Wikipedia
astwiki
https://ast.wikipedia.org/wiki/Portada
MediaWiki 1.46.0-wmf.26
first-letter
Medios
Especial
Alderique
Usuariu
Usuariu alderique
Wikipedia
Wikipedia alderique
Ficheru
Ficheru alderique
MediaWiki
MediaWiki alderique
Plantía
Plantía alderique
Ayuda
Ayuda alderique
Categoría
Categoría alderique
TimedText
TimedText talk
Módulu
Módulu alderique
Event
Event talk
7 de febreru
0
879
4489533
4463299
2026-04-29T19:51:29Z
Dostojewskij
25653
/* Nacencies */ + [[Natalia Tsiganova]]
4489533
wikitext
text/x-wiki
{{Febreru}}
'''Abreviatures'''
° : fecha de nacencia
† : fecha de la muerte
== Fechos ==
* [[1569]] - Establezse la Inquisición n'[[América]].
* [[1875]] - Inaugúrase en [[París]] l'edificiu de la Ópera, diseñáu por '''Charles Garnier'''.
* [[1930]] - [[Gandhi]] empecipia la "Marcha del sal".
* [[1940]] - Dos militantes del [[IRA]] son executaos nel [[Reinu Xuníu]]
* [[1962]] · Entama l'embargu d'[[Estaos Xuníos]] escontra [[Cuba]]
== Nacencies ==
* [[1812]] – [[Charles Dickens]], novelista inglés († [[1870]]).
* [[1846]] – [[Edith Blake]], botánica, zoóloga, taxónoma, y ilustradora irlandesa († [[1926]]).
* [[1910]] – [[Fiorenzo Tomea]], pintor italianu († [[1960]]).
* [[1959]] – [[Christine Angot]], escritora francesa.
* [[1962]] – [[Eddie Izzard]], actor y cómicu británicu.
* [[1965]] – [[Chris Rock]], comediante, actor y direutor de cine d'Estaos Xuníos.
* [[1966]] – [[Kristin Otto]], nadadora alemana.
* [[1971]] – [[Natalia Tsiganova]], atleta rusa retirada especializada na prueba de 800 m.
* [[1978]] – [[Ashton Kutcher]], actor, productor y ex modelu d'Estaos Xuníos.
* [[1979]] – [[Cerina Vincent]], actriz y modelu d'Estaos Xuníos.
* [[1980]] – [[Cecilia Navia]], actriz colombiana.
* [[1988]] – [[Roberto Canella]], futbolista asturianu.
== Muertes ==
* [[1862]] – [[Francisco Martínez de la Rosa]], escritor y periodista español (° [[10 de marzu]] de [[1787]]).
* [[2000]] – [[Atanasio Corte Zapico]], médicu y políticu asturianu (° [[1 de xineru]] de [[1929]]).
* [[2017]] – [[Tzvetan Todorov]], llingüista, filósofu y pensador [[Francia|francés]] (d'orixe [[Bulgaria|bulgaru]]), [[Premiu Príncipe d'Asturies de Ciencies Sociales]]<ref>[https://www.elcomercio.es/culturas/201702/07/muere-anos-pensador-tzvetan-20170207152226-rc.html Muere a los 77 años el pensador Tzvetan Todorov] [[El Comercio]], consultao'l 08.02.2017</ref> (° [[1 de marzu]] de [[1939]]).
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Meses}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Febreru|07]]
7lqgtp0opfi9ssrftgytb9tjbzv3hww
19 de febreru
0
891
4489555
4468936
2026-04-29T23:00:29Z
Dostojewskij
25653
/* Nacencies */ + [[Millie Bobby Brown]]
4489555
wikitext
text/x-wiki
{{Febreru}}
'''Abreviatures'''
° : fecha de nacencia
† : fecha de la muerte
== Fechos ==
* [[1878]] - [[Thomas Alva Edison]] patenta'l fonógrafu.
* [[1950]] - El senador republicanu [[Joseph McCarthy]] entama la ''caza de bruxes'' escontra los comunistes nos [[Estaos Xuníos]].
* [[1986]] - La [[XRSS]] llanza la estación espacial [[MIR]].
* [[1987]] - [[Marruecos]] llevanta una sesta muria n'[[El Sáḥara]] pa torgar el pasu del [[Frente Polisariu]] al [[Atlánticu]].
== Nacencies ==
* [[1473]] - [[Nicolás Copérnico]], astrónomu polacu († [[1543]])
* [[1817]] - Rei [[Guillermu III de los Países Baxos]] († [[1890]])
* [[1833]] - [[Élie Ducommun]], periodista suizu, Premiu Nobel de la Paz († [[1906]])
* [[1849]] - [[Giovanni Passannante]], anarquista italianu († [[1910]])
* [[1859]] - [[Svante Arrhenius]], químicu suecu, Premiu Nobel († [[1927]])
* [[1865]] - [[Sven Hedin]], geógrafu y esplorador suecu († [[1952]])
* [[1880]] - General [[Álvaro Obregón]], presidente de [[Méxicu]] († [[1928]])
* [[1896]] - [[André Breton]], escritor francés († [[1966]])
* [[1912]] - [[Anton Buttigieg]], presidente de Malta († [[1983]])
* [[1914]] - [[Jacques Dufilho]], actor francés († [[2005]])
* [[1922]] - [[Władysław Bartoszewski]], activista social, periodista ya historiador polacu († [[2015]])
* [[1924]] - [[Lee Marvin]], actor d'Estaos Xuníos († [[1987]])
* [[1933]] - [[Helmar Frank]], matemáticu alemán († [[2013]])
* [[1940]] - [[Smokey Robinson]], cantante d'Estaos Xuníos
* 1940 - [[Saparmurat Niyazov]], presidente de Turkmenistán († [[2006]])
* [[1941]] - [[David Gross]], físicu d'Estaos Xuníos, Premiu Nobel
* [[1943]] - [[Richard Timothy Hunt]], bioquímicu británicu, Premiu Nobel
* [[1948]] - [[Pim Fortuyn]], políticu holandés († [[2002]])
* [[1952]] - [[Danilo Türk]], presidente d'Eslovenia
* [[1953]] - [[Cristina Fernández de Kirchner]], presidenta d'Arxentina
* [[1956]] - [[Roderick MacKinnon]], biofísicu d'[[Estaos Xuníos]], Premiu Nobel
* [[1958]] - [[Helen Fielding]], escritora y guionista inglesa
* [[1959]] - [[Ueli Amstad]], políticu suizu
* [[1962]] - [[Hana Mandlíková]], tenista checu
* [[1963]] - [[Seal]], cantante d'Estaos Xuníos
* [[1966]] - [[Miroslav Đukić]], entrenador y futbolista serbiu.
* [[1967]] - [[Benicio del Toro]], actor de Puertu Ricu.
* [[1975]] - [[Katja Schuurman]], actriz holandesa.
* [[1977]] - [[Gianluca Zambrotta]], futbolista italianu.
* [[1981]] - [[Beth Ditto]], cantante y cantautora d'[[Estaos Xuníos]].
* [[1982]] - [[Adam Miller]], futbolista inglés.
* [[1985]] - [[Haylie Duff]], cantante y actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1986]] - [[Marta Vieira da Silva]], '''Marta''', futbolista brasilana.
* [[1993]] - [[Victoria Justice]], actriz, cantante y danzarina d'[[Estaos Xuníos]]
* [[1996]] - [[Nikoloz Sherazadishvili]], yudoca español d'orixe xeorxanu.
* [[2004]] - [[Millie Bobby Brown]], actriz británica
== Muertes ==
* [[1430]] - [[Álvaro de Córdoba (dominicu)|Beatu Álvaro de Córdoba]], dominicu qu'instauró la representación del [[Viacrucis]] (° [[1360]])
* [[1670]] - Rei [[Federicu III de Dinamarca]] (° [[1609]])
* [[1709]] - [[Tokugawa Cunayoshi]], xogún Xapónés (° [[1646]])
* [[1837]] - [[Georg Büchner]], escritor y revolucionariu alemán (° [[1813]])
* [[1847]] - [[José Joaquín de Olmedo]], políticu d'Ecuador, presidente de [[Guayaquil]] (° [[1780]])
* [[1868]] - [[Venancio Flores]], presidente d'Uruguái (° [[1808]])
* [[1916]] - [[Ernst Mach]], físicu austriacu (° [[1838]])
* [[1938]] - [[Walter Friedensburg]], historiador y archivista alemán (° [[1855]])
* [[1951]] - [[André Gide]], escritor francés, Premiu Nobel de Lliteratura (° [[22 de payares]] de [[1869]])
* [[1952]] - [[Knut Hamsun]], escritor noruegu, Premiu Nobel (° [[1859]])
* [[1954]] - [[Axel Pehrsson-Bramstorp]], primer ministru de Suecia (° [[1883]])
* [[1975]] - [[Luigi Dallapiccola]], compositor italianu (° [[1904]])
* [[1979]] - [[Elmano Cardim]], periodista brasilanu (° [[1891]])
* [[1988]] - [[André Frédéric Cournand]], médicu francés, Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina (° [[1895]])
* 1988 - [[René Char]], poeta francés (° [[14 de xunu]] de [[1907]])
* [[1997]] - [[Deng Xiaoping]], políticu chinu (° [[1904]])
* [[2001]] - [[Charles Trenet]], poeta, autor, compositor y intérprete francés (° [[1913]])
* [[2011]] - [[Florinda Chico]], actriz española (° [[24 d'abril]] de [[1926]])
* [[2012]] - [[Renato Dulbecco]], viroloxista italianu y d'[[Estaos Xuníos]], Premiu Nobel<ref>{{cita web|url=http://www.nytimes.com/2012/02/21/us/dr-renato-dulbecco-nobel-laureate-dies-at-97.html?_r=0 |títulu=Renato Dulbecco, 97, Dies; Won Prize for Cancer Study|autor=New York Times|idioma={{en}}|fechaaccesu=1 de xineru de 2013}}</ref> (° [[1914]])
* [[2014]] - [[Valeri Kubasov]], cosmonauta rusu (° [[1935]])
* [[2016]] - [[Umberto Eco]], professor, filósofu e escritor italian<ref name="Corr2016"> {{cita web |autor= Corriere Della Sera Online |url = http://www.corriere.it/cultura/16_febbraio_20/morto-umberto-eco-6a6c8fac-d760-11e5-a4d1-c8704a1e2204.shtml |idioma= {{it}}|fechaaccesu= 19 de febreru de 2016 |títulu= È morto lo scrittore Umberto Eco }}</ref> (° [[1932]])
* [[2016]] - [[Harper Lee]], escritor d'Estaos Xuníos (° [[1926]])
* [[2020]] - [[Fernando Morán López|Fernando Morán]], [[Política|políticu]] [[Asturies|asturianu]], que foi ministru d'Asuntos Esteriores ente 1982 y 1985<ref>[https://www.elcomercio.es/politica/fallece-exministro-avilesino-fernando-moran-20200219093150-nt.html El exministro avilesino Fernando Morán fallece a los 93 años] El Comercio. Consultao'l 19.02.2020</ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Meses}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Febreru|19]]
4jvag7kqs0ohyqsww66m7at2srpa0le
29 d'abril
0
963
4489525
3757020
2026-04-29T19:33:15Z
Dostojewskij
25653
/* Nacencies */ + [[Jerry Seinfeld]] + [[Michelle Pfeiffer]] + [[Andre Agassi]] + [[Uma Thurman]] + [[Megan Boone]] + [[Taylor Cole]] + [[Adriana Ahumada]]
4489525
wikitext
text/x-wiki
{{Abril}}
'''Abreviatures'''
° : fecha de nacencia
† : fecha de la muerte
== Fechos ==
* [[ ]] -
== Nacencies ==
* [[1824]] - [[Francisco Pi y Margall]], políticu español († [[29 de payares]] de [[1901]]).
* [[1900]] - [[Luis Fernández]], pintor asturianu († [[1973]]).
* [[1901]] - [[Hirohito]], emperador de [[Xapón]] ( † [[7 de xineru]] de [[1989]] ).
* [[1929]] - [[Ray Barretto]], músicu d'Estaos Xuníos de ''latin jazz'' ( † [[17 de febreru]] de [[2006]] ) .
* [[1954]] - [[Jerry Seinfeld]], comediante de stand up, actor y guionista d'Estaos Xuníos d'América.
* [[1958]] - [[Michelle Pfeiffer]], actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1970]] - [[Andre Agassi]], xugador de tenis d'Estaos Xuníos.
* [[1970]] - [[Uma Thurman]], actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1983]] - [[Megan Boone]], actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1984]] - [[Taylor Cole]], ex-modelu y actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1995]] - [[Adriana Ahumada]], actriz y cantante mexicana.
== Muertes ==
* [[ ]] -
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{meses}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Abril|29]]
pmcma9t9coym3lm66ubtvpdvrqjqmsq
4489526
4489525
2026-04-29T19:35:04Z
Dostojewskij
25653
/* Muertes */ + [[Ludwig Wittgenstein]] + [[Alfred Hitchcock]]
4489526
wikitext
text/x-wiki
{{Abril}}
'''Abreviatures'''
° : fecha de nacencia
† : fecha de la muerte
== Fechos ==
* [[ ]] -
== Nacencies ==
* [[1824]] - [[Francisco Pi y Margall]], políticu español († [[29 de payares]] de [[1901]]).
* [[1900]] - [[Luis Fernández]], pintor asturianu († [[1973]]).
* [[1901]] - [[Hirohito]], emperador de [[Xapón]] ( † [[7 de xineru]] de [[1989]] ).
* [[1929]] - [[Ray Barretto]], músicu d'Estaos Xuníos de ''latin jazz'' ( † [[17 de febreru]] de [[2006]] ) .
* [[1954]] - [[Jerry Seinfeld]], comediante de stand up, actor y guionista d'Estaos Xuníos d'América.
* [[1958]] - [[Michelle Pfeiffer]], actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1970]] - [[Andre Agassi]], xugador de tenis d'Estaos Xuníos.
* [[1970]] - [[Uma Thurman]], actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1983]] - [[Megan Boone]], actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1984]] - [[Taylor Cole]], ex-modelu y actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1995]] - [[Adriana Ahumada]], actriz y cantante mexicana.
== Muertes ==
* [[1951]] - [[Ludwig Wittgenstein]], filósofu, matemáticu, llingüista y lóxicu austriacu (n. [[1889]])
* [[1980]] - [[Alfred Hitchcock]], direutor de cine británicu (n. [[1899]])
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{meses}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Abril|29]]
n7nnwda9pnx4u5hkxbm7oqi8cggutmr
Estremadura
0
4784
4489611
4442855
2026-04-30T11:49:35Z
Doncsecz~enwiki
108305
/* Ver tamién */
4489611
wikitext
text/x-wiki
{{rexón
| xentiliciu= estremeñu, -a, -o<ref name="dalla"/>
| estatutu= [[26 de febreru]] de [[1983]]
| congresu= 10
| senáu= 8
}}
'''Estremadura'''<ref name="dalla">{{DALLA|estremeñu, -a, -o|23879}}</ref>{{exonimia}} ([[estremeñu]]: ''Estremaúra'') ye una [[Comunidá Autónoma]] del oeste d'[[España]], asitiada ente los 37° 57' N y los 40° 29' N de llatitú y ente los 4° 39' O y los 7° 33' O de llonxitú. Estremadura llenda al norte con [[Castiella y Lleón]] (provincies de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] y [[Provincia d'Ávila|Ávila]]); al sur, con [[Andalucía]] (provincies de [[Provincia de Huelva|Huelva]], [[Provincia de Sevilla|Sevilla]] y [[Provincia de Córdoba|Córdoba]]); al este, con [[Castiella-La Mancha]] (provincies de [[Provincia de Toledo|Toledo]] y [[Provincia de Ciudad Real|Ciudad Real]]); al oeste, con [[Portugal]].
El día d'Estremadura celébrase'l [[8 de setiembre]].
== Historia ==
=== Prehistoria ===
La prehistoria humana n'Estremadura tuvo'l so entamu cuando grupos de cazadores percorrieron les cuenques de los ríos más importantes para atopar medios de supervivencia, allá pol paleolíticu inferior y mediu. D'estos periodos esisten abondosos restos como piedres de cazadores, tallaes en piedra, que se correspuenden colos periodos achelense y musteriense. Anque los restos de la dómina na qu'apaeció l'[[homo sapiens sapiens]] son bastante escasos, dalgunos d'ellos son de gran calidá ya interés, como los atopaos na cueva de Maltravieso.
==== Paleolíticu inferior ====
Les pruebes de presencia humana más antigües nel territoriu actual d'Estremadura daten del periodu Paleolíticu Inferior. Nos xacimientos —na so mayoría superficiales— topáronse ferramientes tosques de cuarcita y, en menor midida, de granitu, pero nun s'atoparon restos de cadabres humanos. La técnica usada para construyir les ferramientes consistía en cutir la piedra con un percutor de piedra o cuerna hasta consiguir filos, puntes, mozquetes, hachos, picos, etc. Los restos más antiguos corresponder cola fase media del periodu achelense, fai unos 700 000 años. Los xacimientos más antiguos tán cerca d'onde hai piedra fayadiza para tallar y construyir les ferramientes y preseos, o al pie de los ríos y los grandes afluentes. Les árees de mayor concentración de xacimientos del periodu achelense son la contorna de Mérida nel ríu Guadiana, ríu Zújar, banzáu de Valdecañas, ríu Alagón, Jerte y El Sartalejo. Los preseos más destacaos d'esta dómina son el bifaz, el hendidor y el picu triédrico.
==== Paleolíticu mediu ====
Atopáronse bien pocos restos na rexón y toos ellos son del periodu Musteriense. Crear con una técnica por aciu la cual los sos artífices calculaben el tamañu del preséu antes d'estrayer de la piedra matriz un fragmentu fayadizu al preséu que pretendíen fabricar. Los preseos más característicos yeren les raederas, denticulados y puntes. Toos ellos son menos pesaos y menos toscos yá que fueron construyíos con una tecnoloxía más avanzada que los del Paleolíticu Inferior. Los llugares onde s'atoparon xacimientos del periodu musteriense corresponder colos del periodu achelense, esto ye, cerca de los ríos. Sicasí, tamién se toparon restos en zones baxes y medies de sierres en Badayoz, lo que da a entender qu'estos habitantes tuvieron una mayor capacidá de dispersión territorial, según una meyor adaptación p'habitar ciertos llugares y consiguir caza, alimentu y trabayu.
==== Paleolíticu cimeru ====
[[Ficheru:Cueva de Maltravieso 02.jpg|197px|right|thumb|La cueva de Maltravieso tien pintures de manos de fai 66 700 años.]]
Mientres esta etapa llegó dende África'l Homo sapiens sapiens —el ser humanu actual— fai unos 50 000 años. Nesti momentu fueron fechos los grabaos y pintures de la cueva de Maltravieso, santuariu del arte cuaternario, y de les mines de Castañar de Ibor, toes d'estilu Magdaleniense. En Maltravieso atópense grabaos de la figura d'una venada, dellos triángulos y otres figures xeométriques, pero sobremanera atopáronse más de trenta manos pintaes en negativu y, la mayoría d'elles, ensin deu meñique. Nun s'atoparon restos que suxeran que fuera habitada mientres esta dómina, anque sí de dómines posteriores, polo que puede deducise que yera un llugar sagráu, non d'habitación. Los restos atopaos arrexuntar en trés tipos estremaos: los óseos vos, los líticos y les feches con estiles d'animales. Destaquen los hachos atopaos nel xacimientu de «Cabezo de Galisteo».
==== Neolíticu ====
Anque son bien pocos los datos que se conocen sobro'l Epipaleolítico na actual rexón d'Estremadura, el Neolíticu asistió a la eclosión del fenómenu megalíticu y otros restos qu'apurren conocencies sobro dellos cambeos na subsistencia de les comunidaes humanes qu'habitaben la rexón. Les más importantes fueron la introducción de la ganadería y l'agricultura, que s'incorporaron a les actividaes de caza y recoyida yá esistentes. Tocantes a la tecnoloxía refierse, la incorporación más importante fueron los recipientes de cerámica que dexaben l'almacenamientu de los escedentes agrícoles.10
[[Ficheru:Dolmen de Lácara (6901631891).jpg|197px|left|thumb|El dolmen del prau de Lácara, 15 km al nordeste de Mérida y construyíu a la fin del IV mileniu a. C., ye la mayor tumba de corredor d'Estremadura]]
Los estudios más recién consideren que'l Neolíticu n'Estremadura empezó na transición del v al iv mileniu a. C. Superóse asina'l conceutu de Neolíticu Tardíu que dellos autores emplegaren, creyendo que l'apaición de l'agricultura sería muncho más tardía nesta zona d'España. Los xacimientos más representativos del Neolíticu Antiguu son la cueva de la Charneca n'Oliva de Mérida, el Cuetu de la Forca en Plasenzuela, la Cueva de Boquique en Plasencia, la cueva d'El Conejar en Cáceres y Los Barruecos en Malpartida de Cáceres. D'esti últimu xacimientu proceden les evidencies agrícoles más antigües de la rexón, que fueron dataes a finales del vi mileniu a. C. Los nicios de doma animal son débiles, pero puede suponese que ye contemporanea a la introducción de l'agricultura. Nestos xacimientos atopáronse cerámiques decoraes, sobremanera la variedá conocida como «boquique», por habese documentado per primer vegada nesta cueva de Plasencia.
[[Ficheru:Dolmen de Lácara (6901631891).jpg|197px|right|thumb|Ídolu d'Estremadura, del III mileniu a. C. Muséu Arqueolóxicu Nacional.]]
A partir del Neolíticu Mediu, a empiezos del v mileniu a. C., producióse la proliferación del megalitismo na rexón. Esisten pocos poblaos conocíos d'esta dómina, tan solo dellos datos del xacimientu de Los Barruecos. El fenómenu megalíticu ye, sicasí, bien conocíu pos esisten grandes concentraciones de dólmenes en diverses contornes de la rexón. Conxuntos d'esti tipu de sepulcros megalíticos pueden atopase en Valencia de Alcántara, Cedillo, Santiago de Alcántara o Barcarrota, amás d'otros exemplares aisllaos de gran interés como'l gran dolmen del prau de Lácara. Esti fenómenu tuvo una gran perduración nel tiempu, hasta los entamos de la Edá del Bronce. Los enterramientos d'esta fase solíen caracterizase pola presencia de microlitos de xil, cerámiques llises y dellos ídolos placa.
El Neolíticu Final ye meyor conocíu nos márxenes del Guadiana, con xacimientos como los de Araya o El Llobu, a los que podría sumase el de Los Caños de Zafra. Estos asentamientos desenvolver a partir del 3500 a. C. y sentaron les bases pa l'apaición del Calcolítico, a partir del iii mileniu a. C. Estos poblaos teníen una verdadera vocación agrícola y ganadera. La so situación, próxima a tierres fértiles, ye en nidies llombes próximes a calces de ríos. Les cerámiques caracterizar por ser prácticamente llises, con escases decoraciones y formes simples. La cerámica más indicativa ye la cazuela carenada», qu'apaez corrientemente nos xacimientos de too el suroeste peninsular, demostrando la integración d'Estremadura dientro d'una dinámica cultural común caracterizada pola medría demográficu y l'afianzamientu, cada vez más claru, de l'agricultura y la ganadería.
==== Calcolíticu ====
Mientres el Calcolíticu o Edá de Cobre, les comunidaes humanes prehistóriques realizaron meyores na esplotación agropecuaria del mediu y desenvolvióse la metalurxa col entamu del tresformamientu del cobre escontra'l iii mileniu a. C. en Los Castillejos, cerca de Fonte de Cantares. Producióse un desenvolvimientu de la complexidá social tantu estructural como ideolóxicamente: había desigualdá de roles y de bienes.
=== Estremadura prerromana ===
[[Ficheru:Museo Arqueológico Nacional - Conjunto 586 - Tesoro de Aliseda (Conjunto).jpg|197px|right|thumb|Ayalga de Aliseda, del sieglu VI a. C. Muséu Arqueolóxicu Nacional.]]
Ente los pueblos prerromanos más importantes qu'habitaron Estremadura atoparon los vettones (Vettoni), qu'habitaron les actuales provincies de Cáceres (norte) y Salamanca, la provincia d'Ávila y parte de la de Toledo. Los lusitanos (Lusitani) (los más arquetípicos d'Estremadura), que s'estendíen por casi la totalidá de l'actual Estremadura y centru de Portugal, pueblos pregueros dedicaos al pillaje y la guerra. Reseñable foi'l líder lusitanu Viriato y la so resistencia ferrial frente a los romanos. Asitiaos al sur, próximos al Guadalquivir, atopábense los célticos (Celtici), pueblu principalmente urbanu qu'ufiertó poca resistencia a les tropes romanes.
=== Estremadura romana ===
[[Ficheru:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|197px|left|thumb|Teatru romanu de Mérida, llevantáu nel sieglu I a. C. y remocicáu nel IV d. C.]]
La tierra de la confederación lusitana vivió una romanización completa y fonda. El grau de romanización alcanzáu y la estensión de la provincia Ulterior aconseyaben un gobiernu aparte, polo que se formó la Lusitania como provincia independiente en tiempos d'Augusto (sieglu i a. C.), que entendía gran parte de l'actual Estremadura y Portugal central. Construyéronse numberoses víes de comunicación (calzaes), grandes urbes, destacando Augusta Emerita, fundada nel 25 a. C., ciudá bien significativa nel Imperiu romano y capital de Lusitania, una de les provincies en que s'estremó definitivamente la península ibérica. Un aspeutu perimportante foi l'adopción de la llingua del Imperiu, base de toos les futures llingües romances peninsulares.
[[Ficheru:El puente de Alcántara, Cáceres.jpg|197px|right|thumb|Ponte romana de Alcántara sobro'l Tayo, del sieglu II d. C.]]
La capital de la provincia de Lusitania, Augusta Emerita, convirtióse llueu nuna ciudá rica y culturalmente floreciente, qu'en nada tenía qu'envidiar a les otres dos capitales de provincia hispanes, Tarraco y Corduba. Cuntó con una amplia y cuidada rede de comunicaciones que la cruciaben pa enllazala coles restantes capitales de provincia y con otres ciudaes; asina, la Ruta de la Plata xunía Asturies con Augusta Emerita y con Itálica; otres rutes conducíen a Corduba, a Olisipo o a Conimbriga pasando pol pimpanu ponte de Alcántara. Mérida enrió'l comerciu y la vida de la provincia escontra Roma, norte d'África y Grecia. Non cabo dulda de que na urbe algamóse un altu grau de bienestar, como demuestra'l circu romanu de Mérida, capaz d'acoyer a 30 000 espectadores. Envalórase que la so población llegó a superar los 50 000 habitantes en dómina romana, tantu como por que'l poeta Ausonio afirmara nel sieglu iv d. C. que yera la novena ciudá más importante del Imperiu romanu, per delantre de la mesma Atenes.
Vespasiano dio otru pasu na romanización al conceder el derechu de ciudadanía romana a tolos habitantes de la península ibérica, facilitando d'esta miente que los hispanos pudieren aportar a un cargu públicu. Nel sieglu III d. C. el invasores bárbaros escalaron la provincia al so pasu, lo qu'aconseyó fortificar les ciudaes; d'esti tiempu daten les muralles de Mérida, Coria y Cáceres. El tarrecíu peligru llegaría finalmente nel s. V, dexando a la provincia abandonada y en ruines. La ciudá de Norba Caesarina escastóse. Otres, como Augustobriga, Cáparra y Iulipa cayeron nel olvidu, a pesar de quedar de pies terribles monumentos. La Lusitania foi invadida primero polos alanos, dempués polos suevos y finalmente polos visigodos.
== Demografía y divisiones ==
Tien dos provincies: [[provincia de Cáceres|Cáceres]] al norte y [[provincia de Badajoz|Badajoz]] al sur. La capital ye [[Mérida]] (antigua ''Augusta Emerita''), ciudá reconocida pol Estatutu d'Autonomía como la sede del Gobiernu d'Estremadura. La so densidá de población ye de 26,52 habitantes/km², una de las más baxes d'España. De los sos 1.104.000 habitantes el 34% viven nes siete mayores ciudaes de la comunidá: [[Badajoz]], [[Cáceres]], Mérida, [[Plasencia]], [[Don Benito]], [[Almendralejo]] y [[Villanueva de la Serena]].
== Xeografía ==
=== Sistemes montañosos ===
Al norte de la comunidá álcense les sierres del sistema Central, cola sierra de Gredos, sierra de Béjar onde Estremadura algama la so mayor altitú nel Calvitero con 2.405 m y la sierra de Gata que separen de la meseta norte castellana. Nel centru atopamos, d'este a oeste, la sierra de las Villuercas, la sierra de Montánchez y la sierra de San Pedro, que formen parte de los Montes de Toledo. Al sur álzase Sierra Morena que separa Estremadura d'Andalucía.
=== Hidrografía ===
==== Cuenca hidrográfica del Tajo ====
El [[Tajo]] ye'l ríu qu'estructura la provincia de Cáceres. Naz nos Montes Universales, Teruel, y llega a Lisboa. Dellos afluentes del Tajo n'Estremadura son:
* [[Ríu Tiétar]]
* [[Ríu Alagón]]
* [[Ríu Ibor]]
* [[Ríu Almonte]]
* [[Ríu Salor]]
==== Cuenca hidrográfica del Guadiana ====
El [[Guadiana]] estructura la provincia de Badajoz. Naz en Pinilla, albacete y acaba en Ayamonte, Huelva. Afluentes estremeños:
* [[Ríu Estena]]
* [[Ríu Estenilla]]
* [[Ríu Guadarranque]]
* [[Ríu Gévora]]
* [[Ríu Zújar]]
* [[Ríu Alcudia]]
* [[Ríu Guadamez]]
* [[Ríu Matachel]]
* [[Ríu Guadajira]]
=== Clima ===
El clima dominante n'Estremadura ye'l mediterraneu suavizáu pola advección de mases d'aire marítimu procedentes del Atlánticu.
Los centros d'aición principales son el frente polar, que descarga les sos mases d'aire húmedu y l'anticiclón de les Azores. Pel iviernu a la rexón algámenlu los efeutos de los anticiclones térmicos qu'apaecen sobre La Mancha, que dan a la rexón un tiempu seco y frío, nesta situación son frecuentes les borrines nel valle del Tajo y del Guadiana. Sicasí, el murallón del Sistema Central enzanca la entrada de la mayoría de los ciclones cargaos d'agua que traviesen la península debíu al efeutu barrera, ente que l'efeutu foehn apurre a la rexón vientos secos y templaos, que pueden llegar a fuertes. Los díes borrinosos son escasos, anque hai grandes diferencies ente los montes, del sistema Central y el restu de la rexón. El solazu devasa les 2.600 hores. Les situaciones de gota fría na seronda son rares, una y bones la rexón alcuéntrase relativamente lloñe de les principales mases d'agua. Cuando se producen ta acomuñaes a gotes fríes de mayor radiu asitiaes sobre'l golfu de Cádiz. La mayoría de les precipitaciones entren na rexón pol suroeste. La orografía inflúi decisivamente nel clima de delles partes de la rexón, creando microclimes bien húmedos nes sierres del norte, particularmente nes contornes de La Sierra de Gata, Valle del Ambroz, Hurdes, Valle del Jerte y la Vera, onde les precipitaciones son bien abondoses.
== Economía ==
La rexón tien una potente industria alimentaria. Ye la mayor productora de tabacu d'Europa, y acueye nel so territoriu delles denominaciones d'orixe: de vinu (Ribera del Guadiana), xamón (Dehesa d'Estremadura) o quesu (torta del Casar, quesu de la serena, quesu d'Ibores...), pero tamién de pimentón (pimentón de la Vera), carne de xatu o corderu, miel (Villuerca-Ibores) o cereces (Valle del Jerte). El so clima ye caldiu nel sur y templáu, y delles veces fríu, nel norte.
Tien bayura de patrimoniu natural y arquiteutónicu, qu'atrái a bien de turistes a visitalu. El picu más altu de la rexón ye'l [[picu Calvitero|Calvitero]] (2.405 m d'altor), asitiáu nel noreste de la provincia de Cáceres, nel Valle del Jerte. No que cinca a la hidrografía, la rexón ye travesada per dos de los mayores ríos de la Península Ibérica: el [[ríu Tajo|Tajo]] y el [[ríu Guadiana|Guadiana]].
== Cultura ==
Estremadura ye'l llugar de nacencia de dellos de los más famosos conquistadores del [[América|Nuevu Mundu]]. Nella nacieron, ente más otros: [[Francisco Pizarro]], que conquistó l'imperiu [[inca]]; [[Hernán Cortés]], qu'acabó col imperiu [[azteca]], y [[Pedro Valdivia]], que conquistó lo qu'anguaño ye [[Chile]].
=== Llingües ===
N'Estremadura la única llingua reconocida como oficial ye'l castellán. Sicasí en el so territoriu falen otres llingües iberorromances:
* [[Portugués]], con delles variantes principales: el portugués oliventíno na comarca d'Olivença, el portugués d'Herrera de Alcántara, el portugués de Cedillo, el de delles alqueríes de Valencia de Alcántara y el de La Codosera. Na mayoría d'estes llocalidaes el portugués afáyase seriamente amenazáu. Delles escueles estremeñes ufierten la enseñanza del portugués como llingua estranxera, pero non siempres a niveles que lleven a los alumnos a dominar l'idioma.
* [[Fala de Xálima]], llingua [[Gallego-portugués|gallego-portuguesa]] con influencies asturlleoneses, ta catalogada como Bien d'Interés Cultural y tien una proteición especial por parte de la [[Junta de Extremadura]]. Fálase nel [[Valle de Xálima]].
* [[Estremeñu]]: llingua formante del tueru asturlleonés y con mayor númberu de falantes. Ye la que meyor proteición tien, pese a tener reconocimientu por organismos internacionales y tar en peligru de desapaición. Nun tien normalización nin cobertura nel enseñu priváu nin públicu.
== Ver tamién ==
* [[Nacionalismu estremeñu]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.juntaex.es/ Junta de Extremadura]
{{CCAA_España}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Estremadura|*]]
3qzpeiswk3fa76nis6jouppydmjlxw1
República Democrática d'El Congu
0
4821
4489593
4290403
2026-04-30T08:11:15Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489593
wikitext
text/x-wiki
{{1000}}
{{País
| nome alternativu = ''République Démocratique du Congo''<br />''Repubilika ya Kongo Demokratika''<br /> ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo''
| lema = ''Justice, Paix et Travail'' <br /> ''Xusticia, Paz y Trabayu''
| superficie_puestu = 12
| superficie_agua = 3,3 %
| llendes = 10.744 km
| costes = 37 km
}}
La '''República Democrática d'El Congu'''{{cartafueyu|países}} (en [[Idioma francés|francés]] ''République démocratique du Congo (RDC)''), tamién conocíu históricamente como '''Zaire''', ye un país del [[África Central]]. Ye, por estensión, el mayor del [[África subsaḥariana]], el segundu mayor de toa [[África]] (tres d'[[Arxelia]]) y el 11ᵘ mayor del mundu. La so población, d'alredor de 105 millones d'habitantes, conviértenlu nel país francófonu más pobláu del mundu, el cuartu más populosu d'África (tres de [[Nixeria]], [[Etiopía]] ya Arxelia) y el 15ᵘ más pobláu del mundu. Llenda al norte cola [[República Centroafricana]] y [[Sudán del Sur]], al este con [[Ruanda]], [[Burundi]] y [[Uganda]], con [[Zambia]] y [[Angola]] al sur, y con [[El Congu]] al oeste.
El territoriu de la RDC, centrada na [[Conca (accidente xeográficu)|conca]] del [[ríu Congu]], tuvo habitada por pigmeos africanos dende va unos 90.000 años, y foi ocupáu nel contestu de la [[espansión bantú]] (hai ente 2.000 y 3.000 años)<ref>Van Reybrouck D, ''Congo: the epic history of a people'', chapters 1-2. Nueva York, HarperCollins, 2015. ISBN 9780062200129</ref>. La fastera occidental del país, alredor de la desembocadura del ríu Congu, foi dirixida pol [[reinu del Congu]] dende los [[Sieglu XIV|sieglos XIV]] a [[Sieglu XIX|XIX]]. Nel noreste, el centru ya l'este, los reinos d'[[Azande]], [[Reinu de Luba|Luba]] y [[Imperiu lunda|Lunde]] tuvieron la so dómina d'esplendor dende los [[Sieglu XVI|sieglos XVI]]-[[Sieglu XVII|XVII]] hasta'l sieglu XIX.
En [[1870]], xustu anantes de la [[Repartu d'África]], entamó la esploración de la conca del Congu, primeramente de manes de [[Henry Morton Stanley]] col sofitu y subvención del rei belga [[Leopoldu II de Bélxica|Leopoldu II]]. Leopoldu adquirió derechos llegales sobro'l territoriu del Congu na [[Conferencia de Berlín]] de [[1885]], y declaró la tierra como so propiedá personal, col nome d'[[Estáu Llibre del Congu]]. Nesta dómina la xunidá militar colonial de Leopoldu, la ''Force Publique'', forció a la población llocal a producir [[cauchu]]. Nesi contextu d'esplotación, les enfermedaes y la violencia usada pa obligalos a trabayar ficieron que millones de congoleses morrieran ente 1885 y [[1908]]. Esi últimu añu Leopoldu, magar que nun quería renunciar al so derechu de propiedá, acabó cediendo'l nomáu Estáu Llibre a [[Bélxica]]; de resultes, el país entamó a ser conocíu como Congu Belga.
Esta colonia algamaría la so independencia'l [[30 de xunu]] de [[1960]], col nome de República d'El Congu. El cabezaleru nacionalista [[Patrice Lumumba]] foi elixíu primer ministru, y [[Joseph Kasa-Vubu]] convirtióse nel primer presidente. La precariedá absoluta del nuevu estáu fizo españar un amagu de guerra civil, la nomada [[Crisis del Congu]], por desalcuerdos sobre la forma d'organización alministrativa del territoriu. Les provincies de [[Katanga]] y Kasai del Sur intentaron, con apoyu belga, dixebrase del restu del país. Dempués de que [[Organización de les Naciones Xuníes|Naciones Xuníes]] y los gobiernos occidentales refugaran ayudar a Lumumba esti proclamó que taba abiertu a l'axuda de cualesquier país, incluyida la [[Xunión Soviética]], p'acabar cola crisis. Esti movimientu fizo recelar d'elli a [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] y Bélxica, que forciaron la so deposición del cargu por Kasa-Vubu el 5 de setiembre y favorecieron la so execución, por soldaos de Katanga dirixíos por militares belgues, el [[17 de xineru]] de [[1961]].
El [[25 de payares]] de [[1965]] el xefe del Estáu Mayor del exércitu, Joseph-Désiré Mobutu, que dempués tomó'l nome de [[Mobutu Sese Seko]], xubió al poder al traviés d'un golpe d'estáu. En [[1971]] camudó'l nome del país pol de [[Zaire]]. El réxime de Mobutu yera una dictadura de partíu únicu, una y bones el so Movimientu Popular de la Revolución (''Mouvement Populaire de la Révolution)'' yera l'únicu partíu políticu llegal. El so gobiernu, fondamente anticomunista, recibió por ello un sofitu importante d'Estaos Xuníos. La cayida del [[muru de Berlín]] y la propia dinámica política del país ficieron que, a entamos de la década de 1990, el gobiernu de Mobutu empezó a debilitase. La inestabilidá nel este del país, provocada pol [[xenocidiu de Ruanda]] y la desafección de la población Banyamulenge (congoleses d'etnia tutsi), acabó provocando una invasión del país pol exércitu de Ruanda. Esto provocó l'españíu de la [[Primer Guerra del Congu]]<ref>[https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/congo-democratic-republic-of-the/ Congo, Democratic Republic of the] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210222023329/https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/congo-democratic-republic-of-the/ |date=2021-02-22 }}, entrada na web ''The World Factbook''. CIA, 2014 (actualizáu en mayu de 2021).</ref>.
El [[17 de mayu]] de [[1997]] [[Laurent-Désiré Kabila]], cabezaleru de los tutsis de la provincia de Kivu del Sur, convirtióse nel presidente del país tres de la fuxida de Mobutu a [[Marruecos]], y camudó otra vuelta'l nome del país, dándo-y l'actual. Les tensiones ente Kabila y les fuerces tutsis (autóctones y ruandeses) del país provocaron la [[Segunda Guerra del Congu]], que duró ente [[1998]] y [[2003]]. Nella participaron nueve países africanos y unos venti grupos armaos del país<ref>Bowers C, ''[https://web.archive.org/web/20081007113538/http://mydd.com/story/2006/7/24/135222/827 World War Three]'', artículu na web My Direct Democracy (24 de xunetu de 2006).</ref>, nun conflictu que devastó'l país y causó la muerte a 5,4 millones de persones<ref>Robinson S, ''[http://content.time.com/time/subscriber/article/0,33009,1198921,00.html The deadliest war in the world]'', artículu na revista Time (28 de mayu de 2006).</ref>. El presidente Kabila foi asesináu por ún de los sos guardaespaldes el [[16 de xineru]] de [[2001]], y foi socedíu pol so fíu Joseph<ref>[https://reliefweb.int/report/democratic-republic-congo/joseph-kabila-elected-new-president-dr-congo Joseph Kabila elected new president of DR Congo], artículu na web reliefweb.int (16 de payares de 2006).</ref>, que continuó cola política d'escasu respetu polos derechos humanos: desapariciones de persones, tortures, encarcelamientos arbitrarios y restricciones de derechos foron habituales demientres el so gobiernu<ref>[https://www.hrw.org/africa/democratic-republic-congo Democratic Republic of Congo in Crisis], artículu na web de la ONG Human Rights Watch.</ref>. Tres de les eleiciones xenerales de [[2018]], no que foi la primer transición pacífica de magar la independencia, Kabila foi sustituyíu nel cargu por [[Félix Tshisekedi]]<ref>Mwanamilongo S, Anna C, [https://apnews.com/article/2d0729b681354355a2b2903c93c59a2f Congo’s surprise new leader in 1st peaceful power transfer], artículu na web de l'axencia de noticies Associated Press (24 de xineru de 2019).</ref>.
La RDC ye un país perricu en recursos naturales, pero la so inestabilidá política, la falta d'infraestructures, la corrupción y sieglos d'esplotación colonial y comercial faen d'elli ún de los países menos desarrollaos del mundu. Neto la so capital, [[Kinxasa]], que les dos ciudaes que la siguen n'importancia, [[Lumumbashi]] y [[Mbuji-Mayi]], son poblaciones d'orixe venceyáu a la esplotación minera. Los minerales son, dafechu, la principal esportación del país; el so primer sociu comercial ye [[República Popular China|China]], destín de la metá de les sos esportaciones en [[2012]]. En [[2019]] el país ocupaba la posición 175, d'un total de 189 países, nel ránking de los países según el so [[Índiz de desarrollu humanu|Índiz de Desarrollu Humanu]]<ref>[http://hdr.undp.org/en/2020-report Human Development Report 2020. The Next Frontier: Human Development and the Anthropocene], páxs. 343-6. United Nations Development Programme, 20 d'avientu de 2020. ISBN 978-92-1-126442-5</ref>. En 2018 estimábase que unos 600.000 congoleses colaran del país a otros vecinos pa escapar de la violencia política del centru y l'este del país<ref>Tounsi S, [https://www.yahoo.com/news/dr-congo-crisis-stirs-concerns-central-africa-013608788.html?guce_referrer=aHR0cHM6Ly9lbi53aWtpcGVkaWEub3JnLw&guce_referrer_sig=AQAAAJjf85WJQarXNhoF8UGmZ3qD5yuANnxCURGg3DdijCLuG4Uv2JTm18r1TTY75w7gJ0XqSW5OhxPpDACYG8wG0ej_h15NMJHtLENMiHliM5-ZbX1UYHO6Bfj5sI9EbHEl9fjhe9nZNS2sq9W6eMi3QbRySOt1ZZ7QIzK_KqA6k9C3 DR Congo crisis stirs concerns in central Africa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210602215824/https://www.yahoo.com/news/dr-congo-crisis-stirs-concerns-central-africa-013608788.html?guce_referrer=aHR0cHM6Ly9lbi53aWtpcGVkaWEub3JnLw&guce_referrer_sig=AQAAAJjf85WJQarXNhoF8UGmZ3qD5yuANnxCURGg3DdijCLuG4Uv2JTm18r1TTY75w7gJ0XqSW5OhxPpDACYG8wG0ej_h15NMJHtLENMiHliM5-ZbX1UYHO6Bfj5sI9EbHEl9fjhe9nZNS2sq9W6eMi3QbRySOt1ZZ7QIzK_KqA6k9C3 |date=2021-06-02 }}. Noticia de l'axencia France Presse, 6 de xunu de 2018.</ref>. Otros 4,5 millones de persones son desplazaos dientru del propiu país, y dos millones de neños tán en riesgu de desnutrición<ref>Dixon R, [https://www.latimes.com/world/africa/la-fg-congo-crisis-20180412-story.html Violence is roiling the Democratic Republic of Congo. Some say it’s a strategy to keep the president in power]. Artículu en Los Angeles Times, 12 d'abril de 2018.</ref>.
El país ye miembru de la Organización de Naciones Xuníes, el [[Movimientu de Países Ensin Alliniar]], la [[Xunión Africana]] y el [[Mercáu Común d'África Oriental y Austral]].
== Historia ==
== Divisiones alministratives ==
El país divídese alministrativamente, dende 2015, en 25 provincies y una ciudá-provincia, Kinxasa. Les provincies sodivídense en 145 territorios y 32 ciudaes.<ref>[http://www.assemblee-nationale.cd/v2/?p=4551 The National Assembly adopts the laws regarding the limits of the provinces in the Democratic Republic of the Congo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150127065041/http://www.assemblee-nationale.cd/v2/?p=4551|date=27 January 2015}}, [[National Assembly (Democratic Republic of the Congo)|National Assembly of the Democratic Republic of the Congo]], 10 January 2015. {{n'idioma|fr}}</ref>.
{| style="border-spacing: 20px 1px;"
| rowspan="13" |[[Ficheru:Provinces_de_la_République_démocratique_du_Congo_-_2005.svg|miniaturadeimagen]]
|1. [[Kinxasa]]
|14. [[Provincia d'Ituri]]
|-
|2. [[Provincia de Kongo Central]]
|15. [[Provincia de Haut-Uele]]
|-
|3. [[Provincia de Kwango]]
|16. [[Provincia de Tshopo]]
|-
|4. [[Provincia de Kwilu]]
|17. [[Provincia de Bas-Uele]]
|-
|5. [[Provincia de Mai-Ndombe]]
|18. [[Provincia de Nord-Ubangi]]
|-
|6. [[Provincia de Kasaï]]
|19. [[Provincia de Mongala]]
|-
|7. [[Provincia de Kasaï-Central]]
|20. [[Provincia de Sud-Ubangi]]
|-
|8. [[Provincia de Kasaï-Oriental]]
|21. [[Provincia d'Équateur]]
|-
|9. [[Provincia de Lomami]]
|22. [[Provincia de Tshuapa]]
|-
|10. [[Provincia de Sankuru]]
|23. [[Provincia de Tanganyika]]
|-
|11. [[Provincia de Maniema]]
|24. [[Provincia de Haut-Lomami]]
|-
|12. [[Provincia de Kivu del Sur]]
|25. [[Provincia de Lualaba]]
|-
|13. [[Provincia de Kivu del Norte]]
|26. [[Provincia de Haut-Katanga]]
|}
== Economía ==
{{AP|Economía de la República Democrática d'El Congu}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commons|Category:Democratic Republic of the Congo|República Democrática d'El Congo}}
{{África}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:República Democrática d'El Congu|*]]
2f3gi74r3vnll7maoqmve6luq5cwopq
Provincia de Teruel
0
7562
4489514
4297021
2026-04-29T16:20:59Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489514
wikitext
text/x-wiki
{{rexón}}
'''Teruel''' ye una [[Provincies d'España|provincia]] [[España|española]] parte de la Comunidá Autónoma d'[[Aragón]]. La so capital ye la ciudá de [[Teruel]].
La superficie de la provincia ye de 14.809 km², onde viven 138.686 persones (2003), de los cuales la cuarta parte viven na capital. Tien una densidá de población de 9,36 hab./km², la menor ente les provincies d'España. De los 236 conceyos que tien, la metá son pueblos de menos de 200 habitantes.
== Comarques ==
* [[Bajo Martín]]
* [[Daroca]]
* [[Xiloca]]
* Cuencas Mineras
* Andorra-Sierra de Arcos
* [[Baxu Aragón]]
* [[Comunidá de Teruel]]
* [[Maestrazgo]]
* [[Sierra d'Albarracín]]
* [[Gúdar-Javalambre]]
* [[Matarraña]]
== Ver tamién ==
* [[Llista de conceyos de Teruel]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.terueldigital.com/ Teruel Dixital] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040204021009/http://terueldigital.com/ |date=2004-02-04 }}
* [http://www.teruel.org/ Teruel.org] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210410231444/http://www.teruel.org/ |date=2021-04-10 }}
* [http://www.teruelexiste.net/ Teruel esiste] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090301001107/http://www.teruelexiste.net/ |date=2009-03-01 }}
{{Provincies d'España}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Provincia de Teruel]]
7tvh5oo0kuw4mmuhqjpedcucn9gifc1
Radio Sele
0
8092
4489565
3946651
2026-04-30T01:06:13Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489565
wikitext
text/x-wiki
[[Imaxe:Radio sele.jpg|thumb|300px|Estudiu de Radio Sele]]
'''Radio Sele''' ye una emisora de [[radio]] d'[[Asturies]] qu'emite n'[[asturianu]] dende [[Uviéu]]. Ye la única qu'emite nesta llingua dafechu y pue sintonizase nel 106.1 de la [[FM]] y pue sentise en direutu pel internet dende la so páxina web.
Vien emitiendo dende febreru de [[1986]] dende [[Uviéu]]. En [[1999]] diéron-y llicencia comercial baxo'l gobiernu autonómicu presidío por [[Sergio Marqués]] colo que pudo ampliar la so cobertura, anque un par d'años dempués, tres de que [[Vicente Álvarez Areces]] algamara la presidencia asturiana, quitó-yosla acordies con un recursu empobináu por otra empresa asturiana. Anguaño, la frecuencia concedía nun principio a Radio Sele ye emplegada pola cadena [[Punto Radio]]. Dende entós, la asociación que xestiona Radio Sele ta desenvolviendo delles aiciones xudiciales pa recuperala, con una sentencia favoratible yá asoleyada.
Anguaño emítense en direutu una ventena programes, aunque hai una programación musical hasta completar les 24 hores del día. La so emisora cubre un área del centru Asturies con una audiencia potencial de 800.000 persones.
En setiembre de [[2006]], y énte l'iniciu d'emisiones de la canal pública autonómica [[RPA]], Radio Sele tuvo que cambiar la so frecuencia d'emisión del 106.5 habitual hasta entós, pol 106.1, ya que la nueva emisora, qu'ocupa el 106.4 del dial con enforma más potencia d'emisión, tapecía la so señal.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*[http://www.radiosele.com/ Páxina oficial de Radio Sele] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180105011458/http://www.radiosele.com/ |date=2018-01-05 }}
{{entamu}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Emisores de radio d'Asturies|Sele]]
[[Categoría:Uviéu|Sele]]
opektpwcm3e587yb4zwv27gvyxjaztr
Nacionalismu aragonés
0
13667
4489537
4478840
2026-04-29T20:35:44Z
Doncsecz~enwiki
108305
/* Enllaces esternos */
4489537
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20200810144106}}
[[Imaxe:Estrelada aragonesa.svg|thumb|220px|La [[estrelada aragonesa]].]]
El '''nacionalismu aragonés''' ye un movimientu políticu que defende qu'[[Aragón]] tien [[historia]], [[llingua]] (l'[[idioma aragonés|aragonés]]), [[llei|lleis]] y [[cultura]] llariegues abondes pa tener una mayor autonomía ya inclusive pa conformar una [[nación]] [[independencia|dixebrada]]. Ún de los símbolos más emplegaos pol nacionalismu aragonés ye la [[estrelada aragonesa]], formada poles cuatro [[barres d'Aragón]] y una estrella roxa en metanes.
Anguaño, los cimeros partíos aragonesistes son los que vienen darréu:
*CHA: [[Chunta Aragonesista]]
*PAR: [[Partíu Aragonés]]
*INAR: [[Iniciativa Aragonesa]]
== Historia ==
Dende l'entamu del [[sieglu XVIII]], nel qu'Aragón perdió dafechu la so independencia política, la sensación d'una xunidá nacional yera considerada vagamente pola población aragonesa; sicasí, en momentu dalu dexense de tener claras les carauterístiques que configuren el tarritoriu y el [[pueblu (sociedá)|pueblu]] aragonés, frutu de la continuidá multisecular d'Aragón como reinu soberanu.
Con tou, nun será fasta'l [[sieglu XX]] (en [[1919]]) cuando emprimará a acolumbrase politicamente una visión d'Aragón con calter [[nacionalismu|nacionaliega]], al traviés de les páxines d'''El Ebro'', la revista de la [[Xunión Rexonalista de Barcelona]], que depués pasaría a nomase [[Xunión Aragonesista]]. D'ente tolos nomes, rescamplaríen dos figures: [[Gaspar Torrente]] y [[Julio Calvo Alfaro]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Ver tamién ==
* [[Independentismu aragonés]]
== Enllaces esternos ==
{{commons}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aragón]]
[[Categoría: Nacionalismu aragonés|*]]
axvk2tpvgbjnv5xmhviveg8un0xefsh
Estrelada aragonesa
0
13669
4489538
3985365
2026-04-29T20:36:56Z
Doncsecz~enwiki
108305
/* Ver tamién */
4489538
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20230620174410}}
{{banderaWD}}
La '''estrelada aragonesa''' ye una bandera que representa la llucha pola [[independencia]] d'[[Aragón]].
Ta formada poles cuatro [[barres d'Aragón]], les mesmes qu'apaecen na [[bandera d'Aragón]] oficial, y una estrella roxa en metanes.
Esta bandera ye emplegada poles organizaciones [[nacionalismu aragonés|nacionaliegues aragoneses]] en manifestaciones y otros actos.
== Ver tamién ==
* [[Nacionalismu aragonés]]
* [[Independentismu aragonés]]
* [[Bandera d'Aragón]]
* [[Estelada]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces bandera}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aragón]]
[[Categoría:Nacionalismu aragonés]]
[[Categoría:Banderes]]
e9p4s95t0ur8gklopy2h8m7kxjkur3f
Quimarán
0
24495
4489559
4442404
2026-04-29T23:47:09Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 17 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489559
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá
|partíu=Xixón
}}
'''Quimarán'''{{toponimia|Carreño}}<ref>Videu del coleutivu Anonimous so los nomes tradicionales del conceyu Carreño[http://www.youtube.com/watch?v=VkGHKkZh8fA]</ref> ye una de les doce parroquies del conceyu [[Asturies|asturianu]] de [[Carreño]]
== Situación y comunicaciones ==
La parroquia de '''Quimarán''' asítiase na fastera oriental del coneyu. Llenda al norostete cola parroquia de [[Perlora]], al suroeste cola de [[Llorgozana]], al sur cola d'[[El Valle]], al este cola parroquia de [[Prevera]] y col conceyu de [[Xixón]] y al noreste cola parroquia de [[Priendes]].
La distancia media con [[Candás]], capital del conceyu, ye d'unos 6,60 km (siendo los nucleos más averaos la casería d'[[El Monte (Quimarán)|El Monte]] y el llugar de [[La Rebollada (Quimarán)|La Rebollada]], a 5 km, y el más alloñáu l'aldega de [[La Cespedera (Quimarán)|La Cespedera]], a 6,70 km).
== Territoriu y población ==
Tien una estensión de {{Superficie}}<ref>[https://sadei.es/sadei/Resources/PX/Databases/02/12/Ajuste%20del%20mapa%20de%20parroquias.pdf Ajuste del mapa de parroquias. Mapa de entidades colectivas de población]. Uviéu, [[Sociedá Asturiana d'Estudios Económicos ya Industriales|SADEI]], 2012. Actualizáu'l 1 de febreru de 2024.</ref>.
Tien una poblacion de {{Persones}}, 172 homes y 168 muyeres<ref>[https://www.ine.es/nomen2/index.do Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.] (Institutu Nacional d'Estadística).</ref>.
Les entidaes de población de la parroquia son les siguientes:
{| {{tablaguapa}}
|-
! ENTIDÁ !! CATEGORÍA !! POBLACIÓN
|-
| [[La Cespedera (Quimarán)|La Cespedera]] || Aldega || 39
|-
| [[El Fondo (Quimarán)|El Fondo]] || Llugar || 97
|-
| [[Mazaneda (Quimarán)|Mazaneda]] || Llugar || 16
|-
| [[El Monte (Quimarán)|El Monte]] || Casería || 3
|-
| [[Naves (Quimarán)|Naves]] || Casería || 14
|-
| [[La Rebollada (Quimarán)|La Rebollada]] || Llugar || 158
|-
| [[San Pablo (Quimarán)|San Pablo]] || Casería || 1
|-
| [[Villar (Quimarán)|Villar]] || Llugar || 30
|}
[[Imaxe:Quimaran.jpg|thumb|300px|Carretera [[Avilés]]-[[Xixón]] (AS-19) al so pasu per Quimarán.]]
== Toponimia ==
Na estaya d'antropónimos del so trabayu, [[Xosé Lluis García Arias]]<ref>Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[http://mas.lne.es/toponimia/index.php?leer=959&pallabra=quimar%E1n]</ref> fala de los topónimos formaos dende un nome propiu fináu n'-A(N)/ -ANIS:
:"Quimarán (Cñ)270, WIMARA"
== Fiestes ==
*Domingu siguiente al 16 de setiembre: La Nuestra Señora de los Remedios.
*26 d'avientu: San Esteban, patrón de la parroquia.
== Sitios d'interés ==
=== Ilesia parroquial de San Esteban de Quimarán<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=464]</ref> ===
Esti edificiu alcuéntrase nel barriu d'[[El Fondo (Quimarán)|El Fondo]], nel sitiu nomáu La Nozaleda.
El tempu ye de forma rectangular, cola cabecera cuadrada y el cabildu nún cuerpu cúbicu adosáu al frente la fachada. Tamién tien pegáu'l panteón familiar de los Villar, que data de 1819. Dientro tien un lienzu cola imaxe de la Virxe de Guadalupe, donada por un emigrante en [[Méxicu]].
Históricamente, apaez como donación del rei [[Alfonsu III]] y la [[reina Ximena]] al obispáu uvieín. En 1320, quedaron prohibíos los enterramientos nel interior de la ilesia, pasando a facese nel cementeriu cercanu. La ilesia amburó mientres la [[Guerra Civil Española]].
=== Ermita de la Nuestra Señora de los Remedios<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=463]</ref> ===
Asitiada nel barriu d'[[El Fondo (Quimarán)|El Fondo]], ye'l sitiu onde se celebra la romería de Los Remedios, por alcontrase nella la imaxe de la Nuestra Señora de los Remedios, patrona de Carreño y de los campesinos y marineros, que fuera canonizada pol Papa Xuan XIII, el 24 de setiembre de 1959, viniendo na so representación el cardenal Tardini. Dende entós, esta advocación tien la mesma categoría que la Virxe de Cuadonga.
L'edificiu presenta dos cuerpos: ún cuadráu, onde s'alcuentra l'altar mayor, y que procede de los restos de la capiella de San Pablo, del llugar del mesmu nome, nel monte Areo, y contruyía pol párrocu Juan González León, en 1620; nel sieglu XIX, la capiella fuera ampliada p'hacia'l llau norte. En 1999 fízose una cabera reconstrucción.
=== Área Dolménica Les Güelgues de San Pablo, Monte Areo<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=538]</ref> ===
Nel [[monte Areo]] alcuéntrase la necrópolis tumular más importante del norte de la península Ibérica. Hai dos árees dolméniques que puen ser visitaes, la del Cierru Los Llanos, na parroquia d'El Valle, y la de Les Güelgues, en Quimarán.
El de les Güelgues de [[San Pablo (Quimarán)|San Pablo]] ye un cofre megalíticu mui bien conserváu, onde'l dolmen ciérrase formando un gran caxón. Esti monumentu megalíticu fue nomáu pol equipu arqueolóxicu de la [[Universidá d'Uviéu]] que trabayó nel yacimientu como "Monte Areo VI".
=== Quinta Clarín<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=468]</ref> ===
Esta casona del barriu [[La Rebollada (Quimarán)|La Rebollada]], númberu 54, ye'l solar de la familia García-Alas, y ye conocida con esti nome al pasar nella llargues estancies y los braneos l'escritor Leopoldo Alas"[[Clarín]]". La Quinta fue reedificada pol so fíu Adolfo en 1911 sobre los cimientos de la vieya casona o Palacio de los Señores de Alas.
Tien tres pisos y una superficie aproximada de 173 m². Conserva la casa central de dos plantes y corredor; capiella de piedra de 1871, con altar modernizáu, consagrada a la Purísima Concepción; y la caseta sobre'l mirador. Antiguamente existió una panera, que foi reconstruyía como horru en 1975.
Ye propiedá de la viuda de José Sánchez Clima, que-y la mercó a la nuera de Clarín.
=== Palaciu de los González Villar<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=467]</ref> ===
Esta casona del sieglu XVII ye'l solar de la Casa de los Gonzalez Villar, rama de la familia Posada, y alcuéntrase nel barriu [[Villar (Quimarán)|Villar]], númberu 3. Fue rehabilitáu en 1997 y alcuéntrase nun estáu óptimu.
L'edificiu, de dos plantes, tien les parés de piedra y los tabiques de mampostería. La planta baxa fue cámara de tortura de la Inquisición, conocida col nome de "celda del Forcado".
Tien una capiella, tamién del sieglu XVII, construyía coles ruines de la ermita de Santa Eulalia de Candás, que tuvo como última celebración relixosa¡l matrimoniu ente los vecinos de Quimarán Urbano Suárez y María León, el 16 d'ochbre de 1869. Había tres imáxenes, un d'eles, quiciás, la que s'alcuentra na ilesia de San Esteban de Quimarán.
Nel sieglu XVIII, al desapaecer la rama carreñina de la familia González Posada, l'edificiu fue mercáu por José Hevia y Menéndez Valdés, Marqués del Real Transporte. En 1906 compráronlu Manuel Suárez y Casimiro Suárez, llegando la propiedá, depués d'otros herederos, hasta María Luisa Menéndez González, muyer d'un sobrín de la muyer de Casimiro.
=== Casa de Don Fructuoso del Busto<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=465]</ref> ===
Esta casona construyida pol inidianu Frustuoso del Busto, fundador d'un bancu na islla de Cuba, asítiase nel barriu d'[[El Fondo (Quimarán)|El Fondo]], númberu 39. La propietaria actual ye Sara García López, de la familia conocida popularmente como “Casa La Viuda”.
La construcción presenta les carauterístiques propies d'una quintana asturiana: embaxu l'aleru del teyáu, un corredor con cristales coloreaos, d'aspeutu americanu; embaxu, antoxana con tres ventanes y dos puertes, con xambes de granitu. Paez ser que delles reformes camudaron l'edificiu primixeniu, que presentaba dos torres.
A destacar les instalaciones agropecuaries anexes; n'especial dos paneres del sieglu XIX.
=== Casa Los Carros<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=466]</ref> ===
Esta casa mariñana asítiase nel Barriu d'[[El Fondo (Quimarán)|El Fondo]], númberu 21, detrás de la capiella los Remedios.
Tien más de 200 años d'antigüedá, pero nun s'alcuentra habitada y ta mui deteriorada. Anguaño ye propiedá de la familia de Nozalín, n'El Valle.
=== Molinos ===
Tres son los molinos que podemos atopar dientro la xeografía la parroquia, toos asitiaos nel barriu d'[[El Fondo (Quimarán)|El Fondo]]: el '''molín del Estanco'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=477]</ref>, propiedá de Pepe'l del Estanco, que mercara ún del sieglu XVIII de Les Mariñes ([[Villaviciosa]]) pa reconstruyilu nel añu 2000; el '''molín de Casa Caseta'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=478]</ref>, que s'alcuentra nesa casería; y los restos del '''molín de Segunda'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=479]</ref>.
=== Fontes y llavaderos ===
La parroquia de Quimarán tien una granible bayura de construcciones públiques d'esti tipu.
Ente ellos, destaca'l '''llavaderu de la Reguera'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=476]</ref>, usáu como llavaderu industrial poles llavanderes de la parroquia que trabayaben de doméstiques pa les families acomodaes de [[Xixón]], dexando que secara la ropa al verde, nos praos de la Carbayera, pa baxales dempués en burru pela carretera de [[Puao]]. Otru, de menos tamañu, ye'l '''llavaderu de Guillermo'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=475]</ref>, nel barriu d'[[El Fondo (Quimarán)|El Fondo]], onde la carretera pa Serín. Tamién nesti barriu ta la '''fonte la Villa'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=473]</ref>, del añu 1930.
La '''fonte del Nolo''' o '''fonte Villar'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=472]</ref>, averada al palaciu de González Villar, nel sitiu de [[Villar (Quimarán)|Villar]], ye del sieglu XVII.
La '''fonte'l Cellero'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=471]</ref>ta mui vinculada a la familia Alas, tando nún de los estremos de la Quinta de Clarín, en [[La Rebollada (Quimarán)|La Rebollada]]. Ye fonte, llavaderu, esclariaderu y bebederu. Tamién en La Rebollada ta la '''fonte los Rosales'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=474]</ref>.
De principios del sieglu XX ye la '''fonte don Pedro'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=469]</ref>, nel barriu [[La Cespedera (Quimarán)|La Cespedera]].
La '''fonte de Merún'''<ref>Páxina web del Ayuntamientu Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=guimar%E1n&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=470]</ref>, de 1872, alcuéntrase nel Camín de Santiagu qu'atraviesa'l conceyu.
== Entidaes de la Parroquia ==
=== A.V. "Dolmen" de Guimarán-El Valle ===
Direición: Centru d'Iniciativa Rural Quimarán - El Valle, Barriu La Vega - Finca Merún - e/n
Códigu Postal: 33438 - El Valle
Presidente: José Emilio García Suárez
Teléfono: 649 06 45 29
=== Grupu de baille "La Folixa" de Quimarán - El Valle<ref>Páxina web del grupu de baille La Folixa [http://lafolixa.galeon.com/] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130802224831/http://lafolixa.galeon.com/ |date=2013-08-02 }}</ref> ===
Direición: Centru d'Iniciativa Rural de Quimarán – Valle, Barriu La Vega e/n
Códigu Postal: 33438 - El Valle.
Presidente: Arancha García López
Teléfonos: 678230228 / 610437690
E-mail: lafolixa_asturias@hotmail.com
=== Sociedá de Festexos Quimarán "El Pegoyu" ===
Direición: Barrio El Fondo, 2
Códigu Postal: 33438 - Quimarán
Presidenta: Alicia Correas García
Teléfonu: 669757214
=== Club Deporte Rural Guimarán ===
Direición: Cespedera, 3
Códigu Postal: 33438 - Guimarán
Presidente: Jesús López García
Teléfonos: 637239721 / 985887307
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces llocalidá}}
{{Parroquies de Carreño}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Parroquies de Carreño]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Parroquies d'Asturies ensin plantía "llista de sitios"]]
5thbz6e4lwg5hez7cvil7bnk3o6q0mc
Quórum de los Dolce Apóstoles
0
27790
4489562
4415058
2026-04-30T00:22:31Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489562
wikitext
text/x-wiki
[[Archivu:First Presidency and Twelve Apostles 1898.jpg|thumb|250px|La [[Primer Presidencia]] y el Quórum de los Dolce Apóstoles en setiembre de [[1898]] con toos menos unu de los sos miembros, [[Reed Smoot]].]]
El '''Quórum de los Dolce Apóstoles''' (conocíu tamién como ''' Quorum de los Dolce''') ye unu de los cuerpos xerárquicos que gobierna y preside sobro [[La Ilesia de Xesucristu de los Santos de los Últimos Díes]], constituyíu por dolce homes a el que la Ilesia ordena y sostién como apóstoles, y son consideraos como profetes, videntes y reveladores, cola mesma autoridá eclesiástica y llegal que la [[Primer Presidencia]].<ref>Páxina web oficial: [[:en:The Church of Jesus Christ of Latter-day Saints]] [http://newsroom.lds.org/ldsnewsroom/eng/background-information/organizational-structure-of-the-church Organizational Structure of the Church] Últimu accesu 5 d'agostu, 2008.</ref> Orixinalmente la jurisdicción d'esti [[quórum]] relixosu llindábase a rexones del mundu fora de la sede de la Ilesia. Nel presente, les decisiones na política de la ilesia [[SUD]] son tomaes unánimemente ente'l Quórum de los Dolce Apóstoles y la Primer Presidencia. Otres denominaciones del [[movimientu de los Santos de los Últimos Díes]] retienen dalguna versión de los Dolce establecida nos anicios del movimientu.
== Historia ==
Siguiendo la llinia [[restauracionismo|restauracionista]] del movimientu Santos de los Últimos Díes, en febreru de [[1835]], [[José Smith]] pidió a los [[Testigos del Llibru de Mormón|trés testigos]] qu'escoyeren a dolce homes que conformaren un cuerpu gobernante semeyante a los apóstoles orixinales de [[Xesucristu]]. La llista foi anunciada nuna xunta de la ilesia'l [[14 de febreru]] de [[1835]] y los dolce homes fueron estremaos al oficiu d'apóstoles dientro del [[Sacerdocio]] de la Ilesia. Dempués de la crisis de [[Cisma|socesión]] causada pola muerte de José Smith, -en [[1844]]-, dolce de los dieciocho homes que constituyeron el Quórum de los Dolce Apóstoles baxu la presidencia de Smith, siguieron al presidente [[Brigham Young]] hasta'l [[territoriu d'Utah]]. Los otros trés apóstoles orixinales siguieron como apóstoles pa la [[Ilesia de Xesucristu de los Santos de los Últimos Díes (Strangita)|Ilesia fundada por James Strang]].<ref>''History and Succession''. Church of Jesus Christ of Latter Day Saints, Strangite. 1 de xineru, 2004. [http://www.strangite.org/Name.htm] Últimu accesu: 2 d'avientu, 2007.</ref> Otru, John Y. Page, el que bautizaría a más de 600 persones pa la Ilesia,<ref>[[Thomas S. Monson]], ''[http://www.lds.org/ldsorg/v/index.jsp?vgnextoid=f318118dd536c010VgnVCM1000004d82620aRCRD&locale=0&sourceId=062b2y4d12fdb010VgnVCM1000004d82620a____&hideNav=1 The Prophet Joseph Smith—Teacher by Example]'' (artículu completu n'inglés). [[Liahona]], Jun [[1994]], páx.3. Últimu accesu 3 d'agostu, 2008.</ref> siguió como apóstol pa la [[Ilesia de Cristu (Terrén del Templu)]], llamaos tamién ''Hendriquitas'', establecíos en [[Missouri]]. Pela so parte, William Smith, hermanu de José Smith y miembru orixinal del Quórum de los Dolce Apóstoles, estableció la so propia ilesia y dempués de la so disolución, xunióse a la [[Comunidá de Cristu]], otra de les cañes del movimientu Santu de los Postreros íasD, anque nun formó parte de los Dolce nesa ilesia. Finalmente, [[William Y. M'Lellin]] xunióse a múltiples ilesies que siguíen la llinia SUD, caúnu de los cual reconoció'l so apostoláu.
=== Miembros del Quórum de los Dolce Apóstoles previos a 1844 ===
Anterior a 1844 l'antigüedá nel quórum decidíase pola edá del miembru. Dende entós tómase la fecha cuando la persona ye llamada a formar parte del quórum. La llista inclúi la fecha d'ordenación al quórum, en dellos casos usa la fecha del llamamientu por non tar claru cuando foi la fecha d'ordenación oficial.
# [[Thomas B. Marsh]] ([[26 d'abril]], [[1835]]) – escomulgáu en [[1838]], volvió a la Ilesia SUD en [[1857]].
# [[David W. Patten]] ([[15 de febreru]], [[1835]]) – asesináu en [[1838]].
# [[Brigham Young]] ([[14 de febreru]], [[1835]]) – permaneció colos SUD dempués de [[1844]].
# [[Heber C. Kimball]] ([[14 de febreru]], [[1835]]) – permaneció colos SUD dempués de [[1844]].
# [[Orson Hyde]] ([[15 de febreru]], [[1835]]) – permaneció colos SUD dempués de [[1844]].
# [[William Y. M'Lellin]] ([[15 de febreru]], [[1835]]) – escomulgáu en 1838, xunióse a: los Rigdonitas, Strangitas y Hendriquitas dempués de 1844.
# [[Parley P. Pratt]] ([[21 de febreru]], [[1835]]) – permaneció colos SUD dempués de [[1844]].
# [[Luke S. Johnson]] ([[15 de febreru]], [[1835]]) – escomulgáu en 1838, volvió a la Ilesia SUD en [[1846]].
# [[William Smith (SUD)|William Smith]] ([[15 de febreru]], [[1835]]) – xunióse a los strangitas dempués de 1844.
# [[Orson Pratt]] ([[26 d'abril]], [[1835]]) – permaneció colos SUD dempués de [[1844]].
# [[John F. Boynton]] ([[15 de febreru]], [[1835]]) – escomulgáu en 1838, xunióse a otra ilesia.
# [[Lyman Y. Johnson]] ([[15 de febreru]], [[1835]]) – dexó la Ilesia en 1838
# [[John Y. Page]] ([[19 d'avientu]], [[1838]]) – [[Strangita]], [[Ilesia de Cristu (Brewsterita)|Brewsterita]] y [[Hedrickita]] dempués de 1844
# [[John Taylor (SUD)|John Taylor]] ([[19 d'avientu]], [[1838]]) – permaneció colos SUD dempués de [[1844]].
# [[Wilford Woodruff]] ([[26 d'abril]], [[1839]]) – permaneció colos SUD dempués de [[1844]].
# [[George A. Smith]] ([[26 d'abril]], [[1839]]) – permaneció colos SUD dempués de [[1844]].
# [[Willard Richards]] ([[14 d'abril]], [[1840]]) – permaneció colos SUD dempués de [[1844]].
# [[Lyman Wight]] ([[8 d'abril]], [[1841]]) – dexó la Ilesia dempués de 1844
# [[Amasa M. Lyman]] (agostu, [[1842]]) – permaneció colos SUD dempués de [[1844]] saliendo de la ilesia en [[1870]].
== Teoloxía ==
El Quórum de los Dolce Apóstoles ye un conceyu alministrativu que gobierna La Ilesia de Xesucristu de los Santos de los Últimos Díes y cada miembru d'esi quórum ye aceptáu dientro de la Ilesia como un apóstol, según un profeta, un vidente y un revelador.<ref>L. Tom Perry, ''[http://www.lds.org/conference/talk/display/0,5232,89-3-481-8,00.html ¿Qué ye un quórum?]'' [[Liahona]], Nov 2004, 23–26. Últimu accesu 5 d'agostu, 2008.</ref> Considérase que cada apóstol tien los derechos del Sacerdocio pa usar tolos poderes daos por [[Dios]] p'alministrar la doctrina de la Ilesia y que debe exercer como un testigu especial de la divinidá y resurrección de [[Xesucristu]].<ref>Guía pal Estudiu de les Escritures. Serie de temes por orde alfabético; ''[http://scriptures.lds.org/es/gs/a/66 Apóstol]'' Últimu accesu 5 d'agostu, 2008.</ref> Una de les funciones principales del quórum ye la d'asignar un socesor cuando'l Presidente de la Ilesia fina. Pa ello, tolos homes na Ilesia; que son apóstoles, incluyendo los dos conseyeros de la [[Primer Presidencia]], axúntense nun cuartu del templu de [[Salt Lake City]],<ref name=eom /> p'asignar al nuevu presidente, determináu pola antiguedad de tiempu nel llamamientu como Apóstol. El segundu Apóstol de más antiguedad ye sosteníu como Presidente del Quórum de los Dolce Apóstoles.Cualesquier miembru home y fiel de La Ilesia de Xesucristu de los Santos de los Últimos Díes ye candidatu pa ser llamáu como Apóstol, nel momentu que dalgún d'ellos muerra, lo cual ye públicamente anunciáu nes conferencies xenerales de la Ilesia. Ye la política de la Ilesia que los apóstoles, polo xeneral, sían homes xubilaos de les sos carreres profesionales y sirven en condición d'Apóstol pol restu de la so vida. Nes Escritures utilizaes polos Santos de los Últimos Díes indícase que los miembros del Quórum de los Dolce Apóstoles tienen la responsabilidá de dirixir tolos asuntos de la Ilesia.<ref>Boyd K. Packer, ''[http://www.lds.org/conference/talk/display/0,5232,89-3-860-28,00.html Los Dolce]'' (artículu completu disponible n'español). Conferencia Xeneral d'abril, 2008. [[Liahona]], mayu 2008, 83–87. Últimu accesu 3 d'agostu, 2008.</ref> L'alministración de la Ilesia tien el so fundamentu teolóxicu nel restauracionismo, siguiendo'l patrón del apostoláu establecíu por Jesús y Los sos apóstoles y descritu nos [[artículos de fe]] de la Ilesia: «Creemos na mesma organización qu'esistió na Ilesia Primitiva, esto ye, apóstoles, profetes, pastores, maestros, evangelistas, etc».<ref>Vease los Artículos de Fe (1:5). Disponible na World Wide Web: [http://scriptures.lds.org/es/a_of_f/1]. (artículu completu disponible n'español). Últimu accesu 5 d'agostu, 2008.</ref>
== Miembros actuales del Quórum de los Dolce Apóstoles ==
Na actualidá, los homes que conformen el Quórum de los Dolce Apóstoles de La Ilesia de Xesucristu de los Santos de los Últimos Díes son escoyíos pola Primer Presidencia<ref name=eom>W. Keith Warner. Encyclopedia of Mormonism. ''[http://contentdm.lib.byu.edu/cdm4/document.php?CISOROOT=/EoM&CISOPTR=4391&CISOSHOW=5637&REC=1| Quorum of the Twelve Apostles]'' (artículu completu disponible n'inglés). Últimu accesu 5 d'agostu, 2008.</ref> y son:<ref>Rachel Woods [[:en:About.com|About.com.]] [http://lds.about.com/od/organizationsauxiliaries/p/church_leaders.htm Organization of the LDS Church] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100727195203/http://lds.about.com/od/organizationsauxiliaries/p/church_leaders.htm |date=2010-07-27 }} (artículu completu disponible n'inglés). Últimu accesu 5 d'agostu, 2008.</ref>
# Presidente [[Boyd K. Packer]] (n. [[1924]]), llamáu en [[1970]].
# Presidente en funciones 1994-2008.
# Presidente 2008- Élder [[L. Tom Perry]] (n. [[1922]]), llamáu en [[1974]]
# Élder [[Russell M. Nelson]] (n. [[1924]]), llamáu en [[1984]]
# Élder [[Dallin H. Oaks]] (n. [[1932]]), llamáu en [[1984]]
# Élder [[M. Russell Ballard]] (n. [[1928]]), llamáu en [[1985]]
# Élder [[Richard G. Scott]] (n. [[1928]]), llamáu en [[1988]]
# Élder [[Robert D. Hales]] (n. [[1932]]), llamáu en [[1994]]
# Élder [[Jeffrey R. Holland]] (n. [[1940]]), llamáu en [[1994]]
# Élder [[David A. Bednar]] (n. [[1952]]), llamáu en [[2004]]
# Élder [[Quentin L. Cook]] (n. [[1940]]), llamáu en [[2007]]
# Élder [[D. Todd Christofferson]] (n. [[1945]]), llamáu en [[2008]]
# Élder [[Neil L. Andersen]] (n. [[1952]]), llamáu en [[2009]], tres la muerte de [[Joseph B. Wirthlin]].
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Mormonismu]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
1drcv7el48lqxds3ssetyrjtpq9a1q4
Raffaello Sanzio
0
38817
4489567
4487250
2026-04-30T01:39:36Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 3 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489567
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Raffaello Sanzio''' {{nym}}<ref name="Rafaello"/>, tamién conocíu como '''Rafael de Urbino''' o, a cencielles, como '''Rafael'''<ref name="Rafaello">{{cita web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0053913 |títulu= Rafael|fechaaccesu=22 de xunu de 2009 |autor= Enciclopedia Catalana, SAU|fecha= 28 de xineru de 2008|idioma= Catalán}}</ref>{{#tag:ref|Ente les variantes del so nome, hai, amás "Raffaello Santi", "Raffaello de Urbino" o "Rafael Sanzio de Urbino". El llamatu Sanzio deriva de la [[Idioma llatín|llatinización]] del italianu, Santi en Santius. De normal roblaba los documentos como "Raphael Urbinas" - una forma llatinizada.<ref>Gould, páx. 207.</ref>|group=n.}} foi un [[pintor]] y [[arquiteutu]] [[Italia|italianu]] del [[Alto Renacimientu]]. Amás del so llabor pictóricu, que sería almirada y asonsañada mientres sieglos, realizó importantes apurras na arquiteutura y, como inspector d'antigüedaes, interesar nel estudiu y caltenimientu de les muertes grecorromanes.<ref>Klein y Zerner (1990), páx.44</ref>
Fíu d'un pintor de modesta relevancia, foi consideráu un [[neña maravía]] pol so precoz habilidá y al quedar güérfanu formar nos talleres de dellos artistes de prestíu. A los 25 años llogró'l so primer encargu oficial, la decoración de les Estancies Vaticanes, onde pintó dellos frescos como ''[[La escuela d'Atenes]]'', consideráu una de les sos obres cume.<ref>Pomella (2000), páx.111</ref><ref>{{cita web |url=http://revistas.ucm.es/bba/11315598/articulos/ARIS0808110137A.PDF |títulu=Arte y simbolismu |formatu=pdf |fechaaccesu=29 de xineru |añoacceso=2010 |autor=Carlos Pérez-Rubín |apellíu=Pérez-Rubín |nome=Carlos |añu=2008 |editor=revistas.ucm.es |páxina=139 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100328170110/http://revistas.ucm.es/bba/11315598/articulos/ARIS0808110137A.PDF |fechaarchivu=2010-03-28 }}</ref> Ye célebre pola perfeición y gracia de les sos [[artes visuales]], destacando en trabayos de pintura y [[dibuxo|dibuxu artísticu]].<ref>{{cita web |url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2578897 |títulu=Arte y simbolismu |fechaaccesu=29 de xineru |añoacceso=2010 |autor=Carlos Pérez-Rubín |apellíu=Pérez-Rubín |nome=Carlos |añu=2010 |editor=dialnet.unirioja.es |editorial=Universidá de la Rioja}}</ref> Xunto con [[Michelangelo]] y [[Leonardo da Vinci]] forma'l tríu de los grandes maestros del periodu.<ref>John Fleming (1982). ''A World History of Art''. London: Macmillan. p. 357.</ref>
Nació en [[Vienres Santu]] y finó nesta mesma festividá'l día que cumplió 37 años.<ref group=n.>Les feches de nacencia y muerte fueron bien aldericaes, y pueden nun ser ciertes.</ref> Foi un artista bien granible, en parte gracies a que dirixó un taller conformáu por numberosos collaboradores,<ref>Talvacchia (2007) páx.8</ref> y, a pesar de la so muerte prematura, dexó una estensa obra qu'en gran parte entá se caltién. La mayor parte del so trabayu ta agospiáu nos [[Museos Vaticanos]], yá que decoró con frescos les habitaciones conocíes como les [[Estancies de Rafael]], el principal encargu de la so carrera, que quedó ensin terminar por causa de la so muerte y foi completáu por ayudantes.
Dempués de los sos años de mocedá en [[Roma]], gran parte de la so obra, a pesar de ser diseñada por él, foi executada pol so taller, con una considerable perda calidable. Exerció gran influencia na so dómina; anque fora de Roma la so obra foi conocida sobremanera al traviés de la producción que fixeron los talleres de grabáu que collaboraben con él. Dempués de la so muerte, la influencia del so principal rival, Miguel Ángel, intensificar hasta los [[Sieglu XVIII|sieglos XVIII]] y [[Sieglu XIX|XIX]], cuando les cualidaes más seles y harmonioses de Rafael, fueron consideraes de nuevu como un modelu cimeru.
La so carrera estremar de manera natural en tres fases y tres estilos, descritos asina por [[Giorgio Vasari]]: los sos primeros años n'[[Umbría]], el periodu posterior de cuatro años en [[Florencia]] ([[1504]]-[[1508]]), onde absorbió les [[Florencia#Arte|tradiciones artístiques de la ciudá]], y finalmente'l so postreru y trunfal periodu de doce años en [[Roma]], trabayando pa los [[papa|papes]] y el so [[Corte noble|corte]].<ref>Vasari, páx. 208, 230.</ref>
[[Ficheru:Raffaello Sanzio - Self-portrait with a friend - Google Art project.jpg|thumb|''[[Autorretratu con un amigu]]'' (1500-1525), [[Louvre]], [[París]]]]
== Ascendencia ==
{{AP|Corte de Urbino}}
Nació en [[Urbino]] —una pequeña ciudá de la [[Italia]] central—, na rexón de [[Marche]], llocalidá pequeña, pero importante dende'l puntu de vista artísticu,<ref>''Urbino: The Story of a Renaissance City'' de June Osborne, na páx. 39 diz que'l llugar cuntaba con unos "pocos miles" d'habitantes como muncho, entá anguaño cunta con 15.000 habitantes si nun se tomen en cuenta a los estudiantes universitarios</ref> onde'l so padre [[Giovanni Santi]] yera pintor de la corte del duque. Na pequeña corte de Urbino, Giovanni foi integráu nel círculu íntimu de la familia nun grau cimeru al que yera habitual n'otres cortes italianes, so un gobiernu con importante centru de cultura lliteraria y artística.<ref>Jones and Penny, páx. 1-2</ref>
Crecer nel senu d'esta pequeña corte dio-y a Rafael la oportunidá d'aprender les maneres pulíes y les habilidaes sociales tan allabaes nél por Vasari.<ref>Vasari, páx. 207.</ref> La vida cortesana de Urbino nesta dómina sería pocu dempués considerada por [[Baldassare Castiglione]], (na so obra ''[[El Cortesanu]]''<ref>{{cita web |url=http://espasa.es/El cortesanu_51_1820 |títulu=El Cortesanu |fechaaccesu=15 de febreru |añoacceso=2010 |añu=2010 |editor=espasa.es |editorial=Editorial Espasa Calpe}}</ref> en [[1528]]), como modelu de [[virtú]]es d'una [[Humanismu|corte humanista italiana]]. Castiglione instalar en Urbino nel añu 1504, cuando Rafael yá nun moraba nella; sicasí, visitar bien de cutiu, lo que dio como resultáu una estensa amistá. Otros visitantes habituales de la corte tamién se convirtieron nos sos amigos: [[Pietro Bibbiena]] y [[Pietro Bembo]], nomaos dambos [[cardenal]]es más tarde, yeren conocíos entós como bonos [[escritor]]es y vivieron en Roma coles mesmes que Rafael.
Mover con comodidá nes [[Clase alta|altes esferes sociales]] mientres tola so vida, lo que foi unu de los factores que contribuyeron a dar una falsa impresión d'una carrera artística fácil. Sicasí, nun recibió una completa educación humanística, polo tanto nun se sabe con claridad si lleía fácilmente en [[Idioma llatín|llatín]].<ref>Jones & Penny, páx. 204.</ref>
== Biografía ==
=== Primeros años (1483-1504) ===
[[Ficheru:Raphael colonna 01.jpg|thumb|Posible [[autorretratu]] de Rafael mientres la so adolescencia.]]
[[Ficheru:Raffaello - Spozalizio - Web Gallery of Art.jpg|thumb|''[[Los casamientos de la Virxe]]'' de Rafael Sanzio. Nesta obra, puede apreciase la influencia de [[Perugino]] na manera de pintar del nuevu.]]
La so madre, Maxa di Battista di Nicola Ciarla , morrió en 1491 y el [[1 d'agostu]] de [[1494]], [[Giovanni Santi]], el so padre, volvió casase. Con tan solo 11 años, quedó güérfanu y so la custodia llegal del so tíu Bartolomeo, [[sacerdote]], qu'empecipió un pleitu cola [[madrasca]] del mozu. Sicasí, Rafael siguió viviendo con ella cuando nun allegaba al so aprendizaxe con un maestru. Aun así, yá diera amuesa del so talentu, según [[Giorgio Vasari]], quien cunta que fuera "una gran ayuda pal so padre".<ref>Jones & Penny, páx. 5.</ref><ref>Vasari, capítulu ''Life''.</ref> Un brillante [[autorretratu]] de la so adolescencia amuesa'l so precoz talentu.<ref>[http://z.about.com/d/arthistory/1/0/W/O/raphael_colonna_01.jpg Imaxe de Rafael Sanzio] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071202121830/http://z.about.com/d/arthistory/1/0/W/O/raphael_colonna_01.jpg |date=2007-12-02 }} nel [[Muséu Ashmolean]].</ref> El taller del so padre siguió y, probablemente en compañía de la so madrasca, xugó un relevante papel na so xestión dende la so mocedá. En Urbino tuvo la oportunidá de conocer la obra de [[Paolo Uccello]], el precedente pintor de la corte († [[1475]]), y de [[Luca Signorelli]], quien hasta l'añu [[1498]] moró y trabayó na próxima [[Città di Castello]].<ref>Jones & Penny: 4-5, 8 y 20</ref>
Según Vasari, el so padre asitiar nel taller del maestru d'[[Umbría]] [[Pietro Perugino]] como aprendiz, «a pesar de les llárimes de la so madre». La evidencia d'un periodu de deprendimientu vien namái de Vasari y d'otra fonte,<ref>Simone Fornari en 1549-50, vease tamién Gould, páx. 207.</ref> y foi aldericada, porque la so madre morrió cuando él tenía ocho años, lo que sería demasiáu puestu pa empezar a formase. Una teoría alternativa ye que recibió dalgún ensayamientu de [[Timoteo Viti]], un pintor de la [[Palaciu Ducal de Urbino|corte de Urbino]] dende [[1495]].<ref>Jones & Penny, páx. 8.</ref> Pero los historiadores modernos tán d'alcuerdu en que Rafael trabayó siquier como ayudante de Perugino dende alredor de [[1500]]; la influencia de Perugino nes sos primeres obres ye bien evidente: "probablemente nengún otru discípulu de talentu absorbiera les enseñances del so maestru como lu fixo Rafael, entá comparándolo con Leonardo da Vinci y Miguel Ángel", según Wölfflin.<ref>Wölfflin, páx. 73.</ref> Vasari escribe que, tocantes a esti periodu, yera imposible estremar les obres de dambos artistes, pero munchos [[Historia del Arte|historiadores del arte]] modernos afirmen detectar les partes que Rafael pintó como ayudante n'obres de Perugino o del so taller. Amás de la semeyanza estilística, les sos téuniques yeren tamién bien similares, por casu na trupa aplicación de la pintura, col usu d'un mediu a base de [[barniz]], nes solombres y los adornos escuros, pero con una aplicación más llixera nes partes de carne. Sicasí, l'escesu de resina nel barniz, causó de cutiu resquiebros n'árees de les pintures de dambos maestros.<ref>Jones y Penny, páx. 17.</ref> El taller de Perugino taba activu tantu en [[Perugia]] como en [[Florencia]], quiciabes con dos sucursales permanentes.<ref>Jones & Penny, páx. 2-5.</ref> Considérase qu'en 1501 Rafael yera un ''Maestru de Plenu Derechu'', dafechu formáu.
La so primer obra documentada foi'l ''[[Retablu Baronci]]'' —anque hai un discutiniu con ''[[La resurrección de Cristu (Rafael)|La resurrección de Cristu]]'' que foi realizada ente los años 1499 y 1501— pa la Ilesia de San Nicolás de Tolentino en Città di Castello, una ciudá a mediu camín ente Perugia y Urbino. [[Evanxelista di Pian di Meleto]], quien trabayara pal so padre, compartió l'encargu de la obra, que data de 1500 y foi terminada en 1501, anguaño namái queden delles porciones y un bocetu preparatorio.<ref group=n.>La obra foi bien estropiada por un terremotu nel añu 1789 y los sos restos atópense esvalixaos nos museos d'[[Europa]].</ref> Mientres los siguientes años pintó obres pa otres ilesies, incluyendo la ''[[Crucifixón Mond]]'' —alredor de 1503— y ''[[Los casamientos de la Virxe]]'' de la [[Pinacoteca di Brera]], según obres pa Perugia, como'l ''[[Retablu Oddi]]'' —''L'anunciación'' , ''L'Adoración de los Magos'' y ''La coronación de la Virxe'' 1501-1503—. Probablemente tamién visitó Florencia nesta dómina. Trátase d'obres mayores, dalgunes d'elles como [[frescu|frescos]], nes que Rafael llinda la composición al estáticu estilu de Perugino. Nestos años tamién pintó munches pequeñes y esquisites pintures de caballete, la mayor parte probablemente p'amantes de la pintura de la corte de Urbino, como ''[[Les Gracies (Rafael)|Les Gracies]]'', ''[[El suañu del caballeru]]'' o ''[[San Miguel (Rafael, 1501)|San Miguel]]'', y empezó a pintar ''[[Virxe col Neñu entronizados y santos]]''.<ref>Jones y Penny, páx. 5-8.</ref><ref>{{Cita llibru |apellíos= Chastel |nome= André|títulu= L'arte italiano|url= https://books.google.es/books?id=gDIW3l5BRYIC&lpg=PP1&pg=PA281#v=onepage&q&f=false |añu= 1988 |editorial= Ediciones AKAL |idioma= castellanu|isbn= 9788476003015|páxina= 281 }}</ref>
Nel añu de 1502 foi a [[Siena]] por invitación d'otru discípulu de Perugino, [[Pinturicchio]], "al ser amigu de Rafael y conocedor de la so capacidá como artista de la más elevada calidá", porque lu ayudar coles obres, y bien probablemente colos [[dibuxu|dibuxos]], pa una serie de frescos na [[Biblioteca Piccolomini]] de la [[Catedral de Siena]].<ref>"Un esbozu sobreviviente paez ser principalmente por cuenta de Rafael". Jones y Penny, páx. 20.</ref> Rescampla que nesta etapa temprana de la so carrera yá yera un artista solicitáu.
=== Influencia florentina (1504-1508) ===
[[Ficheru:Raphael missing.jpg|thumb|left|200px|Semeya d'un mozu, acasu [[Francesco Maria della Rovere]], antaño perteneciente al [[Muséu Czartoryski]] de Cracovia y anguaño sumíu.]]
Rafael llevó una vida de "[[nómada]]", trabayando en distintos llugares del norte d'Italia, pero pasando una bona parte del so tiempu en Florencia, quiciabes dende l'añu 1504. Asina, anque se fala del so "periodu florentín" ente 1504 y 1508, cabo mentar que nunca moró ende de forma continua.<ref>Gould, páx. 207-208.</ref> Sía que non, seique de xemes en cuando, tenía que visitar la ciudá p'aprovise de materiales. Esiste una carta d'encamientu, fechada n'ochobre de 1504, de la madre del siguiente duque de Urbino al [[confaloniero]] de Florencia: "El portador d'ésta ye Rafael, pintor de Urbino, quien, foi dotáu pa esti oficiu y que determinó pasar dalgún tiempu en Florencia pa siguir colos sos estudios. El so padre foi bien honestu y yo querer enforma, y el fíu ye un mozu sensible y apolazáu; tantu por una cosa como pa la otra téngo-y gran ciñu...".<ref>Jones y Penny, páx. 5.</ref>
Como enantes con Perugino y otros, foi capaz d'asimilar la influencia del arte florentino, respetando la evolución del so propiu estilu. Los frescos que fizo en [[Perugia]] alredor de [[1505]] amuesen una nueva calidá monumental nes figures, que podría evidenciar la influencia de [[Fra Bartolomeo]], de quien Vasari diz foi amigu. Pero la influencia más estelante nesti periodu foi la de [[Leonardo da Vinci]], quien volvió a la ciudá ente 1500 y 1506. Les figures de Rafael empezaron a tomar posiciones más complexes y dinámiques, y anque inda les temes yeren mayoritariamente "reposaos". Empezó a faer bocetos d'homes desnudos lluchando, una de les sos mayores obsesiones d'esti periodu florentín. Otru dibuxu ye la semeya d'una muyer nueva, utilizando la composición piramidal en trés cuartos de la recién [[Mona Lisa]], pero con una apariencia dafechu rafaelesca. Otra de les invenciones compositivas de Leonardo, la piramidal ''Sagrada Familia'', repitir nuna serie d'obres que se consideren ente les sos más famoses pintures de [[caballete]]. Na [[Royal Collection]] hai un dibuxu de Rafael de la obra perdida de Leonardo ''Leda y el cisne'', del que tomó la postura en ''[[contrapposto]]'' pal so ''[[Santa Catalina d'Alexandría]]''.<ref>National Gallery de Londres Jones & Penny:44</ref>
Tamién perfeccionó la so propia versión del ''[[sfumato]]'' de Leonardo, pa dar más sotileza a la representación de la carne, y desenvolver l'intercambiu de miraes ente los grupos, anque muncho menos enigmáticos que los consiguíos por Leonardo. Amás, supo caltener nes sos obres la nidia y clara lluz de Perugino.<ref>Jones & Penny, páx. 21-45</ref>
Leonardo yera pocu menos d'una trentena d'años mayor que Rafael, pero [[Michelangelo]], que nesa dómina moraba en [[Roma]], yera namái ocho años mayor. Miguel Ángel repunaba a Leonardo, y en Roma empezó a repunar a Rafael inclusive entá más, atribuyendo combalechadures contra él.<ref>Vasari, Michelangelo, páx. 251</ref> Rafael tuvo de conocer les sos obres en [[Florencia]], pero les sos obres más orixinales d'esta dómina apunten nuna direición bien distinta. Nel so ''[[Treslláu de Cristu (Rafael)|Santu Entierru]]'' asitia, a la manera clásica de los [[sarcófagu|sarcófagos]], toles figures na frente, nun arreglu complexu y non del tou esitosu. Wöllflin detecta la influencia de la Virxe de Miguel Ángel nel ''[[Tondo Doni]]'' na figura arrodillada de la derecha, pero'l restu de la composición allóñase enforma del so estilu, o del de Leonardo. Anque foi obra bien considerada na so dómina, y muncho depués retirada a encomalo de Perugia polos [[Borghese]], tratar d'una obra aisllada na so producción. El so clasicismu tomaría dempués una direición menos "lliteral".<ref>Jones & Penny, páx. 44-47.</ref><ref>Wöllflin, páx.79-82</ref>
=== Les Estancies vaticanes (1509-1513) ===
{{AP|Estancies de Rafael}}
[[Ficheru:Misa de Bolsena.jpg|thumb|left|270px|''[[La misa de Bolsena]]'', 1514, Estancia de Heliodoro.]]
[[Ficheru:13 Estancia de Heliodoro (Liberación de San Pedro).jpg|thumb|left|270px|''[[Lliberación de San Pedro]]'', 1514, Estancia de Heliodoro.]]
[[Ficheru:17 Estancia del Incendio del Borgo (Incendio del Borgo).jpg|thumb|left|270px|''[[La quema del Borgo]]'', 1514, Estancia de la quema del Borgo, pintada pol taller de Rafael a partir d'un diseñu del artista.]]
[[Ficheru:Raffael 072.jpg|thumb|left|270px|''[[El Parnasu]]'', 1511, Estancia de la Signatura.]]
A finales de [[1508]] treslladóse a [[Roma]], onde entró al serviciu del papa Xuliu II, probablemente gracies a l'encamientu del so arquiteutu [[Donato Bramante]], quien daquella trabayaba na [[basílica de San Pedro]], yera natural de Urbino y tenía dalguna rellación con Rafael.<ref>Jones & Penny:49, difieren llixeramente de Gould:208 con al respeutive de la fecha de la so llegada</ref> A diferencia de Miguel Ángel, que nun realizó trabayu artísticu dalgunu mientres ciertu tiempu en Roma enantes de recibir los primeros encargos,<ref>Vasari, páx. 247</ref> el mozu artista recibió rápido l'encargu de decorar al frescu la qu'habría de ser la biblioteca privada del pontífiz nel Vaticanu.<ref group=n.>Anque Julio II nun yera un gran llector (un inventariu realizáu tres la so muerte suma un total de 220 llibros, munchos pa la dómina, pero una cantidá totalmente insuficiente pa una biblioteca de tales dimensiones. Nun había sitiu pa estanteríes nos sos murios, polo que los volúmenes topábense almacenaos en caxones metanes la biblioteca; dichos caxones fueron destruyíos mientres el [[Sacu de Roma]] en [[1527]].</ref>
<ref>Jones & Penny, páx. 4952</ref> Yera un proyeutu muncho más importante y estensu que cualesquier nel que trabayara hasta esi momentu, pos hasta la fecha nun pasara de faer dalgún retablu en Florencia. Nel so equipu había otros artistes trabayando en distintes estancies, munchos d'ellos pintando sobre obres encargaes pol odiáu predecesor de Julio II, el papa español [[Alexandru VI]]. El nuevu pontífiz decidiera borrar cualquier muerte del papa [[Casa de Borja|Borgia]], hasta los sos escudos d'armes.<ref>Jones & Penny, páx. 49</ref> Unu d'ellos foi [[Michelangelo]], que recibió l'encargu de pintar la cúpula de la [[Capiya Sixtina]].
La primera de les célebres ''[[Estancies de Rafael|stanze]]'' qu'empezó a pintar, ye la conocida como ''[[Estancies de Rafael|Stanza della Segnatura]]'' —pol usu que tenía en tiempos de [[Giorgio Vasari]]—, produció un impautu estraordinariu nel arte romano. Güei día sigue siendo considerada la obra maestra del pintor, pos contién [[La Escuela d'Atenes]], [[El Parnasu (Rafael)|El Parnasu]] y [[La disputa del Sacramentu]], que son dalgunes de les obres más conocíes del pintor. De resultes d'esti gran ésitu, fuéron-y encargaes nueves estancies, moviendo a otros artistes primeramente contrataos, como [[Perugino]] o [[Luca Signorelli]]. Concluyó trés d'elles, toes con pintures nos sos murios y, de cutiu, tamién nos techos. Sicasí, la inmensidá del trabayu asumíu obligó-y a delegar la execución práutica de los sos detallaos diseños (que siempres realizó en persona) nos miembros del numberosu taller que formara. Yeren estos artistes de sobrada capacidá, que con posterioridá a la muerte del propiu Rafael, encargar de la decoración de la cuarta estancia, basándose nos diseños que'l maestru había dexáu. La muerte de Julio II ([[1513]]) nun atayó los trabayos, pos el so socesor, el papa [[Lleón X]], un Medici, estableció una rellación cercana col artista, que siguió recibiendo encargos.<ref>Jones & Penny, páx. 49-128</ref> L'amigu de Rafael, el cardenal Bibbiena, yera unu de los antiguos tutores del nuevu papa, y el so íntimu amigu y conseyeru.
Rescampla que Rafael se dexó influyir polos frescos del techu de la [[Capiya Sixtina]] de Miguel Ángel. Vasari diz que Bramante lo introdució en dicha capiya secretamente. La bastida correspondiente a la primer seición en ser terminada foi retirada l'añu [[1511]]. La reaición de los demás artistes ante la cimera fuercia espresivo de Buonarroti foi la cuestión dominante nel arte italiano nos dos décades posteriores, y Rafael, que yá demostrara la so capacidá d'asimilación d'influencies esternes al so propiu estilu, aceptó'l retu seique con mayor intensidá que cualesquier otru artista. Unu de los primeros y más claros exemplos foi la semeya del mesmu Miguel Ángel como [[Heráclito]] en ''La Escuela d'Atenes'', que paez sacáu direutamente de la ''Sibilas'' o los ''ignudi'' del techu de la Capiya Sixtina. Otres figures d'esta y otres obres posteriores nes estancies acusen la mesma influencia, pero inda más integraes nel estilu personal de Rafael.<ref>Jones & Penny, páx. 101-105</ref> Buonarroti acusar de plaxu y unos años enantes de la muerte de Rafael quexar nuna carta del siguiente tenor: ''«tou lo que sabe d'arte hailo aprendíu de mi»'', anque n'otres ocasiones amosóse más arrogante.<ref>Blunt, páx. 76, Jones & Penny, páx. 103-5</ref>
Estes enormes y complejísimas composiciones pueden ser consideraes ente les obres supremes del [[Renacimientu]]. Apurren una visión desaxeradamente idealizada de los suxetos representaos, y les composiciones, anque yá perfectamente concebíes en dibuxu, paecen sufrir de «''sprezzatura''», un términu escurríu pol so amigu [[Baldassare Castiglione]], que'l definía como «una cierta indiferencia que trescala tola obra y que nos fai pensar o dir que fluyó ensin nengún esfuerciu».<ref>Book of the Courtier 1:26 [http://www.idehist.uu.se/distans/ilmh/Ren/sprezzatura-castiglione.htm The whole passage]</ref> Según [[Michael Levey]], «Rafael da-yos a les sos figures una gracia y claridá sobrehumanes nun universu de certidumes [[Euclides|Euclidianes]]».<ref>[[Michael Levey|Levey, Michael]]; ''Early Renaissance'', p.197 ,1967, Penguin</ref> La pintura ye de la máxima calidá nos dos primeres estancies, pero les composiciones posteriores, especialmente les que contienen aición de tinte dramáticu, nun son dafechu perfectes polo qu'atañe a la concepción, como tampoco na execución per parte de los sos ayudantes.
=== Otros proyeutos ===
[[Ficheru:Raphael's Triumph of Galatea 02.jpg|thumb|200px|''[[El trunfu de Galatea (Rafael)|La Galatea]]'', una de les sos principales obres mitolóxiques.]]
Los proyeutos nel Vaticanu ocuparon la mayor parte del so tiempu, pero aun así pintó delles semeyes, incluyendo los de los sos [[Mecenalgu|mecenes]], los papes Xuliu II y [[Lleón X]], el primeru de los cualos ye consideráu como unu de les sos meyores semeyes. Otres semeyes fueron los de los sos amigos, como Castiglione, o de personaxes del círculu de los papes. Dellos gobernantes primir con faer los sos respeutivos encargos, como a [[Francisco I de Francia]] que-y fueron unviaos dos pintures como presente diplomáticu del papáu.<ref group=n.>Unu d'ellos yera una semeya de [[Xuana d'Aragón]], reina de Nápoles, pal que Rafael unvió un ayudante a dibuxala en [[Nápoles]], y que probablemente foi pintáu principalmente pol so taller.</ref><ref>Jones & Penny, páx. 163</ref> Pa Agostino Chigi, l'inmensamente ricu tesoreru del papa, Rafael pintó ''[[El trunfu de Galatea (Rafael)|La Galatea]]'', diseñó frescos decorativos pal so ''[[Villa Farnesina]]'' y pintó dos capilles nes ilesies de ''Santa Maria della Pace'' y ''[[Basílica de Santa María del Popolo|Santa Maria del Popolo]]''.<ref>Borrego, páx. 48</ref> Tamién diseñó parte de la decoración de la [[Villa Madama]], sicasí, la obra de dambes villes foi realizada pol so taller.
Unu de los encargos papales más importantes foi la serie de los ''[[Cartones de Rafael]]'' (anguaño nel [[Victoria and Albert Museum]]), una serie de 10 cartones pa tapices, de los cualos sobrevivieron 7, y que representen escenes de les vides de [[Pablo de Tarsu|San Pablo]] y [[Simón Pedro|San Pedro]], feches pa la [[Capiya Sixtina]]. Los cartones fueron unviaos a [[Bruxeles]] pa ser texíos nel taller de [[Pieter van Aelst el Viejo]] (padre del depués famosu pintor [[Pieter Coecke]]). Ye posible que Rafael viera la serie completa terminada enantes de la so muerte. Probablemente fueron terminaos en 1520.<ref>Jones & Penny, páx. 133-147</ref> Tamién diseñó y pintó la [[Loggia del Vaticanu]], una galería llarga y estrecha entós abierta a un patiu a un llau y decorada nel estilu grotescu<ref>Basáu nel adornu caprichosu de bichos, sabandijas, quimeras y xamasques»; cf. DRAE, [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltObtenerHtml?LEMA=grutesco&SUPIND=0&CAREXT=10000&NEDIC=Non#0_2 «Grutesco»].</ref> típicu de Roma. Pintó tamién ciertos [[retablu|retablos]] importantes, como por casu el ''[[Éxtasis de Santa Cecilia]]'' y la ''[[Madonna Sixtina (Rafael)|Madonna Sixtina]]''. La so última obra, na que tuvo trabayando hasta la muerte, foi ''[[La Tresfiguración]]'', qu'en compañía de ''[[El Plasmu de Sicilia (Rafael)|El Plasmu de Sicilia]]'' amuesa la direición que tomara'l so arte nes acabadures de la so vida: un estilu más [[Pintura barroca|proto-barrocu]] que [[Manierismu|manierista]].<ref group=n.>Tanto la rellación de Rafael col manierismu, según la mesma definición de manierismu, foi bien aldericada.</ref><ref>Jones & Penny, páx. 235-246</ref><ref>Vease Craig Hugh Smyth, Mannerism & Manieri, 1992, IRSA Viena, ISBN 3-900731-33-0</ref>
El cardenal [[Bernardo Dovizi|Bernardo Dovizi di Bibbiena]] llogró del papa [[Lleón X]], a cambéu del sofitu concedíu pa la so eleición, l'autorización pa reestructurar el so apartamentu nel interior de los palacios Vaticanos. Cultu humanista y lliteratu, de gustos refinaos, el cardenal deseyaba que'l so apartamentu tuviera al altor de la tradición romana y encargó el proyeutu a Rafael. Corría l'añu 1516; Rafael, colos sos ayudantes ocupar del conxuntu decorativu, inspirándose na [[Villa Adriana|Villa d'Adriano]] en [[Tívoli|Tívol]]i y na [[Domus Aurea]], algamando resultaos de gran refinamientu y elegancia nel entrelazamiento de motivos clásicos y elementos ornamentales de gustu antiguu, que van constituyir mientres tiempu un asonsañáu motivu decorativu. La estructura del conxuntu reflexa la cultura y el gustu de Rafael; la execución ye de los sos alumnos: [[Giovanni da Udine]], [[Giulio Romano|G. Romano]] y [[Giovanni Francesco Penni|G. F. Penni]].<ref>{{Cita llibru|apellíos = PECCATORI|nome = Stefano|enllaceautor = |títulu = ArtBook Rafael. La busca de la perfeición y la tenrura de la naturaleza.|url = |fechaaccesu = |añu = 1999|editorial = Electa Bolsu|isbn = 84-8156-251-3|editor = |ubicación = Madrid|páxina = 110|idioma = Castellanu|capítulu = }}</ref>
=== Taller ===
{{VT|Categoría:Cuadros de Taller de Rafael}}
[[Ficheru:Double Raphael.jpg|250px|left|thumb|''[[Semeya d'Andrea Navagero y Agostino Beazzano]]'' o ''Retrato Doble'', obra fecha por Rafael Sanzio mientres el so periodu romanu. La semeya paez ser fechu n'abril de [[1516]] tando los dos humanistes retrataos en Roma, poco primero de que [[Andrea Navagero]] tornara a [[Venecia]] por cuenta del so nomamientu como bibliotecariu de la [[República Serenísima]]. La magna obra del italianu ta fecha al [[Pintura al oleu|oleu]] sobre [[llenzu]]. Mide 76 cm d'altu y 107 d'anchu y caltiénse anguaño na [[Galería Doria Pamphili]] de Roma.<ref>Nicoletta Baldini, Rafael, Milano, Rizzoli/Skira - Corriere della Sera, 2003; ed. española, Madrid, Unidá Editorial - El Mundo (Los grandes xenios del arte, 6), 2005, páx. 152. ISBN 84-89780-59-5.</ref>]]
Vasari diz que Rafael llegó a tener un taller con cincuenta pupilos y ayudantes, munchos de los cualos aportaríen a dempués importantes artistes pol so propiu derechu. Foi, posiblemente, el mayor taller aconceyáu sol maxisteriu d'un únicu gran maestru de la pintura, y enforma mayor de lo habitual. Incluyía destacaos pintores provenientes d'otres rexones d'Italia, que probablemente trabayaben colos sos propios equipos como subcontratistas, según aprendices y obreros. Hai poca información sobre'l taller y sobre la so organización interna, amás de les mesmes obres d'arte, de cutiu difíciles d'atribuyir a la intervención d'un artista concretu.<ref>Jones and Penny, páx.146-147, 196-197.</ref><ref>Pon, páx. 82-85</ref>
Tres la muerte de Rafael, l'actividá del taller siguió, sicasí, munches de les sos pintures quedaron incompletes, según dalgunes de les sos posesiones. Los miembros más destacaos fueron [[Giulio Romano]], nuevu discípulu d'orixe romanu — de 21 años —, y [[Gianfrancesco Penni]], yá consideráu un maestru, d'orixe florentín. Penni nun algamar el mesmu nivel de reputación personal que Giulio, y dempués de la muerte de Rafael, ocupó'l puestu d'ayudante de Giulio Romano mientres la mayor parte de la so carrera. [[Perino de la Folgazana]], yá un maestru, y [[Polidoro da Caravaggio]], quien supuestamente xubió a la posición de pintor depués d'ocupar l'humilde oficiu de tresportar materiales pa los obreros, tamién aportaron a importantes pintores. [[Maturino da Firenze]], como nel casu de Penni, foi clisáu pola fama del so compañeru Polidoro. [[Giovanni da Udine]] gociaba d'un estatus más independiente, y foi responsable de la decoración en estuco y los grotescos que decoraben los principales frescos.<ref>Jones and Penny, páx. 147, 196</ref> La mayor parte de los artistes esvalixáronse, y dalgunos d'ellos tuvieron una muerte violenta a raigañu del [[Sacu de Roma|saquéu de Roma de 1527]].<ref>Vasari, [http://www.fordham.edu/halsall/basis/vasari/vasari18.htm Vida de Polidoro].</ref> Esto contribuyó al espardimientu del estilu de Rafael por toa Italia y a llugares más alloñaos.
Vasari da muncha importancia al fechu de que Rafael llogró un harmoniosu y eficiente taller, y al igual la so habilidá y paciencia na resolución de los conflictos o disputes ente los veceros y los sos ayudantes, daqué qu'escarecía [[Michelangelo]] con dambos coleutivos.<ref>Vasari, páx. 207 & 231</ref> Aun así, anguaño, ye casi imposible descifrar les partes que Rafael y los sos ayudantes realizaron, yá que, tanto Giulio como Penn, yeren diestros, nun hai dulda de que munches de les últimes obres murales de Rafael, y probablemente dalgunes de les sos obres de caballete, destaquen más pol dibuxu que pola execución. Sicasí, munchos de les sos semeyes, que s'atopen en bones condiciones, amuesen la brillosa téunica d'execución qu'algamó a la fin de la so vida.<ref>Jones & Penny, páx. 163-167</ref>
Otros de los sos destacaos discípulos y ayudantes fueron [[Raffaellino del Colle]], [[Andrea Sabbatini]], [[Bartolommeo Ramenghi]], [[Pellegrino Aretusi]], [[Vincenzo Tamagni]], [[Battista Dossi]], [[Tommaso Vincidor]], [[Timoteo Viti]]—pintor de Urbino—, según l'escultor y arquiteutu [[Lorenzetto]]—cuñáu de Giulio Romano.<ref group=n.>La llinia direuta de tresmisión maestru-discípulu puede ser trazada dende Rafael hasta figures del tou sorprendentes, como Brian Eno, Tom Phillips y Frank Auerbach.</ref> Díxose que'l flamencu [[Bernard van Orley]] trabayó mientres un tiempu pa Rafael, y que [[Luca Penni]], hermanu de Gianfrancesco, seique foi miembru del taller.<ref>Vasari páxs. 197-198</ref>
=== Semeyes ===
A lo llargo de la so vida realizó delles semeyes onde amosó una gran midida de gracia y harmonía, exemplu d'esto foi'l de [[Semeya de Baltasar de Castiglione|Baltasar de Castiglione]]. Les ''Madonne'' y los ''bambini'' llenos de guapura y elegancia fueron una tema recurrente tantu nes sos semeyes como nes sos pintures. Na "Última Cena" dio un gran protagonismu a la figura de los apóstoles. D'igual manera realizó semeyes de grandes personaxes como: del [[Cardenal Bibbiena]] (c. 1516), el ''[[Semeya d'Andrea Navagero y Agostino Beazzano]]'' (c. 1516), ''[[Semeya de Bindo Altoviti]]'' (c. 1514), ''Semeya de Tommaso Inghirami'' (1515-1516), ''[[Semeya de cardenal]]'' (1510-1511), ''[[Semeya de Julio II]]'' (1511–1512) y ''[[Semeya del cardenal Alessandro Farnese]]'' (1509-1511). Munchos d'ellos atópense güei esvalixaos nos museos y galeríes d'[[Europa]].
La rellación de Rafael con [[Leonardo da Vinci]] en Florencia a principios del sieglu XVI foi bien significativa. El modelu inspirador ye la [[La Gioconda|Gioconda]], que pol efeutu emocional de la so mirada y sobremanera la integración ente la figura y el paisaxe constituyó un modelu de reflexón pa Rafael. Pero nes semeyes de Rafael la llinia establez netamente les formes, que gracies a la so certidume convertir en "módulu" espacial, n'equilibriu ente llenu y vacíu, en midida de la rellación ente lo particular y lo universal, en resume perfecta de les verdaes de la persona. Tamién la trayeutoria de Rafael concretar na superación de les formes pocu convencionales de [[Pietro Perugino|Perugino]], na alquisición d'una pintura autónoma, llibre, que seya espresión del perfectu equilibriu esistente ente l'home y la naturaleza. Los comitentes del artista son representantes de l'alta burguesía de los banqueros y los mercaderes o de l'aristocracia menor, mientres la sociedá más elevada dirixir a pintores de más fama, como [[Domenico Ghirlandaio|Ghirlandaio]].
L'encargu papal amonta descomanadamente la fama y el prestíu de Rafael, qu'ente 1509 y 1513 recibe numberosos pidimientos de cardenales y nobles más o menos próximos a la curia romana. Realizaba dichos semeyes coles mesmes qu'executaba les estancies. Nesti ámbitu ye interesante la evolución de la semeya. La novedá ye que s'alvierte nellos una mayor propensión a representar les traces como indicadores de la interioridá, más allá de la esmolición pola afirmación del estáu social; amás, resulta evidente la representación de la figura como guarda más cierta y consciente.
[[Ficheru:SaintPierreRaphael.JPG|thumb|248x248px|Proyeutu qu'escurrió Rafael pa la [[basílica de San Pedro]] nel [[Ciudá del Vaticanu|Vaticanu]], 1514.]]
=== Arquiteutura ===
Tres la muerte de [[Bramante]], en 1514, foi nomáu arquiteutu de la [[basílica de San Pedro]]. La mayor parte de les sos obres arquiteutóniques fueron derrumbaes o modificaes dempués de la so muerte y arriendes de l'aceptación de los diseños de [[Michelangelo]], pero, sobreviven unos pocos diseños. Pal analís d'estos, llevar a cabu l'exame d'un templu que s'atopaba bien escuru, con grandes pilastres a lo llargo, «como un caleyón» según un analís crítico y póstumo d'[[Antonio da Sangallo el Mozu]]. Esiste tamién la hipótesis de que'l templu tien una paecencia col santuariu de ''[[La espulsión de Heliodoro del templu]]''.<ref>Jones & Penny, páx. 215-218</ref> Rafael diseñó otros edificios, y mientres un curtiu tiempu consideróse-y l'arquiteutu más importante de [[Roma]] y el preferíu del círculu social del papa. Julio fixera cambeos na disposición urbanística de la ciudá, creando delles víes públiques, que aparentaben rescamplantes palacios.<ref>Jones & Penny, páx. 210-211</ref>
Un importante edificiu, el [[Palazzo Branconio dell'Aquila]] del [[chambelán]] de [[Lleón X]], foi dafechu derrumbáu pa faer llugar a la plaza diseñada por [[Bernini]] pa San Pedro, obra qu'enxamás se realizó, pero caltuviéronse dibuxos de la fachada y del patiu. La fachada gociaba d'una abigarrada decoración, inusual pa la dómina, incluyendo tantu paneles pintaos nel pisu cimeru (de trés) como mapa d'escultures nel pisu entemediu.<ref>Jones & Penny, páx. 221-222</ref> El diseñu básicu de la Villa Farnesina nun foi de Rafael, pero él diseñó y pintó la [[Capiya Chigi]] pal propietariu, [[Agostino Chigi]], tesoreru del papa. Otru edificiu, pal doctor del papa Lleón, el [[Palazzo di Jacobo da Brescia]], que foi treslladáu na década de 1930, y anguaño caltiénse de pies; dichu edificiu foi diseñáu como complementu d'un palaciu de la mesma cai, obra de [[Bramante]], onde'l mesmu Rafael moró mientres un tiempu.<ref>Jones & Penny, páx. 219-220</ref> La [[Villa Madama]], una arrogante residencia de recréu del [[cardenal]] [[Julio de Médicis]], darréu del papa [[Clemente VII (papa)|Clemente VII]], nunca foi terminada, pero los sos planos revelen el so propósitu. Fízose un diseñu a partir de los planos constructivos por [[Antonio da Sangallo el Mozu]] y anque incompleta, yera la villa más sofisticada diseñada hasta'l momentu n'[[Italia]]. D'esta miente, influyó de manera importante nos diseños posteriores d'esti tipu d'edificiu. (ésti paez ser l'únicu edificiu modernu de [[Roma]] del cual [[Palladio]] fixo un dibuxu midíu).<ref>Jones and Penny, páx. 226-234.</ref>{{#tag:ref|Rafael dexó una llarga carta na que describía les sos intenciones al cardenal.<ref>Jones and Penny, páx. 247-248</ref>|group=n.}} Namái queden los planos de la planta baxa d'un gran palaciu diseñáu por él mesmu a la nueva «Via Giulia», nel [[Borgo]], pal cual tuvo atropando'l terrén nos sos últimos años. Atopar nuna mazana irregular cerca del [[ríu Tíber]]. Paez que les fachaes teníen d'incluyir una orde xigante de pilastres<ref group=n.>Una pilastra ye una columna de base llateral cuadrada al igual que la so base de sofitu, a diferencia de les tradicionales que son cilíndriques nes bases llaterales y círcular na so base de sofitu.</ref> alzándose siquier dos plantes hasta l'altor completu de la planta noble, «un estilu grandilocuente ensin precedentes nun palaciu de calter priváu».<ref>Jones & Penny, páx. 224</ref><ref>Jones & Penny, páx. 226</ref> En 1515, fuéron-y daos poderes como "Prefeutu" sobre toles antigüedaes que se desenterraren na ciudá y hasta una milla alredor d'esta. Rafael escribió una carta al papa Lleón suxiriendo midíes pa torgar la destrucción de los monumentos antiguos, y propunxo una inspeición visual de la ciudá pa rexistrar les antigüedaes de manera entamada. La opinión del Papa yera distintu, quería siguir reutilizando les antigües fábriques pa la construcción de San Pedro, pero quería que toles inscripciones antigües quedaren documentaes, según tamién caltener les escultures, enantes de dar permisu pal usu de la piedra.<ref>Jones & Penny, páx. 205</ref>
=== Dibuxos ===
[[Ficheru:Estudosguardasressurreicao-rafael-ashmuseum1.jpg|thumb|150px|Esquisa preparatorio pa la obra de [[La resurrección de Cristu]], que ye quiciabes la so primer obra oficial.]]
Considérase-y unu de los dibuxantes más finos na [[historia del arte occidental]] y unu de los qu'usó llargamente'l dibuxu pa entamar les sos composiciones. Según Armerina, esperta na vida del artista, cuenta, que cuando ésti empezaba a entamar una composición, estendía nel suelu un gran númberu de dibuxos que caltenía archivaos, y empezaba rápido a dibuxar, utilizando figures de «equí y de allá».<ref>GB Armenini (1533-1609) De vera precetti della pittura (1587). Citáu en Pon, páx. 115</ref> Sobrevivieron unos cuarenta bocetos de la ''Apuesta'' de les Estancies y probablemente haya más ente les cuatrocientes fueyes que se tienen anguaño de les sos pre-diseños; bien namái constitúin una parte mínima de los que realizó l'artista o fixo realizar pol so taller so la so supervisión.<ref>Jones & Penny, páx. 58</ref><ref>Pon, páx. 114</ref> Fixo munchos dibuxos pa perfilar les postures y les composiciones, aparentemente en cantidá cimera a la d'otros pintores, a xulgar pola gran cantidá de variantes que sobrevivieron: «... Ye según el mesmu Rafael, que tenía tanta riqueza maxín, solía trabayar, siempres partiendo de cuatro o seis maneres distintos d'esponer la escena, caúna d'elles distinta al restu, y toes elles llenes de gracia y finura» escribió un autor tres la muerte d'ésti.<ref>Ludovico Dolce (1508-68), del seu L'Aretino de 1557, citadp en Pon, páx. 114</ref> Pa John Shearman, l'arte de Rafael marca «un desplazamientu de los recursos dende la producción escontra la investigación y el desenvolvimientu».<ref>Citáu en Pon, páx. 114, de The Organization of Raphael's Workshop, pub. Chicago, 1983</ref>
La so obra ta acompañada d'un inmensu ''corpus'' de dibuxos, que constitúin un fundamental documentu de sofitu de les obres pintaes, pero que tienen de ser entendíos ya interpretaos como un ámbitu d'investigación autónomu y orixinal. Fueron catalogaos por Fischer como una estancia romana.<ref>{{Cita llibru|apellíos = PECCATORI, ZUFFI|nome = Stefano, Stefano|enllaceautor = |títulu = ArtBook Rafael. La busca de la perfeición y la tenrura de la naturaleza.|url = |fechaaccesu = |añu = 1999|editorial = Electa Bolsu|isbn = 84-8156-251-3|editor = |ubicación = Madrid|páxina = 128-129|idioma = castellanu|capítulu = }}</ref>
Verdaderamente, dende'l periodu umbru, el dibuxu constituyía una parte fundamental del so métodu de trabayu: tratar d'esbozos o estudios principalmente al natural, preseos pa enfocar un detalle de la composición, anque tien de reconocese que los motivos del dibuxu nunca son tresferíos a la obra definitiva ensin cambeos nin variaciones.
Cuando taba satisfechu con una composición de cutiu treslladóse a cartón a escala real, que darréu furaba con un [[punzón]], dexando furacos por onde dexaba pasar un pocu de sarriu, de cuenta que quedaben llinies na superficie final como guía. Tamién fixo un usu refecho y poco habitual, tantu en papel como en [[yelsu]], d'una aguya ciega», marcando llinies que dexaben namái una hendidura, pero nenguna marca. Estes pueden ser vistes nel muriu de ''[[La escuela d'Atenes]]'' y en munchos otros dibuxos.{{#tag:ref|Evidentemente, les fotografíes nun pueden amosar bien estes hendiduras. [[Leonardo da Vinci|Leonardo]] emplegó dacuando una aguya ciega pa marcar la eleición final dientro del llíu de bocetos superpuestos a la mesma superficie.<ref>Pon, páx. 106-110.</ref>|group=n.}} Los ''Cartones de Rafael'', como diseños pa tapices que yeren, fueron dafechu coloriaos con [[pintura al temple]], y fueron unviaos a [[Bruxeles]] pa ser texíos.
Nes últimes obres pintaes pol taller, los dibuxos son de cutiu enforma ameyores que la pintura.<ref>Lucy Whitaker, Martin Clayton, The Art of Italy in the Royal Collection; Renaissance and Baroque, p.84, Royal Collection Publications, 2007, ISBN 978 1 902163 291</ref> La mayor parte de los sos dibuxos son bastante detallaos, inclusive los bocetos iniciales con figures desnudes tán curioso fechos, y los posteriores dibuxos de preparación tienen un altu nivel d'acabáu, con avisiegos y, dacuando, zones allumaes en blancu. Escarecíen de la llibertá y la enerxía de dalgunos de los bocetos de Leonardo o de Miguel Ángel, pero siempres bien satisfactorios dende'l puntu de vista estéticu. Foi unu de los postreros artistes n'utilizar de manera habitual un dispositivu metálicu, anque tamién supo faer un sobeyosu usu de la téunica más llibre del [[carbón]] coloráu o negru.<ref>Pon, páx. 104</ref> Nos sos últimos años foi unu de los primeros artistes n'usar modelos femeninos pa dibuxos preparatorios, anque cabo mentar que davezu s'usaben homes pa estudiu de dambos sexos. («[[Garzón]]»).
Les téuniques son desemeyaes: llapiceru, sanguina, pluma, punta de plomu o de plata, bistre, albayalde, acuarela, trazos netos o esmucíos, sobre papel blancu o coloriáu.
=== Grabaos ===
Rafael nun fixo direutamente los grabaos, sinón que buscó la collaboración de [[Marcantonio Raimondi]] pa reproducilos a partir de los sos dibuxos, collaboración que dio llugar a munchos de los grabaos italianos más afamaos del sieglu y que marcó la evolución d'esti arte. Esti interés polos grabaos nun ye habitual ente los grandes maestros; de los sos contemporáneos, namái [[Tiziano]], quien trabayó con Raimondi, pero d'una forma menos satisfactoria.<ref>Pon, páx. 102</ref><ref>Landaum, páx. 118</ref> Fixéronse alredor de cincuenta planches, dalgunes copiando pintures conocíes de Rafael, pero otres aparentemente sobre diseños orixinales espresamente pensaos pol maestru. Parte d'estos dibuxos preparatorios perdióse, y la so esistencia conozse solamente porque Raimondi treslladar al grabáu.<ref>Pon, Capítulu 3.</ref><ref>Landaum, capítulu 4.</ref>
Los grabaos orixinales más famosos surdíos d'esta collaboración fueron ''Lucrecia'', el ''[[Xuiciu de Paris (Rafael)|Xuiciu de Paris]]'' y ''La masacre de los Inocentes'' (del que fueron grabaes dos versiones práuticamente idéntiques). Ente los grabaos basaos en pintures cabo destacar ''El Parnasu'' (con diferencies considerables al respeutive de la orixinal)<ref>Pon, páx. 86-87</ref> y ''Galatea''. Fora d'Italia, los de Raimondi y otros fueron la principal vía de divulgación del arte de Rafael hasta'l sieglu XX. [[Baviero Carocci]], llamáu por Vasari «Il Baviera»,<ref group=n.>«Il Baviera» por significar que yera d'orixe bávaru, esto ye, un alemán, al igual qu'otros artistes que se xunieron a les files del taller de Rafael.</ref> un ayudante a quien Rafael confiaba'l so dineru,<ref>Jones and Penny, páx. 82</ref> quedar en posesión de munches de planchar<ref group=n.>Planchar, nesti casu yera, la reproducción estereotípica o galvanoplástica preparada pa la impresión.</ref> dempués de la muerte del artista, y tuvo ésitu na nueva ocupación d'editor de grabaos.
== Vida privada y muerte ==
[[Ficheru:La Fornarina.jpg|thumb|200px|''[[La Fornarina]]'', amigu de Rafael.<ref group=n.>Historiadores del arte y espertos aldericaron si la posición de la mano derecha sobre la mama esquierda nel cuadru ''La Fornarina'' revela un [[Cáncer de mama|tumor cancerosu]] amarutáu nun clásicu xestu d'amor.</ref><ref>«The Portrait of Breast Cancer and Raphael's La Fornarina», The Lancet, 21 d'avientu de 2002, 28 d'avientu de 2002.</ref>]]
Rafael vivía en [[Borgo]], con bastante luxu y nun palaciu diseñáu por Bramante. Nunca se casó, pero en [[1514]] comprometer con [[María Bibbiena]], sobrina del [[cardenal]] [[Médici]]. Paez que'l so amigu, el cardenal, forzó'l compromisu, y que la falta d'entusiasmu del artista nun fixo posible los [[matrimoniu|esponsales]] enantes de la so muerte en 1520.<ref name=Vasario>Vasari, páx. 230-231</ref> Díxose que tuvo delles rellaciones amoroses, pero mientres vivió en Roma goció d'una rellación permanente con [[La Fornarina|Margherita Luti]], «La Fornarina», llamada asina por ser fía d'un panaderu (''fornaio'' n'[[idioma italianu|italianu]]) d'orixe [[Siena|sienés]] llamáu Francesco Luti, que vivía na ''Via del Governo Vecchio''.
Foi nomáu ''[[Mayordomu (criáu)|mayordomu]]'' del Papa [[Lleón X]], lo que-y daba un ciertu estatus ante la corte y unos ingresos adicionales, según tamién, caballeru de la ''Orde Papal de la Espuela Dorada''. Vasari afirma qu'estos nomamientos, y al igual que los munchos encargos fechos por estos, pudieron ser motivu y esplicación del retrasu del so [[boda|casamiento]].<ref name=Vasario /> Según Vasari, la so prematura muerte nun Vienres Santu (6 d'abril de [[1520]], posiblemente'l día del so aniversariu trenta y siete) foi por cuenta de una nueche na cual tuvo escesives rellaciones sexuales con «La Fornarina», dempués de lo que [[fiebre|careció con fiebre]], y al nun confesa-y a los doctores la verdadera causa, nun-y foi alministráu'l cuidu correutu, lo que-y causó la muerte.<ref group=n.>Otros historiadores defendieron teoríes distintes: [[Bernardino Ramazzini]] (1700), na so obra ''De morbis artificum'', indica que los pintores d'aquella dómina xeneralmente llevaben «vides sedentaries y teníen un calter murniu» y de cutiu trabayaben «con materiales a base de mercuriu y de plomu». [[Bufarale]] (1915) «diagnosticó una neumonía o una fiebre militar» ente que [[Portigliotti]] suxirió una enfermedá pulmonar». Joannides afirmó que «Rafael morrió pola escesiva carga de trabayu». Hai que dicir tamién que la edá de Rafael a la so muerte foi bien aldericada: mientres Michiel y otros aseguren que morrió a los trenta y siete años, [[Pandolfo Picu]] y [[Girolamo Lippomano]] acoten que namái tenía trenta y tres.</ref><ref name=ref_duplicada_1>Shearman, páx. 573.</ref><ref>Vasari, páx. 232-233</ref> Fuera cual fora la causa, na agudización de la so enfermedá, que duró quince díes, pudo recibir la [[estremaunción]] y punxo les sos coses n'orde. Dictó'l so testamentu, por aciu el cual dexó abondu dineru pa mantención del so amante, confiáu al so lleal sirviente Baviera, y dexó la mayor parte del conteníu del so taller a [[Giulio Romano]], a Penni y a un desconocíu sacerdote de Urbino que yera pariente so. Cumpliendo la so solicitú, foi soterráu nel [[Panteón de Roma]].<ref>Vasari, páx. 231</ref>
La biografía de Vasari, diz que nació en Vienres Santu, y qu'en [[1483]], esi día foi'l 28 de marzu. Esto significa que si Rafael efeutivamente nació y morrió en Vienres Santu, en realidá nun morrió'l día del so cumpleaños, una y bones el Vienres Santu de 1520 foi 6 d'abril.{{#tag:ref|L'historiador del arte [[John Shearman]], soluciona esta aparente discrepancia: «La hora de la muerte puede ser calculada a partir de la convención de cuntar dende'l tapecer, que Michaelis asitia a les 6:36 el vienres 6 d'abril, más media hora del Ave María, más tres hores, dan aproximao les 10:00 pm. Creyóse davezu que la coincidencia señalada ente la fecha de nacencia y la de la muerte nesti casu (yá que se refier el vienres y sábadu de Selmana Santa, ye dicir les fiestes variables) soporten la tesis que Rafael nació tamién en Vienres Santu, esto ye, el 28 de marzu de 1483. Pero la nota de Michaelis sufre d'una notable ambigüedá, non demasiáu de cutiu tomada en considerancia: ''Morse ... Venerdì Santu venendo il Sabato, giorno della sua Natividá'', tamién puede significar que'l so cumpleaños yera'l sábadu, y nesti casu referir a la fecha, dando como resultáu la fecha de nacencia del 7 d'abril de 1483».<ref name=ref_duplicada_1 />|group=n.}} El so funeral foi grandiosu y allegó un gran ensame. La inscripción na so [[sarcófagu]] de [[mármol]], un pareado elegíaco escritu por [[Pietro Bembo]], diz:<ref>{{Cita llibru |apellíu=Müntz |nome=Eugene |títulu=Rafael |editorial=Sirocco |páxina=3 |ubicación=Londres, Reinu Xuníu |editor=Mireya Fonseca Lleal |añu= |isbn=978-1-78042-054-7 }}</ref>
{{cita|ILLE HIC EST RAPHAEL TIMVIT QVO SOSPITE VINCI RERVM MAGNA PARENS ET MORIENTE MORI}}
Puede traducise como ''"Equí xaz Rafael, pol qu'en vida tarreció ser vencida la naturaleza, y al morrer él, tarreció morrer ella."''
Y el conde [[Baltasar Castiglione|Baldassare Castiglione]] escribió sobre la so muerte d'esta forma:<ref>{{Cita llibru|apellíos = VASARI|nome = Giorgio|enllaceautor = |títulu = Vida de Rafael de Urbino. Pintor y arquiteutu.|url = |fechaaccesu = |añu = 2012|editorial = Cátedra|isbn = 978-84-376-3031-1|editor = |ubicación = |páxina = |idioma = Castellanu|capítulu = |páxines = 82-83}}</ref>{{Cita|"Por haber sanado cola so arte médico'l cuerpu mancáu de Hipólito y por sacalo de les agües estigias, el mesmu Epidauro foi fundíu nes agües estigias. Asina'l preciu de la vida supunxo la muerte del artífiz. Tu tamién, Rafael, mientres recomponíes con almirable talentu Romo tullida en tol so cuerpu y el cadabre de la ciudá esgañáu pol fierro, el fueu y los años, y mientres devolvíes a la vida la so antigua dignidá, movisti la envidia de los de riba y la Muerte indignar de que pudieres devolver l'alma a lo yá escastao y de que tu despreciando la so llei de nuevu reparares lo que'l lentu pasu del tiempu fixera sumir. Asina, infeliz, rota la to primer mocedá, ai, caíste recordándonos que toos nós y lo nueso hai de morrer."|Baldassare Castiglione|col2 = }}
== Rellación con otros autores ==
=== Rafael y Leonardo ===
La semeya de Rafael que copia más direutamente'l modelu de la [[La Gioconda|Gioconda]] ye'l de [[Semeya de Maddalena Doni|Maddalena Doni]]: el mesmu corte col bustu enteru, la mesma articulación nel espaciu, la mesma evidencia de les manes en primer términu. Agora bien, la llectura comparada de les dos obres evidencia una fonda distancia na concepción. [[Leonardo da Vinci|Leonardo]], al tornar a [[Florencia]], llevaba consigo'l frutu de los estudios milaneses sobre la realidá fenoménica y una actitú de tipu "científicu", en base a la cual la indagación sobre la realidá taba exenta de cualquier certidume "a priori". Rafael llegaba a [[Florencia]] dempués de la esperiencia d'[[Urbino]], que desenvolviera nél la concepción del arte como evidencia de la verdá representada na perfeición de la forma xeométrica. El mozu midir col más vieyu [[Leonardo da Vinci|Leonardo]].<ref>{{Cita llibru|apellíos = Peccatori|nome = Stefano|enllaceautor = |títulu = ArtBook Rafael. La busca de la perfeición y la tenrura de la naturaleza.|url = |fechaaccesu = |añu = 1999|editorial = Electa Bolsu|isbn = |editor = |ubicación = |páxina = 38|idioma = |capítulu = }}</ref>
=== Rafael y Miguel Ángel ===
Mientres Rafael trabayaba na [[Estancies de Rafael|estancia de la Signatura]], [[Michelangelo]] taba dando vida, na bóveda de l'antigua [[capiya Sixtina]], al otru monumentu fundamental de la pintura renacentista. La comparanza ente les dos obres ye inevitable, anque por dicir la verdá yá nos años florentinos Rafael tuviera ocasión de razonar sobre la interpretación miguelangeliana de la forma, estrayendo eficaces suxerencies. Pero en [[Roma]], delles figures de la bóveda de la [[Estancies de Rafael|stanza della Segnatura]]sobremanera les personificaciones de les Virtúes, tán concebíes según una monumentalidad nueva, afiguraes en xigantescos [[Relieve (arte)|alturrelieves]], articulaes en postures construyíes per llinies quebraes, alloñaes del fluxu harmónico del ritmu clásicu propiu de Rafael. La cuestión ye cómo l'artista pudo ver la bóveda de [[Michelangelo]], que foi afayada dempués de la conclusión de la [[Estancies de Rafael|stanza della Segnatura]]. [[Giorgio Vasari|Vasari]] cunta que Rafael, cola complicidá de [[Donato d'Angelo Bramante|Bramante]], aprovecharía una curtia ausencia de [[Michelangelo]] pa xubir a los andamios de la Sixtina; otres versiones cunten que'l Papa Xuliu II dexó l'accesu a Rafael a la sala. Pero'l rellatu nun ye creíble; ye más probable que les Virtúes fueren realizaes dempués d'un descubrimientu parcial de la Sixtina.<ref>{{Cita llibru|apellíos = Peccatori|nome = Stefano|enllaceautor = |títulu = ArtBook Rafael. La busca de la perfeición y la tenrura de la naturaleza.|url = |fechaaccesu = |añu = 1999|editorial = Electa Bolsu|isbn = |editor = |ubicación = |páxina = |idioma = |capítulu = |páxina = 62-63}}</ref>
=== Rafael y Durero ===
La [[Roma]] de los papes, onde Rafael ocupa una posición de gran prestíu, ye l'escenariu ideal por que la obra del pintor supere les llendes de la so propia actividá y llegue a otros ámbitos más alloñaos. Nesi sentíu tien de considerase la rellación col gran pintor alemán [[Alberto Durero]], atestiguada por una serie de documentaos intercambios epistolares, fechaos en 1515. Esi añu Rafael unvia a [[Alberto Durero|Durero]] un dibuxu pa la [[Batalla de Ostia (Rafael)|Batalla de Ostia]], sobre'l que'l mesmu [[Alberto Durero|Durero]] anota n'alemán: {{Cita|"Rafael de Urbino, que foi tan envaloráu pol papa, fixo estes figures desnudes y unviar a Alberto Durero a Nuremberg, p'amosa-y un trabayu de la so mano".|Alberto Durero|col2 = }}Ente los dos artistes produzse un intercambiu d'ensayos; d'esta miente, el pintor alemán unvia un autorretratu a la [[grisalla]] y dalgunos [[Grabáu|grabaos]], qu'espierten l'interés de Rafael por esa téunica, na que fizo especializase al so alumnu [[Marcantonio Raimondi]]. Nun s'han documentáu rellaciones más precises, pero l'analís de delles obres de los dos artistes revela esi intercambiu recíprocu.<ref>{{Cita llibru|apellíos = Peccatori|nome = Stefano|enllaceautor = |títulu = ArtBook Rafael. La busca de la perfeición y la tenrura de la naturaleza.|url = |fechaaccesu = |añu = 1999|editorial = Electa Bolsu|isbn = |editor = |ubicación = |páxina = 118|idioma = |capítulu = }}</ref>
== Influencia ==
Goció de l'almiración de los sos contemporáneos, anque la so influencia nel desenvolvimientu del arte nel so sieglu foi menor que la de [[Michelangelo]]. El [[manierismu]], qu'empezó más o menos nel tiempu de la so muerte, y el [[Pintura barroca|barrocu]] posterior, llevaron l'arte nuna «direición dafechu opuesta» a les cualidaes rafaelinas;<ref>Chastel André, Italian Art,p. 230, 1963, Faber</ref> «cola muerte de Rafael, l'arte clásico —l'Altu Renacimientu—fundióse», según manifiesta Walter Friedlander.<ref>Walter Friedländer, Mannerism and Anti-Mannerism in Italian Painting, p.42 (Schocken 1970 edn.), 1957, Columbia UP</ref> Sicasí, llueu foi consideráu como modelu ideal p'aquellos que repunaben los escesos del manierismu:
{{Cita|La opinión ... xeneralmente caltenida a mediaos del sieglu XVI yera que Rafael representaba'l pintor idealmente equilibráu, universal nel so talentu, completu en tolos sentíos, y respetuosu con toles regles que supuestamente teníen de gobernar les artes, ente que Miguel Ángel yera'l xeniu excéntrico, más brillosu qu'otros artistes nel so campu particular, el dibuxu del desnudu masculín, pero desequilibráu y carente de ciertes cualidaes, como la gracia y la contención, esenciales pa un gran artista. Quien, como Dolce y Pietro Aretino, que sosteníen esti puntu de vista fueron xeneralmente los sobrevivientes del Humanismu Renacentista, incapaces de sofitar a Miguel Ángel pol so deriva manierista.{{#tag:ref|El mesmu Vasari, anque Miguel Ángel yera'l so predilectu, consideró la so influencia como perxudicial en munchos sentíos, y añadió ciertos párrafos a la segunda edición de ''Les vides de los más escelentes pintores, escultores y arquiteutos'' nesti sentíu.<ref>Jones & Penny, páx. 102-4</ref>|group=n.}}<ref>Blunt, páx. 76</ref>}}
Les composiciones de Rafael fueron siempres almiraes y estudiaes, y convirtiéronse en «xoya» del arte académico. El periodu de mayor influencia estender dende finales del [[sieglu XVII]] hasta finales del [[sieglu XIX]], en que fueron bien almiraos tanto'l so perfectu equilibriu como'l so decoro. Foi vistu como'l modelu perfectu de la historia de la pintura, y coles mesmes yera consideráu como'l más eleváu de la [[xerarquía de xéneros]]. Sir [[Joshua Reynolds]], na so obra ''Discursos'', allabó'l so «simple, grave y maxestosa dignidá» y dixo que s'asitia como'l principal de los primeres [sobre los meyores] pintores», especialmente polos sos frescos (ente los qu'incluyía los ''Cartones'') , ente que «Miguel Ángel reclama'l siguiente llugar. Nun tener tantes cualidaes escelsu y descomanáu como Rafael, pero les que tuvo yeren del más altu nivel». Faciéndose ecu de les opiniones del sieglu XVI espresaes enantes, Reynolds conclúi:
{{Cita|La excelencia d'esti home estraordinariu anicia nel decoro, guapura y maxestá de los sos personaxes, la xuiciosa organización de la so composición, la correición del dibuxu, la pureza de gustu y la talentosa adautación de contribuciones ayenes a los sos propios oxetivos . Naide superó-y nesti xuiciu, en saber xunir la mesma observación de la naturaleza, la enerxía de Miguel Ángel y la guapura y simplicidá del arte antiguo. Por tanto, a la entruga de quién tendría d'ostentar el primer puestu, Rafael o Miguel Ángel, tendría de contestase, que si fora concedese a quien tien cualidaes nel arte cimeru a cualesquier otru, nun hai dulda de que Rafael ye'l primeru. Pero si, según Longinos, lo sublime, consideráu como la mayor obra que l'home puede consiguir, compensa abondosamente l'ausencia de cualesquier otra guapura y neutraliza cualesquier otru defectu, entós Miguel Ángel pidiría la preeminencia.<ref>{{cita web |url= http://www.gutenberg.org/files/2176/2176-h/2176-h.htm|títulu= Seven Discourses|fechaaccesu=6 de xineru de 2010 |autor= Joshua Reynolds|editorial= Gutenberg|idioma= Inglés|cita= The excellency of this extraordinary man lay in the propriety, beauty, and majesty of his characters, his judicious contrivance of his composition, correctness of drawing, purity of taste, and the skilful accommodation of other men's conceptions to his own purpose. Nobody excelled him in that judgment, with which he united to his own observations on nature the energy of Michael Angelo, and the beauty and simplicity of the antique. To the question, therefore, which ought to hold the first rank, Raffaelle or Michael Angelo, it must be answered, that if it is to be given to him who possessed a greater combination of the higher qualities of the art than any other man, there is non doubt but Raffaelle is the first. But if, according to Longinus, the sublime, being the highest excellence that human composition can attain to, abundantly compensates the absence of every other beauty, and atones for all other deficiencies, then Michael Angelo demands the preference}}</ref>}}
Reynolds amosaba menos entusiasmu poles pintures de caballete de Rafael, pero la llixera sentimentalidad qu'esprenden facer bien populares mientres el sieglu XIX: «Acostumémonos a elles dende la infancia, al traviés d'un enorme númberu de reproducciones, cosa enxamás fecha por dalgún otru artista...» escribió Wölfflin, quien naciera en 1862, sobre la obra ''Les Vírxenes'' del florentín. N'[[Inglaterra]], nel sieglu XIX, la [[Hermandá Prerrafaelista]] reaccionó explícitamente en contra de la so influencia (y tamién en contra de la de los sos almiradores, como «Sir Sploshua»), en busca d'una torna escontra los estilos anteriores a la so «nefasta» influencia. Según [[John Ruskin]]:
{{Cita|La maldición de les artes n'Europa vieno d'esta cámara [la Stanza della Segnatura], provocada en gran parte poles grandes cualidaes del home que marcara l'entamu del cayente. La perfeición de la execución y la guapura formal carauterístiques de la so obra y de la de los sos contemporáneos fixeron del acabáu de la execución y la guapura de la forma del oxetu clave de tolos artistes, y dende entós la execución foi considerada más importante que la idea, y la guapura más importante que la verdá.
Y como vos dicía, estes son les dos causes secundaries del cayente del Arte, siendo la primera d'elles la perda del propósitu moral. Hai qu'espresase claramente. Nel arte medieval, la idea ye l'elementu principal, la execución de segundes, nel arte moderno la execución ye l'elementu más importante, y la idea el segundu. Y nuevamente, nel arte medieval la verdá ye l'elementu más importante, la guapura va de segundes, nel arte moderno la guapura ye l'elementu principal, y la verdá'l segundu. Los principios medievales fixeron xubir l'arte escontra Rafael, y los principios modernos facer baxar dende él.<ref>Ruskin, Pre-Raphaelitism, páx. 127</ref>}}
Inda nel sieglu XX foi consideráu por críticos como Bernard Berenson como'l «más famosu y más queríu maestru del Altu Renacimientu»,<ref>Berenson Bernard, Italian Painters of the renaissance, Vol 2 Florentine and Central Italian Schools, Phaidon 1952, p.94</ref> pero tou indica que nesti sieglu foi superáu n'apreciu por Miguel Ángel y Leonardo.
== Ver tamién ==
{{VT|Categoría:Cuadros de Rafael Sanzio}}
* [[Cuadros de Rafael Sanzio]]
== Notes ==
{{llistaref|group=n.}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* Blunt, Anthony, Artistic Theory in Italy, 1450-1660, 1940 (refs. de l'ed. de 1985), OUP, ISBN 0-19-881050-4
* Gould, Cecil, The Sixteenth Century Italian Schools, National Gallery Catalogues, Londres 1975, ISBN 0-947645-22-5
* {{Cita llibru | apellíos =KLEIN | nome =Robert | coautores =Henri Zerner | editorial =Northwestern University Press | títulu =Italian art, 1500-1600; sources and documents | url = | añu =1990 | allugamientu =New Jersey | isbn =0810108526 }}
* Landau, David in:David Landau & Peter Parshall, The Renaissance Print, Yale, 1996, ISBN 0-300-06883-2
* {{Cita llibru | apellíos =POMELLA | nome =Andrea | editorial =Edizioni Musei Vaticani | títulu =Museo Vaticanos | url = | añu =2000 | allugamientu =Vaticanu | isbn =978-88-8271-613-4 }}
* Pon, Lisa, Raphael, Dürer, and Marcantonio Raimondi, Copying and the Italian Renaissance Print, 2004, Yale UP, ISBN 978-0-300-09680-4
* Roger Jones and Nicholas Penny, Raphael, Yale, 1983, ISBN 0-300-03061-4
* Shearman, John; Raphael in Early Modern Sources 1483-1602, 2003, Yale University Press, ISBN 0-300-09918-5
* {{Cita llibru | apellíos =TALVACCHIA | nome =Bette | editorial =Phaidon | títulu =Rafael | url = | añu =2007 | isbn =978-0-7148-9880-3 }}
* Vasari, Vida de Raphael de Vides d'Artistes, edició emprada: Artists of the Renaissance selecció i ed. Malcolm Bull, Penguin 1965 (núms. de pàg. de l'ed. BCA, 1979)
* Wölfflin, Heinrich; Classic Art; An Introduction to the Renaissance, 1952 (inglés) (Ed. 1968), Phaidon, Nova York.
* [[Frederick Antal]], ''Rafael ente'l clasicismu y el manierismu'', Editorial Visor, (1988) ISBN 84-7774-011-9
== Enllaces esternos ==
{{commons|Raffaello Sanzio|Raffaello Sanzio}}
* [http://www.historia-del-arte-erotico.com/vasari/rafael_de_urbino.htm Biografía de Rafael de Urbino traducida de les vides de Giorgio Vasari edición Giuntina 1550]
* [http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1001II.html «Orixinales de Rafael calteníos n'España»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927035248/http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1001II.html |date=2007-09-27 }}, artículu de José María Ruiz Manero
* [http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/31/actualidad/1338475533_678753.html Rafael, les pasiones d'un xeniu]
* [http://www.nndb.com/people/804/000084552/ Ficha na NNDB]
* [http://bdh.bne.es/bnesearch/Search.do?&autor=Raffaello&doctype2=Grabaos Obres dixitalizaes de Rafael Sanzio] na [[Biblioteca Dixital Hispánica]] de la [[Biblioteca Nacional d'España]]
{{NF|1483|1520|Sanzio, Rafael}}
{{Tradubot|Rafael Sanzio}}
[[Categoría:Pintores d'Italia]]
[[Categoría:Paisaxistes d'Italia]]
[[Categoría:Retratistes]]
[[Categoría:Arquiteutos y arquiteutes d'Italia]]
[[Categoría:Persones d'Urbino]]
ntu34i11tgunczkmpjyg33nk7vcs7fn
Rho Virginis
0
53625
4489608
4484507
2026-04-30T11:17:21Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489608
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Rho Virginis}}
{{ficha d'oxetu celeste}}
'''Rho Virginis''' (ρ Vir / 30 Virginis / HD 110411 / HR 4828)<ref name=SIMBAD /> ye una [[estrella]] na [[constelación]] de [[Virgu (constelación)|Virgu]] de [[magnitú aparente]] +4,87.
Anque anguaño nun tien nome tradicional, en [[China]] recibía'l títulu de '''Kew Heang''', «los nueve oficiales del estáu», nel cual incluyíense delles estrelles menores.<ref name=Allen>{{Cita llibru |apellíos=Allen |nome=Richard Hinckley |enllaceautor= |coautor= |editor=Courier Dover Publications |títulu=Star Names — Their Lore and Meaning | url =http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Gazetteer/Topics/astronomy/_Texts/secondary/ALLSTA/home.html|formatu= |fechaaccesu=19 de setiembre de 2010|edición=|volumen= |fecha= |añu=1889 |mes= |editorial=|ubicación= |idioma= inglés|isbn=0-486-21079-0 |id= |páxines=563 |capítulu=Virgu | urlcapítulu =http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Gazetteer/Topics/astronomy/_Texts/secondary/ALLSTA/Virgu*.html |cita= }}</ref>
Alcuéntrase a 120 [[añu lluz|años lluz]] de distancia del [[Sistema Solar]].
Rho Virginis ye una [[estrella blanca de la secuencia principal]] de [[tipu espectral]] A0V.<ref name=SIMBAD>[http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol=html&Ident=rho+Vir&NbIdent=1&Radius=2&Radius.unit=arcmin&submit=submit+id Rho Virginis] ([[SIMBAD]])</ref> El so radiu ye un 55% más grande que'l [[radiu solar]]<ref name=Zuckerman>{{cita publicación
| autor = Zuckerman, B.; Song, Inseok
| títulu = Dusty Debris Disks as Signposts of Planets: Implications for Spitzer Space Telescope
| añu = 2004
| publicación = [[The Astrophysical Journal]]
| volume = 603
| númberu = 2
| id = pp. 738-743
| url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2004ApJ...603..738Z&db_key=AST&nosetcookie=1
}}</ref> y ye 23 vegaes más [[lluminosidá|lluminosa]] que'l [[Sol]].<ref name=Wyatt>{{cita publicación
| autor = Wyatt, M. C.; Smith, R.; Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Greaves, J. S.; Beichman, C. A.; Bryden, G.
| títulu = Steady State Evolution of Debris Disks around A Stars
| añu = 2007
| publicación = [[The Astrophysical Journal]]
| volume = 663
| númberu = 1
| id = pp. 365-382
| url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007ApJ...663..365W&db_key=AST&nosetcookie=1
}}</ref>
Tien una velocidá de rotación de siquier 154 [[km/s]].<ref name=Royer>{{cita publicación
| autor = Royer, F.; Zorec, J.; Gómez, A. E.
| títulu = Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions
| añu = 2007
| publicación = [[Astronomy and Astrophysics]]
| volume = 463
| númberu = 2
| id = pp. 671-682
| url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...463..671R&db_key=AST&nosetcookie=1
}}</ref>
Ye una [[estrella químicamente peculiar]] que la so [[temperatura efectivo|temperatura superficial]] ye incierta, variando según la fonte consultada ente 8800<ref name=Zuckerman /> y 9506 [[kelvin|K]].<ref name=Wyatt /> Estrella variable del [[estrella variable Delta Scuti|tipu Delta Scuti]], amuesa una variación nel so rellumu de 0,02 magnitúes.<ref>[http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-S?V*%20rho%20Vir Rho Virginis] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210128064217/http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-S?V*%20rho%20Vir |date=2021-01-28 }} ([[General Catalogue of Variable Stars]])</ref> Ye muncho más nuevu que'l Sol, con una antigüedá que puede ser de namái 10 millones d'años.<ref name=Wyatt />
Coles mesmes, forma parte del amenorgáu grupu de les llamaes [[estrella Lambda Bootis|estrelles Lambda Bootis]],<ref>{{cita publicación
| autor = Paunzen, E. & Reegen, P.
| títulu = Analysing the Hipparcos epoch photometry of λ Bootis stars
| añu = 2008
| publicación = Communications in
Asteroseismology | volume = 153
| númberu =
| id = p. 49-53
| url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008CoAst.153...49P&db_key=AST&nosetcookie=1
}}</ref> que la so naturaleza inda güei nun ye bien conocida.
Observaciones llevaes a cabu en banda [[astronomía submilimétrica|submilimétrica]] y [[infrarroxu]] cercanu punxeron de manifiestu la esistencia d'un [[discu circumestelar]] de polvu en redol a Rho Virginis. El discu, de 37 [[unidá astronómica|UA]] de radiu, tien una temperatura averada de 90 K.<ref name=Zuckerman />
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{CieluWD}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Estrelles]]
[[Categoría:Estrelles blanques de la secuencia principal]]
[[Categoría:Estrelles variables]]
[[Categoría:Variables Delta Scuti]]
[[Categoría:Constelación de Virgu]]
006no82hmueeq63go2dyovp3o6rhrg7
Regis Philbin
0
58537
4489585
4463810
2026-04-30T06:27:12Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 13 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489585
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Regis Philbin}}
{{persona}}
'''Regis Francis Xavier Philbin'''<ref name="cityfile"/><ref name="chacha"/> ({{IPA|ˈriːdʒɨs ˈfɪlbɨn}}) {{nym}} foi una [[Celebridá|personalidá de los medios de comunicación]], [[Actuación|actor]], y [[cantante]] d'orixe d'[[Estaos Xuníos]], quien se conoció por presentar [[talk show]]s y [[Concursu de televisión|programes de concursos]] na [[televisión]] dende los [[años 1960]].<ref name="IMDb.com">{{IMDb nome|0005310|Regis Philbin}}</ref> Philbin ye frecuentemente llamáu (nuna manera alternativamente atribuyida a [[James Brown]]) «l'home más trabayador del [[Farándula|mundu del espectáculu]]»,<ref>{{cita web | títulu=Best of Connecticut 2006: People & Entertainment | url=http://www.connecticutmag.com/site/news.cfm?newsid=17247979&BRD=2329&PAG=461&dept_id=485995&rfi=6 | obra=Connecticut Magacín | fecha=26 de setiembre de 2006 | fechaaccesu=1 de xunu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070915134022/http://www.connecticutmag.com/site/news.cfm?newsid=17247979&BRD=2329&PAG=461&dept_id=485995&rfi=6 |fechaarchivu = 15 de setiembre de 2007|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación | títulu=Trescripción pa la sala de prensa de CNN, 21 de marzu de 2007 | url=http://edition.cnn.com/TRANSCRIPTS/0703/21/cnr.04.html | obra=CNN | fecha=21 de marzu de 2007 | fechaaccesu=1 de xunu de 2007 | idioma=inglés | archiveurl=https://web.archive.org/web/20070722155943/http://edition.cnn.com/TRANSCRIPTS/0703/21/cnr.04.html | archivedate=2007-07-22 }}</ref> y tien un récor nel ''[[Llibru Guinness de los récores]]'' dempués de pasar la cantidá más grande de tiempu en frente d'un cámara profesional de videu.<ref name="record">{{cita publicación | url = http://www.msnbc.msn.com/id/5770183/ | títulu = Regis Philbin sets broadcast record | fechaaccesu = 5 de xunu de 2011 | axencia = [[Associated Press]] | fecha = 20 d'agostu de 2004 | editorial = [[MSNBC]] | idioma=inglés }}</ref> Ye conocíu pola so manera emocionada, la so [[Dialectu de Nueva York|acentu neoyorquín]] del estilu [[Bronx]], el so [[creatividad|ingenio]], y los sos [[Ad líbitum|improvisaciones]] irreverentes. Los programes de televisión polos cualos Philbin ye más llargamente conocíu inclúin ''[[Live with Regis and Kelly]]'' (que saltó a la fama como ''Live with Regis and Kathie Lee''),<ref name= "talk shows">[http://talkshows.about.com/od/regiskelly/gr/RegKelly.htm Regis Philbin - Kelly Ripa - Live with Regis and Kelly - Review] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090428192712/http://talkshows.about.com/od/regiskelly/gr/RegKelly.htm |date=2009-04-28 }} (n'inglés)</ref> ''[[Who Wants to Be a Millionaire (concursu d'Estaos Xuníos)|Who Wants to Be a Millionaire]]'',<ref name= "talk shows"/> ''[[Password (programa de televisión)|Million Dollar Password]]'',<ref>[http://www.cbs.com/primetime/million_dollar_password/bio/regis_philbin/bio.php Regis Philbin: Million Dollar Password on CBS] (n'inglés)</ref> y la primer temporada de ''[[America's Got Talent]]''.<ref>[http://www.realitytvworld.com/news/jerry-springer-replacing-regis-philbin-as-america-got-talent-host-4800.php Jerry Springer replacing Regis Philbin as 'America's Got Talent' host - Reality TV World] (n'inglés)</ref>
El [[18 de xineru]] de [[2011]], Philbin anunció planes pa dexar ''Live with Regis and Kelly'' dempués de que'l so contratu terminó a la fin de la temporada 2010-2011.<ref name="cnnretire">{{cita web | url= https://www.cnn.com/2011/SHOWBIZ/celebrity.news.gossip/01/18/regis.philbin.retiring/ | títulu= Regis Philbin announces retirement | editorial= [[CNN]] |fecha= 18 de xineru de 2011 | fechaaccesu=18 de xineru de 2011 | idioma=inglés}}</ref> El so episodiu final de ''Live'' emitióse'l [[18 de payares]] de [[2011]].<ref name="naperetire">{{cita web |url=http://napervillesun.suntimes.com/8922084-417/regis-philbin-makes-exit-from-morning-tv.html |títulu=Regis Philbin Makes Exit From Morning TV |apellíu=Moore |nome=Frazier |fecha=18 de payares de 2011 |obra=Naperville Sun/AP |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111121041912/http://napervillesun.suntimes.com/8922084-417/regis-philbin-makes-exit-from-morning-tv.html |fechaarchivu=2011-11-21 }}</ref>
== Entamos y carrera temprana ==
Philbin nació na ciudá de [[Nueva York]]. El so padre, Francis "Frank" Philbin, un miembru del [[Cuerpu de Marines de los Estaos Xuníos]] quien sirvió nel Pacíficu, tuvo un patrimoniu [[Irlandés d'Estaos Xuníos|irlandés]].<ref name=bio>{{cita publicación|url=http://www.biography.com/articles/Regis-Philbin-9542101|títulu=Regis Philbin Biography|editorial=[[Biography]]|añu=2009|fechaaccesu=25 de mayu de 2010|autor=[[A&Y Network|A&Y Television Networks]]|idioma=inglés|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110903175029/http://www.biography.com/articles/Regis-Philbin-9542101|archivedate=2011-09-03}} :(Commentary; ''"Part of an Irish Catholic family, ..."'')</ref> La so madre, Filomena "Florence" (née Boscia), tuvo un patrimoniu ente los [[arbëreshë]] (una población minoritaria albanés que los sos antepasaos provienen del sur d'Italia). Vivieron nel 1990 de Cruger Avenue, na seición [[Van Nest (Bronx)|Van Nest]] de [[Bronx|The Bronx]].<ref>[http://www.forgotten-ny.com/STREET%20SCENES/Regis/regis.html regis]</ref> Philbin creció como un [[Ilesia católica|católicu romanu]].<ref name=bio/> Supuestamente dióse-y el nome "Regis" por cuenta de un deséu per parte del so padre, que diba asistir al prestixosu [[Regis High School]]. Foi creíu mientres enforma tiempu que Philbin yera un fíu únicu, pero nel episodiu de ''Live with Regis and Kelly'' que s'emitió'l [[21 de febreru]] de [[2007]], Philbin anunció que tuvo un hermanu menor, Frank M. Philbin ([[1 de marzu]] de [[1951]] - [[27 de xineru]] de [[2007]], quien finara de [[linfoma non-Hodgkin]] dellos díes enantes.<ref name="talkshows.about.com">[http://talkshows.about.com/od/regiskelly/p/BioRegis.htm Regis Philbin - Bio Brief - Biography] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131104204924/http://talkshows.about.com/od/regiskelly/p/BioRegis.htm |date=2013-11-04 }} (n'inglés)</ref> Dixo que'l so hermanu, 20 años más nuevu qu'él, pidiéralu non falar d'él na televisión nin na prensa.<ref>{{cita publicación | url=http://www.nypost.com/seven/02022007/tv/hes_my_brother_tv_michael_starr.htm | obra=New York Post | títulu=He's My Brother | nome=Michael | apellíu=Starr | fecha=2 de febreru de 2007 | idioma=inglés | urlarchivu=https://archive.today/BvyI | fechaarchivu=11 de setiembre de 2012 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20120911135211/http://www.nypost.com/p/entertainment/tv/item_ow5yXeGAhYcj6Sn4SfJ5OL;jsessionid=1CEE12DBF362D02A96C7C3D62E0FCFED | archivedate=2012-09-11 | fechaaccesu=2015-10-21 }}</ref>
Philbin asistió a la escuela primaria Our Lady of Solace Grammar School en The Bronx.<ref>[http://www.norwichdiocese.org/fcc/ Four County Catholic] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071113005353/http://www.norwichdiocese.org/fcc/ |date=2007-11-13 }} (n'inglés)</ref> Pasó a graduóse de [[Cardinal Hayes High School]]<ref name="cityfile"/> en The Bronx en [[1949]], enantes d'asistir a la [[Universidá de Notre Dame]], onde graduó en [[1953]] con un grau en [[socioloxía]].<ref name="talkshows.about.com"/> Más palantre, sirvió na [[Armada de los Estaos Xuníos]] como un oficial de suministru, y darréu asumió dellos trabayos ente bastidores na televisión y la [[Radio (mediu de comunicación)|radio]] enantes de pasando al sable de [[broadcasting|radiodifusión]].<ref name="talkshows.about.com"/>
Nel so primer trabayu nel mundu del espectáculu, Philbin foi un paxe en ''[[The Tonight Show]]'' mientres los [[años 1950]].<ref name="nndb">{{cita web |títulu=Regis Philbin|url=http://www.nndb.com/people/464/000022398/|editorial=[[Notable Names Database]]|fechaaccesu=4 de xunu de 2011|añu=2011|idioma=inglés}}</ref> Más tarde, escribió para [[Tom Duggan]], un presentador de talk shows en [[Los Angeles]], y nerviosamente sustituyó nun episodiu cuando'l bebedor Duggan nun apaeció.<ref name="nndb"/><ref>{{cita publicación |apellíu=Grace|nome=Roger M.|títulu=Tom Duggan Enlivens KCOP|url=http://www.metnews.com/articles/reminiscing080802.htm|fechaaccesu=4 de xunu de 2011|editorial=Metropolitan News-Enterprise|fecha=8 d'agostu de 2002|idioma=inglés}}</ref> Tamién foi un llocutor en ''The Tonight Show'' en [[1962]].<ref name="IMDb.com"/>
El so primer programa d'entrevistes foi ''The Regis Philbin Show''<ref name="cityfile"/> en KOGO-TV (agora [[KGTV]]) en [[San Diego (California)|San Diego]], [[California]].<ref>[https://www.imdb.com/title/tt1047886/ The Regis Philbin Show (TV Series 1981–1982) - IMDb] (n'inglés)</ref> Por razones presupuestarios, nun tuvo un equipu de guionistes, que lo llevó a empezar cada programa colo que se convertiría nel so sellu distintivu, el segmentu de "charra del presentador" (influyíu por [[Jack Paar]]), onde compromete la so audiencia (y más tarde, la so co-presentador) en discutinios sobre la so vida y los eventos del día.
Philbin ganó la so primer esposición nacional en [[1967]] como'l compañeru de [[Joey Bishop]] en ''[[The Joey Bishop Show]]'', que s'emitió na televisión dende [[Televisión en 1967|1967]] hasta [[Televisión en 1969|1969]].<ref>[https://www.imdb.com/title/tt0061268/ The Joey Bishop Show (TV Series 1967–1969) - Internet Movie Database] (n'inglés)</ref> Na vena de [[Johnny Carson]] y [[Ed McMahon]], Bishop alegremente enbromaría Philbin, y Philbin tomaría les barbes con aselu. Sicasí, los sentimientos de Philbin fueron mancaos cuando enteró al traviés de la vide de l'[[American Broadcasting Company]] (ABC) que los executivos fueron insatisfechos col so trabayu y col so acentu fuerte. En respuesta, mientres la secuencia introductoria d'unu de los programes en [[1968]], Philbin llueu detuvo'l programa con una diatriba non planiada sobre'l fechu que nun yera deseyáu, y abruptamente arrenunció'l programa. Unes nueches más tarde, aseguráu por Bishop que tou taba bien y que les barbes nun yeren personales, Philbin tornó, en probablemente unu de los desarrollos más estraños na hestoria de televisión nocherniega en vivu. Cuando ''The Joey Bishop Show'' foi canceláu, Bishop devolvió-y el favor y abandonó el programa nel aire ensin previu avisu, dexándo-y a Philbin la oportunidá de exitosamente presentar el programa por sigo mesmu.
== Carrera colos talk shows ==
[[Ficheru:Croppedregisphilbin.jpg|thumb|upright|Regis Philbin en 2009]]
En [[1964]], Philbin asumió les responsabilidaes de presentación pa un programa nocherniegu, ''The Westinghouse Tonight Show from Hollywood'', cuando [[Steve Allen]] dexó'l programa.<ref>[http://www.mentalfloss.comblogsarchives/11579 mental_floss Blogue » The First Time News Was Fit To Print, XXV] (n'inglés)</ref> L'audiencia nun aceptó Philbin como un reemplazu pa Allen (que les sos travesuras yeren estrafalarios), y l'apaición de Philbin duró solamente poques selmanes por cuenta de una audiencia murnia. [[Johnny Carson]] foi demaisado fuerte ente les audiencies pa la mesma franxa horaria. Carson foi una inspiración pa Philbin, acordies coles sos propies declaraciones en ''Pioneers of Television'', que s'emitió pol [[Public Broadcasting Service]] (PBS) en [[2008]].
Dende [[1975]] hasta [[1981]], Philbin co-presentó ''A.M. Los Angeles'', un talk show local que s'emitió nes mañanes por [[KABC-TV]],<ref name="Yahoo">[http://movies.yahoo.com/movie/contributor/1800263376/bio Regis Philbin Biography - Yahoo! Movies] (n'inglés)</ref> primeramente con [[Sarah Purcell]] dende [[1975]] hasta [[1978]], y más tarde con [[Cyndy Garvey]] dende [[1978]] hasta [[1981]].<ref name="Yahoo"/> La presencia de Philbin llevó'l programa del postreru puestu al primer puestu nos índices d'audiencia ente la programación llocal.<ref>[http://www.tv.com/regis-philbin/person/3643/summary.html Regis Philbin] en TV.com (n'inglés)</ref>
A principios de los [[años 1970]], Philbin tamién conmutó a [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]], onde filmó ''Regis Philbin's Saturday Night in St. Louis'' en KMOX-TV (agora [[KMOV]].<ref name=Yahoo/>
Un llibru de [[1978]] llamáu ''The Great 1960s Quiz'', publicáu por [[Harper (editorial)|Harper and Row]] con Dan Carlinsky como'l so autor, preguntó «¿Quién yera Regis Philbin?» na so séptima páxina, y la respuesta correuta foi «El compañeru de Joey Bishop nel so talk show nocherniegu», según la páxina 124a. La presencia aparentemente "[[Trivialidad|trivial]]" de Philbin nos medios nacionales de comunicación llueu sería alicada.
En [[1981]], Philbin y [[Mary Hart]] co-presentaron una serie matutina de variedá que s'emitió nacionalmente pola [[National Broadcasting Company]] (NBC). El programa duró por namái 18 selmanes.<ref>[http://www.filmreference.com/film/57/Regis-Philbin.html Biografía de Regis Philbin (1933-)] en filmreference.com (n'inglés)</ref>
Garvey dexó Los Angeles en [[1982]], treslladando a la ciudá de [[Nueva York]].<ref name="Yahoo"/> Philbin axuntó a Garvey en ''The Morning Show'',<ref name="Yahoo"/> que s'emitió por [[WABC-TV]].<ref name="Yahoo"/> Nesi tiempu, la franxa horaria de WABC a les 09:00 sufrió de baxes [[Cuota de pantalla|cuotes de pantalla]] debíu en parte a la so competencia; [[WNBC]]-TV foi emitiendo ''[[The Phil Donahue Show]]'', mientres [[WCBS-TV]] respondió con un bloque de concursos que cuntó con ''[[The Joker's Wild]]'' y ''[[Tic-Tac-Dough]]''. Dempués de que Garvey dexó otra vegada, y Ann Abernathy de volao compartió los deberes de co-presentación, Philbin foi empareyáu con [[Kathie Lee Gifford|Kathie Lee Johnson]] (darréu Gifford) en xunu de [[1985]], y les audiencies del programa ameyoraron significativamente. El programa introducir a la [[Redifusión|sindicación]] nacional como ''[[Live with Regis and Kelly|Live with Regis and Kathie Lee]]''<ref name="Yahoo"/> y l'ésitu siguió. El programa reemplazaría ''A.M. Los Angeles'' al momentu de la so cancelación en [[1991]], y foi eventualmente recoyíu por toes de les estaciones que pertenecieron a la ABC, cola sola esceición de [[WLS-TV]] en [[Chicago]], qu'había emitida ''[[The Oprah Winfrey Show]]'' nesa franxa horaria a partir del so debú como ''A.M. Chicago''. (''Live'' llevar pola tresmisión llocal de [[WGN-TV]] en Chicago; nun se tresmite por [[WGN America]]).
Nos [[años 1980]], Philbin presentó ''Lifestyles with Regis Philbin'' na canal de televisión [[Lifetime (canal de televisión)|Lifetime]].<ref>[https://www.imdb.com/title/tt1025006/ Regis Philbin's Lifestyles (1984–1987)] n'Internet Movie Database (n'inglés)</ref>
Cuando Gifford salió del programa en [[2000]],<ref name="TV">[http://www.tv.com/live-with-regis-and-kelly/show/1689/summary.html Live with Regis and Kelly] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110828042246/http://www.tv.com/live-with-regis-and-kelly/show/1689/summary.html |date=2011-08-28 }} en TV.com (n'inglés)</ref> el programa foi temporalmente renomáu ''Live with Regis''.<ref name="TV"/> Philbin siempres tendría una co-presentadora invitada hasta qu'un reemplazu oficial foi atopáu.<ref name="TV"/> Philbin ganó un [[premiu Daytime Emmy]] na categoría Meyor Presentador de Talk Show» en [[2001]].<ref name="TV"/> El mesmu añu, [[Kelly Ripa]] foi nomada como la co-presentadora permanente, y el programa foi renomáu ''[[Live with Regis and Kelly]]''.<ref name="TV"/> La so química demostró ser esitosa, porque'l programa siguió esfrutar audiencies altes.
Philbin foi honráu pol ''[[Llibru Guinness de los récores]]'' cuando estableció un récor pola mayor cantidá d'hores en cámara'l [[20 d'agostu]] de [[2004]], reemplazando [[Hugh Downs]] con un total de 15.188 hores na televisión.<ref name="record"/> El [[14 de setiembre]] de [[2006]], el so récor foi actualizáu a 15.662 hores;<ref>http://www.prnewswire.com/cgi-bin/stories.pl?ACCT=109&STORY=/www/story/09-14-2006/0004433255&EDATE=</ref> y el [[17 de setiembre]] de [[2009]], foi actualizáu a 16.343 hores. El so tiempu nel aire sigue atropar.
En [[2008]], la ABC anovó'l contratu de Philbin hasta [[2011]].<ref name="NY News">{{cita publicación |títulu=Regis Philbin inks new TV deal| url = http://www.nydailynews.com/entertainment/tv/2008/11/04/2008-11-04_regis_philbin_inks_new_tv_deal.html| fechaaccesu = 7 de payares de 2008 | autor = Richard Huff | fecha = 5 de payares de 2008 | editorial = [[Daily News]] (Nueva York) | idioma=inglés}}</ref> So esti contratu nuevu, Philbin gana más que 21.000.000 [[Dólar de los Estaos Xuníos|dólares d'Estaos Xuníos]], pero los términos y condiciones significativamente acuten la so capacidá n'axustar alcuerdos con otres cadenes que la ABC. Sicasí, Philbin recibió un contratu similar cola [[CBS]] por cuenta de la so presentación de ''[[Password (programa de televisión)|Million Dollar Password]]''.<ref name="NY News"/>
== Carrera colos concursos ==
Philbin foi tamién un presentador de [[Concursu de televisión|programes de concursos]]. Presentó ''[[The Neighbors]]'', un concursu efímeru que s'emitió pola [[American Broadcasting Company|ABC]] a finales de [[1975]] y a principios de [[1976]]. La premisa del programa riquió-y a dos participantes femenines aldovinar cuál de los sos trés vecinos taba diciendo chismes sobre ella.<ref name="IMDb.com"/> En [[1976]], yera un "reporteru de campu" pa ''[[Almost Anything Goes]]'' (tamién emitíu pola ABC), una adautación d'Estaos Xuníos del concursu británicu ''[[It's a Knockout!]]'', que alternadamente yera afechu del concursu francés ''[[Intervilles]]''. Dambos programes sufrieron de baxes audiencies.
Philbin foi muncho más esitosu colos sos deberes más recién como un presentador de concursos. Foi'l presentador orixinal de la versión d'Estaos Xuníos de ''[[Who Wants to Be a Millionaire (concursu d'Estaos Xuníos)|Who Wants to Be a Millionaire]]'' (''¿Quién quier ser millonariu?'' n'asturianu), que como ''Almost Anything Goes'' foi emitíu pola ABC y tuvo les sos origenes en Gran Bretaña. ''Millionaire'' foi un ésitu mayor nes audiencies cuando ABC debutó'l programa en [[1999]], cuando se destinó a ser una serie especial ocasional. ABC darréu emitió ''Millionaire'' como una serie regular con episodios frecuentes, pero la so audiencia menguó amodo, hasta que yera eventualmente canceláu. En [[2002]], ''Millionaire'' foi reestructuráu como una serie sindicada con presentación de [[Meredith Vieira]], qu'hai siguida al presente. Dempués de la cancelación de la versión orixinal de ''Millionaire'', el programa foi tornáu al horariu central de xemes en cuando, con tales especiales como ''Who Wants to Be a Super Millionaire'' (2004), que s'emitió sobre una base más llindada, y una edición especial con 11 episodios que s'emitió en [[2009]] pa celebrar el décimu aniversariu del programa.<ref>[http://buzzerblog.flashgameshows.com/details-on-abcs-millionaire-10th-anniversary/ Details on ABC's “Millionaire” 10th Anniversary | BuzzerBlog] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090731115133/http://buzzerblog.flashgameshows.com/details-on-abcs-millionaire-10th-anniversary/ |date=2009-07-31 }} (n'inglés)</ref> Los deberes de Philbin como presentador de ''Who Wants to Be a Millionaire'' ganáron-y un [[premiu Daytime Emmy]] na categoría Meyor Presentador de Concursos».
En payares de [[2005]], la ABC anunció que Philbin presentaría una reposición de ''[[This Is Your Life]]'', un documental antigua de la cadena. N'agostu de [[2006]], informó que'l so contratu col programa había caducáu, y tornó anovalo.<ref>[http://www.broadcastingcable.com/article/CA6357475.html?display=Search+Results&text=regis+philbin "ABC Contemplates Life Without Regis"], ''Broadcasting & Cable'', 30 d'agostu de 2006. (n'inglés)</ref>
Philbin presentó la primer temporada de ''[[America's Got Talent]]'', un programa con busques pa talentos amateurs que ye producíu por [[Simon Cowell]] y emitióse pola [[National Broadcasting Company|NBC]] dende'l branu de [[2006]]. Voló ente Nueva York y Los Angeles munches vegaes mientres esi periodu de tiempu, pa participar en tanto ''Live with Regis and Kelly'' como ''AGT''. La dificultá de la so conmutación ente les dos ciudaes foi una cuestión, xunto con problemes de salú que tuviera nel pasáu. Poro, foi reemplazáu en [[2007]] por [[Jerry Springer]], un presentador de talk shows.<ref>{{cita web | url= http://www.thefutoncritic.com/news.aspx?id=20070305nbc02 | títulu=Popular Television Talk-Show Host Jerry Springer Named Host of NBC's 'America's Got Talent' When Hit Variety-Talent Competition Series Returns This Summer | obra=Prensa diaria| editorial= thefutoncritic.com | fechaaccesu=5 de marzu de 2007 | idioma=inglés}}</ref> Con al respective del so reemplazu de Philbin, Springer observió: «Naide sustitúi a Regis. Ye'l meyor presentador quien enxamás esistió, asina que tienes de rindir el so homenaxe a él.»<ref>[http://www.craveonline.com/filmtv/articles/04648355/jerry_springer_has_talent.html Jerry Springer has talent?] de craveonline.com (n'inglés)</ref>
Sicasí, Philbin empezó desenvolver una afiliación con [[FremantleMedia]]. Presentó una reposición de la franquicia ''[[Password (programa de televisión)|Password]]'' llamada ''Million Dollar Password'', que s'estrenó'l [[1 de xunu]] de [[2008]] y terminóse en [[2009]].<ref>[http://www.cbsnews.com/stories/2007/10/12/entertainment/main3359960.shtml?source=RSSattr=Entertainment_3359960 Regis To Host "Million Dollar Password"], cbsnews.com (n'inglés)</ref>
== Otres apaiciones na televisión ==
El [[31 d'avientu]] de [[2004]], Philbin sustituyó para [[Dick Clark]] en ''[[Dick Clark's New Year's Rockin' Eve with Ryan Seacrest|Dick Clark's New Year's Rockin' Eve]]'', mientres Clark taba recuperando d'un [[accidente cerebrovascular]]. Philbin, quien ye un añu y mediu más nuevu que Clark, alegremente afirmó qu'atayara les vacaciones que tenía pensaes pa presentar l'espectáculu.<ref>[http://legacy.signonsandiego.com/uniontrib/20041230/news_lz1w30regis.html Regis ready, willing and able to host annual New Year's show | The San Diego Union-Tribune] (n'inglés)</ref> Mientres un especial de [[Nuechevieya]] producíu por [[CNN]], emitíu en tanto CNN y [[CNN International]] con presentación d'[[Anderson Cooper]], candongueres en [[Times Square]] dixeron al reporteru de CNN [[Jason Carroll]] que Philbin taba bien sustituyendo pa Clark, anque la cadena yá tuvo Cooper y Carroll.<ref>{{cita publicación | url=http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0412/31/se.01.html | obra=CNN | títulu=CNN.com - Transcripts | idioma=inglés}}</ref>
Philbin tamién foi'l presentador del final de [[The Apprentice (segunda temporada)|''The Apprentice 2'']] el [[16 d'avientu]] de [[2004]],<ref>[http://www.realitytvworld.com/news/donald-trump-hires-regis-philbin-host-the-apprentice-2-'reunion-show-3121.php Donald Trump hires Regis Philbin to host 'The Apprentice 2' reunion show - Reality TV World] (n'inglés)</ref> y de les llegaes oficiales na alfombra colorada mientres el ceremonio de los [[Premiu Oscar de 2007]] nel [[24 de febreru]] de [[2008]].<ref>[http://www.cosmoworlds.com/photobase/academy_awards/80th_academy_awards-02172008.htm COSMOWORLDS | THE OSCARS - 80TH ACADEMY AWARDS - Oscar Nominations - The Academy Awards] (n'inglés)</ref>
Philbin presentó'l ceremonio de los [[Premios Daytime Emmy de 2010|premios Daytime Emmy]] nel [[27 de xunu]] de [[2010]].<ref>[http://blog.zap2it.com/frominsidethebox/2010/06/2010-daytime-emmys-welcome-ryan-seacrest-wayne-brady-vanessa-marcil-and-more.html 2010 Daytime Emmys welcome Ryan Seacrest, Wayne Brady, Vanessa Marcil and more - From Inside the Box - Zap2it] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120303231726/http://blog.zap2it.com/frominsidethebox/2010/06/2010-daytime-emmys-welcome-ryan-seacrest-wayne-brady-vanessa-marcil-and-more.html |date=2012-03-03 }} (n'inglés)</ref>
=== Apaiciones como invitáu ===
Philbin fai apaiciones regulares en ''The [[Late Show with David Letterman]]'', onde nun ufierta a [[David Letterman]] una gran cantidá d'ayuda nel control del programa—siendo simúltaneamente el so autu davezu urbanu y l'invitáu del infiernu» (porque Philbin ye tamién un presentador de televisión)—anque amuesen un respectu sinceru polos demás.<ref name="CNN-2002">{{cita publicación | url = http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0211/17/lklw.00.html | títulu = Transcripto pa ''Larry King Weekend'', 17 de payares de 2002 | fechaaccesu = 16 de febreru de 2007 | fecha = 17 de payares de 2002 | obra = [[Larry King Live]] | idioma=inglés}}</ref> Ye frecuentemente introducíu por Letterman como «Regis Llei Philbin», un xuegu nel nome de la co-presentadora anterior del so programa matutín, [[Kathie Lee Gifford]]. Tamién apaeció n'otros talk shows nocherniegos de la televisión, incluyendo ''[[Jimmy Kimmel Live!]]'', ''[[Late Night with Conan O'Brien]]'', y ''[[The Late Late Show with Craig Ferguson]]''.
Philbin apaeció en tales comedies de situación como ''[[Spin City]]'', ''[[How I Met Your Mother]]'', ''[[Mad About You]]'', ''[[Hope & Faith]]'', ''[[Seinfeld]]'', y ''[[The Fresh Prince of Bel-Air]]'', según en ''[[The Dana Carvey Show]]'' y ''[[The Larry Sanders Show]]''.
Quiciabes p'atraer la bona suerte, dellos programes d'entrevistes, incluyendo ''[[The View (programa de televisión)|The View]]'' y ''[[The Tony Danza Show]]'', inscribieren Philbin pa ser el so primer invitáu.
Philbin foi una celebridá convidada en ''[[WrestleMania VII]]'' en Los Angeles en [[1991]], comentando nel eventu principal ente [[Hulk Hogan]] y [[Robert Remus|Robert "Sergeant Slaughter" Remus]].
El [[25 d'avientu]] de [[2000]], Philbin apaeció como un panelista en ''[[2 Minute Drill]]'', un programa de concursos en [[ESPN]].
El [[28 de febreru]] de [[2004]], Philbin fixo otra apaición como una estrella convidada, nel episodiu «Drowsy» de ''[[Lilo & Stitch: The Series]]''.
El [[15 de mayu]] de [[2006]], Philbin apaeció como un invitáu especial, xunto con [[Howie Mandel]], nun episodiu especial de dos hores de ''[[Deal or No Deal]]'' na [[National Broadcasting Company|NBC]].
Philbin apaeció tres veces en ''[[Torneos y acontecimientos de Jeopardy!|Celebrity Jeopardy!]]'', la mayor cantidá d'apaiciones pa dalguna celebridá compitiendo nel programa de concursos ''[[Jeopardy!]]'' Compitió para [[Cardinal Hayes High School]], la so alma máter. En payares de [[2006]], ganó la so competición, ganando $50.000 pa la escuela.<ref>[http://snltranscripts.jt.org/99/99qjeopardy.phtml SNL Transcripts: Tobey Maguire: 04/15/00: Celebrity Jeopardy]</ref>
Philbin ganó la so competición nuna edición pa celebridaes de ''[[Are You Smarter Than a 5th Grader?]]'' en payares de [[2007]], otra vegada xugando pa la so alma máter, Cardinal Hayes High School. Dexó fora del xuegu, ganando $175.000 pa la escuela.
En setiembre de [[2008]], Philbin apaeció como convidáu en ''[[How I Met Your Mother]]''<ref>{{cita web | url = http://community.tvguide.com/blog-entry/TVGuide-News-Blog/Todays-News/Met-Mother-Regis/800045024 | títulu = ''Regis Philbin to Guest on How I Met Your Mother'' | fechaaccesu = 14 d'agostu de 2008 | fecha = 13 d'agostu de 2008 | obra = [[TV Guide]] }}</ref> y ''[[Ugly Betty]]''.<ref>{{cita web | url = http://community.tvguide.com/blog-entry/TVGuide-News-Blog/Todays-News/Kelly-Regis-Ugly/800044470 | títulu = ''Ugly Betty Returns with Live and Kicking Guests'' | fechaaccesu = 14 d'agostu de 2008 | fecha = 4 d'agostu de 2008 | obra = [[TV Guide]] }}</ref> En ''Mother'', Philbin xunió col repartu del programa nuna busca pa la meyor hamburguesa en Nueva York. Revelar a trabayar nel ximnasiu de Barney, y tien la so fotografía colgada nel restorán, y tamién en toos de los otros restoranes sospechosos de sirvir la meyor hamburguesa, incluyendo Corner Bistro y Veggie Heaven; esto foi más probablemente pa la ironía, porque la fotografía de Regis Philbin foi l'únicu detalle que [[Marshall Eriksen]] recordó sobre'l restorán, amás del lletreru de neón y la puerta verde. El [[25 d'avientu]] de [[2009]], Philbin asistió a la misa de Navidá con [[Edward L. Black]] y [[Timothy Dolan]] en ''The Sunday Mass'',<ref>{{cita web |url=http://thesundaymass.org/|títulu=The Sunday Mass|editorial=thesundaymass.org}}</ref> dando una entrevista especial aldericando cómo ser un católicu camudó la so vida.<ref>{{YouTube|id=i_8cs-4JaNE|títulu=Regis Philbin & Archbishop Timothy Dolan Interview Christmas Mass - 12/25/2009 - thesundaymass.org}}</ref>
En febreru de [[2011]], Philbin fixo una apaición en ''[[Take Two with Phineas & Ferb]]'', como'l presentador. El [[3 de xunetu]] del mesmu añu, Philbin yera una celebridá convidada en ''[[The Marriage Ref]]'', xunto a [[Tracy Morgan]] y [[Susie Essman]].
== Obres escrites y musicales ==
Amás de ser una [[celebridá|personalidá de televisión]], Philbin ye tamién un [[autor]] y [[cantante]], basándose nel ésitu del so programa d'entrevistes.
Dos autobiografíes co-escrites por Philbin con Bill Zehme, ''I'm Only One Man!'' (1995) y ''Who Wants to Be Me?'' (2000), son escritos nel estilu conversacional/anecdótica de los sos segmentos de "charra del presentador." El primer llibru sigue un añu na so vida (1994-1995) y cuenta cola so alcordanza de (ente otres coses) la so vida personal, les sos alcordances con celebridaes, y el so trabayu en ''Live with Regis and Kathie Lee'', y el segunda ye una respuesta al ésitu de ''Who Wants to Be a Millionaire'' y ocúpase de más payasaes sobre'l programa y la so vida.
Como un cantante, Philbin puede ser meyor descritu como un "[[crooner]]" nel estilu de los sos cantantes favoritos: [[Dean Martin]], [[Perry Como]], y [[Frank Sinatra]]. Probó les agües musicales col so álbum del pop, ''It's Time for Regis!'' (1968). Dempués de recibir revistes probes, Philbin foi renuente de grabar otru álbum, pero dacuando cantó en ''Live'', usualmente cantando a dúu con otra persona. En [[2004]], dempués de 36 años, grabó ''When You're Smiling'', un álbum del pop que sonó más [[wikt:maduror|maduru]]. ''The Regis Philbin Christmas Album'' foi estrenáu en setiembre de [[2005]], según [[Amazon.com]], pero nun yera estensamente disponible hasta payares del mesmu añu col fin de coincidir cola temporada navidiega. Esti álbum cunta con dellos duos con tales amigos cercanos como [[Donald Trump]] (en "[[Rudolph the Red-Nosed Reindeer]]"), [[Steve Tyrell]] (en "[[Marshmallow World]]"), y entá la so esposa Joy (en "[[Baby, It's Cold Outside]]" y "[[Winter Wonderland]]"). Una edición especial del álbum foi producida con pistes grabaes col "Notre Dame Glee Club."<ref>{{cita web | url = http://alumni.nd.edu/news_publ/eNews_oct05.html | títulu = University of Notre Dame Alumni Association Newsletter, October 2005 | fechaaccesu = 16 de febreru de 2007 }}</ref> Dizse qu'esfrute la esperiencia en grabación más na actualidá que nel tiempu de la so primer grabación. Philbin ye anguaño contratáu con [[Hollywood Records]].
== Vida personal ==
[[Ficheru:Regis Philbin and Joy Philbin in 2009.jpg|thumb|Regis y [[Joy Philbin]] na Ciudá de Nueva York en [[2009]]]]
Philbin foi casáu dos vegaes, y tien cuatro neños. Foi casáu a Catherine "Kay" Faylen, la fía del actor [[Frank Faylen]], dende [[1955]] hasta [[1968]], y foi casáu a [[Joy Philbin|Joy Senese]], decoradora d'interiores, dende [[1970]]. Los sos neños con Faylen son Amy y Daniel, y los sos neños con Senese son Joanna y [[J. J. Philbin|Jennifer]]. Joy Philbin dacuando co-presenta ''Live'' col so home Regis. Nel programa, frecuentemente mente Joy, y en menor grau, Joanna, Jennifer, y Daniel. Cuando Daniel nació, faltába-y dellos vértebres y dalgunos de los músculos na so pierna,{{ensin referencies}} y tuvo que pasar la so niñez con The Angel View Crippled Children's Foundation en California. Mientres los [[atentaos del 11 de setiembre de 2001]], Philbin tomó nota nel aire que taba bien esmolecíu sobre Daniel, quien trabayó en [[El Pentágonu]] y use una siella de ruedes. Daniel surdió del ataque terrorista ensin peligru, y dende la traxedia, Regis xunió con Daniel nel [[Walter Reed Army Medical Center]] pa visitar tropes mancaes.{{ensin referencies}} N'agostu de [[2007]], Regis y Joy Philbin anunciaron que la so fía Jennifer taba esperando'l so primer fíu en febreru de [[2008]]. Esti fíu foi nomáu "William Xavier," llevando'l tercer nome de Regis, con "Xavier" siendo'l so nome confirmáu. El [[14 de xunetu]] de [[2008]], Jennifer dio nacencia a una fía, Ivy Elizabeth, en California.{{ensin referencies}} Philbin estrema'l so tiempu ente la so nueva casa en [[Greenwich (Connecticut)|Greenwich, Connecticut]], y el so apartamentu nel [[Upper West Side]] en [[Manhattan]], cerca de los estudios de WABC-TV.
Philbin sigue'l mundu de deportes profesionales estensamente, esfrutando los xuegos de les [[Grandes Lligues de Béisbol]] según los xuegos de la [[National Football League]]. Ye un fanáticu vidueñu de los [[New York Yankees]] y un partidariu arguyosu de la so alma máter, la [[Universidá de Notre Dame]] — tan arguyosu, ello ye que que Philbin narró los dos CD d'audiu qu'acompañaron un llibru escritu por [[Joe Garner]], ''Echoes of [[Notre Dame Fighting Irish|Notre Dame]] Football: Great and Memorable Moments of the Fighting Irish''. Philbin xugó nel equipu de tenis de Notre Dame (a pesar d'afirmar apocayá nun anunciu qu'aprendiera'l tenis de la so esposa Joy). Dellos entrenadores de fútbol de Notre Dame, tales como [[Charlie Weis]], [[Tyrone Willingham]], y [[Lou Holtz]], apaecieron en ''Live''. Xunto con ser un fanáticu de los Yankees, Philbin ta tamién «calteniendo un güeyu nos [[Florida Marlins]]»,<ref>[http://mlb.mlb.com/news/article.jsp?ymd=20080612&content_id=2901048&vkey=news_mlb&fext=.jsp&c_id=mlb You gotta believe, Regis says | MLB.com: News (n'inglés)]</ref> y tamién sofitó los [[Pittsburgh Pirates]] n'años recién.<ref>http://www.wtae.com/r/23211796/detail.html</ref> Mientres los sos años nel sur de California, foi un invitáu habitual a les fiestes nel «Playboy Mansion» que perteneció a [[Hugh Hefner]].
En marzu de [[1984]], Philbin abrió una concesión de [[Ford Motor Company|Ford]] en [[Gilbert (Arizona)|Gilbert, Arizona]], como una inversión alternativa a la so carrera na televisión. La concesión, llamada «Philbin Ford», sufrió debíu al fechu que'l mercáu d'automóviles nel área yera sobresaturado; y foi cerráu a finales de [[1988]].<ref>{{cita llibru |títulu=Who Wants to Be Me? |apellíu=Philbin |nome=Regis |añu=2000 |editorial=Hyperion |isbn=0786867396 |idioma=inglés }}</ref>
Ye conocíu por tener problemes con [[teunoloxía|teunoloxíes]] nueves y ye frecuentemente confundíu cuando operando dispositivos electrónicos, tales como [[Mandu a distancia|mando a distancia]] y [[Reproductor de DVD reproductores de DVD]]. Non usualmente utiliza [[ordenador|ordenadores]] (anque realmente utilizó una pa un episodiu de ''Live'' nel branu de [[2008]], demonstrando cómo atopar cases en llinia), y nun tener un [[telefonía móvil|teléfonu móvil]] hasta'l [[10 de setiembre]] de [[2008]]. Frecuentemente ye reparáu, sicasí, que Philbin non dafechu refuga la teunoloxía; a cencielles pide a Joy pa faer llamaes y unviar mensaxes de corréu electrónicu pa él.<ref>Notáu por Joy Philbin nun episodiu de ''Live'' emitíu a finales de 2005.</ref>
=== Salú ===
El [[12 de marzu]] de [[2007]], mientres un episodiu de ''Live with Regis and Kelly'', Philbin anunció que sometería un [[bypass vascular|Ciruxía coronaria de bypass]] más tarde esa selmana, yá que sufriera dolores nel so pechu según dificultá p'alendar les dos selmanes anteriores y los médicos afayaron placa nes sos arteries.<ref name="extra-bypass">{{cita web | url = http://extratv.warnerbros.com/2007/03/regis_philbin_to_undergo_bypas.php | títulu = Regis Philbin to Undergo Bypass Surgery | fechaaccesu = 13 de marzu de 2007 | fecha = 12 de marzu de 2007 | obra = [[Extra (serie de televisión)|Extra]] | idioma = inglés}}</ref> Amás, Philbin faló con [[David Letterman]], pa lo quien Philbin sustituyó en ''The [[Late Show with David Letterman]]'' mientres la so propia ciruxía quíntupla de bypass.<ref name="extra-bypass"/> La so ciruxía foi esitosa, y Philbin tornó al programa nel [[26 d'abril]] del mesmu añu.
Nel episodiu de ''Live with Regis and Kelly'' emitíu'l [[23 de payares]] de [[2009]], Philbin anunció que tomaría un descansu pa someter ciruxía pa reemplazu de cadril.<ref name="jeng">{{cita publicación |apellíu=Eng|nome=Joyce|títulu=Regis Philbin Taking Leave of Absence for Hip Surgery |url=http://www.tvguide.com/News/Regis-Philbin-Taking-1012538.aspx|fechaaccesu=26 d'agostu de 2011|editorial=[[TV Guide]]|fecha=24 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref> Philbin tomó un descansu por cuatro a seis selmanes pa recuperar, y tornó a los sos deberes de presentación regular el [[4 de xineru]] de [[2010]], de mano el nuevu añu.<ref>{{cita publicación |títulu=Regis To Return From Hip Replacement Surgery On January 4|url=http://www.huffingtonpost.com/2009/12/31/regis-to-return-from-hip-_n_408045.html|fechaaccesu=26 d'agostu de 2011|editorial=[[The Huffington Post]]|fecha=31 d'avientu de 2009|idioma=inglés}}</ref>
El [[14 de mayu]] de [[2010]], foi anunciáu que Philbin sometería una ciruxía pa tener un coágulo de sangre estrayida de la so pantorría. Tornó a otru día.<ref>{{cita publicación |títulu=Regis Philbin to have blood clot removed from leg|url=http://www.usatoday.com/life/people/2010-05-14-regis-philbin_N.htm?csp=hf|fechaaccesu=26 d'agostu de 2011|editorial=[[USA Today]]|fecha=14 de mayu de 2010|axencia=Associated Press|idioma=inglés}}</ref>
== Cultura popular ==
Philbin interpretó «Handsome Hal», un vendedor d'automóviles na comedia d'enriedu ''[[Hope & Faith]]'', co-protagonizada por Kelly Ripa con [[Faith Ford]]; y en ''[[Shrek the Third]]'', emprestó la so voz a la hermana de la Hermanasca Fea (doblada por [[Larry King]]). Un elementu importante na trama del episodiu de ''[[Animaniacs]]'' llamáu «Pigeon on a Roof» (no cual "[[The Goodfeathers]]" asonsañen la musical ''[[Fiddler on the Roof]]'') arreya'l derrocamientu d'una estatua de [[Martin Scorsese]] y la so sustitución con una de Philbin, y dellos episodios de ''[[¡Oi, Arnold!]]'' cuntaron con un talk show qu'asonsañó Philbin y el so programa. Amás, l'artista cristianu [[Steven Curtis Chapman]] mente Philbin nel so cantar «Live Out Loud».
=== ''Who Wants to Be a Millionaire'' ===
Mientres la so tenencia en ''Who Wants to Be a Millionaire'', Philbin popularizó la mirada [[Monocromu|monocromática]] en traxes de vistir pa homes que fai fincapié en color en cuenta de patrón en corbates y camises de vistir. Comúnmente usó un traxe, camisa y corbata con coordinación en tonos sólidos, llixeramente distintos del mesmu color, xeneralmente un color escuru o apagáu.<ref name="CNN-2002" /> Esistió una llinia efímera de ropa por [[PVH|Phillips-Van Heusen]], llamáu ''Regis''.<ref>{{cita web | url = http://www.hollywood.com/news/EXTRA_Shopping_for_Regis/312513 | títulu = EXTRA: Shopping for Regis | fechaaccesu = 16 de febreru de 2007 | apellíu = Keller | nome = Julie | fecha = 16 de xunu de 2000 | editorial = Hollywood.com | idioma=inglés }}</ref>
Mientres la so tenencia con ''Millionaire'', Philbin popularizó'l [[latiguillo]] ''Is that your final answer?'' («¿Ye la so respuesta final?») pa pidir la verificación de les respuestes de los sos concursantes. Adoptó esti latiguillo de [[Chris Tarrant]], el presentador de la versión orixinal del programa en Gran Bretaña.
Amás de presentar la serie orixinal de ''Millionaire'', Philbin tamién presentó 11 episodios (dos selmanes con 5 episodios por caúna, según un episodiu adicional) pa celebrar l'aniversariu décimu del programa n'agostu de [[2009]]. Amás, Philbin foi nomáu un presentador convidáu de la versión sindicalizada del programa mientres la temporada 2009–2010, xunto con [[Steve Harvey]] y [[John Henson (presentador)|John Henson]].
=== ''2007 Neiman Marcus Christmas Book'' ===
N'ochobre de [[2007]], Philbin yera destacáu nel ''[[Neiman Marcus]] Christmas Book'' cuando celebró'l so aniversariu centésimu. El mesmu mes, presentó ''The Classical Superstars Fantasy Concert'', qu'incluyó la virtuosu pianista [[Lola Astanova]] col [[Mariinsky Theatre Orchestra|Kirov Orchestra]] de Rusia, dirixíu por [[Valeri Gérgiev]]. El conciertu estupendu pa 500 invitaos foi ufiertáu pa la venta con un costu de 1,6 millones de dólares.<ref>{{cita publicación|url=http://www.neimanmarcus.com/store/sitelets/christmasbook/fantasy.jhtml?cid=OCBF8_NMO2795&cmCat=christmas&icid=nmi070209cblaunchparty4|títulu=Classical Superstars Fantasy Concert|editorial=Neiman Marcus|fecha=2 d'ochobre de 2007|idioma=inglés|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110927060047/http://www.neimanmarcus.com/store/sitelets/christmasbook/fantasy.jhtml?cid=OCBF8_NMO2795&cmCat=christmas&icid=nmi070209cblaunchparty4|archivedate=2011-09-27|fechaaccesu=2015-10-21}}</ref>
== Premios y honores ==
[[Ficheru:Regis Philbin Star HWoF.jpg|thumb|Estrella de Regis Philbin nel Paséu de la Fama de Hollywood]]
Nel ceremonio de los [[premios Daytime Emmy]] en mayu de [[2001]], Philbin foi honráu con premios en dos categoríes: «Meyor Presentador de Concursos» (pa ''Who Wants to Be a Millionaire'') y «Meyor Presentador de Talk Show» (pa ''Live with Regis''; empatáu con [[Rosie O'Donnell]]). El mesmu añu, ''[[TV Guide]]'' nomó-y el so «Personalidá del Añu». En [[2002]], sirvió como'l [[Grandes mariscales del Desfile del Tornéu de les Roses|gran mariscal]] nel [[desfile del Tornéu de les Roses]]. En febreru de [[2003]], Philbin ganó'l [[Walter Camp Distinguished American Award]], y nel [[10 d'abril]] del mesmu añu, foi honráu con una estrella nel [[Paséu de la Fama de Hollywood]].
El [[20 d'agostu]] de [[2004]], Philbin foi reconocíu pol ''[[Llibru Guinness de los récores]]'' por pasar les más hores na cámara, con 15.188 hores. Esti récor foi actualizáu a 16.100 hores en setiembre de [[2008]], y a 16.540,5 hores en [[2009]]. En [[2005]], Philbin honrar por PR.com pal «Meyor Nomatu d'una Celebridá».<ref name="nickname2005">{{cita web |url=http://www.pr.com/article/1020 |nome=Jason |apellíu=Manheim |títulu=Regis Philbin, Winner of the 2005 PR.com "Best Celebrity Nickname" Award |fecha=7 de xunetu de 2005 |editorial=PR.com |fechaaccesu=28 de xineru de 2007 |idioma=inglés}}</ref>
N'abril de [[2006]], Philbin ganó un [[Premios Daytime Emmy|premiu Daytime Emmy]] para co-presentar l'acontecimientu especial ''Walt Disney World Christmas Day Parade'' con [[Kelly Ripa]] y [[Ryan Seacrest]], y alredor del mesmu tiempu, foi inducíu nel salón de la fama de la [[National Association of Broadcasters]].<ref>{{Cita web |url=http://www.nab.org/AM/Template.cfm?Section=Search&template=/CM/HTMLDisplay.cfm&ContentID=5185 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070507045132/http://www.nab.org/AM/Template.cfm?Section=Search&template=%2FCM%2FHTMLDisplay.cfm&ContentID=5185 |fechaarchivu=2007-05-07 }}</ref> En setiembre de [[2008]], recibió'l Premiu de la Trayeutoria nel ceremonio de los [[Premios Daytime Emmy]],<ref>[http://www.broadcastingcable.com/article/CA6539826.html Regis Philbin to Receive Lifetime Achievement Award at Daytime Emmys - 3/10/2008 12:38:00 PM - Broadcasting & Cable] (n'inglés)</ref> y en [[2010]], recibió'l «Golden Mike's Broadcast Legend Award» de la Radio and Television News Association of Southern California.<ref>{{cita web|títulu=2010 Complete Winners List|url=http://www.rtna.org/GoldenMikeAwards/10winners.asp|obra=61st Annual Golden Mike Awards|editorial=Radio and Television News Association of Southern California|fechaaccesu=26 d'agostu de 2011|fecha=12 d'avientu de 2010|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111009015120/http://www.rtna.org/GoldenMikeAwards/10winners.asp|fechaarchivu=2011-10-09}}</ref> En [[2011]], dempués d'empatase col [[Dr. Oz]] pal premiu Daytime Emmy na categoría de Meyor Presentador de Talk Show», Philbin recibió una clave a la ciudá de Nueva York del alcalde del mesmu, [[Michael Bloomberg]], n'honor a la so contribución a los medios de comunicación de Nueva York.
== Creitu ==
=== Televisión ===
* ''[[The Tonight Show]]'', llocutor (1962)
* ''The Regis Philbin Show'' (1964–1965)
* ''[[The Joey Bishop Show]]'', llocutor (1967–1969)
* ''[[Rowan & Martin's Laugh-In]]'' (1968)
* ''It's Happening'' (1968)
* ''The Don Rickles Show'' (1968)
* ''The Karen Valentine Show'' (1973)
* ''The People's Lawyer'' (1975)
* ''[[The Neighbors]]'' (1975–1976)
* ''A.M. Los Angeles'', presentador (1975–1981)
* ''[[Almost Anything Goes]]'', co-presentador (1976)
* ''[[SST: Death Flight]]'', como Harry Carter (1977)
* ''Mad Bull'', como Raymond Towne (1977)
* ''Mirror, Mirror'', como un presentador televisivu (1979)
* ''[[Steve Martin: Comedy Is Not Pretty!]]'', como un llocutor de serviciu públicu (1980)
* ''True Life Stories'', presentador (1981)
* ''Battle of the Las Vegas Show Girls'', presentador (1981)
* ''[[Password (programa de televisión)|Password]]'', convidáu (1981–1982)
* ''The Regis Philbin Show'', co-presentador (1981–1982)
* ''[[Live with Regis and Kelly|The Morning Show]]'' (1983–1988)
* ''California Girls'' (1985)
* ''[[Ryan's Hope]]'', como Malachy Malone (1987–1988)
* ''[[The New Hollywood Squares]]'', convidáu (1987–1988)
* ''[[Live with Regis and Kelly|Live with Regis and Kathie Lee]]'' (1988–2000)
* ''[[Live with Regis and Kelly]]'' (2001–2011)
* ''[[WrestleMania VII]]'', comentarista y entrevistadora (24 de marzu de 1991)
* ''[[Late Show with David Letterman]]'', como sí mesmu (1993–2011)
* ''[[The Fresh Prince of Bel-Air]]'' (1996)
* ''Mother Goose: A Rappin' and Rhymin' Special'', voz (1997)
* ''[[Who Wants to Be a Millionaire (concursu d'Estaos Xuníos)|Who Wants to Be a Millionaire]]'' (1999–2002)
* ''[[2 Minute Drill]]'', panelista (25 d'avientu de 2000)
* ''[[Who Wants to Be a Millionaire (concursu d'Estaos Xuníos)|Who Wants to Be a Super Millionaire]]'' (2004)
* ''[[Lilo & Stitch: The Series]]'', convidáu n'episodiu: "Drowsy" (2004)
* ''[[This Is Your Life]]'' (2006) (pilotu non vendíu)
* ''[[America's Got Talent]]'', presentador (2006)
* ''[[Deal or No Deal]]'', presentador (15 de mayu de 2006)
* ''[[Are You Smarter Than a 5th Grader?]]'' (2007)
* ''[[How I Met Your Mother]]'', como sí mesmu (2008)
* ''[[Password (programa de televisión)|Million Dollar Password]]'', presentador (2008–2009)
* ''[[Who Wants to Be a Millionaire (concursu d'Estaos Xuníos)|Who Wants to Be a Millionaire: 10th Anniversary Celebration]]'' (2009)
* ''[[Take Two with Phineas & Ferb]]'', como sí mesmu (25 de febreru de 2011)
* [[100 (30 Rock)|''30 Rock'': Episode "100"]], como sí mesmu (21 d'abril de 2011)
* ''[[WWE Raw]]'', como sí mesmu (2 de mayu de 2011)
* ''[[Celebrity Ghost Stories]]'', como sí mesmu (18 de xunu de 2011)
* ''[[The Marriage Ref]]'', como sí mesmu (3 de xunetu de 2011)
=== Películes ===
* ''[[Tou lo que siempres quixo saber sobre'l sexu pero nunca s'atrevió a preguntar|Everything You Always Wanted to Know About Sex (But Were Afraid to Ask)]]'' (1972)
* ''[[Sextette]]'' (1978)
* ''[[The Bad News Bears Go to Japan]]'', como Harry Hahn (1978)
* ''[[The Man Who Loved Women]]'' (1983)
* ''[[Malibu Express]]'', camaféu (1985)
* ''[[Funny About Love]]'' (1990)
* ''[[Night and the City (película de 1992)|Night and the City]]'' (1992)
* ''[[El traxe nuevu del emperador|The Emperor's New Clothes]]'' (1993)
* ''Open Season'' (1995)
* ''[[Torrance Rises]]'' (1999) (curtiumetraxe)
* ''[[Dudley Do-Right]]'' (1999)
* ''[[Little Nicky]]'' (2000)
* ''See How They Run'' (2001) (documental)
* ''[[Pinocchio (película de 2002)|Roberto Benigni's Pinocchio]]'', como'l Xefe de Pista (voz: versión n'inglés, 2002)
* ''[[People I Know]]'' (2002)
* ''[[Cheaper by the Dozen]]'' (2003)
* ''The Breakup Artist'' (2004)
* ''[[Miss Congeniality 2: Armed and Fabulous]]'' (2005)
* ''[[Little Miss Sunshine]]'' (2006) (voz, ensin acreitar)
* ''[[Mr. Warmth: The Don Rickles Project]]'' (2007)
* ''[[The Great Buck Howard]]'' (2008)
* ''[[Shrek the Third]]'' (2007) (voz)
* ''New York Street Games'' (2010)
* ''Just Laugh!'' (2010)
* ''[[Shrek Forever After]]'' (2010) (voz)
* ''[[Jack & Jill (película)|Jack & Jill]]'' (2011)
=== Discografía ===
{| {{tablaguapa}} style="text-align:center;"
|-
! rowspan="2"| Añu
! rowspan="2"| Detalles del álbum
! colspan="1"| Posiciones más altes
|- style="font-size:smaller;"
! width="60"| [[Billboard 200|EE.XX.]]
|-
| 1968
| align="left"| '''''It's Time for Regis!'''''
<small>
* Estrenáu: 1968
* Sellu: [[Mercury Records]]</small>
| —
|-
| 2004
| align="left"| '''''When You're Smiling'''''
<small>
* Estrenáu: 28 de setiembre de 2004
* Sellu: [[Hollywood Records]]</small>
| 54
|-
| 2009
| align="left"| '''''Just You. Just Me.'''''
<small>
* Estrenáu: 24 de payares de 2009
* Sellu: Big Dot Records</small>
| 9
|-
| colspan="10" style="font-size:8pt"| "—" denota llanzamientos que nun yeren nes tables
|-
|}
=== Llibros ===
* {{cita llibru |títulu=Cooking with Regis & Kathie Lee|apellíu= Philbin|nome=Regis |coautores= Gifford, Kathie L.; Albright, Barbara|añu= 1993|editorial=Hyperion|allugamientu= Nueva York |isbn=978-1562827526 |idioma=inglés}}
* {{cita llibru |títulu=Entertaining with Regis & Kathie Lee: Year-round Holiday Recipes, Entertaining Tips, and Party Ideas |apellíu= Philbin|nome=Regis |coautores= Gifford, Kathie L.; Albright, Barbara|añu= 1994|editorial=Hyperion|allugamientu= Nueva York |isbn=978-0786860678 |idioma=inglés}}
* {{cita llibru |títulu= I'm Only One Man!|apellíu1= Philbin|nome1= Regis|coautores= Zehme, Bill|añu=1995|editorial=Hyperion|allugamientu= Nueva York|isbn=978-0786889112|idioma=inglés}}
* {{cita llibru |títulu= Gerry Faust: The Golden Dream|apellíu= Philbin|nome=Regis|capítulu=Prefaciu|nome-editor1= Gerry|apellíu-editor1=Faust|nome-editor2=Steve|apellíu-editor2=Love |añu=1997 |editorial= Sagamore Pub|allugamientu=Champaign, Illinois|isbn= 978-1571671189|idioma=inglés}}
* {{cita llibru |títulu= Who Wants to Be Me?|apellíu1= Philbin|nome1= Regis|coautores= Zehme, Bill|añu=2000|editorial=Hyperion|allugamientu= Nueva York|isbn=978-0786867394 |idioma=inglés}}
* {{cita llibru |títulu= The Spirit of Notre Dame: Legends, Traditions, and Inspiration from One of America's Most Beloved Universities |apellíu= Philbin|nome=Regis|capítulu=Prefaciu|nome-editor1= Jim|apellíu-editor1=Langford|nome-editor2= Jeremy|apellíu-editor2=Langford |añu=2005 |editorial= Doubleday|allugamientu=Nueva York|isbn= 978-0824525422|idioma=inglés}}
* {{cita llibru |títulu=Heart of Steel: The Dan Lurie Story|apellíu= Philbin|nome=Regis|capítulu=Prefaciu|nome-editor1= Dan|apellíu-editor1=Lurie|nome-editor2= David|apellíu-editor2=Robson |añu=2009 |editorial= AuthorHouse|allugamientu= Bloomington, Indiana|isbn= 978-1434385451|idioma=inglés}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{traducíu ref|en|Regis Philbin|489458951|total}}
{{enllaces persona}}
{{Socesión|predecesor=[[Gary Collins]] y [[Phyllis George]]|títulu=Presentador del concursu [[Miss America]]|periodu=1991-1996<br />(co-presentador con [[Kathie Lee Gifford]] dende 1991 hasta 1995)|socesor=[[Eva LaRue]] y [[John Callahan]]
|predecesor2=Primer presentador|títulu2=Presentador de ''[[Who Wants to Be a Millionaire (concursu d'Estaos Xuníos)|Who Wants to Be a Millionaire]]'' (versión d'Estaos Xuníos)|periodu2=1999-2002|socesor2=[[Meredith Vieira]]
|predecesor3=Primer presentador|títulu3=Presentador de ''[[America's Got Talent]]''|periodu3=2006|socesor3=[[Jerry Springer]]
|predecesor4=[[Bert Convy]]<br />(''Super Password'')|títulu4=Presentador de ''[[Password (programa de televisión)|Password]]''<br />(''Million Dollar Password'')|periodu4=2008-2009|socesor4=Titular}}
{{Socesión|predecesor=[[Bob Barker]] y [[Tom Bergeron]]|títulu=[[Premiu Daytime Emmy]] por Meyor Presentador de Concurso|periodu=2001|socesor=[[Bob Barker]]}}
{{NF|1931|2020|Philbin, Regis}}
[[Categoría:Presentadores de concursos d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Músicos y músiques d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Presentadores de televisión d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Persones del Bronx]]
mjsdd784kuh54t7xc9f17md6ulnyxf5
Raven-Symoné
0
58698
4489573
4478555
2026-04-30T03:22:07Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 8 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489573
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Raven-Symoné}}
{{persona}}
'''Raven-Symoné Christina Pearman''' {{nym}},<ref>{[http://movies.msn.com/celebrities/celebrity-biography/raven-symone/ Raven-Symoné - Biography - MSN Movies] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080902011924/http://movies.msn.com/celebrities/celebrity-biography/raven-symone/ |date=2008-09-02 }}</ref> conocida profesionalmente como '''Raven-Symoné''' (pronunciáu {{AFI|/ˈreɪ.vən sɪˈmoʊn/}}, anque ensin acentu) o a cencielles '''Raven''', ye una [[Actuación|actriz]], [[cantante]], [[Diseñu de modes|diseñadora de modes]], [[compositora]], [[danza|baillarina]] y [[productor de televisión|productora]] d'[[Estaos Xuníos]]. Raven-Symoné apaeció en delles series de televisión esitoses, como Olivia Kendall en ''[[The Cosby Show]]'' y Nicole Lee en ''Hangin' with Mr. Cooper'', a finales de 1980 y principios de 1990 respeutivamente.<ref name="Allmovie">[http://www.allmovie.com/artist/raven-symone-p240814 Raven-Symoné movies, photos, movie reviews, filmography, and biography] [[AllMovie]]</ref> Del 2003 al 2007, actuó na serie de [[Disney Channel]] nomada a los [[Premios Emmy]], ''[[That's So Raven]]'' na qu'interpretó a [[That's So Raven#Personaxes|Raven Baxter]].<ref name="Allmovie" /> Coles mesmes protagonizó películes como ''[[The Cheetah Girls (película)|The Cheetah Girls]]'', ''[[The Cheetah Girls 2]]'', ''[[For One Night]]'', ''[[College Road Trip]]'', ''[[Revenge of the Bridesmaids]]'', ente otres.<ref name="Allmovie" /> Nel 2012, debutó nel musical de [[Circuitu de Broadway|Broadway]], ''[[Sister Act (musical)|Sister Act]]'', onde interpretó'l papel protagonista de Deloris Van Cartier.<ref>[http://www.broadway.com/buzz/stars/raven-symone/profile/ Raven- Symoné Biography | Broadway.com]</ref>
Mientres la so carrera musical, llanzó cuatro álbumes d'estudiu, ''[[Here's to New Dreams]]'' (1993), ''[[Undeniable]]'' (1999), ''[[This Is My Time]]'' (2004) y ''[[Raven-Symoné (álbum)|Raven-Symoné]]'' (2008), según múltiples bandes sonores, ente elles destaquen ''[[The Cheetah Girls (banda sonora)|The Cheetah Girls]]'' (2003), ''[[That's So Raven (banda sonora)|That's So Raven]]'' (2004), ''[[That's So Raven Too!]]'' (2006), ''[[The Cheetah Girls 2 (banda sonora)|The Cheetah Girls 2]]'' (2006), consiguiendo certificaciones de discos de platín y oru tanto poles sos ventes nacionales como internacionales.<ref>[http://www.allmusic.com/artist/raven-symon%C3%A9-mn0000868350/biography Raven-Symoné | Biography | AllMusic]</ref>
Nel 2012, asitiar nel númberu 4 en "The 25 Wealthiest Black Women in Hollywood"<ref name="ROut" /> y nel númberu 1 na llista "10 Richest Black Actresses Under 40" de ''Loop21''.<ref name="loop21" />
== Biografía ==
Raven-Symoné nació n'Atlanta (Georgia), fía de Lydia (apellíu de soltera Gaulden) y de Christopher B. Pearman, pero a temprana edá camudar a [[Ossining]], [[Nueva York (estáu)|Nueva York]].<ref name="bio" /> De neña trabayó pa l'axencia de modelos Atlanta's Young Cares Inc. y apaeció n'anuncios na prensa llocal.<ref name="bio" /> A los 2 años d'edá, trabayó cola axencia Ford Models, de [[Nueva York]] y apaeció n'anuncios de galletes Ritz, Jell-O, Fisher-Price y Cool Whip.<ref>[http://movies.yahoo.com/person/raven-symone/biography.html Raven-Symoné Biography - Yahoo! Movies]</ref> El 20 d'avientu de 1989, la ciudá de Winnfield dio-y la llave de la ciudá y declaróse como "''El Día de Raven-Symoné''".<ref name="bio">[https://www.imdb.com/name/nm0712368/bio Biography for Raven-Symoné] [[IMDb]]</ref> En xunu de 2004, graduóse na escuela North Springs High School d'Atlanta.<ref name="bio" />
== Carrera actoral ==
=== 1989—2001: Empiezos ===
A los 3 años, Raven realizó una audición pa la película ''Ghost Dad''. Consideróse-y demasiao mozu pal papel, pero foi encamentada pa unu en ''[[The Cosby Show]]'' y finalmente, en febreru de 1989, foi escoyida pa ser ''Olivia''.<ref name="bio" /> Más tarde, en 1993, xugó'l papel de Nicole Lee na serie ''Hangin' with Mr. Cooper''. En 1998 y 2001, xugó'l papel de Charisse Dolittle nes películes [[Dr. Dolittle]] y [[Dr. Dolittle 2]], como la fía del Dr. John Dolittle ([[Eddie Murphy]]).<ref name="bio" />
=== 2002—2005: ''That's So Raven'' y ''The Cheetah Girls'' ===
Nel 2002, Raven fixo una audición pa un papel sobre una serie de Disney Channel tituláu ''"Absolutely Psychic"'', sobre una adolescente con capacidaes psíquiques. De primeres foi escoyida como'l papel de la meyor amiga, pero dempués de repasar, los executivos de Disney decidieron escoyer a Raven como Raven Baxter y camudar el nome de la serie a "[[That's So Raven]]", que debutó'l 17 de xineru de 2003.
Nel 2003, Raven foi escoyida pal papel de Galleria Garibaldi en [[The Cheetah Girls (película)|The Cheetah Girls]], [[película Orixinal de Disney Channel]] alrodiu de 4 rapaces que tienen los suaños de faese superestrelles. Esta película ye la primer película musical de Disney Channel. Esi mesmu añu, Raven llogró la posición #8 nes estrelles femenines adolescentes más sexys.<ref>{{cita web | url = https://www.imdb.com/name/nm0712368/bio
| títulu = Raven-Symoné - Biography
}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref>
Nel 2004, Raven refugó un contratu de seis números con Disney pa otra serie sobre'l ABC nel 2005. De primeres foi diseñáu pa ser un efeutu de colexu de ''That's So Raven'' llamáu ''"Raven Too!"'', siguiendo a Raven y a los sos amigos na Universidá. Sicasí, tarde o aína, refugó'l papel. Tamién xugó'l so papel de Galleria Garibaldi en ''"The Cheetah Girls: La Serie"'', pero por cuenta de That's So Raven, la serie tuvo que ser atayada, los 4 episodios que fueron filmaos nunca salieron al aire. Nel 2005 y 2007, ''[[That's So Raven]]'' foi nomada a un [[Premiu Emmy]] por ''Meyor Programa Infantil''.<ref>{{Cita web |url=http://www.ravensymoneofficial.com/about-2 |títulu=Nominaciones de Emmy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090422024322/http://www.ravensymoneofficial.com/about-2 |fechaarchivu=2009-04-22 }}</ref><ref>[https://www.imdb.com/title/tt0300865/awards That's So Raven: Premios y Nominaciones] IMDb</ref>
Nel 2005, Raven calificó na posición #17 nes 50 estrelles infantiles más formoses que crecieron,<ref>{{cita web | url = http://www.sitcomsonline.com/boards/showthread.php?t=157114
| títulu = Y! Countdowns 50 Cutest Child Stars on 11/27/05 - Sitcoms Online Message Boards
}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref> y el #84 nes 100 más grandes estrelles infantiles.<ref>{{cita web | url = http://www.whosdatedwho.com/celebrity/trivia/raven-symone.htm
| títulu = Raven Symone Trivia - Raven Symone Information and Facts
}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref>
=== 2006—2009: ''The Cheetah Girls 2'', ''College Road Trip'' y ''The Cheetah Girls: One World'' ===
Nel 2006, Raven xugó de nuevu'l so papel como Galleria Garibaldi en [[The Cheetah Girls 2]]. La película y la so banda sonora fueron enormes golpes comerciales. La película traxo a más de 8.1 millones d'espectadores na so nueche d'estrenu,<ref>[http://www.multichannel.com/article/127560-Disney_Movie_Skips_to_Another_Record.php The Cheetah Gilrs 2: 8.1 millones de televidentes]</ref> faciéndola "la película más mirada" de Disney Channel, na cual participó como productora executiva.
Nel 2007, Raven foi convidada pa un episodiu de [[Cory in the House|Cory na Casa Blanca]], ''That's So In the House'', que traxo a más de 5 millones de televidentes, convirtiéndose nel más altu rating de la serie. En marzu del mesmu añu, Raven presentar na publicación de la revista Ebony col títulu ''"The $400 Million Dollar Woman"'',<ref>[http://concreteloop.com/2007/02/raven-symone-covers-ebony-magacín Raven-Symoné, The $400 Million Dollar Woman]</ref> faciendo referencia a los $400 millones de dólares que la mercancía de That's So Raven fixo.<ref>[http://www.blackvoices.com/black_news/black_history_month/articlecanvas/_a/bhm-star-raven-symone/20060221023209990001 Mercancía de "That's So Raven"]</ref> Hasta'l momentu, diches ventes algamaron un envaloráu de $650 millones.
Mientres el branu del 2007, filmó para [[Walt Disney Pictures]] la película ''[[College Road Trip]]'', xunto con [[Martin Lawrence]], dirixida por [[Roger Kumble]]. Na so selmana d'estrenu, la película recaldó aproximao 14 millones de dólares en 2,706 cines n'Estaos Xuníos y Canadá.<ref>[http://www.boxofficemojo.com/movies/?page=weekend&id=collegeroadtrip.htm College Road Trip boxofficemojo.com]</ref> Algamó'l númberu 2 en ventes y rentes de DVD nos Estaos Xuníos,<ref>[http://www.billboard.com/bbcom/esearch/chart_display.jsp?cfi=391&cfgn=Videos&cfn=Top+Video+Rentals&ci=3098410&cdi=9859146&cid=08%2F09%2F2008 Top DVD Sales]</ref><ref>[http://www.billboard.com/bbcom/esearch/chart_display.jsp?cfi=386&cfgn=Videos&cfn=Top+DVD+Sales&ci=3098394&cdi=9858306&cid=08%2F09%2F2008 Top Video Rentals]</ref> recaldando más de 68.5 millones de dólares alredor el mundu.<ref>[http://www.the-numbers.com/movies/2008/CLGRT.php College Road Trip - the-numbers.com]</ref>
Nel 2008, empezó la producción de [[The Cheetah Girls: One World]], pero Raven nun volvió xugar el so papel como Galleria. Díxose qu'hubo problemes coles sos antigües Cheetah Girls dientro del set de The Cheetah Girls 2, alrodiu de ''"cuestiones territoriales y engarradielles de Cheetah"'', que condució a una amistá espurrida.<ref>[http://www.nationalledger.com/cgi-bin/artman/exec/view.cgi?archive=1&num=6127 National Ledger - Raven-Symoné on 'Cheetah Girls' in Catfights]</ref> Más tarde, Raven y les Cheetah Girls esclariaron que namái foi un rumor y que lleven una bona amistá.<ref>[http://www.vividseats.com/concerts/the-cheetah-girls-tickets/articles/275.html The Cheetah Girls]</ref> El 15 de xunetu del mesmu añu, Raven llanzó un DVD con dellos materiales de la so páxina web oficial ''"Raven-Symoné Presents"'', enfocáu escontra la autoconfianza y el respetu, según conseyos práuticos y artesanía.
En xunu de 2009, Raven foi escoyida polos llectores del sitiu "Jetset.com.co" como la más sexy ente les artistes robustes de Hollywood.<ref>[http://www.jetset.com.co/wf_InfoArticulo.aspx?IdArt=944 Raven-Symoné, la sexy talla XL de Hollywood]</ref><ref>[http://3w.lun.com/modulos/catalogo/paginas/2009/05/24/LCTP16RE2405.htm Raven-Symoné, la sexy de Hollywood de talla XL]</ref>
=== 2010—presente: ''Revenge of the Bridesmaids'', ''State of Georgia'' y debú en ''Broadway'' ===
[[Ficheru:Raven-SymonéDec10.jpg|200px|right|thumb|Raven en The Hot Chocolate Nutcracker.]]
El 11 de febreru de 2010, Raven, xunto a otres cantantes y actrices, vistir de colloráu y desfilaron na Red Dress Collection 2010. L'eventu, que marcó l'entamu del Fashion Week en [[Nueva York]], celebrar pa recaldar dineru na campaña The Heart Truth, que combate enfermedaes del corazón en muyeres.<ref name="MSGC">[http://latarde.com.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=4597%3Amuestran-el so-gran-corazon&catid=48%3Afarandula&Itemid=27 Amuesen el so gran... corazón] latarde.com</ref><ref name="JJJ">[http://justjaredjr.buzznet.com/2010/02/12/raven-symone-confidence-on-the-catwalk/ Raven Symone: Confidence on the Catwalk] justjaredjr.buzznet.com</ref>
Nos meses d'abril y mayu de 2010, Raven grabó una nueva película, titulada ''[[Revenge of the Bridesmaids]]'' para [[ABC Family]], na ciudá de [[Nueva Orleans]], [[Luisiana|LA]].<ref name="ROTB">[http://www.raven-symone.org/ Revenge of the Bridesmaids]</ref> Ésta foi estrenada'l 18 de xunetu del mesmu añu,<ref>{{Cita web |url=http://hollywoodcrush.mtv.com/2010/07/19/revenge-of-the-bridesmaids-review/ |títulu='Revenge Of The Bridesmaids' Review: Joanna Garcia And Raven-Symone Are Hilarious Wedding Belles |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150920060211/http://hollywoodcrush.mtv.com/2010/07/19/revenge-of-the-bridesmaids-review/ |fechaarchivu=2015-09-20 }}</ref> y tuvo más de 2.5 millones de televidentes na so nueche d'estrenu,<ref name="TVbTN">[http://tvbythenumbers.com/2010/07/20/sunday-cable-ratings-true-blood-leverage-the-glades-kourtney-khloe-more/57757 Sunday Cable Ratings: True Blood, Leverage, The Glades, Kourtney & Khloe & More] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100722072140/http://tvbythenumbers.com/2010/07/20/sunday-cable-ratings-true-blood-leverage-the-glades-kourtney-khloe-more/57757 |date=2010-07-22 }} tvbythenumbers.com</ref> asitiándola nel Top 5 de la llista d'estrenos de películes con mayor audiencia de ABC Family.<ref name="TVbTN" />
El 29 d'agostu de 2010, estrenóse l'episodiu "''That's So Sonny''",<ref>[https://www.imdb.com/title/tt1649627/ "Sonny with a Chance" - That's So Sonny]</ref> de la serie orixinal de Disney Channel ''[[Sonny with a Chance|Sonny, ente estrelles]]'', nel cual Raven fixo'l papel de Amber, la presidenta de club de fans de [[Chad Dylan Cooper]] (interpretáu por [[Sterling Knight]]).<ref>[http://www.bsckids.com/2010/08/raven-symone-on-%E2%80%9Csonny-with-a-chance%E2%80%9D/ Raven Symone on “Sonny With A Chance”] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101129064910/http://www.bsckids.com/2010/08/raven-symone-on-%E2%80%9Csonny-with-a-chance%E2%80%9D/ |date=2010-11-29 }} bsckids.com</ref>
El [[9 d'avientu]] de 2010, Raven foi convidada, xunto col pianista Chau-Giang Thi-Nguyen y el trompetista de jazz y pianista [[Arturo Sandoval]], na nueva obra de teatru de [[Debbie Allen]], ''The Hot Chocolate Nutcracker'', nel [[:en:Royce Hall|Royce Hall]] de la [[Universidá de California, see Los Angeles]].<ref>[http://www.thehotchocolatenutcracker.com/ The Hot Chocolate Nutcracker] thehotchocolatenutcracker.com</ref><ref name="TM">[http://www.theatermania.com/los-angeles/news/10-2010/debbie-allen-arturo-sandoval-raven-symone-jaleel-w_31225.html Debbie Allen, Arturo Sandoval, Raven Symone, Jaleel White, et al. Set for The Hot Chocolate Nutcracker] theatermania.com</ref> La recaldación foi pal beneficiu de los neños de l'academia de baille de Debbie Allen.<ref name="TM" />
En payares de 2010, anuncióse que Raven tornaría a la televisión na serie de la cadena ABC Family, llamada ''[[State of Georgia]]'', onde xugó'l papel de Georgia, una exuberante y voluptuosa cantante que trata de rellumar nel mundu de l'actuación na ciudá de [[Nueva York]].<ref>[http://popwatch.ew.com/2010/11/18/excess-hollywood-rob-riggle-cbs-robert-smigel/ Excess Hollywood: Rob Riggle in talks with CBS for Robert Smigel sitcom] popwatch.ew.com</ref><ref>[http://blogdelatele.info/teen-stars/raven-symone-torna-a-la-television-20101119/ Raven-Symoné torna a la televisión!!! | Blogue de la tele] blogdelatele.info</ref> El pilotu foi escritu por [[Jennifer Weiner]] (''[[In Her Shoes]]'') y [[Jeff Greenstein]] (''[[Desperate Housewives]]'').<ref>[http://blogs.ajc.com/radio-tv-talk/2010/11/18/former-atlantan-raven-symone-in-abc-family-pilot-called-the-great-state-of-georgia/?cxntlid=thbz_hm Former Atlantan Raven Symone in ABC Family pilot called 'The Great State of Georgia'] blogues.ajc.com</ref> Compartió creitos cola actriz [[Majandra Delfino]], qu'encarnó a "Jo", una moza qu'adora la ciencia que tamién trata de tener ésitu na gran mazana y ye la meyor amiga de Georgia.<ref>{{Cita web |url=http://www.pizquita.com/noticia19903.html |títulu=Sitcom pa ex de 'Roswell' y un xefe pa Ally Walker en 'Exit 19' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101220224530/http://pizquita.com/noticia19903.html |fechaarchivu=2010-12-20 }}</ref> La serie foi estrenada'l 29 de xunu de 2011,<ref>[http://blog.zap2it.com/frominsidethebox/2011/03/abc-family-announces-new-shows-the-lying-game-switched-at-birth-and-more.html ABC Family announces new shows: 'The Lying Game,' 'Switched at Birth,' and more] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110411063446/http://blog.zap2it.com/frominsidethebox/2011/03/abc-family-announces-new-shows-the-lying-game-switched-at-birth-and-more.html |date=2011-04-11 }} blogue.zap2it.com</ref><ref>[http://www.starsentertainment.com/tv-according-to-alexis/item/3983-abc-family-announces-summer-2011-premiere-dates.html ABC Family Announces Summer 2011 Premiere Dates] starsentertainment.com</ref> teniendo 1.3 millones d'espectadores.<ref>[http://tvbythenumbers.zap2it.com/2011/06/30/cable-ratings-royal-pains-necessary-roughness-top-wednesday-cable-franklin-bash-not-so-raven-much-more/97037/ Cable Ratings: 'Royal Pains' 'Necessary Roughness' Top Wednesday Cable + 'Franklin & Bash,' Not So Raven? & Much More] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120905185712/http://tvbythenumbers.zap2it.com/2011/06/30/cable-ratings-royal-pains-necessary-roughness-top-wednesday-cable-franklin-bash-not-so-raven-much-more/97037/ |date=2012-09-05 }} tvbythenumbers.zap2it.com</ref><ref>[http://www.examiner.com/tv-in-national/raven-symone-s-new-show-non-pretty-little-liars-yet-ratings Raven-Symone's new show non 'Pretty Little Liars' yet in ratings] examiner.com</ref> El [[16 de setiembre]] de 2011 [[ABC Family]] atayó la serie, terminando con un permediu de .72 millones d'espectadores.<ref>[http://www.deadline.com/2011/09/abc-family-renews-make-it-or-break-it-gives-back-order-to-lying-game-and-picks-up-4-pilots-2-drames-2-comedies/ UPDATE: ABC Family Renews 'Make It Or Break It', Gives Back Order To 'Lying Game', Picks Up 4 Pilots, Cancels 'State Of Georgia'] deadline.com</ref><ref>[http://www.bet.com/news/celebrities/2011/09/19/raven-symone-s-show-cancelled.html Raven-Symone's Show Cancelled] bet.com</ref>
El 31 de xineru de 2012, anuncióse que Raven actuaría nel musical de [[Circuitu de Broadway|Broadway]], ''[[Sister Act (musical)|Sister Act]]'', onde xugó'l papel de Deloris van Cartier, un papel primeramente xugáu por [[Patina Miller]] y [[Whoopi Goldberg]] en Broadway y en películes, respeutivamente.<ref>[http://www.playbill.com/news/article/159165-Is-Raven-Symon-Headed-to-Broadways-Sister-Act Is Raven-Symoné Headed to Broadway's Sister Act?] playbill.com</ref><ref>[http://perezhilton.com/2012-01-31-raven-symone-joins-sister-act#.T1GgOvHmmAg Raven-Symoné To Star In Broadway's Sister Act!!!] perezhilton.com</ref> Empezó'l 27 de marzu de 2012, cerrando l'actu'l 26 d'agostu del mesmu añu.<ref>[http://artsbeat.blogs.nytimes.com/2012/06/20/sister-act-set-to-close-on-broadway/ 'Sister Act' Set to Close on Broadway] artsbeat.blogs.nytimes.com</ref>
N'agostu de 2012, Raven asitiar nel númberu 4 en "The 25 Wealthiest Black Women in Hollywood"<ref name="ROut">[http://rollingout.com/entertainment/the-25-wealthiest-black-women-in-hollywood/3/ The 25 Wealthiest Black Women in Hollywood] rollingout.com</ref> y nel númberu 6 na llista "The 25 Richest Black Actresses" de Hollywood.<ref>[http://www.celebritynetworth.com/articles/entertainment-articles/25-richest-black-actresses/ The 25 Richest Black Actresses] celebritynetworth.com</ref> N'[[avientu de 2012|avientu del mesmu añu]], clasificó nel númberu 9 na llista "100 Greatest Kid Stars Of All Time" de ''[[VH1]]'',<ref>[http://blog.vh1.com/nggallery/post/and-the-1-greatest-kid-star-of-all-time-is/image/52531 And The #1 Greatest Kid Star Of All Time Is...] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130129160148/http://blog.vh1.com/nggallery/post/and-the-1-greatest-kid-star-of-all-time-is/image/52531 |date=2013-01-29 }} blogue.vh1.com</ref> y el númberu 1 na llista "10 Richest Black Actresses Under 40" de ''Loop21''.<ref name="loop21">[http://www.loop21.com/entertainment/10-richest-black-actresses-under-40 10 Richest Black Actresses Under 40] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130112012716/http://www.loop21.com/entertainment/10-richest-black-actresses-under-40 |date=2013-01-12 }} loop21.com</ref>
== Carrera musical ==
{{VT|Discografía de Raven-Symoné}}
=== 1990—1995: ''Here's to New Dreams'' ===
A la edá de 5 años, Raven robló cola compañía discográfica [[MCA Records]], pero nun llanzaron l'álbum hasta qu'ella cumpliera 7 años. El so álbum debú, ''[[Here's to New Dreams]]'', foi llanzáu'l 22 de xunu de 1993. Tuvo 2 senciellos: ''"[[That's What Little Girls Are Made Of]]"'' y ''"[[Raven Is the Flavor]]"''. El primeru foi'l senciellu más esitosu, llegando a la posición #68 en [[Billboard]] [[Hot 100]], #47 en [[Hot R&B/Hip-Hop Songs]], #43 en Hot Dance Singles Sales y #39 en Rhytmic Top 40. Vendió 78,000 copies nos Estaos Xuníos y más de 150,000 per tol mundu.<ref name="RSCDs">{{cita web |url=http://allieiswired.com/archives/2006/12/december-10th-2006-happy-birthday-raven-symone/ |títulu=Ventes (CD's) |apellíu= |nome= |fechaaccesu=2008 |fecha=2006 |obra=allieiswired.com}}</ref><ref name="GA" /> La so compañía discográfica, [[MCA Records]], terminó'l so contratu con ella poles baxes ventes del discu.
=== 1996—2001: ''Undeniable'' ===
El 4 de mayu de 1999, sol sellu discográficu de Crash Records, llanzó'l so segundu álbum ''[[Undeniable]]'', que namái tuvo un senciellu: "[[With a Child's Heart]]". Raven dir de xira polos Estaos Xuníos, a delles escueles y centros comerciales pa promover el senciellu, ya inclusive realizó una xira col grupu pop [[N'Sync]]. Trés videos musicales facer pal senciellu: el primeru utilizó l'orixinal "Uptempo version", el segundu la "Ballad version", y el terceru un "Remix". A pesar de los videos, de la música pesada y promoción, el senciellu nun entró nos charts. Ensin promoción dalguna, l'álbum foi un fracasu, vendiendo namái 12,000 copies nos Estaos Xuníos. Hasta'l momentu, l'álbum vendió 100,000 copies nos Estaos Xuníos y más de 350,000 per tol mundu.<ref name="RSCDs" /><ref name="GA" /> El 31 d'ochobre de 2006, ''Undeniable'' foi rellanzáu cola etiqueta de TMG Records, sol títulu de ''[[Undeniable#Re-llanzamientu|From Then Until...]]'',<ref name="RSFTU">{{Cita web |url=http://sohstreetsupply.com/one%20sheets/Raven%20Symone%20One%20Sheet.pdf |títulu=Raven-Symoné One Sheet |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190403195037/http://sohstreetsupply.com/one%20sheets/Raven%20Symone%20One%20Sheet.pdf |fechaarchivu=2019-04-03 }}</ref> con un llistáu de pista llixeramente distinta, esta nueva edición dende entós vendió alredor de 15,000 copies n'EE.XX. y más de 200,000 mundialmente.<ref name="GA">[http://www.mediatraffic.de/ravensymone.htm GLOBAL ALBUM]</ref>
=== 2002—2006: ''This Is My Time'', ''That's So Raven'' y ''The Cheetah Girls'' ===
A principios del 2003, robló cola compañía discográfica [[Hollywood Records]]. El 1 de xineru de 2004, llanzó ''[[This Is My Time Advance EP]]'' pa promocionar l'álbum completu.
El 21 de setiembre de 2004, llanzó'l so tercer álbum ''[[This Is My Time]]'', qu'incluyó 3 senciellos: ''"[[Grazing In The Grass]]", "[[Backflip]]"'' y ''"[[Bump]]"''. L'álbum algamó la posición #51 en [[Billboard 200]], vendiendo 19,000 copies na so primer selmana, convirtiéndose nel so álbum más conocíu y esitosu. L'álbum vendió más de 315,000 copies nos Estaos Xuníos y más de 860,000 en tol mundu,<ref name="RSCDs" /><ref name="GA" /> recibiendo certificación de discu d'oru.<ref name="TIMTG">{{Cita web |url=http://www.ravendaily.org/discography.php |títulu=• RAVEN-SYMONÉ {{!}} BIOGRAPHY • |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130727141951/http://www.ravendaily.org/discography.php |fechaarchivu=2013-07-27 }}</ref> Ente'l 2005 y 2006, Raven embarcar nuna mini-xira de conciertos ''([[This Is My Time Tour]])'' pa promover l'álbum.
Nel 2004, Raven grabó dellos cantares en ''[[That's So Raven (banda sonora)|That's So Raven Soundtrack]]'' pa la [[Disney Channel Original Series|serie orixinal de Disney Channel]] del [[That's So Raven|mesmu nome]]. L'álbum debutó y algamó el #44 nel [[Billboard 200]] y foi certificáu discu d'oru por ventes de más de 510,000 copies.<ref>[http://www.riaa.com/goldandplatinumdata.php?table=SEARCH_RESULTS&title=So%20Raven&perPage=25 That's So Raven Soundtrack: Oru pola RIAA]</ref> Tamién cantó delles pistes en ''[[That's So Raven Too!]]'', segundu álbum de la serie. Ésti debutó y algamó el #44 nel Billboard 200, vendiendo 22,300 copies na so primer selmana.<ref>[http://pulsemusic.proboards.com/index.cgi?board=news&action=print&thread=25135 Billboad 200/SoundScan- 4/1/06 Chart]</ref> De magar, el ábum vendió más de 200,000 copies nos Estaos Xuníos.
A principios del 2006, Raven foi entrevistada pola revista ''Life Story'' y dixo: ''"Voi ser la grabación del mio próximu CD dempués de volver d'España..."''. Tamién apaeció, xunto con [[Drew Seeley]], nel video musical de [[Belinda Peregrín|Belinda]], ''[[Nin Freud nin la to ma|Nin Freud Nin La to Ma]]''.
Nel 2003 y 2006, Raven participó en [[Raven-Symoné#Discografía|2 álbumes de The Cheetah Girls]] para Disney, en cuantes que fueron discu de doble platín y platino n'Estaos Xuníos, respeutivamente.<ref>[http://www.riaa.com/goldandplatinumdata.php?table=SEARCH_RESULTS&title=Cheetah%20Girls&perPage=25 The Cheetah Girls Soudntracks: Doble Platín (2003) y Platino (2006)]</ref>
[[Ficheru:Raven-Symoné 2008.jpg|180px|left|thumb|Raven en conciertu de la so xira.]]
=== 2007—2012: ''Raven-Symoné'', ''Best of Raven-Symoné'', ''Secrets'' y ''Thick Girls, Big Girls'' ===
El 29 d'abril de 2008, llanzó'l so cuartu álbum ''[[Raven-Symoné (álbum)|Raven-Symoné]]''. El primer senciellu foi ''"[[Double Dutch Bus#Versión de Raven-Symoné|Double Dutch Bus]]"'', llanzáu en [[Radio Disney]] el 9 de febreru de 2008, llegando al so puntu máximu nel #3.<ref>[http://www.raven-symone.org/forums/index.php?showtopic=4951 Double Dutch Bus at #3]</ref> Ésti foi'l senciellu de Raven más descargáu en [[iTunes]], llegando al #9 en iTunes Top R&B/Soul Downloads chart. L'álbum algamó'l #159 nel Billboard 200. Dempués de casi un añu del llanzamientu del álbum, llanzó'l segundu senciellu en marzu de 2009, tituláu ''"[[Anti-Love Song]]"''.
Raven pensó en promocionar el so cuartu álbum col so tour ''The Pajama Party Tour'' na primavera del 2008,<ref>[http://www.billboard.biz/bbbiz/content_display/industry/news/y3ib8b5060y33b9624ed936hala7cf8y0ca07 Touring Briefs: Raven-Symone, Summer Camp Fest, Essence Fest] billboard.biz</ref> pero por cuenta de unes dificultaes, ésti túvose qu'aplazase hasta nuevu avisu.<ref name="TBO">{{Cita web |url=http://atrl.net/forums/showthread.php?t=57154 |títulu=ATRL - "Raven Symone LIVE! In Concert" tour 2008! (Tour's back on!) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160309165906/http://atrl.net/forums/showthread.php?t=57154 |fechaarchivu=2016-03-09 }}</ref> Dempués, mientres una entrevista confirmóse que Raven atópase na reprogramación de la so xira y qu'arrincaría a finales del branu del 2008, pero en llugar de ser un escenariu de xira, incluyéronse tanto escenarios y anfiteatros. La so nueva xira llamóse ''[[Raven-Symoné: Live in Concert Tour]]'' y siguió nel 2009.<ref>{{Cita web |url=http://www.raven-symone.org/images/tourlist.jpg |títulu=Raven-Symoné: Live in Concert Tour 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160110203356/http://www.raven-symone.org/images/tourlist.jpg |fechaarchivu=2016-01-10 }}</ref> Coles mesmes, nel branu del 2008 Raven foi la anfitriona especial de ''Disney Music Block Party Tour''.<ref>[http://www.billboard.biz/bbbiz/content_display/industry/news/y3id7384c515bcc8fbcb2c359981c740b3a BNL, TMBG To Rock Disney 'Block Party' Tour] billboard.biz</ref> Mientres la xira, oficialmente anuncióse que Raven y [[Hollywood Records]] habíen separáu caminos, dempués de qu'ella completara los sos 2 CD cola empresa, decidió nun anovar el so contratu. Nuna entrevista con ''Teenmag.com'', Raven anunció qu'a finales del 2009, volvería al estudiu pa grabar el so próximu álbum. Tamién dixo qu'ésti sería'l so álbum más maduru inda. Ésti va ser el segundu álbum independiente de Raven que va publicar desque dexó Hollywood Records de Disney.<ref>[http://www.teenmag.com/seen-in-teen/raven-symone-interview-2 Raven-Symoné Interview - Teen Magacín] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080922172216/http://www.teenmag.com/seen-in-teen/raven-symone-interview-2 |date=2008-09-22 }} teenmag.com</ref>
A finales del 2008, una coleición colos mayores ésitos de Raven, ''[[Discutiniu:Raven-Symoné (álbum)#Best of Raven-Symoné|Best of Raven-Symoné]]'', diba ser llanzada,<ref>[http://www.raven-symonebrasil.com/pt/TBORS.html The Best of Raven-Symoné] raven-symonebrasil.com</ref> pero foi atayada por cuenta de les baxes ventes del discu anterior,<ref name="BORS">[[:m:w:pt:Best_of_Raven-Symon%C3%A9|Best of Raven-Symoné]]</ref> vendiendo 150,000 exemplares nos Estaos Xuníos y más de 535,000 nel mundu.<ref name="GA" /><ref>{{Cita web |url=http://hilaryfan.com/archive/index.php/t-125829.html?s=2fe2c621b9fffeb20632899a12bc3c09 |títulu=Raven-Symoné 2008 ventes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160306005415/http://hilaryfan.com/archive/index.php/t-125829.html?s=2fe2c621b9fffeb20632899a12bc3c09 |fechaarchivu=2016-03-06 }}</ref>
N'avientu de 2008 y en xunu de 2009, llanzar en [[iTunes Store]] los [[extended play|EP]]s ''[[Secrets (extended play)|Secrets]]'' y ''[[Thick Girls, Big Girls]]'', respeutivamente, que contienen cantares enantes non llanzaes nel so [[Raven-Symoné (álbum)|cuartu álbum d'estudiu]] y un cantar que s'atopa na edición internacional del mentáu álbum.<ref>[http://www.discogs.com/Raven-Symon%C3%A9-Secrets/release/4828440 Raven-Symoné - Secrets] Discogs</ref><ref name="iStore">{{Cita web |url=https://itunes.apple.com/podcast/thick-girls-big-girls-ep/id319271179?mt=2 |títulu=Thick Girls, Big Girls - EP - iTunes Store |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121104114014/https://itunes.apple.com/podcast/thick-girls-big-girls-ep/id319271179?mt=2 |fechaarchivu=2012-11-04 }}</ref>
En xineru de 2011, Raven-Symoné dixo a OnTheRe.C.arpet.com que s'atopaba trabayando nel so quintu álbum d'estudiu.<ref>[http://www.ontheredcarpet.com/Raven-Symone-gets-hit-on-by-Justin-Bieber-on-Twitter/7887036 Raven-Symone gets hit on by Justin Bieber on Twitter] ontheredcarpet.com</ref> ''Checkmate Music Group'' tuvo trabayando con ''Mach 1 Music'' (Eddie Galan) y Manny Streetz, como productor executivu,<ref>{{Cita web |url=http://news.ucwe.com/content/view/1754/29/ |títulu=Manny Streetz from "On Air without Ryan Seacrest" Joins the Cast! |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110717141432/http://news.ucwe.com/content/view/1754/29/ |fechaarchivu=2011-07-17 }}</ref> nel nuevu proyeutu de Raven.<ref name="QADS" /> El grupu de compositores y productores "The TriGz", formáu polos hermanos Manny Streetz, Marvz y ProStat, tuvieron trabayando nel quintu álbum de la cantante.<ref>[https://web.archive.org/web/20101127195031/http://openlabs.com/The-TriGz.html The TriGz]</ref> En marzu de 2012, Raven confirmó nuna entrevista con Broadway.com que nun tien planes de llanzar un nuevu álbum, diciendo qu'ella "nun podía consiguilo" y que la música que tuviera trabayando "nun diba ser daqué vendible".<ref name="BCom" /> Añadió que l'álbum "podría salir más tarde na vida cuando sea capaz de dicir lo que tengo que dicir".<ref name="BCom">[http://www.broadway.com/buzz/160844/raven-symone-on-slipping-into-sister-act-singing-with-mary-poppins-and-starting-life-in-new-york/ Raven-Symoné on Slipping Into Sister Act, Singing with Mary Poppins and Starting Life in New York] broadway.com</ref>
== Filantropía ==
[[Ficheru:Raven-Symoné_in_Tadashi_Shoji.jpg|150px|right|thumb|Raven na campaña The Heart Truth.]]
Raven-Symoné enceta cuestiones d'interés pa los neños. Ella ye bien activa cola [[Fundación Make-A-Wish]], cumpliendo los deseos de neños con condiciones médiques qu'amenacien la vida.<ref name="BN" /> Raven cumplió más de 50 deseos por diverses organizaciones de la concesión de deseos, la mayoría pola Fundación Make-A-Wish. Anguaño ye la celebridá de televisión más solicitada y recibida por dicha fundación.<ref>[http://disney.go.com/disneyhand/nationalpartnership/raven.html Raven Teams With Make-A-Wish to Brighten Children's Lives] disney.go.com</ref><ref>[http://www.poptower.com/raven-symone.htm Raven-Symoné - Raven-Symoné Pictures, Biography, Dating] poptower.com</ref>
Tamién ta arreyada con "[[:en:Girls, Inc.|Girls Incorporated]]", una organización nacional ensin fines d'arriquecimientu, dedicada a la mocedá qu'inspira tou a les neñes a ser fuertes, intelixentes y coraxoses, apurriendo programes educativos vitales a millones de moces americanessobremanera los d'altu riesgu, nes árees de serviciu. Amás, ta arreyada con "Aviva Family and Children's Services", una organización qu'apurre aforru de la vida y l'afirmación de la vida de servicios a miles de neños y families que sufrieron, dientro de la comunidá de Los Angeles cada añu.<ref name="BN">[http://www.blacknews.com/news/raven_symone_interview101.shtml BlackNews.com - Interview With Raven Symone] blacknews.com</ref>
Nel 2006, Raven foi honrada col premiu "Spirit of Compassion".<ref>[http://www.pepsiweinspire.com/raven-symone Raven-Symoné] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111019022310/http://www.pepsiweinspire.com/raven-symone |date=2011-10-19 }} pepsiweinspire.com</ref>
En febreru de 2010, la Red Dress Collection 2010 marcó l'entamu del Fashion Week en [[Nueva York]],<ref name="BDLG">[http://blogsdelagente.com/asesora-de-imaxe/tag/heart-truths-red-dress-collection/ The Heart Truth's Red Dress Collection] blogsdelagente.com</ref> onde Raven y otres artistes desfilaron de colloráu pa recaldar dineru na campaña [[:en:The Heart Truth|The Heart Truth]], que combate enfermedaes del corazón en muyeres.<ref name="MSGC" /><ref name="JJJ" /> L'oxetivu del desfile foi espublizar la concientización respectu de les enfermedaes del corazón, enfatizando la necesidá de chequeos periódicos, una dieta banciada y exercicios.<ref name="BDLG" /> Les celebridaes que desfilaron fueron [[Heidi Klum]], [[Kristin Chenoweth]], [[:en:Bethenny Frankel|Bethenny Frankel]], [[Dara Torres]], [[:en:Elisabeth Hasselbeck|Elisabeth Hasselbeck]], [[Estelle]], [[Felicity Huffman]], [[Joan Collins]], [[Jordin Sparks]], [[Kim Kardashian]], [[Kimora Lee Simmons|Kimora Lee]], [[:en:Mamie Gummer|Mamie Gummer]], [[Pauley Perrette]], [[Regina King]], [[:en:Robin Roberts (newscaster)|Robin Roberts]] y [[Valerie Harper]].<ref name="BDLG" /><ref>[http://www.zimbio.com/Raven-Symone/articles/WOWqMJ4iSzx/Pics+Heart+Truth+Rede+Dress+Collection+2010 Pics: Heart Truth's Red Dress Collection 2010 Runway] zimbio.com</ref> Los diseñadores que contribuyeron a la causa colos sos vistíos son [[:en:Badgley Mischka|Badgley Mischka]], [[Óscar de la Renta]], [[:en:Marchesa (brand)|Marchesa]], [[:en:Rachel Roy|Rachel Roy]], [[:en:Zac Posen|Zac Posen]], [[Donna Karan]], [[:en:Rebecca Taylor|Rebecca Taylor]], [[John Galliano]], ente otros.<ref name="BDLG" />
El [[29 d'abril]] de 2011, foi realizada la 18ª Gala "Race to Erase MS" en [[Century City (Los Angeles)|Century City]], [[California]], onde Raven, [[Cindy Crawford]], [[Paris Hilton]], [[Nicky Hilton]], [[La Toya Jackson]] y [[:en:Amber Lancaster|Amber Lancaster]], ente otres, desfilaron p'axuntar fondos pa la fundación [[Nancy Reagan|Nancy Davis]], que llucha contra la [[esclerosis múltiple]].<ref>[http://www.am.com.mx/Nota.aspx?ID=473321 Son estrelles altruistes] am.com.mx</ref><ref name="bet">[http://www.bet.com/news/fashion-and-beauty/2011/05/02/raven-symone-models-for-multiple-sclerosis.html Raven-Symone Models for Multiple Sclerosis] bet.com</ref> L'eventu recaldó más de 35 millones de dólares.<ref name="FYB">[http://www.fadedyouthblog.com/229697/raven-symone-races-to-erase-ms RAVEN SYMONE RACES TO ERASE MS] fadedyouthblog.com</ref> Los fondos fueron al programa "Nancy Davis Center Without Walls", una rede de científicos de la [[Universidá del Sur de California|USC]], la [[Universidá Johns Hopkins]], l'[[:en:Brigham and Women's Hospital|Hospital Brigham & Women's]] de [[Harvard]], [[Universidá Yale|Yale]] y otres instituciones d'investigación líderes.<ref name="bet" /><ref name="FYB" /><ref>[http://erasems.org/media/uploads/18th_Annual_Race_to_Erase_MS_Post_Release_FINAL.pdf THE 18TH ANNUAL RACE TO ERASE MS RAISES $2 MILLION] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210927192704/https://www.erasems.org/media/uploads/18th_Annual_Race_to_Erase_MS_Post_Release_FINAL.pdf |date=2021-09-27 }} erasems.org</ref>
== Vida personal ==
El [[2 d'agostu]] de 2013, Raven-Symoné confesó ser [[lesbianismu|lesbiana]].<ref>[http://www.webcitation.org/6IbNL93y3 Raven-Symone says she's a lesbian, grateful for legalized gay marriage - CNN.com (n'inglés)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250225043723/https://www.webcitation.org/6IbNL93y3 |date=2025-02-25 }} CNN</ref><ref>{{Cita web |url=http://peru.com/entretenimiento/tv/raven-symone-protagonista-tan-raven-revela-homosexualidad-noticia-155510 |títulu=Raven-Symoné: Protagonista de "That's So Raven" confiesa homosexualidá {{!}} Peru.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130820010403/http://peru.com/entretenimiento/tv/raven-symone-protagonista-tan-raven-revela-homosexualidad-noticia-155510 |fechaarchivu=2013-08-20 }}</ref> Fixo un comunicáu diciendo qu'a lo último en dellos estaos de los Estaos Xuníos, ta llegalizándose el matrimoniu gai, magar que, enagora, nun ta interesada en casase, pero nun futuru va poder faelo ensin problemes.<ref>{{Cita web |url=http://popwatch.ew.com/2013/08/02/raven-symone-comes-out/ |títulu=Raven-Symone comes out via Twitter {{!}} PopWatch {{!}} EW.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130804032829/http://popwatch.ew.com/2013/08/02/raven-symone-comes-out/ |fechaarchivu=2013-08-04 }}</ref>
== Filmografía ==
{{AP|Filmografía de Raven-Symoné|l1=Filmografía de Raven-Symoné}}
=== Televisión ===
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9;
|- align="center"
! colspan=4 style="background:#B0C4DE;" |Televisión
|- align="center"
! Añu
! Títulu
! Personaxe
|-
| 1989 – 1992 || ''[[The Cosby Show]]'' || Olivia Kendall
|-
| 1993 – 1997 || ''Hangin' with Mr. Cooper'' || Nicole Lee
|-
| 2002 – 2007 || ''[[Kim Possible]]'' || Monique (voz)
|-
| 2003 – 2007 || ''[[That's So Raven]]'' || Raven Baxter
|-
| 2011 || ''[[State of Georgia]]'' || Georgia Chamberlain
|-
| 2015 || ''[[Empire]]'' || Olivia Lyon
|-
|2015 || ''[[K.C. Undercover]]'' || Simone Devereaux (recurrente)
|}
=== Películes ===
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9;
|- align="center"
! colspan=4 style="background:#B0C4DE;" |Películes
|- align="center"
! Añu
! Títulu
! Personaxe
|-
| 1994 || ''[[The Little Rascals]]'' || Novia de Stymie
|-
| 1998 || ''[[Dr. Dolittle]]'' || Charisse Dolittle
|-
| 1999 || ''[[Zenon: Girl of the 21st Century|Zenon: La Moza del Sieglu 21º]] || Nébula Wade
|-
| 2001 || ''[[Dr. Dolittle 2]]'' || Charisse Dolittle
|-
| rowspan="2"| 2003 || ''[[The Cheetah Girls (película)|The Cheetah Girls]]'' || Galleria Garibaldi
|-
| ''[[Kim Possible: A Sitch in Time|Kim Possible: Problemes nel tiempu]]'' || Monique (voz)
|-
| rowspan="3"| 2004 || ''Zenon: Z3'' || Nébula Wade
|-
| ''[[The Princess Diaries 2: Royal Engagement|El Diariu de la Princesa 2]]'' || Princesa Asana
|-
| ''[[Fat Albert|El Gran Alberto]]'' || Danielle (voz)
|-
| 2005 || ''[[Kim Possible Movie: So the Drama|Kim Possible: Tou un drama]]'' || Monique (voz)
|-
| rowspan="3"| 2006 || ''[[For One Night]]'' || Brianna McCallister
|-
| ''[[Héroe de Toos|Everyone's Hero]]'' || Marti Brewster
|-
| ''[[The Cheetah Girls 2]]'' || Galleria Garibaldi
|-
| rowspan="2"| 2008 || ''[[College Road Trip]]'' || Melanie Porter
|-
| ''[[Tinker Bell]]'' || rowspan=2|Iridessa (voz)
|-
| rowspan=2|2009 || ''[[Tinker Bell and the Lost Treasure]]''
|-
| ''Good Hair'' || Ella mesma
|-
| rowspan="2"|2010 || ''[[Revenge of the Bridesmaids]]'' || Abigail "Abi" Scanlon
|-
| ''[[Tinker Bell and the Great Fairy Rescue|Tinker Bell: Faes al Rescate]]'' || rowspan=4|Iridessa (voz)
|-
| 2011 || ''[[Pixie Hollow Games|Los Xuegos de la Tierra de les Faes]]''
|-
| 2012 || ''[[Tinker Bell: Secret of the Wings|Tinker Bell y el Secretu de les Faes]]''
|-
| 2014 || ''[[Tinker Bell: The Pirate Fairy|Tinker Bell: Faes y Pirates]]''
|}
== Discografía ==
{{AP|Discografía de Raven-Symoné|l1=Discografía de Raven-Symoné}}
{{AP|Cantares de Raven-Symoné|l1=Cantares de Raven-Symoné}}
{{Columnes}}
;Álbumes
* '''1993:''' ''[[Here's to New Dreams]]''
* '''1999:''' ''[[Undeniable]]''
* '''2004:''' ''[[This Is My Time]]''
* '''2008:''' ''[[Raven-Symoné (álbum)|Raven-Symoné]]''
;Bandes sonores
* '''2003:''' ''[[The Cheetah Girls (banda sonora)|The Cheetah Girls]]''
* '''2004:''' ''[[That's So Raven (banda sonora)|That's So Raven]]''
* '''2006:''' ''[[That's So Raven Too!]]''
* '''2006:''' ''[[The Cheetah Girls 2 (banda sonora)|The Cheetah Girls 2]]''
;EP
* '''2004:''' ''[[This Is My Time Advance EP]]''
* '''2007:''' ''[[The Party's Just Begun (extended play)|The Party's Just Begun]]''
* '''2008:''' ''[[Secrets (extended play)|Secrets]]''
* '''2009:''' ''[[Thick Girls, Big Girls]]
{{Nueva columna}}
;Otros álbumes
* '''2006:''' ''[[Undeniable#Re-llanzamientu|From Then Until...]]''
* '''2008:''' ''[[Party Musical: Tribute to Raven-Symoné]]''
* '''2008:''' ''[[Discutiniu:Raven-Symoné (álbum)#Best of Raven-Symoné|Best of Raven-Symoné]]''
;Tours
* '''2004:''' ''[[DisneyMania 2|DisneyMania 2 in Concert]]''
* '''2005:''' ''Carowinds Concert''
* '''2005:''' ''[[DisneyMania 3|DisneyMania 3 in Concert]]''
* '''2005 - 2006:''' ''[[This Is My Time Tour]]''
* '''2008:''' ''Disney Music Block Party Tour''
* '''2008 - 2009:''' ''[[Raven-Symoné: Live in Concert Tour]]
;DVD
* '''2005:''' ''Celebrity Sizzle '05''
* '''2008:''' ''Raven-Symoné Presents''
{{Final columnes}}
== Premios y nomamientos ==
{{AP|Premios y nominaciones de Raven-Symoné|l1=Premios y nominaciones de Raven-Symoné}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{Commons category}}
* {{IMDb nome|0712368}}
* {{MySpace|ravensymone}}
* [http://www.allmusic.com/artist/raven-symon%C3%A9-mn0000868350 Raven-Symoné] en [[Allmusic]]
* [http://www.allmovie.com/artist/raven-symone-240814 Raven-Symoné] en [[AllMovie]]
{{NF|1985||Raven Symone}}
[[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices de doblaxe d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Persones d'Atlanta]]
[[Categoría:Baillarinos y baillarines d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Cantantes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Cantantes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Cantantes de pop d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Cantantes de rhythm and blues]]
[[Categoría:Cantantes de soul]]
[[Categoría:Cantantes n'inglés]]
[[Categoría:Cantautores d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Diseñadores de moda]]
[[Categoría:Humoristes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Productores de cine d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Productores de televisión d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
qeeznp440n4qoxwfsoher8kahodalyi
Rene Russo
0
58914
4489590
4351379
2026-04-30T07:44:53Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 3 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489590
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Rene Russo}}
{{persona}}
'''Rene Marie Russo''' {{nym}} ye una [[actriz]] de [[cine]] y ex [[Modelu (moda)|modelu]] d'[[Estaos Xuníos]].
== Biografía ==
=== Primeros años ===
Russo, quien tien raigaños [[Sicilia|sicilianes]] y [[italiana|italianes]],<ref>{{cita web|url=http://movies.about.com/od/twoforthemoney/a/moneyrr100105.htm|títulu=Rene Russo Discusses "Two for the Money"|fechaaccesu=2 de xunu de 2008|apellíu=Murray|nome=Rebecca|editorial=About.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071231125601/http://movies.about.com/od/twoforthemoney/a/moneyrr100105.htm|fechaarchivu=2007-12-31}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-28137579_ITM|títulu=A little older, a lot wiser|fechaaccesu=2 de xunu de 2008|apellíu=Powell|nome=Joanna|fecha=1 d'agostu de 2000|publicación=Good Housekeeping|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081226234802/http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-28137579_ITM|fechaarchivu=26 d'avientu de 2008}}</ref> nació en [[Burbank (California)|Burbank]] ([[California]]), fía de Shirley, una obrera y camarera, y Nino Rusu, un escultor y mecánicu d'automóviles qu'abandonó la familia cuando Rene tenía dos años.<ref>{{cita publicación|first=Alex|last=Burton|títulu=Star Rene's Runaway Dad Died of Guilt|url=http://www.highbeam.com/doc/1G1-60360179.html|editorial=[[Daily Record (Escocia)|Daily Record]]|fecha=24 d'agostu de 1999|fechaaccesu=2 de xunu de 2008|language=inglés|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110517011147/http://www.highbeam.com/doc/1G1-60360179.html|archivedate=2011-05-17}}</ref><ref>{{cita publicación|first=Cindy|last=Pearlman|títulu=Rene Russo reaches the `fore'front|url=http://nl.newsbank.com/nl-search/we/Archives?p_product=CSTB&p_theme=cstb&p_action=search&p_maxdocs=200&p_topdoc=1&p_text_direct-0=0EB422B7B9868B2C&p_field_direct-0=document_id|editorial=[[Chicago Sun-Times]]|fecha=11 d'agostu de 1996|fechaaccesu=2 de xunu de 2008|language=inglés|archiveurl=https://web.archive.org/web/20151208055500/http://nl.newsbank.com/nl-search/we/Archives?p_product=CSTB&p_theme=cstb&p_action=search&p_maxdocs=200&p_topdoc=1&p_text_direct-0=0EB422B7B9868B2C&p_field_direct-0=document_id|archivedate=2015-12-08}}</ref> Russo creció xunto cola so hermana Toni y la so madre. Asistió a la ''[[John Burroughs High School]]'' (Escuela Secundaria John Burroughs), onde foi compañera de clases de [[Ron Howard]], pero eventualmente abandonó los sos estudios nel décimu grau. Por cuenta de les necesidaes económiques de la so familia, Russo tomó dellos trabayos a mediu tiempu, incluyendo un trabayu nuna fábrica d'antioyos y caxera nun cine.
=== Carrera ===
En [[1972]], Russo foi afayada nun conciertu de [[The Rolling Stones]] pol reclutador y representante [[John Crosby]] de ''[[International Creative Management]]'', una axencia de talentos. Foi contratada por ''[[Ford Modeling Agency]]'' (Axencia de Modelos Ford) y empezó a posar pocu dempués, apaeciendo na cubierta de delles revistes, incluyendo ''[[Vogue (revista)|Vogue]]''. Russo pasó la mayoría de los [[años 1970]] y el principiu de los [[años 1980]] como una modelu esitosa. Más tarde, empezó a estudiar actuación y apaeció en delles obres en teatros rexonales de [[Los Angeles]].
Russo realizó'l so debú televisivu en [[1987]] con un papel secundariu na serie ''[[Sable (serie de televisión)|Sable]]''. Dos años más tarde, tuvo'l so debú cinematográficu nel filme ''[[Major League (película)|Major League]]''. En [[1992]], interpretó a la detective Lorna Cole, que ye consideráu'l so papel más popular, na película ''[[Lethal Weapon 3]]''. Russo repitió'l so papel na secuela ''[[Lethal Weapon 4]]''. Mientres los [[años 1990]], Russo apaeció en dellos [[Thriller (xéneru)|thrillers]] que fueron comercialmente esitosos, incluyendo ''[[In the Line of Fire]]'', ''[[Outbreak (película)|Outbreak]]'', ''[[Ransom (película)|Ransom]]'' y ''[[The Thomas Crown Affair (película de 1999)|The Thomas Crown Affair]]''. Tamién actuó en delles películes de comedia como ''[[Tin Cup]]'', ''[[Get Shorty (película)|Get Shorty]]'' y ''[[The Adventures of Rocky and Bullwinkle]]''.
Ente los sos trabayos más recién tán ''[[Apostando a la llende]]'', coprotagonizada por [[Al Pacino]], y ''Yours, Mine and Ours'', coprotagonizada por [[Dennis Quaid]].
=== Vida personal ===
Russo ta casada col guionista Dan Gilroy dende 1992. La pareya tien una fía, Rose, nacida'l [[31 d'agostu]] de [[1993]]. La familia vive anguaño en Brentwood (Los Angeles).
== Filmografía ==
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|- bgcolor="#CCCCCC" align="center"
! Película/TV
! Añu
! Rol
|-
| ''[[Major League (película)|Major League]]'' || [[Cine en 1989|1989]] || Lynn Wells
|-
| ''[[Mr. Destiny]]'' || [[Cine en 1990|1990]] || Cindy Jo Bumpers/Burrows
|-
| ''[[One Good Cop]]'' || [[Cine en 1991|1991]] || Rita Lewis
|-
| ''[[Freejack]]'' || [[Cine en 1992|1992]] || Julie Redlund
|-
| ''[[Lethal Weapon 3]]'' || 1992 || Lorna Cole
|-
| ''[[In the Line of Fire]]'' || [[Cine en 1993|1993]] || Axente Lilly Raines
|-
| ''[[Major League II]]'' || [[Cine en 1994|1994]] || Lynn Wells (cameo)
|-
| ''[[Outbreak (película)|Outbreak]]'' || [[Cine en 1995|1995]] || Robby Keough
|-
| ''[[Get Shorty]]'' || 1995 || Karen Flores
|-
| ''[[Tin Cup]]'' || [[Cine en 1996|1996]] || Dr. Molly Griswold
|-
| ''[[Rescate (película)|Rescate]]'' || 1996 || Kate Mullen
|-
| ''[[Buddy (película)]]'' || [[Cine en 1997|1997]] || Sra. Gertrude 'Trudy' Lintz
|-
| ''[[Lethal Weapon 4]]'' || [[Cine en 1998|1998]] || Lorna Cole-Riggs
|-
| ''[[The Thomas Crown Affair (película de 1999)|The Thomas Crown Affair]]'' || [[Cine en 1999|1999]] || Catherine Olds Banning
|-
| ''[[The Adventures of Rocky and Bullwinkle]]'' || [[Cine en 2000|2000]] || Natasha Fatale
|-
| ''[[Big Trouble (película)|Big Trouble]]'' || [[Cine en 2002|2002]] || Anna Herk
|-
| ''[[Showtime (película)|Showtime]]'' || 2002 || Chase Renzi
|-
| ''[[Two for the Money]]'' || [[Cine en 2005|2005]] ||Toni Morrow
|-
| ''[[Yours, Mine and Ours]]'' || 2005 || Helen North
|-
| ''[[Thor (película)|Thor]]'' || [[Cine en 2011|2011]] || Frigga
|-
| ''[[Thor: The Dark World]]'' || [[Cine en 2013|2013]] || Frigga
|-
| ''[[Nightcrawler (película)|Nightcrawler]]'' || [[2014]] || Nina
|-
| ''[[The Intern]]'' || [[2015]] || Fiona
|-
| ''[[Frank and Cindy]]'' || 2015 || Cindy
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*{{IMDb nome|id=0000623|name=Rene Russo}}
{{NF|1954||Russo, Rene}}
[[Categoría:Modelos d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices de California]]
[[Categoría:Persones de Burbank]]
itiool708r3x9cgaf8nictbbvby17yn
Reese Witherspoon
0
59926
4489580
4470662
2026-04-30T05:25:49Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 8 referencia(es) y marcando 4 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489580
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Laura Jeanne Reese Witherspoon''', más conocida como '''Reese Witherspoon''' {{nym}}, ye una [[actriz]] y productora de cine, ganadora d'un [[Premios Óscar|Premiu Óscar]], un [[Premiu Globu d'Oru|Globu d'Oru]], un [[Premios BAFTA|premiu BAFTA]] y un [[Premiu del Sindicatu d'Actores]].
A finales de la década de 1990 surdió nel cine como una actriz prometedora. En 1998 apaeció en películes importantes como: ''[[Overnight Delivery]] y'' ''[[Pleasantville (película)|Pleasantville]]''. Al añu siguiente, Witherspoon participó en ''[[Election (película de 1999)|Eleiciones]]'', aclamada pola crítica, que-y valió una nominación al [[Premiu Globu d'Oru|Globu d'Oru]] como meyor actriz; pero ganó gran fama internacional cuando protagonizó la película ''[[Cruel Intentions]]'', siendo nomada a tres premios. L'añu 2001 marcó un puntu d'inflexón na so carrera col papel estelar de ''Elle Woods'' nel ésitu de taquilla ''[[Legally Blonde]]''. En 2002 protagonizó ''[[Sweet Home Alabama (película)|Sweet Home Alabama]]'', que se convirtió unu de los mayores ésitos comercial ente les sos películes hasta la fecha, y en 2003 ver al so regresu como actriz principal y productora executiva na película ''[[Legally Blonde 2: Red, White & Blonde]]''. En 2005, recibió l'atención del públicu y l'allabancia de la crítica pola so interpretación de [[June Carter Cash]] na película ''[[Walk the Line]]'', que-y valió un [[Premiu Óscar]], un [[Premiu Globu d'Oru|Globu d'Oru]], un [[Premios BAFTA|premiu BAFTA]] y el [[Premiu del Sindicatu d'Actores]] a la meyor actriz nun papel protagonista.
== Primeros años y educación ==
Witherspoon nació nel antiguu Hospital Bautista del Sur (agora'l Centru Médicu Ochsner Bautista) en [[Nueva Orleans]], [[Louisiana]], [[Estaos Xuníos]] onde los sos padres vivíen, ente que'l so padre yera un estudiante de la Tulane University.<ref name="tulane">{{Cita web |títulu=Green Threads on the Red Carpet |autor=Martin, Aaron |editorial=Tulane University magacín |fecha=1 de marzu de 2006 |url=http://www2.tulane.edu/article_news_details.cfm?ArticleID=6294 |fechaaccesu=30 d'abril de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070311170410/http://www2.tulane.edu/article_news_details.cfm?ArticleID=6294 |fechaarchivu=2007-03-11 }}</ref> El so padre, John Draper Witherspoon, Sr., ye un [[Otorrinolaringoloxía|otorrinolaringólogu]],<ref name="movieyahoo">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon biography |editorial=Yahoo! Movies |url=http://movies.yahoo.com/movie/contributor/1800018812/bio |fechaaccesu=25 d'ochobre de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://movies.yahoo.com/movie/contributor/1800018812/bio|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref><ref name="findarticles">{{Cita web |títulu=That's Reese: stepping into the ring of fire |fecha=1 d'avientu de 2005 |autor=Slschy, Ingrid |editorial=[[Interview]]. Archived at Findarticles.com |url=http://findarticles.com/p/articles/mi_m1285/is_11_35/ai_n15950788 |fechaaccesu=25 d'ochobre de 2007 |urlarchivu=http://archive.today/HLCG7|fechaarchivu=12 de xineru de 2013}}</ref> nacíu en [[Georgia]], quien enantes se desempeñó como teniente coronel na reserva del Exércitu d'[[Estaos Xuníos]].
La so madre, Mary Elizabeth "Betty" (de soltera Reese), nació n'[[Harriman (Tennessee)|Harriman]], [[Tennessee]], tien un doctoráu n'enfermería pediátrica y trabaya como profesora d'enfermería na [[Universidá Vanderbilt]]. Witherspoon afirma ser descendiente direuta del escocés, John Witherspoon, firmante de la Declaración d'Independencia de los Estaos Xuníos y sestu presidente de la [[Universidá de Princeton]]. Tamién ye descendiente de [[John Knox]], líder de la Reforma Protestante n'[[Escocia]].
Vivió mientres cuatro años del so niñez en [[Wiesbaden]], ([[Alemaña]]) por cuenta que'l so padre trabayó pa los militares d'EE.XX. naquel llugar. Dempués tornó a Estaos Xuníos y establecióse en [[Nashville]], Tennessee cola so madre, onde se crió como [[episcopaliana]].
A la edá de siete años, foi escoyida como [[Modelu (arte)|modelu]] para [[anuncios de televisión]] d'una floristería,<ref name="tiscali2" /><ref>{{Cita web |títulu=Blond ambition |editorial=Guardian |fecha=26 de xunetu de 2003 |url=http://www.guardian.co.uk/film/2003/jul/26/patterson.comment |fechaaccesu=26 de payares de 2007}}</ref> lo que la motivó a tomar clases d'actuación y a los once años ocupó'l primer llugar na feria de talentos d'Estaos Xuníos. Recibió bones calificaciones na escuela.<ref name="tiscali2">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon biography (page 2) |autor=Wills, Dominic |editorial=Tiscali |url=http://www.tiscali.co.uk/entertainment/film/biographies/reese_witherspoon_biog/2 |fechaaccesu=26 de payares de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.tiscali.co.uk/entertainment/film/biographies/reese_witherspoon_biog/2|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref><ref name="dork">{{Cita web |títulu=The dork who grew into a Hollywood princess |editorial=[[The Sunday Times]] |fecha=5 de marzu de 2006 |url=http://www.timesonline.co.uk/tol/comment/article737573.ece?token=null&offset=12 |fechaaccesu=26 de payares de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110815092546/http://www.timesonline.co.uk/tol/comment/article737573.ece?token=null&offset=12 |fechaarchivu=2011-08-15 }}</ref> Encantába-y lleer y al mentar el so amor polos llibros, dixo, {{cita|"Vuelvo lloca nuna biblioteca,
fai que'l mio corazón llata con fuercia porque quiero mercar tou."}}
Asistió a la escuela secundaria na ''Academia Harding'' y graduóse na prestixosa escuela pa moces ''Harpeth Hall School'' en Nashville, Tennessee, onde foi [[animadora]]. Asistió a la [[Universidá de Stanford]], pero en completando un añu d'estudios, dexó la universidá pa empezar la so carrera artística.<ref name="talent">{{Cita web |títulu=Talent behind Witherspoon's win |editorial=BBC News |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/4581664.stm |fechaaccesu=25 d'ochobre de 2007}}</ref>
Witherspoon ta arguyosa de la "educación definitiva del Sur" que recibió, lo que, según dixo, dio-y "un sentíu de familia y la tradición" y enseñólu alrodiu de "ser consciente de los sentimientos de la xente, ser atenta, ser responsable y nun dar por sentáu lo que tienes na to vida". Reese descríbese como una "multi-cumplidora" y foi moteyada polos sos padres como "Pequeñu Tipu A" ("Little Type A")
== Carrera ==
=== Primeros trabayos (1991–1998) ===
En [[1991]], Witherspoon, a la edá de 14 años, asistió a un casting abiertu pa ''[[The Man in the Moon|Branu en Luisiana]]'' (''The Man in the Moon'') con unos amigos, col enfotu de audicionar como una actriz secundaria. Finalmente foi escoyida pal papel principal de ''Dani Trant'', una moza de campu de 14 años d'edá que se namora per primer vegada del so vecín de 17 años. La so actuación foi considerada como "memorable conmovedora" pola revista ''[[Variety]]'', y el críticu [[Roger Ebert]], comentó:
{{cita|"El so primer besu ye una de les pequeñes escenes más perfectes que vi nuna película".}}
Por esti papel, Witherspoon foi nomada pal premiu [[Young Artist Award]] Meyor Actriz Nueva. Más tarde, 1991, fixo'l so debú na televisión actuando na película ''Wildflower'', dirixida por [[Diane Keaton]] y protagonizada por [[Patricia Arquette]]. En 1992, Witherspoon apaeció na película de televisión ''Desperate Choices: To Save My Child'', interpretando a una moza n'estáu críticu. En 1993, interpretó a una nueva esposa na torna a la miniserie de la [[CBS]], ''Lonesome Dove''. Llogró un papel estelar como'l personaxe principal, ''Nonnie Parker'', una chica sudafricana que va percorrer 1.250 milles (2.000 km) del [[Kalahari]], na película adolescente de [[Disney]], ''Nun llugar alloñáu''. Nel mesmu años, Reese, llogró un papel menor en ''Jack the Bear'', xunto a [[Danny DeVito]], que-y valió'l premiu [[Young Artist|Young Artist Awars]] a la Meyor Actriz Nueva Co-estrella. Al añu siguiente, Witherspoon actuó n'otru papel principal como ''Pfister Wendy'' na película de 1994 ''SFW'', dirixida por [[Jefery Levy]].
En [[1996]] apaeció nel thriller de mieu ''[[Fear (película)|Fear]]'' xunto a [[Mark Wahlberg]] y [[Alyssa Milano]], interpretando'l papel de ''Nicole Walker'', una adolescente con un noviu guapu, que resulta ser una sicópata violenta, filme empobináu por [[James Foley]]. Tamién foi l'actriz principal nel thriller y comedia d'humor negro, ''[[Freeway]]'', protagonizada xunto a [[Kiefer Sutherland]] y [[Brooke Shields]]. El so personaxe, ''Vanessa Lutz'', ye una neña probe de [[Los Angeles]], que nel camín a casa de la so güela en [[Stockton]], atopar con un asesín en serie na autopista. La película recibió crítiques positives de la prensa. Ente ellos atopaba'l ''[[San Francisco Chronicle]]'', col comentariu de Mick LaSalle:
{{cita|"Witherspoon, que fai un agudu acentu de [[Texas]], ye esllumante, absolutamente creíble nuna situación estrema dempués de la otra".}}
Pol bon rendimientu Witherspoon ganó'l Premiu a la Meyor Actriz nel [[Cognac Festival de Cine Policial]] y establecer firmemente como una estrella n'ascensu. El rodaxe de la película tamién dio a Witherspoon significativa esperiencia na actuación, como ella dixo, {{cita|"Una vegada
que superó la torga de la película - lo cual dábame mieu a la muerte. -. yo sentí que podía intentar cualquier cosa".}}
Una vegada rematada ''[[Freeway]]'' en 1997, Witherspoon tomóse un descansu de l'actuación y empezó a salir col actor [[Ryan Phillippe]].
Tornó a la pantalla en 1998 con papeles principales en tres películes, ''[[Overnight Delivery]]'', ''[[Pleasantville (película)|Pleasantville]]''. En ''[[Pleasantville (película)|Pleasantville]]'', Witherspoon protagonizó xunto a [[Tobey Maguire]] nuna historia sobre una pareya d'hermanos adolescentes qu'en 1990 son máxicamente tresportaos al establecimientu d'una serie de televisión na década de 1950. Interpretó'l papel de la hermana ''Jennifer'', un personaxe que ta principalmente esmolecíu poles apariencies, les rellaciones y la popularidá. El rendimientu de Witherspoon recibió bones crítiques y valió-y el premiu [[Young Hollywood]] a la Meyor Actriz Revelación. El direutor [[Gary Ross]] dixo qu'él creía firmemente que Witherspoon diba ser una estrella de cine escepcional.
=== Reconocencia mundial (1999–2004) ===
En 1999, Witherspoon protagonizó xunto a [[Alessandro Nivola]] nel thriller ''[[Best Laid Plans|Un Plan Perfectu]]''. Nesti mesmu añu, co-protagonizó con [[Sarah Michelle Gellar]] y [[Ryan Phillippe]], quien se convertiría pocu dempués nel so maríu, la película ''[[Cruel Intentions]]'', una versión moderna de la novela francesa del [[sieglu XVIII]] ''[[Dangerous Liaisons (novela)|Dangerous Liaisons]]''. La so actuación como ''Annette Hargrove'' foi emponderada pol diariu [[San Francisco Chronicle]]:
{{cita|"Witherspoon ye especialmente bona nel papel a lo menos llamativu, ya inclusive cuando se vea obligada a faer una serie de llindes cares diabóliques, ella quitar".}}
De casualidá, ella apaeció nun videu musical de [[Marcy Playground]] pa la banda sonora de la película. Esta cinta sería la que la catapultaría definitivamente como la nueva estrella xuvenil. Nel mesmu añu, Witherspoon y [[Matthew Broderick]], protagonizarón l'adautación cinematográfica de la novela ''[[Election (película de 1999)|Election]]'', por [[Tom Perrotta]]. Reese retrató a ''Flick Tracy'', una economista competitiva y ambiciosa sobre-cumplidora, que funciona pal presidente del cuerpu estudiantil. Gracies a esti personaxe, Reese pudo demostrar el so verdaderu talentu como actriz, siendo'l de ''Tracy Flick'' unu de los papeles más aclamaos pola crítica, pola que llogró la so primer nominación al [[Globu d'Oru]] a la meyor actriz de comedia musical. Amás ganó'l Premiu a la Meyor Actriz de la [[National Society of Film Critics|Sociedá Nacional de Críticos de Cine]] y la [[Sociedá de Críticos de Cine Online]] y una nominación al [[Independent Spirit Award]].
Witherspoon tamién recibió una clasificación na llista de les 100 representaciones de película más grande de tolos tiempos por [[Premiere]], Premiu de l'Academia - el direutor ganador [[Alexander Payne]], emponderar:
{{cita|"Ella tien esa cualidá que los homes atopen curiosa, ente que les muyeres gustaría-yos ser la so amiga. Pero eso ye namái la base. Naide ye tan risonderu o da un encantu a les coses. Ella puede faer cualquier cosa".}}
A pesar del so esitosu desempeñu, Witherspoon señaló nuna entrevista que lluchaba por consiguir trabayu dempués de terminar la película, por cuenta de la encasillamiento. Al analizar les razones detrás de la so dificultá p'atopar trabayu, Witherspoon comentó:
{{cita|"Creo que por cuenta de que'l personaxe qu'interpreté yera tan estremu y una especie de mal xeniu - la xente pensaba que yera yo, y nun me va y la creación d'una parte, dexo una audición pa les coses y yo siempres sería la segunda opción -. Estudios nunca quería contratame y yo nun taba perdiendo les partes a les grandes actrices de la taquilla, sinón a los que supongo que la xente percibe de manera distinta".}}
En [[2000]], Witherspoon recibió un papel secundariu nel polémicu filme ''[[American Psycho (película)|American Psycho]]'' (adautación de la novela del mesmu títulu) y fixo un cameo na comedia d'[[Adam Sandler]] ''[[Little Nicky]]''. Tamién apaeció como estrella convidada na sesta temporada de ''[[Friends]]'', interpretando'l papel de ''Jill Green'', la hermana de ''Rachel Green'' protagonizada por [[Jennifer Aniston]]. Al añu siguiente, Witherspoon apurrió la voz de ''Sele'' na película animada ''[[The Trumpet of the Swan]]'', producíu por ''Crest Animation Productions''.
[[2001]] marcó un puntu d'inflexón na carrera de Reese; la nueva promesa convertir en ''Elle Woods'' nel filme ''[[Legally blonde]]''. Elle, una moza que se treslladó a estudiar a la [[Universidá Harvard]] pa demostrar al so ex-noviu que valía y asina consiguir que volviera con ella. Falando del so personaxe, Woods, Witherspoon dixo:
{{cita|"Cuando lleí ''[[Llegalmente Rubia]]'', yo taba como, 'Ella ye de [[Beverly Hills]], ella ye rica, ta nuna hermandá de muyeres. Tien un noviu perbién. Oh sí, ella refúgase. A quién lu importa? Yo inda lu odio'.Asina que tuvimos qu'asegurase de qu'ella yera la clase de persona qu'a cencielles nun puede odiar".}}
[[Legally blonde|Llegalmente Rubia]] foi un ésitu de taquilla, recaldando en EE. UU. $ 96 millones nel país. El rendimientu de Witherspoon ganó aponderamientos de los críticos, la prensa empezó a referise a ella como "la nueva [[Meg Ryan]]". Ente les crítiques atopa la de ''Seattle Post-Intelligencer'' que llegó a la conclusión:
{{cita|"Witherspoon ye una comediante talentosa que puede animar una escena con namái colar en llenu d'enerxía y la unidá de poderes y ella esta nesta comedia modesta, casi en solitariu". }}
Pol so trabayu, Witherspoon ganó'l so segundu [[Globu d'Oru]] a Meyor Actriz y un [[MTV Movie Award]] por Meyor Actuación en Comedia. En [[2003]], Witherspoon vuelve interpretar a ''Elle'' na so secuela ''[[Legally Blonde 2: Red, White & Blonde|Legally Blonde 2: colloráu, blancu y roxu]]''. El so personaxe convirtióse nuna abogada educativa en [[Harvard]], que ta decidida a protexer a los animales de la ciencia y de les pruebes de la industria de cosméticos. La película llogró polo xeneral crítiques negatives.
En 2002, Witherspoon empresta la so voz pal personaxe animáu ''Greta Wolfcastle'' nel episodiu de ''[[The Simpsons]]'': ''"Bart quier lo que quier"'' ("The Bart Wants What It Wants"). Nel mesmu añu retrato a ''Cecily'' na película ''[[The Importance of Being Earnest (2002)|The Importance of Being Earnest]]'', una adautación al cine de la obra d'[[Óscar Wilde]], na que recibió una nominación a los [[Teen Choice Award]] pola so actuación.
El so siguiente llargumetraxe en 2002 foi de ''[[Sweet Home Alabama]]'', una película empobinada por [[Andy Tennant]]. Xunto a [[Josh Lucas]] y [[Patrick Dempsey]], Witherspoon interpreta a ''Melanie Carmichael'', una diseñadora de moda nueva que tien la intención de casase con un políticu de [[Nueva York]], pero tien de tornar a [[Alabama]] pa divorciase del so noviu de la infancia, de quien se dixebró mientres siete años. Witherspoon considera esto como un "papel personal" en que'l papel recordába-y a les esperiencies que tuvo cuando se camudó dende la so ciudá natal de [[Nashville]] a [[Los Angeles]]. La película convertir nel mayor ésitu de taquilla hasta la fecha de Witherspoon, ganando más de $ 35 millones nel l'apertura de fin de selmana y recaldó más de $ 127 millones a nivel nacional nos EE. UU.
A pesar del ésitu comercial, ''[[Sweet Home Alabama]]'' recibió comentarios negativos polos críticos. Llamábase "una comedia romántica pa memoria, aburríu y predecible" por [[The Miami Herald]], y la prensa llargamente aceptara que Witherspoon foi l'únicu factor qu'ayudó a la película a atraer a un públicu xeneral. Al describir el papel de Witherspoon na película, [[The Christian Science Monitor]] concluyó:
{{cita|"Ella nun ye l'atraición principal de la película, ella ye'l so únicu curiosu".}}
Por ''[[Sweet Home Alabama]]'' onde ganó dos premios [[Teen Choice Awards]] y una nominación al [[MTV Movie Awards]].
En 2004 protagonizó una adautación de la novela clásica del sieglu XIX ''[[Vanity Fair (película de 2004)|Vanity Fair]]'', dirixida por [[Mira Nair]]. El personaxe de Witherspoon en ''[[Vanity Fair (película de 2004)|La feria de les vanidaes]]'', ''Becky Sharp'', ye una muyer que la so aprobetada infancia convertir nuna persona ambiciosa, con una determinación implacable en busca de fortuna y establecer una posición na sociedá. Con esti filme, la rubia actriz vuelve al cine independiente y llogra sacase l'estigma de roxa tonta, demostrando a la crítica que ye una actriz completa. Witherspoon taba embarazada mientres el rodaxe d'esta película y foi poro, curioso amarutada pa despintar el so embaranzu. Esti embaranzu nun foi una torga pal so trabayu, como Witherspoon creía que l'embaranzu había, ello ye qu'ayudáu a la so interpretación del personaxe de Sharp:
{{cita|"Encántame la lluminosidá que l'embaranzu trai, encántame la carnosidad, encántame".}}
La interpretación de Sharp recibió bones crítiques, de parte de [[The Hollywood Reporter]], The Charlotte Observer y [[Los Angeles Times]] llegó a la conclusión de que Becky
{{cita|"Ye una parte de Reese Witherspoon que nació pa ser interpretada".}}
Foi candidata al premiu a la meyor actriz nel [[Festival Internacional de Cine de Venecia|Festival de Venecia]].
=== ''Walk the Line'' y trabayos post Óscar (2005–2009) ===
[[Ficheru:Reese Witherspoon.jpg|thumb|Reese nel estrenu de ''[[Walk the Line]]'' nel [[Festival Internacional de Cine de Toronto]] [[2005]].]]
[[2005]] ye l'añu de Reese Witherspoon. Empieza con un nuevu ésitu na taquilla, ''[[Just Like Heaven (película)|Just Like Heaven]]'', xunto a [[Mark Ruffalo]] na comedia romántica. El so personaxe, ''Elizabeth Masterson'', ye una médica nuevo y ambicioso qu'en camín a una cita a palpu métese nun accidente de coche, y queda nun estáu de coma. El so espíritu torna al so antiguu apartamentu, onde más tarde atopa'l verdaderu amor. A principios d'esi añu Witherspoon foi escoyida pa representar [[June Carter Cash]], la segunda esposa del cantante de música [[country]] y el compositor [[Johnny Cash]], en ''[[Walk the Line]]''. Ella nunca tuvo la oportunidá de conocer a [[June Carter Cash|Carter Cash]], pos s'atopaba filmando ''[[Vanity Fair (película de 2004)|Vanity Fair]]'' nel momentu Carter Cash morrió. Witherspoon llevaba a cabu les sos propies voces na película, al igual que l'actor [[Joaquín Phoenix]] ([[Johnny Cash]]), y los sos cantares teníen que ser realizaes frente a una audiencia en vivu. Cuando s'enteró de que tenía que tocar en vivu, Witherspoon taba tan esmolecida que-y pidió al so abogáu pa rescindir el contratu de la película. "Esa foi la parte más difícil del papel", recordó más tarde nuna entrevista:
{{cita|"Yo nunca había cantáu profesionalmente".}}
Darréu, tuvo que pasar seis meses p'aprender a cantar pal papel. Foi nel mes de payares cuando tola carrera de Reese tomaría un nuevu aldu. Nesi mes estrenar n'Estaos Xuníos la película ''Walk the Line''. La película estrenar en 2005 nel [[Festival Internacional de Cine de Toronto]]. La cinta biográfica del cantante de [[country]] [[Johnny Cash]] consigue escelentes crítiques tantu per parte de l'audiencia como per parte de la prensa especializada. La temporada de premios llegó a [[Hollywood]] y Reese Witherspoon llevar a casa nueve de los premios de la crítica especializada y ente ellos el Premiu de la crítica, el Premiu del Públicu, el [[Premiu del Sindicatu d'Actores]], el [[Globu d'Oru]], el [[BAFTA]] y pa rematar, l'[[Premios Óscar|Óscar]], como meyor actriz principal.
[[Ficheru:Reese Witherspoon, 2009.jpg|miniaturadeimagen|left|Reese Witherspoon nel estrenu de ''[[Monsters vs Aliens]]'' nel [[Reinu Xuníu]] en 2009.]]
Witherspoon y la so coestrella en ''Walk the Line'', [[Joaquin Phoenix]], recibieron una nominación pa "el videu de collaboración del añu" de los [[CMT Music Awards]]. Witherspoon manifestó la so pasión pola película.
{{cita|"Gústame enforma esta película porque ye realista y representa una especie de verdaderu matrimoniu, una rellación real, onde nun tán prohibíos los pensamientos y falibilidad. Y ye alrodiu de la compasión nel llargu plazu, non yá les soluciones fáciles a problemes".}}
Tamién faló de [[June Carter Cash]], afirmando que creía que Carter Cash foi una muyer adelantrada al so tiempu:
{{cita|"Creo que lo realmente destacable de la so persona ye qu'ella fixo toes estes coses que nun se ven como una especie de coses normales en 1950, cuando en realidá nun yera aceptable qu'una muyer casárase y divorciárase dos veces y tuviera dos fíos distintes por dos homes distintos y viaxar nun coche llenu de músicos bien famosos en tou ella sola. Ella nun trató de cumplir coles convenciones sociales, polo que creo que la fai una muyer bien moderna".}}
Depués de ganar el premiu Óscar apaeció en ''[[Penelope (película de 2006)|Penelope]]'', que la so película foi fecha en 2006, pero foi estrenada por diversos retrasos en febreru del 2008, nesta película Witherspoon faía un papel de sofitu de ''Annie'', la meyor amiga de Penélope, una moza que tien una maldición na so familia. La so coestrella foi [[Christina Ricci]]. La película foi producida pola empresa de Reese ''"Type A Films"'' y estrenóse nel [[Festival Internacional de Cine de Toronto]] de 2006.
Más tarde Witherspoon actuó na película ''[https://www.imdb.com/title/tt0804522/ Rendition]'', xunto a [[Meryl Streep]], [[Alan Arkin]], [[Peter Sarsgaard]] y [[Jake Gyllenhaal]] onde interpreta a ''Isabella El-Ibrahim''. Foi estrenada n'ochobre de 2007. La película recibió la mayoría d'opiniones negatives y polo xeneral consideróse una decepción nel [[Festival de Cine de Toronto]], el rendimientu de Witherspoon tamién foi criticáu:
{{cita|"Reese Witherspoon vese sorprendentemente ensin vida".}}
[[USA Today]] escribió:
{{cita|"Ella davezu inyecta enerxía y l'espíritu nos sos partes, pero nesti casu, la so actuación siéntese empisonada".}}
N'avientu de 2007, Witherspoon empezó a filmar la comedia navidiega xunto col actor [[Vince Vaughn]], ''[[Four Christmases]]'', una historia sobre una pareya que tien que pasar el so día de Navidá tratando de visitar a los sos cuatro padres divorciaos. La película foi llanzáu en payares de 2008 y convirtióse nun ésitu de taquilla, ganando más de 120 millones de dólares en tou Estaos Xuníos y en tol mundu 157 millones dólares.
Depués, Witherspoon emprestó la so voz a ''Susan Murphy'', pa la película animada en 3D ''[[Monsters vs Aliens]]'', onde actuó xunto con [[Seth Rogen]], [[Amy Poehler]], ente otros. El filme foi estrenáu'l 27 de marzu de 2009 por [[DreamWorks Animation]]. La película llogró xeneralmente crítiques bones per parte de los críticos. Nel mesmu añu, Reese produció un spin-off de la película de Legally Blonde llamada ''[[Legally Blondes]]'' con [[Camiya Rosso|Camiya "Milly" Rosso]] y [[Rebecca Rosso|Rebecca "Becky" Rosso]].
''[[Vanity Fair (revista)|Vanity Fair]]'' publicó la llista de los ''Top 40'' celebridaes de [[Hollywood]] con más ingresu a lo llargo de [[2010]]. Witherspoon foi clasificada nel nᵘ36 de la llista, ganó un envaloráu $14.5 millones poles sos películes.<ref>{{cita noticia |url=http://www.vanityfair.com/hollywood/features/2011/03/hollywood-top-earners-201103?currentPage=1 |títulu=Hollywood's Top 40 |apellíu=Newcomb |nome=Peter |fecha=marzu de 2011 |obra=[[Vanity Fair (revista)|Vanity Fair]] |fechaaccesu=3/3/12 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110830005540/http://www.vanityfair.com/hollywood/features/2011/03/hollywood-top-earners-201103?currentPage=1 |archivedate=2011-08-30 }}</ref>
=== Periodu de triángulos amorosos (2010) ===
[[Ficheru:Reese Witherspoon 2011.jpg|thumb|Reese Witherspoon en 83rd [[Premiu Óscar|Academy Awards]] 2011.]]Cola esceición del so papel d'animación en ''[[Monsters vs Aliens]]'', Witherspoon nun apaeció nuna película d'aición en direuto mientres dos años dempués del llanzamientu de ''[[Four Christmases]]''. Witherspoon dixo a [[Entertainment Weekly]] que la "rotura" nun foi entamada, afirmando que:
{{cita|"Yo nun lleí nada que me gustara... Hai un montón de películes bien, bien, bien grandes sobre los robots y eses coses y nun hai una parte pa una muyer de 34 años d'edá, nuna película de robots".}}
Reese tornó con tres películes en 2010, 2011 y 2012, toes centraes en redol a Witherspoon como una muyer atrapada nun triángulu amorosu ente dos homes. Nuna entrevista con [[MTV]], Witherspoon en tonu de chancia refirióse a esti tríu de películes como la so "periodu de triángulu amorosu".
La primer película foi la comedia romántica de [[James L. Brooks]], ''How Do You Know'' protagonizada por Witherspoon como una trentena ex xugadora de softbol nacional, que llucha por escoyer ente un noviu muyeriegu estrella de béisbol ([[Owen Wilson]]) y un executivu de negocios ta investigando pal pescuezu blancu de la delincuencia ([[Paul Rudd]]). La película foi filmada mientres el branu y seronda de 2009 en [[Filadelfia]] y [[Washington, DC]], y foi estrenada'l 17 d'avientu de 2010. La película foi un fracasu tantu de crítica y taquilla. A pesar d'un presupuestu de 100 millones de dólares, la película recaldó namái $ 7.6 millones na so primer fin de selmana, lo que [[Los Angeles Times]] llamo "Unu de los más grandes fracasos del añu".
[[Ficheru:Reese Witherspoon 2011, 2.jpg|thumb|left|Reese Witherspoon na premiere de ''[[Agua pa elefantes (película)|Agua pa Elefantes]]'' n'[[Australia]] [[2011]].]]Witherspoon foi escoyida pa una segunda película basada nun triángulu amorosu, l'adautación al cine del drama de circu de la década de 1930 ''[[Agua pa elefantes]]''. Reese empezó a entrenar nel circu en marzu de 2010 pal so papel de ''Marlena'', una artista glamorosa atrapada nun matrimoniu con un home volátil ([[Christoph Waltz]]), pero intrigada pol nuevu veterinariu del circu ([[Robert Pattinson]]). El rodaxe de la película tuvo llugar ente finales de mayu y principios d'agostu de 2010 en dellos llugares de Tennessee, [[Georgia]] y [[California]]. Foi llanzáu'l 22 d'abril de 2011. Recibió crítiques variaes, con munchos citando la falta de química ente Witherspoon y [[Robert Pattinson|Pattinson]].
En setiembre de 2010, Witherspoon empezó la fotografía principal en [[Vancouver]] pa la tercer película, ''Esto ye Guerra!'', una comedia de [[20th Century Fox]] d'espionaxe dirixida por [[McG]]. Witherspoon como una muyer nel centru d'una batalla ente dos meyores amigos (interpretaos por [[Chris Pine]] y [[Tom Hardy]]), los dos namoraos d'ella. La película tuvo un "sneak-peak" de lliberación nel [[Día de San Valentín]], antes d'abrir dafechu'l 17 de febreru de 2012. La película foi criticáu polos críticos (con una calificación de 25% [[Rotten Tomatoes]]), y foi-yos mal na taquilla, teniendo'l quintu llugar na so primer fin de selmana con ventes de $ 17,6 millones. [[The New York Times]] comentó qu'esta "racha enllargada de fríu de la taquilla pa la ganadora del Óscar, la señora Witherspoon", y que magar {{cita|"[[Hollywood]]
sigui tratando de convertir a Reese Witherspoon nuna [[Sandra Bullock]] o [[Julia Roberts]] pa una nueva xeneración", la 'nueva xeneración' sigue negándose a tomar la nota".}}
Les próximes películes de Witherspoon son una señal de la salida de la tema d'un triángulu amorosu. Amás el 1 d'avientu de 2010 Reese Witherspoon recibió una estrella nel [[Paséu de la Fama de Hollywood]] en [[Hollywood Boulevard|6262 Hollywood Boulevard]].<ref name="Reese Witherspoon recibe la so estrella">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon recibe la so estrella |url=http://www.panamaamerica.com.pa/notes/992053-reese-witherspoon-recibe-la so-estrella |fechaaccesu=3 d'avientu de 2010 }}</ref><ref name="Reese Witherspoon recibe la so estrella nel Paséu de la Fama">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon recibe la so estrella nel Paséu de la Fama |url=https://www.abc.es/20101202/estilo-gente/reese-witherspoon-201012021520.html |fechaaccesu=2 d'avientu de 2010}}</ref>
=== 2011-presente ===
[[Ficheru:Reese Witherspoon 2012.jpg|250px|miniaturadeimagen|derecha|Reese Witherspoon na entrega 69th de los [[Premios Globu d'Oru]] en 2012.]]
En setiembre de 2011, casi un añu dempués d'empezar a trabayar en ''Esto ye Guerra!'', Witherspoon empezó a filmar ''Mud'' n'[[Arkansas]]. Interpreta'l papel de soporte de ''Juniper'', la ex novia d'un fuxitivu, ([[Matthew McConaughey]]), quien recluta a dos chicos locales que lu ayudar a escapar de la captura y alicar el so romance col personaxe de Witherspoon. El so estrenu foi programáu pal 2013, pero estrenar en mayu de 2012 na competencia pola [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]].
Más tarde Witherspoon participó na adautación d'[[Atom Egoyan]], ''Devil's Knot'' (2013), un llibru de verdadera delincuencia. La historia ta ambientada n'[[Arkansas]]. Witherspoon interpreta a ''Pam Hobbs'', la madre d'unu de los trés nuevos víctimes d'un asesinatu.<ref name="Reese Witherspoon va protagonizar la película Devil's Knot">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon va protagonizar la película Devil's Knot |url=http://espanol.upi.com/Entretenimientu/2011/12/16/Reese-Witherspoon-protagonizar%C3%A1-la-pel%C3%ADcula-Devils-Knot/UPI-98441324044874/ |fechaaccesu=16 d'avientu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305182015/http://espanol.upi.com/Entretenimientu/2011/12/16/Reese-Witherspoon-protagonizar%C3%A1-la-pel%C3%ADcula-Devils-Knot/UPI-98441324044874/ |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref> La película empezar a rodar en [[Georgia]] en xunu de 2012. Egoyan señaló que, anque'l papel rique "un viaxe cargáu d'emoción" nel so momentu axuntar con Reese, y faló con vagar sobre'l proyeutu, y que taba bien ansiosu por asumir el retu. El repartu completar con [[Dane DeHaan]], [[Colin Firth]] y [[Mireille Enos]], ente otros actores.
Witherspoon tuvo amestada darréu a ''[[Big Eyes]]'', escrita y empobinada por [[Tim Burton]] (película que de primeres solo diba producir) y con guión de [[Scott Alexander]] y [[Larry Karaszewski]]. Reese taría sol papel de ''Margaret Keane,'' una artista que produz semeyes de güeyos grandes, una sensación na década de 1960, pero fueron vendíos sol nome del so home ''Walter Keane'' (que sería interpretáu por [[Ryan Reynolds]]), creando conflictos ente ellos. N'abril del añu 2013 confirmóse finalmente que los papeles protagónicos seríen encarnaos por [[Christoph Waltz]] y [[Amy Adams]].<ref name="Tim Burton va dirixir a Christoph Waltz y Amy Adams en ´Big Eyes´">{{Cita web |títulu=Tim Burton va dirixir a Christoph Waltz y Amy Adams en ´Big Eyes´ |url=http://www.rpp.com.pe/2013-04-03-tim-burton-dirigira-a-christoph-waltz-y-amy-adams-en-big-eyes-noticia_582126.html |fechaaccesu=3 d'abril de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.rpp.com.pe/2013-04-03-tim-burton-dirigira-a-christoph-waltz-y-amy-adams-en-big-eyes-noticia_582126.html|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref><ref name="Tim Burton va dirixir ´Big Eyes´ y ficha a Christoph Waltz y a Amy Adams">{{Cita web |títulu=Tim Burton va dirixir ´Big Eyes´ y ficha a Christoph Waltz y a Amy Adams |url=https://www.abc.es/cultura/cine/20130403/abci-burton-eyes-201304032206.html |fechaaccesu=3 d'abril de 2013}}</ref>
A empiezos del añu 2013 empezó la filmación de ''[[The Good Lie]]'', película empobinada por [[Philippe Falardeau]] que narra la historia d'una moza que llega como abellugada a los [[Estaos Xuníos]] dexando tras la guerra civil de [[Sudán]]. En tierra norteamericana entablará una amistá con una asistente social. Witherspoon más tarde tomo un pequeñu papel en ''[[Inherent Vice (película)|Inherent Vice]]'' una adautación de la novela de detectives, de [[Thomas Pynchon]]. La filmación empezó en mayu del 2013 en [[Pasadena (California)|Pasadena]]. En setiembre de 2013 xunióse como productora de l'adautación cinematográfica de la novela de [[Gillian Flynn]], [[Perdida (película de 2014)|Perdida (Gone Girl)]], al traviés de la so compañía Pacific Standard.
Witherspoon empezó a trabayar, n'ochobre de 2013 n'[[Oregon (Wisconsin)|Oregon]], n'otra adautación que se produz al traviés de Pacific Standard. Nesta película, llamada ''[[Wild]]'', retrátense les memories de [[Cheryl Strayed]]. Witherspoon va ser la protagonista d'esti proyeutu, retratando a Strayed y el so camín poles 1000 milles de caminada por Pacific Crest Trail. La película foi llanzada n'avientu del añu 2014 y foi aclamada por criticar. Por esta película Witherspoon recibió la nominación como Meyor Actriz nos [[Premiu Óscar|Premios de l'Academia]].
En mayu de 2014, Witherspoon empezó la producción en [[Luisiana (EE.XX.)|Luisiana]] de ''[[Hot Pursuit|Dos lloques en Fuga]]'', una comedia na qu'interpreta a un axente de policía tratando de protexer a la vilba d'un narcotraficante ([[Sofía Vergara]]). La película foi llanzada'l 8 de mayu de 2015.
Anunciáronse numberosos proyeutos futuros, incluyendo la película de [[Disney]] Wish List, que va ser escrita por Glenn Berger y Jonathan Aibel y empobinada pol cineasta [[Paul Feig]] y una adautación del llibru d'autu-ayuda, ''Los homes son de Marte, les muyeres son de Venus''. Witherspoon va protagonizar conxuntamente y producir una serie de películes adicionales so la so compañía Pacific Standard, incluyendo la comedia-drama Rule #1 y la comedia ''The Beard''.
== Otros proyeutos ==
Nel ámbitu publicitariu, Reese Witherspoon robló nel branu de 2007 un contratu de 5 años por 30 millones de Dólares cola empresa de cosméticos [[Avon Products]]<ref name="chldrn">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon, Avon Lady |editorial=Eonline.com |autor=Finn, Natalie |fecha=2 d'agostu de 2007 |url=http://uk.eonline.com/uberblog/archive.jsp?uuid=322d0efb-3y13-4c0b-8c9c-1ebca11f45d2 |fechaaccesu=11 de payares de 2007}}</ref><ref name="avon">{{Cita web |autor=Guest, Katy |fecha=5 d'agostu de 2007 |títulu=Reese Witherspoon: From Hollywood star to Avon lady |editorial=[[The Independent]]. Archived at Findarticles.com |url=http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4159/is_20070805/ai_n19442059 |fechaaccesu=11 de payares de 2007}}</ref> la cual nomar Presidenta honorífica y embaxadora global de la compañía. Realizó dende entós dellos anuncios televisivos promocionando cosméticos de Avon pudiéndose ver estos anuncios en distintos países a lo ancho de tol planeta. Amás l'actriz trabaya de forma activa na fundación creada por Avon Products pa la llucha contra'l [[cáncer de mama]] y la violencia de xéneru.<ref name="avon products">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon heeds Avon call to be spokeswoman |editorial=[[Reuters]] |fecha=2 d'agostu de 2007 |url=http://www.reuters.com/article/lifestyleMolt/idUSN0141828920070802 |fechaaccesu=11 de payares de 2007}}</ref><ref>{{Cita web |títulu=Witherspoon to become 'Avon lady' |editorial=[[BBC News]] |fecha=1 d'agostu de 2007 |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/6927011.stm |fechaaccesu=1 d'avientu de 2007}}</ref>
En marzu de 2012, fundióse la so productora ''Type A Films'' con ''Bruna Panadrea's Make Movies'' pa crear una nueva compañía de producción titulada ''Pacific Standard''.
== Nos medios de comunicación ==
Tres l'esitosu llanzamientu de ''[[Legally Blonde|Llegalmente Rubia]]'', Witherspoon foi anfitriona de ''[[Saturday Night Live]]'' el 29 de setiembre de 2001 foi'l primer episodiu al aire dempués de que [[Nueva York]] foi afarada pola destrucción del [[World Trade Center]] el 11 de setiembre.<ref>{{Cita web |títulu=Saturday Night Live Preps 'Emotional' Premiere |editorial=[[ABC News]] |fecha=27 de setiembre de 2001 |url=http://abcnews.go.com/Entertainment/story?id=102195&page=1 |fechaaccesu=12 d'avientu de 2007}}</ref> En 2005, llogró'l llugar númberu 5 na llista de ''Teen People Magazine'' de los mozos actores más poderosos de [[Hollywood]].<ref>{{Cita web |editorial=Sign on San Diego |fecha=6 d'agostu de 2005 |títulu=Kutcher tops list of young, powerful |url=http://www.signonsandiego.com/uniontrib/20050806/news_1c06stars.html |fechaaccesu=12 d'avientu de 2007}}</ref> En 2006, Witherspoon figuraba na llista Time 100, una escoyeta de les 100 persones más influyentes nel mundu, escoyíos añalmente pola revista ''[[Time]]''.<ref>{{Cita web |títulu=The people who shape our world |editorial=[[Time]] |url=http://www.time.com/time/2006/time100/ |fechaaccesu=5 de payares de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060502231929/http://www.time.com/time/2006/time100/ |fechaarchivu=2006-05-02 }}</ref> El so artículu destacáu foi escrita pol amigu y compañeru co-estrella nes dos películes de ''[[Legally Blonde|Llegalmente Rubia]]'', [[Luke Wilson]].<ref>{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon |autor=Wilson, Luke |fecha=30 d'abril de 2006 |editorial=[[Time]] |url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1187328,00.html |fechaaccesu=5 de payares de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071022043835/http://www.time.com/time/magazine/article/0%2C9171%2C1187328%2C00.html |fechaarchivu=2007-10-22 }}</ref> Nel mesmu añu, tamién foi escoyida como una de les "100 muyeres más curioses del mundu" polos llectores de ''[[For Him Magacín]]''. Witherspoon apaeció na llista añal de les 100 celebridaes de la revista ''[[Forbes]]'' nel 2006 y 2007, nel Non. 75 y Non. 80, respeutivamente.<ref>{{Cita web |títulu=2006:The Celebrity 100 |editorial=[[Forbes]] |url=http://www.forbes.com/home/celebrities/2006/06/12/06celebrities_money-power-celebrities-list_land.html |fechaaccesu=21 de payares de 2007}}</ref><ref>{{Cita web |títulu=2007:The Celebrity 100 |editorial=[[Forbes]] |url=http://www.forbes.com/lists/2007/53/07celebrities_The-Celebrity-100_Rank_4.html |fechaaccesu=21 de payares de 2007}}</ref> Forbes tamién la punxo na llista de los diez celebridaes dignes d'enfotu, d'alcuerdu a los personaxes que desempeñó na pantalla.<ref>{{Cita web |autor=Rose, Lacey |títulu=The Ten Most Trustworthy Celebrities |url=http://www.forbes.com/technology/2006/09/25/trust-celebrity-politicians-tech_cx_lr_06trust_0925celeb.html |editorial=[[Forbes]] |fecha=25 de setiembre de 2006 |fechaaccesu=21 de payares de 2007}}</ref> Ella tamién foi incluyida ente los meyores CEOWORLD revista Muyeres Artistes peracabaos.
En 2006, Star fabricó una historia diciendo Witherspoon taba embarazada del so tercer fíu, que llevó a Witherspoon a demandar a la empresa matriz de la revista ''American Media Inc'' en Los Angeles por violación de privacidá.<ref>{{Cita web |fecha=22 de xunu de 2006 |títulu=People: Reese Witherspoon, Sonny Rollins, Heidi Klum |editorial=[[International Herald Tribune]] |url=http://www.iht.com/articles/2006/06/22/features/peepfri.php |fechaaccesu=10 de payares de 2007 |urlarchivu=https://archive.today/cV1s|fechaarchivu=29 de xunu de 2012}}</ref> Búscase daños ensin especificar polo xeneral y punitiva na demanda, afirmando que la reclamación estropió la so reputación, yá que-y suxirió que s'escondía la noticia de los productores de les sos próximes películes.<ref>{{Cita web |títulu=Witherspoon Sues Over Pregnancy Story |fecha=22 de xunu de 2006 |editorial=[[The Washington Post]] |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/06/22/AR2006062201291.html |fechaaccesu=10 de payares de 2007}}</ref> Buscó polo xeneral ensin especificar los daños punitivos na demanda, argumentando que'l reclamu estropiaba la so reputación, yá que se suxirió que despintaba la noticia de los productores de les sos próximes películes.
Witherspoon apaeció cuatro veces nos añales "100 Most Beautiful" númberos de la revista ''[[People]]''. En 2007, foi escoyida pola xente y l'entretenimientu noticies programa [[Access Hollywood]] como unu de les estrelles femenines meyores vistíos del añu. Un estudiu realizáu por Market Research Y-Poll amosó que Witherspoon ye la celebridá femenina más simpática de 2007. Esi mesmu añu, Witherspoon establecióse como l'actriz meyor pagada de la industria cinematográfica norteamericana, ganando $ 15 a $ 20 millones per película. N'abril de 2008, Witherspoon apaeció como estrella convidada na campaña de caridá Gives Back. Nos [[MTV Movie Awards|MTV Music Awards]] 2011, al recibir el Premiu Xeneración MTV, Witherspoon criticó a les estrelles que producieron les cintes de sexu y semeyes esplícites. N'abril de 2011, clasificó tercera na edición ''People's annual Most Beautiful issue''.
== Obres de caridá ==
[[Ficheru:Witherspoon-Obama-Clinton-Jung 2010-03-10.jpg|miniaturadeimagen|left|Reese Witherspoon, [[Michelle Obama]], [[Hillary Rodham Clinton]] y la presidenta d'[[Avon Products]] y [[CEO]], [[Andrea Jung]] el 10 de marzu del 2010.]]
Witherspoon ta participando viviegamente n'organizaciones de defensa de neños y muyeres. Ella ye parte dende hai enforma tiempu de [[Save the Children]], una organización qu'ayuda a los neños de tol mundu al traviés d'educación, salú y ayuda d'emerxencia. Ella tamién ye miembru del Conseyu del Fondu de Defensa de los Neños, una organización de defensa de neños y grupu d'investigación. En 2006, Witherspoon atopar ente un grupu d'actrices que fueron a [[Nueva Orleans]], Luisiana, nun proyeutu de [[CDF]] pa dar a conocer les necesidaes de les víctimes del [[furacán Katrina]]. Nesti viaxe, ella ayudó a abrir la escuela de la ciudá de la Llibertá de primeres, mientres s'axuntó y faló colos neños. Witherspoon llamó a esta una esperiencia que nunca va escaecer.
En 2007, Witherspoon fixo'l so primer movimientu nel mundu de los endosos, yá que robló un alcuerdu de dellos años pa sirvir como'l primer embaxador global de cosméticos de la empresa [[Avon Products]]. Ella actúa como voceru de los productos cosméticos de Avon y sirve como presidente d'honor de la Avon Foundation, una organización benéfica que sofita a les muyeres y céntrase na investigación del [[cáncer de mama]] y la [[Violencia doméstica|prevención de la violencia doméstica]]. Al esplicar los sos motivos pa xunise a la fundación, dixo {{cita|"Como muyer
y como madre esmolezme enforma'l bienestar d'otres muyeres y neños en tol mundu yá traviés de los años, siempres busqué oportunidaes pa marcar la diferencia."}}
== Vida personal ==
=== Primer matrimoniu ===
Witherspoon conoció al actor d'Estaos Xuníos [[Ryan Phillippe]] na fiesta de cumpleaños el 21 de marzu de 1997, onde se presentó a él diciendo: "creo que ye'l mio regalu de cumpleaños."<ref>{{Cita web |autor=Scott, Paul |autor=2006-03-07 |títulu=Reese has an Óscar, but can she keep her husband? |editorial=[[Daily Mail]] |url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-379136/Reese-Óscar-husband.html also in 1996 she was dating actor mark wahlberg in the making of fear |fechaaccesu=10 de payares de 2007}}</ref><ref name="split end">{{Cita web |autor=de Kretser, Leela |fecha=31 d'ochobre de 2006 |títulu=Split end for a'Llegal blonde' |editorial=[[New York Post]] |url=http://www.nypost.com/seven/10312006/news/nationalnews/split_end_for_a_legal_blonde_nationalnews_leela_de_kretser.htm |fechaaccesu=10 de payares de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070311063143/http://www.nypost.com/seven/10312006/news/nationalnews/split_end_for_a_legal_blonde_nationalnews_leela_de_kretser.htm|fechaarchivu=11 de marzu de 2007}}</ref> La pareya comprometer n'avientu de 1998,<ref>{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon, Ryan Phillippe separate |editorial=[[USA Today]] |autor=Thomas, Karen |fecha=8 de payares de 2006 |url=http://www.usatoday.com/life/people/2006-10-30-witherspoon_x.htm |fechaaccesu=10 de payares de 2007}}</ref> y casáronse en [[Charleston (Carolina del Sur)|Charleston]], [[Carolina del Sur]] el 5 de xunu de 1999 en Wide Awake Plantation, tres la publicación de la taquillera ''[[Cruel Intentions]]''.<ref name="cnn" /><ref>{{Cita publicación |url=http://marriage.about.com/od/entertainmen1/p/witherspoon.htm |títulu=Reese Witherspoon and Ryan Phillippe Marriage Profile |coautores=Sheri & Bob Stritof |editorial=About.com |fechaaccesu=2 de xunetu de 2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080719101712/http://marriage.about.com/od/entertainmen1/p/witherspoon.htm |archivedate=2008-07-19 }}</ref><ref>{{Cita web |títulu=Witherspoon. Phillippe. Married |editorial=Eonline.com |autor=Frankel, Daniel |fecha=8 de xunu de 1999 |url=http://uk.eonline.com/uberblog/archive.jsp?uuid=ab83c281-64be-477y-b585-ad632ddde656&entry=index |fechaaccesu=10 de payares de 2007}}</ref> Ellos tienen dos fíos: una fía llamada Ava Elizabeth, nacida'l 9 de setiembre de 1999,<ref>{{Cita web |títulu=Entertainment: News In Brief |editorial=[[BBC News]] |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/449118.stm |fechaaccesu=10 de payares de 2007}}</ref> y un fíu, Deacon Reese, quien nació'l 23 d'ochobre de [[2003]].<ref name="cnn">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon gives birth |editorial=[[CNN]] |fecha=29 d'ochobre de 2003 |url=http://www.cnn.com/2003/SHOWBIZ/Movies/10/29/ple.witherspoon.reut/ |fechaaccesu=10 de payares de 2007}}</ref> Pa poder curiar a los neños, la pareya alternó los horarios de filmación pa les sos películes.
=== Separación y divorciu ===
En 2005, en respuesta a informes de prensa de Witherspoon y Phillippe que recibieron una conseyería matrimonial, Witherspoon, declaró:
{{cita|"Facer nel pasáu, y siempres me paeció curiosu que se garró a esa historia y facer sonar de manera negativa".<ref name="usatoday">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon, Ryan Phillippe separate |editorial=[[USA Today]] |url=http://www.usatoday.com/life/people/2006-10-30-witherspoon_x.htm |fechaaccesu=26 d'ochobre de 2007}}</ref>}} N'avientu de 2005, dixo en ''[[The Oprah Winfrey Show]]''
{{cita|¿En qué midida tar trabayando en ti o'l to matrimoniu ye daqué malu? ¿Qué matrimoniu nun ye un viaxe?... Naide ye perfectu... Toos tenemos los nuesos propiu conxuntu de problemes".<ref>{{Cita web |url=http://talentdevelop.com/counseling.html |títulu=Reese Witherspoon on the benefits of therapy |editorial=Talentdevelop.com |fecha=10 d'avientu de 2005 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100322212106/http://talentdevelop.com/counseling.html |fechaarchivu=2010-03-22 }}</ref>}} Esi mesmu mes, Witherspoon tamién dixo nuna entrevista:
{{cita|"Creo que si daquién se basa na idea de que son perfectes o la so vida ye perfecta, o la so rellación ye perfecta y ye tan problemáticu alrodiu de la destrucción de la fachada en llugar de llegar a lo que ye real, que ye problemáticu"}}
El divorciu dar por diferencies irreconciliables,<ref name="divorce fox news">{{Cita web |fecha=9 de payares de 2006 |fecha=10 d'ochobre de 2007 |títulu=It's Official: Reese Witherspoon Files For Divorce |editorial=[[Fox News Channel]] |url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,228377,00.html |fechaaccesu=10 de payares de 2007}}</ref> anque munchos medios sostienen que'l motivu real foi la infidelidá de Ryan cola so co-protagonista [[Abbie Cornish]], anque l'actor haber negáu en repitíes ocasiones. N'ochobre de 2006, Witherspoon y Phillippe anunciaron que decidieren dixebrase formalmente dempués de siete años de matrimoniu. Al mes siguiente, Witherspoon pidió'l divorciu, citando diferencies irreconciliables. Nel so pidimientu buscó la custodia llegal de los sos dos fíos y la custodia física esclusiva, con plenos derechos de visita pa Phillippe. La pareya nun tenía alcuerdu prenupcial y la pareya tendría derechu a la metá de tolos bienes adquiríos mientres el matrimoniu so la llei de [[California]], colos bienes de Witherspoon siendo más importantes, sicasí según la revista People, l'actor arrenunció a la metá de la fortuna de Reese que por llei -y tocaba y solo pidió la custodia compartida de los neños, que foi-y concedida. Los documentos finales de divorciu fueron daos pola Corte Cimera de [[Los Angeles]] el 5 d'ochobre de 2007.
[[Ficheru:Reese Witherspoon May 2011.jpg|miniaturadeimagen|Reese Witherspoon nel estrenu de ''[[Agua pa elefantes (película)|Agua pa Elefantes]]'' en mayu de 2011 n'[[Australia]].]]
La prensa rosa n'Estaos Xuníos empezó a rellacionar a l'actriz, siquier dende 2007, con [[Jake Gyllenhaal]]. La pareya caltenía la so rellación en priváu, nun apaeciendo xuntos en nengún eventu públicu hasta la ceremonia de los premios de l'academia de [[Hollywood]] de 2009. Entós, fixeron pública la so rellación al amosase como pareya na fiesta posterior a los Óscar entamada pola revista ''[[Vanity Fair (revista)|Vanity Fair]]''. Fueron vistos visitando xuntos diversos llugares públicos, como'l [[Muséu del Prado]], pero dambos desmintieron tener planes de matrimoniu. La pareya terminó informando que rompieren la so rellación n'avientu de 2009.
=== Segundu matrimoniu ===
En febreru del 2010 Witherspoon empecipió una rellación con [[Jim Toth]]. Nesi momentu, Toth yera un axente de talentu de l'axencia Creative Artists, que representa a Witherspoon, en setiembre de 2010, foi xubíu pa convertise tamién n'unu de los dos xefes de l'axencia de talentu d'imaxe en movimientu. Witherspoon y Toth anunciaron el so compromisu, n'avientu de 2010, y casóse'l 26 de marzu de 2011 en [[Ojai]], California, en ''Libbey Ranch''. En marzu de 2012, anuncióse que la pareya ta esperando un ñácaru, el terceru pa Witherspoon, y el primeru de Toth. La fecha del partu taba programada pa setiembre del 2012 pero Reese, nel mes d'agostu, sufrió entueyos nel embaranzu polo que tuvo que tuvo que ser hospitalizada dos veces siguíes. Asina mesmu aseguraron que tou taba bien y l'embaranzu siguió'l so cursu.<ref name="Reese Witherspoon, ingresa por entueyos nel embaranzu">{{cita noticia |títulu=Reese Witherspoon, ingresa por entueyos nel embaranzu |url=https://www.abc.es/20120823/estilo-gente/abci-reese-whiterspoon-hospital-201208231610.html |fechaaccesu=24 d'agostu de 2012}}</ref><ref name="Pregnant Reese Witherspoon 'healthy and fine' following hospital visit scare">{{cita noticia |títulu=Pregnant Reese Witherspoon 'healthy and fine' following hospital visit scare |url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-2192188/Pregnant-Reese-Witherspoon-healthy-fine-following-hospital-visit-scare.html |fechaaccesu=22 d'agostu de 2012}}</ref> El 27 de setiembre de 2012, dio a lluz al so fíu, Tennessee James Toth.<ref name="Reese Witherspoon da a lluz al so tercer fíu, Tennessee James">{{cita noticia |títulu=Reese Witherspoon da a lluz al so tercer fíu, Tennessee James |url=http://es-us.musica.yahoo.com/noticias/reese-witherspoon-lluz-tercer-fíu-tennessee-james-212245807.html |fechaaccesu=27 de setiembre de 2012 }}</ref><ref name="Reese Witherspoon dio a lluz al so tercer fíu">{{cita noticia |nome=Reese Witherspoon dio a lluz al so tercer fíu |títulu=Reese Witherspoon dio a lluz al so tercer fíu |url=http://vidayfamilia.univision.com/bebe/bebes-famosos/article/2012-09-27/reese-witherspoon-dio-a-lluz |fechaaccesu=27 de setiembre de 2012}}</ref> La nacencia del pequeñu Tennessee foi motivu de gran allegría pa la pareya de [[Megan Fox]] y [[Brian Austin Green]] yá que según confirmar Brian, el programa radiofónicu de Ryan Seacrest, llograron caltener de callao la nacencia del so fíu Noah por casi tres selmanes gracies a la cortina de fumu que xeneró'l fíu de Witherspoon:
{{cita|"Dio a lluz, creo, un día primero que nós en [[Santa Monica (California)|Santa Monica]] y estimemos d'ingresar al hospital a les 2:30 de la madrugada y naide enteróse. Tuvimos ende por dos díes y nós escuchamos que Reese taba nel llugar y tuviera al so ñácaru, y cuando nós salimos del hospital, naide saber [que tuvimos ellí]".<ref name="Reese Witherspoon regala privacidá al fíu de Megan Fox">{{cita noticia |nome=Reese Witherspoon regala privacidá al fíu de Megan Fox |títulu=Reese Witherspoon regala privacidá al fíu de Megan Fox |url=http://entretenimiento.terra.com.mx/famosos/reese-witherspoon-regala-privacidá-al fíu-de-megan-fox,284y30eee7bda310VgnVCM3000009acceb0aRCRD.html |fechaaccesu=7 de payares de 2012}}</ref><ref name="¿Cómo ye que'l fíu de Megan Fox foi un secretu? Gracies a Reese Witherspoon…">{{cita noticia |nome=¿Cómo ye que'l fíu de Megan Fox foi un secretu? Gracies a Reese Witherspoon… |títulu=¿Cómo ye que'l fíu de Megan Fox foi un secretu? Gracies a Reese Witherspoon… |url=http://la.eonline.com/mexico/2012/como-ye-que-el fíu-de-megan-fox-foi-un-secretu-gracies-a-reese-witherspoon |fechaaccesu=7 de payares de 2012 }}</ref><ref name="Megan Fox's husband thanks Reese Witherspoon for hiding birth of son">{{cita noticia |nome=Megan Fox's husband thanks Reese Witherspoon for hiding birth of son |títulu=Megan Fox's husband thanks Reese Witherspoon for hiding birth of son |url=http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/showbiz/4632114/Megan-Foxs-husband-thanks-Reese-Witherspoon-for-hiding-birth-of-son.html |fechaaccesu=7 de payares de 2012}}</ref>}}
=== Cuestiones llegales ===
Pela mañana del 19 d'abril del 2013 Witherspoon y el so home Jim Toth, que s'atopaben n'[[Atlanta (Georgia)|Atlanta]] por cuenta de la filmación del filme de l'actriz ''The Good Lie'', fueron deteníos pola policía por cuenta de que Toth nun paso'l control d'alcoholemia con un nivel en sangre de 0.139. Nel momentu de la detención Witherspoon tamién foi arrestada por alteración del orde públicu yá que desobedeció les órdenes del oficial de policía quien-y pidiera que se caltuviera dientro del autu.<ref name="Reese Witherspoon, detenida mientres l'alcoholemia del so home">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon, detenida mientres l'alcoholemia del so home |url=https://elpais.com/elpais/2013/04/22/xente/1366615943_358241.html |fechaaccesu=22 d'abril de 2013}}</ref><ref name="Reese Witherspoon y el so home, deteníos">{{Cita web |títulu=Reese Witherspoon y el so home, deteníos |url=http://www.lanacion.com.ar/1575191-reese-witherspoon-y-el so home deteníos |fechaaccesu=22 d'abril de 2013 }}</ref> Depués del incidente Witherspoon unvió un comunicáu que foi publicáu na páxina web [[TMZ.com|TMZ]] onde declaró: {{cita|“Quiero dicir claramente que tomé una copa más de lo necesario y toi fondamente avergoñada sobre les coses que dixi [...] Foi una situación apavoriante y taba asustada pol mio home, pero eso nun ye escusa. Fui irrespetuosa col axente qu'a cencielles taba faciendo'l so trabayu. Nun tengo otra cosa que respeto pol axente y toi apenada pol mio comportamientu.<ref name='Illegalmente rubia: Reese Witherspoon foi arrestada por "alteriar l'orde"'>{{Cita web |títulu=Illegalmente rubia: Reese Witherspoon foi arrestada por "alteriar l'orde" |url=http://elcomercio.pe/espectaculos/1567211/noticia-illegalmente-rubia-reese-witherspoon-foi-arrestada-alteriar-orde |fechaaccesu=22 d'abril de 2013}}</ref> }}
Witherspoon apaeció en [[Good Morning America]] nueve díes más tarde, pa pidir esculpes de nuevu y dio más detalles sobre la detención, afirmando que "pensábamos que tábamos bien pa conducir y absolutamente nun tábamos". Witherspoon dixo que lo que fizo foi "dafechu inaceptable". Cuando l'abogáu de Witherspoon y el so home apaeció na corte'l 2 de mayu, Toth declaróse culpable y ordenar completar 40 hores de serviciu comuñal, un programa d'educación d'alcohol, y un añu de llibertá condicional; Witherspoon non refutó los cargos y foi multada con 213 dólares.<ref name="Dícten-yos sentencia a Reese Witherspoon y al so maríu Jim Toth">{{Cita web |títulu=Dícten-yos sentencia a Reese Witherspoon y al so maríu Jim Toth |url=http://gossipcenter.com/node/850592 |fechaaccesu=2 de mayu de 2013}}</ref>
== Filmografía ==
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9;
|- align="center"
! style="background:#B0C4DE;" | Añu
!style="background:#B0C4DE;" | Títulu
!style="background:#B0C4DE;" | Rol
! style="background:#B0C4DE;" | Notes
|-
|rowspan="2"| 1991 || ''[[The Man in the Moon]]'' || Dani Trant ||
|-
| ''Wildflower'' || Ellie Perkins ||
|-
| 1992 || ''Desperate Choices: To Save My Child'' || Cassie ||
|-
|rowspan="2"| 1993 || ''A Far Off Place'' || Nonnie Parker ||
|-
| ''Jack the Bear'' || Karen Morris ||
|-
| 1994 || ''S.F.W.'' || Wendy Pfister ||
|-
|rowspan="2"| 1996 || ''[[Freeway (película de 1996)|Freeway]]'' || Vanessa Lutz ||
|-
| ''[[Fear (película)|Fear]]'' || Nicole Walker ||
|-
|rowspan="3"| 1998 || ''[[Twilight (película de 1998)|Twilight]]'' || Mel Ames||
|-
| ''[[Overnight Delivery]]'' || Ivy Miller||
|-
| ''[[Pleasantville (película)|Pleasantville]]'' || Jennifer / Mary Sue ||
|-
|rowspan="3"| 1999 || ''[[Cruel Intentions]]'' || Annette Hargrove ||
|-
| ''[[Election (película de 1999)|Election]]'' || Tracy Flick ||
|-
| ''[[Best Laid Plans]]'' || Lissa ||
|-
|rowspan="2"| 2000 || ''[[Little Nicky]]'' || Holly || Cameo
|-
| ''[[American Psycho (película)|American Psycho]]'' || Evelyn Williams ||
|-
|rowspan="2"| 2001 || ''[[The Trumpet of the Swan (película)|The Trumpet of the Swan]]'' || Sele || Voz
|-
| ''[[Legally Blonde]]'' || Elle Woods ||
|-
|rowspan="2"| 2002 || ''[[The Importance of Being Earnest (2002)|The Importance of Being Earnest]]'' || Cecily Cardew ||
|-
| ''[[Sweet Home Alabama (película)|Sweet Home Alabama]]'' || Melanie Smooter ||
|-
| 2003 || ''[[Legally Blonde 2: Red, White & Blonde]]'' || Elle Woods ||
|-
| 2004 || ''[[Vanity Fair (película de 2004)|La feria de les Vanidaes]]'' || Becky Sharp ||
|-
|rowspan="2"| 2005 || ''[[Walk the Line]]''|| [[June Carter Cash]] ||
|-
| ''[[Just Like Heaven (película)|Just Like Heaven]]'' || Elizabeth Masterson || Inclúi "[[Just Like Heaven (cantar)|Just Like Heaven]]"
|-
| 2007 || ''[https://www.imdb.com/title/tt0804522/ Rendition]'' || Isabella El-Ibrahimi ||
|-
| rowspan="2"| 2008 || ''[[Four Christmases]]'' || Kate ||
|-
| ''[[Penelope (película de 2006)|Penelope]]'' || Annie ||
|-
| rowspan="2"| 2009 || ''[[Monsters vs. Aliens]]'' || Susan Murphy/Ginormica || Voz
|-
| ''[[Monsters vs. Aliens]]'' || Susan Murphy/Ginormica || Voz/ Videoxuegu
|-
| 2010 || ''[[How Do You Know]]'' || Lisa ||
|-
| 2011 || ''[[Water for Elephants]]'' || Marlena Rosenbluth ||
|-
| rowspan="2"| 2012 || ''[[This Means War (película)|¡Esto ye guerra!]]'' || Lauren Scott ||
|-
| ''Mud'' || Juniper ||
|-
| 2013 || ''Devil's Knot'' || Pam Hobbs ||
|-
| rowspan="4"|2014 || ''[[The Good Lie]]'' || Carrie Davis ||
|-
| ''[[Inherent Vice (película)|Inherent Vice]]'' || Penny ||
|-
| ''[[Wild]]'' ||Cheryl Strayed ||
|-
|''9 kisses'' || Reese Witherspoon || Curtiumetraxe
|-
| 2015 || ''[[Hot Pursuit|Dos lloques en fuga]]'' || Rose Cooper ||
|-
|2016 || ''[[Sing (película)|Sing]]'' || Rosita || Voz
|-
|rowspan="2"| 2017 || ''[[Home Again]]'' || ||
|-
|''[[Big Little Lies]] || || serie de televisión/elenco principal
|-
|rowspan="1"| 2018 || ''[[Un Viaxe nel Tiempu]]'' || ||
|}
== Televisión ==
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="1" cellpadding="1" background: #f9f9f9;
|- align="center"
! style="background:#B0C4DE;" | Añu
!style="background:#B0C4DE;" | Títulu
!style="background:#B0C4DE;" | Rol
! style="background:#B0C4DE;" | Notes
|-
| 1993 || ''Return to Lonesome Dove'' || Ferris Dunnigan || 3 episodios
|-
| rowspan="2"| 2000 || ''[[King of the Hill]]'' || Debbie || 2 episodios
|-
| ''[[Friends]]'' || Jill Green || 2 episodios
|-
| 2002 || ''[[The Simpsons]]'' || Greta Wolfcastle (voz) || 1 episodiu
|-
| 2003 || ''Freedom: A History of Us'' || Diverses funciones || 3 episodios
|-
| 2011 || ''After Lateley'' || Ella mesma || 1 episodiu
|-
|rowspan="2"|2015|| ''[[The Muppets (serie de televisión)|The Muppets]]'' || Ella mesma || 1 episodiu
|-
|''Nature Is Speaking'' || (voz) || 1 episodiu
|-
|2017 || ''Big Little Lies'' || Madeline Martha Mackenzie ||
|}
== Discografía ==
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9;
|- align="center"
! style="background:#B0C4DE;" | Añu
!style="background:#B0C4DE;" | Banda sonora
|-
|[[2005]] || ''[[Walk the Line]]''
|}
== Premios y nomamientos ==
=== [[Premios Óscar|Premiu Óscar]] ===
{| width="70%" {{tablaguapa}}
|-
! width="33" style="background:#F0e68C"| Añu
!width="300" style="background:#F0e68C"| Categoría
!width="150" style="background:#F0e68C"| Trabayu Nomáu
!width="90" style="background:#F0e68C"| Resultáu
|-
| align="center"|[[Premiu Óscar de 2005|2006]]
| rowspan=2 align="center"|[[Óscar a la meyor actriz|Meyor actriz]]
| align="center"|''[[Walk the Line]]''
| {{celda|Ganadora}}
|-
| align="center"|[[Premiu Óscar de 2014|2015]]
| align="center"|''[[Wild]]''
| {{celda|Nomada}}
|}
=== [[Premios BAFTA]] ===
{| width="70%" {{tablaguapa}}
|-
! width="33" style="background:#F0e68C"| Añu
!width="300" style="background:#F0e68C"| Categoría
!width="150" style="background:#F0e68C"| Trabayu Nomáu
!width="90" style="background:#F0e68C"| Resultáu
|-
| align="center"|[[Premios BAFTA 2005|2006]]
| rowspan=2 align="center"|[[BAFTA a la meyor actriz|Meyor actriz]]
| align="center"|''[[Walk the Line]]''
| {{celda|Ganadora}}
|-
| align="center"|[[Premios BAFTA 2014|2015]]
| align="center"|''[[Wild]]''
| {{celda|Nomada}}
|}
=== [[Premios Globos d'Oru]] ===
{| width="70%" {{tablaguapa}}
|-
! width="33" style="background:#F0e68C"| Añu
!width="300" style="background:#F0e68C"| Categoría
!width="150" style="background:#F0e68C"| Trabayu Nomáu
!width="90" style="background:#F0e68C"| Resultáu
|-
| align="center"|[[Premiu Globu d'Oru de 1999|2000]]
| rowspan=3 align="center"|[[Globu d'Oru a la meyor actriz - Comedia o musical|Meyor actriz - Comedia o Musical]]
| align="center"|''[[Election (película de 1999)|Election]]''
| {{celda|Nomada}}
|-
| align="center"|[[Premiu Globu d'Oru de 2001|2002]]
| align="center"|''[[Legally Blonde]]''
| {{celda|Nomada}}
|-
| align="center"|[[Premiu Globu d'Oru de 2005|2006]]
| align="center"|''[[Walk the Line]]''
| {{celda|Ganadora}}
|-
| align="center"|[[Premiu Globu d'Oru de 2014|2015]]
| align="center"|[[Globu d'Oru a la meyor actriz - Drama|Meyor actriz - Drama]]
| align="center"|''[[Wild]]''
| {{celda|Nomada}}
|}
=== [[Premios del Sindicatu d'Actores]] ===
{| width="70%" {{tablaguapa}}
|-
! width="33" style="background:#F0e68C"| Añu
!width="300" style="background:#F0e68C"| Categoría
!width="150" style="background:#F0e68C"| Trabayu Nomáu
!width="90" style="background:#F0e68C"| Resultáu
|-
| align="center"|[[Premios del Sindicatu d'Actores 2005|2006]]
| rowspan=2 align="center"|[[Premiu del Sindicatu d'Actores a la meyor actriz protagonista|Meyor actriz]]
| align="center"|''[[Walk the Line]]''
| {{celda|Ganadora}}
|-
| align="center"|[[Premios del Sindicatu d'Actores 2014|2015]]
| align="center"|''[[Wild]]
| {{celda|Nomada}}
|}
=== [[Premios de la Crítica Cinematográfica|Critics' Choice Movie Awards]] ===
{| width="70%" {{tablaguapa}}
|-
! width="33" style="background:#F0e68C"| Añu
!width="300" style="background:#F0e68C"| Categoría
!width="150" style="background:#F0e68C"| Trabayu Nomáu
!width="90" style="background:#F0e68C"| Resultáu
|-
| align="center"|[[2006]]
| rowspan=2 align="center"|[[Premiu de la Crítica Cinematográfica a la meyor actriz|Meyor actriz]]
| align="center"|''[[Walk the Line]]''
| {{celda|Ganadora}}
|-
| align="center"|[[Premios de la Crítica Cinematográfica de 2014|2015]]
| align="center"|''[[Wild]]
| {{celda|Nomada}}
|}
=== Otros premios ===
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;"
|- bgcolor="#ADD8e6" align="center"|-
! Añu
!Premiu
!Categoría
!Títulu
!Resultáu
|-
|[[1992]]
|rowspan=3| [[Young Artist Awards]]
|Meyor Actriz Nueva Repartu nuna Película
|''[[The Man in the Moon]]''
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[1993]]
|Meyor Actriz Nueva nuna Película pa Televisión
|''Desperate Choices: To Save My Child''
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[1994]]
|Meyor Actriz Xuvenil co-protagonista nuna Película Dramática
|Jack l'osu
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|rowspan=2| [[1997]]
|Cognac Festival du Film Policier
|Meyor Actriz
|rowspan=2| [[Freeway (película de 1996)|Freeway]]
| style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[Festival de Cine de Sitges|Sitges - Catalonian International Film Festival]]
|Meyor Actriz
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|rowspan=7|[[1999]]
|Young Hollywood Awards
|Actuación Revelación - Muyer
|rowspan=2| [[Pleasantville (película)|Pleasantville]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|rowspan=4|[[Teen Choice Awards]]
|Cine- Escena más risondera <small> (Compartíu con [[Joan Allen]]) </small>
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|Cine- Meyor Actriz
|rowspan=2|[[Cruel Intentions]]
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|Cine- Escena d'amor más sexy <small> (Compartíu con [[Ryan Phillippe]]) </small>
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|Cine - Eleición Fit Hissy
|rowspan=13| [[Election (película de 1999)|Election]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[LAFCA|Los Angeles Film Critics Association Awards]]
|Meyor Actriz
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' <small>2ᵘ puestu</small>
|-
|San Diego Film Critics Society Awards
|Meyor Actriz
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' <small>2ᵘ puestu</small>
|-
|rowspan=11|[[2000]]
|American Comedy Awards, USA |Actriz
más risondera nuna Película (papel principal)
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[Chicago Film Critics Association]]
|rowspan=9|Meyor Actriz
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[Premios Chlotrudis|Chlotrudis Awards]]
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[Independent Spirit Awards]]
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[Kansas City Film Critics Circle]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|Las Vegas Film Critics Society Awards
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[National Society of Film Critics|National Society of Film Critics Awards, USA]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[Sociedá de Críticos de Cine Online|Online Film Critics Society Awards]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[Satellite Awards]]
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[Southeastern Film Critics Association Awards]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' <small>2ᵘ puestu</small>
|-
|Blockbuster Entertainment Awards
|Actriz Favorita de repartu- Drama/Romance
|''[[Cruel Intentions]]''
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[2001]]
|American Comedy Awards, USA
|Convidada más risible nuna serie de tv
|''[[Friends]]''
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|rowspan=8| [[2002]]
|[[Premios Nickelodeon's Choice|Kids' Choice Awards, USA]]
|Estrella Muyer Favorita de Película
|rowspan=6|''[[Legally Blonde]]''
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|rowspan=4|[[MTV Movie Awards]]
|Meyor Interpretación Risible |style="background-color:#CFC"
| '''Ganadora'''
|-
|Meyor Vistida |style="background-color:#CFC"
| '''Ganadora'''
|-
|Meyor Llinia <small> "Oh, I like your outfit too, except when I dress up as a frigid bitch, I try not to look so constipated." </small>
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|Meyor Interpretación Femenina |style="background-color:
#FDD" | Nomada
|-
|[[Premios Satellite]]
|Meyor Actuación d'una Actriz nuna Película Musical o Comedia |style="background-color:
#FDD" | Nomada
|-
|rowspan=4|[[Teen Choice Awards]]
|Cine - Actriz Choice, Comedia |''[[The Importance of Being Earnest]]''
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|colspan=2|Premiu Estraordinariu |style="background-color:#CFC"
| '''Ganadora'''
|-
|rowspan=3|[[2003]]
|Eleición película liplock <small>(Compartíu con [[Josh Lucas]])</small>
|rowspan=3|[[Sweet Home Alabama]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|Choice Movie Actriz - Comedia |style="background-color:
#FDD" | Nomada
|-
|[[MTV Movie Awards]]
|Meyor Interpretación Femenina |style="background-color:#CFC"
| '''Ganadora'''
|-
|[[2004]]
|[[MTV Movie Awards Méxicu 2004]]
|Meyor Vistida
|rowspan=2|[[Legally Blonde]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|rowspan=10|[[2005]]
|[[People's Choice Awards|People's Choice Awards, USA]]
|Estrella Favorita de Película Muyer
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[Boston Society of Film Critics Awards]]
|rowspan=8| Meyor Actriz
|rowspan=9|[[Walk the line]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[Dallas-Fort Worth Film Critics Association|Dallas-Fort Worth Film Critics Association Awards]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' <small>3ᵘ puestu</small>
|-
|Florida Film Critics Circle Awards
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|Las Vegas Film Critics Society Awards
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[New York Film Critics Circle Awards]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|San Francisco Film Critics Circle
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[Southeastern Film Critics Association]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' <small>2ᵘ puestu</small>
|-
|Washington DC Area Film Critics Association Awards
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[Premios Satellite |Satellite Awards]]
|Meyor Actriz nuna Película Musical o Comedia |style="background-color:#CFC"
| '''Ganadora'''
|-
|rowspan=9|[[2006]]
|[[Asociación de críticos de cine de Austin |Austin Film Critics Association]]
|rowspan=6|Meyor Actriz
|rowspan=10|''[[Walk the Line]]''
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[Chicago Film Critics Association]]
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[Kansas City Film Critics Circle]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[National Society of Film Critics|National Society of Film Critics, USA]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[Sociedá de Críticos de Cine Online|Online Film Critics Society]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[Teen Choice Awards]]
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|Central Ohio Film Critics Association
|Best Lead Performance |style="background-color:#CFC"
| '''Ganadora''' <small>2ᵘ puestu</small>
|-
|[[MTV Movie Awards]]
|Meyor Interpretación
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[People's Choice Awards|People's Choice Awards, USA]]
|Leading Lady favorita |style="background-color:#CFC"
| '''Ganadora'''
|-
|[[2007]]
|[[Premios Empire|Empire Awards, UK]]
|Meyor actriz
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[2008]]
|rowspan=2|[[People's Choice Awards|People's Choice Awards, USA]]
|rowspan=2|Estrella muyer favorita de película |
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|rowspan=2|[[2009]]
|rowspan=2|''[[Four Christmases]]''
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|rowspan=2|[[Kids' Choice Awards|Kids' Choice Awards, USA]]
|Meyor actriz de película |style="background-color:
#FDD" | Nomada
|-
|[[2010]]
|Voz favorita d'una película animada
|[[Bisarmes vs. Aliens|Moustros vs Aliens]]
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|rowspan=2|[[2011]]
|[[MTV Movie Awards]]
|colspan=2|MTV: Premiu a la Xeneración
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|[[Teen Choice Awards]]
|Choice Movie Actriz: Drama
|rowspan=2|''[[Agua pa elefantes]]''
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|-
|rowspan=3|[[2012]]
|Rembrandt Awards
|Meyor Actriz Internacional (Beste Buitenlandse Actrice)
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|[[Teen Choice Awards]]
|Choice Movie Actriz: Comedia
|''[[This Means War (película)|This Means War]]''
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|rowspan=2|[[People's Choice Awards|People's Choice Awards, USA]]
|Actriz de película favorita
|
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|2013
|Actriz de película comedia favorita
|''[[This Means War (película)|This Means War]]''
|style="background-color: #FDD" | Nomada
|-
|2014
|[[Independent Spirit Awards]]
|Robert Altman Award <small>Compartíu con tola producción</small>
|''Mud''
|style="background-color:#CFC" | '''Ganadora'''
|}
== Referencies ==
{{llistaref|3}}
== Enllaces esternos ==
{{commons|Reese Witherspoon}}
* {{IMDb nome|0000702}}
* [http://www.nndb.com/people/813/000022747/ Reese Witherspoon] na [[NNDB]]
{{NF|1976||Witherspoon, Reese}}
{{Tradubot|Reese Witherspoon}}
[[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Ganadores del Globu d'Oru a la meyor actriz de comedia o musical (cine)]]
[[Categoría:Ganadores del premiu del Sindicatu d'Actores a la meyor actriz protagonista]]
[[Categoría:Ganadores del premiu Óscar a la meyor actriz]]
[[Categoría:Ganadores del premiu BAFTA]]
[[Categoría:Ganadores del premiu Globu d'Oru]]
[[Categoría:Paséu de la Fama de Hollywood]]
[[Categoría:Modelos infantiles d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]]
ew4ycijj5uojo07e8jy5v5cnezeuvfv
Quillaja saponaria
0
66011
4489558
4363603
2026-04-29T23:42:19Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489558
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de taxón
| status = LC
| status_ref =<ref>{{cita llibru |apellíu=García |nome=N., y C. Ormazábal |enllaceautor= |títulu=Árboles Nativos de Chile |url= http://www.chilebosque.cl/libroarbolesnativos.html|fechaaccesu=2011 |idioma= |formatu= |otros= |edición= |añu=2008 |editor= |editorial=Enersis S.A |ubicación=Santiago |isbn= |capítulu= |páxina=196 |cita= }}</ref>
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Quillajaceae]]
| genus = ''[[Quillaja]]''
| species = '''''Q. saponaria'''''
| binomial = ''Quillaja saponaria''
| binomial_authority = [[Juan Ignacio Molina|Molina]]
}}
'''''Quillaja saponaria''''' ye un árbol [[Endemismu|endémicu]] de la [[Zona Central de Chile]]. Hai poblaciones que lleguen hasta los 20 m d'altor. Habita n'ambientes secos y suelos probes.
