l’ataronjat són els que necessiten menys temps per ser captats. També depèn del fons sobre el qual estiguin situats; els que ressalten més són: negre sobre blanc, vermell sobre blanc i verd sobre blanc. Hi ha associacions dels colors amb certs valors: acció, agressivitat, amor, etc., amb un component subjectiu. Cada persona reacciona de forma diferent davant d’estímuls cromàtics similars. 1.10.6. Dimensions instrumentals de les imatges en moviment En l’estudi de la didàctica del vídeo (1990), Joan Ferrés fa una exposició dels elements que cal considerar a l’hora d’estudiar el llenguatge audiovisual. Així, distingeix entre elements que pertanyen a la dimensió instrumental - també la podríem considerar com a part tècnica - i elements que corresponen a la dimensió semàntica, que és la que dota de sentit, en el procés de creació d’un document audiovisual. Els elements de la dimensió instrumental són: • Enquadrament: consisteix a escollir un fragment de l’espai deixant altres parts fora del camp de visió de l’espectador, al qual, però, se’l suposa conscient de l’existència de la resta. L’enquadrament delimita el camp i el fora de camp. • Plans: l’enquadrament i el grau d’aproximació determinen els plans. El pla és fonamental, ja que serveix per estructurar el missatge que es pretén comunicar. Correspon a punts de vista determinats. Els plans se solen catalogar en relació amb la figura humana. Per a la captació d’objectes, monuments o escenaris es fa servir la mateixa nomenclatura. Els plans es poden classificar en generals, intermedis i curts:  Plans generals: són descriptius i informatius, i serveixen per localitzar un lloc i situar l’espectador. o Gran pla general (GPG): es mostra un gran escenari, paisatge o multitud. L’entorn té més importància que la figura humana. Té un valor descriptiu. o Pla general (PG): en relació amb una figura humana, aquesta ocupa entre una tercera i una quarta part de l’enquadrament. o Pla de conjunt (PC): conté un petit grup de persones o un ambient determinat. El que descriu és l’acció i la situació dels personatges. La persona queda encaixada en un espai més petit, dins del qual encara té capacitat de moviment.  Plans intermedis: són narratius, i serveixen per relacionar els personatges. Donen una visió més objectiva de la realitat. o Pla sencer (PS): els caps i els peus d’algun personatge coincideixen amb els límits inferior i superior de la pantalla. o Pla americà o tres quarts (PA): la pantalla enquadra el personatge des del cap fins als genolls de la persona. Està extret de les pel•lícules del western americà, no té cap similitud amb el món de la fotografia o la pintura. Es feia servir per ressaltar el rostre de l’actor i el revòlver. Té un valor narratiu i dramàtic. o Pla mitjà (PM): la figura queda enquadrada de la cintura en amunt. Interessa mostrar la reacció del personatge davant algun fet. Té un valor expressiu i dramàtic, tot i que encara conserva un cert valor narratiu.  Plans curts: són expressius, i serveixen per mostrar detalls. En el cas de personatges solen donar molta informació personal i emocional. o Primer pla (PP): es veu el rostre sencer de la persona o bé el rostre i l’espatlla. Mostra les reaccions emocionals o psicològiques d’un personatge. Té un valor expressiu, psicològic i dramàtic. o Primeríssim primer pla (PPP): mostra una part del rostre o cos d’un personatge. Potencia l’impacte en l’espectador. Té un valor descriptiu, expressiu o dramàtic. o Pla detall (PD): mostra un objecte o una part d’un objecte. Pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic o dramàtic segons el context. • Angulació: és la distància entre el nivell de la presa de vista i el de l’element que serà enregistrat. Actuen com a punts de vista. Amb un angle adequat es pot potenciar el valor expressiu de la presa. Els angles més utilitzats són els següents:  angulació normal: a l’alçada dels ulls;  angulació en picat: de dalt a baix;  angulació en contrapicat: de baix a dalt;  angle inclinat. Un pla en picat es pot emprar per donar una visió global d’una acció, encara que tendeixen a empetitir els elements. Els plans en contrapicat, aplicats a figures humanes, fan que semblin més importants. • Distància focal: és la distància entre el mosaic de la càmera i el centre òptic de la lent de l’objectiu enfocat a l’infinit. • Profunditat de camp: és la quantitat d’espai longitudinal captat per la càmera amb nitidesa. Depèn de:  la distància focal;  l’obertura del diafragma;  la distància dels objectes a la càmera. • Moviments de càmera. N’hi ha de tres tipus:  Panoràmica: són moviments simples de la càmera que consisteixen en un moviment de rotació de la càmera sobre un suport fix. Poden ser horitzontals d’esquerra a dreta (PAN) o a l’inrevés (PAN), o verticals de dalt a baix (PAN ) o a l’inrevés (PAN).  Tràveling: és un moviment de translació de la càmera que crea la sensació que la imatge s’acosta o s’allunya perpendicularment a l’eix de la càmera. Facilita la incorporació d’informacions que es trobaven fora del camp. És un artifici mecànic, com ara la dolly , que atorga dinamisme a la imatge i acosta els espectadors al punt de vista de qui està realitzant l’acció.  Zoom: permet que els objectes s’apropin o s’allunyin sense necessitat de desplaçar la càmera. És un dispositiu òptic situat en la càmera de manera que aquesta no canvia de posició. El que varia és l’enfocament de l’objectiu, que produeix un efecte d’aproximació o d’allunyament de l’objecte. • Il•luminació: sense llum la realitat no podria ser representada fotogràficament. Però la il•luminació, a banda de ser una necessitat, permet fer combinacions molt diverses que faciliten la creació del tipus de clima o atmosfera que es busca. Cada tipus de llum ve caracteritzada per una temperatura en graus Kelvin, anomenada “temperatura de color”. Van associades a dominàncies cromàtiques; per exemple, les sortides i les postes de sol (dominàncies blavoses) tenen temperatures baixes, mentre que la llum d’una espelma (dominàncies vermelloses) té temperatures altes. Al començament només hi havia el blanc i negre per qüestions tecnològiques. Actualment el color és la norma, i el blanc i negre suposen una elecció significant. Se sol fer servir per indicar el punt de vista d’un personatge, un somni, unes memòries i, fins i tot per donar sensació de realitat com ara fer servir un virat a color sèpia dins d’un film en color. • El raccord o continuïtat: el raccord és la coordinació o continuïtat que ha d’haver-hi en tots els nivells: il•luminació, moviments de càmera, de vestuari, etc. entre els diferents plans que constitueixen una seqüència d’un programa de vídeo. • La direcció: és el sentit direccional. La direcció que segueixen els personatges en plans consecutius es pot configurar a partir dels elements següents:  els punts cardinals;  les necessitats de la narració dins de la seqüència;  el raccord;  la sensació de principi, de començament;  la sensació de final. El sentit direccional exigeix que s’atenguin les lleis dels eixos de càmera i d’acció: Eix de càmera: línia hipotètica que uneix el centre de l’objectiu de la càmera amb el centre de la superfície enquadrada per aquesta. Entre l’eix de càmera d’una determinada presa i l’eix de càmera de la presa següent no hi pot haver una diferència inferior als 30 graus. Si la càmera es desplacés un angle inferior als 30 graus causaria l’efecte d’una distorsió visual. Eix d’acció, de referència o escènic: línia imaginària que uniria els dos personatges que actuen com a interlocutors o bé per la mirada d’un personatge, si només n’hi ha un. L’eix d’acció divideix l’espai en dues àrees de 180 graus cadascuna. Si la càmera està situada en una de les dues àrees totes les preses han de fer-se des de qualsevol posició d’aquesta àrea. • Signes de puntuació: són les diferents maneres de connectar els diversos plans entesos com a unitats de presa. Hi ha signes clàssics com el tall en sec, la fosa o obertura en negre, la fosa encadenada i la cortineta, i d’altres més innovadors com el desenfocament, la congelació, els efectes lluminosos o les transicions acústiques. • Composició: es tracta de la distribució de tots els components del camp visual d’acord amb una determinada intencionalitat estètica o semàntica. • Edició o muntatge: consisteix a seleccionar i ordenar harmònicament els plans enregistrats per aconseguir un ritme amb una determinada intencionalitat narrativa o semàntica. • Durada dels plans: ve determinada per diferents factors:  el ritme que es vol conferir al programa;  el tipus d’enquadrament del pla;  la qualitat i complexitat de la informació de cada pla;  la relació amb el text parlat;  el moviment o ritme intern;  l’edat o el nivell cultural dels destinataris. • La banda sonora: es pot considerar com alguna cosa més extensa que el simple acompanyament musical de les produccions cinematogràfiques. Així es podria definir com el text acústic que forma part del document audiovisual. Caldria que fos pensada a priori de les imatges, en funció de les síntesis, de les interaccions, etc. i no afegida d’acord amb aquestes. El so pot ser:  Diegètic: si la font del so està relacionada amb alguns dels elements presents en el que es representa. Pot estar dins del camp (in) o fora del camp (off) segons si les fonts d’emissió estan dins o fora de l’enquadrament. Pot ser interior o exterior segons que provinguin de l’interior d’un personatge, com ara els seus pensaments, o de la relació entre diversos personatges.  No diegètic: si la font no té res a veure amb els elements que es representen (so over). La font pot ser visible o està situada fora del camp però compartint un mateix temps i un espai contigu. Dins del que es pot trobar en la banda sonora hi ha:  Veu humana: es pot classificar de forma anàloga al so, i pot ser: o Veu in: present en el camp. o Veu out: fora del camp. o Veu off: provenint d’un monòleg interior o d’un personatge que fa de narrador i no està present en l’enquadrament. o Veu through: present en la imatge però al marge de l’espectacle, és a dir, d’esquenes a la càmera. o Veu over: s’instal•la en paral•lel a les imatges, sense que hi estigui relacionada, emergint d’una font exterior als elements que intervenen diegèticament. També es refereix a la veu superposada amb intenció de doblar mantenint l’original, amb la qual cosa se senten les dues.  Música: no sol tenir la seva font en el camp tret que hi hagi alguna orquestra en viu o una font que l’emeti com ara un tocadiscs, una ràdio o un magnetòfon. Ajuda a crear una atmosfera determinada. Pot ser: objectiva, subjectiva, integrada o asincrònica. La majoria de les vegades és out o over. Té una funció secundària a les veus però equivalent.  Sorolls: no pertanyen a una llengua natural, per tant, no són tan complexos com la veu. També poden ser classificats com a in, out, off, through i over (efectes especials). La seva funció és molt variada, i serveixen per donar suport, reforçar, negar o complementar els elements presents en el camp visual. A vegades condicionen la percepció de la banda sonora i provoquen una determinada resposta sensorial. Tots tenen un valor significant. Per a la captació de sons ambientals cal emprar micròfons. Les càmeres domèstiques solen captar d’igual forma el so que ve en qualsevol direcció. Si ens interessa potenciar els sons procedents del davant i suprimir el soroll de fons, cal que connectem micròfons auxiliars. • El text verbal: ajuda a donar sentit a les imatges o a limitar-ne un dels seus diferents sentits. Si la paraula és excessivament discursiva, es corre el risc que les imatges i la música actuïn com a elements dispersors de l’atenció. Si els estudiants perden el fil de l’enunciació verbal, es perd l’eficàcia del programa. Cal que sigui concís, pensat en funció de la imatge. La forma imperativa o la forma activa de la segona persona del present suposa implicació. La forma passiva equival a una descripció. Les veus han de ser de qualitat i clares. Si són veus masculines han de ser greus i si són femenines han de ser agudes. Aquesta condició entesa com un sine quanon inapel•lable, ens podria remetre a realitzar-ne una crítica atesa la connotació sexista de la mateixa afirmació. La paraula es fa servir per reduir la polisèmia de la imatge. Com més neutres siguin les imatges més relleu hauran de tenir les paraules que les acompanyen, precisant-ne o completant-ne la significació. Com més força i concreció tinguin les imatges més discret haurà de ser el text parlat. S’ha de crear una experiència global unificada. 1.10.7. Dimensió semàntica Coneixent els recursos formals no n’hi ha prou, cal conèixer-ne la funcionalitat semàntica (valorar els recursos en relació amb produir sentit). Un videograma és una seqüència de plans que descriuen una acció. Normalment es produeixen talls en el temps a causa de la selecció de plans efectuada, ja que generalment no se solen filmar en temps real. Per tant, s’escull una seqüència de plans tenint en compte el que es vol mostrar. Cal evitar els salts espectaculars en l’escala de plans tret que es pretengui causar impacte. És important no abusar tampoc dels plans llunyans, ja que en el vídeo els elements situats en segon terme queden borrosos i els del tercer terme desapareixen gairebé per complet. És bo emprar plans propers i breus. Amb els signes de puntuació, com ara els canvis de plans per tall, s’ha d’aconseguir que no es perdi la continuïtat narrativa, expressiva o descriptiva. Hi ha regles de composició segons la tipologia dels plans, la direcció de les mirades, el desplaçament dels subjectes. Cal respectar el raccord o continuïtat, que es refereix a un conjunt d’elements que cal considerar que tinguin continuïtat. Es poden classificar en tres categories bàsiques: • Raccords d’acció: relacionats amb l’aspecte visual dels personatges, els moviments relatius a les entrades i sortides de camp —com ara el fet que si un personatge surt de camp per una banda de l’enquadrament, en el pla següent ha d’entrar per la banda contrària—, i les mirades, és a dir, si un personatge mira cap a la dreta cal que n’hi hagi un altre que ho faci cap al costat esquerre. • Raccords d’ambient – els escenaris, els colors, els accessoris i l’equipament. • Raccords tècnics – la il•luminació, el color, l’enquadrament, els sons, els eixos de càmera i acció. També cal considerar l’angulació. Les preses en contrapicat poden plantejar problemes d’il•luminació. Les preses en picat o en contrapicat no resulten generalment adients per al retrat. Les angulacions extremes són perilloses des del punt de vista comunicatiu. La inclinació ideal de la càmera està entre 20 i 30 graus. Per a les preses en moviment és recomanable treballar amb gran angular. La posició tele caldria reservar-la per a preses estàtiques de subjectes distants. És important no fer abús del zoom i tenir la càmera completament fixa —millor sobre trípode— per treballar amb l’objectiu macro o amb el zoom en posició macro per fer enfocaments de molt a prop i captar detalls. La posició tele és més arriscada que la posició gran angular, perquè ofereix poca tolerància en no haver-hi profunditat de camp. La profunditat de camp es pot anul•lar o incrementar jugant amb la il•luminació i la perspectiva per aconseguir una adequada disposició dels elements, amb la distància dels subjectes respecte de la càmera i amb la il•luminació, com ara emprant el diafragma molt obert per anul•lar la profunditat o tancat per incrementar-la. Els moviments de càmera s’han de fer seguint unes normes, i han de ser assajats prèviament en la seva totalitat: els de l’inici, els del desenvolupament i els del final. El trípode és imprescindible en alguns casos i absolutament prescindible en altres. És bàsic dominar les diferents il•luminacions: llum natural, llum fluorescent, llum complementària, llum ambiental, llum de torxa, contrallum, llum exterior, llum de colors lluminosos, llum de colors càlids, llum de colors freds, etc., a fi d’aconseguir l’ambientació adequada. Cal tenir en compte l’especificitat expressiva de cada mitjà. En el cinema i els documentals es fan servir plans generals i plans curts. Si els documents audiovisuals han de ser visionats en un aparell de televisió o un monitor d’ordinador, han de ser més curts per adequar-se a la mida de la pantalla. Això determina que es facin servir molt poc (o en tot cas, menys que en el cinema) els plans llunyans i els plans seqüència. Això es degut al fet que es fragmenta molt més la realitat i, en conseqüència, s’intensifica el ritme dels programes, produint una notable acceleració en la densitat de plans. Per això es dóna preferència a la presentació de poques coses cada cop, una darrere l’altra, en comptes de presentar imatges que contenen molts elements i que, per tant, necessiten més temps de contemplació. 1.10.8. Dimensió estètica En un moment determinat un dels elements —com ara una angulació, una il•luminació, un determinat so— pot acomplir una funció estètica, potenciant el valor artístic d’un enquadrament. Com tots els productes audiovisuals —per exemple, el cinema, la televisió, la ràdio, els documents audiovisuals— tenen un determinat component estètic, que pot ser valorat des de diversos punts de vista. Utilitzar sempre el mateix tipus de pla és tan poc estètic com repetir la mateixa paraula en un text escrit. Cal saber emprar els tipus de plans per donar sentit i ritme al document audiovisual. 2. La interpretació subjectiva d’una imatge audiovisual dins del context social: una mirada a la imatge 2.1. Mirada, visualitat, cultura i hipervisualitat Tal com exposa Buxó (1999): “el món social ha entrat en una hipervisualitat, terme referit a l’ús massiu dels mitjans de comunicació “amb la finalitat d’explorar, descriure i analitzar formes diferents de construir visualment categories, expressions i noves formes de coneixement i informació socioculturals”. La promiscuïtat i la ubiqüitat de les imatges, la contaminació viral de les coses per les imatges són les característiques de la nostra cultura (occidental, s’entén), diu Jean Baudrillard (1999). Hem arribat a l’era de la hipervisualitat, on la imatge es reprodueix en milions d’espais diferents a la vegada i on un fenomen social (una circumstància determinada i circumscrita en un espai i un temps determinat i condicional) és representat d’infinitats de formes, a través de múltiples ulls socials enculturitzats cada un d’ells de maneres molt diferents. Per tal d’aconseguir conèixer el sentit visual d’una cultura i els diferents aspectes o esdeveniments culturals cal tenir present l’estudi de la mirada, la seva essència. A partir de llavors, serem capaços d’entendre la nostra i la del veí. Les imatges estàtiques com la fotografia o els còmics o en moviment com el cinema o les falques publicitàries, són talls de la realitat emmarcats en una cultura, una mirada i una forma de veure i de pensar determinada. Una possible democratització visual i certs aprenentatges visuals podrien ajudar a donar context i transmetre coneixement per mitjà d’aquestes. Val a dir, que parlem d’una interpretació determinada unívocament pel context social en què es doni. És tracta d’una interpretació més o menys monista d’una percepció visual a partir d’una sèrie d’elements combinats amb més o menys encert i plasmats en un tros de cel•lulosa, litografia o el mateix cel•luloide. Així, cada cultura percep la realitat d’una manera diferent. Per tant, produeix una variabilitat de mapes de visió-realitat particular. Cada cultura té vàries tècniques de representació i assimila d’una forma específica les tècniques foranies. La globalització contribueix fermament en aquest procés. La possibilitat de mobilització ja no de capital sinó de simbologia afavoreix a l’assimilació d’elements foranis en el si d’una cultura, la interpretació dels quals, està supedita al modus pensanti d’aquesta. Sovint atorgant-li significats totalment diferents inclús oposats respecte la cultura mare dels ous d’aquets referents. És el dilema significat-significant que tants mal de caps va donar a Saussure i a la semiologia de Barthes. Cada cultura produeix situacions i camps de realitats diverses, producte de problemes i solucions que són específics. Totes les cultures es troben cada vegada més interrelacionades, i per tant, tendeixen a produir mestissatges entre les diverses formes de representació, no absentes, com s’ha indicat anteriorment, de subjectivitats idiosincràtiques pròpies. Les imatges són el resultat de la conjunció en diferents graus d’intensitat d’aquests elements. El contingut que es pretén expressar es construeix a partir de l’estructuració d’aquestes capes formalitzades. Així, cada cultura té la seva pròpia visualitat, que construeix amb la utilització dels diferents estils que constitueix la seva tradició visual, sorgida de la interpretació particular de la realitat. Com diuen els autors De Miguel i Pinto (2002) “Cada país i època veu el món d’una manera determinada”. La idea que es desprèn és clara, cada país i cada societat, té una manera de veure i de veure’s una visualitat determinada, que s’anirà enriquint pel mateix acte performatiu que suposa aquest ésser vist, veure’s i la reproducció d’aquesta percepció. Cada mitjà, cada vehicle de comunicació, en què són transportades i dipositades les imatges tenen la seva visualitat corresponent, és a dir, la relació específica amb la imatge, concreta o abstracte. Una imatge és la visualització complexa d’una sèrie de processos, elements i mecanismes que s’interelacionen entre si. Per exemple, dues imatges similars de dos moments en el temps ens poden donar dues visualitzacions diferents. No ens transmet coneixement una imatge en contextos, mitjans o cultures diferents. Així, per exemple, les imatges de Mahoma després de tot el rebombori político-mediàtic no incideixen de la mateixa manera en l’interlocutor visual, ni ofereix una visualitat similar. Un altre exemple seria una imatge del Skyline de Nova York abans i després de l’11-S. Afegim-ne un altre, la nena de 12 anys que el 1985 va fotografiar Steve McCurry en un camp de refugiats paquistanès de nom Sharbat Gula i el canvi que experimentà 17 anys després quan va tornar a ésser fotografiada. La visualització i interpretació que se’n deriva és indubtablement diferent. La visualitat és la unió de visió i pensament, percepció i cultura. Analitzar la visualitat d’una cultura determinada és mostrar els diferents elements visuals que la formen. La hipervisualitat per la qual certs autors aposten ara, te els seus orígens en la nova societat de la informació, on les imatges es multipliquen i s’intensifiquen en els mitjans de comunicació de masses. La utilització d’Internet ha fet variar la visualització de la societat i de les cultures respecte las mitjans de comunicació tradicionals. Cada vegada consumim més imatges i hem arribat a l’estadi que alguns anomenen hipervisualitat fotogràfica i audiovisual. La hipervisualitat contemporània comporta la percepció d’un món visual carregat d’imatges ràpides i accelerades, que a la vegada multipliquen les icones, els símbols i índexs representacionals dels fets socials i culturals existents. Sembla, doncs, que ja no existeix un únic punt de vista sobre un fet social, ni varis punts de vista sobre aquest mateix fet socials, sinó una multiplicitat de fets similars cada un dels quals té múltiples mirades tant creadores com receptores d’imatges. És l’era del suposat libre albedrío, on la demanda genera competència i impulsa modificacions en les percepcions i les representacions socials. Canvis determinats per sistemes de control perceptiu que garantitzen, potser des d’un punt de vista catastrofista, la delimitació del pensament col•lectiu dins d’uns paràmetres. Exemplificació Aquí és on volem posar en relació la nostra exposició i el treball present, per mitjà de l’exemple que varem exposar a la presentació. De seguida ens va venir a la ment com podíem exemplificar la idea de que llegim una imatge segons el context cultural, i era mitjançant una pel•lícula que tracta sobre aquest enfrontament i distorsió cultural. El film s’anomena “Los Dioses Deben Estar Locos” i precisament varem escollir el fragment que per nosaltres era més representatiu: la introducció d’ambdues cultures i el moment on entra en escena l’objecte motiu del conflicte i que ens mostra una imatge esdevé un text que nosaltres llegim i al que donem significat mitjançant la nostra cultura i valors. Parlo del moment en què apareix l’ampolla de Coca-Cola, quelcom completament novedós i sense significat per ells (de fet, es passen molta estona intentant trobar-li una funció a aquell objecte desconegut) i perfectament conegut per nosaltres i fins i tot símbol d’una societat i d’un estil de vida. Creiem que és una de les pel•lícules que exemplifica, de forma més senzilla i a la vegada amena, l’afrontació de dos punts de vista, de dues maneres diferents de veure la realitat i tots els seus components. Precisament per això i perquè és una de les conclusions del nostre treball sobre la imatge, el varem escollir per tal de mostrar-ho als nostres companys i fer-los veure de manera audiovisual allò que els volíem transmetre amb la presentació. Un altre imatge, o dualitat d’imatges, que podria representar aquesta idea és la concepció antiga i moderna del bronze i del color de la pell. Antigament, era conegut que qui tenia un to bronzejat a la pell era perquè treballava al camp (bàsicament a pagès, pescador, etc) de manera que era un element pejoratiu. Actualment, les nocions que giren entorn el color de la pell han variat de manera espectacular. Un to bronzejat no només no vol dir ja que ets un treballador i no pertanys a la burgesia; sinó que és sinònim de glamour, sentit de l’estètica i fins i tot, implícitament, de la tinença de molt temps lliure o ociós per dedicar-lo al culte al cos. Així doncs queda palès com les imatges adquireixen altres significats segons el context cultural des del qual es miren (o llegeixen). Rememorem aquí aquella frase que resava que: “tot és segons el color del cristall amb el que es mira.”. Conclusions Com a conclusions, primer de tot agrair totes i cadascuna de les aportacions realitzades pels nostres companys. Esperem que puguin trobar-les representades en els apartats i l’estructuració final del treball. Especialment hem notat l’interès per les diferents característiques de la imatge, únicament un dels elements de la nostra exposició, i hem ampliat aquest apartat en el punt Elements del llenguatge audiovisual. Creiem que les complexitats i dimensions de la imatge, sovint desconegudes o infravalorades, han quedat paleses en el treball. Hem abordat les característiques més tècniques, i aquells aspectes més subjectius i pròpiament psicològica de la realitat de la imatge. Tot això passant per la pròpia història de la imatge, i la seva definició. Hem abordat, doncs, la realitat audiovisual des de tots els punts de vista que hem pogut. Especialment important és el darrer apartat, La interpretació subjectiva d’una imatge audiovisual dins del context social, on hem intentat realitzar una mirada a la subjectivitat inherent en tot document audiovisual. Això és el que enllaça de manera més directa amb l’exemple amb el que varem relacionar el global de la nostra exposició. Aquí hem abordat el canvi que pot patir una imatge amb el transcurs del temps, o com una imatge o idea pot tenir sentit o perdre’l completament segons l’entorn cultural amb el què ens la mirem. Precisament aquest element era el que volíem destacar en escollir el nostre exemple: un fragment de la pel•lícula “Los dioses deben estar locos”. Volíem fer entendre i deixar ben palès la idea de text social que surt de qualsevol imatge. La lectura social o cultural del document audiovisual significa aquest canvi en les interpretacions que en fem segons quina cultura sigui la nostra o els diferents codis de valors que el contemplin. És a dir es produeix una clara interacció entre la cultura i la pròpia imatge que estem analitzant (o visualitzant) i d’això en som testimonis cada dia. Bibliografia o Aparici, R. y García-Matilla, A. (1989) Lectura de Imágenes. Madrid: Ediciones de la Torre. o Baudrillard. J. (1999). Sur la photographie. París: Sens & Tonka. o Buxó, M. J. (1998). Mirarse y agenciarse: espacios estéticos de la performance fotográfica. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Vol.LIII (2), pág. 175-189. o Cabrero, J. (2003): La galaxia digital y la educación: los nuevos entornos de aprendizaje. a AGUADED, J.I. (2003): Luces en el laberinto audiovisual, Huelva, Grupo Comunicar, 102-121. o Ramon Cardona. (1993). Cómo se comenta un texto fílmico. 2ª ed. Madrid: Cátedra. o Corominas, Agustí (1994). La comunicación audiovisual y su integración en el currículum. Barcelona: Graó, ICE-UB. o Ferrés, Joan. Cómo integrar el vídeo en la escuela. Barcelona : Grupo Editorial CEAC, S. A. o Ferrés, Joan. (1990). Per una didàctica del vídeo. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. o Foucault, M. (1996). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI. o Llitjós, A.; Borsese, A.; Colomer, M.; García, P.; Gil, J. J.; Morales, M. J. i Sánchez, M. D. (1997). Recursos didácticos en la enseñanza de las ciencias, a R. Jiménez y A. M. Wamba (Eds.), Avances en la didáctica de las Ciencias Experimentales (pp. 369-395). Huelva: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Huelva. o López Yerpes, José.(1978). Nuevos estudios de documentación: el proceso documental en las cinefias de la comunicación. Madrid: Instituto Nacional de Publicidad,. o Majó, J. i Marquès, P.(2002). La revolución educativa en la era Internet, Barcelona: CissPraxis. o Moles, Abraham (1991). La imagen. Comunicación funcional. Mèxic: Editorial Trillas. o Vygotsky, L.S. (1995): Pensamiento y lenguaje. Barcelona: Piados 2146 6605 2006-11-09T19:04:10Z Aleator 100 rv proba {{Viquipèdia|Adobe Photoshop}} El llibre sobre Adobe Photoshop contindrà totes les ajudes, trucs, tutorials, etc. per dominar el millor programa de disseny gràfic. == Requisits == {{Adobe Photoshop}} * [[w:Ordinador|Ordinador]] ** [[w:Windows|Windows]] *** Processador Intel® Xeon™, Xeon Dual, Intel Centrino™, o Pentium® III o 4 *** [[w:Windows 2000|Microsoft® Windows® 2000]] amb el Service Pack 4, o [[w:Windows XP|Windows XP]] amb Service Pack 1 o 2 *** 320MB de RAM (recomenat 384MB) *** 650MB d'espai lliure al [[w:Disc dur|disc dur]] *** Monitor de 1.024x768 16-bit amb tarjeta de vídeo *** Lector de [[w:CD-ROM|CD-ROM]] *** Per l'activació del producte és necessari [[w:Internet|internet]] o connexió [[w:Telèfon|telefònica]] ** [[w:Macintosh|Macintosh]] *** Processador PowerPC® G3, G4, o G5 *** Mac OS X v.10.2.8, v.10.4 (recomenat 10.3.4, 10.4) *** 320MB de RAM (recomenat 384MB) *** 750MB d'espai lliure al [[w:Disc dur|disc dur]] *** Monitor de 1.024x768 16-bit amb tarjeta de vídeo *** Lector de [[w:CD-ROM|CD-ROM]] *** Per l'activació del producte és necessari [[w:Internet|internet]] o connexió [[w:Telèfon|telefònica]] * [[w:Adobe Photoshop|Adobe Photoshop CS2]] ''(es pot comprar [http://www.adobe.com/products/photoshop/ aquí])'' [[Categoria:Adobe Photoshop]] [[en:Photoshop]] 2147 4969 2006-06-18T08:59:54Z Aljullu 42 {| style="border:5px #FFFFE0 solid; margin=5px 5px 5px 10px;" cellspacing="0" cellpadding="5" align="right" | style="text-align:center;background:#EEEE00;" | [[Adobe Photoshop]] |- | Introducció * [[Adobe Photoshop/Introducció al programa|Introducció al programa]] [[Imatge:00%.png]] Els primers dibuixos * [[Adobe Photoshop/Primers dibuixos|Primers dibuixos]] [[Imatge:00%.png]] Efectes * [[Adobe Photoshop/Efecte de diàri|De diàri]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Efecte de TV|De TV]] [[Imatge:00%.png]] Lletres * [[Adobe Photoshop/Text 3D|Text 3D]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb ombres|Text amb ombres]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura de plàstic|Text amb textura de plàstic]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura de metall|Text amb textura de metall]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura d'aigua|Text amb textura d'aigua]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura de gel|Text amb textura de gel]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura de neó|Text amb textura de neó]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura de ciment|Text amb textura de ciment]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Text amb textura d'or i plata|Text amb textura d'or i plata]] [[Imatge:00%.png]] Dibuixos * [[Adobe Photoshop/Dibuixos de l'espai|De l'espai]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Altres dibuixos|Varis]] [[Imatge:00%.png]] Fotografia * [[Adobe Photoshop/Millorar l'aspecte físic|Millorar l'aspecte físic]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Posar tatuages a la pell|Posar tatuatges a la pell]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Envellir rostres|Envellir rostres]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Crear una estàtua a partir d'una cara|Crear una estàtua a partir d'una cara]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Posar color a una fotografia en blanc i negre|Posar color a una fotografia en blanc i negre]] [[Imatge:00%.png]] * [[Adobe Photoshop/Despullar persones|Despullar persones]] [[Imatge:00%.png]] |} 2148 4970 2006-06-18T09:08:55Z Aljullu 42 Redirecting to [[Adobe Photoshop]] #REDIRECT [[Adobe Photoshop]] 2149 4973 2006-06-18T09:21:34Z Aljullu 42 [[Categoria:Informàtica]] 2150 4974 2006-06-18T09:22:01Z Aljullu 42 {{navegar|llibre=Adobe Photoshop |actual=Introducció al programa |anterior=Índex |següent=Regles bàsiques del codi }} {{Adobe Photoshop}} == Què és Adobe Photoshop? == L''''Adobe Photoshop''' és un dels programes més coneguts de disseny i retoc gràfic. Permet desde de crear dibuixos, retocar fotografies, crear interfícies per pàgines web, crear estils de lletra molt vistosos i fins i tot jugar amb les 3D. Aquí prodràs aprendre com es fa tot això. == El programa == ===Interfície=== [[Image:Adobe photoshop toolbar overview.png]] {{esborrany}} [[Categoria:Adobe Photoshop]] 2151 5658 2006-07-12T14:53:49Z Alex 76 /* SSL mitjançant Apache */ Tornar a la plana principal: [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] ==JDBC== ===Què és JDBC?=== JDBC és un conjunt de métodes i interficies que ens permeten accedir i manipular bases de dades. Gràcies a ells podem utilitzar codi SQL dins del codi Java. Podeu visitar la [http://java.sun.com/products/jdbc/ web oficial] o mirar el [http://java.sun.com/docs/books/tutorial/jdbc/index.html tutorial] JDBC està pensat per a no tenir que patir sobre el funcionament del SGBD que volem utilitzar, ja que per a nosaltres, tot el procés de comunicació ens serà transparent. L'encarregat de entendres amb el SGBD serà el controlador (driver) específic de cada JDBC. Existeixen 4 tipus de controladors: #Bridging drivers #Native API Partly Java Drivers #Net Protocol All-Java Drivers #Native-Protocol All-Java Drivers ===Ús de JDBC=== ====Càrrega del controlador==== Per poder utilitzar el controlador del SGBD que hem escollit, primer hem de carregar el controlador. Per fer-ho s'utilitza el següent codi: <pre> try{ class.forName("org.postgresql.Driver"); } catch(ClassNotFoundException ex){ //Codi de l'excepció } </pre> El mètode <code>forname</code> carrega el controlador que correspon a la cadena que passem per paràmetres. En aquest cas estariam carregant el controlador del SGBD ''postgresql''. Els noms del controladors dels diferents SGBD els podeu trobar en el següent enllaç: [http://www.newfire.com/newfire/html/doc/config/driver.html Noms controladors JDBC] ====Establir connexió==== Un cop carregat el controlador podem establir una connexió. Per poder-ho fer haurem de saber la URL (Universal Resource Locator). La forma de definir la URL varia depenent del SGBD. Podeu veure diferents exemples en el següent enllaç: [http://www.newfire.com/newfire/html/doc/config/driver.html Formats de URL per a connexions JDBC] Per obtenir la connexió farem us del mètode <tt>DriveMangaer.getConnection()</tt>. Aquest mètode ens retornara un objecte del tipus <tt>Connection</tt> que conté una connexió establerta amb la BD. Podem demanar la connexió especificant diferent nombre de paràmentres, però el més habitual és fer-ho així: <pre> Connection connexio = DriverManager.getConnection("URL","nomUsuari","clau d'accés"); </pre> Per poder veure les diferents variants a l'hora de obtindre conexions podeu consultar l'[http://java.sun.com/j2se/1.4.2/docs/api/java/sql/DriverManager.html API] Quan la connexió ja no sigui necessària hem de utilitzar el mètode <tt>close</tt> de l'objecte <tt>Connection</tt>per alliberar-la. <pre>connexio.close()</pre> ====Accés a la BD==== Ara què disposem de l'objecte <tt>Connection</tt> podem utilitzar comandes SQL. JDBC ens proporciona tres tipus d'objecte per aconseguir aquest proposit. #Statement: Ens permet fer una consulta o manipulació de dades (SELECT, CREATE o UPDATE) #PreparedStatement: Ens permet precompilar la comanda per a oferir millors prestacions #CallableStatement: Ens permet cridar a procediments definits en la BD. Per a obtenir aquests objectes ho farem desde l'objecte del tipus <tt>Connection</tt> <pre> Statement stmt = connexio.createStatement(); </pre> Un cop creat el podem utilitzar per a executar commandes SQL dins la BD. Per poder realitzar consultes utilitzarem el mètode <tt>executeQuery</tt> <pre> ResultsetSet rs = stmt.executeQuery("SELECT * FROM TAULA"); </pre> El paràmetre d'aquest mètode és una cadena que representa la consulta SQL. El resultat el recollim dins d'un objecte ResultSet. Aquest tipus d'objecte el veurem en més detall en el següent apartat. Disposem d'un altre mètode per a executar commandes que no retornen cap resultat (DELETE, UPDATE, ...). <pre> int nombreFilesAfectades = stmt.executeUpdate("DELETE FROM TAULA1 WHERE id like 'id-100%'); </pre> El mètode <tt>executeUpdate</tt> ens retorna el nombre de files afectades per la commanda que li passem per paràmetre. Si a priori no sabem si la nostra comanda ens ha de retornar un resultat, podem utilitzar el mètode <tt>execute</tt> que ens retorna <tt>true</tt> si aquest té resultat i <tt>false</tt> en altre cas. Per recollir el valor o el nombre de línies afectades ho farem amb els mètodes <tt>getResultSet()</tt> i <tt>getUpdateCount()</tt> respectivament. En el cas de que necessitem executar el mateixa commanda amb diferents valors podem fer ús del <tt>preparedStatement</tt>. Aquest també l'obtenim de l'objecte <tt>Connection</tt> <pre> PreparedStatement preStmt = connexio.prepareStatement("UPDATE TAULA1 SET CAMP1 = ? WHERE ID = ?"); </pre> En aquest cas el mètode que ens proporciona el PreparedStatement té un pàrametre que és la commanda SQL. Aquesta commanda es enviada al controlador de la BD i precompilada. Ara hem assignar valor a aquells llocs on hem situat el caràcter <tt>?</tt>. Per fer-ho utilitzarem els mètodes que té el <tt>PreparedStatement</tt> per aquesta finalitat. Són del tipus <tt>setXXX(valor)</tt>. Per a saber amb quins mètodes compta pots visitar l'[http://java.sun.com/j2se/1.3/docs/api/java/sql/PreparedStatement.html API]. <pre> preStmt.setInt(12); preStmt.setString("id-1000"); </pre> Ara resta executar la commanda: <pre> int nombreFilesAfectades = preStmt.executeUpdate(); </pre> Per a cridar procediments ho farem mitjançant l'objecte <tt>CallableStatement</tt>. Aquest objecte conté una crida a un procediment definit a la BD com per exemple el següent: <pre> create procedure MOSTRA_TAULA as SELECT t1.CAMP1, t2.CAMP2, t2.CAMP3 cmp2 FROM TAULA1 t1, TAULA2 t2 WHERE t1.CAMP1 = t2.CAMP2 and t1.CAMP1='clau' ORDER BY t2.CAMP3 </pre> La sintaxis del procediment canvia depenent del SGBD, alguns requereixen anar entre <tt>begin</tt> i <tt>end</tt>, etc. Per crear el <tt>CallableStatement</tt> també ho farem a partir de l'objecte del tipus<tt>Connection</tt>. Un cop crean només hem d'executar la commanda mitjançant els mètodes que vists amb anterioritat. <pre> CallableStatement callStmt = con.prepareCall("{call MOSTRA_TAULA}"); ResultSet rs = callStmt.executeQuery(); </pre> Quan ja no necessitem els objectes de sentencia els hem de tancat mitjançant el mètode <tt>close</tt> <pre> stmt.close(); </pre> ====Resultats==== L'execució d'una commanda SQL ens retorna una taula accessible mitjançant un objecte del tipus ResultSet. Aquest objecte ens propociona un conjunt de mètodes i propietats per a llegir les dades. El següent codi permet veure com accedim a les dades de dins del <tt>ResultSet</tt>: <pre> Statement stmt = connexio.createStatement(); ResultsetSet resultSet = stmt.executeQuery("SELECT * FROM TAULA"); while (resultSet.next()){ System.out.println("El id és: "+ resultSet.getString("ID")); System.out.println("El valor del camp1 és: "+ resultSet.getInt("CAMP1")); System.out.println("El valor del camp2 és: "+ resultSet.getString("CAMP2"); } resultSet.close(); stmt.close(); </pre> El mètode <tt>next()</tt> accedeix una a una a les fileres que contenen les dades. Els metodes <tt>getXXX("nom columna")</tt> ens retornen el valor de la columna especificada per paràmetre en la fila actual. Per veure els diferents tipus de retorn podeu consultar l'[http://java.sun.com/j2se/1.4.2/docs/api/java/sql/ResultSet.html API]. L'accés a les dades només es fa en una direcció. Per tant hem de processar les dades segons anem recorrent la taula. No és fins a la versió 2.0 de JDBC que ens permet despaçar-nos lliurement per tots els resultats. Gràcies a aquestes millores comptem amb mètodes com: #first: Ens porta a la primera fila #absolute(número_de_fila): Ens porta a una fila específica. #previous: Ens porta a la fila anterior. ... És en aquesta versió on apareix també la possibilitat de actualitzar o inserir noves files. <pre> resultSet.absolute(100); //Ens posicionem a la fila nº100 resultSet.updateInt("CAMP1", 2); // Assigna a camp1 amb el valor sencer 2 resultSet.updateString("CAMP2","NOUVALOR"); //Assigna a camp2 amb el valor NOUVALOR resultSet.updateRow(); // Actualitza amb els nous valors </pre> <pre> resultSet.moveToInsertRow(); // Ens posiciona a una nova fila resultSet.updateString("ID","id-100000"); //Assigna a ID el valor id-100000 resultSet.updateInt("CAMP1", 20); // Assigna a camp1 amb el valor sencer 20 resultSet.updateString("CAMP2","NOUVALOR"); //Assigna a camp2 amb el valor NOUVALOR resultSet.insertRow(); //Afegeix la fila resultSet.moveToCurrentRow(); //Ens desplaça a la fila actual </pre> Per defecte el <tt>ResultSet</tt> que ens retorna l'<tt>Statement</tt> no ens permet fer aquestes operacions. Aquestes habilitats les haurem d'especificar a l'hora de crear l'<tt>Statement</tt>. <pre> Statement stmt = con.createStatement(ResultSet.TYPE_SCROLL_INSENSITIVE, ResultSet.CONCUR_UPDATABLE); </pre> ====Accés a les metadades==== Les metadades no són res més que informació referent al SGBD. Per obtenir aquestes dades tenim l'objecte anomenat <tt>DataBaseMetaData</tt>. Aquest objecte el podem recollir a partir de l'objecte <tt>Connection</tt> <pre> DataBaseMetaData dbmd = connexio.getMetaData(); </pre> Per a veure la informació que podeu obtenir mitjançant el <tt>BaseDataMetaData</tt> podeu consultar l[http://java.sun.com/j2se/1.4.2/docs/api/java/sql/DatabaseMetaData.html API] A més a més de obtenir informació relativa al SGBD podem obtenir informació sobre els resultats d'una consulta. Aquestes dades les obtenim mitjançant l'objecte <tt>ResultSetMetaData</tt> <pre> ResultSet resultSet = stmt.executeQuery(SELECT * from TAULA1); ResultSetMetaData rsmd = resultSet.getMetaData(); if (rsmd.isReadOnly){ System.out.println("El ResultSet no és modificable"); } </pre> Per a veure la informació que podeu obtenir mitjançant el <tt>ResultSetMetaData</tt> podeu consultar l[http://java.sun.com/j2se/1.4.2/docs/api/java/sql/ResultSetMetaData.html API] Tornar a la plana principal: [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] ===Connexions sobre Tomcat=== Si pretem utilitzar JDBC en una aplicació web podem utilitzar les capacitats de tomcat per poder gestionar connexions. Per fer-ho utilitzarem JNDI DataSource. En el [http://tomcat.apache.org/tomcat-5.5-doc/jndi-datasource-examples-howto.html JNDI Datasource HOW-TO] podem veure en profunditat com funciona aquest sistema. Seguirem el següent exemple: ====Configuració del tomcat==== Configurarem el tomcat per a que aquest sigui capaç de realitzar una connexio a una BD MYSQL. #Afegirem el driver de MYSQL dins del directori <tt>common/lib</tt> del Tomcat #Editarem el fitxer server.xml (Ho farem sobre una de les configuracions de servidor dins de Eclipse) #Afegirem un nou contexte aquest ha d'anar dins del node <HOST> <pre> <Context path="/exempleJDBCdataSource" docBase="exempleJDBCdataSource" debug="5" reloadable="true" crossContext="true"> <!-- maxActive: Maximum number of dB connections in pool. Make sure you configure your mysqld max_connections large enough to handle all of your db connections. Set to 0 for no limit. --> <!-- maxIdle: Maximum number of idle dB connections to retain in pool. Set to -1 for no limit. See also the DBCP documentation on this and the minEvictableIdleTimeMillis configuration parameter. --> <!-- maxWait: Maximum time to wait for a dB connection to become available in ms, in this example 10 seconds. An Exception is thrown if this timeout is exceeded. Set to -1 to wait indefinitely. --> <!-- username and password: MySQL dB username and password for dB connections --> <!-- driverClassName: Class name for the old mm.mysql JDBC driver is org.gjt.mm.mysql.Driver - we recommend using Connector/J though. Class name for the official MySQL Connector/J driver is com.mysql.jdbc.Driver. --> <!-- url: The JDBC connection url for connecting to your MySQL dB. The autoReconnect=true argument to the url makes sure that the mm.mysql JDBC Driver will automatically reconnect if mysqld closed the connection. mysqld by default closes idle connections after 8 hours. --> <Resource name="jdbc/provaConnexio" auth="Container" type="javax.sql.DataSource" maxActive="100" maxIdle="30" maxWait="10000" username="estiu" password="estiu" driverClassName="com.mysql.jdbc.Driver" url="jdbc:mysql://localhost:3306/airline"/> </Context> </pre> ====Creació d'una aplicació web==== #Utilitzarem l'eclipse per a crear un nou projecte web (Dynamic Web Project). #Crearem un nou servlet el qual tindrà els mètodes init, doGet i doPost #Crearem un objecte <tt>DataSource</tt> #En el mètode ini solicitarem el DataSource a partir del contexte configurat al tomcat. #En el metode doPost obtindrem una connexió a partir de l'objecte del tipus<tt>DataSource</tt> #Llegirem dades de la BD <pre> import javax.servlet.ServletException; import javax.servlet.http.HttpServletRequest; import javax.servlet.http.HttpServletResponse; import javax.sql.DataSource; import javax.naming.Context; import javax.naming.InitialContext; import java.io.IOException; import java.io.PrintWriter; import java.sql.Connection; import java.sql.ResultSet; import java.sql.SQLException; import java.sql.Statement; /** * Servlet implementation class for Servlet: provaConnexio * */ public class provaConnexio extends javax.servlet.http.HttpServlet implements javax.servlet.Servlet { /* (non-Java-doc) * @see javax.servlet.http.HttpServlet#HttpServlet() */ private DataSource origenDades = null; public provaConnexio() { super(); } protected void doGet(HttpServletRequest request, HttpServletResponse response) throws ServletException, IOException { doPost(request,response); } /* (non-Java-doc) * @see javax.servlet.http.HttpServlet#doPost(HttpServletRequest request, HttpServletResponse response) */ protected void doPost(HttpServletRequest request, HttpServletResponse response) throws ServletException, IOException { PrintWriter out = response.getWriter(); try{ Connection connexio = origenDades.getConnection(); Statement stmt = connexio.createStatement(); ResultSet rs = stmt.executeQuery("Select * from bitllet"); while (rs.next()){ out.println("El bitllet " + rs.getString("id") + " es per al vol " + rs.getString("idVol")); } }catch(SQLException ex){ ex.printStackTrace(); } } /* (non-Javadoc) * @see javax.servlet.GenericServlet#init() */ public void init() throws ServletException { // TODO Auto-generated method stub super.init(); try { // recuperamos el contexto inicial y la referencia a la fuente de datos System.out.println("Executo l'init"); Context ctx = new InitialContext(); origenDades = (DataSource) ctx.lookup("java:comp/env/jdbc/provaConnexio"); } catch (Exception e) { throw new ServletException("Imposible recuperar java:comp/env/jdbc/tutoriales",e); } } } </pre> ====Configuració de l'aplicació web==== Ens resta configurar el fitxer <tt>web.xml</tt> de l'aplicació. Inclourem el següent codi dins del node <webapp> del . <pre> <?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?> <web-app id="WebApp_ID" version="2.4" xmlns="http://java.sun.com/xml/ns/j2ee" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://java.sun.com/xml/ns/j2ee http://java.sun.com/xml/ns/j2ee/web-app_2_4.xsd"> <display-name> exempleJDBCdataSource</display-name> <resource-ref> <description>DB Connection</description> <res-ref-name>jdbc/provaConnexio</res-ref-name> <res-type>javax.sql.DataSource</res-type> <res-auth>Container</res-auth> </resource-ref> <servlet> <description> </description> <display-name> provaConnexio</display-name> <servlet-name>provaConnexio</servlet-name> <servlet-class> provaConnexio</servlet-class> </servlet> <servlet-mapping> <servlet-name>provaConnexio</servlet-name> <url-pattern>/provaConnexio</url-pattern> </servlet-mapping> <welcome-file-list> <welcome-file>index.html</welcome-file> <welcome-file>index.htm</welcome-file> <welcome-file>index.jsp</welcome-file> <welcome-file>default.html</welcome-file> <welcome-file>default.htm</welcome-file> <welcome-file>default.jsp</welcome-file> </welcome-file-list> </web-app> </pre> Ara la nostra connexió prodrà fer us d'aquest recurs. ==Seguretat== Les dades que circulen desde el servidor (Aplicació web) al client (Navegador) poden ser interceptades per una tercera persona si aquest té accés als paquets HTTP que circulen per la xarxa. Aquests paquets poden ser llegits i en poden extreure la informació. En molts cops hem de fer circular dades secretes (claus d'accés, dades personals, etc). Per aquest motiu és necessari tenir un protocol per poder a poder fer connexions segures. Aquest és HTTPS (HTTP + SSL). ===SSL=== SSL (Secure Socket Layer) és un sistema de xifratge disenyat per l'empresa Netscape Communications, que permet xifrar connexions. Es basa en un sistema criptogràfic asimètric i en el concepte dels certificats. Per a més informació polseu [http://es.wikipedia.org/wiki/SSL aqui] ===SSL mitjançant Apache=== Aquesta configuració protegirà les aplicacions web mitjançant connexions SSL. El primer pas serà configurar l'apache per a que redireccioni les peticions HTTPS del port 443 cap a el nostre port 8080 que és on tenim l'aplicació web. Per defecte l'apache ja ve preparat i configurat per suportar SSL. Per fer la unió utilitzarem els paràmetres ProxyPass i el ProxyPassReverse. #Obrirem el fitxer <tt>/etc/httpd/cond.d/ssl.conf (Aquest fitxer descriu el host virtual protegit amb SSL) #Inserirem les següents línies dins de l'àmbit del <tt>virtualhost</tt> <pre> ProxyPass / http://127.0.0.1:8080/ ProxyPassReverse / http://127.0.0.1:8008 </pre> #Engegarem el apache <tt>/etc/init.d/httpd start</tt> Amb això consguim que totes les peticions realitzades al port 443 les redireccioni al 8080. Els certificats que utilitza Apache són els que venen per defecte en la instal·lació. Però modificant les línies d'aquest fitxer ho configurariam per a que utilitzes els certificats propis. ===Tomcat amb SSL=== ====Crear un certificat RSA per a Tomcat==== Per provar SSL en Tomcat necessitarem un certificat. El procediment normal seria generar una petició de certificat per a que una Autoritat de certificació ens signes la nostra clau pública i així poder demostrar que som qui diem que som. El que farem nosaltres serà crear un certificat autosignat. És a dir no fem us dels serveis de cap (CA) per a que ens signi el certificat. keytool crea parells de claus públiques y privadas, certificats autosignats, i gestiona magatzems de claus <pre> keytool -genkey -alias tomcat -keyalg RSA </pre> Aquesta comanda ens generarà un certificat autosignat per a que Tomcat el pugui fer servir. Ens demanarà un password, que per defecte es <tt>changeit</tt> i aleshores un serie de paràmetres del certificat. <pre> Enter keystore password: changeit What is your first and last name? [Unknown]: alex What is the name of your organizational unit? [Unknown]: Universitat d'estiu What is the name of your organization? [Unknown]: UdL What is the name of your City or Locality? [Unknown]: Lleida What is the name of your State or Province? [Unknown]: lleida What is the two-letter country code for this unit? [Unknown]: ES Is CN="alex ", OU=Universitat d'estiu, O=UdL, L=Lleida, ST=lleida, C=ES correct? [no]: yes Enter key password for <tomcat> (RETURN if same as keystore password): </pre> Aquest queda emmagatzemat en el fitxer <tt>.keystore</tt> dins del nostre <tt>$HOME</tt> En el cas d'haver assignat un password diferent a l'hora entrar les dades del certificat, l'haurem d'especificar quan configurem el TOMCAT. També és possible importar certificats generats amb OPENSSL: Per a generar una petició i una nova clau. <pre> openssl req -new -out REQ.pem -keyout KEY.pem </pre> Per a generar un certificat x509 auto-signat desde una peticó de certidicat utilitzant la clau. <pre> openssl req -x509 -in REQ.pem -key KEY.pem -out CERT.pem </pre> Importa el certificat al <tt>keystore</tt> <pre> keytool -import -v -trustcacerts -alias tomcat -file CERT.pem </pre> ====Configuració del Tomcat==== Falta dir-li a Tomcat que utilitzi SSL. Hem de configurar el fitxer <tt>PATH al TOMCAT/conf/server.xml</tt> Aquí hem d'habilitar el següent connector <pre> <Connector port="8443" maxHttpHeaderSize="8192" maxThreads="150" minSpareThreads="25" maxSpareThreads="75" enableLookups="false" disableUploadTimeout="true" acceptCount="100" scheme="https" secure="true" clientAuth="false" sslProtocol="TLS" /> </pre> En el cas d'haver canviat el password del keystore afegiriam el paràmetre <tt>keystorePass</tt>. Si el que hem canviat és la ubicació de del fitxer <tt>keystore</tt> ho especificarem mitjançant el paràmetre <tt>keystoreFile</tt> Ex: <pre> <Connector port="8443" maxHttpHeaderSize="8192" maxThreads="150" minSpareThreads="25" maxSpareThreads="75" enableLookups="false" disableUploadTimeout="true" acceptCount="100" scheme="https" secure="true" clientAuth="false" sslProtocol="TLS" keystorePass="noupasswd" keystoreFile="/usr/local/keystores/keystore1"/> </pre> Per aprofundir en la questió podeu visitar la [http://tomcat.apache.org/tomcat-5.5-doc/ssl-howto.html HOW-TO] de Tomcat que parla de la configuració amb SSL 2152 4990 2006-06-20T09:02:26Z 87.219.181.75 [[Image:Copiaseguretatbd.gif]] Al fer clic en aquesta opció se'ns descarregarà automàticament un arxiu amb el contingut de la Base de Dades del PHP-Nuke en qüestió.És important que l'anomeneu amb extensió .sql per si voleu fer-ho servir en algun moment i pujar-la altre cop al gestor mysql mitjançant PHPMYADMIN. 2153 4991 2006-06-20T09:04:33Z 87.219.181.75 [[Image:Blocs.gif]] En aquesta secció podràs decidir no només els blocs que vols que apareguin a la teva web (activar, desactivar) , sino també la seva col·locació (Dreta, Esquerra,Centre superior, Centre Inferior), així com la possibilitat d'incloure titulars d'altres pàgines web mitjançant un bloc RSS. ==1era Pantalla Superior >> Significat de les columnes== -'''Títol''':Títol del bloc, que apareixerà al teu PHP-Nuke -'''Posició''': Podem trobar vàries posibilitats: Dreta,Esquerra,Centre superior, Centre Inferior. -'''Pes''': Aquest és l'ordre en el que sortiran els blocs.Com es pot comprovar cada posició té la seva pròpia classificació, per tant poden haver-hi dos primers, dos segons, dos tercers, sempre que cada bloc estigui en una posició diferent. Junt amb el pes trobarem varis tipus de fletxes:les fletxes serveixen per augmentar o disminuir la colocació del bloc. *''Truc'': Recomano fer-ho ''sempre pujant'' el bloc i no fent-lo baixar, ja que llavors comencen a haver-hi conflictes de pes.Aquests conflictes es solucionen fent clic a l`enllaç inferior que posa "Arreglar Conflictes de Pes" -'''Tipus''': Podem trobar-nos quatre tipus de blocs: A-''Blocs de Sistema'': Venen amb PHP-Nuke i serveixen per al correcte funcionament del mateix.Exemple: Bloc d'Administració B-''Blocs RSS/RDF'':Serveixen per poder mostrar els continguts d'una altra pàgina web.Més endavant explicarem com fer-los. C-''Blocs d`Arxiu'':Són la gran majoria i venen donats pels diversos arxius anomentats block-xxxxxxxx.php i que estan a la carpeta del teu PHP-Nuke /Blocks *La majoria de mòduls sol incorporar algun que altre bloc, tot i que també hi hagi blocs que portin el contingut per sí sol.Més endavant parlarem de com es creen. D-''Blocs HTML'': Són blocs sorgits de la possibilitat que PHP-Nuke et brinda d'introduir codi HTML a seques i sense guarniments de cap tipus d'arxius ni res per l'estil. -'''Estat''': Només hi ha dues possibilitats: Actiu o Inactiu -'''Visible per a''': Indica qui podrà veure aquest bloc.Hi ha vàries possibilitats: A-''Tothom'':Qualsevol usuari/a pot veure aquest bloc sense cap tipus de restricció.Solen ser el major nombre.Són blocs de serveis generals i sense personalització en la majoria de casos B-''Usuaris Registrats'':Només les i els usuaris registrats podran veure aquest bloc.Solen ser blocs que tenen un valor afegit pel qual cal registrar-se C-''Usuaris Anònims'':Només les i els usuaris que no s'hagin identificat podran veure aquest bloc.solen ser blocs que molesten, amb publicitat o bé que animin a registrar-se. D-''Administradors'': Només les i els admisnitradors de la web podran observar aquest blocs.Molt útil en temps de proves, etc. -'''Idioma''':Idioma en el que es mostraran els blocs.Les opcions són a tots els idiomes o bé, en un sol idioma.Útil per a la personalització lingüística de les pàgines web. -'''Funcions''': A-Editar B-Esborrar C-Visualitzar D-Activar/Desactivar 2154 4993 2006-06-20T09:07:08Z 87.219.181.75 [[Image:Administradors.gif]] En primer terme trobarem el menú per a Editar els Administradors o les Administradores de la pàgina ja existents.Aquest menú consta de les següents columnes: -1a Columna: '''Nom de l`administrador/a''' -2a Columna: '''Idioma''' en el que administra -3a Columna: Accès per a '''Modificar Informació''' (Llegir Apartat Modificar Informació d`aquest article) -4a Columna: '''Eliminació''' de l`administrador/a en qüestió *Nota: el primer compte de tots , és el compte anomenat GOD.Aquest compte GOD no es pot esborrar, i és recomanable que la pàgina s`administri des d`un altre autor/a (per motius de seguretat, sobretot) ==Agregar Administrador/a (Autor/a)== Per a agregar un autor/a has d`omplir els camps següents: -'''Nom de l`autor/a''': Aquest nom és d`ús intern i no es pot canviar. -'''Nom d`usuari/a''': Aquest és el nom d`usuari que introduirem per accedir a la secció d`administració i per a escriure articles. ''Obligatori'' -'''Adreça de Correu Electrònic''': Aquesta adreça és la que es farà servir per rebre missatges referents a l`administració per aquesta persona (de fet el primer missatge que rebrà pot ser el de l`activació com a tal).''Obligatori'' -'''Adreça URL''': Pàgina web de l`administrador/a -'''Idioma''': Aquest serà l`idioma en que li apareixerà la pàgina web a aquest administrador/a -'''Permissos''': Aquí hem de triar les seccions en les que l`administrador/a tindrà poder. D`aquesta forma podrem decidir qui té control sobre què (en comunitats grans és molt útil).Si volem que tingui poder total trieu l`opció Súper Usuari, la qual us donarà Accès total a totes les seccions. -'''Contrasenya''': Aquesta serà la contrasenya que farà servir aquest autor/a per a administrar les seves funcions.''Obligatòria'' ==Modificar Informació de l`Administrador/a== Els apartats seran els mateixos que en l`apartat anterior.Hem de tenir en compte un darrer.En cas de voler canviar la contrasenya, omplirem el camp de contrasenya, així com el camp de reinscripció de la mateixa *Nota: Com hem dit abans el compte GOD és una mica especial.Com que té de base els permisos totals no podrem canviar els permissos assignats a aquest compte. 2155 4994 2006-06-20T09:08:51Z 87.219.181.75 [[Image:Grups.gif]] Aquesta opció s`utilitza per a agrupar els usuaris/es a travès de vàries categories i accions de col·laboració descrites més avall.Així es fomenta l`activitat per part dels usuaris de la pàgina web. En un primer terme tenim un quadre que marca els Noms dels diversos grups existents, la descripció del grup, els punts que es necessiten per a formar-ne part, el nombre de comptes d'usuaris que hi ha a cada grup i l`accès a l`edició o eliminació dels diversos grups. ==Afegir Nou Grup d'Usuaris== -'''Nom del Grup''': Aquí escriurem el nom amb el que es coneixerà aquest grup d`usuaris que acompleixin amb la puntuació demanada -'''Descripció''': Aquí escriurem una petita descripció per a saber què s`espera del grup. -'''Punts necessitats''': Aquí marcarem el número de punts que es necessiten per a formar part d`aquest grup en concret (amb el benefici que suposarà per a l`usuari, accedint a determinades seccions restringides).''Fes servir valors numérics només'' ==Sistema de punts== Per a determinar la pertinença d`un usuari/a a cada grup hi ha determinades condicions.Per cada condició s`atorguen una sèrie de punts, que seran els que marquin la separació i beneficis entre grups. -'''Entrades al diari''': Entrades escrites a la bitàcola personal.Es compten totes les entrades, tant les entrades privades com les públiques. -'''Comentaris al diari''': S`atorguen aquests punts per cada comentari que es faci a la bitàcola (aquí es compten només els públics) -'''Recomanat a un amic''': Aquests punts es donen per cada vegada que s'ha enviat un enllaç de la nostra web des del mòdul Recomana'ns -'''Articles Publicats''': Punts donats per cada Article que envii l`usuari i sigui publicat -'''Articles Comentats''': Punts per cada Comentari publicat dins els articles -'''Articles enviats a un amic''': Punts per cada vegada que s'ha enviat un article a un amic des de la web mitjançant l`enllaç. -'''Articles avaluats''': Punts donats per cada cop que s'ha votat un article. -'''Vots a les enquestes''': Punts que es donen per cada votació que es faci a les les enquestes -'''Comentaris a les enquestes''': Punts rebuts per cada comentari publicat a les enquestes -'''Nous temes encetats als fórums''': L`usuari rebrà en compensació aquesta puntuació per cada tema que obri als als fórums -'''Temes respostos als fórums''': Punts per cada tema respost als fórums -'''Ressenyes comentades''': La compensació es rebrà per cada comentari publicat a la secció de Ressenyes -'''Pàgines vistes''': L`usuari/a registrat rebrà aquesta determinada quantitat de punts per cada vista de pàgina que faci -'''Enllaços visitats''': Punts rebuts per cada cop que els usuaris visiten un enllaç a la secció d'Enllaços. -'''Enllaços valorats''': Punts que es donaran a l`usuari/a per cada vegada que aquest voti un enllaç a la secció d'Enllaços. -'''Enllaços comentats''': Puntuació rebuda per cada comentari que es faci a la secció Enllaços. -'''Descàrregues fetes''': Benefici que es donarà cada cop que l`usuari es descarregui quelcom de la secció descàrregues. -'''Descàrregues avaluades ''': Punts que rebrà l`usuari/a per cada vegada que voti a la secció de Descàrregues. -'''Descàrregues comentades''' : Punts rebuts per cada comentari que es faci dins la secció Descàrregues. -'''Enviar missatges públics''': Puntuació rebuda per cada cop que s'ha publicat un missatge públic per part d`aquest usuari/a -'''Fer clic a la publicitat''': Punts per cada clic que l`usuari/a faci un clic a les pancartes (banners) de publicitat. 2156 6603 2006-11-09T18:40:03Z Ellibre 36 [[Image:Referents.gif]] Aquí podrem trobar una llista de referents HTTP, és a dir d`adreces de pàgines de les quals provenen els i les nostres visitants.En trobarem tants com especifiquem a l`apartat Preferències del Menú d`Administració.Al final tenim un botó que ens permetrà fer una neteja de les dades, per tornar a començar. 2157 4996 2006-06-20T09:13:01Z 87.219.181.75 [[Image:Prohibicioip.gif]] El Sistema de Prohibició d'Accès a Ip's Concretes funciona de la següent manera.En principi tenim un quadre que ens permet introduir els números de la ip a prohibir l`accès.En principi descobrir adreces sospitoses podria ser un problema, però com a administradors de la nostra pàgina web que som, dins la nostra base de dades hauran quedat prou rastres d' aquesta adreça maliciosa, així com del nom d`usuari que s`ha emprat, si ha estat el cas. *Nota:No es recomana fer servir aquestes informacions per a qualsevol altre activitat encara que no sigui delicitiva.Les adreces dels nostres usuaris són confidencials, privades i protegides per llei, i si no ho fossin haurien de ser-ho.Obtindre benefici algun d`una adreça d`un altre només aporta problemes, per tant no les feu servir més que en cas de protecció o denúncia legal (mai se sap a quin extrem es pot arribar) Sota d`on introduïm la seva adreça podem escriure el motiu pel qual li volem impedir l`accès a la nostra pàgina web.A continuació apretem el botó que executa l`acció.Tant si ha estat correcta com si hem errat en alguna cosa se`ns retornarà una plana on s`explicarà aquest èxit o fracàs. A la part inferior trobarem un quadre amb vàries columnes: IP prohibida, motiu, data de la prohibició i la possibilitat d`eliminar la prohibició (en cas que així ho volguem al fer clic a l`enllaç se`ns demanarà confirmació sobre aquesta operació, en cas afirmatiu tornarem a la pantalla inicial, on veurem que de la taula inferior ha desaparegut l`adreça a la que acabem d`aixecar-li la prohibició. 2158 6604 2006-11-09T18:41:25Z Ellibre 36 [[Image:Missatges.gif]] En primer terme trobarem una graella a la qual trobarem varis camps: -ID: El nº d'identificació del missatge en qüestió -Títol: Títol del missatge -Idioma: especifica l`idioma en el que es pot veure el missatge en qüestió (fantàstic si tenim varis missatges iguals, però en idiomes diferents) -Visible per a: S`especifica qui pot veure el missatge -Actiu: Marca si el missatge està activat o no ho està. -Funcions:en aquesta columna teniml oportunitat d`esborrar (prèvia confirmació) o editar el missatge que triem. En segon terme trobarem un formulari molt semblant al que hi ha per a escriure articles.Serà molt semblant al que ens trobarem si fem clic a Editar. Hi ha un camp per al títol i un altre per al contingut. Altres opcions a triar: -Idioma:Pots triar entre tots els idiomes de la web per tal que el missatge només es mostri en un idioma concret o en tots a la vegada. -Caducitat: Pots decidir quant vols que duri el teu missatge en línia:1 dia? 30? de duració il·limitada? -Activar-lo: Tria entre si el vols activar ja,o encara no el vols mostrar (des de la graella de sobre podràs activar-lo sempre que vulguis, hagi caducat o no, no s`esborrarà, quedarà a la base de dades. -Qui pot veure`l: Pots decidir qui pot veure aquest missatge: Tots els i les usuaris/es, sols usuaris anònims, sols usuaris registrats, usuaris subscrits o sols administradors. Un cop tot decidit ja el pots afegir. 2159 4998 2006-06-20T09:15:08Z 87.219.181.75 [[Image:Moderacio.gif]] El sistema de moderació etiqueta als diversos usuaris, ja sigui per Comentaris als articles, comentaris a les enquestes o a les ressenyes.És una forma ràpida de tenir controlats als usuaris potencialment perillosos, ja que a la mínima sospita els hi podem canviar l`estat sense que sigui gaire feina per als administradors de la web, i sense que tampoc influeixi en tenir obert el compte de l'usuari en qüestió, permitint-li gaudir dels serveis de la nostra web.El que es fa des d'aquí és demanar l'aprovació dels comentaris que facin els usuaris de Mal Karma, o directament els evita com passa amb els usuaris que no tenen Karma.Els usuaris amb bon karma no pateixen cap restricció 2160 4999 2006-06-20T09:17:53Z 87.219.181.75 [[Image:Moduls.gif]] Tal i com la mateixa secció ens anuncia des d`aquí es mostra l'estat actual dels teus mòduls/afegits i permet canviar el seu estat activat o desactivat. Els nous mòduls copiats al directori /modules/ seran automàticament agregats en estat Inactiu quan actualitzis la secció.Si desitges Esborrar un mòdul, simplement esborra el directori del módul que estigui dins el directori /modules/.El sistema s'actualitzarà de forma automàtica i mostrarà els canvis.Coses a tenir en compte. ==Sobre els Mòduls== El càracter [ · ] implica un mòdul tal que el nom i l'enllaç no són visibles al Bloc de Mòduls. Segons el panell explicarem qué significa cada columna 1-Títol: és el nom intern del mòdul.Es correspon amb el nom que tingui el directori que poguem trobar dins de /modules 2-Títol Propi: és el nom del mòdul que realment es mostra dins del bloc de menú, aquest nom és editable. 3-Estat: Aquí podrem observar si el nostre mòdul estar actiu o inactiu. 4-Visible per a: Marca els permissos de visibilitat per al mòdul.En aquest cas hi ha vàries opcions: -Tothom: Tothom el pot veure, tothom el pot emprar, tingui registre o no -Només per a usuaris registrats: Només els/les usuaris/es que hagin entrat amb el seu registre el podran fer servir. -Només per a administradors:Només els/les administradors/es que hagin entrat dins la part d`administració els podran veure (com també els administradors són els únics que poden entrar dins els mòduls inactius, per a fer proves, i la resta en definitiva, l`admisnitrador en principi té control total sobre els mòduls). -Només per a usuaris/es subscrits: Això significa que aquests mòduls només seran utilitzables per a aquells usuaris que estiguin apuntats als programes de subscripció de la web, establerts des del mòdul de subscripció, una nova forma de tenir els usuaris fidelitzats a les nostres webs, inclós si el servei és de pagament, en treurem benefici de la nostra web i podrem oferir serveis exclusius per als nostres no ja usuaris, sinó clients. 5-Permisos per al grup:En cas que els usuaris de la teva web estiguin establerts mitjançant grups , segons sigui la seva col·laboració, aquesta opció mostrarà quins grups tenen permís per a fer servir aquest mòdul, establint una dinàmica d'esforç i fidelització del nostre usuari cap a la nostra web. 6-Funcions: En podrem triar tres: -Editar:Al fer clic en aquesta opció passem a un altre menú -Activar/Desactivar:Canvia l`estat del mòdul al seu contrari, tant si és actiu com si és inactiu. -A l`inici:Colocar aquest mòdul com a mòdul d`inici ===Menú Editar=== Trobem vàries opcions: Canviar el nom del mòdul: amb aquesta opció variarem el nom que podrem trobar al bloc de mú sobre el nostre mòdul, allunyant-lo del nom intern que tingui. Qui pot veure això?: -Tothom: Tothom el pot veure, tothom el pot emprar, tingui registre o no -Només per a usuaris registrats: Només els/les usuaris/es que hagin entrat amb el seu registre el podran fer servir. -Només per a administradors:Només els/les administradors/es que hagin entrat dins la part d`administració els podran veure (com també els administradors són els únics que poden entrar dins els mòduls inactius, per a fer proves, i la resta en definitiva, l`admisnitrador en principi té control total sobre els mòduls). -Només per a usuaris/es subscrits: Això significa que aquests mòduls només seran utilitzables per a aquells usuaris que estiguin apuntats als programes de subscripció de la web, establerts des del mòdul de subscripció, una nova forma de tenir els usuaris fidelitzats a les nostres webs, inclós si el servei és de pagament, en treurem benefici de la nostra web i podrem oferir serveis exclusius per als nostres no ja usuaris, sinó clients. ===Mòdul d`Inici=== Si el mòdul té el títol en negreta representa el mòdul que actualment és a l'inici.També podrem observar que on posa estat se'ns marcarà aquesta característica.Has de tenir en compte que no podràs desactivar aquest mòdul o especificar restriccions mentrestant sigui el mòdul de l'Inici.Si esborres el directori del mòdul triat per a l`inici veuràs un error a la pàgina principal de la teva web. Aquest mòdul haurà estat reemplaçat per un enllaç amb el nom d`Inici des del bloc de mòduls. 2161 5000 2006-06-20T09:18:40Z 87.219.181.75 [[Image:Butlleti.gif]] Aquest mòdul de la secció d`administració permet l'enviament de missatges a tots els usuaris o només aquells que estiguin inscrits(això es tria en el moment de registrar un usuari a la web). Un cop escrit el missatge, i triat a qui li enviem, procedim a fer un vista prèvia del missatge, pas imprescindible abans d'enviar-lo per comprovar que tot està correctament escrit. Dintre aquesta vista prèvia se'ns recordarà a quants usuaris enviarem aquest butlletí, i tornarem a veure el codi, per si el volem corregir, llavors ja el podrem enviar.S'enviarà amb l'adreça de correu-e que haguem especificat com a administradors. 2162 5001 2006-06-20T09:19:39Z 87.219.181.75 [[Image:Optimitzar.gif]] Fent clic en aquesta secció ens surt un llistat de les taules de la nostra base de dades, l'espai que ocupa cadascuna d'elles, així com l'espai estalviat.En cas d'haver-n'hi la taula surt remarcada en negreta. Abaix de tot podem trobar un resum de les xifres rellevants sobre la bd. 2163 6606 2006-11-09T19:14:31Z Ellibre 36 [[Image:Submissions.gif]] Des d`aquesta secció podràs controlar aquells articles que arribin, enviats pels teus usuaris (ja siguin anònims o registrats) i que requereixin prèvia acceptació.Fent clic en l'article que ens apareixerà (també se'ns especifica Títol,Idioma,Autor/a , Data i funcions que podem fer amb aquest article: editar o bé esborrar.Si li donem a editar o fem clic en l'article en sí, ens apareixerà un menú semblant al que tenim quan l'escrivim nosaltres i que explicarem en la secció d'Escriure Articles més endavant. 2164 6607 2006-11-09T19:38:54Z Ellibre 36 [[Imatge:Preferencies.gif]] Solament has de entrar i posar les opcions com més t’agradin, desprès vas al final i guardes els canvis. Aquestes són les diverses opcions: -Nom del Lloc:serà el títol de la web, el veuràs en el teu navegador cada cop que hi siguis a qualsevol de les seccions de la teva web.També serà segurament el que agafi Google de referència, així com el teu Eslògan.Recomanem que sigui semblant.Clar i concís, res de dades supérflues. -URL de la Web: Adreça de la teva web, la real, no pas el redireccionador.Aquesta es farà servir després en moltes coses, com per exemple dins el correu-e de registre d'usuaris, si escrius malament l'adreça et trobaràs que l'enllaç no funcionarà. -Logotip de la Web:(Ha d'estar al directori /images/ .Sols Vàlid per al mòdul AvantGo).Dins del Mòdul AvantGo - Versió per a PDA- aquest serà l'arxiu d'imatge que es mostri a la capçalera i que com diu una inscripció estarà dins el directori /images. -Eslògan de la Web:és el "leif motive" de la web, el que la gent trobarà quan et cerquin, el teu anunci , la teva identitat, tria'l bé, que sigui una mica comercial, que enganxi a la gent. -Data d'Inici de la Web: Aquí pots especificar la data d'inici de la web, és més orientatiu que matemàtic (la veuràs impresa en qualsevol mòdul que faci intèrvals de temps, però és orientativa, gens matemàtica. -Correu Electrònic de l'Administrador: -Número d'articles al Rànquing: -Número de Notícies a l'Inici: -Notícies al Bloc de Noticies Anteriors: -Activar Ultramode? Sí No -Permetre enviaments anònims Sí No -Tema per defecte de la Web: -Seleccionar Idioma per a la Web: -Format de Temps Local: -Opcions Multiidioma -Activar Opcions Multiidioma? Sí No -Mostrar Banderes en lloc de text? Sí No -Opcions de les pancartes -Vols Activar les pancartes a la teva Web? Sí No -Missatges a Peu de Pàgina -Peu de Pàgina 1: -Peu de Pàgina 2: -Peu de Pàgina 3: -Configuració de la Sindicació de notícies -Títol de la Sindicació de notícies: -Idioma de la Sindicació de notícies: -Enviar Noves Noticies a l'Administrador -Notificar via Correu Electrònic els Nous Enviaments? Sí No -Correu Electrònic per a enviar el missatge: -Títol del Correu Electrònic: -Missatge del Correu Electrònic: Ieps! Tens nous enviaments a la teva web. -Compte de Correu Electrònic (De): -Moderació dels Comentaris -Tipus de Moderació: -Opció de Comentaris -Límit en Octets dels comentaris: -Nom de l'Anònim: -Opcions Gràfiques -Menú Gràfic d'Administració Sí No -Opcions Variades -Activar Referents HTTP Sí No -Quants Referents vols com a màxim? -Activar Comentaris a les Enquestes? Sí No -Activar Comentaris per a les Notícies? Sí No -Opcions d'Usuaris -Llongitud mínima de la Contrasenya d'usuari: -Activar la difusió de missatges? Sí No -Activar lector de Títols? Sí No -Permetre als usuaris canviar el nombre de Notícies a l'Inici? Sí No -Opcions de censura -Filtres de censura -Reemplaça la paraula censurada per: 2165 5021 2006-06-22T14:18:07Z 87.219.180.80 == Introducció == 3d studios max es un programa de modelatge 3d molt conegut en el mon cinematogràfic per fer aquelles coses que els es impossible fer d’una manera real ( p.ex un dinosaures que es mogui). De totes maneres on mes s’utilitza aquest programa es en la indústria dels videojocs per poder crear el entorns, personatges, objectes, etc... == Índex == '''1- L’àrea de treball''' *[[/T1.1 La interfície de 3d studios max | La interfície de 3d studios max]] *[[/T1.2 Sistema de coordenades | Sistema de coordenades]] *[[/T1.3 Canviar la resolució de la pantalla | Canviar la resolució de la pantalla]] *[[/T1.4 Personalitzar el aspecte | Personalitzar el aspecte]] *[[/T1.5 Visors de 3d studios max | Visors de 3d studios max ]] *[[/T1.6 Unitats y quadricula | Unitats y quadricula]] *[[/T1.7 Menús Cuad | Menús Cuad]] '''2- Primera aproximació''' *[[/T2.1 Crear el primers objectes |Crear el primers objectes]] *[[/T2.2 Moure, rotar, canvia de grandària | Moure, rotar, canvia de grandària]] *[[/T2.3 Deformar objectes |Deformar objectes]] *[[/T2.4 Aplicar materials | Aplicar materials]] *[[/T2.5 Col•locar llums y cameres | Col•locar llums y cameres]] *[[/T2.6 Primer contacte amb el renderitzat | Primer contacte amb el renderitzat]] *[[/T2.7 Obrir/guardar arxius |Obrir/guardar arxius ]] '''3- Manipular objectes''' *[[/T3.1 Seleccionar objectes directament | Seleccionar objectes directament]] *[[/T3.2 Seleccionar objectes amb llista de selecció | Seleccionar objectes amb llista de selecció]] *[[/T3.3 Mostrar/ocultar objectes | Mostrar/ocultar objectes ]] *[[/T3.4 Agrupar/desagrupar objectes | Agrupar/desagrupar objectes]] *[[/T3.5 Treball amb capes | Treball amb capes]] '''4- Creació y manipulació de primitives 2D''' *[[/T4.1 Objectes 2D | Objectes 2D]] *[[/T4.2 Textos en 2D |Textos en 2D]] *[[/T4.3 Convertir formes en Splines editables | Convertir formes en ''Splines'' editables]] *[[/T4.4 Modificadors de Splines | Modificadors de ''Splines'' ]] *[[/T4.5 Operacions booleanes amb Splines | Operacions booleanes amb ''Splines'']] *[[/T4.6 Crear objectes 3D a partir de 2D | Crear objectes 3D a partir de 2D]] *[[/T4.7 Utilitzar las corbes de modificació | Utilitzar las corbes de modificació]] '''5- Creació y manipulació de primitives 3D''' *[[/T5.1 Crear primitives estàndard | Crear primitives estàndard ]] *[[/T5.2 Crear primitives esteses | Crear primitives esteses]] *[[/T5.3 Crear altres objectes | Crear altres objectes]] *[[/T5.4 Editar geometria | Editar geometria]] *[[/T5.5 Transformacions | Transformacions]] *[[/T5.6 Clonació | Clonació]] '''6- Modelatge de malles''' *[[/T6.1 Convertir un objecte en malla editable | Convertir un objecte en malla editable]] *[[/T6.2 Manipulació de vèrtex | Manipulació de vèrtex]] *[[/T6.3 Selecció flexible | Selecció flexible]] *[[/T6.4 Manipulació d’arestes | Manipulació d’arestes]] *[[/T6.5 Manipulació de cares y polígons | Manipulació de cares y polígons]] *[[/T6.6 Afegir modificacions | Afegir modificacions]] *[[/T6.7 Accions amb modificadors | Accions amb modificadors]] *[[/T6.8 Configurar els conjunts de modificadors | Configurar els conjunts de modificadors]] *[[/T6.9 Canviar els paràmetres d’un modificador | Canviar els paràmetres d’un modificador]] '''7- Modelatge de malles poligonals''' *[[/T7.1 Bases del modelatge poligonal | Bases del modelatge poligonal ]] *[[/T7.2 Superfícies de subdivisió | Superfícies de subdivisió]] *[[/T7.3 Edició de malles | Edició de malles]] *[[/T7.4 Objectes de composició | Objectes de composició]] *[[/T7.5 Afegir modificadors | Afegir modificadors]] *[[/T7.6 Copiar modificadors | Copiar modificadors]] '''8- Modelatge de superfícies''' *[[/T8.1 Bases del modelatge amb quadricules de correcció | Bases del modelatge amb quadricules de correcció]] *[[/T8.2 Subdividir una quadricula de correcció | Subdividir una quadricula de correcció]] *[[/T8.3 Objectes de composició | Objectes de composició]] *[[/T8.4 Afegir modificadors | Afegir modificadors]] *[[/T8.5 Treball amb objectes de composició | Treball amb objectes de composició]] *[[/T8.6 Eliminar modificadors | Eliminar modificadors]] '''9- Modelatge amb NURBS''' *[[/T9.1 Bases del modelatge amb NURBS | Bases del modelatge amb NURBS]] *[[/T9.2 Subdividir una superfície NURBS | Subdividir una superfície NURBS]] *[[/T9.3 Altres mètodes de creació de NURBS | Altres mètodes de creació de NURBS]] *[[/T9.4 Afegir modificadors | Afegir modificadors]] *[[/T9.5 Mostrar dependències i convertir en exclusiu | Mostrar dependències i convertir en exclusiu]] *[[/T9.6 Enganxar modificadors per arrossegament | Enganxar modificadors per arrossegament]] '''10- Materials''' *[[/T10.1 Els materials de 3ds | Els materials de 3ds]] *[[/T10.2 El editor de materials | El editor de materials]] *[[/T10.3 Materials creats en 3ds | Materials creats en 3ds]] *[[/T10.4 Materials amb mapes 2D | Materials amb mapes 2D]] *[[/T10.5 Materials amb mapes 3D | Materials amb mapes 3D]] *[[/T10.6 Efecte mosaic en materials | Efecte mosaic en materials]] *[[/T10.7 Biblioteca de materials | Biblioteca de materials]] '''11- Llums''' *[[/T11.1 La importància de la il•luminació en 3D | La importància de la il•luminació en 3D]] *[[/T11.2 Les llums lliures i amb objectiu | Les llums lliures i amb objectiu ]] *[[/T11.3 Les llums omni i skylight | Les llums ''omni'' i ''skylight'']] *[[/T11.4 Llums avançades | Llums avançades]] '''12- Cameres''' *[[/T12.1 Col•locar una camera | Col•locar una camera ]] *[[/T12.2 Camera lliure i camera amb objectiu | Camera lliure i camera amb objectiu]] *[[/T12.3 Paràmetres de la camera | Paràmetres de la camera ]] *[[/T12.4 Enquadrament de l’escena | Enquadrament de l’escena ]] '''13- Animació''' *[[/T13.1 Auto Key | Auto Key]] *[[/T13.2 Preferències d’animació | Preferències d’animació]] *[[/T13.3 Restriccions d’animació | Restriccions d’animació]] *[[/T13.4 La barra de pistes i els quadres clau | La barra de pistes i els quadres clau]] *[[/T13.5 Configurar el temps d’animació | Configurar el temps d’animació]] *[[/T13.6 Els controls d’animació | Els controls d’animació]] *[[/T13.7 Previsualitza | Previsualitza]] '''14- Animació avançada''' *[[/T14.1 Crear un sistema de ossos | Crear un sistema de ossos ]] *[[/T14.2 Las eines de ossos | Las eines de ossos ]] *[[/T14.3 El modificador Skin | El modificador ''Skin'' ]] *[[/T14.4 El punt de pivot | El punt de pivot]] *[[/T14.5 Crear bípedes |Crear bípedes]] '''15- Renderització''' *[[/T15.1 Introducció a la renderització | Introducció a la renderització]] *[[/T15.2 Las opcions del quadre Render Scene | Las opcions del quadre ''Render Scene'']] *[[/T15.3 Renderitzat Mental ray | Renderitzat ''Mental ray'']] 2166 6469 2006-09-27T10:08:23Z 88.8.242.25 /* Qué ès ? */ = Qué ès ? = Java és un llenguatge de programació amb tres característiques fonamentals: * '''És independent de plataforma:''' Java és un llenguatge interpretat, però amb una característica que el fa especial. El seu codi font és primer transformat, per compilació, en un llenguatge anomenat ''ByteCode''. Quan es vol executar, aquest ''Bytecode'' ha de ser executat per un interpret, anomenat ''Màquina Virtual'', que el transforma en llenguatge màquina i el lliura al sistema operatiu. Per tant, un programa Java un cop compilat amb ''ByteCode'', podrà ser executat en qualsevol plataforma que disposi d'una màquina virtual de Java. * '''És orientat a objectes:''' Un programa orientat a objectes està compost per un conjunt d'entitats o objectes que interactuen intercanviant missatges o dades, en compte d'estar format per un conjunt de funcions. Els llenguatges orientats a objectes faciliten la programació d'aplicacions ja que representen la informació d'una forma més propera a la realitat. * '''És robust i segur:''' Java permet gestionar de forma molt eficient i senzilla les errades de programari, així com controlar l'accés als objectes i als seus mètodes. = Objectes i classes = == Què són ? == Un objecte de programari representa un objecte de la vida real o qualsevol altre concepte al que es pugui associar un estat i un comportament. L'estat d'un objecte està format per un conjunt de característiques que el defineixen. En el cas del programari, l'estat es guarda a les variables. El comportament, d'altra banda, el conformen un conjunt d'accions que es poden fer sobre un objecte per a canviar el seu estat. En el cas del programari, el comportament es representa amb mètodes. '''Exemple:''' Objecte Avió <pre> Estat (Variables): Color, Pes, Velocitat, Antiguitat Comportament (Mètodes): Pintar, Accelerar, Frenar </pre> Una classe representa un conjunt d'objectes amb variables i mètodes comuns. Per exemple, la classe Avió representa a tots els objectes avió. A un objecte concret d'una classe se l'anomena ''instància''. Les classes es representen mitjançant codi en un determinat llenguatge de programació. '''Exemple:''' Classe Avió en Java <pre> class Avió{ String color; int velocitat; void pintar(String color){ this.color = color; } void accelerar(int velocitat){ this.velocitat = this.velocitat + velocitat; } void frenar(int velocitat){ this.velocitat = this.velocitat - velocitat; } } </pre> == Funcionament == Una classe es defineix en un fitxer que porta el mateix nom que la classe, amb l'extensió ''.java''. La seva definió es fa amb la directiva ''class'' que pot anar precedida per alguna de les següents directives (en l'ordre en que es presenten): * public: Qualsevol altra classe hi pot accedir. En cas de no indicar-se, únicament hi poden accedir classes del mateix paquet * abstract: No es poden crear objectes d'aquesta classe * final: No es poden derivar altres classes d'aquesta classe == Directives de control d'accés == Una classe pot decidir qui podrà accedir als seus mètodes o variables utilitzant les directives private, protected i public. Els efectes d'aquestes directives són: <table> <tr> <td>'''Directiva/Pot accedir'''</td> <td>'''Classe''' </td> <td>'''Paquet''' </td> <td>'''Subclasse''' </td> <td>'''Tothom''' </td> </tr> <tr> <td>private</td> <td>Sí</td> <td>No</td> <td>No</td> <td>No</td> </tr> <tr> <td>protected</td> <td>Sí</td> <td>Sí</td> <td>Sí</td> <td>No</td> </tr> <tr> <td>public</td> <td>Sí</td> <td>Sí</td> <td>Sí</td> <td>Sí</td> </tr> <tr> <td>no especificat</td> <td>Sí</td> <td>Sí</td> <td>No</td> <td>No</td> </tr> </table> == Directives de modificació del comportament == Hi ha varies directives de modificació del comportament, que s'apliquen de forma diferent a les variables i als mètodes. Veiem una taula de resum: <table> <tr> <td>'''Directiva/Aplicació'''</td> <td>'''Variable''' </td> <td>'''Mètode''' </td> </tr> <tr> <td>static</td> <td>És una variable de la classe, no de l'objecte</td> <td>És un mètode de la classe, no de l'objecte</td> </tr> <tr> <td>final</td> <td>És una constant</td> <td>No pot ser sobreescrit per una classe derivada</td> </tr> <tr> <td>abstract</td> <td>No aplicable</td> <td>El mètode ha de ser implementat en una classe derivada</td> </tr> </table> == Constructors == Una classe pot definir ''constructors'', que són mètodes especial que porten el mateix nom que la classe i s'utlitzen per a crear els objectes d'aquesta classe. A les classes que no defineixen cap constructor, Java els hi crea un constructor buid. Es poden definir tants constructors d'una classe com es vulgui, sempre que tinguin diferents arguments. Un constructor no pot retornar cap valor. '''Exemple:''' Constructor de la classe ''AvioCarrega'' <pre> class AvioCarrega extends Avio{ //Constructor buid AvioCarrega(){} //Constructor amb un paràmetre AvioCarrega(String color){ this.color = color; } } </pre> == Creació d'objectes d'una classe == Per a definir objectes d'una classe, s'utilitza la directiva ''new()''. '''Exemple:''' Creació d'objectes de la classe ''AvioCarrega'' <pre> AvioCarrega meuAvio = new AvioCarrega(); AvioCarrega avioBlau = new AvioCarrega("blau"); </pre> = Paquets = == Què són ? == Els paquets són agrupacions de classes utilitzats per a facilitar la seva búsqueda i ús, evitar conflictes de noms i controlar-ne l'accés. == Nomenclatura == Els noms de paquet es formen amb paraules separades per punts. Per convenció, començen amb el nom de domini invertit de l'empresa o institució que els ha desenvolupat. '''Exemple:''' Si desenvolupem algun paquet a l'Àrea de sistemes d'informació i comunicació de la Universitat de Lleida dins del projecte Campus Virtual, el nom hauria de començar per ''ca.udl.asic.campusv'' D'aquesta forma, identifiquem fàcilment la procedència dels paquets i, per tant, de les classes que contenen. == Espai de noms == Els paquets ens serveixen també per a resoldre conflictes entre noms de les classes. Imagineu que volem desenvolupar una classe i anomenar-la String. Sense el concepte de paquets, això no seria possible, donat que en el llenguatge Java ja existeix una classe amb aquest nom. Afortunadament, amb el concepte de paquet, aquest problema desapareix donat que ''java.lang.String'' mai es podrà confondre amb ''ca.udl.asic.projecte.String''. == Control d'accés == Com hem vist, Java ofereix mecanismes de control d'accés a les classes, a les seves variables i als seus mètodes. Amb el concepte de paquet, introduïm un nivell més al mecanisme, de forma que es pot limitar l'accés a classes del mateix paquet. == Creació de paquets == Quan volem definir una classe com a pertanyent a un paquet, utilitzem la directiva ''package'' a l'inici del fitxer que conté la classe. '''Exemple:''' Declarem la classe Avió com a pertanyent al paquet ''ca.udl.asic.estiu'' <pre> package ca.udl.asic.estiu; class Avio{ } </pre> Per convenció, les classes es guarden en el sistema de fitxers utilitzant una jerarquia de directoris que reflecteix el paquet al que pertanyen. '''Exemple:''' Les classes del paquet ca.udl.asic.estiu es guardarien al directori ''ca/udl/asic/estiu/''. == Importació de paquets == La importació de paquets és un mecanisme que ens evita haver d'escriure el nom complert d'una classe, inclós el nom del paquet, quan la utilitzem. Exemple: Sense importació, hem d'utilitzar el nom complert d'una classe per a fer-hi referència <pre> class HolaMon{ java.lang.String missatge = "Hola mòn"; java.lang.System.out.println(missatge); } </pre> Exemple: Amb importació <pre> import java.lang.*; class HolaMon{ String missatge = "Hola mòn"; System.out.println(missatge); } </pre> A les sentències d'importació podem importar una sola classe o totes les classes d'un determinat paquet, utilitzant l'asterisc. == Exemples == Exemples de paquets dins del mateix Java son: * '''java.lang''': Agrupa les classes fonamentals del llenguatge Java com System, String ... * '''java.io''': Agrupa les classes relacionades amb la gestió de l'entrada/sortida * '''java.math''': Agrupa les classes relacionades amb els càlculs matemàtics * '''java.net''': Agrupa les classes relacionades amb la gestió de les comunicacions per xarxa * '''java.sql''': Agrupa les classes relacionades amb la connexió amb bases de dades relacionals * '''java.util''': Agrupa classes d'utilitat com col·leccions, dates, diccionaris ... = Herència = == Què significa ? == L'herència, en els llenguatges de programació orientada a objectes, és el nom que es dona a la capacitat que tenen els objectes de derivar d'altres objectes, heretant les característiques de l'objecte pare i fent possible la seva extensió mitjançant l'agregació de variables i mètodes. == Funcionament == En Java, la única herència permesa és ''l'herència simple'', es a dir, una classe pot derivar d'una i solament una classe pare. La declaració d'una classe com a derivada (o filla) d'una altra es fa utilitzant la directiva ''extends''. '''Exemple:''' Declarem ''AvioCarrega'' com a classe derivada d'''Avio'' <pre> class AvioCarrega extends Avio{ int CapacitatBodega; } </pre> Pel fet de ser una classe derivada d'''Avio'', ''AvioCarrega'' hereta totes les variables i mètodes d' ''Avio'', excepte el constructor. Podrà utilitzar tots els mètodes d' ''Avio'' que no estiguin declarats com a ''private'' com si estiguessin declarats en el seu propi codi. '''Exemple:''' Cridem al mètode ''Pintar'' d'''AvioCarrega'', tot i que en el seu codi font no consta aquest mètode <pre> AvioCarrega meuAvio = new AvioCarrega(); meuAvio.pintar("blau"); System.out.println("El meu avió de càrrega és de color " + meuAvio.color); </pre> = Polimorfisme = == Què significa ? == Polimorfisme és la capacitat ens ofereixen els llenguatges de programació orientada a objetes per a reescriure mètodes en classes derivades que s'han definit a la classe pare. Una classe pot decidir que cap classe derivada pugui reescriure un mètode marcant-lo com a ''final''. == Funcionament == Una classe derivada pot reescriure un mètode definit en la classe pare tornant-lo a definir en el seu propi codi. '''Exemple:''' ''AvioCarrega'' sobreescriu el mètode ''pinta'' d'''Avio'' <pre> class AvioCarrega extends Avio{ pinta(String color){ this.color = color + "Metàlic"; } } </pre> Una classe derivada pot cridar a un mètode de la classe pare amb la directiva ''super''. '''Exemple:''' ''AvioCarrega'' sobreescriu el mètode ''pinta'' d' ''Avio'' cridant al mètode ''pinta'' d' ''Avio'' i afegint informació <pre> class AvioCarrega extends Avio{ pinta(String color){ super.pinta(color); this.color = this.color + "Metàlic"; } } </pre> = Interfícies i implementacions = == Què és ? == Una interfície es defineix mitjançant un conjunt de mètodes sense implementar, i tota classe que declari que ''implementa'' la interfície està obligada a implementar tots aquests mètodes. Per tant, una interfície és un contracte entre una classe i els seus usuaris que garanteix que determinats mètodes tenen implementació. Java posseeix un mecanisme que li permet simular l'herència múltiple, a través d'interfícies. Per tant, una interfície és una col·lecció de noms de mètodes sense definicions reals que indiquen que una classe té un conjunt de comportaments, a més dels quals la classe hereta de les seves superclasses. == Funcionament == '''Exemple:''' Definició de la interfície ''ControlVelocitat'' <pre> public interface ControlVelocitat{ public int accelerar(int velocitat); public int frenar(int velocitat); public void fixarVelocitat(int velocitat); } </pre> Una classe que implementi aquesta interfície haurà d'implementar els seus mètodes '''Exemple:''' Comproveu que aquesta classe és '''INCORRECTA''', i no compila <pre> public class Avio implements ControlVelocitat{ int velocitat; //Constructor de la classe. Fixa la velocitat a 0 Avio(){ velocitat = 0; } // Mètode accelerar. Augmenta la velocitat segons el paràmetre d'entrada velocitat public int accelerar(int velocitat){ this.velocitat = this.velocitat + velocitat; } } </pre> '''Exemple:''' Comproveu que aquesta classe sí compila <pre> public class Avio implements ControlVelocitat{ int velocitat; //Constructor de la classe. Fixa la velocitat a 0 Avio(){ velocitat = 0; } // Mètode accelerar. Augmenta la velocitat segons el paràmetre d'entrada velocitat public int accelerar(int velocitat){ this.velocitat = this.velocitat + velocitat; } // Mètode frenar. Redueix la velocitat segons el paràmetre d'entrada velocitat public int frenar(int velocitat){ this.velocitat = this.velocitat - velocitat; return velocitat; } // Mètode fixarVelocitat. Fixa la velocitat segons el paràmetre d'entrada velocitat public void fixarVelocitat(int velocitat){ this.velocitat = velocitat; } } </pre> = Classes d'utilitat = La JDK disposa de moltes classes d'utilitat que ajuden al programador a realitzar accions comuns. Per a conèixer el seu funcionament és imprescindible consultar la documentació de la versió de JDK. La documentació de la versió que nosaltres utilitzem es pot trobar [http://java.sun.com/j2se/1.5.0/docs/api/ aquí]. Els paquets de més utilitat són els que s'han comentat a l'apartat que parla dels paquets. A les pròximes seccions parlarem de dos tipus de classes d'utilitat molt importants. = Entrada/Sortida = L'entrada/sortida inclou totes les operacions de comunicació entre una aplicació i la resta del mòn. Aquesta comunicació es pot realitzar fonamentalment per tres vies: * Mitjançant l'entrada i sortida estàndards * Mitjançant fitxers * Mitjançant una xarxa de comunicacions: Aquest cas no el veurem en aquest curs == ''I/O Streams'' o fluxes d'entrada/sortida == L'entrada/sortida a Java es fa mitjançant ''Streams'' (fluxes) d'entrada/sortida. Aquests fluxes poden ser de dos tipus: * Fluxe de lectura: Acumula dades que reb del dispositiu d'entrada associat a ell i facilita mètodes per accedir a aquesta informació * Fluxe d'escriptura: Facilita mètodes per acumular dades i els traspassa al dispositiu de sortida associat. Els ''streams'' més comodes d'utilitzar son aquells que permeten llegir o escriure línies, ''BufferedReader'' i ''BufferedWriter''. El problema comú d'utilitzar aquests fluxes és convertir el mecanisme directe d'obtenció de dades a aquest tipus de fluxe. Veurem com fer-ho en cada cas. == Entrada/sortida estàndard == La classe ''System'' és la que ens permet comunicar-nos per l'entrada/standard. Per a fer-ho, utilitzarem les seves variables ''in'', ''out'' i ''err'' que són ''streams'' de tipus ''InputStream'', ''PrintStream'' i ''PrintStream'' respectivament. Veiem exemples del seu funcionament. '''Exemple:''' Veieu la classe HolaMon per a veure com escriure un missatge per la sortida estàndard '''Exemple:''' Lectura d'informació de l'entrada standard de forma directa <pre> public class Entrada { public static void main(String[] args) { try { byte[] b = new byte[100]; System.out.println("Escriu algo:"); System.in.read(b); System.out.println("Has escrit això? : "+b.toString()); } catch (Exception e) { e.printStackTrace(); } } } </pre> '''Exemple:''' Lectura d'informació de l'entrada standard amb ''BufferedReader'' <pre> import java.io.BufferedReader; import java.io.InputStreamReader; public class Entrada { public static void main(String[] args) { try { System.out.println("Escriu algo:"); //IMPORTANT: Observeu com obtenim un BufferedReader a partir d'un InputStream (in) BufferedReader d = new BufferedReader(new InputStreamReader(System.in)); System.out.println("Has escrit això? : "+d.readLine()); } catch (Exception e) { e.printStackTrace(); } } } </pre> == Fitxers == La lectura i escriptura de fitxers requereix la utilització de la classe ''File'', a partir de la qual es creen ''streams'' per llegir o escriure al fitxer. ''Exemple:'' Lectura i escriptura de fitxers amb ''FileReader'' i ''FileWriter'' <pre> import java.io.