Wikipedia
astwiki
https://ast.wikipedia.org/wiki/Portada
MediaWiki 1.46.0-wmf.22
first-letter
Medios
Especial
Alderique
Usuariu
Usuariu alderique
Wikipedia
Wikipedia alderique
Ficheru
Ficheru alderique
MediaWiki
MediaWiki alderique
Plantía
Plantía alderique
Ayuda
Ayuda alderique
Categoría
Categoría alderique
TimedText
TimedText talk
Módulu
Módulu alderique
Event
Event talk
15 de marzu
0
918
4484932
4419772
2026-04-04T00:25:57Z
Dostojewskij
25653
/* Nacencies */ † 2019
4484932
wikitext
text/x-wiki
{{Marzu}}
== Fechos ==
* [[44 e.C.]] - [[Idus de marzu]]: [[Xuliu César]] ye asesináu por un grupu de [[senáu|senadores]] romanos.
* [[1493]] - [[Cristóbal Colón]] desembarca nel puertu de [[Palos de la Frontera]] tres el so primer viax a [[América]].
* [[1916]] - El presidente d'[[Estaos Xuníos d'América]] [[Woodrow Wilson]] unvia 12.000 soldaos al otru llau de la llende [[Méxicu|mexicana]] a la gueta de [[Pancho Villa]].
* [[1917]] - Abdica'l zar [[Nicolás II de Rusia|Nicolás II]]. [[Rusia]] conviértese en república.
* [[1962]] - Naz la idea de [[Mafalda]].
* [[1994]] - [[Estaos Xuníos]] y [[Rusia]] lleguen a un alcuerdu pa permitir la supervisión mutua del desmantelamientu del so [[armamentu nuclear]].
* [[1996]] - [[Teodoro Obiang]], presidente de [[Guinea Ecuatorial]], ye investíu Xefe d'Estáu.
== Nacencies ==
* [[1615]] - Papa [[Inocenciu XII]]. († [[1700]])
* [[1767]] - [[Andrew Jackson]], presidente de los Estaos Xuníos. († [[1845]])
* [[1779]] - [[William Lamb|William Lamb, 2ᵘ Visconde Melbourne]], primer ministru del Reinu Xuníu. († [[1848]])
* [[1790]] - [[Nicola Vaccai]], compositor [[Italia|italianu]]. († [[1848]])
* [[1794]] - [[Friedrich Christian Diez]], filólogu alemán. († [[1876]])
* [[1813]] - [[John Snow]], médicu inglés. († [[1858]])
* [[1825]] - [[Aníbal Pinto Garmendia]], presidente de Chile. († [[1884]])
* [[1830]] - [[Paul Heyse]], escritor alemán, [[Premiu Nobel]]. († [[1914]])
* 1830 - [[Élisée Reclus]], xeógrafu, militante y pensador anarquista francés. († [[1905]])
* [[1838]] - [[Karl Davidov]], violoncelista rusu. († [[1889]])
* [[1854]] - [[Emil Adolf von Behring]], médicu alemán, [[Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina]]. († [[1917]])
* [[1857]] - [[Christian Michelsen]], primer ministru de Noruega. († [[1925]])
* [[1862]] - [[Alejandro Sawa]], escritor y periodista español. († [[1909]])
* [[1869]] - [[Stanisław Wojciechowski]], presidente de Polonia. († [[1953]])
* [[1920]] - [[Edward Donnall Thomas]], médicu y profesor norteamericanu, [[Premiu Nobel]]. († [[2012]])
* [[1930]] - [[Zhores Ivanovich Alferov]], físicu bielorrusu, [[Premiu Nobel]] († [[2019]]).
* 1930 - [[Martin Karplus]], químicu norteamericanu, [[Premiu Nobel]].
* [[1945]] - [[Juan Luis Rodríguez-Vigil]], presidente del Principáu d'Asturies.
* [[1947]] - [[Ry Cooder]], músicu y productor norteamericanu.
* [[1948]] - [[Sérgio Vieira de Mello]], diplomáticu brasilanu. († [[2003]])
* [[1953]] - [[Kumba Ialá]], presidente de [[Guinea-Bisáu]]. († [[2014]])
* [[1961]] - [[Wavel Ramkalawan]], políticu seixelés.
* [[1962]] - [[Terence Trent D'Arby]], cantante norteamericanu.
* [[1968]] - [[Sabrina Salerno]], cantante italiana.
* [[1969]] - [[Mohamed Boualem Khouni]], ciudadanu arxelín.
* [[1975]] - [[Eva Longoria]], actriz y modelu d'Estaos Xuníos.
* [[1993]] - [[Paul Pogba]], futbolista francés.
== Muertes ==
* [[44 e.C.]] - [[Xuliu César]], emperador romanu. (º 100 e.C.)
* [[1190]] - [[Sabela d'Hainaut]], reina de [[Francia]]. (º [[1170]])
* [[1416]] - [[Xuan I de Berry]], Duque de Berry. (º [[1340]])
* [[1842]] - [[Luigi Cherubini]], compositor italianu. († [[1760]])
* [[1918]] - [[Lili Boulanger]], compositora francesa. (º [[1893]])
* [[1924]] - [[Wollert Konow]], primer ministru de Noruega. (º [[1845]])
* [[1937]] - [[Howard Phillips Lovecraft]], escritor norteamericanu. (º [[1890]])
* [[1962]] - [[Arthur Compton]], físicu norteamericanu, [[Premiu Nobel de Física]]. (º [[1892]])
* [[1968]] - [[Khuang Abhaiwongse]], primer ministru de Tailandia. (º [[1902]])
* [[1970]] - [[Tarjei Vesaas]], escritor noruegu. (º [[1897]])
* [[1983]] - [[Josep Lluís Sert]], arquiteutu catalán. (º [[1902]])
* [[1990]] - [[Orlando Pelayo]], pintor asturianu. (º [[14 d'avientu]] de [[1920]])
* [[1997]] - [[Victor Vasarely]], pintor húngaro-francés. (º [[1906]])
* [[1998]] - [[Benjamin Spock]], médicu y escritor norteamericanu. (º [[1903]])
* [[2004]] - [[John Pople]], químicu inglés, [[Premiu Nobel]]. (º [[1925]])
* [[2006]] - [[Georgios Rallis]], primer ministru de Grecia. (º [[1918]])
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{meses}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Marzu|15]]
0owa2efpsk4199qft6qqkkga80jscto
27 de marzu
0
930
4484933
4484023
2026-04-04T00:37:56Z
Dostojewskij
25653
/* Nacencies */ [[Cecil Bødker]]: († [[2020]])
4484933
wikitext
text/x-wiki
{{Marzu}}
== Fechos ==
* [[1625]] - [[Carlos I d'Inglaterra|Carlos I]] conviértese nel [[Monarca británicu|Rei d'Inglaterra]], [[Escocia]] ya [[Irlanda]], al mesmu tiempu que reclama'l títulu de [[Llista de monarques de Francia|Rei de Francia]].
* [[1871]] - Primer partíu internacional de [[rugbi]]: Inglaterra escontra Escocia n'[[Edimburgu]].
* [[1977]] - Accidente en ''Los Rodeos'', u dos [[Boeing 747]] choquen nuna pista de despegue emborrinada en [[Tenerife]] (islles [[Canaries]]). Muerren 583 persones, lo que lu convierte nel mayor accidente aereu de la historia.
* [[1987]] - [[U2]] toca per primer vegada la canción ''Where the Streets Have No Name'' n'azotea d'una tienda de llicores en [[Los Angeles]] enantes del conciertu ''The Joshua Tree'' na mesma ciudá.
* [[1993]] - [[Jiang Zemin]] ye nomáu [[presidente]] de la [[República Popular China]].
== Nacencies ==
* [[972]] - Rei [[Robertu II de Francia]] († [[1031]])
* [[1785]] - [[Lluis XVII de Francia]] († [[1795]])
* [[1797]] - [[Alfred de Vigny]], escritor francés († [[1863]])
* [[1809]] - [[Barón Haussmann]], políticu y urbanista francés († [[1891]])
* [[1817]] - [[Karl Wilhelm von Nägeli]], botánicu suizu († [[1891]])
* [[1845]] - [[Wilhelm Conrad Röntgen]], físicu alemán, Premiu Nobel († [[1923]])
* [[1847]] - [[Otto Wallach]], químicu alemán, Premiu Nobel († [[1931]])
* [[1854]] - [[Giovanni Battista Grassi]], médicu y zoólogu italianu († [[1925]])
* [[1871]] - [[Heinrich Mann]], escritor alemán († [[1950]])
* [[1879]] - [[Sándor Garbai]], primer ministru d'Hungría († [[1947]])
* [[1883]] - [[Paul McCullough]], actor y comediante d'[[Estaos Xuníos]] († [[1936]])
* [[1884]] - [[James Cruze]], actor y direutor cinematográficu d'[[Estaos Xuníos]] († [[1942]])
* [[1885]] - [[Julio Lozano Díaz]], presidente d'Hondures († [[1957]])
* [[1893]] - [[Karl Mannheim]], sociólogu húngaru († [[1947]])
* [[1894]] - [[René Fonck]], militar y políticu francés († [[1953]])
* [[1899]] - [[Gloria Swanson]], actriz d'Estaos Xuníos († [[1983]])
* [[1901]] - [[Eisaku Sato]], primer ministru de Xapón, Premiu Nobel de la Paz († [[1975]])
* 1901 - [[Carl Barks]], dibuxante d'[[Estaos Xuníos]], creador de ''[[Donald Duck]]'' († [[2000]])
* [[1909]] - [[Golo Mann]], escritor y direutor de cine alemán († [[1994]])
* [[1912]] - [[James Callagham]], primer ministru del Reinu Xuníu († [[2005]])
* [[1914]] - [[Richard Denning]], actor d'Estaos Xuníos († [[1998]])
* [[1922]] - [[Simma Holt]], jornalista y escritora canadiana († [[2015]])
* [[1924]] - [[Sarah Vaughan]], cantante d'Estaos Xuníos de jazz († [[1990]])
* [[1927]] - [[Cecil Bødker]], escritora danesa († [[2020]]).
* [[1932]] - [[Roberto Farias]], guionista.
* [[1941]] - [[Ivan Gašparovič]], presidente d'Eslovaquia.
* [[1942]] - [[John Edward Sulston]], biólogu británicu, Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina.
* [[1944]] - [[Khosrow Shakibai]], actor iraní († [[2008]]).
* [[1947]] - [[Aad de Mos]], futbolista y entrenador de fútbol neerlandés.
* [[1952]] - [[Josep Antoni Duran i Lleida]], políticu catalán.
* [[1955]] - [[Mariano Rajoy Brey]], primer ministru d'España.
* [[1957]] - [[Stephen Dillane]], actor británicu de cine.
* [[1960]] - [[Renato Russo]], compositor y cantante brasilanu ([[Legião Urbana]]) († [[1996]]).
* [[1962]] - [[Pete Howard]], músicu británicu ([[The Clash]]).
* [[1963]] - [[Quentin Tarantino]], direutor de cine y actor d'Estaos Xuníos.
* 1963 - [[Carles Torner]], traductor y críticu lliterariu catalán.
* 1963 - [[Xuxa]], actriz y cantante brasilana.
* [[1967]] - [[Talisa Soto]], modelu y actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1969]] - [[Keith Flint]], cantante británicu ([[The Prodigy]])
* 1969 - [[Kevin Corrigan]], actor d'Estaos Xuníos
* [[1969]] - [[Mariah Carey]], cantante d'Estaos Xuníos
* 1970 - [[Leila Pahlavi]], princesa iranina († [[2001]])
* [[1971]] - [[David Coulthard]], automobilista británicu
* [[1986]] - [[Manuel Neuer]], futbolista alemán
* [[1987]] - [[Polina Gagarina]], cantautora rusa
* [[1988]] - [[Brenda Song]], actriz d'Estaos Xuníos
* [[1989]] - [[Manuel Castellano Castro|Lillo]], futbolista español.
* [[1995]] - [[Taylor Atelian]], actriz d'Estaos Xuníos
== Muertes ==
* [[1625]] - Rei [[Xaime I d'Inglaterra]] (° [[1566]])
* [[1770]] - [[Giovanni Battista Tiepolo]], pintor italianu (° [[1696]])
* [[1844]] - [[Agustín Argüelles Álvarez]], políticu lliberal asturianu del sieglu XIX (º [[28 d'agostu]] de [[1776]])
* [[1875]] - [[Juan Crisóstomo Torrico]], presidente de Perú (° [[1808]])
* [[1923]] - [[James Dewar]], químicu y físicu británicu (° [[1842]])
* [[1938]] - [[Avelino González Mallada]], sindicalista anarquista y alcalde de [[Xixón]] demientres la [[Guerra Civil Española]] (º [[7 d'agostu]] de [[1894]])
* [[1960]] - [[Gregorio Marañón]], científicu, historiador, médicu y escritor español (° [[1887]])
* [[1967]] - [[Jaroslav Heyrovský]], químicu checu, Premiu Nobel de Química (° [[1890]])
* [[1968]] - [[Yuri Gagarin]], cosmonauta soviéticu (° [[1934]])
* [[1974]] - [[Eduardo Santos Montejo]], president de Colombia (° [[1888]])
* [[1989]] - [[May Allison]], actriz teatral y cinematográfica d'[[Estaos Xuníos]] (° [[1890]])
* [[1993]] - [[Vicent Andrés Estellés]], poeta valencianu (° [[1924]])
* [[2002]] - [[Dudley Moore]], actor británicu de comedias (° [[1935]])
* 2002 - [[Billy Wilder]], direutor de cine d'[[Estaos Xuníos]] (° [[1906]])
* 2002 - [[Milton Berle]], humorista y actor d'Estaos Xuníos (° [[1908]])
* [[2007]] - [[Paul Lauterbur]], químicu d'Estaos Xuníos, Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina (° [[1929]])
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{meses}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Marzu|27]]
7giczazua2ou3bp0u11zf4wqgvazget
Nacionalismu andaluz
0
13528
4484944
4469258
2026-04-04T08:09:13Z
Doncsecz~enwiki
108305
/* Ver tamién */
4484944
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20220119123311}}
[[Imaxe:Andnac.jpg|thumb|right|250px|Bandera nacionaliega andaluza]]
El '''nacionalismu andaluz''' ye un [[ideoloxía|movimientu políticu]] y [[movimientu social|social]] que defende la reconocencia d'[[Andalucía]] como una [[nación]] dientro d'[[Europa]].
Los cimeros [[partíu políticu|partíos políticos]] que representen al nacionalismu ya l'[[independentismu]] andaluz son [[Partido Andalucista]], [[Nación Andaluza]] (NA), [[Asamblea Nacional d'Andalucía]] (ANA). Tamién el [[Sindicatu d'Obreros del Campu]] (SOC), el Sindicato d'Andalucía de Trabajadores (SAT) y el [[Bloque Andaluz d'Izquierdes]] (BAI), ansí como la organicazión de mocedá ''[[Jaleo!!!]]'', organización dixebriega y socialista.
== Historia del nacionalismu andaluz ==
La hestoria del nacionalismu andaluz entama nel [[sieglu XIX]]. Demientres el [[Sabela II d'España|reináu de Sabela II]] yá xurdiera n'Andalucía un fuerte [[movimientu anarquista]], idea que vieno conxunta a un sentimientu rexonal fonderu que finó por evolucionar y dar llugar al nacionalismu andaluz.
Foi tres la [[Revolución de 1868|Revolución Gloriosa]], en [[1873]], cuando'l movimientu andalucista emprimó a tomar fuercia nes provincies occidentales d'Andalucía. Demientres la [[Primer República Española|I República]] proclamáronse independientes una bayura cantones d'Andalucía y creóse n'[[Antequera]] una Constitución en 1883 que proclamaba un estáu dixebráu d'Andalucía como una República cantonal, pero qu'enxamás nun foi reconocíu. A esta Constitución se la conoz como la Constitución Federal d'Antequera de 1883.
Foi en [[1918]] cuando tornaría a alzase na [[Asamblea de Ronda]], aú yá apaez [[Blas Infante]], nomáu pol Parllamentu Andaluz nel entamu del Estatutu d'Autonomía mediantes decretu (D.S.P.A. n 24, de [[14 d'abril]] de [[1983]]) Pá de la "Patria Andaluza". Ye nesta asamblea aú se creyen la [[bandera d'Andalucía]] y el so [[escudu d'Andalucía|escudu]].
Na [[Segunda República Española|II República]]'l nacionalismu andaluz, de la mano de [[Blas Infante]], algama redautar un [[estatutu d'autonomía]] p'Andalucía, pero nun llegaríe a aprobase por mor del españíu de la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]] tres la sulevación militar de [[1936]]. Demientres la guerra y el [[franquismu]], munchos andalucistes foron fusilaos (como Blas Infante) o s'exiliaron.
Nun sedríe hasta [[1973]] cuando rexursiría'l nacionalismu andaluz de mano d'[[Alejandro Rojas Marcos]], fundador del Partíu Socialista d'Andalucía, que más sero pasará denomase Partíu Andalucista.
El [[4 d'avientu]] de [[1977]] unos dos millones de persones xurden a les cais per toa Andalucía pidiendo l'autonomía, convocaos por tolos partíos políticos sacantes la [[Xunión de Centru Democráticu]]. Tres el [[referendu]] del [[28 de febreru]] de [[1980]], s'aprueba l'estatutu d'autonomía.
Anguaño, el nacionalismu andaluz tien como enseña más carauterística la [[bandera nacionalista andaluza]], que ye la bandera d'Andalucía con una estrella de cinco puntes collorada nel centru, anque hai otres banderes nacionaliegues, esta ye la más conocida ya emplegada polos nacionaliegos.
==Ver tamién==
*[[Nacionalismu]]
*[[Blas Infante]]
*[[Grupos Armados 28 de Febrero]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*[http://www.jaleoandalucia.org Organización de mocedá Jaleo!!!]
*[http://jaleomalaga.blogspot.com Blogue de la asamblea malagueña de Jaleo!!!]
{{entamu}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Andalucía]]
[[Categoría: Nacionalismu andaluz|*]]
1acefwnkj5rxzn1day54xmeb3365xuk
Trisquel
0
15674
4484947
3989698
2026-04-04T08:23:38Z
~2026-20804-54
146591
/* Enllaces esternos */
4484947
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20200522113822}}
[[Archivu:Triskele-hollow-triangle.svg|right|thumb|175px|Exemplu de trisquel. El númberu [[tres]], al igual que n'otres cultures, apaez constantemente na celta.]]
[[File:Triskel-triskele-triquetre-triscel VAN DEN HENDE ALAIN CC-BY-SA-40 0718 PDP BG 007.jpg|thumb|right|Saint-Marcellin (France)]]
El '''trisquel''' o trinacria [[celta]] ye un símbolu xeométricu y curvilíneu formáu por una cruz de tres brazos n'espiral que se xuncen nun puntu central configurando una forma n'héliz. Anque esisten numberoses variantes, como'l conocíu trisquel de tres piernes de la [[Islla de Man]], aquella ye la que más se repite. Nun ta del too claro'l so significáu anque davezu rellacionase col cultu solar, l'entamu y la fin y la eterna evolución.
Ente los druides simbolizaba'l deprendizax, y la trinidá: Pasáu, Presente y Futuru.
==Simboloxía==
Representa les triades de vida en eternu movimientu y equilibriu. Exemplos:
* Ñacimientu, vida y muerte.
* Cuerpu, mente y espíritu.
* Cielu, mar y tierra.
El trisquel ye'l símbolu identificativu de cinco naciones europees: [[Bretaña]], [[Islla de Man]], [[Asturies]], [[Galicia]] y [[Sicilia]]. Los trisqueles de Man y de Sicilia tan formaos por tres piernes doblaes y entellazaes. Pero, mentantu'l trisquel de Man son tres piernes envolvíes por una armadura, el trisquel sicilianu contén nel so centru la imaxe de la cabeza d'una [[Medusa]]. El trisquel d'Asturies, tamién presente'n [[Galicia]] son tres medies llunes xirando sobre'l mesmu puntu.
== Oríxenes ==
Esti importante símbolu ye una mena d'estrella de tres puntes, xeneralmente curvaes, que-y confiere al símbolu una fluidez de movimientu. Pue tamién definise comu un conxuntu de tres espiraes concéntriques. Ye un de los elementos más presentes nel [[arte celta]], y tien el so orixe atribuíu a los pueblos mesolíticos y neolíticos. El trisquel ye un antiguu símbolu [[indoeuropéu]]. También yera utilizáu polos pueblos xermánicos y griegos.
Los celtes consideraben el [[tres]] comu un númberu sagráu. La primitiva dixebra del añu en tres estaciones [[primavera]], [[branu|verano]] y [[iviernu|envierno]] pudo dar frutu d'una [[dios]]a de la fertilidá cola cual el cursu de les estaciones s'asociaba.
O seya, el trisquel, coles sos tres puntes, ta asociáu al fluxu de les estaciones y, darréu, representa la propia Diosa. Amás, tenemos una conexón obvia coles tres fases de la Diosa (Xoven, Madre y Güela), bien como les tres fases de la [[Lluna]] (creciente, llena y minguante), o, inclusive, cola nuesa naturaleza triple (cuerpu, mente y alma). La so presencia'n praos arqueolóxicos en tierres celtes, d'[[Irlanda]] a [[Europa Oriental]], amuesa la so amplia adopción polos antiguos.
La iconografía continental atribúi gran énfasis al simbolismu de la tríade, al conceptu de la triplicidá, o el conteníu místicu-lliteral ausente nel continente y amplaimente fornecíu pola infinidá de variaciones deesi tema na lliteratura irlandesa o galesa.
== Ver tamién ==
===Otros artículos===
* [[Commons:Triskelion|Galería d'imaxenes de trisqueles]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commons}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Símbolos]]
[[Categoría:Simbología astur]]
ckxdq4swe1qw50ddlpiq0jvmu5znm9z
4484948
4484947
2026-04-04T08:24:50Z
Manuelfb55
24995
Esfacer la revisión [[Special:Diff/4484947|4484947]] de [[Special:Contributions/~2026-20804-54|~2026-20804-54]] ([[User talk:~2026-20804-54|alderique]])
4484948
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20200522113822}}
[[Archivu:Triskele-hollow-triangle.svg|right|thumb|175px|Exemplu de trisquel. El númberu [[tres]], al igual que n'otres cultures, apaez constantemente na celta.]]
[[File:Triskel-triskele-triquetre-triscel VAN DEN HENDE ALAIN CC-BY-SA-40 0718 PDP BG 007.jpg|thumb|right|Saint-Marcellin (France)]]
El '''trisquel''' o trinacria [[celta]] ye un símbolu xeométricu y curvilíneu formáu por una cruz de tres brazos n'espiral que se xuncen nun puntu central configurando una forma n'héliz. Anque esisten numberoses variantes, como'l conocíu trisquel de tres piernes de la [[Islla de Man]], aquella ye la que más se repite. Nun ta del too claro'l so significáu anque davezu rellacionase col cultu solar, l'entamu y la fin y la eterna evolución.
Ente los druides simbolizaba'l deprendizax, y la trinidá: Pasáu, Presente y Futuru.
==Simboloxía==
Representa les triades de vida en eternu movimientu y equilibriu. Exemplos:
* Ñacimientu, vida y muerte.
* Cuerpu, mente y espíritu.
* Cielu, mar y tierra.
El trisquel ye'l símbolu identificativu de cinco naciones europees: [[Bretaña]], [[Islla de Man]], [[Asturies]], [[Galicia]] y [[Sicilia]]. Los trisqueles de Man y de Sicilia tan formaos por tres piernes doblaes y entellazaes. Pero, mentantu'l trisquel de Man son tres piernes envolvíes por una armadura, el trisquel sicilianu contén nel so centru la imaxe de la cabeza d'una [[Medusa]]. El trisquel d'Asturies, tamién presente'n [[Galicia]] son tres medies llunes xirando sobre'l mesmu puntu.
== Oríxenes ==
Esti importante símbolu ye una mena d'estrella de tres puntes, xeneralmente curvaes, que-y confiere al símbolu una fluidez de movimientu. Pue tamién definise comu un conxuntu de tres espiraes concéntriques. Ye un de los elementos más presentes nel [[arte celta]], y tien el so orixe atribuíu a los pueblos mesolíticos y neolíticos. El trisquel ye un antiguu símbolu [[indoeuropéu]]. También yera utilizáu polos pueblos xermánicos y griegos.
Los celtes consideraben el [[tres]] comu un númberu sagráu. La primitiva dixebra del añu en tres estaciones [[primavera]], [[branu|verano]] y [[iviernu|envierno]] pudo dar frutu d'una [[dios]]a de la fertilidá cola cual el cursu de les estaciones s'asociaba.
O seya, el trisquel, coles sos tres puntes, ta asociáu al fluxu de les estaciones y, darréu, representa la propia Diosa. Amás, tenemos una conexón obvia coles tres fases de la Diosa (Xoven, Madre y Güela), bien como les tres fases de la [[Lluna]] (creciente, llena y minguante), o, inclusive, cola nuesa naturaleza triple (cuerpu, mente y alma). La so presencia'n praos arqueolóxicos en tierres celtes, d'[[Irlanda]] a [[Europa Oriental]], amuesa la so amplia adopción polos antiguos.
La iconografía continental atribúi gran énfasis al simbolismu de la tríade, al conceptu de la triplicidá, o el conteníu místicu-lliteral ausente nel continente y amplaimente fornecíu pola infinidá de variaciones deesi tema na lliteratura irlandesa o galesa.
== Ver tamién ==
===Otros artículos===
* [[Commons:Triskelion|Galería d'imaxenes de trisqueles]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commons}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Símbolos]]
1gx4094gk7jlapwsiu9dfj92n6060sb
4484949
4484948
2026-04-04T08:36:33Z
Manuelfb55
24995
/* Enllaces esternos */
4484949
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20200522113822}}
[[Archivu:Triskele-hollow-triangle.svg|right|thumb|175px|Exemplu de trisquel. El númberu [[tres]], al igual que n'otres cultures, apaez constantemente na celta.]]
[[File:Triskel-triskele-triquetre-triscel VAN DEN HENDE ALAIN CC-BY-SA-40 0718 PDP BG 007.jpg|thumb|right|Saint-Marcellin (France)]]
El '''trisquel''' o trinacria [[celta]] ye un símbolu xeométricu y curvilíneu formáu por una cruz de tres brazos n'espiral que se xuncen nun puntu central configurando una forma n'héliz. Anque esisten numberoses variantes, como'l conocíu trisquel de tres piernes de la [[Islla de Man]], aquella ye la que más se repite. Nun ta del too claro'l so significáu anque davezu rellacionase col cultu solar, l'entamu y la fin y la eterna evolución.
Ente los druides simbolizaba'l deprendizax, y la trinidá: Pasáu, Presente y Futuru.
==Simboloxía==
Representa les triades de vida en eternu movimientu y equilibriu. Exemplos:
* Ñacimientu, vida y muerte.
* Cuerpu, mente y espíritu.
* Cielu, mar y tierra.
El trisquel ye'l símbolu identificativu de cinco naciones europees: [[Bretaña]], [[Islla de Man]], [[Asturies]], [[Galicia]] y [[Sicilia]]. Los trisqueles de Man y de Sicilia tan formaos por tres piernes doblaes y entellazaes. Pero, mentantu'l trisquel de Man son tres piernes envolvíes por una armadura, el trisquel sicilianu contén nel so centru la imaxe de la cabeza d'una [[Medusa]]. El trisquel d'Asturies, tamién presente'n [[Galicia]] son tres medies llunes xirando sobre'l mesmu puntu.
== Oríxenes ==
Esti importante símbolu ye una mena d'estrella de tres puntes, xeneralmente curvaes, que-y confiere al símbolu una fluidez de movimientu. Pue tamién definise comu un conxuntu de tres espiraes concéntriques. Ye un de los elementos más presentes nel [[arte celta]], y tien el so orixe atribuíu a los pueblos mesolíticos y neolíticos. El trisquel ye un antiguu símbolu [[indoeuropéu]]. También yera utilizáu polos pueblos xermánicos y griegos.
Los celtes consideraben el [[tres]] comu un númberu sagráu. La primitiva dixebra del añu en tres estaciones [[primavera]], [[branu|verano]] y [[iviernu|envierno]] pudo dar frutu d'una [[dios]]a de la fertilidá cola cual el cursu de les estaciones s'asociaba.
O seya, el trisquel, coles sos tres puntes, ta asociáu al fluxu de les estaciones y, darréu, representa la propia Diosa. Amás, tenemos una conexón obvia coles tres fases de la Diosa (Xoven, Madre y Güela), bien como les tres fases de la [[Lluna]] (creciente, llena y minguante), o, inclusive, cola nuesa naturaleza triple (cuerpu, mente y alma). La so presencia'n praos arqueolóxicos en tierres celtes, d'[[Irlanda]] a [[Europa Oriental]], amuesa la so amplia adopción polos antiguos.
La iconografía continental atribúi gran énfasis al simbolismu de la tríade, al conceptu de la triplicidá, o el conteníu místicu-lliteral ausente nel continente y amplaimente fornecíu pola infinidá de variaciones deesi tema na lliteratura irlandesa o galesa.
== Ver tamién ==
===Otros artículos===
* [[Commons:Triskelion|Galería d'imaxenes de trisqueles]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commons}}
* [https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Simbolog%C3%ADa_astur Simbología astur]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Símbolos]]
rddqt2tuhwobmmwimwtelysawfdnktk
4484950
4484949
2026-04-04T08:37:39Z
Manuelfb55
24995
/* Enllaces esternos */
4484950
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20200522113822}}
[[Archivu:Triskele-hollow-triangle.svg|right|thumb|175px|Exemplu de trisquel. El númberu [[tres]], al igual que n'otres cultures, apaez constantemente na celta.]]
[[File:Triskel-triskele-triquetre-triscel VAN DEN HENDE ALAIN CC-BY-SA-40 0718 PDP BG 007.jpg|thumb|right|Saint-Marcellin (France)]]
El '''trisquel''' o trinacria [[celta]] ye un símbolu xeométricu y curvilíneu formáu por una cruz de tres brazos n'espiral que se xuncen nun puntu central configurando una forma n'héliz. Anque esisten numberoses variantes, como'l conocíu trisquel de tres piernes de la [[Islla de Man]], aquella ye la que más se repite. Nun ta del too claro'l so significáu anque davezu rellacionase col cultu solar, l'entamu y la fin y la eterna evolución.
Ente los druides simbolizaba'l deprendizax, y la trinidá: Pasáu, Presente y Futuru.
==Simboloxía==
Representa les triades de vida en eternu movimientu y equilibriu. Exemplos:
* Ñacimientu, vida y muerte.
* Cuerpu, mente y espíritu.
* Cielu, mar y tierra.
El trisquel ye'l símbolu identificativu de cinco naciones europees: [[Bretaña]], [[Islla de Man]], [[Asturies]], [[Galicia]] y [[Sicilia]]. Los trisqueles de Man y de Sicilia tan formaos por tres piernes doblaes y entellazaes. Pero, mentantu'l trisquel de Man son tres piernes envolvíes por una armadura, el trisquel sicilianu contén nel so centru la imaxe de la cabeza d'una [[Medusa]]. El trisquel d'Asturies, tamién presente'n [[Galicia]] son tres medies llunes xirando sobre'l mesmu puntu.
== Oríxenes ==
Esti importante símbolu ye una mena d'estrella de tres puntes, xeneralmente curvaes, que-y confiere al símbolu una fluidez de movimientu. Pue tamién definise comu un conxuntu de tres espiraes concéntriques. Ye un de los elementos más presentes nel [[arte celta]], y tien el so orixe atribuíu a los pueblos mesolíticos y neolíticos. El trisquel ye un antiguu símbolu [[indoeuropéu]]. También yera utilizáu polos pueblos xermánicos y griegos.
Los celtes consideraben el [[tres]] comu un númberu sagráu. La primitiva dixebra del añu en tres estaciones [[primavera]], [[branu|verano]] y [[iviernu|envierno]] pudo dar frutu d'una [[dios]]a de la fertilidá cola cual el cursu de les estaciones s'asociaba.
O seya, el trisquel, coles sos tres puntes, ta asociáu al fluxu de les estaciones y, darréu, representa la propia Diosa. Amás, tenemos una conexón obvia coles tres fases de la Diosa (Xoven, Madre y Güela), bien como les tres fases de la [[Lluna]] (creciente, llena y minguante), o, inclusive, cola nuesa naturaleza triple (cuerpu, mente y alma). La so presencia'n praos arqueolóxicos en tierres celtes, d'[[Irlanda]] a [[Europa Oriental]], amuesa la so amplia adopción polos antiguos.
La iconografía continental atribúi gran énfasis al simbolismu de la tríade, al conceptu de la triplicidá, o el conteníu místicu-lliteral ausente nel continente y amplaimente fornecíu pola infinidá de variaciones deesi tema na lliteratura irlandesa o galesa.
== Ver tamién ==
===Otros artículos===
* [[Commons:Triskelion|Galería d'imaxenes de trisqueles]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commons}}
{{commonscat|Simbología astur|Símbolos celta astur}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Símbolos]]
nqer9725efy443byvsrf36iicwpfu99
Wikipedia:Llista de wikipedistes por númberu d'ediciones
4
28336
4484926
4481939
2026-04-03T18:35:39Z
Limotecariu
735
/* Marzu 2026 (23/03) */ yá nun ye alministrador
4484926
wikitext
text/x-wiki
[[Archivu:PODY barnstar.png|125px|right|]]
Esta ye una llista, actualizada cada mes, de los 10 usuarios de la [[Wikipedia n'asturianu]] con más númberu d'ediciones, ensin incluyir ''bots''. La ferramienta emplegada pal recuentu ye ''X!'s Edit Counter'' [https://tools.wmflabs.org/xtools/pcount/index.php?uselang=ast].
Ésta páxina foi editada per última vegada en xineru de 2018. Pa datos d'años anteriores ver l'[[Wikipedia:Llista de wikipedistes por númberu d'ediciones/Archivu|archivu]].
== Avientu 2017 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|73.067]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|27.010]]
|-
| 3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|25.535]]
|-
| 4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.043]]
|-
| 5 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352 ]]
|-
| 6 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|11.747]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.539]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.948]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.289]]
|-
| 10 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3.759]]
|}
== Xineru 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|75.300]]'''
|-
| 2|| [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|27.690]]
|-
|3 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|27.413]]
|-
| 4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.044]]
|-
| 5 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352 ]]
|-
| 6 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|11.754]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.539]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.948]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.340]]
|-
| 10 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|4.311]]
|}
== Febreru 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|77.992]]'''
|-
|2|| [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|28.368]]
|-
|3 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|28.002]]
|-
|4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.045]]
|-
|5 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352 ]]
|-
| 6 || [[User:YoaR|YoaR]] || [[Special:Contributions/Etienfr|11.604]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.540]]
|-
| 8 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.038]]
|-
| 9 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.948]]
|-
| 10 ||[[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.364]]
|}
== Marzu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|103.522]]'''
|-
|2|| [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|33.644]]
|-
|3 ||[[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|28.705]]
|-
|4 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|17.921]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.778]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.773]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.540]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.535]]
|-
|10 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.948]]
|}
== Abril 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|111.158]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|37.297]]
|-
|3 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|29.442]]
|-
|4 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|23.239]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.138]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.733]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.545]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|5.176]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.950]]
|-
|}
== Mayu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|113.961]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|42.268]]
|-
|3 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|30.001]]
|-
|4 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|26.162]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.305]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.774]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|5.594]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Xunu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|120.809]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|44.650]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|30.824]]
|-
|4 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|30.520]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.323]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.774]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|5.766]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Xunetu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|146.999]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|47.451]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|34.326]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|30.901]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.331]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.777]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.287]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Agostu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|148.667]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|49.091]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|36.636]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|31.212]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.735]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.792]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|9.499]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Setiembre 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|150.736]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|54.288]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|38.404]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|31.692]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.335]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.794]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.504]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Ochobre 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|157.863]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|74.434]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|42.440]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.258]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.613]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.798]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.504]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
[[:Categoría:Wikipedia]]
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Payares 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|169.076]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|83.269]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|48.634]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.576]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.974]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.800]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.506]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
[[:Categoría:Wikipedia]]
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Avientu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|169.377]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|86.134]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|50.698]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.708]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.346]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.800]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.508]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
[[:Categoría:Wikipedia]]
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Xineru 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|169.741]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|99.317]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|54.524]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.839]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.466]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.860]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.508]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
[[:Categoría:Wikipedia]]
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Febreru 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|169.867]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|93.740]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|55.518]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.942]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.480]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.005]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.508]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
[[:Categoría:Wikipedia]]
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Marzu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|170.254]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|96.346]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|55.452]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|33.478]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.480]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.012]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.508]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
[[:Categoría:Wikipedia]]
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Abril 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|171.630]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|99.674]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|56.824]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|33.765]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.480]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.019]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.511]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
[[:Categoría:Wikipedia]]
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Mayu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|171.652]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|101.043]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|59.709]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.078]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.495]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.080]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.583]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia]]
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Xunu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|171.667]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|101.885]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|61.816]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.288]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.506]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.533]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.583]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Xunetu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|218.692]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|102.066]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|64.811]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.367]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.515]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.534]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.639]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Agostu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|218.812]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|102.538]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|67.263]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.440]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.534]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.619]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.643]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Setiembre 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|183.881]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|103.289]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|69.651]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.571]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.542]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.620]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.662]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Ochobre 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.027]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|104.059]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|72.348]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Amasuela|34.712]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.016]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.624]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.662]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|5.224]]
|-
|}
== Payares 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.069]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|105.928]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|73.838]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.715]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.276]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.625]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.733]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|5.224]]
|-
|}
== Avientu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.069]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|110.352]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|75.346]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.798]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.325]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.627]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|7.293]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.738]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] (Almin) || [[Special:Contributions/Cardoso|5.683]]
|}
[[Categoría:Wikipedia]]
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Xineru 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.072]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|113.912]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|76.706]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.928]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.391]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.009]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) ||[[Special:Contributions/Oriciu|6.738]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] (Almin) || [[Special:Contributions/Cardoso|5.684]]
|}
== Febreru 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.074]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|117.667]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|80.225]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|35.251]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.422]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.018]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.741]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] (Almin) || [[Special:Contributions/Cardoso|5.711]]
|}
== Marzu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.392]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|120.896]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|82.524]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|35.552]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.725]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.027]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.757]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] (Almin) || [[Special:Contributions/Cardoso|5.711]]
|}
== Abril 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|188.927]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|125.751]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|85.385]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|36.084]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.055]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.054]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.758]]
|}
== Mayu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|188.939]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|128.221]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|88.625]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Amasuela|36.750]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.324]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.080]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.761]]
|}
== Xunu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|188.947]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|129.988]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|91.886]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Amasuela|37.286]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.336]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.156]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.765]]
|}
== Xunetu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.162]]'''
|-
|2 || [[User:Rsg|Rsg]] (Almin) || [[Special:Contributions/Rsg|131.038]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|92.908]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|37.480]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.336]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.156]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.765]]
|-
|}
== Agostu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.163]]'''
|-
|2 || [[User:Rsg|Rsg]] (Almin) || [[Special:Contributions/Rsg|132.657]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|94.302]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|37.780]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.336]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.171]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.776]]
|-
|}
== Setiembre 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.220]]'''
|-
|2 || [[User:Rsg|Rsg]] (Almin) || [[Special:Contributions/Rsg|134.858]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|96.346]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|37.985]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.336]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.171]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Ochobre 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.234]]'''
|-
|2 || [[User:Rsg|Rsg]] (Almin) || [[Special:Contributions/Rsg|137.433]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|99.010]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|38.345]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.336]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.190]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Payares 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.705]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|139.499]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|102.443]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Fotoasturias|38.704]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.475]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.291]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Avientu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.712]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|141.184]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|106.138]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Fotoasturias|38.934]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.536]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.294]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xineru 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|191.340]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|142.909]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|108.012]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|39.184]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.537]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.299]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Afemuri2019]] || [[Special:Contributions/Afemuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Febreru 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|192.777]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|144.824]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|110.418]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|39.377]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.544]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.300]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Afemuri2019]] || [[Special:Contributions/Afemuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Marzu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|193.491]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|148.099]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|119.425]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|39.827]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.785]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.667]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Abril 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|193.585]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|150.918]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|119.603]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.084]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.171]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.442]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Mayu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|193.585]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|151.953]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|119.607]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.334]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.516]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.670]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|193.643]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|152.931]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|119.674]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.457]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.698]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.671]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunetu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|193.646]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|153.319]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|120.000]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Fotoasturias|40.547]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.700]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.676]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Afemuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Agostu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.308]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|154.406]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|139.106]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.720]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.921]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.683]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Setiembre 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.322]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|155.490]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|140.679]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.820]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.921]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.683]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Ochobre 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.356]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|158.217]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|143.222]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.927]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.923]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.684]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Payares 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.410]]'''
|-
|2 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|177.816]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|162.652]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.013]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.148]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.996]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[:Categoría:Wikipedia]]
== Avientu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.432]]'''
|-
|2 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|186.594]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|166.898]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.047]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.168]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|14.117]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[:Categoría:Wikipedia]]
== Xineru 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.442]]'''
|-
|2 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|190.769]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|169.668]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.111]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.172]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|14.201]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Febreru 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.562]]'''
|-
|2 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|193.029]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|172.605]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.181]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.172]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|14.378]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Marzu 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/YoaR|195.090]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|194.587]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|176.249]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.206]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.172]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|14.514]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Abril 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/YoaR|197.801]]'''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|194.601]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|176.490]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.291]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.172]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|14.571]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Mayu 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|201.284]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.860]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|177.275]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.306]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.184]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|15.352]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|14.893]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunu 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|205.760]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|196.477]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|179.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.329]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.222]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|16.167]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Agostu 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]]''' (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|206.917]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|196.994]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|180.646]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.339]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.222]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.139]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Setiembre 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|209.276]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.202]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|181.353]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.376]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.272]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.402]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Ochobre 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|210.771]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|197.277]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|181.833]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.420]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.272]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.418]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Payares 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|213.092]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|197.285]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|182.299]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.601]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.314]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.642]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Avientu 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|214.687]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.327]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|184.447]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.697]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|23.067]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.753]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xineru 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|272.606]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.337]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|185.374]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.729]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.788]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Febreru 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|280.331]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.337]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|186.447]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.809]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.860]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Marzu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|282.920]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.338]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|186.948]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.129]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.918]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Abril 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|284.449]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.338]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.206]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.317]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|18.023]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Mayu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|286.591]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.341]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.206]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.435]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.187]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|18.814]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Xunu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|290.040]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.343]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.703]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|19.253]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|290.040]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.343]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.703]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|19.253]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Xunetu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|294.575]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.343]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.875]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|20.001]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
== Agostu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|297.548]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.343]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.906]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|20.842]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Setiembre 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|299.534]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.350]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.981]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|21.203]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Ochobre 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|302.805]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.367]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.143]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|21.287]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Payares 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|305.989]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.367]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.606]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.231]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|21.455]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Avientu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|307.169]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.367]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.250]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.250]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|21.617]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Xineru 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|313.294]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.367]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.516]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.289]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|22.000]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Febreru 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|321.637]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.380]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.516]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.364]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|22.174]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Marzu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|321.637]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.380]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.516]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.364]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|22.174]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Abril 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|326.456]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.380]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.524]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.370]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.035]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Mayu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|333.205]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.444]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.529]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.388]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.254]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Xunu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|335.290]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.512]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.595]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.427]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.258]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Xunetu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|339.143]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.516]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.598]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.543]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.317]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Agostu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|343.298]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.516]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.691]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.660]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.354]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Setiembre 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|345.416]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.516]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|189.496]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.733]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.378]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Ochobre 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|347.815]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.516]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|189.519]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.787]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.500]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Payares 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|349.337]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.518]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|189.649]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|43.825]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.688]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Avientu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|351.959]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.520]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|190.705]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|43.888]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.927]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Xineru 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|353.880]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|191.425]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|43.889]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|24.528]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Febreru 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|356.026]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|191.904]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|43.919]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|25.650]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Marzu 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|358.630]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|192.537]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.031]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|25.956]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Abril 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|360.181]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|193.070]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.050]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|25.967]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|6.910]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Mayu 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|361.967]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|193.279]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.107]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.025]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|7.066]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Xunu 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|363.185]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.592]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|193.670]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.110]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.167]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|7.488]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Agostu 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|365.806]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.749]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|193.870]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.217]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.213]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|14.276]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Setiembre 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|368.325]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|193.950]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.233]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.218]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|15.983]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Ochobre 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|369.698]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.021]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.247]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.235]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.171]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Payares 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|371.866]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.049]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.351]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.381]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.295]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Avientu 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|373.045]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.095]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.367]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.613]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.648]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Xineru 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|374.446]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.143]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.469]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.670]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.689]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Febreru 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|376.151]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|201.008]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.196]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.512]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.709]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.695]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Marzu 2026 (23/03)==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|377.622]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|201.651]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.197]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.513]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.723]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.696]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
clj4ntcwqyx4wwug5wqnj3uny9jwd5v
Hemitriccus josephinae
0
49618
4484937
4396282
2026-04-04T03:10:26Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4484937
wikitext
text/x-wiki
{{revisáu|t=20210310192236}}
{{noaves}}
{{Ficha de taxón
|
| image =
| status = LC
| status_system = IUCN3.1
| status_ref =<ref>{{IUCN |id = 145004 |asesores = |añu = 2009 |títulu = Hemitriccus josephinae|edición IUCN = 2011.1 |consultáu = 2 d'ochobre de 2011}}</ref>
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Aves]]
| ordo = [[Passeriformes]]
| familia = [[Tyrannidae]]
| genus = ''[[Hemitriccus]]''
| species = '''''H. josephinae'''''
| binomial = ''Hemitriccus josephinae''
| binomial_authority = (Chubb, 1914)
| synonyms = }}
'''''Hemitriccus josephinae'''''<ref>[https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ES&avibaseid=8DEC75BCA3332EC9 Titirijí de Josefina (Hemitriccus josephinae) (Chubb, 1914)] en Avibase, {{en}}</ref> ye una [[especie]] d'[[ave]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Familia (bioloxía)|familia]] [[Tyrannidae]] que vive en [[Suramérica]].<ref>[https://ebird.org/species/bbttyr1?siteLanguage=es_ES ebird.org/] ''Hemitriccus josephinae'', {{en}}</ref>
== Descripción ==
El titirijí de Josefina mide una media de 11 [[Centímetru|cm]] de llargu.<ref name=BSA>Robert S. Ridgely, Guy Tudor y William L. Brown (1994) ''[https://books.google.es/books?id=FPrCwEeHGkIC&pg=PA519&lpg=PA519&dq=Hemitriccus+josephinae+cm&source=bl&ots=_4ww__3FwM&sig=Z3n8PDuxxMLcIK4sCwwJsu806H0&hl=es&ei=n46JTsWnGsuV0QXbmJX1Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCIQ6AEwATge#v=onepage&q=Hemitriccus%20josephinae%20cm&f=false The Birds of South America: The suboscine passerines]'' University of Texas Press, p. 519. ISBN 978-0-292-77063-8</ref> Los sos partes cimeros son de color pardu olivaceu cola cola parda. Tien el gargüelu ablancazáu abuxada y les partes inferiores de color amarellentáu claro, chiscaes de verde parduzu nel pechu. Presenta bigoteres y una mancha tres los güeyos de color gris. El so picu ye anchu, cola punta llixeramente curvada escontra baxo y el quexal inferior más clara que la cimera.
== Distribución y hábitat ==
Alcuéntrase na [[Guayana francesa]], [[Surinam]] y l'este de [[Guyana]], amás del nordeste de la [[cuenca del Amazones]], nos estaos [[Brasil|brasilanos]] de [[Pará]], [[Amapá]] y [[Amazones (Brasil)|Amazones]] nororiental.
Los sos [[hábitat]]s naturales son los márxenes y les escamplaes de les [[Selva húmeda|selves húmedes]] tropicales de rexones baxes.<ref name=BSA />
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://vireo.acnatsci.org/search.html?Form=Search&SEARCHBY=Common&KEYWORDS=boat-billed+tody-tyrant&showwhat=images&AGE=All&SEX=All&ACT=All&Search=Search&VIEW=All&ORIENTATION=All&RESULTS=24 Galería de semeyes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303185135/http://vireo.acnatsci.org/search.html?Form=Search&SEARCHBY=Common&KEYWORDS=boat-billed+tody-tyrant&showwhat=images&AGE=All&SEX=All&ACT=All&Search=Search&VIEW=All&ORIENTATION=All&RESULTS=24 |date=2016-03-03 }} en VIREO, {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=semeya d'alta resolución |2=http://vireo.acnatsci.org/species_image.php?species=Hemitriccus+josephinae |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}.
{{wikispecies}}
{{commonscat}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aves d'América del Sur]]
[[Categoría:Hemitriccus|Josephinae]]
[[Categoría:Animales descritos en 1914]]
65xmrir4um8dm4x2o21zhr0198nmotm
Zeb Atlas
0
54969
4484931
4472244
2026-04-03T21:51:31Z
~2026-20636-36
146573
4484931
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Zeb Atlas}}
{{persona}}
'''Andy (Andrew) Bick''' {{nym}} ye un [[modelu (persona)|modelu]], [[fisicoculturismu|fisicoculturista]], [[baille|baillarín eróticu]], [[pornografía|actor porno]] y estrella de videos p'adultos conocíu artísticamente como '''Zeb Atlas''', mide cerca de 191 [[cm]] y pesa 125 [[kg]].
Zeb Atlas posó pa reconocíos fotográfos como [[Michael Kilgore]], [[Alex Ardenti]], [[Warren Zennon]], [[Dale Bolivarm]], [[David Vance]], [[Victor Cody]], [[Alexander Plata]], [[Steven Underhill]] o [[Richard Allan]]. Trabayó con ''Hot Product'', ''OhMan Studios'', ''St. Petes'', ''Idiom, Ltd.'' y ''Studio Jenkins'' ''Jake Cruice Videos'', ente otros productores de cine p'adultos.
Los sos filmes y sesiones de semeyes fueron dirixíes escontra'l públicu tanto [[heterosexual]] como [[homosexual]], pero mayoritariamente escontra esti postreru, ente'l que gracies al so peculiar físicu convirtióse nun iconu sexual.
== Filmografía ==
Atlas apaeció en más de 30 películes. Tamién tien el so propiu sitio web con conteníos p'adultos. Zeb foi un descubrimientu de ''Body Image Productions'', pero anguaño remana'l so negociu personalmente. Vive anguaño en [[Las Vegas]].
{|
|width="20"|
|valign="top"|
* ''Body Solo'' (2002, Body Image Productions)
* ''Zeb Atlas Signature Series'' (2003, Body Image Productions)
* ''Zeb Atlas Unzipped'' (2003, MuscleHunks)
* ''The Caretaker'' (2004, MuscleGods)
* ''Bodybuilders' Jam X'' (2005, JimmyZ Productions)
* ''Kona''
* ''Hawaii Tropic''
* ''Man by the Pool''
* ''Captain Zeb''
* ''Streets of the Key West''
* ''Folsom Prison Blues''
* ''See Me - Feel Me and Hear Me''
* ''Hotel California''
* ''Four Seasons Sensations''
* ''Under Water Odyssey at Blue Lagoon''
* ''Taking It All Off'' (2005, HW Studios)
* ''Roughing It Up On the Beach''
* ''Take a Walk in the Wild Side''
* ''Zen of the Motorcycle''
* ''A Powerhouse Admidst the Falling Water'' (2005, HW Studios)
|width="20"|
|valign="top"|
* ''A Western Love Song - Hart and the Hayloft''
* ''The Farm Hand Behind the Barn, Coming of Age''
* ''The Mechanic Tools and the Mechanic Grease''
* ''Zeb and Magnum Boulder at South Pointe''
* ''Playboy of the Vegas Scene'' (2005, HW Studios)
* ''Lay Afternoon''
* ''Live at the Axis''
* ''Savage Garden'' (2005, HW Studios)
* ''The Rock-Hard Giant'' (2005, HW Studios)
* ''The Rippling Creek'' (2005, HW Studios)
* ''Working Hard''
* ''A God In Paradise'' (2006, Zeb Atlas Productions)
* ''The Hitchhiker'' (2007, MuscleGods)
* ''Mark Meets Zeb: The Texas Two Step'' (2007, Zeb Atlas Productions, con [[Mark Dalton (porn star)|Mark Dalton]])
* ''Zeb's Vegas Adventure'' (2007, Zeb Atlas Productions, con Aaron-Mark y Giovanni Volta)
* ''Bodybuilders' Jam 23'' (JimmyZ Productions)
* ''Ocotillo'' (2008, ManifestMen)
* ''Zeb Atlas Serviced'' (2008, Jake Cruise Media)
* ''Best Men'' (2008, Falcon Entertainment)
* ''Best Men Part2 - The Wedding Party'' (2008, Falcon Entertainment)
|}
{| {{tablaguapa}}
|- style="background-color:silver;"
! Añu || Película || Compañía || Duración||Notes
|-
| 2003||Zeb Atlas: The Caretaker||Muscle Gods Productions|| ||
|-
| 2004||Zeb Atlas||Body Image Productions|| ||
|-
| 2006||Bodybuilders' Jam 10||Jimmy Z Productions|| ||
|-
| 2006||Zeb Unzipped ||Dynamite Studios|| ||
|-
| 2006||Zeb Unzipped 2||Dynamite Studios || ||
|-
| 2006||Zeb Atlas: A God In Paradise||Zeb Atlas Productions ||105 min. ||
|-
| 2007||Zeb's Vegas Adventure||Zeb Atlas Productions ||117 min. || Tamién la dirixe
|-
| 2007||Hitchhiker: Zeb Atlas||Zeb Atlas Productions || ||
|-
| 2007||Mark Meets Zeb: The Texas Two Step ||Zeb Atlas Productions ||95 min. ||Largamente antemanada, la película presenta a Atlas con otra de les grandes estrelles porno, [[Mark Dalton]]. Anque destacáu por un harmónicu cuerpu musculosu, Dalton aqui palidece ante la figura d'un Atlas tan avolumáu como un fisicoculturista, lo que los suxer como'l suxetu [[pasivu (gai)|pasivu]] y [[activu (gai)|activu]] respeutivamente, d'una esplosiva pareya gai. Anque nun hai alcuentru sexual, hai numberoses escenes d'erotismu, poses y masturbación, destacar un alcuentru nel [[ximnasiu]] asocedíu por una sensual ducha en pareya.
|-al pie de henrry
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Official Web Site |2=http://www.zebatlas.com/ |date=February 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* {{MySpace|atlaszeb}}
* [http://www.bigmuscle.com/profile.phtml?uid=76944&me=big_muscle.phtml Zeb Atlas ~ BigMuscle.com]
* '{{Enllaz rotu|1=Smutjunkies profile |2=http://www.smutjunkies.com/profiles/a/t_stars/atles_zeb/index.html |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.youtube.com/watch?v=-DlBQ3tLhMc TV Interview on ''The Gregory Mantell Show'']
{{NF|1970||Atlas, Zeb}}
[[Categoría:Actores y actrices d'Oregón]]
[[Categoría:Actores y actrices de pornografía d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Cantantes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Cantantes n'inglés]]
[[Categoría:Culturistes]]
[[Categoría:Modelos]]
[[Categoría:Persones de Portland]]
5z5boao1e2emq58dmd89b7ols04z8j7
Henry Wilcoxon
0
59843
4484938
4318051
2026-04-04T03:34:23Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4484938
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Henry Wilcoxon}}
{{persona}}
'''Henry Wilcoxon''' {{nym}} foi un actor británicu, conocíu polos sos primeros papeles en munchos de los filmes de [[Cecil B. DeMille]], amás de por trabayar como productor asociáu de DeMille.
== Biografía ==
El so verdaderu nome yera '''Harry Frederick Wilcoxon''', y nació en [[Roseau]], [[Dominica]]. El so padre yera Robert Stanley Wilcoxon (conocíu como "Tan"), direutor del Republic Bank en [[Xamaica]],<ref name="DeMercado">[http://www.demercado.com/ansell.htm ''The deMercado Family Website'' "Monthly Comments: Xamaica" Vol. 6 - 'Memories and Reflections,' by Ansell Hart] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080724033555/http://www.demercado.com/ansell.htm |date=2008-07-24 }}. Accessed 7 d'agostu de 2008</ref> y la so madre Lurline Minuette Nunes, que fuera actriz teatral aficionada."<ref name="DeMercado"/><ref name="Whizzbang13">Don Daynard ''Henry Wilcoxon'' in Peter Harris (ed.) ''The New Captain George's Whizzbang'' #13 (1971), páxs. 2-7</ref><ref>[http://boards.ancestry.com.au/localities.caribbean.xeneral/657/mb.ashx "BMD records"]. Accessed 7 d'agostu de 2008</ref>
=== Primeros años ===
Tenía Wilcoxon once meses d'edá cuando la so madre finó sópitamente, decidiendo'l so padre manda-yos a él y al so hermanu Robert Owen de manera inmediata a [[Inglaterra]]. Al nun podese faer cargu del so curiáu la so güela, encargar de los neños una familia, siendo les condiciones en que vivieron pésimes. En afayándose la so situación, nin el padre nin la güela quixeron encargase de los neños, que finalmente fueron a un orfanatu, acoyéndo-yos más palantre la familia Stewart, compuesta de delles hermanes solteres.<ref>El censu de 1911 demuestra que los hermanos Wilcoxon vivíen cola familia Stewart en Springhill House, Horn Lane, Acton. Yeren Charlotte Stewart (80 años) y les hermanes solteres Harriet (49), Caroline (48), Sara (39), Kathleen (37) y Ruth (34). Tamién había un fíu, John (41), y la so esposa, Florence (33). La casa tenía 18 habitaciones.</ref> Cuando Wilcoxon tenía diez años d'edá, y el so hermanu siete, el so padre recoyer y llevar a vivir a [[Bridgetown]], [[Barbados]], onde él moraba cola so nueva esposa.
Wilcoxon estudió nel Harrison College de Barbados, y a los 14 años d'edá yera campeón de bucéu de Barbados y submarinista de pecios.<ref name="Whizzbang13"/> Nesa dómina foi unviáu a estudiar al Woolmere College en [[Kingston]], [[Xamaica]],<ref name="Whizzbang13"/>y rematada la [[Primer Guerra Mundial]] a la Ashford School d'[[Ashford (Kent)|Ashford]], [[Inglaterra]].<ref name="Whizzbang13"/><ref>Henry Wilcoxon y Katherine Orrison ''Lionheart in Hollywood'', 1991</ref>
== Actuación ==
En completando la so educación, Wilcoxon foi emplegáu por Joseph Rank, padre de [[J. Arthur Rank]], enantes de trabayar pa los xastres de [[Bond Street]] Pope and Bradshaw.<ref name="Whizzbang13"/> Mientres trabayaba na xastrería, Wilcoxon solicitó la [[visa]] pa dir a [[Estaos Xuníos]] a ganase la vida como xofer, lo cual foi-y refugáu. Por ello, dedicar al boxéu y a l'actuación.<ref name="Whizzbang13"/>
=== Teatru ===
La primer actuación teatral de Wilcoxon foi na obra de Y. M. Dell ''The 100th Chance'', xuniéndose darréu a la compañía Birmingham Repertory Theatre, cola que fizo xires mientres dellos años interpretando papeles de too tipu.<ref name="Whizzbang13"/> Ente les sos actuaciones cabo destacar la que fizo nuna producción de la obra de Rudolph Besier ''[[The Barretts of Wimpole Street]]'', representada nel Teatru Queen xunto a [[Gwen Ffrangcon-Davies]], [[Scott Sunderland (actor)|Scott Sunderland]] y [[Cedric Hardwicke]].<ref name="Whizzbang13"/>
=== Primeros trabayos pal cine ===
En [[1930]] Wilcoxon debutó nel cine actuando como "Larry Tindale" en ''The Perfect Lady'', filme al que siguió ''Self Made Lady'', cinta na que trabayó xunto a [[Heather Angel]] y [[Louis Hayward]].<ref name="Whizzbang13"/> En 1932 actuó nuna versión del filme de 1929 ''The Flying Squad'' (basáu na novela d'[[Edgar Wallace]]), y nel que tomaba'l papel interpretáu con anterioridá por [[John Longden]].<ref name="Whizzbang13"/> En total, trabayó n'ocho películes n'[[Inglaterra]] enantes de 1934.
En 1933, mientres actuaba na pieza teatral ''Eight Bells'', un cazatalentos de [[Paramount Pictures]] entamó una prueba que'l so resultancia llamó l'atención del productor y direutor de [[Hollywood]] [[Cecil B. DeMille]].<ref name="Whizzbang13"/> Ésti decidió que Wilcoxon interpretara a [[Marcu Antoniu]] nel filme ''[[Cleopatra (película de 1934)|Cleopatra]]'', acompañando a [[Claudette Colbert]], qu'interpretaba'l papel del títulu.
De siguío a Wilcoxon ufiertáron-y el papel de [[Ricardu I d'Inglaterra]] na producción de gran presupuestu de DeMille ''[[Les cruzaes]]'' ([[1935]]), na qu'actuó xunto a [[Loretta Young]]. El filme foi un fracasu económicu.<ref name="Whizzbang13"/> Debíu al poco ésitu de ''Les cruzaes'', la carrera de Wilcoxon resintióse. Anque inda protagonizó distintes películes, la mayoría foi de [[Clase B (cine)|serie B]], como nel casu de ''The President's Mystery'' y ''Prison Nurse'', producíes por [[Republic Pictures]]."<ref name="Whizzbang13"/> Wilcoxon fixo'l que consideraba'l so peor trabayu en ''Mysterious Mr. Moto'' (1938), nel mesmu añu en que rodó ''[[If I Were King]]'' y ''Five of a Kind'', nesti últimu casu coles [[quintillizas Dionne]].<ref name="Whizzbang13"/>
== Años bélicos ==
En 1936 Wilcoxon casóse con Sheila Garret Browning, anque se divorció pocu dempués. El 17 d'avientu de 1938 casóse con [[Joan Woodbury]], una actriz qu'actuó en películes como ''Barnyard Follies'', ''In Old Cheyenne'' y ''[[Brenda Starr, Reporter]]''.<ref name="Whizzbang13"/><ref>Daynard describe a ''Brenda Starr, Reporter'' como unu de los más ineptos seriales nunca estrenáu."</ref>
En [[1941]] Wilcoxon encarnó al Capitán Hardy, actuando xunto a [[Laurence Olivier]] y [[Vivien Leigh]], nel filme d'[[Alexander Korda]] ''[[That Hamilton Woman]]''.
Cuando Estaos Xuníos entró na [[Segunda Guerra Mundial]], Wilcoxon apuntar na [[Guardia Costera d'Estaos Xuníos]],<ref name="Whizzbang13"/> sirviendo nel cuerpu hasta 1946 y algamando l'empléu de [[teniente]].<ref name="Whizzbang13"/>
Mientres el so serviciu en 1942 estrenó tres film, ente ellos ''[[Mrs. Miniver]]'',<ref>El so papel en "Mrs. Miniver" tuvo de ser especialmente significativu pa Wilcoxon, yá que'l so únicu hermanu, Robert Owen Wilcoxon, de la Royal Naval Volunteer Reserve, morriera por una bomba alemana mientres la [[Operación Dinamo]] del 29 de mayu de 1940.</ref> el cual llogró un considerable ésitu de públicu, según seis [[Premios Óscar]].<ref name="Whizzbang13"/> Wilcoxon, nel so papel del vicariu, escribió y rescribió el sermón clave xunto al direutor, [[William Wyler]].<ref name="Whizzbang13"/> Esi sermón tuvo tanto ésitu que foi utilizáu n'esencia pol Presidente [[Franklin D. Roosevelt]] como ferramienta pa fortalecer la moral, y foi la base de los folletos impresos en delles llingües y llanzaos sobre l'enemigu nos territorios ocupaos.<ref name="Whizzbang13"/>
En rematando'l so serviciu, Wilcoxon retomó la so rellación con Cecil B. DeMille rodando ''[[Unconquered]]'', dempués de lo que foi [[Sir Lancelot]] en ''[[A Connecticut Yankee in King Arthur's Court]]'', un musical basáu na novela de [[Mark Twain]] y protagonizáu por [[Bing Crosby]] nel papel del títulu.
En [[1949]] trabayó na producción de DeMille ''[[Samson and Delilah (película de 1949)|Samson and Delilah]]''.<ref name="Whizzbang13"/> Pa collaborar na distribución de la película, DeMille organize una xira de Wilcoxon dando conferencies sobre la cinta y el so desenvolvimientu por 41 ciudaes de los Estaos Xuníos y [[Canadá]].<ref name="Whizzbang13"/> Sicasí, tres la decimocuarta ciudá Wilcoxon careció d'una [[neumonía]], (realmente una [[tuberculosis]]), y la xira completar [[Richard Condon]] y la rellaciones públiques de [[Ringling Brothers]] Frank Braden, que tamién careció en [[Minneapolis]].<ref name="Whizzbang13"/> Condon remató la xira n'ochobre de 1949, momentu del estrenu del filme.<ref name="Whizzbang13"/> Wilcoxon, mentanto, volviera a Inglaterra con un contratu p'actuar en ''[[The Miniver Story]]'' (1950), secuela de ''Mrs. Miniver'' (1942) na cual volvió interpretar al vicariu.
== Últimos años como productor y actor televisivu ==
A finales de la década de [[1940]] dellos mozos actores solicitaron a Wilcoxon y a Joan Woodbury que formaren un grupu teatral, que acabó llamándose 'los Wilcoxon Players'. El matrimoniu tresformó parte de la so casa nun escenariu teatral.<ref name="Whizzbang13"/> Nes obres producíes pol grupu actuaron intérpretes como [[Larry Parks]] y [[Corinne Calvet]], y llueu el "Wilcoxon Group Players Annual Nativity Play" acabó representándose nel Miles Playhouse de [[Santa Monica (California)]].<ref name="Whizzbang13"/> El grupu foi gallardoniáu en 1956 pola [[American Cancer Society]] cola concesión d'una Mención al Méritu.<ref name="Whizzbang13"/>
Wilcoxon fixo un pequeñu pero importante papel na producción de 1952 de DeMille ''[[The Greatest Show on Earth]]'', filme nel cual tamién foi productor asociáu, collaborando na consecución del [[Óscar a la meyor película]].<ref name="Whizzbang13"/> Tamién foi productor asociáu y actor, encarnando a Pentaur, el capitán de la guardia del faraón, na película de DeMille ''[[The Ten Commandments (película)|The Ten Commandments]]'' ([[1956]]). Wilcoxon foi productor en solitariu de la película de 1958 ''[[The Buccaneer]] (Los bucaneros)'', una versión de la cinta rodada por DeMille en 1938, que DeMille solo supervisó, dada la so mala salú, y que foi dirixida por [[Anthony Quinn]].<ref name="Whizzbang13"/>
En finando DeMille, Wilcoxon fixo un considerable trabayu de pre-producción pa rodar un filme basáu na vida de [[Robert Baden-Powell]], fundador del movimientu [[Escultismu|Boy Scout]], proyeutu que DeMille había dexáu inacabado, pero que finalmente s'abandonó.<ref name="Whizzbang13"/>
Tres unos trés o cuatro años relativamente inactivos, Wilcoxon tuvo un alcuentru casual col actor [[Charlton Heston]] y el direutor [[Franklin Schaffner]] en [[Universal Studios]], una xunta de la cual resultó la so actuación en ''[[The War Lord]]'' (1965), proyeutu pol cual hubo de faer de nuevu una xira promocional visitando un total de 21 ciudaes.<ref name="Whizzbang13"/>
Wilcoxon foi coproductor d'un homenaxe a Cecil B. DeMille de 90 minutos de duración televisáu pola [[NBC]]" y tituláu ''The World's Greatest Showman: The Legend of Cecil B. DeMille'' (1963).<ref name="Whizzbang13"/> Na inauguración del Teatru DeMille en [[Nueva York]] produció un curtiu que, según el críticu [[Don Miller]], yera muncho meyor que l'homenaxe de 90 minutos.<ref>Don Miller quoted in Don Daynard ''Henry Wilcoxon'' in Peter Harris (ed.) ''The New Captain George's Whizzbang'' #13 (1971), páxs. 2-7</ref>
Nos sos últimes dos décades de vida trabayó esporádicamente y aceptó pequeños papeles en distintes producciones televisives y cinematográfiques. Asina, foi artista convidáu en shows como ''Daniel Boone'', ''Perry Mason'', ''I Spy'', ''[[It Takes a Thief]]'', ''[[Wild Wild West]]'', ''[[Gunsmoke]]'', ''[[Cimarron Strip]]'', ''[[Cagney & Lacey]]'', ''[[The Big Valley]]'', ''Private Benjamin'' y ''[[Marcus Welby, M. D.]]'', y ente los sos pequeños trabayos pal cine destaca'l de Pickering na comedia de 1980 ''[[Caddyshack]]''.<ref name="Whizzbang13"/>
Wilcoxon foi pintor y fotógrafu aficionáu, que'l so trabayu exhibir a lo menos nuna ocasión en [[Londres]].<ref name="Whizzbang13"/> Amás foi un vidueñu coleicionista d'antigüedaes y un espertu aviador.<ref name="Whizzbang13"/> Cola so esposa [[Joan Woodbury]] tuvo tres fíos: Wendy Joan, Heather Ann y Cecilia Dawn.<ref name="Whizzbang13"/>
Henry Wilcoxon finó en 1984 en [[Los Angeles]], [[California]], por causa de un [[cáncer]] y un fallu cardiacu. Los sos restos fueron incineraos, y les cenices apurríes a los allegaos.
A Wilcoxon concedióse-y una estrella nel [[Paséu de la Fama de Hollywood]], nel 6256 de [[Hollywood Boulevard]], pola so actividá cinematográfica.
== Filmografía parcial ==
* ''[[The Flying Squad]]'' (1932)
* ''[[Lord of the Manor]]'' (1933)
* ''[[Cleopatra (película de 1934)|Cleopatra]]'' (1934)
* ''[[Princess Charming]]'' (1934)
* ''[[Les cruzaes]]'' (1935)
* ''The Last of the Mohicans'' (1936)
* ''[[A Woman Alone]]'' (1936)
* ''[[Souls at Sea]]'' (1937)
* ''[[If I Were King]]'' (1938)
* ''[[Mysterious Mr. Moto]]'' (1938)
* ''[[Tarzan Finds a Son!]]'' (1939)
* ''[[Mystery Sea Raider]]'' (1940)
* ''[[Free, Blonde and 21]]'' (1940)
* ''[[That Hamilton Woman]]'' (1941)
* ''Scotland Yard'' (1941)
* ''[[The Corsican Brothers]]'' (1941)
* ''[[Mrs. Miniver]]'' (1942)
* ''[[Unconquered]]'' (1947)
* ''[[A Connecticut Yankee in King Arthur's Court]]'' (1949)
* ''[[Samson and Delilah (película de 1949)|Samson and Delilah]]'' (1949)
* ''[[The Miniver Story]]'' (1950)
* ''[[The Greatest Show on Earth]]'' (1952)
* ''[[Scaramouche (película de 1952)|Scaramouche]]'' (1952)
* ''[[The Ten Commandments (película)|The Ten Commandments]]'' (1956)
* ''[[The War Lord]]'' (1965)
* ''[[The Private Navy of Sgt. O'Farrell]]'' (1968)
* ''[[Man in the Wilderness]]'' (1971)
* ''[[Against a Crooked Sky]]'' (1975)
* ''[[When Every Day Was the Fourth of July]]'' (1978)
* ''[[F. I. S. T.]]'' (1978)
* ''[[Caddyshack]]'' (1980)
== Referencies ==
* {{Cita llibru | autor=Wilcoxon, Henry and [[Katherine Orrison|Orrison, Katherine]] | títulu=Lionheart in Hollywood | allugamientu=New York | editorial=Scarecrow Press | añu=1991 | isbn=0-8108-2476-0}}
{{llistaref}}
{{traducíu ref|en|Henry Wilcoxon}}
== Enllaces esternos ==
{{commons}}
* {{IMDb nome|id=0928295}}
* {{IBDB nome|475650}}
* {{tcmdb name|id=206030}}
* {{Find a Grave|6917289}}
{{NF|1905|1984|Wilcoxon, Henry}}
[[Categoría:Actores y actrices de cine d'Inglaterra]]
[[Categoría:Actores y actrices de wéstern]]
edy1z09t5mg2ukbo37zdtqre71abocq
Nerium oleander
0
65702
4484936
4452028
2026-04-04T02:39:38Z
CommonsDelinker
488
Replacing Fliederbaum.JPG with [[File:Un_oleandro_en_Riva_del_Garda.jpg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR2|Criterion 2]] (meaningless or ambiguous name)).
4484936
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Nerium oleander}}
{{Ficha de taxón
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| subclassis = [[Asteridae]]
| ordo = [[Gentianales]]
| familia = [[Apocynaceae]]
| subfamilia = [[Apocynoideae]]
| tribus = [[Wrightieae]]
| genus = [[Nerium]]
| species = N. oleander
| binomial = Nerium oleander
| binomial_authority = [[Carlos Linneo|L.]], ''Sp.Pl.'', vol.1, p. 209, 1753[https://biodiversitylibrary.org/page/358228]
| synonyms =
'''[[Sinónimos de Nerium oleander|Llista de sinónimos]]'''
}}
[[Ficheru:Nerium oleander-White flower.JPG|thumb|Flor de la variedá blanca. Les flores allugar n'[[Visu (botánica)|inflorescencies cimosas]] [[corimbu|corimbiformes]] terminales.]]
[[Ficheru:Adelfa-est-gin-1.JPG|thumb|Detalle de la corona y de los órganos reproductores.]]
El {{IniTaxon}} ye la única especie aceptada perteneciente al xéneru ''Nerium'', de la familia [[Apocynaceae]].
== Descripción ==
Son [[árbol|árboles]] o [[arbustu|arbustos]] d'hasta 6 m d'altor, [[perennifolios]]. Les [[fueya|fueyes]] son linear-llanceolaes o estrechamente elíptiques, opuestes o verticilaes en númberu de 3-4, de 0,5-2 por 10-40 cm, colos nervios bien marcaos, [[peciolu|peciolaes]], glabres. Les [[inflorescencia|inflorescencies]], en [[Visu (botánica)|visos]] [[corimbu|corimbiformes]] paucifloras, terminales, tán compuestes por [[flor|flores]], [[bráctea|bracteadas]] y [[pedicelu|pedicelaes]], tienen el [[mota]] más o menos acoloratáu, con lóbulos de 5-9 por 0,6-1,5 mm, llanceolaos, agudos, con pelos glandulares na so cara interna, llixeramente soldáu na so base, pubescente, con lóbulos llanceolaos, iguales, de marxe escarioso y la [[corola]], rosa, escasamente blanca, contorta, infundibuliforme, con tubu de 16- 30 mm y lóbulos de 13-25 mm, oblicuamente atayaos nel ápiz, con una [[corona (botánica)|corona]] multífida de 12 mm y del mesmu color y dacuando peluda na so cara interna. Los [[estame]]s, con [[filamentu (botánica)|filamentos]] rectos, son glabros, con [[antera|anteres]] sagitaes de dehiscencia introrsa, densamente pubescentes nel envés, con un dientecillo na parte inferior de la so cara ventral que se xune a la base del [[estigma (botánica)|estigma]], col [[estame|conectivu]] de cada antera enllargáu nun apéndiz plumosu que s'enxareya helicoidalmente col de los demás estames y que ye sobresaliente del tubu de la corola. El [[xinecéu]], con [[ovariu (botánica)|ovariu]] pubescente y ensin [[nectariu|nectarios]] na base, ye cónicu, pentalobuláu, xuníu a les anteres y col estigma recubiertu d'una trupa masa xelatinoso. El [[frutu]] consiste en 2 [[Folículu (botánica)|folículos]] de 4-16 por 0,5-1 cm, fusiformes, más o menos pelosos que permanecen xuníos hasta la dehiscencia, pardos y con [[grana|granes]] de 4-7 por 1-2 mm, cóniques, densamente peloses, pardes, con miriguanu apical de 7-20 mm del mesmu color.<ref name = FLIB>[http://www.floraiberica.es/floraiberica/testu/pdfs/11_131_01_Nerium.pdf ''Nerium oleander'' en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid]</ref>
== Distribución y hábitat ==
Orixinariamente atopar nuna amplia zona que cubría les riberes de la cuenca del mar [[Mediterraneu]] hasta [[China]]. Anguaño foi introducida en munches zones de clima templáu grebu. Ye frecuente n'[[Arxentina]], en xardinos y como valla mediana de separación n'autopistes, como en [[California]], [[España]], [[Australia]]. Introducióse en países tropicales como [[Colombia]], [[Venezuela]] y [[Panamá]]
== Principios activos ==
Ten [[heterósidos]] [[cardiotónicos]] (0,05 a 0,01 %): [[oleandrina]], [[oleandrigenina]], [[deacetiloleandrina]], etc., que les sos [[genina|genines]] son ente otres la [[digitoxigenina]] y la [[gitoxigenina]], [[flavonoide]]s: [[rutósido]], [[nicotiflorina]], [[acedu ursólico]], heterósidos [[cianogenéticos]]. Sustancies resinoses y glucósidos cardiacos como'l [[neriosido]].<br />
[[Ficheru:Oleandrin-skeletal.svg|thumb|[[Oleandrina]], una de les sustancies tóxiques presentes na adelfa.]]
El compuestu más característicu de la adelfa ye la [[oleandrina]], un [[glucósido]] con estructura esteroide, bien similar química y farmacológicamente a la [[Ouabaina]] y [[Digoxina]], dos [[cardiotónicos]] llargamente utilizaos na insuficiencia cardiaca.
L'aición de oleandrina ye doble: la interaición cola bomba Na <sup> + </sup> y K <sup> + </sup> de les célules del músculu del corazón y l'aición direuta na regulación nerviosa del tonu vagal del llatíu del corazón.<ref name="LE LAURIER ROSE ET Le LAURIER JAUNE THEVETIA">« [http://www.phytomania.com/laurier-rose.htm Informaciones sobre la farmacoloxía y la toxicidá de la adelfa (francés)]»</ref>
Les célules canceroses tienen una necesidá absoluta del bon funcionamientu de la bomba del sistema enzima Na+ K+ pa la so reproducción, esti sistema ye'l blancu de nueves melecines contra'l [[cáncer]], tal como la oleandrina de la adelfa, anguaño tánse realizando pruebes en persones con resultancies prometedores.<ref>« [http://www.asco.org/ascov2/Meetings/Abstracts?&vmview=abst_detail_view&confID=65&abstractID=33253]»</ref>
== Toxicoloxía y usos melecinales ==
Ye una planta bien venenosa y totalmente desaconseyada pa usu particular con aiciones bien fuertes sobre'l corazón en dosis pequeñes, por esta razón el so usu tien de tar suxetu a control médicu.
N'España la venta d'esta planta al públicu, según la de los sos preparaos, queda prohibida por razón de la so toxicidá y el so usu y comercialización acutar a la ellaboración d'especialidaes farmacéutiques, fórmules maxistrales, preparaos oficinales, cepes homeopátiques y a la investigación.<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/2004/02/06/pdfs/A05061-05065.pdf | ORDE SCO/190/2004, de 28 de xineru, pola que s'establez la llista de plantes que la so venta al públicu queda prohibida o acutada por razón de la so toxicidá]</ref>
Les fueyes son riques en sustancies digitálicas de mayor actividá que na "dedalera" (''[[Digitalis purpurea]]'') como la [[oleandrina]] bien activa, tantu qu'inclusive los mieles procedentes de la llibación de les [[Apis mellifera|abeyes]] nes sos flores, faen los mieles tóxicos.<ref>[http://www.medizzine.com/plantas/adelfa.php Artículu sobre la adelfa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140325024557/http://www.medizzine.com/plantas/adelfa.php |date=2014-03-25 }}, na web ''[http://www.medizzine.com Medizzine]'', revisáu'l 28 de marzu de 2012.</ref>
La intoxicación por adelfa ye paecida a la intoxicación digitálica, ente 4-12 hores dempués de la ingesta prodúcense alteraciones gastrointestinales acompañaes d'estomagaes y vultures, con deposiciones diarreicas sanguinolentes, vértigu, [[ataxia]], [[midriasis]], escitación nerviosa siguida de depresión, [[disnea]], convulsiones tetaniformes y [[arritmia]] n'aumentu, apaez [[taquicardia]], [[fibrilación auricular]] y bloquéu con parada cardiaca.{{ensin referencies}}
Convién en casu de qu'apaezan les primeres vultures alministrar [[fármacu|fármacos]] [[analépticos]], compuestos que tienen la virtú de controlar el ritmu cardiacu hasta que se normalice por completu.
En zones rurales preparábase una loción pa usu esternu como [[parasiticida]] contra la [[sarna]] utilizando les fueyes fresques de adelfa entemecíes con [[miel]] y aplicada como untaza.{{ensin referencies}}
En [[1808]] mientres la [[Guerra de la Independencia Española]], nun campamentu los soldaos de [[Napoleón]] rustieron carne de corderu enartando pinchos n'estaques de adelfa. De los 12 soldaos, 8 morrieron y los otros cuatro quedaron seriamente [[Intoxicación alimentaria|intosicaos]].<ref>"Le Livre des plantes médicinales et vénéneuses de France", A. Fournier, Paris, 1948</ref>
Les especies animales xeneralmente afeutaes pola so ingestión son los [[caballu|caballos]], les [[vaca|vaques]], [[oveya|oveyes]] y [[cabra|cabres]]. La sintomatoloxía que se-yos produz ye de debilidá, sudu, irritación bucal y estomacal, vultures (non en caballos), fories, gastroenteritis con hemorraxes, temblón, estremidaes fríes, coma y de siguío la muerte puede ser repentina.
<gallery>
Archivu:Nerium-oleander-semillas.jpg|Frutu abiertu con granes.
Archivu:Un oleandro en Riva del Garda.jpg|Vista xeneral.
Archivu:Daphnis nerii 01.jpg|Esfinxe de la Adelfa (''[[Daphnis nerii]]'') L.
Archivu:Nerium oleander Blanco1.37.jpg|''Nerium oleander'' en [[Francisco Manuel Blanco]], ''Flora de Filipines'' [...], Gran edición [...], Atles I, ''circa'' 1880
Autor
</gallery>
== Otros usos ==
Gracies al so espectacular floriamientu ye una especie bien cultivada en xardinos y medianeres de carretera. Anguaño esisten numberoses variedaes de xardinería, caracterizaes por tener flores con un númberu variable de pétalos y distintes coloraciones qu'inclúin el colloráu, fucsia, carmín, rosa, blancu y, más apocayá, el salmón y el mariellu pálido. Tamién esiste una [[variedá biolóxica|forma]] con fueyes [[variegación|variegadas]] verde-marielles y una subespecie nana.
== Depredadores ==
Les flores de la adelfa son fonte d'alimentación pa poliyes como la "Esfinxe de la Adelfa" (''[[Daphnis nerii]]''). Los sos guxanos alimentar de los sos [[fueya|fueyes]] ensin ser afeutaes poles potentes sustancies tóxiques. Tamién se ve atacada pol pulgón ''[[Aphis nerii]]''.
== Cultivu ==
Al tratase d'una planta d'orixe mediterraneu, ye bien resistente a la [[seca]]. Si cultívase al campu y direutamente sobre'l suelu, sacante si tratar d'un añu bien secu, tien abondo cola agua de l'agua. Si, otra manera, cultivar en tiestu, la meyor manera de regar la planta ye asitiándo-y debaxo un recipiente con agua y dexar que sía ella la qu'absuerba la cantidá necesaria. En dómina vexetativa, primavera-verano, nun tendríamos de dexar que'l suelu ensugárase dafechu. Sicasí, pel hibiernu con un riego cada 15 díes ye abondu. Pa tiestos d'interiores ye conveniente regar más abondosu y pulverizar con cierta frecuencia.<ref>[http://www.botanical-online.com/floradelfa.htm Botanical Online]</ref>
===== [[Obtentor|Llogros]] y [[cultivar]]es derivaos =====
A partir de la especie montesa consiguiéronse nos [[viveru (xardinería)|viveros]] por aciu [[Híbridu (bioloxía)|hibridaciones]] distintes [[variedá biolóxica|variedaes]] d'usu en xardinería.
<gallery>
Archivu:Nerium oleander Luteum Plenum.jpg|'Luteum Plenum'
Archivu:Nerium oleander Maria Gambetta.jpg|'María Gambetta'
Archivu:Nerium_oleander_Petite_Salmon.jpg|'Petite Salmon'
Archivu:Nerium oleander Splendens.jpg|'Splendens'
</gallery>
== Taxonomía ==
''Nerium oleander'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 1: 209. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/1800765 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=11 de mayu de 2014 |obra=Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;Etimoloxía:
Adelfa deriva del [[Idioma griegu|griegu]] ''[[Dafne]]'', el [[Lloréu]], al traviés del [[Idioma árabe|árabe]] تفلة, ''al-defla''.
El nome científicu deriva del griegu ''Nerion'', orixe del [[llatín]] ''Nerium'' acomuñaos a [[Nereo]], dios del [[Mar]] y padre de les [[Nereides]].
'''''Oleander''''': [[epítetu]] del llatín ''[[Olea]]'', ‘[[olivar]]’, pola semeyanza de les sos [[fueya|fueyes]] y de dendron [[árbol]].
== Nome común ==
{{nome común taxón}}
== Intereses ==
En [[Xapón]], foi la primer planta en floriar dempués de la esplosión de la [[Hiroshima y Nagasaki|1ª bomba atómica]] sobre [[Hiroshima]] el 6 d'agostu de 1945.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* Alonso, J.R. Tratáu de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234.
* Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
* Bruneton, J. Plantes tóxiques: vexetales peligrosos pal home y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353.
* Christoph Köchel: Oleander. Ulmer, Stuttgart 2000, ISBN 3-8001-6653-4
* Gechtman C, Guidugli F, Marocchi A, Masarin A, Zoppi F, "Unexpectedly dangerous escargot stew: Oleandrin poisoning through the alimentary chain." J Añal Toxicol (2006) 30 (9) 683.
* F. J. J. Pagen, Oleanders: Nerium L. and the oleander cultivars, Wageningen, Agricultural University, 1988. ISBN 9067541079.
* G.López González.(2001) Los árboles y arbustos la Península Ibérico y Balear. Ed.Mundi.Prensa
* J.A.Devesa.(1995) Vexetación y Flora d'Estremadura. Ed. Universitas
* Ramon Folch i Guillèn. La vegetació dels Països Catalans; il·lustracions Eugeni Serra i Ràfols, Josep Nuet i Badia; pròleg D'Oriol Bolós.-Barcelona:IEC, 1981 ISBN 84-85256-20-4
* Wolfgang Hensel. Plantes melecinales; Ediciones Omega, ISBN 978-84-282-1479-7.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
* {{Enllaz rotu|1=''Nerium oleander'' en Flora Ibérica - RJB/CSIC, Madrid |2=http://www.floraiberica.es/floraiberica/testu/pdfs/11_131_01_Nerium.pdf |fecha=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.arbolesornamentales.es/Neriumoleander.htm Páxina descriptiva de la adelfa en árbolesornamentales.es]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Nerium|Oleander]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Plantes venenoses]]
[[Categoría:Plantes de xardín]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:Flora de la cuenca mediterránea]]
[[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]]
[[Categoría:TBSpecies]]
i9bvxj515zwx5mc9bhzqmdaul9kz2a4
Heliactin bilophus
0
71804
4484930
4473676
2026-04-03T21:43:59Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4484930
wikitext
text/x-wiki
{{revisáu|t=20210310192236}}
{{noaves}}
{{Ficha de taxón
|
| image = Heliactin bilophus - NHML 1.jpg
| status = LC
| status_system = IUCN3.1
| status_ref =
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Aves]]
| ordo = [[Apodiformes]]
| familia = [[Trochilidae]]
| genus = '''Heliactin'''
| genus_authority = [[Friedrich Boie|F. Boie]], [[1831]]
| species = '''''H. bilophus'''''
| binomial = ''Heliactin bilophus''
| binomial_authority = ([[Coenraad Jacob Temminck|Temminck]], [[1820]])
| synonyms =
''Heliactin bilopha'' <small>(''lapsus'')</small><br />
''Heliactin cornutus'' <small>([[Maximilian zu Wied-Neuwied|Wied-Neuwied]], [[1821]])</small>
}}
La '''coqueta cola d'escayos''', '''cuernos d'oru''' o '''colibrí cornudito'''<ref name=seo>{{Nomes aves SEO 5 |fechaaccesu = 1 de setiembre de 2011}}</ref><ref>[https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?avibaseid=00B132B43E16AA64 Colibrí Cornudito (Heliactin bilophus) (Temminck, 1820)] ''Avibase''.{{en}}</ref> (''Heliactin bilophus''), ye una [[ave]] de la familia ''[[Trochilidae]]''. Esta especie tien un área de distribución bien amplia, que toma alredor de 2'500.000 [[km²]] n'[[América del Sur]], dende [[Surinam]] y [[Brasil]], hasta [[Bolivia]].
== Sinonimia ==
*''Heliactin bilopha'' <small>(''lapsus'')</small><br />
*''Heliactin cornutus'' <small>([[Maximilian zu Wied-Neuwied|Wied-Neuwied]], [[1821]])</small>
== Descripción ==
El machu presenta un moñu con guedeyes a cada llau de la cabeza, de colores azul, colloráu y doráu. L'envés ye de color verde iridiscente. El pescuezu, el gargüelu y el la parte cimera del pechu son negros y ye blancu escontra'l banduyu. Tien cola llarga y afilada. La fema estremar del machu porque nun presenta'l copete de colores brillosos na cabeza, que al igual que l'envés ye de color verdosu, morenura, oliváceo o buxu. Pesa cerca de 2[[g]] y mide 8 a 10 [[cm]] de llargor.<ref>Perlo, Ber van (2009) ''A Field Guide to the Birds of Brazil'': 67-10, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-530155-7</ref><ref>[http://www.wikiaves.com/chifre-de-ouro Chifre-de-Ouro] ''WikiAves'' {{pt}}.</ref>
== Comportamientu ==
La so dieta normal consiste en [[néctar (botánica)|néctar]] y pequeños [[inseutu|inseutos]]. Bate les ales hasta 90 vegaes per segundu figurando asina nel [[Llibru Guinness de los Récores]] como'l páxaru col mayor númberu d'aleteos per segundu.
== Hábitat ==
Prefier el clima secu y los hábitat semi-abiertos, como los cantos de monte, [[sabana|sabanes]] y pacionales. Atópase con frecuencia nel [[Ecorrexón del Cerrado|Cerrado]] brasilanu.<ref>{{Cita web |url=http://birding.about.com/od/birdprofiles/ig/Exotic-Hummingbird-Pictures/Horned-Sungem.htm |títulu=Horned Sungem |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150906162656/http://birding.about.com/od/birdprofiles/ig/Exotic-Hummingbird-Pictures/Horned-Sungem.htm |fechaarchivu=2015-09-06 }}</ref>
== Distribución ==
Puede atopase al sur de Surinam, norte, centru y este de Brasil nos estaos d'[[Amapá]], [[Maranhão]], [[Alagoas]], [[Badea]], oeste de [[Mato Grosso]] y escasamente, en [[Rondônia]], anque hai informes según vos cualos foi reparáu n'[[Acre (Brasil)|Acre]], al oeste del país. Nel oriente de [[Bolivia]], atópase nel [[departamentu de Santa Cruz]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*[https://birdsofbolivia.org/species-fact-sheets-2/hummingbirds-picaflores/heliactin-bilophus/ birdsofbolivia.org/]
{{wikispecies|Heliactin bilopha}}
{{commonscat}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Trochilidae]]
[[Categoría:Aves d'América del Sur]]
[[Categoría:Animales descritos en 1820]]
[[Categoría:Xéneros monotípicos d'aves]]
27nwogz1rtj7peflv0tc6wpfmmbpmnz
Llista de Wikipedies
0
88811
4484934
4484858
2026-04-04T01:30:10Z
XabatuBot
43102
Anovar estadístiques
4484934
wikitext
text/x-wiki
Esta ye una tabla con toles '''[[Wikipedia|Wikipedies]]''', presentaes n'orde decreciente de páxines de conteníu.<ref name="pdc">Les páxines de conteníu son les páxines de los [[Ayuda:Espaciu de nomes espacios de nomes]] que cada comunidá estima que constitúin la enciclopedia —amás del principal o d'artículos, en delles ediciones añaden otros complementarios—, y qu'amás nun son redireiciones y contienen siquier un enllaz internu.</ref> Los datos anóvense caldía automáticamente (última anovación <onlyinclude>{{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}</onlyinclude>)
<!-- bot table start -->
{| class="wikitable sortable col2izq col3izq col4izq" style="text-align: right; margin-bottom: 10px;"
!