[[Archivu:Quillaja saponaria - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-119.jpg|thumb|Ilustración con detalle de les fueyes, la flor y el frutu]]
[[File:Bosque esclerófilo, Chile 001 — Inao Vásquez.jpg|thumb|Vista de la planta nel so hábitat]]
== Carauterístiques ==
El quillay ye un árbol [[perennifoliu]], de 15 a 20 metros d'altor. Corteza de color gris-cenicienta.
<br />[[Fueya|Fueyes]] alternes, glabres, [[ápiz]] agudu y base obtusa, de color verde polencu claro, cantos casi enteros con 4-8 dientes.<br />
[[Flor|Flores]] verde-ablancazaes, [[hermafrodita|hermafrodites]], pentámeras, de forma estrellada. 5 [[pétalu|pétalos]], 5 [[sépalu|sépalos]], 10 [[estame]]s y 5 ovarios.<br />
[[Frutu]]: cápsula de forma estrellada, nel so interior munches granes alaes.
== Usos ==
La corteza ye utilizada dende antaño - los [[mapuches]] usar - como [[deterxente]], por cuenta de la gran cantidá de saponina que contién, tamién ye usada pal pelo, pa llavalo, y tamién podría ayudar a la [[calvez]].
Potencial como especie pa programes de reforestación en suelos grebos. Utilizáu llargamente como ornamental. Otros usos son como insecticida de poliyes, espumante de bébores y aditivu de películes fotográfiques.<ref>Roner MR, J Sprayberry, M Spinks and S Dhanji 2007.[http://vir.sgmjournals.org/cgi/reprint/88/1/275.pdf Antiviral activity obtained from aqueous extracts of the Chilean soapbark tree (Quillaja saponaria Molina) Journal of General Virology 88, 275–285]</ref>
Fonte de [[glicósidos]] de saponinas comerciales.<ref>Bankefors J. 2006. Structural classification of Quillaja saponins by electrospray ionization ion
trap multiple-stage mass spectrometry
in combination with multivariate
analysis [http://diss-epsilon.slu.se/archive/00001227/01/06.1408_Tryckfil.pdf]</ref> Preparaos oficinales y tradicionales, por cuenta de que la esportación de les mariñes pacífiques escontra Europa pasaba por Panamá, denominóse-y '''corteza de Panamá'''. Dende Chile espórtase la corteza y estractu de quillay escontra Europa y Estaos Xuníos. Güei investíguense nuevos usos y aplicaciones.<ref>Montenegro G, Pena RC, Timmerman BN. 2001 La corteza de quillay (Quillaja saponaria Mol.), un recursu de la farmacopea internacional. [http://www.accefyn.org.co/PubliAcad/Periodicas/Volume25/96/421-427.pdf Rev. Acad. Colomb. Cienc. Exact. Fis. Nat. 25, 420-427]</ref>
introducióse-y como ornamental en [[California]]. N'[[España]] aclimatóse perfectamente anque ye bien raru atopalo. Tolera alredor de -12° C.<ref>Taylor. J. 1990. The Milder Garden. Dent. A good book on plants that you didn't know could be grown outdoors in Britain.</ref>
La so madera úsase tamién en moblería.
== Cultura popular ==
N'agostu del añu 2010 publicar en Chile la novela pa neños, de Diego R. Guzmán, que lleva de nome "Quillay".<ref>{{cita llibru |apellíos=Guzmán |nome=Diego R. |enllaceautor= |títulu=Quillay |url=http://www.editorialforja.cl/llibro.php?cod=100 |fechaaccesu= |idioma=castellanu |otros= |edición= |añu=2010 |editor= |editorial=Editorial Forxa |allugamientu= |isbn=9789563380057 |capítulu= |páxina= |cita= }}</ref> El llibru xira en redol a una tierra llexendaria onde s'atoparíen los árboles de "les estrelles de madera",<ref>{{cita llibru |apellíos=Guzmán |nome=Diego R. |enllaceautor= |títulu=Quillay |url=http://www.editorialforja.cl/llibro.php?cod=100 |fechaaccesu= |idioma=castellanu |otros= |edición= |añu=2010 |editor= |editorial=Editorial Forxa |allugamientu= |isbn=9789563380057 |capítulu= |páxina= |cita= }}</ref> lo cual fai alusión al frutu cuando ta secu.
== Taxonomía ==
''Quillaja saponaria'' foi descritu por [[Juan Ignacio Molina]] y espublizóse en ''[[Saggio sulla Storia Naturale cel Chili]]'' . . . 355, nel añu 1782.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/27802509 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref>
;Etimoloxía:
'''''Quillaja''''': nome xenéricu
'''''saponaria''''': [[epítetu]] qu'indica que contién altes cantidaes de [[saponina]].
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]
*''Quillaja molinae'' [[DC.]]
*''Quillaja poeppigii'' [[Walp.]]
*''Quillaja smegmadermos'' DC.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2870262 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
=== Bibliografía ===
* Donoso, C. (2005). ''Árboles nativos de Chile. Guía de reconocencia''. 4ª ed. Marisa Cuneo Ediciones, Valdivia, Chile. 136p.
* Hoffmann, Adriana (1998). ''Flora Silvestre de Chile, Zona Central''. 4ª ed. Fundación Claudio Gay, Santiago. 254p.
* [[Köhler's Medicinal Plants|Köhler's Medizinal-Pflanzen]] in naturgetreuen Abbildungen mit kurz erläuterndem Texte: Atles zur Pharmacopoea germanica, austriaca, belgica, danica, helvetica, hungarica, rossica, suecica, Neerlandica, British pharmacopoeia, zum Codex medicamentarius, sowie zur Pharmacopoeia of the United States of America ed. G. Pabst
* Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223
* Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz
* Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157
* Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348
== Enllaces esternos ==
{{wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}}
{{commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}}
{{wikcionariu|quillay}}
* {{cita web |títulu=''Quillaja saponaria''|obra=Enciclopedia de la Flora Chilena | url= http://www.florachilena.cl/Niv_tax/Angiospermas/Ordenes/Fabales/Quillajaceae/Quillay.htm|fechaaccesu=29 de xunu de 2009}}
* [http://www.elbosquechileno.cl/quillay.html ''Quillaja saponaria'' en ''El monte chilenu''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070227112901/http://www.elbosquechileno.cl/quillay.html |date=2007-02-27 }}
* {{cita web |títulu=Imáxenes de '' Quillaja saponaria''|obra=Chilebosque | url=http://www.chilebosque.cl/tree/qsapo.html|fechaaccesu=29 de xunu de 2009}}
* {{cita web |títulu=''Quillaja saponaria'' en Barcelona, Cataluña, España|obra=Jardí Botànic de Barcelona | url=http://www.jardibotanic.bcn.es/22_8_cas.htm|fechaaccesu=29 de xunu de 2009}}
* {{cita web |títulu=''Quillay'' llargamente cultiváu en California y los sos beneficios pa la química|obra=Drug Information Online | url=http://www.drugs.com/npp/quillaja.html|fechaaccesu=29 de xunu de 2009}}
* {{cita web|títulu=''Otros usos del estractu de Quillay''|obra=Dellos autores|url=http://www.desertkingchile.cl/02%20Frameset%20Uses.htm|fechaaccesu=5 de xineru de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20021208195442/http://www.desertkingchile.cl/02%20Frameset%20Uses.htm|fechaarchivu=2002-12-08}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Plantes descrites en 1782]]
[[Categoría:Árboles de Chile]]
[[Categoría:Árboles de clima mediterraneu]]
[[Categoría:Árboles de clima templáu marítimu]]
[[Categoría:Árboles tolerantes a la seca]]
[[Categoría:Maderes]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Quillajaceae]]
[[Categoría:Plantes descrites por Molina]]
fydtkb36rd58v6hm3hi6wa7bje1huxw
Acer tataricum
0
67462
4489506
4236451
2026-04-29T13:02:22Z
AnRo0002
2421
([[c:GR|GR]]) [[c:COM:FR|File renamed]]: [[File:20120828Ahorn Saar Saarbruecken1.jpg]] → [[File:20120828Acer tataricum1.jpg]]
4489506
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de taxón
|regnum = [[Plantae]]
| divisio= [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Sapindales]]
| familia = [[Sapindaceae]]
| subfamilia = [[Hippocastanoideae]]
| tribus = [[Acereae]]
|genus = ''[[Acer (planta)|Acer]]''
|species = '''''Acer tataricum'''''
|species_authority = [[Carlos Linneo|L.]]
|}}
'''''Acer tataricum''''' ye una [[especie]] [[botánica]] de [[pládanu]], orixinaria del centru y el sureste d'[[Europa]] y suroeste d'[[Asia]], dende [[Austria]] al este al suroeste de [[Rusia]] y el [[Cáucasu]], y al sur a [[Turquía]]. La [[Especie|especie]] recibe'l nome polos pueblos [[tártaros]] del sur de [[Rusia]].<ref name=rushforth>Rushforth, K. (1999). ''Trees of Britain and Europe''. Collins ISBN 0-00-220013-9.</ref><ref name=ecosystema>Ecosystema: [http://www.ecosystema.ru/08nature/trees/42.htm ''Acer tataricum''](en rusp;)</ref>
== Descripción ==
[[Archivu:Acer tataricum1.jpg|240px|thumb|Xamasca.]]
[[Archivu:20120828Acer tataricum1.jpg|thumb|240px|Vista del árbol.]]
[[Archivu:Apis mellifera - Acer tataricum - Keila.jpg|thumb|240px|Flores.]]
Ye un [[arbustu]] [[caducifoliu]] o pequeñu [[árbol]] que crez hasta 4-12 m d'altu, con un tueru curtiu d'hasta 20-50 cm de diámetru y cañes delgaes. La [[corteza]] ye delgada, parda clara, y nidia de primeres pero depués vase fisurando superficialmente nes plantes antigües. Les [[fueya|fueyes]] son opuestes y simples de forma ovada, 4,5-10 cm de llargu y 3-7 cm d'anchu, ensin lóbulos o con trés o cinco lóbulos pequeños, y verde percima; el cantu de la fueya ta dentada irregularmente; el pecíolude la fueya ye delgada, de cutiu tintada de rosa, de 2-5 cm de llargu. Les [[flor|flores]] son de verde blancuciu, 5-8 mm de diámetru, producíu en [[panícula|panícules]] que s'espanden en primavera conforme les fueyes ábrense. El [[frutu]] ye una [[sámara (frutu)|sámara]] acoloratada pareada, 10-12 mm de llongura con una ala de 2-3 cm, maureciendo a finales del branu hasta principios de seronda.<ref name=rushforth/><ref name=ecosystema/>
Ta emparentáu con ''[[Acer ginnala]]'' (pládanu de Manchuria) del nordeste d'Asia; ta tratáu como una [[subespecie]] del ''Acer tataricum'' subsp. ''ginnala'' por dellos botánicos. Difieren marcadamente nes fueyes fondamente lobulaes y brillantes de ''A. ginnala'', en comparanza coles fueyes non lobulaes, o con lóbulos pocu marcaos, de ''A. tataricum''.<ref name=rushforth/>
== Usos ==
''Acer tataricum'' ye cultiváu dacuando como una [[planta ornamental]] nos xardinos de toa [[Europa]] y tamién n'[[América del Norte]]. En [[Rusia]], ye pervalible como [[Cortina rompeviento|petrina proteutora]] de les granxes.<ref name=ecosystema/> Se [[Naturalización (bioloxía)|naturaliza]] llocalmente nel este de Norteamérica.<ref name=rushforth/><ref name=usda>USDA Plant Profile: [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ACTA80 ''Acer tataricum'']</ref>
== Taxonomía ==
''Acer tataricum'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]] 2: 1054'', nel añu [[1753]].<ref>[http://www.tropicos.org/Name/200154 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Acer''''': nome xenéricu que procede del [[llatín]] ''ǎcěr, -ĕris'' = (afiláu), referíu a les puntes carauterístiques de les fueyes o a la durez de la madera que, supuestamente, utilizar pa fabricar llances. Yá citáu en, ente otros, [[Pliniu'l Vieyu]], ''16, XXVI/XXVII'', refiriéndose a unes cuantes especies de pládanu.<ref>[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/L/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/16*.html Testu Llatín de Pliniu'l Vieyu, Llibru 16 - En ''Pliny the Elder: the Natural History'', Chicago University, [[2006]]]</ref>
'''''tataricum''''': [[epítetu]] xeográficu qu'alude a la so llocalización en [[Tartaria]].
;Variedaes aceptaes:
* ''[[Acer tataricum subsp. aidzuense]]'' ([[Franch.]]) [[P.C.DeJong]]
* ''[[Acer tataricum subsp. ginnala]]'' ([[Maxim.]]) [[Wesm.]]
* ''[[Acer tataricum subsp. semenovii]]'' ([[Regel]] & [[Herder]]) [[A.E.Murray]]
* ''[[Acer tataricum subsp. theiferum]]'' ([[W.P.Fang]]) [[Y.S.Chen]] & P.C.de Jong
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Acer cordifolium'' Moench
* ''Euacer tataricum'' (L.) [[Opiz]]<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2616524 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Sapindaceae#Descripción|Carauterístiques de les sapindacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
{{traducíu ref|en|Acer tataricum}}
# Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. [[1976]]. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}}
{{Wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Acer|tataricum]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Flora d'Azerbaixán]]
[[Categoría:Flora d'Armenia]]
9xc0wnqvr859tg90wqnshl5iuuu3nvk
Potentilla tabernaemontani
0
68018
4489609
4076283
2026-04-30T11:25:22Z
JackyM59
141468
Photograph updated
4489609
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Potentilla tabernaemontani}}
{{Ficha de taxón
| ''Potentilla tabernaemontani''
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Rosales]]
| familia = [[Rosaceae]]
| subfamilia = [[Rosoideae]]
| tribus = [[Potentilleae]]
| subtribus = [[Potentillinae]]
| genus = ''[[Potentilla]]''
| species = ''P. tabernaemontani''
| binomial = '''''Potentilla tabernaemontani'''''
| binomial_authority = [[Asch.]] [[1891]]
}}
'''''Potentilla tabernaemontani''''' ye una especie del [[xéneru (bioloxía)|xéneru]] ''Potentilla''. Distribúise per Europa y vegeta en hábitats secos, predresos y [[caliar|caliares]], como praos, márxenes de carretera y turries. En [[xardinería]] suelse utilizar como planta de rocalla.
[[Ficheru:Potentilla tabernaemontani 'Nana' 03.jpg|thumb|Vista de la planta con flor]]
[[Ficheru:Potentille printanière au Château de Logne.jpg|miniaturadeimagen|Nel so hábitat]]
==Descripción==
Planta [[viviega]] rastrera que nun llevanta más de 15 cm del suelu, con [[tarmu|tarmos]] baltaos o inclinaos. [[Fueya|Fueyes]] peloses, palmotiaes, estremaes en segmentos como deos, dentaos y en númberu de 5 a 7. [[Estípula|Estípules]] lliniales o linear-triangulares. [[Flor|Flores]] provistes d'un [[calículo]] formáu por segmentos llanceolaos, xeneralmente más curtios que los [[sépalu|sépalos]]. Estos postreros ovalaos y en númberu de 5. Los 5 [[pétalu|pétalos]] mariellos son más llargos que los [[sépalu|sépalos]]. [[Estilu (botánica)|Estilu]] en maza. El [[frutu]] ye un [[aqueniu]] rugoso. Floria a principios de la primavera.
== Taxonomía ==
''Potentilla tabernaemontani'' describióse por [[Paul Friedrich August Ascherson]] y espublizóse en ''[[Verhandlungen des Botanischen Vereins für die Provinz Brandenburg und die Angrenzenden Länder]]'' 32: 156. 1891.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/27804648 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=13 de xineru de 2015 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Potentílla''''': nome xenéricu que remanez del [[llatín]] postclásico ''potentilla, -ae'' de ''potens, -entis'', potente, poderosu, que tien poder; llatín -illa, -illae, sufixu de diminutivu–. Alude a les poderoses presuntes propiedaes tóniques y astringentes d'esta planta.
'''''tabernaemontani''''': [[epítetu]] dau n'honor del botánicu [[Tabernaemontanus]].<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageT.html En Nomes Botánicos]</ref>
;[[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
*''Potentilla verna'' ([[L.]]) [[Hook.]]
*''Potentilla xerophila'' [[Jord.]] ex [[Verl.]] [[1856]]
*''Potentilla vitodurinensis'' [[Zimmeter]] [[1884]]
*''Potentilla turicinensis'' Zimmeter [[1884]]
*''Potentilla neumanniana'' [[Ludwig Reichenbach|Rchb.]] [[1832]]
*''Potentilla syenitea'' [[Jord.]] in Verl. [[1857]]
*''Potentilla siegfriedii'' Zimmeter [[1889]]
*''Potentilla serotina'' [[Vill.]] [[1788]]
*''Potentilla scoparioides'' [[P.Monts.]] [[1974]]
*''Potentilla schwarzii'' [[Poeverl.]]
*''Potentilla prostrata'' [[Haenke]] ex [[Johann Baptist Emanuel Pohl|Pohl]] [[1874]]
*''Potentilla porrigens'' Zimmeter [[1884]]
*''Potentilla opaca'' [[L.]] [[1759]]
*''Potentilla neumanniana var. hirsuta'' ([[DC.]]) [[O.Bolòs]] & Vigo [[1984]]
*''Potentilla montivaga'' [[Timb.-Lagr.]] [[1870]]
*''Potentilla minor'' [[Giraudias]] [1894, Bull]
*''Potentilla mascunii'' [[P.Monts.]] [[1974]]
*''Potentilla magna'' [[Jeanb.]] & Timb.-Lagr. [[1879]]
*''Potentilla incana'' [[Moench]] [[1802]]
*''Potentilla guarensis'' P.Monts. [[1974]]
*''Potentilla explanata'' Zimmeter [[1884]]
*''Potentilla croceolata'' ([[Johanss.]]) Johanss. [[1910]]
*''Potentilla chaubardiana'' Timb.-Lagr. 1856
*''Potentilla candollei'' Jeanb. & Timb.-Lagr. 1879
*''Potentilla billotii'' [[Boulay]] 1869
*''Potentilla australis'' Timb.-Lagr. 1871
*''Potentilla agrivaga'' Jeanb. & Timb.-Lagr. 1879
*''Potentilla aestiva'' [[Haller f.]] in [[Ser.]] 1820
*''Dynamidium xerophilum'' Timb.-Lagr. 1870
*''Dynamidium vivariensis'' [[Fourr.]] 1868
*''Dynamidium syeniteum'' ([[Jord.]]) Fourr. 1868
*''Dynamidium stipulaceum'' Timb.-Lagr. 1870
*''Dynamidium chaubardianum'' (Timb.-Lagr.) Timb.-Lagr. 1870
*''Dynamidium australe'' Timb.-Lagr. 1870
*''Dynamidium agrivagum'' Timb.-Lagr. 1870
*''Potentilla tabernaemontani subsp. hirsuta'' ([[DC.]]) [[O.Bolòs]] & Vigo 1974
*''Potentilla opaca var. neumanniana'' ([[Rchb.]]) [[Nyman]] 1878
*''Dynamidium montivagum'' (Timb.-Lagr.) [[Fourr.]]<ref>http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFF/4.02/nn/52737/synonymie</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}}
{{commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Plantes descrites en 1891]]
[[Categoría:Potentilla|tabernaemontani]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes descrites por Ascherson]]
[[Categoría:TBSpecies]]
q8u6ui7ywn5esruy0evk08daqzhqytr
Pyrola chlorantha
0
68024
4489550
4034859
2026-04-29T22:18:46Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489550
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Pyrola chlorantha}}
{{Ficha de taxón
| ''Pyrola chlorantha''
| image = Pyrola chlorantha 260507a.jpg
| image_caption = ''Pyrola chlorantha'' en [[Tauberland]], Alemaña |
regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Ericales]]
| familia = [[Ericaceae]]
| subfamilia = [[Monotropoideae]]
| tribus = [[Pyroleae]]
| genus = [[Pyrola]]
| species = '''''P. chlorantha'''''
| binomial= ''Pyrola chlorantha''
| binomial_authority = [[Sw.]]
}}
{{iniTaxon}} ye una especie de la [[familia (bioloxía)|familia]] de les [[ericácees]].
[[Ficheru:Pyrola chlorantha 4.jpg|thumb|240px|Vista de la planta nel so hábitat]]
==Descripción==
Tallo d'hasta 30 cm, de fueyes oblongo-ovaes, de dientes arrondaos, verde pálidu percima, escuru per debaxo; [[peciolu]] más llargu que la llámina. [[Flor|Flores]] verdeamarillentas, llargamente acampanaes, de 8-12 mm de diámetru, nuna [[inflorescencia]] espiciforme terminal. [[Estilu (botánica)|Estilu]] más llargu que los [[pétalu|pétalos]], curvos. Floria a final de primavera y pel branu.<ref>{{Cita llibru|apellíos=Polunin|nome=O|títulu=Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa|editorial=Barcelona:Omega|añu=1989|id=ISBN 84-282-0857-3}}</ref>
==Hábitat==
Montes de [[conífera|coníferes]], roques.
==Distribución==
[[Bélxica]], [[Dinamarca]], [[Finlandia]], [[Francia]], [[Alemaña]], [[Noruega]], [[Suecia]], [[Austria]], [[Bulgaria]], [[República Checa]], [[Eslovaquia]], [[Grecia]], [[Suiza]], [[España]], [[Hungría]], [[Italia]], [[Serbia]], [[Eslovenia]], [[Croacia]], [[Bosnia y Herzegovina]], [[República de Macedonia|Macedonia]], [[Polonia]], [[Rumanía]] y [[Rusia]].
== Taxonomía ==
''Pyrola chlorantha'' describióse por [[Peter Olof Swartz]] y espublizóse en ''[[Kongl. Vetenskaps Academiens Nya Handlingar]]'' 31(3): 190–198, pl. 5. 1810. <ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/26800020 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=17 de marzu de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;Etimoloxía:
'''''Pyrola''''': nome xenéricu que remanez del [[llatín]] y significa "pequeña pera", en referencia a la forma de les sos fueyes.<ref>[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?3449,3595,3599 Jepson Manual Treatment]</ref>
'''''chlorantha''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "con flores verdes".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.60.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;Sinonimia:
* ''Pyrola oxypetala'' Austin ex A.Gray
* ''Pyrola solunica'' S.D. Zhao
* ''Pyrola virens'' Schweigg. & Körte
* ''Pyrola virens var. saximontana'' (Fernald) Fernald
* ''Pyrola virescens'' auct.
* ''Thelaia chlorantha'' (Sw.) Alef.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-2410797 ''{{PAGENAME}}'' en ''[[The Plant List]]'']</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Ericaceae#Descripción|Carauterístiques de les ericácees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
# Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
# Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
# Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
# Flora of China Editorial Committee. 2005. Flora of China (Apiaceae through Ericaceae). 14: 1–581. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
# Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
# Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
# Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
# Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
# Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
# Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
*{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=USDA Plants Profile |2=http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=PYCH |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Pyrola|chlorantha]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1810]]
[[Categoría:Plantes descrites por Swartz]]
[[Categoría:TBSpecies]]
acbtwm3ycextmedmcq917p05b6quctk
Llista de persones nacíes en Gales
0
79421
4489543
4489484
2026-04-29T21:37:37Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4489543
wikitext
text/x-wiki
{{Wikidata list
|sparql=SELECT ?item ?yob ?yod WHERE {
?item wdt:P19 ?pob .
?pob wdt:P131* wd:Q25 .
OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob . BIND(YEAR(?dob) as ?yob) }
OPTIONAL { ?item wdt:P570 ?dod . BIND(YEAR(?dod) as ?yod) }
. }
|wdq=.
|sort=569
|section=31
|columns=number:#,P18,label,description,?yob:Year of birth,?yod:Year of death,P19
}}
== human whose existence is disputed ==
{| class='wikitable sortable'
! #
! imaxe
! label
! description
! Year of birth
! Year of death
! llugar de nacimientu
|-
| style='text-align:right'| 1
| [[Ficheru:01madog07.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1883439|Madog ab Owain Gwynedd]]''
|
| 1150
|
| ''[[:d:Q2369922|Dolwyddelan Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2
|
| ''[[:d:Q13127568|Y Crythor Du]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|}
== humanu ==
{| class='wikitable sortable'
! #
! imaxe
! label
! description
! Year of birth
! Year of death
! llugar de nacimientu
|-
| style='text-align:right'| 1
| [[Ficheru:Daisy von Pless.jpg|center|128px]]
| [[Daisy Cornwallis West]]
|
| 1873
| 1943
| ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2
| [[Ficheru:Charles Warren carbon print portrait by Herbert Rose Barraud of London.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q74338|Charles Warren]]''
|
| 1840
| 1927
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3
| [[Ficheru:Admiral Sir Erasmus Gower.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q74563|Erasmus Gower]]''
| soldáu galés (1742–1814)
| 1742
| 1814
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 4
|
| ''[[:d:Q74605|W. F. Grimes]]''
|
| 1905
| 1988
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 5
|
| ''[[:d:Q75658|John Hefin]]''
| direutor de televisión británicu (1941–2012)
| 1941
| 2012
| ''[[:d:Q3405993|Tre-Taliesin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6
| [[Ficheru:Michael Bogdanov Portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q116496|Michael Bogdanov]]''
|
| 1938
| 2017
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7
| [[Ficheru:Sir Thomas Picton by Sir Martin Archer Shee.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q121734|Thomas Picton]]''
|
| 1758
| 1815
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 8
| [[Ficheru:Henry V Miniature.jpg|center|128px]]
| [[Enrique V d'Inglaterra]]
| políticu británicu (1386–1422)
| 1386
| 1422
| ''[[:d:Q525635|Monmouth Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 9
|
| ''[[:d:Q132259|David Crighton]]''
|
| 1942
| 2000
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 10
| [[Ficheru:Richard Burton - The Robe.jpg|center|128px]]
| [[Richard Burton]]
|
| 1925
| 1984
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 11
| [[Ficheru:David Griffith (Clwydfardd, 1800-94) NLW3364606 retouched (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q152720|David Griffith]]''
| poeta galés (1800–1894)
| 1800
| 1894
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 12
| [[Ficheru:Alfred-Russel-Wallace-c1895.jpg|center|128px]]
| [[Alfred Russel Wallace]]
| bc p to t Ty iin. we in mo I'm oC
| 1823
| 1913
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 13
| [[Ficheru:Terry Jones Monty Python O2 Arena (cropped) (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q166159|Terry Jones]]''
|
| 1942
| 2020
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 14
| [[Ficheru:Presidente Abugattás recibió a Parlamentario Británico (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q168235|Tristan Garel-Jones]]''
|
| 1941
| 2020
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 15
| [[Ficheru:Te lawrence.jpg|center|128px]]
| [[Thomas Edward Lawrence]]
|
| 1888
| 1935
| ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 16
| [[Ficheru:Henry Morton Stanley 1.jpg|center|128px]]
| [[Henry Morton Stanley]]
|
| 1841
| 1904
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 17
|
| ''[[:d:Q172273|Alan Rees]]''
| pilotu de carreres británicu
| 1938
| 2024
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 18
| [[Ficheru:Tom Pryce 1975 Watkins Glen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q172835|Tom Pryce]]''
|
| 1949
| 1977
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 19
|
| ''[[:d:Q173689|Shane Summers]]''
| pilotu d'automovilismu galés (1936–1961)
| 1936
| 1961
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 20
|
| ''[[:d:Q175294|Charles Robert Harington]]''
| químicu británicu (1897–1972)
| 1897
| 1972
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 21
| [[Ficheru:Clive Rowlands.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q176596|Clive Rowlands]]''
|
| 1938
| 2023
| ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]''
|-
| style='text-align:right'| 22
| [[Ficheru:Robert Owen by William Henry Brooke.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q179374|Robert Owen]]''
|
| 1771
| 1858
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 23
| [[Ficheru:Ray Milland by A. L. Whitey Schafer, 1947.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q181774|Ray Milland]]''
|
| 1907
| 1986
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 24
| [[Ficheru:Sir John Conroy, 1st Bt by Henry William Pickersgill.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q185188|John Conroy]]''
|
| 1786
| 1854
| ''[[:d:Q3400184|Caerhun]]''
|-
| style='text-align:right'| 25
| [[Ficheru:Cotton Claudius B VII f.224 Merlin Vortigern.jpg|center|128px]]
| [[Godofredo de Monmouth]]
|
| 1100
| 1155
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 26
| [[Ficheru:Dylan Thomas icon Blashford 1937.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q191023|Dylan Thomas]]''
|
| 1914
| 1953
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 27
|
| ''[[:d:Q194621|Edith Austin]]''
| tenista británica (1867–1953)
| 1867
| 1953
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 28
| [[Ficheru:Gary Speed 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q202153|Gary Speed]]''
| futbolista británicu
| 1969
| 2011
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 29
| [[Ficheru:Morgan,Henry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q215502|Henry Morgan]]''
|
| 1631
| 1688
| ''[[:d:Q1403122|Llanrumney]]''
|-
| style='text-align:right'| 30
| [[Ficheru:Andy Whitfield in 2010 by Gage Skidmore 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q219700|Andy Whitfield]]''
|
| 1971
| 2011
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 31
| [[Ficheru:Ernest Jones 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q221870|Ernest Jones]]''
|
| 1879
| 1958
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 32
| [[Ficheru:Francis Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q223235|Francis Lewis]]''
| políticu d'Estaos Xuníos (1713–1803)
| 1713
| 1802<br/>1803
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 33
| [[Ficheru:Portrait of Henry, Duke of Lancaster - William Bruges's Garter Book (c.1440-1450), f.8 - BL Stowe MS 594 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q225604|Henry of Grosmont, 1st Duke of Lancaster]]''
|
| 1310
| 1361
| ''[[:d:Q731439|Grosmont]]''
|-
| style='text-align:right'| 34
| [[Ficheru:Lilian of Sweden 1940s as Mrs. Craig.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q234171|Princess Lilian, Duchess of Halland]]''
| modelu sueca (1915–2013)
| 1915
| 2013
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 35
| [[Ficheru:Thomas Gainsborough 015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q234746|Sarah Siddons]]''
| actriz británica (1755-1831)
| 1755
| 1831
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 36
|
| ''[[:d:Q251038|Peter George]]''
|
| 1924
| 1966
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 37
| [[Ficheru:6702 Victor Spinetti.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q253813|Victor Spinetti]]''
|
| 1929
| 2012
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 38
|
| ''[[:d:Q254781|Margaret Price]]''
|
| 1941
| 2011
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 39
| [[Ficheru:Rachel Roberts.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q254828|Rachel Roberts]]''
| actriz británica (1927-1980)
| 1927
| 1980
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 40
| [[Ficheru:NeudeBunny.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q257113|Barry Flanagan]]''
| escultor británicu
| 1941
| 2009
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 41
|
| ''[[:d:Q258600|Barbara Margaret Trimble]]''
| escritora británica (1915–1995)
| 1915
| 1995
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 42
| [[Ficheru:23Zeruk Green-from sitebuilder 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q259185|Peg Entwistle]]''
|
| 1908
| 1932
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 43
|
| ''[[:d:Q259988|John Disley]]''
| atleta británicu (1928–2016)
| 1928
| 2016
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 44
| [[Ficheru:Violet Mary Firthova (1890 1946).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q260670|Dion Fortune]]''
|
| 1890
| 1946
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 45
| [[Ficheru:Thomas Lewis (cardiologist).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q262827|Thomas Lewis]]''
|
| 1881
| 1945
| ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]''
|-
| style='text-align:right'| 46
| [[Ficheru:I. D. Hooson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q264107|Isaac Daniel Hooson]]''
| escritor británicu
| 1880
| 1948
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 47
|
| ''[[:d:Q334627|Wyn Roberts, Baron Roberts of Conwy]]''
|
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q13644942|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 48
| [[Ficheru:1stLordAberdare.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q335550|Henry Bruce, 1st Baron Aberdare]]''
|
| 1815
| 1895
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 49
| [[Ficheru:Francis Wallace Grenfell c.1900 ver 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q335773|Francis Grenfell, 1st Baron Grenfell]]''
|
| 1841
| 1925
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 50
| [[Ficheru:Lord-justice-lawrence-at-nuremberg-72-867.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336459|Geoffrey Lawrence, 1st Baron Oaksey]]''
|
| 1880
| 1971
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 51
| [[Ficheru:Merlyn Rees appearing on "After Dark", 16 July 1988.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336534|Merlyn Rees]]''
| políticu galés (1920–2006)
| 1920
| 2006
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 52
| [[Ficheru:George, 1st Baron Jeffreys of Wem, by John Riley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336556|George Jeffreys, 1st Baron Jeffreys]]''
| xuez galés (1645–1689)
| 1645
| 1689
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 53
| [[Ficheru:Bundesarchiv B 145 Bild-F021984-0013, Auswärtiges Amt, Staatsminister Großbritannien.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336837|Alun Gwynne Jones, Baron Chalfont]]''
| políticu británicu
| 1919
| 2020
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 54
|
| ''[[:d:Q337590|Alan Williams]]''
| políticu galés (1930–2014)
| 1930
| 2014
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 55
| [[Ficheru:Vernon Hartshorn MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q337822|Vernon Hartshorn]]''
|
| 1872
| 1931
| ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]''
|-
| style='text-align:right'| 56
|
| ''[[:d:Q338044|Denzil Davies]]''
| políticu galés (1938–2018)
| 1938
| 2018
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 57
| [[Ficheru:James Henry Thomas (1874-1949) portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q338294|James Henry Thomas]]''
|
| 1874
| 1949
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 58
| [[Ficheru:VCBernardArmitageWarburtonWarburton-Lee.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q346518|Bernard Warburton-Lee]]''
| oficial naval galés (1895–1940)
| 1895
| 1940
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 59
| [[Ficheru:Map of Missouri River and Vicinity.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q348948|John Evans]]''
| esplorador galés (1770–1799)
| 1770
| 1799
| [[Caernarfon]]<br/>''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 60
|
| ''[[:d:Q351606|Walley Barnes]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1975
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 61
|
| ''[[:d:Q351615|Dan Lewis]]''
| futbolista británicu (1902–1965)
| 1902
| 1965
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 62
| [[Ficheru:St.David's Cathedral - Dreieinigkeitskapelle 5 Giraldus Cambrensis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q357824|Gerald of Wales]]''
|
| 1146
| 1220
| ''[[:d:Q1508342|Manorbier Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 63
| [[Ficheru:Finding of Taliesin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q357835|Taliesin]]''
|
| 534<br/>518
| 599
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 64
| [[Ficheru:Johnny Owen Merthyr Boxer by Aberdare Blog.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q360522|Johnny Owen]]''
| boxeador galés (1956–1980)
| 1956
| 1980
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 65
|
| ''[[:d:Q361128|Owen Tudor]]''
|
| 1400
| 1461
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 66
|
| ''[[:d:Q363711|John Penry]]''
|
| 1563
| 1593
| ''[[:d:Q17740348|Cefn Brith]]''
|-
| style='text-align:right'| 67
| [[Ficheru:David Edward Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q366078|David Edward Hughes]]''
|
| 1831
| 1900
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 68
| [[Ficheru:Motorhead-johngullo-photograph-sofajockey-com.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q366807|Phil Campbell]]''
|
| 1961
| 2026
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 69
|
| ''[[:d:Q367554|John Gwilliam]]''
| xugador de rugbi union británicu (1923–2016)
| 1923
| 2016
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 70
| [[Ficheru:Valentine Henry Baker.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q369985|Valentine Baker]]''
|
| 1888
| 1942
| ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 71
| [[Ficheru:William Jones, the Mathematician.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q371877|William Jones]]''
|
| 1675
| 1749
| ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 72
|
| ''[[:d:Q377361|Fanny Parkes]]''
|
| 1794
| 1875
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 73
|
| ''[[:d:Q377872|Ivor Powell]]''
| futbolista británicu
| 1916
| 2012
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 74
|
| ''[[:d:Q380860|Derek Tapscott]]''
| futbolista británicu (1932–2008)
| 1932
| 2008
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 75
|
| ''[[:d:Q380912|Neil Aspinall]]''
|
| 1941
| 2008
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 76
| [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q385839|Clive Sullivan]]''
|
| 1943
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 77
| [[Ficheru:David Williams historian Screenshot 2024-03-05-14-51-53-91 965bbf4d18d205f782c6b8409c5773a4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q386316|David Williams]]''
| historiador británicu (1900–1978)
| 1900
| 1978
| ''[[:d:Q20594376|Llanycefn]]''
|-
| style='text-align:right'| 78
|
| ''[[:d:Q387265|Vic Crowe]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2009
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 79
|
| ''[[:d:Q390611|Paul Flynn]]''
|
| 1935
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 80
|
| ''[[:d:Q390825|Hywel Francis]]''
|
| 1946
| 2021
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 81
|
| ''[[:d:Q393069|Dai Llewellyn]]''
|
| 1946
| 2009
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 82
| [[Ficheru:Raymond Williams At Saffron Walden.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q394628|Raymond Williams]]''
|
| 1921
| 1988
| ''[[:d:Q7130788|Pandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 83
|
| ''[[:d:Q428905|Asser]]''
|
| 900
| 909
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 84
|
| ''[[:d:Q430968|Elwyn Hartley Edwards]]''
|
| 1927
| 2007
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 85
| [[Ficheru:Martha M Hughes Cannon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q433736|Martha Hughes Cannon]]''
|
| 1857
| 1932
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 86
|
| ''[[:d:Q436394|Paula Yates]]''
|
| 1959
| 2000
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 87
| [[Ficheru:Richey Edwards (7227817420).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q436648|Richey Edwards]]''
|
| 1967
| 2008
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 88
| [[Ficheru:Novello LCCN2014715473.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q436693|Ivor Novello]]''
|
| 1893
| 1951
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 89
| [[Ficheru:Peggy Cummins. Promotion 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q441467|Peggy Cummins]]''
| actriz británica
| 1925
| 2017
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 90
| [[Ficheru:DWDavis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q442086|David William Davis]]''
| políticu galés (1873–1959)
| 1873
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 91
| [[Ficheru:Billy meredith city.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q444611|Billy Meredith]]''
| futbolista británicu (1874–1958)
| 1874
| 1958
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 92
|
| ''[[:d:Q447945|Alun Hoddinott]]''
| compositor británicu (1929–2008)
| 1929
| 2008
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 93
|
| ''[[:d:Q447951|Alun Owen]]''
| guionista galés (1925–1994)
| 1925
| 1994
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 94
|
| ''[[:d:Q447948|Alun Morgan]]''
|
| 1928
| 2018
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 95
|
| ''[[:d:Q448515|David Nash]]''
|
| 1939
| 2016
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 96
|
| ''[[:d:Q449028|Bernice Rubens]]''
|
| 1923
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 97
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555539).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333639|Emlyn Hooson, Baron Hooson]]''
|
| 1925
| 2012
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 98
| [[Ficheru:Cledwyn Hughes MP the Anglesey NFU (1532816) Crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333652|Cledwyn Hughes, Baron Cledwyn of Penrhos]]''
| políticu galés (1916–2001)
| 1916
| 2001
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 99
| [[Ficheru:Lieutenant Gwilym Lloyd George.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333823|Gwilym Lloyd George]]''
| políticu galés (1894–1967)
| 1894
| 1967
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 100
|
| ''[[:d:Q333834|Jim Griffiths]]''
| políticu galés (1890–1975)
| 1890
| 1975
| ''[[:d:Q850566|Betws]]''
|-
| style='text-align:right'| 101
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Elis-Thomas crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333841|Dafydd Elis-Thomas]]''
| políticu galés
| 1946
| 2025
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 102
| [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Dame Cheryl Gillan MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333852|Cheryl Gillan]]''
| política británica
| 1952
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 103
| [[Ficheru:Portrait of Mr. D. A. Thomas (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333863|Thomas, D. A.]]''
|
| 1856
| 1918
| ''[[:d:Q8059773|Ysguborwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 104
|
| ''[[:d:Q333876|Leo Abse]]''
|
| 1917
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 105
| [[Ficheru:Richard Livsey.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333882|Richard Livsey, Baron Livsey of Talgarth]]''
| políticu británicu (1935–2010)
| 1935
| 2010
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 106
| [[Ficheru:George Thomas (Lord Tonypandy) and his mother (1460789).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333919|George Thomas, 1st Viscount Tonypandy]]''
| políticu galés (1909–1997)
| 1909
| 1997
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 107
|
| ''[[:d:Q333924|Elystan Morgan, Baron Elystan-Morgan]]''
| políticu británicu
| 1932
| 2021
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 108
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Morris of Aberavon crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333932|John Morris]]''
| políticu galés
| 1931
| 2023
| ''[[:d:Q3404518|Capel Bangor]]''
|-
| style='text-align:right'| 109
| [[Ficheru:Nina Hamnett by Roger Fry 1917.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449054|Nina Hamnett]]''
|
| 1890
| 1956
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 110
|
| ''[[:d:Q449114|Laura Ashley]]''
|
| 1925
| 1985
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 111
| [[Ficheru:Notable women authors of the day - Rhoda Broughton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449136|Rhoda Broughton]]''
|
| 1840
| 1920
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 112
|
| ''[[:d:Q449142|Gwladus Ddu]]''
|
| 1300
| 1251
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 113
| [[Ficheru:Elaine Morgan in 1998.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449734|Elaine Morgan]]''
|
| 1920
| 2013
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 114
| [[Ficheru:IsabelaMarshall.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449884|Isabel Marshal]]''
|
| 1200
| 1240
| ''[[:d:Q1422235|Pembroke Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 115
|
| ''[[:d:Q449926|Alwyn Williams]]''
|
| 1921
| 2004
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 116
|
| ''[[:d:Q450826|Gwenllian ferch Gruffydd]]''
| monarca galesa (1097–1136)
| 1097
| 1136
| ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]''
|-
| style='text-align:right'| 117
| [[Ficheru:Henry Somerset (1629–1699), 1st Duke of Beaufort, KG, PC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q456519|Henry Somerset, 1st Duke of Beaufort]]''
| políticu galés (1629–1700)
| 1629
| 1700
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 118
| [[Ficheru:Evans W.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q456905|William Davies Evans]]''
|
| 1790
| 1872
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 119
|
| ''[[:d:Q459155|Edward Youde]]''
|
| 1924
| 1986
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 120
| [[Ficheru:Penn Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q459764|Jessie Penn-Lewis]]''
|
| 1861
| 1927
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 121
| [[Ficheru:John Mayall and Duster Bennett 1970.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q460654|Duster Bennett]]''
|
| 1946
| 1976
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 122
| [[Ficheru:Sandy Griffiths, Estadio, 1951-05-19 (418) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q465029|Sandy Griffiths]]''
| árbitru de fútbol británicu (1909–1974)
| 1909
| 1974
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 123
| [[Ficheru:Harold Lowe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q466171|Harold Lowe]]''
| marineru galés (1882–1944)
| 1882
| 1944
| ''[[:d:Q6661729|Llanrhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 124
|
| ''[[:d:Q466632|Terry Hennessey]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2025
| ''[[:d:Q6661943|Llay]]''
|-
| style='text-align:right'| 125
| [[Ficheru:Pen Llywelyn ab Iorwerth, Castell Criccieth.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q467685|Llywelyn ab Iorwerth]]''
| monarca galés (1173–1240)
| 1173
| 1240
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 126
|
| ''[[:d:Q467755|Ruth Ellis]]''
| modelu británica (1926–1955)
| 1926
| 1955
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 127
|
| ''[[:d:Q468004|Margaret John]]''
| actriz británica
| 1926
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 128
|
| ''[[:d:Q468060|Helen Watts]]''
| cantante d'ópera británica (1927–2009)
| 1927
| 2009
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 129
| [[Ficheru:Saint Malo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q468195|Malo]]''
| sacerdote galés (487–565)
| 520
| 621
| ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 130
|
| ''[[:d:Q469952|Gwenllian of Wales]]''
| monxa galesa (1282–1337)
| 1282
| 1337
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 131
| [[Ficheru:Mengs - Richard Wilson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q471387|Richard Wilson]]''
|
| 1713
| 1782
| ''[[:d:Q3404986|Penegoes]]''
|-
| style='text-align:right'| 132
|
| [[Richard Marquand]]
|
| 1937
| 1987
| ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 133
| [[Ficheru:SamEdwardsBetter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q472382|Sam Edwards]]''
|
| 1928
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 134
| [[Ficheru:Cyril-John-Radcliffe-1st-Viscount-Radcliffe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q472691|Cyril Radcliffe, 1st Viscount Radcliffe]]''
|
| 1899
| 1977
| ''[[:d:Q6661917|Llanychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 135
| [[Ficheru:Roger-Livesey-Storm-Over-Patsy-Stage-1937.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q490072|Roger Livesey]]''
|
| 1906
| 1976
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 136
| [[Ficheru:Sir Tannatt William Edgeworth David (1858-1934).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q498915|Edgeworth David]]''
|
| 1858
| 1934
| ''[[:d:Q390036|St Fagans]]''<br/>[[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 137
|
| ''[[:d:Q503493|John Bevan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1948–1986)
| 1948
| 1986
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 138
| [[Ficheru:George Strong Nares. Photograph. Wellcome V0026912.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q504761|George Nares]]''
|
| 1831
| 1915
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 139
| [[Ficheru:John James Williams 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q512413|J. J. Williams]]''
|
| 1948
| 2020
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 140
| [[Ficheru:Kenneth Jeffrey Jones 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q513201|Ken Jones]]''
|
| 1921
| 2006
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 141
| [[Ficheru:Sir-john-meurig-thomas rare-book-room.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q514935|John Meurig Thomas]]''
|
| 1932
| 2020
| ''[[:d:Q7852544|Tumble]]''
|-
| style='text-align:right'| 142
| [[Ficheru:Dafydd ap Gwilym at Cardiff City Hall.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q517287|Dafydd ap Gwilym]]''
|
| 1320
| 1380
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q29506026|Brogynin Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 143
|
| ''[[:d:Q518175|Doris Hare]]''
| actriz británica
| 1905
| 2000
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 144
| [[Ficheru:Rear-admiral Sir Hugh Evan-thomas Kcb Mvo- 1917 Art.IWMART1734.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q520341|Hugh Evan-Thomas]]''
| oficial británicu (1862–1928)
| 1862
| 1928
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 145
| [[Ficheru:Dewi Wyn o Eifion.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q525803|David Owen]]''
|
| 1784
| 1841
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 146
|
| ''[[:d:Q528311|Owain Cyfeiliog]]''
|
| 1130
| 1197
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 147
| [[Ficheru:Eve de Braose.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q530524|Eva Marshal]]''
|
| 1203
| 1246
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 148
|
| ''[[:d:Q530921|Naunton Wayne]]''
|
| 1901
| 1970
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 149
|
| ''[[:d:Q533591|Hue de Rotelande]]''
| poeta galés (1150–1190)
| 1150
| 1190
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 150
| [[Ficheru:Petroc.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q534049|Saint Petroc]]''
| monxu galés (450–564)
| 450
| 564
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 151
| [[Ficheru:Gwendoline Davies Amgueddfa Genedlaethol Cymru - National Museum of Wales (cropped).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q539515|Gwendoline Davies]]''
| coleicionista d'arte galesa (1882–1951)
| 1882
| 1951
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 152
|
| ''[[:d:Q539596|Tessie O'Shea]]''
|
| 1913
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 153
| [[Ficheru:Arthur Machen - ImgID14891187.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q540166|Arthur Machen]]''
|
| 1863
| 1947
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 154
|
| ''[[:d:Q540181|Margaret Davies]]''
| comisaria d'arte galesa (1884–1963)
| 1884
| 1963
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 155
|
| ''[[:d:Q541502|Glyn Simon]]''
| sacerdote británicu (1903–1972)
| 1903
| 1972
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 156
| [[Ficheru:John Prichard, Welsh architect.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q541594|John Prichard]]''
| arquiteutu británicu
| 1817
| 1886
| ''[[:d:Q6661429|Llangan]]''
|-
| style='text-align:right'| 157
| [[Ficheru:AnneWarwick1483.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q543665|Anne de Beauchamp, 15th Countess of Warwick]]''
| política galesa (1444–1449)
| 1444
| 1449
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 158
|
| ''[[:d:Q544397|Angus Charles Graham]]''
|
| 1919
| 1991
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 159
| [[Ficheru:Brynle Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q544524|Brynle Williams]]''
|
| 1949
| 2011
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 160
|
| ''[[:d:Q545109|Huw Ceredig]]''
| actor británicu (1942–2011)
| 1942
| 2011
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 161
| [[Ficheru:ThomasPennant oil.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q545123|Thomas Pennant]]''
|
| 1726
| 1798
| ''[[:d:Q5303195|Downing]]''
|-
| style='text-align:right'| 162
|
| ''[[:d:Q268875|Herbert Bowden, Baron Aylestone]]''
| políticu galés (1905–1994)
| 1905
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 163
| [[Ficheru:Peter Lely (1618-1680) (attributed to) - Lucy Walter (c.1630–1658) - SCO.FA.Op.188 - Scolton Manor Museum.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q272539|Lucy Walter]]''
|
| 1630
| 1658
| ''[[:d:Q7353760|Roch Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 164
|
| ''[[:d:Q272575|Ethel Lina White]]''
|
| 1876
| 1944
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 165
| [[Ficheru:Gwen John - Self-portrait (1900).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q274339|Gwen John]]''
|
| 1876
| 1939
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 166
| [[Ficheru:Admiral Thomas Mathews.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q278125|Thomas Mathews]]''
|
| 1676
| 1751
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 167
| [[Ficheru:Evan John Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q278385|Evan Roberts]]''
| clérigu británicu (1878–1951)
| 1878
| 1951
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 168
|
| ''[[:d:Q282493|Edmund Mortimer, 3rd Earl of March]]''
|
| 1352
| 1382
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 169
| [[Ficheru:Official portrait of Ann Clwyd crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q285249|Ann Clwyd]]''
| política británica
| 1937
| 2023
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 170
|
| ''[[:d:Q287791|Gary Owen]]''
| xugador de snooker galés (1929–1995)
| 1929
| 1995
| ''[[:d:Q7852544|Tumble]]''
|-
| style='text-align:right'| 171
| [[Ficheru:George Twyber Travers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q289332|George Travers]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1945)
| 1877
| 1945
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 172
|
| ''[[:d:Q289342|Sylvia Sleigh]]''
| pintora estauxunidense (1916–2010)
| 1916
| 2010
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 173
| [[Ficheru:Bp John Owen NPG.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q290367|John Owen]]''
| sacerdote galés (1854–1926)
| 1854
| 1926
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 174
| [[Ficheru:Hester Thrale (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q291322|Hester Thrale]]''
|
| 1741
| 1821
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 175
| [[Ficheru:Hugh griffith publicity photo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q310934|Hugh Griffith]]''
|
| 1912
| 1980
| ''[[:d:Q6761826|Marian-glas]]''
|-
| style='text-align:right'| 176
| [[Ficheru:John Charles, Wales versus Scotland, Ninian Park, 1954.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q312404|John Charles]]''
|
| 1931
| 2004
| ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]''
|-
| style='text-align:right'| 177
| [[Ficheru:Clive Granger by Olaf Storbeck.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q312575|Clive Granger]]''
| economista británicu
| 1934
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 178
| [[Ficheru:Bartholomew Roberts.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q313430|Bartholomew Roberts]]''
|
| 1682
| 1722
| ''[[:d:Q13126879|Little Newcastle]]''
|-
| style='text-align:right'| 179
|
| ''[[:d:Q314929|Dick Francis]]''
|
| 1920
| 2010
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 180
| [[Ficheru:Owain Glyndŵr at Cardiff City Hall.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q317279|Owain Glyndŵr]]''
| monarca galés (1359–1416)
| 1354
| 1415
| ''[[:d:Q7659623|Sycharth Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 181
| [[Ficheru:George Herbert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q317887|George Herbert]]''
|
| 1593
| 1633
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 182
| [[Ficheru:Robert Recorde (uncropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q318192|Robert Recorde]]''
|
| 1510
| 1558
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 183
| [[Ficheru:Thomas Barker, Barker of Bath - Self Portrait.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q321465|Thomas Barker]]''
| pintor galés (1769–1847)
| 1769
| 1847
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 184
| [[Ficheru:Kim Simmonds 2002 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q322303|Kim Simmonds]]''
|
| 1947
| 2022
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 185
| [[Ficheru:Roy Jenkins 1977 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q323488|Roy Jenkins]]''
|
| 1920
| 2003
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 186
| [[Ficheru:Aneurin Bevan (1943).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q325403|Aneurin Bevan]]''
|
| 1897
| 1960
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 187
|
| ''[[:d:Q325417|Gareth Williams]]''
|
| 1941
| 2003
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 188
|
| ''[[:d:Q325437|Vernon Watkins]]''
|
| 1906
| 1967
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 189
| [[Ficheru:Hugh Llewellyn Glyn Hughes 1945.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q325881|Hugh Llewellyn Glyn Hughes]]''
|
| 1892
| 1973
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 190
|
| ''[[:d:Q327410|John Graham Chambers]]''
|
| 1843
| 1883
| ''[[:d:Q6661303|Llanelly House]]''
|-
| style='text-align:right'| 191
| [[Ficheru:1894. Portrait of John Hughes, founder of Hughesovka (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q328225|John Hughes]]''
|
| 1814
| 1889
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 192
|
| ''[[:d:Q328421|Ricky Valance]]''
| cantante galés
| 1936
| 2020
| ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 193
| [[Ficheru:Richard Roberts portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q329017|Richard Roberts]]''
|
| 1789
| 1864
| ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]''
|-
| style='text-align:right'| 194
| [[Ficheru:Saint Non's Chapel - Fenster 5 St.David top.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q331697|Saint David]]''
|
| 512
| 589
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 195
| [[Ficheru:Geoffrey Howe (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q332323|Geoffrey Howe]]''
|
| 1926
| 2015
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 196
| [[Ficheru:John Prescott official portrait (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q332393|John Prescott]]''
|
| 1938
| 2024
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 197
| [[Ficheru:Francis Pym (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q332759|Francis Pym]]''
| políticu galés (1922–2008)
| 1922
| 2008
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 198
| [[Ficheru:Elwyn Jones in Romania (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q332851|Elwyn Jones, Baron Elwyn-Jones]]''
|
| 1909
| 1989
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 199
| [[Ficheru:Urdd National Eisteddfod, Lampeter 1959 (1467023) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333132|Gwynfor Evans]]''
|
| 1912
| 2005
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 200
| [[Ficheru:Cropped image of Rhodri Morgan at The Celebration of the Mace 5840623762 b47ba98d73 o.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333141|Rhodri Morgan]]''
| políticu galés (1939–2017)
| 1939
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 201
|
| ''[[:d:Q333309|Ivor Richard, Baron Richard]]''
|
| 1932
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 202
| [[Ficheru:Lord Macdonald.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333437|Gordon Macdonald, 1st Baron Macdonald of Gwaenysgor]]''
|
| 1888
| 1966
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 203
| [[Ficheru:Peter Thomas MP, Secretary of State for Wales, opening Bryn y Neuadd Hospital, Llanfairfechan (1588098) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333616|Peter Thomas]]''
| políticu británicu (1920–2008)
| 1920
| 2008
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 204
| [[Ficheru:Ray Reardon 1949.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q545289|Ray Reardon]]''
| xugador de snooker británicu
| 1932
| 2024
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 205
|
| ''[[:d:Q545363|Henry Vaughan]]''
|
| 1621
| 1695
| ''[[:d:Q6661758|Llansantffraed]]''
|-
| style='text-align:right'| 206
|
| ''[[:d:Q545471|Philip Madoc]]''
|
| 1934
| 2012
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 207
| [[Ficheru:Richard Meade 1973.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q547154|Richard Meade]]''
|
| 1938
| 2015
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 208
| [[Ficheru:Portrait of Edward Williams, bardd braint a defod (4672175).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q547716|Iolo Morganwg]]''
|
| 1747
| 1826
| ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 209
|
| ''[[:d:Q548671|Johnny Williams]]''
| boxeador galés (1926–2007)
| 1926
| 2007
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 210
| [[Ficheru:Paul Radmilovic 1909.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q551257|Paul Radmilovic]]''
|
| 1886
| 1968
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 211
| [[Ficheru:E.E. Clive in The Little Princess.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q556552|E. E. Clive]]''
|
| 1883<br/>1879
| 1940
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 212
| [[Ficheru:Dr Richard Price, DD, FRS - Benjamin West.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q561101|Richard Price]]''
|
| 1723
| 1791
| ''[[:d:Q6661452|Llangeinor]]''
|-
| style='text-align:right'| 213
| [[Ficheru:William Robert Grove 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q561117|William Robert Grove]]''
|
| 1811
| 1896
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 214
|
| ''[[:d:Q561168|Roy Clarke]]''
| futbolista británicu (1925–2006)
| 1925
| 2006
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 215
|
| ''[[:d:Q561383|Brian Hibbard]]''
|
| 1946
| 2012
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 216
| [[Ficheru:Augustus John by George Charles Beresford (1902) (NPG x13487).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q562540|Augustus John]]''
|
| 1878
| 1961
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 217
|
| ''[[:d:Q564059|Annabel Schofield]]''
|
| 1963
| 2026
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 218
| [[Ficheru:Tony Atkinson - Festival Economia 2015.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q564905|Anthony Barnes Atkinson]]''
| economista británicu
| 1944
| 2017
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 219
| [[Ficheru:Prof. Anne Rasa, Kalahari Trails, Red Dune Route, Northern Cape, South Africa.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q565725|Anne Rasa]]''
|
| 1940
| 2020
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 220
| [[Ficheru:John Edward Jones, governor of Nevada.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q567826|John Edward Jones]]''
| políticu estauxunidense (1840–1896)
| 1840
| 1896
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 221
| [[Ficheru:Anthony George Lyster, dock engineer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q573284|Anthony George Lyster]]''
| arquiteutu británicu
| 1852
| 1920
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 222
| [[Ficheru:Emrys Hughes (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q574920|Emrys Hughes]]''
|
| 1894
| 1969
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 223
|
| ''[[:d:Q581084|Robert d'Escourt Atkinson]]''
|
| 1898
| 1982
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 224
| [[Ficheru:Emlyn Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q581262|Emlyn Williams]]''
|
| 1905
| 1987
| ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 225
|
| ''[[:d:Q584317|Mervyn Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1946–2012)
| 1946
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 226
| [[Ficheru:Jack Williams 1905.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q585747|Jack Williams]]''
|
| 1882
| 1911
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 227
| [[Ficheru:Abraham Matthews (ca.1870).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q589424|Abraham Matthews]]''
| agricultor arxentín (1832–1899)
| 1832
| 1899
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 228
|
| ''[[:d:Q592561|Dafydd ap Gruffudd]]''
|
| 1238
| 1283
| ''[[:d:Q21496553|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 229
|
| ''[[:d:Q595372|Bob John]]''
| futbolista británicu
| 1899
| 1982
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 230
| [[Ficheru:Mrschippy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q599469|Perce Blackborow]]''
|
| 1894
| 1949
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 231
| [[Ficheru:Teddy Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q602404|Teddy Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1880–1949)
| 1880
| 1949
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 232
| [[Ficheru:Stapleton Cotton, 1st Viscount Combermere by Mary Martha Pearson (née Dutton).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q607265|Stapleton Cotton, 1st Viscount Combermere]]''
|
| 1773
| 1865
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 233
|
| ''[[:d:Q608262|George Vaughan Maddox]]''
|
| 1802
| 1864
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 234
| [[Ficheru:Edward Wingfield Humphreys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q611441|Edward Wingfield Humphreys]]''
|
| 1841
| 1892
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 235
| [[Ficheru:Tommy Cooper.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q612027|Tommy Cooper]]''
|
| 1921
| 1984
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 236
| [[Ficheru:Saint Beuno Window.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q612390|Beuno]]''
| santu patrón galés (501–640)
| 570
| 640
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 237
| [[Ficheru:Dai Rees in 1936.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q613119|Dai Rees]]''
| golfista británicu (1913–1983)
| 1913
| 1983
| ''[[:d:Q5465078|Font-y-Gary]]''
|-
| style='text-align:right'| 238
| [[Ficheru:Gary Hocking (1961).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q614845|Gary Hocking]]''
|
| 1937
| 1962
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 239
|
| ''[[:d:Q614928|Cliff Morgan]]''
|
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q7837340|Trebanog]]''
|-
| style='text-align:right'| 240
|
| ''[[:d:Q626445|Llewelyn Davies]]''
| as de l'aviación galés (1889–1918)
| 1889
| 1918
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 241
| [[Ficheru:Ernest Norton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q626472|Ernest Norton]]''
| as de l'aviación galés (1893–1966)
| 1893
| 1966
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 242
| [[Ficheru:Film actress Mary Glynne (SAYRE 2893).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q627588|Mary Glynne]]''
| actriz galesa (1895–1954)
| 1895
| 1954
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 243
|
| ''[[:d:Q628479|Terry Nation]]''
|
| 1930
| 1997
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 244
|
| ''[[:d:Q632606|Francis Kitto]]''
|
| 1897
| 1926
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 245
|
| ''[[:d:Q633039|Richard Amerike]]''
| esplorador galés (1440–1503)
| 1440
| 1503
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 246
|
| ''[[:d:Q634238|Ewart Jones]]''
| químicu galés (1911–2002)
| 1911
| 2002
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 247
| [[Ficheru:Saint-Pol-de-Léon - Chapelle Notre-Dame du Kreisker - Sept saints fondateurs bretons - St Pol.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q634405|Paul Aurelian]]''
| sacerdote galés (492–573)
| 492
| 573
| ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 248
|
| ''[[:d:Q634827|Caradoc of Llancarfan]]''
| haxógrafu galés (1150–1156)
| 1150
| 1156
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 249
| [[Ficheru:Charles Somerset, 4th Duke of Beaufort.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q642090|Charles Somerset, 4th Duke of Beaufort]]''
|
| 1709
| 1756
| ''[[:d:Q722585|Caldicot]]''
|-
| style='text-align:right'| 250
|
| ''[[:d:Q642630|Harry Payne]]''
| xugador de rugbi union británicu (1907–2000)
| 1907
| 2000
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 251
| [[Ficheru:Harold Day.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q646592|Harold Day]]''
| as de l'aviación galés (1897–1918)
| 1897
| 1918
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 252
| [[Ficheru:Phil Woosnam, NASL 1975 media guide page 4.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q646614|Phil Woosnam]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2013
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''<br/>''[[:d:Q635169|Caersws]]''
|-
| style='text-align:right'| 253
|
| ''[[:d:Q655506|Mervyn Stockwood]]''
|
| 1913
| 1995
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 254
| [[Ficheru:Max Horton 1943 IWM A 20789.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q657148|Max Kennedy Horton]]''
|
| 1883
| 1951
| ''[[:d:Q7321494|Rhosneigr]]''
|-
| style='text-align:right'| 255
| [[Ficheru:Statue of John Davies, Translators' Memorial, St Asaph 12.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q661947|John Davies]]''
|
| 1567
| 1644
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 256
| [[Ficheru:MatthewHenry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q663216|Matthew Henry]]''
| teólogu galés (1662–1714)
| 1662
| 1714
| ''[[:d:Q6089564|Isycoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 257
| [[Ficheru:Enrique VII de Inglaterra, por un artista anónimo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q675493|Henry VII of England]]''
| monarca galés (1457–1509)
| 1457
| 1509
| ''[[:d:Q1422235|Pembroke Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 258
|
| ''[[:d:Q676629|Kenneth Griffith]]''
|
| 1921
| 2006
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 259
| [[Ficheru:Llandaf, yr eglwys gadeiriol Llandaf Cathedral De Cymru South Wales 96.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q680538|Teilo]]''
|
| 600
| 560
| ''[[:d:Q7162166|Penally]]''
|-
| style='text-align:right'| 260
| [[Ficheru:Portrait of J. Frost (4673712) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q686947|John Frost]]''
|
| 1784
| 1877
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 261
| [[Ficheru:David Jacobs 1913.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q690597|David Jacobs]]''
| velocista británicu (1888–1976)
| 1888
| 1976
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 262
| [[Ficheru:Bernard Fox Werner Klemperer Hogan's Heroes 1968.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q707734|Bernard Fox]]''
|
| 1927
| 2016
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 263
|
| ''[[:d:Q709999|Arthur Herbert]]''
|
| 1855
| 1921
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 264
| [[Ficheru:Donald Swann (1966 publicity photo).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q710220|Donald Swann]]''
|
| 1923
| 1994
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 265
|
| ''[[:d:Q710460|Arthur Loveridge]]''
| zoólogu británicu (1891–1980)
| 1891
| 1980
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 266
| [[Ficheru:Arthur Symons.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q711666|Arthur Symons]]''
| poeta británicu
| 1865
| 1945
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 267
| [[Ficheru:Terry Griffith 1991 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q713009|Terry Griffiths]]''
| xugador de snooker británicu
| 1947
| 2024
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 268
| [[Ficheru:Glyn Daniel at Tinkinswood.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q713440|Glyn Daniel]]''
|
| 1914
| 1986
| ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 269
|
| ''[[:d:Q713489|David Kelly]]''
| biólogu británicu (1944–2003)
| 1944
| 2003
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 270
| [[Ficheru:Henry Stafford.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q714480|Henry Stafford, 2nd Duke of Buckingham]]''
| políticu galés (1455–1483)
| 1455
| 1483
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 271
|
| ''[[:d:Q714976|Leon Pownall]]''
| actor británicu
| 1943
| 2006
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 272
| [[Ficheru:CecilGriffiths.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q717007|Cecil Griffiths]]''
| atleta británicu (1900–1945)
| 1900
| 1945
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 273
| [[Ficheru:Beau-Nash.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q717787|Beau Nash]]''
|
| 1674
| 1761
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 274
| [[Ficheru:Tewdrig Sant.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1088014|Tewdrig]]''
| monarca galés
| 550
|
| ''[[:d:Q2253783|Kingdom of Glywysing]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 275
|
| ''[[:d:Q3101064|Geoff Wheel]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1951
| 2024
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 276
|
| ''[[:d:Q3101068|Geoffrey Conway]]''
| xugador de rugbi union británicu (1897–2000)
| 1897
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 277
| [[Ficheru:George Boots.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3101430|George Boots]]''
| xugador de rugbi union británicu (1874–1928)
| 1874
| 1928
| ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]''
|-
| style='text-align:right'| 278
|
| ''[[:d:Q3101435|George Bowen]]''
|
| 1863
| 1919
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 279
| [[Ficheru:George Davies, Rugby player.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3101517|George Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1875–1959)
| 1875
| 1959
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 280
|
| ''[[:d:Q3101615|George Guest]]''
|
| 1924
| 2002
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 281
| [[Ficheru:George Hayward.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3101635|George Hayward]]''
|
| 1886
| 1946
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 282
| [[Ficheru:Geraint Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3103853|Geraint Evans]]''
|
| 1922
| 1992
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 283
|
| ''[[:d:Q3104447|Gerwyn Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1924–2009)
| 1924
| 2009
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 284
|
| ''[[:d:Q3108690|Glen Renfrew]]''
| empresariu australianu (1928–2006)
| 1928
| 2006
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 285
|
| ''[[:d:Q3109363|Glyn Loosmore]]''
| espía británicu (1923–2007)
| 1923
| 2007
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 286
|
| ''[[:d:Q3109367|Glyn Moses]]''
|
| 1928
| 2021
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 287
|
| ''[[:d:Q3109364|Glyn Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1927–1976)
| 1927
| 1976
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 288
|
| ''[[:d:Q3109365|Glyn Houston]]''
|
| 1925
| 2019
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 289
|
| ''[[:d:Q3113252|Graham Jenkins]]''
|
| 1927
| 2015
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 290
|
| ''[[:d:Q3116627|Griffith Hughes]]''
| naturalista galés (1707–1758)
| 1707
| 1758
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 291
| [[Ficheru:Gwladys Yvonne McKeon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3122587|Gwladys Yvonne McKeon]]''
| bióloga marina británica (1897–1979)
| 1897
| 1979
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 292
|
| ''[[:d:Q3127737|Harri Webb]]''
|
| 1920
| 1994
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 293
| [[Ficheru:Harry bowen, rugby union player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3127791|Harry Bowen]]''
|
| 1864
| 1913
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 294
| [[Ficheru:Harry Day (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3127809|Harry Day]]''
|
| 1863
| 1911
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 295
| [[Ficheru:Harry Jarman.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3127841|Harry Jarman]]''
| xugador de rugbi union británicu (1883–1928)
| 1883
| 1928
| ''[[:d:Q13131732|Talywain]]''
|-
| style='text-align:right'| 296
|
| ''[[:d:Q3127937|Harry Vaughan Watkins]]''
|
| 1875
| 1945
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 297
|
| ''[[:d:Q3128848|Haydn Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1936–2018)
| 1936
| 2018
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 298
|
| ''[[:d:Q3129078|Heather Dohollau]]''
|
| 1925
| 2013
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 299
|
| ''[[:d:Q3129631|Helen Morgan]]''
| xugadora de ḥoquei galesa
| 1966
| 2020
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 300
|
| ''[[:d:Q3133040|Geoff Thomas]]''
|
| 1948
| 2013
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 301
|
| ''[[:d:Q3133452|Herbert Godwin]]''
| xugador de rugbi union galés (1935–2006)
| 1935
| 2006
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 302
| [[Ficheru:Horace Lyne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3140461|Horace Lyne]]''
|
| 1860
| 1949
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 303
|
| ''[[:d:Q3142269|Hugh Iorys Hughes]]''
|
| 1902
| 1977
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 304
|
| ''[[:d:Q3147943|Idwal Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu (1910–1991)
| 1910
| 1991
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 305
|
| ''[[:d:Q3148103|Ifor Jenkins]]''
|
| 1906
| 1972
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 306
|
| ''[[:d:Q3156345|Ivor Barry]]''
| actor británicu (1919–2006)
| 1919
| 2006
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 307
| [[Ficheru:Ivor Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3156348|Ivor Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1884–1943)
| 1884
| 1943
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 308
| [[Ficheru:Jack bancroft rugby union.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3157121|Jack Bancroft]]''
|
| 1879
| 1942
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 309
| [[Ficheru:Jack Jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3157222|Jack Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1886–1951)
| 1886
| 1951
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 310
| [[Ficheru:Jack Matthews rugby 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3157267|Jack Matthews]]''
|
| 1920
| 2012
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 311
|
| ''[[:d:Q3160120|Jacques Vaillant de Guélis]]''
|
| 1907
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 312
| [[Ficheru:James James composer of the music of 'Hen wlad fy nhadau' (5292122) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3161184|James James]]''
|
| 1832
| 1902
| ''[[:d:Q378738|Argoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 313
| [[Ficheru:Jehoida Hodges.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3176811|Jehoida Hodges]]''
| xugador de rugbi union británicu (1876–1930)
| 1876
| 1930
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 314
| [[Ficheru:Jim Hannan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3178817|Jim Hannan]]''
|
| 1864
| 1905
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 315
|
| ''[[:d:Q3180936|John Arthur Jones]]''
|
| 1856
| 1919
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 316
|
| ''[[:d:Q3181171|John Callis]]''
|
|
| 1576
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 317
| [[Ficheru:John Gwyn Jeffreys cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3181658|John Gwyn Jeffreys]]''
|
| 1809
| 1885
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 318
|
| ''[[:d:Q3181859|John Kendall-Carpenter]]''
| xugador de rugbi union británicu (1925–1990)
| 1925
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 319
|
| ''[[:d:Q3181992|John Mantle]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu (1942–2018)
| 1942
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 320
|
| ''[[:d:Q3182121|John Morgan]]''
|
| 1930
| 2004
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 321
|
| ''[[:d:Q3182297|John Phillips]]''
| zoólogu británicu (1933–1987)
| 1933
| 1987
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 322
|
| ''[[:d:Q3182417|John Samuel]]''
| xugador de rugbi union británicu (1868–1947)
| 1868
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 323
|
| ''[[:d:Q3182436|John Savage]]''
| políticu canadianu (1932–2003)
| 1932
| 2003
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 324
| [[Ficheru:Archbishop John Williams 1582 - 1650 portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3182765|John Williams]]''
|
| 1582
| 1650
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 325
| [[Ficheru:Johnnie Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3182987|Johnny Williams]]''
|
| 1882
| 1916
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 326
| [[Ficheru:Josiah Tucker, Dean of Gloucester 02259.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3186047|Josiah Tucker]]''
|
| 1713
| 1799
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 327
|
| ''[[:d:Q3195050|Ken Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
| 2022
| ''[[:d:Q1351146|Cross Hands]]''
|-
| style='text-align:right'| 328
|
| ''[[:d:Q3236188|Leslie Williams]]''
|
| 1922
| 2006
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 329
| [[Ficheru:Benjamin Lewis Jones 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3237297|Lewis Jones]]''
|
| 1931
| 2024
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 330
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1566017).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3250688|Caradog Prichard]]''
| escritor británicu
| 1904
| 1980
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 331
|
| ''[[:d:Q3251003|Tom Macdonald]]''
| periodista galés (1900–1980)
| 1900
| 1980
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 332
| [[Ficheru:Llewellyn Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3257496|Llewellyn Lloyd]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1957)
| 1877
| 1957
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 333
| [[Ficheru:Lou Phillips 1900.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3262891|Lou Phillips]]''
|
| 1878
| 1916
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 334
|
| ''[[:d:Q1148624|Cyril Frank Colebrook]]''
| físicu británicu (1910–1997)
| 1910
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 335
|
| ''[[:d:Q1157152|Dafydd Llywelyn]]''
|
| 1939
| 2013
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 336
|
| ''[[:d:Q3324139|Y Prydydd Bychan]]''
|
| 1205
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 337
|
| ''[[:d:Q2575163|Cadell Ddyrnllwg]]''
| soberanu galés
| 430
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 338
| [[Ficheru:BpThomasCoke.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q718439|Thomas Coke]]''
|
| 1747
| 1814
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 339
| [[Ficheru:Walter Devereux, 1st Earl of Essex from NPG.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q719792|Walter Devereux, 1st Earl of Essex]]''
| militar galés (1541–1576)
| 1541<br/>1539
| 1576
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 340
| [[Ficheru:Wingfield.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725054|Walter Clopton Wingfield]]''
|
| 1833
| 1912
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 341
| [[Ficheru:Charles Kemble (1775–1854) Henry Wyatt (1794–1840) Royal Shakespeare Theatre.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725104|Charles Kemble]]''
| actor de teatru galés (1775–1854)
| 1775
| 1854
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 342
| [[Ficheru:J. P. R. Williams 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725555|J. P. R. Williams]]''
|
| 1949
| 2024
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 343
|
| ''[[:d:Q725556|Roy Vernon]]''
| futbolista británicu (1937–1993)
| 1937
| 1993
| ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 344
|
| ''[[:d:Q725570|Byron Stevenson]]''
| futbolista británicu (1956–2007)
| 1956
| 2007
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 345
| [[Ficheru:Reverend R S Thomas being interviewed for 'Y Cymro' (1468612).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725745|R. S. Thomas]]''
|
| 1913
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 346
| [[Ficheru:Edward Stafford 3rd Duke of Buckingham 1520.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q726243|Edward Stafford, 3rd Duke of Buckingham]]''
| duque galés (1478–1521)
| 1478
| 1521
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 347
| [[Ficheru:GruffuddapLlywelyn historieofcambria.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q727897|Gruffydd ap Llywelyn]]''
|
| 1000
| 1063
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 348
|
| ''[[:d:Q730668|Lewys Glyn Cothi]]''
| poeta galés (1420–1490)
| 1420
| 1490
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 349
|
| ''[[:d:Q730721|Iolo Goch]]''
|
| 1320
| 1398
| ''[[:d:Q7909529|Vale of Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 350
| [[Ficheru:Jimmy Murphy statue.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q735062|Jimmy Murphy]]''
| futbolista británicu
| 1910
| 1989
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 351
| [[Ficheru:Notre-Dame des Fleurs Plouharnel Saint-Armel Droit.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q737268|Armel]]''
|
| 482
| 570
| ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 352
|
| ''[[:d:Q740632|William Mathias]]''
|
| 1934
| 1992
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 353
| [[Ficheru:Gareth-jones (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q741120|Gareth Jones]]''
| periodista británicu (1905–1935)
| 1905
| 1935
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 354
|
| ''[[:d:Q741130|Michael Baxandall]]''
|
| 1933
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 355
| [[Ficheru:Alfred George Edwards by Solomon J Solomon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q741437|Alfred Edwards]]''
| sacerdote galés (1848–1937)
| 1848
| 1937
| ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 356
|
| ''[[:d:Q746920|Owen Thomas Jones]]''
| xeólogu británicu (1878–1967)
| 1878
| 1967
| ''[[:d:Q3402099|Beulah]]''
|-
| style='text-align:right'| 357
|
| ''[[:d:Q747068|David Rees]]''
|
| 1918
| 2013
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 358
|
| ''[[:d:Q762958|Harry Secombe]]''
|
| 1921
| 2001
| ''[[:d:Q7595549|St Thomas]]''
|-
| style='text-align:right'| 359
|
| ''[[:d:Q763721|Haydn Tanner]]''
| xugador de rugbi union británicu (1917–2009)
| 1917
| 2009
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 360
| [[Ficheru:Saint Mellon.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q767764|Mellonius]]''
| sacerdote francés
| 229
| 314
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 361
| [[Ficheru:Vannes - cathédrale, vitrail des saints Patern et Mériadec Detail Padarn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q770633|Padarn]]''
| sacerdote católicu galés (500–510)
| 500
| 510
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 362
| [[Ficheru:Anna Williams by Frances Reynolds.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q772966|Anna Williams]]''
|
| 1706
| 1783
| ''[[:d:Q7368291|Rosemarket]]''
|-
| style='text-align:right'| 363
| [[Ficheru:Barry John.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q775742|Barry John]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1945
| 2024
| ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]''
|-
| style='text-align:right'| 364
|
| ''[[:d:Q776095|Joseph Pugsley]]''
|
| 1885
| 1976
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 365
| [[Ficheru:Sid Bevan rugby player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q780557|Sid Bevan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1933)
| 1877
| 1933
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 366
|
| ''[[:d:Q829262|Berwyn Jones]]''
|
| 1940
| 2007
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 367
| [[Ficheru:Timothy-Richard-at-34.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q837541|Timothy Richard]]''
| misioneru galés (1845–1919)
| 1845
| 1919
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 368
|
| ''[[:d:Q839022|Donald Houston]]''
| actor de cine británicu (1923–1991)
| 1923
| 1991
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 369
| [[Ficheru:Ffefrynnau Cymraeg A Saesneg Stuart Burrows- Stuart Burrows Sings Welsh And English Favourites, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q847735|Stuart Burrows]]''
|
| 1933
| 2025
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 370
|
| ''[[:d:Q849718|Brinley Newton-John]]''
|
| 1914
| 1992
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 371
|
| ''[[:d:Q862305|Bill Meilen]]''
|
| 1932
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 372
|
| ''[[:d:Q869503|Ted Vizard]]''
| futbolista británicu
| 1889
| 1973
| ''[[:d:Q5141073|Cogan]]''
|-
| style='text-align:right'| 373
|
| ''[[:d:Q869553|Billy Jennings]]''
|
| 1893
| 1968
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 374
| [[Ficheru:Bleddyn Williams 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q883404|Bleddyn Williams]]''
|
| 1923
| 2009
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 375
|
| ''[[:d:Q888051|Brochfael ap Elisedd]]''
| rei galés (800–773)
| 800
| 773
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 376
|
| ''[[:d:Q896857|Leighton Durham Reynolds]]''
|
| 1930
| 1999
| ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 377
| [[Ficheru:William Hallowes Miller.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q908116|William Hallowes Miller]]''
|
| 1801
| 1880
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 378
|
| ''[[:d:Q910728|Dudley Lloyd-Evans]]''
| as de l'aviación galés (1895–1972)
| 1895
| 1972
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 379
|
| ''[[:d:Q912228|Brian Godding]]''
|
| 1945
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 380
|
| ''[[:d:Q912373|Brian Huggett]]''
| golfista galés
| 1936
| 2024
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 381
|
| ''[[:d:Q913050|Brian Savegar]]''
|
| 1932
| 2007
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 382
|
| ''[[:d:Q919835|Eric Linklater]]''
|
| 1899
| 1974
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 383
| [[Ficheru:Abraham Rees by James Lonsdale.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q922838|Abraham Rees]]''
| botánicu galés (1743–1825)
| 1743
| 1825
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 384
|
| ''[[:d:Q924074|Angus McBean]]''
| fotógrafu galés (1904–1990)
| 1904
| 1990
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''<br/>''[[:d:Q11017004|Newbridge-on-Wye]]''
|-
| style='text-align:right'| 385
|
| ''[[:d:Q925761|Eric Griffiths]]''
|
| 1940
| 2005
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 386
| [[Ficheru:Christopher Jones with Wales logo - England Olympic polo team 1920 Antwerp (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q927275|Christopher Jones]]''
| nadador galés (1886–1937)
| 1886
| 1937
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 387
|
| ''[[:d:Q928575|Derrick Sullivan]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 1983
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 388
| [[Ficheru:Reginald Brooks-King.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q929046|Reginald Brooks-King]]''
| arqueru británicu (1861–1938)
| 1861
| 1938
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 389
|
| ''[[:d:Q929691|Rupert Charles Barneby]]''
|
| 1911
| 2000
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 390
| [[Ficheru:Isaac Roberts.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q934428|Isaac Roberts]]''
|
| 1829
| 1904
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 391
| [[Ficheru:Jimmy Michael.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q935055|Jimmy Michael]]''
|
| 1877
| 1904
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 392
|
| ''[[:d:Q939952|Maud de Braose, Baroness Wigmore]]''
|
| 1224
| 1301
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 393
| [[Ficheru:Fred Welsh LCCN2014697376 (3x4a).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q942249|Freddie Welsh]]''
| boxeador británicu (1886–1927)
| 1886
| 1927
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 394
|
| ''[[:d:Q942385|Jack Kelsey]]''
| futbolista británicu (1929–1992)
| 1929
| 1992
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 395
| [[Ficheru:Swansea Town Football Club (20740154461).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q944231|Ivor Allchurch]]''
| futbolista británicu (1929–1997)
| 1929
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 396
| [[Ficheru:Histoire des Jésuites II p130 Complot de William Parry par T Fragonard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q944974|William Parry]]''
|
|
| 1585
| ''[[:d:Q2573736|Northop]]''
|-
| style='text-align:right'| 397
| [[Ficheru:BartleFrere.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q950220|Henry Bartle Frere]]''
|
| 1815
| 1884
| ''[[:d:Q17743864|Clydach House]]''
|-
| style='text-align:right'| 398
| [[Ficheru:Hugh Hamshaw Thomas British Mycological Society 1913 a.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q950806|Hugh Hamshaw Thomas]]''
|
| 1885
| 1962
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 399
|
| ''[[:d:Q953078|Roger Mortimer, 4th Earl of March]]''
| militar galés (1374–1398)
| 1374
| 1398
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 400
| [[Ficheru:J Conway Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q958919|Conway Rees]]''
|
| 1870
| 1932
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 401
|
| ''[[:d:Q967593|Jimmy Sangster]]''
|
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q13125694|Kinmel Bay]]''
|-
| style='text-align:right'| 402
|
| ''[[:d:Q968698|Thomas Tomkins]]''
|
| 1572
| 1656
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 403
| [[Ficheru:Peter Carpenter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q970171|Peter Carpenter]]''
| aviador británicu (1891–1971)
| 1891
| 1971
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 404
| [[Ficheru:James Ira Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q970206|James Ira Thomas Jones]]''
| as de l'aviación galés (1896–1960)
| 1896
| 1960
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 405
|
| ''[[:d:Q975285|Percy Mansell Jones]]''
|
| 1889
| 1968
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 406
|
| ''[[:d:Q977667|Noel Kinsey]]''
| futbolista británicu (1925–2017)
| 1925
| 2017
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 407
|
| ''[[:d:Q979098|Craig Thomas]]''
|
| 1942
| 2011
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 408
|
| ''[[:d:Q979163|Carwyn James]]''
|
| 1929
| 1983
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 409
| [[Ficheru:John Dawes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q979301|John Dawes]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1940
| 2021
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 410
| [[Ficheru:Edgar Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q979325|Edgar Evans]]''
|
| 1876
| 1912
| ''[[:d:Q2148317|Rhossili]]''
|-
| style='text-align:right'| 411
| [[Ficheru:Sir Henry Jones (1852-1922) NLW3364587.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q979372|Henry Jones]]''
| filósofu galés (1852–1922)
| 1852
| 1922
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 412
|
| ''[[:d:Q981494|John of Wales]]''
|
| 1300
| 1285
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 413
| [[Ficheru:Ranulf de Blondeville.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q984430|Ranulf de Blondeville, 6th Earl of Chester]]''
|
| 1170
| 1232
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 414
| [[Ficheru:William Henry Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q985138|W. H. Davies]]''
|
| 1871
| 1940
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 415
| [[Ficheru:AnthonyLlewellyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q986620|Anthony Llewellyn]]''
| astronauta galés (1933–2013)
| 1933
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 416
|
| ''[[:d:Q1025409|Caerwyn Roderick]]''
|
| 1927
| 2011
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 417
| [[Ficheru:CaesarJenkyns.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1025420|Caesar Jenkyns]]''
| futbolista británicu (1866–1941)
| 1866
| 1941
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 418
|
| ''[[:d:Q1035345|Caradoc Freichfras]]''
| rei galés (470–500)
| 470
| 500
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 419
|
| ''[[:d:Q1063375|Madog ap Llywelyn]]''
|
|
| 1312
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 420
| [[Ficheru:Bp Charles Green NPG.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1063535|Charles Green]]''
| sacerdote galés (1864–1944)
| 1864
| 1944
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 421
|
| ''[[:d:Q1064759|C. H. Dodd]]''
|
| 1884
| 1973
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 422
| [[Ficheru:Thomas Richards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1065207|Tom Richards]]''
|
| 1910
| 1985
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 423
|
| ''[[:d:Q1088032|Llywelyn Bren]]''
| revolucionariu galés (1267–1318)
| 1267
| 1318
| ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 424
|
| ''[[:d:Q1101282|John Gow]]''
| árbitru de fútbol británicu
| 1930
| 2017
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 425
| [[Ficheru:C.W. Nicol - Headshot in Afan Woodland.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1102013|C. W. Nicol]]''
|
| 1940
| 2020
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 426
|
| ''[[:d:Q1103370|Stuart Robbins]]''
| xugador de baloncestu británicu (1976–2010)
| 1976
| 2010
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 427
| [[Ficheru:Terry Yorath, Wales Team, 1988.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1103503|Terry Yorath]]''
| futbolista británicu
| 1950
| 2026
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 428
| [[Ficheru:Sydenham Edwards1592.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1118055|Sydenham Edwards]]''
|
| 1768
| 1819
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 429
|
| ''[[:d:Q1125037|John Elsworthy]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2009
| ''[[:d:Q6964261|Nant-y-derry]]''
|-
| style='text-align:right'| 430
|
| ''[[:d:Q1129178|Leo Callaghan]]''
| árbitru de fútbol británicu (1924–1987)
| 1924
| 1987
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 431
|
| ''[[:d:Q1130154|Gwilym Jenkins]]''
|
| 1932
| 1982
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 432
|
| ''[[:d:Q1130431|Grace Williams]]''
| compositora galesa (1906–1977)
| 1906
| 1977
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 433
|
| ''[[:d:Q1131742|Lorwerth Price Jones]]''
|
| 1927
| 2023
| ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 434
|
| ''[[:d:Q2614469|Cadwgan ap Bleddyn]]''
|
| 1051
| 1111
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 435
| [[Ficheru:BpWilliamMorgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2624753|William Morgan]]''
|
| 1547
| 1604
| ''[[:d:Q14478006|Tŷ Mawr Wybrnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 436
|
| ''[[:d:Q2641401|Alex Jones]]''
| pilotu d'automovilismu galés
| 1988
| 2019
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 437
|
| ''[[:d:Q2662059|Harold Thomas]]''
|
| 1914
| 1989
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 438
|
| ''[[:d:Q2663877|Mel Hopkins]]''
| futbolista británicu (1934–2010)
| 1934
| 2010
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 439
|
| ''[[:d:Q2663895|Rosemarie Frankland]]''
|
| 1943
| 2000
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 440
|
| ''[[:d:Q2670636|Meilyr Brydydd]]''
|
| 1050
| 1137
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 441
|
| ''[[:d:Q2682630|Jet Naessens]]''
| actriz belxicana (1915–2010)
| 1915
| 2010
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 442
|
| ''[[:d:Q2699091|Hywel Teifi Edwards]]''
| historiador británicu (1934–2010)
| 1934
| 2010
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 443
| [[Ficheru:Christopher Dawson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2707044|Christopher Dawson]]''
| historiador británicu
| 1889
| 1970
| [[Y Gelli Gandryll]]
|-
| style='text-align:right'| 444
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru, Glynebwy, 1958.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2717838|T. Llew Jones]]''
|
| 1915
| 2009
| ''[[:d:Q3400302|Pentrecwrt]]''
|-
| style='text-align:right'| 445
|
| ''[[:d:Q2717918|Arthur Jenkins]]''
|
| 1882
| 1946
| ''[[:d:Q7916189|Varteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 446
| [[Ficheru:Major Lord Henry Arthur George Somerset (1851-1926), - Vanity fair nov 19 1887.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2737983|Lord Arthur Somerset]]''
|
| 1851
| 1926
| ''[[:d:Q1324473|Troy House]]''
|-
| style='text-align:right'| 447
| [[Ficheru:Tegla.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2741543|Edward Tegla Davies]]''
|
| 1880
| 1967
| ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]''
|-
| style='text-align:right'| 448
|
| ''[[:d:Q2745169|Llywelyn Goch ap Meurig Hen]]''
|
| 1335
| 1390
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 449
| [[Ficheru:Anna Maria Bennett portrait (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2827000|Anna Maria Bennett]]''
|
| 1746
| 1808
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 450
|
| ''[[:d:Q2840543|Alun Pask]]''
| xugador de rugbi union británicu (1937–1995)
| 1937
| 1995
| ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]''
|-
| style='text-align:right'| 451
|
| ''[[:d:Q2840540|Alun Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1926–1991)
| 1926
| 1991
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 452
| [[Ficheru:Augusta Hall.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2870954|Augusta Hall Llanover]]''
| periodista galesa (1802–1896)
| 1802
| 1896
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 453
| [[Ficheru:Portret van Phillipus Evans, RP-P-1921-1870.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2884061|Philip Evans]]''
| misioneru galés (1645–1679)
| 1645
| 1679
| [[Trefynwy]]<br/>''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 454
|
| ''[[:d:Q2898051|Ray Daniel]]''
|
| 1928
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 455
| [[Ficheru:G H Bert Gould.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2899186|Bert Gould]]''
|
| 1870
| 1913
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 456
| [[Ficheru:Bert Dauncey.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2899185|Bert Dauncey]]''
|
| 1871
| 1955
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 457
|
| ''[[:d:Q2900084|Charlie Jones]]''
| futbolista británicu (1899–1966)
| 1899
| 1966
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 458
|
| ''[[:d:Q2903163|Bill Clement]]''
| xugador de rugbi union británicu (1915–2007)
| 1915
| 2007
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 459
|
| ''[[:d:Q2903257|Bill James]]''
| escritor británicu
| 1929
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 460
|
| ''[[:d:Q2903371|Bill Tamplin]]''
| xugador de rugbi union británicu (1917–1989)
| 1917
| 1989
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 461
| [[Ficheru:Billy Cleaver 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2903616|Billy Cleaver]]''
| xugador de rugbi union británicu (1921–2003)
| 1921
| 2003
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 462
| [[Ficheru:William McCutcheon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2903678|William McCutcheon]]''
|
| 1870
| 1949
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 463
| [[Ficheru:Billy O'Neill.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2903688|Billy O'Neill]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu (1878–1955)
| 1878
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 464
|
| ''[[:d:Q2903719|Billy Spiller]]''
|
| 1886
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 465
|
| ''[[:d:Q2903745|Billy Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1921
| 2002
| ''[[:d:Q13131732|Talywain]]''
|-
| style='text-align:right'| 466
|
| ''[[:d:Q2903748|Billy Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1929–2013)
| 1929
| 2013
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 467
| [[Ficheru:Robert Thomas Evans 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2907653|Bob Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1921–2003)
| 1921
| 2003
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 468
| [[Ficheru:Robert Bob Gould.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2907680|Bob Gould]]''
| xugador de rugbi union británicu (1863–1931)
| 1863
| 1931
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 469
| [[Ficheru:Charles Nicholl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2910477|Charles Nicholl]]''
| xugador de rugbi union británicu (1870–1939)
| 1870
| 1939
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 470
| [[Ficheru:Thomas jones at cambridge.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2911997|Thomas Jones]]''
| matemáticu galés (1756–1807)
| 1756
| 1807
| ''[[:d:Q3309484|Berriew]]''
|-
| style='text-align:right'| 471
|
| ''[[:d:Q2913257|John Roberts]]''
|
| 1946
| 2016
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 472
| [[Ficheru:Brian Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2924982|Brian Price]]''
|
| 1937
| 2023
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 473
|
| ''[[:d:Q2925023|Brian Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1940–2012)
| 1940
| 2012
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 474
| [[Ficheru:William Henry Alexander.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2928014|William Henry Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1873–1936)
| 1873
| 1936
| ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 475
| [[Ficheru:Buller stadden.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2928012|William Stadden]]''
|
| 1861
| 1906
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 476
|
| ''[[:d:Q2928233|Bunner Travers]]''
| xugador de rugbi union británicu (1913–1998)
| 1913
| 1998
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 477
| [[Ficheru:Burke Shelley.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2928498|Burke Shelley]]''
|
| 1950
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 478
| [[Ficheru:Burnett Bolloten 1980.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q2928553|Burnett Bolloten]]''
| historiador galés (1909–1987)
| 1909
| 1987
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 479
| [[Ficheru:Richard Valentine Pitchford magician.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2938073|Richard Valentine Pitchford]]''
| magu británicu (1895–1973)
| 1895
| 1973
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 480
|
| ''[[:d:Q2959086|Charles Foweraker]]''
| futbolista británicu
| 1877
| 1950
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 481
|
| ''[[:d:Q2959651|Charles Lewis]]''
|
| 1852
| 1923
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 482
| [[Ficheru:Charles Henry Newman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2959898|Charlie Newman]]''
|
| 1857
| 1922
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 483
| [[Ficheru:C. G. Taylor.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2960293|Charles Taylor]]''
|
| 1863
| 1915
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 484
|
| ''[[:d:Q2960849|Charlie Faulkner]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
| 2023
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 485
| [[Ficheru:Charlie Pritchard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2960878|Charlie Pritchard]]''
|
| 1882
| 1916
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 486
| [[Ficheru:Charlotte Mason.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2961003|Charlotte Mason]]''
|
| 1842
| 1923
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 487
|
| ''[[:d:Q2976625|Claude Davey]]''
| xugador de rugbi union británicu (1908–2001)
| 1908
| 2001
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 488
|
| ''[[:d:Q2978800|Clem Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1929–1996)
| 1929
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 489
| [[Ficheru:Clifford Alfred Bowen (1875–1929).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2979039|Cliff Bowen]]''
|
| 1875
| 1929
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 490
| [[Ficheru:Cliff Davies 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2979047|Cliff Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1919–1967)
| 1919
| 1967
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 491
| [[Ficheru:Wales Rugby1905.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2979063|Cliff Pritchard]]''
| xugador de rugbi union británicu (1881–1954)
| 1881
| 1954
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 492
| [[Ficheru:HowellDavies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2989294|Howell Davis]]''
|
| 1690
| 1719
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 493
|
| ''[[:d:Q3001503|Courtney Meredith]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1926
| 2024
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 494
|
| ''[[:d:Q3002796|Crispin Nash-Williams]]''
| matemáticu galés (1932–2001)
| 1932
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 495
|
| ''[[:d:Q3008718|Cynan ab Iago]]''
|
| 1014
| 1063
| ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]''
|-
| style='text-align:right'| 496
| [[Ficheru:Dai Fitzgerald (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3012007|Dai Fitzgerald]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu (1872–1951)
| 1872
| 1951
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 497
|
| ''[[:d:Q3012010|Dai Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1916–2000)
| 1916
| 2000
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 498
| [[Ficheru:Dai Tarw Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3012009|David Jones]]''
|
| 1881
| 1933
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 499
|
| ''[[:d:Q3017152|W. J. A. Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1890–1967)
| 1890
| 1967
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 500
| [[Ficheru:Missionary David Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3018170|David Jones]]''
|
| 1796
| 1841
| ''[[:d:Q15987529|Pen-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 501
|
| ''[[:d:Q3018755|David Samuel]]''
| xugador de rugbi union británicu (1869–1943)
| 1869
| 1943
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 502
|
| ''[[:d:Q3018959|David Watkins]]''
|
| 1942
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 503
| [[Ficheru:John Hoppner (1758-1810) (attributed to) - Reverend David Williams (1738–1816) - NMW A 5397 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3018998|David Williams]]''
|
| 1738
| 1816
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 504
|
| ''[[:d:Q3025590|Dewi Zephaniah Phillips]]''
|
| 1934
| 2006
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 505
|
| ''[[:d:Q3026625|Dick Richards]]''
| futbolista británicu (1890–1934)
| 1890
| 1934
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 506
|
| ''[[:d:Q3026630|Dick Thomas]]''
|
| 1881<br/>1880
| 1916
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 507
|
| ''[[:d:Q3026655|Dickie Garrett]]''
|
| 1865
| 1908
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 508
| [[Ficheru:Dicky Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3026670|Dicky Owen]]''
| xugador de rugbi union británicu (1876–1932)
| 1876
| 1932
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 509
|
| ''[[:d:Q3033499|Wilf Cude]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu (1910–1968)
| 1910
| 1968
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 510
|
| ''[[:d:Q3037194|Dorothy Squires]]''
| cantante británica (1915–1998)
| 1915
| 1998
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 511
|
| ''[[:d:Q3038019|Douglas McKie]]''
| químicu británicu (1896–1967)
| 1896
| 1967
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 512
|
| ''[[:d:Q3038045|Douglas Vaughan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1925–1977)
| 1925
| 1977
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 513
|
| ''[[:d:Q3039882|Hugh Percy Wilkins]]''
|
| 1896
| 1960
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 514
|
| ''[[:d:Q3048504|Edward Edwards]]''
|
| 1803
| 1879
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 515
| [[Ficheru:Edward George Bowen at Parkes Observatory, c. 1961.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3048530|Edward George Bowen]]''
| físicu británicu (1911–1991)
| 1911
| 1991
| ''[[:d:Q5139596|Cockett]]''
|-
| style='text-align:right'| 516
| [[Ficheru:Bardd y Brenin, Edward Jones (1752–1824) (gcf10063).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3048577|Edward Jones]]''
|
| 1752
| 1824
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 517
| [[Ficheru:Edward Ravenscroft Esqr (BM 1860,1013.73).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3048652|Edward Ravenscroft]]''
|
| 1654
| 1707
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 518
| [[Ficheru:Wales1881.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3048696|Edward Treharne]]''
|
| 1862
| 1904
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 519
| [[Ficheru:The Right Hon. Sir John Rhŷs, P.C., M.A., D.Litt (5227644) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3050565|John, Sir Rhys]]''
|
| 1840
| 1915
| ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 520
| [[Ficheru:Portrait of Evan James (4670936) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3061325|Evan James]]''
|
| 1809
| 1878
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 521
| [[Ficheru:Portrait of Sir William Goscombe John by Simon Harmon Vedder.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3069617|William Goscombe John]]''
| escultor galés (1860–1952)
| 1860
| 1952
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 522
| [[Ficheru:Frank Hill (Rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3082655|Frank Hill]]''
|
| 1866
| 1927
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 523
| [[Ficheru:Fred Parfitt (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3086926|Fred Parfitt]]''
| xugador de rugbi union británicu (1869–1953)
| 1869
| 1953
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 524
| [[Ficheru:Fred Scrine.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3086951|Fred Scrine]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1962)
| 1877
| 1962
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 525
|
| ''[[:d:Q3090747|Fulke Walwyn]]''
| entrenador de caballos británicu (1910–1991)
| 1910
| 1991
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 526
|
| ''[[:d:Q3098302|Gareth Gwenlan]]''
|
| 1937
| 2016
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 527
|
| ''[[:d:Q3098315|Gareth Williams]]''
| batería galés (1953–2001)
| 1953
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 528
|
| ''[[:d:Q3098316|Gareth Powell Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1954–2018)
| 1954
| 2018
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 529
|
| ''[[:d:Q3098336|Garfield Owen]]''
|
| 1932
| 2019
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 530
|
| ''[[:d:Q3270230|Goronwy Rees]]''
|
| 1909
| 1979
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 531
| [[Ficheru:Dorothea Minola Alice Bate.jpg|center|128px]]
| [[Dorothea Bate]]
|
| 1878
| 1951
| ''[[:d:Q29488358|Napier House]]''
|-
| style='text-align:right'| 532
| [[Ficheru:Malcolm Campbell Thomas 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3281723|Malcolm Thomas]]''
|
| 1929
| 2012
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 533
|
| ''[[:d:Q3296186|Mary Katherine Herbert]]''
|
| 1903
| 1983
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 534
|
| ''[[:d:Q3299818|Matthew Watkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1978
| 2020
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 535
| [[Ficheru:David Brunt in 1949.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3300771|David Brunt]]''
| meteorólogu galés (1886–1965)
| 1886
| 1965
| ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]''
|-
| style='text-align:right'| 536
| [[Ficheru:Mel Baker.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3304839|Mel Baker]]''
| xugador de rugbi union británicu (1885–2000)
| 1885
| 2000
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 537
|
| ''[[:d:Q3308132|Michael David]]''
| actor de cine británicu
| 1930
| 1999
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 538
|
| ''[[:d:Q3309503|Cy Thomas]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu estauxunidense (1926–2009)
| 1926
| 2009
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 539
| [[Ficheru:Mike gibbins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3313332|Mike Gibbins]]''
|
| 1949
| 2005
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 540
|
| ''[[:d:Q3324117|Llywarch ap Llywelyn]]''
|
| 1150
| 1220
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 541
|
| ''[[:d:Q3330999|Gwgon ap Meurig]]''
| soberanu galés (808–871)
| 808
| 872
| ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 542
|
| ''[[:d:Q3331114|Goronwy Foel]]''
| poeta galés
|
| 1201
| ''[[:d:Q837136|Kingdom of Deheubarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 543
|
| ''[[:d:Q3331132|Phylip Brydydd]]''
|
| 1200
| 1225
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 544
|
| ''[[:d:Q3331138|Bleddyn Fardd]]''
|
| 1258
| 1284
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 545
|
| ''[[:d:Q3331168|Dafydd Benfras]]''
| poeta galés (1230–1260)
| 1230
| 1260
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 546
|
| ''[[:d:Q3331180|Llywelyn Fardd I]]''
| poeta galés (1125–1200)
| 1125
| 1200
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 547
|
| ''[[:d:Q3340532|Nicolas Lloyd]]''
|
| 1630
| 1680
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 548
| [[Ficheru:Norman Biggs.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3343747|Norman Biggs]]''
|
| 1870
| 1908
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 549
|
| ''[[:d:Q3343775|Norman Gale]]''
| xugador de rugbi union británicu (1939–2005)
| 1939
| 2005
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 550
|
| ''[[:d:Q3357354|Ossie Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1921–1988)
| 1921
| 1988
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 551
| [[Ficheru:Owen Badger.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3358989|Owen Badger]]''
|
| 1871
| 1939
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 552
|
| ''[[:d:Q3366739|James Williams]]''
| xugador de ḥoquei galés (1878–1929)
| 1878
| 1929
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 553
|
| ''[[:d:Q3367043|Edwin Richards]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1879–1930)
| 1879
| 1930
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 554
|
| ''[[:d:Q3367054|Philip Turnbull]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1879–1930)
| 1879
| 1930
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 555
| [[Ficheru:WLA lacma Smibert Scotland portrait of Paul Mascarene.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3371796|Paul Mascarene]]''
|
| 1684
| 1760
| ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 556
|
| ''[[:d:Q3373812|Kevin Beurle]]''
|
| 1956
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 557
| [[Ficheru:Percy Bush 1905.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3375183|Percy Bush]]''
| xugador de críquet británicu (1879–1955)
| 1879
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 558
|
| ''[[:d:Q3375217|Percy Phillips]]''
|
| 1869
| 1947
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 559
|
| ''[[:d:Q3376765|Peter Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1959
| 2024
| ''[[:d:Q4971889|Broad Haven]]''
|-
| style='text-align:right'| 560
| [[Ficheru:Phil Dwyer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3378770|Phil Dwyer]]''
| futbolista británicu
| 1953
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 561
|
| ''[[:d:Q3378979|Philip Burton]]''
|
| 1904
| 1995
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 562
| [[Ficheru:Philip Hopkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3379022|Phil Hopkins]]''
| xugador de rugbi union británicu (1880–1966)
| 1880
| 1966
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 563
|
| ''[[:d:Q3379099|Philip Wood]]''
| médicu galés (1928–2008)
| 1928
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 564
| [[Ficheru:Philip Jones Griffiths in Bali, Fall, 2000AD.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3395389|Philip Jones Griffiths]]''
|
| 1936
| 2008
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 565
| [[Ficheru:Storïau o Hanes Cymru cyf I (Daniel Owen).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3395446|Daniel Owen]]''
| escritor galés (1836–1895)
| 1836
| 1895
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 566
| [[Ficheru:Dr Joseph Parry (Pencerdd America, 1841-1903) NLW3364255.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3395608|Joseph Parry]]''
| compositor galés (1841–1903)
| 1841
| 1903
| ''[[:d:Q23540859|Joseph Parry's Cottage]]''<br/>[[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 567
|
| ''[[:d:Q3395749|Robert Morton Nance]]''
|
| 1873
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 568
| [[Ficheru:Carnhuanawc.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3395909|Thomas Price]]''
|
| 1787
| 1848
| ''[[:d:Q56099430|Llanfihangel Bryn Pabuan]]''
|-
| style='text-align:right'| 569
|
| ''[[:d:Q3396307|Eileen Beasley]]''
|
| 1921
| 2012
| ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 570
| [[Ficheru:Castell Llanymddyfri Sir Gaerfyrddin gyda cherflun o - LLywelyn ap Gruffydd Fychan 07.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3396721|Llywelyn ap Gruffydd Fychan]]''
|
| 1341
| 1401
| ''[[:d:Q20586538|Caeo]]''
|-
| style='text-align:right'| 571
|
| ''[[:d:Q3396852|Geraint Bowen]]''
|
| 1915
| 2011
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 572
| [[Ficheru:William Ambrose Bebb (5236463) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3396876|Ambrose Bebb]]''
| historiador británicu
| 1894
| 1955
| ''[[:d:Q15427716|Goginan]]''
|-
| style='text-align:right'| 573
|
| ''[[:d:Q3397209|Thomas Vaughan]]''
|
| 1621
| 1666
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 574
| [[Ficheru:Richard Gwyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3397314|Richard Gwyn]]''
| poeta galés (1537–1584)
| 1537
| 1584
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 575
|
| ''[[:d:Q3397327|Glanmor Williams]]''
| historiador galés (1920–2005)
| 1920
| 2005
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 576
| [[Ficheru:John Dyer Dalziel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3397435|John Dyer]]''
| poeta galés (1699–1757)
| 1699
| 1757
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 577
| [[Ficheru:Portrait of Parch. William Williams, Pant-y-Celyn (4674719) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3397600|William Williams Pantycelyn]]''
|
| 1717
| 1791
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 578
| [[Ficheru:Howell harris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3397651|Howell Harris]]''
| predicador galés (1714–1773)
| 1714
| 1773
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 579
| [[Ficheru:Owain Owain Traeth Coch circa 1966 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398027|Owain Owain]]''
|
| 1929
| 1993
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 580
| [[Ficheru:Lewis Morris 1701-1765.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398347|Lewis Morris]]''
|
| 1701
| 1765
| ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 581
| [[Ficheru:Dic Tryfan (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398381|Richard Hughes Williams]]''
|
| 1878
| 1919
| ''[[:d:Q3396925|Rhosgadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 582
| [[Ficheru:D. J. Williams conversing at a CND rally at Aberystwyth (6773943208) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398425|D. J. Williams]]''
|
| 1885
| 1970
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 583
| [[Ficheru:Parch Lewis Valentine yn ifanc.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398434|Lewis Valentine]]''
|
| 1893
| 1986
| ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]''
|-
| style='text-align:right'| 584
| [[Ficheru:Dyfnallt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398467|John Dyfnallt Owen]]''
|
| 1873
| 1956
| ''[[:d:Q11157973|Llan-giwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 585
|
| ''[[:d:Q3398669|Jon Lee]]''
| músicu galés (1968–2002)
| 1968
| 2002
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 586
|
| ''[[:d:Q3398798|Richard I. Aaron]]''
|
| 1901
| 1987
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 587
| [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1950, Caerphilly (1449776).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398931|Euros Bowen]]''
| poeta británicu (1904–1988)
| 1904
| 1988
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 588
| [[Ficheru:Eisteddfod Rhuthun, 1973, at Rhuthun (1580971).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398951|Urien Wiliam]]''
| escritor galés (1929–2006)
| 1929
| 2006
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 589
|
| ''[[:d:Q3399070|Llywarch y Nam]]''
|
| 1150
| 1160
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 590
|
| ''[[:d:Q3399200|April Jones]]''
|
| 2007
| 2012
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 591
| [[Ficheru:William Roos - Christmas Evans (1835).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399253|Christmas Evans]]''
|
| 1766
| 1838
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 592
| [[Ficheru:Rice Grug.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399280|Rhys Gryg]]''
|
| 1160
| 1234
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 593
|
| ''[[:d:Q3399335|D. Gwenallt Jones]]''
|
| 1899
| 1968
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 594
| [[Ficheru:Eglwys Sant Beuno, St Beuno's Church, Penmorfa, Eifionydd, Gwynedd, Cymru Wales 46.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399340|Cybi]]''
| sacerdote galés (483–555)
| 483
| 555
| [[Cornualles]]<br/>''[[:d:Q7163120|Penmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 595
| [[Ficheru:John Parry (Bardd Alaw) The Welsh Harper (1848) 02.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399352|John Parry]]''
|
| 1776
| 1851
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 596
| [[Ficheru:Eifion Wyn 01(dg).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399383|Eliseus Williams]]''
| poeta galés (1867–1926)
| 1867
| 1926
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 597
| [[Ficheru:Statue of Ifan ab Owen Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399427|Ifan ab Owen Edwards]]''
| historiador galés (1895–1970)
| 1895
| 1970
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 598
| [[Ficheru:John Roberts (martyr).webp|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399552|John Roberts]]''
| sacerdote galés (1577–1610)
| 1577
| 1610
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 599
| [[Ficheru:Portrait of Rowland Williams (4671222) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399695|Rowland Williams]]''
|
| 1817
| 1870
| ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 600
|
| ''[[:d:Q3399737|Wilf Wooller]]''
| futbolista británicu
| 1912
| 1997
| ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]''
|-
| style='text-align:right'| 601
|
| ''[[:d:Q3399746|Rhys H. Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1930–1993)
| 1930
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 602
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Gee (4672372).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399836|Thomas Gee]]''
| periodista británicu
| 1815
| 1898
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 603
| [[Ficheru:Alun Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399847|Alun Lewis]]''
|
| 1915
| 1944
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 604
|
| ''[[:d:Q3399895|Dafydd ab Edmwnd]]''
| poeta galés (1450–1497)
| 1450
| 1497
| ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 605
|
| ''[[:d:Q3400194|William Evans]]''
| poeta galés (1883–1968)
| 1883
| 1968
| ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 606
| [[Ficheru:Revd John Roberts (Ieuan Gwyllt) - cropped, retouched.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400203|John Roberts]]''
|
| 1822
| 1877
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 607
|
| ''[[:d:Q3400343|Eluned Phillips]]''
|
| 1914
| 2009
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 608
|
| ''[[:d:Q3400408|Morgan Llwyd]]''
|
| 1619
| 1659
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 609
|
| ''[[:d:Q3400435|Keidrych Rhys]]''
|
| 1915
| 1987
| ''[[:d:Q4898006|Bethlehem]]''
|-
| style='text-align:right'| 610
| [[Ficheru:Portrait of Parch. Daniel Rowland, Llangeitho (4674724).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400440|Daniel Rowland]]''
| pastor galés (1713–1790)
| 1713
| 1790
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 611
|
| ''[[:d:Q3400456|John Robert Jones]]''
| filósofu británicu
| 1911
| 1970
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 612
|
| ''[[:d:Q3400520|Vavasor Powell]]''
|
| 1617
| 1670
| ''[[:d:Q6423716|Knucklas]]''
|-
| style='text-align:right'| 613
| [[Ficheru:Owen Edwards yn olynu ei dad yn yr Urdd (1493150).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400599|Owen Edwards]]''
| mánager galés (1933–2010)
| 1933
| 2010
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 614
|
| ''[[:d:Q3400605|Idris Davies]]''
| poeta galés (1905–1953)
| 1905
| 1953
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 615
| [[Ficheru:1952OG-Llewellyn-Foxhunter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400624|Sir Harry Llewellyn, 3rd Baronet]]''
|
| 1911
| 1999
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 616
|
| ''[[:d:Q3400660|Rhygyfarch]]''
|
| 1057<br/>1056
| 1099
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 617
| [[Ficheru:Thomas Stephens (1821–1875) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400718|Thomas Stephens]]''
|
| 1821
| 1875
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 618
| [[Ficheru:Escutcheon of Elystan Glodrydd.svg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400896|Elystan Glodrydd]]''
|
| 975
| 1010
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 619
|
| ''[[:d:Q3401013|Powys Thomas]]''
| actor británicu (1925–1977)
| 1925
| 1977
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 620
| [[Ficheru:Lewis Jones (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401048|Lewis Jones]]''
| periodista arxentín (1836–1904)
| 1836
| 1904
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 621
| [[Ficheru:John-jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401261|John Jones]]''
| monxu galés
|
| 1598
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 622
| [[Ficheru:Howard-Winstone-boxer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401313|Howard Winstone]]''
| boxeador galés (1939–2000)
| 1939
| 2000
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 623
|
| ''[[:d:Q3401348|Arwel Hughes]]''
|
| 1909
| 1988
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 624
| [[Ficheru:Rhys Gabe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401357|Rhys Gabe]]''
| xugador de rugbi union británicu (1880–1967)
| 1880
| 1967
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 625
|
| ''[[:d:Q3401572|Robert ap Huw]]''
| poeta británicu (1580–1665)
| 1580
| 1665
| ''[[:d:Q17742498|Plas Penmynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 626
| [[Ficheru:Islwyn Ffowc Elis (1451056) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401615|Islwyn Ffowc Elis]]''
|
| 1924
| 2004
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 627
| [[Ficheru:Roger Rees.jpg|center|128px]]
| [[Roger Rees]]
|
| 1944
| 2015
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 628
| [[Ficheru:1stLordTrevethin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1756405|Alfred Lawrence]]''
|
| 1843
| 1936
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 629
| [[Ficheru:Twm o'r Nant (4702939).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1767904|Twm o'r Nant]]''
|
| 1739
| 1810
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 630
|
| ''[[:d:Q1768572|Mel Rees]]''
| futbolista británicu (1967–1993)
| 1967
| 1993
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 631
| [[Ficheru:Portrait of Wm. Edwards Archt (4672851) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1773997|William Edwards]]''
|
| 1719
| 1789
| ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''<br/>''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 632
|
| ''[[:d:Q1803014|Albert Gladstone]]''
| remeru británicu (1886–1967)
| 1886
| 1967
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 633
|
| ''[[:d:Q1811580|William Cowhig]]''
| ximnasta artísticu galés (1887–1964)
| 1887
| 1964
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 634
|
| ''[[:d:Q1815066|Leighton Rees]]''
| xugador de dardos galés (1940–2003)
| 1940
| 2003
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 635
|
| ''[[:d:Q1842946|Gareth Wood]]''
|
| 1950
| 2023
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 636
| [[Ficheru:Saint Cado.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1889720|Cadoc]]''
| monxu galés (600–580)
| 497
| 580
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 637
|
| ''[[:d:Q1894812|Margaret Delacourt-Smith, Baroness Delacourt-Smith of Alteryn]]''
| política galesa (1916–2010)
| 1916
| 2010
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 638
|
| ''[[:d:Q1900176|Mark Kendall]]''
| futbolista británicu (1958–2008)
| 1958
| 2008
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 639
|
| ''[[:d:Q1900455|Mark Thomas]]''
| compositor británicu
| 1956
| 2023
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 640
|
| ''[[:d:Q1921937|Merlyn Oliver Evans]]''
| pintor galés (1910–1973)
| 1910
| 1973
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 641
| [[Ficheru:1944TheHalfwayHouseMervynJohns.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1922184|Mervyn Johns]]''
| actor británicu (1899–1992)
| 1899
| 1992
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 642
|
| ''[[:d:Q1933109|Mike Davies]]''
|
| 1936
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 643
|
| ''[[:d:Q1933327|Thomas James Powell]]''
|
| 1897
| 1965
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 644
|
| ''[[:d:Q1972440|Timothy Evans]]''
| camioneru británicu (1924–1950)
| 1924
| 1950
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 645
|
| ''[[:d:Q1974074|Ifor Williams]]''
|
| 1881
| 1965
| ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 646
|
| ''[[:d:Q1975116|Robert Tear]]''
|
| 1939
| 2011
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 647
| [[Ficheru:Fairs Cup final 1971, Causio, Bremner, Sprake, Juventus v Leeds.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2000214|Gary Sprake]]''
| futbolista británicu (1945–2016)
| 1945
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 648
| [[Ficheru:Steve Strange at Harrachov World Ski Championships.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2005601|Steve Strange]]''
|
| 1959
| 2015
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 649
|
| ''[[:d:Q2008671|Leslie Palmer]]''
| nadador británicu
| 1910
| 1997
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 650
|
| ''[[:d:Q2027321|Len Allchurch]]''
| futbolista británicu (1933–2016)
| 1933
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 651
|
| ''[[:d:Q2039045|Wyn Morris]]''
|
| 1929
| 2010
| ''[[:d:Q3057926|Trellech]]''
|-
| style='text-align:right'| 652
| [[Ficheru:Sir John Perrot (c. 1527-1592) mezzotint after George Powle.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2058500|John Perrot]]''
| políticu galés (1528–1592)
| 1528
| 1592
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 653
| [[Ficheru:Llandaf, yr eglwys gadeiriol Llandaf Cathedral De Cymru South Wales 98.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2062366|Tydfil]]''
|
|
| 480
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 654
| [[Ficheru:Rear-admiral Sir Walter Henry Cowan, Kcb, Mvo, Dso - 1920 Art.IWMART3143.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2072451|Walter Cowan]]''
| oficial naval galés (1871–1956)
| 1871
| 1956
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 655
|
| ''[[:d:Q2078620|Peter Temple-Morris, Baron Temple-Morris]]''
| políticu galés (1938–2018)
| 1938
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 656
| [[Ficheru:Mike Peters of The Alarm.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2084377|Mike Peters]]''
|
| 1959
| 2025
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 657
| [[Ficheru:Philip Bruce White, microbiologist, 1891-1946.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2086073|Philip Bruce White]]''
| microbiólogu galés (1891–1949)
| 1891
| 1949
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 658
|
| ''[[:d:Q2086499|Philip Vaughan]]''
|
| 1757
| 1824
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 659
|
| ''[[:d:Q2133976|Ray Smith]]''
|
| 1936
| 1991
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 660
| [[Ficheru:William Henry Preece mca.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2140313|William Henry Preece]]''
|
| 1834
| 1913
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 661
| [[Ficheru:Spencer Davis 08072006 NSU 01.JPG|center|128px]]
| [[Spencer Davis]]
| guitarrista británicu (1939-2020)
| 1939
| 2020
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 662
| [[Ficheru:Rhys Williams in Bonanza episode Bitter Water.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2148362|Rhys Williams]]''
| actor galés (1897–1969)
| 1897
| 1969
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 663
|
| ''[[:d:Q2149093|Richard Bond]]''
| pilotu de carreres británicu (2000–2011)
| 2000
| 2011
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 664
|
| ''[[:d:Q2150376|Richard Pearson]]''
|
| 1918
| 2011
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 665
|
| ''[[:d:Q2159761|Robin Davies]]''
|
| 1954
| 2010
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 666
| [[Ficheru:Elenor de clare.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2160835|Eleanor de Clare]]''
|
| 1292
| 1337
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 667
|
| ''[[:d:Q2165458|Ron Hewitt]]''
| futbolista británicu (1928–2001)
| 1928
| 2001
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 668
| [[Ficheru:Robert Jones (1857–1898).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2186278|Robert Jones]]''
| soldáu galés (1857–1898)
| 1857
| 1898
| ''[[:d:Q744944|Raglan]]''
|-
| style='text-align:right'| 669
|
| ''[[:d:Q2187563|Alfred Hazledine]]''
| pintor belxicanu (1876–1957)
| 1874
| 1957
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 670
| [[Ficheru:Trevor Ford (1959).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2196018|Trevor Ford]]''
| futbolista británicu
| 1923
| 2003
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 671
|
| ''[[:d:Q2271991|Walter Marshall, Baron Marshall of Goring]]''
|
| 1932
| 1996
| ''[[:d:Q7379326|Rumney]]''
|-
| style='text-align:right'| 672
|
| ''[[:d:Q2280729|Dai Astley]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1989
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 673
| [[Ficheru:General Carl Ap pryce.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2282661|Carol Ap Rhys Pryce]]''
| militar galés (1876–1955)
| 1876
| 1955
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 674
| [[Ficheru:View through the ruins of Saint Dwynwen's Church - geograph.org.uk - 5350254.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2287423|Dwynwen]]''
|
| 450
| 460
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 675
|
| ''[[:d:Q2293838|Gordon Thomas]]''
|
| 1933
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 676
| [[Ficheru:Sparta-trainer Barry Hughes, Bestanddeelnr 930-9802 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2354151|Barry Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1937
| 2019
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 677
| [[Ficheru:Stuart Cable4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2355882|Stuart Cable]]''
| batería galés (1970–2010)
| 1970
| 2010
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 678
|
| ''[[:d:Q2382658|Don Tarr]]''
| xugador de rugbi union británicu (1910–1980)
| 1910
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 679
| [[Ficheru:Gwynedd Museum and Art Gallery 2019 079.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2383305|T. H. Parry-Williams]]''
|
| 1887
| 1975
| ''[[:d:Q1899529|Rhyd-ddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 680
| [[Ficheru:Ian Watkins (2010) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2386801|Ian Watkins]]''
|
| 1977
| 2025
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 681
| [[Ficheru:Jim Driscoll 1910s.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2393901|Jim Driscoll]]''
|
| 1880
| 1925
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 682
| [[Ficheru:Brychan (straightened) Eglwys Aberhonddu (Brecon, Wales) 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2398021|Brychan Brycheiniog]]''
|
| 400
| 480
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 683
|
| ''[[:d:Q2413249|Iris Gower]]''
|
| 1935
| 2010
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 684
|
| ''[[:d:Q2421698|Ron Davies]]''
| futbolista británicu (1942–2013)
| 1942
| 2013
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 685
|
| ''[[:d:Q2422650|Desmond Barrit]]''
| actor galés
| 1944
| 2026
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 686
|
| ''[[:d:Q2423674|George Parsons]]''
|
| 1926
| 2009
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 687
|
| ''[[:d:Q2424156|Thomas Garnet Henry James]]''
| exiptólogu británicu (1923–2009)
| 1923
| 2009
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 688
| [[Ficheru:Thomas Henry (1734-1816).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2424681|Thomas Henry]]''
|
| 1734
| 1816
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 689
|
| ''[[:d:Q2424831|James Cellan Jones]]''
| direutor de televisión británicu (1931-2019)
| 1931
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 690
|
| ''[[:d:Q2426055|Thomas McKenny Hughes]]''
|
| 1832
| 1917
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 691
| [[Ficheru:Elizabeth from Rhuddlan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2435894|Elizabeth of Rhuddlan]]''
|
| 1282
| 1316
| ''[[:d:Q1585938|Rhuddlan Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 692
| [[Ficheru:Tommyfarr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2440993|Tommy Farr]]''
| boxeador británicu (1913–1986)
| 1913
| 1986
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 693
|
| ''[[:d:Q2454625|Jack Parry]]''
|
| 1924
| 2010
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 694
|
| ''[[:d:Q2457794|David Van de Woestijne]]''
|
| 1915
| 1979
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 695
|
| ''[[:d:Q2471118|Colin Webster]]''
| futbolista británicu (1932–2001)
| 1932
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 696
| [[Ficheru:Portrait of Mr. Christophorus Love (4671633).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2476024|Christopher Love]]''
|
| 1618
| 1651
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 697
| [[Ficheru:015 Plonivel Saint Brieuc.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2476943|Brioc]]''
| sacerdote católicu galés (460–502)
| 409
| 502
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 698
|
| ''[[:d:Q2480212|Stuart Williams]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2013
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 699
| [[Ficheru:William Boyd Dawkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2484394|William Boyd Dawkins]]''
|
| 1837
| 1929
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 700
| [[Ficheru:Dirinon (31) Chapelle Sainte-Nonne.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2487289|Non]]''
| monxa galesa (500–600)
| 500
| 600
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 701
|
| ''[[:d:Q2487332|Mel Charles]]''
| futbolista británicu
| 1935
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 702
|
| ''[[:d:Q2488951|Cynog ap Brychan]]''
|
| 500
| 492
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 703
| [[Ficheru:Victoria Cross Winners- Pre 1914 Q88647.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2492966|John Williams]]''
| soldáu galés (1857–1932)
| 1857
| 1932
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 704
| [[Ficheru:Saint Aaron.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2501319|Aaron of Aleth]]''
|
| 550
| 552
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 705
|
| ''[[:d:Q2523705|Richard Maldwyn Price]]''
|
| 1890
| 1952
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 706
|
| ''[[:d:Q2526575|Vincent Cronin]]''
|
| 1924
| 2011
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 707
| [[Ficheru:W. Aubrey Thomas 1909.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2536632|W. Aubrey Thomas]]''
|
| 1866
| 1951
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 708
| [[Ficheru:Dic Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2537433|Dic Jones]]''
|
| 1934
| 2009
| ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]''
|-
| style='text-align:right'| 709
| [[Ficheru:Rennes (35) Métropole Saint-Pierre - Intérieur - Procession des saints de Bretagne - Saint Austol et Méen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2565483|Méen]]''
|
| 540
| 617
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 710
|
| ''[[:d:Q2575137|Cynan Garwyn]]''
| soberanu galés (545–613)
| 545
| 613
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 711
| [[Ficheru:John Deffett Francis (1815-1901) - General Sir William Nott (1782–1845) - NMW A 3928 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2580155|William Nott]]''
| soldáu galés (1782–1845)
| 1782
| 1845
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 712
| [[Ficheru:Wirth Dr W.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2591794|Wolfgang Wirth]]''
|
| 1898
| 1996
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 713
|
| ''[[:d:Q1586858|Harry Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1901
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 714
|
| ''[[:d:Q1685695|Jean McFarlane, Baroness McFarlane of Llandaff]]''
|
| 1926
| 2012
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 715
|
| ''[[:d:Q1686862|Thomas Young]]''
|
| 1507
| 1568
| ''[[:d:Q19850630|Hodgeston]]''
|-
| style='text-align:right'| 716
|
| ''[[:d:Q1691410|Joe Erskine]]''
| boxeador británicu (1934–1990)
| 1934
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 717
| [[Ficheru:Joey Jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1691828|Joey Jones]]''
| futbolista británicu
| 1955
| 2025
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 718
| [[Ficheru:Butler, Ainsworth-Davis, Lindsay, Griffiths 1920.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1699100|John Ainsworth-Davis]]''
|
| 1895
| 1976
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 719
|
| ''[[:d:Q1699421|John Brooks, Baron Brooks of Tremorfa]]''
| políticu británicu (1927–2016)
| 1927
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 720
|
| ''[[:d:Q1700056|John Ffowcs Williams]]''
|
| 1935
| 2020
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 721
| [[Ficheru:John Gibson by Margaret Sarah Carpenter (née Geddes).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1700207|John Gibson]]''
|
| 1790
| 1866
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 722
|
| ''[[:d:Q1700863|John Llewellyn Rhys]]''
|
| 1910
| 1940
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 723
| [[Ficheru:John Lort Stokes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1700884|John Lort Stokes]]''
|
| 1811
| 1885
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 724
|
| ''[[:d:Q1700954|John Maddox]]''
|
| 1925
| 2009
| ''[[:d:Q7163093|Penllergaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 725
|
| ''[[:d:Q1701605|John Rogers Thomas]]''
| compositor galés (1830–1896)
| 1830<br/>1829
| 1896
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 726
|
| ''[[:d:Q1701635|John Ryan]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1939
| 2022
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 727
| [[Ficheru:Portrait of John Thomas (4671480).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1701921|John Thomas]]''
|
| 1826
| 1913
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 728
| [[Ficheru:Tudor Walters MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1701969|Tudor Walters]]''
| políticu británicu (1868–1933)
| 1866
| 1933
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 729
|
| ''[[:d:Q1738621|Ken Jones]]''
|
| 1936
| 2013
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 730
| [[Ficheru:Kenneth Morris.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1738888|Kenneth Morris]]''
| escritor británicu
| 1879
| 1937
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 731
|
| ''[[:d:Q1743733|Leslie Dilley]]''
|
| 1941
| 2025
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 732
| [[Ficheru:Giuseppe Filippo Liberati Marchi (c.1735-1808) - Thomas Jones (1742–1803) - NMW A 82 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1743855|Thomas Jones]]''
| pintor galés (1742–1803)
| 1742
| 1803
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 733
| [[Ficheru:Btv1b84489297-p099 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1748013|Tom Linton]]''
|
| 1876
| 1914
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 734
|
| ''[[:d:Q4708093|Alan Wood]]''
|
| 1941
| 2018
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 735
|
| ''[[:d:Q4708724|Alastair Hetherington]]''
| periodista galés (1919–1999)
| 1919
| 1999
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 736
|
| ''[[:d:Q4709005|Alban Hill]]''
| médicu galés
|
| 1559
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 737
|
| ''[[:d:Q4709696|Albert Barnes]]''
| boxeador británicu (1913–1990)
| 1913
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 738
| [[Ficheru:Albert Bruntnell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4709825|Albert Bruntnell]]''
| políticu australianu (1866–1929)
| 1866
| 1929
| ''[[:d:Q6661614|Llanigon]]''
|-
| style='text-align:right'| 739
|
| ''[[:d:Q4709940|Clifford Williams]]''
|
| 1905
| 1987
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 740
| [[Ficheru:Cynan 1956 Aberdar.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4710162|Albert Evans-Jones]]''
| poeta galés (1895–2005)
| 1895
| 1970
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 741
|
| ''[[:d:Q4710188|Albert Fear]]''
|
| 1907
| 2000
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 742
|
| ''[[:d:Q4710243|Albert Freethy]]''
|
| 1885
| 1966
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 743
|
| ''[[:d:Q4710365|Albert Groves]]''
|
| 1886
| 1960
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 744
|
| ''[[:d:Q4710369|Albert Gubay]]''
|
| 1928
| 2016
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 745
|
| ''[[:d:Q4710405|Albert Hall]]''
| futbolista británicu (1918–1998)
| 1918
| 1998
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 746
|
| ''[[:d:Q4710519|Albert Hybart]]''
| xugador de rugbi galés (1865–1945)
| 1865
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 747
| [[Ficheru:Albertjenkinsrugby.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4710573|Albert Jenkins]]''
| xugador de rugbi union británicu (1895–1953)
| 1895
| 1953
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 748
|
| ''[[:d:Q4710747|Albert Love]]''
| boxeador galés (1911–1943)
| 1911
| 1943
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 749
|
| ''[[:d:Q4711030|Albert Powell]]''
| xugador de críquet galés (1893–1979)
| 1893
| 1979
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 750
|
| ''[[:d:Q4711276|Albert Stitfall]]''
|
| 1924
| 1998
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 751
|
| ''[[:d:Q4711277|Albert Stock]]''
| xugador de rugbi union británicu (1897–1969)
| 1897
| 1969
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 752
|
| ''[[:d:Q4711320|Albert Thomas]]''
| xugador de críquet galés (1893–1965)
| 1893
| 1965
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 753
|
| ''[[:d:Q4711432|Albert Wardell]]''
| futbolista británicu
| 1908
| 1987
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 754
|
| ''[[:d:Q4711486|Albert Willis]]''
| políticu australianu (1876–1954)
| 1876
| 1954
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 755
|
| ''[[:d:Q4711516|Albert Young]]''
| futbolista británicu (1917–2013)
| 1917
| 2013
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 756
|
| ''[[:d:Q4714175|Alec James]]''
| xugador de críquet australianu (1889–1961)
| 1889
| 1961
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 757
|
| ''[[:d:Q4714181|Alec Jones]]''
| políticu británicu (1924–1983)
| 1924
| 1983
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 758
| [[Ficheru:AlecTempleton.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4714268|Alec Templeton]]''
| compositor británicu
| 1910<br/>1909
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 759
|
| ''[[:d:Q4714338|Aled Owen]]''
| futbolista británicu
| 1934
| 2022
| ''[[:d:Q4981044|Brynteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 760
|
| ''[[:d:Q4714343|Aled Williams]]''
| futbolista británicu (1933–2005)
| 1933
| 2005
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 761
|
| ''[[:d:Q4717057|Alex Givvons]]''
|
| 1913
| 2002
| ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]''
|-
| style='text-align:right'| 762
|
| ''[[:d:Q4717296|Alex Kersey-Brown]]''
|
| 1942
| 2015
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 763
|
| ''[[:d:Q4718381|Alexander Bland]]''
| xugador de rugbi union británicu (1866–1947)
| 1866
| 1947
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 764
|
| ''[[:d:Q4719014|Alexander Griffith]]''
|
| 1601
| 1676
| ''[[:d:Q6662969|Llysfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 765
|
| ''[[:d:Q4719968|Alexander Rolls]]''
|
| 1818
| 1882
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 766
|
| ''[[:d:Q4721654|Alf Day]]''
| futbolista británicu (1907–1997)
| 1907
| 1997
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 767
| [[Ficheru:Alf Morgans (1850-1933).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4721725|Alf Morgans]]''
|
| 1850
| 1933
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 768
|
| ''[[:d:Q4721734|Alf Pugh]]''
| futbolista británicu (1869–1942)
| 1869
| 1942
| ''[[:d:Q5397307|Esclusham]]''
|-
| style='text-align:right'| 769
|
| ''[[:d:Q4721754|Alf Sherwood]]''
| futbolista británicu
| 1923
| 1990
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 770
|
| ''[[:d:Q4721752|Alf Shea]]''
| xugador de críquet galés (1898–1969)
| 1898
| 1969
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 771
|
| ''[[:d:Q4722523|Alfred Davies]]''
| futbolista británicu
| 1850
| 1891
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 772
| [[Ficheru:Alfred Dillon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4722542|Alfred Dillon]]''
|
| 1847
| 1915
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 773
|
| ''[[:d:Q4722541|Alfred Dickinson]]''
| futbolista británicu
| 1914
| 1998
| [[Saltney]]
|-
| style='text-align:right'| 774
|
| ''[[:d:Q4722679|Alfred Francis]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1885–1968)
| 1885
| 1968
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 775
|
| ''[[:d:Q4722738|Alfred Gooding]]''
| entamador galés (1932–2018)
| 1932
| 2018
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 776
|
| ''[[:d:Q4722846|Alfred Higgs]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1904–1931)
| 1904
| 1931
| ''[[:d:Q13131732|Talywain]]''
|-
| style='text-align:right'| 777
|
| ''[[:d:Q4722948|Alfred Janes]]''
|
| 1911
| 1999
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 778
| [[Ficheru:Portrait of Sir Alfred Lewis Jones. Wellcome L0050182.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4723069|Alfred Lewis Jones]]''
| armador galés (1845–1909)
| 1845
| 1909
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 779
| [[Ficheru:Albert Agustus Mathews.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4723134|Alfred Mathews]]''
| xugador de rugbi union británicu (1864–1946)
| 1864
| 1946
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 780
|
| ''[[:d:Q4723318|Alfred Pullin]]''
| periodista galés (1860–1934)
| 1860
| 1934
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 781
| [[Ficheru:1906 Sir Alfred Thomas MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4723516|Alfred Thomas, 1st Baron Pontypridd]]''
| políticu británicu (1840–1927)
| 1840
| 1927
| ''[[:d:Q7165413|Penylan]]''
|-
| style='text-align:right'| 782
|
| ''[[:d:Q4724154|Algernon Islay de Courcy Lyons]]''
| fotógrafu galés (1922–1993)
| 1922
| 1993
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 783
|
| ''[[:d:Q4730737|Allan Jones]]''
| futbolista británicu
| 1940
| 1993
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 784
| [[Ficheru:British Labour MEP Allan R. Rogers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4730947|Allan Rogers]]''
| políticu británicu
| 1932
| 2023
| ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 785
|
| ''[[:d:Q4731649|Allen Forward]]''
| xugador de rugbi union británicu (1921–1994)
| 1921
| 1994
| ''[[:d:Q5197227|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 786
| [[Ficheru:Allen Raine (1836–1908).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4731836|Allen Raine]]''
|
| 1836
| 1908
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 787
| [[Ficheru:Alun Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4737495|Alun Evans]]''
| deportista galés (1942–2011)
| 1942
| 2011
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 788
|
| ''[[:d:Q4737508|Alun Richards]]''
| novelista británicu (1929–2004)
| 1929
| 2004
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 789
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555513).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4737514|Alun Williams]]''
|
| 1920
| 1992
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 790
|
| ''[[:d:Q4737513|Alun Talfan Davies]]''
|
| 1913
| 2000
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 791
|
| ''[[:d:Q4737658|Alvan Williams]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2003
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 792
|
| ''[[:d:Q4738519|Alwyn Harris]]''
| xugador de críquet galés (1936–2018)
| 1936
| 2018
| ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 793
|
| ''[[:d:Q4738533|Alwyn Rice Jones]]''
|
| 1934
| 2007
| ''[[:d:Q3400769|Capel Curig]]''
|-
| style='text-align:right'| 794
| [[Ficheru:Alwyn Sheppard Fidler in 1952.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4738536|Alwyn Sheppard Fidler]]''
| arquiteutu británicu
| 1909
| 1990
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 795
|
| ''[[:d:Q4741760|Ambrose Baker]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu (1897–1976)
| 1897
| 1976
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 796
|
| ''[[:d:Q4746125|Amice de Clare]]''
|
| 1220
| 1284
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 797
| [[Ficheru:Harry and Amy Dillwyn (children of Lewis Llewelyn Dillwyn) by M. D. 1853 (3947813464).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4749165|Amy Dillwyn]]''
|
| 1845
| 1935
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 798
| [[Ficheru:AmyEvans1911.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4749176|Amy Evans]]''
|
| 1884
| 1983
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 799
|
| ''[[:d:Q4757162|Andrew Gray]]''
| antropólogu galés (1955–1999)
| 1955
| 1999
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 800
|
| ''[[:d:Q4757535|Andrew Jones]]''
|
| 1983
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 801
|
| ''[[:d:Q4757840|Andrew MacLachlan]]''
| actor británicu
| 1941
| 2019
| ''[[:d:Q628633|Trearddur]]''
|-
| style='text-align:right'| 802
| [[Ficheru:Andrew Richmond (Tyree, cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4758389|Andrew Richmond]]''
| políticu neozelandés (1832–1880)
| 1832
| 1880
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 803
| [[Ficheru:Andrew Vicari at the Celtic Manor (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4758799|Andrew Vicari]]''
| pintor galés (1938–2016)
| 1932
| 2016
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 804
|
| ''[[:d:Q4761606|Aneirin Talfan Davies]]''
|
| 1909
| 1980
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 805
|
| ''[[:d:Q4761764|Aneurin Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu (1858–1932)
| 1858
| 1932
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 806
|
| ''[[:d:Q4761765|Aneurin Williams]]''
| políticu británicu
| 1859
| 1924
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 807
|
| ''[[:d:Q4763159|Angharad James]]''
|
| 1677
| 1749
| ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 808
| [[Ficheru:Portrait of Angharad Llwyd (4670528) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4763157|Angharad Llwyd]]''
| anticuaria galesa (1780–1866)
| 1780
| 1866
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 809
| [[Ficheru:Gwyneth Vaughan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4766441|Ann Harriet Hughes]]''
|
| 1852
| 1910
| ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 810
| [[Ficheru:Portrait of Ann Thomas (4674199) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4766531|Ann Maddocks]]''
|
| 1704
| 1727
| ''[[:d:Q29489729|Cefn-ydfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 811
|
| ''[[:d:Q4767193|Anna Laetitia Waring]]''
|
| 1823
| 1910
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 812
|
| ''[[:d:Q4767676|Annabel Giles]]''
|
| 1959
| 2023
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 813
| [[Ficheru:Anne Griffith-Jones01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4768405|Anne Griffith-Jones]]''
|
| 1890
| 1973
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 814
| [[Ficheru:Anne Johnston, Salute to Seniors Event 2003 (S2311 fl1573 it0019) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4768477|Anne Johnston]]''
| política canadiana
| 1932
| 2019
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 815
|
| ''[[:d:Q4769415|Annie Powell]]''
| política galesa (1906–1986)
| 1906
| 1986
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 816
|
| ''[[:d:Q4772713|Anthony Hicks]]''
| musicólogu galés (1943–2010)
| 1943
| 2010
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 817
| [[Ficheru:Anthony Howells.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4772751|Anthony Howells]]''
| políticu galés (1832–1915)
| 1832
| 1915
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 818
|
| ''[[:d:Q4772758|Anthony Hulme]]''
| actor galés (1910–2007)
| 1910
| 2007
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 819
|
| ''[[:d:Q4772937|Anthony Leonard Harris]]''
| xeólogu británicu
| 1935
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 820
|
| ''[[:d:Q4772944|Anthony Ling]]''
| xugador de críquet galés (1910–1987)
| 1910
| 1987
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 821
|
| ''[[:d:Q4773224|Anthony Oliver]]''
| actor galés (1922–1995)
| 1922
| 1995
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 822
|
| ''[[:d:Q4773726|Anthony Windham Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1879–1959)
| 1879
| 1959
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 823
| [[Ficheru:Richard George William Pitt Booth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4782136|Richard Booth]]''
|
| 1938
| 2019
| [[Y Gelli Gandryll]]
|-
| style='text-align:right'| 824
| [[Ficheru:Arabella Elizabeth Roupell13.png|center|128px]]
| [[Arabella Elizabeth Roupell]]
|
| 1817
| 1914
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 825
|
| ''[[:d:Q4786506|Archibald Rowlands]]''
|
| 1892
| 1953
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 826
| [[Ficheru:Portrait of One Evins a Welch man was lately comited to New Gate for saying hee was Christ (4670716) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4790887|Arise Evans]]''
|
| 1607
| 1660
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 827
|
| ''[[:d:Q4793810|Frances Hoggan]]''
|
| 1843
| 1927
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 828
|
| ''[[:d:Q4795190|F. Gwendolen Rees]]''
| zoóloga galesa (1906–1994)
| 1906
| 1994
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 829
|
| ''[[:d:Q4795256|Arnold Silverstone, Baron Ashdown]]''
| entamador galés (1911–1977)
| 1911
| 1977
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 830
|
| ''[[:d:Q4797913|Arthur Banks]]''
| militar galés (1923–1944)
| 1923
| 1944
| ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]''
|-
| style='text-align:right'| 831
|
| ''[[:d:Q4797944|Arthur Bassett]]''
|
| 1914
| 1999
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 832
| [[Ficheru:Arthur Brown Port Vale footballer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4798110|Arthur Brown]]''
| futbolista británicu (1903–1971)
| 1903
| 1971
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 833
|
| ''[[:d:Q4798124|Arthur Buckler]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1882–1921)
| 1882
| 1921
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 834
| [[Ficheru:Llywelyn the Great (Dafydd).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1157156|Dafydd ap Llywelyn]]''
|
| 1215<br/>1208
| 1246
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 835
|
| ''[[:d:Q1160939|Daniel Granville West, Baron Granville-West]]''
| políticu galés (1904–1984)
| 1904
| 1984
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 836
|
| ''[[:d:Q1161262|Daniel Jones]]''
|
| 1912
| 1993
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 837
| [[Ficheru:Dannie Abse (2014).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1164478|Dannie Abse]]''
|
| 1923
| 2014
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 838
|
| ''[[:d:Q1173794|David Bowen]]''
|
| 1924
| 2011
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 839
| [[Ficheru:Saint David Lewis, engraving 1683.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1175222|David Lewis]]''
| sacerdote católicu galés (1616–1679)
| 1616
| 1679
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 840
| [[Ficheru:Stanley Evans (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1176710|David Stanley Evans]]''
| astrónomu galés (1916–2004)
| 1916
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 841
| [[Ficheru:Lord Stoddart.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1176748|David Stoddart, Baron Stoddart of Swindon]]''
| políticu británicu
| 1926
| 2020
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 842
| [[Ficheru:Oxford univ afc 1874.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1179945|Frederick Green]]''
| futbolista británicu (1851–1928)
| 1851
| 1928
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 843
| [[Ficheru:Deiniol Sant Cadeirlan Bangor Cathedral St Deiniol - geograph.org.uk - 593071.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1183310|Deiniol]]''
| sacerdote galés (530–584)
| 530
| 584
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 844
| [[Ficheru:John Houghton High Wycombe 20050226.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1193243|John Houghton]]''
|
| 1931
| 2020
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 845
| [[Ficheru:Aled Eames in an exhibition to publicise his book, Ships and Seamen of Anglesey (1551928).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1195620|Aled Eames]]''
|
| 1921
| 1996
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 846
|
| ''[[:d:Q1209771|Dick Richardson]]''
| boxeador galés (1934–1999)
| 1934
| 1999
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 847
|
| ''[[:d:Q1225513|Dill Jones]]''
|
| 1923
| 1984
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 848
|
| [[John Owen]]
|
| 1564
| 1622
| ''[[:d:Q29497284|Plas Du]]''
|-
| style='text-align:right'| 849
| [[Ficheru:William Cadogan (physician).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1237175|William Cadogan]]''
|
| 1711
| 1797
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 850
|
| ''[[:d:Q1240231|Donald Peers]]''
|
| 1908
| 1973
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 851
|
| ''[[:d:Q1240482|Donald Davies]]''
|
| 1924
| 2000
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 852
| [[Ficheru:Richard Maybery aviator.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1249040|Richard Maybery]]''
| militar galés (1895–1917)
| 1895
| 1917
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 853
|
| ''[[:d:Q1251830|Doug Mountjoy]]''
| xugador de snooker galés
| 1942
| 2021
| ''[[:d:Q105630108|Tir-y-berth]]''
|-
| style='text-align:right'| 854
|
| ''[[:d:Q1255546|Samuel Parry]]''
| militar galés (1892–1918)
| 1892
| 1918
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 855
|
| ''[[:d:Q1258743|Wenna]]''
|
| 500<br/>463
| 544
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 856
| [[Ficheru:Saint Samson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1269091|Samson of Dol]]''
| sacerdote galés (490–565)
| 490
| 565
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 857
| [[Ficheru:EbdAlone14012016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1273470|E. Brian Davies]]''
| matemáticu galés
| 1944
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 858
| [[Ficheru:Saint Tugdual.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1281133|Tudwal]]''
| sacerdote galés (490–564)
| 490
| 564
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 859
|
| ''[[:d:Q1292893|Edward Lord]]''
|
| 1781
| 1859
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 860
| [[Ficheru:Buste reliquaire de saint Suliac, Sizun, France.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1293017|Tysilio]]''
| santu galés (550–640)
| 550
| 640
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 861
|
| ''[[:d:Q1293238|George Noakes]]''
| sacerdote galés (1924–2008)
| 1924
| 2008
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 862
| [[Ficheru:Edward V Robertson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1293950|Edward V. Robertson]]''
|
| 1881
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 863
| [[Ficheru:Karl Wallinger.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1302516|Karl Wallinger]]''
|
| 1957
| 2024
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 864
| [[Ficheru:Stanley Baker visit Israel 1967.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1306352|Stanley Baker]]''
|
| 1928
| 1976
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 865
| [[Ficheru:Thomas Olivers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1320386|Thomas Olivers]]''
|
| 1725
| 1799
| ''[[:d:Q7837893|Tregynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 866
|
| ''[[:d:Q1320398|Thomas Reynolds]]''
|
| 1934
| 1993
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 867
| [[Ficheru:Elizabeth griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1331217|Elizabeth Griffith]]''
|
| 1727
| 1793
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 868
| [[Ficheru:Emily Pfeiffer.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1337615|Emily Pfeiffer]]''
|
| 1827
| 1890
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 869
| [[Ficheru:Thomas Button.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1338420|Thomas Button]]''
| esplorador galés (1575–1634)
| 1575<br/>1565
| 1634
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 870
|
| ''[[:d:Q1351086|Eric Barnes]]''
| matemáticu australianu (1924–2000)
| 1924
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 871
| [[Ficheru:Ernest Howard Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1356371|Ernest Howard Griffiths]]''
| físicu galés (1851–1932)
| 1851
| 1932
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 872
|
| ''[[:d:Q1360094|Terry Medwin]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2024
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 873
| [[Ficheru:The Strange and Dangerous Voyage (Thomas James, 1633) - 3 foldout map The Platt of Sayling - 2 The True Portraict.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1369409|Thomas James]]''
|
| 1593
| 1635
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 874
|
| ''[[:d:Q1379647|Evan Evans]]''
| científicu galés (1765–1844)
| 1765
| 1844
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 875
|
| ''[[:d:Q1379655|Evan James Williams]]''
| físicu galés (1903–1945)
| 1903
| 1945
| ''[[:d:Q15987289|Cwmsychbant]]''
|-
| style='text-align:right'| 876
| [[Ficheru:Jimmy Wilde.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1380989|Jimmy Wilde]]''
| boxeador británicu (1892–1969)
| 1892
| 1969
| ''[[:d:Q7268591|Quakers Yard]]''
|-
| style='text-align:right'| 877
|
| ''[[:d:Q1381003|Rhys ap Tewdwr]]''
| rei galés (997–1093)
|
| 1093
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 878
| [[Ficheru:Phil Bennett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1381032|Phil Bennett]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1948
| 2022
| ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]''
|-
| style='text-align:right'| 879
| [[Ficheru:Hedd Wyn 01(a-dg).JPG|center|128px]]
| [[Hedd Wyn]]
| poeta galés (1887–1917)
| 1887
| 1917
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 880
|
| ''[[:d:Q1397946|Lewis Bayly]]''
|
| 1565
| 1631
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 881
| [[Ficheru:Llywelyn the Great (Gruffudd).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1398384|Gruffudd ap Llywelyn ab Iorwerth]]''
|
| 1200
| 1244
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 882
| [[Ficheru:Arthur 'Monkey' Gould portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1403116|Arthur Gould]]''
|
| 1864
| 1919
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 883
|
| ''[[:d:Q1403137|Dewi Bebb]]''
|
| 1938
| 1996
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 884
|
| ''[[:d:Q1407412|Watcyn Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1906–1977)
| 1906
| 1977
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 885
|
| ''[[:d:Q1410416|Jim Sullivan]]''
|
| 1903
| 1977
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 886
| [[Ficheru:Geraint Howells cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1418483|Geraint Howells]]''
| políticu británicu (1925–2004)
| 1925
| 2004
| ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 887
|
| ''[[:d:Q1422009|Valerie Davies]]''
| nadadora galesa (1912–2001)
| 1912
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 888
|
| ''[[:d:Q1432739|Roy Evans]]''
|
| 1909
| 1998
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 889
|
| ''[[:d:Q1438867|T. G. Jones]]''
| futbolista británicu
| 1917
| 2004
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 890
|
| ''[[:d:Q1451848|Brian Godfrey]]''
| futbolista británicu
| 1940
| 2010
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 891
|
| ''[[:d:Q1463642|Wallace Smart]]''
| militar galés (1898–1943)
| 1898
| 1943
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 892
| [[Ficheru:Georgecornwalliswest.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1465068|George Cornwallis-West]]''
|
| 1874
| 1951
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 893
|
| ''[[:d:Q1492803|Nick Whitehead]]''
| atleta británicu (1933–2002)
| 1933
| 2002
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 894
| [[Ficheru:Pete ham.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1493339|Pete Ham]]''
|
| 1947
| 1975
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 895
|
| ''[[:d:Q1502967|Geoffrey Eglinton]]''
| químicu británicu
| 1927
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 896
| [[Ficheru:Portrait George Nevill, 5th Baron Bergavenny – Hans Holbein the Younger.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1507985|George Nevill, 5th Baron Bergavenny]]''
| políticu galés (1469–1535)
| 1469
| 1535
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 897
|
| ''[[:d:Q1517534|John Rees]]''
|
| 1927
| 1994
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 898
|
| ''[[:d:Q1523841|Gil Reece]]''
| futbolista británicu (1942–2003)
| 1942
| 2003
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 899
|
| ''[[:d:Q1528561|Ivor Bulmer-Thomas]]''
| periodista británicu
| 1905
| 1993
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 900
|
| ''[[:d:Q1529691|Tom Burke]]''
| futbolista británicu
| 1864
| 1914
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 901
|
| ''[[:d:Q1530769|Glen Garfield Williams]]''
|
| 1923
| 1994
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 902
| [[Ficheru:Captain Jenkins shows his ear to Robert Walpole cartoon, 1738 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1536332|Robert Jenkins]]''
| marineru británicu (1700–1745)
| 1700
| 1745
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 903
| [[Ficheru:Richard Bell.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1536928|Richard Bell]]''
|
| 1859
| 1930
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 904
| [[Ficheru:Howard Saint.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1538550|Howard Saint]]''
| militar galés (1893–1976)
| 1893
| 1976
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 905
|
| ''[[:d:Q4980876|Bryn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1939
| 2025
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 906
|
| ''[[:d:Q4980877|Bryn Jones]]''
| futbolista británicu (1931–1990)
| 1931
| 1990
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 907
|
| ''[[:d:Q4980880|Bryn Jones]]''
| futbolista británicu (1912–1985)
| 1912
| 1985
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 908
|
| ''[[:d:Q4980884|Bryn Lewis]]''
|
| 1891
| 1917
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 909
|
| ''[[:d:Q4980907|Bryn Merrick]]''
| guitarrista galés (1958–2015)
| 1958
| 2015
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 910
|
| ''[[:d:Q4980910|Bryn Phillips]]''
|
| 1900
| 1980
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 911
|
| ''[[:d:Q4981007|Brynley F. Roberts]]''
| críticu lliterariu británicu
| 1931
| 2023
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 912
| [[Ficheru:Lt-Col-W-Buckley-Roderick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4983367|Buckley Roderick]]''
|
| 1862
| 1908
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 913
|
| ''[[:d:Q4984762|Buddug Williams]]''
|
| 1932
| 2021
| ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]''
|-
| style='text-align:right'| 914
|
| ''[[:d:Q5006278|C. Anne Wilson]]''
| historiadora social británica
| 1927
| 2023
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 915
| [[Ficheru:C E Wynn Williams 1927.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5006423|C. E. Wynn-Williams]]''
| físicu galés (1903–1979)
| 1903
| 1979
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 916
|
| ''[[:d:Q5006871|C. Stewart Sheppard]]''
| profesor galés (1915–2002)
| 1915
| 2002
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 917
|
| ''[[:d:Q5016641|Cadwaladr Bryner Jones]]''
|
| 1872
| 1954
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 918
|
| ''[[:d:Q5016647|Cadwgan of Llandyfai]]''
|
| 1150
| 1241
| ''[[:d:Q6482424|Lamphey]]''
|-
| style='text-align:right'| 919
|
| ''[[:d:Q5016650|Cadwgan ap Meurig]]''
|
|
| 1074
| ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 920
| [[Ficheru:David brewster group.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5024269|Calvert Jones]]''
|
| 1804
| 1877
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 921
|
| ''[[:d:Q5026420|Cameron Wright]]''
| inxenieru galés (1901–1979)
| 1901
| 1979
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 922
|
| ''[[:d:Q5032084|Candy Evans]]''
|
| 1903
| 1952
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 923
| [[Ficheru:Capt J Treasure Jones, Queen Mary 1966.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5036445|John Treasure Jones]]''
|
| 1905
| 1993
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 924
| [[Ficheru:Caradoc Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5037598|Caradoc Evans]]''
| escritor galés (1878–1945)
| 1878
| 1945
| ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]''
|-
| style='text-align:right'| 925
| [[Ficheru:Caradog Roberts as Young Man.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5037600|Caradog Roberts]]''
| compositor galés (1878–1935)
| 1878
| 1935
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 926
| [[Ficheru:Carey-Morris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5039201|Carey Morris]]''
| pintor galés (1882–1968)
| 1882
| 1968
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 927
| [[Ficheru:Carl Sargeant.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5040766|Carl Sargeant]]''
| políticu galés (1968–2017)
| 1968
| 2017
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 928
|
| ''[[:d:Q5040764|Carl Sargent]]''
| escritor británicu (1952–2018)
| 1952
| 2018
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 929
|
| ''[[:d:Q5044318|Carol Evans]]''
|
| 1938
| 2007
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 930
|
| ''[[:d:Q5044730|Carole Seymour-Jones]]''
|
| 1943
| 2015
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 931
| [[Ficheru:Hubert Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1538588|Hubert Jones]]''
| as de l'aviación galés (1890–1943)
| 1890
| 1943
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 932
|
| ''[[:d:Q1541902|Graham Bool]]''
| fotógrafu galés (1948–2010)
| 1948
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 933
|
| ''[[:d:Q1543275|Granville Beynon]]''
|
| 1914
| 1996
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 934
|
| ''[[:d:Q1545710|Grenville Morris]]''
| futbolista británicu
| 1877
| 1959
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 935
| [[Ficheru:Lord janner.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1546121|Greville Janner, Baron Janner of Braunstone]]''
| políticu galés (1928–2015)
| 1928
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 936
| [[Ficheru:Lordwilliams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1549580|Michael Williams]]''
| diplomáticu británicu (1949–2017)
| 1949
| 2017
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 937
|
| ''[[:d:Q1557879|Gwilym Prys Prys-Davies, Baron Prys-Davies]]''
| políticu británicu (1923–2017)
| 1923
| 2017
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 938
| [[Ficheru:Internationale tenniskampioenschappen te Hilversum, G Battrick met beker, Bestanddeelnr 924-7801.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1565118|Gerald Battrick]]''
| tenista británicu (1947–1998)
| 1947
| 1998
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 939
|
| ''[[:d:Q1565612|George Henry Powell]]''
|
| 1880
| 1951
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 940
| [[Ficheru:Portrait of Sir Harford Jones Brydges by Sir Thomas Lawrence.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1585304|Sir Harford Jones-Brydges, 1st Baronet]]''
|
| 1764
| 1847
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 941
|
| ''[[:d:Q1585788|Harold Carter]]''
|
| 1925
| 2017
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 942
|
| ''[[:d:Q1586685|Harry Parry]]''
|
| 1912
| 1956
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 943
|
| ''[[:d:Q1587265|Tom Jones]]''
| futbolista británicu (1899–1978)
| 1899
| 1978
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 944
|
| ''[[:d:Q1592323|Ronald Noel Walpole]]''
|
| 1903
| 1986
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 945
|
| ''[[:d:Q1606988|Henry Lloyd]]''
|
| 1720
| 1783
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 946
| [[Ficheru:Hilary Marquand.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1618119|Hilary Marquand]]''
|
| 1901
| 1972
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 947
|
| ''[[:d:Q1620977|Jeff Young]]''
| xugador de rugbi union británicu (1942–2005)
| 1942
| 2005
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 948
| [[Ficheru:Dennis Howard Marks (2000).PNG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1631875|Howard Marks]]''
|
| 1945
| 2016
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 949
|
| ''[[:d:Q1631915|Howard Spring]]''
| escritor galés (1889–1965)
| 1889
| 1965
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 950
| [[Ficheru:Hugh Owen Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1634494|Hugh Owen Thomas]]''
| ciruxanu galés (1834–1891)
| 1834
| 1891
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 951
|
| ''[[:d:Q1650964|Ron Stitfall]]''
| futbolista británicu (1925–2008)
| 1925
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 952
| [[Ficheru:National Library of Ireland MS 700 f77v Raymond de Gros.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1670013|Raymond FitzGerald]]''
| militar galés (1200–1182)
| 1200
| 1185
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 953
| [[Ficheru:DAVIS, JAMES. HONORABLE LCCN2016860969.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1680613|James J. Davis]]''
| políticu galés (1873–1947)
| 1873
| 1947
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 954
|
| ''[[:d:Q1680829|James Miller]]''
|
| 1968
| 2003
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 955
|
| ''[[:d:Q4909319|Bill Harris]]''
| futbolista británicu (1928–1989)
| 1928
| 1989
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 956
|
| ''[[:d:Q4909481|Bill Hopkin]]''
|
| 1914
| 2002
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 957
|
| ''[[:d:Q4910257|Bill Morris]]''
| xugador de rugbi union británicu (1869–1946)
| 1869
| 1946
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 958
|
| ''[[:d:Q4910477|Bill Perry]]''
|
| 1886
| 1970
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 959
|
| ''[[:d:Q4910545|Bill Price]]''
|
| 1909
| 1993
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 960
|
| ''[[:d:Q4910664|Bill Roberts]]''
|
| 1908
| 1976
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 961
|
| ''[[:d:Q4910867|Bill Shortt]]''
| futbolista británicu (1920–2004)
| 1920
| 2004
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 962
|
| ''[[:d:Q4911257|Bill Waite]]''
| futbolista británicu (1917–1980)
| 1917
| 1980
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 963
|
| ''[[:d:Q4911295|Bill Watkins]]''
|
| 1923
| 2005
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 964
|
| ''[[:d:Q4912140|Billy Baker]]''
| futbolista británicu (1920–2005)
| 1920
| 2005
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 965
|
| ''[[:d:Q4912156|Billy Bassett]]''
| futbolista británicu (1912–1977)
| 1912
| 1977
| ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 966
|
| ''[[:d:Q4912241|Billy Bowen]]''
|
| 1897
| 1960
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 967
| [[Ficheru:W.C.Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4912428|Billy Davies]]''
| futbolista británicu (1883–1960)
| 1883
| 1960
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 968
| [[Ficheru:Billy Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4912429|Billy Davies]]''
| políticu australianu (1884–1956)
| 1882
| 1956
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 969
|
| ''[[:d:Q4912481|Billy Douglas]]''
|
| 1863
| 1943
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 970
|
| ''[[:d:Q4912558|Billy Foulkes]]''
| futbolista británicu (1926–1979)
| 1926
| 1979
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 971
| [[Ficheru:Billy Geen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4912588|Billy Geen]]''
|
| 1891
| 1915
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 972
|
| ''[[:d:Q4912622|Billy Gore]]''
|
| 1919
| 2010
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 973
|
| ''[[:d:Q4912742|Billy Hughes]]''
| futbolista británicu (1918–1981)
| 1918
| 1981
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 974
|
| ''[[:d:Q4912750|Billy Hullin]]''
| xugador de rugbi union británicu (1942–2012)
| 1942
| 2012
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 975
|
| ''[[:d:Q4912896|Billy Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1864
| 1935
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 976
|
| ''[[:d:Q4912914|Billy Lucas]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 1998
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 977
|
| ''[[:d:Q4912940|Billy Mainwaring]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1941
| 2019
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 978
|
| ''[[:d:Q4913055|Billy Moore]]''
|
| 1910
| 1976
| ''[[:d:Q7337446|River Garw]]''
|-
| style='text-align:right'| 979
|
| ''[[:d:Q4913065|Billy Morris]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 2002
| ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]''
|-
| style='text-align:right'| 980
|
| ''[[:d:Q4913219|Billy Reed]]''
| futbolista británicu
| 1928
| 2003
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 981
|
| ''[[:d:Q4913221|Billy Rees]]''
| futbolista británicu (1924–1996)
| 1924
| 1996
| ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]''
|-
| style='text-align:right'| 982
| [[Ficheru:Billy Shergold - Newport County FC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4913299|Billy Shergold]]''
| futbolista británicu
| 1923
| 1968
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 983
|
| ''[[:d:Q4913312|Billy Slade]]''
| xugador de críquet galés
| 1941
| 2019
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 984
|
| ''[[:d:Q4913355|Billy Tabram]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1992
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 985
|
| ''[[:d:Q4913424|Billy Waith]]''
| boxeador galés
| 1950
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 986
|
| ''[[:d:Q4913438|Billy Watkins]]''
|
| 1910
| 1972
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 987
|
| ''[[:d:Q4913472|Billy Williams]]''
|
| 1905
| 1973
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 988
| [[Ficheru:Blake Pelly in 1941.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4924461|Blake Pelly]]''
| aviador australianu (1907–1990)
| 1907
| 1990
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 989
|
| ''[[:d:Q4925840|Bleddyn Jones]]''
|
| 1948
| 2021
| ''[[:d:Q6693348|Lower Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 990
|
| ''[[:d:Q4932383|Bob Evans]]''
| futbolista británicu (1881–1962)
| 1881
| 1962
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 991
|
| ''[[:d:Q4932881|Bob Humphrys]]''
| periodista galés (1952–2008)
| 1952
| 2008
| ''[[:d:Q7578756|Splott]]''
|-
| style='text-align:right'| 992
|
| ''[[:d:Q4932960|Bob Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1875–1944)
| 1875
| 1944
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 993
|
| ''[[:d:Q4933800|Bob Roberts]]''
| futbolista británicu (1863–1950)
| 1863
| 1950
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 994
|
| ''[[:d:Q4934724|Bobby Atherton]]''
|
| 1876
| 1917
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 995
|
| ''[[:d:Q4934923|Bobby Delahay]]''
| xugador de rugbi union británicu (1900–1978)
| 1900
| 1978
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 996
|
| ''[[:d:Q4935708|Bobby Weale]]''
| futbolista británicu (1903–1970)
| 1903
| 1970
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 997
|
| ''[[:d:Q4935805|Bobi Jones]]''
|
| 1929
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 998
|
| ''[[:d:Q4958557|Brayley Reynolds]]''
| futbolista británicu
| 1935
| 2023
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 999
| [[Ficheru:Brendachamberlain.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4960646|Brenda Chamberlain]]''
|
| 1912
| 1971
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1000
|
| ''[[:d:Q4963078|Brian Bedford]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2022
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1001
|
| ''[[:d:Q4963131|Brian Blears]]''
| futbolista británicu (1933–2005)
| 1933
| 2005
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1002
|
| ''[[:d:Q4963253|Brian Cairns]]''
| xugador de dardos británicu (1939–1993)
| 1939
| 1993
| ''[[:d:Q11020503|Trethomas]]''
|-
| style='text-align:right'| 1003
|
| ''[[:d:Q4963491|Brian Curvis]]''
| boxeador galés (1937–2012)
| 1937
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1004
|
| ''[[:d:Q4963649|Brian Earnshaw]]''
| escritor de ciencia ficción británicu
| 1929
| 2014
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1005
|
| ''[[:d:Q4963686|Brian Evans]]''
| xugador de críquet británicu (1936–2011)
| 1936
| 2011
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1006
|
| ''[[:d:Q4963687|Brian Evans]]''
| futbolista británicu (1942–2003)
| 1942
| 2003
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1007
|
| ''[[:d:Q4964112|Brian Hughes]]''
| futbolista británicu (1937–2018)
| 1937
| 2018
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1008
|
| ''[[:d:Q4964204|Brian Jenkins]]''
| nadador británicu (1943–2017)
| 1943
| 2017
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1009
|
| ''[[:d:Q4964251|Brian Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1935
| 2025
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1010
|
| ''[[:d:Q4964714|Brian McGuinness]]''
| filósofu británicu
| 1927
| 2019
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1011
|
| ''[[:d:Q4964811|Brian Morris, Baron Morris of Castle Morris]]''
|
| 1930
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1012
|
| ''[[:d:Q4964875|Brian Nicholas]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2021
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1013
|
| ''[[:d:Q4965053|Brian Plummer]]''
|
| 1936
| 2003
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1014
|
| ''[[:d:Q4965080|Brian Purcell]]''
| futbolista británicu
| 1938
| 1969
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1015
|
| ''[[:d:Q4965353|Brian Sparks]]''
|
| 1931
| 2013
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1016
|
| ''[[:d:Q4965445|Ruth Manning-Sanders]]''
|
| 1886
| 1988
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1017
|
| ''[[:d:Q4965619|Brian Whitcombe]]''
|
| 1934
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1018
| [[Ficheru:Madam Bevan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4966702|Bridget Bevan]]''
|
| 1698
| 1779
| ''[[:d:Q6661653|Llannewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1019
|
| ''[[:d:Q4968450|Brinley Williams]]''
|
| 1895
| 1987
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1020
|
| ''[[:d:Q4968451|Brinley Richards]]''
|
| 1904
| 1981
| ''[[:d:Q107032717|Nantyffyllon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1021
| [[Ficheru:BruceGeorge 21 Jan 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4977546|Bruce George]]''
| políticu galés
| 1942
| 2020
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 1022
|
| ''[[:d:Q4980282|Bryan Orritt]]''
| futbolista británicu (1937–2014)
| 1937
| 2014
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1023
|
| ''[[:d:Q4980848|Bryn Day]]''
|
| 1919
| 1977
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1024
|
| ''[[:d:Q4980857|Bryn Evans]]''
| xugador de rugbi británicu (1902–1970)
| 1902
| 1970
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1025
|
| ''[[:d:Q4980860|Bryn Goldswain]]''
|
| 1922
| 1983
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1026
|
| ''[[:d:Q4980875|Bryn Howells]]''
|
| 1911
| 1983
| ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1027
| [[Ficheru:Waldo Williams dim dyddiad gwella contrast crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401655|Waldo Williams]]''
|
| 1904
| 1971
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 1028
|
| ''[[:d:Q3401662|Pennar Davies]]''
| poeta británicu (1911–1996)
| 1911
| 1996
| ''[[:d:Q27556140|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 1029
|
| ''[[:d:Q3401718|John Prise]]''
|
|
| 1555
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1030
| [[Ficheru:Emrys ap Iwan (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401736|Emrys ap Iwan]]''
| escritor británicu
| 1848
| 1906
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 1031
|
| ''[[:d:Q3401751|Irma Chilton]]''
| escritora galesa (1930–1990)
| 1930
| 1990
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 1032
|
| ''[[:d:Q3402075|Dic Penderyn]]''
|
| 1808<br/>1807
| 1831
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1033
| [[Ficheru:John Jones (Jac Glanygors).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402110|John Jones]]''
|
| 1766
| 1821
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 1034
| [[Ficheru:Iorwerth C Peate gyda'i greadigaeth, Amgueddfa Werin Cymru yn Sain Ffagan (1465876).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402172|Iorwerth Peate]]''
| poeta galés (1901–1982)
| 1901
| 1982
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 1035
| [[Ficheru:Twm Sion Cati - geograph.org.uk - 6025919 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402227|Twm Siôn Cati]]''
|
| 1532<br/>1530
| 1608
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 1036
|
| ''[[:d:Q3402307|Gwyn Jones]]''
| escritor británicu
| 1907
| 1999
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 1037
| [[Ficheru:Kate Roberts 1923.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402447|Kate Roberts]]''
|
| 1891
| 1985
| ''[[:d:Q29499111|Cae'r Gors]]''
|-
| style='text-align:right'| 1038
|
| ''[[:d:Q3402507|Gwynn ap Gwilym]]''
|
| 1950
| 2016
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1039
| [[Ficheru:Rhys Davies 1921.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402530|Rhys Davies]]''
| escritor galés (1901–1978)
| 1901
| 1978
| ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1040
| [[Ficheru:Charles Ashton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402590|Charles Ashton]]''
|
| 1848
| 1899
| ''[[:d:Q11130142|Llawryglyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1041
| [[Ficheru:Love Jones Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402767|Sir Love Jones-Parry, 1st Baronet]]''
| políticu galés (1832–1891)
| 1832
| 1891
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 1042
| [[Ficheru:Vulcana1900.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402902|Vulcana]]''
| actriz galesa (1875–1946)
| 1874
| 1946
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1043
|
| ''[[:d:Q3403081|Allan Watkins]]''
|
| 1922
| 2011
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 1044
|
| ''[[:d:Q3403131|Theophilus Evans]]''
| historiador
| 1693
| 1767
| ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]''<br/>''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1045
| [[Ficheru:William Abraham - Mabon.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403145|William Abraham]]''
|
| 1842
| 1922
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1046
| [[Ficheru:Leslie Thomas, John Kirkham, Henry Buckton 50796451733) (Thomas cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403159|Leslie Thomas]]''
| escritor galés (1931–2014)
| 1931
| 2014
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1047
| [[Ficheru:Portrait of Ann Griffiths (1776-1805).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403496|Ann Griffiths]]''
|
| 1776
| 1805
| ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 1048
|
| ''[[:d:Q3403511|Llew Smith]]''
| políticu británicu
| 1944
| 2021
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 1049
|
| ''[[:d:Q3403520|Tom Ellis]]''
| políticu británicu (1924–2010)
| 1924
| 2010
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1050
|
| ''[[:d:Q3403524|Eurig Wyn]]''
|
| 1944
| 2019
| ''[[:d:Q5741986|Hermon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1051
|
| ''[[:d:Q3403530|Jack Jones]]''
|
| 1884
| 1970
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1052
| [[Ficheru:Griffith Jenkins Griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403537|Griffith J. Griffith]]''
| periodista galés (1850–1919)
| 1850
| 1919
| ''[[:d:Q4898674|Bettws]]''
|-
| style='text-align:right'| 1053
| [[Ficheru:Johndillwyn thoughful.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403542|John Dillwyn Llewelyn]]''
|
| 1810
| 1882
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1054
| [[Ficheru:John Thomas (Photographer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403561|John Thomas]]''
| fotógrafu galés (1838–1905)
| 1838
| 1905
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 1055
| [[Ficheru:John Blackwell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403756|John Blackwell]]''
| escritor británicu
| 1797
| 1840
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 1056
| [[Ficheru:Elizabeth Phillips Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404038|Elizabeth Phillips Hughes]]''
| pedagoga galesa (1851–1925)
| 1851
| 1925
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1057
| [[Ficheru:James Dickson Innes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404191|James Dickson Innes]]''
| pintor galés (1887–1914)
| 1887
| 1914
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1058
| [[Ficheru:Michael Daniel Jones (1822-1898).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404290|Michael D. Jones]]''
|
| 1822
| 1898
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1059
| [[Ficheru:David Davies, Esquire (5294050).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404390|David Davies, 1st Baron Davies]]''
| políticu británicu (1880–1944)
| 1880
| 1944
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 1060
|
| ''[[:d:Q3404451|George Fisher]]''
|
| 1909
| 1970
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 1061
| [[Ficheru:Canna (santez) Santes Canna Llangan disc-headed cross slab (cropped).PNG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404543|Canna]]''
| monxa galesa (600–501)
| 600
| 501
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1062
|
| ''[[:d:Q3404550|Elis Gruffydd]]''
|
| 1490
| 1552
| ''[[:d:Q5623571|Gwespyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1063
|
| ''[[:d:Q3404614|Dilys Cadwaladr]]''
| poeta británica
| 1902
| 1979
| ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1064
|
| ''[[:d:Q3404816|Tudur Aled]]''
|
| 1465
| 1525
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1065
|
| ''[[:d:Q3404909|Ray Gravell]]''
| xugador de rugbi union británicu (1951–2007)
| 1951
| 2007
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 1066
| [[Ficheru:Glyndwr Michael.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404928|Glyndwr Michael]]''
|
| 1909
| 1943
| ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 1067
|
| ''[[:d:Q3405552|W. J. Gruffydd]]''
| poeta galés (1916–2011)
| 1916
| 2011
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1068
| [[Ficheru:Pepsitate GoM 2007.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3405562|Pepsi Tate]]''
| guitarrista galés (1965–2007)
| 1965
| 2007
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1069
|
| ''[[:d:Q3406018|Mary Vaughan Jones]]''
|
| 1918
| 1983
| ''[[:d:Q1883614|Maenan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1070
|
| ''[[:d:Q3406160|Emyr Humphreys]]''
|
| 1919
| 2020
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1071
|
| ''[[:d:Q3406223|Arthur Owens]]''
|
| 1899
| 1957
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 1072
|
| ''[[:d:Q3420485|Ray Cale]]''
|
| 1922
| 2006
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 1073
| [[Ficheru:Rees Stephens 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3423032|Rees Stephens]]''
| xugador de rugbi union británicu (1922–1998)
| 1922
| 1998
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1074
|
| ''[[:d:Q3423320|Reg Skrimshire]]''
| xugador de rugbi union británicu (1878–1963)
| 1878
| 1963
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1075
| [[Ficheru:Reggie Gibbs.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3423421|Reggie Gibbs]]''
|
| 1882
| 1938
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1076
| [[Ficheru:Rex Willis 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3428841|Rex Willis]]''
| xugador de rugbi union británicu (1924–2000)
| 1924
| 2000
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 1077
| [[Ficheru:Richard Garnons Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3431329|Richard Garnons Williams]]''
|
| 1856
| 1915
| ''[[:d:Q6662218|Llowes]]''
|-
| style='text-align:right'| 1078
| [[Ficheru:Rita Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3433248|Rita Morgan Williams]]''
| llingüista inglesa
| 1933
| 2018
| ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]''
|-
| style='text-align:right'| 1079
|
| ''[[:d:Q3436446|Ray Bennion]]''
| futbolista británicu
| 1896
| 1968
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1080
|
| ''[[:d:Q3437797|Bertrand Turnbull]]''
|
| 1887
| 1943
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1081
|
| ''[[:d:Q3438077|Robert Lyne]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1885–1957)
| 1885
| 1957
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1082
|
| ''[[:d:Q3439676|Graham Dadds]]''
| xugador de ḥoquei galés (1911–1980)
| 1911
| 1980
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1083
|
| ''[[:d:Q3439724|William Griffiths]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1922–2010)
| 1922
| 2010
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1084
|
| ''[[:d:Q3441369|Ron Burgess]]''
| futbolista británicu
| 1917
| 2005
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 1085
|
| ''[[:d:Q3445568|Rowe Harding]]''
|
| 1901
| 1991
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1086
|
| ''[[:d:Q3445577|Rowland Griffiths]]''
|
| 1886
| 1914
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1087
|
| ''[[:d:Q3445664|Rowley Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1864–1949)
| 1864
| 1949
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1088
| [[Ficheru:Rugby Roy Bish stadio Flaminio.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3445745|Roy Bish]]''
| xugador de rugbi union británicu (1929–2006)
| 1929
| 2006
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1089
|
| ''[[:d:Q3445756|Roy Burnett]]''
| xugador de rugbi union británicu (1926–1998)
| 1926
| 1998
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 1090
| [[Ficheru:Ernest Raymond John 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3445784|Roy John]]''
| xugador de rugbi union británicu (1925–1981)
| 1925
| 1981
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1091
|
| ''[[:d:Q3445807|Roy Paul]]''
| futbolista británicu (1920–2002)
| 1920
| 2002
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 1092
| [[Ficheru:Tom -gt.jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3449512|Tom Parry Jones]]''
| químicu galés (1935–2013)
| 1935
| 2013
| ''[[:d:Q5046060|Carreglefn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1093
| [[Ficheru:Gareth Miles.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3462680|Gareth Miles]]''
|
| 1938
| 2023
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1094
| [[Ficheru:Sculpture of St Congar of Congresbury at the Museum of Somerset 4.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3463717|Saint Congar]]''
| sacerdote galés (470–520)
| 470
| 520
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1095
| [[Ficheru:San-Maglorio di Dol.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3463964|Magloire]]''
| sacerdote galés (550–575)
| 535
| 575
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1096
| [[Ficheru:Ninnoc.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3464537|Ninnoc]]''
|
| 450
| 467
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1097
| [[Ficheru:Sir Samuel Walker Griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3471137|Samuel Griffith]]''
| políticu australianu
| 1845
| 1920
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1098
| [[Ficheru:Selwyn Biggs.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3478230|Selwyn Biggs]]''
|
| 1872
| 1943
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1099
| [[Ficheru:Paul Chapman playing a gig with Dave Currey and Blake Foster.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3497115|Paul Chapman]]''
|
| 1954
| 2020
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1100
|
| ''[[:d:Q3498839|Steve Aizlewood]]''
| futbolista británicu (1952–2013)
| 1952
| 2013
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1101
|
| ''[[:d:Q3499185|Steve Blackmore]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1962
| 2020
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1102
|
| ''[[:d:Q3499351|Steve Llewellyn]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1924–2002)
| 1924
| 2002
| ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]''
|-
| style='text-align:right'| 1103
|
| ''[[:d:Q3501939|Wilfred Abse]]''
|
| 1915
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1104
| [[Ficheru:1846 SelfPortrait detail byJohnPlumbe.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3512144|John Plumbe]]''
|
| 1809
| 1857
| ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 1105
| [[Ficheru:Terence Graham Price 1966.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3518922|Terry Price]]''
|
| 1945
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1106
|
| ''[[:d:Q3524912|Thomas Bevan]]''
|
| 1796
| 1819
| ''[[:d:Q55868756|Neuadd-Lwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1107
| [[Ficheru:Thomas Foley2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3525120|Thomas Foley]]''
|
| 1757
| 1833
| ''[[:d:Q29485358|Ridgeway]]''
|-
| style='text-align:right'| 1108
| [[Ficheru:Sir Thomas Hanmer by Godfrey Kneller.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3525188|Sir Thomas Hanmer]]''
|
| 1677
| 1746
| ''[[:d:Q16245967|Bettisfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 1109
| [[Ficheru:Dr T J Pryce-Jenkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3525255|Thomas Pryce-Jenkins]]''
|
| 1862
| 1922
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1110
|
| ''[[:d:Q3526537|Gilbert Parkhouse]]''
|
| 1925
| 2000
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1111
|
| ''[[:d:Q3526728|Hugh Morris]]''
| xugador de críquet galés
| 1963
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1112
| [[Ficheru:Cyril Walters 1933.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3526811|Cyril Walters]]''
| xugador de críquet británicu (1905–1992)
| 1905
| 1992
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1113
|
| ''[[:d:Q3526860|Maurice Turnbull]]''
|
| 1906
| 1944
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1114
| [[Ficheru:Timothy Richards Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3529077|Timothy Richards Lewis]]''
|
| 1841
| 1886
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1115
|
| ''[[:d:Q3530718|Tom Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1882–1955)
| 1882
| 1955
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1116
|
| ''[[:d:Q3530807|Tom Morgan]]''
|
| 1866
| 1899
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1117
| [[Ficheru:Tom Williams WRU.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3530926|Tom Williams]]''
|
| 1859
| 1913
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 1118
|
| ''[[:d:Q3538565|Trevor Brewer]]''
| xugador de rugbi union británicu (1930–2018)
| 1930
| 2018
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1119
| [[Ficheru:Young vr portrait 3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3555997|Vernon R. Young]]''
| bioquímicu británicu (1937–2004)
| 1937
| 2004
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1120
|
| ''[[:d:Q3561558|Vivian Jenkins]]''
|
| 1911
| 2004
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1121
| [[Ficheru:Will Joseph (WRU).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3568294|Will Joseph]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1959)
| 1877
| 1959
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1122
| [[Ficheru:Billy Bancroft.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3568414|Billy Bancroft]]''
|
| 1871
| 1959
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1123
| [[Ficheru:William Bowen (Rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3568451|William Bowen]]''
|
| 1862
| 1925
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 1124
| [[Ficheru:William Dowell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3568566|William Dowell]]''
|
| 1885
| 1949
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1125
|
| ''[[:d:Q3568591|William Edward de Winton]]''
|
| 1856
| 1922
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1126
|
| ''[[:d:Q5572857|Glyn Jones]]''
|
| 1905
| 1995
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1127
|
| ''[[:d:Q5572883|Glyn Samuel]]''
| xugador de críquet galés (1917–1985)
| 1917
| 1985
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1128
|
| ''[[:d:Q5572880|Glyn Prosser]]''
|
| 1907
| 1972
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 1129
|
| ''[[:d:Q5572885|Glyn Shaw]]''
|
| 1951
| 2022
| ''[[:d:Q258665|Rhigos]]''
|-
| style='text-align:right'| 1130
|
| ''[[:d:Q5572889|Glyn Stephens]]''
| xugador de rugbi union británicu (1891–1965)
| 1891
| 1965
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1131
|
| ''[[:d:Q5572900|Glyn Williams]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 2011
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1132
|
| ''[[:d:Q5576447|Godfrey Goodman]]''
|
| 1583<br/>1582
| 1656
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 1133
| [[Ficheru:The Viscount Tredegar.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5576507|Godfrey Morgan, 1st Viscount Tredegar]]''
| políticu británicu
| 1831
| 1913
| ''[[:d:Q2970467|Ruperra Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1134
|
| ''[[:d:Q5581158|Gomer Gunn]]''
|
| 1885
| 1935
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 1135
|
| ''[[:d:Q5581165|Gomer Hughes]]''
|
| 1910
| 1974
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1136
|
| ''[[:d:Q5582130|Roy Booth]]''
|
| 1938
| 2024
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1137
|
| ''[[:d:Q5584853|Gordon Bastian]]''
|
| 1902
| 1987
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1138
|
| ''[[:d:Q4798130|Arthur Bulkeley]]''
| sacerdote galés (1445–1553)
| 1445
| 1553
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 1139
|
| ''[[:d:Q4798338|Arthur Cornish]]''
| xugador de rugbi union británicu (1897–1948)
| 1897
| 1948
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1140
|
| ''[[:d:Q4798355|Arthur Creber]]''
| xugador de críquet galés (1909–1966)
| 1909
| 1966
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 1141
|
| ''[[:d:Q4798409|Arthur Daniels]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1922–2001)
| 1922
| 2001
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 1142
| [[Ficheru:Arthur Edward Hardinge - retouched.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4798571|Arthur Edward Hardinge]]''
|
| 1828
| 1892
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1143
|
| ''[[:d:Q4798875|Arthur Granville]]''
| futbolista británicu
| 1911
| 1987
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 1144
| [[Ficheru:Portrait of Sir Arthur Griffith Boscawen Wellcome M0003100.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4798898|Arthur Griffith-Boscawen]]''
| políticu británicu (1865–1946)
| 1865
| 1946
| ''[[:d:Q7838916|Trevalyn Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 1145
|
| ''[[:d:Q4798904|Arthur Griffiths]]''
| futbolista británicu (1908–1995)
| 1908
| 1995
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1146
|
| ''[[:d:Q4799042|Arthur Henry Williams]]''
|
| 1894
| 1968
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 1147
|
| ''[[:d:Q4799063|Arthur Hickman]]''
|
| 1910
| 1995
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1148
|
| ''[[:d:Q4799128|Arthur Horner]]''
| sindicalista galés (1894–1968)
| 1894
| 1968
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1149
| [[Ficheru:Arthur James Mason by George Henry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4799230|Arthur James Mason]]''
|
| 1851
| 1928
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 1150
| [[Ficheru:General Sir Arthur Herbert KCB (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4799229|Arthur James Herbert]]''
|
| 1820
| 1897
| ''[[:d:Q36789652|Llansantffraed]]''
|-
| style='text-align:right'| 1151
|
| ''[[:d:Q4799265|Arthur John Ensor]]''
| pintor galés (1905–1995)
| 1905
| 1995
| ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1152
| [[Ficheru:Arthur John Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4799273|Arthur John Williams]]''
|
| 1834
| 1911
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1153
|
| ''[[:d:Q4799341|Arthur Kelton]]''
| escritor británicu
|
| 1549<br/>1550
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1154
|
| ''[[:d:Q4799469|Arthur Lea]]''
| futbolista británicu (1866–1945)
| 1866
| 1945
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1155
|
| ''[[:d:Q4799486|Arthur Lemon]]''
| xugador de rugbi union galés (1905–1982)
| 1905
| 1982
| ''[[:d:Q16248422|Tonna]]''
|-
| style='text-align:right'| 1156
|
| ''[[:d:Q4799506|Arthur Lever]]''
| futbolista británicu (1920–2004)
| 1920
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1157
|
| ''[[:d:Q4800100|Arthur Rees]]''
|
| 1912
| 1998
| ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1158
| [[Ficheru:Arthur Rosser.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4800175|Arthur Rosser]]''
|
| 1864
| 1954
| ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1159
|
| ''[[:d:Q4800443|Arthur Thomas]]''
| xugador de críquet galés (1895–1953)
| 1895
| 1953
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1160
|
| ''[[:d:Q4800445|Arthur Thomas]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1901–1970)
| 1901
| 1970
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1161
|
| ''[[:d:Q4800586|Arthur Wade-Evans]]''
| historiador británicu (1875–1964)
| 1875
| 1964
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 1162
|
| ''[[:d:Q4800617|Arthur Waters]]''
|
| 1888
| 1953
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1163
|
| ''[[:d:Q4800631|Arthur Weare]]''
| futbolista británicu
| 1912
| 1994
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1164
| [[Ficheru:Artie Moore plaque - close up - geograph.org.uk - 7660451.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4800988|Artie Moore]]''
|
| 1887
| 1949
| ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]''
|-
| style='text-align:right'| 1165
|
| ''[[:d:Q4812804|Atarah Ben-Tovim]]''
| música británica
| 1940
| 2022
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1166
|
| ''[[:d:Q4815657|Atholl Oakeley]]''
|
| 1900
| 1987
| ''[[:d:Q3401042|Rhoscolyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1167
|
| ''[[:d:Q4819086|Aubrey Casewell]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1909–1974)
| 1909
| 1974
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1168
|
| ''[[:d:Q4819096|Aubrey Davies]]''
| xugador de críquet galés (1915–1994)
| 1915
| 1994
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1169
|
| ''[[:d:Q4819135|Aubrey Jones]]''
|
| 1911
| 2003
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1170
|
| ''[[:d:Q4819183|Aubrey Richards]]''
| actor galés (1920–2000)
| 1920
| 2000
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1171
|
| ''[[:d:Q4821153|Augustine Baker]]''
| escritor británicu
| 1575
| 1641
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1172
| [[Ficheru:Augustus Anson VC IWM Q 80462.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4821369|Augustus Anson]]''
|
| 1835
| 1877
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 1173
|
| ''[[:d:Q4840761|Baden Powell]]''
| políticu australianu (1900–1955)
| 1900
| 1955
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 1174
|
| ''[[:d:Q4846432|Frederick Bowley]]''
| xugador de críquet británicu (1873–1943)
| 1873
| 1943
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1175
| [[Ficheru:David Bailey Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4848345|Bailey Davies]]''
| xugador de rugbi union galés (1884–1968)
| 1884
| 1968
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1176
| [[Ficheru:Portrait of Brinley Richards, composer (4670494).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4850963|Henry Brinley Richards]]''
|
| 1819
| 1885
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1177
|
| ''[[:d:Q4858774|Barbara Brooke, Baroness Brooke of Ystradfellte]]''
| política galesa (1908–2000)
| 1908
| 2000
| ''[[:d:Q6661867|Llanwern]]''
|-
| style='text-align:right'| 1178
| [[Ficheru:Barnett Janner.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4861635|Barnett Janner]]''
| políticu británicu (1892–1982)
| 1892
| 1982
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1179
| [[Ficheru:Barrie Hole.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4863526|Barrie Hole]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1180
|
| ''[[:d:Q4863573|Barrie Williams]]''
|
| 1955<br/>1939
| 2018
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1181
|
| ''[[:d:Q4864430|Barry Livesey]]''
|
| 1905
| 1959
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1182
|
| ''[[:d:Q4864433|Barry Lloyd]]''
| xugador de críquet galés (1953–2016)
| 1953
| 2016
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1183
|
| ''[[:d:Q4864878|Barry Watkins]]''
| futbolista británicu (1921–2004)
| 1921
| 2004
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1184
| [[Ficheru:Rhyl National Eisteddfod, 1985 (1512958) (Beata Brooks).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4877002|Beata Brookes]]''
| política británica (1931–2015)
| 1930
| 2015
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1185
| [[Ficheru:William Beddoe Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4879027|Beddoe Rees]]''
| políticu británicu (1877–1931)
| 1877
| 1931
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1186
| [[Ficheru:Ben Beynon rugby player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4885297|Ben Beynon]]''
| futbolista británicu
| 1894
| 1969
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1187
| [[Ficheru:Leadership, Paris - UNESCO - PHOTO0000003811 0001.tiff|center|128px]]
| ''[[:d:Q4885324|Ben Bowen Thomas]]''
|
| 1899
| 1977
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1188
| [[Ficheru:Ben Davies (1873-1930).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4885512|Ben Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1873–1930)
| 1873
| 1930
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1189
|
| ''[[:d:Q4885596|Ben Ellis]]''
| futbolista británicu
| 1906
| 1968
| ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 1190
|
| ''[[:d:Q4886365|Ben Roberts]]''
|
| 1950
| 2021
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1191
|
| ''[[:d:Q4886643|Ben Watts-Jones]]''
| futbolista británicu
| 1885
| 1949
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1192
|
| ''[[:d:Q4886702|Ben Williams]]''
| futbolista británicu (1900–1968)
| 1900
| 1968
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 1193
|
| ''[[:d:Q4886701|Ben Williams]]''
| actor británicu (1892–1959)
| 1892
| 1959
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1194
|
| ''[[:d:Q4887284|Benedict James]]''
| guionista británicu (1871–1957)
| 1871
| 1957
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 1195
| [[Ficheru:Benjamin Barker II, by Benjamin Barker II.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4888246|Benjamin Barker]]''
|
| 1776
| 1838
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1196
| [[Ficheru:Ben Davies as Geoffrey Wilder (Dorothy).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4888470|Benjamin Davies]]''
|
| 1858
| 1943
| [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 1197
| [[Ficheru:Benjamin Gronow.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4888734|Benjamin Gronow]]''
|
| 1887
| 1967
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1198
| [[Ficheru:Portrait of Benjamin Hall, Esqr. M.P (4670824) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4888758|Benjamin Hall]]''
| políticu británicu
| 1777
| 1817
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 1199
|
| ''[[:d:Q4889295|Benjamin Thomas Williams]]''
| políticu británicu
| 1832
| 1890
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1200
|
| ''[[:d:Q4889329|Benjamin Vaughan]]''
|
| 1917
| 2003
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 1201
|
| ''[[:d:Q4891798|Beriah Moore]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1202
|
| ''[[:d:Q4893182|Bernard Gould]]''
|
| 1893
| 1965
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1203
|
| ''[[:d:Q4893213|Bernard Hedges]]''
| xugador de críquet galés (1927–2014)
| 1927
| 2014
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1204
|
| ''[[:d:Q4893711|Bernard Turnbull]]''
| xugador de rugbi británicu (1904–1984)
| 1904
| 1984
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1205
|
| ''[[:d:Q4895054|Bert Evans]]''
| futbolista británicu (1922–2008)
| 1922
| 2008
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1206
|
| ''[[:d:Q4895128|Bert Hodgkinson]]''
| futbolista británicu (1884–1939)
| 1884
| 1939
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 1207
|
| ''[[:d:Q4895132|Bert Hollingdale]]''
| xugador de rugbi union británicu (1889–1961)
| 1889
| 1961
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1208
|
| ''[[:d:Q4895151|Bert Jenkins]]''
|
| 1885
| 1943
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1209
|
| ''[[:d:Q4895159|Bert Jones]]''
|
| 1906
| 1982
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1210
| [[Ficheru:Herbert Samuel ('Bert') Thomas from NPG.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4895337|Bert Thomas]]''
| humorista gráficu galés (1883–1966)
| 1883
| 1966
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1211
| [[Ficheru:Bert Turner, Estadio, 1955-01-22 (610).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4895348|Bert Turner]]''
|
| 1909
| 1981
| ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 1212
|
| ''[[:d:Q4895662|Bertie Perkins]]''
| xugador de críquet galés (1905–1992)
| 1905
| 1992
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1213
|
| ''[[:d:Q4895661|Bertie Williams]]''
| futbolista británicu
| 1907
| 1968
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1214
|
| ''[[:d:Q4897594|Beth Morris]]''
| actriz británica (1949–2018)
| 1949
| 2018
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1215
| [[Ficheru:Betsi Cadwaladr.JPG|center|128px]]
| [[Betsi Cadwaladr]]
| enfermera galesa (1789–1860)
| 1789
| 1860
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 1216
|
| ''[[:d:Q4908703|Bill Davies]]''
| xugador de críquet galés (1906–1971)
| 1906
| 1971
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1217
|
| ''[[:d:Q4908899|Bill Emery]]''
| xugador de críquet galés (1897–1962)
| 1897
| 1962
| ''[[:d:Q7165293|Pentrebach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1218
|
| ''[[:d:Q4908928|Bill Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1857–1935)
| 1857
| 1935
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 1219
|
| ''[[:d:Q4908933|Bill Everson]]''
| xugador de rugbi union galés (1906–1966)
| 1906
| 1966
| ''[[:d:Q7377542|Rudry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1220
|
| ''[[:d:Q5490423|Frank Wilson]]''
|
| 1944
| 2024
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1221
|
| ''[[:d:Q5490537|Frank Young]]''
|
| 1885
| 1941
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1222
|
| ''[[:d:Q5494458|Fred Andrews]]''
| xugador de rugbi británicu (1864–1929)
| 1864
| 1929
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1223
|
| ''[[:d:Q5494638|Fred Birt]]''
| xugador de rugbi union británicu (1886–1956)
| 1886
| 1956
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1224
|
| ''[[:d:Q5495274|Fred Godfrey]]''
| compositor de cantares galés (1880–1953)
| 1880
| 1953
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1225
|
| ''[[:d:Q5495313|Fred Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1873
| 1917
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 1226
|
| ''[[:d:Q5495365|Fred Hando]]''
| historiador galés (1888–1970)
| 1888
| 1970
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1227
|
| ''[[:d:Q5495472|Fred Hole]]''
| diseñador de producción galés (1935–2011)
| 1935
| 2011
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1228
| [[Ficheru:Fred Hutchinson (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5495530|Fred Hutchinson]]''
| xugador de rugbi union británicu (1867–1941)
| 1867
| 1941
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1229
|
| ''[[:d:Q5495593|Fred Jones]]''
|
| 1867
| 1910
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 1230
|
| ''[[:d:Q5495604|Fred Jones]]''
|
| 1938
| 2013
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 1231
|
| ''[[:d:Q5495622|Fred Jowett]]''
|
| 1879
| 1939
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1232
|
| ''[[:d:Q5495881|Fred Mathias]]''
|
| 1898
| 1955
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1233
|
| ''[[:d:Q5496060|Fred Perrett]]''
|
| 1891
| 1918
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1234
|
| ''[[:d:Q5496211|Fred Samuel]]''
|
| 1897
| 1941
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1235
|
| ''[[:d:Q5496283|Fred Smallwood]]''
| futbolista británicu (1910–1965)
| 1910
| 1965
| ''[[:d:Q16963321|Brynteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 1236
|
| ''[[:d:Q5496333|Fred Stansfield]]''
| futbolista británicu
| 1917
| 2014
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1237
|
| ''[[:d:Q5496506|Fred Warren]]''
| futbolista británicu (1907–1986)
| 1907
| 1986
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1238
|
| ''[[:d:Q5496831|Freddie Williams]]''
| pilotu de motociclismu galés (1926–2013)
| 1926
| 2013
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1239
|
| ''[[:d:Q5496892|Freddy Morgan]]''
| boxeador galés (1908–1990)
| 1908
| 1990
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 1240
| [[Ficheru:Frederick Barter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5497346|Frederick Barter]]''
| militar galés (1891–1952)
| 1891
| 1953
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1241
|
| ''[[:d:Q5498030|Frederick Higginson]]''
| xugador de rugbi union galés (1913–2003)
| 1913
| 2003
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1242
|
| ''[[:d:Q5498073|Frederick Hughes]]''
|
|
| 1976
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1243
|
| ''[[:d:Q5498286|Frederick Llewellyn-Jones]]''
| políticu galés (1866–1941)
| 1866
| 1941
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 1244
|
| ''[[:d:Q5498353|Frederick Margrave]]''
| xugador de rugbi union británicu (1858–1946)
| 1858
| 1946
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1245
| [[Ficheru:Engineer Frederick Palmer.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5498509|Frederick Palmer]]''
| inxenieru británicu
| 1862
| 1934
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1246
|
| ''[[:d:Q5498557|Frederick Phillips]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1884–1948)
| 1884
| 1948
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1247
| [[Ficheru:Apr 95 Rosiers St Clement Danes cropsm.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5498664|Frederick Rosier]]''
| militar galés (1915–1998)
| 1915
| 1998
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1248
| [[Ficheru:Frederick wilding.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5499041|Frederick Wilding]]''
| xugador de críquet neozelandés (1852–1945)
| 1852
| 1945
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1249
| [[Ficheru:Gabriel Goodman by GP Harding.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5515655|Gabriel Goodman]]''
|
| 1528
| 1601
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 1250
|
| ''[[:d:Q5522758|Garel Rhys]]''
| escritor galés (1940–2017)
| 1940
| 2017
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1251
|
| ''[[:d:Q5522779|Gareth Alban Davies]]''
| poeta británicu
| 1926
| 2009
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 1252
|
| ''[[:d:Q5522852|Gareth Griffiths]]''
| xugador de rugbi union británicu (1931–2016)
| 1931
| 2016
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 1253
| [[Ficheru:Garethhughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522872|Gareth Hughes]]''
|
| 1894
| 1965
| ''[[:d:Q5208304|Dafen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1254
|
| ''[[:d:Q5522889|Gareth Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1979–2008)
| 1979
| 2008
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1255
|
| ''[[:d:Q5522939|Gareth Payne]]''
| xugador de rugbi union británicu (1935–2004)
| 1935
| 2004
| ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 1256
|
| ''[[:d:Q5522947|Gareth Price]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1917–1992)
| 1917
| 1992
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1257
|
| ''[[:d:Q5522960|Gareth Roberts]]''
| físicu galés (1940–2007)
| 1940
| 2007
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1258
|
| ''[[:d:Q5522989|Gareth Walters]]''
| compositor británicu
| 1928
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1259
| [[Ficheru:Geoff Charles self portrait, 1945.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5534081|Geoff Charles]]''
|
| 1909
| 2002
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 1260
|
| ''[[:d:Q5534202|Geoff Lewis]]''
| entrenador de caballos británicu
| 1935
| 2025
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1261
|
| ''[[:d:Q5534908|Geoffrey Somerset, 6th Baron Raglan]]''
|
| 1932
| 2025
| ''[[:d:Q5057283|Cefntilla Court]]''
|-
| style='text-align:right'| 1262
|
| ''[[:d:Q5536260|George Andrews]]''
|
| 1904
| 1989
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1263
|
| ''[[:d:Q5536664|George Ballsom]]''
| futbolista británicu (1912–1983)
| 1912
| 1983
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1264
|
| ''[[:d:Q5536893|George Bennet]]''
|
| 1913
| 1970
| ''[[:d:Q5468045|Forden]]''
|-
| style='text-align:right'| 1265
|
| ''[[:d:Q5536905|George Benson]]''
| actor británicu (1911–1983)
| 1911
| 1983
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1266
|
| ''[[:d:Q5537937|George Clark Williams]]''
|
| 1878
| 1958
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1267
|
| ''[[:d:Q5538123|George Cording]]''
| xugador de críquet galés (1878–1946)
| 1878
| 1946
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 1268
| [[Ficheru:George Dobson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5538555|George Dobson]]''
| xugador de rugbi union galés (1873–1917)
| 1873
| 1917
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1269
|
| ''[[:d:Q5538902|George Edwards]]''
| futbolista británicu (1920–2008)
| 1920
| 2008
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 1270
|
| ''[[:d:Q5539049|George Evans]]''
| futbolista británicu (1935–2000)
| 1935
| 2000
| ''[[:d:Q7321505|Rhostyllen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1271
| [[Ficheru:George Ewart Evans, Stowmarket.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5539058|George Ewart Evans]]''
| escritor británicu (1909–1988)
| 1909
| 1988
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1272
|
| ''[[:d:Q5539858|George Grant Francis]]''
|
| 1814
| 1882
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1273
| [[Ficheru:George Griffith DD, Bp of St Asaph.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5539921|George Griffith]]''
|
| 1601
| 1666
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 1274
| [[Ficheru:1906 George Hay Morgan MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5540341|George Hay Morgan]]''
| políticu británicu (1866–1931)
| 1866
| 1931
| [[Y Gelli Gandryll]]
|-
| style='text-align:right'| 1275
|
| ''[[:d:Q5540434|George Henry Challenger]]''
|
| 1881
| 1947
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1276
| [[Ficheru:George Henry Hall 1945.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5540460|George Henry Hall, 1st Viscount Hall]]''
| políticu galés (1881–1965)
| 1881
| 1965
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 1277
|
| ''[[:d:Q5540799|George Howells]]''
|
| 1871
| 1955
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 1278
| [[Ficheru:George Latham.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5541549|George Latham]]''
| futbolista británicu
| 1881
| 1939
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1279
|
| ''[[:d:Q5541703|George Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1913
| 1981
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1280
|
| ''[[:d:Q5541706|George Lewis]]''
|
| 1901
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1281
|
| ''[[:d:Q5541768|George Littlewood Hirst]]''
| xugador de rugbi union galés (1890–1967)
| 1890
| 1967
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 1282
| [[Ficheru:Bishop Lloyd.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5541776|George Lloyd]]''
|
| 1560
| 1615
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1283
| [[Ficheru:George Lockwood Morris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5541799|George Lockwood Morris]]''
| xugador de rugbi union galés (1859–1947)
| 1859
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1284
|
| ''[[:d:Q5541851|George Lowrie]]''
| futbolista británicu (1919–1989)
| 1919
| 1989
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1285
| [[Ficheru:George Manning, 1938.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5542118|George Manning]]''
| políticu neozelandés (1887–1976)
| 1887
| 1976
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 1286
|
| ''[[:d:Q5542707|George Murphy]]''
| futbolista británicu
| 1915
| 1983
| ''[[:d:Q7975053|Wattsville]]''
|-
| style='text-align:right'| 1287
|
| ''[[:d:Q5543029|George Oliver]]''
|
| 1891
| 1977
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1288
|
| ''[[:d:Q5543080|George Owens]]''
|
| 1894
| 1978
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1289
|
| ''[[:d:Q5543081|George Owen]]''
| naturalista galés (1552–1613)
| 1552
| 1613
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 1290
| [[Ficheru:George Prowse VC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5543567|George Prowse]]''
| militar galés (1886–1918)
| 1886
| 1918
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 1291
|
| ''[[:d:Q5543769|George Reed]]''
| xugador de críquet galés (1906–1988)
| 1906
| 1988
| ''[[:d:Q390036|St Fagans]]''
|-
| style='text-align:right'| 1292
| [[Ficheru:George Robert Wythen Baxter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5543939|George Robert Wythen Baxter]]''
| escritor británicu
| 1814
| 1854
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1293
|
| ''[[:d:Q5544086|George Rowles]]''
|
| 1866
| 1922
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1294
|
| ''[[:d:Q5544096|George Ruddick]]''
|
| 1881
| 1949
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1295
|
| ''[[:d:Q5544476|George Shaw]]''
| xugador de críquet galés (1931–1984)
| 1931
| 1984
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 1296
|
| ''[[:d:Q5544970|George Sutton]]''
| boxeador galés (1922–1995)
| 1922
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1297
|
| ''[[:d:Q5545143|George Thomas]]''
|
| 1881
| 1916
| ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1298
|
| ''[[:d:Q5545141|George Thomas]]''
|
| 1930
| 2014
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1299
|
| ''[[:d:Q5545144|George Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1857–1934)
| 1857
| 1934
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1300
| [[Ficheru:George-Morgan-Trefgarne-n-Garro-Jones-1st-Baron-Trefgarne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5545309|George Trefgarne, 1st Baron Trefgarne]]''
| políticu británicu (1894–1960)
| 1894
| 1960
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 1301
|
| ''[[:d:Q5545378|George Tuxford]]''
| militar galés (1870–1942)
| 1870
| 1942
| ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 1302
| [[Ficheru:George Whitcombe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5546209|George Whitcombe]]''
| futbolista británicu
| 1902
| 1986
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1303
|
| ''[[:d:Q5546252|George Wightwick]]''
|
| 1802
| 1872
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 1304
|
| ''[[:d:Q5546680|George de Cantilupe]]''
|
| 1252
| 1273
| ''[[:d:Q4667087|Abergavenny Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1305
|
| ''[[:d:Q5548806|Geraint Goodwin]]''
| escritor galés (1903–1942)
| 1903
| 1942
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1306
|
| ''[[:d:Q5548821|Geraint Morris]]''
|
| 1941
| 1997
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1307
|
| ''[[:d:Q5549181|Gerald Gladstone]]''
|
| 1901
| 1978
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 1308
|
| ''[[:d:Q5549216|Gerald Hamer]]''
|
| 1886
| 1972
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 1309
| [[Ficheru:Chaired bard and crowned bard at Eisteddfod Criccieth, 1975 (1517631).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5549841|Gerallt Lloyd Owen]]''
|
| 1944
| 2014
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1310
|
| ''[[:d:Q5554440|Gethin ap Gruffydd]]''
| políticu galés
| 1946
| 2025
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1311
|
| ''[[:d:Q5561126|Gilbert Morgan]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1908–1973)
| 1908
| 1973
| ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1312
|
| ''[[:d:Q5563045|Ginger Jones]]''
| boxeador galés (1905–1986)
| 1905
| 1986
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1313
|
| ''[[:d:Q5563602|Giotto Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés (1864–1938)
| 1864
| 1938
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1314
|
| ''[[:d:Q5564080|Gipsy Daniels]]''
| boxeador galés (1903–1967)
| 1903
| 1967
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1315
|
| ''[[:d:Q5566441|Gladys Morgan]]''
| comedianta galesa (1898–1983)
| 1898
| 1983
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1316
|
| ''[[:d:Q5566655|Glanville Williams]]''
| abogáu galés (1911–1997)
| 1911
| 1997
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1317
|
| ''[[:d:Q5567906|Glen Moody]]''
| boxeador galés (1909–1989)
| 1909
| 1989
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1318
|
| ''[[:d:Q5572834|Glyn Davidge]]''
| xugador de rugbi union británicu (1933–2006)
| 1933
| 2006
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1319
|
| ''[[:d:Q5572832|Glyn Berry]]''
| diplomáticu galés (1946–2006)
| 1946
| 2006
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1320
| [[Ficheru:Tom Carpenter headshot.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4215697|Tom Carpenter]]''
| xugador de snooker galés
| 1887
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1321
| [[Ficheru:Portrait of Mrs. Gladstone (4670770).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5052698|Catherine Gladstone]]''
| política galesa (1812–1900)
| 1812
| 1900
| ''[[:d:Q370127|Hawarden Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1322
|
| ''[[:d:Q5055956|Cecil Biggs]]''
|
| 1881
| 1944
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1323
| [[Ficheru:Cecil Raleigh (1856–1914).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5056292|Cecil Raleigh]]''
|
| 1856
| 1914
| ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1324
|
| ''[[:d:Q5056310|Cecil Smith]]''
| futbolista británicu (1904–1977)
| 1904
| 1977
| ''[[:d:Q6757051|Marchwiel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1325
|
| ''[[:d:Q5056313|Cecil Spiller]]''
| xugador de críquet galés (1900–1974)
| 1900
| 1974
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1326
|
| ''[[:d:Q5056381|Cecil Woodham-Smith]]''
|
| 1896
| 1977
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 1327
| [[Ficheru:Cedric Morris, circa 1920.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5057131|Cedric Morris]]''
| pintor británicu (1889–1982)
| 1889
| 1982
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 1328
|
| ''[[:d:Q5058868|Cennydd Traherne]]''
| hacendado galés (1910–1995)
| 1910
| 1995
| ''[[:d:Q5140546|Coedarhydyglyn]]''<br/>''[[:d:Q7590820|St Nicholas]]''
|-
| style='text-align:right'| 1329
|
| ''[[:d:Q5064236|Ceri Peach]]''
| xeógrafu británicu (1939–2018)
| 1939
| 2018
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1330
|
| ''[[:d:Q5064237|Ceri Morgan]]''
| xugador de dardos galés
| 1947
| 2020
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1331
|
| ''[[:d:Q5064241|Ceri Richards]]''
| pintor británicu (1903–1971)
| 1903
| 1971
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1332
| [[Ficheru:Sir Charles Alexander Harris (1855-1947).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5075044|Charles Alexander Harris]]''
| políticu canadianu (1855–1947)
| 1855
| 1947
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1333
| [[Ficheru:C A Duval.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5075082|Charles Allen Duval]]''
|
| 1810
| 1872
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 1334
| [[Ficheru:US1047839-Figure 1.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5075534|Charles Benjamin Redrup]]''
| inxenieru británicu
| 1878
| 1961
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1335
|
| ''[[:d:Q5076594|Charles Curran]]''
| políticu británicu (1903–1972)
| 1903
| 1972
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1336
|
| ''[[:d:Q5076911|Charles Dolman]]''
|
| 1807
| 1863
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1337
|
| ''[[:d:Q5077255|Charles Edward Breese]]''
| políticu británicu (1867–1932)
| 1867
| 1932
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1338
| [[Ficheru:Sir Charles Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5077316|Charles Edwards]]''
| políticu británicu (1867–1954)
| 1867
| 1954
| ''[[:d:Q60845686|Gravel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1339
|
| ''[[:d:Q5077323|Charles Edwards]]''
|
| 1628
| 1691
| ''[[:d:Q3402947|Rhydycroesau]]''
|-
| style='text-align:right'| 1340
| [[Ficheru:Charles Lionel Gibbs.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5078021|Charles Gibbs]]''
|
| 1877
| 1934
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1341
| [[Ficheru:Charles Gresford Edmondes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5078428|Charles Gresford Edmondes]]''
|
| 1838
| 1893
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 1342
|
| ''[[:d:Q5079440|Charles James Jackson]]''
|
| 1846
| 1923
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1343
| [[Ficheru:CJWatkinWilliamsAS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5079461|Watkin Williams]]''
|
| 1827
| 1884
| ''[[:d:Q3399915|Llangar]]''
|-
| style='text-align:right'| 1344
|
| ''[[:d:Q5081077|Charles Morgan]]''
| actor británicu (1909–2000)
| 1909
| 2000
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 1345
| [[Ficheru:Octavius Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5081341|Octavius Morgan]]''
| políticu galés (1803–1888)
| 1803
| 1888
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1346
|
| ''[[:d:Q5081561|Charles Peart]]''
| escultor galés (1759–1798)
| 1759
| 1798
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1347
|
| ''[[:d:Q5081757|Charles Prestwood Lucas]]''
|
| 1853
| 1931
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1348
|
| ''[[:d:Q5082587|Charles Spencer]]''
| xugador de críquet galés (1903–1941)
| 1903
| 1941
| ''[[:d:Q6661223|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 1349
|
| ''[[:d:Q5082610|Charles St John David]]''
|
| 1855
| 1924
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 1350
| [[Ficheru:Charles-Butt-Stanton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5082639|Charles Stanton]]''
|
| 1873
| 1946
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1351
| [[Ficheru:Reverend Dr Charles Symmons, by William Beechey (1753-1839).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5082797|Charles Symmons]]''
|
| 1749
| 1826
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1352
|
| ''[[:d:Q5083599|Charles Williams]]''
|
| 1807<br/>1804
| 1877
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 1353
|
| ''[[:d:Q5083602|Charles Williams]]''
|
| 1906
| 1961
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1354
|
| ''[[:d:Q5084581|Charli Britton]]''
| batería británicu
| 1952
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1355
|
| ''[[:d:Q5085086|Charlie Jones]]''
|
| 1911
| 1985
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1356
|
| ''[[:d:Q5085196|Charlie Martin]]''
| pilotu de carreres galés (1913–1998)
| 1913
| 1998
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1357
| [[Ficheru:Parry 180395.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5085359|Charlie Parry]]''
| futbolista británicu
| 1870
| 1922
| ''[[:d:Q6661768|Llansilin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1358
|
| ''[[:d:Q5085395|Charlie Phillips]]''
| futbolista británicu (1910–1969)
| 1910
| 1969
| ''[[:d:Q7926510|Victoria]]''
|-
| style='text-align:right'| 1359
|
| ''[[:d:Q5085414|Charlie Pugh]]''
| xugador de rugbi union británicu (1896–1951)
| 1896
| 1951
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1360
|
| ''[[:d:Q5085603|Charlie Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1864–1948)
| 1864
| 1948
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1361
|
| ''[[:d:Q5085718|Charlie Winslade]]''
|
| 1931
| 1993
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1362
| [[Ficheru:Charlotte Godley sketch, 1877.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5085957|Charlotte Godley]]''
|
| 1821
| 1907
| ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]''
|-
| style='text-align:right'| 1363
|
| ''[[:d:Q5086967|Charubel]]''
|
| 1826
| 1908
| ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 1364
|
| ''[[:d:Q5096125|Chick Jenkins]]''
|
| 1882
| 1932
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 1365
|
| ''[[:d:Q5105819|Chris Barnard]]''
| futbolista británicu
| 1947
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1366
|
| ''[[:d:Q5107359|Chris Marustik]]''
| futbolista británicu (1961–2015)
| 1961
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1367
|
| ''[[:d:Q5107567|Chris Needs]]''
| músicu y llocutor de radio galés
| 1954
| 2020
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1368
|
| ''[[:d:Q5111419|Christmas Samuel]]''
|
| 1674
| 1764
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 1369
|
| ''[[:d:Q5111917|Christopher Bassett]]''
|
| 1752
| 1784
| ''[[:d:Q4667189|Aberthaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1370
|
| ''[[:d:Q5112292|Christopher Evans]]''
|
| 1931
| 1979
| ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 1371
| [[Ficheru:Christopher J. Yorath.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5112621|Christopher J. Yorath]]''
| inxenieru canadianu
| 1879
| 1932
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1372
| [[Ficheru:Christopher Rice Mansel Talbot by Alfred Count D'Orsay in 1834.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5113133|Christopher Rice Mansel Talbot]]''
|
| 1803
| 1890
| ''[[:d:Q7164590|Penrice Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1373
| [[Ficheru:Self Portrait (gcf02743).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5113432|Christopher Williams]]''
| pintor galés (1873–1934)
| 1873
| 1934
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1374
| [[Ficheru:ClaraNovelloDavies.tiff|center|128px]]
| ''[[:d:Q5126032|Clara Novello Davies]]''
|
| 1861
| 1943
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1375
|
| ''[[:d:Q5129068|Claude Warner]]''
| xugador de críquet galés (1882–1965)
| 1882
| 1965
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1376
|
| ''[[:d:Q5131184|Clem Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu (1890–1944)
| 1890
| 1944
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1377
| [[Ficheru:Clement Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5131308|Clement Davies]]''
|
| 1884
| 1962
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1378
| [[Ficheru:Clem-Edwards-AS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5131317|Clement Edwards]]''
|
| 1869
| 1938
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 1379
|
| ''[[:d:Q5132540|Cliff Birch]]''
| futbolista británicu
| 1928
| 1990
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1380
|
| ''[[:d:Q5132577|Cliff Curvis]]''
| boxeador galés (1927–2009)
| 1927
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1381
|
| ''[[:d:Q5132650|Cliff Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1914–1990)
| 1914
| 1990
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1382
|
| ''[[:d:Q5132743|Cliff Richards]]''
| xugador de rugbi union galés (1901–1964)
| 1901
| 1964
| ''[[:d:Q5638416|Hafodyrynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 1383
|
| ''[[:d:Q5132760|Cliff Sear]]''
| futbolista británicu
| 1936
| 2000
| ''[[:d:Q7321505|Rhostyllen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1384
|
| ''[[:d:Q5132796|Cliff Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1898–1930)
| 1898
| 1930
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 1385
|
| ''[[:d:Q5132853|Clifford Allen, 1st Baron Allen of Hurtwood]]''
| políticu galés (1889–1939)
| 1889
| 1939
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1386
| [[Ficheru:Clifford Evans.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5132938|Clifford Evans]]''
|
| 1912
| 1985
| ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1387
|
| ''[[:d:Q5132939|Clifford Evans]]''
|
| 1913
| 1982
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 1388
|
| ''[[:d:Q5133076|Clifford Williams]]''
|
| 1939
| 2014
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 1389
|
| ''[[:d:Q5133077|Clifford Williams]]''
|
| 1926
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1390
|
| ''[[:d:Q5133081|Clifford Wright]]''
| sacerdote galés (1922–2014)
| 1922
| 2014
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1391
|
| ''[[:d:Q5134124|Clinton Greyn]]''
| actor británicu
| 1936<br/>1933
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1392
|
| ''[[:d:Q5134498|Clive Best]]''
|
| 1931
| 2013
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 1393
|
| ''[[:d:Q5134585|Clive Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1955
| 2022
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1394
|
| ''[[:d:Q5134608|Clive Jenkins]]''
| sindicalista galés (1926–1999)
| 1926
| 1999
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1395
|
| ''[[:d:Q5134670|Clive Shell]]''
| xugador de rugbi union galés (1947–2012)
| 1947
| 2012
| ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1396
|
| ''[[:d:Q5145044|Colin Dixon]]''
|
| 1943
| 1993
| ''[[:d:Q5002508|Butetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1397
|
| ''[[:d:Q5145075|Colin Evans]]''
|
| 1936
| 1992
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 1398
|
| ''[[:d:Q5145089|Colin Fletcher]]''
| escritor galés (1922–2007)
| 1922
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1399
|
| ''[[:d:Q5145124|Colin Gale]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2008
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1400
|
| ''[[:d:Q5145200|Colin Hillman]]''
|
| 1961
| 2009
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1401
|
| ''[[:d:Q5145355|Colin McCormack]]''
| actor galés (1941–2004)
| 1941
| 2004
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1402
|
| ''[[:d:Q5145479|Colin Phipps]]''
|
| 1934
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1403
|
| ''[[:d:Q5157987|Con Murphy]]''
|
| 1908
| 1964
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 1404
|
| ''[[:d:Q5167027|Cooke Davies]]''
| políticu canadianu (1897–1970)
| 1897
| 1970
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 1405
|
| ''[[:d:Q5196810|Cuthbert Taylor]]''
| boxeador británicu (1909–1977)
| 1909
| 1977
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1406
|
| ''[[:d:Q5200745|Cyril Gwynn]]''
|
| 1897
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1407
| [[Ficheru:Cyril Lakin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5200787|Cyril Lakin]]''
|
| 1893
| 1948
| ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]''
|-
| style='text-align:right'| 1408
|
| ''[[:d:Q5200865|Cyril Rowland]]''
| xugador de críquet galés (1905–1971)
| 1905
| 1971
| ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]''
|-
| style='text-align:right'| 1409
|
| ''[[:d:Q5200900|Cyril Trailor]]''
| futbolista británicu (1919–1986)
| 1919
| 1986
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1410
|
| ''[[:d:Q5208339|Daffyd Dyvyr]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 1991
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1411
| [[Ficheru:Eglwys Corpus Christi, Tremeirchion Sir Ddinbych Church Denbighshire, North Wales 35.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5208379|Dafydd Ddu o Hiraddug]]''
|
| 1350
| 1371
| ''[[:d:Q16068256|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 1412
|
| ''[[:d:Q5208382|Dafydd Gorlech]]''
|
| 1410
| 1490
| ''[[:d:Q13125329|Abergorlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 1413
|
| ''[[:d:Q5208385|Dafydd Nanmor]]''
|
| 1420
| 1485
| ''[[:d:Q3401919|Nantmor]]''
|-
| style='text-align:right'| 1414
|
| ''[[:d:Q5208983|Dai Davies]]''
|
| 1896
| 1976
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1415
|
| ''[[:d:Q5208986|Dai Davies]]''
| futbolista británicu
| 1948
| 2021
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 1416
| [[Ficheru:David Maldwyn Davies 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5208987|Dai Davies]]''
| xugador de rugbi union galés (1925–2003)
| 1925
| 2003
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 1417
|
| ''[[:d:Q5208985|Dai Davies]]''
|
| 1880
| 1944
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1418
|
| ''[[:d:Q5208990|Dai Edwards]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1896–1960)
| 1896
| 1960
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 1419
| [[Ficheru:Cymro front page, 2-10-55, showing a picture of Dai Dower, Abercynon, and his fiancé, Evelyn Trapp (1469059) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5208992|Dai Dower]]''
| boxeador galés (1933–2016)
| 1933
| 2016
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1420
|
| ''[[:d:Q5208993|Dai Evans]]''
|
| 1872
| 1912
| ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1421
| [[Ficheru:William Ouseley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3568860|William Ouseley]]''
|
| 1767
| 1842
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1422
| [[Ficheru:Billy Trew 1905.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3569004|Billy Trew]]''
|
| 1879
| 1926
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1423
| [[Ficheru:Willie Llewellyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3569085|Willie Llewellyn]]''
| xugador de rugbi union británicu (1878–1973)
| 1878
| 1973
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1424
|
| ''[[:d:Q3570190|Wyatt Gould]]''
|
| 1879
| 1960
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1425
|
| ''[[:d:Q3611713|Alice de Lacy, 3rd Countess of Lincoln]]''
| aristócrata galesa (1281–1348)
| 1281
| 1348
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1426
| [[Ficheru:Arthur E. Powell.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3624264|Arthur E. Powell]]''
| escritor galés (1882–1969)
| 1882
| 1969
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1427
|
| ''[[:d:Q3634630|Barbara Sidney, Countess of Leicester]]''
|
| 1563
| 1621
| ''[[:d:Q1107288|Coity Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1428
| [[Ficheru:Benjamin Piercy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3638260|Benjamin Piercy]]''
|
| 1827
| 1888
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 1429
|
| ''[[:d:Q3646166|Brynley Allen]]''
| futbolista británicu (1921–2005)
| 1921
| 2005
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 1430
| [[Ficheru:John Petherick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3656278|John Petherick]]''
|
| 1813
| 1882
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1431
|
| ''[[:d:Q3681914|Ruth Dunning]]''
| actriz británica (1911–1983)
| 1911
| 1983
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1432
|
| ''[[:d:Q3682628|Colin Baker]]''
| futbolista británicu
| 1934
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1433
| [[Ficheru:Constance Edwina, Duchess of Westminster.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3687588|Constance Lewis]]''
| regatista británica (1876–1970)
| 1876
| 1970
| ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1434
|
| ''[[:d:Q3701618|Daniel Gooch]]''
| esplorador galés (1869–1926)
| 1869
| 1926
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1435
| [[Ficheru:Eddie Butler and Iqwal.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3718921|Eddie Butler]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1957
| 2022
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1436
|
| ''[[:d:Q3740753|Penelope Mortimer]]''
|
| 1918
| 1999
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1437
|
| ''[[:d:Q3743241|William Simons]]''
| actor galés (1940-2019)
| 1940
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1438
|
| ''[[:d:Q3751249|Henry Habberley Price]]''
| filósofu británicu
| 1899
| 1984
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1439
|
| ''[[:d:Q3751833|Frank Hauser]]''
| direutor de teatru galés (1922–2007)
| 1922
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1440
|
| ''[[:d:Q3771885|Glan Letheren]]''
| futbolista británicu
| 1956
| 2024
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1441
|
| ''[[:d:Q3773585|Goronwy Owen]]''
| poeta galés (1723–1769)
| 1723
| 1769
| ''[[:d:Q13129624|Llanfair-Mathafarn-Eithaf]]''
|-
| style='text-align:right'| 1442
|
| ''[[:d:Q3774223|Graham Vearncombe]]''
| futbolista británicu (1934–1992)
| 1934
| 1992
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1443
| [[Ficheru:Michael Dahl (1656-1659-1743) - Henry Somerset (1684–1714), 2nd Duke of Beaufort, KG, in Ducal Robes - 1180909 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3784998|Henry Somerset, 2nd Duke of Beaufort]]''
|
| 1684
| 1714
| ''[[:d:Q525635|Monmouth Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1444
| [[Ficheru:Genoa 1893.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3787233|Howard Passadoro]]''
| futbolista británicu
| 1871
| 1921
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1445
|
| ''[[:d:Q3791526|Russell Lloyd]]''
| montador galés (1916–2008)
| 1916
| 2008
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1446
|
| ''[[:d:Q3806461|James Berkeley, 1st Baron Berkeley]]''
|
| 1394
| 1463
| ''[[:d:Q2630723|Raglan Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1447
|
| ''[[:d:Q3814488|Ken Leek]]''
| futbolista británicu (1935–2007)
| 1935
| 2007
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1448
|
| ''[[:d:Q3814797|Kevin Bowring]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
| 2024
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1449
| [[Ficheru:Leigh Richmond Roose.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3830019|Leigh Richmond Roose]]''
| futbolista británicu
| 1877
| 1916
| ''[[:d:Q5884520|Holt]]''
|-
| style='text-align:right'| 1450
|
| ''[[:d:Q3852373|Maud Chaworth]]''
|
| 1282
| 1322
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1451
| [[Ficheru:Portrait of D. Jones, Dolau Bach (4670288) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3896362|Dafydd Jones]]''
|
| 1803
| 1868
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 1452
|
| ''[[:d:Q3897540|Pat Glover]]''
| futbolista británicu (1910–1971)
| 1910
| 1971
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1453
|
| ''[[:d:Q3951052|Innes Lloyd]]''
| productor de televisión británicu (1925–1991)
| 1925
| 1991
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1454
|
| ''[[:d:Q3960034|Sibyl de Neufmarché]]''
|
| 1100
| 1143
| ''[[:d:Q15107961|Brecon Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1455
|
| ''[[:d:Q3990627|George Baker]]''
| futbolista británicu
| 1936
| 2024
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1456
|
| ''[[:d:Q3992473|Tom Griffiths]]''
| futbolista británicu (1906–1981)
| 1906
| 1981
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1457
|
| ''[[:d:Q3998498|Trevor Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1937
| 2024
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 1458
|
| ''[[:d:Q4010127|Vernon Pugh]]''
| xugador de rugbi union galés (1945–2003)
| 1945
| 2003
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1459
|
| ''[[:d:Q4020019|William George Trice]]''
| organista galés (1848–1920)
| 1848
| 1920
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1460
| [[Ficheru:William Henry Gladstone, Vanity Fair, 1882-02-11.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4020043|William Henry Gladstone]]''
|
| 1840
| 1891
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 1461
|
| ''[[:d:Q4020156|William Squire]]''
| actor británicu (1917–1989)
| 1917
| 1989
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1462
| [[Ficheru:Portrait of Nimrod (4671244).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4068173|Charles James Apperley]]''
|
| 1778
| 1843
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1463
| [[Ficheru:Frederick Birks VC AWM P02939.023.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4087034|Frederick Birks]]''
| militar galés (1894–1917)
| 1894
| 1917
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 1464
|
| ''[[:d:Q4101408|Tommy Bamford]]''
| futbolista británicu
| 1905
| 1967
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1465
|
| ''[[:d:Q4111556|Greville Wynne]]''
| espía británicu (1919–1990)
| 1919
| 1990
| ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1466
|
| ''[[:d:Q4134498|Gwilym Ddu o Arfon]]''
| poeta galés (1250–1400)
| 1250
| 1400
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1467
|
| ''[[:d:Q4201328|Joseph Murray Ince]]''
|
| 1806
| 1859
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 1468
|
| ''[[:d:Q4212534|Maud Cunnington]]''
|
| 1869
| 1951
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1469
|
| ''[[:d:Q4220725|Wiliam Cynwal]]''
|
|
| 1587
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1470
|
| ''[[:d:Q4249810|John Richards]]''
| políticu estauxunidense (1765–1850)
| 1765
| 1850
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1471
|
| ''[[:d:Q4252416|Elizabeth Howard]]''
|
| 1497<br/>1494
| 1558<br/>1559
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1472
| [[Ficheru:The Most Reverend Francis Mostyn (5292133).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4304585|Francis Mostyn]]''
| sacerdote galés (1860–1939)
| 1860
| 1939
| ''[[:d:Q17743247|Talacre Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 1473
| [[Ficheru:Newton Heath - Jack Powell - First Incarnation.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4347281|Jack Powell]]''
| futbolista británicu (1860–1947)
| 1860
| 1947
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1474
|
| ''[[:d:Q4354797|Aubrey Powell]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 2009
| ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]''
|-
| style='text-align:right'| 1475
| [[Ficheru:Irene Steer 1912 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4355198|Irene Steer]]''
| nadadora galesa (1889–1977)
| 1889
| 1977
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1476
| [[Ficheru:Lord Edmund Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4360990|Edmund Davies, Baron Edmund-Davies]]''
|
| 1906
| 1992
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 1477
| [[Ficheru:David Powell Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4376401|David Price]]''
| militar galés (1790–1854)
| 1790
| 1854
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1478
|
| ''[[:d:Q4470042|Cliff Wilson]]''
| xugador de snooker galés (1934–1994)
| 1934
| 1994
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 1479
|
| ''[[:d:Q4476244|Walter Watkins]]''
| futbolista británicu (1880–1942)
| 1880
| 1942
| ''[[:d:Q635169|Caersws]]''
|-
| style='text-align:right'| 1480
|
| ''[[:d:Q4502691|William John Hewlett]]''
| sindicalista galés (1876–1921)
| 1876
| 1921
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1481
|
| ''[[:d:Q4505352|Arthen ap Seisyll]]''
| rei galés (750–807)
| 750
| 807
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 1482
|
| ''[[:d:Q4529658|Clive Everton]]''
| xugador de snooker inglés
| 1937
| 2024
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1483
| [[Ficheru:Griffith-John-China.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4569597|Griffith John]]''
|
| 1831
| 1912
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1484
|
| ''[[:d:Q4647963|A. J. R. Russell-Wood]]''
| historiador estauxunidense (1940–2010)
| 1940<br/>1939
| 2010
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1485
|
| ''[[:d:Q4666174|Abdulrahim Abby Farah]]''
|
| 1919
| 2018
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1486
| [[Ficheru:Abel Christmas Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4666550|Abel Davies]]''
|
| 1861
| 1914
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 1487
|
| ''[[:d:Q4666582|Abel J. Jones]]''
|
| 1878
| 1949
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 1488
| [[Ficheru:Abraham Garrod Thomas2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4668868|Abraham Garrod Thomas]]''
| políticu galés (1853–1931)
| 1853
| 1931
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1489
| [[Ficheru:Adrian and Pat Dingle Wedding 1941-12-15.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4684982|Adrian Dingle]]''
|
| 1911
| 1974
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 1490
| [[Ficheru:Adrian Street.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4685382|Adrian Street]]''
| lluchador profesional británicu
| 1940
| 2023
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1491
|
| ''[[:d:Q4706576|Alan Edwards]]''
|
| 1943
| 1987
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 1492
|
| ''[[:d:Q4706594|Alan Evans]]''
| xugador de dardos galés (1949–1999)
| 1949
| 1999
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 1493
|
| ''[[:d:Q4706644|Alan Fox]]''
| futbolista británicu
| 1936
| 2021
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 1494
|
| ''[[:d:Q4706822|Alan Harrington]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2019
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1495
|
| ''[[:d:Q4706994|Alan Jones]]''
| futbolista británicu
| 1945
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1496
|
| ''[[:d:Q4707362|Alan Morgan]]''
| sacerdote británicu (1940–2011)
| 1940
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1497
|
| ''[[:d:Q4707517|Alan Petherbridge]]''
| yudoca galés
| 1927
| 2020
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1498
|
| ''[[:d:Q4707597|Alan Rees]]''
|
| 1938
| 2022
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1499
|
| ''[[:d:Q4707674|Alan Rowlands]]''
| pianista británicu (1929–2012)
| 1929
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1500
| [[Ficheru:AlanRudkin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4707682|Alan Rudkin]]''
| boxeador galés (1941–2010)
| 1941
| 2010
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1501
|
| ''[[:d:Q4707899|Alan Thompson]]''
|
| 1963
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1502
|
| ''[[:d:Q5585440|Gordon Lang]]''
| políticu galés (1893–1981)
| 1893
| 1981
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1503
|
| ''[[:d:Q5585653|Gordon Parry, Baron Parry]]''
|
| 1925
| 2004
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1504
|
| ''[[:d:Q5585662|Gordon Pembery]]''
| futbolista británicu (1926–2013)
| 1926
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1505
|
| ''[[:d:Q5585685|Gordon Pritchard]]''
|
| 1974
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1506
|
| ''[[:d:Q5585732|Gordon Richards]]''
| futbolista británicu (1933–1993)
| 1933
| 1993
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1507
| [[Ficheru:Goronwy Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5586826|Goronwy Roberts, Baron Goronwy-Roberts]]''
| políticu galés (1913–1981)
| 1913
| 1981
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 1508
|
| ''[[:d:Q5592776|Graham Dixon-Lewis]]''
|
| 1922
| 2010
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 1509
|
| ''[[:d:Q5593084|Graham Moore]]''
| futbolista británicu (1941–2016)
| 1941
| 2016
| ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 1510
|
| ''[[:d:Q5593167|Graham Rathbone]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2012
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1511
|
| ''[[:d:Q5593171|Graham Rees]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1936–1987)
| 1936
| 1987
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1512
|
| ''[[:d:Q5593294|Graham Sutton]]''
|
| 1903
| 1977
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1513
|
| ''[[:d:Q5593359|Graham Williams]]''
|
| 1936
| 2018
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1514
|
| ''[[:d:Q5593419|Grahame Hodgson]]''
| xugador de rugbi union británicu (1936–2016)
| 1936
| 2016
| ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 1515
|
| ''[[:d:Q5596915|Granville James]]''
|
|
| 2008
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1516
|
| ''[[:d:Q5596946|Granville Smith]]''
| futbolista británicu
| 1937
| 2024
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 1517
|
| ''[[:d:Q5607529|Grenville Millington]]''
| futbolista británicu
| 1951
| 2025
| [[Queensferry]]
|-
| style='text-align:right'| 1518
|
| ''[[:d:Q5608863|Griffith Arthur Jones]]''
|
| 1827
| 1906
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1519
| [[Ficheru:Portrait of Griffith Davies, F.R.S. 1788-1855 (4671504) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5608882|Griffith Davies]]''
|
| 1788
| 1855
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1520
| [[Ficheru:Griffith Hartwell Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5608888|Griffith Hartwell Jones]]''
|
| 1859
| 1944
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1521
|
| ''[[:d:Q5608910|Griffith Powell]]''
| filósofu británicu
| 1561
| 1620
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1522
| [[Ficheru:GriffithRhysJonesCaradogAberdare.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5608920|Griffith Rhys Jones]]''
| direutor d'orquesta galés (1834–1897)
| 1834
| 1897
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1523
|
| ''[[:d:Q5611974|Gruffudd Gryg]]''
| poeta galés (1310–1380)
| 1310
| 1380
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1524
|
| ''[[:d:Q5611979|Gruffudd ab Owain Glyndŵr]]''
|
| 1375
| 1412
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1525
|
| ''[[:d:Q5611977|Gruffudd Hiraethog]]''
|
|
| 1564
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 1526
|
| ''[[:d:Q5616240|Ormonde Maddock Dalton]]''
|
| 1866
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1527
| [[Ficheru:T Witton Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5617820|Thomas Witton Davies]]''
|
| 1851
| 1923
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 1528
|
| ''[[:d:Q5620625|Gus Broughton]]''
| xugador de rugbi union británicu (1904–1981)
| 1904
| 1981
| ''[[:d:Q13644928|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 1529
| [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5620755|Gus Risman]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1911–1994)
| 1911
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1530
|
| ''[[:d:Q5621832|Guto'r Glyn]]''
|
| 1430
| 1490
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1531
|
| ''[[:d:Q5622295|Guy Griffiths]]''
| militar galés (1915–1999)
| 1915
| 1999
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 1532
|
| ''[[:d:Q5622477|Guy Morgan]]''
|
| 1907
| 1973
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1533
| [[Ficheru:Gwenlyn Parry at Caernarfon (1537229).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5623526|Gwenlyn Parry]]''
| guionista galés (1932–1991)
| 1932
| 1991
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1534
|
| ''[[:d:Q5623555|Gwerful Mechain]]''
|
| 1460
| 1502
| ''[[:d:Q6804459|Mechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 1535
|
| ''[[:d:Q5623556|Gwerful Fychan]]''
|
| 1450
| 1490
| ''[[:d:Q7163095|Penllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1536
| [[Ficheru:Parchedig Gwilym Arthur Edwards, MA, DD, Athro yng Ngholeg y Bala (1929–1939), Prifathro yng Ngholeg Diwinyddol Aberystwyth (1939–1949) (gcf10121).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5623621|Gwilym Edwards]]''
|
| 1881
| 1963
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1537
|
| ''[[:d:Q5623630|Gwilym Puw]]''
|
| 1618
| 1689
| ''[[:d:Q5184753|Creuddyn peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 1538
|
| ''[[:d:Q5623632|Gwilym R. Jones]]''
|
| 1903
| 1993
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1539
| [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1950, Caerphilly (1449778).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5623638|Gwilym Tilsley]]''
|
| 1911
| 1997
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 1540
|
| ''[[:d:Q5623636|Gwilym Tew]]''
|
| 1450
| 1401
| ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]''
|-
| style='text-align:right'| 1541
|
| ''[[:d:Q5623767|Gwyn A. Williams]]''
| historiador galés (1925–1995)
| 1925
| 1995
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 1542
|
| ''[[:d:Q5623765|Gwyn Davies]]''
|
| 1908
| 1992
| ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]''
|-
| style='text-align:right'| 1543
|
| ''[[:d:Q5623771|Gwyn Francis]]''
| xugador de rugbi union británicu (1896–1987)
| 1896
| 1987
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1544
|
| ''[[:d:Q5623777|Gwyn Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1922
| 1999
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 1545
|
| ''[[:d:Q5623786|Gwyn Jones]]''
|
| 1917
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1546
|
| ''[[:d:Q5623785|Gwyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1935
| 2020
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1547
|
| ''[[:d:Q5623788|Gwyn Manning]]''
| futbolista británicu
| 1915
| 2003
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1548
|
| ''[[:d:Q5623794|Gwyn Richards]]''
|
| 1905
| 1985
| ''[[:d:Q4980933|Bryncethin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1549
|
| ''[[:d:Q5623795|Gwyn Richards]]''
| xugador de críquet galés
| 1951
| 2023
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1550
|
| ''[[:d:Q5623807|Gwyn Thomas]]''
|
| 1892
| 1984
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 1551
|
| ''[[:d:Q5623808|Gwyn Thomas]]''
| escritor galés (1913–1981)
| 1913
| 1981
| ''[[:d:Q5199740|Cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 1552
|
| ''[[:d:Q5623809|Gwyn Thomas]]''
| poeta británicu (1936–2016)
| 1936
| 2016
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 1553
|
| ''[[:d:Q5623859|Gwynfor Davies]]''
| xugador de críquet galés (1908–1972)
| 1908
| 1972
| ''[[:d:Q7417111|Sandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1554
|
| ''[[:d:Q5623872|Gwynn Evans]]''
| xugador de críquet galés (1915–2001)
| 1915
| 2001
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 1555
|
| ''[[:d:Q5623877|Gwynn Parry Jones]]''
| cantante d'ópera británicu (1891–1963)
| 1891
| 1963
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 1556
|
| ''[[:d:Q5638528|Hagan Evans]]''
|
|
| 1977
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1557
| [[Ficheru:Harold Bird-Wilson by Cuthbert Orde.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5660102|Harold Bird-Wilson]]''
| as de l'aviación galés (1919–2000)
| 1919
| 2000
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1558
|
| ''[[:d:Q5660294|Harold Charles]]''
|
| 1914
| 1987
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1559
|
| ''[[:d:Q5660453|Harold Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1898–1976)
| 1898
| 1976
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1560
|
| ''[[:d:Q5660490|Harold Dickinson]]''
| xugador de críquet galés (1911–1997)
| 1911
| 1997
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1561
|
| ''[[:d:Q5660587|Harold Edwards]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1909–1993)
| 1909
| 1993
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 1562
|
| ''[[:d:Q5661301|Harold Jones]]''
|
| 1907
| 1955
| ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 1563
|
| ''[[:d:Q5661519|Harold Lloyd]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1984
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 1564
|
| ''[[:d:Q5662786|Harold Williams]]''
| futbolista británicu
| 1924
| 2014
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1565
| [[Ficheru:Harry Bowcott 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5667442|Harry Bowcott]]''
| xugador de rugbi galés (1907–2004)
| 1907
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1566
|
| ''[[:d:Q5669252|Harry Greene]]''
| actor galés (1923–2013)
| 1923
| 2013
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 1567
|
| ''[[:d:Q5669304|Harry Griffiths]]''
|
| 1931
| 1978
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1568
| [[Ficheru:Harry 3 001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5669329|Harry Guest]]''
| poeta galés
| 1932
| 2021
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1569
|
| ''[[:d:Q5669515|Harry Harris]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2004
| ''[[:d:Q6732359|Magor]]''
|-
| style='text-align:right'| 1570
|
| ''[[:d:Q5669781|Harry Holt]]''
| futbolista británicu (1889–1956)
| 1889
| 1956
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1571
|
| ''[[:d:Q5670114|Harry Jones]]''
| xugador de críquet galés (1922–1995)
| 1922
| 1995
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 1572
|
| ''[[:d:Q5670133|Harry Judge]]''
| académicu galés (1928–2019)
| 1928
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1573
|
| ''[[:d:Q5670978|Harry McDaniel]]''
|
|
| 1932
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1574
| [[Ficheru:Last Ministers UFO 1955.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5671113|Harry Mills]]''
| políticu canadianu (1874–1959)
| 1874
| 1959
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 1575
|
| ''[[:d:Q5671513|Harry Peacock]]''
| xugador de rugbi union británicu (1909–1996)
| 1909
| 1996
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1576
|
| ''[[:d:Q5671568|Harry Phillips]]''
| xugador de rugbi union británicu (1903–1978)
| 1903
| 1978
| ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]''
|-
| style='text-align:right'| 1577
|
| ''[[:d:Q5671750|Harry Pugh]]''
| futbolista británicu (1875–1945)
| 1875
| 1945
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1578
|
| ''[[:d:Q5672058|Harry Royal]]''
| xugador de rugbi galés
| 1914
| 1995
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1579
|
| ''[[:d:Q5686436|Haydn Dackins]]''
| futbolista británicu (1912–1943)
| 1912
| 1943
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1580
|
| ''[[:d:Q5686444|Haydn Davies]]''
| xugador de críquet galés (1912–1993)
| 1912
| 1993
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1581
| [[Ficheru:Algoma Blue - Haydn Llewellyn Davies 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5686464|Haydn Llewellyn Davies]]''
| escultor galés (1921–2008)
| 1921
| 2008
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 1582
|
| ''[[:d:Q5686472|Haydn Price]]''
| futbolista británicu
| 1883
| 1964
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1583
|
| ''[[:d:Q5717896|Henry Bayly]]''
|
| 1769
| 1846
| ''[[:d:Q7201721|Plas Newydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1584
| [[Ficheru:Oswald Hornby Joseph Birley (1880–1952) - Henry Campbell Bruce (1851–1929), 2nd Baron Aberdare - NMW A 1705 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5718742|Henry Bruce, 2nd Baron Aberdare]]''
|
| 1851
| 1929
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1585
|
| ''[[:d:Q5720203|Henry Davies]]''
| xugador de críquet galés (1865–1934)
| 1865
| 1934
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 1586
| [[Ficheru:Henry Thomas Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5720773|Henry Edwards]]''
|
| 1837
| 1884
| ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1587
|
| ''[[:d:Q5720858|Henry English Fulford]]''
| diplomáticu galés (1859–1929)
| 1859
| 1929
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 1588
| [[Ficheru:Henry-Haydn-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5722774|Henry Haydn Jones]]''
| políticu galés (1863–1950)
| 1863
| 1950
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 1589
| [[Ficheru:Henry Hicks (geologist).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5722978|Henry Hicks]]''
|
| 1837
| 1899
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 1590
|
| ''[[:d:Q5724046|Henry Jones]]''
| chef galés (1812–1891)
| 1812
| 1891
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1591
|
| ''[[:d:Q5724643|Henry Lannigan]]''
| entrenador de baloncestu estauxunidense (1863–1930)
| 1863
| 1930
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1592
|
| ''[[:d:Q5724892|Henry Lewis]]''
|
| 1889
| 1968
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1593
|
| ''[[:d:Q5724898|Henry Lewis Guy]]''
| inxenieru británicu
| 1887
| 1956
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1594
|
| ''[[:d:Q5725614|Henry Maurice]]''
|
| 1634
| 1682
| ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 1595
|
| ''[[:d:Q5726020|Henry Morgan]]''
|
|
| 1560
| ''[[:d:Q5268253|Dewisland Hundred]]''
|-
| style='text-align:right'| 1596
| [[Ficheru:Portrait of Rev. Henry Owen, M.D (4671718) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5726568|Henry Owen]]''
| matemáticu galés (1716–1795)
| 1716
| 1795
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 1597
| [[Ficheru:Henry Paget, 1st Earl of Uxbridge Romney.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5726649|Henry Paget]]''
|
| 1744
| 1812
| ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]''
|-
| style='text-align:right'| 1598
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Henry Parry (4671746) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5726737|Henry Parry]]''
|
| 1766
| 1854
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1599
| [[Ficheru:Henry Richard Esq MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5727523|Henry Richard]]''
|
| 1812
| 1888
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 1600
|
| ''[[:d:Q5727766|Henry Rowlands]]''
|
| 1551
| 1616
| ''[[:d:Q3398367|Sarn Meyllteyrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1601
|
| ''[[:d:Q7795196|Thomas Williams]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1602
|
| ''[[:d:Q5208994|Dai Evans]]''
| futbolista británicu (1902–1951)
| 1902
| 1951
| ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 1603
|
| ''[[:d:Q5209000|Dai Francis]]''
|
| 1911
| 1981
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 1604
|
| ''[[:d:Q5209004|Dai Hiddlestone]]''
|
| 1890
| 1973
| ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1605
|
| ''[[:d:Q5209014|Dai Lawrence]]''
| futbolista británicu
| 1947
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1606
| [[Ficheru:Dai Lewis (Rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5209015|Dai Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés (1866–1943)
| 1866
| 1943
| ''[[:d:Q7281814|Radyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1607
|
| ''[[:d:Q5209023|Dai Nicholas]]''
| futbolista británicu (1897–1982)
| 1897
| 1982
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1608
|
| ''[[:d:Q5209027|Dai Prosser]]''
|
| 1912
| 1973
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1609
| [[Ficheru:Dai Parker 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5209025|Dai Parker]]''
| xugador de rugbi union británicu (1904–1965)
| 1904
| 1965
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 1610
|
| ''[[:d:Q5209035|Dai Royston Bevan]]''
|
| 1928
| 2008
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1611
|
| ''[[:d:Q5209032|Dai Richards]]''
| futbolista británicu
| 1906
| 1969
| ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 1612
|
| ''[[:d:Q5209039|Dai Thomas]]''
|
| 1879
| 1958
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1613
|
| ''[[:d:Q5209043|Dai Ward]]''
| futbolista británicu (1934–1996)
| 1934
| 1996
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1614
|
| ''[[:d:Q5209044|Dai Westacott]]''
| xugador de rugbi galés (1882–1917)
| 1882
| 1917
| ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1615
| [[Ficheru:Dan Beddoe facing left in 1918 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5213131|Dan Beddoe]]''
|
| 1863
| 1937
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1616
|
| ''[[:d:Q5213612|Dan Griffiths]]''
| xugador de rugbi union británicu (1857–1936)
| 1857
| 1936
| ''[[:d:Q5197243|Cwmduad]]''
|-
| style='text-align:right'| 1617
| [[Ficheru:Daniel Ddu.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5217090|Daniel Evans]]''
| poeta británicu
| 1792
| 1846
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 1618
|
| ''[[:d:Q5217091|Daniel Evans]]''
|
| 1774
| 1835
| ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1619
|
| ''[[:d:Q5217665|Daniel James]]''
| poeta galés (1848–1920)
| 1848
| 1920
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1620
|
| ''[[:d:Q5217713|Daniel Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1875–1959)
| 1875
| 1959
| ''[[:d:Q7675879|Taibach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1621
|
| ''[[:d:Q5218391|Daniel Pascoe]]''
|
| 1900
| 1971
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1622
| [[Ficheru:Daniel Protheroe.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5218493|Daniel Protheroe]]''
|
| 1866
| 1934
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 1623
| [[Ficheru:Portrait of Daniel Silvan Evans (4674117).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5218767|Daniel Silvan Evans]]''
|
| 1818
| 1903
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1624
| [[Ficheru:Daniel Williams (1643-1716).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5219099|Daniel Williams]]''
| teólogu galés (1643–1716)
| 1643
| 1716
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1625
|
| ''[[:d:Q5220206|Danny Canning]]''
| futbolista británicu (1926–2014)
| 1926
| 2014
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 1626
|
| ''[[:d:Q5220344|Danny Ferguson]]''
|
| 1903
| 1971
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1627
|
| ''[[:d:Q5220457|Danny Hurcombe]]''
|
| 1895
| 1965
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1628
|
| ''[[:d:Q5220672|Danny Newall]]''
| futbolista británicu
| 1991
| 1997
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1629
| [[Ficheru:Dave Colclough.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5228567|Dave Colclough]]''
|
| 1964
| 2016
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1630
|
| ''[[:d:Q5229055|Dave Jones]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2022
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1631
|
| ''[[:d:Q5230110|Dave Williams]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2015
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1632
|
| ''[[:d:Q5230426|David Davies]]''
| inxenieru británicu
| 1935
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1633
| [[Ficheru:1906 Sir David Brynmor Jones MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5231862|David Brynmor Jones]]''
| políticu británicu
| 1852<br/>1851
| 1921
| [[Londres]]<br/>[[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1634
| [[Ficheru:Portrait of David Charles (4674418).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232309|David Charles]]''
|
| 1762
| 1834
| ''[[:d:Q10987143|Llanfihangel Abercywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1635
| [[Ficheru:Revd David Charles Davies (1826-91) (1864) NLW3362033.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232316|David Charles Davies]]''
|
| 1826
| 1891
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1636
| [[Ficheru:David Daniel (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232811|David Daniel]]''
| xugador de rugbi union galés (1871–1948)
| 1871
| 1948
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1637
|
| ''[[:d:Q5232812|David Daniel Davis]]''
|
| 1777
| 1841
| ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1638
|
| ''[[:d:Q5232850|David Davies]]''
|
| 1742
| 1819
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1639
|
| ''[[:d:Q5232851|David Davies]]''
| políticu galés (1870–1958)
| 1870
| 1958
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 1640
| [[Ficheru:Trydedd gân David Davies, (Dai'r Cantwr) - yn gosod allan ei alar dwys a'i hiraeth am ei wlad enedigol, yn nghyd â rhybuddion i bawb ochelyd pechod - a dderbyniwyd mewn llythyr at gyfaill (IA wg35-2-181).pdf|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232848|David Davies]]''
|
| 1812
| 1874
| ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1641
|
| ''[[:d:Q5232854|David Davies]]''
| futbolista británicu (1879–1956)
| 1879
| 1956
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1642
|
| ''[[:d:Q5232858|David Davies]]''
|
| 1905
| 1992
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1643
| [[Ficheru:David Davies industrialist.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232857|David Davies]]''
|
| 1818
| 1890
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 1644
| [[Ficheru:Portrait of Revd. David Davis (4673253) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232862|David Davis]]''
| poeta galés (1745–1827)
| 1745
| 1827
| ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 1645
| [[Ficheru:David R Edwards, Datblygu (3890950400).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5233299|David Edwards]]''
|
| 1964
| 2021
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1646
|
| ''[[:d:Q5233354|David Ellis]]''
|
| 1736
| 1795
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 1647
|
| ''[[:d:Q5233447|David Evans]]''
| sacerdote galés (1830–1910)
| 1830
| 1910
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 1648
|
| ''[[:d:Q5233450|David Evans]]''
|
| 1705
| 1788
| ''[[:d:Q6661589|Llangynyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1649
|
| ''[[:d:Q5233461|David Evans]]''
| compositor galés (1874–1948)
| 1874
| 1948
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 1650
|
| ''[[:d:Q5233851|David Freeman]]''
|
| 1928
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1651
| [[Ficheru:David Fulker, geneticist headshot.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5233893|David Fulker]]''
| xenetista galés (1937–1998)
| 1937
| 1998
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1652
|
| ''[[:d:Q5233969|David Gadsby]]''
|
| 1947
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1653
| [[Ficheru:David Galloway2.1.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5233996|David Galloway]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1884–1913)
| 1884
| 1913
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1654
|
| ''[[:d:Q5234177|David Glyndwr Tudor Williams]]''
|
| 1930
| 2009
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1655
|
| ''[[:d:Q5234352|David Green]]''
| xugador de críquet galés (1939–2016)
| 1939
| 2016
| ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1656
| [[Ficheru:David Grenfell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5234398|David Grenfell]]''
| políticu británicu (1881–1968)
| 1881
| 1968
| ''[[:d:Q7165418|Penyrheol]]''
|-
| style='text-align:right'| 1657
| [[Ficheru:David Griffiths.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5234415|David Griffiths]]''
|
| 1792
| 1863
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1658
|
| ''[[:d:Q5234490|Gwyn Williams]]''
|
| 1904
| 1990
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1659
|
| ''[[:d:Q5234488|David Gwilym Morris Roberts]]''
|
| 1925
| 2020
| ''[[:d:Q1024935|Harlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 1660
|
| ''[[:d:Q5234492|David Gwynn]]''
|
| 1861
| 1910
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1661
|
| ''[[:d:Q5234493|David Gwynne]]''
| xugador de críquet galés (1904–1934)
| 1904
| 1934
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1662
|
| ''[[:d:Q5234669|David Hamer]]''
| futbolista británicu
| 1869<br/>1866
| 1948
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 1663
|
| ''[[:d:Q5234750|David Harris Davies]]''
| xugador de rugbi union galés (1877–1944)
| 1877
| 1944
| ''[[:d:Q16248422|Tonna]]''
|-
| style='text-align:right'| 1664
|
| ''[[:d:Q5234749|David Harris]]''
|
| 1879
| 1958
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1665
|
| ''[[:d:Q5235221|David Hughes]]''
|
| 1785
| 1850
| ''[[:d:Q15963888|Trefilan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1666
|
| ''[[:d:Q5235233|David Hughes Parry]]''
|
| 1893
| 1973
| ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1667
|
| ''[[:d:Q5235562|David James]]''
|
| 1906
| 1981
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1668
| [[Ficheru:David James, rugby player.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235561|David James]]''
|
| 1866
| 1929
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1669
|
| ''[[:d:Q5235566|David James Davies]]''
|
| 1893
| 1956
| ''[[:d:Q5043238|Carmel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1670
|
| ''[[:d:Q5235575|David James Jones]]''
| filósofu británicu (1886–1947)
| 1886
| 1947
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 1671
| [[Ficheru:Professor David Jenkins (1848–1915) (gcf02646).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235615|David Jenkins]]''
|
| 1848
| 1915
| ''[[:d:Q7837433|Trecastle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1672
| [[Ficheru:JudgeDavidJenkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235613|David Jenkins]]''
| xuez galés (1582–1663)
| 1582
| 1663
| ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1673
|
| ''[[:d:Q5235616|David Jenkins]]''
|
| 1912
| 2002
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 1674
|
| ''[[:d:Q5235622|David Jenkins]]''
|
| 1904
| 1951
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 1675
|
| ''[[:d:Q5235621|David Jenkins]]''
|
| 1914
| 1979
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1676
| [[Ficheru:Dai Bowen 2013-10-04 23-18.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235657|David John Bowen]]''
|
| 1891
| 1912
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 1677
|
| ''[[:d:Q5235664|David John Hayward]]''
| xugador de rugbi union galés (1934–2003)
| 1934
| 2003
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1678
|
| ''[[:d:Q5235681|David John Thomas]]''
|
| 1879
| 1925
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1679
|
| ''[[:d:Q5235729|David Jones]]''
|
| 1765
| 1816
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1680
|
| ''[[:d:Q5235732|David Jones]]''
| xugador de dardos galés (1949–1995)
| 1949
| 1995
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 1681
| [[Ficheru:David Jones (1793-1873).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235741|David Jones]]''
|
| 1793
| 1873
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 1682
|
| ''[[:d:Q5236556|David Lewis]]''
| clérigu galés (1760–1850)
| 1760
| 1850
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 1683
|
| ''[[:d:Q5236563|David Lewis]]''
|
| 1520
| 1584
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1684
|
| ''[[:d:Q5236567|David Lewis]]''
|
| 1682
| 1760
| ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 1685
|
| ''[[:d:Q5236568|David Lewis]]''
| sacerdote galés (1814–1884)
| 1814
| 1895
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 1686
|
| ''[[:d:Q5236686|David Llewellyn]]''
| políticu británicu (1916–1992)
| 1916
| 1992
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1687
|
| ''[[:d:Q5236703|David Lloyd]]''
|
| 1656
| 1731
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''<br/>''[[:d:Q3285155|Manafon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1688
| [[Ficheru:Y Caneuon Cynnar (1940-41), album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5236710|David Lloyd]]''
|
| 1912
| 1969
| ''[[:d:Q7838021|Trelogan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1689
|
| ''[[:d:Q5237142|David Marquand]]''
| políticu galés
| 1934
| 2024
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1690
|
| ''[[:d:Q5237240|David Maurice]]''
|
| 1626
| 1702
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1691
| [[Ficheru:David McNaught.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5237447|David McNaught]]''
| políticu canadianu (1839–1922)
| 1839
| 1922
| ''[[:d:Q7164556|Pen-pont]]''
|-
| style='text-align:right'| 1692
| [[Ficheru:David Morgan, Welsh rugby.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5237715|David Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1872–1933)
| 1872
| 1933
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1693
|
| ''[[:d:Q5237721|David Morgan Evans]]''
|
| 1911
| 1941
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 1694
|
| ''[[:d:Q5237724|David Morgan Jenkins]]''
|
| 1901
| 1968
| ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1695
|
| ''[[:d:Q5237764|David Moses]]''
|
| 1925
| 1999
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1696
| [[Ficheru:David Nicholl (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5238012|David Nicholl]]''
|
| 1871
| 1918
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 1697
|
| ''[[:d:Q5238274|David Owen]]''
|
| 1796
| 1866
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 1698
|
| ''[[:d:Q5238279|David Owen]]''
|
| 1712
| 1741
| ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1699
|
| ''[[:d:Q5238403|David Parry-Jones]]''
|
| 1933
| 2017
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1700
|
| ''[[:d:Q5238411|David Parry]]''
|
| 1682
| 1714
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1701
|
| ''[[:d:Q7791392|Thomas Joseph-Watkin]]''
|
| 1856
| 1915
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1702
|
| ''[[:d:Q7791836|Thomas Lewis]]''
|
| 1821
| 1897
| ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 1703
|
| ''[[:d:Q7791887|Thomas Lloyd-Mostyn]]''
|
| 1830
| 1861
| ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1704
|
| ''[[:d:Q7791891|Thomas Lloyd]]''
| médicu galés (1640–1694)
| 1640
| 1694
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1705
|
| ''[[:d:Q7791892|Thomas Lloyd]]''
| xugador de rugbi union británicu (1882–1938)
| 1882
| 1938
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1706
| [[Ficheru:Thomas Monaghan (1833–1895).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7792509|Thomas Monaghan]]''
|
| 1833
| 1895
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1707
|
| ''[[:d:Q7792550|Thomas Morgan]]''
|
|
| 1565
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1708
|
| ''[[:d:Q7792552|Thomas Morgan]]''
|
| 1542<br/>1540
| 1595
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1709
|
| ''[[:d:Q7792716|Thomas Neville George]]''
|
| 1904
| 1980
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1710
|
| ''[[:d:Q7792777|Thomas Nowell]]''
|
| 1730
| 1801
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1711
|
| ''[[:d:Q7792907|Thomas Owen]]''
|
| 1749
| 1812
| ''[[:d:Q2278993|Pentraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1712
|
| ''[[:d:Q7793019|Thomas Parker]]''
|
| 1901
| 1969
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1713
| [[Ficheru:Professor Thomas Parry on his appointment as Principal of Aberystwyth University College (1529363).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793031|Thomas Parry]]''
| bibliotecariu británicu (1904–1985)
| 1904
| 1985
| ''[[:d:Q302496|Carmel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1714
| [[Ficheru:Thomas Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793039|Thomas Parry]]''
|
| 1768
| 1824
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 1715
| [[Ficheru:Church of St David, Newtown - geograph.org.uk - 1424901.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793099|Thomas Penson]]''
|
| 1790
| 1859
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1716
| [[Ficheru:Portrait of Sir Thomas Phillips (4671785).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793148|Thomas Phillips]]''
|
| 1801
| 1867
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 1717
| [[Ficheru:Professor Thomas Powel (1845-1922) NLW3364243.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793237|Thomas Powel]]''
|
| 1845
| 1922
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1718
|
| ''[[:d:Q7793241|Thomas Powell]]''
|
| 1608
| 1660
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''<br/>[[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1719
| [[Ficheru:Thomas Price (Australian politician).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793275|Tom Price]]''
| políticu australianu
| 1852
| 1909
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 1720
| [[Ficheru:Thomas Protheroe (1780-1853).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793310|Thomas Prothero]]''
|
| 1780
| 1853
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 1721
|
| ''[[:d:Q7793450|Thomas Rees]]''
|
| 1777
| 1864
| ''[[:d:Q107032579|Gelli-gron]]''
|-
| style='text-align:right'| 1722
|
| ''[[:d:Q7793451|Thomas Rees]]''
|
| 1806
| 1876
| ''[[:d:Q3405168|Mynachlog-Ddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 1723
|
| ''[[:d:Q7793503|Thomas Richard Lloyd]]''
|
| 1820
| 1891
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1724
|
| ''[[:d:Q7793510|Thomas Richards]]''
|
| 1687
| 1760
| ''[[:d:Q3400212|Llanfarian]]''
|-
| style='text-align:right'| 1725
| [[Ficheru:Thomas Richards 1905.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793509|Thomas Richards]]''
|
| 1859
| 1931
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1726
|
| ''[[:d:Q7793516|Thomas Richards]]''
| historiador británicu (1878–1962)
| 1878
| 1962
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 1727
|
| ''[[:d:Q7793653|T. Rowland Hughes]]''
|
| 1903
| 1949
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 1728
| [[Ficheru:Thomas Salisbury died 1586 by Moses Griffith 02198.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793755|Thomas Salisbury]]''
| políticu galés (1564–1586)
| 1564
| 1586
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1729
| [[Ficheru:Thomas Thomas.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7794427|Thomas Thomas]]''
| boxeador galés (1880–1911)
| 1880
| 1911
| ''[[:d:Q15221773|Glynarthen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1730
|
| ''[[:d:Q7794430|Thomas Thomas]]''
|
| 1829
| 1913
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 1731
| [[Ficheru:Thomas Williams (Christadelphian).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7795183|Thomas Williams]]''
| carpinteru galés (1847–1913)
| 1847
| 1913
| ''[[:d:Q15265478|Parkmill]]''
|-
| style='text-align:right'| 1732
|
| ''[[:d:Q7795190|Thomas Williams]]''
| xugador de críquet galés (1884–1954)
| 1884
| 1954
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1733
|
| ''[[:d:Q7795189|Thomas Dominic Williams]]''
| sacerdote católicu galés (1660–1740)
| 1660
| 1740
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1734
|
| ''[[:d:Q7795195|Thomas Williams]]''
|
| 1658
| 1726
| ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1735
| [[Ficheru:Thomas Williams of Llanidan.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7795206|Thomas Williams of Llanidan]]''
|
| 1737
| 1802
| ''[[:d:Q3402736|Llanidan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1736
|
| ''[[:d:Q7795363|Thomas Wynne]]''
|
| 1627
| 1692
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 1737
| [[Ficheru:The War in the Far East- the Burma Campaign 1941-1945 SE3257.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7795360|Thomas Wynford Rees]]''
| militar galés (1898–1959)
| 1898
| 1959
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 1738
|
| ''[[:d:Q7795391|Thomas Zacharias]]''
| xugador de béisbol estauxunidense (1860–1892)
| 1860
| 1892
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1739
| [[Ficheru:Tich Gwilym (Aberystwyth, November 1985)-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7800585|Tich Gwilym]]''
| músicu galés (1950–2005)
| 1950
| 2005
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 1740
|
| ''[[:d:Q7803430|Tim Dinsdale]]''
|
| 1924
| 1987
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1741
|
| ''[[:d:Q7804257|Tim Selwood]]''
| xugador de críquet neozelandés
| 1944
| 2021
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1742
|
| ''[[:d:Q7807530|Timothy Stamps]]''
| políticu zimbabuanu (1936–2017)
| 1936
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1743
|
| ''[[:d:Q7808784|Tip Williams]]''
| xugador de críquet galés (1900–1974)
| 1900
| 1974
| ''[[:d:Q4942682|Bonvilston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1744
|
| ''[[:d:Q7810316|Titus Lewis]]''
|
| 1773
| 1811
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 1745
| [[Ficheru:Tom Arthur 1928.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7814803|Tom Arthur]]''
| xugador de rugbi union británicu (1906–1986)
| 1906
| 1986
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1746
|
| ''[[:d:Q7815366|Tom Collings]]''
| sacerdote galés (1938–2014)
| 1938
| 2014
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1747
|
| ''[[:d:Q7815371|Tom Collins]]''
|
| 1895
| 1957
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1748
|
| ''[[:d:Q7815542|Tom Day]]''
| xugador de rugbi británicu (1907–1980)
| 1907
| 1980
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 1749
| [[Ficheru:Tom Deacon rugby player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7815552|Tom Deacon]]''
|
| 1868
| 1921
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1750
|
| ''[[:d:Q7815721|Tom Emanuel]]''
| futbolista británicu (1915–1997)
| 1915
| 1997
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1751
|
| ''[[:d:Q7815737|Tom Evans]]''
| futbolista galés (1907–1993)
| 1907
| 1993
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 1752
|
| ''[[:d:Q7816227|Tom Hooson]]''
| políticu británicu (1933–1985)
| 1933
| 1985
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1753
|
| ''[[:d:Q7816231|Tom Horabin]]''
| políticu británicu (1896–1956)
| 1896
| 1956
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1754
|
| ''[[:d:Q7816281|Tom Hurry Riches]]''
|
| 1846
| 1911
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1755
|
| ''[[:d:Q7816308|Tom Jackson]]''
| xugador de rugbi galés (1870–1952)
| 1870
| 1952
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1756
|
| ''[[:d:Q7816351|Tom Johnson]]''
| xugador de rugbi galés (1893–1948)
| 1893
| 1948
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1757
|
| ''[[:d:Q7816369|Tom Jones]]''
| xugador de críquet británicu (1901–1935)
| 1901
| 1935
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1758
|
| ''[[:d:Q7816582|Tom Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu (1904–1994)
| 1904
| 1994
| ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]''
|-
| style='text-align:right'| 1759
| [[Ficheru:Tommaynard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7816749|Tom Maynard]]''
| xugador de críquet galés (1989–2012)
| 1989
| 2012
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1760
| [[Ficheru:Tom Parker.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7817160|Tom Parker]]''
| xugador de rugbi británicu (1891–1967)
| 1891
| 1967
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 1761
|
| ''[[:d:Q7817340|Tom Reason]]''
|
| 1890
| 1935
| ''[[:d:Q5016593|Cadoxton-juxta-Neath]]''
|-
| style='text-align:right'| 1762
|
| ''[[:d:Q7817394|Tom Roberts]]''
| xugador de rugbi union británicu (1897–1972)
| 1897
| 1972
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 1763
|
| ''[[:d:Q7817785|Tom Taylor]]''
| xugador de críquet galés (1911–1970)
| 1911
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1764
|
| ''[[:d:Q7817986|Tom Walters]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1968
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1765
|
| ''[[:d:Q7818044|Tom Whittington]]''
| xugador de críquet galés (1881–1944)
| 1881
| 1944
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1766
|
| ''[[:d:Q7819187|Tommy Astbury]]''
| futbolista británicu (1920–1993)
| 1920
| 1993
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 1767
|
| ''[[:d:Q7819227|Tommy Best]]''
| futbolista británicu (1920–2018)
| 1920
| 2018
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 1768
|
| ''[[:d:Q7819339|Tommy Davies]]''
| boxeador galés (1920–1988)
| 1920
| 1988
| ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]''
|-
| style='text-align:right'| 1769
|
| ''[[:d:Q7819500|Tommy Harris]]''
|
| 1927
| 2006
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1770
| [[Ficheru:Tommy Jones-Davies 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7819577|Tommy Jones-Davies]]''
|
| 1906
| 1960
| ''[[:d:Q6964312|Nantgaredig]]''
|-
| style='text-align:right'| 1771
|
| ''[[:d:Q7819747|Tommy Nutter]]''
| diseñador de moda galés (1943–1992)
| 1943
| 1992
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 1772
|
| ''[[:d:Q7819800|Tommy Rees]]''
|
| 1904
| 1968
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 1773
|
| ''[[:d:Q7819839|Tommy Scourfield]]''
|
| 1909
| 1976
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1774
| [[Ficheru:Tommy Vile.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7819968|Tommy Vile]]''
|
| 1882
| 1958
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1775
|
| ''[[:d:Q7819994|Tommy Weale]]''
|
| 1910
| 1971
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1776
| [[Ficheru:Tomos Prys portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7820312|Tomos Prys]]''
|
| 1564
| 1634
| ''[[:d:Q20591139|Plas Iolyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1777
|
| ''[[:d:Q7821745|Tony Adams]]''
| actor galés
| 1940
| 2025
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1778
|
| ''[[:d:Q7822985|Tony Millington]]''
| futbolista británicu (1943–2015)
| 1943
| 2015
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 1779
|
| ''[[:d:Q7823053|Tony Nelson]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1780
|
| ''[[:d:Q7823270|Tony Ridler]]''
| xugador de dardos británicu (1954–2015)
| 1954
| 2015
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1781
|
| ''[[:d:Q7823324|Tony Rowley]]''
|
| 1929
| 2006
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1782
|
| ''[[:d:Q7823625|Tony Villars]]''
| futbolista británicu
| 1952
| 2020
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1783
|
| ''[[:d:Q7827600|Tosh Powell]]''
|
| 1908
| 1928
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1784
| [[Ficheru:Trefor Jenkins00.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7837812|Trefor Jenkins]]''
| xenetista sudafricanu
| 1932
| 2025
| ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 1785
|
| ''[[:d:Q7838982|Trevil Morgan]]''
| xugador de críquet galés (1907–1976)
| 1907
| 1976
| ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 1786
|
| ''[[:d:Q7839033|Trevor Arnott]]''
| xugador de críquet galés (1902–1975)
| 1902
| 1975
| ''[[:d:Q7281814|Radyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1787
|
| ''[[:d:Q7839139|Trevor Every]]''
| xugador de críquet galés (1909–1990)
| 1909
| 1990
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1788
|
| ''[[:d:Q7839152|Trevor Foster]]''
|
| 1914
| 2005
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1789
|
| ''[[:d:Q7839165|Trevor Gardner]]''
|
| 1915
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1790
|
| ''[[:d:Q7839243|Trevor Jones]]''
| políticu británicu (1926–2016)
| 1926
| 2016
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1791
|
| ''[[:d:Q7839282|Trevor Llewellyn]]''
| boxeador galés
| 1898
| 1981
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1792
|
| ''[[:d:Q7839287|Trevor Lloyd]]''
| xugador de rugbi union galés (1924–2015)
| 1924
| 2015
| ''[[:d:Q7675879|Taibach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1793
|
| ''[[:d:Q7839340|Trevor Morris]]''
|
| 1920
| 2003
| ''[[:d:Q5586893|Gorslas]]''
|-
| style='text-align:right'| 1794
|
| ''[[:d:Q7839382|Trevor Preece]]''
| xugador de críquet galés (1882–1965)
| 1882
| 1965
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 1795
|
| ''[[:d:Q7839401|Trevor Roberts]]''
|
| 1942
| 1972
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1796
|
| ''[[:d:Q7839460|Trevor Thomas]]''
|
| 1909
| 1969
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1797
|
| ''[[:d:Q7839477|Trevor Walters]]''
| futbolista británicu
| 1916
| 1989
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1798
|
| ''[[:d:Q7851276|Tudor Davies]]''
| cantante d'ópera británicu (1892–1958)
| 1892
| 1958
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1799
|
| ''[[:d:Q8012638|William Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1865
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1800
|
| ''[[:d:Q8017668|William Robertson]]''
|
| 1874<br/>1873
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1801
|
| ''[[:d:Q7851330|Tudor Watkins, Baron Watkins]]''
| políticu británicu (1903–1983)
| 1903
| 1983
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 1802
| [[Ficheru:Tyrone OSullivan by Aberdare Blog.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7861628|Tyrone O'Sullivan]]''
| sindicalista galés
| 1945
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1803
|
| ''[[:d:Q7899835|Urban]]''
|
|
| 1134
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1804
| [[Ficheru:Val Feld.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7909090|Val Feld]]''
| política galesa (1947–2001)
| 1947
| 2001
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1805
| [[Ficheru:Vernon Hill.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7922142|Vernon Hill]]''
| xugador de críquet galés (1871–1932)
| 1871
| 1932
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 1806
|
| ''[[:d:Q7922194|Vernon Morris]]''
| xugador de críquet galés (1894–1973)
| 1894
| 1973
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1807
|
| ''[[:d:Q7925889|Victor Erle Nash-Williams]]''
|
| 1897
| 1955
| ''[[:d:Q56087668|Fleur-de-Lys]]''
|-
| style='text-align:right'| 1808
|
| ''[[:d:Q7931505|Vince Griffiths]]''
| xugador de rugbi union británicu (1901–1967)
| 1901
| 1967
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1809
|
| ''[[:d:Q7931909|Vincent Lloyd-Jones]]''
| xuez galés (1901–1986)
| 1901
| 1986
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1810
|
| ''[[:d:Q7937419|Viv Huzzey]]''
|
| 1876
| 1929
| ''[[:d:Q7916189|Varteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 1811
|
| ''[[:d:Q7937718|Vivian Harrison]]''
|
| 1921
| 1989
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1812
|
| ''[[:d:Q7937766|Vivian Ridler]]''
| editor británicu (1913–2009)
| 1913
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1813
| [[Ficheru:W. Llewelyn Williams (5254833) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7945802|William Llewelyn Williams]]''
|
| 1867
| 1922
| ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1814
| [[Ficheru:W S Gwynn Williams, Llangollen (1544595).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7945968|W. S. Gwynn Williams]]''
| compositor británicu (1896–1978)
| 1896
| 1978
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 1815
| [[Ficheru:Portrayal of Wil Sam (W S Jones), the Llanystumdwy dramatist (1552990).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7945972|W. S. Jones]]''
| escritor británicu
| 1920
| 2007
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1816
|
| ''[[:d:Q7955445|WR Parry]]''
|
| 1890
| 1955
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1817
|
| ''[[:d:Q7964582|Walter Coffin]]''
|
| 1784
| 1867
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1818
|
| ''[[:d:Q7964611|Walter Cradock]]''
|
| 1606
| 1659
| ''[[:d:Q6661540|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 1819
|
| ''[[:d:Q7964653|Walter Davis]]''
| futbolista británicu (1888–1937)
| 1888
| 1937
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 1820
| [[Ficheru:Walter E Rees.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7964728|Walter E. Rees]]''
| secretariu galés (1863–1949)
| 1863
| 1949
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1821
|
| ''[[:d:Q7964785|Walter Evans]]''
|
| 1867
| 1897
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 1822
| [[Ficheru:StateLibQld 1 110840 Honourable Walter Horatio Wilson 1887.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7965162|Walter Horatio Wilson]]''
| políticu australianu (1839–1902)
| 1839
| 1902
| ''[[:d:Q7321514|Rhosymedre]]''
|-
| style='text-align:right'| 1823
| [[Ficheru:Professor Walter Jenkin Evans (1856–1927), Carmarthen Presbyterian College (gcf02731).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7965269|Walter Jenkin Evans]]''
| historiador británicu
| 1856
| 1927
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1824
|
| ''[[:d:Q7965470|Walter Lloyd]]''
|
| 1580
| 1662
| ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]''
|-
| style='text-align:right'| 1825
|
| ''[[:d:Q7965658|Walter Monslow, Baron Monslow]]''
|
| 1895
| 1966
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1826
|
| ''[[:d:Q7965863|Walter Powell]]''
|
| 1842
| 1881
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1827
|
| ''[[:d:Q7965960|Walter Rice Evans]]''
|
| 1863
| 1909
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1828
|
| ''[[:d:Q7965980|Walter Robbins]]''
| futbolista británicu (1910–1979)
| 1910
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1829
|
| ''[[:d:Q7966122|Walter Shaw Sparrow]]''
|
| 1862
| 1940
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1830
|
| ''[[:d:Q7966361|Walter W. Thomas]]''
| arquiteutu galés (1849–1912)
| 1849
| 1912
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 1831
|
| ''[[:d:Q7972932|Wat Jones]]''
| xugador de críquet galés (1917–1994)
| 1917
| 1994
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1832
|
| ''[[:d:Q7976043|Wayne Bickerton]]''
|
| 1941
| 2015
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1833
|
| ''[[:d:Q7976202|Wayne Edwards]]''
| militar galés (1966–1993)
| 1966
| 1993
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1834
|
| ''[[:d:Q7976216|Wayne Evans]]''
| futbolista británicu
| 1971
| 2023
| ''[[:d:Q3404980|Abermule]]''
|-
| style='text-align:right'| 1835
|
| ''[[:d:Q7990708|Wharton Davies]]''
|
| 1873
| 1961
| ''[[:d:Q3403708|St Ishmael's]]''
|-
| style='text-align:right'| 1836
|
| ''[[:d:Q7998393|Wickham Powell]]''
|
| 1892
| 1961
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1837
|
| ''[[:d:Q8001663|Wilf Hughes]]''
| xugador de críquet galés (1910–1984)
| 1910
| 1984
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1838
|
| ''[[:d:Q5729799|Henry Walter]]''
|
| 1611
| 1678
| ''[[:d:Q7191844|Piercefield House]]''
|-
| style='text-align:right'| 1839
| [[Ficheru:Henry Weale (1897–1959).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5729939|Henry Weale]]''
| militar galés (1897–1959)
| 1897
| 1959
| ''[[:d:Q2355142|Shotton]]''
|-
| style='text-align:right'| 1840
| [[Ficheru:Mr. J Herbert Lewis Y.H.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5734947|Herbert Lewis]]''
| políticu británicu (1858–1933)
| 1858
| 1933
| ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1841
| [[Ficheru:Isambard Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5735196|Isambard Owen]]''
|
| 1850
| 1927
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 1842
|
| ''[[:d:Q5735948|Herbert Wilson]]''
| físicu galés (1929–2008)
| 1929
| 2008
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 1843
| [[Ficheru:Evans, Herbie.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5736088|Herbie Evans]]''
| futbolista británicu
| 1894
| 1982
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 1844
|
| ''[[:d:Q5761498|Hilda Vaughan]]''
|
| 1892
| 1985
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1845
|
| ''[[:d:Q5800336|David Rowland]]''
|
| 1568
| 1576
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1846
|
| ''[[:d:Q5901548|Horace Blew]]''
| futbolista británicu (1878–1957)
| 1878
| 1957
| ''[[:d:Q5397307|Esclusham]]''
|-
| style='text-align:right'| 1847
|
| ''[[:d:Q5901653|Horace Cumner]]''
| futbolista británicu (1918–1999)
| 1918
| 1999
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1848
|
| ''[[:d:Q5901709|Horace Evans, 1st Baron Evans]]''
|
| 1903
| 1963
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1849
|
| ''[[:d:Q5902209|Horace Viner]]''
| futbolista británicu
| 1880
| 1955
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 1850
|
| ''[[:d:Q5907734|Ian Michael]]''
|
| 1936
| 2020
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1851
|
| ''[[:d:Q5919459|Howard Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1916–1987)
| 1916
| 1987
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1852
|
| ''[[:d:Q5920440|Howard Morgan]]''
| xugador de críquet galés
| 1931
| 2019
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1853
|
| ''[[:d:Q5920501|Howard Nicholls]]''
| xugador de rugbi union galés (1931–2011)
| 1931
| 2011
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1854
|
| ''[[:d:Q5920514|Howard Norris]]''
| xugador de rugbi union británicu (1934–2015)
| 1934
| 2015
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1855
|
| ''[[:d:Q5920696|Howard Radford]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2022
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1856
|
| ''[[:d:Q5921646|Syr Hywel y Fwyall]]''
| condestable galés (1330–1381)
| 1330
| 1381
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1857
| [[Ficheru:Howell Arthur Gwynne (1865–1950).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5921673|Howell Arthur Gwynne]]''
| escritor británicu
| 1865
| 1950
| ''[[:d:Q6408281|Kilvey Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 1858
|
| ''[[:d:Q5921699|Howell Davies]]''
|
| 1885
| 1961
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1859
|
| ''[[:d:Q5921707|Howell Evans]]''
| actor galés (1928–2014)
| 1928
| 2014
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1860
| [[Ficheru:Rev H Elvet Lewis (5185309).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5921714|Howell Elvet Lewis]]''
|
| 1860
| 1953
| ''[[:d:Q4923824|Blaenycoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 1861
|
| ''[[:d:Q5921716|Howell Glynne]]''
|
| 1906
| 1969
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1862
| [[Ficheru:Howel-Jones-NeathRFC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5921747|Howell Jones]]''
|
| 1882
| 1908
| ''[[:d:Q7228314|Pontneddfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1863
|
| ''[[:d:Q5921750|Howell Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés (1888–1971)
| 1888
| 1971
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 1864
|
| ''[[:d:Q5925776|James Iliff]]''
| botánicu galés (1923–2014)
| 1923
| 2014
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1865
|
| ''[[:d:Q5927246|Hubert Day]]''
|
| 1908
| 1977
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1866
|
| ''[[:d:Q5927578|Hubert Rees]]''
| actor británicu (1928–2009)
| 1928
| 2009
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1867
|
| ''[[:d:Q5927583|Hubert Rhys]]''
| xugador de críquet galés (1897–1970)
| 1897
| 1970
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1868
| [[Ficheru:Guggs.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5927683|Hubert William Lewis]]''
| militar galés (1896–1977)
| 1896
| 1977
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 1869
|
| ''[[:d:Q5927692|Hubert Winthrop Young]]''
| políticu galés (1885–1950)
| 1885
| 1950
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1870
|
| ''[[:d:Q5930459|Hugh Cudlipp]]''
| periodista galés (1913–1998)
| 1913
| 1998
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1871
|
| ''[[:d:Q5930505|Hugh David]]''
|
| 1925
| 1987
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1872
| [[Ficheru:J-Hugh-Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5930657|Hugh Edwards]]''
|
| 1869
| 1945
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1873
|
| ''[[:d:Q5930689|Hugh Evans]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 2010
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1874
|
| ''[[:d:Q5931218|Hugh Ingledew]]''
| xugador de críquet británicu (1865–1937)
| 1865
| 1937
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1875
|
| ''[[:d:Q5931495|Hugh Lloyd-Davies]]''
|
| 1926
| 1986
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1876
|
| ''[[:d:Q5932035|Hugh Morris]]''
| futbolista británicu
| 1872
| 1897
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 1877
| [[Ficheru:Sir Hugh Myddelton, 1st Bt by Cornelius Johnson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5932086|Hugh Myddelton]]''
|
| 1560
| 1631
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1878
| [[Ficheru:Portrait of Sir Hugh Owen (4671720) Exposure.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5932209|Hugh Owen]]''
|
| 1804
| 1881
| ''[[:d:Q13129635|Llangeinwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1879
| [[Ficheru:Hugh Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5932383|Hugh Price]]''
|
| 1495
| 1574
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1880
| [[Ficheru:Hugh Rowlands (1828–1909).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5932551|Hugh Rowlands]]''
| militar galés (1828–1909)
| 1828
| 1909
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 1881
|
| ''[[:d:Q5932957|Hugh Vincent]]''
|
| 1862
| 1931
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1882
|
| ''[[:d:Q5932997|John Traherne Moggridge]]''
|
| 1842
| 1874
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1883
|
| ''[[:d:Q5941416|Humphrey Foulkes]]''
|
| 1673
| 1737
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1884
| [[Ficheru:Bp Humphrey Humphreys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5941466|Humphrey Humphreys]]''
| sacerdote británicu (1648–1712)
| 1648
| 1712
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1885
|
| ''[[:d:Q5941475|Humphrey Jones]]''
| futbolista británicu
| 1862
| 1946
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1886
| [[Ficheru:Humphrey.Llwyd.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5941507|Humphrey Llwyd]]''
|
| 1527
| 1568
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1887
|
| ''[[:d:Q5941550|Humphrey Owen]]''
|
| 1702
| 1768
| ''[[:d:Q3363693|Meifod]]''
|-
| style='text-align:right'| 1888
|
| ''[[:d:Q5951270|Huw Morus]]''
|
| 1622
| 1709
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 1889
|
| ''[[:d:Q5951279|Huw Menai]]''
| poeta galés (1886–1961)
| 1888<br/>1886
| 1961
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1890
|
| ''[[:d:Q5951303|Huw T. Edwards]]''
|
| 1892
| 1970
| ''[[:d:Q3399502|Rowen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1891
|
| ''[[:d:Q5962726|Hywel Bennett]]''
| actor británicu (1944–2017)
| 1944
| 2017
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1892
|
| ''[[:d:Q5962743|Hywel Coetmor]]''
|
|
| 1440
| ''[[:d:Q13130344|Nant Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1893
|
| ''[[:d:Q5962754|Hywel David Lewis]]''
|
| 1910
| 1992
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 1894
| [[Ficheru:Revd John Evans (I D Ffraid or Adda Jones, 1814-75) NLW3364082.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5967953|John Evans]]''
|
| 1814
| 1875
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1895
|
| ''[[:d:Q5974169|Lewis Owen]]''
|
| 1572
| 1629
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1896
| [[Ficheru:Parry Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5978031|John Godfrey Parry-Thomas]]''
| inxenieru galés (1884–1927)
| 1884
| 1927
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1897
|
| ''[[:d:Q5978168|William Frost]]''
| científicu británicu (1848–1935)
| 1848
| 1935
| ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]''
|-
| style='text-align:right'| 1898
|
| ''[[:d:Q5981455|Ian Easton]]''
|
| 1917
| 1989
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 1899
|
| ''[[:d:Q5981894|Ian Jenkins]]''
| médicu militar galés (1944–2009)
| 1944
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1900
|
| ''[[:d:Q5983385|Ianto Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1892–1946)
| 1892
| 1946
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1901
|
| ''[[:d:Q5989198|Idloes Owen]]''
|
| 1894
| 1964
| ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 1902
|
| ''[[:d:Q5989587|Idris Cox]]''
|
| 1899
| 1989
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1903
|
| ''[[:d:Q5989612|Idris Hopkins]]''
| futbolista británicu (1910–1994)
| 1910
| 1994
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1904
|
| ''[[:d:Q5989657|Idris Jones]]''
|
| 1900
| 1971
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1905
|
| ''[[:d:Q5989707|Idris Towill]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1909–1988)
| 1909
| 1988
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1906
|
| ''[[:d:Q5989861|Idwal Davies]]''
|
| 1915
| 1990
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1907
|
| ''[[:d:Q5989871|Idwal Fisher]]''
|
| 1935
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1908
|
| ''[[:d:Q5989872|Idwal Jones]]''
| escritor galés (1887–1964)
| 1888
| 1964
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 1909
|
| ''[[:d:Q5989881|Idwal Pugh]]''
|
| 1918
| 2010
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 1910
|
| ''[[:d:Q5989892|Idwal Jones]]''
| poeta británicu
| 1895
| 1937
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 1911
|
| ''[[:d:Q5990126|Ieuan Ddu ap Dafydd ab Owain]]''
|
| 1440
| 1480
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1912
|
| ''[[:d:Q5990154|Ieuan Rhys Williams]]''
|
| 1909
| 1973
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 1913
|
| ''[[:d:Q5991239|Ifor Owen]]''
|
| 1915
| 2007
| ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1914
|
| ''[[:d:Q5991237|Ifor Davies]]''
| políticu británicu (1910–1982)
| 1910
| 1982
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 1915
|
| ''[[:d:Q5991242|Ifor Leslie Evans]]''
|
| 1897
| 1952
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1916
|
| ''[[:d:Q5995606|Ike Fowler]]''
|
| 1894
| 1981
| ''[[:d:Q7131949|Pantyffynnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1917
|
| ''[[:d:Q5995656|Ike Owens]]''
|
| 1918
| 1998
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 1918
|
| ''[[:d:Q6000246|Illtyd Buller Pole-Evans]]''
|
| 1879
| 1968
| ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 1919
|
| ''[[:d:Q6061783|Ioan Evans]]''
| políticu británicu (1927–1984)
| 1927
| 1984
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1920
|
| ''[[:d:Q6061870|John Jones]]''
|
| 1792
| 1852
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 1921
|
| ''[[:d:Q6063933|Iorrie Isaacs]]''
|
| 1911
| 1966
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1922
|
| ''[[:d:Q6063946|Iorwerth Evans]]''
| xugador de rugbi union galés (1906–1985)
| 1906
| 1985
| ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 1923
|
| ''[[:d:Q6063954|Iorwerth Jones]]''
|
| 1903
| 1983
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 1924
| [[Ficheru:Iorwerth Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6063957|Iorwerth Thomas]]''
| políticu británicu (1895–1966)
| 1895
| 1966
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 1925
|
| ''[[:d:Q6073462|Peter Penry-Jones]]''
| actor galés (1938–2009)
| 1938
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1926
|
| ''[[:d:Q6076157|Isaac Cohen]]''
| rabín israelín (1914–2007)
| 1914
| 2007
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1927
|
| ''[[:d:Q6076220|Isaac Davis]]''
|
| 1758
| 1810
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 1928
|
| ''[[:d:Q6076478|Isaac Hayward]]''
| políticu británicu
| 1884
| 1976
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 1929
|
| ''[[:d:Q6084453|Islwyn Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1912–1997)
| 1912
| 1997
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1930
|
| ''[[:d:Q6084457|Islwyn Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1898–1974)
| 1898
| 1974
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1931
|
| ''[[:d:Q6084469|Islwyn Morris]]''
| actor británicu (1920–2011)
| 1920
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1932
| [[Ficheru:Sir Ivor Atkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6099316|Ivor Atkins]]''
|
| 1869
| 1953
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1933
|
| ''[[:d:Q6099383|Ivor Emmanuel]]''
|
| 1927
| 2007
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1934
|
| ''[[:d:Q6099393|Ivor Griffiths]]''
| futbolista británicu (1918–1993)
| 1918
| 1993
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1935
| [[Ficheru:Ivor John Caradoc Herbert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6099414|Ivor Herbert, 1st Baron Treowen]]''
| políticu británicu (1851–1933)
| 1851
| 1933
| ''[[:d:Q6661073|Llanarth Court]]''
|-
| style='text-align:right'| 1936
| [[Ficheru:Edward Burne-Jones The Golden Stairs.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6779642|Mary Gladstone]]''
|
| 1847
| 1927
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 1937
|
| ''[[:d:Q6779667|Mary Grant Price]]''
|
| 1917
| 2002
| ''[[:d:Q4971889|Broad Haven]]''
|-
| style='text-align:right'| 1938
|
| ''[[:d:Q6779879|Mary Jane Innes]]''
| empresaria neozelandesa (1852–1941)
| 1852
| 1941
| ''[[:d:Q6661829|Llanvaches]]''
|-
| style='text-align:right'| 1939
| [[Ficheru:Mary Charlotte Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6780105|Mary Lloyd]]''
| escultora galesa (1819–1896)
| 1819
| 1896
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 1940
|
| ''[[:d:Q6780377|Mary Morgan]]''
| trabayadora doméstica galesa (1788–1805)
| 1788
| 1805
| ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]''
|-
| style='text-align:right'| 1941
| [[Ficheru:Mary Sophia Allen (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6780744|Mary Sophia Allen]]''
|
| 1878
| 1964
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1942
|
| ''[[:d:Q6780951|Mary White]]''
|
| 1926
| 2013
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1943
|
| ''[[:d:Q6790774|Matthew Keating]]''
| políticu británicu
| 1869
| 1937
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 1944
| [[Ficheru:Mr. Vaughan Davies, M.P. for Cardiganshire (5236475).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6791359|Matthew Vaughan-Davies, 1st Baron Ystwyth]]''
| políticu británicu (1840–1935)
| 1840
| 1935
| ''[[:d:Q29497855|Tanybwlch]]''
|-
| style='text-align:right'| 1945
|
| ''[[:d:Q6792322|Maudie Edwards]]''
|
| 1906
| 1991
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1946
| [[Ficheru:Maurice Edelman in 1947.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6793046|Maurice Edelman]]''
| políticu británicu (1911–1975)
| 1911
| 1975
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1947
|
| ''[[:d:Q6793161|Maurice Griffith]]''
| sacerdote galés (1507–1558)
| 1507
| 1558
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1948
|
| ''[[:d:Q6793398|Maurice Orbach]]''
| políticu galés (1902–1979)
| 1902
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1949
|
| ''[[:d:Q6794260|Mavis Nicholson]]''
| periodista británica
| 1930
| 2022
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1950
| [[Ficheru:The capped tower of Eglwys Mechell Sant.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6804706|Mechell]]''
|
| 600
| 501
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1951
| [[Ficheru:Meganlloydgeorge (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6808694|Megan Lloyd George]]''
| política británica (1902–1966)
| 1902
| 1966
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1952
| [[Ficheru:Michael Povey (1486562).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6809955|Meic Povey]]''
| actor británicu (1950–2017)
| 1950
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1953
|
| ''[[:d:Q6809953|Meic Stephens]]''
|
| 1938
| 2018
| ''[[:d:Q478218|Treforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 1954
|
| ''[[:d:Q6810308|Meirion Pennar]]''
| poeta galés (1944–2010)
| 1944
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1955
|
| ''[[:d:Q6810741|Mel James]]''
|
| 1948
| 2022
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1956
|
| ''[[:d:Q6810830|Mel Rosser]]''
|
| 1901
| 1988
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1957
|
| ''[[:d:Q6811900|Melbourne Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1896–1966)
| 1896
| 1966
| ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1958
|
| ''[[:d:Q6811901|Melbourne Tierney]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1924
| 2014
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1959
|
| ''[[:d:Q6813870|Melville De Lloyd]]''
|
| 1917
| 1985
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 1960
|
| ''[[:d:Q6814128|Melvyn Ford]]''
|
| 1924
| 2000
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 1961
|
| ''[[:d:Q6814138|Melvyn Meek]]''
|
|
| 1997
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1962
|
| ''[[:d:Q6817169|Menna Gallie]]''
| escritora galesa (1919–1990)
| 1919
| 1990
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 1963
| [[Ficheru:Meredith Edwards in One Step Beyond (Justice).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6818922|Meredith Edwards]]''
|
| 1917
| 1999
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1964
|
| ''[[:d:Q6819009|Meredydd Evans]]''
|
| 1919
| 2015
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1965
|
| ''[[:d:Q6819086|Merfyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2016
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1966
|
| ''[[:d:Q6820496|Merryl Wyn Davies]]''
|
| 1948
| 2021
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1967
|
| ''[[:d:Q6820867|Mervyn Bennett]]''
| boxeador galés (1960–1999)
| 1960
| 1999
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1968
|
| ''[[:d:Q6820875|Mervyn Burtch]]''
| compositor galés (1929–2015)
| 1929
| 2015
| ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1969
|
| ''[[:d:Q6820908|Mervyn Hill]]''
| xugador de críquet galés (1902–1948)
| 1902
| 1948
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 1970
|
| ''[[:d:Q6820925|Mervyn Levy]]''
| historiador del arte británicu (1914–1996)
| 1914
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1971
|
| ''[[:d:Q6821110|Mesac Thomas]]''
| sacerdote galés (1816–1892)
| 1816
| 1892
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1972
|
| ''[[:d:Q6829403|Michael Condon]]''
|
| 1919
| 1960
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1973
|
| ''[[:d:Q6831441|Michael J. Leahy]]''
| sindicalista británicu (1949–1979)
| 1949
| 1979
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1974
|
| ''[[:d:Q6831686|Michael Johnson]]''
|
| 1941
| 1991
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1975
|
| ''[[:d:Q6832322|Michael Lort]]''
|
| 1725
| 1790
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1976
|
| ''[[:d:Q6833756|Michael Raven]]''
|
| 1938
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1977
|
| ''[[:d:Q6833909|Michael Roberts]]''
| políticu británicu (1927–1983)
| 1927
| 1983
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1978
|
| ''[[:d:Q6838640|Mickey Gee]]''
| guitarrista galés (1944–2009)
| 1944
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1979
|
| ''[[:d:Q6849220|Mike Watkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1952
| 2025
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 1980
| [[Ficheru:Miles Morgan by J. S. Hartley - Springfield, MA - DSC03231.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6851487|Miles Morgan]]''
|
| 1616
| 1699
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 1981
|
| ''[[:d:Q6851560|Miles Thomas]]''
| mánager galés (1897–1980)
| 1897
| 1980
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1982
| [[Ficheru:Milsom Rees 1931.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6860747|Milsom Rees]]''
| ciruxanu galés (1866–1952)
| 1866
| 1952
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1983
|
| ''[[:d:Q6860753|Milson Hunt]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1926
| 1988
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1984
|
| ''[[:d:Q6890179|Moelwyn Hughes]]''
|
| 1897
| 1955
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1985
| [[Ficheru:Moelona1917.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6890185|Elizabeth Mary Jones]]''
|
| 1877
| 1953
| ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 1986
|
| ''[[:d:Q6890208|Moelwyn Merchant]]''
|
| 1913
| 1997
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1987
| [[Ficheru:Molly Parkin (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6896659|Molly Parkin]]''
|
| 1932
| 2026
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 1988
| [[Ficheru:Archives of American Art - Monty Lewis - 2587.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6906709|Monty Lewis]]''
| artista galés (1907–1997)
| 1907
| 1997
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1989
|
| ''[[:d:Q6909612|Mordecai Jones]]''
|
| 1813
| 1880
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1990
|
| ''[[:d:Q6911506|Morfydd Llwyn Owen]]''
|
| 1891
| 1918
| ''[[:d:Q478218|Treforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 1991
| [[Ficheru:Morgan B. Williams (Pennsylvania Congressman).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6911580|Morgan B. Williams]]''
| políticu galés (1831–1903)
| 1831
| 1903
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1992
|
| ''[[:d:Q6911650|Morgan Edwards]]''
|
| 1722
| 1795
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1993
|
| ''[[:d:Q6911703|Morgan Hunt]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2012
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1994
|
| ''[[:d:Q6911720|Morgan John Rhys]]''
|
| 1760
| 1804
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1995
| [[Ficheru:Morgan-Lloyd-AS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6911751|Morgan Lloyd]]''
|
| 1820
| 1893
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1996
|
| ''[[:d:Q6911804|Morgan Owen]]''
|
| 1585
| 1645
| ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]''
|-
| style='text-align:right'| 1997
|
| ''[[:d:Q6911815|Morgan Phillips]]''
|
| 1902
| 1963
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1998
|
| ''[[:d:Q6911824|Morgan Rhys]]''
|
| 1716
| 1779
| ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 1999
|
| ''[[:d:Q6915147|Morus Dwyfech]]''
| escritor británicu
| 1523
| 1590
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2000
| [[Ficheru:Clynnog by Moses Griffith 1782.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6915789|Moses Griffith]]''
|
| 1747
| 1819
| ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 2001
| [[Ficheru:Moses Russell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6915930|Moses Russell]]''
| futbolista británicu (1888–1946)
| 1888
| 1946
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2002
|
| ''[[:d:Q6917024|Mostyn Thomas]]''
|
| 1896
| 1984
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 2003
|
| ''[[:d:Q6947452|Myfanwy Howell]]''
| presentadora de televisión británica
| 1903
| 1988
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 2004
| [[Ficheru:Myfanwy Talog.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6947457|Myfanwy Talog]]''
| actriz galesa (1944–1995)
| 1944
| 1995
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 2005
|
| ''[[:d:Q6947663|Myles Davies]]''
|
| 1662
| 1715
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 2006
| [[Ficheru:Myrddin Fardd NLW3362574.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6948163|John Jones]]''
|
| 1836
| 1921
| ''[[:d:Q3404510|Llangian]]''
|-
| style='text-align:right'| 2007
|
| ''[[:d:Q6948612|Myrtle Devenish]]''
| actriz galesa (1913–2007)
| 1913
| 2007
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2008
|
| ''[[:d:Q6964248|Nansi Richards]]''
|
| 1888
| 1979
| ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2009
| [[Ficheru:A young W. Nantlais Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6964330|Nantlais Williams]]''
|
| 1874
| 1959
| ''[[:d:Q15407742|Gwyddgrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 2010
|
| ''[[:d:Q6969314|Nathan Rogers]]''
| escritor galés (1638–1708)
| 1638
| 1708
| ''[[:d:Q6661829|Llanvaches]]''
|-
| style='text-align:right'| 2011
|
| ''[[:d:Q6969312|Nathan Rocyn-Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1902–1984)
| 1902
| 1984
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2012
| [[Ficheru:Nathaniel Cynhafal Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6969710|Nathaniel Jones]]''
|
| 1832
| 1905
| ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]''
|-
| style='text-align:right'| 2013
|
| ''[[:d:Q6969928|Nathaniel Williams]]''
|
| 1742
| 1826
| ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 2014
|
| ''[[:d:Q6986019|Ned Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés (1904–1990)
| 1904
| 1990
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 2015
|
| ''[[:d:Q6986087|Ned Roberts]]''
| xugador de rugbi union británicu (1867–1940)
| 1867
| 1940
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2016
|
| ''[[:d:Q6989019|Neil McPherson]]''
| xugador de rugbi union galés (1892–1957)
| 1892
| 1957
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2017
| [[Ficheru:NoahMMason.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7002124|Noah Morgan Mason]]''
| políticu estauxunidense
| 1882
| 1965
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2018
|
| ''[[:d:Q7025356|Nicholas Evans]]''
| pintor galés (1907–2004)
| 1907
| 2004
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2019
|
| ''[[:d:Q7025584|Nicholas Hunt]]''
| oficial naval galés (1930–2013)
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2020
|
| ''[[:d:Q7026147|Nicholas Rudall]]''
|
| 1940
| 2018
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2021
|
| ''[[:d:Q7031408|Niel Morgan]]''
| xugador de críquet galés (1904–1985)
| 1904
| 1985
| ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2022
|
| ''[[:d:Q7032450|Nigel Heseltine]]''
| escritor británicu
| 1916
| 1966<br/>1995<br/>1996
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2023
|
| ''[[:d:Q7032732|Nigel Yates]]''
| archiveru británicu
| 1944
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2024
| [[Ficheru:Daly (portrait du boxeur) - btv1b532217994.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7039571|Nipper Pat Daly]]''
| boxeador galés (1913–1988)
| 1913
| 1988
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 2025
|
| ''[[:d:Q7045349|Noah Ablett]]''
| sindicalista británicu (1883–1935)
| 1883
| 1935
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2026
| [[Ficheru:Noel Humphreys.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7046945|Noel Forbes Humphreys]]''
|
| 1890
| 1918
| ''[[:d:Q6661429|Llangan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2027
|
| ''[[:d:Q7047028|Noel Jones]]''
|
| 1932
| 2009
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2028
|
| ''[[:d:Q7047242|Noel Trigg]]''
| boxeador galés
| 1934
| 2020
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2029
|
| ''[[:d:Q7052107|Norman Coslett]]''
|
| 1909
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2030
|
| ''[[:d:Q7052209|Norman Fender]]''
|
| 1910
| 1983
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2031
|
| ''[[:d:Q7052330|Norman Harris]]''
|
| 1918
| 2007
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 2032
|
| ''[[:d:Q8001666|Wilf Lewis]]''
|
| 1903
| 1976
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2033
|
| ''[[:d:Q8001693|Wilf Walsh]]''
|
| 1917
| 1977
| ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2034
|
| ''[[:d:Q8001810|Wilfred Hodder]]''
|
| 1896
| 1957
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2035
| [[Ficheru:Llun o Wilfred Mitford Davies (1451201).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8001847|Wilfred Mitford Davies]]''
| pintor británicu
| 1895
| 1966
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2036
|
| ''[[:d:Q8001858|Wilfred Pallott]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1884–1957)
| 1884
| 1957
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2037
|
| ''[[:d:Q8001891|Wilfred Trubshaw]]''
|
| 1870
| 1944
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 2038
|
| ''[[:d:Q8002410|Wiliam Midleton]]''
|
| 1550
| 1600
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2039
|
| ''[[:d:Q8002780|Will Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1906–1975)
| 1906
| 1975
| ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]''
|-
| style='text-align:right'| 2040
|
| ''[[:d:Q8002998|Will Osborne]]''
|
| 1875
| 1942
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 2041
|
| ''[[:d:Q8003009|Will Parker]]''
| xugador de rugbi union galés (1873–1955)
| 1873
| 1955
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2042
| [[Ficheru:Will Paynter, the newly elected miners' leader (1453859).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8003012|Will Paynter]]''
|
| 1903
| 1984
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2043
|
| ''[[:d:Q8003042|Will Roberts]]''
| pintor galés (1907–2000)
| 1907
| 2000
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2044
|
| ''[[:d:Q8004161|William Addams Williams]]''
|
| 1787
| 1861
| ''[[:d:Q13129646|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 2045
|
| ''[[:d:Q8004223|William Albert Jenkins]]''
|
| 1878
| 1968
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2046
|
| ''[[:d:Q8004251|William Alexander]]''
| xugador de rugbi union británicu (1874–1937)
| 1874
| 1937
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 2047
| [[Ficheru:WilliamAubrey.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8004673|William Aubrey]]''
|
| 1529
| 1595
| ''[[:d:Q52158053|Cantref]]''
|-
| style='text-align:right'| 2048
|
| ''[[:d:Q8005020|William Banks]]''
|
| 1925
| 1991
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2049
|
| ''[[:d:Q8005220|William Baxter]]''
|
| 1650
| 1723
| ''[[:d:Q13129655|Llanllugan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2050
|
| ''[[:d:Q8005312|William Bedloe]]''
|
| 1650
| 1680
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 2051
| [[Ficheru:Sir Wm. Berry LCCN2014715089.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8005480|William Berry, 1st Viscount Camrose]]''
|
| 1879
| 1954
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2052
|
| ''[[:d:Q8005633|William Blethyn]]''
|
| 1501
| 1591
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2053
| [[Ficheru:William Bloomfield Douglas.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8005643|William Bloomfield Douglas]]''
|
| 1822
| 1906
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2054
| [[Ficheru:William Brace.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q8005819|William Brace]]''
|
| 1865
| 1947
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 2055
| [[Ficheru:William Bradshaw by Enoch Seeman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8005843|William Bradshaw]]''
|
| 1671
| 1732
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2056
|
| ''[[:d:Q8006111|William Bulkeley]]''
|
| 1691
| 1760
| ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]''
|-
| style='text-align:right'| 2057
|
| ''[[:d:Q8006477|William Camden Edwards]]''
|
| 1777
| 1855
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2058
| [[Ficheru:Lance Corporal Fuller VC. Welsh Regiment.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q8006723|William Charles Fuller]]''
| militar galés (1884–1974)
| 1884
| 1974
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 2059
| [[Ficheru:Lord Cope.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8007106|William Cope, 1st Baron Cope]]''
|
| 1870
| 1946
| ''[[:d:Q7339915|Roath]]''
|-
| style='text-align:right'| 2060
|
| ''[[:d:Q8007183|William Cove]]''
| políticu británicu (1888–1963)
| 1888
| 1963
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2061
| [[Ficheru:William Crawshay II (1788–1867).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8007280|William Crawshay II]]''
|
| 1788
| 1867
| ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2062
|
| ''[[:d:Q8007618|William David Phillips]]''
|
| 1855
| 1918
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2063
|
| ''[[:d:Q8007617|William David Owen]]''
| escritor británicu
| 1874
| 1925
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 2064
| [[Ficheru:Syr-William-Davies-AS-Sir-Benfro.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8007633|William Davies]]''
|
| 1821
| 1895
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 2065
|
| ''[[:d:Q8007637|William Davies]]''
| futbolista británicu (1882–1966)
| 1882
| 1966
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2066
|
| ''[[:d:Q8007642|William Davies]]''
|
|
| 1593
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 2067
|
| ''[[:d:Q8007641|William Davies]]''
|
| 1890
| 1967
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2068
|
| ''[[:d:Q8008479|William Edwards]]''
|
| 1851
| 1940
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 2069
|
| ''[[:d:Q8008480|William Edwards]]''
|
| 1938
| 2007
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 2070
|
| ''[[:d:Q8008498|William Egan]]''
| futbolista británicu (1872–1946)
| 1872
| 1946
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2071
|
| ''[[:d:Q8008562|William Ellis Bailiff]]''
|
| 1882
| 1972
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2072
|
| ''[[:d:Q8008626|William Erbery]]''
|
| 1604
| 1654
| ''[[:d:Q39011988|Roath Dogfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 2073
|
| ''[[:d:Q8008690|William Evans]]''
| cardiólogu galés (1895–1988)
| 1895
| 1988
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 2074
|
| ''[[:d:Q8008691|William Evans]]''
|
| 1853
| 1919
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 2075
| [[Ficheru:William George Evans (1883 – 1946).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8008698|William Evans]]''
|
| 1883
| 1946
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2076
|
| ''[[:d:Q8009059|William Finney]]''
| xugador de críquet galés (1866–1927)
| 1866
| 1927
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2077
|
| ''[[:d:Q8009287|William Foxwist]]''
|
| 1610
| 1673
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2078
| [[Ficheru:The Pierhead Building, Cardiff Bay - geograph.org.uk - 852953.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8009291|William Frame]]''
| arquiteutu galés (1848–1906)
| 1848
| 1906
| ''[[:d:Q1035742|Cardiff Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2079
| [[Ficheru:William Gilbert Rees, July 1853.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8009876|William Gilbert Rees]]''
| xugador de críquet australianu (1827–1898)
| 1827
| 1898
| ''[[:d:Q18160141|Haroldston St. Issell's]]''
|-
| style='text-align:right'| 2080
| [[Ficheru:Gwynn William.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q8010301|William Gwynn]]''
|
| 1856
| 1897
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2081
|
| ''[[:d:Q8010926|William Harris]]''
|
| 1884
| 1956
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 2082
| [[Ficheru:Bishop Havard by Evan Walters.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8011018|William Havard]]''
|
| 1889
| 1956
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2083
|
| ''[[:d:Q8012147|William Henry Scourfield]]''
| políticu británicu
| 1776
| 1843
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 2084
| [[Ficheru:WHSeager.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8012148|William Henry Seager]]''
| políticu británicu (1862–1941)
| 1862
| 1941
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2085
| [[Ficheru:William Herbert Waring (1885–1918).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q8012259|William Herbert Waring]]''
| militar galés (1885–1918)
| 1885
| 1918
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 2086
|
| ''[[:d:Q8012504|William Hopper]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1922–2008)
| 1922
| 2008
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2087
|
| ''[[:d:Q8013054|Gerry Humphreys]]''
|
| 1931
| 2006
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 2088
|
| ''[[:d:Q8013397|William Jackson]]''
|
| 1876
| 1954
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 2089
|
| ''[[:d:Q8013423|William James]]''
|
| 1902
| 1972
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2090
| [[Ficheru:W. J. Gruffydd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8013623|William John Gruffydd]]''
|
| 1881
| 1954
| ''[[:d:Q3402550|Bethel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2091
| [[Ficheru:WJParry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8013655|William John Parry]]''
|
| 1842
| 1927
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 2092
|
| ''[[:d:Q8013687|William Johnson]]''
| xugador de rugbi galés
|
| 1997
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2093
| [[Ficheru:William Lloyd Jones - Illustrated Australian News (1874).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8013723|William Jones]]''
|
| 1809
| 1873
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2094
|
| ''[[:d:Q8013720|William Jones]]''
|
| 1755
| 1821
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2095
| [[Ficheru:William Jones AS Arfon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8013725|William Jones]]''
| políticu galés (1859–1915)
| 1859
| 1915
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 2096
|
| ''[[:d:Q8013731|William Jones]]''
| direutor galés (1676–1725)
| 1676
| 1725
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 2097
|
| ''[[:d:Q8013728|William Jones]]''
|
| 1876
| 1918
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 2098
| [[Ficheru:William Jones (1726-1795).jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8013729|William Jones]]''
|
| 1726
| 1795
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2099
| [[Ficheru:William Lewis, 1st Baron Merthyr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8014533|Lewis, W. T.]]''