*; public class Copy { public static void main(String[] args) throws IOException { File inputFile = new File("/tmp/farrago.txt"); File outputFile = new File("/tmp/outagain.txt"); FileReader in = new FileReader(inputFile); FileWriter out = new FileWriter(outputFile); int c; while ((c = in.read()) != -1) out.write(c); in.close(); out.close(); } } </pre> ''Exemple:'' Lectura i escriptura de fitxers amb ''BufferedReader'' i ''BufferedWriter'' <pre> import java.io.*; public class Entrada { public static void main(String[] args) throws IOException { File inputFile = new File("/tmp/farrago.txt"); File outputFile = new File("/tmp/outagain.txt"); BufferedReader in = new BufferedReader(new FileReader(inputFile)); BufferedWriter out = new BufferedWriter(new FileWriter(outputFile)); String llegit = ""; while ((llegit = in.readLine()) != null) { out.write(llegit); out.newLine(); } in.close(); out.close(); } } </pre> = Col·leccions = Les col·leccions son objectes que agrupen a altres objectes. La forma d'agruparlos diferencia una col·lecció d'una altra. Tipus de col·leccions: * ''Set'': Conté elements sense ordre i no pot contenir elements duplicats * ''List'': Conté elements ordenats (es pot especificar la seva posició) i pot contenir duplicats * ''Map'': Vincula una clau amb cada objecte, de forma que es pot accedir directament als elements per la seva clau. No pot contenir claus duplicades Java implementa aquests tipus de col·leccions amb diverses classes, de la que caldrà consultar el seu funcionament. 2167 5029 2006-06-28T09:32:53Z 158.109.141.106 2168 5482 2006-07-07T12:45:40Z 88.2.32.214 =INTRODUCCIÓ= Aquest estudi es planteja l'anàlisi dels diferents subjectes polítics que s'han anat formant en el desenvolupament del moviment homo – gay – lesbic – trans – queer a Catalunya durant els últims anys. L'estudi parteix de la pregunta següent: de quina manera diferents entorns culturals, històrics i socials han donat peu a l'emergència de diferents subjectivitats polítiques i formes de resistència al discurs sexual normatiu. Partint d’aquí, el primer objectiu ha sigut desenvolupar un marc teòric que aporti eines per aproximar-se al tema d’investigació des de la perspectiva construccionista, entenen que la realitat es construeix a través de pràctiques lingüístiques quotidianes. En primer lloc, s'adopta la definició de poder y biopoder formulades per Foucault. Així, s'entén que la societat en què els processos a estudiar es produeixen, com una societat disciplinar en la qual la ciència y la cultura són instruments d’interiorització del control social que produeixen subjectes o bé adaptats o bé abjectes. Aquesta divisió immediata, a mesura que ens aproximem a la societat post industrial, cada cop te menys necessitat de ser explicitada, cada cop necessita menys mètodes de control coactius, ja que les categories normatives tendeixen a produir-se i a ser enteses com a les úniques possibles. Aquestes formes de control social, donen peu a formes noves i específiques de resistència, com les anomenades per Mellucci i que centren la seva acció en el camp de la producció i la acció simbòlica. Tot i així, com assenyala aquest autor, a l’hora d’abordar el tema de les resistències a la normativitat sexual, ens trobem amb que la nostra societat viu un moment de transició entre la noció de subjecte polític modern i postmodern. Tant durant el procés de recerca bibliogràfica, com durant la recollida i anàlisi d’informació hem vist com, sovint coincidien o es barrejaven diferents nocions sobre l’origen de l’opressió, de la relació dels subjectes amb la política, de les fites a aconseguir, per part dels moviments socials i formes d’actuació pertinents per aconseguir-les. Per una banda, el discurs de la modernitat entendria que els moviments i les demandes socials haurien d’apel·lar directament a institucions i formes de poder centrades i ubicades, els seus objectiu seria per tant la consecució d’una igualtat als ulls de la legalitat que actua de forma vertical. Per la seva banda, un discurs post modern entendria el poder en termes foucaultians, es a dir: el poder es dona en la interacció, en les relacions, en el llenguatge i en el discurs. Coherentment centrarien el seu camp d’acció en aquests àmbits amb la finalitat de decosntruir aquells discursos que produeixen dominació. Aquest esquema simplificat arriba a alts graus de complexitat quan tractem de rastrejar-lo al llarg de la bibliografia i el material informatiu del que disposem. En part això es deu a que aquesta transició en les nocions de subjecte polític, (que afectes a totes les dimensions del mateix), es donen en un moment en que la sexualitat està adquirint una presència creixent en el discurs cultural, durant les últimes décades. En aquest sentit, Brian McNair exposa el vincle que uneix aquesta sexualització del discurs amb l’estructura capitalista de consum i la cultura de masses com a forma característica de producció simbólica d’aquest sistema. En base a aquestes reflexions, hem desenvolupat la segona part del marc teóric. Es tracta d’un recull d’informació en el qual fem una revisió històrica que parteix dels anys cinquanta i que es divideix en tres eixos d’anàlisi que hem considerat pertinents per la comprensió del tema del treball. En primer lloc hem desenvolupat un marc històric general de cadascuna de les cinc últimes dècades. A continuació hem descrit els esdeveniments rellevants y les formes que ha anat prenent el moviment GLTB. Finalment, per cada període hem descrit les formes culturals i simbòliques que ha anat prenent el discurs sobre la sexualitat en general i l’homosexualitat en particular. Aquest últim punt ha anat prenent un contacte molt estret amb la caracterització del consum com a font d’identitat, en especial en la descripció de les diferents etapes per les que ha passat el moviment homosexual durant els últims anys. Com a metodologia hem adoptat la tècnica qualitativa de les narratives (convenientment detallada al punt de metodologia) ja que ens permetia, per una banda per una aproximaxió a la informació respectuosa amb els participants, i per una altra perque ens donava accés als discursos a través dels quals el participants construeixen la seva explicació del fenomen d’estudi i es situen en conseqüència. Aquests discursos ens ofereixen una gran quantitat d’interpretacions sobre les relacions que es donen entre els eixos d’anàlisis descrits. Aquestes formes d’articulació entre dimensions del discurs sexual son produïdes (i a la vegada produeixen) per una realitat canviant dins la qual les formes de negociació política i simbòlica cristalitzen en subjectivitats que, al seu torn produeixen diferents discursos i realitats com a forma de resistència. Descriure aquestes formes d’articulació que produeixen i son produïdes per subjectivitats polítiques és l’objectiu final de l’estudi que queda reflectit a l’apartat de conclusions. =MARC TEÒRIC= ==Perspectives i teories== ===Construccionisme social i perspectiva discursiva=== La investigació parteix de la perspectiva socioconstruccionista, que és una orientació crítica de la psicologia social que considera que les persones són éssers simbòlics que construeixen la realitat a través de la interacció quotidiana i el marc de referència interpretatiu produït a nivell històric i cultural, situant el llenguatge com a generador de sentit. La psicologia discursiva estudia els discursos que utilitzen les persones com a pràctiques lingüístiques que orienten la construcció de la realitat i l’acció en vers ella; atribueix al llenguatge un caràcter performatiu en el sentit que és considerat un generador de sentit i de pràctiques socials. Segons aquesta perspectiva, els significats que les persones utilitzen durant les relacions i les conversacions estan mediats per un conjunt de repertoris interpretatius provinents dels context social, històric i cultural en què es desenvolupen les persones (Potter i Wetherell, 1987). ===Teoria del poder de M. Foucault=== Foucault parteix d’una critica al concepte de poder tradicional entès com a possessió sobirana per part del poder polític, de l’aparell de l’estat o d’una classe privilegiada. L’autor resignifica el concepte i el defineix com a un conjunt de relacions estratègiques (intencionades subtilment en el procés de dominació – submissió) que s’exerceixen constantment en la interacció. El poder és una construcció que genera discursos, veritats i sabers que influeixen al conjunt de les pràctiques socials situades. “... el poder no es un fenómeno de dominación masiva y homogénea de un individuo sobre los otros, de un grupo sobre otros, de una clase sobre otras; el poder contemplado desde cerca no es algo dividido entre quienes lo poseen y los que no lo tienen y lo soportan. El poder tiene que ser analizado como algo que no funciona sino en cadena. No está nunca localizado aquí o allá, no está nunca en manos de algunos. El poder funciona, se ejercita a través de una organización reticular. Y en sus redes circulan los individuos quienes están siempre en situaciones de sufrir o ejercitar ese poder, no son nunca el blanco inerte o consistente del poder ni son siempre los elementos de conexión. El poder transita transversalmente, no está quieto en los individuos" (Foucault, 1985) Segons l’autor, la modernitat va suposar una transformació dels instruments utilitzats per canalitzar el poder a través de la creació i expansió de nous discursos: la legitimació i autoritat de la religió es dilueix en l’emergència d’una societat basada en la vigilància i la disciplina, la societat disciplinar, en la qual els sabers (ciència i cultura) es converteixen en les noves formes de dominació ja que preestableixen l’existència de discursos considerats veritats absolutes: la medicina, la psicologia, la criminologia, la sociologia... i el conjunt de discursos culturals construeixen un nou concepte de realitat i persona basat en la individualitat i la llibertat en el qual el control és interioritzat a través de la naturalització de les normes relacionades amb el temps, l’espai i el moviment. És el procés de normalització que homogeneïtza i, a la vegada, individualitza (desviació de la norma). “Las disciplinas del cuerpo y las regulaciones de la población constituyen los dos polos alrededor de los cuales se desarrolló la organización del poder sobre la vida” (Foucault, 1996) En aquest sentit, Foucault considera que el poder, en tant que relació estratègica, no es pot entendre sense una força de contrapoder, els contradiscursos i la resistència. Un dels concepte més importants que aporta l’autor és el de biopoder, que fa referència al poder sobre la vida, un poder positiu no basat en la prohibició, la repressió i l’exclusió sinó en l’administració, la regulació i la multiplicació de la vida. Actua bàsicament a través de dues estratègies: el cos màquina (cos individual font de força i treball que s’ha d’educar per explotar les seves potencialitats) i el cos espècie (cos com a objecte d’estudi) i normalitza les pràctiques com a individu disciplinar i com a individu que forma part d’una majoria la vida de la qual ha de regulada. L’eina que utilitza el biopoder és el sexe, que ha actuat i actua com a unió entre la disciplina del cos i la regulació de la població. El dispositiu de la sexualitat permet establir un domini sobre les persones i sobre l’espècie, aconseguint que la dimensió biològica es reflexi a la política. Per mitjà de la normalització de la conducta sexual, el cos és utilitzat com a xarxa que involucra la política i l’economia. Les tècniques de poder i saber apunten a controlar i regular la vida a partir de patrons políticoeconòmics. ===Teoria dels Nous Moviments Social (Melucci)=== Melucci parteix de la idea que actualment la societat es troba en un impasse entre dos tipus de societats diferents: la industrial i la postindustrial. Aquest canvi està suposant l’emergència d’una nova manera d’organitzar i interpretar la realitat i la persona que defineix noves formes de relació social, l’emergència de sistemes simbòlics i d’identitats col·lectives i individuals i la informació com a recurs bàsics per gestionar la interpretació del sentit que adopta la nova organització. L’autor anomena a aquesta situació la societat postindustrial o complexa i la descriu a partir de tres característiques: Diferenciació: les regles, la lògica i el llenguatge és diferent i específic per a cada situació concreta de manera que és impossible aplicar un mateix marc d’actuació a diferents camps. Variabilitat: la velocitat i la freqüència de canvi entre les diferents situacions és molt ràpida de manera que és necessari canviar constantment de marc d’actuació en funció de les necessitats del camp d’actuació específic. Excés cultural: ampliació de les possibilitats d’acció degut a l’accés a informació i comunicació. L’autor entén que hi ha una coexistència entre les dues societats i que actualment ens trobem en una etapa de transició. L’emergència d’aquesta forma d’organització suposa una condició permanent d’incertesa que obliga a la persona a elegir i decidir constantment les regles i la lògica adequada per a cada situació canviat. La informació és considera com a producte bàsic que permet aquest procés. Com a conseqüència, Melucci manté que actualment l’ésser humà es troba en una situació paradoxal permanent en el sentit que l’elecció d’un marc d’actuació concret suposa l’emergència automàtica d’un nou camp social i, per tant, el retorn a una nova condició d’incertesa i a l’obligatorietat d’elegir i decidir novament una lògica adequada a la situació. En aquest sentit, Melucci defensa que aquest impasse ha suposat l’emergència d’una esfera de conflictes nous i diferents, concrets a la nova situació, i, constitutivament, ha significat un canvi en l’organització i interpretació dels moviments socials: a) Actors: considera que, actualment, la participació en moviments socials és temporal i que l’objectiu és la producció simbòlica entesa com a manera de revelar i promoure formes alternatives d’organització i interpretació de la realitat. Per tant, la pròpia existència del moviment és una acció simbòlica que té un fi en si mateix perquè desafia els valors instituïts. b) Organització: el canvi cultural que s’està donant ha suposat que els moviments socials modifiquin la seva forma tradicional d’organització: actualment, els moviments s’organitzen en xarxes que comparteixen cultura i identitat col·lectiva. c) Acció: l’acció dels moviments socials s’articula a partir d’un plantejament diferent al tradicional ja que actualment hi ha una politització de la vida quotidiana i l’acció política esdevé independent als sistemes polítics tradicionals (partits); estan emergint espais autònoms d’acció en forma de terminals efectives de xarxes informatives complexes. d) Objectiu: promoure noves formes d’organització socials per poder interpretar i afrontar adequadament els conflictes socials emergents, diferents als de la societat anterior. Aquest estudi ha definit als "nous moviments socials" com accions col·lectives que busquen el reconeixement de les condicions d’opressió d’aquests col·lectius i busquen formes d’aconseguir tant reivindicacions concretes (per exemple, lleis específiques per problemàtiques sorgides d’aquesta opressió) com transformacions simbòliques a partir del canvi de valors que promouen (Melucci, 1996). Aquestes perspectives teòriques sobre moviments socials sostenen la idea d'un actor social homogeni que desenvolupa l’acció política. És a dir, l’assumpció de la necessitat d’apel·lar al subjecte polític com a fonament per a l’acció política col·lectiva. Aquestes perspectives es basen en la noció d’identitat per definir les característiques dels seus membres i amb referència a les formes d’opressió que es pateixen per raons d’aquesta identitat. Finalment, l’autor introdueix el funcionament que el poder adopta en la nova situació descrivint-lo com a la capacitat que les persones tenen per a poder definir autònomament el sentit de les accions i considera que aquest, en la societat complexa, està condicionat a la disposició o no de recursos, entenen que aquest es materialitzen en l’educació, el coneixement i la informació. El moviment homosexual pot ser analitzat des de la teoria dels NMS plantejada per Melucci en tant que aquest moviment ha emergit, entre d’altres coses, com a conseqüència del canvi cultural que s’està donant. A més a més, algun dels col·lectius són productors simbòlics, és a dir, de valors i normes diferents als hegemònics i la pròpia existència d’aquest esdevé una forma d’acció autònoma, independent al sistema polític tradicional. ===Estereotips, prejudicis i discriminació=== La interpretació de les interaccions i les situacions socials, com a conseqüència de la influència de la ciència moderna (necessitat de classificació) i el discurs cognitivista de l’economia de pensament (metàfora economista), es produeix a través del procés de categorització social entès com a conjunt de processos psicològics que porten a ordenar l’entorn en termes de categories (grups de pertinença, d’objectes i esdeveniments) en tant que siguin considerats equivalents en l’acció, les intencions o les actituds d’una persona. Les categories socials permeten preveure les accions dels altres per tal de poder anticipar-se i/o adaptar-se de manera que, aparentment, faciliten la percepció de l’entorn. Tanmateix, les categories ordenen la realitat de forma subjectiva i valorativa i moltes vegades són independents de les accions efectives de les persones que formen part d’elles. A més a més, el funcionament d’aquestes és diferent entre elles ja que algunes categories són més utilitzades i visibles que d’altres, sobretot aquelles que fan referència a grups minoritaris i sense poder com per exemple el d’homosexuals. Una de les conseqüències dels processos de categorització social és la generació d’estereotips, que poden ser descrits com a conjunt de creences generalitzades que estan socialment associades a una categoria determinada. L’acció d’estereotipar consisteix en percebre, significar i representar les persones i la realitat en funció de categories socialment establertes en un doble moviment mitjançant el qual, en primer lloc, s’assigna a la persona a una categoria i, en segon lloc, se li atribueix les característiques que suposadament són el criteri de creació de la categoria. L’origen dels estereotips es pot situar a l’existència de relacions de poder desigual generades per discursos rígids ideats pel poder i la funcionalitat és mantenir els valors socials dominants. La percepció estereotipada de la realitat provoca la generació de prejudicis, que poden ser definir com a actitud generalment negativa cap a persones concretes pel fet que formen part de categories socials determinades i no per les característiques i accions personals d’aquestes. La percepció estereotipada de la realitat és un procés molt rígid degut al procés d’anàlisi selectiu i autoconfirmació sistemàtica de les creences. A més a més, els estereotips orienten la pràctica social dirigint les accions envers les persones que son objecte d’estereotip. En aquest sentit, la discriminació és el comportament, generalment negatiu, dirigit a les persones que formen part de la categoria estereotipada. L’objectiu de la discriminació és afavorir la identitat social de la pròpia categoria a partir del perjudici a altres categories. Les conseqüències de la discriminació pel grup afectat poden ser profundes: identitat social negativa, sentiment d’inferioritat (que pot provocar comportaments de maltractament propi i de submissió), predisposició al fracàs degut a la manca de confiança en si mateix i l’efecte Pigmalió, reproducció del comportament definit per l’estereotip per part de les persones objecte de prejudici i discriminació. Ex: estereotip d’homosexual relacionat amb el consum, és a dir, amb elevada capacitat adquisitiva, maco, arreglat, ... ===Influència de la minoria (Moscovici)=== La influència social és un procés multidireccional en el qual les minories, en tant que siguin actives i generadores de normes socials innovadores, també tenen capacitat per influenciar les majories a través de la conversió (assumpció de punts de vista diferents). Les característiques de les minories afectaran les possibilitats d’influència social: Creació de conflictes relacionat amb el qüestionament d’algun valor o norma hegemònic que provoca la reflexió per part de la majoria i permet la visibilització de la minoria. La minoria ha d’actuar de manera consistent per tal de provocar influència a la majoria. La minoria ha de demostrar autonomia i ha de generar confiança. L’estil de negociació s’ha d’adaptar a les diferents situacions: rígid, per mantenir el conflicte i generar consistència o flexible, per generar confiança a la societat civil. Relacionat amb la investigació present, aquesta teoria ens permetrà reflexionar sobre si el col·lectiu homosexual pot ser analitzat com a minoria activa tenint en compte que al llarg dels últims anys, els moviments socials relacionats amb l’homosexualitat han generat o no, des de diferents perspectives i posicions, un conflicte que qüestiona la norma heterosexual plantejant noves formes d’organització i interpretació de la sexualitat. ===La sexualització de la cultura (Brian McNair)=== Amb l’expressió de “sexualització cultural”, Brian McNair, es refereix al fenomen característic del segle XX, pel qual, des de l’aparició dels mitjans de comunicació de masses, el sexe i la sexualitat han anat adquirint cada cop més presència i rellevància. Dins d’aquest fenomen general descriu tres processos a través dels quals es produeix i manifesta la sexualització cultural: - Expansió de la Pornoesfera: Fa referència al fet de que, si bé, des de l’aparició de la fotografia (amb les immenses possibilitats de difusió que això suposa) s’havia anat creant tot un sistema de codis per representar el sexe (gènere pornogràfic que es defineix en primera instància per la seva funció d’excitar al consumidor[1]), És a partir dels anys 70 quan aquesta indústria comença a proliferar ràpidament. Noves tecnologies: reproductors de vídeo domèstic, popularització d’instruments de producció pròpia... etc. Situació social: revolució sexual, feminisme, etc. Això condueix a una espiral dins la qual el creixent interès social pel sexe està alimentada per la facilitat d’accedir a ell. Aquest creixent interès i facilitat d’accés a les representacions de la sexualitat comença a descriure la diferenciació entre espais normatius (limitats per la censura explícita o per una normativitat tàcita i comunament acceptada per narradors i espectadors) com marginals. D’aquesta manera es va desenvolupant un discurs que defineix allò que és lícit representar i allò que no ho és (com a reflex d’allò que és lícit fer o que no ho és). Paradoxalment, l’existència d’espais marginals de representació permet explorar, investigar i reflexionar al voltant d’allò prohibit. A la dècada dels 60 artistes com Robert Mapplethorpe comencen a incloure a les seves obres iconografia pornogràfica com a forma de reivindicació sexual, i especialment homosexual. S’inicia d’aquesta manera una via de reivindicació d’allò prohibit des de la cultura popular majoritària. Aquest procés culminarà amb Artistes com Madonna i Jeff Koons. Les seves obres de caràcter exhibicionista es nodreixen de l’escàndol que produeix la utilització de la sexualitat explícita així com de flirtejos amb temes tabú com l’homosexualitat i el sadomasoquisme. Aquest escàndol, per una banda serveix per cridar l’atenció i per una altra per popularitzar una reformulació estetitzada d’imatges i conductes tabú. Aquest procés serà batejat per Mcnair com a Pornochic - Aparició del Pornochic: “El Pornochic no es porno, sino la representación del porno en el arte y la cultura no pornográfica; una forma de imitar, parodiar y homenajear la pornografía; la transformación postmoderna del porno en un artefacto cultural popular para una variedad de propósitos entre los que se incluyen la publicidad, la comedia, el arte y la educación”.[2] Aquest fenomen afavorirà la popularització d’un discurs sexual que reivindica la expressió explícita i oberta, que juga i qüestiona els límits marcats per la tradició però especialment per una censura cada cop més feble i risible. Aquesta censura, o més aviat la indignació dels sectors més conservadors de la societat del moment, només aconseguí incrementar el valor de fetitxe progressista del pornochic. Paral·lelament també a la dècada dels 80, aparegué la SIDA i amb ella una mortificació massiva del col·lectiu homosexual. Foren els sectors més conservadors, els mateixos que se’n feien creus de les tendències cada cop més sexualitzades de la cultura pop, les que portaren a terme aquesta campanya, amb la qual cosa no resultà difícil que els sectors progressistes (o més aviat, no extremadament conservadors) fossin permeables a la defensa d’aquest col·lectiu. D’aquesta manera es va teixint un discurs políticament correcte que, per una banda s’identifica amb un ideal abstracte d’alliberament sexual, on la sexualitat i el consum de pornochic està cada cop més present i que serveix de paraigües a l’aparició i construcció d’una nova manera de representar l’homosexualitat. - Cultura del streaptease o la sexualització de l’esfera pública: L’emergència del discurs sexual a l’esfera pública comença a crear una audiència voyeurista. Significats tradicionalment associats a l’àmbit privat comencen a ser font d’expressió pública i de negociació. Aquest concepte inclou per suposat, la sexualitat, però també altres aspectes de caire familiar o sentimental que comencen a ser exposats com a espectacle televisiu. Neixen el programes de testimonis on persones anònimes mostren la seva quotidianitat, exposen els seus sentiments i negocien en públic els significats al voltant dels quals transcorren les seves vides. Una variació d’aquest fenomen és l’striptease chic. En el que personatges públics, (artistes, polítics, presentadors, etc.) exposen en públic aspectes de la seva vida privada y especialment de la seva sexualitat (Outing) Aquests tres fenòmens explicats per McNair descriuen els mecanismes pels quals els mitjans de comunicació de masses han estat durant les últimes dècades l’espai on s’han anat negociant els diferents significats del discurs sexual, dels límits del que està permès i del que no ho està. Aquesta negociació (que, com hem vist té un correlat clar en els àmbits polítics, de consum i de moviments socials), es dirimeix en termes estètics. És a dir: distingeix allò què és bell i per tant desitjable d’allò que és repugnant i per tant abjecte, no desitjable. Aquesta connexió entre bell i desitjable es tradueix del caràcter immediat de l’experiència estètica. La immediatesa de la percepció de grat o desgrat davant una imatge, està íntimament lligada a la ideologia dominant. Si es considera que l’homosexualitat és un acte pecaminós i moralment reprovable, la visió de dos homes o dues dones en actituds més o menys eròtiques, produirà una reacció, una experiència estètica diferent a si es considera que aquesta pràctica és una possibilitat més, no susceptible de ser moralment jutjada. Aquesta ràpida connexió entre la dimensió ètica i l’estètica del judici perceptiu va variant a mesura que s’acostuma la mirada a veure imatges que abans es consideraven abjectes, passant a entendre-les com a estèticament belles (“En la cama con Madonna”). Per una altra banda s’ha de dir que el progressiu augment de representacions explícitament sexuals ha cristal·litzat també en gèneres audiovisuals (pel·lícules comercials, sèries de televisió, novel·les, etc.) que, si bé no representen la sexualitat de forma explícita, sobre tot a partir dels anys noranta (tot i que els primers referents daten del anys 60: “Víctima” o “La calumnia”) comencen a representar personatges i relacions homosexuals en altres dimensions de caire més socioafectiu. ==Context social== Aquest apartat ofereix una aproximació al context social en el qual s’ha desenvolupat el moviment GLTB. La funció d’aquest és la d’orientar l’anàlisi de les possibles transformacions que ha viscut el subjecte polític en una dimensió històrica i cultural. L’estructura que s’ha utilitzat s’organitza en base a tres grans punts: la història, els moviments socials (concretament GLTB) i les representacions culturals. Al llarg de l’apartat, en els períodes que hi ha hagut fets rellevants a nivell internacional, s’ha introduït la informació necessària per tal de poder comprendre el context de Catalunya i Espanya. ===El sorgiment d’un fenomen (abans dels 50)=== ====Context històric==== En termes generals, pels americans (i degut a la globalització/imperialisme cultural també ho acabaria sent per tots els occidentals i fins i tot per a una part important dels habitants del nostre planeta) la Segona Guerra Mundial (1939-1945) fou un esdeveniment important en la història social de l’homosexualitat, ja que molts joves van entrar en un entorn segregat sexualment (exèrcit) o emigraren a grans ciutats a la recerca de feina. A grans trets podem dir que els homes van conviure en l’exèrcit i les dones en les fàbriques. Així doncs, esdevé més fàcil per homes i dones intimar amb persones del mateix sexe i explorar el món gai i lèsbic. Els homosexuals que estaven aïllats, ara veien que no eren els únics pel que van anar cap a les ciutats. Tot plegat va fer que un cop finalitzada la guerra, moltes d’aquestes persones continuessin amb les seves identitats, desenvolupant una subcultura gai i lèsbica al voltant del sorgiment dels primers bars i xarxes d’amistat. Aquest fenomen tan emfatitzat ja s’havia donat, però, a Europa durant la I.G.M. Així, fou la primera oportunitat per moltes dones europees d’abandonar les rutines pròpies del seu gènere i endinsar-se en el món de la guerra (encara que tan sols fos com a infermeres) i de la feina assalariada, de manera que es trastoca l’ordre familiar i social creant noves responsabilitats i oficis per les dones. Les dones descobreixen que són capaces de realitzar treballs que fins aquell moment eren exclusivament masculins, de manera que s’obren nous horitzons vitals. La poca demanda de places a les universitats degut a l’exili dels homes al front també precipità l’obertura de les mateixes a les dones, de manera que també s’obre un nou camí cap a l’educació superior femenina. Pel que fa a l’homosexualitat, aquest fet va permetre que moltes lesbianes i gais es posessin en contacte i es creessin una fràgil subcultura, junt amb xarxes d’amistat i sociabilitat. A Espanya, es donà un efecte semblant a nivell de la Guerra Civil, però en aquest cas s’anà més enllà en el protagonisme que adquiriren les dones i les seves possibilitats de canvi de rol. Durant la primera etapa de la guerra, protagonitzada per una forta commoció social que obrí espectaculars espais de subversió de les relacions de poder, les milicianes es converteixen en el símbol de la lluita contra el cop feixista. Moltes dones es traslladaren al front, tot i que allà es mantindria en molts casos la divisió sexual del treball, encarregant-se a més de combatre de cuinar, rentar roba, labors sanitàries, etc. A mesura que s’estabilitzà la situació de guerra les normes socials tornaren a calar en la societat: al ’37 Caballero feu tornar la major part de les dones del front, fet que es faria definitiu amb la creació per part dels comunistes d’un exèrcit regular i l’eliminació de les milícies i les formes de fer llibertàries. A partir d’aquest moment, les dones milicianes passaren de ser tractades com a heroïnes a ser ridiculitzades i desacreditades, en part per ser pensades com a prostitutes. En definitiva, aquestes tres guerres contribuïren cadascuna en el seu context particular i en la seva mesura a : expandir les possibilitats d’elecció de vida de les dones (s’obren les portes a la feina assalariada, l’educació, les feines considerades masculines, etc.), fet que amplia la consciència i possibilitat real de poder triar entre diferents opcions i entre aquestes l’elecció de parella; crear vincles entre “homosexuals” que es solidificarien en xarxes de relacions d’amistat. Durant la Segona República es fa un esforç per desterrar el puritanisme sexual i per abandonar les postures purament repressives, aproximant-se a l’homosexualitat com a patològica (els homosexuals són malalts, no delinqüents o pecadors) de la que s’han de compadir i intentar curar. De totes maneres, quan es parla d’homosexualitat tan sols es fa referència a la masculina ja que la femenina ni existeix (encara que es comença a parlar d’un cert dret al plaer femení), la necessitat de casar-se o emparellar-se segueix sent una constant que invisibilitza el lesbianisme. L’època franquista, compresa entre 1939 i 1975, fou una època difícil, de silenci i repressió fruit del franquisme, pel que tot va anar a pas més lent. Foren uns anys molt marcats per un discurs clarament religiós, orientat cap a una sexualitat reprimida i vinculada al matrimoni i a la procreació. Tot el que quedava fora de la norma establerta (qualsevol indici de modernitat) s’havia de reconduir. D’aquí el sorgiment d’una hipocresia generalitzada envers la sexualitat, és a dir, una doble moral entre el que oficialment era permès i el que socialment era admès. Tot i així, en la primera etapa de la legislació franquista no es penalitza específicament l’homosexualitat, sinó que la repressió institucional es du a terme inespecíficament a través de : els anomenats delictes “d’abusos deshonestos” (art. 430: relacions amb menors de 12 anys), “corrupció de menors (art. 452bis: relacions amb persones d’entre 12 i 23 anys) i “escàndol públic” (art. 431). En general, res de l’anterior s’aplicava a les lesbianes, ja que el franquisme imposava la dependència absoluta de les dones als homes de la família, de manera que no era feina de l’Estat sinó de la família en l’àmbit privat, lloc de custòdia de la puresa i l’honor de les dones, vigilar-les i castigar-les, sobretot en cas de transgressió dels rols de gènere ja que el lesbianisme era quasi inexistent en l’imaginari col·lectiu. Quasi no existeixen dades que permetin afirmar que la repressió legal hagi estat exercida contra les lesbianes. El discurs político-institucional definia i determinava les identitats sexuals d’homes i dones, donant-los-hi uns paràmetres d’actuació clarament establerts. Això sí, atorgant més llibertat als homes, sempre i quan no traspassessin la línia que va de la virilitat a la feminitat (és a dir, sense trencar l’estereotip de mascle). Tot el que s’havia aconseguit entre els anys 20 i 30 és devastat pel nou règim, pel que molts homosexuals van anar a la presó o van optar (obligats) per l’exili o invisibilitat (formació de guetos i evitació de qualsevol conducta sospitosa que comportés greus conseqüències). Tenint en compte aquest context, és obvi que l’homosexualitat fos silenciada i doblement estigmatitzada per suggerir sexe i ser « perversa » (Mira, 2004). Les principals fonts de repressió foren : - Les lleis penalitzaven qualsevol transcendència pública de l’homosexualitat i la policia era l’encarregada d’actuar, violentament, amb batudes contra qualsevol indici d’homosexualitat. Ara bé, cal remarcar que la ciutadania actuava d’informadora i per tant també participava activament en la repressió franquista. Alhora, tot plegat, estava envoltat d’una gran corrupció ja que segons quines accions no estaven relacionades amb la pròpia llei, sinó amb ideals fòbics o motivacions econòmiques. Qüestions purament econòmiques permetien que es practiquessin, entre d’altres, conductes homosexuals de forma conscient ja que aquella fou una època en la que Espanya estava dins de la “ruta sexual”, el que aportava gran quantitat de diners a l’estat. Paral·lelament també va sorgir un nou concepte, l’homosexualitat mediterrània (Mira, 2004), la qual formava part d’un sistema purament masclista que constituïa una situació de tolerància relativa a pràctiques sexuals concretes molt ben delimitades per l’homofòbia pública. Era com una vàlvula d’escapament per aquells homes que no tenien accés a les dones. Tot plegat era un sistema ben equilibrat fins que es van etiquetar aquests comportaments. - L'església, entesa com a autoritat moral, s’encarregava d’enfortir l’estereotip i per tant quedava justificat l’odi envers l’homosexualitat. - La psiquiatria, sota un discurs aparentment científic, practicava una violència moral que centrava els seus esforços en la curació, fet que també augmentava l’homofòbia. Fou doncs, una època marcada per la por i el silenci, el que va generar una desconfiança envers les marques identitàries i la visibilitat i una escassa pressió per obrir noves vies d’expressió a través del cinema o la literatura (sobre tot pel paper de la censura). Alguns homosexuals, estratègicament, van realitzar un procés realment complicat d’interiorització de l’homofòbia per poder subsistir. Ja que es pensava que un homosexual podia encaixar millor a la societat si interioritzava aquest odi cap a la seva opció sexual. Conseqüentment, va haver-hi poca solidaritat entre homosexuals, ningú volia sortir-ne perjudicat. Però aquesta aparent solució va portar greus conseqüències personals d’autoacceptació, problemes per establir relacions interpersonals i una baixa autoestima. ====Moviment GLTB: primers moviments==== EL 3R SEXO URANISTA[3]: El terme “uranisme” fou encunyat per l’advocat i escriptor alemany K. H. Ulrichs el 1862 basant-se en “El Banquet” de Plató. Es tracta de la idea de l’existència d’un tercer sexe diferent al d’home heterosexual i dona heterosexual d’igual base biològica (molt essencialista) i fill de la voluntat divina; Ulrichs considerà que l’establiment d’una base biològica de l’uranisme conduiria a un tractament igualitari. Ulrichs fou pioner en les teories congènites de “l’homosexualitat”: L’uranista no és un home “vertader” però si un ésser humà, per tant té els seus drets i l’Estat no el pot perseguir per la seva naturalesa; les aproximacions terapèutiques tampoc tenen sentit. Aquesta teoria derivà en formes de militància concretes: reconeixement institucional, la protecció legal, la garantia de drets, la consolidació de les especificitats. Deuran a terme els primers actes de protesta que anaren més enllà de l’ordre de representació artístic i literari. A principis del s. XX Carpenter i M Hirschfeld aprofundeixen amb les idees anteriors. Hieschfeld funda al 1897 el “Comitè Científic i Humanitari”: primera organització amb l’objectiu de “l’alliberament” dels que practicaven plaers i afectes condemnats (hermafroditisme, androgínia, “homosexualitat”,...). En el sí del Comitè Científic Humanitari s’hi dibuixen conflictes i lluites que s’aniran desenvolupant en el moviment GLT fins l’actualitat: justificacions de les relacions entre homes elaborades a partir de supòsits misògins; invisibilitat de les lesbianes i consideració de diferents nivells d’opressió[4]; relacions amb el feminisme; estratègia discursiva de constitució d’una identitat plural: creació d’un sentiment de pertinença que trenqués amb l’aïllament de les realitats denostades; necessitat d’una paraula autorreferencial. Al 1933 l’Institut de Ciències Sexuals on es reunia el Comitè Científic Humanitari és assaltat per les SA : l’arxiu documental, el fons bibliogràfic i fotogràfic foren cremats. S’inicia una persecució sistemàtica per part de les tropes dels SA de persones, llocs d’oci, associacions, etc., el punt àlgid del qual és la detenció sistemàtica, internament i extermini dels “homosexuals” en els camps de concentració nazis. Així, finalitzen tres dècades d’altes quotes de llibertats de l’Alemanya de principis de segle que no es tornarien a assolir pràcticament enlloc d’Occident fins l’últim quart de segle[5]. ====Context cultural==== EEUU (pre-Hays) Durant un breu període, entre l’aparició de la indústria cinematogràfica i la censura, Hollywood, va viure uns anys daurats. És cert que les representacions de la sexualitat del primer cinema poden resultar ingènues als nostres ulls, així com generalment poc centrals per les narracions en comparació als productes actuals (com veurem, cada cop més sexualitzats). Tot i això, cal dir que tot i que la sexualitat no era un recurs ni un pilar dels arguments narratius del primer cinema, ocupava en ell un lloc ben delimitat. Durant aquest període pre-censura, trobem bons exemples de com els límits del sexe, el gènere i la sexualitat començaven a ser explorats pels cineastes amb gran acceptació per part del públic. Pel·lícules com “Morocco” (1930) o “La reina Cristina de Suècia” (1933), mostren a dues de les grans estrelles de la època (Marlene Dietrich i Greta Garbo) en actituds explícitament lèsbiques. De la mateixa manera entre 1900 i 1920, pel·lícules mudes com “Wanderer of West” o “The Soilers” i també sonores com “Broadway Melody” o “Myrt y Marge” consoliden la figura del “Sissy”: un personatge masculí, extremadament afeminat que representa papers còmics i secundaris. “Broadway Melody” en concret, mostra com és la vida del que ara anomenaríem un “Bar d’ambient” i que llavors no era més que un Cabaret on s’assajaven, entre altres coses, nosves formes de posar en escena el cos, el gènere i la sexualitat. Aquesta relativa naturalitat amb que la sexualitat es va viure i representar durant les primeres dècades del segle XX finalitza amb l’aparició d’un codi d’auto censura promogut pels mateixos productors de Hollywood en un intent de no permetre que fos l’estat o l’església qui tingués l’última paraula sobre els continguts de les pel·lícules. EEUU (Post-Hays) A partir de 1933 va quedar taxativament prohibida la menció de tota una sèrie de situacions com ara: Prostitució, tràfic de drogues, luxúria, petons amb llengua, relacions entre persones de diferents races o “perversions sexuals”. Durant quasi dues dècades aquest codi es va mantenir absolutament vigent. És cert que els grans cineastes van aguditzar la seva habilitat per dir tot allò que volguessin sense poder ser acusats pel comitè de censura. Tot i així, trobem que aquest període es caracteritza per la seva tendència al manierisme i el melodrama, on la sexualitat es representa, (quan es representa) d’una manera secundaria, com un rerefons sòrdid i innombrable ( Com a “La Sombra de la Duda,” 1943 d’Alfred Hitchcok), o bé com una eterna promesa tenyida de rosa que espera al final del matrimoni (idea aquesta especialment representada per l’actriu Doris Day amb pel·lícules com “Tea for two” 1950); això en el cas heterosexual. Les representacions de l’homosexual (mai de l’homosexualitat) durant aquest període està marcada per un to extremadament sòrdid i sinistre. Seguint amb la tradició narrativa prèvia al codi Hays descobrim que la lesbiana apareix com un ésser ambigu i hipersexualitzat, només que en aquest cas ja no es tracta d’una hipersexualitat desitjable, (com ho podia ser Marlene Dietrich vestida amb Smoking i besant els llavis a una noia), sinó d’una desviació atribuïda a un personatge física i moralment repugnat: Mrs Danvers, la majordoma de “Rebecca” (1940) se’ns mostra com una malalta mental, obsessionada per la mort de la seva senyora, és inquietant i potencialment perillosa, la seva mirada delirant té un poder hipnòtic que remet a la tradició de la dona vampira: l’any 1936 es produeix a Hollywood “La Hija del Vampiro”, Gloria Holden (una actriu gens atractiva) interpreta el paper d’una dona que, per no tenir cap mena d’atractiu pels homes, ataca a les dones que es comporten com a subjectes passius. Més endavant veurem com el vincle entre lesbianes i vampires es manté i reformula en termes menys moralistes. Tot i així en aquest primer moment la desviació de la norma heterosexual i la sanció en termes narratius estaven íntimament lligats. Podem dir exactament el mateix de les representacions de l’homosexual masculí: pel·lícules com “El Halcón Maltés”(John Huston, 1941) o “La Soga” (Alfred Hichkock, 1948) ens mostren personatges masculins, perversos i /o ridículs, assassins, o, en el millor dels casos, extremadament turmentats i per tant suïcides (com ara l’acusat de “El Proceso Paradine” 1947) molt allunyats de la integritat moral que caracteritza l’heroi masculí del moment. La estètica a través de la qual se’ls reconeix veu de les fonts de la literatura d'Oscar Wilde: Els Dandis decimonònics, elegants i decadents, que definits per Wild tenien una connotació subversiva, a partir dels anys 40 aniran perdent aquesta virtut per ser considerats cada cop més monstruosos, repugnants i abjectes. ===La Homosexualitat Abjecta (50-60)=== ====Context històric==== La publicació de l’estudi d’Alfred Kinsey sobre el comportament sexual humà va confirmar que la sexualitat homosexual no era quelcom aberrant però sí un patró general en la societat. Les investigacions al respecte del Senat americà donaven la imatge de l’homosexual com a una amenaça a la fortalesa i seguretat americana. Per tot plegat, a partir dels anys 50 s’intensificaren els acomiadaments de persones homosexuals de feines governamentals i militars. L’any 1953, el President Dwight D. Eisenhower va treure una llei executiva que barrava el pas a gais i lesbianes de qualsevol feina federal. Paral·lelament, l’FBI va començar un programa de vigilància a persones homosexuals. Aquesta iniciativa federal va donar ales a la policia local per assetjar a homes i dones homosexuals. Aquests “oficials del vici” feien batudes regulars a bars, arrestant algunes vegades a dotzenes d’homes i dones en una sola nit. Durant aquesta dècada els arrestos a la ciutat de Washington excedien el miler anual. A Philadelphia, la mitjana de càrrecs contra gais i lesbianes era de cent mensuals. Inclús, no només era la policia la que s’encarregava d’aquestes accions, sinó que els actes homofòbics també venien per part de la ciutadania. A Espanya les coses no eren tant diferents, es continuava sota un règim franquista que impedia qualsevol tipus d’expressió que anés en contra de l’establerta per l’òrgan de poder. Es continuava sota el silenciament de la pròpia identitat i la por a qualsevol manifestació susceptible de sospita. El 15 de juliol de 1954 el franquisme va extremar les mesures legals aprovant una esmena a la “Ley de Vagos y Maleantes” per tal de castigar més durament als homosexuals, ja que es considerava que n’hi havia hagut un important augment fruit de la gran influència d’estrangers, artistes i intel·lectuals (el que podia fer trontollar l’equilibri de l’entramat social). Tot i que en principi aquesta era una llei aplicable a tota la població (heterosexuals i homosexuals per igual) en realitat l’aplicació era molt més dura pels homosexuals, ja que els condemnava pel simple fet de ser-ho. El concepte d’escàndol públic, contemplat en dos dels articles d’aquesta llei (431-432), era un concepte tan ambigu que servia com a excusa perfecte per exercir legalment l’homofòbia, ja que era entès com un delicte general que comprenia el dany a la moral d’un tercer. El fet de que el concepte de moral no estès ben definit comportava que el jutge no tingués una base sòlida sobre la que dictar sentència. Un fet important que reflectia i explicitava a la perfecció el sentiment general de menyspreu envers l’homosexualitat fou la publicació, el 1956, del llibre de Mauricio Carlavilla “Sodomitas: homosexuales, políticos, científicos, criminales, espías, etc.”. Fou un dels textos més difosos durant el franquisme (va tenir fins a dotze edicions) amb un to fortament homòfob on l’homosexualitat era presentada com a perversió suprema, com a vici causant de la decadència de la societat. L’homosexualitat era expressada en termes de problema, incloent en aquesta categoria a qualsevol que trenqués amb els preceptes de l’època. Veiem aquí cert paral·lelisme amb el que també succeïa als EEUU. ====Moviment GLTB==== HOMOFÍLIA Es tracta d’una versió de “l’homosexualitat” acceptable en primera persona i enquadrada en una context particularment hostil (l’onada repressiva i puritanista s’apodera d’Occident durant els anys 30 als 60). Aquests anys de prevalença del feixisme segellen en un període de silenci els que es situen fora de la norma heterosexual. Al 1949 el militant holandès Arent van Sunthorst encunya el terme “homòfil”, amb el qual s’intenta superar la reducció a la pràctica sexual i al sexe com a clau identitària imposada per la ciència. L’objectiu d’aquest nou discurs és el d’ocupar un lloc digne en el conjunt social, situant-se en petites comunitats de convivència. Postulen la integració i la tolerància allunyant-se de qualsevol excepcionalitat i renunciant a qualsevol especificitat. A EEUU sorgeix el col·lectiu MATTACHINE SOCIETY el qual s’emmarcava en aquesta línia de pensament (declaraven que calia “un comportament que fos acceptable per la societat en general i compatible amb les institucions reconegudes: llar, Església, Estat.”; “l’homosexualitat no busca el ensorrament o la destrucció de cap de les institucions , lleis o costums existents en la societat, sinó que busquen ésser assimilats com a ciutadans constructius, vàlids i responsables.”). També cal destacar el COC holandès, la revista suïssa “DER KREIS”(de difusió internacional) i la revista “ARCADIE” (’54). Actualment, el discurs homòfil ha estat assimilat a associacions de lesbianes i gais cristians. ====Context cultural==== - Representacions de la sexualitat: Al temps que les mesures legals contra l’homosexualitat adquirien força i es feien explícites tant a l’estat espanyol com als Estats Units, la teoria psicoanalítica es popularitza enormement dins l’àmbit cinematogràfic. La idea d’un terreny psicològic inconscient on quedaven amagats els impulsos reprimits, els records i sobretot, la sexualitat com eterna font de conflicte i moviment, va cristal·litzar ràpidament entre el públic i els creadors. Els codis implícits a través dels quals la sexualitat s’expressava, estaven estretament lligats a la iconografia freudiana així com a tota una sèrie de creences de caire explicatiu: la sexualitat en general i l’homosexualitat en particular, tot i tenir una constant presència en els arguments de l’època, mai es manifestà per sí mateixa, sinó com a causa d’algun conflicte (en el cas heterosexual) o com a conseqüència / manifestació d’algun trauma patològic (en el cas de l’homosexualitat). Aquest vincle implícit entre la sexualitat com a pulsió inconscient i les seves manifestacions en altres àmbits de la vida, comença a teixir un discurs segons el qual la sexualitat té un paper central en la definició identitària dels personatges: la seva sexualitat senyala un esquema a través del qual el podem interpretar i, recíprocament els seus actes, en àmbits teòricament asèptics (la manera de vestir, els atacs d’histèria, els impulsos homicides, etc.) ens donen informació sobre la seva sexualitat. A través d’aquest vincle, la sexualitat entra a formar part d’un discurs de normativitat social, no per si mateixa (no es tracta ja de que determinades pràctiques siguin pecaminoses per se) si no per la seva íntima relació amb la identitat social. Determinades pràctiques o tendències queden indissolublement lligades a determinades maneres de fer i ser en el món. Per una altra banda l’accés a al sexualitat continua sent un fet lligat a la maduresa i als ritus de pas. Paral·lelament, la dels cinquanta, amb la seva incipient estabilitat econòmica lligada al capitalisme, es la dècada de l’aparició de l’adolescència. Es defineix un sector d’edat entre la infantesa i la maduresa durant el qual els joves tenen una relativa independència i autonomia, una mena de limbe social on el trencament amb les normes socials serà un requisit imprescindible per la posterior acceptació de les mateixes. Dins d’aquest joc la sexualitat jugarà un paper central. El personatge de l’adolescent es presenta com un ésser sexualment ambigu que haurà de recórrer un camí per adquirir la sexualitat correcta i per tant la identitat adulta correcta. “Rebelde sin causa” és un bon exemple de com, sense mostrar ni fer cap referència explícitament sexual, es pot transmetre un discurs sobre normativitat sexual. Una de les primeres pel·lícules centrades en l’adolescència com a grup social amb identitat pròpia, ens presenta tres personatges enfrontats a un mateix moment de conflicte: l’accés al món adult i la seva resistència a assolir les normes del mateix. Al llarg de la trama trobem una relació triangular entre dos nois (James Dean i Sal Mineo) i una noia (Nattalie Wood) que finalment es resol amb la mort/suïcidi d’aquell (Sal Mineo) que respon als codis de representació de l’homosexualitat (debilitat física i mental, excessiva tendresa i admiració pel seu amic, etc.) i que per tant no pot assolir una maduresa correcta, imprescindiblement lligada a l’heterosexualitat. El pla final de la pel·lícula ens mostra la sortida a l’exterior de la casa, on s’havien amagat, de James Dean i Natalie Wood, agafats de la mà, enfrontant-se junts (com home i dona) al món adult. Aquesta manera de representar el vincle entre sexualitat, identitat i adolescència en to de tragèdia psicològica la trobem també a “Esplendor en la hierba” (Elia Kazan, 195?) que ens mostra la història d’una noia (Natalie Wood) que arriba a embogir, literalment, per no poder mantenir relacions sexuals amb la seva parella (Warren Beati) a causa de les restriccions que la seva comunitat imposa. Un cop més no és necessari que en cap moment aquest conflicte sigui esmentat explícitament, donat que impregna amb la seva tensió tot el recorregut narratiu de la història. En aquest cas, la relació entre pràctiques sexuals correctes i maduració correcta no es manifesta, com en el cas anterior a través d’un final alliçonador, si no mitjançant la veu dels personatges adults, els pares preocupats que parlen en una clau que tant els personatges joves com els espectadors comprenem. L’imperatiu “d’esperar” (mai es diu a què), o de “no fer” (mai es diu el què) es un argument d’autoritat que única i exclusivament troba resistència en un impuls natural, que assetja els adolescents i que ha de ser reconduït. Les raons no s’expliquen perquè no és necessari, fins a aquest punt la noció de normativitat sexual estava assumida en els codis d’aquesta època. En aquest context de perfecta comprensió i acceptació de la normativitat sexual, no podien estar menys definits els límits abjectes del discurs. Si fins i tot la heterosexualitat estava perfectament acotada a l’àmbit de la monogàmia i el matrimoni, sota pena de caure en desgràcia (desgràcia que es reflectia en personalitats disfuncionals) en el cas de la homosexualitat, aquest reflex el trobem directament en la patologia i la criminalitat. - Representació de l’homosexualitat femenina: En el cas de la homosexualitat femenina les representacions són, en primer lloc escasses, i en segon lloc marcades de connotacions de vici i sordidesa. A “Caminando por el lado Salvaje” Barbara Stanwyck, representa la Madame d’un prostíbul enamorada d’una de les noies. La prova de que entre elles existeix una relació la trobem en el fet que quan la jove està a punt de casar-se, es suïcida abrumada pel pes del seu passat. Òbviament, el fet d’haver estat una prostituta suposa un greu conflicte a l’hora de començar una nova vida, però des de els codis de l’època, aquest seria un punt susceptible de redempció, no obstant es suïcida, i si ho fa és per que la seva relació amb la Madame és qualitativament diferent d’un passat de prostitució, denota una condició de l’ésser incompatible amb la possibilitat de ser feliç/decent/normal (tres conceptes, aquests, íntimament lligats i àmpliament normatius). Un altre punt interessat d’aquesta pel·lícula és que trobem una estructura canònica que es repetirà amb freqüència (tot i que en diferents varietats) quan de relacions lèsbiques es tracti: Una dona sedueix l’altra i la condueix cap a un “nou terreny”. Aquesta estructura aparentment simple defineix clarament un rol actiu y un rol passiu. La manera en que aquests dos rols es connoten així com la manera en que es descriu el “nou terreny” aniran variant i amollant-se als canvis en el discurs de la sexualitat femenina y a les diferents iconografies dels diferents moments (de fet te molt a veure amb la tradició vampírica ja esmentada amb “La hija del vampiro” durant la època anterior). Però crida l’atenció la freqüència amb que es dona aquest cànon en comparació a altres possibilitats com la de mutu reconeixement, més habitual entre protagonistes masculins. Una altra possibilitat per representar la homosexualitat femenina en aquest període es la que ens mostra “Young man with a horn”. En aquest cas es produeix una curiosa equació, i és que la homosexualitat pot esmentar-se d’una manera més explícita única i exclusivament si va acompanyada d’un immediat diagnòstic patològic. Trobem aquí la història d’un trompetista d’èxit (Kirk Douglas) casat amb una bella i ociosa dona (Lauren Bacall). Realment trobem el contingut lèsbic de la pel·lícula més en la desesperació que poc a poc va apoderant-se del marit, que en la tensió eròtica entre ella i la seva companya, que es limita a una apretada de mans a la porta de la casa sota la mirada clandestina del marit. Són altres conductes, l’excessiva independència i afecció a l’alcohol, massa temps d’oci i dispersió, etc. les que ens fan sospitar l’homosexualitat d’aquest personatge. Finalment la tensió dramàtica esclata i aquest punt queda definitivament aclarit qual ell formula l’acusació: “estàs malalta i has de buscar ajuda”. Tothom sap de què parla. - Representacions de l’homosexualitat masculina: A partir dels cinquanta, tot i que es manté la tradició narrativa de l’homosexual sòrdid, inquietant i delinqüent de la dècada anterior, s’inauguren dues formes més de representació de l’homosexual que temps més tard cristal·litzaran en els moviments identitaris. Aquestes tres formes de representació, guarden cert paral·lelisme amb el que Alberto Mira batejarà amb els noms de “Dandis, Plumas i Musculocas”. La primera categoria, efectivament recull la estètica decadentista del dandi descrit per Oscar Wilde (principalment a la novel·la El retrat de Dorian Gray). Personatges que si bé al segle XIX resultaven subversius, pel seu l’hedonisme frívol i la seva moralitat ambigua, un cop reformulats per Hollywood, només van conservar el seu manierisme estètic i la seva mirada inquietant a la qual es van afegir tota mena de atribucions delictives sinistres i patològiques. “Derrepente el último verano”, (1958) suposa la conversió del dandi en monstre sense cara. Al llarg de la pel·lícula amem aproximant-nos a la veritat sobre la vida y la mort de Sebastian, el personatge el·líptic, que ha mort en estranyes circumstàncies. Al voltant d’aquesta reconstrucció (portada a terme per un psicoanalista a través dels records bloquejats de la cosina de Sebastian, que va compartir amb ell els últims dies de vida i que va presenciar la seva mort) anem veient com es conjuguen en termes pràcticament explicatius, la iconografia del dandi amb el complex d’edip, descrit per Freud, com a explicació d’una sexualitat y per tant una personalitat perversa. Sebastian es descrit inicialment com un home ric, cultivat, ociós i atractiu de mitjana edat, un poeta, un visionari que només escriu un cop a l’any quan viatja amb la seva mare (Katherine Hepburn) amb la que manté una relació simbiòtica de mútua adoració certament inquietant. A mesura que avança la trama anem descobrint que durant aquests viatges fa servir l’atractiu conjunt format per la seva mare i ell per atreure al joves dels pobles mediterranis que visiten. L’últim estiu rebutja la companya de la seva mare per què ja comença a ser gran i no tan atractiva i la substitueix per la seva cosina (Elisabeth Taylor). Poc a poc, a través dels records bloquejats d’aquesta, anem accedint a les circumstàncies de la mort de Sebastian a mans d’un grup de joves mig despullats que el persegueixen muntanya amunt sota un sol asfixiant demanant-li diners. L’escena recorda, la mort de Frankenstein a la versió de 1931 de James Whale. En cap moment s’arriba a mostrar el rostre de Sebastian, només els seus vestits, la seva forma de vida, la seva mare i, finalment, els seus objectes de desig, enfurismats i venjatius. Sebastian, el dandi, es l’encarnació del monstre i de la por, cap dels detalls que el composen es gratuït, responen a l’imaginari de terror aplicat a allò que es vol censurar no només legalment si no també a través de la creació d’un profund sentiment de repugnància. La segona categoria es la que condemna els gais al terreny perifèric d’allò que és còmic. A diferència del cas anterior, però, l’homosexualitat no es quelcom amenaçador que està dins i pot revelar-se a través de conductes traicioneres i perverses, si no que és una forma de manifestar-se en si, que generalment te poc a veure alb res que sigui mínimament proper a la sexualitat en si. Recull la tradició dels “sissys” ja sigui per reproduir-la fidelment com a gag humorístic (les pel·lícules de Doris Day estan plegades d’aquests personatges) o per reflexionar explícitament sobre ella com es el cas de “Té y Simpatia” (Vincente Minelli, 1958). Aquesta pel·lícula resulta especialment interessat pel que ens diu dels codis vinculen la homosexualitat i la personalitat adulta. La història ens parla d’un pare preocupat per que el seu fill prefereix tocar la guitarra a fer esport i llegir poemes a mirar revistes de mecànica. La conclusió òbvia i immediata d’aquests dos fets es que el fill és homosexual. Tot i que ell ho nega i afirma explícitament que li agraden les noies, el pare decideix corregir d’arrel aquest problema, matriculant al noi a un internat masculí. Aquest detall, per còmic que pugui resultar, posa de manifest fins a quin punt l’homosexualitat estava més vinculada a una qüestió de personalitat que a la sexualitat en si, donat que resulta evident que matricular a un adolescent a un internat masculí multiplica les seves possibilitats de mantenir relacions sexuals amb altres nois. Aquest punt, no obstant ni arriba a plantejar-se en el si de la narració. Un cop el noi comença el curs, assistim a un magnífic desplegament de les possibilitats de la construcció social del cos. Els seus companys, que assoleixen des del primer moment que és homosexual basant-se en la seva manera de vestir, el seu caràcter pacífic i la seva manera de caminar, decideixen fer d’ell “un home”: l’ensenyen a caminar, a comportar-se d’una manera més dura, a ser menys atent, i a participar d’esports agressius. L’homosexualitat deixa de ser una forma de sexualitat per ser un conjunt de conductes socials que poden corregir-se, d’aquesta manera queda conjurada la por a allò que és abjecte i que comporta el càstig i l’aïllament pròpies de la categoria anterior (que no obstant si que tenia una relació directa amb una forma determinada de sexualitat). La tercera categoria inaugura la subversió deliberada d’alguns directors que comencen a reivindicar molt lleument, un discurs homosexual no punitiu. Personatges protagonistes, poderosos, que responen a la perfecció als requisits de la masculinitat ortodoxa, comencen a insinuar la possibilitat de tenir o haver tingut relacions homosexuals sense que això sembli afectar a la seva personalitat ni a la seva moral. És el cas de “Espartacus” (Stanley Kubrick) o “Ben Hur”. Ambdues estan ambientades en l’imperi romà, y posen de manifest (mitjançant mecanismes subtils), el fet de que en aquella època, herois que en aquell moment estaven sent revisats amb entusiasme com a exemples morals, tenien uns hàbits sexuals que a la dècada dels cinquanta haguessin estat condemnats. Pertanyen a aquesta categoria moments històrics del cine com el famós bany que Tony Curtis està donant al seu amo mentre aquest li pregunta si considera que menjar indiferentment ostres i cargols es una qüestió moral. També es digna de menció la trobada entre “Mesala” i “Ben Hur” (Chalton Heston), amics de la infància que a través de la seva interpretació (de gran tensió eròtica) i algunes referències dins del diàleg, deixen veure que han estat amants. Aquests codis implícits, no obstant no eren recneguts pels censors, donat que no s’adequaven al esquemes de representació de la homosexualitat sòrdida, si no que pel contrari es limitaven a exaltar només lleugerament situacions permeses entre homes heterosexuals: virils abraçades, amplis somriures de complicitat, etc. Com veurem més endavant, també aquesta forma de representació acabarà de cristal·litzar en una homosexualitat normativa vinculada a moviments identitaris i de consum. El que Alberto Mira denomina “Musculocas” i que actualment continua sent una font inesgotable d’inspiració per la publicitat de bars d’ambient. ===El sorgiment del moviment (60-70)=== ====Context històric==== La dècada dels 60, amb els moviments juvenils de transformació política, econòmica i social, van portar cert aire de canvi. La sexualitat començava a deixar d’ésser un tabú, es va començar a considerar com una qualitat única de l’home entesa com a unió anímica i física, trencant amb la concepció més conservadora que la vinculava a la procreació i no al simple plaer. Per tant, l’actitud de la societat va canviar notablement, tendint a ampliar el coneixement de la sexualitat i les seves manifestacions, introduint-se l’educació sexual al sistema educatiu (no parlem d’Espanya). Aquest canvi de mentalitat tan sobtat, també va generar un canvi en l’actitud i comportament; ara les dones (alliberades del sentiment de puresa i castedat al que estaven vinculades) eren més independents i practicaven el sexe de forma més oberta i liberal. Conseqüentment, els homes no van fer tant d’us de la prostitució. Aquesta revolució anava seguida dels grans avenços científics i promoció en matèria anticonceptiva (creació de la pastilla i d’antibiòtics que curaven ràpidament les malalties de transmissió sexual) . El maig de 1968 de París junt amb el de Praga i tota l’onada expansiva de transformació social que generà a nivell planetari (si més no en les societats més occidentalitzades) constitueix una revolució mundial no planejada que transformà el món. Nuclis de transformació: - El sistema mundial. Es tracta d’una revolució contra: l’organització nord-americana de l’hegemonia mundial a partir de 1945, la capacitat d’Occident i del bloc Est de vigilar i intervenir sense límits en el Sud, l’alt poder dels estats sobre la societat civil. - Es fa un qüestionament fonamental de l’estratègia d’oposició de la “vella esquerra” (comunistes, revolucionaris nacionalistes, socialdemòcrates) en front el sistema mundial, centrant-se en cinc faltes (debilitat, corrupció, connivència, negligència, arrogància) que es materialitzen en la constitució de règims de terror. - Canvis en les relacions de poder entre els grups d’estatus (grups d’edat, de gènere, minories ètniques, etc.) centrades en la transformació de la quotidianitat, donant lloc a tota una sèrie de lluites que fins aquell moment havien estat deixades en un segon pla per la vella esquerra (reservades per després de la “La Revolució”) o vistes com a il·legítimes o innecessàries, centrades en les demandes dels grups desavantatjats: per gènere, generació, etnicitat, raça, sexualitat, discapacitat física. (Arrigli, G. 1999). Així, s’altera l’equilibri del poder en el sistema social mundial a favor dels grups subordinats trencant i canviant de forma profunda i irrevocable amb les regles polítiques de funcionament del sistema, institucionalitzant els “nous moviments socials” com a transformació necessària de la vella esquerra, generant expectatives tremendament altes en termes de democràcia , drets humans, igualtat i qualitat de vida. L’esquerra comença un llarg camí de renovació a partir d’aquest moment (encara que evidentment adoptada en graus molt diferents en les múltiples variables de la mateixa) en el que progressivament s’anirà donant més importància als petits canvis en la quotidianitat com a forma de transformació social en contraposició al concepte militar de Revolució. El “Front Homosexuel d'Action Revolutionnaire” (FHAR) apareix en aquest context d’efervescència política. EEUU també es trobava alhora en un moment semblant centrat en aquest cas sobretot en l’alliberació hippie (entre la qual s’incloïa la sexual) i el fort moviment antimilitarista al que donà lloc la Guerra del Vietnam. En aquest context, el 28 de juny de 1969, al bar Stonewall Inn de Nova York es produeix una revolta provocada per les nombroses batudes a bars d’ambient gai, amb la conseqüent mort d’un d’ells quan intentava escapar de l’assetjament. Aquest fet va donar lloc a la posterior creació del grup “Gay Liberation Front”. A partir d’aquest fet s’ha fixat aquesta data com el punt de partida del moviment homosexual actual, tot i que hem de tenir en compte que a Espanya els inicis del moviment estigueren més influenciats pel moviment gai francès. A Espanya, durant la segona meitat dels 60 va haver-hi certa flexibilització del règim fruit d’un clar canvi d’estratègia econòmica que fes sortir al país d’una crisi crònica. Va haver-hi una obertura cap als mercats internacionals amb una ràpida arribada del turisme (el qual portava nous aires i idees) que alhora comportava un risc: un augment d’influències externes i alienes al règim que podien fer-lo trontollar. Però la censura, augmentant les mesures pertinents va fer que això no passés o, si més no, que estigués aparentment controlat. En tant que l’alliberació sexual era un fet que emergia en la nostra societat, però que a la vegada quedava certament reprimit per la dictadura, aquesta també fou una època en la que la sublimació de l’objecte de desig continuava sent una necessitat, sobre tot per que la censura era un gran obstacle per a la representació de l’experiència sexual i, especialment, de la de tipus homosexual. A partir d’aquí es podien donar tres tipus de situacions: 1) que els sentiments homoeròtics fossin camuflats en termes d’amistat i “camaraderia”; 2) que es fes una recerca de referents o punts d’identificació en l’art popular sense que importés l’orientació sexual; 3) adopció d’una distància davant d’aquelles emocions a les que no es pot donar expressió, cercant l’humor o ironia (les quals es desvinculen més fàcilment d’allò sexual). ====Moviment GLTB==== Durant aquest període continua la tradició homofílica. L’any 1969 hi havia al voltant de cinquanta organitzacions homofíliques amb uns quants milers d’inscrits. ====Context cultural==== La dècada dels 60 s’inicia amb dos títols simptomàtics d’un canvi respecte la manera de valorar l’homosexualitat. Per primer cop l’homosexualitat és adoptada com a tema central i explícit dins la narració i els personatges homosexuals ja no son descrits com a éssers abjectes o còmics i ridículs, passen a la següent fase: són víctimes. Aquest és precisament el títol de la pel·lícula de Basil Dearden, “Víctima” (1960) que inicia, segons Brian McNair, l’anomenat cine gai. Protagonitzada per Dirk Bogarde, explica la història d’un home fràgil, turmentat i maltractat per la societat a causa de la seva homosexualitat. Un cop situat aquest tema en el centre de la narració, l’homosexual adquireix certa verosimilitud i s’allunya dels encartonats estereotips anteriors (ja no és un còmic perifèric, ni un monstre amenaçador). Tot i que l’homosexualitat continua sense mostrar-se com quelcom desitjable, això ja no es deu a que els trets negatius siguin inherents a l’homosexualitat, sinó a la marginació a la que la societat condemna els homosexuals. En aquest cas de gai màrtir (que té una representació paral·lela per lesbianes a “La calumnia” que analitzarem més endavant) tampoc es representa cap escena implícita o explícitament eròtica, la intenció del film és portar a terme un retrat de la societat homòfoba a través dels efectes devastadors que causa sobre el personatge protagonista. Tot i que durant els 60 comença a haver una intenció de representar l’homosexualitat d’una forma no criminalitzada, aquestes representacions estan inevitablement marcades per tot el bagatge anterior. El sexe encara continua sent un tabú més gran que la sexualitat. Si bé la representació d’un homosexual aïllat permet representar-lo com una víctima digna de compassió amb la qual es pot empatitzar, quan es tracta de mostrar situacions en les qual els homosexuals es relacionen i existeix la possibilitat de que es donin actituds eròtiques, continua havent una gran tendència a emmarcar aquest tipus de conducta dins d’un àmbit força sòrdid i perillós. “El estrangulador de Boston” o “Advise and Consent” ens mostren, amb pretensions de versemblança els primers bars d’ambient com a escenaris amenaçants que senyalen l’existència d’un espai abjecte, d’un perill on es pot caure, un càstig associat a una sexualitat determinada. A nivell de descripció de personatges, el primer cas ens mostra com els homosexuals són bàsicament víctimes, no només pel fet d’estar condemnats als escenaris anteriorment descrits (que no és poc) si no perquè seran víctimes o assassins en el sentit literal de la paraula. El segon cas ens mostra com un bon americà decent (un senador que s’acaba de casar) por ser víctima del xantatge i el patiment psicològic per una passada experiència homosexual. També a “Cowboy de medianoche” (John Schlesinger, 1969) veiem com el personatge de John Voight, un gigoló heterosexual, es veu arrossegat a entrar en contacte amb l’ambient gai, poblat per homes desquiciats per la culpabilitat i la repugnància cap a ells mateixos, éssers caricaturescs i aïllats del món. El menyspreu que un personatge marginal, com és el de John Voight en aquest cas, ens dona una visió bastant clara del lloc que ocupava l’homosexualitat fins i tot quan la llibertat sexual començava a reclamar-se. ”La Calumnia” (William Wyler, 1961) suposa, igual que “Víctima”, un intent de denúncia a la incomprensió social a la que els homosexuals estan condemnats. En aquest cas, pot ser per tractar-se d’una dona, el cas plantejat està envoltat d’unes circumstàncies especialment cruels, ja que si be a “Víctima” sabem (encara que no ho arribem a veure) que Dirk Bogarde exerceix o ha exercit en algun moment la seva sexualitat, La calumnia situa l’acció a un internat femení dirigit per dues professores (Audrie Hepburn i Shirley McLein) sobre les quals cau la falsa acusació de ser amants. Una senzilla insinuació per part d’una nena és suficient perquè l’escola quedi buida i elles condemnades a l’ostracisme. El gir clarament reivindicatiu d’aquesta pel·lícula ve donat pel fet de que finalment descobrim, a través d’una confessió especialment dramàtica que, en efecte, una de les professores (Shirley McLein) està enamorada de l’altra (Audrie Hepburn). Tot i que això no fa l’acusació menys falsa veiem com el sentiment de culpabilitat abruma a la primera fins portar-la al suïcidi. La seqüència final de la pel·lícula, en el qual Audrie Hepburn surt del funeral de la seva amiga rebutjant les disculpes de totes les persones que han format part del boicot a la seva escola, suposa un absolut retret, des de la més indiscutible heterosexualitat (es tracta d’una de les icones de la feminitat més intatxables del moment) a la homofòbia del moment. Podríem dir, per tant que els 60 inauguren un període de reflexió sobre la sexualitat, comencen a referir-se a ella (que no a mostrar-la) d’una manera explícita. En el cas de l’homosexualitat aquesta reflexió s’inicia com un intent per anar trencat tot els prejudicis i tabús que durant les dècades anteriors han anat teixint els seus codis de representació. No obstant, per fer-ho és necessari recórrer a una imatge reconeguda en funció de tot el que, sobre homosexualitat, s’havia escrit i sobreentès durant les dècades anteriors. D’aquesta manera es conserven els trets negatius de fragilitat i sordidesa, amb la diferència que ara, aquestes seran la conseqüència d’una societat homòfoba que comença a ser qüestionada i no de trets propis de l’homosexualitat en si. Es tracta fins a cert punt d’un compromís ideològic afí als primers brots de reivindicació homosexual. ===La consolidació del moviment (70 - 80)=== ====Context històric==== Sembla que a la dècada dels 70 hi hagueren importants canvis a nivell social, però sobretot són uns anys on els moviments homosexuals es gestaren amb més força. L’any 1970, cinc mil gais i lesbianes van marxar a la ciutat de Nova York per commemorar el primer aniversari dels aldarulls d’Stonewall. Només tres anys després, als Estats Units, hi havia al voltant de 800 organitzacions homosexuals. Aquell mateix any (1973) mèdicament també es va fer un pas important, ja que l’homosexualitat fou suprimida de la llista de malalties mentals (DSM) per l’Associació de Psicòlegs Americans (APA). Al 1975, la comissió del Servei Civil va eliminar la prohibició de donar treball a homosexuals en la majoria de feines federals. El món gai i lèsbic ja no era una subcultura, sinó que especialment en les grans ciutats, era una comunitat organitzada. Fins i tot, a diferents estats, candidats gais es presentaren a les eleccions i guanyaren. A Espanya, també fou una època on el moviment començà a fer les primeres passes, però foren uns inicis clarament marcats per la il·legalitat i persecució que encara perdurava dels principis del franquisme. No va ser fins a mitjans dels 70 que amb la mort de Franco, i el conseqüent període de transició, que les coses tingueren una mica més de cara i ulls. Van ser, per tant, uns anys ben agitats ja que en poc temps es van patir canvis històrics molt rellevants per la societat en general i pel moviment en particular. El 4 d’agost de 1970, aparegué la “Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social”, la qual reemplaçava a l’anterior “Ley de Vagos y Maleantes”, i que intentava donar una visió més prosocial en tant que pretenia ajudar al desviat garantitzant-li una reinserció social. Però realment, aquesta llei, encara contemplava l’homosexualitat i la transsexualitat com a delicte, el que reafirmava l’existència del règim franquista. La invisibilitat que ha caracteritzat les relacions lèsbiques al llarg de la història i en l’època franquista en concret feu que aquesta llei pràcticament no les afectés; als gais com a homes se’ls feia responsables de la seva sexualitat, a les dones no, per tant les lesbianes no havien d’anar a la presó sinó al psiquiàtric.[6] Aquesta llei fou aplicada de forma molt contundent, augmentant el nombre de policies d’incògnit i obligant als detinguts a delatar altres homosexuals. A Madrid, només en un any (1974-75), van haver-hi 152 casos jutjats amb aquesta llei, on el 6’2% eren per homosexualitat i a tot l’Estat van obrir-se 50.000 expedients. Com que els detinguts no havien comès un delicte com a tal, el judici no era normal i la presència d’un advocat no era necessària ja que l’acusació era en termes de perillositat i només serien posats en llibertat quan ja no se’ls considerés com a tals. Normalment estaven entre 3 mesos i 4 anys tancats en uns centres on l’objectiu era reeducar-los, però com que només n’hi havia dos (un a Huelva i un altre a Badajoz) i eren insuficients, la majoria eren empresonats. D’aquesta manera, la segona part de la llei (rehabilitació social) era una forma de guardar la compostura, ja que es tractava a l’home de malalt al que cal reinsertar, propòsit totalment absurd en tant que són empresonats i que al sortir no podien gaudir d’una vida normal, sinó que quedaven estigmatitzats (per exemple, no podien tornar durant un any a casa seva). Davant d’aquesta situació tan dura, cal tenir present la tasca de Mir Bellgai (Francesc F.) i Roger Gaimon (Armand Fluvià), els quals, durant la presentació de l’avantprojecte de llei a les Corts franquistes, van enviar una carta de protesta als Bisbes Procuradors en les Corts així com a revistes i diaris. La protesta arribà a un editorial francès que qualificà aquest avantprojecte de desorbitat i a través de la revista “Arcadie” (París) s’envien documents a tots els Procuradors, pel que en el debat de l’avantprojecte s’aconsegueix “suavitzar” la llei: ara només es castigarà a aquells homosexuals que “probablement realitzin més d’un acte homosexual”. Aquest fet pot considerar-se com la primera victòria del naixent moviment gai espanyol, el que va animar a Bellgai i Gaimon a constituir el “Movimiento Español de Liberación Homosexual” (MELH) que va haver de dissoldre’s fins a la caiguda del règim degut als constants batudes policials. El 1973, els restes d’aquest moviment es transformen en el FAGC (primer grup estable que treballa a favor de gais i lesbianes). Influencià notablement a la resta de moviments que sorgiren a l’Estat. A finals del franquisme ja existia una comunitat homosexual articulada que progressivament es feia visible, ajudant a que l’homosexualitat es desvinculés de l’estereotip que durant tant de temps arrossegava. A la vegada, la censura s’encarregava de suavitzar aquesta visibilitat per tal que l’impacte social no fos tal, ja que aquesta nova percepció va comportar sentiments de terror en tant que l’homosexualitat podia ser interpretada com a conspiració. A principis de 1975 s’estrenà a Madrid l’obra teatral “Los Chicos de la Banda” (de Mart Crowley), el que ha constituït un dels fets més importants de cara a la visibilitat. Segons Mira (2004) “el cambio que trae la transición política, y que se pone en evidencia ya con el estreno de Los chicos de la banda, consiste en que los ámbitos en los cuales los homosexuales pueden comportarse sin problemas se abren, pierden su carácter « secreto».” TRANSICIÓ: Amb la mort de Franco (1975) i per tant el punt i final del franquisme, la societat respirava dins d’un ambient que anava d’un extrem (repressió i por) a un altre (llibertat) pel que es requeria de certa adaptació, d’un període que es va anomenar Transició, ja que les noves ideologies xocaven amb les fortes creences conservadores presents durant tants anys. La imminent arribada de la democràcia va generar una important mobilització social carregada de reivindicacions, entre elles les de gais i lesbianes, donant peu a l’aparició de col·lectius i associacions. Es pot considerar un període en el que es donen fets històrics com: el reconeixement dels homosexuals com a sector de públic; sorgiment del cinema de caire reivindicatiu (homofílic); impuls del moviment i visibilitat que s’adquireix en manifestacions de l’anomenada “movida madrilenya”. A partir de 1976 va haver-hi una explosió mediàtica amb tot el relacionat amb el sexe. La censura va desaparèixer oficialment el 11 de novembre de 1977, pel que una onada d’erotisme inundà la pantalla i l’homosexualitat ja podia ser representada al cinema i a qualsevol espectacle. Cal ser conscient que, de tot aquest boom eròtic-sexual, hi havia poca cabuda a relacions entre persones del mateix sexe. Les representacions cinematogràfiques, per exemple, fonamentalment estaven basades en els patrons heterosexuals més tipificats socialment (que contenien actituds masclistes i misògines). L’homosexualitat continuava representant-se com allò graciós, escandalós, morbós, modern, etc... per tant, no controlava la representació sinó que n’era objecte. Com s’ha mencionat anteriorment, els 70 també esdevenen l’inici de l’entrada de l’homosexualitat al mercat, el que en certa manera també ajudava a la integració social. Un dels esdeveniments més importants en relació a aquest tema, fou la publicació el 1976 de la revista “Party”, on per primera vegada s’intentava donar resposta a les necessitats de la comunitat gai. Originàriament, estava camuflada sota la denominació de revista sobre el món de l’espectacle (en termes d’estètica camp): cabaret, revista i cinema eròtic. D’aquesta forma tenien l’excusa perfecte perquè els artistes apareguessin lleugers de roba. El que va portar d’innovador fou que cada setmana contenia un nu masculí, fins que de mica en mica va acabar ocupant tota la revista. Durant el 1978 es publicaren bastants articles i entrevistes de temàtica homosexual i el 1979 va esdevenir una publicació pràcticament gai, on les dones tenien cabuda com a icones camp. Les reaccions que van sorgir des dels moviments homosexuals, a grans trets, foren de dos tipus: 1) Crítiques per part d’alguns membres del moviment més pur, ja que no veien a aquest posicionament frívol com a prioritari; 2) Agraïment del sector homosexual més aïllat, ja que trobaven en aquesta publicació eines d’integració i comprensió. Des d’un punt de vista polític, l’esquerra espanyola tampoc es va voler mullar molt de cara a l’acceptació de l’homosexualitat tot i ser, en aquell moment, la posició més favorable pel desenvolupament de qualsevol tipus de llibertat. “Aquello que el estado debe proteger es el comportamiento sexual convencional y no las desviaciones. Por lo tanto la homosexualidad nunca será representada como algo deseable” (Mira, 2004). Sobre tot per que l’objectiu d’aquesta nova esquerra era la d’arribar al poder, pel que si volia aconseguir el màxim nombre de vots no podia reconèixer una integració de l’homosexualitat en una societat que encara no estava preparada per acceptar-ho (donades les arrelades conviccions conservadores que, tot i els canvis produïts, perduraven o estaven vigents). Aquest posicionament polític va fer que l’activisme del moviment homosexual prengués força i rellevància. Finalment, el 1979, es torna a modificar la “Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social” suprimint l’apòcrif d’homosexualitat i canviant el nom a “Ley de Escándalo Público”. ====Moviment GLTB==== La paraula “gai” surt de l’argot anglosaxó per convertir-se en reivindicació política que té el seu origen en una doble ruptura: radicalitzar el moviment polític homosexual (respecte l’anterior, homofílic) i reivindicació del referent masculí per definir la identitat homosexual. Així, a EUA, el primer moviment que s’allunya dels preceptes homofílics és el “Gay Liberation Front” (escissió de la Mattachine Society) el qual qüestiona radicalment la societat americana (exèrcit, església, família, sistema econòmic, parella gai...) exigeixin la igualtat de drets en lloc de prioritzar temes com l’educació no homòfoba (com feien els homofílics). El moviment que actualment coneixem com a GLTB neix de l’efervescència social de finals dels anys 60 (moviment feminista, black power, moviment estudiantil, moviment en contra de la guerra del Vietnam...), de les seves estratègies, dels seus mètodes i valors; és a dir, es constitueix dins els paràmetres dels anteriorment descrits “nous moviments socials”; l’articulació i desenvolupament dels moviments de protesta i de discursos d’autoafirmació en múltiples dimensions al llarg dels 60 assenten les bases organitzatives i estratègiques per l’emergència per primera vegada d’un discurs gai i lèsbic clarament reivindicatiu (Llamas, 98). La manca de llibertat (sobre tot degut a la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social) durant el franquisme més altres factors (com la indiferència institucional habitual de la nostra cultura) van provocar que fins els 70 hi hagués una absència de la consciència homòfila. Aquest associacionisme sorgeix de forma precària. Als seus inicis només eren grups de persones que es reunien en diversos pisos per discutir sobre qüestions entorn l’homosexualitat. Però sota l’aparença d’una reunió d’amics hi havia un incipient sentiment de grup orientat al canvi de la situació que es vivia, amb la intenció de confrontar-se amb l’homofòbia deixant de banda el secretisme i assolint la pròpia condició homosexual. Fins a finals dels 70 Barcelona era el centre de tot, ja que era considerada com una ciutat oberta que atreia a homosexuals d’arreu del país pel seu tarannà més obert. Poc a poc, Barcelona anirà sent substituïda per Madrid, sobretot en dos moments: el de la “Movida Madrileña” (Mira, 2004) i en els últims anys amb el boom del barri de Chueca (Petit, 2003). Des del moviment GLTB català (el qual repercuteix a nivell estatal) es rebutja el model gai americà que s’estava expandint per tota Europa perquè se’l considera alienant i desmobilitzador, de connotacions acomodatives i integracionistes. En contraposició a l’enfocament gai es reivindica el dret a l’afeminament, a ser una “loca”; aquest rebuig ideològic del model gai es demostra en el fet que en manifestacions espanyoles destaqui la participació i protagonisme de locas i travestits, quan en manifestacions europees de la mateixa època queden en un segon pla (Guasch, 1991). El model gai americà s’introduirà per canals privats (grups empresarials, radio, revistes,...) a inicis dels 80: per empresaris que reprodueixen mimèticament institucions homosexuals ja presents en altres països (bars, discoteques, saunes...). Per tan, poc a poc es van obrint espais privats específics, concrets i ben delimitats a l’univers gai; fet que contrasta amb els espais de relació gai que havien existit durant l’època franquista degut a la forta repressió: l’espai públic (Guasch, 91). Durant aquesta primera etapa es produeix el naixement de les primeres organitzacions d’alliberació LTBG, la majoria de les quals formen part del cicle de protestes de la Transició constituït pels nous moviments socials. Aquest clima de protesta i lluita per les llibertats indueix a que els diferents grups d’esquerres es facin costat en més o menys grau segons el cas; encara que en molts casos es continuava jerarquitzant en ordres de prioritat les diferents lluites, aquest clima d’unió i recolzament no es tornaria a veure fins aproximadament dues dècades més endavant. Així, els nous moviments socials al nostre país vingueren molt determinats per corrents de pensament marxistes i nacionalistes, de manera que també influïren al primer moviment TBGL. A partir del ’75 també entra en massa el feminisme ja arrelat a Europa i EUA, el qual qüestionarà, entre d’altres, els discursos sobre sexualitat, situant el lesbianisme com a alternativa política. Aquesta idea del lesbianisme junt amb el poc teixit social públic que hi havia entre lesbianes en el nostre país degut a la restricció de la vida de les dones a l’àmbit privat, propicià que els grups feministes constituïssin uns dels principals centres polítics de lluita per part de les lesbianes. Els diferents moviments que sorgiren durant aquesta època foren: -'70: primera victòria de l'incipient moviment gai a l'Estat Espanyol, encara des de la clandestinitat, en contra de l’avantprojecte de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social; es dur a terme des de Catalunya. Els dos precursors de la campanya constitueixen el primer grup des de la clandestinitat: MELH (Movimiento Español de Liberación Homosexual), el qual es reunia a Barcelona, fou molt perseguit per la policia, assetjament que acabaria amb el grup al '72. El MELH al '72 també començà a implantar-se a Madrid i entrà en contacte amb organitzacions d'EUA, Argentina, Puerto Rico, Anglaterra, Itàlia i França. Duia a terme la publicació d’una revista (Aghois, Agrupación Homosexual para la Igualdad Sexual) que es distribuïa des de França sobretot a subscriptors catalans. Va introduir el component nacionalista dins l’activisme gai com a resposta al moviment franquista i que a la vegada permetia establir vincles amb l’esquerra de l’època. Al País Basc, també va sorgir un moviment amb component nacionalista “Euskal Herrico Gay Askapen Mugimendua” (EHGAM). -'75: alguns membres del MELH ,en línia amb l’evolució ideològica que es produeix tant a nivell intern com en el conjunt dels moviments socials antifranquistes, constitueixen el FAGC (Front d’alliberament Gai de Catalunya) tot i que no fou reconegut legalment com a associació pel Ministeri d’Interior, fins al 16 de juliol de 1980. És el primer grup que treballà de forma oberta a favor dels drets de gais i lesbianes, preconitzant la ruptura de la norma heterosexual, criticant els locals homosexuals com a gueto, sumant-se als aire revolucionaris de l’època i en concret llançant campanyes contra la LPS i per la legalització de la pròpia organització. Aquest va tenir gran repercussió a tot l’estat impulsant la creació de grups homòlegs a València i Balears i influint en la creació de grups posteriors (Madrid, Portugal, Xile...). -'76: es funda a Barcelona l’Institut Lambda, inicialment concebut com a centre de recolzament legal, psicològic i d’altres serveis a homosexuals sense que estiguessin compromesos amb la militància. El 1978 ja comptava amb 140 socis i va publicar monografies sobre sexologia i homosexualitat. Als 90, amb la renovació del moviment gai, canvia el nom a Casal Lambda per convertir-se en un centre de trobada que organitzava activitats culturals, format per voluntaris. -'77: es dóna una proliferació de grups reivindicatius en tot l'estat espanyol: neix EHGAM (Euskal Herriko Gay Askapen Mugimendua) a Bilbao que edità la revista Gay Hotsa (actualment també s’ha implantat a San Sebastià i Pamplona); a Madrid apareix el FHAR (Frente Homosexual de Acción Revolucionaria, inspirat en el FHAR francès), el MDH (format per persones vinculades al PCE) i Mercurio (inicialment reformista). Els quatre anteriors junt amb el FAGC creen la COFLHEE (Coordinadora de Organizaciones y Frentes de Liberación Homosexual del Estado Español). També hi participaren d’altres grups com: FAGI, AM, MH Aragón y FLH Galícia. A Barcelona es celebra la primera manifestació de l’Orgull Gai. Fou un acte no autoritzat amb fortes càrregues policials. La premsa parla de 5000 manifestants. També es dóna una forta escissió del FAGC que constitueix el CCAG (Coordinadora de Col·lectius per l'Alliberament Gai); dins del mateix es constitueix el Col·lectiu de Delinqüència i Marginació, on s’integra un grup de travestits i transsexuals. -'78: s’extingeixen el FAHR y MDH i els militants que quedaven junt amb Mercurio creen FLHOC (Frente de Liberación Homosexual de Castilla), fou el primer grup mixta i organitzà la primera manifestació autoritzada del 28 de juny a Madrid, la manifestació gai més multitudinària feta a Espanya (unes 10.000 persones) i més tenint en compte que en aquell període els moviments gais no eren legals. -'79: es crea el primer grup reivindicatiu de transsexuals , nascut a Barcelona dins de la CCAG: Col·lectiu de Travestits i Transexuals. La manifestació d’aquest any a BCN fou prohibida; es convocà igualment per part d’alguns col·lectius acabant amb forts enfrontaments amb la policia. Fites aconseguides pel moviment en aquella època a la vegada que la LPRS continuava vigent: - Visibilitat homosexual (aparició de portaveus); troba una veu que la tradició li havia negat rotundament - L'homosexualitat s’equiparava a altres posicionaments progressistes de lluita social (feminisme, sindicalisme, partits polítics, etc.). - Fer front a la repressió - El de legalitzar l’homosexualitat. ====Context cultural==== Aquesta és la època de la revolució sexual què te el seu origen en els moviments socials. Aquest fet tingué una immensa repercussió en el món dels mitjans de comunicació, les representacions eròtiques o pornogràfiques van adquirir durant aquest període un cert valor polític com a formes de transgressió dels hàbits i prejudicis reaccionaris de èpoques immediatament anteriors, que encara es mantenien vigents en sectors poderosos de la població (prova d’això és, per exemple l’interès que va despertar a tots els nivells el procés contra el pornògraf i editor de Hustler, Larry Flynt). L’emergència del sexe com a forma de reivindicació política a través de la transgressió fou entesa i manifestada de diferents formes i a través de diferents gèneres. A Espanya aquest creixent interès pel sexe coincidí amb la transició política, donant com a resultat el fenomen del “destape” nom sota el que es defineixen tot un conjunt de pel·lícules de dubtosa qualitat, l’interès de les quals residia en el fet de mostrar dones despullades perseguides per homes que representaven l’estereotip de l’espanyol sortit de la dictadura, reprimit i sexualment obsessionat. Podríem dir que durat els 70 sexe i política son dos conceptes que van de la mà, especialment a Espanya, que durant quaranta anys havia estat igualment anul·lada en els dos sentits. Tot i que aquestes primeres formes d’aproximació a la sexualitat eren òbviament masclistes, burdes i de baixa qualitat, també es donaren alguns intents per mostrar una cara més realista, i per tant més dramàtica dels efectes de la repressió sexual. “Mi querida señorita” o “Flor de otoño” son pel·lícules un tant inaudites que s’aproximen a la realitat dels transsexuals a Espanya, donen una mirada del tema extremadament essencialista i compassiva, però no deixen de ser un intent d’il·luminar un espai fins a aquell moment no esmentat. Tot i així no serà fins als 80 quan a aquest país esclati realment un cine que reflexioni oberta i fluidament sobre la multiplicitat d’opcions que el sexe ofereix. A Europa comencen a proliferar autors obertament homosexuals que des de la seva posició d’intel·lectuals assajaven noves formes de mirar el sexe creant una iconografia pròpia que intentava recuperar els clàssics. Es el cas de Pierre Paolo Passolini amb el seu Evangelio según San Mateo, que ens mostra uns apòstols ambigus i delicats que remeten al personatges de Caravaggio, o Saló on un grup de feixistes italians esperen el final de la guerra (que saben que perdran) tancats a un castell sotmetent a un grup de joves del poble a tota mena de pràctiques sexuals. També durant aquest període destaca Luccino Visconti amb “La muerte en Venecia”, protagonitzada (igual que “Víctima”) per Dirk Bogarde. Aquesta versió de la novel·la de Thomas Mann ens continua mostrant un personatge torturat però a totes llums heroic: un teòric i coneixedor de la bellesa que mor rendit a la contemplació platònica d’un jove. Dins d’aquest posicionament de la intel·lectualitat cal esmentar el director i dramaturg Rainer W. Fassbinder, especialment la seva obra “Las amargas lágrimas” de Petra Von Kant, que explica la tortuosa relació entre una dissenyadora de moda i una model d’alta costura. Ambdues immerses en un ambient asfixiant i claustrofòbic mantenen una dinàmica de mutu vampirisme, perpetuant d’aquesta manera el vincle anteriorment esmentat entre lesbianisme i vampirisme. Tot i que aquí només destaquem algunes de les pel·lícules més clarament al·lusives a la homosexualitat, cal dir que gran part de la filmografia d’aquests autors està tenyida d’un afany rupturista amb els models heterosexistes. Sense menysprear el paper del cine europeu d’autor d’aquest període, no ens detindrem massa en ell, donat que un anàlisi adequat requeriria entrar a analitzar matisos de que