! Llingua
! Llingua (llocal)
! {{abreviatura|Cód.|Códigu según ISO ISO 639-1}}<ref>La direición [[Llocalizador de recursos uniforme|URL]] de cada Wikipedia tien la estructura <code>http(s)://'''xx'''.wikipedia.org/wiki/</code>, onde '''xx''' ye la identificación de la llingua d'esa Wikipedia, según el códigu de lletres de la norma [ISO 639]-1.</ref>
! {{abreviatura|P. de cont.|Páxines de conteníu}}
! Páxines
! Ediciones
! {{abreviatura|Almins.|Alministradores}}
! Usuarios
! {{abreviatura|U. activos|Usuarios activos}}<ref>Considérase activos a los usuarios que fixeron dalguna aición nel proyeutu nos postreros 30 díes.</ref>
! Archivos
! {{abreviatura|Fond.|Fondura}}<ref>La fondura ye un mididor de l'actividá nuna Wikipedia qu'amuesa con qué frecuencia anoven les páxines de conteníu. <center><math>Fondura=\frac{Ediciones}{P\acute{a}xines}\cdot \left(\frac{P\acute{a}xines - Art\acute{\imath}culos}{Art\acute{\imath}culos} \right)^{2}</math></center></ref>
|-
| 1
| [[{{#language:en|ast}}]]
| {{lang|en|{{#language:en}}}}
| <code>[[:en:|en]]</code>
| [[:en:Special:Statistics|7 163 711]]
| [[:en:Special:Statistics|65 409 481]]
| [[:en:Special:Statistics|1 342 216 333]]
| [[:en:Special:ListUsers/sysop|810]]
| [[:en:Special:ListUsers|52 211 758]]
| [[:en:Special:ActiveUsers|281 677]]
| [[:en:Special:ListFiles|964 780]]
| 1 357
|-
| 2
| [[Cebuanu]]
| Sinugboanong
| <code>[[:ceb:|ceb]]</code>
| [[:ceb:Special:Statistics|6 115 159]]
| [[:ceb:Special:Statistics|11 233 467]]
| [[:ceb:Special:Statistics|36 993 853]]
| [[:ceb:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ceb:Special:ListUsers|139 966]]
| [[:ceb:Special:ActiveUsers|211]]
| [[:ceb:Special:ListFiles|3]]
| 2
|-
| 3
| [[Idioma alemán|Alemán]]
| Deutsch
| <code>[[:de:|de]]</code>
| [[:de:Special:Statistics|3 110 455]]
| [[:de:Special:Statistics|8 513 412]]
| [[:de:Special:Statistics|263 667 117]]
| [[:de:Special:ListUsers/sysop|163]]
| [[:de:Special:ListUsers|5 067 196]]
| [[:de:Special:ActiveUsers|38 240]]
| [[:de:Special:ListFiles|129 387]]
| 93
|-
| 4
| [[Francés]]
| français
| <code>[[:fr:|fr]]</code>
| [[:fr:Special:Statistics|2 749 260]]
| [[:fr:Special:Statistics|13 914 942]]
| [[:fr:Special:Statistics|234 304 295]]
| [[:fr:Special:ListUsers/sysop|143]]
| [[:fr:Special:ListUsers|5 729 410]]
| [[:fr:Special:ActiveUsers|41 068]]
| [[:fr:Special:ListFiles|78 311]]
| 278
|-
| 5
| [[Idioma suecu|Suecu]]
| svenska
| <code>[[:sv:|sv]]</code>
| [[:sv:Special:Statistics|2 622 639]]
| [[:sv:Special:Statistics|6 361 425]]
| [[:sv:Special:Statistics|59 072 043]]
| [[:sv:Special:ListUsers/sysop|65]]
| [[:sv:Special:ListUsers|1 023 199]]
| [[:sv:Special:ActiveUsers|4 956]]
| [[:sv:Special:ListFiles|0]]
| 19
|-
| 6
| [[Idioma neerlandés|Neerlandés]]
| Nederlands
| <code>[[:nl:|nl]]</code>
| [[:nl:Special:Statistics|2 216 190]]
| [[:nl:Special:Statistics|4 771 993]]
| [[:nl:Special:Statistics|70 779 158]]
| [[:nl:Special:ListUsers/sysop|33]]
| [[:nl:Special:ListUsers|1 540 371]]
| [[:nl:Special:ActiveUsers|9 209]]
| [[:nl:Special:ListFiles|20]]
| 20
|-
| 7
| [[Idioma español|Español]]
| español
| <code>[[:es:|es]]</code>
| [[:es:Special:Statistics|2 105 305]]
| [[:es:Special:Statistics|8 622 528]]
| [[:es:Special:Statistics|172 355 198]]
| [[:es:Special:ListUsers/sysop|54]]
| [[:es:Special:ListUsers|7 854 128]]
| [[:es:Special:ActiveUsers|43 917]]
| [[:es:Special:ListFiles|0]]
| 192
|-
| 8
| [[Idioma rusu|Rusu]]
| русский
| <code>[[:ru:|ru]]</code>
| [[:ru:Special:Statistics|2 094 020]]
| [[:ru:Special:Statistics|8 466 514]]
| [[:ru:Special:Statistics|152 266 619]]
| [[:ru:Special:ListUsers/sysop|63]]
| [[:ru:Special:ListUsers|3 902 928]]
| [[:ru:Special:ActiveUsers|10 410]]
| [[:ru:Special:ListFiles|265 173]]
| 167
|-
| 9
| [[Idioma italianu|Italianu]]
| italiano
| <code>[[:it:|it]]</code>
| [[:it:Special:Statistics|1 963 740]]
| [[:it:Special:Statistics|8 692 249]]
| [[:it:Special:Statistics|149 750 333]]
| [[:it:Special:ListUsers/sysop|105]]
| [[:it:Special:ListUsers|2 945 236]]
| [[:it:Special:ActiveUsers|29 053]]
| [[:it:Special:ListFiles|123 091]]
| 202
|-
| 10
| [[Idioma polacu|Polacu]]
| polski
| <code>[[:pl:|pl]]</code>
| [[:pl:Special:Statistics|1 690 459]]
| [[:pl:Special:Statistics|4 008 296]]
| [[:pl:Special:Statistics|79 253 677]]
| [[:pl:Special:ListUsers/sysop|95]]
| [[:pl:Special:ListUsers|1 531 862]]
| [[:pl:Special:ActiveUsers|10 064]]
| [[:pl:Special:ListFiles|265]]
| 37
|-
| 11
| [[Árabe exipcianu]]
| مصرى
| <code>[[:arz:|arz]]</code>
| [[:arz:Special:Statistics|1 631 166]]
| [[:arz:Special:Statistics|2 234 174]]
| [[:arz:Special:Statistics|12 982 206]]
| [[:arz:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:arz:Special:ListUsers|283 307]]
| [[:arz:Special:ActiveUsers|293]]
| [[:arz:Special:ListFiles|1 305]]
| 1
|-
| 12
| [[Chinu mandarín|Chinu]]
| 中文
| <code>[[:zh:|zh]]</code>
| [[:zh:Special:Statistics|1 530 191]]
| [[:zh:Special:Statistics|8 357 731]]
| [[:zh:Special:Statistics|91 842 993]]
| [[:zh:Special:ListUsers/sysop|61]]
| [[:zh:Special:ListUsers|4 035 126]]
| [[:zh:Special:ActiveUsers|13 958]]
| [[:zh:Special:ListFiles|69 900]]
| 219
|-
| 13
| [[Xaponés]]
| 日本語
| <code>[[:ja:|ja]]</code>
| [[:ja:Special:Statistics|1 496 619]]
| [[:ja:Special:Statistics|4 398 847]]
| [[:ja:Special:Statistics|108 814 504]]
| [[:ja:Special:ListUsers/sysop|39]]
| [[:ja:Special:ListUsers|2 596 526]]
| [[:ja:Special:ActiveUsers|24 543]]
| [[:ja:Special:ListFiles|6 489]]
| 93
|-
| 14
| [[Idioma ucraín|Ucraín]]
| українська
| <code>[[:uk:|uk]]</code>
| [[:uk:Special:Statistics|1 415 582]]
| [[:uk:Special:Statistics|5 302 000]]
| [[:uk:Special:Statistics|47 709 457]]
| [[:uk:Special:ListUsers/sysop|44]]
| [[:uk:Special:ListUsers|890 471]]
| [[:uk:Special:ActiveUsers|6 029]]
| [[:uk:Special:ListFiles|114 563]]
| 68
|-
| 15
| [[Árabe]]
| العربية
| <code>[[:ar:|ar]]</code>
| [[:ar:Special:Statistics|1 306 341]]
| [[:ar:Special:Statistics|9 097 257]]
| [[:ar:Special:Statistics|74 021 067]]
| [[:ar:Special:ListUsers/sysop|24]]
| [[:ar:Special:ListUsers|2 899 562]]
| [[:ar:Special:ActiveUsers|6 056]]
| [[:ar:Special:ListFiles|56 036]]
| 289
|-
| 16
| [[Vietnamita]]
| Tiếng Việt
| <code>[[:vi:|vi]]</code>
| [[:vi:Special:Statistics|1 299 557]]
| [[:vi:Special:Statistics|4 576 369]]
| [[:vi:Special:Statistics|74 868 259]]
| [[:vi:Special:ListUsers/sysop|16]]
| [[:vi:Special:ListUsers|1 047 393]]
| [[:vi:Special:ActiveUsers|4 210]]
| [[:vi:Special:ListFiles|27 691]]
| 104
|-
| 17
| [[Samareñu]]
| Winaray
| <code>[[:war:|war]]</code>
| [[:war:Special:Statistics|1 266 893]]
| [[:war:Special:Statistics|2 870 453]]
| [[:war:Special:Statistics|7 733 907]]
| [[:war:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:war:Special:ListUsers|66 093]]
| [[:war:Special:ActiveUsers|87]]
| [[:war:Special:ListFiles|42]]
| 4
|-
| 18
| [[Portugués]]
| Idioma português
| <code>[[:pt:|pt]]</code>
| [[:pt:Special:Statistics|1 168 436]]
| [[:pt:Special:Statistics|6 075 047]]
| [[:pt:Special:Statistics|71 835 846]]
| [[:pt:Special:ListUsers/sysop|51]]
| [[:pt:Special:ListUsers|3 389 258]]
| [[:pt:Special:ActiveUsers|7 413]]
| [[:pt:Special:ListFiles|67 526]]
| 209
|-
| 19
| [[Idioma persa|Persa]]
| فارسی
| <code>[[:fa:|fa]]</code>
| [[:fa:Special:Statistics|1 072 656]]
| [[:fa:Special:Statistics|6 034 732]]
| [[:fa:Special:Statistics|43 539 867]]
| [[:fa:Special:ListUsers/sysop|38]]
| [[:fa:Special:ListUsers|1 513 763]]
| [[:fa:Special:ActiveUsers|3 314]]
| [[:fa:Special:ListFiles|98 176]]
| 154
|-
| 20
| [[Idioma chechenu|Chechenu]]
| нохчийн
| <code>[[:ce:|ce]]</code>
| [[:ce:Special:Statistics|864 541]]
| [[:ce:Special:Statistics|1 707 303]]
| [[:ce:Special:Statistics|11 885 598]]
| [[:ce:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ce:Special:ListUsers|45 262]]
| [[:ce:Special:ActiveUsers|62]]
| [[:ce:Special:ListFiles|333]]
| 7
|-
| 21
| [[Catalán]]
| ca
| <code>[[:ca:|ca]]</code>
| [[:ca:Special:Statistics|791 431]]
| [[:ca:Special:Statistics|1 993 103]]
| [[:ca:Special:Statistics|36 973 278]]
| [[:ca:Special:ListUsers/sysop|25]]
| [[:ca:Special:ListUsers|559 449]]
| [[:ca:Special:ActiveUsers|2 372]]
| [[:ca:Special:ListFiles|11 403]]
| 43
|-
| 22
| [[idioma indonesiu|Indonesiu]]
| Idioma indonesiu
| <code>[[:id:|id]]</code>
| [[:id:Special:Statistics|767 969]]
| [[:id:Special:Statistics|4 228 825]]
| [[:id:Special:Statistics|29 070 491]]
| [[:id:Special:ListUsers/sysop|47]]
| [[:id:Special:ListUsers|1 669 436]]
| [[:id:Special:ActiveUsers|13 077]]
| [[:id:Special:ListFiles|65 953]]
| 140
|-
| 23
| [[Idioma coreanu|Coreanu]]
| 한국어
| <code>[[:ko:|ko]]</code>
| [[:ko:Special:Statistics|742 206]]
| [[:ko:Special:Statistics|3 520 411]]
| [[:ko:Special:Statistics|41 519 950]]
| [[:ko:Special:ListUsers/sysop|23]]
| [[:ko:Special:ListUsers|997 637]]
| [[:ko:Special:ActiveUsers|6 194]]
| [[:ko:Special:ListFiles|15 241]]
| 165
|-
| 24
| [[Idioma serbiu|Serbiu]]
| српски / srpski
| <code>[[:sr:|sr]]</code>
| [[:sr:Special:Statistics|712 896]]
| [[:sr:Special:Statistics|4 207 142]]
| [[:sr:Special:Statistics|30 839 848]]
| [[:sr:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:sr:Special:ListUsers|549 861]]
| [[:sr:Special:ActiveUsers|1 904]]
| [[:sr:Special:ListFiles|40 204]]
| 176
|-
| 25
| [[Idioma tártaru]]
| татарча/tatarça
| <code>[[:tt:|tt]]</code>
| [[:tt:Special:Statistics|706 093]]
| [[:tt:Special:Statistics|1 456 351]]
| [[:tt:Special:Statistics|5 702 362]]
| [[:tt:Special:ListUsers/sysop|8]]
| [[:tt:Special:ListUsers|59 790]]
| [[:tt:Special:ActiveUsers|117]]
| [[:tt:Special:ListFiles|6 991]]
| 4
|-
| 26
| [[Noruegu|Noruegu (Bokmål)]]
| norsk
| <code>[[:no:|no]]</code>
| [[:no:Special:Statistics|681 779]]
| [[:no:Special:Statistics|1 905 205]]
| [[:no:Special:Statistics|25 669 631]]
| [[:no:Special:ListUsers/sysop|37]]
| [[:no:Special:ListUsers|704 109]]
| [[:no:Special:ActiveUsers|2 540]]
| [[:no:Special:ListFiles|4]]
| 43
|-
| 27
| [[Turcu]]
| Türkçe
| <code>[[:tr:|tr]]</code>
| [[:tr:Special:Statistics|675 814]]
| [[:tr:Special:Statistics|3 389 755]]
| [[:tr:Special:Statistics|36 938 573]]
| [[:tr:Special:ListUsers/sysop|22]]
| [[:tr:Special:ListUsers|1 799 174]]
| [[:tr:Special:ActiveUsers|5 285]]
| [[:tr:Special:ListFiles|44 380]]
| 176
|-
| 28
| [[Idioma finlandés|Finlandés]]
| suomi
| <code>[[:fi:|fi]]</code>
| [[:fi:Special:Statistics|615 627]]
| [[:fi:Special:Statistics|1 576 746]]
| [[:fi:Special:Statistics|23 871 855]]
| [[:fi:Special:ListUsers/sysop|35]]
| [[:fi:Special:ListUsers|651 169]]
| [[:fi:Special:ActiveUsers|3 556]]
| [[:fi:Special:ListFiles|80 092]]
| 37
|-
| 29
| [[Idioma checu|Checu]]
| čeština
| <code>[[:cs:|cs]]</code>
| [[:cs:Special:Statistics|589 339]]
| [[:cs:Special:Statistics|1 641 018]]
| [[:cs:Special:Statistics|25 751 905]]
| [[:cs:Special:ListUsers/sysop|31]]
| [[:cs:Special:ListUsers|776 304]]
| [[:cs:Special:ActiveUsers|5 156]]
| [[:cs:Special:ListFiles|1]]
| 50
|-
| 30
| [[Idioma húngaru|Húngaru]]
| magyar
| <code>[[:hu:|hu]]</code>
| [[:hu:Special:Statistics|567 617]]
| [[:hu:Special:Statistics|1 612 996]]
| [[:hu:Special:Statistics|28 834 002]]
| [[:hu:Special:ListUsers/sysop|23]]
| [[:hu:Special:ListUsers|629 274]]
| [[:hu:Special:ActiveUsers|3 147]]
| [[:hu:Special:ListFiles|9 484]]
| 61
|-
| 31
| [[Rumanu]]
| Idioma rumanu
| <code>[[:ro:|ro]]</code>
| [[:ro:Special:Statistics|542 042]]
| [[:ro:Special:Statistics|3 007 565]]
| [[:ro:Special:Statistics|17 565 719]]
| [[:ro:Special:ListUsers/sysop|18]]
| [[:ro:Special:ListUsers|742 995]]
| [[:ro:Special:ActiveUsers|2 183]]
| [[:ro:Special:ListFiles|120 158]]
| 121
|-
| 32
| [[Idioma vascu|Vascu]]
| euskara
| <code>[[:eu:|eu]]</code>
| [[:eu:Special:Statistics|483 195]]
| [[:eu:Special:Statistics|1 035 719]]
| [[:eu:Special:Statistics|10 570 797]]
| [[:eu:Special:ListUsers/sysop|12]]
| [[:eu:Special:ListUsers|191 318]]
| [[:eu:Special:ActiveUsers|1 079]]
| [[:eu:Special:ListFiles|0]]
| 13
|-
| 33
| [[Idioma serbocroata|Serbocroata]]
| srpskohrvatski / српскохрватски
| <code>[[:sh:|sh]]</code>
| [[:sh:Special:Statistics|461 532]]
| [[:sh:Special:Statistics|4 628 565]]
| [[:sh:Special:Statistics|42 555 546]]
| [[:sh:Special:ListUsers/sysop|8]]
| [[:sh:Special:ListUsers|339 671]]
| [[:sh:Special:ActiveUsers|379]]
| [[:sh:Special:ListFiles|9 987]]
| 749
|-
| 34
| [[Idioma malayu|Malayu]]
| Bahasa Melayu
| <code>[[:ms:|ms]]</code>
| [[:ms:Special:Statistics|437 696]]
| [[:ms:Special:Statistics|1 179 712]]
| [[:ms:Special:Statistics|6 801 376]]
| [[:ms:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:ms:Special:ListUsers|389 306]]
| [[:ms:Special:ActiveUsers|1 803]]
| [[:ms:Special:ListFiles|17 903]]
| 17
|-
| 35
| [[Hebréu]]
| עברית
| <code>[[:he:|he]]</code>
| [[:he:Special:Statistics|394 067]]
| [[:he:Special:Statistics|1 651 036]]
| [[:he:Special:Statistics|42 938 018]]
| [[:he:Special:ListUsers/sysop|27]]
| [[:he:Special:ListUsers|1 300 198]]
| [[:he:Special:ActiveUsers|7 285]]
| [[:he:Special:ListFiles|87 379]]
| 265
|-
| 37
| [[Esperantu]]
| Esperanto
| <code>[[:eo:|eo]]</code>
| [[:eo:Special:Statistics|383 798]]
| [[:eo:Special:Statistics|861 298]]
| [[:eo:Special:Statistics|9 323 881]]
| [[:eo:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:eo:Special:ListUsers|252 062]]
| [[:eo:Special:ActiveUsers|399]]
| [[:eo:Special:ListFiles|19 754]]
| 17
|-
| 38
| [[Idioma uzbequistanín|Uzbequistanín]]
| oʻzbekcha/ўзбекча
| <code>[[:uz:|uz]]</code>
| [[:uz:Special:Statistics|336 835]]
| [[:uz:Special:Statistics|1 212 162]]
| [[:uz:Special:Statistics|5 971 186]]
| [[:uz:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:uz:Special:ListUsers|254 044]]
| [[:uz:Special:ActiveUsers|769]]
| [[:uz:Special:ListFiles|3 894]]
| 33
|-
| 39
| [[Idioma armeniu|Armeniu]]
| Հայերեն
| <code>[[:hy:|hy]]</code>
| [[:hy:Special:Statistics|325 489]]
| [[:hy:Special:Statistics|1 195 356]]
| [[:hy:Special:Statistics|10 709 886]]
| [[:hy:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:hy:Special:ListUsers|167 233]]
| [[:hy:Special:ActiveUsers|882]]
| [[:hy:Special:ListFiles|12 430]]
| 64
|-
| 40
| [[Idioma danés|Danés]]
| dansk
| <code>[[:da:|da]]</code>
| [[:da:Special:Statistics|313 543]]
| [[:da:Special:Statistics|983 574]]
| [[:da:Special:Statistics|12 225 105]]
| [[:da:Special:ListUsers/sysop|25]]
| [[:da:Special:ListUsers|558 042]]
| [[:da:Special:ActiveUsers|1 681]]
| [[:da:Special:ListFiles|1]]
| 57
|-
| 41
| [[Idioma búlgaru|Búlgaru]]
| български
| <code>[[:bg:|bg]]</code>
| [[:bg:Special:Statistics|309 148]]
| [[:bg:Special:Statistics|700 168]]
| [[:bg:Special:Statistics|12 847 550]]
| [[:bg:Special:ListUsers/sysop|19]]
| [[:bg:Special:ListUsers|387 989]]
| [[:bg:Special:ActiveUsers|1 974]]
| [[:bg:Special:ListFiles|13]]
| 29
|-
| 42
| [[Idioma galés|Galés]]
| Cymraeg
| <code>[[:cy:|cy]]</code>
| [[:cy:Special:Statistics|284 064]]
| [[:cy:Special:Statistics|543 343]]
| [[:cy:Special:Statistics|14 762 035]]
| [[:cy:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:cy:Special:ListUsers|106 261]]
| [[:cy:Special:ActiveUsers|167]]
| [[:cy:Special:ListFiles|12 171]]
| 23
|-
| 43
| [[Inglés simple]]
| Simple English
| <code>[[:simple:|simple]]</code>
| [[:simple:Special:Statistics|280 521]]
| [[:simple:Special:Statistics|933 767]]
| [[:simple:Special:Statistics|10 781 409]]
| [[:simple:Special:ListUsers/sysop|23]]
| [[:simple:Special:ListUsers|1 755 282]]
| [[:simple:Special:ActiveUsers|3 929]]
| [[:simple:Special:ListFiles|36]]
| 63
|-
| 44
| [[Griegu]]
| Ελληνικά
| <code>[[:el:|el]]</code>
| [[:el:Special:Statistics|267 661]]
| [[:el:Special:Statistics|748 555]]
| [[:el:Special:Statistics|11 538 747]]
| [[:el:Special:ListUsers/sysop|22]]
| [[:el:Special:ListUsers|497 342]]
| [[:el:Special:ActiveUsers|2 474]]
| [[:el:Special:ListFiles|19 757]]
| 50
|-
| 45
| [[Idioma bielorrusu|Bielorrusu]]
| беларуская
| <code>[[:be:|be]]</code>
| [[:be:Special:Statistics|262 621]]
| [[:be:Special:Statistics|729 520]]
| [[:be:Special:Statistics|5 111 899]]
| [[:be:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:be:Special:ListUsers|164 441]]
| [[:be:Special:ActiveUsers|431]]
| [[:be:Special:ListFiles|3 592]]
| 22
|-
| 46
| [[Idioma eslovacu|Eslovacu]]
| slovenčina
| <code>[[:sk:|sk]]</code>
| [[:sk:Special:Statistics|259 125]]
| [[:sk:Special:Statistics|601 940]]
| [[:sk:Special:Statistics|8 168 153]]
| [[:sk:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:sk:Special:ListUsers|288 761]]
| [[:sk:Special:ActiveUsers|1 431]]
| [[:sk:Special:ListFiles|0]]
| 24
|-
| 47
| [[Idioma estoniu|Estoniu]]
| eesti
| <code>[[:et:|et]]</code>
| [[:et:Special:Statistics|258 733]]
| [[:et:Special:Statistics|610 523]]
| [[:et:Special:Statistics|7 115 469]]
| [[:et:Special:ListUsers/sysop|36]]
| [[:et:Special:ListUsers|224 741]]
| [[:et:Special:ActiveUsers|1 251]]
| [[:et:Special:ListFiles|649]]
| 22
|-
| 48
| [[Urdú]]
| اردو
| <code>[[:ur:|ur]]</code>
| [[:ur:Special:Statistics|251 917]]
| [[:ur:Special:Statistics|2 439 541]]
| [[:ur:Special:Statistics|9 673 196]]
| [[:ur:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:ur:Special:ListUsers|209 357]]
| [[:ur:Special:ActiveUsers|403]]
| [[:ur:Special:ListFiles|8 754]]
| 299
|-
| 49
| [[Azerbaixanu del sur]]
| تۆرکجه
| <code>[[:azb:|azb]]</code>
| [[:azb:Special:Statistics|244 606]]
| [[:azb:Special:Statistics|580 210]]
| [[:azb:Special:Statistics|1 586 326]]
| [[:azb:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:azb:Special:ListUsers|60 966]]
| [[:azb:Special:ActiveUsers|95]]
| [[:azb:Special:ListFiles|555]]
| 5
|-
| 50
| [[Idioma kazaquistanín|kazaquistanín]]
| қазақша
| <code>[[:kk:|kk]]</code>
| [[:kk:Special:Statistics|242 978]]
| [[:kk:Special:Statistics|664 480]]
| [[:kk:Special:Statistics|3 572 675]]
| [[:kk:Special:ListUsers/sysop|15]]
| [[:kk:Special:ListUsers|175 924]]
| [[:kk:Special:ActiveUsers|446]]
| [[:kk:Special:ListFiles|8 678]]
| 16
|-
| 51
| [[Idioma gallegu|Gallegu]]
| galego
| <code>[[:gl:|gl]]</code>
| [[:gl:Special:Statistics|230 669]]
| [[:gl:Special:Statistics|569 287]]
| [[:gl:Special:Statistics|7 339 355]]
| [[:gl:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:gl:Special:ListUsers|167 022]]
| [[:gl:Special:ActiveUsers|440]]
| [[:gl:Special:ListFiles|33]]
| 28
|-
| 52
| [[Idioma croata|Croata]]
| hrvatski
| <code>[[:hr:|hr]]</code>
| [[:hr:Special:Statistics|230 613]]
| [[:hr:Special:Statistics|500 093]]
| [[:hr:Special:Statistics|7 403 324]]
| [[:hr:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:hr:Special:ListUsers|353 651]]
| [[:hr:Special:ActiveUsers|1 157]]
| [[:hr:Special:ListFiles|21 094]]
| 20
|-
| 53
| [[Idioma minangkabau|Minangkabau]]
| Baso Minangkabau
| <code>[[:min:|min]]</code>
| [[:min:Special:Statistics|229 242]]
| [[:min:Special:Statistics|474 316]]
| [[:min:Special:Statistics|3 345 549]]
| [[:min:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:min:Special:ListUsers|23 438]]
| [[:min:Special:ActiveUsers|49]]
| [[:min:Special:ListFiles|180]]
| 8
|-
| 54
| [[Idioma lituanu|Lituanu]]
| lietuvių
| <code>[[:lt:|lt]]</code>
| [[:lt:Special:Statistics|225 488]]
| [[:lt:Special:Statistics|563 591]]
| [[:lt:Special:Statistics|7 784 970]]
| [[:lt:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:lt:Special:ListUsers|213 526]]
| [[:lt:Special:ActiveUsers|734]]
| [[:lt:Special:ListFiles|27 168]]
| 31
|-
| 55
| [[Idioma azerbaixanu|Azerbaixanu]]
| azərbaycanca
| <code>[[:az:|az]]</code>
| [[:az:Special:Statistics|212 881]]
| [[:az:Special:Statistics|665 994]]
| [[:az:Special:Statistics|8 757 604]]
| [[:az:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:az:Special:ListUsers|337 520]]
| [[:az:Special:ActiveUsers|870]]
| [[:az:Special:ListFiles|14 564]]
| 60
|-
| 56
| [[Idioma eslovenu|Eslovenu]]
| slovenščina
| <code>[[:sl:|sl]]</code>
| [[:sl:Special:Statistics|197 130]]
| [[:sl:Special:Statistics|504 826]]
| [[:sl:Special:Statistics|6 643 274]]
| [[:sl:Special:ListUsers/sysop|22]]
| [[:sl:Special:ListUsers|256 372]]
| [[:sl:Special:ActiveUsers|840]]
| [[:sl:Special:ListFiles|8 990]]
| 32
|-
| 57
| [[Idioma xeorxanu|Xeorxanu]]
| ქართული
| <code>[[:ka:|ka]]</code>
| [[:ka:Special:Statistics|192 743]]
| [[:ka:Special:Statistics|790 763]]
| [[:ka:Special:Statistics|5 338 894]]
| [[:ka:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ka:Special:ListUsers|179 343]]
| [[:ka:Special:ActiveUsers|457]]
| [[:ka:Special:ListFiles|16 000]]
| 65
|-
| 58
| [[Idioma bengalín|Bengalín]]
| বাংলা
| <code>[[:bn:|bn]]</code>
| [[:bn:Special:Statistics|186 532]]
| [[:bn:Special:Statistics|1 402 329]]
| [[:bn:Special:Statistics|8 870 872]]
| [[:bn:Special:ListUsers/sysop|16]]
| [[:bn:Special:ListUsers|535 570]]
| [[:bn:Special:ActiveUsers|2 032]]
| [[:bn:Special:ListFiles|21 416]]
| 269
|-
| 59
| [[Idioma tamil|Tamil]]
| தமிழ்
| <code>[[:ta:|ta]]</code>
| [[:ta:Special:Statistics|182 418]]
| [[:ta:Special:Statistics|619 014]]
| [[:ta:Special:Statistics|4 497 977]]
| [[:ta:Special:ListUsers/sysop|31]]
| [[:ta:Special:ListUsers|257 204]]
| [[:ta:Special:ActiveUsers|528]]
| [[:ta:Special:ListFiles|9 719]]
| 42
|-
| 60
| [[Idioma tailandés|Tailandés]]
| ไทย
| <code>[[:th:|th]]</code>
| [[:th:Special:Statistics|181 203]]
| [[:th:Special:Statistics|1 169 692]]
| [[:th:Special:Statistics|12 912 005]]
| [[:th:Special:ListUsers/sysop|18]]
| [[:th:Special:ListUsers|540 780]]
| [[:th:Special:ActiveUsers|3 061]]
| [[:th:Special:ListFiles|8 449]]
| 328
|-
| 61
| [[Xudeoespañol]]
| Ladin
| <code>[[:lld:|lld]]</code>
| [[:lld:Special:Statistics|180 851]]
| [[:lld:Special:Statistics|188 267]]
| [[:lld:Special:Statistics|246 238]]
| [[:lld:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lld:Special:ListUsers|12 927]]
| [[:lld:Special:ActiveUsers|39]]
| [[:lld:Special:ListFiles|4]]
| 0
|-
| 62
| [[Nynorsk|Noruegu (Nynorsk)]]
| norsk nynorsk
| <code>[[:nn:|nn]]</code>
| [[:nn:Special:Statistics|177 686]]
| [[:nn:Special:Statistics|400 047]]
| [[:nn:Special:Statistics|3 640 410]]
| [[:nn:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:nn:Special:ListUsers|152 289]]
| [[:nn:Special:ActiveUsers|206]]
| [[:nn:Special:ListFiles|10]]
| 14
|-
| 63
| [[Idioma hindi|Hindi]]
| हिन्दी
| <code>[[:hi:|hi]]</code>
| [[:hi:Special:Statistics|168 886]]
| [[:hi:Special:Statistics|1 387 074]]
| [[:hi:Special:Statistics|6 522 211]]
| [[:hi:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:hi:Special:ListUsers|898 623]]
| [[:hi:Special:ActiveUsers|970]]
| [[:hi:Special:ListFiles|4 663]]
| 245
|-
| 64
| [[Idioma macedoniu|Macedoniu]]
| македонски
| <code>[[:mk:|mk]]</code>
| [[:mk:Special:Statistics|160 155]]
| [[:mk:Special:Statistics|598 391]]
| [[:mk:Special:Statistics|5 521 845]]
| [[:mk:Special:ListUsers/sysop|12]]
| [[:mk:Special:ListUsers|131 025]]
| [[:mk:Special:ActiveUsers|315]]
| [[:mk:Special:ListFiles|8 925]]
| 69
|-
| 65
| [[Idioma letón|Letón]]
| latviešu
| <code>[[:lv:|lv]]</code>
| [[:lv:Special:Statistics|142 070]]
| [[:lv:Special:Statistics|568 150]]
| [[:lv:Special:Statistics|4 442 042]]
| [[:lv:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:lv:Special:ListUsers|142 573]]
| [[:lv:Special:ActiveUsers|590]]
| [[:lv:Special:ListFiles|28 490]]
| 70
|-
| 67
| [[Idioma llatín|Llatín]]
| Latina
| <code>[[:la:|la]]</code>
| [[:la:Special:Statistics|141 166]]
| [[:la:Special:Statistics|293 372]]
| [[:la:Special:Statistics|3 943 855]]
| [[:la:Special:ListUsers/sysop|21]]
| [[:la:Special:ListUsers|204 833]]
| [[:la:Special:ActiveUsers|198]]
| [[:la:Special:ListFiles|0]]
| 16
|-
| 68
| [[Asturianu]]
| asturianu
| <code>[[:ast:|ast]]</code>
| [[:ast:Special:Statistics|138 986]]
| [[:ast:Special:Statistics|249 111]]
| [[:ast:Special:Statistics|4 479 393]]
| [[:ast:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ast:Special:ListUsers|145 293]]
| [[:ast:Special:ActiveUsers|161]]
| [[:ast:Special:ListFiles|0]]
| 11
|-
| 69
| [[Afrikaans]]
| Afrikaans
| <code>[[:af:|af]]</code>
| [[:af:Special:Statistics|128 594]]
| [[:af:Special:Statistics|437 024]]
| [[:af:Special:Statistics|2 885 005]]
| [[:af:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:af:Special:ListUsers|203 337]]
| [[:af:Special:ActiveUsers|293]]
| [[:af:Special:ListFiles|9 973]]
| 38
|-
| 70
| [[Idioma telugu]]
| తెలుగు
| <code>[[:te:|te]]</code>
| [[:te:Special:Statistics|122 252]]
| [[:te:Special:Statistics|412 871]]
| [[:te:Special:Statistics|4 677 368]]
| [[:te:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:te:Special:ListUsers|145 421]]
| [[:te:Special:ActiveUsers|342]]
| [[:te:Special:ListFiles|15 065]]
| 64
|-
| 71
| [[Taxiku]]
| тоҷикӣ
| <code>[[:tg:|tg]]</code>
| [[:tg:Special:Statistics|117 165]]
| [[:tg:Special:Statistics|285 981]]
| [[:tg:Special:Statistics|1 461 229]]
| [[:tg:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:tg:Special:ListUsers|119 873]]
| [[:tg:Special:ActiveUsers|152]]
| [[:tg:Special:ListFiles|537]]
| 11
|-
| 72
| [[Idioma birmanu|Birmanu]]
| မြန်မာဘာသာ
| <code>[[:my:|my]]</code>
| [[:my:Special:Statistics|110 462]]
| [[:my:Special:Statistics|266 376]]
| [[:my:Special:Statistics|1 023 143]]
| [[:my:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:my:Special:ListUsers|138 430]]
| [[:my:Special:ActiveUsers|310]]
| [[:my:Special:ListFiles|2 933]]
| 8
|-
| 73
| [[Suaḥili]]
| Kiswahili
| <code>[[:sw:|sw]]</code>
| [[:sw:Special:Statistics|108 588]]
| [[:sw:Special:Statistics|215 538]]
| [[:sw:Special:Statistics|1 498 403]]
| [[:sw:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:sw:Special:ListUsers|87 383]]
| [[:sw:Special:ActiveUsers|228]]
| [[:sw:Special:ListFiles|1 190]]
| 7
|-
| 74
| [[Idioma albanés|Albanés]]
| shqip
| <code>[[:sq:|sq]]</code>
| [[:sq:Special:Statistics|105 380]]
| [[:sq:Special:Statistics|323 985]]
| [[:sq:Special:Statistics|2 915 548]]
| [[:sq:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:sq:Special:ListUsers|184 136]]
| [[:sq:Special:ActiveUsers|397]]
| [[:sq:Special:ListFiles|3 434]]
| 39
|-
| 75
| [[Idioma malgax|Malgax]]
| Malagasy
| <code>[[:mg:|mg]]</code>
| [[:mg:Special:Statistics|102 381]]
| [[:mg:Special:Statistics|260 547]]
| [[:mg:Special:Statistics|1 133 108]]
| [[:mg:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:mg:Special:ListUsers|38 972]]
| [[:mg:Special:ActiveUsers|91]]
| [[:mg:Special:ListFiles|3]]
| 10
|-
| 76
| [[Idioma marathi|Marathi]]
| मराठी
| <code>[[:mr:|mr]]</code>
| [[:mr:Special:Statistics|101 731]]
| [[:mr:Special:Statistics|330 346]]
| [[:mr:Special:Statistics|2 672 588]]
| [[:mr:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:mr:Special:ListUsers|179 410]]
| [[:mr:Special:ActiveUsers|502]]
| [[:mr:Special:ListFiles|2 431]]
| 41
|-
| 77
| [[Idioma bosniu|Bosniu]]
| bosanski
| <code>[[:bs:|bs]]</code>
| [[:bs:Special:Statistics|97 485]]
| [[:bs:Special:Statistics|384 750]]
| [[:bs:Special:Statistics|3 811 188]]
| [[:bs:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:bs:Special:ListUsers|178 803]]
| [[:bs:Special:ActiveUsers|232]]
| [[:bs:Special:ListFiles|5 259]]
| 86
|-
| 78
| [[Idioma ḥausa|Ḥausa]]
| Hausa
| <code>[[:ha:|ha]]</code>
| [[:ha:Special:Statistics|95 329]]
| [[:ha:Special:Statistics|137 184]]
| [[:ha:Special:Statistics|818 144]]
| [[:ha:Special:ListUsers/sysop|16]]
| [[:ha:Special:ListUsers|43 261]]
| [[:ha:Special:ActiveUsers|210]]
| [[:ha:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 79
| [[Idioma curdu|Curdu]]
| kurdî
| <code>[[:ku:|ku]]</code>
| [[:ku:Special:Statistics|91 158]]
| [[:ku:Special:Statistics|292 324]]
| [[:ku:Special:Statistics|1 994 673]]
| [[:ku:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ku:Special:ListUsers|145 650]]
| [[:ku:Special:ActiveUsers|153]]
| [[:ku:Special:ListFiles|555]]
| 33
|-
| 80
| [[Idioma bretón|Bretón]]
| brezhoneg
| <code>[[:br:|br]]</code>
| [[:br:Special:Statistics|90 921]]
| [[:br:Special:Statistics|160 741]]
| [[:br:Special:Statistics|2 181 974]]
| [[:br:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:br:Special:ListUsers|90 170]]
| [[:br:Special:ActiveUsers|121]]
| [[:br:Special:ListFiles|492]]
| 8
|-
| 81
| [[Idioma occitanu|Occitanu]]
| occitan
| <code>[[:oc:|oc]]</code>
| [[:oc:Special:Statistics|90 681]]
| [[:oc:Special:Statistics|166 903]]
| [[:oc:Special:Statistics|2 484 699]]
| [[:oc:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:oc:Special:ListUsers|62 680]]
| [[:oc:Special:ActiveUsers|140]]
| [[:oc:Special:ListFiles|306]]
| 11
|-
| 83
| [[Idioma malabar]]
| മലയാളം
| <code>[[:ml:|ml]]</code>
| [[:ml:Special:Statistics|87 976]]
| [[:ml:Special:Statistics|552 569]]
| [[:ml:Special:Statistics|4 357 900]]
| [[:ml:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:ml:Special:ListUsers|202 446]]
| [[:ml:Special:ActiveUsers|493]]
| [[:ml:Special:ListFiles|7 457]]
| 220
|-
| 84
| [[Baxu saxón]]
| Plattdüütsch
| <code>[[:nds:|nds]]</code>
| [[:nds:Special:Statistics|85 822]]
| [[:nds:Special:Statistics|186 508]]
| [[:nds:Special:Statistics|1 059 000]]
| [[:nds:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:nds:Special:ListUsers|61 134]]
| [[:nds:Special:ActiveUsers|69]]
| [[:nds:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 85
| [[Curdu (Soraní)]]
| کوردی
| <code>[[:ckb:|ckb]]</code>
| [[:ckb:Special:Statistics|80 939]]
| [[:ckb:Special:Statistics|254 314]]
| [[:ckb:Special:Statistics|1 570 267]]
| [[:ckb:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:ckb:Special:ListUsers|74 453]]
| [[:ckb:Special:ActiveUsers|180]]
| [[:ckb:Special:ListFiles|2 995]]
| 28
|-
| 86
| [[Idioma lombardu|Lombardu]]
| lumbaart
| <code>[[:lmo:|lmo]]</code>
| [[:lmo:Special:Statistics|80 072]]
| [[:lmo:Special:Statistics|153 104]]
| [[:lmo:Special:Statistics|1 326 056]]
| [[:lmo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lmo:Special:ListUsers|52 200]]
| [[:lmo:Special:ActiveUsers|70]]
| [[:lmo:Special:ListFiles|795]]
| 7
|-
| 87
| [[Idioma kirguís]]
| Кыргызча
| <code>[[:ky:|ky]]</code>
| [[:ky:Special:Statistics|76 182]]
| [[:ky:Special:Statistics|123 293]]
| [[:ky:Special:Statistics|642 749]]
| [[:ky:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ky:Special:ListUsers|46 759]]
| [[:ky:Special:ActiveUsers|130]]
| [[:ky:Special:ListFiles|2 678]]
| 2
|-
| 88
| [[Panyabí occidental]]
| پنجابی
| <code>[[:pnb:|pnb]]</code>
| [[:pnb:Special:Statistics|75 341]]
| [[:pnb:Special:Statistics|142 416]]
| [[:pnb:Special:Statistics|699 413]]
| [[:pnb:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:pnb:Special:ListUsers|43 557]]
| [[:pnb:Special:ActiveUsers|77]]
| [[:pnb:Special:ListFiles|31]]
| 4
|-
| 89
| [[Xavanés]]
| Basa Jawa
| <code>[[:jv:|jv]]</code>
| [[:jv:Special:Statistics|75 135]]
| [[:jv:Special:Statistics|186 309]]
| [[:jv:Special:Statistics|1 744 485]]
| [[:jv:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:jv:Special:ListUsers|71 278]]
| [[:jv:Special:ActiveUsers|161]]
| [[:jv:Special:ListFiles|4 343]]
| 21
|-
| 90
| [[Nepal bhasa]]
| नेपाल भाषा
| <code>[[:new:|new]]</code>
| [[:new:Special:Statistics|73 838]]
| [[:new:Special:Statistics|268 742]]
| [[:new:Special:Statistics|1 119 077]]
| [[:new:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:new:Special:ListUsers|30 829]]
| [[:new:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:new:Special:ListFiles|0]]
| 29
|-
| 91
| [[Criollu haitianu|Haitianu]]
| Kreyòl ayisyen
| <code>[[:ht:|ht]]</code>
| [[:ht:Special:Statistics|71 779]]
| [[:ht:Special:Statistics|93 310]]
| [[:ht:Special:Statistics|879 218]]
| [[:ht:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ht:Special:ListUsers|38 568]]
| [[:ht:Special:ActiveUsers|98]]
| [[:ht:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 92
| [[Idioma piamontés|Piamontés]]
| Piemontèis
| <code>[[:pms:|pms]]</code>
| [[:pms:Special:Statistics|71 127]]
| [[:pms:Special:Statistics|103 678]]
| [[:pms:Special:Statistics|882 640]]
| [[:pms:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:pms:Special:ListUsers|31 321]]
| [[:pms:Special:ActiveUsers|56]]
| [[:pms:Special:ListFiles|1 820]]
| 2
|-
| 93
| [[Venecianu]]
| vèneto
| <code>[[:vec:|vec]]</code>
| [[:vec:Special:Statistics|69 574]]
| [[:vec:Special:Statistics|143 442]]
| [[:vec:Special:Statistics|1 224 535]]
| [[:vec:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:vec:Special:ListUsers|41 351]]
| [[:vec:Special:ActiveUsers|51]]
| [[:vec:Special:ListFiles|724]]
| 10
|-
| 94
| [[Idioma luxemburgués|Luxemburgués]]
| Lëtzebuergesch
| <code>[[:lb:|lb]]</code>
| [[:lb:Special:Statistics|67 008]]
| [[:lb:Special:Statistics|141 905]]
| [[:lb:Special:Statistics|2 665 793]]
| [[:lb:Special:ListUsers/sysop|8]]
| [[:lb:Special:ListUsers|70 194]]
| [[:lb:Special:ActiveUsers|139]]
| [[:lb:Special:ListFiles|2 522]]
| 23
|-
| 95
| [[Idioma mazandaraní|Mazandaraní]]
| مازِرونی
| <code>[[:mzn:|mzn]]</code>
| [[:mzn:Special:Statistics|64 575]]
| [[:mzn:Special:Statistics|107 460]]
| [[:mzn:Special:Statistics|327 161]]
| [[:mzn:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:mzn:Special:ListUsers|44 946]]
| [[:mzn:Special:ActiveUsers|33]]
| [[:mzn:Special:ListFiles|418]]
| 1
|-
| 96
| [[Idioma baskir|Baskir]]
| башҡортса
| <code>[[:ba:|ba]]</code>
| [[:ba:Special:Statistics|63 954]]
| [[:ba:Special:Statistics|183 882]]
| [[:ba:Special:Statistics|1 291 805]]
| [[:ba:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ba:Special:ListUsers|47 087]]
| [[:ba:Special:ActiveUsers|78]]
| [[:ba:Special:ListFiles|1 430]]
| 25
|-
| 97
| [[Idioma irlandés|Irlandés]]
| Gaeilge
| <code>[[:ga:|ga]]</code>
| [[:ga:Special:Statistics|63 671]]
| [[:ga:Special:Statistics|115 113]]
| [[:ga:Special:Statistics|1 303 830]]
| [[:ga:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ga:Special:ListUsers|72 065]]
| [[:ga:Special:ActiveUsers|146]]
| [[:ga:Special:ListFiles|1 009]]
| 7
|-
| 98
| [[Idioma aragonés|Aragonés]]
| aragonés
| <code>[[:an:|an]]</code>
| [[:an:Special:Statistics|63 362]]
| [[:an:Special:Statistics|201 811]]
| [[:an:Special:Statistics|2 381 763]]
| [[:an:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:an:Special:ListUsers|87 851]]
| [[:an:Special:ActiveUsers|103]]
| [[:an:Special:ListFiles|2 190]]
| 56
|-
| 99
| [[Idioma sondanés|Sondanés]]
| Basa Sunda
| <code>[[:su:|su]]</code>
| [[:su:Special:Statistics|62 578]]
| [[:su:Special:Statistics|100 226]]
| [[:su:Special:Statistics|695 973]]
| [[:su:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:su:Special:ListUsers|35 536]]
| [[:su:Special:ActiveUsers|60]]
| [[:su:Special:ListFiles|419]]
| 3
|-
| 100
| [[Ido]]
| Ido
| <code>[[:io:|io]]</code>
| [[:io:Special:Statistics|61 673]]
| [[:io:Special:Statistics|98 969]]
| [[:io:Special:Statistics|1 109 019]]
| [[:io:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:io:Special:ListUsers|45 078]]
| [[:io:Special:ActiveUsers|74]]
| [[:io:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 101
| [[Idioma islandés|Islandés]]
| íslenska
| <code>[[:is:|is]]</code>
| [[:is:Special:Statistics|60 897]]
| [[:is:Special:Statistics|159 641]]
| [[:is:Special:Statistics|1 953 988]]
| [[:is:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:is:Special:ListUsers|113 522]]
| [[:is:Special:ActiveUsers|287]]
| [[:is:Special:ListFiles|3 323]]
| 32
|-
| 102
| [[Silesianu]]
| ślůnski
| <code>[[:szl:|szl]]</code>
| [[:szl:Special:Statistics|60 069]]
| [[:szl:Special:Statistics|76 640]]
| [[:szl:Special:Statistics|383 858]]
| [[:szl:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:szl:Special:ListUsers|29 276]]
| [[:szl:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:szl:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 103
| [[Frisón occidental]]
| Frysk
| <code>[[:fy:|fy]]</code>
| [[:fy:Special:Statistics|59 695]]
| [[:fy:Special:Statistics|178 689]]
| [[:fy:Special:Statistics|1 221 953]]
| [[:fy:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:fy:Special:ListUsers|57 200]]
| [[:fy:Special:ActiveUsers|89]]
| [[:fy:Special:ListFiles|7 665]]
| 27
|-
| 104
| [[Idioma panyabí oriental|Panyabí oriental]]
| ਪੰਜਾਬੀ
| <code>[[:pa:|pa]]</code>
| [[:pa:Special:Statistics|59 492]]
| [[:pa:Special:Statistics|192 394]]
| [[:pa:Special:Statistics|834 430]]
| [[:pa:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:pa:Special:ListUsers|58 259]]
| [[:pa:Special:ActiveUsers|153]]
| [[:pa:Special:ListFiles|1 865]]
| 22
|-
| 105
| [[Idioma chuvasiu|Chuvasiu]]
| Чӑвашла
| <code>[[:cv:|cv]]</code>
| [[:cv:Special:Statistics|58 827]]
| [[:cv:Special:Statistics|122 561]]
| [[:cv:Special:Statistics|870 634]]
| [[:cv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:cv:Special:ListUsers|39 592]]
| [[:cv:Special:ActiveUsers|56]]
| [[:cv:Special:ListFiles|530]]
| 8
|-
| 106
| [[Volapük]]
| Volapük
| <code>[[:vo:|vo]]</code>
| [[:vo:Special:Statistics|49 806]]
| [[:vo:Special:Statistics|167 643]]
| [[:vo:Special:Statistics|3 327 801]]
| [[:vo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:vo:Special:ListUsers|40 492]]
| [[:vo:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:vo:Special:ListFiles|0]]
| 111
|-
| 107
| [[Idioma tagalu|Tagalu]]
| Tagalog
| <code>[[:tl:|tl]]</code>
| [[:tl:Special:Statistics|48 871]]
| [[:tl:Special:Statistics|248 858]]
| [[:tl:Special:Statistics|2 194 702]]
| [[:tl:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:tl:Special:ListUsers|159 409]]
| [[:tl:Special:ActiveUsers|218]]
| [[:tl:Special:ListFiles|1 712]]
| 148
|-
| 108
| [[Guilakí|Idioma guilakí]]
| گیلکی
| <code>[[:glk:|glk]]</code>
| [[:glk:Special:Statistics|48 304]]
| [[:glk:Special:Statistics|57 621]]
| [[:glk:Special:Statistics|155 432]]
| [[:glk:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:glk:Special:ListUsers|18 275]]
| [[:glk:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:glk:Special:ListFiles|811]]
| 0
|-
| 109
| [[Chinu vu]]
| 吴语
| <code>[[:wuu:|wuu]]</code>
| [[:wuu:Special:Statistics|48 086]]
| [[:wuu:Special:Statistics|74 707]]
| [[:wuu:Special:Statistics|393 701]]
| [[:wuu:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:wuu:Special:ListUsers|209 086]]
| [[:wuu:Special:ActiveUsers|138]]
| [[:wuu:Special:ListFiles|6]]
| 2
|-
| 110
| [[Idioma igbo|Igbo]]
| Igbo
| <code>[[:ig:|ig]]</code>
| [[:ig:Special:Statistics|45 280]]
| [[:ig:Special:Statistics|63 289]]
| [[:ig:Special:Statistics|387 420]]
| [[:ig:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ig:Special:ListUsers|36 921]]
| [[:ig:Special:ActiveUsers|108]]
| [[:ig:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 111
| [[Zazaki]]
| Zazaki
| <code>[[:diq:|diq]]</code>
| [[:diq:Special:Statistics|42 610]]
| [[:diq:Special:Statistics|64 201]]
| [[:diq:Special:Statistics|547 637]]
| [[:diq:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:diq:Special:ListUsers|33 291]]
| [[:diq:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:diq:Special:ListFiles|193]]
| 2
|-
| 112
| [[Idioma yoruba|Yoruba]]
| Yorùbá
| <code>[[:yo:|yo]]</code>
| [[:yo:Special:Statistics|37 047]]
| [[:yo:Special:Statistics|62 009]]
| [[:yo:Special:Statistics|613 793]]
| [[:yo:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:yo:Special:ListUsers|33 505]]
| [[:yo:Special:ActiveUsers|62]]
| [[:yo:Special:ListFiles|160]]
| 4
|-
| 113
| [[Idioma balinés|Balinés]]
| Bali
| <code>[[:ban:|ban]]</code>
| [[:ban:Special:Statistics|36 452]]
| [[:ban:Special:Statistics|75 203]]
| [[:ban:Special:Statistics|255 750]]
| [[:ban:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ban:Special:ListUsers|83 611]]
| [[:ban:Special:ActiveUsers|79]]
| [[:ban:Special:ListFiles|141]]
| 4
|-
| 114
| [[Idioma canarés|Canarés]]
| ಕನ್ನಡ
| <code>[[:kn:|kn]]</code>
| [[:kn:Special:Statistics|34 986]]
| [[:kn:Special:Statistics|159 565]]
| [[:kn:Special:Statistics|1 366 125]]
| [[:kn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:kn:Special:ListUsers|96 976]]
| [[:kn:Special:ActiveUsers|165]]
| [[:kn:Special:ListFiles|2 360]]
| 109
|-
| 115
| [[Escocés (llingua xermánica)]]
| Scots
| <code>[[:sco:|sco]]</code>
| [[:sco:Special:Statistics|34 161]]
| [[:sco:Special:Statistics|138 200]]
| [[:sco:Special:Statistics|907 321]]
| [[:sco:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sco:Special:ListUsers|128 119]]
| [[:sco:Special:ActiveUsers|141]]
| [[:sco:Special:ListFiles|423]]
| 61
|-
| 116
| [[Alemánicu]]
| Alemannisch
| <code>[[:als:|als]]</code>
| [[:als:Special:Statistics|31 643]]
| [[:als:Special:Statistics|75 112]]
| [[:als:Special:Statistics|1 079 853]]
| [[:als:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:als:Special:ListUsers|117 962]]
| [[:als:Special:ActiveUsers|140]]
| [[:als:Special:ListFiles|597]]
| 27
|-
| 117
| [[Idioma guyaratín|Guyaratín]]
| ગુજરાતી
| <code>[[:gu:|gu]]</code>
| [[:gu:Special:Statistics|30 840]]
| [[:gu:Special:Statistics|135 879]]
| [[:gu:Special:Statistics|898 051]]
| [[:gu:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gu:Special:ListUsers|85 213]]
| [[:gu:Special:ActiveUsers|100]]
| [[:gu:Special:ListFiles|0]]
| 77
|-
| 118
| [[Interlingua]]
| interlingua
| <code>[[:ia:|ia]]</code>
| [[:ia:Special:Statistics|30 406]]
| [[:ia:Special:Statistics|46 565]]
| [[:ia:Special:Statistics|692 369]]
| [[:ia:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ia:Special:ListUsers|58 588]]
| [[:ia:Special:ActiveUsers|59]]
| [[:ia:Special:ListFiles|4]]
| 4
|-
| 119
| [[Kotava]]
| Kotava
| <code>[[:avk:|avk]]</code>
| [[:avk:Special:Statistics|29 900]]
| [[:avk:Special:Statistics|36 356]]
| [[:avk:Special:Statistics|147 023]]
| [[:avk:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:avk:Special:ListUsers|8 124]]
| [[:avk:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:avk:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 120
| [[Idioma nepalés|Nepales]]
| नेपाली
| <code>[[:ne:|ne]]</code>
| [[:ne:Special:Statistics|29 707]]
| [[:ne:Special:Statistics|113 353]]
| [[:ne:Special:Statistics|1 343 463]]
| [[:ne:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ne:Special:ListUsers|77 004]]
| [[:ne:Special:ActiveUsers|161]]
| [[:ne:Special:ListFiles|1 480]]
| 94
|-
| 121
| [[Tártaru de Crimea]]
| qırımtatarca
| <code>[[:crh:|crh]]</code>
| [[:crh:Special:Statistics|29 679]]
| [[:crh:Special:Statistics|58 000]]
| [[:crh:Special:Statistics|242 880]]
| [[:crh:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:crh:Special:ListUsers|68 827]]
| [[:crh:Special:ActiveUsers|63]]
| [[:crh:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 122
| [[Idioma austrobávaru|Bávaru]]
| Boarisch
| <code>[[:bar:|bar]]</code>
| [[:bar:Special:Statistics|27 221]]
| [[:bar:Special:Statistics|110 741]]
| [[:bar:Special:Statistics|851 428]]
| [[:bar:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bar:Special:ListUsers|79 280]]
| [[:bar:Special:ActiveUsers|88]]
| [[:bar:Special:ListFiles|1 153]]
| 72
|-
| 123
| [[Idioma mongol|Mongol]]
| монгол
| <code>[[:mn:|mn]]</code>
| [[:mn:Special:Statistics|27 213]]
| [[:mn:Special:Statistics|114 686]]
| [[:mn:Special:Statistics|850 676]]
| [[:mn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mn:Special:ListUsers|102 560]]
| [[:mn:Special:ActiveUsers|243]]
| [[:mn:Special:ListFiles|1 342]]
| 77
|-
| 124
| [[Sicilianu]]
| sicilianu
| <code>[[:scn:|scn]]</code>
| [[:scn:Special:Statistics|26 293]]
| [[:scn:Special:Statistics|56 243]]
| [[:scn:Special:Statistics|774 280]]
| [[:scn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:scn:Special:ListUsers|50 279]]
| [[:scn:Special:ActiveUsers|63]]
| [[:scn:Special:ListFiles|1 057]]
| 18
|-
| 125
| [[Bishnupriya Manipuri]]
| বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী
| <code>[[:bpy:|bpy]]</code>
| [[:bpy:Special:Statistics|25 092]]
| [[:bpy:Special:Statistics|63 413]]
| [[:bpy:Special:Statistics|895 466]]
| [[:bpy:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bpy:Special:ListUsers|27 938]]
| [[:bpy:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:bpy:Special:ListFiles|35]]
| 33
|-
| 126
| [[Idioma cingalés|Cingalés]]
| සිංහල
| <code>[[:si:|si]]</code>
| [[:si:Special:Statistics|25 074]]
| [[:si:Special:Statistics|171 477]]
| [[:si:Special:Statistics|783 038]]
| [[:si:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:si:Special:ListUsers|77 399]]
| [[:si:Special:ActiveUsers|154]]
| [[:si:Special:ListFiles|2 943]]
| 156
|-
| 127
| [[Quechua]]
| Runa Simi
| <code>[[:qu:|qu]]</code>
| [[:qu:Special:Statistics|24 475]]
| [[:qu:Special:Statistics|58 666]]
| [[:qu:Special:Statistics|684 259]]
| [[:qu:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:qu:Special:ListUsers|34 156]]
| [[:qu:Special:ActiveUsers|59]]
| [[:qu:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 128
| [[Saraiki]]
| سرائیکی
| <code>[[:skr:|skr]]</code>
| [[:skr:Special:Statistics|24 460]]
| [[:skr:Special:Statistics|29 251]]
| [[:skr:Special:Statistics|66 903]]
| [[:skr:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:skr:Special:ListUsers|4 212]]
| [[:skr:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:skr:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 129
| [[Asamés]]
| অসমীয়া
| <code>[[:as:|as]]</code>
| [[:as:Special:Statistics|23 994]]
| [[:as:Special:Statistics|124 670]]
| [[:as:Special:Statistics|599 599]]
| [[:as:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:as:Special:ListUsers|48 849]]
| [[:as:Special:ActiveUsers|149]]
| [[:as:Special:ListFiles|2 411]]
| 85
|-
| 130
| [[Idioma navajo|Navajo]]
| Diné bizaad
| <code>[[:nv:|nv]]</code>
| [[:nv:Special:Statistics|22 664]]
| [[:nv:Special:Statistics|36 565]]
| [[:nv:Special:Statistics|308 834]]
| [[:nv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nv:Special:ListUsers|20 561]]
| [[:nv:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:nv:Special:ListFiles|736]]
| 3
|-
| 131
| [[Megrelianu]]
| მარგალური
| <code>[[:xmf:|xmf]]</code>
| [[:xmf:Special:Statistics|22 253]]
| [[:xmf:Special:Statistics|42 176]]
| [[:xmf:Special:Statistics|248 346]]
| [[:xmf:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:xmf:Special:ListUsers|22 724]]
| [[:xmf:Special:ActiveUsers|35]]
| [[:xmf:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 132
| [[Bicolano central]]
| Bikol Central
| <code>[[:bcl:|bcl]]</code>
| [[:bcl:Special:Statistics|21 782]]
| [[:bcl:Special:Statistics|50 899]]
| [[:bcl:Special:Statistics|303 124]]
| [[:bcl:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:bcl:Special:ListUsers|30 672]]
| [[:bcl:Special:ActiveUsers|136]]
| [[:bcl:Special:ListFiles|798]]
| 11
|-
| 133
| [[Idioma osetiu|Osetiu]]
| Ирон
| <code>[[:os:|os]]</code>
| [[:os:Special:Statistics|21 541]]
| [[:os:Special:Statistics|77 116]]
| [[:os:Special:Statistics|592 297]]
| [[:os:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:os:Special:ListUsers|27 801]]
| [[:os:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:os:Special:ListFiles|149]]
| 51
|-
| 134
| [[Idioma sindhi|Sindhi]]
| سنڌي
| <code>[[:sd:|sd]]</code>
| [[:sd:Special:Statistics|21 313]]
| [[:sd:Special:Statistics|78 151]]
| [[:sd:Special:Statistics|369 821]]
| [[:sd:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:sd:Special:ListUsers|21 722]]
| [[:sd:Special:ActiveUsers|46]]
| [[:sd:Special:ListFiles|159]]
| 34
|-
| 135
| [[Pashtu]]
| پښتو
| <code>[[:ps:|ps]]</code>
| [[:ps:Special:Statistics|21 222]]
| [[:ps:Special:Statistics|76 617]]
| [[:ps:Special:Statistics|362 200]]
| [[:ps:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ps:Special:ListUsers|38 576]]
| [[:ps:Special:ActiveUsers|50]]
| [[:ps:Special:ListFiles|1 817]]
| 32
|-
| 136
| [[North Frisian|Frisón septentrional]]
| Nordfriisk
| <code>[[:frr:|frr]]</code>
| [[:frr:Special:Statistics|21 056]]
| [[:frr:Special:Statistics|52 187]]
| [[:frr:Special:Statistics|278 126]]
| [[:frr:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:frr:Special:ListUsers|24 038]]
| [[:frr:Special:ActiveUsers|34]]
| [[:frr:Special:ListFiles|1 487]]
| 12
|-
| 137
| [[Idioma oriya|Oriya]]
| ଓଡ଼ିଆ
| <code>[[:or:|or]]</code>
| [[:or:Special:Statistics|20 820]]
| [[:or:Special:Statistics|87 428]]
| [[:or:Special:Statistics|584 301]]
| [[:or:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:or:Special:ListUsers|41 248]]
| [[:or:Special:ActiveUsers|91]]
| [[:or:Special:ListFiles|170]]
| 68
|-
| 138
| [[Idioma tumbuka|Tumbuka]]
| chiTumbuka
| <code>[[:tum:|tum]]</code>
| [[:tum:Special:Statistics|18 808]]
| [[:tum:Special:Statistics|39 271]]
| [[:tum:Special:Statistics|106 935]]
| [[:tum:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:tum:Special:ListUsers|11 186]]
| [[:tum:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:tum:Special:ListFiles|138]]
| 3
|-
| 139
| [[:en:Sakha|Sakha]]
| саха тыла
| <code>[[:sah:|sah]]</code>
| [[:sah:Special:Statistics|18 106]]
| [[:sah:Special:Statistics|54 771]]
| [[:sah:Special:Statistics|425 747]]
| [[:sah:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:sah:Special:ListUsers|28 639]]
| [[:sah:Special:ActiveUsers|66]]
| [[:sah:Special:ListFiles|1 765]]
| 32
|-
| 140
| [[Idioma fula|Fula]]
| Fulfulde
| <code>[[:ff:|ff]]</code>
| [[:ff:Special:Statistics|16 720]]
| [[:ff:Special:Statistics|32 116]]
| [[:ff:Special:Statistics|151 391]]
| [[:ff:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ff:Special:ListUsers|13 076]]
| [[:ff:Special:ActiveUsers|45]]
| [[:ff:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 142
| [[Min Dong]]
| Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄
| <code>[[:cdo:|cdo]]</code>
| [[:cdo:Special:Statistics|16 706]]
| [[:cdo:Special:Statistics|33 557]]
| [[:cdo:Special:Statistics|104 615]]
| [[:cdo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:cdo:Special:ListUsers|24 730]]
| [[:cdo:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:cdo:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 143
| [[Gaélicu escocés]]
| Gàidhlig
| <code>[[:gd:|gd]]</code>
| [[:gd:Special:Statistics|16 046]]
| [[:gd:Special:Statistics|32 865]]
| [[:gd:Special:Statistics|580 835]]
| [[:gd:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:gd:Special:ListUsers|31 893]]
| [[:gd:Special:ActiveUsers|33]]
| [[:gd:Special:ListFiles|290]]
| 19
|-
| 144
| [[:en:Buginese|Buginese]]
| ᨅᨔ ᨕᨘᨁᨗ
| <code>[[:bug:|bug]]</code>
| [[:bug:Special:Statistics|15 955]]
| [[:bug:Special:Statistics|20 491]]
| [[:bug:Special:Statistics|210 039]]
| [[:bug:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bug:Special:ListUsers|15 160]]
| [[:bug:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:bug:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 145
| [[Yiddish]]
| ייִדיש
| <code>[[:yi:|yi]]</code>
| [[:yi:Special:Statistics|15 659]]
| [[:yi:Special:Statistics|44 463]]
| [[:yi:Special:Statistics|598 753]]
| [[:yi:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:yi:Special:ListUsers|60 184]]
| [[:yi:Special:ActiveUsers|58]]
| [[:yi:Special:ListFiles|985]]
| 46
|-
| 146
| [[Amáricu]]
| አማርኛ
| <code>[[:am:|am]]</code>
| [[:am:Special:Statistics|15 633]]
| [[:am:Special:Statistics|46 637]]
| [[:am:Special:Statistics|390 600]]
| [[:am:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:am:Special:ListUsers|55 320]]
| [[:am:Special:ActiveUsers|167]]
| [[:am:Special:ListFiles|1 357]]
| 33
|-
| 147
| [[Ilocanu]]
| Ilokano
| <code>[[:ilo:|ilo]]</code>
| [[:ilo:Special:Statistics|15 465]]
| [[:ilo:Special:Statistics|70 622]]
| [[:ilo:Special:Statistics|405 053]]
| [[:ilo:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ilo:Special:ListUsers|19 774]]
| [[:ilo:Special:ActiveUsers|45]]
| [[:ilo:Special:ListFiles|0]]
| 73
|-
| 148
| [[Idioma limburgués|Limburgués]]
| Limburgs
| <code>[[:li:|li]]</code>
| [[:li:Special:Statistics|15 195]]
| [[:li:Special:Statistics|68 769]]
| [[:li:Special:Statistics|484 712]]
| [[:li:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:li:Special:ListUsers|33 093]]
| [[:li:Special:ActiveUsers|39]]
| [[:li:Special:ListFiles|622]]
| 88
|-
| 149
| [[:en:Gorontalo|Gorontalo]]
| Bahasa Hulontalo
| <code>[[:gor:|gor]]</code>
| [[:gor:Special:Statistics|15 100]]
| [[:gor:Special:Statistics|24 997]]
| [[:gor:Special:Statistics|66 970]]
| [[:gor:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gor:Special:ListUsers|8 307]]
| [[:gor:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:gor:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 150
| [[Idioma napolitanu|Napolitanu]]
| Napulitano
| <code>[[:nap:|nap]]</code>
| [[:nap:Special:Statistics|14 955]]
| [[:nap:Special:Statistics|24 209]]
| [[:nap:Special:Statistics|671 366]]
| [[:nap:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:nap:Special:ListUsers|34 208]]
| [[:nap:Special:ActiveUsers|51]]
| [[:nap:Special:ListFiles|287]]
| 11
|-
| 151
| [[Idioma santali|Santali]]
| Santhali
| <code>[[:sat:|sat]]</code>
| [[:sat:Special:Statistics|14 826]]
| [[:sat:Special:Statistics|31 572]]
| [[:sat:Special:Statistics|186 390]]
| [[:sat:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sat:Special:ListUsers|10 753]]
| [[:sat:Special:ActiveUsers|50]]
| [[:sat:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 152
| [[Idioma shan|Shan]]
| ၵႂၢမ်းတႆးလူင်
| <code>[[:shn:|shn]]</code>
| [[:shn:Special:Statistics|14 670]]
| [[:shn:Special:Statistics|35 268]]
| [[:shn:Special:Statistics|124 939]]
| [[:shn:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:shn:Special:ListUsers|6 357]]
| [[:shn:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:shn:Special:ListFiles|78]]
| 7
|-
| 153
| [[Idioma maithili|Maithili]]
| मैथिली
| <code>[[:mai:|mai]]</code>
| [[:mai:Special:Statistics|14 326]]
| [[:mai:Special:Statistics|45 833]]
| [[:mai:Special:Statistics|273 779]]
| [[:mai:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mai:Special:ListUsers|16 929]]
| [[:mai:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:mai:Special:ListFiles|126]]
| 29
|-
| 154
| [[:en:Upper Sorbian|Upper Sorbian]]
| hornjoserbsce
| <code>[[:hsb:|hsb]]</code>
| [[:hsb:Special:Statistics|14 236]]
| [[:hsb:Special:Statistics|36 444]]
| [[:hsb:Special:Statistics|389 428]]
| [[:hsb:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:hsb:Special:ListUsers|27 993]]
| [[:hsb:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:hsb:Special:ListFiles|126]]
| 26
|-
| 155
| [[Feroés]]
| føroyskt
| <code>[[:fo:|fo]]</code>
| [[:fo:Special:Statistics|14 204]]
| [[:fo:Special:Statistics|41 051]]
| [[:fo:Special:Statistics|387 152]]
| [[:fo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:fo:Special:ListUsers|34 278]]
| [[:fo:Special:ActiveUsers|36]]
| [[:fo:Special:ListFiles|0]]
| 34
|-
| 156
| [[Idioma emiliano-romañol|Emiliano-romañol]]
| emiliàn e rumagnòl
| <code>[[:eml:|eml]]</code>
| [[:eml:Special:Statistics|13 979]]
| [[:eml:Special:Statistics|37 277]]
| [[:eml:Special:Statistics|167 518]]
| [[:eml:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:eml:Special:ListUsers|30 731]]
| [[:eml:Special:ActiveUsers|33]]
| [[:eml:Special:ListFiles|2 897]]
| 12
|-
| 158
| [[dagbani]]
| dagbanli
| <code>[[:dag:|dag]]</code>
| [[:dag:Special:Statistics|13 631]]
| [[:dag:Special:Statistics|24 654]]
| [[:dag:Special:Statistics|132 136]]
| [[:dag:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:dag:Special:ListUsers|7 697]]
| [[:dag:Special:ActiveUsers|51]]
| [[:dag:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 160
| [[Árabe marroquín]]
| اللهجة المغربي
| <code>[[:ary:|ary]]</code>
| [[:ary:Special:Statistics|13 603]]
| [[:ary:Special:Statistics|102 624]]
| [[:ary:Special:Statistics|503 047]]
| [[:ary:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ary:Special:ListUsers|19 611]]
| [[:ary:Special:ActiveUsers|73]]
| [[:ary:Special:ListFiles|343]]
| 210
|-
| 161
| [[Idioma occidental|Occidental]]
| Interlingue
| <code>[[:ie:|ie]]</code>
| [[:ie:Special:Statistics|13 522]]
| [[:ie:Special:Statistics|17 789]]
| [[:ie:Special:Statistics|167 146]]
| [[:ie:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ie:Special:ListUsers|23 935]]
| [[:ie:Special:ActiveUsers|33]]
| [[:ie:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 162
| [[Idioma armeniu occidental|Armeniu occidental]]
| Արեւմտահայերէն
| <code>[[:hyw:|hyw]]</code>
| [[:hyw:Special:Statistics|13 492]]
| [[:hyw:Special:Statistics|29 604]]
| [[:hyw:Special:Statistics|238 677]]
| [[:hyw:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:hyw:Special:ListUsers|14 104]]
| [[:hyw:Special:ActiveUsers|49]]
| [[:hyw:Special:ListFiles|0]]
| 11
|-
| 163
| [[Idioma achenés|Achenés]]
| Acèh
| <code>[[:ace:|ace]]</code>
| [[:ace:Special:Statistics|13 044]]
| [[:ace:Special:Statistics|28 056]]
| [[:ace:Special:Statistics|157 082]]
| [[:ace:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ace:Special:ListUsers|32 699]]
| [[:ace:Special:ActiveUsers|56]]
| [[:ace:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 164
| [[Idioma valón|Valón]]
| walon
| <code>[[:wa:|wa]]</code>
| [[:wa:Special:Statistics|12 920]]
| [[:wa:Special:Statistics|30 855]]
| [[:wa:Special:Statistics|423 399]]
| [[:wa:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:wa:Special:ListUsers|28 197]]
| [[:wa:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:wa:Special:ListFiles|760]]
| 26
|-
| 165
| [[Idioma sánscritu|Sánscritu]]
| संस्कृतम्
| <code>[[:sa:|sa]]</code>
| [[:sa:Special:Statistics|12 490]]
| [[:sa:Special:Statistics|82 273]]
| [[:sa:Special:Statistics|498 168]]
| [[:sa:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sa:Special:ListUsers|45 401]]
| [[:sa:Special:ActiveUsers|41]]
| [[:sa:Special:ListFiles|445]]
| 189
|-
| 166
| [[:en:Fiji Hindi|Fiji Hindi]]
| Fiji Hindi
| <code>[[:hif:|hif]]</code>
| [[:hif:Special:Statistics|12 221]]
| [[:hif:Special:Statistics|56 542]]
| [[:hif:Special:Statistics|333 435]]
| [[:hif:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:hif:Special:ListUsers|39 341]]
| [[:hif:Special:ActiveUsers|54]]
| [[:hif:Special:ListFiles|187]]
| 78
|-
| 167
| [[Idioma zulú|Zulú]]
| isiZulu
| <code>[[:zu:|zu]]</code>
| [[:zu:Special:Statistics|12 205]]
| [[:zu:Special:Statistics|26 972]]
| [[:zu:Special:Statistics|121 910]]
| [[:zu:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:zu:Special:ListUsers|25 567]]
| [[:zu:Special:ActiveUsers|69]]
| [[:zu:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 168
| [[{{#language:zgh|ast}}]]
| {{lang|zgh|{{#language:zgh}}}}
| <code>[[:zgh:|zgh]]</code>
| [[:zgh:Special:Statistics|12 200]]
| [[:zgh:Special:Statistics|52 137]]
| [[:zgh:Special:Statistics|175 550]]
| [[:zgh:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:zgh:Special:ListUsers|35 043]]
| [[:zgh:Special:ActiveUsers|86]]
| [[:zgh:Special:ListFiles|0]]
| 36
|-
| 169
| [[Idioma camboyanu|Camboyanu]]
| ភាសាខ្មែរ
| <code>[[:km:|km]]</code>
| [[:km:Special:Statistics|11 973]]
| [[:km:Special:Statistics|36 998]]
| [[:km:Special:Statistics|333 653]]
| [[:km:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:km:Special:ListUsers|49 877]]
| [[:km:Special:ActiveUsers|158]]
| [[:km:Special:ListFiles|808]]
| 39
|-
| 170
| [[:en:Banjar|Banjar]]
| Bahasa Banjar
| <code>[[:bjn:|bjn]]</code>
| [[:bjn:Special:Statistics|11 847]]
| [[:bjn:Special:Statistics|35 802]]
| [[:bjn:Special:Statistics|109 835]]
| [[:bjn:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:bjn:Special:ListUsers|17 112]]
| [[:bjn:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:bjn:Special:ListFiles|2]]
| 13
|-
| 171
| [[Idioma karakalpako|Karakalpako]]
| Qaraqalpaqsha
| <code>[[:kaa:|kaa]]</code>
| [[:kaa:Special:Statistics|11 789]]
| [[:kaa:Special:Statistics|33 169]]
| [[:kaa:Special:Statistics|206 523]]
| [[:kaa:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:kaa:Special:ListUsers|15 705]]
| [[:kaa:Special:ActiveUsers|42]]
| [[:kaa:Special:ListFiles|88]]
| 20
|-
| 172
| [[Idioma shona|Shona]]
| chiShona
| <code>[[:sn:|sn]]</code>
| [[:sn:Special:Statistics|11 558]]
| [[:sn:Special:Statistics|20 569]]
| [[:sn:Special:Statistics|112 917]]
| [[:sn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:sn:Special:ListUsers|20 592]]
| [[:sn:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:sn:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 173
| [[Idioma ligur|Ligur]]
| Ligure
| <code>[[:lij:|lij]]</code>
| [[:lij:Special:Statistics|11 498]]
| [[:lij:Special:Statistics|28 260]]
| [[:lij:Special:Statistics|268 350]]
| [[:lij:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:lij:Special:ListUsers|19 524]]
| [[:lij:Special:ActiveUsers|42]]
| [[:lij:Special:ListFiles|32]]
| 20
|-
| 174
| [[:en:Meadow Mari|Meadow Mari]]
| олык марий
| <code>[[:mhr:|mhr]]</code>
| [[:mhr:Special:Statistics|11 325]]
| [[:mhr:Special:Statistics|31 552]]
| [[:mhr:Special:Statistics|202 704]]
| [[:mhr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mhr:Special:ListUsers|16 442]]
| [[:mhr:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:mhr:Special:ListFiles|0]]
| 20
|-
| 175
| [[tachelhit]]
| taclḥit
| <code>[[:shi:|shi]]</code>
| [[:shi:Special:Statistics|10 887]]
| [[:shi:Special:Statistics|14 971]]
| [[:shi:Special:Statistics|78 369]]
| [[:shi:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:shi:Special:ListUsers|31 921]]
| [[:shi:Special:ActiveUsers|28]]
| [[:shi:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 176
| [[iodioma meitei|meitei]]
| ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ
| <code>[[:mni:|mni]]</code>
| [[:mni:Special:Statistics|10 540]]
| [[:mni:Special:Statistics|17 858]]
| [[:mni:Special:Statistics|61 620]]
| [[:mni:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:mni:Special:ListUsers|37 276]]
| [[:mni:Special:ActiveUsers|42]]
| [[:mni:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 177
| [[Somalín]]
| Soomaaliga
| <code>[[:so:|so]]</code>
| [[:so:Special:Statistics|10 443]]
| [[:so:Special:Statistics|31 434]]
| [[:so:Special:Statistics|295 900]]
| [[:so:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:so:Special:ListUsers|44 737]]
| [[:so:Special:ActiveUsers|113]]
| [[:so:Special:ListFiles|0]]
| 38
|-
| 178
| [[:en:Hill Mari|Hill Mari]]
| кырык мары
| <code>[[:mrj:|mrj]]</code>
| [[:mrj:Special:Statistics|10 430]]
| [[:mrj:Special:Statistics|21 411]]
| [[:mrj:Special:Statistics|107 846]]
| [[:mrj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mrj:Special:ListUsers|12 217]]
| [[:mrj:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:mrj:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 179
| [[Idioma hakka]]
| 客家語/Hak-kâ-ngî
| <code>[[:hak:|hak]]</code>
| [[:hak:Special:Statistics|10 404]]
| [[:hak:Special:Statistics|20 002]]
| [[:hak:Special:Statistics|133 388]]
| [[:hak:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:hak:Special:ListUsers|36 471]]
| [[:hak:Special:ActiveUsers|36]]
| [[:hak:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 180
| [[Rusinu]]
| русиньскый
| <code>[[:rue:|rue]]</code>
| [[:rue:Special:Statistics|10 212]]
| [[:rue:Special:Statistics|22 752]]
| [[:rue:Special:Statistics|163 856]]
| [[:rue:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rue:Special:ListUsers|35 379]]
| [[:rue:Special:ActiveUsers|34]]
| [[:rue:Special:ListFiles|87]]
| 11
|-
| 181
| [[Idioma pampangu|Pampangu]]
| Kapampangan
| <code>[[:pam:|pam]]</code>
| [[:pam:Special:Statistics|10 209]]
| [[:pam:Special:Statistics|23 368]]
| [[:pam:Special:Statistics|311 319]]
| [[:pam:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:pam:Special:ListUsers|24 486]]
| [[:pam:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:pam:Special:ListFiles|394]]
| 22
|-
| 182
| [[{{#language:tly|ast}}]]
| {{lang|tly|{{#language:tly}}}}
| <code>[[:tly:|tly]]</code>
| [[:tly:Special:Statistics|10 090]]
| [[:tly:Special:Statistics|13 907]]
| [[:tly:Special:Statistics|124 241]]
| [[:tly:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tly:Special:ListUsers|39 200]]
| [[:tly:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:tly:Special:ListFiles|1]]
| 1
|-
| 183
| [[Idioma cachemir|Cachemir]]
| कॉशुर / کٲشُر
| <code>[[:ks:|ks]]</code>
| [[:ks:Special:Statistics|9 832]]
| [[:ks:Special:Statistics|23 423]]
| [[:ks:Special:Statistics|134 535]]
| [[:ks:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ks:Special:ListUsers|13 890]]
| [[:ks:Special:ActiveUsers|28]]
| [[:ks:Special:ListFiles|84]]
| 11
|-
| 184
| [[Uigur]]
| ئۇيغۇرچە / Uyghurche
| <code>[[:ug:|ug]]</code>
| [[:ug:Special:Statistics|9 709]]
| [[:ug:Special:Statistics|17 581]]
| [[:ug:Special:Statistics|174 588]]
| [[:ug:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ug:Special:ListUsers|25 386]]
| [[:ug:Special:ActiveUsers|40]]
| [[:ug:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 185
| [[Kiñaruanda]]
| Kinyarwanda
| <code>[[:rw:|rw]]</code>
| [[:rw:Special:Statistics|9 608]]
| [[:rw:Special:Statistics|18 747]]
| [[:rw:Special:Statistics|129 883]]
| [[:rw:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rw:Special:ListUsers|17 735]]
| [[:rw:Special:ActiveUsers|102]]
| [[:rw:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 186
| [[Llingües bihari|Bihari]]
| भोजपुरी
| <code>[[:bh:|bh]]</code>
| [[:bh:Special:Statistics|8 961]]
| [[:bh:Special:Statistics|81 319]]
| [[:bh:Special:Statistics|789 257]]
| [[:bh:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bh:Special:ListUsers|39 638]]
| [[:bh:Special:ActiveUsers|43]]
| [[:bh:Special:ListFiles|54]]
| 633
|-
| 188
| [[Sesotho sa leboa]]
| Sesotho sa Leboa
| <code>[[:nso:|nso]]</code>
| [[:nso:Special:Statistics|8 916]]
| [[:nso:Special:Statistics|11 859]]
| [[:nso:Special:Statistics|54 767]]
| [[:nso:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nso:Special:ListUsers|8 383]]
| [[:nso:Special:ActiveUsers|28]]
| [[:nso:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 189
| [[Idioma corsu|Corsu]]
| corsu
| <code>[[:co:|co]]</code>
| [[:co:Special:Statistics|8 652]]
| [[:co:Special:Statistics|17 857]]
| [[:co:Special:Statistics|399 021]]
| [[:co:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:co:Special:ListUsers|26 980]]
| [[:co:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:co:Special:ListFiles|0]]
| 25
|-
| 190
| [[:en:West Flemish|West Flemish]]
| West-Vlams
| <code>[[:vls:|vls]]</code>
| [[:vls:Special:Statistics|8 325]]
| [[:vls:Special:Statistics|22 849]]
| [[:vls:Special:Statistics|325 568]]
| [[:vls:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:vls:Special:ListUsers|30 607]]
| [[:vls:Special:ActiveUsers|42]]
| [[:vls:Special:ListFiles|348]]
| 43
|-
| 191
| [[Idioma maorí|Maorí]]
| Māori
| <code>[[:mi:|mi]]</code>
| [[:mi:Special:Statistics|8 033]]
| [[:mi:Special:Statistics|15 442]]
| [[:mi:Special:Statistics|167 019]]
| [[:mi:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:mi:Special:ListUsers|22 531]]
| [[:mi:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:mi:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 193
| [[Idioma tibetanu|Tibetanu]]
| བོད་ཡིག
| <code>[[:bo:|bo]]</code>
| [[:bo:Special:Statistics|8 031]]
| [[:bo:Special:Statistics|22 185]]
| [[:bo:Special:Statistics|159 739]]
| [[:bo:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:bo:Special:ListUsers|34 821]]
| [[:bo:Special:ActiveUsers|79]]
| [[:bo:Special:ListFiles|0]]
| 22
|-
| 194
| [[Sami septentrional]]
| davvisámegiella
| <code>[[:se:|se]]</code>
| [[:se:Special:Statistics|7 907]]
| [[:se:Special:Statistics|21 117]]
| [[:se:Special:Statistics|305 744]]
| [[:se:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:se:Special:ListUsers|33 323]]
| [[:se:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:se:Special:ListFiles|0]]
| 40
|-
| 195
| [[Idioma erzya]]
| эрзянь
| <code>[[:myv:|myv]]</code>
| [[:myv:Special:Statistics|7 869]]
| [[:myv:Special:Statistics|31 740]]
| [[:myv:Special:Statistics|154 068]]
| [[:myv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:myv:Special:ListUsers|14 918]]
| [[:myv:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:myv:Special:ListFiles|0]]
| 45
|-
| 196
| [[Idioma sardu|Sardu]]
| sardu
| <code>[[:sc:|sc]]</code>
| [[:sc:Special:Statistics|7 801]]
| [[:sc:Special:Statistics|17 712]]
| [[:sc:Special:Statistics|189 387]]
| [[:sc:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sc:Special:ListUsers|28 892]]
| [[:sc:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:sc:Special:ListFiles|157]]
| 17
|-
| 197
| [[Idioma maltés|Maltés]]
| Malti
| <code>[[:mt:|mt]]</code>
| [[:mt:Special:Statistics|7 782]]
| [[:mt:Special:Statistics|23 637]]
| [[:mt:Special:Statistics|328 234]]
| [[:mt:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mt:Special:ListUsers|27 394]]
| [[:mt:Special:ActiveUsers|64]]
| [[:mt:Special:ListFiles|697]]
| 58
|-
| 198
| [[Idioma moksha|Moksha]]
| мокшень
| <code>[[:mdf:|mdf]]</code>
| [[:mdf:Special:Statistics|7 628]]
| [[:mdf:Special:Statistics|23 822]]
| [[:mdf:Special:Statistics|102 620]]
| [[:mdf:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mdf:Special:ListUsers|11 654]]
| [[:mdf:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:mdf:Special:ListFiles|0]]
| 19
|-
| 199
| [[Zelandés]]
| Zeêuws
| <code>[[:zea:|zea]]</code>
| [[:zea:Special:Statistics|7 218]]
| [[:zea:Special:Statistics|13 713]]
| [[:zea:Special:Statistics|173 634]]
| [[:zea:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:zea:Special:ListUsers|15 688]]
| [[:zea:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:zea:Special:ListFiles|1]]
| 10
|-
| 200
| [[Idioma córnicu|Córnicu]]
| kernowek
| <code>[[:kw:|kw]]</code>
| [[:kw:Special:Statistics|7 119]]
| [[:kw:Special:Statistics|14 888]]
| [[:kw:Special:Statistics|224 971]]
| [[:kw:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:kw:Special:ListUsers|18 365]]
| [[:kw:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:kw:Special:ListFiles|6]]
| 18
|-
| 201
| [[Idioma vepsiu|Vepsiu]]
| vepsän kel’
| <code>[[:vep:|vep]]</code>
| [[:vep:Special:Statistics|7 110]]
| [[:vep:Special:Statistics|38 739]]
| [[:vep:Special:Statistics|186 403]]
| [[:vep:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:vep:Special:ListUsers|18 159]]
| [[:vep:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:vep:Special:ListFiles|0]]
| 95
|-
| 202
| [[Manx]]
| Gaelg
| <code>[[:gv:|gv]]</code>
| [[:gv:Special:Statistics|7 096]]
| [[:gv:Special:Statistics|43 547]]
| [[:gv:Special:Statistics|376 155]]
| [[:gv:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gv:Special:ListUsers|22 998]]
| [[:gv:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:gv:Special:ListFiles|122]]
| 228
|-
| 203
| [[Cabiliu]]
| Taqbaylit
| <code>[[:kab:|kab]]</code>
| [[:kab:Special:Statistics|7 089]]
| [[:kab:Special:Statistics|18 052]]
| [[:kab:Special:Statistics|115 594]]
| [[:kab:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kab:Special:ListUsers|16 325]]
| [[:kab:Special:ActiveUsers|34]]
| [[:kab:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 204
| [[Idioma turcomanu|Turcomanu]]
| Türkmençe
| <code>[[:tk:|tk]]</code>
| [[:tk:Special:Statistics|7 073]]
| [[:tk:Special:Statistics|17 488]]
| [[:tk:Special:Statistics|267 531]]
| [[:tk:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tk:Special:ListUsers|33 266]]
| [[:tk:Special:ActiveUsers|62]]
| [[:tk:Special:ListFiles|332]]
| 33
|-
| 205
| [[Chinu gan]]
| 贛語
| <code>[[:gan:|gan]]</code>
| [[:gan:Special:Statistics|6 817]]
| [[:gan:Special:Statistics|34 488]]
| [[:gan:Special:Statistics|400 866]]
| [[:gan:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:gan:Special:ListUsers|81 306]]
| [[:gan:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:gan:Special:ListFiles|40]]
| 192
|-
| 207
| [[Sami inari]]
| Anarâškielâ
| <code>[[:smn:|smn]]</code>
| [[:smn:Special:Statistics|6 539]]
| [[:smn:Special:Statistics|29 435]]
| [[:smn:Special:Statistics|151 837]]
| [[:smn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:smn:Special:ListUsers|6 897]]
| [[:smn:Special:ActiveUsers|33]]
| [[:smn:Special:ListFiles|0]]
| 63
|-
| 208
| [[Llingua abḥasiana|Abḥasiu]]
| Аҧсшәа
| <code>[[:ab:|ab]]</code>
| [[:ab:Special:Statistics|6 499]]
| [[:ab:Special:Statistics|34 933]]
| [[:ab:Special:Statistics|162 936]]
| [[:ab:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ab:Special:ListUsers|24 542]]
| [[:ab:Special:ActiveUsers|50]]
| [[:ab:Special:ListFiles|9]]
| 89
|-
| 209
| [[Picardu]]
| Picard
| <code>[[:pcd:|pcd]]</code>
| [[:pcd:Special:Statistics|6 101]]
| [[:pcd:Special:Statistics|12 158]]
| [[:pcd:Special:Statistics|79 108]]
| [[:pcd:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:pcd:Special:ListUsers|21 402]]
| [[:pcd:Special:ActiveUsers|35]]
| [[:pcd:Special:ListFiles|51]]
| 6
|-
| 210
| [[Idioma guaraní|Guaraní]]
| Avañe'ẽ
| <code>[[:gn:|gn]]</code>
| [[:gn:Special:Statistics|6 023]]
| [[:gn:Special:Statistics|14 137]]
| [[:gn:Special:Statistics|137 092]]
| [[:gn:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:gn:Special:ListUsers|22 524]]
| [[:gn:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:gn:Special:ListFiles|0]]
| 18
|-
| 211
| [[Idioma udmurtu]]
| удмурт
| <code>[[:udm:|udm]]</code>
| [[:udm:Special:Statistics|5 922]]
| [[:udm:Special:Statistics|20 361]]
| [[:udm:Special:Statistics|129 752]]
| [[:udm:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:udm:Special:ListUsers|17 344]]
| [[:udm:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:udm:Special:ListFiles|8]]
| 38
|-
| 212
| [[Franco-provenzal]]
| arpetan
| <code>[[:frp:|frp]]</code>
| [[:frp:Special:Statistics|5 826]]
| [[:frp:Special:Statistics|18 198]]
| [[:frp:Special:Statistics|230 612]]
| [[:frp:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:frp:Special:ListUsers|19 487]]
| [[:frp:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:frp:Special:ListFiles|0]]
| 57
|-
| 213
| [[Idioma komi|Komi]]
| коми
| <code>[[:kv:|kv]]</code>
| [[:kv:Special:Statistics|5 754]]
| [[:kv:Special:Statistics|20 000]]
| [[:kv:Special:Statistics|148 391]]
| [[:kv:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kv:Special:ListUsers|16 724]]
| [[:kv:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:kv:Special:ListFiles|0]]
| 45
|-
| 214
| [[Idioma caxubiu|Caxubiu]]
| kaszëbsczi
| <code>[[:csb:|csb]]</code>
| [[:csb:Special:Statistics|5 539]]
| [[:csb:Special:Statistics|9 063]]
| [[:csb:Special:Statistics|192 961]]
| [[:csb:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:csb:Special:ListUsers|19 348]]
| [[:csb:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:csb:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 215
| [[Idioma lao|Lao]]
| ລາວ
| <code>[[:lo:|lo]]</code>
| [[:lo:Special:Statistics|5 508]]
| [[:lo:Special:Statistics|16 159]]
| [[:lo:Special:Statistics|127 261]]
| [[:lo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lo:Special:ListUsers|22 766]]
| [[:lo:Special:ActiveUsers|54]]
| [[:lo:Special:ListFiles|39]]
| 29
|-
| 216
| [[Papiamentu]]
| Papiamentu
| <code>[[:pap:|pap]]</code>
| [[:pap:Special:Statistics|5 341]]
| [[:pap:Special:Statistics|10 944]]
| [[:pap:Special:Statistics|186 060]]
| [[:pap:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:pap:Special:ListUsers|17 895]]
| [[:pap:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:pap:Special:ListFiles|0]]
| 19
|-
| 217
| [[Llingua aymara]]
| Aymar aru
| <code>[[:ay:|ay]]</code>
| [[:ay:Special:Statistics|5 255]]
| [[:ay:Special:Statistics|8 956]]
| [[:ay:Special:Statistics|102 406]]
| [[:ay:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ay:Special:ListUsers|19 227]]
| [[:ay:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:ay:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 218
| [[Madurese]]
| Madhurâ
| <code>[[:mad:|mad]]</code>
| [[:mad:Special:Statistics|5 227]]
| [[:mad:Special:Statistics|15 693]]
| [[:mad:Special:Statistics|57 000]]
| [[:mad:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mad:Special:ListUsers|4 811]]
| [[:mad:Special:ActiveUsers|41]]
| [[:mad:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 219
| [[Idioma lingala|Lingala]]
| lingála
| <code>[[:ln:|ln]]</code>
| [[:ln:Special:Statistics|5 201]]
| [[:ln:Special:Statistics|11 913]]
| [[:ln:Special:Statistics|135 012]]
| [[:ln:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ln:Special:ListUsers|15 591]]
| [[:ln:Special:ActiveUsers|46]]
| [[:ln:Special:ListFiles|34]]
| 19
|-
| 220
| [[Inglés antiguu]]
| Ænglisc
| <code>[[:ang:|ang]]</code>
| [[:ang:Special:Statistics|5 179]]
| [[:ang:Special:Statistics|21 987]]
| [[:ang:Special:Statistics|229 802]]
| [[:ang:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ang:Special:ListUsers|137 319]]
| [[:ang:Special:ActiveUsers|57]]
| [[:ang:Special:ListFiles|264]]
| 110
|-
| 221
| [[Normandu]]
| Nouormand
| <code>[[:nrm:|nrm]]</code>
| [[:nrm:Special:Statistics|5 060]]
| [[:nrm:Special:Statistics|10 693]]
| [[:nrm:Special:Statistics|221 145]]
| [[:nrm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nrm:Special:ListUsers|15 244]]
| [[:nrm:Special:ActiveUsers|40]]
| [[:nrm:Special:ListFiles|0]]
| 26
|-
| 222
| [[Friulanu]]
| furlan
| <code>[[:fur:|fur]]</code>
| [[:fur:Special:Statistics|4 943]]
| [[:fur:Special:Statistics|11 214]]
| [[:fur:Special:Statistics|182 074]]
| [[:fur:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:fur:Special:ListUsers|16 681]]
| [[:fur:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:fur:Special:ListFiles|296]]
| 26
|-
| 223
| [[pidgin ghanianu]]
| Ghanaian Pidgin English
| <code>[[:gpe:|gpe]]</code>
| [[:gpe:Special:Statistics|4 903]]
| [[:gpe:Special:Statistics|25 678]]
| [[:gpe:Special:Statistics|96 435]]
| [[:gpe:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:gpe:Special:ListUsers|5 434]]
| [[:gpe:Special:ActiveUsers|59]]
| [[:gpe:Special:ListFiles|0]]
| 67
|-
| 224
| [[Idioma carelianu|Carelianu]]
| Livvinkarjala
| <code>[[:olo:|olo]]</code>
| [[:olo:Special:Statistics|4 701]]
| [[:olo:Special:Statistics|14 314]]
| [[:olo:Special:Statistics|39 298]]
| [[:olo:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:olo:Special:ListUsers|8 537]]
| [[:olo:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:olo:Special:ListFiles|0]]
| 11
|-
| 225
| [[Idioma luganda|Luganda]]
| Luganda
| <code>[[:lg:|lg]]</code>
| [[:lg:Special:Statistics|4 682]]
| [[:lg:Special:Statistics|9 075]]
| [[:lg:Special:Statistics|46 770]]
| [[:lg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:lg:Special:ListUsers|10 867]]
| [[:lg:Special:ActiveUsers|43]]
| [[:lg:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 226
| [[Idioma twi|Twi]]
| Twi
| <code>[[:tw:|tw]]</code>
| [[:tw:Special:Statistics|4 677]]
| [[:tw:Special:Statistics|8 705]]
| [[:tw:Special:Statistics|136 934]]
| [[:tw:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:tw:Special:ListUsers|18 105]]
| [[:tw:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:tw:Special:ListFiles|0]]
| 12
|-
| 227
| [[Lingua Franca Nova]]
| Lingua Franca Nova
| <code>[[:lfn:|lfn]]</code>
| [[:lfn:Special:Statistics|4 554]]
| [[:lfn:Special:Statistics|7 285]]
| [[:lfn:Special:Statistics|42 595]]
| [[:lfn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:lfn:Special:ListUsers|16 692]]
| [[:lfn:Special:ActiveUsers|36]]
| [[:lfn:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 228
| [[Idioma lezgianu|Lezgianu]]
| лезги
| <code>[[:lez:|lez]]</code>
| [[:lez:Special:Statistics|4 461]]
| [[:lez:Special:Statistics|15 087]]
| [[:lez:Special:Statistics|97 968]]
| [[:lez:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lez:Special:ListUsers|12 712]]
| [[:lez:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:lez:Special:ListFiles|11]]
| 37
|-
| 229
| [[Mirandés]]
| Mirandés
| <code>[[:mwl:|mwl]]</code>
| [[:mwl:Special:Statistics|4 298]]
| [[:mwl:Special:Statistics|10 720]]
| [[:mwl:Special:Statistics|106 081]]
| [[:mwl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mwl:Special:ListUsers|15 072]]
| [[:mwl:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:mwl:Special:ListFiles|0]]
| 22
|-
| 230
| [[Estremeñu]]
| estremeñu
| <code>[[:ext:|ext]]</code>
| [[:ext:Special:Statistics|4 180]]
| [[:ext:Special:Statistics|9 260]]
| [[:ext:Special:Statistics|142 067]]
| [[:ext:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ext:Special:ListUsers|19 975]]
| [[:ext:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:ext:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 231
| [[Náhuatl]]
| Nāhuatl
| <code>[[:nah:|nah]]</code>
| [[:nah:Special:Statistics|4 165]]
| [[:nah:Special:Statistics|13 089]]
| [[:nah:Special:Statistics|524 524]]
| [[:nah:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nah:Special:ListUsers|24 402]]
| [[:nah:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:nah:Special:ListFiles|168]]
| 184
|-
| 232
| [[:en:Saterland Frisian|Saterland Frisian]]
| Seeltersk
| <code>[[:stq:|stq]]</code>
| [[:stq:Special:Statistics|4 138]]
| [[:stq:Special:Statistics|10 775]]
| [[:stq:Special:Statistics|124 065]]
| [[:stq:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:stq:Special:ListUsers|15 048]]
| [[:stq:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:stq:Special:ListFiles|381]]
| 30
|-
| 233
| [[Tuvanu]]
| тыва дыл
| <code>[[:tyv:|tyv]]</code>
| [[:tyv:Special:Statistics|4 127]]
| [[:tyv:Special:Statistics|14 893]]
| [[:tyv:Special:Statistics|51 906]]
| [[:tyv:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tyv:Special:ListUsers|10 918]]
| [[:tyv:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:tyv:Special:ListFiles|0]]
| 24
|-
| 234
| [[Idioma avar|Avar]]
| авар
| <code>[[:av:|av]]</code>
| [[:av:Special:Statistics|4 013]]
| [[:av:Special:Statistics|18 645]]
| [[:av:Special:Statistics|97 219]]
| [[:av:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:av:Special:ListUsers|17 391]]
| [[:av:Special:ActiveUsers|38]]
| [[:av:Special:ListFiles|0]]
| 69
|-
| 235
| [[Xudeoespañol]]
| Ladino
| <code>[[:lad:|lad]]</code>
| [[:lad:Special:Statistics|3 999]]
| [[:lad:Special:Statistics|12 746]]
| [[:lad:Special:Statistics|216 122]]
| [[:lad:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lad:Special:ListUsers|24 571]]
| [[:lad:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:lad:Special:ListFiles|21]]
| 81
|-
| 236
| [[Tswana]]
| Setswana
| <code>[[:tn:|tn]]</code>
| [[:tn:Special:Statistics|3 975]]
| [[:tn:Special:Statistics|8 559]]
| [[:tn:Special:Statistics|49 004]]
| [[:tn:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tn:Special:ListUsers|12 505]]
| [[:tn:Special:ActiveUsers|44]]
| [[:tn:Special:ListFiles|4]]
| 8
|-
| 237
| [[Romanche]]
| rumantsch
| <code>[[:rm:|rm]]</code>
| [[:rm:Special:Statistics|3 852]]
| [[:rm:Special:Statistics|9 819]]
| [[:rm:Special:Statistics|170 028]]
| [[:rm:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:rm:Special:ListUsers|23 208]]
| [[:rm:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:rm:Special:ListFiles|48]]
| 42
|-
| 238
| [[{{#language:tok|ast}}]]
| {{lang|tok|{{#language:tok}}}}
| <code>[[:tok:|tok]]</code>
| [[:tok:Special:Statistics|3 795]]
| [[:tok:Special:Statistics|9 900]]
| [[:tok:Special:Statistics|56 419]]
| [[:tok:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:tok:Special:ListUsers|4 241]]
| [[:tok:Special:ActiveUsers|125]]
| [[:tok:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 239
| [[:en:Doteli|Doteli]]
| डोटेली
| <code>[[:dty:|dty]]</code>
| [[:dty:Special:Statistics|3 677]]
| [[:dty:Special:Statistics|22 456]]
| [[:dty:Special:Statistics|246 677]]
| [[:dty:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dty:Special:ListUsers|8 094]]
| [[:dty:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:dty:Special:ListFiles|3]]
| 287
|-
| 240
| [[Idioma konkani|Konkani]]
| गोंयची कोंकणी / Gõychi Konknni
| <code>[[:gom:|gom]]</code>
| [[:gom:Special:Statistics|3 642]]
| [[:gom:Special:Statistics|8 918]]
| [[:gom:Special:Statistics|214 201]]
| [[:gom:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:gom:Special:ListUsers|11 643]]
| [[:gom:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:gom:Special:ListFiles|0]]
| 50
|-
| 241
| [[{{#language:fon|ast}}]]
| {{lang|fon|{{#language:fon}}}}
| <code>[[:fon:|fon]]</code>
| [[:fon:Special:Statistics|3 554]]
| [[:fon:Special:Statistics|5 369]]
| [[:fon:Special:Statistics|30 789]]
| [[:fon:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:fon:Special:ListUsers|2 232]]
| [[:fon:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:fon:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 242
| [[Tulu]]
| ತುಳು
| <code>[[:tcy:|tcy]]</code>
| [[:tcy:Special:Statistics|3 504]]
| [[:tcy:Special:Statistics|20 597]]
| [[:tcy:Special:Statistics|240 757]]
| [[:tcy:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:tcy:Special:ListUsers|8 816]]
| [[:tcy:Special:ActiveUsers|39]]
| [[:tcy:Special:ListFiles|12]]
| 278
|-
| 243
| [[:en:Komi-Permyak|Komi-Permyak]]
| Перем Коми
| <code>[[:koi:|koi]]</code>
| [[:koi:Special:Statistics|3 471]]
| [[:koi:Special:Statistics|13 697]]
| [[:koi:Special:Statistics|63 812]]
| [[:koi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:koi:Special:ListUsers|9 798]]
| [[:koi:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:koi:Special:ListFiles|0]]
| 40
|-
| 244
| [[:en:Lower Sorbian|Lower Sorbian]]
| dolnoserbski
| <code>[[:dsb:|dsb]]</code>
| [[:dsb:Special:Statistics|3 444]]
| [[:dsb:Special:Statistics|11 653]]
| [[:dsb:Special:Statistics|147 371]]
| [[:dsb:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:dsb:Special:ListUsers|20 867]]
| [[:dsb:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:dsb:Special:ListFiles|0]]
| 72
|-
| 245
| [[{{#language:bew|ast}}]]
| {{lang|bew|{{#language:bew}}}}
| <code>[[:bew:|bew]]</code>
| [[:bew:Special:Statistics|3 212]]
| [[:bew:Special:Statistics|7 697]]
| [[:bew:Special:Statistics|33 841]]
| [[:bew:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:bew:Special:ListUsers|3 254]]
| [[:bew:Special:ActiveUsers|57]]
| [[:bew:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 247
| [[Idioma maldivianu|Maldivu]]
| ދިވެހިބަސް
| <code>[[:dv:|dv]]</code>
| [[:dv:Special:Statistics|3 188]]
| [[:dv:Special:Statistics|12 478]]
| [[:dv:Special:Statistics|137 191]]
| [[:dv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dv:Special:ListUsers|27 980]]
| [[:dv:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:dv:Special:ListFiles|896]]
| 93
|-
| 248
| [[{{#language:dga|ast}}]]
| {{lang|dga|{{#language:dga}}}}
| <code>[[:dga:|dga]]</code>
| [[:dga:Special:Statistics|3 148]]
| [[:dga:Special:Statistics|6 754]]
| [[:dga:Special:Statistics|60 068]]
| [[:dga:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dga:Special:ListUsers|1 646]]
| [[:dga:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:dga:Special:ListFiles|0]]
| 12
|-
| 249
| [[Fráncicu ripuariu]]
| Ripoarisch
| <code>[[:ksh:|ksh]]</code>
| [[:ksh:Special:Statistics|3 038]]
| [[:ksh:Special:Statistics|10 809]]
| [[:ksh:Special:Statistics|1 609 853]]
| [[:ksh:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ksh:Special:ListUsers|25 072]]
| [[:ksh:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:ksh:Special:ListFiles|0]]
| 974
|-
| 250
| [[Gagauz]]
| Gagauz
| <code>[[:gag:|gag]]</code>
| [[:gag:Special:Statistics|3 013]]
| [[:gag:Special:Statistics|7 675]]
| [[:gag:Special:Statistics|75 068]]
| [[:gag:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:gag:Special:ListUsers|16 483]]
| [[:gag:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:gag:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 251
| [[Zhuanganu]]
| Vahcuengh
| <code>[[:za:|za]]</code>
| [[:za:Special:Statistics|3 008]]
| [[:za:Special:Statistics|5 570]]
| [[:za:Special:Statistics|42 845]]
| [[:za:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:za:Special:ListUsers|12 419]]
| [[:za:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:za:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 252
| [[Idioma ḥawaianu|Ḥawaianu]]
| Hawaiʻi
| <code>[[:haw:|haw]]</code>
| [[:haw:Special:Statistics|2 976]]
| [[:haw:Special:Statistics|6 325]]
| [[:haw:Special:Statistics|102 702]]
| [[:haw:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:haw:Special:ListUsers|20 905]]
| [[:haw:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:haw:Special:ListFiles|0]]
| 21
|-
| 253
| [[pa'o]]
| ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ
| <code>[[:blk:|blk]]</code>
| [[:blk:Special:Statistics|2 915]]
| [[:blk:Special:Statistics|8 997]]
| [[:blk:Special:Statistics|33 168]]
| [[:blk:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:blk:Special:ListUsers|2 913]]
| [[:blk:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:blk:Special:ListFiles|0]]
| 16
|-
| 254
| [[Idioma buriatu|Buriatu]]
| буряад
| <code>[[:bxr:|bxr]]</code>
| [[:bxr:Special:Statistics|2 913]]
| [[:bxr:Special:Statistics|11 236]]
| [[:bxr:Special:Statistics|74 417]]
| [[:bxr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bxr:Special:ListUsers|17 533]]
| [[:bxr:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:bxr:Special:ListFiles|8]]
| 54
|-
| 255
| [[{{#language:kge|ast}}]]
| {{lang|kge|{{#language:kge}}}}
| <code>[[:kge:|kge]]</code>
| [[:kge:Special:Statistics|2 888]]
| [[:kge:Special:Statistics|4 642]]
| [[:kge:Special:Statistics|31 877]]
| [[:kge:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:kge:Special:ListUsers|1 403]]
| [[:kge:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:kge:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 256
| [[Alemán palatín]]
| Pälzisch
| <code>[[:pfl:|pfl]]</code>
| [[:pfl:Special:Statistics|2 849]]
| [[:pfl:Special:Statistics|7 099]]
| [[:pfl:Special:Statistics|93 116]]
| [[:pfl:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:pfl:Special:ListUsers|13 840]]
| [[:pfl:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:pfl:Special:ListFiles|0]]
| 29
|-
| 257
| [[Awadhi]]
| ქართული
| <code>[[:awa:|awa]]</code>
| [[:awa:Special:Statistics|2 844]]
| [[:awa:Special:Statistics|7 153]]
| [[:awa:Special:Statistics|32 363]]
| [[:awa:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:awa:Special:ListUsers|5 075]]
| [[:awa:Special:ActiveUsers|54]]
| [[:awa:Special:ListFiles|0]]
| 10
|-
| 258
| [[Idioma karachái-bálkaro|Karachái-bálkaro]]
| къарачай-малкъар
| <code>[[:krc:|krc]]</code>
| [[:krc:Special:Statistics|2 788]]
| [[:krc:Special:Statistics|17 212]]
| [[:krc:Special:Statistics|123 113]]
| [[:krc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:krc:Special:ListUsers|11 903]]
| [[:krc:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:krc:Special:ListFiles|0]]
| 191
|-
| 259
| [[Sakizaya]]
| Sakizaya
| <code>[[:szy:|szy]]</code>
| [[:szy:Special:Statistics|2 735]]
| [[:szy:Special:Statistics|6 366]]
| [[:szy:Special:Statistics|140 032]]
| [[:szy:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:szy:Special:ListUsers|4 136]]
| [[:szy:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:szy:Special:ListFiles|0]]
| 39
|-
| 260
| [[Idioma pangasinense|Pangasinense]]
| Pangasinan
| <code>[[:pag:|pag]]</code>
| [[:pag:Special:Statistics|2 620]]
| [[:pag:Special:Statistics|6 777]]
| [[:pag:Special:Statistics|79 352]]
| [[:pag:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pag:Special:ListUsers|9 773]]
| [[:pag:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:pag:Special:ListFiles|0]]
| 29
|-
| 261
| [[atayal]]
| atayal
| <code>[[:tay:|tay]]</code>
| [[:tay:Special:Statistics|2 582]]
| [[:tay:Special:Statistics|3 323]]
| [[:tay:Special:Statistics|64 714]]
| [[:tay:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tay:Special:ListUsers|2 673]]
| [[:tay:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:tay:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 262
| [[Idioma ingusetiu|Ingusetio]]
| ГӀалгӀай
| <code>[[:inh:|inh]]</code>
| [[:inh:Special:Statistics|2 520]]
| [[:inh:Special:Statistics|17 095]]
| [[:inh:Special:Statistics|73 893]]
| [[:inh:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:inh:Special:ListUsers|6 092]]
| [[:inh:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:inh:Special:ListFiles|39]]
| 145
|-
| 263
| [[Idioma xhosa|Xhosa]]
| isiXhosa
| <code>[[:xh:|xh]]</code>
| [[:xh:Special:Statistics|2 412]]
| [[:xh:Special:Statistics|5 613]]
| [[:xh:Special:Statistics|40 265]]
| [[:xh:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:xh:Special:ListUsers|15 775]]
| [[:xh:Special:ActiveUsers|76]]
| [[:xh:Special:ListFiles|0]]
| 13
|-
| 264
| [[Idioma mon|Mon]]
| ဘာသာ မန်
| <code>[[:mnw:|mnw]]</code>
| [[:mnw:Special:Statistics|2 375]]
| [[:mnw:Special:Statistics|8 080]]
| [[:mnw:Special:Statistics|49 932]]
| [[:mnw:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:mnw:Special:ListUsers|5 194]]
| [[:mnw:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:mnw:Special:ListFiles|0]]
| 36
|-
| 265
| [[{{#language:iba|ast}}]]
| {{lang|iba|{{#language:iba}}}}
| <code>[[:iba:|iba]]</code>
| [[:iba:Special:Statistics|2 329]]
| [[:iba:Special:Statistics|6 304]]
| [[:iba:Special:Statistics|18 411]]
| [[:iba:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:iba:Special:ListUsers|2 128]]
| [[:iba:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:iba:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 266
| [[Idioma kikuyu]]
| Gĩkũyũ
| <code>[[:ki:|ki]]</code>
| [[:ki:Special:Statistics|2 288]]
| [[:ki:Special:Statistics|4 093]]
| [[:ki:Special:Statistics|23 470]]
| [[:ki:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ki:Special:ListUsers|10 360]]
| [[:ki:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:ki:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 267
| [[:en:Atikamekw|Atikamekw]]
| Atikamekw
| <code>[[:atj:|atj]]</code>
| [[:atj:Special:Statistics|2 078]]
| [[:atj:Special:Statistics|3 294]]
| [[:atj:Special:Statistics|16 870]]
| [[:atj:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:atj:Special:ListUsers|6 013]]
| [[:atj:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:atj:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 268
| [[Novial]]
| Novial
| <code>[[:nov:|nov]]</code>
| [[:nov:Special:Statistics|2 070]]
| [[:nov:Special:Statistics|5 173]]
| [[:nov:Special:Statistics|181 362]]
| [[:nov:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nov:Special:ListUsers|13 502]]
| [[:nov:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:nov:Special:ListFiles|0]]
| 79
|-
| 269
| [[Alemán de Pennsylvania]]
| Deitsch
| <code>[[:pdc:|pdc]]</code>
| [[:pdc:Special:Statistics|2 052]]
| [[:pdc:Special:Statistics|5 914]]
| [[:pdc:Special:Statistics|107 474]]
| [[:pdc:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pdc:Special:ListUsers|38 890]]
| [[:pdc:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:pdc:Special:ListFiles|0]]
| 64
|-
| 270
| [[Idioma tonganu|Tonganu]]
| lea faka-Tonga
| <code>[[:to:|to]]</code>
| [[:to:Special:Statistics|2 045]]
| [[:to:Special:Statistics|5 526]]
| [[:to:Special:Statistics|43 931]]
| [[:to:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:to:Special:ListUsers|12 725]]
| [[:to:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:to:Special:ListFiles|12]]
| 23
|-
| 271
| [[Oromu]]
| Oromoo
| <code>[[:om:|om]]</code>
| [[:om:Special:Statistics|1 968]]
| [[:om:Special:Statistics|5 348]]
| [[:om:Special:Statistics|45 546]]
| [[:om:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:om:Special:ListUsers|13 712]]
| [[:om:Special:ActiveUsers|39]]
| [[:om:Special:ListFiles|0]]
| 25
|-
| 272
| [[Kikongo]]
| Kongo
| <code>[[:kg:|kg]]</code>
| [[:kg:Special:Statistics|1 945]]
| [[:kg:Special:Statistics|4 420]]
| [[:kg:Special:Statistics|52 005]]