| industrial galés (1837–1914)
| 1837
| 1914
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2100
|
| ''[[:d:Q8014542|William Lewis]]''
|
| 1847
| 1926
| ''[[:d:Q13129674|Llanwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2101
|
| ''[[:d:Q8014552|William Lewis Thomas]]''
|
| 1913
| 1995
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 2102
|
| ''[[:d:Q8014626|William Llewellyn Morgan]]''
| xugador de rugbi union galés (1884–1960)
| 1884
| 1960
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2103
|
| ''[[:d:Q8014627|William Llewellyn Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1872–1943)
| 1872
| 1943
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2104
|
| ''[[:d:Q8014630|William Llewelyn Davies]]''
|
| 1887
| 1952
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 2105
|
| ''[[:d:Q8014638|William Lloyd]]''
|
| 1782
| 1857
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2106
|
| ''[[:d:Q8014765|William Lucas Collins]]''
|
| 1815
| 1887
| ''[[:d:Q645198|Oxwich]]''
|-
| style='text-align:right'| 2107
|
| ''[[:d:Q8015052|William Mainwaring]]''
|
| 1884
| 1971
| ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 2108
| [[Ficheru:WilliamLortMansel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8015101|William Mansel]]''
|
| 1753
| 1820
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 2109
|
| ''[[:d:Q8015535|William Meggitt]]''
| as de l'aviación galés (1894–1927)
| 1894
| 1927
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2110
| [[Ficheru:William M James the judge.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8015629|William Milbourne James]]''
| xuez galés (1807–1881)
| 1807
| 1881
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2111
|
| ''[[:d:Q8015715|William Molloy, Baron Molloy]]''
|
| 1918
| 2001
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2112
| [[Ficheru:Thomas Lawrence - Portrait of William Morgan (1750-1833).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8015809|William Morgan]]''
|
| 1750
| 1833
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2113
|
| ''[[:d:Q8016046|William Nathaniel Jones]]''
| políticu británicu (1858–1934)
| 1858
| 1934
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 2114
|
| ''[[:d:Q8016190|William Norton]]''
| xugador de rugbi union galés (1862–1898)
| 1862
| 1898
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2115
| [[Ficheru:William Osborne Smith -Past masters, St Paul's Lodge, 374, ERmontage of 36 photographs (HS85-10-25525) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8016385|William Osborne Smith]]''
| militar canadianu (1833–1887)
| 1833
| 1887
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2116
| [[Ficheru:William Owen Pughe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8016424|William Owen Pughe]]''
|
| 1759
| 1835
| ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 2117
|
| ''[[:d:Q8016742|William Penfro Rowlands]]''
| compositor británicu (1860–1937)
| 1860
| 1937
| ''[[:d:Q18160658|Llys-y-frân]]''
|-
| style='text-align:right'| 2118
|
| ''[[:d:Q8017032|William Powell]]''
| políticu galés
| 1948
| 2022
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2119
| [[Ficheru:William Price painting (2).jpg|center|128px]]
| [[William Price (médicu)|William Price]]
|
| 1800
| 1893
| ''[[:d:Q7377542|Rudry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2120
| [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551147).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017260|William R. P. George]]''
|
| 1912
| 2006
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2121
| [[Ficheru:Dr William Rees (Gwilym Hiraethog, 1802-83) (1870) NLW3364252 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017443|William Rees]]''
|
| 1802
| 1883
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2122
| [[Ficheru:William Rees-Davies.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017448|William Rees Morgan Davies]]''
|
| 1863
| 1939
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 2123
|
| ''[[:d:Q8017467|William Reid Clanny]]''
|
| 1776
| 1850
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2124
| [[Ficheru:William Rhys-Herbert - DPLA - 9aa2f02a46e14cbcfc7dd7c103732a69.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017514|William Rhys-Herbert]]''
| compositor estauxunidense (1868–1921)
| 1868
| 1921
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 2125
|
| ''[[:d:Q8017521|William Richard Arnold]]''
|
| 1881
| 1957
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 2126
| [[Ficheru:William Richards minister.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017538|William Richards]]''
| escritor galés (1749–1818)
| 1749
| 1818
| ''[[:d:Q16898205|Penrydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2127
|
| ''[[:d:Q8017648|William Roberts]]''
|
| 1585
| 1665
| ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 2128
| [[Ficheru:William Roberts (physician).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017657|William Roberts]]''
|
| 1830
| 1899
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 2129
|
| ''[[:d:Q5238466|David Pearce]]''
| boxeador galés (1959–2000)
| 1959
| 2000
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2130
|
| ''[[:d:Q5238564|David Phillips Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1881–1936)
| 1881
| 1936
| ''[[:d:Q7228398|Pontymoile]]''
|-
| style='text-align:right'| 2131
|
| ''[[:d:Q5238682|David Powell]]''
| futbolista británicu
| 1944
| 2023
| ''[[:d:Q3399645|Dolgarrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2132
|
| ''[[:d:Q5238710|David Price]]''
|
| 1762
| 1835
| ''[[:d:Q3404562|Merthyr Cynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2133
|
| ''[[:d:Q5238746|David Pugh]]''
|
| 1806
| 1890
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2134
| [[Ficheru:David Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5238958|David Rees]]''
|
| 1801
| 1869
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 2135
| [[Ficheru:Lord Ogmore.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5238956|David Rees-Williams, 1st Baron Ogmore]]''
|
| 1903
| 1976
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2136
| [[Ficheru:David Richards (Dafydd Ionawr, 1751-1827) (print) NLW3362443 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5239033|David Richards]]''
|
| 1751
| 1827
| ''[[:d:Q7830339|Towyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2137
|
| ''[[:d:Q5239157|David Rocyn-Jones]]''
|
| 1862
| 1953
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 2138
| [[Ficheru:David samwell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5239456|David Samwell]]''
|
| 1751
| 1798
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2139
|
| ''[[:d:Q5239892|David C. Smith]]''
|
| 1930
| 2018
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2140
| [[Ficheru:Photolithograph of Archdeacon D R Thomas, 1897..jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5240335|David Thomas]]''
|
| 1833
| 1916
| ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 2141
|
| ''[[:d:Q5240339|David Thomas]]''
| políticu británicu (1892–1954)
| 1892
| 1954
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2142
| [[Ficheru:Dewi Hefin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5240340|David Thomas]]''
| poeta galés (1828–1909)
| 1828
| 1909
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2143
| [[Ficheru:Portrait of The Editor of 'The Homilist' (4672059).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5240346|David Thomas]]''
|
| 1813
| 1894
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 2144
|
| ''[[:d:Q5240350|David John Thomas]]''
|
| 1881
| 1928
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2145
|
| ''[[:d:Q5240355|David Thomas]]''
| misioneru galés (1829–1905)
| 1829
| 1905
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 2146
| [[Ficheru:Industrialist David Thomas.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5240352|David Thomas]]''
| metalúrxicu galés (1794–1882)
| 1794
| 1882
| ''[[:d:Q5016593|Cadoxton-juxta-Neath]]''
|-
| style='text-align:right'| 2147
|
| ''[[:d:Q5240743|David W. Spencer]]''
|
| 1837
| 1920
| ''[[:d:Q3400328|St Athan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2148
|
| ''[[:d:Q5240883|David Watts]]''
|
| 1886
| 1916
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2149
| [[Ficheru:David Watts Morgan 1923.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5240884|David Watts Morgan]]''
|
| 1867
| 1933
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2150
|
| ''[[:d:Q5241114|David William Evans]]''
|
| 1866
| 1926
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 2151
|
| ''[[:d:Q5241124|David William Thomas]]''
|
| 1876
| 1961
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2152
|
| ''[[:d:Q5241128|David Williams]]''
|
| 1709
| 1784
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 2153
| [[Ficheru:David-Williams-Castell-Deudraeth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5241134|David Williams]]''
|
| 1800<br/>1799
| 1869
| ''[[:d:Q3404510|Llangian]]''
|-
| style='text-align:right'| 2154
|
| ''[[:d:Q5241137|David Williams]]''
| políticu británicu (1865–1941)
| 1865
| 1941
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2155
|
| ''[[:d:Q5241141|David Williams]]''
| escritor galés (1926–2003)
| 1926
| 2003
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2156
|
| ''[[:d:Q5241167|David Willicombe]]''
|
| 1951
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2157
|
| ''[[:d:Q5241336|David Wynne]]''
| compositor británicu (1900–1983)
| 1900
| 1983
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2158
|
| ''[[:d:Q5247441|Gareth Williams]]''
| matemáticu británicu (1978–2010)
| 1978
| 2010
| ''[[:d:Q3400948|Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 2159
|
| ''[[:d:Q5249315|Declan Affley]]''
| cantante australianu (1939–1985)
| 1939
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2160
| [[Ficheru:Killag Church SE 2010 09 27.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5249703|Decuman]]''
| médicu galés (700–706)
| 700
| 706
| ''[[:d:Q7321488|Rhoscrowther]]''
|-
| style='text-align:right'| 2161
|
| ''[[:d:Q5249730|Deddie Davies]]''
| actriz británica
| 1938
| 2016
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2162
| [[Ficheru:Leonard 2015-09-12.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5252782|Deke Leonard]]''
|
| 1944
| 2017
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2163
|
| ''[[:d:Q5254281|Delme Bryn-Jones]]''
| cantante d'ópera galés (1934–2001)
| 1934
| 2001
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2164
|
| ''[[:d:Q5254967|Delwyn Williams]]''
| políticu británicu
| 1938
| 2024
| ''[[:d:Q5468045|Forden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2165
|
| ''[[:d:Q5257247|Denis Galloway]]''
|
| 1878
| 1957
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2166
|
| ''[[:d:Q5257297|Denis John Boocker]]''
| xugador de lliga de rugbi australianu (1922–1987)
| 1922
| 1987
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2167
| [[Ficheru:Deniseidrisjones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5257685|Denise Idris Jones]]''
|
| 1950
| 2020
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2168
|
| ''[[:d:Q5258121|Dennis A'Court]]''
| xugador de críquet británicu
| 1937
| 2021
| ''[[:d:Q6770972|Markham]]''
|-
| style='text-align:right'| 2169
|
| ''[[:d:Q5258163|Dennis Avoth]]''
| boxeador galés
| 1947
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2170
|
| ''[[:d:Q5258237|Dennis Burgess]]''
|
| 1926
| 1980
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2171
|
| ''[[:d:Q5258574|Dennis John]]''
| futbolista británicu
| 1935
| 2013
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2172
|
| ''[[:d:Q5258650|Dennis Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1925
| 1996
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 2173
|
| ''[[:d:Q5258685|Dennis Madden]]''
|
| 1913
| 1967
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2174
|
| ''[[:d:Q5258940|Dennis Selby]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1969
| ''[[:d:Q990946|Broughton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2175
|
| ''[[:d:Q5258949|Dennis Shea]]''
| xugador de críquet galés (1924–1982)
| 1924
| 1982
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2176
|
| ''[[:d:Q5259321|Densey Clyne]]''
| naturalista (1922–2019)
| 1922
| 2019
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 2177
|
| ''[[:d:Q5259851|Denys Graham]]''
| actor británicu
| 1926
| 2024
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2178
|
| ''[[:d:Q5259856|Denys Irving]]''
| cineasta galés (1944–1976)
| 1944
| 1976
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 2179
|
| ''[[:d:Q5261835|Derek Brewer]]''
| oficial británicu (1923–2008)
| 1923
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2180
|
| ''[[:d:Q5261927|Derek Draper]]''
| futbolista británicu
| 1943
| 2024
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2181
|
| ''[[:d:Q5262285|Derek Prag]]''
| políticu galés (1923–2010)
| 1923
| 2010
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2182
|
| ''[[:d:Q5262465|Derek Williams]]''
|
| 1924
| 2014
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2183
|
| ''[[:d:Q5263436|Des Case]]''
|
| 1918
| 1997
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2184
|
| ''[[:d:Q5263461|Des Harlock]]''
| futbolista británicu
| 1922
| 1981
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 2185
|
| ''[[:d:Q5263558|Des Tennant]]''
| futbolista británicu (1925–2009)
| 1925
| 2009
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2186
|
| ''[[:d:Q5264803|Desmond Skirrow]]''
|
| 1923
| 1976
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2187
| [[Ficheru:David Roberts (Dewi Havhesp, 1831-84) NLW3361824.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5268239|David Roberts]]''
|
| 1831
| 1884
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2188
|
| ''[[:d:Q5268240|Dewi Morgan]]''
|
| 1877
| 1971
| ''[[:d:Q5320352|Dôl-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 2189
|
| ''[[:d:Q5271247|Diana Morgan]]''
|
| 1908
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2190
| [[Ficheru:Dic Aberdaron 1823.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5272311|Dic Aberdaron]]''
|
| 1780
| 1843
| ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 2191
| [[Ficheru:Youngtaid.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5272316|Dic Goodman]]''
| poeta británicu (1920–2013)
| 1920
| 2013
| ''[[:d:Q13651447|Mynytho]]''
|-
| style='text-align:right'| 2192
|
| ''[[:d:Q5273043|Dick Huxtable]]''
| xugador de rugbi británicu (1890–1970)
| 1890
| 1970
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2193
|
| ''[[:d:Q5273569|Dick Yates]]''
| futbolista británicu (1921–1976)
| 1921
| 1976
| [[Queensferry]]
|-
| style='text-align:right'| 2194
|
| ''[[:d:Q5273682|Dickie David]]''
|
| 1879
| 1939
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2195
|
| ''[[:d:Q5273702|Dickie Morris]]''
| futbolista británicu
| 1879
| 2000
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2196
|
| ''[[:d:Q5273709|Dickie Williams]]''
|
| 1925
| 1997
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 2197
|
| ''[[:d:Q5273850|Dicky Ralph]]''
|
| 1908
| 1989
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 2198
|
| ''[[:d:Q5276963|Dillwyn Thomas]]''
|
| 1905
| 1996
| ''[[:d:Q1973162|Neath Abbey]]''
|-
| style='text-align:right'| 2199
|
| ''[[:d:Q5276961|Dillwyn Miles]]''
|
| 1915
| 2007
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2200
|
| ''[[:d:Q5277103|Dilwyn Lewis]]''
|
| 1924
| 2000
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 2201
|
| ''[[:d:Q5277105|Dilys Breese]]''
|
| 1932
| 2007
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2202
|
| ''[[:d:Q5277110|Dilys Elwyn-Edwards]]''
|
| 1918
| 2011
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2203
|
| ''[[:d:Q5277723|Dimmy Franks]]''
|
| 1876
| 1954
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2204
|
| ''[[:d:Q5287114|Doc Sarpolis]]''
|
| 1897
| 1967
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2205
|
| ''[[:d:Q5292506|Don Dearson]]''
| futbolista británicu (1914–1990)
| 1914
| 1990
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2206
|
| ''[[:d:Q5292513|Don Devereux]]''
|
| 1932
| 1995
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2207
|
| ''[[:d:Q5292576|Don Emery]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1993
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2208
| [[Ficheru:Don Hayward 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5292760|Don Hayward]]''
|
| 1925
| 1999
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2209
|
| ''[[:d:Q5293242|Don Oakes]]''
| futbolista británicu (1928–1977)
| 1928
| 1977
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2210
| [[Ficheru:Don Shepherd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5293514|Don Shepherd]]''
| xugador de críquet galés (1927–2017)
| 1927
| 2017
| ''[[:d:Q7230620|Port Eynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2211
|
| ''[[:d:Q5294021|Donald Baverstock]]''
|
| 1924
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2212
|
| ''[[:d:Q5294060|Donald Braithwaite]]''
| boxeador galés
| 1937
| 2017
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 2213
|
| ''[[:d:Q5294183|Donald Coleman]]''
| políticu británicu (1925–1991)
| 1925
| 1991
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2214
|
| ''[[:d:Q5294449|Donald Gullick]]''
|
| 1924
| 2000
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2215
|
| ''[[:d:Q5294516|Donald Holroyde Hey]]''
| químicu galés (1904–1987)
| 1904
| 1987
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2216
|
| ''[[:d:Q5295244|Donald Vines]]''
|
| 1932
| 1989
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 2217
|
| ''[[:d:Q5298404|Dorothy Edwards]]''
| novelista galesa (1902–1934)
| 1902
| 1934
| ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 2218
|
| ''[[:d:Q5298551|Dorothy Miles]]''
|
| 1931
| 1993
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 2219
|
| ''[[:d:Q5298607|Dorothy Rees]]''
| política galesa (1898–1987)
| 1898
| 1987
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2220
|
| ''[[:d:Q5298632|Dorothy Simpson]]''
| escritora de ficción de detectives británica
| 1933
| 2020
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 2221
|
| ''[[:d:Q5300818|Doug Phillips]]''
|
| 1919
| 2000
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2222
|
| ''[[:d:Q5300842|Doug Rees]]''
| futbolista británicu
| 1923
| 2000
| ''[[:d:Q5137115|Clyne]]''
|-
| style='text-align:right'| 2223
|
| ''[[:d:Q5301021|Doug Witcomb]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 1999
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2224
| [[Ficheru:Douglas Bassett.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5301238|Douglas Bassett]]''
|
| 1927
| 2009
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2225
|
| ''[[:d:Q5301326|Douglas Chamberlain]]''
|
| 1931
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2226
|
| ''[[:d:Q5301668|Douglas Jones]]''
| futbolista británicu (1914–1997)
| 1914
| 1997
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 2227
|
| ''[[:d:Q5301779|Douglas Marsden-Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1893–1955)
| 1893
| 1955
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2228
|
| ''[[:d:Q6114479|Jack Owen]]''
| futbolista británicu
| 1866
|
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2229
|
| ''[[:d:Q8020391|William Williams]]''
| futbolista británicu
| 1856
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2230
|
| ''[[:d:Q8020396|William Williams]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2231
|
| ''[[:d:Q10495488|Jack Lewis]]''
|
| 1902
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2232
|
| ''[[:d:Q10517262|David Davies]]''
| futbolista británicu
| 1888
|
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 2233
|
| ''[[:d:Q5311941|Dudley Peake]]''
| futbolista británicu
| 1934
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2234
|
| ''[[:d:Q5311954|Dudley Price]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2235
|
| ''[[:d:Q5314279|Duncan Bush]]''
| poeta británicu
| 1946
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2236
|
| ''[[:d:Q5318721|Dylan Harris]]''
|
| 1926
| 1988
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2237
| [[Ficheru:Eyre Burton Powell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5321739|E. B. Powell]]''
|
| 1819
| 1904
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2238
|
| ''[[:d:Q5321815|E. D. Jones]]''
| bibliotecariu galés (1903–1987)
| 1903
| 1987
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 2239
| [[Ficheru:Eben Fardd.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5331737|Ebenezer Thomas]]''
|
| 1802
| 1863
| ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2240
|
| ''[[:d:Q5336169|Eddie Jones]]''
|
| 1914
| 1984
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2241
|
| ''[[:d:Q5336328|Eddie Morgan]]''
| xugador de rugbi union galés (1913–1978)
| 1913
| 1978
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 2242
|
| ''[[:d:Q5336386|Eddie Parris]]''
| futbolista británicu (1911–1971)
| 1911
| 1971
| ''[[:d:Q7262781|Pwllmeyric]]''
|-
| style='text-align:right'| 2243
|
| ''[[:d:Q5336493|Eddie Smart]]''
| ciclista británicu (1946–2000)
| 1946
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2244
| [[Ficheru:EddieThomasSculptureMerthyr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5336533|Eddie Thomas]]''
| boxeador galés (1926–1997)
| 1926
| 1997
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2245
|
| ''[[:d:Q5336559|Eddie Watkins]]''
|
| 1916
| 1995
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 2246
|
| ''[[:d:Q5337183|Edgar Cooper]]''
| xugador de críquet galés (1891–1959)
| 1891
| 1959
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2247
|
| ''[[:d:Q5337227|Edgar Evans]]''
|
| 1912
| 2007
| ''[[:d:Q13127611|Cwrtnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2248
|
| ''[[:d:Q5337317|Edgar Jones]]''
|
| 1910
| 1986
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 2249
|
| ''[[:d:Q5337382|Edgar Montford]]''
| futbolista británicu (1865–1940)
| 1865
| 1940
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2250
|
| ''[[:d:Q5337386|Edgar Morgan]]''
| xugador de rugbi union galés (1882–1962)
| 1882
| 1962
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 2251
|
| ''[[:d:Q5337384|Edgar Morgan]]''
|
| 1896
| 1983
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2252
| [[Ficheru:Cyhoeddi Eisteddfod Genedlaethol 1962, Llanelli yn 1961 (1468338).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5337422|Edgar Phillips]]''
|
| 1889
| 1962
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2253
|
| ''[[:d:Q5337426|Edgar Purnell Hooley]]''
| inventor galés (1860–1942)
| 1860
| 1942
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2254
|
| ''[[:d:Q5337424|Edgar Powell]]''
| futbolista británicu (1899–1955)
| 1899
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2255
| [[Ficheru:Edgar-Jones-AS-Merthyr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5337436|Edgar Rees Jones]]''
|
| 1878
| 1962
| ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2256
| [[Ficheru:Edith Hannah Gostick.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5338553|Edith Gostick]]''
| política canadiana (1894–1984)
| 1894
| 1984
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2257
|
| ''[[:d:Q5339515|Edmund Griffith]]''
|
| 1570
| 1637
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 2258
| [[Ficheru:Unknown artist - Edmund Meyricke (1636–1713) - PCF19 - Jesus College.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5339668|Edmund Meyrick]]''
|
| 1636
| 1713
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2259
| [[Ficheru:Edmwnd Edmund Prys ar Gofeb Llanelwy, Sir Ddinbych Bible Translators' Memorial St Asaph 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5339760|Edmund Prys]]''
|
| 1544<br/>1541
| 1623<br/>1624
| ''[[:d:Q29484380|Gerddi Bluog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2260
| [[Ficheru:EdmundWSamuel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5339891|Edmund W. Samuel]]''
| políticu galés (1857–1930)
| 1857
| 1930
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 2261
|
| ''[[:d:Q5341722|Edward Baker]]''
| xugador de críquet galés (1892–1969)
| 1892
| 1969
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2262
| [[Ficheru:Edward Bishop rugby player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5341900|Edward Bishop]]''
|
| 1864
| 1919
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2263
|
| ''[[:d:Q5341916|Edward Blayney, 1st Baron Blayney]]''
| militar británicu (1570–1629)
| 1570
| 1629
| ''[[:d:Q517587|Gregynog Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 2264
|
| ''[[:d:Q5342184|Edward Cadogan]]''
| remeru galés (1833–1890)
| 1833
| 1890
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2265
|
| ''[[:d:Q5342230|Edward Caswell]]''
|
| 1895
| 1949
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2266
|
| ''[[:d:Q5342535|Edward Davies]]''
|
| 1756
| 1831
| ''[[:d:Q20593921|Llanfaredd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2267
|
| ''[[:d:Q5342662|Edward Dumaresq]]''
|
| 1802
| 1906
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2268
|
| ''[[:d:Q5342738|Edward Edwards]]''
|
| 1726
| 1783
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2269
|
| ''[[:d:Q5342788|Edward Ernest Hughes]]''
| historiador británicu
| 1877
| 1953
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2270
|
| ''[[:d:Q5342797|Edward Evans]]''
|
| 1716
| 1798
| ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2271
| [[Ficheru:Edward Herbert, 2nd Earl of Powis, by Francis Grant.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5343428|Edward Herbert, Earl of Powis]]''
|
| 1785
| 1848
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2272
|
| ''[[:d:Q5343522|Edward Howel Francis]]''
|
| 1924
| 2014
| ''[[:d:Q5197227|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2273
|
| ''[[:d:Q5343539|Edward Hughes]]''
| poeta británicu
| 1772
| 1850
| ''[[:d:Q6963824|Nannerch]]''
|-
| style='text-align:right'| 2274
|
| ''[[:d:Q5343621|Edward J. Blythin]]''
| políticu estauxunidense (1884–1958)
| 1884
| 1958
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2275
|
| ''[[:d:Q5343718|Edward James]]''
| xugador de críquet galés (1896–1975)
| 1896
| 1975
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2276
|
| ''[[:d:Q5343717|Edward James]]''
|
| 1569
| 1610
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2277
|
| ''[[:d:Q5343788|Edward John Lewis]]''
|
| 1859
| 1925
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2278
|
| ''[[:d:Q5343822|Edward Jones]]''
| xugador de críquet galés (1896–1978)
| 1896
| 1978
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2279
| [[Ficheru:St Etheldreda, Ely Place, London EC1 - Nave statue - geograph.org.uk - 1613372.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5343827|Edward Jones]]''
|
|
| 1590
| ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2280
| [[Ficheru:EdwardMorganLewis.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5344278|Edward M. Lewis]]''
| xugador de béisbol galés (1872–1936)
| 1872
| 1936
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2281
|
| ''[[:d:Q5344507|Edward Moore]]''
|
| 1835
| 1916
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2282
| [[Ficheru:Venerable-edward-morgan.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5344515|Edward Morgan]]''
|
|
| 1642
| ''[[:d:Q16245967|Bettisfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 2283
| [[Ficheru:Edward Owen AM (died 1807).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5344711|Edward Owen]]''
|
| 1728
| 1807
| ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 2284
| [[Ficheru:Edward Pegge.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5344807|Edward Pegge]]''
|
| 1864
| 1915
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2285
|
| ''[[:d:Q5344829|Edward Perkins Alexander]]''
|
| 1863
| 1931
| ''[[:d:Q7592977|St Donats]]''
|-
| style='text-align:right'| 2286
|
| ''[[:d:Q5344893|Edward Powell]]''
|
| 1478
| 1540
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2287
|
| ''[[:d:Q5345094|Edward Roderick Davies]]''
| políticu galés (1915–1992)
| 1915
| 1992
| ''[[:d:Q5016879|Caerau]]''
|-
| style='text-align:right'| 2288
| [[Ficheru:Edward Lyulph Stanley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5345410|Edward Stanley, 4th Baron Stanley of Alderley]]''
|
| 1839
| 1925
| ''[[:d:Q29502285|Grosvenor Court]]''
|-
| style='text-align:right'| 2289
| [[Ficheru:Revd Edward (Jones) Stephen (Tanymarian, 1822-85) NLW3362706.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5345430|Edward Stephen]]''
|
| 1822
| 1885
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2290
|
| ''[[:d:Q5345588|Edward Thomas Chapman]]''
| militar galés (1920–2002)
| 1920
| 2002
| ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2291
|
| ''[[:d:Q5345705|Edward Vaughan]]''
| políticu galés
|
| 1683
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 2292
|
| ''[[:d:Q5345834|Edward Welch]]''
| arquiteutu británicu
| 1806
| 1868
| ''[[:d:Q7114024|Overton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2293
|
| ''[[:d:Q5345919|Edward Williams]]''
|
| 1890
| 1963
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2294
|
| ''[[:d:Q5346009|Edward Wynne]]''
| abogáu galés (1681–1755)
| 1681
| 1755
| ''[[:d:Q11138487|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 2295
|
| ''[[:d:Q5346324|Edwin Cross]]''
| futbolista británicu
| 1859
| 1924
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2296
| [[Ficheru:Balaclavaned.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5346531|Edwin Hughes]]''
| militar galés (1830–1927)
| 1830
| 1927
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2297
|
| ''[[:d:Q5346733|Edwin Pain]]''
| xugador de críquet galés (1891–1947)
| 1891
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2298
| [[Ficheru:Edwin Thomas Maynard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5346868|Edwin Thomas Maynard]]''
| xugador de rugbi union británicu (1878–1961)
| 1878
| 1961
| ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 2299
|
| ''[[:d:Q5346920|Edwin Williams]]''
|
| 1898
| 1983
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 2300
|
| ''[[:d:Q5348887|Eifion Jones]]''
|
| 1925
| 2004
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2301
|
| ''[[:d:Q5349538|Eiluned Lewis]]''
|
| 1900
| 1979
| ''[[:d:Q20007204|Penstrowed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2302
|
| ''[[:d:Q5349883|Eirug Wyn]]''
| novelista galés (1950–2004)
| 1950
| 2004
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 2303
|
| ''[[:d:Q5354271|Eleanor Evans]]''
|
| 1893
| 1969
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2304
| [[Ficheru:Eleazar Roberts.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5354460|Eleazar Roberts]]''
|
| 1825
| 1912
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 2305
|
| ''[[:d:Q5359886|Elfed Morris]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2013
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 2306
|
| ''[[:d:Q5359884|Elfed Evans]]''
| futbolista británicu
| 1926
| 1988
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2307
| [[Ficheru:Elfyn Richards (2010).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5359949|Elfyn Richards]]''
|
| 1914
| 1995
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2308
| [[Ficheru:Elias Owen Jr..jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5360574|Elias Owen]]''
| futbolista británicu
| 1863
| 1888
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 2309
| [[Ficheru:Elias Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5360573|Elias Owen]]''
|
| 1833
| 1899
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2310
|
| ''[[:d:Q5360783|Eliezer Williams]]''
|
| 1754
| 1820
| ''[[:d:Q107032868|Pibwr-lwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2311
|
| ''[[:d:Q5362301|Elizabeth Andrews]]''
| política galesa (1882–1960)
| 1882
| 1960
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 2312
|
| ''[[:d:Q5362547|Elizabeth Casson]]''
| médica galesa (1881–1954)
| 1881
| 1954
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 2313
|
| ''[[:d:Q5363245|Elizabeth Mortimer]]''
|
| 1371
| 1417
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 2314
| [[Ficheru:Elizabeth Randles.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5363403|Elizabeth Randles]]''
| pianista galesa (1801–1829)
| 1801
| 1829
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2315
|
| ''[[:d:Q5363418|Elizabeth Harris Aitken]]''
| actriz británica
| 1936
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2316
|
| ''[[:d:Q5363690|Elizabeth Watkin-Jones]]''
| escritora galesa (1877–1966)
| 1877
| 1966
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 2317
|
| ''[[:d:Q5365877|Ellis Evans]]''
|
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2318
|
| ''[[:d:Q5368039|Elvet Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1912–1989)
| 1912
| 1989
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2319
|
| ''[[:d:Q5368267|Elvyn Bowen]]''
| xugador de críquet galés (1907–1965)
| 1907
| 1965
| ''[[:d:Q6661651|Llannon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2320
|
| ''[[:d:Q5368370|Elwyn Gwyther]]''
|
| 1921
| 1996
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 2321
|
| ''[[:d:Q5368372|Elwyn Jones]]''
|
| 1923
| 1982
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2322
|
| ''[[:d:Q5368405|Ely Devons]]''
| economista británicu
| 1913
| 1967
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2323
|
| ''[[:d:Q5372673|Emlyn Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1922–2016)
| 1922
| 2016
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2324
|
| ''[[:d:Q5372676|Emlyn Gwynne]]''
|
| 1898
| 1962
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2325
|
| ''[[:d:Q5372680|Emlyn Jenkins]]''
|
| 1910
| 1993
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 2326
|
| ''[[:d:Q5372687|Emlyn Watkins]]''
|
| 1904
| 1978
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 2327
|
| ''[[:d:Q5372684|Emlyn Walters]]''
|
| 1918
| 2001
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 2328
|
| ''[[:d:Q5372690|Emlyn Williams]]''
|
| 1912
| 1989
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2329
| [[Ficheru:Emrys George Bowen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5374802|Emrys G. Bowen]]''
| xeógrafu galés (1900–1983)
| 1900
| 1983
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2330
| [[Ficheru:Ivor Jones 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6099424|Ivor Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1901–1982)
| 1901
| 1982
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 2331
|
| ''[[:d:Q6099429|Ivor Jones]]''
| futbolista británicu
| 1899
| 1974
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2332
| [[Ficheru:Ivor Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6099434|Ivor Lewis]]''
| escultor británicu (1882–1958)
| 1882
| 1958
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2333
|
| ''[[:d:Q6099547|Ivor Watts]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1924–2006)
| 1924
| 2006
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 2334
|
| ''[[:d:Q6100567|Iwan Edwards]]''
|
| 1937
| 2022
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2335
|
| ''[[:d:Q6105857|J. Gwyn Griffiths]]''
|
| 1911
| 2004
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2336
|
| ''[[:d:Q6106368|J. Lloyd Williams]]''
|
| 1854
| 1945
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 2337
|
| ''[[:d:Q6106503|J. Meirion Lloyd]]''
|
| 1913
| 1998
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 2338
| [[Ficheru:The Archivist at Work, J. S. Matthews, 1941.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6107038|J. S. Matthews]]''
|
| 1878
| 1970
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2339
| [[Ficheru:John Wallace Linton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6109742|John Wallace Linton]]''
| oficial galés (1905–1943)
| 1905
| 1943
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2340
| [[Ficheru:M. Jack Anthony (jockey) - btv1b53098957c.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6111026|Jack Anthony]]''
|
| 1890
| 1954
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 2341
| [[Ficheru:Jack Bassett 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6111191|Jack Bassett]]''
| xugador de rugbi union galés (1905–1989)
| 1905
| 1989
| ''[[:d:Q7837340|Trebanog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2342
|
| ''[[:d:Q6111207|Jack Beames]]''
|
| 1890
| 1970
| ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]''
|-
| style='text-align:right'| 2343
|
| ''[[:d:Q6111561|Jack Capper]]''
| futbolista británicu (1931–2009)
| 1931
| 2009
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2344
|
| ''[[:d:Q6111669|Jack Chilcott]]''
|
| 1885
| 1973
| ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2345
|
| ''[[:d:Q6111849|Jack Court]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 1975
| ''[[:d:Q7809064|Tir-Phil]]''
|-
| style='text-align:right'| 2346
|
| ''[[:d:Q6112296|Jack Edwards]]''
| militar galés (1918–2006)
| 1918
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2347
|
| ''[[:d:Q6112306|Jack Edwards]]''
|
| 1929
| 2014
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 2348
|
| ''[[:d:Q6112343|Jack Elwyn Evans]]''
|
| 1897
| 1941
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2349
|
| ''[[:d:Q6112380|Jack Evans]]''
| futbolista británicu (1889–1971)
| 1889
| 1971
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 2350
|
| ''[[:d:Q6112390|Jack Evans]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu (1928–1996)
| 1928
| 1996
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 2351
|
| ''[[:d:Q6112394|Jack Evans]]''
|
| 1871
| 1924
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2352
|
| ''[[:d:Q6112392|Jack Evans]]''
|
| 1922
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2353
|
| ''[[:d:Q6112570|Jack Fowler]]''
| futbolista británicu (1899–1975)
| 1899
| 1975
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2354
|
| ''[[:d:Q6112751|Jack Gore]]''
|
| 1899
| 1971
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 2355
|
| ''[[:d:Q6113228|Jack Howells]]''
|
| 1913
| 1990
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 2356
|
| ''[[:d:Q6113340|Jack Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés (1880–1971)
| 1880
| 1971
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 2357
|
| ''[[:d:Q6113547|Jack L. Jones]]''
| futbolista británicu
| 1869
| 1931
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2358
| [[Ficheru:Jack Morley 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6114189|Jack Morley]]''
|
| 1909
| 1972
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2359
|
| ''[[:d:Q6114314|Jack Newnes]]''
| futbolista británicu (1895–1969)
| 1895
| 1969
| ''[[:d:Q14477598|Trefnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 2360
|
| ''[[:d:Q6114325|Jack Nicholls]]''
| futbolista británicu (1898–1970)
| 1898
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2361
|
| ''[[:d:Q6114593|Jack Petersen]]''
| boxeador galés (1911–1990)
| 1911
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2362
| [[Ficheru:Jack Powell, rugby player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6114657|Jack Powell]]''
| xugador de rugbi union galés (1882–1941)
| 1882
| 1941
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2363
|
| ''[[:d:Q6114816|Jack Rhapps]]''
|
| 1876
| 1950
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2364
|
| ''[[:d:Q6114855|Jack Rippon]]''
| xugador de críquet galés (1918–1994)
| 1918
| 1994
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2365
|
| ''[[:d:Q6115221|Jack Smith]]''
|
| 1911
| 1975
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2366
|
| ''[[:d:Q6115670|Jack Warner]]''
| futbolista británicu
| 1911
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2367
|
| ''[[:d:Q6115734|Jack Wetter]]''
| xugador de rugbi union británicu (1887–1967)
| 1887
| 1967
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2368
|
| ''[[:d:Q6115766|Jack Whitfield]]''
| xugador de rugbi union británicu (1892–1927)
| 1892
| 1927
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2369
|
| ''[[:d:Q6115803|Jack Williams]]''
|
| 1886
| 1953
| [[Y Gelli Gandryll]]
|-
| style='text-align:right'| 2370
|
| ''[[:d:Q6116226|Jackie Benyon]]''
| futbolista británicu (2000–1937)
| 1909
| 1937
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2371
|
| ''[[:d:Q6116246|Jackie Bowen]]''
|
| 1915
| 2009
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2372
|
| ''[[:d:Q6116543|Jackie Mittell]]''
| futbolista británicu (1906–1976)
| 1906
| 1976
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2373
|
| ''[[:d:Q6116619|Jackie Roberts]]''
| futbolista británicu (1918–2001)
| 1918
| 2001
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2374
|
| ''[[:d:Q6119347|Jacob Thomas]]''
| oficial galés (1833–1911)
| 1833
| 1911
| ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 2375
| [[Ficheru:Comte. S. J. Bynon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6120960|Santiago Jorge Bynnon]]''
| militar arxentín (1798–1883)
| 1798
| 1883
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2376
|
| ''[[:d:Q6128579|Jim Alford]]''
| mediofondista galés (1913–2004)
| 1913
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2377
|
| ''[[:d:Q6128991|James Augustus St. John]]''
|
| 1795
| 1875
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 2378
|
| ''[[:d:Q6131297|James Childs Gould]]''
| políticu británicu (1882–1944)
| 1882
| 1944
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2379
|
| ''[[:d:Q6131667|James Conway Davies]]''
| historiador británicu
| 1891
| 1971
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2380
| [[Ficheru:James Davies Lewin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6132403|James Davies Lewin]]''
| políticu canadianu (1812–1900)
| 1812
| 1900
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 2381
|
| ''[[:d:Q6135632|James Harrison]]''
| militar británicu (1880–1957)
| 1880
| 1957
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 2382
| [[Ficheru:James Howell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6136324|James Howell]]''
|
| 1594
| 1666
| ''[[:d:Q6661427|Llangammarch]]''
|-
| style='text-align:right'| 2383
|
| ''[[:d:Q6136411|James Humphreys]]''
|
| 1768
| 1830
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2384
|
| ''[[:d:Q6136538|James Idwal Jones]]''
| políticu británicu (1900–1982)
| 1900
| 1982
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2385
| [[Ficheru:J Kitchener Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6137411|James Kitchener Davies]]''
| poeta galés (1902–1952)
| 1902
| 1952
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2386
|
| ''[[:d:Q6138128|James Llewellyn Davies]]''
| militar galés (1886–1917)
| 1886
| 1917
| ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 2387
| [[Ficheru:Portrait of James Milo Griffith (4670005).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6139826|James Milo Griffith]]''
| escultor galés (1843–1897)
| 1843
| 1897
| ''[[:d:Q4941233|Boncath]]''
|-
| style='text-align:right'| 2388
|
| ''[[:d:Q6140907|James Parfitt]]''
| xugador de críquet galés (1857–1926)
| 1857
| 1926
| ''[[:d:Q5003693|Bwlch]]''
|-
| style='text-align:right'| 2389
|
| ''[[:d:Q6141972|James Relly]]''
|
| 1722
| 1778
| ''[[:d:Q6176372|Jeffreyston]]''
|-
| style='text-align:right'| 2390
|
| ''[[:d:Q6142239|James Roberts]]''
|
| 1878
| 2000
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2391
|
| ''[[:d:Q6142792|James Sauvage]]''
|
| 1849
| 1922
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2392
|
| ''[[:d:Q6143570|James Stephens]]''
| sindicalista galés (1821–1889)
| 1821
| 1889
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 2393
| [[Ficheru:JamesTrow23.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6144426|James Trow]]''
| políticu canadianu (1826–1892)
| 1826
| 1892
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2394
| [[Ficheru:James Wiegold.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6145491|James Wiegold]]''
|
| 1934
| 2009
| ''[[:d:Q16897451|Trecenydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2395
|
| ''[[:d:Q6145614|James William Richards]]''
| políticu canadianu (1850–1915)
| 1850
| 1915
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2396
|
| ''[[:d:Q6145643|James Williams]]''
|
| 1885<br/>1880
| 1916
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 2397
|
| ''[[:d:Q6145721|James Winstone]]''
|
| 1863
| 1921
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 2398
|
| ''[[:d:Q6151119|Jane Arden]]''
|
| 1927
| 1982
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2399
|
| ''[[:d:Q6151191|Jane Brereton]]''
|
| 1685
| 1740
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 2400
|
| ''[[:d:Q6152242|Jane Freeman]]''
| actriz galesa (1921–2017)
| 1921
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2401
|
| ''[[:d:Q6172646|Jed Williams]]''
|
| 1952
| 2003
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2402
|
| ''[[:d:Q6174369|Jeff Linton]]''
| xugador de críquet galés (1909–1989)
| 1909
| 1989
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 2403
| [[Ficheru:Flag of the British Union of Fascists.svg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6176030|Jeffrey Hamm]]''
|
| 1915
| 1994
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2404
| [[Ficheru:Jehoida Brewer Wyatt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6176481|Jehoiada Brewer]]''
|
| 1752
| 1817
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2405
|
| ''[[:d:Q6177041|Jem Evans]]''
| xugador de rugbi union galés (1867–1942)
| 1867
| 1942
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2406
|
| ''[[:d:Q6177165|Jemima Nicholas]]''
|
| 1750
| 1832
| ''[[:d:Q6661716|Llanrhian]]''
|-
| style='text-align:right'| 2407
|
| ''[[:d:Q6177538|Jenkin Alban Davies]]''
| xugador de rugbi union galés (1885–1976)
| 1885
| 1976
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 2408
| [[Ficheru:Dr. Jenkin Lloyd Jones LCCN2014700500 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6177549|Jenkin Lloyd Jones]]''
|
| 1843
| 1918
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2409
|
| ''[[:d:Q6177967|Jennie Eirian Davies]]''
| periodista galesa (1925–1982)
| 1925
| 1982
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 2410
|
| ''[[:d:Q6178238|Jennifer Daniel]]''
| actriz británica
| 1936
| 2017
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2411
|
| ''[[:d:Q6178528|Jennifer Leak]]''
| actriz canadiana
| 1947
| 2024
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2412
| [[Ficheru:Jere Blake 2.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6180635|Jere Blake]]''
| xugador de rugbi union británicu (1875–1933)
| 1875
| 1933
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2413
|
| ''[[:d:Q6184422|Jerry Shea]]''
|
| 1892
| 1947
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2414
|
| ''[[:d:Q6193473|Jim Bacon]]''
|
| 1896
| 1968
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2415
|
| ''[[:d:Q6194264|Jim Cole]]''
| futbolista británicu (1925–1997)
| 1925
| 1997
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2416
|
| ''[[:d:Q6194552|Jim Davies]]''
|
| 1886
| 1971
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2417
|
| ''[[:d:Q6196282|Jim Lang]]''
| xugador de rugbi union británicu (1909–1991)
| 1909
| 1991
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 2418
|
| ''[[:d:Q6197427|Jim Pearce]]''
| futbolista británicu
| 2000<br/>1909
| 1986
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2419
|
| ''[[:d:Q6197530|Jim Pleass]]''
| xugador de críquet galés (1923–2016)
| 1923
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2420
|
| ''[[:d:Q6197601|Jim Pressdee]]''
| xugador de críquet sudafricanu (1933–2016)
| 1933
| 2016
| ''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]''
|-
| style='text-align:right'| 2421
| [[Ficheru:Jimmy Austin baseball card.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6199547|Jimmy Austin]]''
| xugador de béisbol galés (1879–1965)
| 1879
| 1965
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2422
|
| ''[[:d:Q6199562|Jimmy Baker]]''
| futbolista británicu
| 1904
| 1979
| ''[[:d:Q11020503|Trethomas]]''
|-
| style='text-align:right'| 2423
|
| ''[[:d:Q6200082|Jimmy Evans]]''
| futbolista británicu (1894–1975)
| 1894
| 1975
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2424
|
| ''[[:d:Q6201287|Jimmy Singer]]''
| futbolista británicu
| 1937
| 2010
| ''[[:d:Q5057266|Cefn Hengoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2425
|
| ''[[:d:Q6204983|Joan Curran]]''
|
| 1916
| 1999
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2426
|
| ''[[:d:Q6204998|Joan Davis]]''
|
| 1911
| 2004
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2427
| [[Ficheru:Pettaugh window.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6205148|Joan Howson]]''
|
| 1885
| 1964
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2428
|
| ''[[:d:Q6209387|Joe Davies]]''
| futbolista británicu (1864–1943)
| 1864
| 1943
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2429
|
| ''[[:d:Q15999402|Frank Williams]]''
| xugador de rugbi británicu (1910–1959)
| 1910
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2430
|
| ''[[:d:Q15999400|Sir Evan Williams, 1st Baronet]]''
|
| 1871
| 1959
| ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2431
|
| ''[[:d:Q15999467|Joseph Jones]]''
|
| 1899
| 1960
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 2432
| [[Ficheru:Percy Holland Latham c1905.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15999888|Percy Latham]]''
|
| 1873
| 1922
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 2433
| [[Ficheru:Lewis Pugh Evans VC IWM HU 93411.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16000236|Lewis Pugh Evans]]''
| militar galés (1881–1962)
| 1881
| 1962
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2434
| [[Ficheru:Young Allsopp, boxer.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q16003649|Young Allsopp]]''
|
| 1901
| 1964
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2435
|
| ''[[:d:Q16003708|James Phillips Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1883–1964)
| 1883
| 1964
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2436
|
| ''[[:d:Q16003922|Billy Tudor]]''
| futbolista británicu (1918–1965)
| 1918
| 1965
| ''[[:d:Q2355142|Shotton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2437
| [[Ficheru:MalcolmMcColm1956.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16004072|Malcolm McColm]]''
|
| 1914
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2438
| [[Ficheru:Howard Poole 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16004090|Howard Poole]]''
|
| 1905
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2439
|
| ''[[:d:Q16005766|Edward Benson]]''
| xugador de críquet galés (1907–1967)
| 1907
| 1967
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2440
|
| ''[[:d:Q16005824|Colin Jones]]''
|
| 1928
| 1967
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2441
|
| ''[[:d:Q16005835|Ronald Lewis]]''
|
| 1916
| 1967
| ''[[:d:Q7162698|Pengam]]''
|-
| style='text-align:right'| 2442
| [[Ficheru:Ivor Rees VC IWM Q 70903.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16005869|Ivor Rees]]''
| militar galés (1893–1967)
| 1893
| 1967
| ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2443
|
| ''[[:d:Q16005912|Bobbie Williams]]''
| xugador de rugbi galés (1886–1967)
| 1886
| 1967
| ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 2444
|
| ''[[:d:Q16006585|Herbert Huntingdon]]''
| xugador d'esgrima británicu (1898–1969)
| 1898
| 1968
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2445
|
| ''[[:d:Q16007439|Albert Mays]]''
|
| 1929
| 1973
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 2446
|
| ''[[:d:Q16007473|Wick Powell]]''
| xugador de rugbi union británicu (1905–1973)
| 1905
| 1973
| ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]''
|-
| style='text-align:right'| 2447
|
| ''[[:d:Q16007476|Kenneth Raikes]]''
|
| 1889
| 1973
| ''[[:d:Q6744584|Malpas]]''
|-
| style='text-align:right'| 2448
|
| ''[[:d:Q16007482|Trevor Rowlands]]''
| futbolista británicu (1922–1973)
| 1922
| 1973
| ''[[:d:Q7975052|Wattstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2449
|
| ''[[:d:Q16007521|Morris Meredith Williams]]''
|
| 1881
| 1973
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 2450
|
| ''[[:d:Q16007647|Bessie Jones]]''
|
| 1887
| 1974
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2451
|
| ''[[:d:Q16007792|Trevor Edmunds]]''
|
| 1903
| 1975
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2452
|
| ''[[:d:Q16007849|Tom Morgan]]''
|
| 1893
| 1975
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2453
|
| ''[[:d:Q16007857|R. Ifor Parry]]''
|
| 1908
| 1975
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 2454
|
| ''[[:d:Q16008200|Glyn Gething]]''
| xugador de rugbi union británicu (1892–1977)
| 1892
| 1977
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2455
|
| ''[[:d:Q16008355|Owen Davies]]''
|
| 1914
| 1978
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2456
|
| ''[[:d:Q16008415|William Marsh]]''
| xugador de críquet galés (1917–1978)
| 1917
| 1978
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 2457
|
| ''[[:d:Q16008683|Harold Finch]]''
| políticu británicu (1898–1979)
| 1898
| 1979
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2458
|
| ''[[:d:Q16008703|Tyssul Griffiths]]''
|
| 1919
| 1979
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2459
|
| ''[[:d:Q16008819|Jackie Williams]]''
|
| 1911
| 1987
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2460
|
| ''[[:d:Q16009241|Thomas Danter]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1922–1980)
| 1922
| 1980
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2461
|
| ''[[:d:Q16009948|George Crisp]]''
| futbolista británicu
| 1911
| 1982
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2462
|
| ''[[:d:Q16010271|Len Attewell]]''
| xugador de rugbi union británicu (1895–1983)
| 1895
| 1983
| ''[[:d:Q6966749|Nash]]''
|-
| style='text-align:right'| 2463
|
| ''[[:d:Q16011255|Leslie Harris]]''
| xugador de críquet galés (1915–1985)
| 1915
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2464
|
| ''[[:d:Q16011565|Howard Ford]]''
| atleta galés (1905–1986)
| 1905
| 1986
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2465
|
| ''[[:d:Q16011583|Bert Hodges]]''
| xugador de críquet galés (1905–1986)
| 1905
| 1986
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2466
|
| ''[[:d:Q16011855|Ernie Carless]]''
|
| 1912
| 1987
| ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2467
|
| ''[[:d:Q16011912|Jimmy Jewell]]''
| montañeru británicu (1953–1987)
| 1953
| 1987
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 2468
|
| ''[[:d:Q16012094|David Jones]]''
|
| 1914
| 1988
| ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 2469
|
| ''[[:d:Q16012333|Wynne Samuel]]''
|
| 1911
| 1989
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 2470
|
| ''[[:d:Q16012454|David Jones]]''
| xugador de críquet galés (1920–1990)
| 1920
| 1990
| ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]''
|-
| style='text-align:right'| 2471
|
| ''[[:d:Q16012809|Roderick Jones]]''
|
| 1910
| 1992
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2472
| [[Ficheru:Boxing - Dennis Powell v Mel Brown (USA).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16013064|Dennis Powell]]''
| boxeador galés (1924–1993)
| 1924
| 1993
| ''[[:d:Q6661162|Llanddewi Skirrid]]''
|-
| style='text-align:right'| 2473
|
| ''[[:d:Q16013604|Thomas Nathaniel Davies]]''
|
| 1922
| 1996
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 2474
|
| ''[[:d:Q16013662|Willie Jones]]''
|
| 1916
| 1996
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2475
|
| ''[[:d:Q16013737|John Roberts]]''
| xugador de críquet galés (1913–1996)
| 1913
| 1996
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 2476
|
| ''[[:d:Q16015013|Walter Vickery]]''
| xugador de rugbi union británicu (1909–2000)
| 1909
| 2000
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2477
| [[Ficheru:National Eisteddfod 1972, Haverfordwest (1580227).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16015267|Dafydd Rowlands]]''
|
| 1931
| 2001
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 2478
|
| ''[[:d:Q16015315|David Thomas]]''
| xugador de críquet galés (1911–2001)
| 1911
| 2001
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2479
|
| ''[[:d:Q16015743|Leslie James Bennett]]''
|
| 1920
| 2003
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 2480
|
| ''[[:d:Q16015797|Graham Davies]]''
| futbolista británicu (1921–2003)
| 1921
| 2003
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2481
|
| ''[[:d:Q16015856|Norah Isaac]]''
| escritora británica (1914–2003)
| 1914
| 2003
| ''[[:d:Q5016879|Caerau]]''
|-
| style='text-align:right'| 2482
|
| ''[[:d:Q16015862|Michael John]]''
|
| 1943
| 2003
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2483
|
| ''[[:d:Q16017367|Aubrey Darmody]]''
| futbolista británicu (1921–2006)
| 1921
| 2006
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2484
|
| ''[[:d:Q16017775|Clive Graham]]''
| actor galés (1937–2007)
| 1937
| 2007
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2485
|
| ''[[:d:Q16017871|Geoffrey Olsen]]''
|
| 1943
| 2007
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2486
|
| ''[[:d:Q16018255|Graham Reynolds]]''
| xugador de críquet galés (1937–2008)
| 1937
| 2008
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2487
| [[Ficheru:Jim Davies 1951.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q16018720|Jim Davies]]''
|
| 1926
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2488
|
| ''[[:d:Q16018799|Denzil Jones]]''
|
| 1926
| 2010
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2489
|
| ''[[:d:Q16018796|Katrina Jacks]]''
| remera británica (1980–2010)
| 1986
| 2010
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2490
|
| ''[[:d:Q16019700|Jocelyn Hay]]''
| periodista galesa (1927–2014)
| 1927
| 2014
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2491
| [[Ficheru:Major-general James Frederick Noel Birch, Cb Art.IWMART1784.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16022834|Noel Birch]]''
| militar británicu (1865–1939)
| 1865
| 1939
| ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]''
|-
| style='text-align:right'| 2492
|
| ''[[:d:Q16022941|Edwin Rowlands]]''
| misioneru galés (1867–1939)
| 1867
| 1939
| ''[[:d:Q775880|Pensarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2493
| [[Ficheru:J Aeron Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16026297|John Aeron Thomas]]''
|
| 1850
| 1935
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 2494
|
| ''[[:d:Q16026316|William Arthur Evelyn]]''
| historiador británicu
| 1860
| 1935
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 2495
| [[Ficheru:James Watts (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16029271|James Watts]]''
| xugador de rugbi union británicu (1878–1933)
| 1878
| 1933
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2496
|
| ''[[:d:Q16029495|John Jones]]''
|
| 1854
| 1913
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2497
| [[Ficheru:Edward John.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16029927|Edward Thomas John]]''
| políticu británicu (1857–1931)
| 1857
| 1931
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2498
|
| ''[[:d:Q16030023|David Davies]]''
| sacerdote galés (1820–1930)
| 1858
| 1930
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2499
|
| ''[[:d:Q16030060|Huw Robert Jones]]''
|
| 1894
| 1930
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2500
|
| ''[[:d:Q16030073|Bobby Lloyd]]''
|
| 1888
| 1930
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2501
|
| ''[[:d:Q16030266|David Morgan]]''
|
| 1840
| 1900
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2502
| [[Ficheru:Arthur Osmond Williams, Vanity Fair, 1909-12-01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16030721|Sir Osmond Williams, 1st Baronet]]''
|
| 1849
| 1927
| ''[[:d:Q10989234|Llanfihangel-y-traethau]]''
|-
| style='text-align:right'| 2503
| [[Ficheru:Llawdden.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16030806|David Howell]]''
|
| 1831
| 1903
| ''[[:d:Q6661429|Llangan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2504
|
| ''[[:d:Q16030858|Eliezer Pugh]]''
|
| 1815
| 1903
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2505
|
| ''[[:d:Q16031163|James Bevan Bowen]]''
| políticu galés (1828–1905)
| 1828
| 1905
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 2506
| [[Ficheru:John Williams 1905.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q16031849|John Williams]]''
|
| 1861
| 1922
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2507
| [[Ficheru:Hopkin Maddock.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16037803|Hopkin Maddock]]''
| xugador de rugbi union galés (1881–1921)
| 1881
| 1921
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 2508
| [[Ficheru:Owen Morgan, Morien.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16037844|Owen Morgan]]''
|
| 1836
| 1921
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 2509
|
| ''[[:d:Q16041125|Lyndon Sims]]''
| pilotu de rally británicu (1917–1999)
| 1917
| 1999
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 2510
| [[Ficheru:Richard Watkins Richards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16043610|Richard Watkins Richards]]''
| políticu australianu (1863–1920)
| 1863
| 1920
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 2511
| [[Ficheru:JohnStevens.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q16043621|John Stevens]]''
| inventor galés (1840–1920)
| 1840
| 1920
| ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2512
| [[Ficheru:HenryBracyAustralia.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16059274|Henry Bracy]]''
|
| 1846
| 1917
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2513
|
| ''[[:d:Q16059441|William Creese]]''
|
| 1870
| 1918
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 2514
|
| ''[[:d:Q16059767|David Edwards]]''
|
| 1841
| 1897
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2515
| [[Ficheru:Archddeacon John Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16059778|John Griffiths]]''
| clérigu galés (1820–1897)
| 1820
| 1897
| ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]''<br/>[[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 2516
|
| ''[[:d:Q16060029|David Davies]]''
| políticu australianu (1840–1894)
| 1840
| 1894
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 2517
| [[Ficheru:Eleanor Bufton-3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16062191|Eleanor Bufton]]''
| actriz galesa (1840–1893)
| 1840
| 1893
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2518
|
| ''[[:d:Q16062277|Robert J. Davies]]''
| políticu británicu
| 1839
| 1892
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2519
|
| ''[[:d:Q16062575|Enoch Salisbury]]''
|
| 1819
| 1890
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 2520
|
| ''[[:d:Q16062627|Samuel Goldsworthy]]''
|
| 1855
| 1889
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2521
| [[Ficheru:Reverend J R Kilsby Jones 1813-89.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16062637|James Rhys Jones]]''
|
| 1813
| 1889
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2522
|
| ''[[:d:Q16062664|Thomas Purnell]]''
|
| 1834
| 1889
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 2523
| [[Ficheru:StateLibQld 1 131563 Portrait Honourable Henry R. Beor, ca. 1880.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16063361|Henry Beor]]''
| políticu galés (1846–1880)
| 1846
| 1880
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2524
|
| ''[[:d:Q16065475|John Mills]]''
|
| 1812
| 1873
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 2525
|
| ''[[:d:Q16065541|Evan Jones]]''
| misioneru
| 1788
| 1872
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2526
| [[Ficheru:Portrait of Coll. Lloyd V. Watkins, M.P (4674634) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16065913|John Lloyd Vaughan Watkins]]''
| políticu británicu
| 1802
| 1865
| ''[[:d:Q7450887|Sennybridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 2527
| [[Ficheru:John Williams 'Yr Hen Syr'.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16066202|John Williams]]''
|
| 1792
| 1858
| ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 2528
|
| ''[[:d:Q16066761|Dai St. John]]''
| boxeador sudafricanu (1871–1899)
| 1871
| 1899
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 2529
|
| ''[[:d:Q8017750|William Roos]]''
|
| 1808
| 1878
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 2530
|
| ''[[:d:Q8017810|William Rowland]]''
| xugador de críquet galés (1904–1942)
| 1904
| 1942
| ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]''
|-
| style='text-align:right'| 2531
| [[Ficheru:William Salesbury on the Translator's Memorial; Llanelwy - St Asaph, Cymru 07.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8018052|William Salesbury]]''
|
| 1520
| 1584
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2532
|
| ''[[:d:Q8018108|William Sandham]]''
|
| 1879
| 1961
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2533
|
| ''[[:d:Q8018129|William Sarvis]]''
|
| 1898
| 1968
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2534
| [[Ficheru:William Tecumseh Davies (1831–1912), Lieutenant Governor of Pennsylvania from 1887–91.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8019049|William T. Davies]]''
| políticu estauxunidense
| 1831
| 1912
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2535
| [[Ficheru:Portrait of William Thomas, 'Islwyn' (4671182).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8019287|William Thomas]]''
|
| 1832
| 1878
| ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 2536
| [[Ficheru:Revd William Thomas (Gwilym Marles, 1834-79) (U) NLW3364226.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8019284|William Thomas]]''
|
| 1834
| 1879
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 2537
|
| ''[[:d:Q8019290|William Thomas]]''
|
| 1734
| 1799
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 2538
|
| ''[[:d:Q8019295|William Thomas]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
| 1972
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2539
| [[Ficheru:Portrait of William Watkin Edward Wynne (4674672) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8020060|William Watkin Edward Wynne]]''
|
| 1801
| 1880
| ''[[:d:Q11047227|Peniarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2540
| [[Ficheru:VCWilliamWilliams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8020386|William Williams]]''
| militar galés (1890–1965)
| 1890
| 1965
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2541
| [[Ficheru:William-Williams-AS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8020385|William Williams]]''
|
| 1840
| 1904
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 2542
|
| ''[[:d:Q8020395|William Williams]]''
|
| 1925
| 2007
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2543
|
| ''[[:d:Q8020392|William Williams]]''
| misioneru galés (1859–1892)
| 1859
| 1892
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 2544
|
| ''[[:d:Q8020402|William Williams]]''
| inxenieru canadianu (1927–2011)
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2545
| [[Ficheru:Revd William Williams (1781-1840) (print) NLW3365416.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8020407|William Williams of Wern]]''
|
| 1781
| 1840
| ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2546
| [[Ficheru:1882 MHRs William Wynn-Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8020624|William Wynn-Williams]]''
|
| 1828
| 1913
| ''[[:d:Q3399915|Llangar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2547
|
| ''[[:d:Q8020631|William Wynter]]''
| políticu galés (1521–1589)
| 1521
| 1589
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2548
|
| ''[[:d:Q8020629|William Wynne]]''
|
| 1671
| 1704
| ''[[:d:Q17744479|Garthewin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2549
|
| ''[[:d:Q8021458|Willie Davies]]''
| futbolista británicu (1900–1953)
| 1900
| 1953
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2550
|
| ''[[:d:Q8021457|Willie Davies]]''
|
| 1916
| 2002
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2551
| [[Ficheru:Willie Thomas (Rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8021846|Willie Thomas]]''
|
| 1866
| 1921
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 2552
| [[Ficheru:1946 AIK-Birmingham ity FC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8023109|Wilson Jones]]''
|
| 1914
| 1986
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2553
| [[Ficheru:Winifred Maxwell, Countess of Nithsdale.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8025410|Winifred Maxwell, Countess of Nithsdale]]''
|
| 1672
| 1749
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 2554
|
| ''[[:d:Q8040064|Wyn Davies]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2025
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2555
| [[Ficheru:Wyn Calvin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8040069|Wyn Calvin]]''
|
| 1925
| 2022
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2556
|
| ''[[:d:Q8040109|Wyndham Emery]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1897–1969)
| 1897
| 1969
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2557
| [[Ficheru:The Wynford Vaughan-Thomas Memorial (5665468287).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8040155|Wynford Vaughan-Thomas]]''
|
| 1908
| 1987
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2558
| [[Ficheru:Zephaniah Williams - Illustrated Australian News (1874).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8069294|Zephaniah Williams]]''
| artista galés (1795–1874)
| 1795
| 1874
| ''[[:d:Q378738|Argoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2559
|
| ''[[:d:Q9275390|Graham Harcourt]]''
| deportista británicu (1934–2015)
| 1934
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2560
|
| ''[[:d:Q9346589|Evan Jenkins]]''
|
| 1895
| 1959
| ''[[:d:Q13128409|Ffair Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 2561
| [[Ficheru:Teresa Helena Higginson Servant of God.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q9357296|Teresa Helena Higginson]]''
|
| 1844
| 1905
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 2562
| [[Ficheru:Lot Jones Footballer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10382040|Lot Jones]]''
| futbolista británicu (1882–1941)
| 1882
| 1941
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2563
|
| ''[[:d:Q10391964|Billy Thomas]]''
|
| 1903
| 1992
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2564
|
| ''[[:d:Q10395857|Ivor Perry]]''
| futbolista británicu
| 1904
| 1965
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 2565
|
| ''[[:d:Q10409543|Dudley Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1962
| 2025
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2566
|
| ''[[:d:Q10416121|Horace Williams]]''
|
| 1900
| 1960
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 2567
| [[Ficheru:Harry Beadles.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10449958|Harry Beadles]]''
|
| 1897
| 1958
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2568
|
| ''[[:d:Q10499403|Robert Roberts]]''
|
| 1865
| 1945
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2569
| [[Ficheru:James Trainer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10501113|James Trainer]]''
|
| 1863
| 1915
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2570
|
| ''[[:d:Q10510315|Frank Hoddinott]]''
|
| 1894
| 1980
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2571
|
| ''[[:d:Q10510353|Tony James]]''
|
| 1919
| 1981
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2572
|
| ''[[:d:Q10511916|Harry Montford]]''
| futbolista británicu (1859–1942)
| 1859
| 1942
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2573
|
| ''[[:d:Q10519662|John Pugsley]]''
|
| 1900
| 1976
| ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2574
|
| ''[[:d:Q10524861|Bert Gray]]''
| futbolista británicu (1900–1969)
| 1900
| 1969
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2575
|
| ''[[:d:Q10525511|Bill Roberts]]''
| futbolista británicu (1859–1945)
| 1859
| 1945
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2576
|
| ''[[:d:Q10527809|Idwal Davies]]''
| futbolista británicu (1899–1980)
| 1899
| 1980
| ''[[:d:Q3401129|Ewloe]]''
|-
| style='text-align:right'| 2577
|
| ''[[:d:Q10546480|Harry Hanford]]''
| futbolista británicu (1907–1996)
| 1907
| 1996
| ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 2578
|
| ''[[:d:Q10555802|Roy Finch]]''
| futbolista británicu (1922–2007)
| 1922
| 2007
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2579
| [[Ficheru:Desmond Brayley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10567797|Desmond Brayley, Baron Brayley]]''
| políticu galés (1917–1977)
| 1917
| 1977
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2580
|
| ''[[:d:Q10969182|Gwyn Griffiths]]''
|
| 1941
| 2018
| ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2581
|
| ''[[:d:Q10970620|Nigel Jenkins]]''
| poeta galés (1949–2014)
| 1949
| 2014
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2582
|
| ''[[:d:Q10978349|Edward Richard]]''
|
| 1714
| 1777
| ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 2583
|
| ''[[:d:Q10982897|William Williams]]''
|
| 1832
| 1900
| ''[[:d:Q23727092|Bontnewydd]]''<br/>''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2584
|
| ''[[:d:Q10994531|Marged ferch Ifan]]''
| strongwoman galesa (1696–1793)
| 1768<br/>1699
| 1788
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 2585
|
| ''[[:d:Q10995139|Afan Ferddig]]''
| poeta galés (700–800)
| 700
| 800
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2586
|
| ''[[:d:Q10997050|Dyddgu Owen]]''
| escritora británica (1906–1992)
| 1906
| 1992
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2587
| [[Ficheru:William Crwys Williams (Crwys).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11003861|William Williams]]''
| poeta británicu (1875–1968)
| 1875
| 1968
| ''[[:d:Q5180813|Craig Cefn Parc]]''
|-
| style='text-align:right'| 2588
|
| ''[[:d:Q11005077|Rhiannon Davies Jones]]''
|
| 1921
| 2014
| ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2589
|
| ''[[:d:Q11017673|Humphrey Owen Jones]]''
|
| 1878
| 1912
| ''[[:d:Q15427716|Goginan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2590
|
| ''[[:d:Q11024973|John Harries]]''
|
| 1785
| 1839
| ''[[:d:Q13127612|Cwrt-y-cadno]]''
|-
| style='text-align:right'| 2591
|
| ''[[:d:Q11063761|Dafydd Huws]]''
|
| 1949
| 2020
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2592
|
| ''[[:d:Q11129881|Ernest Willows]]''
| aviador galés (1886–1926)
| 1886
| 1926
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2593
|
| ''[[:d:Q11161686|Idwal Robling]]''
|
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 2594
| [[Ficheru:ThomasTudor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11208643|Thomas Tudor]]''
| pintor galés (1785–1885)
| 1785
| 1885
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2595
|
| ''[[:d:Q11246040|Ralph Hancock]]''
| xugador de críquet galés (1887–1914)
| 1887
| 1914
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 2596
| [[Ficheru:BGE Diwygwyr Cymru (Cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11280238|Beriah Gwynfe Evans]]''
| periodista galés (1848–1927)
| 1848
| 1927
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2597
|
| ''[[:d:Q11288719|Walter Gibb]]''
| pilotu de pruebes británicu (1919–2006)
| 1919
| 2006
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2598
| [[Ficheru:Captain Archibald Dickson Uniform cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11679925|Archibald Dickson]]''
|
| 1892
| 1939
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2599
| [[Ficheru:John Daniel Evans (1862-1943).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11685171|John Daniel Evans]]''
| esplorador arxentín (1862–1943)
| 1862
| 1943
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 2600
|
| ''[[:d:Q11685219|John Stone]]''
| actor británicu (1924–2007)
| 1924
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2601
|
| ''[[:d:Q11722962|Ness Edwards]]''
| políticu británicu (1897–1968)
| 1897
| 1968
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2602
|
| ''[[:d:Q11738693|Ken Buffin]]''
| deportista británicu (1923–1972)
| 1923
| 1972
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2603
| [[Ficheru:Portrait of a Man in Black, Follower of Hans Holbein the Younger, c. 1600.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q11801889|Richard Williams]]''
|
| 1510
| 1544
| ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2604
|
| ''[[:d:Q11866743|John George Williams]]''
| ornitólogu británicu (1913–1997)
| 1913
| 1997
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2605
| [[Ficheru:Esyllt T. Lawrence.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11921104|Esyllt T. Lawrence]]''
| escritora española (1917–1995)
| 1917
| 1995
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 2606
|
| ''[[:d:Q11935381|Maredudd ap Rhys Gryg]]''
|
| 1250
| 1271
| ''[[:d:Q3401324|Dryslwyn Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2607
|
| ''[[:d:Q11964288|Cyril Jenkins]]''
| compositor galés (1889–1978)
| 1889<br/>1885
| 1978
| [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 2608
| [[Ficheru:Portrait of Penry Williams (4671215).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q12065586|Penry Williams]]''
|
| 1802
| 1885
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2609
| [[Ficheru:Henry Hussey Vivian, Vanity Fair, 1886-06-05.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q12072266|Henry Vivian, 1st Baron Swansea]]''
| políticu galés (1821–1894)
| 1821
| 1894
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2610
| [[Ficheru:Morgan Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q12072959|Morgan Williams]]''
|
| 1878
| 1970
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2611
|
| ''[[:d:Q12346622|Douglas B. Gregor]]''
| esperantista británicu (1909–1995)
| 1909
| 1995
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2612
|
| ''[[:d:Q12407875|Hugh Holland]]''
| poeta galés (1569–1633)
| 1569
| 1633
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 2613
| [[Ficheru:OP050 Shelagh ROBERTS 001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q12740776|Shelagh Roberts]]''
| política británica (1924–1992)
| 1924
| 1992
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2614
|
| ''[[:d:Q12784125|Albert Edward Nash]]''
| militar canadianu (1882–1944)
| 1882
| 1944
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2615
|
| ''[[:d:Q12794838|Lewis Henry Owain Pugh]]''
|
| 1907
| 1981
| ''[[:d:Q5566621|Glandyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 2616
|
| ''[[:d:Q12795056|Llewellyn Isaac Gethin Morgan-Owen]]''
| militar galés (1879–1960)
| 1879
| 1960
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 2617
|
| ''[[:d:Q12813930|Clive Kingston]]''
|
| 1915
| 1994
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2618
|
| ''[[:d:Q12859012|Margaret Purves]]''
|
| 1935
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2619
|
| ''[[:d:Q12881301|Betty Bartlett-Ambatielos]]''
| periodista británica (1917–2011)
| 1917
| 2011
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2620
|
| ''[[:d:Q12899847|Evan Evans Bevan]]''
|
| 1855
| 1929
| ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2621
|
| ''[[:d:Q12977437|Kay Green]]''
|
| 1927
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2622
| [[Ficheru:Jones Hewson (1874–1902) as Luiz in The Gondoliers.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q13107212|Jones Hewson]]''
|
| 1874
| 1902
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2623
|
| ''[[:d:Q6242038|John Jones]]''
| futbolista británicu
| 1848
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2624
|
| ''[[:d:Q5374803|Emrys Hughes]]''
|
|
| 1980
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2625
|
| ''[[:d:Q5374801|Emrys Evans]]''
|
| 1911
| 1983
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2626
|
| ''[[:d:Q5374807|Emrys Roberts]]''
|
| 1910
| 1990
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2627
|
| ''[[:d:Q5374804|Emrys James]]''
| actor británicu (1928–1989)
| 1928
| 1989
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2628
| [[Ficheru:Emrys Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5374805|Emrys Jones]]''
| xeógrafu británicu (1920–2006)
| 1920
| 2006
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2629
|
| ''[[:d:Q5378861|Enid Charles]]''
|
| 1894
| 1972
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 2630
|
| ''[[:d:Q5378877|Enid Luff]]''
| compositora británica
| 1935
| 2022
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2631
| [[Ficheru:Enoch W. Bagshaw.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5379271|Enoch William Bagshaw]]''
|
| 1884
| 1930
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 2632
|
| ''[[:d:Q5379295|Enoch Francis]]''
|
| 1688
| 1740
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 2633
|
| ''[[:d:Q5384966|Erasmus Lewes]]''
|
| 1663
| 1745
| ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2634
|
| ''[[:d:Q5384974|Erasmus Saunders]]''
|
| 1670
| 1724
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 2635
|
| ''[[:d:Q5386383|Eric Dolman]]''
| xugador de críquet galés (1903–1969)
| 1903
| 1969
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2636
|
| ''[[:d:Q5386454|Eric Evans]]''
|
| 1894
| 1955
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2637
|
| ''[[:d:Q5386513|Eric Francis]]''
| arquiteutu galés (1887–1976)
| 1887
| 1976
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 2638
|
| ''[[:d:Q5387133|Eric Morris]]''
| futbolista británicu (1940–2011)
| 1940
| 2011
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 2639
|
| ''[[:d:Q5392768|Ernest Basil Verney]]''
|
| 1894
| 1967
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2640
| [[Ficheru:Ernest Evans (5292082).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5393040|Ernest Evans]]''
|
| 1885
| 1965
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2641
|
| ''[[:d:Q5393758|Ernest Rowland]]''
| xugador de rugbi union británicu (1864–1940)
| 1864
| 1940
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2642
|
| ''[[:d:Q5393924|Ernest Turner]]''
| futbolista británicu (1898–1951)
| 1898
| 1951
| ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 2643
|
| ''[[:d:Q5394048|Ernest Zobole]]''
| pintor galés (1927–1999)
| 1927
| 1999
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 2644
|
| ''[[:d:Q5394380|Ernie Bryan]]''
| futbolista británicu
| 1926
| 2008
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2645
|
| ''[[:d:Q5394444|Ernie Curtis]]''
| futbolista británicu (1907–1992)
| 1907
| 1992
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2646
|
| ''[[:d:Q5394472|Ernie Finch]]''
| xugador de rugbi union británicu (1899–1983)
| 1899
| 1983
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 2647
|
| ''[[:d:Q5394482|Ernie George]]''
| xugador de rugbi union británicu (1871–1952)
| 1871
| 1952
| ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]''
|-
| style='text-align:right'| 2648
|
| ''[[:d:Q5394513|Ernie Harris]]''
| xugador de críquet galés (1919–1996)
| 1919
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2649
| [[Ficheru:Ernie Jenkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5394553|Ernie Jenkins]]''
|
| 1880
| 1958
| ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 2650
|
| ''[[:d:Q5394565|Ernie Jones]]''
| futbolista británicu (1920–2002)
| 1920
| 2002
| ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]''
|-
| style='text-align:right'| 2651
|
| ''[[:d:Q5394569|Ernie Jones]]''
| futbolista galés (1919–2011)
| 1919
| 2011
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2652
|
| ''[[:d:Q5394780|Ernie Walley]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2025
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2653
|
| ''[[:d:Q5395517|Errie Ball]]''
| golfista galés (1910–2014)
| 1910
| 2014
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2654
|
| ''[[:d:Q5396271|Eryl Thomas]]''
| sacerdote británicu (1910–2001)
| 1910
| 2001
| ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2655
|
| ''[[:d:Q5413794|Euros Lewis]]''
| xugador de críquet galés (1942–2014)
| 1942
| 2014
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2656
|
| ''[[:d:Q5414305|Eustace Hill]]''
| xugador de críquet galés (1869–1933)
| 1869
| 1933
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 2657
|
| ''[[:d:Q5415309|Evan Abraham]]''
| futbolista británicu
| 1899
| 1990
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2658
|
| ''[[:d:Q5415360|Evan Davies]]''
| misioneru malasiu (1805–1864)
| 1805
| 1864
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 2659
|
| ''[[:d:Q5415380|Evan Evans]]''
|
| 1804
| 1886
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 2660
|
| ''[[:d:Q5415381|Evan Evans]]''
|
| 1731
| 1788<br/>1789
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 2661
|
| ''[[:d:Q5415404|Evan Griffiths]]''
|
| 1795
| 1873
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2662
|
| ''[[:d:Q5415434|Evan James]]''
| xugador de críquet galés (1918–1989)
| 1918
| 1989
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2663
| [[Ficheru:Evan James, rugby player.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5415435|Evan James]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1869–1901)
| 1869
| 1901
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2664
|
| ''[[:d:Q5415438|Evan Jenkins]]''
| futbolista británicu
| 1906
| 1990
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 2665
|
| ''[[:d:Q5415457|Evan Lewis]]''
|
| 1818
| 1901
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2666
|
| ''[[:d:Q5415462|Evan Lloyd]]''
|
| 1734
| 1776
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 2667
|
| ''[[:d:Q5415460|Evan Llewelyn]]''
| políticu australianu (1875–1967)
| 1875
| 1967
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2668
|
| ''[[:d:Q5415464|Evan Lloyd]]''
| xugador de rugbi union británicu (1871–1951)
| 1871
| 1951
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2669
|
| ''[[:d:Q5415519|Evan Rees]]''
|
| 1896
| 1978
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2670
|
| ''[[:d:Q5415523|Evan Richards]]''
|
| 1862
| 1931
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2671
| [[Ficheru:Evan Rees (Dyfed).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5415524|Evan Rees]]''
|
| 1850
| 1923
| ''[[:d:Q7259990|Puncheston]]''
|-
| style='text-align:right'| 2672
| [[Ficheru:Evan Roberts (rygbi Llanelli a Chymru).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5415528|Evan Roberts]]''
| xugador de rugbi union galés (1861–1927)
| 1861
| 1927
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2673
| [[Ficheru:Evan W Evans.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5415561|Evan W. Evans]]''
| políticu estauxunidense
|
| 1917
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2674
|
| ''[[:d:Q5415565|Evan Watkins]]''
|
| 1882
| 1956
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2675
|
| ''[[:d:Q5415574|Evan Williams]]''
|
| 1906
| 1976
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2676
|
| ''[[:d:Q5415575|Evan Williams]]''
| jockey galés (1912–2001)
| 1912
| 2001
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2677
|
| ''[[:d:Q5416255|Eveline Willett Cunnington]]''
| escritora neozelandesa (1849–1916)
| 1849
| 1916
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2678
|
| ''[[:d:Q5418903|Ewan Davies]]''
| xugador de rugbi galés (1887–1979)
| 1887
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2679
| [[Ficheru:Ewen Macintosh.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5418983|Ewen MacIntosh]]''
| comediante galés
| 1973
| 2024
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2680
|
| ''[[:d:Q5422950|Eynon Evans]]''
|
| 1903
| 1989
| ''[[:d:Q3403439|Nelson]]''
|-
| style='text-align:right'| 2681
|
| ''[[:d:Q5422952|Eynon Hawkins]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1920–2001)
| 1920
| 2001
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2682
|
| ''[[:d:Q5423242|Ezer Griffiths]]''
| físicu británicu (1888–1962)
| 1888
| 1962
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2683
|
| ''[[:d:Q5442307|Felix Powell]]''
| compositor británicu (1878–1942)
| 1878
| 1942
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2684
|
| ''[[:d:Q5454825|Fisher Morgan]]''
|
| 1908
| 1959
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2685
| [[Ficheru:W. Bramwell Booth & wife LCCN2014719302.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5460608|Florence Eleanor Soper]]''
|
| 1861
| 1957
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 2686
| [[Ficheru:Francis Dodd.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5480742|Francis Dodd]]''
|
| 1874
| 1949
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 2687
|
| ''[[:d:Q5481174|Francis Gulston]]''
| remeru galés (1845–1917)
| 1845
| 1917
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2688
| [[Ficheru:Bp Francis Jayne by Bassano.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5481482|Francis Jayne]]''
| sacerdote británicu (1845–1921)
| 1845
| 1921
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2689
|
| ''[[:d:Q5481533|Francis Jones]]''
|
| 1908
| 1993
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2690
|
| ''[[:d:Q5485025|Frank Andrews]]''
|
| 1886
| 1944
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2691
|
| ''[[:d:Q5485358|Frank Blew]]''
| futbolista británicu (1902–1968)
| 1902
| 1968
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2692
|
| ''[[:d:Q5486078|Frank Curtis]]''
| futbolista británicu (1890–1957)
| 1890
| 1957
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2693
|
| ''[[:d:Q5486265|Frank Donovan]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 2003
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 2694
|
| ''[[:d:Q5486506|Frank Evans]]''
|
| 1897
| 1972
| ''[[:d:Q5208304|Dafen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2695
|
| ''[[:d:Q5487506|Frank Jackett]]''
| futbolista británicu
| 1927
| 2010
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 2696
|
| ''[[:d:Q5488213|Frank Matson]]''
| futbolista británicu (1905–1985)
| 1905
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2697
|
| ''[[:d:Q5488823|Frank Osmond]]''
|
| 1920
| 1973
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2698
|
| ''[[:d:Q5488892|Frank Parkin]]''
| sociólogu galés (1931–2011)
| 1931
| 2011
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2699
|
| ''[[:d:Q5488986|Frank Phillips]]''
| xugador de críquet galés (1873–1955)
| 1873
| 1955
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2700
|
| ''[[:d:Q5489069|Frank Powell]]''
| futbolista británicu
| 1883
| 1946
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2701
|
| ''[[:d:Q5489150|Frank Rankmore]]''
| futbolista británicu
| 1939
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2702
| [[Ficheru:FrankShugars.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5489556|Frank Shugars]]''
|
| 1875
| 1953
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2703
|
| ''[[:d:Q5490110|Frank Vickery]]''
| dramaturgu británicu (1951–2018)
| 1951
| 2018
| ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2704
|
| ''[[:d:Q5490126|Frank Vining]]''
|
| 1924
| 1989
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 2705
|
| ''[[:d:Q5490324|Frank Whitcombe]]''
|
| 1913
| 1958
| ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2706
|
| ''[[:d:Q5490382|Frank Williams]]''
| futbolista británicu (1906–1982)
| 1906
| 1982
| ''[[:d:Q5057245|Cefn-y-bedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2707
|
| ''[[:d:Q7052397|Norman Jacob]]''
| xugador de críquet galés (1901–1970)
| 1901
| 1970
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2708
|
| ''[[:d:Q7052739|Norman Riches]]''
| xugador de críquet galés (1883–1975)
| 1883
| 1975
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2709
|
| ''[[:d:Q7053254|Norrie Alden]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1980
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 2710
|
| ''[[:d:Q7080312|Ogwyn Davies]]''
| artista británicu (1925–2015)
| 1925
| 2015
| ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]''
|-
| style='text-align:right'| 2711
|
| ''[[:d:Q7087219|Olive Wheeler]]''
| psicóloga galesa (1886–1963)
| 1886
| 1963
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2712
|
| ''[[:d:Q7087668|Oliver Lloyd]]''
|
| 1570
| 1625
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2713
|
| ''[[:d:Q7087707|Oliver Morris]]''
|
| 1916
| 1944
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2714
| [[Ficheru:O.J.S. Piper.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7087761|Oliver Piper]]''
| xugador de rugbi union galés (1884–1933)
| 1884
| 1933
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2715
|
| ''[[:d:Q7087796|Oliver Robert Gould]]''
| políticu canadianu (1874–1951)
| 1874
| 1951
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2716
|
| ''[[:d:Q7094141|Onllwyn Brace]]''
| xugador de rugbi union galés (1932–2013)
| 1932
| 2013
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2717
|
| ''[[:d:Q7102440|Orig Williams]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2009
| ''[[:d:Q3406271|Ysbyty Ifan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2718
|
| ''[[:d:Q7103444|Ormond Jones]]''
| futbolista británicu
| 1910
| 1972
| ''[[:d:Q7830339|Towyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2719
| [[Ficheru:Osian Ellis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7106681|Osian Ellis]]''
|
| 1928
| 2021
| ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2720
|
| ''[[:d:Q7106908|Michael Berry, Baron Hartwell]]''
|
| 1911
| 2001
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2721
|
| ''[[:d:Q7107483|Ossie Jones]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 2002
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2722
|
| ''[[:d:Q7107485|Ossie Male]]''
| xugador de rugbi union británicu (1893–1975)
| 1893
| 1975
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2723
|
| ''[[:d:Q7108121|Oswald Griffiths]]''
|
| 1909
| 1989
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2724
|
| ''[[:d:Q7114471|Owen Evans]]''
|
| 1876
| 1945
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2725
|
| ''[[:d:Q7114531|Owen Jones]]''
| futbolista británicu (1871–1955)
| 1871
| 1955
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2726
| [[Ficheru:Owen John Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114528|Owen John Thomas]]''
| políticu galés (1939-2024)
| 1939
| 2024
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2727
| [[Ficheru:Portrait of Owain Jones, Myfyr (4670959) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114529|Owen Jones]]''
|
| 1741
| 1814
| ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2728
| [[Ficheru:Owen Lewis Jones, 1953.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114532|Owen Jones]]''
| políticu canadianu (1889–1964)
| 1889
| 1964
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 2729
|
| ''[[:d:Q7114543|Owen Lewis]]''
|
| 1533
| 1595
| ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2730
| [[Ficheru:Owen Morgan Edwards in 1916 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114583|Owen Morgan Edwards]]''
|
| 1858
| 1920
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2731
| [[Ficheru:Portrait of E. Owen Phillips (4670553).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114599|Owen Phillips]]''
|
| 1826
| 1897
| ''[[:d:Q13131980|Trecwn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2732
|
| ''[[:d:Q7114710|Owen Wynne]]''
|
| 1652
| 1700
| ''[[:d:Q13129688|Llechylched]]''
|-
| style='text-align:right'| 2733
| [[Ficheru:Revd Owen Wynne Jones (Glasynys, 1828-70) NLW3365408 Cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114713|Owen Wynne Jones]]''
|
| 1828
| 1870
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2734
|
| ''[[:d:Q7119548|P. K. Thomas]]''
|
| 1926
| 2008
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2735
|
| ''[[:d:Q7128230|Palmer Griffiths]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1880–1973)
| 1880
| 1973
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2736
|
| ''[[:d:Q7138398|Parker Williams]]''
| políticu canadianu (1873–1958)
| 1873
| 1958
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2737
|
| ''[[:d:Q7143239|Pat Brain]]''
|
| 1896
| 1945
| ''[[:d:Q5016880|Caerau]]''
|-
| style='text-align:right'| 2738
|
| ''[[:d:Q7145521|Patricia Clarke]]''
| bioquímica galesa (1919–2010)
| 1919
| 2010
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2739
|
| ''[[:d:Q7145665|Patricia Kane]]''
| actriz británica
| 1929
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2740
|
| ''[[:d:Q7145670|Patricia Kern]]''
|
| 1927
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2741
|
| ''[[:d:Q7146558|Patrick Gibbs]]''
|
| 1915
| 2008
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2742
|
| ''[[:d:Q7146653|Patrick Hannan]]''
|
| 1941
| 2009
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2743
| [[Ficheru:Paul 'Legs' Barrett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7149243|Paul Barrett]]''
|
| 1940
| 2019
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 2744
|
| ''[[:d:Q7149548|Paul Brown]]''
| presentador de noticies galés (1950–1997)
| 1950
| 1997
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2745
|
| ''[[:d:Q7150515|Paul Erickson]]''
| escritor británicu
| 1920
| 1991
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2746
|
| ''[[:d:Q7150980|Paul Grant]]''
|
| 1943
| 2003
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2747
|
| ''[[:d:Q7152599|Paul Morgan]]''
|
| 1974
| 2015
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2748
|
| ''[[:d:Q7154348|Paul Whitsun-Jones]]''
| actor galés (1923–1974)
| 1923
| 1974
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2749
|
| ''[[:d:Q7154476|Paul Woods]]''
|
| 1950
| 2007
| ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]''
|-
| style='text-align:right'| 2750
|
| ''[[:d:Q7155074|Pauline Peters]]''
|
| 1896
| 1976
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2751
| [[Ficheru:Percy Coldrick.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7167285|Percy Coldrick]]''
|
| 1888
| 1953
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 2752
|
| ''[[:d:Q7167294|Percy Cudlipp]]''
|
| 1905
| 1962
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2753
| [[Ficheru:Percy Egerton Herbert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7167325|Percy Herbert]]''
| políticu galés (1822–1876)
| 1822
| 1876
| ''[[:d:Q1377263|Powis Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2754
| [[Ficheru:British (English) School - Sir Percy Herbert (c.1598–1667), 2nd Baron Powis - 1180923 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7167388|Percy Herbert, 2nd Baron Powis]]''
|
| 1598
| 1666
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 2755
|
| ''[[:d:Q7167435|Percy Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1887–1969)
| 1887
| 1969
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2756
|
| ''[[:d:Q7167433|Percy Jones]]''
|
| 1892
| 1922
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2757
|
| ''[[:d:Q7167462|Percy Lloyd]]''
| xugador de rugbi union británicu (1871–1959)
| 1871
| 1959
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2758
|
| ''[[:d:Q7167493|Percy Morgan]]''
| xugador de críquet galés (1905–1983)
| 1905
| 1983
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 2759
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Peter Bayley Williams (4674737) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7172638|Peter Bailey Williams]]''
|
| 1763
| 1836
| ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2760
|
| ''[[:d:Q7173295|Peter Clarke]]''
|
| 1948
| 2007
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 2761
|
| ''[[:d:Q7173568|Peter Davies]]''
| científicu galés
| 1948
| 2020
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2762
|
| ''[[:d:Q7174347|Peter Gray]]''
| químicu galés (1926–2012)
| 1926
| 2012
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2763
|
| ''[[:d:Q7174491|Peter Halliday]]''
| actor británicu (1924–2012)
| 1924
| 2012
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2764
| [[Ficheru:Peterlaw.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7175376|Peter Law]]''
| políticu galés (1948–2006)
| 1948
| 2006
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2765
|
| ''[[:d:Q7175951|Peter Morris]]''
| xugador de béisbol galés (1854–1884)
| 1854
| 1884
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2766
|
| ''[[:d:Q7176382|Peter Philp]]''
| dramaturgu británicu (1920–2006)
| 1920
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2767
|
| ''[[:d:Q7176440|Peter Prendergast]]''
| pintor británicu (1946–2007)
| 1946
| 2007
| ''[[:d:Q4667208|Abertridwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2768
|
| ''[[:d:Q7176642|Peter Rodon]]''
| futbolista británicu
| 1940
| 2000
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2769
| [[Ficheru:Psr99.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7176650|Peter Rogers]]''
| políticu galés
| 1940
| 2025
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2770
|
| ''[[:d:Q7177088|Peter Stead]]''
| escritor británicu
| 1943
| 2026
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2771
|
| ''[[:d:Q7179526|Peveril William-Powlett]]''
| xugador de rugbi union galés (1898–1985)
| 1898
| 1985
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2772
| [[Ficheru:Phil Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7181939|Phil Griffiths]]''
| futbolista británicu (1905–1978)
| 1905
| 1978
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2773
| [[Ficheru:Phil Kerslake MNZM (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7182080|Phil Kerslake]]''
| presentador de televisión neozelandés
| 1959
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2774
|
| ''[[:d:Q7182365|Phil Ryan]]''
|
| 1946
| 2016
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2775
|
| ''[[:d:Q7182476|Phil Thomas]]''
|
| 1877
| 1915
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2776
|
| ''[[:d:Q7182544|Phil Whitlock]]''
| futbolista británicu (1930–2009)
| 1930
| 2009
| ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2777
| [[Ficheru:Phil Williams.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7182555|Phil Williams]]''
|
| 1939
| 2003
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2778
| [[Ficheru:Philip Baxter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7183190|Philip Baxter]]''
| inxenieru británicu (1905–1989)
| 1905
| 1989
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2779
| [[Ficheru:Portrait of Colonel Philip Jones (1618–1674).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7183865|Philip Jones of Fonmon]]''
|
| 1618<br/>1617
| 1674
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2780
|
| ''[[:d:Q7184141|Philip Nicholas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1876–1952)
| 1876
| 1952
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2781
| [[Ficheru:Portrait of Father Philip Powel (4672675) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7184229|Philip Powell]]''
|
| 1594
| 1646
| ''[[:d:Q7833102|Trallong]]''
|-
| style='text-align:right'| 2782
|
| ''[[:d:Q7184351|Philip Sayer]]''
|
| 1946
| 1989
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2783
| [[Ficheru:Thomas Gainsborough (1727-1788) - Philip Yorke I (1743–1804), MP - 1151302 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7184597|Philip Yorke]]''
| políticu galés (1743–1804)
| 1743
| 1804
| ''[[:d:Q5385260|Erddig]]''
|-
| style='text-align:right'| 2784
|
| ''[[:d:Q7184733|Philippa Roles]]''
|
| 1978
| 2017
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2785
|
| ''[[:d:Q7186356|Phineas John]]''
| boxeador galés (1910–1985)
| 1910
| 1985
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 2786
| [[Ficheru:Phoebe Davies 01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7186662|Phoebe Davies]]''
|
| 1864
| 1912
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2787
|
| ''[[:d:Q7192602|Piers Griffith]]''
|
| 1568
| 1628
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 2788
|
| ''[[:d:Q7199739|Pixie O'Harris]]''
|
| 1903
| 1991
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2789
| [[Ficheru:Joshua Pritchard Hughes by Elliott & Fry circa 1910s NPG x159177.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7245941|Pritchard Hughes]]''
| sacerdote galés (1847–1938)
| 1847
| 1938
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2790
| [[Ficheru:Pryce Pryce-Jones.gif|center|128px]]
| ''[[:d:Q7253236|Pryce Pryce-Jones]]''
| políticu galés (1834–1920)
| 1834
| 1920
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2791
|
| ''[[:d:Q7273649|R. Geraint Gruffydd]]''
| críticu lliterariu galés (1928–2015)
| 1928
| 2015
| ''[[:d:Q3402540|Talybont]]''
|-
| style='text-align:right'| 2792
|
| ''[[:d:Q7274067|R. Tudur Jones]]''
| teólogu británicu (1921–1998)
| 1921
| 1998
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2793
| [[Ficheru:R. Williams Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7274124|R. Williams Parry]]''
|
| 1884
| 1956
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2794
|
| [[Rachael Bland]]
|
| 1978
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2795
| [[Ficheru:720.Rahel o Fon photo portrait web.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7279216|Rachel Davies]]''
|
| 1846
| 1915
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2796
|
| ''[[:d:Q7279427|Rachel Thomas]]''
| actriz británica
| 1905
| 1995
| ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2797
| [[Ficheru:Ralph Champneys Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7287329|Ralph Champneys Williams]]''
|
| 1848
| 1927
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 2798
| [[Ficheru:Hancock FRHS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7287596|Ralph Hancock]]''
| arquiteutu del paisaxe galés (1893–1950)
| 1893
| 1950
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2799
|
| ''[[:d:Q7287883|Ralph Morgan]]''
|
| 1920
| 2009
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2800
|
| ''[[:d:Q7297448|Ray Elliott]]''
| futbolista británicu
| 1929
| 2006
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 2801
|
| ''[[:d:Q7297530|Ray Glastonbury]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1938
| 2026
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 2802
|
| ''[[:d:Q7297562|Ray Gunter]]''
|
| 1909
| 1977
| ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2803
|
| ''[[:d:Q7297733|Ray Lambert]]''
| futbolista británicu (1922–2009)
| 1922
| 2009
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2804
|
| ''[[:d:Q7297839|Ray Mielczarek]]''
| futbolista británicu (1946–2013)
| 1946
| 2013
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2805
|
| ''[[:d:Q7297975|Ray Powell]]''
| políticu galés (1928–2001)
| 1928
| 2001
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2806
|
| ''[[:d:Q7297992|Ray Prosser]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1927
| 2020
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2807
|
| ''[[:d:Q6209389|Joe Davies]]''
| futbolista británicu (1888–1943)
| 1888<br/>1870<br/>1866
| 1943
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2808
|
| ''[[:d:Q6210540|Joe Johns]]''
| boxeador galés (1892–1927)
| 1892
| 1927
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2809
|
| ''[[:d:Q6210576|Joe Jones]]''
| futbolista británicu (1887–1941)
| 1887
| 1941
| ''[[:d:Q7321514|Rhosymedre]]''
|-
| style='text-align:right'| 2810
|
| ''[[:d:Q6210580|Joe Jones]]''
|
| 1916
| 1974
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2811
| [[Ficheru:Sir John Trevor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6215184|John Trevor]]''
| políticu británicu
| 1637
| 1717
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2812
| [[Ficheru:John Alf Brown.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6218655|John Alf Brown]]''
| xugador de rugbi union británicu (1881–1936)
| 1881
| 1936
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2813
| [[Ficheru:John Ballinger, S. K. Greenslade, Evan Davies Jones and Sir John Williams with the American Ambassador , the Hon. Whitelaw Reid (5449722).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6220486|John Ballinger]]''
| bibliotecariu galés (1860–1933)
| 1860
| 1933
| ''[[:d:Q7228316|Pontnewynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2814
|
| ''[[:d:Q6221041|John Basson Humffray]]''
| políticu galés (1824–1891)
| 1824
| 1891
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2815
| [[Ficheru:John Batchelor statue, The Hayes, Cardiff.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6221065|John Batchelor]]''
| políticu británicu
| 1820
| 1883
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2816
| [[Ficheru:John Breynton.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6223123|John Breynton]]''
| misioneru galés (1719–1799)
| 1719
| 1799
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 2817
|
| ''[[:d:Q6224066|John Bury]]''
|
| 1925
| 2000
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2818
| [[Ficheru:Revd John Cadvan Davies (Cadvan, 1846-1923) NLW3364602.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6224719|John Cadvan Davies]]''
|
| 1846
| 1923
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2819
|
| ''[[:d:Q6224716|John Cadogan]]''
| químicu galés
| 1930
| 2020
| ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 2820
|
| ''[[:d:Q6225143|John Cargill Brough]]''
|
| 1834
| 1872
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2821
|
| ''[[:d:Q6225585|John Cayo Evans]]''
| matemáticu galés (1879–1958)
| 1879
| 1958
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2822
| [[Ficheru:John Challen c1895cr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6225635|John Challen]]''
| futbolista británicu
| 1863
| 1937
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 2823
|
| ''[[:d:Q6225689|John Chandless]]''
| xugador de críquet galés (1884–1968)
| 1884
| 1968
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2824
|
| ''[[:d:Q6225882|John Cheshire]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1933
| 2024
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2825
|
| ''[[:d:Q6226439|John Coates]]''
| inxenieru británicu (1922–2010)
| 1922
| 2010
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2826
|
| ''[[:d:Q6226726|John Collins]]''
| futbolista británicu (1949-2020)
| 1949
| 2020
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 2827
|
| ''[[:d:Q6228033|John Cutt]]''
| políticu galés (1613–1681)
| 1613
| 1681
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2828
|
| ''[[:d:Q6228290|John D. Reese]]''
|
| 1855
| 1931
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 2829
| [[Ficheru:John Davies (historian).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6228759|John Davies]]''
|
| 1938
| 2015
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2830
|
| ''[[:d:Q6228764|John Davies]]''
|
| 1941
| 1969
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2831
|
| ''[[:d:Q6228770|John Davies]]''
|
| 1625
| 1693
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 2832
|
| ''[[:d:Q6229241|John Derrick]]''
| xugador de críquet neozelandés (1963–2017)
| 1963
| 2017
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2833
|
| ''[[:d:Q6230602|John Dyke]]''
| xugador de rugbi union británicu (1884–1960)
| 1884
| 1960
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2834
| [[Ficheru:JEDaniel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6231293|John Edward Daniel]]''
|
| 1902
| 1962
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2835
|
| ''[[:d:Q6231366|John Edwards]]''
|
| 1699
| 1776
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2836
|
| ''[[:d:Q6231368|John Edwards]]''
|
| 1747
| 1792
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2837
|
| ''[[:d:Q6231378|John Edwards]]''
| llingüista galés (1605–1656)
| 1605
| 1656
| ''[[:d:Q722585|Caldicot]]''
|-
| style='text-align:right'| 2838
|
| ''[[:d:Q6231381|John Edwards]]''
|
| 1882
| 1960
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2839
| [[Ficheru:William Roos - John Elias (1839).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6231573|John Elias]]''
|
| 1774
| 1841
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 2840
|
| ''[[:d:Q6231655|John Ellis]]''
|
| 1674
| 1735
| ''[[:d:Q13644927|Llandegwning]]''
|-
| style='text-align:right'| 2841
|
| ''[[:d:Q6231675|John Ellis]]''
|
| 1598
| 1665
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2842
|
| ''[[:d:Q6231753|John Emlyn-Jones]]''
| políticu galés (1889–1952)
| 1889
| 1952
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2843
|
| ''[[:d:Q6231972|John Evan Thomas]]''
| escultor galés (1810–1873)
| 1810
| 1873
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2844
|
| ''[[:d:Q6231979|John Evans]]''
| relixosu galés (1767–1827)
| 1767
| 1827
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 2845
|
| ''[[:d:Q6231977|John Evans]]''
| políticu canadianu (1816–1879)
| 1816
| 1879
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2846
| [[Ficheru:Rev. John Evans, Llwynfortun.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6231984|John Evans]]''
|
| 1779
| 1847
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 2847
|
| ''[[:d:Q6231990|John Evans]]''
| políticu canadianu (1867–1958)
| 1867
| 1958
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 2848
| [[Ficheru:Bp John Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6231996|John Evans]]''
|
| 1650
| 1724
| ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2849
| [[Ficheru:Portrait of John Evans, D.D (4673284).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6232005|John Evans]]''
|
| 1680
| 1730
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2850
|
| ''[[:d:Q6232015|John Evans]]''
| xugador de rugbi union galés (1911–1943)
| 1911
| 1943
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2851
| [[Ficheru:John Evans, Careening, from the Pirates of the Spanish Main series (N19) for Allen & Ginter Cigarettes MET DP835003.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6232012|John Evans]]''
| pirata galés
|
| 1723
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2852
|
| ''[[:d:Q6232013|John Evans]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu (1897–1940)
| 1897
| 1940
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 2853
|
| ''[[:d:Q6232017|John Evans]]''
|
| 1756
| 1846
| ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]''
|-
| style='text-align:right'| 2854
|
| ''[[:d:Q6232808|John Faull]]''
| xugador de rugbi union británicu (1933–2017)
| 1933
| 2017
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 2855
|
| ''[[:d:Q6233557|John Foley]]''
|
| 1878
| 1949
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2856
|
| ''[[:d:Q6234190|John Freeman]]''
|
| 1934
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2857
|
| ''[[:d:Q6234314|John Frowen]]''
| futbolista británicu (1931–2011)
| 1931
| 2011
| ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 2858
|
| ''[[:d:Q6235701|John Goodman]]''
|
|
| 1645
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2859
|
| ''[[:d:Q6235888|John Goulstone Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés (1859–1935)
| 1859
| 1935
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2860
|
| ''[[:d:Q6236103|John Gray]]''
| diplomáticu galés (1936–2003)
| 1936
| 2003
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 2861
| [[Ficheru:Sir John Purser Griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6236372|John Griffith]]''
|
| 1848
| 1938
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 2862
| [[Ficheru:Portrait of John Griffiths (4672891).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6236405|John Griffiths]]''
|
| 1837
| 1918
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 2863
|
| ''[[:d:Q6236409|John Griffiths]]''
| matemáticu galés (1837–1916)
| 1837
| 1916
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 2864
| [[Ficheru:J. Gwenogvryn Evans (1852–1930), MA, DLitt (gcf01707).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6236665|John Gwenogvryn Evans]]''
|
| 1852
| 1930
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 2865
|
| ''[[:d:Q6236821|John H. Fisher]]''
|
| 1837
| 1895
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2866
|
| ''[[:d:Q6237166|John Habakkuk]]''
| historiador británicu (1915–2002)
| 1915
| 2002
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2867
|
| ''[[:d:Q6237949|John Harris]]''
|
| 1680
| 1738
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 2868
|
| ''[[:d:Q6238798|John Henry Evans]]''
|
| 1872
| 1947
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2869
| [[Ficheru:John Hinds.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6239362|John Hinds]]''
| políticu británicu (1862–1928)
| 1862
| 1928
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2870
|
| ''[[:d:Q6240302|John Hughes]]''
|
| 1855
| 1914
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2871
| [[Ficheru:John Humphreys Davies (5292076).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6240404|John Humphreys Davies]]''
|
| 1871
| 1926
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 2872
| [[Ficheru:The House of Commons, 1833 by Sir George Hayter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6240740|John Iltyd Nicholl]]''
|
| 1797
| 1853
| ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 2873
|
| ''[[:d:Q6240907|John Islan Jones]]''
| escritor británicu
| 1874
| 1968
| ''[[:d:Q5184909|Cribyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2874
| [[Ficheru:John James Williams (JJ).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6241609|John James Williams]]''
|
| 1869
| 1954
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2875
|
| ''[[:d:Q6241666|John Jarman]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2009
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 2876
|
| ''[[:d:Q6241779|John Jenkins]]''
|
| 1770
| 1829
| ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]''
|-
| style='text-align:right'| 2877
| [[Ficheru:John Gwili Jenkins (5254851).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6241777|John Jenkins]]''
|
| 1872
| 1936
| ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''<br/>''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 2878
|
| ''[[:d:Q6241786|John Jenkins]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1880–1971)
| 1880
| 1971
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 2879
| [[Ficheru:Revd John Jones, Talysarn 1796-1857.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242001|John Jones]]''
|
| 1796
| 1857
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2880
|
| ''[[:d:Q6242004|John Jones]]''
|
| 1775
| 1834
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 2881
|
| ''[[:d:Q6242009|John Jones]]''
|
| 1812
| 1886
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2882
| [[Ficheru:Portrait of Mr. John Jones, Plymouth Dock (4673762).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242023|John Jones]]''
|
| 1766
| 1827
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2883
| [[Ficheru:Llun johnjones bangor sas1923 tud272.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242024|John Jones]]''
| astrónomu galés (1818–1898)
| 1818
| 1898
| ''[[:d:Q5318367|Dwyran]]''
|-
| style='text-align:right'| 2884
|
| ''[[:d:Q6242032|John Jones]]''
|
| 1700
| 1770
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2885
|
| ''[[:d:Q6242042|John Jones]]''
|
| 1895
| 1962
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 2886
|
| ''[[:d:Q6242046|John Jones]]''
| futbolista británicu (1916–1978)
| 1916
| 1978
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 2887
|
| ''[[:d:Q6242044|John Jones]]''
|
| 1773
| 1853
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2888
| [[Ficheru:Portrait of John Jones (4671536) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242062|John Jones]]''
|
| 1597
| 1660
| ''[[:d:Q29484376|Maesygarnedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2889
|
| ''[[:d:Q6242066|John Jones]]''
|
| 1777
| 1842
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2890
|
| ''[[:d:Q6242070|John Jones]]''
|
| 1578
| 1658
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2891
| [[Ficheru:Sir J. J. Guest (?). Mezzotint by W. Walker, 1852, after R. Wellcome V0006515 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242277|John Josiah Guest]]''
| políticu galés (1785–1852)
| 1785
| 1852
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 2892
|
| ''[[:d:Q6242653|Daniel P Williams]]''
|
| 1882
| 1947
| ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]''
|-
| style='text-align:right'| 2893
| [[Ficheru:J K Edwards & Dr Roberts (5254811) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242756|John Kelt Edwards]]''
| humorista gráficu galés (1875–1934)
| 1875
| 1934
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 2894
|
| ''[[:d:Q6243125|John King]]''
|
| 1933
| 1982
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2895
|
| ''[[:d:Q6244480|John Leighton Davies]]''
|
| 1927
| 1995
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2896
|
| ''[[:d:Q6244754|John Lewis]]''
| futbolista británicu (1881–1954)
| 1881
| 1954
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2897
| [[Ficheru:Portrait of The Reverend John Lloyd Rector of Caerwis (4671619).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6245031|John Lloyd]]''
|
| 1733
| 1793
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2898
| [[Ficheru:Rev. John Lloyd 1780 by Moses Griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6245033|John Lloyd]]''
|
| 1638
| 1687
| ''[[:d:Q3403473|Pendine]]''
|-
| style='text-align:right'| 2899
|
| ''[[:d:Q13129338|John Lloyd]]''
|
| 1797
| 1875
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2900
| [[Ficheru:Dr John Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129342|John Parry]]''
|
| 1812
| 1874
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2901
|
| ''[[:d:Q13129341|John Lloyd-Jones]]''
|
| 1885
| 1956
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2902
|
| ''[[:d:Q13129347|John Owen Griffith]]''
|
| 1828
| 1881
| [[Caernarfon]]<br/>[[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 2903
|
| ''[[:d:Q13129344|John Robert Pryse]]''
| poeta galés (1840–1862)
| 1840
| 1862
| ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]''
|-
| style='text-align:right'| 2904
|
| ''[[:d:Q13129345|John Roberts Evans]]''
| escritor británicu (1914–1982)
| 1914
| 1982
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 2905
|
| ''[[:d:Q13129355|John Williams]]''
|
| 1728
| 1806
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 2906
| [[Ficheru:Reverend John Williams (1853–1921) (gcf10374).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129358|John Williams]]''
|
| 1854<br/>1853
| 1921
| ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2907
| [[Ficheru:Portrait of Y bardd yn ei wely (4674271).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129356|John Thomas]]''
|
| 1786
| 1859
| ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2908
|
| ''[[:d:Q13129357|John Roderick Rees]]''
|
| 1920
| 2009
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 2909
|
| ''[[:d:Q6245044|John Lloyd]]''
|
| 1833
| 1915
| ''[[:d:Q29501531|Dinas]]''
|-
| style='text-align:right'| 2910
| [[Ficheru:John Lloyd Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6245058|John Lloyd Morgan]]''
|
| 1861
| 1944
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2911
|
| ''[[:d:Q6245362|John Love Jones]]''
| futbolista británicu
| 1885
| 1913
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2912
| [[Ficheru:JP Lyons.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6245648|John Lyons]]''
| futbolista británicu (1956–1982)
| 1956
| 1982
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 2913
|
| ''[[:d:Q6246101|John MacGregor]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1885
| 1940
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2914
|
| ''[[:d:Q13125440|Aled Rhys Wiliam]]''
|
| 1926
| 2008
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2915
|
| ''[[:d:Q13125471|Alun Llywelyn-Williams]]''
| poeta británicu (1913–1988)
| 1913
| 1988
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2916
|
| ''[[:d:Q13125672|Benjamin Thomas Hopkins]]''
|
| 1897
| 1981
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 2917
| [[Ficheru:Ben Davies, Pant-teg.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13125957|Ben Davies]]''
|
| 1864
| 1937
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 2918
| [[Ficheru:Portrait of The Revd. Benjamin Francis, A.M (4670733) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13125985|Benjamin Francis]]''
|
| 1734
| 1799
| ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2919
| [[Ficheru:Yr actores Beryl Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13125995|Beryl Williams]]''
| actriz galesa (1937–2004)
| 1937
| 2004
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2920
|
| ''[[:d:Q13126247|Brinley Rees]]''
|
| 1919
| 2004
| ''[[:d:Q3404696|Tondu]]''
|-
| style='text-align:right'| 2921
|
| ''[[:d:Q13126322|Bryan Martin Davies]]''
|
| 1933
| 2015
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2922
|
| ''[[:d:Q13126457|Cadwallon ap Gruffydd]]''
|
| 1090
| 1132
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2923
|
| ''[[:d:Q13126875|Cassie Jane Davies]]''
| profesora británica
| 1898
| 1988
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 2924
|
| ''[[:d:Q13127753|D. J. Davies]]''
|
| 1885
| 1970
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2925
|
| ''[[:d:Q13127766|Dafydd Nicolas]]''
|
| 1705
| 1774
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2926
| [[Ficheru:Portrait of Dan Isaac Davies (4669990).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127784|Dan Isaac Davies]]''
|
| 1839
| 1887
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2927
|
| ''[[:d:Q13127794|D. Simon Evans]]''
| eruditu británicu (1921–1998)
| 1921
| 1998
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2928
| [[Ficheru:Daniel Rees (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127792|Daniel Rees]]''
|
| 1855
| 1931
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 2929
| [[Ficheru:Portrait of David (Dewi Emlyn) Davies (4673062) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127810|David Davies]]''
|
| 1817
| 1888
| ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2930
| [[Ficheru:David Ffrangcon Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127814|David Ffrangcon-Davies]]''
|
| 1855
| 1918
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 2931
|
| ''[[:d:Q13127818|David Mathew Williams]]''
|
| 1900
| 1970
| ''[[:d:Q13126981|Cellan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2932
| [[Ficheru:Revd David Rowlands (Dewi Mon, 1836-1907) NLW3361826.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127816|David Rowlands]]''
|
| 1836
| 1907
| ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]''
|-
| style='text-align:right'| 2933
|
| ''[[:d:Q13127822|David Myrddin Lloyd]]''
|
| 1909
| 1981
| ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 2934
| [[Ficheru:David-Miall-Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127823|David Miall Edwards]]''
|
| 1873
| 1941
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2935
|
| ''[[:d:Q13127821|David Tecwyn Lloyd]]''
|
| 1914
| 1992
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2936
| [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1948, Bridgend (1585533).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127867|Dewi Emrys]]''
| poeta británicu (1881–1952)
| 1881
| 1952
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 2937
|
| ''[[:d:Q13127871|Dewi Nantbrân]]''
| escritor británicu
| 1750
| 1781
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2938
| [[Ficheru:Ras yr Iaith dau ddraig a Dewi Pws 2016 Cei Newydd (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127868|Dewi 'Pws' Morris]]''
|
| 1948
| 2024
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2939
| [[Ficheru:Dyfnallt Morgan after visiting Klogenfurt in Holland where he worked with refugees in 1945 (1557527).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128018|Dyfnallt Morgan]]''
| poeta galés (1917–1994)
| 1917
| 1994
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2940
|
| ''[[:d:Q13128086|Edward David Hughes]]''
|
| 1906
| 1963
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2941
|
| ''[[:d:Q13128085|Edward Charles]]''
|
| 1757
| 1828
| ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2942
|
| ''[[:d:Q13128122|Eigra Lewis Roberts]]''
|
| 1939
| 2026
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 2943
| [[Ficheru:Fl 1938 corwen elena puw morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128224|Elena Puw Morgan]]''
|
| 1900
| 1973
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 2944
|
| ''[[:d:Q13128258|Emyr Daniel]]''
|
| 1948
| 2012
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 2945
| [[Ficheru:Hugh Emyr Davies (Emyr).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128262|Emyr Davies]]''
| poeta británicu (1878–1950)
| 1878
| 1950
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 2946
|
| ''[[:d:Q13128283|Enid Pierce Roberts]]''
|
| 1917
| 2010
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2947
| [[Ficheru:Evan Jones (Ieuan Gwynedd).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128322|Evan Jones]]''
|
| 1820
| 1852
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2948
|
| ''[[:d:Q13128321|Evan Thomas Davies]]''
|
| 1878
| 1969
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2949
|
| ''[[:d:Q13128327|Evan Jones]]''
|
| 1787
| 1859
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 2950
| [[Ficheru:Portrait of Evan Davies (4672729).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128324|Evan Davies]]''
|
| 1801
| 1888
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2951
| [[Ficheru:E Keri Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128330|Evan Keri Evans]]''
| escritor británicu (1860–1941)
| 1860
| 1941
| ''[[:d:Q16247790|Pont Ceri]]''
|-
| style='text-align:right'| 2952
| [[Ficheru:Ieuan Glan Geirionydd.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128331|Evan Evans]]''
|
| 1795
| 1855
| ''[[:d:Q29483107|Tan-y-Celyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2953
|
| ''[[:d:Q13128333|Evan Jenkin Evans]]''
| físicu galés (1882–1944)
| 1882
| 1944
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2954
|
| ''[[:d:Q13128566|Gareth Wynn Jones]]''
|
| 1937
| 2007
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2955
|
| ''[[:d:Q13128611|George Lewis]]''
|
| 1763
| 1822
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 2956
| [[Ficheru:GeraintJarman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128619|Geraint Jarman]]''
|
| 1950
| 2025
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 2957
|
| ''[[:d:Q13128662|Glyn M. Ashton]]''
|
| 1910
| 1991
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2958
|
| ''[[:d:Q13128702|Goronwy ap Heilin]]''
|
|
| 1283
| ''[[:d:Q6661279|Llaneilian]]''
|-
| style='text-align:right'| 2959
|
| ''[[:d:Q13128779|Gruffudd Llwyd]]''
|
| 1250
| 1335
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2960
|
| ''[[:d:Q13128786|Gruffudd ab Ieuan ap Llywelyn Fychan]]''
|
| 1485
| 1553
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 2961
|
| ''[[:d:Q13128784|Gruffydd Young]]''
| sacerdote galés (1370–1435)
| 1370
| 1435
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2962
|
| ''[[:d:Q13128794|Gruffudd ap Nicolas]]''
| mecenes galés
| 1450<br/>1385
| 1461
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2963
|
| ''[[:d:Q13128800|Gruffydd Robert]]''
|
| 1527
| 1598
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2964
|
| ''[[:d:Q13128857|Gwilym Owen]]''
|
| 1880
| 1940
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 2965
|
| ''[[:d:Q13128861|Gwilym Thomas Hughes]]''
|
| 1895
| 1978
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2966
|
| ''[[:d:Q13129135|Horace Charles Jones]]''
| poeta británicu (1906–1998)
| 1906
| 1998
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2967
|
| ''[[:d:Q13129158|Hugh Bevan]]''
|
| 1911
| 1979
| ''[[:d:Q7424466|Saron]]''
|-
| style='text-align:right'| 2968
| [[Ficheru:Hugh Evans Cwm eithin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129159|Hugh Evans]]''
|
| 1854
| 1934
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2969
|
| ''[[:d:Q13129160|Hugh Brython Hughes]]''
|
| 1848
| 1913
| ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2970
|
| ''[[:d:Q13129166|Hugh Jones]]''
|
| 1749
| 1825
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2971
| [[Ficheru:Hugh Hughes (Hugh Tegai, 1805-64) (print) NLW3361210.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129165|Hugh Hughes]]''
|
| 1805
| 1864
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 2972
|
| ''[[:d:Q13129169|Hugh Hughes]]''
|
| 1693
| 1776
| ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2973
|
| ''[[:d:Q13129177|Hugh Hughes]]''
|
| 1824
| 1898
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2974
|
| ''[[:d:Q13129194|Hugh Jones]]''
|
| 1700
| 1782
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2975
|
| ''[[:d:Q13129200|Huw Llwyd]]''
|
| 1568
| 1630
| ''[[:d:Q29484382|Cynfal-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2976
|
| ''[[:d:Q13129207|Hydwedd Boyer]]''
|
| 1912
| 1970
| ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2977
|
| ''[[:d:Q13129235|Idwal Jones]]''
|
| 1910
| 1985
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2978
| [[Ficheru:Three prominent Welshmen, Ernest Roberts, Sir Idris Foster and the folk-singer Elfed Lewis (1544715).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129237|Idris Foster]]''
|
| 1911
| 1984
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 2979
|
| ''[[:d:Q13129262|Ioan Bowen Rees]]''
| abogáu británicu (1929–1999)
| 1929
| 1999
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2980
| [[Ficheru:Iolo Ceredig Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129267|Iolo Ceredig Jones]]''
| axedrecista galés
| 1947
| 2021
| ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2981
|
| ''[[:d:Q13129264|Ioan Siencyn]]''
|
| 1716
| 1796
| ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2982
|
| ''[[:d:Q13129276|Isaac Carter]]''
|
|
| 1741
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2983
|
| ''[[:d:Q13129280|Isaac Hughes]]''
|
| 1852
| 1928
| ''[[:d:Q7268591|Quakers Yard]]''
|-
| style='text-align:right'| 2984
| [[Ficheru:Mr. Isaac Foulkes (Llyfrbryf) ganwyd Tachwedd 9fed, 1836 ; bu farw Tachwedd 2il, 1904 (5294020).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129281|Isaac Foulkes]]''
|
| 1836
| 1904
| ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2985
|
| ''[[:d:Q13129291|J. Brynach Davies]]''
|
| 1873
| 1923
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 2986
|
| ''[[:d:Q13129292|Iwan Llwyd]]''
| poeta (1957–2010)
| 1957
| 2010
| ''[[:d:Q3402958|Carno]]''
|-
| style='text-align:right'| 2987
|
| ''[[:d:Q13129299|Jane Hughes]]''
|
| 1811
| 1878
| ''[[:d:Q3403463|Pontrobert]]''
|-
| style='text-align:right'| 2988
| [[Ficheru:James Spinther James.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129296|James Spinther James]]''
|
| 1837
| 1914
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 2989
|
| ''[[:d:Q13129297|James Nicholas]]''
|
| 1928
| 2013
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 2990
| [[Ficheru:Jane Cave from her book.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129300|Jane Cave]]''
|
| 1754
| 1813
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2991
|
| ''[[:d:Q13129307|Jenkin Morgan Edwards]]''
| poeta británicu (1903–1978)
| 1903
| 1978
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 2992
| [[Ficheru:John Ambrose Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129318|John Ambrose Lloyd]]''
|
| 1815
| 1874
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 2993
|
| ''[[:d:Q13129319|John Dafydd]]''
|
| 1727
| 1783
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2994
| [[Ficheru:John Elwyn Jones (1939).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129322|John Elwyn Jones]]''
| traductor británicu (1921–2008)
| 1921
| 2008
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2995
| [[Ficheru:John-Jenkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129321|John Barnard Jenkins]]''
|
| 1933
| 2020
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2996
| [[Ficheru:John Griffith Williams, the author and carpenter from Cricieth (1511536).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129327|John Griffith Williams]]''
|
| 1915
| 1987
| ''[[:d:Q3404407|Llangwnnadl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2997
|
| ''[[:d:Q13129328|John Geraint Jenkins]]''
|
| 1929
| 2009
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2998
|
| ''[[:d:Q13129334|John Humphreys Parry]]''
|
| 1786
| 1825
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 2999
| [[Ficheru:John Griffith (Y Gohebydd, 1821-77) NLW3365401.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129335|John Griffith]]''
|
| 1821
| 1877
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 3000
|
| ''[[:d:Q13129332|John Gruffydd Moelwyn Hughes]]''
|
| 1866
| 1944
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 3001
|
| ''[[:d:Q6253539|John Pullen]]''
| futbolista británicu
| 1901
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3002
| [[Ficheru:Portrait of Joshua Thomas (4673043) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129363|Joshua Thomas]]''
|
| 1719
| 1797
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3003
|
| ''[[:d:Q13129360|John Rowlands]]''
| militar galés (1915–2006)
| 1915
| 2006
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 3004
|
| ''[[:d:Q13129361|John Williams]]''
|
| 1811
| 1862
| ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]''
|-
| style='text-align:right'| 3005
|
| ''[[:d:Q13129368|Josiah Jones]]''
| escritor estauxunidense (1807–1887)
| 1807
| 1887
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 3006
|
| ''[[:d:Q13129369|Josiah Thomas Jones]]''
|
| 1799
| 1873
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 3007
|
| ''[[:d:Q13129508|Leah Owen]]''
| cantante británica
| 1953
| 2024
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3008
| [[Ficheru:Lewis William Lewis (Llew Llwyfo, 1831-1901) NLW3364260.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129535|Llew Llwyfo]]''
|
| 1831
| 1901
| ''[[:d:Q20594352|Llanwenllwyfo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3009
|
| ''[[:d:Q13129533|Lewis Davies]]''
| escritor de lliteratura infantil galés (1863–1951)
| 1863
| 1951
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 3010
|
| ''[[:d:Q13129538|Lewis Hopkin]]''
|
| 1708
| 1771
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3011
|
| ''[[:d:Q13129541|Lewis Holme Lewis]]''
|
| 1866
| 1955
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 3012
| [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551282).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130248|Moses Glyn Jones]]''
|
| 1913
| 1994
| ''[[:d:Q13651447|Mynytho]]''
|-
| style='text-align:right'| 3013
|
| ''[[:d:Q13130254|Morys Clynnog]]''
|
| 1525
| 1581
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3014
|
| ''[[:d:Q13130283|Muriel Drinkwater]]''
|
| 1933
| 1946
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3015
|
| ''[[:d:Q13130336|Myron Wyn Evans]]''
| químicu galés
| 1950
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3016
|
| ''[[:d:Q13130346|Nans Jones]]''
|
| 1915
| 2009
| ''[[:d:Q22673780|Penrhosgarnedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3017
|
| ''[[:d:Q13130551|Owain Meirion]]''
|
| 1803
| 1868
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3018
| [[Ficheru:Portrait of Owen Jones, 'Meudwy Môn' (4670352) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130554|Owen Jones]]''
|
| 1806
| 1889
| ''[[:d:Q10987925|Llanfihangel Ysgeifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3019
| [[Ficheru:Owen Gruffydd.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130555|Owen Gruffydd]]''
| poeta galés (1643–1730)
| 1643
| 1730
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3020
|
| ''[[:d:Q13130558|Owen Owen]]''
|
| 1847
| 1910
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3021
| [[Ficheru:Owen Williams (Owain Gwyrfai, 1790-1874) NLW3362699.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130556|Owen Williams]]''
| poeta galés (1790–1874)
| 1790
| 1874
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3022
| [[Ficheru:Portrait of Paul Panton Esqre. and his chestnut gelding 'The Marquiss' (4670430).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130596|Paul Panton]]''
|
| 1727
| 1797
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 3023
| [[Ficheru:Portrait of Peter Jones, Bard, Llynlleifiad (4672939) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130737|Peter Jones]]''
| poeta galés (1775–1845)
| 1775
| 1845
| ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3024
|
| ''[[:d:Q13130915|R. Gerallt Jones]]''
|
| 1934
| 1999
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 3025
|
| ''[[:d:Q13130916|Ronald Lockley]]''
| ornitólogu neozelandés (1903–2000)
| 1903
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3026
|
| ''[[:d:Q13131044|Rhosier Smyth]]''
|
| 1541
| 1625
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3027
|
| ''[[:d:Q13131071|Rhydwen Williams]]''
| poeta británicu (1916–1997)
| 1916
| 1997
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3028
|
| ''[[:d:Q13131078|Rhys Jones]]''
| músicu británicu (1927–2015)
| 1927
| 2015
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3029
|
| ''[[:d:Q13131094|Richard Williams]]''
|
| 1790
| 1865
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 3030
|
| ''[[:d:Q13131102|Robert Alun Roberts]]''
|
| 1894
| 1969
| ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 3031
|
| ''[[:d:Q13131111|Robert Williams]]''
|
| 1810
| 1881
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3032
|
| ''[[:d:Q13131118|Robyn Léwis]]''
|
| 1929
| 2019
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 3033
| [[Ficheru:Rev Robin Williams advising on renovations at Capel Gorphwysa, Penrhyndeudraeth (1492299).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131119|Robin Williams]]''
| escritor galés (1923–2004)
| 1923
| 2004
| ''[[:d:Q14508708|Rhoslan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3034
| [[Ficheru:Sarah jacob.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131210|Sarah Jacob]]''
|
| 1857
| 1869
| ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3035
| [[Ficheru:Sassie Rees, Caernarfon, cantores gyda'r BBC (1476258).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131218|Sassie Rees]]''
| cantante británica (1916–2013)
| 1916
| 2013
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 3036
|
| ''[[:d:Q13131449|Sian Owen]]''
|
| 1965
| 2013
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3037
|
| ''[[:d:Q13131459|Simon B. Jones]]''
|
| 1894
| 1964
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3038
|
| ''[[:d:Q13131617|Stephen J. Williams]]''
|
| 1896
| 1992
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 3039
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1984, Llanbedr Pont Steffan a'r Fro (1586573) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131715|Sulwyn Thomas]]''
| periodista
| 1943
| 2025
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3040
|
| ''[[:d:Q13131712|Sue Noake]]''
| profesora británica
| 1952
| 2004
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3041
| [[Ficheru:Thomas Jacob Thomas (Sarnicol).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131848|Thomas Jacob Thomas]]''
|
| 1873
| 1945
| ''[[:d:Q11054093|Capel Cynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3042
|
| ''[[:d:Q13131854|Thomas Evans]]''
|
| 1840
| 1865
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3043
|
| ''[[:d:Q13131852|Thomas Hudson-Williams]]''
| profesor universitariu estauxunidense
| 1873
| 1961
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3044
|
| ''[[:d:Q13131853|Thomas James Jenkin]]''
| botánicu galés (1885–1965)
| 1885
| 1965
| ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]''<br/>''[[:d:Q29505758|Budloy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3045
| [[Ficheru:Thomas Iorwerth Ellis (5292079).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131858|Thomas Iorwerth Ellis]]''
|
| 1899
| 1970
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3046
| [[Ficheru:Tudno 00.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131856|Thomas Jones]]''
|
| 1844
| 1895
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3047
| [[Ficheru:T. E. Nicholas and D. J. Williams conversing at a CND rally at Aberystwyth (6773943208).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131857|Thomas Evan Nicholas]]''
| poeta galés (1879–1971)
| 1879
| 1971
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3048
| [[Ficheru:Gwilym Morganwg, bard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131866|Thomas Williams]]''
| poeta galés (1778–1835)
| 1778
| 1835
| ''[[:d:Q19799831|Llanddeti]]''
|-
| style='text-align:right'| 3049
|
| ''[[:d:Q13131864|Thomas Williams]]''
|
| 1848
| 1927
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3050
|
| ''[[:d:Q13131865|Thomas Williams]]''
|
| 1769
| 1848
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3051
| [[Ficheru:Glan Alun.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131882|Thomas Jones]]''
|
| 1811
| 1866
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 3052
|
| ''[[:d:Q13131944|Tom Parri Jones]]''
|
| 1905
| 1980
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3053
|
| ''[[:d:Q13131982|Trebor Lloyd Evans]]''
|
| 1909
| 1979
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3054
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555519).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132174|Vaughan Hughes]]''
| periodista británicu
| 1947
| 2024
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3055
|
| ''[[:d:Q13132190|William Rhys Nicholas]]''
| poeta británicu
| 1914
| 1996
| ''[[:d:Q13131775|Tegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3056
|
| ''[[:d:Q13132358|William John Griffith]]''
|
| 1875
| 1931
| ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]''
|-
| style='text-align:right'| 3057
| [[Ficheru:Llanrwst Poets (1876) (8363305937).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132359|William John Roberts]]''
|
| 1828
| 1904
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 3058
| [[Ficheru:Portrait of William Williams, 'Gwilym Cyfeiliog' (4672196) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132362|William Williams]]''
|
| 1801
| 1876
| ''[[:d:Q20601420|Winllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3059
|
| ''[[:d:Q13132363|William Morris]]''
| botánicu galés (1705–1763)
| 1705
| 1763
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3060
|
| ''[[:d:Q13132360|William Jones]]''
| poeta británicu (1896–1961)
| 1896
| 1961
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 3061
|
| ''[[:d:Q13132361|William Jones]]''
|
| 1764
| 1822
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3062
| [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Wm. Rowlands, 'Gwilym Lleyn' (4671153).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132366|William Rowlands]]''
|
| 1802
| 1865
| ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3063
|
| ''[[:d:Q13132364|William Spurrell]]''
|
| 1813
| 1889
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3064
| [[Ficheru:Portrait of Hon. W. O. Stanley, M.P (4673027).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132369|William Owen Stanley]]''
| políticu británicu
| 1802
| 1884
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3065
|
| ''[[:d:Q13157407|Henry Harries]]''
|
| 1821
| 1849<br/>1862
| ''[[:d:Q13127612|Cwrt-y-cadno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3066
|
| ''[[:d:Q13157452|J. E. Caerwyn Williams]]''
| eruditu galés (1912–1999)
| 1912
| 1999
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3067
|
| ''[[:d:Q13218562|David Griffiths]]''
| botánicu galés (1867–1935)
| 1867
| 1935
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3068
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Isaac Williams (4671204).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13341457|Isaac Williams]]''
|
| 1802
| 1865
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3069
| [[Ficheru:Advertising various books and records (1574760).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13405589|Iris Williams]]''
|
| 1946
| 2025
| ''[[:d:Q7321615|Rhydyfelin]]''<br/>[[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3070
| [[Ficheru:Mary Dillwyn M.D. 1853.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13406331|Mary Dillwyn]]''
|
| 1816
| 1906
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3071
|
| ''[[:d:Q13415127|James Holmes-Siedle]]''
|
| 1910
| 1995
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3072
|
| ''[[:d:Q13423692|Mary Letitia Green]]''
|
| 1886
| 1978
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3073
|
| ''[[:d:Q13445386|Gordon Rowlands]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1929
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3074
|
| ''[[:d:Q13522455|Ian Buckett]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1967
| 2024
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 3075
| [[Ficheru:Judge John Rice Jones.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13522489|John Rice Jones]]''
| políticu estauxunidense
| 1759
| 1824
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3076
|
| ''[[:d:Q13530049|John Stradling Thomas]]''
| políticu británicu (1925–1991)
| 1925
| 1991
| ''[[:d:Q1067991|Dyfed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3077
| [[Ficheru:Hugh Price Hughes3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13583800|Hugh Price Hughes]]''
| teólogu galés (1847–1902)
| 1847
| 1902
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3078
| [[Ficheru:E.Morgan Humphreys 002.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13584022|Edward Morgan Humphreys]]''
|
| 1882
| 1955
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3079
| [[Ficheru:JohnLewis01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13616740|John T. Lewis]]''
|
| 1932
| 2004
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3080
| [[Ficheru:EdwynCynrigRoberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13634239|Edwin Cynrig Roberts]]''
|
| 1837
| 1893
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 3081
| [[Ficheru:Ellis Wynne plaque.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13634263|Ellis Wynne]]''
|
| 1671
| 1734
| ''[[:d:Q29484377|Y Lasynys Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3082
| [[Ficheru:Walter Davies (Gwallter Mechain).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13635559|Gwallter Mechain]]''
|
| 1761
| 1849
| ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 3083
| [[Ficheru:Portrait of John Ceiriog Hughes (4674472).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13639581|John Ceiriog Hughes]]''
| poeta galés (1832–1887)
| 1832
| 1887
| ''[[:d:Q13129603|Llanarmon Dyffryn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3084
|
| ''[[:d:Q13643306|Leslie Norris]]''
| escritor británicu
| 1921
| 2006
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3085
|
| ''[[:d:Q13643406|Lewys Daron]]''
| poeta galés (1600–1530)
| 1600
| 1530
| ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 3086
|
| ''[[:d:Q13703019|Haydn Morris]]''
| direutor d'orquesta británicu (1891–1965)
| 1891
| 1965
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 3087
| [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch Thos Jones, Dynbych .. NLW3364382.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14476852|Thomas Jones]]''
|
| 1756
| 1820
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3088
| [[Ficheru:Revd Williams Ambrose (1813-73) NLW3362510.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14480365|William Ambrose]]''
| poeta galés (1813–1873)
| 1813
| 1873
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3089
|
| ''[[:d:Q14480438|William Glyn]]''
|
| 1504
| 1558
| ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3090
|
| ''[[:d:Q14508516|Humphrey Lloyd]]''
|
| 1610
| 1689
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3091
|
| ''[[:d:Q14508527|John Jones]]''
|
| 1904
| 1956
| ''[[:d:Q6661740|Llansaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 3092
|
| ''[[:d:Q14593035|Isaac D. Seyburn]]''
| oficial galés (1824–1895)
| 1824
| 1895
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3093
|
| [[Eleanor Vachell]]
| botánica británica (1879–1948)
| 1879
| 1948
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3094
|
| ''[[:d:Q14918258|John Lloyd]]''
|
| 1649
| 1679
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3095
| [[Ficheru:Richard John Lloyd Price of Rhiwlas, Vanity Fair, 1885-10-10.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14945454|Richard John Lloyd Price]]''
|
| 1843
| 1923
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3096
|
| ''[[:d:Q14945647|Arthur Evanson]]''
| xugador de rugbi union británicu (1859–1934)
| 1859
| 1934
| ''[[:d:Q11029875|Llansoy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3097
| [[Ficheru:St Grwst.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14945657|Hugh Jones]]''
|
| 1816
| 1897
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 3098
|
| ''[[:d:Q14945665|John Mason]]''
|
| 1920
| 2009
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 3099
| [[Ficheru:Robert Everett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20202170|Robert Everett]]''
|
| 1791
| 1875
| ''[[:d:Q5610201|Gronant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3100
| [[Ficheru:Edgar L Chappell.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q20252475|Edgar Chappell]]''
|
| 1879
| 1949
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 3101
| [[Ficheru:John Jones (Idris Vychan, 1825-87) NLW3364537 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20256068|John Jones]]''
|
| 1825
| 1887
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3102
| [[Ficheru:Castle - Statue of Judge Gwilym Williams of Miskin - 20230926170326.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20263530|Gwilym Williams]]''
| xuez galés (1839–1906)
| 1839
| 1906
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3103
|
| ''[[:d:Q20266669|Moc Morgan]]''
|
| 1928
| 2015
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 3104
|
| ''[[:d:Q20277834|Hafina Clwyd]]''
|
| 1936
| 2011
| ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]''
|-
| style='text-align:right'| 3105
|
| ''[[:d:Q20354071|John Langford]]''
| escritor galés (1640–1715)
| 1640
| 1715
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 3106
|
| ''[[:d:Q20476511|Evan Tom Davies]]''
|
| 1904
| 1973
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 3107
|
| ''[[:d:Q20555787|Siôn Llewelyn]]''
|
| 1690
| 1776
| ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 3108
|
| ''[[:d:Q20557508|Abiah Roderick]]''
| poeta galés (1898–1978)
| 1898
| 1977
| ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 3109
| [[Ficheru:Cymro 'pop' records by Teldisc for the Christmas market (1528985) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20558265|Aled Lloyd Davies]]''
|
| 1930
| 2021
| ''[[:d:Q15056704|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3110
|
| ''[[:d:Q20558361|Alun 'Sbardun' Huws]]''
|
| 1948
| 2014
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3111
| [[Ficheru:St Gallgo's Church, Llanallgo - geograph.org.uk - 38557.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20558584|Allgo]]''
| santu galés (600–660)
| 600
| 660
| ''[[:d:Q6661065|Llanallgo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3112
|
| ''[[:d:Q20558676|Andras Millward]]''
| escritor galés (1966–2016)
| 1966
| 2016
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3113
|
| ''[[:d:Q20558732|Aneurin Jenkins Jones]]''
|
| 1925
| 1981
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3114
|
| ''[[:d:Q20559798|William Griffith]]''
|
| 1849
| 1890
| ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]''<br/>''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3115
|
| ''[[:d:Q20559811|William Milton Aubrey]]''
|
| 1861
| 1889
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3116
|
| ''[[:d:Q20560416|Beti Rhys]]''
| escritora británica (1907–2003)
| 1907
| 2003
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 3117
|
| ''[[:d:Q20560502|Bethan Phillips]]''
| escritora británica
| 1934
| 2019
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 3118
| [[Ficheru:Portrait of Andreas o Vôn (4674316) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20561073|Andrew Jones Brereton]]''
|
| 1827
| 1885
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3119
| [[Ficheru:John Davies (Ossian Gwent).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20564443|John Davies]]''
|
| 1839
| 1892
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3120
|
| ''[[:d:Q20564458|Richard Owen Davies]]''
| químicu galés (1894–1962)
| 1894
| 1962
| ''[[:d:Q3398868|Ganllwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3121
| [[Ficheru:Meiriadog at the Powys Eisteddfod (1892) NLW3362573.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20565356|John Edwards]]''
|
| 1813
| 1906
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 3122
|
| ''[[:d:Q20566517|Hugh Hughes]]''
|
| 1830
| 1904
| ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3123
|
| ''[[:d:Q20566554|Richard Huws]]''
|
| 1902
| 1980
| ''[[:d:Q7680421|Talwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3124
|
| ''[[:d:Q20566881|Edith Nepean]]''
| escritora galesa (1876–1960)
| 1876
| 1960
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3125
| [[Ficheru:John Tudor Jones (John Eilien).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20567187|John Tudor Jones]]''
|
| 1903
| 1985
| ''[[:d:Q6661279|Llaneilian]]''
|-
| style='text-align:right'| 3126
| [[Ficheru:David R.Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20567243|David Richard Jones]]''
|
| 1832
| 1916
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3127
|
| ''[[:d:Q20567253|Emyr Jones]]''
|
| 1914
| 1999
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3128
| [[Ficheru:Owen Gethin Jones (Gethin, 1816-83) NLW3364544.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20567274|Owen Gethin Jones]]''
|
| 1816
| 1883
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3129
|
| ''[[:d:Q20567285|Robert Lloyd Jones]]''
|
| 1878
| 1959
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3130
|
| ''[[:d:Q20567331|Joseph Seth Jones]]''
|
| 1845
| 1912
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3131
|
| ''[[:d:Q20567576|Timothy Lewis]]''
|
| 1877
| 1958
| ''[[:d:Q13128090|Efail-wen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3132
|
| ''[[:d:Q20567614|Wyn Lodwick]]''
| músicu galés
| 1927
| 2024
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3133
| [[Ficheru:David Lyn young man.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20567671|David Lyn]]''
|
| 1927
| 2012
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3134
|
| ''[[:d:Q20567746|Dafydd Orwig]]''
|
| 1928
| 1996
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3135
|
| ''[[:d:Q20567936|Hugh Owen]]''
|
| 1835
| 1892
| ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3136
| [[Ficheru:Parchg William Theophilus Thomas (Gwilym Gwenffrwd, 1824-99) NLW3364216 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20568221|William Theophilus Thomas]]''
|
| 1824
| 1899
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 3137
| [[Ficheru:Revd. Richard Parry (Gwalchmai, 1803-97) NLW3364065.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20568247|Richard Parry]]''
| poeta galés (1803–1897)
| 1803
| 1897
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3138
|
| ''[[:d:Q20568728|Jac Lewis Williams]]''
|
| 1918
| 1977
| ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3139
| [[Ficheru:William Williams (Creuddynfab, 1814-69) NLW3364533.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20568736|William Williams]]''
|
| 1814
| 1869
| ''[[:d:Q5184753|Creuddyn peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 3140
| [[Ficheru:John Williams (Ioan Madog, 1812-78) NLW3362407 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20568748|John Williams]]''
|
| 1812
| 1878
| ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3141
| [[Ficheru:John Prydderch Williams (Rhydderch o Fcircon, 1830-68) NLW3364196 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20568757|John Prydderch Williams]]''
|
| 1830
| 1868
| ''[[:d:Q6661152|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3142
|
| ''[[:d:Q20568941|John Pritchard]]''
|
| 1837
| 1898
| ''[[:d:Q3402685|Gaerwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3143
| [[Ficheru:Rees Arthur Rees (Rhys Dyfed, 1837-66) (ambrotype) NLW3364105.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20569280|Rees Arthur Rees]]''
|
| 1837
| 1866
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3144
|
| ''[[:d:Q20603878|Hugh Abercrombie]]''
| políticu sudafricanu (1872–1955)
| 1872
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3145
|
| ''[[:d:Q20627091|Morris ap Rhisiart]]''
|
| 1674
| 1763
| ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3146
| [[Ficheru:Denise Goddard 1964.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20631120|Denise Goddard]]''
| deportista galesa
| 1945
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3147
| [[Ficheru:Gwenllian Morgan Mayor of Brecon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20631337|Gwenllian Elizabeth Fanny Morgan]]''
|
| 1852
| 1939
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3148
|
| ''[[:d:Q20631844|R. K. Penson]]''
|
| 1815
| 1885
| ''[[:d:Q7114024|Overton]]''
|-
| style='text-align:right'| 3149
|
| ''[[:d:Q20639681|Bert Williams]]''
|
| 1905
| 1974
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3150
|
| ''[[:d:Q20641049|Tecwyn Jones]]''
|
| 1930
| 2008
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 3151
|
| ''[[:d:Q20641305|Bill Pendergast]]''
| futbolista británicu
| 1915
| 2001
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3152
|
| ''[[:d:Q20641359|Arthur Pritchard]]''
| futbolista británicu
| 1917
| 2005
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3153
|
| ''[[:d:Q20641646|Laurence Woodward]]''
|
| 1918
| 1997
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 3154
| [[Ficheru:Evan William Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20656901|Evan William Evans]]''
|
| 1827
| 1874
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3155
| [[Ficheru:Charles Orme.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20685042|Charles Orme]]''
| productor de cine galés (1918–2007)
| 1918
| 2007
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3156
| [[Ficheru:Revd Lot Hughes (W) NLW3362907.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20685186|Lot Hughes]]''
|
| 1787
| 1873
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 3157
| [[Ficheru:Revd Robert Llugwy Owen (1836-1906) (1867) NLW3362143.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20685424|Robert Llugwy Owen]]''
|
| 1836
| 1906
| [[Betws-y-Coed]]
|-
| style='text-align:right'| 3158
| [[Ficheru:David Jones (Dewi Arfon, 1833-1869) NLW3365388.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20687891|D. H. Jones]]''
|
| 1833
| 1869
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 3159
| [[Ficheru:Revd John Hugh Evans (Cynfaen, 1833-86) NLW3364076.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20688633|John Hugh Evans]]''
|
| 1833
| 1886
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3160
|
| ''[[:d:Q20712662|John Rae]]''
| futbolista británicu
| 1912
| 2007
| ''[[:d:Q4923162|Blackmill]]''
|-
| style='text-align:right'| 3161
|
| ''[[:d:Q20713538|P. D. G. Thomas]]''
|
| 1930
| 2020
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3162
|
| ''[[:d:Q20713729|Philip Rodgers]]''
|
| 1891
| 1966
| ''[[:d:Q13131201|Sandycroft]]''
|-
| style='text-align:right'| 3163
|
| ''[[:d:Q20724707|Sydney Chappell]]''
|
| 1915
| 1987
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3164
|
| ''[[:d:Q20732606|Lemuel John Hopkin James]]''
|
| 1874
| 1937
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3165
|
| ''[[:d:Q20732611|Abel Jones Parry]]''
|
| 1833
| 1911
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3166
|
| ''[[:d:Q20732615|Alcwyn Caryni Evans]]''
| anticuariu galés (1828–1902)
| 1828
| 1902
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3167
|
| ''[[:d:Q20732612|Frederick John Alban]]''
|
| 1882
| 1965
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3168
|
| ''[[:d:Q20732613|Albert Owen Evans]]''
|
| 1864
| 1937
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3169
| [[Ficheru:Professor Alfred W. Hughes, 1895.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732617|Alfred William Hughes]]''
|
| 1861
| 1900
| ''[[:d:Q3398817|Aberllefenni]]''
|-
| style='text-align:right'| 3170
|
| ''[[:d:Q20732623|Aneurin Jones]]''
|
| 1822
| 1904
| ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]''
|-
| style='text-align:right'| 3171
|
| ''[[:d:Q20732620|Alun Herbert Davies]]''
| direutor británicu (1927–2005)
| 1927
| 2005
| ''[[:d:Q6661745|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 3172
|
| ''[[:d:Q20732626|Annie Foulkes]]''
| editora galesa (1877–1962)
| 1877
| 1962
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 3173
|
| ''[[:d:Q20732625|Annie Davies]]''
|
| 1910
| 1970
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 3174
|
| ''[[:d:Q20732628|Arthur ap Gwynn]]''
| bibliotecariu galés (1902–1987)
| 1902
| 1987
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3175
|
| ''[[:d:Q20732629|Arthur Evans]]''
|
| 1755
| 1837
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3176
|
| ''[[:d:Q20732634|Arthur Leonard Leach]]''
|
| 1869
| 1957
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 3177
|
| ''[[:d:Q20732635|Arthur Tudor Edwards]]''
|
| 1890
| 1946
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3178
| [[Ficheru:Arthur Jones, Congregationalist minister, Bangor 1776-1860.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732633|Arthur Jones]]''
|
| 1776
| 1860
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 3179
|
| ''[[:d:Q20732636|Athelstan Owen]]''
|
| 1676
| 1731
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 3180
| [[Ficheru:Ben Davies (Capel Iwan).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732643|Ben Davies]]''
|
| 1840
| 1930
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 3181
|
| ''[[:d:Q20732645|Ben Davies]]''
|
| 1878
| 1958
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3182
|
| ''[[:d:Q20732650|Benjamin Evans]]''
|
| 1816
| 1886
| ''[[:d:Q5306194|Dre-fach Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3183
|
| ''[[:d:Q20732651|Benjamin Humphreys]]''
|
| 1856
| 1934
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 3184
|
| ''[[:d:Q20732649|Benjamin Davies]]''
|
| 1826
| 1905
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 3185
|
| ''[[:d:Q20732655|Benjamin Maelor Jones]]''
|
| 1894
| 1982
| ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3186
|
| ''[[:d:Q20732652|Benjamin Jones]]''
|
| 1756
| 1823
| ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3187
|
| ''[[:d:Q20732653|Benjamin Jones]]''
|
| 1788
| 1841
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3188
|
| ''[[:d:Q20732658|Benjamin Morris Williams]]''
|
| 1832
| 1903
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 3189
|
| ''[[:d:Q20732656|Benjamin Meredith]]''
|
| 1700
| 1749
| ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3190
|
| ''[[:d:Q20732657|Benjamin Millingchamp]]''
|
| 1756
| 1829
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3191
| [[Ficheru:Benjamin William Chidlaw (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732661|Benjamin William Chidlaw]]''
|
| 1811
| 1892
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3192
|
| ''[[:d:Q20732671|Evan Breeze]]''
|
| 1798
| 1855
| ''[[:d:Q29504090|Dol-Hywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3193
|
| ''[[:d:Q7298291|Ray Wilcox]]''
| futbolista británicu
| 1921
| 2003
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3194
|
| ''[[:d:Q7298300|Ray Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1927–2014)
| 1927
| 2014
| ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3195
|
| ''[[:d:Q7298707|Raymond Davies Hughes]]''
|
| 1923
| 1999
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 3196
|
| ''[[:d:Q7298803|Raymond Glendenning]]''
| comentarista deportivu británicu (1907–1974)
| 1907
| 1974
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3197
| [[Ficheru:Raymond Gower in 1953.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7298808|Raymond Gower]]''
|
| 1916
| 1989
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3198
|
| ''[[:d:Q7299084|Raymond Price]]''
|
| 1924
| 1988
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 3199
|
| ''[[:d:Q7299161|Raymond Steed]]''
| militar galés (1928–1943)
| 1928
| 1943
| ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]''
|-
| style='text-align:right'| 3200
|
| ''[[:d:Q7306435|Redvers Sangoe]]''
| boxeador galés (1936–1964)
| 1936
| 1964
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3201
|
| ''[[:d:Q7306966|Rees Davies]]''
| historiador galés (1938–2005)
| 1938
| 2005
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3202
| [[Ficheru:Rees G Richards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7306965|Rees G. Richards]]''
|
| 1842
| 1917
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3203
| [[Ficheru:Portrait of R. H. Gronow (4670809).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7306968|Rees Howell Gronow]]''
| políticu británicu
| 1794
| 1865
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3204
|
| ''[[:d:Q7306969|Rees Howells]]''
| misioneru galés (1879–1950)
| 1879
| 1950
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3205
|
| ''[[:d:Q7306974|Rees Williams]]''
| futbolista británicu
| 1900
| 1963
| ''[[:d:Q3306663|Merthyr Tydfil County Borough]]''
|-
| style='text-align:right'| 3206
|
| ''[[:d:Q7306975|Rees Thomas]]''
|
| 1882
| 1926
| ''[[:d:Q722585|Caldicot]]''
|-
| style='text-align:right'| 3207
|
| ''[[:d:Q7306973|Rees Thomas]]''
|
| 1926
| 1984
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 3208
|
| ''[[:d:Q7307724|Reg Anderson]]''
|
| 1914
| 1972
| ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3209
|
| ''[[:d:Q7307734|Reg Blakemore]]''
|
| 1924
| 2006
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3210
|
| ''[[:d:Q7307740|Reg Braddick]]''
| ciclista galés (1913–1999)
| 1913
| 1999
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3211
|
| ''[[:d:Q7307755|Reg Cudlipp]]''
| editor de periódicu británicu (1910–2005)
| 1910
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3212
|
| ''[[:d:Q7307759|Reg Davies]]''
| futbolista británicu (1929–2009)
| 1929
| 2009
| ''[[:d:Q5199742|Cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 3213
|
| ''[[:d:Q7307835|Reg Parker]]''
| futbolista británicu (1921–1997)
| 1921
| 1997
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3214
| [[Ficheru:Reg Plummer (rugby player).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7307840|Reg Plummer]]''
| xugador de rugbi union británicu (1888–1953)
| 1888
| 1953
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3215
|
| ''[[:d:Q7307846|Reg Pugh]]''
| futbolista británicu
| 1917
| 1981
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3216
|
| ''[[:d:Q7307859|Reg Spencer]]''
| futbolista británicu
| 1908
| 1981
| [[Queensferry]]
|-
| style='text-align:right'| 3217
| [[Ficheru:Reginald Thomas 1929.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7307870|Reg Thomas]]''
| mediofondista galés (1907–1946)
| 1907
| 1946
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 3218
|
| ''[[:d:Q7308838|Reginald Phillips]]''
| xugador de críquet galés (1897–1963)
| 1897
| 1963
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3219
|
| ''[[:d:Q7308884|Reginald Sutcliffe]]''
|
| 1904
| 1991
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3220
|
| ''[[:d:Q7319298|Rex Richards]]''
|
| 1934
| 1989
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3221
|
| ''[[:d:Q7321764|Rhys Cadwaladr]]''
|
| 1666
| 1690
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3222
|
| ''[[:d:Q7321781|Rhys Gethin]]''
|
| 1350
| 1405
| ''[[:d:Q13130344|Nant Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3223
|
| ''[[:d:Q7321796|Rhys Jones]]''
|
| 1941
| 2001
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3224
|
| ''[[:d:Q7321821|Rhys Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
| 2021
| ''[[:d:Q7570735|Southerndown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3225
|
| ''[[:d:Q7321830|Rhys Prichard]]''
| poeta galés (1579–1644)
| 1579
| 1644
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 3226
|
| ''[[:d:Q7321835|Rhys Rhys-Williams]]''
|
| 1865
| 1955
| ''[[:d:Q6875781|Miskin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3227
| [[Ficheru:Portrait of Sir Rhys ab Thomas, Knight Banneret & K-G (4672073).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321859|Rhys ap Thomas]]''
|
| 1449
| 1525
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3228
|
| ''[[:d:Q7323024|Rice Mansel]]''
|
| 1487
| 1559
| ''[[:d:Q645198|Oxwich]]''
|-
| style='text-align:right'| 3229
|
| ''[[:d:Q7323907|Richard Bagnall-Oakeley]]''
| arqueru galés (1865–1947)
| 1865
| 1947
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3230
|
| ''[[:d:Q7324005|Richard Bassett]]''
|
| 1777
| 1852
| ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]''
|-
| style='text-align:right'| 3231
|
| ''[[:d:Q7324011|Richard Bates]]''
|
| 1829
| 1889
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3232
|
| ''[[:d:Q7324421|Richard Bryn Williams]]''
|
| 1902
| 1981
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 3233
| [[Ficheru:Sir Richard Clough by Moses Griffith 02188.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7324802|Richard Clough]]''
|
| 1539<br/>1530
| 1570
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 3234
|
| ''[[:d:Q7324958|Richard Crawley]]''
|
| 1840
| 1893
| ''[[:d:Q744944|Raglan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3235
| [[Ficheru:Richard-Davies-AS-Môn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325106|Richard Davies]]''
| políticu galés (1818–1896)
| 1818
| 1896
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 3236
| [[Ficheru:Richard Davies Esgob Llanelwy a Thyddewi Bishp of St Davids, Wales (d. 1581) 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325110|Richard Davies]]''
|
| 1505<br/>1501
| 1581
| ''[[:d:Q13128908|Gyffin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3237
| [[Ficheru:Richard Davies, Llanbryn-mair (Mynyddog, 1833-77) NLW3364536.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325108|Richard Davies]]''
| poeta galés (1833–1877)
| 1833
| 1877
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 3238
|
| ''[[:d:Q7325109|Richard Davies]]''
| actor galés (1926–2015)
| 1926
| 2015
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 3239
| [[Ficheru:Richard Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325458|Richard Edwards]]''
| políticu australianu
| 1842
| 1915
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3240
| [[Ficheru:Richard Ellis (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325487|Richard Ellis]]''
|
| 1865
| 1928
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3241
|
| ''[[:d:Q7325626|Richard Farrington]]''
|
| 1702
| 1772
| ''[[:d:Q13129688|Llechylched]]''
|-
| style='text-align:right'| 3242
| [[Ficheru:Samuel Woodforde (1763-1817) - Richard Fenton (1746–1821) - 732230 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325647|Richard Fenton]]''
|
| 1746
| 1821
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 3243
| [[Ficheru:Pfeninger, R. E.; R. Glynn Vivian.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325950|Richard Glynn Vivian]]''
|
| 1835
| 1910
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3244
|
| ''[[:d:Q7326090|Richard Griffiths]]''
|
| 1756
| 1826
| ''[[:d:Q17715131|Llanwonno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3245
|
| ''[[:d:Q7326420|Richard Herbert]]''
| xugador de dardos galés (1972–2012)
| 1972
| 2012
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3246
|
| ''[[:d:Q7326925|Richard Jones]]''
|
| 1603
| 1650
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3247
|
| ''[[:d:Q7326929|Richard Jones]]''
|
| 1757
| 1814
| ''[[:d:Q6661917|Llanychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3248
| [[Ficheru:Richard Llwyd.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7327422|Richard Llwyd]]''
|
| 1752
| 1835
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 3249
|
| ''[[:d:Q7327487|Richard Lucas]]''
|
| 1648
| 1715
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 3250
|
| ''[[:d:Q7327908|Richard Morris]]''
|
| 1703
| 1779
| ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3251
| [[Ficheru:Richard Mullock.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7327948|Richard Mullock]]''
| árbitru de rugbi a 15 galés (1851–1920)
| 1851
| 1920
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3252
|
| ''[[:d:Q7328001|Richard Nanney]]''
|
| 1691
| 1767
| ''[[:d:Q17744296|Cefndeuddwr Farmhouse]]''
|-
| style='text-align:right'| 3253
| [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Richard Owen, (y diwygiwr enwog) (4671728) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7328216|Richard Owen]]''
|
| 1839
| 1887
| ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]''
|-
| style='text-align:right'| 3254
|
| ''[[:d:Q7328276|Richard Parkhouse]]''
| xugador de críquet galés (1910–1984)
| 1910
| 1984
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3255
| [[Ficheru:Professor Richard Parry-Jones CBE.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7328285|Richard Parry-Jones]]''
|
| 1951
| 2021
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3256
| [[Ficheru:Richard Pennant Thomson 1790s.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7328358|Richard Pennant, 1st Baron Penrhyn]]''
| políticu británicu
| 1737
| 1808
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3257
| [[Ficheru:Richard Perryn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7328379|Richard Perryn]]''
|
| 1723
| 1803
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 3258
|
| ''[[:d:Q7328491|Richard Powell]]''
| xugador de rugbi union británicu (1864–1944)
| 1864
| 1944
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3259
|
| ''[[:d:Q7328531|Richard Pryse]]''
|
| 1501
| 1623
| ''[[:d:Q26212157|Gogerddan Mansion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3260
|
| ''[[:d:Q7328693|Richard Roberts]]''
|
| 1884
| 1970
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3261
|
| ''[[:d:Q7329296|Richard Summers]]''
| xugador de rugbi union británicu (1860–1941)
| 1860
| 1941
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 3262
|
| ''[[:d:Q7329418|Richard Tecwyn Williams]]''
| bioquímicu galés (1900–1979)
| 1909
| 1979
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 3263
|
| ''[[:d:Q7329440|Richard Thomas]]''
| oficial británicu (1932–1998)
| 1932
| 1998
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3264
|
| ''[[:d:Q7329445|Richard Thomas]]''
|
| 1753
| 1780
| ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3265
| [[Ficheru:Richard Trefor (1558 - 1638).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7329554|Richard Trevor]]''
| políticu galés (1558–1638)
| 1558
| 1638
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 3266
| [[Ficheru:Portrait of Ricardvs Vavghanvs (4672123).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7329644|Richard Vaughan]]''
| sacerdote británicu (1550–1607)
| 1550
| 1607
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 3267
|
| ''[[:d:Q7329946|Richard Whitford]]''
|
| 1495
| 1543
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 3268
|
| ''[[:d:Q7329983|Richard William Allen]]''
|
| 1867
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3269
| [[Ficheru:Richard William Leslie Wain (1896–1917).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7329992|Richard William Leslie Wain]]''
| militar galés (1896–1917)
| 1896
| 1917
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3270
|
| ''[[:d:Q7330013|Richard Williams Morgan]]''
|
| 1815
| 1889
| ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3271
| [[Ficheru:Robbie James.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7340921|Robbie James]]''
| futbolista británicu (1957–1998)
| 1957
| 1998
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3272
| [[Ficheru:Robert Armstrong-Jones 1933.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7341588|Robert Armstrong-Jones]]''
| psiquiatra británicu
| 1857
| 1943
| ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3273
|
| ''[[:d:Q7342182|Robert Blythe]]''
| actor galés (1947–2018)
| 1947
| 2018
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 3274
| [[Ficheru:Mr. R. Bryan (5292071).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7342477|Robert Bryan]]''
|
| 1858
| 1920
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3275
| [[Ficheru:Robert Bye VC IWM Q 114616.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7342553|Robert Bye]]''
| soldáu galés (1889–1962)
| 1889
| 1962
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3276
|
| ''[[:d:Q7342900|Robert Chester]]''
|
| 1566
| 1640
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3277
|
| ''[[:d:Q7343089|Robert Cooke]]''
| políticu británicu (1930–1987)
| 1930
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3278
| [[Ficheru:Robert Daniell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7343389|Robert Daniell]]''
| políticu galés (1646–1718)
| 1646
| 1718
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3279
|
| ''[[:d:Q7343426|Robert Davies]]''
| futbolista británicu (1869–1930)
| 1869
| 1930
| ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]''
|-
| style='text-align:right'| 3280
|
| ''[[:d:Q7343516|Robert Dewi Williams]]''
|
| 1870
| 1955
| ''[[:d:Q3406258|Pandy Tudur]]''
|-
| style='text-align:right'| 3281
|
| ''[[:d:Q7343531|Robert Dickie]]''
| boxeador galés (1964–2010)
| 1964
| 2010
| ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3282
| [[Ficheru:Revd Robert Ellis (Cynddelw, 1812-75) NLW3364283.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7344015|Robert Ellis]]''
|
| 1812
| 1875
| ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3283
|
| ''[[:d:Q7344034|Robert Ellis]]''
|
| 1898
| 1966
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3284
| [[Ficheru:Robert Harris, C.M.G., R.C.A. (I0007812).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7345286|Robert Harris]]''
| pintor canadianu
| 1849
| 1919
| ''[[:d:Q3400184|Caerhun]]''
|-
| style='text-align:right'| 3285
|
| ''[[:d:Q7345469|Robert Herring]]''
| poeta británicu
| 1903
| 1975
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3286
| [[Ficheru:Robert Jermain Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7346107|Robert Jermain Thomas]]''
| misioneru galés (1840–1866)
| 1840
| 1866
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 3287
|
| ''[[:d:Q7346173|Robert Jones]]''
| futbolista británicu (1868–1939)
| 1868
| 1939
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3288
| [[Ficheru:Robert Jones (surgeon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7346178|Robert Jones]]''
|
| 1857
| 1933
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3289
|
| ''[[:d:Q7346179|Robert Jones]]''
|
| 1809
| 1879
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3290
| [[Ficheru:Robert Jones Derfel (1824-1905) NLW3364553.jpg|center|128px]]
| [[Robert Jones Derfel]]
|
| 1824
| 1905
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3291
|
| ''[[:d:Q6248386|John Meeson Parsons]]''
|
| 1798
| 1870
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3292
|
| ''[[:d:Q6248405|John Meirion Morris]]''
| escultor galés (1936–2020)
| 1936
| 2020
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3293
|
| ''[[:d:Q6248513|John Meredith]]''
|
| 1863
| 1920
| ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3294
|
| ''[[:d:Q6248845|John Mills]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1982
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 3295
|
| ''[[:d:Q6249221|John Montgomery Traherne]]''
|
| 1788
| 1860
| ''[[:d:Q5140546|Coedarhydyglyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3296
|
| ''[[:d:Q6249387|John Morgan]]''
| sacerdote galés (1886–1957)
| 1886
| 1957
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3297
|
| ''[[:d:Q6249396|John Morgan]]''
|
| 1855
| 1937
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 3298
|
| ''[[:d:Q6249412|John Morgan]]''
|
| 1688
| 1733
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3299
| [[Ficheru:Sir John Morris-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6249473|John Morris-Jones]]''
| poeta galés (1864–1929)
| 1864
| 1929
| ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3300
|
| ''[[:d:Q6250035|John Myles]]''
| ministru galés (1621–1683)
| 1621
| 1683
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q3400273|Clifford]]''
|-
| style='text-align:right'| 3301
|
| ''[[:d:Q6251311|John Ormond]]''
| poeta británicu
| 1923
| 1990
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3302
|
| ''[[:d:Q6251352|John Osborn Williams]]''
| empresariu galés (1886–1963)
| 1886
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3303
| [[Ficheru:Colonel Sir John Owen of Clenenney, Knt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6251441|John Owen]]''
|
| 1600
| 1666
| ''[[:d:Q13127132|Clenennau]]''
|-
| style='text-align:right'| 3304
|
| ''[[:d:Q6251444|John Owen]]''
|
| 1698
| 1755
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3305
| [[Ficheru:Ap Ffarmwr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6251454|John Owen Jones]]''
| periodista británicu
| 1861
| 1899
| ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3306
| [[Ficheru:John Parry (Mormon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6251980|John Parry]]''
| direutor d'orquesta estauxunidense (1789–1868)
| 1789
| 1868
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3307
| [[Ficheru:John Parry, harpist.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6251987|John Parry Ddall]]''
|
| 1710
| 1782
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 3308
| [[Ficheru:SirJohnPowell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6253276|John Powell]]''
|
| 1633
| 1696
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 3309
|
| ''[[:d:Q6253393|John Price]]''
|
|
| 1584
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3310
| [[Ficheru:Portrait of J. Price, B.D., F.S.A (4673426).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6253407|John Price]]''
|
| 1735
| 1813
| ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]''<br/>[[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 3311
|
| ''[[:d:Q6253405|John Price]]''
|
| 1854
| 1907
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3312
|
| ''[[:d:Q6253409|John Price Davies]]''
| futbolista británicu (1862–1955)
| 1862
| 1955
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3313
|
| ''[[:d:Q6253502|John Pryce]]''
|
| 1828
| 1903
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3314
|
| ''[[:d:Q6253643|John Quantick]]''
| futbolista británicu (1909–1972)
| 1909
| 1972
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 3315
|
| ''[[:d:Q6254476|John Rees]]''
|
| 1857
| 1949
| ''[[:d:Q20598284|Cwmgiedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3316
| [[Ficheru:John-rhys-evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6254706|John Rhys Evans]]''
|
| 1930
| 2010
| ''[[:d:Q5900757|Hopkinstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3317
| [[Ficheru:Tryfanwy 01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6254763|Tryfanwy]]''
|
| 1867
| 1924
| ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3318
|
| ''[[:d:Q6255172|John Roberts]]''
|
| 1880
| 1959
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3319
|
| ''[[:d:Q6255179|John Roberts]]''
|
| 1775
| 1829
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3320
| [[Ficheru:John Roberts (missionary).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6255191|John Roberts]]''
|
| 1853
| 1949
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3321
| [[Ficheru:John Robins rugby 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6255264|John Robins]]''
| xugador de rugbi galés (1926–2007)
| 1926
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3322
| [[Ficheru:John Ross.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6255691|John Ross]]''
| esplorador galés (1817–1903)
| 1817
| 1903
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3323
|
| ''[[:d:Q6255826|John Rowland]]''
|
| 1936
| 2002
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3324
|
| ''[[:d:Q6255842|John Rowlands]]''
| escritor británicu (1938–2015)
| 1938
| 2015
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3325
|
| ''[[:d:Q6255974|John Russell]]''
| médicu militar galés (1893–1917)
| 1893
| 1917
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3326
| [[Ficheru:JOHN SALUSBURY BY ZOFFANY (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6256555|John Salusbury]]''
|
| 1707
| 1762
| ''[[:d:Q13125684|Bachegraig]]''<br/>''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 3327
| [[Ficheru:Sir John Salisbury by Moses Griffith 02197.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6256556|John Salusbury]]''
|
| 1565
| 1612<br/>1613
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 3328
| [[Ficheru:Sir-John-Henry-Philipps-Scourfield.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6257135|Sir John Scourfield, 1st Baronet]]''
|
| 1808
| 1876
| ''[[:d:Q123520891|Williamston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3329
| [[Ficheru:John Chick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6258851|John Stanley Chick]]''
| as de l'aviación galés (1897–1960)
| 1897
| 1960
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 3330
| [[Ficheru:J Strand-Jones-1901.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6259367|John Strand-Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1958)
| 1877
| 1958
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3331
| [[Ficheru:Reverend John Sylvester John Gardiner.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6259875|John Sylvester John Gardiner]]''
| sacerdote estauxunidense (1765–1830)
| 1765
| 1830
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 3332
| [[Ficheru:John T. Pritchard (1883-1965) (8276639652).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6260079|John T. Pritchard]]''
| políticu estauxunidense
| 1883
| 1965
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3333
|
| ''[[:d:Q6260494|John Thomas]]''
|
|
| 1920
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3334
|
| ''[[:d:Q6260506|John Thomas]]''
| clérigu galés (1736–1769)
| 1736
| 1769
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3335
| [[Ficheru:John Thomas Job.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6260584|John Thomas Job]]''
|
| 1867
| 1938
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 3336
|
| ''[[:d:Q6260713|John Thorley]]''
|
| 1927
| 2005
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 3337
| [[Ficheru:JAPT Karsch.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6261173|John Treasure]]''
|
| 1924
| 2004
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 3338
|
| ''[[:d:Q6261246|John Trevor]]''
|
|
| 1357
| ''[[:d:Q7839020|Trevor]]''
|-
| style='text-align:right'| 3339
|
| ''[[:d:Q6261280|John Tripp]]''
| poeta británicu
| 1927
| 1986
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 3340
|
| ''[[:d:Q6261637|John Uzzell Edwards]]''
| pintor galés (1934–2014)
| 1934
| 2014
| ''[[:d:Q5262556|Deri]]''
|-
| style='text-align:right'| 3341
|
| ''[[:d:Q6261849|John Vaughan, 1st Viscount Lisburne]]''
| políticu galés (1667–1721)
| 1667
| 1720<br/>1721
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3342
| [[Ficheru:John Vaughan (1603-1674), follower of John Michael Wright.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6261871|John Vaughan]]''
|
| 1603
| 1674
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3343
| [[Ficheru:John Viriamu Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6262037|John Viriamu Jones]]''
|
| 1856
| 1901
| ''[[:d:Q13130712|Pentre Poeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3344
| [[Ficheru:Wisconsin politician John W. Thomas.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6262574|John W. Thomas]]''
| políticu estauxunidense (1846–1925)
| 1846
| 1925
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3345
|
| ''[[:d:Q6262923|John Walter Jones]]''
|
| 1946
| 2020
| ''[[:d:Q3397276|Moelfre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3346
|
| ''[[:d:Q6262936|John Walters]]''
|
| 1760
| 1789
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3347
| [[Ficheru:Portrait of Effigies of the White's in Tenby Church (4672150).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6263796|John White]]''
|
| 1590
| 1645
| ''[[:d:Q7321488|Rhoscrowther]]''
|-
| style='text-align:right'| 3348
|
| ''[[:d:Q6264119|John William Best]]''
|
| 1912
| 2000
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3349
|
| ''[[:d:Q6264149|John William Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1875–1947)
| 1875
| 1947
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 3350
| [[Ficheru:Jwgreene.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6264172|John William Greene]]''
| políticu galés (1876–1959)
| 1876
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3351
|
| ''[[:d:Q6264334|John Williams]]''
|
| 1757
| 1810
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3352
|
| ''[[:d:Q6264332|John Williams]]''
|
|
| 1613
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3353
|
| ''[[:d:Q6264353|John Williams]]''
|
| 1762
| 1802
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 3354
|
| ''[[:d:Q6264359|John Williams]]''
|
| 1626
| 1673
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 3355
|
| ''[[:d:Q6264378|John Williams]]''
|
| 1760
| 1826
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 3356
|
| ''[[:d:Q6265051|John Wynne]]''
|
| 1650
| 1714
| ''[[:d:Q16934171|Tegeingl]]''<br/>''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3357
|
| ''[[:d:Q6265540|John de Ferrers, 1st Baron Ferrers of Chartley]]''
|
| 1271
| 1324
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3358
| [[Ficheru:John de Vere, 15th Earl of Oxford cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6265659|John de Vere, 15th Earl of Oxford]]''
| poeta galés (1488–1540)
| 1488
| 1540
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3359
|
| ''[[:d:Q6265805|John of Monmouth]]''
| militar galés (1182–1248)
| 1184<br/>1182
| 1248
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3360
|
| ''[[:d:Q6266053|Johnnie Clay]]''
| xugador de críquet británicu (1898–1973)
| 1898
| 1973
| ''[[:d:Q4942682|Bonvilston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3361
| [[Ficheru:Johnny Basham 1914.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6266298|Johnny Basham]]''
| boxeador galés (1890–1947)
| 1890
| 1947
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3362
|
| ''[[:d:Q6266931|Johnny Houlston]]''
| boxeador galés (1917–1962)
| 1917
| 1962
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3363
| [[Ficheru:Johnny Jenkins (1875–1945).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6266963|Johnny Jenkins]]''
|
| 1875
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3364
|
| ''[[:d:Q6267335|Johnny Morris]]''
| presentador de televisión galés (1916–1999)
| 1916
| 1999
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3365
|
| ''[[:d:Q6267578|Johnny Ring]]''
|
| 1900
| 1984
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 3366
|
| ''[[:d:Q6267780|Johnny Thomas]]''
|
| 1880
| 1954
| ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3367
| [[Ficheru:Jon Manchip White171.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6271197|Jon Manchip White]]''
|
| 1924
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3368
|
| ''[[:d:Q6271440|Jon Raven]]''
|
| 2000
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3369
|
| ''[[:d:Q6273019|Jonathan Edwards]]''
|
| 1629
| 1712
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3370
|
| ''[[:d:Q6273443|Jonathan Hughes]]''
|
| 1721
| 1805
| ''[[:d:Q29481655|Pengwern Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 3371
| [[Ficheru:Jonathan Rogers GC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6274260|Jonathan Rogers]]''
| militar galés (1920–1964)
| 1920
| 1964
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 3372
|
| ''[[:d:Q6274785|Jonathan Williams]]''
|
| 1754<br/>1752
| 1829
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 3373
|
| ''[[:d:Q6281609|Joseph Booth]]''
| xugador de rugbi union británicu (1873–1958)
| 1873
| 1958
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3374
|
| ''[[:d:Q6282275|Joseph Corsi]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1894–1959)
| 1894
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3375
| [[Ficheru:Portrait of J. D. Jones (4671538).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6282491|Joseph David Jones]]''
|
| 1827
| 1870
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3376
| [[Ficheru:Joseph Davies (1866-1954) portrait.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q6282502|Joseph Davies]]''
| políticu británicu (1866–1954)
| 1866
| 1954
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3377
|
| ''[[:d:Q6282851|Joseph Edward Crawshay Partridge]]''
| xugador de rugbi union sudafricanu (1879–1965)
| 1879
| 1965
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3378
| [[Ficheru:Joseph Edwards (1814–1882) sculptor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6282865|Joseph Edwards]]''
|
| 1814
| 1882
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3379
|
| ''[[:d:Q6283815|Joseph Harris]]''
|
| 1704<br/>1702
| 1764
| ''[[:d:Q7837765|Trefeca]]''
|-
| style='text-align:right'| 3380
| [[Ficheru:Portrait of Joseph Harris, 'Gomer' (4670840) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6283821|Joseph Harris]]''
|
| 1773
| 1825
| ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''<br/>''[[:d:Q3460673|Wolf's Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 3381
| [[Ficheru:Joseph Jenkins CC.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6284379|Joseph Jenkins]]''
|
| 1818
| 1898
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3382
|
| ''[[:d:Q6287209|Joseph Stone]]''
| médicu militar británicu (1903–1986)
| 1903
| 1986
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3383
| [[Ficheru:Joshua T Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6290254|Joshua T. Owen]]''
|
| 1821
| 1887
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3384
|
| ''[[:d:Q6290431|Josiah Boydell]]''
| pintor británicu (1752–1817)
| 1752
| 1817
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 3385
| [[Ficheru:Dan Jones 1928.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16073356|David Jones]]''
|
| 1901
| 1968
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3386
|
| ''[[:d:Q16087651|Jackie Sutton]]''
| boxeador galés
| 1920
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3387
|
| ''[[:d:Q16089619|Archie Lamb]]''
| diplomáticu británicu
| 1921
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3388
|
| ''[[:d:Q16090378|Robert Morris]]''
| xugador de críquet galés (1926–2007)
| 1926
| 2007
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3389
|
| ''[[:d:Q16090862|Haydn Morris]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1928
| 2021
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 3390
|
| ''[[:d:Q16091470|Owen Harries]]''
|
| 1930
| 2020
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3391
|
| ''[[:d:Q16091496|Les Jones]]''
| futbolista británicu (1930–2016)
| 1930
| 2016
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 3392
|
| ''[[:d:Q16091540|Edward Millward]]''
|
| 1930
| 2020
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3393
|
| ''[[:d:Q16091844|Ted Grace]]''
| políticu australianu
| 1931
| 2020
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3394
| [[Ficheru:Jeffrey-steele-10-2-2014.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q16092037|Jeffrey Steele]]''
| artista británicu
| 1931
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3395
|
| ''[[:d:Q16092619|Hugh Davies]]''
|
| 1932
| 2017
| ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 3396
|
| ''[[:d:Q16097086|Robert Alwyn Hughes]]''
|
| 1935
| 2020
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 3397
|
| ''[[:d:Q16104421|Billy Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1936
| 2022
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3398
|
| ''[[:d:Q16104440|Valerie Ganz]]''
|
| 1936
| 2015
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 3399
|
| ''[[:d:Q16104808|Juliet Ace]]''
| dramaturga británica
| 1938
| 2025
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3400
| [[Ficheru:Judith-lumley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16105688|Judith M. Lumley]]''
| xinecóloga galesa (1941–2018)
| 1941
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3401
|
| ''[[:d:Q16106989|Neville Hughes]]''
| actor británicu (1945–2015)
| 1945
| 2015
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 3402
|
| ''[[:d:Q16107553|Lawrence Williams]]''
| xugador de críquet galés
| 1946
| 2023
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 3403
|
| ''[[:d:Q16148758|Nick Griffiths]]''
| políticu australianu
| 1951
| 2025
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3404
| [[Ficheru:PhilipBounds2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16190199|Philip Bounds]]''
| historiador británicu
| 1950
| 2020
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3405
|
| ''[[:d:Q16190509|Helen Griffin]]''
|
| 1958
| 2018
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3406
|
| ''[[:d:Q16191353|Thomas Thomas]]''
| políticu canadianu (1899–1980)
| 1899
| 1980
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3407
|
| ''[[:d:Q16198194|Lew Baker]]''
| policía galés
| 1825
| 1870
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3408
|
| ''[[:d:Q16199534|Ian Lloyd]]''
|
|
| 1989
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 3409
|
| ''[[:d:Q16199645|Jesse Meredith]]''
|
| 1906
| 1974
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 3410
|
| ''[[:d:Q16200395|Rees Hopkin Rhys]]''
|
| 1819
| 1899
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3411
| [[Ficheru:CharletStraton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16203457|Emmeline Lewis Lloyd]]''
| guía de monte galesa (1827–1913)
| 1827
| 1913
| ''[[:d:Q1324865|Elan Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 3412
| [[Ficheru:William lathan bevan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16205567|William Latham Bevan]]''
|
| 1821
| 1908
| ''[[:d:Q4877452|Beaufort]]''
|-
| style='text-align:right'| 3413
|
| ''[[:d:Q16205780|Howell de Francis]]''
|
|
| 1966
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3414
|
| ''[[:d:Q16205902|Thomas Grey]]''
|
|
| 1915
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3415
|
| ''[[:d:Q16206141|Tom Llewellyn]]''
|
| 1882
| 1956
| ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3416
|
| ''[[:d:Q16206326|William Rees]]''
|
| 1899
| 1968
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 3417
|
| ''[[:d:Q16206367|Johnny Rogers]]''
|
| 1892
| 1958
| ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 3418
|
| ''[[:d:Q16206879|Hugh Lloyd]]''
|
| 1586
| 1667
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3419
|
| ''[[:d:Q16210390|Louisa Henrietta Sheridan]]''
|
| 1810
| 1842
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 3420
|
| ''[[:d:Q16228121|Brian Radford]]''
|
| 1926
| 2007
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 3421
|
| ''[[:d:Q16230200|Thomas Chapman]]''
| futbolista británicu
| 1871
| 1929
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3422
|
| ''[[:d:Q16237410|Wynford Evans]]''
| cantante galés (1946–2009)
| 1946
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3423
|
| ''[[:d:Q16240303|Oliver Lloyd]]''
|
| 1520
| 1589
| ''[[:d:Q20600968|Leighton]]''
|-
| style='text-align:right'| 3424
| [[Ficheru:Sarah Gwynne Wesley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16258569|Sarah Wesley]]''
|
| 1726
| 1822
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''<br/>''[[:d:Q5524325|Garth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3425
|
| ''[[:d:Q16266578|Ray Henwood]]''
| actor neozelandés
| 1937
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3426
|
| ''[[:d:Q16325363|Frank Spiller Locke]]''
| escritor galés (1866–1949)
| 1866
| 1949
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3427
|
| ''[[:d:Q16522550|Robert Ernest Smith]]''
|
| 1917
| 1986
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3428
|
| ''[[:d:Q16524116|Isabella Gifford]]''
|
| 1825
| 1891
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3429
| [[Ficheru:Edward Owen's photography 'Arrived at Chubut in 1874' (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16559378|Edward Maes Llaned Owen]]''
| inxenieru galés (1846–1931)
| 1846
| 1931
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3430
|
| ''[[:d:Q16591980|Owen Roberts]]''
|
| 1939
| 2012
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 3431
|
| ''[[:d:Q16623283|William Peart]]''
| futbolista británicu
| 1904
| 1991
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3432
| [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1956, Aberdare (1464449).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16658494|Mathonwy Hughes]]''
|
| 1901
| 1999
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 3433
|
| ''[[:d:Q16658495|Edward Prosser Rhys]]''
|
| 1901
| 1945
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3434
| [[Ficheru:John Ellis Williams, the author, at his desk (1540166).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16658496|J. Ellis Williams]]''
|
| 1901
| 1975
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3435
|
| ''[[:d:Q16707733|Harry Goodwin]]''
| xugador de críquet galés (1870–1955)
| 1870
| 1955
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3436
|
| ''[[:d:Q16734442|John Peter]]''
|
| 1938
| 2020
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3437
| [[Ficheru:Aled Roberts (6324905377).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16735288|Aled Roberts]]''
| políticu británicu
| 1962
| 2022
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3438
| [[Ficheru:Revd Robert Thomas (Ap Vychan, 1809-80) NLW3362405 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16737330|Robert Thomas]]''
|
| 1809
| 1880
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3439
|
| ''[[:d:Q16737328|John William Thomas]]''
|
| 1805
| 1840
| ''[[:d:Q11012111|Pentir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3440
| [[Ficheru:Revd William Williams (Caledfryn, 1801-69) NLW3362700.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16737332|William Williams]]''
|
| 1801
| 1869
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 3441
|
| ''[[:d:Q16737333|John Williams]]''
|
| 1801
| 1859
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3442
| [[Ficheru:George-lawrence-en-la-imprenta.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16738650|George Lawrence Davis]]''
| misioneru galés (1830–1894)
| 1830
| 1894
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3443
|
| ''[[:d:Q16744933|John Bulloch]]''
| periodista británicu (1928–2010)
| 1928
| 2010
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3444
| [[Ficheru:Danny Winter (1947).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q16745080|Danny Winter]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 2004
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3445
|
| ''[[:d:Q16822099|Preston Austin]]''
|
| 1827
| 1908
| ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3446
|
| ''[[:d:Q16839740|Hugh Foulkes]]''
| futbolista británicu (1909–1981)
| 1909
| 1981
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3447
|
| ''[[:d:Q16840644|Marmaduke Gwynne]]''
|
| 1691
| 1769
| ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3448
| [[Ficheru:The Trial of Queen Caroline 1820 by Sir George Hayter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16842663|Henry Devereux, 14th Viscount Hereford]]''
|
| 1777
| 1843
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 3449
| [[Ficheru:Hugh Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16845399|Hugh Hughes]]''
| pintor británicu
| 1790
| 1863
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3450
| [[Ficheru:Sir John Salisbury by Moses Griffith 02197.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16846411|John Salusbury]]''
|
| 1520
| 1578
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 3451
|
| ''[[:d:Q16848905|Ehud Rogers]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1996
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 3452
| [[Ficheru:Bishop John Wynne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16849924|John Wynne]]''
| sacerdote galés (1667–1743)
| 1667
| 1743
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3453
| [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch D Jones, Llangan .. NLW3365112.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16850823|David Jones]]''
|
| 1736
| 1810
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 3454
|
| ''[[:d:Q16851896|William Jones]]''
|
| 1762
| 1846
| ''[[:d:Q3406264|Gresford]]''
|-
| style='text-align:right'| 3455
|
| ''[[:d:Q16854017|Joshua Parry]]''
|
| 1719
| 1776
| ''[[:d:Q6661429|Llangan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3456
|
| ''[[:d:Q16855987|D. Geraint James]]''
|
| 1922
| 2010
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 3457
|
| ''[[:d:Q16856736|Albert Purchas]]''
| arquiteutu australianu (1825–1909)
| 1825
| 1909
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 3458
| [[Ficheru:William Jenkins Rees Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16858267|William Jenkins Rees]]''
|
| 1772
| 1855
| ''[[:d:Q20593537|Llandingad]]''
|-
| style='text-align:right'| 3459
| [[Ficheru:Sir John Waters by William Salter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16859200|John Waters]]''
| líder militar galés (1774–1842)
| 1774
| 1842
| ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3460
|
| ''[[:d:Q16859746|Hugh Lloyd]]''
|
| 1546
| 1601
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 3461
|
| ''[[:d:Q16859745|David Lloyd]]''
| biógrafu galés (1635–1692)
| 1635
| 1692
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3462
|
| ''[[:d:Q16863488|Ellis Price]]''
| políticu galés (1505–1594)
| 1505
| 1594
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3463
|
| ''[[:d:Q16863621|Walter Rumsey]]''
|
| 1584
| 1660
| ''[[:d:Q6661701|Llanover]]''
|-
| style='text-align:right'| 3464
|
| ''[[:d:Q16863901|David Davies]]''
|
| 1906
| 1974
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3465
|
| ''[[:d:Q16885562|Richard Price]]''
|
| 1773
| 1861
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 3466
|
| ''[[:d:Q16933947|Martin Lluelyn]]''
|
| 1616
| 1682
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3467
| [[Ficheru:Rosemary Moravec 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16937524|Rosemary Dorothy Moravec]]''
|
| 1946
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3468
|
| ''[[:d:Q16943691|Edward Alfred Jones]]''
|
| 1872
| 1943
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3469
|
| ''[[:d:Q16943702|Laurence Bedford Potter]]''
| ganaderu canadianu (1883–1943)
| 1883
| 1943
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3470
| [[Ficheru:British School - David Davis (1797–1866), of Blaengarn - NMW A 3806 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16973311|David Davis, Blaengwawr]]''
|
| 1797
| 1866
| ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3471
|
| ''[[:d:Q16973316|David Williams]]''
| industrial galés (1809–1863)
| 1809
| 1863
| ''[[:d:Q8059810|Ystradowen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3472
|
| ''[[:d:Q16991664|Evan Edwards]]''
|
| 1898
| 1958
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3473
|
| ''[[:d:Q17002888|Ewart Lewis]]''
|
| 1914
| 1963
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 3474
|
| ''[[:d:Q17006607|Frances Williams]]''
|
| 1904
| 1978
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3475
| [[Ficheru:Rev Thomas Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17014441|Thomas Price]]''
|
| 1820
| 1888
| ''[[:d:Q6661585|Llanhamlach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3476
| [[Ficheru:Major William Henry Skinner.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17020455|William Henry Skinner]]''
| arquiteutu neozelandés (1838–1915)
| 1838
| 1915
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3477
|
| ''[[:d:Q17027823|Chris Williams]]''
|
| 1963
| 2024
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3478
| [[Ficheru:Idris Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17029028|Idris Williams]]''
|
| 1836
| 1894
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3479
| [[Ficheru:J.E. Vincent in WT Pike Biographies Berks Bucks & Beds (29).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17029694|James Edmund Vincent]]''
| periodista británicu
| 1857
| 1909
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 3480
| [[Ficheru:The Rev. William Morris D.D., Treorchy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17053621|William Morris]]''
|
| 1843
| 1922
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3481
|
| ''[[:d:Q17141872|Jennette Fothergill]]''
| escritora galesa (1821–1921)
| 1821
| 1921
| ''[[:d:Q6176372|Jeffreyston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3482
| [[Ficheru:Tom Rees 1915.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17152128|Tom Rees]]''
|
| 1895
| 1916
| ''[[:d:Q7450887|Sennybridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 3483
|
| ''[[:d:Q17161194|Anthony Charles]]''
| lluchador profesional xaponés (1936–2015)
| 1936
| 2015
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3484
| [[Ficheru:Tony Orchard Univ portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17199130|Tony Orchard]]''
| químicu galés (1941–2005)
| 1941
| 2005
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3485
|
| ''[[:d:Q18126117|Billy Hough]]''
|
| 1908
|
| ''[[:d:Q5603927|Greenfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 3486
|
| ''[[:d:Q14945674|Emlyn Rhoderick]]''
| físicu galés (1920–2007)
| 1920
| 2007
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3487
| [[Ficheru:Owen Owen (arolygydd ysgolion).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14945672|Owen Owen]]''
|
| 1850
| 1920
| ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3488
|
| ''[[:d:Q14945676|William Bowen Rowlands]]''
| políticu británicu
| 1837
| 1906
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 3489
|
| ''[[:d:Q14945684|Hugh Williams]]''
|
| 1722
| 1779
| ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3490
|
| ''[[:d:Q14949186|Hilary Tann]]''
| compositora británica
| 1947
| 2023
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 3491
|
| ''[[:d:Q14949184|Clement Price Thomas]]''
|
| 1893
| 1973
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 3492
|
| ''[[:d:Q14982023|John Walters]]''
|
| 1721
| 1797
| ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]''
|-
| style='text-align:right'| 3493
| [[Ficheru:Daniel Lleufer Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15049074|Daniel Lleufer Thomas]]''
|
| 1863
| 1940
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 3494
|
| ''[[:d:Q15050659|Leo McAuliffe]]''
|
| 1933
| 2018
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3495
|
| ''[[:d:Q15054657|John Lasarus Williams]]''
|
| 1924
| 2004
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3496
| [[Ficheru:Watcyn Wyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15074921|Watkin Hezekiah Williams]]''
|
| 1844
| 1905
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3497
|
| ''[[:d:Q15109553|Jim Ede]]''
|
| 1895
| 1990
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3498
| [[Ficheru:Illingworth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15109565|Leslie Gilbert Illingworth]]''
|
| 1902
| 1979
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3499
| [[Ficheru:Gutyn Peris.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q15244394|Griffith Williams]]''
| poeta galés (1769–1838)
| 1769
| 1838
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3500
|
| ''[[:d:Q15378630|Thomas Davis]]''
|
| 1837
| 1919
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 3501
|
| ''[[:d:Q15378639|Phil Clift]]''
|
| 1918
| 2005
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 3502
| [[Ficheru:Joseph Davis 1865 public domain USGov.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15378641|Joseph Davis]]''
| soldáu galés
| 1838
| 1895
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3503
|
| ''[[:d:Q15427153|Patricia Llewellyn]]''
| direutora de televisión británica (1962–2017)
| 1962
| 2017
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3504
|
| ''[[:d:Q15428895|Richard Britnell]]''
| historiador británicu (1944–2013)
| 1944
| 2013
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3505
| [[Ficheru:Reverend Benjamin Evans (Telynfab) (1845–1900) (gcf10105).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15429196|Benjamin Evans]]''
|
| 1844
| 1900
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 3506
|
| ''[[:d:Q15429403|John Vaughan]]''
|
| 1871
| 1956
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3507
|
| ''[[:d:Q15434762|Jack Livesey]]''
| actor galés (1901–1961)
| 1901
| 1961
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3508
|
| ''[[:d:Q15435915|Bernard Lloyd]]''
|
| 1934
| 2018
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3509
|
| ''[[:d:Q15438714|W. D. Davies]]''
| teólogu británicu (1911–2001)
| 1911
| 2001
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 3510
|
| ''[[:d:Q15440925|Philip R. Davies]]''
| arqueólogu británicu (1945–2018)
| 1945
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3511
|
| ''[[:d:Q15452420|Louis Barnett Abrahams]]''
| profesor galés (1839–1918)
| 1839
| 1918
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3512
|
| ''[[:d:Q15453116|Michael Shepherd]]''
|
| 1923
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3513
| [[Ficheru:John Hughes editor 1985.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15453135|John Hughes]]''
|
| 1930
| 2022
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 3514
| [[Ficheru:John Bowen (bishop).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q15453626|John Bowen]]''
|
| 1815
| 1859
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 3515
|
| ''[[:d:Q15453717|Charles Wynford Parsons]]''
| zoólogu galés (1901–1950)
| 1901
| 1950
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3516
|
| ''[[:d:Q15453874|Paul Ferris]]''
| biógrafu británicu (1929–2018)
| 1929
| 2018
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3517
|
| ''[[:d:Q15453944|Terence Rees]]''
| historiador británicu (1928–2014)
| 1928
| 2014
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3518
|
| ''[[:d:Q15454409|Myfanwy Haycock]]''
|
| 1913
| 1963
| ''[[:d:Q7228316|Pontnewynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3519
| [[Ficheru:Portrait of W. Williams (4673914).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15456236|William Williams]]''
| políticu galés (1788–1865)
| 1788
| 1865
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 3520
| [[Ficheru:Peter Reynolds Korea (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15458784|Peter Reynolds]]''
| compositor galés (1958–2016)
| 1958
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3521
|
| ''[[:d:Q15459489|John James]]''
| poeta británicu (1939–2018)
| 1939
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3522
|
| ''[[:d:Q15460120|T. Harri Jones]]''
| poeta británicu
| 1921
| 1965
| ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3523
| [[Ficheru:Sion Trevor - John Trevor (1563–1630) memorial St Cynfarch Ch, Hope, Flintshire Cymru Wales 08.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15460645|John Trevor]]''
| políticu galés (1563–1630)
| 1563
| 1630
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 3524
| [[Ficheru:William Ifor Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15491437|William Ifor Jones]]''
|
| 1900
| 1988
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3525
|
| ''[[:d:Q15493820|Howard Thomas]]''
| productor de radio galés (1909–1986)
| 1909
| 1986
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3526
| [[Ficheru:Retrato de C. W. King (1847) - Visconde de Meneses.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q15523834|Charles William King]]''
| escritor británicu
| 1818
| 1888
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3527
|
| ''[[:d:Q15619225|William Glynne-Jones]]''
|
| 1907
| 1977
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3528
| [[Ficheru:Bardd Cocos 01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q15624399|John Evans]]''
|
| 1826
| 1888
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3529
|
| ''[[:d:Q15637773|Kenneth "Ken" Davies]]''
|
| 1916
| 1984
| ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]''
|-
| style='text-align:right'| 3530
|
| ''[[:d:Q15637838|John Cooke]]''
| oficial galés (1922–2011)
| 1922
| 2011
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 3531
| [[Ficheru:Marendaz (CN) - btv1b53238255h.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15806311|Donald Marcus Kelway Marendaz]]''
|
| 1897
| 1988
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 3532
|
| ''[[:d:Q15954198|Hans Busk]]''
| poeta británicu
| 1772
| 1862
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3533
|
| ''[[:d:Q15967265|Sir John Beynon, 1st Baronet]]''
| empresariu británicu (1864–1944)
| 1864
| 1944
| ''[[:d:Q5050623|Castleton]]''
|-
| style='text-align:right'| 3534
|
| ''[[:d:Q15967282|Thomas Dalton-Morgan]]''
| aviador galés (1917–2004)
| 1917
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3535
| [[Ficheru:Denis Crowley-Milling, 1940.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15967649|Denis Crowley-Milling]]''
|
| 1919
| 1996
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3536
| [[Ficheru:Air Vice-Marshal Meredith Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15969655|Meredith Thomas]]''
| militar galés (1892–1984)
| 1892
| 1984
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3537
|
| ''[[:d:Q15971211|Wilfrith Green]]''
|
| 1872
| 1937
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 3538
| [[Ficheru:Nathaniel Edward Yorke-Davies Vanity Fair 1900-04-12.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15983646|N. E. Yorke Davis]]''
|
| 1841
| 1914
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 3539
|
| ''[[:d:Q15983878|Francis James Burgoyne]]''
|
| 1858
| 1913
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 3540
|
| ''[[:d:Q15983891|William Retlaw Williams]]''
|
| 1863
| 1944
| ''[[:d:Q4666761|Aberclydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3541
| [[Ficheru:Leonard Llewelyn Bulkeley Williams.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q15987407|Leonard Llewelyn Bulkeley Williams]]''
|
| 1861
| 1939
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3542
|
| ''[[:d:Q15989799|James Allen]]''
|
| 1802
| 1897
| ''[[:d:Q5000782|Burton]]''
|-
| style='text-align:right'| 3543
|
| ''[[:d:Q15990059|William Hughes]]''
|
| 1535
| 1600
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3544
|
| ''[[:d:Q15990317|Horace Thomas]]''
|
| 1890
| 1916
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3545
|
| ''[[:d:Q15990363|Thomas Williams]]''
| sacerdote galés (1725–1770)
| 1725
| 1770
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3546
|
| ''[[:d:Q15991633|Robert Williams]]''
| políticu galés (1695–1763)
| 1695
| 1763
| ''[[:d:Q5385173|Erbistock]]''
|-
| style='text-align:right'| 3547
|
| ''[[:d:Q15992732|John Thomas Burton Wollaston]]''
| clérigu galés (1841–1911)
| 1841
| 1911
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3548
|
| ''[[:d:Q15993118|Huw Jenkins]]''
| xugador de críquet galés (1944–2013)
| 1944
| 2013
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3549
|
| ''[[:d:Q15993548|Tony Summers]]''
| nadador galés (1924–2013)
| 1924
| 2013
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3550
|
| ''[[:d:Q15994396|William Davies]]''
| paleontólogu galés (1814–1891)
| 1814
| 1891
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 3551
|
| ''[[:d:Q15994452|George Phillips Bevan]]''
|
| 1830
| 1889
| ''[[:d:Q4877452|Beaufort]]''
|-
| style='text-align:right'| 3552
|
| ''[[:d:Q15994588|John Lloyd]]''
|
| 1750<br/>1749
| 1815
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3553
| [[Ficheru:Thomas Richard Owen, SWGA president 1966-1968.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q15994666|Thomas Richard Owen]]''
|
| 1918
| 1990
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3554
|
| ''[[:d:Q15994689|William Phillips]]''
|
| 1822
| 1905
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 3555
|
| ''[[:d:Q15994726|Harry Morrey Salmon]]''
|
| 1892<br/>1890
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3556
|
| ''[[:d:Q15996134|Gus Merry]]''
|
| 1888
| 1943
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3557
| [[Ficheru:The disillusionment of Idris like a cork out of a soda-water bottle! (5236536).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15996281|Thomas Howell Williams Idris]]''
| políticu británicu (1842–1942)
| 1842
| 1925
| ''[[:d:Q5000782|Burton]]''
|-
| style='text-align:right'| 3558
|
| ''[[:d:Q15997566|Herbert Charles Tippet]]''
| arquiteutu del paisaxe galés (1892–1947)
| 1892
| 1947
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3559
| [[Ficheru:James John Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15997564|James John Thomas]]''
| políticu galés (1868–1947)
| 1868
| 1947
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3560
|
| ''[[:d:Q15997578|Job Wilding]]''
| futbolista británicu (1862–1947)
| 1862
| 1947
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3561
|
| ''[[:d:Q15998021|Phil Tanner]]''
| cantante galés (1862–1950)
| 1862
| 1950
| ''[[:d:Q6661467|Llangennith]]''
|-
| style='text-align:right'| 3562
|
| ''[[:d:Q15998730|Joe Pullman]]''
| xugador de rugbi union británicu (1876–1955)
| 1876
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3563
|
| ''[[:d:Q15998907|Nathaniel Walters]]''
| xugador de rugbi union galés (1875–1956)
| 1875
| 1956
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3564
|
| ''[[:d:Q15999154|Edgar Long]]''
| xugador de rugbi union galés (1907–1958)
| 1907
| 1958
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 3565
|
| ''[[:d:Q15999184|Gilbert Rattenbury]]''
| xugador de críquet galés (1878–1958)
| 1878
| 1958
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3566
|
| ''[[:d:Q15999292|Dick Duckfield]]''
| xugador de críquet galés (1907–1959)
| 1907
| 1959
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 3567
|
| ''[[:d:Q20732679|Cadwaladr Evans]]''
|
| 1664
| 1745
| ''[[:d:Q3359368|Frongoch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3568
|
| ''[[:d:Q20732676|Fanny Mary Katherine Bulkeley-Owen]]''
| escritora galesa (1845–1927)
| 1845
| 1927
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3569
| [[Ficheru:Portrait of Cadwaladr Jones (4671525).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732680|Cadwaladr Jones]]''
|
| 1783
| 1867
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3570
|
| ''[[:d:Q20732681|Cadwaladr Jones]]''
|
| 1794
| 1883
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3571
|
| ''[[:d:Q20732686|Caleb Rees]]''
|
| 1883
| 1970
| ''[[:d:Q3402206|Whitchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3572
| [[Ficheru:Portrait of Caleb Morris (4672653) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732685|Caleb Morris]]''
|
| 1800
| 1865
| ''[[:d:Q3402206|Whitchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3573
|
| ''[[:d:Q20732690|Ceinwen Rowlands]]''
| cantante galesa (1905–1983)
| 1905
| 1983
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3574
|
| ''[[:d:Q20732691|Charles Conway]]''
|
| 1820
| 1884
| ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3575
|
| ''[[:d:Q20732689|Caradog Fynach]]''
| monxu galés (1100–1124)
| 1100
| 1124
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3576
|
| ''[[:d:Q20732695|Charles Hassall]]''
|
| 1754
| 1814
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3577
| [[Ficheru:Portrait of Charles Davies (4673058).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732692|Charles Davies]]''
|
| 1849
| 1927
| ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3578
|
| ''[[:d:Q20732696|Charles Hughes]]''
| editor galés (1823–1886)
| 1823
| 1886
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3579
|
| ''[[:d:Q20732697|Charles James]]''
|
| 1820
| 1890
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3580
|
| ''[[:d:Q20732703|Charles Thomas Edward Hinde]]''
|
| 1820
| 1870
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3581
|
| ''[[:d:Q20732707|Christopher Mends]]''
|
| 1724
| 1799
| ''[[:d:Q5678821|Hasguard]]''
|-
| style='text-align:right'| 3582
|
| ''[[:d:Q20732705|Charles Winter]]''
|
| 1700
| 1773
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 3583
|
| ''[[:d:Q20732714|Cradock Glascott]]''
|
| 1743<br/>1742
| 1831
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3584
| [[Ficheru:Cosslett Cosslett (Carnelian).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732712|Coslett Coslett]]''
|
| 1834
| 1910
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3585
|
| ''[[:d:Q20732737|Dafydd Cadwaladr]]''
|
| 1752
| 1834
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 3586
|
| ''[[:d:Q20732746|Dafydd Jones]]''
|
| 1743
| 1831
| ''[[:d:Q3396822|Llandanwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 3587
|
| ''[[:d:Q20732748|Dafydd Llwyd]]''
| poeta galés
|
| 1469
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3588
|
| ''[[:d:Q20732759|Dafydd Rhys ap Thomas]]''
| biblista británicu (1912–2011)
| 1912
| 2011
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3589
|
| ''[[:d:Q20732760|Dafydd Siencyn Morgan]]''
| músicu galés (1752–1844)
| 1752
| 1844
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3590
|
| ''[[:d:Q20732767|Daniel Davies]]''
|
| 1756
| 1837
| ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3591
| [[Ficheru:Portrait of Daniel Evans 'Eos Dâr' (4673945).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732770|Daniel Evans]]''
|
| 1846
| 1915
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3592
| [[Ficheru:Dr Daniel Davies, Swansea (1797-1876) NLW3361967.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732768|Daniel Davies]]''
| ministru galés (1797–1876)
| 1797
| 1876
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3593
|
| ''[[:d:Q20732774|Daniel Jones]]''
| ministru galés (1771–1810)
| 1771
| 1810
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 3594
|
| ''[[:d:Q20732775|Daniel Jones]]''
| ministru galés (1788–1862)
| 1788
| 1862
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 3595
|
| ''[[:d:Q20732772|Daniel Jones]]''
| poeta galés (1725–1806)
| 1725
| 1806
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3596
|
| ''[[:d:Q20732773|Daniel Jones]]''
| clérigu galés (1757–1821)
| 1757
| 1821
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3597
|
| ''[[:d:Q20732778|Daniel Lewis Moses]]''
|
| 1822
| 1893
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 3598
| [[Ficheru:Dan Jones (Mormon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732776|Daniel Jones]]''
|
| 1811
| 1861
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 3599
|
| ''[[:d:Q20732777|Daniel Jones]]''
|
| 1813
| 1846
| ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3600
| [[Ficheru:D Rowlands NLW3361839.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732782|Daniel Rowlands]]''
|
| 1827
| 1917
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 3601
|
| ''[[:d:Q20732783|Daniel Williams]]''
|
| 1878
| 1968
| ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3602
|
| ''[[:d:Q20732780|Daniel Owen Jones]]''
|
| 1880
| 1951
| ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]''
|-
| style='text-align:right'| 3603
|
| ''[[:d:Q20732786|David Alban Davies]]''
|
| 1873
| 1951
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 3604
|
| ''[[:d:Q20732787|David Bowen]]''
|
| 1874
| 1955
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3605
| [[Ficheru:Parch. D. Adams, B.A., Lerpwl (5349031).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732785|David Adams]]''
| ministru galés (1845–1922)
| 1845
| 1922
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 3606
|
| ''[[:d:Q20732790|David Davies]]''
|
| 1764
| 1828
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3607
|
| ''[[:d:Q20732788|David David Williams]]''
|
| 1862
| 1938
| ''[[:d:Q3398987|Croesor]]''
|-
| style='text-align:right'| 3608
|
| ''[[:d:Q20732794|David Davies]]''
|
| 1791
| 1864
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 3609
|
| ''[[:d:Q20732795|David Davies]]''
|
| 1810
| 1875
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3610
| [[Ficheru:Portrait of David Davies, Swansea (4669729).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732793|David Davies]]''
|
| 1763
| 1816
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 3611
|
| ''[[:d:Q20732798|David Davies]]''
|
| 1814
| 1891
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 3612
|
| ''[[:d:Q20732799|David Davies Evans]]''
|
| 1787
| 1858
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3613
|
| ''[[:d:Q20732796|David Davies]]''
|
| 1817
| 1855
| ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 3614
|
| ''[[:d:Q20732797|David Davies]]''
|
| 1849
| 1926
| ''[[:d:Q7321597|Rhydargaeau]]''
|-
| style='text-align:right'| 3615
|
| ''[[:d:Q20732805|David Eirwyn Morgan]]''
|
| 1918
| 1982
| ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3616
|
| ''[[:d:Q20732811|David Evans]]''
|
| 1793
| 1861
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3617
|
| ''[[:d:Q20732809|David Evans]]''
|
| 1740
| 1790
| ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]''
|-
| style='text-align:right'| 3618
| [[Ficheru:David Evans, Caerfyrddin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732815|David Evans]]''
|
| 1842
| 1914
| ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3619
|
| ''[[:d:Q20732812|David Evans]]''
|
| 1814
| 1847
| ''[[:d:Q4666801|Abercegir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3620
| [[Ficheru:Dewi Haran (David Evans) (1812–1885) (gcf10113).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732818|David Evans]]''
|
| 1812
| 1885
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3621
| [[Ficheru:Portrait of David Evans 'Dewi Dawel' (4674375).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732819|David Evans]]''
|
| 1814
| 1891
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3622
|
| ''[[:d:Q20732816|David Evans]]''
|
| 1879
| 1965
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 3623
|
| ''[[:d:Q20732817|David Evans]]''
| ministru galés (1778–1866)
| 1778
| 1866
| ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3624
|
| ''[[:d:Q20732822|David Griffiths]]''
|
| 1756
| 1834
| ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 3625
|
| ''[[:d:Q20732820|David Gravell]]''
|
| 1787
| 1872
| ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3626
| [[Ficheru:David Griffith, Bethel, Arfon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732821|David Griffith]]''
|
| 1792
| 1873
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 3627
|
| ''[[:d:Q20732826|David Herbert]]''
|
| 1762
| 1835
| ''[[:d:Q29495299|Rhiwbren Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3628
| [[Ficheru:D Howells (print) NLW3361223.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732827|David Howell]]''
| sacerdote galés (1797–1873)
| 1797
| 1873
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3629
|
| ''[[:d:Q20732824|David Harries]]''
|
| 1747
| 1834
| ''[[:d:Q5197239|Cwmdauddwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3630
|
| ''[[:d:Q20732830|David James]]''
|
| 1787
| 1862
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 3631
|
| ''[[:d:Q20732835|David Jehu]]''
|
| 1812
| 1840
| ''[[:d:Q3363693|Meifod]]''
|-
| style='text-align:right'| 3632
| [[Ficheru:David James Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732833|David James Williams]]''
|
| 1870
| 1951
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 3633
|
| ''[[:d:Q20732838|David John Tawe Jones]]''
|
| 1885
| 1949
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 3634
|
| ''[[:d:Q20732839|David John Williams]]''
|
| 1886
| 1950
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 3635
|
| ''[[:d:Q20732842|David Jones]]''
|
| 1789
| 1841
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3636
|
| ''[[:d:Q20732847|David Jones]]''
|
| 1788
| 1859
| ''[[:d:Q50811580|Llanfihangel-Cilfargan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3637
|
| ''[[:d:Q20732844|David Jones]]''
|
| 1741
| 1792
| ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3638
| [[Ficheru:Portrait of David Jones, Holywell, Flintshire (4673329) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732845|David Jones]]''
|
| 1770
| 1831
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3639
|
| ''[[:d:Q20732850|David Jones]]''
|
| 1732
| 1782
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3640
|
| ''[[:d:Q20732851|David Joshua Davies]]''
|
| 1877
| 1945
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3641
|
| ''[[:d:Q20732848|David Jones]]''
|
| 1793
| 1825
| ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3642
| [[Ficheru:Portrait of Rev. David Jones, Treborth (4670294).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732849|David Jones]]''
|
| 1805
| 1868
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3643
|
| ''[[:d:Q20732854|David Lewis Evans]]''
|
| 1813
| 1902
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3644
|
| ''[[:d:Q20732855|David Lewis Jones]]''
|
| 1788
| 1830
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 3645
|
| ''[[:d:Q20732852|David Lewis]]''
|
| 1828
| 1908
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 3646
| [[Ficheru:Barnwr (Judge) David Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732853|David Lewis]]''
|
| 1848
| 1897
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3647
|
| ''[[:d:Q20732859|David Lloyd]]''
|
| 1724
| 1779
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3648
|
| ''[[:d:Q20732856|David Lewis Jones]]''
|
| 1945
| 2010
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 3649
|
| ''[[:d:Q20732857|David Lewis Wooding]]''
|
| 1828
| 1891
| ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3650
|
| ''[[:d:Q20732862|David Lloyd Isaac]]''
|
| 1818
| 1876
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3651
|
| ''[[:d:Q20732863|David Lloyd Jenkins]]''
|
| 1896
| 1966
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 3652
|
| ''[[:d:Q20732860|David Lloyd Davies]]''
|
| 1832
| 1881
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3653
|
| ''[[:d:Q20732861|David Lloyd Evans]]''
|
| 1861
| 1912
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3654
|
| ''[[:d:Q20732866|David Manuel]]''
|
| 1625
| 1726
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3655
|
| ''[[:d:Q20732867|David Marks]]''
|
| 1788
| 1871
| ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3656
|
| ''[[:d:Q18535563|D. T. Davies]]''
| dramaturgu británicu (1876–1962)
| 1876
| 1962
| ''[[:d:Q20644361|Llandyfodwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 3657
|
| ''[[:d:Q18535561|John Davies]]''
|
| 1784
| 1864
| ''[[:d:Q6661895|Llanwrthwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3658
|
| ''[[:d:Q18535570|Jonathan Ceredig Davies]]''
|
| 1859
| 1932
| ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3659
|
| ''[[:d:Q18535571|Lewis Davies]]''
|
| 1777
| 1828
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3660
|
| ''[[:d:Q18535569|John Davies]]''
|
| 1783
| 1855
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 3661
| [[Ficheru:Hugh Derfel Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535575|Huw Derfel]]''
|
| 1816
| 1890
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3662
|
| ''[[:d:Q18535572|Rhisiart Morgan Davies]]''
| físicu galés (1903–1958)
| 1903
| 1958
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 3663
|
| ''[[:d:Q18535573|William Davies]]''
|
| 1831
| 1892
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3664
| [[Ficheru:William Thomas Edwards (Gwilym Deudraeth).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535594|William Thomas Edwards]]''
|
| 1863
| 1940
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3665
|
| ''[[:d:Q18535598|William Edwards]]''
|
| 1790
| 1855
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3666
|
| ''[[:d:Q18535596|Alun R. Edwards]]''
| bibliotecariu británicu (1919–1986)
| 1919
| 1986
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 3667
| [[Ficheru:Portrait of D. Morgan, Machynlleth (4669852).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732870|David Morgan]]''
|
| 1779
| 1858
| ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3668
|
| ''[[:d:Q20732868|David Mervyn Himbury]]''
|
| 1922
| 2008
| ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3669
|
| ''[[:d:Q20732874|David Morris]]''
|
| 1787
| 1858
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 3670
|
| ''[[:d:Q20732872|Lewis, D. Morgan]]''
|
| 1851
| 1937
| ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]''
|-
| style='text-align:right'| 3671
|
| ''[[:d:Q20732878|David Parry]]''
|
| 1760
| 1821
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3672
| [[Ficheru:Parch D Onllwyn Brace.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732876|David Onllwyn Brace]]''
|
| 1848
| 1891
| ''[[:d:Q7094142|Onllwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3673
|
| ''[[:d:Q20732882|David Pugh Evans]]''
| músicu galés (1866–1897)
| 1866
| 1897
| ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3674
|
| ''[[:d:Q20732880|David Philips]]''
|
| 1751
| 1825
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 3675
| [[Ficheru:Reverend David Phillips.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732881|David Phillips]]''
|
| 1812
| 1904
| ''[[:d:Q4854175|Bancyfelin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3676
|
| ''[[:d:Q20732886|David Richards]]''
|
| 1822
| 1900
| ''[[:d:Q20585238|Brynberian]]''
|-
| style='text-align:right'| 3677
|
| ''[[:d:Q20732884|David Rhys Phillips]]''
|
| 1868<br/>1862
| 1952
| ''[[:d:Q107032888|Pontwalby]]''
|-
| style='text-align:right'| 3678
|
| ''[[:d:Q17233261|Ray Desmond]]''
|
| 1925
| 2020
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3679
|
| ''[[:d:Q17307366|Robert Hughes]]''
| poeta galés (1744–1785)
| 1744
| 1785
| ''[[:d:Q3400990|Penmynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3680
| [[Ficheru:Bankes JE Vanity Fair 1906-03-29.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17308772|John Eldon Bankes]]''
|
| 1854
| 1946<br/>1947
| ''[[:d:Q2573736|Northop]]''
|-
| style='text-align:right'| 3681
| [[Ficheru:Arthur D. Houghton, botanist and politician.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17309155|Arthur D. Houghton]]''
| botánicu galés (1870–1938)
| 1870
| 1938
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3682
|
| ''[[:d:Q17309163|John Hughes]]''
|
| 1873
| 1932
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 3683
|
| ''[[:d:Q17309161|John Hughes]]''
|
| 1872
| 1914
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 3684
| [[Ficheru:Joseph Munitiz in Oxford in 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17318796|Joseph A. Munitiz]]''
|
| 1931
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3685
|
| ''[[:d:Q17353645|Catherine Davies]]''
|
| 1773
| 1841
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 3686
|
| ''[[:d:Q17385896|Jeff Evans]]''
|
| 1954
| 2025
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3687
|
| ''[[:d:Q17421625|Lumley Jones]]''
| militar galés (1887–1918)
| 1876
| 1918
| ''[[:d:Q6661272|Llandyssil]]''
|-
| style='text-align:right'| 3688
| [[Ficheru:WHPowell.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q17421719|William Henry Powell]]''
|
| 1825
| 1904
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 3689
|
| ''[[:d:Q17423834|William Williams]]''
|
| 1738
| 1817
| ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3690
|
| ''[[:d:Q17427011|Huw D. Edwards]]''
| físicu galés (1925–2003)
| 1925
| 2003
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3691
|
| ''[[:d:Q17435926|Merfyn Turner]]''
|
| 1915
| 1991
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3692
|
| ''[[:d:Q17442758|Rae Jenkins]]''
|
| 1903
| 1985
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3693
| [[Ficheru:Eglwys Sant Beuno, St Beuno's Church, Penmorfa, Eifionydd, Gwynedd, Cymru Wales 47.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q17479540|Cyngar ap Geraint]]''
| monxu galés (490–501)
| 490
| 501
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3694
|
| ''[[:d:Q17479637|Jack Austin]]''
|
| 1917
| 1993
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 3695
|
| ''[[:d:Q17484243|Shaun Pickering]]''
| atleta británicu
| 1961
| 2023
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3696
|
| ''[[:d:Q17626716|Archie Hughes]]''
| futbolista británicu (1919–1992)
| 1919
| 1992
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 3697
|
| ''[[:d:Q17627000|William Pierce Owen]]''
| futbolista británicu (1860–1937)
| 1860
| 1937
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3698
|
| ''[[:d:Q17984517|Gerard H. L. Fitzwilliams]]''
| espía galés (1882–1968)
| 1882
| 1968
| ''[[:d:Q10989171|Llandyfriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3699
|
| ''[[:d:Q18068338|Clifton Penn-Hughes]]''
|
| 1905
| 1939
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3700
| [[Ficheru:John Jones (Mathetes).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18084617|John Jones]]''
|
| 1821
| 1878
| ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3701
| [[Ficheru:T Marchant Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18087866|T. Marchant Williams]]''
|
| 1845
| 1914
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3702
| [[Ficheru:Portrait of Robert Williams (4674647).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18114832|Robert Williams]]''
|
| 1766
| 1850
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''<br/>''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3703
|
| ''[[:d:Q18123555|Griffith John Williams]]''
|
| 1892
| 1963
| ''[[:d:Q13126981|Cellan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3704
| [[Ficheru:Portrait of T. W. Davids, Colchester (4669724).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18129502|Thomas William Davids]]''
|
| 1816
| 1884
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3705
| [[Ficheru:RichardEdwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18148391|Richard Edwards]]''
|
| 1822
| 1908
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3706
|
| ''[[:d:Q18159992|Isaac Clarke]]''
|
| 1824
| 1875
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 3707
|
| ''[[:d:Q18160397|Arthur James Johnes]]''
|
| 1809
| 1871
| ''[[:d:Q20596548|Garthmyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3708
|
| ''[[:d:Q18162074|Edmund Stonelake]]''
|
| 1873
| 1960
| ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3709
| [[Ficheru:Charles Davies MLC.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18164639|Charles Davies]]''
|
| 1813
| 1888
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3710
|
| ''[[:d:Q18200042|Edward Pugh]]''
|
| 1761
| 1813
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 3711
|
| ''[[:d:Q18201527|John Gwilym Jones]]''
|
| 1904
| 1988
| ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3712
|
| ''[[:d:Q18223030|John Callan James Metford]]''
|
| 1916
| 2007
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 3713
|
| ''[[:d:Q18325032|Siôn Dafydd Rhys]]''
|
| 1534
| 1620
| ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]''
|-
| style='text-align:right'| 3714
|
| ''[[:d:Q18325685|James Birch]]''
|
|
| 1800
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 3715
| [[Ficheru:The home of Robert Davies (Bardd Nantglyn, 1769-1835) NLW3363888.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18325718|Robert Davies]]''
|
| 1769
| 1835
| ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3716
| [[Ficheru:Portrait of W. E. Jones. Cawrdaf (4671562) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18327524|William Ellis Jones]]''
|
| 1795
| 1848
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3717
|
| ''[[:d:Q18346805|Azariah Shadrach]]''
|
| 1774
| 1844
| ''[[:d:Q51713201|Llanfair Nant y Gôf]]''
|-
| style='text-align:right'| 3718
|
| ''[[:d:Q18385261|Arnold Williams]]''
| xugador de críquet neozelandés (1870–1929)
| 1870
| 1929
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3719
| [[Ficheru:Portrait of Arthur Radclyffe Dugmore.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18385268|Arthur Radclyffe Dugmore]]''
|
| 1870
| 1955
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3720
| [[Ficheru:Samuel Tomkinson.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18391923|Samuel Tomkinson]]''
|
| 1816
| 1900
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3721
|
| ''[[:d:Q18440082|Mathau Goch]]''
|
| 1390
| 1450
| ''[[:d:Q1770499|Maelor]]''
|-
| style='text-align:right'| 3722
|
| ''[[:d:Q18509163|William Charles Evans]]''
| bioquímicu galés (1911–1988)
| 1911
| 1988
| ''[[:d:Q3402550|Bethel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3723
|
| ''[[:d:Q18510202|Alfred Owen Hughes Jarman]]''
|
| 1911
| 1998
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3724
|
| ''[[:d:Q18524054|Isaac Jones]]''
|
| 1804
| 1850
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3725
|
| ''[[:d:Q18526294|Ada Vachell]]''
| activista galesa (1866–1923)
| 1866
| 1923
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3726
|
| ''[[:d:Q18526331|Agnes Mason]]''
| monxa galesa (1849–1941)
| 1849
| 1941
| ''[[:d:Q6498065|Laugharne Township]]''
|-
| style='text-align:right'| 3727
|
| ''[[:d:Q18526437|Alun Oldfield Davies]]''
|
| 1905
| 1988
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3728
| [[Ficheru:Arthur Whitford (1928).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18526570|Arthur Whitford]]''
| ximnasta británicu (1908–1996)
| 1908
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3729
|
| ''[[:d:Q18526694|Cadwaladr Cesail]]''
|
| 1614
| 1626
| ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3730
|
| ''[[:d:Q18526861|Richard Pendrill Llewelyn]]''
|
| 1813
| 1891
| ''[[:d:Q3216519|Laleston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3731
| [[Ficheru:Portrait of John Evans, Eglwysbach (4674386).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18526878|John Evans]]''
|
| 1840
| 1897
| ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3732
|
| ''[[:d:Q18527125|John Jones]]''
|
| 1788
| 1858
| ''[[:d:Q6661080|Llanasa]]''
|-
| style='text-align:right'| 3733
|
| ''[[:d:Q18527386|David Jones]]''
|
| 1703
| 1785
| ''[[:d:Q12306663|Conwy Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 3734
|
| ''[[:d:Q18527701|Dinah Williams]]''
|
| 1911
| 2009
| ''[[:d:Q17743941|Crugiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 3735
|
| ''[[:d:Q18527726|Ruby Levick]]''
| escultora galesa (1871–1940)
| 1871
| 1940
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 3736
|
| ''[[:d:Q18527879|Jose Deniz]]''
|
| 1913
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3737
|
| ''[[:d:Q18527918|Samuel Evans]]''
| pintor galés (1829–1904)
| 1829
| 1904
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3738
|
| ''[[:d:Q18527967|Gruffydd Phylip]]''
|
| 1650
| 1666
| ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3739
|
| ''[[:d:Q18528236|Sheila Collins]]''
|
| 1921
| 2009
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3740
|
| ''[[:d:Q18528438|Laurence Deniz]]''
|
| 1924
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3741
|
| ''[[:d:Q18528453|Eirlys Roberts]]''
|
| 1911
| 2008
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 3742
| [[Ficheru:Lewis Probert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18528597|Lewis Probert]]''
|
| 1837
| 1908
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 3743
|
| ''[[:d:Q18528756|Enid Wyn Jones]]''
| asistenta social galesa (1909–1967)
| 1909
| 1967
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3744
|
| ''[[:d:Q18528939|Evan Walters]]''
| pintor galés (1892–1951)
| 1893
| 1951
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3745
|
| ''[[:d:Q18529126|Mary Bridges-Adams]]''
| activista británica
| 1854
| 1939
| ''[[:d:Q6729370|Maesycwmmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 3746
| [[Ficheru:Mary Pendrill Llewelyn.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18529229|Mary Catherine Pendrill Llewelyn]]''
| traductora galesa (1811–1874)
| 1811
| 1874
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 3747
| [[Ficheru:Jacob Owen, Principal Architect and Engineer, Department of Public Works, Ireland.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18529257|Jacob Owen]]''
|
| 1778
| 1870
| ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 3748
|
| ''[[:d:Q18529853|James Edwards]]''
|
| 1828
| 1896
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3749
|
| ''[[:d:Q18530096|John ap John]]''
|
| 1625
| 1697
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3750
| [[Ficheru:Mother aka Pamela Shepherd and brolly.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18530551|Pamela Shepherd]]''
|
| 1836
| 1930
| ''[[:d:Q13131732|Talywain]]''
|-
| style='text-align:right'| 3751
|
| ''[[:d:Q18530852|Thomas Powell]]''
|
| 1779
| 1863
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3752
|
| ''[[:d:Q18530965|Walter Churchey]]''
|
| 1747
| 1805
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 3753
|
| ''[[:d:Q18531443|William Morgan Kinsey]]''
|
| 1788
| 1851
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3754
|
| ''[[:d:Q18534114|Abel Morgan]]''
|
| 1673<br/>1637
| 1722
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3755
| [[Ficheru:Portrait of James Hughes, (Iago Trichrug) Jewin Street, Llundain (4672617) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18534191|James Hughes]]''
|
| 1779
| 1844
| ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]''
|-
| style='text-align:right'| 3756
|
| ''[[:d:Q18534775|Benjamin Phelps Gibbon]]''
|
| 1802
| 1851
| ''[[:d:Q7162166|Penally]]''
|-
| style='text-align:right'| 3757
|
| ''[[:d:Q18535464|R. G. Berry]]''
|
| 1869
| 1945
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 3758
|
| ''[[:d:Q18535474|Roger Boore]]''
| escritor galés
| 1938
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3759
| [[Ficheru:Edward Breese.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535478|Edward Breese]]''
|
| 1835
| 1881
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3760
| [[Ficheru:David Thomas, 'Dafydd Ddu Eryri'.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535548|David Thomas]]''
|
| 1759
| 1822
| ''[[:d:Q17739482|St Michael's Church, Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 3761
|
| ''[[:d:Q18535562|William John Davies]]''
|
| 1888
| 1957
| ''[[:d:Q13130349|Nant Peris]]''
|-
| style='text-align:right'| 3762
| [[Ficheru:JosiahDuaneHicks.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6290468|Josiah Duane Hicks]]''
|
| 1844
| 1923
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3763
|
| ''[[:d:Q6290548|Josiah Lewis Morgan]]''
| as de l'aviación galés (1893–1982)
| 1893
| 1982
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3764
|
| ''[[:d:Q6290605|Josiah Rees]]''
|
| 1744
| 1804
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3765
| [[Ficheru:Josiah Towyn Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6290641|Josiah Towyn Jones]]''
| políticu galés (1858–1925)
| 1858
| 1925
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 3766
|
| ''[[:d:Q6297402|Joyce Bland]]''
| actriz británica
| 1906
| 1963
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 3767
| [[Ficheru:Julian Cayo-Evans, in 1963.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6307044|Julian Cayo-Evans]]''
|
| 1937
| 1995
| ''[[:d:Q7514896|Silian]]''
|-
| style='text-align:right'| 3768
|
| ''[[:d:Q6307098|Julian Davies]]''
|
| 1932
| 2025
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3769
| [[Ficheru:Sir Julien Cahn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6308663|Julien Cahn]]''
| xugador de críquet galés (1882–1944)
| 1882
| 1944
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3770
|
| ''[[:d:Q6312335|June Knox-Mawer]]''
| novelista galesa (1930–2006)
| 1930
| 2006
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3771
|
| ''[[:d:Q6376387|Katherine Grant, 12th Countess of Dysart]]''
| política británica (1918–2011)
| 1918
| 2011
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 3772
| [[Ficheru:Adriaen of Cronenburgh, Katheryn of Berain.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6376590|Katheryn of Berain]]''
|
| 1534
| 1591
| ''[[:d:Q17738193|Berain]]''
|-
| style='text-align:right'| 3773
|
| ''[[:d:Q6376713|Kathleen Freeman]]''
|
| 1897
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3774
| [[Ficheru:R.J.Berwyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6382451|Richard Jones Berwyn]]''
| escritor arxentín (1838–1917)
| 1838
| 1917
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''<br/>''[[:d:Q3406382|Glyndyfrdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3775
|
| ''[[:d:Q6384028|Keith Barnes]]''
| xugador de lliga de rugbi australianu
| 1934
| 2024
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 3776
| [[Ficheru:Paul Rogers-Keith Baxter in Sleuth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6384037|Keith Baxter]]''
| actor británicu
| 1933
| 2023
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3777
|
| ''[[:d:Q6384099|Keith Bradshaw]]''
| xugador de rugbi union británicu (1939–2014)
| 1939
| 2014
| ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3778
|
| ''[[:d:Q6384571|Keith Jones]]''
| futbolista británicu (1928–2007)
| 1928
| 2007
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3779
|
| ''[[:d:Q6384891|Keith Pontin]]''
| futbolista británicu
| 1956
| 2020
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 3780
|
| ''[[:d:Q6384900|Keith Pring]]''
| futbolista británicu
| 1943
| 2018
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3781
|
| ''[[:d:Q6385127|Keith Todd]]''
| futbolista británicu
| 1941
| 2022
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3782
|
| ''[[:d:Q6385196|Keith Webber]]''
| futbolista británicu (1943–1983)
| 1943
| 1983
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3783
|
| ''[[:d:Q6387293|Ken Barton]]''
| futbolista británicu (1937–1982)
| 1937
| 1982
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3784
|
| ''[[:d:Q6387568|Ken Ellis]]''
|
| 1928
| 2003
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 3785
|
| ''[[:d:Q6387817|Ken Hollyman]]''
| futbolista británicu (1922–2009)
| 1922
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3786
|
| ''[[:d:Q6388362|Ken Richards]]''
|
| 1934
| 1972
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3787
|
| ''[[:d:Q6388387|Ken Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1936
| 2021
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3788
|
| ''[[:d:Q6388417|Ken Rowlands]]''
| boxeador galés
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3789
|
| ''[[:d:Q6388602|Ken Thomas]]''
| sindicalista galés (1927–2008)
| 1927
| 2008
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3790
|
| ''[[:d:Q6388718|Ken Wookey]]''
|
| 1922
| 2003
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3791
|
| ''[[:d:Q6388720|Ken Wookey]]''
|
| 1946
| 1992
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3792
| [[Ficheru:LLwyd Ap Iwan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6389658|Llwyd ap Iwan]]''
| esplorador arxentín (1862–1909)
| 1862
| 1909
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3793
|
| ''[[:d:Q6389808|Kenneth Allott]]''
| poeta irlandés
| 1912
| 1973
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 3794
|
| ''[[:d:Q6389993|Kenneth Cooper]]''
| militar británicu (1905–1981)
| 1905
| 1981
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3795
| [[Ficheru:Kenny Meadows by Lucy Bentley Smith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6391156|Kenny Meadows]]''
|
| 1790
| 1874
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3796
|
| ''[[:d:Q6391211|Kenny Simpkins]]''
| futbolista británicu
| 1943
| 2023
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3797
|
| ''[[:d:Q6392945|Kenyon Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1911–1998)
| 1911
| 1998
| ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3798
|
| ''[[:d:Q6413323|Kingsley Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1935–2003)
| 1935
| 2003
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3799
| [[Ficheru:Cerflun Kyffin Williams statue.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6450928|Kyffin Williams]]''
| pintor galés (1918–2006)
| 1918
| 2006
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 3800
|
| ''[[:d:Q6483606|Lancelot Bulkeley]]''
|
| 1568
| 1650
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 3801
|
| ''[[:d:Q6501718|Laurie Sheffield]]''
| futbolista británicu
| 1939
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3802
| [[Ficheru:Lawrence Langner portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6504303|Lawrence Langner]]''
|
| 1890
| 1962
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''<br/>[[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3803
|
| ''[[:d:Q6519766|Leighton James]]''
| futbolista británicu
| 1953
| 2024
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 3804
| [[Ficheru:Leila Megane.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6519893|Leila Megane]]''
| cantante d'ópera galesa (1891–1960)
| 1891
| 1960
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 3805
|
| ''[[:d:Q6521654|Len Apsey]]''
| futbolista británicu
| 1910
| 1967
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3806
|
| ''[[:d:Q6521680|Len Beynon]]''
| boxeador galés (1912–1992)
| 1912
| 1992
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3807
|
| ''[[:d:Q6521686|Len Blyth]]''
|
| 1920
| 1995
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3808
| [[Ficheru:Davies, Len.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6521737|Len Davies]]''
| futbolista británicu
| 1899
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3809
|
| ''[[:d:Q6521762|Len Evans]]''
| futbolista británicu (1903–1977)
| 1903
| 1977
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 3810
|
| ''[[:d:Q6521816|Len Hill]]''
|
| 1941
| 2007
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 3811
|
| ''[[:d:Q6522001|Len Trump]]''
|
| 1887
| 1948
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3812
|
| ''[[:d:Q6522013|Len Weare]]''
| futbolista británicu
| 1934
| 2012
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3813
| [[Ficheru:Sir Leoline Jenkins by Herbert Tuer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6524435|Leoline Jenkins]]''
|
| 1625
| 1685
| ''[[:d:Q6661804|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3814
| [[Ficheru:Leonard Brockington.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6525150|Leonard Brockington]]''
| abogáu galés (1888–1966)
| 1888
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3815
|
| ''[[:d:Q6525189|Leonard Constance]]''
|
| 1922
| 1990
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 3816
|
| ''[[:d:Q6525197|Leonard Cox]]''
| escritor británicu
| 1495
| 1549
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3817
|
| ''[[:d:Q6525258|Leonard Eastment]]''
| políticu australianu (1901–1956)
| 1901
| 1956
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3818
|
| ''[[:d:Q6525823|Leonard Watkins]]''
|
| 1859
| 1901
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3819
|
| ''[[:d:Q6529155|Les Anthony]]''
|
| 1921
| 2010
| ''[[:d:Q7320729|Rhiwfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3820
|
| ''[[:d:Q6529820|Les Owen]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2020
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 3821
| [[Ficheru:The Liberation of Bergen-belsen Concentration Camp, April 1945 BU4270.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6530869|Leslie Hardman]]''
| rabín británicu (1913–2008)
| 1913
| 2008
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 3822
|
| ''[[:d:Q6530924|Leslie Jenkins]]''
| xugador de críquet galés (1898–1971)
| 1898
| 1971
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3823
|
| ''[[:d:Q6530940|Leslie Jones]]''
| futbolista británicu (1911–1981)
| 1911
| 1981
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3824
|
| ''[[:d:Q6530999|Leslie Manfield]]''
| xugador de rugbi union británicu (1915–2006)
| 1915
| 2006
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 3825
|
| [[Eleanor Mary Wynne-Edwards Reid]]
|
| 1860
| 1953
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 3826
|
| ''[[:d:Q6535418|Levi Gibbon]]''
|
| 1807
| 1870
| ''[[:d:Q264304|Cwmfelin Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3827
|
| ''[[:d:Q6535944|Lew Booth]]''
| futbolista británicu (1912–1984)
| 1912
| 1984
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3828
| [[Ficheru:Captain Lewis Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536139|Lewes Roberts]]''
|
| 1596
| 1641
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 3829
|
| ''[[:d:Q6536435|Lewis Cobden Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés (1865–1928)
| 1865
| 1928
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3830
|
| ''[[:d:Q6536486|Lewis Davies]]''
|
| 1913
| 2011
| ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3831
| [[Ficheru:Revd Dr Lewis Edwards (1809-87) NLW3363289.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536522|Lewis Edwards]]''
|
| 1809
| 1887
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3832
|
| ''[[:d:Q6536534|Lewis Evans]]''
| matemáticu galés (1755–1827)
| 1755
| 1827
| ''[[:d:Q4868001|Bassaleg]]''<br/>[[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 3833
|
| ''[[:d:Q6536537|Lewis Evans]]''
|
| 1700
| 1756
| ''[[:d:Q3404407|Llangwnnadl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3834
|
| ''[[:d:Q6536585|Lewis Gilbertson]]''
|
| 1814
| 1896
| ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3835
|
| ''[[:d:Q6536746|Lewis Jones]]''
| escritor galés (1897–1939)
| 1897
| 1939
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 3836
| [[Ficheru:Lewis Llewelyn Dillwyn Vanity Fair 13 May 1882.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536798|Lewis Llewelyn Dillwyn]]''
| políticu británicu
| 1814
| 1892
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3837
|
| ''[[:d:Q6536796|Lewis Llewellyn]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1881–1931)
| 1881
| 1931
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3838
|
| ''[[:d:Q6536806|Lewis Lougher]]''
|
| 1871
| 1955
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 3839
| [[Ficheru:Germany Under Allied Occupation BU8524.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536811|Lewis Lyne]]''
|
| 1899
| 1970
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3840
| [[Ficheru:Lewis Morris woodburytype.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536902|Lewis Morris]]''
|
| 1833
| 1907
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3841
|
| ''[[:d:Q6536981|Lewis Pugh Pugh]]''
|
| 1837
| 1908
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3842
|
| ''[[:d:Q6537000|Lewis Rees]]''
|
| 1910
| 1976
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 3843
|
| ''[[:d:Q6537243|Lewis Owen]]''
|
| 1501
| 1555
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3844
|
| ''[[:d:Q6537490|Lewys Dwnn]]''
|
| 1550
| 1616
| ''[[:d:Q4898676|Bettws Cedewain]]''
|-
| style='text-align:right'| 3845
|
| ''[[:d:Q6537492|Lewys Morgannwg]]''
|
|
| 1565
| ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]''<br/>''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3846
|
| ''[[:d:Q6541894|Martin Hinds]]''
| historiador británicu (1941–1988)
| 1941
| 1988
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3847
| [[Ficheru:Lillie Goodisson.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6548260|Lillie Goodisson]]''
| enfermera australiana (1860–1947)
| 1859
| 1947
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3848
|
| ''[[:d:Q6555628|Lionel Emmitt]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1930
| 2004
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3849
| [[Ficheru:Lionel Rees VC IWM Q 68027.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6555769|Lionel Rees]]''
| militar galés (1884–1955)
| 1884
| 1955
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3850
| [[Ficheru:Portrait of Parchedig John Jones, Llanllyfni (Swydd Gaernarfon) (4673763).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6661978|John Jones]]''
|
| 1786
| 1863
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3851
|
| ''[[:d:Q6662032|Llew Ashcroft]]''
| futbolista británicu
| 1921
| 2005
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 3852
|
| ''[[:d:Q6662036|Llew Edwards]]''
| boxeador galés (1894–1965)
| 1894
| 1965
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3853
|
| ''[[:d:Q6662070|Llewellyn Heycock, Baron Heycock]]''
| políticu británicu (1905–1990)
| 1905
| 1990
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 3854
| [[Ficheru:Llewelyn David Bevan.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662097|Llewelyn David Bevan]]''
|
| 1842
| 1918
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3855
|
| ''[[:d:Q6662102|Llewelyn Davies]]''
|
| 1881
| 1961
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3856
| [[Ficheru:Llewelyn kenrick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662110|Llewelyn Kenrick]]''
|
| 1847
| 1933
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3857
|
| ''[[:d:Q6662111|Llewelyn Traherne]]''
|
| 1766
| 1842
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3858
|
| ''[[:d:Q6662119|Llewelyn Wyn Griffith]]''
| novelista galés (1890–1977)
| 1890
| 1977
| ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]''
|-
| style='text-align:right'| 3859
|
| ''[[:d:Q6662381|Lloyd Davies]]''
| futbolista británicu (1877–1957)
| 1877
| 1957
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3860
| [[Ficheru:D R Daniel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732887|David Robert Daniel]]''
|
| 1859
| 1931
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3861
|
| ''[[:d:Q20732891|David Thomas]]''
|
| 1739
| 1788
| ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 3862
|
| ''[[:d:Q20732888|David Stephen Davies]]''
|
| 1841
| 1898
| ''[[:d:Q7201803|Plasmarl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3863
|
| ''[[:d:Q20732889|David Tecwyn Evans]]''
|
| 1876
| 1957
| ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3864
|
| ''[[:d:Q20732894|David Tyssil Evans]]''
|
| 1853
| 1918
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3865
| [[Ficheru:D Tudor Evans (ap Tudor).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732893|David Tudor Evans]]''
|
| 1822
| 1896
| ''[[:d:Q29502578|Cilgynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3866
| [[Ficheru:Portrait of David Williams, Troedwhiwdalar (4672170).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732898|David Williams]]''
|
| 1779
| 1874
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3867
|
| ''[[:d:Q20732899|David Wyre Lewis]]''
|
| 1872
| 1966
| ''[[:d:Q29488538|Felin Ganol]]''
|-
| style='text-align:right'| 3868
|
| ''[[:d:Q20732896|David William Lewis]]''
|
| 1845
| 1920
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3869
| [[Ficheru:William Davies (Western Mail).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732903|William Davies]]''
|
| 1863
| 1935
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 3870
|
| ''[[:d:Q20732900|David Charles]]''
|
| 1803
| 1880
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3871
|
| ''[[:d:Q20732911|Ebenezer Gwyn Evans]]''
|
| 1898
| 1958
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3872
| [[Ficheru:Portrait of Ebenzr. Morris late of Cardiganshire (4669857).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732914|Ebenezer Morris]]''
|
| 1790
| 1867
| ''[[:d:Q10989171|Llandyfriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3873
| [[Ficheru:Ebenezer Rees (1848-1908).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732915|Ebenezer Rees]]''
|
| 1848
| 1908
| ''[[:d:Q7530204|Sirhowy Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 3874
| [[Ficheru:Edmund David Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732919|Edmund David Jones]]''
|
| 1869
| 1941
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3875
|
| ''[[:d:Q20732916|Edgar Jones]]''
|
| 1912
| 1991
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3876
|
| ''[[:d:Q20732917|Edgar William Jones]]''
|
| 1868
| 1953
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3877
|
| ''[[:d:Q20732922|Edmund Osborne Jones]]''
|
| 1858
| 1931
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 3878
|
| ''[[:d:Q20732926|Edward Barnes]]''
|
|
| 1795
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3879
| [[Ficheru:Edward Anwyl (1786-1852).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732925|Edward Anwyl]]''
|
| 1786
| 1857
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3880
|
| ''[[:d:Q20732930|Edward Cynolwyn Pugh]]''
|
| 1883
| 1962
| ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3881
|
| ''[[:d:Q20732931|Edward David Rowlands]]''
|
| 1880
| 1969
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3882
|
| ''[[:d:Q20732928|Edward Carnes]]''
|
| 1772
| 1828
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 3883
|
| ''[[:d:Q20732934|Edward Eddie Thomas]]''
|
| 1925
| 1997
| ''[[:d:Q5731588|Heolgerrig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3884
|
| ''[[:d:Q20732935|Edward Edwards]]''
|
| 1741
| 1820
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 3885
|
| ''[[:d:Q20732939|Edward Gittins]]''
|
| 1843
| 1884
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3886
| [[Ficheru:Edward Edwards (Pencerdd Ceredigion, 1816-97) NLW3364548.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732936|Edward Edwards]]''
| músicu galés (1816–1897)
| 1816
| 1897
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3887
|
| ''[[:d:Q20732937|Edward Ellis]]''
|
| 1842
| 1892
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3888
|
| ''[[:d:Q20732942|Edward Hamer]]''
|
| 1840
| 1911
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3889
|
| ''[[:d:Q20732943|Edward Harker]]''
|
| 1866
| 1969
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 3890
| [[Ficheru:Edward Griffith, Dolgellau.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732940|Edward Griffith]]''
|
| 1832
| 1918
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 3891
|
| ''[[:d:Q20732944|Edward Harri]]''
|
| 1752
| 1837
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3892
|
| ''[[:d:Q20732950|Edward Jones]]''
|
| 1741
| 1806
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3893
|
| ''[[:d:Q20732955|Edward Jones]]''
|
| 1790
| 1860
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3894
|
| ''[[:d:Q20732952|Edward Jones]]''
|
| 1768
| 1813
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 3895
|
| ''[[:d:Q20732959|Edward Jones]]''
|
| 1782
| 1855
| ''[[:d:Q6661823|Llantysilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3896
| [[Ficheru:Revd Edward Matthews (1813-92) NLW3365363.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732962|Edward Matthews]]''
|
| 1813
| 1892
| ''[[:d:Q3400328|St Athan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3897
|
| ''[[:d:Q20732963|Edward Meredith Price]]''
|
| 1816
| 1898
| ''[[:d:Q20602447|Pant-y-dŵr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3898
|
| ''[[:d:Q20732960|Edward Jones]]''
|
| 1824
| 1880
| ''[[:d:Q3404631|Carrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3899
|
| ''[[:d:Q20732961|Edward Laws]]''
|
| 1837
| 1913
| ''[[:d:Q6482424|Lamphey]]''
|-
| style='text-align:right'| 3900
|
| ''[[:d:Q20732966|Edward Morgan]]''
|
| 1783
| 1869
| ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3901
| [[Ficheru:Rev. Edward Morgan, Dyffryn Ardudwy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732967|Edward Morgan]]''
|
| 1817
| 1871
| ''[[:d:Q20598267|Cwmbelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3902
|
| ''[[:d:Q20732965|Edward Mills]]''
|
| 1802
| 1865
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3903
|
| ''[[:d:Q20732970|Edward Parry]]''
|
| 1723
| 1786
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3904
|
| ''[[:d:Q20732971|Edward Parry]]''
|
| 1798
| 1854
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3905
|
| ''[[:d:Q20732968|Edward Oliver]]''
|
| 1720
| 1777
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3906
|
| ''[[:d:Q20732969|Edward Owen Davies]]''
|
| 1864
| 1936
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 3907
|
| ''[[:d:Q20732975|Edward Stanton Roberts]]''
|
| 1878
| 1938
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3908
|
| ''[[:d:Q20732972|Edward Randles]]''
|
| 1763
| 1820
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3909
|
| ''[[:d:Q20732973|Edward Roberts]]''
|
| 1886
| 1975
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3910
|
| ''[[:d:Q20732979|William Rice Edwards]]''
| ciruxanu galés (1862–1923)
| 1862
| 1923
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 3911
| [[Ficheru:Edwin Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732982|Edwin Davies]]''
|
| 1859
| 1919
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 3912
|
| ''[[:d:Q20732990|Elizabeth Jane Louis Jones]]''
| erudita galesa (1889–1952)
| 1889
| 1952
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3913
| [[Ficheru:Portrait of Ellis Evans, D.D., Cefnmawr (4673713) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732998|Ellis Evans]]''
|
| 1786
| 1864
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3914
| [[Ficheru:Portrait of Ellis Edwards (4674351) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732996|Ellis Edwards]]''
|
| 1844
| 1915
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 3915
|
| ''[[:d:Q20733002|Ellis Thomas Davies]]''
|
| 1822
| 1895
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3916
| [[Ficheru:Ellis Owen Ellis (Ellis Bryn Coch) (print) NLW3363652.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733000|Ellis Owen Ellis]]''
| artista galés (1813–1861)
| 1813
| 1861
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3917
|
| ''[[:d:Q20733006|Lewis Evan]]''
|
| 1720
| 1792
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3918
|
| ''[[:d:Q20733007|Evan Bevan]]''
|
| 1803
| 1866
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3919
|
| ''[[:d:Q20733011|Evan Davies]]''
|
| 1694
| 1770
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 3920
|
| ''[[:d:Q20733013|Evan Davies]]''
|
| 1826
| 1872
| ''[[:d:Q6661911|Llanycrwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3921
|
| ''[[:d:Q20733018|Evan Edward Morgan]]''
|
| 1855
| 1927
| ''[[:d:Q3309494|Bronllys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3922
|
| ''[[:d:Q20733019|Evan Edwards]]''
|
| 1734
| 1766
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3923
| [[Ficheru:Evan Davies (Eta Delta).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733016|Evan Davies]]''
|
| 1794
| 1855
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 3924
|
| ''[[:d:Q20733022|Evan Evans]]''
|
| 1773
| 1827
| ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3925
|
| ''[[:d:Q20733023|Evan Griffiths]]''
|
| 1778
| 1839
| ''[[:d:Q3363693|Meifod]]''
|-
| style='text-align:right'| 3926
|
| ''[[:d:Q20733021|Evan Evans]]''
|
| 1758
| 1828
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3927
|
| ''[[:d:Q20733026|Evan Jenkins]]''
|
| 1799
| 1877
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3928
|
| ''[[:d:Q20733027|Evan John Evans]]''
|
| 1827
| 1891
| ''[[:d:Q5184878|Cribarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3929
| [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Evan Jones (Caernarfon) (4670300) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733030|Evan Jones]]''
|
| 1836
| 1915
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 3930
|
| ''[[:d:Q20733031|Evan Jones]]''
|
| 1857
| 1935
| ''[[:d:Q39006543|Moel-y-crio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3931
|
| ''[[:d:Q20733028|Evan Jones]]''
|
| 1777
| 1819
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 3932
|
| ''[[:d:Q20733034|Evan Jones]]''
|
| 1850
| 1928
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3933
|
| ''[[:d:Q20733032|Evan Jones]]''
|
| 1793
| 1855
| ''[[:d:Q6661167|Llanddoged]]''
|-
| style='text-align:right'| 3934
| [[Ficheru:Evan Gurnos Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733033|Evan Jones]]''
|
| 1840
| 1903
| ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]''
|-
| style='text-align:right'| 3935
|
| ''[[:d:Q20733038|Evan Morgan]]''
|
| 1809
| 1853
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3936
|
| ''[[:d:Q20733039|Evan Robert Thomas]]''
|
| 1891
| 1964
| ''[[:d:Q3406271|Ysbyty Ifan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3937
|
| ''[[:d:Q20733036|Evan Lloyd]]''
|
| 1728
| 1801
| ''[[:d:Q13129635|Llangeinwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3938
|
| ''[[:d:Q20733037|Evan Lloyd]]''
|
| 1764
| 1847
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 3939
| [[Ficheru:Evan-William-Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733046|Evan William Evans]]''
|
| 1860
| 1925
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3940
|
| ''[[:d:Q20733047|Evan William Pearce]]''
|
| 1870
| 1957
| ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3941
| [[Ficheru:Revd Canon Evan Thomas Davies, Saint David's Church, Liverpool (Dyfrig, 1847-1927) NLW3363074.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733044|Evan Thomas Davies]]''
|
| 1847
| 1927
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 3942
|
| ''[[:d:Q20733050|Griffith Humphrey Pugh Evans]]''
|
| 1840
| 1902
| ''[[:d:Q29503858|Lovesgrove]]''
|-
| style='text-align:right'| 3943
|
| ''[[:d:Q20733048|Evan Williams]]''
|
| 1719
| 1748
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 3944
|
| ''[[:d:Q20733049|David Treharne Evans]]''
|
| 1849
| 1907
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3945
|
| ''[[:d:Q20733055|Thomas Foulkes]]''
|
| 1731
| 1802
| ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3946
|
| ''[[:d:Q20733052|Fanny Winifred Edwards]]''
|
| 1876
| 1959
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3947
|
| ''[[:d:Q20733058|Francis Pugh]]''
|
| 1720
| 1811
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3948
|
| ''[[:d:Q20733059|Frank Vivian Emery]]''
| xeógrafu galés (1930–1987)
| 1930
| 1987
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 3949
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Francis Hiley, Llanwenarth (4674791).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733057|Francis Hiley]]''
|
| 1781
| 1860
| ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3950
|
| ''[[:d:Q20733063|Gabriel Rees]]''
|
| 1757
| 1807
| ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3951
|
| ''[[:d:Q20733060|Thomas Mansel Franklen]]''
|
| 1840
| 1928
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3952
| [[Ficheru:Fred Evans (Ednyfed) Gweinidog y Bedyddwyr Cymreig yn yr Unol Daleithiau.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733061|Frederick Evans]]''
|
| 1840
| 1897
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 3953
|
| ''[[:d:Q20733066|George Humphreys]]''
|
| 1747
| 1813
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3954
|
| ''[[:d:Q20733064|George Ethelbert Sayce]]''
|
| 1875
| 1953
| ''[[:d:Q6661521|Llangua]]''
|-
| style='text-align:right'| 3955
|
| ''[[:d:Q20733068|George Lewis]]''
|
| 1640
| 1709
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3956
|
| ''[[:d:Q20733069|George Lewis]]''
|
| 1826
| 1858
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3957
|
| ''[[:d:Q20733074|George Rees]]''
|
| 1873
| 1950
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 3958
|
| ''[[:d:Q20733072|George Prichard Evans]]''
|
| 1820
| 1874
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3959
|
| ''[[:d:Q7346820|Robert Lee Roberts]]''
| futbolista británicu (1868–1943)
| 1868
| 1943
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 3960
|
| ''[[:d:Q7346876|Robert Lewis-Lloyd]]''
| remeru galés (1836–1915)
| 1836
| 1915
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3961
|
| ''[[:d:Q7347000|Robert Lougher]]''
|
| 1530
| 1585
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 3962
| [[Ficheru:Mansell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7347323|Robert Mansell]]''
|
| 1573
| 1656
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 3963
|
| ''[[:d:Q7347624|Robert Mends]]''
| militar galés (1767–1823)
| 1767
| 1823
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 3964
| [[Ficheru:Preston north end art (Mills-Roberts).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7347692|Robert Mills-Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1862
| 1935
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3965
| [[Ficheru:Robert Morgan, Bishop of Bangor (1608-73).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7347797|Robert Morgan]]''
|
| 1608
| 1673
| ''[[:d:Q6661272|Llandyssil]]''
|-
| style='text-align:right'| 3966
|
| ''[[:d:Q7348182|Robert Owen]]''
|
| 1820
| 1902
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3967
|
| ''[[:d:Q7348749|Robert Parry]]''
|
| 1563
| 1613
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3968
| [[Ficheru:Eos Morlais.gif|center|128px]]
| ''[[:d:Q7349208|Robert Rees]]''
| cantante galés (1841–1892)
| 1841
| 1892
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 3969
|
| ''[[:d:Q7349268|Robert Richards]]''
|
| 1884
| 1954
| ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3970
| [[Ficheru:Robert Richardson-Gardner Vanity Fair 1877-02-17.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7349272|Robert Richardson-Gardner]]''
|
| 1827
| 1898
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3971
|
| ''[[:d:Q7349314|Robert Roberts]]''
|
| 1864
| 1932
| ''[[:d:Q7165398|Penycae]]''
|-
| style='text-align:right'| 3972
| [[Ficheru:Portrait of Robert Shields (4670523) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7349760|Robert Shields]]''
| militar galés (1827–1864)
| 1827
| 1864
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3973
| [[Ficheru:Robert Thomas South Australian Register.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7350340|Robert Thomas]]''
|
| 1781
| 1860
| ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]''
|-
| style='text-align:right'| 3974
| [[Ficheru:Thefamily-sculpture-robert-thomas-7.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7350341|Robert Thomas]]''
| escultor galés (1926–1999)
| 1926
| 1999
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 3975
|
| ''[[:d:Q7350584|Robert Vaughan]]''
|
| 1592
| 1667
| ''[[:d:Q20600573|Hengwrt]]''
|-
| style='text-align:right'| 3976
| [[Ficheru:Robert Vaughn - Montana pioneer - 1900.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7350590|Robert Vaughn]]''
| ganaderu galés (1836–1918)
| 1836
| 1918
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3977
| [[Ficheru:ONL (1887) 1.066 - Alderman Waithman, from an authentic portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7350786|Robert Waithman]]''
|
| 1764
| 1833
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3978
|
| ''[[:d:Q7350851|Robert Wanbon]]''
|
| 1943
| 2022
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 3979
| [[Ficheru:RWGriffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7351086|Robert William Griffiths]]''
| agricultor galés (1896–1962)
| 1896
| 1962
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3980
| [[Ficheru:Robert Williams (Trebor Mai, 1830-77) NLW3364532.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7351121|Robert Williams]]''
| poeta galés (1830–1877)
| 1830
| 1877
| ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3981
| [[Ficheru:Rodrogers1999.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7356340|Rod Richards]]''
| políticu galés
| 1947
| 2019
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3982
| [[Ficheru:Rod de'Ath cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7356419|Rod de'Ath]]''
| músicu galés (1950–2014)
| 1950
| 2014
| ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]''
|-
| style='text-align:right'| 3983
|
| ''[[:d:Q7356486|Roddy Hughes]]''
|
| 1891
| 1970
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3984
|
| ''[[:d:Q7356568|Roderic Bowen]]''
|
| 1913
| 2001
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3985
|
| ''[[:d:Q7357782|Roger Addison]]''
| xugador de rugbi union galés (1945–2010)
| 1945
| 2010
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3986
| [[Ficheru:Portrait of Roger Edwards (4674356) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7358146|Roger Edwards]]''
|
| 1811
| 1886
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3987
|
| ''[[:d:Q7358144|Roger Edgeworth]]''
|
| 1485
| 1560
| ''[[:d:Q5884534|Holt Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 3988
|
| ''[[:d:Q7358753|Roger Owen]]''
|
| 1953
| 2021
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3989
|
| ''[[:d:Q7359001|Roger Thomas]]''
| políticu británicu (1925–1994)
| 1925
| 1994
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''<br/>''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3990
|
| ''[[:d:Q7360342|Roland Mathias]]''
|
| 1915
| 2007
| ''[[:d:Q7680426|Tal-y-bont on Usk]]''
|-
| style='text-align:right'| 3991
|
| ''[[:d:Q7360675|Roley Williams]]''
| futbolista británicu
| 1927
| 1999
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3992
|
| ''[[:d:Q7363525|Ron Berry]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1997
| ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 3993
|
| ''[[:d:Q7363679|Ron Davies]]''
| futbolista británicu (1932–2007)
| 1932
| 2007
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3994
| [[Ficheru:Ron davies thumbnail.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7363680|Ron Davies]]''
|
| 1921
| 2013
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 3995
|
| ''[[:d:Q7363838|Ron Gostick]]''
| políticu canadianu (1918–2005)
| 1918
| 2005
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3996
|
| ''[[:d:Q7363946|Ron Howells]]''
| futbolista británicu (1927–2011)
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]''
|-
| style='text-align:right'| 3997
|
| ''[[:d:Q7363949|Ron Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2019
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 3998
|
| ''[[:d:Q7363996|Ronald Jones]]''
| velocista galés
| 1934
| 2021
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3999
|
| ''[[:d:Q7364275|Ron Powell]]''
| futbolista británicu (1929–1992)
| 1929
| 1992
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 4000
|
| ''[[:d:Q7364322|Ron Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2026
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4001
|
| ''[[:d:Q7364652|Ronald Atkins]]''
| políticu británicu
| 1916
| 2020
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4002
|
| ''[[:d:Q7364676|Ronald Bell]]''
|
| 1914
| 1982
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4003
|
| ''[[:d:Q7364729|Ronald Cass]]''
| escritor británicu
| 1923
| 2006
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4004
|
| ''[[:d:Q7365011|Ronald Karslake Starr Wood]]''
|
| 1919
| 2017
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4005
|
| ''[[:d:Q7365062|Ronald Lewis]]''
| actor británicu (1928–1982)
| 1928
| 1982
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 4006
|
| ''[[:d:Q7365384|Ronald Waterhouse]]''
|
| 1926
| 2011
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4007
|
| ''[[:d:Q7365803|Ronnie Boon]]''
|
| 1909
| 1998
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4008
|
| ''[[:d:Q7365892|Ronnie James]]''
| boxeador galés (1917–1977)
| 1917
| 1977
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4009
|
| ''[[:d:Q7365964|Ronnie Rees]]''
| futbolista británicu
| 1944
| 2023
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 4010
|
| ''[[:d:Q7368892|Rosie Harris]]''
| novelista galesa
| 1925
| 2024
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4011
|
| ''[[:d:Q7371713|Rovi]]''
|
| 1919
| 1996
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4012
|
| ''[[:d:Q7372122|Rowland Ellis]]''
| políticu estauxunidense (1650–1731)
| 1650
| 1731
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4013
|
| ''[[:d:Q7372121|Rowland Ellis]]''
|
| 1841
| 1911
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 4014
|
| ''[[:d:Q7372152|Rowland Jones]]''
| llingüista británicu
| 1722
| 1774
| ''[[:d:Q1002782|Llannor]]''
|-
| style='text-align:right'| 4015
| [[Ficheru:Portrait of Coll. Langhorne (4673350) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7372156|Rowland Laugharne]]''
|
| 1607
| 1675
| ''[[:d:Q7592714|St Brides]]''
|-
| style='text-align:right'| 4016
| [[Ficheru:Portrait of Mr. Pritchard (4670459).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7372176|Rowland Prichard]]''
|
| 1812
| 1887
| ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]''
|-
| style='text-align:right'| 4017
| [[Ficheru:Caer Gai, Llanuwchllyn, Plasty o'r 17g y tu fewn i gaer Rhufeinig; a grade II* important mid C17 gentry house withing a Roman fort (Caer Gai); Eryri National Park 10.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7372196|Rowland Vaughan]]''
|
| 1590
| 1667
| ''[[:d:Q123060428|Caer Gai]]''
|-
| style='text-align:right'| 4018
| [[Ficheru:Revd Rowland Williams (Hwfa Mon, 1823-1905) NLW3361827 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7372206|Rowland Williams]]''
| poeta galés (1823–1905)
| 1823
| 1905
| ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4019
|
| ''[[:d:Q7372204|Rowland Williams]]''
|
| 1779
| 1854
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4020
|
| ''[[:d:Q7372734|Roy Davies]]''
|
| 1928
| 2013
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4021
|
| ''[[:d:Q7372783|Roy Evans]]''
| futbolista británicu (1943–1969)
| 1943
| 1969
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4022
|
| ''[[:d:Q7372819|Roy Francis]]''
|
| 1919
| 1989
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4023
|
| ''[[:d:Q7372899|Roy Harris]]''
| inxenieru británicu (1902–1973)
| 1902
| 1973
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4024
|
| ''[[:d:Q7373003|Roy John]]''
| futbolista británicu (1911–1973)
| 1911
| 1973
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4025
| [[Ficheru:Earl of Denbigh Vanity Fair 23 August 1894.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7377413|Rudolph Feilding, 9th Earl of Denbigh]]''
|
| 1859
| 1939
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 4026
|
| ''[[:d:Q7380331|Rupert Morris]]''
|
| 1843
| 1918
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4027
|
| ''[[:d:Q7381435|Russell Coughlin]]''
| futbolista británicu (1960–2016)
| 1960
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4028
|
| ''[[:d:Q7381750|Russell Robins]]''
|
| 1932
| 2019
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 4029
|
| ''[[:d:Q7381817|Russell Taylor]]''
| xugador de rugbi union británicu (1914–1965)
| 1914
| 1965
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 4030
|
| ''[[:d:Q7382906|Ruth Bidgood]]''
|
| 1922
| 2022
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 4031
| [[Ficheru:Ffrindiau Ryan, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7384008|Ryan Davies]]''
| actor británicu
| 1937
| 1977
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 4032
|
| ''[[:d:Q7385154|Ryland Davies]]''
| cantante d'ópera británicu
| 1943
| 2023
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 4033
|
| ''[[:d:Q7387186|S.G. Courteen]]''
|
| 1864
| 1945
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4034
|
| ''[[:d:Q7387421|Stephen Dewar Holden]]''
| inxenieru galés (1870–1918)
| 1870
| 1918
| [[Saltney]]
|-
| style='text-align:right'| 4035
| [[Ficheru:S.O. Davies portrait 1490010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7387725|S. O. Davies]]''
|
| 1886
| 1972
| ''[[:d:Q4666838|Abercwmboi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4036
|
| ''[[:d:Q7401077|Saint Caradoc]]''
|
|
| 1124
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4037
|
| [[Derfel Gadarn]]
|
| 566
| 660
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4038
| [[Ficheru:St Eigon, Llanigon - geograph.org.uk - 714248.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7401197|Saint Eigen]]''
|
|
| 1
| ''[[:d:Q2573736|Northop]]''
|-
| style='text-align:right'| 4039
|
| ''[[:d:Q7405039|Sally Amis]]''
|
| 1954
| 2000
| ''[[:d:Q7898360|Uplands]]''
|-
| style='text-align:right'| 4040
|
| ''[[:d:Q7407801|Sam Livesey]]''
| actor galés (1873–1936)
| 1873
| 1936
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4041
|
| ''[[:d:Q7407834|Sam Mainwaring]]''
|
| 1841
| 1907
| ''[[:d:Q107032804|Penrhiwtyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4042
|
| ''[[:d:Q7410805|Samuel Augustus Perry]]''
|
| 1787
| 1854
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4043
|
| ''[[:d:Q7411260|Samuel Devons]]''
| físicu británicu (1914–2006)
| 1914<br/>1814
| 2006
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4044
| [[Ficheru:SamuelGriffithPA.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7411541|Samuel Griffith]]''
|
| 1816
| 1893
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4045
| [[Ficheru:Sienoch.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7411771|Samuel Ifor Enoch]]''
|
| 1914
| 2001
| ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4046
| [[Ficheru:Samuel Jagger (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7411824|Samuel Jagger]]''
| xugador de críquet galés (1904–1964)
| 1904
| 1964
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 4047
|
| ''[[:d:Q7411872|Samuel Jones]]''
|
| 1628
| 1697
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 4048
| [[Ficheru:Samuel M Jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7412071|Samuel M. Jones]]''
| políticu galés (1846–1904)
| 1846
| 1904
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4049
|
| ''[[:d:Q7412239|Samuel Moss]]''
| políticu británicu
| 1858
| 1918
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 4050
| [[Ficheru:Samuel Pearse VC (AWM H06653).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7412373|Samuel Pearse]]''
| militar galés (1897–1919)
| 1897
| 1919
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4051
| [[Ficheru:Revd Samuel Roberts (SR, 1800-85) NLW3361790 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7412490|Samuel Roberts]]''
|
| 1800
| 1885
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 4052
|
| ''[[:d:Q7412628|Samuel Silkin, Baron Silkin of Dulwich]]''
|
| 1918
| 1988
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4053
| [[Ficheru:The Times history of the war (1914) (14577874670).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7412772|Samuel Evans]]''
|
| 1859
| 1918
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4054
| [[Ficheru:Samuel Warren by John Linnell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7412884|Samuel Warren]]''
|
| 1807
| 1877
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4055
|
| ''[[:d:Q7417391|Sandy Orford]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1911–1986)
| 1911
| 1986
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 4056
|
| ''[[:d:Q6759465|Margaret Grey, Lady Bonville]]''
|
| 1397
|
| ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4057
|
| ''[[:d:Q20738190|William Rees]]''
|
| 1808
| 1873
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4058
|
| ''[[:d:Q20738194|William Thomas]]''
|
| 1891
| 1958
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 4059
|
| ''[[:d:Q20738195|William Williams]]''
|
| 1625
| 1684
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4060
|
| ''[[:d:Q20738197|Zecharias Thomas]]''
|
| 1727
| 1816
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 4061
|
| ''[[:d:Q20738563|John Evan Thomas]]''
|
| 1884
| 1941
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4062
|
| ''[[:d:Q20741167|William Lewis]]''
| políticu australianu
| 1818
| 1895
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4063
|
| ''[[:d:Q20746754|Alfred William Sheen]]''
|
| 1869
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4064
|
| ''[[:d:Q20746755|Alun Ogwen Williams]]''
|
| 1904
| 1970
| ''[[:d:Q52083626|Gerlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4065
|
| ''[[:d:Q20746759|Benjamin Waldo Lewis]]''
|
| 1877
| 1953
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4066
|
| ''[[:d:Q20746756|Arthur Wynn Williams]]''
|
| 1819
| 1886
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4067
|
| ''[[:d:Q20746761|Cliff Prothero]]''
|
| 1898
| 1990
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4068
|
| ''[[:d:Q20746767|David Pugh]]''
|
| 1739
| 1816
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4069
|
| ''[[:d:Q20746764|Daniel Jenkins]]''
|
| 1856
| 1946
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4070
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Ebenezer Richard, Tregaron, Cardiganshire (4671915).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746770|Ebenezer Richard]]''
|
| 1781
| 1837
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4071
|
| ''[[:d:Q20746769|David Salmon]]''
|
| 1852
| 1944
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 4072
|
| ''[[:d:Q20746775|Eliseus Howells]]''
|
| 1893
| 1969
| ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4073
|
| ''[[:d:Q20746779|Evan Phillips]]''
|
| 1829
| 1912
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4074
|
| ''[[:d:Q20746777|Evan Hopkins]]''
|
| 1801
| 1884
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4075
|
| ''[[:d:Q20746782|Francis Wynn Jones]]''
|
| 1898
| 1970
| ''[[:d:Q29481220|Branas Lodge]]''
|-
| style='text-align:right'| 4076
|
| ''[[:d:Q20746783|George Daniel Jones]]''
| impresor galés (1877–1955)
| 1877
| 1955
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 4077
| [[Ficheru:Laura Evans-Williams (Musical Advance, 1924).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746780|Laura Evans-Williams]]''
| cantante galesa (1883–1944)
| 1883
| 1944
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4078
|
| ''[[:d:Q20746781|Francis Green]]''
|
| 1854
| 1942
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4079
|
| ''[[:d:Q20746785|George Henry Parcell]]''
|
| 1895
| 1967
| ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4080
|
| ''[[:d:Q20746788|Ebenezer Griffith-Jones]]''
|
| 1860
| 1942
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4081
|
| ''[[:d:Q20746789|William Griffith-Jones]]''
| ministru británicu (1895–1961)
| 1895
| 1961
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4082
| [[Ficheru:Self portrait by Hugh Jerman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746794|Hugh Jerman]]''
|
| 1836
| 1895
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4083
|
| ''[[:d:Q20746795|Hugh Pugh]]''
|
| 1779
| 1809
| ''[[:d:Q15056704|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 4084
|
| ''[[:d:Q20746792|Howell Powell]]''
|
| 1819
| 1875
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 4085
| [[Ficheru:Revd Hugh Pugh (1803-68) NLW3365418.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746796|Hugh Pugh]]''
|
| 1803
| 1868
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4086
|
| ''[[:d:Q20746802|Isaac Price]]''
|
| 1735
| 1805
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4087
|
| ''[[:d:Q20746803|Isaac Thomas]]''
|
| 1911
| 2004
| ''[[:d:Q7852544|Tumble]]''
|-
| style='text-align:right'| 4088
|
| ''[[:d:Q20746800|Idris Lewis]]''
| compositor galés (1889–1952)
| 1889
| 1952
| ''[[:d:Q4915735|Birchgrove]]''
|-
| style='text-align:right'| 4089
|
| ''[[:d:Q20746806|James Meyler]]''
|
| 1761
| 1825
| ''[[:d:Q29491175|Penysgwarne]]''
|-
| style='text-align:right'| 4090
| [[Ficheru:Ivor Llewelyn Foster (1870–1959).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746804|Ivor Llewelyn Foster]]''
|
| 1870
| 1959
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 4091
| [[Ficheru:Plant y Goedwig (John Penry cenhadwr).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746814|John Penry]]''
|
| 1854
| 1883
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4092
|
| ''[[:d:Q20746812|John Evans]]''
|
| 1858
| 1963
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4093
|
| ''[[:d:Q20746818|Henry Jones-Davies]]''
|
| 1870
| 1955
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 4094
|
| ''[[:d:Q20746823|Leslie Alun Page]]''
|
| 1920
| 1990
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 4095
|
| ''[[:d:Q20746821|Kathryn Jenkins]]''
|
| 1961
| 2009
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4096
| [[Ficheru:Ieuan Maddock.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746826|Ieuan Maddock]]''
|
| 1917
| 1988
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4097
|
| ''[[:d:Q20746827|Maria James]]''
|
| 1793
| 1868
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4098
| [[Ficheru:Portrait of Lewis Powell, Caerdydd (4673160).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746824|Lewis Powell]]''
|
| 1788
| 1869
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4099
|
| ''[[:d:Q20746831|Morgan Watkin]]''
|
| 1878
| 1970
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4100
|
| ''[[:d:Q20746829|Meirion Jones]]''
| pedagogu galés (1907–1970)
| 1907
| 1970
| ''[[:d:Q285412|Llithfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4101
|
| ''[[:d:Q20746834|Owen Prys]]''
|
| 1857
| 1934
| ''[[:d:Q15987594|Pen-llwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4102
|
| ''[[:d:Q20746839|Robert Piercy]]''
|
| 1825
| 1894
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 4103
|
| ''[[:d:Q20746842|Sampson Thomas]]''
| ministru galés (1739–1807)
| 1739
| 1807
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 4104
|
| ''[[:d:Q20746843|Llewellyn Thomas Gordon Soulsby]]''
|
| 1885
| 1966
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4105
| [[Ficheru:Plant y Goedwig (Roger Price).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746840|Roger Price]]''
|
| 1834
| 1900
| ''[[:d:Q3404562|Merthyr Cynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4106
|
| ''[[:d:Q20746841|Rolant Eames]]''
| músicu galés (1750–1825)
| 1750
| 1825
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4107
|
| ''[[:d:Q20746846|Thomas William]]''
|
| 1697
| 1778
| ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4108
|
| ''[[:d:Q20746844|Thomas John Jehu]]''
|
| 1871
| 1943
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 4109
|
| ''[[:d:Q20746845|Thomas Price]]''
| músicu británicu (1860–1933)
| 1860
| 1933
| ''[[:d:Q7679221|Talerddig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4110
|
| ''[[:d:Q20748814|Daniel Thomas Phillips]]''
|
| 1842
| 1905
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4111
|
| ''[[:d:Q20748815|David James]]''
| autor galés (1865–1928)
| 1865
| 1928
| ''[[:d:Q6540364|Libanus]]''
|-
| style='text-align:right'| 4112
|
| ''[[:d:Q20748812|Abraham Williams]]''
| ministru galés (1720–1783)
| 1720
| 1783
| ''[[:d:Q7131674|Panteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 4113
| [[Ficheru:Professor Bleddyn Jones Roberts (1554584).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748813|Bleddyn Jones Roberts]]''
| eruditu galés (1906–1977)
| 1906
| 1977
| ''[[:d:Q7165398|Penycae]]''
|-
| style='text-align:right'| 4114
|
| ''[[:d:Q20748816|David John Snell]]''
|
| 1880
| 1957
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4115
| [[Ficheru:Ellen Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748822|Ellen Evans]]''
| direutora d'escuela galesa (1891–1953)
| 1891
| 1953
| ''[[:d:Q5530463|Gelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4116
| [[Ficheru:Y Parch Evan Richardson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748826|Evan Richardson]]''
| ministru galés (1759–1824)
| 1759
| 1824
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4117
|
| ''[[:d:Q20748824|Evan Moses]]''
| predicador galés (1726–1805)
| 1726
| 1805
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4118
| [[Ficheru:Griffith William Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748831|Griffith William Hughes]]''
|
| 1861
| 1941
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4119
|
| ''[[:d:Q20748828|Evan Williams]]''
|
| 1749
| 1835
| ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4120
|
| ''[[:d:Q20748835|Henry Thomas Paine]]''
|
| 1759
| 1832
| ''[[:d:Q13129643|Llangattock]]''
|-
| style='text-align:right'| 4121
|
| ''[[:d:Q20748832|Gwilym Cleaton Jones]]''
|
| 1875
| 1961
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 4122
|
| ''[[:d:Q20748833|Gwilym Gwalchmai Jones]]''
| músicu galés (1921–1970)
| 1921
| 1970
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4123
|
| ''[[:d:Q20748838|Idris Frederick Parry]]''
|
| 1916
| 2008
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4124
|
| ''[[:d:Q20748839|Isaac John Williams]]''
| conservador de muséu galés (1874–1939)
| 1874
| 1939
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4125
|
| ''[[:d:Q20748843|James Phillips]]''
|
| 1810
| 1877
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 4126
|
| ''[[:d:Q20748841|Iwan James Morgan]]''
|
| 1904
| 1966
| ''[[:d:Q3404696|Tondu]]''
|-
| style='text-align:right'| 4127
| [[Ficheru:Ysgrifau (John Breese Davies) (page 8 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748847|John Breese Davies]]''
|
| 1893
| 1940
| ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4128
|
| ''[[:d:Q20748845|John Alwyn Charles]]''
|
| 1924
| 1977
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4129
|
| ''[[:d:Q20748848|John Daniel Vernon Lewis]]''
|
| 1879
| 1970
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4130
|
| ''[[:d:Q20748849|John David Lewis]]''
|
| 1859
| 1914
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4131
|
| ''[[:d:Q20748854|Joshua Watkins]]''
|
| 1769
| 1841
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4132
|
| ''[[:d:Q20748862|Morgan Williams]]''
|
| 1808
| 1883
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4133
|
| ''[[:d:Q20748860|Micah Thomas]]''
| ministru galés (1778–1853)
| 1778
| 1853
| ''[[:d:Q7996795|Whitson]]''
|-
| style='text-align:right'| 4134
|
| ''[[:d:Q20748866|Owen Rees]]''
| ministru galés (1717–1768)
| 1717
| 1768
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4135
|
| ''[[:d:Q20748864|Owen Davies Tudor]]''
| escritor galés (1818–1887)
| 1818
| 1887
| ''[[:d:Q17738143|Garth Isaf]]''
|-
| style='text-align:right'| 4136
|
| ''[[:d:Q20748865|Owen Herbert Williams]]''
|
| 1884
| 1962
| ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4137
|
| ''[[:d:Q20748868|Richard Powel]]''
|
| 1769
| 1795
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4138
| [[Ficheru:Thomas J Wheldon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748879|Thomas Jones Wheldon]]''
|
| 1841
| 1916
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4139
|
| ''[[:d:Q20748882|Thomas Phillips]]''
|
| 1772
| 1842
| ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4140
| [[Ficheru:Thomas Phillips.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748883|Thomas Phillips]]''
| ministru británicu (1868–1936)
| 1868
| 1936
| ''[[:d:Q20594376|Llanycefn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4141
|
| ''[[:d:Q20748881|Thomas Mordaf Pierce]]''
|
| 1867
| 1919
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4142
|
| ''[[:d:Q20748898|William Eifion Powell]]''
|
| 1934
| 2009
| ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]''
|-
| style='text-align:right'| 4143
|
| ''[[:d:Q20748899|William Emrys Evans]]''
|
| 1924
| 2004
| ''[[:d:Q20594649|Y Foel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4144
| [[Ficheru:William Charles Roberts (1832–1903).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748896|William Charles Roberts]]''
|
| 1832
| 1903
| ''[[:d:Q13129659|Llanllwchhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4145
|
| ''[[:d:Q20748897|William Craven Llewelyn]]''
|
| 1892
| 1966
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4146
| [[Ficheru:William Meloch Hughes (1860-1926).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748902|William Meloch Hughes]]''
|
| 1860
| 1926
| ''[[:d:Q4899221|Betws Gwerfil Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4147
| [[Ficheru:Revd. William Morris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748903|William Morris]]''
| ministru galés (1783–1861)
| 1783
| 1861
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 4148
|
| ''[[:d:Q20748900|William Evans]]''
| escritor d'himnos galés (1800–1880)
| 1800
| 1880
| ''[[:d:Q7837772|Treffgarne]]''
|-
| style='text-align:right'| 4149
|
| ''[[:d:Q20748901|William Lewis Davies]]''
|
| 1896
| 1941
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4150
|
| ''[[:d:Q20748906|William Roberts]]''
|
| 1773
| 1857
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4151
|
| ''[[:d:Q20748908|William Thomas]]''
|
| 1723
| 1811
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4152
|
| ''[[:d:Q20748909|William Thomas]]''
|
| 1727
| 1795
| ''[[:d:Q390036|St Fagans]]''
|-
| style='text-align:right'| 4153
|
| ''[[:d:Q20748912|William Tudor Jones]]''
|
| 1865
| 1946
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 4154
|
| ''[[:d:Q20751795|Alan Trevor Jones]]''
| altu cargu galés (1901–1979)
| 1901
| 1979
| ''[[:d:Q7162698|Pengam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4155
|
| ''[[:d:Q20751796|Benjamin Haydn Williams]]''
| pedagogu galés (1902–1965)
| 1902
| 1965
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4156
|
| ''[[:d:Q19894339|Ralph Bingley]]''
|
| 1570
| 1627
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 4157
|
| ''[[:d:Q19904222|Bert Hodson]]''
| golfista galés (1905–1971)
| 1905
| 1971
| ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]''
|-
| style='text-align:right'| 4158
|
| ''[[:d:Q19915198|David Thomas Gwynne-Vaughan]]''
| botánicu galés (1871–1915)
| 1871
| 1915
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4159
|
| ''[[:d:Q19921507|John Wheatley]]''
|
| 1892
| 1955
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 4160
|
| ''[[:d:Q19959822|Henry Dwnn]]''
|
| 1340
| 1416
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4161
|
| ''[[:d:Q19959987|Thomas Jones]]''
|
| 1554
| 1604
| ''[[:d:Q20170606|Abermarlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4162
| [[Ficheru:John parry portrait arms.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19974211|John Parry]]''
|
| 1724
| 1797
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4163
| [[Ficheru:The Right Reverend Benjamin Price .jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19974372|Benjamin Price]]''
|
| 1804
| 1896
| ''[[:d:Q24360208|Builth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4164
| [[Ficheru:Thomas Hughes Jones (of Blaenpennal) (5292090).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19974769|Thomas Hughes Jones]]''
|
| 1895
| 1966
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 4165
|
| ''[[:d:Q19975142|Fred Robson]]''
| golfista galés (1885–1952)
| 1885
| 1952
| ''[[:d:Q2355142|Shotton]]''
|-
| style='text-align:right'| 4166
|
| ''[[:d:Q19975438|William Napier Bruce]]''
| funcionariu galés (1858–1936)
| 1858
| 1936
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4167
|
| ''[[:d:Q19997515|Frederick Norman Pryce]]''
| conservador de muséu británicu (1888–1953)
| 1888
| 1953
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 4168
|
| ''[[:d:Q20031104|Charles Woolley]]''
|
| 1893
| 1981
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4169
| [[Ficheru:Portrait of vaudeville team George Auger and Ernest Rommel (SAYRE 12097).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20039025|William George Auger]]''
|
| 1882<br/>1881
| 1922
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4170
| [[Ficheru:Albert de Belleroche by Sargent.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20051236|Albert de Belleroche]]''
|
| 1864
| 1944
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4171
|
| ''[[:d:Q20054436|Gwilym Prichard]]''
| artista galés (1931–2015)
| 1931
| 2015
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4172
| [[Ficheru:Sarah Edwards (1947).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20109574|Sarah Edwards]]''
|
| 1881
| 1965
| ''[[:d:Q5573009|Glyntraian]]''
|-
| style='text-align:right'| 4173
|
| ''[[:d:Q20109704|Oscar Arthur Rackham]]''
| filósofu británicu (1912–1997)
| 1912
| 1997
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4174
|
| ''[[:d:Q20128816|Jack Whitford]]''
| ximnasta artísticu británicu
| 1924
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4175
|
| ''[[:d:Q20160474|Hefina Headon]]''
|
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]''
|-
| style='text-align:right'| 4176
|
| ''[[:d:Q20201367|Hawys Gadarn]]''
|
| 1291
| 1353
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 4177
|
| ''[[:d:Q18535602|Eirwen Davies]]''
|
| 1925
| 2014
| ''[[:d:Q5456119|Five Roads]]''
|-
| style='text-align:right'| 4178
| [[Ficheru:(The poet Robert Evans (Cybi), outside his home, Bryn Eithin, Llangybi) (6347476638).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535612|Robert Evans]]''
|
| 1871
| 1956
| ''[[:d:Q13129646|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4179
| [[Ficheru:Iolo Morganwg (Cadrawd) (page 18 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535618|Thomas Christopher Evans]]''
|
| 1846
| 1918
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4180
|
| ''[[:d:Q18535623|J. O. Francis]]''
|
| 1882
| 1956
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4181
|
| ''[[:d:Q18535631|William Gambold]]''
|
| 1672
| 1728
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4182
|
| ''[[:d:Q18535642|Bruce Griffiths]]''
|
| 1924
| 1999
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4183
| [[Ficheru:Robert Arthur Griffith (Elphin).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535641|Robert Arthur Griffith]]''
|
| 1860
| 1936
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4184
|
| ''[[:d:Q18535652|Gruffudd de la Pole]]''
|
|
| 1309
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 4185
|
| ''[[:d:Q18535657|Ifan Gruffydd]]''
| escritor galés (1896–1971)
| 1896
| 1971
| ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]''
|-
| style='text-align:right'| 4186
|
| ''[[:d:Q18535694|William Hughes]]''
|
|
| 1794
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4187
| [[Ficheru:Hywel Hughes, Bogota (1452212).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535692|Hywel Hughes]]''
| ganaderu galés (1886–1970)
| 1886
| 1970
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4188
|
| ''[[:d:Q18535697|Huw Cae Llwyd]]''
| poeta galés (1431–1500)
| 1431
| 1500
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4189
|
| ''[[:d:Q18535714|Ifor Rees]]''
|
| 1921
| 2004
| ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4190
|
| ''[[:d:Q18535719|Eldra Jarman]]''
|
| 1917
| 2000
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4191
| [[Ficheru:Robert Isaac Jones (1813 - 1905), Dictionary of Welsh Biography.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535726|Robert Isaac Jones]]''
|
| 1813
| 1905
| ''[[:d:Q13130719|Pentrefelin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4192
|
| ''[[:d:Q18535727|Rees Jones]]''
| poeta galés (1797–1844)
| 1797
| 1844
| ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 4193
| [[Ficheru:Portrait of David Watkin Jones, 'Dafydd Morganwg' (4670538) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535730|David Watkin Jones]]''
|
| 1832
| 1905
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4194
| [[Ficheru:Ehedydd Iâl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535731|William Jones]]''
|
| 1815
| 1899
| ''[[:d:Q5263315|Derwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4195
| [[Ficheru:Edward Jones, Bathafarn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535728|Edward Jones]]''
|
| 1778
| 1837
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 4196
| [[Ficheru:RJRhoslan.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535734|Robert Jones]]''
|
| 1745
| 1829
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4197
| [[Ficheru:Abel Jones (Y Bardd Crwst).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535735|Abel Jones]]''
| poeta galés (1829–1901)
| 1830<br/>1829
| 1901
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 4198
|
| ''[[:d:Q18535732|Thomas Lloyd Jones]]''
|
| 1810
| 1834
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4199
|
| ''[[:d:Q18535733|Dafydd Jones]]''
|
| 1881
| 1968
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4200
|
| ''[[:d:Q18535738|Dafydd Jones]]''
|
| 1711
| 1777
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 4201
|
| ''[[:d:Q18535739|Edward Jones]]''
|
| 1761
| 1836
| ''[[:d:Q13130874|Prion]]''
|-
| style='text-align:right'| 4202
|
| ''[[:d:Q18535736|Aneurin Jones]]''
|
| 1930
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4203
|
| ''[[:d:Q18535743|Gerallt Jones]]''
| poeta galés (1907–1984)
| 1907
| 1984
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 4204
| [[Ficheru:Evan Pan Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535741|Evan Pan Jones]]''
|
| 1834
| 1922
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4205
|
| ''[[:d:Q18535747|J. Tywi Jones]]''
|
| 1870
| 1948
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4206
| [[Ficheru:Puleston Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535748|John Puleston Jones]]''
|
| 1862
| 1925
| ''[[:d:Q6661101|Llanbedr-Dyffryn-Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4207
|
| ''[[:d:Q18535749|John Richard Jones]]''
|
| 1765
| 1822
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4208
|
| ''[[:d:Q18535754|Mei Jones]]''
|
| 1953
| 2021
| ''[[:d:Q3402690|Llanddona]]''
|-
| style='text-align:right'| 4209
| [[Ficheru:John Williams Jones (Andronicus).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535752|John William Jones]]''
| autor galés (1842–1895)
| 1842
| 1895
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4210
|
| ''[[:d:Q18535753|Kenneth Glyn Jones]]''
| astrónomu galés (1915–1995)
| 1915
| 1995
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4211
|
| ''[[:d:Q18535758|Thomas Jones]]''
|
| 1910
| 1972
| ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4212
| [[Ficheru:Nesta Wyn Jones (1546023).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535756|Nesta Wyn Jones]]''
|
| 1946
| 2025
| ''[[:d:Q4667097|Abergeirw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4213
|
| ''[[:d:Q18535757|Rhydderch Jones]]''
|
| 1935
| 1987
| ''[[:d:Q3398817|Aberllefenni]]''
|-
| style='text-align:right'| 4214
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Levi (4670546) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535765|Thomas Levi]]''
|
| 1825
| 1916
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 4215
|
| ''[[:d:Q18535771|Lewis Haydn Lewis]]''
|
| 1903
| 1985
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 4216
|
| ''[[:d:Q18535773|Roger Lort]]''
|
| 1608
| 1664
| ''[[:d:Q7595986|Stackpole Estate]]''
|-
| style='text-align:right'| 4217
|
| ''[[:d:Q18535782|Robert Lloyd]]''
| escritor galés (1888–1961)
| 1888
| 1961
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4218
|
| ''[[:d:Q18535784|John Selwyn Lloyd]]''
| escritor británicu
| 1931
| 2023
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4219
|
| ''[[:d:Q18535799|Mari'r Fantell Wen]]''
| santa galesa galesa (1735–1789)
| 1735
| 1789
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4220
|
| ''[[:d:Q18535821|Dafydd Morris]]''
| escritor galés (1744–1791)
| 1744
| 1791
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 4221
| [[Ficheru:Bob Owen, Croesor, with his wife and some of his books (8469901287).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535845|Bob Owen, Croesor]]''
|
| 1885
| 1962
| ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4222
| [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch John Parry (Caer) .. NLW3364386.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535853|John Parry]]''
|
| 1775
| 1846
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4223
|
| ''[[:d:Q18535874|Stafford Prys]]''
|
| 1732
| 1784
| ''[[:d:Q6661879|Llanwnnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4224
| [[Ficheru:Revd. John Phillips, Bangor (1810-67) NLW3362029.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535878|John Phillips]]''
|
| 1810
| 1867
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 4225
| [[Ficheru:T-Mardy-Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535890|Thomas Mardy Rees]]''
|
| 1871
| 1953
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4226
| [[Ficheru:Thomas Rees Bala-Bangor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535888|Thomas Rees]]''
|
| 1869
| 1926
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4227
| [[Ficheru:Parch. Henry Rees, Lerpwl, 1798-1869.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535889|Henry Rees]]''
|
| 1798
| 1869
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4228
| [[Ficheru:Professor Melville Richards beginning a series of articles on Welsh place names in Y Cymro (1508965).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535894|Melville Richards]]''
|
| 1910
| 1973
| ''[[:d:Q5446198|Ffairfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4229
|
| ''[[:d:Q18535898|Absalom Roberts]]''
| poeta galés (1780–1864)
| 1780
| 1864
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4230
| [[Ficheru:Portrait of 'Ellis Wyn o Wyrfai' (4670499) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535896|Ellis Roberts]]''
|
| 1827
| 1895
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4231
|
| ''[[:d:Q18535908|Wynne Roberts]]''
| hipnotizador británicu (1943–2009)
| 1942
| 2009
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4232
|
| ''[[:d:Q18535916|Robert John Rowlands]]''
|
| 1880
| 1967
| ''[[:d:Q3396898|Abergwyngregyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4233
| [[Ficheru:Portrait of Edward Samuel (4670191) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535939|Edward Samuel]]''
|
| 1674
| 1748
| ''[[:d:Q15987287|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 4234
|
| ''[[:d:Q18535942|Thomas Shankland]]''
|
| 1858
| 1927
| ''[[:d:Q6661566|Llangynin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4235
|
| ''[[:d:Q18535948|Siôn Dafydd Las]]''
| poeta galesa (1650–1694)
| 1650
| 1694
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4236
|
| ''[[:d:Q18535980|Gwilym Tudur]]''
|
| 1941
| 2024
| ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4237
|
| ''[[:d:Q18535994|Richard Vaughan]]''
|
| 1904
| 1983
| ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4238
|
| ''[[:d:Q18535993|William Thomas]]''
|
| 1843
| 1890
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4239
|
| ''[[:d:Q18536007|Gareth F. Williams]]''
| escritor galés (1955–2016)
| 1955
| 2016
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4240
|
| ''[[:d:Q18536009|Ifor Wyn Williams]]''
| autor británicu
| 1923
| 1999
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4241
| [[Ficheru:John Roberts Williams, Editor of 'Y Cymro' (1457926).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18536013|John Roberts Williams]]''
|
| 1914
| 2004
| ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4242
|
| ''[[:d:Q18536016|William Morgan Williams]]''
|
| 1832
| 1877
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 4243
|
| ''[[:d:Q18536031|Tom Beynon]]''
|
| 1886
| 1961
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''<br/>''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 4244
| [[Ficheru:Ben Bowen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18536056|Ben Bowen]]''
| poeta galés (1878–1903)
| 1878
| 1903
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4245
| [[Ficheru:Portrait of Griffith Evans (1835-1935) Wellcome L0002989.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18536061|Griffith Evans]]''
| bacteriólogu galés (1835–1935)
| 1835
| 1935
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4246
|
| ''[[:d:Q18546110|Arthur Roberts]]''
|
| 1897
| 1964
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4247
| [[Ficheru:Portrait of D. Emlyn Evans (4673959).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18546445|David Emlyn Evans]]''
|
| 1843
| 1913
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4248
|
| ''[[:d:Q18546621|John Roland Phillips]]''
|
| 1844
| 1887
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 4249
|
| ''[[:d:Q18546647|John Williams]]''
|
| 1727
| 1798
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 4250
|
| ''[[:d:Q18559339|Valerie Gearon]]''
| actriz británica (1937–2003)
| 1937
| 2003
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4251
| [[Ficheru:Benjamin Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18559698|Benjamin Davies]]''
|
| 1814
| 1875
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 4252
|
| ''[[:d:Q18559723|Edward Le Davis]]''
|
| 1640
| 1684
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4253
|
| ''[[:d:Q18559733|Frederick Brundrett]]''
|
| 1894
| 1974
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4254
|
| ''[[:d:Q18559825|Marmaduke Matthews]]''
|
| 1606
| 1683
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4255
|
| ''[[:d:Q18559856|Robert Davies]]''
|
| 1816
| 1905
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 4256
|
| ''[[:d:Q18559864|Sarah Matthews]]''
|
| 1846
| 1929
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 4257
|
| ''[[:d:Q18559909|William Davis]]''
|
| 1627
| 1690
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4258
|
| ''[[:d:Q18572211|Alice Williams]]''
| artista galesa (1863–1957)
| 1863
| 1957
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4259
|
| ''[[:d:Q18572230|Ann Davies]]''
| traductora británica
| 1914
| 1954
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4260
|
| ''[[:d:Q18572258|Anne Penny]]''
|
| 1729
| 1784
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4261
| [[Ficheru:Kathleen Lloyd Jones by unknown in 1920s.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18576619|Kathleen Lloyd Jones]]''
|
| 1898
| 1978
| ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4262
|
| ''[[:d:Q18576682|Margaret Davies]]''
|
| 1700
| 1785
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4263
|
| ''[[:d:Q18576757|Michael Williams]]''
|
| 1935
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4264
| [[Ficheru:Portrait of Morgan Harry, Banbury, Oxfordshire (4674767).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18576797|Nun Morgan Harry]]''
| ministru galés (1800–1842)
| 1800
| 1842
| ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 4265
| [[Ficheru:Thomas Gruffydd (1815 - 30 Awst 1887) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18577073|Thomas Gruffydd]]''
|
| 1815
| 1887
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4266
|
| ''[[:d:Q18588991|Henry Stanhope Sloman]]''
| oficial galés (1861–1945)
| 1861
| 1945
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 4267
|
| ''[[:d:Q18593184|Jenkin Jones]]''
|
| 1700
| 1742
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4268
|
| ''[[:d:Q18603715|Bedo Hafesb]]''
| poeta galés (1568–1585)
| 1568
| 1585
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 4269
| [[Ficheru:Tudor Owen in Perils of the Jungle.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18627269|Tudor Owen]]''
|
| 1898
| 1979
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4270
|
| ''[[:d:Q18638518|David Morrell]]''
| actor británicu (1926–1974)
| 1926
| 1974
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4271
| [[Ficheru:Sharon Norman and Gwyn Parry preparing for Cwmni Theatr Cymru's performance of Persi Rygarug (1530487).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18638752|Gwyn Parry]]''
|
| 1946
| 2014
| ''[[:d:Q3396843|Rachub]]''
|-
| style='text-align:right'| 4272
|
| ''[[:d:Q18640326|Les Boulter]]''
| futbolista británicu (1913–1974)
| 1913
| 1974
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4273
| [[Ficheru:TH Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18640419|Thomas Henry Thomas]]''
|
| 1839
| 1915
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 4274
|
| ''[[:d:Q18641449|Dick Hall]]''
| xugador galés de fútbol australianu (1872–1906)
| 1872
| 1906
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 4275
|
| ''[[:d:Q18641986|Edward Abel]]''
| químicu galés
| 1931
| 2021
| ''[[:d:Q1191288|Mid Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4276
|
| ''[[:d:Q18645677|Edwin Bickerstaff]]''
|
| 1920
| 2007
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4277
|
| ''[[:d:Q18912095|Herbert Millingchamp Vaughan]]''
|
| 1870
| 1948
| ''[[:d:Q15987287|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 4278
|
| ''[[:d:Q18913039|John Howard Purnell]]''
|
| 1925
| 1996
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 4279
|
| ''[[:d:Q18913097|Elis Roberts]]''
|
| 1712
| 1789
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 4280
| [[Ficheru:John William Watson Stephens. Photograph. Wellcome V0027757.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18913337|John William Watson Stephens]]''
| profesor galés (1865–1946)
| 1865
| 1946
| ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]''
|-
| style='text-align:right'| 4281
|
| ''[[:d:Q18914801|Alis Wen]]''
|
| 1520
| 1501
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4282
|
| ''[[:d:Q18914804|Gwen ferch Ellis]]''
|
| 1550
| 1594
| ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4283
|
| ''[[:d:Q18917139|Abram Wood]]''
|
| 1699
| 1799
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 4284
|
| ''[[:d:Q18917172|Norman Allen]]''
|
| 1903
| 1972
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4285
| [[Ficheru:Y Parch Peter Williams o Gaerfyrddin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18917233|Peter Williams]]''
|
| 1723
| 1796
| ''[[:d:Q13129668|Llansadyrnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4286
|
| ''[[:d:Q18917385|John Harris]]''
|
| 1932
| 2009
| ''[[:d:Q7162831|Penhow]]''
|-
| style='text-align:right'| 4287
|
| ''[[:d:Q18917541|Emlyn Williams]]''
|
| 1921
| 1995
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4288
|
| ''[[:d:Q18917654|Lawrence Jenkins]]''
|
| 1857
| 1928
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4289
|
| ''[[:d:Q18917778|Zachariah Williams]]''
|
| 1673
| 1755
| ''[[:d:Q7368291|Rosemarket]]''
|-
| style='text-align:right'| 4290
|
| ''[[:d:Q18920464|Roscoe Howells]]''
| escritor galés (1919–2014)
| 1919
| 2014
| ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]''
|-
| style='text-align:right'| 4291
|
| ''[[:d:Q18922056|Anne Griffith]]''
|
| 1734
| 1821
| ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4292
| [[Ficheru:Dan Davies, Merthyr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18922147|Daniel Davies]]''
|
| 1859
| 1930
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4293
|
| ''[[:d:Q18922178|Percy Watkins]]''
|
| 1871
| 1946
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4294
|
| ''[[:d:Q18922208|Richard Davis]]''
|
| 1658
| 1714
| ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4295
|
| ''[[:d:Q18922225|Evan Evans]]''
| empresariu galés (1882–1965)
| 1882
| 1965
| ''[[:d:Q14508465|Betws Lleucu]]''
|-
| style='text-align:right'| 4296
|
| ''[[:d:Q18934912|Donald Emrys Strong]]''
|
| 1927
| 1973
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 4297
| [[Ficheru:Portrait of Tho. Jones (4674170) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18936277|Thomas Jones]]''
|
| 1648
| 1713
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 4298
|
| ''[[:d:Q18954073|Arthur Lloyd James]]''
| llingüista británicu (1884–1943)
| 1884
| 1943
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4299
|
| ''[[:d:Q18954136|David Oliver]]''
|
| 1863
| 1947
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 4300
|
| ''[[:d:Q18954309|John Bailey]]''
|
| 1898
| 1969
| ''[[:d:Q25169445|Miskin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4301
| [[Ficheru:Portrait of Rev. John Hughes (4670920).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18954350|John Hughes]]''
|
| 1842
| 1902
| ''[[:d:Q13127175|Cnwch Coch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4302
| [[Ficheru:Photograph of William Ick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18962084|William Ick]]''
|
| 1800
| 1844
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4303
|
| ''[[:d:Q19039146|David Owen]]''
|
| 1904
| 1970
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 4304
|
| ''[[:d:Q19040140|Ezekiel Hughes]]''
|
| 1766
| 1849
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 4305
|
| ''[[:d:Q19040262|Frances Hughes]]''
|
| 1855
| 1927
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4306
|
| ''[[:d:Q19042104|Ivor Broom]]''
| militar galés (1920–2003)
| 1920
| 2003
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4307
|
| ''[[:d:Q19043535|Robert Jones]]''
|
| 1560
| 1615
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 4308
|
| ''[[:d:Q19043766|William Evans]]''
|
| 1864
| 1934
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 4309
|
| ''[[:d:Q19324971|Morland Lewis]]''
| pintor británicu (1903–1943)
| 1903
| 1943
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4310
| [[Ficheru:Mrs Amy Brook (born Bulley) by Mary Florence Monkhouse.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19324995|Amy Bulley]]''
| activista galesa (1852–1939)
| 1852
| 1939
| ''[[:d:Q15261963|New Brighton]]''
|-
| style='text-align:right'| 4311
|
| ''[[:d:Q19325030|Oliver Thomas]]''
|
| 1598
| 1653
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4312
|
| ''[[:d:Q19325183|Rhondda Williams]]''
| ministru británicu (1860–1945)
| 1860
| 1945
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 4313
|
| ''[[:d:Q19325185|Betty Johnston]]''
|
| 1916
| 1994
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 4314
|
| ''[[:d:Q19325211|Richard Hughes]]''
| poeta galés (1565–1619)
| 1565
| 1619
| ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4315
|
| ''[[:d:Q19325318|Clara Deniz]]''
| pianista británica (1911–2002)
| 1911
| 2002
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4316
|
| ''[[:d:Q19325401|David Thomas]]''
|
| 1880
| 1967
| ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 4317
| [[Ficheru:Rosina Davies (1863–1949) (gcf02725).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19325414|Rosina Davies]]''
| misionera galesa (1863–1949)
| 1863
| 1949
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 4318
|
| ''[[:d:Q19325608|Thomas Hughes]]''
|
| 1853
| 1927
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 4319
|
| ''[[:d:Q19325627|Ethel Trew]]''
|
| 1869
| 1948
| ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4320
| [[Ficheru:Cofeb Tom Nefyn Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19325687|Thomas Williams]]''
|
| 1895
| 1958
| ''[[:d:Q4936754|Boduan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4321
|
| ''[[:d:Q19326557|Samuel Evans]]''
|
| 1762
| 1835
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4322
| [[Ficheru:John Aneurin Grey Griffith, c1980 (4322172360).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19335498|John Aneurin Grey Griffith]]''
| xurista británicu
| 1918
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4323
| [[Ficheru:Representative John D. Jones, 1971.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19360550|John D. Jones]]''
| políticu galés (1923–2014)
| 1923
| 2014
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4324
|
| ''[[:d:Q19360836|Roger Cecil]]''
| pintor galés (1942–2015)
| 1942
| 2015
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4325
|
| ''[[:d:Q19364441|Gwynne Edwards]]''
| violista galés (1909–2000)
| 1909
| 2000
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 4326
| [[Ficheru:Revd John Williams, 'Yr Hen Syr'.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19367438|John Williams]]''
|
| 1745
| 1818
| ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4327
|
| ''[[:d:Q19368760|William Davies]]''
| escultor galés (1826–1901)
| 1826
| 1901
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4328
|
| ''[[:d:Q19396015|Paul Brown]]''
|
| 1960
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4329
|
| ''[[:d:Q19407331|Maureen Guy]]''
| cantante d'ópera galesa (1932–2015)
| 1932
| 2015
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4330
|
| ''[[:d:Q19513574|Owain Dwnn]]''
|
| 1400
| 1460
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 4331
|
| ''[[:d:Q19518672|Geoffrey Glyn]]''
|
|
| 1557
| ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 4332
|
| ''[[:d:Q19518932|John Goodwin]]''
| tirador británicu (1859–1938)
| 1859
| 1938
| ''[[:d:Q6394440|Kerry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4333
|
| ''[[:d:Q19560432|Glyn England]]''
| inxenieru galés (1921–2013)
| 1921
| 2013
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4334
|
| ''[[:d:Q19560889|David Bevan Jones]]''
|
| 1807
| 1863
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4335
|
| ''[[:d:Q19560894|Mary Jones]]''
| actriz galesa (1896–1990)
| 1915
| 1990
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 4336
|
| ''[[:d:Q19578248|Les Wilkins]]''
|
| 1907
| 1979
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4337
|
| ''[[:d:Q19578256|Ralph Williams]]''
|
| 1905
| 1985
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 4338
|
| ''[[:d:Q19594785|Ray Williams]]''
| xugador de rugbi union galés (1927–2014)
| 1927
| 2014
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4339
|
| ''[[:d:Q19599159|John Jones]]''
|
| 1786
| 1865
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4340
| [[Ficheru:Thomas Rees, 1904.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q19599359|Thomas Rees]]''
| políticu galés (1844–1921)
| 1844
| 1921
| ''[[:d:Q6707738|Lydstep Haven]]''
|-
| style='text-align:right'| 4341
|
| ''[[:d:Q19605143|Owen Thomas]]''
|
| 1858
| 1923
| ''[[:d:Q16246155|Carrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4342
| [[Ficheru:Winifred Phillips Hathaway (1870?-1954) (5494411890).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19613712|Winifred Phillips Hathaway]]''
| oftalmóloga estauxunidense (1870–1954)
| 1871
| 1954
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4343
|
| ''[[:d:Q19628748|Cledwyn Hughes]]''
|
| 1920
| 1978
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 4344
| [[Ficheru:Edward Davies (Iolo Trefaldwyn, 1819-87) NLW3364542.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19635477|Edward Davies]]''
|
| 1819
| 1887
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4345
|
| ''[[:d:Q19650439|Angus McDermid]]''
|
| 1921
| 1988
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4346
|
| ''[[:d:Q19661342|Jeffery Rowthorn]]''
| sacerdote galés
| 1934
| 2025
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4347
|
| ''[[:d:Q19662041|Saint Austell]]''
| monxu galés (500–600)
| 500
| 600
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4348
| [[Ficheru:Howel-Gwyn-AS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19664611|Howel Gwyn]]''
|
| 1806
| 1888
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4349
| [[Ficheru:Edward Wienholt - Queensland politician.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q19665319|Edward Wienholt]]''
|
| 1833
| 1904
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 4350
| [[Ficheru:Edward David Miles - Queensland politician.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19667602|Edward David Miles]]''
| políticu galés (1845–1922)
| 1845
| 1922
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 4351
|
| ''[[:d:Q19667907|Elias Wynne Cemlyn-Jones]]''
| escritor galés (1888–1966)
| 1888
| 1966
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4352
|
| ''[[:d:Q19668413|Glyn Owen]]''
| xugador de críquet galés (1909–1978)
| 1909
| 1978
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4353
|
| ''[[:d:Q19694162|Anthony Sweeting]]''
| profesor universitariu galés (1938–2008)
| 1938
| 2008
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4354
|
| ''[[:d:Q19760229|Leofric Temple]]''
| abogáu galés (1819–1891)
| 1819
| 1891
| ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 4355
|
| ''[[:d:Q19790482|John James Hughes]]''
|
| 1842
| 1875
| ''[[:d:Q5046060|Carreglefn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4356
|
| ''[[:d:Q19799260|Hugh James]]''
| aviador galés (1922–2015)
| 1922
| 2015
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4357
|
| ''[[:d:Q19801208|Mari Ellis]]''
|
| 1913
| 2015
| ''[[:d:Q5318814|Dylife]]''
|-
| style='text-align:right'| 4358
|
| ''[[:d:Q19819921|David Randell]]''
|
| 1854
| 1912
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4359
| [[Ficheru:William Tudor Howell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19819945|William Tudor Howell]]''
|
| 1862
| 1911
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 4360
|
| ''[[:d:Q19819955|P. Ellis Eyton]]''
|
| 1827
| 1878
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 4361
|
| ''[[:d:Q19820213|Mia Arnesby Brown]]''
|
| 1867<br/>1866
| 1931
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 4362
|
| ''[[:d:Q19822503|Amy Parry-Williams]]''
|
| 1910
| 1988
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 4363
|
| ''[[:d:Q19829084|Arthur Lewis]]''
| fotógrafu galés (1885–1952)
| 1885
| 1952
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4364
| [[Ficheru:Gwyn Martin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19829092|Gwyn Martin]]''
|
| 1921
| 2001
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4365
|
| ''[[:d:Q19831778|Robert Lambert Gapper]]''
|
| 1897
| 1984
| ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4366
| [[Ficheru:Portrait of J. Deffett Francis as 'Lord of the Isles' (4670730).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19842165|John Deffett Francis]]''
|
| 1815
| 1901
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4367
|
| ''[[:d:Q19843134|Ray Elton]]''
| direutor de fotografía galés (1914–1994)
| 1914
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4368
|
| ''[[:d:Q19844389|Fred Perry]]''
| boxeador británicu (1904–1981)
| 1904
| 1981
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4369
|
| ''[[:d:Q19845132|Glyn Davies]]''
|
| 1932
| 2013
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4370
|
| ''[[:d:Q19873079|Gwyn Evans]]''
|
| 1935
| 2000
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4371
|
| ''[[:d:Q19874433|Mike Hughes]]''
|
| 1940
| 2018
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4372
| [[Ficheru:Thomas Llewellyn Jones, 1941.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q19874741|Thomas Llewellyn Jones]]''
| políticu galés (1872–1946)
| 1872
| 1946
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 4373
| [[Ficheru:Henry Llewelyn - Queensland Politician.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q19875292|Henry Llewellyn]]''
| políticu galés (1855–1933)
| 1855
| 1933
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4374
| [[Ficheru:Ernest Purnell, 1938.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q19877328|Ernest Purnell]]''
| políticu galés (1866–1954)
| 1866
| 1954
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4375
| [[Ficheru:H. H. Tilbrook.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19880007|H. H. Tilbrook]]''
| fotógrafu galés (1848–1937)
| 1848
| 1937
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4376
| [[Ficheru:John Murray Thomas, Y Wladfa, 1894.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19888021|John Murray Thomas]]''
| comerciante galés (1847–1924)
| 1847
| 1924
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 4377
|
| ''[[:d:Q20751798|David Tegan Davies]]''
| ministru galés (1883–1968)
| 1883
| 1968
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 4378
|
| ''[[:d:Q20751797|David Glyn Bowen]]''
|
| 1933
| 2000
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4379
|
| ''[[:d:Q20751802|Edwin Stephen Griffiths]]''
|
| 1869
| 1930
| ''[[:d:Q7162698|Pengam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4380
|
| ''[[:d:Q20751803|Ewart Stanley John]]''
|
| 1924
| 2007
| ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]''
|-
| style='text-align:right'| 4381
|
| ''[[:d:Q20751807|James Jubilee Young]]''
| ministru galés (1887–1962)
| 1887
| 1962
| ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4382
|
| ''[[:d:Q20751810|John Emrys Jones]]''
|
| 1914
| 1991
| ''[[:d:Q1077377|Cynon Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 4383
|
| ''[[:d:Q20751811|John Hugh Michael]]''
|
| 1878
| 1959
| ''[[:d:Q3398922|Y Felinheli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4384
|
| ''[[:d:Q20751809|John Daniel Davies]]''
|
| 1874
| 1948
| ''[[:d:Q5623864|Gwynfryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4385
|
| ''[[:d:Q20751812|John James Morgan]]''
|
| 1870
| 1954
| ''[[:d:Q3406117|Ysbyty Ystwyth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4386
|
| ''[[:d:Q20751813|John Owen]]''
|
| 1864
| 1953
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 4387
|
| ''[[:d:Q20751817|Morris Thomas]]''
|
| 1874
| 1959
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4388
|
| ''[[:d:Q20751823|William Rowland]]''
|
| 1887
| 1979
| ''[[:d:Q6661331|Llanfaelrhys]]''
|-
| style='text-align:right'| 4389
| [[Ficheru:Owain Llew Owain.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q20751820|Owain Llewelyn Owain]]''
|
| 1877
| 1956
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4390
|
| ''[[:d:Q20751821|Thomas Perrot]]''
|
|
| 1733
| ''[[:d:Q13129595|Llan-y-bri]]''
|-
| style='text-align:right'| 4391
|
| ''[[:d:Q20751826|Stephen Owen Tudor]]''
|
| 1893
| 1967
| ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4392
|
| ''[[:d:Q20751827|Susannah Jane Rankin]]''
|
| 1897
| 1989
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4393
|
| ''[[:d:Q20751828|Thomas Arwyn Watkins]]''
|
| 1924
| 2003
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 4394
|
| ''[[:d:Q20751829|Thomas Richards]]''
| periodista australianu
| 1800
| 1877
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4395
|
| ''[[:d:Q20751834|William Jones]]''
|
| 1863
| 1946
| ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 4396
|
| ''[[:d:Q20751835|William Leslie Richards]]''
|
| 1916
| 1989
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4397
|
| ''[[:d:Q20751832|Trevor Owen Davies]]''
|
| 1895
| 1966
| ''[[:d:Q13644946|Llanwrin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4398
| [[Ficheru:William Roberts, athrofa Aberhonddu.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20751837|William Roberts]]''
|
| 1828
| 1872
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4399
|
| ''[[:d:Q20751841|William Thomas Edwards]]''
|
| 1821
| 1915
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 4400
|
| ''[[:d:Q20755087|Helen Thomas]]''
|
| 1966
| 1989
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4401
|
| ''[[:d:Q20758210|Thomas Williams]]''
|
| 1761
| 1844
| ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4402
|
| ''[[:d:Q20804657|Mary Jane Evans]]''
| dramaturga galesa (1888–1922)
| 1888
| 1922
| ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 4403
|
| ''[[:d:Q20804660|Alfred Phillips Morgan]]''
|
| 1857
| 1942
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 4404
|
| ''[[:d:Q20804661|Benjamin Jones]]''
|
| 1865
| 1953
| ''[[:d:Q6864597|Minffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4405
| [[Ficheru:David Christmas Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804670|David Christmas Williams]]''
|
| 1871
| 1926
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4406
|
| ''[[:d:Q20804671|David Ffrangcon Thomas]]''
|
| 1910
| 1963
| ''[[:d:Q7201803|Plasmarl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4407
|
| ''[[:d:Q20804668|Daniel Evan Jones]]''
|
| 1860
| 1941
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 4408
|
| ''[[:d:Q20804669|Daniel Phillips]]''
|
| 1826
| 1905
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4409
|
| ''[[:d:Q20804675|Richards, D. M.]]''