s’escapen als objectius d’aquest marc teòric. El que sí cal remarcar és que l’aparició d’aquest tipus de discurs marca una actitud determinada per part del progressisme europeu, favorable a construir una sexualitat més explícita, més rica en matisos i menys moralitzada que la que s’havia conegut fins el moment. Ho fan assolint el fet de que aquesta sexualitat, de fet ja existeix, o ha existit, ja sigui en èpoques clàssiques (recurs més propi de l’homosexualitat masculina) o en espais outsiders de la societat, ja siguin especialment elitistes (com es el cas de Petra Von Kant) o marcadament marginals, sobre els quals ells projecten una mirada que els situa en el centre de la narració. De fet, aquest mateix recurs serà l’utilitzat a “Los chicos de la banda” (William Friedkin 1970). En aquest cas, no obstant ens trobem amb una obra deliberadament centrada en el fet la homosexualitat com a fil conductor de l’argument. Es considera que “Los chicos de la banda” marca un abans i un després a la manera de representar l’homosexualitat. L’obra de Friedquin mostra, per primera vegada un grup d’homes homosexuals que es relacionen entre ells en molts més plans que el sexual, que s’ofereixen recolzament emocional i social i que posseeixen un codi de valors dins del qual el sentit de l’amistat i la solidaritat són primordials. Ja no son personatges clandestins situats “fora del món heterosexual” si no integrants d’una comunitat amb una identitat pròpia. El tema de la identitat a “Los chicos de la banda” és, pot ser, un dels aspectes més interessats. Per una banda veiem com la tradició homòfoba que hem anat descrivint té un efecte devastador en la forma que tenen de veure’s a ells mateixos els personatges: una barreja entre els syssys y els dandis que intenten enfrontar-se al món apropiant-se amb orgull de les etiquetes imposades. Tot i que la pel·lícula pretén donar una visió positiva dels homosexuals, no deixa de reflectir els continus conflictes psicològics, la pèssima autoestima i els sentiments de repugnància cap a ells mateixos que experimenten alguns del personatges a causa de la seva homosexualitat. Per una altra banda veiem com, aquesta mateixa homosexualitat, és el tret al voltant del qual es crea una profunda consciència de grup, una voluntat explícita de transformar allò que han après en termes negatius, en característiques identitàries que permetin enfrontar-se a un món que és hostil amb ells. Es tracta d’una posada en escena plena de rituals a través dels quals els personatges van reescrivint una nova forma d’estar en el món al voltant de la causa de la seva exclusió. Mitjançant el retrat d’una comunitat gai emergent, veiem com, a través d’actes tan quotidians com la manera de vestir, de moure’s o de parla, així com l’execució noves formes de relació entre homes, diferents a les que descriu l’heterosexisme patriarcal, éssers que abans eren considerats senzillament abjectes, comencen a construir nous codis a partir dels quals ser interpretant i entesos. “Los chicos de la banda” creen una identitat homosexual des de la qual poder apel·lar a la resta de la societat i exigir un tractament digne. Es a dir, ens mostra els mecanismes pels quals es construeix una identitat al voltant d’un fet que tradicionalment havia estat causa de marginació, per tal de combatre aquesta marginació. És l’inici de la identitat sexual com a font de reivindicació política i social. Vuit anys després el mateix director retratà la comunitat gai d’una manera completament oposada. “A la caza” és un thriller de terror on els homosexuals tornen a representar-se com assassins o víctimes dins d’un ambients obscur i sinistre. Per primer cop grups de pressió homosexual construeixen censurar la projecció d’una pel·lícula en les sales per considerar que incitava a la violència homòfoba. Pel que respecta a la homosexualitat femenina, no trobem en aquest període cap equivalent a “Los chicos de la banda”. Cap pel·lícula comercial va intentar aproximar al gran públic l’idea d’una comunitat lesbiana. La sexualitat femenina era un tema encara més tabú que la masculina. Coherentment els únics gèneres on podem trobar vestigis d’homosexualitat femenina són aquells que estan bàsicament centrats en representar allò que és tabú i està prohibit: La pornografia i el cinema de terror de sèrie B. Fins i tot aquests dos gèneres reflecteixen una manera d’entendre la sexualitat lèsbica molt marcada per una visió clarament heterosexista. “Tras la puerta verde” (1973), per exemple mostra una escena en la qual un grup de noies tenen la missió d’excitar a la protagonista abans que passi a mans de les figures masculines. “Las amantes Vampiras” (Roy Ward Baker, 1970) es una de les múltiples produccions de la “American International-Hammer Film” que s’especialitzà en cinema pseudoeròtic i de terror on proliferaven les escenes lèsbiques sota l’excusa del vampirisme. Aquest cas en concret fa una versió francament lliure de la novel·la de Sheridan “Le Fanu Carmilla”. Planteja les relacions entre dones en escenaris absolutament ortodoxes, com deliciosament propícies per una vampira que vulgui seduir a una jove innocent, emparant-se en els privilegis d’intimitat que la amistat femenina atorga. No deixa de cridar l’atenció que en el mateix període en que el feminisme vivia un dels seus moments més efervescents, les representacions de sexualitat femenina més “transgressora” es donés principalment sota l’últim reducte de la mirada patriarcal. ===La Moral Sexual (80-90)=== ====Context Històric==== A Espanya, després dels grans avenços dels 70, semblava que els objectius més immediats s’havien assolit, hi havia la sensació d’haver aconseguit determinades reivindicacions (sensació de tranquil·litat per part de tota l’esquerra), pel que la dècada dels 80 esdevé un període amb pocs progressos, sobre tot en contra del discurs homofòbic i amb poques tendències noves dins la cultura homosexual. La major part de la producció des de posicions homosexuals ja no tenen com a objectiu la resistència a l’estereotip d’homosexual, pel que els diferents models de moviments existents es queden difosos, perdent una mica l’essència que els definia. El discurs homofòbic canvia de format, adreçant-se a una posició on l’orientació sexual esdevé insignificant en tant que pertany a la vida privada. És com si el rebuig que sempre havia acompanyat a l’homosexualitat hagués desaparegut fruit de la conscienciació i normalització aconseguida pels moviments. Però no tot semblava tan fàcil, el discurs heterosexista continuava marcant una línia d’actuació silenciosa però latent. Es podria dir que hi havia una homofòbia liberalista, amb un caire tolerant però amb uns límits ben clars, el que es silencia allò que pot ser molest (com per exemple determinades manifestacions de l’homosexualitat). D’aquesta forma, alguns homosexuals procuraren rebutjar determinats models identitaris i actituds (és a dir, limitar la visibilitat), acceptant, conseqüentment el discurs homofòbic (el que recorda a períodes ja passats). El Problema de la SIDA: A començament dels anys 80 investigadors clínics de Nova York i Califòrnia van observar en homes homosexuals joves, els quals prèviament havien gaudit de bona salut, un conjunt de simptomatologies poc conegudes. Era l’origen del que ara coneixem com a SIDA. A partir d’aquí va començar la irremeiable associació SIDA = homosexual, el que va generar un gran problema, doncs va sorgir una nova categoria/etiqueta: el virus de l’homofòbia. Tot plegat continuava reforçant durament l’estigma social que ha acompanyat a l’homosexualitat. A partir d’aquí van sorgir dos plantejaments: o bé s’obviava el tema per tal de trencar amb l’associació, o bé s’intentava que determinades minories s’interessessin per la pandèmia i el seu tractament. No fou fins els anys 90 que van sorgir nous grups amb una crítica orientada a una nova representació del subjecte polític. La dècada dels 80 corre a tota pressa i les víctimes també, no passa el mateix amb la investigació i interès envers la SIDA. El temps passa, fins al punt de que 10 anys després dels primers diagnòstics, el president dels EUA, Reagan, és conscient de la seva manca d’interès per la pandèmia durant la seva presidència i es disculpa. Diuen q "nunca es tarde" però sembla com increïble que passi tant de temps, sobre tot quan per aquelles dates les víctimes ja sumaven 31.418. Fins els 90, quan van aparèixer personalitats famoses reconeixent que eren víctimes de la SIDA, no va haver-hi una "total" consciència de que en realitat tothom és susceptible d’ésser inclòs dins del grup de risc. Aquesta exteriorització no se sap si realment fou quelcom positiu, ja que tot i que Ells (els famosos) també puguin esdevenir afectats són unes víctimes un tant peculiars, dintre del concepte de víctima continuen ocupant una categoria diferent: no se’ls veu com algo tan negatiu (homosexual, drogoaddicte...) Això és un dels principis de la dicotomia entre víctimes innocents vs víctimes gratuïtes. Ara bé, per altra banda aquest reconeixement públic de personalitats notables sí que sembla tenir un efecte, doncs la població comença a despertar, comença "l’amenaça" cap els heterosexuals. Als Estats Units, donada la manera en que apareix el virus i la reacció homofòbica afegida, hi ha una gran preocupació pel tema per part dels moviments i en conseqüència s’inicia un fort discurs defensiu (sobre tot des de Nova York, Los Ángeles i San Francisco). Paral·lelament, al nostre país també comencen a aparèixer els primers casos de SIDA, però durant els primers anys el moviment es mantindrà aliè, sobre tot per que aquí el problema no es va vincular, aparentment, tan fortament a la comunitat homosexual com va succeir als Estats units, sinó que es va vincular més als drogoaddictes (sobre tot per la repercussió mediàtica que comportaven les històries de marginats). Per tant, fins el 1987 no va arribar la primera campanya i a principis dels 90 gràcies a la Radical Gay, fou quan la comunitat homosexual donà una contundent resposta al tema. El discurs del SIDA per part dels medis de comunicació estava més centrat en els fets i s’incidia en uns temes que ja havien aparegut dècades anteriors: es recomanava la castedat i/o la fidelitat i es deixava de banda la prevenció. L’homosexual no quedava inclòs dins la representació mediàtica ni de les campanyes oficials, el que constata la violència simbòlica a la que encara estaven sotmesos fruit de l’homofòbia liberal que imperava en aquell moment. Tot plegat posa de manifest, tal com indica Mira (2004), la debilitat de la consciència homosexual i la facilitat amb la que es podia retornar al silenci. DATES D'INTERÈS: - El 1984 el Parlament Europeu aprova una resolució sobre les discriminacions sexuals en el lloc de treball. - El 1987, finalment la “Ley de Escándalo Público” és abolida, però encara quedaren certes reminiscències al respecte. - El 1989 a Dinamarca s’aprova la legislació de la Llei de Parelles. ====Moviment GLTB==== A principis dels 80 el moviment GLTB pateix una forta crisi degut a un cúmul de factors: la desmobilització que provoquen les primeres victòries i la conseqüent divisió entre els que creien que la lluita continuava i els que ja no li trobaven una raó de ser; l’escissió de les lesbianes i els transsexuals i travestits dels grups mixtes. Més entrats els 80, també s’hi afegeix la pandèmia del SIDA i les diferents maneres en que se li farà front (multiplicació d’organitzacions amb maneres de fer i objectius molt diferents). Al 1980 la legalització del FAGC va generar un canvi degut a la confrontació entre les posicions de caire integracionista i els radicals. En un origen, aquestes escissions són de caràcter regional però acaben derivant a l’interior de les pròpies organitzacions (degut a diferències d’opinió i ideologia). Això fa que sorgeixin diverses agrupacions petites i específiques (pel que la multiplicitat de grups podia tenir com efecte que una persona homosexual desvinculada del moviment i que en volgués participar en un moment determinat se li generés certa indecisió, que probablement solucionaria optant per qüestions de simpatia). El que reforçaria encara més l’element personalista en la constitució dels grups, deixant de banda la qüestió més vinculada a la lluita. A principis dels 80, tanta pluralitat de grups es va considerar com un símptoma que afectaria al moviment degut a problemes que agreujaven una possible crisis: - Immaduresa política al nostre país: La necessitat de reinventar la política durant la transició provoca que els moviments d’alliberació gai pateixin les conseqüències d’aquests canvis. - Desconfiança cap a la homosexualitat com a concepte reivindicable en sí mateix. La lluita homòfila es veia com a part d’un programa general de llibertats i el fet d’emfatitzar altres aspectes va portar a la fragmentació del moviment. - No s’assimilava la idea d’un entorn lúdic pels homosexuals. Els guetos eren entesos com a causa de l’opressió deixant de banda la hipòtesi de que aquests eren l’efecte de tal opressió. Fet que també va repercutir al moviment en tant que van perdre el recolzament d’aquells que sí veien quelcom de positiu en els guetos lúdics. Es continuava associant el gueto amb la clandestinitat, el lloc on l’homosexualitat havia quedat ancorada durant tants anys. El pas d’un concepte a l’altre fou molt gradual. Així, la desmobilització que causen les primeres victòries i la falta d’interès en les demandes més revolucionàries donarà lloc a escissions com la d’un grup de curta vida ('78-80) format pel sector més llibertari del FAGC, CCAG, i una disminució espectacular del nombre de militants en les organitzacions però també en les manifestacions del 28 de juny (per exemple, el FAGC passa d’uns 200 militants en actiu al '77-'78 a menys d’una trentena al '80) (Petit, 2003). Durant els anys 80 la militància política de lesbianes se separa de la dels gais, restant algunes lesbianes anecdòtiques que no compartien la causa feminista però que se senten oprimides com a lesbianes. Les lesbianes s’escindeixen pels comportaments misògins dels seus companys de lluita i la falta d’interès dels mateixos per les seves reivindicacions. Tot i així, en poc temps també se n’adonen que des del moviment feminista tampoc es treballen reivindicacions que per elles són fonamentals (com el qüestionament de l’heterosexisme dominant) i fins i tot hi ha certa lesbofòbia (moltes feministes tenen por de que se les confongui per lesbianes); de totes maneres moltes lesbianes es mantenen dins d’aquest moviment per intentar atansar política i ideològicament ambdós moviments. Així, al 1981 les dones del FLHOC s’escindeixen per raons polítiques formant el CFLM (Colectivo de Feministas Lesbianas de Madrid) que s’integra en el moviment feminista estatal. En el transcurs de la segona meitat dels 80 aquestes tensions dins del moviment feminista es van fent més fortes a la vegada que va augmentant el nombre de lesbianes que no se senten feministes i que no veuen el lesbianisme com una opció de manera que es van incorporant als grups mixtes de moviment d’alliberació homosexual. Les principals línies de tensió que acabaren dividint a les lesbianes entre moviment GLT (on acabaren la majoria) i feminista foren les següents: la doble militància, la pornografia, la pugna diferència - igualtat, el qüestionament de la institució de l’heterosexualitat (Gimeno, 2005). Les que restaren en el moviment feminista tingueren que acceptar que el lesbianisme desaparegués pràcticament del discurs feminista. També apareixen petits grups de lesbianes feministes, per exemple: Grup Lesbis '86. Durant els 80 l’aliança entre transexuals i homosexuals en el moviment d’alliberament GLT comença a decaure, ja que els segons començaren a expulsar els travestits i transexuals. L’activisme passa a ser gestionat principalment per dones transexuals treballadores sexuals i les seves prioritats es desplacen cap a la lluita contra l’assetjament policial i contra l’estigma social del SIDA. En aquesta línia les dates d’interès són: - '83: despenalització de les operacions de canvi de sexe gràcies a la reforma del Codi Penal - '87: es constitueix l’associació Transexualia (ATET), fundada en un principi per dones transexuals treballadores del sexe, però que aniria abarcant d’altres temàtiques de la realitat transexual en els anys posteriors. - '89: resolució al parlament europeu contra la discriminació dels transexuals. Durant la primera meitat dels 80 van arribant les primeres notícies sobre el SIDA al nostre país, de manera que es van creant diferents línies d’opinió sobre la pandèmia que aniran evolucionant durant tota la dècada. En aquest primer moment i degut a la falta d’informació i al context sociopolític fortament conservador que es consolidava a Occident en molts sectors de la població gai es codificà l’estranya malaltia que els estigmatitzava com un problema polític i no de salut (papers que canviarien durant la segona meitat, quan la majoria situaria la pandèmia a l’altre extrem: com un problema de salut gens polititzable), no neguen el problema però s’atribueix la seva explotació estigmatitzadora a la política neoconservadora d’EUA (també corren rumors i aproximacions més radicals com que es tracta d’un invent de Reagan per acabar amb la població gai). A més a més, el fenomen de particularització del SIDA (creença de que tan sols afecta a una part de la població) també es dóna dins de la població homosexual, atribuint la malaltia primer tan sols als gais nord-americans i després al sector més viril (les lesbianes encara tardaran més en encloure’s com a població que pot ser afectada per la malaltia). A partir del '85 (any en que també es dóna el que s’ha considerat un punt d’inflexió en la lluita contra la pandèmia: la difusió mediàtica de la primera declaració d’un personatge públic, Rock Hudson, de ser gai i tenir el SIDA) les creences sobre el SIDA canvien completament: els col·lectius gais canvien el seu discurs primant els aspectes sanitaris, fent campanyes de prevenció; la comunitat homosexual assumeix el problema com a propi i, encara que la informació continua sent deficient, hi ha una voluntat de conèixer i actuar; les autoritats sanitàries també comencen a actuar. Així, durant la segona meitat dels 80, comencen a aparèixer un nou tipus d’organitzacions que ja no es basen en la manera de fer dels nous moviments socials sinó que es comporten més aviat en forma de ONG; ja no es parla de militants sinó de voluntaris. Aquests nous grups es formen molt centrats en l’explosió de la pandèmia i les seves conseqüències, creant serveis específics que intenten suplir el buit d’assistència i prevenció estatal. L’objectiu principal d’aquestes organitzacions serà la normalització social del fet homosexual i la plena igualtat de drets (conseqüentment es deixen de banda el qüestionament del Sistema i la lluita més transformadora de les relacions de poder més quotidianes). En aquests nous paràmetres s’inclouen grups com la Coordinadora d’Iniciatives Gays (escindida de la FAGC, actualment és la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya), COGAM de Madrid, Col·lectiu Lambda de València, Xega d'Astúries, Geithu d'Euskadi, etc. Institucions com l’ajuntament de Barcelona comencen a recolzar el moviment de lesbianes i gais amb convenis i subvencions per a programes per la lluita contra el SIDA i serveis com el 900 Rosa. Aquestes, tornen a omplir-se de gent que, gràcies a la possibilitat de participar-hi en diferents nivells d’implicació (des de treballant-hi diàriament a la simple participació via donacions) i a la creació dins d’una mateixa organització de diferents grups per centres d’interès (associacions d’estudiants, cristians, joves, afectats pel VIH, etc.), en formarà part. Aquest tipus d’organitzacions es van consolidant als 90, arribant a quotes altes d’influència en la societat avui en dia. ====Context Cultural==== Internacional L’ambient polític i cultural dels anys 80 es marcadament diferent al dels 70. Aquesta dècada està estèticament marcada pel glam i una actitud de despreocupació política. La sexualitat continua sent un tema central de reivindicació, però en aquest cas es tracta més d’una forma de transgressió estètica que es complau en el fet d’escandalitzar sense perseguir la consecució d’un fet alliberador concret. Artistes com Madonna o David Bowie, entre molt altres juguen explícita i deliberadament amb la seva ambigüitat sexual. Brian McNair situa en aquest moment l’aparició del que ell denomina el porno chic i l’expansió de la porno esfera. Aquest conceptes al·ludeixen al fet de que iconografia explícitament sexual que anteriorment havia estat circumscrita a l’àmbit de la pornografia, comença a ser adoptada per estrelles del pop. D’aquesta manera les representacions més o menys explícites del sexe comencen a guanyar popularitat i a se considerades chic. Es podria dir que en aquest període la sexualitat transcendeix la seva dimensió política per passar a dominar el terreny de l’estètica i de la moda. Aquest nou estatus del sexe com a fetitxe de competència cultural tindrà una gran importància a l’hora de propiciar un ambient en el qual les reivindicacions homosexuals siguin escoltades. El capitalisme de consum assumí el porno chic sense gaires dificultats i li assignà com a públic privilegiat el sector adolescent. D’aquesta manera i com ja passava als anys cinquanta, aquesta edat indefinida, durant la qual s’aprèn a ser adult, està lligada per una nova via, la del consum, a la sexualitat. Igualment, el vincle entre sexualitat i consum queda encara més reforçat per l’emergència de tot un mercat d’oci saturat de missatges, iconografia i temàtica eròtica. Tot i que cada cop resulta més fàcil assajar diferents maneres de representar la homosexualitat i presentar-la a una societat cada cop més receptiva, també és cert que les representacions de la sexualitat continuen sent hegemònicament heterosexuals i que, per tant la identitat sexual que es potencia a través dels mitjans de comunicació (revistes d’adolescents, etc) continua sent profundament heterosexista. Dins d’aquest clima, cada cop més permissiu amb la sexualitat, la “Twenty Century Fox” va fer una aposta decidida per “vendre” una historia d’homosexualitat masculina. “Making Love” (1982) és la història d’un atractiu escriptor feliçment casat que en un moment donat experimenta tendències homosexuals i decideix seguir-les. Es tracta d’una pel·lícula deliberadament edulcorada que pretén desmuntar un per un els prejudicis negatius contra la homosexualitat, podríem considerar que beu de les primeres fonts subversives que als anys cinquanta introduïen iconografia homoeròtica a grans produccions de caràcter èpic. Presenta homosexuals que gaire bé toquen l’excel·lència del codis heterosexuals, al temps que són capaços de mostrar una “sensibilitat especial” que no fa més que enriquir aquest esquema sense tacar-lo. Malgrat aquesta intenció rupturista, “Making love” suposa l’inici d’una nova manera d’identitat homosexual. Poc temps després sorgirien els primers casos de SIDA que suposarien un recés en la creixent popularització de l’homosexualitat. L’aparició d’aquesta malaltia senyalà, des de la premsa reaccionaria, a la incipient comunitat homosexual com a principal portadora de la epidèmia. durant aquest període proliferaren pel·lícules de psicokillers que actuaven contra adolescents que mantenien relacions sexuals. Es tractà d’una manera d’expressar la por a la sexualitat cada cop més present a la cultura popular, una mena d’advertència. La reacció de la comunitat homosexual consistí en accentuar el culte al cos i adoptar com a valors estètics aquells que eren simptomàtics de bona salut. D’aquesta manera va començar a sorgir tota una cultura al voltant de l’homosexualitat masculina íntimament vinculada al consum Aquesta cultura tenia la doble funció d’anar construint uns codis cada cop més popularitzats que permetien donar intel·ligibilitat social als homosexuals, i de instituir un sector de consum que poc a poc podia anar fent pressió social en contra de la homofòbia. Després de “Making love” començaren a sortir altres títols de poca repercussió com “Otro país” (Mariek Kanievska, 1984) o “Maurice” que anaven poc a poc cobrint una demanda per part de la comunitat gai d’històries d’amor homosexual. Aquestes dues en concret estan ambientades en escoles masculines de principis de segle i d’alguna manera intentaven recuperar i dignificar la maculada estètica de Wilde que tan malament tractada havia estat al llarg d’aquest segle. Es recupera així la figura del gai delicat però viril, tan per sobre del seu món que pateix rebuig i marginació. Curiosament aquest també es el període que recupera la imatge de Sant Sebastià assagetat com a icona del mon gai. La màxima expressió d’aquest model de màrtir arribaria als anys 90 amb “Philadelphia”. Tot i que el posicionament més “institucional” per part de la comunitat gai es dirigia cap a aquest principis d’equiparació entre estètica i salut, des de la cultura glam i la seva afecció per la estètica lànguida i malaltissa sorgí una altra manera de formular l’homosexualitat i la por a les malalties. “El ánsia” (Toni Scott, 1983) recupera un cop mes el gènere de vampirs aplicat a una relació lèsbica, on la sang com a element de transacció eròtica pren una connotació especialment dramàtica degut al context d’aparició de las SIDA. A diferència de les anteriors i per primer cop l’acte de vampirització deixa de ser un acte repugnant per convertir-se en una forma d’alliberament sexual al qual arriba una dona de la mà d’una altra mitjançant el sexe. La figura del vampir subverteix l’ordre tradicional per equiparar-se a la figura de la llibertat i la bellesa immortal. Tot i que durat la dècada dels noranta la imatge de les vampires lesbianes anirà desapareixent, es mantindrà aquest esquema en el qual una dona allibera a una altra a través del sexe. Estat Espanyol Degut a la proximitat de la transició política, la situació cultural a l’Estat Espanyol és especialment convulsa. Les influències externes de les que veu el progressisme es reformulen i complementen amb les demandes i necessitats internes. Tota manifestació cultural té un rerefons polític, encara que només sigui per la facilitat de transgredir, d’ofendre a sectors reaccionaris de la població que encara eren amplis i tenien gran pes social. D’aquesta manera podríem dir que el que es va conèixer com “la movida” va ser un fenomen que, malgrat el seu caràcter i la seva intenció bàsicament lúdica, va marcar les directrius de la cultura més progressista. La contraposició entre la cultura tradicional i l’aclaparadora voluntat d’experimentació de noves formes, de música, cine i oci, era tan evident que tot allò que succeís sota el paraigües de l’excentricitat de les icones de “la movida” era entès exactament com això, com una excentricitat. D’aquesta manera trobem que al temps que les productores de Hollywood racionaven, meditaven i cuidaven les formes que farien servir per representar l’homosexualitat per aconseguir el vist-i-plau del gran públic, Almodovar s’enfrontava a un públic que tot just sortia d’una dictadura feixista mostrant sense cap mena de precaució lesbianes sadomasoquistes, prostitutes transexuals, i gais psicòpates i obsessius. Tot i que es podria dir que Almodovar crea un univers propi i esperpèntic, una aproximació una mica més acurada a les seves obres permet veure com, malgrat el context en el qual es va donar (o pot ser precisament a causa d’això), te la capacitat de produir unes representacions de la sexualitat, que pot ser per què no pretenen convèncer a ningú, es mostren plenes de matisos. És cert que pel·lícules del primer període, com “Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón”, estan centrades en el retrat excèntric i exagerat de l’ambient madrileny al barri de Malasaña, els personatges són igualment estereotipats y absurds i la trama delirant. Per tant, podríem dir que les representacions de la sexualitat queden incloses dins d’aquest àmbit caricaturesc. No obstant, en poc temps i emparant-se en aquesta prerrogativa de excentricitat que ell mateix es creat, Almodovar comença a desenvolupar melodrames com “La ley del deseo” o “Átame”, es tracta d’històries que giren al voltant d’amors obsessius on el sexe te un paper primordial, es mostra explícitament y es un motor bàsic de l’acció. La potència narrativa d’aquestes dues obres fa que, tot i que la primera mostra una relació homosexual i la segona una relació heterosexual, aquest fet sigui completament irrellevant. La freqüència i naturalitat amb que Almodovar mostra personatges o històries homosexuals impedí fins a cert punt el victimisme o l’essencialisme que caracteritza aquest període al cinema nord-americà. Aquesta decidida aposta per mostrar la sexualitat, reivindicar la seva importància i la seva diversitat, la trobem també en l’estil i l’estètica de molts dels grups musicals d’aquesta època musicals. El Mateix Almodovar amb Flavio McNamara, Radio Futura, Locomia o Alaska amb Carlos Berlanga jugaven sense restriccions amb la sexualitat explícita, ambigua i escenogràficament recarregada. La “movida” s’apropià de tot allò que és marginal i ho posa en escena amb una actitud més festiva que política, més transgressora que reivindicativa. Certament, aquesta relació entre les expressions sexualment transgressores. Això no vol dir que la resta de la societat fors impermeable a la visibilitat homosexual: grups més suaus i comercials com Mecano o Tam Tam Go van composar cançons de gran èxit com “Mujer contra mujer” o “Manuel-Raquel” que defensaven respectivament l’homosexualitat i la transexulitat des de una postura més reflexiva i compassiva. És la crítica a l’heterosexisme des de la heterosexualitat. ===Afirmació Identitària (90 - actualitat)=== ====Context històric==== El fet més rellevant de l’inici d’aquest període és la retirada de l'homosexualitat de la llista de malalties de l’OMS. A nivell de l’Estat espanyol, quasi des de 1980 no es produeix cap progrés significatiu en matèria de drets fins al 3 de novembre de 1994 amb la LAU (Llei d'Arrendaments Urbans), la primera llei que introdueix la figura de la parella homosexual. Es podria dir que a partir d’aquest moment, els passos endavant són molts, de manera que centrarem aquesta part de l’estudi a Espanya més que en l’estranger. Tot i aquests canvis, al 1990 amb el canvi del Código de Justícia Militar al Règim Disciplinari de l'Exèrcit l’homosexualitat es trobà amb una forma encoberta de penalització. Al 1989 Juan Reina encapçala el primer cas de reclam dels drets de successió respecte al seu company, desaparegut per causa de la SIDA. Aquest cas obre dos temes nous: els drets de les parelles del mateix sexe i l'incipient concepte de noves famílies. Encara que Juan Reina no va obtenir les seves demandes, va assentar les bases del que seria la Llei d'Unions Estables de Parella de Catalunya en 1998 . Al 1993 per tot l'Estat espanyol es va difondre una campanya antidiscriminatòria organitzada per Onze ONG i el Ministeri d'Assumptes Socials. Aquesta es va basar en una idea de la Coordinadora Gai-Lesbiana esbossada per Daniel Dabarró i es va materialitzar en una acció de mitjans de comunicació i una mobilització social a força de múltiples actes, debats i distribució de materials contra tota forma de discriminació: col·lectius d'immigrants, discapacitats, refugiats, ètnia gitana i homosexuals. Durant aquests anys van donar-se altres casos i sentències favorables a gais i lesbianes, a més d'un diàleg constant entre els partits polítics per part de la Campanya Vota Rosa de la Coordinadora Gai-Lesbiana i altres organitzacions en pro dels drets del col·lectiu homosexual. El programa Vota Rosa va incloure al principi la reforma de l'antic Codi Penal que incloïa destruir les antigues fitxes policials per homosexualitat, augmentar els recursos destinats a la lluita contra la SIDA i la llei de parelles de fet. En els següents anys aquests objectius es van anar assolint a través de: la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU, 1994), la Llei d'Indemnització a les Víctimes de la Violència i el Terrorisme (les dues anteriors reconeixen a les parelles del mateix sexe), el nou Codi Penal de 1995 i la Llei d'Unions Estables de Pareja (Catalunya en 1998 ). El major avanç que es va obtenir fou la inclusió en el nou Codi Penal de 1995 del concepte d'orientació sexual. Aquesta llei conté el principi bàsic de protecció de les llibertats fonamentals que els equipara en drets a la resta de ciutadans i ciutadanes. En concret, els articles són: - Capítol IV. De les circumstàncies que agreugen la responsabilitat criminal: Article 22. (Són circumstàncies agreujants cometre un delicte per motius homofòbics, entre altres) - Títol XV. Dels delictes contra els drets dels treballadors: Article 314 . - Capítol IV. Dels delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques i al deure de compliment de la prestació social sustitutòria: Secció 1 i articles 510, 511, 512, 515, 517 i 518. Com a conseqüència a la fórmula de la LAU i el Codi Penal per a reconèixer les parelles de fet, aquesta es va incloure també en la Llei d'Ajudes i Assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual; en l'article 2.3.a es reconeix el dret a indemnització de la parella amb independència de la seva orientació sexual, després de dos anys de convivència i en cas de mort violenta, en les mateixes condicions que un matrimoni (Llei 35/95 de 11 de desembre de 1995). A Vitòria, el març de 1994, s'obre el primer registre municipal de parelles. Paral·lelament el Parlament Europeu defensa la necessitat d'igualar els drets de lesbianes i gais amb els de la resta de la població. A partir d'aquí l'Assemblea de Madrid demana al govern que reconegui a les parelles de fet. A l'any 1995 el problema de la sida encara continua. És ara, deu anys després de la seva sobtada aparició, quan es va dur a terme una Conferència Internacional sobre el tema. Bàsicament va servir per fer unes estimacions bastant òbvies sobre la creixent xifra de portadors que s'augurava de cara a l'any 2000 (uns 30 milions sumats al 15 que es creia que hi havia fins aquell moment). Al 1996 l'ONU crea ONUSIDA (amb Peter Piot com a directiu executiu); les característiques i situació de la malaltia fan que a l’OMS se li escapi de les mans. El 30 de juny de 1998 s'aprova la Llei de Parelles de Catalunya. A l’abril del 2001, a Holanda, pionera en aquest àmbit, entra en vigor una llei que permet el matrimoni a parelles del mateix sexe, incloent l'adopció. Al mateix temps, Iniciativa per Catalunya Verds i Izquierda Unida presenten al Parlament Espanyol les seves propostes per modificar el Codi Civil permetent així el matrimoni entre les parelles del mateix sexe. En aquest primer intent, les propostes no van ser acceptades. Al juliol del mateix any, a Alemanya, entra en vigor la Llei de Parelles que ja s'havia aprovat a finals del 2000. A diferència d'Holanda, aquesta no inclou l'adopció. Al desembre del mateix any, tot i no tenir una efectivitat real prou significativa, s'aprova la Llei de Parelles de la Comunitat de Madrid (impulsada pel PP). A l’any 2002, entra en vigor la Llei de Parelles de balears, mesos més tard, passa el mateix a Astúries, amb la diferència que en aquesta comunitat s'inclou el dret d'acolliment de menors per part de parelles homosexuals. A finals d'any, la comunitat andalusa s’afegeix a aquesta iniciativa. Al febrer del 2003, Bèlgica aprova el matrimoni per parelles homosexuals tot i que continua negant el dret d'adopció. Al març es sumen a la Llei de parelles Extremadura i Canàries, la primera permetent l'acolliment. Al maig s'aprova la Llei de Parelles d'Euskadi, una de les més complertes (permet l’acolliment i l’adopció) la qual compta amb el vot favorables de tota la càmera, excepte del PP. Mesos més tardm, el PP (govern central) recorre la llei davant del tribunal Constitucional al·legant que s’estaven envaint les seves competències. A finals d'any, Aragó modifica la seva Llei de Parelles acceptant l'adopció per part de parelles homosexuals. Al mateix temps Otario i Columbia Britànica (Canadà) aproven el matrimoni amb plens drets per lesbianes i gais incloent l'adopció. Al 2004, el Tribunal de Navarra concedeix l'adopció de dos nenes a una parella de lesbianes. Una d'elles era la mare biològica i l'altra mare va sol·licitar adoptar-les basant-se en la Llei de Parelles de Navarra. Va ser la primera vegada que a l’Estat espanyol s’aprovava una adopció per a una parella homosexual. Als EEUU hi hagué una gran repercussió mediàtica davant la notícia de que l'alcalde demòcrata de San Francisco permetria a les parelles homosexuals casar-se a l'ajuntament, tot i les pressions de la dreta cristiana i del governador de l'Estat de Califòrnia. Durant la dècada dels noranta es produeix un ressorgiment a gran escala de la lluita social que es materialitza a partir de la constitució de múltiples grups que treballen pel canvi social. Encara que aquests no són un punt i a part de les lluites de les dècades anteriors, ja que aquestes encara tenen molta raó de ser, si que es diferencien en algunes característiques concretes. Podríem dividir els moviments socials d'aquesta època en tres tipus: - Els que es constitueixen a partir d'una identitat compartida per tots els seus membres, la qual els fa sentir-se oprimits, discriminats, pel sistema (econòmica, política i socialment), de manera que s'organitzen per canviar aqusta situació (grups feministes, GLT, black power; s'organitzen en funció del gènere, la sexualitat, l'ètnia ) - El mateix efecte es dóna en grups no identitaris però que comparteixen una sensibilitat molt forta per un tema concret (antitransgènics, consum responsable, "grups solidaris amb...",etc.) - Grups que treballen de forma més global totes aquestes opressions sense centrar-se en una en concret, encara que moltes vegades dins del mateix hi ha subgrups especialitzats en un tema en concret; en aquest cas el que uneix la lluita és una ideologia macro que configura una òptica determinada des d'on es mira els conflictes més concrets (grups comunistes , anarquistes, ...) Tots ells s'uneixen en lluites senyalades que els engloben (guerra d'irak, no a la constitució, cimeres de caps d'estat,...) i fan front comú en representació de cada forma d'opressió que es dóna en aquella societat. Així ens trobem amb manifestacions públiques que ja no es distribueixen en partits polítics i/o sindicats sinó en blocs de representació de les diferents sensibilitats, de manera que s'ha donat un retorn a l'organització horitzontal, de base, després de la institucionalització dels partits polítics a finals dels 70 i 80. Tot i la diversificació de formes d'organitzar-se exposada en els punts anteriors, el gran protagonisme de la dècada se l'emporten els moviments identitaris ja que no és fins aquest moment que se'ls dóna un reconeixement públic heterogeni que legitima aquest tipus de lluita (fins aquest moment havia existit però en el rebuig, en la incomprensió dels que no s'hi veien implicats). Aquest ambient propici és possible per dues circunstàncies: la força i confiança en si mateixos (els membres dels moviments identitaris) després de dues dècades de treball que els permet sentir-se preparats per enfrontar-se als altres; i la configuració d'una nova filosofia de vida que dóna molta importància a l'autodefinició endo-exogrup (mercantilització de la necessitat "vital" de desmarcar-te de la majoria per englobar-te en una minoria homogènia). És el moment de les grans metròpolis multi-tot (culturals, ètniques, ideològiques,...), on les grans marques posen de moda l'estètica de les diferents tribus urbanes, on s'ha de provar el menjar típic de cada racó del món sense moure't de casa mentre es contempla per televisió el punt del planeta més remot a la vegada que cal que et defineixis dins de tota aquesta saturació d'informació per tal de que els altres t'entenguin de forma ràpida i lleugera a partir de les característiques que engloben el teu. ====Moviments GLTB==== Alguns fets rellevants: - ’92: neix Federació Estatal de Gais i Lesbianes, i més endavant de Transexuals i Bisexuals. Tres eixos d’actuació: la reivindicació de la igualtat legal (dret al matrimoni; actualment lluita pels drets de les persones trans i per evolir l’homofòbia i la transfòbia), organització del 28J, formació (a partir de campanyes i estudis). - ’93: es funda el primer grup universitari, a la Complutense RQTR. - ’94: Grup Lesbos a Barcelona escindint-se del grup Lesbia. - ’96: en COGAM, escissió de la futura Fundación Triángulo, De Par en Par, ALVAS pel seu qüestionament ideològic de la comunitat gai coma automarginada, creient que cal obrir-se a la societat. - '96:Plataforma Unitària dels Grups de Lesbianes de Catalunya, Xarxa de Lesbianes de l’Estat Espanyol. Al ’99 el grup Lesbos surt de la Coordinadora perquè es considera més dinàmic i reivindicatiu i vol evitar la burocràcia de la mateixa. El moviment associatiu als 90 crea formes de vinculació cada cop més flexibles i variades adaptant-se al tipus de societat en la que viu, és a dir, sense qüestionar-la de forma global. Es veu reforçat a finals de segle per la introducció de dos nous fenòmens al nostre país: el creixement de la iniciativa privada i la seva influència en la creació d’opinió dins i fora del col·lectiu homosexual a partir de revistes com Zero i la creació d’associacions d’empresaris de locals i serveis per a homosexuals (com el barri Chueca); per altra banda, els partits polítics donen a la llum comissions o a col·lectius de gais i lesbianes. (Petit, 2003) La lluita dels 90-2005 per part dels col·lectius més institucionalitzats és la d’aconseguir l’equiparació de drets a través de la legislació del matrimoni homosexual, procés que s’ha descrit en l’apartat d’història i que es fonamentà en fer pressió al govern a través de l’aparició als mass media reclamant-ho (manifestacions, programes de televisió/ràdio, articles a publicacions, etc.). Paral·lelament, es continua treballant en la visibilització del col·lectiu a través del Dia de l’Orgull, la participació en el mercat gai o la simple aparició en parella en llocs públics. Als 90 es produex una proliferació dels col·lectius de transexuals: - ’92: apareix el Col·lectiu de Transexuals de Catalunya el qual destacarà pels seus plantejaments revolucionaris i per la seva intensa activitat política, tan reunint-se amb molts partits polítics i institucions per tal d’obtenir-ne compromisos com per tirar endavant reivindicacions impensables fins aquell moment per la majoria d’associacions (dret al lliure i total canvi de nom, la supressió de la menció del sexe en el DNI, la possibilitat de canvi de sexe registral sense imposició de la CRS, donant caràcter preponderant al sexe psico-social sobre el sexe genital). També han participat en la creació de AISIOS (Asociació de Suport a la Identitat de Gènere i Orientació Sexual) i a la revista de contingut polític, social i científic sobre transexualitat BSTC. - ’93: Centro de Identidad de Género de Granada: (actualment AIGA) el seu principal logro ha estat aconseguir la inclusió del tractament integral de canvi de sexe en el Servicio Andaluz de Salud - '94: creació de l’Associació Transexuàlia de València, creada per dones treballadores sexuals, entre d’altres activitats tira endavant estratègies d’integració laboral pel col·lectiu. - '97: Soy Como Soy: grup de Gijón centrat en la lluita pels drets de les persones transexuals a la presó (problemàtica bàsica: política d’internament de persones amb un determinat sexe social en presons del sexe contrari, amb els conseqüents problesmes de vexacions, agressions i violacions). Des del 2001 les transexuals operades són internades en presons corresponents al seu sexe social,per tant el problema es manté en els casos de les que no han estat intervingudes quirúrgivament. - ’98: Col·lectiu Trans Galiza En aquesta època també es dóna una reaproximació del col·lectiu trans i homosexual en el cor dels grups homosexuals, tendència a la cooperació i participació conjunta, constituent un moviment més global per a l’alliberació de la sexualitat i la seva diversitat. Així, es creen col·lectius com Grup d’Identitat de Gènere i Transexualitat del Col·lectiu Lambda de València (’98), Grup Trans de COGAM (’98), Grup de Transexulas de SOMOS (Sevilla 2000), fusió del grup ATET dins de la FELG (2001). Per altra banda, entre el ’98 i el 2000 es creen una sèrie de grups de trans dins dels mateixos partits polítics: Areas po la Liberación de Expresión Afectivo Sexual de IU (ALEAS), Grupo Federal de Gais, Lesbianas y Transexuales del PSOE (GFGLT), Plataforma Popular Gay (PPG). - ’96: es crea la Federación de Asociaciones de Transexuales (FAT)[7]. Als 90 les lesbianes passen de tenir molt poc protagonisme dins de les organitzacions mixtes a assumir alts càrrecs dins de les mateixes degut a que les associacions entenen que és políticament correcte tenir dones als càrrecs de direcció. Durant aquesta etapa les lesbianes feministes tenen molts problemes per integrar-se dins d’aquestes organitzacions per la misogínia gai i l’hostilitat de les lesbianes no feministes. Així, són acusades de mostrar-se poc sexuals, ser poc solidàries amb temes “realment importants” com el SIDA i covardes i conservadores alhora de sortir de l’armari. Amb el temps, han aconseguit però imposar les necessitats d’un discurs específicament lesbià i introduir les idees feministes dins del discurs de l’activisme gai. Tot i així, des de les lesbianes feministes es continua criticant la falta de presència lesbiana en l’agenda política del moviment i les seves reivindicacions bàsiques; ni el discurs ni la política que es fa s’ha impregnat realment de feminisme lesbià i aquesta integració s’ha fet a costa d’importants renúncies. (Giménez, 2006) A finals dels 80 es comença a qüestionar el moviment GL per: els elements d’exclusió en el si dels col·lectius (pobres i minories sexuals), la institucionalització dels mateixos (constituint-se com a grups de pressió i reproduint maneres úniques de ser) i incapacitat de fer front al SIDA (sobretot a EEUU). Es comencen a constituir grups que desafien el règim de sexualitat i les seves exclusions (crítica que era obviada pels grups més institucionalitzats): els grups que s’emmarquen dins la teoria queer. (LLamas, ’98) ''Queer'' en anglès significa rar. Va Ser utilitzat durant molt temps com eufemisme per a nomenar als homosexuals. El terme Queer suposa una apropiació del llenguatge de l’enemic (“les armes de l’enemic”), subvertint-lo i redefinint el seu contingut, relativitzant-lo i fent-lo inútil per una altra funció que no sigui l’autonominació. Així, es tracta d’una teoria que afirma que l'opció sexual i la identitat sexual o de gènere de les persones són el resultat d'una construcció social i que, per tant, no existeixen rols de gènere o sexuals essencial o biològicament inscrits en la naturalesa humana, sinó formes socialment variables d'ocupar un o diversos rols sexuals. En general, la teoria queer desafia la institució Heterosexual, els sexes establerts, moviment GLTB. Defensa el caràcter polític i el potencial subversiu de l’elecció de formes de plaer i afecte no majoritàries. Postula la diferència i rebutja la igualtat (ja que la considera fictícia i indesitjable). Els seus postulats incideixen en l’articulació de cultures i pols d’oposició, en la creació de modes de vida alternatius, i en l’obertura d’espais d’autonomia. Pren com a estratègia la deslegitimació radical del règim d’afectes i plaers; la lluita contra el prejudici no es fa a partir de la negociació de quotes de llibertat sinó a través de la contestació directa. També renúncia a qualsevol referent o veritat estable adoptant una consciència nòmada i d’inestabilitat identitària. Al mateix temps, es produeix un activisme radical contra el SIDA (començat pel grup de Nova York Act-UP a partir del 87). La Teoria ''Queer'' (TQ) rebutja la classificació dels individus en categories universals com “homosexual", "heterosexual", "home" o "dona", sostenint que aquestes amaguen un gran nombre de variacions culturals a part de les que defineixen la categoria, impossible de definir com a més o menys fonamentals o naturals que les altres. Contra el concepte clàssic de sexualitat que distingia el "normal" (en anglès ''regular'') del "anòmal" (''queer''), la TQ afirma que totes les identitats socials són igualment anòmales. Al mateix temps critica les classificacions socials de la psicologia, la filosofia i la sociologia tradicionals, basades habitualment en l'ús d'un sol patró de segmentació (sigui la classe social, el sexe, la raça o qualsevol altre) tot sostenint que les identitats socials s’elaboren de manera més complexa, com a intersecció de múltiples grups, corrents i criteris. Teresa de Lauretis, que va ser la primera a emprar aquesta paraula per a descriure el seu projecte teòric, esperava que tingués aplicacions iguals per a la sexualitat, la raça, la classe i altres categories. No obstant això, fora dels àmbits universitaris, quan el terme ''queer'' es refereix a la sexualitat, s’usa més habitualment com a sinònim de ''gai i lesbiana'', de vegades de ''gai, lesbiana i bisexual'' i amb menys freqüència de ''gai, lesbiana, bisexual i transexual''. La TQ resulta de l’aportació de molts autors i corrents de pensament del s. XX. Entre ells destacar Magnus Hirschfeld (ja explicat al primer apartat), l’antropòloga Margaret Mead[8], el postestructuralisme[9], Michel Foucault (sobretot amb “Història de la Sexualitat”), els estudis literaris (especialment els de Roland Barthes, Jacques Derrida, Julia Kristeva i els seus seguidors)[10], el feminisme (Judith Butler, Monique Wittig, Donna Haraway, entre moltes altres). Les reivindicacions dels grups minoritaris/minoritzats en un principi dels es basaven en la demanda d’aprovació de legislacions progressistes, basades generalment en la comparació entre el grup minoritari en qüestió i el ciutadà mig, és a dir, l'home blanc de classe mitja/alta. A partir dels 70 diversos moviments van començar a oposar-se a aquesta imatge de ciutadà mig, i a valoritzar la seva pròpia capacitat d'actuació o realització. La Teoria Queer parteix d’aquesta reformulació de les formes de lluita centrant-se en destruir la idea de que existeix un patró estàndard i innocu al que cal igualar-se. Es pot dir que hi ha dos vessants de la teoria queer: l'àmbit teòric, que té com a màxim representant la producció des de la universitat[11], i l'activista, amb grups com ACT UP o Queer Nation. A Espanya es van conèixer grups com LSD o la Radikal Gai[12] en els anys noranta, però no és fins als voltants del 2000 que passa a ser coneguda, i en alguns casos més o menys adoptada, per tothom en l’àmbit GLTB i feminista, i per una part bastant destacable dels membres dels moviments socials; també s’ha fet un lloc en l’àmbit universitari nacional. Aquesta popularitzaió es veu reflexada en l’èxit del Queeruption que es celebrà a Barcelona el juny del 2005[13] o en l’elevat nombre de xerrades, jornades, cursos d’estiu, que s’oferten des de les universitats espanyoles sobre la TQ.[14] ====Context cultural==== Els 90 suposen l’acceptació de la homosexualitat dins dels discurs políticament correcte. La Imatge de l’homosexual atractiu, viril, culte, sensible, exitós i amb un gran poder adquisitiu arribà al seu punt àlgid amb “Philadelphia”. A partir d’aquest moment la doble condició de “sants i màrtirs” dels gais queda definitivament consolidada. Poc a poc, però, la por a la SIDA va desapareixent deixant únicament la imatge del gai fabulós que començà a poblar comèdies romàntiques com “La boda de mi mejor amigo” o “Todo lo demás”. Aquesta nova figura tingué gran acceptació als mitjans de comunicació majoritaris, moltes de les sit-coms de més èxit comencen a incloure personatges homosexuals de forma perifèrica però constant. “Friends”, per exemple, comença la primera temporada amb el divorci d’un dels protagonistes la dona del qual descobreix que és lesbiana. Tot i ser una sèrie sense cap pretensió rupturista, (més aviat al contrari, es podria dir que el seu discurs es bastant conservador) assumeix sense problemes l’existència i participació d’una parella de lesbianes que son mares, això si, reprodueixen a la perfecció altres principis com la monogàmia, el compromís i la fidelitat. També dins d’aquesta sèrie (i de moltes altres) comença a ser freqüent recórrer a l’homosexualitat en clau còmica i sempre estèticament impecable, podríem dir que es tracta d’un recurs de guió per donar cops d’efecte que fins i tot eren anunciats a la premsa. Exemples d’això la famosa aparició especial de Winona Ryder que declarava el seu amor i besava a Jennifer Aniston (d’indiscutible heterosexualitat), el petó entre dos dels protagonistes masculins (Joei i Chandler) per cap d’any, o el de Luci Liu i Calixta Flockhart a la sèrie Ally MvBeal. Aquests cops d’efecte, però, solen anar acompanyats d’algun tipus de reflexió o actitud posterior que reafirma l’heterosexualitat del personatge. Per exemple, al senzill petó entre la protagonista d’ Ally McBeal i Luci Liu li segueix tot una període de reflexió que culmina amb la conclusió de que entre elles “faltava alguna cosa” concretament “un pene”. D’aquesta manera l’homosexualitat en aquest format es ja no es presenta com una cosa negativa ni reprovable, sinó senzillament perifèrica i esporàdicament (i sota determinades circumstàncies) atractiva. També dins de formats menys còmics comencen a aparèixer personatges homosexuals que, tot i que no són victimitzats, continuen acusant els conflictes psicològics, socials i laborals que continuen patint els homosexuals malgrat que ja no és políticament correcta censurar-lo en públic. Tant “Urgencias” com “A dos metros bajo tierra” presenten personatges (una lesbiana i un gai respectivament) que, degut al seu caràcter conservador viuen l’homosexualitat de forma conflictiva al principi i que poc a poc van aprenent a gestionar-la dins del seus ambients, que, a diferència dels casos anteriors, no són especialment alegres ni condescendents. Paral·lelament a aquestes dues visions, productores més conservadores comencen a realitzar sit coms on els protagonistes són homosexuals i gran part de la trama gira al voltant d’aquest tema, això sí, sense sortir-se de la més rigorosa estereotípia. “Will y Grace” o “Ellen” (ambdues de la Fox), tornen a l’esquema d’homosexuals asexuats. La seva sexualitat no es manifesta en si mateixa si no a través de trets identitaris com extremada elegància i un humor agut en el cas gai o una absoluta absència de feminitat i malaptesa congènita en el cas de l’actriu còmica Ellen de Generes, que protagonitza “Ellen”. Tots aquests productes van arribant a l’Estat Espanyol que no manifestà tanta expectació per aquests temes com la que es dona a Estats Units. Les sèries de televisió de producció local, especialment les de TV3, sorgiren amb una clara consciencia de la seva funció social com a agents de visibilització i normativització. Des dels seus orígens van tendir a posicionar-se respecte qüestions d’efervescència social, com la immigració o la homosexualitat. La manera de fer-ho consistia en la inclusió sistemàtica de personatges homosexuals pels quals, generalment, la seva homosexualitat no suposava ni un conflicte ni un tret especialment rellevant. I quan això succeïa, s’estructurava una narració exemplificadora que mostrava, de forma explícita, vies per solucionar, entendre i integrar l’homosexualitat dins de la “normalitat” costumista i apacible que caracteritza aquestes produccions. Els homosexuals apareixen en tota mena de contextos on ja no son ni molt menys els més perversos (a nissaga de poder, per exemple els protagonistes, incestuosos i assassins ho son molt més que la tendra parella de lesbianes formada pes personatges de Inés i Mariona), ni els més elegants, ni tan sols els més allunyats dels patrons de gènere convencionals (“Jet Lag” mostra per una banda una dona absolutament masculinitzada i heterosexual i una altra molt més “femenina” i lesbiana). També sèries produïdes per Tele5 o TVE van poc a poc assumit l’hàbit d’incloure homosexuals dins la “normalitat. Es pren consciència de que les identitats homosexuals no tenen per què respondre a estereotips, d’això es després que son “persones normals”. Aquesta normalització anirà soscavant poc a poc les manifestacions d’identitats homosexuals per integrar-les dins de qualsevol tipus de discurs. La sexualització de la cultura en general assoleix la capacitat d’absorbir un discurs homosexual sense subvertir l’ordre general del discurs afectiu propi del patriarcat capitalista. A més de la creixent assimilació de l’homosexualitat als mitjans de comunicació de masses, prolifera també el gènere de “cine homosexual”. La majoria de les associacions de gais conten entre les seves activitats amb cicles de cine gai i lèsbic. Es tracta de pel·lícules de diversa índole, dedicades a un públic homosexual i generalment produït per homosexuals. Generalment reprodueixen esquemes narratius clàssics: cine negre, melodrames, comèdies romàntiques, etc. Amb la única peculiaritat d’estar protagonitzats per personatges homosexual. Alguns dels títols que tingueren més projecció fora del seu circuit específic foren “¿Entiendes?”, “Relax it’s just sex”, “Aimee i Jaguar”, “Lazos ardientes” , “Cuando cae la noche” o “Priscila, reina del desierto”. Aquesta explosió cultural, juntament amb ca consolidació d’un sector de consum homosexual cada cop més ampli demostren que l’homosexualitat, havia deixat de ser un element subversiu. Podia integrar-se a la perfecció dins dels esquemes narratius del patriarcat i el capitalisme sense suposar cap mena d’amenaça. Els homes continuen sent homes (més promiscus, amb més capacitat de consum, més exitosos) i les dones continuen sent dones (encara es continua reproduint l’esquema de rols passius i actius entre dones, encara son més afectives, sensibles, amb més tendència a la monogàmia i el compromís). Es comprova que fer parelles entre iguals no canvia res i evita protestes incòmodes contra el sistema. Com a reacció a aquest ambient apacible i acomodatici, comencen a sortir veus que es neguen a assolir esquemes heterosexuals. La teoria queer comença a cristal·litzar. Tot i que serà a partir del canvi de segle quan aquest discurs prengui més força, directores com Kimberly Pierce o Rose Troche comencen a reflexionar sobre els límits del sexe, de la sexualitat i la construcció sexual de la realitat. La segona dirigí una pel·lícula que marca l’inici del cine queer, que protesta contra les comunitats gais i la seva tendència a imposar normes. “Go fish”, és una sàtira d’aquest món feta des de dins que mostra la fragilitat de personatges marcadament abjectes que tendeixen a reproduir, amb més ímpetu que ningú esquemes d’afiliació identitària. Posa de relleu l’absurd de perpetuar la monogàmia o els esquemes estètic femenins o fins i tot la pròpia identitat homosexual en un món canviant massa flexible. Denuncia les exigències i el preu que els homosexuals (i en concret les dones), paguen per ser acceptades socialment. Preu que repercuteix directament sobre la llibertat sexual que, un cop ha sestat adequada als esquemes del capitalisme patriarcal, torna a convertir-se en un terreny pautat i rígid. Aquesta pel·lícula, però, no tingué tanta repercussió al circuit comercial com la de Kimberly Pierce “Boys don’t cry”. Aquest film aconseguí un Òscar a la millor interpretació (igual que “Philadelphia”) i fou catalogada com a cruel i commovedora a la vegada. Sense cap mena de dubte el to dramàtic, el final tràgic i el fet de que fos la recreació de la història real d’una transsexual dels anys 80, son els elements que més van centrar l’atenció de l’acadèmia que, acostumada a premiar tot allò que s’acosti a “realitats marginal” des de uns postura de defensa i reivindicació, en aquest cas no ve fer una excepció. Malgrat tot, no es tracta de la versió tràgica de “Priscila reina del desierto”. De fet la part més interessant des del punt de vista de la teoria queer és la manera que te de retratar un món marcadament heterosexista dins del qual es produeixen fissures, es donen relacions d’amor, de sexe, de poder, de dominació, etc, que escapen al control i al desig de tots els personatges menys un, aquell que s’atreveix a apropiar-se del discurs i modificar-lo a través del seu propi cons. Mostra com el discurs naturalitzat de la sexualitat, no només no és natural, si no que és extremadament susceptible de ser modificat mitjançant petits lapsus en els rituals, que produeixen formes de sentir, actuar i desitjar. Tot i que aquesta part del discurs quedà eclipsada pel dramatisme de la història no deixa de ser simptomàtic de l’aparició de noves reflexions sobre els límits del sexe. La homosexualitat i la transexualitat continuen sent els punts de partida d’aquestes reflexions, cosa que no vol dir que mantinguin amb els moviments homosexuals identitaris una línia evolutiva. De fet suposen un canvi substancial en la manera d’aproximar-se a aquest tema, ja que el seu objectiu no es demostrar les virtuts dels homosexuals ni reclamar els seus drets, ni tan sols construir una identitat pròpia, si no més aviat posar de manifest el fet de que tota sexualitat és construïda, que per tant tota restricció de la mateixa és un atemptat contra la llibertat. =METODOLOGIA= ==Produccions narratives== El procés que es segueix alhora de realitzar produccions narratives consisteix en la repetició d’una sèrie de sessions en les que la participant i la investigadora parlen sobre diferents aspectes del fenomen a estudiar a partir de les quals la investigadora realitzarà un text amb el que es farà discussió amb l’equip de treball (començant a partir del realitzat amb la primera sessió). Després de la discussió, el text es presenta a la participant per tal que el corregeixi i ampliï, tot introduint-li aclaracions i noves qüestions. En finalitzar l’ultima sessió la participant ha d’expressar l’acceptació del text, de manera que no s’utilitzaran les seves mateixes paraules però sí la forma en què aquesta vol que sigui llegida la seva visió del fenomen. La finalitat és crear un relat que tingui una lògica argumentativa (les idees es presenten organitzades i desenvolupades, fet que no és del tot possible amb les transcripcions) i que es presenti com un text acabat que doni compte del fenomen. La textualització també permet expressar la noció de producte evitant la presentació de les narratives com a dades o registres discursius; a través d’ella també s’emfatitza aspectes com el treball conjunt o la continuïtat d’un procés. La textualització també permet que el participant aparegui amb la pròpia narrativa en el document, parlant directament amb el lector. Les produccions narratives es fonamenten en la perspectiva dels coneixements situats (Haraway, 1991). Aquesta perspectiva parteix de l’assumpció de la parcialitat i localització dels coneixements (evitant els efectes totalitzants de les perspectives positivistes i discursives). Així, el coneixement es produirà mitjançant la connexió parcial, localitzable i encarnada amb altres posicions. Per tant, els coneixements situats no representen una realitat externa a nosaltres mateixes sinó que són productes de connexió parcial entre investigadora i allò que és investigat. També impliquen que la nostra posició serà susceptible d’ésser alterada; la seva objectivitat vindrà definida en termes de responsabilitat política. Entenem el llenguatge com un procés relacional actiu i obert en el qual la que parla està localitzada en una xarxa de relacions i gèneres de parla. El llenguatge seria una activitat, un flux d’accions discursives entrellaçades i interdepenents, fet que implica que està en constant construcció i reconstrucció en les diferents interaccions que es donen en la vida quotidiana. La metodologia de les produccions narratives emfatitza el caràcter incomplet i parcial del subjecte; no es pretén representar a “l’altre/a” sinó possibilitar connexions parcials amb persones properes al fenomen que es vol estudiar (els posicionaments de les participants d’aquesta investigació no són els mateixos que els del col·lectiu GLTB al que pertanyen o al del seu segment d’edat o el seu gènere, etc. i per tant no pretenem que sigui la seva funció a la investigació). S’assumeix que la relació entre la participant i la investigadora està mediatitzada per relacions de poder però no necessàriament de dominació. Per altra banda, les produccions narratives són políticament responsables ja que garantitzen l’agència de les participants al disposar de la possibilitat d’agregar correccions i modificacions al text, a la vegada que de transcendir el context concret de producció al disposar de la possibilitat de repensar les seves pròpies aportacions i revertir-les en el text en funció dels seus interessos. Finalment, afegir que les narratives generades no s’utilitzaran com a material empíric (com a descripció del fenomen, com a dades de la realitat per a ser sotmeses a anàlisi a la llum d’un marc teòric) sinó com a producció situada d’una determinada visió del fenomen. El que es busca és l’expressió dels efectes que el contacte amb l’objecte d’estudi ha tingut per a la posició inicial de l’equip investigador i produir efectes d’heterogeneïtat en la lectora pel contrast del diferents relats sobre el fenomen a estudiar. Així, les narratives, junt amb la resta de bibliografia, constitueixen connexions parcials amb l’equip investigador que modificaran les posicions inicials i permetran l’elaboració de la pròpia narrativa de l’equip, és a dir, la seva comprensió particular del fenomen. ==Procediment== El principal criteri que hem utilitzat per tal de buscar els participants en la realització de produccions narratives consisteix en el fet de que tinguin contacte amb el fenomen que estem investigant, de manera que ens puguin aportar diferents visions del fenomen a estudiar. En segon lloc, i per tal de facilitar l’anterior, hem tingut en compte criteris com la pertinença a diferents segments d’edat (generació nascuda en la dècada dels anys 50, en la dècada dels 60-70 i, finalment, entre finals dels 70 i principis dels 80), la participació o la voluntat de no participar activament en col·lectius GLTB, i el fet de viure o haver viscut durant una temporada a Catalunya. A continuació s’explica què pensarem que podia aportar cada participant en particular. ===Kate=== Va néixer el 1974 a l’estat de Nova York. Treballa de professora en una escola de secundària a la ciutat de Nova York. Periòdicament manté contacte directe amb Colòmbia (part de la seva família és d’allà) i Barcelona (on va estar vivint durant un any). La seva participació pot oferir-nos certa perspectiva sociocultural que ens permeti observar i conèixer similituds i diferències respecte el context cultural en el que es centra la investigació. ===Mandarina Veloz=== Neix a Mallorca l’any 1982. Al 2000 comença Psicologia a la UAB i al 2001 entra en contacte amb el JALG. Milita en aquest col·lectiu fins al 2003; durant aquest període es relaciona esporàdicament amb altres grups de Barcelona i porta a terme campanyes de visibilitat. Al 2004 forma part del grup de Panteres Grogues, on, a més de jugar a bàsquet, coneix a integrants de diferents col·lectius que li aporten visions diverses de la “militància homosexual”. Aquest mateix curs i a arrel d’un treball de la facultat coneix el Grup de Lesbianes Feministes, començant un període d’intensa implicació que li permet conèixer amb més profunditat tant la història i el rerefons teòric de les vindicacions com la xarxa de vincles, unions i discrepàncies que dibuixen el mapa de l’activisme polític emancipatori de la norma heterosexual de Barcelona. Actualment s’ha llicenciat, especialitzant-se en Psicologia Social i continua militant, tan activament com la seva vida laboral li permet, al grup de Lesbianes feministes. ===Cecilia=== Va néixer a Santiago de Xile, en una família força conservadora. A partir de la mala relació amb, sobre tot amb el seu pare, marxa als 18 anys a estudiar alemany i la carrera de gravat i pintura a Berlín, on coneix una realitat diferent, la qual l’influeix de forma decisiva. Després marxa a viure a Uruguai, on amb el seu ex-marit i té dos fills. Es separa i torna a Xile, on afronta la primera relació amb una dona i tot el que comporta en un país com el seu. Actualment viu a Barcelona, treballant con a sòcia a Punto Rosa i és directora d’una revista de temàtica. Ha participat, no com a militant, però activament amb els moviments d’esquerres, sobre tot el comunista. Amb la seva labor considera que contribueix a la visibilitat. ===Maya=== Té 52 anys i per tant pot explicar el context social espanyol cronològicament. A més, com ha estat afectada pels canvis que s’han donat a partir del moviment gai i lèsbic. Té la característica de defensar les polítiques de esquerres i estar compromesa amb les lluites pel canvis socials, encara que no s’ha ficat mai específicament en el moviment gai, lèsbic, trans. ===Jordi Petit=== És el president honorífic de la Coordinadora de gais i lesbianes. Té 51 anys, per el que pot explicar els canvis del moviment cronològicament des de la seva implicació en ell. Pot donar les seves perspectives de futur sobre les diferents vessants dels moviments gai, lèsbic, trans. ===Josep Vites=== És el propietari d’una llibreria – cafè en la qual es venen llibres i material audiovisual amb contingut gai i lèsbic, a més de “merchandaising” per a públic d’aquest tipus. Té aproximadament 50 anys. ===Gerard=== Té 23 anys. Compromès amb les idees de canvis socials d’esquerres. Ha viscut l’ambient comercial per a públic gai a partir de la seva opció sexual. Actualment, se situa com a crític de l’ambient entès com a sector del mercat. Està casat, la qual cosa pot aportar una vivència a partir d’un del drets aconseguits per els moviments gais i lèsbic a l’Estat Espanyol. ===Lilflea=== Té 24 anys, viu a Barcelona i es declara lesbiana. Ha participat a la Coordinadora, ha militat a les joventuts del PSC i ha col·laborat a varis programes de ràdios independents. ===Aria=== Va néixer al 1979 en un poble petit i als 18 anys marxar a Barcelona a estudiar. Als 22 anys pren contacte amb el club esportiu GLTB Panteres Grogues. =NARRATIVES= ==JORDI PETIT== En el context d’aquest estudi, em presentaria com una persona que ha militat al moviment GTL a l’estat espanyol des de els seus inicis, que ha anat aprenent pel camí i que continua lluitant per la plena igualtat. Crec que la societat a anat evolucionant al llarg de les últimes dècades en molts aspectes. Des de que jo vaig començar a militar a la FAGC fins ara, el moviment Gai ha passat per quatre fases. En un primer moment, durant la dictadura, l’homosexualitat era una cosa que havia d’amagar-se. Existia una llei de perillositat social i per tant podies anar a la presó. Per suposat, també estava prohibit l’associacionisme i a més la mentalitat de la societat en general era profundament retrògrada. Després de la transició, ja als anys 80, els moviments socials començaven a estar estructurats i a tenir pes. Quan va aparèixer la SIDA, el col•lectiu homosexual va ser estigmatitzat per ser un grup considerat d’alt risc. Va ser una època molt centrada en campanyes informatives i de prevenció que va marcar un abans i un després a la historia del moviment. Als 90 van aparèixer els retrovirals que prolongaven i milloraven la qualitat de vida dels malats. Poc a poc es va desvincular la imatge dels homosexuals de la sida. Va ser la època del boom dels Bars d’ambient i poc a poc es va anar elaborant una idea més positiva dels homosexuals. Recentment s’ha aconseguit la igualtat legal amb el dret al matrimoni i en pocs mesos s’aprovarà la llei que permetrà als triar el sexe que figura al DNI. Crec que s’han fet uns progressos bastant impressionants en poc temps. Això implica que el gruix de la societat també ha canviat la seva manera d’entendre el mon, la sexualitat, les relacions, etc. Tot i així, crec que ara mateix també està sorgit amb molta força, el que anomeno el Retro Bunker: Hi ha un conjunt de grups reaccionaris, com l’església o el “foro de la familia”, que tenen certa capacitat d’arrossegar a gent en contra d’aquest canvis. Això vol dir que, pot ser un sector de la societat si que ha canviat, però hi ha un altre que ni ho ha fet ni te intenció de fer-ho. La funció dels moviments socials ha estat bàsica en els canvis socials que s’han produït. Han estat elles les que han pressionat als partits polítics i a les institucions per què portin a terme reformes legals. Es podria dir que el moviment homosexual ha hagut d’anar per davant dels partits polítics, demostrant que les seves demandes eren demandes de la societat, que tenien pes. Vull remarcar en aquest sentit la importància de les enquestes per què el nostres politics son molt sensibles pot ser massa (tot i que no està malament per què és un signe democràtic) a l’opinió pública (Aquí faltaria evolució dels resultats de les enquestes, no la recordo exactament). Això també te a veure amb una altra tasca del moviment homosexuals que ha estat el de visibilitzar una injustícia i una sèrie de problemes que patien el homosexuals pel fet de ser-ho. D’aquesta manera la societat s’ha anat sensibilitzant i ha anat assumint com a pròpies i legítimes les reivindicacions dels homosexuals. A part d’incidir sobre la societat i els partits polítics, el moviment homosexual també ha complit un paper molt important de cara a ajudar a persones homosexuals que patien, a nivell particular. Des de les campanyes de prevenció de SIDA, específiques per homosexuals (ja que les campanyes massa generalistes corrien el risc de no arribar) fins a l’assessorament legal a persones que hagin patit discriminacions pel fet de ser homosexuals. Prova d’això es la gran quantitat de trucades rebudes al 900 rosa. Actualment també existeixen associacions com Les Panteres Grogues, que a part d’incidir en el mon de l’esport, que tradicionalment ha estat molt sexista i heterosexista, també és un lloc de trobada per joves gais i lesbianes al voltant d’activitats esportives. Dins del moviment homosexual podríem distingir també un altre tipus de militància que anomenaríem “antisistema”. Aquest grups es caracteritzen per que a més de les seves reivindicacions com a homosexuals, també centren el seu discurs en altres ideologies que qüestionen el conjunt de les estructures socials (anticapitalistes, independentistes, etc.). La coordinadora reuneix col•lectius homosexuals independentment d’altres confessions polítiques i fins i tot religioses. Cadascun d’ells respon a una manera diferent de veure el conjunt de la societat però tots lluiten contra l’homofòbia i l’heterosexisme. Agrupem per exemple al un grup de gais cristians que tracten de fer possible viure a la vegada la seva fe i la seva sexualitat, fan pressió dins del si de l’església, una de les institucions més reaccionaries en aquest sentit. També hem tingut un tresorer que era del Partit Popular, cosa que no deixa de demostrar que les l’homosexualitat es un factor que te prou pes propi com per ser independent d’altres creences polítiques. La idea principal al voltant de la qual ens reunim és que, independentment de l’àmbit o sota el regim que estiguem, hem d’aconseguir acabar amb la discriminació heterosexista. Òbviament, al llarg de la història això ens ha fet afins a grups feministes, a moviments d’esquerres i a altres ideologies sensibles a les nostres reivindicacions, però sempre hem intentat mantenir, per una banda la independència de la nostra lluita i un sentit pràctic orientat a resoldre problemes immediats i a aconseguir objectius concrets amb les eines de les que disposàvem. Aquesta actitud ha estat de vegades criticada pels col•lectius que treballen amb una doble ideologia. Temes com el to de la manifestació del 28J, o qui havia d’anar al davant amb la pancarta, la presència de carrosses patrocinades per locals d’ambient, la presència de Darg Queens, partits polítics, etc., han estat temes de controvèrsia des de diferents perspectives: Els moviments anticapitalistes no estaven d’acord amb la presència de bars de consum gai, algunes feministes criticaven les representacions hiperbòliques que fan les Drags de la feminitat, etc. Amb el que si que ens vam posar d’acord va ser en que al davant havia d’anar un grup representatiu de la diversitat del moviment. Aquesta diversitat es important per què permet actuar i a la vegada no caure en tòpics que ens limitin a una normativa del que hem de ser pel fet de ser homosexuals. No existeix “l’homosexual” existeix “l’homosexualitat” i cadascú és, ho hauria de ser (aquest es l’objectiu), lliure de viure-la com vulgui. Particularment sempre m’he sentit més proper a tot allò que suposes trobar solucions concretes a problemes reals i immediats. Es important tenir uns ideals i unes metes més abstractes, però quan hi ha persones que estan patint per circumstàncies particulars sobre les que es pot incidir, no li trobo el sentit a no actuar o a posar dificultats prioritzant idees polítiques alienes a l’arrel del problema concret, en aquest cas l’homosexualitat en un món homofòbic. El paper dels mitjans de comunicació ha estat molt important per la consecució dels objectius del moviment homosexual. Hi ha una sèrie de factors que han contribuït fortament a crear debat i acceptació social al voltant d’aquest tema: En Primer lloc la permeabilitat de la premsa al nostre discurs, des del primer moment ens van fer molt cas. El tema de l’homosexualitat creava expectació i els mitjans de comunicació responien donant-nos veu. A partir d’aquí, van ser molt importat l’aparició als medis, de militants, explicant situacions clares de discriminació que havien patit personalment i que eren compartides per moltes altres persones que pot ser no participaven directament del moviment. Posteriorment va haver-hi tot un auge de testimonis personals a programes, sobre tot reality shows, com “El Diario de Patricia”, on freqüentment apareixia gent de diversa i de diverses edats explicant que era homosexual i les implicacions que això tenia a la seva vida. Des de nois o noies que havien sigut rebutjats pel seu entorn familiar o social, fins a parelles homosexuals que anaven al programa per reconciliar-se igual que qualsevol parella heterosexual. Aquest tipus de programes mostraven i mostren la dimensió mes quotidiana de les demandes polítiques, que, d’aquesta manera s’anaven veient progressivament recolzades per un sector de la societat que pot ser no era tan permeable a missatges exclusivament polítics. També es rellevant l’aparició de personatges públics com Jesús Vázquez o Boris Izaguirre que es presenten obertament com a Homosexuals. En aquest sentit s’ha discutit molt sobre si la imatge que donen, especialment Boris Izaguirre perjudica al col•lectiu homosexual, per ser massa frívol o histriònic, o per respondre a un estereotip massa encartonat. La meva opinió és que, per una banda, ningú representa a tots els homosexuals, ni Boris, ni Jesús Vázquez, ni ningú, per tant ells poden fer el que vulguin. Però és que a més, la dignitat no te res a veure amb la seriositat en les formes, una persona com Boris Izaguirre (o com les Drag Queens, que també han estat acusades de treure dignitat al moviment GTL) pot ser tan digna com qualsevol altra. D’això es tracta, de reivindicar la mes absoluta diversitat en les formes de ser i expressar-se. I el fet de que un personatge públic manifesti lliurement la seva sexualitat, de la manera que sigui ajuda a transmetre aquesta idea. Poc a poc van anar sortint, sobre tot a sèries costumistes de TV3 personatges homosexuals. Parlant amb les guionistes de (no recordo quina era la sèrie) em van dir que no era casual, que ho feien expressament. La societat va anar veient que l’homosexualitat existia com element més de la realitat social i elles ho plasmaven. D’aquesta manera es va creant una espiral: si una cosa és manifesta, es reivindica a si mateixa, la cultura ho representa i com més ho representa mes força i forma agafa dins del món social. També des de el cinema s’ha contribuït, d’alguna manera a anar modificant la imatge dels homosexuals. “Philadelphia”, va ser un punt d’inflexió per que era la primera pel•lícula on els homosexuals no eren maltractats ni presentats com a persones traumatitzades o ridícules. Va anar lligada al problema de la sida, que en un primer moment va arribar a veure’s com un càstig als homosexuals. El fet de que el protagonista fos una persona integrada en la societat a la qual li sobrevé una malaltia i que a més a d’enfrontar-se al rebuig social, va fer que el públic empatitzés amb el personatge i conseqüentment amb tota una problemàtica que en aquells moments estava sent molt debatuda. El cinema te aquesta capacitat de crear personatges i anar donant veu o forma a diferents realitats fent que l’espectador les senti com a properes. Des de “Philadelphia” fins a “Brokeback Mountain” han anat apareixent personatges homosexuals cada cop menys victimitzats i mes normalitzats, integrats dins del món. En una primera fase del moviment homosexual, els bars d’ambient eren llocs clandestins, els únics on era possible reunir-se i expressar-se lliurement. A mesura que el moviment GTL va anar agafant força, aquests locals van proliferar. Fenòmens com Chueca o l’Eixample de Barcelona tenen, des del meu punt de vista dues funcions: en primer lloc suposen una apropiació d’un espai de la ciutat, això no només visibilitza si no que reafirma una presència de cara a la societat. Per una altra banda son llocs on es creen formes de relació, on la gent pot sentir-se còmoda anant de la mà o fent-se petons amb la seva parella. Aquesta funció de relacions, però, no és exclusiva dels bars o les discoteques, actualment també estan sortint alternatives com internet o grups com les panteres grogues que no tenen res a veure amb el consum i que serveixen per anar creant xarxes on els homosexuals poden relacionar-se sense la pressió que reben des de una societat on impera el model heterosexual. Per tant ningú no està obligat a entrar en aquest circuit de consum. Crec que el consum orientat a homosexuals es només una forma més d’estar en una societat de consum. Ara mateix, el moviment GTL està en un moment de recés i reflexió produït per la consecució d’un objectiu llargament perseguit. Pot ser molt gent considera que ja està tot fet i aconseguit i això porta a un cert immobilisme. És normal. Però encara hi ha molta feina per fer: encara hi ha molts adolescents que es senten aïllats, persones grans que pel seu context i la seva història son víctimes potencials de xantatges i agressions homòfobes, la lluita dels transexuals encara te moltes coses pendents, hi ha molts països on els homosexuals encara pateixen persecucions... etc. L’aprovació de la llei del matrimoni a l’estat espanyol es dóna en un context molt diferent al de els altres països on s’ha donat. A Holanda per exemple no tenen les forces reaccionaries tan fortes que tenim aquí. Crec que malgrat l’aprovació legal, la societat està molt dividida i el fet de que la llei presenti igualtat no vol dir que la societat ho faci. No se en que pot desembocar això però crec que hem d’estar preparats per afrontar una lluita en el camp de l’opinió pública. Per una altra banda Espanya te una projecció sobre els països llatinoamericans molt important, o sigui que la nostra situació pot afavorir a moltes persones que ens prenen com a referent. A partir d’aquí hi haurà un petit període de calma, però haurem d’aprendre a formular nous objectius i a desenvolupar noves eines per portar-los a terme. ==MAYA== Em presentaria com una dona de 50 anys preocupada per tota una sèrie de fets socials, polítics, econòmics, ecològics i demés que en aquest moment m’envolten i que reflecteixen l’Espanya actual. Hem evolucionat d’una Espanya molt postergada i molt retardada (fins la transició) a una Espanya que s’ha pogut posar una mica al nivell d’Europa, en relació als canvis tecnològics i socials; en aquest sentit ha estat important l’ingrés al mercat comú. Tots els avenços que es van dur a terme amb la República varen ser tallats brutalment amb el franquisme i ens vam quedar retrassats. De fet encara estem retrassats, anem per endarrere d’Europa, encara que si ens comparem amb països comunitaris com Grècia o Irlanda que hi porten més anys estem millor, més avançats: oberts mentalment (encara que aquest fet ve molt donat pel tipus de societat mediterrània), ideològicament, tecnològicament, econòmicament. Els canvis es donen primer a nivell social que a nivell legal. Per exemple, de l’avortament i el divorci fa dos dies, ara sembla que hi hagin estat sempre però van costar molt. Els canvis legals es deuen als moviments socials ja que els polítics no es mouen per ells mateixos, el que volen és mantenir el poder i per quedar-se en el poder han de mantenir el públic, satisfent-lo. Així, el Partit Socialista sap que té molts vots en préstec de gent que se situa més a l’esquerra que ells, per tan els han de satisfer. D’aquesta manera veiem que actualment molts canvis socials estan quedant reflectits: llei d’igualtat de sa dona, llei de sa dependència, dels matrimonis homosexuals; es tracta de reivindicacions que la societat els exigia des de fa temps i que ara ja s’han plasmat en format legal. He participat dels moviments socials però quasi mai amb una filiació clara (l’única organització on he estat apuntada ha estat un grup ecologista balear, encara hi participo, i en “Sa Obra Cultural Balear” (grup en defensa de la llengua en la meva època més nacionalista). Tot i així, si que hi he col•laborat sovint a nivell individual, sempre que a mi em semblava que hi havia de participar i que les meves circumstàncies m’ho permetien (per ex: sa llei d’espais naturals, moltes lluites de contingut ecologista, de denúncia d’assassinats de dones, contra algunes polítiques del govern). Així, normalment ho faig en format de manifestacions o de campanya (donant la meva assignatura, fent córrer la informació, però no de treball diari). Si m’hagués quedat a Barcelona potser si que m’hagués ficat en algun lloc, encara que suporto molt malament les disciplines. Per exemple, a una organització gai aquí a Mallorca no hi participaria. En primer lloc, perquè no vull proclamar públicament la meva opció sexual (pel respecte que em mereix la meva família). En segon lloc, perquè el grup de lesbianes d’aquí Mallorca no m’atrau, perquè són molt poques les que s’exposen públicament i, de fet, la que ho fa per sistema és una dona en concret amb molt poca cultura i que deixa molt de desitjar, però bàsicament perquè no hi tinc res a veure ideològicament, de manera que l’únic que ens uniria és una opció sexual i jo sóc molt més que una opció sexual. Crec que la lluita per l’alliberament sexual s’integra dins del conjunt de la lluita d’esquerres com una cosa més; no em serveix estar dins d’un grup d’alliberament gai trobant-me gent de dretes horrorosa. A mi m’agrada tractar-ho de forma més integral, però aquí a Mallorca no hi ha més varietat perquè és molt petit, és l’únic grup de lesbianes de la meva generació que conec. Per altra banda, les meves amistats i conegudes tampoc no hi participen. Durant molts anys des de les esquerres ha estat una lluita que s’ha postergat (el leninisme ho considerava una desviació, a Cuba s’ha perseguit). Les que he anat coneixent al llarg de la meva vida (desconec les que freqüenten bars d’ambient perquè jo sempre he intentat no estar dins d’un gueto i no m’hi he mogut, ,és per això que no m’agraden fenòmens com Chueca , Gai Eixample, el barri Castro de San Francisco, tot i la sensació de normalitat que proporcionen) són gent de ideologia profundament feminista; en un determinat moment van prendre consciència de que el món estava molt mal plantejat, distribuït de forma desigual per homes que per dones. Així, d’alguna manera desconfiaren una mica del món masculí, i cregueren que en el femení es podrien moure millor, perquè el coneixien més i no havien de lluitar per res perquè eren iguals. En una relació amb una altra dona no has de demanar res (que treballin en les tasques domèstiques i no “ajudin”, per exemple), no has de lluitar per res, ni has d’estar sempre demostrant que vals igual i pots fer el mateix que ell. També pot ser que hi hagi gent que no s’hagi plantejat res, que simplement hagi gaudit del sexe com li hagi semblat. No sé si una lesbiana de 19 anys és molt feminista. De fet, ara és com un insult que et diguin feminista, es fa un equivalent entre feminista i “machote”. A mi em sembla penós que una dona digui que no és feminista. Els meus amics gais no són tan reivindicatius, ni molt menys, encara que estic generalitzant. El que porto pitjor dels gais és que reprodueixen el tipus de dona que nosaltres no volem ser (un amic que s’ha casat: li encanta tenir sogra!). Les dones no tenim tanta necessitat de fer-nos veure (almenys en la meva generació i l’anterior), estem més acostumades a fer una feina més quotidiana i menys de cara a l’exterior, més en l’anonimat, menys dirigida a l’ostentació de poder. Aquest fet també ha fet més senzilla la nostra quotidianitat, era més fàcil viure juntes sense que et diguessin res. A mi em mereixen molt de respecte els grups que hi ha amb una lluita quotidiana i la gent que està donant la cara, si hagués viscut en una altra ciutat més anònima potser hi hagués participat. Els moviments d’alliberament sexual han pressionat alhora que han estat votants potencials. Hem avançat molt però ara s’està donant una dinàmica perillosa de pèrdua de drets adquirits (per exemple: les pensions a Alemanya, control d’internet i dels telèfons ),per tan s’ha de reivindicar però alhora que es manté el que s’ha guanyat, encara que s’han fet avenços que ja no es podran tirar enrere. Ara a l’Ajuntament de Madrid hi ha un regidor que era el president de la Federació (FELGT), la vicepresidenta també és reconeguda, fins i tot s’ha creat un grup de gais dins el Partit del Popular; per tot això, no crec que puguem tornar endarrere, podrem patir estancaments i fins i tot petites involucions però això és tot. Durant el franquisme els homosexuals no eren molt combatius, no hi havia una lluita política, de manera que tampoc molestaven. En canvi, en l’època de la Transició no teníem res, com que no teníem res buscàvem moltíssim (tot el dia amunt i avall anant a activitats, mirant tres pelis en un dia); va ser una època molt fructífera, es va crear molt. El matrimoni em sembla important per una qüestió legal de drets, però com que estic en contra del matrimoni (si hagués tingut una relació heterosexual en principi no m’hagués casat) em sembla molt més important la qüestió de d’adopció, no tan per adoptar sinó perquè si jo tinc un fill i la meva parella es posa a viure amb mi i el criem juntes ella no tindrà cap vincle legal amb ell, cap dret sobre ell si li passa alguna cosa quan jo ja no hi sigui. Això és molt greu. En la mateixa línia encara hi ha qüestions civils fonamentals a resoldre: en temes de salut i d’hospitals (per exemple, no tinc cap dret a decidir sobre la vida de la meva parella si ella no pot fer-ho per ella mateixa), qüestions d’herència, etc. Jo no em vull equiparar als heterosexuals amb tot (amb repartició de tasques, amb mantenir un tipus de relació desigual...) però si en drets. Jo no he participat directament en moviments socials però tinc una lluita quotidiana bastant constant i coherent; per exemple: a la meva feina sempre sóc de les primeres que quan passa alguna cosa surt i proposa accions, per altra banda escric cartes a l’Ajuntament per queixar-me del que no funciona, i aconsegueixo que em facin cas. No accepto el que no és correcte, la injustícia. Així , sempre reivindico la igualtat entre homes i dones. Les bromes són molt cruels, i quan no t’identifiques com a tal has d’aguantar-les; moltes vegades et venen ganes de dir-ho, al cap i a la fi aquestes coses se saben a certa edat, sobretot si no t’has casat, però ningú t’ho diu a la cara perquè no és correcte. De totes maneres és la meva elecció i igual que no vaig explicant d’altres coses tampoc he d’anar explicant això. A més a més, és un punt per on sempre se’t pot atacar. Amb les meves amistats que ho saben si que hi he incidit, i en la família, encara que no s’hagi dit explícitament, també. Al principi no hi havia quasi dones públiques que poguessin ser referents, encara avui en dia en surten poques. Quan va començar a aparèixer el tema de l’homosexualitat en el cine i la televisió jo ja era gran. La primera que recordo és “Mi querida señorita” (la trama explica la història d’una senyora que se sent home i fa un canvi de sexe), fou de les primeres que es van fer a Espanya i en el seu moment va ser trencador. Aleshores, va venir una onada de pel•lícules reivindicatives; eren necessàries però molt avorrides. Personalment em sembla més important una telesèrie com “7 vidas” en la que es fan bromes i on es concep com el més normal del món. Tot el que sigui normalitzador i festiu és positiu, més que allò més tràgic. Avui en dia no hi ha sèrie espanyola on no apareguin gais (això denota que se’ns té en compte dins del mercat de consum, en la valoració de les audiències en aquest cas), tota sèrie que “se precie” ha de tenir un personatge gai, de la mateixa manera que tothom ha de tenir amics homosexuals (“¡ponga un gay en su vida!”). Una sèrie importada que destacaria és “L”. Està molt ben feta, és divertida, ocurrent i bastant realista; està bastant aconseguida. En definitiva, el món gai és tot un mercat, hi ha tot un mercat consumista, i a més els gais tenen molts diners perquè no tenen fills. Aquest mercat va més dirigit a homes que a dones, ja que elles sempre estan més postergades en tots els nivells, ells són més visibles. Tot això es molt recent, ha anat a una velocitat brutal, no m’estranya que encara hi hagin problemes, però la gent jove urbana ho porta sense problemes, com el més normal del món. Tot i aquesta normalitat que s’està definint tan acceleradament, la teva opció sexual no heterosexual serà el que primer que diran de tu, és un tret que s’ha de destacar com sigui, definitori. De totes maneres, tampoc pots pretendre que sigui d’allò més normal perquè sempre es sortirà de la majoria, és “raro”, i tot allò que és diferent fa por (fins fa dos dies als disminuïts psíquics se’ls tenia tancats perquè eren diferents i com a tals feien por). ==JOSEP VITES== Em presentaria com un llibreter que te una llibreria gai i lesbiana. Des de fa 10 anys, quan vam obrir la llibreria, el moviment GTL ha passat d’estar lluitant per una llei de parelles que mai va arribar, a aconseguir, amb la llei del matrimoni de fa uns mesos, la total equiparació de drets legals. Els canvis han estat realment molts, sobre tot a nivell de visibilitat i de producció cultura. Quan vam començar amb la llibreria, per exemple, pràcticament no hi havia literatura de noies, ara n’hi ha molta, i de nois també. N’hi ha més i molt més variada. En els últims 9 o 10 anys s’ha diversificat molt el mercat. Hi ha moltes més pel•lícules que tracten el tema de l’homosexualitat d’una manera molt més diversa i normal. Per exemple, el fet de que una pel•lícula, com “Brokeback Mountain”, estigui feta des de Hollywood, i hagi anat als Òscars, crec que això no havia passat casi mai. També noto molta diferència entre quan jo vaig començar a sortir, a mitjans dels 80 i la situació que hi ha ara. Tot i que ja hi havia diferents grups que lluitaven pel fet gai, com la FAGC, la Coordinadora o el Casal Lambda, crec que sobre tot a nivell de bars el panorama s’ha diversificat molt. Abans hi havia una imatge dels gais, un ambient més homogeni. Darrerament han aparegut bars de leather, de ossos, de molts més tipus. A nivell de moviment també han aparegut molts més grups, la teoria queer per exemple, aquí és molt recent, tot i que ja te casi vint anys, i això ha fet que apareguessin molts altres grups, també a nivell de moviment, com els de Ossos o de bolleres més radicals, etc. Crec que ara per sort el moviment gai no és homogeni i cada cop hi ha més grups que fan coses a nivell cultural, o a nivell d’expressió. Això és molt important i molt recent. Bàsicament els canvis socials han vingut donats per persones que estaven a la universitat, estudiants que feien carreres com sociologia, que estaven implicats amb els moviments social i que han anat estudiant el tema des d’una perspectiva determinada. Per exemple “El Manifiesto contrasexual” de Beatriz Preciado, o “El eje del mal es heterosexual” de Traficantes de Sueños, que ha sortit fa poc, son un exemple de com es van introduint poc a poc noves perspectives que sorgeixen i fan que es noti un canvi en la manera de veure l’homosexualitat. Influeix molt en aquest canvi que ara la gent cada cop surt més jove de l’armari i viu la seva sexualitat amb una naturalitat admirable. Això també ajuda a que hi hagi aquesta diversitat, per què son persones joves que van tenint necessitats diferents i que van creant moviments, grups diferents. D’aquesta manera es trenquen els tòpics, tot va molt relacionat: la diversitat de gent que va sortint es reflexa en la diversitat del moviment i la diversitat del moviment fa que hagi diverses activitats i formes d’expressió que també contribueixen a que les diferents persones surtin amb més facilitat sense tenir por a ser encasellades en tòpics. I clar, això també es veu en l’oci i la diversitat que hi ha des de els leathers, els ossos, els bars per nois més Fashion o les noies més Fashion. Aquesta es la part del moviment més lúdica. Hi ha una forma de militar més política, jo per exemple milito al Casal. Allà es porten a terme activitats culturals, com el Cicle de Cine Gay de Barcelona, tenim una Biblioteca. També hi ha el grup de Joves, o el grup de muntanya. Son formes de crear xarxes de relació que incideixen en la societat, és un grup bastant obert on caven moltes ideologies diferents sempre que estiguin disposades a lluitar per la normalització del fet homosexual. Lògicament serà difícil que ens entenem amb partits com ara el PP que es manifesta radicalment en contra dels nostres interessos. Però hi ha altres partits molt diferents també entre elles, que inclouen les demandes dels homosexuals dins dels seus programes El fet de militar o no és una qüestió molt personal. A mi, per exemple en va portar a fer-ho la necessitat de conèixer gent més enllà del que són els bars, o el ambient de festa. Poc a poc vas trobant grups que es reuneixen, que fan diferents activitats, i que estan implicats amb l’objectiu d’incidir en la societat de diverses formes, cada cop més diverses, com he dit. Però també hi ha persones que no tenen la necessitat de militar per què tenen altres xarxes (internet en aquest sentit està sent una eina molt efectiva) i / o per què no volen que se’ls identifiqui amb cap grup de militància. Aquesta seria la part més lúdica del moviment, mes vinculada a l’oci i a la diversió, tot i que també aquesta