| [[:kg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kg:Special:ListUsers|12 777]]
| [[:kg:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:kg:Special:ListFiles|0]]
| 19
|-
| 273
| [[:en:Aramaic|Aramaic]]
| ܐܪܡܝܐ
| <code>[[:arc:|arc]]</code>
| [[:arc:Special:Statistics|1 918]]
| [[:arc:Special:Statistics|6 358]]
| [[:arc:Special:Statistics|97 512]]
| [[:arc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:arc:Special:ListUsers|23 598]]
| [[:arc:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:arc:Special:ListFiles|0]]
| 82
|-
| 274
| [[fanti]]
| fat
| <code>[[:fat:|fat]]</code>
| [[:fat:Special:Statistics|1 796]]
| [[:fat:Special:Statistics|4 774]]
| [[:fat:Special:Statistics|25 565]]
| [[:fat:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:fat:Special:ListUsers|2 403]]
| [[:fat:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:fat:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 275
| [[{{#language:dtp|ast}}]]
| {{lang|dtp|{{#language:dtp}}}}
| <code>[[:dtp:|dtp]]</code>
| [[:dtp:Special:Statistics|1 794]]
| [[:dtp:Special:Statistics|7 454]]
| [[:dtp:Special:Statistics|23 696]]
| [[:dtp:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dtp:Special:ListUsers|2 708]]
| [[:dtp:Special:ActiveUsers|48]]
| [[:dtp:Special:ListFiles|0]]
| 32
|-
| 276
| [[Nias]]
| Li Niha
| <code>[[:nia:|nia]]</code>
| [[:nia:Special:Statistics|1 770]]
| [[:nia:Special:Statistics|4 474]]
| [[:nia:Special:Statistics|27 213]]
| [[:nia:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nia:Special:ListUsers|2 779]]
| [[:nia:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:nia:Special:ListFiles|0]]
| 14
|-
| 277
| [[Wolof]]
| Wolof
| <code>[[:wo:|wo]]</code>
| [[:wo:Special:Statistics|1 747]]
| [[:wo:Special:Statistics|5 580]]
| [[:wo:Special:Statistics|107 295]]
| [[:wo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:wo:Special:ListUsers|17 379]]
| [[:wo:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:wo:Special:ListFiles|0]]
| 93
|-
| 278
| [[Xamaicanu]]
| Patois
| <code>[[:jam:|jam]]</code>
| [[:jam:Special:Statistics|1 732]]
| [[:jam:Special:Statistics|3 137]]
| [[:jam:Special:Statistics|22 733]]
| [[:jam:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:jam:Special:ListUsers|12 101]]
| [[:jam:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:jam:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 279
| [[Idioma kikuyu|Kikuyu]]
| Kabɩyɛ
| <code>[[:kbp:|kbp]]</code>
| [[:kbp:Special:Statistics|1 714]]
| [[:kbp:Special:Statistics|3 448]]
| [[:kbp:Special:Statistics|18 608]]
| [[:kbp:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kbp:Special:ListUsers|5 791]]
| [[:kbp:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:kbp:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 280
| [[Idioma fixanu|Fixanu]]
| Na Vosa Vakaviti
| <code>[[:fj:|fj]]</code>
| [[:fj:Special:Statistics|1 711]]
| [[:fj:Special:Statistics|4 535]]
| [[:fj:Special:Statistics|38 639]]
| [[:fj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:fj:Special:ListUsers|10 678]]
| [[:fj:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:fj:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 281
| [[Sesotho]]
| Sesotho
| <code>[[:st:|st]]</code>
| [[:st:Special:Statistics|1 691]]
| [[:st:Special:Statistics|5 708]]
| [[:st:Special:Statistics|37 595]]
| [[:st:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:st:Special:ListUsers|12 587]]
| [[:st:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:st:Special:ListFiles|0]]
| 37
|-
| 282
| [[angika]]
| अंगिका
| <code>[[:anp:|anp]]</code>
| [[:anp:Special:Statistics|1 681]]
| [[:anp:Special:Statistics|5 303]]
| [[:anp:Special:Statistics|22 896]]
| [[:anp:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:anp:Special:ListUsers|3 668]]
| [[:anp:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:anp:Special:ListFiles|0]]
| 20
|-
| 283
| [[Cabardianu]]
| Адыгэбзэ
| <code>[[:kbd:|kbd]]</code>
| [[:kbd:Special:Statistics|1 645]]
| [[:kbd:Special:Statistics|7 106]]
| [[:kbd:Special:Statistics|48 668]]
| [[:kbd:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:kbd:Special:ListUsers|11 460]]
| [[:kbd:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:kbd:Special:ListFiles|0]]
| 75
|-
| 284
| [[gun]]
| Gungbe
| <code>[[:guw:|guw]]</code>
| [[:guw:Special:Statistics|1 641]]
| [[:guw:Special:Statistics|2 933]]
| [[:guw:Special:Statistics|44 561]]
| [[:guw:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:guw:Special:ListUsers|2 360]]
| [[:guw:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:guw:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 285
| [[{{#language:knc|ast}}]]
| {{lang|knc|{{#language:knc}}}}
| <code>[[:knc:|knc]]</code>
| [[:knc:Special:Statistics|1 636]]
| [[:knc:Special:Statistics|2 536]]
| [[:knc:Special:Statistics|28 192]]
| [[:knc:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:knc:Special:ListUsers|1 336]]
| [[:knc:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:knc:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 286
| [[Idioma calmucu|Calmucu]]
| хальмг
| <code>[[:xal:|xal]]</code>
| [[:xal:Special:Statistics|1 590]]
| [[:xal:Special:Statistics|12 479]]
| [[:xal:Special:Statistics|92 625]]
| [[:xal:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:xal:Special:ListUsers|11 253]]
| [[:xal:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:xal:Special:ListFiles|0]]
| 348
|-
| 287
| [[N'ko]]
| ߒߞߏ
| <code>[[:nqo:|nqo]]</code>
| [[:nqo:Special:Statistics|1 588]]
| [[:nqo:Special:Statistics|3 453]]
| [[:nqo:Special:Statistics|12 789]]
| [[:nqo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nqo:Special:ListUsers|5 787]]
| [[:nqo:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:nqo:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 288
| [[pidgin nixerianu]]
| Naijá
| <code>[[:pcm:|pcm]]</code>
| [[:pcm:Special:Statistics|1 548]]
| [[:pcm:Special:Statistics|2 825]]
| [[:pcm:Special:Statistics|30 825]]
| [[:pcm:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:pcm:Special:ListUsers|3 507]]
| [[:pcm:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:pcm:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 289
| [[tyap]]
| tyap
| <code>[[:kcg:|kcg]]</code>
| [[:kcg:Special:Statistics|1 525]]
| [[:kcg:Special:Statistics|6 720]]
| [[:kcg:Special:Statistics|41 080]]
| [[:kcg:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:kcg:Special:ListUsers|2 756]]
| [[:kcg:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:kcg:Special:ListFiles|1]]
| 71
|-
| 290
| [[Bislama]]
| Bislama
| <code>[[:bi:|bi]]</code>
| [[:bi:Special:Statistics|1 487]]
| [[:bi:Special:Statistics|3 475]]
| [[:bi:Special:Statistics|44 146]]
| [[:bi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bi:Special:ListUsers|15 274]]
| [[:bi:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:bi:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 291
| [[Tok pisin]]
| Tok Pisin
| <code>[[:tpi:|tpi]]</code>
| [[:tpi:Special:Statistics|1 415]]
| [[:tpi:Special:Statistics|5 768]]
| [[:tpi:Special:Statistics|89 521]]
| [[:tpi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tpi:Special:ListUsers|15 929]]
| [[:tpi:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:tpi:Special:ListFiles|0]]
| 147
|-
| 292
| [[{{#language:bbc|ast}}]]
| {{lang|bbc|{{#language:bbc}}}}
| <code>[[:bbc:|bbc]]</code>
| [[:bbc:Special:Statistics|1 410]]
| [[:bbc:Special:Statistics|2 680]]
| [[:bbc:Special:Statistics|16 343]]
| [[:bbc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bbc:Special:ListUsers|2 451]]
| [[:bbc:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:bbc:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 293
| [[Tetun]]
| tetun
| <code>[[:tet:|tet]]</code>
| [[:tet:Special:Statistics|1 384]]
| [[:tet:Special:Statistics|3 973]]
| [[:tet:Special:Statistics|70 141]]
| [[:tet:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tet:Special:ListUsers|11 252]]
| [[:tet:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:tet:Special:ListFiles|0]]
| 62
|-
| 295
| [[Antiguu eslavu eclesiásticu]]
| словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ
| <code>[[:cu:|cu]]</code>
| [[:cu:Special:Statistics|1 349]]
| [[:cu:Special:Statistics|5 934]]
| [[:cu:Special:Statistics|86 883]]
| [[:cu:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:cu:Special:ListUsers|29 025]]
| [[:cu:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:cu:Special:ListFiles|0]]
| 169
|-
| 296
| [[Lojban]]
| Lojban
| <code>[[:jbo:|jbo]]</code>
| [[:jbo:Special:Statistics|1 349]]
| [[:jbo:Special:Statistics|5 831]]
| [[:jbo:Special:Statistics|113 733]]
| [[:jbo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:jbo:Special:ListUsers|19 442]]
| [[:jbo:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:jbo:Special:ListFiles|0]]
| 215
|-
| 297
| [[frafra]]
| gurenɛ
| <code>[[:gur:|gur]]</code>
| [[:gur:Special:Statistics|1 347]]
| [[:gur:Special:Statistics|2 606]]
| [[:gur:Special:Statistics|22 886]]
| [[:gur:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:gur:Special:ListUsers|2 193]]
| [[:gur:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:gur:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 298
| [[{{#language:mos|ast}}]]
| {{lang|mos|{{#language:mos}}}}
| <code>[[:mos:|mos]]</code>
| [[:mos:Special:Statistics|1 316]]
| [[:mos:Special:Statistics|2 110]]
| [[:mos:Special:Statistics|31 620]]
| [[:mos:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:mos:Special:ListUsers|1 528]]
| [[:mos:Special:ActiveUsers|5]]
| [[:mos:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 299
| [[{{#language:kus|ast}}]]
| {{lang|kus|{{#language:kus}}}}
| <code>[[:kus:|kus]]</code>
| [[:kus:Special:Statistics|1 310]]
| [[:kus:Special:Statistics|2 007]]
| [[:kus:Special:Statistics|16 842]]
| [[:kus:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:kus:Special:ListUsers|1 099]]
| [[:kus:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:kus:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 300
| [[Idioma ewé|Ewé]]
| eʋegbe
| <code>[[:ee:|ee]]</code>
| [[:ee:Special:Statistics|1 302]]
| [[:ee:Special:Statistics|4 250]]
| [[:ee:Special:Statistics|61 245]]
| [[:ee:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ee:Special:ListUsers|16 916]]
| [[:ee:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:ee:Special:ListFiles|0]]
| 74
|-
| 301
| [[Idioma tahitianu|Tahitianu]]
| reo tahiti
| <code>[[:ty:|ty]]</code>
| [[:ty:Special:Statistics|1 250]]
| [[:ty:Special:Statistics|3 071]]
| [[:ty:Special:Statistics|54 151]]
| [[:ty:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ty:Special:ListUsers|8 606]]
| [[:ty:Special:ActiveUsers|7]]
| [[:ty:Special:ListFiles|0]]
| 37
|-
| 302
| [[{{#language:syl|ast}}]]
| {{lang|syl|{{#language:syl}}}}
| <code>[[:syl:|syl]]</code>
| [[:syl:Special:Statistics|1 231]]
| [[:syl:Special:Statistics|6 479]]
| [[:syl:Special:Statistics|30 195]]
| [[:syl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:syl:Special:ListUsers|1 634]]
| [[:syl:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:syl:Special:ListFiles|0]]
| 85
|-
| 303
| [[{{#language:rsk|ast}}]]
| {{lang|rsk|{{#language:rsk}}}}
| <code>[[:rsk:|rsk]]</code>
| [[:rsk:Special:Statistics|1 227]]
| [[:rsk:Special:Statistics|2 675]]
| [[:rsk:Special:Statistics|17 295]]
| [[:rsk:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rsk:Special:ListUsers|1 995]]
| [[:rsk:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:rsk:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 304
| [[{{#language:btm|ast}}]]
| {{lang|btm|{{#language:btm}}}}
| <code>[[:btm:|btm]]</code>
| [[:btm:Special:Statistics|1 210]]
| [[:btm:Special:Statistics|2 723]]
| [[:btm:Special:Statistics|12 241]]
| [[:btm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:btm:Special:ListUsers|1 480]]
| [[:btm:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:btm:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 305
| [[Idioma samoanu|Samoanu]]
| Gagana Samoa
| <code>[[:sm:|sm]]</code>
| [[:sm:Special:Statistics|1 205]]
| [[:sm:Special:Statistics|6 194]]
| [[:sm:Special:Statistics|47 793]]
| [[:sm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:sm:Special:ListUsers|12 084]]
| [[:sm:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:sm:Special:ListFiles|0]]
| 132
|-
| 306
| [[seediq]]
| seediq
| <code>[[:trv:|trv]]</code>
| [[:trv:Special:Statistics|1 201]]
| [[:trv:Special:Statistics|2 214]]
| [[:trv:Special:Statistics|104 104]]
| [[:trv:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:trv:Special:ListUsers|2 919]]
| [[:trv:Special:ActiveUsers|7]]
| [[:trv:Special:ListFiles|0]]
| 33
|-
| 307
| [[{{#language:rki|ast}}]]
| {{lang|rki|{{#language:rki}}}}
| <code>[[:rki:|rki]]</code>
| [[:rki:Special:Statistics|1 155]]
| [[:rki:Special:Statistics|3 864]]
| [[:rki:Special:Statistics|17 681]]
| [[:rki:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:rki:Special:ListUsers|971]]
| [[:rki:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:rki:Special:ListFiles|0]]
| 25
|-
| 308
| [[amis]]
| Pangcah / 'Amis
| <code>[[:ami:|ami]]</code>
| [[:ami:Special:Statistics|1 146]]
| [[:ami:Special:Statistics|2 281]]
| [[:ami:Special:Statistics|48 390]]
| [[:ami:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ami:Special:ListUsers|3 537]]
| [[:ami:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:ami:Special:ListFiles|0]]
| 21
|-
| 309
| [[Idioma suazi|Suazi]]
| SiSwati
| <code>[[:ss:|ss]]</code>
| [[:ss:Special:Statistics|1 139]]
| [[:ss:Special:Statistics|3 472]]
| [[:ss:Special:Statistics|42 414]]
| [[:ss:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ss:Special:ListUsers|10 207]]
| [[:ss:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:ss:Special:ListFiles|0]]
| 51
|-
| 310
| [[:en:Latgalian]]
| latgaļu
| <code>[[:ltg:|ltg]]</code>
| [[:ltg:Special:Statistics|1 130]]
| [[:ltg:Special:Statistics|3 255]]
| [[:ltg:Special:Statistics|37 628]]
| [[:ltg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ltg:Special:ListUsers|8 657]]
| [[:ltg:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:ltg:Special:ListFiles|0]]
| 41
|-
| 311
| [[Sranan]]
| Sranantongo
| <code>[[:srn:|srn]]</code>
| [[:srn:Special:Statistics|1 128]]
| [[:srn:Special:Statistics|2 733]]
| [[:srn:Special:Statistics|40 041]]
| [[:srn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:srn:Special:ListUsers|8 911]]
| [[:srn:Special:ActiveUsers|6]]
| [[:srn:Special:ListFiles|0]]
| 30
|-
| 312
| [[idioma altái|altái]]
| алтай тил
| <code>[[:alt:|alt]]</code>
| [[:alt:Special:Statistics|1 107]]
| [[:alt:Special:Statistics|7 152]]
| [[:alt:Special:Statistics|48 737]]
| [[:alt:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:alt:Special:ListUsers|4 435]]
| [[:alt:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:alt:Special:ListFiles|0]]
| 203
|-
| 313
| [[Idioma chichewa|Chichewa]]
| Chi-Chewa
| <code>[[:ny:|ny]]</code>
| [[:ny:Special:Statistics|1 105]]
| [[:ny:Special:Statistics|5 367]]
| [[:ny:Special:Statistics|48 371]]
| [[:ny:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ny:Special:ListUsers|12 616]]
| [[:ny:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:ny:Special:ListFiles|0]]
| 134
|-
| 314
| [[{{#language:kai|ast}}]]
| {{lang|kai|{{#language:kai}}}}
| <code>[[:kai:|kai]]</code>
| [[:kai:Special:Statistics|1 094]]
| [[:kai:Special:Statistics|2 129]]
| [[:kai:Special:Statistics|10 390]]
| [[:kai:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kai:Special:ListUsers|206]]
| [[:kai:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:kai:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 315
| [[Lak]]
| лакку
| <code>[[:lbe:|lbe]]</code>
| [[:lbe:Special:Statistics|1 089]]
| [[:lbe:Special:Statistics|16 120]]
| [[:lbe:Special:Statistics|54 961]]
| [[:lbe:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:lbe:Special:ListUsers|9 649]]
| [[:lbe:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:lbe:Special:ListFiles|0]]
| 650
|-
| 316
| [[Idioma tsonga|Tsonga]]
| Xitsonga
| <code>[[:ts:|ts]]</code>
| [[:ts:Special:Statistics|1 084]]
| [[:ts:Special:Statistics|4 560]]
| [[:ts:Special:Statistics|41 462]]
| [[:ts:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ts:Special:ListUsers|12 563]]
| [[:ts:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:ts:Special:ListFiles|0]]
| 93
|-
| 317
| [[{{#language:igl|ast}}]]
| {{lang|igl|{{#language:igl}}}}
| <code>[[:igl:|igl]]</code>
| [[:igl:Special:Statistics|1 082]]
| [[:igl:Special:Statistics|1 516]]
| [[:igl:Special:Statistics|34 575]]
| [[:igl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:igl:Special:ListUsers|1 341]]
| [[:igl:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:igl:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 318
| [[Criollu guyanés francés]]
| Kriyòl Gwiyannen
| <code>[[:gcr:|gcr]]</code>
| [[:gcr:Special:Statistics|1 076]]
| [[:gcr:Special:Statistics|2 673]]
| [[:gcr:Special:Statistics|17 670]]
| [[:gcr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:gcr:Special:ListUsers|4 313]]
| [[:gcr:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:gcr:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 319
| [[idioma cheyenne|Cheyenne]]
| Tsetsêhestâhese
| <code>[[:chy:|chy]]</code>
| [[:chy:Special:Statistics|1 013]]
| [[:chy:Special:Statistics|2 599]]
| [[:chy:Special:Statistics|25 896]]
| [[:chy:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:chy:Special:ListUsers|13 890]]
| [[:chy:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:chy:Special:ListFiles|0]]
| 24
|-
| 320
| [[Idioma góticu|Góticu]]
| 𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺
| <code>[[:got:|got]]</code>
| [[:got:Special:Statistics|1 005]]
| [[:got:Special:Statistics|3 990]]
| [[:got:Special:Statistics|48 640]]
| [[:got:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:got:Special:ListUsers|22 671]]
| [[:got:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:got:Special:ListFiles|0]]
| 108
|-
| 321
| [[Cheroqui]]
| ᏣᎳᎩ
| <code>[[:chr:|chr]]</code>
| [[:chr:Special:Statistics|988]]
| [[:chr:Special:Statistics|4 018]]
| [[:chr:Special:Statistics|51 348]]
| [[:chr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:chr:Special:ListUsers|30 841]]
| [[:chr:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:chr:Special:ListFiles|0]]
| 120
|-
| 322
| [[Idioma vienda|Vienda]]
| Tshivenda
| <code>[[:ve:|ve]]</code>
| [[:ve:Special:Statistics|892]]
| [[:ve:Special:Statistics|2 637]]
| [[:ve:Special:Statistics|22 336]]
| [[:ve:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ve:Special:ListUsers|9 412]]
| [[:ve:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:ve:Special:ListFiles|0]]
| 32
|-
| 323
| [[Idioma bambara|Bambara]]
| bamanankan
| <code>[[:bm:|bm]]</code>
| [[:bm:Special:Statistics|865]]
| [[:bm:Special:Statistics|3 206]]
| [[:bm:Special:Statistics|42 105]]
| [[:bm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bm:Special:ListUsers|12 597]]
| [[:bm:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:bm:Special:ListFiles|0]]
| 96
|-
| 324
| [[Romanín]]
| Romani
| <code>[[:rmy:|rmy]]</code>
| [[:rmy:Special:Statistics|757]]
| [[:rmy:Special:Statistics|2 850]]
| [[:rmy:Special:Statistics|57 264]]
| [[:rmy:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rmy:Special:ListUsers|19 472]]
| [[:rmy:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:rmy:Special:ListFiles|0]]
| 154
|-
| 325
| [[{{#language:nup|ast}}]]
| {{lang|nup|{{#language:nup}}}}
| <code>[[:nup:|nup]]</code>
| [[:nup:Special:Statistics|722]]
| [[:nup:Special:Statistics|1 482]]
| [[:nup:Special:Statistics|19 645]]
| [[:nup:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nup:Special:ListUsers|1 061]]
| [[:nup:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:nup:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 326
| [[Kirundi]]
| Kirundi
| <code>[[:rn:|rn]]</code>
| [[:rn:Special:Statistics|705]]
| [[:rn:Special:Statistics|2 672]]
| [[:rn:Special:Statistics|26 898]]
| [[:rn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rn:Special:ListUsers|11 290]]
| [[:rn:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:rn:Special:ListFiles|0]]
| 78
|-
| 327
| [[wayú]]
| wayuunaiki
| <code>[[:guc:|guc]]</code>
| [[:guc:Special:Statistics|697]]
| [[:guc:Special:Statistics|1 380]]
| [[:guc:Special:Statistics|18 276]]
| [[:guc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:guc:Special:ListUsers|2 610]]
| [[:guc:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:guc:Special:ListFiles|0]]
| 13
|-
| 328
| [[Idioma adigué|Adigué]]
| адыгабзэ
| <code>[[:ady:|ady]]</code>
| [[:ady:Special:Statistics|640]]
| [[:ady:Special:Statistics|4 887]]
| [[:ady:Special:Statistics|16 859]]
| [[:ady:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ady:Special:ListUsers|10 258]]
| [[:ady:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:ady:Special:ListFiles|0]]
| 152
|-
| 329
| [[Idioma iñupiaq|Iñupiaq]]
| Iñupiak
| <code>[[:ik:|ik]]</code>
| [[:ik:Special:Statistics|595]]
| [[:ik:Special:Statistics|2 680]]
| [[:ik:Special:Statistics|40 481]]
| [[:ik:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ik:Special:ListUsers|10 267]]
| [[:ik:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:ik:Special:ListFiles|0]]
| 185
|-
| 330
| [[Idioma chamorru|Chamorru]]
| Chamoru
| <code>[[:ch:|ch]]</code>
| [[:ch:Special:Statistics|559]]
| [[:ch:Special:Statistics|2 572]]
| [[:ch:Special:Statistics|24 565]]
| [[:ch:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ch:Special:ListUsers|18 265]]
| [[:ch:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:ch:Special:ListFiles|0]]
| 124
|-
| 331
| [[:en:Pontic|Pontic]]
| Ποντιακά
| <code>[[:pnt:|pnt]]</code>
| [[:pnt:Special:Statistics|538]]
| [[:pnt:Special:Statistics|2 471]]
| [[:pnt:Special:Statistics|37 363]]
| [[:pnt:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pnt:Special:ListUsers|12 437]]
| [[:pnt:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:pnt:Special:ListFiles|0]]
| 195
|-
| 332
| [[{{#language:tdd|ast}}]]
| {{lang|tdd|{{#language:tdd}}}}
| <code>[[:tdd:|tdd]]</code>
| [[:tdd:Special:Statistics|449]]
| [[:tdd:Special:Statistics|2 372]]
| [[:tdd:Special:Statistics|7 543]]
| [[:tdd:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tdd:Special:ListUsers|1 075]]
| [[:tdd:Special:ActiveUsers|6]]
| [[:tdd:Special:ListFiles|0]]
| 58
|-
| 333
| [[Llingües inuit|Inuit]]
| ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ/inuktitut
| <code>[[:iu:|iu]]</code>
| [[:iu:Special:Statistics|433]]
| [[:iu:Special:Statistics|3 014]]
| [[:iu:Special:Statistics|48 798]]
| [[:iu:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:iu:Special:ListUsers|40 460]]
| [[:iu:Special:ActiveUsers|34]]
| [[:iu:Special:ListFiles|0]]
| 575
|-
| 334
| [[{{#language:ann|ast}}]]
| {{lang|ann|{{#language:ann}}}}
| <code>[[:ann:|ann]]</code>
| [[:ann:Special:Statistics|433]]
| [[:ann:Special:Statistics|928]]
| [[:ann:Special:Statistics|4 985]]
| [[:ann:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ann:Special:ListUsers|1 194]]
| [[:ann:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:ann:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 335
| [[Idioma dzongkha|Dzongkha]]
| ཇོང་ཁ
| <code>[[:dz:|dz]]</code>
| [[:dz:Special:Statistics|388]]
| [[:dz:Special:Statistics|5 705]]
| [[:dz:Special:Statistics|39 515]]
| [[:dz:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:dz:Special:ListUsers|13 167]]
| [[:dz:Special:ActiveUsers|41]]
| [[:dz:Special:ListFiles|0]]
| 1 301
|-
| 336
| [[paiwan]]
| pinayuanan
| <code>[[:pwn:|pwn]]</code>
| [[:pwn:Special:Statistics|376]]
| [[:pwn:Special:Statistics|636]]
| [[:pwn:Special:Statistics|13 031]]
| [[:pwn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pwn:Special:ListUsers|2 601]]
| [[:pwn:Special:ActiveUsers|6]]
| [[:pwn:Special:ListFiles|0]]
| 10
|-
| 337
| [[Idioma tigriña|Tigriña]]
| ትግርኛ
| <code>[[:ti:|ti]]</code>
| [[:ti:Special:Statistics|361]]
| [[:ti:Special:Statistics|3 063]]
| [[:ti:Special:Statistics|25 875]]
| [[:ti:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ti:Special:ListUsers|11 298]]
| [[:ti:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:ti:Special:ListFiles|0]]
| 473
|-
| 338
| [[Sangu]]
| Sängö
| <code>[[:sg:|sg]]</code>
| [[:sg:Special:Statistics|352]]
| [[:sg:Special:Statistics|1 953]]
| [[:sg:Special:Statistics|21 727]]
| [[:sg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:sg:Special:ListUsers|7 788]]
| [[:sg:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:sg:Special:ListFiles|0]]
| 230
|-
| 339
| [[Idioma dinka|Dinka]]
| Thuɔŋjäŋ
| <code>[[:din:|din]]</code>
| [[:din:Special:Statistics|323]]
| [[:din:Special:Statistics|1 063]]
| [[:din:Special:Statistics|9 238]]
| [[:din:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:din:Special:ListUsers|7 606]]
| [[:din:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:din:Special:ListFiles|0]]
| 46
|-
| 340
| [[{{#language:nr|ast}}]]
| {{lang|nr|{{#language:nr}}}}
| <code>[[:nr:|nr]]</code>
| [[:nr:Special:Statistics|305]]
| [[:nr:Special:Statistics|927]]
| [[:nr:Special:Statistics|6 160]]
| [[:nr:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:nr:Special:ListUsers|1 444]]
| [[:nr:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:nr:Special:ListFiles|0]]
| 28
|-
| 341
| [[Pali]]
| पालि
| <code>[[:pi:|pi]]</code>
| [[:pi:Special:Statistics|299]]
| [[:pi:Special:Statistics|1 821]]
| [[:pi:Special:Statistics|103 453]]
| [[:pi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pi:Special:ListUsers|8 410]]
| [[:pi:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:pi:Special:ListFiles|1]]
| 1 472
|-
| 342
| [[{{#language:kaj|ast}}]]
| {{lang|kaj|{{#language:kaj}}}}
| <code>[[:kaj:|kaj]]</code>
| [[:kaj:Special:Statistics|253]]
| [[:kaj:Special:Statistics|1 127]]
| [[:kaj:Special:Statistics|23 938]]
| [[:kaj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kaj:Special:ListUsers|406]]
| [[:kaj:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:kaj:Special:ListFiles|0]]
| 253
|-
| 343
| [[{{#language:ppl|ast}}]]
| {{lang|ppl|{{#language:ppl}}}}
| <code>[[:ppl:|ppl]]</code>
| [[:ppl:Special:Statistics|247]]
| [[:ppl:Special:Statistics|1 255]]
| [[:ppl:Special:Statistics|9 610]]
| [[:ppl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ppl:Special:ListUsers|425]]
| [[:ppl:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:ppl:Special:ListFiles|0]]
| 128
|-
| 344
| [[{{#language:bdr|ast}}]]
| {{lang|bdr|{{#language:bdr}}}}
| <code>[[:bdr:|bdr]]</code>
| [[:bdr:Special:Statistics|236]]
| [[:bdr:Special:Statistics|1 351]]
| [[:bdr:Special:Statistics|5 720]]
| [[:bdr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bdr:Special:ListUsers|1 424]]
| [[:bdr:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:bdr:Special:ListFiles|0]]
| 95
|-
| 345
| [[{{#language:tig|ast}}]]
| {{lang|tig|{{#language:tig}}}}
| <code>[[:tig:|tig]]</code>
| [[:tig:Special:Statistics|44]]
| [[:tig:Special:Statistics|488]]
| [[:tig:Special:Statistics|6 709]]
| [[:tig:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tig:Special:ListUsers|1 540]]
| [[:tig:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:tig:Special:ListFiles|0]]
| 1 400
|-
| 346
| [[Idioma ndonga|Ndonga]]
| Oshiwambo
| <code>[[:ng:|ng]]</code>
| [[:ng:Special:Statistics|8]]
| [[:ng:Special:Statistics|443]]
| [[:ng:Special:Statistics|5 930]]
| [[:ng:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ng:Special:ListUsers|2 497]]
| [[:ng:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:ng:Special:ListFiles|0]]
| 39 578
|-
| 347
| [[Choctaw]]
| Choctaw
| <code>[[:cho:|cho]]</code>
| [[:cho:Special:Statistics|6]]
| [[:cho:Special:Statistics|202]]
| [[:cho:Special:Statistics|4 223]]
| [[:cho:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:cho:Special:ListUsers|1 945]]
| [[:cho:Special:ActiveUsers|0]]
| [[:cho:Special:ListFiles|0]]
| 22 309
|-
| 348
| [[Marshallés]]
| Ebon
| <code>[[:mh:|mh]]</code>
| [[:mh:Special:Statistics|4]]
| [[:mh:Special:Statistics|207]]
| [[:mh:Special:Statistics|4 215]]
| [[:mh:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mh:Special:ListUsers|2 251]]
| [[:mh:Special:ActiveUsers|0]]
| [[:mh:Special:ListFiles|0]]
| 52 444
|-
| 349
| [[Kwanyama]]
| Kwanyama
| <code>[[:kj:|kj]]</code>
| [[:kj:Special:Statistics|4]]
| [[:kj:Special:Statistics|115]]
| [[:kj:Special:Statistics|3 551]]
| [[:kj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kj:Special:ListUsers|1 445]]
| [[:kj:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:kj:Special:ListFiles|0]]
| 23 778
|-
| 350
| [[Llingües yi|Yi]]
| ꆇꉙ
| <code>[[:ii:|ii]]</code>
| [[:ii:Special:Statistics|3]]
| [[:ii:Special:Statistics|188]]
| [[:ii:Special:Statistics|11 657]]
| [[:ii:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ii:Special:ListUsers|2 158]]
| [[:ii:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:ii:Special:ListFiles|0]]
| 235 792
|-
| 351
| [[Hiri motu]]
| Hiri Motu
| <code>[[:ho:|ho]]</code>
| [[:ho:Special:Statistics|3]]
| [[:ho:Special:Statistics|130]]
| [[:ho:Special:Statistics|3 789]]
| [[:ho:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ho:Special:ListUsers|1 752]]
| [[:ho:Special:ActiveUsers|0]]
| [[:ho:Special:ListFiles|0]]
| 52 233
|-
| 352
| [[Lorí del norte]]
| لۊری شومالی
| <code>[[:lrc:|lrc]]</code>
| [[:lrc:Special:Statistics|1]]
| [[:lrc:Special:Statistics|240]]
| [[:lrc:Special:Statistics|140 074]]
| [[:lrc:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:lrc:Special:ListUsers|5 176]]
| [[:lrc:Special:ActiveUsers|3]]
| [[:lrc:Special:ListFiles|0]]
| 33 338 196
|-
| 353
| [[:en:Muscogee|Muscogee]]
| Mvskoke
| <code>[[:mus:|mus]]</code>
| [[:mus:Special:Statistics|1]]
| [[:mus:Special:Statistics|116]]
| [[:mus:Special:Statistics|3 606]]
| [[:mus:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mus:Special:ListUsers|2 488]]
| [[:mus:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:mus:Special:ListFiles|0]]
| 411 115
|-
| 354
| [[Idioma nauruanu|Nauruanu]]
| Dorerin Naoero
| <code>[[:na:|na]]</code>
| [[:na:Special:Statistics|0]]
| [[:na:Special:Statistics|1 814]]
| [[:na:Special:Statistics|90 007]]
| [[:na:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:na:Special:ListUsers|12 246]]
| [[:na:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:na:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 355
| [[Llingua Akán|Akan]]
| Akan
| <code>[[:ak:|ak]]</code>
| [[:ak:Special:Statistics|0]]
| [[:ak:Special:Statistics|1 712]]
| [[:ak:Special:Statistics|29 897]]
| [[:ak:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ak:Special:ListUsers|13 930]]
| [[:ak:Special:ActiveUsers|5]]
| [[:ak:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 356
| [[Groenlandés]]
| kalaallisut
| <code>[[:kl:|kl]]</code>
| [[:kl:Special:Statistics|0]]
| [[:kl:Special:Statistics|1 294]]
| [[:kl:Special:Statistics|76 457]]
| [[:kl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kl:Special:ListUsers|15 638]]
| [[:kl:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:kl:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 357
| [[Idioma cree|Cree]]
| Nēhiyawēwin / ᓀᐦᐃᔭᐍᐏᐣ
| <code>[[:cr:|cr]]</code>
| [[:cr:Special:Statistics|0]]
| [[:cr:Special:Statistics|1 274]]
| [[:cr:Special:Statistics|41 048]]
| [[:cr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:cr:Special:ListUsers|22 648]]
| [[:cr:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:cr:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 358
| [[:en:Norfolk|Norfolk]]
| Norfuk / Pitkern
| <code>[[:pih:|pih]]</code>
| [[:pih:Special:Statistics|0]]
| [[:pih:Special:Statistics|1 047]]
| [[:pih:Special:Statistics|45 580]]
| [[:pih:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pih:Special:ListUsers|13 015]]
| [[:pih:Special:ActiveUsers|6]]
| [[:pih:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 359
| [[Idioma afar|Afar]]
| Qafár af
| <code>[[:aa:|aa]]</code>
| [[:aa:Special:Statistics|0]]
| [[:aa:Special:Statistics|508]]
| [[:aa:Special:Statistics|4 694]]
| [[:aa:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:aa:Special:ListUsers|4 388]]
| [[:aa:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:aa:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 360
| [[Idioma hereru|Hereru]]
| Otsiherero
| <code>[[:hz:|hz]]</code>
| [[:hz:Special:Statistics|0]]
| [[:hz:Special:Statistics|176]]
| [[:hz:Special:Statistics|4 486]]
| [[:hz:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:hz:Special:ListUsers|3 868]]
| [[:hz:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:hz:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 361
| [[Idioma kanuri|Kanuri]]
| Kanuri
| <code>[[:kr:|kr]]</code>
| [[:kr:Special:Statistics|0]]
| [[:kr:Special:Statistics|163]]
| [[:kr:Special:Statistics|4 644]]
| [[:kr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kr:Special:ListUsers|5 737]]
| [[:kr:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:kr:Special:ListFiles|0]]
| 0
|- class="sortbottom"
!Total
!
!
!
! 66251731
! 264880261
! 3847943686
! 3370<ref name="repes">Esta suma nun se correspuende col total de persones reales, pos el mesmu usuariu (con o ensin cuenta global nos proyeutos) ye cuntáu tantes vegaes como apaeza en distintes Wikipedias pa esa estadística.</ref>
! 128075371
! 634460
! 2894761
! 131
|}
<!-- bot table end -->
== Ver tamién ==
* [[Especial:Todos los wikis de Wikimedia|Llista de wikis de Wikimedia]]
* Wikipedia:Llista completa de Wikipedies
* [[:w:Wikipedia:Wikipedia articles written in the greatest number of languages|Artículos de Wikipedia escritos nel mayor númberu de llingües]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [[metawiki:List of Wikipedias|Llista de Wikipedias]] en Meta-Wiki
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Wikipedies| ]]
[[Categoría:Llistes]]
j9klw5wyjka7capx5et6d3vp4a4679o
Hildegarda de Bingen
0
90389
4484942
4461873
2026-04-04T06:28:26Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4484942
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Santa Hildegarda de Bingen''' {{nym}} foi una [[abadesa]], [[Monacato|líder monacal]], [[Misticismu|mística]], [[Profeta|profetisa]], [[Médicu|médica]], [[compositor|compositora]] y [[escritor|escritora]] [[Alemaña|alemana]]. Ye conocida como la '''sibila del [[Rin]]''' y como la '''profetisa teutónica'''. El 7 d'ochobre de 2012 el [[papa]] [[Benitu XVI]] dio-y el títulu de [[Doctor de la Ilesia|doctora de la Ilesia]] xunto a [[Xuan d'Ávila|san Xuan d'Ávila]] mientres la misa d'apertura de la XIII Asamblea xeneral ordinaria del [[sínodu de los obispos]].<ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/20121007/sociedad/abci-nuevos-doctores-ilesia-201210071044.html |títulu=El papa proclama San Xuan d'Ávila y Hildegarda de Bingen nuevos doctores de la Ilesia |fechaaccesu=7 d'ochobre de 2012 |autor=ABC }}</ref>
Considerada polos especialistes actuales como una de les personalidaes más fascinantes y polifacétiques del Occidente européu, definir ente les muyeres más influyentes de la [[Edá Media#Baxa Edá Media (sieglos XI al XV)|Baxa Edá Media]],<ref>{{cita llibru |apellíu=Kerby-Fulton |nome=Kathryn |capítulu=Hildegard of Bingen |páxines=343-369 |títulu=Medieval Holy Women in the Christian Tradition c.1100-c.1500|añu=2010 |editor= Minnis, Alastair; Voaden, Rosalynn |editorial=Brepols Publishers |serie= Brepols Collected Essays in European Culture |allugamientu= Turnhout, Bélxica |isbn=978-2-503-53180-9|url=http://brepols.metapress.com/content/p55326jm022x3p7p/}}</ref> ente les figures más pernomaes del [[monacato femenín]] y quiciabes la que meyor ejemplificó l'ideal [[Benitu de Nursia|benedictín]],<ref>{{cita llibru |capítulu=Les instituciones relixoses femenines|apellíu= Del Val Valdivieso |nome=María Isabel |títulu=Acta historica et archæologica mediævalia 18|añu=1997 |editorial=Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona |ubicación=Barcelona|páxines=161-177|isbn=84-475-0454-9 |url=https://books.google.com.ar/books?id=XZdb1H_kCt0C&pg=PA166&lpg=PA166&dq=monacato+femenín+%22Hildegarda+de+Bingen%22&source=bl&ots=VbSCW0z690&sig=w2qjmj0ZKf6zGItWS-wZL6xb1sA&hl=es#v=onepage&q=monacato%20femenín%20%22Hildegarda%20de%20Bingen%22&f=false}}</ref> dotada d'una cultura fora de lo común, comprometida tamién na [[Reforma gregoriana|reforma]] de la Ilesia,<ref name="Chiaia33">Chiaia, 2006: 33.</ref> y una de los escritores de mayor producción del so tiempu.<ref>{{cita llibru |apellíu=Klapper |nome=Michael |capítulu=Hildegard von Bingen |páxines=14-20|títulu= New Historical Antology of Music by Women|añu=2004 |editor= Briscoe, James R.|editorial=Indiana University Press |allugamientu=Bloomington,Indiana |isbn=0-253-21683-4 |url=https://books.google.com.ar/books?hl=es&lr=&id=8vJu8gykYUEC&oi=fnd&pg=PA14&dq=hildegard+of+bingen&ots=lnPy-PHyuw&sig=0TtPDJPWNZAoecs0Pk4BssnAmHQ#v=onepage&q=hildegard%20of%20bingen&f=false}}</ref> N'espresión de [[Victoria Cirlot]]:
{{cita|«[...] travesando'l muriu de los tiempos quedaron les sos pallabres, inclusive'l so soníu, y les imáxenes de les sos visiones».<ref>Cirlot, 2009: 13.</ref>}}
== Biografía ==
=== Los sos primeros años ===
Hildegarda nació en [[Bermersheim]], nel valle del [[Rin]] (anguaño [[Renania-Palatináu]], n'[[Alemaña]]), mientres el branu del añu [[1098]],<ref>{{cita web |apellíu=Van der Atieste|nome= Antonius|url=http://de.wikisource.org/w/index.php?title=ADB:Hildegard_von_Bingen&oldid=1232812 |títulu=Hildegard, Sanct (Hildegarda, Santa)|obra=[[:m:s:de:Allgemeine_Deutsche_Biographie|Allgemeine Deutsche Biographie, herausgegeben von der Historischen Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften]] Volume 12.|añu=1880|páxines= 407–408|editorial=En '''[[s:|Wikisource]]'''|fechaaccesu= 13 d'agostu de 2011|idioma=alemán}}</ref> nel senu d'una familia noble alemana acomodada.<ref name="EC">{{cita enciclopedia||apellíu=Mershman|nome=Francis|títulu=St. Hildegard|enciclopedia=[//en.wikisource.org/w/index.php?title=Catholic_Encyclopedia_%281913%29&oldid=2484346 Enciclopedia católica (Catholic Encyclopedia) en Wikisource]|añu= 1913||idioma=inglés|url=http://en.wikisource.org/w/index.php?title=Catholic_Encyclopedia_%281913%29/St._Hildegard&oldid=2135365|fechaaccesu=13 d'agostu de 2011.}}</ref> Foi la menor de los diez fíos de Hildeberto de Bermersheim, caballeru al serviciu de Meginhard, conde de [[Casa de Sponheim|Spanheim]],<ref>{{cita web |url=https://books.google.es/books?id=CurSh3Sh_KMC&pg=PA474&lpg=PA474&dq=count+hildebert+Bermersheim&source=bl&ots=y2ZBkfFn3j&sig=9PLRQQalSLlnjm_uYfdRYu5Ch-g&hl=es&sa=X&ei=YO0RU5y4I4rJ0AWQs4Bw&ved=0CE4Q6AEwBQ#v=onepage&q=count%20hildebert%20Bermersheim&f=false|títulu=''Dictionary of World Biography. The Middle Ages''. Volume II. Autores: Frank N. Magill y Alison Aves. Capítulu: Hildegard von Bingen. Páxina: 474. Ciudá: Nueva York. Añu: 1998. }}</ref> y de la so esposa, Matilde de Merxheim-Nahet, y por eso foi considerada como'l [[diezmu]] pa Dios, apurrida como [[Oblato|oblata]] y consagrada dende la so nacencia a l'actividá relixosa, según la mentalidá medieval.<ref name="fordham">{{cita web |url=http://www.fordham.edu/halsall/med/hildegarde.asp|títulu=The Life and Works of Hildegard von Bingen (1098-1179)|apellíu=Lerman|nome=Kristina||fechaaccesu=13 d'agostu de 2011|idioma=inglés}}. En [http://www.fordham.edu/Halsall/index.asp Internet History Sourcebooks Project] de la Universidá Fordham de Nueva York.</ref> D'esta manera, foi dedicada polos sos padres a la vida relixoso y apurrío pa la so educación a la condesa [[Judith de Spanheim]] (''Jutta''), fía del [[conde]] [[Esteban II de Spanheim]] y, por tanto, noble como ella,<ref name="flanagan">{{cita web |url=http://www.hildegard.org/documents/flanagan.html|títulu=Hildegard von Bingen |apellíu=Flanagan|nome=Sabina|obra= Dictionary of Literary Biography, Volume 148: German Writers and Works of the Early Middle Ages: 800-1170|editor=James Hardin, Universidá del Carolina del Sur y Will Hasty, Universidá de Florida|añu=1995|fechaaccesu=13 d'agostu de 2011|allugamientu=University of Adelaide|idioma=inglés}}. En [http://www.hildegard.org/ Hildegard.org Páxina dedicada a Hildegarda de Bingen].</ref> quien la instruyó nel rezu del [[Salteriu (llibru de salmos)|salteriu]], na llectura del [[llatín]] —anque nun-y enseñó a escribilo o, cuandoquier, non con remangu—,<ref name="EC"/><ref name="fordham"/> na llectura de la [[Sagrada Escritura]] y nel [[cantu gregorianu]].
Mientres dellos años maestra y discípula vivieron nel castiellu de Spanheim. Cuando Hildegarda cumplió catorce años, dambes se enclaustraron nel monesteriu de [[Disibodenberg]].<ref>Cirlot & Garí, 2008: 48 y 49.</ref> Esti monesteriu yera masculín, pero acoyó a un pequeñu grupu de enclaustradas nuna celda amiesta, so la direición de Judith. La ceremonia de [[Clausura monástica|clausura]] solemne foi celebrada'l [[1 de payares]] de [[1112]] y nella participaron Hildegarda, Judith y otra enclaustrada más,{{#tag:ref|Denominar enclaustrada a les muyeres que voluntariamente aceptaron enclaustrarse nuna celda o pequeña habitación de normal pegada a una ilesia o conventu. Nun lleven vida común, sinón más bien una especie de eremitismo.|group=nota}} tamién infante. En [[1114]], la celda tresformar nun pequeñu monesteriu, con cuenta de poder allugar el creciente númberu de vocaciones. Nesi mesmu añu, Hildegarda emitió l'oficiu relixosu so la [[Regla de San Benitu|regla benedictina]], recibiendo'l velu de manes del obispu [[Otón de Bamberg]].<ref name="NDB">{{cita enciclopedia |apellíu= Schipperges|nome= Heinrich|enciclopedia= Neue Deutsche Biographie|títulu= Hildegard von Bingen|idioma= alemán|url= http://daten.digitale-sammlungen.de/bsb00016326/image_147|fechaaccesu=4 de setiembre de 2011 |añu= 1972|editorial= Comisión Histórica de l'[[Academia de Ciencies de Baviera]]|volume= 9|isbn= 3-428-00181-8|páxines=131-133}}. Versión electrónica en PDF na [http://www.bsb-muenchen.de/index.php páxina web de la Biblioteca Estatal de Baviera] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150225055821/http://www.bsb-muenchen.de/index.php |date=2015-02-25 }}, publicada 13 de marzu de 2008.</ref> D'esta manera siguió la so educación monástica rudimentaria empobinada por Judith.{{#tag:ref|Nel Llibru II de la ''Vita'' de Teoderico de Echternach recuéyese un rellatu autobiográficu onde Hildegarda asina lo afirma, de la que se refier a Judith como ''muyer iletrada''.|group=nota}}
Judith morrió en [[1136]], con fama de santidá en llevando una vida de muncha austeridá y ascesis, qu'incluyó llargos ayunos y penitencies corporales.<ref>Cirlot & Garí, 2008: 49.</ref> Hildegarda, a pesar de la so mocedá, foi escoyida como [[abadesa]] (''magistra'') de manera unánime pola comunidá de monxes.<ref name="flanagan"/>
=== Visionaria y escritora ===
Dende neña, Hildegarda tuvo débil constitución física, sufría de constantes enfermedaes y esperimentaba visiones. Nuna [[haxografía]] posterior escrita pol monxu [[Teoderico de Echternach]] conseñóse'l testimoniu de la mesma Hildegarda, onde dexó constancia que dende los trés años tuvo la visión de «''una lluz tal que la mio alma tremeció''».<ref>Cirlot, 2009: 51.</ref><ref name="fordham"/> Estos fechos siguieron entá mientres los años en que tuvo so la instrucción de Judith quien, al paecer, tuvo conocencia d'ellos. Vivía estos episodios conscientemente,{{#tag:ref|Nel prólogu del ''Liber divinorum operum'' esplica: «''espierta de cuerpu y mente nos misterios celestes, ver colos güeyos interiores del mio espíritu y oyí colos oyíos interiores, y non en suaños nin n'éxtasis''».|group=nota}} esto ye, ensin perder los sentíos nin sufrir [[Éxtasis (emoción)|éxtasis]].<ref>Dickens, 2009: 33.</ref> Ella describir como una gran lluz na que se presentaben imáxenes, formes y colores; amás diben acompañaos d'una voz que lu esplicaba lo que vía y, en dellos casos, de música.{{#tag:ref|Nuna carta de Hildegarda empobinada al monxu Guibert de Gembloux ''Epist.'' CIII, conocida tamién como «''De manera visionis sue''», describe la so esperiencia visionaria y la manera en qu'esta «''forma de ver''» socedía.|group=nota}}
En [[1141]], a la edá de cuarenta y dos años, sobrevieno un episodiu de visiones más fuerte, mientres el cual recibió la orde sobrenatural d'escribir les visiones que d'equí p'arriba tuviera.<ref name="Dickens_1">Dickens, 2009: 27.</ref> A partir d'entós, Hildegarda escribió les sos esperiencies, que dieron como resultáu'l primer llibru, llamáu ''[[Scivias]]'' (''Conoz los caminos''), que nun concluyó hasta [[1151]]. Pa tal fin, tomó como secretariu y amanuense a unu de los monxos de Disibodenberg llamáu Volmar y, como collaboradora, a una de les sos monxes, llamada [[Ricardis de Stade]].<ref name="NDB"/>
Sicasí, siguió teniendo reticencies pa faer públiques les sos revelaciones y los testos resultantes d'ellos,<ref>Cirlot, 2009: 52.</ref> polo que pa estenar les sos duldes recurrió a unu de los homes más prominentes y con mayor reputación espiritual del so tiempu: [[Bernardo de Claraval]], a quien dirixó una sentida carta pidiéndo-y conseyu sobre la naturaleza de les sos visiones y la pertinencia de faeles de conocencia xeneral.<ref>Hildegarda de Bingen, 1998, ed. Baird & Ehrman, p. 27.</ref> En dicha misiva, unviada escontra [[1146]], confesaba al pernomáu monxu [[Orde del Císter|cisterciense]] que lo viera nuna visión «''como un home que vía direutu al sol coraxosu y ensin mieu''», y coles mesmes que s'atribuyía a sigo mesma debilidá» solicitaba'l so conseyu:
{{cita|[...] <br />
''Padre, toi fondamente alteriada por una visión que m'apaeció per mediu d'una revelación divina y que nun vi colos mios güeyos carnales, sinón solamente nel mio espíritu. Desdichada, y entá más desdichada na mio condición mujeril, dende la mio infancia vi grandes maravíes que la mio llingua nun puede espresar, pero que l'Espíritu de Dios enseñóme que tengo de creer.'' [...] <br /><br />
''Per mediu d'esta visión, que tocó'l mio corazón y la mio alma como una llapada quemante, fuéronme amosaes coses profundísimas. Sicasí, nun recibí estes enseñances n'alemán, nel cual nunca tuvi instrucción. Sé lleer nel nivel más elemental, pero nun entendelo dafechu. Por favor, dame la to opinión sobre estes coses, porque soi ignorante y ensin esperiencia nes coses materiales y solamente instruyóseme interiormente en mi espíritu. D'ende la mio fala duldosa.'' [...]|Hildegarda a Bernardo, abá de Claraval.<ref>Hildegarda de Bingen, 1998, ed. Baird & Ehrman, páxs. 27 - 28</ref>}}
La respuesta de Bernardo nun foi nin bien estensa nin tan elocuente como la carta unviada por Hildegarda,<ref>Cirlot & Garí, 2008: 53.</ref> pero nella convidar a «''reconocer esti don como una gracia y a responder a él ansiosamente con humildá y devoción [...]''».<ref>Hildegarda de Bingen, op. cit.: 31.</ref> Amás, paez que l'abá de Claraval darréu intervieno ante'l [[papa]] [[Eugenio III]] en favor de Hildegarda, yá que tenía tratu personal col obispu de Roma porque ésti yera tamién cisterciense y antiguu discípulu so.<ref>Harmless, 2007: 62.</ref>
Precisamente, el [[arzobispu]] [[Enrique de Mainz]] so que la so xurisdicción atopar el monesteriu de Disibodenberg, y que taba enteráu de les visiones y profecíes de Hildegarda, mandó una comisión al papa Eugenio pa informase de lo asocedío y llograr que se declarara sobre la naturaleza de tales dones.<ref>Harmless, 2007: 63.</ref> El papa atopar por aquellos díes en [[Tréveris]] pa presidir el [[Sínodu de los obispos|sínodu]] que se celebró naquella ciudá ente [[1147]] y [[1148]].
En 1148, un comité de teólogos, encabezáu por [[Albero de Chiny-Namur]], obispu de [[Verdún]], a pidimientu del papa, estudió y aprobó parte del ''Scivias''.<ref name="EC"/> El mesmu papa lleó públicamente dellos testos mientres el [[sínodu de Tréveris]] y declaró que tales visiones yeren frutu de la intervención del [[Espíritu Santu]].<ref name="Flanagan_1">Flanagan, op. cit.</ref> Tres l'aprobación, unvió una carta a Hildegarda, pidiéndo-y que siguiera escribiendo les sos visiones. Con ello dio empiezu non solo l'actividá lliteraria aprobada canónicamente, sinón tamién la rellación epistolar con múltiples personalidaes de la dómina, tanto polítiques como eclesiástiques, tales como'l yá mentáu Bernardo de Claraval, [[Federico I Barbarroja]], [[Enrique II d'Inglaterra]] o [[Leonor d'Aquitania]], que ciscaben los sos conseyos y orientaciones. Tal foi la so reconocencia, que aportó a conocida como la ''[[Sibila]] del [[Rin]]''.
=== Fundadora ===
[[Ficheru:Hildegard of bingen and nuns.jpg|left|thumb|Santa Hildegarda y la so comunidá de monxes nuna miniatura del sieglu XIII.]]
Tamién en 1148 y ensin concluyir la redaición del ''Scivias'', una visión facer concebir la idea de partir de [[Disibodenberg]] y colar a un llugar «onde nun había agua y onde nada yera placentero»<ref>''Vita'' II, V.</ref> inspirándola asina pa la fundación d'un monesteriu na llomba de [[Ruperto de Bingen|san Ruperto]] (''Rupertsberg''), cerca de [[Bingen]] al oeste del ríu [[Rin]] na desaguada del [[ríu Nahe|Nahe]], pa treslladar a la crecida comunidá y desafiala de los monxos de Disibodenberg.
Sicasí, Kuno, entós abá de Disibodenberg, oponer a la so salida, lo que contrarió a la monxa en gran midida, al puntu de causa-y trestornos físicos, que fueron atribuyíos a causes divines:<ref name="Dickens_1">Dickens, 2009: 27.</ref>
{{cita|Dicíen que fuera engañada pola vanidá. Cuando lo oyí, el mio corazón aflixóse, la mio carne y les mios venes ensugáronse, y mientres munchos díes xací en cama.|''Vita'' II, V<ref>Cirlot, 2009: 54.</ref>}}
Ante esta situación intervieno la [[Marqués|marquesa]] Ricardis de Stade (''Richardis von Stade''),<ref>Cirlot, 2009: 54 y 98.</ref> madre de la monxa que sirvía de secretaria a Hildegarda, quien llogró convencer a Enrique I, arzobispu de Mainz (1142—1153), de que diera l'autorización pa la salida de les relixoses y la fundación del nuevu monesteriu. Escontra [[1150]], treslladar a Rupertsberg con cerca de venti de les sos monxes, llogró'l permisu del conde [[Bernardo de Hildesheim]],<ref>Mershman, Op. cit.</ref> propietariu del terrén escoyíu y fundó'l [[monesteriu de Rupertsberg]], del cual convirtióse n'abadesa.
Por esa dómina, el so asistente y secretaria Ricardis abandonar pa convertise n'abadesa del conventu de Bassum en [[Saxonia]]. Ello causó la murnia y oposición de Hildegarda, que depués reflexaría en series cartes de protesta al arzobispu Hartwig de Bremen, hermanu de Ricardis, quien influyera pa consiguir el cargu abacial; llegó a apelar hasta al papa, ensin consiguir que la monxa volviera. Ricardis morrió al añu de la separación.<ref name="Flanagan_1">Flanagan, op. cit.</ref>
Un añu dempués del treslláu concluyó'l ''Scivias'' y de esa mesma dómina daten los sos dos llibros de conteníos sobre ciencies naturales (''Physica'') y medicina (''Cause et cure''), nos cualos espunxo gran cantidá de conocencies sobre'l funcionamientu del cuerpu humanu, de herboloxía y otros tratamientos médicos de la so dómina basaos nes propiedaes de piedres y animales.<ref>Newman, 1987: 29.</ref> Coles mesmes, empezó la coleición de cantares que tituló ''Symphonia armonie celestium revelationum'', que compunxo p'atender a les necesidaes llitúrxiques de la so comunidá. Según delles cronoloxíes, tamién de 1150 dataría l'entamu del ''Liber vite meritorum''.<ref>Lerman. Op. cit.</ref>{{#tag:ref|El [[llatín medieval]], a diferencia del clásicu, tenía — ente otres peculiaridaes gramaticales — la carauterística del amenorgamientu de los diptongos «''ae''» y «''oe''» pol usu de la sola lletra «''y''». D'ende que nel presente artículu úsense los títulos llatinos de les obres de Hildegarda con dicha ortografía. Asina, el ''Liber vitae meritorum'' ye escritu como ''Liber vite meritorum'', ''Causae et curae'' como ''Cause et cure'', etcétera. Vide. Harrington, Karl Pomeroy. 1997. ''Mediaeval Latin''. Chicago: The [[University of Chicago Press]]. páxs. 2 - 5.|group=nota}}
Escontra [[1163]], como frutu de les sos constantes visiones, empezó la escritura del ''Liber divinorum operum'', la tercera de los sos trés obres más importantes y que tardaría alredor de diez años en concluyir. Sicasí, l'abadesa alternó la vida contemplativa y d'escritora cola de predicación y fundación, yá qu'en [[1165]] fundó un segundu monesteriu en [[Eibingen]], que visitaba regularmente dos veces a la selmana.
=== Predicación ya intervención política ===
[[Ficheru:Hildegard map.jpg|thumb|250px|Allugamientu de los llugares d'establecimientu, monesterios y les cuatro rutes de predicación de Hildegarda.]]
La fama de santa y profetisa que llegó a tener l'abadesa foi tal que, en [[1150]], el mesmu [[Emperador del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|emperador]] [[Federico I Barbarroja]] convidar a entrevistase con él nel so [[Palaciu Imperial (Ingelheim)|palaciu en Ingelheim]]. L'apreciu mutuu que xeneró esta entrevista manifestáu nes subsecuentes cartes llegó a tal grau que, trece años más tarde, el soberanu dio un [[edictu]] de proteición imperial a perpetuidad al monesteriu de Rupertsberg.<ref>Newman, 1987.</ref>
El llabor d'escritora de Hildegarda viose atayada munches vegaes polos viaxes de predicación. Magar la clausura nos sos tiempos nun yera tan ríxida como lo sería a partir de [[Bonifacio VIII]],{{#tag:ref|En [[1298]], [[Bonifacio VIII]] cola bulda ''Periculoso'' prohibe que les monxes salgan del monesteriu ensin permisu del obispu. Amás dispunxo que les que tuvieren cargos de responsabilidá (abadeses, priores) usaren de procuradores que les representaren. D'esta miente, dexaron de poder actuar por sigo mesmes.|group=nota}} nun dexó de sorprender y almirar a los sos contemporáneos qu'una abadesa abandonara'l so monesteriu pa predicar.
El conteníu de la so predicación xiró en redol a la redención, la conversión y la reforma del cleru, criticando duramente la corrupción eclesiástica, amás d'oponese firmemente a los [[cátaros]]; al condergar les doctrines d'estos, proponiendo'l combate de los sos errores por aciu la predicación y la edificación del cleru.{{#tag:ref|Caltiénse dalgún sermón ente les cartes de Hildegarda, pos dellos eclesiásticos pidieron que los unviara escritos. Asina por casu, la ''Epist.'' XLIX recueye un sermón pronunciáu en [[Tréveris]] y la ''Epist.'' XLVII unu pronunciáu en [[Mainz]].|group=nota}}<ref>{{cita web |url=http://www.hildegardadebingen.com.ar/Aguero4.htm|títulu=Hildegarda, los cátaros y el catarismo... güei II|autor=Agüero, Guillermina|añu=2007|fechaaccesu=29 de payares de 2012|ubicación=Arxentina|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090420052242/http://www.hildegardadebingen.com.ar/Aguero4.htm|fechaarchivu=20 d'abril de 2009}} Conferencia impartida na Facultá de Filosofía y Lletres de la [[Universidá Católica Arxentina]].</ref>
En total fueron cuatro los viaxes de predicación que realizó: el primeru ente 1158 y 1159, nel que viaxó a [[Mainz]] y a [[Wurzburgu]]. En [[1160]] realizó'l segundu a [[Tréveris]] y a [[Metz]]. Na so tercer predicación, ente [[1161]] y [[1163]], viaxó pol Rin hasta [[Colonia (Alemaña)|Colonia]]. Nel postreru de los sos viaxes, entendíu ente [[1170]] y [[1171]], predicó na rexón de [[Suabia]].<ref>Harmless. Op. cit.: 64.</ref>
Amás d'estos viaxes de predicación, Hildegarda usó les cartes pa faer sentir la so opinión ante personaxes notables. Con motivu de la cisma provocáu pola eleición del [[antipapa]] [[Víctor IV (antipapa)|Víctor IV]] col sofitu del emperador Barbarroja, frente al papa romanu [[Alejandro III (papa)|Alejandro III]], allargáu a la muerte de Víctor IV cola eleición de los tamién antipapes [[Pascual III (antipapa)|Pascual III]] y [[Calixto III (antipapa)|Calixto III]], Hildegarda fixo graves amonestaciones profétiques al primeru d'estos, según al emperador mesmu.<ref>Cirlot & Garí, 2008.: 61.</ref>
Nel añu [[1173]], poco primero de concluyir el ''Liber divinorum operum'', morrió'l monxu Volmar, el so más cercanu collaborador y secretariu, lo que la orelló a ayudar de los monxos de l'[[Abadía de San Matías|abadía de san Eucario de Tréveris]] pa terminar dicha obra.<ref>Cirlot & Garí, 2008.: 65.</ref> Mientres dalgún tiempu'l monxu [[Godofredo de Disibodenberg]] sirviólu como amanuense, al empar qu'empezó la redaición d'una biografía de la profetisa, pero tamién él morrió poco tiempu dempués, en [[1176]]. El postreru de los sos secretarios atopar en [[Guibert-Martin de Gembloux|Guiberto de Gembloux]], un monxu [[Rexón Valona|flamencu]], col que sostuviera conversación epistolar empecipiada pol interés d'ésti sobre la manera en que Hildegarda tenía les sos visiones.<ref>Épiney-Burgard & Zum Brunn. 1998.: 39.</ref>
=== Última batalla ===
La última situación crítica a la que tuvo qu'enfrentase Hildegarda socedió en [[1178]], cuando la so comunidá dio sepultura nel campusantu conventual a un noble supuestamente [[Escomunión|escomulgáu]]. Pola imposición d'esta pena eclesiástica, el derechu canónicu prohibía'l so entierru en suelu sagráu. Pidir a Hildegarda que desenterrara'l cadabre. Ella negóse ya inclusive fixo sumir cualquier rastru del enterramientu por que naide pudiera buscalo. Sostuvo que fuera reconciliáu cola Ilesia antes de morrer. Los prelaos de [[Mainz]], n'ausencia del arzobispu Christian, que taba en [[Roma]], punxeron en [[entredichu]] al monesteriu. Por él prohibió l'usu de les campanes, los preseos y los cantares na vida y [[lliturxa]] de Rupertsberg. Hildegarda defendióse escribiendo una carta de ricu conteníu doctrinal,<ref>''Epist.'' XXIII.</ref> onde recoyía'l significáu teolóxicu de la música. Cuando tornó l'arzobispu en marzu de [[1179]], presentáronse testigos que sofitaben la versión de Hildegarda y foi llevantáu l'entredichu.<ref>Newman, op. cit.: 32.</ref>
=== Muerte y veneración ===
[[Ficheru:Hildegard3.jpg|thumb|300px|[[Reliquies cristianes|Reliquies]] de Hildegarda de Bingen na Ilesia de Eibingen.]]
A los pocos meses de ser llevantáu l'entredichu, el [[17 de setiembre]] de [[1179]], a los 81 años d'edá morrió Hildegarda. Les cróniques haxográfiques cunten qu'a la de la so muerte apaecieron dos arcos bien brilloses y de distintos colores que formaben una cruz nel cielu.<ref>''Vita'' III, XXVII; Dickens, 2009.: 28.</ref>
Ente [[1180]] y [[1190]] el monxu [[Teoderico de Echternach]] escribió la ''Vita'' (''Vida'') de Hildegarda, recoyendo pasaxes autobiográficos que la monxa había dexáu y contáu. [[Gregorio IX]] abrió'l procesu de canonización en [[1227]], anque nun se concluyó. Foi reabiertu por [[Inocencio IV]] en [[1244]], ensin que tampoco nesta ocasión llegar a concluyir. Sicasí, por cuenta del espardimientu del so cultu inscribir nel [[Martiroloxu|Martiroloxu romanu]],{{#tag:ref|El testu, na actual edición española, diz asina: "''Nel monesteriu de Rupertsberg, cerca de Bingen, en Hesse, actual Alemaña, santa Hildegardis, virxe, qu'espunxo y describió piadosamente en llibros les conocencies consiguíes esperimentalmente, tantu sobre ciencies naturales, médiques y musicales, como de contemplación mística.''"|group=nota}} incluyéndose amás el so nome en delles [[Lletanía de los santos|lletaníes]]; estraxéronse reliquies del so sepulcru; celebróse la so fiesta llitúrxica; atribuyéronse-y milagros y les sos representaciones pictóricu y escultóricu empezaron a ser oxetu de veneración.<ref>{{cita web |url=http://www.abtei-st-hildegard.de/?p=1074 |títulu=Der Kanonisationsprozess Hildegards im 13. Jahrhundert |idioma=alemán |autor=Benediktinerinnenabtei st. Hildegard |fechaaccesu=4 d'ochobre de 2010 |obra=900 Jahre Hildegard von Bingen, Verzeichnisse der Schriften der Hessischen Landesbibliothek Wiesbaden, Band 12, hrsg.| allugamientu=Wiesbaden |añu=1998 |páxines=27-43 |editor=Dieter Wolf}}</ref>
Les sos reliquies fueron calteníes nel conventu de Rupertsberg hasta la destrucción d'ésti en [[1632]], mientres la [[Guerra de los Trenta Años]]. Entós fueron llevaes a Colonia y dempués a Ebingen onde se depositaron na ilesia parroquial onde entá reposen.
En [[1940]] aprobóse oficialmente la so celebración pa les ilesies locales. Con motivu del 800 aniversariu de la so muerte, [[Xuan Pablo II]] referir a ella como profetisa y santa.<ref>{{cita web |url=http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/letters/1979/documents/hf_jp-ii_let_19790908_800-ildegarda_sp.html|títulu=Carta de Xuan Pablo II al cardenal Hermann Volk, obispu de Mainz, con ocasión del 800 aniversariu de la muerte de Santa Hildegarda.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> De la mesma manera, en 2006, el papa [[Benitu XVI]] tamién se refirió a Hildegarda como santa y la encomió como una de les grandes muyeres de la cristiandá xunto con [[Catalina de Siena]], [[Teresa d'Ávila]] y la [[Teresa de Calcuta|madre Teresa de Calcuta]].<ref>[http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/speeches/2006/march/documents/hf_ben-xvi_spe_20060302_roman-clergy_sp.html Alcuentru del santu padre Benitu XVI a los sacerdotes y diáconos de la diócesis de Roma] 2 de marzu de 2006
</ref>
Nel añu [[2010]] el papa [[Benitu XVI]] dedicó a Hildegarda les Audiencies Xenerales del 1 y 8 de setiembre, dientro del marcu d'una serie de catequesis sobre escritores cristianos, siendo la primer muyer presentada nestes catequesis; recordó, ente otres coses, que los contemporáneos de Hildegarda considerar col títulu de "''profetisa teutónica''" y puntualizó el valor teolóxicu de los sos escritos y enseñances.<ref>{{cita web |url=http://www.zenit.org/article-36403?l=spanish|títulu=El Papa presenta per primer vegada a una escritora, Hildegarda de Bingen.|autor=Zenit|fecha=1 de setiembre de 2010|fechaaccesu=1 de setiembre de 2010}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.zenit.org/article-36479?l=spanish|títulu=Benitu XVI: Santa Hildegarda de Bingen, teóloga y artista.|autor=Zenit|fecha=8 de setiembre de 2010|fechaaccesu=8 de setiembre de 2010}}.</ref>
N'avientu de 2011, el papa Benitu XVI anunció la so decisión d'otorgar a santa Hildegarda el títulu de "[[Doctor de la Ilesia|Doctora de la Ilesia]]".<ref>{{cita web |url=http://vaticaninsider.lastampa.it/es/homepage/documentos/dettagliospain/articolo/ildegarda-bingen-mistici-mystics-misticos-10825/|títulu=La Sibila del Rhin, Doctora de la Ilesia.|autor=Andrea Tornielli|fecha=15 d'avientu de 2011|fechaaccesu=5 de xineru de 2012|editorial=Vatican Insider}}.</ref> El 10 de mayu de 2012 dio en inscribila nel catálogu de los santos y estender el so cultu llitúrxicu a la Ilesia universal, nuna "[[canonización equivalente]]".<ref>{{cita web|url=http://www.news.va/es/news/decretos-de-la-congregacion-pa-les causes-de-l-2|títulu=Decreto de la Congregación pa les Causes de los Santos|fecha=10 de mayu de 2012|fechaaccesu=10 de mayu de 2012|editorial=News.va}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.osservatoreromano.va/portal/dt?JSPTabContainer.setSelected=JSPTabContainer%2FDetail&last=false=&path=/news/editoriali/2012/109q12-Un grande-intellettuale.html|fecha=12 de mayu de 2012|títulu=Una gran intelectual|fechaaccesu=12 de mayu de 2012|editorial=L'Osservatore Romano}}</ref> El 27 de mayu de 2012 mientres el rezu del [[Regina Caeli]] del día de [[Pentecostés]], el papa determinó la fecha pa la proclamación como Doctora.<ref>{{cita web |url=http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/angelus/2012/documents/hf_ben-xvi_reg_20120527_pentecoste_sp.html|títulu=Regina Caeli del 27 de mayu de 2012|autor=Benitu XVI|editorial=Libreria Editrice Vaticana}}</ref> El 7 d'ochobre de 2012, mientres la misa d'apertura del [[Sínodu de los obispos]] na [[Basílica de San Pedro]] en [[Roma]], realizóse la proclamación oficial pol cual concedióse-y el títulu de Doctora pa la Ilesia Universal xunto con [[Xuan d'Ávila|san Xuan d'Ávila]] pol papa Benitu XVI.<ref>{{cita web |url=http://www.romereports.com/desanicio/papa-proclama-doctores-de-la ilesia-a-san-juan-de-avila-y-santa-hildegard-von-bingen-spanish-7891.html#.UHFCOU1el mio3Q|títulu=Papa proclama doctores de la Ilesia a San Xuan d'Ávila y Santa Hildegard von Bingen|fecha=7 d'ochobre de 2012|autor=Rome Reports|fechaaccesu=7 d'ochobre de 2012}}</ref>
Hildegarda tamién ye venerada por delles de les Ilesies que conformen la [[Comunión anglicana]], ente elles la [[Ilesia d'Inglaterra]] y la [[Ilesia Episcopal Escocesa|Ilesia episcopal escocesa]].<ref>{{cita llibru |apellíu=Atwell |nome=Robert |títulu=Celebrating the Saints. Daily Spiritual Readings to accompany the Calendars of the Church of England, the Church or Ireland, the Scottish Episcopal Church and the Church of Wales |añu=2004 |editorial=The Canterbury Press Norwich |allugamientu=Norwich, Norfolk |isbn=1-85311-565-7 |páxines=531-533 y 816 |url=https://books.google.com.ar/books?id=lIDSZuwx50EC&pg=PA797&lpg=PA797&dq=%22Hildegard+of+Bingen%22+%22Church+of+England%22+September+17&source=bl&ots=rpxaVf4210&sig=_oplrLEffupVLQJuAHiwmSEry-O&hl=en#v=onepage&q=%22Hildegard%20of%20Bingen%22%20%22Church%20of%20England%22%20September%2017&f=false |fechaaccesu=7 d'ochobre de 2012|idioma=inglés}}</ref> Tantu na Ilesia católica como na Comunión anglicana celebrar el [[17 de setiembre]].
La iconografía relixosa de Hildegarda ye escasa, probablemente porque'l so cultu foi llocal por bastante tiempu. Retratar colos atributos propios d'una abadesa de la orde de san Benitu: blagu abacial y hábitu benedictín con velu negru y blancu; les sos representaciones más antigües reproducen la manera en qu'apaez nes [[miniatura|miniatures]] de los sos escritos: sentada con un [[Estilete|estilu]] na mano n'actitú d'escribir sobre un par de tablillas o dictando a un monxu, con cinco flamas alredor de la cabeza representando la visión divina. Más tarde camúdase l'estilu por una pluma d'ave, con dalgún pergamín o llibru na mano — comúnmente'l ''Scivias'' — y dalgún instrumentu musical.<ref>Réau, Louis. (2000). Iconografía del Arte Cristiano: iconografía de los santos G-O, tomu 2 vol. 4. Daniel Alcoba (trad.). Barcelona: Del Alcafresnu.</ref>
== Obra ==
[[Ficheru:St Hildegard Eibingen Hildegardfigur Pectorale.JPG|thumb|Escultura que representa a Santa Hildegarda, na ilesia parroquial que lleva'l so nome, en Eibingen ([[Alemaña]]). D'artista desconocíu, la obra incorpora bellamente los símbolos con que la identifica: [[cruz pectoral]], [[Cálamo (escritura)|pluma]], y [[Códiz|llibru]].]]
Les obres d'esta relixosa del [[sieglu XII]] fueron escrites —como la mayor parte de los escritos del so tiempu—, en [[llatín medieval]], salvu por ciertes anotaciones y pallabres que podemos atopar en delles de les sos cartes y principalmente nes sos obres relatives a la ''Lingua ignota'', que s'atopen n'alemán medieval propiu de la rexón media de [[Franconia]]–[[Renania]]/[[Mosela (departamentu)|Mosela]].<ref>Higley, Sarah L. ''Hildegard of Bingen's Unknown Language. An edition, translation and discussion.'' 2007. Palgrave MacMillan: New York.</ref> Na so obra, ella mesma acusó en variaes ocasiones la so poca preparación en llatín, pero poles sos propies confesiones y los sos haxógrafos conozse que'l so métodu d'escritura empezaba al escribir les sos visiones y depués pasales a un secretariu que correxía los errores y apolazaba la escritura. Dos d'ellos — Volmar y Gottfried — fueron monxos de Rupertsberg y el terceru, d'orixe flamencu — Guibert de Gembloux — yera monxu de l'abadía de [[Gembloux]],<ref>{{cita llibru |apellíos=Wayland Coakley|nome=John|títulu=Women, Men, and Spiritual Power|añu=2006|editorial=[[Columbia University Press]]|isbn=0-231-13400-2|páxina=46-47|idioma=inglés|capítulu=III: A Shared Endeavor? Guibert and Hildegard}}</ref> d'ende que toos ellos taben bien preparaos nel [[llatín eclesiásticu]].<ref>Newman, 1987: 39.</ref>
Emplegó dellos estilos d'escritura: el tratáu teolóxicu, l'epistolar, l'haxográficu y el tratáu médicu; pero destaquen les sos obres visionaries, nes que fai un usu constante y fecundo de l'alegoría ética-relixosa, qu'anque yera abondo común nel so tiempu, llegaba a usar símbolos pocu frecuentes.
No referente a les influencies recibíes y a la so manera d'escribir, de xuru destáquense les [[Biblia|Sagraes Escritures]] al traviés de la ''[[Vulgata]]'', con especial atención escontra los [[Llibros proféticos|profetes]] y el [[Nuevu Testamentu]], nesti postreru destáquense la importancia que l'[[Evanxeliu de Xuan|Evanxeliu de san Xuan]] y el [[Apocalipsis]] tuvieron nella, yá que inclusive en delles narraciones autobiográfiques conseñaes na ''Vita'' llegó a comparar los sos dones espirituales coles inspiraciones del [[Xuan l'Evanxelista|evanxelista Juan]] sumáu al tonu apocalíptico de les partes finales del ''Scivias''.{{#tag:ref|Yera creencia corriente mientres la Edá Media que l'autor del cuartu evanxeliu y el del Apocalipsis yera la mesma persona, d'ende que Hildegarda citara indistintamente a [[Xuan l'Evanxelista|Juan]] como evanxelista y como visionariu.|group=nota}}<ref>Vita, Visión séptima, XVI; Cirlot, 2005: 67 y ss.</ref>
Igualmente atribúyense-y conocencies de delles obres de la [[Padres de la Ilesia patrística]] llatina, ente les cualos detectóse la influencia de [[Agustín d'Hipona|san Agustín]] y [[Isidoro de Sevilla|san Isidoro de Sevilla]]; señalóse especialmente la influencia y semeyanza col ''[[Pastor de Hermas]]'' y [[Boecio]] como fontes de la identificación alegórica como muyeres que Hildegarda fai de la Ilesia y de delles virtúes nel ''Scivias''.<ref>Dronke: 234 - 235</ref> Amás, sicasí de que l'abadesa calificar a sigo mesma de «indocta», detectóse nes sos obres un gran bagaxe cultural clásicu proveniente de [[Cicerón]], [[Lucano]] y [[Séneca]]; con [[Galeno]] coincide en delles teoríes médiques sobre los humores; nel ''Scivias'' y el ''Ordo virtutum'' representa la llucha constante de les virtúes contra los vicios al traviés de la so personificación como muyeres afatiaes colos atributos correspondientes a l'actitú moral qu'encarnen, combatiendo cada virtú contra'l viciu opuestu a ella. Esta tradición alegórica ye común a otros escritores del medievu y puede rastrexase hasta la [[Psychomachia]] de [[Prudencio]] nel [[sieglu IV]].<ref>Liebeschütz, Hans. Das allegorische Weltbild der heiligen Hildegard von Bingen, Leipzig-Berlín, 1930, citáu por Cirlot, 2005: 147 - 150; Baird & Erdam, 1994¹.: 7; Newman, Op. cit.: 257.</ref>
=== Fuentes ===
Les sos obres fueron mandaes a la posterioridá gracies al interés de los monxos que lu almiraron y ayudar a escribiles, encabezaos por Guibert de Gembloux, quien tres la so muerte terminaron de trescribir les obres de l'abadesa, les compilaron ya ilustraron con [[miniatura|miniatures]]. Ente los [[manuscritu|manuscritos]] medievales más importantes que se caltuvieron, onde se contienen les obres escrites y musicales de la profetisa teutónica, atópense:
==== Riesencodex ====
[[Ficheru:Riesencodex.JPG|193px|thumb|left|El Riesencodex calteníu na biblioteca de la Hochschule de Rhein-Main.]]
El [[códiz de Wiesbaden]], conocíu n'alemán como ''«Riesencodex»'' (''Códiz xigante'') pol so gran tamañu (46 x 30 cm) y pesu (15 kg), ye un manuscritu medieval de 481 folios, que la so datación bazcuya ente los últimos años de vida de Hildegarda y dalgunos posteriores a la so muerte, siendo la fecha más tardía l'añu [[1200]]. Orixinalmente, curiar en Rupertsberg, pero la so riqueza artística llevó a dellos investigadores a duldar de que fuera creáu ende o en Eibingen.<ref>Cirlot & Garí, 2008. p. 66</ref>
Cuando'l conventu de Rupertsberg foi destruyíu nel [[sieglu XVII]], el manuscritu foi treslladáu al monesteriu de Eibingen xunto coles reliquies de la santa. En [[1814]], foi lleváu a la biblioteca de [[Wiesbaden]] (anguaño [[Universidá y Biblioteca Estatal de RheinMain]]). Mientres la [[Segunda Guerra Mundial]] el manuscritu orixinal foi casi destruyíu, pero'l so conteníu caltúvose gracies a fotocopies y facsímiles estrayíos mientres les primeres décades del [[sieglu XX]].<ref>{{cita web|url=http://www.hs-rm.de/en/hlb/suchen-finden/sondersammlungen/handschriften-inkunabeln-alte-drucke/the-giant-codex-hildegard-of-bingen/index.html|títulu=The Wiesbaden Codex (Hildegard of Bingen)|idioma=inglés|autor=Hochschule RheinMain. University of Applied Sciences|fechaaccesu=20 de mayu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140323044730/http://www.hs-rm.de/en/hlb/suchen-finden/sondersammlungen/handschriften-inkunabeln-alte-drucke/the-giant-codex-hildegard-of-bingen/index.html|fechaarchivu=2014-03-23}} En [http://www.hs-rm.de/hlb/suchen-finden/sondersammlungen/handschriften-inkunabeln-alte-drucke/der-riesencodex-hildegard-von-bingen/index.html alemán] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160319050333/http://www.hs-rm.de/hlb/suchen-finden/sondersammlungen/handschriften-inkunabeln-alte-drucke/der-riesencodex-hildegard-von-bingen/index.html |date=2016-03-19 }}.</ref>
Contién una versión de los sos trés principales obres místiques: ''Scivias'', ''Liber vite meritorum'' y ''Liber divinorum operum''. Tamién ye la fonte de toles sos composiciones musicales, les sos obres alrodiu de la ''Llingua ignota'', trabayos haxográficos (''Vita sancti Ruperti''), delles cartes, homilíes y la ''Vita'' escrita pol monxu Theoderic, polo que ye la fonte más numberosa ya importante del trabayu de la monxa medieval. Contién les ilustraciones de les visiones descrites pola abadesa, inspiraes nes qu'ilustraben los manuscritos orixinales.
==== Otros códices ====
* <span style="font-variant:small-caps">Gante</span>, ''Biblioteca de la [[Universidá de Gante]]'', Cod. 241. Ye'l manuscritu más vieyu que se conoz que la so creación datar ente 1170 y 1173. Foi redactáu probablemente nel monesteriu de Rupertsberg. Pasó por un monesteriu benedictín en Tréveris y de ende a Gante onde se curia na biblioteca de la Universidá de Gante. Contién una copia del ''Liber operum divinorum''.
* <span style="font-variant:small-caps">Lucca</span>, ''Biblioteca estatal'', Ms. 1942. Fecháu escontra'l sieglu XIII en Renania. Ye la fonte de les ilustraciones del ''Liber operum divinorum''.<ref>{{cita web |url=http://www.abtei-st-hildegard.de/?portfolio=lucca-kodex|títulu=Lucca-Kodex (Liber divinorum operum)|autor=Benediktinerinnen Abtei St. Hildegard|idioma=alemán|fechaaccesu=23 d'ochobre de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140111190046/http://www.abtei-st-hildegard.de/?portfolio=lucca-kodex|fechaarchivu=11 de xineru de 2014}}</ref>
* <span style="font-variant:small-caps">Dendermonde</span>, ''St.-Pieters & Paulusabdij Klosterbibliothek'', Cod. 9. Conocíu como '''Códiz Villarenser''' o '''Dendermonde''' atopar na biblioteca de l'Abadía de San Pedro y San Pablo. Piénsase que foi escritu hacia 1175. Contién un exemplar de la ''Symphonia armonie celestium revelationum'', el ''Ordo virtutum'' y diversos cantares; tamién ye una de les fontes de ''Liber vite meritorum''.
* <span style="font-variant:small-caps">Troyes</span>, ''Biblioteca Municipal de Troyes'', Ms. 683. Anque con oríxenes nel sieglu XII, reconociéronse delles etapes de creación. Les sos partes más tempranes créese que provienen de Rupertsberg. Atópase emparentáu col manuscritu de Gante, del que paez ser copia. Ye otra de les fontes del ''Liber divinorum operum''.
* <span style="font-variant:small-caps">Berlín</span>, ''Staatsbibliothek Preussischer Kulturbesitz'', Cod. theol. lat. Conocíu como '''Códiz de Berlín''' o '''Codex Cheltenhamensis''' atopar na Biblioteca Estatal de Berlín. Datable nel sieglu XII o principios del XIII. Contién dalgunes de les cartes de la santa (''Epistole''), el ''Liber vite meritorum'' y los sos trataos sobre'l so ''Lingua ignota''.
=== Obres lliteraries ===
De les obres relixoses qu'escribió Hildegarda, destaquen trés de calter teolóxicu: ''Scivias'', sobre [[teoloxía dogmática]]; ''Liber vite meritorum'', sobre [[teoloxía moral]]; y ''Liber divinorum operum'', sobre [[cosmoloxía]], [[antropoloxía]] y [[teodicea]]. Esta triloxía forma'l mayor corpus de les obres y pensamientu de la visionaria del Rin.
==== ''Scivias'' ====
[[Ficheru:Meister des Hildegardis-Codex 003 cuted.jpg|thumb|La Trinidá na so íntegra Unidá, ''Scivias'', visión II, 2.]]
El nome ''Scivias'' ye una forma embrivida del llatín ''«Scito vias Domini»'' que significa «''Conoz los caminos del Señor''».<ref>Fanning, p. 82</ref> Esta obra foi inspirada tres una visión tenida por Hildegarda a la edá de cuarenta y dos años, esto ye, hacia 1141, na cual aseguraba asistir a una [[teofanía]] que-y ordenaba escribir lo que percibiera:
{{cita|«Oh fráxil ser humanu, ceniza de cenices y podrén de podrén: fala y escribe lo que ves y escuches».|''Scivias'' (''Protestificatio'')}}
Estremada en tres llibros, nesta obra describe los ventiséis visiones que tuvo, que atópense ilustraes nos manuscritos calteníos, sirviendo d'alegoría y mediu d'esplicación de los principales dogmes del catolicismu y la Ilesia d'una manera más o menos sistemática. Tres la descripción de cada visión cargada d'un complicáu simbolismu, la voz celestial pasa a esplicar el so significáu. D'esta manera percuerre les temes de «''la maxestá divina, la [[Santísima Trinidá|Trinidá]], la [[Xénesis|Creación]], la cayida de [[Lucifer]] y [[Adán]], les etapes de la historia de la salvación, la Ilesia y los sacramentos, el [[Xuiciu Final]] y el [[Escatoloxía (relixón)|mundu futuru]]''».<ref>Newman, 1987</ref>
==== ''Liber vite meritorum'' ====
El ''Llibru de los méritos de la vida'', que'l so títulu completu ye ''Liber vite meritorum, per simplicem hominem a vivente lucem revelatorum'', foi escritu ente 1158 y 1163. Ye una obra de calter moral na que, partiendo de la visión de Dios como un home cósmicu que sofita y vivifica al universu, Hildegarda llega a una esposición de los principales vicios espirituales y les sos virtúes opuestes. Esta sistematización fai corresponder aspeutos naturales del mundu y del home coles pasiones de l'alma humana. Dicha visión ta esplicada a lo llargo de cinco llibros y compleméntase con un sestu que detalla la descripción de les penes que na otra vida van corresponder a cada viciu. D'esta manera'l ''Liber vite meritorum'' apuerta nun catálogu de trenta y cinco vicio, descritos so la figura simbólica de seres alegóricos conformaos de partes de besties y humanos.<ref>Flanagan, op. cit. Newman, op. cit.</ref>
==== ''Liber divinorum operum'' ====
El ''Liber divinorum operum'' o ''Llibru de les obres divines'' foi creáu ente 1163 y 1173 siendo Hildegarda yá sexagenaria. Ye la descripción de diez visiones, onde realiza una [[cosmoloxía]] qu'estructura al universu en correspondencia cola fisioloxía humana, y que convierte los actos del home en paralelos a los actos de Dios, por aciu la so cooperación activa na construcción y orde del cosmos.
Asina, desenvuelve tamién una esplicación del quefer creador de Dios, centru del universu, que se desendolca nel tiempu humanu teniendo la so manifestación na naturaleza del mundu y na historia, cola so máxima espresión na [[encarnación]] de Cristu, Verbu divín.<ref>Hildegarda de Bingen. (2009) Llibru de les obres divines. ''Introducción a cargo María Eugenia Góngora'', páxs. 45 - 46.</ref>
==== ''Lingua ignota'' ====
[[Ficheru:Litterae ignotae.png|thumb|300px|L'alfabetu de Hildegarda de Bingen, ''Littere ignote'', qu'usó pa la so llingua ''[[Lingua ignota]]''.]]
Otra de les sos principales obres ye la creación de la so ''[[Lingua ignota]]'', primer [[llingua artificial]] de la historia, pola que foi nomada patrona de los [[Esperantu|esperantistes]].
Dicha llingua foi espuesta nel so escritu ''Ignota Lingua per simplicem hominem Hildegardem prolata'', que llegó a nós integrada con otres obres nel ''Riesencodex'', nos sos folios 461<sup>v</sup>–464<sup>v</sup>, según nel de Berlín, folios 57<sup>r</sup>–62<sup>r</sup>. La obra ye un glosariu de 109 pallabres escrites en dicha llingua col so significáu n'alemán, incluyendo'l de delles plantes y términos usaos nes sos obres médiques.<ref>Higley, 2007. páxs. 145 - 146. Flanagan, op. cit</ref>
En dambos manuscritos tamién s'atopa una pequeña obra conocida como ''Littere ignote'' (''Lletres desconocíes'') na que presenta 23 nueves lletres constituyendo un alfabetu hasta entós desconocíu, que magar tienen cierta semeyanza coles traces del alfabetu griegu y hebréu, nun se considera que Hildegarda intentara emulalos.<ref>Higley, 2007. p. 60 y 61</ref>
Propúnxose que la so creación foi de calter místicu, seique una especie de [[glosolalia]], sicasí, munches de les pallabres de dichu llinguaxe paecen tender escontra un interés científicu. Pero nun hai un motivu claru del porqué de la so creación.<ref>Higley, 2007. p. 15 y ss. Cfr. Newman, 1987. p. 30 y Flanagan, op. cit.</ref>
==== Obra científica ====
{{Caxa de cita|<center>''DE LA LAVANDA.''</center>''La lavanda ye caliente y seca, yá que tien un pocu de cazumbre. Nun sirve al home pa comer sicasí que tien un fuerte golor. L'home que tien munchos pioyos, si güel lavanda frecuentemente los pioyos van morrer. El so golor clarifica los güeyos, porque contién en sí les virtúes de les especies más fuertes y de les más amargoses. Por eso, tamién, alloña bien de coses males y los espíritus malinos salen apavoraos por ella.''|Hildegarda de Bingen.<br /> Physica, Llibru I, Cap. XXXV <br />(Migne, PL. CXCVII, 1143)|alliniación=left|anchu=350px|colorfondo=PaleTurquoise}}
Amás escribió obres de calter científicu: ''Liber simplicis medicine'' o ''Physica'', ye un llibru sobre medicina, estremo en nueve llibros sobre les correspondientes propiedaes curatibles de plantes, elementos, árboles, piedres, peces, aves, animales, reptiles y metales. El más ampliu de tales capítulos ye'l primeru dedicáu a les plantes, lo qu'indica que Hildegard tenía amplia conocencia na so aplicación terapéutica dende una perspeutiva [[holística]]. Nesti llibru aplica la espublizada [[Teoría de los cuatro humores|teoría médica medieval de los humores]] que rellaciona cola idea de que la constitución de los seres a partir del plan divín realízase al traviés de cuatro elemento constitutivos que'l so equilibriu determina la salú o enfermedá del individuu. Asina, a cada planta otorgar el correspondiente calificativu de la so cualidá: ''robustus'', ''siccus'', ''calidus'', ''aridus'', ''humidus'', etcétera.<ref>{{cita llibru |títulu=Hildegard's healing plants: from the medieval classic Physica by Hildegard von Bingen|autor=Hozeski, Bruce W. (trad.)|añu=2001|editorial=Beacon Press|allugamientu=Boston|páxines=xi - xii}}</ref>
El ''Liber composite medicine'' o ''Cause et cure'', sobre l'orixe de les enfermedaes y el so tratamientu.
==== Otros escritos ====
Comprobóse l'autoría d'alredor de 300 cartes, onde toca temes de lo más variáu: teoloxía, espiritualidá, política, remedios curatibles, conseyos sobre la vida monástico y clerical, ente otres temes que lu consultaben. L'estilu nes sos cartes ye, n'ocasiones, igual de simbólicu que nos sos escritos visionarios, yá que llega a apurrir conseyos cola mesma autoridá y en nome de la voz divina que dictaba les sos visiones.<ref>Baird & Erdam, 1994, vol 1. p. 14; Newman, 1987, p. 44</ref>
No que se refier a los sos escritos haxográficos, atópase la ''Vita sancti Disibodi'' (''Vida de san [[Disibodo]]'') escrita hacia 1170 a pidimientu de Helenger, abá del [[Disibodenberg|monesteriu de Disibodenberg]], onde trata la vida y obra del eremita irlandés Disibodo que terminó la so vida nes cercaníes del monesteriu qu'aquel presidía. Poles mesmes feches escribe la ''Vita sancti Ruperti'' pa documentar la vida del santu patrón del monesteriu fundáu na llomba onde supuestamente folgaben les reliquies de [[Ruperto de Bingen]].<ref name="Flanagan_1">Flanagan, op. cit.</ref>
Escribió, amás, una esplicación de la [[regla de san Benitu]] (''Explanatio regule s. Benedicti'') y otra del [[Símbolu Quicumque|Símbolu atanasiano]] (''Explanatio symboli s. Athanasii'').
=== Obres musicales ===
[[Ficheru:Riesencodex - fl.0466r Parcial view.jpg|thumb|Vista parcial del foliu 0466r del Códiz de Wiesbaden (Riesencodex) cola notación del cantar «''O vis eternitatis''» de ''Symphonia armonie celestium revelationum''.]]
{{Multimedia|ficheru=O frondens 2.ogg |títulu=''O frondens virga''|tamañu=162px|descripción=<small>Del autu sacramental [[Ordo Virtutum]], de Hildegarda de Bingen.<br />La so lletra reza:<br />''O frondens virga,/<br />In tua nobilitate stans,/<br />sicut aurora procedit./<br />Nunc gaude et laetare et nos debiles dignare/<br />a mala consuetudine lliberara,/<br />atque manum tuam porrige ad erigendum nos.''</small>}}
Lo prolífico de la obra musical de Hildegarda dexa establecer la importancia que pa la sibila del Rin tuvieron la música y el cantar. Tal importancia poner de manifiestu na carta escrita a la curia de Mainz,<ref>Epístola XXIII, ed. Migne, 1855; Ep. XLVII; ed. Baird & Ehrman, p. 76 y ss.</ref> dictada tres l'entredichu interpuestu con ocasión del conflictu deriváu de que l'abadesa diera sepultura a un home supuestamente escomulgáu y pol cual prohibióse a la so comunidá cantar el salteriu y tener [[misa]].
En dicha misiva, en declarándose dispuesta a obedecer les midíes impuestes y partiendo d'una cita del salmu 150, Hildegarda esplica que'l cantar ye una manifestación del espíritu divín nel home, que con ello recuerda vagamente la bienaventuranza d'Adán nel paraísu, quien participaba de la voz y el cantar de los ánxeles n'allabancia a Dios. Los profetes, a quien Dios otorgába-yos una gracia estraordinaria habíen compuestu cantares y creáu preseos enteviendo'l pasáu beatíficu de la humanidá. Ello ye que los preseos musicales, al ser tocaos colos deos recordaben a Adán mesmu creáu pol deu de Dios».
L'allabancia a Dios dientro de la Ilesia tien el so orixe nel [[Espíritu Santu]] y ye conforme a l'harmonía celeste:<ref>Hildegarda de Bingen, 2003. Introducción de María Isabel Flisflisch, p. 21 - 23; Cirlot & Garí, 2008, p.</ref>
{{cita|El cuerpu ye verdaderu vistíu del espíritu, que tien una voz viviente, por que de esta manera'l cuerpu cola alma, use la so voz pa cantar les allabancies de Dios|Ep. XXIII, PL CXCVII, Migne, 1855.}}
Magar emplega la téunica [[Monofonía|monofónica]], el [[melisma]] y la notación propies de la so dómina, la música hildegardiana estremar pol usu d'amplios rangos tonales, qu'esixen a la cantante o al coru xubir a agudos intensos tando nuna nota entemedia o baxa. Contrái frases melódiques qu'impulsen a la voz a ser más rápida pa depués ralentizase. Usa igualmente intervalos de cuarta y quinta, cuando'l cantar de la so dómina escasamente pasaba de terceres.<ref>{{cita web |url=http://www.hildegard.org/music/music.html Hildegard of Bingen: Symphony of the Harmony of Heaven|títulu=Hildegard of Bingen: Symphony of the Harmony of Heaven|apellíu=Fierro|nome=Nancy|fechaaccesu=4 d'agostu de 2012|idioma=inglés||editor= Genevieve MacLellan}} En [http://www.hildegard.org/ Hildegard.org Páxina dedicada a Hildegarda de Bingen].</ref>
La totalidá de les obres musicales de la profetisa teutona fueron creaes pa les necesidaes llitúrxiques de la so propia comunidá, según pa la didáctica teolóxicu-moral nel casu del ''Ordo Virtutum''.
Hildegarda compunxo setenta y ocho obres musicales, arrexuntaes en ''Symphonia armonie celestium revelationum'' (''Sinfonía de l'harmonía de les revelaciones celestes''): 43 [[antífona|antífones]], 18 [[responsoriu|responsorios]], 4 [[himnu|himnos]], 7 [[secuencia (música)|secuencies]], 2 [[sinfonía|sinfoníes]] (col significáu propiu del [[sieglu XII]]), 1 [[aleluya]], 1 [[kyrie]], 1 pieza llibre y 1 [[oratoriu (música)|oratoriu]] (fascinante, pos l'oratoriu inventar nel [[sieglu XVII]]). Amás, compunxo un [[autu sacramental]] musicalizado llamáu ''Ordo Virtutum'' ("Orde de les virtúes", en [[llatín]]), sobre les virtúes.<ref>Hildegarda de Bingen, 2003. ed. María Isabel Flisfisch et al.</ref>
{|
|-
| valign="top" |
* 1) ''Ave arrogante''
* 2) ''Ave Maria''
* 3) ''Columba aspexit''
* 4) ''Cum erebuerint''
* 5) ''Cum processit factura''
* 6) ''Cum vox sanguinis''
* 7) ''Favus distillans''
* 8) ''Hodie aperuit''
* 9) ''In Matutinis laudibus'' (Aer enim volat)
* 10) ''In Matutinis laudibus'' (De Patria etiam earum)
* 11) ''In Matutinis laudibus'' (Deus enim)
* 12) ''In Matutinis laudibus'' (Deus enim rorem)
* 13) ''In Matutinis laudibus'' (Et escurro puelle iste)
* 14) ''In Matutinis laudibus'' (Sei diabolus)
* 15) ''In Matutinis laudibus'' (Studium divinitatis)
* 16) ''In Matutinis laudibus'' (Unde quocumque venientes)
* 17) ''Karitas habundat''
* 18) ''Kyrie''
* 19) ''Laus Trinitati''
* 20) ''Mathias sanctus''
| valign="top" |
* 21) ''Nunc gaudeant''
* 22) ''O beata infantia''
* 23) ''O beatissime Ruperte''
* 24) ''O Bonifaci''
* 25) ''O choruscans stellarum''
* 26) ''O clarissima mater''
* 27) ''O cohors milicie floris''
* 28) ''O cruor sanguinis''
* 29) ''O dulcis electe''
* 30) ''O dulcissime amator''
* 31) ''O Ecclesia''
* 32) ''O eterne Deus''
* 33) ''O Euchari columba''
* 34) ''O Euchari in leta via''
* 35) ''O felix anima''
* 36) ''O felix apparicio''
* 37) ''O frondens virga''
* 38) ''O gloriosissimi lux vivens angeli''
* 39) ''O Ierusalem''
* 40) ''O ignee Spiritus''
| valign="top" |
* 41) ''O ignis Spiritus Paracliti''
* 42) ''O lucidissima apostolorum alteria''
* 43) ''O magne Pater''
* 44) ''O mirum admirandum''
* 45) ''O nobilissima viriditas''
* 46) ''O orzchis Ecclesia''
* 47) ''O pregueru animarum''
* 48) ''O Pater omnium''
* 49) ''O presul vere civitatis''
* 50) ''O pulcre facies''
* 51) ''O quam magnum miraculum''
* 52) ''O quam mirabilis''
* 53) ''O quam preciosa''
* 54) ''O arrebol sanguinis''
* 55) ''O spectabiles viri''
* 56) ''O speculum columbe''
* 57) ''O splendissima gemma''
* 58) ''O successores''
* 59) ''O'l to illustrata''
* 60) ''O'l to suavissima virga''
| valign="top" |
* 61) ''O victoriosissima triumphatores''
* 62) ''O virga ac diadema''
* 63) ''O virga mediatrix''
* 64) ''O virgo Ecclesia''
* 65) ''O viridissima virga''
* 66) ''O viriditas digiti Dei''
* 67) ''O virtus Sapientie''
* 68) ''O vis eternitatis''
* 69) ''O vos angeli''
* 70) ''O vos felices radices''
* 71) ''O vos imitatores''
* 72) ''Ordo Virtutum''
* 73) ''Quia ergo femina''
* 74) ''Quia felix puericia''
* 75) ''Rex noster promptus est''
* 76) ''Spiritui Sancto''
* 77) ''Spiritus sanctus vivificans vita''
* 78) ''Vos flores rosarum''
|}
== Visiones ==
[[Ficheru:07angels-hildegard von bingen.jpg|thumb|La xerarquía anxélica. Visión sesta del llibru del Scivias. Códiz de Wiesbaden. Facsímil de 1927.]]
Tol bagaxe simbólicu y orixinalidá de les obres de Hildegarda atopa'l so orixe na inspiración sobrenatural de les sos esperiencies visionaries, d'ende que la esplicación de felicidá enigmática fonte de conocencia fuera causa d'interés ya investigación inclusive mientres la vida de l'abadesa.
Precisamente, una de les fontes más importantes sobre l'orixe y descripción de les sos visiones atopar na carta cola que Hildegarda respondía a los cuestionamientos epistolares fechos en 1175 pol flamencu Guibert de Gembloux en nome de los monxos de l'[[abadía de Villers]],<ref>Cirlot, Victoria (1997), páx. 145.</ref> alrodiu de la manera en que tenía les sos visiones. Por estes respuestes sábese que les visiones empezaron dende la so bien temprana infancia y que nelles nun mediaba'l suañu, nin l'éxtasis, nin la perda de los sentíos:
{{cita|«''Nun oyo estes coses nin colos oyíos corporales nin colos pensamientos del mio corazón, nin percibo nada pol alcuentru de los mios cinco sentíos, sinón na alma, colos güeyos esteriores abiertos, de tal manera que nunca sufrí l'ausencia del éxtasis. Veo estes coses despierta, tanto de día como de nueche.'''»|Hildegard al monxu Guibert. ''Ep. CIII.''<ref>Cirlot, 1997. p. 142</ref>}}
Igualmente, esplica qu'esta conocencia sobrenatural qu'adquier dase coles mesmes de tener la esperiencia, tal como ella mesma escribe: «''simultáneamente veo y oyo y sé, y casi nel mesmu momentu apriendo lo que sé.''».
Tales visiones siempres s'acompañaben de manifestaciones llumíniques, ello ye que los mandatos divinos que recibía proveníen d'una [[teofanía]] lluminosa a la que noma «solombra de la lluz viviente» (''umbra viventis lucis'') y ye esta lluz a la que noma na introducción del ''Scivias'' y de ''Liber divinorum operum'' como la que toma voz pa ordenar poner por escritu cuanto esperimenta.
{{cita|«''Oh, pequeñina forma, [...] encamienta estes coses que ves colos güeyos interiores y que percibes colos oyíos interiores de l'alma, a la escritura firme pa utilidá de los homes; por que tamién los homes entiendan al so creador al traviés d'ella y non rehuyan veneralo con dignu honor.''»|Introducción al Liber operum divinorum.<ref>Hildegarda de Bingen, 2009. páxs. 129-130</ref>}}
Esta lluz divino amosába-y les visiones que describe nes sos obres y que darréu fueron ilustraes, que llegaron hasta nós gracies a los manuscritos sobrevivientes, qu'amuesen un simbolismu que la so interpretación nun resulta tan obvia. Depués pasa a esplicar el so significáu fondu y les enseñances derivaes de tales visiones. Pelo normal estes visiones veníen acompañaes de trestornos físicos pa l'abadesa como debilidá, dolor y, en dellos casos, rixidez muscular.
Lo anterior llevó a dellos estudiosos a buscar causes [[Neuroloxía|neurolóxiques]], [[Fisioloxía|fisiolóxiques]] ya inclusive [[Psicoloxía|psicolóxiques]] pa les visiones d'esta muyer medieval, siendo una de les respuestes médiques más espublizada que sufría un cuadru crónicu de [[migraña]], teoría esta postrera propuesta pol historiador de la medicina [[Charles Singer]] y popularizada por [[Oliver Sacks]].<ref>Harmless, 2007. p. 67; {{cita web |url=http://www.medicinaycultura.org.ar/10/Articulo_04.htm|títulu=Migrañosos que fixeron historia II: Santa Hildegarda|apellíu=Tacconi|nome=Jorge Y.|obra=Medicina & Cultura|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110912085825/http://www.medicinaycultura.org.ar/10/Articulo_04.htm|fechaarchivu=12 de setiembre de 2011}}</ref>{{Harvnp|Sacks|2009||}}
== Teoloxía ==
[[Ficheru:Meister des Hildegardis-Codex 004.jpg|thumb|''La maternidá que procede del Espíritu y de l'Agua''. Ilustración del ''Scivias'', II, 3. Códiz de Wiesbaden. Facsímil de 1927.]]
El valor teolóxicu de les enseñances de Hildegarda foi reconocíu dende antiguu pola [[Ilesia católica]] nuna tradición siguida hasta los nuesos díes. Amuesa d'ello foi la inclusión de la so vida y obres nel famosu compilado históricu de teólogos publicáu en 1885 por [[Jacques Paul Migne]], la ''[[Patrologia Llatina]]'', que dedica'l so tomu CXCVII a esta escritora. A ello se aúna el so estudiu y considerancia modernes, de lo que ye prueba la so mención en declaraciones públiques y homilíes de Benitu XVI, según la so reconocencia como Doctora de la Ilesia.