|
| 1853
| 1913
| ''[[:d:Q6661685|Llanon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4410
|
| ''[[:d:Q20804673|David John Lewis]]''
|
| 1879
| 1947
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4411
|
| ''[[:d:Q20804678|David Rees]]''
|
| 1751
| 1818
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4412
|
| ''[[:d:Q20804679|David Robert Griffiths]]''
|
| 1915
| 1990
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 4413
|
| ''[[:d:Q20804676|David Morris Jones]]''
| ministru británicu (1887–1957)
| 1887
| 1957
| ''[[:d:Q1883614|Maenan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4414
| [[Ficheru:Portrait of David Saunders (4670522).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804682|David Saunders]]''
|
| 1831
| 1892
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4415
| [[Ficheru:David Stanley Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804683|David Stanley Jones]]''
|
| 1860
| 1919
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4416
| [[Ficheru:David Rogers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804680|David Rogers]]''
|
| 1783
| 1824
| ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4417
|
| ''[[:d:Q20804681|David Rowland]]''
|
| 1795
| 1862
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4418
|
| ''[[:d:Q20804686|David Williams]]''
|
| 1793
| 1845
| ''[[:d:Q6484919|Landore]]''
|-
| style='text-align:right'| 4419
|
| ''[[:d:Q20804685|David Vaughan Thomas]]''
|
| 1873
| 1934
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 4420
|
| ''[[:d:Q20804691|Dewi Aled Eirug Davies]]''
|
| 1922
| 1997
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4421
| [[Ficheru:Portrait of Revd. David Young (4671085).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804688|David Young]]''
|
| 1844
| 1913
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 4422
| [[Ficheru:Portrait of Edward Price, Bangor (4670450).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804693|Edward Price]]''
|
| 1797
| 1887
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 4423
|
| ''[[:d:Q20804698|Evan Evans]]''
|
| 1671
| 1721
| ''[[:d:Q3402958|Carno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4424
|
| ''[[:d:Q20804699|Evan Owen Allen]]''
|
| 1805
| 1852
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 4425
|
| ''[[:d:Q20804696|Edward William Thomas]]''
|
| 1814
| 1892
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4426
|
| ''[[:d:Q20804703|George Roberts]]''
| ministru estauxunidense (1769–1853)
| 1769
| 1853
| ''[[:d:Q13130168|Mochdre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4427
|
| ''[[:d:Q20804701|Evan Williams]]''
|
| 1816
| 1878
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 4428
|
| ''[[:d:Q20804706|Glanville Rees Jeffreys Jones]]''
| xeógrafu británicu (1923–1996)
| 1923
| 1996
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4429
|
| ''[[:d:Q20804707|Griffith Davies]]''
|
| 1868
| 1962
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4430
| [[Ficheru:Revd Griffith Williams, Talsarnau (1824-81) NLW3360979.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804709|Griffith Williams]]''
|
| 1824
| 1881
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4431
|
| ''[[:d:Q20804714|Jenkin James]]''
|
| 1875
| 1949
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4432
| [[Ficheru:John Cox, died 1870.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804715|John Cox]]''
|
| 1800
| 1870
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4433
|
| ''[[:d:Q20804712|Henry Thomas Jacob]]''
|
| 1864
| 1957
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4434
|
| ''[[:d:Q20804713|James James]]''
|
| 1818
| 1843
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4435
| [[Ficheru:John Davies, Fronheulog, Llandderfel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804716|John Davies]]''
|
| 1781
| 1848
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4436
|
| ''[[:d:Q20804717|John Edward Hughes]]''
|
| 1879
| 1959
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 4437
|
| ''[[:d:Q20804722|John Price]]''
|
| 1857
| 1930
| ''[[:d:Q6661425|Llangammarch Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 4438
|
| ''[[:d:Q20804723|John Price Roberts]]''
|
| 1854
| 1905
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4439
| [[Ficheru:Hugh Tudwal Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733208|Hugh Tudwal Davies]]''
|
| 1847
| 1915
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4440
|
| ''[[:d:Q20733209|Hugh William Jones]]''
|
| 1802
| 1873
| ''[[:d:Q7164577|Penrhyn-coch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4441
|
| ''[[:d:Q20733214|Humphrey Gwalchmai]]''
|
| 1788
| 1847
| ''[[:d:Q29495708|Dolgar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4442
| [[Ficheru:Humphrey Jones (Bryfdir).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733215|Humphrey Jones]]''
|
| 1867
| 1947
| ''[[:d:Q3398987|Croesor]]''
|-
| style='text-align:right'| 4443
|
| ''[[:d:Q20733213|Humphrey Edwards]]''
|
| 1730
| 1788
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 4444
|
| ''[[:d:Q20733216|Humphrey Parry]]''
|
| 1772
| 1809
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4445
|
| ''[[:d:Q20733222|Huw Arwystli]]''
| poeta galés (1542–1578)
| 1542
| 1578
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 4446
|
| ''[[:d:Q20733227|Huw Ellis]]''
|
| 1714
| 1774
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4447
|
| ''[[:d:Q20733248|Hywel David Emanuel]]''
|
| 1921
| 1970
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 4448
|
| ''[[:d:Q20733249|Hywel Davies]]''
| broadcaster británicu (1919–1965)
| 1919
| 1965
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4449
|
| ''[[:d:Q20733254|Idwal Jones]]''
|
| 1899
| 1966
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4450
|
| ''[[:d:Q20733255|Iestyn Rhys Williams]]''
| direutor galés (1892–1955)
| 1892
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4451
|
| ''[[:d:Q20733253|Idris Thomas]]''
| ministru británicu (1889–1962)
| 1889
| 1962
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4452
|
| ''[[:d:Q20733268|Ieuan Brechfa]]''
|
| 1430
| 1500
| ''[[:d:Q4959999|Brechfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 4453
|
| ''[[:d:Q20733278|Ieuan Samuel Jones]]''
| ministru británicu (1918–2004)
| 1918
| 2004
| ''[[:d:Q17743639|Felin Geri]]''
|-
| style='text-align:right'| 4454
|
| ''[[:d:Q20733282|Ifan Gruffudd]]''
|
| 1655
| 1734
| ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]''
|-
| style='text-align:right'| 4455
|
| ''[[:d:Q20733286|Ifor Thomas]]''
|
| 1877
| 1918
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 4456
|
| ''[[:d:Q20733290|Isaac James]]''
|
| 1766
| 1840
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4457
| [[Ficheru:Portrait of Isaac Jenkins (4672921).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733291|Isaac Jenkins]]''
|
| 1812
| 1877
| ''[[:d:Q3398476|Aberffrwd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4458
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Ishmael Jones (4672932).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733294|Ishmael Jones]]''
|
| 1794
| 1876
| ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4459
|
| ''[[:d:Q20733295|Ivor Bowen]]''
| xuez galés (1862–1934)
| 1862
| 1934
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 4460
|
| ''[[:d:Q20733293|Isaac Samuel Lloyd]]''
|
| 1875
| 1961
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4461
|
| ''[[:d:Q20733296|Ivor James]]''
|
| 1840
| 1909
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4462
|
| ''[[:d:Q20733297|Jabez Edmund Jenkins]]''
|
| 1840
| 1903
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4463
|
| ''[[:d:Q20733303|James Bilsland Hughes]]''
|
| 1831
| 1878
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4464
|
| ''[[:d:Q20733306|James Conway Brown]]''
|
| 1838
| 1908
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 4465
|
| ''[[:d:Q20733310|James Davies]]''
|
| 1648
| 1722
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4466
|
| ''[[:d:Q20733311|James Davies]]''
|
| 1800
| 1869
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4467
| [[Ficheru:Portrait of James Davies (4674063).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733309|James Davies]]''
|
| 1765
| 1849
| ''[[:d:Q731439|Grosmont]]''
|-
| style='text-align:right'| 4468
|
| ''[[:d:Q20733314|James Evan]]''
|
| 1814
| 1842
| ''[[:d:Q4958467|Brawdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4469
|
| ''[[:d:Q20733315|James Evans]]''
|
| 1866
| 1931
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 4470
|
| ''[[:d:Q20733318|James Henry Howard]]''
|
| 1876
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4471
| [[Ficheru:Ifano Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733319|James Ifano Jones]]''
|
| 1865
| 1955
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4472
|
| ''[[:d:Q20733316|James Griffiths]]''
|
| 1782
| 1858
| ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]''
|-
| style='text-align:right'| 4473
|
| ''[[:d:Q20733322|James Jardine]]''
|
|
| 1737
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4474
|
| ''[[:d:Q20733321|James James]]''
|
| 1760
| 1831
| ''[[:d:Q4667057|Aberedw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4475
|
| ''[[:d:Q20733326|James Mansel John]]''
|
| 1910
| 1975
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4476
|
| ''[[:d:Q20733325|James Lewis]]''
|
| 1674
| 1747
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4477
|
| ''[[:d:Q20804720|John Powell]]''
|
| 1708
| 1795
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4478
| [[Ficheru:John Roberts Llangwm.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804726|John Roberts]]''
|
| 1753
| 1834
| ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4479
|
| ''[[:d:Q20804724|John Pugh]]''
|
| 1744
| 1799
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4480
| [[Ficheru:John Pugh.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804725|John Pugh]]''
|
| 1846
| 1907
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 4481
|
| ''[[:d:Q20804731|John Sparks]]''
|
| 1726
| 1769
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 4482
| [[Ficheru:Portrait of John Roberts (4670509).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804728|John Roberts]]''
|
| 1807
| 1876
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4483
|
| ''[[:d:Q20804734|John Young Evans]]''
|
| 1865
| 1941
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4484
|
| ''[[:d:Q20804735|Joseph Jones]]''
|
| 1799
| 1871
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4485
|
| ''[[:d:Q20804733|John Williams Hughes]]''
|
| 1888
| 1979
| ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4486
| [[Ficheru:Portrait of Mary Owen (4670421) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804739|Mary Owen]]''
| escritora d'himnos galesa (1796–1875)
| 1796
| 1875
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4487
| [[Ficheru:L. J. Roberts, Esq., M.A. (Oxon) (5236459) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804737|Lewis Jones Roberts]]''
|
| 1866
| 1931
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 4488
|
| ''[[:d:Q20804742|Owen Owens Roberts]]''
|
| 1847
| 1926
| ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4489
|
| ''[[:d:Q20804743|Owen Picton Davies]]''
|
| 1882
| 1970
| ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]''
|-
| style='text-align:right'| 4490
|
| ''[[:d:Q20804750|Richard Davies]]''
|
| 1887
| 1947
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4491
|
| ''[[:d:Q20804751|Richard Roberts]]''
|
| 1796
| 1855
| ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4492
|
| ''[[:d:Q20804748|Rhys Thomas]]''
|
| 1720
| 1790
| No/unknown value<br/>[[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4493
|
| ''[[:d:Q20804749|John Richard]]''
|
| 1720
| 1764
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 4494
|
| ''[[:d:Q20804754|Richard Williams]]''
|
| 1802
| 1842
| ''[[:d:Q20601420|Winllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4495
|
| ''[[:d:Q20804755|Robert Ellis Vaughan Roberts]]''
|
| 1888
| 1962
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4496
|
| ''[[:d:Q20804752|Richard Samuel Hughes]]''
|
| 1888
| 1952
| ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4497
|
| ''[[:d:Q20804753|Richard Thomas]]''
|
| 1718
| 1807
| ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4498
| [[Ficheru:Portrait of Yr eiddoch yn diffuant Robert Roberts (4673015).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804759|Robert Roberts]]''
|
| 1774
| 1849
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4499
|
| ''[[:d:Q20804756|Robert Gwilym Hughes]]''
|
| 1910
| 1997
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4500
| [[Ficheru:Robert Henry Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804757|Robert Henry Roberts]]''
|
| 1838
| 1900
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4501
|
| ''[[:d:Q20804760|Robert Roberts]]''
|
| 1777
| 1836
| No/unknown value<br/>[[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4502
|
| ''[[:d:Q20804761|Robert Roberts]]''
|
| 1840
| 1871
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4503
| [[Ficheru:Robert Thomas, Llidiardau (1796-1866) NLW3365202.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804764|Robert Thomas]]''
| predicador galés (1796–1866)
| 1796
| 1866
| [[Betws-y-Coed]]
|-
| style='text-align:right'| 4504
|
| ''[[:d:Q20804765|Robert William Jones]]''
|
| 1899
| 1968
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4505
|
| ''[[:d:Q20804771|Samuel Thomas]]''
|
| 1692
| 1766
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4506
|
| ''[[:d:Q20804768|Benjamin Rowland]]''
|
| 1722
| 1763
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4507
|
| ''[[:d:Q20804769|Ellis Rowland]]''
|
| 1621
| 1691
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 4508
|
| ''[[:d:Q20804775|Joseph Simmons]]''
|
| 1694
| 1774
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 4509
|
| ''[[:d:Q20804790|Thomas Griffiths Jones]]''
|
| 1834
| 1884
| ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4510
|
| ''[[:d:Q20804788|Thomas Bevan Phillips]]''
|
| 1898
| 1991
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 4511
|
| ''[[:d:Q20804794|Thomas Jones]]''
|
| 1839
| 1916
| ''[[:d:Q16033773|Pen-Lôn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4512
|
| ''[[:d:Q20804795|Thomas Michaeliones]]''
|
| 1880
| 1960
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4513
|
| ''[[:d:Q20804792|Thomas James Rees]]''
|
| 1875
| 1957
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4514
| [[Ficheru:Gethin Davies, Bangor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733075|Gethin Davies]]''
| ministru galés (1846–1896)
| 1846
| 1896
| ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4515
|
| ''[[:d:Q20733078|Gomer Morgan Roberts]]''
|
| 1904
| 1993
| ''[[:d:Q3402396|Llanfihangel Aberbythych]]''
|-
| style='text-align:right'| 4516
|
| ''[[:d:Q20733079|Grace Wynne Griffith]]''
| novelista galesa (1888–1963)
| 1888
| 1963
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 4517
| [[Ficheru:Revd Griffith Ellis, Bootle (CM) NLW3365255 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733087|Griffith Ellis]]''
|
| 1844
| 1913
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 4518
|
| ''[[:d:Q20733084|Griffith Anthony]]''
|
| 1846
| 1897
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4519
| [[Ficheru:Griffith Edwards (Gutyn Padarn).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733085|Griffith Edwards]]''
|
| 1812
| 1893
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4520
|
| ''[[:d:Q20733090|Griffith Griffiths]]''
|
| 1799
| 1845
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4521
|
| ''[[:d:Q20733091|Griffith Hugh Jones]]''
|
| 1849
| 1919
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4522
|
| ''[[:d:Q20733088|Griffith Francis]]''
|
| 1876
| 1936
| ''[[:d:Q20598098|Cwm Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4523
|
| ''[[:d:Q20733094|Griffith John Roberts]]''
|
| 1912
| 1969
| ''[[:d:Q4689301|Afonwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4524
| [[Ficheru:Griffith John Williams (5254831).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733095|Griffith John Williams]]''
|
| 1854
| 1933
| ''[[:d:Q13131033|Rhiwbryfdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 4525
| [[Ficheru:Griffith Hughes (Diwygwyr Cymru) (crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733092|Griffith Hughes]]''
|
| 1775
| 1839
| ''[[:d:Q20598309|Cwmifor]]''
|-
| style='text-align:right'| 4526
| [[Ficheru:Revd Griffith Parry (1827-1901) NLW3361807 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733098|Griffith Parry]]''
|
| 1827
| 1901
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4527
| [[Ficheru:Griffith Pennar Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733099|Griffith Pennar Griffiths]]''
|
| 1860
| 1918
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4528
|
| ''[[:d:Q20733097|Griffith Jones]]''
|
| 1836
| 1906
| ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4529
|
| ''[[:d:Q20733100|Griffith Wynn]]''
|
| 1669
| 1736
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4530
|
| ''[[:d:Q20733114|Gruffydd Evans]]''
|
| 1866
| 1930
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 4531
|
| ''[[:d:Q20733115|Gruffydd Thomas Lewis]]''
|
| 1873
| 1964
| ''[[:d:Q6661421|Llangain]]''
|-
| style='text-align:right'| 4532
|
| ''[[:d:Q20733119|Gwenfron Moss]]''
|
| 1898
| 1991
| ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4533
|
| ''[[:d:Q20733122|Gwilym Howell]]''
|
| 1705
| 1775
| ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4534
|
| ''[[:d:Q20733123|Gwilym Ieuan Williams]]''
|
| 1879
| 1968
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4535
|
| ''[[:d:Q20733120|Gwilym Bowyer]]''
|
| 1906
| 1965
| ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4536
|
| ''[[:d:Q20733121|Eirwyn Pontshân]]''
|
| 1922
| 1994
| ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 4537
|
| ''[[:d:Q20733124|John Gwyn]]''
|
|
| 1574
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 4538
|
| ''[[:d:Q20733128|Gwynne Henton Davies]]''
|
| 1906
| 1998
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4539
|
| ''[[:d:Q20733135|John Harries]]''
|
| 1722
| 1788
| ''[[:d:Q4741541|Ambleston]]''
|-
| style='text-align:right'| 4540
|
| ''[[:d:Q20733132|John Dorney Harding]]''
|
| 1809
| 1868
| ''[[:d:Q6470937|Rockfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 4541
|
| ''[[:d:Q20733139|Henry Charles]]''
|
| 1778
| 1840
| ''[[:d:Q4958467|Brawdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4542
|
| ''[[:d:Q20733137|Henry Bailey Hughes]]''
|
| 1833
| 1887
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4543
|
| ''[[:d:Q20733141|Henry Davies]]''
|
| 1753
| 1825
| ''[[:d:Q6533801|Letterston]]''
|-
| style='text-align:right'| 4544
| [[Ficheru:Portrait of Henry Griffiths (4669768).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733146|Henry Griffiths]]''
|
| 1812
| 1891
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 4545
| [[Ficheru:ApHefin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733151|Henry Lloyd]]''
|
| 1870
| 1946
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4546
| [[Ficheru:Capel Soar Bryncir - geograph.org.uk - 603091.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733149|Henry Hughes]]''
|
| 1841
| 1924
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4547
| [[Ficheru:Henry Owen (5449771).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733154|Henry Owen]]''
|
| 1844
| 1919
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 4548
|
| ''[[:d:Q20733158|Henry Rees Davies]]''
|
| 1861
| 1940
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4549
|
| ''[[:d:Q20733159|Henry Samuel Hayden]]''
|
| 1805
| 1860
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4550
|
| ''[[:d:Q20733156|Henry Phillips]]''
|
| 1703
| 1783
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 4551
|
| ''[[:d:Q20733163|Henry, Or Harri Sion John]]''
|
| 1664
| 1754
| ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]''
|-
| style='text-align:right'| 4552
| [[Ficheru:Henry Tobit Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733161|Henry Tobit Evans]]''
|
| 1844
| 1908
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4553
|
| ''[[:d:Q20733167|Herbert Benjamin Winfield]]''
|
| 1879
| 1919
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4554
|
| ''[[:d:Q20733170|Herman Jones]]''
|
| 1915
| 1964
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4555
|
| ''[[:d:Q20733168|Herbert Jenkins]]''
|
| 1721
| 1772
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4556
| [[Ficheru:The Rev. Herbert Morgan M.A (5349013).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733169|Herbert Morgan]]''
|
| 1875
| 1946
| ''[[:d:Q7094142|Onllwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4557
|
| ''[[:d:Q20733178|Hopkin Bevan]]''
|
| 1765
| 1839
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4558
|
| ''[[:d:Q20733179|Howel Davies]]''
|
| 1716
| 1770
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4559
|
| ''[[:d:Q20733182|Howell Powell]]''
|
|
| 1716
| ''[[:d:Q13129883|Maescar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4560
|
| ''[[:d:Q20733181|Howell Howells]]''
|
| 1750
| 1842
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 4561
|
| ''[[:d:Q20733186|Hugh Davies]]''
|
| 1844
| 1907
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4562
|
| ''[[:d:Q20733185|Hugh Carter]]''
|
| 1784
| 1855
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4563
|
| ''[[:d:Q20733189|Hugh Evans]]''
|
| 1790
| 1853
| ''[[:d:Q4899221|Betws Gwerfil Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4564
| [[Ficheru:Parch Hugh Jones (EF).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733195|Hugh Jones]]''
|
| 1837
| 1919
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4565
|
| ''[[:d:Q20733192|Hugh Hughes]]''
|
| 1778
| 1855
| ''[[:d:Q1002782|Llannor]]''
|-
| style='text-align:right'| 4566
|
| ''[[:d:Q20733198|Hugh Maurice]]''
|
| 1775
| 1825
| ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4567
| [[Ficheru:Hugh Michael Hughes.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733199|Hugh Michael Hughes]]''
|
| 1858
| 1933
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 4568
| [[Ficheru:Portrait of Hugh Jones ('Erfyl') (4670306).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733196|Hugh Jones]]''
|
| 1789
| 1858
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4569
| [[Ficheru:Hugh Jones, Caerfyrddin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733197|Hugh Jones]]''
|
| 1800
| 1872
| ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4570
|
| ''[[:d:Q20733203|Hugh Owen]]''
|
| 1832
| 1897
| ''[[:d:Q3398878|Botwnnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4571
|
| ''[[:d:Q20733201|Hugh Owen of Gwenynog]]''
|
| 1575
| 1642
| ''[[:d:Q16033793|Llanfflewyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4572
|
| ''[[:d:Q20733206|Hugh Roberts]]''
|
| 1644
| 1702
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4573
|
| ''[[:d:Q20733204|Hugh Owen]]''
|
| 1880
| 1953
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 4574
| [[Ficheru:Portrait of Hugh Robert Hughes (of Kinmel and Dinorben, Denbighshire) (4674698).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733205|Hugh Robert Hughes]]''
|
| 1827
| 1911
| ''[[:d:Q6413987|Kinmel Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 4575
|
| ''[[:d:Q20733211|Humphrey Bromley]]''
|
| 1796
| 1876
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4576
|
| ''[[:d:Q18646016|Herbert Buckler]]''
|
| 1878
| 1957
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 4577
|
| ''[[:d:Q18658485|David Erwyd Jenkins]]''
|
| 1864
| 1937
| ''[[:d:Q7228391|Pontyates]]''
|-
| style='text-align:right'| 4578
|
| ''[[:d:Q18670941|Dafydd William]]''
|
| 1720
| 1794
| ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4579
| [[Ficheru:Portrait of D. Hughes, B.A., Tredegar (4672914).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18670974|David Hughes]]''
|
| 1813
| 1872
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4580
| [[Ficheru:David Johns, Madagasgar.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18670980|David Johns]]''
|
| 1794
| 1843
| ''[[:d:Q27056347|Llanina]]''
|-
| style='text-align:right'| 4581
|
| ''[[:d:Q18670987|David Lloyd]]''
|
| 1597
| 1663
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4582
|
| ''[[:d:Q18670989|David Lloyd]]''
|
| 1752
| 1838
| ''[[:d:Q13129609|Llanbister]]''
|-
| style='text-align:right'| 4583
|
| ''[[:d:Q18671020|Edmund Jones]]''
|
| 1702
| 1793
| ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4584
|
| ''[[:d:Q18671358|Griffith Owen]]''
|
| 1647<br/>1646
| 1717<br/>1718
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4585
|
| ''[[:d:Q18671495|Hugh Owen]]''
|
| 1784
| 1861
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 4586
|
| ''[[:d:Q18671555|James Gooden]]''
|
| 1670
| 1730
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4587
|
| ''[[:d:Q18671762|John Griffiths]]''
|
| 1731
| 1811
| ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4588
|
| ''[[:d:Q18671795|John Harris]]''
|
| 1802
| 1823
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4589
|
| ''[[:d:Q18671846|John Howell]]''
|
| 1774
| 1830
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 4590
| [[Ficheru:John Hughes (1876-1843).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18671850|John Hughes]]''
|
| 1776
| 1843
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 4591
| [[Ficheru:Venble John Hughes, Archdeacon of Cardigan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18671851|John Hughes]]''
|
| 1787
| 1860
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4592
| [[Ficheru:Rev. John Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18671852|John Hughes]]''
|
| 1796
| 1860
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4593
|
| ''[[:d:Q18671895|John Jones]]''
|
| 1772
| 1837
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 4594
|
| ''[[:d:Q18671893|John Jones]]''
|
| 1575
| 1635
| ''[[:d:Q6661382|Llanfrynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4595
|
| ''[[:d:Q18671898|John Jones]]''
|
| 1804
| 1887
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4596
|
| ''[[:d:Q18671990|John Lloyd]]''
| músicu galés (1475–1523)
| 1475
| 1523
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 4597
|
| ''[[:d:Q18671991|John Lloyd]]''
|
| 1558
| 1603
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 4598
| [[Ficheru:Portrait of Dr. Richardi Lloyd (4673366).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18672119|Richard Lloyd]]''
|
| 1595
| 1659
| ''[[:d:Q17742315|Henblas]]''
|-
| style='text-align:right'| 4599
|
| ''[[:d:Q18672131|Richard Mills]]''
|
| 1809
| 1844
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4600
|
| ''[[:d:Q18672164|Robert Griffiths]]''
|
| 1805
| 1883
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 4601
|
| ''[[:d:Q18672183|Robert Holland]]''
|
| 1557
| 1622
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4602
| [[Ficheru:Henry Roger Ashwell Pocock (1865–1941).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18672266|Roger Pocock]]''
|
| 1865
| 1941
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 4603
|
| ''[[:d:Q18672558|Thomas Jones]]''
|
| 1768
| 1828
| ''[[:d:Q6661823|Llantysilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 4604
|
| ''[[:d:Q18672598|Thomas Llewelyn]]''
|
| 1720
| 1783
| ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 4605
|
| ''[[:d:Q18672685|Trevor Evans]]''
|
| 1902
| 1981
| ''[[:d:Q4667208|Abertridwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4606
|
| ''[[:d:Q18672826|William Holland]]''
|
| 1711
| 1761
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 4607
|
| ''[[:d:Q18672832|William Hopkins]]''
|
| 1706
| 1786
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4608
| [[Ficheru:Portrait of The Revd. William Howels (4670914).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18672840|William Howels]]''
|
| 1778
| 1832
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 4609
|
| ''[[:d:Q18672847|William Hughes]]''
|
| 1856
| 1924
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4610
|
| ''[[:d:Q18672856|William Johns]]''
|
| 1771
| 1845
| ''[[:d:Q5120043|Cilymaenllwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4611
|
| ''[[:d:Q18674052|Julines Herring]]''
|
| 1582
| 1644
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 4612
|
| ''[[:d:Q18674094|Lewis Lewis]]''
|
| 1793
| 1847
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4613
|
| ''[[:d:Q18674333|Peter Williams]]''
|
| 1756
| 1837
| ''[[:d:Q2573736|Northop]]''
|-
| style='text-align:right'| 4614
| [[Ficheru:Rachel Barrett - Suffragette.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18674355|Rachel Barrett]]''
|
| 1874
| 1953
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4615
|
| ''[[:d:Q18674374|Rhys Jones]]''
|
| 1713
| 1801
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4616
|
| ''[[:d:Q18715771|Enoch Jenkins]]''
| tirador galés (1892–1984)
| 1892
| 1984
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 4617
|
| ''[[:d:Q18715898|William Davies]]''
| tirador canadianu (1881–1942)
| 1881
| 1942
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4618
|
| ''[[:d:Q18716154|David Griffiths]]''
| tirador galés (1874–1931)
| 1874
| 1931
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 4619
|
| ''[[:d:Q18719690|Mark James Elgar Coode]]''
| botánicu galés
| 1937
| 2025
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4620
|
| ''[[:d:Q18729823|Trystan Edwards]]''
|
| 1884
| 1973
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4621
|
| ''[[:d:Q18729849|E. M. Bruce Vaughan]]''
| arquiteutu galés (1856–1919)
| 1856
| 1919
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4622
| [[Ficheru:Sint Gertrudiskerk grafmonument Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18730079|Charles Morgan]]''
| soldáu galés (1576–1643)
| 1576
| 1643
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4623
|
| ''[[:d:Q18730434|Henry Salesbury]]''
|
| 1561
| 1637
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4624
|
| ''[[:d:Q18734926|Thomas Ellis]]''
|
| 1873
| 1936
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4625
|
| ''[[:d:Q18735322|Thomas Nicholas]]''
|
| 1816
| 1879
| ''[[:d:Q7837772|Treffgarne]]''
|-
| style='text-align:right'| 4626
|
| ''[[:d:Q18736094|William Morgan]]''
|
| 1623
| 1689
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 4627
|
| ''[[:d:Q18737039|Jack Phillips]]''
|
| 1903
| 1985
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4628
|
| ''[[:d:Q18737121|David Eastwood]]''
| militar británicu (1919–2010)
| 1919
| 2010
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4629
|
| ''[[:d:Q18737198|Mair Russell-Jones]]''
| criptoanalista galesa (1917–2013)
| 1917
| 2013
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 4630
| [[Ficheru:Ceridwen Peris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18756580|Alice Jones]]''
|
| 1852
| 1943
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 4631
| [[Ficheru:Portrait of Revd. David Peter, Carmarthen (4671774).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18756644|David Peter]]''
|
| 1765
| 1837
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4632
|
| ''[[:d:Q18756688|Emma Maitland]]''
| sufraxista galesa (1844–1923)
| 1844
| 1923
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 4633
|
| ''[[:d:Q18756705|Francisco Deniz]]''
|
| 1912
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4634
|
| ''[[:d:Q18756798|James Owen]]''
|
| 1654
| 1706
| ''[[:d:Q4667135|Abernant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4635
|
| ''[[:d:Q18756803|James Parke]]''
|
| 1636
| 1696
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 4636
|
| ''[[:d:Q18756845|John Oliver]]''
| poeta galés (1838–1866)
| 1838
| 1866
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4637
|
| ''[[:d:Q18756964|Mary Nicol]]''
|
| 1747
| 1820
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 4638
|
| ''[[:d:Q18757104|Robert Wycherley]]''
|
| 1894
| 1965
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 4639
|
| ''[[:d:Q18757146|Thomas Owen]]''
|
| 1764
| 1814
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4640
|
| ''[[:d:Q18757228|William Parry]]''
|
| 1754
| 1819
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 4641
|
| ''[[:d:Q18759414|Thomas Powell]]''
|
| 1572
| 1635
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4642
|
| ''[[:d:Q18761925|Clifford Darby]]''
|
| 1909
| 1992
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 4643
|
| ''[[:d:Q18761942|Ellis Pugh]]''
|
| 1656
| 1718
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4644
|
| ''[[:d:Q18762054|Philip Pugh]]''
|
| 1679
| 1760
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 4645
|
| ''[[:d:Q18762129|William Price]]''
| políticu galés
|
| 1596
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4646
|
| ''[[:d:Q18762132|William Probert]]''
|
| 1790
| 1870
| ''[[:d:Q7124909|Painscastle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4647
|
| ''[[:d:Q18763709|Peter Davies]]''
| xugador de rugbi union galés (1924–2014)
| 1924
| 2014
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4648
|
| ''[[:d:Q18783770|John Rhydderch]]''
|
| 1673
| 1735
| ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4649
| [[Ficheru:Revd John Roberts (J.R., 1804-84) NLW3365386.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18783790|John Roberts]]''
|
| 1804
| 1884
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 4650
|
| ''[[:d:Q18783788|John Roberts]]''
|
| 1767
| 1834
| ''[[:d:Q13130168|Mochdre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4651
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Peter Roberts, M.A (4671108).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18783892|Peter Roberts]]''
|
| 1760
| 1819
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4652
|
| ''[[:d:Q18783922|Richard Roberts]]''
|
| 1809
| 1883
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 4653
|
| ''[[:d:Q18783951|Robert of Shrewsbury]]''
|
|
| 1168
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4654
|
| ''[[:d:Q18784000|Thomas Redmond]]''
|
| 1745
| 1785
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 4655
|
| ''[[:d:Q18808855|Len Newcombe]]''
|
| 1931
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4656
| [[Ficheru:Medieval wall paintings and Norman window in the church of St. Thomas a Becket - geograph.org.uk - 1795359.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18810707|Ernest Tristram]]''
| historiador del arte galés (1882–1952)
| 1882
| 1952
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4657
|
| ''[[:d:Q18810922|John Salisbury]]''
|
| 1575
| 1626
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4658
|
| ''[[:d:Q18811029|Lucy Thomas]]''
|
| 1781
| 1847
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4659
|
| ''[[:d:Q18811065|Evan Evans]]''
|
| 1903
| 1982
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4660
|
| ''[[:d:Q18811222|Rose Davies]]''
| profesora galesa (1882–1958)
| 1882
| 1958
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4661
|
| ''[[:d:Q18813249|John Roberts]]''
|
| 1749
| 1817
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4662
|
| ''[[:d:Q18819465|Guildhaume Myrddin-Evans]]''
|
| 1894
| 1964
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4663
| [[Ficheru:Canon Evan Daniel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18875883|Evan Daniel]]''
|
| 1837
| 1904
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 4664
|
| ''[[:d:Q18879144|John Thomas]]''
|
| 1795
| 1871
| ''[[:d:Q29488481|Pibwr Lwyd Farmhouse]]''
|-
| style='text-align:right'| 4665
| [[Ficheru:Revd Dr John Thomas, Liverpool (1821-92) (1882) NLW3362411.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18879165|John Thomas]]''
|
| 1821
| 1892
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4666
|
| ''[[:d:Q18880142|Mildred Riddelsdell]]''
|
| 1913
| 2006
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 4667
| [[Ficheru:Sir Noah Thomas (1720-92).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18880149|Noah Thomas]]''
| médicu galés (1720–1792)
| 1720
| 1792
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4668
| [[Ficheru:Dr Owen Thomas (1812-91) NLW3362711.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18880154|Owen Thomas]]''
|
| 1812
| 1891
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4669
|
| ''[[:d:Q18880164|Pendrill Varrier Jones]]''
|
| 1883
| 1941
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4670
|
| ''[[:d:Q18910300|Edith Sophia Hooper]]''
| sufraxista galesa (1868–1926)
| 1868
| 1926
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 4671
|
| ''[[:d:Q18910435|Edward Edwards]]''
|
| 1870
| 1944
| ''[[:d:Q12061339|Llangedwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4672
|
| ''[[:d:Q18911657|Robert Warden Lee]]''
|
| 1868
| 1958
| ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 4673
| [[Ficheru:Revd William Williams, Swansea (1817-1900) NLW3365189.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18911858|William Rees Williams]]''
|
| 1817
| 1900
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4674
|
| ''[[:d:Q20733527|John Jones]]''
|
| 1850
| 1926
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 4675
|
| ''[[:d:Q20733529|John Jones]]''
|
| 1868
| 1940
| ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4676
|
| ''[[:d:Q20733539|John Lewis]]''
|
| 1793
| 1816
| ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4677
|
| ''[[:d:Q20733543|John Lewis]]''
|
| 1836
| 1892
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 4678
|
| ''[[:d:Q20733541|John Lewis]]''
|
| 1844
| 1914
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4679
|
| ''[[:d:Q20733551|John Lloyd Davies]]''
|
| 1801
| 1860
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4680
|
| ''[[:d:Q20733549|John Lloyd]]''
|
| 1792
| 1834
| ''[[:d:Q5057359|Ceidio]]''
|-
| style='text-align:right'| 4681
|
| ''[[:d:Q20733555|John Luther Thomas]]''
| ministru británicu (1881–1970)
| 1881
| 1970
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4682
|
| ''[[:d:Q20733553|John Lloyd James]]''
|
| 1835
| 1919
| ''[[:d:Q6661429|Llangan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4683
| [[Ficheru:Portrait of John Matthews Esq. (4670402).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733557|John Matthews]]''
|
| 1773
| 1848
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4684
|
| ''[[:d:Q20733563|John Morgan]]''
|
| 1827
| 1903
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 4685
|
| ''[[:d:Q20733561|John Morgan]]''
|
| 1743
| 1801
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4686
|
| ''[[:d:Q20733566|John Morgan Jones]]''
|
| 1861
| 1935
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4687
| [[Ficheru:Parchedig John Morgan Jones (1838–1921), Caerdydd (gcf06911).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733565|John Morgan Jones]]''
|
| 1838
| 1921
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4688
| [[Ficheru:Rev John Morris, DD, 1813-96.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733571|John Morris]]''
|
| 1813
| 1896
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4689
|
| ''[[:d:Q20733569|John Morgan Jones]]''
| ministru británicu (1873–1946)
| 1873
| 1946
| ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 4690
| [[Ficheru:J Ossian Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733579|John Ossian Davies]]''
|
| 1851
| 1916
| ''[[:d:Q15987524|Pen-dre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4691
|
| ''[[:d:Q20733577|John Oliver Stephens]]''
|
| 1880
| 1957
| ''[[:d:Q13131775|Tegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4692
|
| ''[[:d:Q20733581|John Owen]]''
|
|
| 1759
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4693
|
| ''[[:d:Q20733586|John Owen]]''
|
| 1757
| 1829
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4694
|
| ''[[:d:Q20733584|John Owen]]''
|
| 1733
| 1776
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4695
|
| ''[[:d:Q20733590|John Owen]]''
|
| 1833
| 1896
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 4696
|
| ''[[:d:Q20733588|John Owen]]''
|
| 1788
| 1867
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 4697
|
| ''[[:d:Q20733593|John Owen]]''
|
| 1836
| 1915
| ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4698
|
| ''[[:d:Q20733598|John Owen Jones]]''
| cantante británicu (1884–1972)
| 1884
| 1972
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 4699
| [[Ficheru:John Owen Jones (1857-1906).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733596|John Owen Jones]]''
|
| 1857
| 1917
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4700
|
| ''[[:d:Q20733602|John Park Davies]]''
|
| 1879
| 1937
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4701
|
| ''[[:d:Q20733605|John Parry]]''
|
| 1835
| 1897
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4702
| [[Ficheru:John Propert. Photograph, 1855 (?). Wellcome V0027046.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733615|John Propert]]''
|
| 1793
| 1867
| ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]''
|-
| style='text-align:right'| 4703
| [[Ficheru:Portrait of John Prichard (4672994) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733613|John Prichard]]''
|
| 1821
| 1889
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 4704
|
| ''[[:d:Q20733619|John Pryse]]''
|
| 1826
| 1883
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4705
| [[Ficheru:Portrait of The Revd. John Rees (4669902).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733624|John Rees]]''
|
| 1770
| 1833
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4706
| [[Ficheru:Revd Hughes, Tredegar (copy) NLW3362433.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733630|John Richard Hughes]]''
|
| 1828
| 1893
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4707
|
| ''[[:d:Q20733636|John Richards Evans]]''
|
| 1882
| 1969
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4708
|
| ''[[:d:Q20733640|John Robert Jones]]''
|
| 1800
| 1881
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4709
| [[Ficheru:Portrait of John Roberts (4671886).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733645|John Roberts]]''
|
| 1806
| 1879
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4710
| [[Ficheru:John Roberts (1842 - 1908).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733649|John Roberts]]''
|
| 1842
| 1908
| ''[[:d:Q5173016|Corris Uchaf]]''
|-
| style='text-align:right'| 4711
|
| ''[[:d:Q20733655|John Rowland Thomas]]''
|
| 1881
| 1965
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4712
|
| ''[[:d:Q20733659|John Stuart Corbett]]''
|
| 1845
| 1921
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4713
|
| ''[[:d:Q20733661|John Thomas]]''
|
| 1646
| 1695
| ''[[:d:Q13130689|Pennant Melangell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4714
|
| ''[[:d:Q20733667|John Thomas]]''
|
| 1757
| 1835
| ''[[:d:Q1002782|Llannor]]''
|-
| style='text-align:right'| 4715
|
| ''[[:d:Q20733665|John Thomas]]''
|
| 1730
| 1804
| ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]''
|-
| style='text-align:right'| 4716
|
| ''[[:d:Q20733671|John Thomas]]''
|
| 1857
| 1944
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 4717
|
| ''[[:d:Q20733675|John Thomas Griffiths]]''
| inxenieru de mines estauxunidense (1824–1895)
| 1824
| 1895
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4718
|
| ''[[:d:Q20733678|John William Hughes]]''
|
| 1817
| 1849
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 4719
|
| ''[[:d:Q20733679|John William Jones]]''
| editor de periódicu estauxunidense (1827–1884)
| 1827
| 1884
| ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4720
|
| ''[[:d:Q20733681|John Williams]]''
|
| 1762
| 1823
| ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]''
|-
| style='text-align:right'| 4721
|
| ''[[:d:Q20733691|Jonathan Jones]]''
|
| 1745
| 1832
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 4722
|
| ''[[:d:Q20733693|Jonathan Powell]]''
|
| 1764
| 1823
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4723
|
| ''[[:d:Q20733709|Joseph E. Davies]]''
|
| 1810
| 1881
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 4724
|
| ''[[:d:Q20733718|Joseph Hughes]]''
|
| 1803
| 1863
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 4725
|
| ''[[:d:Q20733716|Joseph Evans]]''
|
| 1832
| 1909
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 4726
|
| ''[[:d:Q20733722|Joseph Jenkins]]''
|
| 1859
| 1929
| ''[[:d:Q5197262|Cwmystwyth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4727
|
| ''[[:d:Q20733726|Joseph Jones]]''
|
| 1787
| 1856
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 4728
|
| ''[[:d:Q20733724|Joseph Jenkins]]''
|
| 1886
| 1962
| ''[[:d:Q3397975|Pont-rhyd-y-groes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4729
|
| ''[[:d:Q20733730|Joseph Rhys Lewis]]''
|
| 1860
| 1920
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4730
|
| ''[[:d:Q20733728|Joseph Jones]]''
|
| 1877
| 1950
| ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4731
|
| ''[[:d:Q20733739|Joseph William Thomas]]''
|
| 1846
| 1914
| ''[[:d:Q7165413|Penylan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4732
| [[Ficheru:Portrait of Master Hughes and his brothers (4672622).jpg|center|128px]]
| [[Joseph Hughes]]
|
| 1827
| 1841
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4733
| [[Ficheru:Josiah Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733750|Josiah Jones]]''
|
| 1830
| 1915
| ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]''
|-
| style='text-align:right'| 4734
|
| ''[[:d:Q20733752|Judith Godwin]]''
|
|
| 1746
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4735
|
| ''[[:d:Q20733758|Leonard Owen]]''
|
| 1890
| 1965
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4736
|
| ''[[:d:Q20733766|Henry Lewis]]''
|
| 1847
| 1923
| ''[[:d:Q20594352|Llanwenllwyfo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4737
| [[Ficheru:Llew Tegid.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733774|Lewis Davies Jones]]''
| profesor galés (1851–1928)
| 1851
| 1928
| ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]''
|-
| style='text-align:right'| 4738
|
| ''[[:d:Q20733776|Lewis Ellis]]''
|
| 1761
| 1823
| ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4739
|
| ''[[:d:Q20733785|Lewis Jones]]''
|
| 1702
| 1772
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4740
|
| ''[[:d:Q20733791|Lewis Jones]]''
|
| 1835
| 1915
| ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4741
|
| ''[[:d:Q20733789|Lewis Jones]]''
|
| 1808
| 1854
| ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4742
| [[Ficheru:Eden Upton Eddis (1812-1901) - Lewis Lloyd (1767–1858) - No.5 - Harris Manchester College.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733795|Lewis Loyd]]''
|
| 1767
| 1858
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 4743
|
| ''[[:d:Q20733797|Lewis Morris]]''
|
| 1760
| 1855
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4744
|
| ''[[:d:Q20733801|Lewis Rees]]''
|
| 1710
| 1800
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 4745
|
| ''[[:d:Q20733807|Lewis Thomas]]''
| cantante británicu (1877–1955)
| 1877
| 1955
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 4746
|
| ''[[:d:Q20733815|Lleision ap Thomas]]''
| abá galés (1513–1541)
| 1513
| 1541
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4747
|
| ''[[:d:Q20733819|Llewelyn David Howell]]''
|
| 1812
| 1864
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4748
|
| ''[[:d:Q20733821|Llewelyn Jenkins]]''
|
| 1810
| 1878
| No/unknown value<br/>''[[:d:Q3401108|Hengoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 4749
|
| ''[[:d:Q20733839|Robert Lloyd]]''
|
| 1716
| 1792
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 4750
|
| ''[[:d:Q20733837|Margaret Lloyd]]''
|
| 1709
| 1762
| ''[[:d:Q6661592|Llangystennin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4751
|
| ''[[:d:Q20733843|William Lloyd]]''
|
| 1741
| 1808
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 4752
|
| ''[[:d:Q20733869|John Lynn-Thomas]]''
|
| 1861
| 1939
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4753
| [[Ficheru:Yr athrawes o ddifrif (page 6 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733879|Mary Anne Edmunds]]''
| profesora galesa (1813–1858)
| 1813
| 1858
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4754
| [[Ficheru:Mair-Eifion.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733881|Mary Davies]]''
|
| 1846
| 1882
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4755
|
| ''[[:d:Q20733889|Mathew Lewis]]''
|
| 1817
| 1860
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4756
|
| ''[[:d:Q20733895|Mathias Maurice]]''
|
| 1684
| 1738
| ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 4757
|
| ''[[:d:Q20733899|Matthew Williams]]''
|
| 1760
| 1801
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 4758
|
| ''[[:d:Q20733903|Megan Watts Hughes]]''
|
| 1842
| 1907
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4759
|
| ''[[:d:Q20733901|Maurice Evans]]''
|
| 1765
| 1831
| ''[[:d:Q6661551|Llangwyryfon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4760
|
| ''[[:d:Q20733905|Meirion Williams]]''
|
| 1901
| 1976
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''<br/>''[[:d:Q29507069|Glanywern]]''
|-
| style='text-align:right'| 4761
|
| ''[[:d:Q20733911|Herbert Merrett]]''
|
| 1886
| 1959
| ''[[:d:Q5033865|Canton]]''
|-
| style='text-align:right'| 4762
|
| ''[[:d:Q20733915|Meurig Dafydd]]''
|
| 1510
| 1595
| ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4763
|
| ''[[:d:Q20733923|Michael Pritchard]]''
|
| 1709
| 1733
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 4764
| [[Ficheru:Michael Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733921|Michael Jones]]''
|
| 1787
| 1853
| ''[[:d:Q55868756|Neuadd-Lwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4765
|
| ''[[:d:Q20733927|Miles Edwards]]''
|
| 1743
| 1808
| ''[[:d:Q5590210|Goytre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4766
|
| ''[[:d:Q20733929|Miles Harry]]''
|
| 1700
| 1776
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 4767
|
| ''[[:d:Q20733935|Morgan Albert Ellis]]''
|
| 1832
| 1901
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4768
|
| ''[[:d:Q20733939|Morgan Evans]]''
|
| 1777
| 1843
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 4769
|
| ''[[:d:Q20733946|Morgan Hugh Jones]]''
| historiador británicu (1873–1930)
| 1873
| 1930
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 4770
|
| ''[[:d:Q20733948|Morgan Jones]]''
|
| 1717
| 1780
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4771
|
| ''[[:d:Q20733949|Morgan Parry Morgan]]''
|
| 1876
| 1964
| ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4772
|
| ''[[:d:Q20733955|Morien Mon Huws]]''
|
| 1856
| 1932
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 4773
|
| ''[[:d:Q56182975|Thomas Lewis Prichard]]''
|
| 1880
| 1914
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4774
|
| ''[[:d:Q56182977|Thomas Prichard]]''
|
| 1619
| 1690
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4775
|
| ''[[:d:Q56182995|Christine Pritchard]]''
| actriz galesa (1943–2023)
| 1943
| 2023
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4776
|
| ''[[:d:Q56183029|Gwynydd Pryce]]''
|
| 1876
| 1909
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4777
|
| ''[[:d:Q56183042|Absalom Prys]]''
|
| 1822
| 1895
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4778
|
| ''[[:d:Q56183051|Arthur Glyn Prys-Jones]]''
|
| 1888
| 1987
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 4779
|
| ''[[:d:Q56183083|Arthur Pugh]]''
|
| 1910
| 1986
| ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4780
|
| ''[[:d:Q56183088|Idwal Pugh]]''
|
| 1919
| 1981
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4781
|
| ''[[:d:Q56183099|David William Pughe]]''
|
| 1821
| 1862
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4782
|
| ''[[:d:Q56183116|William Pughe]]''
|
| 1765
| 1852
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4783
|
| ''[[:d:Q56183241|Benjamin George Rees]]''
|
| 1910
| 1948
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 4784
|
| ''[[:d:Q56183249|Enoch Howell Rees]]''
|
| 1888
| 1969
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4785
|
| ''[[:d:Q56183264|John Rees]]''
|
| 1819
| 1900
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 4786
|
| ''[[:d:Q56183286|Richard Rees]]''
|
| 1851
| 1927
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4787
|
| ''[[:d:Q56183300|William Rees]]''
|
| 1854
| 1934
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 4788
|
| ''[[:d:Q56183306|William Rees]]''
|
| 1839
| 1919
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 4789
|
| ''[[:d:Q56183416|Glyn Rhys]]''
|
|
| 2015
| ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4790
|
| ''[[:d:Q56183496|Jacob Richards]]''
|
| 1774
| 1834
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4791
|
| ''[[:d:Q56183503|John Lloyd Richards]]''
|
| 1790
| 1854
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4792
|
| ''[[:d:Q56183501|John Dyer Richards]]''
|
| 1876
| 1927
| ''[[:d:Q7424466|Saron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4793
|
| ''[[:d:Q56183513|Owen Richards]]''
|
| 1813
| 1886
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4794
|
| ''[[:d:Q56183522|Thomas Richards]]''
|
| 1785
| 1855
| ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4795
|
| ''[[:d:Q56183529|Peter Rickards]]''
|
| 1716
| 1780
| [[Pencraig]]
|-
| style='text-align:right'| 4796
|
| ''[[:d:Q56183569|Charles Benson Roberts]]''
|
| 1896
| 1992
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 4797
|
| ''[[:d:Q56183572|Clive Roberts]]''
| actor de televisión británicu (1944–2020)
| 1944
| 2020
| ''[[:d:Q3395616|Trefor]]''
|-
| style='text-align:right'| 4798
|
| ''[[:d:Q56183595|Evan Roberts]]''
|
|
| 1991
| ''[[:d:Q3400769|Capel Curig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4799
| [[Ficheru:Evan Roberts, Llandderfel, in his library (1504783).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56183593|Evan Roberts]]''
|
| 1877
| 1977
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4800
|
| ''[[:d:Q56183607|Gwen Rees Roberts]]''
|
| 1916
| 2002
| ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4801
|
| ''[[:d:Q56183604|Griffith Roberts]]''
|
| 1768
| 1815
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4802
|
| ''[[:d:Q56183655|Peter Roberts]]''
|
| 1835
| 1912
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4803
|
| ''[[:d:Q56183688|Wilbert Lloyd Roberts]]''
|
| 1926
| 1996
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4804
|
| ''[[:d:Q56183769|John Rowland]]''
|
| 1735
| 1815
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 4805
| [[Ficheru:RM Ruck standing.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q56183866|Richard Ruck]]''
|
| 1852
| 1935
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 4806
|
| ''[[:d:Q56183864|Mary Anne Ruck]]''
|
| 1822
| 1905
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 4807
|
| ''[[:d:Q56183978|Roderick Urwick Sayce]]''
|
| 1890
| 1970
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 4808
|
| ''[[:d:Q56184140|Percy Eynon Smart]]''
|
| 1912
| 1991
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4809
|
| ''[[:d:Q56184269|Walter Spurrell]]''
|
| 1858
| 1934
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4810
|
| ''[[:d:Q56184489|Henry Studt]]''
|
| 1853
| 1922
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4811
|
| ''[[:d:Q56184657|Dora Thatcher]]''
|
| 1912
| 1985
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4812
|
| ''[[:d:Q56184743|Benjamin F. Thomas]]''
|
| 1845
| 1892
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 4813
|
| ''[[:d:Q56184779|David Thomas]]''
|
| 1866
| 1940
| ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4814
|
| ''[[:d:Q56184788|Eddie Thomas]]''
|
|
| 1936
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4815
|
| ''[[:d:Q56184810|Hugh Thomas]]''
|
| 1664
| 1688
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4816
|
| ''[[:d:Q56184827|John Thomas]]''
|
| 1733
| 1784
| ''[[:d:Q13132004|Tremain]]''
|-
| style='text-align:right'| 4817
|
| ''[[:d:Q56184830|John Thomas]]''
|
| 1751
| 1810
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 4818
|
| ''[[:d:Q56184856|Nancy Thomas]]''
|
| 1906
| 1953
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4819
|
| ''[[:d:Q56184865|Philip Thomas]]''
|
| 1857
| 1938
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4820
|
| ''[[:d:Q56184886|Thomas Thomas]]''
|
| 1741
| 1826
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4821
|
| ''[[:d:Q56184888|Thomas Thomas]]''
|
| 1808
| 1886
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4822
|
| ''[[:d:Q56184894|William Gwynne Stedman Thomas]]''
|
| 1822<br/>1821
| 1910
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4823
|
| ''[[:d:Q56185032|Hugh Jones]]''
|
| 1845
| 1903
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4824
|
| ''[[:d:Q56185117|Evan Ungoed-Thomas]]''
|
| 1860
| 1930
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4825
| [[Ficheru:Robert Williams Vaughan (1803–1859), Bt (gcf070601).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56185314|Robert Williams Vaughan]]''
|
| 1803
| 1859
| ''[[:d:Q17743944|Nannau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4826
|
| ''[[:d:Q56185359|Henry James Vincent]]''
|
| 1799
| 1865
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 4827
|
| ''[[:d:Q56185440|Daniel Walters]]''
|
| 1762
| 1787
| ''[[:d:Q13644928|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 4828
|
| ''[[:d:Q56185447|Moses Walters]]''
|
| 1869
| 1934
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 4829
|
| ''[[:d:Q56185516|Sarah Watkins]]''
|
| 1876
| 1975
| ''[[:d:Q17485280|Sarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4830
|
| ''[[:d:Q56185761|Thomas Wigley]]''
|
| 1867
| 1910
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 4831
|
| ''[[:d:Q56185924|David Williams]]''
|
| 1802
| 1842
| ''[[:d:Q37761359|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4832
|
| ''[[:d:Q56186093|Henry Rumsey Williams]]''
|
| 1774
| 1841
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4833
|
| ''[[:d:Q56186102|Henry Williams]]''
|
| 1831
| 1910
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4834
|
| ''[[:d:Q56186119|Isaac Williams]]''
|
| 1840
| 1840
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4835
|
| ''[[:d:Q56186125|John Digain Williams]]''
|
| 1864
| 1937
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4836
|
| ''[[:d:Q56186139|John Rhosydd Williams]]''
|
| 1885
| 1957
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4837
|
| ''[[:d:Q56186155|John Williams]]''
|
| 1761
| 1830
| ''[[:d:Q2968597|Castiellu Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4838
|
| ''[[:d:Q56186166|Lewis Ambrose Williams]]''
|
| 1814
| 1873
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4839
|
| ''[[:d:Q56186189|Morris Thomas Williams]]''
|
| 1900
| 1946
| ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4840
|
| ''[[:d:Q56186223|Richard Williams]]''
|
| 1796
| 1856
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4841
|
| ''[[:d:Q56186220|Rhys Williams]]''
|
| 1841
| 1867
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 4842
|
| ''[[:d:Q56186231|Robert Williams]]''
|
| 1842
| 1913
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 4843
|
| ''[[:d:Q56186265|Thomas Wiliems]]''
|
| 1545
| 1622
| ''[[:d:Q13125597|Arllechwedd Isaf]]''<br/>''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4844
|
| ''[[:d:Q56186282|William Sylvanus Williams]]''
|
| 1829
| 1887
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4845
|
| ''[[:d:Q56186351|Owen Williamson]]''
|
| 1840
| 1910
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 4846
|
| ''[[:d:Q56186374|Margaret Wingfield]]''
|
| 1779
| 1835
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4847
|
| ''[[:d:Q56186690|William Rhys Jones]]''
|
| 1868
| 1937
| ''[[:d:Q29499819|Bron Ceris]]''
|-
| style='text-align:right'| 4848
|
| ''[[:d:Q56186692|Myfanwy Williams Parry]]''
|
| 1898
| 1971
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4849
|
| ''[[:d:Q56186718|Siân Williams]]''
|
| 1884
| 1965
| ''[[:d:Q17320940|Cwmbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4850
|
| ''[[:d:Q56186735|John Pugh]]''
|
| 1861
| 1942
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4851
|
| ''[[:d:Q56186754|Tydfor Jones]]''
|
| 1934
| 1983
| ''[[:d:Q27056926|Cwmtydu]]''
|-
| style='text-align:right'| 4852
|
| ''[[:d:Q56186763|Owen Owen]]''
|
| 1786
| 1867
| ''[[:d:Q3398878|Botwnnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4853
|
| ''[[:d:Q56186791|Dai Williams]]''
|
| 1899
| 1971
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4854
|
| ''[[:d:Q56186795|John Williams]]''
|
| 1826
| 1898
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4855
|
| ''[[:d:Q56186801|Iorwerth Hughes Jones]]''
|
| 1902
| 1972
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 4856
|
| ''[[:d:Q56186828|John Buckland Thomas]]''
|
| 1887
| 1975
| ''[[:d:Q107032535|Fforddygyfraith]]''
|-
| style='text-align:right'| 4857
|
| ''[[:d:Q56186834|Giraldus Jones]]''
|
| 1895
| 1978
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 4858
|
| ''[[:d:Q56186848|Rachel Mary Davies]]''
|
| 1911
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4859
| [[Ficheru:Dr Robert Roberts (Isallt 1839-1914).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56186852|Robert Roberts]]''
|
| 1839
| 1914
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 4860
|
| ''[[:d:Q56186886|Morris Peat]]''
|
| 1813
| 1898
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 4861
|
| ''[[:d:Q56186920|Griffith Williams]]''
|
| 1927
| 1977
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 4862
|
| ''[[:d:Q56186942|Haydn Jones]]''
|
| 1920
| 1984
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 4863
|
| ''[[:d:Q56186987|William Cosslett]]''
|
| 1831
| 1904
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4864
|
| ''[[:d:Q56186985|Thomas James Davies]]''
|
| 1919
| 2007
| ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4865
|
| ''[[:d:Q56187014|Islwyn Jones]]''
|
| 1931
| 2015
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 4866
|
| ''[[:d:Q56187067|Elizabeth Elen Roberts]]''
|
|
| 1979
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 4867
|
| ''[[:d:Q56187082|Brinley Jenkins]]''
|
| 1926
| 2001
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4868
|
| ''[[:d:Q56187112|Richard Ellis Williams]]''
|
| 1862
| 1926
| ''[[:d:Q107032857|Pen-y-ffridd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4869
|
| ''[[:d:Q56187113|Thomas Llewellyn Stephens]]''
|
| 1897
| 1959
| ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 4870
|
| ''[[:d:Q56187126|Evan John Williams]]''
|
|
| 1993
| ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4871
|
| ''[[:d:Q56187127|Ffowc Williams]]''
|
| 1897
| 1995
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4872
|
| ''[[:d:Q56187139|Harri Samuel]]''
|
|
| 1985
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 4873
|
| ''[[:d:Q20734338|Robert Humphreys]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q25556302|Rhagatt Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 4874
| [[Ficheru:Portrait of John Roberts, harpist, of Newtown (4670503) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361398|John Roberts]]''
|
| 1816
| 1894
| ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4875
| [[Ficheru:Iolo Caernarfon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361402|John John Roberts]]''
|
| 1840
| 1914
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 4876
|
| ''[[:d:Q28361407|Richard Roberts]]''
|
| 1818
| 1876
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4877
|
| ''[[:d:Q28361405|Lewis Roberts]]''
|
| 1756
| 1844
| ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4878
| [[Ficheru:Thomas Rowland Roberts (Asaph).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361414|Thomas Rowland Roberts]]''
|
| 1857
| 1940
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4879
| [[Ficheru:Richard Gwylfa Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361412|Richard Roberts]]''
|
| 1871
| 1935
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4880
| [[Ficheru:Thomas Roberts, Scorpion (4974950).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361417|Thomas Roberts]]''
|
| 1816
| 1887
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 4881
|
| ''[[:d:Q28361425|David Rowland]]''
|
| 1782
| 1820
| ''[[:d:Q5446229|Ffos-y-ffin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4882
|
| ''[[:d:Q28361431|Henry Rowlands]]''
|
| 1832
| 1903
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4883
| [[Ficheru:David Samuel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361434|David Samuel]]''
|
| 1856
| 1921
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4884
|
| ''[[:d:Q28361438|David Saunders]]''
|
| 1769
| 1840
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 4885
| [[Ficheru:Portrait of D. Rhys Stephen (4672025) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361446|David Rhys Stephen]]''
|
| 1807
| 1852
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4886
| [[Ficheru:Portrait of R. D. Thomas (4672710).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361448|Robert David Thomas]]''
|
| 1817
| 1888
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 4887
|
| ''[[:d:Q28361459|Thomas Emlyn Thomas]]''
|
| 1822
| 1846
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4888
| [[Ficheru:Cochfarf.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361456|Edward Thomas]]''
|
| 1853
| 1912
| ''[[:d:Q4898674|Bettws]]''
|-
| style='text-align:right'| 4889
|
| ''[[:d:Q28361462|Evan Thomas]]''
|
| 1795
| 1867
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4890
|
| ''[[:d:Q28361464|Hugh Evan Thomas]]''
|
| 1830
| 1889
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4891
|
| ''[[:d:Q28361471|Jenkin Thomas]]''
|
| 1746
| 1807
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4892
|
| ''[[:d:Q28361468|Francis Thomas]]''
|
| 1726
| 1796
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4893
|
| ''[[:d:Q28361479|John Thomas]]''
|
| 1813
| 1866
| ''[[:d:Q13130710|Pentre Gwenlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4894
|
| ''[[:d:Q28361476|John Thomas]]''
|
| 1742
| 1818
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 4895
|
| ''[[:d:Q28361482|John Thomas]]''
|
| 1839
| 1921
| ''[[:d:Q13126078|Blaenannerch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4896
| [[Ficheru:Portrait of Mr. John Thomas (Eifionydd) (4671487).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361486|John Thomas]]''
|
| 1848
| 1922
| ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 4897
|
| ''[[:d:Q28361492|Arthur Simon Thomas]]''
|
| 1865
| 1935
| ''[[:d:Q5189931|Crugybar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4898
|
| ''[[:d:Q28361498|Rowland Walter]]''
|
| 1819
| 1884
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 4899
|
| ''[[:d:Q28361501|Abraham Williams]]''
|
| 1755
| 1828
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4900
| [[Ficheru:Robert Arthur Williams (Berw).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361504|Robert Arthur Williams]]''
|
| 1854
| 1926
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4901
| [[Ficheru:John Williams (Ceulanydd).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361511|John Ceulanydd Williams]]''
|
| 1851
| 1899
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 4902
| [[Ficheru:Portrait of 'Gwynionydd' (4672166).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361508|Benjamin Williams]]''
|
| 1821
| 1891
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4903
|
| ''[[:d:Q28361514|David Williams]]''
|
| 1796
| 1823
| ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4904
| [[Ficheru:Portrait of R. H. Williams, Menai Bridge (Corfanydd) (4671218).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361519|Robert Herbert Williams]]''
|
| 1805
| 1876
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4905
| [[Ficheru:H Cernyw Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361522|Hugh Williams]]''
|
| 1843
| 1937
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4906
|
| ''[[:d:Q28361531|John Williams]]''
|
| 1740
| 1821
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4907
|
| ''[[:d:Q28361528|John Williams]]''
|
| 1811
| 1891
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4908
|
| ''[[:d:Q28361538|John Williams]]''
|
| 1800
| 1871
| ''[[:d:Q6661167|Llanddoged]]''
|-
| style='text-align:right'| 4909
| [[Ficheru:John Williams (Gorfyniawc o Arfon, 1814-78) NLW3362955.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361542|John Williams]]''
|
| 1814
| 1878
| ''[[:d:Q3398858|Talybont]]''
|-
| style='text-align:right'| 4910
| [[Ficheru:Lewis William.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361547|Lewis William]]''
|
| 1774
| 1862
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 4911
| [[Ficheru:Dafydd Rhys Williams (Index).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361685|Dafydd Rhys Williams]]''
|
| 1851
| 1931
| ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 4912
|
| ''[[:d:Q28361688|Richard Williams]]''
|
| 1790
| 1839
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4913
|
| ''[[:d:Q28361695|Foulk Robert Williams]]''
|
| 1774
| 1870
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 4914
|
| ''[[:d:Q28361692|Richard Williams]]''
|
| 1842
| 1917
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 4915
|
| ''[[:d:Q28361697|Robert Williamson]]''
|
| 1807
| 1852
| ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4916
|
| ''[[:d:Q28361707|Thomas Williams]]''
|
| 1807
| 1894
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4917
|
| ''[[:d:Q28361705|Thomas Williams]]''
|
| 1774
| 1814
| ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4918
|
| ''[[:d:Q28361711|Daniel Thomas Williams]]''
|
| 1820
| 1876
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4919
|
| ''[[:d:Q28361719|William Williams]]''
|
| 1768
| 1836
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4920
|
| ''[[:d:Q28361717|Thomas Williams]]''
|
| 1821
| 1855
| ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]''
|-
| style='text-align:right'| 4921
|
| ''[[:d:Q28361723|William Williams]]''
|
| 1769
| 1847
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4922
|
| ''[[:d:Q28361726|William Williams]]''
|
| 1800
| 1868
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 4923
|
| ''[[:d:Q28416510|William Warrington]]''
|
| 1735
| 1824
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4924
|
| ''[[:d:Q28509045|Charles Evans]]''
| futbolista británicu
| 1897
| 1939
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4925
|
| ''[[:d:Q28523296|David Dilwyn John]]''
| zoólogu galés (1901–1995)
| 1901
| 1995
| ''[[:d:Q16249962|St Brides Major community]]''
|-
| style='text-align:right'| 4926
|
| ''[[:d:Q28528581|Arthur Gimblett]]''
| futbolista británicu
| 1889
| 1957
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4927
|
| ''[[:d:Q28531012|William Price]]''
|
| 1869
| 1937
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 4928
|
| ''[[:d:Q28531231|Samuel Elliott]]''
|
| 1860
| 1933
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4929
| [[Ficheru:Mary Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28600790|Mary Williams]]''
| académica británica (1883–1977)
| 1887<br/>1883
| 1977
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4930
| [[Ficheru:Sion Trefor (m. 1589) Gresffordd. John Trevor (d. 1589) Gresford Church, Cymru Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28731295|Sion Trevor]]''
| soldáu galés
|
| 1589
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 4931
|
| ''[[:d:Q28741101|Cyril Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1999
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4932
|
| ''[[:d:Q28748041|David Collier]]''
| futbolista británicu
| 1957
| 2021
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 4933
|
| ''[[:d:Q28752872|Doreen Vermeulen-Cranch]]''
| profesora universitaria galesa (1915–2011)
| 1915
| 2011
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4934
|
| ''[[:d:Q28777314|André Hue]]''
|
| 1923
| 2005
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4935
|
| ''[[:d:Q28823400|Huw O. Pritchard]]''
| químicu canadianu
| 1928
| 2019
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4936
|
| ''[[:d:Q28867978|Frank Squires]]''
| futbolista británicu
| 1921
| 1988
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4937
|
| ''[[:d:Q28868083|Robert Jones]]''
|
| 1803
| 1850
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4938
|
| ''[[:d:Q28870737|Louis Ford]]''
| futbolista británicu
| 1914
| 1980
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4939
|
| ''[[:d:Q28922150|Wyn Thomas]]''
|
| 1928
| 2017
| ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4940
|
| ''[[:d:Q28935566|Leonora Brito]]''
|
| 1954
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4941
|
| ''[[:d:Q28972086|John Audland]]''
| xugador de críquet británicu (1852–1931)
| 1852
| 1931
| ''[[:d:Q2243491|Tintern]]''
|-
| style='text-align:right'| 4942
|
| ''[[:d:Q29021227|Selina Rushbrook]]''
|
| 1880
| 1907
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4943
|
| ''[[:d:Q29029634|John Puleston]]''
|
| 1401
| 1551
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4944
| [[Ficheru:Jenkins, Roger 1981-06-20.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29034214|Roger Jenkins]]''
| pilotu de carreres británicu
| 1940
| 2021
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 4945
|
| ''[[:d:Q29447102|Randall Baker]]''
|
| 1944
| 2020
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4946
|
| ''[[:d:Q29578277|John Huw Lewis]]''
|
| 1931
| 2008
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4947
|
| ''[[:d:Q29642353|Beverley Beech]]''
|
| 1944
| 2023
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 4948
|
| ''[[:d:Q29643012|Jack Howell]]''
| médicu galés (1926–2015)
| 1926
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4949
|
| ''[[:d:Q29643019|Jeff Hughes]]''
|
| 1965
| 2018
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 4950
|
| ''[[:d:Q29643376|Michael Oliver]]''
|
| 1925
| 2015
| ''[[:d:Q894252|Borth]]''<br/>[[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4951
|
| ''[[:d:Q29643800|Martin Williams]]''
|
| 1947
| 2020
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 4952
|
| ''[[:d:Q29869245|Dafydd Dafis]]''
|
| 1958
| 2017
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4953
|
| ''[[:d:Q29904560|John Potter]]''
| impresor galés (1830–1868)
| 1830
| 1868
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 4954
|
| ''[[:d:Q29948275|Rosalind Rusbridge]]''
|
| 1915
| 2004
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4955
|
| ''[[:d:Q29956338|Douglas F. Brewer]]''
| físicu galés (1925–2018)
| 1925
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4956
|
| ''[[:d:Q29966512|Edith Downing]]''
|
| 1857
| 1931
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4957
|
| ''[[:d:Q30105096|John Thomas]]''
|
| 1806
| 1874
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4958
|
| ''[[:d:Q30110173|Jack Windsor Lewis]]''
|
| 1926
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4959
|
| ''[[:d:Q30122806|Albert Derrick]]''
| futbolista británicu
| 1939
| 2022
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4960
|
| ''[[:d:Q30344574|Geraint Dyfnallt Owen]]''
|
| 1908
| 1993
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4961
| [[Ficheru:Shipyard Sally Pic.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q30500638|Joan Cowick]]''
|
| 1912
| 2004
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4962
|
| ''[[:d:Q30605435|Brinley Rees]]''
|
| 1916
| 2001
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4963
|
| ''[[:d:Q30609027|W.E. Williams]]''
|
| 1881
| 1962
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4964
|
| ''[[:d:Q30609165|Billy Hughes]]''
| futbolista británicu (1920-1995)
| 1920
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4965
|
| ''[[:d:Q30609386|Tom Green]]''
|
| 1900
| 1974
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4966
|
| ''[[:d:Q30612083|John Davies]]''
|
|
| 1694
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4967
|
| ''[[:d:Q31358714|Hywel Sele]]''
|
| 1345
| 1402
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4968
|
| ''[[:d:Q32062166|G. W. Hemans]]''
|
| 1814
| 1885
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4969
|
| ''[[:d:Q32131488|Jane Anne Lloyd]]''
|
| 1870
| 1933
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4970
|
| ''[[:d:Q33083014|John Cedric Griffiths]]''
| xeólogu británicu (1912–1992)
| 1912
| 1992
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4971
|
| ''[[:d:Q33634794|Alfie Clarke]]''
|
| 1914
| 1953
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4972
|
| ''[[:d:Q33712219|Tommy Wolfe]]''
|
| 1900
| 1954
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4973
|
| ''[[:d:Q33818814|Estyn Griffths]]''
|
| 1927
| 2017
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4974
| [[Ficheru:Sarah Edith Wynne (Eos Cymru, 1842-97) NLW3362481 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7422270|Sarah Edith Wynne]]''
|
| 1842
| 1897
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4975
|
| ''[[:d:Q7427449|Saunders Davies]]''
| sacerdote británicu (1937–2018)
| 1937
| 2018
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 4976
|
| ''[[:d:Q7440197|Seaborne Davies]]''
|
| 1904
| 1984
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 4977
|
| ''[[:d:Q7448922|Selwyn Griffith]]''
| escritor británicu
| 1928
| 2011
| ''[[:d:Q3402550|Bethel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4978
|
| ''[[:d:Q7456519|Seth Joshua]]''
|
| 1858
| 1925
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 4979
| [[Ficheru:Baron Buckland by Goscombe John in Merthyr Tydfil.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7459132|Seymour Berry, 1st Baron Buckland]]''
|
| 1877
| 1928
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4980
| [[Ficheru:Seymour James Farmer 1932-1936.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7459191|Seymour J. Farmer]]''
| políticu canadianu (1878–1951)
| 1878
| 1951
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4981
|
| ''[[:d:Q7459206|Seymour Morris]]''
| futbolista británicu (1913–1991)
| 1913
| 1991
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 4982
|
| ''[[:d:Q7460864|Shadrach Pryce]]''
|
| 1833
| 1914
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4983
|
| ''[[:d:Q7500413|Shoni Sguborfawr]]''
|
| 1811
| 1858
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4984
|
| ''[[:d:Q7507823|Sid Judd]]''
| xugador de rugbi union británicu (1928–1959)
| 1928
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4985
|
| ''[[:d:Q7509163|Sidney Jerram]]''
|
| 1891
| 1959
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4986
|
| ''[[:d:Q7509422|Sidney Wilcox]]''
| xugador de críquet galés (1893–1973)
| 1893
| 1973
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 4987
|
| ''[[:d:Q7515728|Silvanus Bevan]]''
| farmacéuticu galés (1691–1765)
| 1691
| 1765
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4988
| [[Ficheru:Silyn 01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7517201|R. Silyn Roberts]]''
| poeta galés (1871–1930)
| 1871
| 1930
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 4989
|
| ''[[:d:Q7518708|Simon Evans]]''
|
| 1895
| 1940
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4990
| [[Ficheru:Y Parch Simon Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7519221|Simon Lloyd]]''
|
| 1756
| 1836
| ''[[:d:Q29502896|Plas-yn-Dre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4991
|
| ''[[:d:Q7526403|Sir David Llewellyn, 1st Baronet]]''
|
| 1879
| 1940
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4992
|
| ''[[:d:Q7526659|Sir Evan Davies Jones, 1st Baronet]]''
|
| 1859
| 1949
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 4993
| [[Ficheru:1906 Francis Edwards MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7526702|Sir Francis Edwards, 1st Baronet]]''
|
| 1852
| 1927
| ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4994
| [[Ficheru:British School - Admiral Sir Francis Geary (1709-1710–1796) - BHC2706 - Royal Museums Greenwich.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7526707|Sir Francis Geary, 1st Baronet]]''
| oficial naval galés (1709–1796)
| 1709
| 1796
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 4995
| [[Ficheru:John Dillwyn-Llewelyn Vanity Fair 11 October 1900.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7527724|Sir John Dillwyn-Llewelyn, 1st Baronet]]''
| políticu británicu (1836–1927)
| 1836
| 1927
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4996
|
| ''[[:d:Q7527751|Sir John Edwards, 1st Baronet, of Garth]]''
|
| 1770
| 1850
| ''[[:d:Q7201716|Plas Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4997
| [[Ficheru:John Nicholl Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7527969|John Nicholl]]''
| políticu galés (1759–1838)
| 1759
| 1838
| ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4998
| [[Ficheru:Sir John Owen 1776 to 1861.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7527984|Sir John Owen, 1st Baronet]]''
| políticu británicu
| 1776
| 1861
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4999
| [[Ficheru:Sir John Williams, 1st Baronet.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7528143|Sir John Williams, 1st Baronet, of the City of London]]''
| médicu galés (1840–1926)
| 1840
| 1926
| ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]''
|-
| style='text-align:right'| 5000
| [[Ficheru:John Wynn, 5th Bt, by English School of the 18th Century.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7528163|Sir John Wynn, 5th Baronet]]''
|
| 1628
| 1718<br/>1719
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5001
|
| ''[[:d:Q7528532|Sir Rhys Llewellyn, 2nd Baronet]]''
|
| 1910
| 1978
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5002
| [[Ficheru:Portrait of Sir Robert Williames Vaughan, Bart. M.P. for the County of Merioneth (4674639) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7528861|Robert Williames Vaughan]]''
|
| 1768
| 1843
| ''[[:d:Q20600573|Hengwrt]]''
|-
| style='text-align:right'| 5003
| [[Ficheru:Sir Stephen Glynne 01.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7528986|Sir Stephen Glynne, 9th Baronet]]''
| políticu británicu
| 1807
| 1874
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 5004
| [[Ficheru:Major-General Sir Thomas Morgan 1604-1679.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529216|Sir Thomas Morgan, 1st Baronet]]''
|
| 1606<br/>1604
| 1679
| ''[[:d:Q6661439|Llangattock Lingoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 5005
| [[Ficheru:Sir Thomas Salusbury and Family.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529259|Sir Thomas Salusbury, 2nd Baronet]]''
|
| 1612
| 1643
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 5006
| [[Ficheru:Syr Walter Vaughan Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529393|Sir Walter Morgan, 1st Baronet]]''
| políticu británicu
| 1831
| 1916
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 5007
|
| ''[[:d:Q7529416|Sir Watkin Williams-Wynn, 10th Baronet]]''
|
| 1904
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5008
|
| ''[[:d:Q7529423|Sir Watkin Williams-Wynn, 11th Baronet]]''
|
| 1940
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5009
|
| ''[[:d:Q7529427|Sir Watkin Williams-Wynn, 9th Baronet]]''
| militar galés (1862–1951)
| 1862
| 1951
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5010
| [[Ficheru:John Jackson (1778–1831) (by or after) - Sir Watkin Williams Wynn (1772–1840), 5th Bt - PCF200 - Denbighshire Heritage Service Store.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529424|Sir Watkin Williams-Wynn, 5th Baronet]]''
|
| 1772
| 1840
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5011
| [[Ficheru:Sir William James.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529640|Sir William James, 1st Baronet]]''
|
| 1720
| 1783
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 5012
| [[Ficheru:Portrait of Sir William Williams Bart (4672199) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529825|Sir William Williams, 1st Baronet, of Gray's Inn]]''
|
| 1634
| 1700
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5013
|
| ''[[:d:Q7533472|Siân James]]''
| escritora británica
| 1930
| 2021
| ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5014
| [[Ficheru:Ceinion Llenyddiaeth Cymreig Cyf I (Siôn Cent).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7533490|Siôn Cent]]''
| poeta galés (1367–1430)
| 1367
| 1430
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5015
|
| ''[[:d:Q7576045|Spencer Evans]]''
| futbolista británicu
| 1911
| 1981
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5016
| [[Ficheru:Sir Spencer Summers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7576189|Spencer Summers]]''
| políticu británicu (1902–1976)
| 1902
| 1976
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5017
|
| ''[[:d:Q7597536|Stan Awbery]]''
|
| 1888
| 1969
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5018
|
| ''[[:d:Q7597565|Stan Bowsher]]''
| futbolista británicu (1899–1968)
| 1899
| 1968
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5019
|
| ''[[:d:Q7597610|Stan Davies]]''
| futbolista británicu
| 1898
| 1972
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 5020
|
| ''[[:d:Q7597761|Stan Leonard]]''
| futbolista británicu
| 1924
| 1995
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 5021
|
| ''[[:d:Q7597805|Stan Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1971
| ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5022
|
| ''[[:d:Q7597821|Stan Owen]]''
|
| 1932<br/>1929
| 2019
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5023
|
| ''[[:d:Q7597848|Stan Richards]]''
| futbolista británicu (1917–1987)
| 1917
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5024
| [[Ficheru:Stan Stennett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7597900|Stan Stennett]]''
| comediante galés (1925–2013)
| 1925
| 2013
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 5025
|
| ''[[:d:Q7599882|Stanley Powell]]''
|
| 1916
| 1995
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 5026
| [[Ficheru:Stanley Williams (rugby union).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7600045|Stanley Williams]]''
|
| 1886
| 1936
| ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]''
|-
| style='text-align:right'| 5027
|
| ''[[:d:Q7600051|Stanley Winmill]]''
| xugador de rugbi union galés (1889–1940)
| 1889
| 1940
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 5028
|
| ''[[:d:Q7609455|Stephen Healey]]''
| futbolista británicu
| 1982
| 2012
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5029
|
| ''[[:d:Q7609929|Stephen Maybery]]''
| novelista galés
| 1949
| 2020
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 5030
|
| ''[[:d:Q7610673|Stephen Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1865–1937)
| 1865
| 1937
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5031
|
| ''[[:d:Q7612324|Steve Curtis]]''
| boxeador galés (1948–1994)
| 1948
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5032
| [[Ficheru:Steve Morris -Tom Parker 1922.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7613422|Steve Morris]]''
| xugador de rugbi union británicu (1896–1965)
| 1896
| 1964<br/>1965
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5033
|
| ''[[:d:Q7626565|Stuart Gallacher]]''
|
| 1946
| 2014
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5034
|
| ''[[:d:Q7626974|Stuart Prosser]]''
|
| 1887
| 1939
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5035
|
| ''[[:d:Q7627026|Stuart Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1967
| 2023
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 5036
| [[Ficheru:Plaque for Sulien, Llanbadarn Fawr - geograph.org.uk - 2104435.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7636261|Sulien]]''
|
| 1012<br/>1011
| 1091
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5037
|
| ''[[:d:Q7647604|Susan Bradshaw]]''
| pianista británica (1931–2005)
| 1931
| 2005
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 5038
|
| ''[[:d:Q7651983|Sven Hansen]]''
|
| 1876
| 1958
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 5039
| [[Ficheru:Sybil Burton Christopher.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7659507|Sybil Christopher]]''
| actriz británica
| 1929
| 2013
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5040
|
| ''[[:d:Q7659509|Sybil Connolly]]''
| diseñadora de moda galesa (1921–1998)
| 1921
| 1998
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5041
|
| ''[[:d:Q7659682|Syd Fursland]]''
| futbolista británicu (1914–1990)
| 1914
| 1990
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 5042
|
| ''[[:d:Q7659721|Syd Reid]]''
| futbolista británicu
| 2000
| 1968
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5043
|
| ''[[:d:Q7659740|Syd Worgan]]''
| boxeador galés
| 1917
| 1996
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5044
|
| ''[[:d:Q7659969|Sydney Hinam]]''
|
| 1898
| 1982
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 5045
|
| ''[[:d:Q7660223|Sydney Williams]]''
|
| 1918
| 1976
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5046
| [[Ficheru:Tom Ellis 01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7668222|T. E. Ellis]]''
| políticu galés (1859–1899)
| 1859
| 1899
| ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5047
| [[Ficheru:Author T Glynne Davies (1553852).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7668266|T. Glynne Davies]]''
|
| 1926
| 1988
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 5048
| [[Ficheru:T. Gwynn Jones (1871–1949) (gcf02648).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7668277|T. Gwynn Jones]]''
|
| 1871
| 1949
| ''[[:d:Q4899223|Betws yn Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 5049
|
| ''[[:d:Q7668315|T. Ifor Rees]]''
| diplomáticu galés (1890–1977)
| 1890
| 1977
| ''[[:d:Q7321618|Rhydypennau]]''
|-
| style='text-align:right'| 5050
|
| ''[[:d:Q7668365|T. J. Morgan]]''
|
| 1907
| 1986
| ''[[:d:Q5566489|Glais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5051
|
| ''[[:d:Q7674966|Taffy O'Callaghan]]''
| futbolista británicu (1906–1946)
| 1906
| 1946
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 5052
|
| ''[[:d:Q7674964|Taffy Davies]]''
| futbolista británicu (1910–1995)
| 1910
| 1995
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5053
|
| ''[[:d:Q7674969|Taffy Williams]]''
| mercenariu galés (1934–1996)
| 1933
| 1996
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 5054
|
| ''[[:d:Q7678702|Tal Harris]]''
| xugador de rugbi británicu (1902–1963)
| 1902
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5055
|
| ''[[:d:Q7679434|Talfryn Evans]]''
| xugador de críquet galés (1914–1944)
| 1914
| 1944
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5056
|
| ''[[:d:Q7679435|Talfryn Thomas]]''
| actor galés (1922–1982)
| 1922
| 1982
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5057
| [[Ficheru:John Jones, 'Talhaiarn'.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7679452|John Jones]]''
|
| 1810
| 1869
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5058
| [[Ficheru:Sir Tasker Watkins VC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7687359|Tasker Watkins]]''
| xuez galés (1918–2007)
| 1918
| 2007
| ''[[:d:Q3403439|Nelson]]''
|-
| style='text-align:right'| 5059
| [[Ficheru:Tecwyn Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7692926|Tecwyn Roberts]]''
| inxenieru galés (1925–1988)
| 1925
| 1988
| ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]''
|-
| style='text-align:right'| 5060
| [[Ficheru:Ted Pooley.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7693615|Ted Pooley]]''
| xugador de críquet galés (1842–1907)
| 1842
| 1907
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 5061
|
| ''[[:d:Q7693850|Ted Ward]]''
|
| 1953
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5062
|
| ''[[:d:Q7694070|Teddy Peers]]''
| futbolista británicu (1886–1935)
| 1886
| 1935
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 5063
|
| ''[[:d:Q7701873|Terence Cook]]''
|
| 1927
| 2016
| ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5064
|
| ''[[:d:Q7703511|Terrence Robbins]]''
|
| 1937
| 2015
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5065
|
| ''[[:d:Q7704285|Terry Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1933
| 2021
| ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5066
|
| ''[[:d:Q7704519|Terry Higgins]]''
|
| 1945
| 1982
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 5067
|
| ''[[:d:Q7781956|Theodore Price]]''
|
| 1570
| 1631
| ''[[:d:Q13129621|Llanenddwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5068
| [[Ficheru:Portrait of Thes. Jones (4672942) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7782307|Theophilus Jones]]''
| historiador galés (1758–1812)
| 1759
| 1812
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 5069
| [[Ficheru:Theophilus Redwood.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7782323|Theophilus Redwood]]''
|
| 1806
| 1892
| ''[[:d:Q4950529|Boverton]]''
|-
| style='text-align:right'| 5070
|
| ''[[:d:Q7787281|Thomas Babington Jones]]''
| xugador de críquet galés (1851–1890)
| 1851
| 1890
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 5071
|
| ''[[:d:Q20821191|Richard Martin]]''
|
| 1843
| 1922
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5072
|
| ''[[:d:Q20821194|Owen Williams]]''
|
| 1774
| 1839
| ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5073
|
| ''[[:d:Q20821195|Owen Williams]]''
|
| 1865
| 1928
| ''[[:d:Q6661549|Llangwyllog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5074
|
| ''[[:d:Q20821192|Morris Davies]]''
|
| 1891
| 1961
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5075
|
| ''[[:d:Q20821199|Peter Edwards]]''
|
| 1854
| 1934
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5076
|
| ''[[:d:Q20821200|Peter Price]]''
|
| 1864
| 1940
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5077
| [[Ficheru:Gilbert Baldry (1876-1928) - Simon Yorke IV (1903–1966), and Philip Yorke III (1905–1978), as Children - 1151358 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821201|Philip Scott Yorke]]''
|
| 1905
| 1976
| ''[[:d:Q5385260|Erddig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5078
|
| ''[[:d:Q20821206|Richard Jones]]''
|
| 1838
| 1925
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5079
|
| ''[[:d:Q20821204|Richard Jenkin Rees]]''
|
| 1868
| 1963
| ''[[:d:Q7162075|Pen-y-garn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5080
| [[Ficheru:Portrait of Rev. Richard Roberts (London) (4670533) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821208|Richard Roberts]]''
|
| 1823
| 1909
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5081
|
| ''[[:d:Q20821209|Richard Samuel Rogers]]''
|
| 1882
| 1950
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5082
|
| ''[[:d:Q20821214|Robert Stephen]]''
|
| 1878
| 1966
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5083
|
| ''[[:d:Q20821215|George Fossett Roberts]]''
|
| 1870
| 1954
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5084
|
| ''[[:d:Q20821212|Robert Meirion Roberts]]''
|
| 1906
| 1967
| ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]''
|-
| style='text-align:right'| 5085
|
| ''[[:d:Q20821213|Robert Rolfe Williams]]''
|
| 1870
| 1948
| ''[[:d:Q6661651|Llannon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5086
|
| ''[[:d:Q20821218|Roger Thomas]]''
|
| 1886
| 1960
| ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5087
|
| ''[[:d:Q20821219|Thomas Carrington]]''
|
| 1881
| 1961
| ''[[:d:Q5623864|Gwynfryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5088
|
| ''[[:d:Q20821216|John Rowland]]''
|
| 1877
| 1941
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 5089
|
| ''[[:d:Q20821217|Samuel James Leeke]]''
|
| 1888
| 1966
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 5090
|
| ''[[:d:Q20821222|Thomas Davies James]]''
|
| 1862
| 1927
| ''[[:d:Q3285155|Manafon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5091
|
| ''[[:d:Q20821223|Thomas Ivor Jones]]''
|
| 1896
| 1969
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5092
|
| ''[[:d:Q20821221|Thomas Arthur Levi]]''
|
| 1874
| 1954
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5093
|
| ''[[:d:Q20821225|Thomas Lewis]]''
|
| 1868
| 1953
| ''[[:d:Q4923824|Blaenycoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 5094
|
| ''[[:d:Q20821230|Tom Ellis Jones]]''
|
| 1900
| 1975
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5095
|
| ''[[:d:Q20821229|Thomas Williams Chance]]''
|
| 1872
| 1954
| ''[[:d:Q5396240|Erwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 5096
|
| ''[[:d:Q20821234|William Ewart Williams]]''
|
| 1894
| 1966
| ''[[:d:Q29499117|Bodgarad]]''
|-
| style='text-align:right'| 5097
|
| ''[[:d:Q20821235|William Gareth Evans]]''
|
| 1941
| 2000
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5098
|
| ''[[:d:Q20821233|William Davies]]''
| historiador galés (1874–1949)
| 1874
| 1949
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5099
|
| ''[[:d:Q20821238|William Hugh Owen]]''
|
| 1886
| 1957
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 5100
|
| ''[[:d:Q20821239|William Hughes]]''
|
| 1779
| 1836
| ''[[:d:Q7162070|Pen-y-clawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5101
|
| ''[[:d:Q20821237|William Hubert Vaughan]]''
|
| 1894
| 1959
| ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]''
|-
| style='text-align:right'| 5102
|
| ''[[:d:Q20821242|William Lloyd]]''
|
| 1786
| 1852
| ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5103
|
| ''[[:d:Q20821243|William Morris Williams]]''
|
| 1883
| 1954
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 5104
|
| ''[[:d:Q20821241|William Jones Williams]]''
|
| 1891
| 1945
| ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5105
|
| ''[[:d:Q20821246|William Robert Hughes]]''
|
| 1798
| 1879
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5106
|
| ''[[:d:Q20821244|William Prichard Williams]]''
|
| 1848
| 1916
| ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5107
|
| ''[[:d:Q20821245|William Richard Owen]]''
|
| 1906
| 1982
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 5108
|
| ''[[:d:Q20821250|William Williams]]''
|
| 1748
| 1820
| ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5109
|
| ''[[:d:Q20821251|William Wyn Williams]]''
|
| 1876
| 1936
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 5110
|
| ''[[:d:Q20821248|William Thomas]]''
|
| 1856
| 1932
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5111
|
| ''[[:d:Q20821249|William Williams]]''
|
| 1732
| 1799
| ''[[:d:Q20007214|Llanfair-Nant-Gwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5112
|
| ''[[:d:Q20821415|David Jenkins Morgan]]''
|
| 1884
| 1949
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5113
|
| ''[[:d:Q20821418|David Jones]]''
|
| 1836
| 1878
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5114
|
| ''[[:d:Q20821416|David John Evans]]''
|
| 1884
| 1965
| ''[[:d:Q14508473|Capel Seion]]''
|-
| style='text-align:right'| 5115
|
| ''[[:d:Q20821417|David John Lloyd]]''
|
| 1886
| 1951
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5116
|
| ''[[:d:Q20821422|Edward Arthur Lewis]]''
| historiador británicu (1880–1942)
| 1880
| 1942
| ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5117
|
| ''[[:d:Q20821423|Evan Thomas]]''
|
| 1733
| 1814
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 5118
| [[Ficheru:Revd. Principal David Lloyd M.A., Ll.D.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821420|David Lloyd]]''
|
| 1805
| 1863
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5119
|
| ''[[:d:Q20821421|David William Richards]]''
|
| 1893
| 1949
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 5120
|
| ''[[:d:Q20821426|Griffith Richard Maethlu Lloyd]]''
|
| 1902
| 1995
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 5121
|
| ''[[:d:Q20821424|Evan Thomas Griffiths]]''
|
| 1886
| 1967
| ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5122
|
| ''[[:d:Q20821425|George John]]''
|
| 1918
| 1994
| ''[[:d:Q5348102|Eglwyswen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5123
|
| ''[[:d:Q20821428|John Castell Evans]]''
|
| 1844
| 1909
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5124
|
| ''[[:d:Q20821434|John Morgan Lloyd]]''
|
| 1880
| 1960
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 5125
|
| ''[[:d:Q20821435|John Powell Griffiths]]''
|
| 1875
| 1944
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 5126
|
| ''[[:d:Q20821438|John Williams]]''
|
| 1825
| 1904
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5127
|
| ''[[:d:Q20821439|Matthew W. Davies]]''
|
| 1882
| 1947
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5128
|
| ''[[:d:Q20821437|John Williams]]''
|
| 1754
| 1828
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5129
|
| ''[[:d:Q20821443|Robert Evan Jones]]''
|
| 1869
| 1956
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5130
|
| ''[[:d:Q20821440|Richard Arthur Roberts]]''
|
| 1851
| 1943
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5131
|
| ''[[:d:Q20821441|Richard Thomas]]''
|
| 1871
| 1950
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 5132
|
| ''[[:d:Q20821446|William James Thomas]]''
|
| 1867
| 1945
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5133
|
| ''[[:d:Q20821447|Thomas Hopkin Evans]]''
|
| 1879
| 1940
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 5134
| [[Ficheru:Thomas Roberts, Bethesda.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821450|Thomas Roberts]]''
|
| 1835
| 1899
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 5135
|
| ''[[:d:Q20821451|Thomas William]]''
|
| 1717
| 1765
| ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5136
| [[Ficheru:T. Llechid Jones (5236454).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821448|Thomas Llechid Jones]]''
|
| 1867
| 1946
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 5137
|
| ''[[:d:Q20821449|Thomas Robert Jones]]''
|
| 1802
| 1856
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5138
|
| ''[[:d:Q20821458|William Thomas]]''
|
| 1749
| 1809
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 5139
|
| ''[[:d:Q20821456|William Saunders]]''
|
| 1806
| 1851
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 5140
|
| ''[[:d:Q20824262|John Thomas Jones]]''
| misioneru británicu (1889–1952)
| 1889
| 1952
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 5141
|
| ''[[:d:Q20859130|Jill Tomlinson]]''
| autora británica (1931–1976)
| 1931
| 1976
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5142
|
| ''[[:d:Q20860216|Roger Jones]]''
|
| 1903
| 1982
| ''[[:d:Q28731132|Rhoshirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 5143
|
| ''[[:d:Q20865154|Derek Williams]]''
|
| 1942
| 2007
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5144
|
| ''[[:d:Q20878173|Marcus Owen]]''
|
| 1935
| 1987
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5145
|
| ''[[:d:Q20878227|Roy Andrewartha]]''
|
| 1938
| 2020
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 5146
| [[Ficheru:Morgan Maddox Morgan-Owen from G ouafc 1899 1 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20888934|Morgan Maddox Morgan-Owen]]''
|
| 1877
| 1950
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5147
|
| ''[[:d:Q20888933|Owen Morris Roberts]]''
|
| 1906
| 1999
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5148
|
| ''[[:d:Q20890211|Robert John Pryse]]''
| escritor galés (1807–1889)
| 1807
| 1889
| ''[[:d:Q3402694|Llanbadrig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5149
| [[Ficheru:Catherine Prichard (Buddug).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20890214|Catherine Prichard]]''
|
| 1842
| 1909
| ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]''
|-
| style='text-align:right'| 5150
|
| ''[[:d:Q20942797|Ken Jones]]''
|
| 1930
| 2015
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5151
|
| ''[[:d:Q20949588|J. Elwyn Hughes]]''
|
| 1940
| 2023
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 5152
|
| ''[[:d:Q20962418|Arnold Wienholt]]''
|
| 1826
| 1895
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 5153
|
| ''[[:d:Q20985688|Alan Rees]]''
|
| 1941
| 2005
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 5154
|
| ''[[:d:Q20988974|Jack Norman]]''
|
| 1909
| 1994
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5155
|
| ''[[:d:Q21000502|Geraint Stanley Jones]]''
|
| 1936
| 2015
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5156
|
| ''[[:d:Q21030575|Charles Gough Howell]]''
|
| 1894
| 1942
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5157
|
| ''[[:d:Q21030591|Gwenan Jones]]''
|
| 1889
| 1971
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 5158
|
| ''[[:d:Q21030640|Owen Harris]]''
| políticu galés (1837–1905)
| 1837
| 1905
| ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5159
|
| ''[[:d:Q21035496|William Jones]]''
| empresariu galés (1874–1936)
| 1874
| 1936
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5160
|
| ''[[:d:Q21038704|Illtyd Harrington]]''
| políticu galés (1931–2015)
| 1931
| 2015
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5161
|
| ''[[:d:Q21061998|Meredith Etherington-Smith]]''
| periodista galesa
| 1946
| 2020
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5162
| [[Ficheru:David James MHA.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21069708|David James]]''
| políticu australianu
| 1854
| 1926
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 5163
|
| ''[[:d:Q21078463|Eddie Dowdall]]''
| xugador de rugbi union galés (1901–1968)
| 1901
| 1968
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5164
|
| ''[[:d:Q21078465|Edward Enoch Jenkins]]''
| xuez galés (1895–1960)
| 1895
| 1960
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5165
|
| ''[[:d:Q21079008|Doug Morgan]]''
|
| 1886
| 1958
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5166
|
| ''[[:d:Q21104246|Peter Molan]]''
| científicu neozelandés (1943–2015)
| 1943
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5167
|
| ''[[:d:Q21155105|Charles Cullum]]''
| actor galés (1899–1979)
| 1899
| 1979
| ''[[:d:Q17985748|Barry Docks]]''
|-
| style='text-align:right'| 5168
|
| ''[[:d:Q21165076|Hubert Rees]]''
|
| 1923
| 2009
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 5169
| [[Ficheru:Anthony Trafford James.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21165253|Anthony Trafford James]]''
|
| 1922
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5170
|
| ''[[:d:Q21165886|John Herbert Beynon]]''
|
| 1923
| 2015
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 5171
|
| ''[[:d:Q37770200|William James Morgan]]''
|
| 1831
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5172
|
| ''[[:d:Q20733330|James Nicholas]]''
|
| 1877
| 1963
| ''[[:d:Q264304|Cwmfelin Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5173
|
| ''[[:d:Q20733328|James Morgan Gibbon]]''
| ministru británicu (1855–1932)
| 1855
| 1932
| ''[[:d:Q4666839|Abercych]]''
|-
| style='text-align:right'| 5174
|
| ''[[:d:Q20733329|James Morris]]''
|
| 1853
| 1914
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5175
|
| ''[[:d:Q20733334|James Rees]]''
|
| 1803
| 1880
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5176
|
| ''[[:d:Q20733335|James Thomas Evans]]''
|
| 1878
| 1950
| ''[[:d:Q4666838|Abercwmboi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5177
|
| ''[[:d:Q20733338|Jehoiada Hodges]]''
|
| 1877
| 1930
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5178
|
| ''[[:d:Q20733339|Jenkin Davies]]''
|
| 1798
| 1842
| ''[[:d:Q13129613|Llandysiliogogo]]''
|-
| style='text-align:right'| 5179
|
| ''[[:d:Q20733342|Jenkin Lewis]]''
|
| 1760
| 1831
| ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5180
|
| ''[[:d:Q20733340|Jenkin Evans]]''
|
| 1674
| 1709
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5181
|
| ''[[:d:Q20733341|Jenkin Howell]]''
|
| 1836
| 1902
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5182
|
| ''[[:d:Q20733346|Jethro Gough]]''
|
| 1903
| 1979
| ''[[:d:Q17715131|Llanwonno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5183
|
| ''[[:d:Q20733347|Job David]]''
|
| 1746
| 1812
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 5184
|
| ''[[:d:Q20733350|John Arthur Sandbrook]]''
|
| 1876
| 1942
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5185
|
| ''[[:d:Q20733351|John Ashton]]''
|
| 1830
| 1896
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5186
| [[Ficheru:Revd John Emlyn Jones (Ioan Emlyn, 1820-73) NLW3364395.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733348|John Emlyn Jones]]''
|
| 1818
| 1873
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5187
|
| ''[[:d:Q20733349|John Abel]]''
|
| 1770
| 1819
| ''[[:d:Q13129595|Llan-y-bri]]''
|-
| style='text-align:right'| 5188
|
| ''[[:d:Q20733355|John Bickerton Morgan]]''
|
| 1859
| 1894
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 5189
|
| ''[[:d:Q20733353|John Bancroft Willans]]''
|
| 1881
| 1957
| ''[[:d:Q17738677|Dolforgan Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 5190
| [[Ficheru:Portrait of John Bryan (4671299) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733358|John Bryan]]''
|
| 1775
| 1856
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5191
|
| ''[[:d:Q20733359|John Bryant]]''
|
| 1832
| 1926
| ''[[:d:Q5049689|Castellau]]''
|-
| style='text-align:right'| 5192
|
| ''[[:d:Q20733356|John Bird]]''
| pintor galés (1768–1829)
| 1768
| 1829
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5193
|
| ''[[:d:Q20733357|John Breese]]''
| ministru galés (1789–1842)
| 1789
| 1842
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5194
|
| ''[[:d:Q20733362|John Daniel]]''
|
| 1755
| 1823
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5195
|
| ''[[:d:Q20733363|John David]]''
|
| 1701
| 1756
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 5196
|
| ''[[:d:Q20733361|John Ceredig Evans]]''
|
| 1855
| 1936
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 5197
|
| ''[[:d:Q20733367|John Davies]]''
|
| 1750
| 1821
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5198
|
| ''[[:d:Q20733364|John David Davies]]''
|
| 1831
| 1911
| ''[[:d:Q645198|Oxwich]]''
|-
| style='text-align:right'| 5199
|
| ''[[:d:Q20733365|John David Rheinallt Jones]]''
|
| 1884
| 1953
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 5200
|
| ''[[:d:Q20733370|John Davies]]''
|
| 1737
| 1821
| ''[[:d:Q6661636|Llanllawddog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5201
| [[Ficheru:Rev. John Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733371|John Davies]]''
|
| 1760
| 1843
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5202
|
| ''[[:d:Q20733368|John Davies]]''
|
| 1652
| 1716
| ''[[:d:Q13131036|Rhiwlas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5203
|
| ''[[:d:Q20733374|John Davies]]''
|
| 1787
| 1855
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 5204
|
| ''[[:d:Q20733372|John Davies]]''
|
| 1772
| 1855
| ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 5205
|
| ''[[:d:Q20733378|John Davies]]''
|
| 1803
| 1854
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5206
| [[Ficheru:Reverend John Davies, Cardiff, 1823-1874.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733379|John Davies]]''
|
| 1823
| 1874
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5207
|
| ''[[:d:Q20733377|John Davies]]''
|
| 1795
| 1861
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5208
|
| ''[[:d:Q20733382|John Davies]]''
| autor británicu (1868–1940)
| 1868
| 1940
| ''[[:d:Q4899223|Betws yn Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 5209
|
| ''[[:d:Q20733380|John Davies]]''
|
| 1843
| 1917
| ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]''
|-
| style='text-align:right'| 5210
|
| ''[[:d:Q20733381|John Davies]]''
|
| 1860
| 1939
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5211
| [[Ficheru:John Davies (Gwyneddon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733386|John Davies]]''
|
| 1832
| 1904
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5212
|
| ''[[:d:Q20733390|John Edward Jones]]''
|
| 1801
| 1866
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5213
| [[Ficheru:John Davies (Taliesin Hiraethog, 1841-94) NLW3364595.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733388|John Davies]]''
|
| 1841
| 1894
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 5214
|
| ''[[:d:Q20733394|John Edward Tomley]]''
|
| 1874
| 1951
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5215
|
| ''[[:d:Q20733395|John Edwards]]''
|
| 1755
| 1823
| ''[[:d:Q29483994|Ereiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5216
|
| ''[[:d:Q20733398|John Edwards]]''
|
| 1799
| 1873
| ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5217
|
| ''[[:d:Q20733402|John Edward Griffith]]''
|
| 1843
| 1933
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5218
|
| ''[[:d:Q20733403|John Elias Davies]]''
|
| 1847
| 1883
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 5219
|
| ''[[:d:Q20733406|John Emrys Evans]]''
| banqueru sudafricanu (1853–1931)
| 1853
| 1931
| ''[[:d:Q82523917|Bron-y-Berllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5220
|
| ''[[:d:Q20733407|John Evan Davies]]''
|
| 1850
| 1929
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5221
|
| ''[[:d:Q20733404|John Ellis]]''
|
| 1760
| 1839
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5222
|
| ''[[:d:Q20733405|John Ellis Meredith]]''
|
| 1904
| 1981
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 5223
|
| ''[[:d:Q20733410|John Evans]]''
|
| 1737
| 1784
| ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5224
|
| ''[[:d:Q20733408|John Evan Hughes]]''
|
| 1865
| 1932
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5225
| [[Ficheru:Mr John Evans, Bala.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733414|John Evans]]''
|
| 1723
| 1817
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5226
| [[Ficheru:John Evans, Abermeurig.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733418|John Evans]]''
|
| 1830
| 1917
| ''[[:d:Q15987294|Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5227
| [[Ficheru:Evans Jones, Yr Herald.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733419|John Evans Jones]]''
|
| 1839
| 1893
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 5228
|
| ''[[:d:Q20733416|John Evans]]''
|
| 1770
| 1851
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5229
| [[Ficheru:John Evans, Aberystwyth (5348990).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733417|John Evans]]''
|
| 1796
| 1861
| ''[[:d:Q10963324|Blaenplwyf]]''
|-
| style='text-align:right'| 5230
|
| ''[[:d:Q20733422|John Francis]]''
|
| 1789
| 1843
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 5231
|
| ''[[:d:Q20733420|John Fisher]]''
|
| 1862
| 1930
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 5232
|
| ''[[:d:Q20733421|John Foulkes Jones]]''
|
| 1826
| 1880
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5233
|
| ''[[:d:Q20733426|John Griffith]]''
|
| 1863
| 1933
| ''[[:d:Q3395308|Y Rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5234
|
| ''[[:d:Q20733427|John Griffith Davies]]''
|
| 1836
| 1861
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 5235
| [[Ficheru:John Gwynoro Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733430|John Gwynoro Davies]]''
|
| 1855
| 1935
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 5236
| [[Ficheru:Portrait of Y Parchedig John Harris Jones, M.A., Ph.D (4670334).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733434|John Harris Jones]]''
|
| 1827
| 1885
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 5237
|
| ''[[:d:Q20733439|John Henry Hughes]]''
|
| 1814
| 1893
| ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5238
|
| ''[[:d:Q20733437|John Henry]]''
|
| 1859
| 1914
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5239
|
| ''[[:d:Q20733441|John Herbert Jones]]''
|
| 1860
| 1943
| ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 5240
|
| ''[[:d:Q20733444|John Herring]]''
|
| 1789
| 1832
| ''[[:d:Q11138230|Trallwn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5241
| [[Ficheru:Portrait of Y Parchg. John Hughes, Pont Robert (4670916).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733450|John Hughes]]''
|
| 1775
| 1854
| ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 5242
| [[Ficheru:Portrait of John Hughes (4670278) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733455|John Hughes]]''
|
| 1827
| 1893
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5243
|
| ''[[:d:Q20733459|John Humphreys]]''
|
| 1767
| 1829
| ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]''
|-
| style='text-align:right'| 5244
|
| ''[[:d:Q20733461|John Idris Davies]]''
|
| 1821
| 1889
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 5245
|
| ''[[:d:Q20733467|John James]]''
|
| 1779
| 1864
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 5246
| [[Ficheru:Portrait of John James (4673313).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733465|John James]]''
|
| 1777
| 1848
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5247
|
| ''[[:d:Q20733475|John Jenkins]]''
|
| 1656
| 1733
| ''[[:d:Q5120043|Cilymaenllwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5248
|
| ''[[:d:Q20733473|John Jeffreys]]''
|
| 1718
| 1798
| ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5249
|
| ''[[:d:Q20733478|John Jenkins]]''
|
| 1779
| 1853
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5250
|
| ''[[:d:Q20733482|John Jenkins]]''
|
| 1821
| 1896
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5251
|
| ''[[:d:Q20733480|John Jenkins]]''
|
| 1808
| 1884
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5252
|
| ''[[:d:Q20733486|John John Evans]]''
|
| 1862
| 1942
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 5253
|
| ''[[:d:Q20733484|John Jeremy]]''
|
| 1782
| 1860
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5254
| [[Ficheru:Kate Williams Evans c1890.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64005542|Kate Williams Evans]]''
|
| 1866
| 1961
| ''[[:d:Q3395924|Llansanffraid-ym-Mechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 5255
|
| ''[[:d:Q64006439|Ronald Niebour]]''
|
| 1903
| 1972
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5256
|
| ''[[:d:Q64374426|Jimmy Ithell]]''
|
| 1959
| 1986
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 5257
|
| ''[[:d:Q64485247|William Davies]]''
|
| 1820
| 1900
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5258
|
| ''[[:d:Q64624167|Ray Williams]]''
|
| 1951
| 2016
| ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5259
|
| ''[[:d:Q64685572|Josephine Elizabeth Campbell]]''
|
| 1860
| 1921
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5260
|
| ''[[:d:Q64685648|Naunton Wingfield Davies]]''
|
| 1851
| 1925
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5261
|
| ''[[:d:Q64685707|Clotworthy Gillmor]]''
|
| 1818
| 1886
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5262
| [[Ficheru:Caroline-Gifford-Phillipson-ne-Lethbridge-Mrs-CG-Phillipson (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64685864|Caroline Gifford Phillipson]]''
|
| 1823
| 1893
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5263
|
| ''[[:d:Q64685882|Daisy Hugh Pryce]]''
|
| 1862
| 1921
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5264
|
| ''[[:d:Q64685883|Gwendolen Pryce]]''
|
| 1868
| 1934
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5265
|
| ''[[:d:Q64685888|Catherine Emily Blanche Randolph]]''
|
| 1839
| 1884
| ''[[:d:Q3395336|Gwrych Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5266
|
| ''[[:d:Q64685923|Henry George Sturkey]]''
|
| 1824
| 1875
| ''[[:d:Q7837893|Tregynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5267
|
| ''[[:d:Q64685943|John Montmorency Tucker]]''
|
| 1780
| 1852
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5268
|
| ''[[:d:Q64705104|Ifan Prys Edwards]]''
|
| 1942
| 2020
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5269
| [[Ficheru:George William Harris (1872-1964) in 1918.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q64795912|George William Harris]]''
|
| 1872
| 1964
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5270
|
| ''[[:d:Q64814802|Barbara M. Middlehurst]]''
|
| 1915
| 1995
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5271
|
| ''[[:d:Q64876104|Percy James]]''
|
| 1917
| 1993
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 5272
| [[Ficheru:Portrait of John Johnes (4673754).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733488|John Johnes]]''
|
| 1800
| 1876
| ''[[:d:Q5288871|Dolaucothi Estate]]''
|-
| style='text-align:right'| 5273
|
| ''[[:d:Q20733494|John Jones]]''
|
| 1731
| 1813
| ''[[:d:Q20593921|Llanfaredd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5274
|
| ''[[:d:Q20733492|John Jones]]''
|
| 1650
| 1727
| ''[[:d:Q17742605|Plas Gwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5275
|
| ''[[:d:Q20733498|John Jones]]''
|
| 1776
| 1857
| ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 5276
|
| ''[[:d:Q20733496|John Jones]]''
|
| 1761
| 1822
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5277
|
| ''[[:d:Q20733502|John Jones]]''
|
| 1801
| 1856
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 5278
| [[Ficheru:Mr John Jones, L'pool. printer, preacher.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733500|John Jones]]''
|
| 1790
| 1855
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5279
|
| ''[[:d:Q20733506|John Jones]]''
| impresor galés (1807–1875)
| 1807
| 1875
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5280
|
| ''[[:d:Q20733504|John Jones]]''
|
| 1802
| 1863
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5281
|
| ''[[:d:Q20733510|John Jones]]''
|
| 1820
| 1907
| ''[[:d:Q29488174|Lower Trelowgoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 5282
| [[Ficheru:Revd. John Jones, Blaenannerch (1807-1875) NLW3362409.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733508|John Jones]]''
|
| 1807
| 1875
| ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]''
|-
| style='text-align:right'| 5283
| [[Ficheru:Reverend Dr John Cynddylan Jones (1841–1930) (gcf10082).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733513|John Jones]]''
|
| 1840
| 1930
| ''[[:d:Q5035231|Capel Dewi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5284
| [[Ficheru:Revd John Jones (Humilis, 1818-69) NLW3361063.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733518|John Jones]]''
|
| 1818
| 1869
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5285
|
| ''[[:d:Q20733516|John Jones]]''
|
| 1800
| 1826
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5286
| [[Ficheru:Revd John Jones (Vulcan, 1825-89) NLW3363082.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733522|John Jones]]''
| ministru galés (1825–1889)
| 1825
| 1889
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5287
| [[Ficheru:John Jones (Ivon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733520|John Jones]]''
|
| 1820
| 1898
| ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5288
|
| ''[[:d:Q20733525|John Jones]]''
|
| 1831
| 1899
| ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5289
|
| ''[[:d:Q59529059|Pamela Bacarisse]]''
|
| 1934
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5290
|
| ''[[:d:Q59588469|William Mars-Jones]]''
|
| 1915
| 1999
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5291
|
| ''[[:d:Q59588707|Len Richards]]''
|
| 1911
| 1985
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5292
|
| ''[[:d:Q59588770|Bernard Ross]]''
|
| 1924
| 1999
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5293
|
| ''[[:d:Q59628016|George Lawson Pickard]]''
|
| 1913
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5294
|
| ''[[:d:Q59629779|Arthur Cecil Bining]]''
|
| 1893
| 1957
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5295
|
| ''[[:d:Q59656412|Len Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2024
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5296
|
| ''[[:d:Q59781515|John Jenkins]]''
|
| 1807
| 1872
| ''[[:d:Q20597908|Cwm Crawnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5297
|
| ''[[:d:Q60050765|Terry Parsons]]''
| xugador de snooker galés (1935–1999)
| 1935
| 1999
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5298
|
| ''[[:d:Q60198015|David Gwynne-James]]''
|
| 1937
| 2012
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 5299
|
| ''[[:d:Q60429542|Olivia Frances Tonge]]''
|
| 1858
| 1949
| ''[[:d:Q62029921|Gwenfain]]''
|-
| style='text-align:right'| 5300
|
| ''[[:d:Q60429570|Eric Richards]]''
|
| 1940
| 2018
| ''[[:d:Q5884520|Holt]]''
|-
| style='text-align:right'| 5301
|
| ''[[:d:Q60632790|Thyrza Anne Leyshon]]''
|
| 1892
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5302
|
| ''[[:d:Q60663044|Len Hewitt]]''
|
| 1920
| 1979
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5303
|
| ''[[:d:Q60684771|Dave Griffiths]]''
|
| 1963
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5304
|
| ''[[:d:Q60684870|Bryn Davies]]''
|
| 1917
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5305
|
| ''[[:d:Q60685583|Vince Jones]]''
|
| 1900
| 1950
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5306
|
| ''[[:d:Q60685999|Billy Morris]]''
|
| 1920
| 1994
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5307
|
| ''[[:d:Q60686009|Jerry Murphy]]''
|
| 1907
| 1992
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5308
|
| ''[[:d:Q60686073|Cecil Price]]''
|
| 1919
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5309
|
| ''[[:d:Q60693753|Rees Thomas]]''
|
| 1934
| 2017
| ''[[:d:Q7165426|Penywaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 5310
|
| ''[[:d:Q60693826|Dave Campbell]]''
|
| 1947
| 2013
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5311
|
| ''[[:d:Q60694079|Ray Williams]]''
|
| 1931
| 2015
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5312
|
| ''[[:d:Q60694076|Billy Lewis]]''
|
| 1923
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5313
|
| ''[[:d:Q60694141|Ted Morris]]''
|
| 1921
| 2000
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 5314
| [[Ficheru:MOMA exhibition.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60733888|Peter Bishop]]''
|
| 1953
| 2022
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 5315
|
| ''[[:d:Q60734943|Danny McCarthy]]''
|
| 1942
| 2019
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 5316
|
| ''[[:d:Q60744121|Roger Ashton]]''
| futbolista galés (1921–1985)
| 1921
| 1985
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5317
|
| ''[[:d:Q60746170|William Morgan]]''
|
| 1862
| 1914
| ''[[:d:Q13130355|Nantgarw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5318
|
| ''[[:d:Q60750706|Charlie Hill]]''
|
| 1918
| 1998
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5319
|
| ''[[:d:Q60752582|Lyn Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1993
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5320
|
| ''[[:d:Q60761614|William John Philpin Jones]]''
|
| 1913
| 1992
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 5321
|
| ''[[:d:Q60764058|Harold Jenkins]]''
|
| 1902
| 1981
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5322
|
| ''[[:d:Q60764297|Edward Phillips]]''
|
| 1883
| 1915
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5323
|
| ''[[:d:Q60842075|Grace Roberts]]''
| médica estauxunidense (1843–1899)
| 1843
| 1899
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5324
|
| ''[[:d:Q61107860|Andrew Thomas]]''
| llocutor radiofónicu británicu (1967–2020)
| 1967
| 2020
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5325
|
| ''[[:d:Q61107892|O. M. Lloyd]]''
|
| 1910
| 1980
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 5326
|
| ''[[:d:Q61107977|Guto Roberts]]''
|
| 1925
| 1999
| ''[[:d:Q29483949|Isallt-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5327
| [[Ficheru:Corffddelw - effigy of Meurig ap Ynyr Fychan, Nannau 14.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q61107990|Meurig ap Ynyr Fechan]]''
|
| 1315
| 1347
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5328
|
| ''[[:d:Q61122449|Henry Baird]]''
|
| 1878
| 1950
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 5329
|
| ''[[:d:Q61341106|Joseph Herbert Morcom]]''
|
| 1871
| 1942
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5330
|
| ''[[:d:Q61473813|John David Spillane]]''
|
| 1909
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5331
|
| ''[[:d:Q61595023|Haydn Jones]]''
|
| 1946
| 2010
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5332
|
| ''[[:d:Q61607699|Morgan Nicholas]]''
|
| 1895
| 1963
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 5333
|
| ''[[:d:Q61697219|Helena Jones]]''
|
| 1870
| 1946
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5334
|
| ''[[:d:Q61698489|Denys Jones]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2003
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5335
|
| ''[[:d:Q61739647|Ian Sutherland]]''
|
| 1935
| 1999
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 5336
|
| ''[[:d:Q61742592|Joe Price]]''
|
| 1928
| 1992
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 5337
|
| ''[[:d:Q61781833|David Brian Barrett]]''
|
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5338
|
| ''[[:d:Q61842520|Llewellyn Morgan]]''
|
| 1909<br/>1905
| 1979
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5339
|
| ''[[:d:Q61855944|William Dickinson]]''
|
| 1889
| 1948
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5340
|
| ''[[:d:Q61857237|Jimmy Jones]]''
|
| 1919
| 1976
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5341
|
| ''[[:d:Q61868466|Ruth Price]]''
|
| 1924
| 2019
| ''[[:d:Q6787320|Mathry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5342
|
| ''[[:d:Q61882790|Herbert Jones]]''
| futbolista británicu (1929-)
| 1929
| 2020
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 5343
|
| ''[[:d:Q61890333|Arthur Hawkins]]''
|
| 1883
| 1961
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5344
|
| ''[[:d:Q61964521|Denis John Williams]]''
|
| 1908
| 1990
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5345
|
| ''[[:d:Q62006906|Selwyn Pemberton]]''
| futbolista galés (1928–2005)
| 1928
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5346
|
| ''[[:d:Q62084118|Irving Davies]]''
|
| 1926
| 2002
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5347
|
| ''[[:d:Q62102936|Pryce Hughes]]''
|
| 1687
| 1715
| ''[[:d:Q13129655|Llanllugan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5348
|
| ''[[:d:Q62359670|David Edwards]]''
| futbolista galés (1925–2001)
| 1925
| 2001
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 5349
| [[Ficheru:Fruits of the Lima Market Folding Watercolor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q62514794|Dorothea Eliza Smith]]''
|
| 1804
| 1864
| ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5350
|
| ''[[:d:Q62567115|Reg Turnell]]''
|
|
| 1917
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5351
|
| ''[[:d:Q62588463|Stan Weaver]]''
|
| 1890
| 1973
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5352
|
| ''[[:d:Q62648180|David Roberts]]''
|
| 1820
| 1872
| ''[[:d:Q3398858|Talybont]]''
|-
| style='text-align:right'| 5353
|
| ''[[:d:Q62655912|Harry Hollis]]''
|
| 1913
| 1982
| ''[[:d:Q3405926|Deeside]]''
|-
| style='text-align:right'| 5354
|
| ''[[:d:Q62689812|Donald Webley]]''
|
| 1916
| 1990
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5355
|
| ''[[:d:Q62847549|Mal Rees]]''
| futbolista británicu
| 1924
| 2003
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5356
|
| ''[[:d:Q62857954|David Lambert]]''
|
| 1939
| 2016
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5357
|
| ''[[:d:Q62923789|Margarette "Peggy" Golding]]''
|
| 1881
| 1939
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 5358
|
| ''[[:d:Q63036264|David Arthur Davies]]''
|
| 1913
| 1990
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5359
|
| ''[[:d:Q63041675|Howell Moore-Gwyn]]''
|
| 1886
| 1956
| ''[[:d:Q5318606|Dyffryn Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5360
|
| ''[[:d:Q63155536|Samuel Aston]]''
|
| 1792
| 1848
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5361
|
| ''[[:d:Q63160970|Alfred Ernest Owen]]''
|
| 1869
| 1929
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5362
| [[Ficheru:Hugh Mortimer Eyton-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63242185|Hugh Eyton-Jones]]''
|
| 1863
| 1943
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5363
|
| ''[[:d:Q63341983|Nancie Colling]]''
|
| 1919
| 2020
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 5364
|
| ''[[:d:Q63351722|John Blatchly]]''
|
| 1932
| 2015
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5365
|
| ''[[:d:Q63376732|Graham J. Durant]]''
| inventor estauxunidense (1934–2009)
| 1934
| 2009
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5366
| [[Ficheru:Konfirmasjonsbilde av Agnes Gude - Theodor Schuhmann & Sohn - Gudesamlingen - Norsk Folkemuseum - NF.27080-051.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63384576|Agnes Charlotte Gude]]''
| dibuxante noruega
| 1863
| 1929
| [[Betws-y-Coed]]
|-
| style='text-align:right'| 5367
|
| ''[[:d:Q63827261|Mari Griffith]]''
|
| 1940
| 2019
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 5368
|
| ''[[:d:Q63869654|Allan Watson]]''
|
| 1944
| 2024
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 5369
|
| ''[[:d:Q63871177|Mably Owen]]''
|
| 1912
| 1969
| ''[[:d:Q13635744|Heath]]''
|-
| style='text-align:right'| 5370
|
| ''[[:d:Q21165890|David Roger Jones Owen]]''
|
| 1942
| 2020
| ''[[:d:Q5004154|Bynea]]''
|-
| style='text-align:right'| 5371
|
| ''[[:d:Q21166454|Trevor Evans]]''
| físicu británicu
| 1927
| 2010
| ''[[:d:Q3404696|Tondu]]''
|-
| style='text-align:right'| 5372
|
| ''[[:d:Q21176250|Les Pearce]]''
| deportista galés (1923–2018)
| 1923
| 2018
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5373
|
| ''[[:d:Q21176559|Reg Davies]]''
|
| 1909
| 1987
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 5374
|
| ''[[:d:Q21176942|Richard Methuen Greaves]]''
|
| 1852
| 1942
| ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5375
|
| ''[[:d:Q21246048|Sarah Savage]]''
|
| 1664
| 1752
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5376
| [[Ficheru:John Evans, astrologer 02354.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21296968|John Evans]]''
|
| 1595
| 1659
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5377
|
| ''[[:d:Q21338129|Everard Baldwin Britton]]''
| entomólogu británicu (1912–2004)
| 1912
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5378
|
| ''[[:d:Q21345541|Jack Godderis]]''
| pintor belxicanu (1916–1971)
| 1916
| 1971
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5379
|
| ''[[:d:Q21387484|David Allen Lewis Davies]]''
| entomólogu galés (1923–2003)
| 1923
| 2003
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 5380
|
| ''[[:d:Q21389901|Stanley John Hughes]]''
| micólogu (1918–2019)
| 1918
| 2019
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5381
|
| ''[[:d:Q21452756|A. H. Morgan-Hall]]''
|
| 1900
| 1984
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5382
|
| ''[[:d:Q21454369|Howard J. Morgan]]''
| pintor británicu
| 1949
| 2020
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 5383
| [[Ficheru:Self Portrait (gcf02842).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21454373|Howard Lloyd Roberts]]''
|
| 1879
| 1935
| ''[[:d:Q894252|Borth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5384
|
| ''[[:d:Q21454550|Hugh Douglas Williams]]''
|
| 1917
| 1969
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5385
|
| ''[[:d:Q21455047|Rose Dempster Bonnor]]''
|
| 1875
| 1967
| ''[[:d:Q12061339|Llangedwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5386
|
| ''[[:d:Q21455263|Alfred Oliver]]''
| pintor galés (1868–1943)
| 1868
| 1943
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5387
|
| ''[[:d:Q21455741|Iwan Gwyn Parry]]''
| pintor británicu
| 1970
| 2025
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 5388
| [[Ficheru:James Flewitt Mullock (1818-1892) - Self Portrait - LOAN.1995.232 - Newport Museum and Art Gallery.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21456839|James Flewitt Mullock]]''
| pintor galés (1818–1892)
| 1818
| 1892
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5389
|
| ''[[:d:Q21457022|Elis Gwyn Jones]]''
|
| 1918
| 1999
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5390
|
| ''[[:d:Q21457633|Elwyn Thomas]]''
|
| 1932
| 2019
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5391
| [[Ficheru:Ap Caledfryn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21458149|William Williams]]''
|
| 1837
| 1915
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5392
|
| ''[[:d:Q21458256|Archie Rhys Griffiths]]''
|
| 1902
| 1971
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5393
|
| ''[[:d:Q21458479|Arthur C. Michael]]''
| pintor británicu (1881–1965)
| 1881
| 1965
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5394
|
| ''[[:d:Q21458708|Esther Grainger]]''
|
| 1912
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5395
|
| ''[[:d:Q21458912|Arthur Trevethin Nowell]]''
| pintor británicu (1862–1940)
| 1862
| 1940
| ''[[:d:Q5523593|Garndiffaith]]''
|-
| style='text-align:right'| 5396
|
| ''[[:d:Q21459585|Joan Baker]]''
| pintora galesa (1922–2017)
| 1922
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5397
|
| ''[[:d:Q21459667|Joan Oxland]]''
|
| 1920
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5398
|
| ''[[:d:Q21460388|Nerys Ann Johnson]]''
|
| 1942
| 2001
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 5399
|
| ''[[:d:Q21460680|John Cambrian Rowland]]''
| pintor galés (1819–1890)
| 1819
| 1890
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 5400
|
| ''[[:d:Q21460963|John Dafydd Evans]]''
|
| 1900
| 1984
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 5401
| [[Ficheru:JE painting RM.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21461259|John Elwyn]]''
| pintor británicu (1916–1997)
| 1916
| 1997
| ''[[:d:Q3400150|Adpar]]''
|-
| style='text-align:right'| 5402
|
| ''[[:d:Q21462370|Vera Bassett]]''
|
| 1912
| 1997
| ''[[:d:Q13132482|Fforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 5403
|
| ''[[:d:Q21462512|Charles Byrd]]''
| pintor británicu
| 1916
| 2018
| ''[[:d:Q6729365|Maesycoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 5404
|
| ''[[:d:Q21462817|Vincent Evans]]''
| pintor galés (1896–1976)
| 1896
| 1976
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 5405
|
| ''[[:d:Q21463303|George Little]]''
|
| 1927
| 2017
| ''[[:d:Q56175744|Dan y Graig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5406
|
| ''[[:d:Q21463897|Wil Jones]]''
|
| 1960
| 2020
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5407
|
| ''[[:d:Q21463908|Wilf Roberts]]''
| pintor galés (1941–2016)
| 1941
| 2016
| ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5408
|
| ''[[:d:Q21464054|Peter Markey]]''
|
| 1930
| 2017
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5409
|
| ''[[:d:Q21464720|William Edward Jones]]''
|
| 1825
| 1877
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5410
|
| ''[[:d:Q21464853|Glyn Baines]]''
|
| 1930
| 2023
| ''[[:d:Q3404631|Carrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5411
|
| ''[[:d:Q21464876|Glyn Morgan]]''
| pintor británicu
| 1926
| 2015
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5412
|
| ''[[:d:Q21464885|Phillida Nicholson]]''
| pintora británica
| 1924
| 2021
| ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]''
|-
| style='text-align:right'| 5413
|
| ''[[:d:Q21465300|Graham Bevan]]''
| pintor británicu (1935–2006)
| 1935
| 2006
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5414
|
| ''[[:d:Q21465817|Gwenny Griffiths]]''
|
| 1867
| 1953
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5415
|
| ''[[:d:Q21465999|Reginald Edgar James Bush]]''
| pintor británicu
| 1869
| 1956
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5416
|
| ''[[:d:Q21466560|Harry Hughes Williams]]''
|
| 1892
| 1953
| ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5417
|
| ''[[:d:Q21467261|David Mainwaring]]''
|
| 1933
| 1993
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 5418
| [[Ficheru:Edward Boulden 1913.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21469892|Edward Boulden]]''
| actor estauxunidense (1879-1937)
| 1879
| 1937
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 5419
|
| ''[[:d:Q21470102|Frank Cox]]''
| cantautor galés
| 1920
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5420
|
| ''[[:d:Q21470103|Fred Cox]]''
| cantautor galés
| 1920
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5421
|
| ''[[:d:Q21479992|Edwin Tanner]]''
|
| 1920
| 1980
| ''[[:d:Q7162698|Pengam]]''
|-
| style='text-align:right'| 5422
| [[Ficheru:John Pughe (1815-1874).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21480955|John Pughe]]''
| médicu galés (1814–1874)
| 1814
| 1874
| ''[[:d:Q7837752|Tref Alaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5423
|
| ''[[:d:Q21513430|Graham C. D. Griffiths]]''
|
| 1937
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5424
|
| ''[[:d:Q21516459|Richard Henry Roberts]]''
|
| 1910
| 2003
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 5425
|
| ''[[:d:Q21516789|William Edwyn Isaac]]''
|
| 1905
| 1995
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5426
|
| ''[[:d:Q21524435|John F. C. Richards]]''
|
| 1897
| 1992
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5427
|
| ''[[:d:Q21524668|Peter K. Marshall]]''
|
| 1934
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5428
| [[Ficheru:Lady Margaret Jane Gordon (1880-1962), singer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21536459|Margaret Jane Gordon]]''
| cantante galesa (1880–1962)
| 1880
| 1962
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 5429
|
| ''[[:d:Q21544278|Thomas Howell]]''
| filántropu galés
|
| 1540
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5430
|
| ''[[:d:Q21548870|Wilson Jones]]''
|
| 1795
| 1864
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 5431
|
| ''[[:d:Q21597973|Ray Jessel]]''
|
| 1929
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5432
|
| ''[[:d:Q21598040|Ray Weigh]]''
|
| 1928
| 2015
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 5433
|
| ''[[:d:Q21604647|Helen Johnson Houghton]]''
|
| 1910
| 2012
| [[Abergavenny|Y Fenni]]<br/>[[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5434
|
| ''[[:d:Q21605189|Lloyd Robinson]]''
| xugador de críquet galés (1912–1996)
| 1912
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5435
| [[Ficheru:Albert Howard Trow (2c).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21610975|Albert Howard Trow]]''
|
| 1863
| 1939
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5436
|
| ''[[:d:Q21612711|Caroline Catharine Wilkinson]]''
|
| 1822
| 1881
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 5437
|
| ''[[:d:Q21664555|Edwin Hughes]]''
| futbolista británicu (1885–1949)
| 1885
| 1949
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5438
|
| ''[[:d:Q21686810|Mick McLaughlin]]''
| futbolista británicu (1943–2015)
| 1943
| 2015
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5439
| [[Ficheru:Crucifiction found in the wall of the old church at Halkin, c.1795.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21727807|John Ingleby]]''
|
| 1749
| 1808
| ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5440
|
| ''[[:d:Q21745459|Ernest Vaughan, 7th Earl of Lisburne]]''
| aristócrata británicu (1892–1965)
| 1892
| 1965
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5441
|
| ''[[:d:Q21751004|Hadyn Ellis]]''
| psicólogu galés (1945–2006)
| 1945
| 2006
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5442
|
| ''[[:d:Q21856725|Edward Stanley]]''
|
| 1513
| 1564
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 5443
|
| ''[[:d:Q21997796|Ida Gaskin]]''
|
| 1919
| 2016
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 5444
| [[Ficheru:Arthur Davies (tenor).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21998348|Arthur Davies]]''
| cantante d'ópera británicu (1941–2018)
| 1950<br/>1941
| 2018
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5445
|
| ''[[:d:Q21999647|Ivor Davies]]''
| xugador de rugbi británicu (1892–1959)
| 1892
| 1959
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5446
|
| ''[[:d:Q21999673|Jack Hurrell]]''
|
| 1933
| 2003
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5447
|
| ''[[:d:Q21999704|Trefor Owen]]''
|
| 1933
| 2001
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 5448
|
| ''[[:d:Q21999728|Hugh Roberts]]''
|
| 1882
| 1969
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 5449
|
| ''[[:d:Q22003001|William Dyke]]''
|
| 1813
| 1880
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 5450
|
| ''[[:d:Q22018134|Gertrude Eaton]]''
|
| 1863<br/>1861
| 1939
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5451
|
| ''[[:d:Q22018632|Job Harris]]''
|
| 1840
| 1882
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5452
| [[Ficheru:William Owen.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q22019199|William Owen]]''
|
| 1825
| 1894
| ''[[:d:Q3399931|Llanelltyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5453
|
| ''[[:d:Q22038991|Sampson Lloyd]]''
|
| 1664
| 1725
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 5454
|
| ''[[:d:Q22098316|John Thomas]]''
| xugador de críquet australianu (1852–1915)
| 1852
| 1915
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5455
|
| ''[[:d:Q22117202|Margaret Tisdale]]''
| viróloga galesa (1951–2015)
| 1951
| 2015
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 5456
|
| ''[[:d:Q22234320|Mary Dilys Glynne]]''
| científica galesa (1895–1991)
| 1895
| 1991
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5457
|
| ''[[:d:Q22271913|James Murphy]]''
| políticu australianu
| 1801
| 1883
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 5458
|
| ''[[:d:Q22278271|Dafydd Hywel]]''
|
| 1945
| 2023
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5459
|
| ''[[:d:Q22280472|Kingsley Whiffen]]''
|
| 1950
| 2006
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 5460
| [[Ficheru:Alfred Daniell (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22312863|Alfred Daniell]]''
|
| 1853
| 1937
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5461
|
| ''[[:d:Q22443210|Ruth Frankenberg]]''
|
| 1957
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5462
|
| ''[[:d:Q22583546|Margaret Courtenay]]''
|
| 1923
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5463
| [[Ficheru:Tomos Efans (Cyndelyn).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22683128|Tomos Efans]]''
|
| 1837
| 1908
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5464
| [[Ficheru:Revd Thomas, Landore, Swansea NLW3365348.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22687967|Thomas Thomas]]''
|
| 1817
| 1888
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 5465
|
| ''[[:d:Q22696572|Owen John]]''
| escritor galés (1918–1995)
| 1918
| 1995
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5466
| [[Ficheru:Rehersals for the pantomime Madog (1544855).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22696579|Gari Williams]]''
|
| 1946
| 1990
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5467
|
| ''[[:d:Q22696576|Harriet Lewis]]''
|
| 1911
| 1999
| ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]''
|-
| style='text-align:right'| 5468
|
| ''[[:d:Q20733957|Daniel Morris]]''
| botánicu británicu
| 1844
| 1933
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 5469
|
| ''[[:d:Q20733963|Morris Charles Jones]]''
|
| 1819
| 1893
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 5470
| [[Ficheru:Morris Davies (Meurig Ebrill).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733967|Morris Davies]]''
|
| 1780
| 1861
| ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5471
| [[Ficheru:Portrait of Morris Davies (4672735) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733965|Morris Davies]]''
|
| 1796
| 1876
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5472
|
| ''[[:d:Q20733969|Eddie Evans Morris]]''
|
| 1890
| 1984
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5473
|
| ''[[:d:Q20733975|Morris Griffiths]]''
|
| 1721
| 1769
| ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5474
| [[Ficheru:Portrait of Morris Roberts (4669920) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733983|Morris Roberts]]''
|
| 1799
| 1878
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5475
|
| ''[[:d:Q20733996|Moses Davies]]''
|
| 1799
| 1866
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5476
| [[Ficheru:Moses Owen Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734002|Moses Owen Jones]]''
|
| 1842
| 1908
| ''[[:d:Q5278615|Dinorwig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5477
|
| ''[[:d:Q20734008|David Ellis Nanney]]''
|
| 1759
| 1819
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5478
| [[Ficheru:Nicholas Bennett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734018|Nicholas Bennett]]''
|
| 1823
| 1899
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5479
|
| ''[[:d:Q20734028|Harri William]]''
|
| 1763
| 1844
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5480
|
| ''[[:d:Q20734044|Owen Davies]]''
|
| 1719
| 1792
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 5481
| [[Ficheru:Owen Davies (Caernarfon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734050|Owen Davies]]''
| ministru británicu (1840–1929)
| 1840
| 1929
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 5482
|
| ''[[:d:Q20734054|Owen Evans]]''
|
| 1808
| 1865
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5483
| [[Ficheru:Parch Dr Owen Evans DD, Fetter Lane.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734057|Owen Evans]]''
|
| 1829
| 1920
| ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5484
| [[Ficheru:Owen Griffith (Giraldus 1832 - 1896).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734066|Owen Griffith]]''
|
| 1832
| 1896
| ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5485
| [[Ficheru:Eryr Eryri.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734070|Owen Griffith]]''
|
| 1839
| 1903
| ''[[:d:Q3402521|Cwm y Glo]]''
|-
| style='text-align:right'| 5486
|
| ''[[:d:Q20734079|Owen Humphrey Davies]]''
|
| 1828
| 1898
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 5487
|
| ''[[:d:Q20734076|Owen Hughes]]''
|
| 1879
| 1947
| ''[[:d:Q13127599|Cwm Prysor]]''
|-
| style='text-align:right'| 5488
| [[Ficheru:Revd Owen Jones, Llanfair Caereinion.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734082|Owen Jones]]''
|
| 1787
| 1828
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5489
|
| ''[[:d:Q20734086|Owen Jones]]''
|
| 1825
| 1900
| ''[[:d:Q26270901|Pontruffydd Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 5490
| [[Ficheru:Owen Jones, Chatham Street, Lerpwl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734088|Owen Jones]]''
|
| 1833
| 1899
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5491
|
| ''[[:d:Q20734093|Owen Jones]]''
|
| 1838
| 1866
| ''[[:d:Q3404510|Llangian]]''
|-
| style='text-align:right'| 5492
|
| ''[[:d:Q20734099|Owen Owen]]''
|
| 1806
| 1874
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5493
| [[Ficheru:Owen Madoc Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734096|Owen Madoc Roberts]]''
|
| 1867
| 1948
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5494
|
| ''[[:d:Q20734102|Owen Owen Roberts]]''
|
| 1793
| 1866
| ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5495
|
| ''[[:d:Q20734105|Owen Owens]]''
|
| 1792
| 1862
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5496
|
| ''[[:d:Q20734112|Owen Rice]]''
|
| 1719
| 1788
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 5497
|
| ''[[:d:Q20734127|D. E. Parry-Williams]]''
|
| 1900
| 1996
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 5498
| [[Ficheru:Peter Hughes Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734133|Peter Hughes Griffiths]]''
|
| 1871
| 1937
| ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]''
|-
| style='text-align:right'| 5499
| [[Ficheru:Portrait of diweddar Mr. Peter Maelor Evans (4673285).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734137|Peter Maelor Evans]]''
|
| 1817
| 1878
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5500
|
| ''[[:d:Q20734153|Philip Esmonde Phillips]]''
|
| 1888
| 1960
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5501
|
| ''[[:d:Q20734156|Philip James]]''
|
| 1664
| 1748
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5502
|
| ''[[:d:Q20734166|Grismond Picton Phillips]]''
|
| 1898
| 1967
| ''[[:d:Q13127604|Cwmgwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 5503
|
| ''[[:d:Q20734182|Ieuan Rees-Davies]]''
|
| 1894
| 1967
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5504
|
| ''[[:d:Q20734189|Rees Cribin Jones]]''
|
| 1841
| 1927
| ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 5505
|
| ''[[:d:Q20734206|Rees Lewis]]''
|
| 1828
| 1880
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5506
|
| ''[[:d:Q20734208|Rees Morgan]]''
|
| 1764
| 1847
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 5507
|
| ''[[:d:Q20734218|Reuben Davies]]''
|
| 1808
| 1833
| ''[[:d:Q5184909|Cribyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5508
|
| ''[[:d:Q20734229|Rhisiart Parry]]''
|
| 1665
| 1749
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5509
|
| ''[[:d:Q20734240|Rhys Davies]]''
|
| 1772
| 1847
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5510
| [[Ficheru:Rhys Jones Huws.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734250|Rhys Jones Huws]]''
|
| 1862
| 1917
| ''[[:d:Q3404986|Penegoes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5511
|
| ''[[:d:Q20734248|Rhys Gwesyn Jones]]''
|
| 1826
| 1901
| ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5512
|
| ''[[:d:Q20734255|Rhys Price]]''
|
| 1807
| 1869
| ''[[:d:Q6661425|Llangammarch Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 5513
|
| ''[[:d:Q20734256|Rhys Prydderch]]''
|
| 1620
| 1699
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5514
|
| ''[[:d:Q20734263|Richard Bennett]]''
|
| 1860
| 1937
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5515
|
| ''[[:d:Q20734261|Rice Pryce Buckley Williames]]''
|
| 1802
| 1871
| ''[[:d:Q3309484|Berriew]]''
|-
| style='text-align:right'| 5516
|
| ''[[:d:Q20734270|Richard Davies Griffith]]''
|
| 1813
| 1856
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5517
| [[Ficheru:Portrait of Richard (Tafolog) Davies (4673089).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734269|Richard Davies]]''
|
| 1830
| 1904
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5518
|
| ''[[:d:Q20734274|Richard Ellis]]''
|
| 1784
| 1824
| ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5519
| [[Ficheru:Risiart Ddu o Wynedd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734275|Richard Foulkes Edwards]]''
|
| 1836
| 1870
| ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5520
|
| ''[[:d:Q20734273|Richard Ellis]]''
|
| 1775
| 1855
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5521
|
| ''[[:d:Q20734282|Richard Humphreys Morgan]]''
|
| 1850
| 1899
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5522
| [[Ficheru:Portrait of Richard Jones, Llwyngwril (4673766) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734283|Richard Jones]]''
|
| 1780
| 1853
| ''[[:d:Q6662914|Llwyngwril]]''
|-
| style='text-align:right'| 5523
|
| ''[[:d:Q20734280|Richard Hughes]]''
|
| 1794
| 1871
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5524
| [[Ficheru:Richd. Humphreys, Dyffryn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734281|Richard Humphreys]]''
|
| 1790
| 1863
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5525
|
| ''[[:d:Q20734284|Richard Jones]]''
|
| 1787
| 1855
| ''[[:d:Q3402560|Bontddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 5526
| [[Ficheru:Rhamant Bywyd Lloyd George (page 70 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734290|Richard Lloyd]]''
|
| 1834
| 1917
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5527
|
| ''[[:d:Q20734291|Richard Lowe]]''
|
| 1810
| 1853
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5528
|
| ''[[:d:Q20734288|Richard Lewis]]''
|
| 1817
| 1865
| ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5529
| [[Ficheru:Portrait of R Lumley (4673791).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734292|Richard Lumley]]''
|
| 1810
| 1884
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5530
|
| ''[[:d:Q20734298|Richard Morris Lewis]]''
|
| 1847
| 1918
| ''[[:d:Q4959999|Brechfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 5531
| [[Ficheru:Portrait of Richard Newcome (4674540).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734299|Richard Newcome]]''
|
| 1779
| 1857
| ''[[:d:Q3406264|Gresford]]''
|-
| style='text-align:right'| 5532
|
| ''[[:d:Q20734296|Richard Morgan]]''
|
| 1743
| 1805
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 5533
|
| ''[[:d:Q20734297|Richard Morgan]]''
|
| 1854
| 1939
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 5534
|
| ''[[:d:Q20734303|Richard Rees]]''
| ministru galés (1707–1749)
| 1707
| 1749
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5535
| [[Ficheru:Richard Roberts profile.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734304|Richard Roberts]]''
|
| 1874
| 1945
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5536
|
| ''[[:d:Q20734305|Richard Samuel Hughes]]''
|
| 1855
| 1893
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5537
|
| ''[[:d:Q20734311|Robert Albert Jones]]''
|
| 1851
| 1892
| ''[[:d:Q7165394|Penybryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5538
| [[Ficheru:Richard Williams, 'Celynog' (5254841).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734308|Richard Williams]]''
|
| 1835
| 1906
| ''[[:d:Q4942605|Bont Dolgadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5539
| [[Ficheru:Robert Dafydd, Brynengan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734314|Robert Dafydd]]''
|
| 1747
| 1834
| ''[[:d:Q3401919|Nantmor]]''
|-
| style='text-align:right'| 5540
|
| ''[[:d:Q20734313|Robert Baugh]]''
|
| 1748
| 1832
| ''[[:d:Q6661275|Llandysilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 5541
|
| ''[[:d:Q20734318|Robert Davies]]''
|
| 1790
| 1841
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5542
| [[Ficheru:Revd Robert David Roberts, Llwynhendy (1820-93) NLW3364306.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734316|Robert David Roberts]]''
|
| 1820
| 1893
| ''[[:d:Q5278615|Dinorwig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5543
|
| ''[[:d:Q20734320|Robert Davies]]''
|
| 1814
| 1867
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5544
|
| ''[[:d:Q20734321|Robert Davies]]''
|
| 1834
| 1858
| ''[[:d:Q13126857|Carneddi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5545
| [[Ficheru:Robert Ellis, Ysgoldy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734326|Robert Ellis]]''
|
| 1808
| 1881
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5546
|
| ''[[:d:Q20734325|Robert Edwards]]''
|
| 1775
| 1805
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5547
|
| ''[[:d:Q20734331|Robert Foulkes]]''
|
| 1743
| 1841
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5548
| [[Ficheru:Portrait of Robert Griffiths (4670251).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734334|Robert Griffiths]]''
|
| 1824
| 1903
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5549
|
| ''[[:d:Q20734335|Robert Gruffydd]]''
|
| 1753
| 1820
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5550
| [[Ficheru:Robert Griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734332|Robert Griffith]]''
|
| 1847
| 1909
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5551
|
| ''[[:d:Q20734333|Robert Griffith Roberts]]''
|
| 1866
| 1930
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5552
|
| ''[[:d:Q20734339|Robert James]]''
|
| 1825
| 1879
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5553
| [[Ficheru:Self portrait (4703026).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734336|Robert Hughes]]''
|
| 1811
| 1892
| ''[[:d:Q29499117|Bodgarad]]''
|-
| style='text-align:right'| 5554
|
| ''[[:d:Q20734337|Robert Humphreys]]''
|
| 1779
| 1832
| ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5555
| [[Ficheru:Robert Jones, Llanllyfni.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734342|Robert Jones]]''
|
| 1806
| 1896
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 5556
|
| ''[[:d:Q20734343|Robert Jones]]''
|
| 1891
| 1962
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5557
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Robert G. Jones (4672941).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734341|Robert Jones]]''
|
| 1769
| 1835
| ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]''
|-
| style='text-align:right'| 5558
|
| ''[[:d:Q20734346|Robert Llwyd]]''
|
| 1565
| 1655
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5559
|
| ''[[:d:Q20734344|Robert Jones]]''
| músicu británicu (1862–1929)
| 1862
| 1929
| ''[[:d:Q3396790|Arthog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5560
|
| ''[[:d:Q20734348|Robert Meredith]]''
|
| 1823
| 1893
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 5561
|
| ''[[:d:Q20734349|Robert Morgan]]''
|
| 1621
| 1710
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5562
| [[Ficheru:Robert Owen, Pennal.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734354|Robert Owen]]''
|
| 1834
| 1899
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 5563
| [[Ficheru:Robert Owen (Bardd y Môr).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734355|Robert Owen]]''
|
| 1858
| 1885
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 5564
|
| ''[[:d:Q20734352|Robert Oliver Rees]]''
|
| 1818
| 1881
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5565
| [[Ficheru:Robert Pugh Rowlands. Photograph by Lafayette Ltd. Wellcome V0027109.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734360|Robert Pugh Rowlands]]''
|
| 1874
| 1933
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5566
|
| ''[[:d:Q20734361|Robert Richard Hughes]]''
|
| 1871
| 1957
| ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5567
|
| ''[[:d:Q20737453|Bill Bower]]''
| futbolista británicu (1911–1998)
| 1911
| 1998
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5568
|
| ''[[:d:Q20737482|Eric Corbett]]''
| militar galés (1917–2002)
| 1917
| 2002
| ''[[:d:Q6864241|Minera]]''
|-
| style='text-align:right'| 5569
|
| ''[[:d:Q20737583|Ingy Norman]]''
|
| 1911
| 1990
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5570
|
| ''[[:d:Q20738016|Alun Davies]]''
|
| 1924
| 1988
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 5571
|
| ''[[:d:Q20738017|Anthony Powel]]''
|
| 1560
| 1618
| ''[[:d:Q17738583|Llwydarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5572
|
| ''[[:d:Q20738023|Dafydd Roberts]]''
|
| 1892
| 1965
| ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5573
| [[Ficheru:David Brazell (5294002) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738026|David Brazell]]''
|
| 1875
| 1959
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5574
|
| ''[[:d:Q20738024|David Bowen]]''
| ministru galés (1774–1853)
| 1774
| 1853
| ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]''
|-
| style='text-align:right'| 5575
|
| ''[[:d:Q20738031|David Emrys Lewis]]''
|
| 1887
| 1954
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5576
|
| ''[[:d:Q20738028|David Caxton Davies]]''
| impresor galés (1873–1955)
| 1873
| 1955
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 5577
|
| ''[[:d:Q20738035|David Jones]]''
|
| 1803
| 1868
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 5578
|
| ''[[:d:Q20738033|David Francis Roberts]]''
|
| 1882
| 1945
| ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5579
|
| ''[[:d:Q20738036|David Jones]]''
|
| 1808
| 1854
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 5580
|
| ''[[:d:Q20738043|Daniel Thomas Davies]]''
| médicu británicu (1899–1966)
| 1899
| 1966
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5581
|
| ''[[:d:Q20738041|David Samuel Owen]]''
|
| 1887
| 1959
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 5582
|
| ''[[:d:Q20738051|Edward Jones]]''
|
| 1838
| 1930
| ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5583
|
| ''[[:d:Q20738055|Edward Pritchard]]''
|
| 1839
| 1900
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5584
|
| ''[[:d:Q20738063|Evan Williams]]''
|
| 1724
| 1758
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5585
|
| ''[[:d:Q20738070|George Williams]]''
|
| 1879
| 1951
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 5586
|
| ''[[:d:Q20738071|Griffith Harris]]''
|
| 1811
| 1892
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5587
|
| ''[[:d:Q20738079|Harry Farr]]''
|
| 1874
| 1968
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5588
|
| ''[[:d:Q20738076|Gwilym Richard Jones]]''
|
| 1874
| 1953
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5589
|
| ''[[:d:Q20738082|Hugh Humphreys]]''
|
| 1817
| 1896
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5590
|
| ''[[:d:Q20738081|Hugh Gordon Roberts]]''
|
| 1885
| 1961
| ''[[:d:Q29487242|Dolenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5591
| [[Ficheru:John Taihirion Davies (5348979).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738095|John Davies]]''
|
| 1825
| 1904
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5592
| [[Ficheru:John Bowen Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738092|John Bowen Jones]]''
|
| 1829
| 1905
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5593
| [[Ficheru:John Davies (Siôn Gymro).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738093|John Davies]]''
|
| 1804
| 1884
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5594
|
| ''[[:d:Q20738098|John Edwards]]''
|
| 1806
| 1887
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5595
|
| ''[[:d:Q20738096|John Edwards]]''
|
| 1606
| 1660
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5596
|
| ''[[:d:Q20738102|John Evans]]''
|
| 1790
| 1856
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5597
|
| ''[[:d:Q20738105|John James]]''
|
| 1815
| 1869
| ''[[:d:Q3403327|Colwinston]]''
|-
| style='text-align:right'| 5598
|
| ''[[:d:Q20738110|John Parry]]''
|
| 1770
| 1820
| ''[[:d:Q13129619|Llanelian-yn-Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 5599
|
| ''[[:d:Q20738118|John Thomas Pritchard]]''
|
| 1859
| 1890
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 5600
|
| ''[[:d:Q20738119|John Williams]]''
|
| 1806
| 1856
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 5601
|
| ''[[:d:Q20738116|John Rowland]]''
|
| 1816
| 1888
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5602
|
| ''[[:d:Q20738134|Michael Roberts]]''
|
| 1780
| 1849
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 5603
|
| ''[[:d:Q20738135|Morgan John Lewis]]''
|
| 1711
| 1771
| ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5604
| [[Ficheru:Miss Margaret Jones (Y Gymraes o Gaanan, -1902) NLW3364267 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738132|Margaret Jones]]''
| escritora galesa (1842–1902)
| 1842
| 1902
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5605
| [[Ficheru:Portrait of Morgan Jones, Treluach i.e. Trelech, Carmarthenshire (4674166).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738137|Morgan Jones]]''
|
| 1768
| 1835
| ''[[:d:Q6662982|Llywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 5606
|
| ''[[:d:Q20738143|Richard Lloyd]]''
|
| 1771
| 1834
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5607
|
| ''[[:d:Q20738141|Richard Humphreys Evans]]''
|
| 1904
| 1995
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 5608
|
| ''[[:d:Q20738146|Richard Prichard]]''
|
| 1811
| 1882
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5609
|
| ''[[:d:Q20738145|Richard Newell]]''
|
| 1785
| 1852
| ''[[:d:Q4667113|Aberhafesp]]''
|-
| style='text-align:right'| 5610
|
| ''[[:d:Q20738151|Robert Gruffydd]]''
|
| 1832
| 1863
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 5611
|
| ''[[:d:Q20738148|Richard Roberts Morris]]''
|
| 1852
| 1935
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 5612
|
| ''[[:d:Q20738149|Richard Thomas Evans]]''
| sacerdote galés (1892–1962)
| 1892
| 1962
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5613
| [[Ficheru:Robert Oliver Hughes (Elfyn).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738154|Robert Owen Hughes]]''
|
| 1858
| 1919
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 5614
| [[Ficheru:Y Parch. R. Jones, (Trebor Aled), Llansannan (5349003).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738153|Robert Jones]]''
|
| 1866
| 1917
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5615
|
| ''[[:d:Q20738159|Ronald Cavill Mathias]]''
|
| 1912
| 1968
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5616
|
| ''[[:d:Q20738162|Thomas Howells]]''
|
| 1839
| 1905
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 5617
|
| ''[[:d:Q20738164|Thomas Jesse Jones]]''
|
| 1873
| 1950
| ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5618
|
| ''[[:d:Q20738170|Thomas Stephen]]''
|
| 1856
| 1906
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5619
|
| ''[[:d:Q20738174|Watcyn Samuel Jones]]''
|
| 1877
| 1964
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 5620
|
| ''[[:d:Q20738175|William Anthony Davies]]''
|
| 1886
| 1962
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 5621
|
| ''[[:d:Q20738178|Willam Howell Lewis]]''
|
| 1793
| 1868
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5622
| [[Ficheru:Dr. William Bevan-Lewis Medical Director West Riding Asylum, Wakefield 1884-1910 (5294030).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738177|William Bevan Lewis]]''
| alienista galés (1847–1929)
| 1847
| 1929
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5623
|
| ''[[:d:Q20738183|William Lewes]]''
|
| 1652
| 1722
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5624
|
| ''[[:d:Q20738180|William James]]''
|
| 1761
| 1845
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 5625
|
| ''[[:d:Q26838630|David Baynham]]''
| futbolista británicu
| 1902
| 1974
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5626
|
| ''[[:d:Q26882238|Peter Edwards]]''
|
| 1947
| 2016
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 5627
|
| ''[[:d:Q26970843|William Trevor Anthony]]''
|
| 1912
| 1984
| ''[[:d:Q7859766|Tycroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5628
|
| ''[[:d:Q26985252|Frederick Kynaston Barnes]]''
| constructor naval galés (1828–1908)
| 1828
| 1908
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 5629
|
| ''[[:d:Q27044313|Samuel Jones]]''
| broadcaster galés (1898–1974)
| 1898
| 1974
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5630
|
| ''[[:d:Q27062496|Audrey Williams]]''
| arqueóloga galesa (1902–1978)
| 1902
| 1978
| ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5631
|
| ''[[:d:Q27064081|Phyllis Linton]]''
| nadadora británica
| 1929
| 2023
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5632
| [[Ficheru:Gerard Storm (1974).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27106535|Gerard Storm]]''
| políticu belxicanu
| 1918
| 2002
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5633
|
| ''[[:d:Q27460689|Cyril Percival]]''
| actor galés (1889–1948)
| 1889
| 1948
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5634
|
| ''[[:d:Q27491504|T. Rees Thomas]]''
|
| 1910
| 1993
| ''[[:d:Q24674338|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5635
| [[Ficheru:Elen Roger Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27553597|Elen Roger Jones]]''
|
| 1908
| 1999
| ''[[:d:Q6761826|Marian-glas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5636
|
| ''[[:d:Q27661910|Harry Toft]]''
| xugador de rugbi union galés (1881–1951)
| 1881
| 1951
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5637
|
| ''[[:d:Q27824216|Thomas Buckland]]''
|
| 1870
| 1932
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5638
|
| ''[[:d:Q27825483|Sir Richard Price Puleston, 1st Baronet]]''
|
| 1765
| 1840
| ''[[:d:Q26213230|Bryn y Pys Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 5639
| [[Ficheru:Gareth Powell, British-born Australian publisher, journalist, author, and editor, 1967.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q27861839|Gareth Powell]]''
|
| 1934
| 2016
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5640
|
| ''[[:d:Q27861969|Henry Morris Pryce-Jones]]''
| soldáu galés (1878–1952)
| 1878
| 1952
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5641
|
| ''[[:d:Q27876622|Frances Môn Jones]]''
|
| 1919
| 2000
| ''[[:d:Q990946|Broughton]]''
|-
| style='text-align:right'| 5642
|
| ''[[:d:Q27876643|Dora Herbert Jones]]''
|
| 1890
| 1974
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 5643
|
| ''[[:d:Q27922155|Ernest William Jones]]''
|
| 1870
| 1941
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5644
|
| ''[[:d:Q27922515|Michael Forrest]]''
| actor de televisión galés (1932–2004)
| 1932
| 2004
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 5645
| [[Ficheru:Nefydd (William Roberts).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27967959|William Roberts]]''
| ministru galés (1813–1872)
| 1813
| 1872
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5646
|
| ''[[:d:Q27970129|Owen John Owen]]''
|
| 1867
| 1960
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5647
|
| ''[[:d:Q27971201|John Phillips]]''
|
| 1810
| 1877
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 5648
|
| ''[[:d:Q27971230|John Pugh]]''
|
| 1783
| 1839
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5649
| [[Ficheru:Portrait of Cadfan (4671203).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27972098|Hugh Williams]]''
|
| 1807
| 1870
| ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 5650
|
| ''[[:d:Q27972899|Roger Howells]]''
| futbolista británicu (1931–1975)
| 1931
| 1975
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5651
|
| ''[[:d:Q27972897|Rosemary Barrow]]''
| historiadora del arte británica (1968–2016)
| 1968
| 2016
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5652
|
| ''[[:d:Q27982248|Billy James]]''
| futbolista británicu
| 1921
| 1980
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5653
|
| ''[[:d:Q27995652|Philip Archibald Gibbs]]''
|
| 1893
| 1960
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 5654
| [[Ficheru:Betty Campbell head 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28003067|Betty Campbell]]''
|
| 1934
| 2017
| ''[[:d:Q5002508|Butetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5655
|
| ''[[:d:Q28011841|John Ralph Michell]]''
|
| 1861
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5656
| [[Ficheru:Jack Price BC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28024777|John Price]]''
|
| 1883
| 1956
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5657
|
| ''[[:d:Q28026597|John Roberts]]''
|
| 1731
| 1806
| ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5658
|
| ''[[:d:Q28028557|Paul Panton]]''
|
| 1758
| 1822
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 5659
|
| ''[[:d:Q28035448|Cecil Smith]]''
| entrenador galés (1936–2016)
| 1936
| 2016
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5660
|
| ''[[:d:Q28043251|Rachel Owen]]''
|
| 1968
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5661
|
| ''[[:d:Q28044426|Mary Grierson]]''
| ilustradora botánica británica (1912–2012)
| 1912
| 2012
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5662
|
| ''[[:d:Q28045011|Terry James]]''
|
| 1933
| 2016
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5663
|
| ''[[:d:Q28047860|Harry Gould]]''
|
| 1914
| 2000
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 5664
|
| ''[[:d:Q28065152|Ron Howells]]''
| futbolista británicu (1935–2014)
| 1935
| 2014
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5665
|
| ''[[:d:Q28091599|Trefor Beasley]]''
|
| 1918
| 1994
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5666
|
| ''[[:d:Q28115294|Ellis Stanbury]]''
|
| 1931
| 2007
| ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5667
|
| ''[[:d:Q28160608|Ivor Hughes]]''
|
| 1939
| 1966
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 5668
|
| ''[[:d:Q28308507|John Haydn Davies]]''
|
| 1905
| 1991
| ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5669
|
| ''[[:d:Q28312981|Joseph Davies]]''
|
| 1880
| 1954
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5670
|
| ''[[:d:Q28354969|Stewart Williams]]''
|
| 1925
| 2011
| ''[[:d:Q7339915|Roath]]''
|-
| style='text-align:right'| 5671
|
| ''[[:d:Q28354972|R. Elwyn Hughes]]''
| bioquímicu británicu (1928–2015)
| 1928
| 2015
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 5672
|
| ''[[:d:Q28356929|Ted Breeze Jones]]''
|
| 1929
| 1997
| ''[[:d:Q20597403|Manod]]''
|-
| style='text-align:right'| 5673
|
| ''[[:d:Q28360693|Thomas Redvers Llewellyn]]''
|
| 1901
| 1976
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 5674
|
| ''[[:d:Q28360696|Eric Sunderland]]''
|
| 1930
| 2010
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5675
|
| ''[[:d:Q28360706|William (John) Morgan]]''
|
| 1846
| 1918
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 5676
|
| ''[[:d:Q28360712|Thomas Evan Watkins]]''
|
| 1801
| 1889
| ''[[:d:Q6661380|Llanfoist]]''
|-
| style='text-align:right'| 5677
|
| ''[[:d:Q28360713|John Jenkyn Morgan]]''
|
| 1875
| 1961
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 5678
|
| ''[[:d:Q28360720|Henry John Randall]]''
|
| 1877
| 1964
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 5679
|
| ''[[:d:Q28360726|David Roberts]]''
|
| 1875
| 1956
| ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5680
|
| ''[[:d:Q28360731|David John Roberts]]''
|
| 1883
| 1956
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 5681
| [[Ficheru:Bob Roberts, Tai'r Felin, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360736|Robert Roberts]]''
|
| 1870
| 1951
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 5682
|
| ''[[:d:Q28360740|George Isaac Thomas]]''
|
| 1895
| 1941
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5683
|
| ''[[:d:Q28360744|William Phillip Thomas]]''
|
| 1861
| 1954
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5684
|
| ''[[:d:Q28360754|Thomas Glyn Walters]]''
|
| 1890
| 1970
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 5685
|
| ''[[:d:Q28360757|John Williams]]''
|
| 1872
| 1944
| ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5686
|
| ''[[:d:Q28360762|Robert John Williams]]''
|
| 1891
| 1967
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5687
|
| ''[[:d:Q28360793|Alice Matilda Langland Williams]]''
|
| 1867
| 1950
| ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5688
|
| ''[[:d:Q28360830|Thomas Oswald Williams]]''
|
| 1888
| 1965
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5689
|
| ''[[:d:Q28360838|William Owen]]''
|
| 1762
| 1853
| ''[[:d:Q11138487|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5690
|
| ''[[:d:Q28360844|Edward Walter Rees]]''
|
| 1881
| 1940
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5691
|
| ''[[:d:Q28360848|Howell Roberts]]''
|
| 1840
| 1922
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5692
| [[Ficheru:Rev. Peter Williams (Pedr Hir), Liverpool (5293994).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360853|Peter Williams]]''
|
| 1847
| 1922
| ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5693
| [[Ficheru:Wynebddalen Hanes Bywyd Thomas Williams, Capelulo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360856|Thomas Williams]]''
|
|
| 1855
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 5694
|
| ''[[:d:Q28360862|Thomas Davies]]''
|
| 1851
| 1924
| ''[[:d:Q5201424|Abercywarch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5695
|
| ''[[:d:Q28360860|John Roberts]]''
|
| 1899
| 1979
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5696
|
| ''[[:d:Q28360874|Lewis Meredith]]''
|
| 1826
| 1891
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5697
|
| ''[[:d:Q28360879|David Michael]]''
|
| 1842
| 1913
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5698
|
| ''[[:d:Q28360881|Evan Morgan]]''
|
| 1846
| 1920
| ''[[:d:Q6911498|Morfa Bychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5699
| [[Ficheru:Portrait of John Rhys Morgan, D.D (4670414).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360885|John Rhys Morgan]]''
|
| 1822
| 1900
| ''[[:d:Q6647290|Lisvane]]''
|-
| style='text-align:right'| 5700
|
| ''[[:d:Q28360890|William Morgan]]''
|
| 1819
| 1878
| ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5701
|
| ''[[:d:Q28360900|William Moses]]''
|
| 1742
| 1824
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5702
| [[Ficheru:Owen Griffith Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360904|Owen Griffith Owen]]''
|
| 1847
| 1916
| ''[[:d:Q7131619|Pant Glas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5703
| [[Ficheru:Richard Jones Owen, 'Glaslyn' (5449759) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360913|Richard Jones Owen]]''
|
| 1831
| 1909
| ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5704
|
| ''[[:d:Q28360918|William Owen]]''
|
| 1788
| 1838
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5705
| [[Ficheru:Robert Owen (Eyron Gwyllt Walia).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360916|Robert Owen]]''
|
| 1803
| 1870
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5706
|
| ''[[:d:Q28360923|William Owen]]''
|
| 1789
| 1841
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 5707
| [[Ficheru:Portrait of W. Owen Prysgol (4670429).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361196|William Owen]]''
|
| 1813
| 1893
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5708
|
| ''[[:d:Q28361200|David Parry]]''
|
| 1835
| 1870
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5709
|
| ''[[:d:Q28361205|Harri Parri]]''
|
| 1709
| 1800
| ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 5710
| [[Ficheru:Portrait of Robert Parry neu Robyn Ddu Eryri (4673403).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361334|Robert Parry]]''
|
| 1804
| 1892
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5711
|
| ''[[:d:Q28361336|Thomas Parry]]''
|
|
| 1874
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5712
| [[Ficheru:Portrait of Benjamin Price Cymro Bach (4671821).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361346|Benjamin Price]]''
|
| 1792
| 1854
| ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5713
|
| ''[[:d:Q28361349|David Price]]''
|
| 1804
| 1874
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5714
|
| ''[[:d:Q28361353|Thomas Walter Price]]''
|
| 1829
| 1869
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5715
|
| ''[[:d:Q28361357|John Price]]''
|
| 1803
| 1887
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 5716
|
| ''[[:d:Q28361361|John William Prichard]]''
|
| 1749
| 1829
| ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]''
|-
| style='text-align:right'| 5717
| [[Ficheru:Portrait of William Thomas Rees, 'Alaw Ddu' (4670485).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361371|William Thomas Rees]]''
|
| 1838
| 1904
| ''[[:d:Q20592884|Pwll-y-glaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5718
|
| ''[[:d:Q28361374|Jonathan Owain Reynolds]]''
|
| 1814
| 1891
| ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 5719
|
| ''[[:d:Q28361384|John Richards]]''
|
| 1843
| 1901
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5720
|
| ''[[:d:Q28361388|Griffith Roberts]]''
|
| 1846
| 1915
| ''[[:d:Q5623909|Gwytherin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5721
|
| ''[[:d:Q107582050|George Brinley Evans]]''
|
| 1925
| 2022
| ''[[:d:Q5318603|Dyffryn Cellwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5722
|
| ''[[:d:Q107661809|Sir David Nicholas]]''
| periodista británicu (1930–2022)
| 1930
| 2022
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 5723
|
| ''[[:d:Q107691517|Taffy Owen]]''
|
| 1936
| 2021
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5724
|
| ''[[:d:Q107697068|Richard Jones]]''
|
| 1955
| 2021
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5725
|
| ''[[:d:Q108114994|Benjamin Baynton]]''
|
| 1789
| 1854
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5726
|
| ''[[:d:Q108136770|Robert Roberts]]''
|
| 1674
| 1728
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5727
|
| ''[[:d:Q108217230|David Vaughan Davies]]''
| anatomista británicu (1911–1969)
| 1911
| 1969
| ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5728
| [[Ficheru:Profile Portrait of Henry Foxall.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q108224262|Henry Foxall]]''
|
| 1758
| 1823
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 5729
|
| ''[[:d:Q108243277|Ezzelina Jones]]''
|
| 1921
| 2012
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5730
|
| ''[[:d:Q108300147|Derrick Pritchard Webley]]''
|
| 1922
| 1994
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5731
|
| ''[[:d:Q108308472|Garnet Rees]]''
|
| 1912
| 1990
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5732
|
| ''[[:d:Q108386688|Doris Lindner]]''
|
| 1896
| 1979
| ''[[:d:Q2742075|Llanyre]]''
|-
| style='text-align:right'| 5733
| [[Ficheru:John Fletcher Owen (4050606421).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q108416183|John Fletcher Owen]]''
|
| 1839
| 1924
| ''[[:d:Q6661098|Llanbedr-y-Cennin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5734
|
| ''[[:d:Q108525988|John Charles McLean]]''
|
| 1875
| 1952
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5735
|
| ''[[:d:Q108531511|Alun Gibbard]]''
|
| 1960
| 2025
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5736
|
| ''[[:d:Q108601753|David Rogers Jones]]''
| puyador británicu (1942–2022)
| 1942
| 2022
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5737
| [[Ficheru:Florrie Evans missionary.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q108610241|Annie Florence Evans]]''
|
| 1884
| 1967
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 5738
| [[Ficheru:Thomas William Jones.webp|center|128px]]
| ''[[:d:Q108678888|Thomas William Jones]]''
| marineru galés (1877–1967)
| 1877
| 1967
| ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5739
|
| ''[[:d:Q108686833|Thomas Gruffydd Davies]]''
|
| 1931
| 2019
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 5740
|
| ''[[:d:Q108753145|Robert Morris Evans]]''
|
| 1915
| 2008
| ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5741
|
| ''[[:d:Q108753677|Judith Hockaday]]''
|
| 1929
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5742
|
| ''[[:d:Q108753852|John Glyn Penrhyn Jones]]''
|
| 1921
| 1973
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 5743
|
| ''[[:d:Q108754117|Hywel Geoffrey Lloyd Lloyd-Thomas]]''
|
| 1924
| 2011
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5744
|
| ''[[:d:Q108754201|Arthur Griffith Maitland-Jones]]''
|
| 1890
| 1957
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5745
|
| ''[[:d:Q108754941|Eirwyn Norman Rowlands]]''
|
| 1915
| 2003
| ''[[:d:Q4675083|Acrefair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5746
|
| ''[[:d:Q108755272|Reginald Norman Tattersall]]''
|
| 1914
| 1974
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5747
|
| ''[[:d:Q108885058|Evan Cambria Thomas]]''
|
| 1867
| 1930
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5748
|
| ''[[:d:Q109037476|George Bowen]]''
|
| 1745
| 1814
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5749
|
| ''[[:d:Q109062193|Ann Griffiths]]''
|
| 1934
| 2020
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5750
|
| ''[[:d:Q109276106|Helen Mackay]]''
|
| 1897
| 1973
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5751
|
| ''[[:d:Q109278982|Dewi Arwel Hughes]]''
|
| 1947
| 2017
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5752
|
| ''[[:d:Q109339963|Gerard Dynevor]]''
|
| 1931
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5753
|
| ''[[:d:Q109381288|Shirley Dynevor]]''
| actriz británica
| 1933
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5754
| [[Ficheru:Portrait of NX17395 Warrant-Officer Thomas Fisher, Official Photographer with the Military History and Information Section.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q109479497|Thomas Fisher]]''
| fotógrafu de guerra australianu (1908–1942)
| 1908
| 1942
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5755
|
| ''[[:d:Q109479931|David Morgan]]''
|
| 1833
| 1919
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 5756
|
| ''[[:d:Q109606512|David Roberts Sr.]]''
|
| 1810
| 1881
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5757
|
| ''[[:d:Q109615124|William H. Griffiths]]''
|
| 1851
| 1931
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 5758
|
| ''[[:d:Q109630143|Edward Williams]]''
|
| 1850
| 1934
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5759
|
| ''[[:d:Q109630370|J Gwyndud Jones]]''
|
| 1831
| 1926
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5760
|
| ''[[:d:Q109669301|Rowland Thomas]]''
|
| 1789
| 1856
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5761
|
| ''[[:d:Q109669500|Edward Foulkes]]''
|
| 1850
| 1917
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 5762
|
| ''[[:d:Q109676105|David Hooson]]''
|
| 1926
| 2008
| ''[[:d:Q2745164|Vale of Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5763
|
| ''[[:d:Q109681025|Arthur Beacham]]''
|
| 1913
| 2012
| ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5764
|
| ''[[:d:Q109700497|Tim Wilkinson]]''
|
| 1947
| 2020
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 5765
|
| ''[[:d:Q109732636|Peter A. Griffiths]]''
|
| 1832
| 1911
| ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5766
|
| ''[[:d:Q109735696|Frances Althea Trevor]]''
|
| 1848
| 1906
| ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 5767
|
| ''[[:d:Q109769748|Robert Gwyneddon Davies]]''
|
| 1870
| 1928
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5768
|
| ''[[:d:Q109811832|Edgar Williams Parry]]''
|
| 1919
| 2011
| ''[[:d:Q3396764|Betws Garmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5769
| [[Ficheru:Portrait of Garibaldi Tyler ca. 1907.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q109824414|Garibaldi Tyler]]''
|
| 1866
| 1953
| ''[[:d:Q672693|Carmarthen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5770
|
| ''[[:d:Q109859950|John Richards]]''
|
| 1745
| 1836
| ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5771
|
| ''[[:d:Q109894727|Edward Williams]]''
|
| 1715
| 1795
| ''[[:d:Q6661223|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 5772
|
| ''[[:d:Q110086719|Dafydd Gwilym Davies]]''
|
| 1922
| 2017
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 5773
| [[Ficheru:"Elwedd" (Rev. D Edmondes-Owen as Elwedd) (4541053364).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110103399|David Edmondes Owen]]''
|
| 1866
| 1922
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5774
|
| ''[[:d:Q110107533|Ignatius Williams]]''
|
| 1835
| 1905
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 5775
|
| ''[[:d:Q110160973|Islwyn Morgan Lake]]''
|
| 1925
| 2018
| ''[[:d:Q6661884|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 5776
|
| ''[[:d:Q110182617|Rosalie Gertrude Bray]]''
|
| 1846
| 1938
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 5777
|
| ''[[:d:Q110183271|Winifred Marian Chambers]]''
|
| 1888
| 1979
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5778
|
| ''[[:d:Q110214233|Cyril Hodges]]''
|
| 1915
| 1974
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5779
|
| ''[[:d:Q110214251|Llew Morgan]]''
|
| 1885
| 1960
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 5780
| [[Ficheru:Y Parch. D. Silyn Evans (5292108).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110214277|David Silyn Evans]]''
|
| 1850
| 1930
| ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5781
|
| ''[[:d:Q110214284|John Owen Williams]]''
|
| 1892
| 1973
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 5782
|
| ''[[:d:Q110214288|Leslie Wynne Evans]]''
|
| 1911
| 1985
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5783
|
| ''[[:d:Q110214393|Leonard Charles Evetts]]''
|
| 1909
| 1997
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5784
|
| ''[[:d:Q110292435|Frank Davies]]''
| futbolista británicu (1903–1970)
| 1903
| 1970
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5785
|
| ''[[:d:Q110323565|John Timothy Lewis]]''
|
| 1845
| 1923
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 5786
|
| ''[[:d:Q110424746|Owen Jones]]''
|
| 1811
| 1862
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5787
| [[Ficheru:Donald Alister Griffiths.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q110437612|Donald Alister Griffiths]]''
| zoólogu británicu (1927–2018)
| 1927
| 2018
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5788
|
| ''[[:d:Q110439012|Helene Elizabeth Leach]]''
|
| 1831
| 1910
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 5789
|
| ''[[:d:Q110439382|John Maddocks]]''
|
| 1601
| 1662
| ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]''
|-
| style='text-align:right'| 5790
|
| ''[[:d:Q110442060|William Jones]]''
|
| 1867
| 1915
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5791
|
| ''[[:d:Q110442214|Baldwyn Lloyd Roberts]]''
|
| 1892
| 1945
| ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5792
|
| ''[[:d:Q110458257|Samuel Williams]]''
|
|
| 1876
| ''[[:d:Q3399408|Pontllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 5793
|
| ''[[:d:Q110458597|Ivan Thomas Davies]]''
|
| 1852
| 1931
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5794
|
| ''[[:d:Q110476831|Ian Price]]''
| actor británicu
| 1946
| 2014
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5795
|
| ''[[:d:Q110621082|Taliesin Rees]]''
|
| 1883
| 1963
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 5796
|
| ''[[:d:Q110621616|Thomas Lewis Old]]''
|
| 1885
| 1958
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5797
|
| ''[[:d:Q110621944|John Mortimer Green]]''
|
| 1844
| 1864
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 5798
| [[Ficheru:Ben Morus, of Lampeter (5349014).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110626749|Ben Morus]]''
|
| 1881
| 1913
| ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]''
|-
| style='text-align:right'| 5799
| [[Ficheru:David Owen Thomas (1852–1925).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q110627723|David Owen Thomas]]''
|
| 1852
| 1925
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 5800
|
| ''[[:d:Q110627807|Evan Penllyn Jones]]''
|
| 1839
| 1902
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 5801
|
| ''[[:d:Q110628094|William Saunders Davies]]''
|
| 1815
| 1883
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 5802
|
| ''[[:d:Q110636999|William Pierce Elwy Jones]]''
|
| 1875
| 1926
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5803
|
| ''[[:d:Q110654328|Jabez Evans]]''
|
| 1895
| 1966
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 5804
|
| ''[[:d:Q110663533|William Lewes]]''
|
| 1878
| 1952
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 5805
|
| ''[[:d:Q110663635|John Lias Davies]]''
|
| 1863
| 1934
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5806
|
| ''[[:d:Q110722956|John Lewis]]''
|
| 1815
| 1873
| ''[[:d:Q14508512|Henfynyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5807
| [[Ficheru:Thomas David Evans (Gwernogle 1853-1940).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110724403|Thomas Gwernogle Evans]]''
|
| 1853
| 1940
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5808
|
| ''[[:d:Q110726419|Elizabeth Giffard]]''
|
| 1766
| 1842
| ''[[:d:Q17737897|Nerquis Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 5809
|
| ''[[:d:Q110767143|Arthur Foulkes-Roberts]]''
|
| 1864
| 1941
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5810
|
| ''[[:d:Q110767602|James Ronald Williams]]''
|
| 1899
| 1969
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5811
|
| ''[[:d:Q110768012|David Thomas Salathiel]]''
|
| 1872
| 1947
| ''[[:d:Q8059809|Ystradyfodwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 5812
|
| ''[[:d:Q110768355|William Evans Jones]]''
|
| 1854
| 1938
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5813
|
| ''[[:d:Q110802439|Benjamin Menai Francis]]''
|
| 1864
| 1929
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5814
|
| ''[[:d:Q110805638|John Williams]]''
|
| 1795
| 1856
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5815
|
| ''[[:d:Q110812845|Thomas Bowen]]''
|
| 1792
| 1869
| ''[[:d:Q5047586|Carway]]''
|-
| style='text-align:right'| 5816
|
| ''[[:d:Q110827530|John Tudor]]''
|
| 1877
| 1952
| ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5817
| [[Ficheru:Jennifer Toye.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110863526|Jennifer Toye]]''
|
| 1933
| 2022
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 5818
|
| ''[[:d:Q110897698|George Holmes]]''
| funcionariu británicu
| 1926
| 2025
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5819
|
| ''[[:d:Q110935652|Robert Williams]]''
|
| 1848
| 1918
| ''[[:d:Q8059810|Ystradowen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5820
|
| ''[[:d:Q110952047|John Daniel Evans]]''
|
| 1869
| 1948
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5821
|
| ''[[:d:Q56187142|Hugh Roberts]]''
|
| 1832
| 1907
| ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 5822
|
| ''[[:d:Q56187149|Sion Phylip]]''
|
|
| 1961
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 5823
|
| ''[[:d:Q56187160|Cassie Simon]]''
|
| 1898
| 1989
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 5824
|
| ''[[:d:Q56187161|Tom Williams]]''
|
| 1899
| 1986
| ''[[:d:Q13131789|Temple Bar]]''
|-
| style='text-align:right'| 5825
|
| ''[[:d:Q56187176|David Cynddelw Williams]]''
|
| 1870
| 1942
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5826
|
| ''[[:d:Q56187190|Annie Julian Parry]]''
|
| 1889
| 1972
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 5827
|
| ''[[:d:Q56187231|David Peate]]''
|
| 1831
| 1896
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5828
|
| ''[[:d:Q56187241|Mattie Adele Gwynne Evans]]''
|
| 1908
| 1994
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5829
|
| ''[[:d:Q56187272|Glyn Williams]]''
|
| 1927
| 1982
| ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5830
|
| ''[[:d:Q56187280|Mati Rees]]''
|
| 1902
| 1989
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5831
|
| ''[[:d:Q56187291|David Thomas]]''
|
| 1861
| 1933
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5832
|
| ''[[:d:Q56187302|William Jones]]''
|
| 1852
| 1914
| ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5833
|
| ''[[:d:Q56187325|Robert D. Edwards]]''
|
| 1813
| 1889
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 5834
|
| ''[[:d:Q56187369|Caleb, Brechfa Verses in praise of Chivers]]''
|
| 1819
| 1872
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5835
|
| ''[[:d:Q56187381|John Davies]]''
|
| 1740
| 1821
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 5836
|
| ''[[:d:Q56187415|Daniel Evans]]''
|
| 1803
| 1858
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 5837
|
| ''[[:d:Q56187420|John Thomas Evans]]''
|
| 1869
| 1940
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 5838
|
| ''[[:d:Q56187424|Joseph Evans]]''
|
| 1801
| 1867
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 5839
|
| ''[[:d:Q56187471|Ethel Dora Heins]]''
|
| 1886
| 1933
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 5840
|
| ''[[:d:Q56187527|Evan Jones]]''
|
| 1809
| 1855
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5841
|
| ''[[:d:Q56187543|John Jones]]''
|
| 1782
| 1859
| ''[[:d:Q29504273|Ty Poeth Cottage]]''
|-
| style='text-align:right'| 5842
|
| ''[[:d:Q56187572|William, Llysnewydd Testimonial certificate Lewes]]''
|
| 1746
| 1828
| ''[[:d:Q108464343|Llysnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5843
|
| ''[[:d:Q56187576|H. Isgaer Lewis]]''
|
| 1852
| 1922
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5844
|
| ''[[:d:Q56187626|Job Miles]]''
|
| 1841
| 1914
| ''[[:d:Q25172113|St Brides-super-Ely]]''
|-
| style='text-align:right'| 5845
|
| ''[[:d:Q56187643|Benjamin Joseph Morse]]''
|
| 1899
| 1977
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5846
|
| ''[[:d:Q56187671|Hugh T. Owen]]''
|
| 1837
| 1912
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5847
|
| ''[[:d:Q56187675|Robert Owen]]''
|
| 1796
| 1883
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 5848
| [[Ficheru:Portrait of Dr. David Roberts, 'Dewi Ogwen', of Wrexham (4670497).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56187742|David Roberts]]''
|
| 1818
| 1897
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5849
|
| ''[[:d:Q56187751|Roberts, T. Gwynedd]]''
|
| 1840
| 1920
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5850
|
| ''[[:d:Q56187761|Lewis Christmas, Rev. Simons]]''
|
| 1885
| 1974
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5851
|
| ''[[:d:Q56187789|Richard Tibbott]]''
|
| 1719
| 1798
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5852
|
| ''[[:d:Q56187818|Elizabeth Phillipps Williams]]''
|
| 1825
| 1872
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5853
|
| ''[[:d:Q56187928|William Wynn]]''
|
| 1704
| 1761
| ''[[:d:Q1024935|Harlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 5854
|
| ''[[:d:Q56226224|Steve Kenworthy]]''
|
| 1959
| 2001
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5855
|
| ''[[:d:Q56248408|Glyn Hughes]]''
|
| 1931
| 1995
| ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5856
|
| ''[[:d:Q56248566|George Jones]]''
|
| 1930
| 2017
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5857
|
| ''[[:d:Q56254513|Dennis Griffiths]]''
|
| 1935
| 2005
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5858
|
| ''[[:d:Q56254683|Joe Lloyd]]''
|
| 1910
| 1996
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 5859
|
| ''[[:d:Q56291966|Peter Maurice]]''
|
|
| 1759
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 5860
|
| ''[[:d:Q56374089|James Alfred Vanes]]''
|
| 1853
| 1937
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 5861
|
| ''[[:d:Q56423618|J. Spurgeon]]''
|
| 1934
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5862
| [[Ficheru:Kenneth Bowen (tenor).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q56448683|Kenneth Bowen]]''
|
| 1932
| 2018
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5863
| [[Ficheru:Alice Bunting (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56517052|Alice Bunting]]''
|
| 1881
| 1964
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 5864
| [[Ficheru:Benjamin Roos, Parys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56569685|Benjamin Roose]]''
|
| 1820
| 1879
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 5865
| [[Ficheru:Wynne Brownlow.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56596108|Brownlow Wynne Cumming]]''
|
| 1815
| 1882
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 5866
|
| ''[[:d:Q56599693|Eddie Beynon]]''
|
| 1924
| 2002
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5867
|
| ''[[:d:Q56611801|John Henry Davies]]''
|
| 1850
| 1893
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 5868
| [[Ficheru:Catherine Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56650872|Catherine Lewis]]''
|
| 1570
| 1615
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5869
| [[Ficheru:Catherine Owen, daughter Lewis Anwyl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56651111|Catherine Anwyl]]''
|
| 1628
| 1685
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5870
| [[Ficheru:Charles Martin Strick Humphreys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56651238|Charles Martin Strick Humphreys]]''
|
| 1862
| 1934
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5871
| [[Ficheru:Ebenezer Cooper, Llangollen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56651639|Ebenezer Cooper]]''
|
| 1800
| 1863
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 5872
|
| ''[[:d:Q56663821|Howell Gwynne]]''
|
| 1668
| 1708
| ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5873
| [[Ficheru:Lady M.E. Hamlyn Williams & Sir H. Drummond.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56676566|Mary Eleanor Hamlyn-Williams]]''
|
| 1825
| 1872
| ''[[:d:Q13131061|Edwinsford]]''
|-
| style='text-align:right'| 5874
| [[Ficheru:Margaret Wynne (1722 -).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56685080|Margaret Wynne]]''
|
| 1722
| 1761
| ''[[:d:Q17744479|Garthewin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5875
| [[Ficheru:Revd John Wilson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56739671|John Wilson]]''
|
| 1682
| 1728
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5876
| [[Ficheru:Thos Williams, JP, Gwaelodygarth 1823-03.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56753204|Thomas Williams]]''
|
| 1823
| 1903
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5877
|
| ''[[:d:Q56798470|Gareth Crwys-Williams]]''
|
| 1907
| 1970
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 5878
|
| ''[[:d:Q56809237|Charlie Kelsall]]''
| futbolista británicu
| 1921
| 2019
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 5879
|
| ''[[:d:Q56811976|Gib Bellis]]''
|
| 1919
| 2000
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 5880
|
| ''[[:d:Q56849322|James Lawton]]''
|
| 1943
| 2018
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5881
|
| ''[[:d:Q56868240|Isaac Jones]]''
|
| 1835
| 1899
| ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]''
|-
| style='text-align:right'| 5882
|
| ''[[:d:Q56885702|William James Orville-Thomas]]''
|
| 1921
| 2009
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5883
|
| ''[[:d:Q57156069|William Bernard Ready]]''
| bibliotecariu canadianu (1914–1981)
| 1914
| 1981
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5884
|
| ''[[:d:Q57239164|Trevor Peck]]''
|
| 1938
| 2014
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5885
|
| ''[[:d:Q57293437|Charles Henry Pugh]]''
|
| 1840
| 1901
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5886
|
| ''[[:d:Q57342401|Dennis Callan]]''
|
| 1932
| 2006
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5887
| [[Ficheru:Dr Thomas Eyton-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57342446|Thomas Eyton-Jones]]''
|
| 1832
| 1893
| ''[[:d:Q3399915|Llangar]]''
|-
| style='text-align:right'| 5888
| [[Ficheru:Duncan, John William (1903 cricket first X1 team photo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57418933|John William Duncan]]''
|
| 1885
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5889
|
| ''[[:d:Q57449691|Benjamin Parry]]''
|
| 1835
| 1910
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 5890
|
| ''[[:d:Q57498379|Joseph Williams]]''
|
|
| 1903
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 5891
|
| ''[[:d:Q57541918|Robin Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1950–2018)
| 1950
| 2018
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 5892
|
| ''[[:d:Q57579739|Brian S. Osborne]]''
|
| 1938
| 2026
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 5893
|
| ''[[:d:Q57725826|Ted Gorin]]''
|
| 1924
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5894
|
| ''[[:d:Q57725863|Stan Griffiths]]''
|
| 1911
| 2003
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 5895
|
| ''[[:d:Q57725868|Wyn Griffiths]]''
|
| 1919
| 2006
| ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5896
|
| ''[[:d:Q57729457|Noel Phillips]]''
|
| 1883
| 1961
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5897
|
| ''[[:d:Q58174217|Joe Hillier]]''
|
| 1907
| 1979
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 5898
|
| ''[[:d:Q58174859|Emlyn John]]''
| futbolista galés (1907–1962)
| 1907
| 1962
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5899
|
| ''[[:d:Q58241482|Wyndraeth Morris-Jones]]''
| politólogu británicu (1918–1999)
| 1918
| 1999
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5900
|
| ''[[:d:Q58331721|Margaret Roberts]]''
|
| 1833
| 1919
| ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5901
|
| ''[[:d:Q58365710|Frank Arthur Morgan]]''
|
| 1844
| 1907
| ''[[:d:Q14538499|Llanrhidian]]''
|-
| style='text-align:right'| 5902
|
| ''[[:d:Q58456635|Dave Ridley]]''
|
| 1916
| 1998
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5903
|
| ''[[:d:Q58483511|George G. Bywater]]''
| clérigu estauxunidense (1828–1898)
| 1828
| 1898
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 5904
|
| ''[[:d:Q58689968|Thomas Salusbury]]''
|
| 1625<br/>1620
| 1665
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5905
|
| ''[[:d:Q58756929|Thelma Rodgers]]''
|
| 1947
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5906
|
| ''[[:d:Q58815528|Idris Miles]]''
|
| 1908
| 1983
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5907
|
| ''[[:d:Q58815533|Ivor Llewellyn Brace]]''
|
| 1898
| 1952
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5908
|
| ''[[:d:Q58830228|Gwyneth Alva Challis]]''
|
| 1930
| 2010
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 5909
| [[Ficheru:Worrall 1899.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q58892217|Thomas Frederick Worrall]]''
|
| 1872
| 1957
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5910
|
| ''[[:d:Q58894968|Jim Atherton]]''
|
| 1923
| 2010
| [[Queensferry]]
|-
| style='text-align:right'| 5911
|
| ''[[:d:Q58895039|Griff Norman]]''
|
| 1926
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5912
|
| ''[[:d:Q58895046|Ken Oakley]]''
|
| 1929
| 2017
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 5913
|
| ''[[:d:Q58928487|Tommy Paget]]''
|
| 1909
| 1960
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5914
|
| ''[[:d:Q58973187|Terry Gooding]]''
|
| 1931
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5915
|
| ''[[:d:Q59132436|Harry Parfitt]]''
|
| 1929
| 2012
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5916
|
| ''[[:d:Q59180819|Tony Pickrell]]''
|
| 1942
| 2015
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5917
|
| ''[[:d:Q59205109|Cecil Pritchard]]''
|
| 1902
| 1966
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 5918
|
| ''[[:d:Q59305320|Flora Forster]]''
| profesora británica (1896–1981)
| 1896
| 1981
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5919
| [[Ficheru:Mary Bevan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q59347218|Mary Bevan]]''
|
|
| 1819
| ''[[:d:Q13128012|Dyffryn Aeron]]''
|-
| style='text-align:right'| 5920
|
| ''[[:d:Q59463318|Owen Francis]]''
|
| 1879
| 1936
| ''[[:d:Q20598098|Cwm Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5921
|
| ''[[:d:Q20804796|Thomas Morgan Thomas]]''
|
| 1828
| 1884
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5922
| [[Ficheru:Tom Price, Merthyr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804797|Thomas Price]]''
|
| 1857
| 1925
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 5923
|
| ''[[:d:Q20804801|Thomas Roberts]]''
| imprentador galés (1735–1804)
| 1735
| 1804
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5924
|
| ''[[:d:Q20804806|Thomas Thomas]]''
|
| 1839
| 1888
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5925
|
| ''[[:d:Q20804807|Thomas Walters]]''
|
| 1729
| 1794
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5926
|
| ''[[:d:Q20804804|Thomas Rowland]]''
|
| 1824
| 1884
| ''[[:d:Q10990404|Llanfor]]''
|-
| style='text-align:right'| 5927
|
| ''[[:d:Q20804810|Tom Bryant]]''
|
| 1882
| 1946
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5928
|
| ''[[:d:Q20804808|Timothy Thomas]]''
|
| 1694
| 1751
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5929
|
| ''[[:d:Q20804809|Timothy Thomas]]''
|
| 1721
| 1768
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 5930
|
| ''[[:d:Q20804819|William Arthur Jones]]''
|
| 1892
| 1970
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5931
|
| ''[[:d:Q20804822|William Emyr Williams]]''
|
| 1889
| 1958
| ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5932
|
| ''[[:d:Q20804826|William Gilbert Williams]]''
|
| 1874
| 1966
| ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5933
| [[Ficheru:William George-brawd DLlG.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804824|William George]]''
|
| 1865
| 1967
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5934
|
| ''[[:d:Q20804830|William Morgan Roberts]]''
|
| 1853
| 1923
| ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5935
| [[Ficheru:William Morris Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804831|William Morris Lewis]]''
|
| 1839
| 1917
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 5936
|
| ''[[:d:Q20804828|William Griffiths]]''
| llibreru galés (1898–1962)
| 1898
| 1962
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5937
|
| ''[[:d:Q20804834|William Saunders]]''
|
| 1871
| 1950
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5938
|
| ''[[:d:Q20804835|William Richard Williams]]''
|
| 1879
| 1961
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5939
|
| ''[[:d:Q20804832|William Rhys Watkin]]''
|
| 1875
| 1947
| ''[[:d:Q8054082|Ynystawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 5940
| [[Ficheru:Revd William Roberts, Utica (1809-87) NLW3361775.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804833|William Roberts]]''
|
| 1809
| 1887
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5941
|
| ''[[:d:Q20804838|Winifred Mair Griffiths]]''
|
| 1916
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5942
|
| ''[[:d:Q20807044|Sammy Brett]]''
|
| 1879
| 1939
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5943
|
| ''[[:d:Q20810495|Silvanus Bevan]]''
|
| 1661
| 1725
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5944
|
| ''[[:d:Q20811066|Richard Lewis Jenkins]]''
|
| 1815
| 1883
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5945
|
| ''[[:d:Q20811173|Thomas Lewis]]''
|
| 1821
| 1897
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5946
|
| ''[[:d:Q20811188|Lewis Lloyd]]''
|
| 1842
| 1902
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 5947
|
| ''[[:d:Q20821090|Bertie George Charles]]''
| archiveru galés (1908–2000)
| 1908
| 2000
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5948
|
| ''[[:d:Q20821089|Arthur Hughes]]''
| escritor galés (1878–1965)
| 1878
| 1965
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5949
|
| ''[[:d:Q20821095|Daniel Howell Williams]]''
|
| 1894
| 1963
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5950
| [[Ficheru:Plant y Goedwig (Bowen Rees).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821092|Bowen Rees]]''
|
| 1857
| 1929
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 5951
|
| ''[[:d:Q20821093|Clifford Phillips]]''
|
| 1914
| 1984
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 5952
|
| ''[[:d:Q20821098|David Christopher Davies]]''
|
| 1878
| 1958
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5953
|
| ''[[:d:Q20821099|David Cledlyn Evans]]''
|
| 1858
| 1940
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5954
|
| ''[[:d:Q20821097|David Brynmor Anthony]]''
|
| 1886
| 1966
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5955
|
| ''[[:d:Q20821102|David Griffith]]''
|
| 1841
| 1910
| ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5956
|
| ''[[:d:Q20821103|David Hughes]]''
|
| 1794
| 1862
| ''[[:d:Q12834837|Bryneglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5957
| [[Ficheru:Rev. D. Delta Evans editor of The christian life. (5449744) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821100|David Delta Evans]]''
|
| 1866
| 1948
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5958
|
| ''[[:d:Q20821101|David Evans]]''
|
| 1886
| 1968
| ''[[:d:Q4923809|Blaenffos]]''
|-
| style='text-align:right'| 5959
| [[Ficheru:David Owen Jones (1856-1903).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821106|David Owen Jones]]''
|
| 1856
| 1903
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5960
|
| ''[[:d:Q20821107|David Owen Roberts]]''
| pedagogu británicu (1888–1958)
| 1888
| 1958
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5961
|
| ''[[:d:Q20821104|David Hughes]]''
|
| 1800
| 1849
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 5962
|
| ''[[:d:Q20821105|David Jones]]''
|
| 1834
| 1890
| ''[[:d:Q13129633|Llanblethian]]''
|-
| style='text-align:right'| 5963
|
| ''[[:d:Q20821110|David Rowland Hughes]]''
|
| 1874
| 1953
| ''[[:d:Q6729299|Maesglas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5964
|
| ''[[:d:Q20821109|David Phillips]]''
|
| 1874
| 1951
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5965
|
| ''[[:d:Q20821112|David Thomas Glyndŵr Richards]]''
|
| 1879
| 1956
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 5966
|
| ''[[:d:Q20821113|David Williams]]''
| encuadernador galés (1702–1779)
| 1702
| 1779
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5967
| [[Ficheru:Dr Edward Jones Dolgellau.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821119|Edward Jones]]''
|
| 1834
| 1900
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5968
|
| ''[[:d:Q20821117|Edmund Evans]]''
|
| 1791
| 1864
| ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5969
|
| ''[[:d:Q20821122|Edward Owen Humphreys]]''
|
| 1899
| 1959
| ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5970
|
| ''[[:d:Q20821123|Edward Williams]]''
|
| 1818
| 1880
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 5971
|
| ''[[:d:Q20821120|Edward Lewis Ellis]]''
|
| 1922
| 2008
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5972
|
| ''[[:d:Q20821121|Edward Owen]]''
|
| 1853
| 1943
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 5973
|
| ''[[:d:Q20821127|Eurys Rolant]]''
|
| 1926
| 2006
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5974
|
| ''[[:d:Q20821124|Edward Williams]]''
| maestru forxador británicu
| 1826
| 1886
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5975
|
| ''[[:d:Q20821130|Evan Lewis]]''
|
| 1788
| 1864
| ''[[:d:Q55869864|Cwm Gwanas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5976
|
| ''[[:d:Q20821131|Evan Lloyd]]''
|
| 1800
| 1879
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 5977
|
| ''[[:d:Q20821129|Evan Jenkins]]''
|
| 1781
| 1863
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 5978
|
| ''[[:d:Q20821135|Frank Treharne James]]''
|
| 1861
| 1942
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5979
|
| ''[[:d:Q20821132|Evan Roberts]]''
|
| 1836
| 1918
| ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]''
|-
| style='text-align:right'| 5980
| [[Ficheru:Portrait of Griffith Rowlands Esqr (4669928) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821138|Griffith Rowlands]]''
|
| 1761
| 1828
| ''[[:d:Q1024935|Harlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 5981
|
| ''[[:d:Q20821136|Garfield Hopkin Hughes]]''
|
| 1912
| 1969
| ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5982
|
| ''[[:d:Q20821142|Henry Morgan Stafford Thomas]]''
|
| 1896
| 1968
| ''[[:d:Q4923162|Blackmill]]''
|-
| style='text-align:right'| 5983
|
| ''[[:d:Q20821143|Howel Harris Hughes]]''
|
| 1873
| 1956
| ''[[:d:Q13129624|Llanfair-Mathafarn-Eithaf]]''
|-
| style='text-align:right'| 5984
|
| ''[[:d:Q20821141|Henry Gethin Lewis]]''
|
| 1872
| 1945
| ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5985
| [[Ficheru:Revd Hugh Jones, Liverpool (1830-1911) NLW3361796.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821146|Hugh Jones]]''
| ministru galés (1830–1911)
| 1830
| 1911
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5986
| [[Ficheru:Portrait of Dr. Hugh Jones (of Llangollen) (4670596).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821147|Hugh Jones]]''
|
| 1831
| 1883
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 5987
| [[Ficheru:Howell T. Evans fishing in the Aeron river (5449712).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821144|Howell Evans]]''
|
| 1877
| 1950
| ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]''
|-
| style='text-align:right'| 5988
|
| ''[[:d:Q20821145|Hugh John Owen]]''
|
| 1880
| 1961
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 5989
|
| ''[[:d:Q20821150|Hugh Williams]]''
|
| 1796
| 1874
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5990
|
| ''[[:d:Q20821151|Hugh Williams]]''
|
| 1862
| 1953
| ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]''
|-
| style='text-align:right'| 5991
|
| ''[[:d:Q20821148|Hugh Jones]]''
|
| 1845
| 1891
| ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5992
|
| ''[[:d:Q20821149|Hugh Thomas Davies]]''
|
| 1881
| 1969
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5993
|
| ''[[:d:Q20821154|James Cornelius Morrice]]''
|
| 1874
| 1953
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5994
|
| ''[[:d:Q20821155|T. I. Jeffreys Jones]]''
|
| 1909
| 1967
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 5995
|
| ''[[:d:Q20821152|Humphrey Rowland Jones]]''
|
| 1832
| 1895
| ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5996
|
| ''[[:d:Q20821153|Irwyn Ranald Walters]]''
|
| 1902
| 1992
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5997
|
| ''[[:d:Q20821158|John Eiddon Jones]]''
|
| 1841
| 1903
| ''[[:d:Q13131064|Rhydymain]]''
|-
| style='text-align:right'| 5998
| [[Ficheru:John Evans, Archddiacon Meirionnydd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821159|John Evans]]''
|
| 1815
| 1891
| ''[[:d:Q3402179|Llanfair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5999
|
| ''[[:d:Q20821156|John Davies]]''
|
| 1882
| 1937
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 6000
|
| ''[[:d:Q20821157|John Edward Jones]]''
|
| 1886
| 1934
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6001
|
| ''[[:d:Q20821163|John James]]''
|
| 1815
| 1851
| ''[[:d:Q3403327|Colwinston]]''
|-
| style='text-align:right'| 6002
|
| ''[[:d:Q20821161|John Ithel Jones]]''
|
| 1911
| 1980
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6003
|
| ''[[:d:Q20821166|John Jones Owen]]''
| músicu británicu (1876–1947)
| 1876
| 1947
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6004
|
| ''[[:d:Q20821167|John Lloyd]]''
|
| 1885
| 1964
| ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6005
|
| ''[[:d:Q20821164|John James Jones]]''
|
| 1892
| 1957
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 6006
|
| ''[[:d:Q20821165|John John Williams]]''
|
| 1884
| 1950
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 6007
|
| ''[[:d:Q20821170|John Rhaiadore Evans]]''
|
| 1790
| 1850
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6008
|
| ''[[:d:Q20821171|John Roberts]]''
|
| 1910
| 1984
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6009
|
| ''[[:d:Q20821168|John Mather Jones]]''
|
| 1826
| 1874
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6010
|
| ''[[:d:Q20821169|John Pierce]]''
|
| 1889
| 1955
| ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6011
|
| ''[[:d:Q20821178|John Victor Evans]]''
|
| 1895
| 1957
| ''[[:d:Q5197238|Cwmdare]]''
|-
| style='text-align:right'| 6012
|
| ''[[:d:Q20821177|John Thomas]]''
|
| 1886
| 1933
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 6013
|
| ''[[:d:Q20821182|John Williams]]''
|
| 1747
| 1831
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 6014
|
| ''[[:d:Q20821183|John Williams]]''
| ministru estauxunidense (1768–1825)
| 1768
| 1825
| ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6015
| [[Ficheru:Y Fainc Sglodion (page 6 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821180|John William Jones]]''
|
| 1883
| 1954
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6016
|
| ''[[:d:Q20821186|William Jones]]''
| políticu galés (1888–1961)
| 1888
| 1961
| ''[[:d:Q5530467|Gellifor]]''
|-
| style='text-align:right'| 6017
|
| ''[[:d:Q20821185|John Williams]]''
|
| 1856
| 1917
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 6018
|
| ''[[:d:Q20821189|Lewis John Thomas]]''
|
| 1883
| 1970
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 6019
|
| ''[[:d:Q33821432|Keith Huntley]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 1995
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6020
|
| ''[[:d:Q33825302|Les Orphan]]''
|
| 1923
| 1995
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6021
| [[Ficheru:John Francon Williams 1854-1911 Commemorative Plaque.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q35160552|John Francon Williams]]''
|
| 1854
| 1911
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 6022
|
| ''[[:d:Q35695307|Enoch Rowland Jones]]''
| músicu galés (1912–1978)
| 1912
| 1978
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6023
|
| ''[[:d:Q37347750|David Humphrey Jones]]''
| impresor galés (1842–1904)
| 1842
| 1904
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6024
|
| ''[[:d:Q37509560|David Rice Rees]]''
|
| 1787
| 1856
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6025
|
| ''[[:d:Q37663328|John Bird]]''
|
| 1761
| 1840
| ''[[:d:Q1035742|Cardiff Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6026
|
| ''[[:d:Q37725178|Gary Roach]]''
|
| 1933
| 2012
| ''[[:d:Q7164547|Penpedairheol]]''
|-
| style='text-align:right'| 6027
|
| ''[[:d:Q37804072|Evan Jones]]''
|
| 1830
| 1918
| ''[[:d:Q3404510|Llangian]]''
|-
| style='text-align:right'| 6028
|
| ''[[:d:Q37826665|Josiah Thomas]]''
|
| 1830
| 1905
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6029
|
| ''[[:d:Q37892401|Henry Hughes]]''
|
| 1808
| 1892
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 6030
|
| ''[[:d:Q38009527|David O'Brien Owen]]''
|
| 1855
| 1920
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6031
|
| ''[[:d:Q38170780|William Watkin Davies]]''
|
| 1895
| 1973
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6032
| [[Ficheru:Yr Athro Noel Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q38209921|Noel Lloyd]]''
|
| 1946
| 2019
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6033
|
| ''[[:d:Q38216587|Marie Trevelyan]]''
|
| 1853
| 1922
| ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]''
|-
| style='text-align:right'| 6034
|
| ''[[:d:Q38606122|Emily Davis]]''
| cantante d'ópera galesa (1900–1966)
| 1900
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6035
|
| ''[[:d:Q38686224|Alison Bielski]]''
|
| 1925
| 2014
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6036
|
| ''[[:d:Q38898929|Paul Dickson]]''
| realizador galés (1920–2011)
| 1920
| 2011
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6037
|
| ''[[:d:Q39039624|Billy Moore]]''
|
| 1912
| 2002
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6038
|
| ''[[:d:Q39039625|Derek Williams]]''
|
| 1934
| 2014
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 6039
|
| ''[[:d:Q39040013|Peter Elias Jones]]''
|
| 1943
| 2010
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 6040
|
| ''[[:d:Q39040026|Mary Vaughan Jones]]''
|
| 1917
| 2002
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6041
|
| ''[[:d:Q39078711|Albert Derrick]]''
| futbolista galés (1908–1975)
| 1908
| 1975
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6042
|
| ''[[:d:Q39078898|Sam Davies]]''
|
| 1894
| 1972
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6043
|
| ''[[:d:Q39078897|Glyn Davies]]''
|
| 1909
| 1985
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6044
|
| ''[[:d:Q39078904|Roy McDonald]]''
|
| 1896
| 1970
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6045
|
| ''[[:d:Q39078905|George Wheeler]]''
| futbolista británicu
| 1910
| 1995
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6046
|
| ''[[:d:Q39078914|Peter Davies]]''
| futbolista galés
| 1936
| 2023
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6047
|
| ''[[:d:Q39078917|Les Jones]]''
|
| 1922
| 1983
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6048
|
| ''[[:d:Q39295246|Sir Edmund Buckley, 2nd Baronet]]''
|
| 1861
| 1919
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6049
|
| ''[[:d:Q40889067|Basil Cottle]]''
|
| 1917
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6050
|
| ''[[:d:Q41019354|Mary Collins-Powell]]''
| direutora d'orquesta galesa (1928–1997)
| 1928
| 1997
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6051
|
| ''[[:d:Q41767537|Christopher Vaughan Edwards]]''
| militar galés (1875–1955)
| 1875
| 1955
| [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]]
|-
| style='text-align:right'| 6052
|
| ''[[:d:Q42186286|William Powell]]''
| diáconu galés (1705–1780)
| 1705
| 1780
| ''[[:d:Q6964304|Nanteos]]''
|-
| style='text-align:right'| 6053
|
| ''[[:d:Q42434789|Archie Ridley]]''
| xugador de críquet neozelandés (1869–1950)
| 1869
| 1950
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 6054
|
| ''[[:d:Q42774158|Colin St Clair Oakes]]''
| arquiteutu británicu
| 1908
| 1971
| ''[[:d:Q16901177|Tanyfron]]''
|-
| style='text-align:right'| 6055
|
| ''[[:d:Q43127454|Irwin John David Bevan]]''
| artista británicu (1852–1940)
| 1852
| 1940
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6056
|
| ''[[:d:Q43132155|Charles Jones]]''
|
| 1836
| 1892
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6057
|
| ''[[:d:Q43260453|Tony O'Connor]]''
|
| 1934
| 2015
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6058
|
| ''[[:d:Q43304180|Philip Henry Egerton]]''
|
| 1824
| 1893
| ''[[:d:Q3406264|Gresford]]''
|-
| style='text-align:right'| 6059
| [[Ficheru:Mary De la Beche Nicholl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q43371054|Mary De la Beche Nicholl]]''
|
| 1839
| 1922
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6060
|
| ''[[:d:Q43538963|Wenna]]''
|
| 600
| 544
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 6061
| [[Ficheru:Cpl William Dempster.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q43580958|William Dempster]]''
|
| 1876
| 1964
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6062
|
| ''[[:d:Q43761704|M.P. Harris]]''
| ornitólogu británicu
| 1939
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6063
|
| ''[[:d:Q44633113|Fred Condrey]]''
| futbolista galés (1883–1952)
| 1883
| 1952
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6064
|
| ''[[:d:Q44691153|William Powell]]''
|
| 1815
| 1878
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6065
| [[Ficheru:Dewi Cynon (David Davies 1853-1937).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q45048920|Dewi Cynon]]''
| músicu galés
| 1853
| 1937
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6066
|
| ''[[:d:Q45300946|J. Gwynn Williams]]''
|
| 1924
| 2017
| ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 6067
|
| ''[[:d:Q45831939|Arthur Watkyn]]''
|
| 1907
| 1965
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6068
|
| ''[[:d:Q45972376|Mary Thomas]]''
| cantante d'ópera británica
| 1932
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6069
|
| ''[[:d:Q46194169|Charles Henry Clements]]''
| músicu galés (1898–1983)
| 1898
| 1983
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6070
|
| ''[[:d:Q46231570|Samuel Homfray]]''
|
| 1795
| 1883
| ''[[:d:Q3406657|Penydarren]]''
|-
| style='text-align:right'| 6071
|
| ''[[:d:Q47015455|Francis Huntly Griffith]]''
|
| 1885
| 1958
| ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]''
|-
| style='text-align:right'| 6072
|
| ''[[:d:Q47116012|J. Aelwyn Roberts]]''
|
| 1918
| 2018
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 6073
|
| ''[[:d:Q47120646|Ena Thomas]]''
|
| 1935
| 2020
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6074
|
| ''[[:d:Q47120904|Heulwen Hâf]]''
|
| 1944
| 2018
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 6075
| [[Ficheru:R Gwynn Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47121066|R. Gwynn Davies]]''
|
| 1920
| 2007
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6076
|
| ''[[:d:Q47121085|T. Ceiri Griffith]]''
|
| 1925
| 2016
| ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6077
|
| ''[[:d:Q47121249|Cledwyn Jones]]''
|
| 1923
| 2022
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6078
|
| ''[[:d:Q47121859|Nansi Selwood]]''
|
| 1921
| 2017
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6079
|
| ''[[:d:Q47122648|Gwyn Erfyl]]''
|
| 1924
| 2007
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6080
| [[Ficheru:Dwy Goron Eirwyn .jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47122741|Eirwyn George]]''
| poeta británicu
| 1936
| 2026
| ''[[:d:Q20007221|Tufton]]''
|-
| style='text-align:right'| 6081
|
| ''[[:d:Q47123094|Emyr Wyn Jones]]''
|
| 1907
| 1999
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6082
|
| ''[[:d:Q47123304|Idris Charles]]''
|
| 1947
| 2021
| ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6083
|
| ''[[:d:Q47123476|Gilmor Griffiths]]''
|
| 1917
| 1985
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6084
|
| ''[[:d:Q47124236|Mair Garnon]]''
|
| 1928
| 2022
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 6085
|
| ''[[:d:Q47124259|Anthony Packer]]''
|
| 1940
| 2014
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 6086
|
| ''[[:d:Q47124788|Emyr Hywel]]''
|
|
| 2018
| ''[[:d:Q14508468|Blaenporth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6087
| [[Ficheru:Dafydd Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47125330|Dafydd Owen]]''
|
| 1919
| 2002
| ''[[:d:Q13126438|Bylchau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6088
| [[Ficheru:S. Minwel Tibbott.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47125612|S. Minwel Tibbott]]''
|
| 1936
| 1998
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6089
|
| ''[[:d:Q47125622|Ieuan Gwynedd Jones]]''
|
| 1920
| 2018
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 6090
|
| ''[[:d:Q47125703|Gwynedd O. Pierce]]''
|
| 1921
| 2022
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 6091
|
| ''[[:d:Q47125779|John Owen Huws]]''
|
| 1951
| 2001
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6092
|
| ''[[:d:Q47126028|Merfyn Jones]]''
|
| 1916
| 1998
| ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6093
|
| ''[[:d:Q47126053|Islwyn Williams]]''
|
| 1917
| 1988
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6094
|
| ''[[:d:Q47126652|Angharad Jones]]''
|
| 1962
| 2010
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6095
| [[Ficheru:J. Towyn Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47127197|J. Towyn Jones]]''
|
| 1942
| 2019
| ''[[:d:Q13126548|Capel Iwan]]''<br/>''[[:d:Q4941233|Boncath]]''
|-
| style='text-align:right'| 6096
|
| ''[[:d:Q47127962|G. Melvyn Howe]]''
|
| 1920
| 2012
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6097
|
| ''[[:d:Q47128817|Vivian Jones]]''
|
|
| 2021
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6098
|
| ''[[:d:Q47129647|Patti Flynn]]''
|
| 1937
| 2020
| ''[[:d:Q3398900|Tiger Bay]]''
|-
| style='text-align:right'| 6099
|
| ''[[:d:Q47129851|Teleri Bevan]]''
|
| 1931
| 2020
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6100
|
| ''[[:d:Q47129879|Dai Rees Davies]]''
|
|
| 2020
| ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 6101
|
| ''[[:d:Q47130540|Morfydd E. Owen]]''
|
| 1936
| 2024
| ''[[:d:Q8564160|Fochriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6102
|
| ''[[:d:Q47179942|Llwchaiarn]]''
| monxu galés (580–640)
| 580
| 640
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6103
|
| ''[[:d:Q47309379|Hugh Thomas]]''
|
| 1964
| 2022
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6104
|
| ''[[:d:Q47458804|Gary Pickford-Hopkins]]''
|
| 1948
| 2013
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6105
| [[Ficheru:Paula Gellibrand.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47459774|Paula Gellibrand]]''
|
| 1898
| 1986
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6106
| [[Ficheru:Olwen Lloyd George a Capt T J Carey Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47460742|Thomas Carey-Evans]]''
|
| 1884
| 1947
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 6107
|
| ''[[:d:Q47467076|Horace Debenham]]''
| remeru británicu (1903–1993)
| 1903
| 1993
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 6108
|
| ''[[:d:Q47476985|Frank Williams]]''
|
| 1917
| 1978
| ''[[:d:Q7114024|Overton]]''
|-
| style='text-align:right'| 6109
|
| ''[[:d:Q47541497|Walter Morgan]]''
|
| 1821
| 1903
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6110
|
| ''[[:d:Q48794179|Honor Arundel]]''
| novelista británica (1919–1973)
| 1919
| 1973
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 6111
|
| ''[[:d:Q48817063|Albert Gower-Rees]]''
|
| 1880
| 1956
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6112
|
| ''[[:d:Q49679357|Cyril Mossford]]''
|
| 1903
| 1968
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6113
|
| ''[[:d:Q49995733|Catherine Lynch]]''
|
| 1880
| 1908
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6114
|
| ''[[:d:Q50015148|John Walford McLean]]''
| odontólogu británicu (1925–2009)
| 1925
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6115
|
| ''[[:d:Q50131942|Trefor Selway]]''
|
| 1931
| 2018
| ''[[:d:Q3406258|Pandy Tudur]]''
|-
| style='text-align:right'| 6116
|
| ''[[:d:Q50136388|Howard Sheppeard]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2021
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6117
|
| ''[[:d:Q50169885|Thomas Price]]''
| fotógrafu neozelandés
| 1838
| 1928
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 6118
| [[Ficheru:Lloyd Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662529|Lloyd Jones]]''
| escritor británicu
| 1951
| 2026
| ''[[:d:Q5623909|Gwytherin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6119
| [[Ficheru:Lloyd Kenyon, 1st Baron Kenyon by William Davison.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662537|Lloyd Kenyon]]''
|
| 1732
| 1802
| ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 6120
|
| ''[[:d:Q6662819|Lloyd Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1933–2017)
| 1933
| 2017
| ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]''
|-
| style='text-align:right'| 6121
|
| ''[[:d:Q6662817|Lloyd Williams]]''
| xugador de críquet galés (1925–2007)
| 1925
| 2007
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 6122
|
| ''[[:d:Q6662995|Llywelyn Siôn]]''
|
| 1540
| 1615
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''<br/>''[[:d:Q39011804|Llangewydd Castle, Laleston]]''
|-
| style='text-align:right'| 6123
|
| ''[[:d:Q6674884|Lonza Bowdler]]''
| xugador de rugbi union galés (1901–1962)
| 1901
| 1962
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 6124
| [[Ficheru:Louis Dyke.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6687073|Louis Dyke]]''
| xugador de rugbi union británicu (1888–1961)
| 1888
| 1961
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6125
|
| ''[[:d:Q6688546|Louisa Nott-Bower]]''
| arquera británica (1861–1925)
| 1861
| 1925
| ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]''
|-
| style='text-align:right'| 6126
| [[Ficheru:Mr. Lyn Harding LCCN2014692774 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6708323|Lyn Harding]]''
| actor británicu (1867–1952)
| 1867
| 1952
| ''[[:d:Q7587366|St Brides Wentloog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6127
|
| ''[[:d:Q6708330|Lyn James]]''
| actriz británica (1935–2017)
| 1929
| 2017
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 6128
|
| ''[[:d:Q6708817|Lynette Davies]]''
| actriz británica (1948–1993)
| 1948
| 1993
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6129
|
| ''[[:d:Q6709269|Lynn Ungoed-Thomas]]''
|
| 1904
| 1972
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6130
|
| ''[[:d:Q6709334|Lynne Carol]]''
| actriz galesa (1914–1990)
| 1914
| 1990
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 6131
|
| ''[[:d:Q6728347|Madoline Thomas]]''
| actriz galesa (1890–1989)
| 1890
| 1989
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 6132
|
| ''[[:d:Q6735137|Mai Jones]]''
|
| 1899
| 1960
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6133
|
| ''[[:d:Q6740608|Mal Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 1969
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6134
|
| ''[[:d:Q6742252|Malcolm Collins]]''
| boxeador galés
| 1935
| 2021
| ''[[:d:Q5033865|Canton]]''
|-
| style='text-align:right'| 6135
|
| ''[[:d:Q6742267|Malcolm Davies]]''
|
| 1926
| 2011
| ''[[:d:Q5197244|Cwmfelin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6136
|
| ''[[:d:Q6742531|Malcolm Nash]]''
| xugador de críquet galés
| 1945
| 2019
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 6137
|
| ''[[:d:Q6742570|Malcolm Price]]''
|
| 1937
| 2024
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 6138
|
| ''[[:d:Q6742678|Malcolm Uphill]]''
|
| 1935
| 1999
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 6139
|
| ''[[:d:Q6742681|Malcolm Vaughan]]''
|
| 1929
| 2010
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6140
|
| ''[[:d:Q6742895|Maldwyn Evans]]''
| xugador de bolos británicu (1937–2009)
| 1937
| 2009
| ''[[:d:Q5530463|Gelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6141
|
| ''[[:d:Q6742896|Maldwyn James]]''
| xugador de rugbi union galés (1913–2003)
| 1913
| 2003
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6142
| [[Ficheru:Stephen Halden Beattie.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6746179|Stephen Halden Beattie]]''
| militar galés (1908–1975)
| 1908
| 1975
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6143
|
| ''[[:d:Q6751586|Mansel Thomas]]''
| compositor británicu
| 1909
| 1986
| ''[[:d:Q7228404|Pontygwaith]]''
|-
| style='text-align:right'| 6144
|
| ''[[:d:Q116199583|Helena Braithwaite]]''
|
| 1938
| 2018
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6145
|
| ''[[:d:Q116451856|W. Gwyn Thomas]]''
|
| 1928
| 1994
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 6146
|
| ''[[:d:Q116739631|James Jones]]''
|
| 1860
| 1943
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6147
|
| ''[[:d:Q116768200|J. Kerry Thomas]]''
| químicu británicu (1934–2015)
| 1934
| 2015
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6148
|
| ''[[:d:Q116770788|Thomas Prichard]]''
|
| 1846
| 1920
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6149
|
| ''[[:d:Q116783944|Edward Hamilton Acton]]''
|
| 1862
| 1895
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6150
|
| ''[[:d:Q116785463|Paul Gyngell]]''
|
| 1959
| 2010
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6151
| [[Ficheru:David R. Davies 1927-2016 (32199158336).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q116880496|David R. Davies]]''
|
| 1927
| 2016
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6152
|
| ''[[:d:Q116883186|David Elias]]''
|
| 1790
| 1856
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 6153
|
| ''[[:d:Q116922937|Mary Knibb]]''
|
| 1798
| 1866
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 6154
|
| ''[[:d:Q116994784|Eileen Mary Rees]]''
|
| 1912
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6155
|
| ''[[:d:Q117251092|George Brown Naysmith]]''
|
| 1866
| 1894
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6156
|
| ''[[:d:Q117286666|Arnold Alonzo Sheppard]]''
|
| 1908
| 1979
| ''[[:d:Q5002508|Butetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6157
|
| ''[[:d:Q117286914|Morgan Rice Morgan]]''
|
| 1806
| 1874
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 6158
|
| ''[[:d:Q117286952|David Rhagfyr Jones]]''
|
| 1858
| 1915
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6159
|
| ''[[:d:Q117286967|Abraham Williams]]''
|
| 1816
| 1882
| ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]''
|-
| style='text-align:right'| 6160
|
| ''[[:d:Q117287364|Charles Henry Glascodine]]''
|
| 1843
| 1928
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6161
| [[Ficheru:British School - Gawen Goodman of Ruthin (1526–1604) - NMW A 3453 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q117306933|Gawen Goodman]]''
|
| 1526
| 1604
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 6162
|
| ''[[:d:Q117313621|Ellis Owen Roberts]]''
|
| 1871
| 1959
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6163
|
| ''[[:d:Q117313781|John Watkin Jones]]''
|
| 1835
| 1874
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6164
|
| ''[[:d:Q117314501|David Davies]]''
|
| 1815
| 1815<br/>1887
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6165
|
| ''[[:d:Q117314527|William Leigh Morgan]]''
|
| 1809
| 1899
| ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6166
|
| ''[[:d:Q117383847|John Thomas]]''
|
| 1720
| 1811
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6167
|
| ''[[:d:Q117465300|Nicola Heywood-Thomas]]''
|
| 1955
| 2023
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6168
|
| ''[[:d:Q117600065|Gustavus Charles Edward Jones]]''
|
| 1912
| 1988
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 6169
|
| ''[[:d:Q117600963|Henry Inglis Wynne Williams]]''
|
| 1870
| 1942
| ''[[:d:Q4936754|Boduan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6170
|
| ''[[:d:Q117760287|William Headley]]''
|
| 1856
| 1915
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6171
|
| ''[[:d:Q117760674|Alice Jane Jones]]''
|
| 1908
| 1971
| ''[[:d:Q5318814|Dylife]]''
|-
| style='text-align:right'| 6172
|
| ''[[:d:Q117804037|Sarah Williams]]''
|
| 1859
| 1920
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6173
|
| ''[[:d:Q117804079|Mary Williams]]''
|
| 1868
| 1893
| ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 6174
|
| ''[[:d:Q117804180|Morvydd Monica Williams]]''
|
| 1902
| 1915
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6175
|
| ''[[:d:Q117804269|David Dalis Davies]]''
|
| 1864
| 1936
| ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6176
|
| ''[[:d:Q117815356|Bramwell James Leonard Pearce]]''
|
| 1961
| 2021
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6177
|
| ''[[:d:Q117832601|Thomas Fanning-Evans]]''
|
| 1838
| 1890
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 6178
|
| ''[[:d:Q117834659|William Williams]]''
|
| 1867
| 1920
| ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 6179
|
| ''[[:d:Q117834694|John Jones]]''
|
| 1850
| 1912
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6180
|
| ''[[:d:Q117834799|Geoffrey Woolley]]''
|
| 1915
| 2010
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6181
|
| ''[[:d:Q117945973|Morris Jones]]''
|
| 1866
| 1944
| ''[[:d:Q3402958|Carno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6182
|
| ''[[:d:Q118067079|Fannie Margaret Thomas]]''
|
| 1868
| 1953
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6183
|
| ''[[:d:Q118109189|John Owen]]''
|
| 1857
| 1934
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 6184
|
| ''[[:d:Q118164946|David William Jones]]''
|
| 1832
| 1900
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6185
|
| ''[[:d:Q6759490|Margaret Hanmer]]''
|
| 1370
| 1420
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6186
|
| ''[[:d:Q6759606|Margaret Lacey]]''
| actriz galesa (1910–1989)
| 1911<br/>1910
| 1988<br/>1989
| [[Conwy]]
|-
| style='text-align:right'| 6187
| [[Ficheru:Margaret Lindsay Williams & painting of Warren G. Harding.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6759645|Margaret Lindsay Williams]]''
|
| 1888
| 1960
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6188
| [[Ficheru:Marie Novello.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6762973|Marie Novello]]''
| pianista británica (1898–1928)
| 1884
| 1928
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 6189
|
| ''[[:d:Q6768286|Mark Jones]]''
|
| 1965
| 2025
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6190
|
| ''[[:d:Q6768592|Mark Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu (1889–1968)
| 1889
| 1968
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6191
|
| ''[[:d:Q6774469|Martha Llwyd]]''
|
| 1766
| 1845
| ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6192
|
| ''[[:d:Q7787333|Thomas Baker Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1862–1959)
| 1862
| 1959
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6193
|
| ''[[:d:Q7787443|Thomas Bartley]]''
| futbolista británicu (1874–1951)
| 1874
| 1951
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 6194
| [[Ficheru:Thomas Brigstocke.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7787897|Thomas Brigstocke]]''
| pintor galés (1809–1881)
| 1809
| 1881
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6195
|
| ''[[:d:Q7787900|Thomas Briscoe]]''
|
| 1813
| 1895
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6196
|
| ''[[:d:Q7788056|Thomas Burgoyne]]''
|
| 1827
| 1920
| ''[[:d:Q5566244|Gladestry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6197
| [[Ficheru:Thomas Charles, Bala.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7788335|Thomas Charles]]''
| clérigu galés (1755–1814)
| 1755
| 1814
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6198
| [[Ficheru:Principal Thomas Charles Edwards (1837-1900) NLW3362721.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7788342|Thomas Charles Edwards]]''
|
| 1837
| 1900
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 6199
| [[Ficheru:Thomas Crofts 1722 Catalogue.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7788707|Thomas Crofts]]''
| esplorador galés (1722–1781)
| 1722
| 1781
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 6200
|
| ''[[:d:Q7788864|Thomas David Frank Evans]]''
| oficial británicu (1917–1996)
| 1917
| 1996
| ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6201
|
| ''[[:d:Q7788876|Thomas Davies]]''
| futbolista británicu (1872–1950)
| 1872
| 1950
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6202
|
| ''[[:d:Q7789102|Thomas Duncombe Dee]]''
| empresariu estauxunidense (1844–1905)
| 1844
| 1905
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6203
|
| ''[[:d:Q7789165|Thomas E. Heywood]]''
|
| 1877
| 1953
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6204
|
| ''[[:d:Q7789203|Thomas E. Stephens]]''
| pintor estauxunidense (1884–1966)
| 1884
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6205
|
| ''[[:d:Q7789287|Thomas Edwards]]''
|
| 1779
| 1858
| ''[[:d:Q2573736|Northop]]''
|-
| style='text-align:right'| 6206
|
| ''[[:d:Q7789292|Thomas Edwards]]''
|
| 1652
| 1721
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 6207
|
| ''[[:d:Q7789331|Thomas Ellis]]''
|
| 1625
| 1673
| ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6208
|
| ''[[:d:Q7789332|Thomas Ellis]]''
|
| 1711
| 1792
| ''[[:d:Q6812351|Meliden]]''
|-
| style='text-align:right'| 6209
|
| ''[[:d:Q7789396|Thomas Evans]]''
| soldáu galés (1824–1866)
| 1824
| 1866
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6210
|
| ''[[:d:Q7789400|Thomas Evans]]''
|
| 1764
| 1833
| ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6211
| [[Ficheru:John Bettes the Elder Sir Thomas Exmewe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7789414|Thomas Exmewe]]''
|
| 1450
| 1529
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 6212
|
| ''[[:d:Q7789686|Thomas Flynn]]''
|
| 1898
| 1974
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6213
| [[Ficheru:Dr T. F. Roberts (1860–1919), MA, LLD, Principal of University of Wales, Aberystwyth (1892–1919) (OP81).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7789785|Thomas Francis Roberts]]''
|
| 1860
| 1919
| ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6214
| [[Ficheru:Tom-Griffiths-AS-Pont-y-pŵl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7790214|Thomas Griffiths]]''
|
| 1867
| 1955
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6215
| [[Ficheru:BG T Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7790212|Thomas Griffiths]]''
|
| 1865
| 1947
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 6216
| [[Ficheru:Tom Hollingdale 1928.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7790756|Thomas Hollingdale]]''
|
| 1900
| 1978
| ''[[:d:Q7975195|Waunarlwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6217
|
| ''[[:d:Q7791002|Thomas Mardy Jones]]''
|
| 1879
| 1970
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 6218
|
| ''[[:d:Q7791373|Thomas Jones]]''
|
| 1870
| 1955
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 6219
|
| ''[[:d:Q7791377|Thomas Jones]]''
| futbolista británicu (1884–1958)
| 1884
| 1958
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 6220
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Jones (4673346).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7791382|Thomas Jones]]''
| misioneru galés (1810–1849)
| 1810
| 1849
| ''[[:d:Q20600098|Tan-y-ffridd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6221
|
| ''[[:d:Q7791381|Thomas Jones]]''
| bibliotecariu galés (1810–1875)
| 1810
| 1875
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 6222
|
| ''[[:d:Q7791384|Thomas Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1895–1933)
| 1895
| 1933
| ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6223
|
| ''[[:d:Q112132303|Walter Hugh James]]''
|
| 1845
| 1937
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6224
|
| ''[[:d:Q112132334|David William Bateman]]''
|
| 1898
| 1967
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6225
|
| ''[[:d:Q112132378|Job Richards]]''
|
| 1830
| 1890
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 6226
|
| ''[[:d:Q112132441|Henry Howard Evans]]''
|
| 1865
| 1935<br/>1936
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6227
|
| ''[[:d:Q112132478|Evan Isaac Thomas]]''
|
| 1824
| 1903
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 6228
|
| ''[[:d:Q112132605|David Davies]]''
|
|
| 1901
| ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6229
|
| ''[[:d:Q112135582|Dyfrig Evans]]''
|
| 1978
| 2022
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6230
|
| ''[[:d:Q112147144|Thomas John Williams]]''
|
| 1869
| 1944
| ''[[:d:Q20602439|Ynysmeudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6231
|
| ''[[:d:Q112224866|Abram Owen Thomas]]''
|
| 1876
| 1931
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6232
|
| ''[[:d:Q112355680|Huw Roland Jones]]''
| xeógrafu británicu (1937–2023)
| 1937
| 2023
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6233
|
| ''[[:d:Q112359830|Mark Sproule-Jones]]''
|
| 1941
| 2025
| ''[[:d:Q731439|Grosmont]]''
|-
| style='text-align:right'| 6234
|
| ''[[:d:Q112384154|Peter Lowe]]''
| historiador británicu (1941–2012)
| 1941
| 2012
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6235
|
| ''[[:d:Q112471825|Clifford Naunton Morgan]]''
|
| 1901
| 1986
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6236
|
| ''[[:d:Q112474545|Robin Okey]]''
|
| 1942
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6237
|
| ''[[:d:Q112519032|John C. Rodda]]''
|
| 1934
| 2024
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6238
|
| ''[[:d:Q112552665|David Burns Moffat]]''
|
| 1921
| 2017
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6239
| [[Ficheru:Gwilym Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q112615363|Gwilym Roberts]]''
|
| 1935
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6240
|
| ''[[:d:Q112672989|Evan Jenkins]]''
|
| 1794
| 1849
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 6241
|
| ''[[:d:Q112686378|Hugh Beaver Roberts]]''
|
| 1820
| 1903
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 6242
|
| ''[[:d:Q112947395|William M. Protheroe]]''
|
| 1925
| 2012
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 6243
|
| ''[[:d:Q112961957|T. W. Allen]]''
| mánager británicu (1864–1943)
| 1864
| 1943
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6244
|
| ''[[:d:Q113026138|John Davies Thomas]]''
|
| 1844
| 1893
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6245
| [[Ficheru:Rosalindmorris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q113112197|M. Rosalind Morris]]''
|
| 1920
| 2022
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 6246
|
| ''[[:d:Q113137714|Harry Owen Roe]]''
|
| 1885
| 1962
| ''[[:d:Q7675879|Taibach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6247
|
| ''[[:d:Q113459737|Howard Johns]]''
|
| 1892
| 1964
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 6248
|
| ''[[:d:Q113510481|Kathleen Mary Williams]]''
|
| 1919
| 1974
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6249
| [[Ficheru:Portrait of John Prytherch (4672676).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q113551771|John Prytherch]]''
| ministru galés (1774–1864)
| 1774
| 1864
| ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]''
|-
| style='text-align:right'| 6250
|
| ''[[:d:Q113587569|Arnold Stanley Meara]]''
|
| 1914
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6251
|
| ''[[:d:Q113660811|John Malcom Cherrett]]''
|
| 1935
| 2014
| ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6252
|
| ''[[:d:Q113680486|John Morgan Edwards]]''
|
| 1868
| 1924
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6253
| [[Ficheru:Thomas Morton (1829-1887).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q113724684|Thomas Morton]]''
|
| 1829
| 1887
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6254
|
| ''[[:d:Q113805746|Dervis Ward]]''
|
| 1923
| 1996
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6255
|
| ''[[:d:Q113808080|Colin Cross]]''
|
| 1928
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6256
| [[Ficheru:John Davies Bryan from O'r Aifft.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q113861465|John Davies Bryan]]''
|
| 1857
| 1888
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6257
|
| ''[[:d:Q114261259|Ceridwen Lloyd Davies]]''
|
| 1900
| 1983
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6258
|
| ''[[:d:Q114458166|Rowland Rowland]]''
|
| 1812
| 1882
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 6259
| [[Ficheru:William Newzam Prior Nicholson - Canadian Headquarters Staff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q114529460|Percival Edward Thacker]]''
| oficial canadianu (1873–1945)
| 1873
| 1945
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6260
|
| ''[[:d:Q114571030|Amy Laugharne]]''
| cocinera británica (1879–1950)
| 1879
| 1950
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6261
| [[Ficheru:Griff Vaughan Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q114608980|Griffith Vaughan Williams]]''
|
| 1940
| 2010
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6262
| [[Ficheru:Beatrice Green (Bruley).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q114866371|Beatrice Green]]''
|
| 1894
| 1927
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6263
|
| ''[[:d:Q115254921|Alun G. Jones]]''
| profesor británicu (1941–2012)
| 1941
| 2012
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6264
|
| ''[[:d:Q115256986|Edgar Hitchman]]''
|
| 1915
| 1983
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6265
| [[Ficheru:(Portrait du coureur cycliste gallois Syd) Jenkins - btv1b53217294r.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q115257191|Sydney Jenkins]]''
| ciclista británicu (1873–1947)
| 1873
| 1947
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6266
|
| ''[[:d:Q115381177|Eric Hywel Roberts]]''
|
| 1930
| 2016
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 6267
|
| ''[[:d:Q115616673|Elizabeth May Watkin Jones]]''
|
| 1907
| 1965
| ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6268
|
| ''[[:d:Q115652166|David Bevan]]''
|
| 1829
| 1913
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6269
| [[Ficheru:The Chief Constable (5236540).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q115662147|Steven Jones]]''
|
| 1875
| 1938
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 6270
|
| ''[[:d:Q115687459|William Evan Williams]]''
|
| 1896
| 1917
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6271
|
| ''[[:d:Q115687922|Frances Williams]]''
|
| 1760
| 1801
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 6272
|
| ''[[:d:Q115688322|Geoffrey Bilson]]''
|
| 1938
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6273
|
| ''[[:d:Q115747841|Alec Allen]]''
|
| 1895
| 1972
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6274
|
| ''[[:d:Q115780417|Bryn Thomas]]''
|
| 1912
| 2005
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6275
| [[Ficheru:Brian Woodward.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q115803662|Brian Woodward]]''
|
| 1952
| 2022
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 6276
|
| ''[[:d:Q115830694|James Horgan]]''
|
| 1867
| 1946
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6277
|
| ''[[:d:Q115839842|Mary Goff Lloyd]]''
|
| 1815
| 1907
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6278
|
| ''[[:d:Q115926343|Geraint Vaughan-Jones]]''
|
| 1929
| 2002
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6279
|
| ''[[:d:Q115930521|William Henry Hughes]]''
| poeta arxentín (1856–1926)
| 1856
| 1926
| ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6280
|
| ''[[:d:Q20734362|Robert Roberts]]''
|
| 1762
| 1802
| ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6281
|
| ''[[:d:Q20734363|Robert Roberts]]''
|
| 1800
| 1878
| ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6282
| [[Ficheru:Portrait of Robert Roberts, Y Sgolor Mawr (4671120).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734365|Robert Roberts]]''
|
| 1834
| 1885
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6283
|
| ''[[:d:Q20734368|Robert Williams]]''
|
| 1782
| 1818
| ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6284
|
| ''[[:d:Q20734374|Rolant Huw]]''
|
| 1714
| 1802
| ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]''
|-
| style='text-align:right'| 6285
|
| ''[[:d:Q20734375|Ronald James Tree]]''
|
| 1914
| 1970
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6286
| [[Ficheru:Portrait of Rev. Rowland Hughes, Wesleyan Minister (4670927) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734378|Rowland Hughes]]''
|
| 1811
| 1861
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6287
|
| ''[[:d:Q20734376|Rosser Beynon]]''
|
| 1810
| 1876
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 6288
|
| ''[[:d:Q20734383|Samuel Davies]]''
|
| 1788
| 1854
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 6289
| [[Ficheru:Samuel Bowen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734381|Samuel Bowen]]''
|
| 1799
| 1887
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6290
| [[Ficheru:Portrait of Samuel Evans, Zoar, Merthyr Tydfil, South Wales (4674125).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734386|Samuel Evans]]''
|
| 1777
| 1833
| ''[[:d:Q5136816|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6291
| [[Ficheru:Dr. Samuel Evans (5349058) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734387|Samuel Evans]]''
|
| 1859
| 1935
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6292
| [[Ficheru:Portrait of Samuel Davies (4673074).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734384|Samuel Davies]]''
|
| 1818
| 1891
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6293
|
| ''[[:d:Q20734385|Samuel Ellis]]''
|
| 1803
| 1852
| ''[[:d:Q20598999|Cyfronydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6294
|
| ''[[:d:Q20734390|Samuel James Evans]]''
|
| 1870
| 1938
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 6295
|
| ''[[:d:Q20734388|Samuel Evans]]''
|
| 1793
| 1856
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 6296
| [[Ficheru:Portrait of Parchedig Samuel Griffiths, Horeb Llandysul 1855 (4670806).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734389|Samuel Griffiths]]''
|
| 1783
| 1860
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6297
| [[Ficheru:Portrait of Samuel Morris Jones (4674452).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734392|Samuel Maurice Jones]]''
| pintor galés (1853–1932)
| 1853
| 1932
| ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6298
| [[Ficheru:Winnie Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734393|Sarah Winifred Parry]]''
| escritora galesa (1870–1953)
| 1870
| 1953
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 6299
|
| ''[[:d:Q20734396|Siencyn Thomas]]''
|
| 1690
| 1762
| ''[[:d:Q15987464|Brongwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6300
| [[Ficheru:Prifathro Silas Morris, Coleg y Bedyddwyr, Bangor (5254799).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734397|Silas Morris]]''
|
| 1862
| 1923
| ''[[:d:Q5208304|Dafen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6301
|
| ''[[:d:Q20734403|Thomas David Slingsby-Jenkins]]''
|
| 1872
| 1955
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6302
|
| ''[[:d:Q20734407|Stanley Howard Hedley Perry]]''
|
| 1911
| 1995
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6303
|
| ''[[:d:Q20734404|Solomon Harris]]''
|
| 1726
| 1785
| ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6304
|
| ''[[:d:Q20734405|Sorobabel Davies]]''
|
| 1806
| 1877
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6305
|
| ''[[:d:Q20734410|Stephen Davies]]''
|
| 1790
| 1858
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6306
| [[Ficheru:William Oliver (1823-1901) - Stephen Evans, Esq. (1818–1905), JP - OP76 - Aberystwyth University, School of Art Museum and Galleries.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734411|Stephen Evans]]''
|
| 1818
| 1905
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6307
|
| ''[[:d:Q20734408|Stanley Bligh]]''
|
| 1870
| 1949
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 6308
|
| ''[[:d:Q20734414|Thomas (Jeremy) Griffiths]]''
|
| 1797
| 1871
| ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6309
|
| ''[[:d:Q20734412|Stephen Llwyd]]''
|
| 1794
| 1854
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 6310
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Aubrey (4674307).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734417|Thomas Aubrey]]''
|
| 1808
| 1867
| ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 6311
|
| ''[[:d:Q20734420|Thomas Beynon]]''
|
| 1745
| 1833
| ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6312
| [[Ficheru:Unknown artist - Thomas David Llewelyn (1828–1879) - OP00304 - Bangor University.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734427|Thomas David Llewelyn]]''
|
| 1828
| 1879
| ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6313
| [[Ficheru:Thomas Davies, Llandeilo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734430|Thomas Davies]]''
|
| 1820
| 1873
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 6314
| [[Ficheru:Revd Thomas Davies, Llanelli (1823-98) (Cong) NLW3364508.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734431|Thomas Davies]]''
|
| 1823
| 1898
| ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 6315
|
| ''[[:d:Q20734429|Thomas Davies]]''
|
| 1812
| 1895
| ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]''
|-
| style='text-align:right'| 6316
|
| ''[[:d:Q20734432|Thomas Davies]]''
|
| 1851
| 1892
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 6317
|
| ''[[:d:Q20734433|Thomas Davies]]''
|
| 1810
| 1873
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6318
|
| ''[[:d:Q20734438|Thomas Edwards]]''
|
| 1844
| 1924
| ''[[:d:Q5566992|Glasinfryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6319
| [[Ficheru:Portrait of Cynonfardd (4673939).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734439|Thomas Edwards]]''
|
| 1848
| 1927
| ''[[:d:Q6484919|Landore]]''
|-
| style='text-align:right'| 6320
|
| ''[[:d:Q20734446|Thomas Evans]]''
|
| 1714
| 1779
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6321
|
| ''[[:d:Q20734447|Thomas Evans]]''
|
| 1625
| 1688
| ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6322
|
| ''[[:d:Q20734450|Thomas Frimston]]''
|
| 1854
| 1930
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6323
|
| ''[[:d:Q20734449|Thomas Evans]]''
|
| 1897
| 1963
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 6324
|
| ''[[:d:Q20734455|Thomas Griffiths]]''
|
| 1645
| 1725
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6325
|
| ''[[:d:Q20734453|Thomas Grey]]''
|
| 1733
| 1810
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6326
|
| ''[[:d:Q20734458|Thomas Hughes]]''
|
| 1758
| 1828
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6327
|
| ''[[:d:Q20734459|Thomas Hughes]]''
|
| 1814
| 1884
| ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6328
|
| ''[[:d:Q20734456|Thomas Gruffydd Jones]]''
|
| 1832
| 1898
| ''[[:d:Q7162069|Pen-y-cae-mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6329
|
| ''[[:d:Q20734457|Thomas Harris]]''
|
| 1705
| 1782
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6330
|
| ''[[:d:Q20734460|Thomas Hughes]]''
|
| 1854
| 1928
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6331
|
| ''[[:d:Q20734461|Thomas Hughes]]''
|
| 1803
| 1898
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6332
|
| ''[[:d:Q20734466|Thomas Hywel Hughes]]''
|
| 1875
| 1945
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6333
|
| ''[[:d:Q20734467|Thomas Isfryn Hughes]]''
|
| 1865
| 1942
| ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6334
|
| ''[[:d:Q20734464|Thomas Huws Davies]]''
| secretariu galés (1882–1940)
| 1882
| 1940
| ''[[:d:Q7165358|Penuwch]]''
|-
| style='text-align:right'| 6335
|
| ''[[:d:Q20734465|Thomas Huxley]]''
|
| 1738
| 1792
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6336
| [[Ficheru:Portrait of Thomas James M.A (4673953).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734470|Thomas James]]''
|
| 1834
| 1915
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6337
|
| ''[[:d:Q20734471|Thomas James]]''
|
| 1817
| 1879
| ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6338
|
| ''[[:d:Q20734475|Thomas John Evans]]''
|
| 1894
| 1965
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6339
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Jerman Jones and his family (4670364).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734472|Thomas Jerman Jones]]''
|
| 1833
| 1890
| ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]''
|-
| style='text-align:right'| 6340
|
| ''[[:d:Q20734473|Thomas John]]''
|
| 1816
| 1862
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 6341
|
| ''[[:d:Q20734482|Thomas Jones]]''
|
| 1777
| 1847
| ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6342
|
| ''[[:d:Q20734480|Thomas Jones]]''
|
| 1761
| 1831
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 6343
|
| ''[[:d:Q20734486|Thomas Jones]]''
|
| 1860
| 1932
| ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6344
|
| ''[[:d:Q20734487|Thomas Jones]]''
|
| 1871
| 1938
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 6345
|
| ''[[:d:Q20734490|Thomas Jones]]''
|
| 1823
| 1904
| ''[[:d:Q6963824|Nannerch]]''
|-
| style='text-align:right'| 6346
|
| ''[[:d:Q20734491|Thomas Jones Hughes]]''
|
| 1822
| 1891
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6347
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Jones 'Taliesin o Eifion' (4670540) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734488|Thomas Jones]]''
| poeta galés (1820–1876)
| 1820
| 1876
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6348
|
| ''[[:d:Q20734489|Thomas Jones]]''
|
| 1822
| 1854
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6349
| [[Ficheru:Thomas Jones Humphreys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734492|Thomas Jones Humphreys]]''
| ministru británicu (1841–1934)
| 1841
| 1934
| ''[[:d:Q20589268|Darowen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6350
|
| ''[[:d:Q20734498|Thomas Lewis]]''
|
| 1837
| 1892
| ''[[:d:Q13130294|Mydroilyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6351
|
| ''[[:d:Q20734499|Thomas Lewis]]''
| misioneru británicu (1859–1929)
| 1859
| 1929
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 6352
|
| ''[[:d:Q20734496|Thomas Lewis]]''
|
| 1759
| 1842
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 6353
|
| ''[[:d:Q20734497|Thomas Lewis]]''
|
| 1823
| 1900
| ''[[:d:Q20593513|Llandeilo'r-fân]]''
|-
| style='text-align:right'| 6354
|
| ''[[:d:Q20734503|Thomas Lloyd Williams]]''
|
| 1830
| 1910
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6355
|
| ''[[:d:Q20734501|Thomas Lloyd]]''
|
| 1765
| 1789
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6356
|
| ''[[:d:Q20734506|Thomas Morgan]]''
|
|
| 1833
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6357
|
| ''[[:d:Q20734507|Thomas Morgan]]''
|
| 1720
| 1799
| ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6358
|
| ''[[:d:Q20734508|Thomas Morgan]]''
|
| 1737
| 1813
| ''[[:d:Q6661651|Llannon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6359
|
| ''[[:d:Q20734509|Thomas Morris]]''
|
| 1786
| 1846
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6360
|
| ''[[:d:Q20734518|Thomas Powell]]''
|
| 1781
| 1842
| ''[[:d:Q7837433|Trecastle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6361
|
| ''[[:d:Q20734519|Thomas Price]]''
|
| 1809
| 1892
| ''[[:d:Q24360208|Builth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6362
| [[Ficheru:Portrait of Parch Thos. Phillips D. D (4673602).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734516|Thomas Phillips]]''
|
| 1806
| 1870
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6363
| [[Ficheru:Reverend Thomas Rees (1825–1908) (gcf10118).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734523|Thomas Rees]]''
|
| 1825
| 1908
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6364
|
| ''[[:d:Q20734520|Thomas Prichard]]''
|
| 1764
| 1843
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6365
|
| ''[[:d:Q20734521|Thomas Pryce]]''
|
| 1833
| 1904
| ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 6366
| [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch Thomas Richards, Abergwaen .. NLW3364476.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734526|Thomas Richard]]''
|
| 1783
| 1856
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6367
|
| ''[[:d:Q20734527|Thomas Rocyn Jones]]''
|
| 1822
| 1877
| ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6368
|
| ''[[:d:Q20734524|Thomas Rees Morgan]]''
|
| 1834
| 1897
| ''[[:d:Q3406657|Penydarren]]''
|-
| style='text-align:right'| 6369
|
| ''[[:d:Q20734525|Thomas Rhys Davies]]''
|
| 1790
| 1859
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 6370
|
| ''[[:d:Q20734528|Thomas Saunders]]''
|
| 1732
| 1790
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 6371
|
| ''[[:d:Q20734529|Thomas Sheen]]''
|
| 1718
| 1790
| ''[[:d:Q13128654|Glascwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 6372
|
| ''[[:d:Q20734535|Thomas Twynog Jeffries]]''
|
| 1844
| 1911
| ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6373
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Thomas Thomas, D.D (4672354).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734533|Thomas Thomas]]''
|
| 1776
| 1847
| ''[[:d:Q16248463|Tre-Wen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6374
|
| ''[[:d:Q20734539|Thomas William Barker]]''
|
| 1861
| 1912
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6375
|
| ''[[:d:Q20734536|Thomas Wallace Fagan]]''
|
| 1874
| 1951
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6376
|
| ''[[:d:Q20734537|Thomas Waterhouse]]''
|
| 1878
| 1961
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6377
| [[Ficheru:Portrait of T. W. Jenkyn, D.D (4673322) (cropped 3).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734540|Thomas William Jenkyn]]''
|
| 1794
| 1858
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6378
|
| ''[[:d:Q24007296|Emrys Ellis]]''
|
| 1904
| 1981
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6379
|
| ''[[:d:Q24007303|George Green]]''
|
| 1912
| 1994
| ''[[:d:Q17985748|Barry Docks]]''
|-
| style='text-align:right'| 6380
|
| ''[[:d:Q24007300|Tom Evans]]''
|
| 1903
| 1990
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6381
|
| ''[[:d:Q24007311|Alan Jarvis]]''
|
| 1943
| 2019
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6382
| [[Ficheru:Screenshot 20220606-130821 Gallery.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24007314|Jimmy Jones]]''
|
| 1895
| 1966
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6383
|
| ''[[:d:Q24007312|David Jones]]''
|
| 1910
| 1971
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6384
|
| ''[[:d:Q24007316|Richard Jones]]''
|
| 1878
| 1938
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6385
|
| ''[[:d:Q24007429|Billy Richards]]''
|
| 1905
| 1956
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6386
| [[Ficheru:Billy Rogers (footballer).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q24007432|Billy Rogers]]''
|
| 1905
| 1936
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6387
|
| ''[[:d:Q24007439|Dai Thomas]]''
|
| 1926
| 2014
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6388
|
| ''[[:d:Q24007448|Ephraim Williams]]''
|
| 1877
| 1954
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6389
|
| ''[[:d:Q24007449|Jesse Williams]]''
|
| 1903
| 1972
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6390
|
| ''[[:d:Q24033907|James Davies]]''
|
| 1845
| 1910
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6391
| [[Ficheru:Rosa Mabel Lee while working in Lowestoft.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24034988|Rosa Lee]]''
|
| 1884
| 1976
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6392
|
| ''[[:d:Q24036579|John Rogers Rees]]''
| banqueru galés (1856–1923)
| 1856
| 1923
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 6393
| [[Ficheru:Hefin David AM (28170811245).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24040034|Hefin David]]''
| políticu galés
| 1977
| 2025
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 6394
|
| ''[[:d:Q24069516|Marwood Marchant]]''
|
| 1922
| 1972
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 6395
|
| ''[[:d:Q24080983|Francis Xavier Gaffney]]''
|
| 1877
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6396
|
| ''[[:d:Q24175038|Geoffrey Dhenin]]''
| médicu galés (1918–2011)
| 1918
| 2011
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 6397
|
| ''[[:d:Q24181959|David James]]''
| futbolista británicu (1917-1981)
| 1917
| 1981
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6398
| [[Ficheru:MargaretBevanGealy1916.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q24183311|Margaret Bevan]]''
|
| 1894
| 1953
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6399
|
| ''[[:d:Q24183384|Watkin George]]''
|
| 1759
| 1822
| ''[[:d:Q7838973|Trevethin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6400
|
| ''[[:d:Q24183454|Arthur Drabble]]''
| xugador de críquet galés (1864–1931)
| 1864
| 1931
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6401
|
| ''[[:d:Q24195073|William Bridge]]''
|
| 1808
| 1886
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6402
|
| ''[[:d:Q24203440|Reese J. Llewellyn]]''
| empresariu galés (1862–1936)
| 1862
| 1936
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6403
|
| ''[[:d:Q24203499|Owen Daniel]]''
| políticu galés (1875–1936)
| 1875
| 1936
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 6404
|
| ''[[:d:Q24218750|Charlie Oliver]]''
|
| 1901
| 1990
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6405
| [[Ficheru:Muriel Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24234002|Muriel Jones]]''
|
| 1890
| 1974
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6406
|
| ''[[:d:Q24249604|D. LL. Lewis]]''
|
| 1816
| 1893
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6407
|
| ''[[:d:Q24250356|Edward David Williams]]''
|
| 1842
| 1909
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6408
|
| ''[[:d:Q24250594|May Marsden]]''
|
| 1876
| 1968
| ''[[:d:Q5116688|Churchstoke]]''
|-
| style='text-align:right'| 6409
|
| ''[[:d:Q24250749|William Jones]]''
|
| 1842
| 1907
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 6410
|
| ''[[:d:Q24266615|William Waters]]''
| impresor galés (1843–1910)
| 1843
| 1910
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6411
|
| ''[[:d:Q24287035|Sian Pari Huws]]''
|
| 1960
| 2015
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6412
|
| ''[[:d:Q24287039|Derec Williams]]''
|
| 1949
| 2014
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 6413
|
| ''[[:d:Q24287037|Dafydd Parri]]''
| novelista galés (1926–2001)
| 1926
| 2001
| ''[[:d:Q3399502|Rowen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6414
|
| ''[[:d:Q24287040|Alvis Richards]]''
|
| 1935
| 2006
| ''[[:d:Q7852544|Tumble]]''
|-
| style='text-align:right'| 6415
| [[Ficheru:Mr Owen NLW3364287.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24287250|Richard Owen]]''
| arquiteutu galés (1831–1891)
| 1831
| 1891
| ''[[:d:Q3402636|Y Ffôr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6416
|
| ''[[:d:Q24292009|Sir James Hamlyn-Williams, 3rd Baronet]]''
|
| 1790
| 1861
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6417
|
| ''[[:d:Q24300868|Ellis Powell Jones]]''
|
| 1826
| 1881
| ''[[:d:Q5263315|Derwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6418
|
| ''[[:d:Q24334379|Thomas Aneurin Roberts]]''
|
| 1824
| 1892
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6419
|
| ''[[:d:Q24339521|Mark Ormrod]]''
| historiador británicu
| 1957
| 2020
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6420
| [[Ficheru:Steffan Lewis AM (27555190473).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24405255|Steffan Lewis]]''
| políticu británicu
| 1984
| 2019
| ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6421
|
| ''[[:d:Q24565981|George Poland]]''
|
| 1913
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6422
|
| ''[[:d:Q24566004|D. Jacob Davies]]''
|
| 1916
| 1974
| ''[[:d:Q16248491|Tregroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6423
|
| ''[[:d:Q24573112|David Lewis]]''
|
| 1797
| 1872
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6424
|
| ''[[:d:Q24578824|William Leonard Baker]]''
| políticu galés (1831–1893)
| 1831
| 1893
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6425
|
| ''[[:d:Q24579303|Trevor Grierson]]''
| xugador de críquet galés (1849–1913)
| 1849
| 1913
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6426
|
| ''[[:d:Q24635388|Gwen ferch Cynyr]]''
|
| 600
| 544
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 6427
|
| ''[[:d:Q24716959|Charlotte Louisa Traherne]]''
|
| 1798
| 1880
| ''[[:d:Q7164590|Penrice Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6428
|
| ''[[:d:Q24718677|James William Webb-Jones]]''
|
| 1904
| 1965
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6429
|
| ''[[:d:Q24735292|Judith Ann Tucker]]''
| investigadora
| 1960
| 2023
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6430
|
| ''[[:d:Q24845234|Thora Craig]]''
| política británica (1910–1999)
| 1910
| 1999
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6431
|
| ''[[:d:Q24845632|William Owen]]''
|
| 1860
| 1946
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6432
|
| ''[[:d:Q24845633|Bill Parry]]''
|
| 1873
| 1923
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6433
|
| ''[[:d:Q24845756|John Williams]]''
| políticu australianu (1926–1997)
| 1926
| 1997
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6434
| [[Ficheru:Thomas Foley - Queensland politician.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24845844|Thomas Foley]]''
| políticu galés (1853–1920)
| 1853
| 1920
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6435
|
| ''[[:d:Q24845876|John Fowke]]''
| xugador de críquet galés (1858–1938)
| 1858
| 1938
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 6436
|
| ''[[:d:Q24963158|Sydney Darvell]]''
|
| 1874
| 1944
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6437
|
| ''[[:d:Q24963161|Llewelyn Griffiths]]''
|
| 1877
| 1943
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6438
|
| ''[[:d:Q25138514|Johnny Baynham]]''
|
| 1918
| 1995
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 6439
|
| ''[[:d:Q25171822|John Roberts]]''
|
| 1857
| 1900
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 6440
|
| ''[[:d:Q25171969|David Evans]]''
| políticu australianu (1924-2019)
| 1924
| 2019
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6441
|
| ''[[:d:Q25184178|William Hughes]]''
|
| 1889
| 1955
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6442
|
| ''[[:d:Q25206942|William Butler]]''
|
| 1872
| 1953
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6443
|
| ''[[:d:Q25206940|Arthur Davies]]''
|
| 1886
| 1949
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6444
|
| ''[[:d:Q25206941|Jack Butler]]''
|
| 1868
| 1956
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6445
|
| ''[[:d:Q25206956|Edward Evelyn]]''
|
| 1862
| 1936
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6446
| [[Ficheru:GeorgeGriffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25206962|George Griffiths]]''
|
| 1865
| 1918
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 6447
|
| ''[[:d:Q25206961|William Green]]''
|
| 1881
| 1966
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6448
|
| ''[[:d:Q25206970|John Hughes]]''
|
| 1877
| 1950
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6449
|
| ''[[:d:Q25206973|Jack Jenkins]]''
|
| 1892
| 1946
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6450
|
| ''[[:d:Q25206987|Gordon Jones]]''
|
| 1886
| 1977
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6451
|
| ''[[:d:Q25207019|Arthur Lloyd]]''
|
| 1868
| 1942
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6452
|
| ''[[:d:Q25207027|Billy Matthews]]''
|
| 1883
| 1921
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6453
|
| ''[[:d:Q25207038|John Neal]]''
|
| 1899
| 1974
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6454
|
| ''[[:d:Q25207082|George Williams]]''
|
| 1879
| 1916
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6455
|
| ''[[:d:Q25207081|Edwin Williams]]''
|
| 1868
| 1950
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6456
|
| ''[[:d:Q25209820|Thomas Lynch]]''
|
| 1907
| 1976
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6457
|
| ''[[:d:Q25342380|Mitch Fenner]]''
|
| 1946
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6458
|
| ''[[:d:Q25353794|Henry Folland]]''
|
| 1878
| 1926
| ''[[:d:Q7975195|Waunarlwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6459
|
| ''[[:d:Q25558258|R. Alun Evans]]''
|
| 1936
| 2023
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6460
|
| ''[[:d:Q25558366|Owen Jones Ellis Nanney]]''
|
| 1790
| 1870
| ''[[:d:Q11051258|Bryncir]]''
|-
| style='text-align:right'| 6461
|
| ''[[:d:Q25558390|Thomas Pryse]]''
|
|
| 1623
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6462
|
| ''[[:d:Q25558389|Dafydd ap Llewelyn Llwyd]]''
|
| 1522
| 1559
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 6463
| [[Ficheru:Portrait of Richard Richards (4674581) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25559009|Richard Richards]]''
|
| 1787
| 1860
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6464
|
| ''[[:d:Q25559026|Tony Lewis]]''
| orfebre galés (1937–2005)
| 1937
| 2005
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 6465
|
| ''[[:d:Q25559048|Richard Vaughan]]''
|
| 1665
| 1734
| ''[[:d:Q17744231|Cors y Gedol Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 6466
|
| ''[[:d:Q25753062|Reginald Wynn Owen]]''
| arquiteutu galés (1876–1950)
| 1876
| 1950
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 6467
| [[Ficheru:P1040167 crop (cropped) - John S. Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25824295|John S. Davies]]''
|
| 1940
| 2016
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 6468
| [[Ficheru:Edward-Pryce-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26000446|Sir Edward Pryce-Jones, 1st Baronet]]''
| políticu galés (1861–1926)
| 1861
| 1926
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6469
|
| ''[[:d:Q26156061|Tecwyn Ellis]]''
|
| 1918
| 2012
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6470
| [[Ficheru:Evan Mathew Richards AS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26208288|Evan Richards]]''
|
| 1821
| 1880
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6471
|
| ''[[:d:Q26213540|Sioned James]]''
|
| 1974
| 2016
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6472
|
| ''[[:d:Q26265397|David Morris]]''
|
| 1800
| 1864
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6473
|
| ''[[:d:Q26271764|William Morris]]''
|
| 1811
| 1877
| ''[[:d:Q6661525|Llangunnor]]''
|-
| style='text-align:right'| 6474
|
| ''[[:d:Q26289884|James Gwynne-Holford]]''
|
| 1833
| 1916
| ''[[:d:Q6661758|Llansantffraed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6475
|
| ''[[:d:Q22950515|Eirian Llwyd]]''
|
| 1951
| 2014
| ''[[:d:Q13130874|Prion]]''
|-
| style='text-align:right'| 6476
|
| ''[[:d:Q22958000|Lily Tobias]]''
|
| 1887
| 1984
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6477
| [[Ficheru:DV307 no.12 On board the Prince Frederick William, Ostend to Dover 25 Aug 1858 detail.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q22962608|Frances Elizabeth Wynne]]''
| artista galesa (1835–1907)
| 1836
| 1907
| ''[[:d:Q17738626|Voelas]]''
|-
| style='text-align:right'| 6478
| [[Ficheru:Thereza Dillwyn Llewelyn wearing a Bernese (Swiss) Peasant dress (4032154032).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23001673|Thereza Dillwyn Llewelyn]]''
| fotógrafa galesa (1834–1926)
| 1834
| 1926
| ''[[:d:Q7163093|Penllergaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 6479
|
| ''[[:d:Q23002068|Louie Myfanwy Thomas]]''
| novelista galesa (1908–1968)
| 1908
| 1968
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6480
|
| ''[[:d:Q23020660|David Thomas]]''
|
| 1942
| 2017
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6481
|
| ''[[:d:Q23022369|Barbara Hardy]]''
|
| 1924
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6482
| [[Ficheru:Ursula Masson, International Women's Day 2003.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23023009|Ursula Masson]]''
|
| 1945
| 2008
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6483
|
| ''[[:d:Q23047441|Hugh Morgan-Owen]]''
| futbolista británicu
| 1882
| 1953
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6484
|
| ''[[:d:Q23296584|Michael Farmer]]''
|
| 1944
| 2011
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6485
|
| ''[[:d:Q23511510|Catherine Glyn Davies]]''
|
| 1926
| 2007
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6486
| [[Ficheru:J. W. Bowen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23582802|John William Bowen]]''
|
| 1876
| 1965
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 6487
|
| ''[[:d:Q23615727|William Field Lloyd]]''
| políticu galés (1873–1965)
| 1873
| 1965
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 6488
| [[Ficheru:Llewela Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23681098|Llewela Davies]]''
|
| 1871
| 1952
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6489
|
| ''[[:d:Q23681122|Mary Wynne Warner]]''
| matemática galesa (1932–1998)
| 1932
| 1998
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6490
|
| ''[[:d:Q23691969|Louis Hunt]]''
| xugador de críquet galés (1908–2002)
| 1908
| 2002
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6491
|
| ''[[:d:Q23708558|Elen Egryn]]''
|
| 1807
| 1876
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6492
| [[Ficheru:John Rowlands (Giraldus).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q23752368|John Rowlands]]''
|
| 1824
| 1891
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6493
| [[Ficheru:THE SCOTTISH WOMEN'S HOSPITALS IN THE MACEDONIAN CAMPAIGN, 1915-1918 Q108186.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23766046|Mary Elizabeth Phillips]]''
|
| 1875
| 1956
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6494
|
| ''[[:d:Q23806561|Mary Penry]]''
|
| 1735
| 1804
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 6495
|
| ''[[:d:Q23806567|Robert Francis Jenner]]''
|
| 1802
| 1860
| ''[[:d:Q7983058|Wenvoe Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6496
| [[Ficheru:Gwilym Gwent, aka William Aubrey Williams.tiff|center|128px]]
| ''[[:d:Q23806569|Gwilym Gwent]]''
|
| 1834
| 1891
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6497
|
| ''[[:d:Q23822310|Jane Helen Rowlands]]''
|
| 1891
| 1955
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 6498
|
| ''[[:d:Q23822716|William Bassett]]''
|
| 1507
| 1586
| ''[[:d:Q7083449|Old Beaupre Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6499
|
| ''[[:d:Q23833023|Lowri Gwilym]]''
|
| 1954
| 2010
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6500
|
| ''[[:d:Q23856670|Ellis Pierce]]''
|
| 1841
| 1912
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6501
| [[Ficheru:Miss Ellen Hughes, Llanengan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23900939|Ellen Hughes]]''
|
| 1862
| 1927
| ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6502
| [[Ficheru:Emilia Baeyertz.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q23900940|Emilia Baeyertz]]''
| misionera galesa (1842–1926)
| 1842
| 1926
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6503
| [[Ficheru:TaliEsenMorgan.tiff|center|128px]]
| ''[[:d:Q23901617|Tali Esen Morgan]]''
| músicu galés (1858–1941)
| 1858
| 1941
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6504
|
| ''[[:d:Q23913585|Joseph Arthur Hamilton Beresford]]''
|
| 1861
| 1952
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 6505
|
| ''[[:d:Q23924666|Thomas Roberts]]''
| pastor galés (1902–1983)
| 1902
| 1983
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6506
|
| ''[[:d:Q23945387|Brian Andrew Hills]]''
| fisiólogu galés (1934–2006)
| 1934
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6507
|
| ''[[:d:Q23948107|Richard James Thomas]]''
|
| 1908
| 1976
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6508
|
| ''[[:d:Q23948108|George Percival Spooner]]''
|
| 1850
| 1917
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 6509
| [[Ficheru:Alfred Week Szlumper.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q23988324|Alfred Weeks Szlumper]]''
| inxenieru galés (1858–1934)
| 1858
| 1934
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 6510
|
| ''[[:d:Q23988325|Sara Maria Saunders]]''
|
| 1864
| 1939
| ''[[:d:Q29496455|Cwrt Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6511
|
| ''[[:d:Q23988345|Margaret Townsend Jenkins]]''
|
| 1843
| 1923
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6512
|
| ''[[:d:Q23988354|Richard Hersee]]''
|
| 1867
| 1922
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6513
|
| ''[[:d:Q23988353|John Edward Davies]]''
|
| 1862
| 1912
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6514
|
| ''[[:d:Q23988358|William Roberts Jones]]''
|
| 1870
| 1938
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6515
|
| ''[[:d:Q23988356|Richard Owen Jones]]''
|
| 1867
| 1936
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6516
|
| ''[[:d:Q23988357|William P. Jones]]''
|
| 1870
| 1953
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6517
| [[Ficheru:Anne Ceridwen Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23988363|Anne Ceridwen Rees]]''
|
| 1874
| 1905
| ''[[:d:Q13130710|Pentre Gwenlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6518
|
| ''[[:d:Q23988364|David Morral Lewis]]''
|
| 1864
| 1925
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6519
|
| ''[[:d:Q23988390|John Owen Vaughan]]''
|
| 1863
| 1952
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6520
|
| ''[[:d:Q23988391|Price White]]''
|
| 1873
| 1952
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6521
|
| ''[[:d:Q23988388|Joseph Hudson Turner]]''
|
| 1872
| 1937
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6522
|
| ''[[:d:Q23991131|Elvet Collins]]''
|
| 1902
| 1977
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 6523
|
| ''[[:d:Q23991128|Dai Collier]]''
|
| 1894
| 1972
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 6524
| [[Ficheru:Dr John Arthur Eyton-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23991142|John Arthur Eyton-Jones]]''
|
| 1860
| 1940
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6525
|
| ''[[:d:Q23991140|Fred Dewey]]''
|
| 1898
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6526
|
| ''[[:d:Q23991147|George Godding]]''
|
| 1896
| 1960
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6527
|
| ''[[:d:Q23991144|William Tanat Foulkes]]''
|
| 1863
| 1937
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6528
|
| ''[[:d:Q23991152|Uriah Goodwin]]''
|
| 1859
| 1924
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6529
|
| ''[[:d:Q23991193|Malcolm Hersee]]''
|
| 1864
| 1922
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6530
|
| ''[[:d:Q23991269|Billy Hole]]''
|
| 1897
| 1983
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6531
| [[Ficheru:Abel-hughes-1894.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23991334|Abel Hughes]]''
|
| 1869
| 1946
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6532
|
| ''[[:d:Q23991354|Iorwerth Hughes]]''
|
| 1925
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6533
|
| ''[[:d:Q23991373|John Iorweth Hughes]]''
|
| 1913
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6534
|
| ''[[:d:Q23991396|Jack Humphreys]]''
|
| 1920
| 1954
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6535
|
| ''[[:d:Q23991430|Reuben Humphreys]]''
|
| 1866
| 1900
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6536
|
| ''[[:d:Q23991651|Mal Lucas]]''
|
| 1938
| 2024
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6537
|
| ''[[:d:Q23991663|Tudor Martin]]''
|
| 1904
| 1979
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6538
|
| ''[[:d:Q23991660|Bert Lumberg]]''
|
| 1901
| 1986
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6539
|
| ''[[:d:Q23991670|Ernie Morley]]''
|
| 1901
| 1975
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6540
|
| ''[[:d:Q23991668|Harry Millership]]''
|
| 1889
| 1959
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6541
|
| ''[[:d:Q23991674|Albert Pryce-Jones]]''
|
| 1870
| 1946
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6542
| [[Ficheru:W E Pryce-Jones Newtown 1895.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23991675|William Pryce-Jones]]''
|
| 1867
| 1949
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6543
|
| ''[[:d:Q23991682|Herbert Sisson]]''
|
| 1862
| 1891
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6544
|
| ''[[:d:Q23991683|Sid Thomas]]''
|
| 1919
| 2012
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6545
|
| ''[[:d:Q23991681|Frank Scrine]]''
|
| 1925
| 2001
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6546
| [[Ficheru:Harry Trainer in 1896.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23991687|Harry Trainer]]''
|
| 1873
| 1924
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6547
|
| ''[[:d:Q23991688|Jim Vaughan]]''
|
| 1868
| 1900
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6548
|
| ''[[:d:Q23991689|Alfred Ernest Watkins]]''
| futbolista británicu
| 1878
| 1957
| ''[[:d:Q6661879|Llanwnnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6549
|
| ''[[:d:Q23991695|George Woosnam]]''
|
| 1860
| 1935
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6550
|
| ''[[:d:Q24004546|Wendy Williams]]''
|
| 1942
| 2012
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6551
| [[Ficheru:Margaret Phillips in Tales of Tomorrow (The Evil Within).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24004608|Margaret Phillips]]''
|
| 1923
| 1984
| ''[[:d:Q4923811|Blaengwrach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6552
|
| ''[[:d:Q24004662|Fred Cook]]''
|
| 1902
| 1966
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6553
|
| ''[[:d:Q24004663|Charles Edwards]]''
|
| 1854
| 1943
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6554
|
| ''[[:d:Q24004660|Edward Bowen]]''
|
| 1858
| 1923
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6555
|
| ''[[:d:Q24004664|Henry Edwards]]''
|
| 1856
| 1913
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6556
|
| ''[[:d:Q24004671|Albert Jones]]''
|
| 1883
| 1963
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6557
| [[Ficheru:Tom Hewitt Wales International.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24004668|Tom Hewitt]]''
|
| 1889
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6558
|
| ''[[:d:Q24004669|Arthur Hughes]]''
|
| 1884
| 1970
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6559
|
| ''[[:d:Q24004675|John Jones]]''
|
| 1860
| 1902
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6560
|
| ''[[:d:Q24004673|Jeffrey Jones]]''
|
| 1886
| 1976
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6561
|
| ''[[:d:Q24004678|Tom Williams]]''
|
| 1887
| 1927
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6562
|
| ''[[:d:Q24004679|Harold Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés (1883–1947)
| 1883
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6563
|
| ''[[:d:Q24004676|Billy Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés (1886–1956)
| 1886
| 1956
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6564
|
| ''[[:d:Q24004680|William Evans]]''
|
| 1892
| 1979
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6565
|
| ''[[:d:Q24004694|Oliver Taylor]]''
|
| 1869
| 1945
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6566
|
| ''[[:d:Q24004695|Charles Thomas]]''
|
| 1876
| 1935
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6567
| [[Ficheru:George Richards (Welsh Footballer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24004693|George Richards]]''
|
| 1874
| 1944
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6568
|
| ''[[:d:Q24004698|Ronnie Williams]]''
|
| 1907
| 1987
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6569
|
| ''[[:d:Q24004699|William Wynn]]''
|
| 1876
| 1944
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6570
|
| ''[[:d:Q24004697|John Vaughan]]''
|
| 1856
| 1935
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6571
| [[Ficheru:Walter Neumann 1973 (portion B).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24005345|Walter Neumann]]''
|
| 1946
| 2024
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 6572
|
| ''[[:d:Q24007287|Hywel Davies]]''
|
| 1902
| 1976
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6573
|
| ''[[:d:Q24007285|Wynne Crompton]]''
|
| 1907
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6574
|
| ''[[:d:Q24007295|Tom Edwards]]''
|
| 1906
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6575
|
| ''[[:d:Q134008614|Edith Penissa Wills]]''
|
| 1913
| 1994
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 6576
|
| ''[[:d:Q134028629|Jonah Roberts]]''
|
| 1827
| 1905
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6577
| [[Ficheru:Revd R Mawddwy Jones NLW3365332.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134028852|Richard Mawddwy Jones]]''
|
| 1839
| 1922
| ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6578
| [[Ficheru:Revd Hugh James, Llansanffraid-ym-Mechain (1809-75) NLW3365290.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134029200|Hugh James]]''
|
| 1809
| 1875
| ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6579
| [[Ficheru:Revd Cadfwlch Davies, St Clears NLW3365286.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134029286|David Cadfwlch Davies]]''
|
| 1863
| 1933
| ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6580
| [[Ficheru:Revd S Edwards, Machynlleth (1867) NLW3365285.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134041160|Samuel Edwards]]''
|
| 1814
| 1872
| ''[[:d:Q20597374|Glandŵr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6581
| [[Ficheru:Revd D Oliver, Twrgwyn (CM) NLW3365257.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134043914|David Oliver]]''
|
| 1828
| 1913
| ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6582
| [[Ficheru:Revd J C Evans, Lampeter (CM) NLW3365256.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134045431|John Charles Evans]]''
|
| 1858
| 1924
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 6583
| [[Ficheru:Revd H Morgans, Sammah (Cwmlline, A) NLW3365073.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134046625|Hugh Morgans]]''
|
| 1799
| 1880
| ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6584
| [[Ficheru:Mrs Morgans, Sammah (Cwmlline) NLW3365072.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134049818|Rebeccah Morgans]]''
|
| 1805
| 1883
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6585
| [[Ficheru:John Elias, Tre'r-gof NLW3364434.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134060407|John Elias]]''
|
| 1800
| 1875
| ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6586
| [[Ficheru:Robert Hughes (Glan Collen, 1832?- ) NLW3364240.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134061511|Robert Hughes]]''
|
| 1823
| 1914
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6587
| [[Ficheru:Revd David C Harris (Caeronwy, 1846-85) NLW3364223.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134061758|David C Harris]]''
|
| 1844
| 1885
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6588
| [[Ficheru:John Davies (Einion Ddu, 1819-1906) NLW3364236.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134062771|John Davies]]''
|
| 1819
| 1906
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6589
| [[Ficheru:William Jones (Ffestinfab, fl 1872-1915) NLW3364230.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134063673|William Jones]]''
|
| 1840
| 1908
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6590
| [[Ficheru:Ab Madoc (William Tudor ap Madock, 1844?-1916) NLW3364225.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134065079|William Tudor ap Madock]]''
|
| 1844
| 1916
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 6591
| [[Ficheru:Dr Walker, Corwen NLW3364175.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134066009|James Richard Walker]]''
|
| 1824
| 1890
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6592
| [[Ficheru:Henry Jones Williams (Plenydd, 1844-1926) NLW3364264.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134066578|Henry Jones Williams]]''
|
| 1844
| 1926
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 6593
| [[Ficheru:Portrait of John Williams, 'Llenor o'r Llwyni' (4671208).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134086517|John Williams]]''
|
| 1826
| 1909
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6594
| [[Ficheru:Revd Selwyn Davies, Swansea NLW3365250.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134100282|William Selwyn Davies]]''
|
| 1846
| 1884
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6595
| [[Ficheru:In memory of the Rev John Lewis, Birmingham.. NLW3365213.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134100413|John Lewis]]''
|
| 1821
| 1871
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6596
| [[Ficheru:Revd Evan Peter, Y Bala (MC) NLW3360974.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134100492|Evan Peter]]''
|
| 1821
| 1887
| ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]''
|-
| style='text-align:right'| 6597
| [[Ficheru:Revd Briwnant Evans, Llangurig (CM) NLW3365158.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134100779|Thomas Briwnant Evans]]''
|
| 1854
| 1892
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6598
| [[Ficheru:Lydia Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134103132|Lydia Jones]]''
|
| 1797
| 1888
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6599
|
| ''[[:d:Q134308667|Janet Richardson Armstrong]]''
|
| 1885
| 1973
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6600
|
| ''[[:d:Q134308678|Charlotte Bacon]]''
|
| 1884
| 1976
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6601
| [[Ficheru:Mr Pengwern Jones NLW3363693.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134346679|John Pengwern Jones]]''
|
| 1860
| 1927
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 6602
| [[Ficheru:Miss Powell (later Mrs Pengwern Jones) NLW3363695.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134346718|Jane Powell]]''
|
| 1866
| 1888
| ''[[:d:Q13130796|Pont-faen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6603
| [[Ficheru:Revd J H Symond, Tywyn (CM) NLW3365104.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134354116|John Hughes Symonds]]''
|
| 1832
| 1921
| ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6604
| [[Ficheru:Revd Roberts, Pentrefoelas NLW3365059.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134355524|Richard William Roberts]]''
|
| 1821
| 1889
| ''[[:d:Q15242552|Llanddyfnan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6605
| [[Ficheru:Revd Rhys Harries, Narberth NLW3364519.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134370749|Rhys Harries]]''
|
| 1863
| 1940
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6606
| [[Ficheru:Revd David Daniel Walters (Gwallter Ddu, 1862-1934)(Cong) NLW3362429.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134371396|David Daniel Walters]]''
|
| 1862
| 1934
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 6607
| [[Ficheru:Revd Noah Stephens, Liverpool NLW3362440.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134373523|Noah Stephens]]''
|
| 1823
| 1874
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6608
| [[Ficheru:Revd Francis Jones, Abergele NLW3363287.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134373878|Francis Jones]]''
|
| 1834
| 1913
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6609
| [[Ficheru:Revd Newton, Eglwys-bach (W) NLW3362938.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134385487|George Talalun Newton]]''
|
| 1853
| 1907
| ''[[:d:Q5623565|Gwernymynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6610
| [[Ficheru:Revd Ellis Hughes, Pen-maen (Cong) NLW3364489.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134394942|Ellis Hughes]]''
|
| 1811
| 1881
| ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6611
| [[Ficheru:Revd William Rees Williams, vicar of Gyffylliog and family NLW3364466.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134395364|William Rees Williams]]''
|
| 1815
| 1900
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6612
| [[Ficheru:Revd William George Jenkins, vicar of Llandysul (Cer) NLW3364456.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134395517|William George Jenkins]]''
|
| 1829
| 1903
| ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6613
| [[Ficheru:Revd J Robinson, Llansilin NLW3364364.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134395634|John Robinson]]''
|
| 1814
| 1886
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6614
| [[Ficheru:Revd H Gwerfyl James (Spinther's brother) NLW3364319.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134395716|Humphrey Gwerfyl James]]''
|
| 1839
| 1909
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 6615
| [[Ficheru:Revd Myfenydd Morgan, Llandudoch NLW3364094.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134395805|John Myfenydd Morgan]]''
|
| 1852
| 1916
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 6616
| [[Ficheru:My mother (sitting) Shan y Lliwdy and Bontfaen maid (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134444485|Jane Thomas]]''
|
| 1794
| 1870
| ''[[:d:Q13126981|Cellan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6617
| [[Ficheru:Revd John Matthews, Neath NLW3364302.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134444853|John Mathews]]''
|
| 1810
| 1880
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6618
| [[Ficheru:Revd H Ellis (1868) (Llangwm, Cong?) NLW3364083.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134444947|Humphrey Ellis]]''
|
| 1811
| 1893
| ''[[:d:Q107033050|Tŷ-nant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6619
| [[Ficheru:Revd Ishmael Evans (W) NLW3362932.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134445081|Ishmael Evans]]''
|
| 1843
| 1922
| ''[[:d:Q13129662|Llannerch-y-môr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6620
| [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch R Bonner .. NLW3362875.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134445102|Richard Bonner]]''
|
| 1788
| 1867
| ''[[:d:Q6661367|Llanferres]]''
|-
| style='text-align:right'| 6621
| [[Ficheru:Rev R T Owen (W) NLW3362941.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134445155|Robert Thomas Owen]]''
|
| 1842
| 1871
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 6622
| [[Ficheru:Revd W Emlyn Jones (Cong) (?) NLW3364048.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134476090|William Emlyn Jones]]''
|
| 1842
| 1914
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6623
| [[Ficheru:Revd John Bartley (W) NLW3362841.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134477425|John Bartley]]''
|
| 1805
| 1884
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6624
|
| ''[[:d:Q134481562|John Wyndham Lewis]]''
|
| 1837
| 1895
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 6625
|
| ''[[:d:Q134481728|James Donne]]''
|
| 1822
| 1908
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6626
| [[Ficheru:Revd. Daniel Jenkyns (1815?-1884), Capel y Babell, Cwmfelinfach NLW3362548.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134487387|Daniel Jenkyns]]''
|
| 1815
| 1884
| ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6627
| [[Ficheru:Revd Abel Green (copy) NLW3362180.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134487580|Abel Green]]''
|
| 1816
| 1874
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 6628
| [[Ficheru:Revd William Morris, Rhuddlan (CM) NLW3361068.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134488243|William Morris]]''
|
| 1803
| 1879
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 6629
| [[Ficheru:William J Richards, Glandyfi (1901-1951).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134644535|William J Richards]]''
|
| 1901
| 1951
| ''[[:d:Q4667115|Aberhosan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6630
|
| ''[[:d:Q134649880|Valmai Jones]]''
|
| 1910
| 1994
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6631
|
| ''[[:d:Q134706818|Katherine Charis Davies]]''
|
| 1875
| 1949
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6632
|
| ''[[:d:Q134706819|Laura Katharine Davies]]''
|
| 1876
| 1967
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6633
|
| ''[[:d:Q134709314|John Penry Hyde 'Luxor' Price]]''
|
| 1874
| 1950
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6634
|
| ''[[:d:Q134713674|Islwyn Beynon]]''
|
| 1920
| 2005
| ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]''
|-
| style='text-align:right'| 6635
|
| ''[[:d:Q134786484|John Jones]]''
|
| 1753
| 1823
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 6636
|
| ''[[:d:Q134808292|Ebenezer Curig Davies]]''
|
| 1895
| 1981
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 6637
|
| ''[[:d:Q134958650|Florence Margaret Sarah Price]]''
|
| 1880
| 1957
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6638
|
| ''[[:d:Q134958653|Laura Williams Pugh]]''
|
| 1875
| 1926
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6639
|
| ''[[:d:Q134958658|Myfanwy Dyfed Rees]]''
|
| 1883
| 1951
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6640
|
| ''[[:d:Q134959079|Frances Edwards]]''
|
| 1838
| 1921
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6641
|
| ''[[:d:Q134972267|Jane Jones]]''
|
| 1828
| 1878
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 6642
|
| ''[[:d:Q134978997|Morgan Davies]]''
|
| 1804
| 1867
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6643
|
| ''[[:d:Q135000709|Linda Llewellyn]]''
|
| 1912
| 1943
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6644
|
| ''[[:d:Q135000917|Mary Enid Williams]]''
|
| 1903
| 1971
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6645
|
| ''[[:d:Q135001041|Levi Williams]]''
|
| 1870
| 1937
| ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 6646
|
| ''[[:d:Q135001989|William Davies]]''
|
| 1832
| 1903
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6647
|
| ''[[:d:Q135002486|Abel Evans]]''
|
| 1812
| 1866
| ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6648
|
| ''[[:d:Q135012658|William Grey Hughes]]''
|
| 1792
| 1824
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6649
|
| ''[[:d:Q135012693|John Hughes]]''
|
| 1760
| 1813
| ''[[:d:Q14508468|Blaenporth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6650
|
| ''[[:d:Q135016810|John David Jenkins]]''
|
| 1868
| 1948
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 6651
|
| ''[[:d:Q135034025|William Thomas]]''
|
| 1836
| 1915
| ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]''
|-
| style='text-align:right'| 6652
|
| ''[[:d:Q135209813|David Wilfred Lloyd]]''
|
| 1898
| 1959
| ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]''
|-
| style='text-align:right'| 6653
|
| ''[[:d:Q135255806|Colin Allen]]''
|
| 1927
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6654
|
| ''[[:d:Q135255805|Frank Alford]]''
|
| 1896
| 1962
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6655
|
| ''[[:d:Q135255809|Charles Vivian Appleton]]''
|
| 1903
| 1993
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6656
|
| ''[[:d:Q135255827|Thomas Boydell]]''
|
| 1729
| 1796
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 6657
|
| ''[[:d:Q135255825|Richard Emrys Bonsall]]''
|
| 1908
| 1982
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6658
|
| ''[[:d:Q135255850|Ronald Cour]]''
|
| 1914
| 1978
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6659
|
| ''[[:d:Q135255858|David Davies]]''
|
| 1755
| 1828
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6660
|
| ''[[:d:Q135255861|Dudley Garnet Davies]]''
|
| 1891
| 1981
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6661
|
| ''[[:d:Q135255866|Haydn Wyn Davies]]''
|
| 1928
| 1990
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6662
|
| ''[[:d:Q135255875|Arthur Lewis Davies]]''
|
| 1855
| 1955
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6663
|
| ''[[:d:Q135255872|John Davies]]''
|
| 1840
| 1933
| ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 6664
|
| ''[[:d:Q135255887|William Davies]]''
|
| 1851
| 1939
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 6665
|
| ''[[:d:Q135255895|Lewis Edmunds]]''
|
| 1814
| 1903
| ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6666
|
| ''[[:d:Q135255912|David Llewelyn Jones]]''
|
| 1898
| 1973
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6667
|
| ''[[:d:Q135255923|Henry Jones]]''
|
| 1841
| 1936
| ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6668
|
| ''[[:d:Q135255926|John Jones]]''
|
| 1761
| 1809
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6669
|
| ''[[:d:Q135255924|Humphrey Bradley Jones]]''
|
| 1840
| 1904
| ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]''
|-
| style='text-align:right'| 6670
|
| ''[[:d:Q135255931|John Maethlu Jones]]''
|
| 1839
| 1866
| ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]''
|-
| style='text-align:right'| 6671
|
| ''[[:d:Q135255958|Thomas Lewis]]''
|
| 1898
| 1950
| ''[[:d:Q29490717|Castle Mill,Feidr Felin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6672
|
| ''[[:d:Q135255956|Jenkin Lewis]]''
|
| 1749
| 1805
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6673
|
| ''[[:d:Q135255963|Guy Ynyr Llewelyn Lloyd]]''
|
| 1887
| 1944
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6674
|
| ''[[:d:Q135255967|Robert Lloyd]]''
|
| 1732
| 1768
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6675
|
| ''[[:d:Q56175931|Frances Davies]]''
|
| 1836
| 1918
| ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6676
|
| ''[[:d:Q56175961|Humphrey Jones Davies]]''
|
| 1877
| 1966
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6677
|
| ''[[:d:Q56175968|Idwal Davies]]''
|
| 1915
| 1992
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6678
|
| ''[[:d:Q56176004|John Davies]]''
|
| 1722
| 1799
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 6679
|
| ''[[:d:Q56176026|Kate Davies]]''
|
| 1892
| 1980
| ''[[:d:Q15987474|Pren-gwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6680
|
| ''[[:d:Q56176024|Jonathan Davies]]''
|
| 1857
| 1933
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 6681
|
| ''[[:d:Q56176082|Samuel Davies]]''
|
| 1829
| 1904
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 6682
|
| ''[[:d:Q56176086|Thomas George Davies]]''
|
| 1900
| 1977
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 6683
|
| ''[[:d:Q56176089|Thomas Davies]]''
|
| 1802
| 1861
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 6684
|
| ''[[:d:Q56176101|Walter Cecil Davies]]''
|
| 1802
| 1863
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6685
|
| ''[[:d:Q56176152|Rhys Lewis Davis]]''
|
| 1828
| 1916
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6686
|
| ''[[:d:Q56176183|Wilfred Seymour De Winton]]''
|
| 1856
| 1929
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 6687
|
| ''[[:d:Q56176227|David J. Owen]]''
|
| 1877
| 1945
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6688
|
| ''[[:d:Q56176497|Edward Edwards]]''
|
| 1865
| 1933
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6689
|
| ''[[:d:Q56176621|Siôn Eirian]]''
|
| 1954
| 2020
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 6690
|
| ''[[:d:Q56176675|Richard Elias]]''
|
| 1847
| 1927
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 6691
| [[Ficheru:Annie Jane Hughes-Griffiths (5227587).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56176704|Annie Jane Ellis]]''
|
| 1873
| 1942
| ''[[:d:Q29496455|Cwrt Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6692
|
| ''[[:d:Q56176713|Hugh Ellis]]''
|
| 1857
| 1931
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 6693
|
| ''[[:d:Q56176894|David Arthen Evans]]''
|
| 1878
| 1936
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 6694
|
| ''[[:d:Q56176898|David Evans]]''
|
| 1860
| 1950
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 6695
|
| ''[[:d:Q56176902|David Evans]]''
|
| 1815
| 1883
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 6696
|
| ''[[:d:Q56176909|David Evans]]''
|
| 1875
| 1951
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6697
| [[Ficheru:Revd Ebenezer Evans (Bodedern, CM?) NLW3365083.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56176920|Ebenezer Evans]]''
|
| 1815
| 1897
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 6698
| [[Ficheru:Er cof am y Parch Foulk Evans, Machynlleth.. NLW3365216.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56176943|Foulk Evans]]''
|
| 1783
| 1866
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6699
|
| ''[[:d:Q56176950|Thomas Evans Griffith]]''
|
| 1853
| 1914
| ''[[:d:Q3402480|Rhydyclafdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6700
|
| ''[[:d:Q56176960|William Howell Evans]]''
|
| 1835
| 1892
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6701
|
| ''[[:d:Q56176970|John Owain Evans]]''
|
| 1875
| 1943
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6702
|
| ''[[:d:Q56176995|Josiah Daniel Evans]]''
|
| 1827
| 1905
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6703
|
| ''[[:d:Q56176992|Jonah Bowen Evans]]''
|
| 1806
| 1876
| ''[[:d:Q6662982|Llywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6704
|
| ''[[:d:Q56176998|Lewis Evans]]''
|
| 1767
| 1835
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6705
|
| ''[[:d:Q56177000|Mali Evans]]''
|
|
| 1991
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 6706
|
| ''[[:d:Q56177009|Olwen Caradoc Evans]]''
|
| 1918
| 1998
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6707
| [[Ficheru:Olwen Lloyd George a Capt T J Carey Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56177012|Olwen Carey, Lady Evans]]''
|
| 1892
| 1990
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6708
|
| ''[[:d:Q56177037|Simon Evans]]''
|
| 1824
| 1885
| ''[[:d:Q5348102|Eglwyswen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6709
|
| ''[[:d:Q56177069|William Evans]]''
|
| 1876
| 1952
| ''[[:d:Q2278993|Pentraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6710
|
| ''[[:d:Q56177096|Hope Wynne Eyton]]''
|
| 1754
| 1824
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 6711
|
| ''[[:d:Q56177160|John Jocelyn Ffoulkes]]''
|
| 1813
| 1898
| ''[[:d:Q13126438|Bylchau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6712
|
| ''[[:d:Q56177351|Richard Garnons]]''
|
| 1773
| 1841
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 6713
|
| ''[[:d:Q56177409|William George]]''
|
| 1865
| 1920
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 6714
|
| ''[[:d:Q56177484|William Glasnant Jones]]''
|
| 1869
| 1951
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 6715
|
| ''[[:d:Q56177501|Evan Williams]]''
|
| 1866
| 1937
| ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6716
|
| ''[[:d:Q56177812|George Griffith]]''
|
| 1790
| 1877
| ''[[:d:Q17741595|Garn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6717
|
| ''[[:d:Q56177827|John Griffith]]''
|
| 1654
| 1698
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6718
|
| ''[[:d:Q56177836|John Griffith]]''
|
| 1843
| 1864
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6719
|
| ''[[:d:Q56177851|R.E. Griffith]]''
|
| 1911
| 1975
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 6720
|
| ''[[:d:Q56177887|William Griffith]]''
|
| 1730
| 1766
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6721
|
| ''[[:d:Q56178037|David Thomas Guy]]''
|
| 1905
| 1976
| ''[[:d:Q14538499|Llanrhidian]]''
|-
| style='text-align:right'| 6722
| [[Ficheru:Mather Brown (1761-1831) - The Reverend Alban Thomas Gwynne (1751–1819) - 864495 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56178145|Alban Thomas Jones Gwynne]]''
|
| 1751
| 1819
| ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6723
|
| ''[[:d:Q56178177|Benjamin Hall]]''
|
| 1742
| 1825
| ''[[:d:Q5618124|Gumfreston]]''
|-
| style='text-align:right'| 6724
|
| ''[[:d:Q56178195|Florrie Hamer]]''
|
| 1903
| 1994
| ''[[:d:Q3401604|Bow Street]]''
|-
| style='text-align:right'| 6725
|
| ''[[:d:Q56178202|Victor Hampson-Jones]]''
|
| 1909
| 1977
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 6726
|
| ''[[:d:Q56178200|Nina Hammett]]''
|
| 1890
| 1956
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 6727
|
| ''[[:d:Q56178351|Mary Elizabeth Hedley]]''
|
| 1854
| 1925
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6728
|
| ''[[:d:Q56178357|Pete Hellings]]''
|
| 1921
| 1994
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6729
|
| ''[[:d:Q56178468|Isaac Herriman]]''
|
| 1894
| 1968
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6730
|
| ''[[:d:Q56178498|Elizabeth Lady Hills-Johnes]]''
|
| 1834
| 1927
| ''[[:d:Q108366926|Dolaucothi House]]''
|-
| style='text-align:right'| 6731
|
| ''[[:d:Q56178642|Robert Howard]]''
|
| 1692
| 1776
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6732
|
| ''[[:d:Q56178666|Abraham Howell]]''
|
| 1810
| 1893
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6733
|
| ''[[:d:Q56178704|William Howell]]''
|
| 1777
| 1845
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6734
|
| ''[[:d:Q56178705|William Howell]]''
|
| 1804
| 1826
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6735
|
| ''[[:d:Q56178760|Benjamin Hughes]]''
|
| 1821
| 1913
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6736
|
| ''[[:d:Q56178790|Harold Rhys Hughes]]''
|
| 1916
| 1998
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6737
|
| ''[[:d:Q56178805|John Henry Hughes]]''
|
| 1862
| 1893
| ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]''
|-
| style='text-align:right'| 6738
|
| ''[[:d:Q56178865|Roderick Humphreys]]''
|
| 1816
| 1895
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6739
|
| ''[[:d:Q56178885|David Hussey]]''
|
| 1852
| 1930
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 6740
|
| ''[[:d:Q56179080|John Jayne]]''
|
| 1805
| 1873
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 6741
|
| ''[[:d:Q56179107|Anne Jenkins]]''
|
| 1864
| 1948
| ''[[:d:Q29495975|Trecefel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6742
|
| ''[[:d:Q56179139|Richard Iwan Jenkyn]]''
|
| 1857
| 1893
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6743
|
| ''[[:d:Q56179144|Herbert Noel Jerman]]''
|
| 1909
| 1994
| ''[[:d:Q17738677|Dolforgan Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 6744
|
| ''[[:d:Q56179197|Edwin William John]]''
|
| 1847
| 1938
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6745
|
| ''[[:d:Q56179219|Charlotte Anna Maria Johnes]]''
|
| 1825
| 1911
| ''[[:d:Q5561752|Gileston]]''
|-
| style='text-align:right'| 6746
|
| ''[[:d:Q56179386|Charles Jones]]''
|
| 1831
| 1917
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6747
|
| ''[[:d:Q56179396|David Elwyn Jones]]''
|
| 1945
| 2003
| ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6748
|
| ''[[:d:Q56179400|David Rhys Jones]]''
|
| 1845
| 1926
| ''[[:d:Q15921422|Llangynllo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6749
|
| ''[[:d:Q56179414|Daniel Jones]]''
|
| 1770
| 1821
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 6750
|
| ''[[:d:Q56179423|David Samuel Jones]]''
|
| 1852
| 1898
| ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6751
| [[Ficheru:David Ivon Jones 001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56179420|David Ivon Jones]]''
|
| 1882
| 1924
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6752
|
| ''[[:d:Q56179431|David Jones]]''
|
| 1893
| 1916
| ''[[:d:Q101170463|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6753
|
| ''[[:d:Q56179463|Edward Jones]]''
|
| 1780
| 1820
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6754
|
| ''[[:d:Q56179473|Edwin Jones]]''
|
| 1842
| 1932
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 6755
|
| ''[[:d:Q56179489|Esther Anne Davies]]''
|
| 1883
| 1940
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6756
|
| ''[[:d:Q56179498|Francis Ernest Llewellyn Jones]]''
|
| 1883
| 1982
| ''[[:d:Q20599925|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 6757
|
| ''[[:d:Q56179504|Griffith Jones]]''
|
| 1820
| 1875
| ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 6758
|
| ''[[:d:Q56179510|Gwen Jones]]''
|
| 1777
| 1857
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6759
|
| ''[[:d:Q56179519|Henry Francis Jones]]''
|
| 1874
| 1949
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6760
|
| ''[[:d:Q56179526|Henry Jones]]''
|
| 1824
| 1852
| ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6761
|
| ''[[:d:Q56179538|Hugh Jones]]''
|
|
| 1799
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6762
| [[Ficheru:Humphrey Jones a Diwygiad 1859 (page 57 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56179544|Humphrey Jones]]''
|
| 1832
| 1895
| ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6763
|
| ''[[:d:Q56179545|Humphrey Jones]]''
|
|
| 1690
| ''[[:d:Q29484376|Maesygarnedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6764
|
| ''[[:d:Q56179551|Edward Iorwerth Jones]]''
|
| 1852
| 1931
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6765
|
| ''[[:d:Q56179548|Ifor Ceredig Jones]]''
|
| 1902
| 1965
| ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]''
|-
| style='text-align:right'| 6766
|
| ''[[:d:Q56179555|James Celty Jones]]''
|
| 1843
| 1912
| ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6767
|
| ''[[:d:Q56179559|John David Jones]]''
|
| 1868
| 1929
| ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6768
|
| ''[[:d:Q56179562|J. Meredith, Wrexham Correspondence Jones]]''
|
|
| 1855
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6769
|
| ''[[:d:Q56179587|John David Jones]]''
|
| 1871
| 1931
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 6770
|
| ''[[:d:Q56179591|John Griffith Jones]]''
|
| 1843
| 1864
| ''[[:d:Q7163011|Penisa'r Waun]]''
|-
| style='text-align:right'| 6771
|
| ''[[:d:Q56179593|John Henry Jones]]''
|
| 1909
| 1985
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 6772
|
| ''[[:d:Q56179596|John Morris Jones]]''
|
| 1892
| 1984
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6773
|
| ''[[:d:Q56179597|John Reginald Jones]]''
|
| 1897
| 1964
| ''[[:d:Q13131732|Talywain]]''
|-
| style='text-align:right'| 6774
|
| ''[[:d:Q118169494|John Mayor]]''
|
| 1755
| 1826
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6775
|
| ''[[:d:Q118258969|Jen Wilson]]''
|
| 1944
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6776
|
| ''[[:d:Q118383328|Arthur Jones]]''
|
| 1916
| 1988
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6777
|
| ''[[:d:Q118399149|John Raymond Williams]]''
|
| 1928
| 2018
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6778
|
| ''[[:d:Q118399238|John Naish]]''
|
| 1923
| 1963
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 6779
|
| ''[[:d:Q118430298|Louisa Traherne]]''
|
| 1794
| 1870
| ''[[:d:Q7593371|St Hilary]]''
|-
| style='text-align:right'| 6780
|
| ''[[:d:Q118727707|Alwen Hughes]]''
|
| 1931
| 2024
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6781
|
| ''[[:d:Q118869337|Benjamin Evans]]''
|
| 1745
| 1834
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 6782
|
| ''[[:d:Q118900764|Evan Evans]]''
|
| 1850
| 1933
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6783
|
| ''[[:d:Q118903180|William Griffith]]''
|
| 1597
| 1648
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 6784
| [[Ficheru:W.T. Pike Contemporary Biographies N & E Ridings of Yorkshire 1903 (43aa).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q119521816|David Evans]]''
|
| 1841
| 1905
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6785
|
| ''[[:d:Q119997064|Desmond Healy]]''
| profesor británicu (1930–2021)
| 1930
| 2021
| ''[[:d:Q107032187|Bancffosfelen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6786
|
| ''[[:d:Q120069320|Huldah Charles Bassett]]''
|
| 1901
| 1982
| ''[[:d:Q11029741|Penparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 6787
|
| ''[[:d:Q120135075|David Aitken]]''
|
| 1926
| 2021
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 6788
|
| ''[[:d:Q120164850|Arthur Robinson]]''
|
| 1814
| 1893
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6789
|
| ''[[:d:Q120394226|Alan Williams]]''
|
| 1934
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6790
| [[Ficheru:Stella Musulin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q120538514|Stella Musulin]]''
|
| 1915
| 1996
| ''[[:d:Q3012283|Dale]]''
|-
| style='text-align:right'| 6791
|
| ''[[:d:Q120754310|John Brown]]''
|
| 1932
| 2008
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6792
|
| ''[[:d:Q120835093|Erica M. Frank]]''
|
| 1921
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6793
|
| ''[[:d:Q120854861|Gainor Hughes]]''
|
| 1745
| 1780
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6794
|
| ''[[:d:Q121092322|Robert Brinley Jones]]''
|
| 1929
| 2025
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6795
|
| ''[[:d:Q121918481|Thomas Hutchinson]]''
|
| 1815
| 1903
| [[Pencraig]]
|-
| style='text-align:right'| 6796
|
| ''[[:d:Q122750045|Clara Thomas]]''
|
| 1841
| 1914
| ''[[:d:Q26212261|Pencerrig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6797
|
| ''[[:d:Q122831816|Glanmor Griffiths]]''
|
| 1939
| 2023
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 6798
|
| ''[[:d:Q122900265|Jenny James]]''
|
| 1927
| 2014
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6799
|
| ''[[:d:Q122932453|David John Lewis]]''
|
| 1893
| 1982
| ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6800
|
| ''[[:d:Q123004882|John McLaggan]]''
|
| 1893
| 1967
| ''[[:d:Q3405926|Deeside]]''
|-
| style='text-align:right'| 6801
|
| ''[[:d:Q123018814|Charles Dawe]]''
|
| 1886
| 1958
| ''[[:d:Q7675879|Taibach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6802
|
| ''[[:d:Q123118389|Marion Welchman]]''
|
| 1915
| 1997
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6803
|
| ''[[:d:Q123197640|Alun Carter]]''
|
| 1964
| 2024
| ''[[:d:Q6744584|Malpas]]''
|-
| style='text-align:right'| 6804
|
| ''[[:d:Q123236090|Chris Boss]]''
|
| 1928
| 2011
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6805
|
| ''[[:d:Q123252729|Henry Tristram]]''
|
| 1881
| 1955
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6806
|
| ''[[:d:Q123415348|Graham Drury]]''
|
| 1952
| 2024
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6807
|
| ''[[:d:Q123643783|Richard Flower]]''
|
| 1567
| 1588
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6808
|
| ''[[:d:Q123689931|Syd Griffiths]]''
|
| 1905
| 1940
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 6809
|
| ''[[:d:Q123735311|Charles Sargeant]]''
|
| 1925
| 2023
| ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6810
|
| ''[[:d:Q123743053|Louisa M. Spooner]]''
|
| 1820
| 1886
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6811
|
| ''[[:d:Q123744657|Don Evans]]''
|
| 1939
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6812
|
| ''[[:d:Q123762847|Carol Byrne Jones]]''
|
| 1943
| 2023
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6813
|
| ''[[:d:Q123974804|Marie Hutcheson]]''
|
| 1854
| 1914
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6814
|
| ''[[:d:Q124063038|Frederick Tymms]]''
|
| 1889
| 1987
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 6815
|
| ''[[:d:Q124219459|Leonard Bailey]]''
|
| 1910
| 1997
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6816
|
| ''[[:d:Q124311563|Thomas John Rhys Jones]]''
|
| 1916
| 1997
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 6817
|
| ''[[:d:Q124316906|Gerald Jones]]''
| profesor universitariu canadianu
| 1936
| 2026
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 6818
|
| ''[[:d:Q124351152|Terry Adams]]''
|
| 1938
| 2019
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6819
|
| ''[[:d:Q124372795|George Francis Evans]]''
|
| 1809
| 1895
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6820
|
| ''[[:d:Q124424654|Joshua Philip Turner]]''
|
| 1897
| 1949
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 6821
|
| ''[[:d:Q124515975|Louisa Beatrice Simmonds]]''
|
| 1918
| 2011
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 6822
| [[Ficheru:Dewi Myrddin Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124729090|Dewi Myrddin Hughes]]''
|
| 1941
| 2026
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6823
| [[Ficheru:Cecil Day 1925.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124784741|Sir Cecil Day]]''
|
| 1884
| 1963
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6824
|
| ''[[:d:Q124851999|Lyn Léwis Dafis]]''
|
| 1960
| 2022
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 6825
| [[Ficheru:C. W. Jones portrait.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q124855174|Charles William Jones]]''
|
| 1836
| 1908
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6826
|
| ''[[:d:Q124864171|John Belle]]''
|
| 1932
| 2016
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6827
|
| ''[[:d:Q124986479|John David Francis Jones]]''
|
| 1939
| 2009
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6828
|
| ''[[:d:Q125025293|Thomas D. Evans]]''
|
| 1844
| 1903
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6829
| [[Ficheru:Lieut Sydney Kingston GORE, 1st Bn Royal West Kent Regiment - geograph.org.uk - 5252748.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q125121773|Sydney Kingston Gore]]''
|
| 1889
| 1914
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6830
|
| ''[[:d:Q125145904|Thomas George John]]''
|
| 1880
| 1946
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 6831
|
| ''[[:d:Q100809426|Archibald Sparke]]''
| historiador británicu
| 1871
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6832
| [[Ficheru:Robert William Evans mayor of Rockhampton.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q100998829|Robert William Evans]]''
|
| 1872<br/>1862
| 1955
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6833
|
| ''[[:d:Q101079978|Thomas North]]''
| xugador de críquet neozelandés (1858–1942)
| 1858
| 1942
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6834
|
| ''[[:d:Q101417476|Eric Roberts]]''
|
| 1945
| 1979
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6835
| [[Ficheru:Rosa Morris.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q102079613|Rosa M. Morris]]''
|
| 1914
| 2011
| ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]''
|-
| style='text-align:right'| 6836
|
| ''[[:d:Q102114729|Peter W. M. John]]''
|
| 1923
| 2015
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6837
|
| ''[[:d:Q102161876|Henry Chapman]]''
| xugador de críquet australianu (1868–1942)
| 1868
| 1942
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6838
|
| ''[[:d:Q102182387|Arthur John Capel]]''
|
| 1894
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6839
|
| ''[[:d:Q102184605|Harold Horton]]''
| escritor d'himnos británicu (1881–1969)
| 1881
| 1969
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6840
|
| ''[[:d:Q102188216|Paul Harry Roberts]]''
|
| 1929
| 2022
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6841
| [[Ficheru:Mr. Cadwaladr Roberts arweinydd adnabyddus Cor Meibion y Moelwyn a Chor Mawr Ffestiniog (5449681).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q102247988|Cadwaladr Roberts]]''
|
| 1854
| 1915
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6842
|
| ''[[:d:Q102304689|Barrie Vernon-Roberts]]''
|
|
| 2015
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 6843
|
| ''[[:d:Q102331169|John James]]''
|
| 1872
| 1932
| ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6844
|
| ''[[:d:Q102432298|Robert Owen Jones]]''
| cartógrafu británicu (1837–1926)
| 1837
| 1926
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 6845
|
| ''[[:d:Q102819062|Ivor John Thomas]]''
|
| 1873
| 1913
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6846
|
| ''[[:d:Q103811325|Owen Vaughan Jones]]''
|
| 1907
| 1986
| ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 6847
|
| ''[[:d:Q103976474|Anne Briar Riddall]]''
|
| 1940
| 2016
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6848
|
| ''[[:d:Q103996099|Tom Broster]]''
|
| 1878
| 1942
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6849
|
| ''[[:d:Q104094371|Winston Jenkins]]''
|
| 1912
| 1982
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 6850
|
| ''[[:d:Q104234346|David McKinley Williams]]''
|
| 1887
| 1978
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6851
|
| ''[[:d:Q104286266|Albert Edward Ashcroft]]''
|
| 1862
| 1942
| ''[[:d:Q24663457|Cwmbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6852
|
| ''[[:d:Q104286274|James Daniel Baird]]''
|
| 1840
| 1908
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6853
|
| ''[[:d:Q104286445|Charles Davy]]''
|
| 1825
| 1914
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6854
|
| ''[[:d:Q104286719|William Charles Kensington]]''
|
| 1845
| 1922
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6855
|
| ''[[:d:Q104286775|Thomas Snow Miller]]''
|
| 1859
| 1917
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6856
|
| ''[[:d:Q104369841|Edwin Davy]]''
|
| 1826
| 1869
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6857
|
| ''[[:d:Q104544505|Eric Williams]]''
|
| 1927
| 2009
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 6858
|
| ''[[:d:Q104586821|John Bale]]''
|
| 1940
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6859
|
| ''[[:d:Q104758912|Kelvin Thomas]]''
| músicu británicu
| 1919
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6860
|
| ''[[:d:Q104761592|Nansi Williams]]''
|
| 1922
| 1966
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 6861
|
| ''[[:d:Q104821881|Charles Lewis]]''
|
| 1828
| 1913
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 6862
|
| ''[[:d:Q104839512|Mirain Llwyd Owen]]''
|
| 1973
| 2021
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6863
|
| ''[[:d:Q104945292|Adelaide Eyre]]''
|
| 1826
| 1905
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 6864
|
| ''[[:d:Q105047935|John Howell]]''
|
| 1871
| 1945
| ''[[:d:Q8059809|Ystradyfodwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 6865
|
| ''[[:d:Q105077276|Evan Prosser]]''
|
| 1836
| 1896
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6866
|
| ''[[:d:Q105134303|Alan Wynne-Thomas]]''
| regatista británicu (1941–2008)
| 1941
| 2008
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6867
|
| ''[[:d:Q105155076|David Graham Jenkins]]''
|
| 1933
| 1995
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 6868
|
| ''[[:d:Q105295044|Henry Troadec]]''
|
| 1915
| 2017
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6869
|
| ''[[:d:Q105302139|Richard Nicklin Hall]]''
|
| 1853
| 1914
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6870
|
| ''[[:d:Q105344677|Rowland James Williams]]''
|
| 1919
| 2005
| ''[[:d:Q13130114|Merthyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6871
| [[Ficheru:C. R. Jones, Ysw., Y.H., Llanfyllin (5236452).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105514757|C. R. Jones]]''
|
| 1828
| 1902
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6872
|
| ''[[:d:Q105549362|Michael Roberts]]''
|
| 1943
| 2014
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 6873
|
| ''[[:d:Q105554307|Harry Thomas Owen, Quaker]]''
|
| 1630
| 1686
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6874
|
| ''[[:d:Q105803185|Donald Hoskins]]''
|
| 1933
| 2021
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6875
|
| ''[[:d:Q105824928|Ivan Dale Owen]]''
|
| 1924
| 1997
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6876
|
| ''[[:d:Q105883342|Cyril Glyndwr Williams]]''
|
| 1921
| 2004
| ''[[:d:Q7228391|Pontyates]]''
|-
| style='text-align:right'| 6877
|
| ''[[:d:Q105887434|Cliff Tamplin]]''
|
| 1920
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6878
|
| ''[[:d:Q105946804|William Henry Davies]]''
|
| 1849
| 1907
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6879
|
| ''[[:d:Q105993903|William George Conley]]''
|
| 1842
| 1924
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6880
|
| ''[[:d:Q106166812|Vernon Stanley Jones]]''
|
| 1875
| 1955
| ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6881
|
| ''[[:d:Q106193079|Byron Wozencraft]]''
| xugador de dardos galés (1951–1998)
| 1951
| 1998
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6882
|
| ''[[:d:Q106193220|Dyfri Jones]]''
| xugador de dardos galés (1943–2011)
| 1943
| 2011
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6883
|
| ''[[:d:Q106204551|Kenneth Crook]]''
|
| 1949
| 2014
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6884
|
| ''[[:d:Q106243608|Arthur Walter Powell]]''
| fotógrafu neozelandés (1893–1970)
| 1893
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6885
| [[Ficheru:EleanorDaniels1914.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q106369503|Eleanor Daniels]]''
|
| 1886
| 1994
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 6886
| [[Ficheru:Amy Noel Morfydd Ballinger (5449693).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106393535|Amy Noel Morfydd Ballinger]]''
|
| 1907
| 1950
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 6887
| [[Ficheru:James Hughes (Glanrheidol) first Mayor reformed corporation of Aberystwyth, A.D. 1836 (5349083).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106418087|James Hughes]]''
|
| 1788
| 1858
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6888
| [[Ficheru:William Jones, 'Monfa' (of Bootle) (5349085).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106418333|William Jones]]''
|
| 1840
| 1918
| ''[[:d:Q13126121|Bodwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6889
| [[Ficheru:The late J. Lloyd Griffith Esq., M.A (5348993).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106418847|John Lloyd Griffith]]''
|
| 1839
| 1902
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 6890
|
| ''[[:d:Q106421024|Dai Games]]''
| químicu galés (1938–2018)
| 1938
| 2018
| ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 6891
| [[Ficheru:Rev. Cornelius Griffiths born Feb 25th 1829 ; died Nov 6th 1905 (5293977).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106465233|Cornelius Griffiths]]''
|
| 1829
| 1905
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 6892
| [[Ficheru:Miss May John (5294079) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106465424|May John]]''
|
| 1874
| 1962
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6893
| [[Ficheru:David Charles Davies at Palm Beach, Florida, 1908 (5449735).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106467715|David Charles Davies]]''
|
| 1866
| 1928
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 6894
| [[Ficheru:Miss Salusbury (daughter of the late Major Salusbury, owner of the Bachygraig Estate) (5449764) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106468578|Rosamund Victoria Salusbury]]''
|
| 1885
| 1950
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6895
| [[Ficheru:Catherine Miriam Anwyl (5449774) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106472293|Catherine Miriam Anwyl]]''
|
| 1871
| 1953
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6896
|
| ''[[:d:Q106501654|Chris Riley]]''
| futbolista británicu
| 1939
| 1983
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6897
|
| ''[[:d:Q106518337|Rachel Howell-Evans]]''
|
| 1914
| 2003
| ''[[:d:Q14477598|Trefnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6898
|
| ''[[:d:Q106574374|Hugh Harrison]]''
|
| 1875
| 1912
| ''[[:d:Q5468045|Forden]]''
|-
| style='text-align:right'| 6899
|
| ''[[:d:Q106588660|Kenneth Davies]]''
|
| 1928<br/>1925
| 2015
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6900
|
| ''[[:d:Q106602538|Joan M. Eyles]]''
|
| 1907
| 1986
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6901
|
| ''[[:d:Q106635128|Benjamin Thomas]]''
|
| 1838
| 1920
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 6902
| [[Ficheru:Reverend Owen Ellis Evans, director of the new translation of the Welsh Bible from 1974 to 1977 (1548083).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106636382|Owen E. Evans]]''
|
| 1920
| 2018
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 6903
|
| ''[[:d:Q106637558|Frank Robinson Brown]]''
|
| 1910
| 1981
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6904
|
| ''[[:d:Q106638464|Alwyn Owens]]''
| profesor universitariu británicu
| 1931
| 2023
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 6905
|
| ''[[:d:Q106669233|Herbert Forsdike]]''
| xinecólogu británicu (1875–1942)
| 1875
| 1942
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6906
|
| ''[[:d:Q106697312|Patricia Bellotti]]''
|
| 1931
| 2017
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6907
| [[Ficheru:Mrs Packe c1875.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106705757|Emma Packe]]''
|
| 1840
| 1914
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 6908
|
| ''[[:d:Q106716134|Caroline Orr]]''
|
| 1862
| 1945
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6909
|
| ''[[:d:Q106763028|Mervyn Davies]]''
| xuez británicu (1918–2015)
| 1918
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6910
|
| ''[[:d:Q106823039|Gwynfryn Morgan Daniel]]''
|
| 1904
| 1960
| ''[[:d:Q4980820|Bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6911
|
| ''[[:d:Q106827606|Geoffrey Jones]]''
| xuez británicu (1928–2014)
| 1928
| 2014
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 6912
|
| ''[[:d:Q106959770|Samuel Islwyn Evans]]''
|
| 1914
| 1999
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 6913
|
| ''[[:d:Q107127836|Nick Laughland]]''
|
| 1951
| 2020
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 6914
|
| ''[[:d:Q107182198|Frederick George Albert Stuckey]]''
|
| 1870
| 1937
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6915
|
| ''[[:d:Q107182592|Elizabeth Jones-Sifford]]''
|
| 1861
| 1925
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6916
| [[Ficheru:Gerald Williams, nai Hedd Wyn, y tu allan i'r Ysgwrn (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107207795|Gerald Williams]]''
| agricultor galés (1928–2021)
| 1928
| 2021
| ''[[:d:Q10959753|Yr Ysgwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6917
|
| ''[[:d:Q107220523|Philip Harrhy Jones]]''
|
| 1931
| 1994
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6918
|
| ''[[:d:Q107242293|John T. Davies]]''
|
| 1881
| 1938
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6919
|
| ''[[:d:Q107341053|Morris Baron Cohen]]''
|
| 1900
| 1972
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6920
|
| ''[[:d:Q107363545|Wyndham Edwards]]''
|
| 1892
| 1961
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6921
| [[Ficheru:Evan Pierce. Mezzotint by S. W. Reynolds, junior, 1849, afte Wellcome V0006595.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107366865|Evan Pierce]]''
|
|
| 1895
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6922
|
| ''[[:d:Q107368806|Percy Baker]]''
|
| 1880
| 1957
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6923
|
| ''[[:d:Q107370884|Wyn Jones]]''
|
| 1959
| 2021
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6924
|
| ''[[:d:Q107394161|Daniel Tudor]]''
|
| 1866
| 1928
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 6925
|
| ''[[:d:Q107407076|William Lloyd Phillips]]''
|
| 1881
| 1966
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6926
|
| ''[[:d:Q107411765|Albert Hawkins]]''
|
| 1886
| 1969
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6927
|
| ''[[:d:Q107464879|Billy Poyntz]]''
|
| 1894
| 1966
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6928
|
| ''[[:d:Q107485959|Edward Robarts]]''
| marineru galés (1770–1832)
| 1770
| 1832
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 6929
|
| ''[[:d:Q107500567|Douglas C. Fox]]''
|
| 1906
| 1979
| [[Betws-y-Coed]]
|-
| style='text-align:right'| 6930
|
| ''[[:d:Q107504366|Gordon K. Lewis]]''
| historiador británicu
| 1919
| 1991
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6931
|
| ''[[:d:Q75947093|Dorothy Glynne]]''
|
| 1680
| 1731
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6932
|
| ''[[:d:Q75976071|George Leader Owen]]''
|
| 1838
| 1905
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6933
|
| ''[[:d:Q75981979|Cecil Aspinall]]''
|
| 1878
| 1959
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6934
|
| ''[[:d:Q76002585|R. D. Evans]]''
|
| 1856
| 1924
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 6935
| [[Ficheru:Grosvenor Basil Williams (2a).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76004065|Basil Grosvenor Williams]]''
|
| 1877
| 1955
| ''[[:d:Q4868001|Bassaleg]]''
|-
| style='text-align:right'| 6936
|
| ''[[:d:Q76025828|John Awbrey]]''
|
| 1623
| 1692
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6937
|
| ''[[:d:Q76082157|Essex Lloyd-Mostyn]]''
|
| 1834
| 1916
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 6938
|
| ''[[:d:Q76082884|John Homfray]]''
|
| 1793
| 1877
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 6939
|
| ''[[:d:Q76104067|Rees Lloyd-Jones]]''
| xineco-obstetra británicu (1925–2011)
| 1925
| 2011
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 6940
|
| ''[[:d:Q76104674|George Frederick Hamer]]''
|
| 1885
| 1965
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6941
|
| ''[[:d:Q76152669|Laetitia Trelawny]]''
|
| 1847
| 1938
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 6942
|
| ''[[:d:Q76163827|Richard Bowen Woosnam]]''
|
| 1881
| 1915
| [[Londres]]<br/>''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 6943
|
| ''[[:d:Q76175070|Elizabeth Owen]]''
|
| 1655
| 1692
| ''[[:d:Q123519917|Wepre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6944
|
| ''[[:d:Q76178241|R. W. Brigstocke]]''
|
| 1838
| 1919
| ''[[:d:Q3565968|Walwyn's Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6945
|
| ''[[:d:Q76188083|Owen Putland Meyrick]]''
|
| 1752
| 1825
| ''[[:d:Q3400978|Bodorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6946
|
| ''[[:d:Q76188379|Thomas Gee]]''
|
| 1848
| 1923
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6947
|
| ''[[:d:Q76198610|Nadolig Ximenes Gwynne]]''
|
| 1832
| 1920
| ''[[:d:Q26219505|Glanbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 6948
|
| ''[[:d:Q76201785|Thomas Fanning-Evans]]''
|
| 1869
| 1944
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 6949
|
| ''[[:d:Q76214792|William Wynne]]''
|
| 1774
| 1834
| ''[[:d:Q11047227|Peniarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6950
|
| ''[[:d:Q76228063|Edward Arthur Bonnor-Maurice]]''
|
| 1849<br/>1848
| 1921
| ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6951
|
| ''[[:d:Q76341833|David Harrison-Allen]]''
|
| 1907
| 1976
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 6952
|
| ''[[:d:Q76365516|Thomas Morgan Llewellin]]''
|
| 1816
| 1891
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6953
|
| ''[[:d:Q76439584|James James]]''
|
| 1800
| 1879
| ''[[:d:Q3402056|Betws Ifan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6954
|
| ''[[:d:Q76449783|Michael T. Ridout]]''
|
| 1955
| 2019
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6955
|
| ''[[:d:Q76537664|John C. Waymouth]]''
|
| 1821
| 1892
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6956
| [[Ficheru:Parchedig David Edwardes (1836–1916), MA (gcf03776).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76836405|David Edwardes]]''
|
| 1836
| 1916
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6957
| [[Ficheru:Arthur Erskine Owen Humphreys-Owen (1876–1928) (gcf06357).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76837507|Arthur Erskine Owen Humphreys-Owen]]''
|
| 1876
| 1928
| ''[[:d:Q3309484|Berriew]]''
|-
| style='text-align:right'| 6958
|
| ''[[:d:Q77719226|Nigel W. John]]''
|
| 1963
| 2023
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 6959
|
| ''[[:d:Q78674851|Henry Landor]]''
|
| 1816
| 1877
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6960
|
| ''[[:d:Q78902170|Robert Stanley Gorrell Dent]]''
|
| 1909<br/>1908
| 1984<br/>1991
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6961
|
| ''[[:d:Q79478098|Eveline Annie Jenkins]]''
|
| 1893
| 1976
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6962
| [[Ficheru:Edward Keynes Purchase in WT Pike London (83a).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q79765222|Edward Keynes Purchase]]''
| arquiteutu británicu
| 1862
| 1923
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 6963
|
| ''[[:d:Q79843548|Doug Curtin]]''
|
| 1947
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6964
|
| ''[[:d:Q80314802|Ioan Roberts]]''
|
| 1941
| 2019
| ''[[:d:Q28731132|Rhoshirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 6965
|
| ''[[:d:Q80358433|Caroline Lowder Downing]]''
|
| 1855
| 1942
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6966
|
| ''[[:d:Q80478275|Ruth van Heyningen]]''
|
| 1917
| 2019
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6967
|
| ''[[:d:Q80549688|Lillian Griffith]]''
|
| 1877
| 1972
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6968
|
| ''[[:d:Q80832360|Terry Perdue]]''
|
| 1940
| 1998
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6969
|
| ''[[:d:Q81145749|Charles Evan-Thomas]]''
| militar británicu
| 1897
| 1953
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 6970
|
| ''[[:d:Q82201529|Edith Lovell Andrews]]''
|
| 1886
| 1980
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6971
|
| ''[[:d:Q82211696|Elizabeth Everett]]''
| profesora estauxunidense
| 1797
| 1878
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6972
|
| ''[[:d:Q83744439|Ieuan Rees]]''
| canteru británicu
| 1941
| 2025
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 6973
|
| ''[[:d:Q83986618|Ralph Granger Watkin]]''
|
| 1873
| 1953
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6974
|
| ''[[:d:Q84320766|Tom Whittington]]''
|
| 1848
| 1919
| ''[[:d:Q16248422|Tonna]]''
|-
| style='text-align:right'| 6975
|
| ''[[:d:Q84436572|Ted Robbins]]''
|
| 1877
| 1946
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6976
|
| ''[[:d:Q84592655|Charles Lloyd]]''
|
| 1613
| 1657
| ''[[:d:Q17741174|Dolobran Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 6977
| [[Ficheru:Percy Elizabeth Flora Thomas (1846-1922) - Colwyn Edward Vulliamy (1886–1971) - NMW A 5081 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q85411541|Colwyn Edward Vulliamy]]''
|
| 1886
| 1971
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6978
|
| ''[[:d:Q85431450|Ron Ainge]]''
|
| 1920
| 2008
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 6979
|
| ''[[:d:Q85689895|Edward Loyd]]''
|
| 1780
| 1863
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 6980
|
| ''[[:d:Q85764603|Griffith Griffith]]''
|
| 1823
| 1889
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 6981
|
| ''[[:d:Q85771711|John Rea]]''
| futbolista británicu (1868–1944)
| 1868
| 1944
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 6982
|
| ''[[:d:Q85796162|Ray Powell]]''
|
| 1924
| 2014
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 6983
|
| ''[[:d:Q85810650|Trevor Lewis]]''
|
| 1919
| 1995
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6984
|
| ''[[:d:Q85815681|William Hudson]]''
|
| 1928
| 2014
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6985
|
| ''[[:d:Q85815731|William Randall]]''
|
| 1888
| 1965
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6986
|
| ''[[:d:Q85841208|William Glynn Williams]]''
| direutor d'escuela británicu (1851–1938)
| 1851
| 1938
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 6987
|
| ''[[:d:Q85859937|Arthur William Davies]]''
|
| 1875
| 1928
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6988
|
| ''[[:d:Q85951426|Simon Warr]]''
|
| 1953
| 2020
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6989
|
| ''[[:d:Q86970456|Rakel Harbitz]]''
|
| 1887
| 1944
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6990
|
| ''[[:d:Q87344165|Henry Price]]''
|
| 1872
| 1922
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6991
|
| ''[[:d:Q87455769|Andy Pollitt]]''
|
| 1963
| 2019
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6992
|
| ''[[:d:Q87474632|Evan Roberts]]''
|
| 1923
| 2007
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6993
|
| ''[[:d:Q87499051|Frances Anne Jane Collier]]''
|
| 1832
| 1900
| ''[[:d:Q7983059|Wenvoe]]''
|-
| style='text-align:right'| 6994
|
| ''[[:d:Q87617078|Thomas Henry Blythe]]''
|
| 1822
| 1883
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 6995
|
| ''[[:d:Q87748575|Lady James]]''
|
| 1869
| 1938
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6996
|
| ''[[:d:Q87758340|David Archard Williams]]''
|
| 1796
| 1879
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6997
|
| ''[[:d:Q87758558|Francis Evelyn]]''
|
| 1859
| 1910
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 6998
|
| ''[[:d:Q87855425|Henry Bowen]]''
|
| 1633
| 1723
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6999
|
| ''[[:d:Q87894273|John Stevenson]]''
|
| 1951
| 2020
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7000
|
| ''[[:d:Q88468482|Abby Meehan]]''
|
| 1853
| 1931
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7001
|
| ''[[:d:Q88471261|Martha Whiteside Williams]]''
|
| 1831
| 1894
| ''[[:d:Q1022259|Solva]]''
|-
| style='text-align:right'| 7002
| [[Ficheru:Daniel Jarett Sullivan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q89688629|Daniel Jarrett]]''
| actor estauxunidense
| 1854
| 1917
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7003
|
| ''[[:d:Q89839749|Robert Knight]]''
|
| 1858
| 1938
| ''[[:d:Q7592715|St Brides Major]]''
|-
| style='text-align:right'| 7004
|
| ''[[:d:Q89842872|Morgan Jones]]''
|
| 1829
| 1905
| ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7005
|
| ''[[:d:Q89891226|John Downing]]''
| fotoperiodista británicu (1940–2020)
| 1940
| 2020
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7006
|
| ''[[:d:Q90688233|Keith Harrhy Ruddock]]''
|
| 1939
| 1996
| ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7007
|
| ''[[:d:Q90908939|Marjorie Mallik]]''
|
| 1925
| 1998
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 7008
|
| ''[[:d:Q91350809|Gwyn Rowley]]''
| xeógrafu británicu (1938–2023)
| 1938
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7009
|
| ''[[:d:Q92026186|John Hughes (Idanfryn)]]''
|
| 1832
| 1876
| ''[[:d:Q3402736|Llanidan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7010
|
| ''[[:d:Q93130781|Percy Farrant]]''
|
| 1868
| 1921
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7011
|
| ''[[:d:Q93148214|Barrie Rees]]''
|
| 1944
| 1965
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7012
|
| ''[[:d:Q93231829|J. Heywood Thomas]]''
|
| 1926
| 2025
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7013
|
| ''[[:d:Q93232204|James Stanley McQuade]]''
|
| 1929
| 2019
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7014
|
| ''[[:d:Q93372127|Martin J. Haigh]]''
|
| 1950
| 2022
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 7015
|
| ''[[:d:Q93413854|Glyn O. Phillips]]''
|
| 1927
| 2020
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7016
|
| ''[[:d:Q93450444|George A. Jeffrey]]''
| químicu británicu (1915–2000)
| 1915
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7017
|
| ''[[:d:Q93462296|Benjamin Watkins]]''
|
| 1853
| 1913
| ''[[:d:Q6661129|Llancayo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7018
|
| ''[[:d:Q94102329|Valerie Miles]]''
|
| 1914
| 1999
| ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7019
| [[Ficheru:Keith Lyons.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q94349890|Keith Lyons]]''
|
| 1952
| 2020
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 7020
|
| ''[[:d:Q94379750|Edith Massey]]''
|
| 1863
| 1946
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 7021
|
| ''[[:d:Q94379751|Gwenddolen Massey]]''
|
| 1864
| 1960
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 7022
|
| ''[[:d:Q94407795|Ivor Griffith]]''
|
| 1891
| 1961
| ''[[:d:Q13131036|Rhiwlas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7023
|
| ''[[:d:Q94502283|Caradoc Jones]]''
|
| 1875
| 1969
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7024
|
| ''[[:d:Q94518563|W. Evans Darby]]''
| ministru británicu (1844–1922)
| 1844
| 1922
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 7025
|
| ''[[:d:Q94534761|Fred Jones]]''
|
| 1877
| 1948
| ''[[:d:Q15987467|Blaen Celyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7026
|
| ''[[:d:Q94641829|David Edwards]]''
|
| 1934
| 2021
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 7027
|
| ''[[:d:Q94665402|William Cooper Howells]]''
|
| 1807
| 1894
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7028
|
| ''[[:d:Q94813036|Thomas Job]]''
|
| 1901
| 1947
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7029
|
| ''[[:d:Q56179598|John Washington Jones]]''
|
| 1887
| 1974
| ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 7030
|
| ''[[:d:Q56179623|John Jones]]''
|
| 1787
| 1860
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7031
| [[Ficheru:Lewis Jones, Rhyl (5349002).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56179660|Lewis Jones]]''
|
| 1850
| 1932
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7032
|
| ''[[:d:Q56179677|Margaret Mostyn Jones]]''
|
| 1841
| 1935
| ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7033
|
| ''[[:d:Q56179689|Mary Jones]]''
|
| 1831
| 1861
| ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7034
|
| ''[[:d:Q56179702|Morris Jones]]''
|
| 1819
| 1875
| ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7035
|
| ''[[:d:Q56179703|Morris Jones]]''
|
| 1783
| 1862
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7036
|
| ''[[:d:Q56179705|Moses Jones]]''
|
| 1792
| 1863
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 7037
|
| ''[[:d:Q56179714|Owen Evan Jones]]''
|
| 1834
| 1887
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 7038
|
| ''[[:d:Q56179728|Rhys Bevan Jones]]''
|
| 1869
| 1933
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7039
|
| ''[[:d:Q56179739|Richard Jones]]''
|
| 1863
| 1942
| ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 7040
|
| ''[[:d:Q56179770|Selwyn Jones]]''
|
| 1906
| 1981
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7041
|
| ''[[:d:Q56179793|Thomas Jones]]''
|
| 1823
| 1897
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7042
|
| ''[[:d:Q56179845|Walter Sylvanus Jones]]''
|
| 1883
| 1932
| ''[[:d:Q7131619|Pant Glas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7043
|
| ''[[:d:Q56179865|William Jones]]''
|
| 1825
| 1893
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7044
|
| ''[[:d:Q56179904|Thomas Mann Keene]]''
|
| 1868
| 1921
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 7045
|
| ''[[:d:Q56180082|John Leach]]''
|
| 1826
| 1876
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 7046
|
| ''[[:d:Q56180095|Henry Herbert Lee]]''
|
| 1838
| 1920
| ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]''
|-
| style='text-align:right'| 7047
|
| ''[[:d:Q56180201|Daniel Lewis]]''
|
| 1841
| 1922
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 7048
|
| ''[[:d:Q56180238|Lewis Lewis]]''
|
| 1837
| 1906
| ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7049
|
| ''[[:d:Q56180457|John Meredith Lloyd Jones]]''
|
| 1907
| 1981
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7050
|
| ''[[:d:Q56180589|David Francis Lloyd]]''
|
| 1866
| 1955
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 7051
|
| ''[[:d:Q56180621|George Evan Lloyd]]''
|
| 1855
| 1900
| ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]''
|-
| style='text-align:right'| 7052
| [[Ficheru:Revd T Lloyd, Abergele (a copy) NLW3364132.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56180686|Thomas Lloyd]]''
|
| 1776
| 1848
| ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7053
|
| ''[[:d:Q56180685|Thomas Lloyd]]''
|
| 1732
| 1788
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 7054
|
| ''[[:d:Q56180917|Roderick Lumley]]''
|
| 1838
| 1895
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 7055
|
| ''[[:d:Q56180942|Mary Lyttelton]]''
|
| 1813
| 1857
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 7056
|
| ''[[:d:Q56181019|Charles Salusbury Mainwaring]]''
|
| 1845
| 1920
| ''[[:d:Q6757046|Marchwiel Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 7057
| [[Ficheru:Thomas Edmund Marsh.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56181099|Thomas Edmund Marsh]]''
|
| 1803
| 1861
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7058
|
| ''[[:d:Q56181177|William Maurice]]''
|
| 1850
| 1925
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7059
| [[Ficheru:AP IWAN Mihagel HJ61 001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56181275|Mihangel ap Iwan]]''
|
| 1863
| 1944
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7060
|
| ''[[:d:Q56181301|Caradoc Mills]]''
|
| 1883
| 1950
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 7061
|
| ''[[:d:Q20734677|William Matthews Williams]]''
|
| 1885
| 1972
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 7062
| [[Ficheru:Portrait of W. Mortimer Lewis (4670575).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734682|William Mortimer Lewis]]''
|
| 1840
| 1880
| ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]''
|-
| style='text-align:right'| 7063
| [[Ficheru:Parch. William Morgan D.D. (1801-1872).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734680|William Morgan]]''
|
| 1801
| 1872
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 7064
|
| ''[[:d:Q20734681|William Morgan]]''
|
| 1818
| 1884
| ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 7065
| [[Ficheru:William Nicholson (Diwygwyr Cymru) (crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734684|William Nicholson]]''
|
| 1844
| 1885
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7066
|
| ''[[:d:Q20734685|William Ogwen Williams]]''
|
| 1924
| 1969
| ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7067
|
| ''[[:d:Q20734691|William Owen Jones]]''
| ministru británicu (1861–1937)
| 1861
| 1937
| ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7068
|
| ''[[:d:Q20734688|William Owen]]''
|
| 1785
| 1864
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 7069
| [[Ficheru:William Pari Huws.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734694|William Pari Huws]]''
|
| 1853
| 1936
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7070
|
| ''[[:d:Q20734695|William Philip Jones]]''
|
| 1878
| 1955
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 7071
|
| ''[[:d:Q20734692|William Owen Jones]]''
|
| 1868
| 1928
| ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7072
| [[Ficheru:Portrait of Wm. Pryderch, Nantcaredig (4670464).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734699|William Prytherch]]''
| ministru galés (1804–1888)
| 1804
| 1888
| ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7073
| [[Ficheru:William Richard Jones (Goleufryn 1840-1898).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734702|William Richard Jones]]''
|
| 1840
| 1898
| ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7074
| [[Ficheru:William Pugh of Brynllywarch, Kerry, D.L., M.A., J.P born 1783 and died 1842 (5236498).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734700|William Pugh]]''
|
| 1783
| 1842
| ''[[:d:Q3309484|Berriew]]''
|-
| style='text-align:right'| 7075
|
| ''[[:d:Q20734701|William Reginald Herbert]]''
|
| 1841
| 1929
| ''[[:d:Q5137178|Clytha]]''
|-
| style='text-align:right'| 7076
|
| ''[[:d:Q20734706|William Roger Hughes]]''
|
| 1898
| 1958
| ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]''
|-
| style='text-align:right'| 7077
|
| ''[[:d:Q20734704|William Robert Ambrose]]''
|
| 1832
| 1878
| ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7078
|
| ''[[:d:Q20734705|William Robert Edwards]]''
|
| 1858
| 1921
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7079
| [[Ficheru:William Thomas, Hendy-Gwyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734708|William Thomas]]''
|
| 1832
| 1911
| ''[[:d:Q11157973|Llan-giwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 7080
| [[Ficheru:Portrait of William Thomas Samuel (4670518).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734709|William Thomas Samuel]]''
|
| 1852
| 1917
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7081
|
| ''[[:d:Q20734716|John Clough Williams-Ellis]]''
|
| 1833
| 1913
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7082
| [[Ficheru:William Morgan(?), vicar of Llandderfel NLW3363792.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56181404|William Morgan]]''
|
| 1828
| 1905
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7083
|
| ''[[:d:Q56181427|Rhys Morgan]]''
|
| 1892
| 1961
| ''[[:d:Q20602439|Ynysmeudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7084
|
| ''[[:d:Q56181484|Hugh Morris]]''
|
| 1830
| 1908
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 7085
|
| ''[[:d:Q56181485|Hugh Morris]]''
|
| 1869
| 1940
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 7086
|
| ''[[:d:Q56181525|Robert Owen Morris]]''
|
| 1859
| 1943
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7087
|
| ''[[:d:Q56181644|Cynric Mytton-Davies]]''
|
| 1905
| 1995
| ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7088
|
| ''[[:d:Q56181657|Robert Richards Nancarrow]]''
|
| 1884
| 1964
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7089
|
| ''[[:d:Q56181981|Ann Corbet]]''
|
| 1684
| 1760
| ''[[:d:Q10948653|Ynysmaengwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7090
|
| ''[[:d:Q56181991|Bryn Owen]]''
|
| 1928
| 1999
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7091
|
| ''[[:d:Q56181995|Dillwyn Owen]]''
|
| 1922
| 1999
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7092
|
| ''[[:d:Q56182000|Elizabeth Glaslyn Owen]]''
|
| 1884
| 1963
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7093
|
| ''[[:d:Q56182032|John Owen]]''
|
| 1712
| 1800
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7094
|
| ''[[:d:Q56182063|Morris Owen]]''
|
| 1839
| 1916
| ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7095
|
| ''[[:d:Q56182074|Richard Owen]]''
|
| 1880
| 1963
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7096
|
| ''[[:d:Q56182092|Thomas Owen]]''
|
| 1872
| 1956
| ''[[:d:Q29501660|Cwm Hesgyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7097
|
| ''[[:d:Q56182104|William Washington Owen]]''
|
| 1889
| 1969
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7098
|
| ''[[:d:Q56182206|Thomas Parker]]''
|
| 1761
| 1818
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7099
|
| ''[[:d:Q56182218|John Parry de Winton]]''
|
| 1778
| 1864
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 7100
|
| ''[[:d:Q56182245|John Parry]]''
|
| 1888
| 1965
| ''[[:d:Q5263315|Derwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7101
|
| ''[[:d:Q56182500|Griffith Phillips]]''
|
| 1846
| 1920
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7102
|
| ''[[:d:Q56182741|Gomer Powell]]''
|
| 1834
| 1871
| ''[[:d:Q1985810|Hope]]''
|-
| style='text-align:right'| 7103
| [[Ficheru:R. W. Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56182952|Richard Watkin Price]]''
|
| 1780
| 1860
| ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7104
|
| ''[[:d:Q20734547|Tom Eirug Davies]]''
|
| 1892
| 1951
| ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]''
|-
| style='text-align:right'| 7105
| [[Ficheru:Timothy Eynon Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734544|Timothy Eynon Davies]]''
| ministru (1854–1935)
| 1854
| 1935
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7106
|
| ''[[:d:Q20734545|Titus Evans]]''
|
| 1809
| 1864
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 7107
|
| ''[[:d:Q20734550|Trefor Richard Morgan]]''
|
| 1914
| 1970
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 7108
|
| ''[[:d:Q20734548|Tom Pugh Williams]]''
|
| 1912
| 1985
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7109
|
| ''[[:d:Q20734552|Vaughan Lloyd]]''
|
| 1736
| 1817
| ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7110
|
| ''[[:d:Q20734556|Walter David Jeremy]]''
|
| 1825
| 1893
| ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 7111
|
| ''[[:d:Q20734562|Watcyn Clywedog]]''
|
|
| 1650
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7112
|
| ''[[:d:Q20734563|Watkin Jones]]''
|
| 1882
| 1967
| ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7113
|
| ''[[:d:Q20734561|Walter Phillips John]]''
|
| 1910
| 1967
| ''[[:d:Q5561755|Gilfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7114
|
| ''[[:d:Q20734564|Watkin William Price]]''
|
| 1873
| 1967
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 7115
|
| ''[[:d:Q20734565|John Webber]]''
|
| 1884
| 1962
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7116
|
| ''[[:d:Q20734570|Robert William]]''
|
| 1744
| 1815
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7117
| [[Ficheru:Bust of William Adams, National Museum Cardiff 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734571|William Adams]]''
|
| 1813
| 1886
| ''[[:d:Q7165398|Penycae]]''
|-
| style='text-align:right'| 7118
|
| ''[[:d:Q20734575|William Beynon]]''
|
| 1884
| 1932
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7119
| [[Ficheru:William Alonzo Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734572|William Alonzo Griffiths]]''
|
| 1842
| 1893
| ''[[:d:Q7227989|Pont-ar-Gothi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7120
| [[Ficheru:William Cadwaladr Davies (1849-1905) NLW3364074.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734579|William Cadwaladr Davies]]''
| pedagogu galés (1849–1905)
| 1849
| 1905
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7121
|
| ''[[:d:Q20734583|William Daniel Davies]]''
|
| 1838
| 1900
| ''[[:d:Q7162279|Pen-boyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7122
| [[Ficheru:Portrait of William Davies (4674071).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734586|William Davies]]''
|
| 1785
| 1851
| ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7123
| [[Ficheru:William Davies, Ffrwd-y-fâl (1805-1859).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734587|William Davies]]''
|
| 1805
| 1859
| ''[[:d:Q6661911|Llanycrwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 7124
|
| ''[[:d:Q20734584|William Davies]]''
|
| 1729
| 1787
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7125
|
| ''[[:d:Q20734591|William Dykins]]''
|
| 1831
| 1872
| ''[[:d:Q5603927|Greenfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 7126
|
| ''[[:d:Q20734588|William Davies]]''
|
| 1820
| 1875
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7127
|
| ''[[:d:Q20734595|William Edward Cecil Tregoning]]''
|
| 1871
| 1957
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7128
|
| ''[[:d:Q20734593|William Edmunds]]''
|
| 1827
| 1875
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 7129
|
| ''[[:d:Q20734598|William Edwards]]''
|
| 1786
| 1857
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7130
|
| ''[[:d:Q20734603|William Elias]]''
|
| 1708
| 1787
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7131
|
| ''[[:d:Q20734600|William Edwards Davies]]''
|
| 1851
| 1927
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7132
|
| ''[[:d:Q20734601|William Eilir Evans]]''
|
| 1852
| 1910
| ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7133
|
| ''[[:d:Q20734607|William Evans]]''
|
| 1716
| 1770
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 7134
|
| ''[[:d:Q20734604|William Ellis]]''
|
| 1752
| 1810
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 7135
| [[Ficheru:William Evans, Tonyrefail.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734610|William Evans]]''
|
| 1795
| 1891
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7136
| [[Ficheru:Canon William Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734611|William Evans]]''
|
| 1823
| 1900
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 7137
|
| ''[[:d:Q20734608|William Evans]]''
|
| 1734
| 1805
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 7138
|
| ''[[:d:Q20734609|William Evans]]''
|
| 1779
| 1854
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7139
|
| ''[[:d:Q20734614|William Evans]]''
|
| 1808
| 1860
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7140
|
| ''[[:d:Q20734615|William Evans]]''
| músicu galés (1836–1900)
| 1836
| 1900
| ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7141
|
| ''[[:d:Q20734613|William Evans]]''
|
| 1869
| 1948
| ''[[:d:Q6484919|Landore]]''
|-
| style='text-align:right'| 7142
|
| ''[[:d:Q20734616|William Frederick Frost]]''
|
| 1846
| 1891
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7143
|
| ''[[:d:Q20734620|William Griffith]]''
|
| 1719
| 1782
| ''[[:d:Q1964775|Nantlle Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 7144
| [[Ficheru:Portrait of W. Griffith, Caergybi (4672889).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734621|William Griffith]]''
|
| 1801
| 1881
| ''[[:d:Q3100159|Llanfaglan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7145
| [[Ficheru:William Griffiths, Pontypridd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734626|William Griffiths]]''
|
| 1859
| 1940
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7146
|
| ''[[:d:Q20734627|William Griffiths]]''
| músicu galés (1830–1910)
| 1830
| 1910
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7147
|
| ''[[:d:Q20734624|William Griffiths]]''
|
| 1777
| 1825
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 7148
| [[Ficheru:Portrait of William Griffiths (4672537).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734625|William Griffiths]]''
|
| 1788
| 1861
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7149
|
| ''[[:d:Q20734630|William Henry Roberts]]''
|
| 1907
| 1982
| ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]''
|-
| style='text-align:right'| 7150
| [[Ficheru:Parch William Hobley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734631|William Hobley]]''
|
| 1858
| 1933
| ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 7151
|
| ''[[:d:Q20734628|William Haines]]''
|
| 1853
| 1922
| ''[[:d:Q20713979|Penpergwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 7152
|
| ''[[:d:Q20734634|William Hopkyn Rees]]''
|
| 1859
| 1924
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7153
| [[Ficheru:Gwyllt y Mynydd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734638|William Hugh Evans]]''
|
| 1831
| 1909
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7154
|
| ''[[:d:Q20734639|William Hughes]]''
|
| 1757
| 1846
| ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 7155
|
| ''[[:d:Q20734636|William Howells]]''
| clérigu galés (1818–1888)
| 1818
| 1888
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 7156
|
| ''[[:d:Q20734637|William Hubert Davies]]''
|
| 1893
| 1965
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7157
|
| ''[[:d:Q20734642|William Hughes]]''
|
| 1849
| 1920
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7158
|
| ''[[:d:Q20734643|William Jacob]]''
|
| 1777
| 1845
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7159
|
| ''[[:d:Q20734640|William Hughes]]''
|
| 1798
| 1866
| ''[[:d:Q3395924|Llansanffraid-ym-Mechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 7160
| [[Ficheru:William Hughes, Dolgellau.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734641|William Hughes]]''
|
| 1838
| 1921
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 7161
|
| ''[[:d:Q20734646|William James]]''
|
| 1836
| 1908
| ''[[:d:Q6787320|Mathry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7162
| [[Ficheru:Revd William James, Aberdar (1848-1907) (U) NLW3365166.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734647|William James]]''
|
| 1848
| 1907
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 7163
| [[Ficheru:Revd William James, Manchester (1833-1905) NLW3361817.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734645|William James]]''
|
| 1833
| 1905
| ''[[:d:Q29496512|Ty'n Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 7164
|
| ''[[:d:Q20734650|William John Hughes]]''
|
| 1833
| 1879
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7165
|
| ''[[:d:Q20734651|William John Hughes]]''
|
| 1891
| 1945
| ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7166
| [[Ficheru:Parch William Jenkin Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734648|William Jenkin Davies]]''
|
| 1858
| 1919
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7167
|
| ''[[:d:Q20734649|William John Evans]]''
|
| 1866
| 1947
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7168
|
| ''[[:d:Q20734654|William John Roberts]]''
| ministru británicu (1904–1967)
| 1904
| 1967
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 7169
| [[Ficheru:William John Nicholson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734652|William John Nicholson]]''
| ministru británicu (1866–1943)
| 1866
| 1943
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7170
|
| ''[[:d:Q20734657|William Jones]]''
|
| 1814
| 1895
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 7171
|
| ''[[:d:Q20734662|William Jones]]''
|
| 1790
| 1855
| ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7172
|
| ''[[:d:Q20734663|William Jones]]''
|
| 1806
| 1873
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 7173
|
| ''[[:d:Q20734661|William Jones]]''
|
| 1784
| 1847
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7174
|
| ''[[:d:Q20734666|William Jones]]''
| ministru británicu (1851–1931)
| 1851
| 1931
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7175
| [[Ficheru:William Jones (Bleddyn, 1829?-1903) (1876) NLW3362448.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734667|William Jones]]''
|
| 1829
| 1903
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 7176
| [[Ficheru:William Jones, Abergwaun.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734665|William Jones]]''
|
| 1834
| 1895
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7177
|
| ''[[:d:Q20734669|William Joseph Rhys]]''
|
| 1880
| 1967
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7178
|
| ''[[:d:Q20734674|William Llewelyn]]''
|
| 1735
| 1803
| ''[[:d:Q5141668|Coity]]''
|-
| style='text-align:right'| 7179
|
| ''[[:d:Q20734675|William Lloyd]]''
|
| 1717
| 1777
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 7180
| [[Ficheru:Portrait of Rev. William Meirion Evans (4670715).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734678|William Meirion Evans]]''
|
| 1826
| 1883
| ''[[:d:Q29483949|Isallt-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7181
|
| ''[[:d:Q20734676|William Lloyd]]''
|
| 1901
| 1967
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7182
|
| ''[[:d:Q20734633|William Hope]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7183
|
| ''[[:d:Q62468253|Samuel Bevan]]''
|
| 1816
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7184
|
| ''[[:d:Q135255982|John Morgan]]''
|
| 1830
| 1930
| ''[[:d:Q21999685|Llantrithyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7185
|
| ''[[:d:Q135255987|Edward Edwards]]''
|
| 1839
| 1921
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 7186
|
| ''[[:d:Q135256023|Michael Tillert]]''
|
| 1572
| 1574
| ''[[:d:Q7592715|St Brides Major]]''
|-
| style='text-align:right'| 7187
|
| ''[[:d:Q135256024|Albert Leslie Tusler]]''
|
| 1910
| 1989
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7188
|
| ''[[:d:Q135256045|Robert Arthur Williams]]''
|
| 1916
| 1998
| ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]''
|-
| style='text-align:right'| 7189
|
| ''[[:d:Q135256066|William Williams]]''
|
| 1835
| 1868
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 7190
|
| ''[[:d:Q135256064|William Williams]]''
|
| 1825
| 1879
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7191
|
| ''[[:d:Q135256091|Ellis Henry Ellis]]''
|
| 1848
| 1882
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7192
|
| ''[[:d:Q135256094|William Ellis]]''
|
| 1789
| 1856
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7193
|
| ''[[:d:Q135256092|Henry Ellis]]''
|
| 1815
| 1869
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7194
|
| ''[[:d:Q135256100|Edward Evans]]''
|
| 1786
| 1853
| ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]''
|-
| style='text-align:right'| 7195
|
| ''[[:d:Q135256107|John Caradoc Evans]]''
|
| 1898
| 1985
| ''[[:d:Q5197204|Cwm Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7196
|
| ''[[:d:Q135256114|William Downing Evans]]''
|
| 1811
| 1897
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 7197
|
| ''[[:d:Q135256118|John Kyrle Fletcher]]''
|
| 1872
| 1942
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7198
|
| ''[[:d:Q135256134|David Griffiths]]''
|
| 1832
| 1894
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7199
|
| ''[[:d:Q135256133|John Griffith]]''
|
| 1860
| 1952
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7200
|
| ''[[:d:Q135256156|Richard Llewelyn Headley]]''
|
| 1862
| 1955
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7201
|
| ''[[:d:Q135256180|Alexandra Octavia Jenkins]]''
|
| 1864
| 1904
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7202
|
| ''[[:d:Q135256198|Richard David Jenkins]]''
|
| 1815
| 1885
| ''[[:d:Q108368810|Cilbronnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7203
|
| ''[[:d:Q135256223|Dorothy Taunton Raikes]]''
|
| 1888
| 1976
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7204
|
| ''[[:d:Q135256246|Mary Silyn Roberts]]''
|
| 1877
| 1972
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 7205
|
| ''[[:d:Q135256268|George Henry Strick]]''
|
| 1854
| 1940
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7206
|
| ''[[:d:Q135256272|Francis Taynton]]''
|
| 1799
| 1870
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 7207
|
| ''[[:d:Q135256288|Richard Waklein]]''
|
| 1921
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7208
|
| ''[[:d:Q135436691|Thomas Evan Jones]]''
|
| 1922
| 1985
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 7209
|
| ''[[:d:Q135485976|Dorothy Shelagh Leighton Garland]]''
|
| 1913
| 1999
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7210
|
| ''[[:d:Q135524659|Thomas Ellis]]''
|
| 1625
| 1688
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7211
|
| ''[[:d:Q135524690|Richard Thomas]]''
|
| 1630
| 1683
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7212
|
| ''[[:d:Q135642490|Nesta Dorrance]]''
|
| 1925
| 1999
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7213
|
| ''[[:d:Q135736786|Martha Sealy]]''
|
| 1720
| 1760
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7214
|
| ''[[:d:Q135757395|Frank Owen]]''
|
|
| 1937
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7215
|
| ''[[:d:Q135854981|Tom Earley]]''
|
| 1911
| 1998
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 7216
|
| ''[[:d:Q135903811|Lady Paula Howard]]''
|
| 1912
| 2000
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7217
|
| ''[[:d:Q135916709|Trader Hughes]]''
|
| 1630
| 1709
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 7218
|
| ''[[:d:Q135921464|Eddie Wilcox]]''
|
| 1927
| 2015
| ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7219
| [[Ficheru:Yr actor Noel Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q135942883|Noel Williams]]''
|
| 1927
| 2022
| ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7220
|
| ''[[:d:Q136027925|David Miles]]''
|
| 1735
| 1806
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 7221
|
| ''[[:d:Q136032765|Islwyn Winwaeloc Jones]]''
|
| 1902
| 1973
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7222
|
| ''[[:d:Q136084148|Beryl Hall]]''
|
| 1927
| 2021
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 7223
|
| ''[[:d:Q136140612|J. T. Jones]]''
|
| 1894
| 1975
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7224
| [[Ficheru:Edward David Darelan Davis. Portrait, 1904. Wellcome V0029071 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q136159835|Edward David Darelan Davis]]''
|
| 1880
| 1976
| ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]''
|-
| style='text-align:right'| 7225
|
| ''[[:d:Q136165406|Kathleen Thomas]]''
|
| 1906
| 1997
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7226
|
| ''[[:d:Q136296816|Howell John Thomas]]''
|
| 1901
| 1964
| ''[[:d:Q5180639|Crai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7227
|
| ''[[:d:Q136307309|Nicholas John Dunn]]''
|
| 1821
| 1894
| ''[[:d:Q3402241|Manorbier]]''
|-
| style='text-align:right'| 7228
|
| ''[[:d:Q136316026|Olive Salaman]]''
|
| 1921
| 2007
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7229
|
| ''[[:d:Q136340252|Huw Davies]]''
|
| 1910
| 1994
| ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7230
|
| ''[[:d:Q136340660|Lyn Evans]]''
|
| 1914
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7231
|
| ''[[:d:Q136360348|John Forsyth]]''
|
|
| 1878
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7232
|
| ''[[:d:Q136369298|John Francis]]''
|
| 1810
| 1872
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7233
|
| ''[[:d:Q136408528|Ivor Wynne]]''
|
| 1918
| 1970
| ''[[:d:Q5318598|Dyffryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7234
|
| ''[[:d:Q136433221|Rhys Davies]]''
|
| 1879
| 1927
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 7235
|
| ''[[:d:Q136444533|Elwyn Wilson Jones]]''
|
| 1938
| 2017
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7236
|
| ''[[:d:Q136444591|Gari Melville]]''
|
| 1955
| 2025
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7237
|
| ''[[:d:Q136461525|Gareth Lloyd Williams]]''
|
| 1941
| 2004
| ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]''
|-
| style='text-align:right'| 7238
| [[Ficheru:Parch. W. J. OWEN (Afallon),Bangor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q136487593|William John Owen]]''
|
| 1865
| 1941
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 7239
|
| ''[[:d:Q136536183|Robert Jones]]''
|
| 1841
| 1883
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7240
|
| ''[[:d:Q136553598|Suzanne Chapman]]''
|
| 1918
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7241
|
| ''[[:d:Q136555236|Pamela Duncan]]''
|
| 1917
| 2000
| ''[[:d:Q7281814|Radyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7242
|
| ''[[:d:Q136562470|Edward Ash]]''
|
| 1882
| 1946
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7243
|
| ''[[:d:Q136564872|Evan Morris]]''
|
| 1838
| 1885
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7244
|
| ''[[:d:Q136565128|Thomas Myddfai Jones]]''
|
| 1846
| 1924
| ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7245
|
| ''[[:d:Q136604281|John Cledan Davies]]''
|
| 1843
| 1902
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7246
|
| ''[[:d:Q136644376|Edward Rees]]''
|
| 1904
| 2000
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7247
|
| ''[[:d:Q136644413|D. W. Morgan]]''
|
| 1877
| 1957
| ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7248
|
| ''[[:d:Q136646119|David Thomas]]''
|
|
| 1906
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7249
|
| ''[[:d:Q136651407|Jennie Williams]]''
|
| 1875
| 1919
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7250
|
| ''[[:d:Q136664120|Katherine Susan Wolf]]''
|
| 1961
| 2001
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7251
|
| ''[[:d:Q136689395|Maisie Hurley]]''
|
| 1887
| 1964
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7252
|
| ''[[:d:Q136698893|Rowland Hugh Jones (Rolant o Fôn)]]''
|
| 1909
| 1962
| ''[[:d:Q2913637|Rhostrehwfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 7253
|
| ''[[:d:Q136914153|Emrys Cleaver]]''
|
| 1904
| 1985
| ''[[:d:Q6729364|Maesybont]]''
|-
| style='text-align:right'| 7254
|
| ''[[:d:Q136914169|Owen Huw Roberts]]''
|
| 1931
| 2018
| ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7255
|
| ''[[:d:Q136914180|J. O. Jones (actor)]]''
|
| 1931
| 2011
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7256
|
| ''[[:d:Q136914249|Elin Mair Jones]]''
|
| 1950
| 2002
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7257
|
| ''[[:d:Q136914260|Richard Morris (Hogia'r Wyddfa)]]''
|
| 1936
| 2000
| ''[[:d:Q3402570|Caeathro]]''
|-
| style='text-align:right'| 7258
|
| ''[[:d:Q136914380|Alan Clayton]]''
|
| 1941
| 2020
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7259
|
| ''[[:d:Q136914468|Dilys Price (actores)]]''
|
| 1934
| 2001
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7260
|
| ''[[:d:Q136914501|Ernest Evans (actor)]]''
|
| 1923
| 2011
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7261
|
| ''[[:d:Q136914544|William David Williams (W. D. Williams)]]''
|
| 1900
| 1985
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 7262
|
| ''[[:d:Q137039486|Wyn Jones (actor)]]''
|
| 1936
| 1966
| ''[[:d:Q4675083|Acrefair]]''
|-
| style='text-align:right'| 7263
|
| ''[[:d:Q137040619|Geraint Owen (actor)]]''
|
| 1966
| 2009
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 7264
|
| ''[[:d:Q137040632|Morien Philips]]''
|
| 1930
| 2009
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7265
|
| ''[[:d:Q137040714|Gwynne D. Evans]]''
|
| 1908
| 1988
| ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]''
|-
| style='text-align:right'| 7266
|
| ''[[:d:Q137040720|Edwin williams]]''
|
| 1918
| 2003
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 7267
|
| ''[[:d:Q137040734|Morris Jones (actor a chyfarwyddwr)]]''
|
| 1906
| 1986
| ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7268
|
| ''[[:d:Q137166061|Llewellyn Gordon Owen]]''
|
| 1885
| 1947
| ''[[:d:Q894252|Borth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7269
|
| ''[[:d:Q137451439|Jack Griffith]]''
|
| 1902
| 1977
| ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7270
|
| ''[[:d:Q137601569|Frank Llewellyn-Jones]]''
|
| 1907
| 1997
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 7271
| [[Ficheru:Robert Hughes (Glan Collen, 1832?- ) NLW3364239.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q137631785|Robert Hughes (Glan Collen)]]''
|
| 1823
| 1914
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7272
| [[Ficheru:King Edward II of England.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5236|Edward II of England]]''
| aristócrata galés (1284–1327)
| 1284
| 1327
| ''[[:d:Q275128|Caernarfon Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 7273
| [[Ficheru:Elmer Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8287|Elmer Gethin Rees]]''
|
| 1941
| 2019
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 7274
| [[Ficheru:Edward and Tsuneko Gauntlett in 1949 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22742|George Edward Luckman Gauntlett]]''
| esperantista británicu (1868–1956)
| 1868
| 1956
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7275
| [[Ficheru:Roald Dahl.jpg|center|128px]]
| [[Roald Dahl]]
|
| 1916
| 1990
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 7276
| [[Ficheru:Hugh Dalton.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q26207|Hugh Dalton]]''
|
| 1887
| 1962
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7277
| [[Ficheru:Desmond Llewelyn 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29092|Desmond Llewelyn]]''
|
| 1914
| 1999
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7278
|
| ''[[:d:Q29738|Rod Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1947
| 2025
| ''[[:d:Q5572916|Glyncorrwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 7279
| [[Ficheru:Fred Keenor statue.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30518|Fred Keenor]]''
| futbolista británicu (1894–1972)
| 1894
| 1972
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7280
|
| ''[[:d:Q31362|Martyn Lloyd-Jones]]''
| teólogu galés (1899–1981)
| 1899
| 1981
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7281
| [[Ficheru:Bertrand Russell photo.jpg|center|128px]]
| [[Bertrand Russell]]
| matemáticu, Reinu Xuníu
| 1872
| 1970
| ''[[:d:Q3057926|Trellech]]''
|-
| style='text-align:right'| 7282
| [[Ficheru:Y botanegwr Hugh Davies (1739 – 1821) Welsh botanist.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q56170|Hugh Davies]]''
|
| 1739
| 1821
| ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7283
|
| ''[[:d:Q58331|Kenny Morgans]]''
| futbolista británicu (1939–2012)
| 1939
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7284
|
| ''[[:d:Q110952071|Peter Felix]]''
|
| 1792
| 1861
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7285
|
| ''[[:d:Q110952124|John Lewis Butler]]''
|
| 1791
| 1861
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7286
|
| ''[[:d:Q110962956|Robert J. Jones]]''
|
| 1899
| 1962
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7287
|
| ''[[:d:Q110979469|John Evans]]''
|
| 1835
| 1888
| ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7288
|
| ''[[:d:Q110979531|Hugh Charles Howells]]''
|
| 1825
| 1880
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 7289
|
| ''[[:d:Q110979757|David Thomas]]''
|
| 1823
| 1914
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7290
|
| ''[[:d:Q110979932|Richard Rhys Hughes]]''
|
| 1873
| 1952
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7291
| [[Ficheru:Gutyn Ebrill (Griffith Griffiths) (1828-1909).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111016369|Griffith Griffiths]]''
|
| 1828
| 1909
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7292
|
| ''[[:d:Q111016496|Isaac Cheshire]]''
|
| 1830
| 1882
| ''[[:d:Q3363693|Meifod]]''
|-
| style='text-align:right'| 7293
|
| ''[[:d:Q111022163|Mary Ann Finn]]''
|
| 1858
| 1885
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7294
|
| ''[[:d:Q111040774|Elizabeth Myrtle Evans]]''
|
|
| 2004
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7295
|
| ''[[:d:Q111088055|John Hughes Williams]]''
|
| 1796
| 1868
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7296
|
| ''[[:d:Q111103618|Helen Muscat]]''
| enfermera británica
|
| 2013
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 7297
|
| ''[[:d:Q111137021|William Thomas Parry]]''
|
| 1837
| 1896
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7298
|
| ''[[:d:Q111177108|Charles Evans]]''
| políticu estauxunidense
| 1858
| 1934
| ''[[:d:Q5468045|Forden]]''
|-
| style='text-align:right'| 7299
|
| ''[[:d:Q111226701|Thomas M. Pugh]]''
|
|
| 1917
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7300
|
| ''[[:d:Q111227982|Daniel T. Davies]]''
|
| 1851
| 1899
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7301
|
| ''[[:d:Q111228164|Richard Hamer]]''
|
| 1858
| 1931
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7302
|
| ''[[:d:Q111228303|David C. Evans]]''
|
| 1820
| 1910
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7303
|
| ''[[:d:Q111230005|Owen Morris]]''
|
| 1858
| 1930
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7304
|
| ''[[:d:Q111230239|Richard Wigley]]''
|
| 1833
| 1902
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7305
|
| ''[[:d:Q111272370|Gomer Llewellyn Jones]]''
|
| 1911
| 1977
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 7306
|
| ''[[:d:Q111272947|David John Jones]]''
|
| 1906
| 1978
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7307
|
| ''[[:d:Q111273858|Mary Tharesa Talbot]]''
|
| 1795
| 1861
| ''[[:d:Q16855574|Penrice]]''
|-
| style='text-align:right'| 7308
|
| ''[[:d:Q111274052|Evan Festin Jones]]''
|
| 1859
| 1918
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7309
|
| ''[[:d:Q111311358|David Hancock]]''
|
| 1946
| 1976
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7310
|
| ''[[:d:Q111425052|Florence Hannah Williams]]''
|
| 1882
| 1958
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7311
| [[Ficheru:WH Allen Portrait by CH Parker 1905.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111540079|William Henry Allen]]''
|
| 1844
| 1926
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7312
| [[Ficheru:George Stephen Evans (5292083).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111577701|George Stephen Evans]]''
|
| 1880
| 1936
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7313
|
| ''[[:d:Q111586572|Rees Powell]]''
|
| 1782
| 1865
| ''[[:d:Q6661441|Llangathen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7314
|
| ''[[:d:Q111589348|Gwilym Thomas Jones]]''
|
| 1908
| 1956
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 7315
|
| ''[[:d:Q111593054|Owen Morris Williams]]''
|
| 1870
| 1958
| ''[[:d:Q5057359|Ceidio]]''
|-
| style='text-align:right'| 7316
|
| ''[[:d:Q111594316|Griffith Robert Pierce]]''
|
| 1841
| 1915
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7317
|
| ''[[:d:Q111604675|Daniel Steinhauer]]''
|
| 1785
| 1852
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7318
|
| ''[[:d:Q111718598|Rhys Davies]]''
|
| 1795
| 1838
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7319
|
| ''[[:d:Q111721885|Francis Llewelyn Lowther]]''
|
| 1870
| 1948
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7320
|
| ''[[:d:Q111722158|Rees Jones]]''
|
| 1899
| 1977
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 7321
|
| ''[[:d:Q111722537|Roland Thorne]]''
|
| 1939
| 2019
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 7322
|
| ''[[:d:Q111737125|Thomas William Llynfi Davies]]''
|
| 1876
| 1937
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 7323
|
| ''[[:d:Q111746342|Thomas Davies]]''
|
| 1833
| 1899
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7324
|
| ''[[:d:Q111746468|Timothy Thomas]]''
|
| 1811
| 1887
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 7325
|
| ''[[:d:Q111746490|William Harris]]''
|
| 1830
| 1911
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 7326
|
| ''[[:d:Q111746832|David Bateman]]''
|
| 1807
| 1886
| ''[[:d:Q15260126|Moylgrove]]''
|-
| style='text-align:right'| 7327
|
| ''[[:d:Q111746897|Thomas Edwardes]]''
|
| 1792
| 1852
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 7328
|
| ''[[:d:Q111747123|Lewis Thomas Rowland]]''
|
| 1836
| 1891
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 7329
|
| ''[[:d:Q111747463|Richard Abbott Jones]]''
|
| 1824
| 1875
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7330
|
| ''[[:d:Q111751380|Peter Gordon Watson]]''
|
| 1930
| 2017
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7331
| [[Ficheru:J Gwyddno Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111819745|John Gwyddno Williams]]''
|
| 1861
| 1950
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7332
|
| ''[[:d:Q111832054|Morgan Rice James]]''
|
| 1792
| 1855
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7333
|
| ''[[:d:Q111832613|Eliphaz Watkin Morgan]]''
|
| 1870
| 1944
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 7334
|
| ''[[:d:Q111832695|Effie Spurrell]]''
|
| 1849
| 1929
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7335
|
| ''[[:d:Q111859674|Andrew Bond Phipson]]''
|
| 1821
| 1903
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7336
|
| ''[[:d:Q111869544|Robert Jones]]''
|
| 1845
| 1906
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7337
|
| ''[[:d:Q111912514|Edward David James]]''
|
| 1904
| 1934
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7338
|
| ''[[:d:Q111913876|John Albert Alexander Williams]]''
|
| 1863
| 1944
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7339
|
| ''[[:d:Q111914446|Laura Parry]]''
|
| 1835
| 1936
| ''[[:d:Q13644946|Llanwrin]]''
|-
| style='text-align:right'| 7340
|
| ''[[:d:Q111916128|John Evans]]''
|
| 1806
| 1872
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7341
|
| ''[[:d:Q111916310|Morgan Lewis]]''
|
| 1797
| 1887
| ''[[:d:Q20593513|Llandeilo'r-fân]]''
|-
| style='text-align:right'| 7342
|
| ''[[:d:Q111936538|Thomas Woodward]]''
| futbolista británicu (1900–1981)
| 1900
| 1981
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7343
|
| ''[[:d:Q111956292|Jude Howell]]''
|
| 1956
| 2022
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7344
|
| ''[[:d:Q111972996|William Wynn Jones]]''
|
| 1900
| 1950
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7345
|
| ''[[:d:Q111974082|Edward Rumsey Williams]]''
|
| 1802
| 1886
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7346
|
| ''[[:d:Q111975531|John Hathren Davies]]''
|
| 1855
| 1910
| ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7347
|
| ''[[:d:Q111975864|John Bevan Jones]]''
|
| 1861
| 1937
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7348
|
| ''[[:d:Q111976039|William Pugh]]''
|
| 1750
| 1845
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7349
|
| ''[[:d:Q111976622|Charles Lloyd]]''
|
| 1698
| 1767
| ''[[:d:Q17741174|Dolobran Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 7350
|
| ''[[:d:Q111983251|John Jenkins]]''
|
| 1864
| 1934
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 7351
|
| ''[[:d:Q111983824|F. W. Dunning]]''
|
| 1928
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7352
|
| ''[[:d:Q111985983|Thomas Hevin Williams]]''
|
| 1905
| 1984
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7353
|
| ''[[:d:Q111986142|Henry Wynne Jones]]''
|
| 1815
| 1892
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 7354
|
| ''[[:d:Q111986753|William Rees]]''
|
| 1887
| 1978
| ''[[:d:Q4667218|Aberyscir]]''
|-
| style='text-align:right'| 7355
|
| ''[[:d:Q111995663|Francis Gordon Baker]]''
|
| 1920
| 2007
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7356
|
| ''[[:d:Q112041592|David Goronwy Griffiths]]''
|
| 1882
| 1958
| ''[[:d:Q13127595|Cwmdu]]''
|-
| style='text-align:right'| 7357
|
| ''[[:d:Q112041644|David Thomas]]''
|
|
| 1866
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7358
|
| ''[[:d:Q112063783|David Henry Williams]]''
|
| 1886
| 1935
| ''[[:d:Q894252|Borth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7359
|
| ''[[:d:Q112064153|Morgan Evans Davies]]''
|
| 1882
| 1944
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 7360
|
| ''[[:d:Q112064238|Thomas Hubert John Rees]]''
|
| 1904
| 1932
| ''[[:d:Q7593398|St Ishmael]]''
|-
| style='text-align:right'| 7361
|
| ''[[:d:Q112065060|William Hibbs Bevan]]''
|
| 1788
| 1846
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7362
|
| ''[[:d:Q112065107|Griffith Williams Jones]]''
|
| 1871
| 1924
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7363
|
| ''[[:d:Q112074369|Gwilym Pugh]]''
|
| 1618
| 1689
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7364
|
| ''[[:d:Q112078599|John Owen]]''
|
| 1817
| 1886
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7365
|
| ''[[:d:Q112079324|Lewis Griffith Roberts]]''
|
| 1916
| 1986
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7366
|
| ''[[:d:Q112080083|John Lloyd Nuttall]]''
|
| 1858
| 1929
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7367
|
| ''[[:d:Q112080160|Oswald Rees Owen]]''
|
| 1907
| 1980
| ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7368
|
| ''[[:d:Q112080183|Owen Davies Thomas]]''
|
| 1834
| 1922
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7369
|
| ''[[:d:Q112080194|John Davies]]''
|
| 1846
| 1924
| ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7370
|
| ''[[:d:Q112080260|David Hughes]]''
|
| 1839
| 1923
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 7371
|
| ''[[:d:Q112115299|Arthur Rhys Roberts]]''
|
| 1872
| 1920
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 7372
|
| ''[[:d:Q112116356|George Baker]]''
|
| 1902
| 1982
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7373
|
| ''[[:d:Q112119470|John Williams]]''
|
| 1870
| 1929
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7374
|
| ''[[:d:Q112119851|Abel Edmunds]]''
|
| 1800
| 1865
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7375
|
| ''[[:d:Q112126488|Caradog Tegid Rowlands]]''
|
| 1891
| 1968
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7376
|
| ''[[:d:Q112127551|William Jones]]''
|
| 1821
| 1903
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 7377
|
| ''[[:d:Q112127710|Robert Cadwaladr Evans]]''
|
| 1857
| 1922
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7378
|
| ''[[:d:Q112127814|Hugh Edwards]]''
|
| 1871
| 1941
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7379
|
| ''[[:d:Q112127857|Abednego Jenkin]]''
|
| 1819
| 1888
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 7380
|
| ''[[:d:Q112128015|William Caradog Evans]]''
|
| 1848
| 1878
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 7381
|
| ''[[:d:Q112128209|John Saunders]]''
|
| 1798
| 1871
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 7382
|
| ''[[:d:Q94831390|Wilhelm Körner]]''
|
| 1898
| 1971
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7383
|
| ''[[:d:Q95000156|Eliza Harris]]''
| enfermera estauxunidense (1831–1891)
| 1831
| 1891
| ''[[:d:Q3400328|St Athan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7384
|
| ''[[:d:Q95466885|Sadie Allen]]''
| artista británica
| 1930
| 2017
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7385
| [[Ficheru:Cen Williams (Dylunydd).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q95636791|Cen Williams]]''
|
| 1946
| 2020
| ''[[:d:Q9001581|Gwalchmai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7386
|
| ''[[:d:Q95676245|Myriel Irfona Davies]]''
|
| 1920
| 2000
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7387
|
| ''[[:d:Q95778606|Ernest Walter]]''
|
| 1919
| 1999
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7388
|
| ''[[:d:Q95838349|J. M. W. Bean]]''
| historiador británicu (1928–2012)
| 1928
| 2012
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7389
|
| ''[[:d:Q95850874|Timothy Moores]]''
|
| 1942
| 2024
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7390
| [[Ficheru:Elizabeth Stack nee Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96004521|Elizabeth Stack]]''
|
| 1829
| 1919
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7391
|
| ''[[:d:Q96016290|Humphrey Stanley Herbert Jones]]''
|
| 1817
| 1902
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7392
| [[Ficheru:'Jack Scarrott' Boxing promoter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96021277|John Scarrott]]''
|
| 1870
| 1947
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7393
| [[Ficheru:Stephen James Carkeek c 1865.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96050319|Stephen Carkeek]]''
|
| 1815
| 1878
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7394
|
| ''[[:d:Q96064938|Eric Sixsmith]]''
|
| 1904
| 1986
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7395
|
| ''[[:d:Q96066729|Leslie Shepherd]]''
| físicu británicu
| 1918
| 2012
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 7396
|
| ''[[:d:Q96083035|Richard Morris]]''
|
| 1616
| 1672
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7397
|
| ''[[:d:Q96196503|Thomas Craven]]''
|
| 1844
| 1919
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 7398
|
| ''[[:d:Q96199382|Griffith Bowen]]''
|
| 1600
| 1675
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7399
|
| ''[[:d:Q96202788|Thomas Bowen Rees]]''
|
| 1826
| 1899
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 7400
|
| ''[[:d:Q96244279|Captain Thomas Yale]]''
|
| 1616
| 1683
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7401
|
| ''[[:d:Q96349090|Ethel Saxon]]''
|
| 1891
| 1917
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7402
|
| ''[[:d:Q96603547|John Cadwalader]]''
|
| 1677
| 1734
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7403
| [[Ficheru:Llun MJ.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q96655359|Myrddin John]]''
|
| 1933
| 2021
| ''[[:d:Q850566|Betws]]''
|-
| style='text-align:right'| 7404
|
| ''[[:d:Q96686922|Cyril Edward Hughes Davies]]''
|
| 1890
| 1922
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7405
|
| ''[[:d:Q96754122|Martha Griffith Tallman]]''
|
| 1859
| 1930
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7406
| [[Ficheru:Ian Willmore portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96886219|Ian Willmore]]''
| activista británicu
| 1958
| 2020
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7407
| [[Ficheru:Jeannette Lowrie, stage and vaudeville actress (SAYRE 5507) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q97002354|Jeannette Lowrie]]''
|
| 1880
| 1937
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7408
|
| ''[[:d:Q97047137|David A. Evans]]''
|
| 1893
| 1966
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7409
|
| ''[[:d:Q97065347|Garth Lean]]''
|
| 1912
| 1993
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7410
|
| ''[[:d:Q97066423|Watkin Lewis Griffies-Williams, 3rd Baronet]]''
|
| 1800
| 1877
| ''[[:d:Q2281176|Llwynywermod]]''
|-
| style='text-align:right'| 7411
|
| ''[[:d:Q97192335|James Williams]]''
|
| 1868
| 1953
| ''[[:d:Q7514896|Silian]]''
|-
| style='text-align:right'| 7412
|
| ''[[:d:Q97302253|John Edward Walker]]''
|
| 1880
| 1940
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7413
|
| ''[[:d:Q97307833|Paul Grist]]''
|
| 1939
| 2026
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7414
|
| ''[[:d:Q97361474|Reginald Ford]]''
|
| 1889
| 1937
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7415
|
| ''[[:d:Q97453097|Derek Boote]]''
|
| 1942
| 1974
| ''[[:d:Q3402685|Gaerwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7416
|
| ''[[:d:Q97453295|William Thomas David]]''
|
| 1886
| 1948
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 7417
|
| ''[[:d:Q97500250|Ralph Turner]]''
|
| 1936
| 2017
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 7418
| [[Ficheru:William Henry Sedley-Smith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q97515198|William Henry Smith]]''
|
| 1806
| 1872
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7419
|
| ''[[:d:Q97516507|Paul du Feu]]''
|
| 1935
| 2013
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7420
|
| ''[[:d:Q97531979|Mary Bowen]]''
|
| 1635
| 1707
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7421
|
| ''[[:d:Q97564245|Dafydd Gruffydd]]''
|
| 1911
| 1982
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7422
|
| ''[[:d:Q97579262|Peter Hope Jones]]''
| naturalista británicu (1935–2020)
| 1935
| 2020
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7423
|
| ''[[:d:Q97628029|Jacob Rees]]''
| arquiteutu británicu
| 1844
| 1933
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7424
|
| ''[[:d:Q97657068|Albert Powell]]''
|
| 1908
| 1940
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 7425
|
| ''[[:d:Q97657108|Fred Jones]]''
|
| 1909
| 1994
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 7426
|
| ''[[:d:Q97696565|John Rhys Williams]]''
| entomólogu británicu (1925–2017)
| 1925
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7427
|
| ''[[:d:Q97817249|H. Harford Williams]]''
|
| 1931
| 2018
| ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]''
|-
| style='text-align:right'| 7428
|
| ''[[:d:Q97837328|Rhys Williams]]''
|
| 1921
| 2020
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7429
|
| ''[[:d:Q97860783|Charlie Smith]]''
|
| 1915
| 1984
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7430
|
| ''[[:d:Q97949525|Rod Williams]]''
|
| 1909
| 1987
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7431
| [[Ficheru:Hilda Wilson.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q98078703|Hilda Wilson]]''
|
| 1860
| 1918
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 7432
|
| ''[[:d:Q98185610|Richard Charles]]''
|
| 1823
| 1883
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7433
|
| ''[[:d:Q98208516|Gwyn Jones Francis]]''
|
| 1930
| 2015
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7434
|
| ''[[:d:Q98380225|Claire Robertson]]''
|
| 1975
| 2017
| ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7435
|
| ''[[:d:Q98399836|Rebecca Owen]]''
|
|
| 1697
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7436
|
| ''[[:d:Q98479345|John Crandon Gridley]]''
|
| 1904
| 1968
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7437
|
| ''[[:d:Q98707343|R. Mansell Prothero]]''
| xeógrafu británicu
| 1924
| 2013
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7438
| [[Ficheru:Emrys Jones aboard 'Canadusa' at Waterways -- Jones INS-331 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q98803946|Emrys Jones]]''
|
| 1905
| 1973
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7439
| [[Ficheru:Tenor Richie Thomas (1464767).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q98899882|Richie Thomas]]''
|
| 1906
| 1988
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7440
|
| ''[[:d:Q98917019|Samuel Jones]]''
|
| 1735
| 1814
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7441
|
| ''[[:d:Q98926499|Vashon Baker]]''
|
| 1811
| 1878
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 7442
|
| ''[[:d:Q98926785|Joseph Baker]]''
|
| 1817
| 1893
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 7443
| [[Ficheru:Brian Bluck.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q98930729|Brian Bluck]]''
|
| 1935
| 2015
| ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7444
|
| ''[[:d:Q99308880|Stewart Buckle Carne Ross]]''
|
| 1876
| 1923
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7445
|
| ''[[:d:Q99335237|Stephen Banister]]''
|
| 1918
| 2006
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7446
|
| ''[[:d:Q100285075|W. H. Sherwood Roberts]]''
| historiador neozelandés (1834–1917)
| 1834
| 1917
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7447
|
| ''[[:d:Q100396308|Ken Messer]]''
| pintor británicu
| 1931
| 2018
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7448
|
| ''[[:d:Q100605823|Harry Ridley]]''
|
| 1868
| 1949
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 7449
|
| ''[[:d:Q100805872|Allen Phillips Griffiths]]''
|
| 1927
| 2014
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 7450
|
| ''[[:d:Q137641007|Morgan John Rees]]''
|
| 1760
| 1804
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7451
|
| ''[[:d:Q137719956|Ernest Howard Harris]]''
|
| 1876
| 1961
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7452
| [[Ficheru:Portrayal of Aloma and Tony Jones ,the popular duet Tony and Aloma (1539576).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q137973089|Tony Jones]]''
|
| 1939
| 2026
| ''[[:d:Q7680421|Talwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7453
|
| ''[[:d:Q138028809|Mabel Perowne]]''
|
| 1886
| 1967
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7454
|
| ''[[:d:Q138047039|Elizabeth Kent]]''
|
| 1915
| 1954
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7455
|
| ''[[:d:Q138189165|Robert Perry]]''
|
| 1679
| 1738
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7456
|
| ''[[:d:Q138189219|Leah Morris]]''
|
| 1679
| 1741
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7457
|
| ''[[:d:Q138338362|John Idris Jones]]''
|
| 1938
| 2020
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7458
|
| ''[[:d:Q138338735|Ivor Eustis]]''
|
| 1897
| 1920
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7459
|
| ''[[:d:Q138339199|Marian Ann Goronwy-Roberts]]''
|
| 1919
| 2011
| ''[[:d:Q107033010|Robertstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7460
|
| ''[[:d:Q138349362|Samuel Evans]]''
|
| 1817
| 1902
| ''[[:d:Q7165398|Penycae]]''
|-
| style='text-align:right'| 7461
| [[Ficheru:The Newark Star (1909-05-07). John D. Marsh.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q138448286|John Daniel Marsh]]''
|
| 1873
| 1965
| ''[[:d:Q13635560|Gwehelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7462
|
| ''[[:d:Q138456592|Martyn Butler]]''
|
| 1954
| 2026
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7463
|
| ''[[:d:Q138458247|Guy Rawson Trafford]]''
|
|
| 1930
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7464
| [[Ficheru:John Humphreys (Wmffra Cyfeiliog).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q138535331|John Humphreys]]''
|
| 1861
| 1944
| ''[[:d:Q5152606|Commins Coch]]''
|-
| style='text-align:right'| 7465
|
| ''[[:d:Q138701765|Edward Jones]]''
|
|
| 1738
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7466
|
| ''[[:d:Q138702006|Gweno Lewis]]''
|
| 1913
| 2005
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7467
|
| ''[[:d:Q138702031|Gwladys Elizabeth Lewis]]''
|
| 1885
| 1979
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 7468
|
| ''[[:d:Q138708501|Sianed Elin Jones]]''
|
| 1959
| 2022
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 7469
|
| ''[[:d:Q138779988|John Williams]]''
|
| 1922
| 2001
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7470
|
| ''[[:d:Q139071081|Thomas Joseph Morris]]''
|
| 1846
| 1908
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7471
|
| ''[[:d:Q139071102|William Ross Hughes]]''
|
| 1857
| 1935
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7472
|
| ''[[:d:Q139071191|John C. Roberts]]''
|
|
| 1911
| ''[[:d:Q6662969|Llysfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7473
|
| ''[[:d:Q139071284|John Richard Roberts]]''
|
| 1823
| 1874
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7474
| [[Ficheru:Portrait of Brass of Edward Goodman in Ruthin Church, Denbighshire (4670777).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139088980|Edward Goodman]]''
|
| 1476
| 1560
| ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7475
| [[Ficheru:Portrait of Abel Anthony Gower, Esquire, of Glandovan, County of Pembroke (4670781).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139089502|Abel Anthony Gower]]''
|
| 1768
| 1837
| ''[[:d:Q17741711|Glandovan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7476
|
| ''[[:d:Q139104913|William Owen]]''
|
| 1791
| 1883
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7477
| [[Ficheru:Walter Young Armstrong in WT Pike Biographies Berks Bucks & Beds (32a) (6).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139255770|Walter Young Armstrong]]''
|
| 1851
| 1934
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7478
|
| ''[[:d:Q139256119|George Albert Ash]]''
|
| 1911
| 1975
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7479
|
| ''[[:d:Q139256146|George Hugh Ash]]''
|
| 1942
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7480
|
| ''[[:d:Q139305674|Thomas Owen]]''
|
| 1598
| 1672
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7481
|
| ''[[:d:Q139308619|William Owen II]]''
|
| 1584
| 1674
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7482
|
| ''[[:d:Q139373509|Hilda Mary Smyth]]''
|
| 1891
| 1978
| ''[[:d:Q6661088|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7483
|
| ''[[:d:Q125324061|George Rudd Thompson]]''
|
| 1868
| 1948
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7484
|
| ''[[:d:Q125398598|Austin Anthony]]''
|
| 1908
| 1965
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 7485
|
| ''[[:d:Q125510592|Diana Edwards-Jones]]''
|
| 1932
| 2024
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7486
|
| ''[[:d:Q125536673|Elizabeth Rhŷs]]''
|
| 1841
| 1911
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7487
|
| ''[[:d:Q125575112|Edgar Spooner]]''
|
| 1908
| 1976
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7488
|
| ''[[:d:Q125581918|Myra Evans]]''
|
| 1883
| 1972
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 7489
|
| ''[[:d:Q125593574|Eirian Short]]''
|
| 1924
| 2021
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 7490
|
| ''[[:d:Q125620979|Muriel Lavender]]''
|
| 1933
| 2018
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 7491
|
| ''[[:d:Q125621885|Iris Thomas]]''
|
| 1919
| 2012
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7492
|
| ''[[:d:Q125622230|J. H. Matthews]]''
|
| 1930
| 1978
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7493
|
| ''[[:d:Q125662553|Dave Thomas]]''
|
| 1941
| 2017
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7494
|
| ''[[:d:Q125792254|Elvira Gwenllian Payne]]''
|
| 1917
| 2007
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7495
|
| ''[[:d:Q125792255|Cyril George Cupid]]''
|
| 1908
| 1965
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7496
|
| ''[[:d:Q125792258|John Darwin Hinds]]''
|
| 1922
| 1981
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7497
|
| ''[[:d:Q125792263|Ernest Burton]]''
|
| 1893
| 1960
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7498
|
| ''[[:d:Q125792267|Myer Cohen]]''
|
| 1904
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7499
|
| ''[[:d:Q125792264|Neil Sinclair]]''
|
| 1944
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7500
|
| ''[[:d:Q125792270|Montague Black]]''
|
| 1917
| 1986
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7501
|
| ''[[:d:Q125792273|Gene Latter]]''
|
| 1942
| 2004
| ''[[:d:Q5002508|Butetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7502
|
| ''[[:d:Q125792287|James Sapoe John Mannay]]''
|
| 1927
| 2012
| ''[[:d:Q5002508|Butetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7503
|
| ''[[:d:Q125792284|Robert Owen Pugh]]''
|
| 1846
| 1922
| ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7504
|
| ''[[:d:Q125792285|David Rosser-Owen]]''
|
| 1943
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7505
|
| ''[[:d:Q125792294|Olwen Watkins]]''
|
| 1935
| 2018
| ''[[:d:Q3398900|Tiger Bay]]''
|-
| style='text-align:right'| 7506
|
| ''[[:d:Q125792292|Harold Smart]]''
|
| 1899
| 1919
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7507
|
| ''[[:d:Q125792297|Henry Joseph Ernest]]''
|
| 1929
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7508
|
| ''[[:d:Q125792302|Jane Leonard]]''
|
| 1834
| 1917
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7509
|
| ''[[:d:Q125792310|Eliza Pughe]]''
|
| 1826
| 1847
| ''[[:d:Q7837752|Tref Alaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7510
|
| ''[[:d:Q125792314|Manikam Susheela Lourie]]''
|
| 1941
| 2023
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 7511
|
| ''[[:d:Q125792318|Thomas Charles Jacobsen]]''
|
| 1921
| 1973
| ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7512
|
| ''[[:d:Q125792320|Mavis Llewellyn]]''
|
| 1908
| 1978
| ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7513
|
| ''[[:d:Q125792321|Ceridwen Brown]]''
|
| 1896
| 1976
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 7514
|
| ''[[:d:Q125792325|Caroline Elizabeth Williams]]''
|
| 1823
| 1908
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7515
|
| ''[[:d:Q125948678|David Davies]]''
|
| 1837
| 1867
| ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7516
|
| ''[[:d:Q126010568|Richard Jenkin Ellis]]''
|
| 1888
| 1976
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7517
|
| ''[[:d:Q126011056|June Gruffydd]]''
|
| 1929
| 1989
| ''[[:d:Q3402958|Carno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7518
|
| ''[[:d:Q126083187|Hugh Royston Jenkins]]''
|
| 1933
| 2024
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7519
|
| ''[[:d:Q126947966|Elined Prys]]''
|
| 1895
| 1983
| ''[[:d:Q7837765|Trefeca]]''
|-
| style='text-align:right'| 7520
|
| ''[[:d:Q126993139|John Powell]]''
|
|
| 1743
| ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7521
|
| ''[[:d:Q126993374|John Powell]]''
|
| 1720
| 1766
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7522
|
| ''[[:d:Q127684880|David Read]]''
|
| 1933
| 2024
| ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7523
|
| ''[[:d:Q128506365|Oliver Thomas]]''
|
| 1987
| 2014
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 7524
|
| ''[[:d:Q128847459|Anita Bronson]]''
|
| 1940
| 2024
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7525
|
| ''[[:d:Q128934347|Hugh Trollope]]''
|
| 1925
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7526
|
| ''[[:d:Q128995758|Lilian Jane Mason]]''
|
| 1874
| 1953
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 7527
|
| ''[[:d:Q129312859|Huw Roberts]]''
|
| 1921
| 2010
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7528
|
| ''[[:d:Q129400724|Ian Hamilton Burton]]''
|
| 1915
| 1996
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 7529
|
| ''[[:d:Q130238909|Charles Herbert George Martin]]''
|
| 1881
| 1915
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7530
|
| ''[[:d:Q130259502|Elias Phillips Jones]]''
|
| 1865
| 1937
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7531
|
| ''[[:d:Q130259511|Edith Frances Hopkins]]''
|
| 1880
| 1937
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7532
| [[Ficheru:Sir Alfred Bankart.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130321930|Alfred Seymour Bankart]]''
|
| 1870
| 1933
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7533
|
| ''[[:d:Q130327532|Mary Jordan]]''
|
| 1879
| 1961
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7534
| [[Ficheru:John Sutherland ONZM (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130355895|John Sutherland]]''
|
| 1933
| 2022
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7535
|
| ''[[:d:Q130367283|Edward Davies]]''
|
| 1618
| 1680
| ''[[:d:Q111328993|Rhiwlas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7536
| [[Ficheru:Portrait of Dame Brettell (4672793).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130367508|Mary Brittill]]''
|
| 1717
| 1821
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7537
|
| ''[[:d:Q130409503|Thomas Foulkes]]''
|
| 1826<br/>1825
| 1900<br/>1901
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7538
|
| ''[[:d:Q130453759|Claude Isaac Lewis]]''
|
| 1880
| 1924
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7539
|
| ''[[:d:Q130736389|Josey Pillon]]''
|
| 1876
| 1956
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7540
|
| ''[[:d:Q130743648|Moss Williams]]''
|
| 1859
| 1944
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7541
|
| ''[[:d:Q130921889|Thomas Dempster Jones]]''
|
| 1914
| 1989
| ''[[:d:Q1024935|Harlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 7542
|
| ''[[:d:Q130994182|Verlie Blanch George]]''
|
| 1907
| 1981
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7543
|
| ''[[:d:Q130994444|John Charles]]''
|
| 1870
| 1941
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7544
|
| ''[[:d:Q131142307|Rakhi Singh]]''
|
|
| 1982
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7545
|
| ''[[:d:Q131154389|Ifor Bowen Griffith]]''
|
| 1907
| 1990
| ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7546
|
| ''[[:d:Q131278513|James Arthur Davies]]''
|
| 1923
| 2007
| ''[[:d:Q4941233|Boncath]]''
|-
| style='text-align:right'| 7547
|
| ''[[:d:Q131288412|Eleanor Dwyryd]]''
|
| 1915
| 1978
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7548
|
| ''[[:d:Q131310255|Arthur John]]''
|
| 1900
| 1929
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 7549
|
| ''[[:d:Q131323970|Aaron Rees]]''
|
| 1886
| 1950
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 7550
|
| ''[[:d:Q131323971|Bill Morris]]''
|
| 1894
| 1967
| ''[[:d:Q3405637|Cwmtillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 7551
|
| ''[[:d:Q131323969|Trevor Nicholas]]''
|
| 1894
| 1979
| ''[[:d:Q10967145|Sudbrook]]''
|-
| style='text-align:right'| 7552
|
| ''[[:d:Q131327721|Jim Jones]]''
|
| 1893
| 1934
| ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7553
|
| ''[[:d:Q131342512|Thomas Stanley Thomas]]''
|
| 1917
| 2015
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7554
|
| ''[[:d:Q131358247|Diane Tammes]]''
|
| 1942
| 2020
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7555
| [[Ficheru:Caniadau Barlwydon Llyfr 1 (page 4 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q131444573|Robert John Davies]]''
|
| 1853
| 1930
| ''[[:d:Q24182555|Llidiardau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7556
|
| ''[[:d:Q131538921|Laurie Webb]]''
|
| 1924
| 2026
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7557
|
| ''[[:d:Q131546145|Mary Keir]]''
|
| 1912
| 2024
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 7558
| [[Ficheru:Harry Douglass Blessley (3a).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q131628715|Harry Douglas Blessley]]''
|
| 1873
| 1928
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7559
| [[Ficheru:Edward Jenkin Williams (2a).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q131631312|Edward Jenkin Williams]]''
|
| 1864
| 1910
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7560
|
| ''[[:d:Q131685576|Joseph Eaton]]''
|
| 1679
| 1748
| ''[[:d:Q13130353|Nantmel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7561
|
| ''[[:d:Q131700949|Alice Margaret Evans]]''
|
| 1927
| 1981
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7562
|
| ''[[:d:Q131740105|George Ellis]]''
|
| 1837
| 1928
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7563
|
| ''[[:d:Q131749206|Walter Vaughan]]''
|
| 1865
| 1922
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7564
|
| ''[[:d:Q131915214|John Matthew Jones]]''
|
| 1828
| 1888
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 7565
|
| ''[[:d:Q131915215|Zoe Hunter]]''
|
| 1940
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7566
|
| ''[[:d:Q132052207|Sylvia Gyde]]''
|
| 1936
| 2024
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7567
|
| ''[[:d:Q132175478|Roger Hopkins]]''
|
| 1775
| 1847
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7568
|
| ''[[:d:Q132179728|Ainsleigh Davies]]''
|
| 1944
| 2002
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7569
|
| ''[[:d:Q132467967|Thomas J. Egan]]''
|
| 1842
| 1914
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7570
|
| ''[[:d:Q133056096|Hirwen Jones]]''
|
| 1857
| 1928
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7571
|
| ''[[:d:Q133215137|William P. Hutchins]]''
|
| 1883
| 1941
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7572
| [[Ficheru:Selwyn Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q133269721|Selwyn Williams]]''
|
| 1945
| 2025
| ''[[:d:Q12306663|Conwy Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 7573
|
| ''[[:d:Q133289691|Maggie Eisner]]''
|
| 1947
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7574
|
| ''[[:d:Q133460164|Lucy Dickenson]]''
|
| 1980
| 2012
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7575
|
| ''[[:d:Q133592243|Charles Stuart Murrell]]''
|
| 1912
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7576
|
| ''[[:d:Q133771731|Timothy Lewis]]''
|
| 1940
| 2025
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7577
|
| ''[[:d:Q133836929|Joseph Abraham Douglas]]''
|
| 1797
| 1866
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 7578
|
| ''[[:d:Q133932953|John Evans]]''
|
| 1830
| 1883
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 7579
| [[Ficheru:Revd David Jones (Druisyn, 1840-1902) NLW3363086.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q133933489|David Jones]]''
|
| 1840
| 1902
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7580
|
| ''[[:d:Q133933910|Methuselah Thomas]]''
|
| 1803
| 1875
| ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7581
|
| ''[[:d:Q50276520|Lily Argent]]''
|
| 1886
| 1916
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7582
|
| ''[[:d:Q50298099|Islwyn Williams]]''
|
| 1903
| 1957
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 7583
|
| ''[[:d:Q50309032|Timothy Davis]]''
|
| 1779
| 1860
| ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7584
|
| ''[[:d:Q50322911|Bray Wilkins]]''
|
| 1610
| 1702
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7585
|
| ''[[:d:Q50365977|Brian Jenkins]]''
|
| 1935
| 2021
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 7586
|
| ''[[:d:Q50528961|Trevor Jones]]''
|
| 1923
| 1983
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7587
|
| ''[[:d:Q50528968|Tommy Edwards]]''
| futbolista británicu (1923–2000)
| 1923
| 2000
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7588
|
| ''[[:d:Q50580585|Audrey Bates]]''
|
| 1922
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7589
|
| ''[[:d:Q50580877|Audrey Coombs]]''
| deportista británica (1928–2016)
| 1928
| 2016
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7590
|
| ''[[:d:Q50581145|Betty Gray]]''
|
| 1920
| 2018
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 7591
|
| ''[[:d:Q50591265|Ivor Edward David]]''
|
| 1875
| 1913
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 7592
| [[Ficheru:Emma Sarah Hutchinson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q51051504|Emma Hutchinson]]''
|
| 1820
| 1905
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7593
|
| ''[[:d:Q51218990|Len Attley]]''
|
| 1910
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7594
|
| ''[[:d:Q51221808|Enoch Mort]]''
| futbolista británicu (1912–1999)
| 1912
| 1999
| ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 7595
|
| ''[[:d:Q51537516|Anthony Robert Alwyn Hobson]]''
|
| 1921
| 2014
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7596
|
| ''[[:d:Q51537525|Ann Mercy Hunt]]''
|
| 1938
| 2014
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7597
|
| ''[[:d:Q51683462|Charles John Ribton-Turner]]''
|
| 1839
| 1895
| ''[[:d:Q17740804|Bryntirion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7598
|
| ''[[:d:Q51705802|Mihangel Jones]]''
|
| 1940
| 2018
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7599
|
| ''[[:d:Q51799848|Alex Beckett]]''
| actor británicu (1982–2018)
| 1982
| 2018
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7600
|
| ''[[:d:Q51844029|Gomer Lloyd]]''
|
| 1947
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7601
|
| ''[[:d:Q51954536|Cenhedlon ach Briafael]]''
|
|
| 700
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 7602
|
| ''[[:d:Q52099094|David Evans, Jr.]]''