manera de fer ajuda a visibilitzar. Dins dels moviments gai de nois, a Barcelona hi ha com quatre grups més històrics: El Col.lectiu Gay i el FAGC, el Casal i la Coordina, després hi ha una sèrie de grups més petits i recents, com els universitaris (sinvergüenza, etc...) i mots altres que se’m escapen però que també fan coses i creen molta diversitat. Generalment la relació entre aquests grups és molt bona. Per exemple, a la comissió unitària del 28 de Juny hi ha com trenta grups. Es clar que cada col•lectiu defensa més les seves reivindicacions; moltes son comuns i d’altres no, per exemple, amb el tema del matrimoni, al FAGC no l’interessava tant, ells volien més l’equiparació de drets (el matrimoni els hi interessava però per abolir-lo). Però finalment, les fites van sent més o menys comunes. És cultura homosexual, tota aquella literatura, pel•lícula o narració, on el fet homosexual es rellevant. De fet sempre n’hi ha hagut, de cultura homosexual. Durant els últims anys, s’ha intensificat i s’ha diversificat cada cop més. Abans, fa pot ser 40 anys, totes les pel•lícules on sortien homosexuals eren maltractats, o molt desgraciats, o molt ridículs. Això és una cosa que progressivament ha anat canviant, un bon exemple d’això és la gran diferència que hi ha entre les pelis espanyoles dels 60-70 on surten els mariquitas sempre amb molta ploma i molt secundaris a una pel•li com “Cachorro”, que és molt recent i no te res a veure. Cap a els anys 80 va sortir aquesta imatge del gai ric i molt mono i amb èxit, que es preocupa pel seu aspecte i que a la vegada es molt “cachas” i masculí. Això en part va venir donat per la crisi de la Sida. Va ser com una manera de vendre l’homosexualitat, de mostrar-la d’una manera positiva. Si tu vols vendre un producte ho faràs més fàcilment si fas servir un bon model. Això, per una banda, va crear una imatge dels homosexuals molt irreal va frivolitzar l’homosexualitat. Per una altra banda va començar, (no només pels gais si no per tothom) l’època del culte al cos, i amb això tot un sector de consum. Es diu, i a mi em fa molta ràbia, que als homosexuals ens han assimilat pel consum. Pot ser hi ha una part d’això. Però també és cert que s’ha lluitat i es lluita molt per sortir dels clixés. Tot i que al principi, la imatge dels gais podia resultar semblar molt homogènia, al voltant d’aquest clixé tan “positiu” de l’home ric i meravellós sense càrregues familiars que vestia marques molt exclusives, etc. Poc a poc la realitat es va anar mostrant pel•lícules com “La boda de Muriel” o “Priscila reina del desierto” jo crec que són significatives de com es va anar trencant aquesta imatge encartonada. Es reivindicaven les Drag Queens o icones com la música d’ABBA. També van marcar pel•lícules com “Maurice” que t’explica la sortida de l’armari de dos nois molt joves a un ambient molt conservador o aquí “La ley del deseo” als 80 també va impactar bastant. També estan molt èxit les novel•les de David Leddick que és un autor nord-americà que va viure a Catalunya la segona meitat dels anys 80 i que a les seves històries tracta l’homosexualitat amb molta naturalitat, molts temes vinculats, com les relacions personals o familiars, d’una forma molt tranquil•la. És a dir que a poc a poc la cultura ha incorporat moltes imatges diferents que, al final son tantes, que ja no t’obliguen a ficar-te dins d’un tòpic per ser homosexual. Aquesta lluita, des de la cultura també és una forma de militància. Quan vam obrir aquesta llibreria, es necessitava un espai gran i diàfan, que servís com a lloc de reunió i focus cultural. Hem presentat molts llibres i es dóna veu a moltes maneres diferents de viure i entendre l’homosexualitat. Això dona pes al moviment i apropa les seves idees i els seus missatges al gruix de la societat. Aquí han vingut molts pares i pedagogs durant els últims anys buscant material d’informació. Crec que tot i ser una botiga, els productes culturals son diferents a d’altres com una colònia o una marca de roba. La diferència està en l’objecte: un DVD o un llibre et dona una visió més del món. Una colònia et pot donar plaer, però no t’enriqueix. Ara ja tenim la igualtat legal. Només falta que això sigui cert: que a un poble petit qualsevol dos nois o dues noies es puguin casar, i viure amb normalitat, que la gent ho vegi amb total naturalitat, cosa que malgrat tot encara no passa. Encara hi ha molta homofòbia. Encara es fa fora de la feina a la gent per ser homosexual, pot ser ara no t’ho diran obertament, però si que continua existint una discriminació solapada. ==CECILIA== Me llamo Cecilia Díaz Muñoz, nacida de casualidad en Santiago de chile, un país históricamente incomunicado ya desde su geografía que le lleva a ser muy conservador, de valores católicos. Mi familia era muy conservadora, especialmente, mi padre, que era muy castrador. A los 18 años (por ahí el año 1978) marché a Alemania y debido a una coyuntura política muy buena a nivel mundial conseguí una beca para estudiar alemán. Después conseguí una plaza para estudiar grabado y escultura en la universidad. El progresismo del propio país me permitió abrir mi mente y relativizar los valores que me habían inculcado. En este país tengo el primer contacto con el mundo homosexual ya que el 90% de mis compañeros de clase eran homosexuales. A pesar de eso, con mi propia historia política, cultural e ideológica, era muy difícil afrontar el tema de la homosexualidad y continué siendo hetero aunque mi cabeza funcionaba de otra manera. De hecho aquí conocí a mi exmarido, con el que me fui a vivir a Uruguay, me casé y tuve dos hijos. Cuando me separé decidí volver a Chile, que fue como volver a mis 18 años porque mi proceso fue fuera y de alguna manera tuve que volver a aquello con lo que había cortado, con aquella realidad que abandoné. Tenía que comenzar de nuevo. Aquí me enfrento con mi primera relación con una mujer; conocí a la que fue mi pareja durante 12 años. Una mujer maravillosa, actriz. Ya pensaba que me quedaba a echar raíces en Chile, a pesar de que la vuelta, viniendo de haber vivido contextos culturales muy diferentes, fue muy dura porque sufrí discriminación de varios índoles: política, de color, de raza, ser mujer, ser lesbiana, separada y con dos hijos. De todas formas, la situación en Chile ha evolucionado considerablemente, por ejemplo, ahora tiene una presidenta mujer y separada. Yo siempre he estado vinculada a movimientos sociales pero nunca me he casado del todo con nada; me reconozco como una mujer de izquierdas, he votado comunista, para joder también. A más mayor me hago, intento ser más consecuente con lo que pienso independientemente de mi situación económica particular. El hecho de que mi pareja fuera catalana, acabé en Barcelona. Me encantó estar aquí. Ser lesbiana tan solo es una parte de mi identidad, también soy madre, soy trabajadora, soy creadora, soy pensadora, soy un ser sexual, practico sexo con una mujer, me gusta escuchar música, voy al cine… ser lesbiana es sólo una parte más. Ser heterosexual no necesita justificación, porque está dentro de lo que es lo normal. Aquí está la cuestión de conseguir que el homosexual tampoco necesite justificarse en este sentido. Desde la IIGM hasta ahora el cambio ha sido brutal. Estamos hablando de 60 años en que pasamos del exterminio a la aprobación del matrimonio homoparental. Es un avance imposible de imaginar hace 60 años. De todas formas, el cambio social (como en legislación) no ha ido al mismo ritmo que el pensamiento. En el tema de las mujeres queda bastante camino por recorrer. Todavía existe discriminación a las mujeres en general y a las mujeres lesbianas cuando más. De todas formas soy optimista porque hay una diferencia generacional, hoy en día es distinto. Otro cambio importante ha sido todo el avance tecnológico que ha permitido por ejemplo la comunicación que abre la mentalidad al conocer diferentes realidades. Vivimos en un mundo globalizado, las problemáticas generales son más o menos las mismas y la comunicación interconecta el mundo a pesar de las diferencias abismales que hay. Como momento más relevante en la historia destacaría el 28 de junio. Por algo es el día elegido para la aprobación de la ley del matrimonio homosexual. Bueno, a partir de ahora, desde luego, va a marcar mucho el 28 de Junio del año pasado, por la aprobación de la ley de matrimonio. Los movimientos sociales hacen su aporte. Aunque no se vean a corto plazo, a largo plazo se van sumando y lo que se vive hoy es el resultado de la suma de muchas cosas que están atrás nuestro. Políticamente era bastante activa con el partido comunista en Alemania, Uruguay y Chile. Para mí, la librería y la revista es una forma de militancia para al menos recuperar terreno al que yo no he dedicado tiempo. Para mi, la función es aportar a la visibilidad y posibilitar la identificación de los grupos homosexuales. Yo en lo que más me vinculo es en el tema de la visibilidad, en contribuir en una medida aunque sea pequeña, a que otras mujeres se sientan como yo. Yo me siento bien. No me siento como una lesbiana, porque yo no soy un sexo que vaya caminando por la vida. Me gustaría que otras mujeres se sintieran libres en su condición humana. Mi mayor aportación, lo más grande que he hecho en mi vida es el echo de aportar dos seres humanos, que son mis hijos, hombres además, con una cabeza muy abierta. Veo que, ahora que son grandes, son personas tolerantes, capaces de aceptar lo distinto, que tienen el lado femenino muy desarrollado. Teniendo en cuenta mi limitada experiencia, que se remite a la tienda y la revista, mi opinión es que en el MLS existe poca solidaridad dentro del propio movimiento de gays para con las lesbianas. No son un grupo unido, ni siquiera entre las lesbianas. Por ejemplo, el casal Lambda, no aglutina, cuando creo que es lo que debería hacer. Cada uno tiene que luchar por su cuenta, tiene que cuidar su parcela y a veces se la quitan los unos a otros. Nosotros con la revista, que es un espacio abierto, hemos tenido bastante conflicto. Encuentro que no es positivo que no funcionemos como un colectivo general de gays y lesbianas, cuando tenemos un objetivo común. Pero no es así, los gays muchas veces son más misóginos que los propios misóginos de otros sitios. Así nos cuesta mucho avanzar, damos dos pasos y entre nosotros mismos nos hacemos la zancadilla y retrocedemos uno. Aunque este conflicto es humano, por una causa de territorialidad, cuesta ser generoso. A nivel empresarial, “la pela es la pela” aunque yo creo que al lucrarme de esto, de llenar un vacío en el mercado, debo devolver algo, ser generosa. Yo vivo de esto, pero de alguna forma yo milito y intento ser consecuente con ello. Mucho dinero de lo que gano en la tienda lo invierto en la revista, que es gratuita. Ninguna de las que estamos en la revista ganamos nada económico con ello. El movimiento feminista ha hecho un aporte importante como todos los movimientos. A nivel personal, mucha gente contribuye a la normalización. Y el cúmulo de pequeñas cosas se trasmite contribuyendo al cambio. Hasta la ultra derecha te hace favor, como cuando el PP y la iglesia católica salieron a la calle a manifestarse a favor de la familia, ayudaron a que la gente reflexionara sobre el tema y se posicionara dentro de un continuo delimitado por dos puntos extremos. El fascismo también nos ha servido para precisamente rechazarlo. La imagen que muestra la TV del homosexual o transexual, o bien es glamorosa o jocosa. Por ejemplo, la Veneno, que es un transexual, que trae consigo unas temáticas como la de la encarcelación, era impensable de mostrar a la opinión pública 60 años atrás; Boris Izaguirre, es un tío que tiene un programa de TV; Jesús Vázquez que el ser gay le da glamour; las chicas de Gran Hermano, como la Jud, que la conozco, no me gusta como se ha tratado el tema. Aquí se ve una diferencia en como se ha tratado el tema, el de esas chicas es mucho más burdo. La gente en España se creerá que todas las lesbianas son como esa mujer. Es un desastre pero es una realidad de muchas lesbianas la que vive esta tía. Yo no lo comparto, pero gana dinero ella i los otros… hacen un circo que les va bien a ambas partes. Increíblemente, no hay ninguna otra lesbiana política, actriz, gran pensadora, que se haya reconocido lesbiana públicamente. En todo caso las que han dicho algo se han declarado bisexuales, en una posición como más tibia. Creo que el ser gay hoy día te da glamour y el ser lesbiana, en cambio, es un minus. En consecuencia, yo no soy nadie, pero no me oculto. Mas allá de la forma y el contenido, lo más importante es que la televisión masiva muestre esa realidad, que te guste o no te guste, existe. Hoy en día es una realidad cotidiana. Desde dentro, a nivel empresarial, este es un nicho de mercado virgen que se puede explotar, sobretodo el de las mujeres. El gay está más explotado y más estereotipado porque se piensa que el gay es un tipo guapo, metrosexual, que tiene mucho dinero y apuntan a un gran consumo de alto standing. La realidad es otra. Por lo que respecta a la tienda, en concreto, a parte de los libros, tampoco hay tanto material. Lo que más se vende es merchandising gay. Los grupos sociales, especialmente el sector de las mujeres, de forma natural e intrínseca, necesitan identificarse, de pertenecer a un grupo y ser aceptado por él, de manejar los mismos códigos, y ahí entro con el merchandising. Muchos lo critican, pero yo lo rescato: esta tienda llena ese vacío para que ese grupo tenga sus iconos: bandera de arco iris, de los osos, de los leader, chapitas, llavero, anillos… Es un pink point. Por otro lado, las mujeres parece que son grandes consumidoras de libros en contraposición de los hombres, que consumen más bisutería. El hombre viene y se compra una chapita, una pulsera… y también libros. Y la mujer, es como al revés, tras comprar un libro, puede que compre una chapita. En realidad es que no hay tanta cultura generada por homosexuales, así que no te puedes quedar sólo con esto. Desde el colectivo, en general, si que se acepta, aunque hay mucha gente que lo critica, sobretodo el tema del merchandising con la identificación grupal que supone. Por ejemplo, mucha gente critica lo de la bandera arco iris y tiene colgada en su balcón la bandera catalana. Y te hablo de banderas, de gusto musical, de la ropa… como formas de identificarse culturalmente. Es parte de la naturaleza humana. Además, el recurso al comercio gay preferentemente al hetero, responde a una mayor comodidad por un sentido de pertenencia, de no tener que justificarse, de que vayan a comprender mejor tus necesidades, por especialización. Lo malo es que se crea como una especie de ghetto. Aunque esta especialización no se produce solo con lo homosexual, sino que también existe el ghetto de los punck, hip-hop. Yo no se si es bueno o es malo, pero es especializarte. Desde la sociedad es difícil, porque yo me muevo en un medio gay y no tengo tanto contacto pero tengo la sensación, por experiencia personal, por lo que leo en la prensa, cada vez hay más tolerancia con todo lo que tiene que ver con el mundo homosexual. Lo veo con la gente del barrio, gente mayor y a nivel familiar. Sin lugar a duda, se ha ido ganando terreno y a tenido mucha influencia que estemos protegidos a nivel legal que hace que se respete más. Es difícil luchar contra el gran peso que supone la historia de 2000 años de catolicismo y lo mismo con el franquismo. Sobretodo esto afecta a las generaciones como de mi edad, a partir de los 30. Cuesta aceptarse en el contexto de esta nueva realidad y enfrentarte a él. En cambio, a la gente joven le resulta mucho más fácil por que no está por la labor de definirse, creo que están más abiertos a probar sin encasillarse, con la cabeza más abierta. Esto es el resultado de que la generación de mi edad haya vivido durante tanto tiempo una doble vida, incluso que todavía se ocultan. Yo no creo que todo sea tan blanco o tan negro. En cuanto a mi entorno, muy bien desde que yo me asumí como igual a cualquier otro ser humano (independientemente de mi práctica sexual) hace unos seis años. Tanto a nivel legal, como personal o administrativo. Es inevitable así que la respuesta de tu entorno sea diferente, porque no dejo chance a que sea así. Si tú vas con culpa y te vas ocultando, probablemente la respuesta de tu entorno sea esa (negativa). Pero así nunca he sentido discriminación. Sin embargo, antes de asumirme, con mi familia, mis hijos, en mi entorno de amigos… esto lo recibí horrible. Cuando tú te sientes fuera de un grupo, que utilizas un sistema diferente, te sientes fatal. Lo gestioné llevando una doble vida porque sabes que sino te quedas fuera, para no tener problemas en el trabajo… Y esto es muy doloroso, te sientes discriminado tan sólo porque te gusta una como tú. Incluso a veces te sientes discriminado, no aceptado, por gente a la que te sientes empatía, ideológicamente por ejemplo. Tienes la misma concepción de mundo que alguien, pero que de pronto te deja fuera sólo porque duermes con uno igual tuyo. Tal vez si otro te discrimina te da igual, pero que los tuyos lo hagan resulta mucho más pesado. Para sobrellevar esto recurrí a la ayuda de psicólogos, que me ayudó con el tema de mis hijos; y simplemente con el pasar del tiempo, con el paso de la edad, te haces más sabio, que pasa por relajarse, tomarse las cosas con más tranquilidad, te vas dando cuenta y te vas aceptando, tomé conciencia, me liberé de la culpa (que las mujeres la llevamos como una aureola) proveniente de la moralidad católica. Entonces empecé a pensar que la vida es una, que si no la vives tú nadie la va a vivir por ti y que por mucho que te digan que por ahí no, el camino lo hace el caminante. Yo quisiera pensar que caminamos hacia la igualdad, pero la igualdad no existe, eso es una utopía. Necesitamos también la diferencia, hace que el mundo sea más entretenido. Entonces aspiro a que se acepte más la diferencia. Para mí el matrimonio es una gran victoria por conseguir los mismos derechos, pero, en mi opinión, es una institución caduca. Es una institución antigua, poco ágil y dinámica. A mí me resulta mucho más ágil y dinámico una sociedad limitada o una sociedad anónima. Por ejemplo, si un trío se quiere establecer como una familia tripartita, no puede. Aunque entiendo que es buena la protección legal, los derechos que aporta. Una variable fundamental es el poder (ideológico, político y económico). Estamos donde estamos porque hay cinco o diez que desde arriba nos están manejando a su antojo, en su propio interés. Y los que están arriba son hombres, conservadores que son los dueños del dinero, que es lo que mueve el mundo finalmente: mueve la ideología y mueve el pensamiento. La ideología y el pensamiento se manipula. Por eso que las grandes dictaduras han apostado en primera instancia a que la gente no piense, porque un pueblo que no piensa es un pueblo que se manipula con mayor facilidad. Ahí tienes los americanos: es el pueblo más ignorante del planeta. Un pueblo que no se educa, que no piensa que no tiene cultura, no tiene opinión. ==KATE== Cómo me defino ha sido una gran pregunta desde que entré en la universidad, en cuyo momento empecé a pensar más en mi identidad a nivel político. Mi madre es de Colombia (Sur América) y mi padre es de Nueva York (EE.UU.) y yo nací en el estado de Nueva York, viajando la mayoría de mis veranos a Bogotá, Colombia, para mis vacaciones escolares. Siempre le he dado privilegio a mi cultura latinoamericana y me he sentido más conectada con los temas sociales que afectan a comunidades inmigrantes (por ejemplo la cuestión de visas). Pero también, siempre he sido muy consciente de mi privilegio como hija de un norteamericano de la clase media con rasgos europeos. En el ámbito de la sexualidad, siempre me he considerado abierta a los dos sexos, teniendo una relación estable con una chica durante la universidad. Desde entonces he salido con chicas y chicos, notando (sobretodo en este último año) una preferencia por los chicos. Siento que estoy en otra transición de mi vida, con mi identidad en “flux” (cambio). Puedo decir que me identifico como una mujer de Nueva York, más o menos de clase media; hija de una colombiana, abierta a las mujeres, pero con más tendencia a los hombres. Cuando viví en Cataluña sentía que había mucha libertad entre parejas gays y lesbianas. En general noté que hay más aceptación a nivel público del sexo. Lo digo porque me acuerdo que en un noticiero se hablaba sobre el encuentro anual del festival erótico en Hospitalet. El noticiero habló de esta exhibición de una manera muy casual e incluso mostró imágenes. Cuando en este verano vine de visita a Barcelona también noté muchas más parejas gays y lesbianas expresándose físicamente, de una manera muy abierta. A mi parecer, en Nueva York hay más aceptación de parejas gays y lesbianas que en el resto del país. Hay muchos bares y barrios para parejas gays y lesbianas. A modo de anécdota, pero que refleja esta idea, quiero destacar que el piso que compré era de una pareja gay, los cuales, obviamente estaban viviendo abiertamente como pareja gay. Últimamente estoy viendo más parejas gays tenerse de la mano en el barrio donde vivo. Lo cual me ha alegrado mucho. También he notado que mis amigas lesbianas son más cariñosas en público, algo muy positivo si tenemos en cuenta que en NY se ven pocas parejas darse, por ejemplo, un beso públicamente. En Colombia nunca he tenido mucha experiencia con la vida gay/lesbiana. Sobre todo ha sido porque empecé a explorar mi identidad sexual en la Universidad y en mi vida adulta. Por lo que cuando pasé los veranos en Bogotá era adolescente y no me planteaba estas cuestiones. De adulta, tan solo he estado por una o dos semanas y básicamente he pasado la mayoría de mi tiempo con familiares. Pero, claro, puedo comentar sobre este tema aún con estas limitaciones. En Bogota, que yo me acuerde, no he visto parejas gays/lesbianas públicamente teniéndose de la mano. Pero tampoco he frecuentado ambientes homosexuales. En mi familia tuve un tío gay, hecho que descubrí tras su muerte. Es decir, era soltero y todos lo respetábamos y queríamos mucho, pero fue después de su muerte que mi mamá me habló de esto abiertamente. También hay otros dos primos de mi madre que son gays. Mi mamá sí habla de esto abiertamente, pero no hablamos con ellos sobre su identidad sexual; está en el campo de la privacidad. Claro, esto puede ser debido a sus edades. Entre primos de mi edad sí se puede hablar más de este tema. Hablan de parejas gays y lesbianas de una manera positiva. Algo que sí me acuerdo fue que en una telenovela colombiana (hace como 8 años) hubo un beso entre dos mujeres, imagen que pasaron en un show latinoamericano aquí en NY. El que en una telenovela tomara este paso me pareció muy interesante y muy radical. Cuando le pregunté a una prima sobre esto, habló sobre ello de una manera muy casual, como si no fuera algo raro. Creo que me siento con más libertad para expresarme sexualmente en Cataluña. Por ejemplo, este verano caminé teniéndome de la mano con una amiga en el barrio gótico. Me sentí bien. En NY he sido más reservada, pero también puede ser porque las relaciones han sido clandestinas y porque esto es mi “casa.” De pronto hay menos riesgos cuando una sabe que se va ir de un lugar. Pero en general, no sé si haya mucha diferencia entre NYC y Cataluña. Lo digo porque en mi trabajo, por ejemplo, hay maestros (que yo sepa 3) que son abiertos de su identidad gay/lesbiana y se sienten cómodos haciéndolo. Hay muchos cambios que considero relevantes en la evolución de la sociedad, la mayoría siendo la igualdad (es decir, que reciban los mismos accesos a recursos) de los seres humanos a nivel de género, raza, sexualidad y clase. En los EEUU, el movimiento de los derechos civiles (específicamente de afro-americanos) y el de la mujer en los 60 y 70 afectó mucho a la vida social. Como una mujer de 31 años reconozco los beneficios que personalmente he vivido o como la sociedad ha mejorado para personas de color gracias estos movimientos sociales. Por ejemplo, el role de la mujer ha cambiado drásticamente en este país en los últimos 40 años. Ya no es considerada sólo a estar en la casa con los hijos. No es tan raro optar por no casarse o hacerlo más tarde. Hay más opiniones en la vida laboral. Para mí, creo que ha sido la posibilidad de ser soltera sin tener un estigma negativo asociado y comparar un piso el año pasado. Lo digo porque acabo de leer un artículo que decía que antes los bancos no acostumbraban a dar préstamos (hipotecas) a mujeres solteras. Hoy día la mujer soltera es el segundo grupo más grande en este país que está comprando casas o pisos (después de las parejas y antes de los hombres solteros). También, se puede decir lo mismo para el movimiento gay. Hay un poco más de visibilidad de personas homosexuales a nivel popular (existen programas en la televisión, hay más películas que bregan con el tema) y recientemente se legalizaron matrimonios en el estado de Massachusettes. Pero, desafortunadamente, a nivel cotidiano se ve muy poco afecto físico públicamente entre parejas. Incluso en las últimas elecciones, algunos estados votaron que el matrimonio fuera un derecho entre hombres y mujeres. Es algo que me entristece, especialmente si no hay aceptación entre adolescentes gay y lesbiana. Lo bueno es que como profesora de secundaria, siempre he enseñado en colegios pequeños (de 50-60 estudiantes en cada promoción) y he visto grupos de estudiantes que aceptan y respetan a personas que están fuera de la norma de la sexualidad. A pesar de estos pasos en la sociedad estadounidense, también hay muchos cambios que considero relevantes en la evolución de la sociedad pero que no han pasado. En este momento pienso que hay una crisis económica que afecta a la mayoría de las personas, pero sobre todo desproporcionalmente a personas de color. Hace unos días, escuché en las noticias que la clase media en este país ha disminuido. También ha habido muchos recortes en la asistencia pública de salud para personas pobres y para los ancianos. Una manera donde se nota mucho la diferencia entre personas con dinero o personas con pocos recursos es en los colegios. Hay una crisis a nivel educativo en esta ciudad y en muchos sitios urbanos. Por ejemplo, muchas de las escuelas públicas de NY (por falta de recursos adecuados) no preparan bien a sus estudiantes, la mayoría siendo afroamericanos. Actualmente hay nuevos colegios pequeños que están abriendo sus puertas y están respondiendo, en parte, con clases reducidas. Un cambio que quisiera ver, por que considero relevante para la evolución de la sociedad, es una educación pública a un nivel superior enfocada en el crecimiento intelectual, social y emocional de un estudiante y en la cual se enseñe a tener una comprensión y aceptación de las múltiples identidades que existen (de género, raza, sexualidad y clase). Unos ejemplos culturales GLTB son: el programa de televisión “Will and Grace,” “Queer as Folk” (este programa se terminó hace como un año), “The L-World.” Los dos últimos estaban en la televisión por cable, es decir, que es prepagada y no parte de la televisión pública, entonces, pueden usar palabras más explícitas y tener escenas más controvertidas. He visto “The L-Word” de vez en cuando (porque no tengo cable prepagado). El personaje de Carmen me parece importante porque es una lesbiana latina y puede servir como ejemplo para otras latinas que están mirando el programa. “The L-Word” ha dedicado escenas a su familia y como ha sido difícil para ella decir que es lesbiana en el contexto latino. Pienso que los programas de televisión tienen una responsabilidad social y es importante mostrar un elenco diverso para que una variedad de personas puedan identificarse con el programa y ver como estos temas lo afectan a uno personalmente o a personas de su cultura. Creo que Madonna en los 80 y 90 puso mucho en visibilidad el bisexualismo. Recientemente, la película que salió en diciembre, “Broke Back Mountain” también tuvo mucho éxito aquí en NYC. (Claro han habido otras, como “Boys Don’t Cry” en los 1990 que fue vista por muchas personas en el “mainstream.”) De literatura ha habido una explosión en “queer literatura”. Hay secciones dedicadas ha este tema en las librerías. Un libro que uso mucho con mis estudiantes es una antología de cuentos para adolescentes: “Am I Blue?”, “B-Boy Blues” es otro libro que enfoca en la vida de un afroamericano gay. Rubyfruit es muy conocido en la comunidad lesbiana. El papel de los movimientos sociales ha sido esencial para los cambios que han pasado en los EEUU al respecto de avances para personas de color, mujeres y para personas gay o lesbianas. Los sindicatos han jugado un rol importante en el establecimiento de ciertas normas, como trabajar 8 horas, para todo trabajador. Estos cambios (el mejoramiento social de mujeres, etc.) han pasado por el trabajo colectivo de personas que se han unido a estos movimientos y nuevas organizaciones que se fueron formando, como NOW (Nacional Organization for Women). En la universidad fui muy activa en el grupo de estudiantes latinos (LASU), primero como miembro general y después en el comité de organizadores (un año como presidenta de la organización). El grupo se enfocaba mucho en mantener un núcleo de actividades culturales, políticas y sociales para prevenir (proactivamente) la discriminación contra las culturas latinoamericanas y para establecer un ambiente de más diversidad en nuestra universidad. También era un grupo activista que defendía los derechos de latinos en la universidad. Por ejemplo, como miembro de este grupo estudiantil participé en una lucha para tratar de establecer un currículo de diversidad en la universidad. Lo que me motivó pertenecer a este grupo fue mi identificación con la cultura colombiana y mi deseo de disminuir la discriminación contra los latinos. Tras graduarme junto con unos compañeros de la universidad formamos un colectivo que enfocaba la educación como una manera para ayudar a estudiantes de color con pocos recursos. Establecimos un programa de verano para chicos de secundaria en el cual los estudiantes analizaban y estudiaban distintos problemas que afectaban a sus comunidades. También aprendían sobre distintos movimientos sociales y luego crearon un proyecto para mejorar sus comunidades. El enfoque del programa de verano consistía en combinar la educación con el activismo para jóvenes. Pudimos darles a los estudiantes un estipendio al final de su participación porque el colectivo había solicitado un otorgamiento a una fundación para poder apoyarnos económicamente. Realizamos este proyecto en nuestro cuarto año, los tres primeros, en si, dialogando mucho y tratando de establecer que nuestro enfoque fuera colectivo. Mi trabajo en LASU me influyó bastante en querer ayudar a establecer un colectivo con compañeros de la universidad. Todos nos conocíamos por medio de LASU y queríamos continuar haciendo distintos proyectos que bregaban con temas sociales aún después de haber terminado la universidad y ya no formar parte de una comunidad universitaria (que en cierto modo se presta más para luchar contra problemas sociales que existen dentro de la universidad). Ahora, como maestra, soy activa en el sindicato de los maestros del colegio donde trabajo. Formo parte del núcleo que asiste al líder del sindicato en el cabildo de la escuela. Tenemos reuniones periódicamente con la administración del colegio para asegurar que los derechos de los profesores no se estén violando (basándonos en el contrato de profesores de NY). Lo que me ha motivado a ser activa en este grupo ha sido la influencia de la vida de mi padre. Él también fue maestro en un colegio de secundaria. Siempre ha apoyado mucho a los sindicatos y participó en una huelga local para mejorar los sueldos de los maestros (durante un mes y medio) a pesar de que el gobierno les aplicó la Ley Taylor y les cobró a todos los miembros del sindicato un día de sueldo por cada día que no trabajaron (la Ley Taylor es para empleados del gobierno y salió en los años 60). Los movimientos de liberación sexual han sido positivos para la sociedad norteamericana porque hay menos tabú al hablar y experimentar con el sexo. Además, la liberación sexual ha puesto énfasis en el placer sexual de la mujer. Incluso, por lo menos en Nueva York, hay más personas viviendo afuera del closet con sus parejas lesbianas o gays. Al pensar en ello, los movimientos que me vienen a la cabeza son el de la revolución sexual de los 60 y 70 (“free love” y los hippies) y el de personas gays y lesbianas después de Stonewall. Como tengo 31 años no sé de primera mano como era vivir antes de la liberación sexual. Pero al conocer la historia de los 50 y mediados de los 60, se hace evidente el impacto que estos movimientos han tenido en mi sociedad y en mi vida. Gracias a ellos y a los movimientos feministas (los cuales han trabajado a la par) ha sido más fácil para mujeres de mi edad tener varias parejas e incluso el hecho de mantener relaciones antes de casarse es aceptado (si uno si decide casarse) sin tener un estigma asociado. Creo que hay una gran relación entre el feminismo y el lesbianismo porque el movimiento feminista reconoció y afirmó distintas formas de vida, a parte de una vida heterosexual y casada. Pienso que el feminismo le dio espacio a muchas mujeres para reconocer que el lesbianismo era una posibilidad para ellas. También han habido muchos cambios en la sociedad debido al movimiento de varios grupos que defienden los derechos de gays y lesbianas. Gracias a la lucha de varias organizaciones formadas tras los “Stonewall riots” de 1969 es más aceptable (aunque no totalmente fácil) tener una pareja gay o lesbiana. Estos “riots” también dieron a luz al “Gay Pride Parade” que se celebra en Nueva York (y en muchas ciudades del mundo) cada junio para demostrar el orgullo gay y lesbiano. Es importante reconocer a este movimiento como de liberación sexual porque dio importancia a distintas identidades sexuales. Ya no era parte de la vida privada, pero se vio como algo importante para disminuir un trato inferior a gays y lesbianas y también para empezar a reclamar derechos que se le dan a parejas heterosexuales. Los movimientos de liberación sexual han evolucionado de diferentes formas. Una de ellas es en el surgimiento de grupos estudiantiles en universidades y en colegios de secundaria para personas que se identifican como gay, lesbiana, bisexual... En la escuela donde trabajo un grupo de estudiantes están empezando a organizar uno de estos grupos. Otra evolución es que también hay internados de verano en organizaciones para estudiantes que se identifican como gay, lesbiana, bisexual, “transgender.” Concretamente el “Audre Lorde Project” orientado a estudiantes homosexuales de color. Con ello hay un intento para empezar de forma más temprana a hablar de la sexualidad. Otra cosa positiva es que los movimientos de liberación sexual y del movimiento gay han puesto énfasis en el “safe sex,” es decir, sexo con protección. Como profesora he participado en talleres para promover la prevención del SIDA a mis estudiantes. Las acciones en que me he involucrado casi siempre han sido a nivel educativo, ya que la educación puede ayudar en la aceptación de varias identidades sexuales. En mis clases, por ejemplo, leemos mucha literatura adolescente gay, es decir los protagonistas son homosexuales o hay un conflicto que involucra los derechos de personas gay, etc. A partir de ahí tenemos discusiones sobre estos temas tratando de establecer una cultura de respeto y aceptación de todo tipo de sexualidades. Sé que esto no es una reivindicación en la manera “legal”, pero es una forma de establecer a nivel cotidiano conversaciones sobre temas que van contra las normas de la sociedad (como la heterosexualidad). Durante el “AIDS Awareness” en diciembre participé en un programa orientado en la enseñanza (estipulada por una ley en el estado de NY) sobre el SIDA, cómo se puede contagiar y cómo prevenirlo. Cada año organizamos varios talleres para educar a los jóvenes sobre la importancia de tener sexo con protección y sobre enfermedades sexuales. Los talleres siempre están dirigidos por personas de distintas organizaciones, como “Planned Parenthood,” para que los estudiantes puedan escuchar a “expertos.” También hemos invitado a personas de una organización de HIV positivo. Ellos hablan con los estudiantes y les explican como se puede infectar con HIV, como prevenirlo, y como es vivir con el HIV. Lo que me ha motivado participar en estas acciones es como concibo la educación. Creo que juega un role importante a nivel cotidiano para exponer a los estudiantes a ideas que están fuera de las normas aceptadas por la sociedad (como la sexualidad de gays y lesbianas) en la cual vivimos. Es importante que la educación sea el vehículo para promover y mantener una conciencia de “safe sex” ya que para cualquier persona, el poder tomar decisiones acertadas requiere tener información. Hay que enseñar la importancia de practicar sexo de una manera responsable para no solo protegerse a uno mismo sino también para proteger a la otra persona. Es importante que los estudiantes tengan esta información para cuando empiecen a tener relaciones sexuales, o si ya las están teniendo, para prevenir enfermedades sexuales y embarazos no planeados. He participado es acciones educativas porque he podido hacer algo dentro del trabajo. Es decir, he podido usar distintos recursos (aunque soy profesora de literatura) para promover temas que me parecen importantes (como la educación del sexo o enseñar a respetar las diferentes identidades sexuales). Otra acción en la cual participé hace un año fue en una marcha/protesta dirigida por “Planned Parenthood” para defender el derecho al aborto en este país, derecho que últimamente ha estado bajo el ataque del gobierno conservador de Bush. Lo que me motivó a participar en esta acción fue que pasó cuando hubo la Convención Republicana en NYC (el verano del 2004). Pensé que era importante que fueran muchas personas que apoyaran esta marcha para demostrar públicamente cuantas personas están a favor de este derecho. Hay varias razones que motivan a otras personas a participar en acciones para la liberación sexual. En principio, la ira o frustración al ver la desigualdad del trato de personas gays o lesbianas puede motivar a los demás. Es decir, si uno es gay o lesbiana y siente la injusticia de la discriminación o es heterosexual (por ejemplo) y tiene empatía con la situación de personas homosexuales puede motivar a participar en diferentes acciones. También, si uno está expuesto a información/educación sobre la liberación sexual (por ejemplo, como prevenir el SIDA) uno puede estar más abierto a participar. Últimamente, si uno conoce a personas que son distintos a uno (por ejemplo, una persona gay , si uno es heterosexual) puede empezar a ayudar a personas a tener opiniones más abiertas y eventualmente apoyar acciones o participar en acciones para la liberación sexual. Estas acciones (como las campañas de “safe sex”) han jugado un rol en la vida sexual de muchas personas. Hay una educación y conciencia de la importancia de usar contraceptivos para prevenir embarazos y enfermedades sexuales hoy día que no existía en décadas anteriores, por lo que hay cambios en la vida cotidiana, por ejemplo, en los colegios se distribuyen condones, se organizan fiestas de “safe sex,” se venden condones en bares... Paralelamente, organizaciones que trabajan para los derechos de los homosexuales han ayudado ha obtener más derechos legales (ej. como el derecho de casarse en Massachusettes, el derecho de seguros médicos para su pareja). Además, las organizaciones para personas gays, lesbianas, bisexuales, etc. También han servido como puntos de apoyo para personas que se sienten rechazadas por sus familias o comunidades (por ejemplo organizaciones en colegios y universidades). Poco a poco esto puede conducir hacia una aceptación no solo de uno mismo sino de sus seres queridos y en general de la sociedad. Por eso en mis clases trabajo mucho el tema (por medio de la literatura), ya que al discutir ideas y exponer a los estudiantes a las vidas de personajes homosexuales puede ayudarles a pensar de una manera más abierta. También, estos cuentos, libros, etc. pueden ser de utilidad para aquellos alumnos que se están cuestionando su propia sexualidad. En resumen, pienso que organizaciones enfocadas en la sexualidad (de cualquier manera) han ayudado a educar al público para que haya una aceptación de varias identidades sexuales (sea al nivel social o legal). Cuando estaba en la universidad, mi compañera de habitación (roommate) era mi prima, que en ese entonces se identificaba como lesbiana. Lo menciono porque pasar tiempo con ella y su novia y sus amigos gays fue una afirmación a una vida homosexual. Además, siempre leía una columna de consejos que hablaba abiertamente del sexo y de personas gays y lesbianas. Aunque no parezca importante, estas experiencias positivas, sobre una vida lesbiana o gay, me hizo estar más abierta a mis sentimientos hacia una amiga que me estaba empezando a gustar y con la que luego empecé a tener una relación íntima de pareja. Por ello pienso que es importante tener mensajes positivos en nuestro entorno para, muchas veces, aceptar y sentir menos vergüenza de nuestros sentimientos románticos hacia personas de nuestro mismo sexo. No creo que mi entorno haya jugado un gran role en mi opción sexual. Lo digo, más que todo, porque casi siempre conozco a personas que me gustan sexualmente por medio de mis amistades (sea hombre o mujer). Algunas de mis amistades son lesbianas o si no, piensan de una manera muy abierta; entonces, ellos tienden a conocer otras chicas que quizás salgan con una mujer. También he conocido a personas (hombre o mujer) en bares gay o heterosexuales; pero esto ha sido más bien un ligue casual. Paralelamente hay que tener en cuenta que mi entorno ha afectado en como actúo públicamente con mi pareja. Lo que quiero decir es que cuando he salido con chicos siempre he podido tenerlos de la mano, besar en público, demostrar abiertamente que somos una pareja. Pero, cuando he salido con chicas ha sido todo lo opuesto. No nos hemos tenido de la mano y no nos hemos besado en público. No me he sentido cómoda, más bien he tenido vergüenza de que las personas me miraran mal, como si estuviera haciendo algo raro. Todo ha sido muy clandestino y me he sentido mal y cohibida al no poder expresar mis sentimientos naturalmente, cosas que parejas heterosexuales están tan acostumbrados a hacer. Es curioso como en NYC, muy de vez en cuando se ven personas gays/lesbianas abiertamente teniéndose de la mano pero nunca se ven parejas gay/lesbianas besándose, aunque sea un pico. Nunca les he dicho a mis padres que he salido con chicas. Mi hermana sí lo sabe y hablo con ella de esto de vez en cuando si es que estoy saliendo con una chica. Mis padres no saben de las chicas, no porque piense que me rechazarían, sino porque no me siento cómoda diciéndoles de esta parte de mi vida. Unas veces me da miedo que ellos (o mis otros familiares, mis tíos, por ejemplo) no me vieran femenina o me vieran como “rara”. Es como si mi sexualidad estuviera abierta para todos verlo. Últimamente mi mamá está hablando mucho conmigo sobre el lesbianismo; unas veces pienso que ella me está diciendo sutilmente que si salgo con una chica ella lo aceptaría. Por otra parte, tengo relaciones muy cercanas con mis primas y cuando hemos tenido un momento de confianza les he contado de mis relaciones con mujeres. En cambio, casi todos mis amigos saben de mis preferencias sexuales (que estoy abierta a los dos sexos). Hay dos amigas que no lo saben porque no las considero muy cercanas a mí. Creo que le tengo miedo a los estigmas negativos asociados con el lesbianismo (como ser considerada como una “marimacha”) o estar considerada como alguien “raro”. En el trabajo solo hablo de mis relaciones con hombres si es una conversación general. Tengo una colega con la que me he hecho amiga y con ella puedo hablar más abiertamente de chicas (ella también ha salido con mujeres). Últimamente, quizás, he sido más abierta al hablar de mi sexualidad. Hace unas semanas participé en un taller para escribir dramas (obras de teatro) con mis estudiantes. Escribí una escena de dos mujeres que habían sido amantes. Lo compartí con el grupo y con otra profesora del colegio que estaba participando en el taller. Claro, no fue autobiográfico, pero en una manera, si lo fue. Nunca he buscado apoyo de una organización gay o lesbiana o bisexual porque últimamente mis romances con mujeres han sido muy pasajeros y en este momento de mi vida no sé con que sexo voy a formar una relación de largo plazo (pero pienso que estoy más abierta, en este momento, ha considerar a un chico para una relación seria). Creo que el futuro de la sociedad en relación a este tema es positivo. Pienso esto porque ya hemos empezado a ver cambios a través de los años (comparando nuestra sociedad con la sociedad de hace unos 40 años, por ejemplo). Ha habido avances para parejas gays y lesbianas a nivel legal. Pienso que se demorará un poco más de tiempo para que no haya ningún estigma negativo asociado con este tipo de vida. Mucho depende de las acciones de grupos que defienden los derechos de personas gays, lesbianas o bisexuales. La fuerza de un colectivo es importante para hacer cambios a nivel legal. A nivel cotidiano, de aceptación personal, mucho depende de acciones educativas, sea en colegios o campañas publicitarias informando al público sobre temas contra la homosexualidad. Lo que veo más difícil es que la sociedad acepte a personas que son “transgender” (cambian su identidad sexual de hombre a mujer o de mujer a hombre). ==ARÍA== Principalmente me presentaría como mujer, no me gustan demasiado las etiquetas, me gusta pensar que soy una persona con sus características y sus diferentes identidades: mujer, deportista, trabajadora… y claro, también lesbiana, pero esto último tan solo es una parte de mi vida, que en ciertos momentos puede condicionar bastante mi forma de vida o mis ideales, pero que no por eso me gusta que se creen unos esquemas mentales fijos en cuanto a mi persona. Des de mi punto de vista, el cambio más relevante en estos últimos años es la evolución de la aceptación social de la homosexualidad. Es evidente que poco a poco la sociedad se va dando cuenta que la homosexualidad no es una enfermedad, que no somos bichos raros y que podemos tener las mismas inquietudes que el vecino del 5º. Creo que el hecho de que personajes del mundo artístico y del mundo político hayan salido del armario ha sido importante para que no se nos vea como un gueto o como un grupo de personas aisladas de la sociedad. Hoy en día, aunque haya sectores que no lo quieran aceptar, el modelo de familia ha cambiado considerablemente, ya no es tan raro ver a una pareja del mismo género criando a un niño/a, o una madre o padre soltero. El derecho al matrimonio ha sido un paso enorme para la evolución y la aceptación. Eso no quiere decir que ya esté todo hecho, aunque se ha avanzado no podemos decir que ya no haya homofobia en las calles. Es verdad que ser gay se ha puesto de moda, o/y tener amigos gays y ser súper abierto y liberal. Pero si el gay esta en tu casa, es tu hijo, tu hermano o tu ex, eso ya se convierte en un problema. Todavía escucho comentarios del tipo “no tendrás una vida tan fácil” o “¿no crees que si tenéis un hijo/a, él sufrirá por ser diferente a los demás?”. No entiendo porque la gente no se hace a la idea de que, en realidad, todos somos diferentes, y las diferencias que se tachan de “anormales” suelen ser de las que no se tiene información. Ahí es donde tenemos que seguir trabajando, ¿no sufre también un niño cuando se separan o se divorcian sus padres “convencionales”? La visibilidad siempre ayuda a que la gente de la calle se de cuenta de que somos tan normales o diferentes como cualquiera. Tratar la sexualidad de una manera natural ayuda mucho a que no se creen tabúes y a que estemos todos/as informados. El hecho de que ahora no estemos escondidos por miedo a represalias legales (franquismo) hace que se nos vea en la calle, que la gente sepa que existimos y esto hace que la evolución se haga evidente y que no paremos de ir hacia adelante. Las personas que tienen un mínimo de sensibilidad o una mente abierta aprenden de la gente que les rodea y se da cuenta que la variedad en la sociedad es tan amplia como necesaria. Nunca me he implicado políticamente con ningún colectivo, porque creo que el día a día es lo que hace que la gente cambie más. En un par de ocasiones he tomado contacto con algunos colectivos, pero en la mayoría de los casos (no me gustaría generalizar en ningún caso) es más un lugar de reuniones sociales que un sitio donde trabajar el cambio de mentalidad de la sociedad. Me parece que son pocos los que trabajan y no es fácil entrar rápidamente ya que en la mayoría de los casos ya tienen sus ideas y esquemas trabajados y tú lo único que puedes hacer es acoplarte a lo que ya está hecho y eso a mí no me interesa. Por otro parte, he participado en alguna actividad organizada por grupos feministas pero me parece que en ocasiones son demasiado teóricos o radicales, sin faltar a nadie. Sobretodo he participado en algunos en actos sociales y en manifestaciones del orgullo. Porque siento que tengo que estar ahí, me siento orgullosa de ser quien soy, y no es que quiera exhibirme, solo que todo el mundo sea consciente de que hay todo tipo de personas. Por lo poco que sé y por la relación que he tenido con los diferentes colectivos, creo que en general no están unidos por la causa. Como en todo hay diferentes puntos de vista y en vez de ponerse de acuerdo y llegar a una especie de estatutos en común, se empeñan en maximizar sus diferencias, los más radicales no aceptan a los más conservadores y viceversa. Creo que es muy importante unirse cuando al fin y al cabo se busca un objetivo en común. No a la homofobia, del tipo que sea… o simplemente libertad de expresión. Somos personas que más da con quien nos vamos a dormir. La verdad es que por edad no me ha tocado vivir una época de revolución sexual. Pero puedo decir que me parece que no debió ser fácil empezar a tratar el tema de la sexualidad de una manera abierta. Creo que es muy necesaria una educación sexual desde muy pequeño y que no se creen los tabúes que luego nos llevan a cometer muchos errores, a no aceptarnos, a no saber y tener miedo por ello. Hablando desde la absoluta ignorancia tan solo puedo decir que creo que después del franquismo España entro en una fase de liberación descontrolada, el hecho de que durante tantos años se negara lo evidente hizo que cualquier pequeño detalle relacionado con el sexo se magnificara. Creo que hemos evolucionado mucho pero que todavía no se trata el sexo como algo “normal” y necesario en nuestra educación. Tenemos que romper con las barreras, entender que el sexo es una forma más de diversión, aprender a respetarnos a nosotros/as mismos/as y a los demás. Por otro lado entender, también, que la orientación sexual tiene que ser tan libre como la elección de tu colonia favorita. Hay mucha gente que necesita demostrar a los demás que tenemos los mismos derechos que cualquier ciudadano. Que todos somos iguales y que basta ya de tanta barrera. Hay quien se lo toma como una forma de vida, estar siempre al pie del cañón, estar siempre con la bandera puesta. No solo para conseguir unos derechos y evitar la discriminación, sino también para aceptarse y quererse como persona. Todavía nos educan como chica o chico, niño o niña, que debe fijarse por “naturaleza” en el sexo contrario y es esta educación la que nos hace sufrir. La que nos martiriza por querer compartir nuestra vida con otra persona del mismo sexo. Creo que deberíamos crecer como seres neutros y en un momento de la vida, decantarnos hacia lo que nos atrae. Considero que cuando eres un crío/a es cuando más libertad de pensamiento puedes llegar a tener, todo te lo planteas, todo tiene que tener un porque… no deben cortarnos las alas o limitarnos los pensamientos para encaminarnos hacia una elección. Es importante que cada uno aporte su granito de arena. Personalmente he tratado que la gente de mi alrededor se de cuenta que hay discriminación aunque no la vean. Que aunque se ha evolucionado y ya no nos encarcelan o nos discriminan de una manera abierta, todavía existen muchos prejuicios y estereotipos con los que tenemos que acabar. También trato de llevar mi situación como algo muy natural para que nadie se sienta violento/a que se acostumbre a mis comentarios “mi novia trabaja en…” o “nosotras lo compartimos todo en casa…”. Pienso que cuando se verbalizan las cosas la gente se hace más a la idea que no pasa nada. Todos contamos, todos podemos participar y generar una duda. Las Panteres Grogues, es una asociación sin ánimo de lucro, que tiene por objetivo ofrecer un espacio donde gays, lesbianas y bisexuales puedan desarrollar una actividad deportiva de forma libre y distendida. Aún así, la asociación está abierta a cualquier persona que quiera compartir la actividad deportiva con nosotros. Nos diferenciamos de los colectivos tradicionales en que no reivindicamos específicamente, simplemente estamos. Nuestro principal objetivo es la visibilidad. En el mundo del deporte hay mucha homofobia, quién no ha oído alguna vez que un jugador de fútbol si no rinde es un mariquita o que una corredora de los 100m lisos es una marimacho, o si una mujer juega a fútbol ya es directamente lesbiana…? el caso es que la mayoría de deportistas homosexuales nos hemos sentido incómodos en algún momento dado por los comentarios homófobos o porque al sospechar sobre nuestra condición sexual se han sentido violentos al compartir los vestuarios. Muchas veces se nos critica por querer separarnos, ¿Por qué un club gay de deporte? Yo diría ¿y porqué no? ¿No hay equipos de barrio o equipos de empresas? No queremos auto discriminarnos, simplemente reflejar que estamos ahí y que podemos ser tan competitivos como cualquiera. Decir al mundo que a la comunidad GLTB también les gusta el fútbol, el tenis, la natación y que no sólo nos dedicamos a ir de fiesta y de ligoteo. Sino que se vea que nos movemos en todos los ámbitos y no sólo en los de la noche. Por otro lado no conocemos apenas deportistas de élite que se hayan declarado homosexuales, hay miedo a las posibles represalias con los contratos publicitarios o comentarios de los compañeros de profesión. Esto tiene que cambiar. Panteres grogues (PG) existe desde hace 12 años en los que se ha trabajado por ofrecer un espacio donde hacer deporte y sentirse uno mismo, sin miedo a la discriminación o a la mofa. Empezamos con 1 deporte y ahora ya tenemos 12. Queda claro que ya necesitábamos un espacio donde expresarnos y sentirnos más cómodos, con gente que piensa igual que nosotros, con personas con puntos en común. Hace dos años PG era un club eminentemente masculino. A las mujeres nos cuesta mucho más ser visibles. La historia refleja que siempre hemos ido por detrás de los hombres, por opresión o por falta de medios. En este caso las lesbianas todavía no somos lo suficientemente visibles, estamos cohibidas por el miedo de ser discriminadas no sólo por ser mujeres sino también por nuestra condición sexual. El mundo esta más acostumbrado a ver dos hombres por la calle de la mano y pensar que son una pareja. Si dos mujeres van cogidas de la mano son amigas o hermanas. PG esta trabajando para que la mujer lesbiana sea visible. Para que se sepa que las mujeres también hacen deporte y que las lesbianas no son solo “camioneras” o “marimachos”. Desde hace dos años hemos pasado a tener un 20% de mujeres participantes y poco a poco vamos creciendo. El objetivo final es la equiparación de los dos géneros. PG ha participado recientemente en una campaña contra la homofobia divulgada por Barcelona. También colabora activamente con la EGLSF (European gay and lesbian sport federation) así como con la ILGA (Internacional Lesbian and Gay Association). PG organiza desde hace dos años un torneo multideportivo (Panteresport) en la ciudad de Barcelona con el apoyo de diferentes instituciones estatales, para reunir a cientos de atletas durante un fin de semana y hacernos visibles pasándonoslo bien con lo que más nos gusta: hacer deporte. No solo fomentamos la práctica del deporte (indirectamente claro) sino también la relación cultural con cualquier país. Compartimos experiencias y somos conscientes que hay otros países que todavía están sufriendo por su condición. Va a hacer un par de meses que PG esta de enhorabuena. La EGLSF nos eligió como sede de los Eurogames 2008. Yo estoy implicada de lleno en este proyecto, ya que formo parte del comité organizador. Los Eurogames es un torneo europeo de clubes principalmente GLTB que se reúnen durante un fin de semana para hacer deporte en diferentes disciplinas. Digamos que una especie de Panteresport a lo grande, ya que puede mover unos 5.000 atletas, unas 30.000 personas entre participantes, acompañantes, organizadores y voluntarios. Además de que PG ha conseguido el compromiso de colaboración de la Generalitat, el Ayuntamiento de Barcelona, Turismo de Barcelona, el Institut Català de la Dona, entre otras entidades. De esta manera, durante unos 4 días, Barcelona se convertirá en un lugar en que la comunidad GLTB se hará dueña de la ciudad, sintiéndonos orgullosos/as de nuestra visibilidad. También se organizará un programa cultural paralelo para intentar implicar a todo a todo el mundo y no sólo a los deportistas. Este proyecto ha generado mucha polémica ya que cierto sector nos ha criticado por querer hacer unos juegos olímpicos para gays y lesbianas, cosa que nos es cierta ya que este evento está abierto a personas de cualquier tipo. Está claro que para organizar un evento de esta magnitud se van a mover cantidades importantes de dinero, pero creo que es por una buena causa y en ningún caso se van a generar beneficios. Digamos que el presupuesto se consumirá íntegramente para la buena organización de la competición. Creo que este acontecimiento va a marcar un antes y un después en la visión de Barcelona y por proximidad de España. Será bueno que se nos conozca mejor y que se nos vea como uno/a más en la sociedad. La verdad es que no he tenido un referente concreto. Me he interesado por películas como “Cuando cae la noche” o “Boys don’t cry” por la naturalidad con que tratan el tema o por lo que te hacen pensar, pero no tengo una película de ambiente concreta que me haya influido especialmente. Sí creo que series televisivas como “Ellen” de Ellen Degeneres o “The L word” han contribuido y lo seguirán haciendo en la normalización del sector homosexual en la evolución de la aceptación. También es importante que artistas conocidos y políticos salgan del armario para dar ejemplo. Para que no nos escondamos, para que veamos que no pasa nada por mostrarnos como somos. Por otro lado la visibilidad de personas famosas como Jud o Noemí del famoso reality GH, pues no es que me parezca que haya que censurarlo por que cada uno es libre de actuar y enseñarse como guste, pero no me siento muy bien cuando las veo haciendo este espectáculo y llamando al pueblo al morbo. Creo que a veces están frivolizando con cosas muy serias, y es por este tipo de personas que se generan los clichés y prejuicios. En cuanto al comercio gay, pienso que es inevitable, al igual que hay tiendas para personas más conservadoras, para punks o para hippies ¿porqué no puede haber un mercado para gays y lesbianas? No creo que nos encerremos en un gueto por ir a una peluqueria gayfriendly o a una discoteca eminentemente femenina, simplemente es un tema de comodidad. Nos gusta estar con gente que comparte nuestros ideales y nuestros gustos. No por eso vamos a estar solo rodeadas/os de homosexuales, tan solo es una manera de protegernos, de evitar la burla o la mirada indiscreta del curioso/a que le parece sorprendente que una pareja se de un beso o un arrumaco. Para mí, un ideal sería que acabáramos todos creciendo en total libertad, que no se discriminara a nadie, ni por su género, ni por su cuerpo, ni por su sexualidad, ni por sus ideales, ni por su religión, etc... En definitiva, que podamos sentirnos libres de actuar y de ser tal y como nos mande nuestro cuerpo o nuestros sentimientos. ¿Qué más da si soy mujer pero me siento más a gusto con un cuerpo de hombre y al mismo tiempo me atraen las mujeres? Espero que poco a poco podamos acostumbrarnos a todo tipo de circunstancias y que respetemos las decisiones de los demás. Cada uno busca su camino hacia la felicidad y la aceptación de sí mismo, si no molesta nadie ni ofende a nadie ¿quienes somos nosotros para juzgar? ==LILFLEA== Me definiría como una persona de mi tiempo. Trabajadora, estudiante, consciente de los problemas que afectan a la sociedad, y consciente de los que me afectan a mí por mis ideas, convicciones, tendencia sexual, ámbito social,.... etc. Simplemente como una persona más dentro de los 6000 millones del planeta. En los últimos años, los cambios que se observan dentro de la sociedad se relacionan con el mantenimiento de una postura más tolerante con todos los colectivos, aceptarlos como una realidad y no como una lacra a combatir y/u odiar. La sociedad se mueve hacia un futuro que asegure la equiparación de derechos para todos y todas, hacia una igualdad en el sentido más amplio de la palabra. Quizá esta tolerancia viene dada por el mismo individualismo imperante que nos abraza, pero dejando a un lado esto, puedo decir que se tiende a la igualdad y tolerancia en muchos aspectos, debido también a la propia naturaleza cambiante de la sociedad en que vivimos. Conviven diferentes razas, culturas, religiones, y obviamente se dan diferentes conductas en todos los ámbitos, incluido en el de la sexualidad. La apertura del propio Estado dentro del mundo ha propiciado la aceptación de las diferencias, y no como un concepto negativo. Los movimientos sociales, de cualquier índole, han reivindicado ciertas cuestiones que daban lugar a desigualdad o iban en detrimento de los derechos sociales del conjunto. Su papel ha sido decisivo y clave en muchos momentos. Si se toma por ejemplo el movimiento feminista se llega a la conclusión que sin la presión que ejerció sobre: los organismos del estado, la sociedad en general, los medios de comunicación,... posiblemente a día de hoy encontraríamos la situación igual que hace algunas décadas. Personalmente, por convicciones e ideas, he tenido contacto con grupos sindicales y políticos, siendo militante. El contacto se dio lugar por iniciativa propia, personal y meditada. La motivación para tener ese contacto y desear militar en organizaciones políticas es, en primer lugar, la creencia de que es posible alcanzar los objetivos a través del diálogo, la educación,...etc. Utilizando la pedagogía como moneda. Además, es obvio que los medios que posee una organización dan fuerza a las iniciativas que se quieran tomar. Es decir, lo que se puede desarrollar trabajando de manera colectiva dentro de un marco, y no individualmente, en pro de conseguir los derechos: es mayor y por lo tanto más efectivo. Me he involucrado en las actividades que se desarrollan dentro de un partido político en pro de equiparación de derechos. La motivación a participar o no es una cuestión personal. Es decir puedes sentirte muy identificada/o con la causa concreta y participar colaborar, o bien no mostrarte tan participativo, aunque estés de acuerdo con la reivindicación. A los demás les motiva la participación por el mismo motivo. Lo cercano que se sienta cada uno al tema a debatir y la predisposición personal que tengan. No participar no implica no querer defender la idea o no compartirla, y participar no supone que deba tratarse del abanderado/a de ella. Las cuestiones en las que yo he participado y vivido abarcan desde la igualdad de género: medidas en contra de la violencia doméstica, actos, manifiestos.... Como también en la igualdad de derechos entre el colectivo GLTB y el heterosexual. Ahí se incluyen jornadas de explicación de la nueva ley, con participación en el debate de varias asociaciones. Y por supuesto las manifestaciones, y contramanifestaciones que fuesen necesarias. Supongo que mi participación igual que la del resto de personas a contribuido, en pequeña medida, a lograr la igualdad parcial de la que ahora se goza. Y es parcial porqué no sólo hay que contar con el tema jurídico-legal, también en los temas de realidad cotidiana debe haber la igualdad. Ahí costará un poco más. Personalmente, no aspiraba a lograr mayores méritos, ni a ser merecedora de ninguna medalla. No aspiraba a reconocimiento alguno de la labor que yo pudiese hacer. Mi participación sólo pretendía y pretende contribuir con un grano de arena a la montaña que debemos hacer entre todas/os. No creo que batallando por los laureles se hubiese conseguido lo que hoy en día es una realidad palpable. Como movimiento de liberación sexual siempre pienso en el movimiento Feminista, si es que se puede definir así. Y no tanto en los movimientos de colectivos homosexuales. Por una razón sencilla, el movimiento feminista empezó antes. En general los movimientos de liberación sexual son necesarios, pero suelen ser malentendidos por el resto de la sociedad. Se entiende como un colectivo que reivindica sus derechos a vivir su sexualidad plena, aunque tienden a ser vistos como personas concretas que piden medidas especiales. Un ejemplo es la ley que regula el matrimonio homosexual. Simplemente se trata de una modificación del código civil para que no discrimine a nadie por cuestiones de orientación sexual y que todas/os tengamos los mismos derechos. Pero fue entendido como un trato de favor a la comunidad homosexual. Esgrimiendo por supuesto que fue con objetivos electoralistas, y demás declaraciones que acompañaron a la ley hasta su votación y aprobación. A día de hoy, en menos de un año ha habido más de mil matrimonios homosexuales. Su evolución ha sido más que positiva, han pasado de ser casi clandestinos, a ser un referente en las causas sociales y un punto de apoyo para muchas personas. La sociedad los ha visto evolucionar y a la vez, poco a poco, va entendiendo sus posicionamientos y reivindicaciones, al igual que la validez de estos. Momentos en concreto son la aprobación de la ley del Matrimonio homosexual, la de Adopción, la ley que regulaba anteriormente las parejas de hecho,... y toda una serie de avances sociales que no hubiesen sido posibles sin la actuación de dichos movimientos. A los movimientos de liberación sexual hoy en día se les sondea para saber que opinan aunque sea en cuestiones de otra índole. Simplemente porqué se sabe del peso social que representan. Las reivindicaciones que ya he citado son las que encuentro como más próximas, puesto que son las más recientes, y en cierta manera, las más trascendentes que ha habido hasta ahora en materia legal y práctica. Las manifestaciones del día del Orgullo Gay, que son de carácter festivo claramente. Es una de las más próximas, es un sentimiento de colectividad y de saber que haces lo correcto, y que obviamente no estás sola en tus reivindicaciones. Otra reivindicación es la del matrimonio homosexual. Firmar manifiestos, hacer difusión de él en la red, ir a las manifestaciones,.... etc. Acabas por verte tan inmersa que ya no es un tema cualquiera. Pasa a ser una reivindicación de derechos que has vivido intensamente, y tu implicación es mayor. Conoces casos de gente en concreto que después de años de convivencia ante la ley no son nada. Los diferentes colectivos persiguen una causa común, obviamente, que es la equiparación de derechos a todos los niveles. Pero cada colectivo tiene unos objetivos específicos más vinculados a su problemática concreta. La relación entre ellos suele ser buena cuando es necesaria la colaboración, pero el apoyo mutuo en otras cuestiones podría ser fundamental. Posiblemente diría que referentes culturales como la literatura, y el cine han sido los más relevantes para el movimiento. Y no sólo por el contenido de las obras, si no que también ha contribuido mucho la homosexualidad declarada del artista. Parte de la sociedad asimila que un homosexual es una persona “normal” cuando descubre que algún/a artista lo es, y por lo tanto, se le considera como tal. Con ello no me refiero al outing, es decir: sacar a una persona "“el armario"” siendo cierta o no su condición sexual, y siempre en contra de la voluntad de la persona en cuestión. Como referentes culturales: Creo que el mayor exponente es el cine. Es mucho más visual y de consumo masivo, llega antes que la música o la literatura. El cine de temática gay, o bien con papeles donde aparecen personajes homosexuales ha aportado una visión cotidiana a la homosexualidad. Sacándola de los entornos marginales donde siempre se pensó que residía. Casos concretos serían: “Philadelphia”, aunque la temática es dura. Recientemente “Brokeback Mountain” ha sido una de las películas que más revuelo a tenido a nivel mundial. Y series como “Queers as Folks” y “The L World”. Resumiendo, si un actor o actriz famosa representa un papel homosexual, posiblemente la obra tendrá éxito. Y si ello ayuda a aceptar la opción sexual de cada persona, bienvenido sea. Volviendo a España, tenemos a un personaje homosexual en casi todas las series que se encuentran en Prime-time. Eso implica que la cotidianidad de la homosexualidad está presente, y a la vez, verla representada hace que la sociedad se haga a la idea de su existencia. Además el tratamiento que se da de los personajes es importante. No se cae en tópicos, ni hay tabúes. También es importante la literatura. “Las horas” de Virginia Woolf es un libro excelente, y su autora es supuestamente lesbiana. Si entramos en libros de temática homosexual, hay muchos y muy buenos: algunos de narrativa y otros quizá más explicativos de lo que representa la homosexualidad. Aunque leer filosofía griega y romana arroja bastante luz para quien no asume que la homosexualidad está presente desde siempre, y que no en todo momento fue perseguida ni ocultada (matizando algunos rasgos de la época). Falta quizá en España prensa especializada. Conocida es la revista “Zero”, pero no hay ninguna otra, y ninguna destinada a mujeres lesbianas. O bien las que hay son de tirada corta, gratuitas, y por lo tanto el alcance y repercusión es menor (“Sales” es una iniciativa bastante buena, y seria). Sí que está en auge la creación de foros, portales y webs del colectivo, que suelen relacionarse entre ellas, y que mantienen e informan de actividades, noticias, y movilizaciones. El grupo “nextown lady’s” es uno, también lesbonet, lesbian lips, Nation Gay... etc. Estos portales plantean una nueva manera de difundir las actividades del movimiento. Si hablamos del cine, la literatura y la música se ha buscado crear un mercado específico destinado al público homosexual en pro de que se sienta identificado, a gusto, y tenido en cuenta. Pero a la vez se ha olvidado que la homosexualidad no es un estilo de vida, o no debiese, es una condición sexual. Ergo no implica que el colectivo entero deba sentir debilidad por los mismos productos. Puntos en común por supuesto que hay, pero como en todo: no es bueno generalizar. Crear un “mercado homosexual” es una hoja de doble filo: se cubren las necesidades de un segmento social, pero a la vez se le encasilla en él. Añadir también que el mercado responde a una pura intención lucrativa en la mayoría de casos. Como su nombre indica es un mercado, con la salvedad que dice estar encarado al colectivo en concreto en pro de ofrecer servicios particulares o, en mi opinión, necesidades inducidas. Pero obviamente nadie apostaría por ello si no fuese rentable. El capitalismo no se distingue por ser solidario. Por otra parte, los bares de ambiente han facilitado el encuentro de colectivos homosexuales, creando un clima de compañerismo, aceptación y propiciando la creación de asociaciones y agrupaciones que trabajan en pro de la igualdad. Si bien en otro aspecto también han hecho que la homosexualidad se pueda vivir con plenitud tan sólo dentro de las paredes de estos locales, a modo de protección, acotando y copando la oferta de ocio. La creación de zonas como chueca o el gayxample es la adopción de la idea de que hay que delimitar las zonas donde puede instalarse un local de ambiente, y entra dentro de la frase, muchas veces oída, de que el colectivo homosexual suele ser sectario. Es una opción para reunir a personas de tendencia homosexual dentro de un espacio donde sean totalmente libres para actuar como gusten o en definitiva "protegido". Existe la creencia que las personas homosexuales tienen ciertas características similares en cuanto a gustos en moda, música, estética,...etc. A la par también se cree que es un público que dispone de un poder adquisitivo alto y de una tendencia consumista muy marcada. De ahí que aparezca un mercado especifico en pro de cubrir sus necesidades, verdaderas o infundadas, y se creen roles, modas, y movimientos alrededor de la homosexualidad. El movimiento posiblemente siga su curso ascendente y en un tiempo no muy lejano no se considere ni un fenómeno ni un movimiento, tan sólo un componente más de una sociedad más integradora e integrada. Y la evolución que desarrollará el movimiento quizá no sea tan combativa pero si tendrá una labor participativa como segmento poblacional que representa. Y el mercado se diversificará o se concentrará, marcará tendencias, y tendrá en definitiva un comportamiento de mercado. Se adaptará a las nuevas situaciones y realidades para dar repuestas a las necesidades, inducidas o no, del público a quien va destinado. ==MANDARINA VELOZ== En general em presentaria com que una dona que s’acaba de llicenciar i que comença a enfrontar-se al món laboral. En el context de l’estudi que esteu portant a terme, em presentaria com una dona, lesbiana, relativament feminista i que actualment milita en un grup del moviment gai-lèsbic. Hem defineixo com a relativament feminista perquè no considero que tingui un perspectiva ni un discurs clar. Em defineixo feminista més bé perquè en un moment donat de la meva vida em vaig adonar que certes idees que tenia i defensava (i defenso) forment part d’alguns discursos feministes, però no perquè tingui un coneixement profund les diverses narracions feministes al voltant de les qual jo hagi format un discurs. Crec que abans, a la generació dels nostres pares (i anteriors), tenien un tipus de problemes a nivell social relacionats amb necessitats bàsiques o reivindicacions mes immediates. Temes com la feina, la vivenda, el menjar, la igualtat de drets, la llibertat d’expressió... eren qüestions amb les que s’havien d’enfrontar constantment. Això no vol dir que actualment aquest problemes no existeixin. Ben al contrari, sovint formen part de les portades de premsa i debats polítics, no només populars sinó que fins i tot dels oficials (encara que puguin diferir en format, contingut i sobretot perspectives). Crec que un aspecte molt important a tenir en compte és que el context que envoltava aquestes problemàtiques socials i les línies bàsiques que les definien són diferents en cada una de les generacions. I cada una d’aquestes ha hagut (i haurà) d’enfrontar-s’hi de formes diferents. Les nostres mares i pares van viure unes problemàtiques “determinades”, les quals van saber afrontar i superar. En aquell moment van ser unes mesures determinades les que van prendre i van fer possibles importants canvis socials. Però no podem oblidar la importància del pes del context tant en la definició com en l’enfrontament de les circumstàncies de cada moment. Actualment, continuem vivint les problemàtiques dels nostres pares/mares, avis/avies... però res (o poc) tenen a veure amb el format que elles van patir. I no només han canviat les formes de problemàtiques “històriques” sinó que se’n creen de noves. Així ens trobem amb problemàtiques que generacions anteriors ni s’han pogut imaginar i que per nosaltres són centrals. Qüestions com la imatge, els sentiments, certs valors... defineixen les nostres quotidianitats i necessiten de noves formes d’afrontament. Algunes d’aquestes qüestions són infravalorades per generacions anteriors i definides més com a extres que ells/es no van poder gaudir ni plantejar-se, en lloc d’entendre-les com noves demandes socials que afectes a la quotidianitat de totes les persones (encara que de formes diferents cada una d’elles). Hi ha una frase que vaig sentir en una entrevista, però que no recordo aquí li feien, que penso que és molt adequada en aquest moment “si no ens adonem que estem canviant donarem respostes antigues a problemes nous”. Ara, si ets gai o lesbiana, potser el teu problema no és tant que et puguin fer fora de la feina per ser-ho, com estar definit socialment d’una manera determinada. Crec que en aquest canvi, els moviments socials han tingut un paper tan important com les persones que individualment han anat, canviant les seves rutines i pràctiques quotidianes: com les dones que no es deixaven sotmetre pel seu home a partir de petites subtileses. Els moviments socials identifiquen, defineixen, creen discurs, porten a terme accions polítiques al voltant de diferents qüestions socials, i les persones no organitzades posant en pràctica petits actes subversius que es van incorporat a la quotidianitat. He militat activament al JALG (Joves per a l’Alliberament Lèsbic i Gai) i al Grup de Lesbianes feministes (GLF). Són grups amb maneres de fer diferents i que responen a necessitats i moments personals diferents. Quan vaig anar al JALG, cercava a gent amb qui poder compartir les meves experiències i sentiments. També volia saber com altres persones havien afrontat determinades situacions que en aquell moment per mi suposaven grans obstacles i barreres. A més de satisfer les meves necessitats, vaig trobar-me amb un grup d’amics/gues (per sobre d’una associació), algunes de les quals encara mantinc tot i la meva desvinculació del grup i el meu distanciament de la universitat. Crec que el JALG té sobretot una funció, per dir-ho d’alguna manera, socioterapèutica. Serveix per trobar suport socials, iguals i crear xarxes socials, a més, també porta a terme la funció de visibilització important en l’àmbit universitari. Un altre grup que definiria amb termes semblants seria el Sinver, el qual a més destaca pel treball que fa/permet a nivell de relacions virtuals. Ara estic al GLF i els motius que me van portar a ell són ben diferents. Emocional i personalment me trobava en un moment molt més estable. Les meves inquietuds ja no estaven enfocades a aspectes tant personals sinó de sistema. Feia temps que les meves qüestions al voltant de la sexualitat portaven un fort pes polític. I el fet de que se me presentés l’oportunitat de fer un treball sobre el grup, va fer que acabés formant part d’ell, ja que me van atreure les seves idees i la seva forma de treballar. El GLF porten/m a terme un tipus d’acció més política i reivindicativa a nivell ideològic, hi ha un qüestionament explícit del sistema. Fem/ham fet actes de gran format de cara a fora (performances, convocar actes públics, dinamitzar la Trobada de Lesbianes de Catalunya del 2005, les Bollomaratons, etc.); a més de treballar molt a nivell intern, revisant textos teòrics, fent seguiment i revisió de les normatives legislatives, etc. I d’aquest treball teòric també muntem actes de petit format, com debats amb d’altres grups sobre qüestions que estiguem treballant. Això és el que me va agradar. En el seu moment el JALG va tenir per mi una funció determinada, al igual que la té ara el GLF. Son dues maneres de fer, que d’altres grups també comparteixen, dintre del moviment d’alliberament gai - lèsbic. A part, també hi ha d’altres grups més institucionals, vinculats als bars d’ambient i als partits polítics, que encara que suposen una minoria del moviment gai - lèsbic català, són els que acaben tenint una major visibilitat per la seva relació amb els mitjans de comunicació. La diversitat de formes –complementàries- d’abordar aquesta qüestió fa que de vegades resulta difícil coordinar-les, per què parteixen de punts de vista molt diferents. Per exemple, deu fer ja 3 anys que pel 28 de juny (Dia de l’Alliberament gai, lèsbic, transexual i transgènere) alguns grups del moviment gai - lèsbic es van desvincular de la comissió d’organització del 28-J ja que no compartien la forma, que es proposava per part de la majoria de grups que integraven la comissió, d’entendre els actes al voltant del 28-J. Aquests grups volien una manifestació plena de carrosses amb “logos” de bars d’ambient i apadrinada pels partits polítics, mentre que la majoria de grups de la Comissió Unitària del 28 de juny no estan d’acord amb aquesta manera de fer. No són els partits polítics ni els bars qui t’han de dir el que has de fer o com has de ser. Les demandes han de sortir de cadascú i de les seves necessitat. Actualment forment part de la Comissió Unitària 28J la gran majoria dels grups i associacions del moviment GLT de Catalunya, mostrant un posicionament polític i reivindicatiu important; a més dels grups que tot i no treballar sota una definició política tan clara, fan una gran labor de visibilització quotidiana. Aquests porten a terme activitats que encara que no siguin grans actes, com convocar manifestacions, no deixen de tenir una funció social molt important. Només el fet de que un grup de vint persones faci un sopar a un bar que no forma part de l’oferta gai - lèsbica i s’expressin amb naturalitat, també serveix per incidir en el pla més quotidià de la societat. Penso que el fet que no tinguin una ideologia política tan definida està relacionada amb el fet que recullen un nombre molt gran de persones i són aquestes les que s’acaben auto -agrupant en funció de diferents posicions polítiques. Si no fos així, aquests grups perdrien aquesta funció socioterapèutica, que crec que no ens podem permetre ja que hi ha lloc de sobre per cada un dels formats. A més, el fet de fer visible d’una manera quotidiana gais i lesbianes, és una forma d’incidir i modificar la societat, per tant poder dir que també es un acte polític. Aquest grups no es desmarquen clarament de l’institucionalització i poden arribar a estar molt vinculats al “consum”. Això fa que es trobin amb la oposició d’altres grups clarament definits en contra d’aquests aspectes, o/i d’altres que no sempre estiguin d’acord amb aquesta manera de fer –política-. Clar, coordinar tot això porta un volum de feina que fa que per aquestes d’oblidar que tot això es fa a partir de la vinculació desinteressada econòmicament als grups. Personalment penso que cada grup hauria de portar a terme les seves accions, amb tots aquells matisos que li donen riquesa, i que els altres s’hi afegissin en funció de la seva afinitat ideològica. Pot ser el que tenen en comú tots els grups és un tema aparentment contradictori: estan centrats en el fet de ser homosexuals, però amb la intenció final de que aquest fet deixi de ser prou important com perquè la resta d’aspectes a partir dels quals ens podem definir siguin visibles. Uns incideixen en el tema més social i quotidià. Altres ho fan a través d’una reflexió política, apel•lant directament a les idees i demostrant que, no només estan centrats en la sexualitat, si no que també participen d’altres lluites, com el “No a la guerra” o, en el cas del GLF, orientats a la situació de la dona - lesbiana en el món actual. També passa que de vegades, aquestes idees polítiques estan en contra de les institucions i el consum. És aquí on xoquen amb els grups que assumeixen aquesta part del sistema i intenten fer-se un lloc des d’on poder actuar des de dins. Opino que en gran part, el fet de militar, o no, es una qüestió de caràcter; de si t’agrada fer coses de cara als altres o no. Perquè quan participes a un moviment social en part t’estàs dirigint a un gran públic (la societat) per transmetre alguna cosa. Pot ser que això t’agradi o que no; potser que prefereixis fer alguna cosa en el teu entorn més immediat. Tot i que en algun moment es puguin acabar fent judicis sobre quin tipus d’actes suposen més “valor”, no tinc gens clar que es pugui assenyalar com a manca de coratge el fet de mantenir una imatge i estil de vida “normativitzat” en la qual has d’estar constantment mostrant-te i reivindicant la teva opció sexual, enfront d’optar per una imatge i/o estil de vida que socialment és interpretat com a “gai - lèsbic”. Amb la militància gai - lèsbica també passa una cosa, i és que el tema de la sexualitat es un tema tan fi, tan personal i amb tants matisos que és difícil sentir-te completament representada, i aquest també és un punt important, perquè penso que per molts grups que es creïn es complicat que tots aquests matisos personals estiguin representats. I si no et sents representada potser pots decidir no participar en un moviment social, encara que defensi coses que són bones per tu d’alguna manera. A més, les diferència dels contexts sociopolítics que ens han marcat a les diferents generacions també fa que ens plantegem la militància en termes diferents. Davant repressions evidents i explícites, reaccions explícites. Davant formes de repressió subtils, reaccions flexibles, dinàmiques adaptades a cada una de les quotidianitats. Una cosa que no tinc gens clara és si realment les coses que es fan des de el moviment gai - lèsbic, arriben de veritat a les persones que no estan vinculades d’alguna manera al moviment –de totes maneres aquesta mateixa pregunta me la faig de qualsevol moviment social-. De vegades tinc la sensació de que si el GLF organitzem alguna cosa, venen els de la FAGC, el CGB, els del “Sinver” i quatre més, i al revés. I que quan és celebra el 28-J el que tothom veu són els camions i la festa (i no tota la feina que hi ha hagut durant mesos al darrera), i aquesta no es una visió completa del moviment, però es el que es veu. Pot ser això també fa que algunes persones que no se senten representades per aquesta imatge, directament passin de militar enlloc, de plantejar-se que si ningú defensa la seva visió ella mateixa és la millor persona per fer-ho i ho pot fer. En part també és cert que si ara la gent es pot permetre no militar, o optar per actuar més individualment al seu entorn més immediat és perquè actualment s’han aconseguit tota una sèrie de drets i llibertats –gràcies a la feina feta fins el moment- que abans no existien. Abans si eres homosexual la única manera de sobreviure era associant-te i cridant ben fort. Ara existeix un marge més ampli d’expressió del que sents/ets, tot i que de vegades aquest marge també està massa definit per una imatge comercial que et diu com has de ser si ets-lesbiana-i-vols-actuar-en-la-quotidianitat. Abans la idea de lesbiana que la gent es feia era de dona masculina i borde –en essència, i no com a forma de visibilitat i distanciament d’una definició amb la que no es sentien representades ni conformes- la que estava socialment associada a la imatge de lesbiana. Després hi podem afegir la imatge de dona esportista eternament adolescent; la de súper moderna i alternativa, o la de dona súper femenina. Sigui com sigui els esforços invertits en allunyar el concepte de lesbiana (o gai) d’una estètica –i personalitat-, i en intentar que s’entengui com el que és, una pràctica sexual, semblem que no obtenen els seus fruïts. Se fa difícil allunyar el concepte de lesbiana o gai d’una imatge, sobretot quan existeixen múltiples fonts d’es d’on es proposes noves definicions estètiques –i culturals-. El fet s’agreuja quan, a la dificultat de desvincular pràctica sexual - estereotip, hi afegim el fet que aquestes imatges en la seva majoria les trobem vinculades al consum. També ens trobem amb propostes polítiques des dels moviments socials, però aquestes tampoc contribueixen a aquesta desvinculació. La pressió per una determinada imatge, a partir de la qual seràs jutjada, és molt forta per les dues part. Crec que la negativitat de la imatge està en la pressió externa que sentis per mantenir-la. Davant aquesta realitat el que ens queda és un canvi d’estratègia. Si no podem evitar utilitzar uns paràmetres estètics a partir dels quals jutjar a la gent, fassem que els paràmetres a partir dels quals ens identifiquen siguin el més flexibles i diversos possibles, és a dir, que s’ajustin a la realitat, que se n’adonin que el que ens defineix no és només una pràctica sexual. A part, parlem de consum rosa quan ens referim només a certs locals d’ambient, com puguin ser Aire, Arena, l’Hotel Axel...; però no quan pensem amb locals com La Bata Boatine o el que era abans Pigalle. Està clar que freqüentar uns locals en lloc dels altres influeix clarament en qui s’omple la butxaca i en si entres o no directament en un sistema econòmic abusiu, però no són els dos monedes roses? No són les dues opcions ofertes comercials sorgides a partir de la divisió de la societat en heteros-noheteros? Clarament he disfrutant sempre més, no només de saber que el que pagava d’una copa era benefici directa per la persona que me la servia i no per un mega-empresari, sinó també del tipus d’ambient, de les qüestions que justificaven l’existència d’aquell espai i de les relacions que m’han ofert aquests espais. El que me pregunto però és, si és el fet de freqüentar certs locals i ambients el que t’acaba aportant una representació cultural, o si és a partir de l’assimilació de certes representacions culturals que te fan sentir bé que acabes freqüentant uns ambients i no uns altres en funció de la coherència d’aquesta representació. Afortunadament, mica en mica, anem guanyant espais de representació, i no només són la moneda rosa o els moviments socials –ambdós no sempre presents fora de les grans ciutats- els que ofereixen una imatge de gais i lesbianes, sinó que també disposem de bibliografia tant de tipus científic com de ficció –no només dramàtica-, pel•lícules –cada vegada més accessibles- i darrerament també sèries. A nivell literari, són cada vegada més els treballs que podem trobar, i que a més no provenen només dels EEUU. Sense entrar a valorar la veracitat del material publicat, el fet és que a major nombre de publicacions més probabilitats que es puguin recollir major diversitat de punts de vista, realitats i informacions. En el camp de la novel•la, són un nombre important de llibres els que mostren personatges gais i lèsbics alegres, divertits, despreocupats o en to d’ironia i/o còmics. Còmics i revistes també contribueixen a augmentar el nombre de representacions. Pel que fa al material audiovisual, penso que és súper important no només el nombre de noves filmacions –no és que apareguin de davall les pedres però ha augmentat considerablement- produïdes, sinó el fet que aquestes comencis a formar part de la cartellera genèrica, que siguin ofertades per tot el públic i que no només estiguin enfocades al públic gai-lèsbic. En el cas de la petita pantalla, a poc a poc van apareguent personatges gais i lèsbics a les sèries (Grace i Kelly, Hospital Central) i programes (Boris Izaguirre, les de Gran Hermano, el Dirario de Patricia); en alguns casos de forma puntual i en d’altres com element important de la sèrie o el programa. El punt màxim d’aquest fet és que ara s’està passant “The L Word” –una seria protagonitzada per un grup de lesbianes- pel canal digital. Tot i que es tracti d’una canal de pagament, aquesta aposta ens mostra o bé que la població lesbiana es considera prou important com per tenir-la en compta a l’hora de preparar una programació, o bé que aquestes sèries s’estan convertint en d’interès general. Podríem posar en qüestió quina és la imatge de gais i lesbianes que ens ofereixen els mitjans audiovisuals –que són els que tenim més a mà i que absorbim també de forma passiva-, si és real o no, si és representativa –de què i qui???-, si es positiva –per qui?