Interpretaciones modernes de los sos escritos, como les que faen Barbara Newmann o Sabina Flanagan, punxeron l'énfasis nel calter femenín de la teoloxía hildegardiana, reivindicando un calter de xéneru a les sos enseñances.<ref>Vide, Newman, 1987; Dickens, 2009.</ref>
=== Dios ===
La concepción hildegardiana de [[Dios]] nun ye distinta de les concepciones teolóxiques católiques medievales, matizaes poles peculiaridaes propies de les sos visiones. La [[Santísima Trinidá|Trinidá]], nel llibru del ''Scivias'', apaez como una lluz na que, de la mesma, estrémense una «''lluz serenísima''» (''splendidissimam lucem''), que figura al [[Dios Padre|Padre]], una figura humana color zafiru (''spphirini coloris speciem hominis''), que simbolizaba al [[Dios Fíu|Fíu]], y un «''suavísimo fueu resplandioso''» (''suavissimo rutilantem igne''), como manifestación del [[Espíritu Santu]], imáxenes que caltienen la so diferenciación compartiendo la mesma naturaleza única: «''talmente que yera una única lluz nuna única fuercia''», «''indixebrable na so Divina Maxestá''» y «''inviolable ensin cambéu''».<ref>Scivias II, 2; Harmless, 2007: 70</ref>
Dios tamién se presenta como la fonte de toa fuercia, vida y fecundidá. Nel ''Liber vite meritorum'' ye representáu como un home (''vir'') precisamente porque nél anicia la puxanza que comunica a lo esistente, non yá al traviés del actu de la creación sinón inclusive al traviés de la inmanencia del so poder que sostién al mundu, otorgando fecundidá (''viriditas'') a la naturaleza y al espíritu.<ref>Newman, 1987: 35-36 y 115</ref>
=== L'home y el mundu ===
Como na restante cultura teolóxica medieval, Hildegarda considera al home como'l centru del mundu creáu por Dios y parte de la obra redentora. Según el ''Liber divinorum operum'', l'home, fechu a semeyanza de Dios, tien paecíu con otra de les grandes obres del omnipotente: el cosmos. Esta semeyanza refléxase inclusive a nivel corporal, pos nel cuerpu pueden estremase partes aérees, aguacientes, ivernices, nubosas, templaes, etcétera. Home y cosmos interactúan y tán ordenaos conforme al plan divín. Ye por ello que'l cosmos puede ser lleíu como una lleición pa enseñar al home a amar al so creador y guardar la debida moral. Tanto unu como otru tán destinaos al so reintegración final a Dios, pero l'home col so llibre albedríu puede optar por remontar se.<ref>Harmles, op. cit.:72, Newman, Op. cit.:37; Janelle, 2009; 35</ref>
La calidá moral del home atópase mancada dende la cayida d'Adán y Eva pola mor del pecáu, sicasí, Dios escueye esa mesma debilidá pa otorgar la salvación per mediu del so fíu Xesucristu, quien toma carne pa rescatar al home, quien de la mesma tien de tender escontra Dios colos sos pensamientos y actos, escoyendo les virtúes primero que los vicios.
=== Cristu y la Ilesia ===
El Verbu de Dios, fechu carne na figura de Xesucristu, tien asina la doble naturaleza divina y humana, de la mesma manera que la Ilesia, los sacramentos y les virtúes tienen les realidaes sobrenatural y mundano.
L'abadesa del Rin comparte la visión patrística de la Ilesia como nueva Eva salida de la costiella de Cristu, custodia de la salvación nel mundu y prefigurada na virxe María. Oponer a la Sinagoga, que representa a los enemigos de la fe y de Dios.{{#tag:ref|Una [[sinagoga]] ye'l llugar d'oración y cultu na [[xudaísmu|relixón xudía]]. Sicasí, a partir de la mención de la «''Sinagoga de Satán''» nel Nuevu Testamentu (Ap. 2, 9), el papel de la Sinagoga nel imaxinariu medieval pasó a ser símbolu de la comunidá d'opositores de la Ilesia, fíos del [[Diañu]] y siguidores del [[anticristu]].<ref>{{cita llibru |títulu= Diccionariu razonáu d'occidente medieval|apellíu=Le Goff|nome= Jaques (eds.)|apellíu2=Schmitt|nome2=Jean-Claude||fechaaccesu=22 de xineru de 2013 |edición= 1a.|añu= 2003 |editorial= Akal |ubicación= España |isbn= 8446014580|páxina= 218}}</ref> Yá nel sieglu VII la imaxe yera usada por [[Isidoro de Sevilla]] como símbolu de los enemigos de la Ilesia qu'a la fin de los tiempos fadrá-y la guerra a ésta. (Sentencies 1, 25, 6).|group=nota}} Nes visiones descrites nel ''Scivias'', la Ilesia ye figurada como una «''muyer inmensa como una ciudá''», coronada y vistida con rellumada, col banduyu furáu por onde entren un ensame d'homes con piel fosco que son purificados al salir pela so boca.<ref>Scivias, II, 3</ref>
Una imaxe común na teoloxía cristiana nun ye ayena a la eclesioloxía de Hildegarda, la de los «esponsales de la Ilesia». La Ilesia como esposa mística contrái matrimoniu con Cristu al traviés de la so pasión: «''Anubierta pola sangre qu'esquitaba de la so banda, foi xunida a él en felices esponsales pola voluntá cimera del Padre, y notablemente dotada pola so carne y pola so sangre''» faciéndose asina mediadora de los sacramentos qu'actualicen la vida de Cristu nel tiempu.<ref>Scivias, II, 6</ref>{{Harvnp|Newman|1987|p=205 y ss.}}
== Hildegarda de Bingen na cultura moderna ==
La figura de Hildegarda de Bingen y la so obra dexaron sentir la so influencia entá fora d'Alemaña y llegaron hasta los nuesos díes con una vixencia indiscutible, que llevó al mundu de la cultura a realizar diversos homenaxes a la santa alemana.
La [[ilesia parroquial de Eibingen]], onde reposen les reliquies d'esta santa, foi reconstruyida en gran parte en 1932 tres una quema, dempués de lo que foi afecha a un estilu más contemporaneu polos hermanos Rummel. L'altar principal atópase afatáu por un mosaicu que reproduz la visión de Hildegarda sobre la Trinidá que s'atopa en ''Scivias'' II, 2, dicha obra foi diseñada en 1965 pol [[espresionismu|espresionista]] alemán [[Ludwig Baur]], quien tamién diseñó los vitrales de les ventanes de la ilesia, que representen igualmente delles visiones de l'abadesa.<ref>{{cita web|url=http://www.eibingen.de/pfarrei/kirche.html|títulu=La parroquia de santa Hildegarda en Eibingen|idioma=alemán|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180228192751/http://www.eibingen.de/pfarrei/kirche.html|fechaarchivu=2018-02-28}}</ref>
L'[[abadía de santa Hildegarda]] en [[Rüdesheim am Rhein]] ye una abadía benedictina reconstruyida ente 1900 y 1908 sobre les ruines orixinales d'una de les fundaciones de Hildegarda. La reconstrucción foi ordenada pol príncipe [[Carlos Enrique de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg]] so un estilu [[neorrománicu]]. La nave principal de la ilesia abacial atópase afatada con frescos que representen les visiones de l'abadesa y n'el so arcos atopen otros más qu'amuesen escenes de la vida de Hildegarda pintaes sol estilu de la [[escuela Beuron d'arte]] de [[Desiderius Lenz]] so la direición de [[Paulus Krebs]]. Dicha abadía forma parte del [[Valle Cimeru del Mediu Rin|Paisaxe cultural del Valle Cimeru del Mediu Rin]] declaráu [[Patrimoniu de la Humanidá|patrimoniu cultural de la humanidá]] pola [[UNESCO]] en 2002.<ref>{{cita web |url=http://www.abtei-st-hildegard.de/?portfolio=fuhrung-durch-die-kirche|títulu=Die Abteikirche|autor=Abtei St. Hildegard|fechaaccesu=22 de xineru de 2013|idioma=alemán|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130703021321/http://www.abtei-st-hildegard.de/?portfolio=fuhrung-durch-die-kirche|fechaarchivu=3 de xunetu de 2013}}</ref>
Na población de Bingen am Rhein dedicóse un muséu a la vida y obra d'esta santa, onde s'esponen documentos contemporáneos sos según dellos restos de les construcciones lideraes pola abadesa. Igualmente espónse una primer impresión de 1533 de la so obra ''Physica'', cuntando, amás, con un xardín axuntu onde s'atopa les plantes descrites nes obres naturalistes.<ref>{{cita web |url=http://www.landderhildegard.de/staetten/bingen/museum-am-strom/| títulu= Das Museum am Strom| autor= Land der hildegard|fechaaccesu=22 de xineru de 2013|idioma=alemán}}</ref>
Na [[Cine|cinematografía]], la película ''[[A Beautiful Mind]]'', ganadora del [[Óscar a la meyor película]] nel añu 2001, utilizó un de los cantares de Hildegarda tituláu ''Columba aspexit'' dientro de la banda sonora, pola cual tamién llogró una nominación a dichu gallardón. Nel añu [[2009]], la direutora alemana [[Margarethe von Trotta]] filmó la película "''Visión: La historia de Hildegard von Bingen''" (''Vision. Aus dem Leben der Hildegard von Bingen''), basada na vida d'esta santa, quien fora carauterizada pola actriz alemana [[Barbara Sukowa]]. Foi estrenada n'español el 27 d'agostu de 2010.<ref>{{cita web |url=http://www.imdb.es/title/tt0995850/releaseinfo|títulu=Vision - Aus dem Leben der Hildegard von Bingen.|autor=[https://www.imdb.com/ The Internet Movie Database]}}</ref> Na película italiana del añu 2009 «Barbarossa» (traducida al inglés como ''«Sword of War»''), basada na vida del emperador Federico Barbarroja, Hildegarda de Bingen tien una apaición na cual ye interpretada pola actriz española [[Ángela Molina]].
Tamién en televisión la figura de Hildegarda tuvo cierta presencia: en 1994 la [[British Broadcasting Corporation|BBC de Londres]] produció'l documental «''Hildegard of Bingen''» pa la televisión inglesa; coles mesmes la televisión alemana produció'l documental ''«Hildegard von Bingen - Eine Frau des 12. Jahrhunderts»'' (''Hildegarda de Binben. Una muyer del sieglu XII'') y dedicó un capítulu de la serie «''Die Deutschen''» (''Los alemanes'') a esta monxa benedictina.<ref>{{cita web |url=https://www.imdb.com/find?q=Hildegard+of+Bingen&s=all|títulu=Carauterizaciones de Hildegarda de Bingen|autor=[https://www.imdb.com/ The Internet Movie Database]|idioma=inglés}}</ref>
La discografía xenerada a partir de la música de Hildegarda ye abondosa. Dende 1979 produciéronse alredor de 35 discos con execuciones de los cantares relixosos compuestes por ella, destacando les interpretaciones realizaes por [[Gothic Voices]], [[Emma Kirkby]], la [[Oxford Camerata]] so la direición de [[Jeremy Summerly]], [[Garmarna]] y [[Anonymous 4]].<ref>{{cita web |url=http://www.medieval.org/emfaq/composers/hildegard.html|títulu=Hildegard von Bingen (1098-1179) - A discography|autor=Pierre-F. Roberge|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2012|editorial=Medieval Music & Arts Foundation|idioma=inglés}}</ref><ref>Fierro, Nancy. Op. cit.</ref>
El [[14 d'abril]] de [[1998]], el [[Política d'Alemaña|gobierno alemán]] punxo en circulación una [[moneda conmemorativa]] del 900 aniversariu de Hildegarda de Bingen. La edición constó d'un total de 4,5 millones de monedes de 10 [[Marcu alemán|marcos]], feches de [[plata]] de llei de 925 milésimes, onde s'aprecia la efixe de la santa escribiendo los mensaxes divinos xunto a una banda que diz ''Liber Scivias Domini'' y los años de la so nacencia y muerte.<ref>{{cita web |url=http://www.gesetze-im-internet.de/m_nz10dmbek_1998-04/BJNR066300998.html|títulu=Anuncio sobre la espedición de moneda federal con valor de 10 marcos alemanes (Moneda conmemorativa "900 años de la nacencia de Hildegarda de Bingen")|idioma=alemán|autor=Ministeriu Federal de Xusticia|fecha=24 de marzu de 1998|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2012}}</ref>
Na [[astronomía]], el [[asteroide]] [[(898) Hildegard]], afayáu pol astrónomu alemán [[Max Wolf]] el [[3 d'agostu]] de [[1918]], lleva'l so nome n'honor a esta mística alemana.<ref>{{cita llibru |apellíu=Schmadel |nome=Lutz D. |títulu=Dictionary of Minor Planet Names |edición=5ª |url= https://books.google.com.ar/books?id=uwGbkbhMVyAC&pg=PA259&lpg=PA259&dq=%22Dictionary+of+Minor+Planet+Names%22+898+Hildegard&source=bl&ots=iiTofU83N3&sig=kH44FxMMX-NjP6a6YlXwMRhMgyg&hl=es-419#v=onepage&q=%22Dictionary%20of%20Minor%20Planet%20Names%22%20898%20Hildegard&f=false |añu=2003 |editorial=Springer |ubicación=Berlín—Nueva York |isbn=3-540-00238-3|idioma=inglés}}</ref>
Igualmente, la considerancia moderna sobre la relevancia de la figura de Hildegarda na Edá Media según pa la historia de la Ilesia, llevó a grupos [[feminismu|feministes]] eclesiásticos y seculares a tomala como un exemplu relevante de reivindicación del papel de la muyer na historia y de la so importancia na apertura de roles tradicionalmente masculinos al xéneru femenín.<ref>{{cita web |url=http://feminismandreligion.com/2012/05/18/the-sainthood-of-hildegard-von-bingen-by-a-feminist-friendly-pope/|títulu=The Sainthood of Hildegard von Bingen by a Feminist-Friendly Pope?|autor=Garrity-Bond, Cynthia|editorial=Feminism and religion|fecha=18 de mayu de 2012|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2012|idioma=inglés}}</ref><ref>Radford Ruether, R. (2011). «''Should Women Want Women Priests or Women-Church?''» Feminist Theology. 20 (1): 63-72.</ref>
Tamién, el músicu [[Devendra Banhart]] homenaxó a esta Santa nel so videu "Für Hildegard von Bingen" que foi llanzáu n'ochobre de 2013, amosando'l llau artísticu de Hildegarda.
El [[Hildegard (cráter)|cráter llunar Hildegard]] lleva esti nome na so memoria dende febreru de 2016.<ref>{{gpn|yy|Hildegard}}</ref>
== Galería d'imáxenes ==
=== De les sos obres ===
<gallery mode = packed>
Ficheru:Meister des Hildegardis-Codex 001.jpg|''L'Universu'', Fol. 14, ''Scivias'' I, 3.
Ficheru:Meister des Hildegardis-Codex 002.jpg|''El Cuerpu Místicu'', ''Scivias'' II, 5.
Ficheru:Caritas liber divinorum operum.jpg|''La caridá'', ''Liber divinorum operum''
Ficheru:Hildegard von Bingen- 'Werk Gottes', 12. Jh..jpg|Pintura medieval d'una tierra esférica con estaciones distintes coles mesmes. Fol. 38, ''Liber divinorum operum'' I, 4.
Ficheru:Hildegard von Bingen Liber Divinorum Operum.jpg|''L'home Universal'', Fol. 9, ''Liber divinorum operum'' I, 2.
</gallery>
=== Frescos na abadía de santa Hildegarda en Rüdesheim am Rhein ===
<gallery mode = packed>
Ficheru:Abtei St. Hildegard Mittelschiff 1. Bogenfeld.JPG|<small>''"Wie S. Hildegard zu der Hl. Jutta auf dean Disibodenberg geht."'' <br />(Como santa Hildegarda va cola bendita Jutta en Disibodenberg).</small>
Ficheru:Abtei St. Hildegard Mittelschiff 2. Bogenfeld.JPG|<small>''"Wie S. Hildegard auf dean Rupertsberg bei Bingen zieht."'' <br />(Como santa Hildegarda parte de Rupertsber escontra Bingen).</small>
Ficheru:Abtei St. Hildegard Mittelschiff 3. Bogenfeld.JPG|<small>''"Wie S. Hildegard in Ingelheim zu Kaiser Barbarossa spricht."'' <br />(Como santa Hildegarda fala al emperador Barbarroja en Ingelheim).</small>
Ficheru:Abtei St. Hildegard Mittelschiff 4. Bogenfeld.JPG|<small>''"Wie S. Hildegard Eibingen gründet o. zu Rüdesheim einen blinden Knaben heilten."'' <br />(Como santa Hildegarda funda Ebingen y camín a Rüdesheim cura a un rapazu ciegu).</small>
Ficheru:Abtei St. Hildegard Mittelschiff 5. Bogenfeld.JPG|<small>''"Wie beim Tode S. Hildegards am Himmel Zeichen geschehen."'' <br />(Como pola muerte de santa Hildegarda socedieron signos nel cielu.''</small>
</gallery>
== Ver tamién ==
* [[Misticismu]]
* [[Ascética]]
* [[Espiritualidá]]
* [[Matilde de Magdeburgu]]
* [[Meister Eckhart]]
== Notes ==
{{llistaref|grupu=nota}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |
autor = Hildegarda de Bingen
| títulu = Llibru de los merecimientos de la vida, Liber vitae meritorum
| añu = 2011
| allugamientu = Buenos Aires
| editorial = Miño y Dávila Editores
| isbn = 978-84-92613-73-1
}}
* {{cita llibru |
autor = Hildegarda de Bingen
| máscaraautor = 1
| títulu = Llibru de les obres divines, Liber divinorum operum
| añu = 2009
| ubicación = Barcelona |
editorial = [[Herder Editorial]]
| isbn = 978-84-254-2511-0
}}
* {{cita llibru |
autor = Hildegarda de Bingen
| máscaraautor = 1
| títulu = Scivias. Primer Parte, de Hildegarda de Bingen. Llectura y comentariu a la manera d'una lectio medievalis
| url = http://www.minoydavila.com/media/descargables/textoslatinos.pdf
| añu = 2009
| otres Edición de Azucena Fraboschi. [http://www.minoydavila.com/media/indices/scivias.htm Índices]
| allugamientu = Buenos Aires
| editorial = Miño y Dávila Editores
| isbn = 978-84-92613-31-1
}}
* {{cita llibru |
autor = Hildegarda de Bingen
| máscaraautor = 1
| títulu = Physica. Llibru de medicina senciella. Llibro sobre les propiedaes naturales de les coses creaes, Liber simplicis medicinae
| añu = 2009
| allugamientu = Astorga
| editorial = Editorial Akrón
| isbn = 978-84-937192-2-7
}}
* {{cita llibru |
autor = Hildegarda de Bingen
| máscaraautor = 1
| títulu = Sinfonía de l'harmonía de les revelaciones celestiales
| añu = 2003
| ubicación = Madrid
| editorial = [[Editorial Trotta]]
| isbn = 978-84-8164-644-3
}}
* {{cita llibru |
autor = Hildegarda de Bingen
| máscaraautor = 1
| títulu = Scivias. Conoz los caminos
| añu = 1999
| ubicación = Madrid
| editorial = Editorial Trotta
| isbn = 978-84-8164-330-5
}}
* {{cita llibru |
autor = Hildegarda de Bingen
| máscaraautor = 1
| títulu = Causes y remedios. L'arte de curar de Santa Hildegarda
| añu = 1999
| otres Edición Manfred Pawlik
| ubicación = Madrid
| editorial = Susaeta Ediciones
| isbn = 978-84-305-8867-1
}}
* {{cita llibru |
títulu= The Letters of Hildegard of Bingen
| autor = Hildegarda de Bingen
| máscaraautor = 1
| editorial= [[Oxford University Press]]
| allugamientu= USA |
añu=1998
| fechaaccesu= 06:30 11 sep 2011 (UTC)
| idioma = inglés
| otros= Baird, Joseph L. & Ehrman, Radd K. (trad.)
| isbn= 9780195121179
}}
;Sobre Santa Hildegarda
* {{cita llibru |
autor = Ballano, Mariano |
títulu = Hildegarda de Bingen. Doctora de la Ilesia |
añu = 2012
| ubicación = Burgos
| editorial = Monte Carmelo |
isbn = 978-84-8353-528-8
}}
* {{cita llibru |
autor = Chiaia, María |
títulu = El duce cantar del corazón. Muyeres místiques, dende Hildegarda a Simone Weil
| url = https://books.google.es/books?id=BzauFWJTfJQC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false
| añu = 2006
| ubicación = Madrid
| editorial = Narcea ediciones
| isbn = 978-84-277-1465-6
}}
* {{cita llibru |
autor = [[Victoria Cirlot|Cirlot, Victoria]]
| títulu = Vida y visiones de Hildegard von Bingen
| url = https://books.google.es/books?id=ye9Ilsnih0sC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false
| añu = 1997 (3ª edición 2009)
| otros = Nueva edición revisada. Hildegard von Bingen, Theoderich von Echternach. [[L'Árbol del Paraísu]] 64
| ubicación = Madrid
| editorial = [[Ediciones Siruela]]
| isbn = 978-84-9841-333-5
}}
* {{cita llibru |
autor = Cirlot, Victoria |
máscaraautor = 1
| autor2 = Garí, Blanca |
títulu = La mirada interior. Escritores místiques y visionaries de la Edá Media |
url = https://books.google.es/books?id=nN8J405BbL0C&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false
| añu = 2008
| otros = L'Árbol del Paraísu 59
| ubicación = Madrid
| editorial = Ediciones Siruela
| isbn = 978-84-9841-182-9
}}
* {{cita llibru |
autor = Cirlot, Victoria |
máscaraautor = 1
| títulu = Hildegard von Bingen y la tradición visionaria d'occidente |
añu = 2005
| ubicación = Barcelona |
editorial = Herder Editorial
| isbn = 978-84-254-2411-3
}}
* {{cita llibru |
autor = Dronke, Peter
| títulu = Los escritores de la Edá Media |
otros = Jordi Ainaud (trad.)
| añu = 1994
| editorial = Crítica |
isbn = 978-84-7423-721-4
}}
* {{cita llibru |
autor = Dumoulin, Pierre |
títulu = Hildegarda de Bingen. Profetisa y doctora pal tercer mileniu |
otros = Antonio González (trad.)
| añu = 2013
| ubicación = Madrid
| editorial = EDIBESA
| isbn = 978-84-8407-388-8
}}
* {{cita llibru |
autor = Épiney-Burgard, Georgette & Zum Brunn, Émilie
| títulu = Mujer trovadores de Dios: una tradición callada de la Europa medieval
| añu = 1998
| ubicación = Barcelona |
editorial = [[Ediciones Paidós]]
| isbn = 978-84-493-0485-9
}}
* {{cita llibru |
autor = Feldmann, Christian
| títulu = Hildegarda de Bingen. Una vida ente la xenialidá y la fe |
añu = 2009
| ubicación = Barcelona |
editorial = Herder Editorial
| isbn = 978-84-254-2596-7
}}
* {{cita llibru |
autor = Fraboschi, Azucena A.
| títulu = Santa Hildegarda de Bingen. Doctora de la Ilesia |
añu = 2012
| allugamientu = Buenos Aires
| editorial = Miño y Dávila
| isbn = 978-84-15295-19-8
}}
* {{cita llibru |
autor = Newman, Barbara
| títulu = Sister of Wisdom: St. Hildegard's Theology of the Feminine
| añu = 1987
| allugamientu = Berkeley
| editorial = [[University of California Press]]
| isbn = 978-0-520-21162-9
| idioma= inglés
}}
* {{cita llibru |
autor = [[Régine Pernoud|Pernoud, Régine]]
| títulu = Hildegarda de Bingen: Una conciencia inspirada del sieglu XII |
añu = 1998
| ubicación = Barcelona |
editorial = Paidós Ibérica |
isbn = 978-84-493-0617-4
}}
* {{cita llibru |apellíu=Sacks
|nome=Oliver
|enllaceautor=Oliver Sacks
|títulu=L'home que confundió a la so muyer con un sombreru |url=
|fechaaccesu=
|idioma=
|otros=
|edición=
|añu= 2009
|editor=
|editorial=Anagrama |ubicación=
|isbn= 9786077720249
|capítulu=Les visiones de Hildegard
|páxines=183-186
|cita=
}}
;Otra bibliografía
* {{cita llibru |
títulu= The Female Mystic
| autor= Dickens, Andrea Janelle
| editorial= I. B. Tauris
| añu= 2009
| isbn= 9781845116415
| idioma= inglés
}}
* {{cita llibru |
títulu= Mystics
| autor= Harmless, William
| editorial= Oxford University Press
| allugamientu= USA |
añu= 2007
| isbn= 9780195300390
| idioma= inglés
}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1098|1179|Hildegarda de Bingen}}
{{Tradubot|Hildegarda de Bingen}}
[[Categoría:Compositores de la Edá Media d'Alemaña]]
[[Categoría:Escolástica]]
[[Categoría:Escritores d'Alemaña]]
[[Categoría:Escritores en llatín]]
[[Categoría:Relixosos y relixoses d'Alemaña]]
[[Categoría:Santos y santes de la Ilesia católica]]
[[Categoría:Santos y santes d'Alemaña]]
[[Categoría:Abás benedictinos]]
[[Categoría:Benedictinos y benedictines d'Alemaña]]
[[Categoría:Inventores d'escritures]]
[[Categoría:Músicos y músiques d'Alemaña]]
[[Categoría:Científicos y científiques d'Alemaña]]
[[Categoría:Médicos y médiques d'Alemaña]]
[[Categoría:Doctores de la Ilesia]]
[[Categoría:Teólogos y teólogues]]
[[Categoría:Compositores d'Alemaña]]
[[Categoría:Místiques]]
[[Categoría:Herboristes]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
iyuy3g15zg9aah8m7nvx7ibbz9opatz
Hemisferiu cerebral
0
104757
4484935
4473677
2026-04-04T01:49:01Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 4 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4484935
wikitext
text/x-wiki
{{ficha xenérica}}
El términu '''hemisferiu cerebral''' designa caúna de les dos estructures que constitúin la parte más grande del [[encéfalu]]. Son inversos l'unu del otru, pero non inversamente simétricos, son asimétricos, como los dos llaos de la cara del individuu. Una cisura sagital fonda na llinia media (la [[cisura interhemisférica]] o llonxitudinal cerebral) estremar n'hemisferiu derechu y hemisferiu esquierdu. Esta cisura contién una plega de la [[duramadre]] y les [[arteria|arteries]] cerebrales anteriores. No más fondo de la cisura, el [[cuerpu callosu]] (una comisura formada por un conglomeráu de [[fibra nerviosa|fibres nervioses]] blanques), coneuta dambos hemisferios cruciando la llinia media y tresfiriendo [[información]] d'un llau al otru.
== Víes ==
La sustancia blanco de los hemisferios cerebrales atópase debaxo de la corteza y ta formada por [[axón|axones]] [[mielina|mielinizados]]. Les fibres nervioses que formen la sustancia blanco del hemisferiu cerebral clasifíquense como:
# '''Fibres comisurales''', conecten y tresmiten los [[impulsos nerviosos]] dende un hemisferiu al otru; crucien la llinia media, formando una gruesa y compacta estructura (cuerpu callosu).
# '''Fibres d'asociación''', operen nes circunvoluciones d'un mesmu hemisferiu: comuniquen neurones d'una parte de la corteza d'un hemisferiu coles d'otra parte del mesmu hemisferiu.
# '''Fibres de proyeición''', tresmiten los impulsos dende'l celebru escontra la [[migollu espinal]] (y viceversa); parten de la corteza a centros inferiores; parten de casi toles zones de la corteza y converxen escontra la [[cápsula interna]]. Esta llámina de sustancia blanco dixebra a los nucleos basales del [[Tálamu (SNC)|tálamu]].
== Funciones ==
Les diferencies [[Función executiva|funcionales]] ente hemisferios son mínimes y namái en delles poques árees pudiéronse atopar diferencies en cuanto al funcionamientu y éstes nun tán en toles persones. La parte de la diferencia de competencies ente los dos hemisferios cerebrales paez ser esclusiva del ser humanu. Díxose que los nuesos celebros especializáronse d'esta miente, porque'l llinguaxe y la lóxica precisen procesos de pensamientu más ordenaos y sofisticaos que los que precisa, por casu, la orientación espacial.
Los dos metaes del celebru son complementaries, na mayoría de los adultos, los centros de la fala tán asitiaos nel llau esquierdu. Sicasí, alredor d'un 15 % de los [[zurdos]] y un 2 % de los qu'usen preferentemente la mano derecha, tienen centros de la fala en dambes partes del celebru.
Dellos zurdos desenvuelven la fala nel hemisferiu esquierdu namái; menos de la metá tener na parte derecha. Entá cuando'l llau derechu del celebru controla principalmente'l llau esquierdu del cuerpu, y el llau esquierdu del celebru controla, en gran parte, el llau derechu del cuerpu, el fechu de ser [[ambidextro]] indica que los dos metaes del celebru nun llegaron a tar tan dafechu especializaes como lo tán nos individuos diestros.
Nos neños de pocu tiempu, cada llau del celebru tien el potencial de la facultá de la fala y del llinguaxe. Una mancadura nel llau esquierdu nos primeros años de vida, produz como resultáu'l desenvolvimientu de la facultá del llinguaxe nel llau derechu del celebru. El dominiu de la fala y probablemente tamién d'otres facultaes establezse firmemente n'unu de los hemisferios escontra los diez años d'edá y nun puede tresmitise al otru darréu.
El celebru procesa la información sensorial, controla y coordina el [[Motilidad|movimientu]], el [[comportamientu]] y les funciones corporales [[homeostasis|homeostátiques]], como los llatíos del [[Corazón (órganu)|corazón]], la [[presión sanguínea]], el balance de fluyíos y [[temperatura corporal]].
El celebru ye responsable de la [[cognición]], les [[emoción|emociones]], la [[creatividá]], la [[memoria humana|memoria]] y el [[deprendimientu]].
La capacidá de procesamientu y almacenamientu d'un celebru humanu estándar supera entá a los meyores ordenadores anguaño.
Hasta nun hai munchos años, pensábase que'l celebru tenía zones esclusives de funcionamientu hasta que per mediu d'[[imagenología]] pudo determinase que cuando se realiza una función, el celebru actúa de manera asemeyada a una orquesta sinfónica interactuando delles árees ente si. Amás pudo establecese que cuando un área cerebral non especializada, ye estropiada, otra área puede realizar un reemplazu parcial de les sos funciones.
Hai munches teoríes sobre cómo cada hemisferiu afecta a cómo piensa una persona. Una estrema a los pensadores en dos campos: simultáneos visuales y secuenciales lliniales.<ref>{{Cita web |url=http://www.anthonyhempell.com/papers/tetrad/visual.html |títulu=Global Village: Visual & Acoustic Space<!-- Títulu xeneráu por un bot --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070208083358/http://www.anthonyhempell.com/papers/tetrad/visual.html |fechaarchivu=2007-02-08 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.giftedservices.com.au/visualthinking.html |títulu=Visual Thinking<!-- Títulu xeneráu por un bot --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070403035030/http://www.giftedservices.com.au/visualthinking.html |fechaarchivu=2007-04-03 }}</ref><ref>[http://www.arty4ever.com/right/brain.htm Resources for the Right brained learner!<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref><ref>{{Cita web |url=http://painting.about.com/library/blpaint/blrightbrain.htm |títulu=What Right Brain Left Brain Is About - Why Right Brain Left Brain is Relevant to Painters<!-- Títulu xeneráu por un bot --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060909114114/http://painting.about.com/library/blpaint/blrightbrain.htm |fechaarchivu=2006-09-09 }}</ref>
Acordies con esta hipótesis, la mayoría de persones diestres (qu'usen más el so hemisferiu esquierdu) procesen la información de manera "'''secuencial llinial'''" nel qu'un esquema tien de completar el so procesamientu primero que pueda empezase col siguiente.
Sicasí, diz la hipótesis, los individuos que'l so hemisferiu derechu ye dominante, procesen la información con "'''simultaneidá visual'''", manera nel que dellos esquemes procésense simultáneamente.<br />
* Un exemplu pa entendelo ye imaxinar qu'hai mil palomita de maíz, una de les cualos ta coloriada de rosa. Un individuu "'''secuencial llinial'''" va mirar una por una les pieces hasta atopar la coloriada de rosa, ente que un individuu "'''simultaneidá visual'''" va estender toes, va mirar visualmente al conxuntu de palombines y va ver qu'una ye rosa.
Un efeutu llateral d'estes maneres de procesar la información ye que los individuos de lateralidad cerebral izquierda precisen completar una xera antes d'empezar la siguiente. A los individuos de lateralidad cerebral derecha, en contraste, confuérta-yos cruciar delles xeres, pa lo que tienen mayor habilidá. Esto fai-yos apaecer a la mayoría, llateral cerebral esquierda, como si nun terminaren nada. Alternativamente, los individuos de "'''simultaneidá visual'''" tienen una escelente habilidá multitarea, lo que quiciabes tea nel orixe de les anécdotes que suxeren que son más creativos.<br />
La mayoría de persones procesen la información usando'l "'''analís'''", que ye'l métodu de resolver un problema descomponiéndolo en pieces y analizando estes una por una. En contraste, los individuos de "'''simultaneidá visual'''" procesen la información usando "síntesis", onde se resuelve un problema como un tou, intentando usar un métodu de rellaciones pa resolver el problema.
<ref>{{Cita web |url=http://painting.about.com/od/rightleftbrain/a/Right_Brain.htm |títulu=What Right Brain Left Brain Is About - Why Right Brain Left Brain is Relevant to Painters<!-- Títulu xeneráu por un bot --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070420001615/http://painting.about.com/od/rightleftbrain/a/Right_Brain.htm |fechaarchivu=2007-04-20 }}</ref><br />
Finalmente, nun ye un "'''tou o nada'''". L'estilu de procesamientu opera como un continuu onde delles persones son más "'''visualmente simultánees'''" y otres son más "'''lliniales secuenciales'''".
Esto puede esplicase meyor cola informática. Un procesador d'ordenador namái puede procesar una pieza d'información per vegada, independientemente de cuántes xeres tea realizando. Pero un ordenador con dellos procesadores faciendo lo mesmo a la mesma velocidá ye más rápidu, lo que sería la metáfora del casu del individuu con dominancia pol hemisferiu llateral esquierdu
=== Hemisferiu esquierdu ===
L'hemisferiu esquierdu ye la parte motriz capaz de reconocer grupos de lletres formando pallabres, y grupos de pallabres formando frases, tantu no que se refier al [[fala]], la [[escritura]], la [[numberación]], les [[matemátiques]] y la [[lóxica]], como a les facultaes necesaries pa tresformar un conxuntu d'informaciones en pallabres, xestos y pensamientos. [[John Hughlings Jackson]], neurólogu británicu, yá en 1878 describió l'hemisferiu esquierdu como'l centru de la facultá d'espresión. Dependiendo de la so severidá, una [[embolia]] qu'afecte a esta estructura puede producir perdes funcionales, perda funcional de la fala y afectar mañes motores nel llau derechu del cuerpu.
Según la [[teoría psicolingüística]] el procesu de construcción d'una frase ta rexíu por un ciertu númberu d'idees rellacionaes ente sigo, pero'l mecanismu que dexa a la mente arrexuntar pallabres pa formar frases gramaticales nun ta totalmente descifráu. L'hemisferiu almacena conceutos que depués traduz a pallabres (amor, amour, amore, love, liebe) meyor qu'una memoria testual. El celebru entiende les idees, los conceutos y almacenar nun llinguaxe non verbal, que depués traduz a un llinguaxe o idioma aprendíu pol individuu por aciu la [[cultura]].
Los tests d'intelixencia qu'investiguen el vocabulariu, la comprensión verbal, la memoria y el cálculu aritméticu mental, detecten l'orixe de l'actividá nel hemisferiu esquierdu.
L'hemisferiu esquierdu especializar nel [[llinguaxe]] articuláu, control motor del aparatu fondu articulador, manexu d'información [[lóxica]], pensamientu proporcional, procesamientu d'información en series ún per ún, manexu d'información [[matemática]], [[Memoria humana|memoria]] verbal, aspeutos lóxicos [[gramática|gramaticales]] del llinguaxe, organización de la [[sintaxis]], discriminación [[fonética]], [[atención]] focalizada, control del tiempu, [[planificación]], execución , toma de decisiones y memoria al llargu plazu.<big></big>
Los test d'intelixencia miden sobremanera l'actividá d'esti hemisferiu. Munches de les actividaes atribuyíes al [[consciente]] son-y propies. Gobierna principalmente la parte derecha del cuerpu. Procesa la información usando'l [[analís]], que ye'l métodu de resolver un problema descomponiéndolo en pieces y esaminando estes una por una.
=== Hemisferiu derechu ===
L'hemisferiu derechu gobierna tantes funciones especializaes como l'esquierdu. La so forma d'ellaborar y procesar la información ye distinta del hemisferiu esquierdu. Nun utiliza los mecanismos convencionales pal analís de los pensamientos qu'utiliza l'hemisferiu esquierdu. Ye un hemisferiu integrador, centru de les facultaes viso-espaciales non verbales, especializáu en sensaciones, [[sentimientu|sentimientos]], [[prosodia]] y habilidaes especiales como les visuales y sonores, por casu les habilidaes [[arte|artísticu]] y [[música|musicales]].
Concibe les situaciones y les estratexes del pensamientu d'una forma total. Integra dellos tipos d'información (soníos, imáxenes, golores, sensaciones) y tresmitir como un tou. El métodu d'ellaboración utilizáu pol hemisferiu derechu afacer al tipu de respuesta inmediata que se riquir nos procesos visuales y d'orientación espacial. El lóbulu fronteru derechu y el lóbulu temporal derechu paecen los encargaos d'exercer les actividaes especializaes non verbales del hemisferiu derechu. Esto correspuende, en munchos aspeutos, coles funciones de control de la fala qu'exercen el [[lóbulu fronteru]] y el [[lóbulu temporal]] del hemisferiu esquierdu. Los otros dos lóbulos del hemisferiu derechu, el parietal y el [[lóbulu occipital]], tienen al paecer menos funciones.
Sicasí, como resultancia del estudiu de pacientes col celebru estremáu (seccionado), o con pacientes que carecen mancadures nel hemisferiu esquierdu, detectóse un pequeñu grau de comprensión verbal nel [[lóbulu parietal]] derechu, que tien la capacidá d'entender una seleición de nomes y verbos simples. Y recíprocamente, el lóbulu parietal esquierdu paez que tien ciertes funciones espaciales llindaes. Poro, anque l'hemisferiu derechu ta, ensin dulda, especializáu, nes funciones non verbales, concretamente en visar-espaciales, nun resulta fácil discernir les diferencies ente los dos hemisferios.
L'hemisferiu derechu ta consideráu, como'l receptor ya identificador de la orientación espacial, el responsable de la nuesa perceición del mundu en términos de color, forma y llugar.
John Huglings Jackson informó qu'un paciente con un tumor nel llau derechu del celebru nun reconocía oxetos, llugares nin persones. Utilizando les sos facultaes somos capaces d'asitianos y empobinanos; podemos saber en qué cai tamos caminando mirando a cencielles l'arquiteutura de los edificios qu'hai a unu y otru llau d'ella, esto ye, la forma y aspeutu de les fachaes, de los teyaos y de les puertes d'entrada. Si vamos caminando pela cai y reconocemos una cara, la identificación de dichu cara tamién cuerre al cargu de la [[memoria visual]] del hemisferiu derechu. El nome que correspuende a la persona que tien dichu cara conocida apurrir, sicasí l'hemisferiu esquierdu.
Munches de les actividaes atribuyíes al [[inconsciente]] son-y propies. Procesa la información mayoritariamente usando'l métodu de [[síntesis]], componiendo o formando la información a partir de los sos elementos, a un conxuntu.
Controla, amás, el llau esquierdu del cuerpu humanu. Nesti casu, una embolia puede producir perda funcional o afectar les mañes motores del llau esquierdu del cuerpu. Tamién puede causar alteración de l'atención normal a la parte izquierda del cuerpu y la so contorna entá col otru.
== Ver tamién ==
* [[Afasia]]
* [[Cerebelu]]
* [[Celebru]]
* [[Fisioloxía]]
* [[Intelixencia]]
* [[Intelixencia espacial]]
* [[Lóbulu fronteru]]
* [[Lóbulu occipital]]
* [[Lóbulu parietal]]
* [[Lóbulu temporal]]
* [[Paul Broca]]
* [[Psique]]
* [[Funciones executives]]
* [[Roger W. Sperry]]
* [[Michael Gazzaniga]]
* [[William "Ned" Herrmann]]
* [[Dorian Garcia]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{l-medlineplus|hemisferiu+cerebral}}
{{Tradubot|Hemisferio cerebral}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Celebru]]
[[Categoría:Llateralidá]]
rktv1ckh7xpbhral0ordn0lnk9jk5sk
Presidente d'Irlanda
0
104872
4484928
4443243
2026-04-03T21:34:23Z
CommonsDelinker
488
Replacing O_Ceallaigh.jpg with [[File:Seán_Ó_Ceallaigh,_1910.jpg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR2|Criterion 2]] (meaningless or ambiguous name) · full name and year).
4484928
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de cargu políticu |cargu =
[[Presidente]] de la [[República d'Irlanda]]<br /><small>'' Uachtarán na Poblacht na hÉireann''
|insinia = Flag of the President of Ireland.svg
|pie_insignia = [[Estandarte Presidencial d'Irlanda|Estandarte del presidente d'Irlanda]]<br />[[Ficheru:Seal of the President of Ireland.png|100px]]<br />[[Sello|Sellu presidencial]] d'[[Irlanda]]
|tam_insinia = 200px
|imagen = Catherine Connolly, 5 Nov 2025 2 (cropped).jpg
|titular = [[Catherine Connolly]]
|en_exerciciu = [[Catherine Connolly]]
|entamu = {{Fecha|11|10|2025}}
|tratamientu = A Shoilse (''La so Excelencia'')
|residencia = [[Áras an Uachtaráin]]
|designáu_por = [[Sufraxu direutu]] con [[segunda vuelta instantánea]]
|duración = 7 años, una vegada reelegible.
|creación = [[1 de xunetu]] de [[1937]]
|sucesión =
|primero = [[Douglas Hyde]]
|sitiu = [http://www.president.ie/ president.ie]
}}
El '''presidente d'Irlanda''' ([[Idioma irlandés|irlandés]]: ''Uachtarán na hÉireann'') ye'l [[xefe d'Estáu]] de la [[República d'Irlanda]] y Comandante Supremu de les [[Fuercies de Defensa Irlandeses]]. L'actual ocupante del cargu ye [[Catherine Connolly]].
== Historia ==
Tres el [[Tratáu anglo-irlandés]] de [[1922]], que punxo fin a la [[Guerra d'Independencia Irlandesa|Guerra d'Independencia irlandesa]], constituyóse'l [[Estáu Llibre Irlandés]] como un [[dominiu británicu]], que'l so [[xefe d'Estáu]] sería'l [[Monarques británicos|monarca británicu]]. Esta situación caltener hasta l'establecimientu de la [[Constitución d'Irlanda]] de [[1937]], que creaba la República d'Irlanda. En [[1949]], dempués de dellos años d'indefinición sobre la so [[forma de gobiernu]], aprobóse'l [[Acta de la República d'Irlanda]] y el país formalmente dexó de tener al monarca del [[Reinu Xuníu]] como xefe d'Estáu ya instaurábase definitivamente'l cargu de Presidente d'Irlanda.
== Eleición ==
El presidente va ser escoyíu por eleición direuta por aciu [[sufraxu universal]] (''alternative vote'', n'inglés).<ref>Artículu 12 de la Constitución d'Irlanda. Consultada en "[http://www.taoiseach.gov.ie/eng/Historical_Information/The_Constitution/ Constitution of Ireland]" el 14 de payares de 2013.</ref> y conforme al sistema de representación proporcional por aciu el votu únicu por aciu el sistema de [[segunda vuelta instantánea]] ('''artículu 12, estremáu 3.2''').
Tolos candidatos tendrán de ser irlandeses, cumplir los 35 años y nun ser miembru de [[Dáil Éireann]] o del [[Senáu d'Irlanda|Senáu]]. Tendrán De presentase les candidatures al traviés de 20 miembros del [[Dáil Éireann]] o por Conseyos de siquier 4 condaos. Nel casu de presidentes o ex-presidentes van poder presentase por sigo solos.
== Mandatu ==
El so mandatu ye de siete años de duración, pudiendo ser reelixíu una única vegada. El presidente va rematar el so mandatu por aciu arrenunciu, muerte o incapacidá física, en dichos casos, la eleición del nuevu presidente tendrá de realizase dientro d'un periodu de 60 díes dempués de dichos acontecimientos ('''artículu 12''').
El presidente va poder ser destituyíu por anticonstitucionalidá previa moción per escritu de siquier 30 miembros del cualesquier de les Cámares ('''artículu 12, estremáu 10''').
En casu d'incapacidá temporal o permanente la presidencia va ser exercida por una comisión compuesta'l presidente del [[Tribunal Supremu]], el presidente del [[Dáil Éireann]] y el presidente del [[Senáu d'Irlanda|Senáu]] ('''artículu 14''')
== Funciones ==
Correspuende al presidente, según el '''artículu 13''' de la Constitución, el nomamientu de [[Taoiseach]] tres la so aprobación pola Dáil Eireann. Tamién se debe al presidente'l nomamientu del [[Tánaiste]] (vicepresidente) y demás ministros del gobiernu a pidimientu del Taoiseach. Asina mesmu va aceptar la dimisión de cualquier miembru del gobiernu a pidimientu del Taoiseach.
El presidente va convocar y va eslleir el Dáil Eireann a propuesta del Taoiseach, anque'l xefe del Estáu va poder negase si la propuesta ye presentada por un primer ministru que perdiera l'enfotu de la cámara.
Correspuende tamién al presidente va poder convocar una xunta de dambes cámares (Dáil Eireann y Senáu), el mandu de les fuercies armaes ([[Fuercies de Defensa Irlandeses]]), la promulgación de les lleis al traviés de la so firma, la facultá d'indultu, conmutación o remisión de penes o dirixir mensaxes a la nación, previa aprobación del Gobiernu.
== Residencia oficial ==
Según el '''artículu 12, estremáu 9''' de la Constitución el presidente nun puede abandonar el país ensin consentimientu del gobiernu. Asina mesmu'l '''estremáu 11''' de dichu artículu determina que'l presidente tien de morar en [[Dublín]] o contorna, por ello la residencia oficial del presidente ye l'[[Áras an Uachtaráin]] en [[Dublín]].
== Ex-presidentes d'Irlanda vivos ==
* [[Mary Robinson]] (21 de mayu de 1944, 73 años) exerció de 1990 a 1997
* [[Mary McAleese]] (27 de xunu de 1951, 66 años) exerció de 1997 a 2011
* [[Michael D. Higgins]] (18 d'abril de 1941, 84 años) exerció de 2011 a 2025
== Llista de los Presidentes d'Irlanda<ref>Llista de presidentes na web oficial de la presidencia de la República: [http://www.president.ie/past-presidents/ Past presidents] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150317120748/http://www.president.ie/past-presidents/ |date=2015-03-17 }} (n'inglés). Consultáu'l 14 de payares de 2013.</ref> ==
{| {{tablaguapa}} width=88%
|-
! colspan=2 width=28%|Presidente
!width=18%|Cargos anteriores
! width=18%|Entamu
!width=18%|Fin
! width=18% colspan=2|Nomáu por
! width=10%|Eleiciones
|-
| [[Image:Coat of arms of Ireland.svg|center|70px]]
| Comisión presidencial
| -
| [[29 d'avientu]] de [[1937]]
| [[25 de xunu]] de [[1938]]
|bgcolor=#F5F5F5|
| -
| -
|-
| [[Image:Douglas Hyde - Project Gutenberg eText 19028.jpg|center|70px]]
| [[Douglas Hyde]]<br /><small>(1860-1949)</small>
| [[Senáu d'Irlanda|Senador]]<br />(1925 y 1938)
| [[25 de xunu]] de [[1938]]
| [[24 de xunu]] de [[1945]]
|bgcolor=#F5F5F5|
| Ensin filiación
| [[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1938|1938]]
|-
| [[Image:Seán Ó Ceallaigh, 1910.jpg|center|70px]]
| [[Seán T. O'Kelly]]<br /><small>(1882-1966)</small>
| [[Tánaiste]]<br />(1932-1945)
| [[25 de xunu]] de [[1945]]
| [[24 de xunu]] de [[1959]]
|bgcolor=seagreen|
| [[Fianna Fáil]]<hr>por él mesmu |
[[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1945|1945]]<hr>[[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1952|1952]]
|-
| [[Image:Eamon de Valera c 1922-30.jpg|center|70px]]
| [[Éamon de Valera]]<br /><small>(1882-1975)</small>
| [[Taoiseach]]<br />(1932-1948/1951-1954/1957-1959)
| [[25 de xunu]] de [[1959]]
| [[24 de xunu]] de [[1973]]
|bgcolor=seagreen|
| [[Fianna Fáil]]<hr>[[Fianna Fáil]]
| [[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1959|1959]]<hr>[[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1966|1966]]
|-
| [[Image:Coat of arms of Ireland.svg|center|70px]]
| [[Erskine Hamilton Childers]]<br /><small>(1905-1974)</small>
| Tánaiste<br />(1969-1973)
| [[25 de xunu]] de [[1973]]
| [[17 de payares]] de [[1974]]
|bgcolor=seagreen|
| [[Fianna Fáil]]
| [[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1973|1973]]
|-
| [[Image:Coat of arms of Ireland.svg|center|70px]]
| Comisión presidencial
| -
| [[17 de payares]] de [[1974]]
| [[18 de payares]] de [[1974]]
|bgcolor=#F5F5F5|
| -
| -
|-
| [[Image:Coat of arms of Ireland.svg|center|70px]]
| [[Cearbhall Ó Dálaigh]]<br /><small>(1911-1978)</small>
| Presidente de la Corte Suprema<br />(1961-1973)
| [[18 de payares]] de [[1974]]
| [[22 d'ochobre]] de [[1976]]
|bgcolor=#F5F5F5|
| Ensin filiación
| [[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1974|1974]]
|-
| [[Image:Coat of arms of Ireland.svg|center|70px]]
| Comisión presidencial
| -
| [[22 d'ochobre]] de [[1976]]
| [[2 d'avientu]] de [[1976]]
|bgcolor=#F5F5F5|
| -
| -
|-
| [[Image:Irish President Patrick Hillery in the Netherlands 1986 (cropped).jpg|center|70px]]
| [[Patrick Hillery]]<br /><small>(1923-2008)</small>
| [[Comisariu européu]]<br />(1973-1976)
| [[3 d'avientu]] de [[1976]]
| [[2 d'avientu]] de [[1990]]
|bgcolor=seagreen|
| [[Fianna Fáil]]<hr>[[Fianna Fáil]]
| [[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1976|1976]]<hr>[[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1983|1983]]
|-
| [[Image:Mary Robinson, President of Ireland 1996 (cropped).jpg|center|70px]]
| [[Mary Robinson]]<br /><small>(1944-)</small>
| [[Senáu d'Irlanda|Senadora]]<br />(1969-1989)
| [[3 d'avientu]] de [[1990]]
| [[12 de setiembre]] de [[1997]]
|bgcolor=#FF0000|
| [[Partíu Llaborista (Irlanda)|Partíu Llaborista]]<br />[[Partíu de los Trabayadores d'Irlanda|WP]]<br />Ind.
| [[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1990|1990]]
|-
| [[Image:Coat of arms of Ireland.svg|center|70px]]
| Comisión presidencial
| -
| [[12 de setiembre]] de [[1997]]
| [[10 de payares]] de [[1997]]
|bgcolor=#F5F5F5|
| -
| -
|-
| [[Image:Mary McAleese.jpg|center|70px]]
| [[Mary McAleese]]<br /><small>(1951-)</small>
| -
| [[11 de payares]] de [[1997]]
| [[10 de payares]] de [[2011]]
|bgcolor=seagreen|
| [[Fianna Fáil]]<hr>por ella mesma |
[[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 1997|1997]]<hr>[[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 2004|2004]]
|-
| [[Image:Michael D. Higgins 2006.jpg|center|70px]]
| [[Michael D. Higgins]]<br /><small>(1941-)</small>
| Ministru d'Asuntos rurales<br />(1993-1997)
| [[11 de payares]] de [[2011]]
| [[11 de payares]] de [[2025]]
|bgcolor=#FF0000|
| [[Partíu Llaborista (Irlanda)|Partíu Llaborista]]
| [[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 2011|2011]]
|-
| [[Image:Catherine Connolly, 5 Nov 2025 (3x4 cropped).jpg|center|70px]]
| [[Catherine Connolly]]<br /><small>(1955-)</small>
| Leas-Cheann Comhairle<br />(2020–2024)
| [[11 de payares]] de [[2024]]
| ''Presente''
|bgcolor=#F5F5F5|
| Ensin filiación
| [[Eleiciones presidenciales d'Irlanda de 2025|2025]]
|-
|}
== Ver tamién ==
* [[Taoiseach]]
* [[Tánaiste]]
* [[Aireacht]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Anexo:Presidentes de Irlanda}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Presidentes d'Irlanda| ]]
[[Categoría:Xefes d'Estáu|Irlanda]]
[[Categoría:Historia d'Irlanda]]
cigkjm3tskuxts49foncg9c3omjupx0
Herrera de los Navarros
0
119537
4484940
4482775
2026-04-04T05:43:15Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4484940
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
[[Ficheru:Herrera de los Navarros, Zaragoza, España, 2017-01-04, DD 65.jpg|miniaturadeimagen|Vista xeneral.]]
'''Herrera de los Navarros''' ye una población [[España|española]] de la comunidá autónoma d'[[Aragón]]. Asítiase al sur de la [[provincia de Zaragoza]], nes estribaciones del [[Sistema Ibéricu]] y a la vera del ríu Herrera, afluente de l'Agües Vives.
== Historia ==
[[Ficheru:Zaragoza_-_Museo_-_Vasija_Los_Castellares.jpg|thumb|225px|Vasía cilíndrica con decoración de motivos solares, hayada nel xacimientu de ''los Castellares'', data del [[Sieglu II e.C.]] ([[Muséu de Zaragoza]], [[Zaragoza]])]]
La hestoria foi arrogante con Herrera de los Navarros; pueblos prerromanos como los celtiberos, romanos, árabes, cristianos y mudejares; tou un crisol de pueblos y cultures que col pasu de los sieglos fueron conformando'l caracter y personalidá de les sos xentes.
=== Pueblos prerromanos ===
Ciñendonos a les fontes escrites clásiques, l'actual contorna de Daroca debía de tar ocupada por pueblos celtíberos, edetanos y beliones, siendo la presencia de los primeres la más destacable.
=== Romanización ===
La presencia de romanos na zona nun debió de ser bien intensa a xulgar polos escasos muertes arqueolóxicos atopaos. Sicasí, nel términu municipal d'Herrera de los Navarros atopamos a un quilómetru del actual pueblu los restos del pobláu conocíu como ''los Castellares''. Trátase d'un asentamientu ibero-romanu d'edá temprana asitiáu a lo cimero d'un puexu de forma allargada y llindáu por una muralla y foso defensivu.
=== Musulmanes ===
Cola cayida del imperiu romanu, llegaron los pueblos bárbaros instalándose'l reinu visigóticu. El calquier que la posterior ocupación polos árabes, y la so refinada cultura dexó na contorna, perdura hasta los nuesos díes.
Esti influxu manifiéstase principalmente nel trabancosu trazáu de les cais, reflexu de la importancia que'l mundu interior tenía pa los sos habitantes, según nel usu de materiales como lo texa árabe.
=== Medievu cristianu ===
Con reconquistar empieza la verdadera puxanza d'Herrera de los Navarros gracies a los fueros reales daos p'atraer población del norte peninsular. D'ende la referencia nel nome del conceyu a ''Navarros'', de xuru pol orixe de la mayoría d'estos nuevos pobladores.
Xaime I mandó construyir equí un pequeñu palaciu pal descansu de les sos caceríes, atrayendo a numberosa población que foi instalándose na fastera sur del pueblu. Esto fixo necesariu la construcción de ventes p'agospiar a los viaxeros y de ferreríes pa ferrar a los caballos, forxándose'l nome actual de la llocalidá ''Herrera''.
=== Edá Moderna ===
La espulsión de los xudíos y moriscos foi un fechu que tuvo una gran repercusión n'Aragón, sufriendo una regresión económico y demográfico, sumiendo sectores claves de la sociedá de la dómina.
Amestada dende'l medievu a la Comunidá de Daroca, Herrera de los Navarros formó parte de la ''[[Comunidá d'aldegues de Daroca]]'' dientro de la ''[[Sesma de Trasierra]]''. Esto dexó-y esfrutar de la prosperidá económica que mientres el sieglu XVII producir en tola comunidá, dexando una crecedera demográfica importante.
=== Edá Contemporánea ===
A partir de la segunda metá del sieglu XVIII, la falta de renovación de les estructures granibles y el retrasu téunicu, provoquen l'empiezu del cayente económicu de la contorna. La situación va vese agravada con crisis y guerres como les carlistes que solmenaron la contorna a lo llargo del sieglu XIX.
El desenvolvimientu económicu del sieglu XX gracies a la industrialización, dexara de llau estes tierres entornaes na agricultura, sufriendo duramente l'éxodu a les capitales comarcales y de provincia en busca de mayores oportunidaes.
== Patrimoniu históricu ==
Herrera de los Navarros tien un patrimoniu históricu artísticu de primer magnitú, con una ilesia-fortaleza mudéxar declarada [[Patrimoniu de la Humanidá]] pola [[UNESCO]]. A poca distancia álzase maxestosu'l santuariu de la Virxe d'Herrera; edificiu construyíu nuna espectacular paraxa que bien merez una visita.
=== Ilesia de San Xuan Bautista ===
[[Ficheru:Iglesia de San Juan Bautista, Herrera de los Navarros, Zaragoza, España, 2017-01-04, DD 64.jpg|miniaturadeimagen|Ilesia de San Xuan Bautista.]]
Trátase d'una magnífica ilesia mudéxar con dos arquillos superpuestos de mediu puntu nos remates, declarada Patrimoniu de la Humanidá. Construyida a finales del sieglu XIV, ye del tipu ilesia fortaleza. La so espectacular torre tien una estructura de minarete almohade, decorada con frisos de esquinillas, arcos mixtilineos entecruzaos y lobulaos. L'actual cuerpu de campanes ye del sieglu XVI y el so remate octogonal de dómina barroca.
=== Santuariu de la Virxe d'Herrera ===
La Ermita d'Herrera de los Navarros, llugar emblemáticu del conceyu, alzar a 1.350 metros d'altor. Cunta la tradición, qu'esactamente nel llugar onde ta construyida la ermita, la virxe apaecer a un carboneru llamáu Martín; por dos vegaes intentaron los fíos d'Herrera llevar la imaxe apaecida dende'l monte hasta la ilesia del pueblu, pero ésta volvió al llugar de la so apaición, onde finalmente se dexó.
La ermita sufrió ampliaciones a partir del sieglu XVI, pero lo qu'agora se caltién del santuariu data de los sieglos XVII y XVIII. Anguaño tase llevando a cabu un gran complexu turísticu, una hospedería, na que se va dar acoyida a un eleváu númberu de visitantes.
== Naturaleza ==
La redolada natural d'Herrera de los Navarros conforma una paraxa ideal pal amante de la naturaleza. D'ende qu'Herrera tea incluyida na Rede Ecolóxica Europea Natura 2000, que garantiza'l caltenimientu de los hábitats y les especies d'interés comuñal. Asina la zona denomada So Huerva - Plana de María, foi declarada Zona d'Especial Proteición pa les Aves, cuyofin ye protexer conducentemente a toles aves que viven n'estáu montés na redolada. Amás, cercanes al términu municipal d'Herrera atopen les [[ZEPA]] de La Lomaza de Belchite y de la Llaguna de Gallocanta. Herrera de los Navarros cunta amás con un [[Llugar d'Importancia Comuñal]], la llamada zona Alto Huerva - Sierra d'Herrera, paisaxe singular de gran guapura ya interés naturístico.
[[Ficheru:Sierra de herrera.JPG|350px|thumb|right|La [[Sierra d'Herrera]], patrimoniu natural de la llocalidá.]]
=== Fauna ===
N'Herrera pueden reparase aves como la utre común, l'águila culebrera, l'águila real, la avutarda, l'algaraván, la ortega, la chova piquirroja, la calandria dupont, la collaba rubia, lo cogujada montesina y l'escribán hortolanu.
Como especies d'interés piscícola podemos atopar cámbaros de ríu autóctonos, barbos culirrojos, bermejuelas y madrillas.
Los principales mamíferos, de mayor interés cinexéticu y representatividá son: el xabalín, el coneyu, la llebre y el gatu montés. La presencia d'estos mamíferos faen d'Herrera un llugar escepcional pa la caza.
=== Flora ===
Pueden estremase, a nivel xeneral, trés grandes unidaes de vexetación potencial: los majorales, los quejigales y los carrascales. A ellos hai qu'añader, en menor proporción, pinares, xarales y gorbizales, parameras caliares, carbes gipsófilos, formaciones de ribera, cultivos y araxales.
== Senderismo ==
Pa esfrutar de la redolada natural d'Herrera de los Navarros son munchos los llugares que podemos visitar: ''La Fonte de Sancho Mancho'', que la so lleenda cunta qu'esistía una mina abandonada, de plata, fierro o cobre, ''el paséu de los Cures'', pol que pasiaben mientres la puesta de sol, ''el peirón'' onde vamos depositar una piedra pa garantizar la nuesa vuelta al conceyu; y ''Valdelafuen'', llugar acondicionáu como una zona de recréu y descansu, onde vamos poder esfrutar de la tranquilidá de la naturaleza.
Herrera resulta un destín ideal pa los aficionaos tanto a la caza como a la micoloxía yá que nestes tierres atopen perdices, falpayares, coneyos y xabalinos, ente otres especies. Na seronda, la guapura del so paisaxe y la bayura de rebollones (Níscalo) nos sos pinares son un importante reclamu pa esfrutar de la so naturaleza.
== Política llocal ==
=== Últimos alcaldes d'Herrera de los Navarros ===
{| {{tablaguapa}}
|-
! Periodu !! Alcalde !! Partíu
|-
| 1979-1983 || rowspan=2 | Carlos Mayor Izaguerri<ref>{{cita web |url=http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |títulu=Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia |autor=Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España) |fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140306230615/http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |fechaarchivu=6 de marzu de 2014 }}</ref> || [[Independientes (política)|Ind.]] || style="width: 5px" bgcolor=white align="center" |
|-
| 1983-1987 || [[Partíu Aragonés |PAR]] || style="width: 5px" bgcolor=#FFCC66 align="center" |
|-
| 1987-1991 || rowspan=3 | Melitón Pérez García || [[Alianza Popular|AP]] || style="width: 5px" bgcolor=yellow align="center" |
|-
| 1991-1995 || rowspan=2 | [[Partíu Popular d'Aragón|PP]] || rowspan=2 style="width: 5px" bgcolor=#1e90FF align="center" |
|-
| 1995-1999
|-
| 1999-2003 || rowspan=3 | Jesús Enrique Sola Sevilla || rowspan=3 | PAR || rowspan=3 style="width: 5px" bgcolor=#FFCC66 align="center" |
|-
| 2003-2007
|-
| 2007-2011
|-
| 2011-2015 || Adolfo Val Rubio || [[Partíu de los Socialistes d'Aragón |PSOE]] || style="width: 5px" bgcolor=#FF0000 align="center" |
|-
| 2015-2019 || Enrique Felices Serrano<ref>{{cita publicación |url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html |títulu=Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza |publicación=Heraldo.es |fecha=14 de xunu de 2015 }}</ref> || Ind. || style="width: 5px" bgcolor=white align="center" |
|}
=== Resultaos eleutorales ===
{| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto"
|-
| colspan="9" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''Eleiciones municipales'''<ref>{{cita web |url=http://servicios.aragon.es/aeaw/processSelect.do |títulu=Archivu Eleutoral d'Aragón |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2012 |apellíu=Gobiernu d'Aragón |nome= |fecha= |obra= |idioma= |cita= }}</ref></center>
|- bgcolor="#D8D8D8"
| '''Partíu'''
| align="right" | '''2003'''
| align="right" | '''2007'''
| align="right" | '''2011'''
| align="right" | '''2015'''
|-
| '''[[Independientes (política)|Ind.]]'''
|
|
|
| align=right | 3
|-
| bgcolor="#FF4500" | '''[[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]]'''
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 1
| bgcolor="#FF6347" align="right" | -
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 1
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 2
|-
| bgcolor="#FFCC66" | '''[[Partíu Aragonés|PAR]]'''
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | 4
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | 4
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | 3
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | 1
|-
| bgcolor="#1e90FF" | '''[[Partíu Popular d'Aragón|PP]]'''
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 2
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 3
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 3
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 1
|-
| bgcolor="#99CC66" | '''[[Chunta Aragonesista|CHA]]'''
|
|
| bgcolor="#99CC66" align="right" | -
|
|- bgcolor="#EEEEEE"
| '''''Total'''''
| align="right" | '''''7'''''
| align="right" | '''''7'''''
| align="right" | '''''7'''''
| align="right" | '''''7'''''
|}
== Tradiciones ==
=== Fiestes patronales ===
Destacada ye la celebración de les fiestes patronales n'honor de la ''Virxe de la Sierra d'Herrera'' nel mes de setiembre, siendo los principales díes el 8 y el 10 de setiembre, dia nel que se xube en romería al santuariu de la Virxe d'Herrera, daqué que se va repitir mientres les Pascues de Pentecostés y el 23 d'abril, dia de [[Xurde de Capadocia|San Xurde]].
=== San Blas ===
A principios de febreru celebren les fiestes n'honor a San Blas. Entós tien llugar la procesión del santu, lleváu polos quintos de la llocalidá, tres la cual ye partíu'l tradicional ''''Rollu de San Blas''''.
=== San Isidro ===
El 15 de mayu ([[Isidro Llabrador|San Isidro]]) la Hermandá y el Conceyu parten sardines y vinu a tou aquel que lo deseye.
=== San Antón ===
El 16 de xineru prinden les fogueres de [[Antonio Abad|San Antón]], enmarcaes nes ancestrales fiestes del fueu que tradicionalmente celebrar en munches llocalidaes d'[[Aragón]].
== Heráldica ==
;Escudu Cuadrilongo
de base circular partíu de plata y azur con una ferradura n'abilsu, d'unu nel otru, acompañada nos cantones del xefe de dos escudetes ojivales cola Señal Real d'Aragón; nel cantón diestru de la punta d'un martiellu, d'azur, en palu, y nel cantón siniestru de la punta d'una tenaza de plata, tamién puesta en palu. Al timbre, Corona Real abierta compuesta d'un aru d'oru engastado en piedres precioses-rubinos, esmeraldes y perlles sumáu d'ocho florones, con perlles entrepolaes, de los cualos trés topar ocultos.
;Bandera La bandera d'Herrera de los
Navarros representar nun pañu que les sos proporciones son d'un llargor equivalente a trés medios del so ancura. En pañu azul quintes horizontales blanques encaxaes y al estil una ferradura blanca qu'incorpora nel so buecu la Señal Real d'Aragón.
El modelu de gala va iguar en tafetán de seda o damascu colos principales símbolos según la corona bordaos n'oru.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Ver tamién ==
* [[Llista de conceyos de la provincia de Zaragoza]]
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Herrera de los Navarros}}
* [http://www.herreradelosnavarros.com/ Páxina web del Conceyu]
* [http://herreradelosnavarros.galeon.com/ Páxina web dedicada al conceyu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171013220704/http://herreradelosnavarros.galeon.com/ |date=2017-10-13 }}
* [http://www.laultimaestacion.tk/ La Última Estación] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170913203410/http://laultimaestacion.tk/ |date=2017-09-13 }}
{{Tradubot|Herrera de los Navarros}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Zaragoza]]
[[Categoría:Conceyos de Zaragoza]]
[[Categoría:Herrera de los Navarros]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
5xq1psoy4kjxytn5n03lzeqexcfukb3
Higuera de Albalat
0
121724
4484941
4473681
2026-04-04T06:19:26Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4484941
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Figal de Albalat''' ye un [[conceyu]] [[España|español]], na [[provincia de Cáceres]], [[Comunidá Autónoma]] d'[[Estremadura]].
== Toponimia ==
El so nome provién de l'antigua medina árabe conocida como [[Makhada Albalat]] (que significa “pasu, calzada”). La medina data del sieglu XI y les sos ruines pueden entá contemplase a veres del ríu [[Tajo]], dientro del términu municipal de [[Romangordo]].
== Xeografía física ==
Figal atopar a 55 quilómetros de [[Trujillo (España)|Trujillo]], a 79 de [[Plasencia]], a 82 de [[Guadalupe (Cáceres)|Guadalupe]], a 100 de [[Cáceres]], a 141 de [[Mérida (España)|Mérida]] y a 216 de [[Madrid]].
La llocalidá allugar ente les sierres d'El Campillo y El Frontal, dientro de la zona periférica de proteición del [[Parque nacional de Monfragüe]], un área declarada pola [[Unesco]] "reserva de la biosfera". Poro, cunta con una flora y fauna protexíes y un marcu paisaxísticu de gran guapura. El términu municipal estender pel norte hasta'l ríu [[Tajo]], dientro de la contorna de Los Ibores y de la Mancomunidá del Campu Arañuelo.
== Historia ==
Los raigaños d'esti conceyu cacereñu apaecen xuníes dende l'antigüedá a Romangordo y Casas del Puerto. Sicasí, dientro del so términu l'arqueoloxía pudo llograr una serie de datos que dexen pel momento señalar al pobláu prehistóricu de la sierra de la Calzadilla, anque se desconoz si pertenez a la edá del Cobre o la del Bronce, como referente más antiguu del poblamientu. Per otra parte, del tiempu de la Edá Media destaquen les ruines d'una talaya y la so ciudadela en Castil Oreya, cerca de la mina La Nortiza, n'unu de los meandros del Gargüelu Grande. Na actualidá atopar n'estáu de ruina. De los restos actuales apréciense los restos d'un torrexón de planta cuadrada construyíu de cayuela, al igual que los restos d'una pequeña población ente los riscos que polos fragmentos cerámicos que correspuenden a un asentamientu musulmán del sieglu XI.
Xunto coles llocalidaes vecines de [[Romangordo]] y [[Casas de Miravete]], integró la llamada [[Campana de Albalat]], una organización municipal que data del sieglu XIII y qu'arrexuntaba nun solu conceyu los conceyos de los trés pueblos y de dalgunos otros anguaño sumíos. Hai quien sostién que se trata de la primer mancomunidá de conceyos d'Estremadura.<ref>{{Cita web |url=http://www.paseovirtual.net/diccionariopopular/pueblo71.htm |títulu=Según los datos de la web ''Paséu Virtual'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150228020606/http://www.paseovirtual.net/diccionariopopular/pueblo71.htm |fechaarchivu=2015-02-28 }}</ref> Llamada tamién ''estáu de Albalá'', yera un [[señoríu xurisdiccional]] qu'a lo llargo de la historia foi alternativamente [[Incorporación de señoríos incorporáu a la Corona]] y concedíu a delles families nobles. Na segunda metá del sieglu XVII pertenecía al [[Francisco Tuttavilla|duque de San Germán]]; a mediaos del XVIII, a Francisco Fernández Munilla,<ref>[http://www.romangordo.info/historia/marqsena.htm ''Respuestes de la Campana de Albalat al Catastru del Marqués de la Ensenada''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180810094841/http://www.romangordo.info/historia/marqsena.htm |date=2018-08-10 }}, en Romangordo.info.</ref> y nel tránsitu al XIX, a [[Manuel Godoy]]. Anguaño, la [[Campana de Albalat]] caltiénse como una mera alcordanza y sirve a los trés conceyos pa la organización conxunta de delles fiestes y actividaes al añu, como la celebración del Día d'Estremadura, el [[8 de setiembre]], que los sos festexos entama de manera rotativa cada unu de los trés conceyos.
A la cayida del [[Antiguu Réxime]] la llocalidá constituyir en [[conceyu|conceyu constitucional]] na rexón d'[[Estremadura]], dende [[1834]] quedó integráu nel [[Partíu Xudicial de Navalmoral de la Mata]].<ref>[[Institutu Cervantes|Cervantes Virtual]] [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12937287558181532976846/022503_006.pdf]</ref> Nel censu de 1842 cuntaba con 70 llares y 383 vecinos.<ref>Conceyu Códigu [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]] -10.097 [http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=1&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=Figal&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%F3n]</ref>
== Demografía ==
Evolución demográfica ''(INE<ref>{{cita web|url=http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=DPOH&idtab=12|títulu=Poblaciones de fechu dende 1900 hasta 1991. Cifres oficiales de los Censos respeutivos.|editorial=[[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]|idioma=castellanu|fechaaccesu=21 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110921030838/http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=DPOH&idtab=12|fechaarchivu=2011-09-21}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=DPOP&idtab=12|títulu=Series de población dende 1996. Cifres oficiales de la Revisión añal del Padrón municipal a 1 de xineru de cada añu.|editorial=[[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]|idioma=castellanu|fechaaccesu=21 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111009145450/http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=DPOP&idtab=12|fechaarchivu=2011-10-09}}</ref>):''
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.8)
id:darkgrey value:gray(0.6)
id:chigre value:rgb(1,0.75,0.4).
ImageSize = width:500 height:300
PlotArea = left:50 bottom:20 top:20 right:30
DateFormat = x.y
Period= from:0 till:600
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:100 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:20 start:0
BackgroundColors = canvas:white
BarData=
bar:1900 text:1900
bar:1910 text:1910
bar:1920 text:1920
bar:1930 text:1930
bar:1940 text:1940
bar:1950 text:1950
bar:1960 text:1960
bar:1970 text:1970
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2010 text:2010
PlotData=
color:chigre width:20 align:left
bar:1900 from:0 till:393
bar:1910 from:0 till:381
bar:1920 from:0 till:355
bar:1930 from:0 till:369
bar:1940 from:0 till:419
bar:1950 from:0 till:549
bar:1960 from:0 till:433
bar:1970 from:0 till:267
bar:1981 from:0 till:139
bar:1991 from:0 till:110
bar:2001 from:0 till:107
bar:2010 from:0 till:94
PlotData=
bar:1900 at: 393 fontsize:S text:393 shift:(-10,5)
bar:1910 at: 381 fontsize:S text:381 shift:(-10,5)
bar:1920 at: 355 fontsize:S text:355 shift:(-10,5)
bar:1930 at: 369 fontsize:S text:369 shift:(-10,5)
bar:1940 at: 419 fontsize:S text:419 shift:(-10,5)
bar:1950 at: 549 fontsize:S text:549 shift:(-10,5)
bar:1960 at: 433 fontsize:S text:433 shift:(-10,5)
bar:1970 at: 267 fontsize:S text:267 shift:(-10,5)
bar:1981 at: 139 fontsize:S text:139 shift:(-10,5)
bar:1991 at: 110 fontsize:S text:110 shift:(-10,5)
bar:2001 at: 107 fontsize:S text:107 shift:(-10,5)
bar:2010 at: 94 fontsize:S text:94 shift:(-10,5)
</timeline>
En [[2008]] Figal tenía una [[pirámide de población]] avieyada, onde 84 de los 104 habitantes teníen más de 45 años y nun vivía nel pueblu nenguna persona menor de cinco años.<ref>{{cita web |url=http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/y245/p05/a2008/l0/&file=00010001.px&type=pcaxis&L=0 |títulu=Revisión del Padrón municipal 2008. Datos por conceyos. Población por sexu, conceyos y edá (grupos quinquenales). Higuera |editor=Institutu Nacional
d'Estadística, España |fechaaccesu=18 d'agostu de 2010 }}</ref>
== Tresportes ==
Figal atopar a 30 quilómetros de [[Navalmoral de la Mata]]. Hai un autobús diariu d'ida y vuelta ente dambes llocalidaes, y dende Navalmoral puede aportase en tren o autobús a les principales ciudaes estremeñes y españoles.
== Patrimoniu ==
[[Ficheru:Bienvenidos a higuera.jpg|thumb|Entrada a Figal.]]
[[Ficheru:Higuera.jpg|thumb|Vista de la Ilesia de San Sebastián.]]
Ente los sos curiosos históricos, Figal cunta coles ruines d'una talaya islámica y la so ciudadela, que daten de los sieglos X-XI y allúguense nel monte de Castil Oreya.
Nel centru del pueblu, na Plaza de Castejón, llevántase la Ilesia parroquial católica so la advocación de [[Sebastián (mártir)|San Sebastián]] y [[Fabián (papa)|San Fabián]], na [[Archidiócesis de Mérida-Badayoz]], [[Diócesis de Plasencia]], [[Arciprestalgu de Casatejada]].<ref>LISTAR POR LLOCALIDÁ DE PARROQUIES [http://www.diocesisplasencia.org/parroquies/listarlocparr.asp] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121130164819/http://www.diocesisplasencia.org/parroquies/listarlocparr.asp |date=2012-11-30 }}</ref> Edificación construyida ente los sieglos XVI y XVII a base de mampostería y granitu en dir de les ventanes y les puertes. La so torre del campanariu, de dos cuerpos a base de mampostería y lladriyu ye'l símbolu más emblemáticu de Figal. A ella apuértase al traviés de la sacristía del templu por una escalera de cascoxu integrada nun cilindru esternu. L'interior consta d'una única nave estremada en cuatro tramos separaos por arcos de mediu puntu sofitaos en pilastres adosaes. L'ábside poligonal ta cubiertu por una bóveda de terceletes. Nel edificiu caltién un retablu de dos cuerpos y remate d'estilu clasicista que data del sieglu XVII, apocayá restauráu (2007). Tamién se caltién una talla gótica d'un Cristu crucificáu qu'encaxa n'otru retablu d'estilu clasicista que representa a les figures de San Xuan y la Virxe. La Ilesia tamién alluga les imáxenes de los patrones de la llocalidá, San Sebastián y la virxe del Rosariu.<ref>[http://unamasuno.blogspot.com/2009/06/la ilesia-de-s-sebastian.html Información artística sobre la Ilesia del profesor de historia Antonio González Cordero]</ref>
A unos diez quilómetros del conceyu atopa la Ponte de Albalat, una de les obres públiques construyíes sol reináu de Carlos I. La so fecha de finalización envalorar hacia l'añu 1552, y tien un llargor de 127 metros, un altor de 38 metros y un anchor de 6,8 metros, ensin cuntar los pretiles. La ponte ta formada por dos arcos: unu de mediu puntu con una apertura máxima de 33 metros, y l'otru de ojiva apuntada con apertura de 17 metros, que tien la particularidá de tener tres files de dovelas. Dambos fuelguen sobre una pilastra central semicircular. Entá caltién un gran escudu talláu en relieve col emblema de l'águila bicéfala del emperador.
Amás, dientro del so términu municipal atópase la [[Gargüelu de Descuernacabras]], primer tramu del Banzáu de Valdecañas. El gargüelu tien una zona habilitada como piscina natural y ta abierta al públicu.
Otru puntu importante del términu ye la Mina La Nortiza. Trátase una antigua mina anguaño abandonada, de la que s'estrayía principalmente plomu y cinc, y que dota a la zona un ampliu interés xeolóxicu. La redolada de la mina nun ta acondicionáu pal turismu, polo qu'hai que ser cuidadosu na visita, una y bones les galeríes verticales d'estracción siguen abiertes.
== Festividaes ==
[[Ficheru:Garganta de Descuernacabras.JPG|thumb|La piscina natural del Gargüelu de Descuernacabras, compartida con [[Valdecañas de Tajo]].]]
Les fiestes más importantes nel conceyu son:
* 20 de xineru: San Sebastián
* Primer fin de selmana d'agostu: Fiestes del emigrante *
8 de setiembre: día d'Estremadura
== Deporte ==
En Figal hai numberoses rutes de senderismo. Una de les más destacaes ye la ruta de la Mina La Nortiza, nel Gargüelu de los Nozales.
La redolada natural nel que ta allugáu'l pueblu favoreció amás la implantación de la caza y les rutes a caballu dientro del términu municipal.
Dientro de les instalaciones deportives cabo destacar una pista multiusos según un campu d'adomadura ecuestre.
Hai delles agrupaciones formaes en redol a la caza, caballos y la más numberosa, la del Comunio, onde numberosos aguarones de lluriga apuñálense xornada tres xornada en cuenta de unes murnies hamburgueses. Hai de solliñar la trama Messi.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{rellación OSM|346288}}
* {{Enllaz rotu|1=Información del conceyu nel Portal de la Mancomunidá Campo Arañuelo |2=http://www.campoaranuelo.org/index.php/Municipio/Higuera-de-Albalat.html |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}.
* {{Enllaz rotu|1=Reportaxe sobre'l conceyu nel periódicu Güei |2=http://www.hoy.es/20080407/caceres/pueblu-aguanta-morrer-20080407.html |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}.
{{Tradubot|Higuera de Albalat}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Conceyos de Cáceres]]
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Cáceres]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
gxrfa1zh69eckimjgjnruqndjaf9y96
Carla Simón
0
133049
4484954
4477091
2026-04-04T11:05:13Z
Zapipedia
58674
Enllaz
4484954
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Carla Simón Pipó''' {{nym}} ye una [[direutora de cine]] y [[guionista]] [[España|española]]. En 2017 l'[[Academia de les Artes y les Ciencies Cinematográfiques d'España]] escoyó'l so primer llargumetraxe, ''[[Branu 1993|Estiu 1993]]'' (2017), rodáu en [[Idioma catalán|catalán]], pa representar a [[España]] nos [[Premiu Óscar|Oscar]].
== Datos biográficos ==
Carla nació en 1986 en Barcelona y creció en [[Les Planes d'Hostoles]], un pequeñu pueblu catalán.<ref name="entrevista_carla_simon">{{cita noticia|nome1=Francesc|títulu="El cine ayudóme a entender el porqué de les coses"|url=https://www.eldiario.es/cultura/cine/Carla-Simon-cine_0_659335205.html|fecha=26 de xunetu de 2017|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|editorial=eldiario.es|apellíos1=Miró}}</ref> El sida arrampuñó-y a los sos padres cuando tenía seis años y foise a vivir colos sos tíos y con una prima un pocu menor al [[Empordà]]. -y esperiencia vivida foi la base del so primer llargumetraxe, rodáu íntegramente en catalán ''Estiu 1993'' y estrenáu en 2017.<ref name=":0">{{Cita noticia|apellíos=Belinchón|nome=Gregorio|títulu='Branu 1993', un filme en catalán, va representar a España nos Oscar|url=https://elpais.com/cultura/2017/09/07/actualidad/1504772187_644284.html|fecha=7 de setiembre de 2017|fechaaccesu=8 de setiembre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref><ref name="Valladolid_Carla_Estiu_1993" />
Graduóse en [[Comunicación Audiovisual]] pola [[Universidá Autónoma de Barcelona]] en 2009; cursó'l Master en TV calidable ya Innovación entamáu pola [[Televisió de Catalunya]] en 2010 y el Master of Arts na London Film School (beca de posgráu d'Obra Social "la Caixa"). En Londres dirixó'l documental ''Born Positive'' y el curtiumetraxe de ficción ''Lipstick''.<ref name="avalon" />
== Estiu 1993 - Branu 1993 ==
''Estiu 1993'' (''Branu 1993''), estrenada en 2017, ye'l primer llargumetraxe de Carla Simón. Foi rodáu en catalán y según l'autora tien como oxetivu responder al cómo s'esplica a un menor la muerte y cómo entender lo que ta asocediendo al so alredor dende los silencios y los xestos.<ref name=":0" />
Ye un guión autobiográficu escritu pola mesma Carla Simón. ''Estiu 1993'' (''Branu 1993'') narra la so infancia: con seis años ye adoptada polos sos tíos maternos una y bones la so madre acaba de morrer víctima del [[sida]], la mesma enfermedá que mató al so padre trés años antes. La película plantega dende la mirada de la neña los difícil procesu d'adaptación a la so nueva familia d'[[adopción]].<ref name="Valladolid_Carla_Estiu_1993">{{cita web|apellíos1=Martín Maestru|nome1=Miguel Ángel|títulu="Un luxu nuna sala de Valladolid". Estiu 1993 (Carla Simón, 2017)|url=https://ultimocero.com/opinion/2017/07/09/un luxu-en-una sala-de-valladolid-estiu-1993-carla-simon-2017/|editorial=Últimu Cero|fecha=9 de xunetu de 2017|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017}}</ref><ref name="entrevista_carla_simon" /> Los dos neñes protagonistes tán interpretada por Laia Artigas, nel papel de la mesma Carla Simón, y Paula Carbayos, nel papel la so prima pequeña, xunto a [[David Verdaguer]] y [[Bruna Cusí]], como los tíos que lu acueyen nesta nueva familia.<ref name=":0" />
''Estiu 1993'' ta producíu por Empecipia Films y Avalon P.C. foi seleccinado nel Script Station de la Berlinale onde la direutora participó nel T.C. (Talent Campus). El guión foi escoyíu pola SGAE pal llaboratoriu de creación de guión de la Fundación SGAE. Tamién nel Low Budget Film Forum de les Arcs en Francia, según nel programa Ekran+ en Polonia y nos programes de Media Sources 2 y L'Alternativa.<ref name="avalon">[http://www.avalon.me/distribucion/direutores/carla-simon Carla Simón, 1986, España, Avalon]</ref> El rodaxe, que duró 6 selmanes, llevar a cabu na contorna de [[Garrotxa]] en [[Idioma catalán|catalán]].<ref>[http://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/xunu_17/28062017_01.htm Esi «otru» cine español (18). Branu 1993, de Carla Simón, Jara Yáñez; CVC Cervantes]</ref><ref name="entrevista_carla_simon" /><ref name="branu_1993_pikara">{{cita web|apellíos1=Beltrame|nome1=Sara|títulu=Branu 1993': El procesu creativu detrás d'un ésitu cinematográficu|url=http://www.pikaramagazine.com/2017/07/branu-1993/|editorial=Pikara online magacín|fecha=27 de xunetu de 2017|fechaaccesu=11 d'agostu de 2017}}</ref>
En 2017 l'[[Academia de les Artes y les Ciencies Cinematográfiques d'España]] escoyó la película pa representar a España nos [[Premiu Óscar|Premios Oscar]]. La presidenta de l'Academia, [[Yvonne Blake]], destacó que se trata d'una película "preciosa y tienra" que puede gustar en Hollywood y qu'enceta temes "bien actuales". La película foi escoyida nuna terna na que tamién taben ''Abracadabra,'' de [[Pablo Berger]], y ''[[1898: Los postreros de Filipines]]'', de [[Salvador Calvo]].<ref name=":0" />
== Filmografía ==
=== Direutora ===
* 2017 - ''[[Estiu 1993]]'' - ''[[Branu 1993]]'' (llargumetraxe, 96'), España.
* 2014 - ''Les pequeñes coses'' (curtiumetraxe, 27'), Reinu Xuníu.
* 2013 - ''Lipstick'' (curtiumetraxe, 9'), Reinu Xuníu.
* 2012 - ''Born Positive'' (documental, 18'), Reinu Xuníu, *
2009 - ''Women'' (videu esperimental, 6'), USA *
2009 - ''Lovers'' (videu-poema, 25'), USA
=== Guionista ===
* 2017 - ''[[Estiu 1993]]'' (''[[Branu 1993]]''), llargumetraxe *
2012 - ''Born Positive'' (documental)
* 2013 - ''Lipstick'' (ficción)
== Premios y reconocencies ==
;Estiu 1993
* 2017 - Meyor ópera prima nel [[Festival Internacional de Cine de Berlín]] ([[Berlinale]]) amás de Gran Premiu del Xuráu Internacional (Seición Generation Kplus, destináu al públicu xuvenil, exaequo cola coreana "Becoming Who I Was", de [[Chang-Yong Moon]]).<ref name="branu_1993_pikara" />
* 2017 - [[Biznaga d'Oru]] a la meyor película nel [[Festival de Málaga Cine n'Español]] amás de [[Premios Feroz|Premiu Feroz]] Puerta Escura al meyor llargumetraxe de la seición oficial del mesmu festival concedíu pola Asociación d'Informadores Cinematográficos d'España (AICE)-. Premiu SGAE Dunia Ayaso, Premiu SIGNIS, Premiu ASECAN
* 2017 - Meyor llargumetraxe y Premiu de la crítica nueva en 10º ''Festival Internacional de Cinema en Català'' FIC-CAT.
* 2017 - Meyor Direición, Premiu del Públicu y Premiu Signis nel [[Buenos Aires Festival Internacional de Cine Independiente]] ([[BAFICI]]) de [[Buenos Aires]].<ref name="entrevista_carla_simon" />
* 2017 - Premiu Écrans Juniors en Cannes.<ref name="entrevista_carla_simon" />
* 2017 - Premiu Especial del Xuráu, ''Istanbul Film Festival''
* 2017 - Premiu del Públicu, ''CineLatino Tübingen''
* 2017 - Meyor Película, ''Odesa Film Festival''
* 2017 - Escoyíu pa representar a España nos [[Premiu Óscar|Premios Oscar]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Ver tamién ==
* [[Roser Aguilar]]
* [[Marina Seresesky]]
* [[Merced Álvarez (direutora de cine)|Merced Álvarez]]
* [[Mar Coll]]
* [[Romería (película)|''Romería'' (película)]]
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [https://www.carla-simon.com/ Páxina de Carla Simón] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180606034108/https://www.carla-simon.com/ |date=2018-06-06 }}
* {{IMDb nome|3427032|Carla Simón}}
* [https://vimeo.com/carlasimon Carla Simón en Vimeo]
* [https://www.facebook.com/carla.s.pipo Carla Simón Pipó en Facebook]
* [https://ultimocero.com/opinion/2017/07/09/un luxu-en-una sala-de-valladolid-estiu-1993-carla-simon-2017/ "Un luxu nuna sala de Valladolid". Estiu 1993 (Carla Simón, 2017), 9 de xunetu de 2017], crítica 'Estiu 1993'.
* [https://www.eldiario.es/cultura/cine/Carla-Simon-cine_0_659335205.html "El cine ayudóme a entender el porqué de les coses", 26 de xunu de 2017, eldiario.es], entrevista a Carla Simón por Francesc Miró.
* [http://www.pikaramagazine.com/2017/07/branu-1993/ 'Branu 1993': El procesu creativu detrás d'un ésitu cinematográficu, Pikara magacín, 27/7/2017]
{{Tradubot|Carla Simón}}
{{NF|1986||Simon, Carla}}
[[Categoría:Persones de Barcelona]]
[[Categoría:Direutores de cine de Cataluña]]
0hm64lu12wgsud6n4v006m9h4mz3hdc
Jack l'Estripador
0
137905
4484927
4481609
2026-04-03T21:21:48Z
JayCubby
132615
([[c:GR|GR]]) [[File:MaryJaneKelly Ripper 100.jpg]] → [[File:MaryJaneKelly Ripper.jpg]] res
4484927
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Jack l'Estripador''' (''Jack the Ripper'' n'[[Idioma inglés|inglés]]) ye'l nome dáu a un [[asesín en serie]] non identificáu al que se-y atribúin siquier cinco homicidios nel barriu [[Londres|londinense]] de [[Whitechapel]] ([[East End de Londres|East End]]) en [[1888]], y que'l so ''[[modus operandi]]'' tuvo caracterizáu por cortes nel [[gargüelu]], mutilaciones nes árees [[aparatu xenital|xenital]] y [[abdome|abdominal]], extirpación d'órganos y desfiguración de la cara<ref name=keppel/> de muyeres que se dedicaben a la [[prostitución]].
A mediaos del sieglu {{SIEGLU|XIX}}, l'East End de Londres tenía sobrepoblación y el so nivel calidable de vida yera míseru.{{Sfnm|1a1=Werner|1y=2008|1p=65-97|1ps=cita a Kershen, Anne J. ''The Immigrant Community of Whitechapel at the Time of the Jack the Ripper Murders''|2a1=Werner|2y=2008|2p=225|2ps=cita a Vaughan, Laura, ''"Mapping the East End Labyrinth"''}} La situación empeoró cola proliferación de [[clase baxa|barrios de clase baxa]] con notables índices de probeza, violencia, alcoholismu y prostitución.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2001|1p=1|1ps= |2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2000|2p=283|2ps= |3a1=Rumbelow|3a2= |3y=2004|3p=12|3ps=cita'l reporte de la policía que data del 25 d'ochobre de 1888, MEPO 3/141 ff. 158-163}} Antes de los asesinatos, Whitechapel yera acomuñáu con casos d'[[antisemitismu]], [[racismu]], delincuencia, disturbios y privación.{{Sfnm|1a1=Werner|1y=2008|pp=31-63|1ps= cita a Marriott, John, ''The Imaginative Geography of the Whitechapel murders''}} Magar la [[Policía Metropolitana de Londres]], en coordinación con [[Scotland Yard]], imputó solo cinco asesinatos al mesmu individuu, los sos rexistros incluyeron seis crímenes más que conformaron l'[[Asesinatos de Whitechapel|espediente de Whitechapel]].<ref name="met"/><ref name=keppel/> Ente 1887 y 1891, la prensa atribuyó otra serie d'homicidios al Estripador, anque esisten discrepancies sobre esti venceyu.
Magar que s'investigó aproximao a trescientos sospechosos,{{Sfnm|1a1=Begg|1y=2003|1p=205|1ps=del inspector [[Donald Swanson]] al Ministeriu del Interior, 19 d'ochobre de 1888, HO 144/221/A49301C|2a1=Evans|2a2=Rumbelow|2y=2006|2p=113|2ps=|3a1=Evans|3a2=Skinner|2000|p=125|sp3=}} la investigación policiaca resultó ineficaz nel esclarecimientu de la identidá del asesín en serie, y foi oxetu de burlla y discutiniu per parte de la prensa.<ref name="burlla"/> Esto derivó nel establecimientu d'un comité ciudadanu encargáu de patrullar les cais de Whitechapel, identificar a posibles sospechosos ya investigar pola so cuenta los asesinatos.<ref name="rewarded"/> Anque l'autor de los crímenes nunca foi identificáu, surdieron delles teoríes y barruntos per parte de la policía, prensa y autores pa esplicar les posibles conocencies quirúrxiques,<ref name="quirurgico"/> oficiu o ocupación y [[salú mental]] del homicida.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1p=360-362|1ps=citen la carta de Thomas Bond a Robert Anderson, 10 de payares de 1888, HO 144/221/A49301C|2a1=Rumbelow|2004|pp=145-147}} Dalgunos de los sospechosos a los que s'investigó fueron [[Montague Druitt]],{{Sfnm|1a1=Fido|1a2=|1y=1993|1p=203|1ps=|2a1=Marriott|2a2=|2y=2005|2pp=231-234|3a1=Rumbelow|3a2=|3y=2004|3p=157}} [[Severin Klosowski]],{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1p=281|1ps=cita a Adam, Hargrave Lee (1930), ''The Trial of George Chapman'', William Hodge|2a1=Evans|2a2=Rumbelow|2y=2006|2p=229|3a1=Fido|3a2=|3y=1993|3p=177|4a1=Rumbelow|4a2=|4y=2004|4p=193}}[[Aaron Kosminski]]{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1p=266|1ps=|2a1=Evans|2a2=Rumbelow|2y=2006|2p=236|3a1=Evans|3a2=Skinner|3y=2000|3pp=626-633|4a1=Fido|4a2=|4y=1993|4p=169}} y [[Francis Tumblety]].{{harvnp|Evans|Skinner|2001|p=203}} La policía recibió siquier tres cartes supuestamente roblaes pol asesín, nes qu'ésti se moflaba de les investigaciones y amenaciaba con siguir asesinando a prostitutes. [[Carta «Dear Boss»|Una de les misives]] taba roblada por «Jack l'Estripador» y a partir d'esi entós l'asesín empezó a ser referíu por esti llamatu.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1p=193|1ps=|2a1=Cook|2a2=|2y=2009|2pp=77-78|2ps=|3a1=Evans|3a2=Rumbelow|3y=2006|3p=140|3ps=}}
El mitu de Jack l'Estripador foi'l conceutu central de delles obres lliteraries, artístiques y cinematográfiques que, polo xeneral, combinen fechos reales con elementos ficticios y de terror, ayudando a consolidar una alegoría en redol al homicida que prevalez na dómina contemporánea.
== Contestu históricu ==
A mediaos del sieglu {{SIEGLU|XIX}} les principales demarcaciones britániques, ente elles el [[East End de Londres]] —onde s'atopa [[Whitechapel]]—, teníen [[sobrepoblación]]<ref name="slumsandrezej"/> debíu al fluxu d'inmigrantes [[Irlanda|irlandeses]], y al apuerto de refuxaos [[Pueblu xudíu|xudíos]] del [[Europa Oriental|este d'Europa]] y de la [[Imperiu rusu|Rusia imperial]] a partir del añu 1882.{{Sfnm|1a1=Werner|1y=2008|1p=65-97|1ps=cita a Kershen, Anne J. ''The Immigrant Community of Whitechapel at the Time of the Jack the Ripper Murders''|2a1=Werner|2y=2008|2p=225|2ps=cita a Vaughan, Laura, ''"Mapping the East End Labyrinth"''}} Esti problema repercutió na escayencia de los niveles d'emplegu y calidá de vida, y llevó a la proliferación d'una amplia [[clase baxa]]<ref>[http://booth.lse.ac.uk/ ''Life and Labour of the People in London'' (Londres: Macmillan, 1902-1903)] (archivu en llinia de Charles Booth). Consultáu'l 5 d'agostu de 2008.</ref><ref name="slumsandrezej">Diniejko, Andrzej (2013) [http://www.victorianweb.org/history/slums.html «Slums and Slumming in Late-Victorian London.»] (N'inglés). Consultáu'l 11 de setiembre de 2014.</ref> carauterizada pola probeza, el crime y la violencia, l'alcoholismu y la prostitución. D'alcuerdu a estimaciones de la [[Policía Metropolitana de Londres]], n'ochobre de 1888 había 62 [[chamizu]]es y 1200 prostitutes en Whitechapel.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2001|1p=1|1ps= |2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2000|2p=283|2ps= |3a1=Rumbelow|3a2= |3y=2004|3p=12|3ps=cita'l reporte de la policía que data del 25 d'ochobre de 1888, MEPO 3/141 ff. 158-163}} Tamién yeren comunes les manifestaciones y protestes pola situación económica ente 1886 y 1890, ente les cualos sobresalió'l [[Domingo Sangrientu (1887)|Domingo Sangrientu de 1887]].{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|pp=38-42}}{{harvnp|Rumbelow|2004|pp=21-22}}
Whitechapel tenía particularmente mala reputación por cuenta de casos d'[[antisemitismu]], [[racismu]], delincuencia, disturbios sociales y severa probeza.{{Sfnm|1a1=Werner|1y=2008|1pp=31-63|1ps= cita a Marriott, John, ''The Imaginative Geography of the Whitechapel murders''}} Tal perceición como apartaz d'inmoralidá llegó al so puntu álgido en 1888, cuando la prensa empezó a emprestar una cobertoria ensin precedentes a una serie de grotescos y bederres homicidios atribuyíos a «Jack l'Estripador».<ref>Haggard, Robert F. (1995), «Jack the Ripper As the Threat of Outcast London», ''Essays in History'', vol. 35, Departamentu d'Historia de la Universidá de Virginia.</ref><ref name="slumsandrezej"/>
== Asesinatos ==
{{AP|Asesinatos de Whitechapel}}
Magar la elevada cantidá d'ataques contra muyeres del East End nesa dómina complicó l'averiguación de cuántos d'esos asesinatos fueren cometíos por un mesmu individuu,{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|p=20}} la Policía Metropolitana de Londres identificó [[Asesinatos de Whitechapel|once homicidios asocedíos en Whitechapel]] ente abril de 1888 y febreru de 1891.<ref name="met">{{Citation|url=https://www.met.police.uk/history/ripper.htm|títulu=The Enduring Mystery of Jack the Ripper|publisher=London Metropolitan Police|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|archiveurl=https://web.archive.org/web/20121213121625/https://www.met.police.uk/history/ripper.htm|archivedate=13 d'avientu de 2012}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130420170110/http://www.met.police.uk/history/ripper.htm |date=2013-04-20 }}</ref>{{harvnp|Cook|2009|pp=33-34|sp=sí}}{{harvnp|Evans|Skinner|2000|p=3|sp=sí}} Anque nun había certidume p'asegurar que toos fueren obra d'una mesma persona, cinco d'ellos sí teníen dellos elementos de mancomún y atribuyéronse a Jack l'Estripador, que'l so ''modus operandi'' carauterizar por cortes nel gargüelu, mutilaciones nel área xenital y abdominal, extirpación d'órganos y desfiguración de la cara.<ref name=keppel/> Estos asesinatos suelen denominase «los cinco canónicos» pa estremalos del restu del espediente de Whitechapel;{{harvnp|Cook|2009|p=51}} nun figuren ente ellos los dos primeros casos: les muertes d'[[Emma Elizabeth Smith]] y [[Martha Tabram]].{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|pp=47-55}}
Smith foi asaltada y abusada sexualmente na cai Osborn del citáu barriu'l 3 d'abril de 1888. Morrió a otru día nel London Hospital por [[peritonitis]] causada pol insertamientu d'un oxetu desafilado na so natura.{{harvnp|Begg|2003|pp=27-28|sp=sí}}{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|pp=47-50|sp=sí}}<ref name="Skinner4">{{harvnb|Evans|Skinner|2000|pp=4-7}}</ref> Na so declaración, ella dixo que fuera atacada por dos o tres homes, unu de los cualos yera un adolescente,<ref name="Skinner4"/> razón pola que se refugó esti casu del espediente del Estripador.{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|pp=51-55|sp=sí}}{{harvnp|Marriott|2005|p=13|sp=sí}} Tabram morrió'l 7 d'agostu del mesmu añu, víctima de 39 puñalaes. Magar la policía acomuñar colos cinco canónicos por cuenta de la crueldá, l'ausencia d'un motivu aparente y la cercanía de la zona onde asocedió —George Yard, Whitechapel— coles de les otres muertes,{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|pp=51-55|sp=sí}} en realidá l'ataque difería del ''modus operandi'' enantes señaláu: Tabram nun tenía cortes nel gargüelu nin l'abdome, y les sos firíes nun siguíen el patrón identificáu nel espediente de los cinco canónicos.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Rumbelow|1y=2006|1pp=51-55|1ps= |2a1=Marriott|2a2=|2y=2005|2p=13|2ps=}}
[[Ficheru:Whitechapel Spitalfields 7 murders.JPG|thumb|center|400px|Mapa de Londres na [[dómina victoriana]]; los siete puntos coloraos marquen los allugamientos de los primeros siete asesinatos en Whitechapel: la cai Osborn y l'edificiu de George Yard (nel centru), la cai Hanbury (enriba), Buck's Row (parte cimera derecha), cai Berner (parte inferior derecha), Mitre Square (parte inferior esquierda) y cai Dorset (al centru y esquierda).]]
=== Los cinco canónicos ===
La policía atopó'l cuerpu de la primer víctima canónica, [[Mary Ann Nichols]], a les 3:40{{esd}}a.{{esd}}m. del vienres 31 d'agostu de 1888, en Buck's Row —actual cai Durward—, Whitechapel. Tenía un par de cortes nel gargüelu, l'abdome parcialmente resgáu con una fonda hendidura y delles incisiones feches col mesmu cuchiellu.{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|pp=60-61}}{{harvnp|Rumbelow|2004|pp=24-27}}
El cadabre d'[[Annie Chapman]] apaeció díes dempués, el sábadu 8 de setiembre, aproximao a les 6{{esd}}a.{{esd}}m., cerca de la entrada del patiu interior de la cai Hanbury, [[Spitalfields]]. Tenía dos incisiones nel gargüelu al igual qu'asocediera con Nichols.{{harvnp|Rumbelow|2004|p=42|sp=sí}} Sicasí, nel casu de Chapman el so banduyu fuera dafechu apuñaláu, y habíen-y extirpado el [[úteru]].{{harvnp|Marriott|2005|pp=26-29|sp=sí}} Un testigu afirmó ver a Chapman media hora antes del afayu xunto con un home de pelo escuro y con apariencia d'un xentil veníu a menos».{{harvnp|Begg|2003|p=153}}{{harvnp|Cook|2003|p=163}}
[[Ficheru:MaryJaneKelly Ripper.jpg|thumb|right|200px|Cadabre de [[Mary Jane Kelly]].]]
Los asesinatos d'[[Elizabeth Stride]] y de [[Catherine Eddowes]] asocedieron na madrugada del domingu 30 de setiembre; el cuerpu de la primera foi afayáu a la 1{{esd}}a.{{esd}}m. en Dutfield's Yard —actual cai Henriques— y tenía una corte nel llau esquierdu del pescuezu que-y estropió l'arteria carótida. Sicasí nun presentaba incisiones nel abdome, lo cual plantegó duldes sobre l'autoría del Estripador, o si sía que non esti fuera atayáu mientres l'ataque.{{harvnp|Cook|2093|pp=81-125|sp=sí}} Anque testigos declararon haber vistu antes a Stride con un home, los sos testimonios tuvieron irregularidaes: unos dixeron que l'acompañante yera rubiu y otros que yera de tez más escura; y inclusive unos afirmaron que vistía de forma andrajosa, pero otros argumentaron lo contrario.{{harvnp|Begg|2003|pp=176-84|sp=sí}} Cuarenta y cinco minutos dempués la policía topó'l cadabre de Eddowes en Mitre Square, na [[City de Londres]]. Tenía'l gargüelu cortáu, una incisión fonda y estensa nel abdome, y habíen-y extirpado el [[reñón]] esquierdu y la mayor parte del úteru. Joseph Lawende, vecín que dixo pasar por esa cai con dos amigos pocu antes del asesinatu, declaró que viera a una muyer con un home rubiu y d'aspeutu desdexáu.<ref name=lawende/> Sicasí, los sos amigos nun pudieron responder por esa descripción.<ref name=lawende>{{harvnb|Begg|2003|pp=193-94|sp=sí}}</ref>{{harvnp|Evans|Skinner|2000|pp=185-88|sp=sí S'atopó'l mandil ensangrecíu de Eddowes cerca de la entrada d'un edificiu d'apartamentos, na cai Goulston, y un grafiti na paré —xusto enriba d'onde taba la prenda— que paecía implicar a un xudíu anque non pudo comprobase si'l grafiti fuera escritu pol homicida o si tratar d'una simple coincidencia{{harvnp|Cook|2003|p=143}}{{harvnp|Fido|1987|pp=47-52}}{{harvnp|Sugden|2002|p=254}} una y bones esti tipu de testos ilícitos yeren comunes en Whitechapel nesa dómina. Charles Warren, comisionado de la policía, pidió que retiraren el grafiti antes del amanecer sol barruntu de qu'afalaría protestes antisemites.{{harvnp|Evans|Skinner|2000|pp=183-84|sp=sí}}
Finalmente, la policía atopó'l cuerpu tullío y estripao de [[Mary Jane Kelly]] sobre la cama de la so recámara en Miller's Court, Spitalfields,<ref name="met" /> a les 10:45{{esd}}a.{{esd}}m. del vienres 9 de payares. Tenía una corte que diba dende'l gargüelu hasta l'escayu dorsal, y estraxéren-y tolos órganos abdominales y el corazón.<ref name="met" />
Los cinco asesinatos canónicos asocedieron pela nueche, xeneralmente mientres una fin de selmana y al términu d'un mes.{{harvnp|Evans|Skinner|2000|pp=339-40|sp=sí}} Tamién puede deducise que cada asesinatu resultó más severu que l'anterior, sacante'l de Stride, que'l so ataque presumiblemente foi atayáu.{{harvnp|Evans|Skinner|2000|pp=584-87|sp=sí}}{{harvnp|Fido|1987|p=98|sp=sí}} El cuerpu de Nichols tenía tolos sos órganos, pero a Chapman y Eddowes estraxéron-y l'úteru, ente que esta postrera y Kelly presentaben mutilaciones na cara.