| políticu estauxunidense
| 1848
| 1929
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7603
| [[Ficheru:John Edwal ac Angharad Williams; tad a mam Waldo Williams (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52153538|J. Edwal Williams]]''
| poeta británicu (1863–1934)
| 1863
| 1934
| ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 7604
| [[Ficheru:Lady Williams-Wynn and her Children.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52154446|Frances Williams Wynn]]''
|
| 1773
| 1857
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7605
|
| ''[[:d:Q52156361|Ralph Joseph Horner]]''
|
| 1848
| 1926
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7606
|
| ''[[:d:Q52157138|Keith Winter]]''
|
| 1906
| 1983
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7607
| [[Ficheru:Charles Williams, the comedian and actor from Bodffordd, visiting his home region (1561472).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52160410|Charles Williams]]''
| actor británicu (1915–1990)
| 1915
| 1990
| ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7608
|
| ''[[:d:Q52191516|Euryn Ogwen Williams]]''
|
| 1942
| 2021
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7609
|
| ''[[:d:Q52231233|Ebenezer Morgan]]''
|
| 1820
| 1906
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 7610
| [[Ficheru:Marged Esli yn Sigaret? 1991.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52231975|Marged Esli]]''
|
| 1949
| 2025
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7611
| [[Ficheru:Portrait of Watkin B. Joseph, 'Y Myfyr' (4670369).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52293977|Watkin B Joseph]]''
|
| 1832
| 1883
| ''[[:d:Q6661962|Llechfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7612
| [[Ficheru:Annie brewer.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q52455681|Annie Brewer]]''
|
| 1874
| 1921
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7613
|
| ''[[:d:Q52496375|Huw Llewelyn Williams]]''
|
| 1904
| 1979
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7614
|
| ''[[:d:Q52604716|Reg Phillips]]''
| futbolista británicu (1921–1972)
| 1921
| 1972
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7615
| [[Ficheru:Jack Edwards (5292077).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52911912|Jack Edwards]]''
|
| 1853
| 1942
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7616
|
| ''[[:d:Q53428221|David Edward Williams]]''
|
| 1910
| 1994
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7617
| [[Ficheru:Harvard LCCN2014711368.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q53598867|Sue Harvard]]''
| cantante d'ópera galesa (1888–1967)
| 1888
| 1967
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7618
|
| ''[[:d:Q53868716|John Bevan]]''
| xugador de críquet australianu (1846–1918)
| 1846
| 1918
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7619
|
| ''[[:d:Q53870939|Gwyn Morgans]]''
|
| 1932
| 2023
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 7620
|
| ''[[:d:Q54005453|Wally Roberts]]''
|
| 1917
| 2006
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7621
| [[Ficheru:Portrait of Mr. Trygarn Griffith ; Mrs. Trygarn Griffith (4671009).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q54670107|Richard Trygarn Griffith]]''
|
| 1788
| 1866
| ''[[:d:Q29483393|Carreg Llwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7622
| [[Ficheru:Portrait of Henry Evans (born 1606) (4674118).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q54800979|Henry Evans]]''
|
| 1606
| 1710
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7623
|
| ''[[:d:Q54869232|Rees Alfred Davis]]''
|
| 1856
| 1940
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 7624
|
| ''[[:d:Q54957569|Ray Davies]]''
|
| 1927
| 2017
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7625
|
| ''[[:d:Q54982366|Neil Jones]]''
|
| 1948
| 2018
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7626
|
| ''[[:d:Q55048184|Melville Hocken]]''
|
| 1887
| 1949
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7627
|
| ''[[:d:Q55232067|Beverley Collins]]''
|
| 1938
| 2014
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7628
|
| ''[[:d:Q55237277|Terry Dyddgen-Jones]]''
| direutor de televisión británicu (1950–2018)
| 1950
| 2018
| ''[[:d:Q13127572|Crwbin]]''
|-
| style='text-align:right'| 7629
|
| ''[[:d:Q55310397|Bridget Chetwynd]]''
| escritora británica (1910–1970)
| 1910
| 1970
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7630
|
| ''[[:d:Q55350891|Les Speed]]''
|
| 1923
| 2012
| ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]''
|-
| style='text-align:right'| 7631
|
| ''[[:d:Q55363774|Stan Roberts]]''
|
| 1921
| 1995
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7632
|
| ''[[:d:Q55363992|Ken Morgan]]''
| deportista británicu (1932–2008)
| 1932
| 2008
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7633
| [[Ficheru:Thomas Merthyr Guest Vanity Fair 1897-11-11.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55587858|Thomas Merthyr Guest]]''
|
| 1838
| 1904
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7634
|
| ''[[:d:Q55607911|Colin Hudson]]''
|
| 1935
| 2005
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 7635
|
| ''[[:d:Q55610492|Eddie Jenkins]]''
| futbolista británicu (1909–2005)
| 1909
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7636
| [[Ficheru:William Williams on a railway jigger, rabbit hunting in Otago, ca 1900 (3056669963) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55618848|William Williams]]''
| fotógrafu neozelandés (1859–1948)
| 1859
| 1948
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7637
|
| ''[[:d:Q55618934|William Williams]]''
|
| 1788
| 1855
| ''[[:d:Q13626046|Aberpergwm House]]''
|-
| style='text-align:right'| 7638
|
| ''[[:d:Q55642700|William Hughes]]''
| actor británicu (1998–2018)
| 1998
| 2018
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7639
|
| ''[[:d:Q55683438|Jimmy Mesene]]''
|
| 1908
| 1969
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7640
|
| ''[[:d:Q55713686|Helena Jones]]''
| profesora británica (1916–2018)
| 1916
| 2018
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 7641
| [[Ficheru:Abram Reese (1829–1908).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q55721395|Abram Reese]]''
|
| 1829
| 1908
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7642
|
| ''[[:d:Q55739150|Arnold Hill Payne]]''
|
| 1877
| 1956
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7643
|
| ''[[:d:Q55767256|David James Llewelfryn Davies]]''
|
| 1903
| 1981
| ''[[:d:Q3405982|Llanfihangel Rhos-y-Corn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7644
|
| ''[[:d:Q55825490|Jack Jones]]''
|
| 1921
| 2001
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7645
|
| ''[[:d:Q55825492|Brian Jarvis]]''
|
| 1933
| 2004
| ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]''
|-
| style='text-align:right'| 7646
|
| ''[[:d:Q55978975|Neil O'Halloran]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7647
|
| ''[[:d:Q55979165|Iorwerth Herbert]]''
|
| 1910
| 1976
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 7648
|
| ''[[:d:Q56000479|Peter Bailey]]''
|
| 1944
| 2005
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7649
|
| ''[[:d:Q56173874|Rose Mabel Durham]]''
|
| 1853
| 1928
| ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7650
|
| ''[[:d:Q56173890|Rees Arthur]]''
|
| 1821
| 1894
| ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7651
|
| ''[[:d:Q56173931|Ivor Astle]]''
|
| 1882
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7652
|
| ''[[:d:Q56173975|Elizabeth Mabel Bailey]]''
|
| 1862
| 1952
| ''[[:d:Q13129643|Llangattock]]''
|-
| style='text-align:right'| 7653
|
| ''[[:d:Q56174075|William Barrow]]''
|
| 1798
| 1886
| ''[[:d:Q3399931|Llanelltyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7654
|
| ''[[:d:Q56174123|Edward Bebb]]''
|
| 1768
| 1840
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 7655
|
| ''[[:d:Q56174136|Jane Belk]]''
|
| 1855
| 1935
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7656
|
| ''[[:d:Q56174215|George Bettiss]]''
|
| 1775
| 1839
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7657
|
| ''[[:d:Q56174242|John Thomas Beynon]]''
|
| 1807
| 1873
| ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 7658
|
| ''[[:d:Q56174350|John George William Bonsall]]''
|
| 1817
| 1900
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 7659
|
| ''[[:d:Q56174397|Gwynne Vaughan Bowen]]''
|
| 1829
| 1889
| ''[[:d:Q13132008|St Nicholas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7660
|
| ''[[:d:Q56174521|Arthur Brook]]''
|
| 1886
| 1957
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 7661
|
| ''[[:d:Q56174569|James Brynker]]''
|
| 1668
| 1740
| ''[[:d:Q29501940|Brynkir]]''
|-
| style='text-align:right'| 7662
|
| ''[[:d:Q56174632|John Burrell]]''
|
| 1859
| 1934
| ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7663
|
| ''[[:d:Q56174713|David Arthur Callard]]''
|
| 1949
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7664
|
| ''[[:d:Q56174916|Gerard Casey]]''
|
| 1918
| 2000
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 7665
|
| ''[[:d:Q56175058|Sarah Charles]]''
|
| 1753
| 1814
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7666
|
| ''[[:d:Q56175082|Charles Charman]]''
|
| 1914
| 1999
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7667
|
| ''[[:d:Q56175321|Alfred Butler Clough]]''
|
| 1797
| 1870
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7668
|
| ''[[:d:Q56175456|Athelstan Maurice Corbet]]''
|
| 1788
| 1835
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7669
| [[Ficheru:Sarah Jane Rees (Crangowen, 1839-1916) NLW3362516.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56175528|Sarah Jane Rees]]''
| poeta británica
| 1839
| 1916
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7670
|
| ''[[:d:Q56175743|Thomas Dalton]]''
|
| 1798
| 1878
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7671
|
| ''[[:d:Q56175777|Evan David]]''
|
| 1809
| 1871
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7672
|
| ''[[:d:Q56175831|Arthur Stanley Davies]]''
|
| 1889
| 1951
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7673
|
| ''[[:d:Q56175842|Benjamin Davies]]''
| científicu británicu (1863–1957)
| 1863
| 1957
| ''[[:d:Q15921422|Llangynllo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7674
|
| ''[[:d:Q56175850|David Griffith Davies]]''
|
| 1845
| 1899
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7675
|
| ''[[:d:Q56175852|David Oswald Davies]]''
|
| 1908
| 1992
| ''[[:d:Q7321602|Rhydcymerau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7676
|
| ''[[:d:Q75846128|William Quick]]''
|
| 1902
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7677
|
| ''[[:d:Q75903180|John Lloyd]]''
|
| 1844
| 1910
| ''[[:d:Q15242566|Llanmerewig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7678
|
| ''[[:d:Q75924261|John Naylor]]''
|
| 1856
| 1906
| ''[[:d:Q6519756|Leighton Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 7679
|
| ''[[:d:Q75933413|Richard Quintin Hoare]]''
| banqueru británicu (1943–2020)
| 1943
| 2020
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7680
|
| ''[[:d:Q75946239|Sir Richard Puleston, 2nd Bt.]]''
|
| 1789
| 1860
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7681
|
| ''[[:d:Q25206988|Ralph Jones]]''
|
| 1876
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7682
|
| ''[[:d:Q25207077|Thomas Vaughan]]''
|
| 1864
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7683
|
| ''[[:d:Q26696072|John Evans]]''
|
| 1795
| 1864
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7684
|
| ''[[:d:Q26702229|Cecily Mackworth]]''
| escritora británica (1911–2006)
| 1911
| 2006
| ''[[:d:Q6661799|Llantilio Pertholey]]''
|-
| style='text-align:right'| 7685
|
| ''[[:d:Q26702755|Richard Squance]]''
|
| 1880
| 1948
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7686
|
| ''[[:d:Q26727497|Olwen Brogan]]''
| arqueóloga provincial romanu británica (1900–1989)
| 1900
| 1989
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7687
|
| ''[[:d:Q26754461|Arthur Davies]]''
| políticu británicu (1872–1942)
| 1872
| 1942
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7688
|
| ''[[:d:Q26769421|John Henry Williams]]''
| economista estauxunidense (1887–1980)
| 1887
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7689
| [[Ficheru:Pryce Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26809927|Pryce Lewis]]''
| espía galés (1831–1911)
| 1831
| 1911
| ''[[:d:Q7020033|Newton]]''
|-
| style='text-align:right'| 7690
|
| ''[[:d:Q26818595|Gwenllian Davies]]''
| actriz británica
| 1914
| 2007
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7691
|
| ''[[:d:Q65923146|Charles H. Williams]]''
|
| 1822
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 7692
|
| ''[[:d:Q110961740|Ted Regan]]''
|
| 1900
|
| [[Saltney]]
|-
| style='text-align:right'| 7693
|
| ''[[:d:Q56175866|David Evan Davies]]''
|
| 1843
| 1914
| ''[[:d:Q1002782|Llannor]]''
|-
| style='text-align:right'| 7694
|
| ''[[:d:Q56175868|David Rees Davies]]''
|
| 1824
| 1916
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7695
|
| ''[[:d:Q56175873|David Davies]]''
|
| 1793
| 1864
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 7696
|
| ''[[:d:Q56175876|David Davies]]''
|
| 1799
| 1874
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7697
|
| ''[[:d:Q56175916|Edward Davies]]''
|
| 1820
| 1908
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7698
|
| ''[[:d:Q64919712|George Brooke]]''
|
| 1913
| 1993
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7699
|
| ''[[:d:Q64986130|Chris Reynolds]]''
|
| 1960
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7700
|
| ''[[:d:Q65031279|Keith Matthews]]''
| futbolista británicu
| 1934
| 2008
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7701
| [[Ficheru:Final 1mb Robert for book mayor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q65041352|Robert Stanley]]''
|
| 1828
| 1911
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7702
|
| ''[[:d:Q65044903|Charles Jones]]''
|
| 1893
| 1960
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7703
|
| ''[[:d:Q65058631|Richard Davies]]''
|
| 1862
| 1938
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7704
|
| ''[[:d:Q65122752|William Ingram]]''
| escritor británicu
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 7705
|
| ''[[:d:Q65295002|Tim Morgan]]''
| arqueólogu británicu
| 1949
| 2019
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7706
| [[Ficheru:Portrait of Ioan Pedr (4670577).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q65297132|John Peter]]''
|
| 1833
| 1877
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7707
|
| ''[[:d:Q65517696|Gwilym Owen]]''
|
| 1931
| 2019
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7708
|
| ''[[:d:Q65550443|James Crisp]]''
|
| 1927
| 2005
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7709
|
| ''[[:d:Q65557110|Edgar Watkins]]''
|
| 1887
| 1960
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7710
|
| ''[[:d:Q65593860|Stanley Leigh]]''
|
| 1901
| 1986
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7711
|
| ''[[:d:Q65642051|Ernest Leigh]]''
|
| 1895
| 1960
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7712
|
| ''[[:d:Q65705995|Jackie Pottinger]]''
|
| 1913
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7713
|
| ''[[:d:Q65735824|Ivor Vice]]''
|
| 1929
| 2005
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7714
|
| ''[[:d:Q65735847|Glyn Hopkins]]''
|
| 1928
| 2023
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7715
|
| ''[[:d:Q65745228|Percy May]]''
| ximnasta artísticu británicu
| 1927
| 1977
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7716
|
| ''[[:d:Q65786419|Cissy Davies]]''
|
| 1932
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7717
|
| ''[[:d:Q65786800|Pat Evans]]''
| ximnasta artística británica
| 1926
| 2020
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7718
|
| ''[[:d:Q65920326|Bruce Godfrey Hyde]]''
|
| 1925
| 2014
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7719
|
| ''[[:d:Q65929278|Lew Evans]]''
|
| 1919
| 2017
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7720
|
| ''[[:d:Q65929299|Joseph Barnett]]''
| llevantador de peses británicu (1920–1999)
| 1920
| 1999
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7721
|
| ''[[:d:Q65948591|Agnes Davies]]''
| xugadora de snooker galesa (1920–2011)
| 1920
| 2011
| ''[[:d:Q13131207|Saron]]''
|-
| style='text-align:right'| 7722
|
| ''[[:d:Q65969957|John Mulhall]]''
|
| 1938
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7723
|
| ''[[:d:Q66023521|Pat Perks]]''
|
| 1940
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7724
|
| ''[[:d:Q66108081|Andrew Marvell]]''
|
| 1896
| 1985
| ''[[:d:Q13128380|Felin-gwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 7725
|
| ''[[:d:Q66124299|Edith Parnell]]''
|
| 1913
| 1938
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7726
|
| ''[[:d:Q66125144|Ossie Evans]]''
|
| 1916
| 1986
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7727
|
| ''[[:d:Q66133297|Agnes Twiston Hughes]]''
|
| 1895
| 1981
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7728
|
| ''[[:d:Q66198004|Graham Bent]]''
|
| 1945
| 2002
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7729
|
| ''[[:d:Q66289592|Edward Battiscombe]]''
|
| 1874
| 1970
| ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]''
|-
| style='text-align:right'| 7730
|
| ''[[:d:Q66305732|Ron Wynn]]''
|
| 1923
| 1983
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7731
|
| ''[[:d:Q66310007|Ifor Morris Thomas]]''
|
| 1909
| 1985
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7732
|
| ''[[:d:Q66311283|Ethel Mary Hartland]]''
|
| 1875
| 1964
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7733
| [[Ficheru:Maysie Burlingham 1915.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66317458|Mrs Pender Chalmers]]''
|
| 1894
| 1982
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 7734
|
| ''[[:d:Q66360802|Michael Lea Thomas]]''
|
| 1927
| 1992
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7735
|
| ''[[:d:Q66360907|William James Rees]]''
|
| 1914
| 1995
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 7736
|
| ''[[:d:Q66441769|Esmé Dodderidge]]''
| escritora británica
| 1916
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7737
|
| ''[[:d:Q66606917|Willie Llewelyn]]''
|
| 1868
| 1893
| ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7738
|
| ''[[:d:Q66660980|Veronica Milligan]]''
|
| 1926
| 1989
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7739
|
| ''[[:d:Q66692898|William Collins]]''
|
| 1848
| 1932
| ''[[:d:Q13127047|Cheriton]]''
|-
| style='text-align:right'| 7740
| [[Ficheru:Nora M. Finn (1866-1898) circa 1895.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q66694580|Nora M. Finn]]''
|
| 1865
| 1898
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7741
|
| ''[[:d:Q66738023|Cyril Jones]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1995
| ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7742
|
| ''[[:d:Q66779535|Emyr Currie-Jones]]''
|
| 1917
| 2008
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7743
|
| ''[[:d:Q66819461|O. E. Roberts]]''
|
| 1908
| 2000
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7744
| [[Ficheru:RuPaul with All Stars 7 Contestants at LA DragCon 2022 by dvsross (crop - The Vivienne).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q67185184|The Vivienne]]''
|
| 1992
| 2025
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7745
|
| ''[[:d:Q67198301|Enid Layard]]''
| escritora británica
| 1843
| 1912
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7746
|
| ''[[:d:Q67454699|Beaumont Wilson Bowen Dixie]]''
|
| 1819
| 1898
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7747
|
| ''[[:d:Q67651447|William Jones]]''
|
| 1757
| 1830
| ''[[:d:Q3402560|Bontddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 7748
|
| ''[[:d:Q67656962|Tom Jenkins]]''
|
| 1920
| 2012
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7749
|
| ''[[:d:Q67782102|John Richard Williams]]''
|
| 1892
| 1961
| ''[[:d:Q3401123|Llandudno Junction]]''
|-
| style='text-align:right'| 7750
|
| ''[[:d:Q67907384|Betty Davies]]''
|
| 1917
| 2018
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7751
|
| ''[[:d:Q69998002|Austin Savage]]''
| xugador de ḥoquei británicu
| 1940
| 2024
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7752
|
| ''[[:d:Q70022333|Wyn George]]''
| pintor británicu
| 1917<br/>1910
| 1985
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7753
|
| ''[[:d:Q70111934|Keith Morris]]''
| fotógrafu británicu (1958-2019)
| 1958
| 2019
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7754
|
| ''[[:d:Q70430408|David Morgan]]''
|
| 1937
| 2019
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 7755
|
| ''[[:d:Q70623703|Florence Tunks]]''
|
| 1891
| 1985
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7756
|
| ''[[:d:Q71334330|John Cule]]''
|
| 1920
| 2015
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 7757
|
| ''[[:d:Q72342996|Baroness Matilda von Lachmann]]''
|
| 1821
| 1895
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7758
|
| ''[[:d:Q73276230|David Thomas]]''
| xugador de ḥoquei británicu
| 1927
| 2024
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7759
|
| ''[[:d:Q73516034|Margaret Auld]]''
|
| 1932
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7760
|
| ''[[:d:Q73700067|Thomas Gronow]]''
|
| 1797
| 1870
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7761
|
| ''[[:d:Q73855381|Hazel Walford Davies]]''
|
| 1940
| 2025
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7762
| [[Ficheru:Sir D. Broughton LCCN2014718668.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q75253752|Vera Edyth Griffith-Boscawen]]''
| fotógrafa británica (1894–1968)
| 1894
| 1968
| ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 7763
| [[Ficheru:John Michael Wright (1617-1694) - Lady Anne Somerset (1631–1662), Lady Howard - 1180957 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q75257649|Lady Anne Somerset]]''
|
| 1631
| 1662
| ''[[:d:Q2630723|Raglan Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 7764
|
| ''[[:d:Q75259915|Walter de Winton]]''
|
| 1832
| 1878
| ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]''
|-
| style='text-align:right'| 7765
| [[Ficheru:Morgan Lindsay (IWM).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q75262431|Morgan Lindsay]]''
|
| 1857
| 1935
| ''[[:d:Q7837474|Tredegar Park]]''
|-
| style='text-align:right'| 7766
|
| ''[[:d:Q75267643|Capel Hanbury-Leigh]]''
|
| 1776
| 1861
| ''[[:d:Q7838973|Trevethin]]''
|-
| style='text-align:right'| 7767
|
| ''[[:d:Q75296912|Morys Lloyd-Mostyn]]''
|
| 1887
| 1968
| ''[[:d:Q4937022|Bodysgallen Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 7768
|
| ''[[:d:Q75297073|Eva Douglas-Pennant]]''
|
| 1852
| 1934
| ''[[:d:Q3402621|Penrhyn Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 7769
|
| ''[[:d:Q75303015|Robert Charles Herbert]]''
|
| 1827
| 1902
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7770
|
| ''[[:d:Q75312234|Daniel Radcliffe]]''
|
| 1860
| 1933
| ''[[:d:Q478218|Treforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 7771
|
| ''[[:d:Q75315040|Edward Wynne-Finch]]''
|
| 1842
| 1914
| ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7772
|
| ''[[:d:Q75316050|Eryl Smith]]''
|
| 1893
| 1930
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7773
|
| ''[[:d:Q75358236|Robert Michael FitzHugh]]''
|
| 1910
| 2006
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7774
|
| ''[[:d:Q75386990|Lady Emily Cadogan]]''
|
| 1773
| 1839
| ''[[:d:Q7201721|Plas Newydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7775
|
| ''[[:d:Q75418359|Hugh Maurice Carstairs Jones-Mortimer]]''
|
| 1908
| 1980
| ''[[:d:Q29480804|Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7776
|
| ''[[:d:Q75420061|George Brooke Meares]]''
|
| 1838
| 1894
| ''[[:d:Q5566621|Glandyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7777
| [[Ficheru:Elaine Bathurst, Lady Bledisloe (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q75442343|Elaine Bathurst, Lady Bledisloe]]''
| estadista galesa (1879–1956)
| 1879
| 1956
| ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7778
|
| ''[[:d:Q75445238|Wilberforce Ernest Hazell]]''
|
| 1871
| 1953
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7779
|
| ''[[:d:Q75514713|John Sibbering]]''
|
| 1829
| 1906
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7780
|
| ''[[:d:Q75544284|Edward Robert Wood]]''
|
| 1819
| 1876
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7781
|
| ''[[:d:Q75569765|Richard Owen]]''
|
| 1824
| 1902
| ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7782
|
| ''[[:d:Q75597041|George Prothero]]''
|
| 1818
| 1894
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7783
|
| ''[[:d:Q75613587|E. Hanbury Williams]]''
|
| 1760
| 1810
| ''[[:d:Q6661380|Llanfoist]]''
|-
| style='text-align:right'| 7784
|
| ''[[:d:Q75616092|John Hubert Emlyn Jones]]''
|
| 1915
| 2014
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7785
|
| ''[[:d:Q75616428|Francis Henry Wolryche-Whitmore]]''
|
| 1820
| 1908
| ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7786
|
| ''[[:d:Q75651054|Jeffrey O'Riordan]]''
|
| 1931
| 2017
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7787
|
| ''[[:d:Q75758932|Harriet Anne Jones]]''
|
| 1817
| 1928
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7788
|
| ''[[:d:Q75817873|Archibald Bellairs Higgon]]''
|
| 1880
| 1915
| ''[[:d:Q7434321|Scolton Manor]]''
|-
| style='text-align:right'| 7789
|
| ''[[:d:Q75844853|Seán Sáirséal Ó hÉigeartaigh]]''
|
| 1917
| 1967
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7790
| [[Ficheru:Anthony Hopkins Red Sea Festival 2025 Portrait.jpg|center|128px]]
| [[Anthony Hopkins]]
| actor británicu
| 1937
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7791
| [[Ficheru:Ben Davies in Austria vs. Wales 2016-10-06 (118) 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q93555|Ben Davies]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7792
| [[Ficheru:Easter at Bristol Rovers in October 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q93828|Jermaine Easter]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7793
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Jones of Penybont crop 2, 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111840|Carwyn Jones]]''
|
| 1967
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7794
|
| [[Sally Hodge]]
| ciclista británica
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7795
| [[Ficheru:Gwenda Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q117720|Gwenda Thomas]]''
| política británica
| 1942
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7796
| [[Ficheru:Petter Solberg - 2009 Cyprus Rally 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q117756|Phil Mills]]''
| copilotu británicu
| 1963
|
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 7797
|
| ''[[:d:Q118542|Nicholas A'Hern]]''
| atleta australianu
| 1969
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7798
|
| ''[[:d:Q122122|Karl Johnson]]''
|
| 1948
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7799
| [[Ficheru:2015-03-02 Carl Robinson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q126360|Carl Robinson]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 7800
| [[Ficheru:David Vaughan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q126444|David Vaughan]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 7801
| [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (108).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q138839|Wayne Hennessey]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7802
| [[Ficheru:Julian Hodgson 2001 Solingen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q142319|Julian Hodgson]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7803
| [[Ficheru:Michael sadler saga2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q143120|Michael Sadler]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7804
| [[Ficheru:Bonnie Tyler, ESC2013 press conference 02 (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Bonnie Tyler]]
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7805
| [[Ficheru:James Collins 2023 (cropped).jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q158980|James Collins]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7806
|
| ''[[:d:Q163452|Tom James]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 7807
| [[Ficheru:Lucy Cohen-Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q166910|Lucy Owen]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 7808
| [[Ficheru:Sir Tom Jones at The Queen's Birthday Party (cropped-2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q180850|Tom Jones]]''
|
| 1940
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7809
| [[Ficheru:Brian Josephson, March 2004.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q181363|Brian David Josephson]]''
| físicu, Reinu Xuníu
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7810
| [[Ficheru:2022 FIFA World Cup United States 1–1 Wales - (32) (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Gareth Bale]]
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7811
| [[Ficheru:Craig Bellamy 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q190515|Craig Bellamy]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7812
| [[Ficheru:Duffy 2010 erdoedy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q192587|Duffy]]''
|
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7813
|
| ''[[:d:Q204537|Justin Kerrigan]]''
|
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7814
| [[Ficheru:Ken Follett official.jpg|center|128px]]
| [[Ken Follett]]
| novelista británicu
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7815
| [[Ficheru:Aaron Ramsey 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q213427|Aaron Ramsey]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7816
| [[Ficheru:1 mark hughes 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q214513|Mark Hughes]]''
|
| 1963
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7817
| [[Ficheru:Rhys Ifans 2011 cropped.jpg|center|128px]]
| [[Rhys Ifans]]
|
| 1967
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7818
| [[Ficheru:Deep Purple - MN Gredos - 03.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q216700|Roger Glover]]''
|
| 1945
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 7819
|
| ''[[:d:Q218245|Siwan Morris]]''
| actriz británica
| 1976
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 7820
| [[Ficheru:Ian Rush in Singapore.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q219354|Ian Rush]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''<br/>''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 7821
|
| ''[[:d:Q221876|Chris Bell]]''
|
| 1960
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7822
| [[Ficheru:Mary Hopkin 1969.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q230594|Mary Hopkin]]''
|
| 1950
|
| [[Ystradgynlais]]<br/>''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 7823
| [[Ficheru:Nicole Cooke Geelong World Cup 2007 podium 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q230996|Nicole Cooke]]''
| ciclista británica
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7824
| [[Ficheru:Charlotte Church by Law Keven.jpg|center|128px]]
| [[Charlotte Church]]
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 7825
| [[Ficheru:Marina Diamandis @ YouTube Theater 03 09 2022 (52297979794).jpg|center|128px]]
| [[Marina and the Diamonds]]
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7826
| [[Ficheru:Shirley Bassey (1971).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q234754|Shirley Bassey]]''
| cantante británica
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7827
| [[Ficheru:Dawn French 4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q236309|Dawn French]]''
|
| 1957
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7828
| [[Ficheru:Jem Walking 2005.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q237182|Jem]]''
|
| 1975
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7829
| [[Ficheru:Sarah Waters.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q237555|Sarah Waters]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q1939963|Neyland]]''
|-
| style='text-align:right'| 7830
| [[Ficheru:Siân Phillips in "Crossing Borders".jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q237778|Siân Phillips]]''
|
| 1933
|
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7831
| [[Ficheru:Mark Delaney in 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q246379|Mark Delaney]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7832
| [[Ficheru:Gary Jones stargate cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q248414|Gary Jones]]''
|
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7833
|
| ''[[:d:Q251436|Michael White]]''
| futbolista neozelandés
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7834
| [[Ficheru:Shefali Chowdhury.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q253495|Shefali Chowdhury]]''
| actriz británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 7835
| [[Ficheru:Eve Myles 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q254876|Eve Myles]]''
|
| 1978
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 7836
| [[Ficheru:Official portrait of Stuart Andrew crop 2, 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q259707|Stuart Andrew]]''
| políticu británicu
| 1971
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7837
| [[Ficheru:Official portrait of Guto Bebb crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q260772|Guto Bebb]]''
| políticu británicu
| 1968
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7838
|
| ''[[:d:Q261477|Gareth Llewellyn]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1969
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7839
| [[Ficheru:Gwyneth Jones.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q261571|Gwyneth Jones]]''
|
| 1936
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 7840
| [[Ficheru:Colin Pascoe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q262177|Colin Pascoe]]''
| futbolista británicu
| 1965
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7841
| [[Ficheru:Robert Walter, president European security and Defence Assembly. Session 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q263532|Robert Walter]]''
| políticu británicu
| 1948
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7842
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Brennan of Canton crop 2, 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q264964|Kevin Brennan]]''
| políticu galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 7843
|
| ''[[:d:Q266062|Gareth John Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7844
| [[Ficheru:Chris Bryant MP July 2024 Official portrait 2 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q266146|Chris Bryant]]''
|
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7845
| [[Ficheru:Official portrait of Hywel Williams crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q266189|Hywel Williams]]''
| políticu galés
| 1953
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 7846
| [[Ficheru:Roger Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q266434|Roger Williams]]''
| políticu galés
| 1948
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7847
| [[Ficheru:Stephen Williams MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q266548|Stephen Williams]]''
| políticu galés
| 1966
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 7848
| [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Alun Cairns MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q268030|Alun Cairns]]''
|
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7849
| [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Robert Buckland MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q269853|Robert Buckland]]''
| políticu galés
| 1968
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7850
| [[Ficheru:Evans, Jill-1665.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q272522|Jill Evans]]''
| política británica
| 1959
|
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 7851
| [[Ficheru:Jade Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q272570|Jade Jones]]''
| taekwondista británica
| 1993
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7852
| [[Ficheru:Donna Lewis (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q272578|Donna Lewis]]''
|
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7853
| [[Ficheru:Katherine Jenkins in 2022 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q272581|Katherine Jenkins]]''
|
| 1980
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7854
|
| ''[[:d:Q272592|Aimee-Ffion Edwards]]''
| actriz británica
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7855
|
| ''[[:d:Q275421|Emma]]''
| cantante británica
| 1974
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7856
|
| ''[[:d:Q285258|Ron Waldron]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1933
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7857
|
| ''[[:d:Q287292|Andrew Selby]]''
| boxeador británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7858
| [[Ficheru:Cerys Matthews Glastonbury 2008 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q291300|Cerys Matthews]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7859
|
| ''[[:d:Q291686|Lindy Hemming]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7860
| [[Ficheru:Ioan Gruffudd at the 2011 Comic-Con International.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q295974|Ioan Gruffudd]]''
|
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7861
| [[Ficheru:Official portrait of Wayne David MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q296716|Wayne David]]''
| políticu galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7862
| [[Ficheru:Glyn Davies (Welsh Politician) profile photo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q296920|Glyn Davies]]''
|
| 1944
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7863
| [[Ficheru:Michael Sheen crop n2 Good Omens panel at NYCC (61104).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q298276|Michael Sheen]]''
|
| 1969
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7864
| [[Ficheru:Official portrait of Jonathan Edwards crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q302892|Jonathan Edwards]]''
| políticu británicu
| 1976
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7865
| [[Ficheru:Official portrait of Chris Evans crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q303577|Chris Evans]]''
| políticu británicu
| 1977
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 7866
| [[Ficheru:Evans, Jonathan (crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q303716|Jonathan Evans]]''
| políticu galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7867
| [[Ficheru:Official portrait of Mr Nigel Evans crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q303814|Nigel Evans]]''
| políticu británicu
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7868
| [[Ficheru:Simon Davies Wales October 2006.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q310733|Simon Davies]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7869
| [[Ficheru:Athletissima 2012 - Colin Jackson (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q311300|Colin Jackson]]''
| atleta británicu
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7870
| [[Ficheru:Danny Gabbidon 04052025 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q312067|Danny Gabbidon]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 7871
| [[Ficheru:Jonathan Pryce 2016 (28577280662) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q312702|Jonathan Pryce]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q5043241|Carmel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7872
| [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (135) 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q313250|Joe Allen]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7873
| [[Ficheru:Mason Ryan Cropped.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q314920|Mason Ryan]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7874
|
| ''[[:d:Q316155|John Holloway]]''
|
| 1948
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7875
| [[Ficheru:Start campagne voor Europese verkiezingen van PvdA (Rotterdam) Neal Kinnoch , k, Bestanddeelnr 932-9811.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q317258|Neil Kinnock]]''
| políticu galés
| 1942
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7876
| [[Ficheru:MarkWilliams2025Masters.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q317265|Mark Williams]]''
| xugador de snooker británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 7877
| [[Ficheru:John Weathers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q322031|John Weathers]]''
| ornitólogu galés
| 1947
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7878
| [[Ficheru:Bryn Terfel in Stockholm 2013-22.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q322211|Bryn Terfel]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7879
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Howard of Lympne crop 2, 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q325381|Michael Howard]]''
|
| 1941
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7880
|
| ''[[:d:Q327187|Mark Pembridge]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7881
| [[Ficheru:Lord Heseltine, Deputy Prime Minister, UK (1995-97) (10559130986).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q332314|Michael Heseltine]]''
|
| 1933
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7882
| [[Ficheru:Karl Jenkins - St David Awards 2017.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q333168|Karl Jenkins]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7883
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Baker of Dorking 2020 crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333390|Kenneth Baker, Baron Baker of Dorking]]''
| políticu galés
| 1934
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7884
| [[Ficheru:Elfyn Llwyd MP in 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333590|Elfyn Llwyd]]''
|
| 1951
|
| [[Betws-y-Coed]]
|-
| style='text-align:right'| 7885
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Murphy of Torfaen 2020 crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333828|Paul Murphy]]''
| políticu galés
| 1948
|
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 7886
| [[Ficheru:Rondavies1998.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333869|Ron Davies]]''
| políticu galés
| 1946
|
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7887
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Touhig crop 2, 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q334278|Don Touhig]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7888
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Anderson of Swansea crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q334411|Donald Anderson]]''
|
| 1939
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7889
| [[Ficheru:Tony pulis 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q334541|Tony Pulis]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7890
| [[Ficheru:Eluned Morgan AM (28136582086) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336521|Eluned Morgan]]''
| política británica
| 1967
|
| ''[[:d:Q5368392|Ely]]''
|-
| style='text-align:right'| 7891
| [[Ficheru:Official portrait of Lord German crop 2, 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336526|Mike German, Baron German]]''
| políticu galés
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7892
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Grey-Thompson crop 2, 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336543|Tanni Grey-Thompson]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7893
| [[Ficheru:Chico Slimani May 07.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q339786|Chico Slimani]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7894
| [[Ficheru:Matthew Rhys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q342784|Matthew Rhys]]''
|
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7895
| [[Ficheru:John Toshack 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q342989|John Toshack]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7896
| [[Ficheru:Dave Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q346480|Dave Evans]]''
| cantante australianu
| 1953
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7897
| [[Ficheru:Chris Slade.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q348704|Chris Slade]]''
| batería galés
| 1946
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7898
| [[Ficheru:Adam Matthews.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q350383|Adam Matthews]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7899
| [[Ficheru:Adam Rhys Jones in 2010 (Rugby Union).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q350686|Adam Rhys Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 7900
| [[Ficheru:RobbieSavage01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q350799|Robbie Savage]]''
|
| 1974
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7901
| [[Ficheru:Beady Eye Andy Bell (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q353388|Andy Bell]]''
|
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7902
|
| ''[[:d:Q355049|Owain Yeoman]]''
| actor británicu
| 1978
|
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 7903
|
| ''[[:d:Q356091|Max Boyce]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 7904
| [[Ficheru:Rhodri Meilir 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q356108|Rhodri Meilir]]''
|
| 1978
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 7905
| [[Ficheru:Geraint Thomas 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q356327|Geraint Thomas]]''
|
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7906
| [[Ficheru:Hartson, John.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q356392|John Hartson]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7907
|
| ''[[:d:Q361465|Gerran Howell]]''
| actor británicu
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7908
| [[Ficheru:Owen Teale 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q361536|Owen Teale]]''
|
| 1961
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7909
| [[Ficheru:Russell T. Davies (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q361981|Russell T Davies]]''
|
| 1963
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7910
| [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (172).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q370527|Joe Ledley]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7911
| [[Ficheru:Adrian Goldsworthy-2 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q373061|Adrian Goldsworthy]]''
| historiador militar galés
| 1969
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7912
| [[Ficheru:Sophie Dee 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q378678|Sophie Dee]]''
| actriz pornográfica británica
| 1984
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7913
| [[Ficheru:Robert Partridge.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q380859|Rob Partridge]]''
| ciclista británicu
| 1985
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7914
| [[Ficheru:Alastair Reynolds.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q380869|Alastair Reynolds]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7915
|
| ''[[:d:Q381649|Gareth Cooper]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7916
| [[Ficheru:Stuttgart 2023 -Comic Con Germany- Vincent Regan- by-RaBoe 023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q381664|Vincent Regan]]''
|
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7917
| [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (097).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q381769|Chris Coleman]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7918
| [[Ficheru:John Greaves (musician).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q382676|John Greaves]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7919
|
| ''[[:d:Q382731|John Warlow]]''
|
| 1939
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7920
| [[Ficheru:St-jacut.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q390440|Jacut]]''
|
| 401
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7921
| [[Ficheru:Official portrait of Nick Smith MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q390760|Nick Smith]]''
| políticu británicu
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7922
| [[Ficheru:Official portrait of Damian Green crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q391960|Damian Green]]''
| políticu galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7923
| [[Ficheru:Ryan Day at Snooker German Masters (DerHexer) 2015-02-05 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q402985|Ryan Day]]''
| xugador de snooker británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 7924
|
| ''[[:d:Q434154|Henry Spinetti]]''
| músicu británicu
| 1951
|
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 7925
| [[Ficheru:Marilyn Strathern speaking at SOAS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q435411|Marilyn Strathern]]''
| antropóloga británica
| 1941
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7926
| [[Ficheru:NevilleSouthall.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q436650|Neville Southall]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7927
| [[Ficheru:Jo Walton (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q438330|Jo Walton]]''
|
| 1964
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7928
|
| ''[[:d:Q438506|John Yapp]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7929
|
| ''[[:d:Q438515|Dafydd Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7930
| [[Ficheru:Michael Jones (Fête de la musique, Vitrolles, Bouches-du-Rhône, France).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q438832|Michael Jones]]''
|
| 1952
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7931
| [[Ficheru:Honeysuckle weeks november 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q440206|Honeysuckle Weeks]]''
| actriz británica
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7932
| [[Ficheru:Amanda Levete.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q440786|Amanda Levete]]''
| arquiteuta galesa
| 1959<br/>1955
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7933
|
| ''[[:d:Q444638|Sharon Maguire]]''
|
| 1960
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7934
|
| ''[[:d:Q446140|Jon Brown]]''
| maratonista canadianu
| 1971
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7935
|
| ''[[:d:Q446789|Dai Young]]''
|
| 1967
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7936
|
| ''[[:d:Q447949|Bryn Meredith]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1930
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 7937
| [[Ficheru:Alun Wyn Jones 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q447961|Alun Wyn Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7938
|
| ''[[:d:Q448212|Bobby Windsor]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1948
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7939
| [[Ficheru:Jamie Roberts cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449012|Jamie Roberts]]''
|
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7940
| [[Ficheru:Rebecca James 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449100|Rebecca James]]''
| ciclista galesa
| 1991
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 7941
| [[Ficheru:Barry Morgan (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449108|Barry Morgan]]''
|
| 1947
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7942
|
| ''[[:d:Q455094|Hayley Tullett]]''
| mediofondista británica
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7943
|
| ''[[:d:Q456444|G. E. R. Lloyd]]''
|
| 1933
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7944
| [[Ficheru:Sam Warburton cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q460627|Sam Warburton]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7945
| [[Ficheru:2025-04-03 Premier League Darts Berlin 2025 by Sandro Halank–138.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q460672|Mark Webster]]''
| xugador de dardos galés
| 1983
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7946
| [[Ficheru:David Greene Barcelona 2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q460929|Dai Greene]]''
| atleta británicu
| 1986
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7947
|
| ''[[:d:Q460934|Morgan Stoddart]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7948
| [[Ficheru:Jon Lilygreen ESC 2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q463870|Jon Lilygreen]]''
| cantante galés
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7949
| [[Ficheru:Kelle Marie at 2006 AEE Friday 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q465457|Kelle Marie]]''
| actriz británica
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7950
| [[Ficheru:EM Finale 4x400m München 2002.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q465547|Matthew Elias]]''
| atleta británicu
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7951
|
| ''[[:d:Q466837|Hywel Lloyd]]''
| pilotu d'automovilismu galés
| 1985
|
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 7952
| [[Ficheru:Kelly Sotherton (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q466878|Kelly Sotherton]]''
| atleta británica
| 1976
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7953
|
| ''[[:d:Q467749|Joanna Page]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7954
| [[Ficheru:Swinburne, Kay-2652.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q468023|Kay Swinburne]]''
| política británica
| 1967
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7955
| [[Ficheru:Chrisgunter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q470751|Chris Gunter]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7956
| [[Ficheru:Wales and British and Irish Lions Hooker, Matthew Rees. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q474788|Matthew Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 7957
|
| ''[[:d:Q478565|Dai Havard]]''
| políticu galés
| 1950
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7958
| [[Ficheru:Joan Ruddock.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q479115|Joan Ruddock]]''
| política británica
| 1943
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 7959
| [[Ficheru:Official portrait of Chris Ruane crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q479188|Chris Ruane]]''
| políticu británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7960
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120075.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q503776|Andrew Bishop]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7961
| [[Ficheru:Andrew Davies (writer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q504430|Andrew Davies]]''
|
| 1936
|
| ''[[:d:Q7320726|Rhiwbina]]''
|-
| style='text-align:right'| 7962
|
| ''[[:d:Q505190|Andrew Hourmont]]''
| empresariu galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7963
| [[Ficheru:Andrew Pagett PHC 2011-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q506650|Andrew Pagett]]''
| xugador de snooker galés
| 1982
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7964
|
| ''[[:d:Q511364|Rosemary Joshua]]''
|
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7965
| [[Ficheru:LauraFord.ChinaCats.2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q512659|Laura Ford]]''
| escultora galesa
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7966
| [[Ficheru:Lyn Evans - pictures donated by CERN-7.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q514831|Lyn Evans]]''
| físicu galés
| 1945
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7967
|
| ''[[:d:Q515207|Perdita Weeks]]''
| actriz británica
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7968
|
| ''[[:d:Q518290|Kelly Morgan]]''
| xugadora de bádminton británica
| 1975
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7969
| [[Ficheru:Mike Phillips 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q519589|Mike Phillips]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7970
|
| ''[[:d:Q522134|Stuart Urban]]''
|
| 1958
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7971
| [[Ficheru:Matt Ryan At Wales Comic-Con Homecoming Wrexham 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q522373|Matt Ryan]]''
|
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7972
| [[Ficheru:Richard Deacon II (2017).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q523810|Richard Deacon]]''
|
| 1949
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7973
| [[Ficheru:Andy Fairweather-Low, July 02 2006.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q525714|Andy Fairweather Low]]''
|
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7974
| [[Ficheru:Shane Williams 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q525873|Shane Williams]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7975
|
| ''[[:d:Q526714|Andy Melville]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7976
| [[Ficheru:Andy Powell zoonabar london wasps.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q527084|Andy Powell]]''
|
| 1981
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 7977
| [[Ficheru:Andy Scott - Wacken Open Air 2018 03.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q527532|Andy Scott]]''
|
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7978
|
| ''[[:d:Q530256|Edwin Regan]]''
|
| 1935
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7979
|
| ''[[:d:Q531221|Emyr Wyn Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7980
|
| ''[[:d:Q531350|Bethan Huws]]''
| artista británica
| 1961
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7981
| [[Ficheru:Jayne Ludlow.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q533245|Jayne Ludlow]]''
| futbolista británica
| 1979
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 7982
|
| ''[[:d:Q533743|Owain Tudur Jones]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7983
| [[Ficheru:Michael White PHC 2016-2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q537531|Michael White]]''
| xugador de snooker británicu
| 1991
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7984
| [[Ficheru:High Contrast AKA Lincoln Barrett.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q538289|High Contrast]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7985
|
| ''[[:d:Q539583|Rachel Rice]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q643919|Torfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7986
| [[Ficheru:Sandra Gidley, September 2009 1 rotated and cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q544101|Sandra Gidley]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 7987
| [[Ficheru:DaveEdmunds1980crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q545186|Dave Edmunds]]''
|
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7988
|
| ''[[:d:Q545198|Julian Winn]]''
| ciclista británicu
| 1972
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 7989
| [[Ficheru:Samuel Harrison TA 2013 (Cropping).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q545242|Sam Harrison]]''
| ciclista británicu
| 1992
|
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 7990
| [[Ficheru:Saunders, Dean 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q545303|Dean Saunders]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7991
|
| ''[[:d:Q545328|Tom Ward]]''
| actor británicu
| 1971
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7992
|
| ''[[:d:Q546364|Della Jones]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q16248422|Tonna]]''
|-
| style='text-align:right'| 7993
| [[Ficheru:Jak Jones PHC 2016-3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q549519|Jak Jones]]''
| xugador de snooker británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 7994
| [[Ficheru:Matthew Stevens PHC 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q551261|Matthew Stevens]]''
| xugador de snooker británicu
| 1977
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7995
|
| ''[[:d:Q552881|Les Davies]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7996
| [[Ficheru:Jason Koumas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q553549|Jason Koumas]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7997
| [[Ficheru:Sashaspooky (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q556024|Sasha]]''
|
| 1969
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7998
|
| ''[[:d:Q561356|Kevin Allen]]''
|
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7999
| [[Ficheru:Christian Malcolm Barcelona 2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q561374|Christian Malcolm]]''
| velocista británicu
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8000
| [[Ficheru:Portrait of Ross Lovegrove.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q573143|Ross Lovegrove]]''
| diseñador galés
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8001
| [[Ficheru:Official portrait of Albert Owen crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q576121|Albert Owen]]''
| políticu galés
| 1959
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 8002
| [[Ficheru:Snooker German Masters (DerHexer) 2013-02-03 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q578107|Paul Collier]]''
| árbitru galés
| 1970
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8003
|
| ''[[:d:Q579550|Peter Biziou]]''
| direutor de fotografía británicu
| 1944
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8004
| [[Ficheru:Up percy jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q587649|Percy Jones]]''
|
| 1947
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8005
| [[Ficheru:Jamie Jones PHC 2015-2.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q590142|Jamie Jones]]''
| xugador de snooker británicu
| 1988
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8006
|
| ''[[:d:Q618515|Aphrodite]]''
|
| 1968
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8007
| [[Ficheru:Nicky Grist.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q631339|Nicky Grist]]''
| pilotu de rally británicu
| 1961
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8008
| [[Ficheru:Richard Duffy.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q642981|Richard Duffy]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8009
| [[Ficheru:Tighpaul.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q648341|Thighpaulsandra]]''
| músicu británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8010
|
| ''[[:d:Q662951|Roy Mathias]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8011
|
| ''[[:d:Q685402|Gavin Williams]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8012
| [[Ficheru:Huw-irranca-davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q691388|Huw Irranca-Davies]]''
| políticu galés
| 1963
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 8013
| [[Ficheru:Anne Main (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q694996|Anne Main]]''
| política galesa
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8014
| [[Ficheru:Alan Woods RCP 2nd Congress May 2025 DSCF2406 (54532185577) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q704897|Alan Woods]]''
|
| 1944
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8015
|
| ''[[:d:Q713720|Kevin Sheedy]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 8016
| [[Ficheru:Jeffrey Weeks by Mark McNestry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q718057|Jeffrey Weeks]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8017
| [[Ficheru:Steve Jones Boston 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q720491|Steve Jones]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8018
| [[Ficheru:DavidLangford.01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q720787|David Langford]]''
| escritor británicu
| 1953
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8019
|
| ''[[:d:Q721273|Richard Ian Cox]]''
| actor canadianu
| 1973
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8020
| [[Ficheru:Luke Evans in 2018 (cropped 4).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q722001|Luke Evans]]''
|
| 1979
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8021
| [[Ficheru:Lynn Davies 1964.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725365|Lynn Davies]]''
| atleta británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]''
|-
| style='text-align:right'| 8022
| [[Ficheru:Kieth Allen (7323203024) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725519|Keith Allen]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8023
| [[Ficheru:Kelly jones cardiff 2005.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725516|Kelly Jones]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8024
| [[Ficheru:Rob Terry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725567|Rob Terry]]''
| lluchador profesional británicu
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8025
| [[Ficheru:Bradley Dredge KLM Open 2010.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q725572|Bradley Dredge]]''
| golfista galés
| 1973
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8026
| [[Ficheru:Siân James at Canal Parade Amsterdam - EuroPride 2016 - PvdA (28225698514) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q727410|Siân James]]''
| política galesa
| 1959
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 8027
|
| ''[[:d:Q727494|Terry Williams]]''
| batería británicu
| 1948
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8028
|
| ''[[:d:Q730648|Steve Upton]]''
| batería galés
| 1946
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8029
|
| ''[[:d:Q731353|Ian Flanagan]]''
| tenista británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8030
| [[Ficheru:Kim Howells 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q736160|Kim Howells]]''
|
| 1946
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8031
|
| ''[[:d:Q736226|Clive Thomas]]''
| árbitru de fútbol británicu
| 1936
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8032
| [[Ficheru:Ieuan Evans (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q741112|Ieuan Evans]]''
|
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8033
|
| ''[[:d:Q746440|Saint Wethoc]]''
|
| 401
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8034
|
| ''[[:d:Q747672|Mark Titley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1959
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8035
| [[Ficheru:Official portrait of Dr Julian Lewis crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q749612|Julian Lewis]]''
| políticu británicu
| 1951
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8036
| [[Ficheru:Official portrait of Susan Elan Jones crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q750381|Susan Elan Jones]]''
| política británica
| 1968
|
| ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]''
|-
| style='text-align:right'| 8037
|
| ''[[:d:Q751510|Lloyd Burns]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q7131674|Panteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 8038
|
| ''[[:d:Q761573|Catherine Fisher]]''
|
| 1957
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8039
| [[Ficheru:JAMES WILSON BRFC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q771149|James Wilson]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 8040
|
| ''[[:d:Q780432|John Bach]]''
|
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8041
| [[Ficheru:Ian Gough 2008 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q781211|Ian Gough]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1976
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8042
| [[Ficheru:USO - ASM - 20150905 - Nicky Robinson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q786362|Nicky Robinson]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8043
| [[Ficheru:Miss Wales 08 Chloe Morgan.jpg|center|128px]]
| [[Chloe-Beth Morgan]]
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 8044
| [[Ficheru:Bullet for My Valentine - Rock am Ring 2018-4319.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q855207|Matthew Tuck]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8045
| [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q863024|Billy Boston]]''
|
| 1934
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8046
| [[Ficheru:BlueWiki.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q885939|Blue Weaver]]''
|
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8047
|
| ''[[:d:Q888143|Bob Morgan]]''
| saltador galés
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8048
| [[Ficheru:Alex Thomson VG2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q892605|Alex Thomson]]''
|
| 1974
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8049
|
| ''[[:d:Q897007|Bradley Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 8050
| [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551217).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q901131|Dafydd Ifans]]''
| escritor galés
| 1949
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8051
| [[Ficheru:Justin Tipuric. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q914227|Justin Tipuric]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8052
| [[Ficheru:Gwilym Simcock IBK.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q919013|Gwilym Simcock]]''
|
| 1981
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8053
| [[Ficheru:The Who Philadelphia PA Oct. 26, 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q922252|Pino Palladino]]''
|
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8054
| [[Ficheru:Enzo Maccarinelli.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q928194|Enzo Maccarinelli]]''
| boxeador británicu
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8055
| [[Ficheru:Richard Barrett in June 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q929476|Richard Barrett]]''
| compositor británicu
| 1959
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8056
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120009.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q930461|Duncan Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1978
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8057
| [[Ficheru:Jonathan Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934120|Jonathan Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 8058
| [[Ficheru:Gareth David-Lloyd by Gage Skidmore.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934461|Gareth David-Lloyd]]''
| actor británicu
| 1981
|
| ''[[:d:Q4898677|Bettws]]''
|-
| style='text-align:right'| 8059
| [[Ficheru:Dwayne Peel (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934472|Dwayne Peel]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8060
|
| ''[[:d:Q934488|Fred Evans]]''
| boxeador británicu
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8061
| [[Ficheru:Martyn Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934531|Martyn Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8062
|
| ''[[:d:Q934587|Mark Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 8063
| [[Ficheru:Gethin Jenkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934631|Gethin Jenkins]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8064
| [[Ficheru:Huw Bennett - Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934769|Huw Bennett]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1983
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8065
| [[Ficheru:Simon Richardson London 2012 Paralympic Games torch relay.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q935347|Simon Richardson]]''
| ciclista británicu (1966-)
| 1966
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8066
|
| ''[[:d:Q945352|Richie Collins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8067
| [[Ficheru:Gareth Thomas (rugby player).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q949204|Gareth Thomas]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q7424317|Sarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 8068
|
| ''[[:d:Q953257|Robert Pugh]]''
| actor británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 8069
|
| ''[[:d:Q955586|Matt Rees]]''
| escritor británicu
| 1967
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8070
| [[Ficheru:Isabel Ice adjusted.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q958043|Isabel Ice]]''
| actriz pornográfica galesa
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8071
|
| ''[[:d:Q965304|Gareth Wyatt]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Pontypridd]]<br/>[[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8072
| [[Ficheru:Daniel Wells at Snooker German Masters (DerHexer) 2013-01-30 03.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q970221|Daniel Wells]]''
| xugador de snooker británicu
| 1988
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8073
| [[Ficheru:David Cotterill.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q971539|David Cotterill]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8074
| [[Ficheru:Neal Eardley BCFC 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q975917|Neal Eardley]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 8075
|
| ''[[:d:Q976254|Paul Davies]]''
| xugador de snooker galés
| 1970
|
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 8076
| [[Ficheru:Shakin' Stevens.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q978793|Shakin' Stevens]]''
|
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8077
| [[Ficheru:Paul Rhys coat crop'24.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q979114|Paul Rhys]]''
|
| 1963
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8078
|
| ''[[:d:Q979204|Gerald Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1945
|
| ''[[:d:Q6661740|Llansaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 8079
|
| ''[[:d:Q979276|Jason Hughes]]''
| actor británicu
| 1971
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8080
| [[Ficheru:Delme Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q979336|Delme Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1942
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8081
| [[Ficheru:Grace Coddington.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q981330|Grace Coddington]]''
|
| 1941
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 8082
|
| ''[[:d:Q981527|Nick Evans]]''
|
| 1947
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8083
| [[Ficheru:Ryan Bevington. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q981688|Ryan Bevington]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8084
| [[Ficheru:Robert Howley Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q981948|Rob Howley]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8085
| [[Ficheru:Sir Howard Stringer Shankbone Metropolitan Opera 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q983336|Howard Stringer]]''
|
| 1942
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8086
| [[Ficheru:Nathan Walker.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q984365|Nathan Walker]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8087
| [[Ficheru:Paris 2005 Robin Owain.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q994769|Robin Llwyd ab Owain]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 8088
| [[Ficheru:Bryony Worthington, Baroness Worthington (born 1971) at World Economic Forum Davos 2021.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q995315|Bryony Worthington, Baroness Worthington]]''
| política galesa
| 1971
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8089
|
| ''[[:d:Q1003578|Franklin Saunders]]''
|
| 1891
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8090
|
| ''[[:d:Q1029131|Camille Butcher]]''
|
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8091
|
| ''[[:d:Q1036305|Carissa Turner]]''
| xugadora de bádminton británica
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8092
| [[Ficheru:David Sullivan co-owner West Ham United F.C..jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1046824|David Sullivan]]''
|
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8093
|
| ''[[:d:Q1055273|Cerith Wyn Evans]]''
| escultor galés
| 1958
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8094
|
| ''[[:d:Q1056022|Howard King]]''
| árbitru de fútbol británicu
| 1946
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8095
| [[Ficheru:Jessica Sula (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1058973|Jessica Sula]]''
| actriz británica
| 1994
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8096
|
| ''[[:d:Q1061908|Michael Owen]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1980
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8097
| [[Ficheru:Chris Bartley2.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1076979|Chris Bartley]]''
| remeru británicu
| 1984
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8098
|
| ''[[:d:Q1077147|Chris Czekaj]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8099
|
| ''[[:d:Q1077808|Chris Type]]''
| corredor de skeleton británicu
| 1981
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8100
| [[Ficheru:Peter Wingfield 20100701 Japan Expo 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1082835|Peter Wingfield]]''
| actor galés
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8101
| [[Ficheru:Christopher Timothy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1087011|Christopher Timothy]]''
| actor británicu
| 1940
|
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 8102
|
| [[Mark Bowen]]
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8103
| [[Ficheru:Clayton Blackmore juli 1991.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1099281|Clayton Blackmore]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8104
| [[Ficheru:Cliff Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1101163|Cliff Jones]]''
| futbolista británicu
| 1935
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8105
| [[Ficheru:Gareth Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1103587|Gareth Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1978
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8106
|
| ''[[:d:Q1106063|Keith Cooper]]''
|
| 1948
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8107
|
| ''[[:d:Q1106064|Keith Burge]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8108
|
| ''[[:d:Q1115849|Jonathan Davies]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]''
|-
| style='text-align:right'| 8109
|
| ''[[:d:Q1118742|James Brewerton]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8110
|
| ''[[:d:Q1138615|Craig Mitchell]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1986
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8111
| [[Ficheru:Iwan Rheon by Gage Skidmore.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1148937|Iwan Rheon]]''
|
| 1985
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8112
| [[Ficheru:Richard Ellis recipient of the 2023 Gruber Cosmology Prize (iau2302).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1153445|Richard Ellis]]''
| astrónomu británicu
| 1950
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 8113
|
| ''[[:d:Q1153763|Robin McBryde]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1970
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8114
| [[Ficheru:Dafydd Iwan from Emynau album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1157150|Dafydd Iwan]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8115
| [[Ficheru:Dale Appleby - Sachsentour.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1157833|Dale Appleby]]''
| ciclista británicu
| 1986
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8116
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Campbell-Savours crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1157836|Dale Campbell-Savours]]''
| políticu británicu
| 1943
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8117
| [[Ficheru:Dan Biggar 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1158997|Dan Biggar]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8118
| [[Ficheru:Darren Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1166651|Darren Morgan]]''
| xugador de snooker británicu
| 1966
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8119
|
| ''[[:d:Q1173795|David Bower]]''
| actor británicu
| 1969
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8120
|
| ''[[:d:Q1174338|David Emanuel]]''
| diseñador de moda galés
| 1952
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8121
|
| ''[[:d:Q1176766|David Broucher]]''
| diplomáticu británicu
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8122
| [[Ficheru:David Williams (mathematician).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1177203|David Williams]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8123
| [[Ficheru:Rob Jones.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1179039|Rob Jones]]''
|
| 1971
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8124
|
| ''[[:d:Q1181577|Deborah Kay Davies]]''
|
| 2000
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8125
|
| ''[[:d:Q1183309|Deiniol Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1977
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8126
| [[Ficheru:James Fox.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1189996|James Fox]]''
| cantante británicu
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8127
| [[Ficheru:Neil Taylor vs Arsenal (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1191188|Neil Taylor]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8128
| [[Ficheru:Visit of Derek Vaughan to the European Commission - 2023 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1200134|Derek Vaughan]]''
| políticu galés
| 1961
|
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 8129
|
| ''[[:d:Q1247700|Clive Merrison]]''
| actor galés
| 1945
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 8130
| [[Ficheru:Mark Rowlands at National Book Festival 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1257097|Mark Rowlands]]''
| filósofu galés
| 1962
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8131
| [[Ficheru:Gwyneth Glyn5638.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1267203|Gwyneth Glyn]]''
|
| 2007
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8132
|
| ''[[:d:Q1282921|Eddie Niedzwiecki]]''
| futbolista polacu
| 1959
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8133
| [[Ficheru:Eifion Lewis Roberts (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1302969|Eifion Lewis-Roberts]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8134
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Wilson of Dinton crop 2, 2026.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1310059|Richard Wilson, Baron Wilson of Dinton]]''
| políticu británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8135
| [[Ficheru:Eirian Williams at Snooker German Masters (DerHexer) 2013-01-30 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1310576|Eirian Williams]]''
| árbitru británicu
| 1955
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8136
| [[Ficheru:UCI Track World Championships 2020 154.jpg|center|128px]]
| [[Elinor Barker]]
| ciclista británica
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8137
|
| ''[[:d:Q1331208|Elizabeth Grünbaum]]''
| profesora británica
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8138
| [[Ficheru:N. J. A. Sloane.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1333178|Neil Sloane]]''
| matemáticu británicu
| 1939
|
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 8139
| [[Ficheru:Paul Whitehouse in 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1343140|Paul Whitehouse]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q7600082|Stanleytown]]''
|-
| style='text-align:right'| 8140
| [[Ficheru:Tom Ellis - IGN Live 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1343564|Tom Ellis]]''
|
| 1978
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8141
| [[Ficheru:Taylor, Rhys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1361619|Rhys Taylor]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8142
|
| ''[[:d:Q1368597|David Taylor]]''
| futbolista británicu
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8143
| [[Ficheru:Lunar Festival - Julian Cope (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1371735|Julian Cope]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q5262556|Deri]]''
|-
| style='text-align:right'| 8144
|
| ''[[:d:Q1380259|Lee Byrne]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8145
| [[Ficheru:Stephen Jones 2014.jpg|center|128px]]
| [[Stephen Jones]]
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8146
| [[Ficheru:John Bufton UKIP MEP for Wales.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1380953|John Bufton]]''
| políticu galés
| 1962
|
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 8147
| [[Ficheru:Gareth Edwards 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1381089|Gareth Edwards]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 8148
| [[Ficheru:Tom James MBE.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1381114|Tom James]]''
| remeru británicu
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8149
| [[Ficheru:Neil Jenkins. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1381233|Neil Jenkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1971
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8150
|
| ''[[:d:Q1381454|Gomer Edwin Evans]]''
| compositor de cantares galés
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8151
| [[Ficheru:Ryan Jones. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1386825|Ryan Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8152
| [[Ficheru:Steve Jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1391397|Steve Jones]]''
|
| 1944
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8153
|
| ''[[:d:Q1396040|Sue Jones-Davies]]''
|
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8154
| [[Ficheru:Rhys Williams 2006.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1397897|Rhys Williams]]''
| atleta británicu
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8155
| [[Ficheru:Leigh Halfpenny. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 Leigh Halfpenny. Dathliadau Camp Lawn Cymru, Senedd 19 Mawrth 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1398346|Leigh Halfpenny]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8156
|
| ''[[:d:Q1403150|Derek Quinnell]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8157
|
| ''[[:d:Q1404569|Gareth Jenkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1951
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 8158
|
| ''[[:d:Q1404576|Mike Ruddock]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 8159
| [[Ficheru:Jamie Oliver - Lostprophets in Pontypridd, 2007 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1405258|Jamie Oliver]]''
| compositor galés
| 1975
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8160
| [[Ficheru:Robert Griffiths, Britain Needs Socialism, 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1405477|Robert Griffiths]]''
|
| 1952
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8161
| [[Ficheru:Stu Richardson - Lostprophets (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1407544|Stuart Richardson]]''
| músicu galés
| 1973
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8162
|
| ''[[:d:Q1423384|Matt Crowell]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 8163
|
| ''[[:d:Q1423984|Lee Williams]]''
|
| 1974
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8164
| [[Ficheru:Kai Owen Fedcon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1427818|Kai Owen]]''
| actor británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 8165
|
| ''[[:d:Q1428289|Steve Speirs]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 8166
|
| ''[[:d:Q1428717|Matthew Rowe]]''
| ciclista galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8167
|
| ''[[:d:Q1475708|Michael Kerstgens]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8168
| [[Ficheru:Mika Chunuonsee 20180316.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1494329|Mika Chunuonsee]]''
| futbolista tailandés
| 1989
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8169
| [[Ficheru:Gavin Henson.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1496438|Gavin Henson]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8170
|
| ''[[:d:Q1507413|Mary Fulbrook]]''
| historiadora británica
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8171
|
| ''[[:d:Q1533250|Jonathan Neil Morgan]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8172
| [[Ficheru:Griff Rhys Jones 2019.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1546589|Griff Rhys Jones]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8173
|
| ''[[:d:Q1555434|Kevin Ratcliffe]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 8174
| [[Ficheru:Gwyn Ashton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1557923|Gwyn Ashton]]''
| músicu australianu
| 1961
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8175
|
| ''[[:d:Q1557927|Gwyn Prosser]]''
| políticu galés
| 1943
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8176
| [[Ficheru:Paul James. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1558855|Paul James]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8177
|
| ''[[:d:Q1562304|Tony Cowell]]''
| escritor británicu
| 1950
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8178
|
| ''[[:d:Q1601789|Heledd ferch Cyndrwyn]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q837136|Kingdom of Deheubarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8179
| [[Ficheru:Darcy Blake Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1633006|Darcy Blake]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8180
|
| ''[[:d:Q1637205|Rachel Trezise]]''
| escritora galesa
| 1978
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8181
| [[Ficheru:Huw warren high res.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1639396|Huw Warren]]''
|
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8182
|
| ''[[:d:Q1645638|Lyndon Williams]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8183
| [[Ficheru:Williams, Matthew.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1646990|Matthew Williams]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8184
|
| ''[[:d:Q1649429|Owen Morris]]''
|
| 1968
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 8185
| [[Ficheru:Ian Hislop - 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1655550|Ian Hislop]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 8186
| [[Ficheru:Ian simmonds 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1655630|Ian Simmonds]]''
| músicu de jazz galés
| 1966
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8187
|
| ''[[:d:Q1655632|Ian Shaw]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8188
| [[Ficheru:Stuttgart 2024 - ComicCon - Ian Whyte - by-RaBoe 007.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1655682|Ian Whyte]]''
| actor británicu
| 1971
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8189
| [[Ficheru:Roger Roberts at Bournemouth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1663616|Roger Roberts, Baron Roberts of Llandudno]]''
|
| 1935
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8190
| [[Ficheru:2015 UEC Track Elite European Championships 174.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1665252|Lewis Oliva]]''
| ciclista británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q5266612|Devauden]]''
|-
| style='text-align:right'| 8191
| [[Ficheru:Nathan Cleverly.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1677227|Nathan Cleverly]]''
| boxeador británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8192
| [[Ficheru:Manic Street Preachers in London2005-4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1680270|James Dean Bradfield]]''
|
| 1969
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8193
| [[Ficheru:Rugby World Cup 2007 James Hook.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1680577|James Hook]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8194
| [[Ficheru:Kosheen Sian Evans Wien2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1686156|Sian Evans]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8195
| [[Ficheru:Passio 2010 (5340704340) (Jeffrey John cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1686451|Jeffrey John]]''
| sacerdote británicu
| 1953
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 8196
|
| ''[[:d:Q1700866|John Lloyd]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 8197
| [[Ficheru:John Parsons..jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1701334|John Parsons]]''
|
| 1954
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8198
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Clement-Jones crop 2, 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1706931|Timothy Clement-Jones, Baron Clement-Jones]]''
| políticu galés
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8199
|
| ''[[:d:Q1720081|Scott Quinnell]]''
|
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8200
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Carlile of Berriew crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1739190|Alex Carlile, Baron Carlile of Berriew]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8201
| [[Ficheru:Tim Wright aka CoLD SToRAGE Circa 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1757629|Tim Wright]]''
|
| 1967
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8202
| [[Ficheru:Christian Ribeiro.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1770354|Christian Ribeiro]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8203
| [[Ficheru:JohnHumphrys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1770803|John Humphrys]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q7578756|Splott]]''
|-
| style='text-align:right'| 8204
| [[Ficheru:Morgan, Craig.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1771428|Craig Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8205
|
| ''[[:d:Q1778676|Rhys Day]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 8206
| [[Ficheru:MichaelThomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1799438|Michael Thomas]]''
| músicu galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8207
| [[Ficheru:Julie Gardner at Comic Con 2008.jpg|center|128px]]
| [[Julie Gardner]]
|
| 1969
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8208
|
| ''[[:d:Q1801939|Gary Taylor]]''
|
| 1961
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8209
| [[Ficheru:2021-02-13 IBSF World Championships Bobsleigh and Skeleton Altenberg 1DX 4145 by Stepro.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1807733|Laura Deas]]''
|
| 1988
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8210
|
| ''[[:d:Q1807932|Lauren Francis]]''
| cantante galesa
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8211
| [[Ficheru:2009 Women's British Open - Becky Brewerton (3).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1808384|Becky Brewerton]]''
| golfista galesa
| 1982
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8212
| [[Ficheru:Mark Lewis Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1820758|Mark Lewis Jones]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 8213
| [[Ficheru:The Reverend the Lord Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1820785|Leslie Griffiths]]''
| ministru británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 8214
| [[Ficheru:Lisa Palfrey, Tanjimei.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1827777|Lisa Palfrey]]''
| actriz británica
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8215
|
| ''[[:d:Q1849841|Rhydian Roberts]]''
|
| 1983
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8216
| [[Ficheru:Aled Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1849861|Aled Jones]]''
|
| 1970
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8217
| [[Ficheru:Richard Brake Comic Con Brussels 2018 (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Richard Brake]]
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 8218
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Golding crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1866867|Llin Golding, Baroness Golding]]''
| política galesa
| 1933
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8219
|
| ''[[:d:Q1871528|Rhodri Giggs]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8220
| [[Ficheru:Luke Rowe - 2023 UCI Road World Championships (Men's road race).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1877075|Luke Rowe]]''
|
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8221
| [[Ficheru:Ben Johnson Liverpool.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1886336|Ben Johnson]]''
| pintor galés
| 1946
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 8222
| [[Ficheru:Mal (singer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1886591|Mal Ryder]]''
| cantante galés
| 1944
|
| ''[[:d:Q3835725|Llanfrechfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 8223
| [[Ficheru:Marc Evans at JDIFF 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1892607|Marc Evans]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8224
|
| ''[[:d:Q1903320|Martin Allen]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8225
|
| ''[[:d:Q1904830|Martin Roberts]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8226
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Thomas of Gresford crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1905135|Martin Thomas, Baron Thomas of Gresford]]''
|
| 1937
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8227
|
| ''[[:d:Q1905841|Martyn Lewis]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8228
| [[Ficheru:MatthewHughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1909528|Matthew Hughes]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1978
|
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 8229
|
| ''[[:d:Q1914627|Richie Burnett]]''
| xugador de dardos galés
| 1967
|
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 8230
|
| ''[[:d:Q1918215|M. J. Trow]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 8231
|
| ''[[:d:Q1931375|Mickey Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8232
|
| ''[[:d:Q1933580|Mike Walker]]''
| futbolista británicu
| 1945
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 8233
|
| ''[[:d:Q1933591|Mike Zaworotko]]''
| químicu británicu
| 1956
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8234
| [[Ficheru:Stuart Manley.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1950162|Stuart Manley]]''
| golfista galés
| 1979
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 8235
|
| ''[[:d:Q1969415|Timothy Benjamin]]''
| velocista británicu
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8236
|
| ''[[:d:Q1974867|Neil Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1978
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8237
| [[Ficheru:Nick Reilly 2010.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1985492|Nick Reilly]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 8238
| [[Ficheru:Peredur ap Gwynedd.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1987718|Peredur ap Gwynedd]]''
| músicu galés
| 1975
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8239
| [[Ficheru:Shaun MacDonald.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1996125|Shaun MacDonald]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8240
| [[Ficheru:2022-08-12 European Championships 2022 – Triathlon Elite Women by Sandro Halank–291.jpg|center|128px]]
| [[Non Stanford]]
| triatleta británica
| 1989
|
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 8241
| [[Ficheru:NC Courage vs Angel City (Oct 2024) 062.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1997219|Eleri Earnshaw]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8242
|
| ''[[:d:Q1999688|Norman Solomon]]''
|
| 1933
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8243
| [[Ficheru:Kyron Sullivan.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2020469|Kyron Sullivan]]''
| golfista galés
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8244
| [[Ficheru:Steph Elwood & Lewis Robling at Avatar fire and ash premiere London 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2047547|Lewis Robling]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 8245
| [[Ficheru:Matthew Pritchard 2015 -2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2047865|Mathew Pritchard]]''
|
| 1973
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8246
| [[Ficheru:Garry Houston.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2048628|Garry Houston]]''
| golfista galés
| 1971
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8247
| [[Ficheru:Patrick Jones, Welsh Poet.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2057711|Patrick Jones]]''
| poeta británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8248
|
| ''[[:d:Q2064266|Baruc]]''
| monxu galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8249
| [[Ficheru:Lee Walker PHC 2015-3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2070562|Lee Walker]]''
| xugador de snooker británicu
| 1976
|
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 8250
|
| ''[[:d:Q2086251|Philip Jenkins]]''
| historiador británicu
| 1952
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8251
|
| ''[[:d:Q2086471|Philip Sutton]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1960
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8252
| [[Ficheru:Mike Lewis (Welsh musician) Lostprophets in Pontypridd, 2007.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2099688|Mike Lewis]]''
| guitarrista galés
| 1977
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8253
|
| ''[[:d:Q2102183|Ritchie Davies]]''
| xugador de dardos galés
| 1971
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8254
|
| ''[[:d:Q2114948|Alex Gough]]''
| xugador de squash británicu
| 1970
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8255
|
| ''[[:d:Q2116510|Malcolm Davies]]''
| xugador de dardos galés
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8256
| [[Ficheru:Jeffrey Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2120207|Jeffrey Thomas]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8257
| [[Ficheru:James Donaldson.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2133288|Jamie Donaldson]]''
| golfista británicu
| 1975
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8258
|
| ''[[:d:Q2135567|Barrie Bates]]''
| xugador de dardos galés
| 1969
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8259
|
| ''[[:d:Q2142612|Martin Phillips]]''
| xugador de dardos galés
| 1960
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 8260
| [[Ficheru:USO-Gloucester Rugby - 20141025 - Richard Hibbard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2149806|Richard Hibbard]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1983
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8261
|
| ''[[:d:Q2150807|Richard Vaughan]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1978
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8262
| [[Ficheru:Rob Wainwright cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2156106|Rob Wainwright]]''
| criminalista galés
| 1967
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8263
|
| ''[[:d:Q2159914|Robin Sowden-Taylor]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8264
|
| ''[[:d:Q2163367|Jan Robbins]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 8265
| [[Ficheru:Badfinger 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2165437|Ron Griffiths]]''
| cantante británicu
| 1946
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8266
|
| ''[[:d:Q2183770|Marc Lloyd Williams]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8267
|
| ''[[:d:Q2210169|Marshall James]]''
| xugador de dardos galés
| 1970
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8268
|
| ''[[:d:Q2223400|Imogen Thomas]]''
| modelu galesa
| 1982
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8269
|
| ''[[:d:Q2224511|Sarah Thomas]]''
| xugadora de bádminton británica
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8270
|
| ''[[:d:Q2227475|Saul David]]''
|
| 1966
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8271
|
| ''[[:d:Q2235810|Evin Crowley]]''
| actriz de cine británica
| 1945
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8272
|
| ''[[:d:Q2245403|Paul Jones]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 8273
| [[Ficheru:PSV tegen Go Ahead 1-1, Nick Deacy scoort langs doelman Van Zoghel, Bestanddeelnr 929-5477.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2250384|Nick Deacy]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8274
| [[Ficheru:Chaz Daytona 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2251359|Chaz Davies]]''
| pilotu de motociclismu británicu
| 1987
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 8275
| [[Ficheru:Sean Moore 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2255749|Sean Moore]]''
|
| 1968
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8276
| [[Ficheru:9.24.13WaitingForGodot-NoMansLandPressJunketByLuigiNovi4.2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2262221|Sean Mathias]]''
| actor británicu
| 1956
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8277
|
| ''[[:d:Q2265631|David Barry]]''
| actor galés
| 1943
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8278
|
| ''[[:d:Q2276821|Shane Clash]]''
|
| 1979
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8279
| [[Ficheru:Ched Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2277114|Ched Evans]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8280
| [[Ficheru:KLM 2009 Mark Mouland.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2279901|Mark Mouland]]''
| golfista galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q3400328|St Athan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8281
|
| ''[[:d:Q2304861|Rhys Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8282
| [[Ficheru:NC Courage vs Seattle Reign (Apr 2024) 032.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2318784|Jess Fishlock]]''
| futbolista británica
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8283
| [[Ficheru:Brydon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2322261|Rob Brydon]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q2477613|Baglan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8284
| [[Ficheru:Stephen Dodd (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2344657|Stephen Dodd]]''
| golfista galés
| 1966
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8285
|
| ''[[:d:Q2346871|Steve Brace]]''
| maratonista galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8286
| [[Ficheru:Parry, Paul.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2353120|Paul Parry]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 8287
|
| ''[[:d:Q2421928|Geraint Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1974
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8288
|
| ''[[:d:Q2429227|Sion Bebb]]''
| golfista galés
| 1968
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 8289
|
| ''[[:d:Q2442492|Tony Chappel]]''
| xugador de snooker galés
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8290
| [[Ficheru:Nicky Wire in Budapest in 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2446658|Nicky Wire]]''
|
| 1969
|
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 8291
| [[Ficheru:St Gwladus in Gwladus.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2449206|Gwladys]]''
| santa galesa
| 500
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 8292
|
| ''[[:d:Q2458875|Tim Wylton]]''
| actor británicu
| 1940
|
| ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]''
|-
| style='text-align:right'| 8293
| [[Ficheru:Jazz Richards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2463858|Jazz Richards]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8294
| [[Ficheru:Harry Wilson 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2476368|Harry Wilson]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8295
| [[Ficheru:Rhodri Morgan and David Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2487274|David Davies]]''
| nadador británicu
| 1985
|
| [[Cárdif]]<br/>''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8296
| [[Ficheru:Saint Morwenna of Morwenstow. Fresco in Saint Morwenna of Morwenstow church, England.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2500792|Morwenna]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 8297
|
| ''[[:d:Q2523538|Marc Jenkins]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8298
| [[Ficheru:Laurence Cottle.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2527728|Laurence Cottle]]''
|
| 1953
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8299
|
| ''[[:d:Q2530628|Hywel Simons]]''
| actor británicu
| 1970
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8300
|
| ''[[:d:Q2545239|Alan Durban]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8301
| [[Ficheru:Statue de saint Lunaire.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2563910|Saint Lunaire]]''
|
| 509
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8302
| [[Ficheru:John Williams (snooker referee) 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2567288|John Williams]]''
| árbitru galés
| 1937
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8303
| [[Ficheru:Valentine, Ryan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2587487|Ryan Valentine]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8304
|
| ''[[:d:Q2596210|Carl Harris]]''
| futbolista británicu
| 1956
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8305
|
| ''[[:d:Q2596530|Tara Bethan]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8306
| [[Ficheru:Yanto Barker 2015.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2599561|Yanto Barker]]''
| ciclista británicu
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8307
|
| ''[[:d:Q2603027|Iwan Roberts]]''
|
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8308
|
| ''[[:d:Q2603439|Alan Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1948
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8309
|
| ''[[:d:Q2605051|Brian Flynn]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8310
|
| ''[[:d:Q2605207|Paulinus]]''
| santu galés
| 500
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8311
| [[Ficheru:Nigel Owens Pro 12 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2609520|Nigel Owens]]''
| árbitru de rugbi a 15 británicu
| 1971
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8312
| [[Ficheru:Jay-bfmv.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2631222|Jason James]]''
| músicu galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8313
| [[Ficheru:Euros Lyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2663889|Euros Lyn]]''
| direutor de televisión británicu
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8314
| [[Ficheru:KLM 2009 Phillip Price.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2693197|Phillip Price]]''
| golfista galés
| 1966
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8315
|
| ''[[:d:Q2696817|Peter Nicholas]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8316
| [[Ficheru:Grant Nicholas performing with Feeder 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2706947|Grant Nicholas]]''
| cantante británicu
| 1967
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8317
| [[Ficheru:Jongroom.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2736121|Jon Groom]]''
|
| 1953
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 8318
| [[Ficheru:Andy Secombe (7283016042).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2742666|Andy Secombe]]''
| actor británicu
| 1953
|
| [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]''
|-
| style='text-align:right'| 8319
| [[Ficheru:Jim Burns 2005.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2745954|Jim Burns]]''
| pintor galés
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8320
|
| ''[[:d:Q2755519|Nigel Walker]]''
| atleta británicu
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8321
|
| ''[[:d:Q2756320|Trezza Azzopardi]]''
|
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8322
| [[Ficheru:Statue of St Carannog, Llangrannog, Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2758802|Carantoc]]''
| Abá galés
|
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 8323
|
| ''[[:d:Q2780562|Amy Jenkins]]''
|
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8324
| [[Ficheru:Nottingham Pride MMB 11c Lisa Scott-Lee.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2782424|Lisa Scott-Lee]]''
| cantante galesa
| 1976<br/>1975
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8325
|
| ''[[:d:Q2792014|Jamie Robinson]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8326
|
| ''[[:d:Q2825023|Adrian Durston]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8327
|
| ''[[:d:Q2825031|Adrian Hadley]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8328
|
| ''[[:d:Q2825645|Aeron Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8329
| [[Ficheru:Alan Doss close.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2830489|Alan Doss]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8330
| [[Ficheru:Celebrating Alan Llwyd's double win victory in winning the chair and crown at Eisteddfod Rhuthun, 1973 (1526176).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2830554|Alan Llwyd]]''
|
| 1948
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 8331
|
| ''[[:d:Q2830572|Alan Phillips]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8332
| [[Ficheru:Aled Brew 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2832399|Aled Brew]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8333
|
| ''[[:d:Q2832925|Alex Darlington]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8334
|
| ''[[:d:Q2833520|Eric Burden]]''
| xugador de dardos galés
| 1945
|
| ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]''
|-
| style='text-align:right'| 8335
|
| ''[[:d:Q2837292|Alix Popham]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8336
|
| ''[[:d:Q2837676|Allan Bateman]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q5016879|Caerau]]''
|-
| style='text-align:right'| 8337
|
| ''[[:d:Q2837744|Allan Martin]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1948
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8338
|
| ''[[:d:Q2846618|Andrew Grieve]]''
|
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8339
|
| ''[[:d:Q2846634|Andrew House]]''
|
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8340
|
| ''[[:d:Q2849138|Andy Legg]]''
| futbolista británicu
| 1966
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8341
|
| ''[[:d:Q2849189|Andy Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8342
|
| ''[[:d:Q2852820|Anthony Buchanan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1955
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 8343
| [[Ficheru:Paul Amos Animate Florida 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2857635|Paul Amos]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 8344
|
| ''[[:d:Q2865205|Arthur Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8345
|
| ''[[:d:Q2866086|Arwel Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1974
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 8346
|
| ''[[:d:Q2866538|Ashley Evans]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8347
|
| ''[[:d:Q2866548|Ashley Morris]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8348
|
| ''[[:d:Q2866557|Ashley Smith]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 8349
|
| ''[[:d:Q2867035|Paul Bodin]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8350
|
| ''[[:d:Q2885721|Barry Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8351
|
| ''[[:d:Q2885748|Barry Horne]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8352
|
| ''[[:d:Q2885757|Barry Jones]]''
| boxeador galés
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8353
|
| ''[[:d:Q2885809|Barry Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1974
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8354
|
| ''[[:d:Q2899803|Berwyn Price]]''
| atleta galés
| 1951
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8355
|
| ''[[:d:Q2903706|Billy Raybould]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8356
|
| ''[[:d:Q2907786|Bob Norster]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1957
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8357
|
| ''[[:d:Q2913295|David Evans]]''
| xugador de squash galés
| 1974
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8358
|
| ''[[:d:Q2927242|Elvira Out]]''
| actriz neerlandesa
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8359
|
| ''[[:d:Q2946643|Ceri Sherlock]]''
| direutor de cine británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8360
|
| ''[[:d:Q2946640|Ceri Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8361
|
| ''[[:d:Q2946644|Ceri Sweeney]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8362
|
| ''[[:d:Q2946682|Cerith Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8363
| [[Ficheru:Chris Addison cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2964639|Chris Addison]]''
|
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8364
|
| ''[[:d:Q2964643|Chris Anthony]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1976
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8365
|
| ''[[:d:Q2964739|Chris Holloway]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8366
|
| ''[[:d:Q2964749|Chris Jones]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8367
|
| ''[[:d:Q2964792|Chris Marriott]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8368
|
| ''[[:d:Q2964844|Chris Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8369
|
| ''[[:d:Q2964900|Chris Wyatt]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1973
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8370
|
| ''[[:d:Q2965430|Christian Loader]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1973
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8371
|
| ''[[:d:Q2966604|Chris Jenkins]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8372
| [[Ficheru:Christopher Pugsley (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2966638|Christopher Pugsley]]''
| historiador neozelandés
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8373
|
| ''[[:d:Q2978734|Clayton Thomas]]''
| árbitru de rugbi a 15 británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q13126340|Bryncoch]]''
|-
| style='text-align:right'| 8374
|
| ''[[:d:Q2979442|Clive Williams]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8375
|
| ''[[:d:Q2979449|Clive Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8376
|
| ''[[:d:Q2982642|Colin Noon]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8377
| [[Ficheru:Shaheen Jafargholi 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2989336|Shaheen Jafargholi]]''
| actor británicu
| 1997
|
| [[Abertawe]]<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8378
|
| ''[[:d:Q2993447|Connell Rawlinson]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8379
| [[Ficheru:Quimper 12 Cathédrale Saint Conogan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2993516|Conogan]]''
| preláu galés
| 450
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8380
|
| ''[[:d:Q3002042|Craig Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1978
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8381
|
| ''[[:d:Q3002041|Craig Moses]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 8382
|
| ''[[:d:Q3002051|Craig Quinnell]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8383
|
| ''[[:d:Q3012016|Dai Morris]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
|
| ''[[:d:Q258665|Rhigos]]''
|-
| style='text-align:right'| 8384
| [[Ficheru:Daniel Evans Ospreys 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3014013|Daniel Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8385
| [[Ficheru:Danny Coyne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3015228|Danny Coyne]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 8386
|
| ''[[:d:Q3016531|Darren Moss]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8387
| [[Ficheru:Darren Morris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3016529|Darren Morris]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1974
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8388
| [[Ficheru:David Pipe 12-05-2012 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3018627|David Pipe]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8389
|
| ''[[:d:Q3018684|David Richards]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 8390
|
| ''[[:d:Q3023438|Denzil Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1938
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8391
|
| ''[[:d:Q3023702|Derek Bevan]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 8392
|
| ''[[:d:Q3025583|Dewi Morris]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 8393
|
| ''[[:d:Q3026609|Dick Moriarty]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8394
| [[Ficheru:Dorian West - Northampton Saints vs Sale October 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3037029|Dorian West]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1967
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8395
|
| ''[[:d:Q3048724|Edward Wynne]]''
| políticu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8396
| [[Ficheru:Elaine Morgan & Dan Ar Braz.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3050399|Elaine Morgan]]''
| cantante galesa
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8397
| [[Ficheru:Gwenno Saunders.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3050580|Gwenno Saunders]]''
|
| 1981
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8398
| [[Ficheru:Turning Tides Festival Gruffest Rhys (48292037606).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3050590|Gruff Rhys]]''
| cantante británicu
| 1970
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 8399
|
| ''[[:d:Q3050840|Elgan Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8400
|
| ''[[:d:Q3053432|Emyr Lewis]]''
|
| 1968
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8401
| [[Ficheru:Euros Childs 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3060850|Euros Childs]]''
|
| 1975
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8402
| [[Ficheru:2011 Cup of China Lloyd Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3065503|Lloyd Jones]]''
|
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8403
|
| ''[[:d:Q3072247|Filthy Pedro]]''
| músicu británicu
| 1953
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8404
| [[Ficheru:Finbarr O'Reilly par Claude Truong-Ngoc septembre 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3072545|Finbarr O'Reilly]]''
| fotógrafu canadianu
| 1971
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8405
|
| ''[[:d:Q3079096|Frances Thomas]]''
|
| 1943
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8406
| [[Ficheru:Gavin Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3080918|Gavin Rees]]''
| boxeador galés
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8407
|
| ''[[:d:Q3095279|Garan Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1973
|
| ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]''
|-
| style='text-align:right'| 8408
| [[Ficheru:Gareth Davies 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3098294|Gareth Davies]]''
|
| 1955
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8409
| [[Ficheru:Garethdelve.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3098295|Gareth Delve]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8410
|
| ''[[:d:Q3098303|Gareth Myles]]''
|
| 1978
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8411
|
| ''[[:d:Q3098300|Gareth Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1952
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8412
|
| ''[[:d:Q3098305|Gareth Prothero]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8413
|
| ''[[:d:Q3098308|Gareth Morgan]]''
| sociólogu canadianu
| 1943
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8414
|
| ''[[:d:Q3098309|Gareth Roberts]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1959
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8415
|
| ''[[:d:Q3098384|Garin Jenkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1966
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8416
|
| ''[[:d:Q3099581|Gavin Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8417
|
| ''[[:d:Q3101049|Geoff Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1942-)
| 1942
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8418
| [[Ficheru:Haypresent.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3104663|Gethin Jones]]''
|
| 1978
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8419
|
| ''[[:d:Q3122557|Gwennan Harries]]''
| futbolista británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8420
|
| ''[[:d:Q3122593|Gwynne Walters]]''
| árbitru de rugbi a 15 galés
| 1928
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 8421
|
| ''[[:d:Q3122600|Gwynne Howell]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8422
| [[Ficheru:Michael Moritz 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3124567|Michael Moritz]]''
| informáticu teóricu británicu
| 1954
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8423
|
| ''[[:d:Q3129370|Hefin O'Hare]]''
|
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8424
|
| ''[[:d:Q3135573|Hilary Summers]]''
|
| 1965
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8425
|
| ''[[:d:Q3147258|Ian Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 8426
|
| ''[[:d:Q3147273|Ian Hall]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1946
|
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 8427
|
| ''[[:d:Q3147329|Ian Stephens]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1952
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8428
|
| ''[[:d:Q3147332|Ian Walsh]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 8429
|
| ''[[:d:Q3147333|Ian Watkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1962
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8430
| [[Ficheru:Iestyn thomas scarlets.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3148028|Iestyn Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1976
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8431
|
| ''[[:d:Q3161527|Jamie Corsi]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8432
|
| ''[[:d:Q3162903|Jason Bowen]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8433
|
| ''[[:d:Q3162947|Jason Hobson]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8434
|
| ''[[:d:Q3176589|Jeff Squire]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8435
|
| ''[[:d:Q3178941|Jim Shanklin]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 8436
|
| ''[[:d:Q3181054|John Bevan]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8437
|
| ''[[:d:Q3181079|John Bloomfield]]''
|
| 1942
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8438
| [[Ficheru:John Devereux.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3181347|John Devereux]]''
|
| 1966
|
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 8439
|
| ''[[:d:Q3183202|Jon Jones]]''
|
| 1967
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8440
|
| ''[[:d:Q3183687|Jordan Follows]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8441
| [[Ficheru:JulianRichards(director).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3189104|Julian Richards]]''
|
| 1968
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8442
| [[Ficheru:Keith Jarrett 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3194743|Keith Jarrett]]''
|
| 1948
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8443
|
| ''[[:d:Q3194950|Kel Coslett]]''
|
| 1942
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8444
| [[Ficheru:Ken Owens. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3195079|Ken Owens]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8445
|
| ''[[:d:Q3195435|Keri Collins]]''
|
| 1978
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8446
|
| ''[[:d:Q3195767|Kevin Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8447
|
| ''[[:d:Q3195786|Kevin Phillips]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8448
|
| ''[[:d:Q3199733|Kris Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8449
|
| ''[[:d:Q3228894|Lee Kendall]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8450
|
| ''[[:d:Q3228892|Lee Jarvis]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1976
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8451
|
| ''[[:d:Q3228944|Lee Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8452
|
| ''[[:d:Q3242418|Lisa Lazarus]]''
|
| 1987
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8453
|
| ''[[:d:Q3242440|Lisa Rogers]]''
|
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8454
| [[Ficheru:Lloyd Williams March 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3257547|Lloyd Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8455
| [[Ficheru:Llyr Ifans, Terry Waite ar Asid.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3257561|Llŷr Ifans]]''
|
| 1968
|
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 8456
|
| ''[[:d:Q3269512|Lyndon Mustoe]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1969
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 8457
| [[Ficheru:Mac Adams circa 2003.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3273906|Mac Adams]]''
| pintor británicu
| 1943
|
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 8458
| [[Ficheru:Marc limbert (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3288217|Marc Limbert]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 8459
|
| ''[[:d:Q3294221|Mark Ring]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8460
|
| ''[[:d:Q3294253|Mark Taylor]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1973
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 8461
|
| ''[[:d:Q3296143|Mary Balogh]]''
|
| 1944
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8462
| [[Ficheru:Matthew Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3299493|Matt Jones]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8463
|
| ''[[:d:Q3299663|Matthew Bancroft]]''
| actor galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8464
|
| ''[[:d:Q3299703|Matthew Dent]]''
| diseñador gráficu galés
| 1981
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8465
|
| ''[[:d:Q3299747|Matthew Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8466
|
| ''[[:d:Q3299763|Matthew Myers]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8467
|
| ''[[:d:Q3301335|Maurice Richards]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 8468
| [[Ficheru:Mefin Davies Rugby Union Player.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3304186|Mefin Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8469
|
| ''[[:d:Q3308279|Michael Jones]]''
| historiador británicu
| 1940
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8470
| [[Ficheru:Bullet for my Valentine - Wacken Open Air 2016-AL2256.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3308429|Michael Paget]]''
|
| 1979<br/>1978
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8471
| [[Ficheru:Iwan Roberts (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3309601|Iwan Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8472
|
| ''[[:d:Q3313351|Mike Hall]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8473
|
| ''[[:d:Q3313349|Mike Griffiths]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 8474
|
| ''[[:d:Q3313516|Mike Roberts]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1946
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8475
|
| ''[[:d:Q3323734|Alexandra Roach]]''
| actriz británica
| 1987
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8476
|
| ''[[:d:Q3324109|Einion ap Gwgon]]''
|
| 1150
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8477
|
| ''[[:d:Q3324142|Peryf ap Cedifor]]''
|
| 1150
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8478
|
| ''[[:d:Q3331107|Hywel Foel ap Griffri ap Pwyll Wyddel]]''
|
| 1250
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8479
| [[Ficheru:Mererid Hopwood, Cadeirydd y cyfarfod Dyfodol i’r Iaith, Yr Egin, Caerfyrddin (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3331118|Mererid Hopwood]]''
|
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8480
|
| ''[[:d:Q3331143|Iorwerth Fychan]]''
|
| 1250
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8481
|
| ''[[:d:Q3331150|Gwilym Rhyfel]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8482
|
| ''[[:d:Q3332440|Beirdd y Tywysogion]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8483
|
| ''[[:d:Q3334867|Nadia Chambers]]''
| actriz de cine británica
| 1968
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8484
| [[Ficheru:20150922 1826 W AUT WAL 3962.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3336457|Natasha Harding]]''
| futbolista británica
| 1989
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8485
| [[Ficheru:Neil Hamilton (politician), March 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3337819|Neil Hamilton]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8486
|
| ''[[:d:Q3339853|Nick Ward]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8487
|
| ''[[:d:Q3341363|Nigel Redman]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8488
|
| ''[[:d:Q3341371|Nigel Williams]]''
| árbitru de rugbi a 15 británicu
| 1961
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8489
| [[Ficheru:Non Evans (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3343310|Non Evans]]''
|
| 1974
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8490
|
| ''[[:d:Q3350202|Tony Lewis]]''
|
| 1938
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8491
|
| ''[[:d:Q3370513|Paul Arnold]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1968
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 8492
|
| ''[[:d:Q3371870|Paul Moriarty]]''
|
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8493
| [[Ficheru:Official portrait of Stephen Kinnock MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3377178|Stephen Kinnock]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8494
|
| ''[[:d:Q3378756|Phil Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1963
|
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 8495
|
| ''[[:d:Q3390705|Laurence Eaves]]''
| físicu galés
| 1948
|
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8496
| [[Ficheru:Daniel Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3391364|Daniel Evans]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8497
| [[Ficheru:Tim Vincent in 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3395436|Tim Vincent]]''
| actor galés
| 1972
|
| ''[[:d:Q7114024|Overton]]''
|-
| style='text-align:right'| 8498
| [[Ficheru:Ieuan Wyn Jones 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3396810|Ieuan Wyn Jones]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 8499
|
| ''[[:d:Q3397705|Eifion Williams]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8500
|
| ''[[:d:Q3398074|Mihangel Morgan]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8501
| [[Ficheru:Catrinfinch-anoriant2008.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398131|Catrin Finch]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q6661651|Llannon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8502
| [[Ficheru:Eglwys Tudno Sant - St Tudno's Church (geograph 1419209).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398315|Tudno]]''
| Abá galés
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8503
|
| ''[[:d:Q3398331|Siôn Aled Owen]]''
| políticu británicu
| 1957
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8504
| [[Ficheru:Meic Stevens 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398374|Meic Stevens]]''
| cantautor galés
| 1942
|
| ''[[:d:Q1022259|Solva]]''
|-
| style='text-align:right'| 8505
|
| ''[[:d:Q3398492|Emily Huws]]''
|
| 1942
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 8506
| [[Ficheru:Jeremy Bowen at City University.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398769|Jeremy Bowen]]''
| periodista galés
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8507
| [[Ficheru:Ian 'H' Watkins at a Steps in-store album signing, 19th August 2022, HMV Manchester.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399667|Ian "H" Watkins]]''
| cantante galés
| 1976
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 8508
|
| ''[[:d:Q3399714|Tavis Knoyle]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1990
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 8509
| [[Ficheru:Scott Williams 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399819|Scott Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8510
| [[Ficheru:Craig Roberts at the Moet BIFA British Independent Film Awards 2014 (15356308524).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400399|Craig Roberts]]''
|
| 1991
|
| ''[[:d:Q6729370|Maesycwmmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 8511
| [[Ficheru:Nina Davies 2008MarathonChamps.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400672|Nina Davies]]''
| ciclista galesa
| 1974
|
| ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8512
| [[Ficheru:Jon Ronson (27846097432) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400803|Jon Ronson]]''
|
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8513
| [[Ficheru:Gwyneth Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400851|Gwyneth Lewis]]''
| poeta británica
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8514
| [[Ficheru:Talynau A Chan - Folk Songs & Harps, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400917|Elinor Bennett]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 8515
| [[Ficheru:Simon Weston cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401584|Simon Weston]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8516
| [[Ficheru:Llangynllo Church - geograph.org.uk - 722642.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401592|Cynllo]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 8517
| [[Ficheru:Llanberis Eglwys Sant Padarn - Church of St Padarn, Llanberis, Gwynedd, Wales 16.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401988|Peris]]''
| monxu galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8518
| [[Ficheru:Doctor Who Symphonic Spectacular (Leeds 2015) (17603021913).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402000|Elin Manahan Thomas]]''
|
| 1977
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8519
| [[Ficheru:Angharad Tomos.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402032|Angharad Tomos]]''
| escritora galesa
| 1958
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8520
|
| ''[[:d:Q3402381|Anneliese Heard]]''
|
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8521
|
| ''[[:d:Q3402674|Seren Gibson]]''
| modelu galesa
| 1988
|
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 8522
|
| ''[[:d:Q3402724|Sian Adey-Jones]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]''
|-
| style='text-align:right'| 8523
| [[Ficheru:Robert Croft.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403069|Robert Croft]]''
| xugador de críquet galés
| 1970
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 8524
|
| ''[[:d:Q3403153|Tiggy Legge-Bourke]]''
| nana británica
| 1965
|
| ''[[:d:Q5566651|Glanusk Park]]''
|-
| style='text-align:right'| 8525
|
| ''[[:d:Q3403217|Primel]]''
|
| 550
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8526
|
| ''[[:d:Q3403412|Carys Parry]]''
| atleta británica
| 1981
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8527
|
| ''[[:d:Q3403718|Sara Sugarman]]''
| actriz británica
| 1962
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8528
| [[Ficheru:Rhys Priestland. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 Rhys Priestland. Dathliadau Camp Lawn Cymru, Senedd 19 Mawrth 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403741|Rhys Priestland]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8529
|
| ''[[:d:Q3403967|David Cornell]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8530
|
| ''[[:d:Q3404022|Pete Fowler]]''
| ilustrador galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8531
|
| ''[[:d:Q3404358|Julien Macdonald]]''
| diseñador de moda galés
| 1971
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8532
| [[Ficheru:Adam-price (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3405033|Adam Price]]''
|
| 1968
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8533
| [[Ficheru:Cynog Dafis yn annerch y dorf Climate Strike, Aberystwyth (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3405113|Cynog Dafis]]''
| políticu galés
| 1938
|
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8534
|
| ''[[:d:Q3405264|Angharad Price]]''
| escritora galesa
| 1972
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8535
| [[Ficheru:John Owen-Jones as Jean Valjean.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3405572|John Owen-Jones]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 8536
| [[Ficheru:Alun Ffred Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3405595|Alun Ffred Jones]]''
| políticu galés
| 1949
|
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8537
|
| ''[[:d:Q3405919|Jac Jones]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q9001581|Gwalchmai]]''
|-
| style='text-align:right'| 8538
|
| ''[[:d:Q3406214|Gruffudd ap Dafydd ap Tudur]]''
|
| 1250
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8539
|
| ''[[:d:Q3420523|Ray Hopkins]]''
|
| 1946
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 8540
|
| ''[[:d:Q3429880|Rhys Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8541
| [[Ficheru:Nova2013 Stereophonics Richard Jones 0001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3430918|Richard Jones]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8542
| [[Ficheru:Richard Parks.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3431101|Richard Parks]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8543
|
| ''[[:d:Q3431321|Richard Webster]]''
|
| 1967
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8544
| [[Ficheru:Rob Ackerman 2013, watching the St Pat's Silverstream 2nd XV beat Wellington College.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3434143|Robert Ackerman]]''
|
| 1961
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8545
|
| ''[[:d:Q3435545|Robert Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1965
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 8546
|
| ''[[:d:Q3436303|Robert Sidoli]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8547
|
| ''[[:d:Q3436554|Robert Wilfort]]''
| actor británicu
| 1977
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8548
|
| ''[[:d:Q3463769|Saint Enéour]]''
|
| 550
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8549
|
| ''[[:d:Q3463819|Saint Guirec]]''
| monxu galés
| 450
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8550
|
| ''[[:d:Q3476218|Scott Gibbs]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8551
|
| ''[[:d:Q3476277|Scott Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1978
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8552
|
| ''[[:d:Q3477940|Seisyll ap Clydog]]''
| monarca galés (665–730)
|
|
| ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 8553
|
| ''[[:d:Q3484297|Simon Halliday]]''
|
| 1960
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 8554
|
| ''[[:d:Q3484454|Simon Spender]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 8555
|
| ''[[:d:Q3485111|Sion Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8556
|
| ''[[:d:Q3498851|Steve Bates]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1963
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8557
|
| ''[[:d:Q3498920|Steve Evans]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8558
|
| ''[[:d:Q3498924|Steve Fenwick]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8559
| [[Ficheru:Steve Jenkins October 2020.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3498965|Steve Jenkins]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8560
|
| ''[[:d:Q3498970|Steve Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8561
| [[Ficheru:Andrew Howard 2016.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3499384|Andrew Howard]]''
| actor británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8562
|
| ''[[:d:Q3500815|Stuart Jones]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8563
|
| ''[[:d:Q3500816|Stuart Lane]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1952
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8564
| [[Ficheru:Stuart Watkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3500845|Stuart Watkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8565
|
| ''[[:d:Q3506759|Ray Phillips]]''
| músicu galés
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8566
|
| ''[[:d:Q3506825|Steve Williams]]''
| músicu británicu
| 1953
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8567
|
| ''[[:d:Q3507204|Tony Bourge]]''
| guitarrista galés
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8568
|
| ''[[:d:Q3518894|Terry Cobner]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1946
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 8569
|
| ''[[:d:Q3518904|Terry Holmes]]''
|
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8570
|
| ''[[:d:Q3525028|Tom David]]''
|
| 1948
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8571
| [[Ficheru:Thomas Rhys Thomas 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3525517|T. Rhys Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8572
| [[Ficheru:Tom Prydie 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3530852|Tom Prydie]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8573
|
| ''[[:d:Q3531420|Tomos Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8574
|
| ''[[:d:Q3531720|Tony Clement]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8575
|
| ''[[:d:Q3555478|Venetia Dearden]]''
| fotógrafa británica
| 1975
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 8576
|
| ''[[:d:Q3555990|Vernon Cooper]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8577
|
| ''[[:d:Q3566386|Warren Fury]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8578
|
| ''[[:d:Q3566853|Wayne Proctor]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8579
|
| ''[[:d:Q3570213|Wyn Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8580
|
| ''[[:d:Q3603082|Aaron Morris]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8581
|
| ''[[:d:Q3604991|Adam M. Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8582
| [[Ficheru:Alexander Vlahos 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3610807|Alexander Vlahos]]''
|
| 1988
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 8583
|
| ''[[:d:Q3614735|Amy Charles]]''
| cantante galesa
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8584
|
| ''[[:d:Q3614741|Amy Guy]]''
|
| 1983
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8585
|
| ''[[:d:Q3616280|Andrew Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8586
|
| ''[[:d:Q3624265|Arthur Emyr]]''
|
| 1962
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8587
|
| ''[[:d:Q3644380|Brett Morse]]''
| atleta galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8588
|
| ''[[:d:Q3648334|Mark Anthony]]''
| actor pornográficu galés
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8589
|
| ''[[:d:Q3661738|Casey Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8590
|
| ''[[:d:Q3666366|Charles Cook]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8591
| [[Ficheru:Chris Maxwell Wrexham FC at Wembley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3675531|Chris Maxwell]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8592
| [[Ficheru:Bronze portrait of Constantinus I in the Musei Capitolini.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3699742|Cystennin Fawr]]''
|
| 361
|
| ''[[:d:Q1309657|Segontium]]''
|-
| style='text-align:right'| 8593
|
| ''[[:d:Q3701545|Daniel Alfei]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8594
|
| ''[[:d:Q3703268|David Morgan]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8595
|
| ''[[:d:Q3758994|Gavin Quinnell]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8596
| [[Ficheru:Hwe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3786307|Holly Hale]]''
|
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8597
| [[Ficheru:CopyofTT072.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3791483|Ian Lougher]]''
| pilotu de motociclismu galés
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8598
|
| ''[[:d:Q3806739|James Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8599
|
| ''[[:d:Q3807026|Janet Price]]''
|
| 1941<br/>1938
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8600
|
| ''[[:d:Q3809621|John Sloman]]''
| cantante galés
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8601
|
| ''[[:d:Q3809908|Jonathan Brown]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8602
| [[Ficheru:2025-10-19 Aitor Arino by mroptimax.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3809936|Aitor Ariño]]''
| xugador de balonmano galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8603
|
| ''[[:d:Q3815276|Kim Ashfield]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 8604
| [[Ficheru:Lee Lucas 08-02-2014 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3829377|Lee Lucas]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8605
|
| ''[[:d:Q3830023|Leighton Phillips]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8606
|
| ''[[:d:Q3857385|Mike England]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 8607
|
| ''[[:d:Q3885328|Ralph Evans]]''
| boxeador británicu
| 1953
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8608
|
| ''[[:d:Q3898091|Paul James]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8609
|
| ''[[:d:Q3899285|Penvhyn Llewellyn Neville]]''
| futbolista británicu
| 1872
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8610
| [[Ficheru:Peterkarrie.gif|center|128px]]
| ''[[:d:Q3900874|Peter Karrie]]''
| cantante galés
| 1946
|
| ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8611
|
| ''[[:d:Q3940078|Roger Freestone]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 8612
|
| ''[[:d:Q3943059|Ryan Doble]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8613
|
| ''[[:d:Q3945649|Sally El Hosaini]]''
| guionista exipciana
| 1976
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8614
| [[Ficheru:Nicole Scherzinger & the Phantoms - 16.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3961106|Simon Bowman]]''
| actor británicu
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8615
| [[Ficheru:Quaregnon - Le Samyn des Dames & Le Samyn, 2 mars 2016, départ (B107).JPG|center|128px]]
| [[Amy Roberts]]
| ciclista británica
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8616
|
| ''[[:d:Q4009682|Venissa Head]]''
| atleta galesa
| 1956
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8617
|
| ''[[:d:Q4026445|Julie Gore]]''
| xugadora de dardos galesa
| 1958
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8618
| [[Ficheru:St Afan's Church, Llanafan-Fawr - geograph.org.uk - 1468440.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4072521|Afan]]''
| sacerdote galés
| 600
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 8619
|
| ''[[:d:Q4083831|Mark Bennett]]''
| xugador de snooker galés
| 1963
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8620
| [[Ficheru:Monaghan Saint Macartan's Cathedral Window Clogher Saints II Detail Saint Dobheóg of Lough Derg 2013 09 21.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4086821|Dabheog]]''
|
| 400
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8621
| [[Ficheru:David John PHC 2016-4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4160395|David John]]''
| xugador de snooker británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8622
|
| ''[[:d:Q4160419|Kingsley Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1969
|
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 8623
|
| ''[[:d:Q4161903|Dingad of Llandingat]]''
|
|
|
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 8624
|
| ''[[:d:Q4172032|Anthony Davies]]''
| xugador de snooker británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8625
| [[Ficheru:Gareth Evans2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4207234|Gareth Evans]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 8626
| [[Ficheru:Steve Jones (presenter).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4207586|Steve Jones]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8627
| [[Ficheru:St Keyne's Well - geograph.org.uk - 1556016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4218975|Keyne]]''
|
| 425
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 8628
|
| ''[[:d:Q4219999|Cywair]]''
|
| 600<br/>455
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8629
|
| ''[[:d:Q4232388|Gareth Coppack]]''
| xugador de snooker británicu
| 1980
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8630
| [[Ficheru:Eglwys St Cristiolus Church, Llangristiolus.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4241293|Cristiolus]]''
| monxu galés
| 550
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 8631
|
| ''[[:d:Q4328347|Steve Newbury]]''
| xugador de snooker galés
| 1956
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8632
| [[Ficheru:Ian Preece PHC 2017-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4379087|Ian Preece]]''
| xugador de snooker británicu
| 1982
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8633
| [[Ficheru:Emyr Jones Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4385607|Emyr Jones Parry]]''
| diplomáticu galés
| 1947
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8634
| [[Ficheru:Sant Trillo St Trillo Betws yn Rhos Conwy Gogledd Cymru North Wales 16.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4411544|Elian]]''
| monxu galés
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8635
|
| ''[[:d:Q4457143|Tutglud ach Brychan]]''
| santa galesa
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 8636
|
| ''[[:d:Q4470106|Philip Williams]]''
| xugador de snooker galés
| 1967
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8637
|
| ''[[:d:Q4482653|Mark Fenton]]''
| xugador de snooker galés
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8638
| [[Ficheru:Eluned (straightened) Eglwys Aberhonddu (Brecon, Wales) 03.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4530046|Eluned]]''
|
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 8639
| [[Ficheru:Erin Richards filming on Penarth Pier January 2016 (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4539315|Erin Richards]]''
| actriz galesa
| 1986
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8640
|
| ''[[:d:Q4575731|Geraint Williams]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 8641
|
| ''[[:d:Q4648124|A. M. Esmonde]]''
| novelista galés
| 1977
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8642
|
| ''[[:d:Q4661867|Aaron Bramwell]]''
|
| 1986
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8643
|
| ''[[:d:Q4661931|Aaron Cook]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8644
|
| ''[[:d:Q4661935|Aaron Coundley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8645
|
| ''[[:d:Q4663748|Abbas Farid]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8646
|
| [[Abi Morgan]]
|
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8647
|
| ''[[:d:Q4678792|Adam Brown]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8648
|
| ''[[:d:Q4678942|Adam Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8649
|
| ''[[:d:Q4679184|Adam Harding]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8650
|
| ''[[:d:Q4679194|Adam Harrison]]''
| xugador de críquet galés
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8651
|
| ''[[:d:Q4679263|Adam Hughes]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8652
|
| ''[[:d:Q4679561|Adam O'Brian]]''
| actor galés
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8653
|
| ''[[:d:Q4679574|Adam Owen]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8654
| [[Ficheru:Adam Phillips. Photogr. by Bracha L. Ettinger.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4679608|Adam Phillips]]''
| escritor galés
| 1954
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8655
|
| ''[[:d:Q4679626|Adam Powell]]''
|
| 1976
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8656
|
| ''[[:d:Q4679892|Adam Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8657
|
| ''[[:d:Q4679946|Adam Warren]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 8658
|
| ''[[:d:Q4684916|Adrian Cambriani]]''
|
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8659
|
| ''[[:d:Q4684968|Adrian Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1969
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8660
|
| ''[[:d:Q4685066|Adrian Griffiths]]''
| xugador de críquet galés
| 1959
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8661
|
| ''[[:d:Q4685114|Adrian Holmes]]''
|
| 1974
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8662
|
| ''[[:d:Q4685181|Adrian Lewis Morgan]]''
| actor galés
| 1973
|
| ''[[:d:Q3404708|Beddau]]''
|-
| style='text-align:right'| 8663
|
| ''[[:d:Q4685352|Adrian Shaw]]''
| xugador de críquet galés
| 1972
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8664
|
| ''[[:d:Q4685401|Adrian Tucker]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8665
|
| ''[[:d:Q4704294|Al Lewis]]''
| cantante británicu
| 1984
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 8666
|
| ''[[:d:Q4706157|Alan Beer]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8667
|
| ''[[:d:Q4706343|Alan Caughter]]''
| futbolista británicu
| 1946
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8668
|
| ''[[:d:Q4706459|Alan Curtis]]''
| futbolista británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8669
|
| ''[[:d:Q4706473|Alan David]]''
| actor británicu
| 1941
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8670
|
| ''[[:d:Q4706991|Alan Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 8671
|
| ''[[:d:Q4706993|Alan Jones]]''
| xugador de críquet australianu
| 1938
|
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8672
|
| ''[[:d:Q4707361|Alan Morgan]]''
|
| 1973
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8673
|
| ''[[:d:Q4707769|Alan Simons]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8674
|
| ''[[:d:Q4707782|Alan Smith]]''
|
| 1949
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8675
|
| ''[[:d:Q4708055|Alan Wilkins]]''
| xugador de críquet galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q7320726|Rhiwbina]]''
|-
| style='text-align:right'| 8676
|
| ''[[:d:Q4708112|Alan Wynne Williams]]''
| políticu británicu
| 1945
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8677
|
| ''[[:d:Q4708700|Alastair Dalton]]''
| xugador de críquet galés
| 1973
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8678
|
| ''[[:d:Q4708997|Alban Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8679
|
| ''[[:d:Q4709611|Albert Alan Owen]]''
| compositor británicu
| 1948
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8680
|
| ''[[:d:Q4710021|Albert Day]]''
| futbolista británicu
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8681
|
| ''[[:d:Q4710353|Albert Green]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8682
|
| ''[[:d:Q4711325|Albert Thompson]]''
| futbolista británicu
| 1912
|
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 8683
|
| ''[[:d:Q4714179|Alec Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8684
| [[Ficheru:Aled Davies (29997772112).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4714330|Aled Davies]]''
| atleta galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8685
|
| ''[[:d:Q4714328|Aled Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8686
| [[Ficheru:Aled James.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4714333|Aled James]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8687
|
| ''[[:d:Q4714342|Aled Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8688
| [[Ficheru:Aledhaydnjones11.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4714340|Aled Haydn Jones]]''
|
| 1976
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8689
| [[Ficheru:Erwau'r Daith, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4714348|Aled Wyn Davies]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 8690
|
| ''[[:d:Q4716965|Alex Evans]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 8691
|
| ''[[:d:Q4717093|Alex Greenfield]]''
| ciclista británica
| 1990
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8692
|
| ''[[:d:Q4717250|Alex Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8693
| [[Ficheru:Alex Jones 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4717255|Alex Jones]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1977
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8694
| [[Ficheru:Alex Lawless 24-09-2011 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4717348|Alex Lawless]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8695
|
| ''[[:d:Q4717889|Alex Titchiner]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8696
|
| ''[[:d:Q4717948|Alex Walker]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8697
|
| ''[[:d:Q4717998|Alex Winters]]''
| presentador de televisión galés
| 1977
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 8698
|
| ''[[:d:Q4720591|Alexandra Boyd]]''
| actriz galesa
| 2000
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8699
| [[Ficheru:Alison portret april 26, 1989.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4727193|Alison Statton]]''
| cantante galesa
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8700
|
| ''[[:d:Q4730784|Allan Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1942
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 8701
|
| ''[[:d:Q4732812|Allison Pearson]]''
| periodista británica
| 1960
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8702
|
| ''[[:d:Q4737488|Alun Davies]]''
|
| 1943
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8703
| [[Ficheru:Alun Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4737493|Alun Davies]]''
| políticu galés
| 1964
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8704
|
| ''[[:d:Q4737502|Alun Pugh]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8705
| [[Ficheru:Alun Pugh.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4737506|Alun Pugh]]''
| políticu galés
| 1955
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 8706
|
| ''[[:d:Q4737505|Alun Owen]]''
| ciclista británicu
|
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8707
|
| ''[[:d:Q4738526|Alwyn Jones]]''
|
| 1947
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8708
|
| ''[[:d:Q4749104|Amy Beth Hayes]]''
|
| 1982
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8709
|
| ''[[:d:Q4756448|Andrew Brown]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8710
|
| ''[[:d:Q4756669|Andrew Coombs]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8711
| [[Ficheru:AndrewDavies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4756770|Andrew Davies]]''
| xugador de dardos galés
| 1983
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8712
| [[Ficheru:Andrew Dilnot 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4756812|Andrew Dilnot]]''
| economista británicu
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8713
|
| ''[[:d:Q4757241|Andrew Harris]]''
| xugador de críquet galés
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8714
| [[Ficheru:TMR Andy John.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4757506|Andrew John]]''
| sacerdote británicu
| 1964
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8715
|
| ''[[:d:Q4757532|Andrew Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8716
|
| ''[[:d:Q4757992|Andrew McNeillie]]''
| poeta británicu
| 1946
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8717
|
| ''[[:d:Q4758034|Andrew Millward]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8718
|
| ''[[:d:Q4758081|Andrew Mumford]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8719
| [[Ficheru:Andrew Phillip Smith.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4758266|Andrew Phillip Smith]]''
| escritor británicu
| 1966
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8720
| [[Ficheru:Andrew RT Davies 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4758350|Andrew R. T. Davies]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8721
|
| ''[[:d:Q4758493|Andrew Salter]]''
| xugador de críquet galés
| 1993
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 8722
|
| ''[[:d:Q4760358|Andy Allen]]''
| xugador de rugbi galés
| 1967
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8723
|
| ''[[:d:Q4760525|Andy Clement]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8724
| [[Ficheru:Dibble, Andy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4760597|Andy Dibble]]''
| futbolista británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 8725
|
| ''[[:d:Q4760648|Andy Evans]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8726
|
| ''[[:d:Q4760660|Andy Fenby]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8727
|
| ''[[:d:Q4760715|Andy Goddard]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 8728
|
| ''[[:d:Q4760823|Andy Holden]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 8729
|
| ''[[:d:Q4760820|Andy Hockley]]''
| actor británicu
| 1959
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8730
|
| ''[[:d:Q4760865|Andy Jones]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8731
|
| ''[[:d:Q4760958|Andy Lloyd]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1981
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8732
|
| ''[[:d:Q4760995|Andy Martin]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8733
|
| ''[[:d:Q4761069|Andy Moule]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8734
|
| ''[[:d:Q4761195|Andy Puddle]]''
| xugador de críquet galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 8735
|
| ''[[:d:Q4761292|Andy Scott-Lee]]''
| cantautor británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8736
|
| ''[[:d:Q4761436|Andy Vine]]''
|
| 1944
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8737
|
| ''[[:d:Q4761470|Andy White]]''
|
| 1948
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8738
| [[Ficheru:Aneirin Hughes 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4761604|Aneirin Hughes]]''
| actor galés
| 1958
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8739
|
| ''[[:d:Q4761761|Aneurin Norman]]''
| xugador de críquet galés
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8740
|
| ''[[:d:Q4762459|Angela Hazeldine]]''
| actriz británica
| 1981
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 8741
| [[Ficheru:20150922 1827 W AUT WAL 3989.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4763155|Angharad James]]''
| futbolista británica
| 1994
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 8742
|
| ''[[:d:Q4763163|Angharad ferch Meurig]]''
|
| 801
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8743
|
| ''[[:d:Q4763160|Angharad Mason]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8744
| [[Ficheru:Ann Lesley Cotton From Poverty to Prosperity- Engaging the Next Generation (5579338412) (3).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4766340|Ann Cotton]]''
| entamadora galesa
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8745
| [[Ficheru:Ann Keen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4766483|Ann Keen]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 8746
| [[Ficheru:Ann Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4766480|Ann Jones]]''
| política galesa
| 1953
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8747
| [[Ficheru:AnnekaRice.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4768946|Anneka Rice]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1958
|
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 8748
| [[Ficheru:Anthony Blackwood.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4772117|Anthony Blackwood]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8749
|
| ''[[:d:Q4772997|Anthony Malarczyk]]''
| ciclista británicu
| 1975
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8750
|
| ''[[:d:Q4773210|Anthony O'Donnell]]''
| actor galés
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8751
|
| ''[[:d:Q4773354|Anthony Reynolds]]''
|
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8752
|
| ''[[:d:Q4773723|Anthony Williams]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 8753
| [[Ficheru:Tony Williams, ACS Spring, 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4777220|Antony John Williams]]''
| químicu británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8754
| [[Ficheru:Arash Amel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4784337|Arash Amel]]''
|
| 1976
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8755
|
| ''[[:d:Q4786631|Archie Brown]]''
|
| 1894
|
| ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]''
|-
| style='text-align:right'| 8756
|
| ''[[:d:Q4789156|Arfon Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8757
| [[Ficheru:ArronDavies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4796062|Arron Davies]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8758
|
| ''[[:d:Q4798596|Arthur Ellis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8759
|
| ''[[:d:Q4798724|Arthur Francis]]''
| xugador de críquet galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 8760
|
| ''[[:d:Q4799542|Arthur Lloyd]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8761
| [[Ficheru:ArwelRichardsJune2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4802552|Arwel Richards]]''
| columnista galés
| 1982
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8762
|
| ''[[:d:Q4805363|Ashley Bateman]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8763
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120074.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4805364|Ashley Beck]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8764
|
| ''[[:d:Q4805629|Ashley Way]]''
|
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8765
|
| ''[[:d:Q4860676|Bari Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8766
|
| ''[[:d:Q4863529|Barrie Jones]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8767
| [[Ficheru:Barry Elsby (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4864199|Barry Elsby]]''
|
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8768
|
| ''[[:d:Q4864507|Barry Metcalf]]''
| xugador de críquet galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 8769
|
| ''[[:d:Q4864914|Barry Wright]]''
| futbolista británicu
| 1939
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8770
| [[Ficheru:2013 Women's British Open - Becky Morgan (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4878858|Becky Morgan]]''
| golfista galesa
| 1974
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8771
|
| ''[[:d:Q4879327|Bedo Aeddren]]''
|
| 1505
|
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 8772
|
| ''[[:d:Q4879480|Bedwyr Williams]]''
| artista galés
| 1974
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8773
|
| ''[[:d:Q4885193|Ben Addis]]''
| actor galés
|
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 8774
|
| ''[[:d:Q4885611|Ben Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8775
| [[Ficheru:Ben Evans London Broncos.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4885613|Ben Evans]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8776
| [[Ficheru:Ben Flower.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4885643|Ben Flower]]''
|
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8777
|
| ''[[:d:Q4885931|Ben John]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 8778
|
| ''[[:d:Q4885953|Ben Jones]]''
| futbolista británicu (1992-)
| 1992
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8779
|
| ''[[:d:Q4886058|Ben Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8780
|
| ''[[:d:Q4886292|Ben Phillips]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8781
|
| ''[[:d:Q4886472|Ben Slade]]''
| presentador de televisión británicu
| 1976
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8782
| [[Ficheru:Ben Swallow 18-02-12.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4886530|Ben Swallow]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8783
| [[Ficheru:Skindred - Elbriot 2018 20.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4889528|Benji Webbe]]''
| cantante británicu
| 1967
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8784
|
| ''[[:d:Q4889664|Bennett Arron]]''
|
| 1973
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8785
|
| ''[[:d:Q4893143|Bernard Frederick]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8786
|
| ''[[:d:Q4893330|Bernard Knight]]''
|
| 1931
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8787
|
| ''[[:d:Q4893436|Bernard McNally]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8788
|
| ''[[:d:Q4894429|Bernie Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1945
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8789
|
| ''[[:d:Q4897683|Bethan Elfyn]]''
|
| 1974
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8790
| [[Ficheru:Bethan Jenkins 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4897688|Bethan Jenkins]]''
|
| 1981
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8791
| [[Ficheru:Betsan Powys 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4898223|Betsan Powys]]''
| periodista británica
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8792
|
| ''[[:d:Q4899014|Betty Williams]]''
| política galesa
| 1944
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8793
|
| ''[[:d:Q4899417|Beverley Jones]]''
| atleta galesa
| 1974
|
| [[Queensferry]]
|-
| style='text-align:right'| 8794
| [[Ficheru:Billy Butler 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4912305|Billy Butler]]''
| llocutor de radio galés
| 1942
|
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 8795
|
| ''[[:d:Q4912779|Billy James]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1956
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8796
|
| ''[[:d:Q4925838|Bleddyn Bowen]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]''
|-
| style='text-align:right'| 8797
|
| ''[[:d:Q4925842|Bleddyn Taylor]]''
|
| 1962
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8798
|
| ''[[:d:Q4932039|Bob Catley]]''
|
| 1942
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8799
|
| ''[[:d:Q4932261|Bob Delgado]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8800
|
| ''[[:d:Q4932323|Bob Dudley-Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1952
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8801
| [[Ficheru:Bob Franklin 1, 2011, jjron.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4932463|Bob Franklin]]''
|
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8802
|
| ''[[:d:Q4933076|Bob Kucera]]''
| políticu australianu
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8803
|
| ''[[:d:Q4933698|Bob Pugh]]''
| futbolista británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8804
|
| ''[[:d:Q4934328|Bob Weaver]]''
| futbolista británicu
| 1912
|
| ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]''
|-
| style='text-align:right'| 8805
|
| ''[[:d:Q4943807|Claire Curtis-Thomas]]''
|
| 1958
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8806
| [[Ficheru:Bradley Pryce.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4955010|Bradley Pryce]]''
| boxeador galés
| 1981
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8807
|
| ''[[:d:Q4955057|Bradley Wadlan]]''
| xugador de críquet galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8808
|
| ''[[:d:Q4963005|Brian Attley]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8809
|
| ''[[:d:Q4963178|Brian Bowditch]]''
| matemáticu británicu
| 1961
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8810
|
| ''[[:d:Q4963235|Brian Butler]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8811
|
| ''[[:d:Q4963315|Brian Caswell]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q5623557|Gwernaffield]]''
|-
| style='text-align:right'| 8812
|
| ''[[:d:Q4963529|Sarah Loosemore]]''
| tenista británica
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8813
|
| ''[[:d:Q4963897|Brian Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1933
|
| ''[[:d:Q7165398|Penycae]]''
|-
| style='text-align:right'| 8814
| [[Ficheru:Brian Hancock.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4963931|Brian Hancock]]''
| políticu galés
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8815
| [[Ficheru:Brian Jenkins 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4964202|Brian Jenkins]]''
| políticu galés
| 1942
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8816
|
| ''[[:d:Q4964262|Brian Juliff]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 8817
|
| ''[[:d:Q4964454|Brian Law]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8818
|
| ''[[:d:Q4964513|Brian Lloyd]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8819
| [[Ficheru:Rod Thomas Trickledown.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4967443|Bright Light Bright Light]]''
|
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8820
|
| ''[[:d:Q4980861|Bryn Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 8821
|
| ''[[:d:Q4980879|Bryn Jones]]''
|
| 1948
|
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 8822
|
| ''[[:d:Q4980919|Bryn Williams]]''
| chef británicu
| 1977
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 8823
|
| ''[[:d:Q4981006|Brynley Jones]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8824
|
| ''[[:d:Q4981021|Brynmor Williams]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8825
|
| ''[[:d:Q4984759|Buddug Verona James]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8826
| [[Ficheru:Phil Kite.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5004293|Byron Anthony]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8827
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Davies of Gower crop 2, 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5004338|Byron Davies]]''
| políticu galés
| 1952
|
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 8828
|
| ''[[:d:Q5004379|Byron Hayward]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8829
|
| ''[[:d:Q5017482|Cai Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8830
|
| ''[[:d:Q5022959|Callum Hart]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8831
|
| ''[[:d:Q5026396|Cameron Toshack]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8832
| [[Ficheru:Captain Beany - geograph.org.uk - 6822015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5036555|Captain Beany]]''
| políticu británicu
| 1954
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8833
|
| ''[[:d:Q5037322|Cara Readle]]''
| actriz galesa
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8834
|
| ''[[:d:Q5037601|Caradog Jones]]''
| esplorador galés
| 1962
|
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 8835
|
| ''[[:d:Q5040015|Carl Dale]]''
| futbolista británicu
| 1966
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 8836
|
| ''[[:d:Q5040714|Carl Roberts]]''
| xugador de críquet galés
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8837
|
| ''[[:d:Q5045217|Caroline Sheen]]''
| actriz galesa
| 1974
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 8838
| [[Ficheru:Caryshawkins glory.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5047746|Carys Hawkins]]''
| futbolista británica
| 1989<br/>1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8839
| [[Ficheru:Cate Le Bon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5051783|Cate Le Bon]]''
| cantante galesa
| 1983
|
| ''[[:d:Q7162279|Pen-boyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 8840
|
| ''[[:d:Q5053946|Catrin Edwards]]''
|
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8841
| [[Ficheru:Catrin Stewart.jpg|center|128px]]
| [[Catrin Stewart]]
| actriz británica
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8842
|
| ''[[:d:Q5053949|Catrin Thomas]]''
|
| 1964
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 8843
|
| ''[[:d:Q5057382|Ceiri Torjussen]]''
| compositor galés
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8844
|
| ''[[:d:Q5057386|Ceiron Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8845
|
| ''[[:d:Q5057975|Celia Barlow]]''
| política galesa
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8846
| [[Ficheru:LLangennith church.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5063221|Cenydd]]''
| ermitañu galés
|
|
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 8847
|
| ''[[:d:Q5064233|Ceri Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1971
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8848
|
| ''[[:d:Q5064239|Ceri Phillips]]''
| actor galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 8849
| [[Ficheru:Chad Bond.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5066169|Chad Bond]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8850
|
| ''[[:d:Q5074191|Chard Hayward]]''
| actor australianu
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8851
|
| ''[[:d:Q5076682|Charles Dale]]''
| actor británicu
| 1963
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 8852
|
| ''[[:d:Q5080412|Charles Lynn Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1929
|
| ''[[:d:Q4854175|Bancyfelin]]''
|-
| style='text-align:right'| 8853
|
| ''[[:d:Q5081973|Charles Rees]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8854
|
| ''[[:d:Q5082319|Charles Sage]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8855
|
| ''[[:d:Q5082619|Charles Staines]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8856
|
| ''[[:d:Q5085136|Charlie Landsborough]]''
| cantante británicu
| 1941
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8857
|
| ''[[:d:Q5092334|Cherry Dee]]''
| modelu galesa
| 1987
|
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 8858
| [[Ficheru:Cheryl Foster 20181101.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5092726|Cheryl Foster]]''
| futbolista británica
| 1980
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8859
|
| ''[[:d:Q5105905|Chris Birch]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8860
|
| ''[[:d:Q5106346|Chris Dale]]''
| músicu galés
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8861
|
| ''[[:d:Q5106362|Chris Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8862
|
| ''[[:d:Q5106395|Chris Dicomidis]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 8863
|
| ''[[:d:Q5106513|Chris Evans]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8864
|
| ''[[:d:Q5106601|Chris Fry]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8865
|
| ''[[:d:Q5106660|Chris Giles]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8866
| [[Ficheru:Chrisjenkinsbodypower.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5107007|Chris Jenkins]]''
| llevantador de potencia galés
|
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8867
|
| ''[[:d:Q5107005|Chris Jenkins]]''
| actor británicu
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8868
|
| ''[[:d:Q5107015|Chris Johns]]''
| xugador de dardos galés
| 1958
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8869
|
| ''[[:d:Q5107037|Chris Jones]]''
| futbolista galés
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8870
| [[Ficheru:Chris Llewellyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5107253|Chris Llewellyn]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8871
|
| ''[[:d:Q5107713|Chris Pearce]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8872
|
| ''[[:d:Q5107766|Chris Pike]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8873
|
| ''[[:d:Q5107913|Chris Rodon]]''
| futbolista británicu
| 2000<br/>1963
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8874
|
| ''[[:d:Q5108280|Chris Todd]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8875
|
| ''[[:d:Q5108299|Chris Townsend]]''
| futbolista británicu
| 1966
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 8876
|
| ''[[:d:Q5109563|Christian Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8877
|
| ''[[:d:Q5110078|Christian Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8878
| [[Ficheru:Christine Chapman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5110965|Christine Chapman]]''
| política galesa
| 1956
|
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8879
| [[Ficheru:Christinegwyther.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5111036|Christine Gwyther]]''
| política galesa
| 1959
|
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 8880
| [[Ficheru:Christine James Cyn-Archdderwydd Awst 2018 7.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5111062|Christine James]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8881
|
| ''[[:d:Q5112290|Christopher Evans]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8882
|
| ''[[:d:Q5112291|Christopher Evans]]''
| empresariu británicu
| 1957
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8883
|
| ''[[:d:Q5112865|Christopher Meredith]]''
| poeta galés
| 1954
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8884
|
| ''[[:d:Q5112896|Christopher Monger]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]''
|-
| style='text-align:right'| 8885
|
| ''[[:d:Q5112979|Christopher O'Brien]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q7020578|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 8886
| [[Ficheru:Christopher Salmon PCC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5113189|Christopher Salmon]]''
|
| 1978
|
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 8887
|
| ''[[:d:Q5113212|Christopher Seldon]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q5572913|Glyncoch]]''
|-
| style='text-align:right'| 8888
| [[Ficheru:Cian Ciaran Summersonic 2008 crop&lighten.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5119067|Cian Ciaran]]''
|
| 1976
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8889
|
| ''[[:d:Q5119143|Ciaran Jenkins]]''
|
| 1984
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8890
|
| ''[[:d:Q5119144|Ciaran Joyce]]''
| actor galés
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8891
|
| ''[[:d:Q5125191|Claire Evans]]''
|
| 1983
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8892
| [[Ficheru:Claire Summers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5125320|Claire Summers]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8893
|
| ''[[:d:Q5125351|Claire Williams]]''
| atleta galesa
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8894
|
| ''[[:d:Q5126175|Clare Greenwood]]''
| ciclista británica
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8895
|
| ''[[:d:Q5134507|Clive Branson]]''
| deportista galés
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8896
|
| ''[[:d:Q5134504|Clive Bowen]]''
|
| 1943
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8897
|
| ''[[:d:Q5134542|Clive Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1951
|
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 8898
|
| ''[[:d:Q5134586|Clive Griffiths]]''
|
| 1954
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8899
|
| ''[[:d:Q5134598|Clive Hill]]''
| actor británicu
| 1958
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8900
|
| ''[[:d:Q5134610|Clive Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8901
|
| ''[[:d:Q5134640|Clive Norling]]''
|
| 1950
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8902
|
| ''[[:d:Q5144947|Colin Campbell, 7th Earl Cawdor]]''
| arquiteutu británicu
| 1962
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8903
|
| ''[[:d:Q5144972|Colin Casemore]]''
| xugador de críquet galés
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8904
|
| ''[[:d:Q5145156|Colin Green]]''
| futbolista británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 8905
|
| ''[[:d:Q5145170|Colin H. Williams]]''
| académicu británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8906
|
| ''[[:d:Q5145239|Colin Jeavons]]''
| actor galés
| 1929
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8907
|
| ''[[:d:Q5145249|Colin Jones]]''
| boxeador galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8908
| [[Ficheru:ColinLeys-2016-SOAS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5145287|Colin Leys]]''
|
| 1931
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8909
|
| ''[[:d:Q5145499|Colin Randell]]''
| futbolista británicu
| 1952
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8910
|
| ''[[:d:Q5145585|Colin Standing]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8911
| [[Ficheru:Cory Allen at The Arms Park 2013-10-21 17-55.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5173537|Cory Allen]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8912
|
| ''[[:d:Q5180912|Craig Draper]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8913
|
| ''[[:d:Q5180944|Craig Evans]]''
| xugador de críquet galés
| 1971
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8914
|
| ''[[:d:Q5180983|Craig Gallivan]]''
| actor británicu
| 1984
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8915
|
| ''[[:d:Q5180995|Craig Goodwin]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8916
|
| ''[[:d:Q5181010|Craig Handley]]''
| direutor de cine galés
| 1977
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8917
|
| ''[[:d:Q5181044|Craig Hill]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8918
|
| ''[[:d:Q5181147|Craig Lawton]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 8919
|
| ''[[:d:Q5181341|Craig Price]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8920
|
| ''[[:d:Q5181370|Craig Richards]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8921
|
| ''[[:d:Q5181496|Craig Stiens]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8922
|
| ''[[:d:Q5195826|Curtis McDonald]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8923
|
| ''[[:d:Q5200682|Cyril Davies]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8924
| [[Ficheru:Cyril Lea (1978).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5200789|Cyril Lea]]''
| futbolista británicu
| 1934
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8925
|
| ''[[:d:Q5200894|Cyril Tamplin]]''
| xugador de críquet indiu
| 1921
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8926
|
| ''[[:d:Q5208377|Dafydd Carter]]''
|
| 1992
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8927
|
| ''[[:d:Q5208383|Dafydd Ieuan]]''
| batería galés
| 1969
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8928
|
| ''[[:d:Q5208381|Dafydd Hewitt]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8929
|
| ''[[:d:Q5208384|Dafydd Lockyer]]''
|
| 1985
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8930
|
| ''[[:d:Q5208977|Dai Bevan]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8931
| [[Ficheru:David Davies c215f5bacb.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5208989|Dai Davies]]''
| políticu galés
| 1959
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8932
|
| ''[[:d:Q5209010|Dai Jones]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8933
|
| ''[[:d:Q5209031|Dai Rees]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1964
|
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 8934
|
| ''[[:d:Q5209028|Dai Rees]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8935
|
| ''[[:d:Q5209029|Dai Rees]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]''
|-
| style='text-align:right'| 8936
|
| ''[[:d:Q5209037|Dai Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1909
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8937
|
| ''[[:d:Q5209040|Dai Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8938
|
| ''[[:d:Q5210441|Dale Ford]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8939
|
| ''[[:d:Q5210694|Dale Williams]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8940
| [[Ficheru:Dalton Grant.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5211687|Dalton Grant]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8941
|
| ''[[:d:Q5212277|Damian Keyes]]''
| profesor de música británicu
| 1976
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8942
|
| ''[[:d:Q5212328|Damian Shirazi]]''
| xugador de críquet galés
| 1983
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8943
|
| ''[[:d:Q5212452|Damien Hudd]]''
|
| 1981
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8944
| [[Ficheru:Damon Searle.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5212879|Damon Searle]]''
| futbolista británicu
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8945
|
| ''[[:d:Q5213252|Dan Cherry]]''
| xugador de críquet galés
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8946
| [[Ficheru:Dan Fish.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5213482|Dan Fish]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1990
|
| ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8947
|
| ''[[:d:Q5213554|Dan George]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8948
|
| ''[[:d:Q5213878|Dan Lewis]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8949
| [[Ficheru:Dan-thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5214493|Dan Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8950
|
| ''[[:d:Q5216926|Daniel Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8951
|
| ''[[:d:Q5217351|Daniel Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1979
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8952
|
| ''[[:d:Q5217448|Daniel Hawksford]]''
| actor británicu
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8953
| [[Ficheru:Dan Lloyd a Mr Pinc.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5217957|Daniel Lloyd]]''
| cantautor galés
| 1982
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 8954
|
| ''[[:d:Q5218257|Daniel Newton]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8955
| [[Ficheru:Daniel Sperber.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5218813|Daniel Sperber]]''
| rabín israelín
| 1940
|
| ''[[:d:Q3395336|Gwrych Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 8956
| [[Ficheru:DanielleLineker2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5219402|Danielle Lineker]]''
| modelu galesa
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8957
|
| ''[[:d:Q5220422|Danny Harris]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 8958
| [[Ficheru:Danny Parslow 2017-08-28 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5220721|Danny Parslow]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 8959
|
| ''[[:d:Q5220880|Danny Thomas]]''
| futbolista británicu (1975-)
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8960
|
| ''[[:d:Q5220937|Danny Williams]]''
| futbolista británicu (1979-)
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8961
|
| ''[[:d:Q5220946|Danny Wilson]]''
|
| 1955
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8962
|
| ''[[:d:Q5222071|Daral Pugh]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q5190499|Crynant]]''
|-
| style='text-align:right'| 8963
|
| ''[[:d:Q5222678|Dari Taylor]]''
| política galesa
| 1944
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8964
| [[Ficheru:Darren Allinson 2 crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5224748|Darren Allinson]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8965
|
| ''[[:d:Q5224871|Darren Davies]]''
| futbolista británicu
| 1978
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8966
|
| ''[[:d:Q5224868|Darren Daniel]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 8967
|
| ''[[:d:Q5224901|Darren Edwards]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1974
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 8968
|
| ''[[:d:Q5224966|Darren Heyes]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8969
|
| ''[[:d:Q5224988|Darren Jeffries]]''
| actor británicu
| 1982
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8970
| [[Ficheru:Darrenjones.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5224996|Darren Jones]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8971
|
| ''[[:d:Q5225131|Darran Rowbotham]]''
| futbolista británicu
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8972
|
| ''[[:d:Q5225192|Darren Thomas]]''
| xugador de críquet galés
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8973
|
| ''[[:d:Q5225199|Darren Tinson]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 8974
|
| ''[[:d:Q5225221|Darren Waters]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q3404708|Beddau]]''
|-
| style='text-align:right'| 8975
|
| ''[[:d:Q5225252|Darren Wynne]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| ''[[:d:Q3405926|Deeside]]''
|-
| style='text-align:right'| 8976
|
| ''[[:d:Q5228468|Dave Cameron]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8977
|
| ''[[:d:Q5228883|Dave Gwyther]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8978
|
| ''[[:d:Q5228986|Dave Hollins]]''
| futbolista británicu
| 1938
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8979
|
| ''[[:d:Q5229167|Dave Lee]]''
| xugador de dardos inglés
| 1956
|
| ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]''
|-
| style='text-align:right'| 8980
| [[Ficheru:Dave newsham silverstone2012.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5229464|Dave Newsham]]''
| pilotu de carreres galés
| 1967
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8981
|
| ''[[:d:Q5230584|David Abruzzese]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8982
| [[Ficheru:David Anthony and William Groulx at the 2012 Summer Paralympics.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5230801|David Anthony]]''
|
| 1989
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8983
| [[Ficheru:Dr D.Ben Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5231301|David Benjamin Rees]]''
| historiador británicu
| 1937
|
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 8984
|
| ''[[:d:Q5231397|David Beynon]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8985
|
| ''[[:d:Q5231425|David Bishop]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 8986
|
| ''[[:d:Q5231897|David Burcher]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1972
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8987
|
| ''[[:d:Q5232685|David Crouch]]''
| historiador galés
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8988
|
| ''[[:d:Q5232755|David D'Auria]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8989
|
| ''[[:d:Q5232859|David Davies]]''
|
| 1915
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8990
|
| ''[[:d:Q5232856|David Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8991
|
| ''[[:d:Q5232874|David Dawson]]''
|
| 1960
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 8992
|
| ''[[:d:Q5233287|David Edwards]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8993
|
| ''[[:d:Q5233468|David Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8994
|
| ''[[:d:Q5233602|David Felgate]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 8995
|
| ''[[:d:Q5234131|David Giles]]''
| futbolista británicu
| 1956
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8996
|
| ''[[:d:Q5234759|David Harrison]]''
| xugador de críquet galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8997
|
| ''[[:d:Q5235226|David Hughes]]''
| futbolista británicu (1943-)
| 1943
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 8998
|
| ''[[:d:Q5235229|David Hughes]]''
|
| 1978
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8999
|
| ''[[:d:Q5235563|David James]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 9000
| [[Ficheru:Dai John, Salford Rugby League player.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235651|David John]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9001
|
| ''[[:d:Q5235746|David Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9002
|
| ''[[:d:Q5235758|David Joseph Miller]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9003
|
| ''[[:d:Q5236569|David Lewis]]''
| futbolista británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9004
|
| ''[[:d:Q5236575|David Ley]]''
| xeógrafu británicu
| 1947
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9005
| [[Ficheru:David Llewellin, 1993 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5236683|David Llewellin]]''
| pilotu de rally británicu
| 1960
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9006
|
| ''[[:d:Q5236691|David Llewellyn]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1970
|
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 9007
| [[Ficheru:Dai Lloyd AM (28170816265).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5236695|David Lloyd]]''
| políticu galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9008
|
| ''[[:d:Q5236811|David Luckes]]''
| xugador de ḥoquei británicu
| 1968
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9009
|
| ''[[:d:Q5237047|David Maidment]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9010
| [[Ficheru:David Melding AM.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5237493|David Melding]]''
| políticu galés
| 1962
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9011
|
| ''[[:d:Q5237740|David Morrell]]''
| xugador de críquet galés
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9012
|
| ''[[:d:Q5238549|David Petersen]]''
| escultor galés
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9013
|
| ''[[:d:Q5238554|David Phelps]]''
| tirador galés
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9014
|
| ''[[:d:Q5238568|David Pickering]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1960
|
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 9015
| [[Ficheru:David Probert 2009 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5238724|David Probert]]''
|
| 1988
|
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 9016
| [[Ficheru:David Roberts (swimmer) 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5239120|David Roberts]]''
| nadador galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]''
|-
| style='text-align:right'| 9017
| [[Ficheru:David-ryder-prangley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5239330|David Ryder Prangley]]''
| músicu galés
|
|
| ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]''
|-
| style='text-align:right'| 9018
|
| ''[[:d:Q5240329|David Thaxton]]''
| cantante galés
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9019
|
| ''[[:d:Q5240342|David Thomas]]''
| políticu británicu
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9020
|
| ''[[:d:Q5240358|David Thomas]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9021
|
| ''[[:d:Q5241135|David Williams]]''
|
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9022
| [[Ficheru:Air Marshall Julian Young with Dawn McCafferty and Carol Vorderman (McCafferty cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5242467|Dawn McCafferty]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9023
| [[Ficheru:Declan John 1.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5249348|Declan John]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9024
|
| ''[[:d:Q5252401|Deian Hopkin]]''
| historiador galés
| 1944
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9025
| [[Ficheru:Delyth Evans.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5254977|Delyth Evans]]''
| política galesa
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9026
|
| ''[[:d:Q5255333|Demi Holborn]]''
| cantante británica
| 1992
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9027
|
| ''[[:d:Q5257677|Denise Gyngell]]''
| actriz británica
| 1961
|
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9028
|
| ''[[:d:Q5258234|Dennis Brown]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9029
|
| ''[[:d:Q5258320|Dennis Curling]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9030
|
| ''[[:d:Q5258496|Dennis Hawkins]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9031
|
| ''[[:d:Q5258538|Dennis Hughes]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1941
|
| ''[[:d:Q378738|Argoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 9032
| [[Ficheru:Caro Mio Ben, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5258810|Dennis O'Neill]]''
|
| 1948
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9033
|
| ''[[:d:Q5260010|Deon Saffery]]''
| xugadora de squash británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9034
|
| ''[[:d:Q5261840|Derek Brockway]]''
| presentador de televisión galés
| 1967
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9035
|
| ''[[:d:Q5262063|Derek Howes]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1913
|
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 9036
| [[Ficheru:Sir derek jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5262090|Derek Jones]]''
| funcionariu galés
| 1952
|
| ''[[:d:Q7379326|Rumney]]''
|-
| style='text-align:right'| 9037
|
| ''[[:d:Q5262353|Derek Showers]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9038
|
| ''[[:d:Q5262848|Dermot Tynan]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9039
|
| ''[[:d:Q5263378|Derwyn Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1970
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9040
| [[Ficheru:Deryn Brace2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5263401|Deryn Brace]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9041
|
| ''[[:d:Q5263425|Desmond Barry]]''
| novelista galés
| 1954
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9042
|
| ''[[:d:Q5264804|Desmond Star]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q6984487|Neath]]''
|-
| style='text-align:right'| 9043
|
| ''[[:d:Q5270024|Di Botcher]]''
|
| 1959
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9044
|
| ''[[:d:Q5271679|Dianne Edwards]]''
|
| 1942
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9045
|
| ''[[:d:Q5273112|Dick Krzywicki]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q3402867|Penley]]''
|-
| style='text-align:right'| 9046
|
| ''[[:d:Q5273289|Dick Power]]''
|
| 1903
|
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 9047
|
| ''[[:d:Q5273450|Dick Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9048
|
| ''[[:d:Q5277104|Dilwyn John]]''
| futbolista británicu
| 1944
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9049
|
| ''[[:d:Q5290516|Dominic Day]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9050
|
| ''[[:d:Q5293533|Don Skene]]''
| ciclista británicu
| 1936
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9051
|
| ''[[:d:Q5295437|Donato Nardiello]]''
| futbolista británicu
| 1957
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9052
|
| ''[[:d:Q5296340|Donna Edwards]]''
|
| 1963
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9053
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Thornhill crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5298657|Dorothy Thornhill]]''
| política galesa
| 1955
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 9054
| [[Ficheru:Rhian O'Sullivan at the Dutch Open 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5298825|Rhian Edwards]]''
| xugadora de dardos galesa
| 1981
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9055
|
| ''[[:d:Q5303665|Dowster]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 9056
|
| ''[[:d:Q5318595|Dyfed Wyn-Evans]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9057
|
| ''[[:d:Q5318593|Dyfan Dwyfor]]''
| actor británicu
|
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9058
|
| ''[[:d:Q5318618|Dyfodwg]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 9059
| [[Ficheru:A713 Dylan Jones Evans 1x1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5318732|Dylan Jones-Evans]]''
|
| 1966
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9060
| [[Ficheru:EbenUpton.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5331614|Eben Upton]]''
|
| 1978
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9061
| [[Ficheru:Edshervingtonpic.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5335402|Ed Shervington]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9062
|
| ''[[:d:Q5335828|Eddie Avoth]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9063
|
| ''[[:d:Q5336579|Eddie Woods]]''
| futbolista británicu
| 1951
|
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 9064
| [[Ficheru:Eddie temple morris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5336695|Eddy Temple-Morris]]''
|
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9065
|
| ''[[:d:Q5343829|Edward Jones]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9066
|
| ''[[:d:Q5344713|Edward Owen]]''
|
| 1903
|
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 9067
| [[Ficheru:TedRelph.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5345025|Edward Relph]]''
|
| 1944
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9068
|
| ''[[:d:Q5345328|Edward Siggery]]''
|
| 1991
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9069
|
| ''[[:d:Q5345587|Edward Thomas]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5530463|Gelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9070
|
| ''[[:d:Q5346268|Edwin Brooks]]''
| políticu británicu
| 1929
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9071
| [[Ficheru:Edwina Hart.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5346948|Edwina Hart]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 9072
|
| ''[[:d:Q5349876|Eirlys Bellin]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q13130796|Pont-faen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9073
| [[Ficheru:Elan Closs Stephens (1506997).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5353384|Elan Closs Stephens]]''
| profesora universitaria galesa
| 1948
|
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9074
| [[Ficheru:Democracy Day in Ysgol Dyffryn Nantlle, Penygroes, Gwynedd (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5354231|Eleanor Burnham]]''
| política galesa
|
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9075
|
| ''[[:d:Q5354362|Eleanor Pilgrim]]''
| golfista galesa
| 1977
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9076
| [[Ficheru:Rhydian-Vaughan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5356565|Rhydian Vaughan]]''
|
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9077
|
| ''[[:d:Q5359947|Elfyn Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9078
| [[Ficheru:WRC Central European Rallye 2023 Elfyn Evans (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5359948|Elfyn Evans]]''
| pilotu de rally galés
| 1988
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 9079
|
| ''[[:d:Q5360201|Eli Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9080
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120076.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5360339|Eli Walker]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9081
| [[Ficheru:Dim Gair, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5361081|Elin Fflur]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9082
| [[Ficheru:Elin-jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5361084|Elin Jones]]''
| política galesa
| 1966
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 9083
| [[Ficheru:Eliot Richards 2014-01-18 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5361252|Eliot Richards]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9084
| [[Ficheru:Elis James (41363128095) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5361330|Elis James]]''
|
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9085
| [[Ficheru:Elizabethfritsch.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5362806|Elizabeth Fritsch]]''
| ceramista galesa
| 1940
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9086
|
| ''[[:d:Q5363240|Elizabeth Morgan]]''
| actriz wales
| 1930
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9087
|
| ''[[:d:Q5364567|Ella Smith]]''
| actriz británica
| 1983
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9088
|
| ''[[:d:Q5364886|Ellen Hunter]]''
| ciclista británica
| 1968
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9089
| [[Ficheru:Elliot Kear.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5365501|Elliot Kear]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9090
|
| ''[[:d:Q5365664|Elliott Hewitt]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9091
| [[Ficheru:Ellis warming up for Bristol Rovers in 2015.PNG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5365899|Ellis Harrison]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9092
| [[Ficheru:Eluned Parrott (6324905297).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5367919|Eluned Parrott]]''
| política galesa
| 1974
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9093
|
| ''[[:d:Q5372681|Emlyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1907
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9094
|
| ''[[:d:Q5372689|Emlyn Williams]]''
|
| 1903
|
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 9095
|
| ''[[:d:Q5372866|Emma Jones]]''
| periodista galesa
| 1975
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 9096
| [[Ficheru:Emma jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5372864|Emma Jones]]''
| futbolista británica
| 1982
|
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 9097
| [[Ficheru:Lewes Ladies 1 QPR Ladies 2 28 02 2016-7651 (24789317084).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5372925|Emma Plewa]]''
| futbolista británica
| 1990
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 9098
|
| ''[[:d:Q5372963|Emma Stansfield]]''
| actriz galesa
| 1978
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 9099
|
| ''[[:d:Q5374087|Empire ISIS]]''
| cantante canadiana
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9100
| [[Ficheru:Emyr Huws 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5374906|Emyr Huws]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9101
| [[Ficheru:Scarlets.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5374908|Emyr Phillips]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 9102
| [[Ficheru:Dilyn Y Graen, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5375924|Endaf Emlyn]]''
|
| 1944
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9103
| [[Ficheru:Eos Chater - Metrocentre 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5381878|Eos Counsell]]''
| música australiana
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9104
| [[Ficheru:Eric Jones (solo climber).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5386843|Eric Jones]]''
| montañeru británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9105
|
| ''[[:d:Q5387714|Eric Weaver]]''
| futbolista británicu
| 1943
|
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 9106
|
| ''[[:d:Q5389230|Erin Vaughan]]''
|
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9107
|
| ''[[:d:Q5393664|Ernest Peake]]''
| futbolista británicu
| 1888
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9108
| [[Ficheru:Eryl Margaret McNally MEP 1994.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5396272|Eryl McNally]]''
| política galesa
| 1942
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9109
| [[Ficheru:Eufryl ap Gwilym, Senedd 2018 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5411301|Eurfyl ap Gwilym]]''
|
| 1944
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9110
|
| ''[[:d:Q5415361|Evan Davies]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7852544|Tumble]]''
|-
| style='text-align:right'| 9111
|
| ''[[:d:Q5415513|Evan Price]]''
| políticu británicu
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9112
|
| ''[[:d:Q5415557|Evan Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9113
|
| ''[[:d:Q5446220|Fflur Dafydd]]''
| escritora británica
| 1978
|
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 9114
| [[Ficheru:Children of Blaenau Ffestiniog calling for a social centre after a Welsh Language Campaign (1532298).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5446237|Ffred Ffransis]]''
| llingüista galés
| 1948
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 9115
|
| ''[[:d:Q5451046|Fiona Fox]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 9116
|
| ''[[:d:Q5462444|Floyd Havard]]''
| boxeador galés
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9117
|
| ''[[:d:Q5488912|Philip Caveney]]''
| escritor británicu
| 1951
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9118
|
| ''[[:d:Q5490389|Frank Williams]]''
|
| 1890
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9119
|
| ''[[:d:Q5490493|Frank Wrentmore]]''
|
| 1884
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9120
|
| ''[[:d:Q5491049|Frankie Prince]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9121
|
| ''[[:d:Q5494964|Fred Davies]]''
| futbolista británicu
| 1871
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 9122
| [[Ficheru:Fred Dyer - Welsh boxer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5495031|Fred Dyer]]''
|
| 1888
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9123
|
| ''[[:d:Q5496251|Fred Sheldon]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9124
|
| ''[[:d:Q5497427|Frederick Brown]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9125
|
| ''[[:d:Q5498740|Frederick Smart]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 9126
|
| ''[[:d:Q5498823|Frederick Talbot]]''
|
| 1908
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 9127
|
| ''[[:d:Q5499127|Frederick Willis]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9128
| [[Ficheru:Gai Toms.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5516960|Gai Toms]]''
| cantautor galés
| 1976
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9129
|
| ''[[:d:Q5522777|Gareth Abraham]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9130
|
| ''[[:d:Q5522783|Gareth Armstrong]]''
| actor galés
| 1948
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9131
| [[Ficheru:Gareth Baber 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522787|Gareth Baber]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9132
|
| ''[[:d:Q5522798|Gareth Chapman]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1981
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9133
|
| ''[[:d:Q5522815|Gareth Davies]]''
| futbolista británicu (1949-)
| 1949
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9134
|
| ''[[:d:Q5522812|Gareth Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1975
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9135
|
| ''[[:d:Q5522819|Gareth Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9136
|
| ''[[:d:Q5522816|Gareth Davies]]''
| futbolista británicu (1959-)
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9137
|
| ''[[:d:Q5522821|Gareth Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9138
|
| ''[[:d:Q5522825|Gareth Dean]]''
|
| 1981
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9139
|
| ''[[:d:Q5522829|Gareth Edwards]]''
| xugador de críquet galés
| 1976
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9140
|
| ''[[:d:Q5522834|Gareth Evans]]''
| futbolista británicu (1987-)
| 1987
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9141
| [[Ficheru:Gareth2011small.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522851|Gareth Glyn]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9142
|
| ''[[:d:Q5522855|Gareth Gwynn]]''
| escritor británicu
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9143
|
| ''[[:d:Q5522867|Gareth Holgate]]''
| xugador de rugbi union filipín
| 1987
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9144
|
| ''[[:d:Q5522878|Gareth Jelleyman]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 9145
| [[Ficheru:Gareth Jones (53964509022) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522883|Gareth Jones]]''
| políticu galés
| 1939
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 9146
|
| ''[[:d:Q5522880|Gareth Jewell]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 9147
|
| ''[[:d:Q5522905|Gareth Maule]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9148
|
| ''[[:d:Q5522934|Gareth Owen]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9149
|
| ''[[:d:Q5522946|Gareth Price]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9150
|
| ''[[:d:Q5522951|Gareth Rees]]''
| xugador de críquet galés
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9151
| [[Ficheru:Gareth Pierce 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522948|Gareth Pierce]]''
| actor galés
| 1981
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 9152
|
| ''[[:d:Q5522966|Gareth Salisbury]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 9153
| [[Ficheru:Gareth Thomas Clwyd and Aberconwy Count National Assembly Election 2016.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522982|Gareth Thomas]]''
| políticu galés
| 1954
|
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 9154
|
| ''[[:d:Q5523005|Gareth Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9155
| [[Ficheru:Garnon Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5523710|Garnon Davies]]''
| actor galés
| 1983<br/>1982
|
| ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9156
|
| ''[[:d:Q5524223|Garry Shephard]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9157
|
| ''[[:d:Q5524777|Gary Buckland]]''
| boxeador galés
| 1986
|
| ''[[:d:Q7379326|Rumney]]''
|-
| style='text-align:right'| 9158
|
| ''[[:d:Q5525024|Gary Emmanuel]]''
| futbolista británicu
| 1954
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9159
|
| ''[[:d:Q5525472|Gary Ley]]''
| escritor galés
| 1956
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9160
|
| ''[[:d:Q5525478|Gary Lockett]]''
| boxeador galés
| 1976
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 9161
|
| ''[[:d:Q5525700|Gary Owen]]''
|
| 1972
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9162
|
| ''[[:d:Q5525727|Gary Pearce]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 9163
|
| ''[[:d:Q5525779|Gary Powell]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 9164
|
| ''[[:d:Q5525836|Gary Roberts]]''
| futbolista británicu (1959-)
| 1959
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9165
|
| ''[[:d:Q5526231|Garyn Preen]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9166
|
| ''[[:d:Q5526232|Garyn Lucas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 2000
|
| ''[[:d:Q7321615|Rhydyfelin]]''
|-
| style='text-align:right'| 9167
|
| ''[[:d:Q5528098|Gavin Cattle]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9168
|
| ''[[:d:Q5534127|Geoff Ellis]]''
| xugador de críquet galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 9169
| [[Ficheru:Geoffholderlibrary.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5534167|Geoff Holder]]''
| escritor galés
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9170
|
| ''[[:d:Q5534703|Geoffrey James]]''
| fotógrafu galés
| 1942
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9171
|
| ''[[:d:Q5534927|Geoffrey Thomas]]''
| profesor galés
| 1941
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9172
|
| ''[[:d:Q5537002|George Bishop]]''
| futbolista británicu
| 1901
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9173
|
| ''[[:d:Q5539968|George Gummer]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9174
|
| ''[[:d:Q5543824|George Reynolds]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9175
|
| ''[[:d:Q5545871|George Warburton]]''
| futbolista británicu
| 1934
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9176
|
| ''[[:d:Q5546236|George Whitney]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9177
|
| ''[[:d:Q5546607|George Young]]''
|
| 1950
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9178
| [[Ficheru:First Sea Lord Admiral Sir George Zambellas KCB DSC ADC MOD 45155508.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5546629|George Zambellas]]''
|
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9179
|
| ''[[:d:Q5547526|Georgia Henshaw]]''
| actriz británica
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9180
| [[Ficheru:Geraint Davies.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5548803|Geraint Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9181
| [[Ficheru:2012-09-17 Prof Geraint Lewis Cropped.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5548804|Geraint F. Lewis]]''
| astrónomu galés
| 1969
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9182
| [[Ficheru:Geraint Davies (Rhondda).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5548808|Geraint Davies]]''
| políticu galés
| 1948
|
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 9183
|
| ''[[:d:Q5548819|Geraint Lloyd Owen]]''
| poeta británicu
| 1941
|
| ''[[:d:Q13131214|Sarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 9184
|
| ''[[:d:Q5548820|Geraint Lövgreen]]''
| cantante británicu
| 1955
|
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 9185
| [[Ficheru:Geraint Wyn Davies 2004.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5548829|Geraint Wyn Davies]]''
|
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9186
|
| ''[[:d:Q5549028|Gerald Cordle]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9187
|
| ''[[:d:Q5553517|Gerwyn Edwards]]''
| xugador de críquet galés
| 1953
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 9188
|
| ''[[:d:Q5554439|Gethin Jones]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9189
|
| ''[[:d:Q5554442|Gethin Robinson]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9190
| [[Ficheru:ComScoreFulgoni.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5558035|Gian M. Fulgoni]]''
|
| 1948
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9191
|
| ''[[:d:Q5562222|Gillian Clarke]]''
|
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9192
|
| ''[[:d:Q5562229|Gillian Elisa]]''
|
| 1953
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9193
|
| ''[[:d:Q5568095|Glen Webbe]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9194
|
| ''[[:d:Q5569151|Glenn Tolley]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 9195
| [[Ficheru:Glyn Garner.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5572840|Glyn Garner]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9196
|
| ''[[:d:Q5572845|Glyn James]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 9197
|
| ''[[:d:Q5572850|Glyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1959<br/>1958
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9198
|
| ''[[:d:Q5572853|Glyn Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9199
|
| ''[[:d:Q5572861|Glyn Mathias]]''
| presentador de televisión galés
| 1945
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 9200
|
| ''[[:d:Q5572864|Glyn Morgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 9201
| [[Ficheru:GlynTaylor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5572892|Glyn Taylor]]''
| pilotu de motociclismu australianu
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9202
| [[Ficheru:Glyn Turner WRU Cap Presentaton 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5572896|Glyn Turner]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 9203
|
| ''[[:d:Q5576469|Godfrey John]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9204
|
| ''[[:d:Q5584971|Gordon Child]]''
| xugador de críquet galés
| 1939
|
| ''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]''
|-
| style='text-align:right'| 9205
| [[Ficheru:Gordon Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5585060|Gordon Davies]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9206
|
| ''[[:d:Q5585456|Gordon Lewis]]''
|
| 1939
|
| ''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 9207
|
| ''[[:d:Q5585687|Gordon Pritchard]]''
|
| 1954
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9208
| [[Ficheru:Grace McCleen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5591287|Grace McCleen]]''
|
| 1980
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9209
|
| ''[[:d:Q5592729|Graham Coldrick]]''
| futbolista británicu
| 1945
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9210
|
| ''[[:d:Q5592968|Graham Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9211
|
| ''[[:d:Q5592985|Graham Kingston]]''
| xugador de críquet galés
| 1950
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9212
|
| ''[[:d:Q5593332|Graham Walters]]''
|
| 1953
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9213
|
| ''[[:d:Q5593360|Graham Williams]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9214
| [[Ficheru:Grant Llewellyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5596323|Grant Llewellyn]]''
| direutor d'orquesta británicu
| 1960
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 9215
| [[Ficheru:Green Gartside 2006.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5602580|Green Gartside]]''
|
| 1956<br/>1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9216
| [[Ficheru:GregDavies-byPhilipRomano.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5605472|Greg Davies]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9217
|
| ''[[:d:Q5606341|Greg Thomas]]''
| xugador de críquet sudafricanu
| 1960
|
| ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]''
|-
| style='text-align:right'| 9218
|
| ''[[:d:Q5606517|Gregg Coombes]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9219
| [[Ficheru:Gregory-Cameron.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5606843|Gregory Cameron]]''
| sacerdote galés
| 1959
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9220
|
| ''[[:d:Q5610965|Howard Collins]]''
| karateka galés
| 1949
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 9221
|
| ''[[:d:Q5615933|Lee Dainton]]''
|
| 1973
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9222
| [[Ficheru:Guto Pryce.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5621838|Guto Pryce]]''
| músicu galés
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9223
| [[Ficheru:Guto Harri, 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5621836|Guto Harri]]''
| periodista y ex asesor políticu galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9224
|
| ''[[:d:Q5623379|Gwawr Edwards]]''
| cantante galesa
| 1984
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9225
| [[Ficheru:Gwenan Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5623469|Gwenan Edwards]]''
| periodista británica
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9226
|
| ''[[:d:Q5623522|Gwenllwyfo]]''
| monxa galesa
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9227
|
| ''[[:d:Q5623524|Gwenllian Lansdown]]''
| política galesa
| 1979
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9228
|
| ''[[:d:Q5623534|Gwenno Teifi]]''
| activista británica
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9229
| [[Ficheru:GwionEdwardsBntIps1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5623678|Gwion Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 9230
|
| ''[[:d:Q5623679|Gwion Hallam]]''
| escritor británicu
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9231
|
| ''[[:d:Q5623770|Gwyn Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1957
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9232
|
| ''[[:d:Q5623776|Gwyn Hughes]]''
| xugador de críquet galés
| 1941
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9233
|
| ''[[:d:Q5623783|Gwyn Jones]]''
| futbolista británicu (1912-)
| 1912
|
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 9234
|
| ''[[:d:Q5623791|Gwyn Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9235
|
| ''[[:d:Q5623796|Gwyn Morgan]]''
| poeta británicu
| 1954
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9236
|
| ''[[:d:Q5623802|Gwyn Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9237
|
| ''[[:d:Q5623810|Gwyn Williams]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9238
|
| ''[[:d:Q5623812|Gwyndaf Evans]]''
| pilotu de rally británicu
| 1959
|
| ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9239
|
| ''[[:d:Q5623843|Gwyneth Keyworth]]''
| actriz británica
| 1990
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9240
|
| ''[[:d:Q5623862|Gwynfor Williams]]''
|
| 1956
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9241
|
| ''[[:d:Q5623887|Gwynne Williams]]''
|
| 1937
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9242
|
| ''[[:d:Q5638525|Hagan Bayley]]''
|
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9243
|
| ''[[:d:Q5648869|Hannah Keryakoplis]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q2752670|Penyffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9244
|
| ''[[:d:Q5648940|Hannah Rich]]''
| ciclista británica
| 1991
|
| ''[[:d:Q7884080|Undy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9245
|
| ''[[:d:Q5671894|Harry Rees]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9246
|
| ''[[:d:Q5671999|Harry Robinson]]''
| xugador de rugbi británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q7165336|Pentyrch]]''
|-
| style='text-align:right'| 9247
|
| ''[[:d:Q5701785|Helen Adams]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 9248
| [[Ficheru:Helen Lederer in 2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5702657|Helen Lederer]]''
|
| 1954
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9249
| [[Ficheru:Douglas Foley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5735218|Douglas Foley]]''
|
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9250
|
| ''[[:d:Q5736164|Herbie Williams]]''
| futbolista británicu
| 1940
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9251
|
| ''[[:d:Q5739697|Michael Francis]]''
| direutor d'orquesta galés
| 1979<br/>1976
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9252
|
| ''[[:d:Q5800067|Christopher Bale]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9253
|
| ''[[:d:Q5875568|Hockey Driscoll]]''
|
| 1876
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9254
|
| ''[[:d:Q5882068|Holly Holyoake]]''
|
| 1988
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9255
|
| ''[[:d:Q5920650|Howard Pritchard]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9256
|
| ''[[:d:Q5930990|Hugh Gustafson]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9257
| [[Ficheru:HuwBunford1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5951215|Huw Bunford]]''
| compositor británicu
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9258
| [[Ficheru:Huw Dixon 1992 cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5951222|Huw Dixon]]''
| economista galés
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9259
|
| ''[[:d:Q5951232|Huw Edwards]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9260
| [[Ficheru:Huw Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5951262|Huw Lewis]]''
|
| 1964
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9261
|
| ''[[:d:Q5951282|Huw Richards]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1960
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9262
|
| ''[[:d:Q5951297|Huw Waters]]''
| xugador de críquet galés
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9263
|
| ''[[:d:Q5951307|Huw Watkins]]''
|
| 1976
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9264
|
| ''[[:d:Q5959734|Kim Lawrence]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9265
| [[Ficheru:Michael "Pancho" Locke 2021.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5962128|Michael Locke]]''
| comediante galés
| 1979
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9266
|
| ''[[:d:Q5962763|Hywel Gwynfryn]]''
| actor británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9267
| [[Ficheru:Iain Sinclair cheltenham.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5980623|Iain Sinclair]]''
| escritor británicu
| 1943
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9268
|
| ''[[:d:Q5980849|Ian Barker]]''
| regatista galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9269
|
| ''[[:d:Q5980981|Ian Bray]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9270
|
| ''[[:d:Q5981133|Ian Capon]]''
| xugador de críquet galés
| 1977
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9271
|
| ''[[:d:Q5981808|Ian Hillier]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9272
|
| ''[[:d:Q5981839|Ian Howat]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9273
|
| ''[[:d:Q5981847|Ian Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9274
|
| ''[[:d:Q5981864|Ian Hutchinson]]''
| xugador de críquet galés
| 1964
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 9275
| [[Ficheru:Ian Puleston-Davies in Midnight Man 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5982646|Ian Puleston-Davies]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 9276
|
| ''[[:d:Q5990139|Ieuan Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 9277
|
| ''[[:d:Q5990144|Ieuan Lloyd]]''
| nadador británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9278
| [[Ficheru:Ieuan Head Shots 2009 116 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5990159|Ieuan Rhys]]''
| actor galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9279
|
| ''[[:d:Q5990172|Ieuan ap Tudur Penllyn]]''
| poeta galés
| 1500
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9280
| [[Ficheru:Imad Wasim during a media talk in 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6001994|Imad Wasim]]''
| xugador de críquet paquistanín
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9281
|
| ''[[:d:Q6063518|Iona Jones]]''
|
|
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9282
|
| ''[[:d:Q6097409|Ivan Sansom]]''
| paleontólogu galés
| 2000
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9283
|
| ''[[:d:Q6099370|Ivor Davies]]''
| pintor galés
| 1935
|
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 9284
|
| ''[[:d:Q6100562|Iwan Brown]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1986
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9285
| [[Ficheru:Iwan Griffiths The Automatic Tear The Signs Down.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6100571|Iwan Griffiths]]''
| batería británicu
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9286
|
| ''[[:d:Q6109438|Robert East]]''
| actor galés
| 1943
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''<br/>[[Londres]]
|-
| style='text-align:right'| 9287
|
| ''[[:d:Q6111756|Jack Compton]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9288
|
| ''[[:d:Q6112030|Jack Davies]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9289
| [[Ficheru:Jack Dixon 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6112111|Jack Dixon]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 9290
|
| ''[[:d:Q6112960|Jack Harris]]''
| cantautor galés
| 1986
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 9291
|
| ''[[:d:Q6113370|Jack Jones]]''
|
| 1890
|
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 9292
|
| ''[[:d:Q6113680|Jack Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1912
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9293
|
| ''[[:d:Q6114683|Jack Pring]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9294
|
| ''[[:d:Q6116417|Jackie Hughes]]''
| boxeador galés
| 1923
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9295
|
| ''[[:d:Q6124605|Jake Cassidy]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9296
|
| ''[[:d:Q6127543|Jamal Easter]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9297
|
| ''[[:d:Q6129470|James Bater]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9298
|
| ''[[:d:Q6132803|James Down]]''
|
| 1987
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9299
|
| ''[[:d:Q6134726|James Goode]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9300
| [[Ficheru:James Harris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6135615|James Harris]]''
| xugador de críquet galés
| 1990
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 9301
|
| ''[[:d:Q6136198|James Honeyben]]''
|
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9302
|
| ''[[:d:Q6137766|James Langworth]]''
| xugador de críquet galés
| 1973
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9303
|
| ''[[:d:Q6137887|James Leadbeater]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q7131674|Panteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 9304
|
| ''[[:d:Q6138035|James Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9305
|
| ''[[:d:Q6140710|James Owen]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 9306
|
| ''[[:d:Q6141939|James Regan]]''
| xugador de rugbi union galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9307
|
| ''[[:d:Q6142242|James Roberts]]''
|
| 1891
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 9308
|
| ''[[:d:Q6143405|James Sommerin]]''
| chef británicu
|
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 9309
|
| ''[[:d:Q6144142|James Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9310
|
| ''[[:d:Q6145639|James Williams]]''
| xugador de críquet galés
| 1973
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9311
| [[Ficheru:Jamie Bevan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6146625|Jamie Bevan]]''
|
| 1953
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9312
|
| ''[[:d:Q6146982|Jamie Harris]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9313
|
| ''[[:d:Q6147109|Jamie Lewis]]''
| xugador de dardos galés
| 1991
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9314
|
| ''[[:d:Q6147282|Jamie Murphy]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1989
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9315
|
| ''[[:d:Q6147322|Jamie Owen]]''
| periodista británicu
| 1967
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9316
|
| ''[[:d:Q6147393|Jamie Ringer]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9317
|
| ''[[:d:Q6147533|Jamie Sylvester]]''
| xugador de críquet galés
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9318
|
| ''[[:d:Q6148467|Jan Anderson]]''
| actriz galesa
| 1974
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9319
| [[Ficheru:JanetDavies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6153289|Janet Davies]]''
| política galesa
| 1938
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9320
| [[Ficheru:Janet Finch-Saunders.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6153343|Janet Finch-Saunders]]''
| política galesa
| 1950
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 9321
| [[Ficheru:Janice Gregory.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6154241|Janice Gregory]]''
| política galesa
| 1955
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9322
|
| ''[[:d:Q6161756|Jasmine Cresswell]]''
| novelista galesa
| 1941
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9323
|
| ''[[:d:Q6162253|Jason Cook]]''
| boxeador galés
| 1975
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9324
| [[Ficheru:Footballer Jason Andrew jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6162809|Jason Jones]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9325
| [[Ficheru:2012-03-19 Jason Mohammad at Wales Grand Slam Celebrations.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6163128|Jason Mohammad]]''
|
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9326
|
| ''[[:d:Q6163246|Jason Perry]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9327
| [[Ficheru:Jason Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6163292|Jason Price]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9328
|
| ''[[:d:Q6163322|Jason Rees]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9329
|
| ''[[:d:Q6163565|Jason Strange]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1973
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9330
|
| ''[[:d:Q6163640|Jason Tovey]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9331
| [[Ficheru:Jay Curtis Headshot3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6166525|Jay Curtis]]''
| actor galés
| 1984
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9332
| [[Ficheru:DSC 0061-Edit.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6167716|Jayce Lewis]]''
| músicu galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9333
| [[Ficheru:Jayne Pierson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6167907|Jayne Pierson]]''
| diseñadora de moda galesa
| 1975<br/>1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9334
|
| ''[[:d:Q6171595|Jean Thomas]]''
| bioquímica galesa
| 1942
|
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9335
| [[Ficheru:Jeff Banks.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6173293|Jeff Banks]]''
| diseñador de moda galés
| 1943
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 9336
|
| ''[[:d:Q6173783|Jeff Evans]]''
| periodista británicu
| 1960
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9337
|
| ''[[:d:Q6174089|Jeff Hopkins]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9338
|
| ''[[:d:Q6174175|Jeff Johnson]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9339
|
| ''[[:d:Q6174186|Jeff Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1941
|
| ''[[:d:Q5208304|Dafen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9340
|
| ''[[:d:Q6174649|Jeff Parton]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9341
|
| ''[[:d:Q6175116|Jeff T. Thomas]]''
| direutor de televisión británicu
| 1901
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9342
|
| ''[[:d:Q6175154|Jeff Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9343
|
| ''[[:d:Q6175261|Jeff Whitefoot]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1956
|
| ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]''
|-
| style='text-align:right'| 9344
|
| ''[[:d:Q6176386|Jeffris Hopkins]]''
| xugador de críquet galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9345
|
| ''[[:d:Q6177546|Jenkin Jones]]''
|
| 1639
|
| ''[[:d:Q19799831|Llanddeti]]''
|-
| style='text-align:right'| 9346
|
| ''[[:d:Q6178864|Jennifer Sullivan]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9347
|
| ''[[:d:Q6181214|Jeremy Charles]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9348
|
| ''[[:d:Q6181512|Jeremy Huw Williams]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9349
|
| ''[[:d:Q6181975|Jeremy Treglown]]''
| escritor británicu
| 1946
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9350
|
| ''[[:d:Q6196963|Jim Mills]]''
|
| 1944
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9351
|
| ''[[:d:Q6197932|Jim Ryan]]''
| futbolista británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9352
|
| ''[[:d:Q6198340|Jim Stewart]]''
| xugador de críquet británicu
| 1934
|
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9353
| [[Ficheru:Jo Caulfield @ The Late Show 2002.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6204177|Jo Caulfield]]''
|
| 1963
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9354
| [[Ficheru:Jocelyn Davies 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6207115|Jocelyn Davies]]''
| política galesa
| 1959
|
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 9355
| [[Ficheru:Jodie Marie (53355801223) (sq cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6207972|Jodie Marie]]''
|
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9356
| [[Ficheru:JoeBlackman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6208659|Joe Blackman]]''
| empresariu galés
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9357
| [[Ficheru:Joe Burke.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6208866|Joe Burke]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9358
| [[Ficheru:Joe Jacobson 25-04-2011 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6210509|Joe Jacobson]]''
| futbolista británicu
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9359
|
| ''[[:d:Q6211974|Joe Rees]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9360
|
| ''[[:d:Q6219807|John Avon]]''
| ilustrador galés
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9361
|
| ''[[:d:Q6221241|John Beard]]''
| pintor australianu
| 1943
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9362
|
| ''[[:d:Q6221954|John Bird]]''
| futbolista británicu
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9363
|
| ''[[:d:Q6228636|John David]]''
|
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9364
| [[Ficheru:Welsh-bishops (John Davies cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6228737|John Davies]]''
| sacerdote galés
| 1953
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9365
|
| ''[[:d:Q6228768|John Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1969
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9366
|
| ''[[:d:Q6228804|John Davis]]''
| xugador de críquet galés
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9367
|
| ''[[:d:Q6231731|John Emanuel]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 9368
| [[Ficheru:Johnbocha.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6232022|John Evans]]''
|
| 1960
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9369
|
| ''[[:d:Q6235537|John Glover]]''
| xugador de críquet galés
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9370
|
| ''[[:d:Q6235655|John Golightly]]''
| actor británicu
| 1936
|
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 9371
|
| ''[[:d:Q6236398|John Griffiths]]''
| militar galés
| 1835
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9372
| [[Ficheru:John Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6236400|John Griffiths]]''
| políticu galés
| 1956
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9373
|
| ''[[:d:Q6238674|John Hennessey]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9374
| [[Ficheru:John Hughes (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6240277|John Hughes]]''
| diplomáticu galés
| 1947
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9375
|
| ''[[:d:Q6240280|John Hughes]]''
| futbolista canadianu
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9376
|
| ''[[:d:Q6240307|John Hughes]]''
|
| 1880
|
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 9377
| [[Ficheru:John James (musician) on stage at Greenwich, U.K., 1982.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6241487|John James]]''
| músicu de jazz galés
| 1943
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 9378
|
| ''[[:d:Q6244759|John Lewis]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9379
|
| ''[[:d:Q6245037|John Lloyd]]''
| clérigu galés
| 1754
|
| ''[[:d:Q13644944|Llansteffan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9380
|
| ''[[:d:Q6245047|John Lloyd]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 9381
|
| ''[[:d:Q6247450|John McCarthy]]''
|
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9382
|
| ''[[:d:Q6248571|John Metcalf]]''
| compositor galés
| 1946
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9383
|
| ''[[:d:Q6249398|John Morgan]]''
|
| 1876
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9384
| [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru's production of Saunders Lewis' new drama, Cymru Fydd, at Bala Eisteddfod (1451485).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6251165|John Ogwen]]''
|
| 1944
|
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 9385
|
| ''[[:d:Q6251370|John Osmond]]''
| escritor británicu
| 1946
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9386
|
| ''[[:d:Q6251994|John Parsons]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9387
|
| ''[[:d:Q6253147|John Pook]]''
| poeta galés
| 1942
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9388
|
| ''[[:d:Q6253403|John Price]]''
| futbolista británicu
| 1936
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9389
| [[Ficheru:John Smith MP 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6258296|John Smith]]''
| políticu galés
| 1951
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9390
|
| ''[[:d:Q6258580|John Sparkes]]''
|
| 1954
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9391
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Thomas of Cwmgiedd crop 2, 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6260516|John Thomas]]''
|
| 1947
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9392
| [[Ficheru:JTWilliams1976.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6261362|John Tudno Williams]]''
|
| 1938
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9393
|
| ''[[:d:Q6263231|John Watson]]''
| futbolista británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9394
|
| ''[[:d:Q6263798|John G. White]]''
| científicu galés
| 1943
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9395
|
| ''[[:d:Q6264368|John Williams]]''
|
| 1907
|
| ''[[:d:Q7321458|Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 9396
|
| ''[[:d:Q6265973|Johnathan Edwards]]''
|
| 1984
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9397
|
| ''[[:d:Q6270436|Jon Breakingbury]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9398
|
| ''[[:d:Q6271045|Jon Kenworthy]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9399
| [[Ficheru:Langford.gif|center|128px]]
| ''[[:d:Q6271100|Jon Langford]]''
|
| 1957
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9400
|
| ''[[:d:Q6271262|Jon Moore]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9401
| [[Ficheru:Jon Mould (Edinburgh).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6271270|Jonathan Mould]]''
| ciclista británicu
| 1991
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9402
|
| ''[[:d:Q6271344|Jon Owen Jones]]''
| políticu galés
| 1954
|
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9403
| [[Ficheru:Jonathan Shanklin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6271551|Jon Shanklin]]''
| científicu galés
| 1953
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9404
|
| ''[[:d:Q6272670|Jonathan Bryant]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1976
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9405
|
| ''[[:d:Q6272774|Jonathan Clark]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9406
|
| ''[[:d:Q6272787|Jonathan Coates]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9407
| [[Ficheru:Jonathan Elphick -Boquer Valley -Mallorca -31May2007.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6273042|Jonathan Elphick]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9408
|
| ''[[:d:Q6273065|Jonathan Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9409
|
| ''[[:d:Q6273235|Jonathan Goodwin]]''
| especialista de cine galés
| 1980
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9410
|
| ''[[:d:Q6273277|Jonathan Griffiths]]''
|
| 1972
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9411
|
| ''[[:d:Q6273441|Jonathan Humphreys]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1969
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9412
|
| ''[[:d:Q6273500|Jonathan Jones]]''
| futbolista británicu
| 1978
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9413
|
| ''[[:d:Q6273665|Jonathan Legard]]''
| periodista galés
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9414
| [[Ficheru:Meades and Barcham.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6273874|Jonathan Meades]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9415
|
| ''[[:d:Q6273991|Jonathan Myerson]]''
| guionista galés
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9416
|
| ''[[:d:Q6274141|Jonathan Phillips]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9417
|
| ''[[:d:Q6275805|Jonny Owen]]''
|
| 1971
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9418
|
| ''[[:d:Q6275834|Jonny Vaughton]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9419
|
| ''[[:d:Q6276627|Jordan Howe]]''
| atleta británicu
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9420
|
| ''[[:d:Q6285232|Joseph Mahoney]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9421
| [[Ficheru:Josh Navidi.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6289200|Josh Navidi]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9422
| [[Ficheru:Josh Turnbull 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6289460|Josh Turnbull]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9423
| [[Ficheru:Josie d'Arby.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6290786|Josie d'Arby]]''
| actriz británica
| 1972
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9424
| [[Ficheru:Joyce Watson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6297656|Joyce Watson]]''
| política galesa
| 1955
|
| ''[[:d:Q3402241|Manorbier]]''
|-
| style='text-align:right'| 9425
| [[Ficheru:JulesWilliamsWiki.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6306064|Jules Williams]]''
| direutor de televisión galés
| 1968
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9426
|
| ''[[:d:Q6306356|Julia Davis]]''
| xugadora d'esgrima galesa
| 1941
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9427
|
| ''[[:d:Q6307356|Julian Lewis Jones]]''
| actor británicu
| 1968
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9428
| [[Ficheru:Julie James - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6308284|Julie James]]''
| política galesa
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9429
| [[Ficheru:Julie Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6308404|Julie Morgan]]''
| política galesa
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9430
|
| ''[[:d:Q6317431|Justin Burnell]]''
|
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9431
| [[Ficheru:Jyninejamesbw001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6319360|Jynine James]]''
| actriz galesa
| 1972
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9432
|
| ''[[:d:Q6369590|Karen Davies]]''
| golfista estauxunidense
| 1965
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9433
|
| ''[[:d:Q6369945|Karen Paullada]]''
| actriz galesa
| 2000
|
| ''[[:d:Q7054913|North Cornelly]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9434
| [[Ficheru:Karen Sinclair.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6370035|Karen Sinclair]]''
| política galesa
| 1952
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9435
| [[Ficheru:Karl Francis, 2014 (wedi'i gropio).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6371796|Karl Francis]]''
|
| 1943<br/>1942
|
| ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]''
|-
| style='text-align:right'| 9436
|
| ''[[:d:Q6371908|Karl Hocking]]''
|
| 1975
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9437
|
| ''[[:d:Q6372187|Karl Ready]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9438
|
| ''[[:d:Q6375562|Kate Jarman]]''
| actriz galesa
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9439
| [[Ficheru:Kate McGill 2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6375640|Kate McGill]]''
| cantante galesa
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9440
|
| ''[[:d:Q6377256|Kathy Lloyd]]''
| modelu galesa
| 1967
|
| ''[[:d:Q737888|Portmeirion]]''
|-
| style='text-align:right'| 9441
| [[Ficheru:Katie Prankerd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6377422|Katie Curtis]]''
| ciclista británica
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9442
|
| ''[[:d:Q6377553|Katie Sherwood]]''
| futbolista británica
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9443
|
| ''[[:d:Q6377585|Katie Williams]]''
| futbolista británica
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9444
|
| ''[[:d:Q6378533|Katy Wix]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9445
| [[Ficheru:Kayne McLaggon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6380641|Kayne McLaggon]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9446
|
| ''[[:d:Q6383819|Keiron Self]]''
| actor galés
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9447
|
| ''[[:d:Q6383816|Keiron Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9448
| [[Ficheru:KeithBurnettDec08.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6384144|Keith Burnett]]''
| físicu galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 9449
| [[Ficheru:Keith Davies - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6384255|Keith Davies]]''
| políticu galés
|
|
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9450
| [[Ficheru:Keith Haynes of Picture Frame Seduction.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6384474|Keith Haynes]]''
| escritor galés
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9451
|
| ''[[:d:Q6384761|Keith Miles]]''
| escritor británicu
| 1940
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9452
|
| ''[[:d:Q6384884|Keith Peters]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q2477613|Baglan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9453
|
| ''[[:d:Q6385114|Keith Thomas]]''
| historiador galés
| 1933
|
| ''[[:d:Q3400611|Wick]]''
|-
| style='text-align:right'| 9454
| [[Ficheru:Ken Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6387901|Ken Jones]]''
| policía australianu
| 1952
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9455
|
| ''[[:d:Q6388051|Ken MacDonald]]''
| futbolista británicu
| 1898
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9456
| [[Ficheru:Ken Skates - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6388501|Ken Skates]]''
| políticu británicu
| 1976
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9457
|
| ''[[:d:Q6391344|Kenrick Harris]]''
| xugador de críquet galés
| 1885
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9458
|
| ''[[:d:Q6393868|Keri Davies]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 9459
|
| ''[[:d:Q6393873|Keri Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1969
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9460
|
| ''[[:d:Q6394594|Kerry Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9461
|
| ''[[:d:Q6395702|Kevin Aherne-Evans]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9462
| [[Ficheru:Kevin Ellis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6396226|Kevin Ellis]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9463
| [[Ficheru:Kevin Gall York City v. Ebbsfleet United 14-11-09.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6396343|Kevin Gall]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9464
|
| ''[[:d:Q6396787|Kevin Lloyd]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 9465
|
| ''[[:d:Q6397382|Kevin Rogers]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9466
|
| ''[[:d:Q6398588|Kezia Burrows]]''
| actriz británica
|
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9467
|
| ''[[:d:Q6404453|Kid Chaos]]''
| músicu galés
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9468
|
| ''[[:d:Q6405352|Kieran Crawford]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9469
| [[Ficheru:European Kira GEIL Tobias EISENBAUER.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6414752|Kira Geil]]''
| baillarina sobre xelu galesa
| 1985
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9470
| [[Ficheru:Kirby Myhill.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6414951|Kirby Myhill]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 9471
|
| ''[[:d:Q6416168|Kirsty Jones]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 9472
|
| ''[[:d:Q6437879|Kristian Bell]]''
| xugador de críquet galés
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9473
|
| ''[[:d:Q6437885|Kristian Dacey]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9474
|
| ''[[:d:Q6437967|Kristian O'Leary]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9475
|
| ''[[:d:Q6437973|Kristian Phillips]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9476
|
| ''[[:d:Q6446940|Kurt Nogan]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9477
| [[Ficheru:Kyle Letheren 2017-03-04 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6451266|Kyle Letheren]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9478
|
| ''[[:d:Q6451479|Kyle Tudge]]''
| xugador de críquet galés
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9479
| [[Ficheru:Kyron Duke - Our Greatest Team Parade (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6452565|Kyron Duke]]''
|
| 1992
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9480
| [[Ficheru:LauraEvans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6498889|Laura Evans]]''
| actriz galesa
| 1982
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9481
|
| ''[[:d:Q6500336|Lauren Phillips]]''
|
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9482
|
| ''[[:d:Q6503979|Lawrence Davies]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9483
|
| ''[[:d:Q6504240|Lawrence Jones]]''
| empresariu galés
| 1968
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 9484
|
| ''[[:d:Q6513002|Lee Baddeley]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9485
|
| ''[[:d:Q6513047|Lee Beach]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9486
| [[Ficheru:Lee Fowler 07-04-12.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6513621|Lee Fowler]]''
| futbolista británicu (1983-)
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9487
|
| ''[[:d:Q6514132|Lee Jarman]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9488
|
| ''[[:d:Q6514139|Lee Jenkins]]''
|
| 1979
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9489
|
| ''[[:d:Q6514183|Lee Jones]]''
| futbolista británicu (1970-)
| 1970
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9490
|
| ''[[:d:Q6514659|Lee Nogan]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9491
|
| ''[[:d:Q6514721|Lee Phillips]]''
|
| 1979
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9492
|
| ''[[:d:Q6514744|Lee Powell]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 9493
| [[Ficheru:Lee Selby 2015 (cropped).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6514983|Lee Selby]]''
| boxeador galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9494
| [[Ficheru:Lee Williams Celtic Crusaders.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6515526|Lee Williams]]''
| xugador de lliga de rugbi australianu
| 1988
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9495
|
| ''[[:d:Q6515531|Lee Williams]]''
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 9496
|
| ''[[:d:Q6519569|Leigh Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1976
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9497
|
| ''[[:d:Q6519628|Leigh Loveday]]''
| escritor de videoxuegu galés
| 1973
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9498
| [[Ficheru:Leighton Andrews.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6519732|Leighton Andrews]]''
| políticu galés
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9499
|
| ''[[:d:Q6519760|Leighton Hodges]]''
|
| 1975
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 9500
|
| ''[[:d:Q6523015|Lenny Woodard]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9501
|
| ''[[:d:Q6524712|Leon Jeanne]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9502
|
| ''[[:d:Q6530036|Les Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9503
| [[Ficheru:Cmglee Cambridge graduation Leszek Borysiewicz.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6532137|Leszek Borysiewicz]]''
| inmunólogu galés
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9504
|
| ''[[:d:Q6536535|Lewis Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9505
|
| ''[[:d:Q6536889|Lewis Mills]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9506
| [[Ficheru:Lewis Reece.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536998|Lewis Reece]]''
|
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9507
|
| ''[[:d:Q6538148|Leyton Maxwell]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9508
|
| ''[[:d:Q6539548|Liam Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1986
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 9509
| [[Ficheru:Liam Williams 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6539846|Liam Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9510
|
| ''[[:d:Q6548532|Lily Matthews]]''
| ciclista británica
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9511
| [[Ficheru:Lindsay Whittle MS AS (54876759279) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6552839|Lindsay Whittle]]''
| políticu galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9512
|
| ''[[:d:Q6557938|Lisa Diveney]]''
| actriz galesa
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9513
|
| ''[[:d:Q6558184|Lisa Lee Dark]]''
|
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9514
| [[Ficheru:Hayley jones stage two womens tour 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6572944|Hayley Jones]]''
| ciclista británica
| 1995
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9515
| [[Ficheru:Shooter - Movie premiere (439610088) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6660144|Liz Fuller]]''
|
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9516
|
| ''[[:d:Q6660196|Liz Johnson]]''
| nadadora galesa
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9517
|
| ''[[:d:Q6662082|Llewellyn Treharne]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9518
|
| ''[[:d:Q6662167|Llion Iwan]]''
| escritor galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9519
|
| ''[[:d:Q6662169|Llinor ap Gwynedd]]''
| actriz británica
| 1974
|
| ''[[:d:Q3460580|Crymych]]''
|-
| style='text-align:right'| 9520
| [[Ficheru:Ospreys - Warm-up - 2012-12-08 - 24.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662689|Lloyd Peers]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9521
| [[Ficheru:Lloyd White Crusaders.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662812|Lloyd White]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9522
|
| ''[[:d:Q6685709|Lou Reed]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9523
|
| ''[[:d:Q6694820|Lu Corfield]]''
| actriz británica
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9524
|
| ''[[:d:Q6701976|Luke Ford]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9525
| [[Ficheru:Luke Hamilton.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6702019|Luke Hamilton]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 9526
|
| ''[[:d:Q6708312|Lyn Davies]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9527
|
| ''[[:d:Q6708332|Lyn Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1964
|
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9528
|
| ''[[:d:Q6708718|Lyndon Bateman]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1979
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9529
|
| ''[[:d:Q6708735|Lyndon Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1976
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9530
| [[Ficheru:Warrant Officer Lindsey Morgan (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6708773|Lyndsay Hugh Morgan]]''
|
| 2000
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9531
|
| ''[[:d:Q6708943|Lynn Bowles]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9532
| [[Ficheru:Lynn Howells 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6709072|Lynn Howells]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9533
| [[Ficheru:Lynne Neagle official portrait 2021 (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6709399|Lynne Neagle]]''
| política galesa
| 1968
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9534
| [[Ficheru:Macauley Cook.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6722772|Macauley Cook]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 9535
|
| ''[[:d:Q6740639|Mal Pope]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9536
|
| ''[[:d:Q6742263|Malcolm Dacey]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9537
|
| ''[[:d:Q6742298|Malcolm Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1939
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9538
| [[Ficheru:Malcolm Johnson - WSIS Forum 2018 (28097516059) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6742407|Malcolm Johnson]]''
| funcionariu galés
| 1947
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 9539
|
| ''[[:d:Q6742541|Malcolm Page]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q6423716|Knucklas]]''
|-
| style='text-align:right'| 9540
| [[Ficheru:Mali Harries in 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6743287|Mali Harries]]''
| actriz galesa
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9541
|
| ''[[:d:Q6755417|Marc Breeze]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9542
|
| ''[[:d:Q6755651|Marc Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9543
|
| ''[[:d:Q6755915|Marc Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9544
|
| ''[[:d:Q6755964|Marc Williams]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 9545
|
| ''[[:d:Q6758141|Marcus Ebdon]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9546
|
| ''[[:d:Q6766497|Mark Aizlewood]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9547
| [[Ficheru:A portrait of Mark Bowden by Raphaël Neal, London 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6766803|Mark Bowden]]''
| compositor británicu
| 1979
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9548
| [[Ficheru:Mark Brake.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6766824|Mark Brake]]''
| científicu galés
| 1958
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 9549
|
| ''[[:d:Q6767108|Mark Colbourne]]''
|
| 1969
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9550
|
| ''[[:d:Q6767282|Mark Davies]]''
|
| 1969
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9551
|
| ''[[:d:Q6767281|Mark Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1959
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9552
| [[Ficheru:Mark Davies Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6767286|Mark Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1958
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9553
| [[Ficheru:Mark Drakeford (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6767407|Mark Drakeford]]''
| políticu galés
| 1954
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 9554
|
| ''[[:d:Q6767505|Mark Elliott]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9555
|
| ''[[:d:Q6767547|Mark Evans]]''
| actor galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9556
|
| ''[[:d:Q6768134|Mark Hughes]]''
| futbolista galés (1962-)
| 1962
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9557
|
| ''[[:d:Q6768278|Mark Jones]]''
| pilotu de motociclismu galés
| 1979
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9558
|
| ''[[:d:Q6768280|Mark Jones]]''
| futbolista británicu (1984-)
| 1984
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9559
|
| ''[[:d:Q6768584|Mark Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9560
|
| ''[[:d:Q6768819|Mark McJennett]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1954
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9561
|
| ''[[:d:Q6769161|Mark Parry]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9562
|
| ''[[:d:Q6769232|Mark Peters]]''
| futbolista galés
| 1972
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9563
|
| ''[[:d:Q6769267|Mark Pilkington]]''
| golfista galés
| 1978
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9564
|
| ''[[:d:Q6769338|Mark Pritchard]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9565
|
| ''[[:d:Q6769569|Mark Salmon]]''
| xugador de dardos galés
| 1963
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9566
|
| ''[[:d:Q6769646|Mark Sconce]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9567
| [[Ficheru:Mark Serwotka 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6769678|Mark Serwotka]]''
| sindicalista galés
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9568
|
| ''[[:d:Q6769814|Mark Stacey]]''
|
| 1964
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9569
|
| ''[[:d:Q6770200|Mark Wallace]]''
| xugador de críquet galés
| 1981
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9570
|
| ''[[:d:Q6770218|Mark Walton]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9571
|
| ''[[:d:Q6770423|Mark Wool]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1990
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9572
|
| ''[[:d:Q6770449|Mark Wyatt]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1957
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 9573
| [[Ficheru:Martin Harley performing at Bromley blues club.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6775622|Martin Harley]]''
| cantautor galés
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9574
|
| ''[[:d:Q6775799|Martin Jarvis]]''
|
| 1951
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 9575
|
| ''[[:d:Q6776739|Martin Thomas]]''
| futbolista británicu (1959-)
| 1959
|
| ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9576
| [[Ficheru:Martyn Ashton (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6777595|Martyn Ashton]]''
| ciclista galés
| 1974
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9577
|
| ''[[:d:Q6777631|Martyn Giles]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9578
|
| ''[[:d:Q6777642|Martyn Jones]]''
| políticu galés
| 1947
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9579
| [[Ficheru:Martyn Joseph.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6777647|Martyn Joseph]]''
| compositor de cantares galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9580
| [[Ficheru:Martyn Jones 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6777644|Martyn Jones]]''
| pintor galés
| 1955
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9581
| [[Ficheru:Martyn Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6777655|Martyn Lewis]]''
| periodista galés
| 1945
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9582
| [[Ficheru:Martyn Margetson in 2008.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6777659|Martyn Margetson]]''
| futbolista británicu
| 1971
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9583
|
| ''[[:d:Q6777660|Martyn Madden]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9584
|
| ''[[:d:Q6777683|Martyn Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9585
|
| ''[[:d:Q6777681|Martyn Sprague]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 9586
|
| ''[[:d:Q6777688|Martyn Woodroffe]]''
| nadador británicu
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9587
|
| ''[[:d:Q6786991|Mathew Bevan]]''
|
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9588
| [[Ficheru:Matt Johnson 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6788852|Matt Johnson]]''
| presentador de televisión galés
| 1982
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9589
|
| ''[[:d:Q6789197|Matt Postle]]''
| ciclista galés
| 1970
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9590
|
| ''[[:d:Q6789223|Matt Rees]]''
| comediante galés
|
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9591
|
| ''[[:d:Q6790320|Matthew Collins]]''
| futbolista británicu
| 1986
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9592
|
| ''[[:d:Q6790325|Matthew Compton]]''
| xugador de críquet galés
| 1979
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9593
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120027.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6790439|Matthew Dwyer]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9594
|
| ''[[:d:Q6790586|Matthew Gravelle]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9595
|
| ''[[:d:Q6790741|Matthew Jarvis]]''
| xugador de rugbi galés
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9596
|
| ''[[:d:Q6790752|Matthew Jones]]''
|
| 1974
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9597
|
| ''[[:d:Q6790988|Matthew Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9598
|
| ''[[:d:Q6791026|Matthew Nuthall]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9599
|
| ''[[:d:Q6791076|Matthew Pewtner]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9600
|
| ''[[:d:Q6791116|Matthew Rees]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9601
|
| ''[[:d:Q6791147|Matthew Robinson]]''
| xugador de críquet galés
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9602
|
| ''[[:d:Q6791226|Matthew Silva]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q7838183|Tremorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 9603
|
| ''[[:d:Q6791328|Matthew Tipton]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9604
| [[Ficheru:Maureen Evans.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6792674|Maureen Evans]]''
| cantante galesa
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9605
| [[Ficheru:MaxWideman2000R2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6795379|Max Wideman]]''
|
| 1927
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9606
|
| ''[[:d:Q6795965|Maxine Evans]]''
|
| 1966
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9607
|
| ''[[:d:Q6802996|Me One]]''
| cantante galés
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9608
|
| ''[[:d:Q6805202|Meddy Ford]]''
| modelu galesa
| 1989
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9609
|
| ''[[:d:Q6807451|Medwyn Williams]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9610
|
| ''[[:d:Q6807980|Meg Elis]]''
|
| 1950
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9611
|
| ''[[:d:Q6810800|Mel Nurse]]''
| futbolista británicu
| 1937
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9612
|
| ''[[:d:Q6811342|Melanie Roberts]]''
| ximnasta artística galesa
| 1988
|
| [[Saltney]]
|-
| style='text-align:right'| 9613
|
| ''[[:d:Q6811374|Melanie Walters]]''
| actriz galesa
| 1962
|
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 9614
|
| ''[[:d:Q6817164|Menna Richards]]''
| periodista británica
| 1953
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9615
|
| ''[[:d:Q6819012|Meredydd Hughes]]''
| policía galés
| 2000
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9616
| [[Ficheru:Meri Huws (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6819154|Meri Huws]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 9617
|
| ''[[:d:Q6820803|Merv Hicks]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]''
|-
| style='text-align:right'| 9618
|
| ''[[:d:Q6828351|Michael Baer]]''
| xugador de críquet galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9619
|
| ''[[:d:Q6829746|Michael Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9620
|
| ''[[:d:Q6830117|Michael Elwyn]]''
|
| 1942
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9621
|
| ''[[:d:Q6830352|Michael Flynn]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9622
| [[Ficheru:Michael Gustavius Payne (2011).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6830845|Michael Gustavius Payne]]''
| pintor galés
| 1969
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9623
| [[Ficheru:Mm portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6831465|Michael J. Morgan]]''
|
| 1942
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9624
|
| ''[[:d:Q6833053|Michael Newbold]]''
| xugador de críquet galés
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9625
|
| ''[[:d:Q6833845|Michael Richards]]''
| nadador galés
| 1952<br/>1950
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9626
|
| ''[[:d:Q6834952|Michael Tremellen]]''
| xugador de críquet galés
| 1965
|
| ''[[:d:Q3403473|Pendine]]''
|-
| style='text-align:right'| 9627
| [[Ficheru:Michelle Green.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6837058|Michelle Green]]''
| futbolista británica
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9628
|
| ''[[:d:Q6838178|Mick Flynn]]''
| militar galés
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9629
|
| ''[[:d:Q6838620|Mickey Evans]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 9630
|
| ''[[:d:Q6846242|Mike Cann]]''
| xugador de críquet sudafricanu
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9631
|
| ''[[:d:Q6846612|Mike Dowler]]''
| futbolista británicu
| 1957
|
| ''[[:d:Q722585|Caldicot]]''
|-
| style='text-align:right'| 9632
|
| ''[[:d:Q6846689|Mike Elliott]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9633
| [[Ficheru:Mike Gwilym.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6847105|Mike Gwilym]]''
| actor británicu
| 1949
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9634
| [[Ficheru:Members of the Fifth Senedd (taken May 11, 2011) Members of the Fifth Senedd Mike Hedges AS MS (28170821805).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6847187|Mike Hedges]]''
| políticu galés
| 1956
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9635
|
| ''[[:d:Q6847304|Mike Hook]]''
|
| 1982
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9636
| [[Ficheru:Mike Jenkins, Welsh poet.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6847395|Mike Jenkins]]''
| poeta galés
| 1953
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9637
|
| ''[[:d:Q6847692|Mike Llewellyn]]''
| xugador de críquet galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 9638
|
| ''[[:d:Q6847868|Mike McBurney]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9639
|
| ''[[:d:Q6848187|Mike Nicholas]]''
|
| 1942
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9640
|
| ''[[:d:Q6848254|Mike O'Shea]]''
| xugador de críquet galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9641
|
| ''[[:d:Q6848353|Mike Pearson]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9642
|
| ''[[:d:Q6848419|Mike Poole]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9643
|
| ''[[:d:Q6848445|Mike Powell]]''
| xugador de críquet galés
| 1977
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9644
|
| ''[[:d:Q6848516|Mike Rayer]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9645
|
| ''[[:d:Q6849180|Mike Voyle]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1978
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9646
|
| ''[[:d:Q6849198|Mike Walker]]''
| tenista galés
| 1966
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9647
|
| ''[[:d:Q6849279|Mike Williams]]''
| futbolista británicu (1965-)
| 1965
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 9648
|
| ''[[:d:Q6849282|Mike Williams]]''
| futbolista británicu (1986-)
| 1986
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 9649
|
| ''[[:d:Q6849355|Mike Young]]''
| empresariu galés
| 1945
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9650
|
| ''[[:d:Q6865038|Mini Grey]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9651
|
| ''[[:d:Q6911577|Morgan Allen]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9652
|
| ''[[:d:Q6962803|Nancy Lee]]''
| novelista canadiana
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9653
|
| ''[[:d:Q6968475|Natasha Marsh]]''
|
| 1975
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 9654
|
| ''[[:d:Q6968486|Natasha Perdue]]''
| llevantadora de peses galesa
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9655
|
| ''[[:d:Q6968912|Nathan Blake]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9656
|
| ''[[:d:Q6968916|Nathan Bonner-Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1978
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9657
|
| ''[[:d:Q6968940|Nathan Buck]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9658
|
| ''[[:d:Q6968941|Nathan Budgett]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9659
|
| ''[[:d:Q6968996|Nathan Craig]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 9660
|
| ''[[:d:Q6969374|Nathan Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1976
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9661
| [[Ficheru:NathanWyburn-inStudio-C.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6969436|Nathan Wyburn]]''
| artista galés
| 1989
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 9662
| [[Ficheru:Jarvis, Nathaniel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6969699|Nathaniel Jarvis]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9663
|
| ''[[:d:Q6983198|Naz Ball]]''
|
| 1962
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 9664
|
| ''[[:d:Q6988305|Neil Boobyer]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9665
|
| ''[[:d:Q6988465|Neil Davies]]''
|
| 1980
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9666
|
| ''[[:d:Q6988618|Neil Gibson]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9667
|
| ''[[:d:Q6988674|Neil Haddock]]''
| boxeador galés
| 1964
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9668
|
| ''[[:d:Q6989128|Neil Patel]]''
| diseñador galés
| 1964
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9669
|
| ''[[:d:Q6989319|Neil Slatter]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9670
| [[Ficheru:Nerys Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6997045|Nerys Evans]]''
| política galesa
| 1980
|
| ''[[:d:Q6661421|Llangain]]''
|-
| style='text-align:right'| 9671
|
| ''[[:d:Q7004817|Neville Powell]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 9672
|
| ''[[:d:Q7023480|Nia Caron]]''
| actriz británica
| 1959
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 9673
| [[Ficheru:OIFF 2015-07-17 143447 - Nia Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7023504|Nia Roberts]]''
| actriz galesa
| 1972
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 9674
|
| ''[[:d:Q7024261|Nic Cudd]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9675
| [[Ficheru:Nic Parry Tachwedd 2014.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7024310|Nic Parry]]''
|
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9676
|
| ''[[:d:Q7025678|Nicholas Jones]]''
|
| 1942
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9677
|
| ''[[:d:Q7027072|Nick Ellis]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9678
|
| ''[[:d:Q7027121|Nick Fletcher]]''
|
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9679
|
| ''[[:d:Q7027494|Nick Macleod]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9680
| [[Ficheru:Nick Ramsay 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7027777|Nick Ramsay]]''
| políticu galés
| 1975
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 9681
|
| ''[[:d:Q7028008|Nick Swetman]]''
| xugador de críquet galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9682
|
| ''[[:d:Q7028665|Nicky Piper]]''
| boxeador galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9683
|
| ''[[:d:Q7032258|Nigel Boulton]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9684
|
| ''[[:d:Q7032329|Nigel Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9685
|
| ''[[:d:Q7032604|Nigel Pulsford]]''
| músicu galés
| 1963
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9686
|
| ''[[:d:Q7032608|Nigel Rees]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9687
|
| ''[[:d:Q7032660|Nigel Stevenson]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9688
|
| ''[[:d:Q7032689|Nigel Vaughan]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 9689
| [[Ficheru:Noel Performing 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7047187|Noel Richards]]''
| escritor d'himnos galés
| 1955
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 9690
|
| ''[[:d:Q7047219|Noel Sullivan]]''
| cantante galés
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9691
|
| ''[[:d:Q7051658|Norma Curtis]]''
| escritora galesa
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9692
|
| ''[[:d:Q7071254|Nyree Kindred]]''
| nadadora galesa
| 1980
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9693
|
| ''[[:d:Q7087625|Oliver James]]''
| xugador de críquet galés
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9694
|
| ''[[:d:Q7087790|Oliver Reynolds]]''
| poeta británicu
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9695
|
| ''[[:d:Q7087873|Oliver Thornton]]''
| actor galés
| 1979
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9696
|
| ''[[:d:Q7088315|Ollie Burton]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 9697
|
| ''[[:d:Q7088359|Ollie Olds]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9698
|
| ''[[:d:Q7114239|Owain Arwel Hughes]]''
|
| 1942
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9699
| [[Ficheru:Owain Fôn Williams playing for Wales vs Austria 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114242|Owain Fôn Williams]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 9700
|
| ''[[:d:Q7114245|Owain Hopkins]]''
| xugador de críquet galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9701
|
| ''[[:d:Q7114249|Owain Warlow]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9702
| [[Ficheru:Owen Edwards & Louise Walden GBR.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114467|Owen Edwards]]''
| baillarín sobre xelu galés
| 1987
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9703
|
| ''[[:d:Q7114472|Owen Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9704
|
| ''[[:d:Q7114580|Owen Money]]''
| cantante británicu
| 1947
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9705
|
| ''[[:d:Q7114598|Owen Phillips]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9706
|
| ''[[:d:Q7114657|Owen Thomas]]''
| xugador de dardos galés
| 1953
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9707
|
| ''[[:d:Q7114698|Owen Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9708
|
| ''[[:d:Q7114699|Owen Williams]]''
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 9709
| [[Ficheru:Owen Williams 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114700|Owen Williams]]''
|
| 1992
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9710
|
| ''[[:d:Q7143662|Pat Leach]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9711
|
| ''[[:d:Q7143720|Pat McCarthy]]''
| futbolista británicu
| 1888
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9712
| [[Ficheru:Pat Mountain 11042026 (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7143810|Pat Mountain]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9713
|
| ''[[:d:Q7143923|Pat Pocock]]''
| xugador de críquet galés
| 1946
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9714
|
| ''[[:d:Q7147445|Patrick Palmer]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9715
|
| ''[[:d:Q7149015|Paul Affleck]]''
| golfista galés
| 1966
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9716
|
| ''[[:d:Q7149081|Paul Anthony]]''
|
| 1955
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9717
|
| ''[[:d:Q7149356|Paul Beynon-Davies]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9718
|
| ''[[:d:Q7149394|Paul Blackwell]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 9719
|
| ''[[:d:Q7149821|Paul Child]]''
| cantante galés
| 1969
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9720
| [[Ficheru:Paul-davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7150146|Paul Davies]]''
| políticu galés
| 1969
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9721
|
| ''[[:d:Q7150147|Paul Davies]]''
| futbolista británicu
| 1952
|
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 9722
| [[Ficheru:DAVIES Paul (GBR).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7150149|Paul Davies]]''
| tenista de mesa galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9723
|
| ''[[:d:Q7150527|Paul Esposti]]''
| ciclista galés
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9724
|
| ''[[:d:Q7150900|Paul Giles]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9725
|
| ''[[:d:Q7151019|Paul Griffiths]]''
| escritor británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9726
| [[Ficheru:Paul Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7151017|Paul Griffiths]]''
| direutor de teatru galés
| 1973
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9727
|
| ''[[:d:Q7151248|Paul Henry]]''
| poeta británicu
| 1959
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9728
|
| ''[[:d:Q7151549|Paul James Wheeler]]''
|
| 1947
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9729
|
| ''[[:d:Q7152147|Paul Maddy]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9730
| [[Ficheru:Paulmealorphoto.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7152438|Paul Mealor]]''
| compositor galés
| 1975
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9731
|
| ''[[:d:Q7153006|Paul Prendiville]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9732
|
| ''[[:d:Q7154096|Paul Turner]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 9733
|
| ''[[:d:Q7155038|Pauline Jarman]]''
| política galesa
| 1945
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 9734
| [[Ficheru:Peredur Lynch ym Mangor, Medi 2018.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7167764|Peredur Lynch]]''
|
| 1963
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9735
|
| ''[[:d:Q7172097|Pete Lee-Wilson]]''
| actor británicu
| 1960
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9736
| [[Ficheru:Pete Price at Superhero Skyfall 2018-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7172205|Pete Price]]''
| llocutor de radio británicu
| 1946
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9737
|
| ''[[:d:Q7172477|Peter Aitken]]''
| futbolista británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9738
|
| ''[[:d:Q7172726|Peter Baynham]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9739
| [[Ficheru:Pf John Briggs Nov 2018 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7173980|Peter Finch]]''
| escritor galés
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9740
|
| ''[[:d:Q7174079|Peter Fraser]]''
| fotógrafu galés
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9741
|
| ''[[:d:Q7174185|Peter Gatehouse]]''
| xugador de críquet galés
| 1936
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9742
|
| ''[[:d:Q7174237|Peter Gill]]''
| direutor de teatru galés
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9743
|
| ''[[:d:Q7174549|Peter Harris]]''
| boxeador galés
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9744
|
| ''[[:d:Q7175499|Peter Locke]]''
| xugador de dardos galés
| 1956
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9745
|
| ''[[:d:Q7175943|Peter Moore]]''
| criminal británicu
| 1940
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''<br/>[[Saint Helens (Merseyside)|Saint Helens]]
|-
| style='text-align:right'| 9746
|
| ''[[:d:Q7176193|Peter O'Sullivan]]''
| futbolista británicu
| 1951
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 9747
|
| ''[[:d:Q7176450|Peter Price]]''
|
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9748
|
| ''[[:d:Q7176554|Peter Rees]]''
| futbolista británicu
| 1932
|
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9749
|
| ''[[:d:Q7176583|Peter Richards]]''
| fotógrafu británicu
| 1970
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9750
|
| ''[[:d:Q7176643|Peter Rodrigues]]''
| futbolista británicu
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9751
|
| ''[[:d:Q7176685|Peter Rowe]]''
|
| 1947
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9752
|
| ''[[:d:Q7176768|Peter Sanders]]''
| futbolista británicu
| 1942
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9753
|
| ''[[:d:Q7176791|Peter Sayer]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9754
|
| ''[[:d:Q7176927|Peter Shreeves]]''
| futbolista británicu
| 1940
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9755
|
| ''[[:d:Q7176932|Peter Sidoli]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9756
|
| ''[[:d:Q7176999|Peter Smith]]''
| futbolista británicu (1978-)
| 1978
|
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9757
|
| ''[[:d:Q7177126|Peter Stimpson]]''
| xugador de críquet galés
| 1947
|
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 9758
|
| ''[[:d:Q7177186|Peter Sunman]]''
| profesor de música australianu
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9759
|
| ''[[:d:Q7177481|Peter Vaughan]]''
| policía galés
| 2000
|
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 9760
|
| ''[[:d:Q7181686|Phil Bater]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9761
|
| ''[[:d:Q7181762|Phil Carradice]]''
| escritor británicu
| 1947
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9762
|
| ''[[:d:Q7181840|Phil Dollman]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9763
|
| ''[[:d:Q7181880|Phil Evans]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9764
|
| ''[[:d:Q7181889|Phil Ford]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9765
|
| ''[[:d:Q7181976|Phil Harrington]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9766
|
| ''[[:d:Q7182004|Phil Hill]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9767
|
| ''[[:d:Q7182043|Phil John]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9768
| [[Ficheru:Phil Morris speedway rider.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7182197|Phil Morris]]''
|
| 1975
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9769
|
| ''[[:d:Q7182228|Phil North]]''
| xugador de críquet británicu
| 1965
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9770
|
| ''[[:d:Q7182292|Phil Price]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9771
|
| ''[[:d:Q7182339|Phil Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9772
|
| ''[[:d:Q7182507|Phil Vance]]''
|
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9773
|
| ''[[:d:Q7182554|Phil Williams]]''
|
| 1963
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9774
| [[Ficheru:Professor Philip Conrad Donoghue FRS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7183455|Philip Donoghue]]''
| paleontólogu galés
| 1971
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 9775
|
| ''[[:d:Q7183607|Philip George]]''
| xugador de críquet galés
| 1978
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9776
|
| ''[[:d:Q7184059|Philip McGough]]''
| actor británicu
|
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 9777
|
| ''[[:d:Q7184104|Philip Morgan]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9778
| [[Ficheru:Philip Palmer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7184189|Philip Palmer]]''
|
| 1960
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9779
|
| ''[[:d:Q7184201|Philip Pedlar]]''
| futbolista británicu
| 1899
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9780
|
| ''[[:d:Q7184350|Philip Sayce]]''
| guitarrista canadianu
| 1976
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9781
|
| ''[[:d:Q7185718|Phillip Joll]]''
|
| 1954
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9782
|
| ''[[:d:Q7228390|Ponty Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9783
|
| ''[[:d:Q7228389|Ponty Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9784
|
| ''[[:d:Q7253279|Prys Morgan]]''
|
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9785
|
| ''[[:d:Q7279095|Rachael Solomon]]''
| llocutora británica
| 1974
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9786
|
| ''[[:d:Q7286596|Rakesh Aggarwal]]''
| empresariu galés
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9787
|
| ''[[:d:Q7293962|Raphael Gray]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9788
|
| ''[[:d:Q7297200|Ray Bishop]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 9789
|
| ''[[:d:Q7297551|Ray Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1931
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9790
|
| ''[[:d:Q7297994|Ray Pulis]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9791
| [[Ficheru:Ray williams weightlifter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7298301|Ray Williams]]''
| llevantador de peses galés
| 1959
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 9792
|
| ''[[:d:Q7298964|Raymond Llewellyn]]''
| actor británicu
| 1928
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9793
|
| ''[[:d:Q7299231|Raymond Wilkins]]''
|
| 1950
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9794
|
| ''[[:d:Q7301732|Rebecca Evans]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9795
| [[Ficheru:Rebecca Evans AM (27555062324) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7301733|Rebecca Evans]]''
| política galesa
| 1976
|
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9796
|
| ''[[:d:Q7301790|Rebecca John]]''
| periodista británica
| 1970
|
| ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9797
|
| ''[[:d:Q7301813|Rebecca Llewellyn]]''
| tenista galesa
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9798
|
| ''[[:d:Q7306428|Redvern Edmunds]]''
| futbolista británicu
| 1943
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9799
|
| ''[[:d:Q7306970|Rees Richards]]''
|
| 1886
|
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9800
|
| ''[[:d:Q7307801|Reg Hunter]]''
| futbolista británicu
| 1938
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 9801
|
| ''[[:d:Q7308736|Reginald Hathway]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1907
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9802
|
| ''[[:d:Q7308776|Reginald Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9803
|
| ''[[:d:Q7308794|Reginald Lloyd]]''
|
| 1917
|
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 9804
|
| ''[[:d:Q7320502|Rhian Davies]]''
| futbolista australiana
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9805
|
| ''[[:d:Q7320507|Rhian Samuel]]''
| compositora británica
| 1944
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9806
|
| ''[[:d:Q7320505|Rhian Pugh]]''
| ximnasta artística galesa
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9807
|
| ''[[:d:Q7320519|Rhidian Brook]]''
| guionista británicu
| 1964
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 9808
|
| ''[[:d:Q7320717|Rhisiart ap Rhys]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]''
|-
| style='text-align:right'| 9809
| [[Ficheru:Rhod Gilbert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7320826|Rhod Gilbert]]''
|
| 1968
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9810
|
| ''[[:d:Q7321238|Rhodri Evans]]''
| xugador de críquet galés
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9811
| [[Ficheru:Rhodri glyn thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321239|Rhodri Glyn Thomas]]''
| políticu británicu
| 1953
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9812
|
| ''[[:d:Q7321237|Rhodri Davies]]''
|
| 1971
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9813
|
| ''[[:d:Q7321243|Rhodri Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9814
| [[Ficheru:CDF Glos Dragons 09 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321241|Rhodri Gomer-Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9815
|
| ''[[:d:Q7321247|Rhodri Owen]]''
| periodista galés
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9816
|
| ''[[:d:Q7321244|Rhodri McAtee]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9817
|
| ''[[:d:Q7321251|Rhodri Williams]]''
|
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9818
| [[Ficheru:Rhodri Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321249|Rhodri Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9819
|
| ''[[:d:Q7321762|Rhys Brydydd]]''
| poeta británicu
|
|
| ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 9820
|
| ''[[:d:Q7321763|Rhys Buckley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9821
| [[Ficheru:Rhys Gill 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321779|Rhys Gill]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1986
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9822
| [[Ficheru:RhysEvans0811.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321776|Rhys Evans]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9823
|
| ''[[:d:Q7321794|Rhys Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 9824
|
| ''[[:d:Q7321793|Rhys Hughes]]''
| escritor de ciencia ficción galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9825
|
| ''[[:d:Q7321799|Rhys Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9826
| [[Ficheru:Rhys Jones - Great Britain Paralympic sprinter 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321797|Rhys Jones]]''
| atleta galés
| 1994
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 9827
| [[Ficheru:Rhys Meirion 2011 llai.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321814|Rhys Meirion]]''
| cantante d'ópera galés
| 1966
|
| ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9828
| [[Ficheru:Rhys Patchell 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321829|Rhys Patchell]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q6661223|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 9829
|
| ''[[:d:Q7321834|Rhys Rees]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9830
|
| ''[[:d:Q7321838|Rhys Shellard]]''
|
| 1985
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9831
| [[Ficheru:Rhys Williams Warrington.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321847|Rhys Williams]]''
| xugador de lliga de rugbi australianu
| 1989
|
| ''[[:d:Q2364012|Mynydd Isa]]''
|-
| style='text-align:right'| 9832
| [[Ficheru:Rhys Webb. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321844|Rhys Webb]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9833
|
| ''[[:d:Q7321850|Rhys Wilmot]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9834
|
| ''[[:d:Q7321848|Rhys Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9835
|
| ''[[:d:Q7321849|Rhys Williams]]''
|
| 1990
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9836
|
| ''[[:d:Q7322910|Riccardo Gabbiadini]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9837
| [[Ficheru:Carwardine july2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7324655|Richard Carwardine]]''
|
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9838
| [[Ficheru:Richard Edwards, former Labour AM.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325461|Richard Edwards]]''
| políticu galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9839
|
| ''[[:d:Q7325548|Richard Evans]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9840
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120089.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325812|Richard Fussell]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9841
|
| ''[[:d:Q7326022|Richard Grant]]''
| xugador de críquet galés
| 1984
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9842
| [[Ficheru:RGwyn 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7326127|Richard Gwyn]]''
| escritor británicu
| 1956
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9843
|
| ''[[:d:Q7326205|Richard Haig]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9844
|
| ''[[:d:Q7326280|Richard Harrington]]''
| actor galés
| 1975
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9845
| [[Ficheru:Richard James at the ICA - 3315264865.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7326809|Richard James]]''
|
| 1975
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9846
|
| ''[[:d:Q7326900|Richard Johnson]]''
| golfista galés
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9847
|
| ''[[:d:Q7326904|Richard Johnson]]''
|
| 1985
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9848
|
| ''[[:d:Q7327041|Richard Kelly]]''
|
| 1987
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9849
|
| ''[[:d:Q7327515|Richard Lynch]]''
| actor galés
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9850
|
| ''[[:d:Q7327965|Richard Mustoe]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9851
|
| ''[[:d:Q7327975|Richard Mylan]]''
| actor galés
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9852
|
| ''[[:d:Q7328258|Richard Page]]''
| políticu galés
| 1941
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9853
|
| ''[[:d:Q7328490|Richard Powell]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9854
|
| ''[[:d:Q7329060|Richard Singleton]]''
| pilotu de carreres galés
| 1988
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9855
|
| ''[[:d:Q7329076|Richard Skone]]''
| xugador de críquet galés
| 1974
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9856
|
| ''[[:d:Q7329117|Richard Smith]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1973
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9857
|
| ''[[:d:Q7329960|Richard Wiegold]]''
|
| 1967
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9858
|
| ''[[:d:Q7330502|Richie Gendall]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9859
|
| ''[[:d:Q7330545|Richie Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9860
|
| ''[[:d:Q7330560|Richie Pugh]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9861
|
| ''[[:d:Q7330564|Richie Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9862
|
| ''[[:d:Q7330585|Richie Thomas]]''
| xugador de críquet galés
| 1942
|
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 9863
|
| ''[[:d:Q7331266|Rick Brookes]]''
| humorista gráficu galés
| 1948
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9864
|
| ''[[:d:Q7332065|Ricky Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q319672|Aberporth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9865
|
| ''[[:d:Q7339945|Rob Appleyard]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1972
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9866
|
| ''[[:d:Q7340065|Rob Davies]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9867
|
| ''[[:d:Q7340119|Rob Evans]]''
| dramaturgu británicu
| 1978
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9868
|
| ''[[:d:Q7340132|Rob Folland]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9869
|
| ''[[:d:Q7340204|Rob Higgitt]]''
|
| 1981
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9870
|
| ''[[:d:Q7340357|Rob McCusker]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9871
|
| ''[[:d:Q7340465|Rob Piercy]]''
|
| 1949<br/>1946
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9872
|
| ''[[:d:Q7340978|Robbie Regan]]''
| boxeador galés
| 1968
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9873
|
| ''[[:d:Q7342978|Robert Clift]]''
| xugador de ḥoquei galés
| 1962
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9874
|
| ''[[:d:Q7343424|Robert Davies]]''
|
| 1861
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9875
|
| ''[[:d:Q7343425|Robert Davies]]''
|
| 1863
|
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 9876
|
| ''[[:d:Q7343672|Robert Duffy]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9877
|
| ''[[:d:Q7344030|Robert Ellis]]''
|
| 1956
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9878
|
| ''[[:d:Q7344461|Robert Fountain]]''
| escritor británicu
| 1969
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9879
|
| ''[[:d:Q7345014|Robert Gwilym]]''
| actor galés
| 1956
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9880
|
| ''[[:d:Q7345142|Robert Hadley]]''
| xugador de críquet galés
| 1951
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9881
|
| ''[[:d:Q7345683|Robert Hughes]]''
| xugador de dardos galés
| 1966
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9882
| [[Ficheru:Robert Huw Morgan Stanford October 2019 001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7345746|Robert Huw Morgan]]''
| músicu estauxunidense
| 1967
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9883
|
| ''[[:d:Q7346880|Robert Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9884
| [[Ficheru:Robert Minhinnick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7347710|Robert Minhinnick]]''
| poeta británicu
| 1952
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9885
|
| ''[[:d:Q7347796|Robert Morgan]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9886
|
| ''[[:d:Q7348762|Robert Paterson]]''
|
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9887
|
| ''[[:d:Q7348841|Robert Perkins]]''
|
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9888
|
| ''[[:d:Q7349052|Robert Prosser]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 9889
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Lisvane crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7349356|Robert Rogers]]''
| funcionariu británicu
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9890
|
| ''[[:d:Q7349408|Robert Rowthorn]]''
| economista galés
| 1939
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9891
|
| ''[[:d:Q7352623|Robin Llywelyn]]''
| escritor británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9892
|
| ''[[:d:Q7352873|Robin Williams]]''
| entrenador de remu británicu
| 1959
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9893
|
| ''[[:d:Q7356255|Rod Jones]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q7320728|Rhiwderin]]''
|-
| style='text-align:right'| 9894
|
| ''[[:d:Q7356492|Roddy Llewellyn]]''
| horticultor británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 9895
|
| ''[[:d:Q7356724|Rodger Gifford]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 9896
|
| ''[[:d:Q7358079|Roger Davis]]''
| xugador de críquet británicu
| 1946
|
| ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 9897
|
| ''[[:d:Q7358254|Roger Green]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9898
|
| ''[[:d:Q7358800|Roger Pratt]]''
| ciclista británicu
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9899
|
| ''[[:d:Q7358860|Roger Royle]]''
| presentador de televisión galés
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9900
|
| ''[[:d:Q7364707|Ronald Burge]]''
|
| 1932
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9901
|
| ''[[:d:Q7364983|Ronald James]]''
|
| 1938
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9902
|
| ''[[:d:Q7366940|Rory Pitman]]''
|
| 1989
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9903
|
| ''[[:d:Q7366962|Rory Watts-Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 9904
|
| ''[[:d:Q7368928|Rosie Thomas]]''
| novelista galesa
| 1947
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 9905
|
| ''[[:d:Q7369277|Ross Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q17317956|Trinant]]''
|-
| style='text-align:right'| 9906
|
| ''[[:d:Q7369288|Ross Divorty]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9907
| [[Ficheru:Ross Jamison.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7369430|Ross Jamison]]''
| pilotu de carreres chinu
| 1990
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9908
|
| ''[[:d:Q7369438|Ross Johnson]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9909
|
| ''[[:d:Q7369441|Ross Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9910
|
| ''[[:d:Q7369602|Ross Reid]]''
| ciclista británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q6661600|Llanharry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9911
|
| ''[[:d:Q7369697|Ross Wardle]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9912
|
| ''[[:d:Q7369797|Rosser Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1867
|
| ''[[:d:Q5197228|Cwmbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 9913
|
| ''[[:d:Q7372175|Rowland Phillips]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 9914
|
| ''[[:d:Q7372572|Roy Bergiers]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1950
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9915
|
| ''[[:d:Q7373056|Roy Lambert]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9916
| [[Ficheru:RoyNobleAberdareBlog.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7373216|Roy Noble]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 9917
|
| ''[[:d:Q7375253|Royston Evans]]''
| futbolista británicu
| 1939
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 9918
| [[Ficheru:Russell George.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7381514|Russell George]]''
| políticu británicu
| 1974
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 9919
|
| ''[[:d:Q7381526|Russell Goodway]]''
| políticu británicu
| 1955
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9920
|
| ''[[:d:Q7381608|Russell Jones]]''
| actor británicu
| 1978
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9921
| [[Ficheru:Professor Russell Morris FRS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7381697|Russell Morris]]''
|
| 1967
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9922
| [[Ficheru:Ruth Goodman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7383015|Ruth Goodman]]''
| historiadora británica
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9923
| [[Ficheru:Ruth Jones Little Britain Gavin and Stacey.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7383058|Ruth Jones]]''
| actriz británica
| 1966
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9924
|
| ''[[:d:Q7383062|Ruth Jên]]''
|
| 1964
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9925
|
| ''[[:d:Q7384100|Ryan Green]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9926
|
| ''[[:d:Q7384121|Ryan Harford]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q7838183|Tremorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 9927
|
| ''[[:d:Q7384374|Ryan Nicholls]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9928
|
| ''[[:d:Q7384446|Ryan Prosser]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9929
|
| ''[[:d:Q7384568|Ryan Sylvester]]''
| xugador de críquet galés
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9930
|
| ''[[:d:Q7384624|Ryan Watkins]]''
| xugador de críquet galés
| 1983
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9931
| [[Ficheru:Eglwys St Fflewin Church, Llanfflewin, Mynydd Mechell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7401235|Saint Flewyn]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9932
|
| ''[[:d:Q7401288|Gelert]]''
|
| 601
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9933
|
| ''[[:d:Q7407398|Sam Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9934
|
| ''[[:d:Q7407397|Sam Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1992
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9935
|
| ''[[:d:Q7407611|Sam Hobbs]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 9936
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120025.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7407791|Sam Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9937
| [[Ficheru:Sam Parry 20250419 152653.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7408004|Sam Parry]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9938
|
| ''[[:d:Q7408265|Sam Turner]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9939
|
| ''[[:d:Q7408625|Samantha Bowen]]''
| xugadora de voleibol galesa
| 1986
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 9940
|
| ''[[:d:Q7410381|Samson Lee]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9941
| [[Ficheru:Sandy Mewies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7417378|Sandy Mewies]]''
| política galesa
| 1950
|
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 9942
| [[Ficheru:Sara Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7421612|Sara Edwards]]''
| periodista británica
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9943
|
| ''[[:d:Q7421643|Sara Gregory]]''
| actriz británica
| 1986
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 9944
| [[Ficheru:Sara Head (GBR) (6925416825).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7421653|Sara Head]]''
| tenista de mesa galesa
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9945
|
| ''[[:d:Q7422514|Sarah Lark]]''
| actriz británica
| 1983
|
| ''[[:d:Q7339915|Roath]]''
|-
| style='text-align:right'| 9946
|
| ''[[:d:Q7428669|Sawnder Sion]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9947
|
| ''[[:d:Q7435895|Scott Andrews]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 9948
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120012.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7435941|Scott Baldwin]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9949
|
| ''[[:d:Q7436380|Scott Gammer]]''
| boxeador galés
| 1976
|
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 9950
| [[Ficheru:Scott Young.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7437554|Scott Young]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9951
|
| ''[[:d:Q7441218|Sean McCarthy]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9952
|
| ''[[:d:Q7441234|Sean McGoldrick]]''
| boxeador galés
| 1991
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9953
|
| ''[[:d:Q7441342|Sean Palfrey]]''
| xugador de dardos británicu
| 1968
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9954
|
| ''[[:d:Q7441351|Sean Parrish]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9955
|
| ''[[:d:Q7459474|Seán Burke]]''
|
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9956
|
| ''[[:d:Q7488043|Shane Dix]]''
|
| 1960
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9957
|
| ''[[:d:Q7489879|Sharla Passariello]]''
| futbolista británica
| 1992
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9958
|
| ''[[:d:Q7490161|Sharon Morgan]]''
| actriz galesa
| 1949
|
| ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9959
|
| ''[[:d:Q7490820|Shaun Connor]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1975
|
| ''[[:d:Q7131674|Panteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 9960
|
| ''[[:d:Q7490884|Shaun Hopkins]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q5190499|Crynant]]''
|-
| style='text-align:right'| 9961
|
| ''[[:d:Q7493819|Shelley Rees]]''
| actriz galesa
| 1974
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9962
| [[Ficheru:Shoni (William John) Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7500411|Shoni Jones]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9963
| [[Ficheru:ShânCothi.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7506042|Shân Cothi]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q5446199|Ffarmers]]''
|-
| style='text-align:right'| 9964
| [[Ficheru:Siân Lloyd (news presenter).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7506792|Sian Lloyd]]''
|
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9965
|
| ''[[:d:Q7506799|Sian Reese-Williams]]''
| actriz galesa
| 1981
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 9966
|
| ''[[:d:Q7518575|Simon Davey]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9967
|
| ''[[:d:Q7518821|Simon Gardiner]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9968
|
| ''[[:d:Q7518852|Simon Goddard]]''
| periodista británicu
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9969
|
| ''[[:d:Q7518929|Simon Haworth]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9970
| [[Ficheru:Simon Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7519069|Simon Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1978
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 9971
|
| ''[[:d:Q7519190|Simon Lee Evans]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9972
|
| ''[[:d:Q7519203|Simon Lewis]]''
| escritor galés
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9973
|
| ''[[:d:Q7519575|Simon Price]]''
|
| 1967
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9974
| [[Ficheru:Simonvanbooy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7519948|Simon Van Booy]]''
|
| 1975
|
| [[Nueva York]]<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9975
|
| ''[[:d:Q7519973|Simon Wallace]]''
|
| 1957
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9976
| [[Ficheru:Siobhan Flynn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7525296|Siobhan Flynn]]''
| actriz galesa
| 1970
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9977
|
| ''[[:d:Q7525303|Siobhan Owen]]''
|
| 1993
|
| [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]]
|-
| style='text-align:right'| 9978
|
| ''[[:d:Q7525362|Sion Morris]]''
| xugador de críquet galés
| 1977
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9979
|
| ''[[:d:Q7525365|Sion Russell Jones]]''
| cantante británicu
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9980
|
| ''[[:d:Q7530227|Siri Neal]]''
| actriz británica
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9981
| [[Ficheru:SiwHughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7532512|Siw Hughes]]''
| actriz británica
| 1958
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9982
| [[Ficheru:Siân Lloyd (weather presenter).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7533474|Siân Lloyd]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1958
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9983
| [[Ficheru:Sophie Evans 2013 (10005216415).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7562994|Sophie Evans]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9984
| [[Ficheru:20150922 1827 W AUT WAL 3986.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7563011|Sophie Ingle]]''
| futbolista británica
| 1991
|
| ''[[:d:Q6661223|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 9985
|
| ''[[:d:Q7563068|Sophie Stanton]]''
| actriz británica
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9986
| [[Ficheru:Spencer Wilding at the Pan Premiere.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7576224|Spencer Wilding]]''
| actor galés
| 1972
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9987
|
| ''[[:d:Q7596554|Staff Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9988
| [[Ficheru:Stan Rowlands.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7597866|Stan Rowlands]]''
| futbolista británicu
| 1889
|
| ''[[:d:Q13125767|Bausley with Criggion]]''
|-
| style='text-align:right'| 9989
|
| ''[[:d:Q7599810|Stanley Mountain]]''
|
| 1909
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9990
|
| ''[[:d:Q7606146|Stefan Jenkins]]''
| xugador de críquet galés
| 1974
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9991
|
| ''[[:d:Q7606231|Stefan Pejic]]''
| comediante galés
| 1988
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9992
|
| ''[[:d:Q7606592|Steffan Cook]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9993
|
| ''[[:d:Q7606593|Steffan Cravos]]''
|
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9994
|
| ''[[:d:Q7606598|Steffan Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1974
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9995
|
| ''[[:d:Q7606597|Steffan Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9996
|
| ''[[:d:Q7606601|Steffan Rhodri]]''
| actor británicu
| 1967
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9997
| [[Ficheru:Steph davies 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7608097|Steph Davies]]''
| xugadora de críquet galesa
| 1987
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9998
|
| ''[[:d:Q7608105|Steph Reynolds]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9999
| [[Ficheru:Official portrait of Stephen Doughty MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7609085|Stephen Doughty]]''
| políticu galés
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10000
|
| ''[[:d:Q7609158|Stephen Evans]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10001
|
| ''[[:d:Q7609157|Stephen Evans]]''
| actor galés
| 1970
|
| ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10002
|
| ''[[:d:Q7610382|Stephen Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10003
| [[Ficheru:Stephen Volk.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7610762|Stephen Volk]]''
|
| 1954
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10004
|
| ''[[:d:Q7611777|Steve Alker]]''
| xugador de dardos británicu
| 1964
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10005
| [[Ficheru:Steve Andrews, promotional image.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7611798|Steve Andrews]]''
| cantante galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q5033865|Canton]]''
|-
| style='text-align:right'| 10006
|
| ''[[:d:Q7611858|Steve Balsamo]]''
|
| 1971
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10007
|
| ''[[:d:Q7611877|Steve Barry]]''
| atleta galés
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10008
|
| ''[[:d:Q7611884|Steve Barwick]]''
| xugador de críquet galés
| 1960
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10009
|
| ''[[:d:Q7611899|Steve Bayliss]]''
|
| 1960
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 10010
|
| ''[[:d:Q7612376|Steve Derrett]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10011
|
| ''[[:d:Q7612423|Steve Doyle]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10012
|
| ''[[:d:Q7612487|Steve Emery]]''
| futbolista británicu
| 1956
|
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 10013
|
| ''[[:d:Q7612568|Steve Ford]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10014
|
| ''[[:d:Q7613191|Steve Lowndes]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10015
|
| ''[[:d:Q7613188|Steve Lovell]]''
|
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10016
|
| ''[[:d:Q7613494|Steve O'Shaughnessy]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10017
|
| ''[[:d:Q7613555|Steve Parry]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1988
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10018
|
| ''[[:d:Q7613556|Steve Parry]]''
|
| 1958
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 10019
|
| ''[[:d:Q7613567|Steve Paulding]]''
| ciclista británicu
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10020
|
| ''[[:d:Q7613700|Steve Ray]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1906
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10021
|
| ''[[:d:Q7613774|Steve Robinson]]''
| boxeador galés
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10022
|
| ''[[:d:Q7613812|Steve Rowland]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10023
|
| ''[[:d:Q7613936|Steve Sims]]''
| boxeador galés
| 1958
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10024
|
| ''[[:d:Q7614093|Steve Tandy]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q7821564|Tonmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 10025
|
| ''[[:d:Q7614247|Steve Watkin]]''
| xugador de críquet galés
| 1964
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10026
|
| ''[[:d:Q7614248|Steve Watkin]]''
| futbolista británicu
| 1971
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10027
|
| ''[[:d:Q7614314|Steve Williams]]''
| futbolista británicu (1974-)
| 1974
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10028
| [[Ficheru:181117--steve williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7614316|Steve Williams]]''
| músicu galés
| 1971
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10029
|
| ''[[:d:Q7615049|Steven Meo]]''
| actor galés
| 1977
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10030
|
| ''[[:d:Q7615264|Steven Shingler]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10031
|
| ''[[:d:Q7615593|Stevie Lyle]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10032
| [[Ficheru:Stormie Mills (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7620234|Stormie Mills]]''
| pintor galés
| 1969
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 10033
|
| ''[[:d:Q7626453|Stuart Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10034
|
| ''[[:d:Q7626511|Stuart Evans]]''
|
| 1963
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10035
|
| ''[[:d:Q7626525|Stuart Ferguson]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10036
|
| ''[[:d:Q7626628|Stuart Harrison]]''
| xugador de críquet británicu
| 1951
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10037
|
| ''[[:d:Q7626870|Stuart Morgan]]''
|
| 1949
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10038
|
| ''[[:d:Q7626948|Stuart Phelps]]''
| xugador de críquet galés
| 1975
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10039
|
| ''[[:d:Q7627025|Stuart Roberts]]''
| futbolista británicu (1980-)
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10040
|
| ''[[:d:Q7634158|Sue Jones]]''
| actriz australiana
| 1901
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10041
| [[Ficheru:Suzanne Packer at the Chsiwick Book Festival (51449023075) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7650929|Suzanne Packer]]''
| actriz galesa
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10042
| [[Ficheru:Suzy Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7651414|Suzy Davies]]''
| política galesa
| 1963
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10043
|
| ''[[:d:Q7655213|Sweet Baboo]]''
| cantante galés
| 1986
|
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10044
|
| ''[[:d:Q7659702|Syd Jenkins]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10045
|
| ''[[:d:Q7660931|Sylvia Heal]]''
| política galesa
| 1942
|
| ''[[:d:Q2355142|Shotton]]''
|-
| style='text-align:right'| 10046
|
| ''[[:d:Q7678716|Tal Selley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 10047
|
| ''[[:d:Q7681592|Tammy Jones]]''
| cantante británica
| 1944
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10048
| [[Ficheru:Tanwg.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7683954|Tanwg]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10049
|
| ''[[:d:Q7686269|Tarki Micallef]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10050
|
| ''[[:d:Q7692924|Tecwyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 10051
|
| ''[[:d:Q7704135|Terry Boyle]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 10052
|
| ''[[:d:Q7704246|Terry Cooke]]''
| futbolista británicu (1962-)
| 1962
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10053
|
| ''[[:d:Q7704251|Terry Cooper]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10054
|
| ''[[:d:Q7704351|Terry Evans]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10055
|
| ''[[:d:Q7704540|Terry Hubbard]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 10056
|
| ''[[:d:Q7704747|Terry Matthews]]''
|
| 1943
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10057
| [[Ficheru:Terry Morris and Dame Shirley Bassey.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7704824|Terry Morris]]''
| fotógrafu británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10058
|
| ''[[:d:Q7705046|Terry Stephens]]''
| futbolista británicu
| 1935
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10059
| [[Ficheru:Theo Wharton 2017-08-05 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7781507|Theo Wharton]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10060
|
| ''[[:d:Q7790073|Thomas Glyn Watkin]]''
| abogáu británicu
| 1952
|
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 10061
|
| ''[[:d:Q7790335|Thomas Haffield]]''
| nadador galés
| 1988
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10062
|
| ''[[:d:Q7791847|Thomas Leyson]]''
|
| 1549
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10063
|
| ''[[:d:Q7792960|Thomas Paddison]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1883
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10064
|
| ''[[:d:Q7795299|Thomas Woods]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1890
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10065
|
| ''[[:d:Q7795382|Thomas Young]]''
|
| 1992
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10066
|
| ''[[:d:Q7795526|Thomas of Monmouth]]''
| monxu galés
| 1200
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10067
| [[Ficheru:Tim Rhys-Evans conducting at the AMIS Honor Choir 2019 in Beijing.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7804161|Tim Rhys-Evans]]''
| direutor d'orquesta británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 10068
| [[Ficheru:Timothy Everest.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7807185|Timothy Everest]]''
| diseñador de moda galés
| 1961
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10069
|
| ''[[:d:Q7811780|Toby Charles]]''
|
| 1940
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10070
| [[Ficheru:Tom Cave, 2014 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7815245|Tom Cave]]''
|
| 1991
|
| ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 10071
|
| ''[[:d:Q7815265|Tom Cheeseman]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10072
| [[Ficheru:TomCullen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7815481|Tom Cullen]]''
| actor británicu
| 1985
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10073
|
| ''[[:d:Q7815982|Tom Grabham]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10074
|
| ''[[:d:Q7816039|Tom Habberfield]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10075
|
| ''[[:d:Q7816060|Tom Hallett]]''
|
| 1939
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 10076
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120001.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7816300|Tom Isaacs]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10077
|
| ''[[:d:Q7816335|Tom John]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10078
| [[Ficheru:Tom Lockyer in action for Wales v Croatia.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7816609|Tom Lockyer]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10079
|
| ''[[:d:Q7817055|Tom Norris]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 10080
| [[Ficheru:Tom Ramasut 05042025 (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7817323|Tom Ramasut]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10081
|
| ''[[:d:Q7817387|Tom Riley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q5593460|Graig]]''
|-
| style='text-align:right'| 10082
|
| ''[[:d:Q7817808|Tom Thomas]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
|
|
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 10083
|
| ''[[:d:Q7817972|Tom Walley]]''
| futbolista británicu
| 1945
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10084
| [[Ficheru:Tom Whittaker at Malmstrom-cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7818042|Tom Whittaker]]''
| montañeru galés
| 1948
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10085
|
| ''[[:d:Q7818067|Tom Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10086
| [[Ficheru:Tommy Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7819582|Tommy Jones]]''
| futbolista británicu
| 1909
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10087
| [[Ficheru:Tommy O'Sullivan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7819760|Tommy O'Sullivan]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 10088
|
| ''[[:d:Q7821903|Tony Bird]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10089
|
| ''[[:d:Q7822067|Tony Clark]]''
| xugador de dardos galés
| 1955
|
| ''[[:d:Q5623567|Gwersyllt]]''
|-
| style='text-align:right'| 10090
|
| ''[[:d:Q7822122|Tony Cottey]]''
|
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10091
|
| ''[[:d:Q7822155|Tony Curtis]]''
|
| 1946
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10092
|
| ''[[:d:Q7822341|Tony Fisher]]''
|
| 1943
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10093
| [[Ficheru:Tony James Hereford United.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7822639|Tony James]]''
| futbolista británicu
| 1978
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10094
|
| ''[[:d:Q7823064|Tony Norman]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 10095
| [[Ficheru:Tony Pennock.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7823155|Tony Pennock]]''
| futbolista británicu
| 1971
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10096
|
| ''[[:d:Q7823245|Tony Rees]]''
|
| 1964
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10097
| [[Ficheru:Roberts, Tony.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7823281|Tony Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 10098
|
| ''[[:d:Q7823414|Tony Simmons]]''
|
| 1948
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10099
|
| ''[[:d:Q7823432|Tony Skuse]]''
| xugador de dardos galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10100
| [[Ficheru:Tracey Corderoy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7831207|Tracey Corderoy]]''
| escritora galesa
| 1965
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10101
|
| ''[[:d:Q7831231|Tracey Hinton]]''
|
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10102
|
| ''[[:d:Q7831254|Tracey Moberly]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 10103
| [[Ficheru:Hannah Mills.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7836739|Hannah Mills]]''
| patrona de barcu galesa
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10104
| [[Ficheru:Trish Law AM 2007.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7843996|Trish Law]]''
| política galesa
| 1954
|
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10105
|
| ''[[:d:Q7848821|Trystan Gravelle]]''
| actor británicu
| 1981
|
| ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10106
|
| ''[[:d:Q7851307|Tudor Parfitt]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10107
|
| ''[[:d:Q7861631|Tyrone Powell]]''
| xugador de críquet neozelandés
| 1953
|
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 10108
| [[Ficheru:Val Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7909111|Val Lloyd]]''
| política británica
| 1943
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10109
|
| ''[[:d:Q7917296|Vaughan Jones]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 10110
| [[Ficheru:HunterAllenMotttheHoople.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7921085|Verden Allen]]''
| compositor de cantares británicu
| 1944
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10111
|
| ''[[:d:Q7924902|Vic Rouse]]''
|
| 1936
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10112
|
| ''[[:d:Q7927089|Victoria Thornley]]''
| remera británica
| 1987
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10113
|
| ''[[:d:Q7970188|Warren Feeney, Sr.]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10114
|
| ''[[:d:Q7976022|Wayne Atwood]]''
| xugador de dardos galés
| 1964
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10115
|
| ''[[:d:Q7976218|Wayne Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10116
|
| ''[[:d:Q7976374|Wayne Jones]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10117
|
| ''[[:d:Q7976416|Wayne Law]]''
| xugador de críquet galés
| 1978
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10118
|
| ''[[:d:Q7976425|Wayne Lock]]''
| xugador de dardos británicu
| 1956
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10119
|
| ''[[:d:Q7976496|Wayne Mumford]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 10120
|
| ''[[:d:Q7976534|Wayne Phillips]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10121
|
| ''[[:d:Q7976580|Wayne Russell]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10122
|
| ''[[:d:Q7976757|Wayne Warren]]''
| xugador de dardos galés
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10123
|
| ''[[:d:Q7982581|Wendy Albiston]]''
| actriz británica
| 1969
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10124
|
| ''[[:d:Q7982737|Wendy Mulford]]''
|
| 1941
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10125
| [[Ficheru:Wes Burns 2 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7983858|Wesley Burns]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10126
|
| ''[[:d:Q8002411|William Owen Roberts]]''
| escritor galés
| 1960
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10127
|
| ''[[:d:Q8002713|Will Bragg]]''
| xugador de críquet galés
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10128
|
| ''[[:d:Q8002779|Will Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10129
|
| ''[[:d:Q8002851|Will Harries]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10130
|
| ''[[:d:Q8002875|Will Hopkins]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10131
|
| ''[[:d:Q8003002|Will Owen]]''
| xugador de críquet galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10132
|
| ''[[:d:Q8003041|Will Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10133
|
| ''[[:d:Q8003141|Will Taylor]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10134
|
| ''[[:d:Q8005289|William Beck]]''
| actor galés
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10135
|
| ''[[:d:Q8007644|William Davies]]''
|
| 1916
|
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10136
|
| ''[[:d:Q8008695|William Evans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]''
|-
| style='text-align:right'| 10137
| [[Ficheru:William Graham - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8010078|William Graham]]''
| políticu galés
| 1949
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10138
|
| ''[[:d:Q8012322|William Higgins]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10139
|
| ''[[:d:Q8012598|William Howell]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1863
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10140
|
| ''[[:d:Q8015812|William Morgan]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10141
| [[Ficheru:William Powell - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017036|William Powell]]''
| políticu galés
|
|
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10142
|
| ''[[:d:Q8017511|William Rhodes]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10143
|
| ''[[:d:Q8017537|William Richards]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 10144
|
| ''[[:d:Q8017651|William Roberts]]''
|
| 1859
|
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 10145
|
| ''[[:d:Q8017653|William Roberts]]''
|
| 1863
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10146
|
| ''[[:d:Q8019294|William Thomas]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1885
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10147
|
| ''[[:d:Q8019440|William Todd-Jones]]''
| titiriteru británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10148
|
| ''[[:d:Q8021889|Willie Whitehill]]''
| xugador de críquet galés
| 1934
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10149
|
| ''[[:d:Q8026122|Winston Roddick]]''
|
| 1940
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10150
| [[Ficheru:Wyn Davies (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8040067|Wyn Davies]]''
| direutor d'orquesta galés
| 1952
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 10151
| [[Ficheru:Wyn Williams.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q8040073|Wyn Williams]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10152
|
| ''[[:d:Q8040147|Wynford Dore]]''
| empresariu galés
| 1949
|
| ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 10153
|
| ''[[:d:Q8040203|Wynne Hooper]]''
|
| 1952
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10154
| [[Ficheru:A Song In My Heart.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8040207|Wynne Evans]]''
|
| 1972
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10155
|
| ''[[:d:Q8049836|Yasmin Yusoff]]''
| participante en concursos de belleza malasia
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10156
| [[Ficheru:Zoe Lyons Cigar Wink High Res.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8073285|Zoe Lyons]]''
| comedianta británica
| 1971
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10157
|
| ''[[:d:Q8451565|Robert Wade]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10158
|
| ''[[:d:Q8784090|Nathan Craze]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1986
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10159
| [[Ficheru:L.Ryees DBay.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q9218440|Lyndon Rees]]''
|
| 1939
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10160
|
| ''[[:d:Q9371662|Wayne Cegielski]]''
| futbolista británicu
| 1956
|
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 10161
|
| ''[[:d:Q10314880|Kyle Redmond-Jones]]''
| actor británicu
| 1986
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10162
|
| ''[[:d:Q10379452|Lee Jones]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10163
| [[Ficheru:Nathan Jones (Welsh footballer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10387537|Nathan Jones]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10164
|
| ''[[:d:Q10388322|Malcolm Allen]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 10165
|
| ''[[:d:Q10392508|John Mahoney]]''
|
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10166
|
| ''[[:d:Q10396757|Neil Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10167
| [[Ficheru:Kaid Mohamed York City v. Bath City 16-10-10 1.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q10407045|Kaid Mohamed]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q5368392|Ely]]''
|-
| style='text-align:right'| 10168
|
| ''[[:d:Q10409906|Bernard Purdie]]''
|
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10169
|
| ''[[:d:Q10413935|Karl Elsey]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10170
|
| ''[[:d:Q10427199|Nigel Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10171
|
| ''[[:d:Q10428766|Jason Rowbotham]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10172
|
| ''[[:d:Q10429555|Linden Jones]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 10173
|
| ''[[:d:Q10433007|Paul Wheeler]]''
| futbolista británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10174
|
| ''[[:d:Q10441659|Richard Jones]]''
|
| 1969
|
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 10175
|
| ''[[:d:Q10455270|John Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10176
| [[Ficheru:Edward "Ted" Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10459260|Ted Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1876
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 10177
|
| ''[[:d:Q10477308|Richard Hurlin]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10178
|
| ''[[:d:Q10480632|Milly Durrant]]''
| futbolista británica
| 1985
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10179
|
| ''[[:d:Q10488853|Morrys Scott]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10180
|
| ''[[:d:Q10493312|Steve Gammon]]''
|
| 1939
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10181
|
| ''[[:d:Q10513359|Nicola Davies]]''
| futbolista británica
| 1985
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10182
|
| ''[[:d:Q10513486|Zac Evans]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 10183
| [[Ficheru:Loren Dykes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10514110|Loren Dykes]]''
| futbolista británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 10184
|
| ''[[:d:Q10514727|Wyndham Evans]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10185
| [[Ficheru:Farah, Ibrahim.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10518079|Ibrahim Farah]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10186
|
| ''[[:d:Q10521309|David Summerhayes]]''
|
| 1940
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10187
|
| ''[[:d:Q10538955|Percy Roberts]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10188
|
| ''[[:d:Q10548006|Les Jones]]''
| futbolista británicu
| 1940
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10189
|
| ''[[:d:Q10548318|Harvey Jones]]''
| futbolista británicu
| 1936
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10190
|
| ''[[:d:Q10554425|Alan Halsall]]''
|
| 1940
|
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10191
|
| ''[[:d:Q10555958|Carl Slee]]''
|
| 1947
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10192
|
| ''[[:d:Q10556877|Robert Speakman]]''
|
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10193
|
| ''[[:d:Q10556901|Micky Bloor]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10194
|
| ''[[:d:Q10965002|Gwladus ferch Senana]]''
|
| 1250
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10195
|
| ''[[:d:Q10976448|Hannah Stone]]''
| actriz británica
| 1987
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10196
|
| ''[[:d:Q11001414|Huw Garmon]]''
| actor galés
| 1966
|
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 10197
|
| ''[[:d:Q11010724|Sion Jones]]''
| ciclista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 10198
|
| ''[[:d:Q11025719|Jane Edwards]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 10199
|
| ''[[:d:Q11026121|Llŷr Williams]]''
| pianista británicu
| 1976
|
| ''[[:d:Q7165288|Pentre Bychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 10200
| [[Ficheru:Goreuon, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11155368|Tecwyn Ifan]]''
|
| 1952
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 10201
| [[Ficheru:Jonathan-Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11162843|Jonathan Morgan]]''
| políticu galés
| 1974
|
| ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 10202
| [[Ficheru:Rowenahill01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11193133|Rowena Hill]]''
|
| 1938
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10203
| [[Ficheru:Lorna Morgan.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q11351025|Lorna Morgan]]''
| modelu galesa
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10204
|
| ''[[:d:Q11833942|Rebecca Rowe]]''
| remera británica
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10205
|
| ''[[:d:Q11891034|Robert Prys-Jones]]''
| ornitólogu británicu
| 1949
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 10206
|
| ''[[:d:Q11963604|Chris Twiddy]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10207
| [[Ficheru:Joe Dunthorne 2019.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q12025739|Joe Dunthorne]]''
| escritor británicu
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10208
|
| ''[[:d:Q12162082|Darran Smith]]''
| guitarrista galés
| 1975
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10209
| [[Ficheru:Adrian Hughes by Christian Ursilva.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q12300610|Adrian Lloyd Hughes]]''
| periodista danés
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10210
|
| ''[[:d:Q12386943|Daniel ap Llosgwrn Mew]]''
|
| 1150
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10211
|
| ''[[:d:Q12390330|Gwernen ap Clyddno]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10212
|
| ''[[:d:Q12988572|Lynne Thomas]]''
| xugadora de críquet galesa
| 1939
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10213
| [[Ficheru:AledPugh2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13125438|Aled Pugh]]''
| actor galés
| 1980
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10214
| [[Ficheru:Aled Rhys Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13125439|Aled Rhys Hughes]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 10215
|
| ''[[:d:Q13125469|Alun Jones]]''
|
| 1946
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 10216
|
| ''[[:d:Q13125540|Annes Glynn]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10217
|
| ''[[:d:Q13125546|Anthony Campbell]]''
| bioquímicu galés
| 1945
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10218
|
| ''[[:d:Q13125580|Arfon Gwilym]]''
| cantante galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q13131064|Rhydymain]]''
|-
| style='text-align:right'| 10219
|
| ''[[:d:Q13125586|Arfon Wyn]]''
| cantante galés
| 1952
|
| [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]]
|-
| style='text-align:right'| 10220
|
| ''[[:d:Q13125608|Arthur Howard Williams]]''
| axedrecista británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 10221
|
| ''[[:d:Q13125609|Arthur of Bardsey]]''
|
| 1150
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10222
| [[Ficheru:Llen Natur Conference May 2017 26.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13126293|Bruce Griffiths]]''
|
| 1938
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 10223
|
| ''[[:d:Q13126878|Caryl Lewis]]''
| escritora británica
| 1978
|
| ''[[:d:Q746718|Birkenhead]]''<br/>[[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 10224
| [[Ficheru:Catrin Dafydd Bardd y Goron Awst 2018 cropped 4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13126947|Catrin Dafydd]]''
|
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10225
|
| ''[[:d:Q13127291|Crach Ffinnant]]''
|
| 1350
|
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 10226
|
| ''[[:d:Q13127762|Dafydd Benwyn]]''
|
| 1550
|
| ''[[:d:Q6661452|Llangeinor]]''
|-
| style='text-align:right'| 10227
|
| ''[[:d:Q13127765|Dafydd Alaw]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10228
|
| ''[[:d:Q13127787|Damian Walford Davies]]''
|
| 1971
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10229
|
| ''[[:d:Q13127791|Daniel Morden]]''
| escritor británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10230
|
| ''[[:d:Q13127839|Deiniolen]]''
|
| 600
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10231
|
| ''[[:d:Q13127844|Deio ab Ieuan Du]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10232
|
| ''[[:d:Q13127926|Dona]]''
| monxu galés
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10233
| [[Ficheru:Church of St Dwywe, Dyffryn Ardudwy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128004|Dwywe]]''
|
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10234
|
| ''[[:d:Q13128010|Dyfan Roberts]]''
|
| 1949
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 10235
|
| ''[[:d:Q13128017|Dyfrig Wynn Jones]]''
|
| 1977
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10236
|
| ''[[:d:Q13128080|Edward Dafydd]]''
|
| 1550
|
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10237
|
| ''[[:d:Q13128095|Efa ferch Madog]]''
|
| 1200
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 10238
|
| ''[[:d:Q13128265|Emyr Wyn]]''
|
| 1952
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10239
| [[Ficheru:The Llanynghenedl Standing Stone, Anglesey. - geograph.org.uk - 110758.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128270|Enghenedl]]''
| monxa galesa
| 600
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10240
|
| ''[[:d:Q13128575|Garry Owen]]''
|
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10241
|
| ''[[:d:Q13128587|Gary Slaymaker]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q5197224|Cwmann]]''
|-
| style='text-align:right'| 10242
| [[Ficheru:Band Trefor carol singing around the village as was traditional in the last century (1587451).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128623|Geraint Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10243
|
| ''[[:d:Q13128625|Geraint Griffiths]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 10244
|
| ''[[:d:Q13128670|Glyn Wise]]''
|
| 1988
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 10245
|
| ''[[:d:Q13128682|Golyddan Fardd]]''
| poeta galés
| 650
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10246
|
| ''[[:d:Q13128777|Gronw Ddu o Fôn]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10247
|
| ''[[:d:Q13128780|Gronw Ddu]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10248
|
| ''[[:d:Q13128795|Gruffudd ap Llywelyn Lwyd]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10249
|
| ''[[:d:Q13128796|Gruffydd Sion Pritchard]]''
|
| 1987
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 10250
|
| ''[[:d:Q13128891|Gwyn Elfyn]]''
| actor británicu
| 1960
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10251
|
| ''[[:d:Q13128896|Gwynhoedl]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10252
|
| ''[[:d:Q13128901|Gwynin]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10253
|
| ''[[:d:Q13129026|Heledd Cynwal]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1975
|
| ''[[:d:Q4898006|Bethlehem]]''
|-
| style='text-align:right'| 10254
|
| ''[[:d:Q13129028|Hywel Heilyn]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 10255
|
| ''[[:d:Q13129090|Hilma Lloyd Edwards]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10256
|
| ''[[:d:Q13129092|Hillyn]]''
|
| 1250
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 10257
|
| ''[[:d:Q13129132|Hopcyn ap Tomas]]''
|
| 1335
|
| ''[[:d:Q1767482|Ynysforgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 10258
| [[Ficheru:Huw Chiswell - 4492516889.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129190|Huw Chiswell]]''
|
| 1961
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10259
|
| ''[[:d:Q13129199|Huw Llywelyn Davies]]''
|
| 1945
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10260
| [[Ficheru:Huw Edwards (James Tamim crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129201|Huw Edwards]]''
| periodista galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10261
| [[Ficheru:Meltdown Festival Sunday Surprises Huw Stephens (41075747240).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129206|Huw Stephens]]''
| llocutor radiofónicu galés
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10262
|
| ''[[:d:Q13129204|Huw Pritchard]]''
| ciclista británicu
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10263
|
| ''[[:d:Q13129225|Ian Cottrell]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10264
|
| ''[[:d:Q13129239|Iestyn Garlick]]''
|
| 1952
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10265
|
| ''[[:d:Q13129236|Idris Caffrey]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 10266
|
| ''[[:d:Q13129240|Ifan Morgan Jones]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 10267
|
| ''[[:d:Q13129265|Iorwerth ab y Cyriog]]''
| poeta galés
| 1400
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10268
|
| ''[[:d:Q13129287|Iwan Rhys]]''
| poeta
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10269
| [[Ficheru:Iwan Bala (2009).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129288|Iwan Bala]]''
| pintor británicu
| 1956
|
| ''[[:d:Q13131214|Sarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 10270
|
| ''[[:d:Q13129308|Jenny Ogwen]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 10271
| [[Ficheru:Y Prifardd Jim Parc Nest (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129316|T. James Jones]]''
|
| 1934
|
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10272
|
| ''[[:d:Q13129329|John Gwilym Jones]]''
|
| 1936
|
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10273
|
| ''[[:d:Q13129346|John Pierce Jones]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 10274
|
| ''[[:d:Q13129373|Kate Crockett]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10275
| [[Ficheru:Laura Anne Jones MS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129493|Laura Anne Jones]]''
| política galesa
| 1979
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10276
|
| ''[[:d:Q13129536|Lewis Caerleon]]''
|
| 1500
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 10277
| [[Ficheru:Llanllechid Church - geograph.org.uk - 110331.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129679|Llechid]]''
|
| 600
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10278
|
| ''[[:d:Q13129698|Lleucu Llwyd]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 10279
|
| ''[[:d:Q13129915|Manon Rhys]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10280
| [[Ficheru:Margaret Williams, the Anglesey songstress, Charles Williams, and other singers (1460340).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129942|Margaret Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10281
|
| ''[[:d:Q13129949|Mari Lövgreen]]''
| presentadora de televisión británica
| 1983
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10282
|
| ''[[:d:Q13129962|Martin Davis]]''
| escritor galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 10283
|
| ''[[:d:Q13129976|Maureen Rhys]]''
| actriz británica
|
|
| ''[[:d:Q3402521|Cwm y Glo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10284
|
| ''[[:d:Q13130138|Mici Plwm]]''
| actor
| 1944
|
| ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10285
|
| ''[[:d:Q13130360|Nerys Hughes]]''
| actriz galesa
| 1941
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10286
| [[Ficheru:Llanbeblig Hours (f. 3v.) A bishop, possibly St. Peblig, blessing and wearing a mitre, and holding a crosier.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130598|Peblig]]''
| santu galés
| 380
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10287
|
| ''[[:d:Q13130599|Paul Sheppard]]''
| ciclista británicu
| 1978
|
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 10288
|
| ''[[:d:Q13131021|Rhiannon Wyn]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]''
|-
| style='text-align:right'| 10289
|
| ''[[:d:Q13131075|Rhys Iorwerth]]''
|
| 1983
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10290
|
| ''[[:d:Q13131073|Rhys Mwyn]]''
|
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10291
|
| ''[[:d:Q13131076|Rhys Hartley]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10292
|
| ''[[:d:Q13131184|Samantha Wynne Rhydderch]]''
| poeta británica
| 1966
|
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10293
|
| ''[[:d:Q13131904|Tim Jones]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 10294
| [[Ficheru:Tudur Dylan Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132053|Tudur Dylan Jones]]''
| poeta galés
| 1965
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10295
| [[Ficheru:Entrance to Llandybie Parish Church - geograph.org.uk - 4445311.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132095|Santa Tybie]]''
| santa galesa
|
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 10296
| [[Ficheru:St Tyfaelog's Church, Pontlottyn - geograph.org.uk - 1152586.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132101|Tyfaelog]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10297
|
| ''[[:d:Q13132175|Vaughan Roderick]]''
| periodista galés
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10298
|
| ''[[:d:Q13132177|Vernon Jones]]''
| poeta galés
| 2000
|
| ''[[:d:Q3401604|Bow Street]]''
|-
| style='text-align:right'| 10299
|
| ''[[:d:Q13132185|W. Gareth Jones]]''
|
| 1936
|
| ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 10300
|
| [[Jaime Gareth Flórez]]
| políticu asturianu
| 1969
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10301
|
| ''[[:d:Q13231953|Neil A. Oakman]]''
|
| 1962
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10302
| [[Ficheru:Bryn Fon gan Dogfael.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13405418|Bryn Fôn]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 10303
|
| ''[[:d:Q13405416|Einir Dafydd]]''
| cantante galesa
| 1989
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 10304
| [[Ficheru:Mark joseph.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13405478|Mark Joseph]]''
|
| 1965
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10305
| [[Ficheru:Catrin Collier - colour.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13416998|Catrin Collier]]''
| escritora británica
| 1948
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10306
|
| ''[[:d:Q13522522|Hugh Schofield]]''
|
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10307
|
| ''[[:d:Q13563004|Gillian Gill]]''
| escritora galesa
| 1942
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10308
|
| ''[[:d:Q13581065|Jamie Jones]]''
|
| 1980
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10309
|
| ''[[:d:Q13635446|Grahame Davies]]''
| escritor británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10310
|
| ''[[:d:Q13637417|Ian Jeremiah]]''
| ciclista galés
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10311
| [[Ficheru:Iolo Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13638382|Iolo Williams]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 10312
|
| ''[[:d:Q13645303|Lucy Christopher]]''
| escritora australiana
| 1981
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10313
| [[Ficheru:Mark Donovan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13646991|Mark Donovan]]''
| actor británicu
| 1968
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10314
|
| ''[[:d:Q14095064|Mark Whitby]]''
|
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10315
|
| ''[[:d:Q14159639|Heather Jones]]''
| cantante galesa
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10316
| [[Ficheru:Rhun ap Iorwerth official portrait (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14420732|Rhun ap Iorwerth]]''
|
| 1972
|
| ''[[:d:Q7821690|Tonteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 10317
| [[Ficheru:Terwyn davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14476341|Terwyn Davies]]''
| presentador de televisión galés
| 1979
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10318
|
| ''[[:d:Q14508446|Aled Jones Williams]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10319
|
| ''[[:d:Q14508501|Gruffudd Fychan ap Gruffudd ab Ednyfed]]''
|
| 1335
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10320
| [[Ficheru:Myrddin ap Dafydd, Eisteddfod Genedlaethol Tregaron 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14508658|Myrddin ap Dafydd]]''
| poeta galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 10321
| [[Ficheru:David davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14945645|J. D. Davies]]''
| historiador galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10322
|
| ''[[:d:Q14945659|John Lewis]]''
|
| 1580
|
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10323
|
| ''[[:d:Q14946841|Mark Evans]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10324
| [[Ficheru:Paul Atherton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14949171|Paul Atherton]]''
|
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10325
|
| ''[[:d:Q15008212|Dafydd Bullock]]''
| direutor d'orquesta galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 10326
|
| ''[[:d:Q15052584|Martin Daunton]]''
| historiador galés
| 1949
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10327
|
| ''[[:d:Q15052605|Richard Evans]]''
|
| 1968
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10328
|
| ''[[:d:Q15062913|Matt Parry]]''
| pilotu de carreres británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10329
| [[Ficheru:Trebor Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15077570|Trebor Edwards]]''
| cantante británicu
| 1939
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 10330
| [[Ficheru:Hungarian National Circus 2014 Richter József Jr. 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15148558|József Richter]]''
|
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10331
|
| ''[[:d:Q15149236|Jonathan Jones]]''
|
| 1976
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10332
| [[Ficheru:Owain Doull - 2023 UCI Road World Championships (Men's road race).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15285212|Owain Doull]]''
| ciclista británicu
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10333
|
| ''[[:d:Q15378581|Peter Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1932
|
| ''[[:d:Q478218|Treforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 10334
|
| ''[[:d:Q15401784|Simon Cox]]''
| golfista británicu
| 1952
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10335
|
| ''[[:d:Q15428968|Dean Gratton]]''
| escritor galés
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10336
|
| ''[[:d:Q15433564|Stephen Knight]]''
| escritor británicu
| 1960
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10337
| [[Ficheru:Ian Hamilton, Author image 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15446774|Ian Hamilton]]''
|
| 1946
|
| [[Toronto]]<br/>[[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 10338
|
| ''[[:d:Q15447289|Christopher Hann]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10339
| [[Ficheru:Mival and Barrie 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15456259|Eric Mival]]''
| direutor de cine británicu
| 1939
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10340
|
| ''[[:d:Q15460527|Paul Carey Jones]]''
| cantante d'ópera galés
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10341
|
| ''[[:d:Q15498606|Larry Goves]]''
| compositor británicu
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10342
| [[Ficheru:Mark Sampson, England Ladies v Montenegro 5 4 2014 1058.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15631605|Mark Sampson]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q5184032|Creigiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 10343
|
| ''[[:d:Q15710759|Neil Thomas]]''
| ximnasta artísticu británicu
| 1968
|
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 10344
|
| ''[[:d:Q15712409|Nic Strange]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1987
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10345
|
| ''[[:d:Q15831079|Raj Popat]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1986
|
| ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]''
|-
| style='text-align:right'| 10346
|
| ''[[:d:Q15831077|Daniel Font]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1993
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 10347
|
| ''[[:d:Q15840050|Peter Creed]]''
| xugador de squash británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10348
| [[Ficheru:Sir Robert Fry - Self Portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15967923|Robert Fry]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10349
|
| ''[[:d:Q15991307|Charlotte Voake]]''
|
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10350
|
| ''[[:d:Q15994361|Maureen Elizabeth Church]]''
|
| 1930
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10351
| [[Ficheru:Sarah Cruddas (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15994385|Sarah Cruddas]]''
| meteoróloga británica
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10352
|
| ''[[:d:Q15994548|Carl Jones]]''
| biólogu galés
| 1954
|
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 10353
|
| ''[[:d:Q15999899|Martin Davies]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10354
|
| ''[[:d:Q15999960|Gary Richards]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10355
|
| ''[[:d:Q16037727|Thomas Humphreys]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10356
|
| ''[[:d:Q16066973|Joe Moran]]''
| futbolista británicu
| 1880
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10357
|
| ''[[:d:Q16069708|Lydia Hall]]''
| golfista galesa
| 1987
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10358
|
| ''[[:d:Q16079066|Len Orchard]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1912
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10359
|
| ''[[:d:Q16089618|Robert Jones]]''
|
| 1921
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10360
|
| ''[[:d:Q16089913|Glenys Cour]]''
| pintora británica
| 1924
|
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 10361
|
| ''[[:d:Q16095921|Don Ward]]''
| xugador de críquet británicu
| 1934
|
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10362
|
| ''[[:d:Q16097119|Vincent Kane]]''
| periodista británicu
| 1935
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10363
|
| ''[[:d:Q16104409|Frank Clarke]]''
| xugador de críquet galés
| 1936
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10364
|
| ''[[:d:Q16104431|Phil Edwards]]''
| boxeador galés
| 1936
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10365
|
| ''[[:d:Q16104637|Fenton Coles]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1937
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 10366
|
| ''[[:d:Q16105402|David Lewis]]''
| xugador de críquet galés
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10367
| [[Ficheru:Howard.cole.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16106220|Howard Cole]]''
| pilotu de motociclismu británicu
| 1943
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10368
|
| ''[[:d:Q16106245|Pete Drummond]]''
| disc-jockey británicu
| 1943
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10369
|
| ''[[:d:Q16106590|John Cooper]]''
|
| 1944
|
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 10370
|
| ''[[:d:Q16106615|Ken Elias]]''
| pintor galés
| 1944
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 10371
|
| ''[[:d:Q16106933|Hywel Evans]]''
| patinador artísticu sobre xelu galés
| 1945
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10372
|
| ''[[:d:Q16106974|John Harris]]''
| atleta galés
| 1945
|
| ''[[:d:Q7442720|Sebastopol]]''
|-
| style='text-align:right'| 10373
|
| ''[[:d:Q16106997|John Jeffery]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1945
|
| ''[[:d:Q3404041|Oakdale]]''
|-
| style='text-align:right'| 10374
|
| ''[[:d:Q16107026|Brian Lewis]]''
| xugador de críquet galés
| 1945
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10375
|
| ''[[:d:Q16107406|Kevin Lyons]]''
| xugador de críquet galés
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10376
|
| ''[[:d:Q16107436|Ian Morris]]''
| xugador de críquet galés
| 1946
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10377
|
| ''[[:d:Q16116092|Pat Murphy]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10378
| [[Ficheru:David Nott addressing the Keep Her Safe conference in 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16123852|David Nott]]''
| ciruxanu galés
| 1956
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10379
|
| ''[[:d:Q16135575|Hilary Boyd]]''
| novelista británica
| 1949
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10380
| [[Ficheru:Lorraine Barrett AM.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16144618|Lorraine Barrett]]''
| política galesa
| 1950
|
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 10381
|
| ''[[:d:Q16145283|Michael Hollingsworth]]''
| escritor canadianu
| 1950
|
| [[Abertawe]]<br/>[[Canadá]]
|-
| style='text-align:right'| 10382
|
| ''[[:d:Q16146280|Dan Baker]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10383
|
| ''[[:d:Q16146480|Martin J. Ball]]''
| llingüista galés
| 1951
|
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10384
|
| ''[[:d:Q16148201|Paul Chapman]]''
|
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10385
|
| ''[[:d:Q16148893|Clive Hicks-Jenkins]]''
| pintor británicu
| 1951
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10386
|
| ''[[:d:Q16150175|Roger Argente]]''
|
| 1962
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10387
| [[Ficheru:Nicky Stevens.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16150554|Nicky Stevens]]''
| cantante galesa
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10388
|
| ''[[:d:Q16152009|Barry Tucker]]''
| futbolista británicu
| 1952
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10389
|
| ''[[:d:Q16154488|Rakie Ayola]]''
| actriz galesa
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10390
|
| ''[[:d:Q16156023|Kieran Evans]]''
| guionista galés
| 1969
|
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 10391
|
| ''[[:d:Q16185522|Marc Phillips]]''
| políticu galés
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10392
| [[Ficheru:Keith Griffiths at TEDx Nov2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16186256|Keith Griffiths]]''
|
| 1954
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10393
|
| ''[[:d:Q16186314|Les Keen]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10394
| [[Ficheru:Photograph of British Actor and Photographer, James Coombes, taken in 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16187020|James Coombes]]''
| actor británicu
| 1956
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10395
|
| ''[[:d:Q16188850|Roger Blake]]''
| actor galés
| 1957
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10396
| [[Ficheru:David Rees (5804396479).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16191114|David Rees]]''
| políticu galés
| 1957
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10397
| [[Ficheru:Installing 846.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16192714|David Garner]]''
| artista británicu
| 1958
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10398
| [[Ficheru:Dr Roger Highfield.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q16192753|Roger Highfield]]''
| científicu galés
| 1958
|
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 10399
|
| ''[[:d:Q16193115|Stephen Garlick]]''
|
| 1959
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10400
|
| ''[[:d:Q16193706|Peter Lawlor]]''
| xugador de críquet galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 10401
|
| ''[[:d:Q16193861|Kelvin Smart]]''
| boxeador galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10402
| [[Ficheru:Violet Berlin and Gareth Jones (Gareth Jones).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16194126|Gareth Jones]]''
| presentador de televisión galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10403
|
| ''[[:d:Q16194528|Mark Evans]]''
| futbolista estauxunidense
| 1962
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10404
|
| ''[[:d:Q16195606|David Martyn Jones]]''
|
| 1964
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 10405
|
| ''[[:d:Q16195738|Kerry Peers]]''
| actriz galesa
| 1964
|
| ''[[:d:Q2622469|Northop Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 10406
|
| ''[[:d:Q16195819|Alia Syed]]''
|
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10407
| [[Ficheru:Gary Dobbs.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16195981|Gary M Dobbs]]''
| actor galés
| 1965
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 10408
|
| ''[[:d:Q16197935|Albert Bumford]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 10409
|
| ''[[:d:Q16198144|Dan Rees]]''
| pintor británicu
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10410
|
| ''[[:d:Q16199209|Justin Chaston]]''
| atleta galés
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10411
| [[Ficheru:Osian Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16199536|Osian Roberts]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10412
|
| ''[[:d:Q16199881|Norman Pugh]]''
|
| 1911
|
| ''[[:d:Q13128677|Godre'r Graig]]''
|-
| style='text-align:right'| 10413
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Hunt of Bethnal Green crop 2, 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16205127|Ruth Hunt]]''
| activista LGBT galesa
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10414
|
| ''[[:d:Q16205582|Gavin Dacey]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10415
|
| ''[[:d:Q16206111|Hywel Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10416
|
| ''[[:d:Q16206117|Jennifer Davies]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 10417
|
| ''[[:d:Q16206127|Jonathan Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1980
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10418
| [[Ficheru:Rob Davies 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16206142|Rob Davies]]''
| tenista de mesa galés
| 1984
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10419
|
| ''[[:d:Q16207211|Richard Elis]]''
| actor británicu
| 1975
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10420
| [[Ficheru:Hannah Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16207950|Hannah Jones]]''
| xugadora de snooker británica
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10421
|
| ''[[:d:Q16208301|Gareth Duke]]''
| nadador británicu
| 1986
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10422
|
| ''[[:d:Q16208797|Russell Gomer]]''
| actor galés
|
|
| ''[[:d:Q478218|Treforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 10423
|
| ''[[:d:Q16210221|Glyn Meredith]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10424
|
| ''[[:d:Q16211037|Dominic Evans]]''
| deportista galés
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10425
|
| ''[[:d:Q16212127|Ness Flowers]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10426
| [[Ficheru:Amy hill stage two womens tour 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16212417|Amy Hill]]''
| ciclista británica
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10427
| [[Ficheru:2016 2017 UCI Track World Cup Apeldoorn 228.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16212823|Rachel James]]''
| ciclista británica
| 1988
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10428
|
| ''[[:d:Q16213085|Nathan Stephens]]''
| atleta galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 10429
|
| ''[[:d:Q16213713|Toby Radford]]''
| xugador de críquet galés
| 1971
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10430
|
| ''[[:d:Q16213798|Neil Swain]]''
| boxeador galés
| 1971
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10431
|
| ''[[:d:Q16213945|Steve Evans]]''
| xugador de dardos galés
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10432
|
| ''[[:d:Q16213995|Mark Hill]]''
|
| 1972
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10433
| [[Ficheru:Leigh Phillips (2024).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16214561|Leigh Phillips]]''
| compositor británicu
| 1973
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10434
|
| ''[[:d:Q16214892|Richard Huxtable]]''
| profesor británicu
| 1974
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10435
|
| ''[[:d:Q16215062|Nicola Reynolds]]''
| actriz británica
| 1972
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10436
|
| ''[[:d:Q16215512|Jimmy Richards]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 10437
|
| ''[[:d:Q16216112|Nathan Strong]]''
|
| 1976
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10438
|
| ''[[:d:Q16216574|James Griffiths]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 10439
|
| ''[[:d:Q16216635|Damien Lacey]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10440
|
| ''[[:d:Q16221709|Nathan Brew]]''
| xugador de rugbi galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10441
|
| ''[[:d:Q16222166|Ifan Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10442
|
| ''[[:d:Q16222332|Kate Alicia Morgan]]''
|
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10443
|
| ''[[:d:Q16222538|Nathan Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10444
|
| ''[[:d:Q16223279|James Merriman]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10445
| [[Ficheru:USO-Sale Sharks - 20131205 - Jonathan Mills.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16223286|Jonathan Mills]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10446
|
| ''[[:d:Q16223405|Scott Roberts]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10447
|
| ''[[:d:Q16223639|Nicky Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10448
|
| ''[[:d:Q16223817|James Morgan]]''
| actor galés
| 1985
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10449
|
| ''[[:d:Q16223980|Ross Stephens]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 10450
| [[Ficheru:JoeThomas2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16224261|Joe Thomas]]''
| atleta galés
| 1988
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10451
|
| ''[[:d:Q16224682|William Griffin]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10452
|
| ''[[:d:Q16224740|David Lloyd]]''
| xugador de críquet británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10453
|
| ''[[:d:Q16224744|Hannah Lloyd]]''
| xugadora de críquet galesa
| 1979
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10454
|
| ''[[:d:Q16226076|Nia Roberts]]''
| conductora radiofónica británica
| 1964
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10455
| [[Ficheru:Chris Jenkins, Welsh light-Welterweight boxer 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16226895|Chris Jenkins]]''
| boxeador galés
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10456
|
| ''[[:d:Q16230676|Howard Giles]]''
| llingüista estauxunidense
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10457
|
| ''[[:d:Q16231553|Jonathan Spratt]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10458
|
| ''[[:d:Q16231561|Hywel Stoddart]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10459
|
| ''[[:d:Q16231957|Richard Smith]]''
|
| 1987
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10460
|
| ''[[:d:Q16231982|Bruce Tasker]]''
| pilotu de bobsleigh galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q6504834|Lawrenny]]''
|-
| style='text-align:right'| 10461
|
| ''[[:d:Q16232132|Jevon Groves]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10462
|
| ''[[:d:Q16232219|Iwan Lewis]]''
| actor galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10463
| [[Ficheru:Darragh Mortell Directing.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16232794|Darragh Mortell]]''
| actor galés
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10464
|
| ''[[:d:Q16232878|Nic Reynolds]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10465
| [[Ficheru:Gareth Davies 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16233083|Gareth Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10466
|
| ''[[:d:Q16233186|Harri Greville]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1990
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10467
|
| ''[[:d:Q16233500|Lloyd Read]]''
| pilotu d'automovilismu galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10468
|
| ''[[:d:Q16233638|Josh Tyler]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1990
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10469
| [[Ficheru:Monte-Carlo Squash Classic 2018 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16234541|Tesni Evans]]''
| xugadora de squash británica
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10470
| [[Ficheru:Cory Hill 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16234630|Cory Hill]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q6729365|Maesycoed]]''<br/>[[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10471
| [[Ficheru:Andrew Hughes 26-04-2014 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16234640|Andrew Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10472
|
| ''[[:d:Q16234958|Rob Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10473
| [[Ficheru:Matthew Screech 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16235000|Matthew Screech]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10474
| [[Ficheru:Joe Walsh Crawley Town 1 November 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16235144|Joe Walsh]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10475
|
| ''[[:d:Q16235445|Aaron Amadi-Holloway]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10476
|
| ''[[:d:Q16235485|Alex Jones]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10477
| [[Ficheru:Rhodri Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16235579|Rhodri Lloyd]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q7164547|Penpedairheol]]''
|-
| style='text-align:right'| 10478
|
| ''[[:d:Q16235894|Luke Thomas]]''
| chef galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10479
| [[Ficheru:Jordan Williams (2012).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16235976|Jordan Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10480
|
| ''[[:d:Q16236079|Elliot Dee]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10481
| [[Ficheru:Lee Evans (Wolves).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16236125|Lee Evans]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10482
| [[Ficheru:DanielGossetBangorFC2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16236166|Danny Gosset]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10483
|
| ''[[:d:Q16236193|Cameron Herring]]''
| xugador de críquet británicu
| 1994
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10484
|
| ''[[:d:Q16236232|Luc Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10485
| [[Ficheru:Tom Lawrence.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16236289|Tom Lawrence]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10486
|
| ''[[:d:Q16236306|James Loveridge]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10487
|
| ''[[:d:Q16236782|Dafydd Howells]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1995
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 10488
|
| ''[[:d:Q16236924|Seb Morris]]''
| pilotu de carreres británicu
| 1995
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10489
|
| ''[[:d:Q16237062|Leona Kate Vaughan]]''
| actriz británica
| 1995
|
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 10490
|
| ''[[:d:Q16239323|Ian Saynor]]''
| actor británicu
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10491
|
| ''[[:d:Q16239399|Geraint Todd]]''
|
| 1980
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10492
|
| ''[[:d:Q16239500|Jennifer Evans]]''
| actriz galesa
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10493
|
| ''[[:d:Q16240285|Chris Lilygreen]]''
|
| 1965
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10494
|
| ''[[:d:Q16255748|Julia Watson]]''
| actriz galesa
| 1953
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10495
| [[Ficheru:2016 Nazareth - Carl Sentance - by 2eight - DSC2639.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16318727|Carl Sentance]]''
| cantante galés
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10496
|
| ''[[:d:Q16527618|Alex Morgan]]''
|
| 1987
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10497
|
| ''[[:d:Q16561032|Andrew Matthews]]''
| escritor británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10498
|
| ''[[:d:Q16564560|Ian Thomas]]''
| batería galés
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10499
|
| ''[[:d:Q16610733|Tim Davies]]''
|
| 1950
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 10500
|
| ''[[:d:Q16727629|Cara Braia]]''
| cantante británica
| 1992
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10501
|
| ''[[:d:Q16728064|Claire Jones]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 10502
| [[Ficheru:Rachel K Collier General Press Pic.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16728146|Rachel K Collier]]''
| cantante galesa
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10503
|
| ''[[:d:Q16729053|John Forrester-Clack]]''
| pintor australianu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10504
|
| ''[[:d:Q16729677|Tom Harrison]]''
| músicu de jazz galés
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10505
|
| ''[[:d:Q16729774|Rhiannon Henry]]''
| ciclista galesa
| 1987
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10506
|
| ''[[:d:Q16731153|Eddie Ladd]]''
| baillarina británica
| 1964
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 10507
| [[Ficheru:Kate Lambert - Kato (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16731199|Kate Lambert]]''
| modelu galesa
| 1983
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10508
|
| ''[[:d:Q16731446|Flex Lewis]]''
| deportista galés
| 1983
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10509
|
| ''[[:d:Q16731984|Marco Marenghi]]''
|
| 1901
|
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 10510
|
| ''[[:d:Q16734502|Phlegm]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10511
|
| ''[[:d:Q16735285|Beth Robert]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q3397975|Pont-rhyd-y-groes]]''
|-
| style='text-align:right'| 10512
| [[Ficheru:ProfessorElaineTreharne-4.16.19.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16740079|Elaine Treharne]]''
|
| 1964
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10513
|
| ''[[:d:Q16743899|Huw Jenkins]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q6184895|Jersey Marine]]''
|-
| style='text-align:right'| 10514
|
| ''[[:d:Q16745471|Connor Roberts]]''
| futbolista británicu (1992-)
| 1992
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10515
|
| ''[[:d:Q16762663|Calum Antell]]''
|
| 1992
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10516
|
| ''[[:d:Q16848132|James Richards]]''
| videoartista británicu
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10517
| [[Ficheru:Lauren Price in 2021.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q16863591|Lauren Price]]''
| boxeadora galesa
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10518
| [[Ficheru:Dave Smith NRL.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16885739|David Smith]]''
|
| 1950
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10519
|
| ''[[:d:Q16898435|Annabelle Despard]]''
| poeta noruega
| 1943
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10520
|
| ''[[:d:Q16931125|Emma Manners, Duchess of Rutland]]''
| agricultora galesa
| 1963
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 10521
|
| ''[[:d:Q16976371|Benjamin Davies]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10522
|
| ''[[:d:Q16982750|Griffith George]]''
|
| 1847
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10523
| [[Ficheru:Caleb McDuff - Deaf Go Kart Racer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16985888|Caleb McDuff]]''
| pilotu de carreres británicu
| 2008
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10524
|
| ''[[:d:Q16988006|Christopher Painter]]''
| compositor británicu
| 1962
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10525
| [[Ficheru:Archbishop of Canterbury with military chaplains (Jonathan Woodhouse cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16988285|Jonathan Woodhouse]]''
|
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10526
|
| ''[[:d:Q17016985|Patricia Wiltshire]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q1376956|Gwent]]''
|-
| style='text-align:right'| 10527
|
| ''[[:d:Q17020826|Simon Williams]]''
| historietista galés
| 1973
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10528
| [[Ficheru:Brynmor Evans (MDG).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17058143|Brynmor Evans]]''
| políticu noruegu
| 1972
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10529
|
| ''[[:d:Q17130218|Toni Murray]]''
|
| 1992
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10530
| [[Ficheru:Georgia Ruth (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17151106|Georgia Ruth]]''
| cantante británica
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10531
|
| ''[[:d:Q17159675|Celyn Jones]]''
| actor británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10532
|
| ''[[:d:Q17198217|John Bryan Evans]]''
|
| 1980
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10533
|
| ''[[:d:Q17198796|Kevin Thomas]]''
| xugador de dardos galés
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10534
|
| ''[[:d:Q17306402|Michael Price]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10535
|
| ''[[:d:Q17361343|Alan James]]''
|
| 1933
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10536
| [[Ficheru:Eglwys y Santes Julitta St Julitta's Church, Capel Curig 32.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q17377054|Curig]]''
| sacerdote galés
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10537
| [[Ficheru:2025-04-03 Premier League Darts Berlin 2025 by Sandro Halank–167.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17386578|Gerwyn Price]]''
| xugador de dardos galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q6770972|Markham]]''
|-
| style='text-align:right'| 10538
| [[Ficheru:Deanofbreconshackerley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17402905|Paul Shackerley]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 10539
| [[Ficheru:2019 Tour of Austria – 3rd stage 20190608 (02).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17403332|Scott Davies]]''
| ciclista británicu
| 1995
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10540
| [[Ficheru:Jamie Lucas at Bristol Rovers in 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17403531|Jamie Lucas]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10541
|
| ''[[:d:Q17418382|Phil Basey]]''
|
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10542
|
| ''[[:d:Q17418759|Calum Jarvis]]''
| nadador británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 10543
|
| ''[[:d:Q17449785|Angel Romaeo]]''
| ximnasta artística galesa
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10544
|
| ''[[:d:Q17449824|Raer Theaker]]''
| ximnasta artística galesa
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10545
| [[Ficheru:Eglwys Sant Dogfan, Church of St Dogfan, Llanrhaeadr-ym-Mochnant, Powys 23.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q17479557|Dogfan]]''
| monxu galés
| 500
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10546
|
| ''[[:d:Q17479587|Gwrddelw]]''
|
|
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 10547
|
| ''[[:d:Q17492322|Ashley Williams]]''
| boxeador galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10548
|
| ''[[:d:Q17496545|Dyddgu Hywel]]''
|
| 1989
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10549
| [[Ficheru:Penmachno Parish Church - geograph.org.uk - 756583.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17509327|Tudclyd]]''
|
| 501
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10550
|
| ''[[:d:Q17517040|Daniel Kyriakides]]''
|
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10551
| [[Ficheru:Maria Leijerstam.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17578075|Maria Leijerstam]]''
|
| 1978
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10552
| [[Ficheru:Rachel-musson DSC08626.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17591287|Rachel Musson]]''
| saxofonista británica
| 2000
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10553
|
| ''[[:d:Q17612657|Sophie Moulds]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10554
|
| ''[[:d:Q17661439|Mali Morris]]''
| artista británica
| 1945
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10555
|
| ''[[:d:Q17715103|Lloyd Handley]]''
|
| 1987
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10556
|
| ''[[:d:Q17984369|Aerdeyrn]]''
|
| 600
|
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 10557
| [[Ficheru:Well, Ffynnon Gwynydd, Glasbury - geograph.org.uk - 61678.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17984465|Cynidr]]''
|
| 501
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10558
|
| ''[[:d:Q18003113|Rhisiart Tal-e-bot]]''
|
| 1975
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10559
| [[Ficheru:Amelia Womack, 2014 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18016151|Amelia Womack]]''
| política galesa
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10560
|
| ''[[:d:Q18043654|James Benjamin]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10561
| [[Ficheru:Thomas James 26122024 (3).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18044237|Thomas James]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10562
|
| ''[[:d:Q18044286|Dorian Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10563
|
| ''[[:d:Q18044288|Joe Jones]]''
| ciclista canadianu
| 1944
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10564
|
| ''[[:d:Q18044791|Scott Matthews]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10565
|
| ''[[:d:Q18045036|Tyler Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10566
|
| ''[[:d:Q18045213|Angus O'Brien]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 10567
|
| ''[[:d:Q18045430|Rhys Pugsley]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10568
|
| ''[[:d:Q18062133|Ashton Hewitt]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10569
| [[Ficheru:Caryl Parry Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18108230|Caryl Parry Jones]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10570
|
| ''[[:d:Q18109251|Jack Thomas]]''
| nadador británicu
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10571
| [[Ficheru:Jordan Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18122000|Jordan Williams]]''
| futbolista británicu (1995-)
| 1995
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10572
| [[Ficheru:Aaron Collins Bristol Rovers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18125441|Aaron Collins]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10573
| [[Ficheru:ChristianDoidge.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18125528|Christian Doidge]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10574
|
| ''[[:d:Q18127948|Josh Sheehan]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10575
|
| ''[[:d:Q18129138|Jim Williams]]''
| xugador de dardos galés
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10576
|
| ''[[:d:Q18162186|Scott Tancock]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10577
|
| ''[[:d:Q18162727|Mike Williams]]''
| periodista galés
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10578
|
| ''[[:d:Q18166244|Brenda Wilson]]''
|
| 1959
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10579
|
| ''[[:d:Q18169400|Regan Poole]]''
| futbolista británicu
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10580
| [[Ficheru:Dan Hanford 19-09-2015 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18206315|Dan Hanford]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10581
|
| ''[[:d:Q18217120|Natalie Powell]]''
| yudoca galesa
| 1990
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 10582
|
| ''[[:d:Q18221060|Robert D. Anderson]]''
| historiador británicu
| 1942
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10583
| [[Ficheru:Joe Cordina (2016).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18330912|Joe Cordina]]''
| boxeador galés
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10584
|
| ''[[:d:Q18331849|Nathan Thorley]]''
| boxeador galés
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10585
| [[Ficheru:Leigh jones hong kong rugby head coach 20170506.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18340098|Leigh Jones]]''
| entrenador galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 10586
|
| ''[[:d:Q18341833|Kyle Rees]]''
| actor británicu
| 1988
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10587
|
| ''[[:d:Q18350944|Aled Richards]]''
| batería galés
| 1969
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10588
|
| ''[[:d:Q18352539|Marc Wyatt]]''
| deportista galés
| 1977
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10589
| [[Ficheru:Nicky Smith 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18353250|Nicky Smith]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10590
|
| ''[[:d:Q18358867|James Thomas]]''
|
| 1918
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10591
|
| ''[[:d:Q18385698|Jonathan Tomlinson]]''
|
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10592
|
| ''[[:d:Q18387151|Paul Taylor]]''
| deportista galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10593
|
| ''[[:d:Q18526703|Caradog ab Iestyn]]''
| hacendado galés
| 1050
|
| ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 10594
|
| ''[[:d:Q18535410|Aled Islwyn]]''
| traductor galés
| 1953
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10595
|
| ''[[:d:Q18535435|Angharad Rhiannon Davies]]''
| llocutora radiofónica británica
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10596
|
| ''[[:d:Q18535440|Alistair James]]''
| músicu galés
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10597
|
| ''[[:d:Q18535445|Dafydd Andrews]]''
|
|
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10598
|
| ''[[:d:Q18535453|Aled ap Dafydd]]''
| periodista galés
| 1979
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10599
|
| ''[[:d:Q18535458|Menna Baines]]''
|
| 1965
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10600
|
| ''[[:d:Q18535489|Siôn Cadwaladr]]''
| poeta galés
| 1800
|
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 10601
|
| ''[[:d:Q18535497|Toni Caroll]]''
| actriz galesa
| 1949
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 10602
| [[Ficheru:Eglwys Llangelynnin Conwy 31.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535501|Celynnin]]''
| monxu galés
| 500
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10603
|
| ''[[:d:Q18535514|Clydog]]''
| santu galés
| 800
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10604
|
| ''[[:d:Q18535527|Ceri Cunnington]]''
|
| 1976
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 10605
| [[Ficheru:St Cynhafal's Church - geograph.org.uk - 135338.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535538|Cynhafal]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10606
| [[Ficheru:Eglwys Sant Cynhaiarn St Cynhaearn's Church, Ynyscynhaearn, Gwynedd North Wales 05.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535539|Cynhaiarn]]''
|
| 700
|
| ''[[:d:Q19871789|Caereinion]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10607
|
| ''[[:d:Q18535553|Siân Melangell Dafydd]]''
|
| 1977
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 10608
|
| ''[[:d:Q18535558|Nicholas Daniels]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 10609
|
| ''[[:d:Q18535567|Jason Walford Davies]]''
|
| 1971
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10610
|
| ''[[:d:Q18535565|Glan Davies]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 10611
|
| ''[[:d:Q18535590|Lyn Ebenezer]]''
|
| 1939
|
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 10612
|
| ''[[:d:Q18535597|Sonia Edwards]]''
| escritora galesa
| 1961
|
| ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 10613
|
| ''[[:d:Q18535610|Tony Etoria]]''
|
| 1954
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10614
|
| ''[[:d:Q18535609|John Emyr]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10615
|
| ''[[:d:Q18535617|Meirion Evans]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 10616
| [[Ficheru:Heledd Fychan AS-MS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535625|Heledd Fychan]]''
| política galesa
| 1980
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10617
|
| ''[[:d:Q18535630|Ffion Dafis]]''
| actriz británica
| 1971
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10618
|
| ''[[:d:Q18535635|Beti George]]''
| periodista galesa
| 1939
|
| ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10619
| [[Ficheru:Hywel Griffiths.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535643|Hywel Griffiths]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q18378847|Glangwili General Hospital]]''
|-
| style='text-align:right'| 10620
| [[Ficheru:Eglwys Fihangel Sant Saint Michaels Church Betws-y-Coed Conwy Gwynedd Cymru Wales 42.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535647|Gruffudd ap Dafydd Goch]]''
|
| 1400
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10621
|
| ''[[:d:Q18535656|Robat Gruffudd]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10622
|
| ''[[:d:Q18535665|Gwenfaen]]''
|
| 600
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10623
|
| ''[[:d:Q18535672|Gwyddelan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10624
|
| ''[[:d:Q18535681|Rheinallt ap Gwynedd]]''
|
| 1975
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 10625
|
| ''[[:d:Q18535686|Helen Aileen Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10626
|
| ''[[:d:Q18535701|Meirion MacIntyre Huws]]''
|
| 1963
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10627
|
| ''[[:d:Q18535713|Ifan Huw Dafydd]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 10628
|
| ''[[:d:Q18535718|Meleri Wyn James]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10629
|
| ''[[:d:Q18535746|Hefin Jones]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 10630
|
| ''[[:d:Q18535763|Lee Haven-Jones]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 10631
|
| ''[[:d:Q18535760|Aneirin Karadog]]''
| poeta galés
| 1982
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10632
|
| ''[[:d:Q18535769|Doreen Lewis]]''
|
| 1953
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10633
| [[Ficheru:Dewi Llwyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535785|Dewi Llwyd]]''
| periodista británicu
| 1954
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10634
|
| ''[[:d:Q18535794|John-Paul Macleod]]''
| actor británicu
| 1986
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10635
|
| ''[[:d:Q18535807|Dyl Mei]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10636
|
| ''[[:d:Q18535808|Meinir Jones]]''
| presentadora de televisión británica
| 1985
|
| ''[[:d:Q13126547|Capel Isaac]]''
|-
| style='text-align:right'| 10637
|
| ''[[:d:Q18535819|Lowri Morgan]]''
|
| 1975
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 10638
|
| ''[[:d:Q18535817|Elin Llwyd Morgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q17323496|Cefn-bryn-brain]]''
|-
| style='text-align:right'| 10639
|
| ''[[:d:Q18535825|Mr Huw]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10640
|
| ''[[:d:Q18535858|Gerallt Pennant]]''
| llocutor radiofónicu galés
| 1960
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10641
|
| ''[[:d:Q18535866|Arwel Gruffydd]]''
| actor galés
| 1967
|
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 10642
|
| ''[[:d:Q18535875|Dewi Prysor]]''
|
| 1967
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 10643
| [[Ficheru:Golygathon Wicipop Prifysgol Bangor Wicipop Editathon 2017 04.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535877|Pwyll ap Siôn]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 10644
|
| ''[[:d:Q18535900|Bethan Rhys Roberts]]''
| periodista británica
| 1968
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10645
|
| ''[[:d:Q18535901|Cefin Roberts]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 10646
|
| ''[[:d:Q18535906|Lleucu Roberts]]''
|
| 1964
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10647
| [[Ficheru:Manon Steffan Ros (33218890640) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535914|Manon Steffan Ros]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q20593646|Llanddeiniol]]''
|-
| style='text-align:right'| 10648
|
| ''[[:d:Q18535925|Rhuddlad]]''
|
| 500
|
| ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]''
|-
| style='text-align:right'| 10649
|
| ''[[:d:Q18535979|Emily Tucker]]''
| actriz galesa
| 1991
|
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 10650
|
| ''[[:d:Q18536008|Hugh Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10651
|
| ''[[:d:Q18536012|John Ellis Williams]]''
|
| 1872
|
| ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10652
|
| ''[[:d:Q18536058|Cadfarch]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10653
| [[Ficheru:Professor Laura McAllister (8552094408).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18545621|Laura McAllister]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10654
|
| ''[[:d:Q18576042|Dorcas Erbery]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10655
|
| ''[[:d:Q18588247|Bryan Parry]]''
| actor británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10656
| [[Ficheru:Saint Aelhaiarn.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18593818|Aelhaearn]]''
| santu patrón galés
|
|
| [[Reinu de Powys]]<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10657
|
| ''[[:d:Q18601440|Merlin James]]''
|
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10658
|
| ''[[:d:Q18612371|Judith Phillips]]''
| académica galesa
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10659
|
| ''[[:d:Q18624411|Gavin Jones]]''
| xugador de squash británicu
| 1980
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10660
| [[Ficheru:Robert Jones (Welsh composer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18630239|Robert Jones]]''
|
| 1945
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10661
|
| ''[[:d:Q18637292|Joe Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10662
|
| ''[[:d:Q18637509|Emily Kagan]]''
| lluchadora d'artes marciales mestes galesa
| 1981
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10663
|
| ''[[:d:Q18637863|Dewi Penrhyn Jones]]''
| xugador de críquet británicu
| 1994
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10664
|
| ''[[:d:Q18640327|Gerry Humphreys]]''
| futbolista británicu
| 1946
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 10665
|
| ''[[:d:Q18646602|Wendell Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1935
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 10666
| [[Ficheru:Daniel Hickey.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18657319|Daniel Hickey]]''
|
| 1869
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10667
| [[Ficheru:Alize Mounter (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18683953|Alize Lily Mounter]]''
|
| 1988
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10668
|
| ''[[:d:Q18688008|Iori Jenkins]]''
|
| 1959
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10669
| [[Ficheru:Sant Ilar (st ilar) ('St Hilary's Church' is NEVER used), Llanilar, Aberystwyth, Ceredigion, Cymru 68.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18691847|Saint Ilar]]''
| monxu galés
| 600
|
| ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 10670
|
| ''[[:d:Q18719315|Michael Brown]]''
| futbolista británicu
| 1951
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10671
|
| ''[[:d:Q18719387|Jonathan Edwards]]''
|
| 1979
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10672
|
| ''[[:d:Q18730245|Efa ferch Maredudd]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10673
|
| ''[[:d:Q18737042|David Pugh]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q6770972|Markham]]''
|-
| style='text-align:right'| 10674
| [[Ficheru:Mark Andrews at Smash Nov 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18763812|Mark Andrews]]''
| lluchador británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10675
|
| ''[[:d:Q18763900|Kieran Bull]]''
| xugador de críquet galés
| 1995
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10676
| [[Ficheru:1 19 Aneurin Donald.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18764018|Aneurin Donald]]''
| xugador de críquet galés
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10677
|
| ''[[:d:Q18764163|John Price]]''
| comentarista deportivu británicu
| 1960
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10678
|
| ''[[:d:Q18815948|Arthur Isaac]]''
|
| 1902
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10679
|
| ''[[:d:Q18921907|Gavin Hitchings]]''
| artista neozelandés
| 1937
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10680
|
| ''[[:d:Q19202498|Bob Shaw]]''
| vallista galés
| 1932
|
| ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]''
|-
| style='text-align:right'| 10681
|
| ''[[:d:Q19276832|Keith Palmer]]''
| empresariu británicu
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10682
| [[Ficheru:Danny Ward 2014 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19281946|Danny Ward]]''
| futbolista británicu (1993-)
| 1993
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10683
|
| ''[[:d:Q19282249|Catherine Williamson]]''
| ciclista británica
| 1982
|
| [[Gran Bretaña]]<br/>''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10684
|
| ''[[:d:Q19518803|Bethan Witcomb]]''
| actriz galesa
|
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10685
|
| ''[[:d:Q19519776|Nigel Williams]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10686
|
| ''[[:d:Q19519831|Max Clark]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10687
|
| ''[[:d:Q19519921|Jenny Hawkins]]''
|
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10688
|
| ''[[:d:Q19560518|Natalie Fryde]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10689
|
| ''[[:d:Q19560780|Harold Hughes]]''
|
| 1902
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10690
|
| ''[[:d:Q19578070|Laura Thomas]]''
|
| 1985
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10691
|
| ''[[:d:Q19578254|Liam Williams]]''
| boxeador galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10692
|
| ''[[:d:Q19578296|Viv Woodward]]''
| futbolista británicu
| 1914
|
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10693
| [[Ficheru:Nigel Haworth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19585743|Nigel Haworth]]''
| políticu galés
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10694
|
| ''[[:d:Q19600732|Clydai ach Brychan]]''
| santa galesa galesa
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10695
|
| ''[[:d:Q19629034|Simon Armstrong]]''
| actor británicu
| 2000
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10696
|
| ''[[:d:Q19630379|Glynn Croudace]]''
| escritora de ficción de detectives galesa
| 1917
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10697
| [[Ficheru:Frances Donovan 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19650365|Frances Donovan]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10698
|
| ''[[:d:Q19661146|Wynne Richards]]''
|
| 1950
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10699
|
| ''[[:d:Q19662539|Sue Jones]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10700
|
| ''[[:d:Q19663103|Greg Hill]]''
| poeta británicu
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10701
|
| ''[[:d:Q19664267|Rachel Johncock]]''
| atleta británica
| 1993
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10702
|
| ''[[:d:Q19665598|Alex Jeffries]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10703
|
| ''[[:d:Q19665984|Gyllian Raby]]''
| novelista canadiana
| 1959
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10704
| [[Ficheru:Business of Software - Rory Sutherland.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19666293|Rory Sutherland]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q6661096|Llanbadoc]]''
|-
| style='text-align:right'| 10705
|
| ''[[:d:Q19666470|Nicky Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10706
|
| ''[[:d:Q19666871|Kevin Moseley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1963
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10707
|
| ''[[:d:Q19668085|Liam Shephard]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 10708
| [[Ficheru:Nick Salapatas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19668376|Nick Salapatas]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10709
|
| ''[[:d:Q19840274|Rhodri Jones]]''
| fotógrafu galés
| 1963
|
| ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10710
|
| ''[[:d:Q19848670|Chalkie Davies]]''
| fotógrafu galés
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10711
|
| ''[[:d:Q19870710|Alun Anderson]]''
| escritor británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10712
|
| ''[[:d:Q19872799|Rod Duncan]]''
| escritor galés
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10713
|
| ''[[:d:Q19873847|Ian Hamer]]''
| atleta galés
| 1965
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10714
| [[Ficheru:Owain Jones footballer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19874739|Owain Jones]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10715
|
| ''[[:d:Q19895893|Betsan Llwyd]]''
| actriz británica
| 1959
|
| ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]''
|-
| style='text-align:right'| 10716
| [[Ficheru:Ross at Wakles Comic Con 2015.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19899726|Ross O'Hennessy]]''
| actor británicu
| 1974
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10717
|
| ''[[:d:Q19903914|Cynan Jones]]''
|
| 1975
|
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 10718
| [[Ficheru:Sian Gibson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19904075|Sian Gibson]]''
|
| 1976
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 10719
|
| ''[[:d:Q19904139|Jason Greenslade]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10720
|
| ''[[:d:Q19945904|Bryn Markham-Jones]]''
| árbitru de fútbol británicu
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10721
| [[Ficheru:Official portrait of Chris Davies crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19957299|Chris Davies]]''
| políticu galés
| 1967
|
| ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 10722
| [[Ficheru:Official portrait of Dr James Davies MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19957303|James Davies]]''
| políticu galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10723
| [[Ficheru:Official portrait of Carolyn Harris MP, 2025 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19958026|Carolyn Harris]]''
| política británica
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10724
| [[Ficheru:Janet Owart.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19958045|Janet Haworth]]''
| política galesa
|
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 10725
| [[Ficheru:Official portrait of Simon Hoare (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19958093|Simon Hoare]]''
| políticu británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10726
| [[Ficheru:Lateysha Grace at the National Television Awards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19968719|Lateysha Grace]]''
| cantante galesa
| 1992
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10727
|
| ''[[:d:Q20007832|Leondre Devries]]''
| cantante británicu
| 2000
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10728
|
| ''[[:d:Q20022443|Mark Bennett]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1969
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10729
|
| ''[[:d:Q20022497|Simon Hill]]''
|
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10730
|
| ''[[:d:Q20055587|Sioned Wiliam]]''
|
| 1961
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10731
|
| ''[[:d:Q20089033|David Braid]]''
| compositor galés
| 1970
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10732
| [[Ficheru:Gareth Allen PHC 2015-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20090102|Gareth Allen]]''
| xugador de snooker galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q2364012|Mynydd Isa]]''
|-
| style='text-align:right'| 10733
| [[Ficheru:Shift Exhibition pic.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q20090668|Chris Tally Evans]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10734
|
| ''[[:d:Q20090820|Ollie Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10735
|
| ''[[:d:Q20109582|Penelope Evans]]''
| escritora de ficción de detectives británica
| 1959
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10736
|
| ''[[:d:Q20127986|Kyle Patten]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10737
| [[Ficheru:Official portrait of Jo Stevens MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20128115|Jo Stevens]]''
| política galesa
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10738
|
| ''[[:d:Q20497707|Emlyn Rees]]''
| escritor británicu
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10739
| [[Ficheru:Elinor Crawley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20534916|Elinor Crawley]]''
| actriz galesa
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10740
|
| ''[[:d:Q20558011|Aeryn Jones]]''
|
| 1939
|
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 10741
|
| ''[[:d:Q20558076|Angharad Llwyd-Jones]]''
| escritora británica
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10742
|
| ''[[:d:Q20558096|Angharad Puw Davies]]''
| autora británica
|
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 10743
|
| ''[[:d:Q20558342|Alice E. Williams]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10744
|
| ''[[:d:Q20558419|Alun Guy]]''
|
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10745
|
| ''[[:d:Q20558440|Alun Ifans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q107032917|Sarn-bach]]''
|-
| style='text-align:right'| 10746
|
| ''[[:d:Q20558530|Alwyn Humphreys]]''
| escritor británicu
| 1944
|
| ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10747
|
| ''[[:d:Q20559469|Dyfnwal ap Arthwyr]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 10748
|
| ''[[:d:Q20560367|Androw Bennett]]''
|
| 1946
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10749
|
| ''[[:d:Q20560477|Bethan Marlow]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q3402550|Bethel]]''
|-
| style='text-align:right'| 10750
|
| ''[[:d:Q20560688|Bleddyn Owen Huws]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1964775|Nantlle Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 10751
|
| ''[[:d:Q20562825|Eurig Salisbury]]''
| poeta británicu
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10752
|
| ''[[:d:Q20562948|Lleuwen Steffan]]''
| cantante británica
| 1979
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10753
|
| ''[[:d:Q20564992|Ceri Dupree]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 10754
|
| ''[[:d:Q20567154|John Rowlands]]''
| políticu británicu
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10755
|
| ''[[:d:Q20567225|Ann Pierce Jones]]''
| autora británica
|
|
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 10756
|
| ''[[:d:Q20568764|Beryl Stafford Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 10757
| [[Ficheru:Celtic Knot Conference, July 2017 (14) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20569630|Gareth Morlais]]''
|
|
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 10758
| [[Ficheru:Siân Gwenllian AM (28092344141).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20570139|Sian Gwenllian]]''
| política británica
| 1956
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10759
|
| ''[[:d:Q20630509|Anthony Lyn]]''
| direutor de teatru galés
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10760
| [[Ficheru:H. Hawkline.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20638115|H. Hawkline]]''
| actor galés
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10761
|
| ''[[:d:Q20638154|Rhisiart Iorwerth]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10762
| [[Ficheru:20150922 1826 W AUT WAL 3974.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20641048|Nia Jones]]''
| futbolista galesa
| 1992
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10763
|
| ''[[:d:Q20641505|George Smith]]''
| futbolista británicu
| 1910
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10764
| [[Ficheru:Official portrait of Gerald Jones MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20647531|Gerald Jones]]''
| políticu galés
| 1970
|
| ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 10765
| [[Ficheru:Official portrait of Craig Williams MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20647978|Craig Williams]]''
| políticu británicu
| 1985
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 10766
| [[Ficheru:Official portrait of Christina Rees crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20648332|Christina Rees]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10767
| [[Ficheru:Official portrait of Nick Thomas-Symonds MP (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20648913|Nick Thomas-Symonds]]''
| políticu británicu
| 1980
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 10768
|
| ''[[:d:Q20651182|David Morris]]''
|
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10769
|
| ''[[:d:Q20684269|Terry Jones]]''
|
| 1945
|
| [[Northampton]]<br/>[[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 10770
|
| ''[[:d:Q20707550|Jack Murphy]]''
| xugador de críquet galés
| 1995
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10771
|
| ''[[:d:Q20707929|Jeremy Lawlor]]''
| xugador de críquet galés
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10772
| [[Ficheru:Duane Jones PHC 2015-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20713162|Duane Jones]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 10773
|
| ''[[:d:Q20713565|Rory Thornton]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10774
|
| ''[[:d:Q20714025|Javan Sebastian]]''
|
| 1994
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10775
|
| ''[[:d:Q20732632|Arthur Jones]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]''
|-
| style='text-align:right'| 10776
|
| ''[[:d:Q20732663|William Birchinshaw]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10777
|
| ''[[:d:Q20732678|Cadwaladr Davies]]''
|
| 1704
|
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 10778
|
| ''[[:d:Q20732683|Cadwgan Delynor]]''
|
| 1400
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10779
|
| ''[[:d:Q20732684|Cadwgan Ffôl]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10780
|
| ''[[:d:Q20732734|Dafydd ap Phylip ap Rhys]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10781
|
| ''[[:d:Q20732732|Dafydd ap Maredudd ap Tudur]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10782
|
| ''[[:d:Q20732927|Edward Cadwaladr]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10783
|
| ''[[:d:Q20732994|Ellis Cadwaladr]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10784
|
| ''[[:d:Q20732999|Ellis Lewis]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q20595287|Llwyn-Gwern]]''
|-
| style='text-align:right'| 10785
|
| ''[[:d:Q20733184|Hugh Bulkeley]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10786
|
| ''[[:d:Q20733219|Huw ap Morus]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10787
|
| ''[[:d:Q20733217|Huw ap Dafydd]]''
| poeta galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10788
|
| ''[[:d:Q20733220|Huw ap Rhisiart ap Dafydd]]''
| poeta galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10789
|
| ''[[:d:Q20734421|Thomas Blayney]]''
|
| 1785
|
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10790
|
| ''[[:d:Q20734505|Thomas Meredith]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 10791
|
| ''[[:d:Q20740720|Jamie Clarke]]''
| xugador de snooker británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10792
| [[Ficheru:Composer Julian Philips.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20744651|Julian Philips]]''
|
| 1969
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10793
|
| ''[[:d:Q20746350|Sarah Vine]]''
| periodista galesa
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10794
|
| ''[[:d:Q20748859|Margaret Thomas]]''
| escritora d'himnos galesa
| 1779
|
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10795
|
| ''[[:d:Q20751801|Edward Evans]]''
|
| 1582
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 10796
|
| ''[[:d:Q20796502|John Doyle]]''
|
| 1968
|
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 10797
|
| ''[[:d:Q20804702|Evan Williams]]''
|
| 1706
|
| ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 10798
| [[Ficheru:Scott barrow york city 2021-22.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20806930|Scott Barrow]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10799
|
| ''[[:d:Q20858102|John McGrath]]''
| direutor artísticu galés
| 1962
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 10800
|
| ''[[:d:Q20864810|Richard Rees]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10801
|
| ''[[:d:Q20871825|Joseph Devries]]''
| cantante británicu
| 1994
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10802
|
| ''[[:d:Q20876607|David Carpanini]]''
|
| 1946
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10803
|
| ''[[:d:Q20878085|Ryan Broom]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10804
|
| ''[[:d:Q20878155|Dafydd Jones]]''
| futbolista británicu
| 1998
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10805
| [[Ficheru:Connor Roberts (footballer, born 1995), cropped image, Turkey vs Wales EURO 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20878221|Connor Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10806
| [[Ficheru:Rick Smith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20878239|Rick Smith]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 10807
| [[Ficheru:Josh Yorwerth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20878285|Josh Yorwerth]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10808
|
| ''[[:d:Q20900626|Drew Sherman]]''
|
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10809
|
| ''[[:d:Q20949696|Cynon]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10810
|
| ''[[:d:Q20955871|Huw M.]]''