-, si ens podem permetre que fassem acudit de nosaltres mateixos/es, si... Són moltes les preguntes que mos podem fer i aspectes els que podem criticar, però el que sí hem de valorar molt positivament és que, ens agradi o no el que veiem actualment, mica en mica la imatge de gai i lesbiana s’hagi allunyat de la de persona frustrada i marginada. Davant del ja conegut debat sobre si és més convenient que es parli i vegin gais i lesbianes independentment de com aquests/es es presentin, o si només hauríem de voler que apareguéssim referents positius; me quedo amb la primera opció i de cada vegada més. Fa uns anys no ho tenia molt clar, però de cada vegada estic més convençuda que el que és important és que se’n parli i se’ns vegi, que fassem evident que existim; una vegada estiguem ja negociarem com volem que ens vegin o ser. El problema d’haver d’esperar a trobar un referent positiu per tothom és que no existeix. Com he dit abans, si no existeix ni volem una definició hermètica del que és un gai o una lesbiana, com podem voler o esperar trobar UN referent que ens representi? Tot i voler allunyar-nos dels continus estereotips tampoc els podem negar ni deixar de representar ja que també hi ha gais-loques i lesbianes-butch, i al igual que no és just que aquestes imatges es prenguin com a representatives de tot el conjunt de gais i lesbianes, tampoc és just que aquestes imatges quedin fora de les possibles opcions de ser. Penso que és súper important que existeixin el màxim de referents en tots els aspectes possibles perquè crec que són un element que afecta de forma molt subtil i positiva –si hi és- en el nostre benestar ja que, per una part, fa evident de forma quotidiana l’existència de diversitat, la societat te reconec com a membre d’aquesta; i per altra, perquè tu mateixa no has de repensar tota l’estructura del sistema que te van ensenyar per tal de fer-te un lloc a tu mateixa. Penso que això és aplicable a qualsevol aspecte referent a la diversitat; encara tinc marcat com me va impactar veure un dia al ferrocarril a un nen negre amb una motxilla on hi havia pintats nens i nenes amb diferents trets racials i on un d’ells també era negre... hem vaig demanar quina és la sensació que tindria aquell nen vint anys enrere amb aquella mateixa motxilla però plena de cares amb tret occidentals. En lo que a mi respecta, penso que he tingut molta sort perquè mai he estat rebutjada ni he tingut cap problema –important- pel fet de ser lesbiana. Potser als meus pares no els hi va fer molta gràcia al principi, però també jo vaig tenir un procés d’assimilació i resignificacions, penso que no els hi puc demanar a ells una cosa que ni jo he pogut fer. A nivell de feina, i amics, per mi ha estat molt important el fet de dir que soc lesbiana. És una altra vegada aquesta contradicció de que per tu és important dir-ho per que deixi de ser importat. Perquè si no ho fas es com si no estiguessis sent del tot sincera, des del moment que saps que algunes coses poden canviar de significat en funció d’això. A llocs com ara la feina no és un tema que es parli de forma explícita, però si cadascú parla del que ha fet durant el cap de setmana o on anirà de viatge o... amb la seva parella, jo parlo de la meva amb la mateixa naturalitat. Això et permet demostrar que el que et defineix va més enllà de que siguis lesbiana o no, que aquest és un aspecte més, i que el que t’aproxima o distancia de les persones que t’envolten no és la teva opció sexual. Penso que ser sincera dóna estabilitat a les teves relacions socials, i això a mi em fa sentir bé, trobo que és important. Ara per mi, ser lesbiana no és un tema tan central com fa cinc anys, ara estic bé i això no em suposa cap problema. En aquest canvi ha tingut molt a veure el fet de conèixer persones que vivien la seva homosexualitat sense cap problema. Crear-me una xarxa social, on jo no hagi de donar explicacions contínuament i on pugui fer o ser qui vulgui sense ser especialment conscient de si soc lesbiana o no. En aquest sentit, llocs com el JALG o el grup de basquet de les panteres grogues (on hi vaig estar jugant l’any passat), compleixen aquesta funció inicial d’ajudar a veure’t amb normalitat. Allà trobes persones a les que no has d’explicar contínuament el que et passa o et deixa de passar perquè viuen coses semblants a tu. Poc a poc deixes de viure la homosexualitat com un problema o la qüestió central, i això et permet poder fer més reflexions i posicionar-te políticament. Igual que fa cinc anys jo veia les coses d’una manera, no se com les veuré d’aquí a cinc més. Però de moment ara m’agrada estar participant d’un grup que m’aporta molt a nivell intel•lectual i que també fa coses de cara a la societat. A part d’això trobo que també es fa molta feina vivint la teva vida amb normalitat. Molta gent que mai hauria pensat en aquest tema i que potser té prejudicis, canvia més d’opinió veient a persones que incideixen en la seva vida quotidiana d’una manera comprensible i no només definida per la seva sexualitat; que veient una mani o un acte que no acaben de entendre perquè pot ser no saben el que hi ha al darrere. El futur és un punt que no veig gens clar. Per una banda, ara sembla que ser homosexual sigui molt guay i el missatge políticament correcte passa per acceptar-ho i aplaudir-ho. Però després veus manifestacions com les del “foro de la familia” o sents a persones que diuen que no importa ser homosexual però que no volen que els seus fills ho siguin, o que l’adopció per part de parelles homosexuals farà que els fills siguin homosexuals, com si això fos un problema. Aquestes coses fan una miqueta de por perquè fan pensar que aquest és un moment de moda i de “panfleto”, però que quan passi farem un bot enrere. A nivell de moviments socials penso que la manera de funcionar continuarà una miqueta com ara. Continuarà havent grups més definits políticament i d’altres menys. Grups que estaran una mica a un mon paral•lel, una mica allunyats del pla quotidià i centrat en les idees i d’altres més institucionals. Penso que això ja va bé perquè aconsegueixen coses diferents i totes elles necessàries. El que sí que crec és que poc a poc els col•lectius aniran sent més independents els uns dels altres i que cada cop que un faci alguna cosa serà recolzat, o no, en funció de les afinitats ideològiques dels altres. Espero que aquestes afinitats cada cop siguin més flexibles. Per una altra banda, crec que internet cada cop serà, perquè ja ho està sent ara, una eina que servirà per escampar idees i permetre una major coordinació entre grups geogràficament allunyats. Altres canvis a nivell social tenen a veure amb l’augment de la representació de les dones al mon laboral i l’àmbit polític. O la aparició de noves qüestions com la immigració, que ara apareix en un context diferent a generacions anteriors, mostrant moltes facetes pròpies de la nostra manera de veure la societat i abordar noves problemàtiques. He militat activament al JALG i al Grup de Lesbianes feministes (GLF). Penso que son grups amb maneres de fer diferents i que responen a necessitats i moments diferents. Crec que el JALG té una funció, per dir-ho d’alguna manera, “socioterapèutic” serveix per crear xarxes socials i fer Visibilització en l’àmbit universitari. El Grup de Lesbianes feministes, porten a terme un tipus d’acció més política i reivindicativa a nivell ideològic. Son dues maneres de fer representatives del moviment d’alliberament gai i lèsbic. Per una banda hi ha grups una mica més institucionals, vinculats als bars d’ambient i als partits polítics que fan una tasca no tan orientada a la reflexió política y actes com manifestacions etc. Per una altra banda tenim grups que si que fan aquest tipus de reflexió, que estan centrats en una visió més política de la societat. En el seu moment, el JALG va tenir per mi una funció determinada. Ara estic a Lesbianes feministes perquè comparteixo les seves idea i m’agrada la manera que tenen de treballar. No només es fan actes de cara a fora, si no que també es treballa molt a nivell intern, de revisió de textos teòrics, etc. Això m’agrada. Aquestes són formes complementàries d’abordar un mateix tema, però de vegades resulta difícil coordinar-les, per què parteixen de punts de vista molt diferents. Per exemple, deu fer ja 3 anys que pel 28 de Juny només van quedar contents els de la Coordinadora. La manifestació estava plena de carrosses amb “logos” de bars d’ambient i s’havia aconseguit una reforma institucional apadrinada pels partits polítics. Hi ha grups que no estan d’acord amb aquesta manera de fer. No son els partits polítics ni els bars qui t’han de dir el que has de fer o com has de ser. Les demandes han de sortir de cadascú i de les seves necessitat. Per una altra banda els grups que fan visibilització també porten a terme activitats que encara que no siguin grans actes, com manifestacions i tal, no deixen de tenir una funció social molt important. Només el fet de que un grup de vint persones faci un sopar a un bar qualsevol i s’expressin amb naturalitat, també serveix per incidir en el pla més quotidià de la vida. Penso que aquests grups, que formen xarxes socials, encara que no tinguin una ideologia política tan definida, tenen més capacitat de convocatòria, segurament perquè tenen aquesta funció “socioterapèutica”. A més, el fet de fer visible d’una manera normalitzadora l’homosexualitat és una forma d’incidir i modificar la societat, per tant imagino que es pot dir que també es un acte polític. Però son molt institucionals i estan molt vinculats al consum. Això fa que es trobin amb la oposició d’altres grups més definits en contra d’aquestes dues coses, i que d’altres directament no sempre estiguin d’acord amb aquesta manera de fer. Clar, coordinar tot això porta un volum de feina que fa que per aquestes dates ja s’estigui preparant el 28J. Personalment penso que cada grup hauria de portar a terme les seves accions i que els altres s’hi afegissin en funció de la seva afinitat ideològica. Pot ser el que tenen en comú tots els grups és un tema aparentment contradictori: estan centrats en el fet de ser homosexuals, però amb la intenció final de que aquest fet deixi de ser important. Uns incideixen en el tema més social i quotidià. Altres ho fan a través d’una reflexió política, apel•lant directament a les idees i demostrant que, no només estan centrats en la sexualitat, si no que també participen d’altres lluites, com el “No a la guerra” o en el cas del Grup de Lesbianes feministes, missatges orientats a la situació de la dona en el món actual. També passa que de vegades, aquestes idees polítiques estan en contra de les institucions i el consum, és aquí on xoquen amb els grups que assoleixen aquesta part i intenten fer-se un lloc on sentir-se a gust en el món tal i com és. Opino que en gran part, el fet de militar, o no, es una qüestió de caràcter; de si t’agrada fer coses de cara als altres o no. Perquè quan participes a un moviment social en part t’estàs dirigint a un gran públic (la societat) per transmetre alguna cosa. Pot ser que això t’agradi o que no: que prefereixis fer alguna cosa en el teu entorn més immediat. Amb la militància gai - lèsbica també passa una cosa, i és que el tema de la sexualitat es un tema tan fi, tan personal i amb tants matisos que és difícil sentir-te completament representat, i aquest també es un punt important, perquè penso que per molts grups que hi hagin es complicat que tots aquests matisos personals estiguin representats i si no et sents representada tampoc participaràs a un moviments social, encara que defensi coses que són bones per tu d’alguna manera. Una cosa que no tinc gens clara és si realment les coses que es fan des de el moviment gai - lèsbic, arriben de veritat a les persones que no estan ficades dins d’aquest “mundillo”. De vegades tinc la sensació de que si el Grup de Lesbianes Feministes organitzen alguna cosa, venen el de la FAGC, el Col•lectiu, els del “Sinver” i quatre més, i viceversa. En part també és cert que si ara la gent es pot permetre no militar, o optar per actuar més individualment al seu entorn més immediat és perquè ara s’han aconseguit tota una sèrie de drets i llibertats que abans no existien. Abans si eres homosexual la única manera de sobreviure era associant-te. Ara existeix un marge més ampli d’expressió del que ets, tot i que de vegades aquest marge també està massa definit per una imatge comercial que et diu com has de ser si ets lesbiana. ==GERARD== Em presentaria com un estudiant de psicologia de 22 anys a punt de llicenciar-se. S’han donat canvis bastant importants, hem estat 8 anys amb la dreta al poder, fet que resultava bastant agobiant, sobretot durant l’últim període, estaven reformant tot el que podien (educació, treball). La situació era bastant insostenible i et senties asfixiat. Fins que va haver de donar-se aquell atemptat perquè se’ls fes fora, pujant les suposades esquerres. Ara l’ambient s’ha tranquil•litzat una mica, personalment em sento més alleujat, tot i que només canvia una mica. Pel que fa al món gai, no sé ben bé si sóc jo que he crescut o que realment ha anat canviant. Cada cop està més obert i destapat, veus gais pel carrer fent-se petons i agafats de la mà sense que passi res. Segurament hi té molt a veure que ara surtin gais a la televisió: gent de moda, presentadors, fins i tot en totes les sèries de televisió ara surt un gai com a mínim. Aquest fet és molt important, ja que està transmetent una imatge més positiva del que són els gais, ja no els presenten com afeminats (abans la imatge sempre era la del travesti o la del gai amb la funció d’enriure-se’n) sinó com a guapos, simpàtics, a la moda, adinerats, normalíssims. En definitiva, es tracta de la imatge del gai de consum, és a dir, de persona que serveix a la societat pel fet de que consumeix; de manera que se’l valora més com a conseqüència de que té un estatus social degut als diners que pot destinar al consum de banalitats: trentanyero que viu en parella sense família (fills) i per tan que es pot permetre el luxe de vestir roba cara o fashion, gastar colònies cares, freqüentar bars i discoteques cars, etc. Tot i així, la normalització dels gais ve donada no tan per aquest nou mercat sinó per l’evolució que s’ha anat donant a nivell d’Europa, des d’on es porta més anys lluitant en aquest sentit que a Espanya. Així, primer s’ha hagut d’acceptar el gai com a persona normal per posteriorment poder-se aprofitar d’aquesta nova condició per explotar-lo com a sector del mercat de consum. El Moviment d’Alliberació Sexual si que ha incidit en aquest canvi. La gent que en participa estan molt implicats amb la causa, molt polititzats, fet que contrasta escandalosament amb la resta de gais, o sigui la majoria, els quals en l’únic que pensen és en com es gastaran la pasta. S’han fet manifestacions, actes reivindicatius, però a part del Dia de l’Orgull que si que impacta en els mass mèdia, la resta d’activitats normalment passen desapercebudes per la societat, només incideixen al gheto de la gent d’associacions. Per la societat en general només existeix el Dia de l’Orgull i a sobre es critica perquè es concep només com una festa, i s’entén com una banalització de la problemàtica gai. De fet, actualment hi va tot tipus de gent, però més per la festa que com a reivindicació. A Xile (on vaig viure tot l’any passat) són molt homòfobs (et poden tirar pedres o fer-te fora d’un bar per donar-te un petó amb la teva parella, de manera que la majoria de gais ja no s’atreveixen a destapar-se), és per això que una manifestació de l’orgull gai és una reivindicació. De la mateixa manera, aquí abans també devia ser molt trencador però com que ja s’ha normalitzat tan s’ha convertit en una festa; en el seu moment devien tenir molta força aquests moviments però ara s’ha normalitzat i ja no té tan sentit. Per reclamar el dret al matrimoni es van fer bastantes manifestacions, si la gent no s’hagués queixat les coses no haguessin avançat. Però per moltes manifestacions gegantines que facis, si el país està molt atraçat no canviarà (seria el cas de Xile per exemple), es necessita que passi un temps des de que comences a pronunciar-te fins que es normalitza la problemàtica, aquesta es fa més habitual, la gent normal va coneixent més dades; des de que es fa la queixa fins que arriba a la societat passa tot un període. No m’he posat a treballar en cap grup perquè no he sentit la necessitat. En el meu cas ser gai no m’ha suposat massa trauma: de petit potser si que m’havien dit alguna cosa pel fet de jugar amb les nenes però no en feia gaire cas; he tingut novies noies i desprès em vaig enrotllar amb nois al principi com un joc, adonant-me finalment que també me’n podia enamorar; fins i tot ma mare també des de petit quan em preguntava si estava amb un algú incloïa les dues possibilitats. Si m’hagués sentit molt sol potser hagués buscat un moviment però més de recolzament. A més a més, a mesura que he anat creixent cada cop el tema estava més obert, i quan ha arribat el meu moment ja estava tot bastant bé; fins i tot la llei del matrimoni s’ha aprovat just quan la necessitava. Tot això fa que no hagi trobat necessari participar ni de moviments on recolzar-me psicològicament ni de reivindicar res. Si que he participat dels moviments més reivindicatius anant a manifestacions, xerrades, tallers, etc. però mai com a organitzador. He tingut bastant contacte amb el moviment queer, ja que tinc amics que hi estan molt ficats, i quan fan coses hi vaig, però es traca més d’activitats d’autoconsum que de repercussió mediàtica. Encara queda molt a fer amb “mitja Espanya”, la més feixista i homòfoba; en aquestes zones és bastant complicat ser gai, però aquí a Barcelona la cosa està molt oberta, dubto que et diguin res a cap lloc. En entrar a l’adolescència i descobrir poc a poc que els homes també t’atrauen busques un lloc on puguis trobar gais. El primer que se’t presenta són discoteques i bars, començant pels més accessibles (els més publicitats): els comercials. És estrany perquè en un lloc amb una música molt comercial hi ha homes de tot tipus, però amb una tendència a homogeneïtzar-se en el prototip de gai de moda, fashion. Jo m’ho podia passar bé perquè sóc molt obert però veia que hi havia alguna cosa que no era per mi; per altra banda, i sense voler-ho ni adonar-me’n, poc a poc em vaig començar a vestir i a fer com el prototip, però tenia contradiccions. Abans sempre havia anat de concerts i baretos de reggae, anava hippy...Es dóna que per culpa de voler estar amb gais et veus abocat cap aquest prototip. De totes maneres , a mesura que aquestes contradiccions prenien força me’n adonava que al final a aquests llocs només hi anava, com tants, a lligar. En el meu cas, això va durar fins que en una festa de l’Orgull vaig conèixer una gent que estaven més ficats en el moviment queer i que anaven a llocs més alternatius; amb ells vaig tornar a anar a bars on em sentia còmode, amb música que m’agradava, i també a apropar-me al moviment queer. Sempre m’ha agradat anar per “okupes” (a xerrades, tallers, concerts,...) i ara resulta que a més es parlava de temes que m’interessaven especialment, sobre homosexualitat però vista des de perspectives molt diferents a les que normalment es parla. El moviment queer va molt més enllà del que la societat està començant a acceptar en temàtica gai (tipus de parelles molt més lliberals, opcions sexuals que la gent normal ni parla, etc.). Concloent, no m’he ficat mai a muntar-ho, només participo de l’activitat. El moviment queer és un moviment que va sorgir a Nova York i que accepta a tot tipus de persona sense tenir en compte raça, gènere i identitat sexual; entén que fins i tot tu puguis definir el teu gènere i la teva orientació sexual (si una persona neix tio però vol ser tia se l’ha de respectar i tractar-lo com a tia si se sent així).Es tracta d’obrir la ment a totes les tendències sexuals i a no discriminar per aquestes qüestions. En entrar a la democràcia es devia donar com a mínim un petit canvi perquè durant el franquisme els gais devien estar bastant reprimits. Un altre moment important degué produir-se quan es van acceptar les parelles de fet, tot i que era una concessió bastant reduïda, una mica agredolça ja que reconeixia que era un vincle més enllà que simples amics, encara que era una mica com “un café para todos” ja que incloïa d’altres tipus de vincle, més enllà de per amor. Jo no estic d’acord amb el matrimoni però estar bé que tinguis els mateixos drets que les parelles heterosexuals, que si algú vol ho pugui fer. És perquè no crec amb el matrimoni que no m’hi he posat a lluitar, encara que a mi m’ha anat bé perquè necessitava casar-me amb la meva parella per poder estar junts, així si ell hagués estat d’aquí segurament no ho hauria fet. De totes maneres, trobo molt més important canvis que no han tingut un moment històric, com seria el fet de poder anar amb la parella agafat de la mà (ho vaig notar quan estava a Xile i no podia fer-ho). En realitat els moviments socials tenen una funció bastant important: si no hi ha ningú que es queixi el canvi no es produeix. Els polítics anirien fent la seva i no obririen els ulls a res, els moviments socials visibilitzen que a la societat hi ha malestar, els motiven a fer canvis, encara que només ho facin pels vots. En algunes temàtiques han estat decisius. Per exemple, quan s’acaben les dictadures, es fan moltes manifestacions a favor de la democràcia per tal de no tornar a caure en una altre règim dictatorial; en moments de canvis forts es nota que un moviment social fort fa que hi hagi canvis. Un exemple és França, que des de que van tenir la seva revolució i van aconseguir fer fora la monarquia tenen molta força i quan volen canviar alguna cosa ho aconsegueixen. Per altra banda, també depèn del govern i de la seva tendència política: en el govern d’Aznar es van veure les manifestacions més grans de la nostra història i no en va fer cas, no va servir perquè canviés la seva política (com a conseqüència directa de la queixa) però si va ser útil per conscienciar la gent. Jo he recolzat al que m’ha semblat que havia de fer costat com estudiant o ciutadà, a nivell de manifestacions d’estudiants, pel matrimoni gai, entre d’altres. Mai saps fins a quin punt tindran repercussió en la societat i serviran (de vegades seria millor fer una xerrada, o alguna altra activitat) però sempre que es té l’oportunitat per dir la teva s’ha d’aprofitar ja que n’hi han poques. No miro cap al futur de manera excessivament optimista. Per una banda, Europa dóna la imatge de que està en contra d’EUA i que allà estan fatal, però per sota del simulat sentiment antiamericà ens estem fent una UE seguint el model d’EUA, cada cop més capitalista i més neoliberal. Penso en el meu futur i no estic tranquil, em veig sense pensions, sense jubilació, amb la meitat de serveis socials, serveis sanitaris, amb totes les prestacions socials retallades. Hi ha dos temes pendents de solució en el món gai: que lesbianes siguin més visibles (encara passen desapercebudes comparades amb gai) i l’acceptació dels transexuals (junt amb els travestis no els deixen treballar enlloc, per tan han de treballar obligatòriament en el món de la nit, en shows i en prostitució (com alguns gais en l’època franquista). A Europa anirà evolucionant positivament, endarrere ja no es podrà anar, per molt que hi hagi gent de dretes homòfobs, cada cop serà més light, com en països com Suècia que les dretes són com les nostres esquerres de centre. Potser està més difícil en d’altres països com els sud-americans, on la religió té un paper molt important i on encara hi ha una mentalitat molt masclista. Tot i així, la religió catòlica no té tant poder com l’islam i les pel•lícules que arriben (com “Broke back mountain”) també van normalitzant el fet; si nosaltres amb 25 anys hem fet un canvi tan gran ells també ho faran. Del primer presentador que va dir sóc gai amb tota tranquil•litat i que es mostrava com una persona normal (Jesús Vázquez), és a dir, sense fer necessàriament el pallasso (com el Boris) només fa uns dos anys; abans també hi havia gais coneguts a la televisió espanyola però ells no ho havien reconegut públicament (com Jordi González). En les telesèries de producció nacional també s’ha donat aquest canvi. Aquest arribat més tard a la televisió que en la vida quotidiana dels ciutadans, però a d’altres llocs deu estar sent molt trencador. =CONCLUSIONS I DISCUSIÓ= L’anàlisi de les narratives sobre les subjectivitats polítiques ha mostrat una gran complexitat degut a la quantitat de matisos a través dels quals els participants expliquen la relació que han construït amb la sexualitat. Tenint en compte aquesta complexitat, les conclusions s’han organitzat a través de tres grans blocs: el primer bloc intenta explicar la influència dels moviments socials en la transformació del subjecte polític i el segon, s’aproxima a la manera com el subjecte representa aquesta transformació a través del llenguatge, representació que es vincula inevitablement amb el consum. L’últim bloc, tenint en compte les reflexions dels dos primers, tracta de respondre la pregunta d’estudi plantejada a l’inici de la investigació, és a dir, de quina manera diferents entorns culturals, històrics i socials han donat peu a diferents subjectivitats polítiques i formes de resistència al discurs sexual normatiu. Concretament, el primer bloc fa referència als moviments socials, centrant-se en les panoràmiques generals que els participants descriuen sobre el moviment GLTB, i per tant quines consideren que són les característiques que defineixen a un subjecte polític, quina relació descriuen entre les institucions de poder i la societat i de quina manera la sexualitat actua en aquest àmbit de relacions. El segon bloc es centra en les representacions culturals i el consum en tant que la cultura occidental moderna i postmoderna està inevitablement vinculada a aquest. En aquest apartat es fa una breu aproximació als mecanismes que s’han produït dins de la societat de consum de masses i que ha portat a la sexualització del discurs cultural com a aspecte bàsic de les últimes dècades. ==Primer bloc: moviments socials== Una de les primeres conclusions que es pot extreure sobre el moviment GLTB és que en moltes narratives s’estableix una diferenciació clara entre la igualtat legal i la igualtat social en el sentit que per molts participants, tot i considerar que hi ha hagut molts i importants avenços legals a l’Estat Espanyol, la transformació social no ha estat tant significativa i és necessari activar processos de negociació i canvi dels significats relacionats amb el món gai. Aquesta asincronia entre legal i social es contextualitza en la recent aprovació de la llei del matrimoni i el boom mediàtic que proclama el mite de la igualtat assolida. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’equiparació de drets legals és evidentment diferent a les vivències quotidianes de cada persona. Malgrat l’aprovació legal, la societat està molt dividida i el fet que la llei presenti igualtat no vol dir que la societat ho faci. (Jordi Petit) Desde la II Guerra Mundial hasta ahora el cambio ha sido brutal. Estamos hablando de 60 años en que pasamos del exterminio a la aprobación del matrimonio hompparental. (...) De todas formas el cambio social (como en legislación) no ha ido al mismo ritmo que el pensamiento. (...) Sin lugar a duda, se ha ido ganando terreno y ha tenido mucha influencia que estemos protegidos a nivel legal, que hace que se respete más. (Cecilia) El derecho al matrimonio ha sido un paso enorme para la evolución y la aceptación. Eso no quiere decir que ya esté todo hecho, aunque se ha avanzado no podemos decir que ya no haya homofobia en las calles. (Aría) En aquesta línia, molts dels participants expliquen que el mecanisme per assolir la igualtat social, independentment del marc legal, són l’educació i la visibilització: pel que fa a l’educació, la institució educativa hauria de procurar un qüestionament de la norma heterosexista i educar per a la possibilitat i respecte a la diversitat de la pràctica sexual i, pel que fa a la visibilització, la quotidianitat de les pràctiques sexuals planteja conflictes antagònics que relativitzen els valors relacionats amb la heterosexualitat com a norma naturalitzada. La visibilidad siempre ayuda a que la gente de la calle se de cuenta de que somos tan normales o diferentes como cualquiera. Tratar la sexualidad de una manera natural ayuda mucho a que no se creen tabúes y a que estemos todos/as informados. (Aría) Creo que la educación juega un role importante a nivel cotidiano para exponer a los estudiantes a ideas que están fuera de las normas aceptadas por la sociedad (como la sexualidad de gays y lesbianas) en la cual vivimos. (Kate) Todavía nos educan como chica o chico, niño o niña, que debe fijarse por “naturaleza” en el sexo contrario y es esta educación la que nos hace sufrir. (Aría) En aquest sentit, i tenint en compte el context social exposat al marc teòric, és interessant tenir present que dècades endarrera, en la dictadura franquista i durant els primers anys de la transició, aquesta diferenciació entre legal i social no era rellevant ja que la repressió i la clandestinitat a la qual aquest grup estava sotmès obligava a centrar la lluita i les reivindicacions en contra de la discriminació explícita. Per aquest motiu, l’acció col•lectiva es dirigia a l’assoliment de drets que garantissin la fi de la discriminació legal. També es interessant comentar que aquesta situació va suposar que la diversitat sexual del moment no es consideres com a criteri identitàri ja que la repressió va accentuar el sentiment de pertinença a un grup minoritari discriminat i la necessitat de mobilitzar-se conjuntament en contra la repressió. Paral•lelament, aquest grups de caràcter reivindicatius van esdevenir cercles de relació que suposaven un suport emocional necessari degut a les conseqüències negatives de la situació: forta repressió i més tard, la crisi de la SIDA. Actualment, a mesura que la situació legal s’ha anat equiparant i la discriminació social explícita ha disminuït (que no vol dir que s’hagi acabat), la conjuntura social ha permès que l’acció col•lectiva es centren en reivindicacions de caràcter simbòlic i, com a conseqüència, els moviments socials s’han diversificat i han aparegut grups amb discursos propis, reivindicacions i accions concretes. De la mateixa manera que a les narratives es fa referència al passat i al present, el futur queda implícitament vinculat a fites que s’han d’assolir, que es poden resumir en: aconseguir que els guanys obtinguts legalment transcendeixin a l’àmbit social (actualment, hi ha la percepció que les lleis evolucionen més ràpidament que la mentalitat de determinats sectors de la societat), visibilització, sobretot en el cas de les lesbianes, acceptació legal i social dels trans i promoció d’una educació per la diversitat més completa on tinguin cabuda opcions sexuals diferents. Tenint en compte aquesta heterogeneïtat dels moviment i partint de l’anàlisi de les narratives, es podria dir que actualment els col•lectius relacionats amb el món homosexual es poden explicar a través de tres grans grups: socioterapèutic, institucional i antisistema. Els moviments institucionals, que tenen una funció de reivindicació de caràcter reformador, és a dir, propiciar reformes a partir de mecanismes legals i dins de l’organització establerta per tal d’assolir la igualtat legal i social. Per exemple la despenalització de l’homosexualitat, la llei del matrimoni homosexual, les adopcions... Aquest moviment és de caràcter indentitari ja que parteix de la idea implícita que la pertinença a un grup social permet construir una identitat individual. Un ejemplo es la ley que regula el matrimonio homosexual. Simplemente se trata de una modificación del Código Civil para que no discrimine a nadie por cuestiones de orientacióm sexual y que todas/os tengamos los mismos derechos.(Lilflea) Per altre banda, diferents narratives han posat èmfasi en un tipus de moviment adreçat a l’establiment de relacions socials i recolzament emocional, diferenciant-lo clarament d’altres tipus de grups. Una de les participants, Mandarina, el va anomenar socioterapèutic, etiqueta que s’ha adoptat per explicar aquest tipus de grup. He militat activament al JALG (Joves per a l’Alliberament Lèsbic i Gai) i al Grup de Lesbianes feministes (GLF). Són grups amb maneres de fer diferents i que responen a necessitats i moments personals diferents. Quan vaig anar al JALG, cercava a gent amb qui poder compartir les meves experiències i sentiments. També volia saber com altres persones havien afrontat determinades situacions que en aquell moment per mi suposaven grans obstacles i barreres. A més de satisfer les meves necessitats, vaig trobar-me amb un grup d’amics/gues (per sobre d’una associació), algunes de les quals encara mantinc tot i la meva desvinculació del grup i el meu distanciament de la universitat. Crec que el JALG té sobretot una funció, per dir-ho d’alguna manera, socioterapèutica. Serveix per trobar suport social, iguals i crear xarxes socials, a més, també porta a terme la funció de visibilització important en l’àmbit universitari. (Mandarina) Si m’hagués sentit molt sol potser hagués buscat un moviment però més de recolzament. A més a més, a mesura que he anat creixent cada cop el tema estava més obert, i quan ha arribat el meu moment ja estava tot bastant bé (…). Tot això fa que no hagi trobat necessari participar ni de moviments on recolzar-me psicològicament ni de moviments per reivindicar res. (Gerard) És un moviment que té la funció de promocionar la relació social i el suport emocional, satisfer un sentiment de pertinença al grup (partint d’un marc d’interpretació que suposa que les persones necessiten identificar-se amb un grup per tal de poder construir la identitat individual a través de la identitat col•lectiva, aportant una ideologia compartida i un sentiment positiu pel fet de pertànyer al grup), la promoció de l’associacionisme i la visibilització d’una realitat que és present però que està tabuitzada i marginada. “Existia una llei de perillositat social i per tant podies anar a la presó. Per suposat, també estava prohibit l’associacionisme i a més la mentalitat de la societat en general era profundament retrògrada.” (Jordi Petit) S’ha de tenir en compte que, com ja s’ha comentat, el moviment socioterapèutic va emergir amb molta força a la dècada dels 80 degut a la necessitat que moltes persones van tenir de buscar suport emocional com a conseqüència dels efectes negatius de la repressió institucional i que la SIDA va tenir sobre el col•lectiu gai. Aquest moviment, juntament amb l’institucional, ha anat acompanyat de l’emergència d’un model consumista que ha utilitzat al món gai com a mercat potencial per explotar econòmicament. L’estratègia ha estat la creació d’un estereotip [1] molt rígid definit per característiques com una elevada capacitat adquisitiva, el culte al cos i la bellesa, l’estètica, la creació de símbols compartits, la pràctica de consum especialitzat,... Aquesta identitat de consum és una construcció estereotipada que ha emergit, entre d’altres factors, per l’associació que inicialment es va donar entre consum i militància i per la influència d’interessos econòmics. Des d’un principi, aquest model gai, molt associat al nord-americà, ser rebutjat pels col•lectius ja que era percebut com a retrògrada i alienant. La introducció d’aquest model doncs, no va ser iniciativa dels homosexuals sinó que hi va haver una intenció comercial de popularitzar el model consuminsta anglosaxó. Actualment, hi ha opinions molt critiques en relació a aquesta identificació ja que pot ser interpretada com a especialització en forma de gueto i de nova estratègia de dominació (reproducció d’un discurs instrumentalitzat econòmicament). Tanmateix, per a moltes persones, aquest fenomen ha contribuït positivament a la visibilitat del moviment, a la protecció (creació d’espais de consum que permeten actuar de forma natural sense discriminació de cap tipus) i a la possibilitat d’identificació del col•lectiu i a la creació d’identitat. Los bares de ambiente han facilitado el encuentro de colectivos homosexuales, creando un clima de compañerismo, aceptación y propiciando la creación de asociaciones y agrupaciones que trabajan en pro de la igualdad. (Lilflea) En aquest sentit, és interessant destacar que el moviment socioterapèutic no està únicament vinculat a una praxis estereotipada ja que hi ha també col•lectius destinats a oferir espais de relació i suport que no es vinculen amb el model consumista com per exemple, les Panteres Grogues, el Casal Lambda, ... ... alternativas como internet o grupos como las panteres grogues que no tienen nada que ver con el consumo y que sirven para ir creando redes donde los homosexuales puedan relacionarse sin la presión que reciben desde una sociedad donde impera el modelo heterosexual. Por tanto, nadie está obligado a entrar en este circuito de consumo. Creo que el consumo orientado a homosexuales sólo es una forma más de estar en una sociedad de consumo. (Jordi Petit) El moviment antisistema, que és de caràcter revolucionari, té una finalitat rupturista de l’ordre establert (al qual considera rígid i amb una intenció clara de control social per tal de generar processos de transformació de les normes habituals del sistema) per construir noves formes d’organització i interpretació de la sexualitat. Parteix de la crítica a la tradició consumista ja que considera que és negativa perquè crea un estereotip imposat i instrumentalitzat (intenció lucrativa), promociona espais de consum que desarticulen formes de lluita i subversió i parteix de la idea que totes les formes de dominació s’alimenten mútuament i que, per tant, és necessari lluitar contra totes elles a la vegada. Crear un “mercado homosexual” es una hoja de doble filo: se cubren las necesidades de un segmento social, pero a la vez se le encasilla en él. (Lilflea) La reivindicació fonamental d’aquest moviment és la possibilitat de crear noves formes d’interpretació de la sexualitat i plantegen, des d’una perspectiva socioconstruccionista, la pràctica d’identitats múltiples i efímeres. Les funcions es podrien resumir en: • Acció política rupturista en relació a l’hegemonia del discurs heterosexual. • Trencar tabús i codis rígids d’interpretació de les identitats. • Plantejar noves formes d’organització social que no perpetuïn els sistemes d’opressió (família, educació, medicina, psicologia clínica, ...). La dimensió política que, després de l’anàlisi de les narratives, es pot relacionar amb el món homosexual, és a dir, els moviments institucionals, els socioterapèutics i els antisistema, pot ser analitzada a través de la teoria dels Nous Moviments Socials: en primer lloc, el conjunt de col•lectius que es poden considerar institucionals, és a dir, aquells que estan vinculats a partits polítics, no podrien ser considerats, des de la teoria plantejada per Melucci, com a moviments socials ja que el seu objectiu és reformar les normes tradicionals i no produir espais simbòlics que permetin la creació d’identitats. En segon lloc, els col•lectius anomenats socioterapèutics es poden analitzar com a nou moviment social ja que l’acció col•lectiva està vinculada a processos identitaris. L’últim dels moviments analitzats a aquesta investigació, els antisistema, bàsicament els moviments de doble militància i els Queer, són difícils d’explicar des d’aquesta perspectiva ja que, per una banda, si que és acció col•lectiva alternativa als processos de participació social habituals (democràcia) que planteja conflictes antagònics amb els valors i les normes hegemònics i ofereix formes d’organització i representació de la realitat diferents a la tradicional. Tanmateix, es diferencia de Melucci en tant que aquesta acció no està vinculada a la creació d’identitat individual sinó que planteja una forta crítica a la definició de la identitat a través de processos grupals ja que es interpretada com a una nova forma de dominació. Seguint amb la teoria dels NMS i centrant la reflexió amb la idea que Melucci sustenta que les persones ens trobem en una època de transició entre la societat industrial i la postindustrial, es pot dir que, actualment, conviuen dues formes de definició del subjecte polític: d’una banda, està molt present la noció de subjecte polític modern, que apel•la directament als mecanismes contractuals de la societat democràtica i per l’altre, fins i tot des de postures modernes, s’observen alguns fils del discurs que tendeixen a incloure qüestionament de tipus postmodern, referents a temes com la imatge, els límits de la identitat i la construcció social del poder i la identitat. En aquest sentit, la identitat individual criticada pels moviments antisistema pot ser explicada a través de la teoria de Foucault: la identitat pot ser entesa com a una forma de biopoder, és a dir, de control sobre la vida, que predefineix de forma positiva (no prohibitiva sinó expansiva) una manera de ser natural sustentada pels sabers (ciència i cultura), l’heterosexualitat, i una manera desviada de ser, l’homosexualitat. Aquesta naturalització de la pràctica sexual s’imposa subtilment com a norma absoluta i vertadera i es interioritzada per les persones esdevenint una nova forma de dominació positiva. Pel que fa a la teoria de Moscovici, que descriu les possibilitats d’innovació per part de minories actives i utilitzant el concepte de relació de poder de Foucault [2], l’anàlisi del context social i de les narratives permet reflexionar també sobre els moviments socials entesos com a minories (deixant de banda la problemàtica que presenta la diferenciació entre minoria i majoria): es pot dir que aquests han influït d’una manera o altre en la dimensió psicosocial de les persones de manera que, entenen el poder com a relació i la influència social com a multidireccional, es pot dir que els moviments socials minoritaris tenen capacitat teòrica per influir estratègicament en la negociació dels significats que regulen les interaccions socials. Aquesta relació explica els canvis que els moviments socials han provocat en els significats i pràctica de la sexualitat a nivell internacional i concretament a Catalunya i a l’Estat Espanyol, qüestionant valors i normes heterosexistes naturalitzades plantejant formes d’organització i interpretació diferents a les habituals. ==Segon bloc: representacions culturals i consum== Els mecanismes de negociació estètica (amb les conseqüents implicacions morals, socials, legals i polítiques) es produeixen en un context de capitalisme de consum i el seu desenvolupament al llarg de les últimes dècades ha sigut vertiginós. Es pot veure al llarg de les narratives que aquest context cultural és un dels punts forts de reflexió i valoració, no és, en absolut, banal: per una banda, es troben diferents interpretacions i explicacions que posen de manifest la importància a tots els nivells (des del més íntim fins el més polític) de les representacions culturals de la sexualitat per part dels participants i per l’altre, aquests mecanismes creen un lligam inevitable i fort amb les estructures econòmiques i polítiques des de les quals es donen. Aquest serà un dels punts claus per entendre les diferents nocions d’identitat, sexualitat i acció política. Des d’una perspectiva reformista, per exemple, Jordi Petit, omet les crítiques al conjunt del sistema capitalista de consum i valora positivament les eines que ha aportat per assumir unes determinades fites relacionades amb l’equiparació de drets: El paper dels mitjans de comunicació ha sigut molt important per la consecució dels objectius del moviment homosexual. Hi ha una sèrie de factors que han contribuït fortament a crear debat i acceptació social al voltant d’aquest tema: En Primer lloc la permeabilitat de la premsa al nostre discurs, des del primer moment ens van fer molt cas. El tema de l’homosexualitat creava expectació i els mitjans de comunicació responien donant-nos veu. A partir d’aquí, van ser molt importat l’aparició als medis, de militants, explicant situacions clares de discriminació que havien patit personalment i que eren compartides per moltes altres persones que pot ser no participaven directament del moviment. Posteriorment va haver-hi tot un auge de testimonis personals a programes, sobre tot reality shows, com “El Diario de Patricia”, on freqüentment apareixia gent diversa i de diverses edats explicant que era homosexual i les implicacions que això tenia a la seva vida. Des de nois o noies que havien sigut rebutjats pel seu entorn familiar o social, fins a parelles homosexuals que anaven al programa per reconciliar-se igual que qualsevol parella heterosexual. Aquest tipus de programes mostraven i mostren la dimensió mes quotidiana de les demandes polítiques, que, d’aquesta manera s’anaven veient progressivament recolzades per un sector de la societat que pot ser no era tan permeable a missatges exclusivament polítics. També es rellevant l’aparició de personatges públics com Jesús Vázquez o Boris Izaguirre que es presenten obertament com a Homosexuals. En aquest sentit s’ha discutit molt sobre si la imatge que donen, especialment Boris Izaguirre perjudica al col•lectiu homosexual, per ser massa frívol o histriònic, o per respondre a un estereotip massa encartronat. La meva opinió és que, per una banda, ningú representa a tots els homosexuals, ni Boris, ni Jesús Vázquez, ni ningú, per tant ells poden fer el que vulguin. Però és que a més, la dignitat no te res a veure amb la seriositat en les formes, una persona com Boris Izaguirre (o com les Drag Queens, que també han estat acusades de treure dignitat al moviment GTL) pot ser tan digna com qualsevol altra. D’això es tracta, de reivindicar la mes absoluta diversitat en les formes de ser i expressar-se. I el fet de que un personatge públic manifesti lliurement la seva sexualitat, de la manera que sigui ajuda a transmetre aquesta idea. (Jordi Petit) Aquest discurs reflecteix a la perfecció el que McNair defineix com a Cultura del striptease i striptease chic. És a dir, l’aparició de personatges públics o anònims exposant públicament aspectes de la seva vida privada. Igualment es desprèn del seu discurs una noció dels mecanismes útils o legítims pel canvi i la negociació social. En aquest cas, aquells que en lloc d’apel•lar directament a la legitimitat de la reivindicació mitjançant la lògica dels drets establerts per la societat contractual, apel•len a l’acceptació a través de la quotidianitat, de la compassió, la semblança i l’empatia (en el cas del streapteases anònims) o de l’excel•lència estètica i l’admiració (en el cas de l’striptease chic). A l’últim paràgraf, el participant s’avança a una crítica recorrent al sí del moviment homosexual: donada l’escassetat de representacions de l’homosexualitat (en comparació a l’heterosexualitat que actua com a universal normatiu) sovint es planteja, com es veurà, que aquestes representacions haurien de tenir una clara direccionalitat positiva. Gerard, per exemple, expressa el seu rebuig implícit a determinats models d’homosexuals així com la conveniència d’altres: El primer presentador que va dir sóc gai amb tota tranquil•litat i que es mostrava com una persona normal (Jesús Vázquez), és a dir, sense fer necessàriament el pallasso (com el Boris) només fa uns dos anys; abans també hi havia gais coneguts a la televisió espanyola però ells no ho havien reconegut públicament (com Jordi González).(Gerard) En aquest cas es pot veure com determinades actituds, com ara la de Boris Izaguirre, que tendeixen a vincular la seva imatge pública d’homosexual a un histrionisme característic, són valorades negativament per part d’aquest participant. Un cop més es posa de manifest el fet que les representacions de l’homosexualitat no es consideren en cap cas innocents ni innòcues sinó carregades de pes social i per tant, de responsabilitat en vers totes aquelles persones que puguin considerar-se al•ludides per aquesta representació. Aquesta importància la posa de relleu a un altre nivell Mandarina Veloz: Davant el ja conegut debat sobre si és més convenient que es vegin gais i lesbianes independentment de com aquests/es es representin, o si només hauríem de voler que apareguessin referents positius, me quedo amb la primera opció[...] el que és més important es que se’n parli i se’ns vegi, que fassem evident que existim; una vegada existiguem ja negociarem com volem que ens vegin o no.(Mandarina Veloz) Aquest fragment de la narrativa permet veure una altre valoració sobre l’estat de la qüestió: si bé el primer adopta una postura que clama per un canvi radical en el qual l’homosexualitat no es representi en base a esquemes heterosexistes, la segona considera inevitable haver d’adoptar formes preexistents de representar, entendre i interpretar l’homosexualitat abans d’estar en disposició de negociar, en aquest cas la imatge. Tot i així, no nega el fet que aquestes representacions ja existeixen i es situa, com Jordi Petit, a favor d’un discurs de diversitat com a necessitat i característica del moviment homosexual: El problema d’haver d’esperar a trobar un referent positiu per a tothom és que no existeix. Si no existeix ni volem una definició del que és un gai o una lesbiana, com podem voler o esperar trobar UN referent que ens representi? Tot i voler allunyar-nos dels continus estereotips tampoc els podem negar ni deixar de representar ja que també hi ha gais-lokes i lesbianes-butch, i al igual que no és just que aquestes imatges es prenguin com a representatives de tot el conjunt de gais i lesbianes, tampoc és just que aquestes imatges quedin fora de les possibles opcions de ser. (Jordi Petit) Lligada a la idea de la representativitat i la seva importància a nivell social, hi ha un altre matis característic d’aquest fenomen: per una banda, les representacions culturals ensenyen a la societat a mirar l’homosexualitat, i per una altra, ensenya als homosexuals a veure’s a ells mateixos. Aquesta segona idea es relaciona amb una forma de militància de caire identitàri que centra part del seu discurs i de la seva activitat en la idea del benestar psicològic: Penso que és súper important que existeixin el màxim de referents en tots els aspectes possibles, perquè crec que són un element que afecta de forma molt subtil i positiva – quan existeixen- en el nostre benestar ja que, per una banda fa evident de forma quotidiana l’existència de diversitat, la societat et reconeix com a membre d’aquesta; i per una altra perquè tu mateixa no has de repensar tota l’estructura del sistema que et van ensenyar per tal de fer-te un lloc tu mateixa. (Jordi Petit) Aquesta idea de la importància d’incidir des del moviment en la cultura i de crear cultura, es reflexa especialment en la narrativa de Josep Vites (propietari d’una llibreria de temàtica GLTB): Aquesta lluita, des de la cultura també és una forma de militància. Quan vam obrir aquesta llibreria, es necessitava un espai gran i diàfan, que servís com a lloc de reunió i focus cultural. Hem presentat molts llibres i es dóna veu a moltes maneres diferents de viure i entendre l’homosexualitat. Això dona pes al moviment i apropa les seves idees i els seus missatges al gruix de la societat. Aquí han vingut molts pares i pedagogs durant els últims anys buscant material d’informació. (Josep Vites) Sembla que un fet acceptat per tots els participants és que la producció cultural “pròpia” és una eina important. Tanmateix, si fins ara s’ha vist com es produeixen discrepàncies en considerar com haurien de ser (o com no haurien de ser) gestionades aquestes representacions, s’ha de tenir en compte que un altre punt important de reflexió i crítica és la estreta relació que hi ha entre la possibilitat d’aquesta cultura com a eina i el fet que aquesta es doni en un sistema capitalista de consum (que alhora sustenta un sistema patriarcal i per tant, homòfob i heterosexista). Sovint, els participants, davant de la idea de representacions culturals de l’homosexualitat, no es refereixen només a las formes de narrar l’homosexualitat sinó que es relaciona immediatament amb un sector de mercat que inclou des de la roba fins a paquets turístics. Cecilia, per exemple, que també té una llibreria GLTB, considera que el merchandising és una manera de crear, o millor dit, d’alliberar un espai a les persones homosexuals dins la societat: Por lo que respecta a la tienda, en concreto, a parte de los libros, tampoco hay tanto material. Lo que más se vende es merchandising gay. Los grupos sociales, especialmente el sector de las mujeres, de forma natural e intrínseca, necesitan identificarse, de pertenecer a un grupo y ser aceptado por él, de manejar los mismos códigos, y ahí entro con el merchandising. Muchos lo critican, pero yo lo rescato: esta tienda llena ese vacío para que ese grupo tenga sus iconos: bandera de arco iris, de los osos, de los leader, chapitas, llavero, anillos… Es un pink point. (Cecilia) Un cop més es pot veure com la difusa barrera entre la producció cultural i el consum de fetitxes desperta cert recel entre persones que se senten al•ludides pel fet de ser homosexual: Gerard, per exemple, admet que la importància de la diversificació o millora de la imatge majoritària dels homosexuals ha contribuït a que la societat assumís la seva existència com quelcom cada cop menys abjecte: Pel que fa al món gai, [...] Cada cop està més obert i destapat, veus gais pel carrer fent-se petons i agafats de la mà sense que passi res. Segurament hi té molt a veure que ara surtin gais a la televisió: gent de moda , presentadors, fins i tot en totes les sèries de televisió ara surt un gai com a mínim. Aquest fet és molt important, ja que està transmetent una imatge més positiva del que són els gais, ja no els presenten com afeminats (abans la imatge sempre era la del travesti o la del gai amb la funció d’enriure-se’n) sinó com a guapos, simpàtics, a la moda, adinerats, normalíssims. En definitiva, es tracta de la imatge del gai de consum, és a dir, de persona que serveix a la societat pel fet de que consumeix;... (Gerard) Però per altra banda, considera que acceptar això suposa pagar un preu innecessari al capitalisme de consum: Tot i així, la normalització dels gais ve donada no tan per aquest nou mercat sinó per l’evolució que s’ha anat donant a nivell d’Europa, des d’on es porta més anys lluitant en aquest sentit que a Espanya. Així, primer s’ha hagut d’acceptar el gai com a persona normal per posteriorment poder-se aprofitar d’aquesta nova condició per explotar-lo com a sector del mercat de consum. (Gerard) Un altre problema de la cultura en la societat de consum és que el seu accés a ella, la forma de participar de la cultura, passa per complir amb unes determinades pautes de consum. Aquesta pressió per adoptar pràctiques que et defineixin, t’identifiquin o d’alguna manera mostrin culturalment la teva homosexualitat, també es posa de manifest: Se fa difícil allunyar el concepte de lesbiana o gai d’una imatge, sobre tot quan existeixen múltiples fonts des d’on es proposen noves definicions estètiques – i culturals -. El fet s’agreuja quan, a la dificultat de desvincular la pràctica sexual de l’estereotip, afegim el fet que aquestes imatges en la seva majoria les trobem vinculades al consum. També ens trobem amb propostes polítiques des dels moviments socials, però aquestes tampoc contribueixen a aquesta desvinculació. La pressió per una determinada imatge, a partir de la qual seràs jutjada, és molt forta per les dues parts. Crec que la negativitat d’aquesta imatge està en la pressió externa que sentis per mantenir-la.(Mandarina) És a dir, en la societat de consum, paral•lelament a la sexualització dels discurs cultural, també es dona una gran pressió per reproduir una imatge intel•ligible que defineixi, no només el sexe, sinó també la sexualitat de les persones. Aquesta pressió, segons Mandarina Veloz, es dona tant des de postures hegemòniques i institucionals com des de moviments i cercles contestataris, que si bé rebutgen els mitjans capitalistes de reproducció cultural, també desenvolupen, produeixen i exigeixen l’adhesió a determinades formes d’expressió de la sexualitat. En aquest punt, apareix una paradoxa aparent donat que la mateixa participant havia dit en un paràgraf anterior que era imprescindible visibilitzar culturalment l’homosexualitat independentment de les formes que aquesta visibilització adoptés. Tot i així, el que desprèn és que el que és negatiu no és que existeixi una imatge de cara a la resta de la societat sinó que aquesta imatge hagi de ser reproduïda i viscuda i que actuï com a base de codis de relació entre ella com a lesbiana i el món on viu. Malgrat aquesta reflexió sobre la impertinència de codis culturals diferents, per diferents sexualitats, altres participants aborden el tema amb més optimisme considerant que aquestes formes de reproducció i representació cultural donen força a la lluita política GLTB. Per una banda, trobem una visió optimista i acrítica amb el capitalisme que considera que precisament el capitalisme dóna unes eines de producció que afavoreixen la diversitat de models i per tant redueix a l’absurd l’encartonament estètic inicial del que partien els moviments identitaris. Per una banda, J. Vites diu: Tot i que al principi, la imatge dels gays podia semblar molt homogénia, al voltant d’aquest cliché tan “positiu” de l’home ric i meravellós sense cárregues familiars que vestia marques molt exclusives, etc. Poc a poc la realitat es va anar mostrant. Pel.licules com “La boda de Muriel” o “Priscila reina del desierto” jo crec que son significatives de com es va anar trencant aquesta imatge encartronada. Es reivindicaven les Drag Queens o icones com la música d’ABBA. També van marcar pel•lícules com “Maurice” que t’explica la sortida de l’armari de dos nois molt joves a un ambient molt conservador, o aquí “La ley del deseo” als 80 també va impactar bastant. També estan tenint molt èxit les novel•les de David Leddick que és un autor nortamericà que va viure a Catalunya la segona meitat dels anys 80 i que a les seves històries tracta l’homosexualitat amb molta naturalitat, molts temes vinculats, com les relacions personals o familiars, d’una forma molt tranquil•la. És a dir que a poc a poc la cultura ha incorporat moltes imatges diferents que, al final son tantes, que ja no t’obliguen a ficar-te dins d’un tòpic per ser homosexual. (Josep Vites) En la mateixa línia, Lilflea afirma que: Como referentes culturales: Creo que el mayor exponente es el cine. Es mucho más visual y de consumo masivo, llega antes que la música o la literatura. El cine de temática gay, o bien con papeles donde aparecen personajes homosexuales ha aportado una visión cotidiana a la homosexualidad. Sacándola de los entornos marginales donde siempre se penso que residía. Casos concretos serían: “Philadelphia”, aunque la temática es dura. Recientemente “Brokeback Mountain” ha sido una de las películas que más revuelo a tenido a nivel mundial. Y series como “Queers as Folk” y “The L World”. Resumiendo, si un actor o actriz famoso representa un papel homosexual, posiblemente la obra tendrá éxito. Y si ello ayuda a aceptar la opción sexual de cada persona, bienvenido sea. Volviendo a España, tenemos a un personaje homosexual en casi todas las series que se encuentran en Prime-time. Eso implica que la cotidianidad de la homosexualidad está presente, y a la vez, verla representada hace que la sociedad se haga a la idea de su existencia. Además el tratamiento que se da de los personajes es importante. No se cae en tópicos, ni hay tabúes.(Lilflea) Des d’una perspectiva més històrica, Maya considera el panorama en termes evolutius: Quan va començar a aparèixer el tema de l’homosexualitat en el cine i la televisió jo ja era gran. La primera que recordo és “Mi querida señorita” (la trama explica la història d’una senyora que se sent home i fa un canvi de sexe), fou de les primeres que es van fer a Espanya i en el seu moment va ser trencador. Aleshores, va venir una onada de pel•lícules reivindicatives; eren necessàries però molt avorrides. Personalment em sembla més important una telesèrie com “7 vidas” en la que es fan bromes i on es concep com el més normal del món. Tot el que sigui normalitzador i festiu és positiu, més que allò més tràgic. Avui en dia no hi ha sèrie espanyola on no apareguin gais (això denota que se’ns té en compte dins del mercat de consum, en la valoració de les audiències en aquest cas), tota sèrie que “se precie” ha de tenir un personatge gai, de la mateixa manera que tothom ha de tenir amics homosexuals (“¡ponga un gay en su vida!”).Una sèrie importada que destacaria és “L”. Està molt ben feta, és divertida, ocurrent i bastant realista; està bastant aconseguida. (Maya) Davant d’aquestes postures, Gerard considera que la possibilitat de canvi s’ha de donar a través d’accions alienes i distanciades del mercat de consum, en l’acció social directa que permeti la multiplicitat i mutabilitat d’identitats en la pràctica. Segons la seva experiència personal aquesta possibilitat ve donada de la mà del moviment Queer, definit en aquests termes: El moviment queer és un moviment que va sorgir a Nova York i que accepta a tot tipus de persona sense tenir en compte raça, gènere i identitat sexual; entén que fins i tot tu puguis definir el teu gènere i la teva orientació sexual (si una persona neix tio però vol ser tia se l’ha de respectar i tractar-lo com a tia si se sent així).Es tracta d’obrir la ment a totes les tendències sexuals i a no discriminar per aquestes qüestions.(Gerard) És a dir, si bé la producció cultural és d’alguna manera un ostatge del capitalisme de consum i per tant, tota imatge produïda dins del seu àmbit tindrà un cost en termes d’adhesió a aquest sistema, sempre existeix la possibilitat de crear espais reals on tinguin cabuda tota mena de pràctiques que qüestionin els límits que el discurs hegemònic imposa a la sexualitat. A mode de conclusió, al llarg dels últims anys la societat de consum ha anat augmentant la centralitat del discurs sexual explícit al voltant de les identitats dels subjectes socials. Per una banda això ha afavorit l’emergència de subjectes polítics les reivindicacions dels quals giraven al voltant del qüestionament del discurs sexual hegemònic. Aquest avantatge inicial és suficient per aquells moviments que pretenien fer pels homosexuals un espai de possibilitat a una societat tradicionalment heterosexista sense qüestionar els vincles entre aquesta forma de dominació i altres, com per exemple el capitalisme. A mesura que anaven creant el seu propi mercat a través de la negociació de significats culturals (amb l’inevitable correlat mercantil que això suposa) anaven reafirmant les seves possibilitats d’actuar i ser reconeguts socialment. Per una altra banda, des del mateix qüestionament de la norma heterosexista, existeixen moviments més joves que rebutgen d’arrel els mecanismes de creació d’identitats culturals que consideren ostatges del sistema capitalista. Aquesta nova forma d’entendre els sistemes de dominació optaran per la creació d’espais efímers que permetin posar en escena tantes variacions del discurs sexual com la imaginació permeti, però situant-se sempre al marge d’estructures simbòliques deutores del capitalisme de consum. ==Tercer bloc: resposta a la pregunta d’estudi== Després de l’anàlisi dels moviments socials i de les representacions culturals i tenint en compte les perspectives, teories i context social contemplades al marc teòric, es pot concloure que la vivència de la sexualitat, així com la percepció de necessitat de reivindicació i resistència, és una construcció social que emergeix durant la interacció situada en un context cultural específic i en un moment històric concret. Aquesta reflexió queda justificada a partir de la perspectiva construccionista, inclosa al marc teòric, que considera que la realitat és una construcció subjectiva i, sobretot, tenint en compte les diferències que es poden apreciar en la vivència concreta que les persones expliquen en les narratives en funció del context cultural i històric en la qual han interaccionat; aquest relativisme cultural i històric es reflexa als significats que són utilitzats a les narratives per referir-se a termes com identitat, context i progrés històric, diferències entre països i generacions, ... Per exemple, els col•laboradors que van patir el franquisme i els que no, les diferències culturals de les zones de residència (Xile, Espanya – Catalunya, Barcelona, Alemanya, Illes Balears...), la diferència de context social en relació a l’edat (efecte generació)... Tots aquests factors influeixen decisivament en la vivència de l’experiència homosexual. Seguidament, s’il•lustra aquesta reflexió amb uns quants fragments de diferents narratives: Des de que jo vaig començar a militar a la FAGC fins ara, el moviment Gai ha passat per quatre fases. En un primer moment, durant la dictadura, l’homosexualitat era una cosa que havia d’amagar-se. Existia una llei de perillositat social i per tant podies anar a la presó. Per suposat, també estava prohibit l’associacionisme i a més la mentalitat de la societat en general era profundament retrògrada. Després de la transició, ja als anys 80, els moviments socials començaven a estar estructurats i a tenir pes. Quan va aparèixer la SIDA, el col•lectiu homosexual va ser estigmatitzat per ser un grup considerat d’alt risc. Va ser una època molt centrada en campanyes informatives i de prevenció que va marcar un abans i un després a la historia del moviment. Als 90 van aparèixer els retrovirals que prolongaven i milloraven la qualitat de vida dels malalts. Poc a poc es va desvincular la imatge dels homosexuals de la sida. Va ser l’ època del boom dels bars d’ambient i poc a poc es va anar elaborant una idea més positiva dels homosexuals. Recentment s’ha aconseguit la igualtat legal amb el dret al matrimoni i en pocs mesos s’aprovarà la llei que permetrà als transexuals triar el sexe que figura al DNI. Crec que s’han fet uns progressos bastant impressionants en poc temps. (Jordi Petit) Durant el franquisme els homosexuals no eren molt combatius, no hi havia una lluita política, de manera que tampoc molestaven. En canvi, a l’època de la Transició no teniem res, com que no teniem res buscàvem moltíssim (tot el dia a munt i avall anant a activitats, mirant tres pel•lis en un dia); va ser una època molt fructífera, es va crear molt. (Maya) (...) A mesura que he anat creixent cada cop el tema estava més obert, i quan ha arribat el meu moment ja estava tot bastant bé; fins i tot la llei del matrimoni s’ha aprovat just quan la necessitava. (Gerard) A los 18 años marché a Alemania (...) El progresismo del propio país me permitió abrir mi mente y relativizar los valores que me habían inculcado. En este país tengo el primer contacto con el mundo homosexual(...) Yo, con mi propia historia política, cultural e ideológica era muy difícil afrontar el tema de la homosexualidad. A pesar de eso yo continué siendo hetero, aunque mi cabeza funcionaba de otra manera (...) Cuando me separé decidí volver a Chile. Aquí fue como volver a mis 18 años porque mi proceso fue fuera y de alguna manera tuve que volver a aquello con lo que había cortado, con aquella realidad que abandoné. (Cecilia) Creo que me siento con más libertad para expresarme sexualmente en Cataluña. (...) Este verano caminé teniéndome de la mano con una amiga en el barrio gótico. Me sentí bien. En NY he sido más reservada, pero también puede ser porque las relaciones han sido clandestinas y porque esto es mi “casa.” De pronto hay menos riesgos cuando una sabe que se va ir de un lugar.(Kate) Un aspecte interessant relacionat amb aquest punt és que l’especificitat de la vivència de l’homosexualitat com a construcció situada culturalment i històricament influeix als processos d’acció i mobilització col•lectiva. El context sociocultural i la seva vivència orienta l’emergència de conflictes específics (exemple: conflictes legals durant la modernitat – conflictes de caràcter simbòlic durant la postmodernitat) i per tant, en certa manera, defineix la percepció de necessitats socials i el contingut i la forma de les reivindicacions possibles: A mi em mereixen molt de respecte els grups que hi ha amb una lluita quotidiana (...) si hagués viscut en una altra ciutat més anònima potser hi hagués participat. (Maya) A Xile (...) són molt homòfobs (et poden tirar pedres o fer-te fora d’un bar per donar-te un petó amb la teva parella, de manera que la majoria de gais ja no s’atreveixen a destapar-se) és per això que una manifestació de l’orgull gai és una reivindicació. De la mateixa manera, aquí abans també devia ser molt trenacdor però com que ja s’ha normalitzat tant s’ha convertit en una festa. (Gerard) =BIBLIOGRAFIA= Bassa, J. i Freixas, R. (2000) El sexo en el cine y el cine en el sexo. Barcelona: Paidós.Studio. Butler, J. (2002). Los cuerpos que importan. Barcelona: Paidos. Género y cultura. Butler, J. (1997). Lenguaje, poder e identidad. Madrid: Síntesis. Estudios lacanianos. Coria, A. Entrevista a Beatriz Preciado. Consultat a 11 d’abril de 2006. http://www.naciongay.com/editorial/entrevistas/21032002205318.asp Cursos de enseñanza abierta de la UNED. (2004-2005) Introducción a la Teoría Queer. Consultat a 29 de maig de 2006 http://www.uned.es/dpto_fil/seminarios/enclaves/olisbos/programacion.htm Deportes Queer. Mantenerse en forma. Consultat a 29 de maig de 2006. http://info.wien.at/article.asp?IDArticle=14949 ¿DNI? Consultat a 11 d’abril de 2006 http://www.hartza.com/dniqueer.htm Garay, A., Iñiguez, L. i Martinez L. (2003), La perspectiva discursiva en psicología social. Pàgina personal de Lupicinio Íñiguez Rueda. Consultat a 9 de gener de 2006. http://antalya.uab.es/liniguez/Materiales/perspectiva%20discursiva.pdf Gimeno, B. (2006). Historia y análisis político del lesbianismo. La liberación de una generación. Madrid: Gedisa. Grupo de trabajo queer. (2005). El eje del mal es heterosexual. Madrid: Traficantes de sueños. Guasch, O. (1991). La sociedad roosa. Barcelona Anagrama. Haraway, D. (1991) Conocimientos situados: La cuestión científica en el feminismo y el privilegio de la perspectiva parcial. En D. Haraway Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Madrid: Ediciones Cátedra (1995) (pp. 313 – 345). Hernández Ojeda, C. Teoría Queer. Consultat a 11 d’abril de 2006. http://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_Queer Historia del movimiento lésbico y gay. Consultat a 11 d’abril de 2006. http://www.fundaciontriangulo.es/informes/e_Historia.htm Ibañez, T. (2001). Psicología social construccionista. Mèxic: Universidad de Guadalajara. Ibañez, T. (coord.) (2003). Introducció a la psicologia social. Barcelona: Editorial UOC. Larrauri, M. (1980). Conocer a Foucault y su obra. Barcelona: Dopesa. Llamas, R. (1995). Construyendo sidentidades. Estudios des de el corazón de una pandemia. Madrid: Siglo XXI. Llamas, R. (1998). Teoría torcida. Prejuicios y discursos en torno a “homosexualidad”. Madrid: Siglo XXI. McNair, B. (2004). La cultura del striptease: Sexo, medios y liberación del deseo. Barcelona: Océano. Mira, A. (2004). De sodoma a Chueca: Una historia cultural de la homosexualidad en España en el siglo XX. Barcelona: Egales. Peña Corral, Ruth. Ensayo sobre sexualidad. Consultat a 11 d’abril de 2006. http://www.ucm.es/info/rqtr/biblioteca/contruccion_sexualidad/Ensayo_sobre_sexualidad.pdf Petit, J. (2003). 25 años más. Una perspectiva sobre el pasado, el presente y el futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales. Barcelona: Icaria. Piazze, J. (2005), Foucault: Poderes-Saberes, Disciplinamientos y Sexualidades. Algunas reflexiones sobre la muerte suscitadas por la ética del cuidado de sí. Ponència presentada a “Coloquio homenaje a Michel Foucault: perspectivas desde Latinoamérica; Poderes-saberes, disciplinamientos y sexualidades”, Centre d’Estudis de Gènere y Cultura Llatinoamericana, Facultat de Filosofia i Humanitats, Universitat de Xile. Consultat a 11 de juny del 2006 a http://observaciones.sitesled.com/focault35435.htm Preciado, B. (2002). Manifiesto contrasexual. Madrid: Egales. Queremos saber, el fanzine maribollo de internet. Consultat a 11 d’abril de 2006. http://www.hartza.com/QUEER.html Queeruption VIII. Karcelona 2005, flyer queeruption. Consultat a 29 de maig de 2006. http://www.queeruption.org/barcelona/castellano/propaganda.htm Wittig, M. (2006). El pensamiento heterosexual y otros ensayos. Madrid: Egales. ===Webs consultades:=== htpp://www.caladona.org/index.php/?page_id=64 http://www.fagc.org http://www.fundaciontriangulo.es http://www.hartza.com/transex.htm http://www.hombresigualdad.com/armand-curri.htma http://www.sinver.org http://es.wikipedia.org/wiki/Queer 2169 5444 2006-07-05T15:11:45Z 83.39.58.106 /* [http://www.nongnu.org/cvs/ CVS]: Control de versions del codi */ Tornar a la plana principal: [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] = [http://java.sun.com/javaee J2EE] = == Què és Java ? == Java és un llenguatge de programació multiplataforma i orientat a objectes. == Construcció d'aplicacions amb Java == [http://www.sun.com Sun] ofereix varies plataformes per construïr aplicacions amb Java: * '''Java2 Standard Edition (J2SE):''' Per a desenvolupar aplicacions d'escriptori, incloent interfícies gràfiques avançades, accés a bases de dades, seguretat ... * '''Java2 Enterprise Editon (J2EE):''' Per a desenvolupar aplicacions d'escriptori o web amb tecnologies avançades com els ''web services'', components distribuïts, transaccions, correu electrònic, XML ... * '''Java2 Micro Edition (J2ME):''' Per a desenvolupar aplicacions per a dispositius mòbils Per a construïr aplicacions web sencilles en Java no és necessari utilitzar J2EE. N'hi ha prou amb utilitzar J2SE i un servidor d'aplicacions web que soporti les especificacions ''Servlet'' i ''JSP''. Les tres plataformes tenen dos components bàsics: * El ''Java Runtime Environment'' o JRE: És el que s'anomena ''màquina virtual de java''. Permet executar les aplicacions escrites i compilades amb Java * El ''Java Development Kit'' o JDK: Permet escriure i compilar aplicacions amb Java, a banda de facilitar classes amb serveis bàsics com la gestió de dispositius, l'entrada/sortida, la seguretat ... == Instalació del JDK == Per a descarregar-se i instalar el JDK, caldrà anar a la plana http://java.sun.com/javase/index.jsp, entrar a l'apartat ''Download'', descarregar la darrera versió del JDK per al nostre sistema operatiu i consultar les instruccions d'instal·lació. Un cop instalat el JDK, haurem d'afegir el directori on es troben els binaris al nostre PATH: Exemple: Si hem descomprimit el JDK al directori /usr/local/java haurem de fer <pre> export PATH=$PATH:/usr/local/java/bin </pre> == Funcionament == Per comprovar que funciona correctament, podem executar la comanda: <pre> java -version </pre> i comprovar que la versió de java és la que nosaltres hem instalat. = [http://ant.apache.org Ant]= == Què és ? == [http://ant.apache.org Ant] permet automatitzar el procés de creació de programari. Aquest procés inclou, habitualment, diverses fases: # Creació del codi font # Compilació # Prova # Desplegament # Execució [http://ant.apache.org Ant] és una utilitat que ens ajuda a automatitzar tots els passos, exeptuant el primer, de forma que es puguin executar repetidament de forma predible i sense intervenció humana. == Funcionament == [http://ant.apache.org Ant] utilitza un fitxer de configuració per a cada ''projecte'', es a dir, per a cada aplicació que vulguem construïr. Al fitxer de configuració es descriu l'aplicació, es defineixen una sèrie de paràmetres globals i s'especifiquen accions a realitzar sobre els fitxers que la composen. Les accions es decriuen com un conjunt de ''targets'' (objectius), cadascun dels quals està format a la seva vegada per un conjunt de tasques. Exemple: <pre> Projecte: HolaMon Targets: Compilació, Prova, Desplegament, Execució Tasques: - Compilació: Executar el compilador sobre tot el codi font - Prova: Executar els procediments de prova - Desplegament: Moure els fitxers compilats al lloc on s'han d'executar - Execució: Execucció del programa </pre> == Instalació == Eclipse integra per defecte una extensió per a treballar amb [http://ant.apache.org Ant]. Si el vulguessim instalar per a provar el seu funcionament des de fòra de l'Eclipse, únicament hauriem de visitar la plana web i descarregar la última versió binària del programa, tenint en compte que és necessari disposar del ''JDK''. = [http://www.nongnu.org/cvs/ CVS] = == Què és == El control de versions és una eina imprescindible per a crear aplicacions, encara més si la creació es fa de forma col·laborativa. Una eina de control de versions guarda un registre històric de tots els canvis fets en un fitxer i permet recuperar-ne versions antigues per tal de poder desfer aquests canvis. == Funcionament == El funcionament es basa en la creació d'un repositori centralitzat de codi font on es van afegint fitxers i enviant els canvis. Diversos programadors es poden descarregar el codi font del repositori i treballar localment, enviant els canvis fets un cop acaben de treballar amb el codi. Si es produeixen canvis en el mateix fitxer de forma simultània, l'últim a enviar els canvis rebrà un avís del conflicte, per tal que el pugui solucionar. En aquest curs utilitzarem CVS des de l'Eclipse, que incorpora per defecte una extensió per a treballar-hi de forma molt intuïtiva. Si vulguéssim utilitzar CVS per línia de comanda, hauriem de seguir diversos passos: # Crear un repositori: Utilitzant la comanda ''cvs init'' <pre>cvs -d /tmp/cvsroot init</pre> # Afegir nous fitxers al repositori: Situant-se al directori on es troben els fitxers que volem afegir, s'utilitza la comanda cvs import <pre>cvs -d /tmp/cvsroot import -m"Fitxers inicials" ProjecteHolaMon david inicial</pre> D'aquesta forma hem creat un projecte anomenat ProjecteHolaMon # Treballar amb el projecte: Per començar a treballar al projecte situat al repositori, ens situem en un directori adequat per a descarregar els fitxers i utilitzem la comanda ''cvs co'' <pre>cvs -d /tmp/cvsroot co ProjecteHolaMon</pre> # Enviar canvis: Un cop hem treballat amb el codi, enviem els canvis al repositori amb la comanda ''cvs ci''<pre>cvs -d /tmp/cvsroot/ ci -m"Primer enviament"</pre> == Instalació == Per instalar [http://www.nongnu.org/cvs/ CVS], podem trobar binaris precompilats a la seva plana, el codi font per a compilar o paquets per a diferents versions de linux. == Més informació == Podeu trobar un llibre lliure molt complert sobre CVS a http://cvsbook.red-bean.com/ = [http://dev.mysql.com/ Mysql] = [http://dev.mysql.com/ Mysql] és un gestor de bases de dades relacionals lliure. Ens permet crear bases de dades i facilitar-hi l'accés per xarxa. == Instalació == Per instalar [http://dev.mysql.com/ Mysql] haurem de visitar la seva web i anar a l'apartat ''Downloads'', on podrem descarregar la versió més indicada per al nostre sistema operatiu. == Arrancada i parada del servidor == El servidor de bases de dades de mysql s'anomena ''mysqld''. En les màquines utilitzades pel curs (''RedHat 9''), podeu arrancar-lo '''entrant com a usuari root''' i executant la següent comanda: <pre> /etc/init.d/mysqld start </pre> Per aturar-lo, haurem d'executar: <pre> /etc/init.d/mysqld stop </pre> == Creació d'una base de dades == Per crear una base de dades, utilitzarem la comanda '''mysqladmin'''. Si volem crear la base de dades '''prova''' executarem la següent comanda: <pre> mysqladmin create prova </pre> Si obtenim l'error <pre> error: 'Access denied for user 'root'@'localhost' (using password: NO)' </pre> vol dir que l'usuari root ha de facilitar un password per a connectar al servidor, de forma que haurem d'utilitzar l'opció '''-p''' <pre> mysqladmin -p create prova </pre> == Gestió d'usuaris == Un cop creada la base de dades, hi tindrem accés com a root, però també podem concedir l'accés a un altre usuari. Aquesta opció està indicada per a no deixar accedir lliurement a la base de dades com a '''root''' sense password o per no haver de ficar el password de root a les aplicacions que connecten a la base de dades. Per donar permissos a usuaris haurem d'accedir a la base de dades del sistema , anomenada '''mysql''' com a root: <pre> mysql --user=root mysql </pre> Un cop a dins, si volem donar tots els permissos sobre la base de dades '''prova''' a l'usuari '''pepe''' amb la contrasenya '''lomeupass''' haurem d'executar la comanda: <pre> GRANT ALL PRIVILEGES ON prova.* TO 'pepe'@'localhost' IDENTIFIED BY 'lomeupass'; </pre> = Apache: Servidor de fitxers web = = Tomcat: Servidor d'aplicacions web = = Eclipse: Entorn integrat de desenvolupament = [http://www.eclipse.org Eclipse] és un entorn integrat de desenvolupament, es a dir, un conjunt d'utilitats per a crear programari (editor de codi font, compilador, depurador) agrupades en un mateix entorn. Eclipse està fet en Java i pensat principalment per a crear aplicacions en Java, tot i que també es pot utilitzar per a crear aplicacions en altres llenguatges. A banda de les utilitats típiques de qualsevol IDE, Eclipse té funcionalitats molt interessants com: * Integració amb Ant * Integració amb CVS i Subversion * Extensions de treball amb bases de dades * Extensió d'integració amb Tomcat Instalar Eclipse és tant sencill com: * Descarregar la versió més adequada al sistema operatiu sobre el qual volem treballar * Descomprimir sobre el directori on vulguem que resideixi * Executar 2275 5641 2006-07-12T10:42:34Z 81.35.148.24 /* Transaccions HTTP */ Tornar a la plana principal: [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] = El protocol HTTP = HTTP, o [http://www.w3.org/Protocols/ HyperText Transfer Protocol], és el protocol estàndar del [http://es.wikipedia.org/wiki/Nivel_de_presentaci%C3%B3n#Capa_de_aplicaci.C3.B3n nivell d'aplicació] d'intercanvi de documents o recursos via web. Les caracteristiques més importants són: * Utilitza el Uniform Resource Identifier ([http://es.wikipedia.org/wiki/URI URI]) per a la localització/identificació de llocs web ([http://es.wikipedia.org/wiki/URL URL]) o noms (URN). * Utilitza una arquitectura client-servidor. La comunicació es produeix sobre el protocol [http://www.yale.edu/pclt/COMM/TCPIP.HTM TCP/IP], a través del port 80 (és el port per defecte però se'n poden utilitzar d'altres, superiors a aquest). * És un protocol sense connexió, és a dir, un cop resposta la petició, la connexió entre el client i el servidor s'interrompeix; i sense estat, no es conserva el context a memòria. * HTTP utilitza tipus de dades MIME ([http://es.wikipedia.org/wiki/MIME Multipart Internet Mail Extension]). Aquesta informació que determina el tipus de document viatja a la capcelera dels paquets intercanviats. === Transaccions HTTP === Els missatges que s'envien mitjançant el protocol HTTP es poden llegir directament, perquè no estan codificats de cap manera. Un missatge complet segons el protocol HTTP 1.0 comença amb "GET path HTTP/1.0". Aquestà petició, que alhora esdevé la més simple i bàsica, demana (GET) la ruta de la pàgina web (path) que s'avingui a l'estàndar 1.0 del protocol HTTP. El servidor respon, primerament amb una sèrie de capçaleres, unes linies en blanc, i finalment el document propiament dit. Ho podem veure en el següent exemple: <pre> GET /index.html HTTP/1.0 > Host: www.google.com > < HTTP/1.0 200 OK < Date: Wed, 18 Sep 1996 20:18:59 GMT < Server: Apache/1.0.0 < Content-type: text/html < Content-length: 1579 < Last-modified: Mon, 22 Jul 1996 22:23:34 GMT < < HTML document </pre> Després de rebre la resposta, el servidor tanca la comunicació. Aquestos encapçalaments no es mostren als navegadors que utilitzem per visualitzar les planes que ens arriben. Tan sols es mostra el contingut de la plana web, en el format HTML o altre. HTTP disposa d'una variant xifrada mitjançant [http://ca.wikibooks.org/wiki/Acc%C3%A9s_a_bases_de_dades_amb_JDBC_i_seguretat_amb_SSL#Seguretat SSL] anomenada HTTPS. === Les cookies === Com ja hem explicat abans, desprès d'una transacció al protocol HTTP, la comunicació es perd. A més a més, no té memòria i per tant no recupera cap informació guardada amb anterioritat. És per aixó que han sorgit les '''cookies''', petits fitxers que es guarden a la màquina client i que poden ser llegits per la màquina servidor quan aquesta s'hi torna a connectar, i així reconeixer, per exemple, les preferències de l'usuari. Podeu trobar més informació sobre les cookies en [http://es.wikipedia.org/wiki/Cookie aquest] enllaç. = El llenguatge HTML = [http://www.w3schools.com/html/default.asp HTML] és l'abreviatura de '''H'''yper'''T'''ext '''M'''arkup '''L'''anguage, és a dir, llenguatge d'etiquetatge de documents hipertextual, el format estàndar de les pàgines web. L'HTML és un llenguatge ''interpretat'', i no ''compilat''. Aixó vol dir que el propi navegador s'encarrega de llegir les instruccions i mostrar-ne la interpretació segons el propi navegador. No necessitem cap instrument especial per editar i crear les nostres propies pàgines html. Amb un editor corrent podem crear-ne des de les més petites a les més complexes. Tot seguit teniu un exemple de codi html, corresponent a la secció '''Etiquetes del HTML''' d'aquest mateix article, <pre> <h3>Etiquetes del HTML</h3> <p>Els tags o etiquetes més importants que podem utilitzar per formar el nostre document són:</p> <ul> <li>&lt;html&gt;&lt;/html&gt;, en qualsevol document, tot el que hi vagi en mitg conforma el nostre document html. Són, per tant, les etiquetes d'inici i acabament d'html.</li> <li>&lt;head&gt;&lt;/head&gt;, constitueixen informació relativa al document, com ara el títol d'encapçalament, fulles d'estil <a href="http://www.w3.org/Style/CSS/" class="external text" title="http://www.w3.org/Style/CSS/" rel="nofollow">CSS</a>, etc.</li> <li>&lt;body&gt;&lt;/body&gt;, aqui dins podem començar a construir la nostra plana web.</li> </ul> </pre> i tal com queda al vostre navegador, un cop interpretat. === Etiquetes del HTML === Els tags o etiquetes més importants que podem utilitzar per formar el nostre document són: *<html></html>, en qualsevol document, tot el que hi vagi en mitg conforma el nostre document html. Són, per tant, les etiquetes d'inici i acabament d'html. *<head></head>, constitueixen informació relativa al document, com ara el títol d'encapçalament, fulles d'estil [http://www.w3.org/Style/CSS/ CSS], etc. *<body></body>, aqui dins podem començar a construir la nostra plana web. Hi ha moltes més etiquetes, especifiques per a crear formularis, text amb format, etc. [http://es.wikibooks.org/wiki/Lenguaje_HTML Aqui] podeu trobar tot el que necessiteu saber sobre aquest llenguatge. = Servlets = === Què entenem per servlets? === Un Servlet és una classe de java que s'executa al servidor (d'aqui ve el nom de ''servlet'', en contraposició amb el de ''applet'', que s'executa al client), i que típicament es crida des d'una aplicació web per obtindre un resultat. Es fan servir com a capa intermitja entre la petició del client HTTP i la base de dades o aplicació resident al servidor HTTP. [http://java.sun.com/j2ee/tutorial/1_3-fcs/doc/Servlets.html Aquí ] podeu trobar la pàgina oficial de Java, en anglès, on trobar més informació. La API dels servlets, que utilitzarem per escriure'ls, no té en compte com es carrega, ni l'entorn on aquest està funcionant, ni el protocol per transmetre les dades que s'està utilitzant. És independent de tot això i és el que permet fer-lo funcionar en qualsevol servidor web. === Servlets o CGI's === Una de les primeres tecnologies que va sorgir per permetre la comunicació entre un programa client i un servidor van ser els [http://es.wikipedia.org/wiki/CGI CGI's], ó scripts CGI, anomenats així perquè normalment estan escrits en llenguatges interpretats com ara [http://es.wikipedia.org/wiki/Perl Perl]. Les diferències entre ambdues tecnologies són les següents: * Un Servlet no s'executa com un procés separat. Amb això ens estalviem el haver de crear un nou procés en cada petició. * El Servlet es queda en memòria durant tota la petició. En canvi un CGI s'ha de cridar cada vegada que el necessitem. * Una sola instància del Servlet s'encarrega de respondre a totes les peticions concurrentment, el que permet estalviar memòria i gestionar fàcilment dades persistents. *Els Servlets estàn escrits en java i tenen una API ben estandaritzada, com a conseqüència d'això, són portables a qualsevol servidor web. === Arquitectura i Funcionament === El comportament d'un Servlet és el que podem veure a l'esquema de la Figura 1 (cliqueu a sobre per ampliar-la). [[Imatge:Servlet_jsp.png|left|thumb|Figura 1.Arquitectura]] Com podem veure, la pàgina HTML fa una petició al servidor. El Servlet és l'encarregat de gestionar aquesta petició (el Servlet es troba entre la capa de presentació i la capa de negoci de l'aplicació). El Servlet contesta la petició a la pàgina HTML amb la informació recuperada, en aquest cas, de la base de dades. Aquesta es la forma habitual de treballar d'un Servlet, que no deixa de ser una classe normal de Java però orientat a la comunicació amb peticions del protocol HTTP. Per aconseguir aquesta comunicació amb el protocol HTTP, necessitarem uns paquets especifics que haurem d'importar quan construim el nostre Servlet. Aquestos paquets són ''javax.servlet'' i ''javax.servlet.http''. Aquests paquets proporcionen les interficies i classes necessàries per a escriure un Servlet. Tots els Servlets han d'implementar la interfície Servlet, que defineix els mètodes del ''cicle de vida'' de tot Servlet. Aquest cicle de vida consta de les següents estapes: # '''Crida al Servlet''', des del client. # '''Càrrega''', es carrega el Servlet. # '''Creació de la instància''', es crea una instància del Servlet a memòria # '''Inicialització''', s'inicialitza el Servlet mitjançant el mètode ''init()'' # '''Crida al servei''', si s'escau, es fan les crides als serveis definits # '''Destrucció''', es destrueix el Servlet un cop que ja no es requerit, amb el mètode ''destroy()'' === Exemple de Servlet=== Ara que ja sabem com funciona un Servlet, en construirem un de bàsic i després mirarem la part del client. Per tant, dividirem aquest apartat en dues subseccions més. A la primera veurem el codi de la part del servidor, i a la segona montarem la part del client, un html amb formulari. La part de desplegament del nostre Servlet al contenidor de servlets (tomcat, per exemple) ja l'hem vist en un altre capítol anterior d'aquest curs. ==== Part del servidor ==== El primer que necessitarem és importar els paquets per rebre i enviar dades amb el protocol HTTP. <pre> import javax.servlet.*; import javax.servlet.http.*; </pre> Aquestes classes no es troben a per defecte a les llibreries de java, i haurem d'indicar-li al nostre CLASSPATH on les podem trobar. A dins del paquet ''servlet.jar'' és on hem de buscar. Aquest paquet es troba al ''common/lib'' del nostre contenidor de servlets '''Tomcat'''. Potser el trobarem amb el nom de ''servlet-api.jar''. Podem optar per renombar-lo o bé, de forma més elegant, crear un enllaç simbòlic amb el nom que volem cap a aquest jar. <pre> ln -s servlet-api.jar servlet.jar </pre> Com hem dit abans, el nostre Servlet ha d'implementar la interfície Servlet,aixi doncs, l'extendrem de la següent forma: <pre> public class Hola extends HttpServlet { </pre> Seguidament, escriurem els mètodes per inicialitzar i destruir el contexte del nostre Servlet. <pre> public void init(ServletConfig config) throws ServletException { super.init(config); } public void destroy() { } </pre> El mètode ''init()'' de la nostra classe crida al de la classe superior '''HttpServlet''' de la qual s'extèn. El Servlet es comunica amb la plana HTML ó amb el JSP mitjançant '''HttpServletRequest''' (d'entrada) i '''HttpServletResponse''' (de sortida). Depenent del tipus de petició (Get o Post), el servidor redirecciona la petició al Servlet als mètodes ''doGet'' i ''doPost'' que veurem tot seguit, juntament amb tot el codi anterior. Aquests dos mètodes s'haurien de sobreescriure de la super classe HttpServlet. <pre> import javax.servlet.*; import javax.servlet.http.*; import java.io.*; public class Hola extends HttpServlet { public void init(ServletConfig config) throws ServletException { super.init(config); } public void destroy() { } protected void doGet(HttpServletRequest request, HttpServletResponse response) throws ServletException, IOException { processarPeticio(request,response); } protected void doPost(HttpServletRequest request, HttpServletResponse response) throws ServletException, IOException { processarPeticio(request,response); } protected void processarPeticio(HttpServletRequest request, HttpServletResponse response) throws ServletException, IOException { response.setContentType("text/html"); PrintWriter out=response.getWriter(); //ens escriura a la sortida estandard, en aquest cas al navegador out.println("<html><body>Hola "+ request.getParameter("nom")+"</body></html>");//recullirem un parametre out.close(); } } </pre> En capítols anteriors d'aquest curs ja s'ha explicat la forma de desplegar els nostres servlets al contenidor de servlets, i com configurar-lo. ==== Part del client ==== Ara escriurem un senzill formulari que enviarà un paràmetre al nostre Servlet i aquest ens retornarà una pàgina HTML amb aquest paràmetre. <pre> <!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.0 Transitional//EN"> <HTML> <HEAD> <TITLE>Exemple Formulari amb POST</TITLE> </HEAD> <BODY> <FORM ACTION="/servlet/Hola" METHOD="POST"> Com et dius? <INPUT TYPE="TEXT" NAME="nom"><BR> <CENTER> <INPUT TYPE="SUBMIT" VALUE="Enviar"> </CENTER> </FORM> </BODY> </HTML> </pre> ==== Desplegament al Tomcat ==== Ara que ja tenim les dues parts, anem a ficar-les al contenidor de servlets i provar d'executar l'exemple. El nostre Servlet compilat el ficarem a ''webapps/prova-servlet/WEB-INF/classes''. El nostre formulari de la part client el ficarem a ''webapps/prova-servlet/'', i per tal que puguem accedir a la classe des d'aquest formulari, necessitarem indicar-li amb un fitxer de configuració anomenat web.xml, que situarem a dins del directori ''WEB-INF'' : <pre> <?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?> <web-app id="WebApp_ID" version="2.4" xmlns="http://java.sun.com/xml/ns/j2ee" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://java.sun.com/xml/ns/j2ee http://java.sun.com/xml/ns/j2ee/web-app_2_4.xsd"> <display-name> Hola</display-name> <servlet> <description> </description> <display-name> Hola</display-name> <servlet-name>Hola</servlet-name> <servlet-class> Hola</servlet-class> </servlet> <servlet-mapping> <servlet-name>Hola</servlet-name> <url-pattern>/Hola</url-pattern> </servlet-mapping> <welcome-file-list> <welcome-file>index.html</welcome-file> <welcome-file>index.htm</welcome-file> <welcome-file>index.jsp</welcome-file> <welcome-file>default.html</welcome-file> <welcome-file>default.htm</welcome-file> <welcome-file>default.jsp</welcome-file> </welcome-file-list> </web-app> </pre> Per automatitzar la part del desplegament i compilació del nostre projecte, aprofitarem els avantatges de l'eina ''ant'' que em vist anteriorment. Construirem el següent fitxer '''build.xml''', molt ben documentat, i el deixarem a l'arrel del nostre projecte. <pre> <!-- A "project" describes a set of targets that may be requested when Ant is executed. The "default" attribute defines the target which is executed if no specific target is requested, and the "basedir" attribute defines the current working directory from which Ant executes the requested task. This is normally set to the current working directory. --> <project name="My Project" default="compile" basedir="."> <!-- ===================== Property Definitions =========================== --> <!-- Each of the following properties are used in the build script. Values for these properties are set by the first place they are defined, from the following list: * Definitions on the "ant" command line (ant -Dcatalina.home=xyz compile) * Definitions from a "build.properties" file in the top level source directory * Definitions from a "build.properties" file in the developer's home directory * Default definitions in this build.xml file You will note below that property values can be composed based on the contents of previously defined properties. This is a powerful technique that helps you minimize the number of changes required when your development environment is modified. Note that property composition is allowed within "build.properties" files as well as in the "build.xml" script. --> <!-- ==================== File and Directory Names ======================== --> <!-- These properties generally define file and directory names (or paths) that affect where the build process stores its outputs. app.name Base name of this application, used to construct filenames and directories. Defaults to "myapp". app.version Version identifier for this application. build.home The directory into which the "prepare" and "compile" targets will generate their output. Defaults to "build". catalina.home The directory in which you have installed a binary distribution of Tomcat 4. This will be used by the "deploy" target. deploy.home The name of the directory into which the deployment hierarchy will be created, and into which the build directory will be copied. Defaults to "${catalina.home}/webapps/${app.name}". dist.home The name of the base directory in which distribution files are created. Defaults to "dist". --> <!-- nrs: These are the only two properties you need to modify --> <property name="app.name" value="demo-servlet"/> <property name="app.version" value="1.0"/> <property name="catalina.home" value="/usr/local/apache-tomcat-5.5.17"/> <property name="build.home" value="build"/> <property name="deploy.home" value="${catalina.base}/webapps/${app.name}"/> <property name="dist.home" value="dist"/> <!-- ==================== Compilation Control Options ==================== --> <!-- These properties control option settings on the Javac compiler when it is invoked using the <javac> task. compile.debug Should compilation include the debug option? compile.deprecation Should compilation include the deprecation option? compile.optimize Should compilation include the optimize option? --> <property name="compile.debug" value="true"/> <property name="compile.deprecation" value="false"/> <property name="compile.optimize" value="true"/> <!-- ==================== External Dependencies =========================== --> <!-- Use property values to define the locations of external JAR files on which your application will depend. In general, these values will be used for two purposes: * Inclusion on the classpath that is passed to the Javac compiler * Being copied into the "/WEB-INF/lib" directory during execution of the "deploy" target. Because we will automatically include all of the Java classes that Tomcat 4 exposes to web applications, we will not need to explicitly list any of those dependencies. You only need to worry about external dependencies for JAR files that you are going to include inside your "/WEB-INF/lib" directory. --> <!-- Dummy external dependency --> <!-- <property name="foo.jar" value="/path/to/foo.jar"/> --> <!-- ==================== Compilation Classpath =========================== --> <!-- Rather than relying on the CLASSPATH environment variable, Ant includes features that makes it easy to dynamically construct the classpath you need for each compilation. The example below constructs the compile classpath to include the servlet.jar file, as well as the other components that Tomcat makes available to web applications automatically, plus anything that you explicitly added. --> <path id="compile.classpath"> <!-- Include all JAR files that will be included in /WEB-INF/lib --> <!-- *** CUSTOMIZE HERE AS REQUIRED BY YOUR APPLICATION *** --> <!-- <pathelement location="${foo.jar}"/> --> <!-- Include all elements that Tomcat exposes to applications --> <pathelement location="${catalina.home}/common/classes"/> <fileset dir="${catalina.home}/common/lib"> <include name="*.jar"/> </fileset> <pathelement location="${catalina.home}/classes"/> <!-- <fileset dir="${catalina.home}/lib"> <include name="*.jar"/> </fileset> --> </path> <!-- ==================== All Target ====================================== --> <!-- The "all" target is a shortcut for running the "clean" target followed by the "compile" target, to force a complete recompile. --> <target name="all" depends="clean,compile" description="Clean build and dist, then compile"/> <!-- ==================== Clean Target ==================================== --> <!-- The "clean" target deletes any previous "build" and "dist" directory, so that you can be ensured the application can be built from scratch. --> <target name="clean" description="Delete old build and dist directories"> <delete dir="${build.home}"/> <delete dir="${dist.home}"/> </target> <!-- ==================== Compile Target ================================== --> <!-- The "compile" target transforms source files (from your "src" directory) into object files in the appropriate location in the build directory. This example assumes that you will be including your classes in an unpacked directory hierarchy under "/WEB-INF/classes". --> <target name="compile" depends="prepare" description="Compile Java sources"> <!-- Compile Java classes as necessary --> <mkdir dir="${build.home}/WEB-INF/classes"/> <javac srcdir="src" destdir="${build.home}/WEB-INF/classes" debug="${compile.debug}" deprecation="${compile.deprecation}" optimize="${compile.optimize}"> <classpath refid="compile.classpath"/> </javac> <!-- Copy associated resource files --> <copy todir="${build.home}/library/classes"> <fileset dir="src" includes="**/*.properties"/> </copy> </target> <!-- ==================== Deploy Target =================================== --> <!-- The "deploy" target copies the contents of the build directory into a location required by our servlet container, and picks up any external dependencies along the way. AFter restarting the servlet container, you can now test your web application. --> <target name="deploy" depends="compile" description="Deploy application to servlet container"> <!-- Copy the contents of the build directory --> <mkdir dir="${deploy.home}"/> <copy todir="${deploy.home}"> <fileset dir="${build.home}"/> </copy> <!-- Copy external dependencies as required --> <!-- *** CUSTOMIZE HERE AS REQUIRED BY YOUR APPLICATION *** --> <mkdir dir="${deploy.home}/WEB-INF/lib"/> <!-- <copy todir="${deploy.home}/WEB-INF/lib" file="${foo.jar}"/> --> <copy todir ="${deploy.home}" > <fileset dir="." includes="*.jsp"/> </copy> </target> <!-- ==================== Dist Target ===================================== --> <!-- The "dist" target creates a binary distribution of your application in a directory structure ready to be archived in a tar.gz or zip file. Note that this target depends on two others: * "deploy" so that the entire web application (including external dependencies) will have been assembled * "javadoc" so that the application Javadocs will have been created --> <target name="dist" depends="deploy,javadoc" description="Create binary distribution"> <!-- Copy documentation subdirectory --> <copy todir="${dist.home}/docs"> <fileset dir="docs"/> </copy> <!-- Create application JAR file --> <jar jarfile="${dist.home}/${app.name}.war" basedir="${deploy.home}"/> <!-- Copy additional files to ${dist.home} as necessary --> </target> <!-- ==================== Javadoc Target ================================== --> <!-- The "javadoc" target creates Javadoc API documentation for the Java classes included in your application. Normally, this is only required when preparing a distribution release, but is available as a separate target in case the developer wants to create Javadocs independently. --> <target name="javadoc" depends="compile" description="Create Javadoc API documentation"> <mkdir dir="${dist.home}/docs/api"/> <javadoc sourcepath="src" destdir="${dist.home}/docs/api" packagenames="mypackage.*"/> </target> <!-- ==================== Prepare Target ================================== --> <!-- The "prepare" target is used to create the "build" destination directory, and copy the static contents of your web application to it. If you need to copy static files from external dependencies, you can customize the contents of this task. Normally, this task is executed indirectly when needed. --> <target name="prepare"> <!-- Create build directory and copy static content --> <mkdir dir="${build.home}"/> <copy todir="${build.home}"> <fileset dir="web"/> </copy> <!