El venceyu ente estos cinco crímenes remontar a documentos posteriores nos que son escluyíos d'otros asesinatos.<ref name="cook151">{{harvnb|Cook|2003|p=151}}</ref>{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|p=85}} Por casu, nuna carta escrita pol médicu forense Thomas Bond al encargáu del CID de Londres, y que data del 10 de payares de 1888, yá apaecen rellacionaes los cinco víctimes canóniques.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1p=360-362|1ps=citen la carta de Thomas Bond a Robert Anderson, 10 de payares de 1888, HO 144/221/A49301C|2a1=Rumbelow|2004|p=145-147}} Pa dellos analistes, ciertos asesinatos de Whitechapel de xuru fueron obra del mesmu individuu, sicasí n'otros actuó un númberu desconocíu d'homicidas.{{harvnp|Cook|2003|pp=156-59, 199}} Tal foi'l casu de los autores Stewart P. Evans y Donald Rumbelow, que catalogaron al espediente de los canónicos como «el mitu del Estripador» al considerar que, magar los casos de Nichols, Chapman y Eddowes guarden semeyances ente sigo, nun hai evidencia de que los asesinatos de Stride y Kelly fueren cometíos pola mesma persona.{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|p=260}} Inclusive hai quien argumenten que l'homicidiu de Tabram sí encaxa col espediente de los canónicos.<ref name=keppel/> El doctor Percy Clark, auxiliar del [[medicina forense|médicu forense]] [[George Bagster Phillips]], concluyó que trés de les muertes sí fueren cometíes pol mesmu individuu, ente que'l restu fuera obra de «individuos de mente débil ... col convencimientu d'asonsañar [la serie orixinal de crímenes]».{{harvnp|Cook|2003|pp=179-80}}{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|p=239}} Anque l'encargáu del Departamentu d'Investigación Criminal —CID, poles sos sigles n'inglés— [[Melville Macnaghten]] señaló categóricamente nun reporte que «l'asesín de Whitechapel tuvo cinco víctimes, namás»,<ref name="cook151"/>{{harvnp|Evans|Skinner|2000|pp=584-87|sp=sí}} hai que faer notar que Macnaghten incorporar a la policía un añu dempués de les muertes canóniques, y el so memorándum incluyía errores na descripción de los posibles sospechosos.{{Sfnm|1a1=Marriott|1a2=|1y=2005|1pp=231-234|1ps= |2a1=Rumbelow|2a2=|2y=2004|2p=157|2ps= }}
=== Restu del espediente ===
Kelly ye considerada como la última víctima del Estripador, que la so fola de crímenes tuvo de cesar yá sía pola so muerte, arrestu o migración.<ref name=odnb/> Sicasí, l'espediente de Whitechapel inclúi otros cuatro homicidios asocedíos dempués de los cinco canónicos.
La policía atopó'l cuerpu de [[Rose Mylett]] en Clarke's Yard, cai High, [[Poplar]], el 20 d'avientu de 1888. Anque fuera esgañada nun amosaba nicios d'agarradiella, motivu pol que pensaron que s'aforcara por fuercia n'estáu de ebriedad, o que se suicidara.<ref name=mylett/> Magar lo anterior, el peritu concluyó que Mylett fuera asesinada.<ref name=mylett>{{harvnb|Evans|Rumbelow|2006|pp=245-56|sp=sí}}</ref>{{harvnp|Evans|Skinner|2000|pp=422-39|sp=sí}}
Casi seis meses dempués, el 17 de xunetu de 1889, el cadabre de Alice McKenzie apaeció en Castle Alley, Whitechapel. Tenía una firida na [[Arteria carótida común|arteria carótida esquierda]] y delles contusiones y cortadures leves. Unu de los forenses qu'esaminó'l cuerpu, Thomas Bond, creyó que se trataba d'una víctima más del Estripador, anque'l so compañeru George Bagster Phillips opinó lo contrario al revisar los cadabres canónicos.{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|pp=208-09|sp=sí}}{{harvnp|Rumbelow|2004|p=131|sp=sí}} Dellos autores cuntaron que l'homicida de McKenzie asonsañara'l ''modus operandi'' de Jack pa despistar a la policía,{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|p=209|sp=sí}} pero otros aseguraron que yera obra del Estripador.{{harvnp|Marriott|2005|p=195|sp=sí}}
L'asesín de la siguiente muyer de Whitechapel degollar y toyó-y les piernes, y refundió el torso tullíu debaxo d'un [[Arcu (arquiteutura)|arcu]] ferroviariu na cai Pinchin. Nel llugar del afayu, el 10 de setiembre del mesmu añu, la policía atopó delles partes esperdigaes del cuerpu, polo que nun pudo validase qu'ende la asesinaron.{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|p=210}}{{harvnp|Evans|Skinner|2000|pp=480-515}} El cadabre de la última víctima del espediente de Whitechapel tamién apaeció debaxo d'un arcu ferroviariu'l 13 de febreru de 1891, na cai Swallow Gardens. El so cuerpu taba intactu sacante por un corte nel gargüelu. Dellos testigos dixeron haber vistu pocu antes a la muyer con un tipu, llamáu James Thomas Sadler, a quien la policía depués allugó y arrestó pol delitu d'asesinatu. Inclusive se llegó a pensar qu'él yera Jack l'Estripador.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Rumbelow|1y=2006|1pp=218-222|1ps=|2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2000|2p=551-568|2ps=}} Sicasí, foi absueltu de los cargos y puestu en llibertá'l 3 de marzu per falta d'evidencia incriminatoria.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Rumbelow|1y=2006|1pp=218-222|1ps=|2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2000|2p=551-568|2ps=}}
=== Otres supuestes víctimes ===
Amás de los once asesinatos de Whitechapel, la opinión pública atribuyó otros homicidios a Jack l'Estripador, anque en dellos casos nun hubo evidencia p'acotar que diches muertes asocedieren. Tal foi'l casu del asuntu «Fairy Fay»,<ref name="Hunted"/> nome col que se-y conoció a una supuesta víctima topada'l 26 d'avientu de 1887 con «una estaca nel abdome».{{harvnp|Fido|1993|p=15}}<ref>Terrence Robinson acuñó'l términu «Fairy Fay» en ''Reynold's News'', el 29 d'ochobre de 1950, «ante la necesidá d'un meyor nome».</ref> Nun esisten rexistros de la policía de nengún homicidiu asocedíu mientres la temporada navidiega d'esi añu,{{harvnp|Evans|Skinner|2000|p=3}} y dellos autores coinciden en qu'esti homicidiu enxamás asocedió.<ref name="Hunted" /><ref name="TheFacts">{{harvnb|Begg|2006|pp=21-25}}</ref> Una esplicación señaló que la prensa equivocárase al reportar l'asesinatu de Smith, una de les víctimes canóniques que tenía un palu o oxetu desafilado na natura, y por error diera orixe al casu «Fairy Fay».<ref name="Hunted">{{harvnb|Evans|Connell|2009}}</ref> Hubo casos en que les víctimes salíen con vida del presuntu ataque del Estripador, como Annie Millwood, qu'ingresó'l 25 de febreru de 1888 a la enfermería de la ''[[workhouse]]'' de Whitechapel con firíes de puñalaes nes piernes y la parte baxa del abdome.<ref>''The Eastern Post and City Chronicle'', 7 d'abril de 1888.</ref> Anque foi dada d'alta, morrió'l 31 de marzu por cuenta de causes naturales;<ref name="TheFacts" /> Ada Wilson,{{harvnp|Beadle|2009|p=77}} que sobrevivió a dos puñalaes nel pescuezu'l 28 de marzu del mesmu añu;<ref>P. ex. ''East London Advertiser'', 31 de marzu de 1888.</ref> o Annie Farmer, que vivía con Tabram na mesma hostería<ref name="Beadle, p. 207">{{harvnb|Beadle|2009|p=207}}</ref> y tenía una corte superficial nel pescuezu, posiblemente autoinfligido, en siendo atacada'l 21 de payares.<ref name="Beadle, p. 207"/>{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|p=202}}<ref>{{Cita web|url=https://caracterurbano.com/psicologia/jack-destripador-identidad|títulu=Jack l'Estripador: identidá, quién yera y otros secretos|apellíu=Grandío|nome=Alex|fecha=16 de marzu de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180629211621/https://caracterurbano.com/psicologia/jack-destripador-identidad|fechaarchivu=2018-06-29}}</ref>
[[Ficheru:Whitehall murder school illustration.jpg|thumb|right|Ilustración de tres homes afayando'l torso d'una muyer; «El misteriu de Whitehall» d'ochobre de 1888.]]
La prensa refirióse como «el misteriu de Whitehall» al afayu del torso degolláu d'una muyer nel suétanu de les nueves oficines de la Policía Metropolitana, na cai [[Whitehall]], el 2 d'ochobre de 1888. Enantes el brazu de la víctima fuera atopáu llexando nel [[ríu Támesis]], cerca de [[Pimlico]], y una de les sos piernes xacía soterrada cerca d'onde taba'l torso.<ref name=y&r>{{harvnb|Evans|Rumbelow|2006|pp=142-144}}</ref> Una y bones la policía nun pudo atopar el restu d'estremidaes nin la cabeza, enxamás pudo ser identificada. Tanto'l casu de Whitehall como'l de la cai Pinchin —unu de los once del espediente de Whitechapel— arreyaben l'afayu de torsos tullíos de muyeres, razón pola que se-yos catalogó como «los misterios del Támesis», atribuyíos a un solu homicida moteyáu como «l'asesín de los torsos».<ref name=gordon/> Nun pudo comprobase qu'esti postreru fuera'l mesmu Estripador de les muertes canóniques,<ref name="gordon">{{harvnb|Gordon|2002|p=}}</ref> pero'l ''modus operandi'' del asesín de los torsos difería al de Jack.<ref>Evans y Rumbelow, pp. 210-213</ref> Una tercer muyer, que les sos estremidaes fueron recoyíes del ríu Támesis ente'l 2 y el 25 de xunu de 1889, podría tratase del tercer asesinatu del homicida del torso.{{harvnp|Gordon|2003|pp=xxii, 190}}
El 29 d'avientu de 1888 topóse'l cuerpu de John Gill, un neñu de siete años, en Manningham, [[Bradford]]. De forma asemeyada a Kelly —la postrera de les víctimes canóniques—, tenía les piernes mancaes y una oreya amputada, l'abdome seccionado y estraxéren-y los intestinos y el corazón. La prensa especuló que fuera obra del Estripador,<ref name=gill/> y anque el emplegador del neñu, el llecheru William Barrett, foi arrestáu en dos causes al ser acusáu por evidencia circunstancial, a la fin foi puestu en llibertá<ref name=gill/> y la policía nun procesó a nengún otru sospechosu.<ref name=gill>{{harvnb|Evans|Skinner|2001|p=136}}</ref>
El cadabre de la estauxunidense [[Carrie Brown]] apaeció'l 24 d'abril de 1891 en [[Nueva York]] y, amás de ser esgañada, tenía un tenedor enllastráu na vería y cortadures superficiales nes piernes y el llombu. Anque'l cuerpu tenía tolos sos órganos, la policía atopó un ovariu na so cama. Cabo señalase que, al igual qu'asocediera nel East End de Londres, Nueva York tuvo un fluxu considerable d'inmigrantes irlandeses en 1860.<ref>[http://www.virtualny.cuny.edu/cholera/1866/cholera_1866_set.html «Cholera in Nineteenth Century New York»] (n'inglés) VNY, City University of New York. Consultáu'l 13 d'abril de 2017.</ref> Magar la prensa comparó esti homicidiu colos de Jack l'Estripador, la Policía Metropolitana de Londres refugó cualquier venceyu ente estos.<ref name="brown">Vanderlinden, Wolf (2003-04). ''The New York Affair'', en ''Ripper Notes'' parte unu #16 (xunetu de 2003); parte 2004), parte trés #19 (xunetu de 2004 ISBN 0-9759129-0-9).</ref>
== Investigación ==
[[Ficheru:Ripper cartoon punch.jpg|thumb|right|Caricatura de [[John Tenniel]], que data del 22 de setiembre de 1888, na cual critícase la supuesta incompetencia de la policía na investigación del espediente de Whitechapel, reforzada pol fechu de que l'asesín nunca foi prindáu.<ref name="burlla">{{harvnb|Begg|2003|p=57}}</ref>]]
Los documentos policiacos sobre los asesinatos de Whitechapel dexen conocer cómo yera'l procedimientu d'investigación na dómina victoriana:<ref name=canter12>{{harvnb|Canter|1994|pp=12-13}}</ref> pa axenciar información, un estensu equipu d'oficiales diben de casa en casa y sondiaben a los vecinos. El material forense mentanto yera analizáu por personal calificáu. Cuando s'identificaba a los sospechosos, la investigación faíase más a xeitu y, dependiendo de los resultaos llograes, decidíase yá sía procesalos o refugalos del espediente. Dende entós foi'l métodu utilizáu nes investigaciones policiaques contemporánees.<ref name=canter12/> En rellación a los asesinatos de Whitechapel, la policía entrevistó a más de dos mil persones, investigó aproximao a trescientes, y detuvo a ochenta.{{Sfnm|1a1=Begg|1y=2003|1p=205|1ps=del inspeutor [[Donald Swanson]] al Ministeriu del Interior, 19 d'ochobre de 1888, HO 144/221/A49301C|2a1=Evans|2a2=Rumbelow|2y=2006|2p=113|2ps=|3a1=Evans|3a2=Skinner|2000|p=125|sp3=}} La división criminal del Departamentu d'Investigación (CID) de la Policía Metropolitana de Whitechapel (H), encabezada pol inspeutor [[Edmund Reid]], llevó a cabu les investigaciones de los primeros dos casos del espediente de Whitechapel. Tres la muerte de Nichols, la oficina central de [[Scotland Yard]] unvió a los inspeutores [[Frederick George Abberline]], [[Henry Moore (detective inglés)|Henry Moore]] y [[Walter Andrews (detective)|Walter Andrews]] pa esclariar el casu. La policía de la City de Londres arreyar a partir del homicidiu de Eddowes, per mediu del detective James McWilliam.<ref name=met/> Magar lo anterior, les investigaciones viéronse apexaes por cuenta de que el encargáu recién electu del CID, Robert Anderson, solicitara una llicencia de trabayu en [[Suiza]] ente'l 7 de setiembre y 6 d'ochobre de 1888, periodu en qu'asocedieron los homicidios de Chapman, Stride y Eddowes.{{harvnp|Evans|Skinner|2000|p=675}} Por tal motivu [[Charles Warren]], comisionado de la Policía Metropolitana, nomó a [[Donald Swanson]] como coordinador de les investigaciones de Scotland Yard.{{harvnp|Begg|2003|p=205}}{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|pp=84-85}} Insatisfechos col esfuerciu policial, un grupu de ciudadanos del East End de Londres empezó a patrullar les cais sol llamátigu de «Comité de Vixilancia de Whitechapel», que'l so oxetivu yera atopar a posibles sospechosos de los asesinatos. Amás de contratar a detectives privaos pa entrevistar a presuntos testigos, suxirieron al gobiernu qu'ufiertara un pagu en cuenta de información sobre l'homicida, a manera d'alternativa pa axenciar más información.<ref name="rewarded">{{cita web |url= http://www.casebook.org/timeline.html|títulu= Timeline of Ripper-related events (1887-1997)|fechaaccesu=30 d'abril de 2017|autor= |fecha= |obra= Casebook.org|idioma= inglés|cita= }}</ref>
Debíu al tipu de firíes de les víctimes, la policía consideró primeramente como sospechosos a los carniceros, ciruxanos y médicos.<ref>Rumbelow, p. 274.</ref> D'alcuerdu a un reporte ellaboráu pol inspeutor Swanson y empobináu a la oficina central, visitáronse 76 carniceríes y mataderos ya investigaron a los sos emplegaos mientres seis meses.{{Sfnm|1a1=Begg|1y=2003|1p=206|1ps=cita'l reporte del inspeutor Donald Swanson al Ministeriu del Interior, 19 d'ochobre de 1888, HO 144/221/A49301C|2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2000|2p=125|2ps=|3a1=Evans|3a2=Skinner|2000|p=125|sp3=}} Esta hipótesis venía reforzada pola mesma [[Victoria I del Reinu Uníu|reina Victoria]], pa quien el culpable tenía de ser un carniceru o ganaderu proveniente de dalguna de les embarcaciones de ganáu qu'operaben ente Londres y la [[Europa Continental]],<ref name="esjudio">{{harvnb|Blair|1996|p=}}</ref>{{harvnp|Eddleston|2002|p=}} tomando en cuenta la cercanía de Whitechapel al respective de los muelles de Londres{{harvnp|Marriott|2008|p=48}} y l'atracu d'estos barcos cada xueves o vienres, y la so partida'l sábadu o domingu, lo cual coincidía colos díes en qu'asocedieren les muertes.{{Sfnm|1a1=Rumbelow|1y=2004|1p=93|1ps=|2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2000|2p=341|2ps=citen al ''Daily Telegraph'' del 10 de payares de 1888.}} Magar lo anterior, lo cierto ye que nengún de los asesinatos asocedió mientres dalguna de les feches d'apuerto de los barcos, lo cual llevó a la policía a tornar esta conxetura.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1p=399|1ps=citen el mensaxe de Robert Anderson al Ministeriu Interior, 10 de xineru de 1889, 144/221/A49301C ff. 235-6}}
=== Perfil criminal ===
A finales d'ochobre, Anderson pidió-y al médicu forense Thomas Bond qu'evaluara les firíes de les víctimes y ufiertara el so puntu de vista al respective de les posibles conocencies quirúrxiques del homicida.<ref name="quirurgico">{{harvnb|Evans|Rumbelow|2006|pp=186-187}}</ref>{{harvnp|Evans|Skinner|2000|pp=359-360}} Bond ellaboró'l so dictame basándose nel exame del cadabre con mayores mutilaciones y los rexistros d'[[autopsia]] del restu de les víctimes canóniques.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1p=360-362|1ps=citen la carta de Thomas Bond a Robert Anderson, 10 de payares de 1888, HO 144/221/A49301C|2a1=Rumbelow|2004|p=145-147}} La so descripción, considerada como unu de los [[Perfilación criminal|perfiles criminales]] más antiguos de los que se tenga rexistru,<ref name=canter5>{{harvnb|Canter|1994|pp= 5-6}}</ref> dicía testualmente:
{{Cita|Non cabo dulda que los cinco asesinatos fueron cometíos pola mesma mano. Nes primeres cuatro [víctimes], los gargüelos paecen ser cortaes d'esquierda a derecha y na postrera, por cuenta de la estensa mutilación, ye imposible dicir en qué direición fixo'l corte fatal, anque s'atopó sangre arterial na paré, chiscada cerca d'onde la cabeza de la muyer tuvo de tar.<br /> Les circunstancies en redol a los asesinatos llévenme a deducir que les muyeres taben recostadas al momentu de ser asesinaes, y en tolos casos [l'homicida] cortó primero'l gargüelu.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1p=360-362|1ps=citen la carta de Thomas Bond a Robert Anderson, 10 de payares de 1888, HO 144/221/A49301C|2a1=Rumbelow|2004|pp=145-147}}}}
Bond refugó la idea de que l'asesín cuntara con conocencies científiques o anatómicos, o «l'entendimientu téunicu d'un carniceru o corador»,{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1p=360-362|1ps=citen la carta de Thomas Bond a Robert Anderson, 10 de payares de 1888, HO 144/221/A49301C|2a1=Rumbelow|2004|p=145-147}} y sicasí argumentó que tenía de tratase d'un home solitariu, suxetu a ataques periódicos de [[zuna]] homicida o erótica» y [[hipersexualidá|hipersexual]] dáu'l tipu de mutilaciones.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1p=360-362|1ps=citen la carta de Thomas Bond a Robert Anderson, 10 de payares de 1888, HO 144/221/A49301C|2a1=Rumbelow|2004|p=145-147}} Tamién señaló que «l'impulsu homicida podría surdir de dalguna condición mental de vengación o murria, o una zuna relixosa, anque nun creo que nenguna d'estes hipótesis sía [procedente]».{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1p=360-362|1ps=citen la carta de Thomas Bond a Robert Anderson, 10 de payares de 1888, HO 144/221/A49301C|2a1=Rumbelow|2004|p=145-147}}
Magar nun hubo evidencia dalguna d'actividaes sexuales ente l'asesín y les sos víctimes,<ref name=keppel/>{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|p=38}} dellos psicólogos supunxeron que la penetración de les víctimes con un cuchiellu y «la exhibición de los cadabres en posiciones sexualmente degradantes coles firíes espuestes» son indicativos de que'l responsable llograba prestar sexual colos ataques,<ref name=keppel>[[Robert D. Keppel|Keppel, Robert D.]]; Weis, Joseph G.; Brown, Katherine M.; Welch, Kristen (2005), [http://dx.doi.org/10.1002/jip.22 «The Jack the Ripper Murders: A ''Modus Operandi'' and Signature Analysis of the 1888–1891 Whitechapel Murders.»] ''Journal of Investigative Psychology and Offender Profiling'', vol. 2, pp. 1-21.</ref>{{Sfnm|1a1=Woods|1a2=Baddeley|1y=2009|1p=111|1ps=citen les ediciones posteriores de ''Psychopathia Sexualis'' de [[Richard von Krafft-Ebing]]}} anque pa otros especialistes dicha camientu nun puede ser comprobada.{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|pp=187-188, 261}}{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|pp=121-122}}
== Barruntos ==
[[Ficheru:JacktheRipperPuck.jpg|thumb|derecha|Portada de la revista ''[[Puck (revista)|Puck]]'' del 21 de setiembre de 1889, qu'amuesa una caricatura de [[Tom Merry]] onde especula cola identidá de Jack l'Estripador.]]
{{AP|Barruntos de la identidá de Jack l'Estripador}}
Ante la escasez d'evidencia forense y les varies contradicciones de fontes contemporánees sobre'l casu, resulta casi imposible esclariar la identidá de Jack l'Estripador.{{harvnp|Cook|2009|p=31}} Anque esisten analís d'ADN realizaos a partir de les cartes atribuyíes al homicida, lo cierto ye que les sos resultaos nun fueron concluyentes<ref>''[[The Independent]]'' (18 de mayu de 2006). [http://www.independent.co.uk/news/science/was-jack-the-ripper-a-woman-478597.html «Was Jack the Ripper a Woman?»] (N'inglés.) Consultáu'l 30 d'abril de 2017.</ref> y yá tán demasiáu adulteraos como p'apurrir dalgún datu útil.{{Sfnm|1a1=Meikle|1a2=|1y=2002|1p=197|1ps=|2a1=Rumbelow|2a2=|2y=2004|2p=246|2ps=}} Magar lo anterior, esisten delles teoríes sobre la identidá de Jack l'Estripador.<ref name=whiteway>{{cita llibru|apellíu=Whiteway|nome=Ken|enllaceautor=|títulu=A Guide to the Literature of Jack the Ripper|url=http://hdl.handle.net/10388/223|fechaaccesu=11 de marzu de 2010|idioma=|otros=|edición=29|añu=2004|editor=|editorial=Canadian Law Library Review|allugamientu=|isbn=|capítulu=|páxina=219-229|cita=}}</ref><ref name="metrobook">{{harvnb|Eddleston|2002|pp=195-244}}</ref> Una de les más espublizaes nesa dómina señalaba que l'asesín tenía de vivir en Whitechapel y tener un emplegu estable, una y bones los crímenes asocedieron en fines de selmana próximes a feches festives, y en cais cercanes ente sigo.{{harvnp|Marriott|2005|p=205}}{{harvnp|Rumbelow|2004|p=263}} Tamién se pensó que'l responsable podía ser un home cultu y de clase alta, posiblemente un doctor o aristócrata, que llegara al barriu procedente d'un sector más opulento,{{harvnp|Begg|2003|p=43}} anque diches camientos podríen obedecer a estereotipos culturales como la medrana a los médicos, la rocea na ciencia, o la esplotación de los probes polos ricos.{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|pp=111-114}}
Nos años siguientes a los asesinatos, los rexistros señalen que la policía tenía barruntos de cualquier persona que tuviera remotamente venceyada col casu, lo mesmo que de delles celebridaes que nin siquier fueren investigaes na pesquisa orixinal. Col pasu del tiempu, y la muerte d'aquellos que vivíen nesa dómina, autores contemporáneos tuvieron soltura p'acusar a cualesquier «ensin necesidá d'evidencia histórica».<ref name=y&r(2)>{{harvnb|Evans|Rumbelow|2006|p=261}}</ref> Magar un [[memorándum]] de [[Meville Macnaghten]] de 1894 contenía los nomes de trés sospechosos referíos nos rexistros policiacos d'entós, lo cierto ye que la evidencia contra ellos yera puramente circunstancial y polo tanto nun fueron procesaos.{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1p=264|1ps=cita, a manera d'exemplu, a [[Frederick Abberline]] en ''[[Pall Mall Gazette]]'', 31 de marzu de 1903.}} En total hubo más de cien sospechosos de ser l'Estripador,<ref name=whiteway/><ref name="metrobook"/> ente los cualos taben [[Montague Druitt]],{{Sfnm|1a1=Fido|1a2=|1y=1993|1p=203|1ps=|2a1=Marriott|2a2=|2y=2005|2pp=231-234|3a1=Rumbelow|3a2=|3y=2004|3p=157}} [[Severin Klosowski]],{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1p=281|1ps=cita a Adam, Hargrave Lee (1930), ''The Trial of George Chapman'', William Hodge|2a1=Evans|2a2=Rumbelow|2y=2006|2p=229|3a1=Fido|3a2=|3y=1993|3p=177|4a1=Rumbelow|4a2=|4y=2004|4p=193}} [[Aaron Kosminski]]{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1p=266|1ps=|2a1=Evans|2a2=Rumbelow|2y=2006|2p=236|3a1=Evans|3a2=Skinner|3y=2000|3pp=626-633|4a1=Fido|4a2=|4y=1993|4p=169}} y [[Francis Tumblety]].{{harvnp|Evans|Skinner|2001|p=203}} Otros, sicasí, fueron venceyaos solamente pola prensa, como [[William Bury]],{{harvnp|Evans|Skinner|2001|pp=207-208}} [[Thomas Neill Cream]],{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2001|1p=212|1ps=|2a1=Rumbelow|2a2=|2y=2004|2p=206}} [[Robert D'Onston Stephenson]]{{Sfnm|1a1=Rumbelow|1a2=|1y=2004|1p=254-258|1ps=|2a1=Woods|2a2=Baddeley|2y=2009|2pp=181-182}} y [[Frederick Deeming]].{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1pp=577-578|1ps=citen el ''Pall Mall Gazette'' del 8 d'abril de 1892.}}
== Cartes ==
La prensa y la policía recibieron numberoses cartes nel intre de los asesinatos de Whitechapel,{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2001|1p=180|1ps=citen a [[Donald McCormick]] qu'envaloró «probablemente cerca de 2000»|2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2001|2p=199|2ps=citen a The ''Illustrated Police News'' del 20 d'ochobre de 1888, que señaló qu'alredor de 700 yeren investigaes pola policía|3a1=Evans|3a2=Skinner|3y=2001|3p=149|3sp=citen que cerca de 300 permanecíen na Corporación de Londres de la Oficina d'Información}} y magar dalgunes consistíen en propuestes p'ayudar a la captura del asesín, la mayoría nun tuvieron utilidá na pesquisa.{{harvnp|Begg|2004|p=165}}{{harvnp|Evans|Skinner|2005|p=105}}{{harvnp|Rumbelow|2004|pp=105-116}} Sicasí, cientos de diches cartes supuestamente yeren de l'autoría del Estripador,{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2001|1p=8, 180|1ps=citen que se caltienen alredor de 200 na Oficina d'Información Pública.}} y trés d'elles resultaron notables: la [[Carta «Dear Boss»|carta «Queríu xefe»]], la [[Saucy Jacky (postal)|postal «Saucy Jacky»]] y [[From Hell (carta)|la carta «From Hell»]].{{harvnp|Marriott|2005|p=219}}
La carta Queríu xefe» data del 25 de setiembre de 1888 y foi recibida primeramente pola [[Central News Agency (Londres)|Central News Agency]] el 27 de setiembre, fecha que coincidía col [[matasellos]]. El mediu informativu -y reenvió el documentu a Scotland Yard dos díes depués.{{harvnp|Cook|2009|pp=76-77}}{{harvnp|Evans|Rumbelow|2006|p=137}}{{harvnp|Evans|Skinner|2001|pp=16-18}}{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|pp=48-49}} De primeres consideróse-y como un [[bulo]], sicasí'l documentu cobró notoriedá dempués del afayu del cuerpu de Eddowes, yá que el cadabre escarecía d'una oreya y la carta, unviada tres díes antes del asesinatu, incluyía l'amenaza de «tarazar les oreyes de la dama».{{harvnp|Cook|2009|p=221}} Magar lo anterior, les investigaciones concluyeron que la oreya de Eddowes fuera incidentalmente cortada pol asesín mientres el so ataque. A lo anterior súmase'l fechu de que'l documentu tamién afirmaba que l'autor habría d'unviar les oreyes de la so víctima a la policía, lo cual nun asocedió.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2001|1p=179|1ps=|2a1=Cook|2a2=|2y=2009|2p=79|2ps=|3a1=Marriott|3a2=|3y=2005|3p=221|3ps=}} La importancia d'esta carta anicia igualmente en que'l so autor usó per primer vegada'l llamátigu «Jack l'Estripador» pa referise a sigo mesmu, y dende entós la prensa y policía, que solíen llamalo «Mandil de cueru»,<ref name="Skinner86"/> empezaron a denominalo asina.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2000|1p=193|1ps=|2a1=Cook|2a2=|2y=2009|2pp=77-78|2ps=|3a1=Evans|3a2=Rumbelow|3y=2006|3p=140|3ps=}} Delles fontes señalaron que'l llamatu en realidá fuera utilizáu orixinalmente nuna carta del 17 de setiembre del mesmu añu,{{Sfnm|1a1=Eddleston|1a2=|1y=2002|1p=155|1ps=|2a1=Marriott|2a2=|2y=2005|2p=223|2ps=}} sicasí nun hubo consensu en validar esti camientu y consideróse-y como un bulo nos rexistros del sieglu {{SIEGLU|XX}} de la policía.{{harvnp|Marriott|2005|p=223}}
[[Ficheru:FromHellLetter.jpg|thumb|left|La carta «[[From Hell (carta)|From Hell]]».]]
D'igual forma la Central News Agency recibió la postal «Saucy Jacky» el 1 d'ochobre, fecha del matasellos. Cabo señalase que la [[caligrafía]] y el tonu yeren similares a los de la carta Queríu xefe».{{harvnp|Marriott|2005|pp=219-222}}{{Sfnm|1a1=Cook|1a2=|1y=2009|1p=87|1ps=|2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2000|2p=652|2ps=}} L'autor aseguraba que dos víctimes más fueren asesinaes en sitios cercanos ente sigo, y calificaba l'homicidiu como «un doble eventu», supuestamente n'alusión a les muertes de Stride y Eddowes.{{Sfnm|1a1=Cook|1a2=|1y=2009|1pp=79-80|1ps=|2a1=Fido|2a2=|2y=1993|2pp=8-9|2ps=|3a1=Marriott|3a2=|3y=2005|3pp=219-222|3ps=|4a1=Rumbelow|4a2=|4y=2004|4p=123|4ps=}} Anque se llegó a pensar que la carta fuera unviada primero que la policía fixera públicos los asesinatos, de manera que fuera improbable que daquién más tuviera conocencia del ''doble eventu'' nesi momentu,{{harvnp|Cullen|1965|p=103}} lo cierto ye que la fecha del matasellos indicaba que'l so autor unviara'l documentu más de 24 hores dempués de les muertes, cuando yá los medios daben cobertoria de asoceder a la población.{{Sfnm|1a1=Cook|1a2=|1y=2009|1pp=79-80|1ps=|2a1=Fido|2a2=|2y=1993|2pp=8-9|2ps=|3a1=Marriott|3a2=|3y=2005|3pp=219-222|3ps=|4a1=Rumbelow|4a2=|4y=2004|4p=123|4ps=}}{{harvnp|Sugden|2002|p=269}}
[[George Lusk]], líder del Comité de Vixilancia de Whitechapel, recibió la carta «From Hell» el 16 d'ochobre. Sicasí, al ser comparada coles cartes anteriores, el documentu tenía otra caligrafía y estilu de redaición.<ref name=hell/> La carta venía nuna pequeña caxa que tamién contenía la metá d'un reñón calteníu en [[etanol]],<ref name=hell>{{harvnb|Evans|Rumbelow|2006|p=170}}</ref> y l'autor aseguraba que se comiera'l restu del órganu fritu. Anque delles fontes deducieron que'l reñón pertenecía-y a Eddowes, que'l so cadabre escarecía de dichu órganu, otres referencies concluyeron que se trataba solamente d'una chancia macabra.<ref>{{Citation |url=http://content.met.police.uk/Article/The-Hype-and-the-Press-Speculation/1400015323758/1400015323758|títulu=The Hype and the Press Speculation|publisher=London Metropolitan Police|fechaaccesu=29 d'abril de 2017}}</ref><ref>Wolf, Gunter (2008). [http://dx.doi.org/10.1093/ndt/gfn198 «A kidney from hell? A nephrological view of the Whitechapel murders in 1888»]. ''Nephrology Dialysis Transplantation'' vol. 23 pp. 3343-3349 (ríquese suscripción)</ref> El ciruxanu inglés [[Thomas Horrocks Openshaw|Thomas Openshaw]], del [[Royal London Hospital|London Hospital]], esaminó'l reñón y determinó que sí yera humanu y provenía de la banda izquierda de la víctima. Sicasí, foi incapaz d'establecer otra carauterística biolóxica.{{Sfnm|1a1=Cook|1a2=|1y=2009|1p=146|1ps=|2a1=Fido|2a2=|2y=1993|2p=78|2ps=}} Más tarde el médicu recibió [[Thomas Horrocks Openshaw#Jack l'Estripador|otra carta]] roblada pol Estripador.<ref>BBC (19 d'abril de 2001). [http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk/1286183.stm «Jack the Ripper 'letter' made public.»] (N'inglés.) Consultáu'l 29 d'abril de 2017.</ref>
Scotland Yard publicó'l 3 d'ochobre facsímiles de la carta Queríu Xefe» y de la postal cola esperanza de que daquién reconociera la caligrafía.{{harvnp|Evans|Skinner|2001|pp=32-33}} D'acordies con Warren: «creo que tou esto trátase d'un bulo, pero tamos obligaos comoquier a atopar al autor [de los documentos]».{{Sfnm|1a1=Cook|1a2=|1y=2009|1p=78|1ps=cita la carta de Charles Warren a Godfrey Lushington, 10 d'ochobre de 1888, Metropolitan Police Archive MEPO 1/48|2a1=Evans|2a2=Rumbelow|2y=2006|2p=140|2ps=|3a1=Evans|3a2=Skinner|3y=2001|3p=43|3ps=}} El 7 d'ochobre, [[George Robert Sims|George R. Sims]] esplicó nel rotativu dominical ''[[Sunday Referee|Referee]]'' que la carta fuera escrita por un periodista p'amontar la popularidá d'un periódicu.{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2001|1p=41, 52|1ps=|2a1=Woods|2a2=Baddeley|2y=2009|2p=54|2ps=}} Basándose nesa hipótesis, la policía confirmó pocu dempués identificar a un periodista como'l responsable de les misives,{{Sfnm|1a1=Cook|1a2=|1y=2009|1pp=94-95|1ps=|2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2001|2pp=45-48|2ps=|3a1=Evans|3a2=Skinner|3y=2000|3pp=624-633|3ps=|4a1=Marriott|4a2=|4y=2005|4pp=219-222|4ps=|5a1=Rumbelow|5a2=|5y=2004|5pp=121-122|5ps=}} llamáu Tom Bullen, según una carta unviada pol inspeutor [[John Littlechild]] a George R. Sims el 23 de setiembre de 1913.{{Sfnm|1a1=Cook|1a2=|1y=2009|1pp=96-97|1ps=|2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2001|2p=49|2ps=|3a1=Evans|3a2=Skinner|3y=2000|3p=193|3ps=|4a1=Marriott|4a2=|4y=2005|4p=254|4ps=}} Nun foi sinón hasta 1931 que'l periodista Fred Best confesó qu'él y un colega de ''The Star'' escribieren les cartes roblaes por Jack l'Estripador con tal d'amontar l'interés nos homicidios de Whitechapel y «caltener vivu'l negociu».{{Sfnm|1a1=Evans|1a2=Skinner|1y=2001|1pp=51-52|1ps=citen al profesor [[Francis Camps|Francis Edward Camps]], agostu de 1966, «More on Jack the Ripper», ''Crime and Detection''}}
== Medios de comunicación ==
[[Ficheru:Wanted poster.jpg|thumb|left|Portada d'un periódicu que'l so encabezáu diz testualmente: «Horrible asesinatu nel East End. Espantible mutilación d'una muyer. Detengan a Mandil de cueru».]]
Anque Jack l'Estripador nun foi'l primer asesín en serie, los sos crímenes tuvieron una cobertoria mediática ensin precedentes<ref name=odnb>[[Richard Davenport-Hines|Davenport-Hines, Richard]] (2004). [http://www.oxforddnb.com/view/article/38744 "Jack the Ripper (fl. 1888)"], ''Oxford Dictionary of National Biography''. [[Oxford University Press]]. Subscripción pa la versión online.</ref>{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|pp=20, 52}} gracies a les reformes fiscales aprobaes nos años 1850 que favorecieron la distribución masiva de rotativos de baxu preciu.{{harvnp|Begg|2003|p=208}} Mientres la dómina victoriana esti tipu de publicaciones tuvo una mayor puxanza, ya incluyó a periódicos con precios tan algamadizos como mediu [[penique]] y revistes populares como ''[[Illustrated Police News]]'', que encauzaron los sos esfuercios en dar publicidá al homicida.{{harvnp|Curtis|2001|p=}}
Los periodistes yeren conscientes de que la información que podíen publicar sobre los crímenes de Whitechapel yera escasa, tal que reconoció'l diariu ''[[The Guardian|Manchester Guardian]]'' al señalar que «cualquier información que pueda tar en posesión de la policía paeciera que precisen caltenela de callao... Créese que la so atención ta particularmente dirixida a... un bultable personaxe conocíu como "Mandil de cueru"».{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1p=98|1ps=cita al ''Manchester Guardian'' del 6 de setiembre de 1888.}} La sensación de frustración de ciertos medios en rellación a los pocos detalles que se conocíen de les investigaciones policiaques favoreció que les publicaciones viérense desprovistes de veracidá.<ref name=odnb/>{{harvnp|Begg|2003|p=214}} Foi según surdieron descripciones ficticies del asesín,{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1pp=98-99|1ps=cita al ''Manchester Guardian'' del 10 de setiembre de 1888, y al ''Austin Statesman'' del 5 de setiembre de 1888.|2a1=Evans|2a2=Rumbelow|2y=2006|2p=80|2ps=citen al diariu ''The Star'' del 5 de setiembre de 1888.}} magar que dellos reporteros dacuando desmentíen los falsos rumores al consideralos como «consecuencia de la mítica escrecencia falambaldre del periodista».{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1p=99|1ps=cita al ''Leytonstone Express and Independent'' del 8 de setiembre de 1888.}} Ante l'espardimientu d'estes notes errátiques, dalgunos empezaron a realizar conxetures basándose nes afirmaciones de la prensa; por casu, la policía arrestó a John Pizer, un vendedor xudíu de calzáu de cueru que yera conocíu pol llamátigu de «Mandil de cueru»,{{Sfnm|1a1=Marriott|1a2=|1y=2005|1p=251|1ps=|2a1=Rumbelow|2a2=|2y=2004|2p=49|2ps=}} el mesmu usáu pol ''Manchester Guardian'' pa referise al Estripador. Una vegada confirmada la inesistencia d'evidencia que la rellacionara colos crímenes, Pizer foi lliberáu.{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1p=99|1ps=cita'l reporte del Inspeutor Joseph Helson, CID 'J' Division, nel Archivu de la Policía Metropolitana, MEPO 3/140 ff. 235-8|2a1=Evans|2a2=Skinner|2y=2000|2p=24|2ps=}}{{Sfnm|1a1=Marriott|1a2=|1y=2005|1p=251|1ps=|2a1=Rumbelow|2a2=|2y=2004|2p=49|2ps=}}
Nun foi sinón hasta la publicación de la carta Queríu xefe» que los medios empezaron a utilizar el llamátigu «Jack l'Estripador» en cuenta de «Mandil de cueru» pa referise al homicida.<ref name="Skinner86">{{harvnb|Evans|Skinner|2001|pp=13, 86}}</ref> El nome «Jack» yá yera usáu pa describir a otru criminal de Londres: «[[Spring Heeled Jack|Jack el saltarín]]», que supuestamente saltaba percima de los murios p'atacar a les sos víctimes y depués escapaba de similar manera.{{Sfnm|1a1=Werner|1a2=|1y=2008|1p=10|1ps=cita a [[Peter Ackroyd|Ackroyd, Peter]], "Introduction"|2a1=Rivett|2a2=Whitehead|2y=2006|2p=11|2ps=}} Col tiempu volvióse costume que la prensa adoptara llamatos pa referise a homicidas, como asocedió col [[hachero de Nueva Orleans]], l'[[estrangulador de Boston]], el [[Ataques de Beltway|francotirador de Beltway]], [[Joseph Vacher|l'Estripador francés]],{{harvnp|Rumbelow|2004|pp=249, 303-304}} [[Peter Kürten|l'Estripador de Düsseldorf]],{{harvnp|Rumbelow|2004|pp=312-330}}{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|pp=218-222}} [[Anthony Hardy|l'Estripador de Camden]],{{Sfnm|1a1=Rumbelow|1a2=|1y=2004|1p=298|1ps=|2a1=Woods|2a2=Baddeley|2y=2009|2pp=235-237|2ps=}} [[Jack el Stripper]],{{harvnp|Rumbelow|2004|pp=305-312}}{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|pp=223-226}} [[Peter Sutcliffe|l'Estripador de Yorkshire]]{{harvnp|Cook|2009|p=192}}{{harvnp|Marriott|2005|pp=350-351}}{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|pp=57-59}} y [[Andrei Chikatilo|l'Estripador de Rostov]].{{harvnp|Rumbelow|2004|p=298}}{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|pp=226-228}}
== Impautu na cultura de mases ==
[[Ficheru:Jack-the-Ripper-The-Nemesis-of-Neglect-Punch-London-Charivari-cartoon-poem-1888-09-29.jpg|thumb|right|Caricatura publicada na revista ''[[Punch (revista)|Punch]]'' en 1888, na que Jack ye representáu como una pantasma con un cuchiellu.]]
Los crímenes cometíos por Jack l'Estripador dirixeron l'atención escontra'l baxu nivel calidable de vida imperante nel East End naquellos años,{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1pp=1-2|1ps=|2a1=Rivett|2a2=Whitehead|2y=2006|2p=15|2ps=}} causáu polos sos barrios baxos superpoblaos ya insalubres.{{Sfnm|1a1=Cook|1a2=|1y=2009|1pp=139-141|1ps=|2a1=Werner|2a2=|2y=2008|2p=236-237|2ps=cita a Vaughan, Laura, ''Mapping the East End Labyrinth''.}} Magar dellos d'estos barrios fueron desallugaos y baltaos,{{Sfnm|1a1=Werner|1a2=|1y=2008|1pp=177-179|1ps=cita a Dennis, Richard, ''Common Lodgings and 'Furnished Rooms: Housing in 1880s Whitechapel''}} inda se caltienen dalgunes de les sos cais y edificaciones que suelen ser visitaos por turistes comenenciudos nel mitu del Estripador.{{Sfnm|1a1=Rumbelow|1a2=|1y=2004|1p=xv|1ps=|2a1=Woods|2a2=Baddeley|2y=2009|2p=136|2ps=}} Tiense noción de qu'unu d'estos inmuebles, el pub The Ten Bells allugáu na cai Commercial, yera frecuentáu por Kelly.{{harvnp|Begg|2003|p=19}} En 2015 abrió les sos puertes el Muséu de Jack l'Estripador nel este de Londres.<ref>{{citation|url=https://www.theguardian.com/uk-news/2015/aug/05/jack-the-ripper-museum-salacious-misogynist-rubbish-london-east-end|títulu=Jack the Ripper museum architect says he was 'duped' over change of plans|date=5 d'agostu de 2015|periódicu=The Guardian|autor=Khomami, Nadia|fechaaccesu=30 d'abril de 2017|idioma=inglés}}</ref>
L'alegoría del Estripador como una figura fantasmagórica o monstruosa pasó a convertise en «el [[Cocu (folclor)|cocu]] de los neños» darréu dempués de los asesinatos.{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1p=198|1ps=cita a [[Walter Dew|Dew, Walter]] (1938). ''I Caught Crippen''. Londres: Blackie y Son. p. 126}} Nos años 1920 y 1930 yera representáu nel cine como un misteriosu home vistíu de forma ordinaria qu'atacaba a xente despreocupada,{{Sfnm|1a1=Werner|1a2=|1y=2008|1p=251|1ps=cita a Bloom, Clive, «Jack the Ripper – A Legacy in Pictures»}} ente que na década de 1960 yera «el símbolu d'una aristocracia nociva»{{Sfnm|1a1=Werner|1a2=|1y=2008|1p=251|1ps=cita a Bloom, Clive, «Jack the Ripper – A Legacy in Pictures»}} por aciu la personificación d'un noble con sombreru de copa que representaba a les clases baxes esplotaes pol ''[[establishment]]''.{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|p=150}} Col intre del tiempu la imaxe del Estripador adoptó conceutos de [[terror]] como'l mantu de [[Drácula]] o l'afición de [[Víctor Frankenstein|Frankenstein]] a la collecha d'órganos.{{Sfnm|1a1=Werner|1a2=|1y=2008|1pp=252-253|1ps=cita a Bloom, Clive, «Jack the Ripper – A Legacy in Pictures»}} A les traces, el mitu del asesín de Whitechapel foise combinando con diversos xéneros lliterarios que tomen dende la narrativa de [[Sherlock Holmes]] hasta'l [[Assault! Jack the Ripper|terror eróticu xaponés]].{{Sfnm|1a1=Werner|1a2=|1y=2008|1pp=255-260|1ps=cita a Bloom, Clive, «Jack the Ripper – A Legacy in Pictures»}}
Tamién sirvió como exa de numberoses obres lliteraries y audiovisuales que xeneralmente combinen fechos reales cola ficción.{{Sfnm|1a1=Begg|1a2=|1y=2003|1p=299|1ps=|2a1=Marriott|2a2=|2y=2005|2pp=272-277|3a1=Rumbelow|3a2=|3y=2004|3pp=251-253|3ps}} Esto llevar a ser unu de los criminales de los que s'escribieron más noveles y publicaciones.<ref name=whiteway/> Una de les primeres noveles publicaes sobre'l casu lleva por títulu ''The Curse Upon Mitre Square'' (1888). Foi escrita por John Francis Brewer, que recurrió al asesinatu de Eddowes como filo conductor de la so trama.<ref>{{cita llibru |títulu=The curse upon Mitre square. A.D. 1530-1888 |last=Brewer |first=John Francis |añu=1889 |publisher=J.W. Lovell Company |location=New York |oclc=43935642}}</ref>{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|pp=61-62}} En 1927 el cineasta [[Alfred Hitchcock]] estrenó la película muda ''[[The Lodger: A Story of the London Fog]]'', basada na novela ''[[The Lodger (novela)|The Lodger]]'' (1913) de [[Marie Belloc Lowndes]], sobre una pareya de Londres qu'abarrunta que'l so inquilín ye un asesín en serie que'l so ''modus operandi'' ye bien similar al del Estripador.<ref>{{cita llibru| last = Spoto| first = Donald| authorlink =| títulu= The Dark Side of Genius: The Life of Alfred Hitchcock| publisher = Da Capo| añu= 1999| page = 84| doi =| isbn = 0-306-80932-X }}</ref> Dicha novela habría de ser afecha al cine n'otros cuatro causes más: ''[[The Lodger (película de 1932)|The Lodger]]'' (1932) por [[Maurice Elvey]]; ''[[The Lodger (película de 1944)|The Lodger]]'' (1944) por [[John Brahm]]; ''[[Man in the Attic (película)|Man in the Attic]]'' (1953) por [[Hugo Fregonese]]; y ''[[The Lodger (película de 2009)|The Lodger]]'' (2009) por [[David Ondaatje]]. De la mesma [[Robert Bloch]] redactó'l rellatu curtiu «Yours Truly, Jack the Ripper», publicáu en 1943, nel que describió a Jack l'Estripador como un humanu precisáu de sacrificios humanos pa caltener la so inmortalidá.{{harvnp|Meikle|2002|p=110}} Una de les noveles revesoses, anque esitosa, foi ''[[Jack the Ripper: The Final Solution]]'' (1976) de [[Stephen Knight]], yá que propunxo una teoría conspirativa qu'implicó a la [[familia real británica]], la [[francmasonería]] y al pintor [[Walter Richard Sickert|Walter Sickert]].<ref name="p24">{{harvnb|Knight|1976|pp=24-39}}</ref><ref name="ver">{{cita web|url = http://www.actuallynotes.com/La-Verdadera-Identidá-de-Jack-l'Estripador.htm|títulu = La verdadera identidá de Jack l'Estripador|fechaaccesu = 28 de marzu de 2010|añoacceso = |autor = Belane, Carlos|fecha = marzu de 2010|editorial = Actually Notes}}</ref> Ente los escritores que redactaron material sobre'l mitu del Estripador atópense [[Fredric Brown]], [[Gardner Fox]], [[Philip José Farmer]], [[Ramsey Campbell]], [[Roger Zelazny]]{{harvnp|Whitehead|Rivett|2006|pp=133-136}}} y, más apocayá, [[Stephen Hunter]], esti postreru cola so novela ''I, Ripper'' (2015).<ref>{{cita llibru| last = Hunter| first = Stephen| authorlink =| títulu= I, Ripper: A Novel| publisher = Simon and Schuster| añu= 2015| page = | doi =| isbn = 9781476764870 }}</ref> Tocantes a lliteratura n'español, en 1945 la editorial Povi, de Barcelona, distribuyó'l tercer volume de ''[[Sherlock Holmes]]. Memories intimas del rei de los detectives'' onde'l detective inglés ficticiu trata de prindar a Jack l'Estripador.<ref>{{cita llibru |títulu=Anuariu español ya hispanoamericanu del llibru y de les artes gráfiques col Catálogu mundial del llibru impresu en llingua española, Volume 2|last=Editores del Anuariu Marítimu Español |first= |añu=1945 |publisher=Editores del Anuariu Marítimu Español|location=}}</ref>
Na industria cinematográfica, delles producciones sobre'l mitu del Estripador son ''[[Die Büchse der Pandora (película de 1929)|Die Büchse der Pandora]]'' (1929) dirixida por [[Georg Wilhelm Pabst]]; ''[[Jack the Ripper (película de 1959)|Jack the Ripper]]'' (1959) por [[Monty Berman]] y [[Robert S. Baker]]; ''[[A Study in Terror (película)|A Study in Terror]]'' (1965) por [[James Hill]]; y ''[[From Hell (película)|From Hell]]'' (2001) por [[Albert Hughes]] y [[Allan Hughes]]. Otros conteníos inclúin la puesta n'escena ''[[The Ruling Class]]'' (1968) de [[Peter Barnes]];<ref>[https://www.theguardian.com/stage/2015/jan/27/peter-barnes-the-ruling-class-james-mcavoy-jamie-lloyd «Reviving the Ruling Class.»] (N'inglés.) ''The Guardian''. Consultáu'l 1 de mayu de 2017.</ref> los episodios «The New Exhibit» (1963) de la serie televisiva ''[[The Twilight Zone]]'', onde l'encargáu d'un muséu de cera encegolar con cinco exhibiciones, ente elles la figura de Jack l'Estripador, polo qu'empieza a matar a otres persones con tal de salvaguardar la so integridá;{{harvnp|Meikle|2002|p=115}} y «Comes the Inquisitor» (1995) de ''[[Babylon 5]]'', nel qu'unu de los sos personaxes referíu como Jack l'Estripador ye secuestráu por alienígenas;{{harvnp|Meikle|2002|pp=175-176}} la pintura ''Jack the Ripper's Bedroom'' de [[Walter Sickert]];<ref>Manchestergalleries.org. [http://www.manchestergalleries.org/the-collections/search-the-collection/display.php?EMUSESSID=0dda029b93c619fcb42ba5d6d3b09920&irn=8432 ''Jack the Ripper's Bedroom''.] (N'inglés.) [[Galería d'Arte de Mánchester]]. Consultáu'l 1 de mayu de 2017.</ref> la novela gráfica ''[[From Hell]]'' d'[[Alan Moore]] y [[Eddie Campbell]];{{harvnp|Meikle|2002|p=188}} y el cantar ''[[Jack the Ripper (cantar)|Jack the Ripper]]'' (1964) orixinalmente interpretada pol músicu inglés [[Screaming Lord Sutch]].{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|p=79}} La «ripperología», términu acuñáu nos años 1970 pol filósofu y escritor británicu [[Colin Wilson]], fai referencia a los estudios sobre los homicidios de Jack l'Estripador,{{harvnp|Woods|Baddeley|2009|pp=70, 124}}<ref>Evans, Stewart P. (abril de 2003). "Ripperology, A Term Coined By ...", ''Ripper Notes'', copies en [https://web.archive.org/web/20080321211934/http://www.rippernotes.com/ripperology-ripperphile.html Wayback] y [http://www.casebook.org/dissertations/rn-walking.html Casebook] (n'inglés). Consultáu'l 30 d'abril de 2017.</ref> y esisten periódicos qu'espublicen los resultaos de diches investigaciones, tales como ''Ripperana'', ''Ripperologist'' y ''Ripper Notes''.<ref>Creaton, Heather (mayu de 2003) [http://www.history.ac.uk/reviews/articles/creatonH.html «Recent Scholarship on Jack the Ripper and the Victorian Media»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060928185213/http://www.history.ac.uk/reviews/articles/creatonH.html |date=2006-09-28 }} (n'inglés). ''Reviews in History'', non. 333, [[Institute of Historical Research]]. Consultáu'l 30 d'abril de 2017.</ref>
== Ver tamién ==
* [[Asesinatos de Whitechapel]]
* [[Barruntos de la identidá de Jack l'Estripador]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |apellíu= Beadle|nome= William|títulu= Jack the Ripper: Unmasked|añu= 2009|editorial= John Blake Publishing Ltd|allugamientu= |isbn= 1844546888}}
* {{cita llibru |apellíu= Begg|nome= Paul|títulu= Jack the Ripper: The Definitive History|añu= 2003|editorial= Pearson Education|ubicación= Londres|isbn= 0-582-50631-X}}
* {{cita llibru |apellíu= Begg|nome= Paul|títulu= The Jack, The Ripper A-Z|añu= 2004|editorial= Pearson Education|ubicación= Londres|isbn= 978-0-7472-5522-2}}
* {{cita llibru |apellíu= Begg|nome= Paul|títulu= Jack the Ripper: The Facts|añu= 2006|editorial= Anova Books|allugamientu= |isbn= 1-86105-687-7}}
* {{cita llibru|apellíu=[[Sara Blair|Blair, Sara]]|nome=|enllaceautor=|títulu=Henry James and the writing of race and nation|url=http://www.jstor.org/pss/30030229|fechaaccesu=9 de setiembre de 2010|idioma=inglés|otros volume= 63|edición=Segunda|añu=1996|editor=|editorial=[[Cambridge University Press]]|allugamientu=|isbn=0521497507|capítulu=|páxina=489|cita=}}
* {{cita llibru |apellíu= Canter|nome= David|títulu= Criminal Shadows: Inside the Mind of the Serial Killer|añu= 1994|editorial= HarperCollins|ubicación= Londres|isbn= 0002552159}}
* {{cita llibru |apellíu= Chapman|nome= Pauline|títulu= Madame Tussaud's Chamber of Horrors: two hundred years of crime|añu= 1984|editorial= Constable|ubicación= Londres|isbn= 0094656207}}
* {{cita llibru |apellíu= Cook|nome= Andrew|títulu= Jack the Ripper|añu= 2009|editorial= Amberley Publishing|allugamientu= Stroud, Gloucestershire|isbn= 978-1-84868-327-3}}
* {{cita llibru |apellíu= Cullen|nome= Tom|títulu= Autumn of Terror: Jack the Ripper, his crimes and times|añu= 1965|editorial= The Bodley Head|ubicación= Londres|isbn= 3540640096}}
* {{cita llibru |apellíu= Curtis|nome= Lewis Perry|títulu= Jack The Ripper & The London Press|añu= 2001|editorial= Yale University Press|allugamientu= |isbn= 0-300-08872-8}}
* {{cita llibru |apellíu= Dew|nome= Walter|títulu= I Caught Crippen|añu= 1938|editorial= Blackie and Son|ubicación= Londres|isbn= }}
* {{cita llibru |apellíu= Eddleston|nome=John J.|títulu= Jack the Ripper: An Encyclopedia|añu= 2002|editorial= Metro Books|ubicación= Londres|isbn= 1-84358-046-2}}
* {{cita llibru |apellíu= Evans|nome= Stewart P.|apellíu2=Rumbelow|nome2=Donald|títulu= Jack the Ripper: Scotland Yard Investigates|añu= 2006|editorial= Sutton Publishing|allugamientu= Stroud, Gloucestershire|isbn= 0-7509-4228-2}}
* {{cita llibru |apellíu= Evans|nome= Stewart P.|apellíu2=Skinner|nome2=Keith|títulu= The Ultimate Jack the Ripper Sourcebook: An Illustrated Encyclopedia |añu= 2000|editorial= Constable and Robinson|ubicación= Londres |isbn= 1-84119-225-2}}
* {{cita llibru |apellíu= Evans|nome= Stewart P.|apellíu2=Skinner|nome2=Keith|títulu= Jack the Ripper: Letters from Hell |añu= 2001|editorial= Sutton Publishing|allugamientu= Stroud, Gloucestershire |isbn= 0-7509-2549-3}}
* {{cita llibru |apellíu= Evans|nome=Stuart|apellíu2=Connell|nome2=Nicholas|títulu= The Man Who Hunted Jack the Ripper|añu= 2009|editorial= Amberley Publishing|allugamientu= |isbn= 1-902791-05-3}}
* {{cita llibru |apellíu= Fido|nome=Martin|títulu= The Crimes, Detection and Death of Jack the Ripper|añu= 1993|editorial= Barnes and Noble|allugamientu= Nueva York |isbn= 978-1-56619-537-9}}
* {{cita llibru |apellíu= Gordon|nome=R. Michael|títulu= The Thames Torso Murders of Victorian London|añu= 2002|editorial= McFarland & Company|allugamientu= Jefferson, Carolina del Norte|isbn= 978-0-7864-1348-5}}
* {{cita llibru |apellíu= Gordon|nome=R. Michael|títulu= The American Murders of Jack the Ripper|añu= 2003|editorial= Greenwood Publishing|allugamientu= |isbn= 9780275981556}}
* {{cita llibru |autor= [[Stephen Knight|Knight, Stephen]]|títulu= Jack the Ripper: The Final Solution|edición= |fecha= |añu= 1976|mes= |editorial= Londres: Bounty Books |idioma= inglés|isbn=0-7537-0369-6 |páxines=}}
* {{cita llibru |apellíu= Marriott|nome= Trevor|títulu= Jack the Ripper: The 21st Century Investigation |añu= 2005|editorial= John Blake Publishing Ltd|ubicación= Londres |isbn= 1-84454-103-7}}
* {{cita llibru |apellíu= Meikle|nome= Denis |títulu= Jack the Ripper: The Murders and the Movies |añu= 2002|editorial= Reynolds and Hearn Ltd|allugamientu= Richmond, Surrey |isbn= 1-903111-32-3}}
* {{cita llibru |apellíu= Ramsland|nome= Katherine M.|títulu= Inside the minds of serial killers: why they kill|añu= 2006|editorial= Greenwood Publishing Group|allugamientu= |isbn= 978-0-275-99099-2}}
* {{cita llibru |apellíu= Rivett|nome= Miriam|apellíu2=Whitehead|nome2=Mark|títulu= Jack the Ripper|añu= 2006|editorial= Pocket Essentials|allugamientu=Harpenden, Hertfordshire|isbn= 978-1-904048-69-5}}
* {{cita llibru |apellíu= Rumbelow |nome= Donald |títulu= The Complete Jack the Ripper. Fully Revised and Updated |añu= 2004|editorial= Penguin Books|allugamientu= |isbn= 978-0-14-017395-6 }}
* {{cita llibru |apellíu= Sugden|nome= Philip |apellíu2=Whitehead|nome2=Mark|títulu= The Complete History of Jack the Ripper|añu= 2002|editorial= Carroll & Graf Publishers|allugamientu= |isbn= 0-7867-0276-1}}
* {{cita llibru |apellíu= Werner|nome= Alex|títulu= Jack the Ripper and the East End|añu= 2008|editorial= Chatto & Windus|allugamientu= |isbn= 978-0-7011-8247-2}}
* {{cita llibru |apellíu= Whitehead|nome= Mark|apellíu2=Rivett|nome2=Miriam|títulu= Jack the Ripper |añu= 2006|editorial= Pocket Essentials|allugamientu= Harpenden, Hertfordshire|isbn= 9781904048695 }}
* {{cita llibru |apellíu= Whiteway|nome= Ken |títulu= A Guide to the Literature of Jack the Ripper|añu= 2004|editorial= Canadian Law Library Review|allugamientu= |isbn=}}
* {{cita llibru |apellíu= Woods |nome= Paul |apellíu2= Baddeley| nome2= Gavin |títulu= Saucy Jack: The Elusive Ripper |añu= 2009 |editorial= Ian Allan Publishing |allugamientu= [[Hersam]], [[Surrey]] |isbn= 978-0-7110-3410-5 }}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Jack the Ripper}}
{{wikisource|idioma=en|Author:Jack the Ripper|preposición=de y sobre}}
* [http://www.nationalarchives.gov.uk/museum/item.asp?item_id=39 The National Archives]: inclúi imáxenes y trescripciones de les cartes atribuyíes a Jack l'Estripador {{en}}
* [http://www.britannica.com/EBchecked/topic/298729/Jack-the-Ripper Artículu sobre Jack l'Estripador] na [[Enciclopedia Británica]] {{en}}
* Rossmo, D. K., [http://www.txstate.edu/gii/jacktheripper.html «Jack the Ripper»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110927013454/http://www.txstate.edu/gii/jacktheripper.html |date=2011-09-27 }}, Centru d'Intelixencia Geoespacial ya Investigación, Universidá Estatal de Texas {{en}}
* [http://www.jack-the-ripper.org/ Jack the Ripper 1888]: sitio web qu'analiza la hestoria de los asesinatos de Whitechapel en mediu del contestu social de la dómina {{en}}
* [http://vault.fbi.gov/Jack%20the%20Ripper Archivu del FBI sobre Jack l'Estripador] realizáu en 1988 {{en}}
{{Traducíu ref|en|Jack the Ripper|383672470|total}}
{{Traducíu ref|en|Jack the Ripper fiction|381073230|parcial}}
{{Tradubot|Jack el Destripador}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Jack l'Estripador| ]]
[[Categoría:Persones ensin identificar]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía NF]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]]
6hs2jvt7q8qubzbcsqq38f17eohewvp
Llista de gobernantes de Méxicu
0
140295
4484951
4462098
2026-04-04T09:05:18Z
CommonsDelinker
488
[[c:User:Materialscientist|Materialscientist]] esborró l'archivu "Luis_Echeverría_Álvarez_official_portrait.jpg" en Commons porque per [[:c:Commons:Deletion requests/File:Luis Echeverría Álvarez official portrait.jpg|]].
4484951
wikitext
text/x-wiki
{{otros usos|Presidente de Méxicu|descripción del cargu otros uso|Emperador de Méxicu|descripción del cargu}}
[[Ficheru:Mexican Presidential Standard.svg|thumb|Estandarte presidencial de [[Méxicu]]]]
[[Ficheru:Palacio Nacional, México D.F., México, 2013-10-16, DD 119.JPG|thumb|[[Palaciu Nacional (Méxicu)|Palaciu Nacional]] sede del poder executivu federal]]
Los '''Gobernantes de [[Méxicu]]''' son quien ocuparon la titularidá del poder Executivu del país, y son al empar ''[[Xefes d'Estáu]]'' y ''[[Xefe de Gobiernu|Xefes de Gobiernu]]''.
Dicha titularidá, establecióse acordies colos rexímenes adoptaos pel país a lo llargo de la so historia. En dos causes foi monárquicu, so la figura d'un ''[[Emperador de Méxicu]]''. Mientres les repúbliques [[Estáu federal|federales]], el titular del Executivu foi denomináu como ''[[Presidente de Méxicu|Presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos]]''. En contraste, mientres les repúbliques [[Estáu unitariu|centrales]] el titular llamóse solamente como ''Presidente de la República'', acordies cola [[Siete Lleis|Constitución de les Siete Lleis]] y les ''Bases Orgániques''. Amás, cuando quedó vacante'l puestu, recurrióse a distintos cargos corporativos o individuales pa cubrir interinamente la xefatura del poder Executivu, por aciu rexencies, xuntes, triunviratos o xefatures provisionales.
Acordies cola [[Constitución Política de los Estaos Xuníos Mexicanos|Constitución]] vixente, esta responsabilidá recái anguaño nel ''[[Presidente de Méxicu|Presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos]]'', titular del Poder Executivu Federal.<ref>{{cita web|url=http://www.ordenjuridico.gob.mx/Constitucion/articulos/80.pdf|títulu=Artículu 80 de la Constitución Política de los Estaos Xuníos Mexicanos|fechaaccesu=12 de payares de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200802070223/http://www.ordenjuridico.gob.mx/Constitucion/articulos/80.pdf|fechaarchivu=2020-08-02}}</ref>
La cronoloxía de los gobernantes de Méxicu ye complexa pola inestabilidá política del país mientres los primeros cincuenta y seis años de vida independiente, y mientres la segunda década (y parte de la tercera) del sieglu XX. Inclusive en cuatro momento de la so historia, esistieron al empar dos titulares del Executivu, paralelos, encabezando faiciones distintes en guerres civiles o esternes. La primera foi mientres la [[Guerra de Reforma]] en qu'había un gobiernu lliberal (baxu [[Benito Juárez]]) y otru gobiernu conservador (ente quien destaquen [[Felix María Zuloaga|Zuloaga]] y [[Miguel Miramón]]); la segunda cuando había un gobiernu repúblicano (encabezáu por [[Benito Juárez|Juárez]]) y otru monárquicu (baxu [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]]); un terceru foi al entamu del porfiriato cuando había un gobiernu revolucionariu (qu'encabezaba [[Porfirio Díaz]]) y otru llegalista (que defendía [[José María Iglesias]]); y finalmente una cuarta ocasión, cuando coesistieron los gobiernos constitucionalista (de [[Venustiano Carranza]]) y convencionalista (sosteníu por [[Francisco Villa]] y [[Emiliano Zapata]]).
Los presidentes almiten de la mesma otra clasificación, atendiendo al orixe del so mandatu. Munches fueron les variantes, complicaes poles contradicciones que confunden les diverses denominaciones. Por ello deben considerar les siguientes definiciones:<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 7-8}}</ref>
* '''Presidente constitucional'''.- Ye'l que foi electu pal cargu según los mecanismos dispuestos pola constitución vixente.
* '''Presidente interín'''.- Ye'l designáu, por aciu el mecanismu constitucional correspondiente, pa ocupar temporalmente la presidencia n'ausencia del presidente constitucional.
* '''Presidente sustitutu'''.- Ye'l designáu pa concluyir el mandatu constitucional atayáu por arrenunciu, incapacidá, o muerte del presidente de la República.
* '''Presidente provisional'''.- Ye'l que transitoria y de volao ocupa la presidencia, en tantu la instancia llegal facultada escueye un presidente constitucional, interín o sustitutu.
* '''Vicepresidente n'exerciciu de la presidencia'''.- Ye una figura establecida pola Constitución de 1824 per mediu de la cual el ''vicepresidente'' suplía les ausencies temporales o definitives del presidente constitucional; ensin qu'asumiera o se convirtiera en presidente interín, sustitutu o provisional. Exemplu: Valentín Gómez Farías en toes y cada una de les vegaes que se fixo cargu del Executivu.
* '''Presidente de facto'''.- Ye'l qu'asume'l cargu ensin que mediara nengún mecanismu constitucional.
* '''Titular del Executivu'''.- Ye'l qu'asume l'exerciciu del Poder Executivu ensin que medie nengún mecanismu constitucional y ensin que se-y designe como presidente so nengún tipu; col fin de poder algamar darréu'l cargu de presidente acordies colos mecanismos constitucionales. Les designaciones son variaes, por casu: [[Porfirio Díaz]] como "Xefe del Executivu" en deponiendo a [[Sebastián Lerdo de Tejada]] y [[Venustiano Carranza]] como "Primer Xefe del Executivu" en deponiendo a [[Victoriano Huerta]] y a los presidentes convencionistas.
Les siguientes llistes, amás de numberar a tolos gobernantes de la dómina independiente y dixebrales poles distintes etapes o formes de gobiernu, tamién contempla a aquelles autoridaes reconocíes pol [[Independencia de Méxicu|Movimientu insurxente]] como responsables del mandu executivu del mesmu. A la fin d'esta llista consideraránse datos complementarios y estadístiques xenerales de quien ocuparon el cargu.
En total dende la consumación de la independencia en [[1821]] Méxicu tuvo:
* 3 órganos colexaos depositarios del poder executivu (les rexencies de 1821 y 1822, el [[Supremu Poder Executivu (Méxicu, 1823-1824)|Supremu poder executivu de 1823-24]] y el Triunviratu de 1829).
* 2 [[Emperador de Méxicu|Emperadores]]; [[Agustín de Iturbide|Agustin I]] y [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]]
* 64 presidentes en 105 periodos de gobiernu; incluyendo los presidentes emanados del [[Plan de Tacubaya]] en [[1858]] (paralelos al gobiernu constitucional de [[Benito Juárez]]) y a los de la [[Convención d'Aguascalientes]] (paralelos al gobiernu, primero de facto y depués constitucional de [[Venustiano Carranza]]).<ref>{{cita llibru |nome=Varios autores |enllaceautor= |títulu= Tou Méxicu. Compendiu Enciclopédicu 1985|fechaaccesu=25 d'ochobre de 2010 |idioma=castellanu|añu=1985|editorial=Gales Editores, Televisa SA, Enciclopedia de Méxicu, SA de CV y Banca Confia SNC |allugamientu= |isbn=968-7167-02-5|capítulu=La Historia: Presidentes de Méxicu. Entidá d'orixe, edá y permanencia nel poder |páxines=280-282 |cita=}}</ref>
** 50 gobiernos fueron constitucionales,
** 33 fueron interinos, 6 vicepresidentes n'exerciciu del cargu, 4 de facto, 6 provisionales y 6 sustitutos.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 236-244}}</ref>
== Gobiernu insurxente (1810-1815) ==
==== Xeneralísimu d'América (1810-1811) ====
Gobiernu del qu'Hidalgo yera cabeza, con dos ministros, unu de ''Gracia y Xusticia'' y otru denomináu ''Secretaría d'Estáu y del Despachu''. Hidalgo llexislaba como suprema autoridá. El 21 de setiembre de 1810 Hidalgo foi nomáu capitán xeneral del movimientu insurxente, cargu que tenía apareyaos (según la llexislación española) potestaes militares, pero tamién de gobiernu; Allende foi reconocíu coles mesmes como teniente xeneral. Un mes dempués, el 22 d'ochobre, Hidalgo foi nomáu como Xeneralísimu y Allende como capitán xeneral. Hidalgo ordenó la publicación de ''[[L'Espertador Americanu]]'' y expedió, el [[6 d'avientu]], un [[Decretu contra la esclavitú, les gabeles y el papel selláu|decretu p'abolir la esclavitú y los tributos]]. Hidalgo y Allende fueron prindaos el 21 de marzu de 1811, recayendo la máxima autoridá n'Ignacio López Rayón, quien entamaría darréu un gobiernu.
{| class=wikitable
|-
!width= 35px|
!width= 35px|
!width=150px|Xeneralísimu
!width=150px|Periodu !Notes
|-
| [[Ficheru:Estandarte de Hidalgo.svg|100px]]
| [[Ficheru:Miguel Hidalgo retrato.png|100px]]
| [[Miguel Hidalgo y Costilla]]
| {{fecha|22|10|1810}} - {{fecha|24|1|1811}}
| Iniciador de la independencia mexicana, el 22 d'ochobre en [[Acámbaro]] foi nomáu Xeneralísimu de les Amériques. En Méxicu ye consideráu [[Padre de la Patria]].
|-
| [[Ficheru:Insignia de Allende. Gemela con águila mexicana (detalle).jpg|100px]]
| [[Ficheru:Ignacio Allende (detalle).jpg|100px]]
| [[Ignacio Allende]]
| {{fecha|24|1|1811}} - {{fecha|21|3|1811}}
| Nomáu polos militares del movimientu como Xeneralísimu, al desaposia-y esti títulu a Miguel Hidalgo.
|}
==== Suprema Xunta Nacional Americana (1811-1813) ====
{{AP|Xunta de Zitácuaro}}
[[Ignacio López Rayón]] convocó a los líderes insurxentes pa conformar una xunta de gobiernu que foi instituyida'l [[19 d'agostu]] de [[1811]] na Ciudá de [[Heroica Zitácuaro]]. Sicasí, esta xunta foi clisada polos ésitos militares de [[José María Morelos]] nel Sur. Al prinicipio trataron d'incorporalo como parte de la xunta; pero terminó siendo sustituyida pol [[Congresu de Anáhuac|Congresu de Chilpancingo]] al incorporar como diputaos a tolos sos vocales.
{| class=wikitable
|-
!width= 50px|
!width=150px|Xunta !width=150px|Periodu !width=
50px|
!width=150px|Vocales
!Notes
|-
| rowspan=4 | [[Ficheru:Sello de la Junta Nacional de Zitácuaro.svg|100px]]
| rowspan=4 | [[Xunta de Zitácuaro|Suprema Xunta Nacional Americana]]
| rowspan=4 | {{fecha|19|8|1811}} - {{fecha|13|10|1813}}
| [[Ficheru:General Ignacio López Rayón.png|60px]]
| [[Ignacio López Rayón]]
| Presidente de la [[Xunta de Zitácuaro|Suprema Xunta]] ({{fecha|21|8|1811}} - {{fecha|13|9|1813}}). Ellaboró los [[Elementos Constitucionales]].
|-
| [[Ficheru:José María Liceaga.jpg|50px]]
| [[José María Liceaga]]
| Vocal.
|-
| [[Ficheru:José Sixto Berdusco.jpg|50px]]
| [[José Sixto Verduzco]]
| Vocal.
|-
| [[Ficheru:Retrato del excelentísimo señor don José María Morelos.png|50px]]
| [[José María Morelos]]
| Vocal. Nomáu pola Suprema Xunta'l 19 jul. 1812, tres los sos ésitos militares nel Sur. Morelos acusa de recibíu'l nomamientu en Tehuacán, Pue., el 4 sep. 1812.<ref>{{Cita web |url=http://mhiel.mx/Morelos/data/1812-1813%203/ctl.php?id=44 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190930034648/http://mhiel.mx/Morelos/data/1812-1813%203/ctl.php?id=44 |fechaarchivu=2019-09-30 }}</ref>
|}
==== Congresu de Anáhuac (1813-1814) ====
El día [[6 de payares]] de [[1813]] el [[Congresu de Anáhuac]] decretó formalmente la [[Acta Solemne de la Declaración d'Independencia de l'América Septentrional|''Independencia de l'América Septentrional'']].<ref>{{cita web |url= http://www.biblioteca.tv/artman2/publish/1813_112/Declaraci_n_de_Independencia_de_M_xico_150.shtml |títulu= Acta solemne de la declaración de la independencia de l'América Septentrional |fechaaccesu= 22 feb. 2012 |apellíu= |nome= |enllaceautor= |formatu= |obra= |editor= |editorial= |fecha= 6 nov. 1813 |allugamientu= Chilpancingo |idioma= |cita= }}</ref>
Primeramente, el [[14 de setiembre]] de [[1813]], esti Congresu instalárase na ciudá de [[Chilpancingo]] y a otru día, el [[15 de setiembre]], escoyó a [[José María Morelos]] como [[Xeneralísimu]] de les ''Armes Americanes'' nel que, d'alcuerdu al reglamentu del mesmu Congresu, recayó'l poder Executivo insurxente.<ref>{{cita web |url= http://www.biblioteca.tv/artman2/publish/1813_112/Reglamentu_pa_la_reuni_n_del congresu_y_el_de_lo_1378.shtml |títulu= Reglamentu pa la xunta del congresu y el de los trés poderes, publicáu por José María Morelos |fechaaccesu= 22 feb. 2012 |apellíu= |nome= |enllaceautor= |formatu= |obra= |editor= |editorial= |fecha= 11 sep. 1813 |allugamientu= Chilpancingo |idioma= |cita= }}</ref><ref name="Morelos">{{cita web |url= http://www.biblioteca.tv/artman2/publish/1813_112/Elecci_n_de_Morelos_como_Xeneral_simo_encargáu_d'el_Poder_Executivu_pol votu_del Congresu.shtml |títulu= Eleición de Morelos como Xeneralísimu, encargáu del Poder Executivu, pol votu del Congresu |fechaaccesu= 22 feb. 2012 |apellíu= |nome= |enllaceautor= |formatu= |obra= |editor= |editorial= |fecha= 15 sep. 1813 |allugamientu= Chilpancingo |idioma= |cita= }}</ref>
{| class=wikitable
|-
!width= 50px|
!width=150px|Xeneralísimu
!width=150px|Periodu !Notes
|-
| [[Ficheru:Retrato del excelentísimo señor don José María Morelos.png|100px]]
| [[José María Morelos]]
| {{fecha|15|9|1813}} - {{fecha|24|10|1814}}
| [[Xeneralísimu]] de les Armes Americanes, depositariu del poder Executivu.<ref name="Morelos"/>
|}
==== Supremu Gobiernu Mexicanu (1814-1815) ====
Darréu, el [[24 d'ochobre]] de [[1814]] el Congresu emitió'l [[Constitución de Apatzingán|''Decretu Constitucional pa l'América Mexicana'']],<ref name="Const1814">{{cita web |url= http://www.biblioteca.tv/artman2/publish/1814_111/Decretu_constitucional_pa_la llibertá_de_la_Am_rica_mexicana_sancionáu_en_Apatzingan_22_de_Ochobre_de_1814.shtml |títulu= Decreto constitucional pa la llibertá de l'América mexicana, sancionáu en Apatzingan á 22 d'ochobre de 1814 |fechaaccesu= 22 feb. 2012 |apellíu= |nome= |enllaceautor= |formatu= |obra= |editor= |editorial= |fecha= 24 oct. 1814 |allugamientu= Chilpancingo |idioma= |cita= }}</ref> primer constitución mexicana, que estableció que'l poder Executivu recayería nun ''Supremu Gobiernu'', pal cual nomó a trés vocales: [[José María Liceaga]], [[José María Cos]] y [[José María Morelos]]. Esti cuerpu trabayó hasta que Morelos foi prindáu poles tropes realistes el [[5 de payares]] de [[1815]]. Los restos del Congresu trataron de da-y continuidá al gobiernu insurxente nomando a Ignacio Alas como miembru del Supremu Gobiernu, pero'l xeneral [[Manuel Mier y Terán]] eslleir finalmente'l 15 d'avientu de 1815.<ref name="Teran">{{cita web |url= http://www.biblioteca.tv/artman2/publish/1816_109/Manifiestu_expedíu_en_Tehuac_n_por_Manuel_de_Mier_y_Ter_n_esplicando_les razones que la movieron_a_eslleir_el Congresu.shtml |títulu= Manifiestu expedíu en Tehuacán por Manuel de Mier y Terán, esplicando les razones que la movieron a eslleir el Congresu |fechaaccesu= 22 feb. 2012 |apellíu= |nome= |enllaceautor= |formatu= |obra= |editor= |editorial= |fecha= 16 ene. 1816 |allugamientu= Tehuacán |idioma= |cita= }}</ref>
{| class=wikitable
|-
!width= 50px|
!width=150px|Triunviratu !width=150px|Periodu !width=
50px|
!width=150px|Vocales
!Notes
|-
| rowspan=3 | [[Ficheru:Gran Sello del Supremo Gobierno Mexicano.svg|100px]]
| rowspan=3 | Supremu Gobiernu de 1814<ref name="Const1814"/>
| rowspan=3 | {{fecha|24|10|1814}} - {{fecha|5|12|1815}}
| [[Ficheru:José María Liceaga.jpg|50px]]
| [[José María Liceaga]]
| Vocal. Presidente del Supremu Gobiernu del {{fecha|24|10|1814}} a la {{fecha|5|11|1815}}
|-
| [[Ficheru:Retrato del excelentísimo señor don José María Morelos.png|50px]]
| [[José María Morelos]]
| Vocal. Presidente del Supremu Gobiernu del {{fecha|24|2|1815}} hasta la so aprehensión la {{fecha|5|11|1815}}
|-
| [[Ficheru:JoseMariaCoss.jpg|50px]]
| [[José María Cos]]
| Vocal.
|-
| [[Ficheru:Gran Sello del Supremo Gobierno Mexicano.svg|100px]]
| Supremu Gobiernu de 1815
| {{fecha|13|11|1815}} - {{fecha|15|12|1815}}
| [[Ficheru:Gran Sello del Supremo Gobierno Mexicano.svg|50px]]
| [[Ignacio Alas]]
| Vocal nomáu la {{fecha|13|11|1815}} pa sustituyir a Morelos. Fungió hasta la desapaición del Supremu Gobiernu.<ref name="Teran"/>
|}
== Primer Imperiu (1821-1823) ==
A otru día de la entrada del [[Exércitu Trigarante]] a la ciudá de Méxicu, instalóse'l [[28 de setiembre]] de [[1821]] la '''Xunta Provisional Gubernativa''' compuesta por 34 persones la cual, dempués de decretar el [[Acta d'Independencia del Imperiu Mexicanu]], decidió estremar los poderes del nuevu imperiu. D'esta manera, la xunta asignó les xeres del poder Llexislativu y nomó una rexencia en quien depositaría los poder Executivo compuesta por [[Agustín de Iturbide]] como presidente; Juan O'Donojú como primer rexente; y Manuel de la Bárcena, José Isidro Yáñez y Manuel Velázquez de León como 2°, 3° y 4° rexentes, respeutivamente; quedando asina peracabada la Independencia de Méxicu.
==== Rexencies (1821-1822) ====
{| class=wikitable
|-
!width= 50px|
!width=150px|Rexencia !width=150px|Periodu !width=
50px|
!width=150px|Miembru !Notes
|-
| rowspan=6 | [[Ficheru:Sello de Gobierno del Primer Imperio Mexicano.svg|100px]]
| rowspan=6 | Rexencia de 1821
| rowspan=6 | {{fecha|28|11|1821}} - {{fecha|11|4|1822}}
| [[Ficheru:Agustin de Iturbide.jpg|50px]]
| [[Agustín de Iturbide]]
| Presidente de la primer rexencia.
|-
| [[Ficheru:JuanODonoju.jpg|50px]]
| [[Juan O'Donojú]]
| Finó la {{fecha|8|10|1821}}
|-
| [[Ficheru:Manuel de la Bárcena.png|50px]]
| [[Manuel de la Bárcena]]
|
|-
| [[Ficheru:José Isidro Yañez.jpg|50px]]
| [[José Isidro Yáñez]]
|
|-
| [[Ficheru:Sello de Gobierno del Primer Imperio Mexicano.svg|50px]]
| [[Manuel Velázquez de León y Pérez]]
|
|-
| [[Ficheru:José Antonio Joaquín Pérez Martínez y Robles.png|50px]]
| [[Antonio Pérez Martínez y Robles]]
| Sustituyó la {{fecha|9|10|1821}} a [[Juan O'Donojú|Juan d'O'Donojú y O'Rian]]
|-
| rowspan=5 | [[Ficheru:Sello de Gobierno del Primer Imperio Mexicano.svg|100px]]
| rowspan=5 | Rexencia de 1822
| rowspan=5 | {{fecha|11|4|1822}} - {{fecha|18|5|1822}}
| [[Ficheru:Agustin de Iturbide.jpg|50px]]
| [[Agustín de Iturbide]]
| Presidente de la segunda rexencia, formada en sesión secreta pol Congresu.
|-
| [[Ficheru:José Isidro Yañez.jpg|50px]]
| [[José Isidro Yáñez]]
|
|-
| [[Ficheru:Sello de Gobierno del Primer Imperio Mexicano.svg|50px]]
| [[Miguel Valentín y Tamayo]]
|
|-
| [[Ficheru:Manuel de Heras Soto.jpg|50px]]
| [[Manuel de Heras Soto]]
|
|-
| [[Ficheru:Presidente Nicolas Bravo.PNG|50px]]
| [[Nicolás Bravo]]
|
|}
==== Emperador (1822-1823) ====
{| class=wikitable
|- bgcolor="LightSteelBlue"
!width=50px |
!width=150px|Emperador
!width=150px|Periodu !width=50px
|
!width=150px|Consorte
!Notes
|-
| [[Ficheru:Emperor Agustin I of Mexico.jpg|200px]]
| [[Agustín de Iturbide|Agustín I]]
| {{fecha|19|5|1822}} - {{fecha|19|3|1823}}
| [[Ficheru:Emperatriz Ana Maria by Josephus Arias Huerta.jpg|200px]]
| [[Ana María Huarte]]
| Foi proclamáu Emperador pol Congresu Constituyente, sofitáu pol pueblu y l'exércitu. Tres el descubrimientu d'una combalechadura, Iturbide eslleió'l Congresu, lo qu'anició tensiones que derivaron nel descontentu de la clase política mexicana. Poco dempués, Santa Anna proclamó la República; Iturbide reinstaló el Congresu y abdicó ante él.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 131-132}}</ref>
|}
== Gobiernu provisional (1823-1824) ==
Tres l'abdicación del emperador [[Agustín de Iturbide]], el Congresu Constituyente formó un gobiernu provisional depositáu en trés persones (un triunviratu); pero como dellos de los nomaos nun taben na capital, nomáronse suplentes pa ocupar los sos llugares interinamente. Esti cuerpu colexáu tenía una presidencia rotativa ente los sos miembros cada mes.
{{VT|Supremu Poder Executivu}}
{| class=wikitable
|-
!width= 50px|
!width=150px|Triunviratu !width=150px|Periodu !width=
50px|
!width=150px|Individuu !Notes
|-
| rowspan=6 |[[Ficheru:Escudo de la Primera República Federal de los Estaos Xuníos Mexicanos.svg|100px]]
| rowspan=6 |[[Supremu Poder Executivu]]
| rowspan=6 |{{fecha|31|3|1823}} - {{fecha|10|10|1824}}
| [[Ficheru:Presidente Nicolas Bravo.PNG|50px]]
| [[Nicolás Bravo]]
| Presidente del Supremu Poder Executivu mientres los meses de xunu de 1823, abril y agostu de 1824.
|-
| [[Ficheru:Guadalupe Victoria - 02.jpg |50px]]
| [[Guadalupe Victoria]]
| Presidente del Supremu Poder Executivu mientres los meses de xunetu y ochobre de 1824.
|-
| [[Ficheru:Pedro Celestino Negrete.png|50px]]
| [[Pedro Celestino Negrete]]
| Presidente del Supremu Poder Executivu dende'l 31 de marzu al 30 d'abril de 1823
|-
| [[Ficheru:José Mariano de Michelena.png|50px]]
| [[Mariano Michelena|José Mariano Michelena]]
| Suplente. Presidente del Supremu Poder Executivu mientres los meses de mayu, xunetu, ochobre de 1823 y xineru de 1824.
|-
| [[Ficheru:Miguel dominguez.jpg|50px]]
| [[Miguel Domínguez]]
| Suplente. Presidente del Supremu Poder Executivu mientres los meses d'agostu, payares, del 8 al 31 d'avientu de 1823, febreru, mayu y setiembre de 1824.
|-
| [[Ficheru:Vicente Ramón Guerrero Saldaña.png|50px]]
| [[Vicente Guerrero]]
| Suplente escoyíu tiempu dempués. Presidente del Supremu Poder Executivu mientres los meses de setiembre, del 1º al 8 d'avientu de 1823, marzu y xunu de 1824.
|}
== Primer República Federal (1824-1836) ==
{{VT|Constitución Federal de los Estaos Xuníos Mexicanos de 1824|Primer República Federal de Méxicu}}
Col [[Acta Constitutiva de la Federación Mexicana|Acta Constitutiva de 1824]] constituyóse la Primer República Federal y cola [[Constitución Federal de los Estaos Xuníos Mexicanos de 1824|Constitución de 1824]] depositóse'l poder Executivo nun individuu, denomináu [[Presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos]]; quien sería sustituyíu nes sos ausencies por un vicepresidente.
{| class=wikitable
|- bgcolor="LightSteelBlue"
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente
!width=40px|Númberu
!width=150px|Estáu d'orixe
!width=150px|Periodu
!width=150px|Grupu políticu
!Notes
|-
| style="background:Gray|
| [[Ficheru:Guadalupe Victoria - 02.jpg|150px]]
| [[Guadalupe Victoria]]
| '''1º'''
| [[Durango]]
| {{fecha|10|10|1824}} - {{fecha|31|3|1829}}
| [[Candidatu independiente|Independiente]]
| Primer presidente constitucional de Méxicu. Electu en [[Eleiciones federales de Méxicu de 1824|1824]]. Magar el periodu taba contempláu pa empecipiar el 1 d'abril de 1825, por determinación del congresu esti empezó'l 10 ochobre al tar acabante promulgar la constitución y cesar les sos funciones el Supremu Poder Executivu, del cual el mesmu Victoria yera presidente nesi momentu. Por ello'l so periodu foi de cuatro años y cinco meses. Gana un intentu de golpe d'estáu del vicepresidente Bravo.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 133}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Vicente Ramón Guerrero Saldaña.png|150px]]
| [[Vicente Guerrero]]
| '''2º'''
| [[Estáu de Guerrero|Guerrero]]
| {{fecha|1|4|1829}} - {{fecha|17|12|1829}}
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Llegó tres la declaración de nulidá de la eleición de 1829, que ganó Gómez Pedraza, polo cual foi presidente constitucional. Foi depuestu pola rebelión del vicepresidente [[Anastasio Bustamante]]. Mientres la so presidencia los españoles intenten reconquistar a Méxicu a lo cual desamarrar la [[Batalla de Tampico (1829)|Batalla de Tampico]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 134}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Jose Maria Bocanegra.PNG|150px]]
| [[José María Bocanegra]]
| '''3º'''
| [[Aguascalientes]]
| {{fecha|17|12|1829}} - {{fecha|23|12|1829}}<ref>{{cita web |url= http://www.biblioteca.tv/artman2/publish/1829_116/Alcuerdu_de_la_C_mara_de_Diputaos_Elecci_n_de presidente interín_de_la_Rep_blica_en_el_Excmo_Sr_D_Jos_Mar_a_Bocanegra.shtml |títulu=Alcuerdo de la Cámara de Diputaos. Eleición de presidente interín de la República nel Escelentísimu Sr. D. José María Bocanegra.|fechaaccesu= 8 de xunetu de 2011}}</ref>
| [[Partíu Popular Yorkino]] ([[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]])
| Presidente interín. Designáu pa cubrir la llicencia concedida a [[Vicente Guerrero]] pol Congresu, quien cola infructuosamente pa detener la revuelta del vicepresidente Bustamante; ante'l trunfu golpista, Bocanegra vese obligáu a arrenunciar.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=135}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Triunvirato 1830.png|150px]]
| [[Pedro Vélez|Vélez]]-[[Luis Quintanar|Quintanar]]-[[Lucas Alamán|Alamán]] (Triunviratu)
|
| [[Zacatecas]] (Pedro Vélez)<br />[[Querétaro]] (Luis Quintanar)<br />[[Guanajuato]] (Lucas Alamán)
| {{fecha|23|12|1829}} - {{fecha|31|12|1829}}<ref>{{cita web |url= http://www.biblioteca.tv/artman2/publish/1829_116/Alcuerdu_del conseyu_de_gobiernu_Nomamientu_de_asociaos_a el_Excmo_Sr_Presidente_de_la_Suprema_Corte_de_Xusticia_pa_exercer_el_supremu_poder_executivu.shtml |títulu=Alcuerdo del conseyu de gobiernu. Nomamientu d'asociaos al Escelentísimu Sr. Presidente de la Suprema Corte de Xusticia, pa exercer el supremu poder executivu.|fechaaccesu= 8 de xunetu de 2011}}</ref>
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| [[Pedro Vélez]] Presidente de la Corte Suprema de Xusticia engargado del despachu del poder Executivu en compañía de dos individuos nomaos pol Congresu, según la Constitución, [[Luis Quintanar]] y [[Lucas Alamán]], en tantu enriba a la capital Bustamante p'asumir el gobiernu. Gobiernu comúnmente llamáu [[Triunviratu]].
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Anastasio Bustamante y Oseguera, portrait.jpg|150px]]
| [[Anastasio Bustamante]]
|'''4º'''
| [[Michoacán]]
| {{fecha|1|1|1830}} - {{fecha|13|8|1832}}
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Vicepresidente encargáu del poder Executivu. Asume'l cargu como resultáu de la rebelión empecipiada por él contra Guerrero, quien ye asesináu un añu más tarde. Bustamante ye acusáu d'ordenar el magnicidiu.<ref name="Bustamante">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 136}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Melchor Muzquiz.png|150px]]
| [[Melchor Múzquiz]]
| '''5º'''
| [[Coahuila]]
| {{fecha|13|8|1832}} - {{fecha|24|12|1832}}
| [[Partíu Popular Yorkino]] ([[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]])
| Presidente interín. Nomáu pa cubrir la llicencia solicitada por Bustamante pa detener infructuosamente la rebelión de Santa Anna. Arrenuncia ante'l trunfu de la revuelta.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 137}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Manuel Gomez Pedraza.jpg|150px]]
| [[Manuel Gómez Pedraza]]
| '''6º'''
| Querétaro
| {{fecha|24|12|1832}} - {{fecha|31|3|1833}}<ref>{{cita web|url= http://www.bicentenario.gob.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=578|títulu= Manuel Gómez Pedraza.|fechaaccesu= 8 de xunetu de 2011|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120927012248/http://www.bicentenario.gob.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=578|fechaarchivu= 2012-09-27}}</ref>
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Presidente constitucional que, a instancies de Santa Anna, asume'l cargu pa concluyir el periodu que tuvo de gobernar como socesor electu de Victoria.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=138}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Valentín Gómez Farías, portrait.JPG|150px]]
| [[Valentín Gómez Farías]]
| '''7º'''
| [[Jalisco]]
| {{fecha|1|4|1833}} - {{fecha|16|5|1833}}
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Vicepresidente encargáu del poder Executivu. Asume'l cargu al empecipiar el cuatrieniu presidencial, ante l'ausencia de Santa Anna na capital.<ref name="Gómez Farías">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=139}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Antonio López de Santa Anna, siglo XIX, óleo sobre tela.png|150px]]
| [[Antonio López de Santa Anna]]
|'''8º'''
| [[Veracruz]]
| {{fecha|16|5|1833}} - {{fecha|3|6|1833}}
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Presidente constitucional. Presentar na capital pa empecipiar formalmente la so presidencia.<ref name= "Santa Anna">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=153-154}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Valentín Gómez Farías, portrait.JPG|150px]]
| Valentín Gómez Farías
| 2º Mandatu
| Jalisco
| {{fecha|3|6|1833}} - {{fecha|18|6|1833}}
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Vicepresidente encargáu del poder Executivu. Asume per segunda ocasión pa cubrir la llicencia dada pol Congresu a Santa Anna, quien se retira a la so facienda de Veracruz argumentando un mala traza de salú.<ref name="Gómez Farías" />
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Antonio López de Santa Anna, siglo XIX, óleo sobre tela.png|150px]]
| Antonio López de Santa Anna
|2º Mandatu
| Veracruz
| {{fecha|18|6|1833}} - {{fecha|3|7|1833}}
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Presidente titular. Reasume la presidencia al términu de la so llicencia.<ref name= "Santa Anna" />
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Valentín Gómez Farías, portrait.JPG|150px]]
| Valentín Gómez Farías
| 3ᵉʳ Mandatu
| Jalisco
| {{fecha|3|7|1833}} - {{fecha|27|10|1833}}
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Vicepresidente encargáu del poder Executivu. Asume per tercer ocasión pa cubrir nueva llicencia del Congresu dada a Santa Anna.<ref name="Gómez Farías" />
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Antonio López de Santa Anna, siglo XIX, óleo sobre tela.png|150px]]
| Antonio López de Santa Anna
|3ᵉʳ Mandatu
| Veracruz
| {{fecha|27|10|1833}} - {{fecha|15|12|1833}}
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Presidente titular. Torna a asumir per tercer vegada la presidencia.<ref name= "Santa Anna" />
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Valentín Gómez Farías, portrait.JPG|150px]]
| Valentín Gómez Farías
| 4º Mandatu
| Jalisco
| {{fecha|15|12|1833}} - {{fecha|24|4|1834}}
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Vicepresidente encargáu del poder Executivu. Asume per cuarta llicencia dada a Santa Anna. Remata les primeres reformes lliberales del país. Ye depuestu por una rebelión conservadora, que sofita Santa Anna. Gómez Farías cola al exiliu.<ref name="Gómez Farías" />
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Antonio López de Santa Anna, siglo XIX, óleo sobre tela.png|150px]]
| Antonio López de Santa Anna
| 4º Mandatu
| Veracruz
| {{fecha|24|4|1834}} - {{fecha|28|1|1835}}
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente titular. Torna de la so llicencia a asumir per cuarta vegada la presidencia. Sofitáu polos conservadores, revierte les reformes lliberales.<ref name= "Santa Anna" />
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Miguel Barragan Oleo (480x600).png|150px]]
| [[Miguel Barragán]]
| '''9º'''
| [[San Luis Potosí]]
| {{fecha|28|1|1835}} - {{fecha|27|2|1836}}
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente interín. Ye nomáu pa cubrir nueva llicencia de Santa Anna. El [[23 d'ochobre]] de [[1835]] instáurase'l réxime centralista. Gravemente enfermu, arrenunciu al cargo díes antes de finar.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 140}}</ref>
|}
== República Centralista (1836-1846) ==
Les Lleis Constitucionales o Constitución de les Siete Lleis decretar ente 1835 y 1836, qu'establecen la '''República de Méxicu''', so un réxime unitariu o central.
{| class=wikitable
|- bgcolor="LightSteelBlue"
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente !width=40px|Númberu !width=150px|Estáu d'orixe !width=150px|Periodu !width=150px
|Grupu políticu !Notes
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Jose Justo Corro.PNG|150px]]
| [[José Justo Corro]]
| '''10º'''
| Jalisco
| [[27 de febreru]] de [[1836]]-<br>[[19 d'abril]] de [[1837]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente interín. Nomáu pa sustituyir a Barragán. Terminar de promulgar les [[Siete Lleis]]. Como respuesta, [[Texas]] declara la so [[Independencia de Texas|independencia]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=141}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Anastasio Bustamante y Oseguera, portrait.jpg|150px]]
| Anastasio Bustamante
| 2º Mandatu |
Michoacán
| [[19 d'abril]] de [[1837]]-<br>[[18 de marzu]] de [[1839]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente constitucional electu pal periodu de 1837-1845, d'alcuerdu al réxime de les [[Siete Lleis]]. Mientres la so presidencia asocede la [[Guerra de los Pasteles]]. Movimientos federalistes en Zacatecas, San Luis Potosí, Veracruz, Yucatán y California.<ref name="Bustamante">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 136}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Antonio López de Santa Anna, siglo XIX, óleo sobre tela.png|150px]]
| Antonio López de Santa Anna |
5º Mandatu |
Veracruz
| [[18 de marzu]] de [[1839]]–<br>[[10 de xunetu]] de [[1839]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente interín. Ocupa'l cargu por llicencia dada a Bustamante, quien sale a combatir los biltos federalistes.<ref name= "Santa Anna" />
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Presidente Nicolas Bravo.PNG|150px]]
| [[Nicolás Bravo]]
| '''11º'''
| Guerrero |
[[10 de xunetu]]-<br>[[18 de xunetu]] de [[1839]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente interín, en sustitución de Santa Anna.<ref name= "Bravo">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 142}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Anastasio Bustamante y Oseguera, portrait.jpg|150px]]
| Anastasio Bustamante
| 3ᵉʳ Mandatu |
Michoacán
| [[18 de xunetu]] de [[1839]]-<br>[[22 de setiembre]] de [[1841]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente constitucional, reasume la presidencia.<ref name="Bustamante">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 136}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Francisco Javier Echeverria.PNG|150px]]
| [[Francisco Javier Echeverría]]
| '''12º'''
| Veracruz
| [[22 de setiembre]]-<br>[[10 d'ochobre]] de [[1841]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
|Bustamante designar presidente interín con aprobación del Congresu, (siendo secretariu de Facienda) en tantu esti parte nuevamente a combatir a los federalistes. Arrenunció productu d'un golpe d'estáu<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=143}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Antonio López de Santa Anna, siglo XIX, óleo sobre tela.png|150px]]
| Antonio López de Santa Anna |
6º Mandatu |
Veracruz
| [[10 d'ochobre]] de [[1841]]–<br>[[26 d'ochobre]] de [[1842]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Presidente provisional, llegó al cargu sofitáu por Mariano Paredes cola promesa de restablecer la Constitución de 1824. Convocatoria a un nuevu Congresu Constituyente, eslleíu por Bravo. Declara obligatoria la educación ente los siete y quince años por decretu'l 26 d'ochobre de 1842.<ref name= "Santa Anna" />
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Presidente Nicolas Bravo.PNG|150px]]
| Nicolás Bravo |
2º Mandato
| Guerrero |
[[26 d'ochobre]] de [[1842]]-<br>[[14 de mayu]] de [[1843]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
|Santa Anna designar presidente sustitutu con sofitu del congresu, mientres este tomaba llicencia del cargu.<ref name= "Bravo">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 142}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Antonio López de Santa Anna, siglo XIX, óleo sobre tela.png|150px]]
| Antonio López de Santa Anna |
7º Mandatu |
Veracruz
| [[14 de mayu]]–<br>[[6 de setiembre]] de [[1843]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
|Retomó'l poder depués de rematar la so llicencia, nuevamente como presidente provisional.<ref name= "Santa Anna" />
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Valentin Canalizo Oleo (480x600).png|150px]]
| [[Valentín Enrío]]
| '''13º'''
| [[Nuevo León]]
| [[7 de setiembre]] de [[1843]]-<br>[[4 de xunu]] de [[1844]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Asume la presidencia sustituta como presidente del Conseyu d'Estáu.<ref name= "Enrío">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 144}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Antonio López de Santa Anna, siglo XIX, óleo sobre tela.png|150px]]
| Antonio López de Santa Anna |
8º Mandatu |
Veracruz
| [[4 de xunu]]–<br>[[12 de setiembre]] de [[1844]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
|Col establecimientu del nuevu orde llegal de les ''Bases orgániques'' (1843), ye electu constitucionalmente pal periodu 1844-1849.<ref name= "Santa Anna" />
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Jose Joaquin de Herrera Oleo (480x600).png|150px]]
| [[José Joaquín de Herrera]]
| '''14º'''
| Veracruz
| [[12 de setiembre]]-<br>[[21 de setiembre]] de [[1844]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Nomáu presidente interín por ausencia d'Enrío, que s'atopaba fora de la ciudá de Méxicu y nun podía recibir el cargu.<ref name= "Herrera">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 149}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Valentin Canalizo Oleo (480x600).png|150px]]
| Valentín Enrío |
2º Mandatu |
Nuevo León
| [[21 de setiembre]]-<br>[[6 d'avientu]] de [[1844]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Asume la presidencia interina como sustitutu de Santa Anna. Ye prindáu polos rebeldes federalistes y espulsáu del país.<ref name= "Enrío">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 144}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru: Jose Joaquin de Herrera Oleo (480x600).png|150px]]
| José Joaquín de Herrera |
2º Mandatu |
Veracruz
| [[6 d'avientu]] de [[1844]]-<br>[[30 d'avientu]] de [[1845]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Presidente constitucional; Foi puestu nel poder polos insurrectos contra Santa Anna. Mientres el so periodu Estaos Xuníos amestóse Texas. Herrera dispunxo la organización d'un exércitu pa la guerra inminente.<ref name= "Herrera">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 149}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Mariano Paredes y Arrillaga (480x600).png|150px]]
| [[Mariano Paredes y Arrillaga]]
|'''15º'''
| [[Ciudá de Méxicu|Distritu Federal]]
| [[31 d'avientu]] de [[1845]]-<br>[[28 de xunetu]] de [[1846]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente interín tres el golpe d'Estáu de 1845. Mientres el so gobiernu, [[República de Yucatán|Yucatán]] declárase independiente y [[Estaos Xuníos]] -y [[Intervención Norteamericana en Méxicu|declara la guerra a Méxicu]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 145}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Presidente Nicolas Bravo.PNG|150px]]
| Nicolás Bravo |
3ᵉʳ Mandato
| Guerrero |
[[28 de xunetu]]-<br>[[6 d'agostu]] de [[1846]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
|Presidente interín impuestu tres la torna de Santa Anna, quien sicasí nun asume'l poder por atopar se en combate.<ref name= "Bravo">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 142}}</ref>
|}
== Segunda República Federal (1846-1853) ==
Méxicu adoptó la forma de gobiernu federal nel contestu de la [[Intervención Norteamericana en Méxicu]]. Mientres esti periodu'l país perdió más de la metá del so territoriu. Al términu de la guerra, siguieron los conflictos ente lliberales y conservadores. El periodu conclúi cola ascensión d'Antonio López de Santa Anna a la presidencia, cargu qu'exerció con traces dictatoriales.