| compositor galés
| 1953
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10811
|
| ''[[:d:Q20979145|Alex Samuel]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10812
|
| ''[[:d:Q21004948|Lewis Bamford]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10813
|
| ''[[:d:Q21005409|Colin Roscoe]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10814
|
| ''[[:d:Q21005591|Anne Denholm]]''
|
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10815
|
| ''[[:d:Q21005762|Rob Evans]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10816
| [[Ficheru:Dylan Wiliam LISE2006 podium.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21030583|Dylan Wiliam]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10817
| [[Ficheru:Alexa Davies on MTV International.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21030581|Alexa Davies]]''
| actriz británica
| 1995
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10818
| [[Ficheru:Richard Owain Roberts.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q21030612|Richard Owain Roberts]]''
| escritor británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10819
| [[Ficheru:2 02 Phil Salt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21030613|Philip Salt]]''
| xugador de críquet británicu
| 1996
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 10820
|
| ''[[:d:Q21030620|Stephen Thomas]]''
| regatista galés
| 1977
|
| ''[[:d:Q7080138|Ogmore Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 10821
|
| ''[[:d:Q21032001|Peter Rudeforth]]''
| trompetista galés
| 1963
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10822
| [[Ficheru:Professor Roger Matthews in October 2019, a workshop in Sulaymaniyah, Iraq.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21062381|Roger Matthews]]''
| profesor universitariu galés
| 1954
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10823
| [[Ficheru:ProtheroeMatt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21064622|Matt Protheroe]]''
| deportista galés
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10824
|
| ''[[:d:Q21066421|Lara Stephen]]''
|
| 1993
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 10825
|
| ''[[:d:Q21165576|John Aggleton]]''
|
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10826
|
| ''[[:d:Q21181195|Nicholas Harrhy]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10827
| [[Ficheru:Tal dan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21284652|Tal Dunne]]''
| xugador de baloncestu israelín
| 1987
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10828
| [[Ficheru:Paul Emanuelli.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21284929|Paul Emanuelli]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1984
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10829
|
| ''[[:d:Q21285653|Geraint Walsh]]''
| deportista galés
| 1988
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10830
|
| ''[[:d:Q21294997|Hayley Smith]]''
|
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10831
|
| ''[[:d:Q21453970|Liam Hanley]]''
| pintor británicu
| 1933
|
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 10832
|
| ''[[:d:Q21455479|Roy Slade]]''
|
| 1933
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10833
| [[Ficheru:Manon Awst portrait 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21455692|Manon Awst]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10834
|
| ''[[:d:Q21455918|Sally Moore]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10835
|
| ''[[:d:Q21456698|Andrzej Jackowski]]''
| pintor británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q3402867|Penley]]''
|-
| style='text-align:right'| 10836
|
| ''[[:d:Q21457000|Elinor Evans]]''
| pintora galesa
| 1982
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10837
|
| ''[[:d:Q21457350|James Malcolm Rielly]]''
| pintor galés
| 1956
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10838
|
| ''[[:d:Q21457627|Elwyn Ioan]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q16007333|Pen-bont-rhyd-y-beddau]]''
|-
| style='text-align:right'| 10839
|
| ''[[:d:Q21458001|Emrys Parry]]''
|
| 1941
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10840
|
| ''[[:d:Q21461712|John Harvey]]''
| pintor galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10841
|
| ''[[:d:Q21462444|Paul Brewer]]''
| pintor británicu
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10842
|
| ''[[:d:Q21464075|Cherry Pickles]]''
| pintora británica
| 1950
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10843
|
| ''[[:d:Q21464870|Glyn Jones]]''
| pintor británicu
| 1936
|
| ''[[:d:Q62429|Tynewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10844
|
| ''[[:d:Q21465832|Gwyn Evans]]''
|
| 1931
|
| ''[[:d:Q5530463|Gelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10845
|
| ''[[:d:Q21466186|D. Alun Evans]]''
|
| 1945
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10846
|
| ''[[:d:Q21466631|Keith Bowen]]''
| pintor británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10847
|
| ''[[:d:Q21466820|Richard O'Connell]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 10848
|
| ''[[:d:Q21466996|Wynn Jones]]''
| pintor británicu
| 1939
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10849
|
| ''[[:d:Q21474189|Dafydd Hellard]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1985
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10850
|
| ''[[:d:Q21481534|John Williams]]''
| novelista galés
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10851
|
| ''[[:d:Q21521789|John Neilson]]''
| músicu galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q6661768|Llansilin]]''
|-
| style='text-align:right'| 10852
| [[Ficheru:Parêd Gŵyl Dewi Aberystwyth 2023 - Wynne Melville Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21521815|Wynne Melville Jones]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 10853
| [[Ficheru:Simple Minds - 2018173231123 2018-06-22 Rock the Ring - 1D X MK II - 2684 - B70I0818.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21585387|The Anchoress]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 10854
| [[Ficheru:Adam Beard 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21620859|Adam Beard]]''
| deportista galés
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10855
|
| ''[[:d:Q21620926|Will Boyde]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10856
|
| ''[[:d:Q21621069|Jack Condy]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 10857
|
| ''[[:d:Q21621139|James Davies]]''
|
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10858
|
| ''[[:d:Q21621193|Dion Donohue]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 10859
| [[Ficheru:20260314 184512 Ryan Elias 2026 Six Nations Wales vs Italy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21621239|Ryan Elias]]''
|
| 1995
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10860
| [[Ficheru:Jarrod Evans 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21621263|Jarrod Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10861
|
| ''[[:d:Q21621266|Steffan Evans]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10862
|
| ''[[:d:Q21621265|Lloyd Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10863
| [[Ficheru:Wyn Jones March 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21621405|Wyn Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 10864
|
| ''[[:d:Q21621506|Steffan Hughes]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10865
|
| ''[[:d:Q21621505|Rhodri Hughes]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10866
|
| ''[[:d:Q21621582|Ellis Jenkins]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10867
|
| ''[[:d:Q21621583|Owen Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10868
|
| ''[[:d:Q21621580|Aled Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10869
|
| ''[[:d:Q21621611|Dan Jones]]''
|
| 1996
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10870
|
| ''[[:d:Q21621827|Ethan Lewis]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10871
| [[Ficheru:Dillon Lewis 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21621825|Dillon Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10872
|
| ''[[:d:Q21621829|Josh Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10873
|
| ''[[:d:Q21622160|Torin Myhill]]''
|
| 1995
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 10874
|
| ''[[:d:Q21622199|Ioan Nicholas]]''
|
| 1998
|
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 10875
|
| ''[[:d:Q21622291|Scott Otten]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10876
|
| ''[[:d:Q21622371|Tom Phillips]]''
|
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10877
|
| ''[[:d:Q21622500|Lewis Rawlins]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10878
|
| ''[[:d:Q21622920|Garyn Smith]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10879
|
| ''[[:d:Q21622991|Aled Summerhill]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10880
|
| ''[[:d:Q21622998|Dan Suter]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10881
| [[Ficheru:Gareth Thomas (ospreys) 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21623095|Gareth Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10882
| [[Ficheru:Owen Watkin RWC 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21623285|Owen Watkin]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10883
| [[Ficheru:Tomos Williams 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21623324|Tomos Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10884
|
| ''[[:d:Q21642411|Hannah Daniel]]''
| actriz galesa
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10885
| [[Ficheru:Gem Hallett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21642535|Gemma Hallett]]''
|
| 1981
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10886
| [[Ficheru:Jordan Evans.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q21716254|Jordan Evans]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10887
|
| ''[[:d:Q21754193|Jacob Ifan]]''
| actor británicu
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10888
|
| ''[[:d:Q21857916|Roger Hackney]]''
| deportista galés
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10889
| [[Ficheru:Stephen Williams, 2023 Paris-Nice.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21899385|Stephen Williams]]''
| ciclista británicu
| 1996
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10890
|
| ''[[:d:Q21932066|Dean Reynolds]]''
|
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10891
|
| ''[[:d:Q21933272|Alex Lynch]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 10892
|
| ''[[:d:Q21954811|Morgan Evans]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10893
| [[Ficheru:Anwen Butten.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21964342|Anwen Butten]]''
|
| 1972
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10894
|
| ''[[:d:Q21964937|Sean Holley]]''
|
| 1970
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10895
|
| ''[[:d:Q21999572|Robert Nisbet]]''
| escritor galés
| 1941
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10896
|
| ''[[:d:Q21999672|Kevin Hopkins]]''
| entrenador de rugbi a 15 galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 10897
|
| ''[[:d:Q21999689|Carl Llewellyn]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 10898
|
| ''[[:d:Q21999695|Nigel Meek]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 10899
|
| ''[[:d:Q21999708|Joseph Owens]]''
|
| 1878
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10900
|
| ''[[:d:Q21999727|Dick Roberts]]''
|
| 1891
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10901
|
| ''[[:d:Q21999735|Cyril Smith]]''
|
| 1893
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 10902
|
| ''[[:d:Q22007406|John Pettigrew]]''
|
| 1968
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10903
| [[Ficheru:Richard Lewis in 2018.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q22097933|Richard Lewis]]''
|
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10904
|
| ''[[:d:Q22097945|Darril Williams]]''
|
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10905
|
| ''[[:d:Q22098319|Justin Thomas]]''
|
| 1973
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10906
|
| ''[[:d:Q22098343|Georgia Evans]]''
| futbolista británica
| 1995
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10907
|
| ''[[:d:Q22113503|John S. Noyes]]''
| entomólogu galés
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10908
| [[Ficheru:Ellie Curson - Yeovil Ladies (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22137015|Ellie Curson]]''
| futbolista galesa
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10909
|
| ''[[:d:Q22277003|Remy Beasley]]''
| actriz galesa
|
|
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 10910
|
| ''[[:d:Q22277869|Daniel Gammond]]''
| actor galés
|
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10911
|
| ''[[:d:Q22277934|Oncle Gilbert]]''
| compositor de cantares galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10912
|
| ''[[:d:Q22278255|Edwin Humphreys]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q3402600|Y Fron]]''
|-
| style='text-align:right'| 10913
| [[Ficheru:Tim Killeen and Tom Vilsack.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22278601|Timothy Killeen]]''
|
| 1952
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10914
|
| ''[[:d:Q22279195|Maisie Methuen]]''
| ximnasta artística británica
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10915
|
| ''[[:d:Q22695859|Brian Davies]]''
| actor galés
| 1938
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10916
|
| ''[[:d:Q22703903|Eirlys Britton]]''
| actriz galesa
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10917
|
| ''[[:d:Q22704062|Rebecca Harries]]''
| actriz galesa
| 1966
|
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 10918
|
| ''[[:d:Q22704087|Ioan Hefin]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 10919
| [[Ficheru:Daniel Pearson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22774613|Daniel Pearson]]''
| ciclista británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10920
|
| ''[[:d:Q22815213|Marged ferch Tomos]]''
|
| 1340
|
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10921
|
| ''[[:d:Q22941875|Jess Davies]]''
| modelu galesa
| 1993
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10922
| [[Ficheru:Nicola Cousins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22957455|Nicola Cousins]]''
| futbolista galesa
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10923
|
| ''[[:d:Q22957701|Claire Skinner]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10924
|
| ''[[:d:Q22957757|Laura May Walkley]]''
| futbolista británica
| 1991
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10925
| [[Ficheru:Ffion Hague.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22997454|Ffion Jenkins]]''
| conductora radiofónica británica
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10926
|
| ''[[:d:Q23000846|Trystan Llŷr Griffiths]]''
| cantante galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 10927
|
| ''[[:d:Q23013170|Eleri Mills]]''
| artista galesa
| 1955
|
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 10928
|
| ''[[:d:Q23210319|Meilyr Jones]]''
|
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10929
|
| ''[[:d:Q23304355|David Smallman]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10930
|
| ''[[:d:Q23309977|Kathy Jones]]''
| sacerdotisa galesa
| 1968
|
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 10931
| [[Ficheru:Beth Reeks on Institute of Physics.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23419103|Beth Reekles]]''
| novelista británica
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10932
|
| ''[[:d:Q23463073|James Bird]]''
|
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10933
|
| ''[[:d:Q23542620|Scott Andrews]]''
|
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10934
|
| ''[[:d:Q23664137|Fiona Bennett]]''
|
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10935
|
| ''[[:d:Q23664153|Luke Francis]]''
| pilotu de carreres británicu
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10936
|
| ''[[:d:Q23665729|Stephen Malik]]''
| empresariu estauxunidense
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10937
|
| ''[[:d:Q23696663|Lee Gaze]]''
| músicu galés
| 1975
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10938
|
| ''[[:d:Q23721875|Shelley Miranda Barrett]]''
| actriz galesa
| 1975
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10939
|
| ''[[:d:Q23731514|Elen Rhys]]''
| actriz galesa
| 1983
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10940
|
| ''[[:d:Q23731532|Kate Lamb]]''
| actriz galesa
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10941
|
| ''[[:d:Q23762604|Tyler Rees]]''
| xugador de snooker galés
| 1999
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10942
|
| ''[[:d:Q23770381|Luke Garrett]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10943
| [[Ficheru:Owain Arthur at World Premiere London, The Rings of Power 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23770470|Owain Arthur]]''
| actor británicu
| 1983
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10944
|
| ''[[:d:Q23812726|Rhian Edwards]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10945
|
| ''[[:d:Q23883547|Leigh De-Vulgt]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10946
| [[Ficheru:CINvBST 2017-05-20 - Josh Heard (33997230723) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23883851|Josh Heard]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10947
| [[Ficheru:Kayleigh Green Charlton Athletic Women (sq cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23887822|Kayleigh Green]]''
| futbolista británica
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10948
|
| ''[[:d:Q23888209|Alastair Cavenagh]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10949
| [[Ficheru:Eglwys S Aelrhiw a Rheithordy Rhiw St Aelrhiw's and Rectory - geograph.org.uk - 568285.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23892568|Aelrhiw]]''
| sacerdote galés
| 600
|
| ''[[:d:Q3395308|Y Rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10950
| [[Ficheru:All Saints, Cellan - geograph.org.uk - 49752.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23927294|Callwen]]''
| líder relixosa galesa
| 530
|
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10951
|
| ''[[:d:Q23927301|Gwenfyl]]''
|
| 530
|
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10952
|
| ''[[:d:Q23991119|Thomas Boden]]''
|
| 1860
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10953
|
| ''[[:d:Q23991117|Matt Whatley]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10954
|
| ''[[:d:Q23991127|Les Cartwright]]''
|
| 1952
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10955
|
| ''[[:d:Q23991125|Samuel Brookes]]''
|
| 1877
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10956
|
| ''[[:d:Q23991134|Alfred Owen Davies]]''
|
| 1863
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10957
|
| ''[[:d:Q23991135|Oswald Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10958
|
| ''[[:d:Q23991132|Charles Conde]]''
|
| 1859
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10959
|
| ''[[:d:Q23991143|Dick Finnigan]]''
|
| 1904
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10960
|
| ''[[:d:Q23991172|Abel Hayes]]''
|
| 1866
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10961
|
| ''[[:d:Q23991231|Harry Hibbott]]''
|
| 1859
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10962
|
| ''[[:d:Q23991291|Edmund Howell]]''
|
| 1867
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10963
|
| ''[[:d:Q23991313|Ron Hugh]]''
|
| 1909
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10964
|
| ''[[:d:Q23991471|Wilf James]]''
|
| 1907
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10965
|
| ''[[:d:Q23991510|Eddie Jenkins]]''
|
| 1895
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10966
|
| ''[[:d:Q23991548|Charles Ketley]]''
|
| 1856
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10967
|
| ''[[:d:Q23991587|Sid Lawrence]]''
|
| 1909
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10968
|
| ''[[:d:Q23991610|Patrick Leary]]''
|
| 1864
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10969
|
| ''[[:d:Q23991667|Tommy Matthias]]''
|
| 1890
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10970
|
| ''[[:d:Q23991664|Jack Mates]]''
|
| 1870
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10971
|
| ''[[:d:Q23991672|John Moulsdale]]''
|
| 1899
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10972
|
| ''[[:d:Q23991673|William Nock]]''
|
| 1876
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10973
|
| ''[[:d:Q23991676|Walter Hugh Roberts]]''
|
| 1858
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10974
|
| ''[[:d:Q23991685|Thomas John Thomas]]''
|
| 1877
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10975
|
| ''[[:d:Q23991692|Dick Wilcock]]''
|
| 1868
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10976
|
| ''[[:d:Q23991693|Richard Parry Williams]]''
|
| 1863
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10977
| [[Ficheru:Josh Adams March 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24005337|Josh Adams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10978
|
| ''[[:d:Q24005525|David Harrison]]''
|
| 1972
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10979
|
| ''[[:d:Q24006201|Jane Aaron]]''
| escritora galesa
| 1951
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10980
| [[Ficheru:Novo Amor at Prinzen Bar.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24007014|Novo Amor]]''
| cantautor galés
| 1991
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10981
|
| ''[[:d:Q24007087|Cerys Hale]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1993
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10982
|
| ''[[:d:Q24007150|Rebecca De Filippo]]''
|
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10983
|
| ''[[:d:Q24007174|Shona Powell Hughes]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1991
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10984
|
| ''[[:d:Q24007306|Megan York]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1987
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 10985
|
| ''[[:d:Q24007313|David Jones]]''
|
| 1952
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10986
|
| ''[[:d:Q24007358|Eddie Lawrence]]''
|
| 1907
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10987
|
| ''[[:d:Q24007359|Dai Lewis]]''
|
| 1912
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10988
|
| ''[[:d:Q24007372|Tommy Mills]]''
|
| 1911
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10989
|
| ''[[:d:Q24007383|Elen Evans]]''
|
| 1985
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10990
|
| ''[[:d:Q24007428|Aneurin Richards]]''
|
| 1902
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10991
| [[Ficheru:Sian Williams Rugby.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24007436|Sian Williams]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1990
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10992
|
| ''[[:d:Q24007470|Bethan Dainton]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1989
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10993
|
| ''[[:d:Q24007472|Ffion Bowen]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1991
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 10994
| [[Ficheru:Lee Waters AM (28066509142).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24039661|Lee Waters]]''
| políticu galés
| 1976
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10995
| [[Ficheru:Neil McEvoy AM (28092346611).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24041564|Neil McEvoy]]''
| políticu galés
| 1970
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10996
| [[Ficheru:Vikki Howells AM (27555188583).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24045680|Vikki Howells]]''
| política galesa
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10997
| [[Ficheru:Jayne Bryant AM (28092339351).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24050178|Jayne Bryant]]''
| política galesa
|
|
| ''[[:d:Q7374246|Royal Gwent Hospital]]''
|-
| style='text-align:right'| 10998
| [[Ficheru:Official portrait of Chris Elmore MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24053857|Chris Elmore]]''
| políticu británicu
| 1983
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10999
|
| ''[[:d:Q24073707|David Powell]]''
| pintor galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11000
|
| ''[[:d:Q24182168|Aled Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11001
|
| ''[[:d:Q24182511|Greg Prosser]]''
|
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11002
|
| ''[[:d:Q24183405|Darran Harris]]''
|
| 1992
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11003
| [[Ficheru:Steve Cooper.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24183505|Steve Cooper]]''
|
| 1979
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11004
|
| ''[[:d:Q24206353|Des Palmer]]''
|
| 1931
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11005
|
| ''[[:d:Q24206440|Henry Phoenix]]''
|
| 1856
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11006
|
| ''[[:d:Q24229287|Кішан Хірані]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11007
|
| ''[[:d:Q24250050|Tudor Jones]]''
| físicu británicu
| 1934
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 11008
| [[Ficheru:David Rowlands AM (28092341381).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24405234|David Rowlands]]''
| políticu británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q378738|Argoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 11009
| [[Ficheru:Gareth Bennett AM.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q24405244|Gareth Bennett]]''
| políticu galés
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11010
|
| ''[[:d:Q24450426|Rheon James]]''
|
| 1992
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11011
|
| ''[[:d:Q24450793|Chloe Tutton]]''
| nadadora británica
| 1996
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11012
|
| ''[[:d:Q24548833|Chris Knight]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11013
|
| ''[[:d:Q24571914|Martyn Davies]]''
| meteorólogu galés
| 1956
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11014
|
| ''[[:d:Q24702621|Tom Doran]]''
| boxeador galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 11015
| [[Ficheru:Jeremy Miles official portrait (cropped).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q24706040|Jeremy Miles]]''
| políticu británicu
| 1971
|
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 11016
|
| ''[[:d:Q24708157|Branwen Niclas]]''
|
| 1969
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11017
|
| ''[[:d:Q24809662|Ted Parry]]''
|
| 1892
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11018
|
| ''[[:d:Q24809752|Abdullah Izzidien]]''
| ximnasta de trampolín galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 11019
|
| ''[[:d:Q24827868|Trevor Owen]]''
|
| 1873
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11020
|
| ''[[:d:Q24963103|Iestyn George]]''
|
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11021
| [[Ficheru:NellieEvansPackard.tiff|center|128px]]
| ''[[:d:Q24996661|Nellie Evans Packard]]''
| cantante estauxunidense
|
|
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 11022
|
| ''[[:d:Q25171277|Richard Parfitt]]''
| músicu británicu
|
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11023
|
| ''[[:d:Q25171703|Steve Hamer]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 11024
| [[Ficheru:Jack Jones.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25189322|Jack Jones]]''
| escritor galés
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11025
|
| ''[[:d:Q25206945|John Davies]]''
|
| 1856
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11026
|
| ''[[:d:Q25206950|Walter Davies]]''
|
| 1863
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11027
|
| ''[[:d:Q25206949|Jack Edwards]]''
|
| 1876
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11028
|
| ''[[:d:Q25206954|Jack Garner]]''
|
| 1872
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11029
|
| ''[[:d:Q25206953|Maurice Evans]]''
|
| 1859
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11030
|
| ''[[:d:Q25206957|Roger Evans]]''
|
| 1879
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11031
|
| ''[[:d:Q25206960|Peter Griffiths]]''
|
| 1862
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11032
|
| ''[[:d:Q25206972|Edwin James]]''
|
| 1869
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11033
|
| ''[[:d:Q25206982|Frederick Jones]]''
|
| 1863
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11034
|
| ''[[:d:Q25206980|Thomas Jenkins]]''
|
| 1877
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11035
|
| ''[[:d:Q25206981|Evan Jones]]''
|
| 1888
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11036
|
| ''[[:d:Q25206986|Hugh Jones]]''
|
| 1876
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11037
|
| ''[[:d:Q25206995|Richard Jones]]''
|
| 1879
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11038
|
| ''[[:d:Q25206999|Samuel Jones]]''
|
| 1870
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11039
|
| ''[[:d:Q25206996|Richard Jones]]''
|
| 1875
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11040
|
| ''[[:d:Q25206997|Samuel Jones]]''
|
| 1866
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11041
|
| ''[[:d:Q25207017|Thomas Lewis]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11042
|
| ''[[:d:Q25207022|Thomas McCarthy]]''
|
| 1868
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11043
|
| ''[[:d:Q25207020|James Lloyd]]''
|
| 1861
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11044
|
| ''[[:d:Q25207026|John Matthias]]''
|
| 1878
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11045
|
| ''[[:d:Q25207035|Robert Morris]]''
|
| 1875
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11046
|
| ''[[:d:Q25207045|Thomas Owen]]''
|
| 1861
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11047
|
| ''[[:d:Q25207059|John Roberts]]''
|
| 1858
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11048
|
| ''[[:d:Q25207062|Joseph Rogers]]''
|
| 1868
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11049
|
| ''[[:d:Q25207070|John Taylor]]''
|
| 1874
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11050
|
| ''[[:d:Q25207068|George Thomas]]''
|
| 1857
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11051
|
| ''[[:d:Q25207076|Dick Turner]]''
|
| 1866
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11052
|
| ''[[:d:Q25207083|George Williams]]''
|
| 1862
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11053
|
| ''[[:d:Q25207080|Billy Williams]]''
|
| 1896
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11054
| [[Ficheru:Lauren Williams after the Tokyo Olympics.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25414715|Lauren Williams]]''
| taekwondista británica
| 1999
|
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 11055
|
| ''[[:d:Q25485241|Ammar Alfian]]''
|
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11056
|
| ''[[:d:Q25558093|Jennifer Vaughan Jones]]''
|
| 1976
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11057
|
| ''[[:d:Q25558134|Alex Harries]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11058
|
| ''[[:d:Q25558142|Arwel Davies]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11059
|
| ''[[:d:Q25558144|Eiry Palfrey]]''
| actriz galesa
| 1939
|
| ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11060
|
| ''[[:d:Q25558156|Alice Hooker-Stroud]]''
| política galesa
| 1984
|
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 11061
|
| ''[[:d:Q25558240|Eiry Thomas]]''
| actriz británica
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11062
|
| ''[[:d:Q25558290|Cath Aran]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11063
|
| ''[[:d:Q25558317|Nesdi Jones]]''
| cantautora británica
| 1992
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11064
|
| ''[[:d:Q25558966|Rhys James]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 11065
|
| ''[[:d:Q25559011|Ifan Gruffydd]]''
|
| 1951
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11066
|
| ''[[:d:Q25756678|Owen Morgan]]''
| xugador de críquet galés
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11067
| [[Ficheru:Scott Ellaway filming OpusYou in 2016 (Photo by Clive Barda).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25858076|Scott Ellaway]]''
| direutor d'orquesta galés
| 1981
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11068
|
| ''[[:d:Q25906323|Joel Makin]]''
| xugador de squash británicu
| 1994
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11069
|
| ''[[:d:Q25927690|Chris Barber]]''
| autor galés
| 1941
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11070
|
| ''[[:d:Q25938069|Adrian Davies]]''
| xugador de squash británicu
| 1966
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11071
| [[Ficheru:3 37 Kiran Carlson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26132127|Kiran Carlson]]''
| xugador de críquet galés
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11072
|
| ''[[:d:Q26132784|Nigel Hurley]]''
| pianista galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11073
|
| ''[[:d:Q26208520|Gruffudd Lewis]]''
| ciclista británicu
| 1997
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11074
|
| ''[[:d:Q26210728|Jonathan Worsley]]''
| deportista galés
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11075
|
| ''[[:d:Q26219700|Jasmine Joyce]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1995
|
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 11076
|
| ''[[:d:Q26220911|Sam Cross]]''
|
| 1992
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11077
| [[Ficheru:David Morgan (swimmer, 2017, cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26250588|David Morgan]]''
| nadador australianu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11078
|
| ''[[:d:Q26251785|Lukas Carey]]''
| xugador de críquet galés
| 1997
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11079
|
| ''[[:d:Q26253823|Einir Jones]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11080
|
| ''[[:d:Q26253829|Arthur Thomas]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11081
|
| ''[[:d:Q26293080|Elfed Roberts]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 11082
|
| ''[[:d:Q26405093|George Nott]]''
|
| 1996
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11083
|
| ''[[:d:Q26689655|Stephen Morris]]''
| deportista galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11084
|
| ''[[:d:Q26704328|Michael Bonacini]]''
|
| 1960
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 11085
|
| ''[[:d:Q26704697|Diana Darke]]''
| periodista británica
| 1956
|
| [[Londres]]<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11086
|
| ''[[:d:Q26775230|Jack Roberts]]''
| deportista galés
| 1991
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11087
|
| ''[[:d:Q26837633|Liam Angel]]''
|
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11088
|
| ''[[:d:Q26837649|Kyle Copp]]''
|
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11089
|
| ''[[:d:Q26838543|Sean Griffiths]]''
| xugador de críquet galés
| 1995
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11090
| [[Ficheru:Harrison Keddie 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26923806|Harrison Keddie]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| ''[[:d:Q6732359|Magor]]''
|-
| style='text-align:right'| 11091
|
| ''[[:d:Q26923804|Brad Thyer]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11092
| [[Ficheru:Regan Grace.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26923859|Regan Grace]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1996
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11093
|
| ''[[:d:Q26923857|Calvin Wellington]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1995
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11094
|
| ''[[:d:Q26924699|Kevin Courtney]]''
|
| 1959
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11095
|
| ''[[:d:Q26973563|Haf Llewelyn]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q5197202|Cwm Nantcol]]''
|-
| style='text-align:right'| 11096
|
| ''[[:d:Q26985026|Aimee Moran]]''
| xugadora de bádminton británica
| 1994
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11097
| [[Ficheru:Eglwys Sant Cwyfan, Aberffraw, Ynys Môn - St Cwyfan's Church near Aberffraw, Anglesey, Wales 60.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q27036912|Cwyfan]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11098
|
| ''[[:d:Q27048861|Josh Helps]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11099
|
| ''[[:d:Q27048869|Dafydd Hughes]]''
|
| 1996
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11100
|
| ''[[:d:Q27048999|Keelan Giles]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1998
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11101
|
| ''[[:d:Q27049185|Connor Farrer]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1995
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11102
| [[Ficheru:2026-03-26 Premier League Darts – Night 8 – Berlin 2026 by Sandro Halank–028.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27057756|Jonny Clayton]]''
| deportista galés
| 1974
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11103
| [[Ficheru:Stephen Goss.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27058417|Stephen Goss]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11104
| [[Ficheru:St Hychan's Church, Eglwys Llanychan, Rhuthun, Sir Ddinbych, Cymru, Wales 09.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27067380|Hychan]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11105
| [[Ficheru:James Ball (2016).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27068512|James Ball]]''
|
| 1991
|
| ''[[:d:Q7228203|Ponthir]]''
|-
| style='text-align:right'| 11106
|
| ''[[:d:Q27070262|Greg Holmes]]''
| xugador de críquet galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11107
| [[Ficheru:Broadcaster, Gwyn Llywelyn (1522882).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27074279|Gwyn Llewelyn]]''
|
| 1942
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11108
|
| ''[[:d:Q27140407|Siân Eirian Rees Davies]]''
| escritora galesa
| 1981
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11109
|
| ''[[:d:Q27140454|Siân Lewis]]''
| escritora británica
| 1945
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11110
|
| ''[[:d:Q27206071|Sam Jones]]''
| disc-jockey galés
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11111
| [[Ficheru:Y Naturiaethwr Twm Elias yn Rhuthun Ebrill 2017 RO.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27230339|Twm Elias]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 11112
| [[Ficheru:Richards, Dave.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27306153|Dave Richards]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11113
| [[Ficheru:Manon Lloyd - 2017 Tour Series (Motherwell, pre-race).jpg|center|128px]]
| [[Manon Lloyd]]
| ciclista británica
| 1996
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11114
|
| ''[[:d:Q27517561|Gruffydd Aled Williams]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q5278387|Dinmael]]''
|-
| style='text-align:right'| 11115
|
| ''[[:d:Q27567889|Steve Gully]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1949
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11116
|
| ''[[:d:Q27579892|John Cooper]]''
| axedrecista británicu
| 1954
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11117
|
| ''[[:d:Q27588652|Lisa Forey]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 11118
|
| ''[[:d:Q27628129|Jackson Page]]''
| xugador de snooker británicu
| 2001
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11119
|
| ''[[:d:Q27636890|Marion Purcell]]''
|
| 1960
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 11120
|
| ''[[:d:Q27655866|Caroline Taylor]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11121
|
| ''[[:d:Q27655874|Hannah Smith]]''
|
| 1986
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11122
|
| ''[[:d:Q27663652|Richard Lancaster]]''
|
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11123
|
| ''[[:d:Q27666574|Ruth Martin-Jones]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11124
|
| ''[[:d:Q27671285|Howard Davies]]''
| velocista galés
| 1944
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11125
| [[Ficheru:Canu'r Cymru, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27681006|Gwyn Hughes Jones]]''
|
| 1969
|
| ''[[:d:Q6661107|Llanbedrgoch]]''
|-
| style='text-align:right'| 11126
|
| ''[[:d:Q27733807|Jed Davies]]''
| entrenador de fútbol galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11127
|
| ''[[:d:Q27734045|Finlay Wood]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11128
|
| ''[[:d:Q27793332|Jordan Hart]]''
| xugadora de bádminton británica
| 1995
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11129
|
| ''[[:d:Q27824219|Richard Jarrett]]''
|
| 1870
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11130
| [[Ficheru:Ben Whitehouse 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27825230|Ben Whitehouse]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 11131
|
| ''[[:d:Q27827594|Henry Robins]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 11132
|
| ''[[:d:Q27830996|Courtney Davies]]''
| xugador de fútbol americanu galés
| 1994
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11133
|
| ''[[:d:Q27838011|Andrew Davies]]''
|
| 1967
|
| ''[[:d:Q722585|Caldicot]]''
|-
| style='text-align:right'| 11134
|
| ''[[:d:Q27863975|Ed Thomas]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 11135
| [[Ficheru:Penelope Fillon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27898910|Penelope Fillon]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q6661701|Llanover]]''
|-
| style='text-align:right'| 11136
| [[Ficheru:Yr Eglwys Wen Dinbych St Marcella 06.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q27924032|Marchell]]''
| santa galesa
| 610
|
| ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]''
|-
| style='text-align:right'| 11137
| [[Ficheru:Bellignies - Grand Prix des Marbriers, 25 août 2015 (A074).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q27924815|Edward Laverack]]''
| ciclista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11138
|
| ''[[:d:Q27947670|Annemarie Lewis Thomas]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11139
|
| ''[[:d:Q27969093|Wendy Price]]''
|
| 1972
|
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 11140
|
| ''[[:d:Q27981378|Jonny Duddle]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11141
| [[Ficheru:Tori James with Rhodri Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27995602|Tori James]]''
|
| 1981
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11142
|
| ''[[:d:Q27998774|Izaak Duffy]]''
|
| 1989
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11143
|
| ''[[:d:Q28018188|Betty Morgan]]''
|
| 1942
|
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 11144
|
| ''[[:d:Q28037263|Amanda James]]''
| nadadora británica
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11145
|
| ''[[:d:Q28037345|Anne Adams]]''
| nadadora británica
| 1960
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11146
|
| ''[[:d:Q28039165|Michael Dear]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11147
| [[Ficheru:Luke Price 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28047804|Luke Price]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11148
|
| ''[[:d:Q28059338|Jermaine Asare]]''
|
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11149
| [[Ficheru:Jason Shepherd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28086082|Jason Shepherd]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11150
| [[Ficheru:Peter Anthony Freeman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28086085|Peter Anthony Freeman]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11151
|
| ''[[:d:Q28105546|John K. Davies]]''
| profesor universitariu galés
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11152
|
| ''[[:d:Q28124208|Chris Blake]]''
|
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11153
|
| ''[[:d:Q28151696|Rhian Griffiths]]''
| xugadora de dardos galesa
| 1994
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11154
| [[Ficheru:Sparky Harris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28151842|Mark Harris]]''
|
| 1998
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11155
|
| ''[[:d:Q28180374|Russell P. Hughes]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 11156
|
| ''[[:d:Q28312659|Ilan]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11157
|
| ''[[:d:Q28407622|Edla Griffiths]]''
|
| 1968
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11158
| [[Ficheru:Nick Kenny 2024.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q28421887|Nick Kenny]]''
|
| 1993
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11159
|
| ''[[:d:Q28472304|Alfred Oliver]]''
|
| 1882
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11160
|
| ''[[:d:Q28474403|Billy McBryde]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11161
|
| ''[[:d:Q28510956|Richard Bowen]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 11162
| [[Ficheru:Lucie Jones Red Carpet Kyiv 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28533369|Lucie Jones]]''
| cantante galesa
| 1991
|
| ''[[:d:Q7165336|Pentyrch]]''
|-
| style='text-align:right'| 11163
|
| ''[[:d:Q28549773|Joe Hughes]]''
|
| 1898
|
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11164
|
| ''[[:d:Q28560642|Morgan Morgans, Engineer]]''
|
| 1814
|
| ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 11165
|
| ''[[:d:Q28600252|Wayne Curtis]]''
| futbolista galés
| 1967
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11166
| [[Ficheru:SHIMMER Volume 88 - Nixon Newell 01 (cropped2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28648730|Nixon Newell]]''
| lluchadora profesional británica
| 1994
|
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 11167
|
| ''[[:d:Q28710231|Dewi Humphreys]]''
|
| 1947
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11168
| [[Ficheru:2016 2017 UCI Track World Cup Apeldoorn 234.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28736423|Joe Holt]]''
|
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11169
|
| ''[[:d:Q28756399|Matthew Aubrey]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11170
|
| ''[[:d:Q28784496|Charley Edge]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11171
|
| ''[[:d:Q28853738|Ifan Phillips]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11172
|
| ''[[:d:Q28861574|Ryan Conbeer]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]''
|-
| style='text-align:right'| 11173
|
| ''[[:d:Q28867970|Declan Smith]]''
|
| 1997
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11174
|
| ''[[:d:Q28870673|Jay Baker]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11175
| [[Ficheru:Leek Town v Workington, 12 April 2025 05.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28870726|Billy Reeves]]''
| futbolista galés
| 1996
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11176
| [[Ficheru:Peter Rawlinson (46522523975).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28873696|Peter Rawlinson]]''
| inxenieru británicu
| 2000
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11177
|
| ''[[:d:Q28911822|Jason Gummer]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 11178
| [[Ficheru:El Jones Halifax poet.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28935078|El Jones]]''
|
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11179
| [[Ficheru:Stefan Leyshon portrait.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q28952252|Stefan Leyshon]]''
| direutor artísticu francés
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11180
| [[Ficheru:Don Punch at farm.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q28968013|Don Punch]]''
|
| 1956
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 11181
|
| ''[[:d:Q28980561|Tony Day]]''
| nadador británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11182
| [[Ficheru:Brychan Llyr, Jess.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29023727|Brychan Llŷr]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11183
| [[Ficheru:Luke Pearce Italy 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29048134|Luke Pearce]]''
|
| 1987
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 11184
|
| ''[[:d:Q29052058|Oliver Pike]]''
| xugador de críquet británicu
| 1998
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11185
|
| ''[[:d:Q29052057|Connor Brown]]''
| xugador de críquet británicu
| 1997
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11186
|
| ''[[:d:Q29530855|Julie Keeble]]''
| baillarina sobre xelu galesa
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11187
|
| ''[[:d:Q29545039|Michael J. Lewis]]''
| compositor galés
| 1939
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11188
|
| ''[[:d:Q29625620|Rebecca Trehearn]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 11189
|
| ''[[:d:Q29907467|Seb Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11190
|
| ''[[:d:Q29907504|Rhun Williams]]''
| deportista galés
| 1997
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11191
| [[Ficheru:Stephen Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29919894|Stephen Williams]]''
| decorador galés
| 1963
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11192
|
| ''[[:d:Q29952260|Brett Johns]]''
| lluchador d'artes marciales mestes galés
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11193
|
| ''[[:d:Q29959653|Tom Wrigley]]''
|
| 1992
|
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 11194
|
| ''[[:d:Q30005191|Sioned Harries]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1989
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11195
|
| ''[[:d:Q30052727|Rachel Taylor]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1983
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11196
|
| ''[[:d:Q30069347|G. M. Heal]]''
|
| 1944
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11197
|
| ''[[:d:Q30069829|Roger Moore]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 11198
|
| ''[[:d:Q30118010|Rhodri Lovett]]''
| direutor de cine galés
| 1982
|
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11199
|
| ''[[:d:Q30121081|Morwyn Brebner]]''
| traductora canadiana
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11200
|
| ''[[:d:Q30122028|Rhys Thomas]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 11201
|
| ''[[:d:Q30122062|Tom Davies]]''
|
| 1993
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11202
|
| ''[[:d:Q30122379|Leon Brown]]''
|
| 1996
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11203
| [[Ficheru:Michael Lieber.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30122913|Michael Lieber]]''
| actor galés
| 1988
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 11204
|
| ''[[:d:Q30157831|Gwyn Harries-Jenkins]]''
|
| 1931
|
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 11205
| [[Ficheru:Official portrait of Anna McMorrin MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30164279|Anna McMorrin]]''
| política británica
| 1971
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11206
| [[Ficheru:Official portrait of Tonia Antoniazzi crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30165536|Tonia Antoniazzi]]''
| política británica
| 1971
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11207
| [[Ficheru:Official portrait of Ben Lake crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30172752|Ben Lake]]''
| políticu británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11208
|
| ''[[:d:Q30219424|Chris Mottershead]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 11209
|
| ''[[:d:Q30303313|Martin Conway]]''
| historiador británicu
| 1960
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11210
|
| ''[[:d:Q30321004|Robert Childs]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 11211
| [[Ficheru:Scott Barley, 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30323317|Scott Barley]]''
|
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11212
|
| ''[[:d:Q30323462|Carl Hopgood]]''
|
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11213
| [[Ficheru:Jack Marshman at UFC 230.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30502234|Jack Marshman]]''
| lluchador d'artes marciales mestes galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 11214
| [[Ficheru:Manon Williams Croeso Cymru.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q31358720|Manon Antoniazzi]]''
| funcionaria galesa
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11215
|
| ''[[:d:Q31358731|Mared Lenny]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11216
|
| ''[[:d:Q31358728|Ryan Kift]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 11217
|
| ''[[:d:Q31358769|Myfyr Isaac]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11218
|
| ''[[:d:Q31358792|Wil Tân]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11219
|
| ''[[:d:Q31358808|Hefin Huws]]''
|
| 1964
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11220
|
| ''[[:d:Q31358836|Iestyn Jones]]''
|
| 1963
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11221
|
| ''[[:d:Q31359017|John Wayne Griffith]]''
|
| 1783
|
| ''[[:d:Q3396898|Abergwyngregyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11222
|
| ''[[:d:Q31359493|Arwel Lloyd Owen]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11223
|
| ''[[:d:Q31886221|Donald Roy]]''
|
| 1930
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11224
|
| ''[[:d:Q32308031|Hywel Davies]]''
| jockey galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11225
|
| ''[[:d:Q32859631|Peter Francis]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11226
|
| ''[[:d:Q33125100|Kelvyn Jones]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11227
|
| ''[[:d:Q33812797|Terry Cotton]]''
| futbolista galés
| 1946
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11228
|
| ''[[:d:Q33820175|Phil Holme]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 11229
|
| ''[[:d:Q33824044|Alan McIntosh]]''
| futbolista británicu
| 1939
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 11230
|
| ''[[:d:Q34007837|Daniel Jervis]]''
| nadador británicu
| 1996
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11231
|
| ''[[:d:Q34980052|Keston Davies]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11232
| [[Ficheru:David Annwn Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q35488635|David Annwn Jones]]''
|
| 1953
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11233
|
| ''[[:d:Q35850145|Jay Foulston]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11234
| [[Ficheru:PG Morgan.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q36419796|P. G. Morgan]]''
|
| 1966
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11235
|
| ''[[:d:Q36697214|Tom Rhys Harries]]''
| actor británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11236
|
| ''[[:d:Q37269398|Jonathan Evans-Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11237
|
| ''[[:d:Q37649676|Anita Thapar]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11238
| [[Ficheru:Cameron Coxe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q37763071|Cameron Coxe]]''
| futbolista británicu
| 1998
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11239
| [[Ficheru:Jon Worth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q37996916|Jon Worth]]''
| profesor galés
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11240
| [[Ficheru:Andrew Brace 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q38094908|Andrew Brace]]''
| violinista galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11241
|
| ''[[:d:Q38138534|Ashley Sweet]]''
|
| 1989
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 11242
|
| ''[[:d:Q38138540|Ellis Shipp]]''
|
| 1997
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11243
| [[Ficheru:BillySassDavies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q38185495|Billy Sass-Davies]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 11244
|
| ''[[:d:Q38190133|Corey Domachowski]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 11245
|
| ''[[:d:Q38190147|Kieron Assirratti]]''
|
| 1997
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11246
|
| ''[[:d:Q38190446|Harri Millard]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11247
|
| ''[[:d:Q38190462|Shane Lewis-Hughes]]''
|
| 1997
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11248
|
| ''[[:d:Q38383577|Reuben Morgan-Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1998
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11249
|
| ''[[:d:Q39074703|John Rawlins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11250
| [[Ficheru:Robert Owen.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q39074894|Robert Owen]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q7080138|Ogmore Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 11251
|
| ''[[:d:Q39078916|Peter Davies]]''
| futbolista británicu (1942-)
| 1942
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11252
|
| ''[[:d:Q39078938|Sam Jones]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11253
|
| ''[[:d:Q39257430|Rollin Menayese]]''
|
| 1997
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11254
|
| ''[[:d:Q39299873|Kurt Parry]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q8040096|Wyndham]]''
|-
| style='text-align:right'| 11255
|
| ''[[:d:Q39388876|Дориан Дарч]]''
|
| 1984
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11256
|
| ''[[:d:Q39640868|Betsy]]''
| cantante británica
| 2000
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 11257
|
| ''[[:d:Q40265813|Elizabeth Vaughan]]''
| cantante d'ópera británica
| 1937
|
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 11258
|
| ''[[:d:Q40745599|Mags Harries]]''
|
| 1945
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11259
|
| ''[[:d:Q40766069|Freddie Hill]]''
| futbolista galés
| 1914
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11260
|
| ''[[:d:Q41234642|Helen Molyneux]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11261
|
| ''[[:d:Q41247240|Hannah Grace]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11262
|
| ''[[:d:Q41249260|Owen Evans]]''
|
| 1996
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11263
| [[Ficheru:Megan Jones POTM 2021 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q41446728|Megan Jones]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11264
|
| ''[[:d:Q41530142|Robson Blake]]''
|
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11265
| [[Ficheru:Siwan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q41693923|Siwan Davies]]''
| académica británica
| 2000
|
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 11266
|
| ''[[:d:Q41693935|Deirdre Beddoe]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 11267
|
| ''[[:d:Q41787459|Derek Jenkins]]''
|
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11268
|
| ''[[:d:Q41949778|Jackie E. Kendrick]]''
| investigador
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11269
|
| ''[[:d:Q42211621|Cerith Flinn]]''
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11270
|
| ''[[:d:Q42291096|Michael J. Ingleson]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11271
|
| ''[[:d:Q42313714|Tegau Eurfron]]''
|
| 500
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11272
| [[Ficheru:Laura O'Sullivan (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q42314072|Laura O'Sullivan]]''
| futbolista británica
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11273
|
| ''[[:d:Q42375487|Paul Meek]]''
| autor galés
| 1959
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11274
| [[Ficheru:Amy Dowden - 2023 (52720307368) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q42431221|Amy Dowden]]''
| baillarina británica
| 1991
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11275
| [[Ficheru:Dilanroberts (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q42520174|Dylan Roberts]]''
|
| 1971
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11276
|
| ''[[:d:Q42583341|Hannah Miles]]''
| futbolista británica
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11277
|
| ''[[:d:Q42845798|Evan Press]]''
|
| 2000
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11278
| [[Ficheru:Jane-dodds (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q42846969|Jane Dodds]]''
|
| 1963
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11279
|
| ''[[:d:Q42852267|Wayne Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11280
|
| ''[[:d:Q42886882|Owen Taylor]]''
| futbolista británicu
| 2001
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11281
|
| ''[[:d:Q42889463|Lewis Collins]]''
|
| 2001
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11282
|
| ''[[:d:Q43151279|Ceri Phillips]]''
|
|
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11283
|
| ''[[:d:Q43170848|David Walsh]]''
| futbolista galés
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11284
|
| ''[[:d:Q43178378|Taylor Davies]]''
|
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11285
|
| ''[[:d:Q43178639|Rhys Fawcett]]''
|
| 1996
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11286
|
| ''[[:d:Q43260423|Ben Jones]]''
|
| 1998
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11287
|
| ''[[:d:Q43289293|David J. Tozer]]''
|
| 1970
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11288
|
| ''[[:d:Q43374061|Jethro Binns]]''
| xugador de squash galés
| 1984
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11289
|
| ''[[:d:Q43380801|Toni Evans]]''
| actriz pornográfica británica
| 1972
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11290
|
| ''[[:d:Q43472159|Nicki McNelly]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 11291
|
| ''[[:d:Q43847981|Owen Lane]]''
|
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11292
|
| ''[[:d:Q44070372|Morgan Williams]]''
|
| 1995
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 11293
|
| ''[[:d:Q44481398|Rowan Jenkins]]''
|
| 1991
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11294
|
| ''[[:d:Q44490509|Catherine Smaill]]''
|
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11295
|
| ''[[:d:Q44711039|Dane Blacker]]''
|
| 1998
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11296
|
| ''[[:d:Q44742025|Joe Thomas]]''
|
| 1996
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11297
|
| ''[[:d:Q44742037|Will Jones]]''
|
| 1998
|
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11298
| [[Ficheru:Nathan Broadhead (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q44963860|Nathan Broadhead]]''
|
| 1998
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11299
| [[Ficheru:Shaun Evans 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q45189110|Shaun Evans]]''
|
| 1996
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11300
|
| ''[[:d:Q45298761|Nicholas Tee]]''
| remeru británicu
| 1949
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11301
|
| ''[[:d:Q45319455|Ashley Griffiths]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 11302
|
| ''[[:d:Q45776704|Ray Giles]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 11303
|
| ''[[:d:Q45985290|Colin Lake]]''
|
| 1941
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11304
| [[Ficheru:David Paul Mills.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q46271067|David P Mills]]''
| químicu británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11305
|
| ''[[:d:Q46586061|Steve Sutton]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 11306
|
| ''[[:d:Q47035203|Nikara Jenkins]]''
| ximnasta británica
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11307
|
| ''[[:d:Q47073063|Megan Chard]]''
| ciclista galesa
| 1998
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11308
|
| ''[[:d:Q47120611|Ion Thomas]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11309
|
| ''[[:d:Q47120737|Cathryn Charnell-White]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11310
|
| ''[[:d:Q47120836|Meilyr Siôn]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11311
|
| ''[[:d:Q47120923|Mared Llwyd]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11312
|
| ''[[:d:Q47121102|Mari Gwilym]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q7198529|Pistyll]]''
|-
| style='text-align:right'| 11313
|
| ''[[:d:Q47121493|Ruth Morgan]]''
|
| 1966
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11314
|
| ''[[:d:Q47121781|Mari George]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11315
|
| ''[[:d:Q47121825|Gwen Redvers Jones]]''
|
| 1930
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 11316
|
| ''[[:d:Q47122031|Emlyn Richards]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3398367|Sarn Meyllteyrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11317
|
| ''[[:d:Q47122142|Derfel Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11318
|
| ''[[:d:Q47122487|Gruff Roberts]]''
|
|
|
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 11319
|
| ''[[:d:Q47123290|Eirian Jones]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]''
|-
| style='text-align:right'| 11320
|
| ''[[:d:Q47123511|Morgan Tomos]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 11321
|
| ''[[:d:Q47123629|Robin Gwyndaf]]''
|
| 1941
|
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 11322
|
| ''[[:d:Q47123796|Bedwyr Rees]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3397276|Moelfre]]''
|-
| style='text-align:right'| 11323
|
| ''[[:d:Q47124178|Dulais Rhys]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11324
|
| ''[[:d:Q47124189|Martyn Geraint]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]''
|-
| style='text-align:right'| 11325
|
| ''[[:d:Q47124323|Adrian Reynolds]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11326
|
| ''[[:d:Q47124529|Arwel Vittle]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11327
|
| ''[[:d:Q47124631|Arfon Haines Davies]]''
| llocutor británicu
| 1948
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 11328
|
| ''[[:d:Q47124993|Margiad Roberts]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 11329
|
| ''[[:d:Q47125185|Eurgain Haf]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7163011|Penisa'r Waun]]''
|-
| style='text-align:right'| 11330
|
| ''[[:d:Q47125531|Cris Dafis]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11331
|
| ''[[:d:Q47125698|Sioned Lleinau]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11332
|
| ''[[:d:Q47125789|Marlis Jones]]''
|
| 1938
|
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 11333
| [[Ficheru:Heather M Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47125847|Heather Williams]]''
|
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11334
|
| ''[[:d:Q47126006|Ceridwen Lloyd-Morgan]]''
|
| 1950
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11335
|
| ''[[:d:Q47126099|Mari Emlyn]]''
|
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11336
|
| ''[[:d:Q47126113|Geoffrey R. Orrin]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 11337
|
| ''[[:d:Q47126182|Gwilym H. Jones]]''
|
| 1930
|
| ''[[:d:Q2148274|Rhos-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 11338
|
| ''[[:d:Q47126264|Llion Jones]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11339
|
| ''[[:d:Q47126436|William R. Lewis]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]''
|-
| style='text-align:right'| 11340
|
| ''[[:d:Q47126701|Heini Gruffudd]]''
|
| 1946
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 11341
|
| ''[[:d:Q47126713|Euron Griffith]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11342
|
| ''[[:d:Q47126724|Huw M. Edwards]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11343
|
| ''[[:d:Q47126897|Pegi Lloyd-Williams]]''
|
| 1923
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11344
|
| ''[[:d:Q47126908|Robert Rhys]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q13644935|Llangyndeyrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11345
|
| ''[[:d:Q47126926|R. Iestyn Hughes]]''
|
| 1955
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11346
|
| ''[[:d:Q47126982|John Alwyn Griffiths]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11347
|
| ''[[:d:Q47127009|Paul Joyner]]''
|
| 1954
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11348
|
| ''[[:d:Q47127065|Erwyd Howells]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11349
|
| ''[[:d:Q47127360|E. Wyn James]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 11350
|
| ''[[:d:Q47127557|Mair Roberts]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3460719|Old Colwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11351
|
| ''[[:d:Q47127623|Mair Evans]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11352
|
| ''[[:d:Q47127951|Martin Huws]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11353
|
| ''[[:d:Q47128057|Marlyn Samuel]]''
|
| 1965
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11354
|
| ''[[:d:Q47128294|Sêra Moore-Williams]]''
|
| 1958
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11355
|
| ''[[:d:Q47128461|Gareth Ffowc Roberts]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 11356
|
| ''[[:d:Q47128519|Daniel Davies]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11357
|
| ''[[:d:Q47128679|Walford L. Gealy]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5306194|Dre-fach Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 11358
|
| ''[[:d:Q47129834|Dylan Llewelyn]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3402636|Y Ffôr]]''
|-
| style='text-align:right'| 11359
|
| ''[[:d:Q47129889|John Barnie]]''
|
| 1941
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11360
|
| ''[[:d:Q47130219|Janet Aethwy]]''
|
| 1955
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11361
|
| ''[[:d:Q47130226|Mari Rhian Owen]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 11362
|
| ''[[:d:Q47130527|R. Arwel Jones]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]''
|-
| style='text-align:right'| 11363
|
| ''[[:d:Q47228357|Jon Norris]]''
|
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11364
| [[Ficheru:Evans-01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47263904|Connor Lemonheigh-Evans]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11365
|
| ''[[:d:Q47436459|Zak Lee-Green]]''
| remeru británicu
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11366
|
| ''[[:d:Q47453910|Kacie Oliver]]''
| futbolista d'Estaos Xuníos
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11367
|
| ''[[:d:Q47460430|Nathan Foy]]''
| xugador de críquet británicu
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11368
|
| ''[[:d:Q47467184|Katherine McNicol]]''
| remera británica
| 1961
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 11369
|
| ''[[:d:Q47476891|Richie Edwards]]''
|
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11370
|
| ''[[:d:Q47476950|Chris Harris]]''
|
| 1977
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11371
|
| ''[[:d:Q47477003|Bob Griffiths]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 11372
|
| ''[[:d:Q47482445|Michael Harris]]''
| remeru británicu
| 1969
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 11373
|
| ''[[:d:Q47490670|Ross Owen]]''
|
| 1994
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11374
| [[Ficheru:Aaron Wainwright 20250419 173900.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47490703|Aaron Wainwright]]''
|
| 1997
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11375
|
| ''[[:d:Q47490719|Jared Rosser]]''
|
| 1997
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11376
|
| ''[[:d:Q47490721|Arwel Robson]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11377
|
| ''[[:d:Q47490745|Anna Hursey]]''
|
| 2006
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11378
|
| ''[[:d:Q47492896|Doug Perkins]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11379
| [[Ficheru:Saint-Amand-les-Eaux - Paris-Roubaix juniors, 9 avril 2017, départ (A38).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q47517355|Rhys Britton]]''
| ciclista británicu
| 1999
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11380
|
| ''[[:d:Q47542010|Jason Evans]]''
|
| 1971
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11381
|
| ''[[:d:Q47542123|Frances Mackenzie, Countess of Seaforth]]''
|
| 1659
|
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11382
|
| ''[[:d:Q47542236|Nicola Tustain]]''
|
| 1977
|
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 11383
|
| ''[[:d:Q47656094|Alan Phillips]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 11384
| [[Ficheru:Wales-Switzerland match at Euro 2020 in Baku 5 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47658470|Joe Rodon]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11385
|
| ''[[:d:Q47671584|Ben Hingeley]]''
| pilotu d'automovilismu británicu
| 1997
|
| ''[[:d:Q5566710|Glascoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 11386
| [[Ficheru:Jack Sargeant AM (40900021582).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q47995095|Jack Sargeant]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11387
| [[Ficheru:John Phillips at UFC Fight Night 160 in Copenhagen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q48468627|John Phillips]]''
|
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11388
|
| ''[[:d:Q48778144|John Welch]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11389
|
| ''[[:d:Q48801730|Julian Atterton]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11390
|
| ''[[:d:Q48805514|Alexia Pnevmatikos]]''
| ilustradora británica
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11391
|
| ''[[:d:Q48816698|Rose Thomas]]''
| xugadora de ḥoquei británica
| 1992
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11392
|
| ''[[:d:Q48816696|Sarah Jones]]''
|
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11393
|
| ''[[:d:Q48844024|Janusz Hryniewicz]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q3402867|Penley]]''
|-
| style='text-align:right'| 11394
|
| ''[[:d:Q48868869|Danny Hughes]]''
|
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11395
|
| ''[[:d:Q48868982|Sarah Connolly]]''
|
| 1989
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11396
|
| ''[[:d:Q48977772|Dewi Cross]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11397
| [[Ficheru:Elise Hughes Blackburn (50452093546) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q50078331|Elise Hughes]]''
| futbolista galesa
| 2001
|
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 11398
|
| ''[[:d:Q50173768|Chris Goss]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q27556140|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 11399
|
| ''[[:d:Q50179243|Rob Sutherland]]''
|
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11400
|
| ''[[:d:Q50217554|Sean Wharton]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11401
|
| ''[[:d:Q50296393|Neil Salathiel]]''
|
| 1962
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11402
| [[Ficheru:Francesca Rhydderch large.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q50326432|Francesca Rhydderch]]''
|
| 1969
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11403
| [[Ficheru:Lexi Lowe - AVN Expo & AVN Awards (8394303962).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q50332139|Lexi Lowe]]''
|
| 1988
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11404
|
| ''[[:d:Q50345115|Aled Miles]]''
|
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11405
|
| ''[[:d:Q50345381|Paul Whitfield]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11406
|
| ''[[:d:Q50365542|Sam Moore]]''
|
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11407
|
| ''[[:d:Q50379493|Chelsea Lewis]]''
| deportista galesa
| 1993
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11408
|
| ''[[:d:Q50404210|Geraldine Norman]]''
| matemática británica
| 1940
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11409
| [[Ficheru:Banita Sandhu graces the special screening of October (01).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q50413334|Banita Sandhu]]''
| actriz británica
| 1997
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 11410
|
| ''[[:d:Q50676480|Hayley Parsons]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11411
|
| ''[[:d:Q50900421|Emyr Evans]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11412
|
| ''[[:d:Q50947577|Ifan G Hughes]]''
| investigador
| 1968
|
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 11413
|
| ''[[:d:Q51214742|Sam Pearce]]''
| xugador de críquet británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11414
|
| ''[[:d:Q51220615|Islwyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1935
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11415
|
| ''[[:d:Q51260242|Alan Couch]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11416
|
| ''[[:d:Q51287556|Dino Fetscher]]''
| actor británicu
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11417
|
| ''[[:d:Q51364729|Sam Fenwick]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11418
|
| ''[[:d:Q51573468|Morgan Morris]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11419
| [[Ficheru:RAF India 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q51611000|Roger A Falconer]]''
|
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11420
|
| ''[[:d:Q51645970|Bethan Davies]]''
| marchadora atlética británica
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11421
|
| ''[[:d:Q51754219|Liam Hutchinson]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11422
|
| ''[[:d:Q51759514|Bill Sweet]]''
|
| 1947
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11423
| [[Ficheru:20241006-Gemma Evans (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q51876187|Gemma Evans]]''
| futbolista británica
| 1996
|
| ''[[:d:Q5530463|Gelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11424
|
| ''[[:d:Q51879759|Graham Sweet]]''
|
| 1948
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11425
|
| ''[[:d:Q51879898|Jackie Price]]''
|
| 1950
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11426
|
| ''[[:d:Q51879916|Christopher Frank]]''
|
| 1949
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11427
|
| ''[[:d:Q51905701|Owen James]]''
| ciclista británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]''
|-
| style='text-align:right'| 11428
|
| ''[[:d:Q51908481|Saint Bilo]]''
| santa galesa
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11429
|
| ''[[:d:Q51954783|Cynheiddon ach Brychan]]''
| santa galesa
|
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11430
|
| ''[[:d:Q51996869|Danielle Lewis]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 11431
|
| ''[[:d:Q52002304|Dilig]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 11432
|
| ''[[:d:Q52061534|Eurfyl ach Padarn]]''
|
|
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 11433
|
| ''[[:d:Q52079677|Nathan Wigg]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11434
|
| ''[[:d:Q52083916|Eurgain ach Maelgwn Gwynedd]]''
|
| 510
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11435
|
| ''[[:d:Q52084553|Kieran Williams]]''
|
| 1997
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11436
|
| ''[[:d:Q52084831|James Ratti]]''
|
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11437
| [[Ficheru:2025 Autumn Nations Series Wales vs New Zealand 20251122 162336 Dewi Lake.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52084834|Dewi Lake]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11438
|
| ''[[:d:Q52084835|Tiaan Thomas-Wheeler]]''
|
| 1999
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11439
| [[Ficheru:Judith Ablett-Kerr (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52107245|Judith Ablett-Kerr]]''
| abogada neozelandesa
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11440
|
| ''[[:d:Q52120536|Gwenhaf]]''
|
| 480
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11441
|
| ''[[:d:Q52157525|Gwenonwy ach Meurig]]''
|
| 500
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11442
|
| ''[[:d:Q52470702|Dafydd Tomos]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11443
|
| ''[[:d:Q52557168|Llŷr Forwen]]''
| santa galesa
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11444
|
| ''[[:d:Q52716006|Tudor Evans]]''
| políticu británicu
|
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11445
|
| ''[[:d:Q52722880|Amy Evans]]''
| xugadora de rugbi británica
| 1990
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11446
|
| ''[[:d:Q52724507|Ash Baker]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11447
|
| ''[[:d:Q52823870|Daniel Jefferies]]''
| futbolista galés
| 1999
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11448
|
| ''[[:d:Q53086736|Kelvin Thomas]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11449
|
| ''[[:d:Q53191106|Meleri]]''
| santa galesa
|
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11450
|
| ''[[:d:Q53570396|Nefyn ach Brychan]]''
|
|
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11451
|
| ''[[:d:Q53573757|Nwyalen ach Selyf]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11452
|
| ''[[:d:Q53718889|Tangwystl ach Brychan]]''
| santa galesa
| 500
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11453
|
| ''[[:d:Q54087307|Alfred Ross Pring]]''
|
| 1827
|
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11454
| [[Ficheru:Kishan Hirani PHC 2014-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q54556080|Kishan Hirani]]''
| xugador de snooker británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11455
| [[Ficheru:Noelcrymych.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q54591108|Noel James]]''
| comediante en direuto británicu
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11456
|
| ''[[:d:Q54594287|Marcus Piggott]]''
|
| 1971
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11457
|
| ''[[:d:Q54598807|Philip Welch]]''
| matemáticu británicu
| 1954
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11458
|
| ''[[:d:Q54861310|Taine Basham]]''
|
| 1999
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11459
|
| ''[[:d:Q54861308|Dan Babos]]''
|
| 2000
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11460
| [[Ficheru:The History of Apple Pie - Kelly Lee Owens (2013).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55006228|Kelly Lee Owens]]''
| cantante británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11461
|
| ''[[:d:Q55069173|Dianne Rees]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11462
|
| ''[[:d:Q55080950|Joel Bennett Ringer]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11463
|
| ''[[:d:Q55114646|Prem Sisodiya]]''
| xugador de críquet británicu
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11464
|
| ''[[:d:Q55235984|Jessica Warboys]]''
|
| 1977
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11465
|
| ''[[:d:Q55314922|Caryl Thomas]]''
|
| 1986
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11466
|
| ''[[:d:Q55363791|Paul Roberts]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11467
| [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 082.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55364071|Jessica Roberts]]''
| ciclista británica
| 1999
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11468
|
| ''[[:d:Q55369925|Chris Sander]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11469
|
| ''[[:d:Q55375359|Frank Jones]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 11470
|
| ''[[:d:Q55391506|Curtis Dodge]]''
|
| 1992
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11471
|
| ''[[:d:Q55413128|Gwyn Vaughan Jones]]''
| actor galés
| 1958
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 11472
| [[Ficheru:WelshWhisperer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55462126|Andrew Walton]]''
|
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11473
|
| ''[[:d:Q55584143|Kieran Hardy]]''
|
| 1995
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11474
| [[Ficheru:Jason Harries 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55584141|Jason Harries]]''
|
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11475
| [[Ficheru:Rio Dyer 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55584550|Rio Dyer]]''
|
| 1999
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11476
|
| ''[[:d:Q55584573|Lennon Greggains]]''
|
| 1999
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11477
|
| ''[[:d:Q55584576|Connor Edwards]]''
|
| 1997
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11478
|
| ''[[:d:Q55584580|Joe Goodchild]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11479
|
| ''[[:d:Q55605198|Ben Murphy]]''
|
| 1996
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11480
|
| ''[[:d:Q55607561|Christian Coleman]]''
|
| 1998
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11481
|
| ''[[:d:Q55615146|John Cockrill]]''
|
| 1745
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11482
|
| ''[[:d:Q55631619|Rhodri Davies]]''
|
| 1991
|
| ''[[:d:Q3460580|Crymych]]''
|-
| style='text-align:right'| 11483
|
| ''[[:d:Q55632115|Russell Lewis]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 11484
|
| ''[[:d:Q55652337|Gwrgon]]''
|
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11485
|
| ''[[:d:Q55652826|Ceindrych]]''
| santa galesa
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11486
|
| ''[[:d:Q55720569|Sue Roderick]]''
| actriz británica
| 1955
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11487
|
| ''[[:d:Q55759986|Morgan Webster]]''
| lluchador profesional galés
| 1990
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 11488
|
| ''[[:d:Q55760861|Sophie Mackintosh]]''
| escritora británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11489
|
| ''[[:d:Q55824347|W. Ray Stephens]]''
|
| 1916
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11490
|
| ''[[:d:Q55844555|Latalia Bevan]]''
| ximnasta galesa
| 2001
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11491
|
| ''[[:d:Q55938193|Peter Read]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11492
|
| ''[[:d:Q56009287|Meinir Lloyd]]''
| cantante británica
| 1945
|
| ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11493
| [[Ficheru:Rhodri ap Dyfrig (Nwdls, S4C) yn Eisteddfod Genedlaethol Caerdydd 2018 - at the National Eisteddfod, Cardiff 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56051667|Rhodri ap Dyfrig]]''
|
| 1977
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 11494
|
| ''[[:d:Q56062566|Abbie Trayler-Smith]]''
| fotógrafa británica
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11495
|
| ''[[:d:Q56118747|Ann Rosalie David]]''
| exiptóloga británica
| 1946
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11496
|
| ''[[:d:Q56174090|Derek Baskerville]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 11497
|
| ''[[:d:Q56174216|Mary Bettiss]]''
|
| 1788
|
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 11498
|
| ''[[:d:Q56174390|Evan Bowen]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11499
|
| ''[[:d:Q56174596|Robert Bulkeley]]''
|
| 1615
|
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11500
|
| ''[[:d:Q56175740|Don Dale-Jones]]''
|
| 1935
|
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 11501
|
| ''[[:d:Q56175882|David Davies]]''
|
| 1845
|
| ''[[:d:Q3401171|Cwmdu]]''
|-
| style='text-align:right'| 11502
|
| ''[[:d:Q56175946|Gladys Davies]]''
|
| 1885
|
| ''[[:d:Q6661851|Llanvihangel Crucorney]]''
|-
| style='text-align:right'| 11503
|
| ''[[:d:Q56176003|John Richard Davies]]''
|
| 1826
|
| ''[[:d:Q14508512|Henfynyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 11504
|
| ''[[:d:Q56176053|Price Davies]]''
|
| 1732
|
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11505
|
| ''[[:d:Q56176500|Elizabeth Ann Davies]]''
|
| 1867
|
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 11506
|
| ''[[:d:Q56176529|Llewelyn Edwards]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 11507
|
| ''[[:d:Q56176718|Robert Ellis]]''
|
| 1845
|
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11508
|
| ''[[:d:Q56176777|Elizabeth Enoch]]''
|
| 1801
|
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11509
|
| ''[[:d:Q56176912|Dic Evans]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11510
|
| ''[[:d:Q56177842|Robert John Griffith]]''
|
| 1861
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 11511
|
| ''[[:d:Q56178156|Elliw Haf]]''
|
| 1953
|
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 11512
|
| ''[[:d:Q56178193|Frederick Edward Hamer]]''
|
| 1865
|
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11513
|
| ''[[:d:Q56178627|Douglas Houston]]''
|
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11514
|
| ''[[:d:Q56178688|David Howell]]''
|
| 1817
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 11515
|
| ''[[:d:Q56178692|Edward Howell]]''
|
| 1814
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 11516
|
| ''[[:d:Q56178698|Lewis Howell]]''
|
| 1812
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 11517
|
| ''[[:d:Q56178696|Evan Howell]]''
|
| 1806
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 11518
|
| ''[[:d:Q56178703|Samuel Howell]]''
|
| 1822
|
| ''[[:d:Q4942605|Bont Dolgadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11519
|
| ''[[:d:Q56178756|Ann Jones]]''
|
| 1815
|
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11520
|
| ''[[:d:Q56178842|Thomas Hughes]]''
|
| 1815
|
| ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11521
|
| ''[[:d:Q56178925|Glyn Ifans]]''
|
| 1920
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 11522
|
| ''[[:d:Q56179243|W. Jones Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11523
|
| ''[[:d:Q56179374|Brynmor Pierce Jones]]''
|
| 1925
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11524
|
| ''[[:d:Q56179448|Dedwydd Jones]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11525
|
| ''[[:d:Q56179475|Elinor Jones]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1946
|
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11526
|
| ''[[:d:Q56179492|Evan W. Jones]]''
|
| 1876
|
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 11527
|
| ''[[:d:Q56179743|Richard Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11528
|
| ''[[:d:Q56179740|Richard Jones]]''
|
| 1799
|
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11529
|
| ''[[:d:Q56179787|Thomas Zaccheus Jones]]''
|
| 1853
|
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 11530
|
| ''[[:d:Q56179800|Thomas Jones]]''
|
| 1821
|
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11531
|
| ''[[:d:Q56179862|William Jones]]''
|
| 1860
|
| ''[[:d:Q16103619|Llanfair-y-Cwmwd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11532
|
| ''[[:d:Q56180075|Henry Leach]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 11533
|
| ''[[:d:Q56180094|Godfrey Lee]]''
|
| 1951
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11534
|
| ''[[:d:Q56180262|Rees Lewis]]''
|
| 1804
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11535
|
| ''[[:d:Q56180667|Posthumus Lloyd]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11536
|
| ''[[:d:Q56181414|Kevin Morgan]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q258665|Rhigos]]''
|-
| style='text-align:right'| 11537
|
| ''[[:d:Q56181426|Rhian Morgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 11538
|
| ''[[:d:Q56181432|Thomas Morgan]]''
|
| 1453
|
| ''[[:d:Q6661646|Llanmartin]]''
|-
| style='text-align:right'| 11539
|
| ''[[:d:Q56182025|John Caleb Owen]]''
|
| 1859
|
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11540
|
| ''[[:d:Q56182632|Victoria Plucknett]]''
| actriz británica
| 1953
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11541
|
| ''[[:d:Q56182984|Emrys Pride]]''
|
| 1904
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 11542
|
| ''[[:d:Q56183197|Mary Louisa Williams]]''
|
| 1825
|
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 11543
|
| ''[[:d:Q56183252|Ivor Thomas Rees]]''
|
| 1931
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11544
|
| ''[[:d:Q56183482|David Richards]]''
|
| 1860
|
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11545
|
| ''[[:d:Q56183495|John Morgan Richards]]''
|
| 1856
|
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 11546
|
| ''[[:d:Q56183620|Jane Roberts]]''
|
| 1828
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11547
|
| ''[[:d:Q56183689|William David Roberts]]''
|
| 1861
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 11548
|
| ''[[:d:Q56183782|David Rowlands]]''
|
| 1778
|
| ''[[:d:Q18160619|Llanfihangel Penbedw]]''
|-
| style='text-align:right'| 11549
|
| ''[[:d:Q56183975|Dafydd Savage]]''
|
| 1809
|
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11550
|
| ''[[:d:Q56184094|Delwyn Sion]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11551
| [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru, presentation of Under Milk Wood by Dylan Thomas (1549401).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56184787|Dyfed Thomas]]''
|
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11552
|
| ''[[:d:Q56184797|Gwilym Ivor Thomas]]''
|
| 1920
|
| ''[[:d:Q6661685|Llanon]]''
|-
| style='text-align:right'| 11553
|
| ''[[:d:Q56184842|Mary Thomas]]''
|
| 1857
|
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11554
| [[Ficheru:William Thorne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56184909|William Thorne]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1939963|Neyland]]''
|-
| style='text-align:right'| 11555
|
| ''[[:d:Q56185504|Dorothy Watkins]]''
|
| 1909
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 11556
|
| ''[[:d:Q56185758|David Wigley]]''
|
| 1872
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 11557
|
| ''[[:d:Q56185945|Elizabeth Williams]]''
|
| 1836
|
| ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11558
|
| ''[[:d:Q56186193|Nathaniel Williams]]''
|
| 1843
|
| ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]''
|-
| style='text-align:right'| 11559
|
| ''[[:d:Q56186247|Thomas Eurwedd Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5208304|Dafen]]''
|-
| style='text-align:right'| 11560
|
| ''[[:d:Q56186304|Ynyr Williams]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11561
|
| ''[[:d:Q56186745|William Griffith]]''
|
| 1843
|
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 11562
| [[Ficheru:Beryl Williams and Huw Tudor (1498860).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56186785|Huw Tudor]]''
|
| 1939
|
| ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11563
| [[Ficheru:Actress Elisabeth Miles, and a performance of Cwmni THeatr Cymru's 'Byd o Amser' (1545111).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56186936|Lisabeth Miles]]''
|
| 1940
|
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 11564
|
| ''[[:d:Q56187086|Eric Roberts]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11565
|
| ''[[:d:Q56187197|Dafydd Glyn Hughes]]''
|
| 1921
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 11566
| [[Ficheru:Wrexham versus Bradford (1471559).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56224169|Earl Godding]]''
|
| 1934
|
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 11567
|
| ''[[:d:Q56240178|Carlos Uzal]]''
| xugador de baloncestu estauxunidense
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11568
| [[Ficheru:Eifion Lloyd Jones, HTV, presenting a Chopper bicycle (1519623).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56243394|Eifion Lloyd Jones]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q13128401|Felinfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 11569
|
| ''[[:d:Q56248345|Billy Waters]]''
|
| 1931
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11570
|
| ''[[:d:Q56248414|Alan Jones]]''
|
| 1939
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11571
|
| ''[[:d:Q56248428|David Jones]]''
|
| 1936
|
| [[Saltney]]
|-
| style='text-align:right'| 11572
|
| ''[[:d:Q56248472|Ken Jones]]''
| futbolista británicu (1937-)
| 1937
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11573
|
| ''[[:d:Q56254074|Geoff Lloyd]]''
|
| 1942
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11574
|
| ''[[:d:Q56254201|Steve Morgan]]''
|
| 1970
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11575
|
| ''[[:d:Q56254266|Ian Hughes]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 11576
| [[Ficheru:Hughes, Ken.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56254267|Ken Hughes]]''
|
| 1966
|
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 11577
|
| ''[[:d:Q56254679|Steve Jones]]''
| futbolista británicu (1962-)
| 1962
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11578
| [[Ficheru:Brandon Cooper 26122024 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56290679|Brandon Cooper]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11579
|
| ''[[:d:Q56291963|Thomas Lloyd]]''
|
| 1709
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 11580
|
| ''[[:d:Q56292794|Liam Cullen]]''
|
| 1999
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11581
|
| ''[[:d:Q56299224|Tudur Hallam]]''
| académicu británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 11582
|
| ''[[:d:Q56412441|Rico Zulkarnain]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11583
| [[Ficheru:Bullet for my Valentine - Wacken Open Air 2016-AL2279.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56416973|Jamie Mathias]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q4667213|Abertysswg]]''
|-
| style='text-align:right'| 11584
|
| ''[[:d:Q56434529|Richard Winpenny]]''
|
|
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11585
|
| ''[[:d:Q56452474|Kathryn Gray]]''
| poeta galesa
| 1973
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11586
|
| ''[[:d:Q56486681|Ryan Sears]]''
| futbolista británicu
| 1998
|
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11587
| [[Ficheru:Mr Phormula yn ystod yr Eisteddfod 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56514940|Ed Holden]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11588
|
| ''[[:d:Q56557885|Elizabeth Jane De La Hoyde]]''
|
| 1854
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11589
| [[Ficheru:Revd W E Watkins, Amlwch (B) NLW3362009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56598255|W E Watkins]]''
|
| 1840
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11590
|
| ''[[:d:Q56612499|J. Bryan Jones]]''
|
| 1934
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11591
| [[Ficheru:Connor Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56630953|Connor Davies]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11592
|
| ''[[:d:Q56641621|Rhys Carre]]''
|
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11593
|
| ''[[:d:Q56670370|Christopher J. Spiers]]''
| investigador británicu
| 1953
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11594
|
| ''[[:d:Q56678161|Liza Burgess]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1964
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11595
| [[Ficheru:Official portrait of Nickie Aiken MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56709363|Nickie Aiken]]''
| política británica
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11596
| [[Ficheru:Huw Thomas, Leader of Cardiff Council.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56709415|Huw Thomas]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11597
|
| ''[[:d:Q56752753|Alex Koukouravas]]''
| xugador de baloncestu galés
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11598
|
| ''[[:d:Q56753470|Peter Tate]]''
|
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11599
|
| ''[[:d:Q56811910|Dai James]]''
|
| 1899
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11600
|
| ''[[:d:Q56868055|Greg Fitzgerald]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 11601
|
| ''[[:d:Q57053098|Aaron Lewis]]''
| futbolista galés
| 1998
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11602
|
| ''[[:d:Q57059048|Aimee Watson]]''
| futbolista
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11603
|
| ''[[:d:Q57242836|Jon Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11604
|
| ''[[:d:Q57313836|Stephen Pugh]]''
|
| 1973
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11605
|
| ''[[:d:Q57313938|Nathan Cadette]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11606
| [[Ficheru:Isaak Davies 04052025 (4).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57395537|Isaak Davies]]''
| futbolista galés
| 2001
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11607
| [[Ficheru:Anne-Boden-2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57515716|Anne Boden]]''
|
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11608
| [[Ficheru:Ash Dykes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57549384|Ash Dykes]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11609
|
| ''[[:d:Q57586301|Cai Evans]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11610
| [[Ficheru:Tommy Reffell 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57587669|Tommy Reffell]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11611
|
| ''[[:d:Q57603694|Peter Francombe]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11612
|
| ''[[:d:Q57710838|Hugh Llewelyn]]''
| fotógrafu británicu
|
|
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 11613
|
| ''[[:d:Q57731118|Evan Pughe]]''
|
| 1872
|
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11614
| [[Ficheru:J. Barclay Jenkins (5292158).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57741929|Joseph Barclay Jenkins]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5197262|Cwmystwyth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11615
|
| ''[[:d:Q57833991|Matthew Hedges]]''
|
| 1973
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11616
|
| ''[[:d:Q57908543|Gillian Turner]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11617
| [[Ficheru:2020 Fleche Wallonne Tibco LeahDixon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57983939|Leah Dixon]]''
| ciclista británica
| 1991
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11618
|
| ''[[:d:Q58007986|Eddie Dennis]]''
|
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11619
|
| ''[[:d:Q58008163|Andy Gorman]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11620
|
| ''[[:d:Q58010516|Nick Hencher]]''
|
| 1961
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11621
|
| ''[[:d:Q58176051|Alec Lucas]]''
|
| 1945
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11622
|
| ''[[:d:Q58303142|Ian Love]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11623
|
| ''[[:d:Q58435926|Sarah Lianne Lewis]]''
| compositora británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 11624
|
| ''[[:d:Q58494672|Wayne Matthews]]''
|
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11625
|
| ''[[:d:Q58494918|Kelly Packwood]]''
|
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11626
|
| ''[[:d:Q58494927|Kerry Packwood]]''
|
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11627
|
| ''[[:d:Q58755703|Mark Layton]]''
|
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11628
|
| ''[[:d:Q58882693|Steffan Alun]]''
| comediante en direuto británicu
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11629
|
| ''[[:d:Q58898759|Esyllt Sears]]''
|
| 1981
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11630
|
| ''[[:d:Q58987694|Christopher Jones]]''
| futbolista galés
| 1909
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11631
| [[Ficheru:Dan Thomas, comediwr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q59140084|Dan Thomas]]''
| comediante en direuto británicu
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11632
|
| ''[[:d:Q59179585|Luke Jephcott]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11633
|
| ''[[:d:Q59202196|Iwan Arwel Griffith]]''
|
| 1988
|
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11634
| [[Ficheru:Eleri Morgan comedi crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q59262901|Eleri Morgan]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11635
|
| ''[[:d:Q59263349|Hywel Pitts]]''
|
|
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11636
|
| ''[[:d:Q59263556|Sarah Breese]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11637
| [[Ficheru:Mandy Payne Artist.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q59268327|Mandy Payne]]''
| pintora británica
| 1964
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11638
|
| ''[[:d:Q59548506|Ken Waters]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11639
|
| ''[[:d:Q59622229|Benjamin Saunders]]''
| escritor británicu
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11640
|
| ''[[:d:Q59655839|Harold Friend]]''
|
| 1909
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11641
|
| ''[[:d:Q59655851|Jack McJennett]]''
|
| 1906
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11642
|
| ''[[:d:Q59655868|Harry Perks]]''
|
| 1912
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11643
|
| ''[[:d:Q59655874|Doug Redwood]]''
|
| 1918
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11644
|
| ''[[:d:Q59656121|Medwyn Evans]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q4981044|Brynteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 11645
|
| ''[[:d:Q59656154|Allen Price]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 11646
|
| ''[[:d:Q59656415|Steve Mackreth]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 11647
| [[Ficheru:Callum Sheedy LQ 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60194679|Callum Sheedy]]''
|
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11648
|
| ''[[:d:Q60544850|Albert L. Harris]]''
|
| 1869
|
| ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11649
| [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 083 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60581700|Megan Barker]]''
| ciclista británica
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11650
|
| ''[[:d:Q60589082|Mab Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11651
| [[Ficheru:Delyth Jewell (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60658323|Delyth Jewell]]''
| política británica
| 1987
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11652
|
| ''[[:d:Q60685958|Maurice O'Sullivan]]''
| boxeador británicu
| 1952
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11653
|
| ''[[:d:Q60686093|Percy Richards]]''
|
| 1906
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11654
|
| ''[[:d:Q60733920|Andy Edwards]]''
| futbolista británicu (1965-)
| 1965
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11655
|
| ''[[:d:Q60733948|Dan Davis]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11656
|
| ''[[:d:Q60733994|Ben Williams]]''
|
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11657
| [[Ficheru:Sion Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60734014|Sion Jones]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11658
|
| ''[[:d:Q60734062|Luke Morgan]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11659
| [[Ficheru:Curtis Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60734191|Curtis Davies]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11660
|
| ''[[:d:Q60734266|Scott Williams]]''
|
| 1974
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11661
|
| ''[[:d:Q60734311|Allan Lewis]]''
|
| 1971
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11662
|
| ''[[:d:Q60734320|John Smith]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11663
|
| ''[[:d:Q60734360|Harri Morgan]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11664
|
| ''[[:d:Q60734441|John Davies]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 11665
|
| ''[[:d:Q60734448|Kevin Jones]]''
|
| 1974
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11666
|
| ''[[:d:Q60734511|Joe Adams]]''
|
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11667
|
| ''[[:d:Q60734513|Martin Goldsmith]]''
|
| 1962
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11668
|
| ''[[:d:Q60734569|Alan Jones]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]''
|-
| style='text-align:right'| 11669
|
| ''[[:d:Q60734690|Mike Keen]]''
|
| 1953
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11670
|
| ''[[:d:Q60734744|Chris Ingram]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11671
|
| ''[[:d:Q60735001|Brad Evans]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11672
|
| ''[[:d:Q60735037|Peter Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11673
|
| ''[[:d:Q60735114|Steve Scott]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11674
|
| ''[[:d:Q60735120|Neil Robinson]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3216519|Laleston]]''
|-
| style='text-align:right'| 11675
| [[Ficheru:Steve Bray, Stop Brexit Man (48794896706).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60735575|Steve Bray]]''
|
| 1969
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11676
|
| ''[[:d:Q60735660|Jon Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11677
|
| ''[[:d:Q60735930|Will Griffiths]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11678
|
| ''[[:d:Q60736661|Dai Evans]]''
| futbolista británicu (1934-)
| 1934
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 11679
|
| ''[[:d:Q60763309|Lew Bowen]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11680
|
| ''[[:d:Q60791067|Fred Castle]]''
|
| 1902
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 11681
|
| ''[[:d:Q60791136|Albert Evans]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11682
|
| ''[[:d:Q60791390|Ernest Lewis]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11683
|
| ''[[:d:Q60791526|Albert Miles]]''
|
| 1903
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11684
|
| ''[[:d:Q60791589|Eric Morris]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11685
|
| ''[[:d:Q60959205|Paul Lamford]]''
|
| 1953
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11686
|
| ''[[:d:Q61014919|James Wharton]]''
|
| 1987
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11687
|
| ''[[:d:Q61107154|Mike Crowley]]''
|
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11688
|
| ''[[:d:Q61107392|Gary Lloyd]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11689
|
| ''[[:d:Q61107438|Owen Evans]]''
|
| 1968
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11690
| [[Ficheru:Tal Garth, Garth Madrun.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q61107823|Santes Marchell o Dalgarth]]''
| líder relixosa galesa
| 375
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11691
|
| ''[[:d:Q61107833|Lleucu]]''
| monxa galesa
| 500
|
| ''[[:d:Q6661551|Llangwyryfon]]''
|-
| style='text-align:right'| 11692
|
| ''[[:d:Q61107844|Anhun de Gwrthyfer]]''
| monxa galesa
|
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11693
|
| ''[[:d:Q61107961|Betsan Moses]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 11694
|
| ''[[:d:Q61107968|Gareth Bonello]]''
|
| 1981
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11695
|
| ''[[:d:Q61107987|Meurig Fychan ap Hywel Sele]]''
|
| 1400
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 11696
|
| ''[[:d:Q61119025|Griffiths Alison]]''
|
| 1963
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11697
|
| ''[[:d:Q61450736|Jim Botham]]''
|
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11698
|
| ''[[:d:Q61675797|Liv Hill]]''
| actriz británica
| 2000
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11699
| [[Ficheru:Alys Williams (cantores; Welsh singer) 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q61707036|Alys Williams]]''
| cantante británica
| 1987
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11700
|
| ''[[:d:Q61731675|Kylie Nolan]]''
| futbolista británica
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11701
|
| ''[[:d:Q61780191|Cassia Pike]]''
| futbolista británica
| 2000
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11702
|
| ''[[:d:Q61828492|Josh Reynolds]]''
|
| 1998
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11703
|
| ''[[:d:Q61828617|Will Kelly]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11704
| [[Ficheru:Benjamin Fry 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q61828912|Benjamin Fry]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11705
| [[Ficheru:Owain Wyn Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q61983407|Owain Wyn Evans]]''
| periodista británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 11706
|
| ''[[:d:Q62024163|Dennis Lambourne]]''
|
| 1945
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11707
|
| ''[[:d:Q62198596|Daniel Sumner]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11708
|
| ''[[:d:Q62388891|Roger Mostyn]]''
|
| 1953
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11709
|
| ''[[:d:Q62513133|Andy Evans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11710
|
| ''[[:d:Q62513940|Alana Spencer]]''
|
| 1992
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11711
| [[Ficheru:Official portrait of Ruth Jones MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q62764975|Ruth Jones]]''
| política británica
| 1962
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11712
|
| ''[[:d:Q62768570|Arthur Smith]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6757051|Marchwiel]]''
|-
| style='text-align:right'| 11713
|
| ''[[:d:Q62769837|Chris Summers]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11714
|
| ''[[:d:Q62858588|Dick Williams]]''
|
| 1898
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11715
|
| ''[[:d:Q63165862|Paul Karabardak]]''
| tenista de mesa británicu
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11716
| [[Ficheru:Shellyann Evans - 53369865382.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63184794|Shellyann Evans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11717
|
| ''[[:d:Q63228559|Lilian Nicholas]]''
|
| 1909
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11718
|
| ''[[:d:Q63248308|Geraint Evans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 11719
|
| ''[[:d:Q63313185|Edwin Rees]]''
|
| 1899
|
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11720
|
| ''[[:d:Q63341276|Graham Jones]]''
|
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11721
|
| ''[[:d:Q63391841|Eric Styles]]''
| direutor de cine británicu
| 1967
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11722
| [[Ficheru:Prano Bailey-Bond 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63432097|Prano Bailey-Bond]]''
|
| 1982
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11723
|
| ''[[:d:Q63614875|Jaime Gareth Flórez Barreales]]''
|
| 1969
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11724
| [[Ficheru:Southam, Macauley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63699006|Macauley Southam-Hales]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11725
|
| ''[[:d:Q63699954|Stuart Webber]]''
|
| 1984
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11726
|
| ''[[:d:Q63874313|Ray Lawrence]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11727
| [[Ficheru:Official portrait of Fay Jones MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63929463|Fay Alicia Jones]]''
| política británica
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11728
|
| ''[[:d:Q63953173|Seirian Sumner]]''
|
| 1974
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11729
|
| ''[[:d:Q63993767|Dewi Griffiths]]''
|
| 1991
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11730
|
| ''[[:d:Q64009025|Felicity Dahl]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 11731
|
| ''[[:d:Q64009303|Roman Walker]]''
|
| 2000
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11732
| [[Ficheru:Tom Booth Amos 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64010406|Tom Booth-Amos]]''
|
| 1996
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11733
| [[Ficheru:Ella Powell Lewes FC Women v Charlton Ath Women 16 08 20 pre-season-75 (50234968972) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64214523|Ella Powell]]''
| futbolista galesa
| 2000
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11734
|
| ''[[:d:Q64358828|Alan Reynolds]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q7008960|New Inn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11735
|
| ''[[:d:Q64414789|Ruth King]]''
|
|
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11736
|
| ''[[:d:Q64685172|Sîan Reynolds]]''
|
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11737
|
| ''[[:d:Q64736714|Ben Cambriani]]''
|
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11738
| [[Ficheru:Citizenship cairn newton evans-cropped 3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64738481|Cairn Newton-Evans]]''
| policía británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11739
|
| ''[[:d:Q64747491|Tomi Lewis]]''
|
| 1999
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11740
| [[Ficheru:Annabel Jones on MTV UK.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64748740|Annabel Jones]]''
|
|
|
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 11741
|
| ''[[:d:Q64853341|Shaun Chapple]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11742
| [[Ficheru:Alice Griffiths Lewes FC Women v Charlton Ath Women 16 08 20 pre-season-137 (50234760281).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64995849|Alice Griffiths]]''
| futbolista británica
| 2001
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11743
|
| ''[[:d:Q65029330|Tom Rogers]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11744
| [[Ficheru:2024-12-22 Dresdner Eislöwen gegen ESV Kaufbeuren (DEL2) by Sandro Halank–090.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q65030266|Joseph Lewis]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu británicu
| 1992
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11745
|
| ''[[:d:Q65030475|David Rees]]''
| esquiador de fondu británicu
| 1940
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 11746
|
| ''[[:d:Q65030489|Peter Williams]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 11747
|
| ''[[:d:Q65030620|Jack Fairweather]]''
|
| 1978
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11748
|
| ''[[:d:Q65062011|Harry Davies]]''
|
| 1888
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11749
|
| ''[[:d:Q65178482|Joris Collier]]''
|
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11750
|
| ''[[:d:Q65294945|Carolyn Hitt]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 11751
| [[Ficheru:20150922 1656 W AUT WAL 3083.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q65367867|Alice Evans]]''
| futbolista británica
| 1994
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11752
|
| ''[[:d:Q65551884|Peter Turnbull]]''
|
| 1989
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11753
|
| ''[[:d:Q65555292|Emma Jenkins]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11754
|
| ''[[:d:Q65624959|Ian Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 11755
|
| ''[[:d:Q65665802|Rhian Nokes]]''
| futbolista galesa
| 1989
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11756
|
| ''[[:d:Q65946181|Valerie Mullins]]''
|
| 1935
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11757
|
| ''[[:d:Q65946185|Margaret Thomas-Neale]]''
|
| 1931
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11758
|
| ''[[:d:Q65946188|Gwynedd Lewis-Lingard]]''
|
| 1934
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11759
|
| ''[[:d:Q66023017|Dorothy Summers]]''
|
| 1941
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11760
| [[Ficheru:20150922 1656 W AUT WAL 3084.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66049720|Jo Price]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 11761
|
| ''[[:d:Q66105403|Elizabeth Baines]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11762
|
| ''[[:d:Q66147583|Guto Dafydd]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11763
|
| ''[[:d:Q66241174|Stavros Ambizas]]''
| políticu xipriota
| 1936
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11764
|
| ''[[:d:Q66295328|Pamela Hopkins]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11765
|
| ''[[:d:Q66309772|Patrick Killian]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11766
|
| ''[[:d:Q66335445|Callum Taylor]]''
|
| 1998
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11767
|
| ''[[:d:Q66360557|Mike Williams]]''
| futbolista británicu (1956-)
| 1956
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11768
| [[Ficheru:Drew Parker 20.02.27.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66364666|Drew Parker]]''
|
| 1997
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 11769
|
| ''[[:d:Q66384840|William Smale]]''
|
| 2001
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11770
|
| ''[[:d:Q66398333|Andrew Morris]]''
| ximnasta artísticu británicu
| 1961
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11771
| [[Ficheru:Ben Cabango playing for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66428065|Ben Cabango]]''
| futbolista británicu
| 2001<br/>2000
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11772
|
| ''[[:d:Q66604836|Sonia Lawrence]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11773
| [[Ficheru:Jason Evans Wikimedian 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66689127|Jason Evans]]''
|
| 1984
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11774
|
| ''[[:d:Q66712828|Jamie Slater]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11775
| [[Ficheru:Lewis Thomas 11042026 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66732355|Lewis Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11776
|
| ''[[:d:Q66732400|Lee Harris]]''
| escritor británicu
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11777
|
| ''[[:d:Q66734203|Richard Benyon]]''
| ximnasta artísticu británicu
| 1964
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11778
|
| ''[[:d:Q66737792|Ben Gwalchmai]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q4787855|Arddleen]]''
|-
| style='text-align:right'| 11779
|
| ''[[:d:Q66762454|Elin Harlow]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11780
|
| ''[[:d:Q66823499|Carrie Jones]]''
| futbolista británica
| 2003
|
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11781
|
| ''[[:d:Q66841012|Chloe Chivers]]''
| futbolista galesa
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11782
| [[Ficheru:Ffion-Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66841084|Ffion Morgan]]''
| futbolista galesa
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11783
|
| ''[[:d:Q66844101|Jack Evans]]''
| futbolista galés
| 1998
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11784
| [[Ficheru:Jarry Lee Oscar Blandi 2020.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q67019082|Jarry Lee]]''
|
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11785
| [[Ficheru:LHooleBRovers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q67117129|Luca Hoole]]''
| futbolista británicu
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11786
| [[Ficheru:Dom Jefferies, Brentford F.C. footballer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q67146942|Dom Jefferies]]''
| futbolista británicu
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11787
|
| ''[[:d:Q67146943|Elis Watts]]''
| futbolista británicu
| 2002
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11788
|
| ''[[:d:Q67201474|Clive Davis]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 11789
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Wilcox of Newport crop 2, 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q67222729|Debbie Wilcox]]''
| política británica
| 1957
|
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11790
| [[Ficheru:Hilary Greaves (20613169345).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q67222739|Hilary Greaves]]''
|
| 1978
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11791
|
| ''[[:d:Q67599358|Ray Booth]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11792
|
| ''[[:d:Q67641500|John Trevelyan]]''
| axedrecista británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11793
|
| ''[[:d:Q67641543|David John Sully]]''
| axedrecista británicu
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11794
|
| ''[[:d:Q67790654|Adrian Masters]]''
|
| 1984
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11795
|
| ''[[:d:Q67802439|Cyndeyrn]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11796
|
| ''[[:d:Q67886292|Geoffrey Cutter]]''
| xugador de ḥoquei británicu
| 1934
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11797
|
| ''[[:d:Q67921919|Tôpher Mills]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11798
|
| ''[[:d:Q68065250|Ryan Hillier]]''
| futbolista británicu
| 2003
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11799
|
| ''[[:d:Q68217203|Bob Evans]]''
|
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11800
| [[Ficheru:John B. Trumper 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q68585432|John Bassett Trumper]]''
|
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11801
|
| ''[[:d:Q69060453|Tomi Evans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''<br/>''[[:d:Q13131775|Tegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11802
| [[Ficheru:Dr Sabrina Cohen-Hatton-London Fire Brigade, UK.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q69158102|Sabrina Cohen-Hatton]]''
|
| 1983
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11803
|
| ''[[:d:Q70170755|Jacob Draper]]''
| xugador de ḥoquei británicu
| 1998
|
| ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11804
|
| ''[[:d:Q70473832|Niki Pilkington]]''
|
|
|
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 11805
|
| ''[[:d:Q70602412|Malvin Mortimer]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 11806
|
| ''[[:d:Q71128886|Eloise Laity]]''
|
| 1994
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11807
|
| ''[[:d:Q71496189|Phoebe Richards]]''
|
| 1993
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 11808
|
| ''[[:d:Q72097669|Geraint Vaughan Jones]]''
| escritor galés
| 1938
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 11809
|
| ''[[:d:Q72591827|Ria Jones]]''
|
| 1967
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11810
|
| ''[[:d:Q72835607|Mari Berllan Biter]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11811
| [[Ficheru:2022 FIFA World Cup United States 1–1 Wales - (24) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q72921909|Neco Williams]]''
| futbolista británicu
| 2001
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11812
|
| ''[[:d:Q72973962|John Hartley]]''
| escritor australianu
| 1943
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11813
|
| ''[[:d:Q73211440|Louis Gray]]''
|
| 1995
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11814
|
| ''[[:d:Q73276307|Terry Monaghan]]''
|
| 1933
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 11815
|
| ''[[:d:Q73632769|Jacquie Barnbrook]]''
| actriz británica
| 1964
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11816
|
| ''[[:d:Q73855338|Christine Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11817
|
| ''[[:d:Q73855341|Dawn Williams]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11818
|
| ''[[:d:Q73855347|Dilys Thomas]]''
|
|
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 11819
|
| ''[[:d:Q73855354|Eiry Miles]]''
|
|
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11820
|
| ''[[:d:Q73855378|Lowri Cynan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q850566|Betws]]''
|-
| style='text-align:right'| 11821
|
| ''[[:d:Q73855387|Jane Ellis]]''
|
| 1779
|
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 11822
|
| ''[[:d:Q73855407|Leusa Fflur Llewelyn]]''
|
| 1987
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11823
|
| ''[[:d:Q73855404|Laura Sheldon]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11824
|
| ''[[:d:Q73855417|Lowri Haf Cooke]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11825
|
| ''[[:d:Q73855422|Luned Aaron]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11826
|
| ''[[:d:Q73855463|Sheelagh Thomas]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11827
|
| ''[[:d:Q74050176|Tom Cutler]]''
|
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11828
| [[Ficheru:Ioan Lloyd EPCR 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q74185530|Ioan Lloyd]]''
|
| 2001
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11829
|
| ''[[:d:Q74817155|Callum Jones]]''
|
| 2002
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11830
|
| ''[[:d:Q74817195|Joe Woodiwiss]]''
|
| 2003
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11831
|
| ''[[:d:Q75574815|Samuel James Laurance Mattock]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q24192181|University Hospital Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 11832
|
| ''[[:d:Q75682717|Sion Wiggin]]''
| xugador de squash británicu
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11833
|
| ''[[:d:Q75817575|Alexander Murray-Threipland]]''
|
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11834
|
| ''[[:d:Q75817581|Alice Murray-Threipland]]''
|
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11835
|
| ''[[:d:Q75866941|William Parry Crawley]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q11129506|Bryngwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11836
|
| ''[[:d:Q76025826|Henry Awbrey]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11837
|
| ''[[:d:Q76086417|George Grant Francis]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11838
|
| ''[[:d:Q76214693|Iris Lambert Williams]]''
|
| 1919
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 11839
| [[Ficheru:Official portrait of Dr Jamie Wallis MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76363017|Katie Wallis]]''
| políticu británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q4898674|Bettws]]''
|-
| style='text-align:right'| 11840
| [[Ficheru:Official portrait of Scott Benton MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76363105|Scott Benton]]''
|
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11841
| [[Ficheru:Official portrait of Beth Winter MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76363918|Beth Winter]]''
| política británica
| 1974
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11842
| [[Ficheru:Official portrait of Alex Davies-Jones MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76364874|Alex Davies-Jones]]''
| política británica
| 1989
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 11843
| [[Ficheru:Official portrait of Robin Millar MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76450637|Robin Millar]]''
| políticu británicu
| 1968
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11844
|
| ''[[:d:Q76613834|Prydwen Elfed-Owens]]''
| escritora y inspeutora d'enseñu galesa
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11845
|
| ''[[:d:Q76615306|N. A. Pett]]''
| inspeutor d'enseñu galés
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11846
|
| ''[[:d:Q76615429|Owen Glyn Roberts]]''
| inspeutor d'enseñu galés
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11847
|
| ''[[:d:Q76615797|Neil Trevor Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11848
|
| ''[[:d:Q76616291|Michael Tibbott]]''
| inspeutor d'enseñu galés
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11849
|
| ''[[:d:Q76616645|Meurig Thomas]]''
| inspeutor d'enseñu galés
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11850
| [[Ficheru:Dylan Levitt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76700917|Dylan Levitt]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11851
|
| ''[[:d:Q77215517|James Jones]]''
|
| 1695
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11852
|
| ''[[:d:Q77359183|Jessica Hemmings]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11853
| [[Ficheru:LU MRD G O Osborne chromatograph.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q77364621|Graham Oliver Osborne]]''
|
| 1925
|
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11854
| [[Ficheru:Chem Campbell 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q78155720|Chem Campbell]]''
| futbolista británicu
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11855
|
| ''[[:d:Q78828774|Morgan Boyes]]''
| futbolista británicu
| 2001
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11856
|
| ''[[:d:Q79322942|Terry Vaughan]]''
|
| 1938
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11857
| [[Ficheru:Louis Rees-Zammit March 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q79329132|Louis Rees-Zammit]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2001
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11858
|
| ''[[:d:Q79359895|Anne Burns]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11859
|
| ''[[:d:Q79459553|Colin Treharne]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11860
|
| ''[[:d:Q79856442|Annes Elwy]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11861
| [[Ficheru:Helen Sullivan (born 1966) in the video Rethinking the Future of Australian Defence Industry Policy.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q80388263|Helen Sullivan]]''
|
| 1966
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11862
|
| ''[[:d:Q80863365|Ian Davies]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11863
| [[Ficheru:Jac Morgan 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q81052834|Jac Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2000
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11864
|
| ''[[:d:Q81052941|Alun Lawrence]]''
|
| 1998
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11865
|
| ''[[:d:Q81087079|Ieuan Owen]]''
|
| 1941
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 11866
|
| ''[[:d:Q81147173|David Llewellyn]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11867
|
| ''[[:d:Q81191668|Geraint Frowen]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 11868
|
| ''[[:d:Q81713322|Tweli Griffiths]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 11869
|
| ''[[:d:Q81749728|Wendy White]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11870
|
| ''[[:d:Q81750352|Griff Rowland]]''
|
| 1969
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11871
|
| ''[[:d:Q82026018|Rupert Shipperley]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11872
|
| ''[[:d:Q82736987|Connagh Howard]]''
|
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11873
| [[Ficheru:Ben Thomas 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q83222996|Ben Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11874
|
| ''[[:d:Q83289553|Llŷr Titus]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 11875
|
| ''[[:d:Q83559707|Patrick Harrington]]''
| abogáu británicu
| 1949
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11876
|
| ''[[:d:Q83739297|Sam Costelow]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 11877
|
| ''[[:d:Q83864687|Carwyn Penny]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11878
| [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 533.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q83875033|Ella Barnwell]]''
|
| 2001
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11879
| [[Ficheru:Stephen Varney 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q84048212|Stephen Varney]]''
| xugador de rugbi union italianu
| 2001
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11880
| [[Ficheru:NC Courage vs Seattle Reign (Apr 2024) 016 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q84078989|Lily Woodham]]''
| futbolista británica
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11881
|
| ''[[:d:Q84763454|John Elfed Jones]]''
|
| 1933
|
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11882
|
| ''[[:d:Q84893687|James McCarthy]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1999
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11883
|
| ''[[:d:Q85220401|Emyr Huws Jones]]''
|
| 1950
|
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 11884
|
| ''[[:d:Q85771463|John Davidson]]''
|
| 1964
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11885
|
| ''[[:d:Q85792913|Peter Arthur]]''
|
| 1939
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11886
|
| ''[[:d:Q85828658|Chris Klefenz]]''
|
|
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 11887
|
| ''[[:d:Q85851754|Richard Barnes]]''
|
| 1975
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11888
|
| ''[[:d:Q85851980|Steve Jones]]''
|
| 1964
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11889
|
| ''[[:d:Q85874731|Michael Beckett]]''
|
| 1995
|
| ''[[:d:Q1022259|Solva]]''
|-
| style='text-align:right'| 11890
|
| ''[[:d:Q85984763|Giancarlo Gemin]]''
|
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11891
|
| ''[[:d:Q86445222|Jane Stanness]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]''
|-
| style='text-align:right'| 11892
|
| ''[[:d:Q87296575|Ellie Coster]]''
|
| 1996
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11893
|
| ''[[:d:Q87355238|Tracy Rees]]''
|
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11894
|
| ''[[:d:Q87474480|Donal Anthony Foley]]''
|
| 1956
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11895
|
| ''[[:d:Q87740471|Caine Woolerton]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11896
|
| ''[[:d:Q87740637|Ioan Davies]]''
|
| 1999
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11897
|
| ''[[:d:Q87905789|Albert Clifton Kelway]]''
|
| 1865
|
| ''[[:d:Q15222581|Hakin]]''
|-
| style='text-align:right'| 11898
| [[Ficheru:Ruth May CNO.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q88074967|Ruth May]]''
|
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11899
|
| ''[[:d:Q88289718|Phil Parry]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11900
|
| ''[[:d:Q88360982|Steffan Cennydd]]''
|
| 1995
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11901
|
| ''[[:d:Q88509572|Rhys Thomas]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11902
|
| ''[[:d:Q88527143|Paul Barrow]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11903
|
| ''[[:d:Q88590650|Rhodri Thomas]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 11904
|
| ''[[:d:Q88886811|Denise Hampson]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11905
|
| ''[[:d:Q89579900|Dewi Rhys Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 11906
|
| ''[[:d:Q89891143|Andrew Teilo]]''
|
| 2000
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11907
|
| ''[[:d:Q89916448|Dannii Harwood]]''
| modelu erótica británica
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11908
|
| ''[[:d:Q90023497|Amy Boulden]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11909
| [[Ficheru:LloydWarburton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q91615685|Lloyd Warburton]]''
|
| 2003
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11910
|
| ''[[:d:Q92311589|Debbie Johnsey]]''
|
| 1957
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11911
|
| ''[[:d:Q92438583|Norman van de Vater]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q5197228|Cwmbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 11912
|
| ''[[:d:Q93605036|Leon Stanfield]]''
|
| 1934
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11913
|
| ''[[:d:Q94005165|Hywel Griffith]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11914
|
| ''[[:d:Q94134193|Beryl Baigent]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q6661943|Llay]]''
|-
| style='text-align:right'| 11915
|
| ''[[:d:Q94139976|Colin Palfrey]]''
|
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11916
|
| ''[[:d:Q94579608|Edwina McGrail]]''
|
| 1950
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11917
|
| ''[[:d:Q94696644|Mandi Haswell]]''
| saltadora británica
| 1949
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11918
|
| ''[[:d:Q94823364|Christine Jones]]''
| ceramista británica
| 1955
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 11919
|
| ''[[:d:Q94997935|Graham Morris]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11920
|
| ''[[:d:Q95188939|Nia Dryhurst]]''
|
| 1970
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11921
|
| ''[[:d:Q95208143|Eirian James]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11922
|
| ''[[:d:Q95230858|Raymond Crompton]]''
|
| 1936
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11923
|
| ''[[:d:Q95236346|Richard Idwal Hopwood]]''
|
| 1884
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11924
|
| ''[[:d:Q95287152|Thomas Arthur Rowett Hyndman]]''
|
| 1911
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11925
|
| ''[[:d:Q95304925|David Kingdon]]''
|
| 1969
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11926
|
| ''[[:d:Q95335719|Maldwyn Davies]]''
|
| 1950
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11927
|
| ''[[:d:Q95563204|John Cording]]''
| actor británicu
| 1944
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11928
| [[Ficheru:Idles - Haldern Pop Festival 2017 - Alexander Kellner - 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q95698426|Joe Talbot]]''
| cantante británicu
| 1984
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11929
|
| ''[[:d:Q95785749|Ioan Meredith]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11930
|
| ''[[:d:Q95826771|Aaron Fuller]]''
|
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11931
|
| ''[[:d:Q96154651|Gareth Brenton]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11932
|
| ''[[:d:Q96186370|James Waite]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11933
|
| ''[[:d:Q96313660|Layla Saad]]''
| escritora británica
| 1983
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11934
|
| ''[[:d:Q96384682|John Tudor]]''
|
| 1953
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11935
|
| ''[[:d:Q96385713|Kevin James]]''
|
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11936
|
| ''[[:d:Q96398942|Peter Isaac]]''
|
| 1931
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11937
| [[Ficheru:Rhys Davies 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96401739|Rhys Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1998
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11938
|
| ''[[:d:Q96401737|Rhys Davies]]''
|
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11939
|
| ''[[:d:Q96402446|Roger Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11940
|
| ''[[:d:Q96406533|Steve Hill]]''
|
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11941
|
| ''[[:d:Q96483757|Roger Yeoman]]''
|
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11942
| [[Ficheru:Sally Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96484421|Sally Morgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 11943
| [[Ficheru:Amanda Blanc.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q97010729|Amanda Blanc]]''
| xefa d'empresa británica
| 1967
|
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 11944
|
| ''[[:d:Q97365110|Freddie John]]''
|
| 1991
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11945
|
| ''[[:d:Q97452589|Harry Fry]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11946
|
| ''[[:d:Q97452647|Matthew Taylor]]''
|
| 1999
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11947
|
| ''[[:d:Q97467288|Andy Roberton]]''
| pilotu de motocross británicu
| 1948
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 11948
|
| ''[[:d:Q97486769|Jack Vale]]''
|
| 2001
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11949
|
| ''[[:d:Q97579239|Ahmed Yasine Ali]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11950
|
| ''[[:d:Q97732453|Eluned Gramich]]''
|
| 1989
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11951
| [[Ficheru:Lewes FC Women 2 Liverpool Women 2 01 11 2020-242 (50557034961).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q97741582|Rhian Cleverly]]''
| futbolista británica
| 1995
|
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11952
| [[Ficheru:Ellie Leek Blackburn Rovers Women 2021 (sq cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q97741605|Ellie Leek]]''
| futbolista británica
| 1995
|
| ''[[:d:Q643919|Torfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 11953
|
| ''[[:d:Q98019030|Rhydian Richards]]''
| xugador de snooker británicu
| 1975
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11954
|
| ''[[:d:Q98076937|Jonathan Denning]]''
|
| 1991
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11955
|
| ''[[:d:Q98088454|Harrison Powell]]''
| xugador de críquet galés
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11956
|
| ''[[:d:Q98098855|Scott Phillips]]''
|
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11957
|
| ''[[:d:Q98104064|Ieuan Owen]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11958
|
| ''[[:d:Q98188056|Reuben de Maid]]''
| productor de televisión británicu
| 2005
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11959
|
| ''[[:d:Q98761657|Ronald Clifford Bateman]]''
| artista plásticu británicu
| 1947
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11960
|
| ''[[:d:Q98886407|Dafydd Edwards]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q4897692|Bethania]]''
|-
| style='text-align:right'| 11961
| [[Ficheru:Natasha-asghar.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q98968495|Natasha Asghar]]''
| política británica
|
|
| [[Reinu Xuníu]]<br/>[[Casnewydd]]<br/>''[[:d:Q16998897|Newport Built-up area]]''
|-
| style='text-align:right'| 11962
|
| ''[[:d:Q98970349|Sonny Lewis]]''
|
| 2005
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11963
|
| ''[[:d:Q98971974|Lewys Twamley]]''
|
| 2003
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11964
| [[Ficheru:CDawgVA at SMASH 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q99479049|CDawgVA]]''
|
| 1996
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 11965
|
| ''[[:d:Q99540803|John Woolley]]''
| cantante belxicanu
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11966
| [[Ficheru:Casi Wyn in Capel Moriah 03.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q100144360|Casi Wyn]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11967
|
| ''[[:d:Q100235419|Robert Albert Jones]]''
|
| 1864
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11968
|
| ''[[:d:Q100243553|Charlie Hulson]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11969
|
| ''[[:d:Q100596005|Sarah J. Lloyd]]''
|
| 1896
|
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 11970
|
| ''[[:d:Q100634638|Jalisa Andrews]]''
|
| 1994
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11971
| [[Ficheru:Official portrait of Llinos Medi MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q100741889|Llinos Medi Huws]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]''
|-
| style='text-align:right'| 11972
|
| ''[[:d:Q100929975|Jamie Hill]]''
|
| 1999
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11973
|
| ''[[:d:Q100942348|Dai Powell]]''
|
| 1935
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11974
| [[Ficheru:Emily Maltman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q100951828|Emily Maltman]]''
| diplomática británica
| 1982
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11975
|
| ''[[:d:Q101054639|Paul Merchant]]''
|
| 1945
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11976
|
| ''[[:d:Q101090855|Callum Carson]]''
|
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11977
|
| ''[[:d:Q101103863|Reilly Featherstone]]''
| actor británicu
| 1998
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11978
| [[Ficheru:Joe Hawkins 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q101130033|Joe Hawkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11979
|
| ''[[:d:Q101221023|Arianwen]]''
|
| 401
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11980
|
| ''[[:d:Q101223178|Leighton Alfred]]''
|
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11981
|
| ''[[:d:Q101417848|Jac Price]]''
|
| 2000
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11982
|
| ''[[:d:Q101513237|Rhys Jenkins]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11983
|
| ''[[:d:Q101553967|Russell L. Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11984
| [[Ficheru:2019 UCI Juniors Track World Championships 092.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q101915918|Eluned King]]''
| ciclista británica
| 2002
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11985
|
| ''[[:d:Q102036559|Harrison Bright]]''
|
| 2004
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11986
|
| ''[[:d:Q102036561|Callum Brain]]''
|
| 2003
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11987
|
| ''[[:d:Q102036566|Aneurin Livermore]]''
|
| 2003
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11988
|
| ''[[:d:Q102036570|Callum Ryan-Phillip]]''
|
| 2004
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11989
| [[Ficheru:Teddy Williams March 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q102046790|Teddy Williams]]''
|
| 2000
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11990
|
| ''[[:d:Q102183413|Richard Evans]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 11991
|
| ''[[:d:Q102229381|A. Thomas Fuller]]''
|
| 1924
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11992
|
| ''[[:d:Q102245338|Gwilym Bradley]]''
|
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11993
|
| ''[[:d:Q102245350|Iestyn Harris]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11994
|
| ''[[:d:Q102289268|Ash Randall]]''
|
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11995
|
| ''[[:d:Q102359203|Stuart Cornes]]''
|
| 1960
|
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 11996
|
| ''[[:d:Q102428219|James Beaumont]]''
| actor británicu
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11997
| [[Ficheru:Mason Grady u20 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q102735094|Mason Grady]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2002
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11998
| [[Ficheru:Taine Plumtree 20250419 174612.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q103716744|Taine Plumtree]]''
| xugador de rugbi union neozelandés
| 2000
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11999
| [[Ficheru:Scott McGlynn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q104057253|Scott McGlynn]]''
|
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12000
|
| ''[[:d:Q104175572|Luke Yendle]]''
|
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12001
|
| ''[[:d:Q104224598|Charlotte Carey]]''
|
| 1996
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 12002
| [[Ficheru:Pedr ap Llwyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q104415876|Pedr Ap Llwyd]]''
| bibliotecariu británicu
| 1957
|
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12003
| [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 043.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q104531559|Zoe Bäckstedt]]''
| ciclista británica
| 2004
|
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 12004
|
| ''[[:d:Q104545709|Ian Williams]]''
|
| 1931
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12005
|
| ''[[:d:Q104590335|Ruben Chorlton-Owen]]''
|
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12006
|
| ''[[:d:Q104655980|Denise Sommers]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12007
|
| ''[[:d:Q104719149|Alun Jones]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 12008
|
| ''[[:d:Q104761963|Cameron Evans]]''
|
| 2001
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12009
|
| ''[[:d:Q104765398|Matilda Devries]]''
|
| 2003
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12010
| [[Ficheru:Kemsley Mathias 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q104768094|Kemsley Mathias]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1999
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 12011
|
| ''[[:d:Q104839524|James Jones]]''
|
| 1997
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12012
|
| ''[[:d:Q104906897|Lyndon Simmonds]]''
|
| 1966
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 12013
|
| ''[[:d:Q104907464|Charlie Caton]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12014
|
| ''[[:d:Q105070508|Callum Scott Howells]]''
|
| 1999
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12015
| [[Ficheru:Ffion Davies OF 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105080581|Ffion Davies]]''
|
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12016
|
| ''[[:d:Q105140904|Rufus Wells]]''
| zoólogu neozelandés
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12017
|
| ''[[:d:Q105155401|Carwyn Tuipulotu]]''
|
| 2001
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 12018
| [[Ficheru:Richard Hermer Official Cabinet Portrait, July 2024 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105188058|Richard Hermer]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12019
|
| ''[[:d:Q105199556|Dan Hawkins]]''
|
| 2001
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12020
| [[Ficheru:Jill nalder 2022 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105298835|Jill Nalder]]''
|
| 1961
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12021
|
| ''[[:d:Q105305836|Steffan Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1997
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12022
| [[Ficheru:Alex George at the British Library.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105319846|Alex George]]''
|
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12023
|
| ''[[:d:Q105388992|Rhian Nest James]]''
| ilustradora británica
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12024
| [[Ficheru:Joshua Milton 2, 2015 Wimbledon Qualifying - Diliff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105437716|Joshua Milton]]''
|
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12025
| [[Ficheru:Rubin Colwill 05042025 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105480896|Rubin Colwill]]''
| futbolista británicu
| 2002
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12026
|
| ''[[:d:Q105560094|Lewy Williams]]''
|
| 2002
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12027
|
| ''[[:d:Q105753094|Huw Williams]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12028
| [[Ficheru:1918 John Mahoney Massachusetts House of Representatives.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q105810383|John P. Mahoney]]''
| políticu estauxunidense
| 1888
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12029
|
| ''[[:d:Q105812487|Sam Pearson]]''
|
| 2001
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12030
|
| ''[[:d:Q105821038|Cai Tomos]]''
| artista galés
| 1979
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12031
|
| ''[[:d:Q105893541|Howard A Barnes]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 12032
| [[Ficheru:Gwen CS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105946397|Gwenan Davies]]''
|
| 1994
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12033
|
| ''[[:d:Q105959279|Ali Kent]]''
| política australiana
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12034
|
| ''[[:d:Q105972198|Hugh Jones]]''
| políticu australianu
| 1966
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12035
| [[Ficheru:Peter Elliott.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105973425|Peter Elliott]]''
|
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12036
| [[Ficheru:One Woman Walks - Ursula Martin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105981798|Ursula Martin]]''
|
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12037
|
| ''[[:d:Q106096160|Alex Griffiths]]''
|
| 2002
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12038
|
| ''[[:d:Q106097840|Claire Nicholas]]''
|
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12039
|
| ''[[:d:Q106097845|Lauren Parfitt]]''
|
| 1994
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 12040
|
| ''[[:d:Q106104065|Phil Obbard]]''
| xugador de dardos galés
| 1949
|
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 12041
| [[Ficheru:Owen Smith 2019 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106141816|Owen Smith]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q7659625|Sychdyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12042
|
| ''[[:d:Q106193204|John Corfe]]''
| xugador de dardos galés
| 1935
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12043
|
| ''[[:d:Q106193430|John Assiratti]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q24638205|Rhondda Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 12044
|
| ''[[:d:Q106193530|Paul Linwood]]''
| xugador de dardos galés
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12045
|
| ''[[:d:Q106193983|Terry James]]''
| xugador de dardos galés
| 1946
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12046
|
| ''[[:d:Q106194128|Liam Meek]]''
| Dardos galés
| 1998
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12047
|
| ''[[:d:Q106201505|Cavan Phillips]]''
| xugador de dardos galés
| 1998
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12048
|
| ''[[:d:Q106201762|Justin Smith]]''
| xugador de dardos galés
| 1997
|
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 12049
|
| ''[[:d:Q106204495|Brian Lashbrook]]''
| xugador de dardos galés
| 1947
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12050
| [[Ficheru:Gwenllian Evans (5236480).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106254832|Gwenllian Howells]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 12051
| [[Ficheru:Angela hui 2022 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106270402|Angela Hui]]''
|
| 1991
|
| ''[[:d:Q3404708|Beddau]]''
|-
| style='text-align:right'| 12052
|
| ''[[:d:Q106314366|Rosie Andrews]]''
|
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12053
|
| ''[[:d:Q106351904|Adi Taviner]]''
|
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12054
|
| ''[[:d:Q106364026|Kerin Lake]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12055
|
| ''[[:d:Q106452516|Ren]]''
| raperu británicu
| 1990
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12056
| [[Ficheru:Jack Shore at CAGE Warrior 100.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106459264|Jack Shore]]''
|
| 1995
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 12057
|
| ''[[:d:Q106465167|Alisha Butchers]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12058
| [[Ficheru:The Great Welsh Revival Mr. Sam Jenkins-- the Sankey of Wales. (5294015).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106465379|Sam Jenkins]]''
|
| 1882
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 12059
|
| ''[[:d:Q106492696|Gwenllian Pyrs]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1997
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12060
|
| ''[[:d:Q106496101|Robyn Wilkins]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1995
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12061
| [[Ficheru:Amber Davies in 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106540639|Amber Davies]]''
|
| 1996
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''<br/>''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12062
| [[Ficheru:Jamie Miller 2022.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q106604082|Jamie Miller]]''
|
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12063
| [[Ficheru:Immanuel Feyi-Waboso LQ Feb 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106614747|Immanuel Feyi-Waboso]]''
|
| 2002
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12064
| [[Ficheru:Annparryowen02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106629768|Ann Parry Owen]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12065
|
| ''[[:d:Q106629794|Johanna Waters]]''
| xeógrafa británica
| 1976
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12066
|
| ''[[:d:Q106645035|Shaquille Wynter-Coles]]''
| futbolista galés
| 2000
|
| [[Gales]]<br/>[[Inglaterra]]
|-
| style='text-align:right'| 12067
|
| ''[[:d:Q106687698|Timothy Jones]]''
|
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12068
| [[Ficheru:GarethDaviesMS-Castle.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106754536|Gareth Davies]]''
| políticu británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12069
| [[Ficheru:Buffy-williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106761230|Buffy Williams]]''
| política británica
| 1976
|
| ''[[:d:Q8021291|Williamstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 12070
| [[Ficheru:James-evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106762245|James Evans]]''
| políticu británicu
| 1991
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 12071
| [[Ficheru:Cefin Campbell yng Nghaerfyrddin (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106766510|Cefin Campbell]]''
|
| 1950
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 12072
|
| ''[[:d:Q106808905|Lawrie Hooper]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12073
|
| ''[[:d:Q106812083|Lisa Neumann]]''
|
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12074
| [[Ficheru:Luke-fletcher.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106814756|Luke Fletcher]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 12075
|
| ''[[:d:Q106908968|Barbara Cooper]]''
|
| 1929
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 12076
|
| ''[[:d:Q106935335|Joe Roberts]]''
|
| 2000
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12077
|
| ''[[:d:Q106940566|Mike Prosser]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 12078
|
| ''[[:d:Q107012530|Harriet Jones]]''
| nadadora británica
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12079
|
| ''[[:d:Q107021806|Mark Harding]]''
|
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12080
|
| ''[[:d:Q107031300|Mared Jarman]]''
| actriz galesa
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12081
|
| ''[[:d:Q107033474|Hanna Jarman]]''
|
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12082
|
| ''[[:d:Q107062398|Noel Kennedy]]''
|
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12083
|
| ''[[:d:Q107094503|Christopher Williams]]''
|
| 1972
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12084
|
| ''[[:d:Q107126154|Ntazana Mayembe]]''
|
| 2003
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12085
|
| ''[[:d:Q107212477|Megan Davies]]''
|
| 2002
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12086
|
| ''[[:d:Q107244824|Gavin Bilton]]''
| forzudu galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 12087
| [[Ficheru:Official portrait of Sarah Green MP crop 2, 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107284337|Sarah Green]]''
| política británica
| 1982
|
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 12088
| [[Ficheru:Crop 1500 metres men final Tampere 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107355375|Jake Heyward]]''
| atleta británicu
| 1999
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12089
| [[Ficheru:2022-08-21 European Championships 2022 – Men's 4 x 100 Metres by Sandro Halank–014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107479464|Jeremiah Azu]]''
| atleta británicu
| 2001
|
| ''[[:d:Q7379326|Rumney]]''
|-
| style='text-align:right'| 12090
|
| ''[[:d:Q107521039|Hannah Brier]]''
| atleta británica
| 1998
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12091
|
| ''[[:d:Q107559900|Morfudd Strange]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q107032849|Pen-y-cefn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12092
|
| ''[[:d:Q107579601|Eric Griffiths]]''
|
| 1927
|
| ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12093
|
| ''[[:d:Q107580139|Andrew York]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 12094
|
| ''[[:d:Q107583041|Miggs Wynne Morris]]''
|
| 1938
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12095
|
| ''[[:d:Q107613302|Connor Marshall]]''
|
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12096
| [[Ficheru:Paula Craig MBE British former detective (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107631283|Paula Craig]]''
|
| 1963
|
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 12097
| [[Ficheru:Team GB Hector Pardoe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107820965|Hector Pardoe]]''
| nadador británicu
| 2001
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12098
|
| ''[[:d:Q108115703|Hefin Elis]]''
|
| 1950
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12099
|
| ''[[:d:Q108155320|Thomas Davies]]''
|
| 2003
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12100
|
| ''[[:d:Q108183826|Ian Parri]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 12101
|
| ''[[:d:Q108187231|M. A. Oliver-Semenov]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5368392|Ely]]''
|-
| style='text-align:right'| 12102
|
| ''[[:d:Q108192429|Trefor Prest]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12103
|
| ''[[:d:Q108194762|David Foster-Morgan]]''
|
|
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 12104
|
| ''[[:d:Q108219735|Daniel Williams]]''
|
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12105
|
| ''[[:d:Q108284983|Georgia Wilson]]''
|
| 1995
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 12106
|
| ''[[:d:Q108306292|Cathrin Williams]]''
|
| 1937
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12107
|
| ''[[:d:Q108313299|Gaynor Madoc Leonard]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12108
|
| ''[[:d:Q108314008|Meirion Jordan]]''
|
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12109
|
| ''[[:d:Q108323729|Harri Jenkins]]''
| deportista británicu
| 1996
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12110
|
| ''[[:d:Q108354160|Zack Maher]]''
|
| 2002
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12111
| [[Ficheru:2022 - Fourth Estate SAM 9975 (52472936660) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q108373707|Omid Scobie]]''
|
| 1981
|
| [[Gales]]<br/>[[Londres]]
|-
| style='text-align:right'| 12112
|
| ''[[:d:Q108485535|Jack Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 12113
|
| ''[[:d:Q108485546|Noel Edwards]]''
|
| 1898
|
| ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 12114
|
| ''[[:d:Q108485747|Sam Bowen]]''
|
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12115
|
| ''[[:d:Q108493570|Waseem Abbas]]''
|
| 1992
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12116
| [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 278.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q108524848|Josh Tarling]]''
| ciclista británicu
| 2004
|
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 12117
|
| ''[[:d:Q108532305|Thomas Matthews]]''
|
| 1992
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12118
|
| ''[[:d:Q108536009|Kieron Evans]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 12119
|
| ''[[:d:Q108545267|Patrick Corcoran]]''
|
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12120
|
| ''[[:d:Q108550800|Iestyn Evans]]''
|
| 2003
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12121
|
| ''[[:d:Q108560477|A.M.C. Nicholl]]''
|
| 1879
|
| ''[[:d:Q13644928|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 12122
|
| ''[[:d:Q108566666|J.A. Speed]]''
|
| 1888
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12123
|
| ''[[:d:Q108736988|Siân Thomas]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 12124
|
| ''[[:d:Q108828382|Owain Llŷr]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 12125
|
| ''[[:d:Q108837354|Dylan Emery]]''
| xugador de snooker británicu
| 2001
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12126
|
| ''[[:d:Q108874754|Matt Sargent]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12127
|
| ''[[:d:Q109015181|James Rowberry]]''
|
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12128
| [[Ficheru:Owen Beck.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q109296921|Owen Beck]]''
|
| 2002
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12129
|
| ''[[:d:Q109442672|Grahame Fox]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12130
|
| ''[[:d:Q109567506|Scott Jenkins]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12131
| [[Ficheru:Kidsgrove Athletic v Crewe Alexandra - 5 July 2025 - Zac Williams 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q109604218|Zac Williams]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12132
|
| ''[[:d:Q109733043|Margaret Ellen James]]''
|
| 1843
|
| ''[[:d:Q20007216|Monington]]''
|-
| style='text-align:right'| 12133
| [[Ficheru:Shirley Jones artist 2003.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q109768829|Shirley Jones]]''
|
| 1934
|
| ''[[:d:Q24638205|Rhondda Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 12134
|
| ''[[:d:Q109780504|Andreas Christodoulidis]]''
|
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12135
|
| ''[[:d:Q109849817|Pete Williams]]''
|
| 1954
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 12136
|
| ''[[:d:Q109993471|Maureen Rees]]''
|
| 1942
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12137
|
| ''[[:d:Q110114874|MADDOX]]''
|
| 1995
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12138
| [[Ficheru:Cameron Winnett 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110185703|Cameron Winnett]]''
|
| 2003
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 12139
|
| ''[[:d:Q110220872|Paul Bowen]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12140
|
| ''[[:d:Q110221104|Lex Lamprey]]''
| actor británicu
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12141
| [[Ficheru:2025 Autumn Nations Series Wales vs New Zealand 20251122 161654 Alex Mann.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110298824|Alex Mann]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12142
|
| ''[[:d:Q110400063|Carolina Collet]]''
|
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12143
|
| ''[[:d:Q110440473|David Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 12144
|
| ''[[:d:Q110622080|Emrys Hughes]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q25558292|Borth-y-Gest]]''
|-
| style='text-align:right'| 12145
|
| ''[[:d:Q110646313|Carys Eleri]]''
|
| 1982
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12146
|
| ''[[:d:Q110664358|Grace Ellis]]''
|
| 1860
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12147
|
| ''[[:d:Q110689275|Richard Thomas]]''
| músicu británicu
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12148
|
| ''[[:d:Q110724360|Gwilym Howell Jones]]''
|
| 1890
|
| ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 12149
|
| ''[[:d:Q110726191|Evan Thomas]]''
|
| 1829
|
| ''[[:d:Q2913555|Llanfair-yng-Nghornwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12150
| [[Ficheru:Efan Daniel 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110748385|Efan Daniel]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 12151
|
| ''[[:d:Q110760139|Calum Kavanagh]]''
|
| 2003
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12152
|
| ''[[:d:Q110802391|John Ellis Jones]]''
|
| 1840
|
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 12153
|
| ''[[:d:Q110844810|Beneticta Jane Keene]]''
|
| 1866
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 12154
| [[Ficheru:Dafydd Jenkins 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110859735|Dafydd Jenkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2002
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12155
|
| ''[[:d:Q110918111|Malcolm Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12156
|
| ''[[:d:Q110918134|Pamela Field]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12157
|
| ''[[:d:Q110939874|David R. Abram]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12158
|
| ''[[:d:Q110951897|Robert Rowlands]]''
|
| 1840
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 12159
|
| ''[[:d:Q110952825|Elizabeth Herbert]]''
|
| 1869
|
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 12160
|
| ''[[:d:Q110987557|Robert Evans]]''
|
| 1960<br/>1952
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12161
|
| ''[[:d:Q111016512|John Cheshire]]''
|
| 1828
|
| ''[[:d:Q3363693|Meifod]]''
|-
| style='text-align:right'| 12162
|
| ''[[:d:Q111088099|Anna Eliza Pridham]]''
|
| 1789
|
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12163
| [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 331.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111134348|Rhian Edmunds]]''
|
| 2003
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12164
|
| ''[[:d:Q111170402|Edward Roberts]]''
|
| 1891
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12165
| [[Ficheru:Cameron Congreve.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111206274|Cameron Congreve]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]''
|-
| style='text-align:right'| 12166
|
| ''[[:d:Q111228239|John N. Jones]]''
|
| 1850
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12167
|
| ''[[:d:Q111228248|William P. Jones]]''
|
| 1828
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12168
|
| ''[[:d:Q111228249|William R. Jones]]''
|
| 1827
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12169
|
| ''[[:d:Q111228454|Robert H. Hughes]]''
|
| 1832
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12170
|
| ''[[:d:Q111229039|Richard Lewis]]''
|
| 1833
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12171
|
| ''[[:d:Q111229993|Evan Morgan]]''
|
| 1805
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12172
|
| ''[[:d:Q111230003|Evan R. Morris]]''
|
| 1842
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12173
|
| ''[[:d:Q111230638|John T. Williams]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12174
| [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 091.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111433491|Emma Finucane]]''
|
| 2002
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12175
| [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 074.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111441867|Lowri Thomas]]''
|
| 1999
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 12176
|
| ''[[:d:Q111496845|Liam Davies]]''
|
| 2006
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 12177
|
| ''[[:d:Q111635551|Mark McGreal]]''
|
| 1986
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12178
|
| ''[[:d:Q111692498|Amy Williams]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12179
|
| ''[[:d:Q111699970|Salvia]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12180
|
| ''[[:d:Q111729269|Margaret Williams]]''
|
| 1782
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12181
|
| ''[[:d:Q111747294|David Williams]]''
|
| 1824
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12182
|
| ''[[:d:Q111802911|Lowri Roberts]]''
|
| 1997
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12183
|
| ''[[:d:Q111805253|Jeanne Le Bars]]''
|
| 1942
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12184
|
| ''[[:d:Q111843049|Robert Reed]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12185
|
| ''[[:d:Q111901957|Tom Sparrow]]''
| futbolista británicu
| 2003<br/>2002
|
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 12186
|
| ''[[:d:Q111902619|Luke Mariette]]''
|
| 2003
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 12187
|
| ''[[:d:Q111907087|Philip Gwynne Jones]]''
| escritor británicu
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12188
|
| ''[[:d:Q111941150|David Hart]]''
| poeta británicu
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12189
|
| ''[[:d:Q111975178|Susannah Owen]]''
|
| 1863
|
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 12190
|
| ''[[:d:Q111983112|Robert Jones Edwards]]''
|
| 1849
|
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 12191
|
| ''[[:d:Q112035006|Gina Wilson]]''
| poeta británica
| 1943
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 12192
|
| ''[[:d:Q112042004|David Marks Jones]]''
|
| 1843
|
| ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12193
|
| ''[[:d:Q112063701|Benjamin Williams]]''
|
| 1822
|
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 12194
|
| ''[[:d:Q112064480|William Dyfed Parry]]''
|
| 1893
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 12195
| [[Ficheru:Xu WMQ22 (14) (52191114756).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q112080351|Mimi Xu]]''
| tenista británica
| 2007
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12196
|
| ''[[:d:Q112108323|William Bracewell]]''
| baillarín de balé británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12197
| [[Ficheru:Petrus François Smith 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q112108953|Franco Smith]]''
|
| 2000
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12198
|
| ''[[:d:Q112117297|Arwen Banning]]''
|
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12199
|
| ''[[:d:Q112128245|Thomas Lloyd Jones]]''
|
| 1867
|
| ''[[:d:Q13130702|Penrhiw-llan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12200
|
| ''[[:d:Q112169408|Ioan Croft]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12201
|
| ''[[:d:Q112180788|Garan Croft]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12202
|
| ''[[:d:Q112222252|Tony Luigi Leopoldo Lenza]]''
| inxenieru mecánicu británicu
| 1962
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 12203
|
| ''[[:d:Q112224804|Jordan Davies]]''
|
| 1998
|
| ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12204
|
| ''[[:d:Q112334557|Rhuanedd Richards]]''
|
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12205
|
| ''[[:d:Q112371425|David Greenslade]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 12206
|
| ''[[:d:Q112376926|Keith Bayliss]]''
|
| 1954
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12207
|
| ''[[:d:Q112440218|Gareth Calway]]''
|
| 1956
|
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 12208
|
| ''[[:d:Q112518439|Jeffrey Huw Williams]]''
|
| 1956
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12209
|
| ''[[:d:Q112525506|Emma Glass]]''
|
| 1987
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12210
|
| ''[[:d:Q112532075|Roger Branfill-Cook]]''
|
| 1949
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12211
|
| ''[[:d:Q112583717|Ben Barlow]]''
|
| 1994
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12212
| [[Ficheru:Peter Lodwick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q112630388|Peter Lodwick]]''
|
| 1944
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12213
| [[Ficheru:Megan Carter Davies GBR.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q112829353|Megan Carter Davies]]''
| orientadora británica
| 1996
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12214
|
| ''[[:d:Q112893294|Vivienne Soan]]''
|
| 1955
|
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 12215
|
| ''[[:d:Q112968170|Ben Thompson]]''
|
| 2002
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12216
|
| ''[[:d:Q113006051|Eric Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 12217
|
| ''[[:d:Q113230729|Alison Cross]]''
| diplomática británica
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12218
|
| ''[[:d:Q113290489|Carly-Sophia Davies]]''
|
| 1995
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12219
|
| ''[[:d:Q113384254|Medi Harris]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12220
|
| ''[[:d:Q113451866|Jasmine Hacker-Jones]]''
|
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12221
| [[Ficheru:Ryan Astley.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q113462988|Ryan Astley]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 12222
|
| ''[[:d:Q113551285|Esyllt Maelor]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1024935|Harlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 12223
|
| ''[[:d:Q113566900|Tino Belli]]''
|
| 1961
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12224
|
| ''[[:d:Q113675788|Emlyn Williams]]''
|
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12225
|
| ''[[:d:Q113782878|Subhamati]]''
|
| 1953
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12226
|
| ''[[:d:Q113845815|Frank Cranmer]]''
| teólogu británicu
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12227
|
| ''[[:d:Q113845816|Celia Kenny]]''
| pastora británica
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12228
| [[Ficheru:2022-08-12 European Championships 2022 – Emily Philipps Sport Climbing Women's Boulder by Sandro Halank–097.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q113882702|Emily Phillips]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 12229
|
| ''[[:d:Q113955291|Elkka]]''
|
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12230
|
| ''[[:d:Q114212000|Sisilia Tuipulotu]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 2003
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12231
|
| ''[[:d:Q114212177|Meg Webb]]''
| xugadora de rugbi union británica
| 2001
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12232
|
| ''[[:d:Q114341648|Nathan Stoneman]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12233
| [[Ficheru:Lucy Packer 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q114560082|Lucy Packer]]''
| xugadora de rugbi union británica
| 2000
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12234
|
| ''[[:d:Q114589891|Peter Collins]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 12235
| [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 081.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q114663477|Anna Morris]]''
| ciclista de pista británica
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12236
|
| ''[[:d:Q114724934|Siôn Daniel Young]]''
|
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12237
|
| ''[[:d:Q114872525|Max Deeds]]''
| actor pornográficu británicu
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12238
|
| ''[[:d:Q115049023|Stephen Nigel Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12239
|
| ''[[:d:Q115097654|Joe Low]]''
|
| 2002
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12240
|
| ''[[:d:Q115124980|Abbie Hern]]''
| actriz británica
| 1997
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12241
|
| ''[[:d:Q115482387|James Fender]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2001
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12242
|
| ''[[:d:Q115492510|Tako Taal]]''
|
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12243
|
| ''[[:d:Q115526483|Rachel Dawson]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12244
|
| ''[[:d:Q115676843|Richard Gwyn]]''
|
| 1918
|
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 12245
| [[Ficheru:Professor Iain Martin (Deakin University Vice-Chancellor).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q115794521|Iain Martin]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12246
|
| ''[[:d:Q115796734|Tim Davies]]''
|
| 1960
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 12247
|
| ''[[:d:Q115929783|Connor Morgans]]''
|
| 1999
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12248
| [[Ficheru:Aleighcia Scott (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q115931070|Aleighcia Scott]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12249
|
| ''[[:d:Q116178708|Carl Morris]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12250
|
| ''[[:d:Q116717924|Jude Brigley]]''
|
|
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 12251
|
| ''[[:d:Q116717968|Gwyn Briwnant-Jones]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12252
| [[Ficheru:Llen Natur Wicipedia conference15.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q116792293|Gareth Haulfryn Williams]]''
| archiveru galés
| 1944
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 12253
|
| ''[[:d:Q116933504|M. Peter Middleton]]''
|
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12254
|
| ''[[:d:Q116979530|Stacey Lacey]]''
|
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12255
| [[Ficheru:Eddie James 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q116980442|Eddie James]]''
|
| 2002
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12256
|
| ''[[:d:Q117187572|Josh Hathaway]]''
|
| 2003
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12257
|
| ''[[:d:Q117290164|Fflyn Edwards]]''
|
| 2009
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12258
|
| ''[[:d:Q117611477|Scott Oates]]''
| xugador de bádminton
| 1998
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12259
|
| ''[[:d:Q117611484|Andrew Oates]]''
| xugador de bádminton
| 1999
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12260
|
| ''[[:d:Q117846310|Jean Ross]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12261
| [[Ficheru:Ryan Woodman 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q118203177|Ryan Woodman]]''
|
| 2004
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12262
|
| ''[[:d:Q118256271|John Jones]]''
|
| 1871
|
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12263
|
| ''[[:d:Q118267620|Mai Jones]]''
|
| 1897
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12264
|
| ''[[:d:Q118268597|Lewis Williams]]''
|
| 1865
|
| ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 12265
|
| ''[[:d:Q118397835|Robert Gwilym Jones]]''
|
| 1888
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 12266
|
| ''[[:d:Q119175309|Hana Lili]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12267
|
| ''[[:d:Q119983255|Chelsea Dickenson]]''
|
| 1990
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12268
|
| ''[[:d:Q120608062|Jo Thomas]]''
|
| 1972
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12269
|
| ''[[:d:Q120617036|Sophie Anderson]]''
|
| 1976
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12270
|
| ''[[:d:Q120684883|Robert Williams]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12271
|
| ''[[:d:Q120692026|Angharad Penrhyn Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12272
|
| ''[[:d:Q120801136|Iona Boggie]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12273
|
| ''[[:d:Q120801137|Andy Boggie]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 12274
|
| ''[[:d:Q121139527|Nathan Sussex]]''
|
| 1975
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 12275
| [[Ficheru:Eileen Demes 2023 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q121759228|Eileen Demes]]''
| vallista alemana
| 1997
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12276
| [[Ficheru:Wild Boar wrestler.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q122051699|Wild Boar]]''
|
| 1989
|
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 12277
| [[Ficheru:Art School Girlfriend 2023 Cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q122131298|Art School Girlfriend]]''
|
|
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12278
|
| ''[[:d:Q122173702|Kenton Morgan]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12279
|
| ''[[:d:Q122228095|Timothy Francis Lee]]''
| raperu británicu
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12280
|
| ''[[:d:Q122577954|Alun ap Brinley]]''
|
| 1961
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 12281
|
| ''[[:d:Q122583506|Catrin Arwel]]''
|
| 1981
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12282
|
| ''[[:d:Q122583808|Rhys Ap William]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 12283
|
| ''[[:d:Q122927360|Rosie Hughes]]''
|
| 1995
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 12284
|
| ''[[:d:Q122973319|Andrew Lamerton]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 12285
|
| ''[[:d:Q123055219|Noha Kaiss]]''
|
| 1976
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12286
|
| ''[[:d:Q123110921|Edie Bens]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12287
|
| ''[[:d:Q123219567|Darcie Davies]]''
|
| 2005
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12288
|
| ''[[:d:Q123238082|Mark Douglas]]''
|
| 1960
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12289
|
| ''[[:d:Q123272735|Ian Parry-Jones]]''
| políticu noruegu
| 1969
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12290
| [[Ficheru:Jetset Andy onboard Qatar Airways' A380.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q123347939|Jetset Andy]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 12291
|
| ''[[:d:Q123416849|Emily Bridges]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 12292
|
| ''[[:d:Q123706189|Molly Reardon]]''
|
| 2003
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12293
|
| ''[[:d:Q123706787|Rosie Carr]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12294
|
| ''[[:d:Q123908302|Evie Rees]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12295
| [[Ficheru:Lauren drew 2022 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q123943417|Lauren Drew]]''
|
| 1993
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12296
| [[Ficheru:Mackenzie Martin 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q123943566|Mackenzie Martin]]''
|
| 2003
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12297
|
| ''[[:d:Q124023518|Hannah Grae]]''
|
| 2002
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12298
| [[Ficheru:Morgan Morse 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124093276|Morgan Morse]]''
|
| 2005
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12299
|
| ''[[:d:Q124251718|Iwan Teifion Davies]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 12300
| [[Ficheru:GGwynfil2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124258738|Gwern Gwynfil]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q22338221|Bronglais Hospital]]''
|-
| style='text-align:right'| 12301
| [[Ficheru:Dan Edwards LQ 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124344804|Dan Edwards]]''
|
| 2003
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12302
|
| ''[[:d:Q124355125|Therese Squires]]''
|
| 1949
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12303
|
| ''[[:d:Q124357694|Evan Lloyd]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12304
| [[Ficheru:Elin Maher.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124369042|Elin Maher]]''
|
| 1972
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 12305
| [[Ficheru:Siân Rhiannon Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124393203|Siân Rhiannon Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 12306
| [[Ficheru:Official portrait of Ann Davies MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124433180|Ann Davies]]''
| política galesa
| 1962
|
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 12307
|
| ''[[:d:Q124535331|Nel Metcalfe]]''
|
| 2004
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12308
|
| ''[[:d:Q124658214|James Crole]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12309
|
| ''[[:d:Q124684373|Kate Williams]]''
|
| 2000
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12310
|
| ''[[:d:Q124697774|Thomas Johnson]]''
|
| 1992
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12311
| [[Ficheru:2024 UEC Track Jun & U23 European Championships 074.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124830321|Sam Fisher]]''
|
| 2006
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 12312
|
| ''[[:d:Q124850599|Jonathan Sergison]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12313
| [[Ficheru:Aimsey in 2022.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q125015402|aimsey]]''
|
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12314
|
| ''[[:d:Q125191138|Anya Paintsil]]''
|
| 1993
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12315
|
| ''[[:d:Q125216731|Drew Pritchard]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12316
|
| ''[[:d:Q125307823|Ronald Barraud]]''
|
| 1906
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 12317
|
| ''[[:d:Q125324831|Henry Edwards]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12318
|
| ''[[:d:Q125476789|Carys Davies]]''
|
|
|
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 12319
| [[Ficheru:30 Medi 2012 - Dirprwy Lywydd yn Nant Gwrtheyrn 30 September 2012 - Deputy Presiding Officer at Nant Gwrtheyrn (8070076064) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q125525882|Edward Morus Jones]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12320
|
| ''[[:d:Q125543942|Charlie Crew]]''
|
| 2006
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12321
|
| ''[[:d:Q125635746|Peter Rees]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12322
|
| ''[[:d:Q125792432|Mahala Davis]]''
|
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12323
| [[Ficheru:Ursula Huws.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q125908048|Ursula Huws]]''
|
| 1947
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12324
|
| ''[[:d:Q126484833|Sabrina Lee]]''
|
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12325
|
| ''[[:d:Q126501230|Ken Caswell]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 12326
| [[Ficheru:Official portrait of Claire Hughes MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q126847730|Claire Hughes]]''
|
| 1979
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12327
| [[Ficheru:Official portrait of Alex Barros-Curtis MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q126848493|Alex Barros-Curtis]]''
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12328
| [[Ficheru:Official portrait of Becky Gittins MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q126848741|Becky Gittins]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 12329
|
| ''[[:d:Q127377863|Lili Jones]]''
|
| 2005
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12330
|
| ''[[:d:Q127416552|Rhys Thomas]]''
|
| 2006
|
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12331
|
| ''[[:d:Q127548319|Catherine George]]''
|
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12332
|
| ''[[:d:Q127592033|Huw Rowlands]]''
|
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12333
|
| ''[[:d:Q129075710|Helen Prosser]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 12334
|
| ''[[:d:Q129257059|Axel Rudakubana]]''
|
| 2006
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12335
|
| ''[[:d:Q129485359|Martin Ace]]''
|
| 1945
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12336
|
| ''[[:d:Q129485603|Dafydd Emyr]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12337
| [[Ficheru:Siân Lewis 2018, Llanelwedd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q129914267|Siân Lewis]]''
|
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12338
|
| ''[[:d:Q129920146|Macs Page]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]''
|-
| style='text-align:right'| 12339
|
| ''[[:d:Q130218515|Jane Maurice]]''
|
| 1812
|
| ''[[:d:Q129979095|Tyddyn-Tudur]]''
|-
| style='text-align:right'| 12340
| [[Ficheru:Llion Jones, author of Attention is All You Need, at CIC Tokyo speaking about sakana.ai (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130238722|Llion Jones]]''
|
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12341
|
| ''[[:d:Q130254772|Dominic Chennell]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 12342
|
| ''[[:d:Q130259565|Lewis Hopkins]]''
|
| 1836
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12343
|
| ''[[:d:Q130319607|Julian Webber]]''
|
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12344
|
| ''[[:d:Q130340125|Christopher Edwards]]''
|
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12345
|
| ''[[:d:Q130377526|Morfudd Hughes]]''
|
| 1961
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 12346
|
| ''[[:d:Q130402747|Adam Sylvester]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q24192181|University Hospital Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 12347
|
| ''[[:d:Q130447044|Jack Can Karadoğan]]''
|
| 2004
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12348
|
| ''[[:d:Q130469355|Tonya Smith]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12349
| [[Ficheru:Ella Lloyd Singapore 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130536171|Ella Lloyd]]''
|
| 2005
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12350
|
| ''[[:d:Q130547278|Deborah Humble]]''
|
| 1969
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12351
|
| ''[[:d:Q130707271|Dewi Wyn Williams]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12352
|
| ''[[:d:Q130750866|Maredudd ap Huw]]''
|
| 1972
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12353
|
| ''[[:d:Q130778036|David Hieatt]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12354
|
| ''[[:d:Q131171335|Jenni Hall]]''
|
| 1939
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12355
|
| ''[[:d:Q131304634|Hywel Jenkins]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 12356
|
| ''[[:d:Q131336737|Joe Thomas]]''
|
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12357
|
| ''[[:d:Q131587589|Ronan Kpakio]]''
|
| 2007
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12358
|
| ''[[:d:Q131598778|Maisie Davies]]''
|
| 2005
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12359
|
| ''[[:d:Q131629835|Helen Giza]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 12360
|
| ''[[:d:Q131772384|Vicky Franzinetti]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12361
|
| ''[[:d:Q131775524|Adam Gorb]]''
|
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12362
|
| ''[[:d:Q131911160|Oliver Bradley]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 12363
|
| ''[[:d:Q131993923|Ian Hughes]]''
|
|
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12364
|
| ''[[:d:Q132159245|Sam Scott]]''
|
| 2005
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 12365
|
| ''[[:d:Q132178548|Ben Warren]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 12366
|
| ''[[:d:Q132184460|John Michael]]''
|
| 1774
|
| ''[[:d:Q3398504|Newchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 12367
|
| ''[[:d:Q132190490|Griffith Jones]]''
|
|
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12368
|
| ''[[:d:Q132797313|Shea Pita]]''
|
| 2009
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 12369
|
| ''[[:d:Q132858636|Huw Carrod]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7859766|Tycroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 12370
|
| ''[[:d:Q132862482|Dylan Lawlor]]''
|
| 2006
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 12371
|
| ''[[:d:Q133095940|Phillip Manley]]''
|
| 1989
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12372
|
| ''[[:d:Q133097679|Mika Watkins]]''
|
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12373
|
| ''[[:d:Q133133006|Hayley Roberts]]''
|
| 1980
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12374
|
| ''[[:d:Q133189642|Meinir Mathias]]''
|
| 1981
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 12375
| [[Ficheru:Tegwen Morris yn Eisteddfod Genedlaethol Tregaron 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q133201015|Tegwen Morris]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q5446196|Ffaldybrenin]]''
|-
| style='text-align:right'| 12376
|
| ''[[:d:Q133266038|Mair Tomos Ifans]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12377
|
| ''[[:d:Q133324047|Jonathan Bedford]]''
|
| 1988
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12378
|
| ''[[:d:Q133333315|Ranjith Viswanathan]]''
|
| 1992
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12379
|
| ''[[:d:Q133420125|Emma Phillips]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12380
|
| ''[[:d:Q133423116|Doreen Cunningham]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12381
|
| ''[[:d:Q133473135|Jenni Scoble]]''
|
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12382
|
| ''[[:d:Q133473306|Gwennan Hopkins]]''
|
| 2004
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12383
|
| ''[[:d:Q133473427|Sian Jones]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12384
|
| ''[[:d:Q133584530|Michael Witts]]''
|
| 1953
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12385
|
| ''[[:d:Q133599218|Phil Knight]]''
|
| 1965
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12386
|
| ''[[:d:Q133607403|Owen Griffith]]''
|
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12387
|
| ''[[:d:Q133616206|Jeffrey Lloyd-Roberts]]''
|
| 1968
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12388
|
| ''[[:d:Q133630658|Margaret Simons]]''
|
| 1935
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 12389
|
| ''[[:d:Q133634939|Ifor Ap Gwilym]]''
|
| 1951
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12390
|
| ''[[:d:Q133638417|Brian Earnshaw]]''
|
| 1929
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12391
|
| ''[[:d:Q133646647|Joan Davies]]''
|
| 1940
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12392
|
| ''[[:d:Q133656235|Thomas Goddard]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12393
|
| ''[[:d:Q133657213|Judy Taylor]]''
|
| 1932
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12394
|
| ''[[:d:Q133659331|Eleanor Goldsmith]]''
|
| 1976
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12395
|
| ''[[:d:Q133673407|Jonathan Lichtenstein]]''
|
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12396
|
| ''[[:d:Q133687251|Tako Taal]]''
|
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12397
|
| ''[[:d:Q133697488|Malcolm Carrick]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12398
|
| ''[[:d:Q133702951|Richard Cottle]]''
|
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12399
|
| ''[[:d:Q133705306|Neal Davies]]''
|
| 1965
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12400
|
| ''[[:d:Q133710497|Pete Davis]]''
|
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12401
|
| ''[[:d:Q133738864|David Peterson]]''
|
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12402
|
| ''[[:d:Q133800806|Brian Minchin]]''
|
| 1978
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12403
|
| ''[[:d:Q133821219|Siôn Tomos Owen]]''
|
| 1984
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12404
|
| ''[[:d:Q133822117|Sara Lloyd]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]''
|-
| style='text-align:right'| 12405
| [[Ficheru:W O Thomas, author of "Dwywaith o amgylch y byd" NLW3364433.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134058120|William Owen Thomas]]''
|
| 1845
|
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12406
| [[Ficheru:Revd Richrad Winter, Llangollen (CM) (1870) NLW3361841.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134086321|Richard Winter]]''
|
| 1822
|
| ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12407
|
| ''[[:d:Q134087004|Hugh Lloyd]]''
|
| 1858
|
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12408
| [[Ficheru:Revd Ezra Jones, Prestatyn NLW3365168.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134100727|Ezra Jones]]''
|
| 1848
|
| ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]''
|-
| style='text-align:right'| 12409
|
| ''[[:d:Q134113094|Aaron Tamme]]''
|
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12410
|
| ''[[:d:Q134251817|Emyr Davies]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 12411
|
| ''[[:d:Q134318713|Gareth Noel Williams]]''
|
| 1970
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 12412
|
| ''[[:d:Q134404200|Danielle St James]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q1770146|Barry Island]]''
|-
| style='text-align:right'| 12413
|
| ''[[:d:Q134437016|Anna Fiteni]]''
|
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12414
| [[Ficheru:The mother of John Jones (Myrddin Fardd, 1836-1921) NLW3363215.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134476408|Ann Owen]]''
|
| 1808
|
| ''[[:d:Q3404510|Llangian]]''
|-
| style='text-align:right'| 12415
|
| ''[[:d:Q134580585|Ted Goddard]]''
|
| 1941
|
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 12416
|
| ''[[:d:Q134582819|Jonathan Phillip Hicks]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 12417
|
| ''[[:d:Q134591661|Abigail Bergstrom]]''
|
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12418
|
| ''[[:d:Q134619929|Marilyn Jenkins]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12419
|
| ''[[:d:Q134620192|Steve Griffiths]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q24674792|Holyhead]]''
|-
| style='text-align:right'| 12420
|
| ''[[:d:Q134716062|David Jandrell]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12421
|
| ''[[:d:Q134727478|Niels McDonald]]''
|
| 2008
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12422
|
| ''[[:d:Q134959889|James Rourke]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 12423
|
| ''[[:d:Q134963596|David Conway]]''
|
| 1939
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12424
|
| ''[[:d:Q134965930|John Vaughan]]''
|
| 1615
|
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 12425
|
| ''[[:d:Q134980816|Elizabeth Mary Williams]]''
|
| 1915
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12426
| [[Ficheru:Lee David Bowen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q135001613|Lee David Bowen]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12427
|
| ''[[:d:Q135012716|Letitia Grey]]''
|
| 1767
|
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 12428
| [[Ficheru:Sam Locke (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q135112405|Sam Locke]]''
|
| 2001
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12429
|
| ''[[:d:Q135256033|David Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]''
|-
| style='text-align:right'| 12430
|
| ''[[:d:Q135350169|Andrew Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 12431
|
| ''[[:d:Q135443626|Jonathan Nefydd]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 12432
|
| ''[[:d:Q135493598|Joe Jones]]''
|
| 1995
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12433
|
| ''[[:d:Q135525890|Jessica Blackler]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12434
|
| ''[[:d:Q135671920|Seth Strong]]''
|
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12435
|
| ''[[:d:Q135750503|Megan Purvis]]''
|
| 1994
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 12436
|
| ''[[:d:Q135778232|Dewi Bryn Jones]]''
|
|
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 12437
|
| ''[[:d:Q135889461|Shelagh Williams]]''
|
|
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 12438
|
| ''[[:d:Q135909088|Christine Mills]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12439
| [[Ficheru:Alun Jones, editor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q135912144|Alun Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 12440
|
| ''[[:d:Q135962788|Grey Evans]]''
|
| 1942
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 12441
|
| ''[[:d:Q135987473|Jackie Williams]]''
|
|
|
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 12442
| [[Ficheru:Enid Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q136030278|Enid R Morgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12443
|
| ''[[:d:Q136092737|Huw Derfel]]''
|
| 1971
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12444
|
| ''[[:d:Q136093036|Mirain Haf Roberts]]''
|
| 1982
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12445
|
| ''[[:d:Q136101442|Emyr Wyn Jones]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12446
|
| ''[[:d:Q136101766|Bethan Jones]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12447
|
| ''[[:d:Q136154260|Priya Hall]]''
|
| 1992
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12448
|
| ''[[:d:Q136164691|Buddug James Jones]]''
|
| 1989
|
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12449
|
| ''[[:d:Q136193245|J. Glyndwr Davies]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q15999254|Bont Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 12450
|
| ''[[:d:Q136205133|Francesca Reece]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12451
|
| ''[[:d:Q136311634|Chris Tandy]]''
|
| 1982
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12452
|
| ''[[:d:Q136312229|Emlyn Gomer]]''
|
|
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12453
|
| ''[[:d:Q136341005|Mair James McGeever]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12454
|
| ''[[:d:Q136350387|Aled Rheon]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12455
|
| ''[[:d:Q136350576|Amanda Prothero Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12456
|
| ''[[:d:Q136350952|Catherine Ayers]]''
|
| 1982
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12457
| [[Ficheru:Efa Gruffudd Jones, Comisiynydd y Gymraeg 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q136357375|Efa Gruffudd Jones]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 12458
|
| ''[[:d:Q136357821|Geraint Cynan]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12459
|
| ''[[:d:Q136358080|Huw Ynyr Evans]]''
|
|
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12460
|
| ''[[:d:Q136358406|Ioan Lord]]''
|
| 1998
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12461
|
| ''[[:d:Q136360233|Dafydd Cadwgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q85801358|Sirhowy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12462
|
| ''[[:d:Q136375395|Joy Cornock]]''
|
|
|
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 12463
|
| ''[[:d:Q136375749|Luned Emyr]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12464
|
| ''[[:d:Q136375869|Mari Grug]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 12465
|
| ''[[:d:Q136379771|Nansi Rhys Adams]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12466
|
| ''[[:d:Q136379851|Neville Hughes]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12467
|
| ''[[:d:Q136399829|Rhian Blythe]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12468
|
| ''[[:d:Q136399909|Rhydian Bowen Phillips]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 12469
|
| ''[[:d:Q136399950|Rhydian Wilson]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 12470
|
| ''[[:d:Q136399969|Rhys Ap Hywel]]''
|
| 1973
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12471
|
| ''[[:d:Q136400060|Ywain Myfyr]]''
|
| 1955
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12472
|
| ''[[:d:Q136413814|Michael J. Webber]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12473
|
| ''[[:d:Q136441673|Owain Gwilym]]''
|
| 1970
|
| [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]]
|-
| style='text-align:right'| 12474
|
| ''[[:d:Q136444225|Alun Harries]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12475
|
| ''[[:d:Q136444313|Catrin Aur]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3402099|Beulah]]''
|-
| style='text-align:right'| 12476
|
| ''[[:d:Q136444357|Dafydd Pierce]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3398987|Croesor]]''
|-
| style='text-align:right'| 12477
|
| ''[[:d:Q136444392|David Kempster]]''
|
|
|
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 12478
|
| ''[[:d:Q136444409|Derec Brown]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12479
|
| ''[[:d:Q136444471|Edwin Humphreys]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q3402600|Y Fron]]''
|-
| style='text-align:right'| 12480
|
| ''[[:d:Q136444492|Eirian Owen]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12481
|
| ''[[:d:Q136444599|Geraint Davies]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12482
|
| ''[[:d:Q136444602|Geraint Pickard]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 12483
|
| ''[[:d:Q136444620|Griff Lynch]]''
|
| 1988
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12484
|
| ''[[:d:Q136444634|Gwawr Edwards]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12485
|
| ''[[:d:Q136444713|John Eifion]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 12486
|
| ''[[:d:Q136444824|Mark Llewelyn Evans]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12487
|
| ''[[:d:Q136444967|Robin Eiddior]]''
|
| 1967
|
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 12488
|
| ''[[:d:Q136444977|Rosalind Owen]]''
|
| 1947
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 12489
|
| ''[[:d:Q136461430|Ben Bawden]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12490
|
| ''[[:d:Q136461514|Euros Lyn]]''
|
| 1971
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12491
|
| ''[[:d:Q136461531|Geraint Morgan]]''
|
| 1968
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12492
|
| ''[[:d:Q136461634|Michele Ryan]]''
|
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12493
|
| ''[[:d:Q136562835|Karimah Hassan]]''
|
| 1992
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12494
|
| ''[[:d:Q136633223|Jeremy Huw Williams]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12495
|
| ''[[:d:Q136635090|Nick Arden]]''
|
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12496
|
| ''[[:d:Q136640514|Dennis Byron]]''
|
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12497
|
| ''[[:d:Q136651428|Morris Williams]]''
|
| 1871
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 12498
|
| ''[[:d:Q136670448|Jeremy Salt]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12499
|
| ''[[:d:Q136673985|Cadfan Roberts]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12500
|
| ''[[:d:Q136674057|John Owen (Rhuthun)]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 12501
|
| ''[[:d:Q136722653|Dilwyn Young-Jones]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12502
|
| ''[[:d:Q136854360|Rebecca Gibbon]]''
|
| 1968
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12503
|
| ''[[:d:Q136913002|Siân Owen]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 12504
|
| ''[[:d:Q136913153|Ian Rowlands (cyfarwyddwr a dramodydd)]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12505
|
| ''[[:d:Q136914190|David Welch (actor)]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 12506
|
| ''[[:d:Q136914197|William Owen (Gwilym Gwyrfai)]]''
|
| 1891
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12507
|
| ''[[:d:Q136914204|Nansi Pritchard]]''
|
|
|
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 12508
|
| ''[[:d:Q136914236|Arwel Jones (Hogia'r Wyddfa)]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 12509
|
| ''[[:d:Q136914283|Judith Roberts (cyfarwyddydd)]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12510
|
| ''[[:d:Q136914288|Iwan Llewelyn-Jones (cerddor)]]''
|
| 1959
|
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 12511
|
| ''[[:d:Q136914302|Rhodri Evan]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q3460580|Crymych]]''
|-
| style='text-align:right'| 12512
|
| ''[[:d:Q136914489|Menna Trussler]]''
|
| 1935
|
| ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 12513
|
| ''[[:d:Q136914510|Maldwyn John]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 12514
|
| ''[[:d:Q136914525|Siôn Probert]]''
|
| 1946
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12515
|
| ''[[:d:Q136914537|Buddug Povey]]''
|
| 1969
|
| ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 12516
|
| ''[[:d:Q136914569|Geraint Jones (dramodydd)]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12517
|
| ''[[:d:Q136987900|Irene Li Krauß]]''
|
| 1973
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12518
|
| ''[[:d:Q137011833|Gwion Lynch]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 12519
|
| ''[[:d:Q137015394|William Owen (dramodydd)]]''
|
| 1935
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12520
|
| ''[[:d:Q137040483|Danny Grehan]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 12521
|
| ''[[:d:Q137040496|Marion Fenner]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 12522
|
| ''[[:d:Q137040646|Lindsay Evans (actor)]]''
|
| 1933
|
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 12523
|
| ''[[:d:Q137090049|Vanessa Gebbie]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12524
|
| ''[[:d:Q137109867|Perry Gauci]]''
|
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12525
|
| ''[[:d:Q137116576|Zēnōnas Tzepras]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12526
|
| ''[[:d:Q137120466|Nick Gammon]]''
|
| 1958
|
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 12527
|
| ''[[:d:Q137154045|John Margetts]]''
|
| 1937
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12528
|
| ''[[:d:Q137163156|Carwyn Leggatt-Jones]]''
|
| 2007
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12529
|
| ''[[:d:Q137163585|Joe Mitchell]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12530
|
| ''[[:d:Q137184255|Ynyr Fychan ap Ynyr]]''
|
| 1285
|
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12531
|
| ''[[:d:Q137184279|Meurig Llwyd]]''
|
|
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12532
|
| ''[[:d:Q137266780|Georgie Grasso]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12533
| [[Ficheru:Jay Joshua (left) and Connor Mills (right); 2025 (cropped) (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q137427377|Jay Joshua]]''
|
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12534
|
| ''[[:d:Q137439130|Lowri-Ann Richards]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12535
|
| ''[[:d:Q137593941|Gwawr]]''
|
| 400
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12536
|
| ''[[:d:Q137599597|Elis Price]]''
|
| 2005
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12537
| [[Ficheru:Dovelytom selfie.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q138135153|DovelyTom Tom Davies]]''
|
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12538
|
| ''[[:d:Q138335527|Lucy Rees]]''
|
| 1943
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12539
|
| ''[[:d:Q138338094|Alan Jobbins]]''
|
| 1940
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 12540
|
| ''[[:d:Q138338530|Gabriel Eustis]]''
|
| 1895
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12541
|
| ''[[:d:Q138547140|Iain Quinn]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12542
|
| ''[[:d:Q138637323|Jane Moore (1952)]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12543
|
| ''[[:d:Q139070467|David John Edwards]]''
|
| 1883
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12544
|
| ''[[:d:Q139070495|Thomas Humphrey Edwards]]''
|
| 1887
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12545
|
| ''[[:d:Q139104381|Robert Humphrey Morris]]''
|
| 1829
|
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 12546
|
| ''[[:d:Q139105757|William Lewis Roberts]]''
|
| 1864
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12547
|
| ''[[:d:Q139305697|William Owen]]''
|
| 1684
|
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12548
|
| ''[[:d:Q139310624|Llewelyn Owen]]''
|
| 1838
|
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12549
|
| ''[[:d:Q139372798|James Hugh Ash]]''
|
| 1978
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12550
|
| ''[[:d:Q139373372|Michelle Louise Ash]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12551
|
| ''[[:d:Q139505935|Tom Clarke]]''
|
| 1994
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 12552
|
| ''[[:d:Q139567732|Myles Kamwendo]]''
|
| 2001
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12553
| [[Ficheru:Ryan Giggs in 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10524|Ryan Giggs]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12554
| [[Ficheru:Page, Robert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10552|Robert Page]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 12555
| [[Ficheru:Leanne Wood AM (27555056394).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10694|Leanne Wood]]''
| política británica
| 1971
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 12556
| [[Ficheru:(John Rhys-Davies) 2018-02-11 15-35-40 ILCE-6500 DSC07150 (31235662177) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16455|John Rhys-Davies]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12557
| [[Ficheru:AlunMichael crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19397|Alun Michael]]''
| políticu británicu
| 1943
|
| ''[[:d:Q3401558|Bryngwran]]''
|-
| style='text-align:right'| 12558
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Jones of Whitchurch crop 2, 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29732|Maggie Jones, Baroness Jones of Whitchurch]]''
|
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12559
| [[Ficheru:David Broome.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q34784|David Broome]]''
|
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12560
|
| ''[[:d:Q40005|Sarah Thomas]]''
| xugadora de ḥoquei británica
| 1981
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12561
| [[Ficheru:Timothy Dalton 1987.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q41233|Timothy Dalton]]''
|
| 1946
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 12562
| [[Ficheru:Julia Gillard.jpg|center|128px]]
| [[Julia Gillard]]
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 12563
| [[Ficheru:Christian Bale-7837.jpg|center|128px]]
| [[Christian Bale]]
| actor británicu
| 1974
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 12564
| [[Ficheru:John-cale.jpg|center|128px]]
| [[John Cale]]
| cantante y escritor de rock británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 12565
| [[Ficheru:Catherine Zeta-Jones VF 2012 Shankbone.jpg|center|128px]]
| [[Catherine Zeta-Jones]]
|
| 1969
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12566
|
| ''[[:d:Q48009|Anna Ryder Richardson]]''
| modelu malasia
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12567
| [[Ficheru:Rowan Williams -001b.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q49615|Rowan Williams]]''
|
| 1950
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12568
| [[Ficheru:Peter Greenaway in 2007.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55282|Peter Greenaway]]''
|
| 1942
|
| [[Casnewydd]]
|}
== personaxe del folclore ==
{| class='wikitable sortable'
! #
! imaxe
! label
! description
! Year of birth
! Year of death
! llugar de nacimientu
|-
| style='text-align:right'| 1
|
| ''[[:d:Q72699024|Canthrig Bwt]]''
| bruxa galesa
|
|
| ''[[:d:Q13130349|Nant Peris]]''
|-
| style='text-align:right'| 2
|
| ''[[:d:Q72823385|Beti'r Bont]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 3
|
| ''[[:d:Q72824249|Gwen Davies]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 4
|
| ''[[:d:Q72826181|Peggy Abercamles]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5
|
| ''[[:d:Q72828361|Sali Minffordd]]''
|
|
|
| [[Powys]]
|}
== personaxe humanu de ficción ==
{| class='wikitable sortable'
! #
! imaxe
! label
! description
! Year of birth
! Year of death
! llugar de nacimientu
|-
| style='text-align:right'| 1
|
| ''[[:d:Q1283396|Myrddin Wyllt]]''
|
| 540
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2
| [[Ficheru:TheWolfManLobbyCardCropped.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4006190|Larry Talbot]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3
|
| ''[[:d:Q6742717|Malcolm Wynn-Jones]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4
|
| ''[[:d:Q137161507|Iwen Słonina]]''
|
| 1382
|
| [[Bangor (Gales)]]
|}
== Misc ==
{| class='wikitable sortable'
! #
! imaxe
! label
! description
! Year of birth
! Year of death
! llugar de nacimientu
|-
| style='text-align:right'| 1
|
| ''[[:d:Q2483726|Cadfael]]''
|
| 1080
|
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2
|
| ''[[:d:Q2560424|Pixie]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3
|
| ''[[:d:Q6389447|Kenmare Sorceress]]''
|
| 1909
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4
|
| ''[[:d:Q6426771|Edward Kenway]]''
|
| 1693
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5
|
| ''[[:d:Q107860434|Trafford, Guy Rawson]]''
|
|
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 6
|
| ''[[:d:Q111462365|Glassalt]]''
|
| 1891
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7
| [[Ficheru:Cennard Davies pen ac ysgwydd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130282161|Cennard Davies]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8
|
| ''[[:d:Q137630848|John Hughes (Glan Collen)]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|}
{{Wikidata list end}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commons}}
{{control d'autoridaes}}
8q14nz747nugmrvg3289u9g588xdbzj
Puerta de Brandeburgu
0
80258
4489531
4459778
2026-04-29T19:45:04Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489531
wikitext
text/x-wiki
{{edificiu}}
[[Ficheru:Braniborská brána.jpg|miniaturadeimagen|250x250px|Puerta de Brandeburgu.]]
La '''Puerta de Brandeburgu''' (n'alemán, <span lang="de">''Brandenburger Tor''</span>) ye una antigua puerta d'entrada a [[Berlín]] y unu de los principales símbolos tantu de la ciudá como d'Alemaña. Nun se trata d'un [[arcu de trunfu]], sinón que yera l'accesu, a manera de propileos, al «Nuevu Berlín» de la dómina. Ta asitiada nel centru actual de la ciudá, na Plaza de París, formando'l final de l'avenida Unter den Linden y marcando l'empiezu del gran parque Tiergarten y de l'avenida Straßy des 17. Juni. Nes cercaníes tamién s'atopen el Reichstag y la Potsdamer Platz. Importantes sucesos na historia de Berlín tán amestaos a la Puerta de Brandeburgu.
== Arquiteutura ==
La puerta de [[Brandeburgu]], obra del arquiteutu Carl Gotthard Langhans, ye una construcción en piedra arenisca de 26 m d'altor, 65,5 m d'anchor y 11 m de llargor según l'estilu del Neoclasicismu tempranu. Recuerda a los propileos de l'Acrópolis d'Atenes. Tien cinco zones de camín, de les cualos la central ye la más ancha, con dos puertes menores a los llaos. Les columnes son d'estilu dóricu, estriaes, y na so base algamen un diámetru de 1,75 m. La parte cimera y l'interior de les zones de camín tán recubiertes con relieves que representen a Heracles, Marte y la diosa Minerva. Dempués del valtamientu de la muralla de la ciudá (1867/68), el discípulu de [[Karl Friedrich Schinkel|Friedrich Schinkel]], Johann Heinrich Strack, asitió a entrambos llaos los dos pórticos mayores.
La puerta ta coronada por una escultura de cobre d'unos 5 m d'altor, la [[Cuadriga]], creada por Johann Gottfried Schadow, que representa a la diosa Victoria montada nun carru tiráu por cuatro caballos en direición a la ciudá.
== Historia ==
[[Ficheru:Brandenburg_Gate_Quadriga_at_Night.jpg|miniaturadeimagen|[[Cuadriga]] ornamental na Puerta de Brandeburgu, en [[Berlín]].]]
La Puerta de [[Brandeburgu]] foi construyida ente [[1788]] y [[1791]] mientres el reináu de Federico Guillermo II de Prusia por Carl Gotthard Langhans, siguiendo'l modelu de la puerta d'accesu a l'Acrópolis d'Atenes. Nesti llugar atopase neses feches una de les 18 puertes de la muralla de la ciudá de [[Berlín]].
En 1806, dempués de la batalla de Jena, la [[Cuadriga]] foi llevada a [[París]] por [[Napoleón Bonaparte|Napoleón]] pa ser exhibida como troféu de guerra. Primero que esto asocediera, [[Napoleón Bonaparte|Napoleón]] foi derrocáu. Tres tomar de París, el xeneral Ernst von Pfuel foi designáu comandante d'una [[París|parte]] de la ciudá. A él debe la recuperación de la estatua pa [[Berlín]]. En 1814, tropes del xeneral Blücher guardaron la estatua en caxes y tresportar de regresu a [[Berlín]], onde foi restaurada. Mientres esta restauración esperimentó un cambéu significativu, pos se-y amestó la cruz de fierro diseñada por [[Karl Friedrich Schinkel|Schinkel]].
Hasta 1918, solamente miembros de la familia real, los sos invitaos y miembros de la familia Pfuel teníen dexáu usar el pasu central de la puerta. El [[30 de xineru]] de [[1933]], el presidente alemán [[Paul von Hindenburg]], segundu presidente de la República de Weimar, noma a [[Adolf Hitler]] canciller d'Alemaña. Pela tarde, 15.000 homes de les SA y SS desfilen nuna procesión d'antorches al traviés de la Puerta de Brandeburgu.
Mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], la Puerta sufrió graves daños y la [[Cuadriga]] resultó casi dafechu destruyida. El 21 de setiembre de 1956, el conceyu municipal alcordó reconstruyir la Puerta magar fuertes diverxencies ente les autoridaes de la ciudá estremada. A pesar de les acusaciones mutues, dambes partes aunieron los sos esfuercios y llograron concluyir el trabayu'l 15 d'avientu de 1957. Les autoridaes de Berlín Oriental decidieron refaer la [[Cuadriga]] colos moldes orixinales, pero quitando l'águila y la cruz de fierro por consideralos símbolos del militarismu alemán.
Cola construcción del Muriu de Berlín en 1961, la Puerta de Brandeburgu quedó en tierra de naide, ensin accesu del este nin del oeste. Solamente guardias de frontera ya invitaos especiales de la [[República Democrática Alemana|RDA]] teníen accesu al monumentu.
En 1991, tres la reunificación d'Alemaña, la [[Cuadriga]], que nun tuviera nengún caltenimientu en 30 años, foi desmontada y restaurada. Mientres esta restauración amestáronse-y de nuevu l'águila y la cruz de fierro. Ente xineru de 2001 y ochobre de 2002 entamóse una restauración completa de la Puerta, que permaneció cubierta mientres 22 meses. La Puerta de Brandeburgu foi desvelada ente grandes festividaes el [[3 d'ochobre]] de 2002, aniversariu de la Reunificación d'Alemaña.
El 9 de payares de 2009, celebrando'l 20 aniversariu de la cayida del Muriu de Berlín, llevaronse a cabu diversos actos conmemorativos de la cayida del muriu, siendo la Puerta de Brandeburgu l'escenariu central de les celebraciones, ente ellos un conciertu conmemorativo del grupu irlandés U2. Unes 100.000 persones participaron so l'agua nel centru de Berlín nos festexos qu'Alemaña entamó pa conmemorar los 20 años de la cayida del Muriu de Berlín. L'ensame apostose a lo llargo de los mil dominóes xigantes de poliestireno instalaos nel centru de Berlín, que fueron baltaos pa simbolizar la cayida del Muriu, según los organizadores.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.brandenburg-gate.de/ Puerta de Brandeburgu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201201121648/http://www.brandenburg-gate.de/ |date=2020-12-01 }}
== Imáxenes ==
<gallery mode="packed">
File:Rueckkehr der Quadriga-3.jpg|El regresu de la Cuadriga, 1814.
File:Brandenburger tor 1871.jpg|En 1871.
|Soldaos soviéticos cola bandera de la Xunión Soviética dempués de la Batalla de Berlín.
File:Germany Under Allied Occupation BU8974.jpg|Chigre móvil aliada en primer planu.
File:Brandenburg gate 1982.jpg|En 1982, dende'l llau oriental. Al fondu ve'l muriu de Berlín.
File:Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall,_Brandenburg_Gate,_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg|Ronald Reagan dando un discursu'l 12 de xunu de 1987.
File:Brandenburger Tor1.JPG|La Puerta de Brandeburgu de nueche.
File:Puerta de Brandenburgu nocturna.JPG|Llume nocherniego.
File:Berlin - 0266 - 16052015 - Brandenburger Tor.jpg|En 2015
</gallery>
== Ver tamién ==
* [[Historia de Berlín]]
* [[Batalla de Berlín]]
* [[Remodelación de Berlín]]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Arquiteutura d'Alemaña]]
[[Categoría:Monumentos d'Alemaña]]
jk6ajzklanhfpb15hzoqr9egkumtl6h
Pumori
0
80375
4489545
4358301
2026-04-29T21:46:33Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489545
wikitext
text/x-wiki
{{monte}}
[[Archivu:Mt Pumori.jpg|350px|thumb]]
El '''Pumori''' (o '''Pumo Ri''') ye un monte del [[Himalaya]], asitiada na frontera ente [[Tíbet]] y [[Nepal]], a alredor de 8 quilómetros al oeste del [[monte]] Everest.
El nome '''Pumori''', que quier dicir "''hermana soltera''" nel dialeutu [[tibetanu]] de la zona. El nome foi puestu por George Mallory. Los alpinistes llamenlu tamién, dacuando, "''La fía del Everest''".
El Pumori ye conocíu pola so relativa facilidá d'ascensión (dificultá 3 anque con riesgu d'ábanos) comparáu col so vecinos el [[Everest|monte Everest]] y el Lhotse.
La primer ascensión al Pumori realizóse Gerhard Lenser en 1962 como miembru d'una espedición suizu-alemana.
Na primavera de 1996, dos [[República Checa|checos]], Leopold Sulovsky y Michalec Zeduak abrieron una nueva ruta na cara sur.
Un visu axacente ye'l [[Kala Patthar]] (5643 m), qu'apaez como un gran formación marrón na impresionante cara sur. Munchos de los senderistas qu'algamen el campu base del [[Everest|monte Everest]] intenten algamar el so visu. Les vistes dende'l [[Kala Patthar]] del [[Everest]], Lhotse y Nuptse son impresionantes nun día claru.
== Senderismu y alpinismu ==
Cerca de 500 persones fixeren cume nel Pumori escontra'l 2005, con un total de 42 fallecimientos.<ref name="pum">[http://www.explorersweb.com/everest_k2/news.php?id=17566 The new Cho Oyu: Pumori]</ref> Destacó pol so creciente popularidá pal 2008, con carauterístiques tales como poder usar el Campu Base del Everest del llau de Nepal, ufiertando impresionantes vistes del Tíbet, Nepal y el Everest.<ref name="pum"/> Sicasí, esiste'l riesgu d'ábanos, como-yos asocedió a dellos equipos d'esguilada españoles que sufrieron grandes perdíes (en 1989 y 2001), y como l'ábanu de 2015, qu'anque desencadenada por un terremotu, dizse que s'anició na aresta Pumori-Lingtren.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.makalu2004.com/ Páxina web de la Espedición Británica al Makalu de 2004] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090407075131/http://www.makalu2004.com/ |date=2009-04-07 }}
* [http://www.8000ers.com/cms/content/view/56/195/ Estadístiques d'ascensos]
* [http://www.summitpost.org/mountain/rock/150674/pumori.html Información del Pumori en Summit Post]
* [http://www.peakware.com/peaks.html?pk=162 Makalu en Peakware] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111025112107/http://www.peakware.com/peaks.html?pk=162 |date=2011-10-25 }}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Himalaya]]
[[Categoría:Xeografía de Nepal]]
8609e2w64syfufxujn8cu99kp21h6fr
Rescamplu del Catatumbo
0
80537
4489597
4480906
2026-04-30T08:44:15Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 3 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489597
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Catatumbolightning.jpg|miniaturadeimagen|400x400px|Rescamplu del Catatumbo, vistu dende Ologá.]]
El '''rescamplu del Catatumbo''' ye un fenómenu meteorolóxicu que se presenta na cuenca del llagu de Maracaibo en [[Venezuela]], principalmente na zona sur de dichu llagu y na cuenca inferior del ríu Catatumbo, d'onde procede'l so nome. Científicos del {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Centru de Modeláu Científicu |2=http://cmc.org.ve/ |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }} indiquen que lo más apropiao sería falar de los '''rescamplos del Catatumbo''', por cuenta de que tienden a asoceder en múltiples sitios cada nueche, pero dende lloñe apréciense como si fuera un únicu fenómenu.
Esti fenómenu caracterízase pola apaición d'una serie de [[Rellampu|rescamplos]] de manera casi continua y práuticamente silente poles grandes distancies que se precisen pa reparar el fenómenu, que produzse en nubes de gran desenvolvimientu vertical formando descargues llétriques ente 1 y casi 4 [[Quilómetru|quilómetros]] d'altor, a midida que los vientos acomuñaos al [https://vimeo.com/152656820 Jet Nocherniegu de Baxu Nivel de la Cuenca del Llagu de Maracaibo] enfusen na superficie del llagu n'hores de la tarde (cuando l'evaporamientu ye mayor) y vense obligaos a xubir pol sistema montascosu de Perijá (de 3.750 msnm) y el Cordal de Mérida, el ramal venezolanu de los Andes (d'hasta 5.000 msnm, aproximao).
L'orixe d'esti fenómenu ta nel efeutu orográficu d'estos [[Cordal|cordales]] que zarren y frenen los vientos del nordés; asina, prodúcense nubes de gran desenvolvimientu vertical, concentraes principalmente na cuenca del ríu Catatumbo. Esti fenómenu ye bien bono de ver dende cientos de quilómetros de distancia, como dende Cúcuta, en [[Colombia]], o dende'l mesmu llagu (onde nun suelen presentase nubes mientres la nueche). Por ello, tamién se conoz como'l Faru de Maracaibo, una y bones les embarcaciones que derrompíen la zona podíen navegar mientres la nueche ensin problemes na dómina de la navegación a vela. Puede asoceder hasta 260 vegaes al añu y dura hasta 10 hores per nueche; amás, esti fenómenu puede algamar los sesenta descargues per minutu.
Anque ye ciertu que les nubes llétriques producen una elevada cantidá d'ozonu, y el Catatumbo rexistra la mayor densidá de descargues llétriques del mundu, con más de 200/km²/añu, ye bien pocu probable qu'esti ozonu llegue a la estratósfera y refaiga la [[capa d'ozonu]].<ref>http://ams.confex.com/ams/pdfpapers/147355.pdf</ref><ref>Muñoz, Á.</ref><ref>Muñoz, Á.</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.agenciadenoticias.luz.edu.ve/index.php?option=com_content&task=view&id=4965&Itemid=151 |títulu=¿Relámpagos del Catatumbo regeneran la capa de ozono? |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305205225/http://www.agenciadenoticias.luz.edu.ve/index.php?option=com_content&task=view&id=4965&Itemid=151 |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref>
El rescamplu del Catatumbo suelse desenvolver ente les coordenaes de 8º 30' y 9º 45' de latitud norte y los 71º y 73º de longitud oeste, lo que supón una zona bien estensa anque, como ye lóxicu, non toa esta zona tien siempres la mesma actividá tormentosa. Les árees más remotes d'esta estensa zona tán ocupaes por grupos indíxenes motilones, que siempres aguantaron aprofiantemente la dominación per parte de los españoles primeru y de los qu'intentaben esplotar el so territoriu dempués. Y foi bien apocayá cuando aceptaron la participación de misioneros capuchinos españoles (yá na segunda metá del sieglu XX), que fundaron dellos pueblos de misión como'l d'El Tukuko y otres. N'El Tukuko instalóse una senciella estación meteorolóxica y en dellos años d'observación el monto pluviométricu añal nunca baxó de los 4.000 mm lo que sirve pa dar un exemplu de la lluviosidad de la zona. De la mesma, ello esplica tamién el gran caudal del ríu Catatumbo que, con unos 500 km de llargor, ye navegable en gran parte del so percorríu. La parte final del so cursu tien numberosos meandros y entrega al llagu de Maracaibo una enorme cantidá de sedimentos, desaguando nun delta que se construyó nel mesmu llagu. En realidá, si nun fuera porque'l llagu constitúi una zona de fundimientu del terrén (esto ye, una cuenca sedimentaria o de subsidencia) hai enforma tiempu que los sedimentos apurríos por dichu río cubrieren dafechu'l llagu.
[[Ficheru:Lake Maracaibo map.png|300px|miniaturadeimagen]]
== Antecedentes ==
Anque se diz que'l primer escritu onde se menta al rescamplu del Catatumbo foi'l poema épicu "La Dragontea" de [[Lope de Vega]], publicáu en [[1597]], narrativa de la derrota del pirata inglés [[Francis Drake]] pol alcalde de Nombre de Dios, Diego Suárez de Amaya, demostróse apocayá qu'esta afirmación haise por cuenta de un posible tracamundiu per parte de dellos autores. El naturalista y esplorador [[Prusia|prusianu]] [[Alexander von Humboldt|Alejandro de Humboldt]] describir como "''esplosiones llétriques que son como reblanees fosforescentes''.''.''.". Foi reseñáu depués pol xeógrafu italianu Agustín Codazzi como un ''rescamplu siguíu que paez surdir del'' ''ríu Zulia'' y la so contorna".
Ente los principales estudios modernos alcuéntrase'l realizáu por Melchor Centenu, quien atribúi l'orixe de les nubes llétriques a la circulación zarrada de [[Vientu|vientos]] na rexón.
Ente [[1966]] y [[1970]], el científicu Andrés Zavrostky al pie de ayudantes de la Universidá de los Andes, realizó tres espediciones, a Santa Bárbara del Zulia coles cualos conclúi que la llocalización tendría dellos epicentros nes barraqueres del Parque nacional Barraqueres de Juan Manuel d'Agües Clares y Agües Negres al oeste del llagu de Maracaibo; ensin enfusar nes mesmes. Y suxer en [[1991]] que'l fenómenu asocede pol alcuentru de corrientes d'aire fríu y calientes ensin refugar l'uraniu como posible axente cocausal, anque esti postreru fechu nun pasa de ser mera especulación. Adicionalmente val la pena considerar l'apurra del hidrometeorólogo Julio Lescarboura Sola quien na so tesis de grau y n'estudios ulteriores a lo llargo de la so vida fixo considerables apurras al estudiu y probable orixe d'esti fenómenu.
Ente [[1997]] y [[2000]], un equipu encabezáu por Nelson Falcón de la Universidá de Carabobo realiza delles espediciones y llogren allugar los epicentros del fenómenu nel interior de les Barraqueres de Juan Manuel, y realicen el primer modelu microfísico del rescamplu del Catatumbo, identificando al metanu como una de les principales causes del fenómenu, anque tamién ye un modelu xeneral de la electrificación de nubes; entá falta por confirmase con midíes exactes nel interior de la nubes del rescamplu. El metanu paez tamién acomuñáu a los rescamplos de Titan (satélite de Saturnu) y apaez venceyáu a otres árees de gran actividá electroatmosférica, como'l sur de Florida y África central. Según esti modelu'l metanu provién non solo de les barraqueres del sur del llagu sinón tamién de fisuras nel mantu predresu, ricu en kerogeno III, un productu acomuñáu a grandes depósitos d'hidrocarburos llixeros, comunes na cuenca del llagu de Maracaibo. A diferencia d'otres hipótesis, este ye un modelu cuantitativu y con un enfoque de la física de les descargues reparaes; tratase d'una teoría y non una mera conxetura sobre «choques» de frentes d'aire fríu y calientes qu'esplicaríen la pluviosidá pero non la permanente y inusual actividá llétrica reparada. Sicasí, demostróse n'años recién que'l modelu del metanu nun reproduz les observaciones: prediz más rayos en dómines de seca y menos en dómines d'agua, lo que contradiz los datos de satélite y superficie.<ref>Bürgesser, R. E., Nicora, M. G., & Ávila, E. E. (2012).</ref><ref name=":0">Muñoz, Á.</ref>
Un equipu del {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Centru de Modeláu Científicu |2=http://cmc.org.ve/ |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }} d'Universidá del Zulia, lideráu por Ángel G. Muñoz, empecipia depués del añu [[2000]] a investigar les rellaciones ente variables atmosfériques que puedan apurrir una meyor esplicación de l'actividá tormentosa (y por consiguiente llétrica) na Cuenca del Llagu de Maracaibo (CLM). Muñoz y Díaz-Lobatón (2011) amuésense les variaciones na actividá electroatmosférica na rexón noroeste de Venezuela y destáquense les implicaciones que tienen tanto'l Remexu de Baxu Nivel del Caribe como los desplazamientos de la Zona de Converxencia Intertropical (ZCIT) na fenomenoloxía observable de los Rescamplos del Catatumbo.<ref>Muñoz, Á.</ref><ref>Torrealba, E., Amador, J., 2010: La corriente en chorro de bajo nivel sobre los Llanos Venezolanos de Sur América, Revista de Climatología, 10, páxs. 1-20.</ref> A lo último, Díaz-Lobatón y Muñoz (2012) amuesen l'alta correllación esistente ente la enerxía potencial disponible pa conveición (CAPE), vientos meridionales (Norte-Sur) y l'actividá llétrica na CLM.<ref>Muñoz, Á.</ref> Les investigaciones más recién d'esi centru d'investigación suxeren un rol importante na modulación de les descargues llétriques per parte del Jet Nocherniegu de Baxu Nivel de la CLM .<ref>Muñoz, Á.</ref>
El rescamplu tuvo ciertes dómines con menor intensidá, especialmente mientres la dómina de seca nel norte de Venezuela. Sicasí, ye normal que'l fenómenu presente ciertes fluctuaciones que, en gran parte, compensar ente sigo.
Desque se conoz el fenómeno, munchos investigadores en diverses árees intentó topar causar raigañu que lu produz, por tal razón, esisten una variedá d'hipótesis como les señalaes enriba.
El [http://cmc.org.ve Centru de Modeláu Científicu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190116025609/http://cmc.org.ve/ |date=2019-01-16 }} (CMC) vieno faciendo espediciones a la rexón d'interés dende l'añu de 1.998 col fin de determinar les causes probables del fenómenu, una de les más resaltantes dio llugar la selmana del 12 al 15 d'abril de 2.015, cola participación d'investigadores del Centru virtual de Meteoroloxía (CvM), del Serviciu de Meteoroloxía de l'Aviación y el International Research Institute for Climate and Society ([http://iri.columbia.edu IRI]).
Esta espedición consistió nel llanzamientu de dellos globos meteorólogicos inflaos con hidróxenu y ataos a tierra hasta l'altor de la base de les nubes (unos 1000 metros), forníos con rexistradores autónomos "iCaros" (diseñaos y construyíos pol CMC), rexistrando presión atmosférica, temperatura y mugor ambiental a los altores de 10, 500 y 1000 metros mientres periodos de delles hores continues dende dos llocalidaes distintes mientres los cuatro díes de la campaña.
Mientres de cada periodu de midida, los globos cautivos fueron recuperaos exitosamente y los datos prindaos polos rexistradores "Icaros" fueron descargaos per mediu d'ordenadores portátiles en campu; estos datos van dexar afinar los sistemes de pronósticu y alerta temprano ante evento adversos qu'anguaño caltién el Sistema Integráu de Vixilancia de la Cuenca del Llagu de Maracaibo (SIVIGILA).<ref>{{cita web|url=http://cmc.org.ve/sivigila.php|autor=|enllaceautor=|fecha=|títulu=Sistema Integrado de Vigilancia de la Cuenca del Lago de Maracaibo.|idioma=|editorial=|fechaaccesu=03/07/2016|sitiuweb=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190916212636/http://cmc.org.ve/sivigila.php|fechaarchivu=2019-09-16}}</ref>
Estos investigadores publicaron un estudiu en xineru de 2016 demostrando que ye posible xenerar pronósticos de rayos pa la Cuenca del Llagu de Maracaibo con meses d'anticipación (pronósticos estacionales).<ref name=":0">Muñoz, Á.</ref> La metodoloxía de predicción basase nel efeutu del llamáu [https://vimeo.com/152656820 Jet Nocherniegu de Baxu Nivel de la Cuenca del Llagu de Maracaibo], una marea" de vientos que se mueve de norte a sur y de sur a norte a distintes hores del día.
== Impautu social y turísticu ==
[[Ficheru:Flag_of_Zulia_State.svg|miniaturadeimagen|200x200px|Bandera del estáu Zulia.]]
El rescamplu del Catatumbo ye almiráu pola sociedá venezolana, cuantimás nel estáu noroccidental del Zulia, que tien un rayu nel so escudu oficial pa simbolizar al fenómenu. Tamién la lletra del himnu del Estáu Zulia, que'l so autor ye'l zuliano Udón Pérez, inclúi una estrofa que fai referencia a esti fenómenu:
{{cita|lang=es|<poem>La luz con que el relámpago
tenaz del Catatumbo
del nauta fija el rumbo
cual límpido farol</poem>|Udón Pérez. Himno del Estado Zulia}}
La etnia [[wari]] lu define como «la concentración de millones de ''cocuyos'' (cocos de lluz) que toles nueches axúntense nel Catatumbo pa rindi-y tributu a los padres de la creación», mientres que los [[yucpas]] y los [[Pueblu wayú|wayúu]] lu atribuyen a la presencia de los espíritus de los [[Pueblo wayú|guajiros]] cayíos que resplanden como una especie de mensaxe, amás de consideralu la «eterna rellumada nos altores».
«Una gaita zuliana» (amás de munchos otros cantares y obres) fai referencia al fenómenu del Catatumbo:
{{cita|lang=es|<poem>Una gaita por el mundo
es un mensaje de amor
y el rayo del Catatumbo
le da luz con su fulgor</poem>|Luis Oquendo Delgado. Estrofa de ''Una gaita''}}
El [[Super Combo Los Tropicales]], nel so tema beisboleru «La pelota caliente», tamién menta «el truenu» del Catatumbo:
{{cita|lang=es|<poem>El poder del oro negro
y el trueno del Catatumbo
harán tomar nuevos rumbos
a las Águilas zulianas</poem>}}
Ente los principales intereses históricos alcuéntrase un cuentu sobre l'intentu de [[Francis Drake]] en [[1595]] pa escalar Maracaibo, que foi atayáu pol avisu tempranu a la guarnición de la ciudá, producíu gracies a el llume del rescamplu. Amás, mientres la guerra d'independencia, el rayu sirvió de faru pa la fuercia naval del almirante José Prudencio Padilla, quien llogró ganar a los navíos [[España|españoles]] el [[24 de xunetu]] de [[1823]].
Búscase catalogar al rescamplu del Catatumbo como patrimoniu de la humanidá so la proteición de la [[UNESCO|Unesco]], y en casu de llograse sería'l primer fenómenu meteorolóxicu con esta catalogación.
Foi declaráu Patrimoniu Natural del Zulia el [[27 de setiembre]] de [[2005]].<ref>www.revistas.luz.edu.ve/index.php/cien/article/view/5426</ref>
El [[28 de xineru]] de [[2014]] ingresó oficialmente a la llista mundial del Récor Guinness por tener el mayor permediu mundial de rescamplu per quilómetru cuadraos al añu, envaloráu en 250” (graos), allugándolo como'l de mayor valumbu de la so clase.<ref name="history1">{{cita web |url=http://globovision.com/articulo/el-relampago-del-catatumbo-se-convierte-este-martes-en-record-guinness |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://globovision.com/articulo/el-relampago-del-catatumbo-se-convierte-este-martes-en-record-guinness |fechaarchivu=25 de payares de 2015 |apellíu=Álvarez Bermúdez |nome=Rafael|fecha=28 de xineru de 2014 |títulu=El Relámpago del Catatumbo se convierte este martes en Récor Guinness|idioma=castellano|editorial=Globovisión.com |fechaaccesu=28 de xineru de 2014}}</ref><ref name="history2">{{cita web |url=http://www.noticias24.com/venezuela/noticia/218782/la-semana-de-la-zulianidad-se-engalana-con-el-reconocimiento-del-relampago-del-catatumbo-como-record-guinness/ |nome= |fecha=28 de xineru de 2014 |títulu=¡Semana de la zulianidad! Reconocen al “Relámpago del Catatumbo” con el récor Guinness |idioma=castellano |editorial=Noticias24.com |fechaaccesu=28 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140127013621/http://www.noticias24.com/venezuela/noticia/218782/la-semana-de-la-zulianidad-se-engalana-con-el-reconocimiento-del-relampago-del-catatumbo-como-record-guinness/ |fechaarchivu=2014-01-27 }}</ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://iri.columbia.edu/news/pronosticorayos/ Primeru pronósticu de rayos del mundu]
* Imaxe satelital: [http://www.wikimapia.org/#lat=8.6027473&lon=-72.605896&z=12&l=3&m=a&v=1 Nubosidad na zona suroeste del Llagu de Maracaibo.] Fonte: WikiMapia
* [http://cmc.org.ve/portal/proyeutos.php?proyecto=8] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220707174452/http://cmc.org.ve/portal/proyeutos.php?proyecto=8 |date=2022-07-07 }}
* [https://web.archive.org/web/20110915054939/http://www.facyt.uc.edu.ve/relampago/]
* [https://web.archive.org/web/20070928143452/http://www.portaldelmedioambiente.com/html/gestor_articulos/ver_articulo.asp?id=89 Artículu sobre'l rescamplu del Catatumbo de portaldelmedioambiente.com]
* [http://redalyc.uaemex.mx/pdf/707/70770109.pdf Falcon et al 2001 Microfísica del rescamplu del Catatumbo]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Venezuela]]
[[Categoría:Meteoroloxía]]
[[Categoría:Rayu]]
jbtixs8qlogjffucyh4a3o7qr8s7qvc
Pueblu xudíu
0
87416
4489528
4486906
2026-04-29T19:39:33Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489528
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Pueblo judío}}
{{Ficha de grupu étnicu
|grupu = Pueblo xudíu<br />{{hebréu|יהודים}} (''Yehudim'')
|imaxe = Jews montage.jpg
|descripción = <small>
'''1ª fila''': [[Judas Macabéu]] • [[Flaviu Xosefu]] • [[Akiva ben Iosef]] • [[Maimónides]]<br />
'''2ª fila''': [[Baruch Spinoza]] • [[Sigmund Freud]] • [[Sholem Aleijem]] • [[Albert Einstein]]<br />
'''3ª fila''': [[Emmy Noether]] • [[David Ben-Gurión]] • [[Marc Chagall]] • [[Natalie Portman]]
</small>
|población = 14 212 800 (añu 2014)<ref name="JVL2014">Dato año 2014.[http://www.jewishdatabank.org/Studies/downloadFile.cfm?FileID=3257 www.jewishdatabank.org] (Sergio Della Pergola, ''World Jewish Population'': 2014 ''The [[American Jewish Year Book]]'', páxina 15)</ref>
|asentamientu1 = {{bandera2|Israel}}
|población1 = 6 042 000
|ref1 =<ref>Yaron Druckman, "[http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-4367878,00.html Israel's population crosses 8 million mark]", ''Ynetnews'', 14 d'abril de 2013 (aportáu 16 de xunetu de 2014). La cifra nun inclúi 300 000 israelinos étnicos xudíos a quien la [[Halajá]] y lleis rabíniques entá aplicaes n'[[Israel]] nun los reconocen como tales (casu contrariu, ella sería 6 342 000 habitantes).</ref>
|asentamientu2 = {{bandera2|Estaos Xuníos}}
|población2 = 5 700 000
|ref2 =<ref name="pergola212">[http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Judaism/jewpop.html Jewish Virtual Library] (Sergio Della Pergola, ''Jewish World Population'', Universidá Hebrea de Xerusalén, 2012; ''The American Jewish Year Book'', Dordrecht: Springer, 2012-2014, páxs. 212-283); consultáu 20 de xineru de 2015.</ref>
|asentamientu3 = {{bandera2|Francia}}
|población3 = 475 000
|ref3 =<ref name="pergola212"/>
|asentamientu4 = {{bandera2|Canadá}}
|población4 = 385 000
|ref4 =<ref name="pergola212"/>
|asentamientu5 = {{bandera2|Reinu Xuníu}}
|población5 = 290 000.<ref name="pergola212"/>
|ref5 =<ref name="JVL2012">Dato año 2012.[http://www.jewishdatabank.org/Studies/downloadFile.cfm?FileID=2941 www.jewishdatabank.org] (Sergio Della Pergola, ''World Jewish Population'': 2012 ''The [[American Jewish Year Book]]'', páxina 22)</ref>
|asentamientu6 = {{bandera2|Rusia}}
|población6 = 186 000
|ref6 =<ref name="pergola212"/>
|asentamientu7 = {{bandera2|Arxentina}}
|población7 = 181 300
|ref7 =<ref name="pergola212"/>
|asentamientu8 = {{bandera2|Alemaña}}
|población8 = 119 000
|ref8 =<ref name="JVL2012"/>
|asentamientu9 = {{bandera2|Australia}}
|población9 = 112 000
|ref9 =<ref name="JVL2012"/>
|asentamientu10 = {{bandera2|Brasil}}
|población10 = 95 300
|ref10 =<ref name="JVL2012"/>
|idioma = '''[[Llingües xudíes]] históriques''': [[Hebréu antiguu|hebréu]] • [[yidis]] • [[Idioma xudeoespañol|ladín]] • [[Llingües xudíes|otros]]
'''[[Llingua llitúrxica|Llingües llitúrxiques]]''': [[Idioma hebréu|hebréu]] y [[Idioma araméu|araméu]]
'''[[Idioma|Idiomes emplegaos anguaño]]''': [[Idioma hebréu|hebréu]], [[idioma inglés|inglés]], [[idioma francés|francés]], [[idioma español|español]], [[Idioma alemán|alemán]], [[idioma rusu|rusu]], [[yidis]] y otros.
|relixón= [[Xudaísmu]]
|rellacionaos = [[semites]] y otres tantes.
}}
El '''pueblu xudíu''' ye un grupu descendiente de los [[hebreos]] y antiguos [[israelita|israelites]] del [[llevante mediterraneu]]. La relixón constitúi un posible aspeutu de pertenencia al pueblu xudíu según les tradiciones, práutiques culturales, sociales y llingüístiques. Magar pueden presentar carauterístiques comunes, tales como l'idioma o la creencia, los xudíos nun constitúin un grupu étnicu homoxéneu, por ello la definición precisa de xudíu ye revesosa y puede variar dependiendo del énfasis que se faiga na observancia relixosa o na identidá secular.<ref>Élisabeth Roudinesco, ''A vueltes cola cuestión xudía'' (2009), Barcelona: Anagrama, 2011.</ref>
Los xudíos sufrieron una llarga historia de persecución en distintos llugares y la so población foi variando a lo llargo de los sieglos. Según datos de Berman Jewish DataBank, en 2015 la población xudía algamaba los 14,3 millones. Representando alredor d'un 0,2 per cientu de la población mundial.<ref>Esto ye, la rellación proporcional ye tres veces menor qu'en 1945.</ref> La mayoría d'ellos mora n'Israel y Estaos Xuníos. Según investigaciones llevaes a cabu na [[Universidá Hebrea de Xerusalén]], el 96 per cientu de los xudíos que moren fora d'Israel tiende a concentrase en diez países, toos ellos democráticos.<ref>La noción ye sostenida pol demógrafu d'orixe italianu Sergio Della Pergola (Elías L. Benarroch, [http://www.lavoz.com.ar/noticias/mundo/70-anos-despues-hai-menos-judios-que-antes-holocausto 70 Años dempués, hai menos xudíos qu'antes del Holocaustu—metanes cambeos demográficos, l'Estáu d'Israel recuerda a víctimes del nazismu], ''La Voz'', 8 d'abril de 2013, según esti artículu: "La población xudía nel mundu sigue bien per debaxo de la so cifra en 1938 y namái llogró crecer n'Israel, onde acaba de superar la simbólica cifra de seis millones. [...] Los xudíos representen güei alredor d'un 0,002 per cientu de la población mundial, tres veces menos proporcionalmente qu'en 1945").</ref>
== Etimoloxía ==
[[Ficheru:Bikur Cholim Hospital doors 003-2.jpg|left|230px|miniaturadeimagen|[[Lleón de Xudá]]. El lleón, símbolu de [[Tribus d'Israel|Xudá]]. Relieve con inscripción hebrea: « '''יְהוּדָה''' ».<ref>Detalle de les puertes d'accesu al Hospital Bikur Jolim, Xerusalén. Trabayu en relieve realizáu por Ze'ev Raban en 1925.</ref>]]
[[Ficheru:Kingdoms of Israel and Judah map 830-es.svg|thumb|275px|Mapa de los dos reinos hebreos escontra [[sieglu IX e.C.|830 e.C.]]<ref>Árees d'incidencia hebrea al entamu de la monarquía estremada:<br /> <gallery>
Ficheru:The divided kingdom.jpg|El Reinu Estremáu: [[Reinu de Xudá]] (sur) y [[Reinu d'Israel]] (norte), [[sieglu IX e.C.|928 e.C.]]
</gallery> Esti mapa foi desenvueltu pola American Bible Society en 1888, considerando l'estáu de dambos reinos en 928 e.C., añu en que morrió'l rei [[Salomón]]. La [[Franxa de Gaza]] apaez nel mapa como parte del [[Reinu de Xudá]] y ello debe a que los autores del mesmu consideraben que los filisteos yeren un pueblu que tenía ciudaes-estáu, en cuenta de una unidá territorial. El mapa en cuestión tien por fin solo ilustrar de manera xeneral y aproximativo les árees d'incidencia de cada unu de los reinos hebreos.</ref>]]
[[Ficheru:Aert de Gelder - Esther y Mardoqueo escribiendo la primera carta del Purim.jpg|thumb|275px|En [[Partia|Mesopotamia]]: [[Purim]]. ''[[Ester (personaxe bíblicu)|Esther]] y [[Mardoqueo|Mordecai]] escriben les cartes a los xudíos'', sieglu V e.C.<ref>Jorge Glusberg, ''Obres maestres del Muséu Nacional de Belles Artes'', Buenos Aires: MNBA, 1996, p. 38. El ''[[Llibru de Ester]]'' ye la fonte d'inspiración lliteraria d'esta pintura: "Escribió Mardoqueo [...] y unvió cartes a tolos xudíos que taben en toles provincies del rei Asuero, cercanos y distantes, ordenar que celebraren el día decimocuartu del mes de Adar, y el decimoquintu del mesmu mes, de cada añu, como díes en que los xudíos tuvieron en paz colos sos enemigos, y como'l mes en que la murnia se trocó n'allegría, y el llutu en festividá; que los convirtieren en díes de llacuada y de gozu, en día d'unviar regalos cada unu al so vecín, y apurríes a los probes" ([https://www.biblegateway.com/passage/?search=Ester+9&version=RVR1995 Ester 9:20-22]). La obra de Aert de Gelder ye alternativamente conocida como "Ester y Mardoqueo escribiendo la primer carta del [[Purim]]" ([http://mnba.gob.ar/coleccion/obra/8643 MNBA Obra 8643]).</ref> Oleu por [[Aert de Gelder]], 1675.<ref>Cuadru calteníu y exhibíu nel Muséu Nacional de Belles Artes, Buenos Aires. Donación de Mario Hirsch, 1983 (Glusberg, ''Obres maestres del Muséu Nacional de Belles Artes'', p. 38). La información provista pol MNBA indica que Aert de Gelder trató en diverses ocasiones la historia de Ester, siendo ella popular n'Holanda mientres el sieglu XVII, yá que el pueblu holandés parangonaba nesi entós la so propia llucha contra'l xugu español con aquella que los xudíos de l'Antigüedá llibraben contra los sos enemigos. El ''Llibru de Ester'' narra cómo una nueva xudía intercedió ante'l rei persa Asuero (Xerxes) con cuenta d'evitar la masacre del so pueblu, decreatada por Amen, quien yera enemigu de los xudíos. La masacre taba prevista pa un día "tiráu a suertes". Mas la intervención de Ester contribuyó al trunfu de los xudíos y a partir d'ello estableció la fiesta de [[Purim]], nome que deriva del persa ''p['''o''']r'' <nowiki>[</nowiki>''Llibru de Ester'': "foi hechada '''Pur''', esto ye, la suerte"; [https://www.biblegateway.com/passage/?search=Ester+3&version=RVR1995 ''Ester'' 3:7]<nowiki>]</nowiki> y que significa "echar suertes". La tema yera consideráu ejemplificador y de la mesma celebratorio del trunfu holandés al respective del so enemigu d'entós, España (Á.M. Navarro y A. Lo Russo; [http://mnba.gob.ar/coleccion/obra/8643 Testu obra MNBA 8643], consultáu y afechu 5 d'agostu de 2014). Ensin dar referencia nenguna, el sitiu del MNBA determina que "Purim" ye un "nome que se deriva del sánscritu ''par'' o del persa ''por''" ([http://mnba.gob.ar/coleccion/obra/8643 Obra MNBA 8643], consultáu 5 d'agostu de 2014); pero ello nun ye del tou exactu: '''Purim''' ye antetodo un términu del [[idioma hebréu]], que'l so singular ye '''Pur''' (פור), y qu'en dicha llingua, tantu la histórica como la moderna, ye identificáu con '''''hai-goral''''', vocablu que ye entendíu nesti casu como "la suerte" (''פורים''); el términu ye emplegáu n'hebréu dende'l sieglu V e.C.; siendo bien posible que'l términu hebréu provenga de la mesma del [[Idioma persa|persa]] '''Pur''' ([http://jafi.org/JewishAgency/English/Jewish+Education/Compelling+Content/Jewish+Time/Festivals+and+Memorial+Days/Purim/PUR+PURIM+The+Source+and+the+Meaning+of+the+Term.htm Axencia Xudía: Purim]); Ernest Klein suxer que'l términu ''Purim'' provién del [[acadiu]] ''puru'' y esti de la mesma del [[sumeriu]] ''bur'' (''A Comprehensive Etymological Dictionary of the English Language'', Ámsterdam: Elsevier Scientific Publishing Co., 1971; [http://www.etymonline.com/index.php?term=Purim Douglas Harper, "Purim", ''Online Etymology Dictionary'', 2001-2014]). Tanto'l ''Webster's Revised Unabridged Dictionary'' como'l ''Chambers's Twentieth Century Dictionary'' indiquen que la etimoloxía de ''Purim'' ye hebrea ([http://www.finedictionary.com/Purim.html Fine Dictionary: Purim]). Con tou, nenguna de les fontes consultaes suxer un posible orixe sánscritu pal términu en cuestión (consulta realizada 5 d'agostu de 2014). Siendo identificaos a partir de la cronoloxía de los reis de Persia, y al traviés de [[Xerxes I]] en particular, Ester y Mardoqueo pertenecen al sieglu V e.C.; [http://www.jewishencyclopedia.com/articles/967-ahasuerus "Ahasuerus", ''Jewish Encyclopedia'', Nueva York, 1906]; Robert J. Littman, "The Religious Policy of Xerxes and the Book of Esther", ''The Jewish Quarterly Review'', 65/3, xineru de 1975, páxs. 145-148; Simón Dubnow, ''Historia Xudía'', Buenos Aires: Sigal, 1977, capítulu XIV; [http://www.chabad.org/search/keyword_cdo/kid/10809/jewish/Ahasuerus.htm "Ahasuerus", ''Chabad'', consultáu 11 d'agostu de 2014].</ref> Coleición Hirsch, Arxentina.]]
El términu ''xudíu'' (n'hebréu יהודי—''Yehudi'') ven de [[Xudá]] (יְהוּדָה—''Yehúda'', cuartu fíu del patriarca bíblicu [[Jacob]]). Nun sentíu territorial, Xudá (יְהוּדָה, esto ye, Xudea) designaba al [[Reinu de Xudá]], entidá política qu'esistió nel [[llevante mediterraneu]], unos mil años antes de la [[Era común]] y hasta'l 70 de la mesma.<ref>Na llingua hebrea, יְהוּדָה—''Yeudá'' ye'l términu entá emplegáu pa referise a Xudea; asina, los territorios de Xudea y Samaria son conocíos n'hebréu como ''Yehudá ve-Shomrón'' (יהודה ושומרון).</ref> Los habitantes del [[Reinu de Xudá]] yeren conocíos como ''xudíos'', términu que depués foi ampliándose hasta tomar a toos aquellos qu'emigraren dende ellí escontra otres rexones ya inclusive foi aplicáu depués a los sos descendientes.
Como axetivu xentiliciu hebréu que deriva del nome propiu [[Xudá (patriarca)|Xudá]], el términu ''xudíu'' aparentemente nun foi aplicáu pa designar a [[Tribu de Xudá|los miembros de la tribu]], pero sí lu emplega [[Jeremías (profeta)|Jeremías]] nel testu bíblicu, dándo-y un sentíu nacional, en referencia a aquellos habitantes del sureñu Reinu de Xudá que permanecen fieles a [[Yahvéh]],<ref>[http://www.jewishencyclopedia.com/articles/8621-jew-the-word Jewish Encyclopedia: "Jew"]; consultada 5 d'agostu de 2014.</ref>
{{cita|Entós vieno la pallabra de Yahvéh a Jeremías en Tafnes, diciendo:<br />
«Toma nes tos manes piedres grandes y escuéndiles nel amiestu na terraza de lladriyu que ta a la entrada del palaciu de Faraón en Tafnes, a vista de la xente xudío» (Jeremías 43:8-9).<ref>Traducción a partir de la Biblia hebrea, versión emplegada pol xudaísmu y que'l so testu orixinal incluyir nel presente artículu de siguío.</ref>}}
Que'l so testu orixinal na [[Tanak|Biblia hebrea]] ye:
{{cita|וַיְהִי דְבַר יְהֹוָה אֶל יִרְמְיָהוּ בְּתַחְפַּנְחֵס לֵאמֹר<br />
קַח בְּיָדְךָ אֲבָנִים גְּדֹלוֹת וּטְמַנְתָּם בַּמֶּלֶט בַּמַּלְבֵּן אֲשֶׁר בְּפֶתַח בֵּית פַּרְעֹה בְּתַחְפַּנְחֵס לְעֵינֵי''' אֲנָשִׁים יְהוּדִים'''<br />
ירמיהו 43:ח-ט (Jeremías 43:8-9).<ref>Biblia hebrea: [http://www.chabad.org/library/bible_cdo/aid/16040 Yirmiyahu 43].</ref>}}
Los habitantes del Reinu de Xudá van ser dende entós conocíos como ''xudíos'', términu que depués s'amplió hasta tomar a tolos "fíos d'Israel" (בְּנֵ֥י יִשְׂרָאֵֽל),<ref>2 ''Reyes'' 16:3, «... naciones que Jehová echó de lantre de los fíos d'Israel» ([https://www.biblegateway.com/passage/?search=2+Reis+16&version=RVR1995 Reina-Valera 1995]), con base na Biblia hebrea: " הַגּוֹיִם אֲשֶׁר הוֹרִישׁ יְהֹוָה אֹתָם מִפְּנֵי בְּנֵי יִשְׂרָאֵל" ([http://www.chabad.org/library/bible_cdo/aid/15922 Melachim II: 16]), consultaos 5 d'agostu de 2014.</ref> incluyendo aquellos qu'emigraren escontra otres rexones y aplicándose depués tamién a los sos descendientes.<ref>{{cita web |url=http://www.jewishencyclopedia.com/articles/8621-jew-the-word|títulu=Jewish Encyclopedia: Jew|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref>
El términu ''xudíu'' guarda tamién una estrecha rellación con aquellos habitantes y miembros del [[Reinu de Xudá]] que fueron forzaos al [[Cautiverio de Babilonia|exiliu y cautiverio en Babilonia]], pero fueron lleales a Yahvéh y llograron depués de los perses la permisión de tornar a la so [[Tierra Santa|territoriu natal]], aplicándose por ello'l términu ''xudíu'' tanto al hebréu que retornó a [[Tierra Santa|él]] como a aquél que permaneció en [[Mesopotamia]].<ref>[http://www.jewishencyclopedia.com/articles/8621-jew-the-word Jewish Encyclopedia: Jew]. El términu ye emplegáu nel ''Llibru de Ester'' y, contrariamente a la creencia popular que sostién que la [[Diáspora xudía]] tuvo llugar solo depués de la destrucción del [[Templu de Xerusalén|Templu de Herodes]] nel añu 70 y. c., la presencia de los xudíos en diverses llocalidaes del mundu antiguu remóntase, a lo menos, al momentu en que, habiendo [[Ciro el Grande]] promulgáu un edictu que dexaba'l regresu de los xudíos a la so tierra nel añu [[537 e.C.]], parte d'ellos permaneció en Mesopotamia, en cuantes que:<br />
{{cita|Dempués de cuarenta y nueve años de cautiverio en Babilonia, decenes de miles de xudíos tornaron a [[Reinu de Xudá|Xudea]] so la direición del príncipe [[Zorobabel]] y del Sumu Sacerdote Jesuá (537). Poco dempués empezaron a afluyir, de torna a la so patria, munchos hebreos esvalixaos per otros países: d'Exiptu, del Asia Menor y de les islles del Mediterraneu (Simón Dubnow, ''Manual de la Historia Xudía'', Buenos Aires: Sigal, 1978, p. 179).}}</ref>
En castellán, el términu ''xudíu'' procede del llatín ''Iudaeus'', que de la mesma ye préstamu de l'antigua llingua xudeo-aramea ''Y'hūdāi'', correspondiéndose col hebréu ''Yehudi'' (יְהוּדִי).<ref>''"Del lat. Iudaeus, y esti del hebr. yĕhūdī"'' ([http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=0hFWXiKzoDXX21cfxOy4 DRAE: xudíu], consultáu 13 de xunetu de 2014).</ref> Esiste amás una correspondencia etimolóxica ente dellos idiomes; asina, por casu, ''Jude'' n'alemán, ''juif'' en francés, ''jueu'' en catalán, ''Jew'' n'inglés, ''xudeu'' en gallegu, ''chodigo'' n'aragonés, ''jøde'' en danés, y ''zsidó'' n'húngaru. Con tou, esisten tamién idiomes nos que los xudíos son denominaos ''[[hebreos]]'', tal como asocede en persa y en griegu (''Εβραίοι''), según n'italianu, rumanu, rusu y demás llingües eslaves.<ref>En griegu, l'usu de Ἰουδαῖος nun ye nin frecuente nin habitual, emplegándose preferentemente nella'l términu ''Εβραίοι''.</ref>
Un posible significáu del términu ''xudíu'' ye 'Allaba al Eternu'.<ref>Avdiel Ben Obed, [http://www.mercaba.org/FICHES/Enciclopedia/H/que_hebréu.htm "¿Qué ye ser hebréu?"], ''Mercabá'', ensin fechar (aportáu 19 de xunu de 2014).</ref> La pallabra ''xudíu'' nun apaez na [[Torá|primer seición de la Biblia hebrea]] ([[Pentateucu]] o [[Moisés|Los Cinco Llibros de Moisés]]), pero sí nes sos otres seiciones yá indicaes, según tamién nel ''[[Llibru de Ester]]'' (que nel xudaísmu constitúi un testu estreme y que ye lleíu en [[Purim]]).<ref name="Ben Obed_1">Ben Obed: "¿Qué ye ser hebréu?"</ref> Ello sicasí nun significa que'l términu ''Iehudi/Xudíu'' tenga sentíu peyorativu nengunu en casu de ser comparáu col so predecesor, ''Ivri/Hebréu''.<ref name="Ben Obed_1"/>
== Xudíos y xudaísmu ==
Hasta'l [[sieglu XVIII]], los vocablos ''xudíos'' y ''[[xudaísmu]]'' yeren práuticamente sinónimos. Sicasí, la llegada de la Haskalá (ilustración xudía) supunxo un cambéu radical na mentalidá de munchos xudíos que se vieron a sigo mesmos como miembros d'un mesmu pueblu, pero separaos de la tradicional adhesión a la fe xudaica.
== Identidá xudía ==
[[Ficheru:Юдаль Пэн. Стары.JPG|thumb|120px|Yehuda Pen, ''Home del [[shtetl]]'', [[Bielorrusia]], 1890-95.]]
El pueblu xudíu considerar a sí mesmu descendiente de [[Xudá (patriarca)|Xudá]], fíu de [[Jacob]], de la mesma fíu d'[[Isaac]], quien yera fíu d'[[Abraham]]. Según la tradición monoteísta, el pueblu xudíu tien el so orixe en Abraham, proveniente d'[[Ur Kaśdim|Ur]], siendo Abraham el primer patriarca y a quien se reveló'l [[Yahvé|Dios únicu]].
Pertenecer al pueblu hebréu nun dependía de nengún orixe étnicu o racial, sinón de l'adhesión de determinada(s) persona(s) a l'[[Alianza (Biblia)|Alianza]] con [[Yahveh]], que nun yera un privilexu sinón qu'implicaba'l cumplimientu de deberes pa con [[Dios]], que la so carauterística orixinal y distintiva yera'l ser únicu.<ref>A diferencia de los numberosos y variopintos dioses de les relixones politeístes de l'Antigüedá.</ref>
Cuando [[Moisés]] condució al pueblu hebréu dende [[Exiptu]] hasta la [[Tierra d'Israel]], un ensame d'homes y muyeres de diversos oríxenes xunir a ellos y acompañar mientres el [[Éxodu]]. Una vegada lliberaos de la esclavitú, los descendientes de [[Jacob]] entemecer con ellos. Esto ye, los hebreos casóse con cualquier persona qu'abrazara la fe n'[[Yahvé|el Dios únicu]] y aceptara l'Alianza.<ref>[[Rut (nome)|Ruth]], quien yera por orixe [[moab]]ita, ye unu de los varios [[Llibru de Rut|exemplos bíblicos]] onde se da un matrimoniu ente los hebreos y xente d'otros pueblos. {{Cita llibru |apellíu=Dujovne |nome=León |coautores= |enllaceautor=León Dujovne |títulu=El xudaísmu como cultura |url= |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |idioma= |otros= |edición= |añu=1980 |editor= |editorial=Ediciones Nueva Guarda |allugamientu= |isbn= |capítulu= |páxina=174 |cita=}}</ref>
Xeneralmente, l'usu del términu ''xudíu'' utilizar pa referise a tres grupos: aquellos que tienen oríxenes étnicos xudíos, aquellos que practiquen el xudaísmu y aquellos que s'identifiquen como tales pola so identificación cultural y histórica. La [[halajá]], la llei xudía, da otra definición de la identidá xudía. Acordies cola llexislación xudía, xudíu ye aquel que: a) ye fíu de madre xudía (llei que deriva del pasaxe de [[Deuteronomiu]] 7:1-5)<ref>[http://www.iglesia.net/biblia/libro/deuteronomio.html#cap7 Deuteronomio 7:1-5].</ref> o b) aquella persona que se convierte formalmente al xudaísmu so la supervisión halájica d'un reconocíu [[Bet Din]] (corte xudía) presidida por trés ''[[dayan]]im'' (xueces). Esti procesu de conversión ta desenvueltu en testos llegales xudíos, tales como'l [[Talmud]], el [[Shulján Aruj]] y les interpretaciones de la [[Xudaísmu ortodoxu|ortodoxa rabínica]].
Pero amás d'esa definición ortodoxa esisten otres definiciones, como les de les corrientes reformistes, reconstruccionistas y lliberales, qu'afirmen que ye xudíu aquel que tien un padre xudíu (nel sentíu xenéricu, esto ye, un padre o una madre). L'humanismu xudíu afirma que ye xudíu "quien se siente xudíu" ensin importar si tien ascendencia xudía o si fai una conversión relixosa.
=== Por conversión ===
[[Ficheru:Marilyn Monroe 1952.jpg|thumb|120px|Marilyn Monroe convertir al xudaísmu en 1956.<ref>Rabbi Robert Goldburg, "[https://web.archive.org/web/http://reformjudaismmag.org/Articles/index.cfm?id=1561 When Marilyn Monroe Became a Jew (Published Letters from 1962)]", ''Reform Judaism Magacín'', 2010; consultáu 12 agostu de 2014.</ref>]]
[[Ficheru:Spinoza.jpg|thumb|120px|Baruj Spinoza: escomulgáu por [[Panteísmu|panteísta]].]]
Magar el xudaísmu nun fomenta la conversión y a lo llargo de la historia nun se conocen casos onde'l pueblu xudíu sometiera a otru a convertise, la mesma ta contemplada. Pa faelo ye necesariu tener un estudiu ampliu sobre la [[Torá]], capacitáu por un ''Moré'' (Maestru). Los filtros pa la conversión al xudaísmu, magar varien según les distintes corrientes, suelen ser bien esixentes, yá que se busca per parte de los rabinos que la conversión sía sincera y ensin motivaciones ulteriores.
Nel pasáu hubo exemplos de conversiones en masa al xudaísmu, como ye'l casu del pueblu de [[Samaria (rexón)|Samaria]], qu'ensin ser descendientes de [[Jacob]] nun sentíu físicu abrazaron el xudaísmu anque nunca perdieron del tou les sos creencies y costumes, polo cual los xudíos ortodoxos de [[Xerusalén]] nunca los vieron con total presto.{{ensin referencies}} Otru casu de conversión en masa ye aquella de los [[jázaros]].
=== Perda de la condición de xudíu ===
Tocantes a la perda del xudaísmu, acorde cola llei xudía (''[[Halajá]]''), nun esiste manera de perder el xudaísmu. Quien naz xudíu o se convierte, nun pierde la so condición de xudíu inclusive dempués de cometer unu de los trés peores pecaos: [[paganismu]], [[asesinatu]] o aberraciones sexuales. A pesar d'esto la llei xudía utilizó otra arma contra pecadores de mayor escala: l'espulsar de la [[comunidá]] (“El [[Herem]]” o “El [[Nidui]]”). El poder de dixebrar de la comunidá remontar a les primeres dómines bíbliques, pero empezar a usar en forma sistemática mientres la dómina talmúdica nel segundu [[Templu de Xerusalén]]; el so usu siguió eventualmente mientres la era moderna. [[Baruch Spinoza]] y [[Uriel da Costa]] son dalgunos de los xudíos más importantes que fueron escomulgaos de la comunidá. Pero, acordies cola [[llei xudía]], esisten caminos pa ser aceptáu nuevamente na comunidá (yá que, según la mentada llei, la judeidad ye en principiu daqué pa tola vida).
== Babilonia y Roma ==
Dempués de la destrucción del Segundu Templu los xudíos perdieron enforma de les sos cañes. Sicasí, una cantidá importante d'helénicos permaneció n'Alexandría. Ensin Templu, los xudíos qu'entá falaben griegu dexaron de ver a Xerusalén na mesma manera na que solíen velo. Los xudíos dixebráronse dependiendo del so idioma en griegos y hebreos.<ref name=":0">{{Cita llibru|apellíos=Ehrlich|nome=Mark Avrum|títulu=Encyclopedia of the Jewish Diaspora: Origins, Experiences, and Culture|url=https://books.google.com.mx/books?id=NoPZu79hqaEC&printsec=frontcover&dq=jewish+diaspora&redir_esc=y&hl=en#v=onepage&q=jewish%2520diaspora&f=false|fechaaccesu=15 de setiembre de 2016|fecha=1 de xineru de 2009|editorial=ABC-CLIO|isbn=9781851098736|idioma=en}}</ref> Amás les creencies y los testos bíblicos de cada comunidá diferíen en delles coses.<ref name=":0" />
Pal primer sieglu, la comunidá xudía en babilonia, a la que fueren exiliaos dempués de la conquista babilónica, según la revuelta Bar Kokhba en 135 aC, yá empezara a crecer.<ref>[מרדכי וורמברנד ובצלאל ס רותת "עם ישראל - תולדות 4000 שנה - מימי האבות ועד חוזה השלום", ע"מ 95. (Translation: Mordechai Vermebrand and Betzalel S. Ruth - "The People of Israel — the history of 4000 years — from the days of the Forefathers to the Peace Treaty", 1981, pg. 95)</ref> Ente los años 200 aC a 500 aC, nesi llugar concentrábase alredor d'un sestu de la población total de xudíos nesa era.<ref>[Dr. Solomon Gryazel, "History of the Jews – From the destruction of Judah in 586 BC to the preset Arab Israeli conflict", p. 137]</ref> Pal sieglu 13 l'autor Bar Hebraeus dicía qu'había alredor de 6,944,000 xudíos nel mundu romanu.<ref>Salo Wittmayer Baron (1937). ''A Social and Religious History of the Jews, by Salo Wittmayer Baron ... Volume 1 of A Social and Religious History of the Jews''. Columbia University Press. p. 132.</ref>
== Grupos étnicos ==
{{AP|Divisiones étniques xudíes}}
=== Ashkenazim ===
[[Ficheru:Isidor Kaufmann Portrait eines Jungen.jpg|thumb|140px|[[Asquenazí]].<ref>Neñu xudíu húngaru, c. 1900. Cuadru de Isidor Kaufmann (1853-1921), tituláu ''Semeya d'un mozu'', calteníu en Joods Historisch Museum, Ámsterdam.</ref>]]
[[Ficheru:David de sola pool portrait.jpg|thumb|140px|[[pueblu sefardín|Sefardín]].<ref>Semeya del rabín David de Sola (1885-1970), fotografía.</ref>]]
[[Ficheru:YemeniJew1914.jpg|thumb|140px|Mizrají.<ref>Xudíu yemenita orando, 1914. Imaxe publicada en ''National Geographic Magazine'', marzu de 1914.</ref>]]
''Ashkenaz'' ye'l nome dau a [[Alemaña]] polos xudíos y [[Asquenazí|ashkenazí]] («alemán») ye'l nome que recibíen los xudíos d'Alemaña. Usóse depués pa describir a los xudíos provenientes d'[[Europa]] de manera xeneral. El so idioma ye'l [[yidis]], que ye un dialeutu xermanu con influencia hebrea y eslava. Habitaron principalmente n'[[Alemaña]], [[Polonia]], [[Ucraína]] y [[Rusia]]. Nun son xudíos ''ashkenazim'' los que tienen raigaños nos siguientes países d'[[Europa]]: la [[península ibérica]] y rexones d'[[Italia]], [[Grecia]], [[Turquía]], los [[Balcanes]], [[Inglaterra]], [[Países Baxos]] y parte de [[Francia]] (los xudíos alsacianos sí lo son).
Los xudíos ashkenazim adoptaron les interpretaciones de les ''[[mitzvot]]'' de les escueles rabíniques d'Israel, y los ''xudíos orientales'', les de les escueles babilóniques.
=== Sefaradim ===
''[[Sefarad]]'' ye'l nome hebréu dadu a [[España]], emplegándose la pallabra ''sefardín'' pa designar a los xudíos de Península Ibérica (tantu d'España como de [[Portugal]]). La historia de los sefardites na Península Ibérica remontar a l'Antigüedá.<ref>Vease [[Historia de los xudíos n'España]] y [[Historia de los xudíos en Portugal]]).</ref> Los sefardinos fixeron grandes contribuciones a la cultura ibérica, onde moraron non menos de quince siglos. Por motivos relixosos tuvieron d'emigrar d'España en [[1492]].<ref>[[Espulsión de los xudíos d'España]].</ref> A los descendientes d'esos xudíos sigue llamándose-y [[pueblu sefardín|sefardinos]] o sefardites, ensin importar en qué parte del mundu nacieren. Magar la espulsión de la península ibérica, los exiliaos sefardinos atoparon abellugu en sitios tan diversos como'l Magreb, Exiptu ya Italia, Grecia y Turquía, Siria y Tierra Santa, Holanda y el Nuevu Mundu.<ref>N'Italia, principalmente nos Estaos Pontificios y Venecia. Dalgunos de los hebreos espulsaos acompañaron a los conquistadores al Nuevu Mundu, instalándose en diversos puntos d'América.</ref>
Unu de los idiomes falaos polos sefardinos ye [[idioma xudeoespañol|xudeoespañol]] o ladín, que ye un dialeutu [[Idioma español|castellán]]. Los sefardinos tienen costumes ancestrales y un ritu relixosu hebraicu que-yos ye propiu.
En [[1924]], el xeneral [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]] concedió la ciudadanía española a los xudíos sefardinos por razones históriques», lo cual salvó munches vides mientres la [[Segunda Guerra Mundial]]. El cónsul español [[Ángel Sanz Briz]] pudo salvar n'[[Hungría]] a miles de xudíos del [[Holocaustu]], declarando que los xudíos sefardinos yeren ciudadanos españoles y por tanto pertenecíen a la xurisdicción del so gobiernu.<ref>Pa salvar entá más vides, Sanz Briz fixo amás pasar a munchos non sefardines por sefardines.</ref>
En [[1991]], [[Yad Vashem]] (Muséu del Holocaustu n'Israel) estremó les aiciones de Sanz Briz, concediéndo-y al traviés de los sos herederos el títulu de [[Xusto ente les Naciones]] ya inscribiendo el nome del cónsul español nel memorial de la Shoá. En [[1994]] el gobiernu húngaru concedió-y a títulu póstumu la Cruz de la Orde del Méritu de la República Húngara. Sanz Briz foi'l primer diplomáticu español qu'apaeció nun sellu de correos d'España.
=== Mizrajim o ''edot hamizraj'' ===
''[[Mizrají]]'' (''mizrajim'' en plural) ye'l nome dau a les comunidaes xudíes qu'inmigraron de los países del [[Oriente Mediu]], notablemente de [[Yeme]], [[Iraq]] ya [[Irán]]. Munchos denominar equivocadamente ''sefaradim'' dientro del mesmu Israel, anque nada tienen que ver cola Península Ibérica.
El términu correutu pa denominalos n'hebréu ye ''edot hamizraj'' (comunidaes del Oriente). Tomen la so interpretación de los preceptos de les escueles rabíniques de [[Babilonia]]. Son los xudíos del [[mundu árabe]] y [[Irán|iraniu]].
{{VT|Askenazí|Mizrají|Sefardín}}
== Llingües xudíes ==
{{AP|Llingües xudíes}}
[[Ficheru:BYwork.jpg|thumb|150px|left|[[Eliezer Ben Yehuda]].]]
[[Ficheru:Gazeta de Amsterdam.jpg|thumb|280px|<center>'''Llingua y Destierru'''</center>
Exemplar de la ''Gazeta d'Ámsterdam'' publicáu nos Países Baxos el 12 de setiembre de 1672. Los hebreos d'Ámsterdam imprimíen un periódicu qu'amuesa, en primer plana, l'interés de la comunidá xudía polo qu'asocedía nesi entós en Madrid y, lleía amás les noticies n'español —dempués de 180 años de ser espulsada del so suelu ancestral (1492)—. [[Beth Hatefutsoth|Muséu Casa de les Diáspores]], [[Tel Aviv]].<ref>La historia de los xudíos en ''Sefarad'' (hebréu: España) remontar a los tiempos de l'[[Edá Antigua|Antigüedá]] y arreya a los súbditos del rei [[Salomón]] y a otros tantos exiliaos del [[Reinu de Xudá]] (Toledo, Sinagoga del Tránsitu, ''La vida xudía en Sefarad'', payares 1991-xineru 1992; publicación del Ministeriu de Cultura d'España, páxs. 19-20).</ref>]]
Tradicionalmente, conozse como '''[[idioma hebréu]]''' a la [[llingua llitúrxica]] del xudaísmu (tamién conocíu como ''lashon hai-kodesh'', 'llingua santa'), el llinguaxe nel que'l [[Tanak]] foi escritu, la fala de los xudíos mientres sieglos y, xunto col [[idioma árabe|árabe]], unu de los dos idiomes oficiales del [[Estáu d'Israel]].
Tal que lo conocemos güei, l'hebréu (o hebréu modernu) ye frutu de la obra del llingüista [[Eliezer Ben Yehuda]] que llegó a Palestina en [[1881]] y alicó un idioma que namái s'utilizaba nos servicios relixosos xudíos y qu'en términos de fala quedara en desusu mientres más de dieciséis sieglos.<ref>T.V. Parfitt, "The Use of Hebrew in Palestine 1800–1822", ''Journal of Semitic Studies'', 1972.</ref>
Per otra parte, los xudíos que primeramente s'asitiaron en diverses llocalidaes diásporicas desenvolvieron dacuando maneres de comunicación propios ya incorporaron vocablos hebreos nos idiomes vernáculos. Ello dase nel [[Xudeoespañol|ladín]] de los xudíos de la [[península ibérica]] y el [[yidis]] de los xudíos de la Europa Central.<ref>Otros idiomes menores son el [[idioma xudeo-araméu|xudeo-araméu]], xudeo-persa y xudeo-árabe.</ref> Con tou, aquellos que yeren preparaos, apoderaron tantu l'hebréu como l'idioma llocal, o los idiomes llocales; non pocos xudíu desempeñáronse amás como traductores. Avera del [[xudeoespañol]] como fenómenu sociu-cultural y identitario, escribió García-Pelayo y Gross nel sieglu XX:
{{cita|Dícese de los xudíos espulsaos d'España nel s. XV y que caltienen n'Oriente la llingua y les tradiciones españoles. La espulsión de los xudíos [...] fixo salir de la Península ibérica a gran númberu de families, sobremanera d'Andalucía y de Castiella, que se fueron a establecer nos países del Mediterraneu oriental apoderaos polos turcos, onde formaron colonies que subsistieron hasta los nuesos díes, especialmente n'Exiptu, Arxelia, Marruecos, Turquía, Grecia, Bulgaria [...]. Diches families, compuestes polo xeneral d'elementos sefardinos de bon nivel social, caltuvieron la so relixón, les sos tradiciones, el so idioma y entá una lliteratura propia mientres cuatro siglos y mediu. L'español que tresportaron, el de Castiella y Andalucía de fines del sieglu XV, alloñáu de too contautu col de la Península, nun participó de la evolución sufrida pol d'España y l'América colonial española. La so fonética presenta delles formes arcaiques, pero ensin dexenerar; el so vocabulariu ufierta contaes contaminaciones hebrees, griegues, italianes, árabes, turques, según los países de residencia. El xudeoespañol constitúi, pos, unu de los más notables exemplos del caltenimientu d'una llingua por un grupu social desterráu, abondo fuerte socialmente p'aguantar l'asimilación llingüística.<ref>Ramón García-Pelayo y Gross, ''Pequeñu Larousse Ilustráu'', Buenos Aires y Méxicu: Larousse, 1977, páxs. 603-604.</ref>}}
== Población ==
:''Ver tamién: [[Cifres históriques de población xudía]]''
Antes de la Segunda Guerra Mundial la población xudía del mundu yera d'aproximao 18 millones. Depués de la [[Holocaustu|Shoáh]] la población xudía mundial amenorgar a 12 millones. La ''Jewish Virtual Library'' indica qu'esisten aproximao 15 millones de persones xudíes nel mundu y qu'elles habiten en non menos de 134 países.<ref>[http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Judaism/jewpop.html The Jewish Population of the World (2006)]. Pa una esposición detallada sobre la historia de la población xudía per país, vease Nicholas de Lange, ''El pueblu xudíu''.</ref>
=== Población xudía nel mundu ===
La cifres provistes de siguío representen los estimativos mínimos de la población xudía mundial y qu'equivalen al 0,2 per cientu de la población mundial total.<ref name="jewishvirtuallibrary_1">[http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Judaism/jewpop.html Jewish Virtual Library] (Sergio Della Pergola, ''World Jewish Population'', 2012; ''The American Jewish Year Book'', Dordrecht: Springer, 2012, páxs. 212-283); consultáu 9 d'agostu de 2014.</ref>
[[Ficheru:Osip Shor.jpg|thumb|140px|<small>Policía xudíu ucraín</small>.]]
[[Ficheru:Yan_martin1.jpg|thumb|140px|<small>Deportista [[sefardín]]</small>.]]
[[Ficheru:Cochin Jews.jpg|thumb|140px|<small>Familia xudía de [[Cochin]]</small>.]]
[[Ficheru:BM3.JPG|thumb|140px|<small>Comediante xudía honoluluense</small>.]]
[[Ficheru:Falash Mura kid.jpg|thumb|140px|<small>Mozu etíope xudíu</small>.]]
[[Ficheru:Jews china.jpg|thumb|140px|<small>Xudíos chinos</small>.]]
[[Ficheru:Steven Spielberg 1999 3.jpg|thumb|140px|<small>Direutor y productor [[asquenazí]]</small>.]]
[[Ficheru:Jewish Girls of the Caucasus, 1913.jpg|thumb|140px|<small>Chiques xudíes caucásiques</small>.]]
[[Ficheru:Jewish Children with their Teacher in Samarkand.jpg|thumb|140px|<small>Estudiantes xudíos de [[Samarcanda]]</small>.]]
[[Ficheru:IDF soldier put on tefillin.jpg|thumb|140px|<small>Soldáu israelín</small>.]]
{| width=50%
|-
!colspan="11" bgcolor=#4682b4|<span style="color:#FFFFFF">Persones que s'identifiquen como parte del pueblu xudíu</span>
|-
!bgcolor=#d3d3d3 align="center"|<span style="color:#FFFFFF">País</span>
!bgcolor=#d3d3d3 align="center"|<span style="color:#FFFFFF">Cantidá de persones.</span><ref name="jewishvirtuallibrary_1"/>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Israel}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|6 042 000.<ref>Yaron Druckman, "[http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-4367878,00.html Israel's population crosses 8 million mark]", ''Ynetnews'', 14 d'abril de 2013 (aportáu 16 de xunetu de 2014). La cifra nun inclúi los 300 000 israelinos étnicos xudíos a quien entá la [[Halajá]] y lleis rabíniques aplicaes n'[[Israel]] nun reconocen como tales.</ref>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Estaos Xuníos}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|5 700 000.<ref name="Jewish Virtual_1">Jewish Virtual Library (Sergio Della Pergola, ''Jewish World Population'', Universidá Hebrea de Xerusalén, 2012; ''The American Jewish Year Book'', Dordrecht: Springer, 2012-2014, páxs. 212-283); consultáu 20 de xineru de 2015.</ref>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Francia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|475 000.<ref name="Jewish Virtual_1"/>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Canadá}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|385 000.<ref name="Jewish Virtual_1"/>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Reinu Xuníu}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|290 000.<ref name="pergola212"/>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Rusia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|186 000.<ref name="pergola212"/>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Arxentina}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|181 300.<ref name="pergola212"/>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Alemaña}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|119 000
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Australia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|112 000.<ref>Department of Immigration and Citizenship (DIMA), 1996 Census: "126.000"</ref>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Brasil}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|93 300
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|
{{bandera2|Chile}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|75 700
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Sudáfrica}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|70 200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Méxicu}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|67 476.<ref>[http://www.inegi.org.mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2010/panora_religion/relixones_2010.pdf ''Panorama de les relixones en Méxicu''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151021230003/http://www.inegi.org.mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2010/panora_religion/relixones_2010.pdf |date=2015-10-21 }}, Censu Nacional de Población y Vivienda, 2010, páxs. 3, 9. Numbéricamente, esiste una diferencia considerable colos 40 000 xudíos mexicanos consideraos por Stanton en 2009 ([http://www.insidemex.com/people/lifestyle/out-of-sight Vivienne Stanton, "The Many Faces of Jewish Mexico", ''Inside Mexico'', 2009] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150112073608/http://www.insidemex.com/people/lifestyle/out-of-sight |date=2015-01-12 }}), cifra que se torna entá menor nos 39 200 provistos por Della Pergola en 2012 ([http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Judaism/jewpop.html Jewish Virtual Library]; Sergio Della Pergola, ''World Jewish Population'', 2012; ''The American Jewish Year Book'', Dordrecht: Springer, 2012, páxs. 212-283; consultáu 5 d'abril de 2015); y [http://www.jewishdatabank.org/studies/downloadFile.cfm?FileID=2941 ''Jewish World Population, 2012''], p. 9 (consultáu 16 de xunu de 2015).</ref>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Ucraína}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|67 000.<ref>En 2007, l'axencia xudía local envaloraba ente 250.000 y 500.000 persones.</ref>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Hungría}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|48 200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Bélxica}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|30 000
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Países Baxos}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|29 200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Italia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|28 200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Suiza}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|17 500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Turquía}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|17 400
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Uruguái}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|17 200.<ref>[http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Judaism/jewpop.html Jewish Virtual Library] (Sergio Della Pergola, ''Jewish World Population'', Universidá Hebrea de Xerusalén, 2012; ''The American Jewish Year Book'', Dordrecht: Springer, 2012-2014, páxs. 212-283); consultáu 6 de febreru de 2015.</ref>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Suecia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|15 000
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Bielorrusia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|12 000
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|España}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|12 000
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Irán}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|10 200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Panamá}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|10 000.<ref name="pergola212"/>
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Rumanía}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|9500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Venezuela}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|9500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Azerbaixán}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|8800
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Nueva Zelanda}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|7500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Dinamarca}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|6400
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Letonia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|6200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|India}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|5000
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Grecia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|4500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Uzbequistán}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|4200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Moldavia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|3900
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|República Checa}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|3900
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Kazakstán}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|3300
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Lituania}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|3200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Polonia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|3200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Xeorxa}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|3000
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Eslovaquia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|2600
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Colombia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|2500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Costa Rica}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|2500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|China}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|2500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Marruecos}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|2500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Bulgaria}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|2000
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Perú}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|1900
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Croacia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|1700
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Puertu Ricu}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|1500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Serbia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|1400
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Finlandia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|1300
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Irlanda}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|1200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Xapón}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|1000
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Guatemala}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|900
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Paraguái}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|900
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Tunicia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|900
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Ecuador}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|600
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Bolivia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Cuba}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Islles Vírxenes}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Kirguistán}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|500
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Kenia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|400
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Zimbabue}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|400
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Les Bahames}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|300
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Singapur}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|300
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Antilles Neerlandeses}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Corea del Sur}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Xamaica}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Surinam}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Turkmenistán}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Yeme}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|200
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Exiptu}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|El Salvador}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Etiopía}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Filipines}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Namibia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Nixeria}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|República del Congo}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|República Dominicana}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Siria}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Taiwán}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|Tailandia}}
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|100
|-
|bgcolor=#f5f5f5 align="left"|{{bandera2|}} Cantidá nos países restantes
|bgcolor=#f5f5f5 align="center"|900
|-
!colspan="11" bgcolor=#d3d3d3|<span style="color:#FFFFFF"><small>''Esta llista incorpora puramente países con más de 100 habitantes que declararon ser xudíos o se perciben a sigo mesmos como tales''.</small></span><ref name="jewishvirtuallibrary_1"/>
|}
=== Israel ===
{{AP|Israel}}
{| class="toc" cellpadding=0; cellspacing=0; width=30%; style="float:right; text-align:center; margin-left:10px; font-size:90%;"
!bgcolor=#d3d3d3 colspan=8 style="color:black;"|Árees urbanes con mayor población xudía<ref>Datos a 01/01/2002 de l'Axencia Xudía pa Israel, Sergio DellaPergola, "World Jewish Population 2002", American Jewish Year Book, 102, New York, 2002. http://www.jafi.org.il/education/100/concepts/demography/demtables.html#10 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080513110652/http://www.jafi.org.il/education/100/concepts/demography/demtables.html#10 |date=2008-05-13 }}</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posición
!width=85% |Ciudá !width=10%
|Población xudía
|-
|1||align=center|'''[[Tel Aviv]]—[[Gush Dan]]||align=right|2 575 000
|-
|2||align=center|'''[[Nueva York]]||align=right|2 051 000
|-
|3||align=center|'''[[Los Angeles]]||align=right|668 000
|-
|4||align=center|'''[[Distritu de Haifa|Haifa]]||align=right|597 000
|-
|5||align=center|''' [[Xerusalén]]||align=right|575 000
|-
|6||align=center|'''[[Miami]]||align=right|498 000
|-
|7||align=center|'''[[Beerseba]]||align=right|315 000
|-
|8||align=center|'''[[París]]—[[Islla de Francia]]||align=right|310 000
|-
|9||align=center|'''[[Filadelfia]]||align=right|285 000
|-
|10||align=center|'''[[Chicago]]||align=right|265 000
|-
|}
[[Israel]] ye l'únicu país nel que los xudíos constitúin la mayoría de la población. Israel independizar del [[Mandatu británicu de Palestina]] el [[14 de mayu]] de [[1948]]. De magar, la población xudía n'Israel aumentó en cerca d'un millón de persones per década, ente inmigrantes y nacíos israelinos, no que supunxo unu de los cambeos poblacionales más importantes del pueblu xudíu mientres 2000 años.{{ensin referencies}}
Mientres los sesenta años d'esistencia d'Israel, emigraron xudíos de distintos países: sobrevivientes del [[Holocaustu]], xudíos [[pueblu sefardín|sefardinos]], xudíos [[mizrají]]es, xudíos perses, xudíos de Yemen, de la India, [[Beta Israel|xudíos etíopes]], xudíos de Sudáfrica, etc.{{ensin referencies}} Na década de 1990 cerca d'un millón y mediu de xudíos llegaron a Israel procedentes de la estinguida [[Xunión Soviética]].
=== Comunidaes xudíes nel mundu ===
{{AP|Diáspora#La diáspora xudía|l1=Diáspora}}
[[Ficheru:Aleppo-Jewish201914.jpg|thumb|180px|Boda xudía en [[Alepo]], [[1914]].]]
[[Ficheru:Arch of Titus Menorah 22.jpg|thumb|180px|Relieve de [[Beth Hatefutsoth]] colos [[Templu de Xerusalén|Espolios de Xerusalén]], sieglu I y. c.<ref>Tratar nesti casu d'un retruque d'un relieve romanu, que'l so orixinal atopar nel [[Arcu de Titu]].</ref> Esta imaxe foi frecuentemente emplegada como marca emblemática del entamu de la Diáspora xudía, resultando ella supuestamente del castigu unviáu a los xudíos pol Creador enraxonáu arriendes de los pecaos del so pueblu.<ref>Dende yá muncho primero del añu 70 y. c., parte del pueblu xudíu vivía n'Israel y parte nel esterior.</ref> Sicasí, la presencia de comunidaes xudíes n'otros contestos xeográficos deber en dellos casos a la mesma voluntá de dellos xudíos de permanecer fora d'[[Israel]], datando ello a lo menos de siete siglos antes del episodiu equí ilustráu.<ref>Dientro de la [[Historia del Antiguu Israel|historia xudía]], exemplu notable d'ello ye lo asocedío en [[Mesopotamia]] una vegada acabada la [[Cautividá de Babilonia|cautividá en Babilonia]] en 537 e.C.: en cuenta de tornar a Xerusalén, parte de la comunidá xudía permaneció nel [[Creciente Fértil]], dende entós y hasta'l sieglu XX y. c., esto ye, non menos de 2500 años.</ref> Más allá de la destrucción del [[Templu de Xerusalén|Templu]], lo cierto ye qu'históricamente los xudíos llograron derechos de ciudadanía dientro del Imperiu romanu, onde caltuvieron les sos tradiciones y amás espolletaron.<ref>Diverses muertes arqueolóxiques topaos na cuenca mediterránea, según n'otres rexones euroasiátiques, dan testimoniu de la esistencia d'importantes y poderoses comunidaes xudíes nun periodu que toma dende la Captividad en Babilona nel sieglu VI y. c. hasta (a lo menos) l'adopción del cristianismu como relixón oficial del Imperiu romanu nel sieglu IV Y.C.</ref>]]
Anguaño la mayor comunidá xudía de la diáspora atópase n'[[Estaos Xuníos]], con cerca de 5,2 millones de xudíos. En toa América hai grandes comunidaes xudíes, siendo estenses les d'[[Arxentina]] (considerada la más grande de toa Iberoamérica), [[Brasil]], [[Canadá]], [[Méxicu]], [[Chile]], y más pequeñes en<ref>{{cita web |url=http://www.museojudiomexico.com.mx/museojudiomexico/|títulu=http://www.museojudiomexico.com.mx/museojudiomexico/}}</ref> [[Panamá]], [[Uruguái]], [[Venezuela]] y otros países.
N'[[Europa Occidental]] la mayor comunidá xudía atópase en [[Francia]] con unos 500 000 xudíos aproximao, la mayoría d'ellos o los sos descendientes procedentes de [[países árabes]] d'[[África del Norte]], como [[Arxelia]], [[Marruecos]] o [[Tunicia]]. Nel [[Reinu Xuníu]] viven cerca de 265 000 xudíos. Na Europa del Este, habiten alredor de 400 000 xudíos en [[Rusia]] (magar esisten datos estimativos más altos) y decenes de miles en países del antiguu [[Bloque soviéticu]].
Los países árabes d'África del Norte y d'[[Oriente Mediu]] teníen en [[1945]] una población xudía de cerca de 900 000 habitantes.<ref name="jewishvirtuallibrary">[http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/History/jewref.html ''Jewish Refugees from Arab Countries'', Jaqueline Shields].</ref> Tres la independencia d'Israel, la mayoría de los xudíos d'estos países, de resultes de la persecución a la que se vieron sometíos y por cuenta de factores económicos y culturales, emigraron a Israel, [[América del Norte]] y Europa na década de 1950 (vease [[Éxodu xudíu de países árabes]]). Anguaño, cerca de 8000 xudíos siguen viviendo nestos países, la mayoría en Marruecos y Túnez. Casu especial ye'l d'[[Irán]], país non árabe pero musulmán, que tien una población de pocu más de 10 000 xudíos frente a los 100 000 que tenía antes de la [[revolución iranina|revolución islámica de 1979]].
Fora d'[[Europa]], [[Asia]] y [[América]] esisten comunidaes xudíes considerables n'[[Australia]] y [[Sudáfrica]].
'''El fin de "la Diáspora"'''. La noción de pueblu xudíu nel exiliu (de cutiu denomada "la Diáspora" con mayúscula) pudo tener sentíu solu antes de la creación del modernu [[Estáu d'Israel]]. A partir de la creación del mesmu en 1948, l'usu del términu «Diáspora» per un sitiu volvióse obsoleto: Santiago Kovadloff esplica que'l so orixe ye d'orde relixosu y el mesmu foi de cutiu emplegáu pa xustificar la condición d'exiliu nel casu de los israelites, quien en delles oportunidaes viéronse obligaos a dexar la [[Tierra d'Israel]] pa subsecuentemente asitiase en territorios estranxeros. Ello dio notoriedá a la descripción del pueblu xudíu como una "nación apátrida" mientres casi dos mil años. Sicasí, demuestra Kovadloff, el pueblu xudíu de fechu conoció numberoses foles emigratories antes, mientres y dempués de la esistencia del cualesquier de los Estaos hebreos autónomos de l'Antigüedá. Ye arriendes de ello que, a partir de 1948, según Kovadloff, resulta non aparente denominar "Diáspora" a la condición de toos aquellos xudíos que viven fora d'Israel: [[Xudaísmu|israelites]] o [[Estáu d'Israel|israelinos]], lo cierto ye que na gran mayoría de los casos ellos nun son forzaos a vivir fora d'Israel; y, de deseyalo, munchos d'ellos podríen establecese ellí; mas —afirma Kovadloff desmitificando la tradición relixosa— si nun lu faen, ello nun se debe a que na actualidá tal proceder sía-yos impidíu, sinón porque parte considerable d'ellos opta por vivir fora d'Israel.<ref>Santiago Kovadloff, ''La estinción de la diáspora xudía'', Buenos Aires: Emecé, 2013.</ref>
=== Cambeos poblacionales ===
[[Ficheru:Moses Mendelson P7160073.JPG|thumb|180px|[[Moses Mendelssohn]], fundador de la [[Haskalá]] o Ilustración xudía.]]
* '''Asimilación'''. Yá dende l'Antigüedá hubo xudíos que s'[[Asimilación cultural|asimilaron]] a la sociedá non xudía que los arrodiaba. Esta asimilación, que pudo pola fuercia o por llibre eleición, consistía, básicamente, en dexar de prauticar el xudaísmu ya inclusive refugar la identidá xudía propia. Delles comunidaes xudíes sumieron dafechu por cuenta de la asimilación.<ref>Tal ye'l casu de la comunidá xudía de [[Kaifeng]], [[China]]; ver "[[Xudíos de Kaifeng]]".</ref> Sicasí, de resultes de les persecuciones a les que se vieron sometíos los xudíos mientres la mayor parte del mileniu pasáu nes que se-yos prohibía integrase cola sociedá non xudía, l'asimilación nun yera un fenómenu alarmante dientro del pueblu xudíu. La llegada de la Haskalá nel sieglu XVIII y la consecuente emancipación de los xudíos n'Europa y América nel sieglu siguiente camudó la situación, lo que dexó a numberosos xudíos participar y ser parte de la sociedá secular. Ello, xunto cola nacencia de corrientes xudíes alloñaes de la ortodoxa tradicional, como'l [[reformismu]], muncho menos esixentes tocantes a la interpretación de la [[Torá]], tuvo como resultáu un aumentu considerable de l'asimilación, que la so principal carauterística ye'l matrimoniu mistu, esto ye, xudíos que contraxeron matrimoniu con non xudíos. N'Estaos Xuníos, onde mora la comunidá xudía más numberosa dempués d'Israel, hai cerca d'un 50 % de matrimonios mistos.<ref>[https://web.archive.org/web/20061203032104/http://www.ujc.org/local_includes/downloads/4606.pdf ''The National Jewish Population Survey 2000-01. Strength, Challenge and Diversity in the American Jewish Population''].</ref> Yá que, según la llei xudía, pa ser xudíu haber de tener madre xudía, la mayoría de los fíos d'estos matrimonios dexen de ser xudíos. Amás, pierden tantu la idea de pertenencia a un coleutivu concretu (xudíu) como les tradiciones relixoses de los sos proxenitores. Esto provoca un descensu considerable na población xudía. Hai quien denominen esti fenómenu como "holocaustu silenciosu".<ref>[http://www.webdelacole.com/cgi-bin/medios/vernota.cgi?mediu=lavozjudia&numbero=357¬a=357-10 ''La voz xudía: ¿cómo frenar l'asimilación?''].</ref>
* '''Persecuciones y matances'''. A lo llargo de la historia, numberosos conquistadores, imperios y naciones primieron a los xudíos o intentaron esanicialos dafechu. Los métodos emplegaos fueron dende la mera espulsión hasta'l [[xenocidiu]]. Acordies con [[James Carroll]], «los xudíos representaben el 10 % de la población total del Imperiu romanu […] güei tendríen de ser aproximao 200 millones».<ref>James Carrol, ''Constantine Sword'' ISBN 0-395-77927-8 p. 26.</ref> Exemplos pertinentes a esta categoría inclúin les persecuciones mientres les [[Guerres Xudeo-Romanes]], les [[Cruzaes]], les masacres de poblaciones xudíes n'[[Ucraína]] polos cosacos de Bohdan Chmielnicki, los [[pogromos]] en Rusia y l'[[Holocaustu]], nel que fueron asesinaos seis millones de xudíos,<ref>{{Cita llibru|apellíos=1936-2015.|nome=Gilbert, Martin,|títulu=The Holocaust : a history of the Jews of Europe during the Second World War|url=https://www.worldcat.org/oclc/756692813|fecha=1 de xineru de 1987|editorial=H. Holt|isbn=9780805003482|oclc=756692813}}</ref> incluyendo un millón y mediu de neños.<ref>{{Cita llibru|apellíos=Stephanie.|nome=Fitzgerald,|títulu=Children of the Holocaust|url=https://www.worldcat.org/oclc/624042181|fecha=1 de xineru de 2011|editorial=Compass Point Books|isbn=9780756544423|oclc=624042181}}</ref>{{demostrar}}
=== Condición paradóxica ===
Según el demógrafu Sergio Della Pergola la condición del pueblu xudíu en tiempos modernos "ye una paradoxa, per un sitiu l'antisemitismu ye un mal que crea un mecanismu de defensa coleutivu, y por otru, la emancipación abasna'l preciu de l'asimilación".<ref>Arriendes de ello, Della Pergola encamienta a aplicar polítiques sociales y educatives efectives dientro de les comunidaes xudíes (Elías L. Benarroch, [70 Años dempués, hai menos xudíos qu'antes del Holocaustu. Metanes cambeos demográficos, l'Estáu d'Israel recuerda a víctimes del nazismu http://www.lavoz.com.ar/noticias/mundo/70-anos-despues-hai-menos-judios-que-antes-holocausto], ''La Voz'', 8 d'abril de 2013; aportáu 28 de mayu de 2014).</ref>
=== Teoría ya investigación recién ===
L'historiador [[Shlomo Sand]] sostuvo que la diáspora xudía nun foi un éxodu masivu, sinón de solo unos pocos miles de xudíos (a lo más). Esplicó que la esistencia de xudíos en diverses partes d'Europa, África y Asia como'l frutu de conversiones al xudaísmu.<ref>[https://web.archive.org/web/20100729023506/https://www.publico.es/internacional/121692/-el pueblu/judio/invencion Entrevista con Shlomo Sand nel diariu ''Público'' en xunu de 2008].</ref> Les poblaciones d'Europa oriental, según Sand, tendríen orixe nos [[jázaros]], un pueblu turcu procedente del Asia central que se convirtió al xudaísmu escontra'l sieglu VIII.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=149550 La pantasma de los jázaros, ''La Nación'', 14 d'agostu de 1999] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100619054732/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=149550 |date=2010-06-19 }}.</ref>
Sicasí, foi demostráu que les poblaciones xudíes [[askenazi]]es, [[pueblu sefardín|sefardinos]] y d'[[mizrahim|oriente mediu]] atópense más rellacionaes xenéticamente ente sigo que pa colos sos conciudadanos,<ref>[http://safed-tzfat.blogspot.com/2011/01/el genoma-revela-que-las-dos-ramas-de.html SAFED-TZFAT-ZEFAT , 6 de xineru de 2011].</ref> esistiendo relativamente pocos amiestos nes poblaciones xudíes, pero presentando éstes considerable parentescu xenéticu colos demás pueblos del [[Llevante Mediterraneu]].<ref>[http://www.judaismohoy.com/article.php?article_id=90 Los xenes xudíos].</ref>
== Ver tamién ==
* [[Historia de los xudíos]]
* [[Hebreos]]
* [[Idioma hebréu]]
* [[Xudaísmu]]
* [[Beth Hatefutsoth]]
* [[Cultura xudía]]
* [[Arte xudío]]
* [[Arte sefardino]]
* [[Arte asquenazí]]
* [[Apellíos xudíos]]
* [[Congresu Mundial Xudíu]]
* [[Sionismu]]
* [[Israel]]
* [[Historia de los xudíos n'América Llatina]]
* [[Antisemitismu]]
* [[Neoantisemitismo]]
== Bibliografía ==
*Della Pergola, Sergio. ''World Jewish Population: The American Jewish Year Book'', Universidá de Connecticut, 2012 -[http://www.jewishdatabank.org/studies/downloadFile.cfm?FileID=2941 PDF].
* Roudinesco, Élisabeth. ''A vueltes cola cuestión xudía'' (2009), Barcelona: Anagrama, 2011.
* {{cita llibru
| id = ISBN 978-84-96581-89-0
| títulu = La historia de los xudíos (A History of the Jews, 1987)
| añu = 2010
| autor = [[Paul Johnson]]
| editorial = Zeta Bolsu
}}
* {{cita llibru
| id = ISBN 978-1-84799-732-6
| títulu = El pueblu xudíu na historia
| url = https://books.google.es/books?id=Xl1mWtIF8ToC
| añu = 2009
| autor = Juan Pedro Cavero Coll
| editorial =
}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://www.jewishencyclopedia.com/index.jsp Jewish Encyclopedia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110628180823/http://www.jewishencyclopedia.com/index.jsp |date=2011-06-28 }}: [http://www.jewishencyclopedia.com/articles/8269-israel-people-of People of Israel <nowiki>[</nowiki>Hebrews<nowiki>]</nowiki>], [http://www.jewishencyclopedia.com/articles/9028-judaism Judaism], [http://www.jewishencyclopedia.com/articles/8621-jew-the-word Jew]
* [http://www.worldjewishcongress.com/ World Jewish Congress] {{n'idioma|en}}.
* [http://www.adl.org/default.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090528172837/http://www.adl.org/Default.htm |date=2009-05-28 }} Anti-Difamation League] {{n'idioma|en}}.
* [http://www.tarbutsefarad.com Asociación Tarbut Sefarad]
* [http://www.delacole.com/cgi-perl/medios/vernota.cgi?mediu=lavozjudia&numbero=352¬a=352-9 Xudíos famosos nel Nuevu Mundu]
* [https://web.archive.org/web/20180421122546/http://www.worldjewishnewsagency.org/ World Jewish News Agency] {{n'idioma|en}}.
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Etnies]]
[[Categoría:Xudaísmu]]
[[Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a la RAE]]
ahwrioc2kectl967xieaah1pufekkjq
Pueblu xitanu
0
87419
4489527
4479172
2026-04-29T19:36:56Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 7 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489527
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de grupu étnicu
|grupu=Xitanos
|imaxe=Khamoro Roma Festival 2007 Prague.jpg|250px
|descripción=<small>Xitanes con traxe típicu en [[Praga]].</small>
|población=En redol a 12 millones
|ubicación=<small>Los siguientes datos son solamente estimativos, pos amás de qu'en munchos países tán prohibíos los censos discriminatorios, el calter itinerante de munches comunidaes xitanes (especialmente na [[Europa central]]) provoca recuentos dobles y, amás, hai diverses discrepancies nos datos. Per otru llau, nun tán incluyíos tolos países onde habiten xitanos.</small><br />
'''Europa'''<br />
[[Albania]]: ente 1300 y 120 000<ref>[http://www.greekhelsinki.gr/pdf/cedime-se-albania-roma.doc Center for Documentation and Information on Minorities in Europe - Southeast Europe (CEDIME-SE) Informe sobre los Roma d'Albania. Datos de 1995.]</ref><br />
[[Alemaña]]: 85 000-120 000<ref name="unionromani">{{cita web |url=http://www.unionromani.org/pueblo_ye.htm#distribucion |títulu=El Pueblu Xitanu |nome=Unión |apellíu=Romanina |publicación= |fechaaccesu=7 de marzu de 2017 }}</ref><br />
[[Austria]]: 15 000-20 000<ref name="unionromani" /><br />
[[Bielorrusia]]: cerca de 15 000 (censu 1999)<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.ngo.by/ru/news/brest/aeb50y871f82fe3a.html www.ngo.by]</ref><br />
[[Bélxica]]: 10 000-15 000<ref name="unionromani" /><br />
[[Bosnia-Herzegovina]]:<br />17 000{{añader referencies}}<br />
[[Bulgaria]]: 370 908 (censu de 2001)<ref>[http://www.nsi.bg/Census_y/Ethnos.htm www.nsi.bg]</ref><br />
[[Chequia]]: 12 000;<ref>{{cita web |url=http://www.czso.cz/sldb/sldb2001.nsf/tabx/CZ0000 |títulu=2001 según censu 2001 www.czso.cz |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141103104641/http://www.czso.cz/sldb/sldb2001.nsf/tabx/CZ0000 |fechaarchivu=2014-11-03 }}</ref> 300 000 según [[ONG]]s<br />
[[Croacia]]: 14 000 (censu de 2001)<ref>[http://www.dzs.hr/Hrv/censuses/Census2001/Popis/H01_02_02/H01_02_02.html Según censu 2001 www.dzs.hr] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190519065506/https://www.dzs.hr/Hrv/censuses/Census2001/Popis/H01_02_02/H01_02_02.html |fecha=2019-05-19 }}.</ref><br />
[[Dinamarca]]: 2500-4500<ref name="unionromani" /><br />
[[Eslovaquia]]: 92 500<ref>[https://web.archive.org/web/20070509151632/https://www.cia.gov/cia//publications/factbook/geos/lo.html según ''CIA Factbook on Slovakia''].</ref><br />
[[España]]: 500 000-600 000<ref name="unionromani" /><br />
[[Francia]]: 200 000-300 000<ref name="unionromani" /><br />
[[Finlandia]]: 5500-8000<ref name="unionromani" /><br />
[[Grecia]]: 140 000-200 000<ref name="unionromani" /><br />
[[Hungría]]: 190 046 (censu de 2001), 500 000 est.<ref>[[Hungría|Hungary]]: 500.000 est. in the 1980s, [http://countrystudies.us/hungary/50.htm Hungary - Minority Groups] in U.S. Library of Congress Country study.</ref><br />
[[Irlanda]]: 20 000-27 000<ref name="unionromani" /><br />
[[Italia]]: 85 000-120 000<ref name="unionromani" /><br />
[[Letonia]]: 8205 (censu de 2000)<ref>{{cita web |url=http://www.politika.lv/index.php?f=340|títulu=providus.lv |publicación=|fechaaccesu=7 de marzu de 2017}}</ref><br />
[[Lituania]]: 2571 (censu de 2001)<ref>[http://www.stat.gov.lt/lt/pages//?id=1706 Population by Ethnicity, Department of Statistics to the Government of the Republic of Lithuania.]</ref><br />
[[Luxemburgu]]: 200-500<ref name="unionromani" /><br />
[[Moldavia]]<br />
[[Montenegru]]<br />
[[Países Baxos]]: 30 000-40 000<ref name="unionromani" /><br />
[[Polonia]]: 15 000–50 000 est.<ref>[[Polonia]]: 15 000–50 000 est., principiu de los 90 [http://countrystudies.us/poland/32.htm Xitanos polacos, en ''U.S. Library of Congress Country study''.]</ref><br />
[[Portugal]]: 40 000<ref>{{cita web |url=http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/migrants/pom2003_93S/rc_pc_migrants_pom93S_figueiredo.html|títulu=People on the Move, Supp. N 93 V World Congress Gypsies |publicación=|fechaaccesu=7 de marzu de 2017}}</ref><br />
[[Reinu Xuníu]]: 80 000-100 000<ref name="unionromani" /><br />
[[Macedonia del Norte]]: 53 879 (censu de 2002)<ref>[http://www.stat.gov.mk/pdf/kniga_13.pdf Censu de 2002 según el www.stat.gov.mk] más de 260 000 según ''UNDP's Rexonal Bureau for Europe''.</ref><br />
[[Rumanía]]: 535 140 (censu de 2002)<br />
[[Rusia]]: 183 000 (censu 2002)<ref>[http://www.perepis2002.ru/ct/html/TOM_04_01.htm censo 2002 wn Rusia] informa de 182,766 Roma(Gypsies)</ref><br />
[[Serbia]]: 108 193 (censu 2002)<ref>El censu de 2002 nun incluyó a [[Kosovu]] ya incluyó a Montenegro. UNDP's Rexonal Bureau for Europe.</ref><br />
[[Suecia]]: 15 000-20 000<ref name="unionromani" /><br />
[[Suiza]]<br />
[[Ucraína]]: 48 000 (censu de 2001)<ref>{{cita web |url=http://www.ukrcensus.gov.ua/eng/results/nationality_population/nationality_1/s5/?botton=cens_db&box=5.1W&k_t=00&p=120&rz=1_1&rz_b=2_1%20%20%20%20%20%20%20%20&n_page=7 |títulu=Censu ucraín del 2002 informa de 47 587 xitanos. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070914083840/http://www.ukrcensus.gov.ua/eng/results/nationality_population/nationality_1/s5/?botton=cens_db&box=5.1W&k_t=00&p=120&rz=1_1&rz_b=2_1%20%20%20%20%20%20%20%20&n_page=7 |fechaarchivu=2007-09-14 }}</ref><br />
'''América'''<br />
[[Arxentina]]: 300 000<ref>{{cita web |url=http://www.errc.org/cikk.php?cikk=1847|títulu=Emerging Romani Voices from Latin America - ERRC.org |nome=ERRC.org - European Roma Rights |apellíu=Centre |publicación=|fechaaccesu=7 de marzu de 2017}}</ref><br />
[[Brasil]]: 1 000 000<ref>{{cita web |url=http://www.pnud.org.br/raca/reportagens/index.php?id01=1294&lay=rac|títulu=Home |publicación=|fechaaccesu=7 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101125010452/http://www.pnud.org.br/raca/reportagens/index.php?id01=1294&lay=rac|fechaarchivu=2010-11-25}}</ref><br />
[[Canadá]]: 80 000<ref>[https://web.archive.org/web/20070614111814/http://home.cogeco.ca/~rcctoronto/pdfs/fs08canada.pdf Roma Community Centre in Canada]</ref><br />
[[Colombia]]: 8 000 - 75 950 (2005)<ref>DANE 2005 Censu nacional de Población.</ref><br />
[[Chile]]: 20 000<ref>[http://www.alma.fm/nota.cfm/n.947.t.pueblu-romani-tiempu-de-xitanos.htm]</ref><br />
[[Ecuador]]: 1000<ref>{{cita web |url=http://www.etniasdecolombia.org/actualidadetnica/detalle.asp?cid=5858|títulu=Actualidá Étnica - Xitanos - Ecos d'historia sobre'l pueblu Rom d'Ecuador |fecha=2 d'avientu de 2008 |publicación=|fechaaccesu=7 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081202055553/http://www.etniasdecolombia.org/actualidadetnica/detalle.asp?cid=5858|fechaarchivu=2008-12-02}}</ref><br />
[[EE.XX.]]: 1 000 000<ref>{{cita web|url=http://press.discovery.com/latinoamerica/tlc/programs/la mio-gran-boda-xitana|títulu=LA MIO GRAN BODA XITANA : Programs : TLC : Discovery Press Web|publicación=|fechaaccesu=7 de marzu de 2017}}</ref><br />
[[Méxicu]]: 315 850 (2000)<ref>INEGI Censu de Población del añu 2000.</ref><br />
[[Uruguái]]: 400<ref>{{cita web |url=http://historico.elpais.com.uy/Suple/QuePasa/07/04/21/quepasa_276166.asp|títulu=Xitanos, ente la tradición propia y el barruntu de los demás obra=¿Qué pasa?|editorial=[[El País (Uruguái)]]|apellíu=Nagle|nome=Nicolás|fecha=21 d'abril de 2007|fechaaccesu=8 de xunetu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150713083943/http://historico.elpais.com.uy/Suple/QuePasa/07/04/21/quepasa_276166.asp|fechaarchivu=2015-07-13}}</ref>
'''Asia'''<br />
[[Afganistán]]: 13 000<ref>{{cita web |url=http://www.joshuaproject.net/countries.php|títulu=People Groups ::
Joshua Project |nome=Joshua |apellíu=Project |publicación=|fechaaccesu=7 de marzu de 2017}}</ref><br />
[[Turquía]]: 2-5 millones<ref>{{cita web |url=http://goc.bilgi.edu.tr/documents/rapor.pdf |títulu=International Romani Studies Network: "Reaching the Romanlar - A Feasibility Study Report", Istanbul, 2006, p. 13 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080528174104/http://goc.bilgi.edu.tr/documents/rapor.pdf |fechaarchivu=2008-05-28 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://webarsiv.hurriyet.com.tr/2005/05/08/639714.asp|títulu=AB ülkeleriyle ortak bir noktamız daha ÇİNGENELER|mesacceso=September 23|añoacceso=2006|apellíu=SERİN|nome=Ayten|fecha=8 de mayu de 2005|editorial=[[Hürriyet]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091007144251/http://webarsiv.hurriyet.com.tr/2005/05/08/639714.asp|fechaarchivu=2009-10-07}}</ref>
|idioma=[[Romanín]], idiomes de la rexón nativa |relixón=[[Cristianismu]]
([[catolicismu]], [[Protestantismu|protestantes]], [[evanxelismu]])
}}
Denomínase '''xitanos''', '''pueblu xitanu''' o '''xitos''' a una comunidá o [[etnia]] orixinaria del [[Subcontinente Indiu|subcontinente indiu]], que data de los [[Reinos medios de la India]], con traces culturales comunes anque con enormes diferencies ente los sos subgrupos.
Atópense asitiaos principalmente n'[[Europa]], yá que de fechu son la mayor minoría étnica de la [[Xunión Europea]], anque tán presentes tamién, pero en menor proporción, nel restu del mundu. El Día Internacional del Pueblu Xitanu celébrase'l [[8 d'abril]],<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/04/07/union_europea/1302203739.html|títulu=Los xitanos, los eternos escaecíos - Unión Europea - elmundo.es |nome=Unidá Editorial |apellíu=Internet |publicación=|fechaaccesu=7 de marzu de 2017}}</ref> recordando aquel día de [[1971]] en [[Londres]] onde se instituyó la bandera y l'himnu de la Comunidá.
== Oríxenes y migración ==
{{AP|Historia del pueblu xitanu}}
Mientres sieglos los oríxenes del pueblu xitanu foi oxetu de diverses teoríes y especulaciones ensin bases sólides, ente otres coses por que la so cultura ye fundamentalmente [[fonte oral|ágrafa]] y nun caltuvo rexistru históricu. La teoría más estendida afirma, basándose n'analises xenéticos<ref>{{cita publicación |url=http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0015988|títulu=Reconstructing the Indian Origin and Dispersal of the European Roma: A Maternal Genetic Perspective|nome1=Isabel|apellíu1=Mendizabal|nome2=Cristina|apellíu2=Valente|nome3=Alfredo|apellíu3=Gusmão|nome4=Cíntia|apellíu4=Alves|nome5=Verónica|apellíu5=Gomes|nome6=Ana|apellíu6=Goios|nome7=Walther|apellíu7=Parson|nome8=Francesc|apellíu8=Calafell|nome9=Luis|apellíu9=Alvarez|nome10=António|apellíu10=Amorim|nome11=Leonor|apellíu11=Gusmão|nome12=David|apellíu12=Comes|nome13=Maria João|apellíu13=Prata |fecha=10 de xineru de 2011 |publicación= |publicación=PLOS ONE|volume=6|issue=1 |páxines=y15988|fechaaccesu=7 de marzu de 2017|via=PLoS Journals|doi=10.1371/journal.pone.0015988|pmid=21264345|pmc=PMC3018485}}</ref>
y llingüísticos y a la vista de los documentos calteníos, que vienen de la rexón del [[Panyab]] ―conocida n'inglés como Punjab―, más precisamente de zones entendíes ente [[India]] y [[Paquistán]].<ref>[http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/12/06/actualidad/1354809333_605563.html «L'ADN asitia l'orixe del éxodu xitanu na India fai 1500 años»], artículu del 6 d'avientu de 2012 nel diariu ''El País'' (Madrid).</ref>
Los datos llingüísticos, en concretu, apunten a que los antepasaos de los xitanos vivieron nel noroeste de la [[India]], antes de migrar al Occidente pasando pola mariña sur del [[Mar Caspiu]].<ref name="aulaintercultural">Vease: [http://www.aulaintercultural.org/print.php3?id_article=796 aulaintercultural.org] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090105011341/http://www.aulaintercultural.org/print.php3?id_article=796 |fecha=2009-01-05 }}</ref>
Desconozse si con anterioridá migraren dende otru llugar entá más remotu. Tamién s'ignoren les causes exactes de la so migración escontra l'oeste, que se produció en redol al [[sieglu XI]]. Tres una estancia al norte de [[Persia]], moviéronse nuevamente hasta [[Asia Menor]], onde s'asitiaron mientres el [[sieglu XIV]]. La inestabilidá política provocó'l primer éxodu fielmente documentáu escontra l'oeste y el sur: una caña del pueblu xitanu internar na Europa Central y otra ingresó nel norte d'África. La entrada de los xitanos n'Europa se documenta a partir de los primeros años del sieglu XV. A fines d'esi sieglu, la ruta del sur y la del norte yá se xuniríen en dalgún puntu del sur d'Europa (en [[Francia]] o España).
[[Ficheru:Bundesarchiv Bild 183-R02017, Sinti und Roma-Frauen mit unbekleidetem Kind.jpg|thumb|Xitanes n'Alemaña (1924).]]
Sicasí, sigue siendo un desafíu polémicu pa l'[[antropoloxía]], la [[historia]] y la [[socioloxía]] a la d'esplicar los sos oríxenes, la so evolución nel tiempu y les sos estratexes de sobrevivencia en sociedaes dientro de les cualos siempres son minoritarios, a pesar del mestizaje y de ser históricamente marxinaos.
Los xitanos viéronse severamente escorríos ya inclusive esterminaos mientres el [[sieglu XX]].<ref name="Proyeutu Barañí"/>
La inestabilidá político y económico del este d'Europa provocó, especialmente a fines del sieglu, otra nueva movilización en masa de la comunidá xitana, inda en cursu, esta vegada en direición a la Europa central y occidental.
== Grupos y subgrupos ==
[[Ficheru:Romani people.png|right|200px|thumb|Distintos grupos xitanos en Eurasia occidental.{{lleenda|#FF0000|Calós}}{{lleenda|#000080|Sinti-Manouches}}{{lleenda|#ffcc00|Roms}}{{lleenda|#008000|Doms}}]]
Los mesmos romanines arrexuntar en distintes divisiones,<ref>Vease: [http://www.imninalu.net/Roma_map.htm Mapa de la migración xitana]</ref> en función de diferencies territoriales, dialeutales y culturales. Los cinco grandes cañes xitanes son:
# '''[[Caló]]s''', nel norte d'África{{ensin referencies}}, la península Ibérica y el sur de Francia.
# '''[[Sinti]]s''' o '''[[Manuches]]''', que se mueven poles fronteres francoalemanas y especialmente per Alsacia.
# '''[[Kalderash]]''': mesmos de los Balcanes, y que nutrieron los grupos d'emigrantes a Norteamérica y Suramérica.
# '''[[Romanichels]]''', n'Inglaterra y Estaos Xuníos.
# '''[[Llión (romaninos)|Llión]]''', estendíos nel centru de Méxicu y acomuñaos con dellos clanes d'Europa occidental.
Caúna d'estes cañes puede subdividise en dos o más subgrupos en virtú de la so ocupación o'l territoriu d'orixe. Asina, atopamos los siguientes términos: Machvaya (Machwaya), Lovari, Churari, Sinti, Rudari, Boyash, Ludar, Luri, Xoraxai, Ungaritza, Bashaldé, Ursari y Romungro.
== Cultura ==
{{AP|Cultura xitana}}
=== Traces d'identidá ===
Nel casu xitanu, al igual que con otres minoríes culturales, la esclusión social marcó la so esperiencia y construcción identitarias. Asina, coles mesmes que defenden el so derechu a ser culturalmente distintos, les persones xitanes esixen ser valoraes nun planu d'igualdá coles demás cultures nos sos llugares de residencia. En contra de munchos de los estereotipos esistentes escontra los xitanos y xitanes, la investigación científica pon de relieve que la inclusión ye l'oxetivu de munches persones xitanes. Agora bien, esta inclusión nun s'entiende como la perda de la mesma cultura y l'asimilación de costumes de la cultura dominante, sinón como la presencia y l'accesu de les persones xitanes en tolos ámbitos social y llaboral, dende la so identidá y teniendo les mesmes oportunidaes y resultancies. Les formes d'igualdá desenvueltes pol pueblu xitanu tán xuníes al respetu de la diferencia. <ref>{{cita publicación |url=http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-427/sn-427-3.htm|títulu=El Pueblu Xitanu; una identidá global ensin territorio|apellíu=|nome=|fecha=|publicación=REVISTA ELECTRÓNICA DE XEOGRAFÍA Y CIENCIES SOCIALES.Universidá de Barcelona. ISSN: 1138-9788. Depósitu Llegal: B. 21.741-98 Vol. XVII, núm. 427 (3), 20 de xineru de 2013|fechaaccesu=1 de marzu de 2017|doi=|pmid=}}</ref>
Les sos carauterístiques específiques tales como les formes d'organización familiar y comuñal, les redes de cooperación qu'establecen ente ellos, el diálogu y el valor de la pallabra o la solidaridá, faen posible'l caltenimientu d'una identidá que yá ta siendo reconocida por aquelles mesmes estructures.N'España, sicasí, la llingua foi escorrida hasta ser práuticamente asimilada pola gramática castellana, anque inda queda la so variante, el caló. El caltenimientu d'unos determinaos ''patrones culturales y familiares'' forma parte de la identidá xitana, de la mesma qu'otros definen otres identidaes. Nesti procesu ye necesariu faer referencia al papel que ''la muyer xitana'' ta exerciendo como axente cohesionador ente distintes comunidaes xitanes.<ref>{{cita publicación |url=http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-427/sn-427-3.htm#noventaseisb|títulu=EL PUEBLU XITANU: UNA IDENTIDÁ GLOBAL ENSIN TERRITORIU.|apellíos=|nome=|fecha=|publicación=REVISTA ELECTRÓNICA DE XEOGRAFÍA Y CIENCIES SOCIALES Universidá de Barcelona. ISSN: 1138-9788. Depósitu Llegal: B. 21.741-98 Vol. XVII, núm. 427 (3), 20 de xineru de 2013|fechaaccesu=1 de marzu de 2017|doi=|pmid=}}</ref>
El valor de la pallabra y el respetu mutuu son exemplos de valores básicos, constitutivos de la identidá xitana independientemente del país d'orixe. Al respetu escontra l'otru xúnense'l respetu a les persones mayores y a les tradiciones, valores centrales del pueblu xitanu que se manifiesten de distintes formes pero que'l so orixe ye común. <ref>{{cita llibru |apellíos=Sordé|nome=Teresa|enllaceautor=|títulu=Romani Immigrants in Spain. Knocking Down the Walls|url=|fechaaccesu=|añu=2010|editorial=Hipatia|isbn=|editor=|ubicación=Barcelona|páxina=129|idioma=inglés|capítulu=}}</ref>
=== Idioma romanín ===
{{AP|Idioma romanín}}
La llingua xitana ye'l romanín, un idioma [[Llingües indoeuropees|indoeuropéu]]<ref>{{cita publicación |url=http://revistas.um.es/analeshc/article/viewFile/71731/69221|títulu=¿El romanó, el caló, el romanó-kaló o'l gitañol? Cincuenta y tres notes sociollingüístiques en redol a los xitanos españoles|apellíos=Sociologo|nome=Nicolás Jiménez González|fecha=|publicación=http://revistas.um.es/analeshc/article/viewFile/71731/69221|fechaaccesu=Febreru de 2017|doi=|pmid= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180421154015/http://revistas.um.es/analeshc/article/viewFile/71731/69221 |fechaarchivu=2018-04-21}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.unionromani.org/ftp/idioma04.asc|títulu=ROMANU-KALO|apellíu=Juan de Dios RAMIREZ-HEREDIA|nome=Union Romanín|fecha=|publicación=http://www.unionromani.org/ftp/idioma04.asc|fechaaccesu=|doi=|pmid= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080509103014/http://www.unionromani.org/ftp/idioma04.asc |fechaarchivu=2008-05-09}}</ref>surdíu del sánscritu.
[[Ficheru:Heudin RO Gypsyhouse.JPG|thumb|250px|Casa de xitanos de [[Huedin]], [[Rumanía]].]]
Un estudiu del añu [[2003]], publicáu pola revista ''[[Nature]]'',<ref>R. D. Gray; y Q. D. Atkinson: ''Language-tree divergence times support the Anatolian theory of Indo-European origin''.</ref> suxer que'l romanín ta rellacionáu col cingalés, inda güei faláu en [[Sri Lanka]]. Na actualidá, sicasí, la mayoría de los xitanos del mundu fala la llingua del territoriu en qu'habita, afaciéndola por aciu el fenómenu llamáu [[pidgin]]. Según delles autoridaes<ref>[[Giulio Soravia]]: [https://web.archive.org/web/http://www.etnografo.com/xitanos_ensin_tierra.htm «A wandering voice: the language of the gypsies»]. ''[[UNESCO Courier]]'', ochobre de 1984.</ref> les llingües xitanes arrexuntar de la siguiente manera:
* '''grupu del Danubiu''': representáu polos kalderash, lovara y curara;
* '''grupu balcánicu occidental''': qu'abarca a istrios, eslovenos, javates y arlija;
* '''grupu sinto''': eftavagarja, kranarja, krasarja y eslovacu;
* '''grupos rom''': d'Italia central y meridional;
* '''grupu británicu''': romanín galés (yá sumíu) y anglu-romanín;
* '''grupu fínico''';
* '''grupu greco-turcu''' o greco-romanín.
* '''grupu ibéricu''': [[caló|caló o hispanu-romanín]], que ye una transposición léxica del vocabulariu romanín sobre la sintaxis y la gramática del español. Falar n'España, Portugal, [[Andorra]] y [[Xibraltar]] pola población xitana. [[Erromintxela]] ye'l nome que recibe la fala de los '''xitanos''' del [[País Vascu]] (''buhameak'' o ''ijitoak''). Ye una variante del idioma [[romanín]], con grandes influencies del [[euskera]].
Amás, esti idioma recueye en sí mesmu'l mesmu itinerariu irregular de los xitanos mientres los últimos mil años. Pueden atopase restos de vocabulariu armeniu (''grast'', caballu), persa (''ambrol'', pera; ''angustr'', aniellu), eslavu (''ledome'', conxeláu) y griegu (''drom'', camín; ''kokalo'', güesu), según estructures sintáctiques de dialeutos eslavos, del húngaru, del rumanu, del alemán o del español.
=== El nomadismu ===
:''Ver tamién: [[Persecución de la etnia xitana]]''
Un informe del Ministeriu de Sanidá, Servicios Sociales ya Igualdá<ref>{{cita web |url=https://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/inclusionSocial/poblacionGitana/home.htm|títulu=Informe sobre Esclusión Social|fechaaccesu=Febreru de 2017|autor=Ministeriu de Sanidá, Servicios Sociales ya Igualdá|enllaceautor=|fecha=|idioma=|sitiuweb=https://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/inclusionSocial/poblacionGitana/home.htm|editorial=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161004062513/http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/inclusionSocial/poblacionGitana/home.htm|fechaarchivu=2016-10-04}}</ref> afirma qu'anguaño la mayoría de la población roma-xitana ta sedentarizada. Distribuyir de manera desigual por tol territoriu español, morando, particularmente, nes grandes ciudaes como Madrid, Barcelona, Sevilla, Granada, Valencia, Zaragoza y Murcia; con una mayor concentración nes comunidaes autónomes d'Andalucía, Valencia y Cataluña. Asina mesmu afirma que la conxunción de factores históricos, sumaos a otros derivaos de los rápidos procesos de cambéu social, determina que sía la población española que, pol so orixe étnicu y la so diferencia cultural, en munchos casos, siga siendo entá oxetu de discriminación y refugu.
La profesora Teresa San Román<ref>Teresa Sanromán, op. cit., páx. 21</ref> estudió les distintes midíes llexislatives promulgaes poles autoridaes españoles y comprobó cómo esistió dende'l principiu una contradicción interna na lóxica d'eses disposiciones: «L'enclín a l'asimilación mientres el [[sieglu XVII]] y la primer metá del [[sieglu XVIII|XVIII]] ye creciente, pero llindábense los llugares onde poder asitiase, acútense los oficios…». Los llegalmente avecindados yeren espulsaos una y otra vez, y la lóxica de sedentarización forzosa/espulsión va asoceder en tolos países y en toles dómines.
La socióloga María Helena Sánchez<ref>''Evolución y contestu históricu de los xitanos españoles'', [[1986]]</ref> data que los castigos escontra la comunidá xitana na antiguedad recayíen tradicionalmente sobre les poblaciones sedentarizadas, lo que faía poco curiosu l'asentamientu. Coles mesmes, la restricción nel exerciciu d'oficios traía l'exerciciu d'oficios itinerantes y estacionales.
== Los xitanos n'España ==
{{AP|Historia del pueblu xitanu n'España}}
=== Llegada a España ===
[[Ficheru:Sorokin-Spanish Romani people.jpg|thumb|Pintura d'una familia xitana española.]]
Los primeros documentos de la entrada de los xitanos na Península Ibérica daten del sieglu XV, 12 de xineru de 1425.<ref>{{cita publicación|url=https://www.gitanos.org/la comunidá xitana/una historia_de_persecuciones_y_sufrimientu.html.es|títulu=Documentu-Salvoconducto Primer documentu sobre la llegada de los xitanos a España.|apellíos=|nome=|fecha=|publicación=https://www.gitanos.org/la comunidá xitana/una historia_de_persecuciones_y_sufrimientu.html.es|fechaaccesu=|doi=|pmid=}}</ref> Les rellaciones ente la población llocal y los xitanos fueron polo xeneral bones mientres el [[sieglu XV]].<ref name="Los Xitanos n'España">Vease: [http://www.unionromani.org/histo.htm unionromani.org] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170711225414/http://www.unionromani.org/histo.htm |fecha=2017-07-11 }}: Los xitanos n'España</ref> Sicasí, a partir de 1469, cola llegada de los [[Reis Católicos]] al tronu, la situación camudó del tou, presumiblemente por causa de la busca de la homoxeneidá cultural n'España, lo cual yera la carauterística propia de la unión de les dinastíes hispániques. Les autoridaes dieron a los xitanos un plazu de dos meses por que tomaren una casa fixa, adoptaren un oficiu y abandonaren la so forma de vistir, les sos costumes y el so idioma, so pena d'espulsión o esclavitú. Buscábase la unificación de los súbditos en tola Península, siendo l'ideal al algamar la centralización del poder políticu, la esistencia d'una única relixón, una única llingua, una única cultura y, poro, una única manera de ser. De tal manera, les [[Cortes de Castiella]] de [[1594]] emitieron un mandatu tendente a dixebrar a los xitanos de les xitanes, con cuenta de llograr la estinción de la raza»,<ref name="Los Xitanos n'España" /> agorando la política de les práutiques d'esterilización que siguiríen otros monarques europeos de la [[Edá Moderna]]. Antes, na [[Navidá]] de 1571/1572, producióse una primer redada contra xitanos varones<ref>Martínez Martínez, Manuel (2004), “Los xitanos nel reináu de Felipe II (1556-1598). El fracasu d'una integración”, en Chrónica Nova, 30, páxs. 415-421.</ref> y, darréu, anque se refugó en 1611 la idea d'espulsar a los xitanos de los territorios peninsulares de la corona, en [[1633]] promulgóse una nueva pragmática, pola que se negó a los xitanos el calter de nación y prohibióse inclusive l'usu del términu xitanu nel reinu. Poco dempués, en 1639, volvió entamase una nueva redada de xitanos varones col fin de destinalos a galeres pa faer frente a la campaña de Cataluña.<ref>Martínez Martínez, Manuel (2012), “Los forzaos de la escuadra de galeres del Mediterraneu nel sieglu XVII. El casu de los xitanos”, en Revista d'Historia Naval, 117, páxs. 87-110</ref>
=== La Gran Redada ===
[[Ficheru:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Young Gypsies (1879).jpg|thumb|150px|''Mozos xitanos'', obra de [[William-Adolphe Bouguereau]].]]
{{AP|Gran Redada}}
Un acontecimientu que nun se tien en cuenta y foi escasamente estudiáu polos historiadores ye la [[Gran Redada]] de 1749, tamién conocida como ''Prisión xeneral de Xitanos'', una operación autorizada pol rei d'[[España]] [[Fernandu VI]] y entamada pol [[Conseyu de Castiella]] al traviés del so presidente [[Gaspar José Vázquez Tablada|Vázquez de Tablada]] y del [[marqués de la Ensenada]], que s'empecipió de manera sorpresiva y sincronizada en tol territoriu español el miércoles 31 d'agostu de 1749, col oxetivu inicial d'arrestar a toles persones xitanes y espulsales de los territorios peninsulares, midida que nun llegó a bon fin, adoptándose'l proyeutu empuestu a escastar la etnia xitana al traviés de dixebrar físicamente homes y muyeres, dándo-yos destinos útiles nos qu'emplegalos, nun encierre qu'había de durar hasta'l fin de los sos díes.<ref>Martínez Martínez, Manuel (2077), Los forzaos de Marina nel sieglu XVIII. El casu de los xitanos (tesis doctoral), Almería.</ref> Les muyeres quedaríen recluyíes en cases de misericordia, como la de La nuesa Señora de Gracia de Zaragoza,<ref>Gómez Urdáñez, José Luis (2004), “La Real Casa de Misericordia de Zaragoza, cárcel de xitanes (1752-1763)”, n'Homenaxe a Teófanes Egido (coord. Máximo García Hernández y María Ángeles Sobaler Secu, T., páxs. 329-343.</ref> en cuantes que los homes ser nos arsenales. Finalmente, fueron puestos en llibertá en xunu de 1765 los xitanos sobrevivientes que se topaben entá reteníos nestos complexos militares.<ref>Martínez Martínez, Manuel (2012), "Forzaos xitanos confinaos nos arsenales peninsulares tres la redada xeneral de 1749", n'Estudios d'Historia Naval. Actitúes y medios na Real Armada del sieglu XVIII, páxs. 291-328.</ref>
=== Migraciones a partir del sieglu XVIII ===
{{VT|Persecución de la etnia xitana}}
La situación de persecución, xunto a toles lleis y pragmátiques que los discriminaben,<ref name="Proyeutu Barañí">Vease: [https://web.archive.org/web/20131005142923/http://web.jet.es/gea21/mteorico/apuntes/apuntes2.htm web.jet.es]; Proyeutu Barañí: la historia de la gran redada</ref> según pola mor del racismu y xenofobia, acentuó'l calter itinerante de les persones xitanes.<ref>{{cita publicación |url=http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-427/sn-427-3.htm|títulu=EL PUEBLU XITANU: UNA IDENTIDÁ GLOBAL ENSIN TERRITORIO|apellíu=Universidá de Barcelona. ISSN: 1138-9788. Depósitu Llegal: B. 21.741-98 Vol. XVII, núm. 427 (3), 20 de xineru de 2013|nome=|fecha=|publicación=REVISTA ELECTRÓNICA DE XEOGRAFÍA Y CIENCIES SOCIALES|fechaaccesu=1 de marzu de 2017|doi=|pmid=}}</ref> Cerraes les puertes a l'América española, éstes namái s'abrir tres la promulgación de la pragmática de 1783,<ref>Martínez Manuel. Los xitanos y les Indies antes de la Pragmática de Carlos III (1492-1783), Nᵘ 48, 2004, P. 16-23</ref> produciéndose a lo llargo del [[sieglu XIX]] una segunda migración masiva de xitanos escontra Europa y América, aprovechando les rutes europees escontra'l nuevu continente.
=== Sieglu XX ===
:<small>''Ver tamién:''</small> [[Racismu n'España#Los xitanos|Racismu n'España § Los xitanos.]]
La discriminación llegal escontra los xitanos<ref name="XE denuncia discriminación a los xitanos">{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/sociedad/XE/denuncia/discriminacion/xitanos/informe/añal/racismu/elpporsoc/20051123elpepusoc_1/Tes|títulu=La XE denuncia la discriminación a los xitanos nel so informe añal sobre racismu |nome=Ediciones El |apellíu=País |fecha=23 de payares de 2005 |publicación=|fechaaccesu=7 de marzu de 2017}}</ref> puede reparase en plenu sieglu XX, más precisamente nos artículos 4 y 5 del Reglamentu de la Guardia Civil de 1943, onde s'especifica que los xitanos teníen de ser vixilaos de forma especial.<ref name="autogenerated1"> Vease: San Román, 1997: 1-73</ref> Escontra 1960 la Ilesia católica anuncia comprometese cola meyora de les condiciones de vida de la población xitana y pon en marcha iniciatives como'l [[Secretariáu Xitanu de Barcelona]], que mientres la democracia van ser siguíes pol movimientu asociativu xitanu.{{ensin referencies}}
== Población ==
[[Ficheru:Romani population average estimate.png|thumb|left|200px|Porcentaxe de xitanos n'Europa.]]
{{Barres
|alliniación = right
|títulu_cimeru =Población xitana n'Europa<ref name="Roma-in-Europe ">{{cita web |url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/romania/10636448/Roma-on-the-rubbish-dump-British-religious-leaders-call-on-Romanian-mayor-to-reverse-forced-evictions.html|títulu=Roma on the rubbish dump|fechaaccesu=21 de febreru de 2014|editorial=[[CIA World Factbook]]}}</ref>
| anchu = 300px
| anchu_barra = 150px
|encabezáu1 ='''País'''
|encabezáu2 ='''Porcentaxe'''
|conteníu =
{{bar percent|[[Bulgaria]]|blue|10.33}}
{{bar percent|[[Eslovaquia]]|blue|9.17}}
{{bar percent|[[Rumanía]]|blue|8.32}}
{{bar percent|[[Serbia]]|blue|8.18}}
{{bar percent|[[Hungría]]|blue|7.05}}
{{bar percent|[[Turquía]]|blue|3.83}}
{{bar percent|[[Albania]]|blue|3.18}}
{{bar percent|[[Montenegru]]|blue|2.95}}
{{bar percent|[[Moldavia]]|blue|2.49}}
{{bar percent|[[Grecia]]|blue|2.47}}
{{bar percent|[[República Checa]]|blue|1.96}}
{{bar percent|[[España]]|blue|1.62}}
{{bar percent|[[Kosovu]]|blue|1.47}}
|títulu_inferior =
}}
Son una comunidá bien diversificada, nel ámbitu internacional, ensin territoriu propiu definíu, y na práutica ensin instituciones polítiques o sociales propies hasta l'últimu sieglu. Idealmente, conocer a la nación xitana como ''[[Romanestán]]'', conceutu o reclamación similar en ciertu mou al d'otros pueblos o etnies ensin Estáu, como los [[pueblu curdu|curdos]] y el so ''[[Curdistán]]'' o'l del [[pueblu xudíu]] antes del establecimientu d'[[Israel]] como territoriu xeográficu pa esti fin.
La llingua [[romanina]] tampoco presenta una homoxeneidá o estensión que dexe falar d'un únicu idioma transnacional xitanu, pos les comunidaes romanines de los distintos países suelen adoptar o afaer la llingua dominante del territoriu en que s'atopen. Los romaninos de tol mundu presenten distintes carauterístiques antropométriques, culturales y sociales qu'enzanquen la so categorización so una sola familia étnica, polo que de cutiu ye difícil llograr datos fiables a partir d'un censu común.
[[Ficheru:Romany children.jpg|thumb|Trés neños romaninos na República Checa.]]
La población mundial de romanines y la so llocalización xeográfica desconocer con exactitú. La cifra más aceptada, procedente de datos amestaos per países,<ref>Fonte: [http://www.unionromani.org/pueblo_ye.htm#distribucion Unión Romanina]</ref> podría rondar los dolce millones de persones, de los cualos diez concentrar n'Europa. Delles fontes algamen hasta un total de cuarenta millones,<ref>Vease: [http://www.prensalibre.com/pl/domingo/archivo/revistad/2005/xunetu05/170705/dmundo.shtml prensalibre.com], Julio 2005</ref> al amestar la supuesta población xitana de la India, lo que demuestra l'alta dificultá de llograr datos fiables por cuenta de la so diversificación. Adicionalmente, dellos países escarecen d'un censu fiable d'esta comunidá. Tamién s'achacar a la so movilidá territorial, a la rocea escontra les instituciones, al deficiente y problemáticu planteamientu del recuentu<ref>Vease: [http://www.radio.cz/es/articulo/46558 radio.cz]</ref> o a les condiciones socioeconómiques de cada país, tamién con dificultaes pa censar a la población non xitana. Per otru llau, la realización de censos de xitanos ye en dellos países, por razones de llegalidá, imposible, al suponer una forma de discriminación. L'últimu censu oficial completu de xitanos realizáu a nivel estatal n'España sigue siendo, por tanto, de fines del sieglu XVIII, en concretu del añu [[1783]].<ref>Teresa San Román, op. cit., páx. 47</ref>
El país con mayor númberu de xitanos del mundu ye Turquía, onde viviríen 2-5 millones.
=== España ===
{| class="wikitable right col2der"
|+ Datos estadísticos n'España
!Comunidá Autónoma || Población
|-
|[[Andalucía]] || 280 000
|-
|[[Cataluña]] || 80 000
|-
|[[Comunidá Valenciana]] || 65 000
|-
|[[Comunidá de Madrid]] || 60 000
|-
|[[Castiella y Llión]] || 29 000
|-
|[[Aragón]] || 21 000
|-
|[[Rexón de Murcia]] || 20 000
|-
|[[Castiella-La Mancha]] || 20 000
|-
|[[Estremadura]] || 15 000
|-
|[[Baleares]] || 13 000
|-
|[[País Vascu]] || 13 000
|-
|[[Principáu d'Asturies|Asturies]] || 10 000
|-
| [[Canaries]] || 9500
|-
|[[Galicia]] || 9000
|-
|[[La Rioxa (España)|La Rioxa]] || 7000
|-
|[[Navarra]] || 6000
|-
|[[Cantabria]] || 5000
|-
|[[Ceuta]]
|600
|-
!Total<ref>Fonte: ''Fundación Secretariado Xeneral Xitanu d'España''</ref> || 600 000
|}
N'España, por mandatu [[Constitución|constitucional]] nun se dexa formalmente la discriminación por raza o etnia, polo que nos censos locales nun esiste nenguna referencia a los xitanos como tales, lo que torga tener constancia del númberu exactu de xitanos al traviés d'esa fonte d'información. Tradicionalmente, arrexuntáronse importantes comunidaes de xitanos n'[[España]].
Por comunidaes autónomes, [[Andalucía]] cuenta cola mayor población de xitanos con cerca de 300000, alredor d'un 3,3% del total de la población de la [[comunidá autónoma|comunidá]]. La so relevancia ellí ye tal que n'ochobre de 1996 el [[Parllamentu d'Andalucía]] declaró'l [[22 de payares]] ''Día de los Xitanos d'Andalucía''. Esi día conmemora'l so llegada en 1462 a Andalucía.
[[Ficheru:EMILIO BEAUCHY, Café cantante, hacia 1885, copia a la albúmina.jpg|thumb|left|Flamencu]]
Ye de destacar que'l folclor xitanu atopó fai yá munchos años el so puntu común col cante de la tierra, dando llugar al arte [[flamencu]]. Este gocia d'una enorme popularidá nel país y ye un recursu turísticu de primer orde.
{{cita|"El xitanu ye lo más elemental, lo más fondo, lo más aristocrático del mio país, lo más representativo de la so manera y el que guarda la áscuara, el sangre y l'alfabetu de la verdá andaluza universal."|[[Federico García Lorca]]}}
Tres Andalucía, son [[Cataluña]], la [[Comunidá Valenciana]] y la [[Comunidá de Madrid]] les comunidaes onde se concentra la mayor parte de la población xitana.
La inclusión social del pueblu xitanu n'[[España]] sigui siendo un problema endémicu. Dende l'entamu de la democracia española en 1978, los socesivos gobiernos democráticos vinieron adoptando diverses midíes integradores con mayor o menor ésitu, especialmente nes árees de servicios sociales y de bienestar, intentando especialmente fomentar la so integración y superar los problemes derivaos de la probeza y discriminación. Dende 1983, por casu, el gobiernu punxo en marcha un programa pa promocionar el derechu a la educación qu'incluyía a les comunidaes xitanes.
=== Méxicu ===
{{AP|Inmigración xitana en Méxicu}}
Nun se conoz con exactitú'l númberu de xitanos que viven en Méxicu. La mayoría d'ellos dedícase al comerciu de teles, automóviles, camiones y xoyes, incluyendo mercaos públicos como La Lagunilla, na [[Ciudá de Méxicu]]. Dalgunos viven del cantar, la danza y lleer la bona fortuna (“echar les cartes”).<ref name="autogenerated3">Ramírez Kenia. “La banda Julepsy ataca a xitanos del D.F.”. Excelsior. 10 de xunu de 2008.[https://web.archive.org/web/http://www.exonline.com.mx/diario/noticia/comunidá/pulsocapitalino/la banda_julupesty_ataca_a_xitanos_d'el_df/247929]</ref> La so presencia ye significativa en delles zones de los Tuxtlas nel Estáu de [[Veracruz]], y en [[Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]] y [[Zapopan]], nel Estáu de Jalisco. Na última llocalidá viven más de 50 grupos familiares (cles) xitanos.<ref name="autogenerated2">Creative Commons. “Húngaros en Catemaco”. (Páxina vista'l 19 d'agostu de 2009).[http://catemaco.info/5a/catemaco/hungaros.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170805223445/http://catemaco.info/5a/catemaco/hungaros.html |fecha=2017-08-05 }}</ref><ref>Metrópoliblog.com “Un xitanu en Guadalaxara” (16 d'agostu de 2008).[http://metropoliblog.com/2008/08/la vida-de-un-gipsy/]</ref> Na Ciudá de Méxicu, la [[Colonia Del Valle (Distritu Federal)|colonia Del Valle]] ye una zona con numberosos residentes d'orixe romanín. La comunidá tien nesi barriu un templu cristianu evanxélicu (Cai Aniceto Ortega #842).
Na vida pública en Méxicu destacóse [[Alfonso Mejía-Arias]], quien ye un músicu, escritor y políticu d'orixe xitanu. Pablo Rafael Luvinoff Arróniz ye un patriarca xitanu, pastor y activista civil polos derechos de la minoría.<ref>[http://www.mundogitano.es/index.php/news/america/292-mexico-xitanos-otres-victimas-de-la guerra puerca/ mundogitano.es], Ronquillo Víctor; UNA HISTORIA OCULTA DE LA GUERRA PUERCA, Martes, 10 de marzu de 2009</ref>
Les nueves xeneraciones de xitanos mexicanos intenten amosase como parte de la diversidá cultural d'esti país. En tal esfuerciu por salir de la invisibilidá publicóse'l llibru ''La lumea de noi. Memoria de los ludar de Méxicu'' (2001), so la coordinación de Ricardo Pérez.<ref>[http://openlibrary.org/b/OL19082892M/lumea-de-noi-%3D openlibrary.org], Pérez Romero Ricardo; La lumea de noi: memories de los Ludar de Méxicu. La nuesa xente CONACULTA FONCA, 2001. P. 103 (Book ID: 63922)</ref> Na obra afigúrase la memoria histórica y la vida cotidiana de los ludar. Nél fala del papel que cumplieron como pioneros del cine ambulante en Méxicu,<ref>Campos Pelo Ruth. “Historia de vida d'un pueblu xitanu que percuerre tou Méxicu llevando cine y espectáculos”. (Video, 2007). Conseyu Nacional Pa la Cultura y les Artes. Sistema d'Información Cultural, Jalisco.[http://www.sic.gob.mx/ficha.php?table=aguiyo_fonca&table_id=29354 sic.gob.mx]</ref> ya inténtase reforzar la integración de la diversidá de los grupos romaninos a la sociedá mexicana. Amás, afírmase que la mala fama causada por negocios puercos de dellos xitanos, afecta a tola comunidá por xeneralizaciones inxustificables.<ref>Armendáriz García, Lorenzo. EL PUEBLU ROM D'AMÉRICA: UN CAMÍN PA SER VISIBLES. Martes 17 de febreru de 2005.[https://web.archive.org/web/20080727023434/http://colombia.indymedia.org/news/2005/02/22410.php]</ref>
=== Arxentina ===
{{AP|Inmigración xitana n'Arxentina}}
Estremar en dos grandes grupos: el '''grupu "Rom"''' y el '''grupu "Ludár"'''. Los xitanos del grupu Rom llamen "boiás" a los xitanos del grupu Ludár; y éstos llamen "burbéts" (dende ''gurbetçi'' - "foresteru", en [[idioma turcu]]) a los xitanos del grupu Rom.
=== Chile ===
Son billingües subordinaos, el romanín ye la llingua subordinante. Nel planu fonéticu-fonolóxicu, la entonación que caracteriza la fala xitana subyace a los sos enunciaos n'español. La pronunciación de pallabres como ''iNglésia'', ilesia, ''ávto'', auto o coche, etc., indica que'l sistema fónicu segmental del romanés interfier de manera importante nel castellán faláu polos xitanos.
Otros dos carauterístiques relevantes que presenta esti billingüismu son:
# La primer llingua qu'adquier el neñu ye'l romanés.
# Esiste ente los xitanos una actitú positiva escontra la so llingua. Ello ye que falen namái romanés o Rom cuando interactúan ente ellos. El castellán utilizar cuando ye imprescindible pa comunicase con dalgún "gajó" o dalgún xitanu "boiás".
Según utilízase'l términu ''[[español chilenu]]'' pa señalar les carauterístiques peculiares del español faláu polos [[chile|chilenos]], tamién se fala d'un ''español romaneizado''.
Dientro del grupu Rom pueden estremase dellos subgrupos, que tienen ciertes traces generalizadores, pero atópense fuertemente venceyaos por costume y por sangre, polo que ye difícil establecer llendes ente ellos. Dalgunos d'estos subgrupos son los "káwicis", "koriánura", "invasórure", "cikaréstis", "badunícura", "khañárias", etc. Los xitanos Rom de Chile llamen a los xitanos d'Arxentina ''leási'' (dende ''lǎieşi'', otru nome pol grupu romanín kalderash) y éstos a los xitanos de Chile ''xoraxanés'' o ''xoraxái''
=== Colombia ===
[[Ficheru:Maplingvo Rom Kolombio.svg|thumb|Distribución romanina en Colombia.]]
El númberu de xitanos en [[Colombia]] nun ta claru; y les estimaciones varien ente 5000<ref>''El Tiempu''. [http://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-4451081 eltiempo.com]; Neños xitanos en Colombia conviven ente la modernidá y les sos costumes ancestrales, ''Radio Nederland'', 5 de setiembre de 2010.</ref> y 79 000.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=rmy ethnologue.com], report for language code: rmy</ref> Fueron reconocíos como grupu étnicu colombianu por aciu el Resolvimientu Non. 022 del 2 de setiembre de 1999 expedida pola Direición Xeneral d'Etnies del Ministeriu del Interior y de Xusticia y depués pol decretu 2957 de 2010 que concretó la reconocencia de los sos derechos.<ref>García, María Isabel 2010. [http://www.rnw.nl/espanol/article/colombia-xitanos-con-derecho Colombia: Xitanos con derechos] Radio Nederland, 5 de setiembre de 2010.</ref> Son una población principalmente urbana, atópense distribuyíos en kumpanias, que son “unidaes variables de corresidencia y cocirculación que s'asientan en barrios o s'esvalixen por families ente les cases de los habitantes non xitanos nos sectores populares de les ciudaes, y en segundu llugar en grupos familiares de tamañu variable que de toes formes caltienen venceyos culturales y sociales con dalguna de les kumpanias”. Alcuéntrense principalmente nos departamentos d'[[Atlántico (Colombia)|Atlántico]], [[Bolívar (Colombia)|Bolívar]], [[Norte de Santander]], [[Santander (Colombia)|Santander]], [[Valle del Cauca]], [[Nariño (Colombia)|Nariño]] y [[Bogotá]]. Créese que los primeros en llegar al territoriu procedentes d'España facer en tiempos coloniales, siendo conocíos como "exipcios".
=== Hungría ===
Si consideramos a los '''xitanos''' (roma, sinti, manushes, calós) como un pueblu européu con presencia atestiguada n'[[Europa|el continente]] dende hai casi un mileniu que, sicasí, escarez d'[[Estáu]] propiu, que los sos representantes tán en minoría perdayuri y, polo xeneral, viven na [[Marxinación|marginalidad]], resulta indiferente si la so patria primitiva” topar na [[India]] o n'[[Exiptu]]. Hasta finales del [[sieglu XVIII]] les sociedaes europees taben convencíes de que los xitanos proveníen d'[[Exiptu]] (prueba d'ello son les denominaciones qu'utilicen dellos pueblos de la [[Europa Occidental|Europa occidental]]: en francés dizse gitans; n'español, xitanos; y n'inglés, gipsy o gypsy). Namái en [[1774]] formuló'l pastor protestante húngaru [[István Vályi]], qu'estudiara na [[Universidá de Leiden]], onde afayó que les llingües xitanes por él conocíes paecer a les llingües de los estudiantes malabares, que los [[Antepasáu|antepasaos]] de los xitanos debíen de venir de la [[India]].
El nome húngaru cigány vien del griegu ''ατσινγάνος'' (atsingános), que significa “incomprensible”. Supuestamente referíase a una [[comunidá relixosa]] [[Paganu|pagana]] o herexe con que los sos miembros tába-yos prohibíu rellacionase a los [[cristianos]]. Nun ta científicamente probáu si los xitanos teníen realmente daqué que ver con dicha comunidá; sía que non, nel [[sieglu XI]] identificar a los xitanos con ellos. (La espresión introducióse en más d'un idioma européu, lo que queda reflexáu en pallabres como la eslava meridional cigani, la rumana ţiganilor, la checa cikáni, l'alemana zigeuner, la francesa tsiganes, la italiana zingari, la portuguesa ciganos o la española zincalí. Con distintes formes, esta pallabra convirtióse nuna de les denominaciones de los xitanos más espublizaes en tol mundu. La mayoría de los xitanos tamién s'identificó con esti términu.
Según datos d'un estudiu sociolóxicu de 2003 y 2004, envalórase'l númberu de xitanos húngaros ente 550.000 y 600.000.<ref>{{cita web |url=http://www.lho.es/index.php?pagetype=hungarians&id=1798|títulu=Literatura húngara online {{!}} Personaxes|fechaaccesu=20 de marzu de 2017|sitiuweb=www.lho.es}}</ref> Sicasí, esta cifra nun indica'l númberu de los que s'identifiquen, espresa o tácitamente, como xitanos, sinón qu'abarca a aquellos a los que la mayoría o les distintes instituciones consideren xitanos. Al contrariu d'esos datos, nel censu de población de 2001 tan solo 194.000 persones declararon xitanes. Presuntamente, nesa toma de datos non tolos que teníen una identidá rom declaráronse xitanos. El supuestu númberu de xitanos calcular a partir de la media aritmética d'esos dos cifres
== Ver tamién ==
* [[Historia del pueblu xitanu]]
* [[Década pa la inclusión xitana]], ye un proyeutu de países [[Europa|europeos]] empecipiáu nel [[2005]].
* [[Racismu n'España]]
* [[Gran Redada]]
* [[Persecución de la etnia xitana]]
* [[Erromintxela]], [[idioma]] xitanu del [[País Vascu]], influyíu pol [[caló]] y l'[[euskera]].
* [[Gelem Gelem]], ye l'Himnu Xitanu.
* [[Sitra achra]], o ''engarradiella xitana''.
* [[Idioma romanín]]
* [[Caló]] (El caló, zincaló o romanín español).
* [[Pallabres del español culto y coloquial provenientes del caló]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
'''N'español'''
* Calvo Buezas, Tomás, ''¿España racista?: voces payes sobre los xitanos'', Barcelona: Anthropos, 1990.
* Calvo Buezas, Tomás, ''Los racistes son los otros: xitanos, minoríes y derechos humanos nos testos escolares'', Madrid: Editorial Popular, 1989.
* Gómez Alfaro, Antonio, ''La gran redada de xitanos: España, prisión xeneral de xitanos en 1749'', Madrid: Ed. Presencia xitana, 1993, ISBN 84-87347-09-6
* Fraser, Angus, ''Los xitanos'', Barcelona: ed. Ariel, 2005, ISBN 84-344-6780-1.
* Kale Dor Kayiko [asociación], ''Estudio Sociu Llingüísticu del Erromintxela. Particularidaes sobre la fala de los xitanos Vascos'', Bilbao: Universidá del País Vascu, Euskaltzaindia y l'Asociación Xitana Kale Dor Kayiko, 1995.
* Rheinheimer, Martin, ''Probes, méndigos y vagamundos. La sobrevivencia na necesidá, 1450-1850.'' Madrid: Ed. Sieglu XXI, 2009. ISBN 978-84-323-1332-5
* Rodríguez, Sergio, ''Gitanidad. Otra manera de ver el mundu''. Barcelona: Kairós, 2011. ISBN 84-7245-897-0
* San Román, Teresa, ''La diferencia esmolecedora.'' Madrid: Ed. Sieglu XXI, 1997. ISBN 84-323-0951-6
* Martínez Martínez, Manuel, Los forzaos de Marina nel sieglu XVIII. El casu de los xitanos (tesis doctoral), Almería, 2007, ISBN 978-84-8240-852-1.
* Martínez Martínez, Manuel, "Forzaos xitanos confinaos nos arsenales peninsulares tres la redada xeneral de 1749", n'Estudios d'Historia Naval. Actitúes y medios na Real Armada del sieglu XVIII, Murcia, 2012, páxs. 291-328, ISBN 978-84-9781-719-6.
* Martínez Manuel. Los xitanos y les Indies antes de la Pragmática de Carlos III (1492-1783), Nᵘ 48, 2004, P. 16-23.
'''En francés'''
* Claire Auzias, ''-yos Funambules de l'Histoire. Les Tziganes ente préhistoire et modernité'', Éditions La digitale, 2002
* Sigot, J., ''Un camp pour les Tsiganes... et les autres. Montreuil-Bellay 1940-1945'', Éditions Wallada, Bordeaux, 1983 (édition revue et enrichie publiée en 1994, sous le titre ''Ces barbelés oubliés par l'histoire. Un camp pour les Tsiganes... et les autres. Montreuil-Bellay 1940-1945'')
'''N'inglés'''
* De Soto, Hermine. ''Roma and Egyptians in Albania: From Social Exclusion to Social Inclusion''. Washington, DC, USA: World Bank Publications, 2005.
* Fraser, Angus, ''The Gypsies'': Blackwell Publishers, Oxford UK, 1992 ISBN 0-631-15967-3 (v. trad al castellán, en bibliografía en castellán)
* Gray, RD; Atkinson, QD (2003). ''Language-tree divergence times support the Anatolian theory of Indo-European origin. '' ''[[Nature]].''
* Gresham, D; ''
* [http://www.studiiromani.org/ Specalized Library with Archive "Studii Romani"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060821022409/http://www.studiiromani.org/ |fecha=2006-08-21 }} (n'inglés y rusu)
'''En Turcu'''
* Sancar Seckiner's new book ''South'' (Güney), published July 2013, consists of 12 article and essays. One of them, Ikiçeşmelik, highlights Turkish Romani People's life. Ref. ISBN 978-605-4579-45-7.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://www.unionromani.org/ Sitio web de la Unión Romanina] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060214055737/http://www.unionromani.org/ |fecha=2006-02-14 }}
* {{Enllaz rotu|1=Imninalu.net/Rom-Xitanos |2=http://www.imninalu.net/Rom-xitanos.htm |fecha=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} (orixe xudíu de los xitanos, exiliaos a la India).
* [http://www.patrimonioculturalgitano.org/web/castellano/coo_01.htm La Presencia Romanina/Xitana nes Músiques d'Europa] pola Asociación Nacional Presencia Xitana
{{Tradubot|Pueblo gitano}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Pueblu xitanu]]
[[Categoría:Etnografía]]
[[Categoría:Etnografía d'España]]
slcyaejlahiy1orf2vhdcmpx35lorke
Pueblu árabe
0
87421
4489529
4474687
2026-04-29T19:41:02Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 16 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489529
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de grupu étnicu|
|grupu = Pueblo árabe<br />العرب (''Al-ʿArab'')
|imaxe= Arab infobox.jpg
|descripción= [[Filipu l'Árabe]] • [[Juan Damascenu]] • [[Al-Kindi]] • [[Al-Jansa]] • [[Faysal ibn Husayn]] • [[Gamal Abdel Nasser]] • [[Asmahan]] • [[May Ziyadah]]
|población= 500 700 746
|asentamientu1 = {{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}} [[Países árabes]]
|población1 = 450 901 822
|asentamientu2 = {{BRA}}
|población2 = 14.000.000<ref>[http://www.aramcoworld.com/issue/200505/the.arabs.of.brazil.htm]</ref>
|url=http://www.aramcoworld.com/issue/200505/the.arabs.of.brazil.htm
|asentamientu3 = {{FRA}}
|población3 = 6 000 000-7 000 000<ref>{{Cita publicación |apellíu= Tribalat |nome= Michèle |títulu= Mariages « mixtes » et immigration en France |añu= 2011 |publicación= Espace populations sociétés |volume= 2011/3 |issn= 0755-7809 |url=http://eps.revues.org/index3657.html }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.cbf.fr/uploaded/PDF/immigration_berbere_en_France.pdf |títulu= L'immigration berbère en France |fechaaccesu= 28 d'ochobre de 2012 |editorial= Réseau Citoyen des Associations Franco-Berbères |allugamientu= París |idioma= francés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121203224413/http://www.cbf.fr/uploaded/PDF/immigration_berbere_en_France.pdf |fechaarchivu= 2012-12-03 }}</ref>
|asentamientu4 = {{USA}}
|población4 = 1,866,851<ref name="factfinder.census_1">{{Cita web |url=http://factfinder.census.gov/faces/tableservices/jsf/pages/productview.xhtml?pid=ACS_09_1YR_B04003&prodType=table |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://archive.today/20200212212307/http://factfinder.census.gov/faces/tableservices/jsf/pages/productview.xhtml?pid=ACS_09_1YR_B04003&prodType=table |fechaarchivu=2020-02-12 }}</ref>
|asentamientu5 = {{VEN}}
|población5 = 1 600 000<ref>{{Cita web |url=http://www.thedailybeast.com/articles/2013/09/15/abdel-el-zabayar-from-parliament-to-the-frontlines.html |títulu=Abdel el-Zabayar: From Parliament to the Frontlines |fechaaccesu=15 de marzu de 2015 |idioma=inglés}}</ref>
|asentamientu6 = {{IRN}}
|población6 = 1 580 000<ref>{{Cita web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/dir.html |títulu= The World Factbook |fechaaccesu= 28 d'ochobre de 2012 |fecha= 4 d'ochobre de 2012 |ubicación= Washington }}</ref>
|asentamientu7 = {{ISR}}
|población7 = 1 460 000<ref>{{Cita web |url= http://observadorglobal.com/nota/arabes-israelies-ciudadanos-pero-non-tantu-22 |títulu= Árabes israelinos: ciudadanos pero non tantu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2012 |fecha=18 de marzu de 2009 |ubicación= Chile |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://observadorglobal.com/nota/arabes-israelies-ciudadanos-pero-non-tantu-22|fechaarchivu=30 de payares de 2015}}</ref>
|asentamientu8 = {{ARG}}
|población8 = 1 300 000<ref>{{Cita web |url= http://www.worldstatesmen.org/Arxentina.html |títulu= Arxentina |fechaaccesu= 28 d'ochobre de 2012 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20230326231848/http://www.worldstatesmen.org/Arxentina.html |fechaarchivu= 2023-03-26 }}</ref>
|asentamientu9 = {{MEX}}
|población9 = 1 000 000<ref>{{Cita web |url= http://www.worldstatesmen.org/Mexico.htm |títulu= Mexico |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
|asentamientu10 = {{ESP}}
|población10 = 754 080
|asentamientu11 = {{CHI}}
|población11 = 700 000<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.cl/zalaquett-pon-a-chile-como-modelu-de convivencia palestín-judia/noticies/2009-10-16/160813.html |títulu=Zalaquett pon a Chile como modelu de convivencia palestín-xudía |fechaaccesu=15 de marzu de 2015 }}</ref>
|idioma =<center>'''[[Idioma|Idioma faláu]] predominante'''<br />[[Idioma árabe|Árabe]]</center>
'''[[Llingua árabe|Llingües árabes]]
L'idioma [[vernáculu]] de los árabes en [[diáspora]], inclúi [[idioma francés|francés]], [[idioma español|español]], [[idioma inglés|inglés]], [[idioma portugués|portugués]] y [[idioma hebréu|hebréu]]
|relixón = [[Islam]] 90 %, [[cristianismu]] 6 %, otres relixones 4 %.
|rellacionaos= otros grupos [[semites]].
}}
[[Ficheru:Petra Jordan BW 21.JPG|thumb|250px|Ruines de [[Petra]], [[Xordania]].]]
Un '''árabe''' (n'[[Idioma árabe|árabe]]: عربي ; treslliteración: ''ʻarabī'') tamién, pero en desusu, en castellán llamáu "alarbe" (del [[árabe andalusí]]: ''a el‘aráb'', y esti del [[árabe clásicu]]: ''‘arab'', ''árabes'') ye orixinalmente una persona natural de la [[Arabia|península arábiga]] y otros territorios circundantes de [[llingua árabe]], o daquién d'esti orixe.
Por cuenta de la estensión de la llingua árabe por tou [[Oriente Mediu]] y el [[norte d'África]] a partir del [[sieglu VIII]], modernamente suelen considerase árabes les persones que tienen como llingua materna l'árabe, sía como quier el so orixe étnicu o la so relixón, y por estensión los naturales de los llamaos [[países árabes]], anque dellos d'éstos cunten con minoríes étniques de llingua non árabe.
== Orixe ==
Ente los árabes esiste una gran diversidá d'oríxenes étnicos.
Según la [[Torá]], la [[Biblia]] y el [[Corán]], los árabes de la península d'Arabia son los descendientes de [[Noé]]. La mantención del nome de pila o l'apellíu ye una parte importante de la cultura árabe y, poro, delles llinies xenealóxiques pueden llegar a reclamar ser descendientes de Noé ya inclusive Adán.{{ensin referencies}} --> Los primeros árabes de los que se tien conocencia documentáu proveníen de l'antigua capital nabatea [[Petra]], na actual [[Xordania]].
Otros árabes, conocíos como árabes arabizados, inclúin a aquellos que viven en partes de la Mesopotamia histórica (conocida n'árabe como Bayn Nahrain o “ente dos ríos”), del Oriente (Próximu y Mediu), de les tierres bereberes, de les tierres de los moros (l'antigua Mauretania), [[Exiptu]], [[Sudán]] y otres zones d'África.
L'orixe de los árabes concentrar en dos grandes grupos:
# Los “''al-‘Āriba''” o d'orixe puru”: Son los árabes que tradicionalmente consideráronse como descendientes de Noé al traviés del so fíu [[Sem]], que nició a Arfaxad, que nició a Salaj, que nició a Heber, que nició a [[Joctán]] ([[Qahtan]]). D'ende que reciban el nome de Joctanitas o ''[[Qahtanita|Qahtanites]]'', que los sos ancestros más antiguos, dende'l puntu de vista históricu, son les tribus de [[sabeos]] del [[Yeme]]. Les families nobles d'árabes joctanitas pertenecientes a esti grupu pueden ser reconocíes en tiempos modernos al traviés del apellíu del so llinaxe: [[Alqahtani]], Alokbi, Alharbi, Alzahrani, Alghamedey, Alansari o Ansar, Aldosari, Alkhoza'a, Morra, Alojman, Bani Qahtan, Bani Okba, Bani Harb, Bani Zahran, Bani Ghameda, etc. Les xenealoxíes árabes adscriben los oríxenes de los joctanitas a los pueblos árabes del sur que llevantaron unu de los centros de civilización más antiguos n'[[Oriente Próximu]] alredor del 800 e. C. Estos grupos nun falaben nenguna de les formes primitives del árabe, sinón [[llingües semítiques]] del sur tales como'l sabeo, el [[mineo]], el [[qatabánico]] o'l [[hadramático]].
# Los "''al-Mustaʻribah''" o "árabes arabizados": El términu "árabe arabizado" puede usase en tres casos distintos:
:* Ye usáu pa definir a los árabes consideraos tradicionalmente como descendientes de Abraham al traviés del so fíu [[Ismael]], y de ésti, el so fíu [[Adad]], polo que son conocíos como "[[Adadita|Adadites]]". Define a los árabes que s'establecieron en [[La Meca]] cuando [[Abraham]] tomó a la so muyer exipcia [[Agar]] y al so fíu [[Ismael]] pa conducilos a dicha ciudá. Ismael creció xunto a la so madre Agar y la noble tribu árabe de "[[Jurhom]]", qu'abandonó Yemen pa establecese en La Meca tres el gran periodu de seca que careció Yemen por aquel tiempu. Ismael aprendió la llingua árabe y falar con fluidez a lo llargo de la so vida. Esta ye la razón principal pola qu'esti grupu árabe ye conocíu como "arabizado". El profeta del islam, Mahoma, ye descendiente de la tribu árabe adadita conocida como "[[Quraysh]]". Les families d'árabes adaditas, pertenecientes a esti grupu, pueden ser reconocíes en tiempos modernos al traviés del apellíu del so llinaxe: Alanazi,Altamimi, Almaleek,Bani Khaled, Bani Kolab etc.
:* El términu "árabe arabizado" ye tamién usáu pa definir a les tribus árabes que falaron otros idiomes afro-asiáticos en tiempos primitivos.
:* El mesmu términu "mustaʻriba" o "árabes arabizados" ye usáu tamién pa definir a los árabes mestizos descendientes de los árabes puros con árabes del sur d'Arabia.
== Identidá árabe ==
[[Ficheru:Peasant Family of Ramallah 1900-1910.jpg|thumb | 200px | Familia árabe de [[Ramala]], a principios del sieglu XX.]]
La identidá étnica de los árabes nun tien de confundir se col so adscripción [[Relixón|relixosa]], y ye anterior a l'apaición del [[islam]], tal como se demuestra históricamente pola esistencia de reinos [[árabes cristianos]] y de tribus árabes xudíes na antigua [[Arabia y de Siria]]. Sicasí, anguaño la gran mayoría de los árabes son musulmanes, con pequeñes minoríes que siguen otres relixones, principalmente'l [[cristianismu]].
Per otra parte, los pueblos [[Islamización|islamizados]] pero non [[Arabización|arabizados]], que constitúin el 80 % de la población musulmana mundial, nun formen parte del [[mundu árabe]], pero sí del [[mundu islámicu]], que ye xeográficamente muncho más estensu y diversu.
Na actualidá, la definición de quién ye o nun ye árabe tien d'incluyir unu o más de los trés criterios siguientes:
1. [[Genealogía|Criterio xenealóxicu]]: los descendientes de les antigües tribus d'[[Arabia]], habitantes iniciales de la [[península arábiga]] y de [[Siria]]. Esta definición foi bien emplegada na [[Edá Media]], por casu para [[Ibn Jaldún]], qu'estrema a los ''[[Prolegómenos]]'' ente los árabes sedentarios que fueren nómades nel pasáu y los árabes beduinos qu'inda yeren [[nómades]] nel desiertu. Utiliza la espresión "árabes exnómadas" pa referise a los musulmanes sedentarios, pero nomándolos de siguío según la ciudá o'l país onde vivíen, esto ye, [[Exiptu|exipcios]], [[Al-Andalus|hispanos]] o [[Yeme]]itas.
Los [[Xenealoxía|xenealoxistes]] árabes medievales estremaben los árabes en tres grupos:
** "Antiguos árabes": tribus que sumieren o que fueren desfeches, como los A'ad y Thamud, de cutiu citaes nel [[Corán]] como exemplos del poder de Dios pa destruyir los pueblos impíos.
** "Árabes arabizados" (''musta ribah''): los del centru y norte d'Arabia, descendientes d'[[Ismael]], fíu d'[[Abraham]]. El [[Llibru de los Xubileos]] esplica que los fíos d'[[Ismael]] entemecer colos fíos de Cetura y [[Abraham]], y que los sos descendientes llamáronse "árabes" y "[[ismaelitas]]".
** "Árabes puros": los del sur d'Arabia, especialmente del [[Yeme]], descendientes de Qahtan (munchos d'ellos emigraos tres la destrucción de tomar de Marib), y los sos rivales del norte, descendientes d'[[Adnan]].
El criteriu xenealóxicu, sicasí, foi perdiendo fuercia a midida que pueblos distintos diben identificándose progresivamente como árabes.
2. [[Llingüística|Criteriu llingüísticu]]: los que falen [[Idioma árabe|árabe]] como [[llingua materna]], incluyendo cualesquier de les sos variedaes locales. Esta definición inclúi a más de 300 millones de persones. Sicasí, dellos grupos que cumplen esti criteriu refuguen de llamase árabes sobre la base de que nun tienen ancestros árabes.
3. [[Xeografía política|Criteriu xeopolíticu]]: nel contestu del modernu [[nacionalismu]], cualesquier [[Ciudadanía|ciudadanu]] de cualesquier [[estáu]] onde'l [[Idioma árabe|árabe]] ye l'[[idioma oficial]] o unu de los idiomes oficiales, o qu'a cencielles forma parte de la [[Lliga Árabe]] (colo cual l'árabe ye idioma oficial d'esi país, anque nun lo fale la mayoría de la población). Esta definición tamién incluyiría más de 300 millones de persones, pero ye la más contestada y la más simplaya de los trés. Ye un criteriu qu'esclúi toa diáspora árabe fuera del [[mundu árabe]] y sicasí inclúi non solo los que se consideren árabes sinón tamién poblaciones arabizadas que nun se consideren árabes elles mesmes, como la mayoría de [[El Líbanu|libaneses]] y d'[[Exiptu|exipcios]], tanto cristianos como musulmanes, y tamién [[Minoría étnica|minoríes étniques]] non arabizadas que caltuvieron les sos propies llingües, distintes del árabe, como los [[bereberes]] de [[Marruecos]] y d'[[Arxelia]], los [[curdos]] d'[[Iraq]] o los [[somalín]]s, mayoritarios en [[Somalia]], un país non árabe y sicasí miembru de la [[Lliga Árabe]].
La importancia relativa de cada unu d'estos trés factores ver de forma diversa según quien lo formule, y de cutiu hai discutinios. Polo xeneral, la mayoría de los que se consideren a sí mesmos árabes basar nuna superposición de les definiciones xeopolítica y llingüística. Poca xente acepta una definición política de quién ye árabe si nun se trata coles mesmes de falantes d'[[Idioma árabe|árabe]]. Por casu, son pocos los [[curdos]] y los [[bereberes]] que s'identifiquen como árabes, anque dellos bereberes sí lu faen. Delles minoríes relixoses d'[[Asia occidental]] y del [[África del Norte|norte d'África]] que falen árabe, como los [[cristianos]] d'[[Exiptu]], [[El Líbanu]] y [[Siria]], dacuando nun se consideren ellos mesmos árabes y, obviamente por motivos políticos, tampoco se llamen árabes los [[xudíos]] orientales, orixinarios de los países árabes, que son de llingua y cultura árabes pero de [[Xudaísmu|relixón xudía]].
La [[Lliga Árabe]] estableció na so declaración fundacional, en [[1946]], que yera árabe "una persona que fala árabe, que vive nun país de llingua árabe, que simpatiza coles aspiraciones de los pueblos de llingua árabe "(una interesada combinación de definición llingüística y política).
Mientres la dómina de la [[espansión musulmana]], los [[Sieglu VII|sieglos VII]] y [[Sieglu VIII|VIII]], los árabes crearon un gran imperiu gobernáu socesivamente polos Raixidun, polos [[Omeyes]] y polos [[Califatu abasí|abasíes]], que les sos llendes tocaben [[Francia]] al oeste, [[China]] al este, el [[Asia Menor]] al norte, y [[Sudán]] al sur. Los árabes espandieron l'[[Islam]] y la so llingua, que ye la llingua del [[Corán]], por aciu [[Conversión relixosa|conversiones]] y [[asimilación cultural]]. Munchos grupos fueron conocíos como "árabes" a lo llargo d'esti procesu d'[[arabización]], complementariu de la conquista militar. Por tanto, col tiempu, el términu "árabe" foise cargando d'un significáu más ampliu que'l de la etnia orixinal: apaez un "árabe cultural" frente al "árabe étnicu". El [[panarabismu]] proclama que los árabes comparten una mesma historia, una mesma cultura y una mesma llingua. La consecuencia lóxica d'ello foi la reclamación d'un [[estáu soberanu]] onde quedaren arrexuntaos tolos territorios árabes, pero'l panarabismu tien de competir de cutiu colos [[nacionalismu|nacionalismos]] locales, especialmente n'[[El Líbanu]], [[Siria]], [[Iraq]] y [[Exiptu]].
Na [[Edá Media]], los cristianos d'[[Italia]] y los [[cruzaos]] polo xeneral preferíen la pallabra [[sarracenos]] pa tolos musulmanes, ensin distinción. Los cristianos de [[Hispania]] llamar [[Moru|moros]], tamién ensin distinción d'orixe, incluyendo los que vivíen na [[Península Ibérica]], anque esti términu designaba orixinariamente los habitantes del [[Magreb]] na antigüedá.
== Llingua árabe ==
[[Ficheru:Arabic speaking world.svg|thumb | 200px | right | Distribución del árabe como única llingua oficial (verde) o xunto con otres llingües (azul).]]
[[Ficheru:Arab world.png|thumb | 200px | left | Dominiu llingüísticu del árabe. Les zones coloriaes en verde claro son aquelles onde hai importantes minoríes de llingua non árabe. Les zones rayaes correspuenden a países miembros de la Lliga Árabe, anque los arabófonos son minoría. Nun s'inclúin nel mapa les minoríes arabófonas en países estremeros non árabes.]]
La llingua [[Idioma árabe|árabe]], el principal factor definitoriu y unificador de los árabes, ye una [[Llingües semítiques|llingua semítica]] orixinaria d'[[Arabia]] qu'esti pueblu llogró espandir descomanadamente como [[llingua materna|primer]] o [[llingua vehicular|segunda llingua]], y sobremanera como [[llingua llitúrxica]] de tolos [[musulmán|musulmanes]], por [[Asia]] occidental y [[África del Norte]]. Esta espansión al traviés de tantos pueblos primeramente non árabes resultó nel so [[aculturación]] y, en dellos casos, dominación por parte de los árabes. L'[[arabización]], un movimientu llingüísticu-cultural, foi amestáu de cutiu, pero non siempres, cola [[islamización]], un movimientu relixosu.
Cola espansión del [[Islam]] nel [[sieglu VII]], el [[árabe clásicu]], la llingua na que foi escritu'l [[Corán]], convertir na [[llingua franca]] de tola cuenca [[Mediterraneu|mediterránea]]. Foi nesti periodu que la llingua y la cultura árabes espandiéronse estensamente xunto a la espansión del [[islam]], tantu poles conquistes como por [[Aculturación|contautu cultural]].
La llingua y la cultura árabes, sicasí, tuvieron una primer espansión más amenorgada antes del [[Edá d'oru del islam|Renacimientu islámicu]], dende'l [[sieglu II]], pel oeste d'[[Asia]], colos [[árabes cristianos]] (les tribus [[gasánidas]], qu'emigraron dende'l norte d'Arabia escontra'l desiertu de [[Siria]] y escontra la mariña oriental del Mediterraneu —[[Palestina (rexón)|Palestina]] y [[El Líbanu]]—). Anguaño, ente un 7,1 % y un 10 % de los árabes son [[árabes cristianos|cristianos]],{{ensin referencies}} xunto con otres minoríes de la zona.
== Principales asentamientos ==
{| class="toccolours sortable" style="border-collapse:collapse; margin:auto;"
|+ style="font-weight:bold;" | Diáspora árabe <!-- When updating a diaspora figure, don't forget to update the total figure -->
|- style="background:#6495ed;"
!País/Territoriu !Población
árabe !Población
xeneral
!% Árabes
!Notes
|-
|{{BRA}}
|14,000,000
|200,000,000
|7%
|<ref>{{Cita web |url=http://www.saudiaramcoworld.com/issue/200505/the.arabs.of.brazil.htm |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20051126160504/http://www.saudiaramcoworld.com/issue/200505/the.arabs.of.brazil.htm |fechaarchivu=2005-11-26 }}</ref>
|-
|{{FRA}}
|5,880,000
|65,350,000
|9%
|<ref>[http://www.economist.com/node/13377324]</ref>
|-
|{{IDN}}
|5,000,000
|237,420,000
|2.1%
|<ref>[[:en:Arab Indonesians#CITEREFSuryadinata2008]]</ref>
|-
|{{USA}}
|1,866,851
|315,700,000
|1.11%
|<ref name="factfinder.census_1">{{Cita web |url=http://factfinder.census.gov/faces/tableservices/jsf/pages/productview.xhtml?pid=ACS_09_1YR_B04003&prodType=table |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://archive.today/20200212212307/http://factfinder.census.gov/faces/tableservices/jsf/pages/productview.xhtml?pid=ACS_09_1YR_B04003&prodType=table |fechaarchivu=2020-02-12 }}</ref>
|-
|{{TUR}}
|1,600,000
|80,500,000
|2.1%
|<ref>[http://www.joshuaproject.net/countries.php?rog3=EL TO]</ref>
|-
|{{VEN}}
|1,600,000
|28,000,000
|6%
|<ref>[http://www.thedailybeast.com/articles/2013/09/15/abdel-el-zabayar-from-parliament-to-the-frontlines.html]</ref>
|-
|{{IRN}}
|1,600,000
|80,000,000
|2.0%
|<ref>[http://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/dir.html]</ref>
|-
|{{TCD}}
|1,400,000
|10,329,208
|12.3%
|<ref>{{Cita web |url=http://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cd.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130426192459/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cd.html |fechaarchivu=2013-04-26 }}</ref>
|-
|{{ARG}}
|1,300,000
|41,280,000
|3.3%
|<ref>{{Cita web |url=http://www.worldstatesmen.org/Arxentina.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230326231848/http://www.worldstatesmen.org/Arxentina.html |fechaarchivu=2023-03-26 }}</ref>
|-
|{{MEX}}
|1,100,000
|115,300,000
|1%
|<ref>[http://www.worldstatesmen.org/Mexico.htm]</ref>
|-
|{{CHI}}
|1,000,000
|17,400,000
|5.8%
||<ref>{{Cita web |url=http://www.aurora-israel.co.il/articulos/israel/Titulares/24782/ |títulu=En Chile viven unes 700.000 persones d'orixe árabe y delles 500.000 son descendientes d'emigrantes palestinos que llegaron a empiezos del sieglu pasáu y que constitúin la comunidá d'esi orixe más grande fuera del mundu árabe. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100610201209/http://www.aurora-israel.co.il/articulos/israel/Titulares/24782/ |fechaarchivu=2010-06-10 }}</ref>
|-
|{{ESP}}
|603,000
|46,750,000
|2.4%
|<ref>[http://joshuaproject.net/people_groups/13819/SP]</ref>
|-
|{{ITA}}
|760,000
|60,920,000
|1.2%
|
|-
|{{COL}}
|705,000
|46,370,000
|1.5%
|<ref>{{Cita web |url=http://www2.anba.com.br/noticia_diplomacia.kmf?cod=8701931 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110706150728/http://www2.anba.com.br/noticia_diplomacia.kmf?cod=8701931 |fechaarchivu=2011-07-06 }}</ref>
|-
|{{GBR|Reinu Xuníu}}
|500,000
|63,180,000
|0.8%
|<ref>{{Cita web |url=http://www.naba.org.uk/content/articles/diaspora/british_arabs.htm |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150103180941/http://www.naba.org.uk/Content/articles/Diaspora/british_arabs.htm |fechaarchivu=2015-01-03 }}</ref>
|-
|{{GER}}
|500,000
|82,000,000
|0.6%
|<ref>{{Cita web |url=http://www.cz-herborn.de/arabische/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131230235841/http://www.cz-herborn.de/arabische/ |fechaarchivu=2013-12-30 }}</ref>
|-
|{{CAN}}
|450,000
|33,500,000
|1.4%
|<ref>{{Cita web |url=http://www40.statcan.gc.ca/l01/cst01/DEMO26A-eng.htm |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120309165644/http://www40.statcan.gc.ca/l01/cst01/demo26a-eng.htm |fechaarchivu=2012-03-09 }}</ref>
|-
|{{NED}}
|480,000
|16,750,000
|2.8%
|<ref>{{Cita web |url=http://www.media-citizenship.eu/images/stories/pdf/Amsterdam_national_focus_group_report.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190228151603/http://www.media-citizenship.eu/images/stories/pdf/Amsterdam_national_focus_group_report.pdf |fechaarchivu=2019-02-28 }}</ref>
|-
|{{AUS}}
|350,000
|22,970,000
|1.5%
|<ref>{{Cita web |url=http://elecpress.monash.edu.au/pnp/free/pnpv7n4/v7n4_3price.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110719124226/http://elecpress.monash.edu.au/pnp/free/pnpv7n4/v7n4_3price.pdf |fechaarchivu=2011-07-19 }}</ref>
|}
== Credos profesaos polos árabes ==
Los árabes son mayoritariamente musulmanes, con una importante minoría cristiana y dellos árabes xudíos. Les principales faiciones d'árabes musulmanes son: [[suníes]], [[xiinos]], ibadíes, [[alawitas]], [[ismaelitas]] o [[drusos]]. Los drusos son, con frecuencia, tán consideraos como una relixón amás de los árabes . Los árabes cristianos son siguidores, polo xeneral, de dalguna de les ilesies d'oriente: [[coptu|coptos]], [[maronita|maronites]], [[siriacos]], griegos ortodoxos o griegos católicos.
Antes de la llegada del islam, la mayoría de los árabes profesaben una relixón carauterizada pol cultu a numberoses deidaes, ente les que s'atopaben Hubal, Wadd, Al-Lat, Manat y Uzza; mientres delles tribus convirtiérense al cristianismu o al xudaísmu y unos grupos amenorgaos, los "[[hanif]]", refugaren el politeísmu en favor d'un pocu definíu monoteísmu. Los reinos árabes cristianos más destacaos fueron el [[Gasánidas|gasánida]] (sur de Siria) y el [[Lájmidas|laquemeda]] (sur d'Iraq). Cola conversión de los reinos [[himyar]]itas (sur d'Arabia) al xudaísmu nes acabadures del [[sieglu IV]] d. C., la élite del otru reinu árabe destacáu, los kinditas (Arabia central)[//en.wikipedia.org/wiki/Kindites], convertir en vasalla de los primeres, convirtiéndose aparentemente al xudaísmu (siquier parcialmente). Cola espansión del islam, la mayoría d'árabes convirtiéronse rápido en musulmanes, y les tradiciones politeístes preislámiques sumieron.
Anguaño, la mayoría de los árabes son musulmanes. Los musulmanes suníes apoderen na mayoría de los territorios árabes, y abrumadoramente nel norte d'África. Los musulmanes xiinos predominen en Baréin, el sur d'Iraq y les zones axacentes d'Arabia Saudina, el sur d'El Líbanu, partes de Siria, el norte del Yemen, el sur d'Irán y na rexón de Omán llamada ''al-Batinah''. La pequeña comunidá drusa, perteneciente a una caña pocu visible del islam, ye tamién árabe.
Les estimaciones más fiables del númberu d'árabes cristianos indiquen qu'anguaño, los cristianos suponen el 9,2 % de la población del Próximu Oriente. N'[[El Líbanu]] algamen el 39 % de la población, en Siria suponen ente un 10 % y un 15 %, en Palestina un 3,8 % y n'Israel, los árabes cristianos constitúin el 2,1 % del total (aproximao un 10 % de la población árabe israelina). N'Exiptu, constitúin el 6 % de la población. La mayoría de los árabes d'América del Norte, América del Sur y Australia (sobre dos tercios) son árabes cristianos, procedentes particularmente de Siria, Palestina y El Líbanu.
Los xudíos de los países árabes (principalmente mizrahíes y yemenites) nun tán consideraos anguaño como árabes. El sociólogu Philip Mendes afirma qu'antes de les aiciones anti-xudíes nos [[años 1930]] y [[años 1940|1940]], sobremanera los xudíos iraquinos "ver a sigo mesmos como árabes de fe xudía más que como una raza o nacionalidá distinta". Antes de l'apaición del términu "[[Mizrají|mizrahí]]", el términu "árabe xudíu" (Yehudim ‘Áravim, יהודים ערבים) yera dacuando usáu pa describir a los xudíos del mundu árabe. Esi términu ye raramente utilizáu na actualidá. Los pocos xudíos que permanecen nos países árabes moren en Marruecos y Túnez. Ente finales de la década de los 40 y principios de la de los 60 del sieglu XX, a partir de la creación del estáu d'Israel, la mayoría d'esos xudíos abandonaron o fueron espulsaos de los sos países de nacencia y atópense anguaño concentraos n'Israel. Dalgunos emigraron tamién a Francia (onde formen la mayor comunidá xudía, siendo cimera al númberu del restu de xudíos europeos), Alemaña y otros pocos a los Estaos Xuníos (vease l'éxodu xudaísta dende les tierres árabes).
== Ver tamién ==
* [[Árabes cristianos]]
* [[Árabes iraninos]]
* [[Árabes israelinos]]
* [[Arabia pre-islámica]]
* [[Civilización islámica]]
* [[Espansión musulmana]]
* [[Idioma árabe]]
* [[Mundu árabe]]
== Referencies ==
* Harold Bailey The Cambridge history of Iran : The Seleucid, Parthian and Sasanian periods, Volume 1, [[Cambridge University Press]], 1983, <small>ISBN 0-521-20092-X</small>, p. 59.
* 53,0 53,1 Lunde, Paul. Islam. New York: Dorling Kindersley Publishing, 2002, 50–52. {{ISBN|0-7894-8797-7}}.
* John Joseph Saunders, A history of medieval Islam, Routledge, 1965, páx. 13.
* Clifford Edmund Bosworth Historic cities of the Islamic world, Brill, Leyde, 2007, {{ISBN|90-04-15388-8}}, páx. 264.
* Vartan Gregorian, "Islam: A Mosaic, Not a Monolith", Brookings Institution Press, 2003, páx. 26–38. <small>ISBN 0-8157-3283-X</small>.
* Dawisha, Adeed, Arab Nationalism in the Twentieth Century, [[Princeton University Press]], 2003, {{ISBN|0-691-12272-5}}, páx. 99.
* Gellner, Ernest, y [[Charles Micaud|Micaud, Charles]], Eds. Arabs and Berbers: from tribe to nation in North Africa, Lexington Books, 1972.
* «www.eyewitnesstohistory.com». www.eyewitnesstohistory.com. [Consulta: 2010-04-13].
* 11,0 11,1 Andrea Pacini, ed.. Christian Communities in the Middle East. [[Oxford University Press]], 1998. {{ISBN|0-19-829388-7}}.
* «Is Hubal The Same As Allah?». Islamic-awareness.org. [Consulta: 2010-04-13].
* Dictionary of Ancient Deities. Oxford University Press. {{ISBN|0195145046}}.
* «From Marib The Sabean Capital To Carantania». Buzzle.com.
=== Referencies virtuales ===
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20110717194035/http://www.libreria-mundoarabe.com/alifnun.php Revista Alif Nûn.] Publicación virtual gratuita de periodicidad mensual especializada nel mundu árabe ya islámicu.
* [http://www.arabe.galeon.com/articulos/pronald.html Carta sobre los árabes de Ronald Gorab.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130729045034/http://www.arabe.galeon.com/articulos/pronald.html |date=2013-07-29 }}
{{Tradubot|Pueblo árabe}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Pueblos semites]]
[[Categoría:Árabes| ]]
[[Categoría:Etnies d'Arabia Saudita|Arabe]]
[[Categoría:Etnies de Xordania|Arabe]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
s977bekc7err5h7xh5io57e5dnv5rnn
Puertu Príncipe
0
87762
4489535
4464264
2026-04-29T20:12:54Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 3 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489535
wikitext
text/x-wiki
{{Llocalidá}}
'''Puertu Príncipe'''{{cartafueyu|países}} (en [[idioma francés|francés]]: ''Port-au-Prince''; en [[criollu haitianu|criollu]]: ''Pòtoprens'') ye la [[capital (política)|ciudá capital]] d'[[Haití]]. Atópase na badea del golfu de [[La Gonave]], y cuenta con una población de 704.776 habitantes ([[2003]]).<ref>[http://www.geohive.com/cntry/haiti.aspx?levels=Ouest Censo de 2003, Institutu Haitianu d'Estadística y d'Informática]</ref> Pa fines alministrativos, el gobiernu d'Haití considerar una ''[[comuña|commune]]'' ("comuña") (vease [[:fr:villes d'Haïti|villes d'Haïti]]).
Foi capital de la colonia francesa de ''[[Saint-Domingue]]'' dende 1770 hasta 1804, cuando Haití llogró la so independencia; foi entós designada como capital del nuevu estáu, y mientres el periodu revolucionariu denominar ''Port-Républicain''. Anguaño constitúi'l centru económicu, xudicial y gubernamental del país y el puertu más importante d'Haití, amás de la principal urbe del Departamentu del Oeste y de la sede de la Archidiócesis de Port-au-Prince.
Son [[católicos]] na so mayoría pero practiquen amás el [[vudú]], un cultu que combina elementos del cristianismu primitivu, del catolicismu y de les relixones tribales d'África occidental.
Los principales monumentos y llugares d'interés de la ciudá son: la [[Universidá d'Haití]], el Palaciu Real, el Muséu Nacional, la [[Catedral de Puertu Príncipe|Catedral de Notre Dame de Puertu Príncipe]], El Bicentenariu de la Independencia Haitiana y el muelle del puertu.
En Puertu Príncipe atopa'l [[Palaciu Nacional (Haití)|Palaciu de Gobiernu o Palaciu Nacional]] (símbolu de la ciudá) onde s'atopa'l Poderíu del Estáu col Presidente de la República y demás cargos públicos.
El 12 de xineru de 2010 un [[Terremotu d'Haití de 2010|terremotu]] de 7.0 graos na [[Escala sismolóxica de Richter|escala de Richter]] afaró gran parte d'esta ciudá. Puede falase de más de 200.000 muertos. Esta ye la peor catástrofe de la historia nel Caribe.
== Historia ==
=== La rexón antes de la fundación de Puertu Príncipe ===
Antes de la llegada de [[Cristóbal Colón]], la rexón que se convertiría en Puertu Príncipe nun tuvo habitada permanentemente por nengún grupu humanu. A la fin del sieglu XV, la rexón taba baxu control d'un [[amerindiu]] llamáu [[Bohechío]], y como los sos predecesores, tarreció establecese demasiáu cerca de la mariña, una y bones esto podría habe-yos fechu presa de los [[caribes]], que vivíen nes islles vecines. En llugar d'eso usó la rexón como zona de caza.
Cola llegada de los [[España|españoles]], los amerindios fueron forzaos a convertise nun [[protectoráu]], y Bohechío, ensin fíos al morrer, foi asocedíu pola so hermana, [[Anacaona]]. Ella intentó caltener bones rellaciones colos españoles pero foi difícil, y, en [[1503]], una parte de los sos súbditos decidió remontase contra los colonos. Enteráu'l gobernador [[Nicolás de Ovando]] del intentu de sulevación, decidió tomar midíes direutamente pa evitala, y punxo fin al gobiernu indíxena de Anacaona. Ovando convidó a ella y a otros líderes tribales a una llacuada, y cuando los amerindios bebieren enforma [[vinu]] (los españoles nun bebieron) ordenó matar a la mayoría d'ellos. Anacaona foi salvada, siendo xulgada darréu pela so parte na combalechadura y, finalmente, aforcada en públicu.<ref>La historia completa narrar en ''El gobernador d'Indies'' de [[Jose Miguel Carrillo de Albornoz]]</ref> Les enfermedaes tresmitíes polos colonu españoles amenorgaron el númberu de la población indíxena, anque la so cuantía ye bien aldericada anguaño y nun hai cifres fiables.
Una vegada que'l dominiu español sobre la zona foi establecíu, Ovando fundó una colonia non bien lloñe de la mariña (al oeste de L'Etang Saumâtre), a la que dio'l nome de Santa María de la Paz Verdadera y que sería abandonada dellos años más tarde. Poco dempués d'eso, Ovando fundó Santa María del Puertu. Esta postrera sería quemada polos esploradores [[Francia|franceses]] en [[1535]], y de nuevu en [[1592]] polos [[Reinu Xuníu|ingleses]]. Estos ataques fueron demasiaos pa l'alministración colonial española, y en [[1606]] decidieron abandonar la rexón.
Mientres más de 50 años, la zona que ye güei Puertu Príncipe vio a la so población baxar de forma drástica. Finalmente, dalgunos [[pirates]] empezaron a utilizala como base, y los comerciantes [[Países Baxos|holandeses]] empezaron a frecuentala en busca de cueru, pos yera abondosu na rexón. Escontra [[1650]], los pirates franceses ''flibustiers'', empezaron a llegar a la mariña dende la [[Isla de la Tortúa]], y establecieron una colonia en Trou-Borded. Al crecer la colonia, instalaron un [[hospital]] non bien lloñe de la mariña, en Turgeau. Esto condució a que la rexón sía conocida como ''Hôpital''.
Anque realmente nun hubo presencia española en Hôpital mientres esos 50 años, España caltuvo la so demanda formal sobre'l territoriu, y la presencia cada vez mayor de los ''flibustiers'' franceses en tierres españoles provocó que la corona española va unviar soldaos a Hôpital pa retomar la zona. La misión foi un desastre pa los españoles, pos fueron superaos en númberu de forma aplastante, y en [[1697]] el gobiernu español robló'l [[tratáu de Ryswick]], arrenunciando a cualquier demanda sobre Hôpital. Mientres esti tiempu, los franceses tamién establecieron bases en Éster (parte de [[Petite-Rivière]]) y en [[Gonaïves]].
Éster foi una aldega rica, habitada por comerciantes, y de cais rectes; yera equí onde vivía'l gobernador. Sicasí, la rexón circundante, Petite-Rivière, yera absolutamente probe. Dempués d'una gran quema en [[1711]], Éster foi abandonada. La presencia francesa na rexón siguió creciendo, y pocu dempués d'eso, una ciudá nueva foi fundada nel sur, Léogane.
La primer presencia francesa de Hôpital, que más palantre sería Puertu Príncipe, convertir nuna verdadera colonia francesa, polo que l'alministración colonial empezó a esmolecese de la presencia continua de los ''flibustiers''. Estos yeren útiles refugando a los ingleses qu'intentaben usurpar territoriu francés, y yeren abondo independientes, ensin recibir órdenes de l'alministración colonial y polo tanto una amenaza potencial pal gobiernu colonial. Poro, nel [[iviernu]] de [[1707]], [[Choiseul-Beaupré]], el gobernador de la rexón, intentó consiguir llibrase d'ellos. Él aportunó en controlar l'hospital, y los ''flibustiers'' refugaron, considerándolo una humildación. Finalmente vencieron y cerraron l'hospital, dexando'l so control al gobernador, y munchos d'ellos estableciéronse como granxeros (los primeros habitantes europeos estables na rexón).
La eliminación de los ''flibustiers'' como grupu en Hôpital reforzó l'autoridá de l'alministración colonial, faciendo que los ingleses interesárense más pola rexón. Protexendo l'área, un capitán llamáu [[Saint-André]] naufragó na badea nun barcu llamáu ''El Príncipe'', xusto debaxo del hospital. Por esto la zona foi renomada a ''Port-au-Prince'' (Puertu Príncipe), anque'l puertu y la rexón circundante siguió siendo conocida como Hôpital.
Los ingleses dexaron d'esmolecese pel área, y dellos nobles buscaron concesiones territoriales de la corona francesa en Hôpital; el primer noble en controlar Hôpital foi [[Sieur José Randot]]. Tres la so muerte en [[1737]], Sieur Pierre Morel ganó control sobre parte de la rexón, xunto a [[Gatien Bretton des Chapelles]] qu'adquiría otra porción.
Entós daquella, l'alministración colonial taba convencida de que yera necesariu escoyer una capital pa controlar meyor el territoriu francés de Saint-Domingue. Mientres un tiempu, Petit-Goâve y Léogane compitieron por dichu honor, pero dambes fueron tornaes por nun tar allugaes nun llugar central. El clima de Petit-Goâve yera demasiáu malu y la topografía de Léogane faía difícil defendela. Una ciudá nueva foi construyida entós, Puertu Príncipe.
=== Historia colonial ===
En [[1770]], Cap-Français (l'actual [[Cap-Haïtien]]) ye sustituyida como capital de la colonia de Saint Domingue, por Puertu Príncipe, y en 1804 en independizándose Haití de Francia, convertir na so capital. Antes de la independencia d'Haití foi prindada poles tropes de [[Reinu Xuníu|britániques]] el [[4 de xunu]] de [[1794]]. Mientres la [[revolución francesa]], foi conocíu como Puertu Republicanu, antes de ser renomáu a Puertu Príncipe por [[Jean Jacques Dessalines|Jacques I]], el primer emperador d'Haití. Cuando Haití tuvo estremada ente un reinu nel norte y una república nel sur, Puertu Príncipe foi la capital de la república, gobernada por [[Alexandre Pétion]]. [[Henri Christophe]] renombró la ciudá a los ''Puertu de los crímenes'' dempués del [[asesinatu]] de Jacques I en [[Ponte]] [[Ponte Larnage|Larnage]], (agora conocíu como Ponte-colorada, y alcontráu al norte de la ciudá).
[[Ficheru:Port-au-Prince med.jpg|thumb|200px|Tropes d'EE.XX. esplegaes en Puertu Príncipe, 2004.]]
=== Terremotu de 2010 ===
{{AP|Terremotu d'Haití de 2010}}
El 12 de xineru de 2010, la ciudá foi destruyida por un [[terremotu]] de magnitú 7.1 na [[escala de Richter]], que se calcula pudo causar la muerte a más de 315.000 persones, 350.000 mancaos y más de tres millones de damnificados. Rápido, delles naciones del mundu movilizar con espertos, loxística y insumos con qu'ayudar al pueblu haitianu, qu'a les sos faltes d'infraestructura y baxos niveles económicos xuníalu agora tola carga de la espantible traxedia.
== Clima ==
Puertu Príncipe tien un clima tropical tol añu. La temperatura a lo llargo de la mariña ye en permediu de 26,7° y vuélvese más fresca nos montes. La estación de les agües tien llugar d'abril a xunu y d'ochobre a payares.
{{clima
|location = Puertu Príncipe |metric
first = yes
|single line = yes
|temperature colour=pastel
|Xin high C = 31
|Feb high C = 31
|Mar high C = 32
|Abr high C = 32
|May high C = 33
|Xun high C = 35
|Xnt high C = 35
|Ago high C = 35
|Set high C = 34
|Och high C = 33
|Pay high C = 32
|Avi high C = 31
|year high C =
|Xin mean C = 27
|Feb mean C = 26.5
|Mar mean C = 27
|Abr mean C = 28
|May mean C = 28
|Xun mean C = 30
|Xnt mean C = 30
|Ago mean C = 29.5
|Set mean C = 28
|Och mean C = 28
|Pay mean C = 27
|Avi mean C = 26.5
|year mean C =
|Xin low C = 23
|Feb low C = 22
|Mar low C = 22
|Abr low C = 23
|May low C = 23
|Xun low C = 24
|Xnt low C = 25
|Ago low C = 24
|Set low C = 24
|Och low C = 24
|Pay low C = 23
|Avi low C = 22
|year low C =
|rain colour = green
|Xin rain mm = 33
|Feb rain mm = 58
|Mar rain mm = 86
|Abr rain mm = 160
|May rain mm = 231
|Xun rain mm = 102
|Xnt rain mm = 74
|Ago rain mm = 145
|Set rain mm = 175
|Och rain mm = 170
|Pay rain mm = 86
|Avi rain mm = 33
|Xin rain days = 3
|Feb rain days = 5
|Mar rain days = 7
|Abr rain days = 11
|May rain days = 13
|Xun rain days = 8
|Xnt rain days = 7
|Ago rain days = 11
|Set rain days = 12
|Och rain days = 12
|Pay rain days = 7
|Avi rain days = 3
|unit rain days = 1 mm
|Xin sun = 279.0
|Feb sun = 254.2
|Mar sun = 279.0
|Abr sun = 273.0
|May sun = 251.1
|Xun sun = 237.0
|Xnt sun = 279.0
|Ago sun = 282.1
|Set sun = 246.0
|Och sun = 251.1
|Pay sun = 240.0
|Avi sun = 244.9
|source 1 = Climate & Temperature<ref name="climate">{{Cita web |url=http://www.haiti.climatemps.com/ |títulu= Port-Au-Prince, Haiti |fechaaccesu=2 de setiembre de 2012 |obra=Climate & Temperature }}</ref>
|fecha=Setiembre de 2012
}}
== Demografía ==
A principios del sieglu pasáu, Haití cuntaba namái con 1.400.000 habitantes viviendo sobre un territoriu de 27.750 quilómetros cuadros aproximao. Pero, en 2003 la población de dichu país alzárase a 8.400.000 habitantes, según el censu realizáu nesi mesmu añu.{{ensin referencies}}
Nesti procesu d'esplosión demográfica n'Haití, dalgunes de les sos ciudaes concentraron una gran parte de la población. Ente estes grandes urbes actuales, podemos citar: en primer llugar Puertu Príncipe, que la so población aumentó dende 1995, asitiándose en 1.975.000 de persones. Hai dos notes carauterístiques d'esta ciudá. La primera ye l'altu nivel de morrina debíu sobremanera al [[sida]], la mira de vida nel home asítiase en redol a los 48 años y nes muyeres sobre los 51.{{ensin referencies}}
== Alministración ==
L'actual alcalde de Puertu Príncipe ye [[Jean Yves Jason]], quien encabezaba la ciudá al momentu del terremotu de 2010.<ref name=nytimes>{{Cita web |títulu=Trapped Haitian Girl Dies Despite Rescue Effort |url=http://www.nytimes.com/aponline/2010/01/14/world/AP-CB-Haiti-Trapped-Alive.html |autor=[[Associated Press]] |obra=[[The New York Times]] |fecha=14 de xineru de 2010 |fechaaccesu=20 de xineru de 2010 |idioma=inglés}}</ref> Cada distritu de la ciudá (principalmente los distritos de [[Delmas, Ouest|Delmas]], [[Carrefour (Haití)|Carrefour]], y [[Pétionville]]) son alministraos polos sos alcaldes locales que queden so la xurisdicción del alcalde xeneral de la ciudá. La xefatura del Estáu, allugada nel [[Palaciu Nacional (Haití)|Palaciu Presidencial]], atópase na plaza Champ de Mars. La PNdH (''[[Police Nationale d'Haïti]]'') ye l'autoridá encargada de cumplir la llei na ciudá. La fuercia policial haitiana foi n'aumentu apocayá. Sicasí, por cuenta del so inefectividad ya insuficiente efectivos policiales, un gran númberu de personal de les Naciones Xuníes ta presente na ciudá como parte de la [[MINUSTAH]].
El conceyu de la ciudá foi destruyíu nel terremotu de 2010.<ref name=wp>{{Cita web |autor=Manuel Roig-Franzia |títulu=Shattered city government in quake-ravaged Port-au-Prince in need of help itself |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/01/19/AR2010011904614.html?hpid=topnews |obra=[[The Washington Post]] |fecha=20 de xineru de 2010 |fechaaccesu=20 de xineru de 2010 |idioma=inglés}}</ref> La mayoría de los edificios municipales de Puertu Príncipe resultaron totalmente destruyíos.
== Economía ==
[[Ficheru:Port au Prince..JPG|thumb|Artesanu en Puertu Príncipe.]]
Anguaño la ciudá esporta [[café]] y [[azucre]], y nel pasáu esportó otres mercancíes, como zapatos y artículos tales como pelotes y bates de béisbol. Puertu Príncipe tien fábriques de procesamientu de plantes comestibles, [[xabón]], [[Texíu (testil)|testiles]], y [[cementu]]. La ciudá tamién depende de la industria del turismu y les compañíes de [[construcción]] pa mover la so economía.
Cuidao qu'en Puertu Príncipe'l desemplegu ye bien alto, sería más precisu dicir que la xente ta subempleada. Una persona que camine peles cais de Puertu Príncipe puede apreciar l'altu nivel d'actividá, especialmente ente persones que vienden mercancía y servicios. Nel llibru investigativo de [[Simon Fass]] ''Political Economy in Haiti: The Drama of Survival'', arguméntase qu'en realidá virtualmente naide ta desemplegáu en Puertu Príncipe, yá que nun podríen sobrevivir de ser asina.
== Cultura ==
[[Ficheru:PortAuPrincePacot.jpg|thumb|right|150px|Una antigua [[Arquiteutura victoriana|casa victoriana]] en Pacot.]]
Les distintes manifestaciones artístiques haitianes reflexen la unión de les cultures que tuvieron presentes na isla, elementos africanos, españoles, franceses y antillanos entemecer pa dar forma a la cultura autóctona. Destaca'l movimientu teatral que representa obres tanto criollas como traducíes al so idioma y entámense tamién conciertos de música nativa y bailles, según exhibiciones artístiques. Atopárense tamién manifestaciones de les artes plástiques na artesanía, como la talla de madera, cestería, oxetos d'usu cotidianu y la pintura tradicional, apinada de colores vivos.
El país cunta con delles biblioteques de gran valor. Les coleiciones de los Hermanos de San Luis Gonzaga, los Archivos Nacionales y la [[Biblioteca]] Nacional cunten con documentos únicos que daten de la dómina colonial. El Muséu Nacional, que s'atopa en Puertu Príncipe, ta dedicáu a la historia d'Haití.