-- Copy static files from external dependencies as needed --> </target> </project> </pre> Ara només cal reiniciar el tomcat, i apuntar amb el nostre navegador a ''http://localhost:8080/prova-servlet/index.html'' = Java Server Pages (JSP) = === Definició de JSP === JSP, o Java Server Pages, són el complement perfecte als Servlets. Els JSP's no són més que pagines HTML amb codi java inserit a dins, que permet una millor interacció amb el Servlet amb el qual es comunica. Dit d'una altra manera, el codi java al JSP s'encarrega de la part dinàmica de la pàgina, i la resta de contingut estatic és produïda pel codi html. Com podeu veure, la forma de introduïr codi java dins dels JSP's és mitjançant les etiquetes ''<%'' per marcar l'inici, i ''%>'' per marcar el final. <pre> <% Passatger p = (Passatger) session.getAttribute("passatger"); %> <html> <body> Benvingut, senyor <font color="blue"><%= passatger.getCognom1() %></font>. </body> </html> </pre> Hem de distingir entre tres tipus d'etiquetes: * ''<%! %>'', les utilitzarem per introduïr '''declaracions''' d'objectes: <%! int contador=0 %> * ''<%= %>'', '''expressions''' o assignacions de valors: <%=element[i]%>. Podem incloure qualsevol expressió de java, sense el punt i coma final. * ''<% %>'', '''scriptlet''', hi podem ficar directament codi java, sense importar el número de linies. === Els tags de JSP === [http://java.sun.com/products/jsp/syntax/1.2/syntaxref12.html Aqui] teniu una descripció, en anglès, dels tags que podeu utilitzar en un JSP. Els tags són rutines escrites en java utilitzades dins dels JSP's referenciant-les amb un tag o etiqueta per identificar-les. D'aquesta manera, un programador de JSP's només s'hauria de preocupar d'utilitzar aquests tags en comptes d'inserir directament codi java (que també pot). A l'hora de definir aquests tags, tenim el que s'en diu la '''J'''SP '''S'''tandard '''T'''ag '''L'''ibrary, o llibreria de tags estandard de JSP, [http://java.sun.com/products/jsp/jstl/1.1/docs/tlddocs/index.html JSTL]. El primer que hem de fer per poder utilitzar aquest conjunt de tags, és importar-los dins del nostre JSP, amb la següent línia, que situarem a la capçelera: <pre> <%@ taglib prefix="c" uri="http://java.sun.com/jsp/jstl/core" %> </pre> La forma ''<%@'' ''%>'', ens indica que estem introduïnt una directiva al nostre JSP. Això ens permet importar classes (amb ''page''), insertar un fitxer extern (amb ''include''), o definir noves etiquetes (amb ''taglib'', com acabem de veure). A la línia anterior, li estem dient al nostre JSP que ha d'utilitzar els tags d'aquesta llibreria, i els identificarem amb el prefix ''c''. Així podem incloure, per exemple, les següents sentències condicionals: <pre> <c:choose> <c:when test='${p.parametre=="Jose"}'> Soc jo. </c:when> <c:otherwise> No ho soc. </c:otherwise> </c:choose> </pre> Hi ha molts altres tags que podeu utilitzar (mireu l'ellaç anterior), així com codi java de la vostra aplicació directament a dins del JSP. 2276 5317 2006-07-03T14:23:46Z Joseg 81 2279 5684 2006-07-14T15:51:35Z 193.144.12.226 /* Programació contra interfícies */ Tornar a la plana principal: [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] = Mapatge objecte-relacional = == Què és ? == El mapatge objecte-relacional és una tècnica que té com a finalitat principal facilitar la tasca d'emmagatzemar i recuperar objectes d'un llenguatge de dades orientat a objectes en bases de dades relacionals. Vam indicar al començament d'aquest curs que les variables d'un objecte son les que guarden el seu estat, de forma que són aquestes les que s'han d'emmagatzemar a la base de dades per a poder recuperar l'objecte en les mateixes condicions que quan es va guardar. Hi ha estudis que conclouen que el 35% del codi d'una aplicació que utilitzi alguna mena de mecanisme de persistència d'objectes, està relacionat amb aquest aspecte. L'ús d'aquestes tecniques és, per tant, un factor molt important de reducció del cost de construcció d'una aplicació. == [http://www.hibernate.org/ Hibernate] == [http://www.hibernate.org/ Hibernate] és un mapejador objecte-relacional de codi obert. El seu funcionament es basa en la creació d'un fitxer de configuració, anomenat fitxer de mapatge, per a cada classe que es vol emmagatzemar a la base de dades. Aquest fitxer relaciona la classe amb una taula de la base de dades i cada variable de la classe amb una columna d'aquesta taula. D'aquesta forma, cada cop que es vulgui emmagatzemar o recuperar l'objecte a la base de dades, [http://www.hibernate.org/ Hibernate] genera tot el codi SQL necessari, i el programador no deixa mai de treballar en un llenguatge orientat a objecte. == Funcionament == Per tal de fer que una classe es pugui emmagatzemar i recuperar de la base de dades amb [http://www.hibernate.org/ Hibernate], ha de complir tres requisits: * Disposar d'una variable que pugui actuar com a identificador únic de l'objecte. Aquest identificador el generarà [http://www.hibernate.org/ Hibernate], de forma que no serà manipulat pel nostre codi. * Disposar d'un constructor sense arguments. * Disposar, per a cada variable de la classe, d'un mètode per a donar-li valor i un altre per a obtenir-lo. Aquests mètodes s'anomenen ''setters'' i ''getters'' respectivament i han de començar amb la paraula ''set'' i ''get'' seguida del nom de la variable a la que donen o consulten valor, amb la primera lletra en majúscules. '''Exemple:''' Fem la classe ''TipusAvio'' candidata a ser persistent amb [http://www.hibernate.org/ Hibernate] <pre> package ca.udl.estiu; public class TipusAvio { private int id; //Id del tipus d'avió private String nom; //Nom del tipus d'avió private int nombreSeients; //numero de seients public TipusAvio(){} public TipusAvio(String nom, int nombreSeients){ this.nom = nom; this.nombreSeients = nombreSeients; } public void setId(int id){ this.id = id; } public int getId(){ return id; } public void setNom(String nom){ this.nom= nom; } public String getNom(){ return nom; } public void setNombreSeients(int nombreSeients){ this.nombreSeients = nombreSeients; } public int getNombreSeients(){ return nombreSeients; } } </pre> == El fitxer de mapatge == Un cop una classe reuneix les condicions per a poder ser persistida per [http://www.hibernate.org/ Hibernate], haurem de crear el fitxer de mapatge que indica com ha de ser emmagatzemada a la base de dades. Aquest fitxer ha de tenir el mateix nom que la classe, afegint l'extensió ''.hbm.xml'' i per tal que Hibernate el trobi, '''s'ha de situar al mateix directori on estarà la classe un cop compilada'''. En el nostre cas, situarem els fitxers de mapatge al directori ''conf/'', creant sobre aquest l'estructura de directoris ''ca/udl/estiu''. Amb Ant farem que cada cop que compilem els fitxers de mapatge es copiïn al directori ''build/classes/ca/udl/estiu/'', on estaran les classes compilades del nostre projecte. '''Exemple:''' Fitxer de mapatge de la classe ''TipusAvio'' <pre> <?xml version="1.0"?> <!DOCTYPE hibernate-mapping PUBLIC "-//Hibernate/Hibernate Mapping DTD 2.0//EN" "http://hibernate.sourceforge.net/hibernate-mapping-2.0.dtd"> <hibernate-mapping> <class name="ca.udl.estiu.TipusAvio" table="TIPUSAVIO"> <id name="id" type="int" column="TIPUSAVIO_ID"> <generator class="native"/> </id> <property name="nom" type="string" not-null="true"/> <property name="nombreSeients" type="int" not-null="true"/> </class> </hibernate-mapping> </pre> Les etiquetes <pre> <?xml version="1.0"?> <!DOCTYPE hibernate-mapping PUBLIC "-//Hibernate/Hibernate Mapping DTD 2.0//EN" "http://hibernate.sourceforge.net/hibernate-mapping-2.0.dtd"> <hibernate-mapping> </hibernate-mapping> </pre> corresponen a l'estructura exterior del fitxer de mapatge. La primera etiqueta que ha de contenir aqueta estructura és la que indica a quina classe correspon el fitxer i en quina taula de la base de dades es guardarà. <pre> <class name="ca.udl.estiu.TipusAvio" table="TIPUSAVIO"> </pre> En aquest cas veiem que el nom de la classe a la que correspon aquest fitxer és ''TipusAvio'' i que la taula de la base de dades on es guardaran els objectes d'aquesta classe s'anomena ''TIPUSAVIO''. A continuació donem a Hibernate la propietat que volem utilitzar com identificador únic ''(id)'' dels objectes d'aquesta classe, especificant de quin tipus és (en aquest cas ''int'') i en quina columna de la base de dades persistirà (en aquest cas ''TIPUSAVIO_ID''). <pre> <id name="id" type="int" column="TIPUSAVIO_ID"> <generator class="native"/> </id> </pre> L'etiqueta <pre> <generator class="native"/> </pre> indica que aquest identificador serà generat per Hibernate. Amb la directiva ''native'' indiquem que la generació d'aquest identificador es deixa en mans de la base de dades, que utilitzarà el mecanisme que utilitzi per defecte. Si vulguessim gestionar nosaltres la generació de l'identificador, hauriem d'indicar en l'atribut ''class'' la classe que se'n ocuparia. Finalment, indiquem en quina columna de la taula on s'emmagatzemen els objectes d'aquesta classe s'han d'emmagatzemar cadascuna de les variables (''nom'' i ''nombreSeients''). <pre> <property name="nom" type="string" not-null="true"/> <property name="nombreSeients" type="int" not-null="true"/> </pre> == Generació de l'esquema de la base de dades == Hibernate facilita una eina per a crear automàticament l'esquema de la classe persistent a la base de dades, utilitzant el fitxer de mapatge. D'aquesta forma evitem haver de fer-ho manualment. Per a generar l'esquema haurem de: # Crear un fitxer de configuració d'Hibernate, per a indicar-li els paràmetres de connexió a la base de dades # Crear un fitxer de configuració d'Ant amb una tasca que genera l'esquema '''Fitxer de configuració d'Hibernate (hibernate.properties):''' <pre> hibernate.dialect=net.sf.hibernate.dialect.MySQLDialect hibernate.connection.driver_class=com.mysql.jdbc.Driver hibernate.connection.url=jdbc:mysql://localhost/prova hibernate.connection.username=estiu hibernate.connection.password=estiu </pre> Amb aquest fitxer informem a Hibernate sobre la ubicació de la base de dades que ha d'utilitzar, el llenguatge que ha de parlar amb aquesta base de dades, quin driver JDBC ha d'utilitzar i el nom d'usuari i contrasenya de connexió. Per a que Hibernate el trobi, s'ha de situar al directori executable de la nostra aplicació. En el nostre cas, el situarem al directori ''conf/'' i utlitzarem Ant per a copiar-lo al directori ''build/classes'' cada cop que compilem. '''Fitxer de configuració d'Ant (build.xml):''' <pre> <?xml version="1.0"?> <project name="ProvaHibernate" default="compile" basedir="."> <!-- Configuració de les propietats que contenen els directoris del projecte --> <property name="source.root" value="src" /> <property name="class.root" value="build/classes"/> <property name="properties.root" value="conf/"/> <property name="hibernate.dir" value="/usr/local/hibernate-2.1/" /> <property name="mysql.dir" value="/root/" /> <!-- Configuració del classpath del projecte --> <path id="project.class.path"> <!-- Incloure les nostres propies classes --> <pathelement location="${class.root}" /> <!-- Incloure Hibernate --> <fileset dir="${hibernate.dir}"> <include name="hibernate2.jar" /> </fileset> <!-- Incloure les llibreries requerides per Hibernate --> <fileset dir="${hibernate.dir}"> <include name="lib/*.jar" /> </fileset> <!-- Incloure el connector mysql --> <fileset dir="${mysql.dir}"> <include name="mysql-connector-java-3.1.13-bin.jar" /> </fileset> </path> <!-- Prepara el projecte per ser compilat --> <target name="prepare"> <mkdir dir="${class.root}"/> <!-- Copia el fitxer de configuració d'Hibernate i els fitxers de mapping al directori d'execució --> <copy todir="${class.root}" > <fileset dir="${properties.root}"> <include name="**/*.properties"/> <include name="**/*.hbm.xml"/> </fileset> </copy> </target> <!-- Compila les classes del projecte i les situa al directori d'execució --> <target name="compile" depends="prepare" description="Compiles all Java classes"> <javac srcdir="${source.root}" destdir="${class.root}" debug="on" optimize="off" deprecation="on"> <classpath refid="project.class.path" /> </javac> </target> <!-- Genera l'esquema a la base de dades de les classes amb mapping --> <target name="schema" depends="compile"> <taskdef name="schemaexport" classname="net.sf.hibernate.tool.hbm2ddl.SchemaExportTask" classpathref="project.class.path"/> <schemaexport properties="${class.root}/hibernate.properties" quiet="no" text="no" drop="no" delimiter=";"> <!-- Generar esquema per a totes les classes que tinguin un fitxer de mapping --> <fileset dir="${class.root}"> <include name="**/*.hbm.xml" /> </fileset> </schemaexport> </target> </project> </pre> A partir d'aquest moment, quan vulguem generar l'esquema de la base de dades haurem d'executar: <pre> ant schema </pre> a l'arrel del projecte o des de Eclipse. == Emmagatzemament d'objectes == A continuació anem a veure un exemple de codi per a emmagatzemar objectes a la base de dades utilitzant Hibernate. Cal resaltar que per a utilitzar Hibernate des d'Eclipse, cal afegir el seu ''.jar'' com a llibreria del projecte. Per a fer-ho, primer haurem d'instal·lar Hibernate al nostre disc dur. <pre> package ca.udl.estiu; import net.sf.hibernate.*; import net.sf.hibernate.cfg.Configuration; public class CreateTest { public static void main(String args[]) throws Exception{ //Crea una configuració basada en les propietats especificades Configuration config = new Configuration(); //Inclou a la configuració el mapeig de les classes que vol utilitzar config.addClass(TipusAvio.class); //Carrega la factoria que utilitzem per a fer la persistencia SessionFactory sessionFactory = config.buildSessionFactory(); //Obté una sessió utilitzant la informació de configuració Session session = sessionFactory.openSession(); Transaction tx = null; try{ //Comença una transacció amb la base de dades. //Una transacció permet fer operacions de forma conjunta //podent desfer els canvis si hi ha algun error en alguna de les operacions tx = session.beginTransaction(); //Crea un nou objecte TipusAvio TipusAvio tipusavio = new TipusAvio("A", 200); //Sol·licita a Hibernate que el gravi a la base de dades session.save(tipusavio); //Es crea un altre objecte i es demana la seva gravació tipusavio = new TipusAvio("B", 350); session.save(tipusavio); //Es crea un altre objecte i es demana la seva gravació tipusavio = new TipusAvio("C", 400); session.save(tipusavio); //Finalitzem la transacció tx.commit(); } catch (Exception e){ //S'ha produït un error, al començar la transacció o al gravar algun objecte //Si ja s'havia iniciat la transacció, desfem els canvis if (tx != null){ tx.rollback(); } throw e; } //Tant si s'ha produït error com si no, s'executarà el mètode finally finally { //Tanquem la sessió session.close(); } // Tanquem la factoria de sessions sessionFactory.close(); } } </pre> Per a poder executar aquest codi utilitzant Ant, podem afegir les següent línies al fitxer ''build.xml'': <pre> <target name="create" depends="compile"> <java classname="ca.udl.estiu.CreateTest"> <classpath refid="project.class.path"/> </java> </target> </pre> Un cop afegides les línies, podrem executar el codi mitjançant Ant amb la comanda <pre> ant create </pre> == Recuperar dades == A continuació veiem un exemple de com recuperar les dades <pre> package ca.udl.estiu; import net.sf.hibernate.*; import net.sf.hibernate.cfg.Configuration; public class QueryTest{ public static void main(String args[]) throws Exception{ // Crea una configuració basada en les propietats de l'arxiu definit Configuration config = new Configuration(); //Inclou a la configuració el mapeig de les classes que vol utilitzar config.addClass(TipusAvio.class); //Carrega la factoria de sessions que utilitzem per fer la persistència SessionFactory sessionFactory = config. buildSessionFactory(); // Obté una sessió utilitzant la informació de configuració Session session = sessionFactory.openSession(); try{ //Demana a Hibernate que retorni un objecte de la classe TipusAvio amb identificador 1 TipusAvio ta = (TipusAvio)session.get(TipusAvio.class, 1); //Imprimeix les dades de l'objecte retornat System.out.println("Tipus Avió: ID - " + ta.getId() + " Nom - " + ta.getNom() + " Nombre seients - " + ta.getNombreSeients()); } catch (Exception e){ //S'ha produït un error cercant l'objecte System.out.println("ERROR: L'objecte TipusAvio amb identificador 1 no existeix a la base de dades"); } //Tant si hi ha error com si no finally { // Tanca la sessió session.close(); } // Tanca la factoria de sessions sessionFactory.close(); } } </pre> Per a poder executar aquest codi utilitzant Ant, podem afegir les següent línies al fitxer ''build.xml'': <pre> <target name="qtest" depends="compile"> <java classname="ca.udl.estiu.QueryTest" fork="true"> <classpath refid="project.class.path"/> </java> </target> </pre> Un cop afegides les línies, podrem executar el codi mitjançant Ant amb la comanda <pre> ant qtest </pre> = Proves unitàries = == Què són ? == Les proves unitàries, també anomenades proves d'objecte, son mètodes automatitzats de prova del funcionament d'un objecte de forma aïllada. Per implementar una prova unitària es crea una aplicació que fa crides als mètodes de l'objecte i compara els resultats obtinguts amb els desitjats. == [http://www.junit.org/ JUnit] == [http://www.junit.org/ JUnit] és un conjunt d'utilitats que facilita la creació de proves unitàries d'aplicacions implementades amb Java. Per a realitzar tests unitaris amb [http://www.junit.org/ JUnit] haurem de: * Crear una classe que extengui a la classe ''TestCase'' * Per a cada prova que vulguem realitzar, crearem un mètode amb un nom que comenci amb la paraula ''test'' seguida de qualsevol combinació de paraules * Aquests mètodes no retornaran cap valor ni acceptaran paràmetres * Dins d'aquests mètodes utilitzarem els mètodes assertXXX(objecte A, objecte B) de la classe TestCase, que retornen cert si els objectes A i B compleixen la propietat que dóna nom al mètode i fals en cas contrari. Per exemple, ''assertEquals("a","b")'' retornaria fals. Quan executem aquesta classe com a test JUnit, aquest buscarà tots els mètodes amb nom començat per ''test'' i els executarà un a un, generant un informe dels mètodes que han fallat i els mètodes que no ho han fet. Per a poder utilitzar Junit des d'Eclipse, haurem d'incloure el seu ''.jar'' com a llibreria del sistema. Per a fer-ho, en primer lloc haurem d'instal·lar Junit al nostre disc dur. Veiem un exemple de prova unitària de la classe TipusAvio: <pre> package ca.udl.estiu; import junit.framework.TestCase; public class TipusAvioTest extends TestCase { //Comprova que el nom d'una nova instància de la classe TipusAvio es nul quan el creem amb el constructor buit. public void testTipusAvioConstructorBuit(){ TipusAvio ta = new TipusAvio(); String s = ta.getNom(); assertEquals(null,s); } //Comprova que el constructor amb paràmetres funciona correctament. public void testTipusAvioConstructor(){ TipusAvio ta = new TipusAvio("nom",200); assertEquals("nom",ta.getNom()); assertEquals(200,ta.getNombreSeients()); } } </pre> És important notar que les proves unitàries ens serveixen, a més de com a proves del bon funcionament d'un objecte, com a documentació del seu funcionament. = Inversió de control = == Dependències == Les dependències entre classes es donen quan una classe utilitza una altra classe per a realitzar una determinada acció. == Què és la inversió de control ? == La inversió de control és una tècnica que permet minimitzar les dependències entre classes en una aplicació. Per a fer-ho, aporta més control sobre aquestes dependències facilitant formes de configurar-les i canviar-les en temps d'execució. La inversió de control requereix la utilització d'una tècnica anomenada ''Programació contra interfícies''. == Programació contra interfícies == S'anomena programació contra interfícies al fet de cridar als mètodes d'una interfície en comptes de fer-ho d'una classe concreta. '''Exemple:''' Utilització de la interfície ''ResultSet'' de JDBC <pre> ResultsetSet rs = stmt.executeQuery("SELECT * FROM TAULA"); while (rs.next()){ System.out.println("El id és: "+ rs.getString("ID")); System.out.println("El valor del camp1 és: "+ rs.getInt("CAMP1")); System.out.println("El valor del camp2 és: "+ rs.getString("CAMP2"); } </pre> En aquest codi, l'objecte ''ResultSet'' és en realitat una interfície. No sabem quina és la classe concreta que estem utilitzant per a realitzar les operacions. De fet, el mètode ''stmt.executeQuery()'' podria retornar qualsevol classe que implementés la interfície ''ResultSet''. Ara suposem que volem implementar una classe per emmagatzemar les dades d'una aplicació. Una primera aproximació seria fer-ho, com es mostra a l'exemple següent, creant una classe ''Persistencia'' que implementi un mètode ''guardarDades(Dades objecteDades)''. <pre> class Persistencia{ public static void guardarDades(Dades objecteDades){ //Implementació } } </pre> L'aplicació hauria d'utilitzar aquesta classe de la forma que es mostra al programa <pre> class Aplicació{ public void guardarDades(Dades objecteDades){ Persistencia.guardarDades(objeceDades); } } </pre> Utilitzar aquesta aproximació fa que únicament tinguem una manera d'emmagatzemar les dades de la nostra aplicació, tot i que sempre tindrem la possibilitat de canviar la implementació de la classe ''Persistencia'' per a canviar el seu comportament. Però que passa si volem disposar de diverses formes d'emmagatzemar la informació i decidir quina utilitat en temps d'execució? Aquest requisit s'anomena ampliació per connectors (plug-ins). L'aplicació facilita la implementació per defecte, a vegades buida, d'una funcionalitat, permet enganxar noves implementacions i escollir quina s'utilitza en temps d'execució, ja sigui mitjançant fitxers de configuració o a elecció de l'usuari. Per a afegir aquest comportament a l'aplicació anterior, hauriem de transformar la classe ''Persistencia'' en una interficie, deixar que l'aplicació utilitzi aquesta interfície per a cridar al mètode ''guardarDades(Dades objecteDades)'', i facilitar-li una forma d'obtenir diverses implementacions de la interfície. A continuació veiem la interfície ''Persistencia'' i dos implementacions diferents d'aquesta. <pre> interface Persistencia{ public void guardarDades(Dades objecteDades); } </pre> <pre> class PersistenciaFitxers implements Persistencia{ public void guardarDades(Dades objecteDades){ //Implementació } } </pre> <pre> class PersistenciaBaseDades implements Persistencia{ public void guardarDades(Dades objecteDades){ //Implementació } } </pre> == Càrrega d'implementacions == Com fariem per a carregar una determinada implementació d'una interfície en l'exemple anterior ? Podem utilitzar una ''Factoria d'implementacions'' o la ''Inversió de control'' === Factories d'implementacions === Per complertar la nostra aplicació, caldria escollir quina implementació de la interfície ''Persistencia'' utilitzem en cada moment. Utilitzant l'aproximació de la factoria d'implementacions, ho fariem de la forma que presentem a continuació: <pre> class Aplicació{ public void guardarDades(Dades objecteDades){ Persistencia p = PersistenciaFactory.getPersistencia(); p.guardarDades(objecteDades); } } </pre> La classe ''PersistenciaFactory'' serà l'encarregada de faciliar una implementació de la interfície ''Persistencia'' a l'aplicació. Al següent codi veiem un exemple de factoria que retorna sempre la mateixa implementació. <pre> class PersistenciaFactory{ public static Persistencia getPersistencia(){ PersistenciaFitxers pf = new PersistenciaFitxers(); return (pf); } } </pre> Una última millora seria que la factoria d'implementacions obtingués d'un fitxer de configuració el nom de la implementació a carregar, o que el prengués per paràmetre a l'operació ''getPersistencia()''. Veiem a continuació com es pot implementar aquest comportament <pre> class PersistenciaFactory{ public static Persistencia getPersistencia(String implementacio){ try{ Class persistencia = Class.forName(implementació); Object e = persistencia.newInstance(); return ((Persistencia)e); } catch(Exception e){ return null; } } } </pre> === Inversió de control === La inversió de control és una tècnica molt similar a una factoria d'implementacions que obté el nom de la implementació a carregar d'un fitxer de configuració. La única diferència és que a la classe que utilitza la interfície no li cal preocuparse de cridar a la factoria, és el propi sistema el que li facilita de forma automàtica la implementació configurada. === [http://springframework.org/ Spring] === [http://springframework.org/ Spring] és un ''framework'' d'inversió de control per injecció de dependències. Facilita la obtenció d'implementacions eliminant tot el codi necessari per a fer-la dels objectes de les nostres aplicacions. '''Exemple:''' Codi de la classe ''Aplicacio'' amb Spring <pre> public class Aplicacio { Persistencia persistencia; public Persistencia getPersistencia(){ return persistencia; } public void setPersistencia(Persistencia persistencia){ this.persistencia = persistencia; } public void guardarDades(String dades){ persistencia.guardarDades("Dades importants"); } } </pre> L'únic que cal fer per a configurar Spring és facilitar-li un fitxer de configuració que indiqui quina implementació de la interfície ''Persistencia'' utilitzarà la classe ''Aplicacio''. '''Exemple:''' Fitxer de configuració d'Spring <pre> <?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?> <!DOCTYPE beans PUBLIC "-//SPRING//DTD BEAN//EN" "http://www.springframework.org/dtd/spring-beans.dtd"> <beans> <bean id="fitxer" class="PersistenciaFitxers"/> <bean id="bd" class="PersistenciaBaseDades"/> <bean id="aplicacio" class="Aplicacio"> <property name="persistencia"> <ref bean="fitxer"/> </property> </bean> </beans> </pre> Ara, crearem una classe per a cridar a ''Aplicacio'' que serà la que farà ús d'Spring '''Exemple:''' Classe ''CridaAplicacio'', crida a l'aplicació injectant les dependències amb Spring <pre> import org.springframework.context.support.ClassPathXmlApplicationContext; public class CridaAplicacio { public static void main(String [] args){ ClassPathXmlApplicationContext ctx = new ClassPathXmlApplicationContext("aplicacio.xml"); Aplicacio app = (Aplicacio)ctx.getBean("aplicacio"); app.guardarDades("DadesAGuardar"); } } </pre> 2280 5682 2006-07-14T14:13:13Z 193.144.12.226 /* Instalació */ Tornar a la plana principal: [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE]] = [http://java.sun.com/javaee J2EE] = == Què és Java ? == Java és un llenguatge de programació multiplataforma i orientat a objectes. == Construcció d'aplicacions web amb Java == [http://www.sun.com Sun] ofereix varies plataformes per construïr aplicacions amb Java: * '''[http://java.sun.com/javase/index.jsp Java2 Standard Edition (J2SE)]''': Per a desenvolupar aplicacions d'escriptori, incloent interfícies gràfiques avançades, accés a bases de dades, seguretat ... * '''[http://java.sun.com/javaee/ Java2 Enterprise Editon (J2EE)]''': Per a desenvolupar aplicacions d'escriptori o web amb tecnologies avançades com els ''web services'', components distribuïts, transaccions, correu electrònic, XML ... * '''[http://java.sun.com/javame/index.jsp Java2 Micro Edition (J2ME)]''': Per a desenvolupar aplicacions per a dispositius mòbils Les tres plataformes tenen dos components bàsics: * El ''Java Runtime Environment'' o JRE: És el que s'anomena ''màquina virtual de java''. Permet executar les aplicacions escrites i compilades amb Java * El ''Java Development Kit'' o JDK: Permet escriure i compilar aplicacions amb Java, a banda de facilitar classes amb serveis bàsics com la gestió de dispositius, l'entrada/sortida, la seguretat ... Com indica el nom del curs, nosaltres treballarem amb [http://java.sun.com/javaee/ Java2 Enterprise Editon (J2EE)], concretament amb la tecnologia ''Web application'', que inclou les especificacions ''[http://java.sun.com/products/servlet/index.jsp Java Servlet]'' i ''[http://java.sun.com/products/jsp Java Server Pages (JSP)]''. Per a treballar amb aquesta tecnologia, utilitzarem el JDK i un servidor d'aplicacions web que implementi les especificacions ''Servlet'' i ''JSP''. En el nostre cas, utilitzarem [http://tomcat.apache.org Tomcat]. === [http://jcp.org/en/jsr/detail?id=154 Aplicacions web] === Una aplicació web és una aplicació a la que s'accedeix mitjançant un navegador web a través d'una xarxa de comunicacions. Aquest model té molts avantatges: * No cal distribuïr les aplicacions als clients, donat que hi accedeixen mitjançant la xarxa * Hi ha navegadors web disponibles per a totes les plataformes, i tots parlen un idioma comú, [http://www.w3.org/Protocols/ l'HTTP] * Com que tot el codi es troba al servidor, els canvis en l'aplicació no requereixen redistribució * Es poden controlar els accessos a les aplicacions, així com el seu ús L'especificació oficial de les aplicacions web amb [http://java.sun.com Java] es donen a la ''[http://jcp.org/en/jsr/overview Java Specification Request]'' [http://jcp.org/en/jsr/detail?id=154 JSR-154] feta pel ''[http://jcp.org/en/home/index Java Comunity Process]''. Els punts interessants d'aquesta especificació són: * Components d'una aplicació web: ** Servlets ** Planes JSP ** Continguts estàtics: HTML, imatges, sò i fitxers en qualsevol altre format ** Classes d'utilitat per a la resta de components de l'aplicació ** Classes d'utilitat per al client: Applets, JavaBeans i classes en general ** Metainformació descriptiva del conjunt d'elements anteriors * Una aplicació web té una estructura jeràrquica de directoris. El directori arrel serveix com a '''DocumentRoot''' dels fitxers que formen part de l'aplicació web * Existeix un directori especial anomenat '''WEB-INF''' que conté fitxers relatius a l'aplicació web que no han de formar part del seu '''DocumentRoot''', però si han de ser accesibles per als components de l'aplicació. Els continguts obligatoris d'aquest directori son: ** web.xml : És el fitxer de descripció de desplegament de l'aplicació ** classes/ : És el directori on s'ha de situar les classes d'utilitat per als components de l'aplicació ** lib/*.jar : És el directori on es situen els fitxers comprimits amb classes d'utilitat per als components de l'aplicació Exemple: <pre> /index.html /howto.jsp /feedback.jsp /images/banner.gif /images/jumping.gif /WEB-INF/web.xml /WEB-INF/lib/jspbean.jar /WEB-INF/classes/com/mycorp/servlets/MyServlet.class /WEB-INF/classes/com/mycorp/util/MyUtils.class </pre> Tota aquesta estructura de directoris es pot facilitar directament o mitjançant un fitxer WAR (Web ARchive). Aquest fitxer és el resultat de comprimir tota l'estructura de directoris amb l'algorisme ''ZIP''. == Instalació del JDK == Per a descarregar-se i instalar el JDK, caldrà anar a la plana http://java.sun.com/javase/index.jsp, entrar a l'apartat ''Download'', descarregar la darrera versió del JDK per al nostre sistema operatiu i consultar les instruccions d'instal·lació. Un cop instalat el JDK, haurem d'afegir el directori on es troben els binaris al nostre PATH: Exemple: Si hem descomprimit el JDK al directori /usr/local/java haurem de fer <pre> export PATH=$PATH:/usr/local/java/bin </pre> == Funcionament == Per comprovar que funciona correctament, podem executar la comanda: <pre> java -version </pre> i comprovar que la versió de java és la que nosaltres hem instalat. = [http://ant.apache.org Ant]= == Què és ? == [http://ant.apache.org Ant] permet automatitzar el procés de creació de programari. Aquest procés inclou, habitualment, diverses fases: # Creació del codi font # Compilació # Prova # Desplegament # Execució [http://ant.apache.org Ant] és una utilitat que ens ajuda a automatitzar tots els passos, exeptuant el primer, de forma que es puguin executar repetidament de forma predible i sense intervenció humana. == Funcionament == [http://ant.apache.org Ant] utilitza un fitxer de configuració per a cada ''projecte'', es a dir, per a cada aplicació que vulguem construïr. Al fitxer de configuració es descriu l'aplicació, es defineixen una sèrie de paràmetres globals i s'especifiquen accions a realitzar sobre els fitxers que la composen. Les accions es decriuen com un conjunt de ''targets'' (objectius), cadascun dels quals està format a la seva vegada per un conjunt de tasques. Exemple: <pre> Projecte: HolaMon Targets: Compilació, Prova, Desplegament, Execució Tasques: - Compilació: Executar el compilador sobre tot el codi font - Prova: Executar els procediments de prova - Desplegament: Moure els fitxers compilats al lloc on s'han d'executar - Execució: Execucció del programa </pre> == Instalació == Eclipse integra per defecte una extensió per a treballar amb [http://ant.apache.org Ant]. Si el vulguessim instalar per a provar el seu funcionament des de fòra de l'Eclipse, únicament hauriem de visitar la plana web i descarregar la última versió binària del programa, tenint en compte que és necessari disposar del ''JDK'' i olé. == Exercici: Creació d'un fitxer Ant bàsic == Per a utilitzar un programa d'automatització del procés de construcció d'una aplicació, és convenient decidir com organitzarem el codi en directoris. En aquest exercici suposarem que volem construïr una aplicació Java sencilla consistent en una classe anomenada HolaMon. L'estructura de directoris serà la següent: * src/: Ubicació del codi font * build/: Ubicació de l'aplicació en el seu format final, per lliurar-lo públicament. Aquest directori contindrà: ** Un subdirectori anomenat ''classes/'' on situarem totes les classes compilades ** Un subdirectori anomenat ''jar/'' on situarem un fitxer jar amb totes les classes comprimides # Creeu el directori ''build/'', els seus subdirectoris ''classes/'' i ''jar/'' i el directori ''src/'' i entreu en aquest últim. # Obriu un editor de text i creeu un fitxer anomenat HolaMon.java # Fiqueu contingut que podeu trobar més avall # Proveu de compilar-lo amb la comanda ''javac'', ubicant el fitxer ''.class'' resultant al directori ''build/classes'': <pre>javac -d ../build/classes/ HolaMon.java</pre> # Aneu al directori ''build/classes/'' i proveu d'executar-lo amb la comanda ''java'': <pre>java HolaMon</pre> '''Codi de la classe HolaMon''': <pre> class HolaMon{ public static void main(String [] args){ System.out.println("Hola mon"); } } </pre> Ara anem a construïr el fitxer de configuració d'Ant per automatitzar aquest procés. '''Fitxer de configuració d'Ant del projecte HolaMon:''' <pre> <project name="HolaMon" default="run" basedir="."> <target name="init"> <property name="sourceDir" value="src/" /> <property name="outputDir" value="build/classes" /> </target> <target name="clean" depends="init"> <deltree dir="${outputDir}" /> </target> <target name="prepare" depends="clean"> <mkdir dir="${outputDir}" /> </target> <target name="compile" depends="prepare"> <javac srcdir="${sourceDir}" destdir="${outputDir}" /> </target> <target name="run" depends="compile"> <java classname="HolaMon"> <classpath> <pathelement path="${outputDir}"/> </classpath> </java> </target> </project> </pre> # Creeu un fitxer anomenat '''build.xml''' a l'arrel del projecte # Copieu el contingut presentat # Executeu la comanda '''ant''' = [http://www.nongnu.org/cvs/ CVS] = == Què és == El control de versions és una eina imprescindible per a crear aplicacions, encara més si la creació es fa de forma col·laborativa. Una eina de control de versions guarda un registre històric de tots els canvis fets en un fitxer i permet recuperar-ne versions antigues per tal de poder desfer aquests canvis. == Funcionament == El funcionament es basa en la creació d'un repositori centralitzat de codi font on es van afegint fitxers i enviant els canvis. Diversos programadors es poden descarregar el codi font del repositori i treballar localment, enviant els canvis fets un cop acaben de treballar amb el codi. Si es produeixen canvis en el mateix fitxer de forma simultània, l'últim a enviar els canvis rebrà un avís del conflicte, per tal que el pugui solucionar. En aquest curs utilitzarem CVS des de l'Eclipse, que incorpora per defecte una extensió per a treballar-hi de forma molt intuïtiva. Si vulguéssim utilitzar CVS per línia de comanda, hauriem de seguir diversos passos: # Crear un repositori: Utilitzant la comanda ''cvs init'' <pre>cvs -d /tmp/cvsroot init</pre> # Afegir nous fitxers al repositori: Situant-se al directori on es troben els fitxers que volem afegir, s'utilitza la comanda cvs import <pre>cvs -d /tmp/cvsroot import -m"Fitxers inicials" ProjecteHolaMon david inicial</pre> D'aquesta forma hem creat un projecte anomenat ProjecteHolaMon # Treballar amb el projecte: Per començar a treballar al projecte situat al repositori, ens situem en un directori adequat per a descarregar els fitxers i utilitzem la comanda ''cvs co'' <pre>cvs -d /tmp/cvsroot co ProjecteHolaMon</pre> # Enviar canvis: Un cop hem treballat amb el codi, enviem els canvis al repositori amb la comanda ''cvs ci''<pre>cvs -d /tmp/cvsroot/ ci -m"Primer enviament"</pre> == Instalació == Per instalar [http://www.nongnu.org/cvs/ CVS], podem trobar binaris precompilats a la seva plana, el codi font per a compilar o paquets per a diferents versions de linux. == Més informació == Podeu trobar un llibre lliure molt complert sobre CVS a la web http://cvsbook.red-bean.com/ = [http://dev.mysql.com/ Mysql] = [http://dev.mysql.com/ Mysql] és un gestor de bases de dades relacionals lliure. Ens permet crear bases de dades i facilitar-hi l'accés per xarxa. == Instalació == Per instalar [http://dev.mysql.com/ Mysql] haurem de visitar la seva web i anar a l'apartat ''Downloads'', on podrem descarregar la versió més indicada per al nostre sistema operatiu. == Arrancada i parada del servidor == El servidor de bases de dades de mysql s'anomena ''mysqld''. En les màquines utilitzades pel curs (''RedHat 9''), podeu arrencar-lo '''entrant com a usuari root''' i executant la següent comanda: <pre> /etc/init.d/mysqld start </pre> Per aturar-lo, haurem d'executar: <pre> /etc/init.d/mysqld stop </pre> == Creació d'una base de dades == Per crear una base de dades, utilitzarem la comanda '''mysqladmin'''. Si volem crear la base de dades '''prova''' executarem la següent comanda: <pre> mysqladmin create prova </pre> Si obtenim l'error <pre> error: 'Access denied for user 'root'@'localhost' (using password: NO)' </pre> vol dir que l'usuari root ha de facilitar un password per a connectar al servidor, de forma que haurem d'utilitzar l'opció '''-p''' <pre> mysqladmin -p create prova </pre> == Gestió d'usuaris == Un cop creada la base de dades, hi tindrem accés com a root, però també podem concedir l'accés a un altre usuari. Aquesta opció està indicada per a no deixar accedir lliurement a la base de dades com a '''root''' sense password o per no haver de ficar el password de root a les aplicacions que connecten a la base de dades. Per donar permissos a usuaris haurem d'accedir a la base de dades del sistema , anomenada '''mysql''' com a root: <pre> mysql --user=root mysql </pre> Un cop a dins, si volem donar tots els permissos sobre la base de dades '''prova''' a l'usuari '''pepe''' amb la contrasenya '''lomeupass''' haurem d'executar la comanda: <pre> GRANT ALL PRIVILEGES ON prova.* TO 'pepe'@'localhost' IDENTIFIED BY 'lomeupass'; </pre> = [http://apache.org Apache] = == Què és ? == [http://apache.org Apache] és un servidor de planes web. Per a ser més estrictes, és una aplicació que actua com a servidor del protocol [http://www.w3.org/Protocols/ HTTP], rebent peticions i retornant les planes [http://www.w3.org/MarkUp/ HTML] o fitxers resultants o informant de possibles errors. == [http://www.w3.org/Protocols/ HTTP], [http://www.w3.org/MarkUp/ HTML], formularis i [http://www.w3.org/CGI/ CGI's ] == [http://www.w3.org/Protocols/ HTTP] és un protocol de comunicacions basat en TCP. Dit d'una altra manera, és llenguatge que utilitzen per a comunicar-se els navegadors web amb els servidors web per a obtenir recursos. Aquests recursos poden ser qualsevol tipus de fitxer, tot i que en general s'utilitzen fitxers [http://www.w3.org/MarkUp/ HTML]. HTTP és un protocol sense estat, de forma que per a cada petició que un navegador vulgui realitzar al servidor, haurà d'establir una nova connexió, i el servidor no guarda cap informació dels clients entre connexió i connexió. Els fitxers HTML són fitxers de text amb un format de marques que permeten inserir i fer enllaços a altres fitxers. Quan un navegador web mostra un fitxer HTML, el que fa realment és: * Pintar el contingut textual del fitxer HTML * Sol·licitar al servidor cadascun dels fitxers inserits dins de l'HTML, el reb, el processa i el pinta * Pintar els enllaços a altres documents de forma que es reconeguin i es pugi premer sobre ells per a ''saltar'' al document enllaçat Una funcionalitat molt interessant dels fitxers HTML i el protocol HTTP son els formularis, que permeten enviar dades del client al servidor. Els formularis estan composats d'una sèrie de camps d'entrada de dades i d'uns botons d'acció (enviar, esborrar ...). A l'altra banda d'un formulari ha d'haver una aplicació de tipus ''[http://www.w3.org/CGI/ Common Gateway Interface o CGI]'', que reculli les dades, les processi i generi una resposta. == Instalació == Les màquines que utilitzarem al curs tenen [http://apache.org Apache] instalat. En cas de no disposar d'ell, únicament hauriem de visitar la seva plana web i baixar la darrera versió disponible per al nostre sistema operatiu, seguint les instruccions d'instalació. == Configuració == [http://apache.org Apache] té un fitxer de configuració principal i un lloc per a poder ubicar fitxers de configuració que s'afegeixen al principal. El fitxer principal s'anomena '''httpd.conf''' es troba al directori '''conf''', mentre que la resta reben qualsevol nom amb l'extensió '''.conf''' i es situen dins del directori '''conf.d'''. Hi ha moltes opcions de configuració, però les més importants són: * Listen: Indica el port TCP en el que el servidor reb peticions, habitualment el 80. Exemple: Listen 80 * ServerName: Dona un nom al servidor. Exemple: ServerName www.example.com * DocumentRoot: Indica quin és el directori on es situen els fitxers a servir. Exemple: DocumentRoot "/var/www/html" * Alias: Permet donar un nom alternatiu a un directori. Exemple: Alias /user "/home/user/" Una característica molt interessant és la possibilitat de fer '''virtual hosts''' o servidors virtuals. D'aquesta forma, un mateix servidor pot respondre a peticions que es facin a diferents noms de màquina. Exemple: Un mateix servidor que respon a '''<nowiki>www.udl.cat</nowiki>''' i a '''<nowiki>cv.udl.cat</nowiki>''' <pre> <VirtualHost www.udl.cat> ServerAdmin webmaster@example.com DocumentRoot /var/www/html/www/ ServerName www.udl.cat </VirtualHost> <VirtualHost www.udl.cat> ServerAdmin webmaster@example.com DocumentRoot /var/www/html/cv/ ServerName cv.udl.cat </VirtualHost> </pre> Una altra característica interessant és la redirecció de peticions, que permet redireccionar les peticions a una o més planes cap a altres palnes o servidors. El resultat d'aquesta redirecció és que el servidor informa al client de que la plana es troba en un altre lloc i el client sol·licita la plana a aquest nou lloc. Exemple: Les peticions a '''/usuaris''' es redireccionen a '''<nowiki>http://usuaris.udl.cat/</nowiki>''' <pre> Redirect /usuaris http://usuaris.udl.cat </pre> Finalment, destacarem la possibilitat de fer de '''Proxy''' o servidor intermediari. És un cas similar a la redirecció, la diferència és que en aquest cas és el mateix servidor qui sol·licita el recurs a la seva ubicació real i el retorna al client, que no detecta que el recurs estava realment en un altre lloc. Exemple: Les peticions a '''/administracio''' es redireccionen a '''<nowiki>http://cv.udl.cat:8080</nowiki>''' <pre> ProxyPass /administracio http://cv.udl.cat:8080/ ProxyPassReverse /administracio http://cv.udl.cat:8080/ </pre> = [http://tomcat.apache.org Tomcat] = == Què és == [http://tomcat.apache.org Tomcat] és un servidor d'aplicacions web. == Instalació == La instalació de [http://tomcat.apache.org Tomcat] és sencilla. Únicament cal descarregar la darrera versió de la seva web i descomprimir-la al directori on vulguem ubicar-lo. Un cop fet, ja podrem treballar amb ell. Quan fem la descompressió en un sistema Linux hem de tenir en compte que els fitxers del directori '''bin''', que són els executables, no estan en format executable, de forma que hem d'executar les següents comandes: Si hem descomprimit tomcat a ''/usr/local/tomcat'' <pre> cd /usr/local/tomcat chmod +x bin/*.sh </pre> == Funcionament == Un cop instalat, el podem engegar i parar a través dels fitxers '''startup.sh''' i '''shutdown.sh''' situats al directori '''bin'''. Per defecte, el servidor funcionarà al port '''8080'''. Es poden modificar les opcions de configuració al fitxer '''server.xml''' situat al directori '''conf/'''. Per a afegir aplicacions web, únicament haurem de copiar tota l'estructura de directoris o el fitxer WAR al directori '''webapps''' i engegar-lo. Veurem que es pot accedir a l'aplicació a la URL configurada. = [http://www.eclipse.org Eclipse] = == Què és ? == [http://www.eclipse.org Eclipse] és un entorn integrat de desenvolupament, es a dir, un conjunt d'utilitats per a crear programari (editor de codi font, compilador, depurador) agrupades en un mateix entorn. Eclipse està fet en Java i pensat principalment per a crear aplicacions en Java, tot i que també es pot utilitzar per a crear aplicacions en altres llenguatges. A banda de les utilitats típiques de qualsevol IDE, Eclipse té funcionalitats molt interessants com: * Integració amb Ant * Integració amb CVS * Entensions de creació de aplicacions J2EE * Extensió d'integració amb servidors d'aplicacions (Tomcat, BEA ...) * Extensions de treball amb bases de dades == Instalació == Instalar Eclipse és tant sencill com: * Descarregar la versió més adequada al sistema operatiu sobre el qual volem treballar * Descomprimir sobre el directori on vulguem que resideixi * Executar: Utilitzant la comanda ''eclipse'' que es troba a l'arrel del directori que conté els fitxers d'eclipse == Funcionament == Quan executem Eclipse, aquest demana que seleccionem quin ''Workspace'' (Espai de treball) volem utilitzar. Un ''Workspace'' no és més que un directori del sistema de fitxers on es guardaran tots els arxius de tots els projectes que es vagin creant dins d'aquest ''Workspace''. Un cop s'obre definitivament, ens mostra el que s'anomena una ''Perspective'' (Perspectiva). Una ''Perspective'' és una forma per defecte de presentar diverses ''Views'' (Vistes). Les ''Views'' són els elements gràfics en forma de finestra que ens permeten realitzar accions. A banda de les ''Perspectives'' i ''Views'' per defecte d'Eclipse, podem instalar ''plugins'' (connectors) que n'afegeixen de noves. En el nostre cas, utilitzarem un Eclipse amb el ''plugin'' ''Web Tools Platform'', que afegeix perspectives per crear aplicacions Web i aplicacions J2EE i vistes per a crear ''Servlets'' i ''JSP'', sincronitzar amb servidors d'aplicacions, connectar i gestionar bases de dades ... Per tal de poder treballar en una aplicació, hem de crear un ''Project'' (Projecte). Un ''Project'' agrupa tots els recursos d'una aplicació i té associada una configuració concreta sobre els elements que s'utilitzen per a crear-la (compilador, variables d'entorn, formatadors de codi ...). === Exercici: Creació d'un projecte Java === Per a crear un projecte Java, entrarem al menú ''File'', sel·leccionarem l'opció ''New'' i seguidament ''Project''. Al despeglable que ens apareix escollirem l'opció ''Java Project''. Un cop sel·leccionada aquesta opció, ens demana anomenar el projecte i sel·leccionar quina ''JRE'' utilitzar. Un cop creat el projecte, Eclipse ens mostra la perspectiva de projecte Java. Aquesta perspectiva inclou les vistes ''Package explorer'' a l'esquerra, ''Outline'' a la dreta, diverses vistes informatives a la part inferior i una vista central amb un editor de fitxers. === Exercici: Creació del projecte HolaMon amb Eclipse === # Crear un projecte Java # Prèmer el botò dret del ratolí sobre el nom del projecte i sel·leccionar ''Properties'' # Ficar a ''Default output folder'' el directori ''build/classes'' # Un cop creat el projecte, prèmer el botò dret del ratolí sobre el nom del projecte i sel·leccionar ''Import'' # Sel·leccionar ''File System'' # Escollir el directori on es troben els fitxers del projecte HolaMon creat amb anterioritat # Sel·leccionar únicament el fitxer ''build.xml'' i el directori ''src/'' # Executar el fitxer ''build.xml'' com a ''Ant buildfile'' === Exercici: Ús de CVS des d'Eclipse === Eclipse disposa per defecte d'una perspectiva anomenada ''CVS Repository Exploring'' que permet afegir i explorar nous repositoris CVS. D'altra banda, des de qualsevol projecte creat amb Eclipse es pot accedir a l'opció ''Team'', per tal de afegir el projecte a un repositori CVS i fer-hi enviaments, actualitzacions i altres operacions. Per explorar el repositori CVS que hem creat amb anterioritat: # Anar a la perspectiva ''CVS Repository exploring'' # Amb el botò dret sel·leccionar l'opció ''New'' i ''Repository location'' # Ficar les dades del repositori creat # Utilitzar el nom d'usuari i contrasenya facilitats al curs # A connection type ficar ''extssh'' # Prèmer ''Finish'' Per afegir un projecte a un repositori: # Prèmer el botò dret del ratolí sobre el nom del projecte # Sel·leccionar l'opció ''Team'' i ''Share project'' # Si hem creat algun repositori des de la perspectiva ''CVS Repository exploring'' ens apareixerà per poder ser sel·leccionat. En cas contrari únicament tindrem l'opció de crear un nou repositori # Haurem de sel·leccionar els fitxers que volem incloure al repositori === Exercici: Ús de MySql des d'Eclipse === Per utlitzar MySql des d'Eclipse, farem ús de la vista de ''Data'' anomenada ''Database explorer''. Primer haurem de copiar el driver JDBC de mysql facilitat amb el CD del curs a un directori del nostre sistema de fitxers. Els passos a seguir seran: # Crear un nou projecte # Premem el botò dret del ratolí sobre el nom del projecte i sel·leccionem ''New'' i ''Other'' # Anem a la carpeta ''Data'' i sel·leccionem ''SQL Scrapbook Page'' # L'anomenem i premem ''Finish'' # A la part inferior de la pantalla s'obre la vista ''Database exlporer'', amb una carpeta anomenada ''Connections'' # Premem el botò dret sobre aquesta carpeta i sel·leccionem ''New Connection'' # A ''Select a database manager'' sel·leccionem ''Mysql'' i ''4.1'' # A database fiquem el nom de la base de dades que vam crear amb anterioritat # A JDBC driver class fiquem ''com.mysql.jdbc.Driver'' # A class location ficarem el lloc on hem copiat el driver de JDBC de mysql # A connection URL ficarem ''jdbc:mysql://localhost/nomBD'' on ''nomBD'' serà el nom de la base de dades # A userid i password ficarem les dades de l'usuari facilitat al curs # Un cop creada la connexió, veurem que podem consultar la informació de la base de dades a la vista ''Database explorer'' # Ara escriurem alguna consulta SQL a la part central de la pantalla i amb el botò dret sel·leccionarem ''Run SQL'' # Sel·leccionarem la connexió creada === Exercici: Integració de Tomcat amb Eclipse === Per a veure com integrem Tomcat amb Eclipse, únicament cal visitar la perspectiva ''J2EE'' i utilitzar la vista ''Servers'' que apareix a la part inferior de la pantalla. # Amb el botò dret del ratolí sel·leccionem l'opció ''New'' i ''Server'' # Despleguem l'entrada ''Apache'' i allí seleccionem ''Tomcat v5.5 Server'' # Premem ''Next'' # Escollim el directori on està instalat Tomcat # Ja tenim el servidor integrat amb Eclipse 2281 5545 2006-07-09T17:49:10Z Álvaro M 53 Trasllat de la lliçó "colors" ==Colors== ===Vocabulari=== {| | ''jelo'' | groc |- | ''kule'' | color; pintar, acolorir |- | ''laso'' | blau |- | ''loje'' | vermell |- | ''pimeja'' | negre |- | ''sitelen'' | dibuix, imatge; dibuixar, escriure |- | ''walo'' | blanc |} ===Lliçó=== ====Combinacions de color==== De ben segur algun cop a la vida has utilitzat llàpissos de colors. Quan tenies pocs llàpissos, podies aconseguir els colors que faltaven barrejant-los. Per exemple, barrejant blau i groc s'obtenies el color verd. Així, igual que un pintor, es descriuen els colors en Toki Pona: combinant-ne uns quants de bàsics. Els colors actuen com a adjectius, així que van després del nom. Exemplificant, combinarem blau i vermell per parlar d'un vestit lila: {| border=1 |+Exemple | ''len'' | vestit |- | ''len laso'' | vestit blau |- | ''len laso loje'' | vestit blau vermellós. Així doncs, un vestit lila! |} Utilitzant aquest mètode, es poden mesclar diferents colors per obtenir-ne molts de nous. Aquí tens una llista dels més comuns: {| border=1 |+Exemple | ''laso loje'' | lila (blau vermellós) |- | ''laso jelo'' | verd (blau grogenc) |- | ''loje jelo'' | taronja (vermell grogenc) |- | ''walo pimeja'' | gris (blanc fosc) |} Pots ajuntar tants colors com vulguis, però no et passis. Al capdevall la Toki Pona té a veure amb simplicitat. Recorda que els colors tot sols no segueixen cap patró lògic, així que els pots barrejar amb l'ordre que vulguis: {| border=1 |+Exemple | ''laso loje'' | blau vermellós = lila |- | ''loje laso'' | vermell blavós = lila |- | ''laso jelo'' | blau grogenc = verd |- | ''jelo laso'' | groc blavós = verd |} =====Els colors amb ''pi''===== Si has entès la combinació de colors, ja quasi saps tot el que cal per fer un ús pràctic dels colors en Toki Pona. Però si en tens ganes, podem parlar del seu aspecte més tècnic. Si et vols saltar aquest apartat, no passar res. El que aprendràs aquí es fa servir molt poc sovint. Però si ho vols aprendre igualment, continua llegint. Imagina't que en comptes de tenir una peça d'un sol color, tens una peça de més de dos colors. Per exemple, la senyera. Està formada del color vermell i del groc. Però no pots pas ajuntar els dos colors com hem fet fins ara, perquè parlariem d'una bandera (''len lipu ma'') taronja (''jelo loje''). El que hem de fer és utilitzar ''en'' per separar esl dos colors, i llavors utilitzar ''pi'' mostrant que tot i que hi han dos colors, cada un d'ells parla de la bandera: {| border=1 |+Exemple | ''len lipu ma pi jelo en loje'' | Bandera groga i vermella |} Ho has entès? Ara veiem què hauria passat si no haguéssis utilitzat ''pi'' aquí: {| border=1 |+Exemple | ''len lipu ma jelo en loje li pona.'' | Una bandera groga i el vermell són bons. |} Sense ''pi'', ''loje'' queda sol, no està modificant res. Per tant, la frase és incorrecte. Has d'utilitzar ''pi'' per mostrar que tant ''loje'' com ''jelo'' modifiquen ''len lipu ma''. ====''kule''==== Aquesta és molt fàcil d'entendre. ''kule'' té dos grans usos, i els explicaré d'un en un. =====Ús de ''kule'' per demanar el color===== Això no necessita pas gaire explicació, si has entès ''seme''. {| border=1 |+Exemple | ''ni li kule seme?'' | Quin color és aquest? De quin color és això? |} =====''kule'' com a verb===== ''kule'' com a verb vol dir ''acolorir'' o ''pintar''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi kule e lipu.'' | Pinto el paper. |} ====Miscel·lània==== La paraula per la secció miscel·lània d'avui és ''sitelen''. Com a nom vol dir ''dibuix'' o ''imatge''. Com a verb, vol dir ''dibuixar'' o ''escriure''. ''sitelen'' és més útil pels noms compostos que pots fer amb ell. ''sitelen tawa'' (''dibuix que es mou'') vol dir o bé una película o bé una sèrie de televisió. Aquí tens un parell d'exemples: {| border=1 |+Exemple | ''sitelen tawa Els Joves li pona tawa mi.'' | M'agrada la sèrie Els Joves. |- | ''sitelen tawa Els Sense Nom li pona kin .'' | La pel·lícula Els Sense Nom també és bona. |} ''sitelen'' també es pot fer servir amb ''ma'' per voler dir mapa: {| border=1 |+Exemple | ''o pana e sitelen ma tawa mi.'' |} ''sitelen ma'', per suposat, vol dir ''dibuix del terreny''. ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | No veig la bossa blava. <!-- mi lukin ala e poki laso. --> | Una persona petita i verda va venir del cel. <!-- jan laso jelo lili li kama tan sewi. --> | M'agrada el color lila. <!-- kule loje laso li pona tawa mi. --> | El cel és blau. <!-- sewi li laso. --> | Mira aquell insecte vermell! <!-- o lukin e pipi loje ni! --> | Vull el mapa. <!-- mi wile e sitelen ma. --> | Mires Els Aurons? <!-- sina lukin ala lukin e sitelen tawa Els Aurons? --> | Quin color t'agrada? <!-- kule seme li pona tawa sina? --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''suno li jelo.'' <!-- El sol és groc. --> | ''telo suli li laso.'' <!-- El mar (gran aigua) és blau. --> | ''mi wile moku e kili loje.'' <!-- Vull menjar una fruita vermella. --> | ''ona li kule e tomo tawa.'' <!-- Ell pinta el cotxe. --> |} I ara prova de llegir aquest poema de Toki Pona. Fa servir expressions poètiques, però si has estudiat, podràs gaudir i apreciar aquest poema perquè ja hem explicat tots els conceptes i el vocabulari que s'hi fa servir. Aquí el tens: <center> ''ma mi li pimeja.'' ''kalama ala li lon.'' ''mi lape. mi sona.'' </center> <!-- El meu món és fosc. --> <!-- No hi ha sorolls. --> <!-- Dormo. Ho sé. --> 2282 5546 2006-07-09T17:50:14Z Álvaro M 53 Trasllat de la lliçó "éssers vius" ==Éssers vius== ===Vocabulari=== {| | ''akesi'' | groc |- | ''kala'' | color; pintar, acolorir |- | ''kasi'' | blau |- | ''moli'' | mort; morir, matar |- | ''soweli'' | mamífer |- | ''waso'' | ocell, au |} No oblidis que ''pipi'' és qualsevol tipus d'insecte. ===Lliçó=== ====Ambigüitat dels noms dels éssers vius==== Estic segur que a les alçades d'aquesta lliçó, ja hauràs vist que el vocabulari de Toki Pona és força inespecífic. Bé, el mateix passa amb els noms de plantes i animals. Farem una ullada ràpida sobre els diferents grups, i pel camí comentarem detalls específics de cada un. =====''akesi''===== ''akesi'' inclou tots els rèptils i amfibis. Les serps, les granotes, i les tortuges són, per exemple, animals que s'anomenen ''akesi''. Molts monstres també cauen dins la categoria d'''akesi''. La gent normalment s'imagina els monstres lletjos i llefiscosos, amb una pel fastigosa, i hi ha molts ''akesi'' que són així. Els dinosaures també serien ''akesi''. Es veu, doncs, que no es pot ser massa específic quan tractem amb noms d'aquests animals. Però aquesta és realment part de la bellesa única de la Toki Pona. Quantes altres llengües coneixes en què una sola paraula vol dir: sargantana, drac, cocodril, serp, iguana, dinosaure, tortuga, i molts animals més? Hem de remarcar, però, que encara pots fer servir adjectius i frases amb ''pi'' per precisar significat. Per exemple, una bona manera de parlar de serps verinoses és: ''akesi pi telo moli'' (''reptil/amfibi de líquid mortal''). Aquest terme es podria aplicar tant a serps verinoses com a granotes amb verí que poden matar una persona només saltant-li a sobre. =====''kala''===== ''kala'' es fa servir per parlar de peixos i altres animals que viuen a l'aigua. Una sardina, un tauró, o fins i tot un cranc són anomenats amb ''kala''. ''kala'' també es pot fer servir com a adjectiu. És útil (especialment) quan es vol parlar d'una sirena: ''jan kala'' (= "persona peix"). =====''kasi''===== ''kasi'' es fa servir per parlar de totes les plantes o coses que siguin com plantes. ''kasi'' va des de l'arbre més gran fins al bolet més petit. També es fa servir per voler dir ''fulla''. Un matoll, un lliri, un xampinyó, o un noguer són exemples de ''kasi''. Generalment, quan es parla de flors, es pot dir ''kasi kule'', ja que les flors tenen color. I això ajuda a distingir una flor d'una planta típica. Quan es parla d'arbres, és millor dir ''kasi suli''. Per plantetes, podem fer servir ''kasi lili''. Per voler dir fulla o herba, es pot utilitzar ''lipu kasi''. Hi ha una planta particular (ehem) que és il·legal en la majoria de nacions, però que ha inspirat molt a la Toki Pona, i que es fa servir tant per plaer com per medicació per algunes persones. Si es fa servir per plaer, se li diu ''kasi nasa''. Si es fa servir per medicació, es diu ''kasi sona''. També pots dir ''ma kasi'' per voler dir ''bosc'' o ''jungla''. =====''pipi''===== ''pipi'' es fa servir per tot tipus d'insectes, incloent aranyes, formigues, escarabats i papallones. Un grill, una llagosta, o una marieta són exemples de ''pipi''. =====''soweli''===== ''soweli'' es fa servir bàsicament per tot tipus de mamífers. Un lleó, una llebre, o fins i tot un koala són ''soweli''. Si menges carn que ve d'un ''soweli'' (com vedella o porc), encara s'anomena ''soweli''. No hi ha una paraula diferent per carn; tot és el mateix: {| border=1 |+Exemple | ''soweli ni li pona moku.'' | La vaca és bona per menjar. |} Fem servir ''pona moku'' quan volem dir ''amb bon gust'' o ''deliciós''. =====''waso''===== ''waso'' inclou tots els ocells i animals voladors. Un ànec, un corb o un pardal són ''waso''. Com ''soweli'', si menges carn que ve d'un ocell, encara s'ha d'anomenar ''waso''. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mi wile moku e waso.'' | Vull menjar pollastre. |} ====''moli''==== Aquesta paraula no és gens complicada, però m'agradaria mostrar alguns exemples per assegurar-me que l'entens. Es pot fer servir per dir que alguna cosa és morta: {| border=1 |+Exemple | ''pipi li moli.'' | L'insecte és mort. |} Si vols dir que alguna cosa s'està morint, però encara no ha mort, fes servir ''kama moli''. ''kama'' dóna a ''moli'' un efecte de progressió, com hem vist a les frases ''kama jo'' (''obtenir'') i ''kama sona'' (''aprendre''). {| border=1 |+Exemple | ''soweli li kama moli.'' | El cavall s'està morint. |} I si vols fer servir ''moli'' per parlar de matar a un altre: {| border=1 |+Exemple | ''jan li moli e waso.'' | La persona ha matat l'ocell. |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | Vull un gatet. <!-- mi wile e soweli lili. --> | Ah! El dinosaure se'm vol menjar! <!-- a! akesi li wile moku e mi! --> | El mosquit m'ha mossegat. <!-- pipi li moku e mi. --> | Les vaques diuen muu. <!-- soweli li toki e mu. --> | Els ocells volen en l'aire. <!-- waso li tawa lon kon. --> | Vinga, mengem peix. <!-- mi mute o moku e kala. --> | Les flors són maques. <!-- kasi kule li pona lukin. --> | M'agraden les plantes. <!-- kasi li pona tawa mi. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''mama ona li kepeken e kasi nasa.'' <!-- La seva mare feia servir marihuana. --> | ''akesi li pana e telo moli.'' <!-- La serp va escupir verí. --> | ''pipi li moku e kasi.'' <!-- Els insectes mengen plantes. --> | ''soweli mi li kama moli.'' <!-- El meu gos s'està morint. --> | ''jan Pawe o, mi wile ala moli.'' <!-- Forrest, no vull morir. --> | ''mi lon ma kasi.'' <!-- Estic al bosc. --> |} 2283 5547 2006-07-09T17:51:02Z Álvaro M 53 Trasllat de la lliçó "el cos" ==El cos== ===Vocabulari=== {| | ''ko'' | substància semisòlida (cola, pols, etc.) |- | ''kute'' | sentir (d'oïda), escoltar |- | ''linja'' | línia, cabell, pèl |- | ''luka'' | braç, mà |- | ''lupa'' | forat, orifici, porta, finestra |- | ''nena'' | muntanya, protuberància, bony |- | ''noka'' | cama, peu |- | ''oko'' | ull |- | ''palisa'' | pal, bastó, cosa punxaguda |- | ''selo'' | pell, superfície externa |- | ''sijelo'' | cos |- | ''sike'' | cercle, pilota, rodona |- | ''sinpin'' | paret, tors |- | ''uta'' | boca |} ===Parts del cos=== Totes les paraules del vocabulari es fan servir per donar nom a les parts del cos. Algunes d'aquestes paraules, però, tenen altres usos. A continuació hi ha una taula on hi ha la traducció de diferents parts del cos: {| | ''ull'' | ''oko'' vol dir ull en Toki Pona. Al contrari que altres paraules, aquesta no té altres usos. |- | ''nas'' | Per dir ''nas'' en Toki Pona, normalment es fa servir ''nena''. Però la paraula ''nena'' vol dir qualsevol tipus de protuberància; pot voler dir un turó, per exemple. També es fa servir per altres parts del cos. Si vols especificar, pots dir ''nena kon'' (ja que el teu nas és qui detecta olors en l'aire, al capdavall). |- | ''boca'' | Per dir boca, es fa servir ''uta''. Aquesta paraula també es pot utilitzar per dir ''dent'': ''ijo uta walo'', que literalment vol dir ''coses blanques de la boca''. |- | ''cabell'' | En general la paraula per ''pèl'' és ''linja''. Si vols especificar el cabell del cap, digues ''linja lawa'' (''cabell del cap''). ''linja'' també pot voler dir qualsevol cosa en forma de línia, no només pèls. |- | ''cap'' | A més del sentit de ''líder'' que has après a lliçons anteriors, ''lawa'' també vol dir ''cap''. |- | ''coll'' | El que més s'aproxima a ''coll'' en Tokipona és ''anpa lawa'', que vol dir ''capdavall del cap''. |- | ''braç'' | ''luka'' vol dir tant ''mà'' com ''braç''. No hi ha cap manera concreta d'especificar a quin dels dos et refereixes. És una altra de les peculiaritats de la Toki Pona. Pots fer servir aquesta paraula per voler dir ''guants'': ''len luka'' (''vestit de la mà'') |- | ''costat'' | Ja has après aquesta paraula en lliçons anteriors, però també té a veure amb el tema d'aquesta lliçó. La paraula es ''poka'', i ja n'has estudiat els altres usos. |- | ''cama'' | Semblant a ''luka'', ''noka'' vol dir tant cama com peu. Les pots combinar amb ''len'' també. ''len toka'' normalment vol dir sabata, però també podria voler dir ''pantalons'', o qualsevol altra tipus de vestit per les cames o els peus. |- | ''tors'' | La paraula per tors i abdòmen és ''sinpin''. Inicialment va ser pensada per voler dir ''frontal'' o ''paret'', però el tors i l'abdòmen al capdavall són la part davantera del cos, i destaquen per ser una gran superfície, com una paret. Ocasionalment ''sinpin'' també pot utilitzar-se per referir-se a la ''cara''. Dues altres parts particulars del cos que pots trobar en el ''sinpin'' d'una dona són els ''nena sike'', que vol dir ''protuberàncies rodones''. Pots afegir ''meli'' al final de l'expressió si creus que hi pot haver alguna confusió. |- | ''penis/vagina'' | Aquesta part del cos varia depenent de si la persona és mascle o femella. Per dir ''penis'', fem servir ''palisa''. De fet, ''palisa'' es fa servir per qualsevol objecte que sigui llarg i punxagut, com una branca d'un arbre. Els testicles de l'home es poden anomenar ''sike''. Depenent de la situació i el contexte, pots necessitar afegir ''mije'' al final de cadascuna d'aquestes paraules per assegurar que no hi ha confusió. Si parles de les parts d'una dona, simplement utilitza ''lupa''. ''lupa'' pot denotar qualsevol forat o obertura, com una porta o una finestra. De nou, depenent del contexte, pots voler afegir ''meli'' després de ''lupa'' per claredat. |- | ''orella'' | Per dir ''orella'' en Toki Pona, diem ''nena kute'', que vol dir ''protuberància de sentir''. Després de tot, una orella és una protuberància del cap, i es fa servir per sentir o escoltar coses. ''kute'' pot usar-se com a verb: {| border=1 |+Exemple | ''mi kute e toki sina.'' | Et sento parlar. Sento el que dius. |- | ''mi kute e kalama musi.'' | Escolto música. |} |- | ''esquena'' | Per referir-nos a l'esquena, utiltzem ''monsi''. |- | ''pell'' | Per la pell, ''selo''. També pot voler dir l'escorça d'un arbre, o qualsevol altre tipus de coberta. |} ===Fluïds i deixalles corporals=== {| | ''telo walo mije'' | Aquest és el fluïd que allibera un home a l'''unpa''. Si tens un bon contexte, i és obvi de què parles, pots treure els adjectius ''walo'' i/o ''mije'', i dir només ''telo''. |- | ''telo jelo'' | Això vol dir orina. De fet vol dir ''fluïd groc''. Aquí hi ha una frase típica utilitzant ''telo jelo'': {| border=1 |+Exemple | ''mi pana e telo jelo.'' | Acabo de pixar. |} |- | ''ko jaki'' | Això es refereix a la femta. <!-- Ole paraula! --> {| border=1 |+Exemple | ''mi pana e ko jaki.'' | Vaig a cagar. |} |- | ''telo sijelo loje'' | Això vol dir ''fluïd vermell del cos'', i es fa servir per a la ''sang''. |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| |Fes-me un petó. <!-- o pilin e uta mi kepeken uta sina. --> |} Això és una mica idiomàtic. Pensa en: Toca la meva boca utilitzant la teva boca. {| | He de pixar. <!-- mi wile pana e telo jelo. --> | Tinc el cabell moll. <!-- linja mi li telo. --> | Tinc alguna cosa a l'ull. <!-- ijo li lon oko mi. --> | No sento el que dius. <!-- mi ken ala kute e toki sina. --> | He d'anar a cagar. <!-- mi wile pana e ko jaki. --> | Aquell forat és gran. <!-- lupa ni li suli. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!'' <!-- Ah! Em surt sang de l'orella!. --> <!-- ''selo mi li wile e ni: mi pilin e ona.'' --> <!-- . --> | ''o pilin e nena.'' <!-- Toca el botó. --> | ''o moli e pipi kepeken palisa.'' <!-- Mata l'insecte amb el bastó. --> | ''luka mi li jaki. mi wile telo e ona.'' <!-- Tinc les mans brutes. Me les vull rentar. --> | ''o pana e sike tawa mi.'' <!-- Dóna'm la pilota. --> | ''mi pilin e seli sijelo sina.'' <!-- Sento la calor del teu cos. --> |} 2284 5548 2006-07-09T17:52:28Z Álvaro M 53 Trasllat de la lliçó "números" ==Números== ===Vocabulari=== {| | ''luka'' | cinc |- | ''nanpa'' | número |- | ''tu'' | dos; dividir |- | ''wan'' | u, un; unir |- | ''weka'' | lluny; treure, eliminar |} ===Lliçó=== ====Ús infreqüent dels números==== Bé, abans de començar aquest a lliçó, vull advertir d'una cosa: el mètode que aprendràs per fer números grans s'ha d'evitar tant com sigui possible. Tot i que és possible dir números com 23 en Toki Pona, per res hauries d'especificar aquests números particulars a menys que sigui crucial. Si intentes utilitzar aquest mètode tota l'estona per cada número del que vols parlar, un ''akesi'' gran i dolent vindrà i et tallarà el dit petit. ====Cardinals==== Bé, ja t'hauràs adonat que només hi ha tres números en Toki Pona: ''wan'' 1, ''tu'' 2 i ''luka''¡ 5. Quan fa falta fer números més grans, els combinem. Bàsicament, els dius un darrera l'altre i vas sumant fins al número que vols. Per exemple: {| border=1 |+Exemple | ''tu wan'' = 2 + 1 = 3 |} Curiós, eh? Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''tu tu'' = 2 + 2 = 4 |- | ''luka wan'' = 5 + 1 = 6 |- | ''luka luka'' = 5 + 5 = 10 |- | ''luka luka tu'' = 5 + 5 + 2 = 12 |} Els números s'afegeixen als noms com si fossin adjectius: {| border=1 |+Exemple | ''jan luka tu'' = 7 persones |- | ''jan lili tu wan'' = 3 nens |} Tal com veus, pot ser molt confús palrar de números més grans que 14 o així. Per exemple, 25 seria ''luka luka luka luka luka''. O fins i tot encara pitjor... Imagina't traduïr la cançó ''100 ampolles de cervesa sobre la paret''. La Toki Pona simplement no està pensada per parlar de números grans. És una llengua simple. Si no pots suportar no poder parlar del número 523 en un idioma, llavors la Toki Pona no és per a tu. Potser t'agradaria més el llatí. En tot cas, la raó per la que ho menciono és que una vegada vaig veure en un fòrum de Toki Pona una persona que feia servir una versió horrible, vomitiva, de la Toki Pona per poder escriure números grans ràpidament. Bàsicament feia servir ''pi'' com a signe per multiplicar els números. Per exemple, ell escrivia 25 així: {| border=1 |+Exemple | ''luka pi luka'' |} Recorda que això NO és correcte. Francament, aquest mètode és completament oposat a la raó per la qual es va crear la Toki Pona en un primer moment. ====Utilitzar ''mute''. Mantenir els números.==== Bé, per tant és una mala idea utilitzar els números quan no els necessites en absolut. En canvi, utilitzem ''mute'' per qualsevol número més gran que dos: {| border=1 |+Exemple | ''jan mute li kama.'' | Va venir molta gent. |} Sí, de fet és força poc precís. ''mute'' en la frase anterior podria voler dir 3 o podria voler dir 3.000. Per sort, ''mute'' només és un adjectiu, i per tant li podem enganxar més adjectius al seu darrera. Això és el que hauries de dir si hi havia molta i molta gent: {| border=1 |+Exemple | ''jan mute mute mute li kama!'' | Ve molta, molta i molta gent! |} Segurament, aquesta frase vol dir que venen més de mil persones. Ara imagina't que tens més de dues persones, però no gaires més. Posem-hi que quatre o cinc. Diries això: {| border=1 |+Exemple | ''jan mute lili li kama.'' | Ve una mica de gent. |} De nou, aquestes descripcions són relatives, i serien diferents segons de què parlessis. Simplement fes servir el sentit comú, i recorda que la Toki Pona no té a veure amb ser exacte. ====Ordinals==== Si has entès com funcionen els cardinals, els números ordinals només necessiten un petit pas més. Així traduiries la ''quarta persona'': {| border=1 |+Exemple | ''jan pi nanpa tu tu'' | persona del número quatre; quarta persona |} Com he dit abans, si has entès els números cardinals, és fàcil perquè només has d'afegir ''pi nanpa'' entre el nom i el número. Aquí tens més exemples, si creus que et fan falta: {| border=1 |+Exemple | ''ni li jan lili ona pi nanpa tu.'' | Aquest és el seu segon fill. |- | ''meli mi pi nanpa wan li nasa.'' | La meva primera xicota estava sonada. |} ====Altres usos de ''wan'' i ''tu''==== ''wan'' es pot fer servir de verb. Vol dir ''unir''. {| border=1 |+Exemple | ''mi en meli mi li wan.'' | Jo i la meva xicota ens hem unit. Jo i la meva xicota ens hem casat. |} ''tu'' com a verb vol dir ''dividir'' o ''partir''. {| border=1 |+Exemple | ''o tu e palisa ni.'' | Parteix aquest bastó. Trenca'l en dos trossos. |} ====Miscel·lània==== La paraula d'avui és ''weka''. Com a verb, vol dir ''eliminar'', ''desfer-se de'', etc. {| border=1 |+Exemple | ''o weka e len sina.'' | Treu-te la roba. |- | ''o weka e jan lili tan ni. ona li wile ala kute e ni.'' | Aparta el nen d'aquí. No hauria de sentir això. |} ''weka'' també es fa servir molt sovint com a adjectiu i com a adverbi. {| border=1 |+Exemple | ''mi weka.'' | Era lluny. |- | ''mi wile tawa weka.'' | Vull anar-me'n lluny. Vull marxar. |} També es pot fer servir com a equivalent de ''llunyà'' o ''distant''. {| border=1 |+Exemple | ''tomo mi li weka tan ni.'' | Casa meva és lluny d'aquí. |- | ''ma Elopa li weka tan ma Mewika.'' | Europa és lluny d'amèrica. |} I afegeix ''ala'' per voler dir que alguna cosa està a prop: {| border=1 |+Exemple | ''ma Kanse li weka ala tan ma Italija.'' | França no és lluny d'Itàlia. |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | Vaig veure tres ocells. <!-- mi lukin e waso tu wan. --> | Ve molta gent. <!-- jan mute li kama. --> | La primera persona és aquí. <!-- jan pi nanpa wan li lon. --> | Tinc dos cotxes. <!-- mi jo e tomo tawa tu. --> | Venen algunes (no gaires) persones. <!-- jan mute lili li kama. --> | Uniu-vos! <!-- o wan! --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''mi weka e ijo tu ni.'' <!-- Em vaig desfer d'aquestes dues coses. --> | ''o tu.'' <!-- Partiu-vos. Separeu-vos. --> | ''mi lukin e soweli luka.'' <!-- Veig cinc mamífers. --> | ''mi weka.'' <!-- Era lluny. --> |} 2285 5549 2006-07-09T17:53:53Z Álvaro M 53 Trasllat de la lliçó "la" ==''la''== ===Vocabulari=== {| | ''la'' | Separa l'adverbi de contexte de la frase |- | ''mun'' | lluna; llunar |- | ''open'' | obrir, començar, engegar |- | ''pini'' | final; acabar, aturar, apagar |- | ''tenpo'' | temps |} Assegura't també de recordar què volen dir tant ''kama'' com ''ni'', perquè les farem servir molt amb les frases de ''la''. ===Lliçó=== ====''la''==== Per a la majoria de gent, aprendre com fer servir aquesta paraula és el concepte més difícil de tot l'idioma. Per sort, aquest és l'últim concepte que aprendràs en aquest curs! ''la'' es pot dividir en tres usos diferents. Per tant, els cobriré d'un en un. Comencem. ====''la'' precedit per una sola paraula==== Primer mirem-nos una frase normal, i després mirem a la mateixa frase amb un frase de ''la'' engangxada: {| border=1 |+Exemple | ''ilo li pakala.'' | L'eina està espatllada. |- | ''ken la ilo li pakala.'' | L'eina potser està espatllada. |} Ja veus que les frases de ''la'' van al començament. La frase que afecta va primer, llavors ''la'', i finalment la frase principal (afectada). M'agradaria explicar de manera lògica perquè ''ken'', quan va abans del ''la'' vol dir ''potser''. Però no hi ha cap bona explicació. Si no ho entens, aquesta és una de les coses que hauràs d'acceptar i utilitzar-la tal qual. De tota manera aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''ken la jan Lisa li jo e ona.'' | Potser ho té la Lisa. |- | ''ken la ona li lape.'' | Potser està dormint. |- | ''ken la mi ken tawa ma Mewika.'' | Potser puc anar a Amèrica. |} ====El temps i ''la''==== Abans de que aprenem com fer servir ''tenpo'' amb ''la'', hem d'aprendre ''tenpo'' tot sol. ''tenpo'' és molt simple, de fet. Actua simplement com qualsevol altre nom. Aquí tens una llista pràctica de moltes de les frases típiques que es poden fer amb ''tenpo''. {| border=1 |+Exemple | ''tenpo suno'' | dia de sol - dia |- | ''tenpo pimeja'' | temps fosk - nit |- | ''tenpo ni'' | aquest temps - ara (present) |- | ''tenpo suno ni'' | aquest temps de sol - avui |- | ''tenpo pimeja ni'' | aquest temps fosc - aquesta nit |- | ''tenpo kama'' | temps que ve - (futur) |- | ''tenpo kama lili'' | temps que ve poc - aviat |- | ''tenpo pini'' | tenps que ha passat - (passat) |- | ''tenpo suno pini'' | temps de sol passat - ahir |- | ''tenpo pimeja pini'' | temps fosc passat - aquesta nit passada |- | ''tenpo suno kama'' | temps de sol que ve - demà |- | ''tenpo mute'' | molt de temps - sovint |} Ara, pots posar aquestes frasetes abans del ''la'' per dir quan una cosa ha passat: {| border=1 |+Exemple | ''tenpo pini la mi weka.'' | Abans, jo era lluny. |- | ''tenpo ni la mi lon.'' | Ara, hi sóc. |- | ''tenpo kama la mi lape.'' | En el futur, dormiré. |- | ''tenpo pimeja pini la mi kama nasa.'' | Aquesta nit passada, em vaig emborratxar. |} També fem servir ''tenpo la'' per parlar de l'edat. Només per avisar-te, parlem de l'edat fent servir una expressió una mica idiomàtica. Aquí tens com demanar ''quants anys tens?'': {| border=1 |+Exemple | ''tenpo pi mute seme la sina sike e suno?'' | Quantes vegades de quina quantitat (''la'') has donat voltes al sol? |} Sí, sé que sembla una tonteria. Però això és essencialment el que has estat fent cada vegada que celebres un aniversari. Els aniversaris venen un cop cada any, i cada cop que tens un aniversari, has fet una volta més al sol. I d'aquí ve la frase. Per respondre-la i dir a algú quants anys tens, simplement canvia ''pi mute seme'' amb la teva edat: {| border=1 |+Exemple | ''tenpu tutu la mi sike e suno.'' | Quatre vegades he donat la volta al sol. |} ====Expressant ''si''/''quan'' amb ''la''==== Fixa't en aquest exemple: {| border=1 |+Exemple | ''mama mi li moli la mi pilin ike.'' | Els meus pares moren, em sento malament. |} En català normal, ho traduiríem com ''si els meus pares moren, estaré trist''. Totes les frases ''la'' tenen el mateix ordre que l'exemple. Si vols fórmules i patrons, aquí tens una bona manera de representar-ho: {| border=1 |+Exemple | ''1 la 2.'' | Si/quan 1 passa, 2 també passa. |} Si no ets gaire bo en patrons, t'ho explicaré una mica més. Quan dius en català una cosa com ''Si aprenc, sóc espavilat'', pots canviar-ho a Toki Pona així: {| border=1 |+Exemple | Jo aprenc (''la'') sóc espavilat. |} La paraula ''si'' (o ''quan'', depenent de la frase; tots dos volen dir bàsicament el mateix) es perd. La part de la frase que venia amb el ''si'' (que en l'exemple és la part ''Jo aprenc'') va abans del ''la''. La resta de la frase (la part ''sóc espavilat'') vé després del ''la''. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''mi lape la ali li pona.'' | Quan dormo, tot va bé. |- | ''sina moku e telo nasa la sina nasa.'' | Si beus cervesa, estaràs borratxo. |- | ''sina moli la sina ken ala toki.'' | Si ets mort, no pots parlar. |- | ''mi pali mute la mi pilin ike.'' | Quan treballo molt, em trobo malament. |} ====Miscel·lània==== Com a última cosa que has d'aprendre en aquest curs, t'ensenyaré com fer el comparatiu i el superlatiu. Si et preguntes què és el comparatiu i el superlatiu, és bàsicament el que fas servir quan en català dius ''és més que'', ''és el més''. Aquí tens dos exemples en català, amb comparatiu o superlatiu en negreta: {| border=1 |+Exemple | És '''el més ràpid''' del món . |- | En Joan és '''més simpàtic''' que l'Albert. |} Ara, per fer servir aquest concepte en Toki Pona, has de separar la teva idea en dues frases separades. Així diries ''La Maria és millor que l'Alba.'': {| border=1 |+Exemple | ''jan Malija li pona mute. jan Ala li pona lili.'' | La Maria és molt bona. L'Alba no és gaire bona. |} S'entén? Dius que una cosa és molt, mentre dius que l'altra és poc del mateix. Aquí tens més exemples: {| border=1 |+Exemple | ''mi suli mute. sina suli lili.'' | Jo sóc més gran que tu. |- | ''mi moku mute. sina moku lili.'' | Jo menjo més que tu. |} ===Pràctica=== Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona: {| | Potser la Maria vindrà. <!-- ken la jan Malija li kama. --> | Aquesta nit passada he mirat Els Joves. <!-- tenpo pimeja pini la mi lukin e sitelen tawa Els Joves. --> | Si ve l'enemic, crema aquests papers. <!-- jan ike li kama la o seli e lipu ni. --> | Potser està a l'escola. <!-- ken la ona li lon tomo sona. --> | He de treballar demà. <!-- tenpo suno kama la mi wile pali. --> | Quan fa calor, suo. <!-- seli li lon la mi pana e telo tan selo mi. --> |} Pensa: Quan hi ha calor, trec un fluïd de la meva pell {| | Obre la porta. <!-- o open e lupa. --> | La lluna és gran aquesta nit. <!-- tenpo pimeja ni la mun li suli. --> |} I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català: {| | ''ken la jan lili li wile moku e telo.'' <!-- Potser el nen té set. --> | ''tenpo ali la o kama sona.'' <!-- Aprèn sempre! --> | ''sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.'' <!-- Tradueix-te-la tu mateix. :) --> |} 2286 5558 2006-07-09T18:13:19Z Álvaro M 53 Toki pona/Lliçó 17: Conclusió mogut a Toki pona/Conclusió: Hi trec això de "lliçó" ==Conclusió (de ''jan Pije'')== ''mi sitelen e kama sona pi toki Inli tawa toki Kataluna. taso mi sitelen ala e ni. jan Pije sitelen e ni:'' pona! tenpo ni la sina sona e toki pona mute. toki pona li pona ala pona tawa sina? mi wile e ni: ona li pona tawa sina. sina sona e toki pona mute. taso sina ken kin kama sona e ijo sin. sina wile sona pona e toki pona la o kama tawa tomo toki pi toki pona. -- sina jo e ilo mIRC la o pilin e [irc://irc.freenode.net/tokipona nena ni]. sina lukin e nena ''Proceed'' la o pilin e ona. -- sina jo ala e ilo ''mIRC'' la sina ken pali e ijo tu: sina ken kama jo e ilo mIRC. anu sina ken tawa ijo irc://irc.freenode.net/tokipona kepeken ilo sina. sina wile ala kama tawa tomo toki la o pana e lipu tawa nimi (bknight009@yahoo.com). mi wile mute toki tawa sina! sina ken la o kepeken e toki pona taso. toki awen pona li lon li kepeken e toki pona. tenpo pini la toki awen ni li kepeken e toki Inli. taso jan li pana e toki pona tawa ona. <dl> <dt>kasi pona <dd> kasi suli en jan lili li jan pona. taso ali li ante. ni li toki pona. <dt>jan ike Kin li pakala e tenpo pona Kolisu! <dd> jan ike Kin li wile pakala e tenpo pona Kolisu. ona li ken ala ken pona e wile ike ni? <dt>jan Lowe <dd> jan Wansa li wile moli e kasi. taso jan Lowe li wile ala e ni. <dt>soweli Kipa li lili. - tenpo suno pi jan moli <dd> tenpo suno pi jan moli li pona tawa soweli Kipa. </dl> sina wile e toki awen ni la mi jo e ona. sina pana e lipu tawa nimi (bknight009@yahoo.com) la mi pana e toki awen tawa sina. o kepeken e toki pona taso! sina sona e toki pona. pona! tenpo ni la sina ken pali. o pana e sona pi toki pona tawa jan ante. o pali e toki awen. o toki kepeken toki pona! toki pona li toki pona. mi wile e ni: jan mute li sona e ona. sina ken kama e ni. '''o pona!''' <!-- %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% SOLUCIONS %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% --> 2287 5578 2006-07-09T18:44:53Z Álvaro M 53 ==Solucions als exercicis== <!-- *** Posar que el número de secció comenci al 3 --> ===Frases bàsiques=== {| | La gent és bona. | ''jan li pona.'' |- | Estic menjant. | ''mi moku.'' |- | Ets alt. | ''sina suli.'' |- | L'aigua és simple. | ''telo li pona.'' |- | El llac és gran. | ''telo li suli.'' |} {| | ''suno li suli.'' |El sol és gran |- | ''mi suli.'' |Sóc important / Estic gras |- | ''jan li moku.'' |Algú menja |} ===Complement directe=== {| | Tinc una eina. | ''mi jo e ilo.'' |- | Ella menja fruita. | ''ona li moku e kili.'' |- | Alguna cosa m'està mirant. | ''ijo li lukin e mi.'' |- | Ell vol aixafar l'aranya. | ''ona li wile pakala e pipi.'' |- | La pera és un menjar i és bona. | ''kili li moku li pona.'' |- | L'escarabat té set. | ''pipi li wile moku e telo.'' |} {| | ''mi lukin e ni.'' |Estic mirant allò. |- | ''mi wile unpa e ona.'' |Vull fer sexe amb ell/ella |- | ''jan li wile jo e ma.'' |La gent vol posseir el país. |- | ''mi jan li suli.'' |Sóc algú i sóc important |} ===Adjectius, noms compostos i adverbis=== <center> ''mi jo e kili.'' ''ona li pona li lili.'' ''mi moku lili e kili lili.'' </center> <center> Tinc una fruita És bona i petita Mossego una mica la fruita petita </center> {| | El líder va beure aigua bruta. | ''jan lawa li moku e telo jaki.'' |- | Necessito una forquilla. | ''mi wile e ilo moku.'' |- | Un enemic els ataca. | ''jan ike li utala e ona mute.'' |- | Aquella mala persona té roba estranya. | ''jan ike ni li jo e len nasa.'' |- | Vam beure molt de vodka. | ''mi mute li moku e telo nasa mute.'' |- | Els nens miren els adults. | ''jan lili li lukin e jan suli.'' |} {| | ''mi lukin sewi e tomo suli.'' |Miro enlaire cap al gran edifici. |- | ''seli suno li seli e tomo mi.'' |La calor del sol escalfa casa meva. |- | ''jan lili li wile e telo kili.'' |La mainada volen suc de fruita. |- | ''ona mute li nasa e jan suli.'' |Ells van fer tornar bojos els adults. |} ===Preposicions 1: ''lon'', ''kepeken'', i ''tawa''=== {| | He arreglat la llanterna amb una eina petita. | ''mi pona e ilo suno kepeken ilo lili.'' |- | M'agrada la Toki Pona. | ''toki pona li pona tawa mi.'' |- | Els hem donat menjar. | ''mi mute li pana e moku tawa ona mute.'' |- | Aquest és pel meu amic. | ''ni li tawa jan pona mi.'' |- | Les eines són al contenidor. | ''ilo li lon poki.'' |- | Aquella ampolla és al fang. | ''poki ni li lon jaki.'' |- | Vull anar a la seva casa amb el meu cotxe. | ''mi wile tawa tomo ona'' |- | | ''kepeken tomo tawa mi.'' |- | S'estan queixant. | ''ona mute li utala toki.'' |} {| | ''sina wile kama tawa tomo toki.'' |Hauries de venir al xat. |- | ''jan li toki kepeken toki pona lon tomo toki.'' |La gent parla en Toki Pona al xat. |- | ''mi tawa tomo toki. ona li pona tawa mi.'' |Vaig al xat. És bo per a mi. |- | ''sina kama jo e jan pona lon ni'' |Faràs amics allà. |} <!-- Comentari: lon significa tant aquí com allà. Pots entendre el significat --> <!-- literal? --> ===Preposicions 2=== {| | El meu amic està al meu costat. | ''jan pona mi li lon poka mi.'' |- | El sol és sobre meu. | ''suno li lon sewi mi.'' |- | La terra és sota meu. | ''ma li lon anpa mi.'' |- <!-- el país / la terra --> | Les coses dolentes són darrera meu. | ''ijo ike li lon monsi mi.'' |- | Estic bé perquè estic viu. | ''mi pona tan ni: mi lon.'' |- <!-- "lon" també vol dir existir, ser real. Ja estava a vocabulari anterior. --> | Miro el paisatge al costat del meu amic. | ''mi lukin e ma poka jan pona mi.'' |- | La gent semblen formigues. | ''jan li lukin sama pipi.'' |} {| | ''poka mi li pakala.'' |Em fa mal al costat. |- <!-- què és un "hip"? --> | ''mi kepeken e poki e ilo moku.'' |Faig servir un bol i una cullera. |- | ''jan li lon insa tomo.'' |Algú està dins la casa. |} ===Negació - Preguntes de sí o no=== {| | És divertit? Sí. | ''ni li musi ala musi? musi.'' |- | M'has de dir perquè. | ''sina wile toki e tan tawa mi.'' |- | Hi ha un insecte darrera meu? | ''pipi li lon ala lon poka mi?'' |- | T'agrado? | ''mi pona ala pona tawa sina?'' |- | No puc dormir. | ''mi ken ala lape.'' |- | No vull parlar amb tu. | ''mi wile ala toki tawa sina.'' |- | Ell no ha anat cap al llac. | ''ona li tawa ala telo.'' |} {| | ''sina wile ala wile pali? wile ala.'' |Vols treballar? No. |- | ''jan utala li seli ala seli e tomo?'' |El guerrer crema la casa?. |- | ''jan lili li ken ala moku e telo nasa.'' |La mainada no pot beure cervesa. |- | ''sina kepeken ala kepeken e ni?'' |Ho fas servir això? |- | ''sina ken ala ken kama?'' |Pots venir? |} ===Gènere, paraules no oficials i ordres=== {| | La Sussana està boja. | ''jan Susana li nasa.'' |- | Vés! | ''o tawa!'' |- | Mare, espera. | ''mama meli o awen.'' |- | Vinc d'Europa. | ''mi kama tan ma Elopa.'' |- | Hahaha! Això és divertit. | ''a a a! ni li musi.'' |- | El meu nom és Ken. | ''nimi mi li ken.'' |- | Hola, Anna. | ''jan Ana o, toki.'' |- | @ # $! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) | ''pakala!'' |- | Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). | ''mi wile tawa ma Oselija.'' |- | Adéu! (dit per qui marxa) |''mi tawa!.'' |} {| | ''mu.'' |Meuu, bup bup, muu, etc. |- | ''mi wile kama sona e toki Inli.'' |Vull aprendre anglès. |- | ''jan Ana o pana e moku tawa mi.'' |Anna, dóna'm menjar. |- | ''o tawa musi poka mi!'' |Balla amb mi! |- | ''jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona.'' |Moisès, guia'ns cap a la bona terra. |- | ''tawa pona.'' |Adéu (dit per la persona que es queda). |} ===Preguntes utilitzant ''seme''=== {| | Què vols fer? | ''sina wile pali e seme?'' |- | Qui t'estima? | ''jan seme li olin e sina?'' |- | És dolç això? | ''ni li suwi ala suwi?'' |- | Me'n vaig al llit. | ''mi tawa supa lape.'' |- | Vé més gent? | ''jan sin li kama ala kama?'' |- | Dóna'm una piruleta! | ''o pana e suwi tawa mi!'' |- | Qui hi ha per aquí? | ''jan seme li lon?'' |- | Quin insecte t'ha pessigat? | ''pipi seme li pakala e sina?'' |- | Amb qui anaves? | ''sina tawa poka jan seme?'' |- | A ell li encanta menjar |''moku li pona tawa ona.'' |} {| | ''jan Ken o, mi olin e sina.'' |Ken, t'estimo. |- | ''ni li jan seme?'' |Qui és aquest?. |- | ''sina lon seme?'' |On estàs? |- | ''mi lon tan seme?'' |Perquè estic aquí? |- | ''jan seme li meli sina?'' |Qui és la teva xicota/dona? |- | ''sina tawa ma tomo tan seme?'' |Perquè vas anar a la ciutat? |- | ''sina wile tawa ma seme?'' |On vols anar? |} ===''pi''=== {| | El fill de l'Anna és divertit. | ''jan lili pi jan Ana li musi.'' |- | Sóc un Tokiponista. | ''mi jan pi toki pona.'' |- | És un bon músic. | ''ona li jan pona pi kalama musi.'' |- | El capità del vaixell menja. | ''jan lawa pi tomo tawa telo li moku.'' |- | Bup bup. | ''mu.'' |- | La música d'en Canimas és bona. | ''kalama musi pi jan Kanima li pona.'' |- | Qui del grup és important? | ''jan seme pi kulupu ni li suli?'' |- | Casa nostra està feta un fàstig. | ''tomo pi mi mute li pakala.'' |- | Com s'ho ha fet? | ''ona li pali e ni kepeken nasin seme?'' |} {| | ''kili pi jan Nuja li ike.'' |La fruita de la Núria és dolenta. |- | ''len pi jan Susana li jaki.'' |La roba de la Sussana és bruta. |- | ''mi sona ala e nimi pi ona mute.'' |No sé el nom d'ells. |- | ''mi wile ala toki pi kalama musi.'' |No vull parlar de música. |- | ''mi wile toki meli.'' |Vull parlar de noies. |- | ''sina pakala e ilo kepeken nasin seme?'' |Com has trencat l'eina? |- | ''jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika.'' |Washington va ser un |- | | bon líder d'Amèrica. |- | ''wile pi jan ike li pakala e ijo.'' |La voluntat de la mala |- | | gent espatlla les coses. |} ===Conjuncions, temperatura=== {| | Vols venir o què? | ''sina wile kama anu seme?'' |- | Vols menjar o aigua? | ''sina wile e moku anu telo?'' |- | Encara vull anar a casa meva. | ''mi kin while tawa tomo mi.'' |- | Aquest paper és fred. | ''lipu ni li lete pilin.'' |- | M'agraden els diners d'altres països. | ''mani pi ma ante li pona tawa mi.'' |- | Me'n vull anar, però no puc. | ''mi wile tawa. taso mi ken ala.'' |- | Estic sol. | ''mi taso li lon.'' <!-- Consell: Només jo sóc present --> |} {| | ''mi olin kin e sina.'' |Encara t'estimo. |- | ''mi pilin e ni: ona li jo ala e mani.'' |Em sembla que no té diners. |- | ''mi wile lukin e ma ante.'' |Vull veure altres països. |- | ''mi wile ala e ijo. mi lukin taso.'' |No vull res. Només estic mirant. |- | ''sina wile toki tawa mije anu meli?.'' |Vols parlar d'un home, o d'una dona? |} <!-- POR. Està bé? --> ===Colors=== {| | No veig la bossa blava. | ''mi lukin ala e poki laso.'' |- | Una persona petita i verda va | ''jan laso jelo lili li kama tan sewi.'' |- | venir del cel. | |- | M'agrada el color lila. | ''kule loje laso li pona tawa mi.'' |- | El cel és blau. | ''sewi li laso.'' |- | Mira aquell insecte vermell! | ''o lukin e pipi loje ni!'' |- | Vull el mapa. | ''mi wile e sitelen ma.'' |- | Mires Els Aurons? | ''sina lukin ala lukin e sitelen tawa Els Aurons?'' |- | Quin color t'agrada? | ''kule seme li pona tawa sina?'' |} {| | ''suno li jelo.'' |El sol és groc. |- | ''telo suli li laso.'' |El mar (gran aigua) és blau. |- | ''mi wile moku e kili loje.'' |Vull menjar una fruita vermella. |- | ''ona li kule e tomo tawa'' | Ell pinta el cotxe. |} <center> ''ma mi li pimeja.'' ''kalama ala li lon.'' ''mi lape. mi sona.'' </center> <center> El meu món és fosc. No hi ha sorolls. Dormo. Ho sé. </center> ===Éssers vius=== {| | Vull un gatet. | ''mi wile e soweli lili.'' |- | Ah! El dinosaure se'm vol menjar! | ''a! akesi li wile moku e mi!'' |- | El mosquit m'ha mossegat. | ''pipi li moku e mi.'' |- | Les vaques diuen muu. | ''soweli li toki e mu.'' |- | Els ocells volen en l'aire. | ''waso li tawa lon kon.'' |- | Vinga, mengem peix. | ''mi mute o moku e kala.'' |- | Les flors són maques. | ''kasi kule li pona lukin.'' |- | M'agraden les plantes. | ''kasi li pona tawa mi.'' |} {| | ''mama ona li kepeken e kasi nasa.'' | La seva mare feia servir marihuana. |- | ''akesi li pana e telo moli.'' | La serp va escupir verí. |- | ''pipi li moku e kasi.'' | Els insectes mengen plantes. |- | ''soweli mi li kama moli.'' | El meu gos s'està morint. |- | ''jan Pawe o, mi wile ala moli.'' | Forrest, no vull morir. |- | ''mi lon ma kasi.'' | Estic al bosc. |} ===El cos=== {| | Fes-me un petó. | ''o pilin e uta mi kepeken uta sina.'' |- | He de pixar. | ''mi wile pana e telo jelo.'' |- | Tinc el cabell moll. | ''linja mi li telo.'' |- | Tinc alguna cosa a l'ull. | ''ijo li lon oko mi.'' |- | No sento el que dius. | ''mi ken ala kute e toki sina.'' |- | He d'anar a cagar. | ''mi wile pana e ko jaki.'' |- | Aquell forat és gran. | ''lupa ni li suli.'' |} {| | ''a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!'' | Ah! Em surt sang de l'orella! |- <!-- ''selo mi li wile e ni: mi pilin e ona.'' --> <!-- . --> | ''o pilin e nena.'' | Toca el botó. |- | ''o moli e pipi kepeken palisa.'' | Mata l'insecte amb el bastó. |- | ''luka mi li jaki. mi wile telo e ona.'' | Tinc les mans brutes. Me les vull |- rentar. | ''o pana e sike tawa mi.'' | Dóna'm la pilota. |- | ''mi pilin e seli sijelo sina.'' | Sento la calor del teu cos. |} ===Números=== {| | Vaig veure tres ocells. | ''mi lukin e waso tu wan.'' |- | Ve molta gent. | ''jan mute li kama.'' |- | La primera persona és aquí. | ''jan pi nanpa wan li lon.'' |- | Tinc dos cotxes. | ''mi jo e tomo tawa tu.'' |- | Venen algunes (no gaires) persones. | ''jan mute lili li kama.'' |- | Uniu-vos! | ''o wan!'' |} {| | ''mi weka e ijo tu ni.'' | Em vaig desfer d'aquestes dues coses. |- | ''o tu.'' | Partiu-vos. Separeu-vos. |- | ''mi lukin e soweli luka.'' | Veig cinc mamífers. |- | ''mi weka.'' | Era lluny. |} ===''la''=== {| | Potser la Maria vindrà. | ''ken la jan Malija li kama.'' |- | Aquesta nit passada he mirat Els Joves. | ''tenpo pimeja pini la mi lukin e sitelen tawa Els Joves.'' |- | Si ve l'enemic, crema aquests papers. | ''jan ike li kama la o seli e lipu ni.'' |- | Potser està a l'escola. | ''ken la ona li lon tomo sona.'' |- | He de treballar demà. | ''tenpo suno kama la mi wile pali.'' |- | Quan fa calor, suo. | ''seli li lon la mi pana e telo tan selo mi.'' |- | Obre la porta. | ''o open e lupa.'' |- | La lluna és gran aquesta nit. | ''tenpo pimeja ni la mun li suli.'' |} {| | ''ken la jan lili li wile moku e telo.'' | Potser el nen té set. |- | ''tenpo ali la o kama sona.'' | Aprèn sempre! |- | ''sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.'' | Tradueix-te-la tu mateix. :-) |} 2288 5559 2006-07-09T18:13:19Z Álvaro M 53 Toki pona/Lliçó 17: Conclusió mogut a Toki pona/Conclusió: Hi trec això de "lliçó" #REDIRECT [[Toki pona/Conclusió]] 2289 5567 2006-07-09T18:22:23Z Álvaro M 53 Eines: J2EE, Ant, CVS, Mysql, Apache, Tomcat, Eclipse mogut a Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE/Eines: J2EE, Ant, CVS, Mysql, Apache, Tomcat, Eclipse: Subpàgina #REDIRECT [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE/Eines: J2EE, Ant, CVS, Mysql, Apache, Tomcat, Eclipse]] 2290 5569 2006-07-09T18:22:59Z Álvaro M 53 Java: classes i interfícies, herència i polimorfisme, entrada/sortida, col·leccions, accés a bases de dades mogut a Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE/Java: classes i interfícies, herència i polimorfisme, entrada/sortida, col·l #REDIRECT [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE/Java: classes i interfícies, herència i polimorfisme, entrada/sortida, col·leccions, accés a bases de dades]] 2291 5571 2006-07-09T18:23:45Z Álvaro M 53 HTTP, HTML, Servlets i Java Server Pages mogut a Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE/HTTP, HTML, Servlets i Java Server Pages: Subpàgina #REDIRECT [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE/HTTP, HTML, Servlets i Java Server Pages]] 2292 5573 2006-07-09T18:24:14Z Álvaro M 53 Accés a bases de dades amb JDBC i seguretat amb SSL mogut a Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE/Accés a bases de dades amb JDBC i seguretat amb SSL: Subpàgina #REDIRECT [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE/Accés a bases de dades amb JDBC i seguretat amb SSL]] 2293 5575 2006-07-09T18:25:06Z Álvaro M 53 Tècniques avançades: mapatge objecte-relacional, test unitaris i inversió de control mogut a Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE/Tècniques avançades: mapatge objecte-relacional, test unitaris i inversió de control: Subpàgina #REDIRECT [[Construcció d'Aplicacions de Programari Lliure en J2EE/Tècniques avançades: mapatge objecte-relacional, test unitaris i inversió de control]] 2294 5608 2006-07-10T23:03:08Z Gangleri 44 #REDIRECT [[Viquillibres:Administradors]] #REDIRECT [[Viquillibres:Administradors]] 2297 5693 2006-07-19T16:09:33Z Jorpicam 86 <center><font style="font-size: 135%">'''Narrativa'''</font></center> <div align="right">[http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Template:Oci&action=edit Afegeix]</div> *[[Tombatossals]] [[Imatge:75%.png]] 2298 5694 2006-07-19T16:16:17Z Jorpicam 86 index #[[/Proemi|Proemi]] #[[/Naixement de Tombatossals|Naixement de Tombatossals]] #[[/Tombatossals en la cort del reí Barbut|Tombatossals en la cort del reí Barbut]] #[[/Tombatossals i la Serena de la Mar|Tombatossals i la Serena de la Mar]] #[[/Los Cavallers de Sant Cristòfol i Garxolí del Senillar|Los Cavallers de Sant Cristòfol i Garxolí del Senillar]] #[[/Lo convit del rei i l'adalerada infanta|Lo convit del rei i l'adalerada infanta]] #[[/L’expedició a les illes|L’expedició a les illes]] #[[/Conquesta de les illes Columbretes|Conquesta de les illes Columbretes]] #[[/Lo retorn|Lo retorn]] #[[/Un dia era...|Un dia era...]] 2299 5698 2006-07-19T16:20:50Z Jorpicam 86 '''''A la bona memòria de Rícard''''' '''''Carreras i Balado,guia i mestre''''' '''''meu doctíssim.'''''     Per igual interessants a grans i menuts van a ésser aquestes contalles. Són recordances,enyoraments de la infantesa... Bells romanços dits ab melosa veu de carinyós parlar, relaixos fantàstics oïts a l'ensems que a força d'engronsons se'ns volia dormir... Els que també hui conte jo als meus fillets, si no igual, per l'estil... afegint, exagerant... ¡que a tant presta la contalla!   En tots los temps, races i imperis, des de que lo món és món, brollaren del sentiment, i la fantasia dels hòmens, fantàstics personatges, representacions de tot lo que a l'home preocupa i assombra i el mou a supondre encarnacions de pur simbolisme a qui penjar tota acció maravellosa.       