{| class=wikitable
|- bgcolor="LightSteelBlue"
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente
!width=40px|Númberu
!width=150px|Estáu d'orixe
!width=150px|Periodu
!width=150px|Partíu
!Notes
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Jose Mariano Salas Oleo (480x600).png|150px]]
| [[José Mariano Salas]]
| '''16°'''
| Distritu Federal
| [[6 d'agostu]]-<br>[[23 d'avientu]] de [[1846]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
|Presidente Provisional. Realizó la restauración de la Constitución de 1824 y convocó a eleiciones que ganaría Antonio López de Santa Anna pal periodu 1846-1850.<ref name= "Salas">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=146}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Valentín Gómez Farías, portrait.JPG|150px]]
| Valentín Gómez Farías
| 5º Mandatu
| Jalisco
| [[23 d'avientu]] de [[1846]]-<br>[[21 de marzu]] de [[1847]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Como vicepresidente electu, asume la presidencia en sustitución de Santa Anna, que combate a los estauxunidenses nel norte. Pretendió financiar la guerra cola venta de los bienes eclesiásticos, lo que desamarra la [[Rebelión de los Polkos]].<ref name="Gómez Farías" />
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Antonio López de Santa Anna, siglo XIX, óleo sobre tela.png|150px]]
| Antonio López de Santa Anna
| 9º Mandatu
| Veracruz
| [[21 de marzu]]–<br>[[2 d'abril]] de [[1847]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Dempués de destituyir a Gómez Farías y ponelo presu, Santa Anna asume per pocos díes la presidencia constitucional antes de ponese nuevamente al frente del exércitu que combatía a los estauxunidenses. Perdió toles batalles.<ref name= "Santa Anna" />
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Pedro M. Anaya.PNG|150px]]
| [[Pedro María Anaya]]
| '''17º'''
| [[Hidalgo]]
| [[2 d'abril]]-<br>[[20 de mayu]] de [[1847]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Asumi como interín, pero dexa'l puestu pa salir al mandu de combate.<ref name= "Anaya">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 147}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Antonio López de Santa Anna, siglo XIX, óleo sobre tela.png|150px]]
| Antonio López de Santa Anna
| 10º Mandatu
| Veracruz
| [[20 de mayu]]–<br>[[16 de setiembre]] de [[1847]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Reasume la presidencia titular, pero arrenuncia cuando les tropes estauxunidenses tomen la Ciudá de Méxicu.<ref name= "Santa Anna" />
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Manuel de la Peña y Peña.PNG|150px]]
| [[Manuel de la Peña y Peña]]
| '''18º'''
| Distritu Federal
| [[16 de setiembre]]-<br>[[13 de payares]] de [[1847]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Nomáu sustitutu, tresllada'l Gobiernu Federal a [[Santiago de Querétaro|Querétaro]] y empecipia negociaciones de paz con Estaos Xuníos.<ref name= "De la Peña">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 148}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Pedro M. Anaya.PNG|150px]]
| Pedro María Anaya
| 2º Mandato
| Hidalgo
| [[13 de payares]] de [[1847]]-<br>[[8 de xineru]] de [[1848]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
|Presidente interín<ref name= "Anaya">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 147}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Manuel de la Peña y Peña.PNG|150px]]
| Manuel de la Peña y Peña
| 2º Mandatu
| Distritu Federal
| [[8 de xineru]]-<br>[[2 de xunu]] de [[1848]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Torna como presidente sustitutu pa concluyir les negociaciones de paz y firma del [[Tratáu de Guadalupe Hidalgo]].<ref name= "De la Peña">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 148}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru: Jose Joaquin de Herrera Oleo (480x600).png|150px]]
| José Joaquín de Herrera
| 3ᵉʳ Mandatu
| Veracruz
| [[2 de xunu]] de [[1848]]-<br>[[15 de xineru]] de [[1851]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
|Tres la restitución del orde llegal de la carta magna de 1824, Herrera ye electu presidente constitucional el so periodu de trés años foi'l primeru que cerró de manera pacífica la entrega del poder dende 1829.<ref name= "Herrera">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 149}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Mariano Arista Oleo (480x600).png|150px]]
| [[Mariano Aresta]]
| '''19º'''
| San Luis Potosí
| [[15 de xineru]] de [[1851]]-<br>[[5 de xineru]] de [[1853]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Presidente constitucional. Arrenunció tres el llevantamientu santannista del [[Plan del Hospiciu]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 150}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Juan Bautista Ceballos Oleo (480x600).png|150px]]
| [[Juan Bautista Ceballos]]
| '''20º'''
| Durango
| [[5 de xineru]]-<br>[[8 de febreru]] de [[1853]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
|Presidente interín.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 151}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Manuel María Lombardini.PNG|150px]]
| [[Manuel María Lombardini]]
| '''21°'''
| Distritu Federal
| [[8 de febreru]]-<br>[[20 d'abril]] de [[1853]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Asumió como Presidente Provisional, mientres Santa Anna llegaba a la capital.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=152}}</ref>
|}
=== Dictadura (1853-1855) ===
La última estancia de Santa Anna na presidencia de Méxicu tuvo marcada polos enclinos dictatoriales con qu'exerció'l poder. Nesta ocasión, Santa Anna fíxose llamar ''La so Alteza Serenísima'' y restauró les [[Siete Lleis|Siete Lleis centralistes]].
{| class=wikitable
|- bgcolor="LightSteelBlue"
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente
!width=40px|Númberu
!width=150px|Estáu d'orixe
!width=150px|Periodu
!Notes
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Antonio Lopez de Santa Anna 1850 (480x600).png|150px]]
| Antonio López de Santa Anna
| 11º Mandatu
| Veracruz
| [[20 d'abril]] de [[1853]]-<br>[[12 d'agostu]] de [[1855]]
| Oficialízase'l [[Himnu Nacional Mexicanu]]. Sol so gobiernu, róblase'l [[Venta de La Mesilla|Tratáu de La Mesilla]], pol que vendió parte del norte de Sonora y Chihuahua a Estaos Xuníos.<ref name= "Santa Anna" />
|}
== La Reforma (1855-1867) ==
El periodu de la Reforma ta marcáu polos conflictos por aciu los cualos los lliberales impunxéronse sobre los conservadores del sieglu XIX. Esta abarca la [[Revolución d'Ayutla]], que llevó a la so conclusión la dictadura de Santa Anna; la [[Guerra de Reforma]], la instauración del [[Segundu Imperiu Mexicanu]] y la resistencia republicana encabezada por [[Benito Juárez]].
{| class=wikitable
|- bgcolor="LightSteelBlue"
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente
!width=40px|Númberu
!width=150px|Estáu d'orixe
!width=150px|Periodu
!width=150px |Partíu
!Notes
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Martín Carrera.PNG|150px]]
| [[Martín Carrera]]
| '''22º'''
| [[Puebla]]
| [[12 d'agostu]]-<br>[[12 de setiembre]] de [[1855]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente interín nomáu en sustitución de Santa Anna tres el llevantamientu d'Ayutla. Arrenunciu al nun poder conciliar les posiciones de conservadores y lliberales.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 155}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Rómulo Díaz de la Vega.PNG|150px]]
| [[Rómulo Díaz de la Vega]]
| '''23°'''
| Distritu Federal
| [[12 de setiembre]]-<br>[[3 d'ochobre]] de [[1855]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Asumió como xefe militar de la capital el poder Executivo ''de facto''.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 156}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:General Juan Álvarez.jpg|150px]]
| [[Juan Álvarez]]
| '''24º'''
| Guerrero
| [[4 d'ochobre]]-<br>[[11 d'avientu]] de [[1855]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Presidente interín nomáu por una xunta insurxente en Cuernavaca. Promúlgense dalgunes de les [[Lleis de Reforma]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 157}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Ignacio Comonfort.PNG|150px]]
| [[Ignacio Comonfort]]
| '''25º'''
| Puebla
| [[11 d'avientu]] de [[1855]]-<br>[[21 de xineru]] de [[1858]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Presidente interín tres l'arrenunciu d'Álvarez, en que'l so gabinete ocupaba'l ministeriu de Guerra, darréu ye electu constitucionalmente y asume el 1 d'avientu de 1857. Promulgación de la [[Constitución de 1857]]. Conclúi'l so gobiernu con un autu[[golpe d'Estáu]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 158}}</ref>
|}
==== Presidente reconocíu polos lliberales mientres la Guerra de Reforma ====
{| class=wikitable
|- bgcolor="LightSteelBlue"
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente
!width=40px|Númberu
!width=150px|Estáu d'orixe
!width=150px|Periodu
!width=150px|Partíu
!Notes
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Retrato de Benito Juárez, 1861-1862.png|150px]]
| [[Benito Juárez]]
| '''26º'''
| [[Oaxaca]]
| [[21 de xineru]] de [[1858]]-<br>[[18 de xunetu]] de [[1872]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Asume de forma interina tres l'arrenunciu de Comonfort, na so calidá de Presidente de la Suprema Corte de Xusticia. Nun ye reconocíu polos conservadores, que sofiten el [[Plan de Tacubaya]] y nomen presidente a Zuloaga. Tres el fin de la [[Guerra de Reforma]] ye electu constitucionalmente pal periodu 1861-1865. Mesmu que foi estendíu por causa de la [[Segunda intervención francesa en Méxicu|Intervención francesa]], hasta que se restableciera la república<ref name= "Juárez">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 159-161}}</ref>
|}
==== Presidentes reconocíos polos conservadores mientres la Guerra de Reforma ====
El [[Plan de Tacubaya]] proclamáu polos conservadores contra'l gobiernu lliberal foi sofitáu en primer instancia pol presidente [[Ignacio Comonfort]]. Sicasí, los conservadores nun vieron con bonos güeyos que'l presidente caltuviera negociaciones paraleles colos lliberales y desconocer el [[11 de xineru]] de [[1858]]. So la [[Constitución de 1857]], na que se suprimió'l cargu de vicepresidente, el Presidente de la [[Suprema Corte de Xusticia]] tenía d'ocupar la presidencia interina del país. D'esta miente, [[Benito Juárez]] llegó a la presidencia ensin votación popular. Como'l [[Plan de Tacubaya]] desconocía la Constitución de [[1857]], los conservadores nomaron presidentes interinos. Nel marcu de la guerra, el gobiernu juarista abandonó la [[Ciudá de Méxicu]] y los conservadores establecer na capital.
{| class=wikitable
|- bgcolor="LightSteelBlue"
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente
!width=40px|Númberu
!width=150px|Estáu d'orixe
!width=150px|Periodu
!width=150px|Partíu
!Notes
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Félix María Zuloaga Oleo (480x600).png|150px]]
| [[Félix María Zuloaga]]
| '''27º'''
| [[Sonora]]
| [[21 de xineru]]-<br />[[24 d'avientu]] de [[1858]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Nomáu Presidente interín como Xefe del Exércitu Rexenerador pol cambéu del Plan de Tacubaya.<ref name="Zuloaga">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 161-162}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Manuel Robles Pezuela Oleo (480x600).png|150px]]
| [[Manuel Robles Pezuela]]
| '''28°'''
| Guanajuato
| [[24 d'avientu]] de [[1858]]-<br />[[21 de xineru]] de [[1859]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente Provisional.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 162-163}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:Jose Mariano Salas Oleo (480x600).png|150px]]
| José Mariano Salas
| 2° mandatu
| Distritu Federal
| [[21 de xineru]]-<br />[[2 de febreru]] de [[1859]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente provisional. Apostaba la presidencia a Zuloaga.<ref name= "Salas" />
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:General Miguel Miramón.jpg|150px]]
| [[Miguel Miramón]]
| '''29º'''
| Distritu Federal
| [[2 de febreru]] de [[1859]]-<br />[[13 d'agostu]] de [[1860]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Ocupó la presidencia como presidente sustitutu.<ref name="Miramón">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 164-165}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:José Ignacio Pavón.PNG|150px]]
| [[José Ignacio Pavón]]
| '''30º'''
| Veracruz
| [[13 d'agostu]]-<br />[[15 d'agostu]] de [[1860]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Como presidente de la Suprema Corte de Xusticia al serviciu de los conservadores, ocupó la presidencia interina p'apurrila nuevamente a Miramón. Dempués d'esti actu, volvió a la Corte, d'onde salió mientres el gobiernu de Juárez.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 163-164}}</ref>
|-
| style="background:blue|
| [[Ficheru:General Miguel Miramón.jpg|150px]]
| Miguel Miramón
| 2º Mandatu
| Distritu Federal
| [[15 d'agostu]]-<br />[[24 d'avientu]] de [[1860]]
| [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]
| Presidente interín<ref name="Miramón">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 164-165}}</ref>
|-
|}
Los conservadores fueron ganaos definitivamente na [[Batalla de Calpulalpan]] el 22 d'avientu de 1860, y el 1 de xineru de 1861 los lliberales recuperaron la capital. Los remanentes de les milicies conservadores siguieron combatiendo mientres parte de 1861.
== Xunta Cimera de Gobiernu ==
Xunta Superior de Gobiernu, conocida como “Los Notables” o “Xunta de los 35”<ref>
DELLOS Autores, Enciclopedia Política de Méxicu: Tomos I a VIII, Institutu Belisario Domínguez, 2010</ref>
{| class=wikitable
|-
!width= 50px|
!width=150px|
!width=150px|Periodu !width=
50px|
!width=150px|Miembru !Notes
|-
|
|
| [[21 de xunu]] de 1863 al [[10 de xunetu]] de 1863
|
| [[Teodosio Llares]]<ref>Cronoloxía de los Alministradores De La Facienda Pública Mexicana (1821-2012), juridicas.unam.mx</ref>
| Titular de la Xunta
|}
== Segundu Imperiu Mexicanu (1863-1867) ==
{{Ap|Segundu Imperiu Mexicanu|l1 = Segundu Imperiu Mexicanu}}En [[1863]] los conservadores decidieron unviar una representación a Europa pa ufiertar la corona del [[Segundu Imperiu Mexicanu|Imperiu Mexicanu]] a [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano d'Habsburgu]], archiduque d'Austria. Tres delles negociaciones, Maximiliano y la so esposa [[Carlota de Bélxica]] aceptaron la ufierta y viaxaron a Méxicu. El segundu Imperiu Mexicanu duró de 1863 a 1867, y foi sosteníu pol exércitu conservador mexicanu y l'exércitu [[Francia|francés]] con lexones voluntaries d'[[Austria-Hungría]] y [[Bélxica]].
==== Rexencia (1863-1864) ====
{| class=wikitable
|-
!width= 50px|
!width=150px|Rexencia !width=150px|Periodu !width=
50px|
!width=150px|Miembru !Notes
|-
| rowspan=3 |[[Ficheru:Coat of Arms of the First Mexican Empire.svg|100x100px]]
| rowspan=3 |Rexencia de 1863
| rowspan=3 |[[11 de xunetu]] de [[1863]]-<br />[[10 d'abril]] de [[1864]]
| [[Ficheru:Juan Nepomuceno Almonte LT.jpg|50px]]
| [[Juan Nepomuceno Almonte]]
| Fíu de [[José María Morelos]] y socesor de Félix María Zuloaga como Supremu Xefe de la Nación pol bandu de los conservadores, Almonte fungió como rexente en compañía del xeneral [[José Mariano Salas]] y del arzobispu de [[Archidiócesis de Méxicu|Méxicu]], [[Pelagio Antonio de Labastida y Dávalos]].
|-
| [[Ficheru:Jose Mariano Salas Oleo (480x600).png|50px]]
| José Mariano Salas
|
|-
| [[Ficheru:Pelagio Antonio de Labastida y Dávalos.jpg|50px]]
| [[Pelagio Antonio de Labastida y Dávalos]]
|
|}
==== Emperador (1864-1867) ====
{| class=wikitable
|-
!width=50px |
!width=150px|Emperador
!width=150px|Periodu !width=50px
|
!width=150px|Consorte
!Notes
|-
| [[Ficheru:Emperador Maximiliano I de Mexico.jpg|200px]]
| [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]]
| [[10 d'abril]] de [[1864]]-<br />[[15 de mayu]] de [[1867]]
| [[Ficheru:Carlota Amalia de Bélgica.jpg|200px]]
| [[Carlota de Méxicu|María Carlota Amalia]]
| Maximiliano y Carlota exercieron el gobiernu en Méxicu mientres el periodu señaláu, pero nun fueron reconocíos pola resistencia republicana encabezada por [[Benito Juárez]]. Foi fusiláu nel [[cuetu de les Campanes]] ([[Querétaro]]) el [[19 de xunu]] de [[1867]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 166-168}}</ref>
|}
== República Restaurada (1867-1876) ==
Tres l'ayuda militar de los [[Estaos Xuníos]], el presidente d'Estaos Xuníos [[Andrew Johnson]] sofitó a [[Benito Juárez]] con táctiques Militares y armamentu, amás d'amenaciar a los gobiernos europeos d'una posible invasión estauxunidense so la [[Doctrina Monroe]], el presidente lliberal [[Benito Juárez]] llogró la restauración de la república dempués de la retirada del exércitu francés y el fusilamiento del emperador [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano]] y de conservadores mexicanos como [[Miguel Miramón]] y [[Tomás Mejía]].
{| class=wikitable
|- bgcolor="LightSteelBlue"
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente !width=40px|Númberu !width=150px|Estáu d'orixe !width=150px|Periodu !width=150px
|Partíu !Notes
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:Retrato de Benito Juárez, 1861-1862.png|150px]]
| [[Benito Juárez]]
| Sigui |
Oaxaca
| [[15 de mayu]] de [[1867]]-<br>[[18 de xunetu]] de [[1872]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Juárez gobernó en forma ininterrumpida de 1858 a 1872, la fecha conseñada d'entamu nesti renglón correspuende a la Restauración de la República. Tres el reestablecimientu de la república foi reelecto pa los periodos 1867-1871 y 1871-1875 que nun concluyó.<ref name= "Juárez">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 159-161}}</ref>
|-
| style="background:purple|
| [[Ficheru:Sebastián Lerdo de Tejada, oleo sobre tela.jpg|150px]]
| [[Sebastián Lerdo de Tejada]]
| '''31º'''
| Veracruz
| [[18 de xunetu]] de [[1872]]-<br>[[20 de payares]] de [[1876]]
| Partíu Republicanu Progresista |
Asume la presidencia como interín al morrer Benito Juárez, na so calidá de presidente de la Suprema Corte de Xusticia de la Nación. Convocó a eleiciones, que ganó, y asumió agora como constitucional pal periodu 1872-1876. Depués intentó reelixise en 1876, pero finalmente arrenunció pola rebelión de Tuxtepec, 11 díes antes de rematar el so mandatu.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 168-169}}</ref>
|-
| style="background:red|
| [[Ficheru:José María Iglesias Oleo (480x600).png|150px]]
| [[José María Iglesias]]
| '''32º'''
| Distritu Federal
| |[[20 de payares]] de [[1876]]-<br>[[6 d'avientu]] de [[1876]]
| [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Presidencia interina paralela a la de [[Porfirio Díaz]] del 20 de payares de [[1876]] 6 d'avientu de [[1876]], asume como presidente de la suprema corte.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 169-170}}</ref>
|}
== Porfiriato (1876-1911) ==
{| class=wikitable
|-
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente !width=40px|Númberu !width=150px|Estáu d'orixe !width=150px|Periodu !width=150px
|Partíu !Notes
|-
| style="background:red|
|[[Ficheru:Porfirio Diaz en 1867.png|150px]]
|[[Porfirio Díaz]]
|'''33°'''
| Oaxaca
|[[27 de payares]] de [[1876]]-<br>[[6 d'avientu]] de [[1876]]
|[[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
|Asumió ''de facto'' como encargáu del poder Executivu pa poder escoyese darréu como presidente de la República, con base nel [[Plan de Tuxtepec]], en desconociendo a Iglesias.<ref name= "Díaz">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 173-175}}</ref>
|-
| style="background:red|
|[[Ficheru:Juan Nepomuceno Méndez Oleo (480x600).png|150px]]
|[[Juan N. Méndez|Juan Nepomuceno Méndez]]
|'''34°'''
| Puebla |[[6
d'avientu]] de [[1876]]-<br>[[16 de febreru]] de [[1877]]
|[[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
|Asumió como presidente interín dempués de ser designáu por Porfirio Díaz, al desconocer a Iglesias.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 171}}</ref>
|-
| style="background:red|
|[[Ficheru:Porfirio Diaz en 1867.png|150px]]
|[[Porfirio Díaz]]
|2° Mandatu |
Oaxaca
|[[17 de febreru]] de [[1877]]-<br>[[30 de payares]] de [[1880]]
|[[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
| Volvió asumir la presidencia de ''de facto'' el 17 de febreru, antes de ser electu presidente constitucional, condición qu'asumió'l 5 de mayu.<ref name= "Díaz">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 173-175}}</ref>
|-
| style="background:red|
|[[Ficheru:Manuel González, óleo.jpg|150px]]
|[[Manuel del Refugio González Flores|Manuel González]]
|'''35º'''
| [[Tamaulipas]]
|[[1 d'avientu]] de [[1880]]-<br>[[30 de payares]] de [[1884]]
|[[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]
|Presidente Constitucional<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 172}}</ref>
|-
| style="background:#0047AB|
|[[Ficheru:Porfirio Diaz in uniform.jpg|150px]]
|[[Porfirio Díaz]]
|3º Mandatu |
Oaxaca
|[[1 d'avientu]] de [[1884]]-<br>[[25 de mayu]] de [[1911]]
|Unión Lliberal, Círculu Nacional Porfirista, Partíu Nacional Reeleccionista
|En tornando a la presidencia, se reeligiría socesivamente en 1888, 1892, 1896, 1900, 1904 (establecióse'l periodu sexenal) y 1910.<ref name= "Díaz">{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 173-175}}</ref>
|}
== Revolución (1911-1928) ==
{| class=wikitable
|-
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente
!width=40px|Númberu
!width=150px|Estáu d'orixe
!width=150px|Periodu
!width=150px|Partíu
!Notes
|-
| style="background:gray|
|[[Ficheru:Francisco Leon de la Barra.jpg|150px]]
|[[Francisco León de la Barra]]
|'''36ᵘ'''
| Querétaro
|[[25 de mayu]] de [[1911]]-<br>[[6 de payares]] de [[1911]]
|[[Candidatu independiente|Independiente]]
|Presidente interín tres l'arrenunciu de Porfirio Díaz.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 175-176}}</ref>
|-
| style="background:#800000|
|[[Ficheru:Francisco I Madero.jpg|150px]]
|[[Francisco I. Madero]]
|'''37ᵘ'''
| Coahuila
|[[6 de payares]] de [[1911]]-<br>[[19 de febreru]] de [[1913]]
|[[Partíu Constitucional Progresista]]<ref>[http://www.memoriapoliticademexico.org/Efemerides/8/11081911.html Convención del Partíu Constitucional Progresista.]</ref>
|Mientres un golpe militar foi obligáu a arrenunciar xunto col so vicepresidente [[José María Pino Suárez]]. Al treslladalos a prisión fueron asesinaos.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 176-178}}</ref>
|-
| style="background:#800000|
|[[Ficheru:Pedro Lascurain.jpg|150px]]
|[[Pedro Lascuráin Pared|Pedro Lascuráin]]
|'''38ᵘ'''
| Distritu Federal
|[[19 de febreru]] de [[1913]] (17:15 a 18:00)
|[[Partíu Constitucional Progresista]]<ref>[http://www.memoriapoliticademexico.org/Efemerides/8/11081911.html Convención del Partíu Constitucional Progresista.]</ref>
|Por ministeriu de llei, al tar la presidencia y a la vicepresidencia vacantes tenía de recayer el cargu nos miembros del gabinete. Lascurain asumió como interín el cargu por ser el secretariu de Rellaciones Esteriores. Nomó a Huerta como secretariu de Gobernación y presentó'l so arrenunciu, tou en menos de 45 minutos,<ref>{{Cita web |url=http://www.bicentenario.gob.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=612 |títulu=Biografía de Pedro Lascuráin, consultáu'l 3 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200802053454/http://www.bicentenario.gob.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=612 |fechaarchivu=2020-08-02 }}</ref> llegalizando'l golpe d'Estáu.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 178-179}}</ref>
|-
| style="background:gray|
|[[Ficheru:V Huerta.jpg|150px]]
|[[Victoriano Huerta]]
|'''39ᵘ'''
| Jalisco
|[[19 de febreru]] de [[1913]]-<br>[[15 de xunetu]] de [[1914]]
|[[Candidatu independiente|Independiente]]
| Llegó a la presidencia interina tres un golpe d'Estáu en contra de Madero.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 179-180}}</ref>
|-
| style="background:gray|
|[[Ficheru:Francisco S Carvajal.jpg|150px]]
|[[Francisco Carvajal|Francisco S. Carvajal]]
|'''40ᵘ'''
| [[Campeche]]
|[[15 de xunetu]] de [[1914]]-<br>[[13 d'agostu]] de [[1914]]
|[[Candidatu independiente|Independiente]]
| Presidente interín. Capituló polos [[trataos de Teoloyucan]] coles fuercies armaes opuestes a Huerta.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 180-181}}</ref>
|-
| style="background:gray|
|[[Ficheru:Eulalio Gutierrez.jpg|150px]]
|[[Eulalio Gutiérrez Ortiz]]
|'''41ᵘ'''
| Coahuila
|[[6 de payares]] de [[1914]]-<br>[[16 de xineru]] de [[1915]]
|[[Convención d'Aguascalientes|Convencionista]]
| Nomáu presidente interín pola [[Convención d'Aguascalientes]]. Arrenuncia ante la llegada de los villistas a la Ciudá de Méxicu.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 182-183}}</ref>
|-
| style="background:gray|
|[[Ficheru:Roque_González_Garza.jpg|150px]]
|[[Roque González Garza]]
|'''42ᵘ'''
| Coahuila
|[[16 de xineru]] de [[1915]]-<br>[[9 de xunu]] de [[1915]]
|[[Convención d'Aguascalientes|Convencionista]]
| Nomáu presidente interín pola [[Convención d'Aguascalientes]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=183-184}}</ref>
|-
| style="background:gray|
|[[Ficheru:Francisco Lagos Chazaro.png|150px]]
|[[Francisco Lagos Cházaro]]
|'''43ᵘ'''
| Veracruz
|[[9 de xunu]] de [[1915]]-<br>[[10 d'ochobre]] de [[1915]]
|[[Convención d'Aguascalientes|Convencionista]]
| Nomáu presidente interín pola [[Convención d'Aguascalientes]]. Tresllada'l gobiernu a [[Toluca de Lerdo|Toluca]] por instrucción de la Convención y finalmente arrenuncia.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 184-185}}</ref>
|-
| style="background:#D4AA00|
|[[Ficheru:Venustiano Carranza ca. 1917.jpg|150px]]
|[[Venustiano Carranza]]
|'''44ᵘ'''
| Coahuila
|[[13 d'agostu]] de [[1914]]-<br>[[21 de mayu]] de [[1920]]
| [[Partíu Lliberal Constitucionalista (Méxicu)|Partíu Lliberal Constitucionalista]]
| Asumió'l gobiernu como Xefe del Exércitu Constitucionalista, exerciendo l'executivu ''de facto'' ente'l [[13 d'agostu]] de [[1914]] y [[30 d'abril]] de [[1917]]. El [[1 de mayu]] asumió'l cargu de manera constitucional, siendo'l primeru en ser electu por sufraxu direutu, y tamién el primeru so l'acabante promulgar carta magna. Desconoció los gobiernos emanados de la [[Convención d'Aguascalientes]] (Gutiérrez, González Garza y Lagos Cházaro). Primíu polos sos opositores, abandonó la Ciudá de Méxicu y foi asesináu nel so intentu d'escapar a Veracruz.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 186-187}}</ref>
|-
| style="background:#D4AA00|
| [[Ficheru:Adolfo_de_la_Huerta.jpg|150px]]
| [[Adolfo de la Huerta]]
|'''45ᵘ'''
| Sonora |
[[1 de xunu]] de [[1920]]-<br>[[30 de payares]] de [[1920]]
| [[Partíu Lliberal Constitucionalista (Méxicu)|Partíu Lliberal Constitucionalista]]
| Ocupa la presidencia interina acordies col [[Plan d'Agua Prieta]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 188-189}}</ref>
|-
| style="background:#CE1126|
|[[Ficheru:Alvaro Obregon.jpg|150px]]
|[[Álvaro Obregón]]
|'''46ᵘ'''
| Sonora |
[[1 d'avientu]] de [[1920]]-<br>[[30 de payares]] de [[1924]]
| [[Partíu Llaborista Mexicanu]]
| Presidente constitucional. En 1922, sofita les misiones culturales del entós secretariu d'Educación, [[José Vasconcelos]]<ref>{{cita web|url=http://www.comie.org.mx/congresu/memoriaelectronica/v09/ponencias/at09/PRE1178909741.pdf|títulu=Les misiones culturales ente 1922 y 1927|fechaaccesu=19 de payares de 2017}}</ref><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=189-191}}</ref>
|-
| style="background:#CE1126|
|[[Ficheru:Plutarco Elias Calles.jpg|150px]]
|[[Plutarco Elías Calles]]
|'''47ᵘ'''
| Sonora |[[1 d'avientu]] de [[1924]]-<br>[[30 de payares]] de [[1928]]
| [[Partíu Llaborista Mexicanu]]
| Realícense reformes constitucionales estendiendo'l periodu presidencial a seis años. Aprueba lleis que llinden la llibertá de cultu, dando entamu a la [[Guerra Cristera]].<ref>{{Harvsp|Delgado de Cantú|2008|pp = 352-360}}</ref><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=191-193}}</ref>
|}
== Maximato (1928-1934) ==
{{VT|Maximato}}
{| class=wikitable
|-
!width=50px colspan=2|
!width=150px|Presidente !width=40px|Númberu !width=150px|Estáu d'orixe !width=150px|Periodu !width=150px
|Partíu !Notes
|- style="background:
| style="background:#CE1126|
|[[Ficheru:Emilio Portes, portrait.jpg|150px]]
|[[Emilio Portes Gil]]
|'''48º'''
| Tamaulipas
|[[1 d'avientu]] de [[1928]]-<br>[[5 de febreru]] de [[1930]]
| [[Partíu Llaborista Mexicanu]]<br><small>El [[Partíu Nacional Revolucionariu]] fundóse tres meses dempués de qu'asumió la presidencia</small>
|Presidente interín tres el [[asesinatu d'Álvaro Obregón]], quién foi electu pal periodu de 1928 a 1932. Mientres el so gobiernu fúndase'l [[Partíu Nacional Revolucionariu]] (PNR), dase l'autonomía a la [[Universidá Nacional de Méxicu]], encara la [[rebelión escobarista]] y conclúi el conflictu cristero.<ref name=":0">{{Harvsp|Delgado de Cantú|2008|pp = 362-376}}</ref><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 193-194}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Pascual_Ortiz_Rubio.jpg|150px]]
|[[Pascual Ortiz Rubio]]
|'''49º'''
| Michoacán
|[[5 de febreru]] de [[1930]]-<br>[[2 de setiembre]] de [[1932]]
|[[Partíu Nacional Revolucionariu]]
|Ganador de les [[Eleiciones presidenciales de 1929 en Méxicu|eleiciones]] estraordinaries del [[17 de payares]] de [[1929]]. El [[2 de setiembre]] de 1932, a otru día del so II informe presidencial, Ortiz Rubio presentó'l so arrenunciu sol cargu de que delles persones nun la dexaben exercer les sos facultaes constitucionales de Primer Mandatariu.<ref name=":0" /><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 194-195}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Abelardo.rodriguez.jpg|150px]]
|[[Abelardo L. Rodríguez]]
|'''50º'''
| Sonora |[[2
de setiembre]] de [[1932]]-<br>[[30 de payares]] de [[1934]]
|[[Partíu Nacional Revolucionariu]]
|D'alcuerdu a la [http://www.cddhcu.gob.mx/organi/leyorg.htm Llei Orgánica del Congresu de los Estaos Xuníos Mexicanos] la propuesta del presidente sustitutu facer pol grupu parllamentariu del partíu nel que militaba'l presidente a sustituyir el PNR, quien propunxo a ''Abelardo L. Rodríguez''. Cuando s'escuchó'l so nome na terna del PNR, foi ovacionado, dando a entender que sería electu por unanimidá.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 195-196}}</ref>
|}
== Presidencies sexenales (Dende 1934) ==
{| class=wikitable
|-
!width=50px colspan=2|
!width=100px|Presidente
!width=40px|Númberu
!width=100px|Estáu d'orixe
!width=100px|Periodu
!width=100px|Partíu
!Notes
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Lazaro cardenas2.jpg|100px]]
|[[Lázaro Cárdenas del Río]]
|'''51º'''
| Michoacán
|[[1 d'avientu]] de [[1934]]-<br>[[30 de payares]] de [[1940]]
|[[Partíu Nacional Revolucionariu]]
|Nacionalizó la industria petrolera, fundó [[PEMEX]], l'[[IPN|Institutu Politéunicu Nacional]] y l'[[INAH|Institutu Nacional d'Antropoloxía y Historia]]. Créase'l [[Partíu de la Revolución Mexicana]] (PRM) a partir del PNR y fúndase el [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]]. Dio asilu a los refuxaos de la [[Guerra Civil Española|guerra civil española]].<ref>{{Harvsp|Delgado de Cantú|2008|pp = 379-396}}</ref> Dio asilu al ideólogu comunista [[León Trotsky]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 196-198}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Manuel Ávila Camacho.JPG|100px]]
|[[Manuel Ávila Camacho]]
|'''52º'''
| Puebla
|[[1 d'avientu]] de [[1940]]-<br>[[30 de payares]] de [[1946]]
|[[Partíu de la Revolución Mexicana]]
|Empecipió'l so mandatu con acusaciones de fraude eleutoral. Mientres el so mandatu creóse'l [[IMSS]] y l'[[Institutu Nacional de Cardioloxía|INC]], axustó la delda esterna productu de les nacionalizaciones de Lázaro Cárdenas. Méxicu entró na [[Segunda Guerra Mundial|segunda guerra mundial]] unviando a la [[Fuercia Aérea Espedicionaria Mexicana|fuercia aérea espedicionaria mexicana]]. El 18 de xineru de 1946 crea'l [[Partíu Revolucionariu Institucional]] (PRI) a partir del PRM.<ref>{{Harvsp|Delgado de Cantú|2008|pp = 408-416}}</ref><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 198-200}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Miguel_Aleman.jpg|100px]]
|[[Miguel Alemán Valdés]]
|'''53º'''
| Veracruz
|[[1 d'avientu]] de [[1946]]-<br>[[30 de payares]] de [[1952]]
|[[Partíu Revolucionariu Institucional]]
|Otorgó'l votu de la muyer n'eleiciones municipales. La so política foi d'enclín nacionalista, impulsó ensin ésitu la [[industrialización por sustitución d'importaciones]] ante l'aumentu de la inflación. Aumentó'l gastu públicu destináu a impulsar la economía y menguó el designáu al gastu social. Promovió una política anticomunista cola eliminación de la izquierda sindical y la depuración del PRI.<ref>{{Harvsp|Delgado de Cantú|2008|pp = 417-424}}</ref><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 200-202}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Adolfo Ruiz Cortines.png|100px]]
|[[Adolfo Ruiz Cortines]]
|'''54º'''
| Veracruz
|[[1 d'avientu]] de [[1952]]-<br>[[30 de payares]] de [[1958]]
|[[Partíu Revolucionariu Institucional]]
|Siguió cola política nacionalista. Otorgó'l votu universal a la muyer. La rápida crecedera económica xeneró que la inflación siguiera aumentando, polo que plantegó'l [[desenvuelvo estabilizador]], deteniendo la inflación y dexando que'l valor de la moneda establecer en $12.50 [[Pesu mexicanu|pesos]] por [[Dólar d'Estaos Xuníos|dólar]]. En 1958 enfrentó'l conflictu agrariu, la fuelga magisterial y la fuelga de ferrocarrileros.<ref>{{Harvsp|Delgado de Cantú|2008|pp = 424-429}}</ref><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 203-204}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Adolfo López Mateos (1963).jpg|100px]]
|[[Adolfo López Mateos]]
|'''55º'''
| [[Estáu de Méxicu]]
| [[1 d'avientu]] de [[1958]]-<br>[[30 de payares]] de [[1964]]
|[[Partíu Revolucionariu Institucional]]
|Reafitó l'usu de la [[doctrina Estrada]] ante la [[revolución cubana]]. Concluyó'l [[Parque Públicu Federal El Chamizal|conflictu del Chamizal]] con Estaos Xuníos de forma favorable pa Méxicu. Nacionalizó la industria llétrico, creó'l [[ISSSTE]] y la [[Comisión Nacional de Llibros de Testu Gratuitos]]. Menguó la inflación y algamó tases de crecedera del 6% añal.<ref>{{Harvsp|Delgado de Cantú|2008|pp = 431-435}}</ref><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp=205-206}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Gustavo Diaz Ordaz.JPG|100px]]
|[[Gustavo Díaz Ordaz]]
|'''56º'''
| Puebla
|[[1 d'avientu]] de [[1964]]-<br>[[30 de payares]] de [[1970]]
|[[Partíu Revolucionariu Institucional]]
|Impulsó'l non intervencionismu y condergó la [[Ocupación estauxunidense de la República Dominicana (1965-1966)|ocupación estauxunidense de la República Dominicana]]. Mientres el so mandatu celebrar en Méxicu los [[Xuegos Olímpicos de Méxicu 1968|Xuegos Olímpicos de 1968]] y la [[Copa Mundial de Fútbol de 1970]]. El so gobiernu foi criticáu como autoritariu pol [[Movimientu de 1968 en Méxicu|movimientu del 68]], reprimíu diez díes antes del entamu de los Xuegos Olímpicos na Matanza de Tlatelolco.<ref>{{Harvsp|Delgado de Cantú|2008|pp = 436-448}}</ref><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 207-208}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|
|[[Luis Echeverría Álvarez]]
|'''57º'''
| Distritu Federal
|[[1 d'avientu]] de [[1970]]-<br>[[30 de payares]] de [[1976]]
|[[Partíu Revolucionariu Institucional]]
|El 10 de xunu de 1971 hai una represión contra estudiantes conocida como [[Matanza del Xueves de Corpus]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 209-210}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Lopez Portillo 1979.jpg|100px]]
|[[José López Portillo y Pacheco]]
|'''58º'''
| Distritu Federal
|[[1 d'avientu]] de [[1976]]-<br>[[30 de payares]] de [[1982]]
|[[Partíu Revolucionariu Institucional]]
|Impulsó una [[Reforma política en Méxicu de 1977|reforma política]] pa dexar la participación activa d'otros partíos na política nacional. Empecipió la esplotación a gran escala de los pozos petroleros nel golfu de Méxicu, llogrando una crecedera del 9% añal en 1979. Tres años dempués, cola baxa nos precios del petroleu, la moneda foi devaluada de $26.88 a $49.00 pesos per dólar. Al concluyir el so sexeniu decretó la nacionalización de los bancos.<ref>{{Harvsp|Delgado de Cantú|2008|p = 471-482}}</ref><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 211-212}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:De la madrid1.jpg|100px]]
|[[Miguel de la Madrid Hurtado]]
|'''59º'''
| [[Colima]]
|[[1 d'avientu]] de [[1982]]-<br>[[30 de payares]] de [[1988]]
|[[Partíu Revolucionariu Institucional]]
|Un [[Terremotu de Méxicu de 1985|terremotu de 8.1 graos]] na Escala de Richter solmena a la Ciudá de Méxicu'l Xueves 19 de setiembre de 1985.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 213-214}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
| [[Ficheru:Carlos_Salinas.jpg|100px]]
| [[Carlos Salinas de Gortari]]
|'''60º'''
| Distritu Federal
|[[1 d'avientu]] de [[1988]]-<br>[[30 de payares]] de [[1994]]
|[[Partíu Revolucionariu Institucional]]
|Ganó les eleiciones de [[1988]], non reconocíes pol conxuntu de candidatos de la oposición. Privatización masiva d'empreses estatales. Firma del [[Tratáu de Llibre Comerciu d'América del Norte]]. Encara la nacencia del [[Exércitu Zapatista de Lliberación Nacional]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 215-217}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Ernesto Zedillo World Economic Forum (2008).jpg|100px]]
|[[Ernesto Zedillo Ponce de León]]
|'''61º'''
| Distritu Federal
|[[1 d'avientu]] de [[1994]]-<br>[[30 de payares]] de [[2000]]
|[[Partíu Revolucionariu Institucional]]
|Foi candidatu sustitutu del Partíu Revolucionariu Institucional, depués del asesinatu del candidatu orixinal, [[Luis Donaldo Colosio]], Funda'l [[Fobaproa]], nel sureste de Méxicu'l 22 d'avientu de 1997 dase la [[Matanza de Acteal]].<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 217-219}}</ref>
|-style="background:"
| style="background:blue|
|[[Ficheru:Vicente Fox flag.jpg|100px]]
|[[Vicente Fox Quesada]]
|'''62º'''
| Distritu Federal
|[[1 d'avientu]] de [[2000]]-<br>[[30 de payares]] de [[2006]]
|[[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]]
|La so eleición significó l'alternanza nel poder en Méxicu, depués de más de 70 años de dominiu del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] y los sos partíos antecedentes. Mientres la so campaña prometió atrapar "pexes gordos" de la corrupción, pero esto nun asocedió.<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 219-222}}</ref>
|-style="background:"
| style="background:blue|
|[[Ficheru:Felipe Calderon H.jpg|100px]]
|[[Felipe Calderón Hinojosa]]
|'''63º'''
| Michoacán
|[[1 d'avientu]] de [[2006]]-<br>[[30 de payares]] de [[2012]]
|[[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]]
| Foi nomáu presidente tres [[Discutiniu ya irregularidaes de la eleición presidencial de 2006 en Méxicu|una polémica eleición]]. Empecipió la [[Guerra contra'l narcotráficu en Méxicu|guerra contra'l narcotráficu]] pa combatir a los grupos delictivos del país, estratexa qu'en terminando'l so sexeniu dexó 121 mil muertes rellacionaes.<ref>[http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/c0239f2y49c89f05b5f7ed557d155902]</ref><ref>{{cita web |url = http://www.excelsior.com.mx/nacional/2014/03/12/948239|títulu = Nel sexeniu de Calderón hubo 121 mil muertes|autor = Robles de la Rosa, Leticia|enllaceautor = |fecha = 12 de marzu de 2014|idioma = |editorial = Excelsior|fechaaccesu = 27 de xunetu de 2015|sitiuweb = }}</ref> Decretó la estinción de [[Lluz y Fuercia del Centru]] por cuenta del so altu costu y baxu rendimientu.<ref>{{cita web |url = http://www.jornada.unam.mx/2009/10/11/politica/005n1pol|títulu = Decreta Calderón la estinción de Lluz y Fuercia; ye inconstitucional: SME|autor = Martínez, Fabiola; Castillo, Gustavo y Salgado, Agustín|enllaceautor = |fecha = 11 d'ochobre de 2009|idioma = |editorial = La xornada|fechaaccesu = 27 de xunetu de 2015|sitiuweb = }}</ref><ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 222-225}}</ref>
|- style="background:
| style="background:green|
|[[Ficheru:Presidente_Enrique_Peña_Nieto._Fotografía_oficial.jpg|100px]]
|[[Enrique Peña Nieto]]
|'''64º'''
| Estáu de Méxicu
|[[1 d'avientu]] de [[2012]]-<br>[[1 d'avientu]] de [[2018]]
|[[Partíu Revolucionariu Institucional]]
|Adquirió'l cargu nuna polémica eleición.<ref>{{cita web|url = http://www.proceso.com.mx/?p=313518|títulu = Eleición mercada: L'escándalu Peña Nieto-Soriana|autor = Vergara, Rosalía|enllaceautor = |fecha = 12 de xunetu de 2012|idioma = |editorial = Proceso|fechaaccesu = 8 d'agostu de 2015|sitiuweb = |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20130523111404/http://www.proceso.com.mx/?p=313518|fechaarchivu = 2013-05-23}}</ref><ref>{{cita web |url = http://www.vivelohoy.com/noticies/8113359/crez-escandalo-por supuestu fraude-electoral-en-mexico|títulu = Escándalu crez de xacíu fraude eleutoral en Méxicu.|autor = López, Octavio|enllaceautor = |fecha = 7 de mayu de 2012|idioma = |editorial = Vívilo Güei|fechaaccesu = 8 d'agostu de 2015|sitiuweb = }}</ref> Mientres el so gobiernu concrétense más de diez reformes estructurales, ente elles la enerxética, hacendaria y educativa.<ref>[http://www.oem.com.mx/oem/notes/n3521457.htm]</ref> El so mandatu enfrenta una crísis de credibilidá pola [[Desapaición forzada n'Iguala de 2014|desapaición forzada de Ayotzinapa]] y múltiples [[Investigación per conflictu d'interés d'Enrique Peña Nieto|acusaciones de conflictu d'intereses y corrupción]].<ref>{{cita web |url = http://www.informador.com.mx/suplementos/2015/604197/6/la-triple-crisis-de pena nieto.htm|títulu = La triple crísis de Peña Nieto|autor = Enrique Toussaint|enllaceautor = |fecha = 19 de xunetu de 2015|idioma = |editorial = L'informador|fechaaccesu = 27 de xunetu de 2015|sitiuweb = }}</ref><ref>{{cita web |url = http://aristeguinoticias.com/0911/mexico/la casa blanca-de-enrique-pena-nieto/|títulu = La casa blanca d'Enrique Peña Nieto (investigación especial)|autor = Aristegui Noticies|enllaceautor = |fecha = 9 de payares de 2014|idioma = |editorial = |fechaaccesu = 27 de xunetu de 2015|sitiuweb = }}</ref>
|-
! style="background:#B62118;", "color =white"|
| [[Ficheru:Reunión con el presidente electo y equipos de trabajo 6 (cropped).jpg|100px]]
| [[Andrés Manuel López Obrador]]<br /><small>(n. 1953)</small>
| '''65º'''
| [[Tabasco]]
| [[1 d'avientu]] de [[2018]]-<br>[[30 de setiembre]] de [[2024]]
| ''Movimiento Regeneración Nacional'' - MORENA
|
|-
! style="background:#B62118;", "color =white"|
| [[Ficheru:Claudia_Sheinbaum_en_su_conferencia_matutina_(cropped).jpg|100px]]
| [[Claudia Sheinbaum|Claudia Sheinbaum Pardo]]'''<br /><small>(n. 1962)</small>
| '''66º'''
| Distritu Federal
| [[1 d'ochobre]] de [[2024]]-<br>actualidá
| ''Movimiento Regeneración Nacional'' - MORENA
|
|}
== Datos complementarios ==
[[Ficheru:Coat of arms of Mexico City, Mexico.svg|thumb|right|150px|Escudu de la Ciudá de Méxicu; la entidá d'orixe de la mayor cantidá de gobernantes]]
=== Gobernantes per llugar orixe ===
{{AP|Gobernantes de Méxicu por llugar d'orixe}}
Evidentemente, [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I d'Habsburgu]] ye l'únicu ''Xefe d'Estáu y de Gobiernu'' que nun nació nel territoriu nacional (''n. en [[Viena]], [[Imperiu Austriacu]])''. Salvo esa notable esceición y amás del casu del emperador [[Agustín de Iturbide|Agustín I]] (n. en [[Morelia|Valladolid]], [[Michoacan|Intendencia de Valladolid]]), tolos gobernantes nacieron nel actual territoriu mexicanu; los 64 presidentes nacieron en 18 entidaes distintes.
Sobresal el fechu de que nunca hubo unu nacíu en dalgún de los antiguos territorios qu'integraron el país, esto ye, los territorios perdíos na [[Intervención d'Estaos Xuníos en Méxicu|Guerra contra Estaos Xuníos]] ([[California]], [[Arizona]], [[Nuevu Méxicu]], [[Texas]], [[Nevada]] y [[Utah]]) o nes provincies de Centroamérica mientres l'[[Primer Imperiu Mexicanu|Imperiu d'Agustín de Iturbide]] ([[Guatemala]], [[Hondures]], [[El Salvador]], [[Nicaragua]] y [[Costa Rica]]).
La [[Ciudá de Méxicu]] ye la entidá d'orixe de la mayor cantidá de mandatarios na historia con 13. Pela cueta nengún ciudadanu orixinariu d'[[Aguascalientes]], [[Baxa California]], [[Baxa California Sur]], [[Chiapas]], [[Chihuahua]], [[Estáu de Guerrero|Guerrero]], [[Estáu d'Hidalgo|Hidalgo]], [[Estáu de Morelos|Morelos]], [[Nayarit]], [[Quintana Roo]], [[Sinaloa]], [[Tabasco]], [[Tlaxcala]] y [[Yucatán]] algamaron la presidencia de la república.
Tomando en cuenta'l criteriu de temporalidá que rixe sobre los datos históricos, tienen de considerase los siguientes casos:
-[[Vicente Guerrero]], [[Nicolás Bravo]] y [[Juan Álvarez]], nacieron en zones que corresponderíen anguaño al [[Estáu de Guerrero]] creáu hasta [[1849]], polo qu'oficialmente nacieron na [[Estáu de Méxicu|Intendencia de Méxicu]], por cuenta de ello inclúyense na cifra de dicha entidá.
-Procede'l mesmu casu con [[Pedro María Anaya]] quien nació nun área que güei ye parte d'[[Estáu d'Hidalgo|Hidalgo]], creáu en [[1869]], polo qu'oficialmente nació na [[Estáu de Méxicu|Intendencia de Méxicu]] y amiéstase nel númberu de dicha entidá.
-Similar situación aplica en [[José María Bocanegra]] nacíu oficialmente nuna llocalidá qu'anguaño esta nel territoriu d'[[Aguascalientes]], creáu en 1857, polo que formalmente nació na intendencia de [[Zacatecas]].<ref name "Presidentes">{{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda Edición|fecha= avientu de 2010|editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6|páxines=}}</ref>
==== Númberos per entidá ====
* [[Ciudá de Méxicu]]: 13
* [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]]: 8
* [[Estáu de Méxicu]]: 6
* [[Coahuila]]: 5
* [[Puebla]]: 5
* [[Sonora]]: 5
* [[Michoacán]]: 4
* [[Jalisco]]: 3
* [[Querétaro]]: 2
* [[Durango]]: 2
* [[Oaxaca]]: 2
* [[San Luis Potosí]]: 2
* [[Tamaulipas]]: 2
* [[Zacatecas]]: 1
* [[Campeche]]: 1
* [[Colima]]: 1
* [[Nuevo León]]: 1
* [[Guanajuato]]: 1
=== Gobernantes per grupu o partíu políticu ===
[[Ficheru:Lucas Alamán, portrait.jpg|thumb|right|150 px|[[Lucas Alamán]] fundador del [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]].]]
[[Ficheru:José María Luis Mora.png|thumb|right|150px|[[José María Luis Mora]], precursor del [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]].]]
==== Antecedentes ====
Resulta inexactu históricamente y ambiguu plantegar un llistáu sobre la pertenencia a [[Partíos políticos de Méxicu|partíos políticos]] de los presidentes de Méxicu nos primeros trenta años de vida independiente. Primero porque la estructura, funciones y composición de dichos institutos políticos como los conocemos anguaño, nun esistieron sinón hasta'l [[sieglu XX]]; y segundu, les carauterístiques de los primeros grupos denominaos "partíos" nel sieglu XIX nun funcionar como tal sinón hasta la segunda metá de dicha centuria.
La llexislación mexicana en materia eleutoral mientres la primer metá del [[sieglu XIX]], non solo nun fala de partíos, sinón que nun yeren necesarios, yá que los cargos d'eleición popular direuta en conceyos, distritos y estaos nun riquir de nengún tipu de pertenencia, afiliación o sofitu corporativu. Amás, nos métodos d'eleición de la presidencia de la república, que fueron: per mediu de la mayoría de llexislatures estatales ([[Constitución de 1824]]), polos integrantes de los poderes de la Unión ([[Siete Lleis]] y Bases orgániques) y Colexu Eleutoral ([[Constitución de 1857]]), volvíase intrescendente la presencia de grupos políticos nacionales cohesionados y entamaos (como un partíu). En concencia habría qu'añader les complexidaes de fundir grupos políticos nun país tan estensu y constantemente sopelexáu por guerres internes y esternes.
Sicasí nuna dómina na qu'apenes se desenvolvíen los primeros métodos de participación ciudadana, si foi facederu, principalmente na [[Ciudá de Méxicu]], la integración de grupos políticos que compartíen idees y proyeutos, entamaos a manera d'asociaciones, ensin estructura, estatutos o lideralgos corporativos. Y que la so función yera más la de sofitar a líderes militares y políticos que pudieren aspirar al poder públicu, y llevar con ellos les idees del so gremiu. Les primer agrupaciones, a les que tuvieron venceyaos los mandatarios (tres l'establecimientu de la república) fueron les logias masóniques; per un sitiu la del ritu escocés d'enclín lliberal y del otru la del ritu yorkino d'enclín conservador. Darréu estos convertiríense en federalistes y centralistes respeutivamente; finalmente na década de 1850 constituyéronse como [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]] y [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]], los primeres de la historia de Méxicu.
Sicasí, entá cuando les nueves llexislaciones crearon les figures de los partíos políticos pa entamar y facilitar la participación ciudadana, nunca foi requisitu constitucional p'aportar a este o dalgún otru puestu. Por ello dellos gobernantes pueden ser enmarcaos ensin filiación partidista, incluyendo con ellos a dambos [[Emperador de Méxicu|Emperadores]], magar [[Agustin de Iturbide|Iturbide]] yera d'enclín conservador y [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano]] lliberal, nunca pertenecieron a un grupu políticu.<ref>{{cita web |url=http://historico.juridicas.unam.mx/publica/librev/rev/qdiuris/cont/18/cnt/cnt3.pdf|títulu=La eleición del presidente de la república na historia constitucional mexicana|fechaaccesu=13 de payares de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.inap.org.mx/portal/images/RAP/les%20idees%20politicas%20y%20los%20partíos%20en%20mexico.pdf|títulu=Les idees polítiques y los partíos en Méxicu|fechaaccesu=13 de payares de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.diputados.gob.mx/sedia/museo/cuaderno/Partíos_politicos_Mexico.pdf|títulu=Partíos políticos en Méxicu|fechaaccesu=13 de payares de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=https://archivos.juridicas.unam.mx/www/bjv/llibros/1/116/9.pdf|títulu=Orixe y evolución de los partíos políticos en Méxicu|fechaaccesu=12 de payares de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://webpages.cegs.itesm.mx/servicios/hdem/definicion/impresion/idees_pol.htm|títulu=Ideas políticas en el México independiente|fechaaccesu=12 de payares de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.senado.gob.mx/library/archivo_historico/contenido/boletines/boletin_39.pdf|títulu= Les campañes presidenciales en Méxicu|fechaaccesu=16 de payares de 2017}}</ref><ref>{{cita llibru |nome=Varios autores |enllaceautor= |títulu= Tou Méxicu. Compendiu Enciclopédicu 1985|fechaaccesu=30 de mayu de 2018 |idioma=castellanu|añu=1985|editorial=Gales Editores, Televisa SA, Enciclopedia de Méxicu, SA de CV y Banca Confia SNC |allugamientu= |isbn=968-7167-02-5|capítulu=L'Estáu: Partíos Políticos |páxines=89-94 |cita=}}</ref>
==== Considerancies ====
* [[Antonio López de Santa Anna]] nunca tuvo xuntáu formalmente a nengún grupu políticu; yera común que les sos constantes entraes y salíes a la presidencia tuvieren sofitaes por unu o otru grupu (federalistes y centralistes; lliberales y conservadores), amás d'oldear les sos formes de gobernar col réxime vixente, yá fuera la República Central o Federal. Polo cual asígnase-y na llista con aquel grupu que lu impulsó en particular, per caúnu de los sos ingresos a la primer maxistratura.<ref name= "Santa Anna" />
* [[Emilio Portes Gil]] asumió la presidencia de la república de forma interina'l 1 d'avientu de 1928, tres meses antes de la fundación del [[Partíu Revolucionariu Institucional|Partíu Nacional Revolucionariu]]; magar el mesmu Porte Gil participó de la formación del organismu y afilióse al, sol criteriu de temporalidá, nun aportó a la presidencia por dichu partíu. Anque n'estrictu sentíu tampoco per mediu del gobernante [[Partíu Llaborista Mexicanu]] (quien lo propunxo, siendo secretariu de Gobernación de [[Plutarco Elías Calles]]), una y bones el declarábase independiente. Sicasí asítiase-y nel partíu gobernante, pos del tenía de venir el presidente interín d'alcuerdu a la constitución.<ref>{{cita web |url=http://www.diputados.gob.mx/sedia/sia/spi/DPI-37-Mar-2002.pdf|títulu=Suplencia presidencial|fechaaccesu=13 de payares de 2017}}</ref>
* Un gran númberu de partíos políticos locales, rexonales y agrupaciones polítiques nacionales sofitaron la candidatura de [[Plutarco Elías Calles]], sicasí al nun tar reglamentada o oficializada como coalición, na práutica solo foi electu pol [[Partíu Llaborista Mexicanu]].<ref>{{cita llibru |títulu=Diariu d'alderiques de la Cámara de Diputaos, n'Enciclopedia Parllamentaria de Méxicu|otros=serie IV, vol 3, tom 2|editorial=Cámara de Diputaos|allugamientu=Méxicu|páxines=129-130.}}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Lajous|nome=Alejandra|títulu=Los partíos políticos en Méxicu|añu=1985|editorial=Premia|ubicación=Méxicu|capítulu=Apéndiz 4|páxines=181}}</ref>
*Ente [[1958]] y [[1982]] los denominaos ''partíos satélite'' ([[Partíu Nacionalista Mexicanu]], [[Partíu Popular (Méxicu)|Partíu Popular]], [[Partíu Auténticu de la Revolución Mexicana]] y [[Partíu Popular Socialista (Méxicu)|Partíu Popular Socialista]]) postularon a los mesmos candidatos que'l PRI; al nun ser formalmente coaliciones y yá que la llei eleutoral solo contemplaba los votos del partíu ganador, en realidá nunca aportaron al poder.<ref>{{cita web |url=https://nexos.com.mx/?p=3334|títulu=50 años del PRI. El Partíu del Estáu. II. Fundación, Llucha Eleutoral y Crisis del Sistema|fechaaccesu=13 de payares de 2017}}</ref>
*El [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] integró coaliciones eleutorales formales col [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]] nes [[Eleiciones federales de Méxicu de 2000|eleiciones de 2000]] con [[Vicente Fox]] y en [[Eleiciones federales de Méxicu de 2012|2012]] col PRI sofitando a Enrique Peña Nieto; llogró'l trunfu en dambes ocasiones. Por llei les coaliciones eleutorales nun son nos fechos coaliciones de gobiernu, polo que, anque foi respaldu'l primer añu del gobiernu foxista y ser del sexeniu de Peña Nieto, nun ye un partíu n'exerciciu del poder.
* Siete presidentes nun pertenecíen o taben venceyaos a nengún grupu políticu formalmente, al llegar al poder: [[Guadalupe Victoria]], [[Francisco León de la Barra]], [[Victoriano Huerta]], [[Francisco S. Carvajal]], [[Eulalio Gutiérrez]], [[Roque González Garza]] y [[Francisco Lagos Cházaro]].
* A partir del so tercer y definitivu ingresu a la presidencia en 1884, y les sos socesives reeleiciones, [[Porfirio Díaz]] yera sofitáu por grupos políticos, anque denominaos "partíos", yeren transitorios, solo participaben na eleición sofitando a Díaz y nun operaben más allá de la xornada eleutoral, polo que nun se puede dicir, que na práutica, exerciera'l poder dalgún partíu nel [[Porfiriato]].<ref>{{cita web |url=http://www.senado.gob.mx/library/archivo_historico/contenido/boletines/boletin_39.pdf|títulu= Les campañes presidenciales en Méxicu|fechaaccesu=16 de payares de 2017}}</ref>
==== Númberos per partíu políticu ====
* [[Partíu Lliberal (Méxicu)|Partíu Lliberal]]: 16 Presidentes
* [[Partíu Conservador (Méxicu)|Partíu Conservador]]: 16 Presidentes
* [[Partíu Revolucionariu Institucional]]: 14 Presidentes
* Ensin grupu: 7 Presidentes
* [[Partíu Llaborista Mexicanu]]: 3 Presidentes
* [[Partíu Constitucional Progresista]]: 2 Presidentes
* [[Partíu Lliberal Constitucionalista (Méxicu)|Partíu Lliberal Constitucionalista]]: 2 Presidentes
* [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]]: 2 Presidentes
* Partíu Republicanu Progresista: 1 Presidente <small>Nun
s'inclúi a Santa Anna nos númberos de Lliberales y Conservadores polo señalao nel primer párrafu de les considerancies.</small>
=== Nacencies ===
{{AP|Gobernantes de Méxicu por edá}}
* El primeru de los futuros gobernantes en nacer foi [[Anastasio Bustamante]], el [[27 de xunetu]] de [[1780]]; trés años antes del natalicio del primer gobernante mexicanu qu'asumió'l poder, [[Agustín de Iturbide]] (n. [[27 de setiembre]] de [[1783]]).
* Ente la nacencia del primer mandatariu, l'emperador [[Agustín de Iturbide|Agustín I]] (1783) y el del presidente [[Enrique Peña Nieto]] (1966), los gobernantes mexicanos nacieron en dalguna de toles décades subsecuentes.
* [[Manuel Robles Pezuela]] nació'l [[23 de mayu]] de [[1817]], nel inda [[Virreinatu de la Nueva España]]; foi'l postreru gobernante que nun nació como ciudadanu mexicanu.
* [[José María Iglesias]] (n. [[5 de xineru]] [[1823]]) foi'l primeru de los futuros gobernantes que nació dempués de la consumación de la independencia, polo cual seria'l primera "ciudadanu mexicanu"; sicasí [[Miguel Miramón]] nacíu'l [[29 de setiembre]] de [[1832]], ocupó la presidencia primero que el, siendo'l primeru exerciendo'l mandu en calidá de ''mexicanu por nacencia''.
*El yá mentáu [[José María Iglesias]] y [[Sebastián Lerdo de Tejada]] (n. [[24 d'abril]] [[1823]]), presenten la singularidá de ser los únicos que nacieron como ciudadanos d'un réxime monárquicu ([[Primer Imperiu Mexicanu]]).
* [[José Ignacio Pavón]] foi'l postreru presidente que nació nel [[sieglu XVIII]] (n. 11 d'agostu de 1791); anque ente los sos antecesores, [[José Mariano Salas]] y [[Francisco Javier Echeverría]], fueren los ''postreros de los futuros gobernantes'' que nacieron nesi sieglu, dambos en 1797.
* El primer presidente nacíu nel [[sieglu XIX]], foi [[Mariano Aresta]] ([[26 de xunetu]] de [[1802]]); anque ente los futuros gobernantes, [[Manuel María Lombardini]] nació tres díes antes.
* [[Adolfo Ruiz Cortines]] (n. 30 d'avientu de 1889) foi'l postreru que nació nel [[Sieglu XIX]].
* [[Miguel Alemán Valdés]] foi'l primeru que nació nel [[sieglu XX]] ([[29 de setiembre]] de [[1900]]).
* [[José López Portillo]] foi'l primeru de los futuros gobernantes nacíu dempués de la [[Revolución Mexicana]] y de la promulgación de l'actual Constitución ([[16 de xunu]] de [[1920]]). Sicasí, el primeru en gobernar con esa particularidá foi'l so antecesor [[Luis Echeverría]] (n. 17 de xineru de 1922)
* Solu cuatro gobernantes nacieron mientres la Guerra d'Independencia: [[Juan Bautista Ceballos]] ([[13 de mayu]] de [[1811]]), [[Ignacio Comonfort]] ([[12 de marzu]] de [[1812]]), [[Manuel Robles Pezuela]] ([[23 de mayu]] de [[1817]]) y [[Juan N. Méndez]] (2 de xunetu de 1820); y solo unu mientres la Revolución: [[Gustavo Díaz Ordaz]] ([[12 de marzu]] de [[1911]]).<ref name "Presidentes">{{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda Edición|fecha= avientu de 2010|editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6|páxines=}}</ref>
=== Gobernantes finaos o asesinaos mientres el so mandatu ===
Solo 3 mandatarios mexicanos finaron nel exerciciu del cargu, amás de tres caso de ''expresidentes'' que merecen una mención estreme:
* [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] foi fusiláu'l [[19 de xunu]] de [[1867]], depués del trunfu del bandu republicanu sobre les tropes imperiales y el so consecuente aprehensión en [[Santiago de Querétaro]], estos darréu condergaríen a muerte al emperador y executar nesa llocalidá nel Cuetu de les Campanes.
* [[Venustiano Carranza]] foi l'únicu Presidente de Méxicu que foi asesináu mientres ocupaba'l cargu. Esto asocedió en [[Tlaxcalantongo]], [[Puebla]], acribilláu poles tropes del Xeneral [[Rodolfo Herrero]], nel cursu de la [[Revolución d'Agua Prieta|rebelión obregonista]], la madrugada del [[21 de mayu]] de [[1920]] mientres dormía nun [[jacal]].
* [[Benito Juárez]] foi l'únicu Presidente de Méxicu que finó de causes naturales mientres el so mandatu, por causa d'[[anxina de pechu]] el [[18 de xunetu]] de [[1872]] en [[Palaciu Nacional (Méxicu)|Palaciu Nacional]].
** [[Francisco I. Madero]] foi asesináu'l [[22 de febreru]] de [[1913]], trés díes depués de ser obligáu a arrenunciar al cargu'l [[19 de febreru]].
** [[Miguel Barragán]] morrió de causes naturales el 1 de marzu de 1836, dos díes depués de dexar la presidencia a [[José Justo Corro]], aun así recibió honores en [[Palaciu Nacional (Méxicu)|Palaciu Nacional]].
** [[Álvaro Obregón]] foi l'únicu presidente electu de la historia, asesináu antes de tomar el cargu. La so muerte tuvo llugar en 1928 depués de llograr la reelección (yá gobernara ente 1920-24).<ref name "Presidentes">{{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda Edición|fecha= avientu de 2010|editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6|páxines=}}</ref>
=== Trayeutoria previa ===
{{AP|Gobernantes de Méxicu por trayeutoria previa}}
Antes d'ocupar dalguna de les xefatures del estáu mexicanu, dellos de los mandatarios desenvolvieron actividaes o protagonizaron acontecimientos de relevancia na vida pública de la historia mexicana. Destaquen principalmente pola trescendencia histórica de los sos actos [[Agustín de Iturbide]] y [[Vicente Guerrero]], que'l so pactu selláu nel [[Plan d'Iguala]] peracabó la [[Independencia de Méxicu|Independencia]]; xunto con ellos, fueron participantes bien activos del movimientu independentista, los tamién insurxentes [[Guadalupe Victoria]], [[Nicolas Bravo]] y [[Juan Álvarez]].
Antes d'aceptar el tronu mexicanu, [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano d'Habsburgu]] yera segundu na llinia de socesión al tronu del [[Imperiu Austriacu]], posición a la qu'arrenunciaba al aceptar la corona mexicana. Sobresalen los casos de trés futuros presidentes que fueron protagonistes en batalles contra invasores estranxeros y a cada unu redituó reconocencia popular: Santa Anna ([[Batalla de Tampico (1829)]], [[Miguel Miramón]] ([[Batalla de Chapultepec]]) y [[Porfirio Díaz]] ([[Toma de Puebla (1867)]]). Finalmente, trés de los principales líderes de la [[Revolución Mexicana|Revolución]] algamaron la presidencia: [[Francisco I. Madero]], [[Venustiano Carranza]] y [[Alvaro Obregón]].
Nel rubro de los cargos públicos, y ensin contemplar el darréu anterior a la presidencia; ventiocho presidentes fueron gobernadores de dalgún estáu, ente ellos sobresalen los casos de [[Venustiano Carranza]] y [[Eulalio Gutiérrez]], por ser los únicos que tamién fueron alcaldes, y polo tanto los primeres qu'ocuparon el poder executivo de los trés niveles de gobiernu (municipal, estatal y federal), cola particularidá de que Carranza llegó a los trés puestos por eleición popular.
Solo cinco de los presidentes (Victoria, Bravo, Ruiz Cortines, Díaz Ordaz y Fox) fueron primeramente diputaos, y solo Díaz Ordaz tamién fuera Senador, mesmu cargu qu'ocupó López Mateos. Y salvo aquel presidentes de la suprema corte, que por ministeriu de llei exercieron la presidencia de la república, nunca un miembru del poder xudicial llegó a la primer maxistratura. En cuantes que nel gabinete presidencial seis futuros presidentes habíen desempañado parte de la so carrera.<ref name "Presidentes">{{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda Edición|fecha= avientu de 2010|editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6|páxines=}}</ref>
==== Cargu anterior inmediatu ====
L'actual constitución prohibe l'exerciciu de cualquier cargu públicu, a lo menos seis meses antes de la eleición. Condición que nun esistió en nengún de los antiguos rexímenes constitucionales, polo qu'en dellos casos el mandatariu dixebrar del cargu que desempeñaba un curtiu tiempu antes d'asumir l'executivu. Nesti estremáu la principal considerancia ye dixebrar a aquel presidentes emerxentes (sustitutos, interinos y provisionales) que los sos cargos correspondíen al que, por mandatu de llei, cubría l'ausencia del presidente titular; y aquellos qu'electos constitucionalmente, teníen otru cargo antes de tomar posesión.
* Nel primer casu; seis veces el vicepresidente ([[Valentín Gómez Farías|Gómez Farías]] 5 y [[Anastasio Bustamante|Bustamante]]), cuatro veces el presidente del Conseyu d'Estáu (el cuartu poder so los rexímenes centralistes: [[Nicolas Bravo|Bravo]] 2 y [[Valentín Enrío|Enrío]] 2), dos causes el [[Secretaría de la Defensa Nacional (Méxicu)|secretariu de Guerra o Defensa]] ([[Miguel Barragán|Barragán]] y [[Abelardo L. Rodríguez|Rodríguez]]), una'l secretariu de Xusticia ([[José Xusto Cuerro|Corro]]), seis causes el presidente de la [[Suprema Corte de Xusticia de la Nación (Méxicu)|Suprema Corte]] ([[Manuel de la Peña y Peña|De la Peña]] 2, [[Juan Bautista Ceballos|Ceballos]], [[Benito Juárez|Juárez]], [[Sebastián Lerdo de Tejada|Lerdo]] y [[José María Iglesias|Iglesias]]), tres veces el [[Secretaría de Rellaciones Esteriores (Méxicu)|secretariu de Rellaciones Esteriores]] ([[José María Bocanegra|Bocanegra]], [[Pedro Lascuráin Paredes|Lascuráin]] y [[Francisco Carvajal|Carvajal]]), una'l [[Secretaría de Facienda y Creitu Públicu (Méxicu)|secretariu de Facienda]] ([[Francisco Javier Echeverría|F.J. Echeverría]]), una vegada un diputáu ([[Nicolas Bravo|Bravo]]), una'l [[Secretaría de Gobernación (Méxicu)|secretariu de Gobernación]] ([[Emilio Portes Gil|Portes Gil]]) y cuatro gobernador (Sonora: [[Adolfo de la Huerta|De la Huerta]], Ciudá de Méxicu: [[Martín Carrera|Carrera]] y [[Rómulo Díaz de la Vega]], Estáu de Méxicu: [[Melchor Múzquiz|Múzquiz]]) sustituyeron de forma emerxente al presidente titular. El restu de los mandatarios transitorios o temporales nun teníen nengún cargu, na mayoría de los casos por que tomaben el poder por efeutu d'un golpe d'estáu o rebelión.
* Nel segundu casu, el de los electos constitucionalmente, y omitiendo a los que yeren presidentes transitorios antes de ser titulares: cuatro veces el [[Secretaría de la Defensa Nacional (Méxicu)|secretariu de Guerra o Defensa]] ([[Mariano Aresta|Aresta]], [[Manuel González Flores|González]], [[Lázaro Cárdenas del Río Cárdenas]] y [[Manuel Ávila Camacho|Ávila Camacho]]), cinco causes el [[Secretaría de Gobernación (Méxicu)|secretariu de Gobernación]] (Calles, Alemán, Ruiz Cortines, Díaz Ordaz y Echeverría), dos el [[Secretaría de Programación y Presupuestu (Méxicu)|secretariu de Programación y presupuestu]] (De la Madrid y Salinas), una vegada los secretarios de [[Secretaría del Trabayu y Previsión Social (Méxicu)|Trabayu]] (López Mateos), [[Secretaría de Facienda y Creitu Públicu (Méxicu)|Facienda]] (López Portillo) y [[Secretaría d'Enerxía (Méxicu)|Enerxía]] (Calderón), dos gobernadores ([[Guanajuato]]-[[Vicente Fox|Fox]] y Estáu de Méxicu - Peña Nieto) y un embaxador (en Brasil - Ortiz Rubio) fueron electos de manera constitucional. Los demás nun ostentaben nengún cargu públicu al momentu de postulase, ser electu o llegar al cargu.<ref name "Presidentes">{{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda Edición|fecha= avientu de 2010|editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6|páxines=}}</ref>
Nel casu de los emperadores:
* [[Agustín de Iturbide]] antes d'asumir el tronu yera presidente de la rexencia qu'exercía los poder executivo.
* [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano d'Habsburgu]] nun ocupaba nengún cargu al momentu que-y foi ufiertáu'l tronu, sicasí primeramente foi [[Reinu lombardu-vénetu|Virréi de Lombardia-Venecia]] (1857-1859).
==== Formación y ocupación ====
{{AP|Gobernantes de Méxicu por formación y ocupación}}
[[Ficheru:Escudo-UNAM-escalable.svg|thumb|right|150px|Escudu de la [[UNAM]]. De les sos antecesores y facultaes surdió la mayor cantidá de gobernantes.]]
La convulsa historia mexicana marcada por guerres internes y esternes, vuelve un elementu carauterísticu, el que más de la metá de tolos sos gobernantes (emperadores y presidentes) fueren militares en dalgún momentu de la so vida; en total 34 de los 66 personaxes que detentaron el poder executivo participaron como elementos de les fuercies armaes. Anque ye precisu matizar los siguientes aspeutos; que solo 25 d'ellos tuvieron dafechu dedicaos a la carrera militar (alternada cola política de xacíu); y de estos, solo 23 tuvieron una formación académica dafechu militar. En concencia ye precisu señalar que la formación militar, especialmente la del sieglu XIX, nun yera ayena a otres esferes públiques, pos la educación en planteles militares incluyía cuestiones como humanidaes, alministración pública y otres asignatures que complementaben un eventual serviciu públicu. Tou ello en gran midida porque la educación postcolonial taba en manes del cleru y l'exércitu. El postreru presidente con formación militar foi [[Manuel Ávila Camacho]]; en cuantes que'l primer presidente con formación dafechu civil foi [[José María Bocanegra]].
La [[Llicenciatura en Derechu|carrera de lleis]] y l'[[Abogáu|abogacía]] son la carrera y oficiu más común ente los distintos gobernantes del país. Les distintes carreres que cursaron los gobernantes son [[contadoría]], [[xurisprudencia]], economía, agricultura, inxeniería en topografía, medicina y pedagoxía. Ensin considerar los posgrados realizaos, la [[UNAM]] (y les sos antecesores o filiales), ye la escuela de la que egresaron la mayor cantidá de gobernantes, nueve en total.
En concencia apaecen tamién aquellos gobernantes nacíos en círculos sociales que priorizaben la educación privada que formaba p'actividaes de tipu familiar como alministrar faciendes o negocios, bien común nos sieglos XVIII y XIX. Nesti rubro sobresal la formación recibida por [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano d'Habsburgu]], quien como tolos herederos a un tronu, son formaos como eventuales gobernantes, esto ye, n'árees dedicaes al exerciciu del poder políticu.
Más allá de les carreres estudiaes, los oficios o oficios variaron, apurriendo casos de quien fueron hacendados, empresarios, escritores, historiadores, arrieros, catedráticos, maestros y rectores.<ref name "Presidentes">{{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda Edición|fecha= avientu de 2010|editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6|páxines=}}</ref>
=== Postgobierno ===
La influencia exercida pol ex-presidente [[Plutarco Elías Calles]] sobre los presidentes [[Emilio Portes Gil]], [[Pascual Ortiz Rubio]] y [[Abelardo L. Rodríguez]], nun periodu denomináu como [[Maximato]], y el consecuente enfrentamientu con [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]]; llevó a replantegar el papel de los antiguos gobernantes pa evitar conflictos socesorios y sostener el papel de máxima autoridá del titular del executivu. Por ello, anque n'apariencia'l papel de los expresidentes paeciera ser d'alloñamientu y retiru, esto solo asocedió na dómina d'hexemonía del PRI. Yá que yera común dende'l sieglu XIX que los ex gobernantes siguieren desempañando roles activos na vida pública.
Ocho expresidentes fueron gobernadores (Victoria, Anaya, Bravo, Díaz de la Vega, Comonfort, González, León de la Barra y L. Rodríguez), siete fueron parte del [[Congresu de la Unión]] (cinco diputaos y dos senadores), [[José María Bocanegra]] foi presidente de la [[Suprema Corte de Xusticia de la Nación (Méxicu)|Suprema Corte]], amás de secretariu de Gobernación y Facienda; xunto con él, cuatro más volvieron al poder executivu, pero como secretarios d'estáu (De la Huerta, Calles, Porte Gil, y Cárdenas). Dos más fueron embaxadores (Díaz Ordaz y Echeverría) y otros dos (Alemán y De la Madrid) encabezaron dependencies federales por mandatu presidencial. Mención estreme para [[Valentín Gómez Farías]], quien presidió'l congresu constituyente que promulgó la [[Constitución de 1857]], recordando que nes sos curties presidencies impulsó les primeres llexislaciones lliberales, antecedentes de les [[Lleis de Reforma]].<ref name "Presidentes">{{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda Edición|fecha= avientu de 2010|editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6|páxines=}}</ref>
==== Fallecimientu ====
*De tolos presidentes, siete morrieron fora del país: Mariano Aresta en [[Alta Mar]] en 1855; Juan Bautista Ceballos en [[París]] en 1859; Sebastián Lerdo de Tejada en [[Nueva York]] en 1889; Porfirio Díaz en [[París]], en 1915; Francisco León De la Barra en [[Biarritz]], [[Francia]], en 1939; Victoriano Huerta n'[[El Paso (Texas)|El Paso]], en 1916 y Abelardo L. Rodríguez en [[La Jolla]], [[California]], en 1967.
*L'ex-presidente que más tiempu tuvo de vida pospresidencial foi [[Emilio Portes Gil]], quien morrió'l 10 d'avientu de 1978; 48 años, 10 meses y 5 díes dempués de terminar el so mandatu (el [[5 de febreru]] de [[1930]]).
*L'ex-presidente, yá fináu, más llonxevu de la historia foi [[Pedro Lascuráin Pared|Pedro Lascuráin]], quien morrió'l 21 de xunetu de 1952; a los 96 años y 70 díes d'edá (nació'l 12 de mayu de 1856).<ref name "Presidentes">{{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda Edición|fecha= avientu de 2010|editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6|páxines=}}</ref>
==== Llugar de sepultura ====
* Los restos del Emperador [[Agustín de Iturbide]] atópense dientro d'una urna espuesta na ''Capiya de San Felipe de Jesús'' de la [[Catedral metropolitana de la Ciudá de Méxicu]]. Nesi mesmu cortil atopen parte de los restos de [[Miguel Barragan]] y [[Anastasio Bustamante]]
* L'Emperador [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I d'Habsburgu]] atópase soterráu na [[Cripta Imperial de Viena]], xunto cola mayor parte de la [[Casa d'Habsburgu|dinastía Habsburgu]]
* El mausoléu dientro del [[Monumentu a la Independencia|Ángel de la Independencia]] caltién los restos de trés gobernantes que tamién fueron insurxentes: [[Vicente Guerrero]], [[Guadalupe Victoria]] y [[Nicolas Bravo]].
* Una situación igual asocede coles columnes del [[Monumentu a la Revolución (Méxicu)|Monumentu a la Revolución]], cuatro de los cinco personaxes soterraos ende, amás de líderes revolucionarios, fueron presidentes de Méxicu: [[Francisco I. Madero]], [[Venustiano Carranza]], [[Plutarco Elias Calles]] y [[Lázaro Cárdenas del Río]].
* La [[Rotonda de les Persones Pernomaes (Méxicu)|Rotonda de les persones pernomaes]], cortil creada en 1872 como campusantu p'aquellos personaxes destacaos en distintos ramos de la vida nacional, abelluga les tumbes de [[Mariano Aresta]], [[Valentín Gómez Farías]], [[José María Iglesias]], [[Juan N. Méndez]], [[Manuel de la Peña y Peña]], [[Juan Alvarez]], [[Sebastián Lerdo de Tejada]] y [[Manuel del Refugio González Flores|Manuel González]].
<gallery>
Ficheru:EXPRestos Agustin de Iturbide 27Sep2010 CatMetMex.JPG|Urna colos restos de Iturbide en Catedral.
Ficheru:Maximilian.von.Mexico.jpg|Balta de Maximiliano na Cripta Imperial de Viena
Ficheru:Monumento a la Independencia (El Angel).jpg|Ángel de la Independencia; la so base contién un mausoléu.
Ficheru:Mexico df Monumento a la Revolución (México).JPG|Monumentu a la Revolución; les columnes funcionen como criptes.
Ficheru:ViewIllustriousPersonRotundaDF.JPG|Vista panorámica de la Rotonda de les persones pernomaes.
</gallery>
==== Coesistencia de gobernantes y exgobernantes ====
*El primer gobernante del Méxicu independiente, l'[[Emperador de Méxicu|Emperador]] [[Agustín de Iturbide]] abdicó al tronu'l 19 de marzu de 1823, y foi fusiláu'l 19 de xunetu de 1824, casi tres meses primero que [[Guadalupe Victoria]] tomara posesión como [[Presidente de Méxicu|Presidente]]; polo cual, esti postreru, foi'l primer mandatariu que nun coesistió con nengún ex gobernante.
*Esta situación, la d'un gobernante titular que nun tuviera nengún antecesor vivu, solo producióse de nuevu a partir del 11 de febreru de 1898 cola muerte de [[Félix María Zuloaga]]. Nesi momentu al presidente [[Porfirio Díaz]] nun-y sobrevivía nengún predecesor; inclusive mientres el so llargu mandatu morrieren Rómulo Díaz de la Vega, Sebastián Lerdo de Tejada, José María Iglesias, Manuel González y Juan N. Méndez. Caltuvo dicha condición hasta'l so arrenunciu'l 25 de mayu de 1911.
*Nel otru estremu; hubo un ralu de la historia nel que coesistieron un gobernante titular y 13 expresidentes. Esto asocedió a partir del [[16 de setiembre]] de [[1847]] cuando toma posesión de la presidencia [[Manuel de la Peña y Peña]], y hasta antes de la muerte de [[Mariano Paredes y Arrillaga]] el 7 de setiembre de 1849. Al entamu del so gobiernu permanecíen con vida: [[José María Bocanegra]], [[Anastasio Bustamante]], [[Manuel Gómez Pedraza]], [[Valentín Gómez Farías]], [[Antonio López de Santa Anna]], [[José Justo Corro]], [[Nicolas Bravo]], [[Francisco Javier Echeverría]], [[Valentín Enrío]], [[Mariano Paredes y Arrillaga]], [[José Mariano Salas]], [[Pedro María Anaya]] y [[José Joaquín de Herrera]]. Nesi periodu asocedieron los dos mandatos de De la Peña, el segundu de Anaya y el terceru de Herrera; polo que la singularidá caltúvose invariable, porque evidentemente De la Peña volvióse'l ex-presidente númberu trelce de los otros. Nel mandatu de Herrera morreríen Paredes, Enrío y De la Peña.
==== Expresidentes vivos ====
<gallery>
|[[Luis Echeverría Álvarez]], 1970-1976 ({{edá|17|1|1922}})
Ficheru:Carlos Salinas.jpg|[[Carlos Salinas de Gortari]], 1988-1994 ({{edá|3|4|1948}})
Ficheru:Ernesto Zedillo Ponce de Leon World Economic Forum 2013.jpg|[[Ernesto Zedillo]], 1994-2000 ({{edá|27|12|1951}})
Ficheru:Vicente Fox flag.jpg|[[Vicente Fox]], 2000-2006 ({{edá|2|7|1942}})
Ficheru:Felipe Calderón 20090130.jpg|[[Felipe Calderón Hinojosa]], 2006-2012 ({{edá|18|8|1962}})
</gallery>
=== Edaes ===
{{AP|Gobernantes de Méxicu por edá}}
Salvo la constitución de les [[Siete Lleis]], tolos rexímenes constitucionales, establecíen como edá mínima p'aspirar al cargu la de trenta y cinco años, la mentada carta magna del gobiernu conservador allugar en 40. Sicasí los cuatro gobernantes más nuevos de la historia, teníen una edá menor por cuenta de distintes circunstancies. El mandatariu mexicanu más nuevu de la historia [[Miguel Miramón]] tenía 27 años, 4 meses y 4 díes d'edá cuando l'asumió'l poder el 2 de febreru de 1859; pudo aportar a ella ante'l desconocimientu de la vixente [[Constitución de 1857]], una y bones el documentu que regia al gobiernu conservador, el [[Plan de Tacubaya]] nun especificaba nenguna edá.
Tal que funcionen los sistemes de gobiernu monárquicos, que nun piden, nin especifiquen edá p'aportar al tronu, resulta natural que [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] aportara al a los 31 años. Finalmente nos casos de [[Roque González Garza]] (29 años) y [[Eulalio Gutiérrez Ortiz]] (33 años) fueron mandatarios so les normes de la [[Convención d'Aguascalientes]] que nun especificaron edaes pa la designación como presidente interín. Fora d'esos casos escepcionales, el presidente electu constitucionalmente más nuevu de la historia foi [[Francisco I. Madero]], que tenía 38 años y siete díes d'edá al momentu de tomar posesión.
Nel estremu contrariu, el de más d'edá, hai dos casos sobresalientes. [[José Ignacio Pavón]] foi'l presidente de mayor edá al momentu de tomar posesión del cargu, por culpa de que el 13 d'agostu de 1860 tenía 69 años y dos díes d'edá. Sicasí nun ye'l de mayor edá qu'ocupó'l poder executivo, dicha condición pertenez-y a [[Porfirio Diaz]], que na so postrera toma de posesión el 1°d'avientu de 1910 tenía 80 años, 2 meses y 16 díes (lo que lo convierte tamién nel de mayor edá electu constitucionalmente); y al momentu d'abandonar la presidencia'l 25 de mayu de 1911 tenía 80 años, 8 meses y 10 díes.<ref name "Presidentes">{{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda Edición|fecha= avientu de 2010|editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6|páxines=}}</ref>
=== Eleición ===
Acordies colos sistemes d'eleición presidencial establecíos polos distintos rexímenes constitucionales, y omitiendo los casos de los emperadores [[Agustín de Iturbide]] y [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano d'Habsburgu]], solo 31 de los 64 mandatarios so la denominación de presidentes, fueron electos constitucionalmente:
*6 pol sistema de mayoría nes llexislatures estatales ([[Constitución de 1824]]): [[Guadalupe Victoria]], [[Vicente Guerrero]], [[Manuel Gómez Pedraza]], [[Antonio López de Santa Anna]], [[José Joaquín de Herrera]] y [[Mariano Aresta]].
*2 por aciu el formatu d'eleición polos miembros de los trés poderes de la Unión ([[Siete Lleis]] y Bases Orgániques): [[Anastasio Bustamante]] y [[Antonio López de Santa Anna]].
*6 sol modelu de sufraxu indireutu per mediu d'un Colexu Eleutoral ([[Constitución de 1857]]): [[Ignacio Comonfort]], [[Benito Juárez]] (3 ocasiones), [[Sebastián Lerdo de Tejada]], [[Porfirio Díaz]] (8 vegaes), [[Manuel González]] y [[Francisco I. Madero]].
*18 de conformidá col actual sistema d'eleición direuta: Venustiano Carranza, Álvaro Obregón, Plutarco Elías Calles, Pascual Ortiz Rubio, Lázaro Cárdenas, Manuel Ávila Camacho, Miguel Alemán Valdés, Adolfo Ruiz Cortines, Adolfo López Mateos, Gustavo Díaz Ordaz, Luis Echeverría, José López Portillo, Miguel De la Madrid, Carlos Salinas, Ernesto Zedillo, Vicente Fox, Felipe Calderón y Enrique Peña Nieto.<ref>{{cita web |url=http://historico.juridicas.unam.mx/publica/librev/rev/qdiuris/cont/18/cnt/cnt3.pdf|títulu=La eleición del Presidente de la República na historia constitucional mexicana|fechaaccesu=10 de payares de 2017}}</ref>
Les reeleiciones tuvieron dexaes por toles cartes magnas, hasta la reforma constitucional de 1933 que les prohibió definitivamente.
==== Mayor cantidá de vegaes electu constitucionalmente ====
* [[Porfirio Díaz]] 8 (1877, 1884, 1888, 1892, 1896, 1900, 1904, 1910)
* [[Benito Juárez]] 3 (1861, 1867, 1871)
==== Más vegaes ocupando la presidencia de la república ====
* Dolce gobernantes ocuparon la Presidencia en más d'una ocasión: [[Antonio López de Santa Anna]], [[Porfirio Díaz]], [[Valentín Gómez Farías]], [[Benito Juárez]], [[Anastasio Bustamante]], [[Nicolás Bravo]], [[José Joaquín de Herrera]], [[Pedro María Anaya]], [[Manuel de la Peña y Peña]], [[Valentín Enrío]], [[Miguel Miramón]] y [[José Mariano Salas]].
* De los dolce que repitieron nel cargu, solo Antonio López de Santa Anna, Porfirio Díaz y Benito Juárez fueron reelectos n'eleiciones formales.
* [[Antonio López de Santa Anna]] foi nomáu como presidente (titular o interín) solo en cinco causes; sicasí, ocupó la maxistratura en 11 ocasiones distintes por cuenta de que tornaba al cargu tres les llicencies daes pol Congresu. Sicasí lo anterior, si súmase'l tiempu efectivu en qu'ocupó'l cargu de presidente, ye pocu más de 5 años.
Cúntense les ocasiones executaes yá seya de manera constitucional, interina, provisional o como sustitutu:
* [[Antonio López de Santa Anna]] 11
* [[Porfirio Díaz]] 9
* [[Valentín Gómez Farías]] 5
* [[Benito Juárez]] 4
* [[Anastasio Bustamante]] 3
* [[Nicolás Bravo]] 3
* [[José Joaquín de Herrera]] 3
* [[Pedro María Anaya]] 2
* [[Manuel de la Peña y Peña]] 2
* [[Valentín Enrío]] 2
* [[Miguel Miramón]] 2
* [[José Mariano Salas]] 2
=== Tiempu nel poder ===
Les constituciones de [[Constitución de 1824|1824]] y [[constitución de 1857|1857]] establecieron el periodu de cuatro años pal cargu de presidente, como se mento con anterioridá, el de [[Guadalupe Victoria]] foi más llargu (cinco meses más) al unificase col so mandatu del Supremu Poder Executivu qu'había fungido como ente executivu provisional. So esi formatu de duración, solo el, Benito Juárez, Manuel González y Porfirio Díaz completar; Sicasí tamién Juárez recibió una prórroga pal final del so primer mandatu (1861-1865), estensión que duraría hasta'l trunfu de la república sobre l'imperiu y l'eventual convocatoria d'eleiciones (1867).
Los dos rexímenes constitucionales conservadores ([[Siete Lleis]] en 1836 y Bases Orgániques en 1843), afitaron n'ocho y cinco años los periodos de duración del cargu, respeutivamente; Sicasí, solo unu per cada formatu foi electu para dichos ralos, Bustamante por ocho y Santa Anna por cinco, y nengún completó'l periodu.
La [[Constitución Política de los Estaos Xuníos Mexicanos de 1917|constitución de 1917]] tamién estableció los cuatro años como periodu de duración; la reforma constitucional de 1927 modificar y allugó en seis años a partir del periodu 1928-1934. Álvaro Obregón fuera electu orixinalmente para dichu ralu, depués de la so muerte antes de tomar posesión, Emilio Portes Gil convocó a eleiciones pa un periodu nuevu (1930-1936), pero col arrenunciu del escoyíu Pascual Ortiz Rubio pa esi periodu, un nuevu presidente interín, Abelardo L. Rodríguez, convoco a eleiciones pa un mandatu nuevu (1934-1940).
La inestabilidá d'amplios momentos de la historia mexicana dexó duraciones bien curties nos periodos presidenciales, en gran midida por tratar se de mandatarios transitorios o temporales. El de menor duración, [[Pedro Lascuráin]] permaneció 45 minutos nel poder el 19 de febreru de 1913, namái pa dexar el trespasu llegal del poder al golpista Victoriano Huerta, nomándolo secretariu de Gobernación, por qu'al empar, l'arrenunciara y esto volviera al dictador el so eventual socesor.
Nel otru estremu, les reeleiciones dexaron a Juárez y Díaz superar cualquier rexistru de periodos continuos o acumulaos. Primero qu'ellos, los 4 años, cinco meses y 21 díes continuos de Guadalupe Victoria; y los 6 años, nueve meses y catorce díes acumulaos (en tres periodos) d'Anastasio Bustamante yeren les mayores cifres de tiempu pal xefe del executivu. La inestabilidá en concencia algamó a los únicos periodos de gobiernu con duración vitalicia, los de los emperadores [[Agustín de Iturbide|Agustín I]] (nueve meses y ventiséis díes) y [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] (trés años, dos meses y nueve díes).<ref>{{Harvsp|Villalpando|2010|pp= 236-244}}</ref>
Ente [[1824]] y [[1872]] solo 2 presidentes completaron los sos periodos constitucionales: [[Guadalupe Victoria]] y Benito Juárez (el so últimu periodu nun foi completáu por cuenta del so fallecimientu). D'últimes, y hasta [[Presente (tiempu)|l'actualidá]] solo 19 presidentes concluyeron el periodu constitucional pal que fueron electos, xunto colos 2 yá mentaos: [[Manuel del Refugio González Flores|Manuel González]], [[Porfirio Díaz]] (l'últimu periodu nun lo concluyó por arrenunciu), Álvaro Obregón, Plutarco Elías Calles, Lázaro Cárdenas, Manuel Ávila Camacho, Miguel Alemán Valdés, Adolfo Ruiz Cortines, Adolfo López Mateos, Gustavo Díaz Ordaz, Luis Echeverría, José López Portillo, Miguel De la Madrid, Carlos Salinas, Ernesto Zedillo, Vicente Fox y Felipe Calderón.
==== Mayor tiempu continuu nel poder ====
* [[Porfirio Díaz]] 26 años 5 meses 25 díes (1884-1911)
* [[Benito Juárez]] 14 años, 6 meses, 2 díes (1858-1872)
==== Mayor tiempu acumuláu nel poder ====
* [[Porfirio Díaz]] 30 años, 3 meses y 20 díes (1876, 1877-1880 y de 1884-1911)
==== Menor tiempu continuu nel poder ====
* [[Pedro Lascurain]] 45 minutos (17:15 hrs. - 18:00 hrs. del 19 de febreru de 1913)
* [[José Ignacio Pavón]] 2 díes (14-15 d'agostu de 1860)
* [[José María Bocanegra]] 6 díes (18 al 24 d'avientu de 1829)
* [[Nicolás Bravo]] 7 díes (28 de xunetu al 4 d'agostu de 1846)
* [[Porfirio Díaz]] 8 díes (28 de payares al 6 d'avientu de 1876)
* [[Nicolás Bravo]] 9 díes (10 al 19 de xunetu de 1839)
* [[José Joaquín de Herrera]] 9 díes (12 al 21 de setiembre de 1844)
=== Presidencia vacante o acéfala ===
A pesar de la inestabilidá que quitó nel sieglu XIX en Méxicu, solo nuna ocasión en dicha centuria produció un periodu de baleró de poder na xefatura del executivu:
*[[20 de marzu]]-[[30 de marzu]] de [[1823]]; depués de l'abdicación del [[Emperador de Méxicu]] [[Agustín de Iturbide|Agustín I]], el congresu constituyente tardientu diez díes en conformar un órganu colexáu que s'encargara de les funciones executives del gobiernu. El 31 de marzu estableció'l [[Supremu Poder Executivu (Méxicu, 1823-1824)|Supremu Poder executivu]].
Nel restu de la centuria, el Triunviratu de 1829, los mecanismos de sustitución inmediata y les presidencies ''de facto'' de [[Rómulo Díaz de la Vega]] y [[Porfirio Díaz]] evitaron la acefalía del gobiernu en momentos d'emerxencia o cambéu súbitu.
Sicasí les remortines de la [[Revolución mexicana]] producieron un episodiu de baleró del poder executivu:
*[[22 de mayu]]-[[31 de mayu]] de 1920; depués del asesinatu del presidente [[Venustiano Carranza]], los grupos políticos presentes nel congresu, tardaron 10 díes en llograr un alcuerdu na aplicación del artículu 84 constitucional (el de la socesión emerxente de la presidencia), nomando finalmente a un políticu de postura neutral ante les fraiciones engarraes, el gobernador de [[Sonora]] [[Adolfo de la Huerta]].
Nel marcu del mesmu movimientu revolucionariu y les sos consecuencies, hai dos situaciones a considerar.
*Anque'l [[Plan de Guadalupe]] otorgába-y 039;'de facto'' la xefatura del executivu a [[Venustiano Carranza]], nel mesmu momentu del arrenunciu de [[Francisco S. Carvajal]] el 14 d'agostu de 1914; na práutica nun podía exercer les funciones de gobiernu por non tar encabezando les instituciones de la capital y debíu al estáu xeneral de guerra que imperaba nel país. Per otru llau, nun foi sinón hasta'l [[6 de payares]] que foi designáu [[Eulalio Gutiérrez Ortiz]] como presidente interín y asumió les funciones del poder executivu. Téunicamente hubo una acefalía de dos meses y diecisiete díes.
*Pascual Ortiz Rubio arrenunció al cargu'l 2 de setiembre de 1932, magar la so decisión foi anunciada en tiempu y forma, pasaron delles hores hasta que se conoció'l nome del so socesor, el xeneral [[Abelardo L. Rodríguez]], quien tomó posesión hasta a otru día. El vacíu de poder solo duru unes hores, ensin mayor incidencia.<ref name "Presidentes">{{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda Edición|fecha= avientu de 2010|editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6|páxines=}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Presidente de Méxicu]]
* [[Emperador de Méxicu]]
* [[Huey Tlatoani]]
* [[Virréis de Nueva España]]
* [[Gobernantes de Méxicu por edá]]
* [[Gobernantes de Méxicu por llugar d'orixe]]
* [[Gobernantes de Méxicu por trayeutoria previa]]
* [[Gobernantes de Méxicu por formación y ocupación]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
=== Bibliografía ===
{{Refcomienza}}
* {{cita llibru |apellíu = Delgado de Cantú|nome = Gloria M.|enllaceautor = |títulu = Historia de Méxicu. Legáu históricu y pasáu recién.|url = |fechaaccesu = |añu = 2008|editorial = Pearson Educación|isbn = 978-970-26-1274-2|editor = |ubicación = |páxina = |idioma = |capítulu = }}
* {{cita llibru |apellíu=García Puron |nome=Manuel |títulu=Méxicu y los sos gobernantes |volume=v. 2. |ubicación=Méxicu |editorial=Joaquín Porrua |añu=1984 }}
* {{cita llibru |apellíu=Orozco Llinares |nome=Fernando |títulu=Gobernantes de Méxicu |ubicación=Méxicu |editorial=Panorama Editorial |añu=1985 |isbn=968-38-0260-5}}
* {{cita llibru |apellíu=Vázquez-Gómez |nome=Juana |títulu=Diccionariu de gobernantes y héroes nacionales de Méxicu (1325-2006) |allugamientu=Ciudá de Méxicu |editorial=Editorial Patria |añu=2007 |isbn=978-978-81-7035-2 }}
* {{cita llibru |apellíos= Villalpando |nome= José Manuel|títulu= Historia de Méxicu al traviés de les sos gobernantes|edición= Segunda|fecha= avientu de 2010 |añu=2010 |editorial= Planeta |ubicación= Méxicu|isbn= 978-970-37-0770-6 }}
{{Reftermina}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Heads of state of Mexico}}
* [http://mexicomaxico.org/Voto/PresidentesMexicoBiografias.htm#AB Biografíes entestaes de los gobernantes de Méxicu]
* [http://www.inep.org/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=215 L'adicción al poder. Reelección o Non Reelección I]
* [http://www.museopresidentes.mx/ Muséu de los Presidentes Coahuilenses]
{{Socesión
|títulu= Gobernantes de Méxicu |periodu =
1821 - Actualidá |predecesor
= [[Virréis de Nueva España]]
|socesor =
}}
{{Tradubot|Anexo:Gobernantes de Méxicu}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Presidentes de Méxicu|Presidentes de Méxicu]]
[[Categoría:Emperadores de Méxicu]]
[[Categoría:Xefes d'Estáu|Mexico]]
[[Categoría:Llistes de política]]
cfqqjc2o42jvhce973l5hv3ehxlbg80
Séptima cruzada
0
152071
4484920
4476706
2026-04-03T12:14:59Z
Kontributor 2K
117614
correct 2x infobox CoA img
4484920
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de conflictu militar
|nome = Séptima Cruzada |parte_de =
[[Cruzaes]]
|imaxe = Seventh crusade.jpg
|descripción_imaxe = Lluis IX na Séptima Cruzada |fecha =
[[1248]]-[[1254]]
|llugar = [[Exiptu]]
|coordenaes =
|casus =
|descripción =
|resultáu = Victoria musulmana |consecuencies
= [[Statu quo ante bellum]]
|territoriu =
|combatientes1 = '''[[Cruzaos|Cruzáu]]s'''
* [[Ficheru:Blason pays fr France ancien.svg|15px]] [[Francia na Edá Media|Reinu de Francia]]
** [[Ficheru:Armoiries Alphonse Poitiers.svg|15px]] [[Poitou]]
** [[Ficheru:Image-Blason Sicile Péninsulaire.svg|15px]] [[Casa d'Anjou|Anjou]]
** [[Ficheru:Blason comtes fr d'Artois 1.svg|15px]] [[Condáu de Artois|Artois]]
* [[Ficheru:Cross of the Knights Templar.svg|15px]] [[Templarios]]
|combatientes2 = '''[[Sarracenu|Sarracenos]]'''
* [[Ficheru:Flag of Ayyubid Dynasty.svg|20px]] [[Dinastía ayubí]]
* [[Ficheru:Mameluke Flag.svg|20px]] [[Sultanatu mamelucu d'Exiptu]]
|comandante1 = [[Ficheru:Blason pays fr France ancien.svg|15px]] [[Lluis IX de Francia|Lluis IX]]
* [[Ficheru:Armoiries Alphonse Poitiers.svg|15px]] [[Alfonso de Poitiers]]
* [[Ficheru:Image-Blason Sicile Péninsulaire.svg|15px]] [[Carlos d'Anjou]]
* [[Ficheru:Blason comtes fr d'Artois 1.svg|15px]] [[Roberto I de Artois|Roberto I]]†
[[Ficheru:Cross of the Knights Templar.svg|15px]] [[Guillaume de Sonnac]]†<br />[[Ficheru:Cross of the Knights Templar.svg|15px]] [[Renaud de Vichiers]]
|comandante2 = [[Ficheru:Flag of Ayyubid Dynasty.svg|20px]] [[Al-Salih Ayyub]]<br />[[Ficheru:Flag of Ayyubid Dynasty.svg|20px]] [[Ficheru:Mameluke Flag.svg|20px]] [[Shajar al-Durr]]<br />[[Ficheru:Mameluke Flag.svg|20px]] [[Faris ad-Din Aktai]]<br />[[Ficheru:Mameluke Flag.svg|20px]] [[Qutuz]]<br />[[Ficheru:Mameluke Flag.svg|20px]] [[Fakhr-ad-Din Yussuf]]†<br />[[Ficheru:Mameluke Flag.svg|20px]] [[Aybak]]<br />[[Ficheru:Mameluke Flag.svg|20px]] [[Baibars]]<ref>Hinson, 1995: 393</ref>
|comandante3 =
|soldaos1 = 35.000 homes<ref name= Ref1 >[[Jonathan Riley-Smith|J. Riley-Smith]], 1990: 193</ref>
* 3.000 caballeros<ref name= Ref1 />
* 5.000 ballesteros<ref name= Ref1 />
|soldaos2 = Desconocíes
|soldaos3 =
|baxes1 = Casi totales
|baxes2 = Desconocíu'l total, unos 500 homes nel desembarcu.
|baxes3 =
|baxes4 =
|campaña =
|campaña2 =
|campaña3 =
|campaña4 =
|notes =
}}
La '''séptima cruzada''' foi liderada por [[Lluis IX de Francia]] ente [[1248]] y [[1254]].