L'escritor haitianu Dany Lafferrière (1953), orixinariu de Puertu Príncipe y residente en Montreal (Canadá), ganó'l prestixosu premiu lliterariu Médicis en 2009 cola so novela ''L'Énigme du retour'' (''L'enigma del regresu'', traducción d'Elena M. Cano y Íñigo Sánchez-Paños).
La cultura de la ciudá mora principalmente nel centru alredor del Palaciu Nacional según les sos árees circundantes. El [[Muséu Nacional d'Haití]] ta allugáu nos terrenes del palaciu, fundáu en 1938. El Palaciu Nacional foi una de les primeres estructures de la ciudá pero foi destruyida y depués reconstruyida en 1918. Foi destruyida nuevamente pol terremotu de 2010, nel cual el so domo central colapsó sobre'l techu.
Otru destín popular na capital ye'l [[Hotel Oloffson]], una casona victoriana del sieglu XIX qu'antes foi la residencia privada de dos expresidentes haitianos. Convirtióse nun importante puntu d'actividá turística. La Catedral de Puertu Príncipe ye un afamáu sitiu d'interés cultural y atrai a visitantes estranxeros por el so estilu arquiteutónicu neo-románticu.
Otros sitios d'interés cultural son los Archivos Nacionales, la Bibliothèque Nationale (Biblioteca Nacional) y la [[Galería d'Espresiones d'Arte d'Haití]]. La ciudá ye'l llugar de nacencia del destacáu artista [[naïve]] [[Gesner Abelard]], quien taba acomuñáu col [[Centre d'Art]].{{ensin referencies}}
== Medios de comunicación ==
Puerto Príncipe ye sede de los principales medios de comunicación d'Haití. Hasta 2010 na ciudá editábense 2 periódicos: ''[[-y Nouvelliste (Haití)|-y Nouvelliste]]'' y ''[[Le Matin (Haití)|Le Matin]]''. Esti postreru empezó a ser editáu en República Dominicana dempués del terremotu de 2010.
Tamién esisten en Puertu Príncipe delles estaciones de radio (por casu [[Signal FM]] y [[Radio Metropole]]) y televisión (por casu [[Télévision Nationale d'Haïti]]).
== Tresporte ==
=== Tresporte terrestre ===
[[Ficheru:Tap-tap city.jpg|thumb|Un taptap (taxi compartíu) nel centru de Puertu Príncipe.]]
Puertu Príncipe contién una serie d'autopistes que la conecten con tol territoriu nacional como por casu l'Autopista Nacional Unu, aniciar en Puertu Príncipe, pasando peles ciudaes costeres de [[Montrouis]] y [[Gonaïves]], y terminando en [[Cap-Haïtien]]. L'autopista sur, Autopista Nacional Dos, coneuta Puertu Príncipe con [[-yos Cayes]] pasando por [[Miragoâne]] y [[Jacmel]] y l'autopista nacional 102 que coneuta la capital col interior y la República Dominicana.
Nel tresporte públicu utilícense autobuses con una enllargada antigüedá, causando gran tráficu y conxestión nes entamanaes cais de la capital, amás de los taxis. La forma más común de tresporte públicu en Puertu Príncipe ye por aciu los "tap-taps", carrocetes o taxis carauterizaos pol so coloríu.
=== Tresporte marítimu ===
El [[Puertu internacional de Puertu Príncipe|puertu de Puertu Príncipe]] tien rexistraos más unviaes rexistraes que cualesquier otru puertu d'ente la docena d'ellos qu'esisten nel país. Les instalaciones del puertu inclúin grúes, muelles estensos, y almacenes, pero estes instalaciones atópase en probe tao. El puertu ye usáu en menor grau de lo que'l país quixera, posiblemente por cuenta de los altos honorarios comparáu colos puertos en [[República Dominicana]].
=== Tresporte aereu ===
L'[[Aeropuertu Internacional Toussaint Louverture]] de Puertu Príncipe, qu'abrió en 1965 (como l'Aeropuertu Internacional François Duvalier), ta 10 km al norte de la ciudá y remana puramente los vuelos internacionales del país.
== Educación ==
Les escueles más importantes internacionalmente en Puertu Príncipe son la escuela de la unión [https://web.archive.org/web/http://www.state.gov/m/a/vos/1550.htm], fundada en 1919, y la escuela cristiana de Quisqueya [http://www.quisqueya.org] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090123194152/http://quisqueya.org/ |date=2009-01-23 }}, fundada en 1974. Dambes escueles ufierten una educación pre-universitaria d'estilu [[Estaos Xuníos|americanu]]. Los estudiantes francófonos pueden estudiar nel [[Liceos en Francia|llicéu francés]], asitiáu en Bordón.
El grupu Haitianu d'investigación y actividaes pedagóxiques (''Groupe Haitien de Recherche et Action Pédagogique'') (GHRAP) instaló dellos centros comuñales pa la educación básica. La sede de la [[Unesco]] en Puertu Príncipe tomó un númberu d'iniciatives p'ameyorar les instalaciones educatives de Puertu Príncipe.
La institución d'educación cimera más importante de Puertu Príncipe y Haití polo xeneral ye la Universidá del Estáu d'Haití. El so orixe data de la década de 1820, cuando fueron establecíes les universidaes de lleis y medicina. En 1942 delles facultaes combinar na [[Universidá Estatal d'Haití]]. Depués d'una revuelta estudiantil en 1960, el gobiernu de Duvalier punxo la universidá sol firme control del gobiernu y camudó el so nome a Universidá Estatal. El gobiernu restauró'l so nome orixinal en 1986.
== Salú ==
Esisten dellos hospitales en Puertu Príncipe, ente ellos el Centru Hospitalariu del Sagráu Corazón (CHSC, Centre Hospitalier du Sacré-Cœur).,<ref>[http://wikimapia.org/13381534/Centre-Hospitalier-du-Sacre-Coeur-CDTI Centre Hospitalier du Sacré-Cœur]</ref> el Hôpital de l'Université d'État d'Haiti, Centre Obstetrico Gynécologique Isaie Jeanty-Léon Audain, Hôpital du Canapé-Vert, Hôpital Français (Asile Français), Hôpital Saint François de Sales, Hôpital-Maternité Sapiens, Hopital OFATMA, Clinique de la Santé, Maternité de Christ Roi, Centre Hospitalier Rue Berne y Maternité Mathieu.<ref>{{Cita web |url=http://www.haitimedical.com/union/reference/hospitals.asp |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080513045213/http://www.haitimedical.com/union/reference/hospitals.asp |fechaarchivu=2008-05-13 }}</ref>
Dempués del terremotu de 2010, solu dos hospitales quedaron operativos. La Universidá de Miami xunto col Proyeutu Medishare crearon un nuevu hospital p'aprovir cuidaos sanitarios pa los damnificados pol seísmu. Esti hospital tien personal voluntario y apurre atención de trauma nivel 1 pa la ciudá y les sos rexones circundantes.<ref>[http://projectmedishare.org/]</ref>
El CHSC cerró n'abril de 2010 cuando nun se llogró concretar l'ayuda internacional. Yera consideráu'l primer hospital priváu d'Haití.<ref>[http://www.floridatoday.com/article/20100718/NEWS01/7180333/1006/Lack+of+funds+forces+hospital+to+shut+down]</ref>
== Turismu ==
[[Ficheru:Palacio presidencial de Haiti.jpg|250px|thumb|[[Palaciu Nacional (Haití)|Palaciu Presidencial d'Haití.]]
(Palaciu Nacional) antes del terremotu del 12 de xineru de 2010.]]
Dende mediaos del sieglu XX, Puertu Príncipe constituyóse como unu de los principales destinos turísticos del área del Caribe, cuando esa fonte de riqueza yera práuticamente desconocida nel área. Anguaño, La industria turístico n'Haití llogró caltenese a pesar de les inestabilidaes polítiques.
L'área de [[Petion-Ville]] en Puertu Príncipe ye'l llugar más comúnmente visitáu polos turistes mientres la so estancia. Fora de la ciudá tán el [[Plaine du Cul de Sac]] una serie de planadas que lleguen hasta la República Dominicana. La catedral más visitada polos turistes por cuenta de la so arquiteutura ye la [[Catedral de Puertu Príncipe]]. Otru llugar importante ye'l [[Musee d'Art Haitien du Collège St Pierre]] que contién dalgunes de les meyores obres d'arte del país según el [[Muséu nacional de Puertu Príncipe|Muséu nacional]], un muséu históricu que contién la pistola cola que se suicidó'l Rei [[Henri Christophe]] y una ancla ferruñosa qu'aparenta ser del navío de la flota de Cristóbal Colón, la [[Santa María (nao)|Santa María]]. Dellos llugares culturares que destaquen son la [[Catedral de Notre-Dame de l'Asunción]] (Cathédrale Notre-Dame de l'Assomption), una catedral colonial fuertemente estropiada pol terremotu del 2010, los Archivos Nacionales, la Biblioteca Nacional y el For Jacques, cerca de Petion-Ville.
=== Palaciu Nacional ===
Como otros edificios públicos d'Haití, el [[Palaciu Nacional de Baussan]] construyir cola arquiteutura de la Renacencia francesa, que s'asemeya a l'arquiteutura en Francia y los sos territorios coloniales mientres el [[sieglu XIX]], incluyíu'l [[Conceyu de Puertu Príncipe]], otra creación de Baussan. Antes del terremotu, el Palaciu Nacional d'Haití tenía trés niveles, y el pabellón d'entrada tenía un frontón pórticu con cuatro columnes xóniques. El techu tenía tres cúpules y delles [[bufarda|bufardes]], y tol edificiu ta pintáu de blancu. Esti edificiu sufrió grandes daños mientres el [[terremotu d'Haití de 2010|terremotu del 2010]].
=== Panteón y Muséu Nacional d'Haití ===
El Muséu del Panteón Nacional caltién una importante coleición de materiales [[Taíno|taínos]] y coloniales, tanto españoles como franceses, según acomuñaos a la independencia del país y a los sos héroes. Nesti sentíu destaca'l sarcófagu colos restos de Toussaint-Louverture o la espada de Dessalines.
Hai de solliñar tamién l'espaciu dedicáu a la esclavitú, el cimarronaje y la lliberación de los esclavos. Como interés l'ancla de la Santa María, la nave que llancó nun bancu de sable y naufragó na mariña norte d'Haití. Coles maderes d'esti barcu construyó'l fuerte La Navidá, el primer asentamientu européu nel continente.
=== Pétionville ===
{{AP|Pétionville}}
El barriu de Pétionville ye'l llugar más visitáu polos turistes mientres la so estancia na isla. Ye una alta llomba a apenes 15 minutos al sureste de la ciudá y a 450 metros percima del nivel del mar, onde vive la elite d'Haití. Ye un paisaxe magnífico con montes serrapatosos qu'apoderen la ciudá.
=== Muséu Nacional de la Caña d'Azucre ===
Atopar nel Bulevar 15 d'ochobre. La caña foi introducida en 1494 por Cristóbal Colón n'Haití y tuvo nesta zona un apoxéu especial na dómina colonial francesa (1625-1803). El Parque Históricu de la Caña d'Azucre alcuéntrase allugáu nel antiguu inxeniu azucreru Chateaublond (1771-1803), que foi tamién centru de producción del President Trancrède (1895-1925). Atópase na Plaine du Cul de Sac, unu de los principales nucleos históricos de producción d'azucre na islla y onde se reportaron importantes revueltes d'esclavos. Foi'l sitiu de la batalla decisiva del 4 de xunu de 1803 sol mandu de Jean Jacques Dessalines. El Parque ye obra de la empresa Valerio Canez S.A. y xestionar la Fundación Françoise Canez Auguste. Amás de les estructures del antiguu inxeniu azucreru, como les chimenees, molinos, acueductu, usina, tren,... caltiénense numberosos materiales asociaos que dexen conocer el procesu del azucre dende'l sieglu XVII a entamos del sieglu XX.
== Persones célebres ==
* [[Nicolas Joseph Thiery de Ménonville]] ([[Saint Mihiel]], [[Francia]], 1739 - Puertu Príncipe, [[Haití]], 1780); botánicu.
* [[Louis Alexandre Amélie Bauduy]] (Puertu Príncipe, 1773 - [[París]], 1827); oficial de los exércitos de la [[República Francesa]] y l'[[Imperiu Napoleónicu]], nomáu na brigada mientres la [[Restauración Francesa|Restauración]].
* [[Louis Lefebure Fourcy]] (Puertu príncipe, 1787 - [[París]], 1869); matemáticu
* [[Baron Charles Frederic Chassériau]] (Puertu Príncipe, 1802 - [[Vars-sur-Roseix]], 1896); arquiteutu xefe de les ciudaes de [[Marsella]], [[Constantina (Arxelia)|Constantina]] y [[Arxel]]
* [[Robert La Myre Mory]] (Puertu Príncipe, 1898 - [[Voncq]], 1940); políticu francés
* [[Philippe Kieffer]] (Puertu Príncipe, 1899 - [[Cormeilles-en-Parisis]], 1962); oficial de la marina francesa y Compañeru de la Lliberación, creador y el primer comandante de los comandos de la marina francesa, que llevaba'l so nome.
* [[Silvio Cator]] ([[Cavaillon]], 1900 - Puertu Príncipe, 1952); atleta medayista olímpicu y ex alcalde de Puertu Príncipe
* [[François Duvalier]] (Puertu Príncipe, 1907-1971); conocíu como "Papa Doc", presidente d'Haití dende 1957 hasta 1964 y dictador de 1964 a 1971
* [[Rigaud Benoit]] (Puertu Príncipe, 1911-1986); pintor
* [[Marie Chauvet]] (Puertu Príncipe, 1916 - [[Nueva York]], 1973); dramaturgu y novelista
* [[Albert Mangonès]] (Puertu Príncipe, 1917-2002); arquiteutu
* [[Gérald Bloncourt]] ([[Bainet]], 1926); pintor y fotógrafu
* [[Jean Dominique]] (Puertu Príncipe, 1930-2000); periodista
* [[Sarodj Bertin]] (Puertu Príncipe, 1986); [[reina de guapura]] haitiana, participante en [[Miss Universu 2010]] y ganadora del títulu de [[Reina Hispanoamericana 2012]].
* [[Bigaud Wilson]] (Puertu Príncipe, 1931 - [[Petit-Goâve]], 2010); pintor
* [[Jean-Claude Garoute]] (Puertu Príncipe, 1935 - [[Miami]],2006); artista
* [[John Alfred]] (Puertu Príncipe, 1940); diputáu por [[Gatineau]], na Asamblea Nacional de [[Quebec]]
* [[Michèle Montes]] (Puertu Príncipe, 1946); voceru del [[Secretariu Xeneral de Naciones Xuníes|Secretariu Xeneral de la ONX]]
* [[Jean-Claude Duvalier]] (Puertu Príncipe, 1951 - [[Idem|ídem]] [[4 d'ochobre]] de [[2014]]); fíu de [[François Duvalier]], conocíu como "Baby Doc", dictador d'Haití dende 1971 hasta 1986
* [[Dany Laferrière]] (Puertu Príncipe, 1953); escritor, columnista y escritor
* [[Michaëlle Jean]] (Puertu Príncipe, 1957); Gobernador Xeneral de [[Canadá]]
* [[Michel Martelly]] (Puertu Príncipe, 1961); 56º Presidente de la República d'[[Haití]]
* [[Louis-Philippe Dalembert]] (Puertu Príncipe, 1962), escritor
* [[Garry Conille]] (Puertu Príncipe, 1966); 16º Primer Ministru d'[[Haití]]
* [[Wyclef Jean]] (Puertu Príncipe, 1972); raperu
* [[Wagneau Eloi]] (Puertu Príncipe, 1973); futbolista
* [[Tony Yayo]] (Puertu Príncipe, 1978); miembru de [[G-Unit]]
* [[Lyonel Trouillot]] (Puertu Príncipe, 1956); novelista
== Ciudaes hermanes ==
* {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Miami]], [[Estaos Xuníos]] - 1991<ref name="sisters">{{Cita web |url=http://www.sister-cities.org/directory/ |títulu=Sister City International Listings |obra=[[Sister Cities International]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2010 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.sister-cities.org/directory/|fechaarchivu=23 de payares de 2015}}</ref>
* {{bandera|Canadá}} [[Montreal]], [[Canadá]] - 1995<ref>{{Cita web |url=http://montreal.about.com/od/historypeopleplaces/ss/sister_cities_international_montreal_jumelage_villes_8.htm |títulu=Montreal |obra=[[About.com]] |idioma=inglés |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150404132239/http://montreal.about.com/od/historypeopleplaces/ss/sister_cities_international_montreal_jumelage_villes_8.htm |fechaarchivu=2015-04-04 }}</ref>
* {{Bandera|Perú}} [[Lima]], [[Perú]]
* {{bandera|Colombia}} [[Bogotá|Bogotá D.C.]], [[Colombia]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* Malik, Boulos A. (2001). Haiti: The Economy. In Helen Chapin Metz (Ed.), Dominican Republic and Haiti country studies, páxs. 363-410. Washington D.C.: U.S. Government Printing Office.
* Port-au-Prince au cours des ans: la ville coloniale 1743-1789 2ème édition. Georges Corvington. Imprimerie Henri Deschamps. Port-au-Prince, Haïti. 1975.
* Mathurin, Augustin. Bi-centenaire de la fondation de Port-au-Prince: 1749-1949. Exposition Internationale... Port-au-Prince: Imprimerie des Antilles, 1976; páx. 17)
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Port-au-Prince}}
{{Wikiviaxes}}
{{AvisuTradubot|Puerto Príncipe}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Haití|Puertu Príncipe]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
rcihz3k3pisj4nu6zp09bfz0tauiv06
Reikiavik
0
87765
4489586
4449846
2026-04-30T06:38:44Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489586
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Reikiavik}}
{{llocalidá}}
'''Reikiavik'''{{cartafueyu|países}}, '''Réikiavik''' o '''Réiquiavic'''<ref>''L'asturianu que vien. Observaciones y suxerencies sobre l'asturianu normativu y el so usu''; Ramón d'Andrés, Publicaciones Ámbitu, s.l., Uviéu, 2008; ISBN: 978-84-96413-48-1.</ref> (n'[[Idioma islandés|islandés]] '''Reykjavík''' {{Audiu|Is-Reykjavík.oga|/ˈreiːcaˌviːk/}}, «badea fumienta»;<ref name="Nonu1">{{cita web|url=https://www.google.com/search?num=100&tbm=bks&q=Reykjavik+%22bahia+fumientu%22&oq=Reykjavik+%22bahia+fumientu%22&gs_l=serp.3...12579.12579.0.13079.1.1.0.0.0.0.135.135.0j1.1.0....0...1c.2.48.serp..1.0.0.wGrYnUESgOM|títulu=Google.com|fechaaccesu=12 de xunetu de 2014|editorial=Google.com}}</ref> oficialmente n'islandés ''Reykjavíkurborg'', «Ciudá de Reikiavik») ye la [[Capital (política)|capital]] y ciudá más poblada d'[[Islandia]]. Asitiada al sur de la badea [[Faxaflói]], nuna zona onde abonden los [[guéiser]]es, el so [[llatitú]] ye de 64ᵘ 08' N, mui cerca del [[círculu polar árticu]], lo que la convierte na capital más septentrional d'un Estáu soberanu. Mientres l'[[iviernu]] solo recibe cuatro hores diaries de [[lluz solar]] y mientres el [[branu]] les nueches son tan clares como'l día.
La so población ye de 121 960 habitantes (2015),<ref name="hi"/> un terciu de la del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu de la capital]] algama los 212 120 habitantes.<ref name="hi"/> Ye una de les ciudaes más llimpies, verdes y segures del mundu.<ref>{{cita noticia| first = Sun |last = Yunlong |títulu = Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries |date = 23 d'avientu de 2007 |url = http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm |work = Xinhua News Agency |fechaaccesu = 12 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita noticia |títulu = 15 Green Cities |date = 20 de xunetu de 2007 |url = http://grist.org/article/cities3/ |work = Grist |fechaaccesu =12 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita noticia |títulu = Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards |date = 12 de xunetu de 2014 |url = http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html |work = TRAVELIO.net |fechaaccesu = 12 de xunetu de 2014 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20140221205959/http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html |archivedate = 2014-02-21 }}</ref>
== Historia ==
=== Asentamientu ===
[[Ficheru:Ingolf by Raadsig.jpg|thumb|right|Pintura d'[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu'establez la ciudá.]]
Créese que na zona de Reikiavik fundóse'l primer asentamientu de noruegos, lideraos por [[Ingólfur Arnarson]] escontra [[870]], según rexístrase nel [[Landnámabók]] (el Llibru del Asentamientu). Por cuenta de los vapores de les [[fontes termales]], la ciudá recibió'l nome Reikiavik, que n'[[idioma islandés|islandés]] significa 'badea fumienta'.<ref name="Nonu1"/>
=== Industrialización ===
Reikiavik nun ye mentada en nenguna fonte [[Edá Media|medieval]] sinón como una tierra rural. Sicasí, pal [[sieglu XVIII]] diose empiezu a la [[industrialización]] y poro, la crecedera urbana. Los gobernantes de [[Dinamarca]] sofitaron idees d'una industria doméstico n'Islandia qu'ayudaría a traer el progresu tan esperáu a la islla. En [[1752]] l'[[Monarques de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó l'estáu de Reikiavik a la [[Corporación Innréttingar]]; el nome vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «entamador».
Na década de [[1750]] construyéronse delles cases p'allugar [[algodón]], industria que foi'l mayor emplegador en Reikiavik y la razón de la so esistencia mientres delles décades. Otres manufactures d'Innréttingar yeren la [[Pesca comercial|pesca]], la estraición del [[sulfuru]], [[agricultura]] y construcción de [[barcu|barcos]].
=== Movimientos del comerciu ===
En [[1786]] l'asentamientu de 302 habitantes convertir nun conceyu, la Corona Danesa abolió la so [[monopoliu]] comercial esi mesmu añu y concedió a seis comunidaes alredor de la ciudá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik yera una d'eses comunidaes y la única en caltener esa comunicación permanentemente.
Sicasí, los derechos comerciales inda taben llindaos a los asuntos de la Corona Danesa, y a midida que los comerciantes daneses apoderaron el comerciu islandés, los sos negocios espandiéronse. Dempués de [[1880]], el [[llibre comerciu]] empezó a estendese a tolos países y foi creciendo la influencia de los mercantes islandeses.
=== Declaración como capital d'Islandia ===
[[Ficheru:Reykjavik 1860s.jpg|thumb|Reikiavik en [[1860]].]]
El [[Movimientu d'independencia d'Islandia|movimientu nacionalista]] ganó muncha influencia mientres el [[sieglu XIX]], y les idees sobre la independencia d'Islandia empezaron a estendese. Como Reikiavik yera la única ciudá d'Islandia, convirtiérase nel puntu de concentración de tales idees. Los partidarios del movimientu independentista sabíen que Reikiavik tenía de ser fuerte pa llograr esi oxetivu. Los años más importantes de la llucha a favor de la independencia fueron clave pa la ciudá.
En [[1845]], l'[[Alþingi]], l'Asamblea Xeneral que los islandeses crearen en [[930]] foi reabiertu esta vegada en Reikiavik, dempués de ser suspendíu delles décades tras en [[Þingvellir]], el so allugamientu orixinal. Entós daquella l'Alþingi cumplía les funciones d'una Asamblea Consultiva, que suxería al rei les aiciones a tomar al respective de distintes temes del país. L'allugamientu del Alþingi en Reikiavik fizo que la ciudá convirtiérase efeutivamente na capital d'Islandia.
En [[1874]] Islandia recibió la so primer [[Constitución d'Islandia|constitución]] y con ella l'Alþingi llogró dellos poderes [[llexislativu|llexislativos]] llindaos y n'esencia convertir na institución de güei día. El pasu siguiente yera'l de pasar el poder [[poder executivu|executivu]] a Islandia, y ello llogróse gracies a la Casa de Gobiernu en [[1904]] cuando s'estableció la oficina del [[Primer Ministru d'Islandia|Primer Ministru]] en Reikiavik. El mayor pasu a la independencia foi dáu'l [[1 d'avientu]] de [[1918]] cuando'l país convertir n'estáu soberanu de la Corona de Dinamarca.
=== Ocupación y creación de la República ===
[[Ficheru:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|thumb|Reikiavik nos [[años 1930]].]]
[[Ficheru:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniaturadeimagen|[[Ilesia Llibre de Reikiavik]].]]
Nes décades de [[1920]] y [[1930]] la creciente industria pesquero surdió de Reikiavik siendo'l [[bacaláu]]'l principal productu de la industria. Sicasí, pa finales de [[1929]] la [[Gran Depresión]] cutió a la ciudá cola desocupación y conflictos gremiales, de los cualos munchos terminaron en violencia.
Na mañana del [[10 de mayu]] de [[1940]], cuatro acorazaos de guerra llegaron a Reikiavik y fondiaron nel puertu. En poques hores, la ocupación [[Aliaos (Segunda Guerra Mundial)|aliada]] completar ensin esguilada de violencia. El gobiernu islandés recibiera de parte del gobiernu británicu'l pidíu pa la ocupación, pero esta siempres fuera tornada, basándose na [[País neutral|política neutral]] adoptada pel país. Nos siguientes años que quedaben de la [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaos británicos y darréu [[Estaos Xuníos|estauxunidenses]] construyeron bases en Reikiavik. El númberu de soldaos estranxeros en Reikiavik yera equivalente a la población actual de la ciudá.
Los efeutos económicos de la ocupación fueron bien positivos pa la ciudá cuando s'esmorecieron los efeutos de la Gran Depresión y la demanda aumentó como nunca antes. Los británicos construyeron l'[[aeropuertu de Reikiavik]], qu'inda opera, y los estauxunidenses construyeron l'[[Aeropuertu Internacional de Keflavík]], a unos 50 km de la capital.
El [[17 de xunu]] de [[1944]] fundóse la República d'Islandia, y un [[Presidente d'Islandia|presidente]] escoyíu por votu popular asumió les funciones del monarca danés.
=== Crecedera de la posguerra ===
[[Ficheru:74Skolavördustigur.jpg|thumb|Reikiavik nos [[años 1970]].]]
Nos años de posguerra, la crecedera de Reikiavik fortalecióse. Un éxodu de llabradores empezó a poblar la ciudá principalmente por cuenta de les meyores na teunoloxía de l'[[agricultura]] qu'amenorgó la fuercia llaboral d'aquel sector y por cuenta de la esplosión demográfica provocada poles meyores condiciones de vida n'Islandia.
El grupu de migración a Reikiavik taba formáu, principalmente, por mozu que llegaron a la ciudá p'algamar el "Suañu de Reikiavik" y col tiempu la capital convertir na ciudá de los neños. La planificación urbana modificar de manera bien notable cola construcción de complexos habitacionales nes zones de los suburbios.
En [[1972]], Reikiavik foi sede del campeonatu mundial d'[[axedrez]] ente [[Bobby Fischer]] y [[Boris Spassky]].
=== De la década de 1980 hasta'l sieglu XXI ===
[[Ficheru:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniaturadeimagen|Llagu [[Tjörnin]] nel centru de la ciudá.]]
Nes últimes dos décades, Reikiavik convirtióse nun centru importante de la comunidá global. En [[1986]] foi sede de la [[Cume de Reikiavik|cume]] ente [[Ronald Reagan]] y [[Mikhaíl Gorbachov]], remarcando'l nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[desregulación]] del sector financieru y la revolución informática contribuyeron a un nuevu tresformamientu de Reikiavik. El sector financieru y la [[teunoloxía de la información]] son los principales emplegadores de la ciudá.
Reikiavik ye'l principal centru de la [[lliteratura d'Islandia|lliteratura]] y de la [[música d'Islandia]], y contribuyó a la cultura con famoses personalidaes los escritores [[Halldór Laxness]] y [[Arnaldur Indriðason]] o la cantante [[Björk (cantante)|Björk]] y la banda de rock [[Sigur Rós]].
La ciudá foi l'epicentru de les protestes de la [[Crisis financiera n'Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 y 2009]]. Nel so barriu financieru atópense les sedes de los bancos [[Landsbanki]], [[Glitnir (bancu)|Glitnir]] y el [[Bancu Kaupthing|Kaupthing]].
== Xeografía ==
[[Ficheru:Reykjavik Main Image.jpg|thumb|Dende la parte cimera esquierda: Reykjavik vistu de [[Perlan]], vistu dende los teyaos Hallgrímskirkja, Reykjavik vistu de [[Hallgrímskirkja]], Fríkirkjan, el panorama dende Perlan]]
Reikiavik ta allugada sobre'l marxe suroeste d'[[Islandia]], na badea [[Faxaflói]]. L'área costera de Reikiavik carauterizar pola presencia de [[península|penínsules]], [[ensenada|ensenaes]], [[estrechu|estrechos]] y pequeñes [[islla|islles]]. La mayor parte de la ciudá de Reikiavik ta allugada sobre la península [[Seltjarnarnes]], pero los suburbios estender al sur y este de la península.
Reikiavik ye una ciudá esvalixada; la mayor parte del área urbana presentar na forma de suburbios de baxa densidá y les cases, polo xeneral, atopar a distancies espaciadas.
Los vecinderos residenciales esteriores tán más espaciados y ente ellos cuerren les principales arteries del tráficu y hai munchos espacios vacíos con pequeñu valor recreacional o estéticu.
Fueron les xeneraciones más nueves la que contribuyeron a esti tipu d'urbanismu. El ríu más grande que traviesa Reikiavik ye l'[[Elliðaá]], que nun ye navegable. El monte más altu de Reikiavik ye'l monte [[Esja]], con 914 [[msnm]], que s'alcuentra nel distritu septentrional de [[Kjalarnes]], separáu del restu de la ciudá'l fiordu [[Kollafjörður]].
{{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|1500px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dende [[Perlan]] nel que pueden apreciase el monte Akrafjall nel centru y el [[Esja|Monte Esja]] a la derecha.</center>}}
{{wide image|Vista de Reikiavik desde Perlan, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 134-145 HDR PAN.JPG|1500px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dende [[Perlan]] al cayer el sol pel branu.</center>}}
== Demografía ==
[[Ficheru:Austurstræti01.jpg|thumb|right|Austurstræti, una de les cais del centru tradicional de Reikiavik, ta asitiada nel distritu d'[[El mioðborg]].]]
La población de Reikiavik en [[2008]] yera de 119 848 habitantes, de los cualos 58 762 yeren homes y 58 959 muyeres. La población combinada del área metropolitana de Reikiavik en [[2008]] yera de 201 585 habitantes. Nenguna otra ciudá islandesa supera los 50 000 habitantes, y la aglomeración metropolitana absuerbe a pocu más del 60 % de la población total del país.
La ciudá ye un gran centru multicultural que presenta un 9 % de población estranxera con más de cien nacionalidad distintes.<ref name="hi"/> A la ciudá lleguen de la mesma cientos de turistes, estudiantes y otros residentes temporales, que pueden ser más numberosos que los nativos nel centru de la ciudá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|títulu=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaaccesu=12 de xunetu de 2014|obra=visir.is}}</ref>
L'área metropolitana de Reikiavik ta formada polos seis conceyos d'[[Alftanes]] (2361 habitantes), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24 839), [[Kópavogur]] (28 561), [[Mosfellsbær]] (8147) y [[Seltjarnarnes]] (4428).
=== Población histórica ===
[[Ficheru:Austurstræti 1.JPG|thumb|Na actualidá l'área metropolitana de Reikiavik tien más de doscientos mil habitantes.]]
{|{{tablaguapa}} border="1"
|- style="background:#eee;"
!Año||Población ciudá||Población área metropolitana
|-
|[[1801]]
|600
|
|-
|[[1860]]
|1450
|
|-
|[[1901]]
|6321
|8221
|-
|[[1910]]
|11 449
|14 534
|-
|[[1920]]
|17 450
|21 347
|-
|[[1930]]
|28 052
|33 867
|-
|[[1940]]
|38 308
|43 483
|-
|[[1950]]
|55 980
|64 813
|-
|[[1960]]
|72 407
|88 315
|-
|[[1970]]
|81 693
|106 152
|-
|[[1980]]
|83 766
|121 698
|-
|[[1985]]
|89 868
|
|-
|[[1990]]
|97 569
|145 980
|-
|[[1995]]
|104 258
|
|-
|[[2000]]
|110 852
|175 000
|-
|[[2005]]
|114 800
|187 105
|-
|[[2006]]
|115 420
|191 612
|-
|[[2007]]
|117 721
|196 161
|-
|[[2008]]
|119 848
|201 585
|-
|[[2011]]
|119 108
|202 341
|}
[[Ficheru:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|thumb|Mapa alministrativu cola división municipal de Reikiavik.]]
=== Distritos de la ciudá ===
De siguío se listan los diez distritos de la ciudá:
# [[Vesturbær]]
# [[El mioðborg]]
# [[Hlíðar]]
# [[Laugardalur]]
# [[Háaleiti]]
# [[Breiðholt]]
# [[Árbær]]
# [[Grafarvogur]]
# [[Kjalarnes]]
# [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]]
== Economía ==
Reikiavik ye'l centru económicu de toa [[Islandia]] yá que nel so términu municipal o n'el so cercanía atopen les sedes de les principales empreses islandeses. La economía de la ciudá al igual que la de la mayoría de les capitales de los [[países desenvueltos]] tien la so base nel sector servicios y tien amás delles industries y llaboratorios de bioteunoloxía o inxeniería xenética.
Tanto'l sector secundariu como l'agricultura y la ganadería tienen una importancia mínima dientro de la economía llocal, sicasí pescar si tien una importancia considerable yá que na ciudá atopa'l principal puertu del país que tamién ye unu de los de mayor importancia de tolos [[países nórdicos]].
=== Principales empreses ===
Reikiavik, la capital d'Islandia, ye de la mesma el centru de la principal rexón industrial y empresarial de la islla. Ente les sos principales empreses atópense'l desarrollador de videoxuegos [[CCP Games]], l'aereollinia [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] y la empresa inxeniería biomédica [[Össur]].
{{vt|Empreses de Reikiavik}}
== Clima ==
Magar la so llatitú tien un [[clima oceánicu subpolar]]. Gracies a la templada [[corriente del Atlánticu Norte]], Reikiavik tien una temperatura permediu pel branu de 12 [[Grau centígradu|°C]], ente qu'en xineru ye de -6 °C.<ref>{{cita web|url=http://goscandinavia.about.com/od/cityprofilereykjavik/p/aboutreykjavik.htm|títulu=Go Scandinavia: Reykjavík City Profile|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090929171152/http://goscandinavia.about.com/od/cityprofilereykjavik/p/aboutreykjavik.htm|fechaarchivu=2009-09-29}}</ref> Polo xeneral, [[Islandia]], y en particular, la so capital, escapen al calentamientu rexonal típicu d'[[Eurasia]], productu de la [[contaminación atmosférica]], y, al nun tar la so estación meteológica cerca d'una de les [[islla de calor|islles de calor urbanu]], nun tener la típica deriva productu de la urbanización.
Les temperatures baxen poques vegaes per debaxo de los -15 ℃ pel hibiernu, gracies a que'l clima de la mariña d'Islandia vese moderáu peles agües templaes de la [[corriente del Golfu]]. Tien un [[Clima oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), y la ciudá asitiar na llende norte d'esta zona climática. La so situación na mariña fai que sía una ciudá con abondosu vientu, y pel hibiernu son comunes les airaes. Los branos son frescos, con temperatures que varien ente los 5 y los 13 ℃, y en delles ocasiones inclusive pueden superase los 20 ℃. Reikiavik nun ye una ciudá particularmente húmeda, anque la midía añal de díes lluviosos ye de 148.
Los branos secos nun son comunes, pero pueden dase. Nel branu de 2007 nun llovió mientres un mes. La primavera ye la estación más soleyera, principalmente mayu. Reikiavik tien una media d'unes 1300 hores de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |títulu=The weather in Iceland 2010 |fechaaccesu= 29 de xunu de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de xineru de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparable con otres ciudaes del norte d'Europa, como [[Glasgow]], n'[[Escocia]]. La temperatura más baxo foi de -28,5 ℃, rexistrada'l 21 de xineru de 1918. La temperatura nun baxó de los -20 ℃ dende'l 30 de xineru de 1971, ente que la más alta rexistróse'l 4 de xunetu de 2015 27 ℃ en Reykjavik.
<!--Infobox begins-->{{Clima |metric_first=
Yes
|single_line= Yes
|location = Reikiavik, Islandia |Jan
record high C = 10.7
|Feb record high C = 10.2
|Mar record high C = 13.0
|Abr record high C = 14.7
|May record high C = 20.6
|Xun record high C = 22.4
|Xnt record high C = 25.7
|Ago record high C = 24.8
|Set record high C = 18.5
|Och record high C = 15.7
|Pay record high C = 12.6
|Avi record high C = 12.0
|year record high C = 25.7
|Xin high C = 1.9
|Feb high C = 2.8
|Mar high C = 3.2
|Abr high C = 5.7
|May high C = 9.4
|Xun high C = 11.7
|Xnt high C = 13.3
|Ago high C = 13.0
|Set high C = 10.1
|Och high C = 6.8
|Pay high C = 3.4
|Avi high C = 2.2
|year high C = 7.0
|Xin mean C = -0.5
|Feb mean C = 0.4
|Mar mean C = 0.5
|Abr mean C = 2.9
|May mean C = 6.3
|Xun mean C = 9.0
|Xnt mean C = 10.6
|Ago mean C = 10.3
|Set mean C = 7.4
|Och mean C = 4.4
|Pay mean C = 1.1
|Avi mean C = 0.2
|year mean C = 4.3
|Xin low C = -3.0
|Feb low C = -2.1
|Mar low C = -2.0
|Abr low C = 0.4
|May low C = 3.6
|Xun low C = 6.7
|Xnt low C = 8.3
|Ago low C = 7.9
|Set low C = 5.0
|Och low C = 2.2
|Pay low C = -1.3
|Avi low C = -2.8
|year low C = 1.9
|Xin record low C = -19.7
|Feb record low C = -17.6
|Mar record low C = -16.4
|Abr record low C = -16.4
|May record low C = -7.7
|Xun record low C = -0.7
|Xnt record low C = 1.4
|Ago record low C = -0.4
|Set record low C = -4.4
|Och record low C = -10.6
|Pay record low C = -15.1
|Avi record low C = -16.8
|year record low C = -19.7
|precipitation colour = green
|Xin precipitation mm = 75.6
|Feb precipitation mm = 71.8
|Mar precipitation mm = 81.8
|Abr precipitation mm = 58.3
|May precipitation mm = 43.8
|Xun precipitation mm = 50.0
|Xnt precipitation mm = 51.8
|Ago precipitation mm = 61.8
|Set precipitation mm = 66.5
|Och precipitation mm = 85.6
|Pay precipitation mm = 72.5
|Avi precipitation mm = 78.7
|year precipitation mm = 798.8
|unit precipitation days = 1.0 mm
|Xin precipitation days = 13.3
|Feb precipitation days = 12.5
|Mar precipitation days = 14.4
|Abr precipitation days = 12.2
|May precipitation days = 9.8
|Xun precipitation days = 10.7
|Xnt precipitation days = 10.0
|Ago precipitation days = 11.7
|Set precipitation days = 12.4
|Och precipitation days = 14.5
|Pay precipitation days = 12.5
|Avi precipitation days = 13.9
|year precipitation days = 148.3
|Xin sun = 26.9
|Feb sun = 51.8
|Mar sun = 111.1
|Abr sun = 140.0
|May sun = 192.0
|Xun sun = 161.3
|Xnt sun = 171.3
|Ago sun = 154.8
|Set sun = 124.8
|Och sun = 83.4
|Pay sun = 38.5
|Avi sun = 12.1
|year sun = 1268.4
|source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|títulu=Reykjavík 1961-1990 Averages|publisher=[[Icelandic Meteorological Office]] |fechaaccesu=14 de febreru de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt |títulu=Reykjavík Estreme Values |publisher=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]] | fechaaccesu=14 de febreru de 2016}}</ref>
}}
== Alministración ==
Acordies cola [[Constitución d'Islandia|Llei 45/1998]] la ciudá ye gobernada pol alcalde que ye escoyíu democráticamente polos ciudadanos mayores de 18 años por un plazu de 4 años.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |títulu=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaaccesu=8 de xunetu de 2009}}</ref> El [[Conseyu de la Ciudá de Reikiavik|Conseyu Municipal]] ta formáu por 15 miembros que s'encarguen d'alministrar los distintos campos de la ciudá sol mandatu del [[Alcaldes de Reikiavik|alcalde de la ciudá]].
[[Ficheru:Reykjavik rooftops.jpg|thumb|Típiques cases [[Islandia|islandeses]] del centru de Reikiavik.]]
{{VT|Alcaldes de Reikiavik}}
== Tresporte ==
=== Carreteres ===
[[Ficheru:Strætó.JPG|thumb|170px|Autobús públicu de la ciudá.]]
[[Islandia]] tien una de les tases d'automóviles [[per cápita]] más altes del mundu (522 por cada 1000 habitantes)<ref>{{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| títulu=Motor vehicles (most recent) by country| fechaaccesu=12 de xunetu de 2014}}</ref> magar lo cual Reikiavik (onde se concentra cerca de la metá de la población nacional) nun sufre problemes graves de conxestión yá que amplies carreteres de dellos carriles escurren por toles zones de la ciudá coneutando asina los distintos barrios y suburbios. A diferencia de capitales nacionales Reikiavik tampoco sufre problemes per falta de places d'estacionamiento yá que estes son abondo abondoses.
Amás del tresporte priváu esiste un mediu de tresporte públicu compuestu por autobuses que ye conocíu como [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] qu'escurre poles contorna de la ciudá coneutar col restu de llocalidaes d'[[Islandia]].
=== Puertos ===
La ciudá tien dos [[Puertu marítimu|puertos marítimos]], el puertu vieyu que ye utilizáu polos pescadores y los cruceros turísticos y el [[puertu de Sundahöfn]] allugáu na zona este que ye'l mayor puertu d'[[Islandia]] y ye'l que s'utiliza pa mercancíes y contenedores.
=== Ferrocarriles ===
Por cuenta de lo abrupto que ye'l terrén n'[[Islandia]] nun hai ferrocarriles pero en Reikiavik utilizar a manera d'esposición vieyes llocomotores que sirvieron pa construyir infraestructures tales como l'antiguu puertu.
=== Aeropuertos ===
L'[[Aeropuertu de Reikiavik]] que s'atopa asitiáu dientro de la ciudá ye'l que-y da serviciu en vuelos a nivel nacional, vuelos a [[Dinamarca]] o [[Islles Feroe]] y vuelos chárter. El principal aeropuertu que da serviciu a la ciudá y al país enteru ye'l d'[[Aeropuertu Internacional de Keflavík]] que s'atopa asitiáu a 50 km de Reikiavik y cuenta con numberosos destinos internacionales como [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que dexen volar a casi cualquier llugar del mundu.
== Educación ==
Los centros d'[[educación cimera]] de la ciudá son:
{| {{tablaguapa}}
! Universidá!! Fundación!! Nome n'islandés!! Tipu
|-
| [[Universidá d'Islandia]] || [[1911]] || ''Háskóli Íslands'' || Pública
|-
| [[Universidá de Reikiavik]] || [[1998]] || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privada
|-
| [[Academia d'Artes d'Islandia]] || [[1998]] || ''Listaháskóli Íslands'' || Privada
|}
== Deportes ==
[[Ficheru:Handboltahylling4.JPG|thumb|Recibimientu en Reikiavik de la [[Seleición de balonmano d'Islandia|Seleición Nacional de Balonmano]], [[Balonmano nos Xuegos Olímpicos de Beixín 2008|subcampeona]] nes [[Xuegos Olímpicos de Beixín 2008|Olimpiaes de Beixín]].]]
Los deportes más populares son el [[fútbol]] y el [[balonmano]] qu'atropen más del 75 % d'aficionaos al deporte. En fútbol, los principales equipos de la ciudá y del país son el [[KR Reykjavík]] y el [[Valur Reykjavík]]. En balonmano destaca la [[Seleición de balonmano d'Islandia]], que tien la so sede na ciudá y que nos [[Xuegos Olímpicos de Beixín 2008]] foi [[Balonmano nos Xuegos Olímpicos de Beixín 2008|subcampeona olímpica]].
L'estadiu [[Laugardalsvöllur]] que ye'l de mayor capacidá de tol país y el que sirve como sede a la [[Seleición de fútbol d'Islandia|Seleición Nacional de Fútbol]] y al [[Knattspyrnufélagið Fram]] alcuéntrase alcontráu na ciudá.
== Llugares d'interés ==
Na ciudá atopen les instituciones gubernamentales, les llibreríes y los museos, la universidá ya instituciones d'investigación, les oficines centrales de comunicación (radio, televisión y diarios), los teatros profesionales y orquestes, les cortes de xusticia, piscines al campu y estadios de deportes, llinies marítimes, aérees y compañíes de tresporte coleutivu, factoríes y plantes procesadores de pexe.
Los edificios más importantes son el Parllamentu (construyíu en [[1881]]) y la casa de Gobiernu (de mediaos del [[sieglu XVIII]]) dambos nel distritu d'[[El mioðborg]], ente'l puertu y el llagu [[Tjörnin]].
Cerca tán la Biblioteca y el Teatru Nacional allugaos xuntos detrás d'una estatua del primer colonizador. Nel área universitaria tán la universidá y los sos hoteles d'estudiantes, el [[Muséu Nacional d'Islandia]] y la Casa Nórdica (diseñada pol famosu arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Hai numberoses ilesies antigües y nueves, ente la vieya [[catedral de Reikiavik|catedral]] cerca del Parllamentu y la peralta nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d'agostu de 2011 inauguróse l'edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]].
El Muséu Folclóricu d'[[Arbaer]], n'unu de los suburbios del este, exhibe vieyes cases de Reikiavik reconstruyíes nel so estilu orixinal, como asina tamién una ilesia rural tradicional y una granxa, dambes con techos de [[turba]] y campera. Unu de los meyores ríos de [[Salmo (xéneru)|salmones]] cuerre al traviés del sector esti de la capital. Hai de solliñar tamién el Xardín botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que ye'l más grande de cuantos esisten n'[[Islandia]].
{{wide image|Reykjavík panorama1.JPG|1500px|Panorama de la mariña norte de Reikiavik, vistu dende Örfirisey.}}
== Ciudadanos pernomaos ==
* [[Halldór Laxness]]: Escritor ganador del [[Premiu Nobel de Lliteratura]].
* [[Arnaldur Indriðason]]: Escritor [[Islandia|islandés]].
* [[Jóhanna Sigurðardóttir]]: [[Primeros ministros d'Islandia|Exprimera ministra d'Islandia]].
* [[Vigdís Finnbogadóttir]]: Política islandesa, [[Presidente d'Islandia|primer presidenta d'Islandia]] ente [[1980]] y [[1996]].
* [[Hilmar Örn Hilmarsson]]: Xefe [[goði]] de la ''[[Ásatrúarfélagið|Íslenska Ásatrúarfélagið]]'' (Asociación Islandesa de la confesión [[Ásatrú]]).
* [[Björk (cantante)|Björk Guðmundsdóttir]]: Cantante y compositora.
* [[Hera Björk]]: Cantante islandesa que representó al so país n'[[Festival del Cantar d'Eurovisión 2010|Eurovisión 2010]].
* [[Paul Oscar]]: Cantante que representó al so país nel [[Festival del Cantar d'Eurovisión 1997]].
* [[Selma Björnsdóttir]]: Cantante que representó a [[Islandia]] en dos causes nel [[Festival del Cantar d'Eurovisión]].
* [[Eiður Guðjohnsen]]: Futbolista del [[F.C. Barcelona]] y [[Chelsea F.C.]] ente otros.
== Ciudaes hermaniaes ==
La ciudá de Reikiavik robló protocolos de [[hermanancia de ciudaes]] con:
{| cellpadding="10"
|- valign="top"
|
* {{bandera|Venezuela}} [[Caraques]], [[Venezuela]].
* {{bandera|Arxentina}} [[Buenos Aires]], [[Arxentina]].
* {{bandera|Dinamarca}} [[Copenḥague]], [[Dinamarca]].
* {{bandera|Finlandia}} [[Ḥélsinki]], [[Finlandia]].
* {{bandera|Groenlandia}} [[Nuuk]], [[Groenlandia]].
||
* {{bandera|Reinu Xuníu}} [[Kingston upon Hull]], [[Reinu Xuníu]].
* {{bandera|Noruega}} [[Oslu]], [[Noruega]].
* {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Seattle (Washington)|Seattle]], [[Estaos Xuníos]].
* {{bandera|Suecia}} [[Estocolmu]], [[Suecia]].
* {{bandera|Rusia}} [[San Petersburgu]], [[Rusia]].
||
* {{bandera|Islles Feroe}} [[Tórsḥavn]], [[Islles Feroe]].
* {{bandera|Lituania}} [[Vilnius]], [[Lituania]].
* {{bandera|Canadá}} [[Winnipeg]], [[Canadá]].
* {{bandera|Países Baxos}} [[Zevenaar]], [[Países Baxos]]
||
|}
{{ socesión
| predecesor = {{bandera|DEU}} [[Weimar]]
| títulu = [[Ficheru:EU Insignia.svg|60px]]<br />[[Capital Europea de la Cultura]]<br />xunto con {{bandera|FRA}} [[Aviñon]]<br />{{bandera|NOR}} [[Bergen]]<br />{{bandera|ITA}} [[Boloña]]<br />{{bandera|BEL}} [[Bruxeles]]<br />{{bandera|POL}} [[Cracovia]]<br />{{bandera|FIN}} [[Ḥélsinki]]<br />{{bandera|CZE}} [[Praga]]<br />{{bandera|ESP}} [[Santiago de Compostela]]
| periodu = [[2000]]
| socesor = {{bandera|NED}} [[Rotterdam]]<br />{{bandera|POR}} [[Porto]]
}}
== Ver tamién ==
{{cat persones}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
*{{Páxina web|http://www.rvk.is}}
* [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes d'Islandia]]
[[Categoría:Conceyos d'Islandia]]
[[Categoría:Puertos d'Islandia]]
1jyyzb0x9ujl5p8e8ck77454fau5ya3
Llista de Wikipedies
0
88811
4489566
4489432
2026-04-30T01:30:08Z
XabatuBot
43102
Anovar estadístiques
4489566
wikitext
text/x-wiki
Esta ye una tabla con toles '''[[Wikipedia|Wikipedies]]''', presentaes n'orde decreciente de páxines de conteníu.<ref name="pdc">Les páxines de conteníu son les páxines de los [[Ayuda:Espaciu de nomes espacios de nomes]] que cada comunidá estima que constitúin la enciclopedia —amás del principal o d'artículos, en delles ediciones añaden otros complementarios—, y qu'amás nun son redireiciones y contienen siquier un enllaz internu.</ref> Los datos anóvense caldía automáticamente (última anovación <onlyinclude>{{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}</onlyinclude>)
<!-- bot table start -->
{| class="wikitable sortable col2izq col3izq col4izq" style="text-align: right; margin-bottom: 10px;"
!
! Llingua
! Llingua (llocal)
! {{abreviatura|Cód.|Códigu según ISO ISO 639-1}}<ref>La direición [[Llocalizador de recursos uniforme|URL]] de cada Wikipedia tien la estructura <code>http(s)://'''xx'''.wikipedia.org/wiki/</code>, onde '''xx''' ye la identificación de la llingua d'esa Wikipedia, según el códigu de lletres de la norma [ISO 639]-1.</ref>
! {{abreviatura|P. de cont.|Páxines de conteníu}}
! Páxines
! Ediciones
! {{abreviatura|Almins.|Alministradores}}
! Usuarios
! {{abreviatura|U. activos|Usuarios activos}}<ref>Considérase activos a los usuarios que fixeron dalguna aición nel proyeutu nos postreros 30 díes.</ref>
! Archivos
! {{abreviatura|Fond.|Fondura}}<ref>La fondura ye un mididor de l'actividá nuna Wikipedia qu'amuesa con qué frecuencia anoven les páxines de conteníu. <center><math>Fondura=\frac{Ediciones}{P\acute{a}xines}\cdot \left(\frac{P\acute{a}xines - Art\acute{\imath}culos}{Art\acute{\imath}culos} \right)^{2}</math></center></ref>
|-
| 1
| [[{{#language:en|ast}}]]
| {{lang|en|{{#language:en}}}}
| <code>[[:en:|en]]</code>
| [[:en:Special:Statistics|7 175 084]]
| [[:en:Special:Statistics|65 529 479]]
| [[:en:Special:Statistics|1 346 995 742]]
| [[:en:Special:ListUsers/sysop|811]]
| [[:en:Special:ListUsers|52 572 474]]
| [[:en:Special:ActiveUsers|273 077]]
| [[:en:Special:ListFiles|967 172]]
| 1 360
|-
| 2
| [[Cebuanu]]
| Sinugboanong
| <code>[[:ceb:|ceb]]</code>
| [[:ceb:Special:Statistics|6 115 190]]
| [[:ceb:Special:Statistics|11 233 847]]
| [[:ceb:Special:Statistics|36 996 459]]
| [[:ceb:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ceb:Special:ListUsers|141 343]]
| [[:ceb:Special:ActiveUsers|280]]
| [[:ceb:Special:ListFiles|3]]
| 2
|-
| 3
| [[Idioma alemán|Alemán]]
| Deutsch
| <code>[[:de:|de]]</code>
| [[:de:Special:Statistics|3 117 425]]
| [[:de:Special:Statistics|8 530 073]]
| [[:de:Special:Statistics|264 396 033]]
| [[:de:Special:ListUsers/sysop|163]]
| [[:de:Special:ListUsers|5 110 966]]
| [[:de:Special:ActiveUsers|36 493]]
| [[:de:Special:ListFiles|129 501]]
| 93
|-
| 4
| [[Francés]]
| français
| <code>[[:fr:|fr]]</code>
| [[:fr:Special:Statistics|2 754 778]]
| [[:fr:Special:Statistics|13 945 708]]
| [[:fr:Special:Statistics|235 244 736]]
| [[:fr:Special:ListUsers/sysop|143]]
| [[:fr:Special:ListUsers|5 777 962]]
| [[:fr:Special:ActiveUsers|39 209]]
| [[:fr:Special:ListFiles|78 572]]
| 278
|-
| 5
| [[Idioma suecu|Suecu]]
| svenska
| <code>[[:sv:|sv]]</code>
| [[:sv:Special:Statistics|2 624 373]]
| [[:sv:Special:Statistics|6 365 467]]
| [[:sv:Special:Statistics|59 138 493]]
| [[:sv:Special:ListUsers/sysop|65]]
| [[:sv:Special:ListUsers|1 030 552]]
| [[:sv:Special:ActiveUsers|4 311]]
| [[:sv:Special:ListFiles|0]]
| 19
|-
| 6
| [[Idioma neerlandés|Neerlandés]]
| Nederlands
| <code>[[:nl:|nl]]</code>
| [[:nl:Special:Statistics|2 217 954]]
| [[:nl:Special:Statistics|4 776 585]]
| [[:nl:Special:Statistics|70 892 534]]
| [[:nl:Special:ListUsers/sysop|32]]
| [[:nl:Special:ListUsers|1 551 897]]
| [[:nl:Special:ActiveUsers|8 204]]
| [[:nl:Special:ListFiles|20]]
| 20
|-
| 7
| [[Idioma español|Español]]
| español
| <code>[[:es:|es]]</code>
| [[:es:Special:Statistics|2 109 813]]
| [[:es:Special:Statistics|8 637 822]]
| [[:es:Special:Statistics|172 758 310]]
| [[:es:Special:ListUsers/sysop|54]]
| [[:es:Special:ListUsers|7 910 766]]
| [[:es:Special:ActiveUsers|42 479]]
| [[:es:Special:ListFiles|0]]
| 191
|-
| 8
| [[Idioma rusu|Rusu]]
| русский
| <code>[[:ru:|ru]]</code>
| [[:ru:Special:Statistics|2 097 928]]
| [[:ru:Special:Statistics|8 482 046]]
| [[:ru:Special:Statistics|152 620 203]]
| [[:ru:Special:ListUsers/sysop|63]]
| [[:ru:Special:ListUsers|3 935 099]]
| [[:ru:Special:ActiveUsers|20 208]]
| [[:ru:Special:ListFiles|265 392]]
| 167
|-
| 9
| [[Idioma italianu|Italianu]]
| italiano
| <code>[[:it:|it]]</code>
| [[:it:Special:Statistics|1 967 226]]
| [[:it:Special:Statistics|8 734 483]]
| [[:it:Special:Statistics|150 143 153]]
| [[:it:Special:ListUsers/sysop|105]]
| [[:it:Special:ListUsers|2 979 652]]
| [[:it:Special:ActiveUsers|29 721]]
| [[:it:Special:ListFiles|123 309]]
| 203
|-
| 10
| [[Idioma polacu|Polacu]]
| polski
| <code>[[:pl:|pl]]</code>
| [[:pl:Special:Statistics|1 693 037]]
| [[:pl:Special:Statistics|4 017 474]]
| [[:pl:Special:Statistics|79 436 268]]
| [[:pl:Special:ListUsers/sysop|95]]
| [[:pl:Special:ListUsers|1 545 334]]
| [[:pl:Special:ActiveUsers|9 794]]
| [[:pl:Special:ListFiles|265]]
| 37
|-
| 11
| [[Árabe exipcianu]]
| مصرى
| <code>[[:arz:|arz]]</code>
| [[:arz:Special:Statistics|1 631 415]]
| [[:arz:Special:Statistics|2 246 661]]
| [[:arz:Special:Statistics|13 016 889]]
| [[:arz:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:arz:Special:ListUsers|285 194]]
| [[:arz:Special:ActiveUsers|275]]
| [[:arz:Special:ListFiles|1 303]]
| 1
|-
| 12
| [[Chinu mandarín|Chinu]]
| 中文
| <code>[[:zh:|zh]]</code>
| [[:zh:Special:Statistics|1 533 333]]
| [[:zh:Special:Statistics|8 377 323]]
| [[:zh:Special:Statistics|92 152 591]]
| [[:zh:Special:ListUsers/sysop|61]]
| [[:zh:Special:ListUsers|4 059 556]]
| [[:zh:Special:ActiveUsers|14 097]]
| [[:zh:Special:ListFiles|70 097]]
| 219
|-
| 13
| [[Xaponés]]
| 日本語
| <code>[[:ja:|ja]]</code>
| [[:ja:Special:Statistics|1 499 877]]
| [[:ja:Special:Statistics|4 407 177]]
| [[:ja:Special:Statistics|109 123 199]]
| [[:ja:Special:ListUsers/sysop|39]]
| [[:ja:Special:ListUsers|2 619 981]]
| [[:ja:Special:ActiveUsers|24 695]]
| [[:ja:Special:ListFiles|6 580]]
| 93
|-
| 14
| [[Idioma ucraín|Ucraín]]
| українська
| <code>[[:uk:|uk]]</code>
| [[:uk:Special:Statistics|1 419 350]]
| [[:uk:Special:Statistics|5 318 104]]
| [[:uk:Special:Statistics|47 889 228]]
| [[:uk:Special:ListUsers/sysop|44]]
| [[:uk:Special:ListUsers|898 803]]
| [[:uk:Special:ActiveUsers|5 884]]
| [[:uk:Special:ListFiles|114 671]]
| 68
|-
| 15
| [[Árabe]]
| العربية
| <code>[[:ar:|ar]]</code>
| [[:ar:Special:Statistics|1 310 743]]
| [[:ar:Special:Statistics|9 116 693]]
| [[:ar:Special:Statistics|74 326 112]]
| [[:ar:Special:ListUsers/sysop|24]]
| [[:ar:Special:ListUsers|2 913 260]]
| [[:ar:Special:ActiveUsers|6 065]]
| [[:ar:Special:ListFiles|56 144]]
| 289
|-
| 16
| [[Vietnamita]]
| Tiếng Việt
| <code>[[:vi:|vi]]</code>
| [[:vi:Special:Statistics|1 300 017]]
| [[:vi:Special:Statistics|4 581 418]]
| [[:vi:Special:Statistics|74 961 927]]
| [[:vi:Special:ListUsers/sysop|16]]
| [[:vi:Special:ListUsers|1 053 672]]
| [[:vi:Special:ActiveUsers|4 435]]
| [[:vi:Special:ListFiles|27 868]]
| 104
|-
| 17
| [[Samareñu]]
| Winaray
| <code>[[:war:|war]]</code>
| [[:war:Special:Statistics|1 266 898]]
| [[:war:Special:Statistics|2 870 485]]
| [[:war:Special:Statistics|7 734 645]]
| [[:war:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:war:Special:ListUsers|66 406]]
| [[:war:Special:ActiveUsers|93]]
| [[:war:Special:ListFiles|42]]
| 4
|-
| 18
| [[Portugués]]
| Idioma português
| <code>[[:pt:|pt]]</code>
| [[:pt:Special:Statistics|1 170 453]]
| [[:pt:Special:Statistics|6 088 974]]
| [[:pt:Special:Statistics|71 970 491]]
| [[:pt:Special:ListUsers/sysop|51]]
| [[:pt:Special:ListUsers|3 403 587]]
| [[:pt:Special:ActiveUsers|7 460]]
| [[:pt:Special:ListFiles|67 699]]
| 209
|-
| 19
| [[Idioma persa|Persa]]
| فارسی
| <code>[[:fa:|fa]]</code>
| [[:fa:Special:Statistics|1 073 857]]
| [[:fa:Special:Statistics|6 037 919]]
| [[:fa:Special:Statistics|43 633 174]]
| [[:fa:Special:ListUsers/sysop|38]]
| [[:fa:Special:ListUsers|1 516 541]]
| [[:fa:Special:ActiveUsers|1 086]]
| [[:fa:Special:ListFiles|98 250]]
| 154
|-
| 20
| [[Idioma chechenu|Chechenu]]
| нохчийн
| <code>[[:ce:|ce]]</code>
| [[:ce:Special:Statistics|864 443]]
| [[:ce:Special:Statistics|1 813 173]]
| [[:ce:Special:Statistics|13 197 768]]
| [[:ce:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ce:Special:ListUsers|45 620]]
| [[:ce:Special:ActiveUsers|58]]
| [[:ce:Special:ListFiles|333]]
| 9
|-
| 21
| [[Catalán]]
| ca
| <code>[[:ca:|ca]]</code>
| [[:ca:Special:Statistics|792 733]]
| [[:ca:Special:Statistics|1 996 710]]
| [[:ca:Special:Statistics|37 089 781]]
| [[:ca:Special:ListUsers/sysop|25]]
| [[:ca:Special:ListUsers|564 107]]
| [[:ca:Special:ActiveUsers|2 216]]
| [[:ca:Special:ListFiles|11 399]]
| 43
|-
| 22
| [[idioma indonesiu|Indonesiu]]
| Idioma indonesiu
| <code>[[:id:|id]]</code>
| [[:id:Special:Statistics|770 412]]
| [[:id:Special:Statistics|4 164 209]]
| [[:id:Special:Statistics|29 148 907]]
| [[:id:Special:ListUsers/sysop|47]]
| [[:id:Special:ListUsers|1 684 458]]
| [[:id:Special:ActiveUsers|12 014]]
| [[:id:Special:ListFiles|66 237]]
| 136
|-
| 23
| [[Idioma coreanu|Coreanu]]
| 한국어
| <code>[[:ko:|ko]]</code>
| [[:ko:Special:Statistics|744 504]]
| [[:ko:Special:Statistics|3 528 137]]
| [[:ko:Special:Statistics|41 639 073]]
| [[:ko:Special:ListUsers/sysop|23]]
| [[:ko:Special:ListUsers|1 006 402]]
| [[:ko:Special:ActiveUsers|6 502]]
| [[:ko:Special:ListFiles|15 300]]
| 165
|-
| 24
| [[Idioma serbiu|Serbiu]]
| српски / srpski
| <code>[[:sr:|sr]]</code>
| [[:sr:Special:Statistics|712 526]]
| [[:sr:Special:Statistics|4 194 302]]
| [[:sr:Special:Statistics|30 896 827]]
| [[:sr:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:sr:Special:ListUsers|559 277]]
| [[:sr:Special:ActiveUsers|1 853]]
| [[:sr:Special:ListFiles|40 076]]
| 176
|-
| 25
| [[Idioma tártaru]]
| татарча/tatarça
| <code>[[:tt:|tt]]</code>
| [[:tt:Special:Statistics|706 276]]
| [[:tt:Special:Statistics|1 456 919]]
| [[:tt:Special:Statistics|5 835 976]]
| [[:tt:Special:ListUsers/sysop|8]]
| [[:tt:Special:ListUsers|60 184]]
| [[:tt:Special:ActiveUsers|128]]
| [[:tt:Special:ListFiles|7 036]]
| 5
|-
| 26
| [[Noruegu|Noruegu (Bokmål)]]
| norsk
| <code>[[:no:|no]]</code>
| [[:no:Special:Statistics|683 132]]
| [[:no:Special:Statistics|1 909 011]]
| [[:no:Special:Statistics|25 708 265]]
| [[:no:Special:ListUsers/sysop|37]]
| [[:no:Special:ListUsers|708 452]]
| [[:no:Special:ActiveUsers|2 287]]
| [[:no:Special:ListFiles|4]]
| 43
|-
| 27
| [[Turcu]]
| Türkçe
| <code>[[:tr:|tr]]</code>
| [[:tr:Special:Statistics|679 359]]
| [[:tr:Special:Statistics|3 393 443]]
| [[:tr:Special:Statistics|37 017 807]]
| [[:tr:Special:ListUsers/sysop|22]]
| [[:tr:Special:ListUsers|1 809 080]]
| [[:tr:Special:ActiveUsers|5 013]]
| [[:tr:Special:ListFiles|44 565]]
| 174
|-
| 28
| [[Idioma finlandés|Finlandés]]
| suomi
| <code>[[:fi:|fi]]</code>
| [[:fi:Special:Statistics|617 295]]
| [[:fi:Special:Statistics|1 580 043]]
| [[:fi:Special:Statistics|23 918 781]]
| [[:fi:Special:ListUsers/sysop|35]]
| [[:fi:Special:ListUsers|656 246]]
| [[:fi:Special:ActiveUsers|3 542]]
| [[:fi:Special:ListFiles|80 139]]
| 37
|-
| 29
| [[Idioma checu|Checu]]
| čeština
| <code>[[:cs:|cs]]</code>
| [[:cs:Special:Statistics|590 855]]
| [[:cs:Special:Statistics|1 645 221]]
| [[:cs:Special:Statistics|25 808 301]]
| [[:cs:Special:ListUsers/sysop|31]]
| [[:cs:Special:ListUsers|783 302]]
| [[:cs:Special:ActiveUsers|4 932]]
| [[:cs:Special:ListFiles|1]]
| 50
|-
| 30
| [[Idioma húngaru|Húngaru]]
| magyar
| <code>[[:hu:|hu]]</code>
| [[:hu:Special:Statistics|568 457]]
| [[:hu:Special:Statistics|1 614 882]]
| [[:hu:Special:Statistics|28 883 648]]
| [[:hu:Special:ListUsers/sysop|23]]
| [[:hu:Special:ListUsers|635 603]]
| [[:hu:Special:ActiveUsers|3 091]]
| [[:hu:Special:ListFiles|9 483]]
| 61
|-
| 31
| [[Rumanu]]
| Idioma rumanu
| <code>[[:ro:|ro]]</code>
| [[:ro:Special:Statistics|542 890]]
| [[:ro:Special:Statistics|3 022 924]]
| [[:ro:Special:Statistics|17 635 378]]
| [[:ro:Special:ListUsers/sysop|18]]
| [[:ro:Special:ListUsers|747 237]]
| [[:ro:Special:ActiveUsers|2 169]]
| [[:ro:Special:ListFiles|120 152]]
| 122
|-
| 32
| [[Idioma vascu|Vascu]]
| euskara
| <code>[[:eu:|eu]]</code>
| [[:eu:Special:Statistics|487 322]]
| [[:eu:Special:Statistics|1 041 031]]
| [[:eu:Special:Statistics|10 595 718]]
| [[:eu:Special:ListUsers/sysop|12]]
| [[:eu:Special:ListUsers|192 920]]
| [[:eu:Special:ActiveUsers|925]]
| [[:eu:Special:ListFiles|0]]
| 13
|-
| 33
| [[Idioma serbocroata|Serbocroata]]
| srpskohrvatski / српскохрватски
| <code>[[:sh:|sh]]</code>
| [[:sh:Special:Statistics|461 566]]
| [[:sh:Special:Statistics|4 629 157]]
| [[:sh:Special:Statistics|42 564 569]]
| [[:sh:Special:ListUsers/sysop|8]]
| [[:sh:Special:ListUsers|346 399]]
| [[:sh:Special:ActiveUsers|308]]
| [[:sh:Special:ListFiles|9 987]]
| 750
|-
| 34
| [[Idioma malayu|Malayu]]
| Bahasa Melayu
| <code>[[:ms:|ms]]</code>
| [[:ms:Special:Statistics|438 340]]
| [[:ms:Special:Statistics|1 182 000]]
| [[:ms:Special:Statistics|6 820 583]]
| [[:ms:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:ms:Special:ListUsers|392 741]]
| [[:ms:Special:ActiveUsers|2 099]]
| [[:ms:Special:ListFiles|17 903]]
| 17
|-
| 35
| [[Hebréu]]
| עברית
| <code>[[:he:|he]]</code>
| [[:he:Special:Statistics|395 950]]
| [[:he:Special:Statistics|1 656 393]]
| [[:he:Special:Statistics|43 086 765]]
| [[:he:Special:ListUsers/sysop|25]]
| [[:he:Special:ListUsers|1 308 839]]
| [[:he:Special:ActiveUsers|7 640]]
| [[:he:Special:ListFiles|87 619]]
| 264
|-
| 37
| [[Esperantu]]
| Esperanto
| <code>[[:eo:|eo]]</code>
| [[:eo:Special:Statistics|384 652]]
| [[:eo:Special:Statistics|863 212]]
| [[:eo:Special:Statistics|9 340 761]]
| [[:eo:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:eo:Special:ListUsers|253 502]]
| [[:eo:Special:ActiveUsers|406]]
| [[:eo:Special:ListFiles|19 725]]
| 17
|-
| 38
| [[Urdú]]
| اردو
| <code>[[:ur:|ur]]</code>
| [[:ur:Special:Statistics|345 556]]
| [[:ur:Special:Statistics|2 616 962]]
| [[:ur:Special:Statistics|10 140 727]]
| [[:ur:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:ur:Special:ListUsers|210 621]]
| [[:ur:Special:ActiveUsers|369]]
| [[:ur:Special:ListFiles|8 952]]
| 167
|-
| 39
| [[Idioma uzbequistanín|Uzbequistanín]]
| oʻzbekcha/ўзбекча
| <code>[[:uz:|uz]]</code>
| [[:uz:Special:Statistics|340 536]]
| [[:uz:Special:Statistics|1 221 622]]
| [[:uz:Special:Statistics|6 006 284]]
| [[:uz:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:uz:Special:ListUsers|260 777]]
| [[:uz:Special:ActiveUsers|754]]
| [[:uz:Special:ListFiles|3 914]]
| 33
|-
| 40
| [[Idioma armeniu|Armeniu]]
| Հայերեն
| <code>[[:hy:|hy]]</code>
| [[:hy:Special:Statistics|325 952]]
| [[:hy:Special:Statistics|1 196 834]]
| [[:hy:Special:Statistics|10 727 661]]
| [[:hy:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:hy:Special:ListUsers|168 449]]
| [[:hy:Special:ActiveUsers|689]]
| [[:hy:Special:ListFiles|12 418]]
| 64
|-
| 41
| [[Idioma danés|Danés]]
| dansk
| <code>[[:da:|da]]</code>
| [[:da:Special:Statistics|313 875]]
| [[:da:Special:Statistics|983 989]]
| [[:da:Special:Statistics|12 239 824]]
| [[:da:Special:ListUsers/sysop|25]]
| [[:da:Special:ListUsers|561 578]]
| [[:da:Special:ActiveUsers|1 619]]
| [[:da:Special:ListFiles|1]]
| 57
|-
| 42
| [[Idioma búlgaru|Búlgaru]]
| български
| <code>[[:bg:|bg]]</code>
| [[:bg:Special:Statistics|309 577]]
| [[:bg:Special:Statistics|701 226]]
| [[:bg:Special:Statistics|12 869 727]]
| [[:bg:Special:ListUsers/sysop|19]]
| [[:bg:Special:ListUsers|391 145]]
| [[:bg:Special:ActiveUsers|2 013]]
| [[:bg:Special:ListFiles|13]]
| 29
|-
| 43
| [[Idioma galés|Galés]]
| Cymraeg
| <code>[[:cy:|cy]]</code>
| [[:cy:Special:Statistics|284 100]]
| [[:cy:Special:Statistics|545 044]]
| [[:cy:Special:Statistics|14 852 951]]
| [[:cy:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:cy:Special:ListUsers|107 045]]
| [[:cy:Special:ActiveUsers|149]]
| [[:cy:Special:ListFiles|12 174]]
| 23
|-
| 44
| [[Inglés simple]]
| Simple English
| <code>[[:simple:|simple]]</code>
| [[:simple:Special:Statistics|280 946]]
| [[:simple:Special:Statistics|936 720]]
| [[:simple:Special:Statistics|10 814 183]]
| [[:simple:Special:ListUsers/sysop|23]]
| [[:simple:Special:ListUsers|1 771 153]]
| [[:simple:Special:ActiveUsers|3 689]]
| [[:simple:Special:ListFiles|36]]
| 63
|-
| 45
| [[Griegu]]
| Ελληνικά
| <code>[[:el:|el]]</code>
| [[:el:Special:Statistics|268 412]]
| [[:el:Special:Statistics|749 791]]
| [[:el:Special:Statistics|11 575 160]]
| [[:el:Special:ListUsers/sysop|22]]
| [[:el:Special:ListUsers|501 904]]
| [[:el:Special:ActiveUsers|2 534]]
| [[:el:Special:ListFiles|19 746]]
| 50
|-
| 46
| [[Idioma bielorrusu|Bielorrusu]]
| беларуская
| <code>[[:be:|be]]</code>
| [[:be:Special:Statistics|263 176]]
| [[:be:Special:Statistics|731 249]]
| [[:be:Special:Statistics|5 125 075]]
| [[:be:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:be:Special:ListUsers|165 645]]
| [[:be:Special:ActiveUsers|423]]
| [[:be:Special:ListFiles|3 598]]
| 22
|-
| 47
| [[Idioma eslovacu|Eslovacu]]
| slovenčina
| <code>[[:sk:|sk]]</code>
| [[:sk:Special:Statistics|259 506]]
| [[:sk:Special:Statistics|603 555]]
| [[:sk:Special:Statistics|8 181 411]]
| [[:sk:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:sk:Special:ListUsers|291 114]]
| [[:sk:Special:ActiveUsers|1 286]]
| [[:sk:Special:ListFiles|0]]
| 24
|-
| 48
| [[Idioma estoniu|Estoniu]]
| eesti
| <code>[[:et:|et]]</code>
| [[:et:Special:Statistics|259 343]]
| [[:et:Special:Statistics|612 076]]
| [[:et:Special:Statistics|7 134 166]]
| [[:et:Special:ListUsers/sysop|36]]
| [[:et:Special:ListUsers|226 616]]
| [[:et:Special:ActiveUsers|1 211]]
| [[:et:Special:ListFiles|650]]
| 22
|-
| 49
| [[Azerbaixanu del sur]]
| تۆرکجه
| <code>[[:azb:|azb]]</code>
| [[:azb:Special:Statistics|244 606]]
| [[:azb:Special:Statistics|580 355]]
| [[:azb:Special:Statistics|1 587 466]]
| [[:azb:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:azb:Special:ListUsers|61 284]]
| [[:azb:Special:ActiveUsers|76]]
| [[:azb:Special:ListFiles|555]]
| 5
|-
| 50
| [[Idioma kazaquistanín|kazaquistanín]]
| қазақша
| <code>[[:kk:|kk]]</code>
| [[:kk:Special:Statistics|243 522]]
| [[:kk:Special:Statistics|666 338]]
| [[:kk:Special:Statistics|3 592 018]]
| [[:kk:Special:ListUsers/sysop|15]]
| [[:kk:Special:ListUsers|177 074]]
| [[:kk:Special:ActiveUsers|514]]
| [[:kk:Special:ListFiles|8 699]]
| 16
|-
| 51
| [[Idioma croata|Croata]]
| hrvatski
| <code>[[:hr:|hr]]</code>
| [[:hr:Special:Statistics|232 743]]
| [[:hr:Special:Statistics|505 031]]
| [[:hr:Special:Statistics|7 428 621]]
| [[:hr:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:hr:Special:ListUsers|355 881]]
| [[:hr:Special:ActiveUsers|1 037]]
| [[:hr:Special:ListFiles|21 109]]
| 20
|-
| 52
| [[Idioma gallegu|Gallegu]]
| galego
| <code>[[:gl:|gl]]</code>
| [[:gl:Special:Statistics|231 164]]
| [[:gl:Special:Statistics|571 575]]
| [[:gl:Special:Statistics|7 366 926]]
| [[:gl:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:gl:Special:ListUsers|168 267]]
| [[:gl:Special:ActiveUsers|437]]
| [[:gl:Special:ListFiles|33]]
| 28
|-
| 53
| [[Idioma minangkabau|Minangkabau]]
| Baso Minangkabau
| <code>[[:min:|min]]</code>
| [[:min:Special:Statistics|229 312]]
| [[:min:Special:Statistics|474 408]]
| [[:min:Special:Statistics|3 346 109]]
| [[:min:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:min:Special:ListUsers|23 648]]
| [[:min:Special:ActiveUsers|72]]
| [[:min:Special:ListFiles|180]]
| 8
|-
| 54
| [[Idioma lituanu|Lituanu]]
| lietuvių
| <code>[[:lt:|lt]]</code>
| [[:lt:Special:Statistics|225 539]]
| [[:lt:Special:Statistics|564 248]]
| [[:lt:Special:Statistics|7 810 866]]
| [[:lt:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:lt:Special:ListUsers|215 077]]
| [[:lt:Special:ActiveUsers|728]]
| [[:lt:Special:ListFiles|27 183]]
| 31
|-
| 55
| [[Idioma azerbaixanu|Azerbaixanu]]
| azərbaycanca
| <code>[[:az:|az]]</code>
| [[:az:Special:Statistics|213 680]]
| [[:az:Special:Statistics|669 712]]
| [[:az:Special:Statistics|8 833 892]]
| [[:az:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:az:Special:ListUsers|339 736]]
| [[:az:Special:ActiveUsers|945]]
| [[:az:Special:ListFiles|14 572]]
| 60
|-
| 56
| [[Idioma eslovenu|Eslovenu]]
| slovenščina
| <code>[[:sl:|sl]]</code>
| [[:sl:Special:Statistics|197 475]]
| [[:sl:Special:Statistics|506 049]]
| [[:sl:Special:Statistics|6 656 095]]
| [[:sl:Special:ListUsers/sysop|22]]
| [[:sl:Special:ListUsers|257 764]]
| [[:sl:Special:ActiveUsers|803]]
| [[:sl:Special:ListFiles|8 996]]
| 32
|-
| 57
| [[Idioma xeorxanu|Xeorxanu]]
| ქართული
| <code>[[:ka:|ka]]</code>
| [[:ka:Special:Statistics|194 313]]
| [[:ka:Special:Statistics|795 564]]
| [[:ka:Special:Statistics|5 364 794]]
| [[:ka:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ka:Special:ListUsers|180 321]]
| [[:ka:Special:ActiveUsers|451]]
| [[:ka:Special:ListFiles|16 000]]
| 65
|-
| 58
| [[Idioma bengalín|Bengalín]]
| বাংলা
| <code>[[:bn:|bn]]</code>
| [[:bn:Special:Statistics|186 953]]
| [[:bn:Special:Statistics|1 404 233]]
| [[:bn:Special:Statistics|8 910 151]]
| [[:bn:Special:ListUsers/sysop|16]]
| [[:bn:Special:ListUsers|539 263]]
| [[:bn:Special:ActiveUsers|1 991]]
| [[:bn:Special:ListFiles|21 475]]
| 269
|-
| 59
| [[Idioma tamil|Tamil]]
| தமிழ்
| <code>[[:ta:|ta]]</code>
| [[:ta:Special:Statistics|183 154]]
| [[:ta:Special:Statistics|620 667]]
| [[:ta:Special:Statistics|4 515 113]]
| [[:ta:Special:ListUsers/sysop|31]]
| [[:ta:Special:ListUsers|258 407]]
| [[:ta:Special:ActiveUsers|465]]
| [[:ta:Special:ListFiles|9 736]]
| 42
|-
| 60
| [[Xudeoespañol]]
| Ladin
| <code>[[:lld:|lld]]</code>
| [[:lld:Special:Statistics|183 136]]
| [[:lld:Special:Statistics|190 798]]
| [[:lld:Special:Statistics|250 482]]
| [[:lld:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lld:Special:ListUsers|13 199]]
| [[:lld:Special:ActiveUsers|35]]
| [[:lld:Special:ListFiles|4]]
| 0
|-
| 61
| [[Idioma tailandés|Tailandés]]
| ไทย
| <code>[[:th:|th]]</code>
| [[:th:Special:Statistics|182 086]]
| [[:th:Special:Statistics|1 174 827]]
| [[:th:Special:Statistics|12 955 566]]
| [[:th:Special:ListUsers/sysop|18]]
| [[:th:Special:ListUsers|544 451]]
| [[:th:Special:ActiveUsers|2 788]]
| [[:th:Special:ListFiles|8 687]]
| 328
|-
| 62
| [[Nynorsk|Noruegu (Nynorsk)]]
| norsk nynorsk
| <code>[[:nn:|nn]]</code>
| [[:nn:Special:Statistics|177 842]]
| [[:nn:Special:Statistics|400 340]]
| [[:nn:Special:Statistics|3 642 790]]
| [[:nn:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:nn:Special:ListUsers|153 102]]
| [[:nn:Special:ActiveUsers|190]]
| [[:nn:Special:ListFiles|10]]
| 14
|-
| 63
| [[Idioma hindi|Hindi]]
| हिन्दी
| <code>[[:hi:|hi]]</code>
| [[:hi:Special:Statistics|169 176]]
| [[:hi:Special:Statistics|1 387 751]]
| [[:hi:Special:Statistics|6 532 816]]
| [[:hi:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:hi:Special:ListUsers|902 131]]
| [[:hi:Special:ActiveUsers|1 033]]
| [[:hi:Special:ListFiles|4 672]]
| 244
|-
| 64
| [[Idioma macedoniu|Macedoniu]]
| македонски
| <code>[[:mk:|mk]]</code>
| [[:mk:Special:Statistics|161 052]]
| [[:mk:Special:Statistics|600 711]]
| [[:mk:Special:Statistics|5 534 359]]
| [[:mk:Special:ListUsers/sysop|12]]
| [[:mk:Special:ListUsers|131 766]]
| [[:mk:Special:ActiveUsers|340]]
| [[:mk:Special:ListFiles|8 963]]
| 69
|-
| 65
| [[Idioma letón|Letón]]
| latviešu
| <code>[[:lv:|lv]]</code>
| [[:lv:Special:Statistics|142 739]]
| [[:lv:Special:Statistics|570 593]]
| [[:lv:Special:Statistics|4 453 434]]
| [[:lv:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:lv:Special:ListUsers|143 675]]
| [[:lv:Special:ActiveUsers|565]]
| [[:lv:Special:ListFiles|28 527]]
| 70
|-
| 67
| [[Idioma llatín|Llatín]]
| Latina
| <code>[[:la:|la]]</code>
| [[:la:Special:Statistics|141 569]]
| [[:la:Special:Statistics|293 970]]
| [[:la:Special:Statistics|3 948 548]]
| [[:la:Special:ListUsers/sysop|21]]
| [[:la:Special:ListUsers|206 005]]
| [[:la:Special:ActiveUsers|227]]
| [[:la:Special:ListFiles|0]]
| 16
|-
| 68
| [[Asturianu]]
| asturianu
| <code>[[:ast:|ast]]</code>
| [[:ast:Special:Statistics|139 058]]
| [[:ast:Special:Statistics|249 297]]
| [[:ast:Special:Statistics|4 484 021]]
| [[:ast:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ast:Special:ListUsers|146 325]]
| [[:ast:Special:ActiveUsers|162]]
| [[:ast:Special:ListFiles|0]]
| 11
|-
| 69
| [[Afrikaans]]
| Afrikaans
| <code>[[:af:|af]]</code>
| [[:af:Special:Statistics|128 813]]
| [[:af:Special:Statistics|438 072]]
| [[:af:Special:Statistics|2 895 075]]
| [[:af:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:af:Special:ListUsers|204 578]]
| [[:af:Special:ActiveUsers|269]]
| [[:af:Special:ListFiles|9 990]]
| 38
|-
| 70
| [[Idioma telugu]]
| తెలుగు
| <code>[[:te:|te]]</code>
| [[:te:Special:Statistics|122 793]]
| [[:te:Special:Statistics|414 005]]
| [[:te:Special:Statistics|4 689 720]]
| [[:te:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:te:Special:ListUsers|146 157]]
| [[:te:Special:ActiveUsers|327]]
| [[:te:Special:ListFiles|15 086]]
| 64
|-
| 71
| [[Taxiku]]
| тоҷикӣ
| <code>[[:tg:|tg]]</code>
| [[:tg:Special:Statistics|117 827]]
| [[:tg:Special:Statistics|286 961]]
| [[:tg:Special:Statistics|1 469 765]]
| [[:tg:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:tg:Special:ListUsers|124 327]]
| [[:tg:Special:ActiveUsers|137]]
| [[:tg:Special:ListFiles|537]]
| 11
|-
| 72
| [[Suaḥili]]
| Kiswahili
| <code>[[:sw:|sw]]</code>
| [[:sw:Special:Statistics|112 222]]
| [[:sw:Special:Statistics|219 810]]
| [[:sw:Special:Statistics|1 517 916]]
| [[:sw:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:sw:Special:ListUsers|87 896]]
| [[:sw:Special:ActiveUsers|220]]
| [[:sw:Special:ListFiles|1 203]]
| 6
|-
| 73
| [[Idioma birmanu|Birmanu]]
| မြန်မာဘာသာ
| <code>[[:my:|my]]</code>
| [[:my:Special:Statistics|110 562]]
| [[:my:Special:Statistics|267 484]]
| [[:my:Special:Statistics|1 027 961]]
| [[:my:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:my:Special:ListUsers|139 200]]
| [[:my:Special:ActiveUsers|303]]
| [[:my:Special:ListFiles|2 936]]
| 8
|-
| 74
| [[Idioma albanés|Albanés]]
| shqip
| <code>[[:sq:|sq]]</code>
| [[:sq:Special:Statistics|105 612]]
| [[:sq:Special:Statistics|325 036]]
| [[:sq:Special:Statistics|2 970 976]]
| [[:sq:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:sq:Special:ListUsers|185 191]]
| [[:sq:Special:ActiveUsers|375]]
| [[:sq:Special:ListFiles|3 434]]
| 39
|-
| 75
| [[Idioma malgax|Malgax]]
| Malagasy
| <code>[[:mg:|mg]]</code>
| [[:mg:Special:Statistics|102 717]]
| [[:mg:Special:Statistics|261 047]]
| [[:mg:Special:Statistics|1 135 728]]
| [[:mg:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:mg:Special:ListUsers|39 226]]
| [[:mg:Special:ActiveUsers|84]]
| [[:mg:Special:ListFiles|3]]
| 10
|-
| 76
| [[Idioma marathi|Marathi]]
| मराठी
| <code>[[:mr:|mr]]</code>
| [[:mr:Special:Statistics|101 838]]
| [[:mr:Special:Statistics|331 001]]
| [[:mr:Special:Statistics|2 677 039]]
| [[:mr:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:mr:Special:ListUsers|180 272]]
| [[:mr:Special:ActiveUsers|389]]
| [[:mr:Special:ListFiles|2 403]]
| 41
|-
| 77
| [[Idioma bosniu|Bosniu]]
| bosanski
| <code>[[:bs:|bs]]</code>
| [[:bs:Special:Statistics|97 806]]
| [[:bs:Special:Statistics|385 076]]
| [[:bs:Special:Statistics|3 825 606]]
| [[:bs:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:bs:Special:ListUsers|179 697]]
| [[:bs:Special:ActiveUsers|308]]
| [[:bs:Special:ListFiles|5 264]]
| 86
|-
| 78
| [[Idioma ḥausa|Ḥausa]]
| Hausa
| <code>[[:ha:|ha]]</code>
| [[:ha:Special:Statistics|95 969]]
| [[:ha:Special:Statistics|138 398]]
| [[:ha:Special:Statistics|827 739]]
| [[:ha:Special:ListUsers/sysop|16]]
| [[:ha:Special:ListUsers|44 012]]
| [[:ha:Special:ActiveUsers|247]]
| [[:ha:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 79
| [[Idioma curdu|Curdu]]
| kurdî
| <code>[[:ku:|ku]]</code>
| [[:ku:Special:Statistics|91 311]]
| [[:ku:Special:Statistics|293 067]]
| [[:ku:Special:Statistics|2 003 918]]
| [[:ku:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ku:Special:ListUsers|150 352]]
| [[:ku:Special:ActiveUsers|132]]
| [[:ku:Special:ListFiles|555]]
| 33
|-
| 80
| [[Idioma bretón|Bretón]]
| brezhoneg
| <code>[[:br:|br]]</code>
| [[:br:Special:Statistics|91 061]]
| [[:br:Special:Statistics|160 979]]
| [[:br:Special:Statistics|2 184 414]]
| [[:br:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:br:Special:ListUsers|90 727]]
| [[:br:Special:ActiveUsers|130]]
| [[:br:Special:ListFiles|492]]
| 8
|-
| 81
| [[Idioma occitanu|Occitanu]]
| occitan
| <code>[[:oc:|oc]]</code>
| [[:oc:Special:Statistics|90 728]]
| [[:oc:Special:Statistics|167 007]]
| [[:oc:Special:Statistics|2 486 304]]
| [[:oc:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:oc:Special:ListUsers|63 062]]
| [[:oc:Special:ActiveUsers|128]]
| [[:oc:Special:ListFiles|306]]
| 11
|-
| 83
| [[Idioma malabar]]
| മലയാളം
| <code>[[:ml:|ml]]</code>
| [[:ml:Special:Statistics|88 034]]
| [[:ml:Special:Statistics|553 220]]
| [[:ml:Special:Statistics|4 362 343]]
| [[:ml:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:ml:Special:ListUsers|203 456]]
| [[:ml:Special:ActiveUsers|403]]
| [[:ml:Special:ListFiles|7 467]]
| 220
|-
| 84
| [[Baxu saxón]]
| Plattdüütsch
| <code>[[:nds:|nds]]</code>
| [[:nds:Special:Statistics|85 846]]
| [[:nds:Special:Statistics|186 842]]
| [[:nds:Special:Statistics|1 060 997]]
| [[:nds:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:nds:Special:ListUsers|61 466]]
| [[:nds:Special:ActiveUsers|59]]
| [[:nds:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 85
| [[Curdu (Soraní)]]
| کوردی
| <code>[[:ckb:|ckb]]</code>
| [[:ckb:Special:Statistics|81 361]]
| [[:ckb:Special:Statistics|255 442]]
| [[:ckb:Special:Statistics|1 577 752]]
| [[:ckb:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:ckb:Special:ListUsers|74 912]]
| [[:ckb:Special:ActiveUsers|203]]
| [[:ckb:Special:ListFiles|2 995]]
| 28
|-
| 86
| [[Idioma lombardu|Lombardu]]
| lumbaart
| <code>[[:lmo:|lmo]]</code>
| [[:lmo:Special:Statistics|80 094]]
| [[:lmo:Special:Statistics|153 149]]
| [[:lmo:Special:Statistics|1 326 339]]
| [[:lmo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lmo:Special:ListUsers|52 599]]
| [[:lmo:Special:ActiveUsers|59]]
| [[:lmo:Special:ListFiles|795]]
| 7
|-
| 87
| [[Idioma kirguís]]
| Кыргызча
| <code>[[:ky:|ky]]</code>
| [[:ky:Special:Statistics|76 341]]
| [[:ky:Special:Statistics|123 917]]
| [[:ky:Special:Statistics|644 893]]
| [[:ky:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ky:Special:ListUsers|47 069]]
| [[:ky:Special:ActiveUsers|156]]
| [[:ky:Special:ListFiles|2 679]]
| 2
|-
| 88
| [[Panyabí occidental]]
| پنجابی
| <code>[[:pnb:|pnb]]</code>
| [[:pnb:Special:Statistics|75 475]]
| [[:pnb:Special:Statistics|146 218]]
| [[:pnb:Special:Statistics|703 770]]
| [[:pnb:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:pnb:Special:ListUsers|43 755]]
| [[:pnb:Special:ActiveUsers|61]]
| [[:pnb:Special:ListFiles|31]]
| 4
|-
| 89
| [[Xavanés]]
| Basa Jawa
| <code>[[:jv:|jv]]</code>
| [[:jv:Special:Statistics|75 168]]
| [[:jv:Special:Statistics|186 330]]
| [[:jv:Special:Statistics|1 745 606]]
| [[:jv:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:jv:Special:ListUsers|71 712]]
| [[:jv:Special:ActiveUsers|128]]
| [[:jv:Special:ListFiles|4 343]]
| 20
|-
| 90
| [[Nepal bhasa]]
| नेपाल भाषा
| <code>[[:new:|new]]</code>
| [[:new:Special:Statistics|74 101]]
| [[:new:Special:Statistics|269 297]]
| [[:new:Special:Statistics|1 119 987]]
| [[:new:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:new:Special:ListUsers|30 936]]
| [[:new:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:new:Special:ListFiles|0]]
| 29
|-
| 91
| [[Criollu haitianu|Haitianu]]
| Kreyòl ayisyen
| <code>[[:ht:|ht]]</code>
| [[:ht:Special:Statistics|71 906]]
| [[:ht:Special:Statistics|93 455]]
| [[:ht:Special:Statistics|879 613]]
| [[:ht:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ht:Special:ListUsers|38 802]]
| [[:ht:Special:ActiveUsers|62]]
| [[:ht:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 92
| [[Idioma piamontés|Piamontés]]
| Piemontèis
| <code>[[:pms:|pms]]</code>
| [[:pms:Special:Statistics|71 285]]
| [[:pms:Special:Statistics|103 861]]
| [[:pms:Special:Statistics|883 286]]
| [[:pms:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:pms:Special:ListUsers|31 471]]
| [[:pms:Special:ActiveUsers|52]]
| [[:pms:Special:ListFiles|1 818]]
| 2
|-
| 93
| [[Idioma aragonés|Aragonés]]
| aragonés
| <code>[[:an:|an]]</code>
| [[:an:Special:Statistics|70 964]]
| [[:an:Special:Statistics|212 051]]
| [[:an:Special:Statistics|2 398 037]]
| [[:an:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:an:Special:ListUsers|88 384]]
| [[:an:Special:ActiveUsers|97]]
| [[:an:Special:ListFiles|2 190]]
| 45
|-
| 94
| [[Venecianu]]
| vèneto
| <code>[[:vec:|vec]]</code>
| [[:vec:Special:Statistics|69 583]]
| [[:vec:Special:Statistics|143 461]]
| [[:vec:Special:Statistics|1 225 003]]
| [[:vec:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:vec:Special:ListUsers|41 594]]
| [[:vec:Special:ActiveUsers|53]]
| [[:vec:Special:ListFiles|724]]
| 10
|-
| 95
| [[Idioma luxemburgués|Luxemburgués]]
| Lëtzebuergesch
| <code>[[:lb:|lb]]</code>
| [[:lb:Special:Statistics|67 204]]
| [[:lb:Special:Statistics|142 330]]
| [[:lb:Special:Statistics|2 672 393]]
| [[:lb:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:lb:Special:ListUsers|70 598]]
| [[:lb:Special:ActiveUsers|140]]
| [[:lb:Special:ListFiles|2 522]]
| 23
|-
| 96
| [[Idioma mazandaraní|Mazandaraní]]
| مازِرونی
| <code>[[:mzn:|mzn]]</code>
| [[:mzn:Special:Statistics|64 578]]
| [[:mzn:Special:Statistics|107 464]]
| [[:mzn:Special:Statistics|327 197]]
| [[:mzn:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:mzn:Special:ListUsers|45 060]]
| [[:mzn:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:mzn:Special:ListFiles|418]]
| 1
|-
| 97
| [[Idioma baskir|Baskir]]
| башҡортса
| <code>[[:ba:|ba]]</code>
| [[:ba:Special:Statistics|64 077]]
| [[:ba:Special:Statistics|184 413]]
| [[:ba:Special:Statistics|1 294 343]]
| [[:ba:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ba:Special:ListUsers|47 317]]
| [[:ba:Special:ActiveUsers|82]]
| [[:ba:Special:ListFiles|1 430]]
| 25
|-
| 98
| [[Idioma irlandés|Irlandés]]
| Gaeilge
| <code>[[:ga:|ga]]</code>
| [[:ga:Special:Statistics|63 857]]
| [[:ga:Special:Statistics|115 921]]
| [[:ga:Special:Statistics|1 308 392]]
| [[:ga:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ga:Special:ListUsers|72 577]]
| [[:ga:Special:ActiveUsers|126]]
| [[:ga:Special:ListFiles|1 011]]
| 8
|-
| 99
| [[Idioma sondanés|Sondanés]]
| Basa Sunda
| <code>[[:su:|su]]</code>
| [[:su:Special:Statistics|62 709]]
| [[:su:Special:Statistics|100 433]]
| [[:su:Special:Statistics|696 975]]
| [[:su:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:su:Special:ListUsers|35 707]]
| [[:su:Special:ActiveUsers|68]]
| [[:su:Special:ListFiles|419]]
| 3
|-
| 100
| [[Ido]]
| Ido
| <code>[[:io:|io]]</code>
| [[:io:Special:Statistics|62 023]]
| [[:io:Special:Statistics|102 755]]
| [[:io:Special:Statistics|1 115 195]]
| [[:io:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:io:Special:ListUsers|45 409]]
| [[:io:Special:ActiveUsers|85]]
| [[:io:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 101
| [[Idioma islandés|Islandés]]
| íslenska
| <code>[[:is:|is]]</code>
| [[:is:Special:Statistics|60 932]]
| [[:is:Special:Statistics|159 835]]
| [[:is:Special:Statistics|1 956 896]]
| [[:is:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:is:Special:ListUsers|114 340]]
| [[:is:Special:ActiveUsers|307]]
| [[:is:Special:ListFiles|3 326]]
| 32
|-
| 102
| [[Silesianu]]
| ślůnski
| <code>[[:szl:|szl]]</code>
| [[:szl:Special:Statistics|60 243]]
| [[:szl:Special:Statistics|76 844]]
| [[:szl:Special:Statistics|384 370]]
| [[:szl:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:szl:Special:ListUsers|29 459]]
| [[:szl:Special:ActiveUsers|38]]
| [[:szl:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 103
| [[Frisón occidental]]
| Frysk
| <code>[[:fy:|fy]]</code>
| [[:fy:Special:Statistics|59 876]]
| [[:fy:Special:Statistics|179 192]]
| [[:fy:Special:Statistics|1 226 847]]
| [[:fy:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:fy:Special:ListUsers|57 508]]
| [[:fy:Special:ActiveUsers|98]]
| [[:fy:Special:ListFiles|7 676]]
| 27
|-
| 104
| [[Idioma panyabí oriental|Panyabí oriental]]
| ਪੰਜਾਬੀ
| <code>[[:pa:|pa]]</code>
| [[:pa:Special:Statistics|59 548]]
| [[:pa:Special:Statistics|192 726]]
| [[:pa:Special:Statistics|836 053]]
| [[:pa:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:pa:Special:ListUsers|58 568]]
| [[:pa:Special:ActiveUsers|149]]
| [[:pa:Special:ListFiles|1 865]]
| 22
|-
| 105
| [[Idioma chuvasiu|Chuvasiu]]
| Чӑвашла
| <code>[[:cv:|cv]]</code>
| [[:cv:Special:Statistics|58 947]]
| [[:cv:Special:Statistics|122 857]]
| [[:cv:Special:Statistics|871 603]]
| [[:cv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:cv:Special:ListUsers|39 790]]
| [[:cv:Special:ActiveUsers|62]]
| [[:cv:Special:ListFiles|530]]
| 8
|-
| 106
| [[Volapük]]
| Volapük
| <code>[[:vo:|vo]]</code>
| [[:vo:Special:Statistics|50 767]]
| [[:vo:Special:Statistics|168 617]]
| [[:vo:Special:Statistics|3 329 359]]
| [[:vo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:vo:Special:ListUsers|40 739]]
| [[:vo:Special:ActiveUsers|43]]
| [[:vo:Special:ListFiles|0]]
| 106
|-
| 107
| [[Idioma tagalu|Tagalu]]
| Tagalog
| <code>[[:tl:|tl]]</code>
| [[:tl:Special:Statistics|49 021]]
| [[:tl:Special:Statistics|249 228]]
| [[:tl:Special:Statistics|2 198 880]]
| [[:tl:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:tl:Special:ListUsers|160 092]]
| [[:tl:Special:ActiveUsers|244]]
| [[:tl:Special:ListFiles|1 712]]
| 147
|-
| 108
| [[Guilakí|Idioma guilakí]]
| گیلکی
| <code>[[:glk:|glk]]</code>
| [[:glk:Special:Statistics|48 304]]
| [[:glk:Special:Statistics|57 620]]
| [[:glk:Special:Statistics|155 442]]
| [[:glk:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:glk:Special:ListUsers|18 317]]
| [[:glk:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:glk:Special:ListFiles|811]]
| 0
|-
| 109
| [[Chinu vu]]
| 吴语
| <code>[[:wuu:|wuu]]</code>
| [[:wuu:Special:Statistics|48 144]]
| [[:wuu:Special:Statistics|74 886]]
| [[:wuu:Special:Statistics|394 613]]
| [[:wuu:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:wuu:Special:ListUsers|215 309]]
| [[:wuu:Special:ActiveUsers|113]]
| [[:wuu:Special:ListFiles|6]]
| 2
|-
| 110
| [[Idioma igbo|Igbo]]
| Igbo
| <code>[[:ig:|ig]]</code>
| [[:ig:Special:Statistics|45 576]]
| [[:ig:Special:Statistics|63 616]]
| [[:ig:Special:Statistics|390 029]]
| [[:ig:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ig:Special:ListUsers|37 228]]
| [[:ig:Special:ActiveUsers|130]]
| [[:ig:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 111
| [[Zazaki]]
| Zazaki
| <code>[[:diq:|diq]]</code>
| [[:diq:Special:Statistics|42 584]]
| [[:diq:Special:Statistics|64 214]]
| [[:diq:Special:Statistics|547 834]]
| [[:diq:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:diq:Special:ListUsers|33 488]]
| [[:diq:Special:ActiveUsers|51]]
| [[:diq:Special:ListFiles|193]]
| 2
|-
| 112
| [[Idioma yoruba|Yoruba]]
| Yorùbá
| <code>[[:yo:|yo]]</code>
| [[:yo:Special:Statistics|37 183]]
| [[:yo:Special:Statistics|62 194]]
| [[:yo:Special:Statistics|615 080]]
| [[:yo:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:yo:Special:ListUsers|33 667]]
| [[:yo:Special:ActiveUsers|72]]
| [[:yo:Special:ListFiles|160]]
| 4
|-
| 113
| [[Idioma balinés|Balinés]]
| Bali
| <code>[[:ban:|ban]]</code>
| [[:ban:Special:Statistics|36 663]]
| [[:ban:Special:Statistics|75 673]]
| [[:ban:Special:Statistics|256 871]]
| [[:ban:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ban:Special:ListUsers|87 094]]
| [[:ban:Special:ActiveUsers|122]]
| [[:ban:Special:ListFiles|141]]
| 4
|-
| 114
| [[Idioma canarés|Canarés]]
| ಕನ್ನಡ
| <code>[[:kn:|kn]]</code>
| [[:kn:Special:Statistics|35 037]]
| [[:kn:Special:Statistics|159 658]]
| [[:kn:Special:Statistics|1 367 313]]
| [[:kn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:kn:Special:ListUsers|97 256]]
| [[:kn:Special:ActiveUsers|121]]
| [[:kn:Special:ListFiles|2 361]]
| 108
|-
| 115
| [[Escocés (llingua xermánica)]]
| Scots
| <code>[[:sco:|sco]]</code>
| [[:sco:Special:Statistics|34 186]]
| [[:sco:Special:Statistics|138 271]]
| [[:sco:Special:Statistics|908 492]]
| [[:sco:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sco:Special:ListUsers|129 373]]
| [[:sco:Special:ActiveUsers|131]]
| [[:sco:Special:ListFiles|423]]
| 61
|-
| 116
| [[Alemánicu]]
| Alemannisch
| <code>[[:als:|als]]</code>
| [[:als:Special:Statistics|31 664]]
| [[:als:Special:Statistics|75 141]]
| [[:als:Special:Statistics|1 080 556]]
| [[:als:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:als:Special:ListUsers|118 563]]
| [[:als:Special:ActiveUsers|113]]
| [[:als:Special:ListFiles|598]]
| 27
|-
| 117
| [[Idioma guyaratín|Guyaratín]]
| ગુજરાતી
| <code>[[:gu:|gu]]</code>
| [[:gu:Special:Statistics|30 822]]
| [[:gu:Special:Statistics|136 062]]
| [[:gu:Special:Statistics|898 770]]
| [[:gu:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gu:Special:ListUsers|85 480]]
| [[:gu:Special:ActiveUsers|107]]
| [[:gu:Special:ListFiles|0]]
| 77
|-
| 118
| [[Interlingua]]
| interlingua
| <code>[[:ia:|ia]]</code>
| [[:ia:Special:Statistics|30 416]]
| [[:ia:Special:Statistics|46 588]]
| [[:ia:Special:Statistics|692 696]]
| [[:ia:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ia:Special:ListUsers|58 940]]
| [[:ia:Special:ActiveUsers|68]]
| [[:ia:Special:ListFiles|4]]
| 4
|-
| 119
| [[Kotava]]
| Kotava
| <code>[[:avk:|avk]]</code>
| [[:avk:Special:Statistics|29 900]]
| [[:avk:Special:Statistics|36 356]]
| [[:avk:Special:Statistics|147 492]]
| [[:avk:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:avk:Special:ListUsers|8 267]]
| [[:avk:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:avk:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 120
| [[Tártaru de Crimea]]
| qırımtatarca
| <code>[[:crh:|crh]]</code>
| [[:crh:Special:Statistics|29 690]]
| [[:crh:Special:Statistics|58 129]]
| [[:crh:Special:Statistics|243 304]]
| [[:crh:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:crh:Special:ListUsers|71 444]]
| [[:crh:Special:ActiveUsers|43]]
| [[:crh:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 121
| [[Idioma nepalés|Nepales]]
| नेपाली
| <code>[[:ne:|ne]]</code>
| [[:ne:Special:Statistics|29 688]]
| [[:ne:Special:Statistics|113 825]]
| [[:ne:Special:Statistics|1 347 178]]
| [[:ne:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ne:Special:ListUsers|77 420]]
| [[:ne:Special:ActiveUsers|159]]
| [[:ne:Special:ListFiles|1 481]]
| 95
|-
| 122
| [[Idioma mongol|Mongol]]
| монгол
| <code>[[:mn:|mn]]</code>
| [[:mn:Special:Statistics|27 355]]
| [[:mn:Special:Statistics|115 076]]
| [[:mn:Special:Statistics|853 499]]
| [[:mn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mn:Special:ListUsers|103 113]]
| [[:mn:Special:ActiveUsers|252]]
| [[:mn:Special:ListFiles|1 358]]
| 76
|-
| 123
| [[Idioma austrobávaru|Bávaru]]
| Boarisch
| <code>[[:bar:|bar]]</code>
| [[:bar:Special:Statistics|27 224]]
| [[:bar:Special:Statistics|110 765]]
| [[:bar:Special:Statistics|851 633]]
| [[:bar:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bar:Special:ListUsers|79 709]]
| [[:bar:Special:ActiveUsers|68]]
| [[:bar:Special:ListFiles|1 153]]
| 72
|-
| 124
| [[Sicilianu]]
| sicilianu
| <code>[[:scn:|scn]]</code>
| [[:scn:Special:Statistics|26 303]]
| [[:scn:Special:Statistics|56 273]]
| [[:scn:Special:Statistics|775 302]]
| [[:scn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:scn:Special:ListUsers|50 475]]
| [[:scn:Special:ActiveUsers|55]]
| [[:scn:Special:ListFiles|1 054]]
| 18
|-
| 125
| [[Idioma cingalés|Cingalés]]
| සිංහල
| <code>[[:si:|si]]</code>
| [[:si:Special:Statistics|25 119]]
| [[:si:Special:Statistics|173 611]]
| [[:si:Special:Statistics|787 768]]
| [[:si:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:si:Special:ListUsers|77 755]]
| [[:si:Special:ActiveUsers|124]]
| [[:si:Special:ListFiles|2 943]]
| 159
|-
| 126
| [[Bishnupriya Manipuri]]
| বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী
| <code>[[:bpy:|bpy]]</code>
| [[:bpy:Special:Statistics|25 097]]
| [[:bpy:Special:Statistics|63 421]]
| [[:bpy:Special:Statistics|895 512]]
| [[:bpy:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bpy:Special:ListUsers|28 026]]
| [[:bpy:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:bpy:Special:ListFiles|35]]
| 33
|-
| 127
| [[Saraiki]]
| سرائیکی
| <code>[[:skr:|skr]]</code>
| [[:skr:Special:Statistics|24 638]]
| [[:skr:Special:Statistics|33 282]]
| [[:skr:Special:Statistics|71 188]]
| [[:skr:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:skr:Special:ListUsers|4 266]]
| [[:skr:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:skr:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 128
| [[Quechua]]
| Runa Simi
| <code>[[:qu:|qu]]</code>
| [[:qu:Special:Statistics|24 487]]
| [[:qu:Special:Statistics|58 696]]
| [[:qu:Special:Statistics|686 489]]
| [[:qu:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:qu:Special:ListUsers|34 314]]
| [[:qu:Special:ActiveUsers|48]]
| [[:qu:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 129
| [[Asamés]]
| অসমীয়া
| <code>[[:as:|as]]</code>
| [[:as:Special:Statistics|24 020]]
| [[:as:Special:Statistics|124 757]]
| [[:as:Special:Statistics|603 315]]
| [[:as:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:as:Special:ListUsers|49 135]]
| [[:as:Special:ActiveUsers|136]]
| [[:as:Special:ListFiles|2 411]]
| 85
|-
| 130
| [[Idioma navajo|Navajo]]
| Diné bizaad
| <code>[[:nv:|nv]]</code>
| [[:nv:Special:Statistics|22 667]]
| [[:nv:Special:Statistics|36 571]]
| [[:nv:Special:Statistics|308 862]]
| [[:nv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nv:Special:ListUsers|20 678]]
| [[:nv:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:nv:Special:ListFiles|736]]
| 3
|-
| 131
| [[Megrelianu]]
| მარგალური
| <code>[[:xmf:|xmf]]</code>
| [[:xmf:Special:Statistics|22 302]]
| [[:xmf:Special:Statistics|42 276]]
| [[:xmf:Special:Statistics|249 287]]
| [[:xmf:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:xmf:Special:ListUsers|22 823]]
| [[:xmf:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:xmf:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 132
| [[Bicolano central]]
| Bikol Central
| <code>[[:bcl:|bcl]]</code>
| [[:bcl:Special:Statistics|22 037]]
| [[:bcl:Special:Statistics|51 202]]
| [[:bcl:Special:Statistics|304 260]]
| [[:bcl:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:bcl:Special:ListUsers|30 969]]
| [[:bcl:Special:ActiveUsers|117]]
| [[:bcl:Special:ListFiles|798]]
| 10
|-
| 133
| [[Idioma osetiu|Osetiu]]
| Ирон
| <code>[[:os:|os]]</code>
| [[:os:Special:Statistics|21 546]]
| [[:os:Special:Statistics|77 177]]
| [[:os:Special:Statistics|592 519]]
| [[:os:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:os:Special:ListUsers|27 909]]
| [[:os:Special:ActiveUsers|33]]
| [[:os:Special:ListFiles|149]]
| 51
|-
| 134
| [[Idioma sindhi|Sindhi]]
| سنڌي
| <code>[[:sd:|sd]]</code>
| [[:sd:Special:Statistics|21 414]]
| [[:sd:Special:Statistics|79 229]]
| [[:sd:Special:Statistics|374 665]]
| [[:sd:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:sd:Special:ListUsers|21 853]]
| [[:sd:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:sd:Special:ListFiles|159]]
| 34
|-
| 135
| [[Pashtu]]
| پښتو
| <code>[[:ps:|ps]]</code>
| [[:ps:Special:Statistics|21 286]]
| [[:ps:Special:Statistics|76 882]]
| [[:ps:Special:Statistics|363 054]]
| [[:ps:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ps:Special:ListUsers|38 767]]
| [[:ps:Special:ActiveUsers|62]]
| [[:ps:Special:ListFiles|1 817]]
| 32
|-
| 136
| [[North Frisian|Frisón septentrional]]
| Nordfriisk
| <code>[[:frr:|frr]]</code>
| [[:frr:Special:Statistics|21 243]]
| [[:frr:Special:Statistics|52 605]]
| [[:frr:Special:Statistics|279 505]]
| [[:frr:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:frr:Special:ListUsers|24 162]]
| [[:frr:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:frr:Special:ListFiles|1 487]]
| 12
|-
| 137
| [[Idioma oriya|Oriya]]
| ଓଡ଼ିଆ
| <code>[[:or:|or]]</code>
| [[:or:Special:Statistics|20 872]]
| [[:or:Special:Statistics|87 578]]
| [[:or:Special:Statistics|585 436]]
| [[:or:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:or:Special:ListUsers|41 432]]
| [[:or:Special:ActiveUsers|83]]
| [[:or:Special:ListFiles|170]]
| 68
|-
| 138
| [[Idioma fula|Fula]]
| Fulfulde
| <code>[[:ff:|ff]]</code>
| [[:ff:Special:Statistics|18 910]]
| [[:ff:Special:Statistics|34 847]]
| [[:ff:Special:Statistics|160 728]]
| [[:ff:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ff:Special:ListUsers|13 311]]
| [[:ff:Special:ActiveUsers|62]]
| [[:ff:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 139
| [[Idioma tumbuka|Tumbuka]]
| chiTumbuka
| <code>[[:tum:|tum]]</code>
| [[:tum:Special:Statistics|18 807]]
| [[:tum:Special:Statistics|39 291]]
| [[:tum:Special:Statistics|107 117]]
| [[:tum:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:tum:Special:ListUsers|11 369]]
| [[:tum:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:tum:Special:ListFiles|138]]
| 3
|-
| 140
| [[:en:Sakha|Sakha]]
| саха тыла
| <code>[[:sah:|sah]]</code>
| [[:sah:Special:Statistics|18 125]]
| [[:sah:Special:Statistics|54 907]]
| [[:sah:Special:Statistics|426 570]]
| [[:sah:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:sah:Special:ListUsers|28 760]]
| [[:sah:Special:ActiveUsers|61]]
| [[:sah:Special:ListFiles|1 765]]
| 32
|-
| 141
| [[Min Dong]]
| Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄
| <code>[[:cdo:|cdo]]</code>
| [[:cdo:Special:Statistics|16 717]]
| [[:cdo:Special:Statistics|33 569]]
| [[:cdo:Special:Statistics|104 874]]
| [[:cdo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:cdo:Special:ListUsers|24 902]]
| [[:cdo:Special:ActiveUsers|45]]
| [[:cdo:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 143
| [[Gaélicu escocés]]
| Gàidhlig
| <code>[[:gd:|gd]]</code>
| [[:gd:Special:Statistics|16 051]]
| [[:gd:Special:Statistics|32 881]]
| [[:gd:Special:Statistics|581 009]]
| [[:gd:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:gd:Special:ListUsers|32 035]]
| [[:gd:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:gd:Special:ListFiles|290]]
| 19
|-
| 144
| [[:en:Buginese|Buginese]]
| ᨅᨔ ᨕᨘᨁᨗ
| <code>[[:bug:|bug]]</code>
| [[:bug:Special:Statistics|15 955]]
| [[:bug:Special:Statistics|20 510]]
| [[:bug:Special:Statistics|210 161]]
| [[:bug:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bug:Special:ListUsers|15 226]]
| [[:bug:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:bug:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 145
| [[Amáricu]]
| አማርኛ
| <code>[[:am:|am]]</code>
| [[:am:Special:Statistics|15 671]]
| [[:am:Special:Statistics|46 687]]
| [[:am:Special:Statistics|391 274]]
| [[:am:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:am:Special:ListUsers|55 696]]
| [[:am:Special:ActiveUsers|141]]
| [[:am:Special:ListFiles|1 357]]
| 33
|-
| 146
| [[Yiddish]]
| ייִדיש
| <code>[[:yi:|yi]]</code>
| [[:yi:Special:Statistics|15 665]]
| [[:yi:Special:Statistics|44 475]]
| [[:yi:Special:Statistics|598 858]]
| [[:yi:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:yi:Special:ListUsers|60 504]]
| [[:yi:Special:ActiveUsers|58]]
| [[:yi:Special:ListFiles|985]]
| 46
|-
| 147
| [[Ilocanu]]
| Ilokano
| <code>[[:ilo:|ilo]]</code>
| [[:ilo:Special:Statistics|15 502]]
| [[:ilo:Special:Statistics|70 697]]
| [[:ilo:Special:Statistics|405 245]]
| [[:ilo:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ilo:Special:ListUsers|19 853]]
| [[:ilo:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:ilo:Special:ListFiles|0]]
| 73
|-
| 148
| [[Idioma limburgués|Limburgués]]
| Limburgs
| <code>[[:li:|li]]</code>
| [[:li:Special:Statistics|15 203]]
| [[:li:Special:Statistics|68 789]]
| [[:li:Special:Statistics|484 841]]
| [[:li:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:li:Special:ListUsers|33 245]]
| [[:li:Special:ActiveUsers|35]]
| [[:li:Special:ListFiles|622]]
| 88
|-
| 149
| [[:en:Gorontalo|Gorontalo]]
| Bahasa Hulontalo
| <code>[[:gor:|gor]]</code>
| [[:gor:Special:Statistics|15 100]]
| [[:gor:Special:Statistics|25 011]]
| [[:gor:Special:Statistics|67 150]]
| [[:gor:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gor:Special:ListUsers|8 408]]
| [[:gor:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:gor:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 150
| [[Idioma napolitanu|Napolitanu]]
| Napulitano
| <code>[[:nap:|nap]]</code>
| [[:nap:Special:Statistics|14 956]]
| [[:nap:Special:Statistics|24 213]]
| [[:nap:Special:Statistics|671 460]]
| [[:nap:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:nap:Special:ListUsers|34 384]]
| [[:nap:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:nap:Special:ListFiles|287]]
| 11
|-
| 151
| [[Idioma santali|Santali]]
| Santhali
| <code>[[:sat:|sat]]</code>
| [[:sat:Special:Statistics|14 937]]
| [[:sat:Special:Statistics|31 907]]
| [[:sat:Special:Statistics|187 444]]
| [[:sat:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sat:Special:ListUsers|10 848]]
| [[:sat:Special:ActiveUsers|40]]
| [[:sat:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 152
| [[Idioma shan|Shan]]
| ၵႂၢမ်းတႆးလူင်
| <code>[[:shn:|shn]]</code>
| [[:shn:Special:Statistics|14 696]]
| [[:shn:Special:Statistics|35 555]]
| [[:shn:Special:Statistics|125 463]]
| [[:shn:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:shn:Special:ListUsers|6 419]]
| [[:shn:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:shn:Special:ListFiles|78]]
| 7
|-
| 153
| [[Idioma maithili|Maithili]]
| मैथिली
| <code>[[:mai:|mai]]</code>
| [[:mai:Special:Statistics|14 334]]
| [[:mai:Special:Statistics|45 923]]
| [[:mai:Special:Statistics|274 044]]
| [[:mai:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mai:Special:ListUsers|17 040]]
| [[:mai:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:mai:Special:ListFiles|126]]
| 29
|-
| 154
| [[:en:Upper Sorbian|Upper Sorbian]]
| hornjoserbsce
| <code>[[:hsb:|hsb]]</code>
| [[:hsb:Special:Statistics|14 239]]
| [[:hsb:Special:Statistics|36 448]]
| [[:hsb:Special:Statistics|389 545]]
| [[:hsb:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:hsb:Special:ListUsers|28 107]]
| [[:hsb:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:hsb:Special:ListFiles|126]]
| 26
|-
| 155
| [[Feroés]]
| føroyskt
| <code>[[:fo:|fo]]</code>
| [[:fo:Special:Statistics|14 209]]
| [[:fo:Special:Statistics|41 058]]
| [[:fo:Special:Statistics|387 284]]
| [[:fo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:fo:Special:ListUsers|34 469]]
| [[:fo:Special:ActiveUsers|58]]
| [[:fo:Special:ListFiles|0]]
| 34
|-
| 156
| [[Idioma emiliano-romañol|Emiliano-romañol]]
| emiliàn e rumagnòl
| <code>[[:eml:|eml]]</code>
| [[:eml:Special:Statistics|14 027]]
| [[:eml:Special:Statistics|37 366]]
| [[:eml:Special:Statistics|167 985]]
| [[:eml:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:eml:Special:ListUsers|30 929]]
| [[:eml:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:eml:Special:ListFiles|2 912]]
| 12
|-
| 158
| [[Árabe marroquín]]
| اللهجة المغربي
| <code>[[:ary:|ary]]</code>
| [[:ary:Special:Statistics|13 797]]
| [[:ary:Special:Statistics|103 284]]
| [[:ary:Special:Statistics|505 725]]
| [[:ary:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ary:Special:ListUsers|19 927]]
| [[:ary:Special:ActiveUsers|83]]
| [[:ary:Special:ListFiles|344]]
| 206
|-
| 160
| [[dagbani]]
| dagbanli
| <code>[[:dag:|dag]]</code>
| [[:dag:Special:Statistics|13 649]]
| [[:dag:Special:Statistics|24 682]]
| [[:dag:Special:Statistics|132 705]]
| [[:dag:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:dag:Special:ListUsers|7 853]]
| [[:dag:Special:ActiveUsers|46]]
| [[:dag:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 161
| [[Idioma armeniu occidental|Armeniu occidental]]
| Արեւմտահայերէն
| <code>[[:hyw:|hyw]]</code>
| [[:hyw:Special:Statistics|13 587]]
| [[:hyw:Special:Statistics|29 822]]
| [[:hyw:Special:Statistics|239 487]]
| [[:hyw:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:hyw:Special:ListUsers|14 228]]
| [[:hyw:Special:ActiveUsers|42]]
| [[:hyw:Special:ListFiles|0]]
| 11
|-
| 162
| [[Idioma occidental|Occidental]]
| Interlingue
| <code>[[:ie:|ie]]</code>
| [[:ie:Special:Statistics|13 550]]
| [[:ie:Special:Statistics|17 833]]
| [[:ie:Special:Statistics|167 416]]
| [[:ie:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ie:Special:ListUsers|24 099]]
| [[:ie:Special:ActiveUsers|38]]
| [[:ie:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 163
| [[Idioma achenés|Achenés]]
| Acèh
| <code>[[:ace:|ace]]</code>
| [[:ace:Special:Statistics|13 055]]
| [[:ace:Special:Statistics|28 259]]
| [[:ace:Special:Statistics|157 578]]
| [[:ace:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ace:Special:ListUsers|32 874]]
| [[:ace:Special:ActiveUsers|43]]
| [[:ace:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 164
| [[Idioma karakalpako|Karakalpako]]
| Qaraqalpaqsha
| <code>[[:kaa:|kaa]]</code>
| [[:kaa:Special:Statistics|13 048]]
| [[:kaa:Special:Statistics|37 145]]
| [[:kaa:Special:Statistics|227 236]]
| [[:kaa:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:kaa:Special:ListUsers|15 828]]
| [[:kaa:Special:ActiveUsers|50]]
| [[:kaa:Special:ListFiles|88]]
| 21
|-
| 165
| [[Idioma valón|Valón]]
| walon
| <code>[[:wa:|wa]]</code>
| [[:wa:Special:Statistics|12 934]]
| [[:wa:Special:Statistics|30 895]]
| [[:wa:Special:Statistics|423 802]]
| [[:wa:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:wa:Special:ListUsers|28 348]]
| [[:wa:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:wa:Special:ListFiles|764]]
| 26
|-
| 166
| [[Idioma sánscritu|Sánscritu]]
| संस्कृतम्
| <code>[[:sa:|sa]]</code>
| [[:sa:Special:Statistics|12 490]]
| [[:sa:Special:Statistics|82 422]]
| [[:sa:Special:Statistics|498 460]]
| [[:sa:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sa:Special:ListUsers|45 574]]
| [[:sa:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:sa:Special:ListFiles|445]]
| 190
|-
| 167
| [[:en:Fiji Hindi|Fiji Hindi]]
| Fiji Hindi
| <code>[[:hif:|hif]]</code>
| [[:hif:Special:Statistics|12 303]]
| [[:hif:Special:Statistics|56 880]]
| [[:hif:Special:Statistics|334 303]]
| [[:hif:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:hif:Special:ListUsers|39 595]]
| [[:hif:Special:ActiveUsers|72]]
| [[:hif:Special:ListFiles|187]]
| 77
|-
| 168
| [[Idioma zulú|Zulú]]
| isiZulu
| <code>[[:zu:|zu]]</code>
| [[:zu:Special:Statistics|12 245]]
| [[:zu:Special:Statistics|27 015]]
| [[:zu:Special:Statistics|122 841]]
| [[:zu:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:zu:Special:ListUsers|25 776]]
| [[:zu:Special:ActiveUsers|63]]
| [[:zu:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 169
| [[{{#language:zgh|ast}}]]
| {{lang|zgh|{{#language:zgh}}}}
| <code>[[:zgh:|zgh]]</code>
| [[:zgh:Special:Statistics|12 204]]
| [[:zgh:Special:Statistics|52 175]]
| [[:zgh:Special:Statistics|175 828]]
| [[:zgh:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:zgh:Special:ListUsers|37 281]]
| [[:zgh:Special:ActiveUsers|48]]
| [[:zgh:Special:ListFiles|0]]
| 36
|-
| 170
| [[Idioma camboyanu|Camboyanu]]
| ភាសាខ្មែរ
| <code>[[:km:|km]]</code>
| [[:km:Special:Statistics|12 014]]
| [[:km:Special:Statistics|37 071]]
| [[:km:Special:Statistics|334 401]]
| [[:km:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:km:Special:ListUsers|50 191]]
| [[:km:Special:ActiveUsers|133]]
| [[:km:Special:ListFiles|808]]
| 39
|-
| 171
| [[:en:Banjar|Banjar]]
| Bahasa Banjar
| <code>[[:bjn:|bjn]]</code>
| [[:bjn:Special:Statistics|11 858]]
| [[:bjn:Special:Statistics|35 912]]
| [[:bjn:Special:Statistics|110 152]]
| [[:bjn:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:bjn:Special:ListUsers|17 209]]
| [[:bjn:Special:ActiveUsers|49]]
| [[:bjn:Special:ListFiles|2]]
| 13
|-
| 172
| [[Idioma shona|Shona]]
| chiShona
| <code>[[:sn:|sn]]</code>
| [[:sn:Special:Statistics|11 594]]
| [[:sn:Special:Statistics|20 613]]
| [[:sn:Special:Statistics|113 147]]
| [[:sn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:sn:Special:ListUsers|20 693]]
| [[:sn:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:sn:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 173
| [[Idioma ligur|Ligur]]
| Ligure
| <code>[[:lij:|lij]]</code>
| [[:lij:Special:Statistics|11 512]]
| [[:lij:Special:Statistics|28 292]]
| [[:lij:Special:Statistics|268 879]]
| [[:lij:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:lij:Special:ListUsers|19 656]]
| [[:lij:Special:ActiveUsers|28]]
| [[:lij:Special:ListFiles|32]]
| 20
|-
| 174
| [[:en:Meadow Mari|Meadow Mari]]
| олык марий
| <code>[[:mhr:|mhr]]</code>
| [[:mhr:Special:Statistics|11 325]]
| [[:mhr:Special:Statistics|31 602]]
| [[:mhr:Special:Statistics|202 820]]
| [[:mhr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mhr:Special:ListUsers|16 508]]
| [[:mhr:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:mhr:Special:ListFiles|0]]
| 21
|-
| 175
| [[tachelhit]]
| taclḥit
| <code>[[:shi:|shi]]</code>
| [[:shi:Special:Statistics|10 889]]
| [[:shi:Special:Statistics|14 976]]
| [[:shi:Special:Statistics|78 448]]
| [[:shi:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:shi:Special:ListUsers|33 932]]
| [[:shi:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:shi:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 176
| [[iodioma meitei|meitei]]
| ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ
| <code>[[:mni:|mni]]</code>
| [[:mni:Special:Statistics|10 540]]
| [[:mni:Special:Statistics|17 863]]
| [[:mni:Special:Statistics|61 686]]
| [[:mni:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:mni:Special:ListUsers|39 418]]
| [[:mni:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:mni:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 177
| [[Somalín]]
| Soomaaliga
| <code>[[:so:|so]]</code>
| [[:so:Special:Statistics|10 466]]
| [[:so:Special:Statistics|31 493]]
| [[:so:Special:Statistics|296 485]]
| [[:so:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:so:Special:ListUsers|45 035]]
| [[:so:Special:ActiveUsers|109]]
| [[:so:Special:ListFiles|0]]
| 38
|-
| 178
| [[:en:Hill Mari|Hill Mari]]
| кырык мары
| <code>[[:mrj:|mrj]]</code>
| [[:mrj:Special:Statistics|10 430]]
| [[:mrj:Special:Statistics|21 463]]
| [[:mrj:Special:Statistics|107 916]]
| [[:mrj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mrj:Special:ListUsers|12 254]]
| [[:mrj:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:mrj:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 179
| [[Idioma hakka]]
| 客家語/Hak-kâ-ngî
| <code>[[:hak:|hak]]</code>
| [[:hak:Special:Statistics|10 421]]
| [[:hak:Special:Statistics|20 025]]
| [[:hak:Special:Statistics|133 523]]
| [[:hak:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:hak:Special:ListUsers|36 592]]
| [[:hak:Special:ActiveUsers|34]]
| [[:hak:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 180
| [[Rusinu]]
| русиньскый
| <code>[[:rue:|rue]]</code>
| [[:rue:Special:Statistics|10 224]]
| [[:rue:Special:Statistics|22 794]]
| [[:rue:Special:Statistics|164 268]]
| [[:rue:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rue:Special:ListUsers|35 602]]
| [[:rue:Special:ActiveUsers|36]]
| [[:rue:Special:ListFiles|87]]
| 11
|-
| 181
| [[Idioma pampangu|Pampangu]]
| Kapampangan
| <code>[[:pam:|pam]]</code>
| [[:pam:Special:Statistics|10 210]]
| [[:pam:Special:Statistics|23 397]]
| [[:pam:Special:Statistics|311 459]]
| [[:pam:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:pam:Special:ListUsers|24 624]]
| [[:pam:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:pam:Special:ListFiles|394]]
| 22
|-
| 182
| [[Idioma cachemir|Cachemir]]
| कॉशुर / کٲشُر
| <code>[[:ks:|ks]]</code>
| [[:ks:Special:Statistics|10 135]]
| [[:ks:Special:Statistics|24 001]]
| [[:ks:Special:Statistics|136 589]]
| [[:ks:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ks:Special:ListUsers|14 007]]
| [[:ks:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:ks:Special:ListFiles|84]]
| 11
|-
| 183
| [[{{#language:tly|ast}}]]
| {{lang|tly|{{#language:tly}}}}
| <code>[[:tly:|tly]]</code>
| [[:tly:Special:Statistics|10 094]]
| [[:tly:Special:Statistics|13 919]]
| [[:tly:Special:Statistics|124 311]]
| [[:tly:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tly:Special:ListUsers|41 670]]
| [[:tly:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:tly:Special:ListFiles|1]]
| 1
|-
| 184
| [[Uigur]]
| ئۇيغۇرچە / Uyghurche
| <code>[[:ug:|ug]]</code>
| [[:ug:Special:Statistics|9 716]]
| [[:ug:Special:Statistics|17 631]]
| [[:ug:Special:Statistics|174 849]]
| [[:ug:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ug:Special:ListUsers|25 491]]
| [[:ug:Special:ActiveUsers|44]]
| [[:ug:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 185
| [[Kiñaruanda]]
| Kinyarwanda
| <code>[[:rw:|rw]]</code>
| [[:rw:Special:Statistics|9 646]]
| [[:rw:Special:Statistics|18 823]]
| [[:rw:Special:Statistics|130 674]]
| [[:rw:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rw:Special:ListUsers|17 898]]
| [[:rw:Special:ActiveUsers|67]]
| [[:rw:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 186
| [[Llingües bihari|Bihari]]
| भोजपुरी
| <code>[[:bh:|bh]]</code>
| [[:bh:Special:Statistics|8 976]]
| [[:bh:Special:Statistics|81 482]]
| [[:bh:Special:Statistics|790 346]]
| [[:bh:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bh:Special:ListUsers|39 794]]
| [[:bh:Special:ActiveUsers|55]]
| [[:bh:Special:ListFiles|54]]
| 633
|-
| 188
| [[Sesotho sa leboa]]
| Sesotho sa Leboa
| <code>[[:nso:|nso]]</code>
| [[:nso:Special:Statistics|8 916]]
| [[:nso:Special:Statistics|11 859]]
| [[:nso:Special:Statistics|54 784]]
| [[:nso:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nso:Special:ListUsers|8 425]]
| [[:nso:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:nso:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 189
| [[Idioma corsu|Corsu]]
| corsu
| <code>[[:co:|co]]</code>
| [[:co:Special:Statistics|8 796]]
| [[:co:Special:Statistics|18 043]]
| [[:co:Special:Statistics|399 785]]
| [[:co:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:co:Special:ListUsers|27 145]]
| [[:co:Special:ActiveUsers|51]]
| [[:co:Special:ListFiles|0]]
| 24
|-
| 190
| [[:en:West Flemish|West Flemish]]
| West-Vlams
| <code>[[:vls:|vls]]</code>
| [[:vls:Special:Statistics|8 335]]
| [[:vls:Special:Statistics|23 336]]
| [[:vls:Special:Statistics|326 307]]
| [[:vls:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:vls:Special:ListUsers|30 764]]
| [[:vls:Special:ActiveUsers|36]]
| [[:vls:Special:ListFiles|355]]
| 45
|-
| 191
| [[Idioma tibetanu|Tibetanu]]
| བོད་ཡིག
| <code>[[:bo:|bo]]</code>
| [[:bo:Special:Statistics|8 065]]
| [[:bo:Special:Statistics|22 444]]
| [[:bo:Special:Statistics|160 726]]
| [[:bo:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:bo:Special:ListUsers|34 986]]
| [[:bo:Special:ActiveUsers|78]]
| [[:bo:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 193
| [[Idioma maorí|Maorí]]
| Māori
| <code>[[:mi:|mi]]</code>
| [[:mi:Special:Statistics|8 034]]
| [[:mi:Special:Statistics|15 453]]
| [[:mi:Special:Statistics|167 106]]
| [[:mi:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:mi:Special:ListUsers|22 658]]
| [[:mi:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:mi:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 194
| [[Sami septentrional]]
| davvisámegiella
| <code>[[:se:|se]]</code>
| [[:se:Special:Statistics|7 908]]
| [[:se:Special:Statistics|21 123]]
| [[:se:Special:Statistics|305 828]]
| [[:se:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:se:Special:ListUsers|33 492]]
| [[:se:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:se:Special:ListFiles|0]]
| 40
|-
| 195
| [[Idioma erzya]]
| эрзянь
| <code>[[:myv:|myv]]</code>
| [[:myv:Special:Statistics|7 871]]
| [[:myv:Special:Statistics|31 795]]
| [[:myv:Special:Statistics|154 222]]
| [[:myv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:myv:Special:ListUsers|14 988]]
| [[:myv:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:myv:Special:ListFiles|0]]
| 45
|-
| 196
| [[Idioma maltés|Maltés]]
| Malti
| <code>[[:mt:|mt]]</code>
| [[:mt:Special:Statistics|7 820]]
| [[:mt:Special:Statistics|23 725]]
| [[:mt:Special:Statistics|328 796]]
| [[:mt:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mt:Special:ListUsers|27 592]]
| [[:mt:Special:ActiveUsers|60]]
| [[:mt:Special:ListFiles|697]]
| 57
|-
| 197
| [[Idioma sardu|Sardu]]
| sardu
| <code>[[:sc:|sc]]</code>
| [[:sc:Special:Statistics|7 805]]
| [[:sc:Special:Statistics|17 722]]
| [[:sc:Special:Statistics|189 472]]
| [[:sc:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sc:Special:ListUsers|29 071]]
| [[:sc:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:sc:Special:ListFiles|157]]
| 17
|-
| 198
| [[Idioma moksha|Moksha]]
| мокшень
| <code>[[:mdf:|mdf]]</code>
| [[:mdf:Special:Statistics|7 625]]
| [[:mdf:Special:Statistics|23 877]]
| [[:mdf:Special:Statistics|103 116]]
| [[:mdf:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mdf:Special:ListUsers|11 713]]
| [[:mdf:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:mdf:Special:ListFiles|0]]
| 20
|-
| 199
| [[Zelandés]]
| Zeêuws
| <code>[[:zea:|zea]]</code>
| [[:zea:Special:Statistics|7 242]]
| [[:zea:Special:Statistics|13 768]]
| [[:zea:Special:Statistics|175 099]]
| [[:zea:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:zea:Special:ListUsers|15 768]]
| [[:zea:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:zea:Special:ListFiles|1]]
| 10
|-
| 200
| [[Idioma córnicu|Córnicu]]
| kernowek
| <code>[[:kw:|kw]]</code>
| [[:kw:Special:Statistics|7 149]]
| [[:kw:Special:Statistics|14 966]]
| [[:kw:Special:Statistics|225 458]]
| [[:kw:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:kw:Special:ListUsers|18 466]]
| [[:kw:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:kw:Special:ListFiles|6]]
| 18
|-
| 201
| [[Cabiliu]]
| Taqbaylit
| <code>[[:kab:|kab]]</code>
| [[:kab:Special:Statistics|7 122]]
| [[:kab:Special:Statistics|18 127]]
| [[:kab:Special:Statistics|116 119]]
| [[:kab:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kab:Special:ListUsers|16 454]]
| [[:kab:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:kab:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 202
| [[Idioma vepsiu|Vepsiu]]
| vepsän kel’
| <code>[[:vep:|vep]]</code>
| [[:vep:Special:Statistics|7 110]]
| [[:vep:Special:Statistics|38 954]]
| [[:vep:Special:Statistics|187 269]]
| [[:vep:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:vep:Special:ListUsers|18 227]]
| [[:vep:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:vep:Special:ListFiles|0]]
| 96
|-
| 203
| [[Idioma turcomanu|Turcomanu]]
| Türkmençe
| <code>[[:tk:|tk]]</code>
| [[:tk:Special:Statistics|7 107]]
| [[:tk:Special:Statistics|17 737]]
| [[:tk:Special:Statistics|268 168]]
| [[:tk:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tk:Special:ListUsers|33 442]]
| [[:tk:Special:ActiveUsers|56]]
| [[:tk:Special:ListFiles|332]]
| 34
|-
| 204
| [[Manx]]
| Gaelg
| <code>[[:gv:|gv]]</code>
| [[:gv:Special:Statistics|7 101]]
| [[:gv:Special:Statistics|44 072]]
| [[:gv:Special:Statistics|377 046]]
| [[:gv:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gv:Special:ListUsers|23 117]]
| [[:gv:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:gv:Special:ListFiles|122]]
| 232
|-
| 205
| [[Chinu gan]]
| 贛語
| <code>[[:gan:|gan]]</code>
| [[:gan:Special:Statistics|6 816]]
| [[:gan:Special:Statistics|34 485]]
| [[:gan:Special:Statistics|401 091]]
| [[:gan:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:gan:Special:ListUsers|83 570]]
| [[:gan:Special:ActiveUsers|42]]
| [[:gan:Special:ListFiles|40]]
| 192
|-
| 207
| [[Sami inari]]
| Anarâškielâ
| <code>[[:smn:|smn]]</code>
| [[:smn:Special:Statistics|6 548]]
| [[:smn:Special:Statistics|29 536]]
| [[:smn:Special:Statistics|152 754]]
| [[:smn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:smn:Special:ListUsers|6 996]]
| [[:smn:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:smn:Special:ListFiles|0]]
| 64
|-
| 208
| [[Llingua abḥasiana|Abḥasiu]]
| Аҧсшәа
| <code>[[:ab:|ab]]</code>
| [[:ab:Special:Statistics|6 502]]
| [[:ab:Special:Statistics|35 247]]
| [[:ab:Special:Statistics|164 345]]
| [[:ab:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ab:Special:ListUsers|24 727]]
| [[:ab:Special:ActiveUsers|44]]
| [[:ab:Special:ListFiles|9]]
| 91
|-
| 209
| [[Picardu]]
| Picard
| <code>[[:pcd:|pcd]]</code>
| [[:pcd:Special:Statistics|6 106]]
| [[:pcd:Special:Statistics|12 168]]
| [[:pcd:Special:Statistics|79 207]]
| [[:pcd:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:pcd:Special:ListUsers|21 548]]
| [[:pcd:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:pcd:Special:ListFiles|51]]
| 6
|-
| 210
| [[Idioma guaraní|Guaraní]]
| Avañe'ẽ
| <code>[[:gn:|gn]]</code>
| [[:gn:Special:Statistics|6 033]]
| [[:gn:Special:Statistics|14 186]]
| [[:gn:Special:Statistics|137 437]]
| [[:gn:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:gn:Special:ListUsers|22 658]]
| [[:gn:Special:ActiveUsers|49]]
| [[:gn:Special:ListFiles|0]]
| 18
|-
| 211
| [[Idioma udmurtu]]
| удмурт
| <code>[[:udm:|udm]]</code>
| [[:udm:Special:Statistics|5 914]]
| [[:udm:Special:Statistics|20 366]]
| [[:udm:Special:Statistics|129 829]]
| [[:udm:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:udm:Special:ListUsers|17 423]]
| [[:udm:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:udm:Special:ListFiles|8]]
| 38
|-
| 212
| [[Franco-provenzal]]
| arpetan
| <code>[[:frp:|frp]]</code>
| [[:frp:Special:Statistics|5 826]]
| [[:frp:Special:Statistics|18 233]]
| [[:frp:Special:Statistics|230 774]]
| [[:frp:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:frp:Special:ListUsers|19 592]]
| [[:frp:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:frp:Special:ListFiles|0]]
| 57
|-
| 213
| [[Idioma komi|Komi]]
| коми
| <code>[[:kv:|kv]]</code>
| [[:kv:Special:Statistics|5 757]]
| [[:kv:Special:Statistics|20 057]]
| [[:kv:Special:Statistics|148 494]]
| [[:kv:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kv:Special:ListUsers|16 799]]
| [[:kv:Special:ActiveUsers|28]]
| [[:kv:Special:ListFiles|0]]
| 46
|-
| 214
| [[Idioma caxubiu|Caxubiu]]
| kaszëbsczi
| <code>[[:csb:|csb]]</code>
| [[:csb:Special:Statistics|5 564]]
| [[:csb:Special:Statistics|9 357]]
| [[:csb:Special:Statistics|196 202]]
| [[:csb:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:csb:Special:ListUsers|19 430]]
| [[:csb:Special:ActiveUsers|34]]
| [[:csb:Special:ListFiles|0]]
| 10
|-
| 215
| [[Idioma lao|Lao]]
| ລາວ
| <code>[[:lo:|lo]]</code>
| [[:lo:Special:Statistics|5 521]]
| [[:lo:Special:Statistics|16 186]]
| [[:lo:Special:Statistics|127 489]]
| [[:lo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lo:Special:ListUsers|22 904]]
| [[:lo:Special:ActiveUsers|53]]
| [[:lo:Special:ListFiles|39]]
| 29
|-
| 216
| [[Papiamentu]]
| Papiamentu
| <code>[[:pap:|pap]]</code>
| [[:pap:Special:Statistics|5 404]]
| [[:pap:Special:Statistics|11 055]]
| [[:pap:Special:Statistics|189 089]]
| [[:pap:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:pap:Special:ListUsers|18 013]]
| [[:pap:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:pap:Special:ListFiles|0]]
| 19
|-
| 217
| [[Madurese]]
| Madhurâ
| <code>[[:mad:|mad]]</code>
| [[:mad:Special:Statistics|5 273]]
| [[:mad:Special:Statistics|15 796]]
| [[:mad:Special:Statistics|57 525]]
| [[:mad:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mad:Special:ListUsers|4 938]]
| [[:mad:Special:ActiveUsers|42]]
| [[:mad:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 218
| [[Llingua aymara]]
| Aymar aru
| <code>[[:ay:|ay]]</code>
| [[:ay:Special:Statistics|5 257]]
| [[:ay:Special:Statistics|8 958]]
| [[:ay:Special:Statistics|102 434]]
| [[:ay:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ay:Special:ListUsers|19 314]]
| [[:ay:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:ay:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 219
| [[Idioma lingala|Lingala]]
| lingála
| <code>[[:ln:|ln]]</code>
| [[:ln:Special:Statistics|5 203]]
| [[:ln:Special:Statistics|11 916]]
| [[:ln:Special:Statistics|135 035]]
| [[:ln:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ln:Special:ListUsers|15 659]]
| [[:ln:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:ln:Special:ListFiles|34]]
| 19
|-
| 220
| [[Inglés antiguu]]
| Ænglisc
| <code>[[:ang:|ang]]</code>
| [[:ang:Special:Statistics|5 192]]
| [[:ang:Special:Statistics|22 021]]
| [[:ang:Special:Statistics|229 934]]
| [[:ang:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ang:Special:ListUsers|137 751]]
| [[:ang:Special:ActiveUsers|54]]
| [[:ang:Special:ListFiles|264]]
| 110
|-
| 221
| [[Normandu]]
| Nouormand
| <code>[[:nrm:|nrm]]</code>
| [[:nrm:Special:Statistics|5 060]]
| [[:nrm:Special:Statistics|10 691]]
| [[:nrm:Special:Statistics|221 164]]
| [[:nrm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nrm:Special:ListUsers|15 310]]
| [[:nrm:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:nrm:Special:ListFiles|0]]
| 26
|-
| 222
| [[pidgin ghanianu]]
| Ghanaian Pidgin English
| <code>[[:gpe:|gpe]]</code>
| [[:gpe:Special:Statistics|4 992]]
| [[:gpe:Special:Statistics|26 028]]
| [[:gpe:Special:Statistics|97 404]]
| [[:gpe:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:gpe:Special:ListUsers|5 712]]
| [[:gpe:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:gpe:Special:ListFiles|0]]
| 66
|-
| 223
| [[Friulanu]]
| furlan
| <code>[[:fur:|fur]]</code>
| [[:fur:Special:Statistics|4 948]]
| [[:fur:Special:Statistics|11 220]]
| [[:fur:Special:Statistics|182 156]]
| [[:fur:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:fur:Special:ListUsers|16 778]]
| [[:fur:Special:ActiveUsers|40]]
| [[:fur:Special:ListFiles|296]]
| 26
|-
| 224
| [[Idioma luganda|Luganda]]
| Luganda
| <code>[[:lg:|lg]]</code>
| [[:lg:Special:Statistics|4 896]]
| [[:lg:Special:Statistics|9 338]]
| [[:lg:Special:Statistics|48 343]]
| [[:lg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:lg:Special:ListUsers|10 973]]
| [[:lg:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:lg:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 225
| [[Idioma carelianu|Carelianu]]
| Livvinkarjala
| <code>[[:olo:|olo]]</code>
| [[:olo:Special:Statistics|4 704]]
| [[:olo:Special:Statistics|14 374]]
| [[:olo:Special:Statistics|39 404]]
| [[:olo:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:olo:Special:ListUsers|8 591]]
| [[:olo:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:olo:Special:ListFiles|0]]
| 12
|-
| 226
| [[Idioma twi|Twi]]
| Twi
| <code>[[:tw:|tw]]</code>
| [[:tw:Special:Statistics|4 687]]
| [[:tw:Special:Statistics|8 734]]
| [[:tw:Special:Statistics|137 166]]
| [[:tw:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:tw:Special:ListUsers|18 173]]
| [[:tw:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:tw:Special:ListFiles|0]]
| 12
|-
| 227
| [[Lingua Franca Nova]]
| Lingua Franca Nova
| <code>[[:lfn:|lfn]]</code>
| [[:lfn:Special:Statistics|4 548]]
| [[:lfn:Special:Statistics|7 281]]
| [[:lfn:Special:Statistics|42 728]]
| [[:lfn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:lfn:Special:ListUsers|16 847]]
| [[:lfn:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:lfn:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 228
| [[Idioma lezgianu|Lezgianu]]
| лезги
| <code>[[:lez:|lez]]</code>
| [[:lez:Special:Statistics|4 464]]
| [[:lez:Special:Statistics|15 094]]
| [[:lez:Special:Statistics|98 036]]
| [[:lez:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lez:Special:ListUsers|12 778]]
| [[:lez:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:lez:Special:ListFiles|11]]
| 37
|-
| 229
| [[Mirandés]]
| Mirandés
| <code>[[:mwl:|mwl]]</code>
| [[:mwl:Special:Statistics|4 307]]
| [[:mwl:Special:Statistics|10 740]]
| [[:mwl:Special:Statistics|106 206]]
| [[:mwl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mwl:Special:ListUsers|15 135]]
| [[:mwl:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:mwl:Special:ListFiles|0]]
| 22
|-
| 230
| [[Estremeñu]]
| estremeñu
| <code>[[:ext:|ext]]</code>
| [[:ext:Special:Statistics|4 207]]
| [[:ext:Special:Statistics|9 298]]
| [[:ext:Special:Statistics|142 505]]
| [[:ext:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ext:Special:ListUsers|20 083]]
| [[:ext:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:ext:Special:ListFiles|0]]
| 22
|-
| 231
| [[Náhuatl]]
| Nāhuatl
| <code>[[:nah:|nah]]</code>
| [[:nah:Special:Statistics|4 166]]
| [[:nah:Special:Statistics|13 090]]
| [[:nah:Special:Statistics|524 550]]
| [[:nah:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nah:Special:ListUsers|24 479]]
| [[:nah:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:nah:Special:ListFiles|168]]
| 184
|-
| 232
| [[:en:Saterland Frisian|Saterland Frisian]]
| Seeltersk
| <code>[[:stq:|stq]]</code>
| [[:stq:Special:Statistics|4 164]]
| [[:stq:Special:Statistics|10 803]]
| [[:stq:Special:Statistics|124 124]]
| [[:stq:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:stq:Special:ListUsers|15 096]]
| [[:stq:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:stq:Special:ListFiles|381]]
| 29
|-
| 233
| [[Tuvanu]]
| тыва дыл
| <code>[[:tyv:|tyv]]</code>
| [[:tyv:Special:Statistics|4 126]]
| [[:tyv:Special:Statistics|14 947]]
| [[:tyv:Special:Statistics|52 018]]
| [[:tyv:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tyv:Special:ListUsers|10 965]]
| [[:tyv:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:tyv:Special:ListFiles|0]]
| 24
|-
| 234
| [[Tswana]]
| Setswana
| <code>[[:tn:|tn]]</code>
| [[:tn:Special:Statistics|4 105]]
| [[:tn:Special:Statistics|8 724]]
| [[:tn:Special:Statistics|49 639]]
| [[:tn:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tn:Special:ListUsers|12 590]]
| [[:tn:Special:ActiveUsers|57]]
| [[:tn:Special:ListFiles|4]]
| 7
|-
| 235
| [[Xudeoespañol]]
| Ladino
| <code>[[:lad:|lad]]</code>
| [[:lad:Special:Statistics|4 014]]
| [[:lad:Special:Statistics|12 766]]
| [[:lad:Special:Statistics|216 204]]
| [[:lad:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lad:Special:ListUsers|24 684]]
| [[:lad:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:lad:Special:ListFiles|21]]
| 81
|-
| 236
| [[Idioma avar|Avar]]
| авар
| <code>[[:av:|av]]</code>
| [[:av:Special:Statistics|4 013]]
| [[:av:Special:Statistics|18 655]]
| [[:av:Special:Statistics|97 290]]
| [[:av:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:av:Special:ListUsers|17 467]]
| [[:av:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:av:Special:ListFiles|0]]
| 69
|-
| 237
| [[{{#language:tok|ast}}]]
| {{lang|tok|{{#language:tok}}}}
| <code>[[:tok:|tok]]</code>
| [[:tok:Special:Statistics|3 906]]
| [[:tok:Special:Statistics|10 169]]
| [[:tok:Special:Statistics|57 699]]
| [[:tok:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:tok:Special:ListUsers|4 679]]
| [[:tok:Special:ActiveUsers|116]]
| [[:tok:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 238
| [[Romanche]]
| rumantsch
| <code>[[:rm:|rm]]</code>
| [[:rm:Special:Statistics|3 865]]
| [[:rm:Special:Statistics|9 850]]
| [[:rm:Special:Statistics|171 733]]
| [[:rm:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:rm:Special:ListUsers|23 313]]
| [[:rm:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:rm:Special:ListFiles|48]]
| 42
|-
| 239
| [[{{#language:fon|ast}}]]
| {{lang|fon|{{#language:fon}}}}
| <code>[[:fon:|fon]]</code>
| [[:fon:Special:Statistics|3 862]]
| [[:fon:Special:Statistics|5 878]]
| [[:fon:Special:Statistics|31 989]]
| [[:fon:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:fon:Special:ListUsers|2 293]]
| [[:fon:Special:ActiveUsers|38]]
| [[:fon:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 240
| [[:en:Doteli|Doteli]]
| डोटेली
| <code>[[:dty:|dty]]</code>
| [[:dty:Special:Statistics|3 689]]
| [[:dty:Special:Statistics|22 511]]
| [[:dty:Special:Statistics|246 838]]
| [[:dty:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dty:Special:ListUsers|8 138]]
| [[:dty:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:dty:Special:ListFiles|3]]
| 285
|-
| 241
| [[Idioma konkani|Konkani]]
| गोंयची कोंकणी / Gõychi Konknni
| <code>[[:gom:|gom]]</code>
| [[:gom:Special:Statistics|3 644]]
| [[:gom:Special:Statistics|8 920]]
| [[:gom:Special:Statistics|214 241]]
| [[:gom:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gom:Special:ListUsers|11 683]]
| [[:gom:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:gom:Special:ListFiles|0]]
| 50
|-
| 242
| [[Idioma mon|Mon]]
| ဘာသာ မန်
| <code>[[:mnw:|mnw]]</code>
| [[:mnw:Special:Statistics|3 595]]
| [[:mnw:Special:Statistics|10 223]]
| [[:mnw:Special:Statistics|53 739]]
| [[:mnw:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:mnw:Special:ListUsers|5 257]]
| [[:mnw:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:mnw:Special:ListFiles|0]]
| 18
|-
| 243
| [[Tulu]]
| ತುಳು
| <code>[[:tcy:|tcy]]</code>
| [[:tcy:Special:Statistics|3 522]]
| [[:tcy:Special:Statistics|21 118]]
| [[:tcy:Special:Statistics|242 777]]
| [[:tcy:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:tcy:Special:ListUsers|8 856]]
| [[:tcy:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:tcy:Special:ListFiles|12]]
| 287
|-
| 244
| [[:en:Komi-Permyak|Komi-Permyak]]
| Перем Коми
| <code>[[:koi:|koi]]</code>
| [[:koi:Special:Statistics|3 471]]
| [[:koi:Special:Statistics|13 748]]
| [[:koi:Special:Statistics|63 871]]
| [[:koi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:koi:Special:ListUsers|9 834]]
| [[:koi:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:koi:Special:ListFiles|0]]
| 41
|-
| 245
| [[:en:Lower Sorbian|Lower Sorbian]]
| dolnoserbski
| <code>[[:dsb:|dsb]]</code>
| [[:dsb:Special:Statistics|3 443]]
| [[:dsb:Special:Statistics|11 654]]
| [[:dsb:Special:Statistics|147 436]]
| [[:dsb:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:dsb:Special:ListUsers|20 933]]
| [[:dsb:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:dsb:Special:ListFiles|0]]
| 72
|-
| 246
| [[{{#language:bew|ast}}]]
| {{lang|bew|{{#language:bew}}}}
| <code>[[:bew:|bew]]</code>
| [[:bew:Special:Statistics|3 270]]
| [[:bew:Special:Statistics|7 867]]
| [[:bew:Special:Statistics|34 206]]
| [[:bew:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:bew:Special:ListUsers|3 449]]
| [[:bew:Special:ActiveUsers|115]]
| [[:bew:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 247
| [[Idioma maldivianu|Maldivu]]
| ދިވެހިބަސް
| <code>[[:dv:|dv]]</code>
| [[:dv:Special:Statistics|3 201]]
| [[:dv:Special:Statistics|12 497]]
| [[:dv:Special:Statistics|137 329]]
| [[:dv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dv:Special:ListUsers|28 085]]
| [[:dv:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:dv:Special:ListFiles|896]]
| 93
|-
| 249
| [[{{#language:dga|ast}}]]
| {{lang|dga|{{#language:dga}}}}
| <code>[[:dga:|dga]]</code>
| [[:dga:Special:Statistics|3 150]]
| [[:dga:Special:Statistics|6 759]]
| [[:dga:Special:Statistics|60 157]]
| [[:dga:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dga:Special:ListUsers|1 683]]
| [[:dga:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:dga:Special:ListFiles|0]]
| 12
|-
| 250
| [[Fráncicu ripuariu]]
| Ripoarisch
| <code>[[:ksh:|ksh]]</code>
| [[:ksh:Special:Statistics|3 038]]
| [[:ksh:Special:Statistics|10 810]]
| [[:ksh:Special:Statistics|1 610 270]]
| [[:ksh:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ksh:Special:ListUsers|25 140]]
| [[:ksh:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:ksh:Special:ListFiles|0]]
| 975
|-
| 251
| [[Zhuanganu]]
| Vahcuengh
| <code>[[:za:|za]]</code>
| [[:za:Special:Statistics|3 011]]
| [[:za:Special:Statistics|5 573]]
| [[:za:Special:Statistics|42 864]]
| [[:za:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:za:Special:ListUsers|12 465]]
| [[:za:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:za:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 252
| [[Gagauz]]
| Gagauz
| <code>[[:gag:|gag]]</code>
| [[:gag:Special:Statistics|3 003]]
| [[:gag:Special:Statistics|7 661]]
| [[:gag:Special:Statistics|75 142]]
| [[:gag:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:gag:Special:ListUsers|16 577]]
| [[:gag:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:gag:Special:ListFiles|0]]
| 24
|-
| 253
| [[Idioma ḥawaianu|Ḥawaianu]]
| Hawaiʻi
| <code>[[:haw:|haw]]</code>
| [[:haw:Special:Statistics|2 975]]
| [[:haw:Special:Statistics|6 337]]
| [[:haw:Special:Statistics|102 772]]
| [[:haw:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:haw:Special:ListUsers|21 041]]
| [[:haw:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:haw:Special:ListFiles|0]]
| 21
|-
| 254
| [[pa'o]]
| ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ
| <code>[[:blk:|blk]]</code>
| [[:blk:Special:Statistics|2 915]]
| [[:blk:Special:Statistics|9 043]]
| [[:blk:Special:Statistics|33 239]]
| [[:blk:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:blk:Special:ListUsers|2 949]]
| [[:blk:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:blk:Special:ListFiles|0]]
| 16
|-
| 255
| [[Idioma buriatu|Buriatu]]
| буряад
| <code>[[:bxr:|bxr]]</code>
| [[:bxr:Special:Statistics|2 914]]
| [[:bxr:Special:Statistics|11 237]]
| [[:bxr:Special:Statistics|74 471]]
| [[:bxr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bxr:Special:ListUsers|17 596]]
| [[:bxr:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:bxr:Special:ListFiles|8]]
| 54
|-
| 256
| [[{{#language:kge|ast}}]]
| {{lang|kge|{{#language:kge}}}}
| <code>[[:kge:|kge]]</code>
| [[:kge:Special:Statistics|2 900]]
| [[:kge:Special:Statistics|4 650]]
| [[:kge:Special:Statistics|31 904]]
| [[:kge:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:kge:Special:ListUsers|1 453]]
| [[:kge:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:kge:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 257
| [[Alemán palatín]]
| Pälzisch
| <code>[[:pfl:|pfl]]</code>
| [[:pfl:Special:Statistics|2 850]]
| [[:pfl:Special:Statistics|7 099]]
| [[:pfl:Special:Statistics|93 169]]
| [[:pfl:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:pfl:Special:ListUsers|13 915]]
| [[:pfl:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:pfl:Special:ListFiles|0]]
| 29
|-
| 258
| [[Awadhi]]
| ქართული
| <code>[[:awa:|awa]]</code>
| [[:awa:Special:Statistics|2 846]]
| [[:awa:Special:Statistics|7 156]]
| [[:awa:Special:Statistics|32 410]]
| [[:awa:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:awa:Special:ListUsers|5 145]]
| [[:awa:Special:ActiveUsers|39]]
| [[:awa:Special:ListFiles|0]]
| 10
|-
| 259
| [[Idioma karachái-bálkaro|Karachái-bálkaro]]
| къарачай-малкъар
| <code>[[:krc:|krc]]</code>
| [[:krc:Special:Statistics|2 811]]
| [[:krc:Special:Statistics|17 314]]
| [[:krc:Special:Statistics|123 523]]
| [[:krc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:krc:Special:ListUsers|11 945]]
| [[:krc:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:krc:Special:ListFiles|0]]
| 190
|-
| 260
| [[Sakizaya]]
| Sakizaya
| <code>[[:szy:|szy]]</code>
| [[:szy:Special:Statistics|2 737]]
| [[:szy:Special:Statistics|6 421]]
| [[:szy:Special:Statistics|140 466]]
| [[:szy:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:szy:Special:ListUsers|4 174]]
| [[:szy:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:szy:Special:ListFiles|0]]
| 40
|-
| 261
| [[Idioma pangasinense|Pangasinense]]
| Pangasinan
| <code>[[:pag:|pag]]</code>
| [[:pag:Special:Statistics|2 623]]
| [[:pag:Special:Statistics|6 815]]
| [[:pag:Special:Statistics|79 552]]
| [[:pag:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pag:Special:ListUsers|9 821]]
| [[:pag:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:pag:Special:ListFiles|0]]
| 30
|-
| 262
| [[atayal]]
| atayal
| <code>[[:tay:|tay]]</code>
| [[:tay:Special:Statistics|2 581]]
| [[:tay:Special:Statistics|3 325]]
| [[:tay:Special:Statistics|65 036]]
| [[:tay:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tay:Special:ListUsers|2 696]]
| [[:tay:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:tay:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 263
| [[Idioma ingusetiu|Ingusetio]]
| ГӀалгӀай
| <code>[[:inh:|inh]]</code>
| [[:inh:Special:Statistics|2 523]]
| [[:inh:Special:Statistics|17 214]]
| [[:inh:Special:Statistics|74 205]]
| [[:inh:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:inh:Special:ListUsers|6 150]]
| [[:inh:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:inh:Special:ListFiles|39]]
| 146
|-
| 264
| [[Idioma xhosa|Xhosa]]
| isiXhosa
| <code>[[:xh:|xh]]</code>
| [[:xh:Special:Statistics|2 410]]
| [[:xh:Special:Statistics|5 632]]
| [[:xh:Special:Statistics|40 400]]
| [[:xh:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:xh:Special:ListUsers|15 854]]
| [[:xh:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:xh:Special:ListFiles|0]]
| 13
|-
| 265
| [[{{#language:iba|ast}}]]
| {{lang|iba|{{#language:iba}}}}
| <code>[[:iba:|iba]]</code>
| [[:iba:Special:Statistics|2 377]]
| [[:iba:Special:Statistics|6 425]]
| [[:iba:Special:Statistics|18 750]]
| [[:iba:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:iba:Special:ListUsers|2 239]]
| [[:iba:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:iba:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 266
| [[Idioma kikuyu]]
| Gĩkũyũ
| <code>[[:ki:|ki]]</code>
| [[:ki:Special:Statistics|2 341]]
| [[:ki:Special:Statistics|4 146]]
| [[:ki:Special:Statistics|23 566]]
| [[:ki:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ki:Special:ListUsers|10 404]]
| [[:ki:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:ki:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 267
| [[:en:Atikamekw|Atikamekw]]
| Atikamekw
| <code>[[:atj:|atj]]</code>
| [[:atj:Special:Statistics|2 078]]
| [[:atj:Special:Statistics|3 306]]
| [[:atj:Special:Statistics|16 917]]
| [[:atj:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:atj:Special:ListUsers|6 054]]
| [[:atj:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:atj:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 268
| [[Novial]]
| Novial
| <code>[[:nov:|nov]]</code>
| [[:nov:Special:Statistics|2 070]]
| [[:nov:Special:Statistics|5 173]]
| [[:nov:Special:Statistics|181 379]]
| [[:nov:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nov:Special:ListUsers|13 546]]
| [[:nov:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:nov:Special:ListFiles|0]]
| 79
|-
| 269
| [[Alemán de Pennsylvania]]
| Deitsch
| <code>[[:pdc:|pdc]]</code>
| [[:pdc:Special:Statistics|2 054]]
| [[:pdc:Special:Statistics|5 919]]
| [[:pdc:Special:Statistics|107 514]]
| [[:pdc:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pdc:Special:ListUsers|39 092]]
| [[:pdc:Special:ActiveUsers|33]]
| [[:pdc:Special:ListFiles|0]]
| 64
|-
| 270
| [[Idioma tonganu|Tonganu]]
| lea faka-Tonga
| <code>[[:to:|to]]</code>
| [[:to:Special:Statistics|2 045]]
| [[:to:Special:Statistics|5 526]]
| [[:to:Special:Statistics|43 946]]
| [[:to:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:to:Special:ListUsers|12 783]]
| [[:to:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:to:Special:ListFiles|12]]
| 23
|-
| 271
| [[Oromu]]
| Oromoo
| <code>[[:om:|om]]</code>
| [[:om:Special:Statistics|1 968]]
| [[:om:Special:Statistics|5 351]]
| [[:om:Special:Statistics|45 586]]
| [[:om:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:om:Special:ListUsers|13 793]]
| [[:om:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:om:Special:ListFiles|0]]
| 25
|-
| 272
| [[Kikongo]]
| Kongo
| <code>[[:kg:|kg]]</code>
| [[:kg:Special:Statistics|1 946]]
| [[:kg:Special:Statistics|4 423]]
| [[:kg:Special:Statistics|52 123]]
| [[:kg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kg:Special:ListUsers|12 822]]
| [[:kg:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:kg:Special:ListFiles|0]]
| 19
|-
| 273
| [[:en:Aramaic|Aramaic]]
| ܐܪܡܝܐ
| <code>[[:arc:|arc]]</code>
| [[:arc:Special:Statistics|1 919]]
| [[:arc:Special:Statistics|6 359]]
| [[:arc:Special:Statistics|97 536]]
| [[:arc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:arc:Special:ListUsers|23 686]]
| [[:arc:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:arc:Special:ListFiles|0]]
| 82
|-
| 274
| [[{{#language:dtp|ast}}]]
| {{lang|dtp|{{#language:dtp}}}}
| <code>[[:dtp:|dtp]]</code>
| [[:dtp:Special:Statistics|1 800]]
| [[:dtp:Special:Statistics|7 461]]
| [[:dtp:Special:Statistics|23 735]]
| [[:dtp:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dtp:Special:ListUsers|2 777]]
| [[:dtp:Special:ActiveUsers|35]]
| [[:dtp:Special:ListFiles|0]]
| 31
|-
| 275
| [[fanti]]
| fat
| <code>[[:fat:|fat]]</code>
| [[:fat:Special:Statistics|1 796]]
| [[:fat:Special:Statistics|4 776]]
| [[:fat:Special:Statistics|25 587]]
| [[:fat:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:fat:Special:ListUsers|2 429]]
| [[:fat:Special:ActiveUsers|7]]
| [[:fat:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 276
| [[Nias]]
| Li Niha
| <code>[[:nia:|nia]]</code>
| [[:nia:Special:Statistics|1 769]]
| [[:nia:Special:Statistics|4 475]]
| [[:nia:Special:Statistics|27 308]]
| [[:nia:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nia:Special:ListUsers|2 811]]
| [[:nia:Special:ActiveUsers|5]]
| [[:nia:Special:ListFiles|0]]
| 14
|-
| 277
| [[Wolof]]
| Wolof
| <code>[[:wo:|wo]]</code>
| [[:wo:Special:Statistics|1 747]]
| [[:wo:Special:Statistics|5 579]]
| [[:wo:Special:Statistics|107 309]]
| [[:wo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:wo:Special:ListUsers|17 446]]
| [[:wo:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:wo:Special:ListFiles|0]]
| 93
|-
| 278
| [[Sesotho]]
| Sesotho
| <code>[[:st:|st]]</code>
| [[:st:Special:Statistics|1 735]]
| [[:st:Special:Statistics|5 751]]
| [[:st:Special:Statistics|38 013]]
| [[:st:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:st:Special:ListUsers|12 659]]
| [[:st:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:st:Special:ListFiles|0]]
| 35
|-
| 279
| [[Xamaicanu]]
| Patois
| <code>[[:jam:|jam]]</code>
| [[:jam:Special:Statistics|1 718]]
| [[:jam:Special:Statistics|3 116]]
| [[:jam:Special:Statistics|22 743]]
| [[:jam:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:jam:Special:ListUsers|12 201]]
| [[:jam:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:jam:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 280
| [[Idioma kikuyu|Kikuyu]]
| Kabɩyɛ
| <code>[[:kbp:|kbp]]</code>
| [[:kbp:Special:Statistics|1 714]]
| [[:kbp:Special:Statistics|3 449]]
| [[:kbp:Special:Statistics|18 617]]
| [[:kbp:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kbp:Special:ListUsers|5 830]]
| [[:kbp:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:kbp:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 281
| [[Idioma fixanu|Fixanu]]
| Na Vosa Vakaviti
| <code>[[:fj:|fj]]</code>
| [[:fj:Special:Statistics|1 711]]
| [[:fj:Special:Statistics|4 528]]
| [[:fj:Special:Statistics|38 649]]
| [[:fj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:fj:Special:ListUsers|10 713]]
| [[:fj:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:fj:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 282
| [[gun]]
| Gungbe
| <code>[[:guw:|guw]]</code>
| [[:guw:Special:Statistics|1 687]]
| [[:guw:Special:Statistics|2 989]]
| [[:guw:Special:Statistics|44 877]]
| [[:guw:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:guw:Special:ListUsers|2 395]]
| [[:guw:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:guw:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 283
| [[angika]]
| अंगिका
| <code>[[:anp:|anp]]</code>
| [[:anp:Special:Statistics|1 684]]
| [[:anp:Special:Statistics|5 310]]
| [[:anp:Special:Statistics|22 961]]
| [[:anp:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:anp:Special:ListUsers|3 739]]
| [[:anp:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:anp:Special:ListFiles|0]]
| 20
|-
| 284
| [[Cabardianu]]
| Адыгэбзэ
| <code>[[:kbd:|kbd]]</code>
| [[:kbd:Special:Statistics|1 669]]
| [[:kbd:Special:Statistics|7 128]]
| [[:kbd:Special:Statistics|48 736]]
| [[:kbd:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:kbd:Special:ListUsers|11 497]]
| [[:kbd:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:kbd:Special:ListFiles|0]]
| 73
|-
| 285
| [[{{#language:knc|ast}}]]
| {{lang|knc|{{#language:knc}}}}
| <code>[[:knc:|knc]]</code>
| [[:knc:Special:Statistics|1 647]]
| [[:knc:Special:Statistics|2 543]]
| [[:knc:Special:Statistics|28 305]]
| [[:knc:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:knc:Special:ListUsers|1 391]]
| [[:knc:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:knc:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 286
| [[Idioma calmucu|Calmucu]]
| хальмг
| <code>[[:xal:|xal]]</code>
| [[:xal:Special:Statistics|1 594]]
| [[:xal:Special:Statistics|12 506]]
| [[:xal:Special:Statistics|92 693]]
| [[:xal:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:xal:Special:ListUsers|11 280]]
| [[:xal:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:xal:Special:ListFiles|0]]
| 347
|-
| 287
| [[N'ko]]
| ߒߞߏ
| <code>[[:nqo:|nqo]]</code>
| [[:nqo:Special:Statistics|1 588]]
| [[:nqo:Special:Statistics|3 454]]
| [[:nqo:Special:Statistics|12 801]]
| [[:nqo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nqo:Special:ListUsers|5 843]]
| [[:nqo:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:nqo:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 288
| [[pidgin nixerianu]]
| Naijá
| <code>[[:pcm:|pcm]]</code>
| [[:pcm:Special:Statistics|1 554]]
| [[:pcm:Special:Statistics|2 832]]
| [[:pcm:Special:Statistics|30 890]]
| [[:pcm:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:pcm:Special:ListUsers|3 576]]
| [[:pcm:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:pcm:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 289
| [[tyap]]
| tyap
| <code>[[:kcg:|kcg]]</code>
| [[:kcg:Special:Statistics|1 553]]
| [[:kcg:Special:Statistics|6 898]]
| [[:kcg:Special:Statistics|41 845]]
| [[:kcg:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:kcg:Special:ListUsers|2 795]]
| [[:kcg:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:kcg:Special:ListFiles|1]]
| 72
|-
| 290
| [[Bislama]]
| Bislama
| <code>[[:bi:|bi]]</code>
| [[:bi:Special:Statistics|1 487]]
| [[:bi:Special:Statistics|3 474]]
| [[:bi:Special:Statistics|44 161]]
| [[:bi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bi:Special:ListUsers|15 327]]
| [[:bi:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:bi:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 291
| [[{{#language:bbc|ast}}]]
| {{lang|bbc|{{#language:bbc}}}}
| <code>[[:bbc:|bbc]]</code>
| [[:bbc:Special:Statistics|1 417]]
| [[:bbc:Special:Statistics|2 736]]
| [[:bbc:Special:Statistics|16 613]]
| [[:bbc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bbc:Special:ListUsers|2 512]]
| [[:bbc:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:bbc:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 292
| [[Tok pisin]]
| Tok Pisin
| <code>[[:tpi:|tpi]]</code>
| [[:tpi:Special:Statistics|1 415]]
| [[:tpi:Special:Statistics|5 767]]
| [[:tpi:Special:Statistics|89 533]]
| [[:tpi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tpi:Special:ListUsers|15 996]]
| [[:tpi:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:tpi:Special:ListFiles|0]]
| 147
|-
| 293
| [[Tetun]]
| tetun
| <code>[[:tet:|tet]]</code>
| [[:tet:Special:Statistics|1 405]]
| [[:tet:Special:Statistics|4 130]]
| [[:tet:Special:Statistics|70 385]]
| [[:tet:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tet:Special:ListUsers|11 309]]
| [[:tet:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:tet:Special:ListFiles|0]]
| 64
|-
| 294
| [[idioma cheyenne|Cheyenne]]
| Tsetsêhestâhese
| <code>[[:chy:|chy]]</code>
| [[:chy:Special:Statistics|1 372]]
| [[:chy:Special:Statistics|2 958]]
| [[:chy:Special:Statistics|26 601]]
| [[:chy:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:chy:Special:ListUsers|13 944]]
| [[:chy:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:chy:Special:ListFiles|0]]
| 12
|-
| 296
| [[Antiguu eslavu eclesiásticu]]
| словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ
| <code>[[:cu:|cu]]</code>
| [[:cu:Special:Statistics|1 351]]
| [[:cu:Special:Statistics|5 945]]
| [[:cu:Special:Statistics|86 954]]
| [[:cu:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:cu:Special:ListUsers|29 151]]
| [[:cu:Special:ActiveUsers|28]]
| [[:cu:Special:ListFiles|0]]
| 169
|-
| 297
| [[Lojban]]
| Lojban
| <code>[[:jbo:|jbo]]</code>
| [[:jbo:Special:Statistics|1 350]]
| [[:jbo:Special:Statistics|5 832]]
| [[:jbo:Special:Statistics|113 746]]
| [[:jbo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:jbo:Special:ListUsers|19 543]]
| [[:jbo:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:jbo:Special:ListFiles|0]]
| 215
|-
| 298
| [[frafra]]
| gurenɛ
| <code>[[:gur:|gur]]</code>
| [[:gur:Special:Statistics|1 348]]
| [[:gur:Special:Statistics|2 608]]
| [[:gur:Special:Statistics|22 929]]
| [[:gur:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:gur:Special:ListUsers|2 222]]
| [[:gur:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:gur:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 299
| [[{{#language:kai|ast}}]]
| {{lang|kai|{{#language:kai}}}}
| <code>[[:kai:|kai]]</code>
| [[:kai:Special:Statistics|1 339]]
| [[:kai:Special:Statistics|3 272]]
| [[:kai:Special:Statistics|12 702]]
| [[:kai:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:kai:Special:ListUsers|295]]
| [[:kai:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:kai:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 300
| [[{{#language:mos|ast}}]]
| {{lang|mos|{{#language:mos}}}}
| <code>[[:mos:|mos]]</code>
| [[:mos:Special:Statistics|1 320]]
| [[:mos:Special:Statistics|2 112]]
| [[:mos:Special:Statistics|31 632]]
| [[:mos:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:mos:Special:ListUsers|1 579]]
| [[:mos:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:mos:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 301
| [[Idioma ewé|Ewé]]
| eʋegbe
| <code>[[:ee:|ee]]</code>
| [[:ee:Special:Statistics|1 319]]
| [[:ee:Special:Statistics|4 344]]
| [[:ee:Special:Statistics|61 465]]
| [[:ee:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ee:Special:ListUsers|16 998]]
| [[:ee:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:ee:Special:ListFiles|0]]
| 74
|-
| 302
| [[{{#language:kus|ast}}]]
| {{lang|kus|{{#language:kus}}}}
| <code>[[:kus:|kus]]</code>
| [[:kus:Special:Statistics|1 311]]
| [[:kus:Special:Statistics|2 011]]
| [[:kus:Special:Statistics|16 856]]
| [[:kus:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:kus:Special:ListUsers|1 122]]
| [[:kus:Special:ActiveUsers|6]]
| [[:kus:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 303
| [[{{#language:rsk|ast}}]]
| {{lang|rsk|{{#language:rsk}}}}
| <code>[[:rsk:|rsk]]</code>
| [[:rsk:Special:Statistics|1 286]]
| [[:rsk:Special:Statistics|2 792]]
| [[:rsk:Special:Statistics|18 152]]
| [[:rsk:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rsk:Special:ListUsers|2 071]]
| [[:rsk:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:rsk:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 304
| [[Idioma tahitianu|Tahitianu]]
| reo tahiti
| <code>[[:ty:|ty]]</code>
| [[:ty:Special:Statistics|1 251]]
| [[:ty:Special:Statistics|3 071]]
| [[:ty:Special:Statistics|54 160]]
| [[:ty:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ty:Special:ListUsers|8 642]]
| [[:ty:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:ty:Special:ListFiles|0]]
| 37
|-
| 305
| [[{{#language:syl|ast}}]]
| {{lang|syl|{{#language:syl}}}}
| <code>[[:syl:|syl]]</code>
| [[:syl:Special:Statistics|1 227]]
| [[:syl:Special:Statistics|6 482]]
| [[:syl:Special:Statistics|30 266]]
| [[:syl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:syl:Special:ListUsers|1 695]]
| [[:syl:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:syl:Special:ListFiles|0]]
| 86
|-
| 306
| [[{{#language:btm|ast}}]]
| {{lang|btm|{{#language:btm}}}}
| <code>[[:btm:|btm]]</code>
| [[:btm:Special:Statistics|1 210]]
| [[:btm:Special:Statistics|2 725]]
| [[:btm:Special:Statistics|12 292]]
| [[:btm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:btm:Special:ListUsers|1 523]]
| [[:btm:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:btm:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 307
| [[seediq]]
| seediq
| <code>[[:trv:|trv]]</code>
| [[:trv:Special:Statistics|1 201]]
| [[:trv:Special:Statistics|2 214]]
| [[:trv:Special:Statistics|104 120]]
| [[:trv:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:trv:Special:ListUsers|2 950]]
| [[:trv:Special:ActiveUsers|5]]
| [[:trv:Special:ListFiles|0]]
| 33
|-
| 308
| [[Idioma samoanu|Samoanu]]
| Gagana Samoa
| <code>[[:sm:|sm]]</code>
| [[:sm:Special:Statistics|1 200]]
| [[:sm:Special:Statistics|6 243]]
| [[:sm:Special:Statistics|48 132]]
| [[:sm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:sm:Special:ListUsers|12 132]]
| [[:sm:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:sm:Special:ListFiles|0]]
| 136
|-
| 309
| [[{{#language:rki|ast}}]]
| {{lang|rki|{{#language:rki}}}}
| <code>[[:rki:|rki]]</code>
| [[:rki:Special:Statistics|1 182]]
| [[:rki:Special:Statistics|3 990]]
| [[:rki:Special:Statistics|17 890]]
| [[:rki:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:rki:Special:ListUsers|1 029]]
| [[:rki:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:rki:Special:ListFiles|0]]
| 25
|-
| 310
| [[amis]]
| Pangcah / 'Amis
| <code>[[:ami:|ami]]</code>
| [[:ami:Special:Statistics|1 149]]
| [[:ami:Special:Statistics|2 293]]
| [[:ami:Special:Statistics|48 594]]
| [[:ami:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ami:Special:ListUsers|3 600]]
| [[:ami:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:ami:Special:ListFiles|0]]
| 21
|-
| 311
| [[Idioma suazi|Suazi]]
| SiSwati
| <code>[[:ss:|ss]]</code>
| [[:ss:Special:Statistics|1 139]]
| [[:ss:Special:Statistics|3 471]]
| [[:ss:Special:Statistics|42 423]]
| [[:ss:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ss:Special:ListUsers|10 249]]
| [[:ss:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:ss:Special:ListFiles|0]]
| 51
|-
| 312
| [[:en:Latgalian]]
| latgaļu
| <code>[[:ltg:|ltg]]</code>
| [[:ltg:Special:Statistics|1 134]]
| [[:ltg:Special:Statistics|3 262]]
| [[:ltg:Special:Statistics|37 693]]
| [[:ltg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ltg:Special:ListUsers|8 693]]
| [[:ltg:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:ltg:Special:ListFiles|0]]
| 41
|-
| 313
| [[Sranan]]
| Sranantongo
| <code>[[:srn:|srn]]</code>
| [[:srn:Special:Statistics|1 129]]
| [[:srn:Special:Statistics|2 733]]
| [[:srn:Special:Statistics|40 045]]
| [[:srn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:srn:Special:ListUsers|8 945]]
| [[:srn:Special:ActiveUsers|7]]
| [[:srn:Special:ListFiles|0]]
| 30
|-
| 314
| [[Idioma chichewa|Chichewa]]
| Chi-Chewa
| <code>[[:ny:|ny]]</code>
| [[:ny:Special:Statistics|1 116]]
| [[:ny:Special:Statistics|5 397]]
| [[:ny:Special:Statistics|48 415]]
| [[:ny:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ny:Special:ListUsers|12 679]]
| [[:ny:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:ny:Special:ListFiles|0]]
| 132
|-
| 315
| [[idioma altái|altái]]
| алтай тил
| <code>[[:alt:|alt]]</code>
| [[:alt:Special:Statistics|1 110]]
| [[:alt:Special:Statistics|7 191]]
| [[:alt:Special:Statistics|48 824]]
| [[:alt:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:alt:Special:ListUsers|4 492]]
| [[:alt:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:alt:Special:ListFiles|0]]
| 204
|-
| 316
| [[{{#language:igl|ast}}]]
| {{lang|igl|{{#language:igl}}}}
| <code>[[:igl:|igl]]</code>
| [[:igl:Special:Statistics|1 092]]
| [[:igl:Special:Statistics|1 527]]
| [[:igl:Special:Statistics|34 794]]
| [[:igl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:igl:Special:ListUsers|1 372]]
| [[:igl:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:igl:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 317
| [[Lak]]
| лакку
| <code>[[:lbe:|lbe]]</code>
| [[:lbe:Special:Statistics|1 086]]
| [[:lbe:Special:Statistics|16 136]]
| [[:lbe:Special:Statistics|55 008]]
| [[:lbe:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:lbe:Special:ListUsers|9 691]]
| [[:lbe:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:lbe:Special:ListFiles|0]]
| 655
|-
| 318
| [[Idioma tsonga|Tsonga]]
| Xitsonga
| <code>[[:ts:|ts]]</code>
| [[:ts:Special:Statistics|1 084]]
| [[:ts:Special:Statistics|4 557]]
| [[:ts:Special:Statistics|41 503]]
| [[:ts:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ts:Special:ListUsers|12 642]]
| [[:ts:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:ts:Special:ListFiles|0]]
| 93
|-
| 319
| [[Criollu guyanés francés]]
| Kriyòl Gwiyannen
| <code>[[:gcr:|gcr]]</code>
| [[:gcr:Special:Statistics|1 076]]
| [[:gcr:Special:Statistics|2 673]]
| [[:gcr:Special:Statistics|17 675]]
| [[:gcr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:gcr:Special:ListUsers|4 352]]
| [[:gcr:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:gcr:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 320
| [[Idioma góticu|Góticu]]
| 𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺
| <code>[[:got:|got]]</code>
| [[:got:Special:Statistics|1 008]]
| [[:got:Special:Statistics|3 996]]
| [[:got:Special:Statistics|48 666]]
| [[:got:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:got:Special:ListUsers|22 777]]
| [[:got:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:got:Special:ListFiles|0]]
| 107
|-
| 321
| [[Cheroqui]]
| ᏣᎳᎩ
| <code>[[:chr:|chr]]</code>
| [[:chr:Special:Statistics|991]]
| [[:chr:Special:Statistics|4 025]]
| [[:chr:Special:Statistics|51 382]]
| [[:chr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:chr:Special:ListUsers|31 029]]
| [[:chr:Special:ActiveUsers|28]]
| [[:chr:Special:ListFiles|0]]
| 120
|-
| 322
| [[Idioma vienda|Vienda]]
| Tshivenda
| <code>[[:ve:|ve]]</code>
| [[:ve:Special:Statistics|894]]
| [[:ve:Special:Statistics|2 637]]
| [[:ve:Special:Statistics|22 355]]
| [[:ve:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ve:Special:ListUsers|9 452]]
| [[:ve:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:ve:Special:ListFiles|0]]
| 32
|-
| 323
| [[Idioma bambara|Bambara]]
| bamanankan
| <code>[[:bm:|bm]]</code>
| [[:bm:Special:Statistics|888]]
| [[:bm:Special:Statistics|3 221]]
| [[:bm:Special:Statistics|42 145]]
| [[:bm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bm:Special:ListUsers|12 652]]
| [[:bm:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:bm:Special:ListFiles|0]]
| 90
|-
| 324
| [[{{#language:nup|ast}}]]
| {{lang|nup|{{#language:nup}}}}
| <code>[[:nup:|nup]]</code>
| [[:nup:Special:Statistics|785]]
| [[:nup:Special:Statistics|1 540]]
| [[:nup:Special:Statistics|20 068]]
| [[:nup:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nup:Special:ListUsers|1 121]]
| [[:nup:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:nup:Special:ListFiles|0]]
| 12
|-
| 325
| [[Romanín]]
| Romani
| <code>[[:rmy:|rmy]]</code>
| [[:rmy:Special:Statistics|757]]
| [[:rmy:Special:Statistics|2 853]]
| [[:rmy:Special:Statistics|57 279]]
| [[:rmy:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rmy:Special:ListUsers|19 534]]
| [[:rmy:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:rmy:Special:ListFiles|0]]
| 154
|-
| 326
| [[Kirundi]]
| Kirundi
| <code>[[:rn:|rn]]</code>
| [[:rn:Special:Statistics|706]]
| [[:rn:Special:Statistics|2 673]]
| [[:rn:Special:Statistics|26 910]]
| [[:rn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rn:Special:ListUsers|11 334]]
| [[:rn:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:rn:Special:ListFiles|0]]
| 78
|-
| 327
| [[wayú]]
| wayuunaiki
| <code>[[:guc:|guc]]</code>
| [[:guc:Special:Statistics|698]]
| [[:guc:Special:Statistics|1 383]]
| [[:guc:Special:Statistics|18 355]]
| [[:guc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:guc:Special:ListUsers|2 668]]
| [[:guc:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:guc:Special:ListFiles|0]]
| 13
|-
| 328
| [[Idioma adigué|Adigué]]
| адыгабзэ
| <code>[[:ady:|ady]]</code>
| [[:ady:Special:Statistics|642]]
| [[:ady:Special:Statistics|4 941]]
| [[:ady:Special:Statistics|17 035]]
| [[:ady:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ady:Special:ListUsers|10 353]]
| [[:ady:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:ady:Special:ListFiles|0]]
| 155
|-
| 329
| [[Idioma iñupiaq|Iñupiaq]]
| Iñupiak
| <code>[[:ik:|ik]]</code>
| [[:ik:Special:Statistics|595]]
| [[:ik:Special:Statistics|2 678]]
| [[:ik:Special:Statistics|40 497]]
| [[:ik:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ik:Special:ListUsers|10 305]]
| [[:ik:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:ik:Special:ListFiles|0]]
| 185
|-
| 330
| [[Idioma chamorru|Chamorru]]
| Chamoru
| <code>[[:ch:|ch]]</code>
| [[:ch:Special:Statistics|559]]
| [[:ch:Special:Statistics|2 572]]
| [[:ch:Special:Statistics|24 597]]
| [[:ch:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ch:Special:ListUsers|18 330]]
| [[:ch:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:ch:Special:ListFiles|0]]
| 124
|-
| 331
| [[:en:Pontic|Pontic]]
| Ποντιακά
| <code>[[:pnt:|pnt]]</code>
| [[:pnt:Special:Statistics|538]]
| [[:pnt:Special:Statistics|2 470]]
| [[:pnt:Special:Statistics|37 370]]
| [[:pnt:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pnt:Special:ListUsers|12 511]]
| [[:pnt:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:pnt:Special:ListFiles|0]]
| 195
|-
| 332
| [[{{#language:tdd|ast}}]]
| {{lang|tdd|{{#language:tdd}}}}
| <code>[[:tdd:|tdd]]</code>
| [[:tdd:Special:Statistics|449]]
| [[:tdd:Special:Statistics|2 419]]
| [[:tdd:Special:Statistics|7 608]]
| [[:tdd:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tdd:Special:ListUsers|1 107]]
| [[:tdd:Special:ActiveUsers|6]]
| [[:tdd:Special:ListFiles|0]]
| 61
|-
| 333
| [[{{#language:ann|ast}}]]
| {{lang|ann|{{#language:ann}}}}
| <code>[[:ann:|ann]]</code>
| [[:ann:Special:Statistics|434]]
| [[:ann:Special:Statistics|931]]
| [[:ann:Special:Statistics|4 999]]
| [[:ann:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ann:Special:ListUsers|1 242]]
| [[:ann:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:ann:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 334
| [[Llingües inuit|Inuit]]
| ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ/inuktitut
| <code>[[:iu:|iu]]</code>
| [[:iu:Special:Statistics|433]]
| [[:iu:Special:Statistics|3 013]]
| [[:iu:Special:Statistics|48 822]]
| [[:iu:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:iu:Special:ListUsers|41 773]]
| [[:iu:Special:ActiveUsers|33]]
| [[:iu:Special:ListFiles|0]]
| 575
|-
| 335
| [[Idioma dzongkha|Dzongkha]]
| ཇོང་ཁ
| <code>[[:dz:|dz]]</code>
| [[:dz:Special:Statistics|388]]
| [[:dz:Special:Statistics|5 773]]
| [[:dz:Special:Statistics|39 643]]
| [[:dz:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:dz:Special:ListUsers|13 272]]
| [[:dz:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:dz:Special:ListFiles|0]]
| 1 323
|-
| 336
| [[paiwan]]
| pinayuanan
| <code>[[:pwn:|pwn]]</code>
| [[:pwn:Special:Statistics|376]]
| [[:pwn:Special:Statistics|636]]
| [[:pwn:Special:Statistics|13 034]]
| [[:pwn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pwn:Special:ListUsers|2 622]]
| [[:pwn:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:pwn:Special:ListFiles|0]]
| 10
|-
| 337
| [[Sangu]]
| Sängö
| <code>[[:sg:|sg]]</code>
| [[:sg:Special:Statistics|370]]
| [[:sg:Special:Statistics|1 955]]
| [[:sg:Special:Statistics|21 748]]
| [[:sg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:sg:Special:ListUsers|7 830]]
| [[:sg:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:sg:Special:ListFiles|0]]
| 204
|-
| 338
| [[Idioma tigriña|Tigriña]]
| ትግርኛ
| <code>[[:ti:|ti]]</code>
| [[:ti:Special:Statistics|364]]
| [[:ti:Special:Statistics|3 062]]
| [[:ti:Special:Statistics|25 910]]
| [[:ti:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ti:Special:ListUsers|11 360]]
| [[:ti:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:ti:Special:ListFiles|0]]
| 465
|-
| 339
| [[Idioma dinka|Dinka]]
| Thuɔŋjäŋ
| <code>[[:din:|din]]</code>
| [[:din:Special:Statistics|324]]
| [[:din:Special:Statistics|1 063]]
| [[:din:Special:Statistics|9 248]]
| [[:din:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:din:Special:ListUsers|7 641]]
| [[:din:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:din:Special:ListFiles|0]]
| 45
|-
| 340
| [[{{#language:nr|ast}}]]
| {{lang|nr|{{#language:nr}}}}
| <code>[[:nr:|nr]]</code>
| [[:nr:Special:Statistics|318]]
| [[:nr:Special:Statistics|943]]
| [[:nr:Special:Statistics|6 257]]
| [[:nr:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:nr:Special:ListUsers|1 483]]
| [[:nr:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:nr:Special:ListFiles|0]]
| 26
|-
| 341
| [[Pali]]
| पालि
| <code>[[:pi:|pi]]</code>
| [[:pi:Special:Statistics|300]]
| [[:pi:Special:Statistics|1 822]]
| [[:pi:Special:Statistics|103 466]]
| [[:pi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pi:Special:ListUsers|8 450]]
| [[:pi:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:pi:Special:ListFiles|1]]
| 1 462
|-
| 342
| [[{{#language:kaj|ast}}]]
| {{lang|kaj|{{#language:kaj}}}}
| <code>[[:kaj:|kaj]]</code>
| [[:kaj:Special:Statistics|256]]
| [[:kaj:Special:Statistics|1 129]]
| [[:kaj:Special:Statistics|23 961]]
| [[:kaj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kaj:Special:ListUsers|474]]
| [[:kaj:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:kaj:Special:ListFiles|0]]
| 247
|-
| 343
| [[{{#language:ppl|ast}}]]
| {{lang|ppl|{{#language:ppl}}}}
| <code>[[:ppl:|ppl]]</code>
| [[:ppl:Special:Statistics|248]]
| [[:ppl:Special:Statistics|1 262]]
| [[:ppl:Special:Statistics|9 712]]
| [[:ppl:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ppl:Special:ListUsers|490]]
| [[:ppl:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:ppl:Special:ListFiles|0]]
| 129
|-
| 344
| [[{{#language:bdr|ast}}]]
| {{lang|bdr|{{#language:bdr}}}}
| <code>[[:bdr:|bdr]]</code>
| [[:bdr:Special:Statistics|237]]
| [[:bdr:Special:Statistics|1 354]]
| [[:bdr:Special:Statistics|5 728]]
| [[:bdr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bdr:Special:ListUsers|1 461]]
| [[:bdr:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:bdr:Special:ListFiles|0]]
| 94
|-
| 345
| [[{{#language:tig|ast}}]]
| {{lang|tig|{{#language:tig}}}}
| <code>[[:tig:|tig]]</code>
| [[:tig:Special:Statistics|61]]
| [[:tig:Special:Statistics|491]]
| [[:tig:Special:Statistics|6 752]]
| [[:tig:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tig:Special:ListUsers|1 624]]
| [[:tig:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:tig:Special:ListFiles|0]]
| 683
|-
| 346
| [[Idioma ndonga|Ndonga]]
| Oshiwambo
| <code>[[:ng:|ng]]</code>
| [[:ng:Special:Statistics|8]]
| [[:ng:Special:Statistics|443]]
| [[:ng:Special:Statistics|5 930]]
| [[:ng:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ng:Special:ListUsers|2 498]]
| [[:ng:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:ng:Special:ListFiles|0]]
| 39 578
|-
| 347
| [[Choctaw]]
| Choctaw
| <code>[[:cho:|cho]]</code>
| [[:cho:Special:Statistics|6]]
| [[:cho:Special:Statistics|202]]
| [[:cho:Special:Statistics|4 223]]
| [[:cho:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:cho:Special:ListUsers|1 946]]
| [[:cho:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:cho:Special:ListFiles|0]]
| 22 309
|-
| 348
| [[Marshallés]]
| Ebon
| <code>[[:mh:|mh]]</code>
| [[:mh:Special:Statistics|4]]
| [[:mh:Special:Statistics|207]]
| [[:mh:Special:Statistics|4 215]]
| [[:mh:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mh:Special:ListUsers|2 252]]
| [[:mh:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:mh:Special:ListFiles|0]]
| 52 444
|-
| 349
| [[Kwanyama]]
| Kwanyama
| <code>[[:kj:|kj]]</code>
| [[:kj:Special:Statistics|4]]
| [[:kj:Special:Statistics|115]]
| [[:kj:Special:Statistics|3 551]]
| [[:kj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kj:Special:ListUsers|1 445]]
| [[:kj:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:kj:Special:ListFiles|0]]
| 23 778
|-
| 350
| [[Llingües yi|Yi]]
| ꆇꉙ
| <code>[[:ii:|ii]]</code>
| [[:ii:Special:Statistics|3]]
| [[:ii:Special:Statistics|188]]
| [[:ii:Special:Statistics|11 657]]
| [[:ii:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ii:Special:ListUsers|2 158]]
| [[:ii:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:ii:Special:ListFiles|0]]
| 235 792
|-
| 351
| [[Hiri motu]]
| Hiri Motu
| <code>[[:ho:|ho]]</code>
| [[:ho:Special:Statistics|3]]
| [[:ho:Special:Statistics|130]]
| [[:ho:Special:Statistics|3 789]]
| [[:ho:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ho:Special:ListUsers|1 752]]
| [[:ho:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:ho:Special:ListFiles|0]]
| 52 233
|-
| 352
| [[Lorí del norte]]
| لۊری شومالی
| <code>[[:lrc:|lrc]]</code>
| [[:lrc:Special:Statistics|1]]
| [[:lrc:Special:Statistics|240]]
| [[:lrc:Special:Statistics|140 074]]
| [[:lrc:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:lrc:Special:ListUsers|5 177]]
| [[:lrc:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:lrc:Special:ListFiles|0]]
| 33 338 196
|-
| 353
| [[:en:Muscogee|Muscogee]]
| Mvskoke
| <code>[[:mus:|mus]]</code>
| [[:mus:Special:Statistics|1]]
| [[:mus:Special:Statistics|116]]
| [[:mus:Special:Statistics|3 606]]
| [[:mus:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mus:Special:ListUsers|2 488]]
| [[:mus:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:mus:Special:ListFiles|0]]
| 411 115
|-
| 354
| [[Idioma nauruanu|Nauruanu]]
| Dorerin Naoero
| <code>[[:na:|na]]</code>
| [[:na:Special:Statistics|0]]
| [[:na:Special:Statistics|1 813]]
| [[:na:Special:Statistics|90 007]]
| [[:na:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:na:Special:ListUsers|12 247]]
| [[:na:Special:ActiveUsers|5]]
| [[:na:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 355
| [[Llingua Akán|Akan]]
| Akan
| <code>[[:ak:|ak]]</code>
| [[:ak:Special:Statistics|0]]
| [[:ak:Special:Statistics|1 711]]
| [[:ak:Special:Statistics|29 897]]
| [[:ak:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ak:Special:ListUsers|13 931]]
| [[:ak:Special:ActiveUsers|6]]
| [[:ak:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 356
| [[Groenlandés]]
| kalaallisut
| <code>[[:kl:|kl]]</code>
| [[:kl:Special:Statistics|0]]
| [[:kl:Special:Statistics|1 293]]
| [[:kl:Special:Statistics|76 457]]
| [[:kl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kl:Special:ListUsers|15 638]]
| [[:kl:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:kl:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 357
| [[Idioma cree|Cree]]
| Nēhiyawēwin / ᓀᐦᐃᔭᐍᐏᐣ
| <code>[[:cr:|cr]]</code>
| [[:cr:Special:Statistics|0]]
| [[:cr:Special:Statistics|1 273]]
| [[:cr:Special:Statistics|41 048]]
| [[:cr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:cr:Special:ListUsers|22 648]]
| [[:cr:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:cr:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 358
| [[:en:Norfolk|Norfolk]]
| Norfuk / Pitkern
| <code>[[:pih:|pih]]</code>
| [[:pih:Special:Statistics|0]]
| [[:pih:Special:Statistics|1 046]]
| [[:pih:Special:Statistics|45 580]]
| [[:pih:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pih:Special:ListUsers|13 015]]
| [[:pih:Special:ActiveUsers|7]]
| [[:pih:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 359
| [[Idioma afar|Afar]]
| Qafár af
| <code>[[:aa:|aa]]</code>
| [[:aa:Special:Statistics|0]]
| [[:aa:Special:Statistics|508]]
| [[:aa:Special:Statistics|4 694]]
| [[:aa:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:aa:Special:ListUsers|4 388]]
| [[:aa:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:aa:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 360
| [[Idioma hereru|Hereru]]
| Otsiherero
| <code>[[:hz:|hz]]</code>
| [[:hz:Special:Statistics|0]]
| [[:hz:Special:Statistics|176]]
| [[:hz:Special:Statistics|4 486]]
| [[:hz:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:hz:Special:ListUsers|3 868]]
| [[:hz:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:hz:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 361
| [[Idioma kanuri|Kanuri]]
| Kanuri
| <code>[[:kr:|kr]]</code>
| [[:kr:Special:Statistics|0]]
| [[:kr:Special:Statistics|163]]
| [[:kr:Special:Statistics|4 644]]
| [[:kr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kr:Special:ListUsers|5 737]]
| [[:kr:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:kr:Special:ListFiles|0]]
| 0
|- class="sortbottom"
!Total
!
!
!
! 66478840
! 265637045
! 3861247640
! 3368<ref name="repes">Esta suma nun se correspuende col total de persones reales, pos el mesmu usuariu (con o ensin cuenta global nos proyeutos) ye cuntáu tantes vegaes como apaeza en distintes Wikipedias pa esa estadística.</ref>
! 129026602
! 624566
! 2900350
! 130
|}
<!-- bot table end -->
== Ver tamién ==
* [[Especial:Todos los wikis de Wikimedia|Llista de wikis de Wikimedia]]
* Wikipedia:Llista completa de Wikipedies
* [[:w:Wikipedia:Wikipedia articles written in the greatest number of languages|Artículos de Wikipedia escritos nel mayor númberu de llingües]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [[metawiki:List of Wikipedias|Llista de Wikipedias]] en Meta-Wiki
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Wikipedies| ]]
[[Categoría:Llistes]]
98c1ckjajq9xmlpv3j9i9a6vu9e3so8
Piet Mondrian
0
90386
4489572
4489499
2026-04-30T02:21:35Z
Oursana
24599
/* Autorretratos */ Mondrian, Piet - Self-portret c. 1900 A137.jpg, Mondrian, Piet - Self-portrait 1918.jpg
4489572
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Pieter Cornelis Mondriaan''' {{nym}}, conocíu como '''Piet Mondrian''', foi un [[Pintura artística|pintor]] [[vanguardismu|vanguardista]] [[Países Baxos|neerlandés]], miembru de [[De Stijl]] y fundador del [[neoplasticismo]], xunto con [[Theo van Doesburg]]. Evolucionó dende'l [[naturalismu]] y el [[simbolismu]] hasta l'[[arte astracto|astracción]], de la cual ye'l principal representante inaugural xunto a los rusos [[Wassily Kandinski]] y [[Kazimir Malévich]].
== Formación ==
Nació nuna familia [[Calvinismu|calvinista]]. Dende 1892 hasta 1908 estudió na Academia Estatal d'[[Ámsterdam]], na que'l so maestru foi [[August Allebé]].
Empezó la so carrera como maestru d'educación primaria, pero mientres enseñaba tamién practicaba la pintura. La mayor parte del so trabayu d'esti periodu naturalista o impresionista ta constituyida por paisaxes. Estes imáxenes pastorales de la so [[Países Baxos|Holanda]] nativa representen molinos de vientu, campos, y ríos, primeramente de manera [[impresionismu|impresionista]] al estilu de "[[La escuela de L'Haya]]", que fai al autor socesor de [[Johan Barthold Jongkind|Jongkind]], y depués nuna variedá d'estilos y téuniques que documenta la so busca por un estilu personal. Les pintures nes que predominen coloriar malva, gris nidiu y verde escuru son les más representatives del so momentu inicial ya ilustren la influencia de dellos movimientos artísticos en Mondrian, inclusive'l [[puntillismo]] y los colores vívidos del [[fovismo]], nos que s'entorna en 1908 por influencia de [[Jan Toorop]].
Na exhibición nel ''Hague's Gemeentemuseum'' delles pintures son d'esti periodu, incluyendo los trabayos [[postimpresionismu|postimpresionistas]] como "El Molín Coloráu" y "Árboles a la Lluz de la lluna". Otra pintura, ''Avond'' ("Tarde") (1908), que presenta una escena de parvas (o niaras) nun campu mientres el tapecer ye un cuadru que yá dexa albidrar los desarrollos futuros d'esti pintor; nél usa una paleta que consiste casi puramente en colloráu, mariellu y azul. Anque en nengún sentíu ye astractu, "Avond" ye'l más tempranu de los trabayos de Mondrian que da énfasis a los [[colores primarios]].
[[Ficheru:Simon Maris - Mondrian painting on the River Gein.JPG|thumb|left|Semeya de Mondrian pintando nel ríu Gein, por Simon Maris en 1906.]]
Les pintures más tempranes qu'amuesen un acolumbre de l'astracción son una serie de cuadros de 1905 a 1907, nos cualos pinta escenes escures d'árboles indistintos y cases con reflexos n'agua que los fai casi apaecer como manches de tinta d'un proyectivo [[test de Rorschach]]. Sicasí, anque la resultancia final dexa ver l'énfasis nes formes sobre'l conteníu, estes pintures inda s'enraigonen firmemente na naturaleza, y ye namái pola conocencia d'estos llogros de Mondrian que se lleguen a reconocer los raigaños de la so astracción futura.
Mondrian y el so trabayu posterior fueron influyíos fondamente polos "''[[Moderne Kunstkring]]''" [[1911]] na exhibición de [[cubismu]] n'Ámsterdam. La so busca pola simplificación amosar en dos versiones del cuadru ''[[Stilleven met gemberpot]]'' (Naturaleza muerta con una olla de jengibre). La versión cubista, de 1911, y l'astracta de 1912, na que la tema ye amenorgáu a una forma redonda con triángulos y rectángulos.
Ente 1911 y 1914 tuvo en [[París]], onde recibió la influencia [[Cubismu|cubista]]. Volvió a Ámsterdam. Ellí conoció, en 1915, a [[Van Doesburg]], col que fundó'l grupu ''[[De Stijl]]'' en 1917. En redol a esta revista ''De Stijl (L'estilu),'' publicada ente 1917 y 1926, constituyóse un grupu d'artistes que recibieron la direuta influencia de la "[[Cubismo|revolución cubista]]", ente los cualos Mondrian ye'l pintor más importante.
En 1919 tornó a París. En 1921 amenorgó la so paleta a los colores primarios, blancu y negru. En 1930 xunir al grupu "[[Cercle et carré]]" y en 1931 a [[Abstraction-Création]]. En 1930 la estilista [[Lola Prusac]] crea pa la Casa [[HERMÈS]] en París una llinia completa de bolsos y equipaxes direutamente inspiraos nes obres de Mondrian con retayos coloraos, mariellos y azules.<ref>Jean-R. Guerrand Souvenirs Cousus Sellier Un demi-siècle chez Hermès Editions Olivier Orban París ISBN 978-2-85565-377-8 páxines 58 y 59</ref> En 1938 colar a [[Londres]] y en [[1940]] a [[Estaos Xuníos]].
Na década de los [[años 1940]], los sos trabayos volviéronse más vívidos en ritmu como [[Broadway Boogie-Woogie]] o [[Victory Boogie-Woogie]], menos estructurados al yuxtaponer árees de colores brillosos y templaos.
La teoría de Mondrian foi relevante nel [[sieglu XX]] trescendiendo la pintura ya influyendo nes demás espresiones estétiques: [[diseñu]], [[decoración]], [[arquiteutura]], y [[escultura]].
== Filosofía estética de Mondrian ==
[[Ficheru:Piet Mondriaan, 1921 - Composition en rouge, jaune, bleu et noir.jpg|thumb|''Composición en colloráu, mariellu, azul y negru'', 1921.]]
L'arte de Mondrian siempres tuvo íntimamente rellacionáu colos sos estudios espirituales y [[filosofía|filosóficos]]. A partir de 1908, interesar pol movimientu [[teosofía|teosóficu]] fundáu por [[Helena Petrovna Blavatsky]] a finales del sieglu XIX. Blavatsky creía que yera posible llograr una conocencia de la naturaleza más fondu que'l proporcionáu namái pelos medios empíricos, y enforma del trabayu de Mondrian del restu de la so vida tuvo inspiráu pola busca d'esa supuesta conocencia esencial. Una frase suya esplicar: «solo cuando teamos en [[lo real]] absolutu l'arte nun va ser yá más necesariu».
N'efeutu: al dedicase a l'astracción xeométrica, Mondrian, busca atopar la estructura básica del universu, la supuesta “retícula cósmica” qu'él intenta representar col ''non-color'' blancu (presencia de tolos colores) trevesáu por una trama de llinies de ''non-color'' negru (ausencia de tolos colores) y, en tal trama, planos xeométricos (frecuentemente rectangulares) de los yá mentaos [[colores primarios]], consideraos por Mondrian como los colores elementales del universu. D'esta miente, refugando les carauterístiques sensoriales de la testura y la superficie, esaniciando les curves, y polo xeneral tou lo formal. Espresó que l'arte nun tien de ser figurativu, nun tien d'implicar se na reproducción d'oxetos aparentemente reales, sinón que l'arte tien de ser una especie d'indagación de lo [[Absolutu (metafísica)|absolutu]] subxacente tres tola realidá [[fenómenu|fenoménica]]. Como anéudota de les sos llixeres escentricidaes cabo mentar que prohibió'l color verde na so casa.
Busca, d'últimes, un "arte puro", desaposiáu de lo particular, y diz que «El propósitu nun ye crear otres formes y colores particulares con toles sos llimitaciones, sinón trabayar tendiendo a abolilos n'interés d'una unidá más grande.»
El so radicalismu ye tal que, cuando [[Van Doesburg]] buscó variaciones a les sos estructures formales a partir de 1924, inclinando los rectángulos, Mondrian abandonó ''De Stijl''.
== Valoración ==
[[Ficheru:Piet Mondrian Victory Boogie Woogie.jpg|thumb|''[[Victory Boogie Woogie]]'', 1942-1944, Gemeentemuseum, [[L'Haya]].]]
Mondrian foi un contribuyente importante nel movimientu y grupu d'arte ''[[De Stijl]]'', que fundó [[Theo Van Doesburg]]. A pesar de ser bien conocíu, o más bien precisamente por ello, de cutiu foi asonsañáu y trivializado. Les pintures de Mondrian exhiben una complexidá que desmiente la so simplicidá aparente. Ye principalmente conocíu poles sos pintures non figuratives, a les que llamó ''composiciones'', que consisten en formes rectangulares en [[colloráu]], [[mariellu]], [[azul]] y [[negru (color)|negru]], dixebraes per grueses llinia rectes negres; son la resultancia d'una evolución estilística que se cumplió nel cursu de casi 30 años y entá siguió más allá, hasta'l final de la so vida.
== Obres selectes ==
=== Autorretratos ===
<gallery>
Ficheru:Mondrian, Piet - Self-portret c. 1900 A137.jpg|Autorretratu en 1900, 50,4 cm × 39,7 cm, Philips Collection, Washington D.C.
Ficheru:Mondrian, Piet - Self-portrait 1918.jpg| Autorretratu en 1918, 88 cm × 71 cm, Muséu municipal de L'Haya </gallery>
=== Primeres obres ===
<gallery>
Ficheru:Mondrian, Piet - Dead Hare.jpg|Llebre muerta, 1891, 80 cm x 51 cm, Muséu municipal de L'Haya
Ficheru:Mondrian Meisjesportret met bloemen.jpg|Semeya d'una neña con flores, 1900, 53 cm x 44 cm, Muséu municipal de L'Haya
</gallery>
=== Árboles ===
Les pintures de pumares de Mondrian amuesa adulces la so evolución artistica, influyíu pol viaxe qu'a Paris en 1911 onde conoz la obra cubista, podemos como adulces la so obra tresfórmase cada vez más astracta.
<gallery>
Ficheru:Apple Tree Pointillist Version by Piet Mondrian.jpg| Pumar, versión puntillista, 56,8 cm x 74,9 cm, [[Muséu d'Arte de Dallas]]
Ficheru:Piet_Mondrian,_1908-10,_Evening;_Red_Tree_(Avond;_De_rode_boom),_oil_on_canvas,_70_x_99_cm,_Gemeentemuseum_Den_Haag.jpg| [[L'árbol coloráu]], 1909, 70 cm × 99 cm, Muséu municipal de L'Haya
Ficheru:Gray Tree 1911.jpg| [[L'árbol gris]], 1911, 79,7 cm x 109,1 cm, Muséu municipal de L'Haya
Ficheru:Piet_Mondriaan_-_Arbre.jpg| Árbol horizontal, 75,9 cm x 112,2 cm , Munson-Williams-Proctor Arts Institute, Utica, New York
Ficheru:Blossoming_apple_tree,_by_Piet_Mondriaan.jpg | Pumar en flor, 78,5 cm x 107,5 cm, Muséu municipal de L'Haya </gallery>
=== Bodegón con jarra de jengibre ===
<gallery>
Ficheru:Mondrian, Still Life with Gingerpot I.jpg | Bodegón con jarra de jengibre I, oleo sobre tela, 1911-1912, [[Muséu Solomon R. Guggenheim]]
Ficheru:Mondrian, Still Life with Gingerpot II.jpg | Bodegón con jarra de jengibre II, oleo sobre tela, 1911-1912, [[Muséu Solomon R. Guggenheim]]
</gallery>
=== Pintures astractes del periodu ente 1911-1914 ===
<gallery>
Ficheru:Mondrian Compositie bomen II.jpg| Composición árboles II, oleu sobre tela, 1912-1913
Ficheru:Piet Mondriaan - Cubisme.jpg| Composición VII, oleu sobre tela, 1913
Ficheru:Mondriaan - No. 11.jpg| Composición XI, oleu sobre tela, 1913
Ficheru:Mondriaan Compositie XIV.jpg| Composición XIV, oleu sobre tela, 1913
Ficheru:Composition No IV, by Piet Mondriaan.jpg| Composición IV, oleu sobre tela, 1914
Ficheru:Composition 8, 1914, Piet Mondrian.jpg| Composición VIII, 1914
Ficheru:Compositie nr.9 Blue Façade.jpg| Composición IX Fachada azul, oleu sobre tela, 1914
</gallery>
=== Pintures astractes del periodu ente 1914-1917 ===
<gallery>
Ficheru:Mondrian Compositie 10.jpg|Composición 10 "muelle y océanu", oleu sobre tela, 1916-1917, [[Muséu Kröller-Müller]]
Ficheru:Mondriaan Compositie in lijn.jpg| Composición en llinies, segundu estáu, oleu sobre tela, 1916-1917, [[Muséu Kröller-Müller]]
Ficheru:Mondrian Compositie in kleur A.jpg| Composición en color A, 1917, oleu sobre tela, Ficheru:Compositie
Compositie in kleur B - Mondriaan.jpg| Composición en color B, 1917, oleu sobre tela, [[Muséu Kröller-Müller]]
Ficheru:Composition with Color Fields by Piet Mondrian.jpg| Composición en campos de color, 1917, 48 cm x 60.5 cm, oleu sobre tela, [[Muséu Boijmans Van Beuningen]]
Ficheru: Mondrian Losangique met grijze lijnen.jpg| Rombu con llinies grises, 1917 ,Muséu municipal de la Faya </gallery>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* [http://www.santiagoamon.net/art.asp?cod=152 Pervivencia y llinguaxe de Piet Mondrian, por Santiago Amón]
* Ramírez Rodríguez, J.A., "L'espresionismu y el constructivismo", en ''Historia del arte'', Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
* Walther, I.F. (dir.), ''Los maestros de la pintura occidental'', Taschen, 2005. ISBN 3-8228-4744-5
== Enllaces esternos ==
{{commons|Piet Mondrian}}
<br />
----
{{EL}}
{{Tradubot|Piet Mondrian}}
{{NF|1872|1944|Mondrian, Pieter Cornelis}}
[[Categoría:Pintores de los Países Baxos]]
[[Categoría:Pintores astrautos]]
[[Categoría:Pintores del Neoplasticismo]]
[[Categoría:Artistes astractos]]
[[Categoría:De Stijl]]
g23y48ha37ulc2ke0vhdv16u0ljnnq7
Revolución neolítica
0
90637
4489551
4481475
2026-04-29T22:27:14Z
Triggerhippie4
15371
[[:c:Commons:Transition to SVG]]
4489551
wikitext
text/x-wiki
{{ficha xenérica}}
[[Ficheru:Axe polished.JPG|thumbnail|Hachu de piedra pulida.]]
[[Ficheru:Map of fertile cresent-es.svg|thumb|La zona denomada Creciente Fértil, orixe de la Revolución Neolítica inicial y darréu, de les primeres civilizaciones históriques.]]
[[Ficheru:Fertile crescent Neolithic B circa 7500 BC.svg|thumb|La zona más estrecha del [[Creciente Fértil]] onde s'asitien los xacimientos neolíticos más tempranos, en redol al [[VIII mileniu e.C.]].]]
Denominar '''revolución neolítica''' al primer tresformamientu radical de la forma de vida de la humanidá, que pasa de ser [[nómada]] a [[Sedentarismu (prehistoria)|sedentaria]] y de tener una [[economía]] [[depredación|pañadora]] ([[caza]], [[pesca]] y [[Caza-recoyida|recoyida]]) a [[Producción (economía)|productora]] ([[agricultura]] y [[ganadería]]). Esta espresión deber a [[Vere Gordon Childe]] (1941).{{refn|group=nota|Gordon Childe, qu'en 1941 acuñó'l términu de Revolución Neolítica, identificó l'entamu de la producción d'alimentos cola cría de ganáu y l'agricultura como un pasu decisivu.<ref>{{Cita llibru |
autor = Colin Renfrew, Paul Bahn
| títulu = Arqueología: Teoría, métodos y práutica
| añu = 1993 y 1994
| editorial = AKAL
}}</ref>}}
Esti procesu tuvo llugar hai más de 9000 años ([[VIII mileniu e.C.|VIII mileniu e. C.]]) como respuesta a la [[crisis climática]] que se produz nel empiezu del [[Holocenu]], tres la postrera [[glaciación]] y que, en términos rellacionaos cola [[historia de la cultura]], correspuende al pasu del periodu [[Paleolíticu]] (piedra tallada) al [[Neolíticu]] (piedra nueva) y de ende'l so nome. De primeres, afectó a l'amplia zona que, por cuenta de la so apariencia nel mapa, recibió'l nome de [[creciente fértil]] o media lluna fértil. Inclúi dende la parte exipcia del [[valle del Nilu]] hasta [[Mesopotamia]] (el territoriu ente los ríos [[Tigris]] y [[Éufrates]]), pasando pola franxa costera del [[Llevante mediterraneu]] y la rexón montascosa del sureste de l'actual Turquía. Dientro d'ella, los llugares onde s'atoparon les pruebes arqueolóxiques más antigües de ''neolitización'', esto ye, de la sustitución de la piedra tallada pola piedra pulida pa la confección d'armes y ferramientes, nun proceden precisamente de les llanures aluviales de los grandes ríos, sinón de xacimientos asitiaos nuna zona más estrecha en redol a ellos ([[Xericó]] o [[Chatal Huyuk]]). Ello nun tien nada d'estrañu, yá que nes llanures aluviales del Nilo, del Tigris y Éufrates la piedra ye más escasa.
[[Ficheru:Centres of origin and spread of agriculture.svg|thumb|right|upright=2.0|Principales centros de desenvolvimientu primariu de l'agricultura: esti d'Estaos Xuníos (4000–3000 AP), [[Mesoamérica]] (5000–4000 AP), Andes septentrionales (5000–4000 AP), África subsaḥariana (5000–4000 AP, allugamientu exactu desconocida), [[Creciente Fértil]] (11000 AP), cuenques del [[Yangtsé]] y del [[ríu Mariellu]] (9000 AP) y tierres altes de Nueva Guinea (9000–6000 AP).<ref>{{Cita llibru |autor=Diamond, J.| autor2=Bellwood, P.|títulu=Farmers and Their Languages: The First Expansions| idioma=inglés |fecha=25 d'abril de 2003 |editor= |editorial=Science |páxines=597-603 |volume=300 |númberu=5619 |doi=10.1126/science.1078208 |pmid=12714734 |bibcode=2003Sci...300..597D}}</ref>]]
Daqué más tarde se producieron cambeos similares na [[India]] (ríos [[Indo]] y [[Ganges]]) y nel [[Estremu Oriente]] (ríos [[Huang He]] y [[Yangtze]] en China). La espansión pol restu del [[Vieyu Mundu]] ([[Europa]], [[Asia]] y [[África]]) producir por [[Espardimientu cultural|espardimientu]] d'estos primeros focos, anque en delles zones afayóse llocalmente la [[doma]] d'animales o plantes autóctones. De forma autónoma produzse la revolución neolítica n'[[América]], colos focos [[mesoamericanu]] y [[Cordal de los Andes|andín]]. L'espardimientu de l'agricultura y la ganadería por [[Oceanía]] en dellos casos ye simultánea a la ocupación humana (les migraciones de les islles del [[Pacíficu]] yeren tantu de los grupos humanos como de los sos cultivos y ganáu) y n'otros los usos del suelu siguieron siendo bien arcaicos hasta la llegada de los europeos ([[aboríxenes australianos]], na so mayoría cazadores-pañadores, que la so ocupación del continente ye bien antigua, quiciabes dende hai 40 000 años).
== Terminoloxía ==
=== Sobre'l términu revolución ===
El términu revolución ye una de les categoríes más utilizaes pa describir procesos importantes, y non solo nes ciencies sociales, que non necesariamente tien que ser un procesu sópito y violento: la [[Revolución francesa]] foi una revolución violenta, pero la so trescendencia nun foi por esti fechu, sinón pol desenvolvimientu d'una nueva forma de gobiernu republicanu (anque yá surdiera na Edá Antigua con carauterístiques distintes) que dio orixe al establecimientu de Constituciones qu'acabaron a medianu plazu colos rexímenes absolutistes, siquier n'Europa y parte d'América. La identificación d'una [[revolución industrial]] casi simultánea a la [[Revolución francesa]] ye'l precedente que dexó al historiador australianu estender l'usu del términu a un procesu yá non secular, sinón milenariu. Suelse considerar que Revolución Neolítica y Revolución Industrial fueron los dos cambeos más trascendentales de la historia de la humanidá, y a pesar de nun ser acontecimientos de cambéu nel [[tiempu históricu]] de curtiu plazu, merecen l'usu del términu. Y en l'actualidá, dempués de la segunda revolución industrial ([[La Tercer Fola|la tercer fola]] d'[[Alvin Toffler]]), una enorme revolución teunolóxica y científica, nun esforcia en sí mesma, vieno dotar a los seres humanos d'una capacidá nunca vista pa crecer y ameyorar nel campu de la ciencia y la teunoloxía, que ta camudando aceleradamente nuesa perceición del mundu y de la hestoria. Asina, pa evitar la pallabra «revolución» y les sos implicaciones, tantu no temporal como nel so calter violentu, o inclusive pa evitar comparances col términu [[evolución]], dellos autores prefieren utilizar otros términos.{{refn|group=nota| [[Alvin Toffler]] emplega'l términu ''[[fola]]'' como sinónimu de la primer revolución neolítica o revolución agrícola (primer de los trés ''foles'' que describe nel so llibru ''[[La tercer fola]]'', siendo la [[Revolución Industrial]], la segunda).<ref>{{Cita llibru |
autor = Toffler, Alvin
| títulu = La tercer fola |
añu = 1979
| ubicación = Barcelona |
editorial = Plaza & Janés
}}
</ref>}}
Sicasí, l'emplegu de nomes distintos nun-y quita nengún grau de validez al emplegu del términu revolución, siquier nesti casu.
=== Sobre'l términu neolíticu ===
«[[Neolíticu]]» utilízase como denominación d'un periodu de la [[prehistoria]] definíu en términos de [[cultura material]]. Académicamente definíase como'l periodu nel que s'atopen preseos de piedra [[wiktionary:ye:apolazar|apolazada]], frente al [[paleolíticu]], en que los preseos yeren de piedra [[talla lítica|tallada]]. Lóxicamente, la integración d'esta perspeutiva de la [[teunoloxía lítica]] col procesu descritu por Gordon Childe, y la comparanza de lo qu'a partir d'entós denominar ''manera de vida paleolíticu'' (depredador) y el ''manera de vida neolíticu'' (productor) pasó a ser una tema cultural y una de les xeres más importantes de la prehistoria y l'[[arqueoloxía]] como ciencies.
== Consecuencies ==
Les variaciones amestaes a la Revolución Neolítica signifiquen un enorme saltu nel [[desenvolvimientu humanu|desenvolvimientu]] de la humanidá, que empezó a crecer con mayor rapidez al empezar a collechar alimentos que podíen caltenese mientres bastante tiempu. La necesidá de caltener los alimentos xeneró'l desenvolvimientu de nueves téuniques y artesaníes como la [[cerámica]], la [[cestería]] y munches otres. L'apaición d'[[escedente]]s dexó la [[especialización]] y [[división del trabayu]], l'apaición del [[comerciu]], l'acentuación de les diferencies sociales, y col tiempu, l'orixe de la [[historia]]. Pero eso sería un procesu posterior denomináu [[revolución urbana]], tamién según la espresión de Gordon Childe.
Tampoco hai qu'escaecer que, como revolución, l'espardimientu de l'agricultura supunxo consecuencies violentes, inclusive dramátiques:
* Una alteración radical del [[paisaxe]], que puede pasar a definise como paisaxe humanizáu de tipu agrícola, ganaderu y forestal ([[paisaxe agrario]]). Esa perda de [[diversidá biolóxica]] y simplificación de les cadenes trófiques, sometíes al gustu humanu, tuvo de la mesma una consecuencia bien interesante: pa cada unu de los cultivos, l'actividá de distintos grupos humanos a lo llargo de tol mundu mientres milenios dexó una enllargada [[selección artificial]] d'especies, que dio llugar a una enorme [[variabilidá xenética]] nes [[grana|granes]] que na actualidá ta perdiéndose de resultes de la [[globalización]], qu'impon procesos agrícoles y granes estandarizadas, amenorgaes en númberu a les más demandaes pol mercáu. El peligru de desapaición d'esti [[patrimoniu de la humanidá]] acumuláu y calteníu nes comunidaes rurales esperdigaes per tol mundu ye oxetu anguaño de l'atención de programes internacionales de proteición.{{refn| group=nota|La [[FAO]] y delles ONG llegaron en 2002 a un ''Alcuerdo sobre la proteición de los recursos xenéticos''.<ref>{{cita web| url=http://www.fao.org/worldfoodsummit/spanish/newsroom/news/6980-ye.html| títulu=Alcuerdo sobre la proteición de los recursos xenéticos| fecha=24 de xunu de 2002| fechaaccesu=14 de mayu de 2014}}</ref> Dende una postura reivindicativa, ecoportal define les granes como patrimoniu de los pueblos.<ref>{{cita web |url=http://www.ecoportal.net/contenido/temas_especiales/transgenicos/la grana_patrimonio_de_los_pueblos| títulu=La grana, patrimoniu de los pueblos| fecha=16 de xunetu de 2005| fechaaccesu=14 de mayu de 2014}}</ref>}}
* Una non menor alteración nos mesmos seres humanos, habiéndose llegáu a envalorar que probablemente condució a un empeoramientu real de les condiciones de vida por amenorgamientu de la variación de la [[dieta]], a pesar de garantizar un suministru más continuu de comida. La vida faise más segura, pero más monótona. El sedentarismu y l'aumentu espectacular de la [[densidá de población]] tamién produció peores condiciones sanitaries y [[endemia|endemizó]] les enfermedaes. La presión de la [[seleición natural]] sobre la especie humana, dende entós y hasta güei, yá nun s'efectúa nes mesmes circunstancies que nos cientos de miles d'años anteriores al facer# posible la sobrevivencia y reproducción d'individuos que con una manera de vida paleolíticu nun les algamaríen. La [[dinámica de poblaciones]] vuélvese dafechu distinta.
* Les primeres civilizaciones urbanes surden escontra'l 3000 e. C. en diversos llugares d'África y Asia: nos valles del Tigris y el Éufrates ([[Ur]], [[Uruk]]), nel valle del Nilu ([[Menfis]], [[Giza]], [[Tebas (Exiptu)|Tebas]], [[Abidos]]), na llanura del valle del ríu [[Hoang-ho]] ([[Huixia]], [[Anyang]], [[Gaocheng]]), y nel valle del Indo ([[Harapa]], [[Mohenjo-Daro]]).
== Especies vexetales ==
Los [[cebera|ceberes]] fueron la especie vexetal decisiva pa la Revolución Neolítica na mayor parte del mundu, y siguen siendo la base de l'alimentación humano na actualidá. [[Centenu]], [[trigu]] y [[cebada]] son orixinarios de la zona del Creciente Fértil, anque quiciabes nun fueron les primeres especies vexetales en pasar de la recoyida al cultivu (apocayá topáronse frutos de [[figal]] que demuestren una seleición intencional na zona de Mediu Oriente fai 11 400 años<ref>{{cita web| url=http://www.clarin.com/diario/2006/06/01/um/m-01206677.htm| títulu=El figu, el primer frutu que collecharía'l ser humanu| editorial=Clarín| fecha=1 de xunu de 2006| fechaaccesu=14 de mayu de 2014| urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090425095809/http://www.clarin.com/diario/2006/06/01/um/m-01206677.htm| fechaarchivu=2009-04-25}}</ref>). Les [[llegume]]s, concretamente les [[llenteya|llenteyes]], tamién tienen un cultivu bien antiguu, y daqué menos los distintos [[árboles frutales]] ([[cítricos]] —China—, [[pumar|pumares]], [[cirolar|cirolares]]) o los [[Musa × paradisiaca|plátanos]] (Sureste d'Asia).<ref>{{cita web
|url=http://www.unctad.org/infocomm/anglais/banana/characteristics.htm
|títulu=Banana
|fechaaccesu=2014
|autor=
|enllaceautor=
|idioma=inglés
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.unctad.org/infocomm/anglais/banana/characteristics.htm|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref> Na [[Amazonia]] la doma d'especies vexetales basóse primeramente na [[mandioca]] amargosa y empezó hai unos 5000 años.<ref>{{Cita llibru|autor=R. M. W. Dixon|autor2=Alexandra Y. Aikhenvald |títulu=The Amazonian languages| allugamientu=Cambridge| editorial=[[Cambridge University Press]]| añu=1999| isbn=0-521-57021-2| páxines=4-5| idioma=inglés}}</ref>
<gallery>
Ficheru:Ears of multicolored corn.jpg|Panoyes de [[maíz]], orixinariu d'América Central.
Ficheru:Rice-fields-Indonesia-(Java).jpg|Campos d'[[arroz]] en terraces anubiertes. [[Isla de Java]]
Ficheru:Potato EarlyRose sprouts.jpg|La [[pataca]], orixinaria de Suramérica, ye'l cultivu non cerealista con mayor trescendencia.
Ficheru:Dioscorea (Taiwan).jpg|Otru tubérculu, l'[[Dioscorea|ñame]], anició cultures agrícoles bien alloñaes ente sigo: n'Asia, Nueva Guinea, África y América.
Ficheru:Sorghum.jpg|El [[sorgu]] foi la cebera más espublizada nes antigües agricultures subsaḥarianas.
Ficheru:Lens culinaris Sturm8.jpg|[[Llenteya]], la principal llegume del vieyu mundu, nuna ilustración botánica de 1796
Ficheru:Phaseolus vulgaris seed.jpg|Distintes variedaes de [[frijol]] o xudía, la principal llegume orixinariamente cultivada nel nuevu mundu </gallery>
== Especies animales ==
{{AP|Doma}}
[[Ficheru:Cattle and sheep.jpg|thumb|200px|Oveyes y vaques tuvieron ente les especies más abondo ceo adomaes.]]
La [[doma]] d'animales —sacante la del [[Canis lupus familiaris|perru]], de xuru bien anterior, mesma de sociedaes cazadores— foi simultánea a la de les especies vexetales. Les más estendíes güei, [[ovín]], [[bovín]] y [[caprino]], proceden tamién de la zona del Creciente Fértil. La siguiente, decisiva pal desenvolvimientu históricu, foi la del [[caballu]] nes estepes d'Asia Central, papel que n'otres zones correspondió a los [[camélidos]] ([[Camelus dromedarius|dromedariu]]s, [[Camelus|camellos]], [[Lama glama|llapaes]] y [[Vicugna pacos|alpaques]]). Les demás especies importantes escoyer d'ente tolos grupos zoolóxicos: [[mamíferos]] (destacar el [[gochu]]), [[aves]], les más avezaes denominaes [[Ave de corral|''de corral'']], como [[pita|pites]] y [[coríu|coríos]], y otres como les [[palombu|palombos]] —p'alimentación y usu [[colombofílico]]— y les [[ave de presa|aves de presa]] —utilizaes en [[cetrería]]—, ya inclusive [[inseutu|inseutos]] ([[abeya]] —[[apicultura]]— y [[viérbene de la seda]] —[[sericicultura]]—).{{refn| group=nota|La so antigüedá datóse analizando'l xenoma de los viérbenes, que presenten hasta 354 xenes venceyaos a la so utilidá granible, en 5000 años.<ref>{{cita web| url=https://www.elpais.com/articulo/futuro/viérbene/seda/revela/hestoria/5000/anos/elpepusocfut/20090902elpepifut_2/Tes| títulu=El viérbene de seda revela la so hestoria de más de 5.000 años| fecha=2 de setiembre de 2009| editorial=El País| autor=Alicia Rivera| fechaaccesu=14 de mayu de 2014}}</ref>}} L'usu ganaderu de [[reptil]]es (como [[iguana|iguanes]] y [[cocodrilu|cocodrilos]]) tuvo menos estensión.
Dalgunes de les domes más recién en términos históricos fueron la del [[gatu]] —que se debió a la mutua utilidá pa felinos y humanos de la so presencia nes tenaes del [[Antiguu Exiptu]], vulnerables a los royedores— y la del [[elefante]] —con fines económicos y bélicos nes sos variedaes asiático y africano, anque l'usu d'esta postrera perdióse dende la Edá Antigua—.
== Especies microbianes ==
L'aprovechamientu controláu d'especies de tamañu microscópicu —que nun pueden considerase animales nin vexetales— producir dende dómines bien tempranes, nes que se daba una [[bioteunoloxía]] inconsciente pero eficaz: la ''[[ganadería]] microbiana'' de [[formientu|formientos]], [[lleldu|lleldos]] y [[bacteria|bacteries]], qu'esiste desque esisten el [[pan]], los [[productos lácteos]] y les [[bébores alcohóliques]].
== Ver tamién ==
* [[Homo sapiens]]
* [[Neolíticu]]
* [[Prehistoria]]
* [[Revolución agraria]]
== Notes y referencies ==
=== Notes ===
{{llistaref|group="nota"}}
=== Referencies ===
{{llistaref}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita llibru| autor=Gordon Childe, V.| títulu=Los oríxenes de la civilización| añu=1978| ubicación=Madrid| editorial=F.C.Y.| isbn=84-375-0015-X}}
{{Tradubot|Revolución neolítica}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Historia de l'agricultura]]
[[Categoría:Historia de la teunoloxía]]
[[Categoría:Revolución científica|Neolítica]]
[[Categoría:Neolíticu]]
[[Categoría:Teoríes arqueolóxiques]]
jn4ptd1o24smdxkr0v58i6uppi2bryr
Primer Imperiu búlgaru
0
92929
4489505
4467387
2026-04-29T12:50:41Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489505
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'estáu desapaecíu |nome_oficial
= Първo българско царство<br /> ''Părvo bălgarsko tsarstvo''
|nome_completu = Primer Imperiu búlgaru |nome_común
= Bulgaria |continente =
Europa |región
= Balcanes
|yera = Edá Media |forma_de_gobiernu =
[[Monarquía absoluta]]
|añu_entamu = [[681|681 d. C.]]
|añu_fin = [[1018]]
|eventu1 = Llegada d'[[Asparukh de Bulgaria|Asparukh]]
|añu_eventu1 = [[Asparukh de Bulgaria|681]]
|eventu2 = [[Cristianización|Cristianización de Bulgaria]]
|añu_eventu2 = [[Boris I de Bulgaria|864]]
|eventu3 = Cayida ante'l [[Imperiu bizantín]]
|añu_eventu3 = [[Presian II de Bulgaria|1018]]
|p1 = Antigua Gran Bulgaria |bandera_p1
= Old Geat Bulgaria es.svg
|p2 = Imperiu bizantín
|bandera_p2 = Byzantine Empire 600AD.png
|s1 = Imperiu bizantín
|bandera_s1 = Map Byzantine Empire 1025-es.svg
|s2 = Segundu Imperiu búlgaru |bandera_s2
= Coat of Arms of the Emperor of Bulgaria (by Conrad Grünenberg).png
|imaxe_bandera = Monogram on the silver eagle from the Voznesenka treasure.svg
|bandera =
|imaxe_escudu =
|símbolu =
|mapa = Map Bulgaria Simeon-es.svg
|idioma = [[Griegu medieval]] (antes de 893)<br /> [[Antiguu eslavu eclesiásticu]] (dempués de 893)
|idioma_non_oficial = [[idioma bulgárico|Búlgar (túrquico)]], [[Llingües balcorrumanes|Balcorromance]]
|aclaración_mapa = El Primer Imperiu búlgaru na so mayor estensión mientres el reináu de [[Simeón I de Bulgaria]] escontra'l [[920]]
|capital = [[Pliska]] <small>(680–893)</small> <br /> [[Preslav]] <small>(893–972)</small> <br /> [[Skopie]] <small>(972–992)</small> <br /> [[Ohrid]] <small>(992–1018)</small>
|líder1 = [[Kubrat]]
|líder2 = [[Presian II de Bulgaria]]
|añu_líder1 = [[632]] - [[665]]
|añu_líder2 = [[1018]]
|títulu_líder = [[Kan]]/[[Zar]] (Emperador)
|dato_año1 = Sieglu X
|datos_superficie1 = 815000
|dato_población1 = 4000000
}}
El '''Primer Imperiu búlgaru''' ({{lang-bg|Първo Българско царство, ''Părvo Bălgarsko tsarstvo''}}) foi un estáu medieval búlgaru fundáu nel añu [[681|681 d. C.]] nos territorios cercanos al delta del [[Danubiu]]. Se desintegró nel añu [[1018]] dempués de la so anexón al [[Imperiu Romanu d'Oriente]]. Nel so puntu máximu d'espansión, estender dende [[Budapest]] al [[mar Negru]], y dende el [[ríu Dniéper]] na [[Ucraína]] contemporánea, hasta'l [[mar Adriáticu]]. Foi asocedíu pol [[Segundu Imperiu búlgaru]], fundáu nel añu [[1185]]. El nome oficial del estáu dende empiezos de la so fundación yera'l de [[Bulgaria]].<ref>П. Хр. Петров, Към въпроса за образуването на първата българска държава, Славянска филология, V, София, 1963, páx. 89-112</ref>
L'imperiu xugó un papel importante na política europea, siendo unu de los poderes militares más fuertes del so tiempu. Ente los años [[717]] y [[718]] la coalición de los búlgaros y los bizantinos ganó a los [[pueblu árabe|árabes]] nel [[sitiu de Constantinopla (717-718)|sitiu de Constantinopla]] evitando la espansión del [[Espansión musulmana|Imperiu árabe]] nel este d'Europa. Darréu espandieron el so territoriu sobre'l [[kaganatu ávaru]], la [[llanura panónica]] y los [[montes Tatras]]. Darréu los búlgaros confrontaron la meyora de los [[pechenegos]] y [[cumanos]], y llograron una victoria decisiva sobre los [[maxares]], obligándo-yos a establecese de forma permanente en Panonia.
Mientres el final del sieglu IX y principios del X, el zar Simeón I llogró una serie de victories sobre los bizantinos, y espandió l'Imperiu búlgaru hasta'l so máximu apoxéu. Dempués de l'aniquilación del exércitu bizantín na [[Batalla de Aqueloo|batalla de Anquialo]] en 917, los búlgaros punxeron sitiu a Constantinopla en 923 y 924. Los bizantinos eventualmente recuperáronse y en 1014 baxu [[Basilio II]], infligieron una derrota aplastante a los búlgaros na [[Batalla de Kleidion]]. En 1018, les últimes places fuertes de Bulgaria rindiérense al [[Imperiu bizantín]], y el Primer Imperiu búlgaru dexó d'esistir. Foi asocedíu pol [[Segundu Imperiu búlgaru]] en 1185.
Dempués de l'adopción del [[cristianismu]] en 864 Bulgaria convirtióse, mientres un ciertu tiempu, nel centru cultural eslavu d'Europa. La so posición cultural de primer orde consolidóse entá más cola invención del [[alfabetu cirílicu]] na so capital [[Preslav]], y la lliteratura producida nel idioma búlgaru antiguu llueu empezó a arrobinase pel norte. L'antiguu búlgaru convertir na llingua franca de la Europa oriental, onde aportó a conocida como [[antiguu eslavu eclesiásticu]]. En 927 el [[Ilesia ortodoxa búlgara|Patriarcáu de Bulgaria]] totalmente independiente, foi reconocíu oficialmente. Darréu, como una reaición contra les influencies bizantines na ilesia, la influyente secta de los [[Bogomilos]] nació en Bulgaria na metá del sieglu X.
== Nomenclatura ==
El Primer Imperiu búlgaru aportó a conocíu a cencielles como Bulgaria dende la so reconocencia per parte del Imperiu bizantín en 681. Ente 681 y 864 el país tamién yera conocíu como'l ''Janato Búlgaru'' (el gobernante máximu denominábase [[Kan|''khaan'']] dacuando trescritu como "jan" y otres vegaes namái afechu como "kan", d'ende que dacuando según la fonte denominar esti estáu "Janato" o "Kanato"). Dellos historiadores usen los términos de ''Bulgaria del Danubiu'' o ''Kanato Búlgaru del Danubiu'' col fin d'estremalo de la [[Bulgaria del Volga]] que surdió d'otru grupu búlgaru. Mientres los sos primeros años d'esistencia al país tamién se-y llamaba ''Estáu Búlgaru'' o ''Jaganato Búlgaru''. Ente 864 y 917 o 927 el país conocíase como ''Principáu de Bulgaria'' o ''Bulgaria Knyazhestvo''. Na historiografía búlgara refierse xeneralmente como'l ''Primer Estáu Búlgaru'' o ''Primer Zarismu Búlgaru (Imperiu)''. En fontes del idioma español el país ye conocíu de cutiu como l'''Imperiu búlgaru''.
Creáu como una unión ente búlgaros y eslavos, pa proteición mutua contra l'Imperiu bizantín al sur y los ávaros al noroeste. El Primer Imperiu búlgaru yera gobernáu acordies cola tradición búlgara por un kan. Los eslavos caltuvieron una significativa autonomía, y finalmente la so llingua y tradiciones formaron la cultura búlgara y la xente de Bulgaria convertir nun [[Eslavización|país eslavu]].
== Antecedentes ==
Mientres l'últimu periodu del [[Imperiu romanu]], la zona de la Bulgaria contemporánea foi entamada en delles provincies: [[Escitia Menor]], [[Mesia|Moesia]] (Alta y Baxa), [[Tracia]], [[Macedonia (provincia romana)|Macedonia]], [[Dacia]] (sur del [[Danubiu]]), [[Dardania (Europa)|Dardania]], [[Unidá periférica de Ródope|Ródope]] y [[Hemimont]]. Tenía una población mista de [[getas]] y [[Tracia|tracios]]. Mientres les invasiones [[Hunos|hunes]] d'Europa central y oriental, grupos [[túrquicos]] llamaos [[protobúlgaros]] asitiar na rexón. Delles folaes de migraciones eslaves asocedieron a lo llargo del [[sieglu VI]] y a principios del [[sieglu VII|VII]], hasta la completa [[eslavización]] llingüística de la rexón.
== Protobúlgaros ==
Conozse pocu de los oríxenes de los protobúlgaros que llegaron a la península balcánica nel [[sieglu VII]] (o —acordies con delles fontes— inclusive antes) porque mientres el tiempu los búlgaros orixinales entemecer cola población llocal de lo que ye la Bulgaria contemporánea.
La teoría establecida ye que los protobúlgaros tán rellacionaos colos [[hunos]] y aniciáronse n'[[Asia central]], pero la so etnia nun ta totalmente clara. Claves d'ello pueden ser atopaes nel avanzáu calendariu y el sistema de gobiernu de los primeros búlgaros.
Sicasí, la llamada «teoría huna» ye sofitada inda con vehemencia por dellos historiadores que basen la so tesis en documentos esistentes y fontes. Na ''[[Nominalia de los kanes de Bulgaria]]'', una copia tardía d'un documentu antiguu, ta escritu que'l primer rexidor de los protobúlgaros foi [[Avitohol]] y el segundu [[Irnik]]. [[Irnik]] o [[Ernakh]] ye'l nome del fíu más nuevu d'[[Atila]], por tantu dellos historiadores creen que Avitohol nun yera otru que [[Atila l'hunu]].
Asumir que los protobúlgaros yeren gobernaos por kanes hereditarios. L'únicu títulu similar atopáu hasta'l momentu'l de ''kanasubigi'' y foi usáu namái por cuatro de los rexidores protobúlgaros, llamaos [[Krum]], [[Omurtag]], [[Malamir]] y [[Presian]], que yeren respeutivamente güelu, fíu, nietu y sobrín de Malamir, y tres ellos el títulu sume. Otros títulos similares pero non reales fueron respondíos por ente la clase noble protobúlgara y éstos son ''kavján'' (vicejan), ''tarjan'', y ''boritarjan''. Empezando dende ende (si había un vicejan -kavján-, había un kan tamién) los eruditos asumen el títulu de kan pal primer líder protobúlgaru. Inscripciones tardíes falen de los ''arcontes'' (un títulu griegu) y ''[[knyaz]]'' (un títulu eslavu).
Había delles (probablemente más de 100) families aristocrátiques que los sos miembros, llamaos ''boila'' (bóyares) portaben títulos militares y formaben una clase gobernante. La relixón de los protobúlgaros ye desconocida, pero supónse que yera monoteísta, venerando al dios túrquico del cielu [[Tengrianismo|Tangra]]. Hai namái una mención sobre Tangra nuna inscripción del [[sieglu VIII]] cerca del [[Caballeru de Madara]]. El restu de les fontes falen a cencielles sobre Bog, que ye pallabra [[idioma eslavu|eslava]] y [[idioma indoeuropéu|aria]] que correspuende a ‘dios'. De manera más confusa, dellos rexidores protobúlgaros, renomaos pola so persecución de los cristianos, son representaos con símbolos cristianos. Esiste una teoría de que los protobúlgaros yeren [[arrianismu|arrianu]]. Amás, los primeros llugares sagraos protobúlgaros amosaben el plan de dos cuadraos concéntricos, típicos de templos [[zoroastrismu|zoroástricos]].<ref>[http://www.kroraina.com/brentjes/ Brentjes B. On the Prototype of the Proto-Bulgarian Temples at Pliska, Preslav and Madara]</ref>
== Establecimientu del estáu búlgaru ==
[[Ficheru:The foundation of the BG-es.svg|thumb|left|upright=1.6|Bulgaria, a empiezos del [[sieglu VII]].]]
Hai dos feches distintos pal añu d'establecimientu de l'actual Bulgaria, según dos interpretaciones distintes de la hestoria.
Según la primer teoría, una tribu protobúlgara liderada pol kan [[Asparukh de Bulgaria]], mover al oeste ocupando'l sur de l'actual [[Besarabia]]. Tres una victoriosa guerra contra los bizantinos nel añu [[680]], el kanato de Asparuh conquistó [[Moesia (Edá Media)|Moesia]] y [[Dobrudja]],<ref>Theophanes, ibid., р. 358</ref><ref name=ref_duplicada_1>Theophanes, ibid., p. 359</ref> y foi reconocíu como estáu independiente pol tratáu robláu colos bizantinos nel añu [[681]]. Esi añu ye'l que se considera como añu de fundación de l'actual Bulgaria.
Otra teoría considera que la [[Primitiva Gran Bulgaria]], anque sufrió grandes perdes territoriales pola aición de los [[jázaros]], consiguió gana-yos a principios de la década de los 670, polo que la fundación podría asitiase en [[632]] en llugar d'en 681.
=== Afianzamientu nos Balcanes ===
Tres la decisiva victoria n'[[batalla de Ongala|Ongala]] en 680, los exércitos protobúlgaros y eslavos avanzaron escontra'l sur al traviés de los [[Balcanes]], ganando nuevamente a los bizantinos, que se vieron obligaos a roblar un humillante tratáu de paz reconociendo la esistencia d'un nuevu estáu nes fronteres del Imperiu, y obligándose a pagar un tributu añal a Bulgaria. Coles mesmes, la guerra contra los [[jázaros]] siguía nel este y en 700, Asparuh finó en combate contra ellos. Los búlgaros perdieron los territorios al este del ríu [[Dniéster]], pero consiguieron retener les tierres al oeste. Búlgaros y eslavos roblaron un tratáu alcordando que la xefatura del Estáu recayería sobre'l kan de los Búlgaros, que tendría la obligación de defender l'estáu contra Bizanciu, ente que los líderes eslavos consiguíen un estatus autónomu, teniendo que protexer les fronteres del norte a lo llargo de los [[Cárpatos]] contra los [[ávaros]].<ref name=ref_duplicada_1 />
El socesor de Asparuh, [[Tervel de Bulgaria|Tervel]] ayudó al depuestu Emperador Bizantín [[Xustinianu II]] a recuperar el so tronu en [[705]].<ref>Pauli ''Hestoria Langobardorum'' VI.31, MGH SS rer Lang I, p. 175</ref> A cambéu, recibió l'área ''Zagore'' nel norte de [[Tracia]], que constituyó la primer espansión territorial del país al sur de los montes balcánicos. Sicasí, trés años dempués, Xustinianu intentó recuperar pola fuercia estes tierres, pero foi ganáu na [[batalla de Anquialo (708)]].
En 716, Tervel robló un importante alcuerdu con Bizanciu. Mientres el [[sitiu de Constantinopla (717-718)|Sitiu de Constantinopla]] de 717-718 unvió 50.000 homes n'ayuda de los sitiaos. Na batalla decisiva, los búlgaros masacraron a 30.000 [[árabes]]<ref>Theophanes, ibid., p. 397</ref> y Tervel foi aclamáu ''salvador d'Europa'' polos sos contemporáneos.
=== Inestabilidá interna y llucha pola sobrevivencia ===
Nel añu [[753]] morrió'l kan [[Sevar de Bulgaria|Sevar]] que yera'l postreru descendiente del [[cla Dulo]]. Tres la so muerte, el kanato cayó nuna llarga crisis política mientres la que'l país tuvo en cantu de la destrucción. Mientres un periodu de 15 años hubo 7 kanes distintos, que fueron asesinaos. Esistíen dos faiciones principales: dellos nobles queríen una guerra contra los bizantinos, ente qu'otros buscaben una salida pacífica al conflictu. Esa inestabilidá foi usada pol emperador bizantín [[Constantín V]] ([[745]]-[[775]]) que llanzó nueve considerables campañes col propósitu de la eliminación de Bulgaria. Nel añu [[763]], ganó al kan búlgaru [[Telets de Bulgaria|Telets]] n'[[Batalla de Anquialo (763)|Anquialo]]<ref>Nicéphorus, ibid., p. 69</ref><ref>Theóphanes, ibid., páx. 433</ref> pero los bizantinos nun fueron capaces d'avanzar más al norte. Nel añu [[775]], el kan [[Telerig de Bulgaria|Telerig]], n'engañando a Constantín V pa revela-y aquellos a los sos lleales na corte búlgara, executó a tolos espíes bizantinos na capital [[Pliska]].<ref>Theophanes, ibid., рág. 447-448</ref> Sol mandu del so socesor [[Kardam de Bulgaria|Kardam]], la guerra tornar en favorable pa los búlgaros, tres la so victoria na [[Batalla de Marcellae|batalla de Marcelae]]<ref>Theophanes, ibid., p. 467</ref> en [[792]]. Los bizantinos fueron derrotaos y pagaron tributu a los kanes. Tres esta victoria, la crisis foi superada y Bulgaria entró nel nuevu sieglu como un estáu estable y consolidao.
=== Espansión territorial ===
''Ver tamién: [[Krum|Krum de Bulgaria]] y [[batalla de Pliska]]''
[[Ficheru:Krum1.jpg|200px|thumb|El kan [[Krum]] celebra la victoria de la [[batalla de Pliska]].]]
[[Ficheru:Omurtag.jpg|200px|thumb|El kan [[Omurtag de Bulgaria|Omurtag]] ordena la matanza de [[Cristianos]].]]
Sol mandatu del kan [[Krum]] (803-814), tamién conocíu como Crummus y Keanus Magnus, Bulgaria espandir escontra'l norte y el sur, ocupando les tierres ente'l [[Danubiu]] mediu y [[Moldavia]], el territoriu de l'actual [[Rumanía]], [[Sofía]] en [[809]]<ref>Classen, J. (ed.) (1841) Theophanes Chronographia, Corpus Scriptorum Historiæ Byzantinæ (Bonn) ("Theophanes") Vol, I, 6301/802, páxs. 752-3</ref> y [[Adrianópolis]] (moderna [[Odrin]]) en 813, llegando a amenaciar la mesma [[Constantinopla]]. Ente 804 y 806, los exércitos búlgaros esaniciaron el [[kaganatu ávaru]] y algamaron les fronteres danubianas del [[Imperiu francu]]. En 811, un gran exércitu bizantín foi ganáu na decisiva batalla del pasu de Varbitsa o [[batalla de Pliska]].<ref>Theophanes, ibid., р. 492</ref> L'emperador bizantín [[Nicéforo I]] resultó muertu xunto cola mayor parte de les sos tropes, y la so calavera foi usada como copa pa beber.<ref>Martindale, J. R. ''Prosopography of the Byzantine Empire I: (641-867)'', 2001</ref> Krum tomó entós la iniciativa y llevó la guerra escontra [[Tracia]], ganando nuevamente a los bizantinos na [[batalla de Versinikia]]<ref>Scriptor incertus, ibid., p. 337–339</ref> en [[813]]. Tres un intentu d'asesinatu bizantín mientres les negociaciones, Krum escaló Tracia, prindando Odrin y treslladando a los sos 10.000 habitantes a les "tierres búlgares más allá del Danubiu",<ref>Scriptor incer., ibid., p. 346–347</ref> tres los qu'empezó los preparativos p'asaltar Constantinopla: construyéronse 5.000 carros pa tresportar el material d'asediu,<ref>Scriptor incert., ibid., p. 347–348</ref> mientres los bizantinos llegaron a solicitar l'ayuda del Emperador francu [[Ludovico Pío|Luis el Piadosu]].<ref>Annales Laurissenses minores, s. an. 814</ref> Sicasí, la súbita muerte de Krum detuvo la campaña
[[Ficheru:Krum Omurtag.jpg|thumb|left|250px|Bulgaria a la muerte del kan Krum en 814.]]
El nuevu kan [[Omurtag]] (814-831) robló un tratáu de paz colos bizantinos por 30 años,<ref>[[Theophanes Continuatus]] II, 17-18, páxs. 64-6</ref> dexando a dambes economíes recuperase tres los convulsos años anteriores. Mientres el gobiernu de Omurtag, les fronteres noroeste colos francos consolidáronse en redol al añu 827. Llevantáronse numberoses construcciones na capital, Pliska, ente les que destaquen magníficos palacios, templos paganos, la residencia del gobernante, fortaleza, ciudadela y baños, principalmente en piedra y lladriyu.
Mientres el curtiu reináu de [[Malamir de Bulgaria|Malamir]] (831-836) la ciudá de [[Plovdiv]] foi anexonada al país. Sol kan [[Presian I de Bulgaria]] (836-852) los búlgaros conquistaron gran parte de [[Macedonia (rexón)|Macedonia]] y les sos posesiones llegaron hasta'l [[mar Adriáticu]] y el [[mar Exéu]]. Los historiadores bizantinos nun menten nenguna resistencia a esta espansión búlgara, lo que nos lleva a la conclusión de que foi mayormente pacífica.<ref>Bekker, ''Constantini Porphyrogeniti De Thematibus et De Administrando Imperio'', ''Corpus Scriptorum Historiæ Byzantinæ'', 1st ed., Bonn, 1840, páxs. 154-155</ref> Ente 839 y 842 los búlgaros empecipiaron una guerra contra los serbios, pero nun llograron nenguna meyora nesos trés años.<ref>Bekker, ''Constantini Porphyrogeniti De Thematibus et De Administrando Imperio'', ''Corpus Scriptorum Historiæ Byzantinæ'', 1st ed., Bonn, 1840, p. 154</ref>
=== Asimilación de búlgaros y eslavos ===
Asumir xeneralmente que los búlgaros yeren una minoría ente la población eslava que vivía primeramente na zona colonizada. Ente los sieglos [[sieglu VII|VII]] y [[sieglu X|X]], los búlgaros fueron progresivamente asimilaos polos eslavos, adoptando una llingua búlgaru-[[llingües eslaves|eslava]]<ref>L. Ivanov. [[wikisource:en:Essential History of Bulgaria in Seven Pages|Essential History of Bulgaria in Seven Pages]]. Sofia, 2007.</ref> y convirtiéndose al cristianismu según el ritu bizantín sol mandatu de [[Boris I de Bulgaria]] en [[864]]. Nesa dómina, el procesu d'absorción de l'antigua población tracia romanizada del sur del Danubiu acabara de conformar la formación d'esta nueva [[etnia]].
== Bulgaria so Boris I ==
{{vease tamién|Boris I de Bulgaria}}
El reináu de [[Boris I de Bulgaria|Boris I]] ([[852]]-[[889]]) empezó con numberosos contratiempos. Mientres diez años l'estáu lluchó contra los imperios bizantino y carolinxo, la [[Gran Moravia]], los [[croates]] y los [[Serbia|serbios]].
=== Cristianización ===
{{Ver tamién|Cristianización de Bulgaria}}
Nel añu [[864]] los bizantinos sol mandu de [[Miguel III]] invadieron Bulgaria ante los barruntos de que'l [[kan]] Boris I pudiera tar dispuestu a aceptar el cristianismu según el ritu occidental. Al tener conocencia de la invasión, Boris I empezó les negociaciones de paz.<ref>Georgius Monachus Continuatus, páx. 824</ref> Los bizantinos devolvieron delles tierres en Macedonia a condición de que los búlgaros adoptaren la fe cristiana de mano de [[Constantinopla]], propuesta que foi aceptada por Boris, que foi bautizáu en setiembre de [[865]], tomando'l nome del so padrín, l'emperador bizantín Miguel.<ref>Georgius Monachus Continuatus, ''loc. cit.'', Logomete</ref> El títulu paganu «Khan» foi abolíu y reemplazáu pol de «[[knyaz]]». Sicasí, el motivu postreru de la conversión nun foi la invasión bizantina. Boris I yera un home con visión d'estáu, y antemanó perfectamente que la introducción d'una relixón única completaría l'afitamientu del emerxente estáu búlgaru, qu'entá taba estremáu por cuestiones relixoses. Sabía tamién que Bulgaria nun yera un estáu que cuntara col plenu respetu de les potencies cristianes, y que los trataos que se roblaren con elles podíen ser violaos aduciendo motivos relixosos.
L'oxetivu de los bizantinos yera llograr al traviés de la paz lo que fueren incapaces de llograr tres más de doscientos años de guerres: absorber amodo a Bulgaria al traviés de la relixón y convertila nun estáu satélite del Imperiu, una y bones los altos puestos de la xerarquía de l'acabante fundar [[Ilesia ortodoxa búlgara|Ilesia de Bulgaria]] recayeríen, como yera natural, en bizantinos que predicaben en [[Idioma griegu|griegu]]. Consciente d'ello, Boris unvió una delegación a [[Roma]], espresando al papa [[Nicolás I (papa)|Nicolás I]] el so deséu d'abrazar los ritos occidentales, xunto con otres 115 cuestiones.<ref>Johannes VIII Papa. Epistolae, p. 159</ref><ref>Anastasius Bibliothecarius, páxs. 1373—4</ref> El gobernante búlgaru intentaba d'esta forma aprovechase de la rivalidá esistente ente Roma y Constantinopla pa llograr l'establecimientu d'una ilesia búlgara independiente, evitando asina que nengún otru país pudiera adquirir poder políticu en Bulgaria al traviés del control de la ilesia. La estensa respuesta papal foi unviada a Boris xunto con dos obispos designaos pa facilitar la conversión del pueblu búlgaru. Sicasí, al igual que Constantinopla, nin Nicolás I nin el so socesor [[Adrián II]] taben dispuestos a reconocer una ilesia autónoma.
Sicasí, l'acercamientu de Bulgaria a Roma tuvo l'efectu d'anidiar la posición bizantina y faela muncho más conciliadora. En [[870]] mientres el [[Cuartu Conceyu de Constantinopla]], la Ilesia de Bulgaria foi reconocida como [[Ilesia ortodoxa]] autónoma so la direición suprema del [[Patriarca de Constantinopla]]
=== Sistema eslavu d'escritura ===
Anque'l Knyaz búlgaru consiguió finalmente asegurar l'autonomía de la so ilesia, l'altu cleru y los llibros teolóxicos usaben entá'l [[griegu medieval|griegu]], lo qu'enzancaba la conversión del pueblu llanu a la nueva relixón. Ente 860 y 863 los monxos bizantinos d'orixe griegu<ref>Barford, P. M. (2001). The Early Slavs. Ithaca, New York: Cornell University Press</ref> [[Cirilo y Metodio|San Cirilo]] y [[San Metodio]] crearon l'[[alfabetu glagolíticu]], el primer alfabetu eslavu, por orde del emperador bizantín, col propósitu de convertir la [[Gran Moravia]] al cristianismu ortodoxu. Sicasí, los sos intentos fracasaron y en 886 los sos discípulos [[Clemente de Ohrid]], [[Naum de Preslav]] y Angelarius, que fueren espulsaos de la Gran Moravia, llegaron a Bulgaria, onde Boris I brindó-yos una calorosa acoyida. El Knyaz encamentó-yos la creación de dos academies teolóxiques onde s'instruyiría al cleru búlgaru en llingua vernácula. Clemente foi unviáu a [[Ohrid]]<ref>Vita S. démentis</ref> nel suroeste de Bulgaria, onde enseñó a 3.500 alumnos ente 886 y 893. Naum fundó una escuela lliteraria en [[Pliska]], la capital, treslladada depués a la nueva capital [[Preslav]]. En 893, Bulgaria adoptó l'alfabetu glagolíticu y l'[[antiguu eslavu eclesiásticu]] (antiguu búlgaru) como llingua oficial de la ilesia y l'estáu, espulsando al cleru bizantín. A empiezos del [[sieglu X]] la [[Escuela Lliteraria de Preslav]] creó'l [[alfabetu cirílicu]].
== Edá d'Oru ==
''Ver tamién: [[Simeón I de Bulgaria]]
[[Ficheru:Skylitzes Simeon sending envoys to the Fatimids.jpg|thumb|250px|Simeón unvia delegaos al [[Califatu fatimí]] pa formar una alianza contra los Bizantinos. Dambos bandos taben cerca del alcuerdu, pero los delegaos búlgaros fueron prindaos mientres el so viaxe de regresu polos bizantinos, que consiguieron evitar l'alianza colos árabes.]]
Ente finales del [[sieglu IX]] y empiezos del [[sieglu X]], Bulgaria estender pol [[Reinu d'Epiru|Epiru]] y [[Tesalónica]] al sur, por [[Bosnia (rexón)|Bosnia]] al oeste y consiguió controlar el territoriu de l'actual Rumanía y el norte de la Hungría oriental. Col sofitu Bizantín, formóse un estáu serbiu a mediaos del sieglu IX como respuesta a la espansión búlgara al oeste del [[ríu Morava]].<ref>The Early Medieval Balkans. A Critical Survey from the 6th to the Late 12th Century. J V A Fine, Jr. Pg 110 ''ellos (los Búlgaros) convertir nuna amenaza pa los Serbios..; presumiblemente esti peligru convertir nel catalizador de la unión de delles tribus serbies pa oponese a ello. Los bizantinos taben... comenenciudos en construyir una Serbia más fuerte''</ref>
A caballu ente Bulgaria y Bizanciu, los gobernantes serbios consiguieron aguantar delles invasiones búlgares hasta [[924]], cuando [[Serbia]] quedó dafechu subordinada al xeneral y posiblemente conde de Sofía [[Marmais]]. Sol Zar [[Simeón I de Bulgaria]], Simeón el Grande, que fuera educáu na corte bizantina, Bulgaria convirtióse nuevamente nuna grave amenaza pal [[Imperiu bizantín]], algamando la so máxima estensión territorial.<ref>Енциклопедия България, Академично издателство "Марин Дринов", 1988</ref> Simeón esperaba tomar Constantinopla, y llanzó delles campañes contra Bizanciu a lo llargo del so reináu (893-927). A la fin de la so vida, la frontera sur de Bulgaria algamaba'l [[Peloponeso]]. Simeón proclamar a sí mesmu "Emperador ([[Zar]]) de los Búlgaros y Autócrata de los Griegos", un títulu que foi reconocíu pol papa pero, obviamente, non pol Emperador Bizantín nin pol [[Patriarca de Constantinopla]] de la [[Ilesia Ortodoxa]]. Namái a la fin del so reináu foi reconocíu como "Emperador de los Búlgaros" pol Emperador de Bizanciu y el Patriarca.
Ente 894 y 896 ganó a los Bizantinos y a los sos aliaos, los [[Maxares]]<ref>Fine (1991), p. 139</ref> na denomada "Guerra comercial", una y bones la sida pa la guerra fuera'l desplazamientu del mercáu búlgaru dende [[Constantinopla]] a [[Tesalónica]].<ref name=delev>Delev, Bǎlgarskata dǎržava pri car Simeon.</ref><ref>Fine (1991), p. 137</ref> Na decisiva [[batalla de Bulgarófigo]], los bizantinos fueron derrotaos<ref>Златарски, История на Първото българско царство, с. 316.</ref> y la guerra llegó al so fin con un alcuerdu favorable a Bulgaria, anque Simeón rompió la tregua frecuentemente.<ref>Златарски, История на Първото българско царство, с. 321.</ref> En [[904]] prindó Solun, que fuera escalada primeramente polos [[árabes]] y devolver a manes bizantines namái en recibiendo toles zones habitaes por eslavos en [[Macedonia (rexón)|Macedonia]] y 20 fortaleces asitiaes n'[[Albania]], incluyendo la importante población de [[Durrës|Drach]].<ref>Бакалов, История на България, "Симеон І Велики"</ref>
Tres la incertidume que siguió en Bizanciu a la muerte del emperador [[Alejandro III (emperador)|Alejandro]] en 913, Simeón invadió la Tracia Bizantina, pero detuvo les sos tropes a cambéu de la reconocencia oficial como Emperador y de casar a la so fía col emperador neñu [[Constantín VII]].<ref>Runciman, A history of the First Bulgarian Empire, p. 157</ref><ref>Fine, The Early Medieval Balkans, páxs. 144–148</ref> Tres una intriga na corte Bizantina, la emperatriz Zoe refugó'l matrimoniu y los sos títulos y dambos bandos preparar pa la batalla decisiva. En [[917]] Simeón consiguió esbaratar tolos intentos del so enemigu d'aliase colos [[maxares]], los [[pechenegos]] y los [[serbios]], y los bizantinos tuvieron que presentar batalla ensin ayuda. El [[20 d'agostu]], los dos exércitos enfrentar na [[batalla de Aqueloo|Anquialo]], unu de les mayores batalles de la [[Medievo|Edad Media]].<ref>Dimitrov, Bulgaria: illustrated history.</ref> Los Bizantinos sufrieron una derrota ensin precedentes, perdiendo 70.000 soldaos nel [[campu de batalla]]. Tres esta victoria, les fuercies búlgares prosiguieron la so meyora, ganando a los restos del exércitu bizantín en [[batalla de Katasyrtai|Katasyrtai]].<ref>De Boor, Carl Gothard (1888). Vita Euthymii. Berlin: Reimer, p. 214</ref> Sicasí, Constantinopla foi salvada n'última instancia por un ataque serbiu dende l'oeste; los serbios fueron derrotaos, pero l'enfrentamientu dexó al almirante bizantín [[Romanu I|Romanos Lacapeno]] ganar un tiempu preciosu pa preparar la defensa de la ciudá. Mientres la siguiente década, los búlgaros apoderar de tola [[península balcánica]] cola esceición de [[Constantinopla]] y del [[Peloponeso]].
== Decadencia ==
=== Sucesores de Simeón ===
[[Ficheru:RizMap10.jpg|thumb|250px|L'Imperiu búlgaru mientres Samuel.<ref name=delev />]]
Tres la muerte de Simeón el poderíu búlgaru empezó a tornar. Nun tratáu de paz datáu en [[927]], los bizantinos reconocíen oficialmente'l títulu imperial de [[Pedru I de Bulgaria|Pedru I]], socesor y fíu de Simeón, y el [[Ilesia ortodoxa búlgara|Patriarcáu de Bulgaria]]. Esta paz con Bizanciu nun traxo, sicasí, la prosperidá a Bulgaria. Los primeros años del nuevu emperador fueron aturbolinaos, con constantes enfrentamientos colos sos hermanos, teniendo que reconocer la independencia de [[Rascia]] mientres la década de los 930.<ref>Constantine Porphyrogennetus. Op. cit., páxs. 158—9</ref> Sicasí, el golpe más fuerte llegaría del norte: ente [[934]] y [[965]], el país sufrió cinco invasiones maxares.<ref>Theophanes Continuatus, páxs. 462—3,480</ref> En [[944]], Bulgaria foi atacada polos Pechenegos, qu'escalaron les rexones septentrionales del Imperiu. So los mandatos de Pedru I y de [[Boris II de Bulgaria|Boris II]], la herexía de los [[Bogomilos]] estremó relixosamente a la nación búlgara.<ref>Nicolaus Papa. Response, p. 1015</ref>
En 968, el país foi atacáu pola [[Rus de Kiev]], que'l so líder, [[Sviatoslav I de Kiev|Sviatoslav I]], conquistó la capital [[Preslav]]<ref>Cedrenus: II, p. 383</ref> y estableció la so capital en [[Pereyaslavets|Preslavets]].<ref>Chronique dite de Nestor, páxs. 53—4</ref> Tres años dempués, l'emperador bizantín [[Xuan I Tzimisces]] intervieno na guerra y ganó a Sviatoslav mientres el [[Batalla de Dorostolon|Sitiu de Dorostolon]]. Dempués d'eso, Boris II foi solemnemente destronáu en Constantinopla<ref>Leo Diaconus, páxs. 158-9</ref> y Bulgaria oriental convertir nun protectoráu del Imperiu.
=== Llucha pola independencia ===
Tres la intervención bizantina, les tierres al oeste del [[ríu Iskar]] permanecieron llibres y los hermanos [[Dinastía Cometopuli|Cometopuli]] encabezaron la resistencia contra les fuercies imperiales. Escontra 976, el cuartu de los hermanos, [[Samuel de Bulgaria|Samuel]], consiguió concentrar tol poder tres la muerte de los sos hermanos mayores. Cuando'l llexítimu herederu al tronu [[Romanu de Bulgaria]] escapó del cautiverio en Constantinopla, foi reconocíu emperador por Samuel en [[Vidin]],<ref>Prokić, p. 28</ref> convirtiéndose esti postreru polo xeneral en xefe del exércitu búlgaru. Gran militar y notable políticu, llogró camudar la fortuna de los búlgaros. El nuevu emperador bizantín [[Basilio II]] foi ganáu na [[batalla de les Puertes de Traxanu]] en 986 y escapó por bien pocu.<ref>Skylitzes, páxs. 436–438</ref><ref>Гильфердинг, А (1868). Письма об истории сербов и болгар (in Russian), p. 209.</ref> Cinco años más tarde, esaniciaría l'estáu Serbiu.<ref>Шишић, p. 331</ref> En 997, tres la muerte de Romanu, que yera'l postreru descendiente de la dinastía Krum, Samuel foi proclamáu emperador.<ref>Розен, p. 43</ref> Sicasí, en 1001, la guerra decantar en favor de los bizantinos, que consiguieren prindar les antigües capitales de Pliska y Preslav y que, a partir de 1004, empezaron a realizar campañes añales contra Bulgaria. La guerra ente Bulgaria y l'apocayá creáu [[Reinu d'Hungría]], facilitaba entá más estes campañes, y finalmente, en 1014, Basilio II ganó a los exércitos del zar Samuel na [[batalla de Kleidion]] y masacró a miles d'ellos, lo que-y valió'l llamatu de "mata-búlgaros" (''Voulgaroktonos''). Ordenó cegar y unviar de vuelta a los sos llares a 14.000 prisioneros. Cuando Samuel vio l'estáu en que los sos exércitos tornaben, sufrió un ataque al corazón y finó. En [[1018]], Bulgaria había quedáu sometida a Bizanciu práuticamente na so totalidá.
== Cultura ==
El patrimoniu cultural del Primer Imperiu búlgaru defínese xeneralmente na historiografía búlgara como la cultura Pliska-Preslav el nome de les dos primeres capitales [[Pliska]] y [[Preslav]] onde se concentren la mayoría de los monumentos sobrevivientes . Munchos monumentos d'esi periodu atopáronse alredor de [[Madara]], [[Shumen]], [[Novi Pazar (Bulgaria)|Novi Pazar]], el pueblu de [[Han Krum]] nel nordeste de Bulgaria, según nel territoriu de l'actual Rumanía, onde los arqueólogos rumanos llamaron cultura Dridu<ref>{{Cita web |url=http://dacoromania.org/index.php?nma=catalog&fla=stat&cat_id=4&page=1&nums=74 |títulu=„История на българите: изкривявания и фалшификации“, Димитър Овчаров, сборник, ч. 1, София, „ТанНакРа“, стр. 170-200 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071212073442/http://dacoromania.org/index.php?nma=catalog&fla=stat&nums=74&cat_id=4&page=1 |fechaarchivu=2007-12-12 }}</ref> a los restos dexaos pol Primer Imperiu, que foi afayada nel sur de [[Besarabia]], agora estremada ente [[Ucraína]] y [[Moldavia]].<ref>Чеботаренко, Г. Ф. Материалы к археологической карте памятников VIII-Х вв. южной части Пруто-Днестровского междуречья//Далекое прошлое Молдавии, Кишинев, 1969, с. 224-230</ref>
=== Arquiteutura ===
La carauterística más importante de l'arcaica arquiteutura búlgara foi la construcción monumental conocida polos [[Nomes de los griegos romanos]], pero que nun foi utilizada nel Imperiu bizantín de la dómina. Había dos tipos principales de construcción emplegaos nos edificios de Pliska. Pal primeru los materiales de construcción fueron la madera y el lladriyu. El segundu tipu yeren construcciones de murios defensivos con grandes bloques de piedra caliar tallada xuníes con yelsu. El mesmu métodu utilizar na construcción de la fortaleza de Preslav, el campamentu militar n'Han Krum, el palaciu de caza en Madara o na fortaleza na islla de Păcuiul lui Soare.<ref>Р. Diaconu, D. Vilceanu, ''Pácuiul lui Soare. Cetatea bizantina'', I, Bucureşti, 1972</ref> Les fortaleces taben asitiaes principalmente nes llanures a diferencia de los construyíos mientres el [[Segundu Imperiu búlgaru]].
Dempués de l'adopción del cristianismu en 864 hubo construcciones masives d'ilesies y monesterios en tol Imperiu como la [[Gran Basílica de Pliska]] que foi una de les estructures más grandes de la dómina col so llargor de 99 metros y l'arrogante ilesia d'Oru en Preslav. Les ilesies construyíes mientres esi periodu fueron na so mayoría de trés [[Nave (arquiteutura)|naves]]. La capital búlgara tamién foi famosa pola cerámica qu'afataba los edificios públicos y relixosos. Guapes imáxenes y los altares de les ilesies yeren de baldoses de cerámiques especiales. Había numberosos talleres d'orfebres y plateros que producíen xoyería fina.
Por cuenta de la so situación xeográfica y al momentu políticu nel que s'atopaba, tamién destaquen na arquiteutura estructures defensives como la fortaleza en [[Vidin]] llamada [[Baba Vida]].
=== Cerámica ===
[[Ficheru:St. Theodor.jpg|thumb|left|150px|Imaxe de cerámica de [[Teodoro Stratelates|San Teodoro]], Preslav, c. 900, [[Muséu Arqueolóxicu Nacional (Bulgaria)|Muséu Arqueolóxicu Nacional, Sofía]].]]
Una de les carauterístiques más famoses de la cultura Pliska-Preslav foi la decoración de palacios ya ilesies con plaques de cerámica lacada, lo que puede indicar una influencia (árabe) del Cercanu Oriente. Les plaques de cerámica fueron pintaes na so mayoría con elementos xeométricos o vexetales, ente que unos pocos caracterícense por representaciones de santos. Ente les más notables d'esti últimu tipu ta la ''Imaxe de San Teodoro'', que s'atopa nes ruines del Monesteriu de San Panteleimon nes contornes de Preslav.<ref name="ODB335">{{Harvnb|Kazhdan|1991|p=335}}</ref> Los azulexos feran planos o tubulares, y entamáronse pa formar frisos de motivos repitíos. Por cuenta de la destrucción de Pliska y Preslav solo sobrevivieron fragmentos y detalles d'esta decoración cerámica . La mayoría de los afayos d'azulexos, según la evidencia arqueolóxica de los talleres de producción d'ellos, provienen de Preslav y la rexón circundante (principalmente'l pueblu de Patleina).<ref>{{Harvnb|Kazhdan|1991|pp=335, 2084–2085}}</ref>
Les principales fontes pal usu domésticu de la [[cerámica]] búlgara tán empobinaes nes [[necrópolis]] de Novi Pazar, [[Devnya]] y [[Varna (Bulgaria)|Varna]]. Los vasos facer con un [[tornu d'alfareru]], a diferencia de la práutica eslava . Pal recocido de la cerámica utilizaron Fornos de dos plantes . La forma y la decoración de la cerámica búlgara arcaica fueron similares a l'atopada nel norte d'[[El Cáucasu]], [[Crimea]] y les mariñes del [[mar d'Azov]].
=== Lliteratura ===
La [[Lliteratura de Bulgaria|lliteratura búlgara]] ye la más antigua lliteratura eslava. Los misioneros de Tesalónica, [[Cirilo y Metodio]], escurrieron l'[[alfabetu glagolíticu]], que foi aprobáu nel Imperiu búlgaru alredor de 886. L'alfabetu y l'[[Idioma búlgaru|antigua llingua búlgara]] dieron llugar a una rica actividá lliteraria y cultural en redol a les escueles de [[Escuela lliteraria de Preslav|Preslav]] y [[Escuela lliteraria de Ohrid|Ohrid]], creáu por orde de Boris I en 886. A principios del sieglu X, un nuevu alfabetu, l'[[alfabetu cirílicu]] foi desenvueltu sobre la base de la cursiva griega y glagolítica na [[Escuela lliteraria de Preslav]]. Acordies con una teoría alternativa, l'alfabetu foi escurríu na [[Escuela lliteraria de Ohrid]] por [[San Clemente de Ohrid]], un eruditu búlgaru y discípulu de Cirilo y Metodio. Un monxu ermitaño y piadoso [[San Juan de Rila|San Iván de Rila]] (Iván Rilski, 876-946), convertir nel santu patronu de Bulgaria.
Mientres el reináu de Simeón axuntáronse munchos eruditos na so corte que traducieron enormes cantidaes de llibros del griegu y escribieron munches obres nueves. Ente les figures más prominentes fueron [[Constantín de Preslav]], [[Juan el Exarca]] y [[Cernorizec Hrabar]] que dellos historiadores creen que foi'l mesmu Simeón. Cernorizec Hrabar escribió la so popular obra ''La Cuenta de Notes'', Clemente de Ohrid trabayó como traductor del griegu y acredítense-y dellos llibros relixosos importantes, [[Juan el Exarca]] escribió'l so ''Shestodnev'' y traducíu como ''El Cristianismu Ortodoxu'' por [[Juan de Damascu]], [[Naum de Preslav]] tamién tuvo una importante contribución. Los eruditos búlgaros y les sos obres influyeron na mayor parte del mundu eslavu, estendiendo'l [[antiguu eslavu eclesiásticu]], l'alfabetu cirílicu y glagolíticu a la [[Rus de Kiev]], la [[Raška|Serbia medieval]] y la [[Reinu de Croacia|Croacia medieval]].
== Relixón ==
Dempués de la creación del estáu búlgaru los búlgaros y los eslavos siguieron practicando les sos relixones indíxenes. La relixón búlgara foi monoteísta y creíen en [[Tangra]], el Dios del cielu. Cuando [[Omurtag]] y [[Lleón V l'Armeniu]] llegaron a la conclusión d'un tratáu de paz en 815, l'emperador bizantín tuvo que faer un xuramentu acordies coles tradiciones búlgares. Los historiadores bizantinos rexistren que'l gobernante "más cristianu" tuvo que realizar diversos ritos paganos como los de cortar perros y usalos como testigos pal so xuramentu.<ref>Andreev, J. ''The Bulgarian Khans and Tsars'' (''Balgarskite hanove i tsare'', ''Българските ханове и царе''), Veliko Tarnovo, 1996, páxs. 57-58, ISBN 954-427-216-X</ref> Los eslavos adoraben a numberosos dioses. El so dios supremu yera [[Perun]]. Hai evidencies de que'l cristianismu siguió siendo xeneralizáu en Bulgaria mientres los primeres 150 años d'esistencia del estáu.
A mediaos del sieglu IX Boris decidió adoptar el cristianismu col fin de xunir firmemente la población del país.
== Ver tamién ==
* [[Imperiu búlgaru]]
* [[Bulgaria|Búlgaros]]
* [[Eslavos]]
* [[Tracios]]
* [[Reinu de Balhara]]
* [[Antigua Gran Bulgaria]]
* [[Ilesia Ortodoxa Búlgara]]
* [[Dinastía Comitopuli|Casa de Comitopuli]]
* [[Guerres Búlgaru-Bizantines]]
*[[evanxelización]]
== Notes y referencies ==
{{llistaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{cita llibru|apellíos=Zlatarski|nome=Vasil N.|enllaceautor=Vasil Zlatarski|títulu=Medieval History of the Bulgarian State, Vol I: History of the First Bulgarian Empire, Part I: Age of Hunn-Bulgar Domination (679–852)|editorial=Science and Arts Publishers, 2nd Edition (Petar Petrov, Ed.), Zahari Stoyanov Publishers, 4th Edition, 2006|añu=1918|allugamientu=Sofia|idioma=Bulgarian|url=http://navigator.idg.bg/index.php?type=2&p=2169&id=4514676|isbn=9547366284}} (История на българската държава през средните векове. Том I., История на Първото българско царство. Част I. Епоха на хуно-българското надмощие (679–852), София 1918)
* {{cita llibru|apellíos=Zlatarski|nome=Vasil N.|enllaceautor=Vasil Zlatarski|títulu=Medieval History of the Bulgarian State, Vol I: History of the First Bulgarian Empire, Part II: From Slavianization to the Fall of the First Bulgarian Empire (852–1018)|editorial=Bulgarian Academy of Sciences, 2002|añu=1927|allugamientu=Sofia|idioma=Bulgarian|url=http://knigabg.com/index.php?páxina=book&id=2271&PHPSESSID=6y7a644cf7f0100a222bb7d55953be18|isbn=}} (История на българската държава през средните векове. Том I. История на Първото българско царство. Част II. От славянизацията на държавата до падането на Първото царство (852–1018)], София 1927)
* {{cita llibru|apellíos=Бакалов|nome=Георги|autor2=Милен Куманов|títulu=Електронна издание – История на България|editorial=Труд, Сирма|añu=2003|allugamientu=София|id=|isbn=9844830679|idioma=Bulgarian}}
* {{cita llibru|títulu=Български хроники|apellíu=Цанев|nome=Стефан|editorial=Труд, анет 45|idioma=Bulgarian|añu=2006|allugamientu=София, Пловдив|isbn=954-528-610-5}}
* {{cita llibru|títulu=История и цивилизация за 11. клас|apellíos=Делев|nome=Петър|coautores=Валери Кацунов, Пламен Митев, Евгения Калинова, Искра Баева, Боян Добрев|añu=2006|idioma=Bulgarian|editorial=Труд, Сирма}}
* {{cita llibru|url=http://www.mfa.government.bg/history_of_Bulgaria/|títulu=Българите и България|editorial=Министерство на външните работи на България, Труд, Сирма|añu=2005|idioma=Bulgarian}}
* {{cita llibru|apellíos=Fine, Jr.|nome=John V.A.|añu=1991|títulu=The Early Medieval Balkans|editorial=[[Universidá de Michigan|University of Michigan]] Press|allugamientu=[[Ann Arbor, Michigan|Ann Arbor]]|isbn=978-0472081493}}
* {{cita llibru|apellíos=Runciman|nome=Steven|enllaceautor=Steven Runciman|títulu=A History of the First Bulgarian Empire|editorial=G. Bell & Sons, London|añu=1930|url=http://www.questia.com/library/book/a-history-of-the-first-bulgarian-empire-by-steven-runciman.jsp}}
* Cawley, Charles [http://fmg.ac/Projects/MedLands/BULGARIA.htm#_ftn49 Medieval Lands], Foundation for Medieval Genealogy, 2006–2007
== Enllaces esternos ==
{{traducíu ref|en|First Bulgarian Empire}}
{{commonscat|First Bulgarian Empire}}
{{Tradubot|Primer Imperio búlgaro}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Historia de Bulgaria]]
[[Categoría:Historia d'Albania]]
[[Categoría:Historia de Besarabia]]
[[Categoría:Historia de Macedonia]]
[[Categoría:Historia de Rumanía]]
[[Categoría:Historia de Moldavia]]
mgwsz1o0l4qotjkfut5kt2sb9jztoum
Pune
0
93779
4489547
4467957
2026-04-29T21:50:02Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489547
wikitext
text/x-wiki
{{Llocalidá}}
'''Pune''' ye una ciudá allugada nel oeste del [[Estaos de la India|estáu]] de [[Maharastra]], [[India]]. Con una población de 4,6 millones de habs. ye la séptima ciudá más poblada na [[India]], la segunda más grande nel estáu de [[Maharastra]] dempués de [[Bombay]] y la ciudá más grande de los [[Ghats Occidentales]]. Una vegada centru de poder del [[Imperiu Maratha]], la ciudá ta asitiada a 560 metros sobre'l nivel del mar na [[Decán|pandu de Decán]], na confluencia de los ríos Mula y Mutha. La ciudá de Pune ye la capital alministrativa del [[distritu de Puni]].
Pune ye conocida por haber esistíu como una ciudá dende l'añu 847. Pune llamábase orixinalmente Punawadi.<ref>{{Enllaz rotu|{{cita web | url = http://www.pune.org.uk/history.html | títulu = Pune History – Origin & History of Pune – History of Puna India – History of Pune City | editorial = Pune.org.uk | fechaaccesu = 16 de xunetu de 2010 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20100628003014/http://www.pune.org.uk/history.html | fechaarchivu = 2010-06-28 }}| url = http://www.pune.org.uk/history.html }}</ref> En 1730, Puni convertir nun centru políticu importante na sede de la Maratha Peshwa, el primer ministru Chhatrapati Bhonsle de Satara (rexente del Imperiu Maratha), y foi mientres esta dómina que se convirtió nel centru de la política india. Dempués de que la ciudá foi amestada a la India británica en 1817, sirvió como un acantonamientu ciudá y como la "capital del monzón" de la Bombay Presidencia hasta la independencia de la India.<ref>{{cita web | títulu = History of The Southern Command | url = http://indianarmy.nic.in/Site/FormTemplete/frmTempSimpleWithEightPara.aspx?MnId=Sg+FqEGS1Bo=&ParentID=Y11bXvHH2Ok=&flag=p|fechaaccesu=4 de xineru de 2010}}| http://indianarmy.nic.in/Site/FormTemplete/frmTempSimpleWithEightPara.aspx?MnId=Sg+FqEGS1Bo=&ParentID=Y11bXvHH2Ok=&flag=p}}</ref>
Na actualidá, Pune ye conocida poles sos instalaciones educatives y la prosperidá relativa. Pune ye la capital cultural de Maharastra. Pune tuvo fabricación de les industries de vidriu, azucre, y forxar dende'l 1950-60. Cuenta con una creciente interior industrial, cola de la información teunoloxía y les empreses de automoción que tán creando nueves fábriques nel distritu. La ciudá ye conocida poles actividaes culturales, como la música clásica, la espiritualidá, el teatru, el deporte y la lliteratura. Estes actividaes y oportunidaes d'empléu atraen a los inmigrantes y estudiantes de tola India y l'estranxeru, lo que lo convierte nuna ciudá de munches comunidaes y cultures.
Pune clasifícase como una [[ciudá global]] tipu ''Gamma''.
== Toponimia ==
El nome '''Pune''' deriva del '''sánscritu''' ([[Sanskrit]]) '''Puṇyanagara''' "Ciudá de la Virtú". La referencia más antigua a esti nome atopar nuna plancha de cobre (Rashtrakuta Dinastía ) del añu 937, onde s'usa pela ciudá'l nome ''Punya-Vishaya'' o ''Poonak-Vishaya''. Nel sieglu XIII, la mesma ye conocida como ''Kasbe Pune'' o ''Punavadi''.
== Historia ==
{{mal traducíu}}
=== Temprana y medieval ===
Plaques de cobre de fecha 858 dC y 868 dC amuesen que, nel sieglu octavu, un asentamientu agricultura conocíu como '''Punnaka''' esistió onde Pune ye güei. Les plaques indiquen qu'esta rexón foi gobernada pola dinastía [[Rashtrakuta]]. El Pataleshwar escavada na roca complexu del templu foi construyíu mientres esta dómina.
Pune foi parte de la Yadavas Seuna de Devagiri dende'l sieglu novenu hasta l'añu 1327. En 1595, Maloji Raxe Bhosale foi designáu'l jahagirdar de Puni y Supi pol [[Imperiu mogol]]. Foi gobernada pol Ahmadnagar Sultanatu hasta que foi anexonada polos mogoles nel sieglu XVII.
=== Gobiernu Maratha ===
En 1626, Shahaji designáu Rangu Bapuji Dhadphale como alministrador de Pune. Foi unu de los primeros desarrolladores más importantes de la ciudá, supervisando la construcción de les Peths en Pune: Kasba Peth, Somwar Peth, Raviwar Peth y Shaniwar Peth. Dempués de la destrucción de la ciudá en redaes pola dinastía de Adil Shahi en 1630, y nuevamente dende 1636 hasta 1647, Dadu Kondadev Kulkarni, un oficial militar y alministrativu de Shahaji Bhosale, supervisó la remodelación y construcción de la zona. Él estabilizó'l sistema d'ingresos de Puni y los barrios de Maval al oeste de la ciudá. Amás, desenvolvió métodos eficaces pa controlar los conflictos y faer cumplir la llei y l'orde. La construcción empezó pal palaciu de Lal Mahal, como fíu de Shahaji Shivaji foi a vivir ellí cola so madre Jijabai. La construcción de Lal Mahal foi termináu en 1640. Jijabai dizse qu'encargó la construcción del templu Kasba Ganapati sí mesma. L'ídolu de Ganesha consagraos nesti templu ye consideráu como la deidá que preside, gramadevata, de la ciudá.<ref>{{cita web | títulu = Monuments in Pune|editorial = Pune district administration | url = http://pune.gov.in/history/monuments1.htm| fechaaccesu =4 d'abril de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080325021426/http://pune.gov.in/history/monuments1.htm <!-- Bot retrieved archive --> |fechaarchivu = 25 de marzu de 2008}}</ref>
Shivaji Raxe foi coronáu [[Shivaji|Chhatrapati]] en 1674, fundando asina l'Imperiu Maratha. Él supervisó un mayor desenvolvimientu en Puni, incluyendo la construcción de la Guruwar, Somwar, Ganesh y Ghorpade Peths. Shivaji Maharaj afaláu'l desenvolvimientu de represas en Parvati y Kondhwa rexones de Pune pa fines agrícoles. Pune y pueblos de la contorna dempués apurrió mano d'obra pa los esfuercios de Shivaji pa construyir un exércitu mientres el periodu de 1645 a 1680. Ente 1660 y 1670 la ciudá foi prindada por Mughal Xeneral Shahista Khan, pero foi recapturado polos Marathas en 1670 tres la batalla de Sinhagad. Mientres el llargu conflictu de 27 años ente los Marathas y Mughals, la ciudá foi ocupada por Aurangzeb dende 1703 hasta 1705, y mientres esti tiempu'l nome de la ciudá foi camudáu a "Muhiyabad". Dos años más tarde, los Marathas recapturaron la fortaleza de Sinhagad y más tarde, la ciudá de Pune de los mogoles como se fixera en 1670.
=== Regla Peshwa ===
En 1720, Baji Rayo I foi nomáu Peshwa (ministru) del [[Imperiu maratha|Imperiu Maratha]], gobernáu por Chattrapati Shahu.
<ref>{{cita web
| url = https://www.manase.org/maharashtra.php?mid=68&smid=22&did=10&dsid=4
| títulu = पुणे जिल्हा ऐतिहासिक महत्त्वाचे
| obra = https://www.manase.org/maharashtra.php?mid=68
| editorial = [[Maharastra Navnirman Sena]]
| fechaaccesu = 24 d'ochobre de 2009
| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20140515205013/https://www.manase.org/maharashtra.php?mid=68&smid=22&did=10&dsid=4
| fechaarchivu = 2014-05-15
}}</ref> Él escoyó Puni como la so base y empezó la construcción de Shaniwar Wada nes veres del Mutha. La construcción completar en 1730, marcando l'empiezu de la era del control Peshwa de la ciudá. El patrociniu de los Peshwas dio llugar a la construcción de munchos templos y pontes de la ciudá, como'l Lakdi Pul y los templos de Parvati Hill. Bajirao Peshwa tamién construyó un acueductu soterrañu pa traer agua dende'l llagu de Katraj hasta Shaniwar Wada.L'acueductu sigue operativu. Pune espolletó como una ciudá mientres el reináu de Nanasaheb Peshwe. Desenvolvió Saras Baug, Heera Baug (que son xardinos famosos de la ciudá), Parvati (una llomba con templos percima) y nuevos llocalidaes comerciales y residenciales. Los Peths en Puni como Sadashiv Peth, Narayan Peth, Rasta Peth y Nana Peth desenvolver nesta dómina. Los Peshwas entró en decadencia dempués de la so derrota na Batalla de Panipat (1761). En 1802, Pune foi prindáu por Yashwantrao Holkar na Batalla de Poona, direutamente bastiando la Segunda Guerra Anglu-Maratha de 1803-1805.
=== El Gobiernu Británicu ===
La [[tercer guerra anglu-maratha]] españó ente los Marathas y el Reinu de Gran Bretaña en 1817. Los Peshwas fueron ganaos na batalla de Khadki (entós trescribe como ''Kirkee''), el 5 de payares cerca de Poona (como los ingleses llamar), y la ciudá foi prindada polos británicos.<ref>{{cita web
| títulu = Battle of Khadki
|editorial=Centre for Modeling and Simulation ([[University of Pune]])
|fechaaccesu=10 de payares de 2008}}</ref> La ciudá foi puesta so l'alministración de la presidencia de Bombay, y los británicos construyeron un exércitu grande na zona d'acantonamientu de Puni, al este de la ciudá (anguaño utilizáu pol exércitu indiu). La Municipalidá de Pune foi establecida en 1858. Navi Peth, Ganj Peth y Mahatma Phule Peth fueron desenvueltos mientres el dominiu británicu.
Pune foi un centru importante nos movimientos de reforma social y relixosa del sieglu 19. Prominentes reformadores sociales y los lluchadores pola llibertá vivieron equí, incluyendo [[Bal Gangadhar Tilak]], Vitthal Ramji Shinde, Dhondo Keshav Karve y Mahatma Phule Jyotirao. Amás, mientres 1902, [[Vinayak Damodar Savarkar|Vinaiak Dámodar Savarkar]] moró en Puni cuando se matriculó en Fergusson Colexu pa estudiar.
A finales de 1896, Poona (Puni) sufrió la [[Peste negro|peste bubónica]], y a la fin de febreru de 1897, la epidemia taba nel so apoxéu, con una tasa de mortalidad dos vegaes la norma, y la metá de la población fuxó de la ciudá. Un Comité Especial de la Peste foi formáu so la presidencia del W.C. Rand, un oficial de Servicios Civiles d'India. Traxo tropes pa faer frente a la emerxencia. Anque estes midíes son impopulares, la epidemia taba baxu control en mayu. El 22 de xunu de 1897, mientres la celebración del xubiléu de diamante de la coronación de [[Victoria del Reinu Xuníu|Reina Victoria]], Rand y el so escolta militar fueron asesinaos. Los hermanos Chapekar y dos cómplices fueron condergaos y aforcaos.
Poona (Puni) ocupa un llugar prominente acomuñáu cola llucha pola independencia de la India. Nel periodu 1875 y 1910, la ciudá foi un importante centru de les reformes y el baturiciu social, dirixíu por Mahatma Jyotirao Phule, Gopal Krishna Gokhale y Bal Gangadhar Tilak, según feminista Tarabai Shinde. Ellos esixeron l'abolición de les castes prexuicios, la igualdá de derechos pa les muyeres, l'harmonía ente les comunidaes hindú y musulmán, meyores escueles pa los probes, y la independencia completa de Gran Bretaña.<ref>Ramachandra Guha, "The Other Lliberal Light," [http://www.tnr.com/article/books-and-arts/magazine/104203/the-other-lliberal-light ''New Republic'' 22 June 2012]</ref> [[Mohandas Gandhi]] foi encarceláu en Yerwada Carcel Central de la ciudá delles vegaes y puestu baxu arrestu domiciliariu nel Palaciu del Aga Khan en 1942-44, onde tantu la so esposa Kasturba Gandhi como ayudante Mahadev Desai morrió.
=== Independencia ===
Dempués de la independencia de la India en 1947 de Gran Bretaña, Poona (Puni) vi un montón de desenvolvimientu, tales como l'establecimientu de l'Academia de Defensa Nacional (India) en Khadakwasla y National Chemical Laboratory en Pashan. Pune ye la sede del Comandu Sur (India) del Exércitu indiu.<ref>{{cita web | url = http://www.globalsecurity.org/military/world/india/southcom.htm | títulu = Southern Command in India}}</ref> El desenvolvimientu industrial empecipiar na década de 1950 y 60 de Hadapsar, Bhosari, Pimpri y Parvati.<ref name=nic>{{cita web | url = http://pune.gov.in/history/mevents3.htm |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080613164908/http://pune.gov.in/history/mevents3.htm |fechaarchivu=13 de xunu de 2008 | títulu = Historical Events in Pune|obra=http://pune.gov.in |editorial=NIC – District-Pune|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2009}}</ref> Telco (agora [[Tata Motors]]) empecipió les sos operaciones en 1961, lo que dio un gran impulsu al sector del automóvil.
En xunetu de 1961, les preses de Panshet y Khadakwasla rompiéronse y les sos agües anubrieron la ciudá, destruyendo la mayor parte de les seiciones más antigües de la ciudá, lo que facilita la introducción de los modernos conceutos de planificación urbana y el desenvolvimientu de partes de Pune. La economía de la ciudá foi testigu d'una puxanza nos sectores de la construcción y la manufactura. En 1966, la ciudá espandiérase en toes direiciones.<ref name=nic/>
En 1990 Pune empezó a atraer capital estranxeru, sobremanera na informática y les industries d'inxeniería, nueves empreses como floricultura y procesamientu d'alimentos empezó a echar raigaños na ciudá y contorna. En 1998, los trabayos de seis carriles Mumbai-Pune autopista empezó, l'autopista completar en 2001.<ref>{{Enllaz rotu|{{cita web | url = http://www.financialexpress.com/old/fe/daily/20000730/fec30031.html | títulu = The Mumbai-Pune expressway|obra=The Financial Express |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2009}}| url = http://www.financialexpress.com/old/fe/daily/20000730/fec30031.html }}</ref> Industries de teunoloxía informática d'estableciéronse en Aundh(Puni), Hinjawadi y Nagar Road. En 2008, Commonwealth Youth Games llevar a cabu en Puni, qu'afaló'l desenvolvimientu adicional na rexón noroeste de la ciudá.<ref>{{cita web | url = http://punekar.in/site/2008/09/17/pune-to-get-piped-compressed-natural-gas-before-cyg/ | títulu = Pune to get piped compressed natural gas before CYG|obra=The Punekar|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2009}}| http://punekar.in/site/2008/09/17/pune-to-get-piped-compressed-natural-gas-before-cyg/}}</ref>
En xunetu de 2009, la primer muerte de la India por cuenta de '''[[Influenzavirus A subtipo H1N1|H1 N1]]''' asocedió en Pune. Más tarde, la ciudá convertir nun epicentru del gripe porcín por cuenta de la gran cantidá de casos de H1 N1 .<ref>{{cita web | url = http://news.rediff.com/news/sflu-2009-commtry.html | títulu = Latest News: Swine Flu in India|obra=news.rediff.com|fechaaccesu=2 de mayu de 2010}}</ref>
El 13 de febreru de 2010, Pune esperimentó una esplosión d'una bomba nel '''German Bakery''' en '''Koregaon Park''' barriu nel llau este de Puni, matando a 17 y mancando a 60.<ref name="cnn">{{cita noticia|url=http://edition.cnn.com/2010/WORLD/asiapcf/02/13/india.explosion/index.html|títulu=Eight killed in India restaurant blast|autor=Harmeet Singh|fecha=13 de febreru de 2010|editorial=CNN|fechaaccesu=14 de febreru de 2010|archiveurl=https://web.archive.org/web/20100216130642/http://edition.cnn.com/2010/WORLD/asiapcf/02/13/india.explosion/index.html|archivedate=2010-02-16}}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://beta.thehindu.com/news/national/article106209.ece?homepage=true|títulu=9 killed, 40 injured in Pune bomb blast|autor=PTI|obra=The Hindu|fecha=13 de febreru de 2010|fechaaccesu=14 de febreru de 2010|location=Chennai, India|archiveurl=https://web.archive.org/web/20100729111011/http://beta.thehindu.com/news/national/article106209.ece?homepage=true|archivedate=2010-07-29}}</ref> La esplosión foi la primer vegada no que yera hasta entós la redolada relativamente seguro de Pune.<ref>{{cita web|url=http://72.78.249.124/esakal/20100214/5242861164588945381.htm|títulu=पुण्यावर दहशतवादी हल्ला; नऊ ठार, ५७ जखमी|idioma=Marathi|autor=Sakaal news service|fecha=14 de febreru de 2010|editorial=sSakal.com|fechaaccesu=14 de febreru de 2010}}</ref>
== Xeografía ==
Pune atopar a 560 m (1.840 pies) sobre'l nivel del mar, na marxe occidental del pandu de Deccan. Ta asitiáu nel llau de sotaventu del cordal Sahyadri, que forma una barrera dende'l mar Arábigu. Ye una ciudá montascosa, cola so llomba más alta, Vetal Hill, van xubir 800 m (2.600 pies) sobre'l nivel del mar. Pela rodiada de la ciudá, el fuerte Sinhagad atopar a una altitú de 1300 m.
Centru de Puni atópase na confluencia de los ríos Mula y Mutha. El ríu Pavana y ríos Indrayani, afluentes del ríu Bhima, percorrer la zona norte del área metropolitana de Pune.
== Clima ==
Pune tien un clima tropical húmedu y secu, con temperatures medies que bazcuyen ente los 20 y 28 ° C (68 a 82 ° F).
Pune esperimenta trés estaciones: branu, les agües y l'iviernu.
Los meses de branu son xeneralmente de marzu a mayu, con temperatures máximes ente 30 y 38 ° C (86 a 100 ° F). El mes más calorosu ye abril en Pune. Anque'l branu nun termina hasta mayu, la ciudá recibe de cutiu fuertes bastiazos en mayu (y el mugor sigue siendo alta). Inclusive mientres los meses más calorosos, les nueches son xeneralmente fresques por cuenta de la gran altitú de Pune. La temperatura más alto rexistrada foi de 43.3 ° C (109.9 ° F) el 30 d'abril de 1897.<ref>{{cita noticia | títulu = City sweats as mercury hits season's high | url = http://timesofindia.indiatimes.com/articleshow/43607013.cms |obra=The Times of India |fecha=17 d'abril de 2003 |fechaaccesu=10 de mayu de 2008}}</ref>
Les Agües reparar a partir de xunu y estiéndense hasta ochobre, con precipitaciones moderaes y temperatures que van de 10 a 28 ° C (50 a 82 ° F). La mayoría de los 722 mm (28,4 pulgaes) de precipitación añal na ciudá asocede ente xunu y setiembre, y xunetu ye'l mes más lluviosu del añu. Les pedriscaes tamién son comunes nesta rexón.
L'iviernu empieza en payares. Payaressobremanera, conozse como'l Fríu Rosy (Marathi: गुलाबी थंडी). La temperatura bazcuya mientres el día alredor de 28 ° C (82 ° F), ente que la temperatura nocherniego sía menos de 10 ° C (50 ° F) mientres la mayor parte d'avientu y xineru, de cutiu cayendo a 5-6 ° C (41 a 43 ° F). La temperatura más baxo enxamás rexistrada foi de 1.7 ° C el 17 de xineru de 1935.<ref>{{cita noticia | títulu = Brrr... it's almost March, and Pune's shivering! | url = http://timesofindia.indiatimes.com/articleshow/1029115.cms |obra=The Times of India |fecha=23 de febreru de 2005 |fechaaccesu=10 de mayu de 2008 }}</ref>
{{clima
|location = Pune |metric
first = yes
|single line = yes
|Xin high C = 27.0
|Feb high C = 30.9
|Mar high C = 35.4
|Abr high C = 37.7
|May high C = 36.9
|Xun high C = 31.7
|Xnt high C = 28.4
|Ago high C = 27.4
|Set high C = 29.4
|Och high C = 31.4
|Pay high C = 30.1
|Avi high C = 28.9
|year high C =
|Xin low C = 8.0
|Feb low C = 12.1
|Mar low C = 15.8
|Abr low C = 19.9
|May low C = 22.4
|Xun low C = 22.9
|Xnt low C = 22.2
|Ago low C = 21.6
|Set low C = 20.8
|Och low C = 18.5
|Pay low C = 12.4
|Avi low C = 9.5
|year low C =
|precipitation colour = green
|Xin precipitation mm = 0
|Feb precipitation mm = 3
|Mar precipitation mm = 2
|Abr precipitation mm = 11
|May precipitation mm = 40
|Xun precipitation mm = 138
|Xnt precipitation mm = 163
|Ago precipitation mm = 129
|Set precipitation mm = 155
|Och precipitation mm = 68
|Pay precipitation mm = 28
|Avi precipitation mm = 4
|year precipitation mm =
|Xin precipitation days = 0.1
|Feb precipitation days = 0.3
|Mar precipitation days = 0.3
|Abr precipitation days = 1.1
|May precipitation days = 3.3
|Xun precipitation days = 10.9
|Xnt precipitation days = 17.0
|Ago precipitation days = 16.2
|Set precipitation days = 10.9
|Och precipitation days = 5.0
|Pay precipitation days = 2.4
|Avi precipitation days = 0.3
|Xin sun = 291.4
|Feb sun = 282.8
|Mar sun = 300.7
|Abr sun = 303.0
|May sun = 316.2
|Xun sun = 186.0
|Xnt sun = 120.9
|Ago sun = 111.6
|Set sun = 177.0
|Och sun = 248.0
|Pay sun = 270.0
|Avi sun = 288.3
|year sun =
|source 1 = [http://www.hko.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/asia/india/pune_y.htm HKO]||date=August 2011
}}
== Demografía ==
Según el Censu 2011 de la estimación de la India, la población de la aglomeración urbana de Pune ye alredor de 5.018.688.<ref name="Census data">{{Enllaz rotu|{{cita web | url = http://mospi.gov.in/comenv2000tab7.2.11.htm| títulu=Table 7.2.11|editorial=mospi.gov.in|fechaaccesu=23 de xunu de 2008}}| http://mospi.gov.in/comenv2000tab7.2.11.htm}}</ref> Esto inclúi les ciudaes de Khadki, Pimpri Chinchwad y Dehu. La crecedera nos sectores de software y la educación dio llugar a una arribación de mano d'obra especializada de tola India. La población de la aglomeración urbana envalorar n'alredor de 4.485.000 en 2005.<ref name="punepages.com">{{cita web | url = http://www.punepages.com/demographics-of-pune | títulu = Demographics of Pune |editorial=Punepages.com |fechaaccesu =16 de xunetu de 2010}}</ref> La población inmigrante aumentó de 43.900 en 2001 a 88.200 en 2005.<ref>{{cita web
|url =http://cities.expressindia.com/fullstory.php?newsid=194461
|títulu =Pune's GDP at Rs 46,000 is 50 pc higher than India's
|obra=The Indian Express
|fechaaccesu =24 de marzu de 2007
|fecha=28 de xunetu de 2006
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://cities.expressindia.com/fullstory.php?newsid=194461|fechaarchivu=30 de payares de 2015}}</ref> Según la Corporación Municipal de Puni, 40% de la población vivía en tugurios en 2001.<ref>{{cita web|títulu=Annexure I|url=http://www.punecorporation.org/pmcwebn/informpdf/Fire_Hazards/3annexurefinal.pdf|obra=Fire Hazards Response and Mitigation Plan|editorial=Pune Municipal Corporation|fechaaccesu=29 de xunu de 2012|page=10|añu=2001|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.punecorporation.org/pmcwebn/informpdf/Fire_Hazards/3annexurefinal.pdf|fechaarchivu=30 de payares de 2015}}</ref> El fuerte aumentu de la década de 1991-2001 puede atribuyise a l'absorción de 38 pueblos na ciudá.<ref name="REVISED ACTION PLAN FOR CONTROL OF AIR POLLUTION IN Pune">{{cita web|url=http://www.mpcb.gov.in/images/pdf/actionplanpune11.pdf|títulu=Revised Action Plan for Control of Air Pollution in Pune|obra=Census of India, Government of India (2001)|formatu=PDF|editorial=Maharastra Pollution Control Board|fechaaccesu=29 d'avientu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090226073552/http://www.mpcb.gov.in/images/pdf/actionplanpune11.pdf|fechaarchivu=2009-02-26}}</ref> La tasa d'alfabetización ye d'alredor del 81%.<ref>{{cita web | url = http://www.livemint.com/2008/10/30125639/Pune-to-become-7th-metro-city.html | títulu = Pune to become 7th metro city in India: Assocham – Economy and Politics |editorial=livemint.com |fecha=30 d'ochobre de 2008 |fechaaccesu=26 de marzu de 2011}}</ref>
El [[maratí]] ye l'idioma oficial y el más faláu, mientres l'hindi, l'inglés y el marwari entiéndense y fálense llargamente. Pune tien una gran influencia maratí yá que yera'l bastión del Imperiu Maratha. Pune ye una de les ciudaes de la India con mayoría de población hindú con 70% de los hindús. Centru de Pune tien mayoría de brahmanes. Pune tamién tien una bona población musulmana y cristiana.
El [[hinduismu]], l'[[islam]], el [[budismu]] y el [[xainismu]] son cuatro relixones principales. Población principal de Puni atópase na categoría d'edá 15-59 años. Alredor del 11% de la población tien menos de 6 años d'edá.
== Relixón ==
El [[hinduismu]] ye la relixón dominante en Puni anque munches ilesies, mezquites, [[gurudvara|gurudwaras]],<ref>Un gurudwara ye una casa onde'l primer gurú, [[Gurú Nanak]], quedar mientres el so viaxe a [[La Meca]].</ref> [[vihara (budismu)|viharas]] budistes, templos [[relixón jaina|yainas]] y otros edificios relixosos atópase en tola ciudá.<ref>{{cita web | url = http://www.pune.org.uk/culture/religions.html | títulu = Pune Religions | fechaaccesu = 14 de payares de 2010 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20111015091300/http://www.pune.org.uk/culture/religions.html | fechaarchivu = 2011-10-15 }}</ref> Les comunidaes más prominentes inclúin [[maratha|marathes]], [[mahar|majars]], [[malí]], [[brahmán (casta)|brahmanes]], [[marwari]]s, [[relixón jainista|yainas]], [[Panyab (rexón)|panyabíes]] y [[provincia de Sind|sindis]], xunto coles comunidaes llocales. El templu de Parvati, asitiáu na llomba Parvati, ye consideráu unu de los templos más importantes de la ciudá. El templu más visitáu ye probablemente'l Templu Chaturshringi, asitiáu na fastera d'una llomba, nel noroeste de la ciudá. Mientres Navratri (una gran fiesta de la ciudá), hai una procesión grande a esti templu y los adoradores axúntense de tol país a orar equí. El dios que preside la ciudá de Pune ye la Kasba Ganpati, que'l so templu atópase en Kasba Peth nel centru de Pune. Sarasbaug Ganpati ye tamién una señal prominente de Pune.
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Pune}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de la India]]
o2rn26fgpf59kdkb853t8qd77fd3127
Pteridophyta
0
94494
4489520
4481686
2026-04-29T18:29:59Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489520
wikitext
text/x-wiki
{{VT|Felechu (dixebra)}}
:''Pa una introducción a estes plantes vease [[Plantae#Les plantes terrestres o embriofitas|la seición de plantes terrestres en «Planta»]]
{{Ficha de taxón
| domain = [[Eukaryota]]
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| superdivisio = '''Pteridophyta''' ([[Parafiléticu|P]])
| subdivision_ranks = divisio
| subdivision =
* [[Lycophyta]] (families 1 a 3)
* [[Monilophyta]] ("felechos puramente dichos" en sentíu ampliu), que contién a les clases (Smith et al. 2006) o subclases (Christenhusz et al. 2011):
** [[Equisetopsida]] o Equisetidae (familia 4)
** [[Psilotopsida]] o Ophioglossidae (families 5 y 6)
** [[Marattiopsida]] o Marattiidae (familia 7)
** [[Polypodiopsida]] o Polypodiidae (families 8 a 48)
Según Christenhusz et al. 2011,<ref name="Christenhusz et al. 2011">Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54.</ref><ref name="preface">Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” http://www.mapress.com/phytotaxa/content/2011/f/pt00019p006.pdf</ref><ref name="corrections">Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns http://www.mapress.com/phytotaxa/content/2011/f/pt00028p052.pdf</ref> basada en Smith et al. 2006,<ref name="Smith et al. 2006">A. R. Smith, K. M. Pryer, Y. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". ''Taxon'' 55(3), 705-731 ( [https://web.archive.org/web/20080226232147/http://www.pryerlab.net/publication/fichier749.pdf pdf])</ref> 2008;<ref name="Smith et al. 2008">Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, Y., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, páxs. 417–467
en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge , [[Cambridge University Press]].</ref> que tamién aprove una secuencia llinial de les licofitas y monilofitas.
}}
Les '''pteridofites''', '''pteridófites''' (nome científicu '''Pteridophyta'''), '''criptógames vasculares''', o, xeneralmente, '''felechos y allegaos''' pueden definise como [[Tracheobionta|traqueofitas]] con [[alternanza de xeneraciones]] bien manifiesta, onde'l [[esporófitu]] ye un cormo primitivu, que tien [[renuevu]] con [[tarmu]] y xeneralmente tamién [[fueya|fueyes]] (microfilos o megafilos), y [[Raigañu (botánica)|raigaños]] siempres adventicias, con [[xilema]] primitivu compuestu por traqueides, y [[floema]] primitivu compuestu por célules cribosas, el xilema y el floema formando fexes vasculares allugaos nun cilindru central arrodiáu de la corteza primaria o [[endodermis]], arrodiada d'[[texíu epidérmico|epidermis]] con [[Cutícula (botánica)|cutícula]] y [[estoma|estomes]], que se caltién a lo llargo de tola vida del esporófitu; ensin crecedera secundaria; con [[espores]] como unidá de dispersión que persiste por sieglos, formaes en [[eusporangios]] o [[leptosporangios]]; onde'l [[gametófitu]] ye un [[Balto (bioloxía)|balto]] (cuerpu ensin organización), nél formen los arquegonios (órganu sexual pluricelular que va aniciar la gameta femenina inmóvil), y los anteridios (órganu pluricelular onde se van formar les gametas masculines móviles flaxelaes), siendo la fecundación dependiente de l'agua; con un [[Embrión (Botánica)|embrión]] que se desenvuelve sobre'l gametófitu direutamente dempués de la formación del cigotu y que nun entra en llatencia, que puede ser bipolar y con suspensor si provién d'un eusporangio (tien el meristema apical y el radical que dempués non se desenvuelve) o unipolar (si provién d'un leptosporangio namái tien el meristema apical); l'embrión crez sobre'l gametófitu ensin ser lliberáu, va dar el renuevu con raigaños adventicias.
Polo xeneral l'esporófitu ye [[planta perenne|perenne]], anque la parte visible puede sumir totalmente na dómina desfavorable. El gametófitu sicasí polo xeneral ye efímeru, y tien de tar amestáu a l'agua pa la so subsistencia y por que la reproducción sía esitosa. La presión de seleición actúa principalmente sobre'l esporófitu, tando'l gametófitu más calteníu evolutivamente. La reproducción vexetativa puede dase por propágulos del esporófitu, ye especialmente esitosa en pteridofitos colonizadores.
Les espores son la unidá de dispersión y les responsables de colonizar nuevos hábitats (nes gimnospermas ye la grana, nes anxospermes ye'l frutu), y tamién constitúin les unidaes de resistencia nes dómines desfavorables (nes espermatofitas ye la grana col embrión latente).
Les pteridofitas son les más antigües de les traqueofitas actuales, yá esistíen nel [[Devónicu]] y tuvieron el so apoxéu a fines del [[Mesozoicu]]. Les pteridofitas actuales entienden cerca de 12.000 especies concentraes n'árees tropicales con diversidá d'ambientes, y árees montascoses húmedes. La so importancia ye sistemática. De poca importancia económica, cultivar principalmente como ornamentales.
Los [[analises moleculares d'ADN]] amuesen que les pteridofitas son un grupu [[parafiléticu]] compuestu por dos grupos monofiléticos distintos: '''[[Lycophyta]]''', que contién a les pteridofitas más antigües con microfilos, y '''[[Monilophyta]]''', qu'axunta a les pteridofitas con megafilos y a les que perdieron les sos megafilos depués d'adquirilos. Los dos taxones son dos eslabones evolutivos entemedios ente [[Bryophyta sensu lato|Bryophyta]] y [[Spermatophyta]] (Pryer ''et al.'' 2001, Judd ''et al.'' 2002, Pryer ''et al.'' 2004a).
== Diversidá ==
Ésta ye una llista de los representantes más definíos de cada grupu de pteridofitos, creada col fin d'amosar la diversidá necesaria pa entender les meyores en taxonomía y filoxenia de pteridófitos. Les descripciones de cada grupu son deliberadamente incompletes. Pa una llista completa de taxones, o una esplicación más detallada de los mesmos, siga l'árbol taxonómicu na ficha presentada de primeres d'esta páxina, o ingrese al artículu principal indicáu en cada artículu.
=== ''Lycopodium'' y allegaos ===
{{AP|Lycopodiophyta}}
Los esporófitos de les licopodiáceas que viven na actualidá son de porte pequeñu y con licofilos llibres (non soldaos ente sigo). La parte del tarmu con licofilos esporangiados forma'l "estróbilo".
'''Calter d'importancia taxonómica:'''. Los microfilos son "licofilos". Los esporangios allugar na cara adaxial de los licofilos. Tienen esporangios de tipu eusporangiado, de dehiscencia tresversal, típicamente reniforme (con forma de reñón).
<center>
<gallery>
Ficheru:Lycopodiaceae.jpg|'''Figura 4.2. Lycopodiaceae.''' Nótense los licofilos maneros na parte cimera, y los estróbilos de licofilos fértiles na parte inferior.
Ficheru:Selaginella strobilus wm.jpg|'''Figura 4.3. Estróbilo de ''Selaginella'' calteníu en líquidu. Nótese que los esporangios tán allugaos na cara adaxial de los esporofilos.
</gallery>
</center>
[[Ficheru:Equisetum_hyemale.jpg|thumb|Figura 4.4. ''Equisetum hyemale''. Nótense les fueyes amenorgaes dispuestes en forma verticilada, y el estróbilo terminal.]]
=== ''Equisetum'' ===
{{AP|Equisetopsida}}
''Equisetum'' o "piniellu" ye un esporófitu con rizoma soterrañu del que s'anicien tarmos aéreos, con fueyes pequeñes, escamoses, dispuestes nel tarmu en verticilos, en cada verticilu les fueyes tán soldaes ente sigo. De primeres son fotosintétiques pero depués ensúguense. La principal función de fotosíntesis ye realizada pol tarmu verde, con cloroplastos. Los esporangios allugar nes fueyes fértiles o "esporofilos", non fotosintétiques y peltadas (xuníes al tarmu por un pie), allugaes nel sector apical del tarmu llamáu "estróbilo". El tarmu tien crestes y valles bien carauterísticos, con [[xil]].
'''Calter d'importancia taxonómica:''' Los esporangios son de tipu eusporangiado. El gametófitu ye autótrofu fotosintéticu. La carauterística morfoloxía del tarmu fai que sía fácil determinar los sos parientes fósiles, ente los que s'atopen equisetos arborescentes de porte impresionante.
[[Ficheru:Psilotum.jpg|thumb|right|Figura 4.1. ''Psilotum nudum''.]]
=== ''Psilotum'' y allegaos ===
{{AP|Psilotales}}
''Psilotum'' nun tien raigaños, namái tien un tarmu soterrañu. Les sos fueyes tán tan amenorgaes que mientres enforma tiempu consideróse que nun tener fueyes. Los esporangios tán arrexuntaos en sinangios que s'alluguen direutamente sobre'l tarmu, y paecen nacer del llau adaxial de les pequeñes fueyes encruciaes. Ye interesada la ramificación del tarmu, del tipu dicotómicu (el tarmu subdividir en dos rames iguales, que de la mesma pueden estremase en dos rames iguales, y asina). Magar l'amenorgamientu de los sos calteres (como raigaños y fueyes) foi adquirida de forma secundaria, esta carauterística y la ramificación dicotómica mientres enforma tiempu facer paecer emparentáu a antiguos fósiles de plantes vasculares como ''[[Rhynia]]''.
Xunto con otru xéneru forma la familia de les psilotáceas.
'''Calter d'importancia taxonómica:''' Los esporangios son de tipu eusporangiado. A diferencia de la mayoría de les pteridofitas el gametófitu ye axial, soterrañu y micorrícico.
=== ''Ophioglossum'', ''Botrychium'' y allegaos ===
{{AP|Ophioglossales}}
Tienen esporófitos con eufilos non amenorgaos, son los únicos pteridofitos con megafilos con prefoliación plegada en llugar de circinada. Tienen una sola fueya (fronde) per cada estación de crecedera. La fronde consta d'un sector basal, fértil, y unu apical, que ye la llámina fotosintética (en ''Ophioglossum'' el sector apical y el basal son enteros, y en ''Botrychium'' los dos son estremaos). Al sector fértil conocer como "esporóforo", y ye fácil apreciar los esporangios sobre él. Atópase en márxenes de cuerpu d'agua o terrenes d'agua permanente.
'''Calter d'importancia taxonómica:''' Tienen esporangios de tipu eusporangiado, arrexuntaos a lo llargo del esporoforo. Tienen raigaños ensin pelos radicales, micorrícicas (acomuñaes con fungos). A diferencia de la mayoría de les pteridofitas, tienen gametófitu axial soterrañu heterótrofo micotrófico, non fotosintéticu.
<center>
<gallery>
Ficheru:Ophioglossum vulgatum Saarland 01.jpg|'''Figura 4.5. ''Ophioglossum vulgatum''. '''Nótese la fronde con una pina basal fértil y una pina apical estéril.
Ficheru:Botrychium lunaria.jpeg|'''Figura 4.6. ''Botrychium lunaria'''''. Nesta planta nueva puede reparase la prefoliación plegada carauterística de les ophioglossaceae.
</gallery>
</center>
=== ''Marattia'' y allegaos ===
{{AP|Marattiopsida}}
Tolos felechos a partir d'equí son con megafilos (frondes) de prefoliación circinada.
Les marattiáceas más carauterístiques son felechos de frondes de gran porte, pinadas, son plantes afeches pa crecer nel suelu avisiegu de les selves tropicales húmedes. Tienen estípules (evaginaciones de la epidermis alredor del peciolu de les fueyes), polo que son fácilmente reconocibles. ''Angiopteris'' ye conocida nos xardinos botánicos que lu consideren curiosa por cuenta de les sos frondes de gran porte.
'''Calter d'importancia taxonómica:''' L'esporófitu tien un rizoma con un cercu carauterísticu, única, llamada "polistela" (o tamién "dictiostela polistélica"). Los esporangios son de tipu eusporangiado.
<center>
<gallery>
Ficheru:Angiopteris evecta0.jpg|'''Figura 4.7. ''Angiopteris evecta''.''' Trofofilo.
Ficheru:Angiopteris evecta1.jpg|'''Figura 4.8. ''Angiopteris evecta''.''' Fronde nuevu, prefoliación circinada.
</gallery>
</center>
=== ''Osmunda'' y allegaos ===
{{AP|Osmundales}}
Tolos felechos a partir d'equí, amás de tener megafilos de prefoliación circinada, tienen esporangios de tipu leptosporangiado.
Les osmundáceas son fácilmente reconocibles poles sos trofoesporofilos sectoriales: les frondes tienen delles pinas fértiles (más pequeñes y non fotosintétiques) y delles pinas maneres fotosintétiques. Les pinas fértiles atópase na parte apical o na parte media de la fronde. Tamién tienen estípules (evaginaciones del tarmu alredor del peciolu de les fueyes), pero non pueden confundise coles marattiáceas por cuenta de los sos carauterísticos trofoesporofilos sectoriales (les marattiáceas tienen los esporangios na cara abaxal de la fronde, les pinas con esporangios nun son amenorgaes).
'''Calter d'importancia taxonómica:''' A diferencia de toles pteridofitas vistes hasta agora, los esporangios son de tipu leptosporangiado. Los de les osmundáceas son leptosporangios únicos, non típicos: con aniellu de dehiscencia llateral (parche de la paré del esporangio con célules de paré engrosada).
<center>
<gallery>
Ficheru:OsmundaRegalis.jpg|'''Figura 4.9. ''Osmunda regalis''.''' Trofoesporofilos sectoriales.
Ficheru:Osmunda japonica 002.jpg|'''Figura 4.10. ''Osmunda japonica''.''' Fronde nuevu, prefoliación circinada.
</gallery>
</center>
[[Ficheru:WP-Hymenophyllum-Exkursion nach Berdorf (Luxemburgexkursion) 011.jpg|thumb|Figura 4.11. ''Hymenophyllum''. Llámina d'una sola capa de célules.]]
=== ''Hymenophyllum'' y allegaos ===
{{AP|Hymenophyllales}}
Estos felechos son fácilmente reconocibles por cuenta de que los sos frondes tienen una llámina monoestratificada (d'una sola capa de célules d'espesura) que-yos da un aspeutu semitresparente. Son epífitos (usen otres plantes más altes como sustratu, ensin parasitarlas) o saxícolas (usen les piedres como sustratu), atópase en climes dende tropicales a templáu-fríos, pero siempres en montes con precipitaciones permanentes o selves borrinoses. Absuerben agua non yá polos raigaños sinón por tola superficie del so cuerpu.
'''Calter d'importancia taxonómica:''' Tolos felechos que vamos ver a partir d'equí tienen aniellu qu'arrodia al leptosporangio, lo cual considérase un calter más avanzáu que'l leptosporangio con aniellu llateral de les osmundáceas. L'aniellu de les himenofiláceas ye tresversal-oblicuu. Esti tipu d'aniellu considérase más primitivu que los aniellos verticales que vamos ver dempués.
[[Ficheru:Starr 020803-0027 Dicranopteris linearis.jpg|thumb|Figura 4.12. Esporófitu de ''Dicranopteris linearis''. Llámina estremada.]]
=== ''Gleichenia'' y allegaos ===
{{AP|Gleicheniales}}
Les gleicheniáceas son bien fáciles d'estremar por cuenta de les sos carauterístiques frondes estremaes pseudodicotómicamente ("falsamente estremaes en dos"), lo que ye llográu cuando les yemes apicales depués de dar les dos cañes llaterales entren en dormición. Son terrestres de fueyes coriáceas ("d'aspeutu de cueru"), a diferencia de munchos felechos nun s'atopen en climes tropicales, namái en climes templaos a templáu-fríos.
'''Calter d'importancia taxonómica:''' Tienen leptosporangios con aniellu enteru (non atayáu en niguna parte del so percorríu) oblicuu.
=== ''Schizaea'', ''Lygodium'', ''Anemia'' y allegaos ===
{{AP|Schizaeales}}
Esta familia ye bien antigua y con un llargu rexistru fósil. Los sos 3 xéneros más sobresalientes (''Schizaea'', ''Anemia'' y ''Lygodium'') difieren enforma ente sigo na morfoloxía del esporófitu. ''Anemia'' ye fácilmente reconocida porque les pinas fértiles son les basales y son bien amenorgaes, teniendo l'aspeutu de recímanos doraos (por eso en Suramérica subtropical conocer como "doradilla"). ''Schizaea'' tien la particularidá de tener toles sos frondes amenorgaes ("filiformes"). ''Lygodium'' ye conocíu por ser un felechu trepador, bien apreciáu nos xardinos de clima templáu de tol mundu. ''Lygodium japonicum'' ye un felechu trepador cultiváu como ornamental, tamién consideráu invasor n'Estaos Xuníos.
'''Calter d'importancia taxonómica''': L'aniellu de les schizáceas ye enteru, de posición tresversal subapical, consideráu un calter primitivu dientro de los leptosporangios con aniellu.
<center>
<gallery>
Ficheru:Starr_031118-0034_Lygodium_japonicum.jpg|'''Figura 4.12. ''Lygodium japonicum''. '''Felechu trepador xaponés.
Ficheru:Anemia mexicana 002.jpg|'''Figura 4.13. Esporófitu d'''Anemia mexicana''. ''' Esti xéneru ye conocíu na zona subtropical de Suramérica como "doradilla". Nótense los trofoesporofilos sectoriales, les pinas basales fértiles amenorgaes, formando un "recímanu" que s'alza percima de les pinas apicales fotosintétiques.
</gallery>
</center>
=== ''Marsilea'', ''Salvinia'', ''Azolla'' y allegaos ===
{{AP|Salviniales}}
Práuticamente tolos felechos acuáticos (salvo'l xéneru ''Ceratopteris'' que ye un "felechu típicu") pertenecen a esti grupu. ''Marsilea'' ye fácilmente confundida col "trébole de 4 fueyes". ''Salvinia'' y ''Azolla'' son felechos flotantes, ''Salvinia'' ye un conocíu invasor de diques y agües estancaes, y ''Azolla'' ye cultivada nos campos d'arroz pol so poder fertilizante, adquiríu na so rellación simbiótica con una bacteria fijadora de nitróxenu. La so carauterística más sobresaliente como grupu ye que tienen un ciclu de vida [[#La reproducción en pteridofitas heterosporadas|heterospórico]].
'''Calter d'importancia taxonómica:''' Tienen leptosporangios ensin aniellu o con aniellu relictual (sele marcáu, non funcional), polo que foi perdíu en forma secundaria (dempués d'adquirise).
<center>
<gallery>
Ficheru:Marsilea Bild0717.jpg|'''Figura 4.15. ''Marsilea''. '''Pinas apicales fotosintétiques.
Ficheru:Salvinia natans1.jpg|'''Figura 4.16. ''Salvinia natans''. ''' Vezu.
Ficheru:Azolla caroliniana0.jpg|'''Figura 4.17. ''Azolla caroliniana''. ''' Vezu.
</gallery>
</center>
=== ''Cyathea'', ''Dicksonia'' y allegaos ===
{{AP|Cyatheales}}
Fácilmente reconocibles por cuenta del so carauterísticu tarmu formando un estípite que puede llegar a tener dellos metros d'altor, lo que-y da al esporófitu un aspeutu arbóreo. Casi tolos felechos arborescentes pertenecen a esti grupu. De normal atopar estremaos en delles families, les más conspicuas son Cyatheaceae ("felechos arborescentes con escames") y Dicksoniaceae ("felechos arborescentes con pelos"), la diferencia principal ye que nes cyatheáceas hai fexes vasculares nel migollu del tarmu (dizse que "el migollu ta revitalizada").
'''Calter d'importancia taxonómica:''' Tienen leptosporangios con aniellu vertical completu (non atayáu niundes del so percorríu). Según dellos autores (Tyron) tendría de llamase aniellu oblicuu.
<center>
<gallery>
Ficheru:Dicksonia antarctica Cultivated GardenEngland.jpg|''' Figura 4.18. ''Dicksonia antarctica''.''' Tarmu formando un estípite.
Ficheru:DirkvdM baracoa palmtrees.jpg|'''Figura 4.19. Cyatheaceae. ''' Vezu. Tarmu formando un estípite de porte altu. Nótense les frondes de prefoliación circinada.
</gallery>
</center>
=== Felechos típicos ===
{{AP|Polypodiales}}
Entiende al 80 % de les especies de felechos. De normal atopar estremaos nuna cantidá considerable de families, ente les que s'atopen [[Pteridaceae]], [[Aspleniaceae]], [[Polypodiaceae]], ente otres. Dende'l 2004 (Pryer ''et al.'' 2004a), sábese que son monofiléticos.
'''Calter d'importancia taxonómica:''' Toles especies tienen leptosporangio con aniellu vertical incompletu, con estomio. Al deshidratarse el esporangio, l'aniellu se retrae y el estomio vence lliberando les espores de forma sópita, eso asegura una meyor dispersión de la especie con al respective d'aquelles que tienen aniellos ensin estomio. Por ello considérase qu'esti tipu de leptosporangio ye'l más avanzáu.
<center>
<gallery>
Ficheru:Starr_051211-5680_Pteris_excelsa.jpg|''' Figura 4.20. ''Pteris''.'''
Ficheru:Asplenium-detail.jpg|''' Figura 4.21. ''Asplenium''.'''
Ficheru:Polypodium vulgare2.jpg|'''Figura 4.22. ''Polypodium''.'''
</gallery>
</center>
== Morfoloxía: L'esporófitu de les pteridofites ==
L'[[esporófitu]] ye'l más importante pa la determinación de la planta, al ser más conspicuo y menos calteníu evolutivamente. L'esporófitu ye un '''cormo''' (cuerpu multicelular entamáu en texíos y órganos, con renuevu fotosintéticu, raigañu p'absorción d'agua y sales, y un sistema de [[fexes vasculares]] que los venceya), carauterística que comparten col restu de les plantes vasculares.
El '''renuevu''' del esporófitu consta d'un tarmu y xeneralmente tamién de fueyes. Les '''fueyes''' que s'anicien nel tarmu pueden tar o non vascularizadas, nes licofitas nun tán vascularizadas o tán vascularizadas pero nun dexa trazu foliar nel cilindru vascular, por cuenta de eso son fueyes que nun pueden crecer enforma y son llamaes '''[[licofilos]]''', son carauterístiques de [[Lycophyta]], la división más primitiva de pteridofitas. Les modernes fueyes vascularizadas, los '''[[eufilos]]''', son carauterísticos de la división más moderna [[Monilophyta]], coincidiendo la so apaición cola d'una [[sifonostela]] nel cilindru del tarmu, son más desenvueltos, son nervados, y al alloñar del tarmu dexen una [[traza foliar]] y una [[llaguna foliar]] nel cilindru vascular, que se reparen na corte tresversal del tarmu (cercu). Estes definiciones de fueya (licofilo y eufilo) son en base al orixe evolutivu del órganu, polo que non en tolos casos va correspondese'l so nome con esta descripción de la so morfoloxía. D'antiguo definíase a les fueyes según el so tamañu y vascularización, y polo xeneral coincidíen los licofilos colo que se llamaba "microfilos", y los eufilos colo que se llamaba "megafilos".<ref name="Smith et al. 2006"/> Solo hai dos clados de monilofitas que tienen los sos eufilos amenorgaos por haber los perdíu en forma secundaria: ''[[Equisetum]]'', ente los que s'atopa la "piniellu", y [[Psilotaceae]].
El raigañu embrionariu o radícula típica del cormo puede tar presente nel embrión (en felechos eusporangiados) o non (en felechos leptosporangiados), pero anque tea presente nun se desenvuelve. La función d'absorción ye cumplida poles '''[[raigañu adventicia|raigaños adventicias]]''', aniciaes nel renuevu.
El '''sistema vascular''' de les pteridofitas ye'l más primitivu de les traqueofitas actuales: nun tien crecedera secundaria (cola esceición de la licofita ''[[Isoetes]]'', qu'adquirió la crecedera secundaria de forma independiente a les espermatofitas).
La '''corteza''' de les pteridofitas, d'orixe primariu, ta compuesta pola [[endodermis]], que ye un texíu (primariu) carauterísticu d'estos dos clados (y ausente na mayoría de les espermatofitas por cuenta de que piérdese mientres la crecedera secundaria), y pola [[texíu epidérmico|epidermis]] que munches vegaes presenta un indumento de tricomas (que pueden ser pelos o escames) o de pecíolos de fueyes muertes, bien útil pa la determinación de les families. Protexendo a la epidermis atopa la [[Cutícula (Embryophyta)|cutícula]] qu'impermiabiliza les parés celulares de la epidermis y protexer del secañu del ambiente na vida terrestre, pero tamién torga l'intercambiu gaseosu col ambiente. Na epidermis tamién s'atopen los [[estoma|estomes]] (del griegu "boca"), poros formaos por célules que tienen la capacidá d'abrir o cerralos según les condiciones ambientales, que dexen l'intercambiu gaseosu necesariu pa la fotosíntesis y la respiración.
Escontra l'interior de la corteza atopa'l '''cilindru central''' onde s'aprecien los fexes vasculares, entendíos pol '''[[xilema]]''', que nes pteridofitas ye de tipu primitivu, formáu por [[parénquima]] y [[traqueida|traqueides]] (vasos zarraos pelos sos estremos), y el '''[[floema]]''', tamién de tipu primitivu y pocu estremáu, formáu por célules con numberoses [[Área cribosa|árees cribosas]] nes sos parés llaterales.
Na corte tresversal del tarmu y del raigañu (comúnmente denomináu como "'''[[Cercu (vexetal)|cercu]]'''") reparar que los fexes vasculares de xilema y floema primarios disponer nel cilindru central según patrones que, a diferencia de les otres traqueofitas, tienen una gran diversidá de tipos y vuélvense preseos pa la determinación de les families. Al ser cormos ensin crecedera secundaria, esti patrón caltener a lo llargo de tola vida del esporófitu adultu.
Polo xeneral el cercu difier nuna corte tresversal del tarmu y unu del raigañu, el cercu del tarmu ye la más diversificada y de valor sistemáticu. Esta diversidá de tipos estelares del tarmu puede arrexuntase en dos grandes grupos: los derivaos de la [[protostela]] (los fexes disponer en tol radiu del tarmu, son les más primitives) y los derivaos de la [[sifonostela]] (tarmos con "[[Migollu vexetal|migollu]]" -rexón central ensin fexes compuesta por distintos texíos según la familia-). El tipu de cercu más común ye deriváu de la sifonostela y llámase [[dictiostela]].
Los raigaños, adventicias d'orixe caulinar, tienen una "actinostela" (cercu con forma d'estrella) que puede tener distinta cantidá de radios xilemáticos, que puede ser dende 2 ("diarcas", formen una estrella de dos puntes) a munchos ("poliarcas", que formen una estrella de munches puntes), visibles nuna corte tresversal. Namái como esceición, hai especies qu'escarecen de raigañu (delles epífitas y delles acuátiques).
== La reproducción nes pteridofitas ==
[[Ficheru:Pteridophyta alternancia-de-generaciones.svg|194px|thumb|left|Figura 2. Diagrama esquemáticu del ciclu de vida de les plantes vasculares ensin grana (Pteridophyta).
Referencies:<br />
'''n ''': xeneración haploide,<br />
'''2n ''': xeneración diploide,<br />
'''m! ''': mitosis,<br />
'''M! ''': meiosis,<br />
'''F! ''': fecundación]]
Nel tarmu o nes fueyes del esporófitu apaecen los meristemoides que son célules con capacidá d'estremase que van aniciar los esporangios ("estructures formadores d'espores"). L'allugamientu de los esporangios nel renuevu ye d'importancia sistemática. Nes licofitas (''[[Lycopodium]]'', ''[[Selaginella]]''), los esporangios allúguense sobre los licofilos, na so cara adaxial. Nes monilofitas, los esporangios allúguense o na cara abaxal o nel marxe de los eufilos. Les fueyes con esporangios llámense "esporofilos".
Dientro de la paré del esporangio asocede la [[meiosis]] formándose les espores [[haploide]]s, primer esponente de la "xeneración gametofítica". Les espores nutrir de los texíos nutricios internos a la paré del esporangio, formando un cuévanu nel esporangio a midida que el texíu nutricio ye escosu y les espores maurecen. Los esporangios pueden ser namái de 2 tipos: [[eusporangios]] (aniciaos de delles célules meristemoides, formen una paré del esporangio con delles capes de célules y con estomas, más de 2.000 espores por esporangio), o [[leptosporangios]] (que dieron orixe al grupu monofiléticu de "felechos leptosporangiados", cada esporangio aniciáu de namái una célula meristemoide, que forma un pie de 1 o 2 célules d'espesura que la xune al esporófitu y una cápsula dientro de la cual asocede la meiosis y formación d'espores, con una paré del esporangio con una sola capa de célules y namái 32 o 64 espores funcionales por esporangio). Los felechos leptosporangiados son la mayoría de les especies de felechos que güei viven.
Los esporangios pueden tar esvalixaos o arrexuntaos en "[[soros]]", los soros munches vegaes tán protexíos por una evaginación de la llámina llamada [[indusio]] que puede tener distintes formes (peltado, cupuliforme, etc), tantu l'allugamientu y forma de los soros como la forma del indusio son útiles na determinación de les families. Dacuando los esporangios tán arrexuntaos y amás xuníos por texíu parenquimático, formando una unidá a güeyu, entós son llamaos "sinangios", que se ponen n'evidencia al ver cortes a la lente, nos que s'aprecien distintos cuévanos, caúna d'elles correspondientes a un esporangio.
Cuando la paré del esporangio ruémpese les espores son lliberaes. Tanto'l tipu de esporangio (eusporangio, leptosporangio), como la forma de rompimientu de la paré del esporangio o "mecanismu de dehiscencia" (por aniellu llateral, por aniellu completu, por aniellu incompletu con estomio), como la forma de la espora (trilete, monolete; con perisporio o ensin perisporio) y los "adornos" qu'hai na paré de la espora, son utilizaos pa la determinación de les families y especies. De normal precísase un microscopiu pa ver eses estructures a la resolución que se precisa pa determinales.
[[Ficheru:Dixonia prothallus.jpg|thumb|Figura 3. Gametófitu de ''Dicksonia antartica''.]]
Les espores son esperdigaes pol vientu y onde cayen desenvuélvese'l gametófitu, el gametófitu tien de tar amestáu al suelu por qu'asoceda la [[fecundación]] que depende de l'agua. El gametófitu de les pteridofitas ye llamáu "protalo", de normal ye un balto (cuerpu ensin estructurarse en texíos y órganos) pequeñu (menos de 1 [[centímetru|cm]] de diámetru) qu'absuerbe agua per tol cuerpu pero especialmente por [[rizoide]]s (evaginaciones allargaes del balto, nun son raigaños puramente dichos por non tener la so estructura y los sos texíos). El gametófitu de les pteridofitas ye de vida llibre (non dependiente del esporófitu pa la so nutrición y crecedera), xeneralmente ye autótrofo, anque podemos atopar families con gametófitu [[saprófitu]] [[micorriza|micorrícicu]] ("micotróficu"). Los gametófitos tienen morfoloxía variada, preséu pa determinar la familia o siquier la clase a la que pertenecen: la mayoría de los felechos leptosporangiados tienen un gametófitu con forma de corazón (como'l de la semeya), pero tamién hai gametófitos con forma elongada, filamentosa, o d'otres formes. Nel gametófitu talosu desenvuélvense les estructures reproductores multicelulares: [[arquegonios]] que van dar les gametas femenines inmóviles, y [[anteridios]] que van dar anterozoides (gametas masculines móviles flaxelaes). Los anteridios apaecen na parte posterior del protalo, ente los rizoides, nos grupos primitivos tán somorguiaos nel protalo y la so paré nun ta estremada del restu del texíu sacante na superficie, formando nel so interior un eleváu númberu d'espermatozoides; nos grupos más recién los anteridios tomen la forma de pequeñes esferes compuestes por una paré dientro de la cual fórmense les célules espermatógenas que van dar 16 o 32 espermatozoides; los anteridios tienen una célula llamada célula opercular, que ye la que vence lliberando los espermatozoides al esterior. Los arquegonios apaecen na cara cimera del gametófitu, cerca de la escotadura, formar a partir d'una célula superficial que al estremase va formando'l pescuezu (única parte visible), el vasu y dientro d'él la ovocélula y delles célules más que dexeneren formando una masa mucilaginosa. El [[mucílagu]] atrai a los espermatozoides por [[quimiotaxis]].
Al ser fecundáu'l oocito va formase'l [[cigotu]] que por socesives divisiones mitóticas nutríu pol gametófitu femenín, va dar l'[[embrión]] primitivu. L'embrión sigue desenvolviéndose hasta adultu ensin entrar en llatencia. L'embrión que provién d'un eusporangio ye bipolar y con suspensor, tien meristema apical y meristema radical pero'l so raigañu embrionariu nunca se desenvuelve; el que provién d'un leptoesporangio ye unipolar: namái tien el meristema apical.
=== La reproducción en pteridofitas heterosporadas ===
La descripción sobre'l ciclu de vida dada hasta agora refierse a les families de pteridofitos "isosporados", que tienen un "ciclu de vida isospórico". El nome vien dau porque un mesmu esporófitu da espores toes del mesmu tamañu, que dan un solu tipu de gametófitos, que producen anteridios y arquegonios nel mesmu balto. Delles families de pteridofitos siguen un ciclu de vida "heterosporado", esto ye, producen dos morfos distintos d'espores (espores grandes o "megasporas" y espores pequeñes o "microsporas"), que de la mesma dan dos gametófitos distintos (les megasporas producen gametófitos que namái producen arquegonios o "gametófitos femeninos", les microsporas producen gametófitos que namái producen anteridios o "gametófitos masculinos"). A diferencia de lo que pasa colos felechos isosporados, y en forma similar a les espermatofitas, los gametófitos de los pteridofitos heterosporados desenvolver por completu dientro de les parés de la espora ensin ser lliberaos nunca (por eso son "gametófitos endospóricos"). Lo que sí ye lliberáu una vegada madura, son los gametos masculinos (anterozoides), la gameta femenina caltiénse dientro de la so arquegonio, el gametófitu femenín caltiénse protexíu pola paré de la megaspora mientres asocede la fecundación y posterior desenvolvimientu inicial del embrión.
Son heterosporados: los órdenes [[Selaginellales]] y [[Isoetales]] (que xuntos formen un mesmu [[cladu]] -grupu monofiléticu con un ancestru común- na división Lycophyta), y los felechos acuáticos [[Marsileaceae]] y [[Salviniaceae]] (que xuntos formen el cladu de "felechos heterospóricos" na división Monilophyta). La heterosporía desenvolver en forma independiente nestos dos clados.
== Taxonomía y filoxenia de pteridofitas ==
La hipótesis más aceptada hasta va unos años sostenía que les pteridofitas yeren un grupu monofiléticu (con un solu ancestru común) deriváu de dalgún antecesor de l'alga verde.
Anguaño sábese qu'esta división ye un grupu [[parafiléticu]] que contién un ancestru común a toles [[plantes vasculares]] (que de la mesma tienen un ancestru común con toles [[briofitas]]). Sigue estudiar por razones didáctiques, como grupu contrapuestu a les [[Spermatophyta|espermatofitas]] (plantes con grana onde l'alternanza de xeneraciones dar en forma amazcarada).