Puix així també lo nostre poble té les seues descomunals criatures, a qui ningú ha vist, però dels que ha sentit dir, i no sap de son principi perquè els ha trobat a puntes penes lo coneiximent ha brollat en l'anima: ¡en lo bres!, ¡en los braços de la mare! Personatges fantàstics, que el poble, agarrant-los per son compte, estira i allarga, i els empeny i tramet, portantlos d'ací cap allà, bellugant-los com a cubilets... però romanent sempre de cadascú sa privativa essència, son ver simbolisme.   ¡«Tombatossals»,«Arrancapins»!,com si diguérem la força, l'ardidesa, el poderiu. i«Cagueme»!, l'apocat voluntariós qui fa lo que pot. ¡«Milhòmens»!,el baladró de pocs poders, forro de coratge de què a tothora alardeja, temoruc com ell a soles. ¡«Bufanúvols»!,el que tot ho sap i res entén, que pronostica i mai acerta. i«Carracuca»!, el que sempre està torbat i es perd a tothora i fracassa en tot, i té eixida de cavall desbarrat i paró de burra coixa. ¡«Governasetcases»!,qui en tot se fica i tot ho vol apanyar, sense vore que lo seu camina desarreglat: el manegueta. i«L’Agüelo Maces»!, el vell de mal gènit a qui los xiquets envien a picar salses, perquè ja per altra cosa no aprofita. ¡«Nas de Rei»!, el nassut a qui tot lo món penja el cresol dels fets quan no sap a qui penjar-lo o no vol senyalar-ho clarament. «¿Qui ha segut? -Nas de Rei.»   ¡Personatges de la meua enyor, les vostres delitoses llegendes, les tan extremades fetes temeràries i determinades mampreses de pinars arrancats a estirons, de soca i arraïl; de muntanyes transplantades, de campanars desfets a puny sec, trens parats ab l'esquena, batalles guanyades contra deu mil, furioses tempestes així fetes com desfetes i barbaritats a manta.. ., ¡vingau a la memòria meua, que vullc, retraure-vos portant al paper los vostres mons i esbalaïdes fetes de singularitat tan extremada, riallera i divertida!     ¡Gavell destarifat de mentires, garba de deslligos, muntonada de despropòsits! Permès li siga a la imaginació meua córrer desbocada, i a rissa i entreteniment se prenga lo que ací ixca, puix no és altre lo meu objecte. ¡Quin sarpalló d' anys no ens llevarem de damunt per uns moments! .   I ara prou de romanços anem a Tombatossals. 2300 5699 2006-07-19T16:22:35Z Jorpicam 86 De l’orige de Tombatossals corre la següent llegenda. Però sàpies que aquest galifant diuen si medix d' alçària cent cinquanta-tres pams, i d'esquena, quaranta-nou. Calculeu per les mides com seran les cames, peus, braços, mans i demés... Sols direm que al temps que pergué lo dit corrunxet, en una extremada forcejada, los pedrapiquers, cercant en les pedreres per a fer lo brancal de Sant Nicolau, aprofitaren aquell dit, i de les estelles ixqueren dos dotzenes de guarda-rodes. Puix aquesta criatura és filla del Tossal Gros i de la Penyeta Roja, i tots per bres han tingut la pedregosa terra del Bovalar.   ¡Que bells amors, los de llurs pares!     Allà hi som. La Penyeta Roja, gentil i graciosa, era constantment mirada ab ulls apassionats per lo molt seriot de Tossal Gros, que de veïnat estaven des de que Déu volgué que foren al món. Ja no en cabia més de voler entre els dos. Lo ventijol se prestava a dur llurs gemecs i sospirs... que també gemequen i sospiren los tossals. ¡Déu ens guarde quan de ferm sospira Tossal Gros!   Aromes d'espígol i timonets, de poleo i murta Tossal Gros li enviava cap a son indret a Penyeta Roja, i ella, enamorada, en oloroses alenades de saborija i romer, malves i te, corresponia. ¡Quin enamorament! Per lo mural, robust cos de son amant, resguardada era ella de les ventisques de tramuntana. Un dia d'estiu, després d'una arruixadeta, estava Penyeta Roja encisadora; la seua color se va enfosquir i es tornà bruna, a la vegada que perfums li enviaven les floretes que l'adornaven... Una rabereta d' ovelles per ses faldes pasturava, i llurs gemecosos balits la brisanya de la mar cap a Tossal Gros els trametia envolts en aquelles fragàncies, i a més, les dels tarongerals de la planícia. No cabia més encant ni més bellesa. Lo sol estava de posta. L’amant, desdoblat en ombra, llauger caminava per les vessants cap a sa estimada... fins que, entre rossors de crepuscle i enamorades crides d' aus, qui a les retardades cerquen, envolia a Penyeta Roja, la gentil amada, en dolç, inefable i apretat abraç:   -¡Amada meua, eterna companyona, puix Déu així ho vol vullguem-nos per sempre i mai de mi et separes!... ¡Ai! ¡Deixa'm, deixa'm que t' abrace i t'acarone, més que siga tots los dies des de la posta fins que el sol aguaita a l'horitzó altra vegada!   - Teua sóc; en tu me mire, i Déu permeta que los teus abraços mai me falten, i ton cos m'ampare, i l'aigua que el cel te regala esvare per les vessants meues i regue ses estimades oloroses plantes.   Les ovelletes la dolça cançó d'amor acompanyaven ab llurs darrers llunyans balits; lo sol, en ses darreries, amagant-se... les ombres, fent-se més espesses... les delitoses hores d'enamorament corrien... la naturalesa callava. Sols l'estúpid mussol, de mirada glaça, intentava a vegades rompre la quietud ab el seu mèu-mèu.   ¡Nit d' amor! Tossal Gros i Penyeta Roja per manament divina s'havien de voler. .. i havien d' engendrar, passats los temps, los anys, los segles. I eren eixos los desitjos fervorosos de l'amant. Ells eren emparellats per fermesa i constança.   Un dia Tossal Gros, cridant a son parent Bufanúvols, va dir-li:   -Mira, tu, parent del meu voler, arregla-t'ho com pugues, i porta'm a mon cormull totes les nuvolades de totes les rodalades del cel. .. les de Ponent i de Llevant, als Gregals i Benagais, als Xalocs i Mestrals, als Llebeigs i Migjorns, als Garbins i Valencians, a tots, a tots. Però sostín, mentrimentes siga l'assemblea, a l'esbargidor Tramuntana, no siga cosa que me'ls agrane. Vés, que si així ho fas la fama teua creuara lo món i te serà agraït per aquest malaventurat de Tossal Gros que no acaba de cap de les maneres d' ablanir les dures entramenes de l'encisadora Penyeta...   I va succeir aleshores que amaneixqué Tossal Gros encimbellat per negrenques nuvolades que de totes les bandes li acudien, i en son afanós caminar s'entrecreuaven -¡Déu ens lliure d'aquestes nuvolades creuades!- empenyides per lo vigorós bufit de l'obedient Bufanúvols.   Aquell mantell nuvolenc que lo dar celatge entenebrava, no, no el podia rompre la claror del sol de cap de les maneres; les aus escarotades cap a llurs nius tornaven; les ovelletes silencioses caminaven esgarriades, i en crida llastimosa lo cuquello a sa quimèrica parella reclamava. Ressona de sobte esgarrifador lo tro. Los rellamps esgallant lo vel tenebrós en brusentes clarors vivíssimes, enlluernaven los àmbits, i la tempesta, fruit de tant d'horror, a la terra tirava l'aigua a braçats, a braçats... ab violència, ab força,sense esme, descompassada. . .     Penyeta Roja rebia sofrida l'extremat furor dels elements que en ses entramenes regalimava, commovent-les, sostovant-la...   No va permetre Déu que lo capriciós amant son obra contemplara puix era tanta la foscor que també a ell l'encapellava.   Un gran clafit d' esgallament, un llarg remor de descàrrega fon sentit enmig de la fragorosa tempesta. Aquells esclafits bé es podien dir gemecs de la muntanya.   Tan adolorits eren los gemecs que Tossal Gros, esporuguit, li va manar a Bufanúvols que allunyara les nuvolades. 1Bufanúvols, allà en lo més alt del cormull de son poruc mandatari, bufava desesperat a l'ensems que ab l'estirat braç cap a totes bandes senyalava.   En sa esbargida obriren los núvols lo blavós ull del celatge i lloc donaren a que lo sol al fi campar poguera tornant-li a la terra tranquil·litat i bonança.   Tossal Gros dirigí la mirada a sa estimada... S'oí un redolar de cudols. ¡Era una carcallada de goig de l'amant satisfet!   Remoroses corrien encara les aigües per los barranquissos. Saludaven tanta pau les aus cantadores. L’arc de Sant Martí, com jou nupcial, encimbellava a Tossal Gros i Penyeta Roja.   Però sapiau que aquesta encisadora Penyeta Roja mostrava en son cos una forta alteració, una ferida. Marcada i ben marcada la tenia; allí un immens botern li descobria les rogenques vetes de les entramenes. Aquest llescó, aquesta esgalladura forçada, li va donar nom i oríge a una legenda     ¡Ah!Pero ¿a on estava, a on va anar a parar la mola desprenguda? ¿Com no s'atinava per cap banda de la planícia tot aquell rocam que lo rogenc senyal tan bé marcava? ¿Se tornaria estelles?...   No. No és tornà estelles, ni fon de ratolí lo parteratge de Penyeta Roja.   ¡Ja en sabreu, de les mampreses esforçades i descomunals del que infantà Penyeta Roja! Que si tal fon lo naiximent, tal va ésser la vida del ben batejat rústec jagant lo nostre simbòlic amic Tombatossals. 2301 5701 2006-07-19T16:30:41Z Jorpicam 86 Haveu de saber que temps corrien en què los reis campaven tan espessos que sembrats pareixien a eixam per tot lo món. N'hi havia un ab creixcudes barbes fins los genolls, bigot d' arquillo, nas de picola i celles d' emparrat; lo seu conspecte induïa a engany, puix, semblant eixut brumidor, mai se comportava bròfec ni esguitós, ans al contrari, era carinyós i dels de mànega ampla i mans foradades. Lo seu palau, cormejava un tossalet d'on contemplar podia tot lo seu regne; una rodalada de planícia que la mar rodejava i les muntanyes; un clot de vegetació extremada, mes tot abandonat; tot: secallosos pinars, palmeres desllenguides, retorçudes oliveres, garroferes esmortides; d'argelagues, fenassos i piteres, no cal parlar-ne... Molt a propòsit per a fer la gran preà los gavelladors... i no res més. ¡De raboses i llops, un estol, i serps, ni que foren cabirons!   Aquest rei tenia dos fills i una infantona, la muller va perperir d'un enfit de codonyat. ¡Era vidu lo pobre rei Barbut! Un dia va cridar als seus fills i els digué ab veu emocionada:   -Mireu, fills meus, los anys no debades passen, me fluixegen les cames, a cada punt m'entabuixe, i aquest brac;:de ferro que a l'enemic esquallava abans fent-li cantar borrega, hui ni tan sols com llanderol l'estime... Vullc dir-vos ara que en veritat desitge descarregar en vosaltres lo pes del govern del regne. Així, partim-lo, i tirareu palletes. Després, fills meus, cadascú que millore sa part; milloreu, que ja és vergonya que es queden ressagades aquestes terres i sols dàtils de gos i malea hajam de recollir... Deixeu al pare tranquil·let i ben alimentat... ¿Què, tireu palletes?   -Senyor pare, ¿no seria millor traure la sort a «lletugueta d'ancisam, oli, vinagre i sal»?-digué l'un.   -¿Per què no a «confits rogets dins d'un baület»? -va saltar l'altre.   -Res d'embolics; a palletes, a palletes, me dóna la real gana... -I acatxant-se per agarrar unes llenquetes de fenàs, les va amagar dins lo puny mostrant tan sols les puntes i els va dir-: La més llarga serà lo rodal de cap a la mar; la curta, lo de la muntanya. Tria tu, major, que per ser-ho te pertoca el primer lloc. I tiraren palletes, i lo rei dirigint-se a sa filla la infanta i abraçant-la carinyós li dia ab veu melosa:   -Per a tu guarde un príncep amic, un jovincel esforçat, de gran continença, arrogant... Tu seràs regina; i quan ho sigues te donarà lo rei Barbut, ton pare... los millors consells de sa experiència.   Los fills del rei pensaren, i pensaren bé, en creure al pare en lo de millorar lo regne, i com fins allí hi havia arribat la nomenada del que de dos samugades abatollava lo que al davant venia, esfondrant tossals i esplatxant muntanyes, i no es parava en barres per a tòrcer la conca d'un riu, a capgirar de dalt a baix catorze capades de terrer, del mai prou alabat Tombatossals i la conlloga seua, fon per lo que los fills del rei Barbut li feren posar a son pare una lletra de convit, que a falta de paper i per fer-la proporcionada a tan gran jagant, fon escrita en taulellets escaldats i conduïda en xàvegues per un ase.   La va rebre lo galifant ab gran goig i soroll, i ple de desficis i corruixes va fer de repent la crida, dient:   -¡Mireu, mireu la lletra de convit que lo rei Barbut ens tramet! ¡I porta lo reial segell!Anem a vore lo que dius tu, Cagueme lletrat, veges lo que aquests taulells diuen, que, com saps, jo en llegimenta no estic tret... i tin en compte al girar les fulles que no te'n caiga cap als peus...   I Cagueme, calant-se les ulleres, va llegir:   «Al molt estrenu, entremetent i magnífic cavalleràs Tombatossals, la majestat d'un rei endreça los seus precs perquè servit sia d' esdevindre la seua senyoria a aquesta cort on hi ha mampreses que entrependre a hòmens canuts i de paratge i briosos galifants encomanades, i com a tots Vós supereu, ab vivíssim desig vos reclaman Nós. - Lo Rei Barbut.   Nota bene- No vos deixeu als companys magnífics de la colla, als Arrancapins, Cagueme i Bufanúvols, que mester hi haurem de llurs serveis.»   -¿Eh? ¿Que t'ha paregut, Cagueme, la carteta?   -Que si aplega a ésser més llarga lo rei Barbut hauria necessitat tota la fomada.   -¿Això quina llengua és?-digué Bufanúvols -Valencia i del bo, del que es guarda en conserva com les llonganisses del frito per a dia de batuda.   -Al rei Barbut -digué Tombatossals- alguna ceba li courà, alguna tecla li se somou quan ens crida. .. Bé, siga lo que siga, jo us dic que allà hi som. ¿Vos esglaieu?   -Més calguera. ¿Que havem d' estar esglaiats?   -Puix bé; no romprà el dia sense que deixem d' estar llevats, i llavats i amanits. .. Tu, Bufanúvols, porta-nos en lo que vullgues; Cagueme, tu amanix la menjussa; i tu Arrancapins, untat d' oli les juntes dels ossos, no vages a quedar malament... ¡Bona nit!, que ham d' eixir ans que moguen les oronetes.   Se van tambar tots en los llits de llosmos que tenien, menys Cagueme que dormia en uns fenassos; Bufanúvols se va passar la nit de clar en clar bufant de ferm per atraure's un parell de núvols molt llaugers que desperdigolats anaven per Benagai   S'arrimava l'hora en que l'estelada s'amaga escarotada per les carasses del sol, quan los valents i decidits personatges estaven apoltronats en lo carregós tossal de la Galera tirat per los dos unflats núvols benagaiencs que per los aires los havien de conduir a la cort del rei Barbut. ¡I tant com volaven! ¡Quin remor i escarot! Bufanúvols no deixava de bufar als cavalls i els acompanyava ab trons, una airejada de mil dimonis i una pedregada espantívola; cada trallada era un rellamp i cada esclafit un raig... Lo tossal de la Galera semblava la desbarrada del carro de les llimonades. Cagueme, horroritzat, se va amagar poregós dins lo soto.   Arribats que foren, donà Tombatossals l'ordre a Bufanúvols de que advertira. Aquest, arrimant la boca al mateix forat del pany, tan fort va pegar lo bufit que de dins van respondre a esternuts.   -¿Que has fet? ¡Me'ls has costipat!   -No puc dimitar-ho, quan bufe perc l'esme.   Les ventalles del portaló s'obriren i los nostres descomunals amics planerament hi varen preguntar al guaita que davant tenien:   -¿És ací lo palau d'un rei vestit de burell, la capa brodada i lo semblant molt vell, anomenat lo rei Barbut?   -Servits siau de passar avant, puix la vostra continença i los termes tan fins de la vostra parla no desmenteixen que sou aquells qui esperem... -Aquest àulic serà qui va escriure la carta –va dir Cagueme.   Acurrucant-se tot lo més que va poder Tombatossals hi va passar lo primer, seguit dels seus companys, per lo gran portaló del tancat. Allí, enmig del jardí, estava sentat en grandíssima cadira, dalt d'un cadafal, lo senyor rei, rodejat dels fills, los ministres i lo més lluït de la cort; al vore'ls va allargar los braços en senyal de plaer i benvolença.   -Siau ben aplegats a la cort del rei Barbut, vosaltres, los esforçats barons, i al capdamunt de tots, vós, determinat capitost, forçut sens parió. Jo us sé dir que l'anomenada vostra fins ací es va trametre, i si aprofitau per aconsellar ab saviesa i seny, com per a trencar closques i afonar muntanyes... benaurada hora aquesta en qué us vejam... Siau plaents d'alçar-vos... I ara parleu vós, Tombatossals, i digau-me tots lo sentir vostre.   -Senyor rei Barbut, maneu-nos quant vullgau que vos hem de servir de coroneta -digué lo cap de colla-. Mos punys són vostres. -I pegant-li de revés a una pilastra la va somoure a dos pams de son lloc.   -Jo sóc Arrancapins... Per grossa que una soca parega, per a mi, senyor, és com senzilla botxa... ¡Mireu! -i tirant d'una prunera que allí creixia li la presentà al rei engarsonada dient-li-: ¿A on voleu que la trasplante?   -Sóc Bufanúvols-digué lo tercer-, ¡quan tinga basca avise'm!   I de repent digué Cagueme:   -Senyor rei, jo estic ací, tiroriro-tirorí... Jo sóc Cagueme, faig lo que puc.   I Bufanúvols va seguir dient:   -Senyor, permeta la vostra realesa que preguntem per la senyora infanta de la cabellera apanollada, la vostra trempada i suau filla, que la coneixem... dels catxerulos.   -La infanta enllestint s'encontra en la cambra una lletra d'amor per a lo príncep Garxolí del Senillar de qui és l'amada.   -Permeta que la cridem ab la cançó dolça que es diu a la nostra terra -va dir Tombatossals.   -Mai més a punt, cap de colla -retrucà el rei.   -¡... A les tres!   I d'un repent los comboiants, talonejant acompassats en lo paviment, cantaren: '''''«Dalt d'un pi,''''' '''''Hi ha un molí,''''' '''''Que replica''''' '''''El tamborí.''''' '''''Va a la una,''''' '''''Va a les dos,''''' '''''Va a les tres,''''' '''''Va a les nou...''''' '''''Herba seca''''' '''''Per al bou.''''' '''''El  bou i la vaca''''' '''''Roseguen l'estaca,''''' '''''I el Pare Vicari''''' '''''S'ha comprat''''' '''''Un reliquiari;''''' '''''De que sí,''''' '''''De que no,''''' '''''De Vicent''''' '''''Del guitarró.''''' '''''Vicent, Vicent,''''' '''''Els bous se'n van''''' '''''A la font de Periquet,''''' '''''Matarem un pardalet;''''' '''''Si és d'or, o si és d'argent''''' '''''Que ixca la infanta de repent...»''''' D'un rebot va aparèixer la infanta.   -Pesadeta és aquesta crida...   La infanta, esparverada, esbufegant sofocada al trobar-se a tan estrany personatge a la porta de sa cambra, se li féu un nuc a la gola i intenta revacular.   -No feu tal cosa, infanta esclatant, efusiva, garladora i enamorada del príncep Garxolí del Senillar. Que si la presència meua us mou a esglai e escarot, per entès tingau que ni sóc pollut ni fermaler, i palesament obre. Aixina és que esbargiu la por i atanseu-vos al vostre humil serf Tombatossals.   Veritat és que la fatxeta del galifant era per a llevar-li lo sanglot al més pintat. Vestia jopetí de pells d' óssos, faixa roja d'estamenya, samarra de pells de llebres ab botons de telles de riu, camatges de pells de llops, sabocs de suro d'Eslida, i en la mà un gran capell cendrós de cuiro d'elefant, doblada l'amplíssima ala de davant per una flor de carabassera, ab un fiblall subjecta, i engarlandat entorn per una llista que ab lletres bordades dia: «Bon pit, bon càmem».   ¡Com no s'havia d'esglaiar la infanta front a aquell desficaci! ¡Però, quant arrogant en lo dir i comportar-se!   -No temau, filleta -va dir lo pare rei-, que Tombatossals porta tanta pell perquè la seua en los treballs desaforats que mamprèn se la deixa.   La infanta anava arrimant-se, mirant de reüll, no tardant en assossegar-se després que va comprendre en qui es jugava els diners.   No deixem de dir que si foren rebuts a cel obert i no en la cambra reial fon perquè lo rei Barbut tingué por de que Tombatossals li somoguera d'una cabotada tots los revoltons del palau.   Mostrant-se complit i pagat lo rei, la infanta assossegada, encantats los fills, ufanats Tombatossals i la colla, ministres i presents esbalaïts... fon quan lo gran rei Barbut, dirigint-se a tots los forans -que capell en mà i drets com estaquirots romanien-, va soltar-los paraules d' aquest caient:   -Salut per a tots, i Déu ens la guarde; és desig meu, com dels meus fills, que lo terme que davant teniu, com sapiau i pugau, tornar-lo feu en formós i  exuberant; vullc que los fruits i les flors se crien abondo, que l'arbreda sembrada parega a solc; siga profitós lo treball; que les grans i petites feres fuixguen a altres terres, les serps desapareguen... vull que l'aigua cerqueu d'on n'hi haja, i que aquesta malea mai ma vista la veja...     -Senyor rei Barbut... sobren raons -va dir Tombatossals-; perdoneu si vos passe al davant, ja sé lo que vós voleu, i dic que tot i més se farà. ¡Sí,se farà! ¡No calia més! -I girant-se cap al terme com un il·luminat seguia dient: -Aquest aliàs grandíssim, horta rica i esplèndida es tornarà...   -Senyor rei Barbut -va dir Cagueme interrumpint- lo que vós voleu és que arrabassen i tiren fora margallons, puix se veu que asseciats esteu de filloles i cabota; ara voleu albercocs i tarongetes...   -I bona verdura -va dir Bufanúvols-; però permeteu que los palmitos no els arrabassen tots... que ne queden per a graneres.   Tombatossals, escamat dels pocavergonyes companys seus, va replicar-los:   -¿No sé jo que me tinc que fer, descastats, imprudents?   -I molt cerimoniós, traçut i solemníssim va seguir lo ben tallat parlament ab aquestes paraules:   - Vostre terme serà l'enveja de tots; cap serà millor i més bonico.   De sobte se va oir fortíssim tro. Una remor llunyana anava acostant-se.   -No s'esglaien vostres majestats, són los nostres cavalls que s'encabriten -va dir Cagueme, mirant poregós al galifant.   La bonica i jove infanta estava embadalida i desitjosa de dir alguna paraula, però Tombatossals, que ho va guipar, a ella dirigint lo parlament va dir:   -Aplega a mi l'extremíssima curiositat vostra de saber els meus propòsits, que no puc menys de contarvos-los fil per randa, pum per agulla. Mireu: Arrancapins, el forçut, encarregat queda d' arrancar de soca i arraïl tot arbre de poc profit; Cagueme, ab menàs flamerós d'encenalls, foc pendrà a brosses i malees... i fugiran les serps... i los llops udolaran espantats, s'oldrà a socarrim, lo celatge s'entenebrirà de fumaguera... i, quan tot s'aclarixca, vostre humil Tombatossals serà el de sempre: l'afanós, l'esforçat, l'abrivat, qui no assossegarà fins no tinga remogut tot lo terrer, les roques panxa al sol, oberts clots, acordellades les sèquies per on correra l'aigua d' aquell riu que a perdre's va a la mar; jo faré tòrcer sa seguida, envers ací duré les aigües i seran regades totes les terres, empapades les llaors i els esplets de collites i arbredees noves; jo faré que els escorrims d' aigua transformen la vora de la mar en grandàs estany, on pintats ocells i bells pardalots niuen per a ornament i  cacera e tots... ¡ja voreu !...¡ja voreu!....   Tombatossals s'enceguerava parlant; les paraules del visionari retrataven maravellosament l'esdevenidor terme dels fills del rei Barbut.   - Tahor, lo vostre germà, lo fill major del rei Barbut, serà de tot content .. i si la rodalada de l'altre fill segon, Casse, no pot abeurar d' aquest riu que a millars trametrà cap ací los beneficis, aleshores, mireu, senyor rei, darrere d' aquells tossals de ponent –on està nostra cotxera i nostra cova de Maravelles a manta- n'hi ha un barranc, que més sembla rambla per sa amplària, que sols brama de quan en quan, però quan brama a res de profit porten ses enterbolides aigües. Jo pararé la corrent, li travessaré un tossal sancer, i l'aigua arremolinada, brumidora, al vore's detinguda, empantanada, pujarà; allò serà una escudella gran, una vidriola on se guardarà per a l'estiu l'aigua que brusenta se'n fuig ara cap a la mar; i lo gran Bufanúvols, mon volgut company, ja s'encarregarà de bufar de ferm, d' armar tronades i pluges fortes, de fer córrer l'aigua que al vessar per barranquissos i fondàries abocarà a la rambla. I lo vostre terme, príncep Casse, també beurà, les terres restaran eixamorades, i tan ric, bell i paradisíac serà que res tindrà que envejar al de vostre amat germà, i confundides les terres tot serà una cosa, lo regne de l'esdevenidor dels fills del rei Barbut. I vós, excels sobirà -va dir mirant al rei Barbut-, si a vegades us plau assomar-vos a aquest mirador de la planícia, ombrejat per los xiprers del portaló de vostre palau -que no altre sembla lo tossalet que ara xafem- voreu des d' ací la bellesa de vostre regne, lo mantell de verdor que arribarà fins la mar, i la flor de nafa esclatada en delitosa fragància que fins ací aplegarà transportada per lo suau ventijolet. ¡Que gran, vostre goig! ¡Que extrema delícia sentireu! Dia haurà que lo calendari senyalarà vostre planeta, i vos empenyerà a baixar al pla, a viure allí, deixant-vos aquestes roques i altíssims cingles, recordança de vostre passat, i que l'enyor atraurà tots los anys, a vós i a vostres hereus i descendents, a visitar-les en peregrinació divertida i gojosa.   Tot lo món escoltava al somniador Tombatossals; posava tanta fe en son bell dir que semblaven tots los fills de la sogra llomello. Lo rei Barbut estava emocionat. Dirigint-se a la infanta li va dir ab veu melodiosa i persuasiva com el refilar del rossinyol:   -Sabreu, senyora infanta, que Déu va permetre que a tan grans i maravelloses mampreses arribara triomfant lo pobill de Tossal Gros i Penyeta Roja.   Los fills del rei abovats escoltaven i lo pagament i goig no els cabia dins la pell.   -Digueu, Tombatossals, ¿tan de poderiu i força no vos envanix?, ¿no vos cabitomba l'orgull?   -No és meua la força; me la tramet Déu, senyors; res de vanitat, no vull ésser com la canya caiguda del conte; vullc ésser lo voladoret, lo voladoret...   Lo rei Barbut, embadalit i maravellat estava d' aquell benaurat hoste que podent ésser presumptuós i estar unflat, era humil, ben parlat i senzill. Tots los presents admirats quedaren; mai se pensaven que tal homenàs en lo món habitara, més bé creïen fóra d' altres maneres.   La infanta pregava i pidolava a Tombatossals referira la contalla. Lo magnífic i admirat jagant va començar, ab delitosa i ben correnta parla, de la següent manera:   «En nit freda i gelada d'hivern, entremesclada de punxosa remulla i colzes de cep, vora la llar un tros de canya estava, mentrimentes dalt, en la post, un voladoret se mantenia. Aquesta canya pensava en son darrer acabament, i a ell, a l'altívol voladoret, els suplicants ulls dirigia a l'ensems que soltava les següents paraules: -Delliura'm tu, canyeta de voladoret, puix sóc molt de plànyer; jo te diré de mi, de ma vida sabràs, i voràs, quanta és la desgràcia meua, quanta la congoixa mia.  En caixer emmaranyat de sèquia vaig nàixer, allí vaig vore lo primer raig de sol; en aquest bres vaig créixer. Suaus ventijolets em movien ab graciós bamboleig, quan no los fons i acaragolats a besar les aigües m'obligaven. Lo remoreig de l'aigua, que per davall corria, mon anima enjoiava; emmantellada per lo vivificador Pare Sol, ufana campava, floquejava de verdes i llistoses fulles que enaltien ma bellesa, mes un dia, sangonós corbellot me feria, i despiadada me segava rander a terra. Lo meu plomall desconhortat s'esmortia lleument i espolsava les plometes.   »Mon feble cos fon doblat, arrastrada me vaig vore i gitada en la senda de la sèquia. Xorrava saba per la ferida, mentrimentres ma anima dolorida contemplava a mes germanes, que ertes i bledanes remorejaven al vent. Després vaig ésser pelada i recurtada per a simbòlica i gran festa del poble veí. I vingué la festa, aplega l'hora, i ací on me veus, ¡oh canyeta!, enmig de dos ringleres d' altres canyes germanes, jo caminava cerimoniosa, acompassada, agradosament regalada ab música harmoniosa; extremada fon ma supèrbia al vore'm en lloc preferent i senyalat. ¡Gran lo meu paper era, recordança viva d'una data història del meu poble! I enmig de l'esclat de vítols que m'envoltaven, ¡com lluentejava al matiner bes del sol la meua pell esmaltada! ¿Mirar jo a les altres canyes germanes? . .   »I les ombres d'aquel gloriós dia arribaren;era de nit i ja estàvem de retorn; aquelles lluminaries que davant portava, pense jo ara si serien les llumenetes del soterrar de mon orgulI, de ma extrema superbia.»   Lo rei Barbut, ab severitat, als fills, la mirada dirigia; la infanta, a Tombatossals, i Cagueme, al rogle, qui abovat escoltava i atenia.   «I va seguir parlant la canya:¡A ma breu ufania, l'oblit! ¡Als vítols, foscor i teranyines!»Fiu estada en casa d'un cansalader. Agarrades de mi, les botifarres i llonganisses penjaven. ¡Que mal olenta, que sanguinada sempre!Al gran pes un dia en clafit vaig respondre, i lluny, molt lluny, me tiraren, però una avia cercadora me va arreplegar i, a muntó aprofitadora, en granera me va convertir. ¡Quanta brutícia davant de mi portava! Passa temps, però com era tan curta, ni per a tan baix quefer me volien i en malaïda hora un ferro brusent, rogíssim, los nucs de mes entramenes travessava. ¡Los nucs no, l'orgull i la supèrbia em travessaren! Seria petita cosa per a mi, però en canut de colar em convertiren. ¡Jo, tan engarlandada, tan vitolada en festes, tan ufana allà en lo canyar del caixer de la sèquia! ¡Senyor, senyor...! Lo lleixiu tota m'abrandava i los sofriments no els poguí aguantar fins que em vaig badar. Ja no aprofitava per a res; aleshores l'ama em va llançar al camí, i los carros me xafaren fins que aquesta dona que ací viu me va arreplegar i, ¡oh canya de voladoret!, ací me tens per a ésser convertida en cendra, pols, res.   »-¿No em podries deslliurar tu, canyeta de voladoret? Germana teua sóc, en lo mateix caixer creixies. . .   »-Sí, sí, de lo caixer eres -va contestar-li la canyeta de voladoret-, tu creixies mentrimentes a mi m'atropellaves, i en tot orgull i superbiosa bledania de la pobra canyeta t'oblidaves. Allí me deixares a soles fins que uns xiquets ab gran goig al vore'm m'acolliren, se m'endugueren a casa i em convertiren en canya de catxerulo. ¡Si tu m'haveres vist volar! ¿Creus tu que anava per on van les aus, pel meu poderiu i força? No, jo sabia que no era res, que sens l'aire i la boletxa mai mon cap s'haguera alçat de terra. Un dia tan alta volava que l'aire que m'empenyia cap amunt me va mancar, i remolinat caragol ab força em va tombar a terra, i allí, desfet lo catxerulo, ens van abandonar a mi i a les meues germanes; ens desmuntaren los tirants i la cua, i allí ens deixaren. Una bona mare me va arreplegar per a son fill malaltús; enflocallada ab colorins, formós i voladís plomall coronava ma testa; millor que aquell de ma infantesa que tu no em deixaves lluir en ton afany de xuclar-ho tot codiciosa. Lo pomell de papers de variats colorins del cim, era vistós, bellugadís, voladoret...»   -¡Un voladoret, un voladoret! -exclama la infanta gojosa i plena de corruixes.   -Sí, bella infanta, magnífic senyor, un voladoret que en les tendres mans del fillet d' aquella bona dona comboianta, lo fea riure, i ab aquella somriseta conhortava a la mareta ab falagueres prometences de milloria desitjada. «Jo també gojava de fer tant de bé, d' ésser de tant de profit -va dir la canyeta-, jo, voladoret, acompanyava la pobresa i tristor d' aquella malaurada casa, jo, lo fidel amic de 1'infant malaltús, desllenguit, secallís, endurit...»   Dos llagrimes com a cigrons devallaven per la formosíssima fesomia de la infanta. Ningú glapia; sols les aus, a la caiguda del vespre saludaven. Semblava l'hora plaenta; Tombatossals se transfigurava, se guanyava a tots, era l'amo del corral. . .   -Hau de saber, senyor rei Barbut, caríssims prínceps, singular i única infanta, que una nit, cotet-cotet, quan la mareta a son fillet en lo braç tenia, l'Angel de la Guarda li aclucà les portelletes dels ulls infantívols, obrint a l'ensems lo cabdalós sentiment i desconhort de la mareta, desfets en ardentoses llàgrimes.   «I la mare -va dir lo voladoret- me va traure d' entre les blanques, gelades manetes del xiquet, que pretes les tenia en son darrer esforç.   »-Romanços, romanços - replicava envejosament lo tros de canya-:-; res te valdrà, promte o tard seràs al foc, al foc.   »-No, mai, jo sóc quelcom en aquesta casa; sóc lo viu record del fillet desaparegut. ¡Jo, cremada! ¿Has vist tu que es creme lo record d'un fill? Mira, canya, creu-me, deixa't cremar, augmenta la calor d' aquest foc, afig a la brasilada la teua rojor encesa, la calor teua convertida en brasa, i així li donaràs calor a la gelada mareta, reanimaràs son cos, com jo des d'ací, erteta en la post, li done ab ma presencia lo caliu dels records...   »-Al foc aniràs, canyeta romancera. . .   »-Quan la meua ama morirà, seré canyeta; hui per hui sóc un record estimat i volgudíssim, sóc lo voladoret del fill de la mareta. . .»   ¿Veu la vostra senyoria -va dir Tombatossals – com res som? ¿Veu on van a parar totes les vanitats? Déu, senyors, és nostramo, qui tot ho dóna i ho lleva. ¡Que satisfacció escampar el bé per totes bandes!   Lo rei Barbut, arrimant-se a Tombatossals, estengué suaument los braços i li va pegar un abrac;:i un bes en lo bascoll, entusiasmat per los delitosos moments passats oint l’apòleg de les canyes.   -Eres gran i sabut, conseller meu, tu redreçaràs mon regne, tu ens ofrenaràs hores benaurades.   Lo rei Barbut no deixava d'abraçar-lo; Cagueme Sanglotava emocionat; Arrancapins romania molt seriot i Bufanúvols a punt estava de mampendre a sambombades a tots i acabar-ho en trons i rellampecs. La vida s'escolava plàcida i gaia en lo palau del rei Barbut.   -Senyor rei, ja està dit, lo vostre terme corre de mon compte; en la terra no n'hi haurà rodal ni més bell, ni més assolellat, ni més delitós; cadascuna vegada que a la llunyania mirareu, a la memòria vostra esdevindrà la recordança d' aquesta visita de Tombatossals a la cort del rei Barbut. Permetau ara que ens allarguem en tot lo fil; ja tornarem a donar-vos compte de nostres fets. Ixcam, ixcam cap a fora, que si les hores són passades ab delictícia no és de gran convinença enceguerar-nos. No ajornem nostra anada.   Tots ixqueren cap a fora; lo darrer, Cagueme. Fora dels paretons d' aquell delitós tancat, i ja en campa naturalesa, suau alenada que de la remorosa i llunyana mar brunzia, va fer parar en sec al comboiant Tombatossals que, dret com un fus, damunt les roques s'encontrava. Un fort sospir va eixir de son pit anhelós, mentres que, testa sens capell i acostant la ma als llavis, arrancava ardents besos que trametia cap al lloc d'on eren nats la remor i l'alenada.   -¿Que és açò, servicial Cagueme? -va escorcollar la senzilla i casta infanta, tota estranyada al vore els petons que a l'aire soltava Tombarossals.   -Mira, mira al jagant. . .   -Senyora meua, açò és la força del voler. Tombatossals és enamorat. . .   -¿De qui? Digues, digues...   -Senyora, de la Serena de la Mar, de la subtil i noïble Serena de la Mar. D' eixa lluenta i escatosa Serena de la Mar, mig peix i mig dona, que l'ha capficat i el fa variejar. Jo no sé si s'ha enamorat del pitral, de la cueta o de tota ella sancera. Tal volta siga de la cua remenejadora, tan bonica, tan àgil, d'una brillantor tan esmaltada, que permet nadar a la Serena en les blavoses aigües de la mar, pel camí de les escumes blanques i nacarades que darrere deixa. Si de la fembra com del porc se diu que no se tira res, que tot és aprofitable, àdhuc els piteus, jo vos dic, infanta angelical, de pèl apanollat, que en la Serena de la Mar tot té preu, tot és bo, àdhuc la cueta. Aixina s'ha ficat dins l'anima del gran Tombatossals; aixina el fa fer el borinot i el té mig alelat. Les vegades que l'amant passa les nits sense dormir, de posta a eixida de sol, mirant l'estelada, escoltant eixe suavíssim remor, somniant ab ella... Tombatossals, senyora, té un cor tendre i sucós com una pera tendral. Ell vol, quan vol, de cor i coradella. Eixe, eixe és qui a tant d' esglai vos va moure, eixe és Tombatossals.   -Cagueme, ¿per què no vos quedeu? -va dir la infanta sospirant.   -Senyora, no ens quedem -va dir-li a cau d'orella- perquè ens aguarden les pilotes de Nadal.   Eren ja prop, ja eren al capdamunt, coronaven ja l'estrepitós tossal de la Galera, drets com juncs, oberts los braços los capells en la mà i los núvols benagaiencs desficiosos per moure, quan Tombatossals ab veu forta, que semblava un tro, va cridar la darrera salutació:   -¡Visca la cort del rei Barbut!   -I al príncep Garxolí del Senillar doneu-li afectuoses memòries -va dir Cagueme.   I lo tossal de la Galera arrancà la moguda a quatre soles;corria que brunyia l'aire;son horrorós sarrabastall s'esmortia allunyant-se.   Tots emprendats, rei, fills, cortesans i cortesanes, se varen retirar; solament la infanta desficiosa mirava, mirava la llunyania, a aquell nuvolet que cavalcava als hostes, que tan breu estança feren. Estava alevada  mirant, mirant...   I a l'hora del capvespre, els ulls blaus de la graciosa infanta es pergueren en la blavor del cel. Unes falzies piularen unes notes al volar pausades, rítmiques, pel cim de la muntanya. Una tremolor freda va commoure l'esperit de la bellíssima infanta i li va fer aclucar els ulls en un somni dolç i esperançador. La infanta va tallar unes rames d'una mata de romer, prengué uns brins plens de floretes blaves i aspirà fortament...   No hi havia dubte, Tombatossals s'havia emborxacat a tots, precípuament a la senzilleta filla del rei Barbut.   2302 5702 2006-07-19T16:34:16Z Jorpicam 86 Més sèrio que un plat d’arròs i pegant grans camallades, com si pretenguera soguejar un sotanell de terra pobra, lleument esfondrà els peus descalços per vora mar lo nostre forçut i enamorat Tombatossals.   Les esmortides onades borraren de repent de la sorra l'afanós calcigar del galifant. Lo sol, desponjollant-se per darrere la serra, ses clarors amaina, ja que la lluna, grandota, brasilenca, es complau en mampendre lo camí d' ell assomant-se aleshores per vent-a-llevant i tenyint les desficioses onades remoroses de rojors que tot seguit platejades i brunyides s'han de vore. Com en gargol abundós per los llavis del galifant s'atropellen los gemecs i sospirs que brollen del cor enamorat.   Fugen cap a l'ajoc les darreres gavines.   -¡Qui no fóra gavina de la mar! -ab trista veu exclama-. jAus envejades, vosaltres la voreu, al clarejar de les blavoses aigües, ajocada en son paratge, afalagada de coralls i mareperles, amanyagada per déntols, roncals i murells; somrient-se ab complacència de regina benvolguda ab el mollicó i les gambetes...! ¡Benaurades gavines de la mar! ¡Com deurà ésser d' encisadora i bella, quan los claríssims raigs del sol, al migjorn, la feriran a través dels miralls que la cobrixen, l'amada Serena de la Mar! ¡Oh, desventura meua, que sols vore-la puc, i encara breument, baix lo cel estelat en la nit entenebrida, fosca!   -Senyor amo, no vos podeu queixar,que hui teniu bon redolí de lluna -li va dir una veu a l'alçada i drecera del camal.   -¿Tu eres, Cagueme...? Vés-te'n, vés-te'n, que no tinc ganes de solfes.   I pegant a una ona desfeta una forta patada, va esguitar i xopar al manifasser de cap a peus. No, no estava Tombatossals per a donar-li rosques a la tenella romancera de Cagueme.   -Senyor, arremullat me veig sense ésser cigró -va dir Cagueme fugint astorat, en tot lo fil, ans no l'escabussara i li fera beure la salmorra de la mar.   No molt lluny d'on lo desconhortat caporal adreçava els gemecs, entre senills i jonçars,vora tarquimosa badina, Bufanúvols i Arrancapins a l'ambaixador Cagueme esperaven per a que lo vist els contara.   -¿Que has caigut dins la gola?   -¿Has fet peixet en algun bassal?   -Lo que vinc és arremullat més per les llàgrimes que em xorren, que per l'esguitó del nostre cap ... ¡Senyor, i quina llàstima dóna...! Allí a soles parlant...gemecant... capficat... dient desficacis... jNostre amo...! ¿Qui l'haura embruixat...? ¿Quin saludador podrà guarir-lo?   Compadeixent-se Bufanúvols de l'arremulló, de dos bufits li va eixugar la roba, mentres Arrancapins lo mantenia perquè no volara si el bufador perdia l'esme, com solia. I Cagueme, llagrimós, seguia referint lo que acabava de vore.   -Si a mà ve, nostre amo està boig. Allí parla i més parla sense fer cap a cap banda, allí dóna grans gambades damunt la sorra, mentrestant endinsa la mirada a les aigües blaves... No, no pareix qui fa hores removia terrers i tornava en mompost lo coixcogós que a cabotades desmenussava. No, allò no és qui abovat té a la cort del rei Barbut, a la filla marejada, i a l'arguellat del príncep Garxolí tot recelós... Allí esta per dins l'aigua sermonejant i fent riure a les llisses i llobarros... ¡Senyor, qui t'ha vist i qui te veu!... ¡La Serena de la Mar ens l'ha cabitombat...!   I aquells hòmens a qui els semblaven los obstacles bufos, los que a samugades abatollaven allò que al davant los venia, qui armava i esbargia les tempestes i transplantava un anouer per gros que fóra... i fins l' animós Cagueme...,. més semblaven lloques arremullades que varons esforçats de la colla de Tombatossals..., I és que veen lo ball mal parat en lo fortíssim voler de llur caporal.   -¡Ah, lo voler, lo voler! -damaven-, ¿a quins extrems no mena quan domina en la pensa i és ademés mal correspost?   Allí romanien quiets, i mentres xiuxiuejaven en veu baixeta, esperaven rebre órdens de llur amo benvolgut.   -Menudes rostides de peix no tindrem si aquest casament aplega al vero -dia Cagueme castanyolant los llavis a compte de la llepolia.   Mentres la camada d' esforçats sostenien aquestes converses solacívoles, la ja despereada lluna pintava en l'esmaltat llançol de la menuda sorra la desficaciada ombra del gran enamorat Tombatossals qui, altiu, serè i roig com un perdigot, de cara a l'horitzó aguarda i més aguarda la resposta als planys anhelosos de sa crida llastimenca.     És l'hora del mussol; la quietud, lo silenci ho envolten tot, i sols la remor sorda de les ones, i el brunzir dels mosquits, fan recordar que per això ens han posat unes orelles; de quan en quan, lo nostre galifant, entusiasmat, oïa, com si foren altres gemecs de cor enamorat, el miolar esgarrifador dels hel·lènics mussols... I tan llastimoses li s'antoixaven, que a sa vista enterbolida fugien borroses les onades, els genolls se li doblaven i el remoreig de les desinquietes aigües percibia dolç, llauger. .. com llunyana cosa. . .   Tombatossals, aclucats els ulls, en ple deliri, a la benvolguda Serena, cavalcant la vea recolzada al llom d'una gran ballena, esguitant les esbargides gotaines dels abundosos espiracles, la daurada i estesa cabellera i lo tentador mig cos de la somniada regina de la mar, que allí se revolia i seguida d'un lluït corteig i escoltada de feréstecs galfins i tiburons, d' escats i de tonyines i vistoses llangostes, castanyoles, mantos, aladrocs, galeres i mussoles, a l’ensems que els precedien bon cóp d' emperadors, que ab sa espasa feridora camí amanien a la nombrosa desfilada, escarotant les molades de pagellets i mabres, de xaclets i caputxons, de llisses i llobarros, donzelles, palaies i palaïns, aranyes i rates que, a l'oir l'encisador cantar de sa regina, en lo seguici formaven... Allí era tot peixet bellugadís i gojós, los llangostins, les mòlleres cristal·lines, sorells, orades, meros... i fins lo malaganós cranc, l' eriçó, lo polp i l' estol de gambetes i capellanets... Tots, tots, grans i menuts, rodejaven a la majestat de la Serena, que magnífica i superba movia la platejada i partida cua, plena d' orgull i satisfacció. Una nuvolada de gavines, gavilans, canets i fumarells aletejaven per damunt d'aquell regne movedís quesemblava anar-se'n de berena en lo senyalat dia de cap d'any.   Cap a la vora remaven, dreçant l'afanós caminar cap al jagant... Tombatossals los braços pretenia estendre... eixir-los al davant volia; ficar-se aigües a dins... No, no podia. Mortal desgana el retenia; pantaix anguniós... ¡Quant bella a sa amada ataüllava...! Claríssim oïa lo remorós vogar de la infinitud d'aletes del vistós acompanyament; la rebrillant fosforescència percibia d' aquella mola... i res, res. ¡Cota Malena! -com diria Cagueme-. No podia moure's de cap de les maneres...   Bufanúvols, Arrantapins, Cagueme, passada que fon la mitjanit, asseciats de dàtils, que Arrancapins tirava a espolsons com pluja a ramassadetes que fea caure d'unes palmers de l'esdevenidor Clot del Menescal, després d'un breu consell, foren de parer d' anar cap a on lo caporal s'encontrava, ja que ni tan sols gemecar l'oïen,ni senyals copsaven de sa preciosa existència.   Vora mar, rendit de l'esforçat treball, llepant-li los peus les juaorotes onades, lo cap mantingut per lo palmell d' aquella mà que llosmos i roques removia, estava Tombatossals gitat i dormit; i bona senyal de que somniava ho donaven les paraules angunioses escapades dels llavis seus, eixuts i trèmuls...   -¡Oh tu, aimia Serena de la Mar! Si a majestat teua li sembla petita cosa aquest humil serf, si tan preciós voler has encarrilat a més alt i extremat personatge, dis-me, dis-me en què vols que em guanye ta voluntat i content, com vols que gust done als teus desitjos...   Allí estaven los tres sobtats companys, maravellats d' escoltar raons tan destarifades eixint dels llavis d' aquell home de tan bon armassó i ben compensada pensa.   -Bé vos ho dia jo, bé vos ho dia... A nostre amo l'han embruixat...   -Bufa-li, bufa-li somordet i desperta'l, Bufanúvols, que és ben digne de llàstima puix a hores d' ara està patint d'eixa manera que... -digué lo forçut Arrancapins.   -lgnorants, cervells eixamorats, ¿que sabeu vosaltres lo que l'amo pot vore en son deliri de voler?, ¿què sabeu de la Serena de la Mar?   I Bufanúvols, aclucant los ulls i fent-se 1'interessant, seguia:   -De dia, lo treball, l'afany de la vida. .. de nit, lo voler, el fogar. .. ¿Què menys que qui somou lo món, qui en la terra és tot, qui empeny tota activitat, vullga conquerir la mar, travessar-la de banda a banda, afonar- se en sa immensitat, esquadrinyar-la i manar en ella? ¿Que de nou té que lo nostre caporal pose la il.lusió en la regina de les aigües, quan és ell lo rei de les planícies i muntanyes? Deixem, deixem que somnie en grans mampreses; ell ens mou a xanclota en son daler, mes la fermesa seua i la constança faran que ses angoixes i desitjos aplegue a realitzar...   -¡Bufanúvols, massa me'n dónes! T'armes un entruperi de paraules de les trenta pestes; això tot són raons... Despertem-lo -retrucava Cagueme al raonament de Bufanúvols.   -I que la manyeta Serena es veu que és idolatrada per lo voler sense goteres del nostre caporal –dia resignat Arrancapins.   -Tu, Cagueme, badoc i baldraga, a eixe bequelló de boca que tens, que no xorra més que despropòsits, li posaré un tapó de la mida del meu puny; ¡calla!... -retrucava Bufanúvols fent lo seriot-. Calla, que ja et veig de dos bufits a les aigües blaves...   I no haguera parat lo ball en bé a no ésser perquè Tombatossals, sense pestanyejar gens, s'arranca decidit ab aquest parlament:   -Amada Serena de la Mar, tu tindràs ací, en aquesta vora i riba, lo paratge delitós pel que estàs adalerada... i dins la mar un lloc on les revoltes onades mai apleguen, fidel semblança dels meus braços anhelosos, i llavors seràs meua, i la fragància dels pins ens abellirà més i més, quan aplegades seran les hores de nostre dolcíssim dir de cançons,de carinyos, galanies i esperances.   Com a tres estaquirots seguien rodejant alelats a llur caríssim caporal.   -¿Hau vist que bé raona?   -Fills meus, ¿a on estic?.. ¿L’haveu vista vosaltres també? -anava dient l'entabuixatTombatossals.   I ab aquella parla melosa que encisava dies abans a la cort del rei Barbut els va contar son somni... sa conversa ab la regina de les aigües... Fins que reparant en Cagueme li digué:   -¿Què és de tu, que tan arcat vas?   -Senyor amor, és que al desperear-vos... lo vostre braç com barra de sènia sense mosso, m'ha pillat de mig a mig i m'ha encorbat aixina.   -¡Pobre Cagueme! No t'arrimes a qui somnia, no, no t’arrimes mai.   No eren passats molts dies d' aquest somni de Tombatossals quan l'eximi galifant, reunint la seua colla a l'ombra d'un famós pi anomenat lo Pi Gros, per l'extremant de son socatge i abundós de son brancam, els va assabentar sos propòsits i desitjos:   -Mireu, jo vull i així ho mano, que vora la mar i en aquell paratge on vaig caure dormit com un algep, boig i ansiós esperant a l'amada Serena de la Mar, siga coben tot d'una flairosa arbreda que forme una ombrosa selva;que aixina ella ho volia. .. i així ho mano, perquè després de tot per això sóc l'amo. . . Aleshores, que s'ompliga de cudols i llosmos i tossals sancers, si falta fan, un bon rodal de mar apresonat com per dos braços.   -¡Casi res...! -remugà Cagueme.   -¡Fills meus! ¡Ala mampresa! -digué lo jagant, pegant-li un calpissot al replicó, esquifinyat i manegueta de Cagueme.   Després de barallar projectes i de grans raonaments, mirar plànols, fer esmenes i afegitons, va quedar verament conformada la gran obra que tenien que mampendre.   Un bon matí, apenes les primeres guales per les matisses saltironejaven i lo cuquello començava la llanda de son cantar, Tombatossals, portant a les galligotes a Cagueme, i seguit d'Arrancapins i Bufanúvols, cap a la muntanya pegaren ab més afany i goig que si els hagueren perdonat dos terces de contribució. Ells sabien que en los cormulls alteruts on lo príncep Garxolí del Senillar assentava lo castell de sa comanda, que diuen de Montornés, hi havia uns ombrívols pinars de tan bon regent que a poc esforç podrien transplantar-se on ells hagueren volgut.     Pensat i fet. Allí aplegaren, i mentrimentes Garxolí del Senillar estava molt encisat fent-li la rosca a la filla del rei Barbut, son veí, los nostres agosarats i forçuts amics, mamprengueren ab ardidesa i coratge la tasca, tant que als pocs dies desguaixaren aquelles barrancades, cormos i aigües vessants, per manera que li varen deixar tots los seus pedregosos dominis més pelats que una rata.   ¡Havia que vore a l'arguellat Garxolí brumir, lo dia que es va adonar, esbalaït,de la feta que li feren! I era també de vore ab quina seguida i afissament transplantaven aquelles pinades des del Montornés a la voreta de la mar.   Arrancapins, que mai estigué tan aqueferat com los dies aquells, los arrancava a estirons traert-los de soca i arraïl mentres Bufanúvols, unflant los bocins fins casi rebentar les galtes, soltava a tota manxa lo registre més alt del bufar i... allà t'anava el pi per los aires, dut per aquella ventisca dels trenta mil dimonis, a fer cap i caure dret vora de la mar, on Tombatossals, ajudat per Cagueme, que, com sempre, fea el pobre lo que podia, los acoblaven a burri-barra sense acorruar ni tirejar, però sí espessos per a que lo sol no els esquadrinyara lo sòl de terra d' aquella singular plantada. ¡Ab quin daler treballava Tombatossals! ¡Si ja se vea ell a la seua Serena adormiscada en sos braons i deixant -se fer sigolletes en lo bascoll!...   Un moment que del planter no els enviaven pins i la ventisca havia amainat, senyal d'haver-se suspès la facturació, descansaren Tombatossals i Cagueme, i recordant aquest la descripció que de la Serena de la Mar féu Tombatossals la nit del somni, li va dir a l'amo així com qui res diu:     -Escolteu, senyor amo: després de tant de treball com venim fent... ¿no ens partirem la Serena mirat i mitat per vós i per nosaltres?   -¿Què és lo que dius, desditxat Cagueme?   -Senyor amo, si a vós deixem lo millor, lo del mig cos per amunt, ¿per a què voleu la cua?.. ¿No seria millor que la férem en arros a banda, mullatori i pastissos, com alifara i cassola del remat d' aquesta mampresa? -raonà Cagueme.   Tombatossals se va riure de la simplesa de l'ignorant, per no pendre-ho per on cremava i sotarrar-lo com a garsó en un dot d'aquells que esperant estaven estatjar i mantindre amorosament un pi.   Quan ja estigué tot lo rodal somniat cobert d'ombrívols pins, quan lo príncep Garxolí del Senillar en son castell, desconhortat i barifundo clamava per les enyorades ombradisses i los pinyons dels seus pinars... a un manament de Tombatossals, Bufanúvols, traent los bufits plovedors, comença a escarotar boires i núvols i, soltant-los cap a la plantada, va moure tal pluja, moraleta-moraleta, que al calar-se en aquella terra arenenca féu lo milacre de que abraçara carinyosa i remullara per a sempre les arraïls des garsonades que li havien confiat.   I així brotà aquella pinada que la cort del rei Barbut atalaiava des de son palau com faixa de fresca verdor que a les onades subjectava, i que després els seus fills i hereus, al redolar los anys, aprofitaren com a delitós paratge on esplaiar-se i cantar belles cançons, les que Tombatossals volia adreçar-li a sa amada Serena de la Mar. Les il.lusions del galifant hi eren complides. Si no per a ell per a los descendents. En un altra mampresa, valent-se d' aquelles traçudes forces descomunals que la colla reunia, feren los braons de pedra que allí esperen sempre que la Serena de la Mar se deixe acollir plaenta per a fruir fescans i gaudir repòs en la lluita que ha de sostindre sempre ab les embravides ones...   ¡I bé que no vénen als hereus del rei Barbut la tranquil·litat i repòs de les aigües en aquell bassal on les gavines aletegen gojoses i jogasseres rodejant los màstils de les galeres, galiotes, pailebots i bergantins que fatigats de son pes allí arriben!... ¿no és eixe l'abraç anhelós de Tombatossals?   ¡Benaurades ambicions i somnis que a tant de bé menen a los fills i descendents d'aquell rei que son palau tenia en lo tossal dels xiprers i a qui la història ha intitulat lo reí Barbut! 2303 5706 2006-07-19T16:59:19Z Jorpicam 86 Un cert dia que lo desmedrat Cagueme passejant s'encontrava prop la boca de la cova de les Maravelles, un estrany personatge de fatxa desgarbada cap a ell se dirigia. Aquest subjecte, aplegat que va ésser a sa presencia, un poc tremolós i botillejant li va adreçar la següent pregunteta: -¿És ací lo casal de l'home més desaforat, més coratjós, més valent, més impetuós i més forçut d'aquestes terres? ¿És ací on s'ajoca, com si diguérem, lo bentemplat, el mai vençut Tombatossals? Cagueme, abans de donar-li resposta, va mirar-lo de cap a peus i agarrant-se bé lo nas i apretant-lo, com si aguantara esclafidora risa, li va respondre: -Ací és, home de Déu... ¿Que voleu del meu amo? -Puix que fóra servit d'escoltar lo meu sentir i la demanda meua. -¿I no vos esglaiareu al vore'l, panxa de gerra i cara de fogassa? -Si me mou a esglai, serà per lo respete, però mai per la por... Sapiau ademés que tinc nom conegut, senyor criat, i... per cert que ben malament. -No vos tofleu per tan poca cosa i digau vostre nom. -Jo sóc Tragapinyols, fill de Tragapinyols i nét de Tragapinyols... Ja ho sabeu per a cent anys i un dia. -Puix avall manca gent, senyor Tragapinyols. I agarrant Cagueme lo caragol, la senyal va donar de la visita. Aquell so fosc que del caragol eixia, per les revoltes de la cova s'endinsava i escabullia, retronant per los racons son replicador ressò de tal manera que I lo so de mil caragols semblava, fins esmortir-se poc a poc i perdre's per les fondàries. Una violenta ventada, de dins eixida, va ésser com la resposta i llicència de «passe,avant qui siga».Era lo bufit brau de Bufanúvols, qui tal resposta enviava cap a fora. Tragapinyols va pegar lo primer sortit i la primera esquenada. Ab flamerosa hocha, Cagueme il•luminava davanter lo camí. Tragapinyols calcigava les empremtes d' aquell, i tot just se maravellava a l'escorcollar les roques de puntes tallades i fondos clavills, on la llum de la fogata envermellia les tenebres de vives rojors, de variades i de movedisses ombres, a l'ensems que s'embellia l'estatge al lluenteig claríssim dels canelons formats pel seguit gotejar de la coberta clavillada. ¡Fantàstiques, bellíssimes figures de la goteta, tan constant com artista maravellosa!Los rats-penats, ab escarot de les talladures eixien sorollats, tropessant a totes bandes, mentrimentes los nostres amics revallaven, revallaven més que caminaven, afanosos, cap a la cambra misteriosa de Tombatossals. Alenades d'humitat, gelades i estantisses, percibien. Després de cent tropessons, de traspondre raconades estretíssimes, on la panxa de Tragapinyols preteria prou i massa, després de molts esvarons i pegarse innombrables cabotades, aplegaren per fi al sospirat lloc, on lo llar del fill de Penyeta Roja s'encontrava. Estava l'espaiosa cambra coberta de volta helicoïdal; del mig penjava una llàntia de quaranta metxes enceses, alimentades per un bací de cabuda de vent-i-set arroves d' oli de secalló; les parets mig tapades per mil figures pintades de lleons, panteres, galfins, brúfols i altres feres així de terra com d' aigua i aire; pells d' óssos blancs en terra hi havia, per a calcigar blanet; la taula estava feta de dos taulons bardits de molta llargària i gruixa de tres pams, sostinguts per soconets d' anouer; per cadires tenien trossos de soca de palmera. Lo rebost, on guardaven les vitualles, era una claveguera fonda, de la que a Tragapinyols li va semblar que eixia un tufet ben marcat de botifarres del frito. -¿Qui és aquest estafermo, Cagueme? -va preguntar l'amo. -Senyor, és Tragapinyols, fill de Tragapinyols i nét de Tragapinyols. -Cagueme, molts pinyols me pareixen... mes sigues tu ben aplegat, foraster, parla sense esglai, i posa de manifest ton objecte. Tragapinyols, que, dit siga de correguda, tenia una carota de nas esplatxat, ulls fondos, celles de rafe; front com paret mitgera, morros de vedell, esquena de trill i panxa de gerra, tot tremolós li va respondre: -Ja sabeu mon nom, ara sabreu les manyes meues; jo sóc qui pot menjar, sense esme ni mida, tota la fruita que tinga pinyol, sé guardar-la en aquesta panxa de pell estirosa tot lo temps que convinga a qui me llogue, i aquestos pinyols, en moment donat i per on és molt natural, sé llançar-los ab brusentor a distàncies llargues. Forta carcallada va ressonar per aquells racons tenebrosos a l'oir l'extranya habilitat del bon panxut. Tombatossals, girant-se cap a Bufanúvols, Cagueme i Arrancapins, els va dir: -Aquest faltava en la colla. . . ¡Puix no vindrà poc bé per a riure-nos del desinquiet i teclós príncep Garxolí del Senillar! I dirigint-se a l'hoste: -Tu seràs, des de hui, un company nostre; ¿ho vols així, fill de Tragapinyols? Aquest, emocionat, va voler abraçar al caporal, però la despenjada panxa no va permetre tal finesa i exquisida efusió. -Senyor amo -digué Cagueme-, serà precís que l'armem cavaller de l'ordre nostra. -Sí, sí -respongueren tots a una veu. L’ordre era la de Sant Cristòfol, i la cerimònia prou senzilla, com senzills eren de cor tots els de la colla de Tombatossals. Cagueme de dins d'un clavill va traure una rama de palmera plena de dàtils verds, la qual, posada en les mans del caporal, fon espolsada en los lloms de Tragapinyols, mentrimentes Bufanúvols li aventava dos bufits, Arrancapins dos sacsons i Cagueme li adreçava el següent parlament: Tragapinyols,per lo nostre patró sant Cristofol, que ho és d' aquestes terres noves arrabassades i tretes com a fonaments de l'esdevenidor regne dels fills del rei Barbut, nostre rei i senyor, te fem tots junts, i sense més cerimònia que aquestes ramades, cavaller de la gloriosa i esforçada ordre de Sant Crístofol;i tin per entès que des de hui, eres company nostre i fidel vassall del rei Barbut... Doncs ja ho saps... a complir i menjar albercocs i gínjols la gana. .. i ara tragat tots aquests dàtils i tira los pinyols per on siga, i vorem la teua gràcia. En un tranc se va engaldir Tragapinyols tots los dàtils que els nous companys li arreplegaren de terra, que tanmateix de les ramades se varen espolsar. El beneit, molt dòcil, va fer dos ganyotes o carasses i posant les mans en terra (i heus aquí la imaginació del lector) va soltar ab tal brusentor los pinyols que, al xocar en les parets, varen rebotar, pegant-los als maestrants tal arruixada, que fon precís, per a no ésser nafrats de veritat, que Cagueme li posara lo tap de la gerra del frito a aquella boca de catapulta que duia intenció d' arrematar en tots.. Tombatossals no cabia de goig; allò era un prodigi, i l'home que ell somniava per a casos com el que fea dies li preocupava. Era el cas que Garxolí del Senillar, més cremat que Carracuca, i volat com un catxerulo, al saber de la feta i desguaix del pinar per la colla de Tombatossals -feta moscada per un caçador de ramet- li va enviar una ambaixada molt lluïda, composta de tres mitgers, catorze gavellers de malea i sis ajornalats cavalcant mules, precedits tots per un gonfaroner ab un gonfaró i dos heraus que portaven los cartells del desafiu i que dien al peu de la lletra: '''''GARXOLÍ DEL SENILLAR A TOMBATOSSALS, GUERRA I GAIATO''''' A l'albirar Cagueme la cavalcada aquella, va donar avís a la colla, que afanyosa va aguaitar i anà a rebre-la com mereixia tan gran príncep i conlloga. Tots ixqueren; Bufanúvols no podia aguantar-se, i així com un garbinalet li s'escapava del bocí; Arrancapins los punys tancava, i Tombatossals, més serè, va manar que ningú glapira. -¿Sou vosaltres la colla de Tombatossals? –va dir un dels que arboraven lo carteló. -Som nosaltres; gent de poca monta, encara que aneu montats..., respete i cortesia hau de dependre -va replicar Cagueme. -¿En quina gamella ham menjat junts, per a mancar-nos la senyoria que per fur de cortesia nos pertany? -va replicar Bufanúvols, tornant lo garbí en gregalet. -No passes d'ahí, tu, Bufanúvols; ja bufaràs, ja, no t' esgarrifes -va dir lo galifant. I tot seguit, entonant lo cap i alçant la veu, els va dir als ambaixadors: -Digau la vostra pretensió i acabem prompte. I els del carteló van raonar els dos alhora: -Senyor Tombatossals, venim de la comanda del príncep Garxolí del Senillar, on és son palau anomenat de Montornés, a dir-vos que sou uns fermalers, gent de poc blat i de les quatre cases, per lo que nostre amo, vos declara guerra a mort, com resen aquestos rètols... En dos brotxades, Cagueme va pintar un altre cartell que, refregant-lo pels nassos a gonfaroner i heraus, a la força els va fer llegir lo següent: '''''Garxolí del Seníllar,''''' '''''La filla del rei Barbut''''' '''''En tu no se vol casar''''' '''''Per ser un garxo i pollut.''''' -Amanix el llom que anem, rosegó. -Bé, Cagueme, bé, tens condicions de diplomàtic i... d'emblanquinador; bé ho has fet -li va dir, abraçant-lo,el caporal. Bufanúvols, en un repent, el gregal va tornar tramuntana; les mules astorades giraren cap en cua, lo gonfaroner va donar la veu de «apreteu cinxes», i allà te va tota l'ambaixada en cartelons i tot a fer cent mil parells d' espardenyes; en gran esgarriadissa, i no pararen àdhuc que foren arribats a les mateixes portes del palau del príncep Garxolí, qui, al vore-los desbarrats, va olorar que l'ambaixada havia acabat com Camot. Això era i res més lo que alguns dies enroniava lo nostre Tombatossals. Res li haguera costat anar un bon matí tota la colla i en quatre sampastrades arrematar en lo príncep, son castell, criats, gavellers i fins los murs i cadufades de son palau, mes no era la cosa per a pendre-la més que abones fusades i un poquet a la xanclota. Per això, quan Tragapinyols va mostrar les seues manyes, va gaudir lo cabdill, i ja no lo va soltar del mos, fins l'extrem de fer-lo cavaller de l'ordre de Sant Crístòfol. Garxolí, per por a un desori, si lo del carteló de Cagueme arribara al vero, se n'ana a parlamentar ab lo rei Barbut per dos objectes: un, del voler de la infanta, i l'altre demanant aliança per guardar-se lo llom i metre-lo a bon recapte. Lo rei Barbut, oïda la queixa i pretensió del senyor del Senillar, va respondre que ell mai faria ús d'armes contra qui li arreglava els dominis i li criava tants delitosos paratges a vora mar, ans al contrari, que tenia en la més alta estima a Tombatossals i a la seua colla, i prenia com enemic seu als enemics de Tombatossals... i respecte de la infanta res podia dir, car ell en coses de sinagües no es ficava, però li advertia que, si no tornava més per lo tossal seu, res es perdria; així és que podia allargar-se en tot lo fil i trencar palletes... I arrancant-se un platejat cabell de son cap, el féu volar en un bufidet... -¿Ho has entès, Garxolí? Tant ho va entendre que no vea la senda lo desairat príncep per aplegar a son palau, on, arribat que fon mig plorós, va trametre, en venjança,lletres de prec i aliança al duc de la Polseguera,del senyoriu del Bovalar i al baró del Pla de les Vaques, nobles senyors que tenien la comanda per allí prop i que alhora estaven queixosos de Tombatossals perquè, en son afany d'arrabassar, no respetava fites ni mollons; aixina és que aqueixos cavallers se posaren al costat del coratjós senyor de Montornés, Garxolí del Senillar. Tal se tramaven les coses, quan, un dia dar i esplèndid, Tombatossals, des del cormo del tossal del Dorador, acompanyat de la seua gent, contemplava los termes, pagat de son treball i esforç , i dirigint-se als companys els va dir: -Escolteu: dins uns dies, anem a pegar-li el gran batà al facilitari i arguellat Garxolí, així és que cadascú se prepare en bones; tu, Tragapinyols, mira esta planícia que tens davant, adona-te'n bé i escolta: menja't, traga't i engoleix-te com pugues i vullgues tota fruita de pinyol gros; carrega de prunes clàudies, que tenen bona punta, i no malgastes cap munició, que totes faran falta, i quan ni espigolant se'n trobe cap per a mostra, vine-te' n. Al cap de cinc o sis dies ja estava tot albercoquer, prunyoner, prunera, presseguer, bresquillera, cirerer i demés, tan buits de fruita com si onada de gruga ho haguera abatollat. Ni per verd ni per madur, res se va quedar; tot fon engolit i guardat en aquella panxa que s'estirava com un orgue fins arrastrar-se per terra. Tombatossals, de capdanser de la seua colla, adreça els passos a la comanda de Garxolí per un assagador que a un altre menava, i aquest al barranc de la Parreta, per no xafar la contrada ni escarotar als bons cortesans de lo rei Barbut. Pujaren a un tossalet que prop del castell s'aixecava i mirant en les ulleres de llarga vista-que no eren altra cosa que los punys fent canut per concentrar la mirada-, veren un estol de guerrers a cavall i a peu, encuirassats d' armadures, abillats ab plomells en lo cap i llances lluentes, banderoles, trompes i arguments i artefactes mai vists ni coneguts; tot allò era per a esglaiar i gelar-li la sang a un pollastre, mes no a Tombatossals, que se ria com un beco i gojava com un crio. L’únic que va perdre el color fon Cagueme, àdhuc fluixejar-li les carnes, doblegar-se-li, i agarrar-li mal de caure. Tombatossals va donar la primera senyal d'arremetre. En una fona, feta de dos tresseres i una pell de rabosot, li va tirar un cudol tal qual que, endevinant lo portaló del castell, va obrir-lo de bat a bat ficant-se la pedra dins, sense dir avemaria. Allò ja va espaordir al príncep Garxolí. Enfurit, va donar l' ordre d' arremetuda. Los aliats avançaren ab fúria, enardits, encoratjats, com si anaren a guanyar la joia, fent roïdo de llanderols, cridant; al sol rebrillaven les llances i les banderoles voladisses... però, ¡ai!,quan Tombatossals els va tindre a tret, és dir, quan ja se podia tirar l'enfilatada. . ., li fa una senya a Cagueme, ressona aquest lo caragol i a la veu potent de l'assenyat caporal: «Sant Cristòfol ens vallga»,tothom tragué de les seues. Bufanúvols, unflant los bocins arranca ventolera arremolinada; Arrancapins va arremetre a cudolades; Cagueme, com si fóra en sa engabiada, els va empènyer a tots a començar les tabalades; Tombatossals a Tragapinyols, que en la postureta ja estava, li dia: -¡Tragapinyols, arruixa, arruixa que plou! ... Pegà dos gemecs aquest i, al primer arruixó de pinyols, els aliats, girant cap en cua, fugiren com l'anima del dimoni ab grinyols i lamentacions, sotraguejant-los els ossos, i tots derrenclits, sense oir les veus del duc de la Polseguera ni del baró del Pla de les Vaques; va fugir Garxolí, que, al vore la seua gent ab les esquenes allesiades pels pinyols i pedrades, va donar la veu de: «jSalve's qui puga de l'arruixó!». Llavors se redobla la fugida, i Tragapinyols, animat per lo retronar del caragol de Cagueme, anant de recules, no deixava d' arruixar de ferm, fins que es va produir un sarrabastall de trenta-cinc mil cents dimonis; encara hui en dia hi ha home que se troba combatents d'aquells fugint per colls i barrancs. Les portes de les finestres, cornises, pilastres i portalons del castells, totes foren asclades; los murs, descantellats; la teulada, afonada, i al magnífic baró i a l'esquallós Garxolí del Senillar, després de regirar los flamants i victoriosos guerrers de l'ordrede Sant Cristòfolo colla de Tombatossals tots los racons i raconets de lo palau destrossat, els encontraren com una llocadeta banyada baix un poller, arreplegats com un cabdell, trmolant com cascavells i fent una oloreta que ni era de clavell ni fonoll. El príncep Garxolí, mig vençut, i en lo fort de l'arruixó, va voler pegar les darreres garrejades, com sol dir-se, assomant-se a la finestra i encoratjant als fugitius; mai ho haguera fet, puix l'arruixada, pillant-lo de ple, li va posar la cara de pinyols de pruna clàudia, com un primet d'aquells que assaborim per Nadal. ¡I com bramava!... Al duc de la Polseguera el trobaren dins de la farinera, pareixent més bé un talecó d' algep que senyor de tantes campanetes. ¡Quin desori! ¡Que glòria per a l'homenas de Tragapinyols! Enmig de la replaça els alliberaren als tres, els tragueren dels caus, els feren demanar perdó, renunciar als senyorius, comandes i fins la llegítima, en favor i augment de los termes del rei Barbut, son amo i senyor, els feren donar tres vítols cadascú a sant Cristòfol... i, feta la cerimònia, Tombatossals de tres patades en lo copró los féu garrejar per l'aire en tres direccions diferents. No sabem si acamparen o moriren. ¿Hauran deixat rastre, encara que de codonyeta, en les rodalades i terres dels fills i descendents del rei Barbut? Ni és ni pot ésser altra la història d' aquella batalla en la que lo castell de Montornés fon desporeellat, mig assolat i enrunat per a sempre. No hi ha qui vaja a fer-li un remendo a les finestres, ni a rebossar una paret, ni a plorar tanta desditxa. Sols recordem haver oït que uns anys després, en lo lloc de la lluita empenyada, va eixir un planter de pruneres, albercoquers i bresquilleres que fon una maravella. Cada plantó i rebrotís cantava lo valor i ardiment de la colla de Tombatossals. Aquests els trasplantaren al pla i hui és gloria vore lo sens fi d' arbres que poblen los termes de los descendents del rei Barbut. ¡Quantes coses sabríem més, si aplegar poguérem al fons de la cova de les Maravelles, on és l'arxiu de les fetes glorioses de Tombatossals! 2305 5715 2006-08-04T23:02:34Z 84.120.252.60 {| style="margin: 0 0 1em 1em; float:right; background-color: honeydew; border: solid thin black; font-size: 85%;" cellspacing=0 cellpadding=0 | align=center valign=top style="border-bottom: solid thin silver;"| [[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|100px|none]] '''Taverna de ...''' |- | valign="center" align="left" style="padding: 5px;"| [[Image:Commons-logo.svg|12px|left]] ''[[:commons:Commons:La_taverna|... '''Commons''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wiktionary-logo-en.png|12px|left]] ''[[wikt:Projecte:La_taverna|... '''Viccionari''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wikiquote-logo.svg|12px|left]] ''[[q:Viquidites:La_taverna|... '''Viquidites''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wikibooks-logo.svg|12px|left]] ''[[Viquillibres:La_taverna|... '''Viquillibres''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wikinews-logo.png|16px|left]] ''[[n:Viquinotícies:La_cantina|... '''Viquinotícies''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wikipedia-logo.png|12px|left]] ''[[w:Viquipèdia:La_taverna|... '''Viquipèdia''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wikisource-logo.png|12px|left]] ''[[s:Viquitexts:La_taverna|... '''Viquitexts''']]''<br style="clear:left;"/> |} 2306 6495 2006-10-15T19:18:08Z Álvaro M 53 Trasllat a Viquillibres {{Trasllat a Viquitexts}} {{millorar|format}} La popular cançó que resumeix detalladament els pecats d'Arnau de Mataplana és una peça poètica que es recitava (i es recita) a Ripoll, d'on probablement en fou originària. Diu -més o menys- així: La comtessa està asseguda,-viudeta igual!,<br> la comtessa està asseguda-al seu palau. Se li presenta a la cambra,-valga'm Déu val!<br> se li presenta a la cambra-lo comte Arnau,<br> tot cobert de roges flames,-ai, quin espant!,<br> tot cobert de roges flames,-valga'm Déu val! -Tota sola feu la vetlla,-muller lleial?<br> Tota sola feu la vetlla,-viudeta igual? -No la faig jo tota sola,-comte l'Arnau;<br> no la faig jo tota sola,-valga'm Déu val! -Qui teniu per companyia,-muller lleial?<br> Qui teniu per companyia,---viudeta igual? -Déu i la Verge Maria,-comte l'Arnau;<br> Déu i la Verge Maria,-valga'm Déu val! -A on teniu les vostres filles,-muller lleial?<br> A on teniu les vostres filles,-viudeta igual? -A la cambra són que broden,---comte l'Arnau;<br> a la cambra són que broden-seda i estam. -Me les deixaríeu veure,-muller lleial?<br> Me les deixaríeu veure,-viudeta igual? -Massa les espantaríeu,-comte l'Arnau,<br> massa les espantaríeu,-valga'm Déu val! -Deixeu-me'n endur una filla,-muller lleial,<br> que amb mi passarà les penes-que estic passant.<br> -Així com les heu guanyades,-valga'm Déu val!,<br> tot sol com pugueu passau-les,-comte l'Arnau. -Solament la més xiqueta,-muller lleial;<br> solament la més xiqueta,-viudeta igual. Tant m'estimo la més xica,-comte l'Arnau;<br> tant m'estimo la més xica,-com la més gran. Per què no caseu les filles,-muller lleial?<br> Per què no caseu les filles,-viudeta igual? -Perquè no tinc dot per dar-les,-comte l'Arnau,<br> perquè no tinc dot per dar-les,-valga'm Déu val! -Al capdavall de l'escala,-muller lleial,<br> al capdevall de l'escala---n'hi ha l'arjant. -Són monedes mal guanyades,-valga'm Déu val!<br> Són monedes mal guanyades,-comte l'Arnau. -A on teniu los vostres fills,-muller lleial?<br> A on teniu los vostres fills,-viudeta igual? -A la cambra són, que juguen,---valga'm Déu val!<br> A la cambra són, que juguen,---comte l'Arnau. -A on teniu vostres criades,-muller lleial?<br> A on teniu vostres criades,-viudeta igual? -A la cuina són, que renten,-comte l'Arnau;<br> a la cuina són, que renten---plata i aram. -Me les deixaríeu veure,-muller lleial?<br> Me les deixaríeu veure,-viudeta igual? -Massa les espantaríeu,-comte l'Arnau;<br> massa les espantaríeu,-valga'm Déu val! -A on teniu los vostres mossos,-muller lleial?<br> A on teniu los vostres mossos,-viudeta igual? -A la pallissa, que dormen,-comte l'Arnau;<br> a la pallissa, que dormen-valga'm Déu val! -Pagueu-los bé la soldada,-muller lleial;<br> ja veieu les meves penes,-viudeta igual! -Així que l'hauran guanyada,-comte l'Arnau;<br> així que l'hauran guanyada,-valga'm Deu val! -Per on heu entrat vós ara,-comte l'Arnau?<br> Per on heu entrat vós ara,-valga'm Déu val! -Per la finestra enreixada,-muller lleial;<br> per la finestra enreixada,-viudeta igual! -Ai, que me l'haureu cremada,-comte l'Arnau!<br> Ai, que me l'haureu cremada,-valga'm Déu val! -Ni tan sols us l'he tocada,-muller lleial;<br> ni tan sols us l'he tocada,-viudeta igual! -Què és aixó que us surt del cap,-comte l'Arnau?<br> Què és aixó que us surt del cap?-Valga'm Déu val! -Males coses que he pensades,-muller lleial; males coses que he pensades,-viudeta igual. -Què és aixó que us ix pels ulls,-comte l'Arnau? Què és aixó que us ix pels ulls?-Valga'm Déu val! -Són les males llambregades,-muller lleial; són les males llambregades,-viudeta igual! -Què és aixó que us ix pels nassos?-comte l'Arnau? Què és aixó que us ix pels nassos-Valga'm Déu val! -Són les coses que he olorades,-muller lleial; són les coses que he olorades,-viudeta igual! -Què és lo que us ix per la boca,-comte l'Arnau? Què és lo que us ix per la boca?-Valga'm Déu val! -Són les males paraulades,-muller lleial; són les males paraulades,-viudeta igual! -Què vos ix per les orelles,-comte l'Arnau? Què vos ix per les orelles?-Valga'm Déu val! -Males coses que he escoltades,-muller lleial; males coses que he escoltades, viudeta igual! -Què és això que us ix pels braços,-comte l'Arnau? Què és això que us ix pels braços?-Valga'm Déu val! -Són les males abraçades,-muller lleial; són les males abraçades,-viudeta igual! -Què és lo que us ix per les mans,-comte l'Arnau? Què és lo que us ix per les mans?,-Valga'm Déu val! -Males coses que he tocades,-muller lleial; males coses que he tocades,---viudeta igual! -Què és això que us ix pels peus,-comte l'Arnau? Què és això que us ix pels peus?-Valga'm Déu val! -Els mals passos que donava,-muller lleial; els mals passos que donava,-viudeta igual. Què és aquest soroll que sento,-comte l'Arnau? Què aquest soroll que sento,-que em dóna espant? -És el cavall que m'espera,-muller lleial; és el cavall que m'espera,-viudeta igual! -Baixeu-li grana i civada,-comte l'Arnau; baixeu-li grana i civada,-valga'm Déu val! -No menja gra ni civada,-muller lleial, sinó ànimes damnades,-si n'hi donau. -A on vos han donat posada,-comte l'Arnau? A on vos han posada?-Valga'm Déu val! -A l'infern me l'han donada,-muller lleial; a l'infern me l'han donada,-viudeta igual! -Per què allí us l'han donada,-comte l'Arnau? Per què allí us l'han donada,-valga'm Déu val! -Per soldades mal pagades,-muller lleial, i donzelles deshonrades,-viudeta igual! -Cada dia us faig l'oferta,-comte l'Arnau; cada dia us faig l'oferta,-valga'm Déu val! -Vos dic no em feu pas l'oferta,-muller lleial; vos dic no em feu pas l'oferta,-viudeta igual; que com és me feu l'oferta,-muller lleial, que com més me feu l'oferta,-més pena em dau. Feu-ne tancar aquella mina,-muller lleial; Feu-ne tancar aquella mina,-viudeta igual, que dóna al convent de monges,-muller lleial; que dóna al convent de monges-de Sant Joan. Quina hora és que el gall ja canta,-muller lleial? Quina hora és que el gall ja canta,-viudeta igual? -Les dotze hores són tocades,-comte l'Arnau; les dotze hores són tocades,-valga'm Deu val! -Ara per la despedida,-muller lleial, ara per la despedida,-dem-nos les mans. -Massa me les cremaríeu,-comte l'Arnau; massa me les cremaríeu,-valga'm Déu val! Quan a la sortida de la mina, segons uns era als afores de l'edifici, i, segons altres, dins mateix de la claustra, on diuen que no fa pas gaires anys encara es conservava l'anellassa. El Comte havia de tornar a Mataplana abans del cant del gall, puix que al punt de l'alba el cavall se li hauria fos i hauria restat impossibilitat de seguir la seva via. El poema dedicat al comte per Joan Maragall és una versió força il·lustrativa de les incursions d'Arnau al recinte sagrat: I Els timbals de l'orgia ofenen l'aire de l'hora matinal, que encara guarda Les quietuds de l'aire de la nit. I surt dalt del cavall el comte Arnau, que porta la capa blanca, i va a veure l'abadessa del convent de Sant Joan. Els pastors, per les muntanyes, Tots de lluny guaiten com passa; Els pagesos tots tremolen... “És el comte Arnau!” II Adalaisa, l'abadessa, l'espera mig desmaiada. Ell travessa la capella amb la barba escabellada de l'orgia de la nit. Passa, i la deixa tota profanada... i entra rialler en la cambra d'Adalaisa. Adalaisa mig riu i està contenta; té la cara carnosa i molt afable, i un xic de sotabarba arrodonida, i un clot a cada galta. III -Treu-te la capa,-li demana ella.- Treu-te tu el manto, que et veuré més bella. -No, que só l'abadessa de Sant Joan.- Canta una alosa de la part de fora, per la finestra entra el sol brillant, el cel és blau i resplendenta l'hora; el comte i l'abadessa es van mirant. -Treu-te tu el manto, que et veuré més bella; sense toca et voldria i sense vel. -De genolls jo et voldria en la capella; tan gloriós faries goig al cel. -Pro a mi el cel no em fa goig més que si el miro. des de la terra sobre meu obert: me plau trobar-lo, quan els ulls hi giro, buit i silenciós com un desert. El cel és el repòs de la mirada, i és el repòs del braç i el pensament; perxò, ajagut a terra, el cel m'agrada i m'adormo mirant-lo fixament. -Altre cel és per mi la tenebrosa capella on un altar brilla tot sol: el cos humiliat sobre una llosa, l'ànima deslliurada aixeca el vol. I de la terra i d'aquest món s'oblida, sospirant per la mort que ha de venir. -En tos llavis gruixuts, de mort al dir, com hi oneja suaument la vida! --Mes, són fang. Quan per sempre s'hauran clos, vindran els cucs i se'n faran pastura. Vull amagrir els meus llavis i el meu cos per fer-me tornar l’ànima més pura.- Canta una alosa de la part de fora, per la finestra entra el sol brillant, el cel és blau i resplendent l'hora: el comte i l’abadessa es van mirant. -Adalaisa, tu que ets tan vividora i que els ulls els tens plens de voluntat, i aquesta àvida boca prenedora, i en els teus aires tanta majestat, ¿com és que ara malparles de la vida, per la que estàs tan fortament armada? No t'escau la mirada esmortuïda sota l'arc de la cella ben poblada. Escaurà bé a tes pàl·lides germanes, Tristos cossos per sempre immaternals: Per elles són les fantasies vanes De vagues resplendors celestials. Però tu, performada criatura, delícia de la terra, torna al món! romp el cordó que injuria ta cintura! Arrenca’t, Adalaisa, els vels del front!-. I avança Arnau hermosament: pro es gira airosa ella an el Sant Cristo nu, i signant-lo an el comte, li diu: -Mira: aquest encara és més hermós que tu!-. Canta una alosa de la part de fora, per la finestra entra el sol brillant, el cel és blau i resplendenta l'hora: el comte i l'abadessa es van mirant. IV Totes les veus de la terra criden contra el comte Arnau Perquè, volent Adalaisa, sens ella se n'ha tornat. -Fill de la terra,- fill de la terra, comte l'Arnau: per una imatge t'has deturat, per un cadavre, tu que en fas tants! -Com el Sant Cristo -no n'he fet cap. -Què té el Sant Cristo? Què té el Sant Cristo, comte l'Arnau? És fusta morta:-no pot brotar. -Ai, sí, que brota!-Ai, sí, que brota! Valga'm Déu val! Quina mirada- ella li ha dat! -Quina mirada,-quina mirada, comte l'Arnau, quina mirada-deu haver estat!. Ell vol esclafir la rialla, fa un gran crit i arrenca el plor. Al rugit del plor que arrenca clamorós el comte Arnau, totes les veus de la terra se dispersen udolant. V Nit!... Tota l'hermosura d'Adalaisa jeu adormida als peus del Cristo nu. Arnau segueix pacient un camí negre per dins de les muntanyes silencioses. Per damunt de la volta hi passa un riu una estona... Després se para i calla... L'Arnau de sota terra surt al porxo. Va cercant Adalaisa entre les celdes i la veu que adormia en sa hermosura tota ajaguda als peus del Cristo nu, sens vels, sense toca, sense manto, sens gesto ni defensa... Allí, adormida. Té una gran cabellera molt frondosa. “Quina cabells més sedosos, Adalaisa!” pensa Arnau. Però calla i se la mira. Ella dorm, ella dorm, i a poc a poc se li amoroseix tota la cara com reflectant el pas serè d’un somni, fins que mig riu molt dolçament. Li vola una estona el somrís entorn dels llavis. “Quins llavis amorosos, Adalaisa!” pensa Arnau. Però calla i se la mira. Un gran sospir travessa el dormir d’ella com onada del mar, i s'aquieta. “Quin pit sospirador tens, Adalaisa!” pensa Arnau. Però calla i se la mira. Mes, quan ella obre els ulls, ell desencanta's la pren amb un braçat i se l'emporta. Quant surten a camp ras se fa de dia. VI Totes les veus de la terra aclamen el comte Arnau perquè de la fosca prova ha sortit triomfant: -Fill de la terra,-fill de la terra, comte l'Arnau, ara demana,-ara demana: què no podràs? -Viure, viure, viure sempre; no voldria morir mai; ser com roure que s'arrela i obra la copa en l'espai. -Els roures viuen i viuen, pro també compten els anys. -Doncs vull ser la roca immòbil entre sols i temporals. -La roca viu sense viure, que res la penetra mai. -Doncs, la mar somovedora que a tot s'obra i dóna pas. -La mar s'està tota sola, i tu vas acompanyat. -Doncs, ser l'aire quan s'inflama la llum del sol immortal. -Pro l'aire ni el sol no estimen ni senten l'eternitat. --Doncs: ser home sobre-home, ser la terra palpitant. --Seràs roure, seràs penya, seràs mar esvalotat, seràs aire que s'inflama, seràs astre rutilant, seràs home sobre-home, perquè en tens la voluntat. Correràs per monts i planes, per la terra, que és tan gran, muntat en cavall de flames que no se't cansarà mai. El teu pas farà basarda Com el pas del temporal. Totes les veus de la terra cridaran al teu voltant. Te diran ànima en pena com si fossis condemnat”. VII “Tota la nit l'he cridada i encara no ha obert els ulls. No els obris ara, Adalaisa, que el migdia no és per tu. El migdia no és per tu, de cara al cel en mos braços. Ni i dia i tot per mi, que miro al dret dels meus passos! Tu desclouràs les parpelles Quan el cel s’haurà enfosquit.” Al punt de la mitja nit Adalaisa obre els seus ulls a les estrelles. -Arnau, que em puges al cel? -El nostre cel és la terra. -On anem, Arnau?-Pel món. -Pro jo miraré al cel sempre. -Jo el miraré en els teus ulls cada nit quan te despertis. -Jo amb mos ulls t'alçaré al cel. -La carga del teu cos m'aferma a terra. -Mos ulls faran lleu mon cos. -Tota tu ets d'eterna dura. -Els meus ulls són cel en flor. -I el teu cos fruita madura!”. VIII El comte Arnau no es lleva, tampoc no se'n va al llit, que corre i corre sempre, i sempre amb més delit. No segueix nord ni via, que va d'ençà i enllà. Arreu on passa, mira: no es cansa de mirar. No hi ha res que el deturi, que corre com el vent: si algun destorb l'afronta, l'abat d'un cop, rient. Perxò va deixant rastre de plors i renecs; pro els seus grans crits de “juli!” ofeguen clams i precs. IX Aquella nit els ulls de l'Adalaisa se van omplir d’una pietat tan gran que el comte Arnau s'hi va encisar una estona, oblidat dels seus passos. Aviat va sentir no tocar de peus en terra. Quin esglai! Va llançar un gran crit d'esglai. Totes les veus de la terra-s'hi van arremolinar; pro de seguida l'infant pesà en el ventre d'Adalaisa i els va tornar a la terra. I digué Arnau: “Com s'ha espessit ta figura! La boca et surt enfora àvida i dura: demana per l'infant. S'ha deformat ta cintura i el teu esguard al cel és menys brillant. Ja et lliguen a la terra prou forts llaços... doncs, en la terra et deixo... I, ara, adéu, -Arnau, si jo era teva, no eres meu! -Jo sóc sols dels meus braços i els meus passos”. X A punta de dematí, les monges del monestir, que dies ha l'havien soterrada, varen trobar la morta fora el sot, que tomava la rosada. 2308 5719 2006-08-24T01:16:57Z Gangleri2001 92 [[Categoria:Llengües orals]] 2309 6415 2006-09-10T11:43:04Z Gangleri2001 92 <center> <TABLE CELLPADDING=10> <TR> <TD><center>[[Image:Flag of the Basque Country.svg|left|100 px|]][[Image:Flag_of_Catalonia.svg|right|90px]]</center></TD> </TD> </TR> <TD> <big><center>'''KAIXO!'''</big><p> <big><big><center>Basc ~ Català</big></big><br> <big><center>'''Aprenent Basc'''</big><p> <big><center>[[Basc/Introducció|Pròleg]]</big><br> <big><center>[[Basc/Nivell I|Nivell I]] ~ [[Basc/Nivell II|Nivell II]] ~ [[Basc/Nivell III|Nivell III]] ~ [[Basc/Gramàtica|Gramàtica]]</big> </TD> <TD> </TD> </TABLE> [[imatge:Guggenheim detail.jpg]] [[Categoria:Basc]] 2310 6424 2006-09-11T22:07:15Z Gangleri2001 92 <center><big>'''Lliçons introductòries (Any 1)'''</center></big> * [[Basc/Guia de pronunciació|Guia de pronunciació del basc]] [[Image:100%.png]][[Image:100%.png]]: <small>Nocions bàsiques de la pronunciació del basc.</small> * [[Basc/Lliçó principiants 1|Lliçó 1]] [[Image:100%.png]][[Image:100%.png]]: ''Kaixo!'' ~ <small>Dir hola i adéu, ordre bàsic de l'oració, pronoms personals, present del verb ''izan'', formació del plural, article determinat, expressions d'ús corrent, vocabulari, exercicis.</small> * [[Basc/Lliçó principiants 2|Lliçó 2]] [[Image:100%.png]][[Image:100%.png]]: ''Nongoa zara zu?'' ~ <small>El genitiu I: el genitiu locatiu, ordre de les oracions interrogatives, ordre de les oracions interrogatives afirmativo-negatives, ordre de les oracions negatives, el sufix -lari, vocabulari, exercicis.</small> * [[Basc/Lliçó principiants 3|Lliçó 3]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Essen'' ~ <small>Introducció al menjar, verbs relacionats amb els menjars, introducció als modals i "möchten", negació amb "kein-", conversacions formals i "Schmeckt's?".</small> * [[Basc/Lliçó principiants Revisió 1|Revisió 1]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 1-3 * [[Basc/Lliçó principiants 4|Lliçó 4]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Kleidung'' ~ <small>La roba, anar de compres, descriure la roba, colors i introducció als verbs separables.</small> * [[Basc/Lliçó principiants 5|Lliçó 5]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Familie'' ~ <small>Membres de la família, possessius, descriure a la gent i expresar favoritismes.</small> * [[Basc/Lliçó principiants 6|Lliçó 6]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Schule'' ~ <small>Matèries de l'escola, descripció el sistema escolar alemany, vocabulari bàsic a l'escola (matemàtiques, geografia, etc.), i objectes de l'escola.</small> * [[Basc/Lliçó principiants Revisió 2|Revisió 2]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 4-6 * [[Basc/Lliçó principiants 7|Lliçó 7]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Die Fete'' ~ <small>Declinació dativa, donar regals, invitacions a festes, aperitius i "es gibt".</small> * [[Basc/Lliçó principiants 8|Lliçó 8]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Privileg und Verantwortung'' ~ <small>Fer plans, llocs on anar, treballs i feina, més modals, comandes i "weil" i "denn".</small> * [[Basc/Lliçó principiants 9|Lliçó 9]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Wetter'' ~ <small>El temps atmosfèric o l'oratge, formes de transport, com anar a llocs, donar i preguntar adreces i utilitzar "wo" com "weil".</small> * [[Alemany/Lliçó principiantsGerman:Beginner Review 3|Review 3]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 7-9 * [[Alemany/Lliçó principiants 10|Lliçó 10]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Zu Hause Essen'' ~ <small>Al Supermercat, fer menjars, menjar a Alemanya.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 11|Lliçó 11]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Filme'' ~ <small>Pel·lícules, tipus de pel·lícules, "Was für...?", utilitzar "mögen" prer a expressar preferència.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants 12|Lliçó 12]] [[Image:00%.png]][[Image:00%.png]]: ''Das Haus'' ~ <small>Mobles, descriure coses II, diferents materials utilitzats en mobles, posició (acus./dat.) i les preposicions.</small> * [[Alemany/Lliçó principiants Revisió 4|Revisió 4]] [[Image:00%.png]]: Revisió de les Lliçons 10-12 2311 5725 2006-08-24T02:27:41Z Gangleri2001 92 La pronunciació i l'escriptura del basc són molt senzilles. Ben poques llengües hi ha en què la correspondència entre la forma d'escriure alguna cosa i dir-la sigui tan exacte. Val a dir que el castellà és, per raons històriques, la llengua que té una pronunciació més semblant al basc. Així doncs, prendre el castellà com a punt de referència és una bona manera de saber com es pronuncia una paraula basca. No obstant això, hi ha algunes diferències respecte al català i al castellà que cal tenir en compte. Analitzem-les: <center> <table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <td style="background:#FF0000"> <center><big>'''AVÍS:'''</big></center> Les lletres '''c''','''ñ''','''q''','''v''','''w''' i '''y''' no existeixen en l'alfabet basc, tot i que en el cas de la ñ la podem trobar en noms propis a causa de la influència de la grafia castellana, com són els casos d'Iñaki o Iruña. </td> </table> </center> ==Vocals== <table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <tr><td>'''Lletra'''</td><td>'''Pronunciació aproximada'''</td></tr> <tr><td>a</td><td>Com la a al mot '''tant'''</td></tr> <tr><td>e</td><td>Com la e castellana al mot '''esqueleto'''</td></tr> <tr><td>i</td><td>Com la i al mot '''inici'''</td></tr> <tr><td>o</td><td>Com la o castellana al mot '''hondo'''</td></tr> <tr><td>u</td><td>Com la u al mot '''un'''</td></tr> </table> ==Consonants== <table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <tr><td>'''Lletra'''</td><td>'''Pronunciació aproximada'''</td></tr> <tr><td>b</td><td>Com la b de '''babau'''</td></tr> <tr><td>d</td><td>Com la d al mot '''dedicació'''</td></tr> <tr><td>f</td><td>Com la f al mot '''formiga'''</td></tr> <tr><td>g</td><td>Com la g al mot '''gat''', sempre es llegeix així, ja sigui davant de e o i</td></tr> <tr><td>h</td><td>No representa cap so, és com la nostra h d''''humà'''</td></tr> <tr><td>j</td><td>Com la j castellana de '''jarrón''', en dialecte biscaí es llegeix com la ll de '''lleure'''</td></tr> <tr><td>k</td><td>Com la c al mot '''casa'''</td></tr> <tr><td>l</td><td>Com la l castellana al mot '''lavar'''</td></tr> <tr><td>m</td><td>Com la m al mot '''mamar'''</td></tr> <tr><td>n</td><td>Com la n al mot '''nadar'''</td></tr> <tr><td>p</td><td>Com la p al mot '''pap'''</td></tr> <tr><td>r</td><td>Com la r al mot '''ara'''</td></tr> <tr><td>rr</td><td>Com la rr al mot '''carro'''</td></tr> <tr><td>s</td><td>Com la s al mot '''seure'''</td></tr> <tr><td>t</td><td>Com la t al mot '''tatuar'''</td></tr> <tr><td>x</td><td>Com la x catalana al mot '''xarxa'''</td></tr> <tr><td>z</td><td>Es tracta d'un so semblant a la z catalana de '''zebra''', però més a prop de la pronunciacio de la s</td></tr> </table> ==Dígrafs== <table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <tr><td>'''Dígraf'''</td><td>'''Pronunciació aproximada'''</td></tr> <tr><td>tx, ts i tz</td><td>Aquests tres dígrafs representen tres sons diferents. No obstant això, per a un catalanoparlant és difícil establir la diferència. Així doncs, tenim que aquests tres dígrafs es pronuncien com el nostre dígraf '''tx''' de la paraula '''totxo'''</td></tr> <tr><td>in</td><td>Sempre es llegeix iny com en la paraula '''enginy'''</td></tr> <tr><td>vocal+i+vocal</td><td>La i situada entre dues vocals es llegeix com la nostra ll de '''llenya'''</td></tr> </table> 2312 6460 2006-09-25T20:04:20Z 83.43.189.156 /* Vocabulari de la lliçó */ ==Dir hola i adéu en basc== Dir Hola: Hola! '''''Kaixo!''''' Bon dia! '''''Egun on!''''' Bona tarda! '''''Arratsalde on!''''' Dir Adéu: Adéu! '''''Agur!''''' Bona nit! '''''Gabon!''''' Fins aviat! '''''Gero arte!''''' o '''''Ikusi arte!''''' Fins demà! '''''Bihar arte!''''' ==Ordre de la frase== El basc té diverses maneres d'organitzar una frase segons el que s'està dient. No obstant això, l'estructura bàsica per fer oracions afirmatives en basc és: <center><big>'''Subjecte + Objecte + Verb'''</center></big> Per fer-nos una idea del que això implica, estructurarem una frase catalana d'aquesta manera: *'''Jo tinc un cotxe.''' Segons l'estructura basca: *'''Jo un cotxe tinc.''' Val a dir que aquesta és només l'estructura de l'oració afirmativa simple. Més endavant, veurem com s'estructuren les oracions negatives, interrogatives i compostes. ==Pronoms personals== <table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <tr><td>'''Euskara'''</td><td>'''Català'''</td></tr> <tr><td>Ni</td><td>Jo</td></tr> <tr><td>Zu</td><td>Tu</td></tr> <tr><td>Hura</td><td>Ell o Ella</td></tr> <tr><td>Gu</td><td>Nosaltres</td></tr> <tr><td>Zuek</td><td>Vosaltres</td></tr> <tr><td>Haiek</td><td>Ells o Elles</td></tr> </table> ==Present d'izan== El verb ''izan'' (ser) equival al verb ser del castellà. A causa d'algunes diferències en l'ús que hi ha dels verbs ser i estar entre el català i castellà, recomano prendre com a punt de referència el castellà i no el català pel que fa a l'apranentatge dels usos d'''izan'' (ser) i ''egon'' (estar) en basc. Vegem com és el verb ''izan'' en present: <table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <tr><td>'''Nor'''</td><td>'''Aditza'''</td><td>'''Traducció'''</td></tr> <tr><td>Ni</td><td>Naiz</td><td>Jo sóc</td></tr> <tr><td>Zu</td><td>Zara</td><td>Tu ets</td></tr> <tr><td>Hura</td><td>Da</td><td>Ell o Ella és</td></tr> <tr><td>Gu</td><td>Gara</td><td>Nosaltres som</td></tr> <tr><td>Zuek</td><td>Zarete</td><td>Vosaltres sou</td></tr> <tr><td>Haiek</td><td>Dira</td><td>Ells o Elles són</td></tr> </table> ==Article determinat i formació del plural== Com bé podem deduir pels pronoms personals, en basc no hi ha gèneres. No obstant això, la diferència entre plural i singular si que es marca. En basc, aquesta diferència es marca afegint la terminació -k al final de la paraula, així tenim que: *'''ikaslea''' = estudiant *'''ikasleak''' = estudiants Ara bé, si busquem en un diccionari basc el mot ikaslea no ens aparaixerà, sinó que ens aparaixerà el mot ikasle. Això es deu al fet que el basc, a diferència del català, no sol fer la diferència entre els articles determinat i indeterminat, és a dir, entre "el" i "un", fent servir sempre el sufix -a (el) amb el valor d'article determinat. De fet, hi ha casos en què no s'usa, però en basc col·loquial l'afagiment del sufix -a és el més corrent. Així doncs tenim que: *'''ikasle''' = estudiant *'''ikaslea''' = l'estudiant o estudiant (basc col·loquial) *'''ikasleak''' = els estudiants o estudiants (basc col·loquial) Com a últim apunt, val a dir que a causa de l'afegiment del sufix -a, cal aprendre's si un mot acaba amb a o bé es tracta d'aquest sufix. Per tant, d'ara endavant marcaré el mots que acaben amb a sense que aquesta a es tracti del sufix -a en negreta en el vocabulari de cada lliçó. ==Vocabulari de la lliçó== <table border="1" cellspacing="0" cellpadding="3"> <tr><td>'''Noms'''</td><td></td></tr> <tr><td>'''Euskara'''</td><td>'''Català'''</td></tr> <tr><td>aditz</td><td>verb</td></tr> <tr><td>'''aita'''</td><td>pare</td></tr> <tr><td>'''alaba'''</td><td>filla</td></tr> <tr><td>'''ama'''</td><td>mare</td></tr> <tr><td>'''ariketa'''</td><td>exercici</td></tr> <tr><td>guraso</td><td>pares (ambdós)</td></tr> <tr><td>ikasle</td><td>estudiant</td></tr> <tr><td>irakurle</td><td>lector</td></tr> <tr><td>maisu</td><td>mestre</td></tr> <tr><td>mediku</td><td>metge</td></tr> <tr><td>seme</td><td>fill</td></tr> <tr><td>'''seme-alaba'''</td><td>fills (en general)</td></tr> <tr><td>'''Verbs'''</td><td></td></tr> <tr><td>'''Euskara'''</td><td>'''Català'''</td></tr> <tr><td>izan</td><td>ser</td></tr> <tr><td>'''Pronoms'''</td><td></td></tr> <tr><td>'''Euskara'''</td><td>'''Català'''</td></tr> <tr><td>gu</td><td>nosaltres</td></tr> <tr><td>haiek</td><td>ells o elles</td></tr> <tr><td>hura</td><td>ell o ella</td></tr> <tr><td>ni</td><td>jo</td></tr> <tr><td>zu</td><td>tu</td></tr> <tr><td>zuek</td><td>vosaltres</td></tr> <tr><td>'''Conjuncions'''</td><td></td></tr> <tr><td>'''Euskara'''</td><td>'''Català'''</td></tr> <tr><td>eta</td><td>i</td></tr> <tr><td>'''Expressions'''</td><td></td></tr> <tr><td>'''Euskara'''</td><td>'''Català'''</td></tr> <tr><td>Agur!</td><td>Adéu!</td></tr> <tr><td>Arratsalde on!</td><td>Bona tarda!</td></tr> <tr><td>Egun on!</td><td>Bon dia!</td></tr> <tr><td>Bihar arte!</td><td>Fins demà!</td></tr> <tr><td>Ez horregatik!</td><td>De res!</td></tr> <tr><td>Eskerrik asko!</td><td>Moltes gràcies!</td></tr> <tr><td>Gabon!</td><td>Bona tarda!</td></tr> <tr><td>Gero arte!</td><td>Fins ara!</td></tr> <tr><td>Ikusi arte!</td><td>Fins ara!</td></tr> <tr><td>Kaixo!</td><td>Hola!</td></tr> <tr><td>Mila esker!</td><td>Moltíssimes gràcies!</td></tr> <tr><td>On egin!</td><td>Bon profit!</td></tr> <tr><td>Zelan?</td><td>Què tal? o Com va?</td></tr> <tr><td>ondo, eta zu?</td><td>Bé, i tu?</td></tr> <tr><td>ni ere ondo.