==Preparativos==
En 1244 los musulmanes [[jorezmitas|corasmios]] aliaos al sultán [[ayubí]] d'Exiptu [[al-Salih Ayyub]] corrieron Siria y Palestina y conquistaron y escalaron [[Xerusalén]] tres la tregua de diez años que siguió a la [[Sesta Cruzada]].{{harvnp|Irwin|1986|p=19}} La ciudá yera la capital del reinu homónimu.{{harvnp|Irwin|1986|p=19}} Esi mesmu añu, al-Salih y los sos aliaos corasmios vencieron a los cristianos del Reinu de Xerusalén, coligados col so rival l'emir ayubí de Damascu, na [[batalla de Gaza (1244)|batalla de Gaza]].{{harvnp|Irwin|1986|p=19}} El 27 de payares, l'obispu de [[Beirut]] zarpó camín d'Europa pa solicitar socorros pa sostener el reinu.{{harvnp|Runciman|1994|p=215}}
[[Ficheru:Ludvik9-sedmakrizovka.jpg|miniatura|izquierda|[[Lluis IX de Francia|Luis]] parte a la cruzada, nel branu de 1248.]]
Esti fechu nun causó'l gran impautu que n'ocasiones anteriores, por cuenta de qu'Occidente yá viera como Xerusalén camudaba de manes en diverses ocasiones. La llamada a la cruzada, por tanto, nun foi inmediata nin xeneralizada. Los monarques europeos taben ocupaos nos sos asuntos internos (como por casu [[Enrique III d'Inglaterra]], que lluchaba contra les rebeliones de los escoceses, y el rei [[Bela IV d'Hungría]], quien intentaba caltener l'orde y reconstruyir el so reinu casi dende les cenices dempués de la tráxica y devastadora invasión mongola de 1241), y solamente el rei de [[Francia]], [[Lluis IX de Francia | Lluis IX (San Luis)]], declaró la so intención de tomar la cruz n'avientu de 1244:{{harvnp|Irwin|1986|p=19}} Lluis IX asistió al primera [[conceyu ecuménicu]] llatín de [[Conceyu de Lyon I|Lyon]] (aconceyáu en 1245 y presidíu pol papa [[Inocencio IV]], espulsáu d'Italia por Federico II) que, amás de deponer y escomulgar al emperador [[Federico II Hohenstaufen | Federico]], convocó una cruzada (que sería la séptima) que'l so mandu apurrir a Lluis IX.{{harvnp|Runciman|1994|p=215}} Lluis comprometiérase a entamar la cruzada n'avientu del añu anterior cuando se topaba gravemente enfermu de malaria, en cuenta de recuperar la salú.{{harvnp|Runciman|1994|p=214}}
El plan de los cruzaos, fundamentalmente franceses, yera conquistar Exiptu o siquier el [[delta del Nilu]], bien p'asitiase nél o como moneda de cambéu pa recuperar Xerusalén y los territorios palestinos perdíos poles últimu derrotes.{{harvnp|Irwin|1986|p=19}}
Los preparativos de Luis fueron llargos: tardó trés años en tar llistu de mano la campaña.{{harvnp|Runciman|1994|p=215}} Tuvo que recaldar impuestos especiales pa sufragala —de los que non eximió al cleru, con gran disgustu d'este—; entamar el gobiernu del reinu mientres la so ausencia —lo delegó na so madre, que yá sirviera hábilmente de rexente mientres la so minoría d'edá—; asegurar que'l rei d'Inglaterra caltuviera la paz mientres la so ausencia en Tierra Santa y que Federico, con quien les rellaciones yeren daqué tirantes, collaborara pa llograr el permisu del rei de Xerusalén —el so fíu [[Conrado IV|Conrado]]— pa enfusar nel so reinu.{{harvnp|Runciman|1994|p=215}} Hubo amás de tratar con [[República de Xénova|Xénova]] y Marsella pa llograr los barcos necesarios pa la travesía a Llevante; el pactu con estes empeoró les rellaciones con [[República de Venecia|Venecia]], que vía con malos güeyos una empresa que podía perxudicar el codalosu comerciu que caltenía con Exiptu.{{harvnp|Runciman|1994|p=215}}
==Travesía a Llevante==
[[Ficheru:Louis9+Henry1+Cypre.jpg|[[Lluis IX de Francia|Luis]] y el rei de Xipre, [[Enrique I de Xipre|Enrique I]], con unos emisarios.|miniatura]]
A lo último Luis partió de París el 12 d'agostu de 1248 y el 25 del mesmu mes zarpó d'[[Aigues-Mortes]].{{harvnp|Runciman|1994|pp=215-216}} Naquella dómina, Francia yera posiblemente l'Estáu más fuerte d'Europa, y tres trés años recoyendo fondos, un poderosu exércitu, envaloráu nunos venti mil homes bien armaos, partió de los puertos de [[Marsella]]{{harvnp|Runciman|1994|p=216}} y Aigues-Mortes en 1248. Al rei acompañar la reina, dos de los sos hermanos, dos primos y otros destacaos miembros de la nobleza francesa.{{harvnp|Runciman|1994|p=216}}
[[Ficheru:Septième croisade-es.svg|thumb|left|upright=1.7|Mapa esquemáticu de la cruzada. N'azul, les zones predominantemente católiques; en naranxa, les ortodoxes; en verde, los musulmanes; y en moráu, los Estaos cruzaos y la Cilicia armenia. Una cruz marca la victoria cruzada de Damieta de xunu de 1249 y una media lluna, la ayubí d'abril del añu siguiente.]]
Los cruzaos fueron en primer llugar a [[Xipre]], onde aportaron el 17 de setiembre, atracando en [[Limasol]].{{harvnp|Runciman|1994|p=216}} Ellí allegaron los grandes maestres del Temple y del Hospital, según diversos barones de Siria; toos recibieron la hospitalidá del [[Enrique I de Xipre|rei de Xipre]].{{harvnp|Runciman|1994|p=216}} Los cruzaos pasaron l'iviernu na isla, axustando colos mongoles una alianza contra los ayubíes, que nun llegó a cuayar.{{harvnp|Runciman|1994|pp=217-218}} La rexente mongola tomó los presentes de los cruzaos non como incentivos p'alcordar una alianza, sinón como'l tributu d'un vasallu, y ordenó que se-y pagaren añalmente.{{harvnp|Runciman|1994|p=218}} Asina, los esfuercios diplomáticos de Luis resultaron maneros.{{harvnp|Runciman|1994|p=218}}
Los xefes cristianos decidieron que'l so oxetivu sería [[Exiptu]] por considerar que yera la provincia más rica y vulnerable de los territorios ayubíes y que, si conquistaben Damieta, quiciabes podríen intercambiala por Xerusalén, como'l sultán yá propunxera mientres la [[Quinta Cruzada|quinta cruzada]].{{harvnp|Runciman|1994|p=216}} Lluis deseyaba atacar de momentu, pero los magnates de la rexón lo disuadieron, alegando les peligroses nubes del iviernu na rexón y la dificultá de navegar con mal tiempu na zona del delta, llarada de bajíos.{{harvnp|Runciman|1994|p=216}} Los señores locales deseyaben amás que Luis interviniera nes disputes rexonales, qu'enfrentaben a distintos miembros de la familia ayubí y na que los xefes cristianos participaben, pero nun lu llograron.{{harvnp|Runciman|1994|p=217}}
Luis y los sos huestes nun pudieron pasar a tierra firme hasta finales de mayu, cuando cesaron los combates ente pisanos, xenoveses y venecianos y el rei llogró los barcos necesarios pa la travesía hasta Exiptu.{{harvnp|Runciman|1994|pp=218-219}} La llarga ya imprevista estancia na isla tuvo graves consecuencies militares: la hospitalidá chipriota relaxó la disciplina y dilatar d'ella acabó casi dafechu colos abastos que se prepararen pa sostener al exércitu n'Exiptu.{{harvnp|Runciman|1994|p=219}} A empiezos de mayu, en Limasol habíense aconceyáu cientu venti grandes naves de tresporte, arriendes d'otres de menor porte, anque cuando la flota zarpó a finales de mes, una nube esbaratar, y fixo qu'a Luis solo acompañar un cuartu de les tropes.{{harvnp|Runciman|1994|p=219}} El restu foi xuniéndose pasu ente pasu a esti grupu na mariña exipcia.{{harvnp|Runciman|1994|p=219}}
==Conquista de Damieta==
[[Ficheru:Damietta1249.jpg|Llegada de les huestes cruzaes ante [[Damieta]] el 5 de xunu de 1249, nuna ilustración medieval.|miniatura]]
Al igual que na [[Quinta Cruzada]], l'ataque centrar en primer llugar na ciudá de [[Damietta]], qu'ufiertó poca resistencia a los europeos.{{harvnp|Runciman|1994|p=220}} Los cruzaos aportaron a les mariñes exipcies el 5 de xunu de 1249 y conquistaron Damieta a otru día,{{harvnp|Glubb|1973|p=39}} mal defendida pola so guarnición curda y árabe.{{harvnp|Irwin|1986|p=19}} El primer choque, asocedíu nes sableres, fuera pela cueta encarnizado y decantárase en favor de los cruzaos pola disciplina de les tropes franceses, qu'encabezaba'l rei, y la valentía de los caballeros de Llevante.{{harvnp|Runciman|1994|p=220}} El xefe del exércitu ayubí, el vieyu visir Fajr ad-Din, sacupara la ciudá ante la llerza de la población y l'afandu de la guarnición.{{harvnp|Runciman|1994|p=220}} Como la guarnición nun amburó los pontones que dexaben l'accesu a la llocalidá como se-y ordenara, los cruzaos nun tuvieron problema n'ocupala.{{harvnp|Runciman|1994|p=220}}
N'abril, el sultán exipciu, [[al-Salih Ayyub]], tornó apresuradamente de Siria y acampó col so exércitu en [[El Mansurá]], ante la noticia de la próxima llegada de los cruzaos.{{harvnp|Glubb|1973|p=39}} Aquel día, al-Salih taba gravemente enfermu de tuberculosis, anque nun dexó por ello d'entamar la defensa.{{harvnp|Glubb|1973|p=39}}{{harvnp|Runciman|1994|p=219}}
Los hinchentes del Nilu volvieron intervenir en contra de los occidentales, obligándolos a permanecer na ciudá hasta'l 20 de payares.{{harvnp|Irwin|1986|p=19}}{{harvnp|Runciman|1994|p=220}} En setiembre y ochobre, el Nilu algamó'l so nivel más altu, lo que complicaría la meyora cruzada si intentárase.{{harvnp|Irwin|1986|p=20}} Mientres, Luis tresformó la ciudá conquistada, convirtiendo la mezquita en catedral, asignando cais y mercaos a les repúbliques marítimes italianes, y trepó col afandu de la tropa por cuenta de la falta d'aición, al clima y a les enfermedaes que la aquexaben.{{harvnp|Runciman|1994|pp=220-221}} El rei refugó amás la propuesta del sultán agonizante d'intercambiar Damieta por Xerusalén.{{harvnp|Runciman|1994|p=221}} Los exipcios, pela so parte, aumentaron l'acoso a los cruzaos, entamando ataques a los soldaos que s'alloñar del campamentu.{{harvnp|Runciman|1994|p=221}}
Sicasí, cuando l'enemigu por fin partió de Damieta escontra El Cairo, sufrieron de momentu un seriu revés: el 22 de payares finó'l sultán.{{harvnp|Irwin|1986|p=19}}{{harvnp|Glubb|1973|p=39}} L'herederu atopábase lloñe, en [[al-Yazira]], y una xunta tomó'l poder mientres aquel llegaba a la rexón.{{harvnp|Irwin|1986|p=20}}{{harvnp|Glubb|1973|p=39}} Mientres, la xunta decidió despintar la muerte del sultán.{{harvnp|Irwin|1986|p=20}}{{harvnp|Glubb|1973|p=39}}
El 24 d'ochobre, cuando'l descensu de les agües del Nilu diba dexar por fin la meyora de los cruzaos, llegó Alfonso de Poitou —hermanu del rei— con refuerzos veníos de Francia.{{harvnp|Runciman|1994|p=221}} El duque [[Pedro I de Bretaña|Pedro de Bretaña]], sofitáu polos barones de Llevante, propunxo conquistar [[Alexandría]] p'apoderase de la mariña mediterránea d'Exiptu y obligar a apautar al sultán, pero Roberto de Artois oponer con vehemencia a esti plan y el rei finalmente optó por sofitar al so hermanu.{{harvnp|Runciman|1994|p=221}}
==Meyora escontra El Cairo, derrota y cautiverio==
[[Ficheru:Delta Oriental du Nil-es.svg|Zona oriental del [[delta del Nilu]], onde se llibraron los principales combates de la cruzada.|miniatura|upright=1.4]]
El 20 de payares, Luis coló escontra [[El Cairu]], dexando una gran guarnición pa protexer Damieta.{{harvnp|Runciman|1994|p=221}} Como les agües del Nilu tardaben en baxar y el terrén topábase cuayáu de canales y acequias, la meyora foi lentu.{{harvnp|Irwin|1986|p=20}} Los beduinos acosaben amás a les huestes del rei francés.{{harvnp|Irwin|1986|p=20}} El 23 finó'l sultán al-Salih.{{harvnp|Runciman|1994|p=221}} La caballería exipcia hostigaba a les fuercies del rei Luis, pero nun pudo deteneles; el día 7 llibróse una batalla favorable a los cruzaos cerca de Fariskur y el 14 estos llegaron a Baramun.{{harvnp|Runciman|1994|p=222}} El gruesu de les fuercies exipcies caltener en tou momentu al sur de la principal canal de la zona, el Bahr as-Saghir, que xune'l gran ríu col [[llagu Manzala]].{{harvnp|Runciman|1994|p=222}}
El 21 d'avientu, los cruzaos apenes percorrieren un terciu de la distancia que dixebra Damieta d'El Cairu y habíen llegáu ante la ciudá del [[El Mansurá]], anque s'atopaben dixebraos d'ella pola canal de Ashmun (otru nome del Bahr al-Saghir).{{harvnp|Irwin|1986|p=20}}{{harvnp|Glubb|1973|p=39}}{{harvnp|Runciman|1994|p=222}} L'exércitu exipciu, qu'acampaba en redol a la ciudá fortificaba, vixilaba los vaos.{{harvnp|Irwin|1986|p=20}} Los francos refugaron un intentu exipciu d'atacalos pola retaguardia, pero nun consiguieron construyir un dique pa cruciar la canal pol continuu hostigamiento del enemigu, qu'emplegaba [[fueu griego]].{{harvnp|Runciman|1994|pp=222-223}}
La nueche del 7 de febreru de 1250, sicasí, un grupu cruzáu empobináu pol hermanu del rei francés, [[Roberto I de Artois]], llogró cruciar la canal por unu de los vaos peor defendíos polos exipciu, cerca de Salamun.{{harvnp|Irwin|1986|p=20}}{{harvnp|Glubb|1973|p=39}} Un coptu d'esta llocalidá desvelara a los cruzaos la so esistencia en cuenta de un pagu.{{harvnp|Runciman|1994|p=223}} El duque de Borgoña quedó guardando'l campamentu ente que'l rei partía a cruciar la canal.{{harvnp|Runciman|1994|p=223}} La vanguardia d'esta columna, compuesta polos soldaos de Roberto, los templarios y el contingente inglés que participaba na empresa, mandar el so hermanu Roberto, que tenía órdenes de nun acometer al enemigu ensin permisu del rei.{{harvnp|Runciman|1994|p=223}}
Tarreciendo ser descubiertu y magar les amonestaciones de los templarios, que-y recordaron les órdenes que tenía, Roberto decidió asaltar de momentu'l despreveníu campamentu enemigu.{{harvnp|Runciman|1994|p=223}} Los cruzaos cayeron por sorpresa sobre les tropes exipcies y mataron al xefe del exércitu, Fajr al-Din ibn al-Shaij y, ensin esperar la llegada de refuerzos, balanciar escontra El Mansurá.{{harvnp|Irwin|1986|p=20}}{{harvnp|Runciman|1994|p=223}} Hasta entós la suerte favoreciera al conde, que siguió desoyendo los conseyos en favor de la prudencia de los xefes templarios ya ingleses.{{harvnp|Runciman|1994|p=223}} Los cruzaos consiguieron entrar con facilidá na ciudá pero, una vegada dientro, los mamelucos Bahri improvisaron una defensa nes callejuelas; gran parte de los cruzaos, incluyíu l'hermanu del soberanu francés, finaron nestos combates.{{harvnp|Irwin|1986|p=20}}{{harvnp|Glubb|1973|p=39}}{{harvnp|Runciman|1994|pp=223-224}} De los doscientos noventa caballeros templarios qu'acompañaben a Roberto, solo sobrevivieron cinco a la esfriega nes cais d'El Mansurá.{{harvnp|Runciman|1994|p=224}}
[[Ficheru:Louis9 pris 2.jpg|Prinda de Luis polos ayubíes n'abril de 1250, según una miniatura medieval.|miniatura|esquierda]]
Mientres, el gruesu del exércitu cruzáu algamó tamién la oriella sur del Nilu, pero atopar nuna situación delicada: incapaz de tomar El Mansurá, sufría problemes de suministru pol hostigamiento que les naves exipcies infligían a les sos comunicaciones cola retaguardia cruzada en Damieta.{{harvnp|Irwin|1986|p=21}} Lluis llogró repeler los asaltos exipcios nuna encarnizada batalla y construyir una ponte de pontones pa facilitar l'encruz de la canal de les sos últimes fuercies, pero nun tomar la ciudá.{{harvnp|Runciman|1994|p=224}} Aquel día l'exércitu exipciu repunxérase totalmente de la sorpresa, y enfrentóse coles huestes de Luis nuna [[Batalla d'El Mansurá|batalla de resultancia incierta]] el 11 de febreru.{{harvnp|Glubb|1973|p=41}} Foi unu de los combates más reñíos de la dómina na rexón, y Luis tuvo dificultaes pa refugar los embates exipcios, que cuntaben con nueves fuercies llegaes del sur.{{harvnp|Runciman|1994|p=225}}
A finales de febreru, el nuevu sultán, [[Turan Shah]], llegó a Exiptu y fíxose col poder, anque aquel día la victoria atribuyir a los mamelucos Bahri.{{harvnp|Irwin|1986|p=21}}{{harvnp|Glubb|1973|p=41}}{{harvnp|Runciman|1994|p=225}} Turan Shah ordenó la construcción d'una flotilla pa interceptar los suministros que dende Damieta recibíen los cruzaos acampaos frente a El Mansurá.{{harvnp|Runciman|1994|p=225}} La maniobra dio crecíos frutos: los exipcios prindaron ochenta embarcaciones enemigues, trenta y dos d'elles tan solo'l 16 de marzu.{{harvnp|Runciman|1994|p=225}} Sicasí, Luis esperaba —en devanéu— que se desamarrara una crisis pol fallecimientu del vieyu sultán y caltuvo l'asediu ocho selmanes.{{harvnp|Runciman|1994|p=225}}
El 5 d'abril,{{harvnp|Glubb|1973|p=41}} el monarca francés decidió ordenar la retirada a Damieta.{{harvnp|Irwin|1986|p=21}}{{harvnp|Runciman|1994|p=225}} Les sos fuercies habíen quedáu abrasaes pola fame, la disentería y el tifus.{{harvnp|Glubb|1973|p=41}}{{harvnp|Runciman|1994|p=225}} Tardíamente, el rei decidir a aceptar la ufierta del fináu al-Salih qu'antes refugara, pero aquel día los exipcios, noticiosos de la debilidá enemiga, negar a ello.{{harvnp|Runciman|1994|p=226}} Les huestes cruzaes, esbarataes, nun algamar sicasí'l so destín y [[Batalla de Fariskur|tuvieron que rindise]] a los exipcios el 6 d'abril.{{harvnp|Irwin|1986|p=21}}{{harvnp|Glubb|1973|p=41}}{{harvnp|Runciman|1994|p=226}} El rei taba enfermu y nun pudo torgar qu'unu de los sos sarxentos diera la orde de capitular, casi coles mesmes que l'enemigu apoderar de la flotilla que tresportaba a los mancaos agües embaxo.{{harvnp|Runciman|1994|p=226}} Lluis y el gruesu de les sos tropes quedaron cautivos.{{harvnp|Irwin|1986|p=21}} El rei cayó enfermu de [[disentería]]. De momentu, los dos bandos entamaron les negociaciones por que los cruzaos llograren la llibertá en cuenta de qu'apurrieren Damieta y pagaren un oneroso rescate.{{harvnp|Irwin|1986|p=21}} Anque los exipcios tuvieron considerables miramientos colos cautivos que podíen reporta-yos jugosos rescates, nun tuvieron inconveniente en degollar a aquellos más probes.{{harvnp|Runciman|1994|p=227}} Dada la so bayura y por orde del sultán, mientres una selmana degollar a trescientos prisioneros, p'amenorgar el so númberu.{{harvnp|Runciman|1994|p=227}} El prestíu del emperador Federico fizo que los exipcios vencieren na so pretensión inicial de llograr tolos territorios cruzaos de Llevante, pos estos dependíen del so fíu Conrado.{{harvnp|Runciman|1994|p=227}} Pero Luis tuvo qu'aportar a pagar un millón de [[besante]]s y devolver Damieta el 30 d'abril pa recuperar la llibertá.{{harvnp|Runciman|1994|p=227}} En parte l'alcuerdu peracabar pola habilidá de la esforciada esposa de Luis quien, anque se topaba doliente de partu, tuvo que convencer a los representantes italianos de nun abandonar Damieta, que por sigo sola nun podía caltener, pa podela emplegar como moneda de cambéu colos exipcios.{{harvnp|Runciman|1994|pp=227-228}}
El 2 de mayu,{{harvnp|Runciman|1994|p=228}} los mamelucos Bahri asesinaron al sultán y parte del exércitu exipciu esixó que se pasara a los cautivos cruzaos poles armes.{{harvnp|Glubb|1973|p=41}} Sicasí, finalmente alcordóse que los lliberar en cuenta de un rescate d'un millón de dinares y de la entrega de Damieta.{{harvnp|Glubb|1973|p=41}} El rescate orixinal amenorgóse depués a cuatrocientes mil [[Llibra francesa|llibres tornesas]] y Damieta apurrir a unidaes exipcies el día 6.{{harvnp|Runciman|1994|p=229}} El 7 del mes, Luis y el restu de les sos tropes abandonaron Exiptu, dirixéndose a [[Acre (Israel)|Acre]], capital del [[Reinu de Xerusalén]] (de lo que quedaba d'él).{{harvnp|Glubb|1973|p=41}}{{harvnp|Runciman|1994|p=229}} Tres seis díes de travesía con tiempu embruscáu, aportaron a la ciudá.{{harvnp|Runciman|1994|p=229}} Los mancaos que quedaron en Damieta y a que los exipcios prometieren respetar, fueron pasaos poles armes.{{harvnp|Runciman|1994|p=229}}
==Final y regresu a Francia==
[[Ficheru:Louis9&Marguerite-Acre.jpg|Luis y la so esposa disponiéndose a embarcar n'[[Acre (Israel)|Acre]] pa tornar a Francia en 1254, nuna miniatura tardomedieval.|miniatura]]
Llegáu a Acre, consultó colos señores que lu acompañaben sobre la conveniencia de siguir en Tierra Santa o retornar a Francia, dende onde'l so madre reclamar y llegaben noticies esmolecedores d'actividá de los ingleses.{{harvnp|Runciman|1994|pp=229-230}} Finalmente, decidió permanecer nel Llevante, qu'había perdíu gran parte de les sos fuercies militares na desastrosa campaña exipcia.{{harvnp|Runciman|1994|p=230}} La mayoría de los nobles que vinieren a la cruzada, incluyíos los hermanos del rei, volvieron a Europa a mediaos de xunetu.{{harvnp|Runciman|1994|p=230}} Col monarca francés solo permanecieron unos mil cuatrocientos soldaos.{{harvnp|Runciman|1994|p=230}} Ante l'ausencia del rei Conrado, la muerte de la rexente Alicia y l'enclín a dexar el poder a Luis del nuevu rexente —[[Juan de Arsuf]], hermanu del rei de Xipre—, el soberanu francés facer col gobiernu del territoriu.{{harvnp|Runciman|1994|p=230}}
La debilidá militar de Luis xunir a l'amargosa esperiencia exipcia y a la rivalidá ente los mamelucos exipcios y los ayubíes sirios pa impone-y un actitú más moderada y tendente a la diplomacia qu'a la intervención militar nos asuntos de la rexón.{{harvnp|Runciman|1994|pp=230-231}} [[An-Nasir Yusuf]], bisnietu de [[Saladín]] y señor de Homs y Alepo, apoderar de Damascu'l 9 de xunetu y trató en devanéu d'aliase col rei francés.{{harvnp|Runciman|1994|pp=230-231}} Como'l fracasu de la invasión siria d'Exiptu nel iviernu de 1250-1251 llevó a que'l sultán damascenu tratara nuevamente d'alcordase con Luis, este emplegó estos contactos pa llograr meyores condiciones de los mamelucos exipcios, a quien-yos esmolecíen.{{harvnp|Runciman|1994|p=231}} El soberanu francés consiguió que los exipcios lliberaren a tolos cautivos —más de trés mil— y prometieren apurri-y los territorios hasta'l [[Ríu Xordán|Xordán]] en cuenta de trescientos prisioneros musulmanes y l'alianza contra los ayubíes de Damascu.{{harvnp|Runciman|1994|p=232}} Los últimos cautivos quedaron en llibertá en marzu de 1252.{{harvnp|Runciman|1994|p=231}}
La lliga ente francos y mamelucos, sicasí, nun tuvo consecuencies.{{harvnp|Runciman|1994|p=231}} Los damascenos unviaron fuercies a [[Gaza]] pa torgar la unión de los coligados y los exipcios nun fixeron intentu dalgunu de colar al norte pa xunise a Luis.{{harvnp|Runciman|1994|p=232}} Este, que reparara les defenses de Cesarea, Haifa y Acre, remozó tamién la de Jafa, onde apostó un contingente n'espera de la llegada de los exipcios dende'l sur.{{harvnp|Runciman|1994|p=232}} Finalmente la paz ente los exipcios y los sirios, llograda por aciu del califa abasí de Bagdag y roblada n'abril de 1253, punxo fin a la inútil alianza francu-mameluca.{{harvnp|Runciman|1994|p=232}} Na so retirada dende Gaza a Damascu, l'exércitu siriu escaló'l campu del reinu jerosolimitano y la ciudá de [[Sidón]], que les sos defenses tar reconstruyendo.{{harvnp|Runciman|1994|p=232}} Lluis contraatacó infructuosamente en territoriu siriu.{{harvnp|Runciman|1994|p=232}}
Coles mesmes, el rei francés dedicar a tratar de resolver les numberoses reñedielles que debilitaben los señoríos de Llevante y a poner orde nel so gobiernu.{{harvnp|Runciman|1994|pp=232-233}} Apurrió'l gobiernu del [[Principáu d'Antioquía]] a [[Bohemundo VI de Antioquía]], del qu'estremó a la so madre [[Lucía de Segni]] en cuenta de ciertos pagos.{{harvnp|Runciman|1994|p=233}} Allanó coles mesmes la reconciliación ente la corte de Antioquía y el [[Reinu de Cilicia]].{{harvnp|Runciman|1994|p=233}} Los armenios d'este collaboraron dende entós na proteición d'[[Antioquía]].{{harvnp|Runciman|1994|p=233}}
Mientres, esmorecíase toa esperanza de recibir refuerzos dende Europa.{{harvnp|Runciman|1994|p=233}} El rei d'Inglaterra prometiera en 1250 entamar una nueva cruzada, pero trataba de retrasala tolo posible.{{harvnp|Runciman|1994|p=233}} Los nobles franceses criticaben al papa, atolláu nel so conflictu col emperador alemán, pero nun unviaben ayuda a Luis.{{harvnp|Runciman|1994|p=233}} La reina rexente entartalló un movimientu popular surdíu pola noticia de la derrota de Luis n'Exiptu y que s'había vueltu peligrosu polos desórdenes que causó.{{harvnp|Runciman|1994|p=233}} Priváu de sofitu européu, Luis estrechó llazos colos [[Nizaríes|asesinos]] sirios.{{harvnp|Runciman|1994|p=234}} Coles mesmes y paradóxicamente yá que yeren los principales enemigos d'estos, trató d'establecer una alianza colos [[mongoles]], a los qu'unvió dos embaxadores [[dominicu|dominicos]].{{harvnp|Runciman|1994|p=234}}
La grave situación en Francia, apinada tres la muerte de la rexente [[Blanca de Castiella]], obligó a Luis a retornar al so reinu.{{harvnp|Runciman|1994|p=234}} [[Enrique III d'Inglaterra]] caltenía una actitú contraria y escaecía les sos promeses de cruzada, el [[condáu de Flandes]] topábase desapaecíu nuna guerra civil y los vasallos del rei acaldía taben más llevantinos.{{harvnp|Runciman|1994|p=234}} El 24 d'abril de 1254, zarpó d'Acre y, tres diverses peripecies, algamó Francia en xunetu.{{harvnp|Runciman|1994|p=235}}
Anque reforzó les defenses del reinu, les perdes militares de la cruzada empobinada por Luis debilitar.{{harvnp|Runciman|1994|p=235}} Pocu dempués de la so marcha, españó una guerra civil debida principalmente a la rivalidá ente les repúbliques italianes na que se vieron envolubraos los señores llevantinos.{{harvnp|Runciman|1994|pp=236-237}}
Cola torna del rei a les sos tierres, la cruzada concluyó nun fracasu pa los europeos, sicasí'l prestigió de Luis aumentó. Más tarde protagonizaría un nuevu intentu de retomar Tierra Santa ([[Octava Cruzada]]) qu'acabaría tamién en fracasu.
== Referencies ==
{{llistaref|3}}
==Bibliografía==
* {{cita llibru |apellíu =
Glubb
|nome = John Bagot
|títulu = Soldiers of fortune; the story of the Mamlukes
|idioma = inglés
|añu = 1973
|editorial = Stein and Day
|isbn = 9780812816112
|páxines = 480
|url=
}}
* {{cita llibru |apellíu =
Irwin
|nome = Robert
|títulu = The Middle East in the Middle Ages : the early Mamluk sultanate, 1250-1382
|idioma = inglés
|añu = 1986
|editorial = Southern Illinois University Press
|isbn = 9780809312863
|páxines = 180
|url=
}}
* Y. Glenn Hinson (1995). ''[https://books.googlecl/books?id=cY1SymrAGeEC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false The church triumphant: a history of Christianity up to 1300]''. [[Macon (Xeorxa)|Macon]]: Mercer University Press, ISBN 0-86554-436-0.
* Jonathan Riley-Smith (1990) [1987]. ''The Crusades: A Short History''. [[Athlone]]: [[Yale University Press]]; ISBN 978-0-30004-700-4.
* {{cita llibru |apellíu =
Runciman
|nome = Steven
|títulu = A history of the Crusades, volume III : the kingdom of Acre and the later Crusades
|idioma = inglés
|añu = 1994
|editorial = Foliu Society
|id = {{OCLC|933889320}}
|páxines = 448
|url=
}}
== Ver tamién ==
* [[Cruzaes]]
{{Tradubot|Séptima cruzada}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Séptima cruzada| ]]
di2uxkp72ymors1rxpu98ezig1cm466
Hermanes de la Perpetua Indulxencia
0
162643
4484939
4372052
2026-04-04T05:25:29Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4484939
wikitext
text/x-wiki
{{organización
|nome =Hermanes de la Perpetua Indulxencia |logo
=
|lema =
|imaxe =
|tamañu_imagen =
|pie_imaxe =
|acrónimu = OPI o HPI
|tipu = [[ONG]]
|fundación = 1979
|fundador =
|sede ={{USA}}
|servicios =[[LGTB]], [[derechos civiles]]
|sitiu_web = [http://www.thesisters.org/ Hermanes de la Perpetua Indulxencia]
|presidente=
}}
Les '''Hermanes de la Perpetua Indulxencia''' ({{lang-en|Sisters of Perpetual Indulgence}}) o la '''Orde de la Perpetua Indulxencia''' (''Order of Perpetual Indulgence'') ye una asociación de caridá, protesta y organizadora de ''[[performance]]'' caleyeres qu'usa la estética ''[[drag queen]]'' y la [[imaginería]] católica pa llamar l'atención sobre la intolerancia sexual y satirizar asuntos relativos al [[xéneru (socioloxía)|xéneru]] y la moralidá. Nel momentu de la so fundación en 1979 en [[San Francisco (California)|San Francisco]] ([[California]]), tratar d'un pequeñu grupu d'homes [[gai|gais]] que vistíen en situaciones normales y visibles el paxellu de [[monxa|monxes]] con [[camp|estética camp]] p'atraer l'atención sobre conflictos sociales nel [[Castro (San Francisco)|distritu de Castro]] (San Francisco).
[[Ficheru:20110415Perline SoeursDeLaPerpetuelleIndugenceCouventDeParis 001.jpg|thumb|left|Les Soeurs de la Perpétuelle Indulgence, conventu de París, ante'l centru LGBT (2011).]]
Les hermanes crecieron per tol mundu y tienen conventos n'Alemaña, Australia, Canadá, Estaos
Xuníos, Francia, Reinu
Uníu y Uruguái..
Anguaño constitúin una rede entamada d'órdenes que son, na so mayoría, organizaciones de caridá [[ensin ánimu d'arriquecimientu]]. Principalmente recalden dineru pa lluchar contra'l [[sida]] y causes rellacionaes colos derechos de los [[homosexual|homosexuales]]. Tamién se dediquen llargamente a servicios de la comunidá como promover el [[sexu seguro]] o alvertir sobre los peligros de la [[droga]]. En San Francisco, onde tienen especial actividá, ente 1979 y 2007 les Hermanes dispunxeron d'un creitu de más d'un millón de dólares pa causes varies.<ref name="may">[http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2007/10/17/MN33SR1JG.DTL "Sisters of Perpetual Indulgence have history of charity, activism"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120414163258/http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2007/10/17/MN33SR1JG.DTL |date=2012-04-14 }}, artículu de Meredith May en ''The San Francisco Chronicle'' del 17 d'ochobre de 2007, páx. A12. Consultáu'l 12 de setiembre de 2009.</ref>
Les Hermanes provocaron discutiniu tantu dientro de la mesma comunidá gai como fora d'ella, recibiendo les crítiques más dures poles [[parodia|parodies]] con símbolos [[catolicismu|católicos]].
== Estructura y métodos ==
[[Ficheru:SisterInnocentaParis2007.jpg|thumb|upright|Soeur Innocenta (hermana Inocenta), de la sucursal de les Hermanes del Perpetuu Gozu en París (Francia) na [[Marcha del Arguyu Gai]] de 2007.]]
Ente los miembros de les Hermanes de la Perpetua indulxencia inclúyense homes, muyeres y [[transexuales]] amás de xente que s'identifica con delles [[orientación sexual|orientaciones sexuales]], anque la mayoría de los sos miembros son homes [[gai|gais]].<ref name="glenn">[http://muse.jhu.edu/journals/theory_and_event/v007/7.1glenn.html "Queering the (Sacred) Body Politic: considering the performative cultural politics of the Sisters of Perpetual Indulgence"], artículu de Cathy Glenn na revista ''Theory and Event'', 7 (1), 2003. Ríquese empecipiar sesión. Consultáu'l 23 de setiembre de 2009.</ref>
Xunise a la orde de les Hermanes reflexa los pasos que son necesarios pa xunise a una orde real de [[monxa|monxes]]. Animar a los miembros potenciales a allegar a los alcuentros como aspirantes y alviértese-yos de que si nun tán dispuestos a tomar un compromisu pa tola vida tienen de reconsiderar la so intención de xunise.<ref name="glenn"/> N'amosando decisión y ser aprobada pola orde, cada aspirante pasa a ser [[postulante]]. nesi puntu espérase qu'aprienda sobre la organización y participe en trabayos discretos mientres siquier seis meses. Los postulantes nun tán autorizaos a vistir [[Indumentaria eclesiástica|hábitos]] de monxes, nel so llugar pueden llevar vistíos de cáracter festivu y que se adecuen a la orde. Si'l postulante ye aprobáu va pasar al grau de [[noviciu (relixón)|noviciu]]. Los novicios tán autorizaos a vistir velos blancos y maquillaxe blancu. Esta etapa lleva otros seis meses nos que'l noviciu tien de trabayar pa la organización y espérase qu'entame un eventu. Si trés cuartos de la comunidá ta d'alcuerdu, el noviciu ye xubíu a miembru plenu del grupu.<ref>[https://web.archive.org/web/20100702140958/http://www.thesisters.org/meet_becominganun.html Becoming a Nun], Sisters of Perpetual Indulgence website. Consultáu'l 23 de setiembre de 2009.</ref>
Tres la so creación les Hermanes espardiéronse rápido a otres ciudaes en tou [[Estaos Xuníos]] creando un treme de sedes práuticamente autónomes. Hai trenta d'estes sedes y seis misiones en delles ciudaes a lo llargo de los Estaos Xuníos; en xunto 600 miembros trabayen pa establecer sedes y misiones n'Australia, Canadá, Francia, [[Escocia]], [[Suiza]], [[Uruguái]] y el [[Reinu Xuníu]].<ref name="may"/> La casa de San Francisco acueye bona parte de les actividaes y sigue siendo la más grande y meyor financiada. Tamién tien les marques rexistraes de ''Sisters od Perpetual Indulgece'' y el logo de la ''cabeza de la monxa''.<ref name="world orders">[https://web.archive.org/web/20100614084327/http://thesisters.org/world_orders.html World Orders], Sisters of Perpetual Indulgence website. Consultáu'l 23 de setiembre de 2009.</ref>
Namái en San Francisco podíen Les Hermanes de la Perpetua Indulxencia, amás de faer la so primer apaición, pasar a formar parte del texíu cultural y políticu de la ciudá; según esplica la estudiosa [[Cathy Glenn]] na publicación periódica ''Theory and Event''.<ref name="glenn"/> Glenn emplega l'exemplu de San Francisco como ciudá [[multicultural]], onde tolos coleutivos que consideraron a la ciudá'l so llar tuvieron ésitu calteniendo los sos indetidades individuales, creando una cultura definida tocantes a [[contracultura]] definida dacuando pola violencia política. Les Hermanes usen [[imaginería]] como inspiración y al empar como material pa la parodia por aciu la estética [[camp]]. Escueyen nomes según el procesu habitual en delles órdenes católiques de renombrar a les muyeres pero siempres suxiriendo promiscuidá o basándose no absurdo como son: Sister Anita Blowjob (''Hermana Anita Mamada'') o Sister GladAss of the Joyous Reserectum (''Hermana Culoencantador de la feliz Reserección'') ente otros. Visten [[cofia|cofies]], [[hábitu|hábitos]] o togues de monxes que complementen con maquillaxe blancu, quincalla y abalorios. La hermana Phyllis Stein the Fragrant Mistress of Sistory afirma qu'hai una clara distinción ente [[drag queen]]s y los miembros de les Hermanes: "nós nun vistimos como chiques, nós vistimos como monxes... Tamos definitivamente implicaes nes necesidaes espirituales de la nuesa comunidá ente que los drag queen tán más centraos en [[camp]] y l'ociu. Somos comunidaes bien distintes. Muncha xente referir a nós como drag queens pero somos monxes"<ref name="glenn"/>
Unes pallabres de la hermana Irma Geddon de [[Portland]], miembru de la Orde de La Felicidad Benévola que tien la so sede en [[Oregón]], sirven pa esplicar la utilidá y eficacia d'usar ropa de monxa con estética [[Drag Queen]]: "La llixereza de too, sumada a la cara blanca y l'hábitu de monxa, son mecanismos pa llegar a la xente. Tar asina vistíes, daqué lo mesmo que de sagraos payasos, dexa a la xente interactuar con nós."<ref>[http://www.oregonlive.com/portland/index.ssf/2009/09/sisters_indulge_in_fun_and_a_s.html «Sisters indulge in fun and a serious mission»], artículu de Steve Beaven nel diariu ''The Oregonian'' del 17 de setiembre de 2009. Consultáu'l 23 de setiembre de 2009.</ref>
== Activismu político ==
En 1982, [[Jack Fertig]] (1955-2012), conocíu como ''[[Hermana Boom Boom]]'', presentar a les eleiciones a un órganu llexislativu (Board of Supervisors) de San Francisco, y llogró más de 23.000 votos. Poco dempués, San Francisco aprobó una llei conocida popularmente como ''Llei de la Hermana Boom Boom''― qu'esixía a cualesquier que se presentara faelo col so nome llegal.<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,923498,00.html «Boom Town»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130828012013/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,923498,00.html |date=2013-08-28 }}, artículu na revista ''Time'' del 11 d'abril de 1983. Consultáu'l 23 de setiembre de 2009.</ref>
== Ver tamién ==
* [[Sátira de la relixón]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Hermanas de la Perpetua Indulgencia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Activistes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Asociaciones LGBT]]
[[Categoría:Cultura de San Francisco]]
[[Categoría:Drag queens]]
r7yer1h3qiel7oioe2x2u205122gwf6
Puertu de Buenaventura
0
164896
4484922
4484846
2026-04-03T14:36:10Z
Jonalopez11
146538
4484922
wikitext
text/x-wiki
{{puertu}}
El '''puertu de Buenaventura''' ye'l más importante puertu de Colombia, y unu de los 10 puertos más importantes d'América Llatina.<ref>{{Cita noticia|títulu=El nuevu puertu en Buenaventura {{!}} ELESPECTADOR.COM|url=https://www.elespectador.com/economia/el-nuevu-puertu-en-bonaventura-articulo-683729|fecha=9 de marzu de 2017|fechaaccesu=28 de xineru de 2018|periódicu=ELESPECTADOR.COM|idioma=es-CO}}</ref><ref name=":0">{{Cita noticia|títulu=La murnia paradoxa del puertu de Buenaventura {{!}} ELESPECTADOR.COM|url=https://www.elespectador.com/economia/la-murnia-paradoxa-del puertu-de-bonaventura-articulo-727663|fecha=10 d'avientu de 2017|fechaaccesu=28 de xineru de 2018|periódicu=ELESPECTADOR.COM|idioma=es-CO}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://comunidá.iebschool.com/stellapreciado/2015/12/10/el puertu-de-bonaventura-y-la so-evolucion/|títulu=El puertu de Buenaventura y la so evolución - Importancia portuaria en desenvolvimientu del ComexImportancia portuaria en desenvolvimientu del Comex|fechaaccesu=28 de xineru de 2018|sitiuweb=comunidá.iebschool.com|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://caracol.com.co/emisora/2016/05/06/cali/1462495839_599524.html|títulu=Valle, líder n'esportaciones d'Azucre y Café|fechaaccesu=28 de xineru de 2018|apellíu=Radio|nome=Cascoxu|sitiuweb=Caracol Radio|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.sprbun.com/web/portal/empecipio|títulu=Sociedad Portuaria Rexonal de Buenaventura S.A|fechaaccesu=28 de xineru de 2018|sitiuweb=www.sprbun.com|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.dimar.mil.co/capitania_buenaventura|títulu=https://www.dimar.mil.co/capitania_bonaventura|fechaaccesu=28 de xineru de 2018|sitiuweb=www.dimar.mil.co}}</ref>
== Allugamientu ==
El puertu esta allugáu en [[Buenaventura (Valle del Cauca)|Buenaventura]], Valle del Cauca, na mariña pacífica colombiana.
== Tráficu y Regalías ==
El puertu de Buenaventura mueve'l 60% del total de mercancía qu'entra y sale de Colombia.<ref name=":0" /> Mientres 2017, el puertu de Buenaventura movilizó 1 millón de contenedores per primer vegada, convirtiéndose n'unu de los 10 puertos más importantes d'América Llatina.<ref name=":0" />
Tocantes a tresporte en tonelaes, movilizó 4.054.160 tonelaes nel segundu trimestre de 2017, una crecedera de 46% frente al mesmu trimestre de 2016. Una de les razones ye l'aumentu de productos esfrecíos que pasó de 700 a 6000 contenedores esfrecíos mensuales.<ref name=":0" />
== Crítiques ==
Mientres el puertu de Buenaventura amuesa crecedera enchida, y a pesar de que l'Estáu colombianu recalda al traviés de la DIAN más de 5 billones de pesos colombianos per añu (más de $1.200 millones de dólares d'Estaos Xuníos),<ref name=":0" /> la población de Buenaventura sufre una de les peores condiciones de probeza de Colombia: 80% en condición de probeza, y 41% del total en condición de miseria, % según el DANE.<ref name=":0" /> El 60% de la población solo tien agua ocho hores cada dos díes. El 40% de los ciudadanos nun tien serviciu d'alcantarelláu. El desemplegu supera'l 65%.<ref name=":0" /> Acúsase que detrás d'esto esisten considerancies [[Racismu|racista]], considerando que casi'l 90% de la población del puertu y la ciudá ye de [[Afrocolombiano|raza negra]].<ref>{{Cita web|url=http://www.semana.com/nacion/multimedia/selmana-en-vivu-ray-chapurri-bonaventura-ye-victima-del racismu-de-estáu/412577-3|títulu=Videos: “Buenaventura ye víctima del racismu d'Estáu”|fechaaccesu=29 de xineru de 2018|apellíu=Semana|sitiuweb=Videos Buenaventura ye víctima del racismu d'Estáu}}</ref>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
{{Tradubot|Puerto de Buenaventura}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Puertos de Colombia]]
[[Categoría:Buenaventura]]
[[Categoría:Wikipedia:Correxir/Revisar títulu]]
sie9sl21ix1bv3uwi0x7k6fin16ml60
Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/imáxenes
4
190484
4484921
4484731
2026-04-03T13:42:29Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4484921
wikitext
text/x-wiki
<noinclude>__NOINDEX__</noinclude>
Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}.
{{Wikidata list
|1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/imáxenes
|sparql=SELECT ?item ?dob ?dod ?img (CONCAT(" <small>",str(ROUND(FLOOR((?dod - ?dob)/365.2425)))," años</small>") as ?s3)
{
SELECT ?item ?stct ?slct (?stct + ?slct*2 as ?rank) (SAMPLE(?img1) as ?img) (MAX(?dod1) as ?dod) (SAMPLE(?dob1) as ?dob)
{
?item wdt:P570 ?dod1
FILTER ( ?dod1 > "2022-01-01T00:00:00Z"^^xsd:dateTime)
FILTER ( ?dod1 > (now()-"P32D"^^xsd:duration) && ?dod1 < now() )
?item wdt:P18 ?img1 .
FILTER NOT EXISTS { ?item wdt:P1087 [] }
?item wdt:P31 wd:Q5 .
?item wikibase:statements ?stct ; wikibase:sitelinks ?slct .
OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob1 }
FILTER EXISTS {
?article schema:about ?item .
?article schema:isPartOf <https://ast.wikipedia.org/> .
}
}
GROUP BY ?item ?stct ?slct
ORDER BY DESC(?rank) ?item
LIMIT 8
}
ORDER BY DESC(?dod)
|section=
|columns=P18,label,P570,P20,qid,?s3
|thumb=130
|min_section=
|links=local
|row_template=Wikidata list/gallery
|skip_table=1
|autolist=fallback
|short = true
|chart=true
|references=all
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:MaryBethHurt02.JPG|center|130px]]
| label = [[Mary Beth Hurt]]
| p570 = 2026-03-28<ref name="ref_b6665801d63b07d39658cccf67388edf1e634be4538d325b28c4fa1570d31079">https://www.hollywoodreporter.com/movies/movie-news/mary-beth-hurt-dead-world-according-to-garp-interiors-1236551313/</ref>
| p20 = [[Jersey City]]<ref name="ref_b6665801d63b07d39658cccf67388edf1e634be4538d325b28c4fa1570d31079">https://www.hollywoodreporter.com/movies/movie-news/mary-beth-hurt-dead-world-according-to-garp-interiors-1236551313/</ref>
| qid = Q271460
| s3 = <small>79 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:James Tolkan (2025).jpg|center|130px]]
| label = [[James Tolkan|Q783369]]
| p570 = 2026-03-26<ref name="ref_059081fe7ad4af8cae009e427e8696074e3ea601452dccc0b2417c3405cd12ac">https://www.hollywoodreporter.com/movies/movie-news/james-tolkan-dead-back-to-the-future-top-gun-1236549260/</ref>
| p20 = ''[[:d:Q2663981|Saranac Lake]]''<ref name="ref_059081fe7ad4af8cae009e427e8696074e3ea601452dccc0b2417c3405cd12ac">https://www.hollywoodreporter.com/movies/movie-news/james-tolkan-dead-back-to-the-future-top-gun-1236549260/</ref>
| qid = Q783369
| s3 = <small>94 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:10.2.10NicholasBrendonByLuigiNovi (cropped).jpg|center|130px]]
| label = [[Nicholas Brendon|Q434778]]
| p570 = 2026-03-20<ref name="ref_7f17d3724c4d6fd21dbc329b15c4be2e8ca10624a91c06a25a690989c0d83d17">https://www.hollywoodreporter.com/tv/tv-news/nicholas-brendon-dead-buffy-the-vampire-slayer-1236543090/</ref>
| p20 = [[San Francisco (California)|San Francisco]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref>
| qid = Q434778
| s3 = <small>54 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:Chuck Norris May 2015.jpg|center|130px]]
| label = [[Chuck Norris]]
| p570 = 2026-03-19<ref name="ref_d2b52571b4e8a39a60ab3175aabb60618b89e2da2e746282602526236ae24f11">https://eu.usatoday.com/story/entertainment/celebrities/2026/03/20/chuck-norris-dies/89230252007/</ref><ref name="ref_ee1ded25b3eef13c7fcd4096cd3257a3fec7b6f96d8635f6682193685534b189">https://www.tmz.com/2026/03/20/chuck-norris-dead/</ref><ref name="ref_fd47d69477f657f23894eca769b36c047ced3adc2067c150e75044e80eb6de2a">''[[:d:Q138748007|Chuck Norris, Action Icon and ‘Walker Texas Ranger’ Star, Dies at 86]]''</ref>
| p20 = ''[[:d:Q201026|Kauaʻi]]''<ref name="ref_7a07cde00659f7e67b0f0db253733053a76a2d185faf4d8d99338f21f2713deb">https://beatofhawaii.com/with-chuck-norris-hospitalized-here-on-kauai-what-visitors-need-to-know-about-island-medical-care/</ref>
| qid = Q2673
| s3 = <small>86 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:JuergenHabermas retouched.jpg|center|130px]]
| label = [[Jürgen Habermas]]
| p570 = 2026-03-14<ref name="ref_979288c0d3aed7d0e3685876c8467cdc6fd86feff380f5ae980de89f4eababb7">https://www.vg.no/nyheter/i/ArvX1q/den-tyske-filosofen-jurgen-habermas-er-doed-96-aar-gammel</ref><ref name="ref_82f02b7e7c93e044b849e660853fab1fc2e4c251da144a8867a0371459dcbb45">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/03/14/jurgen-habermas-philosophe-allemand-intellectuel-combatif-et-esprit-encyclopedique-est-mort-a-l-age-de-96-ans_6671207_3382.html</ref>
| p20 = ''[[:d:Q61936|Starnberg]]''<ref name="ref_db3cc55ee5844883a6a57c6028280b3408de3fd4be660e261f3a82fc31aff4fb">https://www.novinky.cz/clanek/zahranicni-evropa-zemrel-nemecky-sociolog-a-filozof-habermas-40567783</ref><ref name="ref_82f02b7e7c93e044b849e660853fab1fc2e4c251da144a8867a0371459dcbb45">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/03/14/jurgen-habermas-philosophe-allemand-intellectuel-combatif-et-esprit-encyclopedique-est-mort-a-l-age-de-96-ans_6671207_3382.html</ref>
| qid = Q76357
| s3 = <small>96 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:Paul Ehrlich - 1974.jpg|center|130px]]
| label = [[Paul R. Ehrlich]]
| p570 = 2026-03-13<ref name="ref_81f5d8c2ca93efd53af475db7bdf0b5801382f25854eaabe4a0a22150d073c4a">https://www.nytimes.com/2026/03/15/books/paul-r-ehrlich-dead.html</ref>
| p20 = [[Palo Alto (California)|Palo Alto]]<ref name="ref_81f5d8c2ca93efd53af475db7bdf0b5801382f25854eaabe4a0a22150d073c4a">https://www.nytimes.com/2026/03/15/books/paul-r-ehrlich-dead.html</ref>
| qid = Q377983
| s3 = <small>93 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:Mosiuoa Lekota, 000215-D-9880W-112 detail.jpg|center|130px]]
| label = [[Mosiuoa Lekota]]
| p570 = 2026-03-04<ref name="ref_38de2298c958e45867f9e6864e80c96842a8b9274f56e252ccba104d4c972e17">https://www.enca.com/news-top-stories/cope-co-founder-mosiuoa-lekota-has-died</ref>
| p20 = [[Johannesburgu]]<ref name="ref_38de2298c958e45867f9e6864e80c96842a8b9274f56e252ccba104d4c972e17">https://www.enca.com/news-top-stories/cope-co-founder-mosiuoa-lekota-has-died</ref>
| qid = Q982259
| s3 = <small>77 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:William Thoresson.jpg|center|130px]]
| label = [[William Thoresson|Q974016]]
| p570 = 2026-03-04<ref name="ref_269862606c6857b3db57d36cf083e46db729a805a9853c4c1464026078616053">https://www.svt.se/sport/gymnastik/os-guldmedaljoren-william-thoresson-dod</ref><ref name="ref_e1d24a71a2a51e20bc6eb14e6165f6c0f6cac06d5f5132f8a3ffb1db7950bfba">https://www.aftonbladet.se/sportbladet/a/j0l2Pz/william-thoresson-ar-dod-os-guldmedaljoren-blev-93-ar</ref>
| p20 = [[Gotemburgu]]
| qid = Q974016
| s3 = <small>93 años</small>
}}
{{Wikidata list end}}
iol9yort45v32cgs7uvi9v9mzu89kpd
Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Navia
4
190788
4484924
4475976
2026-04-03T15:52:25Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4484924
wikitext
text/x-wiki
{{Wikidata list
|sparql=SELECT ?item
?label_mul ?label_ca ?label_eu ?label_es ?label_gl ?label_en ?label_fr ?label_de ?label_pt ?label_nl ?label_it
?link_mul ?link_ca ?link_eu ?link_es ?link_gl ?link_en ?link_fr ?link_de ?link_pt ?link_nl ?link_it
WHERE {
SERVICE wikibase:label { bd:serviceParam wikibase:language "ast". }
?item (wdt:P131*) wd:Q668795.
OPTIONAL { ?item wdt:P31 ?tipu. }
OPTIONAL { ?item wdt:P131 ?parroquia. }
FILTER(?tipu IN(wd:Q13526752, wd:Q5084, wd:Q618123, wd:Q5756064, wd:Q123705, wd:Q3957, wd:Q532, wd:Q486972, wd:Q120041664, wd:Q3055118, wd:Q674950))
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_mul filter (lang(?label_mul) = "mul") }
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_ca filter (lang(?label_ca) = "ca") }
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_eu filter (lang(?label_eu) = "eu") }
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_es filter (lang(?label_es) = "es") }
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_gl filter (lang(?label_gl) = "gl") }
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_en filter (lang(?label_en) = "en") }
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_fr filter (lang(?label_fr) = "fr") }
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_de filter (lang(?label_de) = "de") }
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_pt filter (lang(?label_pt) = "pt") }
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_nl filter (lang(?label_nl) = "nl") }
OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_it filter (lang(?label_it) = "it") }
OPTIONAL { ?link_ca schema:about ?item . ?link_ca schema:inLanguage "ca" . ?link_ca schema:isPartOf <https://ca.wikipedia.org/> . }
OPTIONAL { ?link_eu schema:about ?item . ?link_eu schema:inLanguage "eu" . ?link_eu schema:isPartOf <https://eu.wikipedia.org/> . }
OPTIONAL { ?link_es schema:about ?item . ?link_es schema:inLanguage "es" . ?link_es schema:isPartOf <https://es.wikipedia.org/> . }
OPTIONAL { ?link_gl schema:about ?item . ?link_gl schema:inLanguage "gl" . ?link_gl schema:isPartOf <https://gl.wikipedia.org/> . }
OPTIONAL { ?link_en schema:about ?item . ?link_en schema:inLanguage "en" . ?link_en schema:isPartOf <https://en.wikipedia.org/> . }
OPTIONAL { ?link_fr schema:about ?item . ?link_fr schema:inLanguage "fr" . ?link_fr schema:isPartOf <https://fr.wikipedia.org/> . }
OPTIONAL { ?link_de schema:about ?item . ?link_de schema:inLanguage "de" . ?link_de schema:isPartOf <https://de.wikipedia.org/> . }
OPTIONAL { ?link_pt schema:about ?item . ?link_pt schema:inLanguage "pt" . ?link_pt schema:isPartOf <https://pt.wikipedia.org/> . }
OPTIONAL { ?link_nl schema:about ?item . ?link_nl schema:inLanguage "nl" . ?link_nl schema:isPartOf <https://nl.wikipedia.org/> . }
OPTIONAL { ?link_it schema:about ?item . ?link_it schema:inLanguage "it" . ?link_it schema:isPartOf <https://it.wikipedia.org/> . }
}
ORDER BY (?parroquiaLabel) (?itemLabel)
|columns=item,label:nome,P131:parroquia,description:descripción,P31:tipu,?label_mul,?label_ca,?label_eu,?label_es,?label_gl,?label_en,?label_fr,?label_de,?label_pt,?label_nl,?label_it,?link_ca,?link_eu,?link_es,?link_gl,?link_en,?link_fr,?link_de,?link_pt,?link_nl,?link_it
|links=red
|sort=label
|section=P131
|min_section=1
|references=all
|header_template=toponimia/cabecera2
|row_template=toponimia/filera2
}}
== Andés ==
{{toponimia/cabecera2}}
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415846|Q130415846]]
| label = [[El Aspra]]
| p131 = [[Andés]]
| desc = llugar de la parroquia d'Andés (Navia)
| p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = El Aspra
| label_gl = El Aspra
| label_en = El Aspra
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415847|Q130415847]]
| label = [[El Monte (Andés)|El Monte]]
| p131 = [[Andés]]
| desc = aldea de la parroquia d'Andés (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = El Monte
| label_gl = El Monte
| label_en = El Monte
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415848|Q130415848]]
| label = [[La Casanova]]
| p131 = [[Andés]]
| desc = llugar de la parroquia d'Andés (Navia)
| p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = La Casanova
| label_gl = La Casa Nova
| label_en = La Casanova
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415849|Q130415849]]
| label = [[La Colorada]]
| p131 = [[Andés]]
| desc = aldea de la parroquia d'Andés (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = La Colorada
| label_gl = La Colorada
| label_en = La Colorada
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415850|Q130415850]]
| label = [[La Guardia]]
| p131 = [[Andés]]
| desc = aldea de la parroquia d'Andés (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = La Guardia
| label_gl = La Guardia
| label_en = La Guardia
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415851|Q130415851]]
| label = [[La Venta (Andés)|La Venta]]
| p131 = [[Andés]]
| desc = casería de la parroquia d'Andés (Navia)
| p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = La Venta
| label_gl = La Venta
| label_en = La Venta
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415852|Q130415852]]
| label = [[La Villallonga]]
| p131 = [[Andés]]
| desc = llugar de la parroquia d'Andés (Navia)
| p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = La Villallonga
| label_gl = La Villalonga
| label_en = La Villallonga
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415853|Q130415853]]
| label = [[Las Cortías]]
| p131 = [[Andés]]
| desc = aldea de la parroquia d'Andés (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Las Cortías
| label_gl = Las Cortías
| label_en = Las Cortías
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415854|Q130415854]]
| label = [[Paderne (Andés)|Paderne]]
| p131 = [[Andés]]
| desc = aldea de la parroquia d'Andés (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Paderne
| label_gl = Paderne
| label_en = Paderne
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415855|Q130415855]]
| label = [[Téifaros]]
| p131 = [[Andés]]
| desc = llugar de la parroquia d'Andés (Navia)
| p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Téifaros
| label_gl = Téifaros
| label_en = Téifaros
}}
|}
== Anlleo ==
{{toponimia/cabecera2}}
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415915|Q130415915]]
| label = [[Anlleo]]
| p131 = [[Anlleo (parroquia)|Anlleo]]
| desc = aldea de la parroquia d'Anlleo (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Anlleo
| label_gl = Anlleo
| label_en = Anlleo
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415917|Q130415917]]
| label = [[Cacabellos]]
| p131 = [[Anlleo (parroquia)|Anlleo]]
| desc = aldea de la parroquia d'Anlleo (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Cacabellos
| label_gl = Cacabellos
| label_en = Cacabellos
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415916|Q130415916]]
| label = [[La Braña'l Ríu]]
| p131 = [[Anlleo (parroquia)|Anlleo]]
| desc = aldea de la parroquia d'Anlleo (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = La Braña'l Ríu
| label_en = La Braña'l Ríu
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415918|Q130415918]]
| label = [[Las Murias (Anlleo)|Las Murias]]
| p131 = [[Anlleo (parroquia)|Anlleo]]
| desc = casería de la parroquia d'Anlleo (Navia)
| p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Las Murias
| label_gl = Las Murias
| label_en = Las Murias
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415919|Q130415919]]
| label = [[Piqueira]]
| p131 = [[Anlleo (parroquia)|Anlleo]]
| desc = casería de la parroquia d'Anlleo (Navia)
| p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Piqueira
| label_gl = Piqueira
| label_en = Piqueira
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130415920|Q130415920]]
| label = [[Sante]]
| p131 = [[Anlleo (parroquia)|Anlleo]]
| desc = llugar de la parroquia d'Anlleo (Navia)
| p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Sante
| label_gl = Sante
| label_en = Sante
}}
|}
== Navia ==
{{toponimia/cabecera2}}
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q23994013|Q23994013]]
| label = [[Navia (capital)|Navia]]
| p131 = [[Navia (parroquia)|Navia]]
| desc = capital del conceyu del mesmu nome
| p31 = [[Villa (población)|villa]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref><br/>[[capital de conceyu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
| label_mul = Navia
| label_es = Navia
| label_gl = Navia
| label_en = Navia
}}
|}
== Piñeira ==
{{toponimia/cabecera2}}
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130416007|Q130416007]]
| label = [[Busmargalín]]
| p131 = [[Piñeira (parroquia de Navia)|Piñeira]]
| desc = llugar de la parroquia de Piñeira (Navia)
| p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Busmargalín
| label_gl = Busmargalín
| label_en = Busmargalín
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130416008|Q130416008]]
| label = [[El Somuertu]]
| p131 = [[Piñeira (parroquia de Navia)|Piñeira]]
| desc = aldea de la parroquia de Piñeira (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = El Somuertu
| label_en = El Somuertu
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130416009|Q130416009]]
| label = [[El Xeixo]]
| p131 = [[Piñeira (parroquia de Navia)|Piñeira]]
| desc = casería de la parroquia de Piñeira (Navia)
| p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = El Xeixo
| label_gl = El Xeixo
| label_en = El Xeixo
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130416010|Q130416010]]
| label = [[Fontes (Piñeira)|Fontes]]
| p131 = [[Piñeira (parroquia de Navia)|Piñeira]]
| desc = casería de la parroquia de Piñeira (Navia)
| p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Fontes
| label_gl = Fontes
| label_en = Fontes
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130416011|Q130416011]]
| label = [[Freal]]
| p131 = [[Piñeira (parroquia de Navia)|Piñeira]]
| desc = aldea de la parroquia de Piñeira (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Freal
| label_gl = Freal
| label_en = Freal
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q5666676|Q5666676]]
| label = [[Frexulfe]]
| p131 = [[Piñeira (parroquia de Navia)|Piñeira]]
| desc = aldea de la parroquia de Piñeira (Navia)
| p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Frexulfe
| label_ca = Frexulfe
| label_es = Frejulfe
| label_gl = Frexulfe
| label_en = Frexulfe
| label_fr = Frexulfe
| label_de = Frexulfe
| link_es = https://es.wikipedia.org/wiki/Frejulfe_(Asturias)
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130416013|Q130416013]]
| label = [[Piñeira (Navia)|Piñeira]]
| p131 = [[Piñeira (parroquia de Navia)|Piñeira]]
| desc = llugar de la parroquia de Piñeira (Navia)
| p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Piñeira
| label_gl = Piñeira
| label_en = Piñeira
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130416014|Q130416014]]
| label = [[Villauril]]
| p131 = [[Piñeira (parroquia de Navia)|Piñeira]]
| desc = llugar de la parroquia de Piñeira (Navia)
| p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| label_mul = Villauril
| label_gl = Villauril
| label_en = Villauril
}}
|}
== Talarén ==
{{toponimia/cabecera2}}
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q136135387|Q136135387]]
| label = [[La Venta (Talarén)|La Venta]]
| p131 = [[Talarén (parroquia)|Talarén]]
| desc = casería de la parroquia de Talarén (Navia)
| p31 = [[casería]]
| label_es = La Venta
| label_gl = La Venta
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q138852189|Q138852189]]
| label = [[Las Aceñas]]
| p131 = [[Talarén (parroquia)|Talarén]]
| p31 = [[entidá singular de población]]
| label_es = Las Aceñas
| link_es = https://es.wikipedia.org/wiki/Las_Ace%C3%B1as
}}
|}
== Veiga ==
{{toponimia/cabecera2}}
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q86987362|Q86987362]]
| label = [[Santa Marina (Veiga)|Santa Marina]]
| p131 = [[Veiga (parroquia)|Veiga]]
| desc = llugar de la parroquia de Veiga (Navia)
| p31 = [[llugar]]
| label_mul = Santa Marina
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q86987367|Q86987367]]
| label = [[Soirana]]
| p131 = [[Veiga (parroquia)|Veiga]]
| desc = aldea de la parroquia de Veiga (Navia)
| p31 = [[aldea]]
| label_en = Soirana
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q86986778|Q86986778]]
| label = [[Veiga (pueblu)|Veiga]]
| p131 = [[Veiga (parroquia)|Veiga]]
| desc = pueblu de la parroquia homónima (Navia)
| p31 = [[Pueblu (llocalidá)|pueblu]]<br/>[[entidá singular de población]]
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q86987369|Q86987369]]
| label = [[Veigancima]]
| p131 = [[Veiga (parroquia)|Veiga]]
| desc = casería de la parroquia de Veiga (Navia)
| p31 = [[casería]]
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q86987372|Q86987372]]
| label = [[Vigu]]
| p131 = [[Veiga (parroquia)|Veiga]]
| desc = llugar de la parroquia de Veiga (Navia)
| p31 = [[llugar]]
}}
|}
== Viḷḷapedre ==
{{toponimia/cabecera2}}
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q130549527|Q130549527]]
| label = [[El Vau y Barayu]]
| p131 = [[Viḷḷapedre (parroquia)|Viḷḷapedre]]
| desc = casería de la parroquia de Viḷḷapedre (Navia)
| p31 = [[casería]]
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q126890751|Q126890751]]
| label = [[Tox (Viḷḷapedre)|Tox]]
| p131 = [[Viḷḷapedre (parroquia)|Viḷḷapedre]]
| desc = llugar de la parroquia de Viḷḷapedre (Navia)
| p31 = [[llugar]]
| label_es = Tox
| label_en = Tox
| link_es = https://es.wikipedia.org/wiki/Tox_(Espa%C3%B1a)
}}
|-
{{toponimia/filera2
| item = [[:d:Q113608937|Q113608937]]
| label = [[Viḷḷapedre]]
| p131 = [[Viḷḷapedre (parroquia)|Viḷḷapedre]]
| desc = llugar de la parroquia de Viḷḷapedre (Navia)
| p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref>
| label_gl = Villapedre
| label_en = Viḷḷapedre
}}
|}
{{Wikidata list end}}
tgi28s22iyns5260jsqin96lsg88oia
Wikipedia:Chigre
4
254115
4484925
4484691
2026-04-03T17:11:37Z
MediaWiki message delivery
23944
/* Action Required: Update templates/modules for electoral maps (Migrating from P1846 to P14226) */ nueva seición
4484925
wikitext
text/x-wiki
{|
|-
|
<div align=left style="padding:5px;border:1px dotted #808080; background:#eeffed">
{{Chigre}}
</div>
| width=250px bgcolor=#FFCC66 align="center" valign="top" |
{| width="100%" style="border:0px solid #FFCC66;background-color: #FFCC66"
|-
| width="50%" align="center" | '''[[Wikipedia:Chigre/Archivu|Archivu de<br>discusiones]]'''
| width="50%" align="center" | [[Image:Filing cabinet icon.svg|70px]]
|-
| colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2025|Archivu 2025]]
|-
| colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2024|Archivu 2024]]
|-
| colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2023|Archivu 2023]]
|-
| colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2022|Archivu 2022]]
|-
| colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2021|Archivu 2021]]
|-
| colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2020|Archivu 2020]]
|-
| colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2019|Archivu 2019]]
|-
| colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2018|Archivu 2018]]
|-
| colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2017|Archivu 2017]]
|-
| colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu|...]]
|-
|}
|}
{{atayos|WP:CHIG|Chig}}
__NEWSECTIONLINK__
== Artículu de portada (2a. parte) ==
¡Hola! Recupero esti "alderique" qu'entamara @[[Usuariu:YoaR|YoaR]], yá que cuasi tamos como en marzu col artículu de la mano d'Irulegi, pero agora col de Xuan Bello. Siguimos ensin acordar qué facer col apartáu del artículu de portada. Yo propunxi nel so momentu '''escoyer un artículu nuevu creáu nel mes que tuviéremos pa ser l'artículu de portada del mes siguiente'''. Sigo proponiendo lo mesmo, pa dar salida a esi apartáu de la portada y que vaya cambiando mes a mes ensin repetise de contino. ¿Opiniones? ¿Paeceres? ¿Faise una votación? ¿Otres alternatives? A ver si pal añu nuevu que vien yá tenemos opción pa esto. Chau y gracies por participar. [[Usuariu:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">'''Limotecariu'''</span>]] [[Usuariu alderique:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">''(alderique)''</span>]] 11:05 21 avi 2025 (UTC)
:Hola Limotecariu. La opción que comentes d'escoyer un artículu nun taría mal si fora votación rápida, pero yá vemos que somos pocos y que, amás, la xente nin comenta nin vota. Yo, la verdá, nun sé qué pensar. Prestaría que l'artículu tea más o menos "bien", y non que sea un esbozu. Podríen metese los artículos que veamos "guapos" nuna categoría y garrar unu d'ehí, ensin votación, pero tamos no mesmo: poques manes. La verdá que pa tener el mesmu artículu en portada meses val más quitar esi bloque y a correr. [[Usuariu:YoaR|YoaR]] ([[Usuariu alderique:YoaR|alderique]]) 15:12 7 xin 2026 (UTC)
::¡Hola! Nun sería necesaria una votación: una persona encargada qu'escueya l'artículu, y yá ta. Home, agora vamos a los de "¿y quién s'encarga?"... hehehe... Bono, eso sí, cuido que tamién podíemos camudar por entero la portada y quitar tolo qu'hai agora como lo de la imaxe del día, el "sabíes que...", etc., y facer una portada más cenciella qu'amuese enllaces a apartaos específicos de la wikipedia, a otros proyectos wiki, y asina... nun sé, ¿qué pienses? [[Usuariu:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">'''Limotecariu'''</span>]] [[Usuariu alderique:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">''(alderique)''</span>]] 16:21 8 xin 2026 (UTC)
:::Personalmente la portada nun me gusta nada. Quedó bien vieya y cuido que necesita un ampliu remocique. Yo la destruiría dafechu y la entamaría de nuevu dende cero. [[Usuariu:YoaR|YoaR]] ([[Usuariu alderique:YoaR|alderique]]) 10:07 26 xin 2026 (UTC)
::::Pues tamién. Vamos meyor treslladar esti tema a la [[Alderique:Portada|páxina d'alderique de la Portada]] pa tratar d'ello, ok? [[Usuariu:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">'''Limotecariu'''</span>]] [[Usuariu alderique:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">''(alderique)''</span>]] 14:42 26 xin 2026 (UTC)
::A min paezme bona idea tomar artículos d'una categoría que tea cuidada, con artículos bonos. Otra idea ye la d'implementar una rotación automática ente los artículos nesa categoría, nun veo mal que repitieren de tanto en tanto dellos artículos (anguaño un artículo destacáu ta fixu por meses) - [[Usuariu:Sahaquiel9102|Saḥa]] - [[Usuariu alderique:Sahaquiel9102|Fálame]] 19:43 8 xin 2026 (UTC)
:Acabo de cambiar l'artículu de portada de [[Xuan Bello]] a [[progresu]]. Almítense suxerencies pal próximu cambéu. [[Usuariu:YoaR|YoaR]] ([[Usuariu alderique:YoaR|alderique]]) 10:08 26 xin 2026 (UTC)
== Thank You for Last Year – Join Wiki Loves Ramadan 2026 ==
Dear Wikimedia communities,
We hope you are doing well, and we wish you a happy New Year.
''Last year, we captured light. This year, we’ll capture legacy.''
In 2025, communities around the world shared the glow of Ramadan nights and the warmth of collective iftars. In 2026, ''Wiki Loves Ramadan'' is expanding, bringing more stories, more cultures, and deeper global connections across Wikimedia projects.
We invite you to explore the ''Wiki Loves Ramadan 2026'' [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan 2026|Meta page]] to learn how you can participate and [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan 2026/Participating communities|sign up]] your community.
📷 ''Photo campaign on '' [[c:Special:MyLanguage/Commons:Wiki Loves Ramadan 2026|Wikimedia Commons]]
If you have questions about the project, please refer to the FAQs:
* [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan/FAQ/|Meta-Wiki]]
* [[c:Special:MyLanguage/Commons:Wiki Loves Ramadan/FAQ|Wikimedia Commons]]
''Early registration for updates is now open via the '''[[m:Special:RegisterForEvent/2710|Event page]]'''''
''Stay connected and receive updates:''
* [https://t.me/WikiLovesRamadan Telegram channel]
* [https://lists.wikimedia.org/postorius/lists/wikilovesramadan.lists.wikimedia.org/ Mailing list]
We look forward to collaborating with you and your community.
'''The Wiki Loves Ramadan 2026 Organizing Team''' 19:45 16 xin 2026 (UTC)
<!-- Mensaxe unviáu por User:ZI Jony@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&oldid=29879549 -->
== Feminism and Folklore 2026 starts soon ==
<div style="border:8px maroon ridge;padding:6px;">
[[File:Feminism and Folklore 2026 logo.svg|centre|550px|frameless]]
::<div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">
<div style="text-align: center; width: 100%;">''{{int:please-translate}}''</div>
;Invitation to Organize Feminism and Folklore 2026
Dear Wiki Community,
We are pleased to invite Wikimedia communities, affiliates, and independent contributors to organize the '''[[:m:Feminism and Folklore 2026|Feminism and Folklore 2026]]''' writing competition on your local Wikipedia.
The international campaign will run from '''1 February to 31 March 2026''' and aims to improve coverage of feminism, women’s histories, gender-related topics, and folk culture across Wikipedia projects.
;About the Campaign
'''Feminism and Folklore''' is a global writing initiative that complements the '''[[:c:Commons:Wiki Loves Folklore 2026|Wiki Loves Folklore]]''' photography competition. While Wiki Loves Folklore focuses on visual documentation, this writing campaign addresses the '''gender gap on Wikipedia''' by improving encyclopedic content related to folk culture and marginalized voices.
;What Can Participants Write About?
Communities can contribute by creating, expanding, or translating articles related to:
* Folk festivals, rituals, and celebrations
* Folk dances, music, and traditional performances
* Women and queer figures in folklore
* Women in mythology and oral traditions
* Women warriors, witches, and witch-hunting narratives
* Fairy tales, folk stories, and legends
* Folk games, sports, and cultural practices
Participants may work from curated article lists or generate new article suggestions using campaign tools.
;How to Sign Up as an Organizer
Organizers are requested to complete the following steps to register their community:
# Create a local project page on your wiki [[:m:Feminism and Folklore/Sample|(see sample)]]
# Set up the campaign using the '''CampWiz''' tool
# Prepare a local article list and clearly mention:
#* Campaign timeline
#* Local and international prizes
# Request a site notice from local administrators [[:mr:Template:SN-FNF|(see sample)]]
# Add your local project page and CampWiz link to the '''[[:m:Feminism and Folklore 2026/Project Page|Meta project page]]'''
;Campaign Tools
The Wiki Loves Folklore Tech Team has introduced tools to support organizers and participants:
* '''Article List Generator by Topic''' – Helps identify articles available on English Wikipedia but missing in your local language Wikipedia. The tool allows customized filters and provides downloadable article lists in CSV and wikitable formats.
* '''CampWiz''' – Enables communities to manage writing campaigns effectively, including jury-based evaluation. This will be the third year CampWiz is officially used for Feminism and Folklore.
Both tools are now available for use in the campaign. '''[https://tools.wikilovesfolklore.org/ Click here to access the tools]'''
;Learn More & Get Support
For detailed information about rules, timelines, and prizes, please visit the
'''[[:m:Feminism and Folklore 2026|Feminism and Folklore 2026 project page]]'''.
If you have any questions or need assistance, feel free to reach out via:
* '''[[:m:Talk:Feminism and Folklore 2026/Project Page|Meta talk page]]'''
* Email us using details on the contact page.
;Join Us
We look forward to your collaboration and coordination in making Feminism and Folklore 2026 a meaningful and impactful campaign for closing gender gaps and enriching folk culture content on Wikipedia.
Thank you and best wishes,
'''[[:m:Feminism and Folklore 2026|Feminism and Folklore 2026 International Team]]'''
----
''Stay connected:''
[[File:B&W Facebook icon.png|link=https://www.facebook.com/feminismandfolklore/|30x30px]]
[[File:B&W Twitter icon.png|link=https://twitter.com/wikifolklore|30x30px]]
</div></div>
== Invitation to Host Wiki Loves Folklore 2026 in Your Country ==
<div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">
<div style="text-align: center; width: 100%;">''{{int:please-translate}}''</div>
[[File:Wiki Loves Folklore Logo.svg|right|150px|frameless]]
Hello everyone,
We are delighted to invite Wikimedia affiliates, user groups, and community organizations worldwide to participate in '''Wiki Loves Folklore 2026''', an international initiative dedicated to documenting and celebrating folk culture across the globe.
;About Wiki Loves Folklore
'''Wiki Loves Folklore''' is an annual international photography competition hosted on Wikimedia Commons. The campaign runs from '''1 February to 31 March 2026''' and encourages photographers, cultural enthusiasts, and community members to contribute photographs that highlight:
* Folk traditions and rituals
* Cultural festivals and celebrations
* Traditional attire and crafts
* Performing arts, music, and dance
* Everyday practices rooted in folk heritage
Through this campaign, we aim to preserve and promote diverse folk cultures and make them freely accessible to the world.
[[:c:Commons:Wiki_Loves_Folklore_2026|Project page on Wikimedia Commons]]
; Host a Local Edition
As we celebrate the '''eight edition''' of Wiki Loves Folklore, we warmly invite communities to organize a local edition in their country or region. Hosting a local campaign is a great opportunity to:
* Increase visibility of your region’s folk culture
* Engage new contributors in your community
* Enrich Wikimedia Commons with high-quality cultural content
'''[[:c:Commons:Wiki_Loves_Folklore_2026/Organize|Sign up to organize]]:'''
If your team prefers to organize the competition in ''either February or March only'', please feel free to let us know.
If you are unable to organize, we encourage you to share this opportunity with other interested groups or organizations in your region.
;Get in Touch
If you have any questions, need support, or would like to explore collaboration opportunities, please feel free to contact us via:
* The project Talk pages
* Email: '''support@wikilovesfolklore.org'''
We are also happy to connect via an online meeting if your team would like to discuss planning or coordination in more detail.
Warm regards,
'''The Wiki Loves Folklore International Team'''
</div>
[[Usuariu:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuariu alderique:MediaWiki message delivery|alderique]]) 13:20 18 xin 2026 (UTC)
<!-- Mensaxe unviáu por User:Tiven2240@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery/Wikipedia&oldid=29228188 -->
== <span lang="en" dir="ltr">Annual review of the Universal Code of Conduct and Enforcement Guidelines</span> ==
<div lang="en" dir="ltr">
<section begin="announcement-content" />
I am writing to you to let you know the annual review period for the Universal Code of Conduct and Enforcement Guidelines is open now. You can make suggestions for changes through 9 February 2026. This is the first step of several to be taken for the annual review. [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Annual review/2026|Read more information and find a conversation to join on the UCoC page on Meta]].
The [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee]] (U4C) is a global group dedicated to providing an equitable and consistent implementation of the UCoC. This annual review was planned and implemented by the U4C. For more information and the responsibilities of the U4C, [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter|you may review the U4C Charter]].
Please share this information with other members in your community wherever else might be appropriate.
-- In cooperation with the U4C, [[m:User:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User talk:Keegan (WMF)|talk]])<section end="announcement-content" />
</div>
21:01 19 xin 2026 (UTC)
<!-- Mensaxe unviáu por User:Keegan (WMF)@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=29905753 -->
== IMPORTANTE: Revisión d'actividá de los alministradores ==
Hola. Vien d'adoptase una nueva política tocante al desaniciu de "permisos avanzaos" (alministrador, burócrata, etc) por [[:m:Requests for comment/Activity levels of advanced administrative rights holders|consensu de la comunidá global]] nel 2013. Acordies con esta política, los [[:m:stewards|stewards]] tán revisando l'actividá de los alministradores nes wikis que nun tienen política d'inactividá. Polo que sabemos, la to wiki nun tien un procesu formal pa desaniciar los "permisos avanzaos" de les cuentes inactives. Esto significa que los stewards encargaránse d'ello acordies cola nueva [[:m:Admin activity review|revisión de l'actividá de los alministradores]].
Determinamos que los siguientes usuarios cumplen los criterios d'inactividá (nenguna edición y nenguna aición rexistrada por más de 2 años):
# [[User:Astur]] (alministrador)
Estos usuarios recibirán pronto un avisu, pa pidi-yos qu'anicien un alderique comunitariu si quieren caltener dalgunos o tolos permisos. Si los usuarios nun respuenden, los stewards retirarán-yos los permisos avanzaos.
Sicasí, si como comunidá queréis más crear un procesu de revisión propiu con preferencia sobre'l global, queréis tomar otra decisión no que cinca a los usuarios inactivos con permisos, o yá hai una política de la que nun nos diéramos cuenta, por favor avisa-y a los [[:m:Stewards' noticeboard|stewards en Meta]] pa que sepamos que nun tenemos que facer la revisión de permisos na wiki. Gracies, [[Usuariu:EPIC|EPIC]] ([[Usuariu alderique:EPIC|alderique]]) 13:27 14 feb 2026 (UTC)
== [[Pueblu eslovenu|Eslovenos]] (personaxes famosos y otros artículos) ==
¡Saludos a toos!
Últimamente creé munchos artículos sobro temes eslovenes (escritores, políticos, personaxes famosos, llugares etc.). Por eso creé nueves categoríes. Amás, hai artículos sobro los asentamientos de Transmurania.<br>
¿Puedo pidir ayuda a la comunidá editorial pa revisar estos artículos?<br>
¡Gracies! [[Usuariu:Doncsecz~enwiki|Doncsecz~enwiki]] ([[Usuariu alderique:Doncsecz~enwiki|alderique]]) 09:07 25 feb 2026 (UTC)
== Join the sixth Ukraine’s Cultural Diplomacy Month on Wikipedia! ==
<div lang="en" dir="ltr">
[[File:Ukraine’s Cultural Diplomacy Month on Wikipedia 2026.png|right|250px|thumb|link=https://meta.wikimedia.org/wiki/Ukraine%27s_Cultural_Diplomacy_Month_2026|Join our campaign!]]
{{int:please-translate}}
Dear Wikipedians!
[[:m:Special:MyLanguage/Wikimedia Ukraine|Wikimedia Ukraine]], in cooperation with the [[:en:Ministry of Foreign Affairs of Ukraine|MFA of Ukraine]] and [[:en:Ukrainian Institute|Ukrainian Institute]], has launched the sixth edition of writing challenge "'''[[:m:Special:MyLanguage/Ukraine's Cultural Diplomacy Month 2026|Ukraine's Cultural Diplomacy Month]]'''", which lasts from '''1st April''' until '''30th April 2026'''.
The initiative aims to promote knowledge about Ukrainian culture abroad by creating and improving Wikipedia articles in multiple languages. This year marks the sixth edition of the campaign, which will focus on contemporary culture, making today’s artistic voices and practices more visible to international audiences.
🧩'''How to participate?'''
Choose an article from the suggested list → Write an article in your language, or improve an existing one according to the rules → Add your contribution to the contest page and calculate your points → Win prizes and receive a certificate of participation → Become a promoter of truthful knowledge about Ukraine.
🧩'''[[m:Special:MyLanguage/Ukraine's Cultural Diplomacy Month 2026|Check our main page for more information]]'''.
'''If you are interested in coordinating long-term community engagement for the campaign and becoming a local ambassador, we would love to hear from you! Please let us know your interest.'''
If not, then we encourage you to translate the [[m:Special:MyLanguage/Ukraine's Cultural Diplomacy Month 2026|landing page of the contest]] and [https://meta.wikimedia.org/wiki/Special:MessageGroupStats?group=Centralnotice-tgroup-UCDM2026banner&messages=&language=en&x=D banner] into your own language.
Also, we set up a [[:m:CentralNotice/Request/Ukraine's Cultural Diplomacy Month 2026|banner]] to notify users of the possibility to participate in this challenge!
[[:m:User:OlesiaLukaniuk (WMUA)|OlesiaLukaniuk (WMUA)]] ([[:m:User talk:OlesiaLukaniuk (WMUA)|talk]]) 04:35, 1 April 2026 (UTC)
</div>
<!-- Mensaxe unviáu por User:OlesiaLukaniuk (WMUA)@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:OlesiaLukaniuk_(WMUA)/list_of_wikis&oldid=28552112 -->
== Action Required: Update templates/modules for electoral maps (Migrating from P1846 to P14226) ==
Hello everyone,
This is a notice regarding an ongoing data migration on Wikidata that may affect your election-related templates and Lua modules (such as <code>Module:Itemgroup/list</code>).
'''The Change:'''<br />
Currently, many templates pull electoral maps from Wikidata using the property [[:d:Property:P1846|P1846]], combined with the qualifier [[:d:Property:P180|P180]]: [[:d:Q19571328|Q19571328]].
We are migrating this data (across roughly 4,000 items) to a newly created, dedicated property: '''[[:d:Property:P14226|P14226]]'''.
'''What You Need To Do:'''<br />
To ensure your templates and infoboxes do not break or lose their maps, please update your local code to fetch data from [[:d:Property:P14226|P14226]] instead of the old [[:d:Property:P1846|P1846]] + [[:d:Property:P180|P180]] structure. A [[m:Wikidata/Property Migration: P1846 to P14226/List|list of pages]] was generated using Wikimedia Global Search.
'''Deadline:'''<br />
We are temporarily retaining the old data on [[:d:Property:P1846|P1846]] to allow for a smooth transition. However, to complete the data cleanup on Wikidata, the old [[:d:Property:P1846|P1846]] statements will be removed after '''May 1, 2026'''. Please update your modules and templates before this date to prevent any disruption to your wiki's election articles.
Let us know if you have any questions or need assistance with the query logic. Thank you for your help! [[User:ZI Jony|ZI Jony]] using [[Usuariu:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuariu alderique:MediaWiki message delivery|alderique]]) 17:11 3 abr 2026 (UTC)
<!-- Mensaxe unviáu por User:ZI Jony@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&oldid=29941252 -->
q4y8j7rtliet77r6my421mqlbwjfq7s
Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/1850-1899
4
268910
4484923
4479680
2026-04-03T15:40:35Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4484923
wikitext
text/x-wiki
<noinclude>__NOINDEX__</noinclude>
Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}.
{{Wikidata list
|sparql=
SELECT ?item ?death_date
{
?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node .
?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date .
?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision .
?item wdt:P31 wd:Q5.
?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934.
FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year
FILTER (year(?death_date) >= 1850 && year(?death_date) <= 1899)
}
ORDER BY ASC(?death_date) ?item
|columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20
|thumb=128
|autolist=fallback
|summary=itemnumber
|links=red
|references=all
}}
{| class='wikitable sortable'
! item
! imaxe
! label
! Nacimientu
! Muerte
! descripción
! ocupación
! cargu
! país de nacionalidá
! llugar de nacimientu
! llugar de la muerte
|-
| [[:d:Q5941856|Q5941856]]
|
| [[José López-Cuervo Rodríguez]]
| 1788
| 1850
| militar asturianu (1788–1850)
| [[militar]]
|
| [[España]]
| [[La Pola Siero]]
| [[Loja]]
|-
| [[:d:Q131408350|Q131408350]]
|
| [[Juan Nepomuceno Fernández San Miguel]]
| 1772
| 1850-07-12
| xurista y políticu asturianu (1772-1850)
| [[maxistráu]]<br/>[[xurista]]<br/>[[políticu]]
| [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[miembru del Senáu español]]
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q28060589|Q28060589]]
| [[Ficheru:Retrato de Luis Antonio Folgueras (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Luis Folgueras y Sión]]
| 1769-12-13<ref name="ref_63336d8ed881f83db02bec5061907f51b8864b52467bab20c0d6ca4504fddee3">http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bfolgue.html</ref>
| 1850-10-28<ref name="ref_63336d8ed881f83db02bec5061907f51b8864b52467bab20c0d6ca4504fddee3">http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bfolgue.html</ref>
| [[España|español]] presbíteru católicu romanu, Roman Catholic Archbishop of Granada, bishop of San Cristóbal de La Laguna (1769–1850) ♂
| [[presbíteru católicu romanu]]
| [[Roman Catholic Archbishop of Granada]]<br/>[[bishop of San Cristóbal de La Laguna]]
| [[España]]
| [[Villavaler]]
| [[Granada]]
|-
| [[:d:Q6056208|Q6056208]]
|
| [[Pablo Mata Vigil]]
| 1785-05-06<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1852-03-12
| políticu asturianu (1785–1852)
| [[políticu]]
| [[senador del Reinu]]<ref name="ref_6ae203c628c00aafcbc2b45af90cf6e94b8d06852f34b51a8b2ba713bca4faab">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1796</ref><br/>[[Minister of Grace and Justice]]<br/>[[rector de la Universidá d'Uviéu]]<br/>[[alcalde d'Uviéu]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q5666970|Q5666970]]
| [[Ficheru:Antonio Posada Rubín de Celis.jpg|center|128px]]
| [[Antonio de Posada Rubín de Celis]]
| 1768-02-11
| 1853<ref name="ref_a77eb18c799f2be311422d0bcf7e51f5d8b2649a2c15f3cca00d437ddb57f083">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=posada-y-rubin-de-celis-antonio</ref>
| [[España|español]] políticu, sacerdote católicu, obispu católicu, miembru del Senáu español, Roman Catholic Bishop of Cartagena, Patriarch of West Indies, General Vicar of the Spanish Armies (1768–1853) ♂; Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica, Gran Cruz de la Orde de Carlos III
| [[políticu]]<br/>[[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]]
| [[miembru del Senáu español]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Cartagena]]<br/>[[Patriarch of West Indies]]<br/>[[General Vicar of the Spanish Armies]]
| [[España]]
| [[Soto (parroquia d'Ayer)|Soto]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q5945054|Q5945054]]
|
| [[José Reguero Argüelles]]
| 1803-03-23
| 1853-11-05
| escritor asturianu (1803–1853)
| [[escritor]]
|
| [[España]]
| [[Villaviciosa]]
|
|-
| [[:d:Q250969|Q250969]]
| [[Ficheru:Álvaro Flórez Estrada.jpg|center|128px]]
| [[Álvaro Flórez Estrada]]
| 1766-02<ref name="ref_269f29a02e17fe8f2c2c06d4e873ac40b6da1ee7146de837595aa2b37d2ea2f3">http://data.bnf.fr/ark:/12148/cb11967968w</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| 1853-12-16<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| economista asturianu (1766-1853)
| [[economista]]<br/>[[políticu]]<br/>[[abogáu]]
| [[diputáu]]<br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_40bc7d7bb1fc3debd66375990f17c8af257fc28ff314b4aaf378db84e259d995">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1039</ref>
| [[España]]
| [[La Pola Somiedo]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[Noreña (capital)|Noreña]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
|-
| [[:d:Q6097792|Q6097792]]
|
| [[Rafael Oviedo y Portal]]
| 1771
| 1854-03-29
| políticu asturianu (1771–1854)
| [[políticu]]
| [[gobernador civil]]<br/>[[gobernador civil de Salamanca]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
|
|-
| [[:d:Q18613731|Q18613731]]
| [[Ficheru:Luis Carlos Legrand-Retrato de Joaquín Fernández Cortina.jpg|center|128px]]
| [[Joaquín Fernández Cortina]]
| 1798-11-15<ref name="ref_86aa4033c0f62164304636fbfb78400a7d1d72935a06383ea2530b228fddd6ea">http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bfernand.html</ref>
| 1854-05-31
| sacerdote católicu español (1798–1854)
| [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]]
| [[Roman Catholic Bishop of Siguenza]]
| [[España]]
| [[Pendueles (parroquia)|Pendueles]]
| [[Montejo de Tiermes]]
|-
| [[:d:Q3751128|Q3751128]]
| [[Ficheru:Gerónimo Valdés.jpg|center|128px]]
| [[Gerónimo Valdés]]
| 1784-05-04<ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref>
| 1855-09-14<ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref>
| militar asturianu (1784–1855)
| [[políticu]]<br/>[[militar]]
| [[Governor and Captain General of Cuba]]<br/>[[senador del Reinu]]<br/>[[Captain General of Catalonia]]<br/>[[General captain of Valencia]]<br/>[[Ministru de la Guerra]]<br/>[[Captain General of Galicia]]<br/>[[Prócer del Reino]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[virréi de Navarra]]
| [[España]]
| [[Viḷḷarín (Veigas)|Viḷḷarín]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q55688113|Q55688113]]
|
| [[Ildefonso Martínez|Ildefonso Martínez y Fernández]]
| 1821-04-28<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_66526ffa889e285f342fa420d9ea285895d710335270fe50fae64e7743578450">https://biblioteca.ucm.es/historica/ildefonso-martinez</ref>
| 1855-09-26<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_66526ffa889e285f342fa420d9ea285895d710335270fe50fae64e7743578450">https://biblioteca.ucm.es/historica/ildefonso-martinez</ref>
| médicu asturianu (1821–1855)
| [[médicu]]
|
| [[España]]
| [[Benia]]<ref name="ref_66526ffa889e285f342fa420d9ea285895d710335270fe50fae64e7743578450">https://biblioteca.ucm.es/historica/ildefonso-martinez</ref>
| [[Uviéu]]<ref name="ref_66526ffa889e285f342fa420d9ea285895d710335270fe50fae64e7743578450">https://biblioteca.ucm.es/historica/ildefonso-martinez</ref>
|-
| [[:d:Q5814514|Q5814514]]
|
| [[Jerónimo de la Escosura]]
| 1774-12-19
| 1855-11-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| escritor asturianu (1774–1855)
| [[escritor]]
| [[member of the Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_1d983116f3b0faa28d1d84bf3660cac98e618020e081284b43ec8980f49ace21">https://www.rah.es/relacion-historica-de-medallas/</ref><br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_537e2ea5e38c5c17c5defbd5c1d63b81d7a065ad9e7804dace9b0c30cc108cfd">https://www.rae.es/academico/jeronimo-de-la-escosura</ref>
| [[España]]
| [[Uviéu]]
|
|-
| [[:d:Q56401655|Q56401655]]
|
| [[Valentín Cañedo Miranda]]
| 1806-02-14<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1856-08-01<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| militar asturianu (1806-1856)
| [[militar]]
| [[Governor and Captain General of Cuba]]<br/>[[General captain of Valencia]]<br/>[[Captain General of Aragon]]<br/>[[Captain General of Galicia]]
|
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q2879365|Q2879365]]
| [[Ficheru:Gregorio Jove y Valdés.jpg|center|128px]]
| [[Gregorio Jove y Valdés]]
| 1779
| 1857
| políticu asturianu (1779–1857)
| [[políticu]]
|
| [[España]]
| [[Grau]]
|
|-
| [[:d:Q30134900|Q30134900]]
|
| [[Manuel de la Puente y Aranguren]]
| 1784-09-06
| 1857-05-07
| [[España|español]] políticu, militar, senador del Reinu, Ministru de la Guerra (1784–1857) ♂; Grand Cross of the Royal and Military Order of Saint Hermenegild
| [[políticu]]<br/>[[militar]]
| [[senador del Reinu]]<ref name="ref_35023a37d37b8c3756429614dcd2b8fb7d4674c85c9a74dbc7211d46b91d6ba0">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2302</ref><br/>[[Ministru de la Guerra]]<br/>[[senador del Reinu]]
| [[España]]
| [[Principáu d'Asturies]]
| [[Cádiz]]
|-
| [[:d:Q105061631|Q105061631]]
|
| [[José Rodríguez Busto]]
| 1775
| 1858
| maxistráu y políticu asturianu (1775-1858)
| [[maxistráu]]<br/>[[políticu]]
|
| [[España]]
| [[Candás (parroquia)|Candás]]
|
|-
| [[:d:Q5867611|Q5867611]]
|
| [[Francisco Trelles]]
| 1778
| 1858
| entamador arxentín (1778–1858)
| [[entamador]]
|
| [[Arxentina]]
| [[Trelles (parroquia)|Trelles]]
|
|-
| [[:d:Q5196595|Q5196595]]
| [[Ficheru:San Melchor de Quirós.jpg|center|128px]]
| [[Melchor García Sampedro]]
| 1821-04-26
| 1858-07-28
| sacerdote católicu asturianu (1821–1858)
| [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[misioneru]]<br/>[[obispu católicu]]<br/>[[flaire]]<ref name="ref_f33aefe0c8aa2f7017a6ad8d6707e3ba9384c6ff046c82773b48dacb4f286793">https://www.dominicos.org/quienes-somos/grandes-figuras/san-melchor-de-quiros/</ref>
| [[obispu titular]]<br/>[[vicar apostolic]]
| [[España]]
| [[Ḷḷindes (parroquia)|Ḷḷindes]]
| [[Nam Định]]
|-
| [[:d:Q106641862|Q106641862]]
|
| [[Ramón Álvarez Valdés (Q106641862)|Ramón Álvarez Valdés]]
| 1787-11-17<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref>
| 1858-10-11<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref>
| políticu y abogáu asturianu (1787–1858)
| [[políticu]]<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref><br/>[[abogáu]]<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref>
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref>
| [[Uviéu]]<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref>
|-
| [[:d:Q23759035|Q23759035]]
| [[Ficheru:Antonio Arango Valdés.jpg|center|128px]]
| [[Antonio Arango Valdés]]
| 1837
| 1859
| escritor asturianu (1837–1859)
| [[escritor]]
|
| [[España]]
| [[Cuideiru]]
| [[Pravia]]
|-
| [[:d:Q6121056|Q6121056]]
| [[Ficheru:Estado Mayor General del Ejército Español-santiago méndez de vigo.jpg|center|128px]]
| [[Santiago Méndez de Vigo]]
| 1790-07-25
| 1860-01-19
| [[España|español]] políticu, militar, Senator for Life of Spain, Ministru de la Guerra, gobernador de Puertu Ricu, capitán General de Extremadura, member of the Cortes during the reign of Isabel II (1790–1860) ♂; Gran Cruz de la Orde de Carlos III, Cross Laureate of Saint Ferdinand, Grand Cross of the Royal and Military Order of Saint Hermenegild, Knight of the Order of the Immaculate Conception of Vila Viçosa, Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica
| [[políticu]]<br/>[[militar]]
| [[Senator for Life of Spain]]<br/>[[Ministru de la Guerra]]<br/>[[gobernador de Puertu Ricu]]<br/>[[capitán General de Extremadura]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q124382760|Q124382760]]
|
| [[Santos Fernández San Miguel y Valledor]]
| 1787-11-01
| 1860-02-11
| militar y políticu asturianu (1787-1860)
| [[militar]]
| [[Captain General of Galicia]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>[[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_329df08c9b3fca5e3bc57d3eecc96842651a19583b6913f60d1cc3aa155bf2b7">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2643</ref><br/>[[miembru del Senáu español]]
|
| [[Xixón]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q111724898|Q111724898]]
|
| [[Emilio Fernández de Angulo y Pons]]
| 1815-01-29
| 1862-01-02
| [[Aristócrata|aristócrata]], políticu, axente de cambiu, [[Cantante|cantante]] (1815–1862) ♂; Orde de Carlos III
| [[aristócrata]]<br/>[[políticu]]<br/>[[axente de cambiu]]<br/>[[cantante]]
|
|
| [[Xixón]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q5939832|Q5939832]]
|
| [[José Francisco Uría y Riego]]
| 1819-02-16
| 1862-03-24
| políticu asturianu (1819–1862)
| [[políticu]]
|
| [[España]]
| [[Cangas del Narcea]]
| [[Alacant|Alicante]]
|-
| [[:d:Q3816067|Q3816067]]
| [[Ficheru:Evaristo Fernández de San Miguel, duque de San Miguel.jpg|center|128px]]
| [[Evaristo Fernández de San Miguel]]
| 1785-10-26<ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1862-05-29<ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| noble, militar, políticu ya historiador asturianu (1785-1862)
| [[historiador]]<br/>[[militar]]<br/>[[políticu]]
| [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_c86758fd949e5a1e27752ef1645f4a8d579f044ab14c80d171de9a88f0c5949b">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=11333</ref><ref name="ref_e16d97df4fbb34f7c62564a36c9a69e24b26ec29c5a5bd79d106d65a5a6f88e7">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=112361</ref><br/>[[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_329df08c9b3fca5e3bc57d3eecc96842651a19583b6913f60d1cc3aa155bf2b7">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2643</ref><br/>[[Captain General of Aragon]]<ref name="ref_7fcfc8a79c6f96f36df6f1e392312429fc8daec666d994e463d2829fc95102c8">https://ancienhistories.blogspot.com/2018/12/capitanes-generales-del-ejercito.html</ref><br/>[[secretary of State of Spain]]<ref name="ref_891e7f658342732fd34d019cced34a130a76eea9e4823b163eeaa62a0ccee436">https://www.boe.es/gazeta/dias/1822/08/07/pdfs/GMD-1822-231.pdf</ref><ref name="ref_e9882b31d22e8da9f23faefd5490fd8c63ccbf08903c9f5953e434913176eb93">https://www.boe.es/gazeta/dias/1823/03/03/pdfs/GMD-1823-66.pdf</ref><br/>[[Ministru de Marina d'España]]<ref name="ref_41463a58d07a595cbb52bb868dca0c7a297770f7f839bdf342d3de946055710d">https://www.boe.es/gazeta/dias/1837/08/19/pdfs/GMD-1837-992.pdf</ref><ref name="ref_dcb628abed8b18cea61b69105fa95e2706b32367f0a0caf18351d88becb1e3e0">https://www.boe.es/gazeta/dias/1837/10/06/pdfs/GMD-1837-1042.pdf</ref><br/>[[Ministru de la Guerra]]<ref name="ref_aaaad1135b0b512a4349b7476e4a44f123e47cd531d98ed2c553c649b153725f">https://www.boe.es/gazeta/dias/1841/05/22/pdfs/GMD-1841-2409.pdf</ref><ref name="ref_f344adc8f6ecf87229c095516f4b140a7cf739cd1fd0e4c595251f1406f08738">https://www.boe.es/gazeta/dias/1842/06/17/pdfs/GMD-1842-2807.pdf</ref><br/>[[president of the Provincial Council of Zaragoza]]<br/>[[Ministru de la Guerra]]<ref name="ref_2db195d4eca9bc943bf830e14afa67bd524804afd18716d1c73b260294ae5064">https://www.boe.es/gazeta/dias/1837/08/31/pdfs/GMD-1837-1004.pdf</ref><ref name="ref_dcb628abed8b18cea61b69105fa95e2706b32367f0a0caf18351d88becb1e3e0">https://www.boe.es/gazeta/dias/1837/10/06/pdfs/GMD-1837-1042.pdf</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_aa60c730e96a231e3651c129a868893b28ec553950f0c67c34136b38d0073ff7">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=120290</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_2631a85598bd16615882274b2e06a501334584ba1a8a34bf7297a3a427510080">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=8248</ref><br/>[[member of the Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_1d983116f3b0faa28d1d84bf3660cac98e618020e081284b43ec8980f49ace21">https://www.rah.es/relacion-historica-de-medallas/</ref><br/>[[Ministru de la Guerra]]<ref name="ref_a1651875ed1bbe4c900f8de403a8792ce86223ffd69f85cf828abba71031df44">https://www.boe.es/gazeta/dias/1854/07/21/pdfs/GMD-1854-566.pdf</ref><br/>[[Director de la Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_37103425be0d032c6ab9ea1ee0ce836b1bdee70392b9cdf76479be04a515cc17">https://www.rah.es/la-academia/organizacion/cargos-academicos/director/</ref><br/>[[President of the Congress of Deputies]]<ref name="ref_dd3fdb0497fe05f456280a85d054cc256d89c00b7959d47219fe09411608e67a">https://www.congreso.es/es/presidentes-del-congreso-de-los-diputados?p_p_id=diputadomodule&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&codigo=38420&tipoHistorico=1</ref><br/>[[senador del Reinu]]<ref name="ref_329df08c9b3fca5e3bc57d3eecc96842651a19583b6913f60d1cc3aa155bf2b7">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2643</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_1c3b512cb2180b1eaabb56119eae202c222e5acad834225b61da1b834cfe874d">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=16253</ref><br/>[[Capitán General de las Vascongadas]]
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q131705817|Q131705817]]
|
| [[Juan Castrillón Folgueras]]
| 1784-12-30
| 1862-08-05
| militar y políticu asturianu (1784-1862)
| [[oficial]]<br/>[[políticu]]<br/>[[empresariu]]
|
| [[España]]
| [[Arangu]]
| [[Vejer de la Frontera]]
|-
| [[:d:Q55568579|Q55568579]]
|
| [[Alejandro A. G. Roces]]
| 1804-01-24<ref name="ref_e07360a18678fbbe6b7d47c40703aab4afadcfe99a77ecbd27355d27938582f1">https://www.geni.com/people/Alejandro-Roces/6000000016147259664</ref>
| 1863-08-22<ref name="ref_e07360a18678fbbe6b7d47c40703aab4afadcfe99a77ecbd27355d27938582f1">https://www.geni.com/people/Alejandro-Roces/6000000016147259664</ref>
| [[Imperiu español n'Asia y Oceanía|Imperiu español n'Asia y Oceanía]] person (1804–1863) ♂
|
|
| [[Imperiu español n'Asia y Oceanía]]
| [[La Pola Siero]]<ref name="ref_e07360a18678fbbe6b7d47c40703aab4afadcfe99a77ecbd27355d27938582f1">https://www.geni.com/people/Alejandro-Roces/6000000016147259664</ref>
| [[Binondo]]<ref name="ref_e07360a18678fbbe6b7d47c40703aab4afadcfe99a77ecbd27355d27938582f1">https://www.geni.com/people/Alejandro-Roces/6000000016147259664</ref>
|-
| [[:d:Q5850682|Q5850682]]
|
| [[Eulalia de Llanos]]
| 1809
| 1865
| escritora asturiana (1809–1865)
| [[escritor]]<br/>[[poeta]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Xixón]]
|-
| [[:d:Q7159675|Q7159675]]
| [[Ficheru:Pedro José Pidal Carniado 1877 Dioscoro Puebla.jpg|center|128px]]
| [[Pedro José Pidal]]
| 1799-11-25<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1865-12-28<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref>
| políticu, historiador, escritor y diplomáticu asturianu (1799–1865)
| [[diplomáticu]]<br/>[[historiador]]<br/>[[políticu]]<br/>[[escritor]]
| [[Ambassador of Spain to the Holy See]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]<br/>[[Presidente de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas]]<ref name="ref_a2a8c695c6f4f20f17c8a18bac0ffd7ab1f6cdb7b8ea2284716e7a9ed8491fcf">https://racmyp.es/academicos/pedro-jose-pidal-y-carniado/</ref><br/>[[ministru de Gobernación]]<ref name="ref_14cc7c1a356bd2af870ec00fa1650056fb58913cde02585be6e368d72dcfebf0">https://www.interior.gob.es/opencms/export/sites/default/en/el-ministerio/historia/ministros-1808-2018/RELACION-MINISTROS-DEL-INTERIOR-1808-2018.pdf</ref><br/>[[Minister of State of Spain]]<ref name="ref_a9ade9861197f3e7bdade4ed85d037412f941bd784bdd26018d32d237a6ea6b4">https://www.boe.es/gazeta/dias/1848/07/31/pdfs/GMD-1848-5070.pdf</ref><ref name="ref_3eac0bba274de5ff7e9126877e22d88267908b0892fc26512d560ec0ad49f12f">https://www.boe.es/gazeta/dias/1849/10/20/pdfs/GMD-1849-5515.pdf</ref><br/>[[Minister of State of Spain]]<ref name="ref_9615395625f99550e50a7e530434eafe9a881f9aeb45b5dc5d8e9aac0c9e8ab5">https://www.boe.es/gazeta/dias/1849/11/02/pdfs/GMD-1849-5573.pdf</ref><ref name="ref_dbbb12ff5fc70723244f694a61458aa673248f1a709a54098a65cb431c60a709">https://www.boe.es/gazeta/dias/1851/01/15/pdfs/GMD-1851-6029.pdf</ref><br/>[[Minister of State of Spain]]<ref name="ref_29ca674349613bcc5a91aa9673038702cfb3964f7cc5cf697a64c179fbe869f5">https://www.boe.es/gazeta/dias/1856/10/13/pdfs/GMD-1856-1379.pdf</ref><ref name="ref_2ace532d5e3a365b2c67d64983567a09290028a35c009090f357f50ed1b77271">https://www.boe.es/gazeta/dias/1857/10/16/pdfs/GMD-1857-1746.pdf</ref><br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_5cd600a2c408216517011e18fc09dd983e7effaebe7cff647206a1c4418445e8">https://www.rae.es/academico/pedro-jose-pidal</ref><br/>[[member of the Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_1d983116f3b0faa28d1d84bf3660cac98e618020e081284b43ec8980f49ace21">https://www.rah.es/relacion-historica-de-medallas/</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_a2a8c695c6f4f20f17c8a18bac0ffd7ab1f6cdb7b8ea2284716e7a9ed8491fcf">https://racmyp.es/academicos/pedro-jose-pidal-y-carniado/</ref><br/>[[Presidente de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación]]<ref name="ref_953ba99fc262123836dbf129e416224071563e13cc31f638e3c91b992a697ae8">https://rajyle.com/la-institucion/presidentes/</ref><br/>[[President of the Congress of Deputies]]<ref name="ref_5664048196b9cd4a22445924685e8482149464a83d82021723b6cce38fd3e402">https://www.congreso.es/ca/web/guest/presidentes-del-congreso-de-los-diputados?p_p_id=diputadomodule&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&codigo=89340&tipoHistorico=1</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_8f5f7e73ec2f45a721db4e5b8a083af39ed55921bf2ef62e0a22aa9226964ebb">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=9257</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_259ddec38420e09f3e4fd7c1d347cfb4205d1f8bc046bfedcbbdb0ffaddf07fc">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=11247</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_23cf0e4b1683e024da121f06062a70fce705c81a049a587d0413e0af2759d5fe">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=14233</ref><ref name="ref_a8fcc59999f7fb93c404715baf9cf7e71942df82ad57fe1319eda1ccd64f0c8a">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=15270</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_e70c98bebb0c32bfde5bbedba3e297bfc1a99a460b4f06525d523b0367353196">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=116317</ref><ref name="ref_b4c0a76345e7777697026c0e9cc0626017bfd78a7654fe5e38525e2abd4c875d">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=216317</ref><br/>[[Director de la Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_27dada819434a71940ccd8dad9616a65605fda05da20213faec8726b7a28a74e">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=17260</ref><ref name="ref_751dda6c49fd29f2858c651bb91e3fea51dfea02531b7525ab45eb8b7f00b647">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=118265</ref><ref name="ref_aabc40349624af3fa584673acc0577c8d76c3b41fff9ad41af5327dbd925d121">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=19249</ref><br/>[[Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]<ref name="ref_3e3eaa4b185e3358d3739e2923952581956483078c523e6f418bffff7a1a6f1f">https://www.realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/academicos/relacion_general_de_academicos.pdf</ref><br/>[[presidente del Atenéu de Madrid]]<ref name="ref_a24edd8b33654ab910feddc3f51d641e7a57a78c46f8f81fe26927c6aa8b3db8">https://ateneodemadrid.com/presidentes/</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_bf2aec2316d77f9e3967e4c0f33ded9a6e5e5ce5737871e185eb8c4ea43a22cd">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=121268</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_b56e6cdfcb3d0f1c90963e10ed3e1c337c9947deb041e910d863b3299287ab31">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=22300</ref><ref name="ref_5bd798da371da5bd8edabf2f12d93789b80f02165c3e4c9976b382b648cfea1c">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=123257</ref><br/>[[alcalde de Cangas del Narcea]]<ref name="ref_aa572400bea17beb279b7b89ac07c3b061cc95cb7d16e28eef80748fe14786c3">https://touspatous.es/tag/alcaldes/</ref>
| [[España]]
| [[Villaviciosa]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q17504667|Q17504667]]
|
| [[Eduardo Gilino de la Crosa]]
|
| 1866-07<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref>
| pintor asturianu
| [[pintor]]<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref>
| [[Xixón]]<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref>
|-
| [[:d:Q5943539|Q5943539]]
|
| [[José María Secades del Rivero]]
| 1785-09-11
| 1868-04-24<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| políticu asturianu (1785–1868)
| [[políticu]]
| [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[ministru de Facienda]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q5942881|Q5942881]]
|
| [[José María Escandón y Antayo]]
| 1808<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| 1869<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| historiador asturianu (1808–1869)
| [[historiador]]
|
| [[España]]
| [[Parres]]
|
|-
| [[:d:Q6120903|Q6120903]]
| [[Ficheru:Laurent-santiago fernández negrete.jpg|center|128px]]
| [[Santiago Fernández Negrete]]
| 1799-02-11<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref>
| 1869-03<ref name="ref_2fef9b9289d2814b378537fc46430763288eeffa6521b76f78d0720977aa6b26">http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000106325&page=8&search=%22santiago+fernandez%22&lang=ca</ref>
| políticu asturianu (1799–1875)
| [[políticu]]
| [[Minister of Grace and Justice]]<br/>[[ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]
| [[España]]
| [[Viḷḷatresmil (parroquia)|Viḷḷatresmil]]
| [[Barcelona]]
|-
| [[:d:Q105043716|Q105043716]]
| [[Ficheru:José Noriega (Mayor of San Jose).jpg|center|128px]]
| [[José Noriega (políticu)|José Noriega]]
| 1796-03-19
| 1869-05-30
| rancheru y políticu estauxunidense nacíu n'Asturies
|
|
|
| [[Principáu d'Asturies]]
|
|-
| [[:d:Q39081252|Q39081252]]
| [[Ficheru:Gonzalo Castañón, en La Ilustración de Madrid.jpg|center|128px]]
| [[Gonzalo Castañón]]
| 1834-12-02
| 1870-02-01
| [[España|español]] [[Periodista|periodista]], políticu, editing staff, funcionariu, diputado provincial de Oviedo (1834–1870) ♂
| [[periodista]]<br/>[[políticu]]<br/>[[editing staff]]<br/>[[funcionariu]]
| [[diputado provincial de Oviedo]]
| [[España]]
| [[Mieres]]
| [[Key West]]
|-
| [[:d:Q110399607|Q110399607]]
| [[Ficheru:Jose Vallejo-Retrato de Antonio Méndez Vigo.jpg|center|128px]]
| [[Antonio Méndez de Vigo]]
| 1817-08-09<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1872-03-08
| políticu asturianu
| [[políticu]]
| [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[miembru del Senáu español]]<br/>[[gobernador civil de Toledo]]<br/>[[gobernador civil de Valladolid]]<br/>[[gobernador civil de València]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q57496922|Q57496922]]
|
| [[Francisco Villamil]]
| 1833
| 1873-08
| militar gallegu (1833-1873)
| [[militar]]
|
|
| [[Ría del Eo]]
| [[Camagüey]]
|-
| [[:d:Q136121562|Q136121562]]
|
| [[Fernando Fernández‑Casariego y Rodríguez‑Trelles]]
| 1792-02-19
| 1874-03-22
| [[España|español]] [[Empresariu|empresariu]], filántropu, políticu, [[Aristócrata|aristócrata]] (1792–1874) ♂; spouse of Victoriana Mercedes Méndez-Piedra y Fernández-Casariego
| [[empresariu]]<br/>[[filántropu]]<br/>[[políticu]]<br/>[[aristócrata]]
|
| [[España]]
| [[Tapia (capital)|Tapia]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q112056332|Q112056332]]
|
| [[Francisco Díaz Ordoñez]]
| 1816
| 1875
| [[España|español]] [[Xurista|xurista]], [[Abogáu|abogáu]], archiveru, [[Xuez|xuez]], políticu, caderalgu d'universidá (1816–1875) ♂; member of [[Real Academia de la Historia]]
| [[xurista]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[archiveru]]<br/>[[xuez]]<br/>[[políticu]]
| [[caderalgu d'universidá]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q12398617|Q12398617]]
| [[Ficheru:Laurent-ramón pasarón.jpg|center|128px]]
| [[Ramón Pasarón Lastra]]
| 1808-09-02
| 1876-01-05
| xurista y políticu asturianu (1808–1876)
| [[xuez]]<br/>[[políticu]]
| [[gobernador civil d'A Coruña]]<br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]
| [[España]]
| [[Castropol]]<ref name="ref_51a278e724bcda33fdb599ef2a23b6c00fb3ecf322eaa50e65fc86dcde66852d">https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/7030448</ref>
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q6099935|Q6099935]]
|
| [[Ramón Pellico y Paniagua]]
| 1809-11-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1876-04-25<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| inxenieru de mines asturianu (1809–1876)
| [[inxenieru de mines]]
| [[member of the Royal Academy of Exact, Physical and Natural Sciences]]<ref name="ref_f037dbafc47ba08a17fd14dfad2040e0b622b702fbcf4849be1fd7322564c3ec">https://rac.es/sobre-nosotros/miembros/academicos-historicos/numerarios/313/</ref>
| [[España]]
| [[Benia]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q9009482|Q9009482]]
| [[Ficheru:Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis.jpg|center|128px]]
| [[Isidoro de Hoyos]]
| 1793-04-04
| 1876-09-03
| militar y políticu asturianu (1793-1876)
| [[políticu]]<br/>[[militar]]
| [[senador del Reinu]]<br/>[[Director-General of the Civil Guard]]<br/>[[Ministru de la Guerra]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]<br/>[[Capitán General de las Vascongadas]]
| [[España]]
| [[Ribedeva]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q5696631|Q5696631]]
|
| [[Anselmo González del Valle y Fernández Roces]]
| 1820-04-21
| 1876-11-29
| empresariu asturianu (1820–1876)
| [[empresariu]]<br/>[[mecenes]]
| [[mayor of Havana]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q13147126|Q13147126]]
|
| [[Enriqueta González Rubín]]
| 1832-04-17
| 1877-11-09<ref name="ref_16c8be50545ae64ef670ae4d55abe287413313856655baa150cddcd812299efa">http://www.elcomercio.es/gijon/20081025/oriente/ribadesella-busca-descendientes-escritora-20081025.html</ref>
| escritora y periodista asturiana (1832–1877)
| [[escritor]]<br/>[[periodista]]
|
| [[España]]
| [[Santianes del Agua]]
| [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]]
|-
| [[:d:Q6161599|Q6161599]]
| [[Ficheru:Victorio Fernandez Lascoiti Fourquet.jpg|center|128px]]
| [[Victorio Fernández Lascoiti Fourquet]]
| 1810-10-27<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1878-05-26<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| políticu asturianu (1810–1878)
| [[políticu]]
| [[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_939363d9cafa6b0768eaee03ae846969e773374378f94d30df27e971740fdba4">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1000</ref><br/>[[ministru de Facienda]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_4ca472eac6d780c70463469a584a7439b9b52b8938fb18ce232f299d46c86de7">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=21065</ref><br/>[[Governor of the Bank of Spain]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q136763292|Q136763292]]
|
| [[José Napoleón Acebal]]
| 1806<ref name="ref_f3ec375971211209f4a1e25f7fd141d64affbb604fbc1da5604420e1cd19cb11">http://araz.net/escritores/acebalmo.htm</ref>
| 1879<ref name="ref_f3ec375971211209f4a1e25f7fd141d64affbb604fbc1da5604420e1cd19cb11">http://araz.net/escritores/acebalmo.htm</ref>
| abogáu y escritor asturianu (1806-1879)
| [[abogáu]]<br/>[[escritor]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]<ref name="ref_f3ec375971211209f4a1e25f7fd141d64affbb604fbc1da5604420e1cd19cb11">http://araz.net/escritores/acebalmo.htm</ref>
|
|-
| [[:d:Q6015430|Q6015430]]
|
| [[Miguel de Vereterra y Carreño]]
| 1804
| 1879
| políticu asturianu (1804–1879)
| [[políticu]]
| [[miembru del Senáu español]]<br/>[[gobernador civil]]<br/>[[gobernador civil d'Uviéu]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
|
|-
| [[:d:Q99228359|Q99228359]]
| [[Ficheru:1855, Historia de la milicia nacional, desde su creación hasta nuestros días, Blas Hernández y Rodrigo González Alegre (cropped) Rodrigo González Alegre.jpg|center|128px]]
| [[Rodrigo González Alegre]]
| 1823-05
| 1879
| políticu asturianu
| [[políticu]]
| [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<ref name="ref_7464f0e1fdcdc307bb5c303a2d771d6895318cfeb761e13570d801553ead23ea">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%28RODRIGO+GONZ%C3%A1LEZ+ALEGRE%29.DIPU.</ref><br/>[[alcalde de Toledo]]<br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<ref name="ref_8798dab464519b8d1b48688557fe44773eae2009e0f9043fdde89b81d7b31656">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%28RODRIGO+GONZ%C3%A1LEZ+ALEGRE%29.DIPU.</ref><br/>[[miembru del Senáu español]]<br/>[[gobernador civil de Madrid]]<ref name="ref_d5480e4831f46f46749c0da81cff2e5edfb49e3c5068dc23fdc2c314ff8e8b0d">http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0003898887&page=2</ref><br/>[[City Councillor of Toledo]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
|
|-
| [[:d:Q110399675|Q110399675]]
| [[Ficheru:1880-06-08, La Ilustración Gallega y Asturiana, Francisco de Mendoza Cortina.jpg|center|128px]]
| [[Francisco Mendoza Cortina]]
| 1815-10-04
| 1880-03-03<ref name="ref_6a4f7f3f070f1638e1741a09963ec68cc285dc04220d72d39caf0097161ad20c">https://books.google.es/books?id=jQIz6WGdKsYC&pg=PA84&dq=Francisco+Mendoza+Cortina+llanes+3+marzo+1880&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjokcvzp-r4AhVHgRoKHeBuCW4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Francisco%20Mendoza%20Cortina%20llanes%203%20marzo%201880&f=false</ref>
| políticu asturianu (1815–1880)
| [[políticu]]<br/>[[indianu]]
|
| [[España]]
| [[Pendueles (parroquia)|Pendueles]]
| [[Pendueles (parroquia)|Pendueles]]<ref name="ref_6a4f7f3f070f1638e1741a09963ec68cc285dc04220d72d39caf0097161ad20c">https://books.google.es/books?id=jQIz6WGdKsYC&pg=PA84&dq=Francisco+Mendoza+Cortina+llanes+3+marzo+1880&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjokcvzp-r4AhVHgRoKHeBuCW4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Francisco%20Mendoza%20Cortina%20llanes%203%20marzo%201880&f=false</ref>
|-
| [[:d:Q9015703|Q9015703]]
|
| [[Juan Junquera Huergo]]
| 1804<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| 1880-05-06
| [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Periodista|periodista]] (1804–1880) ♂
| [[escritor]]<br/>[[periodista]]
|
| [[España]]
| [[La Reboria (San Andrés de los Tacones)|La Reboria]]<ref name="ref_7e41d8c9af10d83e396ca0491e94fbbc520a4c983652197c4582ba9587f77f53">http://www.araz.net/escritores/junquera.htm</ref>
|
|-
| [[:d:Q12388900|Q12388900]]
|
| [[Francisco Antonio Riestra]]
|
| 1880-12-17<ref name="ref_da7cf2554af159f496083182d6a9e6cdbabf6f31b40736d1ec0db68971b503eb">https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=6e375fee-d1e6-48e9-bb21-0d8806ea77ff&page=3</ref>
| [[España|español]] entamador, políticu, miembru del Senáu español, [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]] (†1880) ♂
| [[entamador]]<br/>[[políticu]]
| [[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_948a9c43bdd2c6e6008f13dbad29dde952776f8f8aeabd4c0846a448d8015f61">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2404</ref><br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]<ref name="ref_da7cf2554af159f496083182d6a9e6cdbabf6f31b40736d1ec0db68971b503eb">https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=6e375fee-d1e6-48e9-bb21-0d8806ea77ff&page=3</ref>
|-
| [[:d:Q5726734|Q5726734]]
|
| [[Bernardo Escudero y Reguera]]
| No/unknown value
| 1881
| [[España|español]]-[[Perú|peruanu]] [[Escritor|escritor]], militar (†1881) ♂
| [[escritor]]<br/>[[militar]]
|
| [[España]]<br/>[[Perú]]
| [[Xixón]]
|
|-
| [[:d:Q60951756|Q60951756]]
|
| [[Fernando Blanco y Lorenzo]]
| 1812-05-10
| 1881-06-06
| [[España|español]] sacerdote católicu, Roman Catholic Archbishop of Valladolid, Roman Catholic Bishop of Ávila (1812–1881) ♂
| [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref>
| [[Roman Catholic Archbishop of Valladolid]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Ávila]]
| [[España]]
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| [[Valladolid]]
|-
| [[:d:Q5913579|Q5913579]]
| [[Ficheru:Laurent-ignacio suárez llanos.jpg|center|128px]]
| [[Ignacio Suárez Llanos]]
| 1830-07-31<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_9046ff561095be61a91929745fe7ba3d70cc5e823465cc9c2435eb2deec8558a">''[[:d:Q21518713|Répertoire des artistes]]''</ref><ref name="ref_2043311e0948ec849d28a7de23a1e79be207c20e997629352b74787463396a5b">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/suarez-llanos-ignacio/df71f5ee-eb06-463e-b75d-f1c34710a120</ref>
| 1881-12-25<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_9046ff561095be61a91929745fe7ba3d70cc5e823465cc9c2435eb2deec8558a">''[[:d:Q21518713|Répertoire des artistes]]''</ref><ref name="ref_2043311e0948ec849d28a7de23a1e79be207c20e997629352b74787463396a5b">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/suarez-llanos-ignacio/df71f5ee-eb06-463e-b75d-f1c34710a120</ref>
| pintor asturianu (1830–1881)
| [[pintor]]<br/>[[ilustrador]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q3330151|Q3330151]]
| [[Ficheru:Laurent-josé caveda.jpg|center|128px]]
| [[Xosé Caveda y Nava]]
| 1796<ref name="ref_71889559b6ae433a740b8982418ac464a608645d811250d029b8c9c675586aa5">''[[:d:Q4903493|Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]''</ref><ref name="ref_b1e04b4cf60cbe0bd2a7e070eeb79b89f95c5265f627658b487afca516d38865">''[[:d:Q270920|Royal Academy of Arts]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref><ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_574c996d803a89b48a34c4d916223335a2156d41a97834972430a8b91f706b0b">''[[:d:Q100594939|Catalogue of the Unione Romana Biblioteche Scientifiche]]''</ref><ref name="ref_51a2884a7a850194f7d7e318254c10580f3a2ec7623fcd7cbcdba566b226af2e">''[[:d:Q105192847|Biblioteka Narodowa]]''</ref>
| 1882<ref name="ref_71889559b6ae433a740b8982418ac464a608645d811250d029b8c9c675586aa5">''[[:d:Q4903493|Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]''</ref><ref name="ref_b1e04b4cf60cbe0bd2a7e070eeb79b89f95c5265f627658b487afca516d38865">''[[:d:Q270920|Royal Academy of Arts]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref><ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_574c996d803a89b48a34c4d916223335a2156d41a97834972430a8b91f706b0b">''[[:d:Q100594939|Catalogue of the Unione Romana Biblioteche Scientifiche]]''</ref><ref name="ref_51a2884a7a850194f7d7e318254c10580f3a2ec7623fcd7cbcdba566b226af2e">''[[:d:Q105192847|Biblioteka Narodowa]]''</ref>
| escritor y políticu asturianu (1796–1882)
| [[políticu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[historiador del arte]]
| [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_57019078ad3088853a7df3ba4503fef8461e432c1bd757e7a7f5885a849f85a2">https://www.congreso.es/gl/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=9248</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_173743fafd8f81a1ab5283fccf15fe09e259424afbd1d5193b0d6e6aa8c10c90">https://www.congreso.es/gl/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=15265</ref><br/>[[gobernador civil d'Uviéu]]<ref name="ref_b912f48af2ca2bc8a8535bef398e867a83daca55dbf353f0d6a616e54e466eab">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/10062-jose-caveda-y-nava</ref><br/>[[member of the Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_1d983116f3b0faa28d1d84bf3660cac98e618020e081284b43ec8980f49ace21">https://www.rah.es/relacion-historica-de-medallas/</ref><br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_7fc829512af3612106c1953c78e21ac0efe2c9786ebc929f3d8753e801b93db0">https://www.rae.es/academico/jose-caveda</ref><br/>[[Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]<ref name="ref_3e3eaa4b185e3358d3739e2923952581956483078c523e6f418bffff7a1a6f1f">https://www.realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/academicos/relacion_general_de_academicos.pdf</ref>
| [[España]]
| [[Villaviciosa]]
|
|-
| [[:d:Q55836832|Q55836832]]
|
| [[Benito Canella Meana]]
| 1808<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| 1882<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| [[España|español]] person (1808–1882) ♂
|
|
| [[España]]
| [[Oviñana]]
|
|-
| [[:d:Q369210|Q369210]]
| [[Ficheru:Alejandro Mon.png|center|128px]]
| [[Alejandro Mon y Menéndez]]
| 1801-02-26<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1882-11-01<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[España|español]] [[Diplomáticu|diplomáticu]], políticu, [[Xurista|xurista]], member of the Cortes during the reign of Isabel II, embaxador d'España en Francia, ministru de Facienda, Senator for Life of Spain, Presidente'l Conseyu de Ministros, President of the Congress of Deputies, Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences, Diputáu nes Cortes, Ambassador of Spain to the Holy See, Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand (1801–1882) ♂; Caballeru de la Orde del Toisón d'Oru, Gran Cruz de la Orde de Carlos III, Caballeru de la Gran Cruz de la Orde de Pío IX; member of Real Academia de Ciencies Morales y Polítiques
| [[diplomáticu]]<br/>[[políticu]]<br/>[[xurista]]
| [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_4272afdcc6b6e0c62eed8c8fd4edfd8616bf3567f0bf299a52cfb8bb4934cab4">https://www.congreso.es/ca/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(74380)</ref><br/>[[embaxador d'España en Francia]]<ref name="ref_4dc317881636d62e8290fbdc69de1b154397d7ed078193ac390caa51da654c74">https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-M-1984-10017300192</ref><br/>[[ministru de Facienda]]<ref name="ref_3581a6171a42fc17d40d4626c31ab301a1559741d0ab58d1222a2201addf193a">https://www.hacienda.gob.es/SGT/libro%20ministros%20de%20hacienda/ministros-ministras-espana.pdf</ref><br/>[[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_e1b15c59a647960d811a5ce2425e5b619abeea12d09bf8e4c5b2a8739a4689b1">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1883</ref><br/>[[embaxador d'España en Francia]]<ref name="ref_4dc317881636d62e8290fbdc69de1b154397d7ed078193ac390caa51da654c74">https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-M-1984-10017300192</ref><ref name="ref_5110a86d67aeb75990d4126b2e785db5bb2c1d469f68961c285f4565ccd42a06">https://www.boe.es/gazeta/dias/1858/07/21/pdfs/GMD-1858-202.pdf</ref><br/>[[Presidente'l Conseyu de Ministros]]<ref name="ref_7a186cf35216a18b93909a266263b31d3080dc4ae598a5739b98e0b4b332a63f">https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/presidentes-desde-1823/paginas/index.aspx</ref><br/>[[President of the Congress of Deputies]]<ref name="ref_05ed16b010af167b642a214caae1d70f17055e42d3fd5e0ffc279aa2e798b9aa">http://www.congreso.es/wc/htdocs/web/ficheros/pdf_presi/1847_11_16.pdf</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_c393607d3d1e07d1d0efe493f71c19c4edc159ca2150e613deaa5507d99dcb3e">https://racmyp.es/academicos/alejandro-mon-menendez/</ref><br/>[[President of the Congress of Deputies]]<ref name="ref_a5f656bc9d1effa7ba6c230f6a76afa80e92b644a3995d20e596f9af86cd5009">http://www.congreso.es/wc/htdocs/web/ficheros/pdf_presi/1862_02_19.pdf</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_4272afdcc6b6e0c62eed8c8fd4edfd8616bf3567f0bf299a52cfb8bb4934cab4">https://www.congreso.es/ca/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(74380)</ref><br/>[[Ambassador of Spain to the Holy See]]<ref name="ref_4dc317881636d62e8290fbdc69de1b154397d7ed078193ac390caa51da654c74">https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-M-1984-10017300192</ref><br/>[[Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]<ref name="ref_4dc317881636d62e8290fbdc69de1b154397d7ed078193ac390caa51da654c74">https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-M-1984-10017300192</ref>
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q6301414|Q6301414]]
| [[Ficheru:Cebrián-Retrato de Juan Álvarez de Lorenzana.jpg|center|128px]]
| [[Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero]]
| 1818-08-25
| 1883-07-15
| políticu asturianu (1818–1883)
| [[diplomáticu]]<br/>[[políticu]]<br/>[[periodista]]
| [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]<br/>[[Ambassador of Spain to the Holy See]]<br/>[[Minister of State of Spain]]<br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<br/>[[senador del Reinu]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q17538822|Q17538822]]
|
| [[Francisco Pérez del Valle]]
| 1804<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_9046ff561095be61a91929745fe7ba3d70cc5e823465cc9c2435eb2deec8558a">''[[:d:Q21518713|Répertoire des artistes]]''</ref><ref name="ref_f88db388ecdf4254edc6ae12a3ec6f35265854c94d6bbb22421141c8584c3a88">''[[:d:Q103961443|Perez Valle, Francisco]]''</ref><ref name="ref_c8637de09003ae143c13e24563e8fe529c31f1d97e3edbd10790b1ef265ebce6">''[[:d:Q97600240|Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century: A Critical Dictionary]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1884<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_9046ff561095be61a91929745fe7ba3d70cc5e823465cc9c2435eb2deec8558a">''[[:d:Q21518713|Répertoire des artistes]]''</ref><ref name="ref_f88db388ecdf4254edc6ae12a3ec6f35265854c94d6bbb22421141c8584c3a88">''[[:d:Q103961443|Perez Valle, Francisco]]''</ref><ref name="ref_c8637de09003ae143c13e24563e8fe529c31f1d97e3edbd10790b1ef265ebce6">''[[:d:Q97600240|Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century: A Critical Dictionary]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| escultor asturianu (1804–1884)
| [[escultor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Ribeseya]]
| [[Madrid]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref>
|-
| [[:d:Q23895050|Q23895050]]
| [[Ficheru:Mariano Suárez-Pola.jpg|center|128px]]
| [[Mariano Suárez-Pola]]
| 1800-12-28
| 1884-04-18
| empresariu asturianu (1800-1884)
|
|
| [[España]]
| [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]]
|
|-
| [[:d:Q5701521|Q5701521]]
|
| [[Apolinar de Rato y Hevia]]
| 1829<ref name="ref_09eac23ccce5e77e566556842b5f0c0e45c3b069583de4947ec9d6fd2a5ae66c">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/38654-apolinar-rato-y-hevia-de-arguelles</ref>
| 1884-05-22<ref name="ref_09eac23ccce5e77e566556842b5f0c0e45c3b069583de4947ec9d6fd2a5ae66c">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/38654-apolinar-rato-y-hevia-de-arguelles</ref>
| escritor español (1830–1894)
| [[escritor]]<br/>[[abogáu]]<ref name="ref_09eac23ccce5e77e566556842b5f0c0e45c3b069583de4947ec9d6fd2a5ae66c">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/38654-apolinar-rato-y-hevia-de-arguelles</ref>
|
| [[España]]
| [[Villaviciosa (parroquia)|Villaviciosa]]<ref name="ref_09eac23ccce5e77e566556842b5f0c0e45c3b069583de4947ec9d6fd2a5ae66c">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/38654-apolinar-rato-y-hevia-de-arguelles</ref>
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q115498511|Q115498511]]
|
| [[Micaela de Silva y Collás]]
| 1809-05-08
| 1884-07-20
| escritora y traductora asturiana (1809–1884)
| [[escritor]]<br/>[[traductor]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Jadraque]]
|-
| [[:d:Q1229886|Q1229886]]
| [[Ficheru:José de Posada Herrera.jpg|center|128px]]
| [[José de Posada Herrera]]
| 1814-03-31<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1885-09-07<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| políticu y xurista asturianu (1814–1885)
| [[políticu]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[economista]]<br/>[[ministru]]<br/>[[xurista]]
| [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_03d1a2c621b9d6ae72282feab3618c4b4848976463ae2265f334c44144be17bf">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=24238</ref><br/>[[senador del Reinu]]<ref name="ref_9f3fd84c96fed0be9931ff4dc77b9cf0379116eeb5c5add2fbdbf74b5ac6d65e">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2280</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_990bcae64d3f34f4c785b5558d9268635b482ce4ca9cbf126a7948039867e845">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=25222</ref><br/>[[Ambassador of Spain to the Holy See]]<ref name="ref_cafeaf802d0a01ca89866161519fa3b01a522065972b85cf58a4b74867f063ff">https://www.boe.es/gazeta/dias/1868/12/08/pdfs/GMD-1868-343.pdf</ref><ref name="ref_79298ebb94c5237cdf1ad88d53d44efcaaf88c540ca541f4c55d665a238029ab">https://www.boe.es/gazeta/dias/1869/03/15/pdfs/GMD-1869-74.pdf</ref><br/>[[president of the State Council]]<ref name="ref_fbcc3e0a575fd010fa98e928c61e22b00823861a3255b953a97672743f59b7f4">https://www.boe.es/gazeta/dias/1881/02/25/pdfs/GMD-1881-56.pdf</ref><ref name="ref_52362ea507efbb9046409e3a25d1d2cf32b330a507822b2f09ac015116bcda23">https://www.boe.es/gazeta/dias/1883/10/14/pdfs/GMD-1883-287.pdf</ref><br/>[[ministru de Gobernación]]<ref name="ref_14cc7c1a356bd2af870ec00fa1650056fb58913cde02585be6e368d72dcfebf0">https://www.interior.gob.es/opencms/export/sites/default/en/el-ministerio/historia/ministros-1808-2018/RELACION-MINISTROS-DEL-INTERIOR-1808-2018.pdf</ref><br/>[[Presidente'l Conseyu de Ministros]]<ref name="ref_7a186cf35216a18b93909a266263b31d3080dc4ae598a5739b98e0b4b332a63f">https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/presidentes-desde-1823/paginas/index.aspx</ref><br/>[[President of the Congress of Deputies]]<ref name="ref_fc0239ab7f756064ecee0d5cf217f6a00a7f9dc6b4a57f1d035dd6a105b19135">https://www.congreso.es/es/presidentes-del-congreso-de-los-diputados?p_p_id=diputadomodule&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&codigo=90980&tipoHistorico=1</ref><br/>[[Presidente de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación]]<ref name="ref_953ba99fc262123836dbf129e416224071563e13cc31f638e3c91b992a697ae8">https://rajyle.com/la-institucion/presidentes/</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_c9de94249606541c7775d260c38fc2ba2240184de56b571f4f91303252756b0e">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=34341</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_e83442e0a6df2aecd9e63a175ca95296de5b7347a81fdd685dcc902a88506873">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=27261</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_c288a734d496612eec954fe8978d55594e07c74294f83bdbba0001ca567b338b">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=12264</ref><ref name="ref_247531e7fb18b5901d19bb601d4cb0d4e02be468992c8dce0bd8ede6bf68b9ca">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=15271</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_102fc5ec589b45775d586672369e9f9b10d3ac8dbb250a372b99cf53f89f9a40">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=17184</ref><ref name="ref_d09424105194a4824097616d7c8f5191e2b776b5925fc300480a456049653a05">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=18186</ref><ref name="ref_99fbdccfec344ccd5a000bd0a5f62065f6061e198e417cf1d76d35711f95ae4d">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=19177</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_6685b9013bd0ecc2297f20908675ee48c4b6a9c72fbe43f99729e53215b3997a">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=21295</ref><ref name="ref_02cda2dc9ead270a46c0d3f15d92168a103ed32853712e1e748c05ca13dcabf5">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=22334</ref><br/>[[presidente del Atenéu de Madrid]]<ref name="ref_a24edd8b33654ab910feddc3f51d641e7a57a78c46f8f81fe26927c6aa8b3db8">https://ateneodemadrid.com/presidentes/</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_2c6017751923fc437af9a30edd7e092f06bc1f22f00044848207d340f33f2bc9">https://racmyp.es/academicos/jose-de-posada-herrera/</ref>
| [[España]]
| [[Llanes]]
| [[Llanes]]
|-
| [[:d:Q28662892|Q28662892]]
| [[Ficheru:Laurent-antonio garcía del canto.jpg|center|128px]]
| [[Antonio García del Canto]]
| 1824<ref name="ref_3f93b8924546ee19e3e8e9f4b3bd604e3b2ddb1ece0b4ae8247a0fe9bfaeea12">''[[:d:Q18609226|Trove]]''</ref>
| 1886
| militar y escritor asturianu
| [[escritor]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Salamanca]]
|-
| [[:d:Q64761139|Q64761139]]
|
| [[Lorenzo Nicolás Quintana y Llera]]
| 1810-05-12<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1886-02-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[España|español]] funcionariu, políticu, [[Periodista|periodista]], [[Escritor|escritor]], [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]], senador del Reinu (1810–1886) ♂
| [[funcionariu]]<br/>[[políticu]]<br/>[[periodista]]<br/>[[escritor]]
| [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[senador del Reinu]]
| [[España]]
| [[Cue]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q9014459|Q9014459]]
|
| [[José María Montoto López-Vigil]]
| 1818-04-28
| 1886-03-18
| [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Abogáu|abogáu]], [[Historiador|historiador]] (1818–1886) ♂
| [[escritor]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[historiador]]
|
| [[España]]
| [[Santolaya (Cabranes)|Santolaya]]
| [[Sevilla]]
|-
| [[:d:Q12388172|Q12388172]]
|
| [[Eugenio Alau]]
| 1816
| 1886-04-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[España|español]] [[Médicu|médicu]], políticu, President of the Pontevedra Provincial Diputation, miembru del Senáu español, rector de la Universidá de Valladolid, caderalgu d'universidá (1816–1886) ♂
| [[médicu]]<br/>[[políticu]]
| [[President of the Pontevedra Provincial Diputation]]<br/>[[miembru del Senáu español]]<br/>[[rector de la Universidá de Valladolid]]<br/>[[caderalgu d'universidá]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Valladolid]]
|-
| [[:d:Q55394673|Q55394673]]
|
| [[Joaquín Rodríguez Espina y García del Real]]
| 1819-08-19
| 1887-07-10<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| militar asturianu (1819-1887)
| [[militar]]
| [[Capitán Xeneral de les Islles Baleares]]<ref name="ref_60df7c19054245313ed3c13b5f2ceba514bd662835c830d8f99c90b4871fbf02">https://www.boe.es/gazeta/dias/1878/09/30/pdfs/I00946-00948.pdf</ref><br/>[[Capitán Xeneral de Navarra]]<ref name="ref_2a81d8a6fd81a26feb87667caf7fd7fe69ba71b3167ed1727a80ff9a314a057f">https://www.boe.es/gazeta/dias/1885/12/10/pdfs/GMD-1885-344.pdf</ref>
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q20535250|Q20535250]]
| [[Ficheru:Victoriano Guisasola y Rodriguez.jpg|center|128px]]
| [[Victoriano Guisasola Rodríguez]]
| 1821-08-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1888-01-20<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| arzobispu asturianu (1821-1888)
| [[presbíteru católicu romanu]]<br/>[[Latin Catholic bishop]]
| [[senador del Reinu]]<ref name="ref_caa41d2399712d3ec342fd019e09dc5c745a8c20f02964d4f41908b8d269af1a">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1357</ref><br/>[[Roman Catholic Archbishop of Compostela]]<br/>[[bishop of Orihuela]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Teruel]]<br/>[[Titular Bishop of Dora]]<br/>[[preláu de Ciudá Real]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Santiago de Compostela]]
|-
| [[:d:Q9076431|Q9076431]]
| [[Ficheru:Servando Ruiz Gomez.jpg|center|128px]]
| [[Servando Ruiz Gómez]]
| 1821-02-27<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1888-08-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| políticu asturianu
| [[diplomáticu]]<br/>[[políticu]]
| [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_1c9f35dabde30a17a25bca115f31f803fd61b66bb3f4eaf3b0abe8afa0dabc2f">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=20297</ref><br/>[[senador del Reinu]]<ref name="ref_ca1cabf4fd6408b52fd73050d6d7b37f26248c937423e36a521c912384ce95b5">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2553</ref><br/>[[gobernador civil de Madrid]]<ref name="ref_b783a6cfc90d7153bb32c3f1c8edca2a2247234de9aabcc9cae24ee6043f2d91">https://www.boe.es/gazeta/dias/1870/07/14/pdfs/GMD-1870-195.pdf</ref><ref name="ref_31e1a2256b8f0204db9a0509aa957b5979a1f0eb664480013a610d5757464ace">https://www.boe.es/gazeta/dias/1870/11/19/pdfs/GMD-1870-323.pdf</ref><br/>[[ministru de Facienda]]<ref name="ref_c31141b280652c2e3e8f8e694291678577f215664aa9e9786aebeeec81b7a219">https://www.hacienda.gob.es/sgt/libro%20ministros%20de%20hacienda/ministros-ministras-espana.pdf</ref><br/>[[Minister of State of Spain]]<ref name="ref_52362ea507efbb9046409e3a25d1d2cf32b330a507822b2f09ac015116bcda23">https://www.boe.es/gazeta/dias/1883/10/14/pdfs/GMD-1883-287.pdf</ref><ref name="ref_6c6a0a6dd413c772aeaeda581594db882af9ff31e1cb04f7aad8a8cf62017eb4">https://www.boe.es/gazeta/dias/1884/01/20/pdfs/GMD-1884-20.pdf</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_6ed297856d9a6e554387f1e1ef1f9bd886f2019e6dca633bd9caa592f71002d2">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=27295</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_6d028aca3d92272d58f8b509a856e74b241451b725e5654d35f7c7c8c355afcd">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=28202</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_f96a1486ebf85926dcaf9914f6ae99985b83dcfcb33edefffd050155812701c1">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=30300</ref><br/>[[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_ca1cabf4fd6408b52fd73050d6d7b37f26248c937423e36a521c912384ce95b5">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2553</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_8eed5492430bd357e2b04926e5a364e90a5c704a59b1ca78f1419cda80715cc2">https://racmyp.es/academicos/servando-ruiz-gomez/</ref>
| [[España]]
| [[Avilés]]
| [[Vigo]]
|-
| [[:d:Q56401692|Q56401692]]
|
| [[Cándido Pieltain y Jove-Huergo]]
| 1822-12-02<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1888-08-21<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[España|español]] militar, políticu, Director-General of the Civil Guard, Captain General of Aragon, General captain of Valencia, Governor and Captain General of Cuba, miembru del Senáu español, Captain General of Galicia, Capitán General de las Vascongadas (1822–1888) ♂; Cross Laureate of Saint Ferdinand, Gran Cruz de la Orde de Carlos III, Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica, Grand Cross of the Royal and Military Order of Saint Hermenegild
| [[militar]]<br/>[[políticu]]
| [[Director-General of the Civil Guard]]<br/>[[Captain General of Aragon]]<ref name="ref_0920195e565fc822dbbf26ef8df2aedfa9a20396e5da4250e91c4c7653c6dbbb">https://www.boe.es/gazeta/dias/1868/10/13/pdfs/GMD-1868-287.pdf</ref><br/>[[General captain of Valencia]]<br/>[[Governor and Captain General of Cuba]]<br/>[[miembru del Senáu español]]<br/>[[Captain General of Galicia]]<br/>[[Capitán General de las Vascongadas]]
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q85794256|Q85794256]]
|
| [[Prado (Q85794256)|Prado]]
| 19th century
| 1888-12-28
| [[España|español]] asesín (1801–1888) ♂
| [[asesín]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[La Roquette Prisons]]
|-
| [[:d:Q60464945|Q60464945]]
|
| [[Eugenio Arruti y Pola]]
| 1841-06-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>1845
| 1889-09-13
| pintor asturianu (1841–1889)
| [[pintor]]<br/>[[profesor]]
|
| [[España]]
| [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]]
| [[Donostia]]
|-
| [[:d:Q25423466|Q25423466]]
|
| [[Hilario Nava y Caveda]]
| 1827-01-14
| 1889-12-28
| [[España|español]] militar, políticu, oficial naval, Diputáu nes Cortes, member of the Royal Academy of Exact, Physical and Natural Sciences (1827–1889) ♂; Grand Cross of Naval Merit with white badge, Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica, Knight Commander of the Order of Carlos III, Grand Cross of the Royal and Military Order of Saint Hermenegild; member of Real Academia de Ciencies Exautes, Físiques y Naturales
| [[militar]]<br/>[[políticu]]<br/>[[oficial naval]]
| [[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_45172065e77c29c7ba515534774b3858104e5d7a45a3dbaa81735aa42695565e">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(79340)</ref><br/>[[member of the Royal Academy of Exact, Physical and Natural Sciences]]<ref name="ref_68ee1a83873a3478d0232c5bbfb2807cc86f9fd39a5a40b74917dea2cfbef863">https://rac.es/sobre-nosotros/miembros/academicos-historicos/numerarios/303/</ref>
| [[España]]
| [[Xixón]]
|
|-
| [[:d:Q7756348|Q7756348]]
|
| [[Frai Joaquín Fonseca]]
| 1822-11-10<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1890-01-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| escritor asturianu (1822–1890)
| [[escritor]]<br/>[[sacerdote católicu]]<br/>[[teólogu]]<br/>[[filósofu]]
| [[rector]]
| [[España]]
| [[Siero]]
| [[Ávila]]
|-
| [[:d:Q5725973|Q5725973]]
| [[Ficheru:Parque Municipal Posada Herrera (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Benito de Posada Herrera]]
| 1805
| 1890-04-29
| políticu y abogáu asturianu (1805–1890)
| [[políticu]]
| [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[senador del Reinu]]
| [[España]]
| [[Llanes]]
| [[Llanes]]
|-
| [[:d:Q6110207|Q6110207]]
|
| [[Robustiana Armiño]]
| 1821-08-20
| 1890-06-17<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| escritora asturiana
| [[escritor]]<br/>[[editor]]<ref name="ref_e55a65abdef33fd269232fe3d6a39c36eab44340faf92f7e7bd701565874eddc">https://www.wechanged.ugent.be/wechanged-database/</ref><br/>[[poeta]]
|
| [[España]]<ref name="ref_e55a65abdef33fd269232fe3d6a39c36eab44340faf92f7e7bd701565874eddc">https://www.wechanged.ugent.be/wechanged-database/</ref>
| [[Xixón]]<ref name="ref_6a38f929902cd3a5068c386ada89d3718c9befac23a96ff936b37da2f22fd781">''[[:d:Q17339738|La España Moderna]]''</ref><ref name="ref_e55a65abdef33fd269232fe3d6a39c36eab44340faf92f7e7bd701565874eddc">https://www.wechanged.ugent.be/wechanged-database/</ref>
| [[Madrid]]<ref name="ref_e55a65abdef33fd269232fe3d6a39c36eab44340faf92f7e7bd701565874eddc">https://www.wechanged.ugent.be/wechanged-database/</ref>
|-
| [[:d:Q54823809|Q54823809]]
|
| [[Máximo Fuertes Acevedo]]
| 1832-12-09<ref name="ref_71889559b6ae433a740b8982418ac464a608645d811250d029b8c9c675586aa5">''[[:d:Q4903493|Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]''</ref><ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref>
| 1890-07-01<ref name="ref_71889559b6ae433a740b8982418ac464a608645d811250d029b8c9c675586aa5">''[[:d:Q4903493|Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]''</ref><ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref>
| caderalgu universitariu asturianu (1832–1890)
| [[investigador]]<br/>[[escritor]]<br/>[[profesor titular]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q5848805|Q5848805]]
| [[Ficheru:Estanislao Suárez Inclán, en La Ilustración Española y Americana.jpg|center|128px]]
| [[Estanislao Suárez Inclán]]
| 1822-05-07<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1890-09-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| políticu asturianu (1822–1890)
| [[políticu]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[periodista]]
| [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[gobernador civil de Cuenca]]<br/>[[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_147b2c3067ca49b30723a72bc7d05c687c5870af94e9563d1d2b986a61acb51f">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2850</ref>
| [[España]]
| [[Avilés]]
|
|-
| [[:d:Q18954974|Q18954974]]
| [[Ficheru:Retrato de Gumersindo Díaz, de Valeriano Domínguez Bécquer.JPG|center|128px]]
| [[Gumersindo Díaz]]
| 1841<ref name="ref_0548d7d48ed61c25e190cbec98ec871e6914df42cee2ab567154fdf8a8902eef">http://institucional.us.es/revistas/arte/09/12%20perez%20calero.pdf</ref>
| 1891<ref name="ref_0548d7d48ed61c25e190cbec98ec871e6914df42cee2ab567154fdf8a8902eef">http://institucional.us.es/revistas/arte/09/12%20perez%20calero.pdf</ref>
| pintor asturianu (1841–1891)
| [[pintor]]<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref>
|
|-
| [[:d:Q21496109|Q21496109]]
| [[Ficheru:Manuel Ibáñez Posada.jpg|center|128px]]
| [[Manuel Ibáñez Posada]]
| 1838-09-14
| 1891-05-07
| [[España|español]] [[Empresariu|empresariu]], banqueru, indianu (1838–1891) ♂
| [[empresariu]]<br/>[[banqueru]]<br/>[[indianu]]
|
| [[España]]
| [[Colombres (parroquia)|Colombres]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q116867159|Q116867159]]
|
| [[Mariano Menéndez Valdés]]
| 1840-01<ref name="ref_4611f63d5f9c9828aef5b02bd2077ea7052ab5f6612c2c2ebb289d19f870ec86">https://www.lne.es/cuencas/2012/01/30/mariano-menendez-valdes-20953961.html</ref>
| 1891-05-08<ref name="ref_4611f63d5f9c9828aef5b02bd2077ea7052ab5f6612c2c2ebb289d19f870ec86">https://www.lne.es/cuencas/2012/01/30/mariano-menendez-valdes-20953961.html</ref>
| políticu asturianu (1849–1891)
| [[políticu]]
|
| [[España]]
| [[L'Aldea (El Condao)|L'Aldea]]<ref name="ref_4611f63d5f9c9828aef5b02bd2077ea7052ab5f6612c2c2ebb289d19f870ec86">https://www.lne.es/cuencas/2012/01/30/mariano-menendez-valdes-20953961.html</ref>
| [[Bataan]]<ref name="ref_4611f63d5f9c9828aef5b02bd2077ea7052ab5f6612c2c2ebb289d19f870ec86">https://www.lne.es/cuencas/2012/01/30/mariano-menendez-valdes-20953961.html</ref>
|-
| [[:d:Q122222146|Q122222146]]
|
| [[Francisco Méndez de Vigo]]
| 1806-11-11
| 1891-11-30<br/>1891-11-28
| políticu y escritor asturianu (1806-1891)
| [[políticu]]<br/>[[escritor]]
| [[alcalde d'Uviéu]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[Presidente de la Diputación Provincial de Oviedo]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
|
|-
| [[:d:Q100968484|Q100968484]]
|
| [[Leopoldo Palacio Valdés]]
| 1867
| 1892
| [[España|español]] [[Abogáu|abogáu]], [[Escritor|escritor]], [[Periodista|periodista]] (1867–1892) ♂
| [[abogáu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[periodista]]
|
| [[España]]
| [[Principáu d'Asturies]]
| [[Llaviana]]
|-
| [[:d:Q108276726|Q108276726]]
|
| [[Antonio Peláez Campomanes]]
| 1811-06-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1892-05-23<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| militar asturianu (1811-1892)
| [[militar]]<br/>[[diputáu]]<br/>[[líder militar]]
| [[Comandancia Xeneral de Ceuta]]
| [[España]]
| [[Sorriba (parroquia)|Sorriba]]
|
|-
| [[:d:Q21507128|Q21507128]]
|
| [[Tomás Tuero]]
| 1851
| 1892
| periodista asturianu (1851–1892)
| [[periodista]]
|
| [[España]]
| [[Arroes]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q5696624|Q5696624]]
| [[Ficheru:Retrato de Anselmo Cifuentes, por Ignacio Suárez Llanos, 1871 - 52024815940.jpg|center|128px]]
| [[Anselmo Cifuentes]]
| 1833
| 1892
| [[España|español]] [[Empresariu|empresariu]], políticu (1833–1892) ♂; Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica, Knight Grand Officer of the Order of Carlos III
| [[empresariu]]<br/>[[políticu]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Xixón]]
|-
| [[:d:Q55837022|Q55837022]]
|
| [[Francisco Fernández Cardin]]
| 1820<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| 1893<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| [[España|español]] person (1820–1893) ♂
|
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q55031187|Q55031187]]
|
| [[Joaquín María Fernández Cardín]]
| 1820
| 1893-06-20
| matemáticu español
| [[matemáticu]]<br/>[[profesor]]
|
| [[España]]
| [[Principáu d'Asturies]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q9096756|Q9096756]]
| [[Ficheru:Xuanon de Cabanaquinta.jpg|center|128px]]
| [[Xuanón de Cabañaquinta]]
| 1821
| 1894
| [[España|español]] person (1821–1894) ♂
|
|
| [[España]]
| [[Ayer]]
|
|-
| [[:d:Q13146993|Q13146993]]
| [[Ficheru:Dionisio Fierros - Autorretrato -1866.jpg|center|128px]]
| [[Dionisio Fierros]]
| 1827-05-05<ref name="ref_7e05d923fa6ee864b13cb873ddb678990e931ade398a53e6236ea66087b43eae">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/fierros-alvarez-dionisio%2F3a244081-dfc7-4e30-9f5d-ff636f7af0c9</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_7d78386158a5b30f9f6be58289781afd393dfd749b01c142c10d06337a9a48fa">''[[:d:Q13146993|Dionisio Fierros]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>1830<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref>
| 1894-06-24<ref name="ref_7e05d923fa6ee864b13cb873ddb678990e931ade398a53e6236ea66087b43eae">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/fierros-alvarez-dionisio%2F3a244081-dfc7-4e30-9f5d-ff636f7af0c9</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| pintor asturianu (1827–1894)
| [[pintor]]
|
| [[España]]
| [[Vaḷḷouta (parroquia)|Vaḷḷouta]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q20535533|Q20535533]]
| [[Ficheru:Mariano Cancio Villaamil.JPG|center|128px]]
| [[Mariano Cancio Villaamil]]
| 1824-11-07
| 1894-07-28
| políticu asturianu (1824–1894)
| [[políticu]]
| [[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_0a52105b5cf2f75b81b5562e9271b2210f1a1a9bd540f223daf60c9563897bf8">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=540</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_c332198a856f801755221abad2a64f0587f5ee456399a9faacec981645971a69">https://www.congreso.es/es/web/guest/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(20430)</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_c332198a856f801755221abad2a64f0587f5ee456399a9faacec981645971a69">https://www.congreso.es/es/web/guest/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(20430)</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_a742c127367ef44127923d99f7158bc6a6896033af621a9f5580b8fda7689742">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_texto=cancio&_historicodiputados_nombre=&_historicodiputados_genero=&_historicodiputados_tituloNobiliario=&_historicodiputados_eleccionesDesde=&_historicodiputados_eleccionesHasta=&_historicodiputados_division=&_historicodiputados_circDistrito=&_historicodiputados_circunscripcion=&_historicodiputados_distrito=&_historicodiputados_assu=&_historicodiputados_fraccion=&_historicodiputados_fechaAltaDesde=&_historicodiputados_fechaAltaHasta=&_historicodiputados_fechaBajaDesde=&_historicodiputados_fechaBajaHasta=&_historicodiputados_orden=0&_historicodiputados_nume=27225</ref>
| [[España]]
| [[Uviéu]]
|
|-
| [[:d:Q2712900|Q2712900]]
| [[Ficheru:Retrato de Ceferino Gonzalez Diaz Tuñon.jpg|center|128px]]
| [[Frai Zeferino González]]
| 1831-01-28<ref name="ref_85bec4e01d338ad3f9cb549c7c2b31a9cd6f918e09809a535e0a173909bc2665">''[[:d:Q18908018|Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX (1903-1904)]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>1821-01-28
| 1894-11-29<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[España|español]] [[Escritor|escritor]], políticu, sacerdote católicu, presbiter-bíboros, senador del Reinu, Roman Catholic Bishop of Malaga, Roman Catholic Bishop of Cordoba, archbishop of Toledo, Roman Catholic Archbishop of Seville, Patriarch of West Indies, Member of the Royal Spanish Academy, Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences (1831–1894) ♂; Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica, Gran Cruz de la Orde de Carlos III; member of Real Academia de Ciencies Morales y Polítiques, [[Real Academia Española]]
| [[escritor]]<br/>[[políticu]]<br/>[[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref>
| [[cardinal priest]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[senador del Reinu]]<ref name="ref_7f55347aea3b5184c9f8d74a08a87228e59790abcb286e6d1858711a1fbbfd5e">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=5108&id2=N</ref><br/>[[Roman Catholic Bishop of Malaga]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Cordoba]]<br/>[[archbishop of Toledo]]<br/>[[Roman Catholic Archbishop of Seville]]<br/>[[Patriarch of West Indies]]<br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_2037cb22e1a33be7fbd0db58e7e38f6310d7b2a4f81b6dcdc629f8c036e5c2a1">https://www.rae.es/academico/ceferino-gonzalez-electo-1893</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_2cd1e86918c2b45b740aba577f1924696faf1af350f3f24267b6ada916c968ec">https://racmyp.es/academicos/fray-ceferino-gonzalez-y-diaz-tunon/</ref>
| [[España]]
| [[Villoria (parroquia)|Villoria]]<ref name="ref_85bec4e01d338ad3f9cb549c7c2b31a9cd6f918e09809a535e0a173909bc2665">''[[:d:Q18908018|Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX (1903-1904)]]''</ref>
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q5888521|Q5888521]]
| [[Ficheru:Guillermo Estrada y Villaverde, en La Ilustración Española y Americana.jpg|center|128px]]
| [[Guillermo Estrada]]
| 1834-05-23
| 1894-12-27
| [[España|español]] [[Xurista|xurista]], profesor titular, [[Periodista|periodista]], políticu, caderalgu d'universidá, Member of the Congress during Sexenio Democrático (1834–1894) ♂; member of [[Real Academia de la Historia]]; child of Francisco de Borja Estrada
| [[xurista]]<br/>[[profesor titular]]<br/>[[periodista]]<br/>[[políticu]]
| [[caderalgu d'universidá]]<br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]
| [[España]]
| [[cai Carpio]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q58847255|Q58847255]]
|
| [[Faustino García Roel]]
| 1821-05-05
| 1895
| médicu asturianu (1821–1895)
| [[médicu]]
|
| [[España]]
| [[Cecea (parroquia)|Cecea]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q2919830|Q2919830]]
| [[Ficheru:1895-03-15, La Ilustración Española y Americana, Página 160 (cropped) Teodoro Cuesta.jpg|center|128px]]
| [[Teodoro Cuesta]]
| 1829-11-09<ref name="ref_cb7e3691f7e193dcee107c8f43e696dbf8e7ab31ee607bd50e722e0bab724f03">''[[:d:Q523660|International Music Score Library Project]]''</ref>
| 1895-02-01<ref name="ref_cb7e3691f7e193dcee107c8f43e696dbf8e7ab31ee607bd50e722e0bab724f03">''[[:d:Q523660|International Music Score Library Project]]''</ref>
| escritor asturianu (1829–1895)
| [[escritor]]<br/>[[poeta]]
|
| [[España]]
| [[Mieres]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q4891783|Q4891783]]
| [[Ficheru:1895-03-15, La Ilustración Española y Americana, Página 160 (cropped) Juan María Acebal y Gutiérrez.jpg|center|128px]]
| [[Xuan María Acebal]]
| 1815-03-08
| 1895-02-11<ref name="ref_ce7fd101434d03a4ff516339a6ec16dd931e0348d655c404d9d735117ffb662b">http://araz.net/escritores/acebal.htm</ref>
| escritor asturianu (1815-1895)
| [[poeta]]<br/>[[escritor]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_ce7fd101434d03a4ff516339a6ec16dd931e0348d655c404d9d735117ffb662b">http://araz.net/escritores/acebal.htm</ref>
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q50672096|Q50672096]]
| [[Ficheru:Alejandrino Menéndez de Luarca.png|center|128px]]
| [[Alejandrino Menéndez de Luarca]]
| 1835
| 1895-03-30
| políticu asturianu
| [[políticu]]
| [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]
| [[España]]
| [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]]
|
|-
| [[:d:Q106498983|Q106498983]]
| [[Ficheru:1895-07-20, La Campana de Gracia, Fermín Villamil.jpg|center|128px]]
| [[Fermín Villamil]]
| 1820
| 1895-07-10
| abogáu, políticu y periodista asturianu (1820–1895)
| [[políticu]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[periodista]]
| [[gobernador civil d'Uviéu]]<ref name="ref_917c83d63fcc441fd6ae0f3e5f24951e05278564e065cd179e457e63e8899981">https://www.boe.es/gazeta/dias/1873/08/27/pdfs/GMD-1873-239.pdf</ref><ref name="ref_350e7601bca56947b00c2c899ea7a5bedfe0d67a18f5a26d0517d20011d82270">https://www.boe.es/gazeta/dias/1873/02/27/pdfs/GMD-1873-58.pdf</ref><br/>[[gobernador civil d'A Coruña]]<ref name="ref_e364c12b2745dafee359ac1552fff6d378a16cc9e0913566155f92514d48c28b">https://www.boe.es/gazeta/dias/1873/10/08/pdfs/GMD-1873-281.pdf</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_d99ba3cad2ad4b87a2090a17ce26468ccad2d416ceff8189620c80b9e4da0e6f">https://www.congreso.es/ca/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(120340)</ref>
| [[España]]
| [[Serantes (parroquia)|Serantes]]
| [[Barcelona]]
|-
| [[:d:Q107365827|Q107365827]]
|
| [[Ángel García Peláez]]
| 1858-08-19<ref name="ref_e1b021e973e094e243c976d72b5414731134c91dd0de0ec1b644e7ffb9fb3871">https://asturies.com/espaciuytiempu/escritores/angel-garcia-pelaez-angel-de-la-moria</ref>
| 1895-08-15<ref name="ref_e1b021e973e094e243c976d72b5414731134c91dd0de0ec1b644e7ffb9fb3871">https://asturies.com/espaciuytiempu/escritores/angel-garcia-pelaez-angel-de-la-moria</ref>
| sacerdote y poeta asturianu (1858–1896)
| [[sacerdote]]<br/>[[escritor]]<br/>[[poeta]]
|
| [[España]]
| [[Llanes]]<ref name="ref_e1b021e973e094e243c976d72b5414731134c91dd0de0ec1b644e7ffb9fb3871">https://asturies.com/espaciuytiempu/escritores/angel-garcia-pelaez-angel-de-la-moria</ref><ref name="ref_4751fe8c426a41622c81e6c5616a3a8e1cd459b5b4d0a8430b0864135ae4ec47">http://www.araz.net/escritores/angelmor.htm</ref>
| [[Llanes]]<ref name="ref_e1b021e973e094e243c976d72b5414731134c91dd0de0ec1b644e7ffb9fb3871">https://asturies.com/espaciuytiempu/escritores/angel-garcia-pelaez-angel-de-la-moria</ref>
|-
| [[:d:Q53548974|Q53548974]]
| [[Ficheru:Laurent-evaristo escalera.jpg|center|128px]]
| [[Evaristo Escalera]]
| 1833<ref name="ref_7d5a9289c3f1552ca1c6daed7f2742515fbfc699975b5a7776aef96f75868c5b">''[[:d:Q89570027|Autoritats UB]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| 1896<ref name="ref_7d5a9289c3f1552ca1c6daed7f2742515fbfc699975b5a7776aef96f75868c5b">''[[:d:Q89570027|Autoritats UB]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Periodista|periodista]], funcionariu, gobernador civil d'Alacant (1833–1896) ♂
| [[escritor]]<br/>[[periodista]]<br/>[[funcionariu]]
| [[gobernador civil d'Alacant]]<ref name="ref_19b2284062d41773439985711385fea105053b96ab5eee96fb8ad740a12f6bbb">http://gicesxix.uab.es/showAutor.php?idA=109</ref>
| [[España]]
| [[La Pola Siero]]
| [[Madrid]]<ref name="ref_5a8f446232616f08b7d648835d0eeaa90a2ac950f0d35539ceaed1692682e043">https://books.google.es/books?id=e1hu8yg85akC&pg=PA19</ref>
|-
| [[:d:Q5759991|Q5759991]]
| [[Ficheru:Ceferino Suárez Bravo.jpg|center|128px]]
| [[Ceferino Suárez Bravo]]
| 1824-12-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1896<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| escritor asturianu
| [[escritor]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Barcelona]]
|-
| [[:d:Q5656672|Q5656672]]
| [[Ficheru:1894-01-15, La Ilustración Española y Americana, Acisclo Fernández Vallín (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Acisclo Fernández Vallín]]
| 1825-11-17<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1896-05-25<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| matemáticu asturianu (1825–1896)
| [[matemáticu]]
| [[direutor]]<br/>[[caderalgu d'universidá]]<br/>[[member of the Royal Academy of Exact, Physical and Natural Sciences]]<ref name="ref_a28dc3d4ea313f1e5cbc398da597457a250c8755b05aaaeebe66b14b5f87d78c">https://rac.es/sobre-nosotros/miembros/academicos-historicos/numerarios/259/</ref>
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q9028035|Q9028035]]
| [[Ficheru:Manuel Pedregal.jpg|center|128px]]
| [[Manuel Pedregal y Cañedo]]
| 1831-04-12
| 1896-07-22
| políticu asturianu (1831–1896)
| [[políticu]]
| [[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_54d297ae6ce8525fca32b93952ff50e83def9a309aef230fb3fa35e3ad9835db">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=31277</ref><br/>[[gobernador civil d'A Coruña]]<br/>[[ministru de Facienda]]<ref name="ref_3581a6171a42fc17d40d4626c31ab301a1559741d0ab58d1222a2201addf193a">https://www.hacienda.gob.es/SGT/libro%20ministros%20de%20hacienda/ministros-ministras-espana.pdf</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_377530465c66fd9bcad10be85baba9e84be6b87ff6a3bed08a6df49fd9722be9">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=34337</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_9d6b86f17bfe5d7432217fb8edf394d540e8273f14d4dd16c8438413adedc8d8">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=36365</ref><ref name="ref_943155538c8b483905b4355172eca9cefe30b4bbcb0b48b9be1467c20ad9f035">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=37329</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_988f62344baa13c06fa4f8d9b85db6f436a3cf1852a82885ace26a54f2d5d7e7">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=38278</ref>
| [[España]]
| [[Grau]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q5771851|Q5771851]]
| [[Ficheru:Bartolomé maura-Retrato de Claudio Alvargonzález.jpg|center|128px]]
| [[Claudio Alvargonzález Sánchez]]
| 1816-08-09<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| 1896-08-21<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| marineru asturianu (1816–1896)
| [[marineru]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Xixón]]
|-
| [[:d:Q17994170|Q17994170]]
|
| [[Domingo Fernández Vinjoy]]
| 1828-05-12
| 1897-04-11
| [[España|español]] person (1828–1897) ♂
|
|
| [[España]]
| [[Castropol]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q6158900|Q6158900]]
|
| [[Valentín Rivero]]
| 1817-02-14
| 1897-07-30
| [[Méxicu|mexicanu]]-[[España|español]] [[Empresariu|empresariu]], [[Diplomáticu|diplomáticu]] (1817–1897) ♂
| [[empresariu]]<br/>[[diplomáticu]]
|
| [[Méxicu]]<br/>[[España]]
| [[Xixón]]
| [[Monterrey]]
|-
| [[:d:Q110653828|Q110653828]]
| [[Ficheru:1898-02-08, La Ilustración Española y Americana, José Pertierra y Albuerne (cropped).jpg|center|128px]]
| [[José Pertierra y Albuerne]]
| 1851-05-25
| 1898-01-21
| políticu y médicu asturianu (1851–1898)
| [[médicu]]<br/>[[políticu]]
| [[Diputáu nes Cortes]]
| [[España]]
| [[Samartín de Lluiña]]
| [[Cienfuegos]]
|-
| [[:d:Q5444959|Q5444959]]
| [[Ficheru:Fernando Villaamil.jpg|center|128px]]
| [[Fernando Villaamil]]
| 1845-11-23
| 1898-07-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| marín militar asturianu (1845–1898)
| [[esplorador]]<br/>[[oficial naval]]<br/>[[políticu]]
|
| [[España]]
| [[Serantes (parroquia)|Serantes]]
| [[Santiago de Cuba]]
|-
| [[:d:Q6100154|Q6100154]]
|
| [[Ramón Álvarez Menéndez]]
| 1832
| 1898-07-26
| empresariu asturianu (1832–1898)
| [[empresariu]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Baler]]
|-
| [[:d:Q121267264|Q121267264]]
|
| [[Leoncio Cid y Farpón]]
| 1856-09-12
| 1898-10-31
| [[España|español]] [[Escritor|escritor]], políticu, [[Profesor|profesor]], [[Periodista|periodista]], [[Historiador|historiador]], alcalde d'Ávila (1856–1898) ♂; member of [[Real Academia de la Historia]]
| [[escritor]]<br/>[[políticu]]<br/>[[profesor]]<br/>[[periodista]]<br/>[[historiador]]
| [[alcalde d'Ávila]]
| [[España]]
| [[Avilés]]
| [[Ávila]]
|-
| [[:d:Q50293248|Q50293248]]
| [[Ficheru:Alejandro Argüelles.png|center|128px]]
| [[Alejandro Argüelles]]
| 1839-02
| 1899-04-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| militar asturianu
| [[militar]]
|
| [[España]]
| [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q5995637|Q5995637]]
| [[Ficheru:Marcelino Menendez Pintado.jpg|center|128px]]
| [[Marcelino Menéndez Pintado]]
| 1823-09-26
| 1899-05-13
| matemáticu asturianu (1823–1899)
| [[matemáticu]]
| [[profesor d'enseñanza secundaria]]
| [[España]]
| [[Castropol]]
| [[Santander]]
|-
| [[:d:Q20533992|Q20533992]]
|
| [[Álvaro Armada Valdes]]
| 1817-05-11
| 1899-06-23
| políticu asturianu (1817–1899)
| [[políticu]]<br/>[[escritor]]
| [[miembru del Senáu español]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Xixón]]
|}
----
∑ 114 items.
{{Wikidata list end}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
[[Categoría:llistes d'Asturies]]
6qal9zwzsas7q3xvmdnxbfox0t4qd9x
Helena Cortesina
0
277042
4484929
4429061
2026-04-03T21:38:10Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4484929
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Elena Manuela Dolores Cortés Altabas''' {{nym}}, conocida como '''Helena Cortesina''' o '''Elena Cortesina''', foi una baillarina, actriz de cine y teatru y una de les primeres directores y productores de cine [[España|españoles]]. En 1923 rodó la película ''Flor d'España'' o ''La hestoria d'un toreru'' convirtiéndose al pie d'[[Elena Jordi]] (que dirixó en 1918 ''Thais'') nuna de les pioneres del cine español. Tamién foi modelu de [[Joaquín Sorolla|Sorolla]] y amiga de [[Federico García Lorca]]. Tres la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]] española vivió exiliada dende 1937 hasta la so muerte en 1984.<ref name=":2">{{Cita web|url=https://ivc.gva.es/es/ivc/helena-cortesina-una-cineasta-pionera-en-espana|títulu=‘Helena Cortesina. Una cineasta pionera en España’|obra=ivc.gva.es|fechaaccesu=2024-11-15}}</ref>
== Trayectoria ==
Nacida en Valencia en 17 de xunetu de 1903 —según delles fontes nació n'El Cabanyal—, bien popular ente la segunda y la cuarta década del {{Sieglu|XX||s}}, yera conocida col llamatu de la "''Venus valenciana''", un llamatu que darréu tamién utilizó la vedette Carmen Gimeno Presencia.<ref>{{Cita web|url=http://www.dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=872|títulu=Helena Cortesina|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200126064523/http://www.dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=872|fechaarchivu=26 de enero de 2020|autor=|authorlink=|fecha=|idioma=|obra=|editorial=|fechaaccesu=26 de agosto de 2017}}</ref>
Empecipió la so carrera como baillarina bien abondo ceo ya que en 1916 yá venía anunciada na prensa la so actuación nun espectáculu de ''varietés''.
En 1920 debutó nel cine nun pequenu papel d'una película empobinada por José Buchs, ''La vengación del'' marín, y dempués foi l'actriz principal de ''La inaccesible'', del mesmu director.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://elregidordecine.com/helena-cortesina-primera-mujer-en-espana-en-rodar-una-pelicula/|títulu=Helena Cortesina, la primera mujer en España en rodar una película|último=Zaldivar|primero=Nerea|fecha=2020-01-12|idioma=es|obra=El Regidor de Cine {{!}} rodajes, datos, curiosidades y mucho más|fechaaccesu=2022-11-15|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20221115193237/https://elregidordecine.com/helena-cortesina-primera-mujer-en-espana-en-rodar-una-pelicula/|fechaarchivu=2022-11-15}}</ref>
[[Ficheru:La_artista_Elena_Cortesina_enfundada_en_un_traje_de_buceo_en_la_playa_de_la_Concha_(5_de_5)_-_Fondo_Car-Kutxa_Fototeka.jpg|miniaturadeimagen|L'artista Elena Cortesina enfundada nun traxe de bucéu na [[Sablera de La Concha (San Sebastián)|Sablera de la Concha]] de [[Donostia|San Sebastián]] (1920)]]
Un añu dempués montó la so propia productora, ''Cortesina Films'', y en 1922 produció y dirixó con guión del clérigu-dramaturgu José María Granada, la película de cine mudu ''Flor d'España'' o ''La hestoria d'un toreru'', considerada la primer película realizada por una cineasta española.<ref>{{Cita web|url=https://www.filmaffinity.com/es/name.php?name-id=875937605|títulu=Cortesina Films|idioma=es|obra=FilmAffinity|fechaaccesu=2024-11-19}}</ref> Rodada en Madrid y Aranxuez, nella actuó la mesma Helena al pie de les sos hermanes Ofelia y Ángélica.<ref name=":0"/>
La película estrenóse primero en Cuba en 1922. Depués en Barcelona (12 d'avientu de 1922) y, de siguío en Madrid.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19230213-20.html|títulu=ABC MADRID 13-02-1923 página 20 - Archivo ABC|fecha=2019-08-02|obra=abc|fechaaccesu=2024-11-19}}</ref> Anque en 1929 entá hai noticies de la so emisión en pantalles de Barcelona, la productora foi liquidada tres la realización d'esti únicu filme.<ref>{{Cita web|url=https://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/11/13/pagina-17/33235084/pdf.html|títulu=Hemeroteca - La Vanguardia - Home|obra=hemeroteca.lavanguardia.com|fechaaccesu=2024-11-19}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/septiembre_18/13092018_01.htm|títulu=CVC. Rinconete. Cine y televisión. Mujeres en la historia del cine español (3). Helena Cortesina: pionera en tiempos de cine mudo (II), por Irene Otero.|obra=cvc.cervantes.es|fechaaccesu=2022-11-15}}</ref> Nel añu 2015, la partitura de la película —compuesta por Mario Bretón, fíu de Tomás Bretón—foi recuperada y estudiada sirviendo para la reconstrucción del filme.<ref>{{Cita web|url=https://sineris.es/flor-de-espana-o-la-vida-de-un-torero-una-partitura-para-el-cine-mudo-espanol.html|títulu=Flor de España o la vida de un torero. Una partitura para el cine mudo español – Síneris. Revista de Música|idioma=es|fechaaccesu=2021-04-27}}</ref>
En 1930, cola compañía de Martínez Sierra interpretó la obra de María Lejárraga ''Triángulu'', al pie de Catalina Bárcena.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19300207-43.html|títulu=ABC MADRID 07-02-1930 página 43 - Archivo ABC|fecha=2019-08-05|obra=abc|fechaaccesu=2024-11-19}}</ref>
En 1933 coló a [[Buenos Aires]] al pie del escenógrafo y el so compañeru sentimental Manuel Fontanals. Actuó na compañía de Lola Membrives interpretando delles obres de [[Federico García Lorca|García Lorca]], dalguna d'elles empobinada pol mesmu autor.
Al empecipiar la [[Guerra Civil Española|guerra civil]], xuniose a l'Alianza d'Intelectuales Antifascistes para la Defensa de la Cultura.<ref name=":1"/> Volvió a Arxentina en 1937, esta vegada como exiliada, siguiendo cola so carrera como actriz teatral y cinematográfica. En 1938, participó na película ''Bodes de sangre'', dirixida por Edmundo Guibourg, al pie de otros exiliados como Margarita Xirgú, Amelia de la Torre o Enrique Diosdado.<ref>{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/julio_14/22072014_01.htm|títulu=CVC. Rinconete. Cine y televisión. Películas de exiliados (2). «Bodas de sangre» (Edmundo Guibourg, 1938), por Luis E. Parés.|obra=cvc.cervantes.es|fechaaccesu=2022-11-15}}</ref> Fixo montaxes teatrales d'autores como Valle Inclán. Tamién collaboró con Margarita Xirgu en distintes pieces de [[Federico García Lorca|García Lorca]].<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.elsaltodiario.com/cine/helena-cortesina-pionera-olvidada-del-cine-espanol-franquismo-borro-nombre|títulu=Helena Cortesina, la pionera olvidada del cine español a la que el franquismo borró su nombre|idioma=local|obra=www.elsaltodiario.com|fechaaccesu=2024-11-15}}</ref>
En 1940, xuntu con Andrés Mejuto formó la compañía Cortesina-Mejuto que debutó nel Smart Palace con dos obrasː ''La Mano del Monu'' de W. W. Jacobs y Luis N. Parker y ''El secretu del castiellu'' de Charles Méré.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.resad.com/Acotaciones.new/index.php/ACT/issue/view/55/115|título=Vol. 2 Núm. 51 (2023): Repensar lo femenino en el teatro musical del siglo XVIII {{!}} ACOTACIONES. Investigación y Creación Teatral|fechaaccesu=2024-11-19|idioma=es-ES}}</ref> Tornó esporádicamente a España nos años cincuenta, apaeciendo en papeles secundarios de delles películes.<ref>{{Cita web|url=https://paraquetuveas.es/helena-cortesina|títulu=Helena Cortesina|idioma=es|obra=paraquetuveas|fechaaccesu=2024-11-19|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20241127100359/https://paraquetuveas.es/helena-cortesina|fechaarchivu=2024-11-27}}</ref> Retiróse como actriz a finales de los años 60.<ref name=":4">{{Cita web|url=https://elasombrario.publico.es/la-vida-recuperada-de-cortesina-la-primera-cineasta-espanola/|títulu=La vida recuperada de Cortesina, la primera cineasta española|último=Barrera|primero=Liborio|fecha=2023-12-15|idioma=es|obra=EL ASOMBRARIO & Co.|fechaaccesu=2024-11-15}}</ref>
Morrió en Buenos Aires en 1984.<ref>{{Cita llibru|título=Los Españoles de la Argentina|URL=https://books.google.es/books?id=rYQTAQAAIAAJ&q=muere+helena+Cortesina&dq=muere+helena+Cortesina&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwiDps_F-LD7AhUx_rsIHb1BD9sQ6AF6BAgDEAI|fecha=1985|idioma=es}}</ref> Los sos restos fuelguen nel campusantu de la Chacarita.
== Filmografía ==
; Directora y productora
* ''Flor d'España'' o ''La hestoria d'un toreru'' (1921)
; Actriz
* ''La venganza del marino'' (José Buchs, 1920)
* ''La inaccesible'' (José Buchs, 1920)
* ''Bodas de sangre'' (1938)
* ''La dama duende'' (1945)
* ''María Rosa'' (1946)
* ''Los tres mosqueteros'' (1946)
* ''A sangre fría'' (1947)
* ''La niña de fuego'' (1952)
* ''Intriga en el escenario'' (1953)
* ''El ojo de la cerradura'' (1966)
; Compositora
* ''A sangre fría''
== Reconocencies ==
En 2022, l'Asociación d'Empresaries, Profesionales y Directives de la Provincia d'Alicante al traviés de l'Asociación Muyeres pola Igualdá y col patrociniu principal de la Diputación Provincial y de ImpulsAlicante convocó el 1º Certame de Curtios Helena Cortesina.<ref>{{Cita web|url=https://alicanteplaza.es/200-cortos-certamen-helena-cortesina-mujer-cine|títulu=Más de 200 cortos se presentan al Certamen Helena Cortesina sobre el papel de la mujer en el cine|último=S.L|primero=EDICIONES PLAZA|idioma=es|obra=Alicanteplaza|fechaaccesu=2022-11-15}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://cortesinafest.es/|títulu=Cortesina Festival de Cortometrajes|idioma=es|obra=Cortesina Festival de Cortometrajes|fechaaccesu=2024-11-19}}</ref> Llogró el primer premiu el curtiumetraxe ''Emilia'', de la directora Cristina Guillén.<ref>{{Cita web|url=https://alicanteplaza.es/emilia-cristina-guillen-certamen-helena-cortesina|títulu='Emilia', de Cristina Guillén, gana el primer certamen de cortometrajes Helena Cortesina|último=S.L|primero=EDICIONES PLAZA|idioma=es|obra=Alicanteplaza|fechaaccesu=2022-11-15}}</ref>
En 2023, coincidiendo col 100 aniversariu de la so película ''Flor d'España'', la Mostra de Valencia, rindió-y homenaxe, cola esposición Helena Cortesina, una cineasta pionera n'España, y cola publicación del llibru d'igual títulu, escritu por Irene de Lucas Ramón, y comisaria de la esposición.<ref>{{Cita web|url=https://lamostradevalencia.com/pelicula/exposicion-helena-cortesina/|títulu=EXPOSICIÓN "HELENA CORTESINA. UNA CINEASTA PIONERA EN ESPAÑA"|idioma=es-ES|obra=Mostra de València|fechaaccesu=2024-11-15}}</ref><ref name=":4"/><ref name=":3"/>
N'ochobre de 2024, reeditóse el llibru ''Helena Cortesina'', ''una cineasta pionera n'España'', d'Irene de Lucas, col llibretu un llibretu con material promocional de la ''Flor d'España'', atopáu apocayá pol Arquivu Fílmico de la Filmoteca Valenciana.<ref name=":2"/>
En 2024, la serie de ficción diaria española de La1, La moderna, incorporó a la trama al personaxe d'Helena Cortesina, esitosa directora, productora y actriz na dómina na que ta ambientada esta serie diaria, en redol a 1930. Apaeció nel capítulu emitíu el 20 de payares. Interpretola l'actriz Berta Caparrós.<ref>{{Cita web|url=https://www.grupoboomerangtv.com/es/noticias/helena-cortesina-una-de-las-primeras-cineastas-espanolas-visita-la-moderna|títulu=Helena Cortesina, una de las primeras cineastas españolas, visita ‘La Moderna’ {{!}} Boomerang TV|obra=www.grupoboomerangtv.com|fechaaccesu=2024-11-15}}</ref>
== Referencies ==
{{Llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{Cita llibru|título=Diccionario del cine español|ubicación=Madrid|editorial=Alianza Editorial|año=1998|isbn=978-84-2065-257-3}}
* {{Cita llibru|título=Directoras pioneras del cine español|ubicación=Madrid|editorial=Fundación FirstTeam|año=2016|isbn=978-84-608-3879-1}}
* {{Cita publicación|apellidos=Martínez Tejedor|nombre=María Concepción|título=Mujeres al otro lado de la cámara: ¿dónde están las directoras de cine?|página=334}}
* Mateo Hidalgo , Javier (2015). [http://sineris.es/helena_cortesina.pdf «Flor d'España o la vida d'un toreru . una partitura para el cine mudu español». Síneris, Revista de Musicoloxía (nún. 25, branu 2015). ISSN 2254-3643.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240903095737/https://sineris.es/helena_cortesina.pdf |date=2024-09-03 }}
* {{Cita llibru|título=Manuel Fontanals, escenógrafo: teatro, cine y exilio|ubicación=Madrid|editorial=Fundamentos|año=2007|isbn=978-84-245-1110-4}}
* Zecchi, Barbara (2013): «Dos pioneres ente el teatru y el cine : Elena Jordi y Helena Cortesina» en @www.academia.edu.
* Cunill Canals Josep. Elena Jordi .Una reina berguedana a la cort del Paral•lel. Berga. Àmbit de recerques del bergueda. 1999
== Enllaces esternos ==
* {{IMDb nome|0181317}}
* «[http://fabricadelamemoria.com/mujeres-en-la-historia/cineastas/527-el-siempre-dudoso-honor-de-ser-la-primera-helena-cortesina El]siempres dudosu honor de ser la primera : Helena Cortesina {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20231205021113/https://fabricadelamemoria.com/mujeres-en-la-historia/cineastas/527-el-siempre-dudoso-honor-de-ser-la-primera-helena-cortesina |date=2023-12-05 }} .» en fabricadelamemoria.com.
{{NF|1903|1984|Cortesina, Helena}}
[[Categoría:Actores y actrices de cine d'España]]
nwi88ryw0ert7jxikv2bujsi0xnstzz
Holding company
0
283580
4484943
2026-04-04T07:12:44Z
~2026-20795-54
146590
sjsjdid
4484943
wikitext
text/x-wiki
रोइए
dgpdhxdd5hq5kcagrc6xbror5odv0ob
Grupos Armados 28 de Febrero
0
283581
4484945
2026-04-04T08:10:26Z
Doncsecz~enwiki
108305
/* Grupos Armados 28 de Febrero */
4484945
wikitext
text/x-wiki
[[Imaxe:Grupos Armados 28 de Febrero.png|thumb|250px|El logo apaez per primer vegada con pintaes na ciudá de [[Granada]] el 8 d'abril de 1980]]
Los '''Grupos Armados 28 de Febrero''' (GAVF) fueron una organización armada d'ideoloxía [[Nacionalismu andaluz|nacionalista andaluza]] y presumiblemente [[marxismu|marxista]]. Surden tres el referéndum del 28 de febreru pol cual [[Andalucía]] aportaría a l'autonomía por aciu l'artículu 151 de la [[Constitución española de 1978|Constitución Española]].
== Organización ==
Les informaciones y detalles sobro l'estructura de la organización son bastantes escases y confuses. La Policía Nacional caltuvo que nun tenía una estructura entamada y la relación con otres organizaciones que s'atribuyeron distintos actos como "Comando 143" o el ''Movimiento de Liberación Nacional Andaluz'' (MLNA), desconozse si yeren organizaciones independientes o formaben parte de los GAVF.
== Cronoloxía ==
Los fechos detallaos de siguío fueron estrayíos de la hemeroteca del diariu [[ABC (periódicu)|ABC]] y [[La Vanguardia]].
* 5 de marzu de 1980 ([[Málaga]]), el ''Movimiento de Liberación Nacional Andaluz'' atribuyóse l'atracu a la oficina de pagu del seguru de desempléu.
* 8 de marzu de 1980 ([[Córdoba (España)|Córdoba]]), un artefactu empezó a amburar n'unu de los vagones del ómnibus-correo [[Cádiz]]-[[Madrid]]. Ye la primera referencia documentada de la organización [[terrorismu|terrorista]].
* 12 de marzu de 1980 (Córdoba), responsabilizase del atracu a una sucursal del ''Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Córdoba'', faciéndose con un botín de más de dos millones de [[peseta]]s, y proclámanse en sofitu al ''Movimiento de Liberación Nacional de Andalucía''.
* 15 de marzu de 1980 (Córdoba), un [[cóctel molotov]] ye llanzáu contra una comisaría de Policía, causando leves daños materiales y nengún dañu personal.
* 17 de marzu de 1980 (Córdoba), un artefactu destrúi un vagón del tren que faía serviciu ente esta ciudad y [[Sevilla]].
* 21 de marzu de 1980 (Córdoba), otru artefactu incendiariu foi asitiáu na estación de trenes de Córdoba, pero esta vegada miembros de la seguridá de la estación consiguieron apagalo.
* 7 d'abril de 1980 ([[Granada]]), apaecen nel centru de la ciudá nazarí pintaes del emblema de los GAVF.
* 23 d'abril de 1980 (Córdoba), seis miembros del grupu armáu resulten mancaos cuando manipoliaben un esplosivu.
* 1 de mayu de 1980 (Córdoba), ye asitiada na puerta de la casa del Presidente del [[Senáu d'España]] y senador pola [[provincia de Córdoba]], [[Cecilio Valverde]], una falsa bomba.
* 16 de mayu de 1980 ([[Sanlúcar de Barrameda]], Cádiz), unas [[Bandera d'España|banderes d'España]] que ondeaban na Feria del Llibru de Sanlúcar de Barrameda, fueron quemaes, el fechu terminó cola detención d'una persona y con un comunicáu del que fuera presidente de la [[Xunta d'Andalucía]], [[Rafael Escuredo]] refugando l'actu. Na llamada na que'l GAVF reivindicaba el fechu anunció siguir actuando hasta qu'Andalucía consiguiera l'autonomía pol artículu 151.
* 19 de mayo de 1980 ([[València]]), los GAVF atribúyense l'atracu a una xoyería valenciana y comuniquen que van camudar el material robáu por armamentu. Amás atribúyense la destrucción de la see de ''Fuerza Nueva'' n'[[Alzira]], ([[provincia de València]]).
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |first=Isidro |last=Sepúlveda Muñoz |fecha=2018 |títulu=Nación y nacionalismos en la España de las autonomías |editorial=Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado |ubicación=Madrid |isbn=978-84-340-2494-6}}
== Enllaces esternos ==
* {{cite web| url=https://elpais.com/diario/1980/03/19/espana/322268428_850215.html |títulu=Los Grupos Armados 28 de Febrero reivindican un atentado |obra=El País |fecha=19.3.1980 |fechaaccesu=2.4.2026 |idioma=es}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Nacionalismu andaluz]]
[[Categoría:Grupos armaos]]
[[Categoría:Historia d'Andalucía]]
[[Categoría:Organizaciones terroristes]]
j9wgw5e5zde5akj3alau51xqirpa0he
GAVF
0
283582
4484946
2026-04-04T08:12:04Z
Doncsecz~enwiki
108305
Redirixendo a [[Grupos Armados 28 de Febrero]]
4484946
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECCIÓN [[Grupos Armados 28 de Febrero]]
3hkcem7sia8tful1hyev6hc2zirojqv
Romería (película)
0
283583
4484952
2026-04-04T11:03:05Z
Zapipedia
58674
Creada traduciendo la páxina «[[:es:Special:Redirect/revision/172824447|Romería (película)]]»
4484952
wikitext
text/x-wiki
'''''Romería''''' ye la tercer [[Cine dramáticu|película]] escrita y empobinada por [[Carla Simón]] y ta protagonizada por Llúcia Garcia y Mitch Carbayos.
Estrenose nel Festival de Cine de Cannes de 2025 en [[Francia]]. El so estrenu en cines d'España foi el 5 de setiembre de 2025.
== Repartida ==
* [[:fr:Llúcia_Garcia|Llúcia Garcia]], como Marina Piñeiro Torrent / Madre<ref name="partearroyo">{{Cita web|url=https://www.20minutos.es/cinemania/noticias/romeria-carla-simon-reparto-rodaje-pelicula-directora-alcarras-5542334/|títulu='Romería', de Carla Simón: reparto, rodaje y todo sobre la nueva película de la directora de 'Alcarràs'|autor=Partearroyo|primero=Daniel de|fecha=2024-08-02|obra=[[Cinemanía]]}}</ref>
* Mitch Carbayos, como Nuno / Alfonso Piñeiro de la Cruz
* Tristán Ulloa, como Lois Piñeiro<ref name="partearroyo" />
* [[:fr:Celine_Tyll|Celine Tyll]], como Denise
* Miryam Gallego, como Olalla Piñeiro
* Alberto Gracia, como Iago Piñeiro
* Janet Novás, como Xulia
* José Ángel Egido, como Alfonso Piñeiro<ref name="partearroyo" />
* Sara Casasnovas, como Virxinia
* Marina Troncoso, como Rosalía de la Cruz
* Leon Romagosa
* Hans Romagosa
== Producción ==
La película ye una coproducción de Elastica Films con Ventall Cinema, Dos Soles Media y Romería Vigo AIE. Tamién cuntó con financiamientu de ICAA, [[Xunta de Galicia]], Eurimages, [[Euru|Europa]] Creativa MEDIA, FFA, l'alministración rexonal de Madrid, [[Radiotelevisión Española|RTVE]], Vodafone , Movistar Plus+, [[Netflix]], 3Cat, ZDF/ARTE y The Post Republic. Cuntaba con un presupuestu d'unos 3,2 millones d'euros.<ref name="aacce">{{Cita web|url=https://www.academiadecine.com/2024/08/02/romeria/|títulu=Romería|fecha=2024-08-02|obra=[[Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España]]}}</ref><ref name="a451">{{Cita web|url=https://www.audiovisual451.com/carla-simon-rueda-en-vigo-su-tercer-largometraje-romeria-una-coproduccion-de-elastica-ventall-cinema-y-dos-soles-media/|títulu=Carla Simón rueda en Vigo su tercer largo: 'Romería', una coproducción de Elástica, Ventall Cinema y Dos Soles Media|fecha=2024-08-02|obra=Audiovisual451}}</ref>
El rodaxe empezó nel branu de 2024 en [[Vigo]].<ref name="partearroyo">{{Cita web|url=https://www.20minutos.es/cinemania/noticias/romeria-carla-simon-reparto-rodaje-pelicula-directora-alcarras-5542334/|títulu='Romería', de Carla Simón: reparto, rodaje y todo sobre la nueva película de la directora de 'Alcarràs'|autor=Partearroyo|primero=Daniel de|fecha=2024-08-02|obra=[[Cinemanía]]}}</ref>
Ta rodada en castellán, gallegu, catalán y francés.<ref>{{Cita web|url=https://elasticafilms.com/catalogofilms/romeria/|títulu=Romería|obra=Elastica Films|fechaaccesu=2024-12-14}}</ref>
== Estrenu ==
Tuvo el so estrenu mundial nel Festival de Cine de Cannes de 2025, compitiendo pola [[Palma d'Oru]]. El so estrenu en cines n'España foi el 5 de setiembre de 2025 por Elastica. Ente que mk2 Films adquirió los derechos de vientes internacionales.<ref>{{Cita web|url=https://www.festival-cannes.com/en/press/press-releases/the-films-of-the-official-selection-2025/|títulu=The films of the Official Selection 2025|fecha=2025-04-10|idioma=en-US|obra=Festival de Cannes|fechaaccesu=2025-04-10}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://alicanteplaza.es/alicanteplaza/cultura/carla-simon-competira-en-la-seccion-oficial-del-festival-de-cannes-con-romeria|títulu=Carla Simón y Olivier Laxe competirán en la Sección Oficial del Festival de Cannes|fecha=2025-04-10|obra=Alicante Plaza}}</ref><ref name="aacce">{{Cita web|url=https://www.academiadecine.com/2024/08/02/romeria/|títulu=Romería|fecha=2024-08-02|obra=[[Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España]]}}</ref>
== Reconocencies ==
En 2025, ''Romería'' llogró el premiu Horizon d'Or a meyor película nel Festival de cine español de Marsella.<ref>{{Cita web|url=https://www.cinehorizontes.com/post/les-laureats-cinehorizontes-2025-festival-de-cinema-espagnol-de-marseille|nombre=Festival|fecha=2025-10-17|título=⭐ LE PALMARES DE CINEHORIZONTES 2025|idioma=fr|fechaacceso=2026-04-04|apellido=Cinehorizonte|sitioweb=CineHorizontes}}</ref> En 2026 ganó el Premiu Julio Verne a la meyor película nel Festival de cine español de Nantes y Llúcia García foi meyor interpretación revelación pol so papel en ''Romería'' nos Premios Gaudí.<ref>{{Cita web|url=https://www.cinehorizontes.com/post/les-laureats-cinehorizontes-2025-festival-de-cinema-espagnol-de-marseille|títulu=⭐ LE PALMARES DE CINEHORIZONTES 2025|último=Cinehorizonte|primero=Festival|fecha=2025-10-17|idioma=fr|obra=CineHorizontes|fechaaccesu=2026-04-04}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nantes.maville.com/actu/actudet_-romeria-sacre-au-35e-festival-du-cinema-espagnol-de-nantes-_-7257074_actu.Htm|títulu=Romería sacré au 35e festival du cinéma espagnol de Nantes|idioma=fr|obra=nantes.maville.com|fechaaccesu=2026-04-04}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/catalunya/sirat-8-premios-gaudi-gala-frontera-sorda-reivindican-romeria-vacio_1_12973600.html|títulu='Sirat' se hace con ocho premios Gaudí en una gala en la que 'Frontera' y 'Sorda' se reivindican y 'Romería' se va casi de vacío|último=Sabaté|primero=Jordi|fecha=2026-02-09|idioma=es|obra=elDiario.es|fechaaccesu=2026-04-04}}</ref>
''Romería'' llogró 6 nominaciones a los Premios Goya 2026 nes categoríes de Meyor dirección, Meyor guion afechu, Meyor actriz revelación, Meyor actor revelación, Meyor actriz de repartida y Meyor diseñu de vestuariu.<ref>{{Cita web|url=https://www.premiosgoya.com/pelicula/romeria/|títulu=Romería » Premios Goya 2026|obra=www.premiosgoya.com|fechaaccesu=2026-04-04}}</ref>
== Referencies ==
{{Llistaref|2}}
mmjeu682s6tlcj8ds1w46hqapjlqh57
4484953
4484952
2026-04-04T11:04:19Z
Zapipedia
58674
Wikificao
4484953
wikitext
text/x-wiki
{{película}}
'''''Romería''''' ye la tercer [[Cine dramáticu|película]] escrita y empobinada por [[Carla Simón]] y ta protagonizada por Llúcia Garcia y Mitch Carbayos.
Estrenose nel Festival de Cine de Cannes de 2025 en [[Francia]]. El so estrenu en cines d'España foi el 5 de setiembre de 2025.
== Repartida ==
* Llúcia Garcia, como Marina Piñeiro Torrent / Madre<ref name="partearroyo">{{Cita web|url=https://www.20minutos.es/cinemania/noticias/romeria-carla-simon-reparto-rodaje-pelicula-directora-alcarras-5542334/|títulu='Romería', de Carla Simón: reparto, rodaje y todo sobre la nueva película de la directora de 'Alcarràs'|autor=Partearroyo|primero=Daniel de|fecha=2024-08-02|obra=[[Cinemanía]]}}</ref>
* Mitch Carbayos, como Nuno / Alfonso Piñeiro de la Cruz
* Tristán Ulloa, como Lois Piñeiro<ref name="partearroyo" />
* [[:fr:Celine_Tyll|Celine Tyll]], como Denise
* Miryam Gallego, como Olalla Piñeiro
* Alberto Gracia, como Iago Piñeiro
* Janet Novás, como Xulia
* José Ángel Egido, como Alfonso Piñeiro<ref name="partearroyo" />
* Sara Casasnovas, como Virxinia
* Marina Troncoso, como Rosalía de la Cruz
* Leon Romagosa
* Hans Romagosa
== Producción ==
La película ye una coproducción de Elastica Films con Ventall Cinema, Dos Soles Media y Romería Vigo AIE. Tamién cuntó con financiamientu de ICAA, [[Xunta de Galicia]], Eurimages, [[Euru|Europa]] Creativa MEDIA, FFA, l'alministración rexonal de Madrid, [[Radiotelevisión Española|RTVE]], Vodafone , Movistar Plus+, [[Netflix]], 3Cat, ZDF/ARTE y The Post Republic. Cuntaba con un presupuestu d'unos 3,2 millones d'euros.<ref name="aacce">{{Cita web|url=https://www.academiadecine.com/2024/08/02/romeria/|títulu=Romería|fecha=2024-08-02|obra=[[Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España]]}}</ref><ref name="a451">{{Cita web|url=https://www.audiovisual451.com/carla-simon-rueda-en-vigo-su-tercer-largometraje-romeria-una-coproduccion-de-elastica-ventall-cinema-y-dos-soles-media/|títulu=Carla Simón rueda en Vigo su tercer largo: 'Romería', una coproducción de Elástica, Ventall Cinema y Dos Soles Media|fecha=2024-08-02|obra=Audiovisual451}}</ref>
El rodaxe empezó nel branu de 2024 en [[Vigo]].<ref name="partearroyo">{{Cita web|url=https://www.20minutos.es/cinemania/noticias/romeria-carla-simon-reparto-rodaje-pelicula-directora-alcarras-5542334/|títulu='Romería', de Carla Simón: reparto, rodaje y todo sobre la nueva película de la directora de 'Alcarràs'|autor=Partearroyo|primero=Daniel de|fecha=2024-08-02|obra=[[Cinemanía]]}}</ref>
Ta rodada en castellán, gallegu, catalán y francés.<ref>{{Cita web|url=https://elasticafilms.com/catalogofilms/romeria/|títulu=Romería|obra=Elastica Films|fechaaccesu=2024-12-14}}</ref>
== Estrenu ==
Tuvo el so estrenu mundial nel Festival de Cine de Cannes de 2025, compitiendo pola [[Palma d'Oru]]. El so estrenu en cines n'España foi el 5 de setiembre de 2025 por Elastica. Ente que mk2 Films adquirió los derechos de vientes internacionales.<ref>{{Cita web|url=https://www.festival-cannes.com/en/press/press-releases/the-films-of-the-official-selection-2025/|títulu=The films of the Official Selection 2025|fecha=2025-04-10|idioma=en-US|obra=Festival de Cannes|fechaaccesu=2025-04-10}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://alicanteplaza.es/alicanteplaza/cultura/carla-simon-competira-en-la-seccion-oficial-del-festival-de-cannes-con-romeria|títulu=Carla Simón y Olivier Laxe competirán en la Sección Oficial del Festival de Cannes|fecha=2025-04-10|obra=Alicante Plaza}}</ref><ref name="aacce">{{Cita web|url=https://www.academiadecine.com/2024/08/02/romeria/|títulu=Romería|fecha=2024-08-02|obra=[[Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España]]}}</ref>
== Reconocencies ==
En 2025, ''Romería'' llogró el premiu Horizon d'Or a meyor película nel Festival de cine español de Marsella.<ref>{{Cita web|url=https://www.cinehorizontes.com/post/les-laureats-cinehorizontes-2025-festival-de-cinema-espagnol-de-marseille|nombre=Festival|fecha=2025-10-17|título=⭐ LE PALMARES DE CINEHORIZONTES 2025|idioma=fr|fechaacceso=2026-04-04|apellido=Cinehorizonte|sitioweb=CineHorizontes}}</ref> En 2026 ganó el Premiu Julio Verne a la meyor película nel Festival de cine español de Nantes y Llúcia García foi meyor interpretación revelación pol so papel en ''Romería'' nos Premios Gaudí.<ref>{{Cita web|url=https://www.cinehorizontes.com/post/les-laureats-cinehorizontes-2025-festival-de-cinema-espagnol-de-marseille|títulu=⭐ LE PALMARES DE CINEHORIZONTES 2025|último=Cinehorizonte|primero=Festival|fecha=2025-10-17|idioma=fr|obra=CineHorizontes|fechaaccesu=2026-04-04}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nantes.maville.com/actu/actudet_-romeria-sacre-au-35e-festival-du-cinema-espagnol-de-nantes-_-7257074_actu.Htm|títulu=Romería sacré au 35e festival du cinéma espagnol de Nantes|idioma=fr|obra=nantes.maville.com|fechaaccesu=2026-04-04}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/catalunya/sirat-8-premios-gaudi-gala-frontera-sorda-reivindican-romeria-vacio_1_12973600.html|títulu='Sirat' se hace con ocho premios Gaudí en una gala en la que 'Frontera' y 'Sorda' se reivindican y 'Romería' se va casi de vacío|último=Sabaté|primero=Jordi|fecha=2026-02-09|idioma=es|obra=elDiario.es|fechaaccesu=2026-04-04}}</ref>
''Romería'' llogró 6 nominaciones a los Premios Goya 2026 nes categoríes de Meyor dirección, Meyor guion afechu, Meyor actriz revelación, Meyor actor revelación, Meyor actriz de repartida y Meyor diseñu de vestuariu.<ref>{{Cita web|url=https://www.premiosgoya.com/pelicula/romeria/|títulu=Romería » Premios Goya 2026|obra=www.premiosgoya.com|fechaaccesu=2026-04-04}}</ref>
== Referencies ==
{{Llistaref|2}}
{{control d'autoridaes}}
2u7ghn368agcjdz95of57nydht174or