</td><td>Jo també (bé)</td></tr> </table> ==Exercicis== '''1. Traduïu les següents frases al català.''' * Kaixo, ni Miquel naiz. * Zu David zara. * Hura ikaslea da. * Gu gurasoak gara. * Aita irakurlea da. * Haiek seme-alabak dira. * Zuek maisuak zarete. * Zu medikua zara. '''2. Traduïu les següents frases al basc.''' * Hola, què tal? * Els lectors són pares. * La mare és metgessa i els fills són mestres. * Els pares som lectors. * Jo també estic bé. * Bé, i tu? * Moltíssimes gràcies! * Bon profit! '''3. Ompliu l'espai en blanc amb la paraula o terminació més adients.''' * Gu Romeo eta Julieta ______. * ______ ikaslea da. * Ni ______ ondo! * Zuek ikasle___ zarete. * Haiek gurasoak ______. * Zu medikua ______. * Izan aditz___ da. 2384 6408 2006-09-04T06:25:25Z 81.36.166.143 S'està redirigint a [[Portada]] #REDIRECT [[Portada]] 2385 6411 2006-09-05T14:22:46Z 81.184.84.241 ona sonora Les ones sonores són les causants de que els sons es propaguin i arribin a l’oïda, és a dir, són el mitjà de propagació del so en un medi. Aquestes ones, es transmeten per un medi elàstic a través de la vibració de les partícules d’aquest medi. Llavors, quan arriben a l’oïda, aquestes són captades pel pavelló auditiu, després passen al conducte auditiu, i a través d’aquest arriben a la cadena d’ossets. Aquets ossets vibren i mouen el timpà, i alhora, aquest envia els estímuls auditius al cervell. Com ja hem dit abans, les ones sonores necessiten un medi elàstic per on puguin propagar-se. Aquest medi pot ser líquid, gas o sòlid. Aquesta característica de les ones sonores, les defineix com a ones mecàniques, és a dir, que precisen d’un medi per ser transmeses. A part, també els hi podem atribuir la característica de ser ones esfèriques, ja que es desplacen en tres direccions i els seus fronts d’ona són esferes radials que surten des del focus i es desplacen en totes direccions. També podem dir que són ones longitudinals perquè la pressió de les partícules que transporten l’ona es produeix en el mateix sentit de propagació de l’ona. Les ones sonores són mesurades amb l’Hertz, que és la unitat que ens diu la quantitat de vibracions sonores que emet una font sonora cada unitat de temps. Tenint en comte aquesta definició, cal explicar que l’oïda humana pot percebre ones sonores amb freqüències entre els 20 i els 20.000 Hz. 2386 6461 2006-09-25T20:22:59Z 83.43.189.156 /* Vocabulari de la lliçó */ ==El genitiu I== ===El genitiu locatiu=== El basc és una llengua de casos. Què vol dir això? Doncs que per marcar la funció d'una paraula dins la frase empra un sufix per marcar-la. Per exemple, en la frase '''El gos té un ull.''' podem veure que ''El gos'' és el subjecte mentre ''un ull'' és l'objecte. Doncs bé, imaginem que el català remarqués la funció d'objecte dins d'una oració amb un sufix com ara -kle, aleshores la nostra oració quedaria així '''El gos té un ullkle.'''. Això és un cas, la marca de funció de la paraula en qüestió dins de l'oració. Ara bé, l'exemple que acabo de posar és un exemple del cas anomenat acusatiu, alsehores, què és el cas genitiu? El genitiu és el cas que marca tant la possessió com el lloc en el qual es troba una cosa. Ara aprendrem el genitiu de lloc, és a dir, el locatiu. Es fa de la següent manera: Ni Bilbokoa naiz. '''''Sóc de Bilbao.''''' Gu Nafarrokoak gara. '''''Som de Navarra.''''' Com veiem, es forma afegint el sufix -ko més l'article deteminat -a i la marca de plural -k segons convingui. Ara bé, si la lletra que hi ha abans del sufix -ko és una ena, aleshores hem de canviar la k per una g, quedant així: Hura Larraungoa da. '''''És de Larraun.''''' Zuek Oiongoak zarete. '''''Sou d'Oion.''''' ==Ordre de les oracions interrogatives== L'ordre de les oracions interrogatives en basc és: <center><big>'''Galdegaia + Verb + Subjecte'''</big></center> Galdegaia significa pronom interrogatiu i a partir d'ara l'anomenrarem així. En aquesta lliçó aprendrem dos pronoms interrogatius: nor (qui) i nongoa (d'on). Ara vegem unes quantes oracions interrogatives segons aquesta estructura: Nor da hura? '''''Qui és?''''' Nongoa zara zu? '''''D'on ets?''''' Val a dir que el basc, a diferència del català, fa la diferència del pronom interrogatiu quan va amb un objecte singular o amb un objecte plural. La forma plural de nor és nortzuk i la forma plural de nongoa és nongoak. Vegem-les: Nortzuk zarete zuek? '''''Qui sou?''''' Nongoak dira haiek? '''''D'on són?''''' ==Ordre de les oracions interrogatives afimativo-negatives== Les oracions interrogatives afirmativo-negatives són les que, a diferència de les interrogatives amb pronom, es responen amb un sí o un no. L'estructura de l'oració interrogativa afirmativo-negativa en basc és igual que l'estructura de l'oració afirmativa. <big><center>'''Subjecte + Objecte + Verb'''</big></center> Vegem-ne alguns exemples amb les respostes possibles: Marta Bilbokoa da? '''''Marta és de Bilbao?''''' Bai, Marta Bilbokoa da. '''''Sí, Marta és de Bilbao.''''' Ez, Marta Bartzelonakoa da. '''''No, Marta és de Barcelona.''''' Zu Paulo zara? '''''Ets en Pau?''''' Bai, ni Paulo naiz. '''''Sí, sóc en Pau.''''' Ez, ni ez naiz Paulo, ni Agosti naiz. '''''No, no sóc en Pau, sóc l'Agustí.''''' ==Ordre deles oracions negatives== Com acabem de veure en l'últim exemple, les oracions negatives segueixen una estructura diferent. Com bé podem veure, l'estructura és la mateixa que la de l'oració catalana. És a dir, que sabent que ez és no en basc l'estructura d'una oració negativa en basc és: <big><center>'''Subjecte + Ez + Verb + Objecte'''</big></center> I ara, vegem-ne alguns exemples: Ez naiz dendari, ni garraiolaria naiz. '''''No sóc botiguer, sóc transportista.''''' Hura ez da ikaslea, hura maisua da. '''''No és alumne, és mestre.''''' Finalment, val a dir que el basc és, com el català, una llengua en què no és pas obligatori col·locar el subjecte a la frase. Així, tenim que '''Ez naiz arrantzela''' i '''Ni ez naiz arrantzela''' signifiquen exactement el mateix. ==El sufix -lari (-ari)== Com acabem de veure en un dels últims exemples, el sufix -lari serveix per indicar l'ofici d'algú. Així tenim que ''garraio'' (transport) més el sufix -lari (garraiolari) significa transportista. Ara bé, si la paraula acaba amb -a com és el cas de ''denda'' (botiga) aleshores el sufix es queda en -ari, és a dir, ''dendari'' (botiguer). Val a dir que hi ha excepcions com és el cas d'''arrantzale'' (pescador), els quals empra el sufix -zale, que significa "aficionat a" o "que li agrada". Però això ja ho veurem més endavant. ==Vocabulari de la lliçó== {| class="wikitable" border="1" cellspacing="0" style="text-align: center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em;" |----- ! Noms ! |----- ! Euskara ! Català |---- | Agosti | Agustí |---- | aitona | avi |---- | '''amona''' | àvia |---- | '''arrantza''' | pesca |---- | arrantzale | pescador |---- | atzizki | sufix, terminació |---- | '''Bartzelona''' | Barcelona |---- | Bilbo | Bilbao |---- | '''denda''' | botiga |---- | dendari | botiguer |---- | galdegai | element inquirit (pronom interrogatiu) |---- | garraio | transport |---- | garraiolari | transportista |---- | harrijasotzaile | aixecador de pedres |---- | kantari | cantant |---- | kirol | esport |---- | kirolari | esportista |---- | Larraun | Larraun |---- | '''Nafarroa''' | Navarra |---- | Oion | Oion |---- | Paulo | Pau |---- | '''taberna''' | bar |--- | tabernari | taverner |---- | txirrindu | bicicleta |---- | txirrindulari | ciclista |---- ! Verbs ! |---- ! Euskara ! Català |---- | kantatu | cantar |---- ! Conjuncions ! |---- ! Euskara ! Català |---- | ta | i (ta és al forma escurçada d'''eta'') |---- ! Pronoms ! |---- ! Euskara ! Català |---- | non | on |---- | nongoa | d'on (singular) |---- | nongoak | d'on (plural) |---- | nor | qui (singular) |---- | nortzuk | qui (plural) |} ==Exercicis== '''1. Traduïu els següents textos al català.''' * Kaixo! Ni Paulo naiz, nortzuk zarete zuek? * Arratsalde on! Ni Agosti naiz, eta ni Bilbokoa naiz. Hura Pere da, eta hura Bartzelonakoa da. Eta zu, nongoa zara zu? * Ni Oiongoa naiz, eta garraiolaria naiz. Zuek arrantzaleak zarete? * Ez, gu ez gara arrantzaleak, gu txirrindulariak gara. * Agur Agosti eta Pere! * Bihar arte! * Egun on! nor zara zu? * Egun on! Ni Eulàlia naiz ta Gironakoa naiz. Eta zuek, nongoa zarete zuek? * Gu Larraungoak gara ta dendariak gara. Eta zu? * Ni kantaria naiz. Gero arte! * Gero arte! '''2. Traduïu els següents textos al basc.''' * Bona tarda! Sóc en Joan i sóc de Barcelona, i tu d'on ets? * Bona tarda! Jo són l'Agustí i sóc de Bilbao. * Ets aixecador de pedres? * No, no sóc aixecador de pedres, sóc mestre, i tu? * Jo sóc metge. * Adéu Joan! * Adéu Agustí! * Bon dia! Sóc en Pau i sóc de Bilbao, qui sou vosaltres? * Nosaltres som l'Enric i la Júlia i som de Barcelona. * Jo sóc pescador, i vosaltres? * Jo sóc cantant i l'Enric és tranportista. * Fins aviat! * Fins aviat! '''3. Ompliu l'espai en blanc amb la paraula o terminació més adients.''' * __ Oion___ gara. * Hura txirrindu____ ___. * Gu Joan __ Enric gara eta Bartzelona___ gara. * Agosti maisu__ da ta Paulo eta Pere ikasle__ dira. * Nor___ zarete ___? * Zu arrantzale__ ___? * Ni Larraun___ ___ eta kirol___ ___. * Pere taberna___ __. __ ikasle__ naiz. 2387 6426 2006-09-12T07:35:21Z Misto 47 nova pàgina {{PHP}} Provar si PHP funciona és molt fàcil. Simplement, copia aquest text en algun editor senzill (res de Word o editors així, que posen caràcters "ocults", usa editors de text purs com notepad o gedit). Ara, salva el document amb el nom "index.php" en el teu directori web. Esborra l'arxiu "index.htm" d'aquest mateix directori perquè no hi hagi confusions digita al navegador a <nowiki>http://localhost/</nowiki> o <nowiki>http://localhost/index.php</nowiki> <?php echo 'Hola món'; ?> Hauries de veure el text "Hola món" al navegador. Assegura't que no accedeixes al fitxer localment (C:/Web/index.php) sinó a través del servidor (<nowiki>http://localhost/index.php</nowiki>). Si accedeixes localment al fitxer, simplement veuràs el contingut d'aquest fitxer de text. PHP té, a més, la funció phpinfo() que pots utilitzar per comprovar la teva instal·lació i aprendre alguna cosa sobre algunes de les característiques especials disponibles. Per utilitzar-la, simplement crea una nova pàgina (podria dir-se "phpinfo.php") i escriu en ella: <?php phpinfo(); ?> Ara, situa el fitxer en el teu directori web i visualitza la pàgina amb el navegador (per exemple, <nowiki>http://localhost/phpinfo.php</nowiki>) [[Categoria:Llenguatge PHP]] [[Categoria:PHP]] 2388 6434 2006-09-19T12:38:28Z Álvaro M 53 [[Plantilla:Trasllat a Wikisource]] mogut a [[Plantilla:Trasllat a Viquitexts]]: Canvi de nom del projecte #REDIRECT [[Plantilla:Trasllat a Viquitexts]] 2389 6493 2006-10-10T19:38:20Z Aleator 100 /* Altres */ ara si == Llicències == * {{[[:Plantilla:GFDL|GFDL]]}}: Indica que el recurs està sota la llicència GFDL <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3AGFDL exemples])</small> * {{[[:Plantilla:PD|PD]]}}: Indica que el recurs està sota el domini públic <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3APD exemples])</small> == Manteniment == * {{[[:Plantilla:Esborrany|Esborrany]]}}: Indica que cal ampliar la informació d'una pàgina. <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3AEsborrany exemples])</small> * {{[[:Plantilla:Fora|Fora]]}}: Llista la pàgina en una categoria de mantenimen i inicia una votació per a eliminar la pàgina. <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3AFora exemples])</small> * {{[[:Plantilla:Millorar|Millorar]]}}: Inclou un avís que diu que cal millorar el text. <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3AMillorar exemples])</small> === Trasllat === * {{[[:Plantilla:Trasllat a Viquitexts|Trasllat a Viquitexts]]}}: Indica que cal traslladar un llibre a Viquitexts. <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ATrasllat_a_Viquitexts exemples])</small> == Multimèdia == * {{[[:Plantilla:Àudio amb comentari|Àudio amb comentari]]}}: Afegeix una capsa per escoltar un àudio relacionat amb el text <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3A%C3%80udio_amb_comentari exemples])</small> == Navegació == * {{[[:Plantilla:Ajuda|Ajuda]]}}: Afegeix un quadre amb diversos enllaços d'ajuda. <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3AAjuda exemples])</small> * {{[[:Plantilla:Infocat|Infocat]]}}: Dirigeix a l'article principal d'una categoria. En cas que la categoria es faci servir només com a llista dels capítols d'un llibre, cal fer servir {{[[:Plantilla:Infollibre|Infollibre]]}} enlloc d'aquesta. <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3AInfollibre exemples])</small> * {{[[:Plantilla:Infollibre|Infollibre]]}}: Cal afegir-la a aquelles categories que contenen els diversos capítols d'un text. <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3AInfollibre exemples])</small> * {{[[:Plantilla:Navegar|navegar]]}}: S'agfegeix a la part superior dels capítols d'un llibre, i crea una barra de navegació entre capítols. També crea una categoria per llibre, a la qual cal afegir la plantilla {{[[:Plantilla:Infollibre|Infollibre]]}}. <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ANavegar exemples])</small> == Usuari == * {{[[Viquillibres:Babel|Plantilles Babel]]}}: Es fan servir per indicar els idiomes que coneix cada usuari. Si us plau, vegeu [[Viquillibres:Babel]]. * {{[[:Plantilla:Ajuda|Benvinguda]]}}: Es posa a la pàgina de discussió dels nous usuaris, per donar-los la benvinguda. <small>([http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ABenvinguda exemples])</small> == Altres == En el [http://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Especial%3AAllpages&from=&namespace=10 següent enllaç] es mostren totes les plantilles existents a Viquillibres. [[Categoria:Viquillibres:Ajuda]] 2390 6442 2006-09-19T12:52:52Z Álvaro M 53 [[Imatge:Iceberg.jpg|80px|left|Viquitexts]] === Llibres que cal traslladar a Viquitexts === Els llibres següents han estat editats aquí a Viquillibres però haurien d'anar a Viquitexts. Pots col·laborar amb Viquillibres i Viquitexts portant-los d'un lloc a l'altre. Si consideres que algun dels llibres següents no hauria d'anar a Viquitexts, si us plau, indica-ho servir la pàgina de discussió corresponent. 2391 6450 2006-09-25T17:39:43Z 80.34.224.134 /* INGREDIENTS */ == INGREDIENTS == Per a 4 persones * 1 Peça de llom (500 g. * 1 Copa xerès semi-sec (o sec) * 75 c.c. crema de llet * 200 ml de brou de carn * [[w:sal|sal]] * [[w:pebre|pebre]] * [[w:oli|oli d'oliva]] * una cullerada de maizena * 1 pot de pinya en almibar lleuger == PREPARACIÓ == Es posa una mica d'oli en una cassola s'enrosseig el llom (salt pebrat pels dos costats). Un cop el llom estigui ros, afegir-li el xerès. Un cop reduit afegir el brou de carn, la pinya a rodanxes partida per la meitat i dues cullerades del suc de la pinya. Deixar que es cogui tot junt. Un cop cuit el llom, es deixa refredar.El tallem a rodanxes ( mo massa gruixudes) i el presentem en una safata posant un tall de llom i un de pinya ( així succesivament). PER FER LA SALSA Agafem el suc sobrer d'haver cuit el llom i el posem en un cassó.Quan comenci a arrencar el bull i afegim la maizena disolte amb una mica d'aigua ( aproximadament un dit), la crema de llet i ho remenem amb la batedora. Si es vol se li pot afegir una mica de suc de pinya. Un cop feta la salsa es roixa el llom i la pinya. [[categoria:Receptes de cuina]] 2392 6455 2006-09-25T18:10:07Z 80.34.224.134 /* INGREDIENTS */ == INGREDIENTS == Per a 4 persones * 4 alberginies mitjanes. * 400 gr. de tomàquets. * 1/4 de litre de llet. * 1 tassa de brou. * 30 gr. de mantega. * 40 gr. de formatge ratllat. * [25 gr. de farina. * pebre negre * nou moscade == PREPARACIÓ == Renteu les albergínies i talleu-les al llarg a trossos. Poseu-les durant 2 hores en una plàtera amb sal. Despres, traieu l'aigua que hagin tret les alberginies passeu-les per farina i fregiu-les. Feu una salsa amb els tomàquets, i una beixamel amb la mantega, 25grs. de farina, la llet, el brou i assaoneu-la amb pebre i nou moscada ( el brou ja te sal i potser no n'hi cal). Pose-ho un xic de beixamel en cassoletes de terrisa i damunt els talls de albergínia fregits ha sobre tireu-hi primer la salsa de tomàquet, després la beixamel i empolse-ho amb formatge ratllat. Gratinar-ho i ja ho pode-ho servir. [[categoria:Receptes de cuina]] 2393 6459 2006-09-25T18:47:10Z 80.34.224.134 /* INGREDIENTS */ == INGREDIENTS == Per a 4 persones * 4 alberginies petites. * 1 ceba. * 6 filets d'anxoves. * all. * julivert. * 50 gr. de molla de pa. * 2 tomàquets. * 2 ous * maihonesa * mostassa == PREPARACIÓ == Renteu les albergínies i talleu-les en dos trossos al llarg. Buide.ho una mica la part de dins de cada tros, poseu-hi sal i coloqueu-les en un plat una hora aprox. perque treguin l'aigua. Un cop escorregudes i seques poseu-les en una plata, onhi haura una capa de rodanxes de ceba ben fines i regueules amb oli. Fiqueu-les al forn uns 15 o 20 minuts,i aprofite-ho aquest temps per ha fer el farciment seguent: Ofeguem amb oli tota la part de les albergínies que heu tret en abuidar-les, i afegiu-hi all, juliverti anxoves, tot ben trinxat. Remene-ho un xici traie-ho del foc, per acabar afegi-ho la molla de pa remullade en llet. Ompliho les albergínies amb tot això, regueu-les amb una mica d'oli i torneu-les ha ficar al fornuns deu minuts. Un cop cuites, deixeu-les refredar, i quan volgueu servir-les cobriu-les amb salsa maionesa una micas clara que pode-ho aromatitzar amb un xic de mostassa. Adorneu-les posantal damunt de cada una ou dur i julivert i acompanyant-les amb julivert. [[categoria:Receptes de cuina]] 2394 6470 2006-09-28T15:26:58Z Álvaro M 53 Algunes correccions ==Ingredients== * Sal. * 80 cl. * Oli d'oliva. * 1 Cabeça d'alls escalibats. * 1 All cru * 100 grs. Ametlles torrades. * 30 grs. Avellanes torrades. * 4 o 5 Tomacons escalivats. * 1 Llesca de pa torrat i xopat en vinagre. * Una polpa de nyora o 2 cullerades de pebre vermell. ==Preparació== En un morter o batedora posarem la sal al gust. Picarem els alls escalivats, hi afegirem les ametlles i les avellanes, hi ho picarem, hi afegirem els tomacons, l'oli d'oliva a poc a poc, sense deixar de batre o picar, fins que veiem que la salsa quedi bé per sucar-hi el calçot (en funció de la quantitat d'oli la podem fer més espesa o mé clara). Finalment afegirem la llesca de pa torrat, la polpa de la nyora o el pebre vermell. [[Categoria:Receptes de cuina]] 2395 6474 2006-10-01T18:28:26Z 80.34.224.134 INGREDIENTS Per a 4 persones * pit de pollastre rostit * un tros de llangonissa cuita o llom * fetge cuit de pollastre o conill * foie gras * un pessic de pinyons * 1 o 2 formatgets * mantega * 1 ceba * 3 o 4 cullerades de farina * llet * sal * nou moscada * 1 ou PREPARACIÓ Es passa tota la carn amb el foie gras i els formatgets per la picadora.La ceba ratllada ben fina es sofregeix amb la mantega, i quan te color se li afegeix la farina, remenant fins que sigui rossa. I aboquem el trinxat i després de donar-li unes voltes, i afegim la llet (millor calenta).La massa a de quedar espessa i d'una peça. Val més posar poca llet i afegirne després si queda massa espès. Deixarem refredar la passta i la tindrem unes hores a la nevera, farem boletes passades per farina i ou batut i les fregirem en oli bestant calent però a poc a poc. 2396 6477 2006-10-01T18:44:08Z 80.34.224.134 INGREDIENTS per a 4 persones 500 g. de pasta fresca 2 ous sal pebre nou moscada formatge permasà 1 guindilla beicon a trossets molt petits ELABORACIÓ Bullir la pasta, mentres es bull anirem batent 2 ous amb una mica de sal, pebre, nou moscada i formatge permesà. A part fregir el beicon i la guindilla, quan la pasta estigui cuita la escorrerem i la passarem per l'ou i el formatge, i afegirem el beicon. 2397 6479 2006-10-01T18:53:48Z 80.34.224.134 INGREDIENTS * 300 g. de xampinyons * 1/2 ceba * vi blanc * suc de llimona * nou moscada * pebre * robell d'ou * 75 cl. de crema de llet PREPARACIÓ Tallarem els xampinyons a quadradets, fregirem primer la ceba molt petita, incorporarem els xampinyons i suc de llimona, posar una mica de vi blanc i ho deixarem coure uns 6 min. a foc lent. Traurem una mica de suc, afegirem el robell d'ou (sense clara) i mig pot de crema de llet i que tot remanat ho afegirem als xampinyons, ho remenarem una mica fins que s'espessi. 2398 6482 2006-10-01T19:06:50Z 80.34.224.134 INGREDIENTS Per a 4 persones * 500 g. de sardines * alls * juliverd * sal * pebre vermell * llorer * farigola * oli d'oliva * vinagre PREPARACIÓ Es posa en una cassola de fang una capa de sardines, i poses al demunt alls picats, juliverd, sal, pebre vermell, llorer i farigola, posarem al demunt una altre capa de sardines, i així succesivament. Les cobrirem am oli i vinagre, (3 parts d'oli i 1 de vinagre). Les posarem al foc i quan s'hagi evaporat el vinagre ja estaran cuites. 2399 6483 2006-10-01T19:15:58Z 80.34.224.134 INGREDIENTS * 300 g. de xampinyons * 1/2 ceba * vi blanc * suc de llimona * nou moscada * pebre * robell d'ou * 75 cl. de crema de llet PREPARACIÓ Tallarem els xampinyons a quadradets, fregirem primer la ceba molt petita, incorporarem els xampinyons i suc de llimona, posar una mica de vi blanc i ho deixarem coure uns 6 min. a foc lent. Traurem una mica de suc, afegirem el robell d'ou (sense clara) i mig pot de crema de llet i que tot remanat ho afegirem als xampinyons, ho remenarem una mica fins que s'espessi. 2400 6487 2006-10-06T18:32:07Z 80.34.224.134 INGREDIENTS * 6 carxofes * oli d'oliva * pernil salat a trossets * sal * pa ratllat * aigua PREPARACIÓ Netejarem les carxofes i les trossejarem, en una cassola amb una mica d'oli i posarem les carxofes amb una mica de sal que es vagin sofregint i afegirem els bocins de pernil salat que es vaigi fent a poc a poc. Quan ja esta una mica sofregit hi posarem una miqueta d'aigua que faci xup-xup i per acavar d'espessir hi posem el pa retllat i quan s'haigi esspesit tanquem el foc. 2401 6489 2006-10-06T18:54:30Z 80.34.224.134 Ingredients * 4 ous * 150 g de sucre * 200 g de farina * 50 g de mantega * 1 llimona * oli Preparació S'aboquen les clares i els rovells de 4 ous en un cassó juntament amb 150 g de sucre i 150 g de farina. Els ous i el sucre es baten sobre el foc fins que sigui ben esponjosa. Es fan retlladures d'una quarta part de la pell d'una llimona, i es fonen al foc els 50 g de mantega, a continuació s'afegeix a la massa esponjosa dels ous, el sucre i la farina. Es va remenant tot amb una espàtula fins formar-ne una pasta compacte. S'unten amb oli els motlles de paper i s'espolvoregen una mica de farina, s'omple la de pasta cada motlle fina la meitat. Amb una platara es posen els motlles i ho posem al forn que prèviament haurem escalfat, apròximadament uns 3/4 d'hora am les magdalenes (ho anirem vigilant) 2402 6491 2006-10-10T19:33:21Z Aleator 100 redirect #REDIRECT [[Viquillibres:Ajuda]] 2404 6496 2006-10-16T20:13:22Z 62.14.49.53 lala 2405 6501 2006-10-21T16:58:38Z Álvaro M 53 {{millorar}} {{millorar}} Index I.Concepte i objectius de la historia II. La investigació Històrica (mètodes) III. Historiografia i filosofia de la història I. La Prehistòria II. La història Antiga: Origens d'Espanya, les colonitzacions i els pobles preromans (800 a 200 a.C.) III. Hispania romana (218 a.C. a 409 d. C) IV. L'Espanya visigoda (s.V al IIX) V. Espanya musulmana: Al-Andalús (711 – 1492) VI.L'espanya medieval Cristiana (s.IIX a XV) VII.L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514) VIII.L'imperi de Carles I (1517 a 1556) IX.L'imperi de Felip II (1556 a 1598) X.La conquesta i colonització d'America (s. XVI) La historia: Conceptes, fonts i mètodes I.Concepte i objectius de la historia Que es la història? Per a que serveix? La historia és una ciència que te com a objectiu reconstruir el passat de l'home per a poder comprendre el present i preveure el futur. La historia recull tots els esdeveniments protagonitzats per l'home en el passat i que han configurat la civilització actual (esdeveniments polítics, socials, econòmics i culturals). La història serveix per coneixens millor. Som hereus dels nostres avantpassats i els errors del passat han de servir per evitar-los (la historia es mestre de la vida). II. La investigació Històrica (mètodes) Com es la història? Com s'interpreta? L'historiador consulta unes fonts d'informació o documents, analitza uns fets i els interpreta elaborant una hipòtesi o explicació de les causes i conseqüències d'aquells fets. L'historiador ha de ser crític i imparcial. Consultar diverses fonts i contrastar-les. Ha de investigar amb llibertat i evitar la manipulació. a)La interpretació històrica: El mètode científic: Es basa en analitzar els fets investigant: 1)Les causes i conseqüències a curt, mitja i llarg plaç, es ha dir l'encadenament dels fets o causalitat històrica. 2)S'analitza la connexió dels diversos fenomens històrics: Polítics, socials, econòmics i culturals. b)Les fonts i els documents: Cal fer-ne un estudi crític, verificar-les i contrastar-les. Es poden classificar en fonts primàries i fonts secundaries. Les primàries són les que s'interpreten directament per 'historiador i les secundaries són generalment investigacions escrites d'altres historiadors que consulta l'historiador. També es pot classificar les fonts de diverses maneres: Documents escrits, objectes arqueològics, obres d'art, testimonis orals i material fotogràfic i audiovisual. c)La cronologia i l'espai: Els fets humans tenen valor històric si poden situar-se en un lloc i un moment determinats (quan, on, com i per que). La cronologia serveix a l'historiador per ordenar els fets i encadenar-los. Els sistemes de datació poden ser els següents: 1)Arqueològics: S'utilitzen la cronologia relativa o l'estudi de l'estratigrafia (estrats o capes del terreny) i la cronologia absoluta basada en anàlisis químics com el C14. 2)Documentació escrita: Es pot classificar segons les eres o sistemes de datació de les diverses civilitzacions (a Roma es contava a partir de la fundació de la ciutat, l'any 1 era el 753 a.C, la era cristiana comte com a any 1 el del naixement de crist i actualment es troba en el 2006. La era musulmana anomenada hègira que es basa en la fugida de Mahoma de La Meca situa l'any 1 en el 622 d.C). 3)El calendari nostre actual es basa en el calendari Roma corregit per Juli Cessar i per el Papa Gregori (anomenat ara calendari gregorià). Es un calendari solar d'origen egipci dividit en 365 dies i 12 mesos (els musulmans utilitzen el calendari lunar). 4)Les divisions de l'historiador mes usades són: Eres, edats, períodes, èpoques, mil·lennis, segles, generacions, dècades, cicles. 5)Els historiadors tenen en compte el tipus de temps per l'anàlisi de les causes: El temps curt (esdeveniments propers, actuals) el temps mitja (per les crisis, els canvis, les conjuntures) i el temps llarg (economia, estructures, mentalitats). El temps històric registra una acceleració al llarg del temps. En l'actualitat els canvis son més ràpids. La història i les ciències auxiliars Són imprescindibles per ha la recerca. III.Historiografia i filosofia de la història a)El naixement de la història com ha ciència: Apareix a Grècia al s. V a.C. Herodot (pare de la història) considerat el primer historiador, utilitza la paraula història la qual en grec significa investigació. Fa una història sobre els grecs i els pobles beins recollint relats de nombrosos testimonis en els seus viatges. Tucidides s. IV a.C. és historiador en el sentit més científic, modern, ja que estableix un mètode per investigar basat en la crítica, la objectivitat i l'encadenament causal (anàlisi de les causes dels fets immediats, profundes i llunyanes). Fa una història sobre la guerra del Peoloponès entre Atenes i Esparta en la qual va participar. Polibi s. II a.C. estableix el mètode basat en l'anàlisi del mode, temps i causa (com, quan i per que). Fa una història sobre Roma i dels conflictes que te en la seva expansió. b)Evolució i sentit de la història, teories i lleis: 1)La interpretació cíclica: Teoria de Polibi segons la qual les societats evolucionen com un ser viu, neixen, es desenvolupen, envelleixen i moren. Es una procés determinista. 2)La interpretació lineal: Es una interpretació oposada a la cíclica i destaquen 3 interpretacions: La interpretació cristiana establerta per Sant Agustin a principis de la edat mitjana segons la qual la humanitat avança cap a la divinitat i salvació (cap a deu). La interpretació positivista: apareix en el s. XIX on segons Compte la humanitat ha passat per 3 estadis, el teològic (Deu), el metafísic (idees) i el positiu (ciència). La humanitat es guiada per la raó i la ciència. La raó i la ciència es cap ha on evolucionarà la humanitat. La interpretació Marxista: de Karl Marx en la qual la humanitat evoluciona a través de la lluita de classes cap a una societat igualitària i comunista. 3)La interpretació de síntesi: Segons l'anglès Toynbee: Les civilitzacions segueixen el proses cíclic, però tenen un nexe entre elles i deixen la seva herència, per tant la evolució històrica tendeix cap a una comunitat mundial, basada en la solidaritat i la tolerància (nova religió). 4)Les forces actives de la història: Són materials (economia) i espirituals o intel·lectuals (ideologia), psicologia. Per al marxisme les forces actives son materials en canvi pel cristianisme i el positivisme son espirituals (Deu, la raó). En el segle XX. Els historiadors de l'escola francesa tenen una postura eclèctica i consideren que son tan importants els factors materials com els espirituals. 5)Els protagonistes: Són els homes, els individus excepcionals, les elits i les masses socials. Ja Tucidides deia que alguns individus amb intel·ligència i audàcia influeixen en les masses socials. Marx considerava que son protagonistes les masses socials. Altres com Ortega i Gaset consideraven que les elits o les generacions (minories innovadores) mouen les masses socials. En cada època hi ha dues generacions que actuen: la que te el poder i la que vol aconseguir el poder. 6)Teoria del Imperialisme o llei del més fort: L'estableix Tucidides i es basa en 3 punts: Qualsevol imperialisme es odiat pels seus súbdits. L'ambició humana no te límits. El mes fort s'imposa sobre el mes dèbil i fa la llei que li convé. 7)Teoria de corrupció del poder polític El poder polític canvia y degenera segons Polibi que estudia els sistemes polítics grecs. Monarquia (un rei)-> Tirania Aristocràcia (el govern dels millors)-> Oligarquia (el poder d'uns pocs) Democràcia (poder del poble)-> Oclocràcia (el poble no sap aprofitar la democracia) 8)Teoria de la lluita de classes: Segons Karl Marx la história avança a traves de la lluita de classes o revolucions. Estableix la tesi que la burgesia son els explotadors i la antítesi es el proletariat i la síntesi es la societat socialista. Teoría determinista i revolucionaria basada en la dialectica tesi=burgesia antítesi = proletariat síntesi = Societat socialista 9)Teoria del desafiament i la resposta: Segons ToynBee les dificultats empenyen l'home a buscar una solució més intel·ligent per a cobrir les seves necessitats (així la civilització egípcia o grega entre altres, s'hauria desenvolupat més donades les dificultats geogràfiques i l'agricultura s'ausía desenvolupat quan el clima agues provocat una gra sequia i la desaparicio dels aliments expontanis). 10)Teoria de la llibertat i la riquesa: Braudel i altres historiadores demostren que la democràcia només és pot donar en paisos rics o en èpoques de prosperitat perquè no es respecten les llibertats si no hi ha benestar econòmic. Història d'Espanya I.La Prehistòria a)Paleolític inferior (800.000 a 90.000 a.C) Apareixen les primers restes d'homes a la penìnsula destacant el jaciment d'Atapuerca. Homo Antecessor El més antic trobat a Atapuerca Es troben restes de l'Homo Neanderthal que auria viscut cap als 100.000 anys a.C. en una epoca de clima fred i que vivien en coves. Es dedican a la caça i recolecció. Utilitzen el foc, viuen en coves, tenen armes de sílex i viuen en petits grups. L'Homo Heidelbergensis és una mica més modern i es troba a la fi del període entre l'home neanderthal. Fabricava armes de sílex, coneixeia el foc i tendría certes creences religioses perque enterrava als seus morts. b)Paleolític mitja (90.000 a 35.000 a.C) Es troben els Homo Neanderthal. Es dediquen a la caça i utilitzen armes de sílex perfeccionades anomenades musteriense (indústria lítica) i tenen algunes creences religioses perque enterren els seus morts. Viuen en coves i es vesteixen amb pells. c)Paleolític superior (35.000 a 7.000 a.C.) Destaca l'home de Cromanyo molt similar a l'actual, alt i d'especte modern el qual conviu amb altres grups d'homes. La industria de les armes es perfecciona, són de silex o os (arpons, puntes de fletxes, ganivets. Apareix l'art rupestre en les coves que tenia un caracter magic per afavorir la fertilitat i la caça d'animals. Es calculen en uns 50.000 habitants aprox. que estarien a la peninsula hiberica. Conviuen en coves o cavanes. Epoca de clima fred. d)Neolitic (7.000 a 2.500 a. C.) Neolític vol dir pedra nova, en aquesta época es troben les primeres destrals per tallar arbres, amb una superficie mol pulida. Arriba l'agricultura, la ramaderia a la peninsula desde orient. Aquests pobles es situen a les costes en coves o petits poblats. Practiquen el comerç, la mineria (Gava). Tenen unes destrals pulides. Fan ceramica decorada o llisa destacant la cermaica cardial (decorada), tenen pintures rupestres amb escenes de caça o recolecció que es troben en abrics de les ostes de llevant.. Enterren els morts de vegades en foces. e)Epoca dels metalls: El bronze i el ferro (2.500 a 800 a. C.) Es produeixen diverses invacións de pobles alguns de procedencia oriental, que porten la metalurgia del bronce que s'estableixen a llevant, a Andalucia, Mallorca i Menorca. S'estableixen a les costes en poblats fortificats (destaca la cultura de “Los Millares”, “El Argar”, “Balearica”. Venen armes de bronze (coure + estany), practiquen el comerç i poden explotar els minerals. Enterran als seus morts en aixobars amb les seves joies d'or i plata, armes, ceramica, etc en tombes megalítiques: dolmens i tombés de corredor trobades per tota la península. A Mallorca es troben Taules i Navetes (pag. 13). Tenen ceramica llisa o decorada. Més endevant arriban invasións indoeuropees dels pirineus que portaran el ferro i que tenen un tipus d'enterrament de incineració i camps d'urnes o be inhumació i túmuls. II.La història Antiga: Origens d'Espanya, les colonitzacións i els pobles preromans (800 a 200 a.C.) a)Els primers noms d'Espanya Els textos mes antics que parlan de la peninsula son a la biblia, on li donen diversos noms com el de tarsis. Els primers colonitzadors son els fenisis que li donen el nom de “SPHAN” que significa terra de conills i derivara a “HISPANIA” que utilitzaran els Romans i del qual vindrà el nom actual, Espanya. Després també arriben els grecs que tenen 3 noms “Ofiusa” terra de serps, “Ibería” terra del Ebre (Iber) i “Hespería” terra d'occident o cap a ponent. b)Els pobles colonitzadors histórics (800 a 200 a.C.) Arriben pel mediterrani els fenisis procedents de l'actual Liban i els grecs, busquen metalls i materiaes primeres. No conquesten el territori, ni fan la guerra, perque es dediquen al comerç de tot tipus de productes pacrificament. Els fenisis són els primers en arribar i funden colonies, la mes antiga Cadiz (Gales) formada entre 1.000 i 800 anys a.C. Porten un nivell cult, superior, escriptura amb un alfabet antaseden de l'actual, religio, art, luxe. Destaquen en la fabricació de teixits (monopoli de color purpura). Fabriquen i interacanvien o fan d'intermediaris amb altres pobles (Egipcis) amb armes, joies, etc i fins i tot trafiquen amb esclaurs. S'estableixen a Llevant i Andalucia. Entren en competencia amb els grecs (es reparteixen les zones d'influencia) al sud els fenicis i al nord els grecs. Els grecs s'estableixen a Catalunya i llevant a l'epoca 800 a 600 a.C. Funden Empuries i altres colonies i comercien amb tot tipues de ceràmiques. Porten una cultura superior, escriptura perfeccionant l'alfabet (que despres l'erataran els grecs i més tard els romans convertinse així en el que utilitzem actualment), moneda, ceràmica (decorada i de gran cualitat) i tot tipus d'objectes luxosos. Utilitzen un sistema d'intercambi basat en una mena de modes, peces d'or, plata i bronze. Escriuen sobre la peninsula describint les seves riqueses, pobles i costums. Tenen religió la seva relació amb els indigenes son en principi pacifiques pero tenen enfrontaments amb els grecs per motius comercials i per controlar els territoris. Els cartaginesus son fenisis procedents de cartabo (tunicia actual) que arriben a la peninsula i la conquereixen explotan les seves mines de plata. Funden una colonia cartago Nova (cartagena) l'any 230 a.C. Estan enfrontats amb grecs i despres amb els romans pel domini comercial del mediterrani. Són anomenades guerres púniques que van acabar amb la victoria de roma i la destrucció de Cartago. Amb motiu d'aquestes guerres els cartaginesos comencen a ocupar el sud de la península (2ª guerra púnica) ocupen la ciutat de Saun, colonia grega aliada dels romans, i els romans vindran a la peninsula derrotaran als cartaginesos i destruiran cartago ocupant així tota la península. 1ª Guerra Púnica (264 – 242 a.C.) s. III a.C. 2ª Guerra Púnica (218 – 202 a.C.) s. III a.C. 3ª Guerra Púnica (149 – 146 a.C.) s. II a.C. Els generals cartaginesos que venen a España son Amilcar, Barca, Asdrubar i Anibal. Anibal esten la conquesta per llevan, ocupa Sagunt. c)El primer regne històric: Tartessos (1000 a 500 a.C.) Tartessos es un regne integrat per 200 ciutats. Esta cituat a Andalucia a la Vall del Guadalquivir. La capital es deia Tortesos peró no s'ha trobat mai, posible procedencia oriental, ja que aquesta cultura desapareix cap al 530 a.C. Tenien reis Gargoris, Habis, Gerion, Argantoni ... (els grecs parlen de la riquesa del rei Argantoni). Es dedicaven a l'agricultura, comerciaben amb fenisis i grecs. Controlaven les rutes dels metalls: plata, coure, estany, ferro. Tenien escriptura, lleis, art i religio d'influencia oriental. d)Els Ibers (600 a 200 a.C.) És un poble que arriba a Espanya d'origen d'esconegut i es veurà influit pels fenisis i els grecs. Sabem moltes coses dels Ibers a traves dels Romans que conqueriran Espanya. Viuen en poblats o ciutats independents, que avegades estan federades. Al sud els Ibers són més rics. Tenen una societat jerarquitzada i fins i tot esclaus en alguns casos. Els ibers de llevant i Catalunya tenen una vida mes austera i senzilla. Estan gobernats per reis o princeps, cabdills, i asamblees magistrals. Un caracter independen, orgullós, guerrers. Un sentit de la fidelitat al cabdill que pot arriba a la mort. En temps de pau practiquen la caça i la dança. Fan la guerra fins i tot són mercenaris. Tenen unes armes característiques i fan una ceramica decorada amb pintures. Tenen art, religio, escriptura. Hi ha diversos pobles o tribus al sud i llevant. Són morenos de cabells negres y molt jerarquitzats. Turdetans (Sevilla) Bastetans (Granada) Oretans (Jaen) Laietans (Barcelona) Ausetans (Girona) Cessetans (Tarragona) e)Els celtes i centíbers (600 a 200 a.C.) Es situen al centre i nord de la península. Estan organitzats en tribus i clans. Tenen capdills o reis, asamblees, consells i clienteles militars (juren fidelitat al capdill) Viuen en pobles o ciutats una mica fotificades. Es una societat més igualitaria cap al nord, perque son mes pobres. I més aristocratica cap al centre i sud. Son molt guerres, de vegades lluiten com a mercenaris o es dediquen al saqueig (bandolers). Els celtes son rosos amb ulls blaus y tenen una democràcia primitiva y els centíbers són barregats y tenen una societat gerarquitzada. Galics (Galícia) Asturs (esturies) (no se sap si son celtes) eren matriarcals (no escribien) Cantabres (Cantabria) Vacceus (Castella – Valladolid) Celtibers(castella – Soria Lusitans (Portugal) asaqueijaven les ciutats de sevilla Als asturs y cantabres els romans els van esclavitzar i porta a Belgica. Pero ells es van escapar i tornar i finalment els romans els van exterminar envoltant la seva ciutat amb una muralla por incomunicarlos y que axí es devilitesin per la fam, i uns altres es van suicidar. III.Hispania romana (218 a.C. a 409 d. C) Els romans ocupen la península en la segona guerra púnica, en la cual s'enfronten amb els carteginesos. Neo Escipio (general roma) desembarca amb tropes a ampuries l'any 218 a.C. amb les primeres tropes i va ocupar el litoral fins Andalucia derrotant els cartaginesos. Despres continua la conquesta de l'imperi romá a l'interior de la peninsula. Les tribus hispániques oposen una gran resistencia: comencen amb la revelio dels ilergets (Lleida) cabdills Indibili Mandoni, despres son els activers com els lucitans (viriat). I despres els arèvacs (numància), els cantabres i els esturs (Campanyas dirigides per Octavi Cesar August 29 a 19 a.C.) i es tardarà dos segles en pacificar i romanitzar el territori. La romanització d'Espanya va consistir en que es va adobtar la llengua llatina desapareixent les llenguas anteriors (excepte el vasc) per primeravegada Espanya va ser administrada per un sol poble, els romans, una sola cultura, el mateix dret, les mateixes costums. També es va unificar en la religio, primer la romana (politeista) i despres la cristiana (monoteista). La cultura, el dret els costums dels romans, l'economia va experimentar un desenvolupament important. es van crear noves ciutats i es van fer moltes obres publiques: ponts, carreteres, calçades, amfiteatres, crcs aqüeduptes, teatres, monuments commemoratius. Hisania al principi es va dividir en 2 provincies anaxionen-se ha l'imperi roma. Despres es van fer més divicions fins arribar a 6, incorporan-se a l'imperi roma. Provincies (Capital) Tarraconense (Tarraco) La més important Gallaecia (Bràcara) Actualment Braga Lusitània (Emerita Augusta) Actualment Merida Bètica (Corduba) Actualment Cordoba Cartaginense (Nova Cartago) Baleàrica (Pollentia) Els romans ho censaven toto i feien cadestres (cenç de les terres) .Demanen tributs que enviaven a Roma. A la diòcesi de es Hispània s'afageix una provincia Africana. Mauritania Tingitana (Tingis). Tambe safegeix una provicincia del Nord del Marroc (Tanger). Colònia Favencia Julia Augusta Paterna Barceino La erencia de Roma ha arribat fins els nostres dies: El dret, la llengua, la religio, les ciutats o municipis, algunes construccions, els ponts entre altes, l'art, els costums, etc. Els habitants d'Hispania es calculen en uns milions, Barcelona tenía 4.000 habitants i el nom oficial era “Colonia Favencia Julia Augusta Paterna Barcino”. D'Hispania van ser 2 importants emperadors romans. Traja (98-117) i Adria (117-138) s.II . També ban destacar alguns escriptors o filosofs com Sèneca, Marcial, Quintilia i Lucà. També va ser ispa l'emperador Teodosi (s. IV) el qual va convertir el cristianisme en la religio oficial de l'imperi. I també va dividir l'imperi en 2 parts per administrarlo millor, encara que els resultats van ser la decadencia i desaparició de l'imperi occidental. A partir del s.XIII comença la crísi i decadencia de roma i entren a Espanya les primeres invasions barbars entrant a la peninsula els Francs i els Alemanys. Els quals saqueixen i destrueixen algunes ciutats com Barcelona. L'economía comença a empobrirse, la gent avandona les ciutats. I a grups de vandolers, els quals extenen l'anarquia i vandolereisme (Bagaudes). El s.V hi ha noves invacions varvares i s'enfonsa l'imperi d'occident (476). L'art de l'epoca romana es influit pel grc. L'economía, tenen l'agrcultura molt semblant. Hi havia 2 llatins, el classic i el bulgar. Les llengues romanques desendeixen del llati bulgar. Com erencia ens van deixar el dret, les lleis (moltes es conserven avui en día). IV.L'Espanya visigoda (s.V al s.VIII) a)Les invacions varvares: En el 409 entren a la peninsula diversos pobles. Els Alans que despres desapareixen poc despres. Els vàndals, que despres pasen a l'Africa. els Sueus que s'estableixen a Galicia. En el 415 entren els visigots que venen com aliats i federats de roma, i s'estableixen al Sud de França i a Espanya creant un regne amb capital a Tolosa (Toulose). El rei visigot Alaric, va saquejar roma l'any 410, el primer rei visigot d'Hispania, Ataulf, es va establir a Tarragona. Els visigots van ser expulsats de França al 507 per els Francs. Llavors es queden a Espanya i el seru rege tindra la capital a toledo, fins que desapareixen l'any 712 sota la invació dels musulmans. El rei Leovigila, va sotmetre als jueus de Galicia. El regne visigot sera docs el primer estat o regne independent i unificat de la peninsula. Sota el rei Recevint es van fer les primeres lleis ispanas mediavals, o “Fuero Juzgo”. (primers lleis d'espanya) L'economia d'Aquesta etapa es rural, pobre, les ciutats decauen, el comerç també. Algunes s'abandonen totalment. Es una epoca d'explandor económic. La cultura la mante la isglesia cristiana, ovispes cristians. Els visigots son arrians (no catolics) i de moment no es barregen amb els ispans pero despres es converteixen sota Recared. Una de les figures més importants va ser Sant Isidor, la personalitat intel·lectual més important de l'tapa de Sevilla que va escriure una enciclopedia “les etimologies”. El regne visigot desapareix amb una gran rapidesa quan arriben els imbasors mususlmants. Debilitat del poder reial. Els visigots no escrivien i van apendre el llati. Els gots eren suecs Gots / \ visigots Ostrogots | | España Italia Els reis visigots van ser escollits V.Espanya musulmana: Al-Andalús (711 a 1492) a)La invasió musulmana Entren els musulmans procedents del Marroc a traves de Gibraltar dirigits per Tariq l'any 1711 amb uns 12 mil soldats que derrotan al rei Rodrigo a la batalla de guadalete. I els musulmans en poc tems ocupen Espanya desapareixent el regne visigot. L'any 712 arriben 18 mil soldats comendats per MUZA. Després travessen els pririneus i envaeixen França en la batalla de Poaitiers l'any 732 per Carlos Martel i expulsats de França retirant-se a Espanya. Les causes d'aquesta conquesta tan rapida i desaparició del regne visigot es deuen a les divisions internes polítiques (rivalitats entre els nobles visigots) i també socials (persecució de jueus) dels visigots. Al nord d'Espanya queden alguns nuclis sense ocupar. A Asturies els cristians dirigits per Pelai derrota als musulmans a la batalla de cobadonga l'any 722. Es el primer nucli cristià que existeix b)Evolució i organització política: Al principi la península depen políticament de Damasc (711 a 756) i es gobernada per Valis. Amb Ald. Al-Rahman I es crea un emirot independent (756 a 912), l'emir es com un rei de poder polític religiós. Al-Andalús es converteix en un estat ric i poderos comparant amb el nord d'Espanya cristià, pobre i atrasat. Ald. Al-Rahman III es crea un califat independent (912 a 1031) destacant la ciutat de Cordoba per la seva riquesa cultural i económica. En aquest periode apareixen les campanyes destructives Al-mansur contra les ciutats d'Espanya, BCN es saquejada entre d'altres. Al-Andalús segueix sent superior a l'Epanya cristiana pero els cristians s'han anat organitzant en regnes avançant les seves conquestes. En el segles XI el califat es desintegra i apareixen els regnes Taifes, independents i amb lluites entre ells. Això provoca la seva debilitat i l'expansió dels cristians cap al sud. Al s. XI venen del Marroc els Almoràvits que reunifiquen Al-Andalús, després venen unes segones Taifes, al s.XII venen els almohades i almoràvits pero seran derrotats pels regnes cristians (Batalla de les nabes de Tolosa 1212). La reconquesta cristiana avança i només quedara un regne musulmà, Granada, fins a 1492 quan els reis catòlics acaben la reconquesta amb l'ocupació de Granada. Hi havia 2 tipus de musulmans Arabs (Arabia) eren cavallers ->es van establir a Andalucia. Berebers (Marroc) eren els d'infanteria Califa (per damunt de tots, religiós que l'Emir) Taifa (reis independents controlats per Valis) VI.L'espanya medieval Cristiana (s.IIX a XV) a)Evolució política Espanya queda dividida en dues parts diferenciades el nord cristià, muntanyós, pobre i fragmentat políticament i el sud musulmà, ric, organitzat i unificat durant els primers segles. Els cristians comencen la reconquesta del territori cap al sud en un procés que dura els primers segles pero que es constant i que es basara en la guerra i la repoblació. De vegades satura per falta de gent i de recursos econòmics. L'ideal de croada apareix a partir del segle XI per influencia de les croades a terra santa, i aixó dona més unitat i força a la reconquesta. Els motius religiosos sempre seran secundaris. L'espanya cristiana esta dividida en diversos nuclis aillats Asturies apareix el primer regne, la primera resistencia armada (Cobadonga, Belai) 722 l'any de la batalla). Desde Asturies s'inicia una expansió cap a Galicia i Lleo. Convertint-se en territori en regne de Lleo. Castella és un comtat que es independent a partir del s.X. Lleo i Castella de vegades estan units per raons familiars i o de conquesta, peró de vegades se separen, a causa de les arenàcies, fins que s'uneixen definitivament amb el rei Ferran II el Sant l'any 1230. És el regne més gran poblat i que consta de més territoris. Arago i Navarra també apareixen dos regnes que van expandint-se cap al sud que de veades també estan units o se separen. A Catalunya els francs conquesten la zona del nord crean la marca hispànica. Que depen de França i esta governada per comptes destacant le compte de Barcelona el qual es va anexionar els altres contats. Guifré “El Pilós” actua amb certa independencia respecte el rei de França (s.XIX). Més endavant el principat de Catalunya s'uneix al regne d'Arago mitjançant el matrimoni de Ramo Berenge IV compte de Barcelona 1150 amb Peronella filla del rein d'Arago que destaca per la seva expansió conqueridora va ser Jaume I. Que conquesta Mallorca i Valencia. Aquest rei signa amb Franá el tractat de Cobell (1958) en el qual el rei francès reconeix la independencia de Catalunya. Catalunya accepta les conquestes de Castella sobre murcia tancant se l'expansió a la peninsula i desenvolupant-se després un imperi comercial pel mediterrani. Amb els reis catolics s'uneixen el regne de Castella i el Ferrant d'Arago casant-se Sevilla de Castella Posteriorment s'incorporen Navarra i Granada. b)Expanció cultural i económica Es produeix a partir dels sXI, XII igual que en Europa. Es una época de feudalisme i d'expanció de l'art románic. Creixen les ciutats, milloren l'economía. En especial el s.XIII apareix la burgesia, les corts, les universistats i l'art gotic. En el s XIV, guerres, lluites feudals, fam i pestes. Durant aquest període es formen les llengues romániques derivades de l'antic llatí vulgar, castella, galleg, catala. Apareixen els tetos en llengues romániques, pero també busca encara el llatí en els textos oficials o religiosos. VII.L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514) a)La unió de les dues corones Isabel i Ferran es van casar 1469. Isabel es va convertir en reina de Castella 1474 pero va entrar en guerra amb Joana “La Beltraneja” i el rei de Portugal per la cuestio dinastica (Joana era filla d'Enric IV, l'impotent, germà d'Isabel). La guerra acaba amb la victoria d'Isabel al 1479 i aquell mateix any es convertex en rei d'Arago, el rei Ferran. La unió dels dos regnes no va ser total ja que cada territori conservava les seves lleis fronteres i institucions. Pero Espanya només tindrà una dinàstica monàrquica. I per tant presenta una unificació. b)La monarquia autoritaria i l'Estat Els reis van concentrar els poders en les seves mans, submeten a la noblesa despres de la guerra civil, controlant també a l'esglesia i centralitzant la administració, els impostos i la justicia. Es creen les bases i l'estat modern i de la monarquia autoritária. Les tropes pasan de ser particulars a ser reials. Es centren les bases de lautoritat de l'estat c)Politica Religiosa i social: Es molt enèrgica per evitar les tensions socials. La noblesa va ser submesa però no van perdre ni els seus privilegis ni les seves riqueses. Es va crear el tribunal del “Santo oficio” o inquisició per perseguir els jueus conversos. Els jueus van ser obligats a convertirse i els que no van voler van ser expulsats d'España l'any 1492, es calculen uns 500 mil jueus expulsats. També els moriscos de granada van ser obligats a convertirse, i o van fer masivament per quedarse pero sense convicció. Els reis van abolir la servitud dels pagesos de remença per la sentencia de Guadalupe l'any 1486. La noblesa va ser sotmesa al poder reial per a no perdren els privilegis i fins i tot es van establir les proves de sang per accedir als carrecs municipals o de cort. Pagesos de remença estaban adscrits a la terra, no podien marxar d)Política exterior, les guerres i les aliances. El rei Ferran es el que porta la política exterior. I exten el seu poder amb la guerra preparant el futur imperi espanyol. Amb la guerra de Granada s'acaba la reconquesta al 1492 ocupen la ciutat de Granada. Els reis catòlics ocuparan pocs anys després el nord d'Africa amb l'ocupació de melilla i Oran per evitar noves invasions. Al 1492 Colon al servei dels reis catòlics descobreix America i s'inicia l'expansió colonial que donara un gran prestigi i riquesa a Espanya. Las guerres d'Italia (1494 – 1516) van suposar l'ocupació del regne de Napols i la derrota dels Francesos per l'exercit espanyol, els tersos espanyols, dirigits per Gonzalo de Córdoba, el gran capita. Al 1512 les tropes dirigides pel duque de Alba van ocupar navarra a la corona Espanyola definitivament. Les aliances van consistir sobretot en casar els fills dels reis catòlics amb prínceps hereus d'altres regnes. Amb Portugal l'aliança va ser amb el casament de les princeses Isabel i Maria amb els princeps Alfons i Manel. Els princeps Joan i Joana es van casar amb Margarita i Felip d'Habsburg fills de l'emperador alemany. Catalina la van casar amb Enric XIIX d'Anglaterra. D'aquests matrimonis derivara l'Imperi de Carles I rei d'Espanya i Emperador d'Alemanya i de Joana (La loca) i de Felip (El hermoso). VIII.L'Imperi de Carles I o V(1517 a 1556) a)L'Erencia: De part de la seva mare Joana Carles gobernara Castella, Arago, Napols i terres d'America. De part del seu pare Felip d'Absburg, hereda Austria, Països Baixos i el franc comtat. També ereda el dret de ser elegit Emperador d'Alemania i per tant es convertira en Carles V emperador. b)Els conflictes i les guerres imperials. Es un imperi molt extens, que inclou paisos diversos d'Europa i era causa de molts conflictes, rivalitats, lluites territorials i guerres. L'emperador va mantenir els territoris que havia hertetat. Carles es pasara la seva vida lluitant per europa. Aquestes guerres es pagaven amb l'or que venia d'America cap a Espanya, i que malgrat tot van deixar arruinades les finances reials. Les guerres amb França. Ni ha 4. Per qüestions territorials (fronteres) i per rivalitat personal entre el rei Francesc I i Carles cosí seu. Generalment Espanya guanya les guerres i controla l'expansionisme frances. Les guerres a Italia es produeixen per diverses qüestions territorials. Les tropes imperials saquejen Roma i empresonen el Papa. L'emperador ocupa el ducat de Milà. Les guerres amb els turcs. Es produeixen enfrontaments amb els valcans, ja que els turcs desde constantinobla van envaint Europa i choquen amb els territoris d'Austria. També es lluita amb els turcs en el Mediterrani i en el Nord d'Africa. Les guerres d'Alemanya van ser constants i es produeixen per qüestions nacionalistes i religioses (alguns prínceps electors defencen els protestants). I també de tipus nacionalista, volen ser independents de l'emperador). Sucaven els conflictes quan l'emperador dona llibertat religiosa. c)Els conflictes a Espanya: Quan arriba Carles no parla castella, porta una cort d'extrangers i reclama molts diners. Es produeix una revelio de les ciutats contra el rei anomanada comunitats (comuneros). Exigeixen al rei que cambíi i s'adapti als costums castellans, parti castella, etc. Els comuneros perden pero el rei cambia de política i apren castella (es retirara i morira a Espanya). A valencia també es va produir una revelió de tipus socials, protestaven el artesans contra els nobles, s'anomenaven les Germanies. Van ser derrotats. 2462 6577 2006-11-02T12:03:35Z 195.212.29.179 /* Altres verbs i les seves conjugacions */ == Freizeit / Temps lliure== == Diàleg: Freizeit - Sport und Zeit / Esport i temps == Franz: Hallo, Greta! Wie spät ist es? ''(Hola Greta! Quina hora és?)'' Greta: Es ist viertel vor drei. ''(Falta un quart per les tres)'' Franz: Wirklich? Ich spiele Fußball um drei. Machst du Sport, Greta? ''(De debò? Jugo a futbol a les tres. Practiques esport Greta?)'' Greta: Nein, ich bin faul. Ich gehe jetzt nach Hause. ''(No, em fa mandra. Ara me'n vaig a casa)'' Franz: Fußball macht aber Spaß! ''(Però el futbol és divertit!)'' Greta: Bis dann. ''(Fins aviat)'' Franz: Wiedersehen! ''(Adéu)'' == Vocabulari: Sport und Aktivitäten == Sport: esport Hobbys: aficions Fußball: futbol Football: futbol americà Volleyball: voleibol Basketball: bàsquet Tennis: tennis Baseball: beisbol Kegeln: jugar a bolos Schach: escacs das Brettspiel: jocs de taula das Spiel: el joc Hausaufgaben: deures Fernsehen: televisió der Film: la pel·lícula == Spielen, machen i altres verbs == Els tres verbs que s'han explicat a la lliçó 1 són irregulars d'alguna manera, en canvi hi ha molts verbs regulars i aquesta és la conjugació que segueixen: <table border="1" style="background-color: #FFFF66"> <tr align="center"> <td><u>Persona</u></td> <td colspan=2><u>Singular</u></td> <td></td> <td colspan=2><u>Plural</u></td> </tr> <tr align="center"> <td>'''1a'''</td> <td>ich</td> <td>''-e''</td> <td></td> <td>wir</td> <td>''-en''</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''2a'''</td> <td>du</td> <td>''-st''</td> <td></td> <td>ihr</td> <td>''-t''</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''3a'''</td> <td>er/sie/es</td> <td>''-t''</td> <td></td> <td>sie</td> <td>''-en''</td> </tr> </table> Per exemple els verbs spielen ''(jugar/tocar)'' i machen ''(fer)'': <table border="1" style="background-color: #FFFF66"> <tr align="center"> <td><u>Persona</u></td> <td colspan=2><u>Singular</u></td> <td></td> <td colspan=2><u>Plural</u></td> </tr> <tr align="center"> <td>'''1a'''</td> <td>ich</td> <td>''spiele''</td> <td></td> <td>wir</td> <td>''spielen''</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''2a'''</td> <td>du</td> <td>''spielst''</td> <td></td> <td>ihr</td> <td>''spielt''</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''3a'''</td> <td>er/sie/es</td> <td>''spielt''</td> <td></td> <td>sie</td> <td>''spielen''</td> </tr> </table> <table border="1" style="background-color: #FFFF66"> <tr align="center"> <td><u>Persona</u></td> <td colspan=2><u>Singular</u></td> <td></td> <td colspan=2><u>Plural</u></td> </tr> <tr align="center"> <td>'''1a'''</td> <td>ich</td> <td>''mache''</td> <td></td> <td>wir</td> <td>''machen''</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''2a'''</td> <td>du</td> <td>''machst''</td> <td></td> <td>ihr</td> <td>''macht''</td> </tr> <tr align="center"> <td>'''3a'''</td> <td>er/sie/es</td> <td>''macht''</td> <td></td> <td>sie</td> <td>''machen''</td> </tr> </table> == Utilitzacions == • Was machst du? ''Què fas?'' • Ich spiele Basketball. ''Jugo a bàsquet.'' • Spielst du Fußball? ''Jugues a futbol?'' • Ich mache Hausaufgaben. ''Faig deures.'' • Er macht Hausaufgaben. ''Ell fa deures.'' • Machst du Sport? ''Fas esport?'' • Warum spielst du Baseball? ''Per què jugues a beisbol?'' • Wer hat Hausaufgaben? ''Qui té deures?'' Per a dir que no s'utilitza "nicht", aquest va després del verb però abans de l'esport. • Wer spielt nicht Fußball? ''Qui no juga a futbol?'' • Wir spielen nicht Tennis. ''Nosaltres no juguem a tennis.'' == Compondre oracions == Verbindungen: ''Conjuncions'' und: ''i'' aber: ''però'' oder: ''o'' Tant en alemany com en català existeixen aquestes conjuncions i en les dues llengües són molt utilitzades. Es poden emprar en llistes però també en frases compostes. Per exmple: • Ich spiele Basketball, und er spielt auch Basketball. ''Jugo a bàsquet i ell també juga a bàsquet.'' La paraula nova "auch" és molt important i ssignifica també. La única regla gramàtica de l'"auch" és que s'utilitza després del verb. == Altres verbs i les seves conjugacions == lesen: llegir schauen: mirar sehen: veure arbeiten: treballar schreiben: escriure schwimmen: nadar Schauen, schreiben i schwimmen són tots ells verbs regulars, i per tant, van seguits de la conjugació normal. Per a conjugar-los, primer els extreus la terminació "en" que ens indica que és infinitiu i els hi afegeixes la correcta terminació. Com per exemple: schau'''en''' --> schau --> ich schau'''e''' • Arbeiten és un verb irregular però amb un canvi senzill. Quan la terminació comença amb una consonant i afegim una "e" abans de la terminació. D'aquesta manera formem du arbeitest, i no du arbeitst. De la mateixa manera que er, sie, es, i ihr arbeitet, i no er, sie, es, i ihr arbeitt. • Lesen és també un verb irregular. Quan formem amb els pronoms "du, er, sie, and es", és du liest, i no du liesst o du lesst. • Sehen és un verb irregular també. Quan és conjuga amb "du" és siehst i amb "er, sie, i es" és sieht. == Dos formes de verbs més en anglès == Hi ha dues formes de verbs més en anglès que apendràs en aquestà lliçó: el present progressiu (I'm playing, he is making"), i l'afirmació "I do play, he does not play", que incloeix una forma de 'to do'. Això tempta a fer l'oració de present progressiu "I am playing." com a "Ich bin spielen.". Després de tot 'spielen' sona com 'play-ing', però aquesta no és la definició. 'Spielen' vol dir 'to play', el que fa que es tradueixi "Ich bin spielen." com a "I am to play.", i no el que estaves intentant dir. De manera que no és "Ich bin spielen." La segona frase, "I do play", és un altre error comú. Això sembla que es pugui dir com, "Ich mache spielen." Però no oblidis que no hi ha verbs auxiliars en alemany. "Ich mache spielen." no es pot dir. Les dues frases es fan més simplement en alemany. Per a "I am playing." i "I do play.", en alemany és fa simplement "I play." Per fer servir 'not', enlloc de fer servir "does not play", fas "plays not". Això sona com a anglès antic, d'aquí que es digui que d'origen l'anglès és una llengua germànica. 2463 6586 2006-11-07T16:38:17Z David lorenzana 107 Matemàtiques a nivell de '''Primària''' i '''ESO'''. == INDEX: == === Nombres === * [[Racionals]] ** [[Enters]] *** [[Naturals]] *** [[Enters negatius]] ** [[Fraccionaris]] *** [[Decimals exactes]] *** [[Periòdics]] * [[Irracionals]] === Àlgebra === * [[Equacions de 1r grau]] * [[Equacions de 2n grau]] * [[Inequacions]] * [[Sistemes d'equacions]] === Geometria === * [[Rectes i angles]] ** [[Mediatriu d'un segment]] ** [[Bisectriu d'un angle]] ** [[Simetries en les figures planes]] ** [[Relacions angulars]] ** [[Mesura d'angles]] ** [[Operacions amb mesures angulars]] * [[Longituds i àrees]] ** [[Longituds]] ** [[Superfícies]] * [[Cossos en l'espai]] ** [[Els cossos geomètrics]] ** [[Representació en el plànol: perspectiva-projeccions-seccions]] ** [[Mesura del volum]] * [[Semblança]] ** [[Teorema de Tales]] ** [[Semblança de triangles]] ** [[Semblança en els triangles rectangles]] === Funcions === * [[Fució lineal o de proporcionalitat y = mx]] * [[Funció afí y = mx + n]] * [[La funció quadràtica]] === Estadística i atzar === 2464 6611 2006-11-10T20:18:25Z Álvaro M 53 inacabat {{inacabat}} == Operacions amb nombres naturals == === La suma === Sumar és unir, afuntar, afegir. '''Propietats de la suma''' * ''Propietat commutativa'': la suma no varia en canviar l'ordre dels seus sumands. ::''a'' + ''b'' = ''b'' + ''a'' * ''Propietat associativa'': el resultat de la suma és independent de la forma en què s'agrupen els sumands. ::(''a'' + ''b'') + ''c'' = ''a'' + (''b'' + ''c'') === La resta === Restar és llevar o suprimir, és a dir, calcular la diferència. === La multiplicació (o producte) === Multiplicar és una forma abreujada de realitzar una suma repetitiva de sumands iguals. ::''a'' + ''a'' + ''a'' + ''a'' + ''a'' + ''a'' = 6 · ''a'' '''Propietats del producte''' * ''Propietat commutativa'': el producte no varia en canviar l'ordre dels factors. ::a · b = b · a * ''Propietat associativa'': el resultat del producte és independent de la forma en què s'agrupen els factors. ::(a · b) · c = a · (b · c) === La divisió === Dividir és repartir a parts iguals o també partir en parts una quantitat. === Ordre de les operacions === * Parèntesis. * Multiplicació i divisió. * Suma i resta. == Potències == == Arrel quadrada == -------------------------------------------------------------------------------- == La relació de divisibilitat == == Múltiples i divisors == == Nombres primers i compostos == == Descomposició d'un nombre en factors primers == == Mínim comú múltiple (m.c.m) == == Màxim comú divisor (m.c.d) == [[Matemàtiques (nivell ESO)|Tornar a l'ídex]] 2465 6588 2006-11-07T16:44:54Z David lorenzana 107 Les funcions lineals s'escriuen en la forma ''y = mx''; on ''m'' és un nombre real, anomenat '''constant de proporcionalitat'''. Exemple: ::cigrons, preu: 3€/kg ::y: quantitat a pagar ::x: kg comprats y = 3x Quan augmentem la ''m'' (constant de proporcionalitat) la recta s'inclina més, té més '''pendent'''. ''m'' és el pendent de la recta. Totes les rectes que són representació de funcions lineals passen pel punt (0,0). 2466 6608 2006-11-10T20:10:25Z Álvaro M 53 Divisió en subpàgines '''''Index:''''' == Nombres == * [[/Racionals|Racionals]] ** [[/Enters|Enters]] *** [[/Naturals|Naturals]] *** [[/Enters negatius|Enters negatius]] ** [[/Fraccionaris|Fraccionaris]] *** [[/Decimals exactes|Decimals exactes]] *** [[/Periòdics|Periòdics]] * [[/Irracionals|Irracionals]] == Àlgebra == * [[/Equacions de 1r grau|Equacions de 1r grau]] * [[/Equacions de 2n grau|Equacions de 2n grau]] * [[/Inequacions|Inequacions]] * [[/Sistemes d'equacions|Sistemes d'equacions]] == Geometria == * Rectes i angles ** [[/Mediatriu d'un segment|Mediatriu d'un segment]] ** [[/Bisectriu d'un angle|Bisectriu d'un angle]] ** [[/Simetries en les figures planes|Simetries en les figures planes]] ** [[/Relacions angulars|Relacions angulars]] ** [[/Mesura d'angles|Mesura d'angles]] ** [[/Operacions amb mesures angulars|Operacions amb mesures angulars]] * Longituds i àrees ** [[/Longituds|Longituds]] ** [[/Superfícies|Superfícies]] ** [[/Àrea d'un polígon|Àrea d'un polígon]] * Cossos en l'espai ** [[/Els cossos geomètrics|Els cossos geomètrics]] ** [[/Representació en el plànol: perspectiva-projeccions-seccions|Representació en el plànol: perspectiva-projeccions-seccions]] ** [[/Mesura del volum|Mesura del volum]] * Semblança ** [[/Teorema de Tales|Teorema de Tales]] ** [[/Semblança de triangles|Semblança de triangles]] ** [[/Semblança en els triangles rectangles|Semblança en els triangles rectangles]] == Funcions == * [[/Fució lineal o de proporcionalitat y = mx|Fució lineal o de proporcionalitat y = mx]] * [[/Funció afí y = mx + n|Funció afí y = mx + n]] * [[/La funció quadràtica|La funció quadràtica]] == Estadística i atzar == {{inacabat}} 2467 6599 2006-11-09T10:56:03Z Ellibre 36 En aquesta secció podràs configurar els blocs, que són aquelles porcions de web que surten en quatre posicions:a dreta, a esquerra, Centre a dalt i Centre a sota (la porció esquerre sempre se sol conservar en totes les operacions - la dreta a vegades es perd, i la superior i inferior central només funciona en la pàgina principal-).Veurem per seccions que ens trobarem. ==Panell Principal== En primer lloc veiem una taula amb els següents títols: -Títol (serà el títol del mòdul que es veurà a la web) -Posició (indicarà les quatre posicions abans esmentades, normalment ens trobarem amb dos tipologies de blocs, aquells que poden anar en dreta i esquerra, blocs prims i destinats a llegir en vertical, i aquells que podrien anar a la secció superior o inferior de l'índex, ja que solen ocupar un espai molt més ample).En cas de tenir dos blocs amb el mateix ordre, i per tant un conflicte de pes, podem fer servir l'enllaç de sota de tot que posa "Arreglar conflictes de Pes dels Blocs". -Pes (en realitat el que s'indica aquí és l'ordre en que es mostraran.Cada posició té la seva pròpia classificació) -Tipus (n'hi ha de dos tipus.Poden ser blocs en codi HTML escrits directament des de la web, o poden ser blocs inclosos en un arxiu anomenat block-XXX.php dins el directori de blocs, solen ser més elaborats i transpasables de web a web. -Estat (poden estar Actius o Inactius) -Visible per a (existeixen 4 possibilitats:Tothom, Usuaris Registrats, Administradors,i usuaris anònims no registrats) -Idioma (depenent de l'idioma es poden veure uns blocs o uns altres, també hi ha l'opció de que es vegi sigui quin sigui l'idioma que es mostri) -Funcions (Hi ha aquestes quatre:Editar,Activar/Desactivar - depenent del bloc si està activat o desactivat fa la funció contrària-,Esborrar i Veure -aquest darrer en cas que el bloc estigui desactivat només-) [[Image:adminbloc1.png]] ==Afegir Bloc== La següent part serveix per a afegir un bloc. En primer lloc ens trobarem amb una sèrie de camps que descriurem a continuació: -Títol: el títol que li posarem al bloc, independentment que vingui d'arxiu o sigui codi HTML directe. -Arxiu RSS/RDF: serveix per si volem sindicar notícies o articles d'altres webs.En principi podem triar un de la llista o bé especificar-ne un altre.Des de l'opció Setup,podrem incloure si volem alguna web directament a la llista de llocs definits. -Nom del fitxer: aquí podrem triar el bloc en cas de que sigui un arxiu del tipus block-XXX.php i estigui dins el directori /blocks/.No apareixerà tot bloc que ja estigui inclòs al panell de dalt. -Contingut: en cas que volguem fer un bloc amb codi HTML aquest serà el lloc on posarem el codi directament, tal com raja. -Posició: aquí especificarem quina posició volem que ocupi d'aquelles quatres primeres que hem dit (dreta, a esquerra, Centre a dalt i Centre a sota) -Idioma: Opció de que el bloc només es mostri quan estigui activat un idioma determinat o bé en tots els disponibles a la web. -Activar (Sí o No) -Caducitat: podem decidir que el nostre bloc caduqui passat X dies i desaparegui de la web. Molt útil si fem comptes enrreres o alguna cosa per l'estil. -Després de la data: Si hem triat l'opció de caducitat podrem decidir si volem desactivar el bloc o directament fer-lo desaparèixer. -Actualització de les dades: especialment en cas de ser titutlars i articles d'altres webs pots triar el temps de recàrrega: mitja hora, una hora, 5,10, o tot un dia. -Qui pot veure el bloc: aquí triaràs qui estarà autoritzat a veure el bloc (Tothom, Usuaris Registrats, Administradors,i usuaris anònims no registrats) -Visible per als subscriptors: PHP-Nuke inclou la possibilitat de crear unes seccions especials per als nostres millors usuaris , els quals es poden subscriure (imagineu-vos un servei de pagament, totalment possible).O certs anuncis que en ser subscrits desapareixen. [[Image:adminbloc2.png]] 2468 6610 2006-11-10T20:11:41Z Álvaro M 53 [[Naturals]] mogut a [[Matemàtiques (nivell ESO)/Naturals]]: Divisió en subpàgines #REDIRECT [[Matemàtiques (nivell ESO)/Naturals]] 2470 6615 2006-11-18T15:45:50Z Aleator 100 copiat de viquipèdia :''Aquesta versió de la '''política de privadesa''' és una traducció de la ''[http://wikimediafoundation.org/wiki/Privacy_policy Privacy policy]'' de la [[w:Fundació Wikimedia|Fundació Wikimedia]] aprovada el juny del 2006 pel [[m:Board of Trustees|Consell d'Administració]].'' ==Resum== Si només llegiu els llocs web del projecte Wikimedia, no es recull més informació que aquella que es recollida pels registres típics dels servidors de llocs web en general. Si contribuïu als projectes Wikimedia, estau publicant totes les paraules que enviau públicament. Si escriviu alguna cosa, es pot suposar que es retindrà per sempre. Això inclou articles, pàgines d'usuari i pàgines de xerrada. Algunes excepcions limitades es descriuen a sota. ==Publicant a la wiki dades públiques== Simplement visitant el lloc web no exposau la vostra identitat públicament (però vegeu privat registrant a sota). Quan editau qualsevol pàgina en el wiki, '''estau publicant un document'''. Això és un acte públic, i sou identificat públicament amb el que heu editar com a autor. ===Identificació d'un autor=== Quan publicau una pàgina en el wiki, us podeu registrar o no. Si us registrau, sereu identificat pel vostre nom d'usuari. Això pot ser el seu nom real si així ho triau, o podeu decidir publicar sota un pseudònim, el que posareu quan creareu el vostre compte. Si no us heu registrat, sereu identificat per la vostra adreça d'IP de xarxa. Això és una sèrie de quatre números que identifica l'adreça d'internet des de la qual estau contactant amb el wiki. Depenent de la vostra connexió, aquest número pot ser localitzable només per a un proveïdor de servei d'internet gran, o específicament a la vostra escola, lloc de treball, o a casa. Pot ser possible que l'origen d'aquesta adreça d'IP es pugui utilitzar conjuntament amb alguns interessos que expresseu implícitament o explícitament en els articles d'edició per identificar-vos fins i tot per individus privats. Pot ser o difícil o fàcil que un individu motivat identifiqui la vostra adreça d'IP de xarxa amb la vostra identitat de real. Per això si aprecieu molt la vostra intimitat, podeu desitjar connectar-vos i publicar sota un pseudònim. En utilitzar un pseudònim, la vostra adreça IP no estarà disponible al públic, però s'emmagatzemarà als servidors de wiki per a una quantitat relativament curta de temps. Així estarà disponible per a desenvolupadors i es pot llançar en certes circumstàncies (vegeu més avall). Si utilitzau un servidor de correu d'empresa des de casa o telecommute i utilitzau un DSL o connexió d'internet de cables, pot ser molt fàcil que el vostre empresari identifiqui la vostra adreça d'IP i trobar totes les contribucions al projecte Wikimedia fetes des de els vostre IP. Una manera millor de conservar la vostra intimitat en aquesta situació és utilitzar un nom d'usuari. Tanmateix, recordi's de desconnectar-se després d'utilitzar un pseudònim per evitar permetre'n altres utilitzar la vostra identitat. ===Galetes=== El wiki posarà una galeta de sessió provisional (PHPSESSID) quan visiteu el lloc. Si no pretén mai connectar-se, pot negar aquesta galeta, però no es pot connectar sense això. Se suprimirà quan tanqui la seva sessió de navegador. Es poden posar mes galetes quan es connecta, per evitar teclejar en el seu nom d'usuari (o opcionalment contrasenya) a la seva pròxima visita. Aquestes duren fins a 30 dies. Pot treure aquestes galetes després de l'ús si està utilitzant una màquina pública i no desitja exposar el seu nom de l'usuari a usuaris futurs de la màquina. (Si és així, esborrar la memòria en cau del navegador també.) ===Contrasenyes=== Molts aspectes de les interaccions de la comunitat de projectes Wikimedia depenen de la reputació i respecte que es fa durant una història de contribucions valuoses. Les contrasenyes d'usuari són l'única garantia de la integritat de la història d'edicions d'un usuari. Es prega a tots els usuaris d'usar contrasenyes dures i mai no compartir-les. Ningú no exposarà deliberadament la contrasenya d'un altre usuari a l'emetra al públic o directament o indirectament. ==Registre privat== Totes les vegades que visitau una pàgina web, enviau molta informació al servidor web. La majoria dels servidors web rutinàriament mantenen registres d'accés amb una porció d'aquesta informació, que es pot utilitzar per fer un quadre global de quines són les pàgines populars, quins altres llocs connecten amb aquest, i quin navegador web està utilitzant la gent. No és la intenció dels projectes Wikimedia utilitzar aquesta informació per a enregistrar els usuaris legítims. Aquests registres s'utilitzen per produir les pàgines d'estadístiques dels llocs; les dades dels registres en brut no es fan públiques, i es descarten normalment després d'aproximadament dues setmanes. Aquí és una mostra el que es registra en una visita a una pàgina: 64.164.82.142 - - [21/Oct/2003:02:03:19 +0000] "GET /wiki/draft_privacy_policy HTTP/1.1" 200 18084 "<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Wikimedia_projects:Village_pump" class='external free' title="http://en.wikipedia.org/wiki/Wikimedia projects:Village pump" rel="nofollow">http://en.wikipedia.org/wiki/Wikimedia_projects:Village_pump</a>" "Mozilla/5.0 (Macintosh; U; PPC Mac OS X; en-us) AppleWebKit/85.7 (KHTML, like Gecko) Safari/85.5" Les dades de registre poden ser examinades per desenvolupadors per resoldre problemes tècnics, perseguint aranyes de webs que es comporten malament i aclaparen el lloc, o per molt rarament per relacionar noms d'usuari i adreces de xarxa d'edició investigant abús del wiki. ===La política sobre lliurament de dades derivades de registres de pàgina=== Segons la política de Wikimedia les dades personals identificables recollides en els registres de servidor no seran lliurades pels desenvolupadors que hi tenen accés, excepte en els casos següents: *1.- En resposta a una citació vàlida o altre petició obligatòria per aplicació de la llei. *2.- Amb el permís de l'usuari afectat *3.- Per Jimbo Wales, el seu consell legal, o per la persona designada per ell, quan sigui necessari per a la investigació de queixes per insult. *4.- Quan la informació pertany a planes generades per una aranya o bot i la seva difusió és necessària per a il·lustrar o resoldre assumptes tècnics. *5.- Quan l'usuari ha estat fent malbé articles o comportant-se persistentment d'una manera desorganitzada, les dades es poden lliurar per ajudar a la identificació de blocs d'IP, o ajudar en la formulació d'una queixa als Proveïdors de Servei d'Internet pertinents *6.- Quan és raonablement necessari protegir els drets, propietat o seguretat de la Fundació Wikimedia, els seus usuaris o el públic. La política de Wikimedia no permet la distribució pública d'aquest tipus d'informació en cap circumstància, excepte en els casos descrits a dalt. ==Compartir informació amb tercers== Excepte en els casos especificats, tot el text afegit a projectes Wikimedia està disponible per a la reutilització sota els termes del GFDL, amb l'excepció de Wikinews, on el text està disponible sota una Llicència de Creative Commons. Wikimedia no es vendrà o no compartirà informació privada, com adreces de correu electrònic, amb tercers, llevat que accepteu liurar aquesta informació, o que lliurar-la sigui exigit per la llei. ==Seguretat de la informació== La Fundació Wikimedia no garanteix contra l'accés desautoritzat a cap informació que proporcioneu. Aquesta informació estarà disponible per a tots els desenvolupadors amb accés als servidors. ==Correu electrònic, llistes de distribució i IRC== ===Correu electrònic=== Podeu proporcionar la vostra adreça de correu electrònic en les vostres Preferències. Això permet que altres usuaris registrats puguin enviar-vos un correo electrònic a través del wiki (llevat que impossibiliteu això en les vostres preferències). La vostra adreça no es revelarà llevat que respongueu, o possiblement si el correu electrònic falla. L'adreça de correu electrònic pot ser utilitzada per la Fundació Wikimedia per comunicar-se amb usuaris a una escala més àmplia. Si no proporcionau una adreça de correu electrònic, no podreu restaurar la vostra contrasenya si l'oblidau. Tanmateix, es pot contactar amb un dels desenvolupadors de Wikimedia per introduir una adreça de correu nova a les vostres preferències. ===Llistes de correu=== Si subscriviu un dels projectes de [http://mail.wikimedia.org/ llistes de correu], les vostres adreces seran exposades a qualsevol altre subscriptor. Els arxius de llistes de la majoria de llistes de correu de Wikimedia són públics, i la vostra adreça pot ser trobada per ser esmentada ella mateixa en els missatges. Els arxius de la llista són també arxivats pels serveis Gmane. Els correus habitualment no s'esborren o modifiquen, però es pot fer en cas extrem. ===Informació d'adreces de correu electrònic=== Algunes adreces de correu electrònic (vegeu més avall) poden expedir correu a un grup de voluntaris autoritzat per la comunitat per usar un sistema de tiquet (OTRS) per veure'ls i contestar-los. Un correu enviat al sistema no és visible públicament, però és visible per aquest grup d'editors de Wikimedia. Enviant un correu a una d'aquestes adreces, la vostra adreça pot esdevenir pública per aquest grup. L'equip d'OTRS pot parlar del contingut del vostre correu amb uns altres contribuents per contestar millor a la vostra pregunta. Les adreces que dirigeixen al sistema d'OTRS són: *info-de@wikipedia.org *info-en@wikipedia.org El correu a board@wikimedia.org o per entaular les adreces privades de membre també es poden enviar a l'equip d'OTRS. ===IRC=== Els canals d'IRC no són oficialment una part pròpia de Wikimedia. Participant a un canal d'IRC, la vostra adreça d'IP estarà exposada als altres participants. Els canals diferents tenen polítiques diferents sobre si es poden publicar registres. ==Dades d'usuari== Les dades dels usuaris, com les vegades què editaven i el nombre d'edicions que ells han fet són públicament disponibles mitjançant llistes "de contribucions d'usuari", i ocasionalment en formularis agregats publicades per altres usuaris. ===Supressió de comptes d'usuari=== Una vegada creats, no es poden esborrar comptes d'usuari. Pot ser possible que un desenvolupador canviï el nom d'usuari d'un compte, però necessitareu demanar això vos mateix. La Fundació Wikimedia no garanteix que un nom es canviarà a sol·licitud. Vegeu [http://meta.wikimedia.org/wiki/Right_to_vanish meta:dret a desaparèixer] per més detalls. Si es suprimeix informació d'usuari específica és dependent de les polítiques de supressió del projecte que conté la informació. ==Supressió de contingut== El text que es suprimeix de projectes Wikimedia no es suprimeix realment. En articles normals, qualsevol pot mirar una versió prèvia i veure què hi havia allà. Si es "suprimeix" un article, qualsevol sysop/administrador, el que es pretén es que gairebé qualsevol en qui es confia no abusi de la capacitat de supressió, pot veure què se suprimia. Només un desenvolupador pot suprimir permanentment informació dels projectes Wikimedia i no hi ha cap garantia que això passi excepte en resposta a demanda judicial. [[Categoria:Viquillibres]] 2471 6616 2006-11-18T15:47:31Z Aleator 100 de moment redir [[Viquillibres:Ajuda]] #REDIRECT[[Viquillibres:Ajuda]] 2472 6620 2006-11-26T15:55:54Z 81.42.168.7 New page: Obre un editor de text i escriu la següent línia de codi: <?php echo 'Hola món'; ?> Hauries de veure el text "Hola món" al navegador. Obre un editor de text i escriu la següent línia de codi: <?php echo 'Hola món'; ?> Hauries de veure el text "Hola món" al navegador. 2473 6621 2006-11-26T16:03:54Z 81.42.168.7 New page: Tots els noms de variables han de començar pel símbol $, per exemple: $variable = 1; Punts a tenir en compte: *PHP distingeix entre majúscules i minúscules pel que fa als noms de var... Tots els noms de variables han de començar pel símbol $, per exemple: $variable = 1; Punts a tenir en compte: *PHP distingeix entre majúscules i minúscules pel que fa als noms de variables. *Els noms de variables han de començar amb una lletra 2474 6633 2006-11-30T19:16:52Z Aljullu 42 <div style="clear:both;text-align:center;{{#if:{{{WIDTH|}}}|width:{{{WIDTH}}}| }};margin:auto;" align="center" class="NavFrame"> <div class="NavHead" style="clear:both;text-align:center;background:{{{BGCOLOR}}};">{{{TITLE}}}</div> <div class="NavContent" style="clear:both;text-align:left;"> {{{CONTENT}}} </div> <div class="NavContent" style="clear:both;font-size: 90%;text-align:left;"> {{{SMALLCONTENT}}} </div> </div> <noinclude><pre>Paràmetres: BGCOLOR = color de la capçalera de la caixa TITLE = títol a la capçalera de la caixa CONTENT = continguts de la caixa. S'ha d'utilitzar <nowiki>&amp;#124;</nowiki> per separa enllaços. No és possible incloure un ratlla ("|") als continguts al ser un símbol per separar paràmetres. SMALLCONTENT = com CONTENT per amb una reducció del 90% en el tamany de la lletra WIDTH = Paràmetre opcional per determinar l'amplada</pre> </noinclude> 2475 6629 2006-11-30T19:03:08Z Aljullu 42 * [[Mozilla Firefox/Descarregar i instal·lar el Firefox|Descarregar i instal·lar el Firefox]] * [[Mozilla Firefox/Diferències amb l'Internet Explorer|Diferències amb l'Internet Explorer]] * [[Mozilla Firefox/Importar les preferències i preferits de l'Internet Explorer|Importar les preferències i preferits de l'Internet Explorer]] 2476 6634 2006-11-30T19:17:50Z Aljullu 42 Aquest curs tracta l'ús i modificació del Firefox per a usuaris amb un nivell inicial, mitjà o alt. Podeu veure un índex del curs en aquesta plantilla: {{Dynamic navigation noncentered |BGCOLOR=#DDDDFF |TITLE=[[Plantilla:Migració del Firefox|Migració del Firefox]] |CONTENT={{Plantilla:Migració del Firefox}} |SMALLCONTENT= }} {{Dynamic navigation noncentered |BGCOLOR=#CCCCFF |TITLE=[[Plantilla:Utilització del Firefox|Utilització del Firefox]] |CONTENT={{Plantilla:Utilització del Firefox}} |SMALLCONTENT= }} {{Dynamic navigation noncentered |BGCOLOR=#BBBBFF |TITLE=[[Plantilla:Edició del chrome del Firefox|Edició del chrome del Firefox]] |CONTENT={{Plantilla:Edició del chrome del Firefox}} |SMALLCONTENT= }} {{Dynamic navigation noncentered |BGCOLOR=#AAAAFF |TITLE=[[Plantilla:Creació d'extensions i temes pel Firefox|Creació d'extensions i temes pel Firefox]] |CONTENT={{Plantilla:Creació d'extensions i temes pel Firefox}} |SMALLCONTENT= }} {{Viquipèdia|Mozilla Firefox}} Per poder desenvolupar aquest llibres és necessari tenir un ordinador compatible amb el Mozilla Firefox i una conexió a Internet. [[Categoria:Mozilla Firefox]] 2477 6628 2006-11-30T19:02:16Z Aljullu 42 * [[Mozilla Firefox/Navegar amb el Firefox|Navegar amb el Firefox]] * [[Mozilla Firefox/Navegació per pestanyes|Navegació per pestanyes]] * [[Mozilla Firefox/Cerques i la barra de motors de cerca del Firefox|Cerques i la barra de motors de cerca del Firefox]] * [[Mozilla Firefox/Impressió|Impressió]] * [[Mozilla Firefox/Guardar i descarregues|Guardar i descarregues]] * [[Mozilla Firefox/Menú d'opcions|Menú d'opcions]] * [[Mozilla Firefox/Seguretat i privades|Seguretat i privadesa]] * [[Mozilla Firefox/Barres i personalització de l'espai de treball|Barres i personalització de l'espai de treball]] * [[Mozilla Firefox/Extensions|Extensions]] * [[Mozilla Firefox/Temes|Temes]] 2478 6630 2006-11-30T19:05:07Z Aljullu 42 New page: * [[Mozilla Firefox/Editar el chrome|Editar el chrome]] * [[Mozilla Firefox/Amagar els menús|Amagar els menús]] * [[Mozilla Firefox/Millorar el clic dret|Millorar el clic dret]] * [[Mozi... * [[Mozilla Firefox/Editar el chrome|Editar el chrome]] * [[Mozilla Firefox/Amagar els menús|Amagar els menús]] * [[Mozilla Firefox/Millorar el clic dret|Millorar el clic dret]] * [[Mozilla Firefox/Incorporar el botons a la cerca ràpida|Incorporar el botons a la cerca ràpida]] 2479 6631 2006-11-30T19:06:54Z Aljullu 42 New page: * [[Mozilla Firefox/Crear una extensió|Crear una extensió]] * [[Mozilla Firefox/Composar i pujar una extensió|Composar-la i pujar-la]] * [[Mozilla Firefox/Crear un tema|Crear un tema]] ... * [[Mozilla Firefox/Crear una extensió|Crear una extensió]] * [[Mozilla Firefox/Composar i pujar una extensió|Composar-la i pujar-la]] * [[Mozilla Firefox/Crear un tema|Crear un tema]] * [[Mozilla Firefox/Composar i pujar un tema|Composar-lo i pujar-lo]] 2480 6636 2006-11-30T19:36:56Z Aljullu 42 {{navegar|llibre=Mozilla Firefox |actual=Editar el chrome |anterior=Tema |següent=Amagar els menús }} {{Dynamic navigation noncentered |BGCOLOR=#BBBBFF |TITLE=[[Plantilla:Edició del chrome del Firefox|Edició del chrome del Firefox]] |CONTENT={{Plantilla:Edició del chrome del Firefox}} |SMALLCONTENT= }} Saber editar el ''chrome'' és imprescindible per a fer qualsevol modificació al navegador. Primer de tot s'ha de trobar on està l'axiu userchrome.css. Això dependrà del sistema operatiu que hi hagi instal·lat i de l'idioma (en els següents casos es parteix d'un sistema operatiu en anglès): * Al Windows XP/2000 es pot trobar a ''C:\Documents and Settings\''[Nom d'usuari]''\Application Data\Mozilla\Firefox\Profiles\'' a partir d'allà s'haurà d'anar clicant les carpetes que convingui. * Al Windows 95/98/Me es pot trobar a ''C:\WINDOWS\Application Data\Mozilla\Firefox\Profiles\xxxxxxxx.default''\ (les x són valors aleatoris). * A qualsevol distribució de Linux es pot trboar a ''~/.mozilla/firefox/xxxxxxxx.default/'' (les x són valors aleatoris). * A un Mac OS X es trobar normalment a ''~/Library/Application Support/Firefox/Profiles/xxxxxxxx.default/'' (les x són valors aleatoris). :''Per entrar a les carpetes de les quals no se'n sap el nom (marcades amb x) el més recomanable és anar a el directori directament superior i allà obrir la carpeta que tingui un nom acabat amb .default'' Dins la carpeta s'hi poden trobar 2 o 3 arxius. Si no hi ha un arxiu anomenat userChrome.css s'huarà de duplicar (copiant i enganxant l'arxiu userChrome-example.css de tal manera que quedarà amb el nom de Copy of userChrome-example.css) se li haurà de canviar el nom a userChrome.css. Finalment hi haurà 3 arxius a la carpeta. Finalment només s'ha d'obrir l'arxiu userChrome.css amb un editor de textos pla (com el Bloc de Notes, Edit Pad Pro, etc.) i ja s'hi poden fer-hi les modificacions necessàries. 2481 6637 2006-11-30T19:39:02Z Aljullu 42 New page: [[Categoria:Informàtica]] [[Categoria:Informàtica]] 2483 6645 2006-12-12T23:21:49Z Álvaro M 53 Copio del PDF (corregint algunes faltes / errors tipogràfics) Si bé en les seccions anteriors hem anat veient alguns dels aspectes de configuració més importants en l’entorn KDE, el Centre de Control (figura 2.8) és una aplicació que ens permet configurar tot el que s’ha vist anteriorment i molt més. Podem accedir-hi a partir del menú KDE - Preferències - Centre de control. Les diferents seccions de les que està composat el centre de control (accessibles des de l’arbre jeràrquic de l’esquerra) són les següents: * Administració del sistema: seccions per configurar la pantalla d’accés en el sistema (on se’ns demana login i password), data i hora, actualització de l’índex d’ajudes, instal lació de fonts, etc. * Aspecte i temes: mòduls relacionats per la personalització dels colors, fonts, el fons de l’escriptori, etc. També existeixen els temes d’escriptori, els quals configuren una sèrie de característiques de l’entorn com són els botons, les imatges de fons, les fonts utilitzades, etc. Encara que navegant per les diferents seccions d’aquesta finestra ens podem personalitzar l’escriptori com vulguem, els temes ens poden ajudar a trobar un tipus d’estil que s’adapti més als nostres gustos. Un cop escollit el que més ens agradi, es pot guardar la configuració anant a la secció de Administrador de temes i clicant sobre el botó ''Crear''. * Components de KDE ** Administrador d’arxius: configuració del Konqueror. ** Administrador de serveis: serveis que té el sistema. ** Administració de sessions: una sessió de treball és l’estat en què un usuari deixa l’escriptori quan surt del sistema. Des d’aquesta secció podem configurar si volem que les sessions dels usuaris es restaurin quan entrin al sistema, l’acció a realitzar quan s’acaba una sessió, etc. ** Associacions d’arxius: per saber quines aplicacions obren quins tipus d’arxius, KDE permet configurar aquestes associacions de la forma com vulguem. Aquestes associacions es fan a partir de patrons de recerca en el nom de l’arxiu, de forma que un * significa qualsevol cadena de caràcters, un ''?'' representa qualsevol caràcter en la posició donada, etc. De totes maneres, generalment el patró sol ser del tipus ''*.X'' on la ''X'' representa l’extensió del fitxer. ** Corrector ortogràfic: selecció del corrector ortogràfic. – Llibreta de direccions: configuració de la llibreta de direccions de KDE. ** Selector de components: selecció del client de correu predeterminat, l’emulador de terminal, etc. Control d’energia: configuracions sobre la bateria del portàtil i l’aturada de la pantalla. *Escriptori **Aspecte: fonts utilitzades a l’escriptori (per les icones). ** Barra de tasques: configuració del comportament en la barra de tasques. ** Comportament: comportament dels botons del ratolí a l’escriptori, mostrar o no els dispositius de sistema, configuració de la previsualització dels arxius, etc. ** Comportament de la finestra: en aquesta secció es pot personalitzar com actuaran les finestres al treballar amb elles. Per exemple, es pot fer que el focus (la finestra seleccionada) segueixi el moviment del ratolí, quina acció es realitzarà al fer doble clic sobre la barra de títol de les finestres, etc. És important investigar totes aquestes opcions ja que els gustos en la forma de treball de cada usuari són molt diferents i personalitzar correctament aquestes accions pot ajudar en gran mesura a sentir-nos més còmodes en l’entorn. – Escriptoris múltiples: número d’escriptoris virtuals que volem i nom dels mateixos. – Panells: configuració dels panells de control. * Internet i xarxa: aspectes relacionats amb la compartició d’arxius per la xarxa, navegador, usuari de correu electrònic, etc. La configuració d’aquests aspectes només és útil si s’utilitza com a navegador el Konqueror i el Kmail com a client de correu electrònic. * Perifèrics: gestió de perifèrics, com són el comportament del ratolí, el teclat, etc. * Regional i accessibilitat: en aquests mòduls hi podem configurar l’idioma que utilitzem, el país on vivim (per personalitzar el format de números, moneda, etc.) i les tecles d’accés ràpid. És interessant conèixer quines són i adaptar-les als nostres gustos per poder agilitzar més les nostres operacions. * Seguretat i privacitat: configuració de passwords i tipus de criptografia que s’utilitza en el sistema. * Sons i multimèdia: reproducció de sons en determinades accions de les aplicacions. Com veiem, el centre de control ens permet la configuració de moltíssims aspectes diferents de KDE i el sistema operatiu. En els punts anteriors hem ressaltat les que creiem més útils pels usuaris sense aprofundir-hi excessivament ja que l’entorn és molt intuïtiu. De totes maneres, al començar a utilitzar KDE és recomanable provar diferents configuracions i escollir la que més s’adapti a les nostres necessitats. 2488 6656 2006-12-22T18:26:58Z Aleator 100 nova <noinclude>Aquesta plantilla s'insertarà a les pàgines que s'hagin d'esborrar sense cap votació preliminar per tractar-se de bajanades, vandalisme, spam, errors, etc.</noinclude> <div style="padding: 3px; border:1px solid #aa8866; margin: 0 auto;"> [[Imatge:Rapid delete.png|left|Icona d'esborrat ràpid]] '''Manteniment de Viquillibres: S'ha sol·licitat l'eliminació immediata d'aquesta pàgina.'''<br> La raó és que la pàgina s'ha editat per motius inapropiats (vandalisme, spam...) o que el mateix autor l'ha creada per error o accident, motius pels quals no cal votacions.<br> Un administrador comprovarà que realment es compleixi alguna d'aquestes situacions abans de procedir-ne a la destrucció.<p align="center">'''Motiu''': {{{1|}}}</p></div> [[Categoria:Elements a eliminar]] 2490 6664 2006-12-29T10:57:56Z Joanjoc 16 nova recepta * Tipus: Aperitiu * Per a 6 persones * Temps de preparació: 20 min * Dificultat: Fàcil ==Ingredients== *24 capells de xampinyons *200g de Formatge Cheddar *Unes gotes de llimona *Sal *Pebre *Salsa tàrtara *Pel farcit, escollir un dels ingredients **Formatge blau **Bacó **Llagostins **... *Per l'arrebossat **Farina **Ous **Pa ratllat ==Preparació== #Treure la terra dels xampinyons. #Arrencar-ne el peu amb els dits, de manera que ens quedin els capells buits. #Bullir-los durant 3 minuts amb aigua, sal i unes gotes de llimona. #Els peus no els utilitzarem, i podeu preparar-los apart com desitgeu. #Fondre lleugerament el formatge Cheddar i afegir-hi l'acompanyant del farcit escollit; El formatge blau, el bacó fregit o els llagostins cuits. #Assaonar el formatge amb sal i pebre. #Omplir un xampinyó amb l'ajuda de dues culleretes amb el farcit i tapar-lo amb un altre xampinyó, de manera que quedi una bola. #Deixar refredar perquè el formatge prengui cos i es pugui manipular millor. #Arrebossar amb farina, ou i pa ratllat en aquest ordre #Fregir amb oli abundant #Servir acompanyats d'un bol amb salsa tàrtara [[Categoria:Receptes de cuina]] 2494 6700 2007-01-21T22:51:54Z Ragezort 116 Cherokee es un important "nou" servidor web, pensat per donar rendiment ultra-lleuger i de forma molt flexible. '''Te soport a:''' *CGI/FastCGI *PHP *SSL *Htpasswd *TLS *Hosts Virtuals {{Dynamic navigation noncentered |BGCOLOR=#BBBBFF |TITLE=[[Plantilla:Instalació de Cherokee|Instalació de Cherokee]] |CONTENT={{Plantilla:Instalació de Cherokee}} |SMALLCONTENT= }} {{Dynamic navigation noncentered |BGCOLOR=#BBBBFF |TITLE=[[Plantilla:Configuració de Cherokee|Configuració de Cherokee]] |CONTENT={{Plantilla:Configuració de Cherokee}} |SMALLCONTENT= }} {{Dynamic navigation noncentered |BGCOLOR=#BBBBFF |TITLE=[[Plantilla:Fent servir Cherokee|Fent servir Cherokee]] |CONTENT={{Plantilla:Fent servir Cherokee}} |SMALLCONTENT= }} 2495 6703 2007-01-22T13:31:51Z Ragezort 116 == [[Instalar Cherokee amb APT]] == Sol fa falta servir el comandament ''apt-get install cherokee''. 2496 6696 2007-01-21T22:44:14Z Ragezort 116 [[Instalar Cherokee desde APT]] mogut a [[Instalar Cherokee amb APT en Debian unstable]]: Restrocturació de la página Cherokee. L'instalació desde APT no deuria ser cap problema : apt-get update ... apt-get install cherokee 2497 6692 2007-01-21T22:39:54Z Ragezort 116 [[Plantilla:Instalació de Cherokee a Debian unstable]] mogut a [[Plantilla:Instalació de Cherokee]]: Restrocturació del diseny de Wiki:Cherokee. #REDIRECT [[Plantilla:Instalació de Cherokee]] 2498 6697 2007-01-21T22:44:14Z Ragezort 116 [[Instalar Cherokee desde APT]] mogut a [[Instalar Cherokee amb APT en Debian unstable]]: Restrocturació de la página Cherokee. #REDIRECT [[Instalar Cherokee amb APT en Debian unstable]] 2499 6707 2007-01-22T13:46:23Z Ragezort 116 /* Com els hosts virtuals */ == Inplantar PHP a Cherokee amb APT == Sols fará falta instalar '''php5-cgi''' y '''php5-common'''. APT s'encarregará de configurar a Cherokee. == Com els hosts virtuals == (Aquest paragraf es simplement una traducció de la documentació oficial de Cherokee situada a [[http://www.cherokee-project.com/doc/How_to_manage_Virtual_Host.html How to manage Virtual Host]]) 2500 6702 2007-01-22T13:23:34Z Ragezort 116 New page: Sols fará falta instalar en cas de que volguem la versió 5 '''php5-cgi''' y '''php5-common'''. APT s'encarregará de configurar a Cherokee. Sols fará falta instalar en cas de que volguem la versió 5 '''php5-cgi''' y '''php5-common'''. APT s'encarregará de configurar a Cherokee.