=== Meyores en filoxenia ===
:''Introducción teórica en [[Filoxenia]]
Nos últimos años demostróse que Pteridophyta ye un grupu parafiléticu que contién dos llinies filoxenétiques, [[Lycophyta]] y [[Monilophyta]]. Les últimes meyores en filoxenia (2013) dan la siguiente resultancia:<ref>Theodor Cole & Hartmut Hilger 2013 [http://www2.biologie.fu-berlin.de/sysbot/poster/TPP-Y.pdf Trachaeophyte Phylogeny]</ref>
{{Barlabel
|size=4
|at1=2|chigre1=green|label1='''Pteridophyta'''
|cladograma=
{{Cladu
| label1=[[Trachaeophyta]]
| 1={{Cladu
| 1= '''[[Lycophyta]]''' (licopodios)|barbegin1=green
| label2= [[Euphyllophyta]]
| 2={{Cladu
| label1= '''[[Monilophyta]]'''
| 1={{Cladu
| label1=
| 1= [[Equisetopsida]] (equisetos)
| 2= [[Filicopsida]] (felechos)}}|barend1=green
| 2= [[Spermatophyta]] (plantes con grana)}} }} }} }}
Los nomes "Felechos y allegaos", "Plantes allegaes a los felechos", y "Felechos eusporangiados", según el taxón "[[Pterophyta]]" y el mesmu "Pteridophyta", son consideraes agrupaciones non monofiléticas de plantes según estudios anteriores, como nel siguiente cuadru:
[[Ficheru:Filogenia2004.gif|thumb|center|580px|<center>Figura 1. Plantes vasculares: Árbol filoxenéticu consensuáu al añu 2004, y la so correspondencia colos nomes comúnmente usaos que nun correspuenden a grupos monofiléticos. Dibuxáu y traducíu al español a partir de Pryer ''et al.'' 2004a.]]
Alrodiu de la filoxenia de pteridofitas, inda nun hai consensu, pero'l futuru vese promisorio por cuenta de les recién meyores en materia d'analises moleculares que, xunto colos analises clásicos de morfoloxía, tán dexando clarificar en mayor midida les rellaciones ente los distintos grupos.
Con al respective de eso, [http://www.nature.com/nature/journal/v409/n6820/abs/409618a0.html Pryer ''et al.'' (2001)], basaos en diferencies d'ADN y morfolóxiques ente representantes de los distintos grupos de pteridófitos, conclúin que:
* Les divisiones Psilotophyta, Equisetophyta y Pterophyta constitúin un únicu grupu monofiléticu y son los parientes más cercanos a les espermatofitas (plantes con grana), colo que se refuga aparentemente la hipótesis de que los Psilotophyta y Equisetophyta sían grupos primitivos, o que sían eslabones evolutivos entemedios ente los briofitos y los Pterophyta (felechos con megafilos). Los primeros en suxerir la presencia d'esti grupu monofiléticu o "cladu" fueron Kenrick y Crane (1997) basaos nun calter morfolóxicu pol que llamaron al cladu Infradivisión Moniliformopses (deriváu del llatín ''moniliformis'': "forma de collar", por cuenta de los lóbulos de protoxilema somorguiaos nel fexe xilemático). Pryer ''et al.'' (2001) confirmar como grupu monofiléticu aislláu del restu de los clados, y darréu Judd ''et al.'' (2002) prefirieron da-y l'estatus de división y propunxeron el nome [[Monilophyta]].
* Sicasí la división Lycophyta caltiénse como grupu monofiléticu, pariente más alloñáu de les plantes con grana y los demás grupos de pteridofitas.
* A última hora, la publicación estrema a les plantes vasculares en 3 grupos monofiléticos o "clados": 1) [[Lycopodiophyta]], 2) [[Spermatophyta]], y 3) [[Monilophyta]] (nome usáu anguaño).
En [http://www.amjbot.org/cgi/content/full/91/10/1582 otra publicación] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100827003007/http://www.amjbot.org/cgi/content/full/91/10/1582 |date=2010-08-27 }} que fixo'l grupu d'investigación nel 2004 nel que faen nuevos analises moleculares de los taxones de monilophytas conclúin:
* Dientro de Monilophyta, reconocen a partir de dellos estudios publicaos per primer vegada en 1995 y respondíos por por dellos grupos d'investigación, que la primer llinia filoxenética que difier del restu ye la qu'axunta a Psilotaceae con [[Ophioglossaceae]], rellación que se caltuvo na escuridá mientres enforma tiempu por cuenta de la estrema simplificación presente nel esporófitu de les dos families. Los calteres morfolóxicos más importantes que dexen axuntar a los dos grupos nuna llinia filoxenética son: Ophioglossaceae tien raigaños simples, ensin ramificación, ensin pelos radicales, ente que Psilotaceae direutamente nun tien raigaños; amás los dos grupos tienen gametófitos axiales y soterraños, esporangios allugaos na cara adaxial, y desenvolvimientu del esporangio del tipu eusporangiado, ente otros calteres. Les evidencies moleculares paecíen concluyentes a esti respectu.
* Dientro de Monilophyta, los [[felechos leptosporangiados]] son reconocíos como un grupu monofiléticu, calteniéndose amás de Equisetaceae y Marattiaceae (familia de felechos eusporangiados con frondes, que la so cercu carauterísticamente ye una polistela).
Polo que se responder# por la filoxenia propuesta nel 2002 por Judd ''et al.'', con agregaos. En resume'l siguiente árbol filoxenéticu:
[[Ficheru:FilogeniaPteridofitos.gif|thumb|500px|center|Figura 5. Árbol filoxenéticu de los distintos grupos de pteridofitos y la so rellación colos demás grupos de plantes terrestres (2002).]]
=== Visión histórica ===
Los distintos grupos de pteridofitas clasificáronse taxonómicamente acordies con el siguiente resumeː
{| style="margin-left: 0.5em;"
| [[Sistema Eichler|Eichler 1883]]
| [[Sistema Engler|Engler 1924]]
| [[Sistema Smith|G. Smith 1955]]
| [[Sistema de clasificación de monilophytas de Smith 2006|A. Smith 2006]]
| [[Sistema de clasificación de pteridofitas de Christenhusz 2011|Christenhusz 2011]]
| descripción
|-----
| bgcolor="khaki" | [[Equisetidae|Equisetinae]]
| bgcolor="khaki" | [[Equisetidae|Sphenopsida]]
| bgcolor="khaki" | [[Equisetidae|Calamophyta]]
| rowspan="5" bgcolor="99cc99" | [[Monilophyta]]
| bgcolor="khaki" | [[Equisetidae]]
| ''[[Equisetum]]''
|-----
| rowspan="3" bgcolor="77ee77" | [[Filicopsida|Filicinae]]
| rowspan="3" bgcolor="77ee77" | [[Filicopsida]]
| rowspan="3" bgcolor="77ee77" | [[Pterophyta]]
| bgcolor="00ff00" | [[Polypodiidae]]
| [[Polypodiidae|felechos leptosporangiados]]
|-----
| bgcolor="44ee99" | [[Marattiidae]]
| [[Marattiaceae|felechos eusporangiados]]
|-----
| rowspan="2" bgcolor="aadd3a" | [[Ophioglossidae]]
| [[Ophioglossales|ofioglosales]]
|-----
| rowspan="2" bgcolor="ccdd44" | Lycopodinae
| bgcolor="eeff11" | [[Psilotopsida sensu Engler|Psilotopsida]]
| bgcolor="eeff11" | [[Psilotales|Psilophyta]]
| [[psilotales]]
|-----
| bgcolor="aaff00" | [[Lycopsida]]
| bgcolor="aaff00" | [[Lycophyta|Lepidophyta]]
| bgcolor="aaff00" | [[Lycophyta]]
| bgcolor="aaff00" | [[Lycopodiidae]]
| [[Lycopsida|licopodiofitas]]
|}
El términu '''Pteridophyta''' foi concebíu por Colm en 1872 a partir de ''Pteris'' (del griegu "felechu", referíu a un xéneru de felechu) y equival aproximao a '''Filices''' del [[Sistema de Jussieu]] (1774). Acordies con el '''[[sistema Eichler]]''' clasificar de la siguiente manera:<ref>Oudemans, C.A.J.A. (1896). Rangschikking der Planten. in Oudemans, C.A.J.A. & Hugo de Vries. Leerboek der plantenkunde, ten gebruike bij het hooger onderwijs. volume 2(2).</ref>
* subreinu A. [[Criptógama|Cryptogamae]]
** división III. '''Pteridophyta'''
*** clase 1. [[Equisetopsida|Equisetinae]] (piniellos)
*** clase 2. [[Lycopsida|Lycopodinae]] (licopodios)
*** clase 3. [[Filicopsida|Filicinae]] (felechos)
Esti sistema ye similar al de [[Sistema Bessey|Bessey (1907)]], qu'usó trés phylaː Calamophyta, Pteridophyta y Lepidophyta, equivalentes a les trés clases de pteridofitas de Eichler.
Engler, a la so división [[Embryophyta asiphonogama]], subdivisión Pteridophyta, añadió la cuarta clase [[Psilotopsida sensu Engler]] (1924), similar al modernu [[Sistema Kubitzki]].
De los distintos taxones en que pueden estremase les pteridofitas sobresal el de los felechos, que fueron llamaos depués [[Pterophyta]] (Pteropsida si clase, dacuando tamién como clase Filicatae), que son los pteridofitos con megafilos. Mientres un tiempu creyóse que Pterophyta constituyía una llinia parafilética más recién que los demás grupos de felechos ensin megafilos, que yeren llamaos "grupos primitivos" y creyóse que dellos felechos ensin megafilos (como los equisetos) perder de forma secundaria (dempués d'adquirilos).
Los taxones con representantes vivos que podíen atopase hasta apocayá (Smith 1955, Bold 1957, Zimmerman 1959 {{Enllaz rotu|1= |2=http://www.plantscience4o.com/2014/02/classification-of-pteridophytes-by_1118.html |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}) son los siguientes:
* División '''[[Psilotophyta]]''' ([[Psilotae]] si clase). Entiende a la familia actual ensin fueyes [[Psilotaceae]]. Tamién se-y llamó [[Rhyniophyta]] (Zimmerman 1976), pos s'especulaba una rellación con pteridofitas fósiles.
* División '''[[Lycopodiophyta]]''', Lycophyta o Lepidophyta ([[Lycopodiatae]] si clase). Entiende a los taxones actuales [[Lycopodiaceae]], ''[[Selaginella]]'' y ''[[Isoetes]]''.
* División '''[[Equisetophyta]]''', Sphenophyta o Calamophyta ([[Equisetatae]] si clase). Entiende al xéneru actual ''[[Equisetum]]''.
* División '''[[Pterophyta]]'''. ([[Pteropsida]] o [[Filicatae]] si clase). Entiende a tolos felechos con megafilos. Esti taxón recibió una gran variedá de nomes a lo llargo de la historia, incluyendo'l mesmu "Pteridophyta" y tamién "Filicopsida" (sensu Engler).
* Delles clasificaciones modernizaron l'allugamientu de Ophioglossaceae (tradicionalmente allugada xunto a los "[[felechos verdaderos]]"), allugándola nuna división estreme ([[Ophioglossophyta]]) amás de les 4 mentaes (por casu en [//species.wikimedia.org/wiki/Plantae wikispecies]), clasificación que s'avera más a lo que se sabe anguaño de sistemática de pteridofitas.
Hai que tener en cuenta que los estudios filoxenéticos más recién respuenden por a los sistemes d'[[Sistema de clasificación de monilophytas de Smith 2006|A. Smith 2006]] y [[Sistema de clasificación de pteridofitas de Christenhusz 2011|Christenhusz 2011]].
=== Taxonomía ===
:''Introducción teórica en [[Taxonomía]]
Christenhusz et al. 2011,<ref name="Christenhusz et al. 2011" /><ref name="preface" /><ref name="corrections" /> basada en Smith et al. 2006,<ref name="Smith et al. 2006" /> 2008;<ref name="Smith et al. 2008" /> que tamién aprove una secuencia llinial de les licofitas y monilofitas.
Les divisiones y clases son les siguientes:
* [[Lycophyta]] (families 1 a 3)
* [[Monilophyta]] ("felechos"), que contién a les clases (Smith et al. 2006) o subclases (Christenhusz et al. 2011):
** [[Equisetopsida]] o Equisetidae (familia 4)
** [[Psilotopsida]] o Ophioglossidae (families 5 y 6)
** [[Marattiopsida]] o Marattiidae (familia 7)
** [[Polypodiopsida]] o Polypodiidae (families 8 a 48)
== Importancia económica ==
La mayoría de les pteridofitas namái tienen importancia pa los sistemáticos, siendo l'usu económicu más valoráu l'usu como [[Planta ornamental|ornamentales]]: los felechos arborescentes afaten los xardinos botánicos tropicales y templaos de tol mundu, y munches polipodiales utilícense como plantes de fueya d'interior, como los felechos serruchu y les especies de ''[[Adiantum]]'', tamién son valoraes les distintes especies llamaes "doradillas", y los felechos trepadores como ''[[Lygodium japonicum]]''. El felechu acuáticu ''[[Ceratopteris]]'' ye conocíu polos acuaristas de tol mundu. Tamién hai felechos que les sos frondes estrayer p'afatar ramos de flores (como ''[[Rumohra]]'' o ''[[Lophosoria quadripinnata]]''<ref name="Smith" />).
Les especies de ''[[Marsilea]]'' son fácilmente confundibles con tréboles de 4 fueyes polos ensin empecipiar, y dacuando son vendíes como tales.
''[[Salvinia]]'' ye un felechu flotante que ye conocíu n'Estaos Xuníos por taponar diques y crear un problema económicu, anguaño tánse estudiando los sos enemigos naturales pa intentar controlalo por aciu control biolóxicu de plagues.
''[[Azolla]]'' ye un felechu flotante cultiváu nos campos d'arroz por cuenta del so poder fertilizante. Tamién dacuando ye consideráu maleza.
En dellos llugares comen los biltos tienros de les fueyes de distintes especies de felechos. Por casu, en ciertos llugares del sur de Chile comer n'ensalada los biltos d'[[ampe]] o "perrinos".<ref name="Smith" >{{cita publicación | autor =Smith-Ramírez, Cecilia| títulu = Uso artesanales del monte nativu. La estracción silenciosa| añu = 1994| publicación = Revista Ambiente y Desenvuelvo| volume = X| númberu = 2| id = p. 71-76 [https://web.archive.org/web/http://www.cipma.cl/RAD/1994/2_Smith.pdf Artículu en llinia]
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.cipma.cl/RAD/1994/2_Smith.pdf|fechaarchivu=27 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |autor=Hoffmann Jacoby, Adriana|títulu=El monte chilote. Historia natural del archipiélagu de Chiloé. Caltenimientu y desenvolvimientu sustentable de los sos montes y biodiversidá.|añu=1999|editorial=Santiago: Defensores del Monte Chilenu|id=ISBN 956-7721-22-X}}</ref>
''Adiantum capillus-veneris'' tien actividá [[analxésicu|analxésica]] y [[antitusígeno|antitusígena]]. Emplégase abondosamente na España Mediterránea como remedio bien específicu.<ref name = "Rivera">Rivera, D. et al. 1998. ''Manual de Teoría y Práutiques de Etnobotánica'', Ed. Diego Marín. ISBN 84-95095-06-8</ref>
=== Cultivu de felechos ===
El cultivu d'estes plantes al traviés de tarmos ye'l métodu de cultivu más común. Pero esisten otros métodos de cultivu, como'l cultivu por espores, por casu. De siguío va esplicase el cultivu por espores. Solo precísase: espores de felechu, tierra, llámina flexible de plásticu tresparente, agua y material orgánico de cualquier tipu (fueyes, tarmos, etc.).
Les espores llógrense rallando les fueyes de los felechos que les contienen. Son los puntos negros o marrones que s'atopen debaxo de delles de les sos fueyes.
* Nun tiestu o tiestu, asitiar el [[material orgánico]] ente la tierra del fondu y la tierra de riba. Siendo la capa de tierra cimera bastante fina.
* Esparder les espores por tola superficie de la tierra del tiestu. Ensin cubrir con más tierra.
* Esparder [[agua]] en forma de gotes o "esprái", sobre la tierra y les espores.
* Finalmente, cubrir el tiestu cola llámina plástica flexible, pa evitar l'[[Evaporamientu (procesu físicu)|evaporamientu]] de l'agua y retener el [[dióxidu de carbonu]] de que'l material orgánico llibera mientres se descompon. El dióxidu de carbonu ye vital pa la crecedera de nuevos felechos, una y bones los felechos apaecieron nuna dómina onde na [[atmósfera]] yera común esti [[gas]].
Los felechos pueden tardar enforma en crecer, dacuando más de 4 selmanes, dependiendo de les condiciones onde s'atope'l tiestu y l'especie del felechu.
cuando empiecen a brotar, tien de furase con una aguya'l plásticu que los cubrir por que se vaigan acostumando adulces a la so nueva atmósfera, depués de brotar. Cuando crezan lo suficiente, pueden ser tresplantaos a cualquier xardín o tiestu.
== Ver tamién ==
* [[Desenvolvimientu de los felechos]]
* [[Embriogénesis en pteridófitas]]
* [[Clasificación de los organismos vexetales]]
* [[Sistema de clasificación de monilophytas de Smith 2006]]
Taxones qu'entienden a les pteridofitas:
* [[Lycophyta]]
* [[Monilophyta]]
Taxón cimeru que toma a les pteridofitas y les espermatofitas:
* [[Tracheophyta]]
== Notes ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
=== General ===
* Cabrera, A.L. (Ed.) 1977. ''Flora de la provincia de Jujuy. Parte II: Pteridophyta.'' Coleición Científica, Institutu Nacional de Teunoloxía Agropecuaria, Tomu XIII.
* Tryon, R.M. & A.F. Tryon. 1982.'' Ferns and allied plants with special reference to tropical America.'' Springer-Verlag, Nueva York.
* H. C. Bold, C.J. Alexopoulos & Th. Delevoryas (1989) ''Morfoloxía de les Plantes y los Fungos''. Omega, Barcelona, 911 pp., ISBN 84-282-0754-2
* Moren, R.C. 2003. ''Los Xéneros de Felechos y Licofitas Neotropicales. Una guía pa Estudiantes.'' Edición Especial pa Sistemática de Plantes Tropicales (OET 2003-28). Organización pa Estudios Tropicales.
* Elsa L. Cabral de Ferber, Daniel Cian. 2003. "Pteridófitos, guía de consultes". Editáu por: Elsa L. Cabral de Ferber, Cátedra Diversidá Vexetal (Botánica II), Facultá de Ciencies Exactes y Agrimensura, Universidá Nacional del Nordeste, Arxentina. (conteníu online [https://web.archive.org/web/20090801041617/http://exa.unne.edu.ar/depar/areas/biologia/botanicaII/plantasvasculares.htm equí])
* Ramón Palacios. 2006. "Pteridofita: guía y glosariu." Cátedra Sistemática de Plantes Vasculares (Biodiversidá de tracheophyta), Facultá de Ciencies Exactes y Naturales, Universidá Nacional de Buenos Aires, Arxentina.
=== Sistemática ===
* Engler, A. 1926. ''Die natürlichen Pflanzanfamilien.'' 2ª Ed.
* Engler, A. Prantl y continuadores. 1887-1915. ''Die Natürlichen Pflanzenfamilien.'' 23 tomos. Leipzig.
* Kenrick P, Crane PR. 1997. ''The Origin and Early Evolution of Land Plants.'' Smithsonian Institution Press, Washington, DC
* 2000. ''The PLANTS Database, database (version 5.1.1).'' National Plant Data Center, NRCS, USDA. Baton Rouge, LA 70874-4490 USA. http://plants.usda.gov {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131005020210/http://plants.usda.gov/ |date=2013-10-05 }}
* Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt y Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns are a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants".'' Nature ''409: 618-622 (resume n'inglés [http://www.nature.com/nature/journal/v409/n6820/abs/409618a0.html equí], pdf [https://web.archive.org/web/20090902222737/http://www.pryerlab.net/publication/fichier199.pdf equí]).
* Judd, W. S. Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. 2002. ''Plant systematics: a phylogenetic approach, Second Edition.''Sinauer Axxoc, USA.
* Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith y Raymond Cranfill. 2004a. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". ''American Journal of Botany'' 91:1582-1598 (resume n'inglés [http://www.amjbot.org/cgi/content/abstract/91/10/1582 equí] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100826234348/http://www.amjbot.org/cgi/content/abstract/91/10/1582 |date=2010-08-26 }}).
* Pryer, K. M., Schneider, H, y Magallón, S. 2004b. "The radiation of vascular plants". En J. Cracraft y J. M. Donoghue (editores), ''Assembling the tree of life'', 138-153. Oxford Univ. Press, New York.
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat}}
{{Wikispecies}}
* Dr. David T. Webb, ''Courses'', http://www.botany.hawaii.edu/faculty/webb/ {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060911051251/http://www.botany.hawaii.edu/faculty/webb/ |date=2006-09-11 }}
* Palacios-Rios, M. 2007. http://www.helechos.com.mx
''Cursos introductorios a la diversidá de plantes y algues (n'inglés).''
* 2001 - 2006. Dra. Ma. Mercedes Arbo, Dra. Ana Maria González. "Hipertestos de Morfoloxía de Plantes Vasculares". http://www.biologia.edu.ar/botanica/ En: J. S. Raisman, Ana M. González, ''Hipertestos del área de la Bioloxía''. http://www.biologia.edu.ar/
''Sitiu con testos bien completos y con munches ilustraciones. N'español, actualizáu regularmente.''
* Gran web de botánica de la Universidá d'Estremadura [http://www.unex.es/polen/LHB/ lleiciones hipertextuales de botánica] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101108173025/http://www.unex.es/polen/LHB/ |date=2010-11-08 }}
* James D. Mauseth, ''Plant Anatomy Laboratory, Micrographs of plant cells and tissues, with explanatory text.'' http://www.sbs.utexas.edu/mauseth/weblab/ {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171028205631/http://www.sbs.utexas.edu/mauseth/weblab/ |date=2017-10-28 }} ''Sitiu con semeyes al microscopiu de célules y texíos de plantes.'' (n'inglés)
* [https://web.archive.org/web/20120301134357/http://www.pryerlab.net/publication/index.shtml Pryer's lab] colos pdfs de les publicaciones nes qu'intervien l'autora.
* P. F. Stevens, 2001 d'equí p'arriba, [http://www.mobot.org/mobot/research/apweb/ Angiosperm Phylogeny Website]. Versión 9, xunu de 2008, y actualizáu dende entós. http://www.mobot.org/MOBOT/research/APweb/
* Gómez P., Luis D., 1971. {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Contribuciones a la Pteridología Costarricense |2=http://www.biologiatropical.ucr.ac.cr/attachments/volumes/vol20-1/03-Gomez-Pteridologia.pdf |date=June 2025 |bot=InternetArchiveBot }} en: ''[[Revista de Bioloxía Tropical]]''. (20)1: 31-43, 1972.
{{Tradubot|Pteridophyta}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Pteridophyta|*]]
nun2dg9e4hyi3lt8gdeiwmoz8r9nivj
Quarterback
0
95167
4489556
4289765
2026-04-29T23:07:33Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 6 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489556
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Football-Formation-QB.svg|thumb|250px|Un exemplu d'allugamientu del mariscal de campu (quarterback) nuna formación n'I (con [[Fullback (fútbol americanu)|fullback]] y [[halfback]] alliniaos tres el QB).]]
[[Ficheru:Shea Smith-edit1.jpg|thumb|200px|El quarterback [[Shea Smith]] buscando un xugador desmarcáu mientres el [[Armed Forces Bowl]] de 2007.]]
'''Quarterback''' ('''QB''') (en dellos medios llatinoamericanus ye referíu como ''mariscal de campu'') ye un [[anglicismu]] utilizáu pa una posición en [[fútbol americanu]] y nel [[fútbol canadiense]]. Los quarterbacks son miembros del equipu ofensivu y asítiense xusto detrás del [[Center (fútbol americanu)|center]], nel mediu de la [[Posiciones de fútbol americanu|llinia ofensiva]]. Los quarterbacks son los líderes del equipu ofensivu, responsables de decidir la xugada a realizar. Empecipien práuticamente toles xugaes recibiendo'l balón del center por aciu un [[Snap (fútbol americanu)|snap]] (anque dacuando este puede dir empobináu escontra otru xugador). Una vegada que'l quarterback recibe'l balón, puede correr con él, dexá-ylo en mano a otru xugador o intentar un pase.
[[Johnny Unitas]], [[Terry Bradshaw]], [[Joe Montana]], [[Peyton Manning]], [[Tom Brady]] y [[Aaron Rodgers]] (los dos últimos entá activos), tán ente los más destacaos y meyores QBs na historia de la NFL.<ref>{{Cita web |url=http://top100.nfl.com/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101104151105/http://top100.nfl.com/ |fechaarchivu=2010-11-04 }}</ref>
== Carauterístiques ==
Na mayoría de los niveles, el papel del quarterback ye unu de los más importantes y visibles del equipu. El quarterback toca'l balón práuticamente en toles xugaes ofensives y ta sometíu a una gran presión y responsabilidá al trate obligáu a tomar importantes decisiones sobre'l terrén de xuegu. Ente que n'otres posiciones los xugadores pueden ser sustituyíos fácilmente pa evitar la fatiga, la mayoría de los quarterbacks tán nel campu la mayoría del tiempu que l'equipu tien posesión n'ataque. Los quarterbacks son escoyíos frecuentemente ente los primeros puestos del [[NFL Draft|Draft]] y suelen roblar contratos bien codalosos. Hasta l'añu [[2008]] los xugadores d'esta posición ganaron más premios [[Super Bowl MVP]] (22 de 42) que los xugadores de cualesquier otra posición combinaos.
El términu "quarterback" referíase primeramente a miembros del [[backfield]]. Antes de l'apaición de la [[Formación T|formación en T]] nos [[años 1940]], tolos miembros del backfield ofensivu yeren amenaces pa la carrera o'l pase, y munchos equipos utilizaben cuatro backs ofensivos en cada xugada: un quarterback, dos [[halfback]]s y un [[Fullback (fútbol americanu)|fullback]].
La formaciones más ofensives que pueden atopase na actualidá tienen unu o dos [[running back]], actuando unu como [[Fullback (fútbol americanu)|fullback]] (p'aiciones de bloquéu mayormente) y otru que s'allinia por detrás d'este.
== Táctica especial ==
Si'l quarterback nun se siente cómodu cola defensa y la xugada que va realizar puede camudar la xugada por aciu un [[Oyible (fútbol americanu)|oyible]]. Por casu, si un quarterback escoyó una xugada de carrera y antes de realizar el snap, repara que la defensa contraria ta preparada pa realizar un [[Blitz (fútbol americanu)|blitz]], de xuru decida camudar de xugada. Pa faelo, el quarterback tien un sistema cifráu d'ordes, col qu'informa glayando a los sos compañeros y camudar de xugada (Exemplu: “Blue 42!”, “Texas 29!”)
El quarterback tamién puede faer un [[Spike (fútbol Americano)|spike]], ye dicir tirar el balón al suelu, pa parar el tiempu oficial. Por casu, si un equipu va perdiendo y queden unos pocos segundos, el quarterback puede realizar un spike pa evitar que'l tiempu siga corriendo. Ye daqué bien habitual si al equipu nun lu resten tiempos muertos. Por aciu esta aición pierde un [[Down (fútbol americanu)|down]], pero dexa que dea tiempu d'intentar un postreru "[[Pase Hail Mary|Hail Mary]]" o qu'ente'l [[Kicker (fútbol americanu)|kicker]] pa intentar un [[field goal]].
De la mesma, si un equipu va ganando, un quarterback puede caltener el tiempu corriendo arrodillándose en recibiendo'l [[Snap (fútbol americanu)|snap]](QB Kneel). Esto suel faer cuando al equipu contrariu nun lu queden tiempos muertos y queda bien pocu por que termine l'alcuentru. Dexa al equipu atacante quemar el tiempu que queda ensin arriesgase a un [[Turnover (fútbol americanu)|turnover]] o mancadura.
== Camudando los papeles ==
=== Seleición de xugaes ===
Tradicionalmente, los quarterbacks fueron los responsables d'escoyer les xugaes d'ataque del equipu basándose na formación defensiva del rival. [[Peyton Manning]] o [[Zach Mettenberger]], por casu, suel escoyer les xugaes usando un [[ataque non-huddle]] (ofensiva ensin xunta). Pa escoyer les meyores xugaes, los quarterbacks estudien, mientres tán fora del campu y por aciu fotografíes, los puntos débiles de la defensa. Cuando se realiza una xugada, el quarterback recibe'l balón por aciu un [[Snap (fútbol americanu)|snap]] empobináu pol [[Center (fútbol americanu)|center]]. Cuando tien el balón tien la opción de pasalo a un receptor, dexá-ylo en mano a un [[running back]] o intentar correr él mesmu.
Nos últimos años, l'aumentu de [[Coordinador ofensivu (fútbol Americano)|coordinadores ofensivos]] hai promovíu l'usu de términos cifraos. El coordinadores y el quarterback comuníquense al traviés d'un auricular nel cascu antes de les xugaes. Los quarterbacks puedes escuchar, pero nun falar colos sos entrenadores hasta que queden quince segundos nel [[Play clock (fútbol americanu)|play clock]].<ref>Mayer, Larry, [http://www.chicagobears.com/news/ChalkTalkStory.asp?story_id=3710 When does radio communication get cut off?] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929102705/http://www.chicagobears.com/news/ChalkTalkStory.asp?story_id=3710 |date=2007-09-29 }} (August 15, 2007), chicagobears.com. Retrieved on August 16, 2007.</ref> Cuando los xugadores atópase en formación, el quarterback empecipia la xugada por aciu una pallabra en clave, un númberu o una combinación de dambes.
=== Doble amenacia o ''dual threat'' ===
Col aumentu de les defenses de blitz y la medría de velocidá nos xugadores de la defensa, la importancia de la movilidá d'un quarterback ye bien grande. Anque'l fechu de tener un brazu potente, presencia nel [[Pocket (fútbol americanu)|pocket]] y precisión sigue siendo lo más importante, l'habilidá pa refugar a los defensores qu'intenten placarle ganó muncha importancia. Típicamente un quarterback dedicábase namái a llanzar, pero remaneció una nueva clase de xugador que non yá ye capaz de dirixir xugaes de pase, sinón realizar él mesma xugaes de carrera. Son xugadores que conocen perbién cómo atacar pol puntu más débil de la defensa.
=== Receiciones ===
Anque los quarterbacks nun son xugadores importantes pa recibir pases, pueden desempeñar esta función en ciertes xugaes como la [[Flea Flicker]], recoyendo pases llaterales d'un [[running back]] o [[wide receiver]].
== Númberos ==
Anque a nivel universitariu y en [[high school]] los quarterbacks pueden escoyer cualquier númberu pa llevar na so camiseta, los que van del 1 al 19 son los más utilizaos.{{ensin referencies|date=September 2008}} Na [[NFL]], los quarterbacks solo pueden utilizar númberos del 1 al 19.<ref>{{Cita web |url=http://football.about.com/cs/football101/a/bl_numbersystem.htm |títulu=Football 101:NFL's Uniform Numbering System |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110514232549/http://football.about.com/cs/football101/a/bl_numbersystem.htm |fechaarchivu=2011-05-14 }}</ref>
== Ver tamién ==
* [[:Categoría:Quarterbacks de fútbol americanu]]
* [[:Categoría:Quarterbacks de fútbol canadiense]]
* [[:Quarterbacks titulares en Super Bowls]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20040820075727/http://sportsillustrated.cnn.com/2004/writers/b_duane_cross/08/11/sub.sub.qb/index.html Sports Illustrated's 10 Best Journeymen]
* [https://web.archive.org/web/20081105145253/http://football-plays-and-drills.com/football-quarterback-drills.html Quarterback Drills] – (''Inglés'') Fonte de xugaes y estratexes pa entrenadores y quarterbacks.
* [https://web.archive.org/web/20081207045206/http://themudvillemegaphone.com/QuantumQuarterback/ Quantum Quarterback] - Quarterback info for all teams
* [https://web.archive.org/web/http://www.armchairgm.com/index.php?title=The_100_Greatest_Quarterbacks_of_the_Modern_Yera%2C_Version_1.0 ArmchairGM's 100 Greatest Quarterbacks of the Modern Yera] – (''Inglés'') Los 100 meyores quarterbacks de la historia.
{{Tradubot|Quarterback}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Posiciones de fútbol americanu]]
r2jwtzmg6hkgvfnew98vpodl9duos9q
Recesión
0
95410
4489576
4329101
2026-04-30T04:50:35Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 3 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489576
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha xenérica}}
[[Ficheru:World map GDP per capita.svg|thumb|[[Países por PIB (PPA) per cápita|El PIB mundial (PPA) per cápita per país]] ([[2012]]).]]
'''Recesión o Estáu en recesión''', en [[macroeconomía]], ye l'amenorgamientu o perda xeneralizada de l'actividá económica d'un país o rexón, midida al traviés de la baxada, en tasa añal, del [[Productu Interior Brutu]] (PIB) real, mientres un periodu abondo enllargáu. Nun esiste alcuerdu na doctrina alrodiu de cuál ye dichu periodu, magar, col tiempu vieno estender se la opinión emitida por Julius Shiskin nun artículu publicáu nel diariu [[New York Times]] en 1975 en redol a dos trimestres consecutivos de cayida como plazu definitoriu pal términu.<ref>{{Cita web |url=http://www.gerencie.com/que-es-la-recesion-economica.html |títulu=¿Qué ye la recesión económica?, xerencia.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201130202252/https://www.gerencie.com/que-es-la-recesion-economica.html |fechaarchivu=2020-11-30 }}</ref>
== Recesión, ciclos económicos y variables ==
Na teoría de los [[Ciclu económicu|ciclos económicos]], correspuende a la fase descendente del ciclu.<ref>[http://www.zonaeconomica.com/ciclos-economicos Ciclos económicos, en zonaeconomica.com]</ref>
La recesión suelse carauterizar por un amenorgamientu de casi toles variables económiques como son:
* La producción de [[Bien económicu|bienes]] y [[Serviciu (economía)|servicios]].
* El [[consumu]]: particularmente suelen baxar les ventes d'automóviles y viviendes.
* La [[inversión]]: suel ser especialmente sensible nes recesiones, teniendo cayíes bien pronunciaes mientres estos periodos. Cuando empeora la situación económica, una gran parte ye atribuyible a los amenorgamientos del gastu en nueves inversiones, que son suspendíes o aplazaes nel tiempu.
* El [[emplegu]]: la cayida de la producción de bienes y servicios, provoca que les empreses demanden menos mano d'obra y por tanto produzse un aumentu del desemplegu, asina lo amuesa la [[Llei de Okun]]
* El beneficiu de les [[Empresa|empreses]].
* Les cotizaciones de los [[Índiz bursátil|índices bursátiles]].
* La [[inflación]]: suel baxar mientres los periodos de recesión. Al baxar la demanda de materies primes, cayen los sos precios. Los [[Salario|salario]] y los precios industriales tienen menos enclín a baxar, pero tienden a xubir menos apriesa nes recesiones económiques.
La recesión puede producise de forma nidia o abrupta. Nesti últimu casu falamos de [[Crisis económica|crisis]]. El procesu complícase cuando un eleváu númberu d'empreses entra en quiebra y abasna a los provisores pudiendo llegar en dellos casos a lo que de normal denominamos crisis. Tal amenorgamientu xeneralmente provoca un gran desemplegu. Si la recesión ye bien seria, conozse como [[Depresión (economía)|depresión]].
== Causes de les recesiones ==
Delles causes de la recesión son la [[sobreproducción]], l'amenorgamientu del [[consumu]] por [[escasez]] de [[Demanda (economía)|demanda]] (atribuyible a la esmolición sobre'l futuru, por casu), la falta d'innovaciones y de formación de nuevu [[Capital (economía)|capital]], fluctuaciones casuales, [[corrupción política]] y económica. Les recesiones suelen tar motivaes por fuertes oscilaciones de la [[demanda amestada]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Ver tamién ==
* [[Ciclu económicu]]
* [[Crisis cícliques]]
* [[Teoría austriaca del ciclu económicu|TACE]]
* [[Depresión (economía)|Depresión]]
* [[Recesión n'España]]
* [[Recesiones n'Estaos Xuníos]]
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* {{cita web | url = https://www.elpais.com/articulo/empresas/proxima/recesion/elpepueconeg/20070121elpnegemp_8/Tes
| títulu = La próxima recesión
| fecha = 21 de xineru de 2007
| editor = El País
| fechaaccesu = 6 d'abril de 2009
}}
* [http://economics.about.com/cs/businesscycles/a/depressions.htm Recession? Depression? What's the difference? (About.com)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081217071055/http://economics.about.com/cs/businesscycles/a/depressions.htm |date=2008-12-17 }} (n'inglés)
* [http://inquietudes.wordpress.com/simulador-de-recesiones-keynesianas/ ¿Por qué produz una depresión económica? Un simulador.]
* [http://www.juandemariana.org/comentario/2850/crisis/economicas/planes/intervenciones/ Sobre les crisis económiques, los planes y demás intervenciones] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140516011022/http://www.juandemariana.org/comentario/2850/crisis/economicas/planes/intervenciones/ |date=2014-05-16 }}, por Juan Morillo Bentué
{{Tradubot|Recesión}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Recesiones|Recesiones]]
[[Categoría:Macroeconomía]]
jc41566i1i4qwdbrc07jjnliputtr26
Referendu d'independencia de Cataluña de 2017
0
95819
4489584
4483053
2026-04-30T05:49:10Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 63 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489584
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'eleición
| encurso = no
| país =Cataluña
| ancho = 50
| fecha_elección = [[1 d'ochobre]] de [[2017]]
| nombre_elección = Referendu d'independencia de Cataluña 2017
| fondo =
| elección_anterior = Referendu d'autodetermín de Cataluña
| fecha_anterior = 2014
| variante =
| tamaño_bandera = 50px
| siguiente_elección =
| siguiente_fecha =
| tipo = [[Referendu]]
| endisputa = ¿Quier que Cataluña seya un estáu independiente en forma de república?
| votantes = {{esd|2 286 217}}<ref name=resultados /> <small>(papeletas)</small><ref>{{cita web|títulu=Les numberoses irregularidaes (constataes) del referendu illegal|url=https://www.abc.es/espana/abci-numerosas-irregularidades-constatadas-referendum-ilegal-201710011458_noticia.html|periódico=[[ABC (periódicu)|ABC]]|fecha=1 d'ochobre de 2017}}</ref>
| participación = 43.03
| registrados = {{esd|5 313 564}}<ref name=resultados /> <small>(censo no oficial)</small><ref>{{cita web|títulu=Cinco aclaraciones sobre el referéndum|url=https://www.eldiario.es/politica/preguntas-referendum-hackers-servidores-caribe_0_691881259.html|periódico=eldiario.es|fecha=29 de setiembre de 2017}}</ref>
| válidos = 2 266 498 (cifra no verificada)
| nulos = 19 719 (cifra no verificada)
| campaña =
| título_barras =
| imagen1 =
| partido1 = [[Sí]]
| color1 = darkblue
| votos1 = 2 044 038 (cifra non verificada)
| porcentaje1 = 90.18
| imagen2 =
| partido2 = [[Non]]
| color2 = red
| votos2 = 177 547 (cifra non verificada)
| porcentaje2 =7.83
| imagen3 =
| partido3 = [[Voto en blancu]]
| color3 = #dddddd
| votos3 = 44 913 (cifra non verificada)
| porcentaje3 = 1.98
| mapa_título =
| lleenda_mapa1 =
| sitiu_web =
| extra_encabezado = Fonte
| extra_contenido = Datos ofrecíos pola [[Xeneralidá de Cataluña]]<ref name=resultados>{{cita web|títulu=Resultaos definitivos |url=http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/4/3/1507302086634.pdf |editorial=[[Generalidad de Cataluña]] |fecha=6 d'ochobre de 2017}}</ref> ensin verificación d'un muérganu independiente.<ref name="sin-ratificar">{{cita web|títulu=El Govern proclama los resultados del referéndum saltándose la ley aprobada en el Parlament|url=https://www.eldiario.es/catalunya/politica/Govern-resultados-referendum-saltandose-Parlament_0_694331311.html|periódico=eldiario.es|fecha=6 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita web|títulu=La Junta Eleutoral certifica a las instituciones internacionales que el 1-O fue un fraude|url=https://www.elconfidencial.com/espana/2017-10-04/junta-eleutoral-central-instituciones-internacionales-1-o-fraude-carece-valor_1455408/|periódico=El Confidencial|fecha=4 d'ochobre de 2017}}</ref>
}}
El '''referendu d'independencia de Cataluña de 2017''' —tamién conocíu pol [[numberónimu]] '''1-O'''— foi un [[referendu]] d'autodeterminación convocáu pola [[Xeneralidá de Cataluña]], suspendíu pol [[Tribunal Constitucional (España)|Tribunal Constitucional]]<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=El Constitucional prohibe'l referendu y decata a un millar de cargos políticos . Noticies d'España|url=https://www.elconfidencial.com/espana/2017-09-07/referendu-cataluna-constitucional-independencia_1440266/|fecha=7 de setiembre de 2017|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=[[El Confidencial]]|páxina=|idioma=}}</ref> y finalmente celebráu de manera illegal na comunidá autónoma [[España|española]] de [[Cataluña]]'l {{fecha|1|10|2017}},<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=El rei Felipe VI acusa al gobiernu de Cataluña d'una desllealtá inadmitible” y califica de contrariu a la democracia'l referendu independentista|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-41492921|fecha=3 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|axencia=[[BBC Mundo]]|páxina=}}</ref> ensin cumplir nenguna garantía mínima nin los estándares internacionales.<ref name="ElPais01102017">{{Cita web|url= https://elpais.com/elpais/2017/10/01/fechos/1506847430_088864.html|títulu= ¿Cumple con dalguna garantía básica esti referendu?|fecha= 1 d'ochobre de 2017|fechaaccesu= 8 d'ochobre de 2017|periódicu= [[El País]]}}</ref><ref name="observadores">{{cita web |títulu=La misión d'observadores conclúi que'l referendu nun cumple los "estándares internacionales" |url=https://politica.elpais.com/politica/2017/10/03/actualidad/1507046129_416345.html |periódicu=[[El País]] |fecha=3 d'ochobre de 2017}}</ref> La [[Comisión Europea]] acotó la so illegalidá.<ref>{{Cita web|url= http://europa.eu/rapid/press-release_STATEMENT-17-3626_en.htm|títulu=European Commission - Statement. Statement on the events in Catalonia|fecha=2 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017||autor=[[Comisión Europea]] }}</ref>
La [[Llei del referendu d'autodeterminación venceyante sobre la independencia de Cataluña|Llei del Referendu]] que lo fadría posible, foi aprobada'l 6 de setiembre pol [[Parllamentu de Cataluña]] colos votos a favor de los parllamentarios de [[Junts pel Sí]] y la [[Candidatures d'Unitat Popular|CUP]], nun plenu arrodiáu d'una fuerte polémica.<ref>{{cita web|títulu=Puigdemont llogra convocar el so referendu a cuenta de la credibilidá del Parlament|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-09-07/puigdemont-convocar-referendu-parlament_1439715/|periódicu=El Confidencial|fecha=7 de setiembre de 2017}}</ref> Dicha llei establez que'l referendu ye venceyante y que se va proclamar la independencia dos díes dempués de la publicación de los resultaos oficiales si'l "'''Sí'''" llogra más votos que'l "'''Non'''", ensin riquir una participación mínima.<ref name="10claves">{{cita web|títulu=Les diez claves de la llei del referendu de Cataluña|url=https://elpais.com/ccaa/2017/09/06/catalunya/1504677760_128384.html|periódicu=[[El País]]|fecha=6 de setiembre de 2017}}</ref> Los partíos de la oposición se negaron a votar dicha llei,<ref>{{cita web|títulu=El Parlament aprueba la llei pa convocar el referendu ante los escaños vacíos de la oposición|url=https://www.eldiario.es/catalunya/politica/Parlament-aprueba-llei-convocar-referendu_0_683832202.html|periódicu=eldiario.es|fecha=6 de setiembre de 2017}}</ref> sacantes [[Catalunya Sí que es Pot]] que s'abstuvo.<ref>{{cita web|títulu=Sí que es Pot va abstener na llei del referendu pa evitar quebrar|url=http://www.elperiodico.com/es/politica/20170905/catalunya-si-que-ye-pot-abstendra-llei-referendu-6266152|periódicu=El Periodico|fecha=5 de setiembre de 2017}}</ref>
La llei ye illegal acordies con l'[[Estatutu d'Autonomía de Cataluña de 2006|Estatutu d'Autonomía de Cataluña]] que rique una mayoría de dos tercios nel [[Parllamentu de Cataluña|Parllamentu catalán]] pa cualquier cambéu nel estatus de Cataluña.<ref name="10claves" /> El referendu efectuáu pola Xeneralidá ye illegal según la [[Constitución española de 1978|Constitución]] y llexislación españoles al nun cumplir los requisitos establecíos nes mesmes.<ref name="BOE06092017">{{Cita web
|url= https://www.boe.es/boe/dias/2017/09/08/pdfs/BOE-A-2017-10287.pdf|títulu= Recursu d'inconstitucionalidá nᵘ 4334-2017, contra la Llei del Parllamentu de Cataluña 19/2017, de 6 de setiembre, del Referendu d'Autodeterminación.|obra=[[Boletín Oficial del Estáu]] }}</ref> Primeramente'l [[Conseyu de Garantíes Estatutaries]], un muérganu creáu pola Xeneralidá de Cataluña, calificó d'illegal un referendu unillateral.<ref>{{cita web|títulu=El Conseyu de Garantíes Estatutaries considera illegal el referendu independentista prometíu por Puigdemont|url=http://www.alertadigital.com/2017/03/03/el conseyu-de-garantias-estatutaries-considera-illegal-el referendu independentista-en-cataluna-prometíu-por-puigdemont/|editorial=alerta dixital|fecha=3 de marzu de 2017}}</ref> La llei foi suspendida pol Tribunal Constitucional,<ref>{{Cita noticia|títulu=El Constitucional balta la Llei del Referendu y avisa a los alcaldes y a 77 cargos del deber de "torgar" el 1-O|url=https://www.elmundo.es/espana/2017/09/07/59b1206bca474104078b462a.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El Mundo|idioma=}}</ref> muérganu al que [[Carles Puigdemont|Puigdemont]], el presidente de la Xeneralidá, afirmó qu'ignoraría.<ref>{{Cita noticia|títulu=Puigdemont: Si'l Constitucional inhabilítame pol referendu, nun lo voi aceptar|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170724/4358440154/puigdemont-tribunal-constitucional-inhabilitacion.html|fechaaccesu=18 de setiembre de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref>Foi finalmente declarada inconstitucional por unanimidá de los maxistraos del Tribunal Constitucional el 17 d'ochobre d'esi mesmu añu, al entender el Tribunal que la norma invadía competencies estatales y frayaba la supremacía de la Constitución, la indisoluble unidá de la Nación española y la soberanía nacional.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Guindal|nome1=Carlota|títulu=El TC declara inconstitucional la llei del referendu aprobada pol Parlament|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20171017/432138819583/llei-referendu-tribunal-constitucional.html|fechaaccesu=19 d'ochobre de 2017|periódicu=[[La Vanguardia]]|fecha=17 d'ochobre de 2017}}</ref>
La Fiscalía del [[Tribunal Supremu de Xusticia de Cataluña]] solicitó a la [[Guardia Civil]], [[Mossos d'Esquadra]], [[Cuerpu Nacional de Policía|Policía Nacional]] y [[Policía llocal d'España|policíes llocales]] que prindaren el material rellacionáu col referendu,<ref>{{Cita noticia|títulu=La Fiscalía ordena a los Mossos a requisar les urnes del Referendu del 1-O|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170912/431225078354/fiscalia-ordena-mossos-policia-guardia-civil-requisar-urnes-referendu.html|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref> a pesar de lo cual nun se pudo requisar tol material.<ref>{{cita web|títulu=“Tengo'l tupperware, ¿ónde quedamos?”, asina llegaron les urnes|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20171001/431694312292/urnes-referendu.html|periódicu=La Vanguardia|fecha=1 d'ochobre de 2017}}</ref>
La entruga del referendu, que los votantes teníen de responder con un «Sí» o «Non», foi «¿Quier que Cataluña sía un estáu independiente en forma de república?». El conseyeru de la Presidencia y vocera del Gobiernu de la Xeneralidá de Cataluña [[Jordi Turull]], informó'l día de les votaciones que'l sofitu a la independencia superó'l 90{{esd}}% y que 400 colexos eleutorales fueron zarraos, precintaos o interveníos na celebración, dando los resultaos provisionales con un 95{{esd}}% de votos escrutados.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/noticias/20171002/referendu-cataluna-govern-asegura-votaron--22-millones-catalanes-si-ganáu-90/1624640.shtml|títulu=El Govern asegura que votaron 2,2 millones de catalanes y que'l sí ganó con un 90%|axencia=[[RTVE]]|fecha=2 d'ochobre de 2017}}</ref> La resultancia final col 100{{esd}}% de votos escrutados, nun los dio la Xeneralidá de Cataluña hasta'l día 6 d'ochobre, contabilizando un total de {{esd|2 262 424 papeletes}} con {{esd|2 020 144 votos}} pol «sí» y {{esd|176 565 votos}} pol «non», con una participación del 43,03 %.<ref name="resultancies" /> Sicasí dichos resultancies fueron llargamente cuestionaos tantu poles irregularidaes detectaes mientres el procesu,<ref>{{cita web|títulu=La Generalitat incumple siquier 20 artículos de la so propia llei de referendu|url=https://www.elconfidencial.com/espana/2017-10-01/generalitat-incumple-20-articulos-mesma llei-referendu_1453126/|periódicu=El Confidencial|fecha=1 d'ochobre de 2017}}</ref> como pola falta de coherencia ente los resultaos provisionales daos el día de la votación y los resultaos definitives publicaos cinco díes más tarde,<ref>{{cita web|títulu=Les resultancies definitives del referendu nun cuadren colos provisionales|url=https://elpais.com/ccaa/2017/10/06/catalunya/1507305113_021426.html|periódicu=[[El País]]|fecha=6 d'ochobre de 2017}}</ref> según pola falta de ratificación por un órganu independiente.<ref name="ensin-ratificar" />
Ente les numberoses irregularidaes detectaes el día del referendu, atópase xente que votó delles vegaes o votos d'estranxeros ensin incluyir nel censu.<ref name="dabdfca8">{{cita web|títulu=Irregularidaes nel referendu: xente que vota cuatro veces, votos 'estranxeros'...|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-10-01/irregularidaes-votaciones-referendu-cataluna_1453255/|periódicu=El Confidencial|fecha=1 d'ochobre de 2017}}</ref> Tamién se detectó'l tresporte d'urnes ensin precintar conteniendo votos nel so interior,<ref name="756y1b4f">{{cita web|títulu=La cayida al suelu d'una bolsa con una urna y papeletes de votación crea alderique nes redes|url=https://www.europapress.es/nacional/noticia-caida-suelo-bolsa-urna-papeletes-votacion-crea-alderica-redes-20171001123440.html|axencia=Europa Press|fecha=1 d'ochobre de 2017}}</ref> según urnes na cai nes que cualquier ciudadanu ensin nengún control censal podía depositar votos.<ref name="4710d3b0">{{cita web|títulu=Decenes de persones voten na cai ensin nengún tipu de control censal|url=http://www.antena3.com/noticias/espana/decenas-personas-voten-cai-ningun-tipu-control-censal_2017100159d0d4db0cf20201565y80f5.html|editorial=Antena 3}}</ref> Igualmente'l gobiernu español denunció que se camudaron les regles del referendu 45 minutos antes del entamu de la votación.<ref name="a4b7381y">{{cita web|títulu=REFERÉNDUM DEL 1-O El Gobiernu español da por "esbaratáu" el referendu tres el cambéu de les normes a 45 minutos de la votación|url=http://www.deia.com/2017/10/01/politica/estado/el gobiernu-da-per-esbaratáu-el referendu-tres-el cambéu-de-les normes-a-45-minutos-de-la-votacion-|periódicu=Deia|fecha=1 d'ochobre de 2017}}</ref> Ente les nueves normes, incluyóse un censu universal col que cualquier ciudadanu podía votar en cualquier centru, anque nun fuera'l que tenía asignáu. Tamién s'aceptaron papeletes caseres non oficiales y votos ensin sobre.<ref name="dc5bad0c">{{cita web|títulu=El hazmerreír del referendu independentista: Acepten papeletes caseres y ensin sobres|url=https://casoaislado.com/hazmerreir-del referendu independentista-acepten-papeletes-caseres-ensin-sobres/|fecha=1 d'ochobre de 2017}}</ref>
El día de la votación producieron cargues policiales que dexaríen según la Xeneralidá 844 atendíos polos servicios sanitarios,<ref name="ElPais02102017">{{cita noticia|url= https://elpais.com/ccaa/2017/10/01/catalunya/1506820036_546150.html|títulu= La Generalitat cifra en 844 los atendíos por firíes y ataques d'ansiedá|autor= Rodríguez, Marta y Alfonso L. Congostrina|periódicu= El País|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017}}</ref> anque ingresos hospitalarios solo hubo 2 mancaos graves y 2 leves.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=¿Cuántos mancaos hubo en realidá'l 1-O?|url=https://elpais.com/elpais/2017/10/02/fechos/1506963876_226068.html|fecha=3 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=El País|idioma=}}</ref> Según fontes policiales, una de les persones graves, un home de setenta años que sufrió un infartu, en realidá nun formaba parte de les protestes.<ref name="ABC02102017" /> El xuez qu'investiga'l casu pola denuncia presentada pola Xeneralidá amenorga'l númberu de mancaos a 130.<ref name="mancaos-xuez">{{cita web|títulu=El xuez qu'investiga l'actuación policial del 1-O baxa'l númberu de mancaos a 130|url=http://www.libertaddigital.com/espana/2017-10-06/el xuez-que-investiga-la-actuacion-policial-del-1-o-baxa-el-numbero-de-mancaos-a-130-1276607126/|periódicu=Libertad Digital|fecha=6 d'ochobre de 2017}}</ref> Acordies con el Ministeriu del Interior, 431 axentes de la [[Cuerpu Nacional de Policía|policía nacional]] y la [[Guardia Civil]] resultaron mancaos, 39 de los cualos riquieron tratamientu médicu inmediatu y el restu presentaba mancaes por contusiones, arañazos, pataes o mordigaños.<ref name="LaVanguardia02102017" />
Les resultancies provisionales publicaos el día del referendu nun amuesen diferencies importantes con al respective de l'anterior consulta del [[Procesu participativu sobre'l futuru políticu de Cataluña de 2014|9N]], que al igual que nesta, la mayoría de los contrarios a la independencia nun participaron por considerala illegal. Igualmente la resultancia de votos favorables ye similar al alcanzáu polos partíos independentistes nes postreres [[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2015|eleiciones catalanes de 2015]] que fueron plantegaes como plebiscitarias y na que los independentistes nun consiguieron la mayoría de los votos, anque sí d'escaños.<ref>{{cita web|títulu=L'independentismu, en númerus clausus|url=http://www.elperiodico.com/es/politica/20171003/resultancies-participacion-referendos-1o-6325986|periódicu=El Periódico|fecha=3 d'ochobre de 2017}}</ref>
== Antecedentes ==
{{VT|Procesu soberanista de Cataluña de 2012-2017}}
La convocatoria d'un referendu d'autodeterminación en Cataluña remontar al añu 2014, cola [[Consulta sobre'l futuru políticu de Cataluña de 2014|Consulta sobre'l futuru políticu de Cataluña]]. Trátase d'una ''consulta popular non venceyante'' que foi suspendida pol Tribunal Constitucional. Finalmente celebróse un [[Procesu_participativu_sobre_el futuru políticu_de_Cataluña_de_2014|procesu participativu]], lo que supunxo la condena pol [[Tribunal Cimeru de Xusticia de Cataluña]] por delitos de [[prevaricación]] y [[delitu de desobediencia|desobediencia]] del [[presidente de la Xeneralidá de Cataluña]], [[Artur Mas]] y los altos cargos [[Francesc Homs i Molist|Francesc Homs]], [[Irene Rigau]] y [[Joana Ortega]].<ref>{{Cita noticia|apellíu=García|nome=Jesús|títulu=Mas, inhabilitáu por desobedecer el 9-N|url=https://elpais.com/ccaa/2017/03/13/catalunya/1489398015_945194.html|fecha=13 de marzu de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El País|idioma=}}</ref> Coles mesmes, el [[Tribunal de Cuentes (España)|Tribunal de Cuentes]] condergólos a pagar los gastos que l'erariu públicu asumiera pola consulta, que xubieron a 5,1 millones d'euros.<ref>{{Cita noticia|títulu=El Tribunal de Cuentes cita a Artur Mas y otros 10 altos cargos pa comunica-yos la factura del 9-N|url=https://www.abc.es/espana/abci-tribunal-cuntes-cita-artur-mas-y-otros-10-altos-cargos-pa comunica-yos-factura-201709051919_noticia.html|fecha=5 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=ABC|idioma=}}</ref>
== Propuesta de convocatoria en 2017 ==
A partir de marzu de 2017, la Xeneralidá de Cataluña anunció la intención de solicitar materiales como urnes y sobres pa unes eleiciones rexonales. Dalgunos sostuvieron qu'estos preparativos yeren en realidá un intentu d'entamar secretamente un referendu,<ref>{{Cita noticia|apellíu=BARCELONA|nome=XABI BARRENA / FIDEL MASREAL /|títulu=El Govern activa los trámites pa poder faer el referendu|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/govern-licita-concursu-pa material eleutoral-5920396|fecha=23 de marzu de 2017|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|periódicu=El Periódico|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Cordero|nome=Dani|títulu=Puigdemont prepara la maquinaria eleutoral pa unes autonómiques|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/03/23/catalunya/1490269577_485283.html|fecha=24 de marzu de 2017|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|periódicu=El País|idioma=es}}</ref> polo que'l 24 de marzu la [[Fiscalía Cimera de Cataluña]] anunció una investigación pa determinar si taba planiándose un referendu.<ref>{{Cita web|url=http://www.huffingtonpost.es/2017/03/24/la-fiscalia-de-cataluna-investiga-a-la generalitat-por-el-refere_a_22010182/|títulu=La Fiscalía de Cataluña investiga a la Generalitat pol referendu|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|sitiuweb=El Huffington Post}}</ref>
El referendu tuvo primeramente programáu pal 17 de setiembre de 2017, a pesar de que taba escluyíu (calificar como "pantalla pasada") de les promeses eleutorales feches polos partíos independentistes antes de les [[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2015|eleiciones catalanes de 2015]], que'l so resultancia foi una mayoría parllamentaria pa la coalición [[Junts pel Sí]], xunto cola [[Candidatura d'Unidá Popular-Llamada Constituyente]] la cual consiguió 72 de los 135 escaños, anque'l porcentaxe de votu pa los partíos independentistes foi del 47,8{{esd}}%. L'acabante escoyer Parllamentu de Cataluña resolvió rápido celebrar un referendu sobre la independencia,<ref name=":0">{{Cita noticia|apellíos=Reuters|títulu=Catalan Parliament Votes Yes to Independence Referendu Next September|url=https://www.voanews.com/a/catalan-parliament-votes-yes-independence-referendu-september/3539984.html|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|periódicu=VOA|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Catalan parliament votes yes to independence referendu next September|url=http://www.reuters.com/article/us-spain-catalonia-idUSKCN126250|fecha=Thu Oct 06 18:21:32 UTC 2016|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|axencia=Reuters}}</ref> dempués de que [[Procesu participativu sobre'l futuru políticu de Cataluña de 2014|la consulta de 2014]] amenorgárase a un procesu de participación ciudadana» non venceyante. Sicasí, el [[Tribunal Constitucional d'España|Tribunal Constitucional]] d'España anuló más tarde la resolución del [[Parllamentu de Cataluña]] pa celebrar la consulta.<ref>{{Cita noticia|títulu=El Constitucional anula por unanimidá la resolución independentista del Parlament|url=https://www.elmundo.es/espana/2015/12/01/565d6c13ca47417c748b45dd.html|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|periódicu=El Mundo|idioma=}}</ref>
[[Ficheru:El president Puigdemont anuncia que Catalunya celebrarà el referèndum per la independència el proper 1 d'octubre.jpg|thumb|right|300px|Carles Puigdemont anuncia fecha y entruga del Referendu d'independencia de Cataluña.]]
El 9 de xunu de 2017 el presidente de la Xeneralidá, [[Carles Puigdemont]], anunció que'l referendu celebrará'l 1 d'ochobre de 2017 y que la entruga de la consulta seríaː «¿Quier que Cataluña sía un estáu independiente en forma de república? Sí o Non».<ref>{{Cita noticia|apellíos=Cordero|nome=Dani|títulu=Puigdemont anuncia pal 1 d'ochobre'l referendu sobre la independencia|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/06/09/catalunya/1496992021_200661.html|fecha=9 de xunu de 2017|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|periódicu=El País|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Puigdemont anuncia la fecha y la entruga del referendu, les reaiciones en direutu|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170609/423279435471/puigdemont-fecha-referendu-en-direutu-pregunta.html|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref> Amestó que, a diferencia del realizáu en 2014, esti referendu va tener calter venceyante, porque se trata d'un preséu responder# por por una amplia mayoría política y social» de Cataluña.<ref>{{cita web|idioma=ca|url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/convocatoriavw/132559/ca/president-puigdemont-vicepresident-junqueras-conseller-romeva-esplicaren-parlament-europeu-referendu-catalunya-celebrara-2017.do|títulu=El president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva esplicaren al Parlament Europeu el referèndum que Catalunya celebrarà aquest 2017|obra=Convocatòries|editorial=Generalitat de Catalunya|ubicación=Barcelona|fecha=19 de xineru de 2017|fechaaccesu=29 de xunu de 2017}}</ref>
El referendu quedó retardáu a una hipotética convocatoria pal 1 d'ochobre. Dada'l baramentu de los plazos, el Parllamentu de Cataluña aprobó una reforma del so Reglamentu, dexando aldericar y aprobar lleis nun solu día. Esta reforma foi suspendida pol Tribunal Constitucional el 31 de xunetu de 2017 en base al artículu 161.2 de la [[Constitución Española]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Suspendida la reforma exprés del Parlament que facilitaría'l referendu|url=https://www.elmundo.es/espana/2017/07/31/597f5fd022601d42798b45c5.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El Mundo|idioma=}}</ref>
== Llei del Referendu ==
La mañana del 6 de setiembre la mayoría de miembros de la Mesa aprobaron la inclusión a trámite del Proyeutu de Llei de Referendu. Al entamu de la sesión [[Marta Rovira]] de [[Junts pel Sí]] y [[Anna Gabriel]] de la [[Candidatures d'Unitat Popular|CUP]] solicitaron l'alteración del orde del día, utilizando pa ello'l procedimientu descritu nel artículu 81.3 del Reglament del Parlament de Catalunya.<ref>{{cita publicación|títulu=Reglament del Parlament de Catalunya|url=https://www.parlament.cat/document/cataleg/165484.pdf|añu=2016|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|idioma=catalán|páxina=61|revista=Parlament de Catalunya}}</ref> La publicación del proyeutu de llei nel ''Boletín Oficial del Parllamentu de Cataluña'' (''BOPC'') tuvo envolubrada de cierto discutiniu.<ref>{{Cita noticia|títulu=La publicación oficial de la llei del referendu desamarra discutiniu nel Parlament|url=https://www.eldiario.es/politica/publicacion-oficial-referendu-polemica-Parlament_0_683831910.html|fecha=6 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[eldiario.es]]}}</ref>
El secretariu xeneral del Parllamentu Xavier Muró y el lletráu mayor del mesmu, Antoni Bayona, negáronse a publicar el proyeutu de llei y a roblalo por consideralo contrariu a resolvimientos anteriores del Tribunal Constitucional y por tanto, illegal.<ref>{{Cita noticia|títulu=El secretariu xeneral del Parlament dio orde de nun publicar la llei del referendu y negóse a fimarla|url=https://okdiario.com/espana/cataluna/2017/09/06/secretariu-xeneral-parlament-dio-orde-nun publicar-llei-referendu-nego-roblala-1296621|fecha=6 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[OKDiario]]}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.elindependiente.com/opinion/2017/09/06/la-oposicion-catalana-dexa-en-evidencia-a-forcadell/|títulu=La oposición dexa n'evidencia la falta de cultura democrática de Forcadell|fecha=6 de setiembre de 2017|autor=Casimiro García-Abadillo|periódicu=L'Independiente}}</ref> Enantes los lletraos de la institución avisaren de la illegalidá que supondría tramitar esta llei.<ref>{{Cita noticia|títulu=Los lletraos del Parlament alverten a Forcadell de que tramitar la llei del referendu ye illegal|url=https://www.eldiario.es/catalunya/politica/lletraos-Parlament-alverten-Forcadell-referendos_0_683831824.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=eldiario.es|idioma=es}}</ref> La publicación nel ''BOPC'' foi tachada de 'anómala' por dellos grupos de la oposición mientres que la presidenta [[Carme Forcadell]] aseguraba que la publicación nel boletín ye un 'automatismu', y esta fuera 'perfectamente llegal y reglamentaria' en base al artículu 112 del reglamentu del Parllamentu de Cataluña.<ref>{{cita publicación|títulu=Reglament del Parlament de Catalunya|url=https://www.parlament.cat/document/cataleg/165484.pdf|añu=2016|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|idioma=catalán|páxina=73|revista=Parlament de Catalunya}}</ref>
El procedimientu lleváu a cabu supunxo «saltase trámites habituales», amenorgando a un solu día'l plenu y a dos hores el tiempu pa presentar enmiendes, evitando alderiques na Cámara y torgando la posibilidá d'impugnar la llei énte'l Conseyu de Garantíes Estatutaries.<ref>{{Cita noticia|url=https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2017/09/06/el parllamentu-cataluna-alcuerda-tramitar-llei-referendu-mediu-una-gran-bronca-1195283-305.html|títulu=El Parllamentu de Cataluña alcuerda tramitar la Llei de Referendu metanes una gran bronca|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|allugamientu=[[Barcelona]]|autor=[[Europa Press]]|periódicu=heraldo.es}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=[[Europa Press]]|títulu=El Parllamentu de Cataluña alcuerda tramitar la Llei de Referendu metanes una gran bronca|url=http://www.elperiodico.com/es/politica/20170906/el parllamentu-de-cataluna-alcuerda-tramitar-la llei-de-referendu-en-mediu-de-una-gran-bronca-6267828|fecha=6 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=El Periódico|idioma=}}</ref>
La norma foi aprobada nun hemiciclu mediu vacíu» con 72 votos a favor, de [[Junts pel Sí]], la [[Candidatures d'Unitat Popular|CUP]] y del diputáu non adscritu [[Germà Gordó]],<ref>{{Cita noticia|títulu=El Parlament aprueba la llei de desconexón con España|url=https://www.abc.es/espana/catalunya/abci-direutu-y-rexistren-peticion-para-empecipie-tramitacion-llei-referendu-201709060948_directu.html|fecha=6 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[ABC_(periódicu)|ABC]]|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=La llei del referendu aprobar nun hemiciclu mediu vacíu. Noticies de Cataluña|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-09-06/llei-referendu-aprobada-parllamentu-cataluna_1439653/|fechaaccesu=8 de setiembre de 2017|periódicu=El Confidencial|idioma=es}}</ref> y 11 astenciones de los diputaos de [[Catalunya Sí que es Pot]], que s'abstuvieron por considerar que'l procedimientu nun cuntaba con nenguna garantía y tábense conculcando drechos de los parllamentarios y de la ciudadanía.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Gamissans|nome=Júlia|títulu=El grupu de Catalunya Sí que es Pot quebrar nel alderique de la llei|url=https://elpais.com/ccaa/2017/09/06/catalunya/1504724445_324875.html|fecha=7 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El País|idioma=es}}</ref> Los diputaos de [[Ciudadanos (España)|Ciudadanos]], [[PSOE]] y [[Partíu Popular de Cataluña|PP]] abandonaren l'hemiciclu por considerar que la llei y la so aprobación yera illegal.
El mesmu 6 de setiembre, poques hores dempués d'aprobar la [[Llei_del referendu_d'autodeterminación venceyante_sobre_la independencia_de_Cataluña|llei del referendu]] nel [[Parllamentu de Cataluña]], el [[gobiernu de Cataluña]] nel plenu roblaba'l decretu de convocatoria del referendu.<ref>{{Cita noticia|títulu=El Govern en plenu robla la convocatoria del 1-O|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170907/431098417334/firma-decreto-convocatoria-referendu-1o.html|fecha=7 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=[[La Vanguardia]]|idioma=es}}</ref> Conxuntamente emitíase'l decretu de normes complementaries pa la celebración del referendu.
Una victoria del «Sí», en casu de que la votación tuviera llugar, implicaría una declaración unillateral d'independencia de Cataluña en 48 hores<ref>{{Cita noticia|apellíu=García de Blas|nome=Elsa|títulu=Un manifiestu contra la estafa antidemocrática” del 1 d'ochobre|url=https://politica.elpais.com/politica/2017/09/16/actualidad/1505570249_477215.html|fecha=17 de setiembre de 2017|fechaaccesu=18 de setiembre de 2017|periódicu=[[El País]]|páxina=|idioma=}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.ft.com/content/f3cb70de-9608-11y7-a652-cde3f882dd7b|títulu=Hundreds of thousands gather to mark Catalan national day|fechaaccesu=18 de setiembre de 2017|autor=Michael Stothard|enllaceautor=|fecha=11 de setiembre de 2017|periódicu=[[Financial Times]]|editorial=|idioma=en}}</ref> y la de «Non
n
n» la convocatoria de nueves eleiciones autonómiques.<ref>{{Cita noticia|títulu=Les principales claves de la norma|url=http://www.diariosur.es/nacional/principales-claves-norma-20170907005725-ntvo.html|fecha=7 de setiembre de 2017|fechaaccesu=18 de setiembre de 2017|periódicu=Diariu Sur|idioma=es}}</ref>
== Actuación de la Xeneralidá ==
=== Compra y escondite d'urnes ===
[[Ficheru:01.10.2017 Referendum 1-OCT (7).jpg|miniaturadeimagen|Fotografía de la urna usada nel referendu, de plásticu y con bridas pal zarru.]]
La Xeneralidá de Cataluña adquiriría urnes pal referendu, calteniéndoles escondíes.<ref name=":1" /><ref name=":2">{{Cita noticia|títulu=Puigdemont presume de tener 18.000 urnes escondíes|url=https://www.elindependiente.com/politica/2017/09/17/puigdemont-18-000-urnes-escondíes/|fecha=17 de setiembre de 2017|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017|periódicu=L'Independiente|idioma=es-ES}}</ref> Puigdemont declaró'l 17 de setiembre cuntar con un total de «18 000» unidaes, más de les necesaries pa prevenir posibles confiscaciones.<ref name=":2" /> Per otra parte caltuvo de callao el censu eleutoral qu'emplegaría nel referendu.<ref name=":1">{{Cita noticia|apellíos=Rubio|nome=Angélica|títulu=Campaña del referendu: urnes escondíes, papeletes clandestines y censu secretu|url=https://www.elplural.com/politica/2017/09/14/campana-del referendu-urnes-escondíes-papeletes-clandestines-y-censu-secretu|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017|periódicu=elplural.com|idioma=es}}</ref>
Les urnes adquiríes, fabricaes en polipropileno, teníen una capacidá de 45-55 llitros.<ref>{{Cita noticia|títulu=10.000 urnes 'made in China' y 'low cost' mercaes en Guangzhou|url=http://www.diariosur.es/nacional/urnes-made-china-20170929142050-ntrc.html|fecha=29 de setiembre de 2017|fechaaccesu=7 d'ochobre de 2017|periódicu=Diariu Sur|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2017/09/29/urnes-made-china-que-cuesten-7-euros-1199251-305.html|títulu=Urnes 'made in China' que cuesten de 5 a 7 euros|fechaaccesu=7 d'ochobre de 2017|apellíu=Zaragoza|nome=Heraldo.es.|sitiuweb=heraldo.es}}</ref> Adquiríes nun portal d'internet a la empresa china Smart Dragon Ballot Expert, el so preciu atoparíase en redol a unos trés euros per urna y el total de contenedores adquiríos xubiría siquier a unos 10 000.<ref name=abcurna>{{cita publicación|url=https://www.abc.es/espana/catalunya/abci-cases-particulares-y-clandestina-pa-esconder-y-distribuyir-urnes-201710021201_noticia.html|publicación=abc.es|títulu=Cases de particulares y una rede clandestina pa esconder y distribuyir les urnes|fecha=2 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=elconfidencial.com|títulu=Charles en clave, imprentes en Francia y urnes en coche: asina burlló'l 1-O al Estáu|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-10-03/referendu-cataluna-asi-burllo-organizacion-cercu-tao_1454148/|fecha=3 d'ochobre de 2017}}</ref> Fueron almacenaes secretamente na llocalidá francesa d'[[Elna]] y darréu introducíes n'España y distribuyíes por un operativu clandestín nel qu'intervendríen militantes de la ANC, ERC y PdCAT, amás de particulares.<ref>{{cita web|url=http://www.ara.cat/tarreza_d'el_dia/referendu-Que-xestar-se-Elna_0_1880212030.html|títulu=El referèndum que va xestar-s'a Elna|obra=ara.cat|fecha=2 d'ochobre de 2017|autor=Xavi Tedó}}</ref><ref name=abcurna />
=== Impresión de papeletes por particulares ===
Ante la posibilidá de problemes cola disponibilidad de papeletes el 1 d'ochobre y les primeres actuaciones xudiciales, el Conseller de Presidencia [[Jordi Turull]] declaró en Twitter «non pueden ponese puertes al campu en plenu sieglu XXI», dando les instrucciones de «entrái y onde pon imprimir, pulsiái y yá lo tendréis en papel».<ref>{{Cita web|url=https://www.infolibre.es/noticias/politica/2017/09/09/el_govern_encamienta_imprimir_les papeletes_directamente_dende_diari_oficial_generalitat_69361_1012.html|títulu=El Govern encamienta a imprimir les papeletes direutamente dende'l Diari Oficial de la Generalitat|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017|apellíu=infoLibre|sitiuweb=infoLibre.es|idioma=es}}</ref> «Dicir por toos aquellos que va hores que busquen el material oficial en papel. Que naide busque tres pies al gatu».<ref>{{cita noticia|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170909/431171887897/turull-pesquises-guardia-civil-imprimir-papeleta-casa.html|títulu=Turull respuende a les pesquises de la Guardia Civil y anima a imprimise la papeleta en casa|periódicu=[[La Vanguardia]]|fecha=9 de setiembre de 2017|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|axencia=[[Axencia EFE]]}}</ref> La mayoría de medios de comunicación interpretaron estes declaraciones como una suxerencia a los ciudadanos a imprimise les papeletes ellos mesmos. Díes dempués la Xeneralidá dispunxo igualmente un archivu [[PDF|pdf]] imprimible y recortable de la papeleta de votu nuna de les webs del referendu.<ref>{{Cita noticia|url=http://www.elnacional.cat/es/politica/govern-web-referendu-boletu-anuncio-referendu_192576_102.html|títulu=El Govern cuelga na web del referendu la papeleta y l'anunciu del 1-O|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|fecha=18 de setiembre de 2017|periódicu=[[El_Nacional_(diariu_dixital_español_fundáu_en_2015)|El Nacional]]}}</ref> De la mesma Puigdemont afirmaba nun actu de campaña qu'habría papeletes de sobra a disposición de la ciudadanía.<ref>{{cita web|autor=[[RTVE]]|url=https://www.rtve.es/noticias/20170914/puigdemont-avisa-1-votárase-se-pondra-lluz-escuridá/1616082.shtml|títulu=Puigdemont avisa de que'l 1-O se va votar y se "va poner lluz a la escuridá"|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017}}</ref>
=== Alvertencies a alcaldes ===
No relativo a la cesión de llocales per parte de los conceyos, el mesmu Turull alvirtió a [[Ada Colau]] de que «nun hai espaciu pa la equidistancia, o se ta coles urnes o se ta cola Guardia Civil»,<ref>{{Cita noticia|títulu=Turull, a Colau: Menos "postureo" y más poner llocales pal referendu|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170911/431197887981/actu-independentista-la-vetlla-fossar-de-les-morereses-jordi-turull-referendu-1o.html|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref> recordando a los alcaldes que s'oponen a dexar l'usu d'estos llocales pa la votación que los catalanes van saber discriminar ente los que «ayuden a votar o los qu'ayuden a torgar».<ref>{{Cita web|url=https://okdiario.com/investigacion/2017/09/15/conseller-turull-dona-50-vivienda-muyer-evitar-embarguen-roblar-1-1319186|títulu=El conseller Turull dona'l 50% de la so vivienda a la so muyer pa evitar que-y la embarguen por roblar el 1-O|fechaaccesu=|autor=M. A. Ruiz Coll|enllaceautor=|fecha=15 de setiembre de 2017|sitiuweb=Okdiario.com|editorial=|idioma=}}</ref>
=== Activismu web ===
[[Ficheru:Julian Assange August 2014.jpg|miniaturadeimagen|267x267px|[[Julian Assange]], supuestu collaborador na reapertura de webs alternatives.]]
Dempués del zarru per parte de la Guardia Civil de la páxina web del referendu, «referendu.cat», Puigdemont anunció que la web siguiría operativa so los dominios «ref1oct.cat» y «ref1oct.eu»,<ref>{{cita noticia|apellíu=Mayor Ortega|nome=Leonor|títulu=El xuez obliga a cerrar la web oficial del referendu, pero la Generalitat reabrir minutos dempués|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170913/431264206122/xuez-obliga-cerrar-web-oficial-referendu-1o.html|fecha=13 de setiembre de 2017|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017|periódicu=[[La Vanguardia]]|nome2=Jaume|apellíu2=Pi}}</ref> dambos rexistraos en EuroDNS, fora de la xurisdicción española.<ref>{{cita web|url=https://whois.icann.org/es/lookup?name=ref1oct.cat|títulu=Whois: ref1oct.cat|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017|sitiuweb=[[ICANN]]}}</ref><ref>{{cita web|url=https://whois.icann.org/es/lookup?name=ref1oct.eu|títulu=Whois: ref1oct.eu|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017|sitiuweb=[[ICANN]]}}</ref>
A pesar del bloquéu de dalgunos de los sos dominios, a partir del 14 de setiembre apaecieron nuevos retruques de la web del referendu accesibles dende España, como «referendu.love», «referendu.ninja» o «referendu.party».<ref>{{cita noticia|títulu=Referendu.ninja i Referendu.party, alguns dels clons de la web del referèndum|url=http://www.ara.cat/politica/referenduninja-referenduparty-dels-clons-referendu_0_1869413126.html|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=16 de setiembre de 2017|periódicu=[[Ara (diariu)|Ara]]|allugamientu=[[Barcelona]]|idioma=catalán}}</ref> La Xeneralidá de Cataluña cuntaría supuestamente cola ayuda de [[Julian Assange]], fundador de [[WikiLeaks|Wikileaks]] y autoencerrado dende va años na embaxada d'Ecuador en Londres, pa l'apertura de webs alternatives.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Assange ayuda al Govern catalán a crear la web alternativa del referendu|url=https://www.publico.es/espana/assange-ayuda-al-govern-catalan-crear-web-alternativa-del referendu.html|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017|periódicu=[[publico.es]]|páxina=|idioma=}}</ref> [[Oriol Junqueras]] felicitó al ciberactivista australianu dende la so cuenta de Twitter pol so sofitu a la causa soberanista.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Cerezo|nome=Clara|títulu=Assange ta collaborando cola web del referendu|url=https://www.elplural.com/comunicacion/2017/09/14/assange-esta-collaborando-con-la web-del referendu|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017|periódicu=elplural.com|idioma=es}}</ref>
Puigdemont dio instrucciones en [[Twitter]] —una rede social de ''[[microblogging]]''— sobre cómo usar [[Servidor proxy|proxies]] pa saltase'l bloquéu y aportar a la web de referendu.<ref>{{cita noticia|títulu=Puigdemont ensenya la manera fàcil d'esquivar la censura|url=https://www.vilaweb.cat/noticias/puigdemont-ensenya-la-manera-facil-de-burlar-la-censura/|fecha=16 de setiembre de 2017|fechaaccesu=16 de setiembre de 2017|periódicu=[[VilaWeb]]|idioma=catalán}}</ref> La Xeneralidá de Cataluña decidió crear el 17 de setiembre una cuenta d'usuariu nesta mesma rede social, sol [[nomatu]] «ref1oct», dende la qu'informar sobre los progresos del referendu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=La Generalitat activa una cuenta de Twitter sobre'l referendu tres el zarru de les webs|url=https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/17/59be3212468aebd76f8b45df.html|fecha=17 de setiembre de 2017|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]]|páxina=|idioma=}}</ref>
La Xeneralidá de Cataluña fixo disponible un enllaz d'internet nel que los ciudadanos podríen consultar el llugar onde-yos correspondería votar nel referendu, faciéndolo públicu Carles Puigdemont de nuevu al traviés de Twitter, por aciu la so cuenta personal «KRLS».<ref>{{Cita noticia|títulu=Puigdemont publica la web que concreta ónde puede votase el 1-O|url=http://www.huffingtonpost.es/2017/09/21/puigdemont-publica-la web-que-concreta-onde puede votase-el-1-o_a_23218090/|fecha=21 de setiembre de 2017|fechaaccesu=22 de setiembre de 2017|periódicu=El Huffington Post|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Press|nome=Europa|títulu=Puigdemont anuncia'l link d'internet que concreta ónde puede votar cada catalán|url=https://www.europapress.es/catalunya/noticia-puigdemont-anuncia-link-internet-concreta-onde-puede-votar-cada-catalan-20170921173501.html|fecha=21 de setiembre de 2017|fechaaccesu=22 de setiembre de 2017|agencia= Europa Press|idioma=}}</ref>
=== Propaganda mediática ===
[[Ficheru:Variants of the Catalan flag.jpg|thumb|Esteladas y banderes de sofitu a la opción "Sí" nel referendu.]]
A mediaos d'agostu la Xeneralidá contrató al ''[[lobby]]'' SGR Government Relations & Lobbying pa espublizar el referendu nos Estaos Xuníos.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Francia|nome=Ricardo Mir de|títulu=El Govern contrata a un lobi d'EEXX investigáu pol 'Rusiagate'|url=http://www.elperiodico.com/es/politica/20170909/govern-contrata-loby-eeuu-investigáu-rusiagate-6274573|fecha=9 de setiembre de 2017|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017|periódicu= El Periódico|idioma=}}</ref>
Como parte de la campaña mediática del referendu, la Xeneralidá buscó espublizar la cita del 1 d'ochobre. Dos empreses, [[Carat España]] y [[Focus Media]], presentar a un concursu de la Xeneralidá pa la promoción de la votación d'independencia, tapáu so la denominación «campaña de publicidá institucional pa potenciar el civismu». La primer empresa, dempués de se-y dada la so realización, refugó l'encargu n'evaluando la llegalidá de la consulta y pol riesgu pa la so imaxe y reputación», la segunda en discordia tamién terminó tornando l'encargu del Executivu catalán, polo que'l concursu quedó desiertu.<ref name=":3" />
Na campaña publicitaria del referendu d'autodeterminación participaron medios públicos de la comunidá autónoma como [[TV3 (Cataluña)|TV3]] y [[Catalunya Ràdio]];<ref name=":3">{{Cita noticia|títulu=Puigdemont nun tien quien-y vienda'l referendu|url=https://www.elmundo.es/espana/2017/09/11/59b5a163y5fdea0b548b4617.html|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017|periódicu=El Mundo|idioma=es}}</ref> según periódicos dixitales d'espardimientu catalán como ''[[Avui]]'', ''[[VilaWeb]]'', ''[[Nació Digital]]'' o ''El Nacional''.<ref name=":4" />
=== Disolución de la Sindicatura Eleutoral de Cataluña ===
Tolos miembros de la Sindicatura Eleutoral de Cataluña —a pesar de que según l'artículu 20.1 de la Llei de Referendu «Los vocales de la Sindicatura Eleutoral de Cataluña son inamovibles»— dimitieron y esta eslleióse, a pidimientu de la Xeneralidá, pa evitar les multes impuestes pol Tribunal Constitucional.<ref>{{Cita noticia|títulu=Puigdemont sáltase la so Llei del Referendu al eslleir la Sindicatura Eleutoral. Noticies de Cataluña|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-09-23/puigdemont-llei-del referendu-sindicatura-eleutoral_1448504/|fechaaccesu=24 de setiembre de 2017|periódicu=El Confidencial|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.economiadigital.es/politica-y-sociedad/la generalitat-liquida-la-sindicatura-eleutoral_509553_102.html|títulu=La Generalitat liquida la Sindicatura Eleutoral|fechaaccesu=24 de setiembre de 2017|sitiuweb=Economiadigital (ed. xeneral)}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=El Govern esllee la Sindicatura Eleutoral pa nun pagar la multa y fía el 1-O a observadores internacionales|url=https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/22/59c4d9dd22601dde118b4655.html|fechaaccesu=24 de setiembre de 2017|periódicu= El Mundo|idioma=}}</ref>
== Actuación d'organizaciones independentistes ==
La organización independentista [[Asamblea Nacional Catalana]] (ANC), solicitó donativos a los sos socios pa sufragar la so campaña a favor del referendu,<ref>{{Cita noticia|apellíos=Press|nome=Europa|títulu=La ANC pide donativos pa collaborar cola campaña del referendu|url=https://www.europapress.es/nacional/noticia-anc-pidi-donativos-collaborar-campana-referendu-20170915165721.html|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=20 de setiembre de 2017|agencia=Europa Press|idioma=}}</ref> amás de realizar pegaes de cartelos.<ref>{{Cita noticia|títulu=La ANC "desafía" a Fiscalía con una pegada de cartelos y tachen a Rajoy de "exa del mal"|url=https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/17/59beb20fca47412c618b45cc.html|fechaaccesu=20 de setiembre de 2017|periódicu=El Mundo|idioma=}}</ref> [[Òmnium Cultural]] arrendó un aeroplanu pa realizar propaganda del eventu,<ref>{{Cita noticia|títulu=Una avioneta de Òmnium sobrevuela la mariña con pancarta a favor democracia|url=https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170805/43361231531/una avioneta-de-omnium-sobrevolara-la mariña catalana-pidiendo-democracia.html|fechaaccesu=20 de setiembre de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref> amás de contratar publicidá nel Metro de Barcelona<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=TMB retira tola publicidá d'autobuses y metro rellacionada col referendu|url=http://www.elperiodico.com/es/politica/20170918/tmb-retira-publicidá-referendu-autobuses-metro-6293260|fecha=18 de setiembre de 2017|fechaaccesu=20 de setiembre de 2017|periódicu=elperiodico|páxina=|idioma=}}</ref> y realizar un <nowiki>''spot''</nowiki> publicitariu en formatu videu a favor del referendu.<ref>{{Cita web|url=http://www.elnacional.cat/es/politica/omnium-spot-referendu_192792_102.html|títulu=Òmnium fai públicu'l so nuevu spot pol referendu|fechaaccesu=20 de setiembre de 2017|sitiuweb=ElNacional.cat}}</ref>
La CUP y otres organizaciones independentistes y d'esquierda radical impulsaron la formación de [[Comités de Defensa del Referendu]] col oxetivu inicial de llevar a cabu'l referendu. Hubo manifestaciones independentistes en diverses causes frente a edificios estatales en Cataluña. Tamién se convocaron fuelgues estudiantiles y sentaes y la ocupación de colexos pa la celebración del referendu. Coles mesmes, celebráronse manifestaciones a favor en capitales del restu del país.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Manifestación na Puerta del Sol de Madrid pa celebrar el 1-O|url=http://www.elconfidencialdigital.com/politica/Manifestacion-Puerta-Sol-Madrid-celebrar_0_3006899305.html|fecha=22 de setiembre de 2017|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=El Confidencial Digital|páxina=|archiveurl=https://web.archive.org/web/20171001031800/http://www.elconfidencialdigital.com/politica/Manifestacion-Puerta-Sol-Madrid-celebrar_0_3006899305.html|archivedate=2017-10-01}}</ref>
Mientres una de diches manifestaciones, pola madrugada, un grupu d'individuos soberanistas asaltaron tres vehículos non ocupaos de la Guardia Civil, que quedaron estrozaos y llenos de basura.<ref>{{Cita noticia|títulu=Secesionistes 'pacíficos' estrocen tres vehículos de la Guardia Civil - El Catalán|url=https://www.elcatalan.es/secesionistes-pacificos-estrocen-dos-vehiculos-la-guardia-civil/|fecha=21 de setiembre de 2017|fechaaccesu=22 de setiembre de 2017|periódicu=El Catalán|idioma=}}</ref>
Dellos grupos de manifestantes independentistes concentrar a les puertes d'hoteles onde s'agospiaben axentes de les fuercies del orde, glayando conseñes y faciendo caceroladas,<ref>{{Cita noticia|títulu=Acoso a los hoteles en que s'agospia la Guardia Civil - El Confidencial|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-10-03/cataluna-referendu-calella-hotel-vila-guardia-civil_1454075/|fecha=3 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=El Confidencial|idioma=es-ES}}</ref> a lo que los axentes, fora de serviciu, respondieron saliendo a la cai de paisanu realizando cargues contra los manifestantes y, dalgunos d'ellos, faciendo usu de porres estensibles cola resultancia de cuatro contusionados según el serviciu d'emerxencies.<ref name=":5">{{Cita noticia|títulu=Guardias civiles fora de serviciu y de paisanu cargaron contra ciudadanos en Calella tres el 1-O|url=https://www.eldiario.es/catalunya/politica/Guardias-serviciu-cargaron-ciudadanos-Calella_0_692931441.html|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=eldiario.es|idioma=es}}</ref>
== Actuación del Estáu ==
=== Prohibición pol Tribunal Constitucional ===
El 7 de setiembre de 2017, el [[Tribunal Constitucional d'España|Tribunal Constitucional]] suspende la llei de referendu y alvierte a los 948 alcaldes catalanes y a 62 cargos de la [[Xeneralidá de Cataluña|Xeneralidá]] de que nun pueden participar na organización del 1-O.<ref>{{Cita noticia|títulu=El Tribunal Constitucional suspende la llei que regula'l referendu|url=https://www.eldiario.es/politica/Tribunal-Constitucional-suspende-dexa-referendu_0_684182313.html|fechaaccesu=8 de setiembre de 2017|periódicu=eldiario.es|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíu=Pérez|nome=Fernando J.|títulu=El Constitucional suspende d'urxencia la llei del referendu|url=https://politica.elpais.com/politica/2017/09/07/actualidad/1504781825_809788.html|fecha=8 de setiembre de 2017|fechaaccesu=8 de setiembre de 2017|periódicu=El País|idioma=}}</ref> Coles mesmes, la Fiscalía Xeneral del Estáu presentó una querella por desobediencia al Tribunal Constitucional, prevaricación y malversación de caudales públicos contra la presidenta del Parllamentu, los miembros de la Mesa que votaron a favor de tramitar el Proyeutu de Llei de Referendu, el presidente de la Xeneralidá y tolos miembros del so gobiernu.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Fiscalía se querella contra Puigdemont y el Govern y va ordenar a Mossos, Policía, Guardia Civil intervenir les urnes|url=https://www.elmundo.es/espana/2017/09/07/59b12946ca4741y30c8b463b.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El Mundo|idioma=}}</ref> A otru día foi almitida a trámite y el [[Tribunal Cimeru de Xusticia de Cataluña]] ordenó la intervención de posibles urnes y otros efeutos venceyaos al referendu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Press|nome=Europa|títulu=Maza ordena a Mossos, Guardia Civil y Policía intervenir les urnes y otros efeutos pa evitar el referendu|url=https://www.europapress.es/nacional/noticia-maza-ordena-mossos-guardia-civil-policia-intervenir-urnes-evitar-referendos-20170908142401.html|fecha=8 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|agencia=Europa Press|idioma=}}</ref> Dase la circunstancia de que dellos d'estos cargos yá atropen otros procesos xudiciales abiertos. Nel casu de la presidenta, [[Carme Forcadell]], trés.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Fiscalía se querellará per tercer vegada contra Carme Forcadell por tramitar la llei del referendu|url=https://www.eldiario.es/catalunya/politica/Fiscalia-querella-Carme-Forcadell-referendu_0_683832063.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=eldiario.es|idioma=}}</ref>
El 8 de setiembre, la Fiscalía esixía para [[Carles Puigdemont]], [[Presidente_de_la Xeneralidá_de_Catalu%C3%B1a|presidente de la Xeneralidá]], y los ''consellers'' del so [[Gobiernu_de_Cataluña|gobierno]] una fianza que garantizara los gastos que pudiera causar al erariu públicu, que cifraba en 6,2 millones d'euros, y el zarru de toles páxines web promovíes pola Xeneralidá pa promocionar el referendu.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Fiscalía pide que Puigdemont y les sos 'consellers' paguen fianza|url=https://www.elconfidencial.com/espana/2017-09-08/la-fiscalia-pide-cerrar-les webs-del referendu-y-que-puigdemont-depositen-fianza_1440735/|fecha=8 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El Confidencial|idioma=}}</ref>
La Fiscalía de Barcelona presentó, el 14 de setiembre, una querella contra los miembros de la Sindicatura Eleutoral al considerar les sos actuaciones "una clamorosa manifestación de despreciu de primeres d'autoridá representáu pol Tribunal Constitucional". L'acusación basar nos delitos de desobediencia, malversación y usurpación de funciones públiques.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Fiscalía se querella contra los miembros de la Sindicatura Eleutoral del referendu|autor=[[Axencia_EFE|EFE]]|url=http://www.20minutos.es/noticia/3134789/0/fiscalia-querella-sindicatura-eleutoral-referendu/|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[20 minutos]]|idioma=}}</ref>
=== Intervención n'imprentes y otros provisores ===
[[Ficheru:Cartell_Referèndum_1_Octubre.jpg|thumb|right|200px|Cartelu de propaganda del referendu como los requisados pola Guardia Civil.]]
El 8 de setiembre, la [[Guardia Civil]] realizó un rexistru nuna imprenta de [[Constantí]] a instancies de la Fiscalía de Tarragona, por posible impresión de papeletes pal referendu.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Guardia Civil rexistra la imprenta de Constantí en busca de material de papelería pal 1-O|url=https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/08/59b29623268y3eba478b47f8.html|fecha=8 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El Mundo|idioma=es-ES}}</ref> A otru día realizóse otru rexistru nun antiguu llocal del selmanariu ''[[El Vallenc]]'', asitiáu na llocalidá de [[Valls]] ([[Tarragona]]), llevándose l'ordenador principal y documentación y l'ordenador del direutor, Francesc Fàbregas, quien hubo de declarar en dependencies policiales. Apúntase una posible collaboración direuta o indireuta, de partíos separatistes, grupos allegaos o persones dispuestes a empresta-yos estes instalaciones.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Guardia Civil requisa documentación y un ordenador del selmanariu El Vallenc|url=http://www.larazon.es/espana/rastrexen-les urnes-en-naves-de-la-cup-PJ15949701|fecha=9 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=La Razón|idioma=es-ES}}</ref>
Axentes de la [[Cuerpu Nacional de Policía|Policía Nacional]] personar n'empreses de [[La Coruña]] con capacidá d'ellaborar urnes pa votaciones investigando si miembro de la Xeneralidá de Cataluña contactaren pa realizar l'encargu de les 8000 urnes de metacrilato pal referendu<ref>{{Cita noticia|títulu=Interior busca n'A Coruña les urnes del referendu de Cataluña|url=https://www.laopinioncoruna.es/coruna/2017/09/13/guardia-civil-busca-coruna-urnes/1216932.html|fecha=13 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=La Opinión A Coruña|idioma=es-ES}}</ref>
El 14 de setiembre, la [[Guardia Civil]] aportaba a la imprenta Artyplan nel polígonu industrial El Pla asitiada en [[Sant Feliu de Llobregat]] en busca de material pa la celebración del referendu como manuales, papeletes y urnes.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Guardia Civil entra nuna imprenta de Sant Feliu en busca de material del referendu|url=https://www.mediterraneodigital.com/sucesos-espana/ultimas-noticias-sucesos-espana/se1/la-guardia-civil-entra-en-una imprenta-de-sant-feliu-en-busca-de-material-del referendu.html|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=Mediterraneo Dixital|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=La Guardia Civil investiga una imprenta en Sant Feliu de Llobregat|url=http://www.elnacional.cat/es/politica/guardia-civil-imprenta-sant-feliu-llobregat_191568_102.html|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[El_Nacional_(diariu_dixital_español_fundáu_en_2015)|El Nacional]]|idioma=es-ES}}</ref>
El 15 de setiembre, la Guardia Civil rexistró cuatro imprentes, [[Marc Martí]] en Barcelona,<ref>https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-09-17/guardia-civil-requisa-material-1-0-montcada_1444876/</ref> y otros trés en [[Hospitalet de Llobregat]], [[Sant Feliu de Llobregat]] y [[Badalona]], requisando 100{{esd}}000 cartelos de propaganda eleutoral na nave d'una d'elles.<ref>{{cita noticia|nome=Héctor|apellíu=Marín|url=https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/15/59bbd15y22601dc1478b45ee.html|títulu=La Guardia Civil requisa 100.000 cartelos de propaganda del 1-O nuna imprenta de Barcelona|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]]|allugamientu=[[Hospitalet de Llobregat]]|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref>
El 16 de setiembre, la Guardia Civil confiscó nuna empresa de [[Sant Adrià de Besòs]] planches destinaes tantu a la impresión de los cartelos institucionales pa promover la participación nel referendu como pa los cartelos de propaganda a favor del «sigo».<ref>{{cita noticia|url=https://www.publico.es/politica/referendu-1-guardia-civil-requisa-planches-imprimir-cartelos-referendu.html|títulu=La Guardia Civil requisa planchar pa imprimir los cartelos del referendu periódicu=[[Público (España)|Público]]|fecha=16 de setiembre de 2017|fechaaccesu=16 de setiembre de 2017}}</ref>
El 17 de setiembre, la Guardia Civil prindó 1 300 000 cartelos, dípticos y folletos de publicidá institucional y propaganda a favor del «sigo».<ref>{{cita noticia|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-09-17/guardia-civil-requisa-material-1-0-montcada_1444876/|títulu=La Guardia Civil intervién más de 1.300.000 cartelos y material de propaganda del 1-O|periódicu=[[El Confidencial]]|fecha=17 de setiembre de 2017|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017}}</ref>
=== Investigación de Conceyos y otres instituciones ===
El 13 de setiembre, el fiscal xeneral del Estáu, [[José Manuel Maza]], ordenó investigar a los Conceyos que collaboren na organización del referendu del 1-O, y citar, per mediu de la Policía Xudicial, a los alcaldes en calidá d'investigaos y/o imputaos. Amás en casu de que l'alcalde citáu nun compareza, dar# en alcordar la so detención y presentación na [[Fiscalía Cimera de Cataluña]], oficiando a los [[Mozos d'Escuadra|Mossos d'Esquadra]] como Policía Xudicial.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Fiscalía ordena detener a los alcaldes collaboradores col 1-O si nun comparecen ante'l xuez|url=https://www.abc.es/noticias/abci-fiscalia-ordenáu-abrir-investigacion-conceyos-collaboren-201709131328_noticia.html|fecha=13 de setiembre de 2017|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017|periódicu=[[ABC (periódicu)|ABC]]|idioma=}}</ref>
Estes actuaciones de la fiscalía motivaron la crítica de dellos políticos y xuristes<ref>{{cita noticia|títulu=Sectores de la política y la judicatura, sollertaos ante l'amenaza de detención contra 712 alcaldes|url=https://www.eldiario.es/politica/Sectores-politica-judicatura-sollertaos-detencion_0_686282355.html|periódicu=[[eldiario.es]]|fecha=13 de setiembre de 2017|fechaaccesu=18 de setiembre de 2017|apellíu1=Cortizo|nome1=Gonzalo}}</ref><ref>{{cita noticia|títulu=Entrevista a Joaquim Bosch (Xueces pa la Democracia)|url=https://www.eldiario.es/catalunya/politica/referendu-illegal-significa-combatir-cualesquier_0_686632172.html|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=18 de setiembre de 2017|periódicu=[[eldiario.es]]|apellíu1=Solé Altimira|nome1=Oriol}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.elnacional.cat/es/opinion/joan-queralt-torcer-derechu_191247_102.html|autor=Joan J. Queralt|títulu=Torcer el derechu|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=18 de setiembre de 2017|periódicu=El Nacional}}</ref> como [[José Antonio Martín Pallín]], que consideró qu'escorrer aquellos que quieren dexar llocales pa poner urnes «ye una situación que nun almiten los valores de la Constitución nun país democráticu». «Les querelles son forzaes y non afeches a la llegalidá», opinaba.<ref>{{cita noticia|títulu=Martín Pallín, fiscal y maxistráu eméritu del TS: “Les querelles son forzaes y non afeches a la llegalidá”|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170916/431321620834/martin-pallin-querelles-referendu-1-o-forzaes.html|fecha=16 de setiembre de 2017|fechaaccesu=18 de setiembre de 2017|axencia=ACN|ubicación=Madrid|periódicu=[[La Vanguardia]]}}</ref>
=== Bloquéu de páxina web ===
El 13 de setiembre, un xuez ordenó'l zarru de la web oficial del referendu, «referendu.cat». La Guardia Civil presentar nes oficines del [[rexistrador de dominios]] catalán CDmon p'atayar el [[Dominiu d'Internet|dominiu]].
El 15 de setiembre la Guardia Civil cerró la páxina «garanties.cat» por orde de la maxistrada del [[Tribunal Cimeru de Xusticia de Cataluña]] qu'instrúi la causa contra'l gobiernu de Cataluña. La páxina taba impulsada por [[Junts pel Sí]], detallaba'l procesu del referendu y ponía a disposición de los usuarios un formulariu pa inscribise como collaborador.<ref>{{cita noticia|url=http://www.elnacional.cat/es/politica/guardia-civil-bloquia-web-garantias_191823_102.html|títulu=La Guardia Civil bloquia la web garanties.cat|periódicu=El Nacional|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref>
El 16 de setiembre, xulgáu d'instrucción número 13 de Barcelona unvió una orde a los [[Provisor de servicios d'Internet provisores d'Internet]] por que torgaren nun plazu de 24 hores l'accesu dende les sos redes a 10 nuevos dominios de les webs bloquiaes primeramente: «ref1oct.cat», «ref1oct.eu», «referendu.es», «referendu.cat», «referenduoctubre1.com», «referendu.ws», «referenduoctubre1.cat», «referenduoct1.cat», «1octreferendu.cat» y «garantíes.cat».<ref>{{cita noticia|url=http://www.elnacional.cat/es/politica/xuez-provisores-bloquiar-10-webs-referendu_192105_102.html|títulu=El xuez ordena a les provisores bloquiar 10 webs del referendu periódicu=El Nacional|allugamientu=[[Barcelona]]|fecha=16 de setiembre de 2017|fechaaccesu=16 de setiembre de 2017}}</ref> El mesmu xulgáu ordenó, el 19 de setiembre, el bloquéu de 22 dominios más.<ref>{{cita noticia|url=http://www.ara.cat/politica/jutjat-ordena-operadores-bloquejar-dominis_0_1872412936.html|títulu=Un jutjat ordena a les operadores bloquejar 22 nous dominis per a l'1-O|periódicu=[[Ara (diariu)|Ara]]|allugamientu=[[Barcelona]]|idioma=catalán|fecha=19 de setiembre de 2017|fechaaccesu=19 de setiembre de 2017}}</ref>
El 20 de setiembre la Guardia Civil entró na sede de la [[Fundación puntCAT]], qu'alministra'l [[dominiu de nivel cimeru]] [[.cat]], y detuvo al direutor del área d'información, [[Pep Masoliver]].<ref>{{cita noticia|url=http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20170922/en-libertad-la direutora-de-t-systems-y-el responsable-de-fundacion-puntcat-6303728|títulu=En llibertá la direutora de T-Systems y el responsable de fundación Punt.cat|periódicu=[[El Periódico de Catalunya]]|fecha=22 de setiembre de 2017|fechaaccesu=23 de setiembre de 2017}}</ref> La [[Internet Society]] y la [[Electronic Frontier Foundation]] denunciaron que s'esixa a un rexistru de dominios exercer funciones de [[Censura n'Internet|censura]].<ref>{{cita web|nome=Frédéric|apellíu=Donck|url=https://www.internetsociety.org/news/statements/2017/internet-society-statement-internet-blocking-measures-catalonia-spain/|títulu=Internet Society statement on Internet blocking measures in Catalonia, Spain|sitiuweb=[[Internet Society]]|idioma=inglés|fecha=21 de setiembre de 2017|fechaaccesu=23 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{cita web|nome=Jeremy|apellíu=Malcolm|url=https://www.eff.org/es/deeplinks/2017/09/cat-domain-casualty-catalonian-independence-crackdown|títulu=.cat Domain a Casualty in Catalonian Independence Crackdown|sitiuweb=[[Electronic Frontier Foundation]]|idioma=inglés|fecha=21 de setiembre de 2017|fechaaccesu=23 de setiembre de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171207043244/https://www.eff.org/es/deeplinks/2017/09/cat-domain-casualty-catalonian-independence-crackdown|fechaarchivu=2017-12-07}}</ref>
El 23 de setiembre'l TSJC ordenó bloquiar «onvotar.garantiespelreferendu.com», «referendu.fun» y la puerta d'entrada principal del [[InterPlanetary File System]] (IPFS), «gateway.ipfs.io». Esta vegada la maxistrada ordenó'l bloquéu de toles webs rellacionaes col referendu que sían espublizaes por cualesquier miembru del gobiernu de Cataluña en redes sociales.<ref>{{cita noticia|url=https://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTU-Diada_13_685361458_12457.html|títulu=El TSJC ordena bloquiar les webs sobre'l 1-O qu'espublicen los miembros del Govern nes redes sociales|periódicu=[[eldiario.es]]|fecha=23 de setiembre de 2017|fechaaccesu=25 de setiembre de 2017}}</ref>
Hasta'l 27 de setiembre, más de 140 sitio web rellacionaos col referendu fueron bloquiaos.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Busquets|nome=David Alandete, Patricia Ortega Dolz, Jordi Pueyo|títulu='Hackers' rusos ayuden a tener activa la web de referendu|url=https://politica.elpais.com/politica/2017/09/27/actualidad/1506539908_825347.html|fecha=27 de setiembre de 2017|fechaaccesu=27 de setiembre de 2017|periódicu=El País|idioma=}}</ref> Tres el referendu siguió'l bloquéu de sitio web. El 11 d'ochobre foi bloquiada la web oficial de l'[[Asamblea Nacional Catalana]], «assemblea.cat».<ref>{{cita noticia|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-10-11/independencia-cataluna-wen-anc-guardia-civil_1459280/|títulu=La Guardia Civil intervién la web de la ANC|periódicu=[[El Confidencial]]|fecha=11 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=12 d'ochobre de 2017}}</ref>
=== Intervención policial mientres pegaes de cartelos ===
[[Ficheru:Cartel llamando a votar.jpg|thumb|Cartelu llamando a votar]]
Nes primeres hores de la campaña eleutoral del referendu, madrugada del 14 al 15 de setiembre, la [[Guardia Civil]] y [[Policía llocal d'España|policía llocal]] realizaron identificaciones y confiscaciones de material a militantes de partíos políticos, mayoritariamente de les [[Candidatura_d'Unidá Popular|CUP]] y les mocedaes d'[[Esquerra_Republicana_de_Cataluña|ERC]], mientres pegaben cartelos del referendu. Nel conceyu de [[Les Cases d'Alcanar]] la [[Guardia Civil]] detuvo a trés militantes de la [[Candidatura_d'Unidá Popular|CUP]] y treslladó darréu al cuartel de [[Rápita|La Rápita]]. En [[Cerdanyola del Vallès]] identificar a la primer teniente d'alcalde de la llocalidá Elvira Vila y otres persones mientres colgaben cartelos. Otres actuaciones policiales llevar a cabu nos conceyos de [[Montcada i Reixac]], [[Ripollet]], [[Figueres]], [[Masquefa]], [[Premiá de Mar]] y [[Llagostera]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Identificaciones y confiscaciones policiales mientres la pegada de cartelos del referendu|url=http://www.elnacional.cat/es/politica/actuacion-policial-pegada-cartelos-referendu_191640_102.html|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[El_Nacional_(diariu_dixital_español_fundáu_en_2015)|El Nacional]]|idioma=}}</ref>
=== Medios de comunicación ===
El 15 de setiembre, el TSJC ordenó que nengún mediu de comunicación publicara publicidá institucional del referendu. La Guardia Civil apurrió notificaciones de la orde nes sedes de [[VilaWeb]], [[El Punt Avui]], [[Nació Digital]], [[Racó Català]], Llibertat.cat y El Nacional. Tamién se llevó a cabu la identificación de tolos redactores presentes na sede de [[Nació Digital]] mientres la entrega de la notificiación.<ref name=":4">{{cita noticia|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170915/431299384016/el-punt-avui-vilaweb-reciben-notificacion-guardia-civil.html|títulu='El Punt Avui', 'Vilaweb', 'Nació Digital' y 'El Nacional' reciben la notificación de la Guardia Civil|periódicu=[[La Vanguardia]]|allugamientu=[[Barcelona]]|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://www.naciodigital.cat/noticia/138387/guardia/civil/entra/redaccio/naciodigital/identifica/redactors|títulu=La Guàrdia Civil entra a la redacció de NacióDigital i identifica redactors|periódicu=[[Nació Digital]]|allugamientu=[[Barcelona]]|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=17 de setiembre de 2017|idioma=catalán|archiveurl=https://web.archive.org/web/20171024055958/http://www.naciodigital.cat/noticia/138387/guardia/civil/entra/redaccio/naciodigital/identifica/redactors|archivedate=2017-10-24}}</ref>
=== Desautorizaciones d'actos a favor del referendu ===
El 12 de setiembre'l xuez José Yusty Bastarreche, tres un recursu del [[Partíu Popular]], suspendió la realización d'un actu a favor del referendu en [[Madrid]] que fadría usu d'instalaciones cedíes pol Conceyu de la ciudá. L'actu taba entamáu por Madrilanos pol Derechu a Decidir.<ref>{{cita noticia|apellíu=Caballeru|nome=Fátima|títulu=El xuez suspende de forma cautelar la cesión pal actu a favor del derechu a decidir en Madrid tres el recursu del PP|url=https://gaceta.es/espana/xuez-suspende-actu-pro-referendu-acoyíu-conceyu-madrid-20170912-1833/|fecha=12 de setiembre de 2017|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017|periódicu=[[gaceta.es]]|allugamientu=[[Madrid]]}}</ref>
El 13 de setiembre, nuna llectura d'un manifiestu en favor del «sigo» na que participaron les diputaes de la CUP [[Anna Gabriel]] y [[Mireia Vehí]] na [[plaza de la Virxe]] de [[Valencia]], yá que la convocatoria nun cuntaba con autorización de la [[Delegación del Gobiernu (España)|Delegación del Gobiernu]], la [[Cuerpu Nacional de Policía|Policía Nacional]] dio en la identificación de los asistentes y la llectura del manifiestu realizar ensin poder utilizar l'equipu de megafonía.<ref>{{cita noticia|nome=Maria|apellíu=Bonillo|url=https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/09/13/policia-torga-cup-celebrar-actu/1614864.html|títulu=La Policía torga a la CUP celebrar un actu en València|periódicu=[[Levante-EMV]]|allugamientu=[[Valencia]]|fecha=13 de setiembre de 2017|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017}}</ref>
El 13 de setiembre'l Conceyu de [[Xixón]] vetó la realización nun centru municipal d'una charra-coloquiu sobre Cataluña. La charra taría entamada pola Federación Asturiana Memoria y República y la revista ''[[Vientu Sur]]'' ente otros convocantes y cuntaría cola participación de [[Joan Tardà]] d'[[Esquerra_Republicana_de_Catalunya|ERC]] y miembros de la [[Candidatura_d'Unidá Popular|CUP]] y [[Catalunya en Comú]]. El conceyu, gobernáu por [[Foro Asturies]], basó la so decisión na suspensión del referendu per parte del Tribunal Constitucional.<ref>{{cita noticia|títulu=El Conceyu de Xixón prohibe una charra sobre Cataluña nun centru municipal|url=https://www.lavozdeasturias.es/noticia/espana/2017/09/13/charla/00031505326965578184290.htm|fecha=13 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=[[La Voz d'Asturies]]|allugamientu=[[Xixón]]}}</ref>
El Conceyu de [[Viella Mitg Arán|Viella]] prohibía un actu entamáu pola [[Candidatura_d'Unidá Popular|CUP]] pal 17 de setiembre. En dichu actu diba cuntase cola presencia de [[Mireia Boya]] de la [[Candidatura_d'Unidá Popular|CUP]], Julián Fernández de [[Podemos]] y Emilio Medán del [[PSOE]] y alcalde de [[Les]]. L'alcalde de [[Viella Mitg Arán|Viella]], Juan Antonio Serrano, declaraba 'Nun prohibí nada, facer el Tribunal Constitucional'. Serrano añadía qu'actuaría de la mesma manera si la solicitú presentar cualesquier otra formación política, independientemente de si l'actu yera favorable o contrariu al referendu. L'alcalde remarcaba que la so obligación ye 'siguir faciendo cumplir la llegalidá'.<ref>{{cita noticia|títulu=L'Ajuntament de Vielha prohibeix la celebració d'un acte de la CUP en favor del referèndum per a aquest diumenge|url=https://www.vilaweb.cat/noticias/lajuntament-de-vielha-prohibeix-la-celebracio-dun-acte-de-la-cup-en-favor-del referendu-per-a-aquest-diumenge/|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[Vilaweb]]|idioma=catalán}}</ref>
El Conceyu de [[Santa Coloma de Gramenet]] gobernáu por [[Nuria Parlón]] del [[Partíu_de_los Socialistes_de_Cataluña|PSC]] vetaba un actu entamáu pal 15 de setiembre col títulu "democràcia!" programáu na Plaza Pau Casals de la llocalidá. L'actu cuntaba cola presencia de [[Manuel_Delgado_Ruiz|Manuel Delgado]], profesor de la [[Universidá de Barcelona]], y [[Jordi Cuixart]], presidente d'[[Òmnium Cultural]]. El conceyu alegaba que "nun ye competente p'autorizar esti actu" argumentando les providencies del Tribunal Constitucional sobre la suspensión de les lleis del referendu.<ref>{{cita noticia|títulu=L'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet non autoritza un debat d'Òmnium amb Manuel Delgado i Jordi Cuixart|url=https://www.vilaweb.cat/noticias/lajuntament-de-santa-coloma-de-gramenet-non-autoritza-un-debat-domnium-amb-manuel-delgado-i-jordi-cuixart/|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[VilaWeb]]|idioma=catalán}}</ref>
Un xulgáu de [[Vitoria]] suspendía l'autorización de cesión d'un local municipal p'acoyer una conferencia, el 15 de setiembre, de la diputada de la [[Candidatura_d'Unidá Popular|CUP]] [[Anna Gabriel]] en defensa del referendu. Denunciar ante'l xulgáu foi realizada pola Delegación del Gobiernu. L'actu empecipiar con normalidá hasta la llegada de la Policía Municipal, que desallugó la sala. L'actu remató na cai.<ref>{{cita noticia|títulu=Un xulgáu suspende la conferencia d'Anna Gabriel sobre'l 1-O en Vitoria|url=https://www.lavanguardia.com/paisvasco/local/20170915/431294739992/xulgáu-suspende-conferencia-gabriel-vitoria.html|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[La Vanguardia]]|idioma=}}</ref>
=== Correos y rexistru d'Unipost ===
El 14 de setiembre [[Sociedá Estatal Correos y Telégrafos|Correos]] instruyó a los sos emplegaos pa torgar la tramitación d'unviaes rellacionaes col referendu.<ref>{{cita noticia|url=https://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTU-Diada_13_685361458_11896.html|títulu=Correos instruyi a los sos emplegaos pa nun tramitar nenguna unviada rellacionada col 1-O|periódicu=[[eldiario.es]]|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=16 de setiembre de 2017}}</ref> En Barcelona, la Associació de Veïnes i Veïns de l'Esquerra de l'Eixample denunció que [[Sociedá Estatal Correos y Telégrafos|Correos]] negar a distribuyir el so boletín por cuenta d'un artículu de sofitu al referendu. Según l'asociación, tuvo que recurrir a una empresa de mensaxería privada pa garantizar la distribución del boletín.<ref>{{cita noticia|url=http://www.elnacional.cat/es/politica/correus-deniega-distribucion-boletin-vecinal-articulo-proreferendu_191856_102.html|títulu=Correus deniega la distribución d'un boletín vecinal por un artículu proreferendu|periódicu=El Nacional|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref> Según [[Òmnium Cultural]], Correos torgó la repartida de parte de la tirada de la so publicación biañal.<ref>{{cita noticia|url=https://www.eldiario.es/politica/Cuixart-Omnium-confiscar-revista-voluntá_0_686982317.html|títulu=Cuixart (Òmnium): "Puédennos confiscar revistir pero non la voluntá de 70.000 socios"|periódicu=[[eldiario.es]]|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=16 de setiembre de 2017}}</ref>
El 19 de setiembre la Guardia Civil entró en delles oficines de la operadora postal [[Unipost]] en [[Hospitalet de Llobregat]], [[Barcelona]], [[Manresa]] y [[Terrassa]]. Nestos dos últimes se requisaron 45{{esd}}000 certificaciones de notificaciones que diben ser unviaes a les persones escoyíes como presidentes, vocales y suplentes de les meses eleutorales. Nel casu de Terrassa, un grupu de persones que protestaba contra'l rexistru trató de torgar l'accesu al secretariu xudicial y la salida de la furgoneta cola documentación prindada, dando llugar a la intervención de los [[Mozos d'Escuadra]].<ref>{{cita noticia|nome=Antonio|apellíu=Baquero|nome2=J. G.|apellíu2=Albalat|nome3=Albert|apellíu3=Segura|url=http://www.elperiodico.com/es/politica/20170919/referendu-independencia-guardia-civil-rexistros-unipost-hospitalet-llobregat-6294998|títulu=La Guardia Civil requisa más de 45.000 notificaciones de les meses eleutorales del referendu del 1-O|periódicu=[[El Periódico de Catalunya]]|fecha=10 de setiembre de 2017|fechaaccesu=19 de setiembre de 2017}}</ref>
=== Agospiamientu de fuercies de seguridá ===
Contratáronse siquier dos [[Cruceru (buque de pasaxeros)|cruceros]], unu d'ellos decoráu con imáxenes de personaxes de [[Warner Bros.|Warner Bros]] ([[Piolín]], [[El gatu Silvestre|Silvestre]], [[El Coyote y el Correcaminos|el Coyote]], el [[Patu Lucas]] y el [[Taz (Looney Tunes)|demoniu de Tasmania]]), p'agospiar efeutivos de la [[Cuerpu Nacional de Policía|Policía Nacional]] movíos a Cataluña. Estes embarcaciones ensobiaron nel [[puertu de Barcelona]]. El estibadores del puertu decidieron nun dar serviciu a estos barcos.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Figuls|nome=Josep Catà|títulu=El estibadores de Barcelona alcuerden nun dar serviciu a los cruceros de la Policía Nacional|url=https://elpais.com/ccaa/2017/09/21/catalunya/1505981808_365812.html|fecha=21 de setiembre de 2017|fechaaccesu=22 de setiembre de 2017|periódicu=El País|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=La Policía Nacional agospiar en Barcelona nun cruceru afatáu con Piolín y Silvestre|url=https://verne.elpais.com/verne/2017/09/22/articulo/1506064053_793109.html|fecha=22 de setiembre de 2017|fechaaccesu=22 de setiembre de 2017|periódicu=Verne|idioma=}}</ref>
=== Detenciones del 20 de setiembre ===
{{ap|Operación Anubis}}
El 20 de setiembre la Guardia Civil detuvo a 14 persones per requerimientu titular del xulgáu d'instrucción número 3, el xuez [[Ramírez Súnyer]], qu'investiga la preparación del referendu d'independencia de Cataluña. Fueron deteníos [[Josep Maria Jové i Lladó]], secretariu xeneral de Vicepresidencia y Economía y Facienda; y [[Lluís Salvadó]] secretariu de Facienda, [[Joan Manel Gómez]], responsable del votu electrónicu de la conselleria de Gobernación; [[Francesc Sutrias]], un cargu d'Economía; [[Xavier Puig Farré]], d'Asuntos Sociales; [[Jordi Graells]], direutor xeneral d'Atención Ciudadana, y [[Jordi Puignero]], [[Josué Sallent]] y [[David Franco]], del Centru de Telecomunicaciones y teunoloxíes de la informatión ([[CTTI]]), dependientes de Presidència; [[David Palancad]], d'Asuntos Esteriores<ref>[https://www.eldiario.es/catalunya/Guardia-Civil-Conselleria-Economia-Catalunya_0_688731201.html]</ref><ref>[https://www.lavanguardia.com/vida/20170920/431424663124/detenida-en-madrid-la direutora xeneral-del serviciu-de-la generalitat responsable-de desarrollos informáticos.html]</ref> y [[Rosa María Rodriguez Curto]] direutora xeneral de servicios de [[T-Systems Iberia]].<ref>[https://ultimahora.es/noticias/nacional/2017/09/20/293127/direutiva-detenida-madrid-por-abandona-cuartones-pa-pasar-disposicion-xudicial-barcelona.html]</ref>
== Reaiciones ==
=== Sondeos ===
Según un sondéu realizáu por [[Sociométrica]] para [[El Español (periódicu dixital)|''El Español'']] ente'l 28 d'agostu y el 1 de setiembre'l 55{{esd}}% de los catalanes sofitaríen la celebración del referendu ente que el 39,8{{esd}}% refugar. Ente'l restu d'españoles sofitar un 15,4{{esd}}% frente a un 77{{esd}}% que lo refugaría.<ref>{{cita noticia|nome=Alberto|apellíu=Lardiés|nome2=Ana|apellíu2=Delgado|url=https://www.elespanol.com/espana/20170903/243976009_0.html|títulu=El 55% de los catalanes sofita'l referendu illegal|periódicu=[[El Español (periódicu dixital)|El Español]]|fecha=4 de setiembre de 2017|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017}}</ref> Según esti sondéu la participación bazcuyaría ente'l 54{{esd}}% y el 68{{esd}}% y el «sí» ganaría por, siquier, el 62{{esd}}%.<ref>{{cita noticia|nome=Jorge|apellíu=Sáinz|url=https://www.elespanol.com/espana/politica/20170904/244226382_0.html|títulu=El 'sí' va ganar con un 72% y un 50% de participación si celebra'l referendu|periódicu=[[El Español (periódicu dixital)|El Español]]|fecha=5 de setiembre de 2017|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017}}</ref>
Según un sondéu de [[Metroscopia]] pa ''[[El País]]'' realizáu dempués de l'aprobación de la Llei, un 38{{esd}}% de los catalanes consideraríen que'l referendu pueda ser válidu y llegal, frente a un 56{{esd}}% que lo refuga. La opinión favorable xube al 42{{esd}}% nel coleutivu de 54 a 64 años, mientres ente los mozos menores de 35 años el refugu ye de dos de cada trés.<ref>{{cita noticia|nome=Miquel|apellíu=Noguer|url=https://elpais.com/ccaa/2017/09/09/catalunya/1504987084_099835.html|títulu=Una mayoría de catalanes considera que'l referendu nin ye válidu nin llegal|periódicu=[[El País]]|allugamientu=[[Barcelona]]|fecha=10 de setiembre de 2017|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017}}</ref>
==== Sondeos en referencia al referendu del 1-O ====
{| class="wikitable mw-collapsible" style="text-align:center; font-size:90%; line-height:14px;"
|- style="height:42px; background-color:#e9e9e9"
! style="width:230px;" rowspan="2"| Institutu/Iniciador
! style="width:120px;" rowspan="2"| Trabayu de campu
!style="width:50px;" rowspan="2"| Amuesa
!style="width:50px;"| Sí
!style="width:50px;"| Non
! style="width:50px;"| Otros/<br/>Astención
! style="width:50px;" rowspan="2"| NS/NC
! style="width:30px;" rowspan="2"| Diferencia al Sigo
|-
! style="background:#008142;"|
! style="background:#DC241F;"|
! style="background:gray;"|
|-
| NC Report/La Razón<ref group="M">{{cita web |títulu=La mayoría de los catalanes cree que'l referendu nun se va celebrar |url=http://www.larazon.es/espana/la-mayoria-de-los catalanes-cree-que-el referendu-nun se celebrara-OK15797485 |publisher=[[La Razón (España)|La Razón]] |date=16 d'agostu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 }}</ref><ref group="M">{{cita web |títulu=Encuesta NC Report |url=http://www.larazon.es/documents/10165/0/video_content_7016995_20170816043901.jpg |periódicu=[[La Razón (España)|La Razón]] |date=16 d'agostu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170816234609/http://www.larazon.es/documents/10165/0/video_content_7016995_20170816043901.jpg |fechaarchivu=2017-08-16 }}</ref>
| 1–8.8.2017
| 800
| 41,5
| style="background:#FDDEDE;"| '''48,6'''
| —
| 9,9
| style="background:#DC241F; color:white;"| 7,1
|-
| Opinòmetre/Llabra<ref group="M">{{cita web |títulu=La pressió de l'Estat non fa perdre suports a l'1-O nin a la independència |url=http://www.ara.cat/politica/pressio-lEstat-perdre-suports-independencia_0_1838216205.html |language=catalán|publisher=[[Ara (diariu)|Ara]] |date=24 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 17–20.7.2017
| 1000
| style="background:#DEFDDE;"| '''41,9'''
| 37,8
| 4,2
| 16,1
| style="background:#008142; color:white;"| 4,1
|-
| GESOP/CEO<ref name="CEOJul17" group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política. 2a onada 2017 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-857.pdf |language=catalán |publisher=CEO |date=21 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170909190958/http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-857.pdf |fechaarchivu=2017-09-09 }}</ref><ref group="M">{{cita web |trans-title=Political Opinion Barometer. 2nd wave 2017 - REU 857 |títulu=Baròmetre d'Opinió Política. 2a onada 2017 - REU 857 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages/home/fitxaEstudi.html?colId=6288&lastTitle=Chigre%F2metre+d%27Opini%F3+Pol%EDtica.+2a+onada+2017 |language=catalán, español, inglés |publisher=CEO |date=21 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 }}</ref>
| 26.6.–11.7.2017
| 1500
| style="background:#DEFDDE;"| '''39'''
| 23,5
| 23
| 14,5
| style="background:#008142; color:white;"| 15,5
|-
| NC Report/La Razón<ref group="M">{{cita web |títulu=Referendu: La mayoría diz non a la república catalana» |url=http://www.larazon.es/espana/referendu-la-mayoria-diz-non-a-la-republica-catalana-HB15507563 |publisher=[[La Razón (España)|La Razón]] |date=3 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref><ref group="M">{{cita web |títulu=Encuesta NC Report |url=http://www.larazon.es/documents/10165/0/video_content_6772037_20170703054520.jpg |publisher=[[La Razón (España)|La Razón]] |date=3 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170909190742/http://www.larazon.es/documents/10165/0/video_content_6772037_20170703054520.jpg |fechaarchivu=2017-09-09 }}</ref>
| 29.6.–1.7.2017
| 800
| 44
| style="background:#FDDEDE;"| '''48,6'''
| —
| 7,4
| style="background:#DC241F; color:white;"| 4,6
|-
| GAD3/La Vanguardia<ref group="M">{{cita web |títulu=El 54% de los catalanes ta dispuestu a participar nuna consulta unillateral |url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170702/423834402373/el-54-de-los catalanes-esta-dispuestu-a-participar-en-una consulta unillateral.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=2 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 }}</ref>
| 23–29.6.2017
|?
| style="background:#DEFDDE;"| '''42,5'''
| 37,6
| 10,2
| 9,7
| style="background:#008142; color:white;"| 4,9
|-
| DYM/El Confidencial<ref group="M">{{cita web |títulu=El 65,4% de los catalanes que decidieron dir a les urnes el 1-O va votar sí a la independencia |url=http://www.elconfidencial.com/espana/2017-07-03/encuesta-dym-65-catalanes-iran-a-les urnes-votara-si-independencia-1-de-ochobre-referendu_1408498/ |publisher=El Confidencial |date=3 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 22–28.6.2017
| 531
| style="background:#DEFDDE;"| '''47'''
| 44,4
| —
| 8,6
| style="background:#008142; color:white;"| 2,6
|-
| Opinòmetre/Llabra<ref group="M">{{cita web |títulu=Primer encuesta sobre'l referendu catalán: participación del 64% y ventaya pal 'sí' |url=http://www.ara.cat/es/referendu-independencia-si-encuesta-ventaya-sondio-cataluna-catalanes_0_1816618469.html |publisher=[[Ara (diariu)|Ara]] |date=18 de xunu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 12–15.6.2017
| 1000
| style="background:#DEFDDE;"| '''42,3'''
| 38,9
| 6
| 12,8
| style="background:#008142; color:white;"| 3,4
|-
| GESOP/CEO<ref name="CEOMar17" group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política. 1a onada 2017 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/03/30/11/07/bd7b146y-0841-4cf1-9y8a-9y644f1cd0d1.pdf |language=catalán|publisher=CEO |date=30 de marzu de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 6–21.3.2017
| 1500
| style="background:#DEFDDE;"| '''43,3'''
| 22,2
| 28,6
| 5,9
| style="background:#008142; color:white;"| 21,1
|}
==== Sobre la cuestión de la independencia polo xeneral ====
{| class="wikitable mw-collapsible" style="text-align:center; font-size:90%; line-height:14px;"
|- style="height:42px; background-color:#e9e9e9"
! style="width:230px;" rowspan="2"| Institutu/Empecipiáu por
! style="width:120px;" rowspan="2"| Trabayu de campu
!style="width:50px;" rowspan="2"| Amuesa
!style="width:50px;"| Sí
!style="width:50px;"| Non
! style="width:50px;"| Otros/<br/>Astención
! style="width:50px;" rowspan="2"| NS/NC
! style="width:30px;" rowspan="2"| Diferencia
!style="width:50px;" rowspan="2"| Entruga
|-
! style="background:#008142;"|
! style="background:#DC241F;"|
! style="background:gray;"|
|-
| Sociométrica/El Español<ref group="M">{{cita web |títulu=El 50,1% de los catalanes ta a favor de la independencia, el 45,7% en contra |url=https://www.elespanol.com/espana/20170902/243726044_0.html |publisher=El Español |date=3 de setiembre de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 28.8.–1.9.2017
| 700
| style="background:#B7FBB7;"| '''50,1'''
| 45,7
| –
| 4,2
| style="background:#008142; color:white;"| 4,4
|<ref group="Entruga" name="Pregunta2">«¿Preferiría que la so comunidá autónoma fuera un estáu independiente?“</ref>
|-
| GESOP/CEO<ref name="CEOJul17" group="M"/>
| 26.6.–11.7.2017
| 1500
| 41,1
| style="background:#FDDEDE;"| '''49,4'''
| –
| 9,5
| style="background:#DC241F; color:white;"| 8,3
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3">«¿Desea que Cataluña sía un estáu independiente?»</ref>
|-
| GAD3/La Vanguardia<ref group="M">{{cita web |títulu=El referendu unillateral pierde sofitos frente a la consulta alcordada |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2017/04/17/pagina-10/97696630/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=17 d'abril de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 7–12.4.2017
| 601
| style="background:#DEFDDE;"| '''41,9'''
| 39,7
| 9,1
| 9,3
| style="background:#008142; color:white;"| 2,2
|<ref group="Entruga" name="Pregunta4">«Si finalmente convocárase un referendu llegal pa decidir sobre la independencia de Catalunya, ¿qué cree que votaría?»</ref>
|-
| GESOP/CEO<ref name="CEOMar17" group="M"/>
| 6–21.3.2017
| 1500
| 44,3
| style="background:#FDDEDE;"| '''48,5'''
| –
| 7,2
| style="background:#DC241F; color:white;"| 4,2
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| GAD3/La Vanguardia<ref name="GAD3Jan17" group="M">{{cita web |títulu=La mayoría quier un referendu apautáu y refuga la unilateralidad |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2017/01/09/pagina-14/97450130/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=9 de xineru de 2017 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 2–5.1.2017
| 601
| style="background:#DEFDDE;"| '''42,3'''
| 41,9
| 5,9
| 9,9
| style="background:#008142; color:white;"| 0,4
|<ref group="Entruga" name="Pregunta4"/>
|-
| NC Report/La Razón<ref name="NCDec16a" group="M">{{cita web |títulu=El 82,2% aprueba la ufierta de diálogu del Gobiernu a la Generalitat |url=http://www.larazon.es/espana/el-82-2-aprueba-la ufierta-de-dialogo-del gobiernu-a-la generalitat-IN14198110 |publisher=[[La Razón (España)|La Razón]] |date=27 d'avientu de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 }}</ref><ref name="NCDec16b" group="M">{{cita web |títulu=Sofitu a más financiamientu y mayor autogobiernu |url=http://www.larazon.es/documents/10165/0/video_content_5873144_20161227022550.pdf |publisher=[[La Razón (España)|La Razón]] |date=27 d'avientu de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170328105247/http://www.larazon.es/documents/10165/0/video_content_5873144_20161227022550.pdf |fechaarchivu=2017-03-28 }}</ref>
| 16–23.12.2016
| 1000
| 44,8
| style="background:#FDDEDE;"| '''47,2'''
| –
| 8
| style="background:#DC241F; color:white;"| 2,4
|<ref group="Entruga" name="Pregunta5">«¿Qué votaría nun referendu sobre la independencia de Cataluña?»</ref>
|-
| DYM/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2016 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2016/12/29/08/33/deeace59-a7y5-4y36-926c-3ffeef8b2y4c.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=29 d'avientu de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 12–17.12.2016
| 1047
| 45,3
| style="background:#FDDEDE;"| '''46,8'''
| –
| 7,8
| style="background:#DC241F; color:white;"| 1,5
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| GESOP/El Periódico<ref name="GESOPDec16" group="M">{{cita web |títulu=El referendu unillateral d'independencia estrema a los catalanes |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/referendu-independencia-encuesta-5697731 |publisher=[[El Periódico de Catalunya]] |date=17 d'avientu de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 12–14.12.2016
| 800
| style="background:#DEFDDE;"| '''48,9'''
| 40,3
| 2,4
| 8,5
| style="background:#008142; color:white;"| 8,6
|<ref group="Entruga" name="Pregunta6">«Si fora a votar, ¿votaría “sí” o “non” a la independencia?»</ref>
|-
| Opinòmetre/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 39. 3a onada 2016 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2016/11/17/12/39/6y2a0387-47ed-4584-b6c7-0da2d7441b2a.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=18 de payares de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 17.10.–3.11.2016
| 1500
| 44,9
| style="background:#FDDEDE;"| '''45,1'''
| –
| 9,9
| style="background:#DC241F; color:white;"| 0,2
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| GESOP/ICPS<ref group="M">{{cita web |títulu=Sondeig d'opinió Catalunya 2016 |url=http://www.icps.cat/archivos/sondeigs/sc2016nacespcat.pdf |language=ca |publisher=ICPS |date=17 d'ochobre de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 26.9.–17.10.2016
| 1200
| style="background:#DEFDDE;"| '''46,6'''
| 33,8
| 15
| 4,7
| style="background:#008142; color:white;"| 10,2
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7">«Si mañana convocárase un referendu sobre la independencia de Cataluña, ¿qué fadría?»</ref>
|-
| NC Report/La Razón<ref name="NCAug16" group="M">{{cita web |títulu=La metá de los catalanes cree que'l Parlament va someter al TC |url=http://www.larazon.es/espana/la mitad-de-los-catalanes-cree-que-el-parlament-se-sometera-al-tc-CD13327533 |publisher=[[La Razón (España)|La Razón]] |date=12 d'agostu de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 }}</ref>
| 2–6.8.2016
| 1255
| 41,3
| style="background:#FDDEDE;"| '''43,2'''
| –
| 15,5
| style="background:#DC241F; color:white;"| 1,9
|<ref group="Entruga" name="Pregunta8">«¿Declárase independentista?»</ref>
|-
| Opinòmetre/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 38. 2a onada 2016 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-826.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=22 de xunetu de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160807000844/http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-826.pdf |fechaarchivu=2016-08-07 }}</ref>
| 28. jun–13.7.2016
| 1500
| style="background:#DEFDDE;"| '''47,7'''
| 42,4
| –
| 10
| style="background:#008142; color:white;"| 5,3
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| GAD3/La Vanguardia<ref name="GAD3Jun16" group="M">{{cita web |títulu=La mayoría apuesta por ameyorar l'autogobiernu y aparcar la separación |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2016/06/19/pagina-20/96911489/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=19 de xunu de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 13–16.6.2016
| 800
| style="background:#DEFDDE;"| '''48,4'''
| 35,3
| 7,7
| 8,6
| style="background:#008142; color:white;"| 13,1
|<ref group="Entruga" name="Pregunta4"/>
|-
| Opinòmetre/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 37. 1a onada 2016 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2016/03/18/11/09/0312d080-3f65-47f8-a2ef-y3675c575ec5.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=18 de marzu de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 22.2.–8.3.2016
| 1500
| 45,3
| style="background:#FDDEDE;"| '''45,5'''
| –
| 9,2
| style="background:#DC241F; color:white;"| 0,2
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| NC Report/La Razón<ref name="NCDec15a" group="M">{{cita web |títulu=La gran mayoría de los catalanes pide nun sofitar a Mas |url=http://www.larazon.es/espana/la-gran-mayoria-de-los catalanes-pide-nun sofitar-a-mas-y-convocar-eleiciones-CG11606105 |publisher=[[La Razón (España)|La Razón]] |date=3 de xineru de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 }}</ref><ref name="NCDec15b" group="M">{{cita web |títulu=¿Cree que se deberíen repitir les eleiciones al Parlament de Cataluña? |url=http://www.larazon.es/documents/10165/0/video_content_4184724_20160103040906.pdf |publisher=[[La Razón (España)|La Razón]] |date=3 de xineru de 2016 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170313214058/http://www.larazon.es/documents/10165/0/video_content_4184724_20160103040906.pdf |fechaarchivu=2017-03-13 }}</ref>
| 28–31.12.2015
| 1255
| 44,1
| style="background:#FDDEDE;"| '''49,7'''
| –
| 6,2
| style="background:#DC241F; color:white;"| 5,6
|<ref group="Entruga" name="Pregunta9">«Ta a favor de la independencia de Cataluña?»</ref>
|-
| DYM/El Confidencial<ref name="DYMDec15" group="M">{{cita web |títulu=Ciudadanos apostaría la victoria a ERC si adelántrense les eleiciones en Cataluña |url=http://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2015-12-06/ciudadanos-disputaria-la victoria-a-erc-si adelántrense les-eleiciones-en-cataluna_1114097/ |publisher=El Confidencial |date=6 d'avientu de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 30.11.–3.12.2015
| 504
| 37
| style="background:#FBB7B7;"| '''54'''
| –
| 9
| style="background:#DC241F; color:white;"| 17
|<ref group="Entruga" name="Pregunta20">«¿Cree que Cataluña tien de dixebrase d'España y convertise nun Estáu independiente?»</ref>
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FNov15" group="M">{{cita web |títulu=El non a la independencia vuelve cobrar ventaya |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/11/29/pagina-21/96214933/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=29 de payares de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 20–27.11.2015
| 1000
| 45,5
| style="background:#FDDEDE;"| '''48,7'''
| –
| 5,2
| style="background:#DC241F; color:white;"| 3,2
|<ref group="Entruga" name="Pregunta21">«Si convocara esti referendu, ¿cree que votaría a favor o en contra de que Cataluña fora un Estáu independiente?“</ref>
|-
| GESOP/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2015 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2015/12/02/11/08/30d8445d-431y-400b-bef0-b6b8279724y5.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=2 d'avientu de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 16–23.11.2015
| 1050
| 46,6
| style="background:#FDDEDE;"| '''48,2'''
| –
| 5,2
| style="background:#DC241F; color:white;"| 1,6
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| Opinòmetre/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 36. 3a onada 2015 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2015/11/13/12/06/adadcc7y-6d3a-400y-82ba-07b92f9d2086.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=13 de payares de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 5–27.10.2015
| 2000
| 46,7
| style="background:#FDDEDE;"| '''47,8'''
| –
| 5,6
| style="background:#DC241F; color:white;"| 1,1
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| colspan="9"| '''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2015]]'''
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FSep15" group="M">{{cita web |títulu=Empate téunicu ente partidarios y contrarios a la independencia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/09/20/pagina-22/95861544/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=20 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 14–17.9.2015
| 1000
| 45,2
| style="background:#FDDEDE;"| '''45,9'''
| –
| 8,9
| style="background:#DC241F; color:white;"| 0,7
|<ref group="Entruga" name="Pregunta21"/>
|-
| Metroscopia/El País<ref group="M">{{cita web |títulu=Intención de votu en Cataluña |url=https://elpais.com/elpais/2015/09/18/media/1442600262_010904.html |publisher=[[El País]] |date=18 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 14–16.9.2015
| 2000
| 45
| style="background:#FDDEDE;"| '''46'''
| –
| 9
| style="background:#DC241F; color:white;"| 1
|<ref group="Entruga" name="Pregunta22">«Imaxine que, en dalgún momentu, axustárase la celebración d'un referendu dafechu llegal sobre la independencia de Cataluña, ¿qué ye más probable qu'acabara votando?»</ref>
|-
| DYM/El Confidencial<ref group="M">{{cita web |títulu=Namái un 16% de catalanes cree qu'una declaración d'independencia ye la solución |url=http://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/eleiciones-catalanes/2015-09-19/solo-un-16-de-catalanes-cree-que-una-declaracion-de-independencia-ye-la-solucion_1024710/ |publisher=El Confidencial |date=19 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 14–16.9.2015
| 1157
| style="background:#B7FBB7;"| '''50,0'''
| 42
| –
| 8
| style="background:#008142; color:white;"| 8
|<ref group="Entruga" name="Pregunta20"/>
|-
| Sigma Dos/El Mundo<ref group="M">{{cita web |títulu=Un 46% de los catalanes, en contra de la independencia |url=https://www.elmundo.es/cataluna/2015/09/07/55ec6a66y2704y7y458b4585.html |publisher=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |date=7 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref><ref group="M">{{cita web |títulu=La cuestión independentista |url=https://www.elmundo.es/grafico/espana/2015/09/07/55ec9a4b22601dd1078b4584.html |publisher=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |date=7 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 31.8.–3.9.2015
| 1400
| 44,4
| style="background:#FDDEDE;"| '''46,2'''
| –
| 9,4
| style="background:#DC241F; color:white;"| 1,8
|<ref group="Entruga" name="Pregunta23">«¿Ye partidariu de que Cataluña s'independice?»</ref>
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FJul15" group="M">{{cita web |títulu=Casi'l 40% sofita reformar la Constitución como salida |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/07/12/pagina-18/95634512/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=12 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 6–9.7.2015
| 1000
| 44,5
| style="background:#FDDEDE;"| '''48,4'''
| –
| 7,1
| style="background:#DC241F; color:white;"| 3,9
|<ref group="Entruga" name="Pregunta24">«Si convocara un referendu pa decidir sobre la independencia o non de Cataluña, ¿qué cree que votaría?»</ref>
|-
| Opinòmetre/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 35. 2a onada 2015 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-795.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=3 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150704102652/http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-795.pdf |fechaarchivu=2015-07-04 }}</ref>
| 2–24.6.2015
| 2000
| 42,9
| style="background:#FBB7B7;"| '''50'''
| –
| 7,1
| style="background:#DC241F; color:white;"| 7,1
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FApr15" group="M">{{cita web |títulu=Los catalanes esixen una mayoría bien reforzada pa la independencia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/05/02/pagina-14/95344673/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=2 de mayu de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 27–29.4.2015
| 1000
| 43,7
| style="background:#FDDEDE;"| '''47,9'''
| –
| 8,3
| style="background:#DC241F; color:white;"| 4,2
|<ref group="Entruga" name="Pregunta24"/>
|-
| Opinòmetre/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 34. 1a onada 2015 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-774.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=13 de marzu de 2015 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402094726/http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-774.pdf |fechaarchivu=2015-04-02 }}</ref>
| 9.2.–2.3.2015
| 2.000
| 44,1
| style="background:#FDDEDE;"| '''48'''
| –
| 7,8
| style="background:#DC241F; color:white;"| 3,9
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| DYM/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2014 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-760.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=19 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141219152027/http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-760.pdf |fechaarchivu=2014-12-19 }}</ref>
| 9–13.12.2014
| 1100
| 44,5
| style="background:#FDDEDE;"| '''45,3'''
| –
| 10,3
| style="background:#DC241F; color:white;"| 0,8
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| GESOP/ICPS<ref group="M">{{cita web |títulu=Sondeig d'opinió Catalunya 2014 |url=http://www.icps.cat/archivos/sondeigs/sc2014nacespcat.pdf |language=ca |publisher=ICPS |date=6 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 12.11.–6.12.2014
| 1200
| style="background:#DEFDDE;"| '''49,9'''
| 27,4
| 18,8
| 4,1
| style="background:#008142; color:white;"| 22,5
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FDec14" group="M">{{cita web |títulu=La mayoría ve'l plan independentista de Mas perxudicial pa la economía |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2014/12/08/pagina-9/94772749/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=8 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 1–4.12.2014
| 1000
| style="background:#DEFDDE;"| '''47,4'''
| 42,9
| –
| 9,7
| style="background:#008142; color:white;"| 4,5
|<ref group="Entruga" name="Pregunta24"/>
|-
| Sigma Dos/El Mundo<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 39. 3a onada 2016 |url=https://www.elmundo.es/grafico/espana/2014/11/24/547208f722601d3f698b457y.html |publisher=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |date=24 de payares de 2014 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 17–20.11.2014
| 1000
| 35,7
| style="background:#FDDEDE;"| '''44,7'''
| 9,6
| 10
| style="background:#DC241F; color:white;"| 9
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| colspan="9"| '''[[Consulta sobre'l futuru políticu de Cataluña 2014]]'''
|-
| GESOP/8tv<ref group="M">{{cita web |títulu=ESCLUSIVA enquesta Gesop: el 46,2% dels catalans votarien avui a favor de la independència |url=http://www.8tv.cat/8aldia/politica/esclusiva-enquesta-gesop-el-462-dels-catalans-votarien-avui-a-favor-de-la independencia/ |language=ca |publisher=CEO |date=30 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 }}</ref>
| 30.10.2014
| 1600
| style="background:#DEFDDE;"| '''46,2'''
| 38
| –
| 15,8
| style="background:#008142; color:white;"| 8,2
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| Opinòmetre/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 33. 2a onada 2014 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-758.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=31 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141031164858/http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-758.pdf |fechaarchivu=2014-10-31 }}</ref>
| 29.9.–23.10.2014
| 2000
| style="background:#DEFDDE;"| '''49,4'''
| 32,3
| 8,4
| 10
| style="background:#008142; color:white;"| 17,1
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| Sigma Dos/El Mundo<ref group="M">{{cita web |títulu=La secesión estrema a los catalanes... |url=https://www.elmundo.es/cataluna/2014/09/01/54038585ca4741d4698b4597.html |publisher=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |date=1 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 26–29.8.2014
|?
| 34
| style="background:#FDDEDE;"| '''39,5'''
| –
| 19,2
| style="background:#DC241F; color:white;"| 5,5
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FMay14" group="M">{{cita web |títulu=Empate ente partidarios y contrarios a la independencia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2014/05/12/pagina-14/93888610/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=12 de mayu de 2014 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 30.4.–8.5.2014
| 577
| 43,4
| style="background:#FDDEDE;"| '''43,5'''
| –
| 13,4
| style="background:#DC241F; color:white;"| 0,1
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| Opinòmetre/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 32. 1a onada 2014 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossierdepremsa_-746.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=30 d'abril de 2014 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151208142125/http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossierdepremsa_-746.pdf |fechaarchivu=2015-12-08 }}</ref>
| 24.3.–15.4.2014
| 2000
| style="background:#DEFDDE;"| '''47,2'''
| 27,9
| 12,4
| 12,6
| style="background:#008142; color:white;"| 19,3
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| GESOP/El Periódico<ref group="M">{{cita web |títulu=La mayoría de catalanes creen que nun va haber referendu'l 9-N |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/mayoria-catalanes-creen-que-habra-referendu-9-n-3168671 |publisher=[[El Periódico de Catalunya]] |date=9 de marzu de 2014 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 26–28.2.2014
| 800
| style="background:#DEFDDE;"| '''46,1'''
| 36,3
| –
| 17,6
| style="background:#008142; color:white;"| 9,8
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| GESOP/El Periódico<ref name="GESOPDec13" group="M">{{cita web |títulu=El 74% de los catalanes reclamen a Rajoy qu'autorice la consulta |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/los-catalanes-reclaman-rajoy-que-autorice-consulta-2926951 |publisher=[[El Periódico de Catalunya]] |date=15 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 12–13.12.2013
| 800
| style="background:#DEFDDE;"| '''44,1'''
| 36,2
| –
| 19,7
| style="background:#008142; color:white;"| 7,9
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FNov13" group="M">{{cita web |títulu=Empate ente partidarios y contrarios a la independencia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2013/12/22/pagina-20/93258311/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=22 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 16–19.11.2013
| 1000
| 44,9
| style="background:#FDDEDE;"| '''45'''
| –
| 10,1
| style="background:#DC241F; color:white;"| 0,1
|<ref group="Entruga" name="Pregunta3"/>
|-
| GESOP/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 31. 3a onada 2013 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-733.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=22 de payares de 2013 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151208160113/http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-733.pdf |fechaarchivu=2015-12-08 }}</ref>
| 4–14.11.2013
| 2000
| style="background:#B7FBB7;"| '''54,7'''
| 22,1
| 17
| 6,3
| style="background:#008142; color:white;"| 32,6
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| GESOP/El Periódico<ref group="M">{{cita web |títulu=La opción 'más autogobiernu' iguala en sofitu a la independencia |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/barometro-gesop-autogobierno-independencia-catalunya-2789850 |publisher=[[El Periódico de Catalunya]] |date=28 d'ochobre de 2013 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 16–18.10.2013
| 800
| style="background:#B7FBB7;"| '''53,3'''
| 41,5
| –
| 5,3
| style="background:#008142; color:white;"| 11,8
|<ref group="Entruga" name="Pregunta25"/>
|-
| GESOP/ICPS<ref group="M">{{cita web |títulu=Sondeig d'opinió Catalunya 2013 |url=http://www.icps.cat/repositorio/archivos/sondeigs/sc2013nacespcat.pdf |language=ca |publisher=ICPS |date=10 d'ochobre de 2013 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 25.9.–10.10.2013
| 800
| style="background:#DEFDDE;"| '''48,6'''
| 25,2
| 21,9
| 4,3
| style="background:#008142; color:white;"| 23,4
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| GESOP/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 30. 2a onada 2013 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-723.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=20 de xunu de 2013 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151208135954/http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-723.pdf |fechaarchivu=2015-12-08 }}</ref>
| 31.5.–13.6.2013
| 2000
| style="background:#B7FBB7;"| '''55,6'''
| 23,4
| 15,9
| 5,1
| style="background:#008142; color:white;"| 32,2
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| GESOP/El Periódico<ref name="GESOPMay13" group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre polític de Catalunya. Maig 2013 |url=http://www.elperiodico.com/es/ext_resources/gesop/BarEPCAT_Maig2013_Tabulacions.pdf |language=ca |publisher=[[El Periódico de Catalunya]] |date=8 de xunu de 2013 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303223125/http://www.elperiodico.com/es/ext_resources/gesop/BarEPCAT_Maig2013_Tabulacions.pdf |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref>
| 28–31.5.2013
| 800
| style="background:#B7FBB7;"| '''57,8'''
| 36
| –
| 6,3
| style="background:#008142; color:white;"| 21,8
|<ref group="Entruga" name="Pregunta25">«Si Cataluña dixebrar d'España y fuera un nuevu Estáu de la XE, ¿taría d'alcuerdu o en desalcuerdu?»</ref>
|-
| GESOP/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 29. 1a onada 2013 |url=http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-712.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=21 de febreru de 2013 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151208113512/http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/export/sites/CEOPortal/documents/dossiers_premsa/Dossier_de_premsa_-712.pdf |fechaarchivu=2015-12-08 }}</ref>
| 4–14.2.2013
| 2000
| style="background:#B7FBB7;"| '''54,7'''
| 20,7
| 18,1
| 6,4
| style="background:#008142; color:white;"| 34
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| GESOP/El Periódico<ref name="GESOPJan13" group="M">{{cita web |títulu=La mayoría de los catalanes tán a favor de la consulta |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/consulta-soberanista-barometro-politico-iviernu-periodico-catalunya-2298484 |publisher=[[El Periódico de Catalunya]] |date=20 de xineru de 2013 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 14–16.1.2013
| 800
| style="background:#B7FBB7;"| '''56,9'''
| 35
| –
| 8,2
| style="background:#008142; color:white;"| 21,9
|<ref group="Entruga" name="Pregunta25"/>
|-
| GESOP/ICPS<ref group="M">{{cita web |títulu=Sondeig d'opinió Catalunya 2012 |url=http://www.icps.cat/archivos/sondeigs/SC2012NacEspCatala.pdf |language=ca |publisher=ICPS |date=20 d'avientu de 2012 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 27.11.–20.12.2012
| 1200
| style="background:#DEFDDE;"| '''49,2'''
| 29,2
| 15,1
| 6,5
| style="background:#008142; color:white;"| 20
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| colspan="9"| '''[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2012]]'''
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FNov12-2" group="M">{{cita web |títulu=El pactu fiscal sigue imponiéndose a la independencia, que s'enllanca |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/11/18/pagina-20/90815516/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=18 de payares de 2012 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 12–16.11.2012
| 1000
| style="background:#DEFDDE;"| '''47,5'''
| 40,2
| –
| 10,1
| style="background:#008142; color:white;"| 7,3
|<ref group="Entruga" name="Pregunta26">«Si convocara un referendu sobre la independencia de Cataluña, ¿qué votaría?»</ref>
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FNov12-1" group="M">{{cita web |títulu=El pactu fiscal imponer a la independencia, que pierde sofitu |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/11/11/pagina-20/90756941/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=11 de payares de 2012 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 6–9.11.2012
| 1000
| style="background:#DEFDDE;"| '''47,9'''
| 39,9
| –
| 10,2
| style="background:#008142; color:white;"| 8
|<ref group="Entruga" name="Pregunta26"/>
|-
| DYM/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 28. 3a onada 2012 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/11/08/11/14/6bffd5a2-fe82-4ba9-b88c-efe7a27911d0.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=8 de payares de 2012 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 22–30.10.2012
| 2500
| style="background:#B7FBB7;"| '''57'''
| 20,5
| 14,9
| 7,7
| style="background:#008142; color:white;"| 36,5
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FOct12-2" group="M">{{cita web |títulu=El pactu fiscal neutralizaría la mayoría independentista |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/10/28/pagina-18/90670039/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=28 d'ochobre de 2012 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 22–26.10.2012
| 1000
| style="background:#B7FBB7;"| '''52,8'''
| 35,4
| –
| 9,7
| style="background:#008142; color:white;"| 17,4
|<ref group="Entruga" name="Pregunta26"/>
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FOct12-1" group="M">{{cita web |títulu=El 65% ve vidable la independencia pero entiende la medrana empresarial |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/10/14/pagina-20/90600942/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=14 d'ochobre de 2012 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 8–11.10.2012
| 1000
| style="background:#B7FBB7;"| '''54,3'''
| 33,1
| –
| 10,1
| style="background:#008142; color:white;"| 21,2
|<ref group="Entruga" name="Pregunta26"/>
|-
| Feedback/La Vanguardia<ref name="FSep12" group="M">{{cita web |títulu=El 84% de los catalanes sofita una consulta y el 55%, la independencia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/10/14/pagina-20/90600942/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=30 de setiembre de 2012 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 21–27.9.2012
| 1200
| style="background:#B7FBB7;"| '''54,8'''
| 33,5
| –
| 10,2
| style="background:#008142; color:white;"| 21,3
|<ref group="Entruga" name="Pregunta26"/>
|-
| DYM/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 27. 2a onada 2012 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/06/27/10/36/60220d32-3dde-4bbe-bd32-y66085959a29.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=27 de xunu de 2012 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 4–18.6.2012
| 2500
| style="background:#B7FBB7;"| '''51,1'''
| 21,1
| 22,1
| 5,8
| style="background:#008142; color:white;"| 30
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| DYM/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 26. 1a onada 2012 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/03/02/10/08/fe6b6bb1-ead5-496y-b6a7-653ffb7439b1.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=2 de marzu de 2012 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 6–21.2.2012
| 2500
| style="background:#DEFDDE;"| '''44,6'''
| 24,7
| 25,2
| 5,5
| style="background:#008142; color:white;"| 19,9
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| GESOP/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 25. 3a onada 2011 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/10/25/10/46/bd872d6y-4d2f-4683-a4b2-5214aa4b2b95.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=25 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 29.9.–13.10.2011
| 2500
| style="background:#DEFDDE;"| '''45,4'''
| 24,7
| 24,4
| 5,6
| style="background:#008142; color:white;"| 20,7
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| GESOP/CEO<ref group="M">{{cita web |títulu=Baròmetre d'Opinió Política 24. 2a onada 2011 |url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/06/29/10/21/2y9d54f1-b141-480a-9efd-y797ce28be1c.pdf |language=ca |publisher=CEO |date=29 de xunu de 2011 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 2–17.6.2011
| 2500
| style="background:#DEFDDE;"| '''42,9'''
| 28,2
| 23,8
| 5,2
| style="background:#008142; color:white;"| 14,7
|<ref group="Entruga" name="Pregunta7"/>
|-
| Noxa/La Vanguardia<ref group="M">{{cita web |títulu=El sofitu a la independencia unvia y cai al 40%,frente al 45%en contra |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/09/07/pagina-13/82891388/pdf.html |publisher=[[La Vanguardia]] |date=7 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2017}}</ref>
| 1–2.9.2010
| 800
| 40
| style="background:#FDDEDE;"| '''45'''
| 10
| 5
| style="background:#DC241F; color:white;"| 5
|<ref group="Entruga" name="Pregunta27">«Si mañana celebrárase un referendu sobre la independencia de Cataluña, ¿qué votaría usté?»</ref>
|-
| colspan="9" style="text-align:left;"| {{llistaref|grupu="Entruga"}}
|}
=== Gobiernu d'España ===
El [[Gobiernu d'España]] oponer al referendu<ref>{{Cita noticia|apellíos=Reuters|títulu=Catalan Referendu on Independence 'Not Possible' Says Spain PM|url=https://www.voanews.com/a/catalan-referendu-on-independence-not-possible-says-prime-minister/3657057.html|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|periódicu=VOA|idioma=en}}</ref> por entender que ye contrariu a la [[Constitución española de 1978|Constitución española]], de la que da al Estáu central la competencia esclusiva p'autorizar la celebración de referendos,<ref>{{Cita noticia|títulu=Rajoy ufierta diálogu, pero nun va almitir nin el referendu nin pactos pa "violar la llei"|url=http://www.expansion.com/economia/politica/2017/03/26/58d79fe8ca4741966y8b45a7.html|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|periódicu=Espansión.com|idioma=}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=El Gobiernu nun refuga midíes coercitivas pa torgar el referendu|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170201/413901214977/gobiernu-constitucion-referendu-illegal.html|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref> una interpretación cola que taría d'alcuerdu el [[Conseyu de Garantíes Estatutaries de Cataluña]],<ref>{{Cita noticia|títulu=El principal órganu consultivu catalán confirma que'l referendu sería illegal|url=http://www.lavozdegalicia.es/noticia/espana/2017/03/04/principal-organo-consultivu-catalan-confirma-referendu-seria-illegal/0003_201703G4P15991.htm|fecha=4 de marzu de 2017|fechaaccesu=19 de xunu de 2017|periódicu=La Voz de Galicia|idioma=}}</ref> según el [[Tribunal Constitucional]] y la Fiscalía.
El 15 de setiembre, el Gobiernu aprobó na Comisión Delegada d'Asuntos Económicos un mecanismu de control de los pagos del Gobiernu catalán, que va entrar a valir en cuanto publicar nel [[Boletín Oficial del Estáu|BOE]]. El nuevu mecanismu implica que la [[Xeneralidá de Cataluña|Generalitat]] tendrá de comunicar tolos creitos pendientes al Ministeriu y certificar que nun financia nada pal referendu. El Ministeriu de Facienda va ser el que se faiga cargu del pagu de nómines de funcionarios, servicios sociales como Sanidá o Educación, subvenciones, inversiones ensin executar o deldes a los provisores. Amás, riquir al presidente [[Carles Puigdemont]] por qu'en 48 hores comunique un alcuerdu de non disponibilidad del so Presupuestu.Esti paquete de midíes aprobáu pol Gobiernu respuende a la carta del vicepresidente de la Generalitat, [[Oriol Junqueras]], na que refugaba unviar l'informe selmanal de gastos al Ministeriu, una midida aprobada en xunetu pa evitar que se van destinar fondos públicos a la consulta independentista.<ref>{{Cita noticia|títulu=El Gobiernu da un ultimátum de 48 hores a la Generalitat pa intervenir les sos cuentes|url=https://www.abc.es/espana/abci-gobiernu-ultimatum-48-hores-generalitat-pa-intervenir-cuentes-201709151349_noticia.html|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=abc|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=El Gobiernu toma'l control del Presupuestu de la Generalitat pa evitar la esviadura de dineru al 1-O|url=https://www.elmundo.es/espana/2017/09/15/59bbb9c722601dba428b45c7.html|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=El Mundo|idioma=}}</ref>
=== Partíos políticos ===
[[Ciudadanos (España)|Ciudadanos]], [[Partíu de los Socialistes de Cataluña|PSC]] y [[PP]] opunxéronse tanto al referendu como a la so tramitación, tachándola d'illegal y antidemocrática.<ref>{{Cita noticia|títulu=Bronca total nel Parlament pola llei del referendu|url=http://www.expansion.com/catalunya/2017/09/06/59afd292468aeb13528b45c2.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=Espansión.com|idioma=}}</ref>
El [[Partíu Demócrata Européu Catalán]] y [[Esquerra Republicana de Catalunya]], impulsores del referendu, nun emitieron nenguna postura oficial como partíos tres l'aprobación de la llei, sí dellos altos cargos, como'l Presidente de la Xeneralidá, [[Carles Puigdemont]], quien sostién que ''España nun ye un réxime democráticu'' y amenació con ''contestar coles cais llenes''.<ref>{{Cita noticia|títulu=Puigdemont: "España nun ye un réxime democráticu y vamos contestar coles cais llenes"|url=https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/07/59b1a5d8268y3y0b158b47hala.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El Mundo|idioma=}}</ref>
La [[Candidatura d'Unidá Popular|CUP]] celebró con sarcasmu l'aprobación de la llei so la frase ''Agora empieza'l mambo''.<ref>{{Cita noticia|títulu=La CUP celebra que s'acabe'l procés: ¡Agora empieza'l mambo!. Noticies de Cataluña|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-09-08/anunciu-cup-furgoneta-proceso_1440522|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El Confidencial|idioma=}}</ref> Coles mesmes, miembros d'esti partíu provocaron a axentes de la Guardia Civil el 8 de setiembre dándo-yos papeletes del referendu.<ref>[https://okdiario.com/espana/2017/09/08/cup-humilda-guardia-civil-entregandoles-papeletes-del referendu-1303091]</ref>
[[Catalunya Sí que es Pot]], grupu parllamentariu onde s'integren dellos partíos atópase estremada, pos el so grupu nel Parllamentu de Cataluña foi críticu cola tramitación y aprobación del referendu y abstúvose na votación, pero la direición nacional caltién postures más próximes a los independentistes.<ref>{{Cita noticia|títulu=Podemos defende'l referendu y quebra Catalunya Sí que es Pot|url=https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/06/59b063f7y5fdea731f8b45f7.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El Mundo|idioma=}}</ref>
[[Catalunya en Comú]], nuevu partíu fundáu apocayá, tien cuenta de ''consultar a les bases'' antes d'asitiase sobre participar o nun participar nel referendu, a pesar de que tales declaraciones fueron realizaes dempués de pronunciase'l Tribunal Constitucional.<ref>{{Cita noticia|títulu=Catalunya en Comú va consultar a basar si tien de participar nel 1-O. Noticies de Cataluña|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-09-09/cataluna-en-comu-consulta-bases-1-o_1441162/|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El Confidencial|idioma=}}</ref>
Más allá del ámbitu catalán, per un sitiu, los partíos favorables a la realización del referendu son el [[Bloque Nacionalista Galego]],<ref>{{cita noticia|url=https://www.lavanguardia.com/vida/20170609/423288956151/el-bng-repite-el so-sofitu-al referendu-catalan-y-pide-superar-el-modelo-fracasado-del-estado-de-las-autonomias.html|títulu=El BNG repiti'l so sofitu al referendu catalán y pide superar el modelu "fracasáu" del Estáu de les autonomíes periódicu=[[La Vanguardia]]|allugamientu=[[Santiago de Compostela]]|fecha=9 de xunu de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref> [[En Marea]],<ref>{{cita noticia|url=https://www.eldiario.es/politica/Marea-referendu-Cataluna-compartida-Podemos_0_654085189.html|títulu=En Marea, a favor del referendu en Cataluña, diz que ye una postura compartida coles sos "socios" de Podemos|periódicu=[[eldiario.es]]|fecha=13 de xunu de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref> [[Euskal Herria Bildu]],<ref>{{cita noticia|url=http://www.naiz.eus/es/hemeroteca/gara/editions/2017-09-07/hemeroteca_articles/eh-bildu-aplaude-la-leccion-democratica-que-esta-dando-catalunya|títulu=EH Bildu aplaude la lleición democrática que ta dando Catalunya|periódicu=[[Gara]]|fecha=7 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref> [[Partíu Comunista Obreru Español (1973)|Partíu Comunista Obreru Español]],<ref>{{cita web|url=http://www.pcoe.net/actualidad1/actualidad-nacional/836-a-los-trabayadores-ante-el referendu-catalan|títulu=A los trabayadores ante'l referendu catalán|sitiuweb=[[Partíu Comunista Obreru Español (1973)|Partíu Comunista Obreru Español]]|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref> Lliga Comunista Internacional, [[Partíu del Trabayu Democráticu]]<ref>{{cita noticia|nome=Claudio|apellíu=Forján|url=https://lamayoria.online/2017/07/28/cataluna-quebrar-la clase dominante/|títulu=Cataluña y quebrar na clase dominante|periódicu=[[La Mayoría]]|fecha=28 de xunetu de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref> y [[Izquierda Castellana]].<ref>{{cita noticia|url=http://www.elnortedecastilla.es/segovia/esquierda-castellanos-sofiten-20170911212412-nt.html|títulu=Izquierda Castellana sofita'l procesu independentista catalán: «Tamos con vós»|periódicu=[[El Norte de Castiella]]|fecha=11 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref> Per otru llau, asitiáronse en contra [[Coalición Canaria]],<ref>{{cita noticia|url=http://www.laprovincia.es/canarias/2017/07/05/cc-refuga-llei-referendu-independentista/956697.html|títulu=CC refuga la llei pal referendu independentista de Cataluña|periódicu=[[La Provincia (Canaries)|La Provincia]]|fecha=5 de xunetu de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref> [[Vox (partíu políticu)|Vox]]<ref>{{cita web|url=https://www.voxespana.es/santacruzdetenerife/santiago-abascal-esixe-en-barcelona-al|títulu=Santiago Abascal esixe en Barcelona al Gobiernu qu'aplique'l 155 con urxencia|sitiuweb=[[Vox (partíu políticu)|Vox]]|fecha=6 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201030012752/https://www.voxespana.es/santacruzdetenerife/santiago-abascal-esixe-en-barcelona-al|fechaarchivu=2020-10-30}}</ref> y [[Falanxe Auténtica]].<ref>{{cita web|url=http://www.falange-autentica.es/categorias/editoriales/1922-referendu-si-o-si|títulu=Referendu sí o sí|sitiuweb=[[Falanxe Auténtica]]|fecha=30 de mayu de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017}}</ref>
Fora d'[[España]], el referendu recibió'l sofitu del partíu irlandés [[Sinn Féin]]<ref>{{cita web|url=http://www.sinnfein.ie/contents/46110|títulu=Catalan independence referendu must be recognised internationally - Gildernew|sitiuweb=[[Sinn Féin]]|fecha=12 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170916053556/http://www.sinnfein.ie/contents/46110|fechaarchivu=2017-09-16}}</ref> y d'otros partíos nacionalistes ya independentistes d'[[Europa]].
=== Estaos y organismos internacionales ===
Tanto'l presidente del [[Parllamentu Européu]] como la [[Comisión Europea]] asitiáronse en contra del referendu, sosteniendo que «cualquier aición contra la Constitución d'un Estáu miembru ye una aición contra la Unión Europea». Coles mesmes, alvierte qu'ello supondría que Cataluña saldría fora de la [[Xunión Europea]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Tajani: “Cualquier aición contra la Constitución d'un estáu miembru ye una aición contra la XE”|url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20170907/431106175242/tajani-cualesquier-accion-contra-constitucion-tao-miembru-accioncontra-ue.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref>
[[Ban Ki-moon]], [[Secretaría_Xeneral_de Naciones Xuníes|secretariu xeneral de Naciones Xuníes]], refugó en 2015 que Cataluña pudiera reivindicar el derechu d'autodeterminación de los pueblos<ref>{{Cita web|url=http://www.mediterraneodigital.com/espana/mundo/la-onu-pronúnciase-cataluna-non-esta-incluyida-ente-los territorios-con-derechu-a-decidir.html|títulu=La ONX pronúnciase: 'Cataluña nun ta incluyida ente los territorios con derechu a decidir'|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|apellíu=Agulló|nome=Edgar Sánchez|sitiuweb=Mediterraneo Dixital Politicamente Incorreutu|idioma=es-ES}}</ref> pos esti ye d'aplicación a territorios coloniales o ocupaos, lo cual nun allega nel presente caso.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Vidal-Folch|nome=Xavier|títulu=Tribuna {{!}} Cataluña nun ye un pueblu colonial|url=https://elpais.com/elpais/2017/07/04/opinion/1499187260_703042.html|fecha=4 de xunetu de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El País|idioma=}}</ref> Dos años dempués, nun reconoció los órganos eleutorales propuestos pa la celebración del referendu. Nun entra na cuestión del mesmu referendu por consideralo una cuestión interna del Estáu español.<ref>{{Cita noticia|apellíu=González|nome=Miguel|títulu=La ONX frena l'intentu de dar aval internacional al referendu catalán|url=https://politica.elpais.com/politica/2017/07/25/actualidad/1501008212_310224.html|fecha=26 de xunetu de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódicu=El País|idioma=}}</ref> Arriendes d'ello, casu de celebrase, el referendu nun gociaría de reconocencia internacional.<ref>{{Cita noticia|apellíu=EFE|títulu=El referendu catalán nun llogra'l sofitu d'ONX pa da-y validez internacional|url=http://cadenaser.com/ser/2017/07/26/politica/1501047850_686993.html|fecha=26 de xunetu de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|axencia=Cadena SER|idioma=}}</ref>
[[Heather Nauert]], voceru del [[Departamentu d'Estáu de los Estaos Xuníos]], referir al referendu como un "asuntu internu", ”Nun queremos interferir en cuestiones nacionales, vamos dexar que'l gobiernu y la xente ellí soluciónenlo” y señalaba que "trabayaríen col gobiernu o entidá resultante" del referendu,<ref>{{cita noticia|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170913/431267327215/eeuu-referendu-catalunya-1o-trump.html|títulu=EE.XX. ve'l 1-O un asuntu internu” y diz que “va trabayar col Gobiernu o entidá” que sala del referendu periódicu=[[La Vanguardia]]|allugamientu=[[Barcelona]]|fecha=13 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017}}</ref> anque reconocía nun tar bien familiarizada col asuntu. Noel Clay, otru voceru del departamentu d'Estáu, recordó entós que la posición del Gobiernu de los Estaos Xuníos siguía siendo la de consideralo un asuntu internu d'España.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Faus|nome1=Joan|títulu=¿Dixo Estaos Xuníos que respetaría la resultancia del referendu en ataluña?|url=https://elpais.com/elpais/2017/09/15/fechos/1505499290_678654.html|fechaaccesu=16 de setiembre de 2017|periódicu=El País|fecha=16 de setiembre de 2017}}</ref>
El gobiernu de Méxicu manifestó que "llamenta los fechos de violencia" del 1 d'ochobre, "confía en que tolos arreyaos van atopar una solución pacífico y negociao a les sos diferencies, con plenu respetu a la Constitución Española y a les instituciones del Estáu", y "fai votos por una España xunida na que toos siéntanse incluyíos, dientro de la llegalidá y les instituciones democrátiques que caractericen a esi gran país amigu".<ref>[https://www.gob.mx/sre/prensa/comunicado-del gobiernu-de-mexico-sobre-la-situacion-en-cataluna Comunicáu Non. 367 del gobiernu de Méxicu sobre la situación en Cataluña] - Secretaría de Rellaciones esteriores de Méxicu.</ref>
El gobiernu de Colombia dixo que "llamenta los fechos violentos asocedíos" y fai votos por que se dea una solución "de manera negociada, en respetu a la Constitución Española y en beneficiu d'una España próspera y multicultural".<ref>[http://www.cancilleria.gov.co/newsroom/publiques/comunicado-prensa-cataluna] -</ref>
El gobiernu d'Uruguái espresó que "llamenta los fechos acaecíos" el 1 d'ochobre, y espresa los sos deseos de que "supérese la situación" por aciu el diálogu y "nel marcu de la Constitución y el plenu respetu a los derechos".<ref>[http://www.mrree.gub.uy/frontend/page?1,entamu,ampliacion-ppal2,O,ye,0,PAG;CONC;1961;15;D;situacion-en-el reinu-de-espana--comunidá-autonoma-de-cataluna;5;PAG; Comunicáu de prensa Nᵘ 84/17] - Ministeriu de Rellaciones esteriores del Uruguái</ref>
=== Amnistía Internacional ===
[[Amnistía Internacional]] pidió, el 23 de setiembre, a les autoridaes estatales y catalanes que garantizaren los derechos de [[llibertá d'espresión]], [[Derechu de xunta|xunta]] y [[manifestación]]. Consideró desproporcionaes les restricciones d'estos derechos mientres la suspensión d'actos pol derechu a decidir en Madrid y Vitoria y que les autoridaes llocales fixeron «una interpretación qu'entepasa los términos de la providencia del Tribunal Constitucional de 7 de setiembre» al refugar l'autorización d'otros actos en Xixón, Zaragoza o Castelldefels. La organización considera que les manifestaciones bonales tienen de ser dexaes y amosó esmolición por que «autoridaes puedan remanar la obligatoriedá de la notificación previa a la celebración de la manifestación p'atrabancar el so desenvolvimientu» y pola posibilidá de que se tea multando a manifestantes n'aplicación de la [[Llei Orgánica de protección de la seguridá ciudadana (2015)|Llei Orgánica de Seguridá Ciudadana]]. En cuanto al [[Derechu d'accesu a la información derechu d'información]] señaló que la decisión del [[Tribunal Cimeru de Xusticia de Cataluña]] d'investigar a los medios de comunicación y torgar «cualquier tipu de publicidá o propaganda sobre la convocatoria del referendu» nun ye una restricción permisible de la llibertá d'espresión, yá que nun fai referencia a un conteníu concreto.<ref>{{cita web|url=https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/1-o-les autoridaes estatales-y-catalanes-tienen de garantizar-los derechos-a-la libertad-de-expresion/|títulu=1-O: Les autoridaes estatales y catalanes tienen de garantizar los derechos a la llibertá d'espresión, xunta y manifestación|sitiuweb=[[Amnistía Internacional]]|fecha=23 de setiembre de 2017|fechaaccesu=23 de setiembre de 2017}}</ref>
=== Prensa internacional ===
La publicación ''[[The Economist]]'' indicó que'l presidente de la Xeneralidá tien de retirar la so propuesta de referendu y el presidente del Gobiernu español tien que buscar la negociación con Cataluña coles mesmes qu'ufiertar la posibilidá de modificar la constitución pa dexar la secesión en casu d'una alta mayoría so les condiciones d'alta participación .<ref>[https://www.economist.com/news/leaders/21729438-there-are-better-ways-referendu-address-regions-legitimate-grievances-catalonias]</ref> El diariu ''[[Financial Times]]'' indicó que la celebración del referendu non consituye una base pa la declaración d'un Estáu.<ref>[https://www.ft.com/content/eb770a58-9a02-11y7-a652-cde3f882dd7b]</ref>
Les primeres páxines de medios como ''[[The Times]]'', ''[[The Guardian]]'', ''[[The Independent]]'', ''[[The Daily Telegraph]]'', el ''[[Financial Times]]'', ''[[Libération (periódicu)|Libération]]'', ''[[Le Figaro]]'', ''[[Frankfurter Allgemeine]]'', ''[[Corriere della Sera]]'', ''[[La Repubblica]]'', ''[[Público (Portugal)|Público]]''; o cadenes de televisión como la [[BBC]], [[CNN]], [[NBC]], [[American Broadcasting Company|ABC]] recoyeron les cargues policiales contra la población pa frenar el votu. Destacaron la "crisis" abierta ente España y Cataluña según los mancaos nes actuaciones de la Guardia Civil y la Policía Nacional.<ref>{{Cita noticia|títulu=La prensa internacional lleva a les sos portaes les cargues policiales en Catalunya|url=https://www.eldiario.es/rastreador/prensa-internacional-portaes-policiales-Catalunya_6_692990695.html|fecha=2 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|periódicu=[[eldiario.es]]|idioma=}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Reaiciones internacionales a les cargues policiales nel 1-O|url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20171001/431696016973/charres-michel-belgica-corbyn-violencia-dialogo-europa.html|fecha=2 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|periódicu=[[La Vanguardia]]|idioma=}}</ref>
=== Reporteros Ensin Fronteres ===
Los díes previos a la celebración del referendu, [[Reporteros Ensin Fronteres]] sollertó del acoso que taben sufriendo los periodistes críticos al '''procés'''. Según la organización, el informadores españoles y los corresponsales estranxeros quexar de les presiones que reciben dende'l poder y del acoso nes redes sociales: «Les continues presiones del ''Govern'' sobre la prensa estranxera y local, el hostigamiento de los ''hooligans'' del movimientu nes redes sociales contra los periodistes críticos y la intimidación per parte d'ensames de manifestantes contra los reporteros de televisión crearon una atmósfera tóxica contra la llibertá de prensa».<ref>{{cita web|títulu=Reporteros ensin Fronteres sollerta del acoso contra periodistes críticos al 'procés'|url=https://politica.elpais.com/politica/2017/09/28/actualidad/1506593218_539734.html|periódicu=[[El País]]|fecha=28 de setiembre de 2017}}</ref> Unu de les cantaraes más usaes polos independentistes era: "Prensa española remanadora"<ref>{{cita web|títulu=Berros de prensa española remanadora|url=http://www.lasexta.com/noticias/nacional/berros-de-prensa-espanola-remanadora-enzanquen-el trabayu-de-los medios-en-el campus-de-bellaterra_2017092159c3b3c80cf201a8c2c4y111.html|3=}}</ref>, hostigando a los periodistes qu'intentaben faer el so trabayu.
Nos díes posteriores al referendu, Reporteros Ensin Fronteres volvió denunciar la presión escontra los periodistes en Cataluña, afirmando que «el Gobiernu autonómicu foi demasiáu lloñe nos sos intentos d'imponer la so visión a los medios llocales, españoles ya internacionales». La organización comparó esa presión con «les campañes de Donald Trump y de los movimientos d'estrema derecha».<ref>{{cita web|títulu=Reporteros Ensin Fronteres compara la presión a los medios en Cataluña coles campañes de Trump”|url=https://politica.elpais.com/politica/2017/10/13/actualidad/1507896040_208112.html|periódicu=El País|fecha=13 d'ochobre de 2017}}</ref>
=== Otres voces ===
El cofundador de Wikipedia, [[Jimmy Wales]], condergó la violencia policial:
{{cita|Ensin reserves, condergo la violencia contra votantes pacíficos nel referendu catalán.<ref>{{Cita noticia|títulu=El fundador de Wikipedia, Jimmy Wales, conderga la violencia policial en Cataluña|url=https://mundo.sputniknews.com/espana/201710021072817104-espana-referndum-accion-policia-conderga/|fecha=2 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|periódicu=Sputnik Mundu|idioma=}}</ref> |[[Jimmy Wales]].}}
Artistes como [[Alex Kapranos]], vocalista de [[Franz Ferdinand]], la escritora [[J. K. Rowling]] y la cantante [[Björk]] manifestar de manera similar. La cantautora islandesa dedicó a Cataluña'l cantar «Declare Independence», compuesta en 2008.<ref>{{Cita noticia|títulu=Björk dedica a Cataluña'l cantar «Declare Independence»|url=https://www.abc.es/cultura/musica/abci-bjork-dedica-catalunna-cancion-declare-independence-201710021316_noticia.html|fecha=2 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|periódicu=[[ABC (periódicu)|ABC]]|idioma=}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Qué canta Björk a Cataluña nel so vieyu himnu punk 'Declare Independence'|url=http://jenesaispop.com/2017/10/02/309666/canta-bjork-cataluna-vieyu-himnu-punk-declare-independence/|fecha=2 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|periódicu=Jenesaispop.com|idioma=}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=L'autora de Harry Potter, un actor de Game of Thrones y el creador de The Wire critiquen a la Policía por y 1-O|url=https://www.europapress.es/nacional/noticia-autora-harry-potter-actor-xuego-tronos-creador-the-wire-critiquen-policia-20171001233117.html|fecha=2 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=11 d'ochobre de 2017|agencia=Europa Press España|páxina=}}</ref>
== Llei de transitoriedad xurídica ==
Pocu dempués de sabese que'l [[Tribunal Constitucional d'España|Tribunal Constitucional]] (TC) suspendía la convocatoria del referendu pal 1 d'ochobre, empecipióse un alderique de la [[Llei de Transitoriedad Xurídica]],<ref>{{Cita noticia|títulu=¿Qué diz la llei de transitoriedad xurídica y fundacional de la república? - RTVE.es|url=https://www.rtve.es/noticias/20170908/como-llei-transitoriedad-juridica-fundacional-republica/1610630.shtml|fecha=8 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|periódico=RTVE.es|idioma=es-ES}}</ref> aprobada colos 71 votos de [[Junts pel Sí|JxSí]] y la [[Candidatures d'Unitat Popular|CUP]] y 10 en contra de [[Catalunya Sí que es Pot]], mientres que los diputaos de [[Ciudadanos (España)|Ciudadanos]], [[Partíu de los Socialistes de Cataluña|PSC]] y [[Partíu Popular de Cataluña|PPC]] s'ausentaron del hemiciclu como fixeron cola votación de la Llei del Referendu.<ref>{{Cita noticia|títulu=El plenu del Parlament aprueba la Llei de Transitoriedad xurídica colos votos a favor de Junts pel Sí y la CUP|url=http://www.lasexta.com/noticias/nacional/plenu-parlament-aprueba-llei-transitoriedad-catalana-votos-favor-junts-pel-cup_2017090759b0f5ed0cf27a5b1bd93875.html|fechaaccesu=8 de setiembre de 2017|periódicu=laSexta.com|idioma=es}}</ref>
== Organización ==
=== Fecha ===
El día de celebración del referendu foi afitáu pal domingu {{fecha|1|10|2017}}. Esta fecha foi anunciada por [[Carles Puigdemont]] el 9 de xunu de 2017 y quedó recoyida nel artículu 9 de la Llei 19/2017.
=== Eleutoráu ===
L'eleutoráu ta formáu por:
* Les persones que dispongan la condición política de catalán, mayores de 18 años el día de la votación, que nun s'atopen en dalguna de les situaciones que llegalmente quiten del derechu a votu y que tean inscrites nel censu eleutoral.
* Les persones catalanes residentes nel estranxeru que tuvieren en Cataluña la so última residencia alministrativa, que dean cumplimientu a los requisitos llegalmente esixentes y que solicitaren formalmente tomar parte de la votación.
==== Censu eleutoral ====
Según el Decretu 140/2017, nel so Capítulu III de censu eleutoral, establezse:
{{cita|1. El censu eleutoral que s'utiliza nel Referendu d'Autodeterminación de Cataluña ye'l que se cerrara
el día 30 de marzu de 2017 y, nel casu que nesta fecha nun s'incorporara la información correspondiente a dellos conceyos o de los catalanes residentes nel esterior, utilizar pa estos la última información
disponible.
2. La ellaboración del censu eleutoral ye competencia de l'Alministración eleutoral del Gobiernu de la Generalitat
de Cataluña, so la supervisión de la Sindicatura Eleutoral de Cataluña. Íguase acordies con
lo qu'establez l'artículu 31 de la Llei 19/2017, de 6 de setiembre, del Referendu d'Autodeterminación
de Cataluña.
3. L'Alministración eleutoral del Gobiernu de la Generalitat de Cataluña va caltener un serviciu de consulta de les
llistes eleutorales vixentes, preferentemente per medios informáticos.|Artículu 6. Censu eleutoral}}
Sicasí, la Xeneralidá nun indicó d'onde llogró lo datos del censu, yá que nun tenía accesu a los mesmos, nin dexó verificaciones o correición d'errores nesi censu.<ref>{{cita web|títulu=El referendu del 1-O encara la so selmana clave ensin censu, llocales nin meses eleutorales|url=https://www.eldiario.es/catalunya/politica/referendos-encara-selmana-llocales-eleutorales_0_686981602.html|periódicu=eldiario.es|fecha=17 de setiembre de 2017}}</ref>
[[Ficheru:Papeleta Referendum 2017.png|thumb|right|200px|Papeleta de votación del referendu.]]
=== Supervisión eleutoral ===
La [[Sindicatura Eleutoral de Cataluña]] ye l'órganu responsable de supervisar el referendu. Felicidad sindicatura eslleióse antes de la celebración del referendu,<ref>{{cita web|títulu=La Sindicatura del referendu eslleir pa evitar les multes del Tribunal Constitucional|url=https://elpais.com/ccaa/2017/09/22/catalunya/1506091571_850862.html|periódicu=[[El País]]|fecha=22 de setiembre de 2017}}</ref> ensin que fuera sustituyida por nengún organismu independiente que supervisara'l referendu.
=== Entruga ===
La entruga del referendu, formulada en [[idioma catalán|catalán]], [[idioma castellanu|castellán]] y [[idioma aranés|aranés]], ye «¿Quier que Cataluña sía un estáu independiente en forma de república?».
=== Campaña ===
Según el Decretu 140/2017, nel so Capítulu V de campañes, establezse:
{{cita|1. La campaña de propaganda tien una duración de quince díes. Empieza a les 00:00 hores del día 15 de setiembre de 2017 y remata a les 24:00 hores del 29 de setiembre de 2017, día anterior a la xornada de votación.
2. Mientres los cinco díes anteriores al de la votación queda prohibida la publicación, l'espardimientu total o parcial o la reproducción d'encuestes o sondeos d'opinión per cualesquier mediu de comunicación.|Artículu 11. Campaña eleutoral}}
=== Observación internacional ===
Na llei del referendu (Llei 19/2017), nel so Capítulu VI de les garantíes del referendu, establezse:
{{cita|1. El Gobiernu y la so alministración eleutoral fomenten la presencia d'observadores eleutorales internacionales. Con esi envís, conviden a organizaciones internacionales y a observadores cualificaos nesti tipu de xeres.
2. La Sindicatura Eleutoral de Cataluña acredita a los observadores internacionales y vela pol llibre desenvolvimientu de les sos actividaes.
3. Los observadores eleutorales internacionales acreditaos pueden asistir llibremente a tolos procesos venceyaos a la celebración del referendu, ente ellos los procesos de sortéu de los miembros de les meses eleutorales; la preparación pa l'apertura de los colexos eleutorales y la formación de les meses eleutorales; el procesu de votación; el procesu d'escrutiniu provisional nos colexos eleutorales y del escrutiniu oficial na sede de la Sindicatura Eleutoral de Cataluña, a la proclamación de los resultaos y a les comparecencies públiques de les autoridaes eleutorales.
4. Los observadores eleutorales internacionales acreditaos pueden dirixir consultes, observaciones y encamientos a la Sindicatura Eleutoral de Cataluña.|Artículu 15}}
La [[Comisión de Venecia]], órganu consultivu de [[Conseyu d'Europa]], convidada pol presidente de la Xeneralidá a collaborar na organización del referendu, respondió yá'l 3 de xunu de 2017 recordando a los sos organizadores «la necesidá de que cualquier referendu llevar a cabu en plenu cumplimientu cola Constitución y la llexislación aplicable» y condicionaba la so participación al alcuerdu coles autoridaes españoles».<ref>{{cita noticia|apellíos1=García Pagán|nome1=Isabel|títulu=La Comisión de Venecia respuende al Govern que'l referendu tien d'apautase|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20170603/423150730181/carta-comision-venecia-respuesta-puigdemont-referendu.html|periódicu=La Vanguardia|fecha=3 de xunu de 2017}}</ref> Tres la convocatoria del referendu y a pocos díes de la so celebración, el 27 de setiembre, el secretariu de la Comisión desvenceyó a la institución del referendu y sostuvo en declaraciones a l'axencia ''Europe'' que la so convocatoria nun cumple col Códigu de Bones Conductes pa Referendos adoptáu pola institución, por non respetar la Constitución española y nun siguir los encamientos formulaos pola Comisión el mes de xunu.<ref>{{cita noticia|títulu=La Comisión de Venecia asegura que'l referendu de Puigdemont nun cumple los estándares|url=https://www.abc.es/espana/abci-comision-venecia-asegura-referendos-puigdemont-nun cumple-estandares-201709271856_noticia.html|periódicu=ABC|axencia=Efe|fecha=27 de setiembre de 2017}}</ref>
El 8 de setiembre llegó a [[Barcelona]]'l primer grupu d'observadores internacionales en ser acreditáu pola Sindicatura Eleutoral. El grupu ta lideráu pol diplomáticu holandés [[Daan Everts]]. El grupu ta formáu por seis espertos: [[Charles Lasham]] ([[Reinu Xuníu]]), [[Constance Kaplan]] ([[Estaos Xuníos]]), [[Cara Stern]] (Estaos Xuníos), [[Khalil Zerargui]] ([[Francia]]) y [[Tomasz Blasiak]] ([[Polonia]]).<ref>{{Cita noticia|títulu=Romeva rep la primera missió d'observadors internacionals del referèndum|url=https://www.lavanguardia.com/vida/20170908/431132522652/romeva-rep-la primera-missio-dobservadors-internacionals-del referendu.html/|fecha=8 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[La Vanguardia]]|idioma=catalán}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.ref1oct.eu/es/alcuerdos-y-comunicaciones-8/|títulu=Resolución 3/2017, de 8 de setiembre, pola cual dase publicidá al alcuerdu de la Sindicatura eleutoral de Cataluña pol cual acredítense observadores eleutorales internacionales|sitiuweb=Referèndum 2017|fecha=8 de setiembre de 2017|fechaaccesu=23 de setiembre de 2017}}</ref> Financiada por un ''think tank'' holandés ensin previa esperiencia en procesos eleutorales —la llei del referendu nun dexa destinar dineru a observadores internacionales—, la misión empobinada por Everts denominar a sigo mesma ''Misión Internacional Llindada d'Observación'' pola so duración llindada —el [[Centru Carter]], que tornó participar, rique de cuatro a seis meses previos pa preparar la misión— y los escasos medios materiales y humanos colos que cunta pa realizar el trabayu d'observación.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Pérez Colomé|nome1=Jordi|títulu=Vigilancia "llindada" pal referendu|url=https://politica.elpais.com/politica/2017/09/15/actualidad/1505496418_037567.html|fechaaccesu=16 deseptiembre de 2017|periódicu=El País|fecha=16 de setiembre de 2017}}</ref>
El 14 de setiembre llegó a Barcelona una segunda misión internacional d'observadores eleutorales liderada por [[Helena Catt]], direutora executiva de la Comisión Eleutoral de Nueva Zelanda mientres cinco años. El restu de la misión ta integrada por cuatro espertos más: [[John Caradog]] ([[Reinu Xuníu]]), [[Michael Grange]] ([[Irlanda]]) y [[Anne Grandvoinnet Serafini]] ([[Francia]]) con amplia esperiencia n'otres misiones d'observación d'eleiciones y referendos promovíes pola [[Organización pa la Seguridá y la Cooperación n'Europa]] (OSCE).<ref>{{Cita noticia|títulu=Romeva recibe a la segunda misión d'observadores internacionales del referendu|url=http://www.elnacional.cat/es/politica/romeva-observadores-internacionales-referendos_191571_102.html|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=15 de setiembre de 2017|periódicu=[[El_Nacional_(diariu_dixital_español_fundáu_en_2015)|El Nacional]]|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.ref1oct.eu/es/alcuerdos-y-comunicaciones-9/|títulu=Resolución de 14 de setiembre, pola cual dase publicidá al alcuerdu de la Sindicatura Eleutoral de Cataluña pol cual acredítense observadores eleutorales internacionales|sitiuweb=Referèndum 2017|fecha=14 de setiembre de 2017|fechaaccesu=23 de setiembre de 2017}}</ref> Estes misiones, sicasí, fueron acusaes de nun cumplir colos estándares establecíos pola OSCE pa les misiones d'observación internacional por, ente otres circunstancies, recibir financiamientu de la Xeneralidá que, direutamente o al traviés de [[Conseyu de Diplomacia Pública de Cataluña|DiploCat]], paga a los traductores y financia l'informe que tendrá d'ellaborar l'equipu encabezáu por Helena Catt.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Solé|nome1=Albert|títulu=Els observadors “non compliran” els estàndards internacionals El Diplocat pagarà una part de la missió pel bloqueig de l'Estat|url=http://www.ara.cat/politica/observadors-non-compliran-estandards-internacionals_0_1877212339.html|obra=Ara.cat|fecha=27 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{cita noticia|apellíos1=De Miguel|nome1=Rafa|títulu=La Generalitat paga'l gastu de la misión d'observadores|url=https://politica.elpais.com/politica/2017/09/25/actualidad/1506369973_514689.html|periódicu=El País|fecha=26 de setiembre de 2017}}</ref>
La misión d'observadores internacionales concluyó que'l referendu nun cumplió los estándares internacionales.<ref name="observadores" />
== Resultaos ==
{| {{tablaguapa}} style="text-align:right"
! colspan="3" | Referendu d'independencia de Cataluña
|-
! Opción !! Votos !! %
|-
| Sí || {{esd|2 044 038}} || 90.18%
|-
| Non || {{esd|177 547}} || 7.83%
|-
| En blancu || {{esd|44 913}} || 1.98%
|-
! Votos válidos || {{esd|2 266 498}} || 100.00%
|-
| Votos nulos || {{esd|19 719}} ||
|-
! Total || {{esd|2 286 217}} ||
|-
| Participación || colspan="2" | 43.03%
|-
| Censu || colspan="2" | {{esd|5 313 564}}
|-
| colspan="3" style="font-size: 90%" align=center | Fonte: Xeneralidá de Cataluña<ref name="resultancies" />
|}
=== Resultaos por provincies ===
{| {{tablaguapa}} style="text-align:right"
|-
!rowspan=2|[[Provincia]] !! colspan=2 | Sí !! colspan=2 | Non !! colspan=2 | En blancu !! Nulos !! colspan=2 | Participación
|-
! width=70 | Votos !! width=50 | % !! width=70 | Votos !! width=50 | % !! width=70 | Votos !! width=50 | % !! width=70 | Votos !! width=70 | Votos !! width=50 | %
|-
| align=left | [[Provincia de Barcelona|Barcelona]] || {{esd|1 438 682}} || 88.69% || {{esd|147 294}} || 9.08% || {{esd|36 163}} || 2.23% || {{esd|15 262}} || {{esd|1 637 401}} || 41.23%
|-
| align=left | [[Provincia de Girona|Girona]] || {{esd|249 483}} || 94.83% || {{esd|10 382}} || 3.95% || {{esd|3 218}} || 1.22% || {{esd|1 454}} || {{esd|264 537}} || 53.32%
|-
| align=left | [[Provincia de Lleida|Lleida]] || {{esd|146 583}} || 93.84% || {{esd|7 485}} || 4.79% || {{esd|2 129}} || 1.36% || {{esd|1 304}} || {{esd|157 501}} || 52.83%
|-
| align=left | [[Provincia de Tarragona|Tarragona]] || {{esd|205 038}} || 92.88% || {{esd|12 331}} || 5.59% || {{esd|3 380}} || 1.53% || {{esd|1 696}} || {{esd|222 445}} || 40.62%
|-
| align=left | Votu esterior || {{esd|4 252}} || 98.13% || 55 || 1.27% || 23 || 0.53% || 3 || ||
|-
| colspan="10" style="font-size: 90%" align=center | Fonte: Xeneralidá de Cataluña<ref name="resultancies" />
|}
=== Resultaos por veguerías ===
{| {{tablaguapa}} style="text-align:right"
|-
!rowspan=2|[[Veguería]] !! colspan=2 | Sí !! colspan=2 | Non !! colspan=2 | En blancu !! Nulos !! colspan=2 | Participación
|-
! width=70 | Votos !! width=50 | % !! width=70 | Votos !! width=50 | % !! width=70 | Votos !! width=50 | % !! width=70 | Votos !! width=70 | Votos !! width=50 | %
|-
| align=left | [[Alto Pirinéu y Arán]] || {{esd|26 674}} || 93.87% || {{esd|1 350}} || 4.75% || 391 || 1.38% || 278 || {{esd|28 693}} || 53.91%
|-
| align=left | [[Ámbitu metropolitanu de Barcelona|Barcelona]] || {{esd|1 239 232}} || 87.80% || {{esd|138 759}} || 9.83% || {{esd|33 418}} || 2.37% || {{esd|14 198}} || {{esd|1 425 607}} || 39.54%
|-
| align=left | [[Cataluña Central]] || {{esd|205 285}} || 94.70% || {{esd|8 638}} || 3.98% || {{esd|2 840}} || 1.31% || {{esd|1 088}} || {{esd|217 851}} || 58.15%
|-
| align=left | [[Contornes gerundenses|Girona]] || {{esd|244 758}} || 94.86% || {{esd|10 140}} || 3.93% || {{esd|3 131}} || 1.21% || {{esd|1 423}} || {{esd|259 452}} || 53.25%
|-
| align=left | [[Poniente (Cataluña)|Lleida]] || {{esd|118 799}} || 93.69% || {{esd|6 274}} || 4.95% || {{esd|1 730}} || 1.36% || {{esd|1 033}} || {{esd|127 836}} || 52.12%
|-
| align=left | [[Campu de Tarragona|Tarragona]] || {{esd|142 386}} || 92.61% || {{esd|8 897}} || 5.79% || {{esd|2 464}} || 1.60% || {{esd|1 157}} || {{esd|154 904}} || 36.82%
|-
| align=left | [[Tierres del Ebro]] || {{esd|62 652}} || 93.51% || {{esd|3 434}} || 5.13% || 916 || 1.37% || 539 || {{esd|67 541}} || 53.24%
|-
| colspan="10" style="font-size: 90%" align=center | Fonte: Xeneralidá de Cataluña<ref name="resultancies" />
|}
=== Irregularidaes ===
Por cuenta de la desactivación del censu universal y la inhabilitación parcial del programa informáticu,<ref>[http://www.diariodeleon.es/noticias/espana/guardia-civil-gana-guerra-tecnologica-baltar-censu-universal_1192194.html] ''Diariu de León''.</ref> mientres la celebración del referendu detectáronse numberoses irregularidaes, como xente que votó más d'una vegada, votos d'estranxeros ensin incluyir nel censu o neños votando.<ref name="dabdfca8" /><ref>{{cita web|títulu=L'usu de los neños nel referendu: primeru escudos humanos y depués votantes|url=https://okdiario.com/espana/cataluna/2017/10/01/utilizacion-ninos-referendu-primeru-escudos-humanos-depués-votantes-1374571|periódicu=okdiario.es|fecha=1 d'ochobre de 2017}}</ref> Tamién se detectó'l tresporte d'urnes ensin precintar conteniendo votos nel so interior,<ref name="756y1b4f" /> según urnes na cai<ref name="razón">[http://www.larazon.es/espana/urnes-opaques-llenes-de-papeletes-lleguen-a-los colexos eleutorales-BM16381303en] ''La Razón''.</ref> les que cualquier ciudadanu podía depositar votos ensin control censal.<ref name="4710d3b0" /> En 71 conceyos contabilizáronse más votos a favor del Sigo que persones censaes.<ref>{{cita web|títulu=El 'sí' llogró más votos que persones censaes en 71 conceyos|url=https://elpais.com/ccaa/2017/10/03/catalunya/1507048467_326934.html|periódicu=[[El País]]|fecha=3 d'ochobre de 2017}}</ref>
Igualmente'l gobiernu español denunció que se camudaron les regles del referendu 45 minutos antes del entamu de la votación.<ref name="a4b7381y" /> Ente les nueves normes, incluyóse un censu universal col que cualquier ciudadanu podía votar en cualquier centru, anque nun fuera'l que tenía asignáu. Tamién s'aceptaron papeletes caseres non oficiales y votos ensin sobre.<ref name="dc5bad0c" />
=== Discutiniu sobre los resultaos ===
La publicación de los resultaos xeneró discutiniu tantu pola falta de garantíes de los mesmos,<ref name="ensin-ratificar" /> como pola falta de coherencia ente los resultaos publicaes el día de la votación col 95{{esd}}% escrutado y los resultaos definitives publicaos cinco díes más tarde.<ref>{{cita web|títulu=Les resultancies del referendu illegal publicaos pol Govern nun cuadren|url=http://cadenaser.com/emisora/2017/10/06/sercat/1507302340_737104.html|editorial=SER Catalunya|fecha=6 d'ochobre de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171109083229/http://cadenaser.com/emisora/2017/10/06/sercat/1507302340_737104.html|fechaarchivu=2017-11-09}}</ref><ref>{{cita web|títulu=¿Por qué nun cuadren los resultaos del referendu del 1-O?|url=http://www.elperiodico.com/es/politica/20171006/resultaos-referendu-cataluna-diferencies-6337288|periódicu=El Periodico|fecha=6 d'ochobre de 2017}}</ref>
La prensa llocal, citando fontes oficiales al 95{{esd}}% escrutado, desglosó asina los resultaos: 90,09{{esd}}% de votos «sí», 7,87{{esd}}% de votos «non», 2,03{{esd}}% de votos en blancu y 0,89{{esd}}% de votos nulos.<ref>{{Cita web|url=http://www.ara.cat/politica/independencai-simposa-vots_0_1879612291.html|títulu=El sí a la independència s'imposa amb 2.020.144 vots, el 90%|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|fecha=1 d'ochobre de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171001232418/http://www.ara.cat/politica/independencai-simposa-vots_0_1879612291.html|fechaarchivu=2017-10-01}}</ref> Dellos medios denunciaron qu'esi recuentu oficial daba un total 100,88{{esd}}% de votos escrutados.<ref>{{cita web|títulu=Les irregularidaes del referendu del 1-O: el recuentu da un total 100,88% de votos escrutados|url=http://www.antena3.com/noticias/espana/les irregularidaes-del referendu-del-1-o_2017100259d250650cf213697995ad66.html|editorial=Antena 3|fecha=2 d'ochobre de 2017}}</ref> Sicasí, la discrepancia deber a que'l porcentaxe de «sigo», «non» y votos en blancu espresar en rellación col númberu de votos válidos, ente que'l porcentaxe de [[votu nulu|votos nulos]], al nun tratase de votos válidos, espresar en rellación col total de votos.<ref>{{cita web|apellíos1=Quirantes|nome1=Arturo|títulu=Analís anumérico d'urxencia sobre'l referendu celebráu (o non) en Cataluña|url=http://elprofedefisica.naukas.com/2017/10/02/analisis-anumerico-referendu-cataluna/|obra=El profe de Física|fecha=2 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita noticia|apellíos1=Del Palaciu|nome1=Guillermo|títulu=Non, los votos del escrutiniu de la Generalitat nun suman más del 100%|url=https://www.buzzfeed.com/guillermodelpalacio/voto-escrutinio-referendu-1-o|obra=BuzzFeed|fecha=2 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita web|apellíos1=Mezo|nome1=Josu|títulu=Non, los votos "contaos" pola Generalitat nun suman el 100,88%|url=http://www.malaprensa.com/2017/10/non-los votos contaos-por-la.html|obra=Malaprensa|fecha=3 d'ochobre de 2017}}</ref>
== Incidentes ==
[[Ficheru:Un agent de la Policia Nacional espanyola dispara un tret de bala de goma a la cara d'un veí.webm|thumb|Axentes de la Policía Nacional son acosaos por manifestantes independentistes nel [[Barriu del Enanche]] (Barcelona) el 1 d'ochobre de 2017. Unu d'estos postreros recibe un pelotazu nun güeyu. Esti barriu barcelonés foi l'únicu llugar de Cataluña nel que s'emplegaron les pelotes de goma mientres el 1-O.<ref name="LaSexta02102017" />]]
Según el gobiernu de la Xeneralidá, el día de la votación 893 civiles fueron atendíos pol [[Sistema d'Emerxencies Médiques]] de Cataluña tres l'actuación policial, ente los que s'inclúin persones con ataques d'ansiedá por ver les cargues per televisión y que nun s'atopaben en zones de los incidentes.<ref>{{cita web|títulu="Cuntamos como agresiones hasta les ansiedaes por ver les cargues per televisión"|url=https://www.elmundo.es/cronica/2017/10/08/59d9237646163f58078b45c2.html|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]]|fecha=9 d'ochobre de 2017}}</ref> La mayoría de los mancaos yera de calter leve, pero cuatro persones riquieron hospitalización, dos d'elles de calter grave: un home de 70 años que sufrió un ataque cardiacu, pero que según fontes policiales en realidá nun formaba parte de les protestes, y un home que recibió l'impautu d'una pelota de goma nun güeyu.<ref name="ElPais02102017" /><ref name="ABC02102017" /> Les pelotes de goma solo fueron emplegaes nel [[Barriu del Enanche]] de Barcelona.<ref name="LaSexta02102017">{{Cita web|url= http://www.lasexta.com/noticias/nacional/denuncien-la brutalidá policial-en-aiguaviva-un pueblu-de-girona-utilizaron-gases llevaron la-urna-y-glayaron-viva-espana_2017100259d2449b0cf21369799591c4.html|títulu= Denuncien la brutalidá policial en Aiguaviva, un pueblu de Girona: "Utilizaron gases. Lleváronse la urna y glayaron: ¡Viva España!"|fecha= 2 d'ochobre de 2017|fechaaccesu= 2 d'ochobre de 2017|sitiuweb= [[La Sexta]]}}</ref> El xuez qu'investiga'l casu pola denuncia presentada pola Xeneralidá estableció en 130 el númberu de mancaos poles cargues policiales.<ref name="mancaos-xuez" />
Acordies con el Ministeriu del Interior, 431 axentes de la [[Cuerpu Nacional de Policía|policía nacional]] y la [[Guardia Civil]] resultaron mancaos, 39 de los cualos riquieron tratamientu médicu inmediatu. Los 392 restantes sufrieron mancaes por contusiones, arañazos, pataes o mordigaños solmenaos polos manifestantes.<ref name="LaVanguardia02102017">{{cita web|títulu=Interior asegura que 431 policías y guardias civiles resultaron mancaos nel dispositivu del 1-O|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20171002/431755741107/interior-policias-xoriles-civiles-mancaos-1-o.html|periódicu=La Vanguardia|fecha=2 d'ochobre de 2017}}</ref>
El líder de [[Podemos]] [[Pablo Iglesias Turrión|Pablo Iglesias]] calificó la intervención de les fuercies de seguridá de «repugnante», y l'alcaldesa de Barcelona [[Ada Colau]] tachó al presidente [[Mariano Rajoy]] de «cobarde».<ref>{{cita noticia|url= https://www.elimparcial.es/noticia/182015/nacional/reaiciones.-colau-llapada-cobarde-a-rajoy.html|títulu= Colau y Puigdemont ataquen al Gobiernu pola actuación policial|periódicu= elimparcial.es|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017}}</ref> El [[Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos]] solicitó una investigación independiente qu'encetara toles aiciones violentes vivíes nel desenvolvimientu de la xornada del referendu. Tocantes a les actuaciones policiales, señaló que les sos actuaciones tienen de ser proporcionales.<ref>{{cita noticia|títulu=L'Altu Comisionado de la ONX pa los DDHH pide una investigación imparcial sobre la violencia policial nel 1-O|url=https://www.eldiario.es/catalunya/politica/Alto-Comisionado-ONX-investigacion-imparcial_0_692931141.html|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=Eldiario.es|fecha=2 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Comment by the UN High Commissioner for Human Rights Zeid Ra'ad Al Hussein on the situation in Catalonia, Spain|url=http://www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=22192&LangID=Y|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|editorial=Oficina del Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos|idioma=inglés}}</ref> [[Amnistía Internacional]] emitió un comunicáu nel que sollertaba de l'actuación escomanada de la Policía Nacional y de la Guardia Civil nel usu de la fuercia contra manifestantes pacíficos, solicitando igualmente una investigación independiente.<ref>{{cita noticia|títulu=Amnistía Internacional ve un "usu escesivu" de la fuercia na actuación policial|url=https://www.lavanguardia.com/vida/20171002/431761076574/amnistia-internacional-ve-un usu escesivu-de-la fuercia-en-la-actuacion-policial.html|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|agencia=Europa Press|periódicu=La Vanguardia|fecha=2 d'ochobre de 2017}}</ref> La [[Comisión Europea]] pronuncióse sobre asoceder señalando que la violencia nun podía ser un preséu pa la política.<ref>{{cita noticia|títulu=La Comisión recuerda que la violencia "nunca puede ser preséu en política"|url=http://cadenaser.com/ser/2017/10/02/internacional/1506939859_570639.html|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|editorial=Cadena SER|fecha=2 d'ochobre de 2017}}</ref> La organización humanitaria [[Human Rights Watch]] tamién señaló que la policía española fixo un usu escesivu de la fuercia».<ref>{{cita noticia|url= https://elpais.com/ccaa/2017/10/12/catalunya/1507805021_178144.html|títulu=Human Rights Watch cree que la policía española fixo un usu escesivu” de la fuercia'l 1 d'ochobre en Cataluña|periódicu= El País|fechaaccesu=13 d'ochobre de 2017}}</ref> El [[Conceyu de Barcelona]] ellaboró igualmente un informe nel que denunciaba que l'actuación policial buscaba «xenerar la llerza ente la población civil».<ref>{{cita noticia|url= https://www.eldiario.es/politica/Ayuntamiento-Barcelona-constata-actuacion-poblacion_0_698180311.html|títulu= El Conceyu de Barcelona denuncia que l'actuación policial del 1-O buscaba "xenerar la llerza ente la población civil" |autor= Riveiro, Aitor |periódicu= eldiario.es|fecha= 17 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=19 d'ochobre de 2017}}</ref>
El 3 d'ochobre desenvolvióse una [[Fuelga xeneral en Cataluña d'ochobre de 2017|xornada de fuelga xeneral en toa Cataluña]] convocada por diversu coleutivu participantes na Mesa pola Democracia col fin de denunciar la qu'al so xuiciu foi un actu de represión el cometíu pola Guardia Civil y la Policía Nacional mientres la celebración del referendu.<ref>{{cita noticia|títulu='Paru de país' en Cataluña pa denunciar la represión del 1-O|url=http://www.eitb.eus/es/noticias/politica/detalle/5119272/fuelga-xeneral-cataluna-violencia-policial-referendu/|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|editorial=EITB|fecha=2 d'ochobre de 2017}}</ref>
=== Montaxes y falsedaes ===
Una muyer, conceyal d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] y interventora nun institutu de Barcelona, acusó a la policía d'habela emburriáu poles escaleres, habe-y rotu tolos deos d'una mano «espresamente, ún por ún» y d'abusar sexualmente d'ella mientres el desallugu. Les escenes fueron grabaes y el videu nun amuesa evidencies de tales afirmaciones. Más palantre matizaría les sos declaraciones y afirmaría que les sos mancadures, en siendo garrada y arrastrada por una escalera, llindar a una inflamación nun deu.<ref name="ABC02102017">{{cita noticia|títulu=La muyer qu'aseguró que-y rompieren los deos d'una mano diz agora que solo tien una inflamación|url=https://www.abc.es/espana/catalunya/abci-muyer-aseguro-habian-rotu-deos-esquito-reconoz-agora-solo-tien-capsulitis-201710030845_noticia.html|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=[[ABC (periódicu)|ABC]]|fecha=3 d'ochobre de 2017}}</ref><ref name="El Confidencial04102017">{{Cita web|url= http://www.elconfidencialdigital.com/opinion/la guinda_y_la guindilla/la guindilla/Marta-Torrecillas-mentir-Policia-rompio_0_3014098564.html|títulu= A la conceyal d'ERC Marta Torrecillas, por mentir sobre que la Policía rompió-y los deos d'una mano'l 1-O|fecha= 4 d'ochobre de 2017|fechaaccesu= 5 d'ochobre de 2017|periódicu= [[El Confidencial]]}}</ref><ref name="LaVanguardia03102017">{{Cita web|url= https://www.lavanguardia.com/politica/20171003/431770520587/marta-torrecillas-rotu-deos-inflamacion-referendos-1-o.html|títulu= Una de les cutíes nel 1-O pola policía matiza l'algame de la so mancadura|fecha= 3 d'ochobre de 2017|fechaaccesu= 4 d'ochobre de 2017|periódicu= [[La Vanguardia]]}}</ref><ref name="ElMundo08102017">{{Cita web|url= https://www.elmundo.es/cronica/2017/10/08/59d90f6046163ff9248b45b0.html|títulu= Marta 'deos-rotos' y la gran mentira del 1-O|fecha= 8 d'ochobre de 2017|fechaaccesu= 8 d'ochobre de 2017|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]]|cita= Fotografióse ''(Marta)'' nel asediu a la Guardia Civil pol qu'imputen a Trapero. (...) Na semeya que la mesma Marta colgó n'internet ver a ella de nueche, sonriente, sentada sobre'l capó d'unu de los vehículos de la Guardia Civil aparcaos frente al edificiu públicu que fueron estrozaos. Un Nissan Patrol de la Comandancia de Barcelona colos cristales rotos, llenu de pegatinas y coronáu por una estelada. }}</ref> Esta mesma muyer espublizara una fotografía del asediu a la Guardia Civil del 20 de setiembre, sentada sobre un coche estrozáu de la benemérita.<ref name="ElMundo08102017" /> L'alcaldesa de Barcelona, [[Ada Colau]], acusó a les Fuercies de Seguridá del Estáu d'afrellar sexualmente a manifestantes. El Ministeriu del Interior denunció a Ada Colau por estes acusaciones.<ref name="ElConfidencial02102017">{{Cita web|url= https://www.elconfidencial.com/espana/2017-10-02/interior-pide-investigar-colau-acusar-policia-guardia-civil-agresiones-sexuales_1454105/|títulu= Interior denuncia a Colau por acusar a Policía y Guardia Civil d'agresiones sexuales|fecha= 2 d'ochobre de 2017|fechaaccesu= 8 d'ochobre de 2017|periódicu= [[El Confidencial]] }}</ref>
Los [[independentismu catalán|independentistes]] espublizaron al traviés de les redes sociales imáxenes de civiles mancaos n'otros eventos como correspondientes al 1-O, pa magnificar l'actuación de la policía mientres el referendu. Ente elles, figuren les d'un neñu de 13 años que foi cutíu polos mesmos [[Mossos d'Esquadra]] (la policía autonómica de Cataluña) mientres la fuelga xeneral de Cataluña del 14 de payares de 2012 y otres d'este mesmu día; d'un mozu, en Madrid en 2012, que presenta una firida na cabeza que sangra abondosamente; de les manifestaciones contra l'austeridá del 29 de mayu de 2013 en Tarragona; de cargues de la policía turca; o d'una protesta de mineros.<ref name="ABC02102017" /><ref name="LeMonde02102017">{{cita web|url=http://mobile.lemonde.fr/-yos-decodeurs/article/2017/10/02/violences-policieres-en-catalogne-attention-aux-images-trompeuses_5194905_4355770.html|títulu=Violences policières en Catalogne : attention aux images trompeuses|títulotrad=La violencia policial en Cataluña: atención a les imáxenes engañoses|editor=[[Le Monde]]|fecha=2 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|idioma=francés}}</ref><ref name="ElMundo02102017">{{cita noticia|títulu=Falsos mancaos, banderes de Photoshop... Éstos fueron los bulos virales del 1-O|url=https://www.elmundo.es/f5/comparte/2017/10/02/59d20455268y3y96278b45de.html|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]]|fecha=3 d'ochobre de 2017}}</ref><ref name="ElMundo04102017">{{Cita web
|url= https://www.elmundo.es/cataluna/2017/10/04/59d3fbf0468aeb46538b4604.html|títulu= Una ficción muncho más efeutiva|fecha= 4 d'ochobre de 2017|fechaaccesu= 5 d'ochobre de 2017|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]] }}</ref> Tamién s'espublizaron delles imáxenes que yeren [[fotomontaje]]s, como nes que s'añader la [[Estelada|bandera independentista]] como si fuera portada poles persones que yeren conteníes pola policía.<ref name="LeMonde02102017" /><ref name="ElMundo02102017" />
== Mensaxe institucional del rei ==
Nun mensaxe institucional del [[rei d'España]], [[Felipe VI d'España|Felipe VI]], dos díes depués de celebráu'l referendu, el rei espresó que «determinaes autoridaes de Cataluña, d'una manera repitida, consciente y apostada, vinieron incumpliendo la Constitución y el so Estatutu d'Autonomía»; que demostraron una desllealtá inadmitible»; que «frayaron los principios democráticos de too Estáu de Derechu y han socavado l'harmonía y la convivencia na mesma sociedá catalana, llegando —desgraciadamente— a estremala.» Que «tou ello supunxo la culminación d'un inaceptable intentu d'apropiación de les instituciones históriques de Cataluña.»<ref>{{cita web|títulu=Mensaxe íntegru del rei Felipe sobre la situación en Catalunya|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20171003/431777708705/testu-integro-mensaxe-rei-catalunya-1o.html|periódicu=[[La Vanguardia]]|fecha=3 d'ochobre de 2017}}</ref>
== Consecuencies polítiques ==
{{AP|Declaración d'independencia de Cataluña}}
[[Ficheru:Carles Puigdemont el 10 d'octubre de 2017.jpg|thumb|Discursu de Carles Puigdemont el 10 d'ochobre de 2017 nel Parllamentu de Cataluña]]
El 10 d'ochobre, el presidente de la Generalitat Carles Puigdemont [[Declaración d'independencia de Cataluña|declaró la independencia de Cataluña]] pero pidió suspender, mientres delles selmanes, los efeutos d'esa declaración «pa entamar un diálogu pa llegar a una solución alcordada p'avanzar nes demandes del pueblu de Cataluña». «Coles resultancies del 1 d'ochobre, Cataluña ganóse'l derechu a ser un estáu independiente», dixo Puigdemont ante'l Parllamentu de Cataluña.<ref>{{cita web|url=https://elpais.com/ccaa/2017/10/10/catalunya/1507624143_410500.html|títulu=Puigdemont declara la independencia de Cataluña pero propón dexala en suspensu periódicu=El País|fecha=10 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=10 d'ochobre de 2017}}</ref>
A otru día, el gobiernu central fixo un requerimientu al presidente Puigdemont por qu'esclariara si efeutivamente declarara la independencia, como pasu previu a la intervención estatal de l'autonomía según l'[[Artículu 155 de la Constitución española de 1978|artículu 155 de la Constitución]].<ref>{{cita noticia|url= https://www.eldiario.es/politica/Rajoy_0_696080511.html|títulu= Rajoy anuncia'l requerimientu a la Generalitat previu a l'aplicación del artículu 155 |autor= Rodrigo Ponce de León|periódicu= eldiario.es|fechaaccesu=11 d'ochobre de 2017}}</ref> Tamién fixo una ufierta consensuada col PSOE— para revaluar la situación de Cataluña n'España y reformar en casu necesariu la Constitución.<ref>{{cita noticia|url= https://www.lavanguardia.com/politica/20171011/431980233564/pedro-sanchez-rajoy-requerimientu-declaracion-de-independenciac.html|títulu= Sánchez alcuerda con Rajoy encetar la reforma de la Constitución en cuenta de sofita-y|autor= Merín, Juan Carlos y Luis B. García|periódicu= La Vanguardia|fechaaccesu= 11 d'ochobre de 2017}}</ref> La respuesta de Puigdemont nun foi aclaratoria, ante lo cual el 21 d'ochobre'l gobiernu de Rajoy empecipió los trámites pa l'aplicación del artículu 155, que portaría'l cese del executivu autonómicu y l'asunción de les sos funciones pol gobiernu central, el control del Parllamentu catalán, de los Mozos d'Escuadra y de los medios de comunicación públicos, y la promulgación d'unes eleiciones autonómiques nel plazu máximu de seis meses.<ref>{{cita noticia|url= https://www.lavanguardia.com/politica/20171021/432238146154/midíes-155-detallaes.html|títulu= Les midíes del artículu 155, una a un autor= Leonor Mayor Ortega|periódicu= La Vanguardia|fecha= |fechaaccesu= 21 d'ochobre de 2017}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Independentismu catalán]]
* [[Proclamación del Estáu Catalán n'ochobre de 1934]]
* [[Artículu 155 de la Constitución española de 1978]]
* [[Referendu pa la ratificación de la Constitución española]]
* [[Derechu d'autodeterminación]]
* [[Declaración d'independencia de Kosovu]]
* [[Referendu d'independencia del Curdistán iraquín de 2017]]
* [[Referendu pa la independencia d'Escocia de 2014]]
* [[Declaración d'independencia de Cataluña]]
== Referencies ==
'''Fuentes de los sondeos'''
<references responsive group="M"/>
'''Otres fontes'''
<references responsive/>
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Catalan independence referendu, 2017}}
* [http://www.cataloniavotes.eu/ Catalonia Votes]
=== Lleis y decretos ===
* {{Cita web |url=http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7449A/1633376.pdf |títulu=LEY 19/2017, de 6 de setiembre, del referèndum d'autodeterminación |autor=[[Diariu Oficial de la Xeneralidá de Cataluña]] |fecha=6 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190417230930/http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7449A/1633376.pdf |fechaarchivu=2019-04-17 }}
* {{Cita web |url=http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7450/1633380.pdf |títulu=DECRETO 139/2017, de 6 de setiembre, de convocatoria del Referendu d'Autodeterminación de Cataluña |autor=[[Diariu Oficial de la Xeneralidá de Cataluña]] |fecha=6 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201104054322/http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7450/1633380.pdf |fechaarchivu=2020-11-04 }}
* {{Enllaz rotu|1=DECRETO 140/2017, de 6 de setiembre, de normes complementaries pa la realización del Referendu d'Autodeterminación de Cataluña |2=http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7450/1633378.pdf |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* {{Cita web |url=http://www.boe.es/boe/dias/2017/09/08/pdfs/BOE-A-2017-10287.pdf |títulu=Recursu d'inconstitucionalidá nᵘ 4334-2017, contra la Llei del Parllamentu de Cataluña 19/2017, de 6 de setiembre, del Referendu d'Autodeterminación. |autor=[[Boletín Oficial del Estáu]] |fecha=8 de setiembre de 2017}} <small>([http://www.boe.es/boe/dias/2017/09/08/pdfs/BOE-A-2017-10354.pdf Correición d'errores])</small>
=== Resolvimientos Xudiciales ===
* {{Cita web |url=http://hj.tribunalconstitucional.es/es/Resolucion/Show/25268 |títulu=AUTU 24/2017, de 14 de febreru, que Declara la nulidá de la resolución del Parllamentu de Cataluña titulada “Referendu"|autor=[[Tribunal Constitucional]] |fecha=14 de febreru de 2017}}
=== Fueya de ruta ===
* {{Enllaz rotu|1=Fueya de Ruta |2=https://assemblea.cat/sites/default/files/ago2017/FR2017_y.pdf |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
{{Tradubot|Referendu d'independencia de Cataluña de 2017}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Política de Cataluña]]
[[Categoría:Referendos d'independencia|Cataluña]]
[[Categoría:Historia de Cataluña]]
[[Categoría:Procesu soberanista de Cataluña de 2012-2017]]
3xih54n6gul6aah9wojpaxu8emmejgi
Referendu d'autodetermín de Tokeláu de 2006
0
95836
4489581
4342120
2026-04-30T05:27:03Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489581
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'eleición
| encurso=non
| país=Tokeláu
| anchu=80
| fecha_eleición=[[11 de febreru|11]]-[[15 de febreru]] de [[2006]]
| nome_eleición=Referendu d'autodeterminación de Tokeláu de 2006
| eleición_anterior=
| fecha_anterior=
| variante=
| siguiente_eleición= Referendu d'autodeterminación de Tokeláu de 2007
| siguiente_fecha= 2007
| tipu=Referendu aprobatoriu |
endisputa=<small><small>Independencia de [[Tokeláu]]</small></small>
| votantes=584 (95% de participación)
| campaña=
| título_barras=
| barres1=Sí |
color_barras1=green
| porcentaxe_barras1=59.78
| barres2=Non
| color_barras2=red
| porcentaje_barras2=39.72
| barres3=Votu nulu |
color_barras3=blue
| porcentaxe_barras3=0.5
}}
El '''referendu d'autodeterminación de Tokeláu de 2006''', supervisáu poles [[Naciones Xuníes]],<ref>{{cita publicación|editorial=NZHerald|títulu=New Zealand's last colony to vote on future|fecha=10 de febreru de 2006|url=http://www.nzherald.co.nz/section/story.cfm?c_id=1&ObjectID=10367667}}</ref> foi celebráu del [[11 de febreru]] al [[15 de febreru]] de [[2006]]. Taba destináu a determinar el futuru de [[Tokeláu]], archipiélagu anguaño so soberanía de [[Nueva Zelanda]]. A pesar de que la propuesta destinada a faer evolucionar l'archipiélagu escontra la soberanía consiguió'l 60% de los votos, el referendu nun pudo consiguir los dos tercios riquíos pa la so aprobación.<ref>{{cita publicación|editorial=Gobiernu de Nueva Zelanda|títulu=Tokeláu referendu does not produz a two thirds majority in favour of a change of status|fecha=16 de febreru de 2006|url=http://www.beehive.govt.nz/ViewDocument.aspx?DocumentID=24941|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.beehive.govt.nz/ViewDocument.aspx?DocumentID=24941|fechaarchivu=27 de payares de 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20060514111427/http://www.beehive.govt.nz/ViewDocument.aspx?DocumentID=24941|archivedate=2006-05-14|fechaaccesu=2017-10-26}}</ref>
De ser aprobada la propuesta, esta camudaría'l estatus de Tokeláu pasando de ser un territoriu dependiente de Nueva Zelanda a ser un estáu autónomu n'asociación llibre con dichu país, al igual que les [[islles Cook]] y [[Niue]]. Amás esaniciaría a Tokeláu de la [[Llista de les Naciones Xuníes de territorios non autónomos]], tal que asocedió coles islles Cook y Niue, al consiguir l'autogobiernu en 1965 y 1974, respeutivamente.
== L'autodeterminación ==
La evolución de la opinión pública del archipiélagu de Tokeláu, faía l'autodeterminación foi n'aumentu dende los años previos al referendu. Esta demanda foi sofitada poles Naciones Xuníes, qu'incluyeron en [[1987]] a Tokeláu na llista de los territorios non autónomos que la so autodeterminación fomenta.
La cuestión plantegada a los eleutores de Tokeláu nel referendu foi la so opinión sobre la opción de que Tokeláu convertir nun Estáu soberanu n'asociación con Nueva Zelanda, sobre les bases d'una constitución. La propuesta riquía una aprobación de los dos tercios de los sufraxos. Si esi fuera'l casu, el Tratáu d'autodeterminación tresmitiríase al Parllamentu de Nueva Zelanda pa la so aprobación.
[[Referendu d'autodeterminación de Tokeláu de 2007|Nuevu referendu]]. El Ulu, (xefe de gobiernu) saliente de Tokeláu, [[Pío Tuia]] suxirió en febreru de 2006 que yá que el referendu nun foi aprobáu per un estrechu marxe sería celebráu unu nuevu. En xunu de 2006, el so socesor [[Kolouei O'Brien]] anunció que'l [[Fono]] o parllamentu de Tokeláu, tenía previstu la celebración d'un nuevu referendu pa 2007 o 2008; que finalmente se celebró n'ochobre de 2007.<ref>{{cita press release | títulu = Decolonization United Nations success story, but task not yet complete, Fourth Committee told as alderica begins | publisher = Naciones Xuníes | date = [[2 d'ochobre]] [[2006]] | url = http://www.un.org/News/Press/docs/2006/gaspd341.doc.htm | fechaaccesu = 14 de marzu de 2007}}</ref>
La constitución plantega amás la vuelta a la demanda de soberanía sobre la [[isla Swains]], anguaño so soberanía d'[[Estaos Xuníos]], y alministrada pola [[Samoa Americana]].
== Desenvolvimientu ==
El referendu efectuar nes siguientes feches:
* 11 de febreru de 2006: votación en [[Apia]], capital de [[Samoa]], pa los eleutores asitiaos nesti archipiélagu (funcionarios, estudiantes...)
* 13 de febreru de 2006: votación en [[Atafu]]
* 14 de febreru de 2006: votación en [[Nukunonu]]
* 15 de febreru de 2006: votación en [[Fakaofo]].
Esti calendariu pal referendu foi escoyíu por que los observadores internacionales, los representantes d'organizaciones y los medios de comunicación puedan movese d'una islla a otra.
La gran mayoría tokelaueses, que moren anguaño en Nueva Zelanda, nun pudieron pronunciase sobre la propuesta yá que la convención de les Naciones Xuníes pa esti tipu de referendus asina lo axusta.
== Resultaos ==
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="1" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; text-align:right; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+'''Resume de los resultaos del referendu d'autodeterminación de Tokeláu de 2006'''
|-
!style="background-color:#e9e9e9" align=left|Resultáu
!style="background-color:#e9e9e9" align=right|Votos
!style="background-color:#e9e9e9" align=right|%
|-
|align="left" valign="top"|Acordies cola propuesta
|align="top" |349
|align="top" |60,07
|-
|align="left" valign="top"|Refuga la propuesta
|align="top" |232
|align="top" |39,93
|-
|style="background-color:#e9e9e9" align="left" valign="top"|'''Total'''
|width="75" align="right" style="background-color:#e9e9e9"|'''581'''
|width="30" align="right" style="background-color:#e9e9e9"|'''100.00'''
|-
|align="left" valign="top"|Votos nulos
|align="top" |3
|align="top" |
|-
|align="left" valign="top"|Participación
|align="top" |584
|align="top" |95
|-
|align="left" valign="top"|Censu
|align="top" |615
|align="top" |100
|-
|}
== Ver tamién ==
* [[Referendu d'autodeterminación de Tokeláu de 2007]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.tokelau.org.nz/ Sitiu web oficial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120209180502/http://www.tokelau.org.nz/ |date=2012-02-09 }} del Conseyu del Gobiernu Actual.
{{Tradubot|Referendu de autodeterminación de Tokelau de 2006}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Eleiciones en 2006|Tokeláu]]
[[Categoría:Historia de Tokeláu]]
[[Categoría:Referendos d'independencia|Tokeláu]]
[[Categoría:Eleiciones en Nueva Zelanda]]
[[Categoría:Política de Tokeláu]]
rkc7yqj11b6t6bi1zmrbjpkjga36a61
Referendu d'autodetermín de Tokeláu de 2007
0
95837
4489582
3795947
2026-04-30T05:27:35Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489582
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'eleición
| encurso=non
| país=Tokeláu
| anchu=80
| fecha_eleición=[[20 d'ochobre|20]]-[[24 d'ochobre]] de [[2007]]
| nome_eleición=Referendu d'autodeterminación de Tokeláu de 2007
| eleición_anterior=
| fecha_anterior=
| variante=
| siguiente_eleición=
| siguiente_fecha=
| tipu=Referendu aprobatoriu |
endisputa=<small><small>Independencia de [[Tokeláu]]</small></small>
| votantes=692
| campaña=
| título_barras=
| barres1=Sí |
color_barras1=green
| porcentaxe_barras1=64.4
| barres2=Non
| color_barras2=red
| porcentaje_barras2=35.6
}}
Un '''referendu d'autodeterminación''' celebrar en [[Tokeláu]] los díes [[20 d'ochobre|20]], [[22 d'ochobre|22]] y [[24 d'ochobre]] de [[2007]],<ref name=gov>
[http://www.tokelau.org.nz/bulletin/bulletin22.html Boletín del Gobiernu de Tokeláu], 19 d'ochobre de 2007</ref><ref name=un>Naciones Xuníes ([[2 d'ochobre]] de [[2006]]). [http://www.un.org/News/Press/docs/2006/gaspd341.doc.htm Decolonization United Nations success story, but task not yet complete, Fourth Committee told as alderica begins]. Consultáu'l 14-03-2007.</ref>
ensin llograr el númberu total de [[sufraxu|sufraxos]] riquíos por apenes 16 [[votu (eleiciones)|votos]].<ref name=result /> Si cumpliérase esi requisitu, el referendu camudaría la condición de Tokeláu, que pasara de ser un territoriu ensin incorporar de [[Nueva Zelanda]] a un estáu autónomu en [[Estáu asociáu|llibre asociación]] con Wellington, asemeyada a les [[Islles Cook]] y [[Niue]]. El referendu taba abiertu a tokelaueses de 18 años o más, habiendo 789 persones aptes pa votar.<ref>[http://www.kriss.net/tokelau/selfdeter/registeredeng07.html Register of people entitled to vote]</ref> Riquíase una mayoría de dos tercios de los votantes por que la resultancia del referendu fuera aceptáu.<ref name=UN_PR>{{cita publicación|url=http://www.scoop.co.nz/stories/WO0710/S00518.htm|títulu=Voting Under Way In Tokeláu Self-Govt Ballot|editorial=Scoop|fecha=[[23 d'ochobre]] de [[2007]]|autor=Comunicáu de prensa de les Naciones Xuníes|fechaaccesu=23 d'ochobre de 2007}}</ref>
Tres la estrecha resultancia negativa del [[referendu d'autodeterminación de Tokeláu de 2006|primer referendu d'esti tipu en 2006]], decidióse que se celebraría otru l'añu siguiente.<ref>{{cita publicación|editorial=Radiu New Zealand International|títulu=Tokeláu plans another referendu on self-determination|fecha=5 de xunu de 2006|url=http://www.rnzi.com/pages/news.php?op=read&id=24536}}</ref> Los líderes de Tokeláu creen que les esmoliciones ente los emigrantes de Tokeláu fueron un factor na resultancia negativa del referendu de 2006, anque nun yeren aptos pa votar, y aseguráronlos que nun perderíen los sos derechos al volver a Tokeláu si'l referendu de 2007 fuera aprobáu.<ref>{{cita publicación|editorial=Radiu New Zealand International|títulu=Tokeláu leaders confident of stronger backing for next referendu on self determination|fecha=13 de marzu de 2007|url=http://www.rnzi.com/pages/news.php?op=read&id=30721}}</ref> Hubo un 23% más de persones aptes pa votar nel referendu de 2007 que nos años previos.<ref name=UN_PR />
El programa foi:<ref name=gov /><ref name=un />
* [[20 d'ochobre]]: [[Apia]], Samoa (votación nel estranxeru). 63 votos emitíos.<ref name=UN_PR />
* [[22 d'ochobre]]: [[Fakaofo]]
* [[23 d'ochobre]]: [[Nukunonu]]
* [[24 d'ochobre]]: [[Atafu]]
Si la propuesta tuviera ésitu, estableceríase una fecha, probablemente a mediaos de 2008, pal "día d'autodeterminación".<ref name=UN_PR /> Sicasí, la propuesta tuvo un resultáu negativa de nuevu per un marxe entá más pequeñu — precisárense 16 votos más a favor p'aprobalo.<ref>[http://www.scoop.co.nz/stories/HL0710/S00392.htm Scoop: Tokeláu One Percent Short of Self-Government<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Ye posible que la tema vuelva votase de nuevu nel futuru;<ref name=result>[http://www.nzherald.co.nz/section/2/story.cfm?c_id=2&objectid=10472094 Tokeláu votes to remain dependent territory of New Zealand - 25 Oct 2007 - NZ Herald: World / International News<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> el líder del grupu más grande de tokelaueses nel estranxeru (la comunidá tokelauesa nel Valle Hutt de Nueva Zelanda) [[Henry Joseph]] esixó otra votación nun plazu máximu de dos años, camudando l'aprobación necesaria a mayoría simple.<ref>{{cita web
| url = http://www.radioaustralia.net.au/news/stories/s2071966.htm
| títulu = ABC Radio Australia News
}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref>
== Resultaos ==
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="1" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; text-align:right; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+'''Resume de los resultaos del referendu d'autodeterminación de Tokeláu de 2007'''
|-
!style="background-color:#e9e9e9" align=left|Resultáu
!style="background-color:#e9e9e9"
align=right|Votos
!style="background-color:#e9e9e9" align=right|%
|-
|align="left" valign="top"|Acordies cola propuesta |align="top"
|446
|align="top" |64,4
|-
|align="left" valign="top"|Refuga la propuesta |align="top"
|246
|align="top" |35,6
|-
|style="background-color:#e9e9e9" align="left" valign="top"|'''Total'''
|width="75" align="right" style="background-color:#e9e9e9"|'''692'''
|width="30" align="right" style="background-color:#e9e9e9"|'''100.00'''
|-
|}
== Ver tamién ==
* [[Referendu d'autodeterminación de Tokeláu de 2006]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.tokelau.org.nz/ Sitiu web oficial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120209180502/http://www.tokelau.org.nz/ |date=2012-02-09 }} del Conseyu del Gobiernu Actual.
{{Tradubot|Referendu de autodeterminación de Tokelau de 2007}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Referendos d'independencia|Tokeláu]]
[[Categoría:Historia de Tokeláu]]
[[Categoría:Eleiciones en Nueva Zelanda]]
[[Categoría:Eleiciones en 2007|Tokeláu]]
[[Categoría:Política de Tokeláu]]
johti3oect6z4ybg624r7edjnwod8rh
República de Rodesia
0
95852
4489596
4484561
2026-04-30T08:33:25Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 11 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489596
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'estáu desapaecíu
|nome_oficial=''Republic of Rhodesia''
|nome_completu=República de Rodesia
|nome_común=Rodesia
|continente=África
|forma_de_gobiernu=[[Parllamentarismu|Estáu parllamentariu]]<ref>Ente 1965 y 1970 una [[monarquía parllamentaria]] de la [[Mancomunidá de Naciones]], ente 1970 y 1979 una [[república parllamentaria]]</ref> baxu [[Apartheid|gobiernu segregacionista]]
|añu_entamu=1965
|añu_fin=1979
|eventu_empecipio=Independencia unillateral
|eventu_fin=Zimbabue Rodesia
|fecha_entamu=11 de payares
|status= [[Estáu non reconocíu]]
|fecha_fin=1 de xunu |eventu1=Declaración
de la república |fecha_eventu1=
[[2 de marzu]] de 1970
|p1=Rodesia del Sur
|bandera_p1=Flag of Rhodesia (1964–1968).svg
|s1=Zimbabue Rodesia
|bandera_s1=Flag of Zimbabwe Rhodesia.svg
|imaxe_bandera=Flag of Rhodesia (1968–1979).svg
|bandera=Bandera de Rodesia
|imaxe_escudu=Coat_of_arms_of_Rhodesia.svg
|escudo=Escudu de Rodesia
|mapa=Rhodesia.png
|capital=[[Salisbury (Rodesia)|Salisbury]]
|lema_nacional = <br />''[[Sit Nome Digna]]'' ([[llatín]]: «Sía dignu del Nome»)
|himnu_nacional=[[Rise O Voices of Rhodesia]] (dende 1974)
|idioma=[[idioma inglés|inglés]]
|moneda= [[Llibra rodesiana]] <small>(hasta 1970)</small><br />[[Dólar rodesiano]] <small>(dende 1970)</small>
|títulu_líder= [[Xefe d'Estáu]]<ref>Ente [[1965]] y [[1970]], Rodesia declaróse independiente como monarquía constitucional de la [[Mancomunidá de Naciones]], situación que nun foi reconocida por [[Sabela II del Reinu Xuníu|Sabela II]], la proclamada ''Reina de Rodesia''. Dende 1970, el xefe d'estáu foi un Presidente.</ref>
|líder1= [[Clifford Dupont]]
|añu_líder1=[[1965]]-[[1975]]
|líder2=[[John Wrathall]]
|añu_líder2=[[1976]]-[[1978]]
|líder3=[[Jack William Pithey]]
|añu_líder3=[[1978]]-[[1979]]
|títulu_gobernante= Primer Ministru |gobernante1=Ian
Smith
|añu_gobernante1=[[1965]]-[[1979]]
}}
'''Rodesia''' (n'[[Idioma inglés|inglés]]: ''Rhodesia'') conocida oficialmente ente [[1970]] y [[1979]] como '''República de Rodesia''' foi un [[estáu non reconocíu]] qu'esistió nel sur d'[[África]] ente [[1965]] y [[1979]], na actual [[República de Zimbabue]]. Cola so capital en Salisbury (actual [[Ḥarare]]), Rodesia considerábase [[estáu socesor]] ''de facto'' de la [[Colonia Británica|ex-colonia británica]] de [[Rodesia del Sur]].
Tres la disolución de la [[Federación de Rodesia y Nyasalandia]], en [[1963]], el gobiernu de la minoría blanca (que representaba un 5% de la población de la colonia pa esi entós), lideráu por [[Ian Smith]], nun esfuerciu por retrasar una transición inmediata a un gobiernu de la mayoría negra, [[Declaración unillateral d'independencia|declaró unilateralmente la so independencia]] el [[11 de payares]] de [[1965]]. L'alministración de solicitó primeramente la reconocencia como [[Reinos de la Mancomunidá Británica de Naciones|Reinu de la Mancomunidá Británica de Naciones]] con [[Sabela II del Reinu Xuníu]] como [[xefe d'estáu]] sol títulu ''Reina de Rodesia''. Sicasí, en [[1970]], nun fallíu intentu de ganar reconocencia internacional, declaróse la ''República de Rodesia'', con un Presidente como xefe d'estáu y un Primer Ministru como xefe de gobiernu.
Dempués d'una brutal [[Guerra civil de Rodesia|guerra de guerrilles]] ente'l gobiernu racista de Rodesia y les organizaciones nacionalistes africanes, como la [[ZANU]] de [[Robert Mugabe]] y [[ZAPU]] de [[Joshua Nkomo]], [[Ian Smith]] aceptó una democracia birracial en [[1978]]. Sicasí, el [[Zimbabue Rodesia|gobiernu provisional]], inda encabezáu por Smith y el so compañeru moderáu [[Abel Muzorewa]] falló n'apangar les crítiques internacionales y en detener el derramamiento de sangre. El [[12 d'avientu]] de [[1979]], el gobiernu rodesiano devolvió l'alministración al [[Reinu Xuníu]] no que se celebraben eleiciones democrátiques baxu [[sufraxu universal]]. Tres la victoria del [[ZANU]], el gobiernu británicu reconoció la independencia de la colonia sol nome de [[República de Zimbabue]].
== Nomenclatura ==
El nome oficial del país, acordies cola Constitución aprobada simultáneamente cola declaración unillateral d'independencia en [[1965]], yera a cencielles "Rodesia". Esti nun foi'l casu so la llei británica, que reconocía a la colonia como "Rodesia del Sur" (''Southern Rhodesia''), el nome dau a la colonia depués de la divisón de Rodesia en [[1923]].<ref name=rowland251/>
Tal conflictu databa dende la independencia de [[Rodesia del Norte]] como [[República de Zambia]]. El gobiernu colonial de Rodesia del Sur consideraba que, cola desapaición d'una Rodesia "nel Norte" l'usu del términu "Sur" yera superflua. Aprobóse una llexislación pa convertise a cencielles en Rodesia, pero'l gobiernu británicu negar a aprobar el presente col argumentu de que'l nome del país foi definida pola llexislación británica y polo tanto nun podía ser alteriada pol gobiernu colonial. Salisbury siguió utilizando'l nome embrivíu de manera oficial, sicasí,<ref name="palley742743">
{{cita llibru
|títulu=The Constitutional History and Law of Southern Rhodesia 1888–1965, with Special Reference to Imperial Control
|last=Palley
|first=Claire
|añu=1966
|edition=First
|location=Oxford
|publisher=[[Oxford University Press|Clarendon Press]]
|oclc=406157
|pages=742–743}}</ref> ente que'l gobiernu británicu siguió refiriéndose al país como "Rodesia del Sur" entá mientres el periodu d'independencia unillateral.<ref name=rowland251>{{cita publicación
|títulu=Constitutional History of Rhodesia: An outline
|last=Rowland
|first=J. Reid}} in {{cita llibru
|títulu=The Quiet Man: A Biography of the Hon. Ian Douglas Smith
|last=Berlyn
|first=Phillippa
|location=Salisbury
|publisher=M. O. Collins
|date=April 1978
|oclc=4282978
|pages=240–256}}</ref>
El gobiernu británicu caltuvo la so postura de llamar al país "Rodesia del Sur" mientres el periodu de [[Zimbabue Rodesia]] en [[1979]] y, cuando finalmente devolvióse per unos meses l'autoridá al gobiernu británicu pa disponer la independencia del territoriu como Zimbabue, el nome oficial de la colonia foi'l mesmu, antes d'adquirir reconocencia internacional como "República de Zimbabue".
== Historia ==
=== Antecedentes ===
Hasta dempués de la [[Segunda Guerra Mundial]], la posesión británica ensin mariña conocida como [[Rodesia del Sur]] nun se desenvolvió como un territoriu indíxena africanu, sinón más bien como un estáu únicu, que reflexaba'l so calter [[multirracial]].<ref name="duignan1986">{{citation | last = Duignan | first = Peter | títulu= Politics and Government in African States 1960–1985 | publisher = Croom Helm Ltd | añu= 1986 | ISBN = 0-7099-1475-X}}</ref> Esta situación ensin dulda fizo que fuera bien distinta d'otres tierres qu'esistíen sol réxime colonial, que se desenvolvíen cuando los colonos europeos llegaben a construyir viviendes permanentes y a cultivar les zones aptes pa l'agricultura.<ref name="Grolier">Volume V: Africa, Australia, and Southern Islands. ''Lands and Peoples: The World in Color''. The Grolier Society of Canada Ltd 1955. Library of Congress Catalog Card Number 54-11291. p 19-109.</ref><ref name="areahandbook">{{citation | last = Nelson | first = Harold | títulu= Zimbabwe: a country study | publisher = The American University (Washington, D.C.) | añu= 1983 | ISBN = 0160015987}}</ref> En [[1922]], ante la decisión d'integrase na [[Unión Sudafricana]] como una quinta provincia o aceptar la casi total autonomía, Rodesia del Sur votó en contra de la unión con Sudáfrica.<ref>{{cita web|url=http://www.rhodesia.nl/mztosm.html |títulu=Rhodesia – Mzilikaze to Smith |publisher=Rhodesia.nl |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.nationalarchives.gov.uk/cabinetpapers/themes/rhodesia-central-african-federation.htm |títulu=The Cabinet Papers | Rhodesia and the Central African Federation |publisher=Nationalarchives.gov.uk |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.historyworld.net/wrldhis/plaintexthistories.asp?historyid=ad28 |títulu=History of Zimbabwe |publisher=Historyworld.net |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref>
En vista de la resultancia de la consulta, el territoriu foi formalmente anexáu como [[Colonia Británica]] el [[12 de setiembre]] de [[1923]].<ref>Stella Madzibamuto v Desmond William Larder – Burke, Fredrick Phillip George (1969) A.C 645 - Authority for date of annexation having been 12 September 1923</ref><ref name="ReferenceA">''Collective Responses to Illegal Acts in International Law: United Nations Action in the Question of Southern Rhodesia'' by Vera Gowlland-Debbas</ref><ref>Stella Madzibamuto v Desmond William Larder – Burke, Fredrick Phillip George (1969) A.C 645</ref> Poco dempués de l'anexón, el [[1 d'ochobre]], la primer constitución pa la Colonia de Rodesia del Sur entró a valir.<ref name="ReferenceA"/><ref>Southern Rhodesia Constitution Letters Patent 1923</ref> En virtú d'esta constitución, a Rodesia del Sur dióse-y el derechu d'escoyer el so propiu órganu llexislativu municipal con trenta miembros, pero la Corona del Reinu Xuníu siguía teniendo derechu a vetu nes midíes qu'afectaben a los nativos, y les sos rellaciones esteriores taben sometíes al gobiernu británicu.<ref>{{cita web|url=http://www.rhodesia.me.uk/Parliament.htm |títulu=Parliament |publisher=Rhodesia.me.uk |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|url=https://archive.org/stream/SouthernRhodesia1890-1950ARecordOfSixtyYearsProgress/SR9050_djvu.txt |títulu=Full text of "Southern Rhodesia 1890–1950; A Record of Sixty Years Progress" |publisher=Archive.org |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.sapst.org/index.php?option=com_content&view=article&id=33&Itemid=110 |títulu=Zimbambwe |publisher=Sapst.org |date=22 d'avientu de 1987 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130510104741/http://www.sapst.org/index.php?option=com_content&view=article&id=33&Itemid=110 |fechaarchivu=2013-05-10 }}</ref>
Les autoridaes de Rodesia tuvieron d'apurrir una compensación cuando'l gobiernu nacionalizó empreses, como'l ferrocarril. Constantemente negóse a solliviar radicalmente'l desemplegu. Según los estándares d'una colonia, los servicios públicos taben bien entamaos y yeren reconocíos pola so eficiencia.<ref name="duignan1986"/>
En [[1953]], Rodesia del Sur fundir con [[Rodesia del Norte]] y la colonia de [[Nyasalandia]] (actual [[Malaui]]), pa formar la [[Federación de Rodesia y Nyasalandia]] (o ''Federación d'África Central''), una asociación llibre qu'asitió la defensa y el sistema económicu suxetos al gobiernu federal, pero que dexaba munchos aspeutos internos baxu control de caúna de les unidaes alministratives.<ref name="weitzer1990">{{cita llibru|last=Weitzer|first=Ronald|títulu=Transforming Settler States: Communal Conflict and Internal Security in Northern Ireland and Zimbabwe|pages=1–206}}</ref> A midida que la [[descolonización d'África]] empezaba a trate como inevitable, les poblaciones negres ya indíxenes empezaron a primir fuertemente por que se produxera un cambéu.<ref name="duignan1986"/> La federación acabó eslleiéndose en [[1963]].<ref>{{cita web|autor=afrikantraveler |url=http://theafricanfile.com/politicshistory/rhodesia-a-failed-attempt-to-maintain-racism-into-the-21st-century/ |títulu=Rhodesia: A Failed Attempt to Maintain Racism into the 21st Century |publisher=The African File |date=16 de mayu de 2012 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|url=http://biography.jrank.org/pages/2838/Banda-Hastings-Kamuzu.html |títulu=Hastings Kamuzu Banda Biography – Detoured on Road to Become a Doctor, Pursued Degrees with Diligence, Spoke Out Against Racism – JRank Articles |publisher=Biography.jrank.org |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|last=Novak |first=Andrew |url=http://independent.academia.edu/AndrewNovak/Papers/1265638/Sport_and_Racial_Discrimination_in_Colonial_Zimbabwe_A_Reanalysis |títulu=Academia.edu | Sport and Racial Discrimination in Colonial Zimbabwe: A Reanalysis | Andrew Novak |publisher=Independent.academia.edu |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref>
=== Declaración unillateral d'independencia (1965) ===
==== Causes inmediates ====
[[Ficheru:Ian_Smith_1950s.jpg|thumb|200px|[[Ian Smith]], [[Xefe de gobiernu]] mientres tol réxime rodesiano.]]
Anque dispuestu a conceder la independencia formal a Rodesia del Sur (dempués de que [[Malaui]] y [[Zambia]] convertir en naciones independientes), el gobiernu británicu adoptara una política de "Nun hai independencia ensin un gobiernu de la mayoría", que dictaba que les colonies con una población sustancial de colonos europeos nun recibiríen la independencia mientres el gobiernu nun fuera democráticu.<ref>{{cita web |url=http://www.ucdp.uu.se/gpdatabase/gpcountry.php?id=173®ionSelect=2-Southern_Africa |títulu=Database – Uppsala Conflict Data Program |publisher=UCDP |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130603091825/http://www.ucdp.uu.se/gpdatabase/gpcountry.php?id=173®ionSelect=2-Southern_Africa |fechaarchivu=2013-06-03 }}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.rhodesia.nl/tiger.htm |títulu=On Board the Tiger |publisher=Rhodesia.nl |date=9 d'ochobre de 1968 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.psywarrior.com/RhodesiaPSYOP.html |títulu=RHODESIA PSYOP 1965 |publisher=Psywarrior.com |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref> Los colonos rodesianos primeramente opunxéronse a la suxerencia, dalgunos sentíen que teníen derechu al control absolutu del gobiernu, siquier enagora, a pesar del so númberu relativamente pequeñu.<ref name="weitzer1990"/><ref>{{cita web|url=http://www.zimembassy.se/history.html |títulu=A brief history of Zimbabwe |publisher=Zimembassy.dátese=18 d'abril de 1980 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref> Tamién creció considerablemente la medrana al ver el colapsu políticu d'otros países tres la independencia, como la [[República Democrática d'El Congu]].<ref name="SmithGB">{{cita llibru|autor= Smith, Ian|títulu=The Great Betrayal|pages=74–256|publisher= Blake Publishing Ltd.|location=London|añu=1997|isbn= 1-85782-176-9}}</ref> Sicasí, una vegada que Rodesia fuera introducíu como una tema d'alderique nos organismos internacionales, la estensión del [[statu quo]] convertir nun motivu d'esmolición pa la comunidá mundial y una vergüenza grave pal Reinu Xuníu.<ref name="areahandbook"/>
Dempués de la desintegración de la unión federal en [[1963]], l'entós [[Primer Ministru del Reinu Xuníu]] aportunó en que les condiciones previes pa la independencia total dependíen de los denominaos "cinco principiu". Que yeren: el progresu ensin torgues a un gobiernu de la mayoría, la garantía de que cesaría cualquier llexislación en contra de los intereses de los negros, "meyores na condición política" de la población negra mayoritaria, el fin de la discriminación racial, y finalmente la celebración d'un [[referendu]] d'autodeterminación pa tola población.<ref>{{cita web |url=http://www2.lse.ac.uk/IDEES/programmes/africaProgramme/pdfs/rhodesiaUDIChronology.pdf |títulu=Chronology: Rhodesia UDI: Road to Settlement |publisher=Lse.ac.uk |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 }}</ref><ref>{{cita web|url=http://johnnyryan.wordpress.com/2004/02/20/principled-failure-british-policy-toward-rhodesia-1971-72/ |títulu=Principled failure: British policy toward Rhodesia, 1971–72 | Assorted Materials: Johnny Ryan |publisher=Johnnyryan.wordpress.com |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://hansard.millbanksystems.com/written_answers/1970/dec/16/rhodesia-definition-of-the-five |títulu=RHODESIA: DEFINITION OF THE FIVE PRINCIPLES (Hansard, 16 December 1970) |publisher=Hansard.millbanksystems.com |date=16 d'avientu de 1970 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121226115618/http://hansard.millbanksystems.com/written_answers/1970/dec/16/rhodesia-definition-of-the-five |fechaarchivu=2012-12-26 }}</ref><ref>{{cita web|autor=United Nations High Commissioner for Refugees |url=http://www.unhcr.org/refworld/country,,,CHRON,ZWE,,469f38f8c,0.html |títulu=Refworld | Chronology for Europeans in Zimbabwe |publisher=UNHCR |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref> Cola llegada al poder de [[Harold Wilson]] y el [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|Partíu Llaborista]], el gobiernu británicu tomó una llinia entá más dura nel cumplimientu de dichos alcuerdos antes d'aldericar la independencia.
En [[1964]], la creciente insatisfaición coles negociaciones en cursu espulsó Primer Ministru de Rodesia del Sur, [[Winston Field]], reemplazándolo por [[Ian Smith]], vicepresidente del partíu conservador Frente Rodesiano.<ref>{{cita web |url=http://africanhistory.about.com/od/zimbabwe/p/ZimbabweHist1.htm |títulu=A Brief History of Zimbabwe – Part 1: Early Kingdoms to UDI |publisher=Africanhistory.about.com |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121123074246/http://africanhistory.about.com/od/zimbabwe/p/ZimbabweHist1.htm |fechaarchivu=2012-11-23 }}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://www.nytimes.com/2007/11/21/world/africa/21smith.html?pagewanted=all&_r=0|títulu=Ian Smith, Defiant Symbol of White Rule in Africa, Is Dead at 88|newspaper=[[The New York Times]]|fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012|first=Alan|last=Cowell|date=21 de payares de 2007}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.talktalk.co.uk/reference/encyclopaedia/hutchinson/m0019893.html |títulu=Zimbabwe (country) |publisher=Talktalk.co.uk |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref> Smith, el primer gobernante de Rodesia nacíu na colonia, personificaba la resistencia a los lliberales del gobiernu británicu y a los que ximelgaben por un cambéu na colonia.<ref name="areahandbook"/> Negóse aceptar los cinco principios,<ref>{{cita web |url=http://archive.tribunemagazine.co.uk/article/23rd-september-1966/12/policy-for-rhodesia |títulu=Policy For Rhodesia from theTribune Magacín Archive |publisher=Archive.tribunemagazine.co.uk |date=23 de setiembre de 1966 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180809121358/http://archive.tribunemagazine.co.uk/article/23rd-september-1966/12/policy-for-rhodesia |fechaarchivu=2018-08-09 }}</ref> y alegó que Rodesia yá tenía derechu llegal a la independencia, lo cual foi referendado solo pola población blanca'l [[5 de payares]] de [[1964]], llogrando'l "Sí" una apolmonante victoria.<ref>{{cita web|url=http://www.sahistory.org.za/dated-event/white-referendu-southern-rhodesia-overwhelmingly-support-ian-smiths-proposal-independen |títulu=White referendu in Southern Rhodesia is overwhelmingly in support of Ian Smith's proposal for independence. | South African History Online |publisher=Sahistory.org.za |date=6 de payares de 1964 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://uca.edu/politicalscience/dadm-project/sub-saharan-africa-region/british-south-rhodesia-1964-1980/ |títulu=British South Rhodesia (1964–1980) |publisher=Uca.edu |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130518172058/http://uca.edu/politicalscience/dadm-project/sub-saharan-africa-region/british-south-rhodesia-1964-1980/ |fechaarchivu=2013-05-18 }}</ref><ref>{{cita web|url=http://africanelections.tripod.com/zw.html |títulu=Elections in Zimbabwe |publisher=Africanelections.tripod.com |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref>
==== Fechos ====
Afalaos poles resultancies d'esti referendu y la eleición xeneral subsiguiente, Rodesia agora amenaciaba con asumir la so propia soberanía ensin el consentimientu británicu. Harold Wilson respondió alvirtiendo qu'un procedimientu tan irregular sería consideráu [[traición a la patria]], a pesar de que refugó específicamente l'usu de la fuercia armada contra los "familiares y amigos" ingleses n'África.<ref>{{cita web|url=http://clivebarnett.wordpress.com/2012/09/12/lunch-with-harold-wilson/ |títulu=Lunch with Harold Wilson | Pop Theory |publisher=Clivebarnett.wordpress.com |date=12 de setiembre de 2012 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita noticia |url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,901904,00.html |títulu=Rhodesia: The Last Thread |publisher=TIME |date=30 d'avientu de 1966 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20121017185948/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,901904,00.html |archivedate=2012-10-17 }}</ref><ref name="guardian.co.uk">{{cita noticia|autor=Chris McGreal |url=http://www.guardian.co.uk/world/2008/apr/13/zimbabwe |títulu=There are many villains to blame for Zimbabwe's decade of horror | World news | The Observer |publisher=Guardian |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |location=London |date=13 d'abril de 2008}}</ref> La negativa de Wilson a considerar una intervención militar afaló a Smith a proceder colos sos planes. Les conversaciones ente'l gobiernu colonial y el británicu atayáronse darréu, y tolos intentos de llegar a una solución fallaron. El Frente Rodesiano caltener en contra d'aceptar los términos "esaxeraos" y "drásticos" impuestos pol gobiernu británicu, y el gobiernu británicu negar a conformase con menos, una fórmula destinada al fracasu.<ref name="areahandbook"/>
El [[11 de payares]] de [[1965]], dempués d'un curtiu pero solemne [[consensu]], los principales estadistes de Rodesia del Sur emitieron la [[declaración unillateral d'independencia]] (DUI).<ref name="duignan1986"/><ref name="raft">{{cita llibru|last=Raftopolous|first=Brian|títulu=Becoming Zimbabwe: A History from the pre-colonial period to 2008|pages=1–298}}</ref><ref name="blackfire">{{cita llibru|last=Raeburn|first=Michael|títulu=
We are everywhere: Narratives from Rhodesian guerillas|pages=1–209}}</ref> Esto foi denunciáu como un "actu de traición contra la Corona" nel Reinu Xuníu, y Wilson prometió que l'acción illegal sería de curtia duración.<ref>{{cita web|url=http://www.genocidepreventionnow.org/Home/GPNISSUES/Issue6Spring2011/tabid/109/ctl/DisplayArticle/mid/696/aid/223/Default.aspx?skinsrc=G/Skins/GPN/printskin |títulu=Issue 6, Spring 2011 |publisher=Genocidepreventionnow.org |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://hansard.millbanksystems.com/commons/1969/jan/21/rhodesia |títulu=RHODESIA (Hansard, 21 January 1969) |publisher=Hansard.millbanksystems.com |date=21 de xineru de 1969 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121225135820/http://hansard.millbanksystems.com/commons/1969/jan/21/rhodesia |fechaarchivu=2012-12-25 }}</ref> Sicasí, pocos paecíen dase cuenta de que yá dende antes el gobiernu autónomu de Rodesia nun recibía órdenes del Reinu Xuníu, y el so estáu de dominiu británicu yera solo una ficción constitucional. [[Salisbury]] caltúvose práuticamente inmune a cualquier influencia metropolitana creíble.<ref name="weitzer1990"/>
==== Impautu internacional ====
[[Ficheru:RhodesiaAllies1965.png|thumb|200px|La situación internacional de Rodesia en 1965. En púrpura los aliaos del país, y en naranxa los estaos contrarios al réxime.]]
N'[[ochobre]] de [[1965]], el [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] yá alvirtiera a Wilson sobre la posibilidá d'una independencia unillateral, encamentando al Primer Ministru a utilizar tolos medios necesarios pa evitalo, incluyendo la presión militar.<ref>{{cita web |autor=ODS Team |url=http://daccess-dds-ny.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/217/75/IMG/NR021775.pdf?OpenElement |títulu=Ods Home Page |publisher=Daccess-dds-ny.un.org |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 }}</ref> Dempués de la proclamación de la DUI, funcionarios de la ONX señalaron el gobiernu de Smith como un "réxime racista illegal"<ref>{{cita web|url=http://www.southerntimesafrica.com/news_article.php?id=7348&títulu=Learning%20From%20Rhodesia&type=83 |títulu=Southern Times-Learning From Rhodesia |publisher=Southerntimesafrica.com |date=12 de payares de 1965 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref> y pidió a los estaos miembros romper cualquier tipu de rellación comercial con Rodesia, encamentando sanciones económiques tocantes a productos derivaos del petroleu y armamentu militar.<ref name="areahandbook"/> N'avientu de [[1966]], estes midíes yeren obligatories, y estendíense a la combra del tabacu, el cromu, el cobre, el asbesto, l'azucre, la carne, etc.<ref name="areahandbook"/>
Países como [[Suiza]] o l'[[Alemaña Occidental]], que nun yeren miembros de la ONX, llevaron a cabo negocio llegales con Rodesia, siendo esti postreru'l mayor sociu comercial de Smith hasta la so adhesión a la ONX en [[1973]].<ref name="areahandbook"/> [[Xapón]] siguió aceptando esportaciones rodesianas, y [[Dinastía Pahlaví|Irán]] apurrió-yos aceite.<ref>{{cita web|url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB391/docs/1977.02.14%20Vance%20Avantu%20for%20Carter.pdf |títulu=The Secretary of State, Washington |publisher=Gwu.edu |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref> El [[Estado Novo (Portugal)|gobiernu dictatorial portugués]], que nesi entós tenía la colonia de [[África Oriental Portuguesa|Mozambique]], que compartía fronteres con Rodesia, comercializó productos rodesianos como propios, por aciu certificaos falsos d'orixe, y canales tapaes de comerciu.<ref name="okoth2006">{{citation | last = Okoth | first = Assa | títulu= A History of Africa: Volume 2: 1915–1995 | publisher = East African Educational Publishers Ltd | añu= 2006 | ISBN = 9966-25-358-0}}</ref> El réxime racista de Sudáfrica negóse abiertamente a aceptar les sanciones de la [[ONX]].<ref>{{cita web|url=http://www.africafocus.org/editor/aa1988.php |títulu=When Sanctions Worked: The Case of Rhodesia Reexamined |publisher=Africafocus.org |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://commonwealth.sas.ac.uk/libraries/rhodesia/Sanctions.htm |títulu=Rhodesia Unillateral Declaration of Independence 1965 – Online exhibition |publisher=Commonwealth.sas.ac.uk |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://www.webarchive.org.uk/wayback/archive/20120601224039/http://commonwealth.sas.ac.uk/libraries/rhodesia/Sanctions.htm |fechaarchivu=2012-06-01 }}</ref> Una enmienda na constitución estauxunidense en [[1971]], dexó a empreses norteamericanes siguir importando de Rodesia cromu y níquel como de costume.<ref name="meredith">{{cita llibru|last=Meredith|first=Martin|títulu=The Past is Another Country|page=218}}</ref>
[[Ficheru:RhodesiaAllies1975.png|200px|thumb|left|Situación en 1975. Tres les independencies d'[[Angola]] y [[Mozambique]], los sos gobiernos comunistes declararon la so hostilidá al gobiernu rodesiano.]]
A pesar de que les consecuencies de les sanciones fueron bien probes, y nun bastaron pa faer colapsar el réxime rodesiano, l'estáu ensin reconocer atopó que sería práuticamente imposible llograr reconocencia diplomática estranxeru. El gobiernu d'[[Estaos Xuníos]] dexara claro que nun reconocería la independencia unillateral "so nenguna circunstancia".<ref name="a">{{cita noticia|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/march/2/newsid_2514000/2514683.stm|títulu=1970:Ian Smith declares Rhodesia a republic|publisher=BBC News|fechaaccesu=10 de payares de 2007|date=2 de marzu de 1970}}</ref> L'aliáu réxime sudafricano, magar yera ideolóxicamente similar, tampoco reconoció a Rodesia.<ref>{{cita web|url=http://state.chemistrydaily.com/chemistry/Ian_Smith |títulu=Chemistry – Ian Smith |publisher=State.chemistrydaily.com |date=22 de xunetu de 2012 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref>
Primeramente, el gobiernu de Smith intentara caltener a Rodesia como un Reinu de la Mancomunidá de Naciones, reconociendo a [[Sabela II del Reinu Xuníu]] como ''Reina de Rodesia'', y [[Xefe d'estáu|xefa d'estáu]] del país.<ref name="areahandbook"/> Cuando Smith, y el primer ministru Clifford Dupont llamaron al gobernador colonial, Sir Humphrey Gibbs, pa notificar formalmente de la DUI, Gibbs condergó la DUI como un actu de traición. Dempués de que Smith anunció formalmente la DUI na radio, Gibbs despidió a tol gabinete por órdenes de Whitehall. Sicasí, nun foi capaz de tomar toles midíes concretes pa fomentar la torna a la llegalidá. Los ministros del gobiernu a cencielles inoraron los sos órdenes, señalando que la DUI dexara la so autoridá obsoleta. Aun así, Gibbs siguió ocupando la so residencia en Salisbury hasta 1970, cuando dexó vacante'l puestu y dexó Rodesia dempués de la declaración de la República.<ref>{{cita web|url=http://state.chemistrydaily.com/chemistry/Humphrey_Gibbs |títulu=Chemistry – Humphrey Gibbs |publisher=State.chemistrydaily.com |date=22 de xunetu de 2012 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref> Él yá fuera sustituyíu de manera efectiva antes d'esa fecha. El [[20 d'avientu]] de [[1965]], Smith nomó a Clifford Dupont como "Alministrador Oficial del Gobiernu", en fracasando los sos intentos de convencer a Sabela II de nomalo [[Gobernador Xeneral]].<ref name="areahandbook"/>
En setiembre de 1968, la División d'Apelación del Tribunal Supremu dictaminó que l'alministración de Rhodesia de Ian Smith convirtiérase nel gobiernu del país ''de iure'', y non solamente ''de facto''.<ref name="Beadle">''Rhodesia Herald'', Salisbury, 13 to 20 September 1968</ref> Pa sofitar tal decisión, el xuez Sir Hugh Beadle utilizó delles declaraciones de [[Hugo Grotius]], que sostenía que nun había forma de pretender gobernar un territoriu contra'l cual teníase una guerra. Beadle argumentó que'l [[Reinu Xuníu]] taba perpetuando una "guerra económica" contra Rodesia, y poro, nun podía autoproclamarse ''rector'' del país.<ref>{{cita web |url=http://jurisafrica.org/docs/constitutions/Constitutional%20Legality.Southern%20Rhodesia%20UDI.pdf |títulu=Stella Madzimbamuto (Appellant) v Desmond William Lardner Burke and Frederick Phillip George (Respondents) |publisher=Jurisafrica.org |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150420060321/http://www.jurisafrica.org/docs/constitutions/Constitutional%20Legality.Southern%20Rhodesia%20UDI.pdf |fechaarchivu=2015-04-20 }}</ref><ref>{{cita web|url=http://uniset.ca/microstates/james.html |títulu=In re James (an insolvent) |publisher=Uniset.ca |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref> La resolución resultante del tribunal sostuvo que'l gobiernu británicu yá nun podía exercer nenguna clase de llei sobre Rodesia.<ref name="legalitylaw">{{cita llibru|last=Lauterpacht|first=Elihu|títulu=International Law Reports (Volume 39)|pages=1–78}}</ref>
Una comisión en Salisbury designó al destacáu abogáu WR Waley pa estudiar les opciones constitucionales de Rodesia n'abril de [[1968]], pero la idea d'axustar colos británicos foi refugada dende un principiu.<ref name="weitzer1990"/><ref>http://archive.lib.msu.edu/DMC/African%20Journals/pdfs/Journal%20of%20the%20University%20of%20Zimbabwe/vol3n1/juz003001001.pdf</ref> Waley sostuvo que los europeos teníen d'escaecese de cualquier dominación británica permanente, y tamién aseguró qu'un gobiernu de la mayoría nun yera "necesariu" de forma inmediata.<ref name="areahandbook"/>
=== La República de Rodesia ===
Les conversaciones conducentes a esaniciar les diferencies ente Rodesia y el Reinu Xuníu llevar a cabu a bordu de buques de l'Armada Real, una vegada n'avientu de 1966 y de nuevu n'ochobre de 1968.<ref>{{cita web|url=http://www.barrylockyer.com/hms_tiger.htm |títulu=HMS Tiger |publisher=Barrylockyer.com |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|last=Smock |first=David R. |url=http://www.foreignaffairs.com/articles/24074/david-r-smock/the-forgotten-rhodesians |títulu=The Forgotten Rhodesians |publisher=Foreign Affairs |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|last=Cockram |first=B. |url=http://dspace.cigilibrary.org/jspui/bitstream/123456789/30730/1/Rhodesia%20Rides%20A%20Tiger.pdf?1 |títulu=Rhodesia Rides A Tiger |publisher=South African Institute of International Affairs |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012}}</ref> Depués de que les conversaciones fracasaren, por cuenta de la insistencia de Harold Wilson de que se celebraren eleiciones democrátiques ensin discriminación racial, y a pesar de prometelu al gobiernu de Smith que tampoco concedería la independencia a la población negra si esta daba muestres de querer primir a la minoría blanca, les seiciones más radicales del Frente de Rodesia esixeron una constitución republicana.<ref name="areahandbook"/>
Mientres una consulta popular ente los blancos celebrada en 1969, la propuesta de la rotura de tolos llazos restantes cola corona británica fueron aprobaes por una mayoría de 61,130 votos a 14.327.<ref name="areahandbook"/> La ''República de Rodesia'' declaróse formalmente'l [[2 de marzu]] de [[1970]]. En virtú de la nueva Constitución, un presidente desempeñábase como xefe d'estáu ceremonial, col primer ministru nominalmente reportándose ante él.<ref>{{cita web |url=http://africanhistory.about.com/b/2012/03/02/2-march-1970-rhodesia-declared-a-republic.htm |títulu=2 March 1970 – Rhodesia Declared a Republic |publisher=Africanhistory.about.com |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121118175653/http://africanhistory.about.com/b/2012/03/02/2-march-1970-rhodesia-declared-a-republic.htm |fechaarchivu=2012-11-18 }}</ref> Dellos miembros del parllamentu de Rodesia creyeron equívocamente que, cola declaración d'una República otorgaríase-y más llexitimidá al país, Rodesia sería finalmente tomada en serio y la so independencia veríase reconocida por dalgún gobiernu, lo cual nun asocedió.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/march/2/newsid_2514000/2514683.stm|títulu=BBC ON THIS DAY - 2 - 1970: Ian Smith declares Rhodesia a republic|work=bbc.co.uk}}</ref>
=== Guerra civil ===
Rodesia, sofitada por [[Sudáfrica]] y [[Portugal]], que calteníen inda [[Angola]] y [[Mozambique]], sufrió poques sanciones, ya inclusive vivía una crecedera elevada. Sicasí, ente que los líderes africanos refugaron en 1971 un compromisu propuestu per Londres que prevía una repartida gradual del poder pel mediu artificiosu de la estensión progresiva del [[sufraxu]] a la mayoría [[raza negra|negra]], entamábase una guerrilla a partir de 1972 nel este del país. Estremada según les capes [[etnia|étniques]] ente [[ndebele]] (ZAPU) y [[shona]] (ZANU), sofitaos unos pola [[XRSS]] y los otros por [[China]], y disponiendo de bases en Mozambique (independiente dende 1975), les [[guerrilla|guerrilles]] xunir a partir de 1976 nun frente patrióticu (PF). Sudáfrica camudó entós d'estratexa: intentando evitar una toma del poder polos movimientos radicales, primió a lan Smith por que retomara les negociaciones. Estos conseyos» reveláronse como más desagradables que los de Londres.
=== Gobiernu indíxena ===
En 1979, cuando'l milagru económicu rodesiano» llegaba al so fin, los europeos aceptaron por [[referendu]] el principiu d'un réxime multirracial, y les eleiciones ganaes pol moderáu [[Abel Muzorewa]] reforzaron l'enfotu de los [[raza blanca|blancos]], que caltuvieron puestos clave na alministración pública. Sicasí, esti gobiernu nun foi reconocíu pola ONX, que consideraba que'l PF yera l'únicu representante del país. Abriéronse entós les negociaciones so la proteición de Gran Bretaña, llamada, en cuantes que potencia colonial, pa supervisar el procesu. Nueves eleiciones entamar en 1980, y llevaron al poder a [[Robert Mugabe]], líder del PF y de la ZANU, que condució al país a la [[independencia]] col nome de [[Zimbabue]].
== Consecuencies económiques de la guerra ==
Mientres los años de la guerrilla, ente 1972 y 1979, el país nun conoció'l [[éxodu]] pero sí operaciones militares d'intensidá variable que costaron 15.000 vides nuna población d'unos 6,5 millones d'habitantes (4,5% blancos) a mediaos de los años 70. Dempués de la independencia, Mugabe concentró nes sos manes toes los poderes políticos, pero dexó a los colonos lo esencial del so poder [[economía|económicu]]. La regresión qu'empezara poco primero de la independencia acentuóse gravemente dempués: la metá de los colonos emigró a partir de la llegada al poder del antiguu rebelde Mugabe, la mayoría escontra Sudáfrica mientres el réxime del Apartheid y Australia dempués del fin del réxime racista. Los que permanecieron aceptaron la nacionalidá zimbabuense y nun tener escaños reservaos nel [[Parllamentu]]. La última midida, fechada en 1992, ye la redistribución ente los aldeanos de les tierres ensin esplotar pero en poder de los colonos blancos, que nun amenó reacciones especiales.
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
{{Tradubot|República de Rodesia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Estaos desapaecíos]]
[[Categoría:Rodesia]]
[[Categoría:Antigües colonies del Imperiu británicu]]
[[Categoría:Estaos desapaecíos d'África]]
[[Categoría:Historia de Zimbabue]]
[[Categoría:Reinu Xuníu en 1965]]
[[Categoría:Estaos y territorios fundaos en 1965]]
[[Categoría:Antigües repúbliques d'África]]
[[Categoría:Estaos y territorios sumíos en 1979]]
[[Categoría:Reinu Xuníu en 1979]]
0t9ogwsf7teg9mgxh45m5g0kszeplb4
Proteicionismu
0
98816
4489509
4479547
2026-04-29T14:45:58Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489509
wikitext
text/x-wiki
{{referencies adicionales|t=20120406141410}}
{{ficha xenérica}}
El '''proteicionismu''' ye'l desenvolvimientu d'una [[política económica]] pa protexer los mesmos productos del país, imponiendo llimitaciones a la entrada de productos estranxeros, similares o iguales por aciu la imposición d'[[arancel]]es y [[impuestu|impuestos]] a la [[importación]], encareciendo asina dichu productu de cuenta que nun sía rentable.
La política que rixe la espansión proteicionista conoció distintos periodos de puxanza y decadencia a lo llargo de la historia. De forma xeneral, en situaciones d'[[economía de guerra]] o d'[[autarquía]], el proteicionismu aplicar de manera tayante. En situaciones de [[crisis económica]], ciertos niveles de proteición a los mesmos productos evita una cayida fulminante de [[preciu|precios]] y el consiguiente escalabru de dalgún sector de la economía nacional.{{ensin referencies}}
== Desenvolvimientu históricu ==
Atribuyóse a [[Abraham Lincoln]] la siguiente afirmación: «Yo nun sé gran cosa d'aranceles. Lo que sí sé ye que cuando merco una chaqueta d'Inglaterra, yo quedo cola chaqueta ya Inglaterra col dineru, ente que si mercar n'Estaos Xuníos, yo quedo cola chaqueta y Estaos Xuníos col dineru.»<ref>{{cita llibru |apellíos= Spencer|nome=Milton H|títulu=Economía contemporánea |editorial= Reverte||isbn=9788429126969}}</ref>
Esti razonamientu ye un argumentu antiguu qu'utilizaron los escritores [[mercantilismu|mercantilistes]] de los [[sieglu XVII|sieglos XVII]] y [[sieglu XVIII|XVIII]]. Estos autores consideraben afortunáu aquel país que vendía más bienes de los que mercaba, yá que una [[balanza comercial]] de calter favorable significaba qu'entraba oru nel país pa pagar el so escesu d'esportaciones. Los argumentos de los mercantilistes confunden los medios colos fines. Una acumuladura d'oru o de dineru nun tien porque ameyorar el [[nivel de vida]] d'un país, yá que el dineru nun tener valor en sí mesmu, sinón polo que puede mercase con él n'otros países, la mayoría de los economistes, na actualidá, refuguen la idea de que la recaldación d'aranceles pa tener un superávit comercial ameyora'l bienestar económico d'un país.{{ensin referencies}}
La [[economía clásica|economía política]] nació combatiendo'l proteicionismu, yá'l llibru del economista [[Adam Smith]], ''[[The Wealth of Nations]]'', contién un alegatu a favor del [[llibre comerciu]]. Mientres el [[sieglu XIX]], producióse un gran bancia ente llibrecambiu y proteicionismu, nel qu'en principiu ganaron los llibrecambistes, lo que se tradució nuna era de crecedera de la producción xeneralizáu, pero na primer metá del [[sieglu XX]], les revoluciones, les guerres y la [[Gran Depresión]] provocaron una vuelta a un proteicionismu de calter radical, que s'impunxo al traviés de la medría de los aranceles esistentes, establecimientu de cuotes y prohibiciones a la importación, controles de cambeos na moneda y a la [[Controles de capital|entrada de capitales]]. La resultancia foi bastante negativu y estes midíes de calter proteicionista nun fixeron sinón agravar l'estáu de la economía.{{ensin referencies}} (información imprecisa y sesgada poles opiniones del autor) Naquel momentu, foi [[Estaos Xuníos]] quien dio'l primer pasu escontra esta situación, col establecimientu en 1930, del denomináu arancel Smoot-Hawley, que supunxo la medría de les tarifes arancelaries de más de 20.000 tipos de productos, lo que foi siguíu por toa clase de midíes proteicionistes nel restu del mundu, provocando un amenorgamientu del comerciu internacional del 66%, que traxo una gran medría del desemplegu.
Tres la [[Segunda Guerra Mundial]] les postures favorables al llibrecambiu impunxéronse y la crecedera foi ensin precedentes. Nes crisis económica qu'empezó nel añu 2008, volvieron surdir postures favorables al establecimientu de mecanismos de proteición que traten de protexer les maltrechas industries de dellos países. Unu de los economistes más influyentes qu'escribe sobre proteicionismu y llibre comerciu ye [[Hai Joon Chang]], economista coreanu de la Universidá de Cambridge quien al traviés d'un analís históricu demuestra o cuandoquier intenta alicar l'alderique científicu sobre les implicaciones que tuvo'l proteicionismu pal despegue de les principales economíes mundiales como Inglaterra y Estaos Xuníos.
Na actualidá, tán recordándose aquelles idees de [[John Maynard Keynes]] cuando falaba de la so [[Teoría xeneral de la ocupación, l'interés y el dineru]]. Non tou lo que se produz crea'l so propiu mercáu, como dellos autores afirmen, por cuenta de que la xente tien una alta propensión a aforrar qu'aumenta más que proporcionalmente cola medría de los sos ingresos; agora bien, mientres aumenta'l consumu en cifres absolutes xenérense inversiones que provoquen nuevos aumentos de los ingresos y por tanto un aumentu inda más altu del aforru, xenerándose asina una sobreproducción creciente hasta que yá nun ye económicu producir más; cesen les inversiones, cierren les industries y xeneralízase el desemplegu dándose'l casu incoerente de qu'esiste una gran capacidá granible instalada pero les fábriques tán cerraes y los almacenes tán apinaos de mercancíes que tol mundu precisa pero que naide tien recursos pa mercar.
=== Proteicionismu agrícola actual ===
Na actualidá'l proteicionismu ta claramente presente na [[Política Agrícola Común]] (PAC) de la [[Xunión Europea]] y d'[[Estaos Xuníos]], frente al restu de les economíes del [[Tercer Mundu]] o emerxentes pa evitar que, con mano d'obra y costos más baratos, l'agricultura d'aquellos vease en claru retrocesu, y ye unu de los alderiques abiertos na [[Organización Mundial del Comerciu]] (OMC), por culpa de que tal nivel de proteición torga'l desenvolvimientu de les economíes más probes.{{ensin referencies}}
El papel de la OMC ye fundamental, yá que ye la encargada de velar que'l comerciu mundial desenvolver de manera llegal; dientro de les sos principales funciones atópase determinar cómo los gobiernos establecen, apliquen y configuren les lleis y reglamentos comerciales de la so nación. La OMC ye la encargada de velar pola competencia llibre, lleal y ensin aburuyes, onde nun se discrimine, llogrando asina condiciones equitativas ente les naciones.{{ensin referencies}}
== Sustentos del proteicionismu ==
*Proteición de la industria nacional y frente al ''[[dumping]]''
*Seguridá nacional y especialización de la producción
*Equilibriu de la [[balanza de pagos]]
== Ver tamién ==
* [[llibrecambismu]]
* [[Intervencionismu]]
*[[Argumentu de la industria naciente]]
* [[aduana]]
*[[Arancel]]
*[[Salvaguardia económica]]
*[[Autarquía]]
*[[:en:Neo-protectionism|Neo-proteicionismu (Inglés)]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20080711074734/http://www.isil.org/resources/lit/llibre-comerciu.html ¿Llibre comerciu o proteicionismu?], por [[ISIL]], razones contra les restricciones comerciales.
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Artículu sobre'l proteicionismu agrícola y el so impautu na economía del Tercer Mundu |2=http://www.barrameda.com.ar/articulo/editor23.htm |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* Blogues sobre'l [http://neoproteccionismo.blogspot.com neoproteccionismo.] y la [http://crisis-economica-europa.blogspot.com crisis n'Europa.]
{{Tradubot|Proteccionismo}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Proteicionismu| ]]
[[Categoría:Comerciu]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
cjn59n8gjjlfo57l6nihw42m8o2snw7
Pueblu de la República Popular China
0
99669
4489524
4221539
2026-04-29T19:14:08Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489524
wikitext
text/x-wiki
{{Nivel alministrativu de China}}
Los '''Pueblos''' son una de les más baxes alministraciones de la República Popular China con superioridá al nivel d'[[L'Aldea de la República Popular China|aldega]], usar pa facilitar l'alministración y les rexones estremaes, esisten casi 6 mil d'esti tipu d'alministración. El 4 d'avientu de 1982 la Quinta Sesión de la V Asamblea Popular Nacional aprobó l'artículu 30 qu'establez que les grandes ciudaes estremar en distritos, condaos y condaos autónomos, y éstos en poblaos, villes y subdistritos. Pa les minoríes étniques l'artículu 31 establez que los estaos pueden establecer rexones alministratives especiales cuando sía necesariu.<ref>{{Cita web |url=http://www.gov.cn/test/2009-04/17/content_1288030.htm |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100108182549/http://www.gov.cn/test/2009-04/17/content_1288030.htm |fechaarchivu=2010-01-08 }}</ref>
Los pueblos de China clasifíquense d'alcuerdu al área urbana qu'alministra:'''Subdistrito''', Distritu suburbano o Alministración de Cai (街道),'''Pobláu''' o pueblu (镇) y '''Villa''' (乡), amás estos tienen el so propiu comité.<ref>{{Cita web |url=http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/apcity/unpan002813.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304102339/http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/apcity/unpan002813.pdf |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> En [[Mongolia Interior]] a esta categoría llámase-y Sumu.
== Subdistrito ==
El '''Subdistrito, Distritu suburbano''' o '''Alministración de Cai''' (chinu: 街道, pinyin: Jiedao, lliteralmente "cai"), ye una de les divisiones polítiques más pequeñes del país. Ye una forma de división a nivel de conceyu, que ye típicamente parte d'una zona urbana más grande.Polo xeneral, les árees urbanes estremar en subdistritos, y estos estrémase en delles [[Ciudá-comunidá de la República Popular China|comunidaes]] o barrios residenciales y aldegues. Según el Ministeriu d'Asuntos Civiles (民政部的表述), los subdistritos son sedes de poder pa los distritos municipales de la ciudá y nun son divisiones en distritos establecíos pola axencia de Gobiernu Popular como asocede coles [[Zona de desenvolvimientu económicu y teunolóxicu|zones de desenvolvimientu económicu y teunolóxicu]].
== Pobláu ==
El pobláu o pueblu (en chinu:镇, pinyin: zhèn) tien un pocu más atribuciones que la villa por tener mayor área urbana, sicasí dende 1980 volvióse común que les villes nivelar a subdistrito ensin pasar por pueblu, pero ensin ver un cambéu sustancial.
== Villa ==
La villa (en chinu:乡 pinyin: xiāng) Trátase d'una unidá alministrativa de cuartu nivel, esto ye, una de les unidaes nes que los condaos y los distritos tán estremaos, al igual que'l subdistrito esta ta estremada en [[Ciudá-comunidá de la República Popular China|comunidaes]] y [[L'Aldea de la República Popular China|aldegues]].
'''Villa étnica'''
Una villa étnica (民族乡) ye una unidá alministrativa de cuartu nivel designaes pa les minoríes étniques de les divisiones polítiques en China. Nun se considera que ye autónoma y nun gocia de les lleis relatives a les zones autónomes de minoríes étniques más grandes, como les [[Rexón autónoma de China|rexones autónomes]], [[Prefeutura autónoma de China|prefeutures autónomes]], [[Árees autónomes de la República Popular China|condaos autónomos]] y [[Bandera (Mongolia Interior)|banderes autónomes]].
{| class="wikitable sortable"
|-
!Año||# Villa étnica
|-
|1986 ||[[Ficheru:G100.png]][[Ficheru:G30.png]][[Ficheru:G10.png]][[Ficheru:G05.png]][[Ficheru:G01.png]]2936
|-
|1988 ||[[Ficheru:G50.png]][[Ficheru:G10.png]][[Ficheru:G10.png]][[Ficheru:G05.png]][[Ficheru:G03.png]]1571
|-
|1990 ||[[Ficheru:G50.png]][[Ficheru:G30.png]][[Ficheru:G10.png]][[Ficheru:G05.png]][[Ficheru:G03.png]][[Ficheru:G01.png]]1980
|-
|1997 ||[[Ficheru:G50.png]][[Ficheru:G10.png]][[Ficheru:G10.png]][[Ficheru:G05.png]][[Ficheru:G01.png]][[Ficheru:G01.png]]1545
|-
|2000 ||[[Ficheru:G50.png]][[Ficheru:G10.png]][[Ficheru:G05.png]][[Ficheru:G03.png]]1356
|-
|2001 ||[[Ficheru:G50.png]][[Ficheru:G05.png]][[Ficheru:G03.png]]1165
|-
|2002 ||[[Ficheru:G50.png]][[Ficheru:G05.png]][[Ficheru:G03.png]]1160
|-
|2003 ||[[Ficheru:G50.png]][[Ficheru:G05.png]][[Ficheru:G01.png]][[Ficheru:G01.png]]1147
|-
|2004 ||[[Ficheru:G50.png]][[Ficheru:G05.png]][[Ficheru:G01.png]]1126
|-
|2010 ||[[Ficheru:G50.png]][[Ficheru:G05.png]]1098
|}
== Diferencies ==
En contraste colo qu'asocede en Taiwán, tanto como Villa (乡,xiāng) y Pueblu (镇,zhèn), los Zhèn son específicamente conceyos "urbanos", mientres los Xiāng son específicamente "rurales".
== Sumu ==
El Sumu (en chinu:苏木, pinyin:sūmù) ye una división de pueblu pa [[Mongolia Interior]], ye un pocu más grande que la villa pero más pequeña qu'una [[Bandera (Mongolia Interior)|Bandera]]. El '''Sumu étnicu''' qu'esiste , el [[Sumu étnicu de Evenki]] (鄂温克民族苏木) ye especial pa la minoría étnica [[Evenki (etnia)|evenki]], ye paralela a la villa étnica.
== Referencies ==
{{llistaref}}.
== Enllaces esternos ==
{{Tradubot|Pueblo de la República Popular China}}
[[Categoría:Organización territorial de China]]
[[Categoría:Tipos d'árees urbanes]]
butcebmhu3rikq4c79fje8njqyr1akz
Quinetoscopiu
0
102570
4489560
4399454
2026-04-29T23:49:26Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489560
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de ferramienta}}
El '''quinetoscopio''' (tamién '''kinetoscopio''' o '''cinetoscopio''') foi'l precursor del modernu proyeutor de películes, anque'l dispositivu nun se trataba d'un [[Proyeutor cinematográficu|proyeutor de películes]], sinón qu'introdució l'enfoque básicu que se convertiría nel estándar pa toles proyeiciones cinematográfiques antes del advenimiento del [[videu]], al crear la ilusión de movimientu tresportando una tira de película furada con imáxenes secuenciales sobre una fonte de lluz con una obturador d'alta velocidá.
El conceutu foi utilizáu tamién pol inventor estauxunidense [[Thomas Alva Edison|Thomas Edison]] en 1889, y darréu foi desenvueltu pol so emplegáu [[William Kennedy Dickson|William Kennedy Laurie Dickson]] ente 1889 y 1985, y foi utilizáu pol inventor francés [[Louis -y Prince]] en 1892.<ref>{{Cita noticia|títulu=The Invention of the Kinetoscope That Launched a Film Revolution|url=https://www.thoughtco.com/history-of-the-kinetoscope-1992032|fechaaccesu=26 de payares de 2017|periódicu=ThoughtCo}}</ref> Dickson y el so equipu nel llaboratoriu de Edison tamién diseñaron el '''quinetógrafo''', una innovadora cámara de cine con movimientu de película intermitente pa fotografiar películes pa esperimentos internos y, eventualmente, presentaciones comerciales de quinetoscopio.
Un prototipu del quinetoscopio amosar na Federación Nacional de Clubes femeninos el 20 de mayu de 1891., y la primer demostración pública llevar a cabu nel Institutu d'Artes y Ciencies de Brooklyn el 9 de mayu de 1893.<ref>{{Cita noticia|títulu=About this Collection - Inventing Entertainment: The Early Motion Pictures and Sound Recordings of the Edison Companies|url=https://www.loc.gov/collections/edison-company-motion-pictures-and-sound-recordings/about-this-collection/|fechaaccesu=26 de payares de 2017|periódicu=The Library of Congress|idioma=en}}</ref> Amás, la so popularización n'[[Europa]] foi rápida, yá que Edison nun s'interesó en buscar [[Patente|patentes]], y cuando'l públicu hubo conocíu la so creación, empezaron a apaecer numberoses copies. De siguío, en 1895, Edison introdució'l '''quinetófono''', que se xunió al quinetoscopio con un fonógrafu de cilindru. Sábese, amás, que munchos de los sistemes de proyeición desenvueltos pola firma de Edison n'años posteriores usaron el nome de quinetoscopio.
== Historia ==
Acordies colos fechos históricos, antes de tener la idea, Edison inspirar nuna visita que fizo a [[Eadweard Muybridge]] en [[1888]], quien desenvolvía una [[invención]] a la que llamó [[zoopraxiscopio]]. Paez ser que la intención de Muybridge yera financiar y promover una mayor collaboración con Edison na ellaboración d'un diseñu d'una máquina que pudiera emitir [[soníu]] y proyeutar [[imagen]] al empar. Nesti diseñu incluyíase'l [[fonógrafu]] inventáu por Edison.
Entós, Edison, impresionáu ya inspiráu poles idees de Muybridge, rápido y independientemente, rexistró la patente d'una máquina que podría "faer pa los güeyos aquello que'l fonógrafu fai pa los oyíos". Asignó la xera del nuevu diseñu a Laurie Dickson, y decidió llamar a "el so" inventu "quinetoscopio" (''kinetoscope''), como resultáu de la combinación de les pallabres griegues ''kineto'' (movimientu) y ''scopos'' (ver).
Edison, Dickson y otros trabayadores del llaboratoriu de Edison, realizaron pocos progresos nel diseñu, una y bones la idea d'utilizar cilindros rotativos namái dexaría proyeutar [[animación|animaciones]] demasiáu curties, teniendo en cuenta la llimitación del diámetru del cilindru. El proyeutu quedó paralizáu, pero se reemprendió dempués d'una visita de Edison a [[Etienne-Jules Marey]], un [[médicu]] y [[fotógrafu]] francés que desenvolviera un [[cronofotografía|"cronofotógrafo"]], col cual utilizaba una tira de película muncho más llarga que'l diámetru de cualquier cilindru aplicable.
Los trabayos de [[John Carbutt]] sobre la película de [[celuloide]] ufiertaron más progresos nesta direición, yá que [[William Heise]], trabayando con Dickson nos llaboratorios de Edison, incorporó esta meyora. La película diseñóse como una cinta circular, que serpenteaba alredor d'una serie d'exes dientro d'una caxa de madera, y podía vese mirando escontra baxo dende una abertura. Asina, los llaboratorios desenvolvieron una nueva [[Cámara de videu|cámara]] pa utilizar esta película, el [[quinetógrafo]].
El [[20 de mayu]] de [[1891]], la primer proyeición pública del prototipu de quinetoscopio de Edison realizar nos sos llaboratorios, pa una convención de la Federación Nacional de Clubes de Muyeres de los [[EUA]]. La presentación pública del quinetoscopio completu tuvo llugar nel Institutu de les Artes y les Ciencies de Brooklyn el [[9 de mayu]] de [[1893]].
== Funcionamientu y usu ==
Popular en fiestes d'antroxos y atraiciones, el quinetoscopio yera un aparatu destináu a la visión individual de bandes d'imáxenes ensin fin, anque nun dexaba la so proyeición sobre una pantalla. Yera una caxa de madera vertical con una serie de bobines sobre les que corríen 14 m de película nun bucle continuu.
La película, en movimientu constante, pasaba ante una llámpara llétrica y per debaxo d'un cristal ampliador asitiáu na parte cimera de la caxa. Ente la llámpara y la película había un obturador de discu rotatoriu, furáu con una estrecha ranura, qu'allumaba cada fotograma tan de volao que conxelaba'l movimientu de la película, apurriendo unes 40 imáxenes per segundu.
Les películes utilizaes, de 3/4 de pulgada (19 mm), yeren movíes por aciu d'un mecanismu d'alimentación horizontal. Les imáxenes yeren circulares. El visor individual poner en marcha introduciéndo-y una moneda qu'activaba'l motor llétricu y ufiertaba una visualización d'unos 20 segundos.
Les sales de kinetoscopio, que funcionaben con una moneda, surdieron en Nueva York a finales de 1890.
== Quinetófono ==
El '''quinetófono''', foi un intentu tempranu de Edison y Dickson pa crear un sistema de película sonora. Los informes suxeren qu'en xunetu de 1893, y un quinetoscopio, acompañáu por un fonógrafu de cilindru, fueron presentaos na [[Feria Mundial de Chicago]].<ref>{{cita llibru|apellíos=|nome=|enllaceautor=|títulu=Hendricks|url=|fechaaccesu=|añu=1966|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=41|idioma=|capítulu=}}</ref> La primer prueba conocida hasta'l momentu realizada col quinetófono, sufrió un disparu nel estudiu de Nueva Jersey de Edison, a finales de 1894 o principios de 1895. Anguaño conocer como ''<nowiki>''La Película Esperimental de Soníu de Dickson''</nowiki>'' (The Dickson Esperimental Sound Film); que, xunto con una curtia película de 1913 llamada <nowiki>''</nowiki>Nursery Favoritos<nowiki>''</nowiki>, y una película de demostración de 1912; son les úniques películes de soníu grabáu en direuto sobrevivientes. En marzu de 1895, Edison ufiertó'l dispositivu pa la venta, anque ensin innovaciones teunolóxiques, pos yera un quinetoscopio que'l so gabinete modificáu incluyía un fonógrafu de cilindru acompañante. Amás, los propietarios de quinetoscopios tamién se-yos ufiertaron ''kits'' colos cualos actualizar el so equipu, polo que les primeres esposiciones de quinetófono paecen tener llugar n'abril.<ref>Robinson (1997), p. 51; Musser (1994), p. 87.</ref>
L'historiador David Robinson dixo: "El quinetófono nun fixo nengún intentu de sincronización. L'espectador escuchó'l fonógrafu al traviés de tubos ocultos nel gabinete, qu'interpretaben música o otros soníos". L'historiador Douglas Gomery coincide, "[Edison] nun intentó sincronizar el soníu y la imaxe". Per otru llau, Mark Ulano dixo <nowiki>''</nowiki>Tan solo creáronse 45 quinetófonos. Estos nun funcionar de forma sincronizada más que la imaxe encendida cuando mirabes, y apagada cuando taba paráu<nowiki>''</nowiki>.<ref>Robinson (1997), p. 51; Gomery (1985), p. 54; [http://www.filmsound.org/ulano/talkies2.htm "The Movies Are Born a Child of the Phonograph"] by Mark Ulano, C.A.S., part of the ''FilmSound.org'' website. Retrieved 10/22/06. See also Hendricks (1966), pp. 48–50, 118–125; Millard (1990), p. 169.</ref> Anque la prueba sobreviviente de Dickson inclúi soníu grabáu en vivu, de xuru la mayoría de les películes comercializaes pal quinetófono fueron grabaes como silentes, predominantes les temes de marcha o baille.<ref>Altman (2004), pp. 81–83; Hendricks (1966), pp. 124–125.</ref> A pesar de que Edison siguió'l so suañu d'asegurar la popularidá del quinetoscopio añadiendo soníu al so curiosu, munchos nel campu empezaron a abarruntar que la proyeición de la película yera'l siguiente pasu que tendría de siguise.
== Ver tamién ==
* [[Historia del cine]]
* [[Phantoscopio]]
* [[Lurline Baths]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
* "History of Edison Motion Pictures, the kinetoscope". [http://memory.loc.gov/ammem/edhtml/edmvhist.html#O Library of Congres]. Retrieved Jan. 25, 2005.
* "Kinetoscope". [https://web.archive.org/web/20050315230237/http://www.earlycinema.com/technology/kinetoscope.html EarlyCinema.com]. Retrieved Apr. 15, 2005.
* "Kinetophones". {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=About.com |2=http://inventores.about.com/library/inventores/bledison_kinetoscope.htm |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}. Retrieved Apr. 15, 2005.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Kinetoscope|el quinetoscopio}}
{{Tradubot|Quinetoscopio}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Teunoloxía de videu y cine]]
[[Categoría:Thomas Edison]]
[[Categoría:Historia del cine]]
[[Categoría:Inventos d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Ciencia de 1893]]
[[Categoría:Estaos Xuníos en 1893]]
745r2td7i7cy8djw3b7lcjzqpq2k7j2
Estadiu olímpicu
0
110822
4489579
4414625
2026-04-30T05:03:07Z
CommonsDelinker
488
Replacing Estadio_Olímpico_Universitario_-_5.jpg with [[File:Estadio_Olímpico_Universitario_-_aerial_view.jpg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR1|Criterion 1]]).
4489579
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Olympic_flame_at_opening_ceremony.jpg|miniaturadeimagen|La [[Llapa olímpica|Llapada Olímpica]] nel Estadiu Olímpicu d'Atenes, [[Grecia]].]]
'''Estadiu olímpicu''' correspuende a la denominación que reciben aquellos estadios diseñaos especialmente pa la realización de los [[Xuegos Olímpicos]], tanto de branu, como d'iviernu. Polo xeneral, l'estadiu ye usáu solamente pa les ceremonies d'apertura y clausura de los Xuegos; según pa les competencies d'atletismu y como meta de los eventos del [[maratón]] y de la marcha. En delles ediciones tamién allugó la final del Tornéu Olímpicu de Fútbol; ya inclusive les competencies de ciclismu de pista y les pruebes d'equitación.
Ente los escenarios principales de les sedes olímpiques sobresal el Memorial Coliseum de Los Angeles como l'únicu estadiu de la hestoria que foi la sede principal de dos Xuegos Olímpicos ([[Xuegos Olímpicos de Los Ángeles 1932|1932]] y 1984).<ref>{{Cita publicación|nome=Alberto Fernández de Lara Quezada|fecha=xunu de 2001|títulu=Estadios, Refugio de adoraciones:Estadios Olímpicos|revista=Deporte Internacional|páxines=54|ubicación=Méxicu|editorial=Televisa}}</ref> Anque la ciudá comparte l'honor con [[París]], [[Londres]] y [[Atenes]], d'allugar siquier dos veces los xuegos de branu, estes ciudaes emplegaron estadios distintos en cada edición.
Sicasí, anque'l títulu d'estadiu olímpicu #referir a les sedes olímpiques, nun ye esclusivu pa los escenarios anfitriones de los xuegos. Munchos estadios utilicen nel so nome esta denominación a pesar de nun allugar l'eventu, mientres otres sedes olímpiques nun lleven esa denominación nel so nome. El términu tamién ye utilizáu pa denominar a aquelles cortiles qu'inclúin una [[Atletismu|pista atlética]] diseñada baxos los estándares de la IAAF y el COI.
De la mesma, dalgunos d'estos estadios, fueron sedes de la [[Copa Mundial de Fútbol]] tanto masculina como femenina entamaes por FIFA, nes sos distintes rondes (principalmente la final), tal como asocedió con Colombes en Francia 1938, Wembley n'Inglaterra 1966, l'Olímpicu de Münich n'Alemaña Federal 1974, l'Olímpicu de Roma n'Italia 1990 y l'Olímpicu de Berlín n'Alemaña 2006; Amás de torneos continentales como Eurocopa y torneos de clubes (como la [[Lliga de Campeones de la UEFA]] o la Copa intercontinental).
Tamién ye común qu'estos escenarios alluguen el Campeonatu Mundial d'Atletismu; como asina lo fixeron los estadios Olímpicu de Helsinki (1983 y 2005), [[Estadiu Olímpicu de Roma|Olímpicu de Roma]] (1987), Olímpicu de Tokiu (1991), Olímpicu d'Atenes (1997), Olímpicu de Berlín (2009), Luzhnikí (2013), Nacional de Beijing (2015) y [[Estadiu Olímpicu de Londres|Olímpicu de Londres]] (2017).
== Sedes olímpiques ==
=== Xuegos de branu ===
{| {{tablaguapa}}
! style="width: 4em;" | Xuegos
! style="width: 16em;" | Estadiu
! style="width: 7em;" | Ciudá
! País
! Otros eventos organizaos
|-
| 1896
| Estadiu Panathinaiko
| [[Atenes]]
| {{bandera2|Grecia}}
|-
| 1900
| Vélodrome de Vinncenes
| [[París]]
| {{bandera2|Francia}}
|-
| 1904
| Francis Field
| [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]]
| {{bandera2|Estaos Xuníos}}
|-
| 1908
| Estadiu de White City
| [[Londres]]
| {{bandera2|Reinu Xuníu}}
| [[Xuegos de la Mancomunidá de 1934]], [[Copa Mundial de Fútbol de 1966]]
|-
| 1912
| Estadiu Olímpicu d'Estocolmu
| [[Estocolmu]]
| {{bandera2|Suecia}}
|-
| 1920
| Estadiu Olímpicu d'Amberes
| [[Amberes]]
| {{bandera2|Bélxica}}
|-
| 1924
| Estadiu Olímpicu Yves-du-Manoir
| [[París]]
| {{bandera2|Francia}}
| [[Copa Mundial de Fútbol de 1938]]
|-
| 1928
| Estadiu Olímpicu d'Ámsterdam
| [[Ámsterdam]]
| {{bandera2|Países Baxos}}
| Final de la Copa d'Europa 1961-62, Final Recopa d'Europa 1976-77
|-
| [[Xuegos Olímpicos de Los Angeles 1932|1932]]
| Memorial Coliseum
| Los Angeles
| {{bandera2|Estaos Xuníos}}
| Serie Mundial de las MLB 1959, Super Bowl I, Super Bowl VII, Copa de Oro de la Concacaf, Copa de Campeones de la Concacaf, Copa Interamericana, Copa Suramericana, Recopa Suramericana, Copa Gigantes de la Concacaf.
|-
| 1936
| [[Estadiu Olímpicu de Berlín]]
| [[Berlín]]
| {{bandera2|Alemaña Nazi}}
| Copa Mundial de Fútbol de 1974, [[Copa Mundial de Fútbol de 2006]], Campeonatu Mundial d'Atletismu de 2009, Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2014-15
|-
| 1948
| [[Estadiu de Wembley]]
| [[Londres]]
| {{bandera2|Reinu Xuníu}}
| Copa Mundial de Fútbol de 1966, Final Copa d'Europa 1962-63, Final Recopa d'Europa 1964-65, Final Copa d'Europa 1967-68, Final Copa d'Europa 1970-71, Fnal Copa d'Europa 1977-78, Final Copa d'Europa 1991-92, Final Recopa d'Europa 1992-93, Eurocopa 1996, FA Cup, Copa de la Lliga, Community Shield.
|-
| [[Xuegos Olímpicos de Ḥélsinki 1952|1952]]
| Estadiu Olímpicu de Helsinki
| [[Ḥélsinki]]
| {{bandera2|Finlandia}}
| Campeonatu Mundial d'Atletismu de 1983, Campeonatu Mundial d'Atletismu de 2005
|-
| 1956
| Melbourne Cricket Ground
| [[Melbourne]]
| {{bandera2|Australia}}
| Xuegos de la Mancomunidá de 2006
|-
| 1960
| Estadiu Olímpicu de Roma
| [[Roma]]
| {{bandera2|Italia}}
| Copa Mundial de Fútbol de 1990, Eurocopa 1968, Eurocopa 1980, Campeonatu Mundial d'Atletismu de 1987, Final Copa d'Europa 1976-77, Final Copa d'Europa 1983-84, Final Copa d'Europa 1995-96, Final Copa d'Europa 2008-09, Universiada de 1975, Copa Italia, Serie A
|-
| 1964
| Estadiu Olímpicu de Tokiu
| Tokiu
| {{bandera2|Xapón}}
| Copa Mundial de Fútbol Juvenil de 1979, Copa Intercontinental, Campeonatu Mundial d'Atletismu de 1991, Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 1993 Copa Mundial de Clubes de la FIFA, Xuegos Asiáticos de 1958, Universiada de 1967
|-
| 1968
| Estadiu Olímpicu Universitariu
| Méxicu D. F.
| {{bandera2|Méxicu}}
| Copa Mundial de Fútbol de 1986, VII Xuegos Centroamericanos y del Caribe, Xuegos Panamericanos de 1955, XVI Xuegos Centroamericanos y del Caribe, Copa Méxicu, Campeón de Campeones, Primer División de Méxicu, Copa Interamericana, Copa Libertadores, Copa de Campeones de la Concacaf, Copa Suramericana, Universiada de 1979, Campeonatu Panamericano de Fútbol.
|-
| 1972
| Estadiu Olímpicu de Múnich
| [[Múnich]]
| {{bandera2|Alemaña}}
| Copa Mundial de Fútbol de 1974, Eurocopa 1988, Final Copa d'Europa 1978-79, Final Lliga de Campeones 1992-93, Final Lliga de Campeones 1996-97.
|-
| 1976
| Estadiu Olímpicu de Montreal
| [[Montreal]]
| {{bandera2|Canadá}}
| Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2007, Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2015, Concacaf Lliga Campeones
|-
| 1980
| Estadiu Olímpicu Luzhniki
| [[Moscú]]
| {{bandera2|Xunión Soviética}}
| Final Copa UEFA 1998-99, Universiada 1973, Final Lliga de Campeones 2007-08, Campeonatu Mundial d'Atletismu de 2013
|-
| 1984
| Memorial Coliseum
| [[Los Angeles]]
| {{bandera2|Estaos Xuníos}}
| Ver primer sede en 1932
|-
| 1988
| Estadiu Olímpicu de Seúl
| [[Seúl]]
| {{bandera2|Corea del Sur}}
| Xuegos Asiáticos de 1986
|-
| 1992
| Estadiu Olímpicu Lluís Companys
| [[Barcelona]]
| {{bandera2|España}}
| [[Xuegos Mediterráneos de 1955]], [[Copa del Rei]], [[Primer División d'España]]
|-
| 1996
| Centennial Olympic Stadium
| Atlanta
| {{bandera2|Estaos Xuníos}}
|-
| 2000
| Telstra Stadium
| Sydney
| {{bandera2|Australia}}
| Copa Mundial de Rugby de 2003, Copa Asiática 2015
|-
| 2004
| Estadiu Spyros Louis
| [[Atenes]]
| {{bandera2|Grecia}}
| Final Copa d'Europa 1982-83, Final Lliga de Campeones 1993-94, Final Lliga de Campeones 2006-07, Final Recopa d'Europa 1986-87, Campeonatu Mundial d'Atletismu de 1997
|-
| 2008
| Estadiu Nacional de Pekín
| Pekín
| {{bandera2|China}}
| Campeonatu Mundial d'Atletismu de 2015
|-
| 2012
| [[Estadiu Olímpicu de Londres]]
| [[Londres]]
| {{bandera2|Reinu Xuníu}}
| Copa Mundial de Rugby de 2015 y Campeonatu Mundial d'Atletismu de 2017
|-
| 2016
| Estadiu Olímpicu (Engenhão)<ref>{{Cita web|url=https://www.rio2016.com/es/locales-de-competicion/estadio-olimpico|títulu=Estadiu Olímpicu (Engenhão)|fechaaccesu=26 de xunetu de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161222060815/https://www.rio2016.com/es/locales-de-competicion/estadio-olimpico|fechaarchivu=2016-12-22}}</ref>
| Rio de Janeiro
| {{bandera2|Brasil}}
| Xuegos Panamericanos de 2007, XVII Campeonatu Iberoamericano d'Atletismu de 2016
|-
| 2020
| Estadiu Olímpicu de Tokiu
| Tokiu
| {{bandera2|Xapón}}
|-
| 2024
| Stade de France
| [[París]]
| {{bandera2|Francia}}
| Copa Mundial de Fútbol de 1998, Copa FIFA Confederaciones 2003, Eurocopa 2016, Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 1999-2000, Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2005-06, Campeonatu Mundial d'Atletismu de 2003 y Copa Mundial de Rugby de 2007
|-
| 2028
| Los Angeles Stadium at Hollywood Park y Los Angeles Memorial Coliseum
| Los Angeles
| {{bandera2|Estaos Xuníos}}
| Ver primer sede en 1932
|}
==== Galería ====
<gallery>
File:Estadio Panatenaico.JPG|Panathinaiko.
File:Btv1b8433332t-p014 (cropped)1A Square.jpg|Vélodrome de Vinncenes.
File:Francis Field 1904.jpg|Francis Field.
File:White City Stadium 1908.jpg|White City.
File:Opening 1912 Stockholm Olympics.jpg|Olímpicu d'Estocolmu.
File:Stade Yves du Manoir Colombes7.jpg|Colombes.
File:Olympic Stadium Amsterdam 1928.jpg|Olímpicu d'Ámsterdam
File:Olympic Torch Tower of the Los Angeles Coliseum.jpg|Memorial Colisuem.
File:Berlin Olympiastadion main entrance 2.jpg|Olímpicu de Berlín.
File:Inside the old Wembley Stadium.jpg|Wembley.
File:Suomi-Portugali lämmittely.jpg|Olímpicu de Helsinki.
File:CG-MelbCricketGround-Pano.jpg|Criket ground.
File:Rome Olympics 1960 - Opening Day.jpg|Olímpicu de Roma.
File:KokuritshuKasumigaoka-5.JPG|Olímpicu de Tokiu.
File:Estadio Olímpico Universitario - aerial view.jpg|Olímpicu Universitariu.
File:Olympiastadion Muenchen.jpg|Olímpicu de Múnich.
File:Olympiastadion Montreal.jpg|Olímpicu de Montreal.
File:RIAN archive 487039 Opening ceremony of the 1980 Olympic Games.jpg|Luzhnikí.
File:2014-04-18 15.08.54 최광모.jpg|Olímpicu de Seúl.
File:Estadi Olímpic Lluís Companys.JPG|Luís Companys.
File:JO Atlanta 1996 - Stade.jpg|Centennial Stadium.
File:Homebush stadium.jpg|ANZ Stadium.
File:Olympic flame at opening ceremony.jpg|Spyros Louis.
File:Beijing National Stadium Interior.jpg|Nacional de Beijing.
File:London Olympic Stadium Interior - April 2012.jpg|Olímpicu de Londres.
File:Estádio Olímpico João Havelange - Rio de Janeiro, Brasil (cropped).jpg|João Havelange.
File:Germany vs Poland 0-0 (27103531294) (cropped).jpg|Stade de France.
File:2008-0913-USCOSU-Pan01.JPG|Los Angeles Memorial Coliseum
</gallery>
=== Xuegos d'iviernu ===
{| {{tablaguapa}}
! style="width: 4em;" | Xuegos
! style="width: 16em;" | Estadiu
! style="width: 7em;" | Ciudá
! País
|-
|1924
|Estadiu Olímpicu de Chamonix
| Chamonix
| {{FRA}}
|-
|1928
|St. Moritz Olympic Ice Rink
| Saint-Moritz
| {{SUI}}
|-
|1932
|Speedskating Oval
| Lake Placid
| {{USA}}
|-
|1936
|Olympia Skistadion
| Garmisch-Partenkirchen
| [[Archivu:Flag_of_German_Reich_(1935–1945).svg|link=|borde|20x20px]] [[Alemaña nazi]]
|-
|1948
|Ice Rink Olímpicu de St. Moritz
| Saint-Moritz
| {{SUI}}
|-
|1952
|Bislett stadion
| [[Oslu]]
| {{NOR}}
|-
|1956
|Estadiu Olympicas
| Cortina d'Ampezzo
| {{ITA}}
|-
|1960
|Blyth Arena
| Squaw Valley
| {{USA}}
|-
|1964
|Bergisel
| [[Innsbruck]]
| [[Ficheru:Flag_of_Austria.svg|borde|20x20px| ]]
|-
|1968
|Estadiu Olímpicu de Grenoble
| [[Grenoble]]
| [[Archivu:Flag_of_France.svg|link=|borde|20x20px]] {{FRA}}
|-
|1972
|Makomanai Open Stadium
| [[Sapporo]]
| [[Ficheru:Flag_of_Japan.svg|borde|20x20px| ]]
|-
|1976
|Bergisel
| [[Innsbruck]]
| [[Ficheru:Flag_of_Austria.svg|borde|20x20px| ]]
|-
|1980
|Lake Placid Equestrian Stadium
| Lake Placid
| [[Ficheru:Flag_of_the_United_States.svg|borde|20x20px| ]]
|-
|1984
|Asim Ferhatović Hase Stadium
| Sarajevo
| {{YUG}}
|-
|1988
|McMahon Stadium
| Calgary
| [[Ficheru:Flag_of_Canada.svg|borde|20x20px| ]]
|-
|1992
|Théâtre des Cérémonies
| Albertville
| {{FRA}}
|-
|1994
|Lysgårdsbakken
| Lillehammer
| {{NOR}}
|-
|1998
|Estadiu Olímpicu de Nagano
| Nagano
| [[Archivu:Flag_of_Japan.svg|link=|borde|20x20px|]] [[Xapón]]
|-
|2002
|Estadiu Rice-Eccles
| Salt Lake City
| {{USA}}
|-
|2006
|Estadiu Olímpicu de Turín
| Turín
| {{ITA}}
|-
|2010
|BC Place Stadium
| Vancouver
| {{CAN}}
|-
|2014
|Estadiu Olímpicu de Sochi
| Sochi
| {{RUS}}
|-
|2018
|Estadiu Olímpicu de Pyeongchang
| Pyeongchang
| [[Archivu:Flag_of_South_Korea.svg|link=|borde|20x20px|<span>[[Archivu:Flag_of_South_Korea.svg|link=|20x20px]]</span>]] Corea del Sur
|-
|2022
|Estadiu Nacional de Beixín
| Beixín
| [[Archivu:Flag_of_the_People's_Republic_of_China.svg|link=|borde|20x20px|<span>[[Archivu:Flag_of_the_People's_Republic_of_China.svg|link=|20x20px]]</span>]] China
|}
=== Xuegos de la Mocedá ===
{| {{tablaguapa}}
! style="width: 4em;" | Xuegos
! style="width: 16em;" | Estadiu
! style="width: 7em;" | Ciudá
! País
|-
| 2010
| The Float at Marina Bay Stadium
| [[Singapur]]
| [[Ficheru:Flag_of_Singapore.svg|borde|20x20px| ]]
|-
| 2014
| Estadiu Olímpicu de Nankín
| [[Nankín]]
| [[Ficheru:Flag_of_the_People's_Republic_of_China.svg|borde|20x20px| ]]
|-
| 2018
| #Estadiu Antonio Vespucio Liberti
| [[Buenos Aires]]
| [[Ficheru:Flag_of_Argentina.svg|borde|20x20px| ]]
|}
=== Xuegos de la Mocedá d'Iviernu ===
{| {{tablaguapa}}
! style="width: 4em;" | Xuegos
! style="width: 16em;" | Estadiu
! style="width: 7em;" | Ciudá
! País
|-
| 2012
| Bergiselschanze
| [[Innsbruck]]
| [[Ficheru:Flag_of_Austria.svg|borde|20x20px| ]]
|-
| 2016
| Stampesletta
| Lillehammer
| {{NOR}}
|}
== Otros estadios ==
Otros estadios de ciudaes que nun allugaron Xuegos Olímpicos, pero que cunten con instalaciones (pista atlética) o cola denominación d'olímpiques son les siguientes:
* Estadiu Olímpicu de la Cartuxa, na ciudá de [[Sevilla]], [[España]].
* Atatürk Olimpiyat Stadyumu, na ciudá d'Istambul, [[Turquía]].
* Estadiu Olímpicu Andrés Quintana Roo, na ciudá de Cancún, [[Méxicu]].
* Estadiu Olímpicu de Palpalá, na ciudá de Palpalá, [[Arxentina]].
* Estadiu Olímpicu Benito Juárez, en Ciudad Juárez, [[Méxicu]].
* Estadiu Olímpicu de la Universidá Central de Venezuela, na ciudá de [[Caraques|Caracas]], [[Venezuela]].
* Estadiu Olímpicu Jaime Morón Lleón, na ciudá de Cartagena de Indias, [[Colombia]].
* Estadiu Olímpicu de Madrid, na ciudá de [[Madrid]], [[España]].
* Estadiu Olímpicu de Montevideo, na ciudá de [[Montevidéu|Montevideo]], [[Uruguái]].
* Estadiu Olímpicu Pascual Guerrero, na ciudá de [[Cali]], [[Colombia]].
* Estadiu Olímpicu Universitariu de Colima, [[Méxicu]].
* Estadiu Olímpicu Universitariu de la Universidá Autónoma de Chihuahua, na ciudá de Chihuahua, [[Méxicu]].
* [[Olimpiysky National Sports Complex|Estadiu Olímpicu Nacional]], na ciudá de [[Kiev]], [[Ucraína]].
* Estadiu Olímpicu Félix Sánchez, na ciudá de [[Santu Domingu]], [[República Dominicana]].
* #Estadiu Mario Alberto Kempes, na ciudá de Córdoba, [[Arxentina]].
* Estadiu Hernando Siles, en [[La Paz]], [[Bolivia]].
* Estadiu Nacional de Chile, en [[Santiagu|Santiago de Chile]].
* Estadiu Olímpicu Metropolitanu, en San Pedro Sula, Honduras.
* Estadiu Olímpicu, Villa Olímpica de Tegucigalpa en Tegucigalpa, Honduras.
== Ver tamién ==
* Estadiu Mundialista
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Estadios olímpicos]]
ftu1zhdnzljoij41jw0gnuydw65jlet
Real Murcia Club de Fútbol
0
112292
4489574
4479318
2026-04-30T04:17:28Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 9 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489574
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'equipu de fútbol<!--Datos xenerales
-->| Imaxe principal =
| nome = Real Murcia C. F.
| nome completu = Real Murcia Club de Fútbol S. A. D.
| llamatu(os) = Pimentoneros, Granes,Raxonos
| fundación = {{Fecha d'entamu|6|12|1919|edá}} ''(como Levante Foot-Ball Club)''
| desapaición =
| propietariu = {{bandera|Méxicu}} [[Mauricio García de la Vega]]
| presidente = {{bandera|España}} [[Raúl Moro Martín]]
| presidente d'honor=
| entrenador = {{bandera|España}} [[Jose María Salmerón ]]<ref>{{cita web |url=http://www.realmurcia.es/noticias/basadre-entrenara-al-primer-equipo-de forma interina |títulu=Basadre va entrenar al primer equipu de forma interina |fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017 |fecha=3 d'ochobre de 2017 |sitiuweb=[[Real Murcia Club de Fútbol]] }}</ref>
| integrantes =
| web = http://www.realmurcia.es/
| facebook = https://es-es.facebook.com/pages/Real-Murcia-CF-SAD/247238365381992
| twitter = https://twitter.com/realmurciacfsad<!--Instalaciones
-->| estadiu = [[Estadiu Nueva Condomina|Nueva Condomina]]
| campu d'entrenamientu =[[Estadiu Municipal Cobatillas]]
| allugamientu = Avda. del Estadiu S/N - C/P: 30110 - [[Churra (Murcia)|Churra]], [[Murcia]], [[España]]
| capacidá = 31.179 espectadores
| inauguración = {{fecha|11|10|2006|edá}}
| otru complexu = <!-- Últimes participaciones --><!-- Lliga
--> | lliga = {{bandera|ESP}} [[Segunda División B d'España]]
| temporada = [[Segunda División B d'España 2016-17|2016-17]]
| posición = 2
| títulos = 11
| postreru = [[Segunda División B d'España 2010-11|2010-11]]<!-- Copa
-->| copa = {{bandera|ESP}} [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]]
| temporada2 = [[Copa del Rei de fútbol 2017-18|2017-18]]
| posición2 = 1/16 de final
| títulos2 =
| postreru2 =
| actualidá = [[Segunda División B d'España 2017-18]]<!-- Primera Equipación
-->| pattern_la1 = _rmurcia2223h
| pattern_b1 = _rmurcia2223h
| pattern_ra1 = _rmurcia2223h
| pattern_sh1 = _rmurcia2223h
| pattern_so1 = _standard2122a
| leftarm1 = ff0000
| body1 = ff0000
| rightarm1 = ff0000
| shorts1 = FFFFFF
| socks1 = FFFFFF
| pattern_la2 = _rmurcia2223a
| pattern_b2 = _rmurcia2223a
| pattern_ra2 = _rmurcia2223a
| pattern_sh2 = _rmurcia2223a
| pattern_so2 = _rmurcia2223a
| leftarm2 = 006630
| body2 = 006630
| rightarm2 = 006630
| shorts2 = 006630
| socks2 = 006630
}}
El '''Real Murcia Club de Fútbol''' ye un club de [[fútbol]] d'[[España]], de la ciudá de [[Murcia]] qu'anguaño xuega na Primera RFEF.
Militó un total de 18 temporaes en [[Primer División d'España|Primer División]] y 54 en [[Segunda División d'España|Segunda División]], cuntando con aquél Grupu B de la temporada 28/29, siendo l'equipu que más temporaes xugó en Segunda División, el que más títulos de campeón de Segunda División tien (9) y, tres el [[Club Deportivo Málaga]]/[[Málaga Club de Fútbol]], el que llogró más ascensos a Primera (11).
== Historia ==
=== Fundación y primeros años ===
El Real Murcia nació a finales de 1919 sol nome de '''Levante Foot-Ball Club'''. La entidá grana empezó a xugar los sos primeros partíos en marzu del siguiente añu. El so primer presidente foi [[Ramón Ángel Cremades]] y el so primer entrenador [[Atanasio Abellán]]. La so primer indumentaria foi camisa verde mazana, pantalón blancu y calceties negres, asina xugó hasta agostu de 1922, fecha na que pasó a vistir granar.
El Real Murcia rexistróse federativamente el 8 de febreru de 1920, anque llueu camudó la so denominación pola de '''R. Levante Foot-ball Club''' al esistir yá un club na [[Federación de Fútbol de la Comunidad Valenciana|Federación Valenciana de Clubes de Foot-Ball]] denomináu como [[Levante Fútbol Club|Levante Foot-Ball Club]], inscribióse como "Levante Foot-Ball Club" cola condición de la Federación de camudar el so nome, asina, el día 10 añader una "R", siendo un misteriu hasta güei lo que significa. Ye la entidá más antigua con vida nel balompié rexonal.
Por razones económiques, en [[1919]] , el propietariu del campu de [[Campu de fútbol de La Torre de la Marquesa|La Torre de la Marquesa]] decidió clausuralo. Aproximao un añu dempués, en [[1920]], Ramón Ángel Cremades fíxose cargu d'él y llogró que se volver# a entamar l'actividá futbolística na ciudá. So la so presidencia, el club inscribir na [[Federación de Fútbol de Levante]]. En [[1921]] l'equipu ganó'l so primer títulu oficial, el Campeonatu Rexonal Llevantín, lo que-y dio derechu a participar na [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]], tornéu nel que cayó derrotáu ante'l [[Sevilla Fútbol Club|Sevilla]] na primer ronda eliminatoria.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 28-31).</ref>
Tres el Campeonatu Rexonal de la temporada 1921/[[1922]], adoptóse'l nome de '''Murcia Foot-Ball Club'''<ref>''Real Murcia. Crónica de cien años'' (páx. 24).</ref> El 22 de xunetu de 1922 entró una nueva xunta direutiva, que decidió adoptar un nuevu escudu, nel qu'apaecíen el nome completu del club y los siete corones.<ref>Los siete corones apaecieron dende entós en tolos escudos del club. Ye un símbolu que tamién s'atopa na [[bandera de la Rexón de Murcia]].</ref><ref name=1919-1928>{{cita web |autor=Antonio Jiménez - murciamania.com|añu=4 de febreru de 2008|url=http://murciamania.com/Centenario/Historia/CAPITULO-II-La-cosolidacion-1.919-1.928.html|títulu=Historia. Capítulu II: L'afitamientu 1.919-1.928|fechaaccesu=14 de febreru de 2008}}</ref> Yera una dómina na que namái se xugaben los torneos rexonales y la Copa, acutada pa los sos campeones. Pa dir completando'l calendariu, yeren frecuentes los partíos amistosos. D'ente ellos, ye de reseñar el que se xugó'l 10 de mayu de [[1923]] contra'l [[F. C. Núremberg]], unu de los equipos [[Alemaña|alemanes]] más destacaos de la dómina. Foi'l primer partíu internacional qu'apostó'l club y perdió 0-1. Otros amistosos de los que se faló enforma fueron los dos que xugó [[Ricardo Zamora]] n'abril de [[1924]] y los dos alcuentros apostaos ante'l [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] nes [[Navidá|Navidaes]] de [[1925]], y que'l Murcia venció por 3 a 1 y por 1 a 0.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 4, 29, 32-35, 41).</ref>
Na temporada 1923/1924 el Rei [[Alfonsu XIII d'España|Alfonsu XIII]] concedió-y el distintivu de "real" pasando a denominase dende entós como '''Real Murcia Foot-Ball Club'''. El nuevu escudu, que reflexaba'l títulu de ''Real'', empezó a llevase nes camisetes de los xugadores a partir de la temporada 1924/1925. En 1924 tamién se creó la [[Federación de Fútbol de la Rexón de Murcia]] ya inauguróse l'[[estadiu de La Condomina]], onde'l club xugó mientres 82 años.<ref name=1919-1928/>
Dichu tou esto, según el mesmu club y la [[Real Federación Española de Fútbol]], la fecha oficial de fundación ye l'añu 1908. Nel añu 2008 el club celebró oficialmente'l so centenariu, realizando distintos actos institucionales, tales como la creación d'un himnu del centenariu y una camiseta oficial conmemorativa de dichu centenariu.
=== Torneos rexonales y nacionales (1924-1936) ===
[[Ficheru:Real Murcia (1929).jpg|thumb|300px|El Real Murcia na so xira por [[Orán]] en 1929]]
Ente [[1926]] y [[1932]] el Real Murcia ganó ininterrumpidamente el [[Campeonatu Rexonal de Murcia]], títulu que volvió llograr en [[1934]].<ref name=RSSSF>{{cita web |autor=Carles Lozano Ferrer - [[RSSSF]]|añu=2000|url=http://www.rsssf.com/tabless/span-levantechamp.html|títulu=List of Champions of Levante, Valencia and Murcia|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2008}}</ref> Magar ello, el club nun consiguía asitiase na élite del fútbol nacional, yá que cayía ganáu nes primeres rondes del campeonatu d'España. Na temporada [[1927]]/[[1928]] algamó los cuartos de final, pero perdió los dos alcuentros apostaos ante'l [[Deportivo Alavés]], el primeru d'ellos con un polémicu arbitraxe de [[Pedro Escartín]]. Na Copa de la temporada [[1928]]/[[1929]] y ante l'[[Club Atlético Osasuna|Osasuna]], el Real Murcia ganó'l primer alcuentru por 4 a 2 y perdió el segundu por un tanto. L'equipu pamplonés recurrió por alliniación indebida nel segundu partíu, y la [[Real Federación Española de Fútbol]] decidió anular dambos partíos, circunstancia única na historia del fútbol español. Xugóse un partíu en campu neutral que ganó'l Osasuna.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 36, 42-47).</ref>
En [[1929]] creóse la [[Lligues de fútbol d'España|Lliga española de fútbol]] y el Real Murcia quedó encuadráu nel denomináu grupu B de la [[Segunda División d'España|Segunda División]], qu'un añu dempués pasaría a llamase [[Tercer División d'España|Tercer División]]. El club acabó segundu, lo que-y dio derechu a xugar nel grupu A de la Segunda División na temporada 1929/[[1930]].<ref>''Corazón grana'' (páxs. 47-48).</ref>
En [[1934]] el club sufrió una fuerte crisis. Por reestructuración na Lliga, decidiérase qu'esa temporada xubiríen cuatro equipos a la [[Primer División d'España|Primer División]]. El '''Murcia Club de Fútbol''' remató terceru na Segunda División, pero nuna xunta estraordinaria l'Asamblea Nacional de la Federación Española decidió que namái seríen dos los equipos en xubir de categoría. Tres ello, el presidente del club, Antonio Fontes Pagán, y la mayoría de direutivos dimitieron. La entidá, qu'amás travesaba problemes económicos, tuvo cerca de la desapaición, pero l'equipu llogró recuperase y en [[1936]] ganó'l [[Campeonatu Rexonal de Valencia|Campeonatu Suprarexonal de Levante-Sur]] y clasificóse primero nel grupu terceru de la Segunda División, anque na fase final nun llogró l'ascensu a la Primer División.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 58-63).</ref>
=== Primeros ascensos (1939-1949) ===
Al rematar la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]], el club se rehízo por completu. La temporada [[1939]]/[[1940]] foi la primera tres trés años d'inactividá futbolística a nivel nacional, y nella el '''Real Murcia''' llogró'l so primer ascensu a la Primer División de la mano del xugador-entrenador José Griera. Foi tres un partíu apostáu'l 5 de mayu de 1940 ante'l [[Cádiz Club de Fútbol]], nel que la única opción pal Real Murcia yera vencer por un mínimu de dos goles de diferencia y qu'acabó 0 a 2.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 71-77).</ref>
Esa primer temporada en Primer División terminar d'últimes, con trece puntos. Ganó namái cinco partíos, unu d'ellos al [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]].<ref>{{cita llibru |autor=[[Marca (Periódicu)|Marca]]|títulu=Guía de la Lliga 08 (páx. 234)|añu=2007|editorial=Unidá Editorial S.A.|id=ISSN 1575-4707}}</ref> La temporada siguiente intentó tornar a la Primer División, xugando la promoción d'ascensu contra'l [[Futbol Club Barcelona]], la ocasión na que más cerca tuvo'l club azulgrana de perder la categoría a lo llargo de la so historia. Xugar en [[Madrid]] el 28 de xunu de [[1942]] y el Real Murcia adelantrar nel marcador. El Barcelona empató poco antes del descansu y, nos últimos venti minutos de partíu, marcó otros cuatro goles que dexaron la resultancia final en 5 a 1.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 83-84).</ref>
En [[1944]] llogró'l so segundu ascensu a Primer División y llegó a les semifinales de la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Xeneralísimu]]. Caltúvose trés años na máxima categoría. Nos dos primeros terminó na oncena posición, quedando cerca del descensu pero faciendo dellos bonos partíos como la segunda de les tres victories que llogró ante'l Real Madrid en partíu de Lliga en tola so historia'l 3 de febreru de [[1946]]. En [[1947]] perdió la promoción ante la [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] y tornó a la Segunda División.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 88-90, 93, 98-102).</ref>
=== Años 1950 y años 1960 ===
El so tercer ascensu a Primer llegó'l 2 de xunetu de [[1950]], nun partíu xugáu a la mesma hora que'l del históricu "gol de [[Telmo Zarra|Zarra]]". Yera la cuarta vegada que l'equipu apostaba la fase de promoción y, en ganando por 2 a 0 al [[Real Uviéu]], per primer vegada tres un partíu d'estes carauterístiques garantizóse xugar la temporada siguiente na máxima categoría, onde permaneció namái un añu. En [[1952]] dexó la presidencia del club Agustín Virgili Quintanilla, que se caltuviera nel cargu dende [[1943]]. L'equipu tornó a la Primer División na temporada [[1955]]/[[1956]] y nuevamente volvió baxar esi mesmu añu, circunstancies poles cualos yera denomináu na xíriga periodística como ''equipu ascensor''.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 109-110, 118, 130, 136-137, 235).</ref>
Mientres el primer equipu permaneció mientres siete temporaes na Segunda División, el Real Murcia xuvenil proclamóse campeón d'España en [[1957]] y llegó a la final en [[1960]]. En [[1962]] asumió la presidencia del club [[Ángel Fernández Picón]], alcalde de [[Murcia]] de [[1953]] a [[1958]], ya impulsó la denomada "operación socio", que consiguió que s'empecipiara la temporada [[1962]]/[[1963]] con 15.000 socios. L'equipu respondió a les mires creaes: xubió a la Primer División en proclamándose campeón de la Segunda y tuvo un bon papel na Copa del Xeneralísimu, onde cayó en cuartos de final ante'l Barcelona por un resultáu global de 3 a 2.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 140, 151-152, 157, 160-169).</ref>
Na temporada [[1963]]/[[1964]], entrenáu por [[Ferdinand Daučík]], l'equipu llegó a encarar el terciu final del Campeonatu na sesta posición, anque una serie de males resultancies nos postreros partíos fixeron qu'acabara na docena posición. Esta temporada tamién dexó'l primer partíu [[Televisión|televisáu]] en direutu al Real Murcia, el qu'apostó nel [[Estadiu Metropolitanu de Madrid|Estadiu Metropolitanu]] ante'l [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] y que perdió 2 a 1. La campaña siguiente supunxo un nuevu descensu a la Segunda División, al rematar decimoterceros y perder la promoción.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 171-178, 180-186).</ref>
=== Años 1970 ===
Na temporada [[1969]]/[[1970]] el Real Murcia baxó per primer vegada na so historia a la [[Tercer División d'España|Tercer División]]. Magar ello, llegó a los cuartos de final de la Copa del Xeneralísimu, llegando a esaniciar en dieciseisavos de final al [[Sevilla Fútbol Club|Sevilla]], terceru en Primer División esi añu, en ganando 4 a 0 en La Condomina y perder 2 a 0 nel [[Estadiu Ramón Sánchez-Pizjuán|Sánchez-Pizjuán]].<ref>''Corazón grana'' (páxs. 209-210).</ref>
En rematando la temporada 1970/[[1971]] n'octavu llugar, José Moreno Jiménez convertir nel nuevu presidente del club, cargu qu'ocupó nos años 1971-[[1975]], [[1976]]-[[1979]] y [[1992]].<ref>''Corazón grana'' (páxs. 215, 240, 255, 268, 314-315).</ref> L'equipu llogró dos ascensos consecutivos, polo qu'en [[1973]] tornó a la Primer División.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 215, 228-229).</ref>
Na [[Primer División d'España 1973/74|temporada 1973/1974]], a pesar de realizar bonos partíos contra los grandes equipos, el Real Murcia nun aseguró la so permanencia na máxima categoría hasta la última xornada. Na Copa del Xeneralísimu destacó'l 3 a 0 qu'enxaretó al [[Athletic Club]], campeón d'esti tornéu l'añu anterior. A pesar d'ello, el Real Murcia foi esaniciáu en dieciseisavos de final pol [[Real Zaragoza]].<ref>''Corazón grana'' (páxs. 230-236).</ref>
Una vegada más, l'equipu nun foi capaz de consolidase na Primer División y na [[Primer División d'España 1974/75|temporada 1974/1975]] acabó n'última posición, a munchos puntos de la permanencia, suponiendo'l descensu de categoría. Amás, na Copa del Xeneralísimu foi esaniciáu pol [[Burgos Club de Fútbol]], equipu de la Segunda División. La situación agravóse la campaña siguiente, al sumar el so segundu descensu consecutivu, que condució de nuevu al equipu a la Tercer División, de la que llogró salir l'añu siguiente.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 238-242, 254-255, 259-260).</ref>
=== Seis temporaes en Primer (años 1980) ===
El 18 de mayu de [[1980]] llogró'l so séptimu ascensu a la Primer División. El presidente del club yera dende xunetu del añu anterior [[José Pardo Cano]], quien se caltuvo nel cargu hasta [[1987]].<ref>''Corazón grana'' (páxs. 269-271, 298).</ref> Los [[años 1980]] fueron una de les meyores dómines pal club murcianu, al tar presente na Primer División en seis temporaes.
Anque'l 18 de xineru de [[1981]] el Real Murcia xugó unu de los meyores partíos de la so historia, al vencer 1 a 6 al [[Real Zaragoza]],<ref>{{cita web |autor=[[Lliga de Fútbol Profesional]]|url=http://www.lfp.es/historico/primer/calendarios/ficha.asp?temp=080&jor=20&equ=09|títulu=Ficha del partíu R. Zaragoza C.D. 1 - Real Murcia C.F. 6|fechaaccesu=4 d'abril de 2008}}</ref> remató la [[Primer División d'España 1980/81|temporada 1980/1981]] a cinco puntos de la permanencia en Primer División.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 274-275).</ref>
N'acabando liderando de forma destacada la Segunda División, l'equipu tornó a la Primera na [[Primer División d'España 1983/84|temporada 1983/1984]]. L'entamu foi'l meyor na historia del club,<ref>{{cita web |autor=Pallarés Ripalda - ''[[La Verdá (periódicu d'España)|La Verdá]]''|añu=9 de setiembre de 2007|url=http://www.laverdad.es/murcia/prensa/20070909/deportes_murcia/lucas-alcaraz-escuerre-record_20070909.html|títulu=Lucas Alcaraz escuerre'l récor d'Eusebio Ríos}}</ref> llegando a tar asitiáu na cuarta posición cuando se llevaben apostaes doce xornaes.<ref>{{cita web |autor=Lliga de Fútbol Profesional|url=http://www.lfp.es/historico/primer/clasificaciones/clasificacion.asp?t=1983-84&ct=083&j=12|títulu=Clasificación Temporada 1983-84. Xornada 12|fechaaccesu=6 d'abril de 2008}}</ref> Acabó na oncena posición, igualando la qu'algamó nes temporaes 1944/1945 y 1945/1946, magar daquella la competición apostar catorce equipos y agora facer dieciocho.<ref>{{cita llibru |autor=Marca|títulu=Guía de la Lliga 08 (páxs. 235, 244)|añu=2007}}</ref>
Col mesmu entrenador, [[Eusebio Ríos]], y una plantía con poques novedaes, l'entamu de la [[Primer División d'España 1984/85|temporada 1984/1985]] foi bien distinta al de l'anterior, al sumar siete ganes nos nueve primeros alcuentros.<ref>{{cita web |autor=Lliga de Fútbol Profesional|url=http://www.lfp.es/historico/primer/calendarios/calendariu.asp?temp=1984-85&equ=Real%20Murcia%20C. F.|títulu=Temporada 1984-1985 del Real Murcia C.F.|fechaaccesu=5 d'abril de 2008}}</ref> Nin dalgún refuerzu qu'hubo pel hibiernu nin el cambéu de téunicu llograron endrechar la trayeutoria del equipu, que remató n'última posición, a ocho puntos de la salvación.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 286-287).</ref>
El Real Murcia fixo honor a la so fama de ''equipu ascensor'' y retornó a Primer l'añu siguiente. L'equipu empezó la [[Primer División d'España 1986/87|temporada 1986/1987]], xugada na modalidá de "play-off" final, con munches cares nueves y, magar un mal entamu, llogró 17 victories en 44 partíos y acabó na oncena posición.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 291, 293-296).</ref>
Juan Garrido Hernández ganó les eleiciones a la presidencia del club en [[1987]]. No deportivo, la [[Primer División d'España 1987/88|temporada 1987/1988]] foi más complicada que l'anterior, y l'equipu tuvo qu'apostar la promoción pola permanencia, que consiguió frente al [[Rayo Vallecano de Madrid|Rayo Vallecano]].<ref>''Corazón grana'' (páxs. 298, 300).</ref> Peor fueron les coses na [[Primer División d'España 1988/89|temporada 1988/1989]], qu'empezó con enfrentamientos ente la prensa y la xunta direutiva, motivaos polos cambeos que se taben efeutuando na plantía, y acabó col descensu a la Segunda División.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 300-304).</ref>
=== Crisis deportiva, institucional y social (1991-1998) ===
El 9 de xunu de [[1991]], en liderando la Segunda División mientres 35 xornaes consecutives, una derrota na última xornada ante'l [[Real Club Deportivo de La Coruña|Deportivo de la Coruña]] apostró al equipu a la tercer posición. Ello obligó-y a xugar la promoción pol ascensu contra'l [[Real Zaragoza]], que venció'l conxuntu maño. Foi'l primeru d'una serie de murnios sucesos pal club murcianu que s'asocedieron mientres los siguientes años.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 308-309).</ref>
El primer semestre de [[1992]] trescurrió ente la mala situación deportiva del equipu, protestes de los xugadores, a quien se debíen cantidaes d'ésta y otres temporaes, y l'escasu interés de los socios pol Plan de Saneamientu de reconversión de los clubes en [[Sociedá anónima deportiva|Sociedaes Anónimes Deportives]] que diseñara la [[Real Federación Española de Fútbol|Federación Española de Fútbol]]. Ante la crisis, el club buscó una serie d'alcuerdos con empresarios y col Conceyu de Murcia pero, finalmente, el 30 de xunu'l club baxó a la [[Segunda División B d'España|Segunda División B]] por non llograr acoyese a dichu Plan.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 310-311).</ref>
La temporada siguiente, qu'empezó con unos cuatro mil socios, cuando pocos años antes llegara a los quince mil, volvió tar marcada por asuntos extradeportivos, con demandes, embargos y un curtiu encierre de la plantía nel [[estadiu de La Condomina]]. Aun así, les coses fueron bien no deportivo y llogró l'ascensu a la [[Segunda División d'España|Segunda División A]].<ref>''Corazón grana'' (páxs. 314-316).</ref>
Tres ello, dos descensos consecutivos dexaron al equipu na [[Tercer División d'España|Tercer División]] na temporada [[1995]]/[[1996]], lo que fizo que, cuando los problemes económicos taben solucionándose gracies a la venta del estadiu de La Condomina, el Real Murcia viérase obligáu a xugar per única vegada na so historia tolos partíos de la lliga regular contra equipos de la so rexón.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 318, 322).</ref>
Tornó con facilidá a la Segunda División B, pero les dos siguientes temporaes concluyeron ensin opciones de lluchar por un nuevu ascensu. Amás, la crisis siguía no social, llegando a asistir a un partíu tan solo unos mil espectadores, y no institucional, convirtiéndose Francisco Soler en [[1997]] nel décimu presidente de la entidá dende la dimisión de Juan Garrido, socedida tres el descensu alministrativu de 1992.<ref>''Corazón grana'' (páxs. 313-328).</ref>
=== La era de Jesús Samper ===
El grupu Santa Mónica, lideráu por [[Jesús Samper]] y dedicáu al [[Mercadotecnia|márketing]] deportivu,<ref>{{cita web |autor=Santa Mónica Sports S. L|url=http://www.santamonica.es/zope/seiciones/quien|títulu=Santa Mónica Sports - 25 años fútbol|fechaaccesu=2 de mayu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080516044130/http://www.santamonica.es/zope/seiciones/quien|fechaarchivu=16 de mayu de 2008}}</ref> facer col 94% de les aiciones del club en xunetu de [[1998]], nomando como presidente a [[Joaquín Romeu]]. La temporada [[1999]]/[[2000]], na que'l Real Murcia algamó los octavos de final de la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]], concluyó col ascensu a la [[Segunda División d'España|Segunda División]] tres un partíu xugáu en [[Granada]] nel que namái-y valía la victoria al conxuntu grana y qu'acabó 0-1 gracies a un gol de [[Pepe Aguilar (futbolista)|Pepe Aguilar]].<ref>''Corazón grana'' (páxs. 330, 333-337).</ref>
En [[2001]], [[Jesús Samper]], vicepresidente hasta entós, convertir nel nuevu presidente.<ref name=Undecimoascenso>{{cita web|autor=[[Axencia EFE|EFE]] / Murcia|añu=12 de mayu de 2007|url=http://www1.laverdad. ye/murcia/20070512/deportes/real_murcia/murcia-llogra-undecimo-ascensu_200705122034.html|títulu=El Murcia llogra'l so oncenu ascensu a Primer, el más folgosu nos sos 99 años}}</ref> Tres la llegada del téunicu [[David Vidal]] mediada la temporada [[2001]]/[[2002]], l'equipu salvar del descensu de categoría na última xornada y la campaña siguiente llegó a los cuartos de final de la Copa del Rei<ref>{{cita web |autor=Juan Redondo - ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''|añu=31 de xineru de 2003|url=https://www.elmundo.es/papel/2003/01/31/deportes/1325150.html|títulu=Partíu épicu en Murcia}}</ref> y consiguió l'ascensu a la [[Primer División d'España|Primer División]], dempués de catorce años ensin militar na mesma.<ref>{{cita web|autor=''laverdad. ye''|añu=16 de xunu de 2003|url=http://canales.laverdad.es/servicios/especiales/ascensomurcia/|títulu=Especial ascensu a Primer del Real Murcia|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080411040235/http://canales.laverdad.es/servicios/especiales/ascensomurcia/|fechaarchivu=2008-04-11}}</ref>
Con cambéu d'entrenador y un equipu mal planiáu, el Real Murcia remató la [[Primer División d'España 2003/04|temporada 2003/2004]] d'últimes, llogrando, igual qu'asocediera na so primer esperiencia na máxima categoría, namái cinco victories, una d'elles contra'l [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]].<ref>''Corazón grana'' (páxs. 347-351).</ref>
El [[11 de payares]] de [[2006]] xugó'l so postreru partíu en [[Estadiu de La Condomina|La Condomina]] contra'l [[Club Polideportivo Ejido|Polideportivo Ejido]], perdiendo por 0 a 1.<ref>{{cita web |autor=''laverdad. ye''|añu=11 de payares de 2006|url=http://www.laverdad.es/murcia/20061111/deportes/real_murcia/murcia-despide-condomina-derrotáu_200611112043.html|títulu=El Murcia despidir de la Condomina ganáu pola mínima (0-1)}}</ref> Treslladar a la [[Estadiu Nueva Condomina|Nueva Condomina]], onde xugó'l so primer partíu oficial el [[26 de payares]] contra'l [[Real Valladolid Club de Fútbol|Real Valladolid]], siendo derrotaos por 1 a 4.<ref>{{cita web |autor=Manuel S. Breis - ''La Verdá''|añu=27 de payares de 2006|url=http://www.laverdad.es/murcia/prensa/20061127/deportes_murcia/fiesta-acaba-funeral_20061127.html|títulu=La fiesta acaba en funeral (1-4)}}</ref> Magar estos dos resultaos adversos, el Real Murcia realizó una bona temporada y llogró el so oncenu ascensu a la Primer División tres l'empate consiguíu frente a la [[Sociedad Deportiva Ponferradina|Ponferradina]] el [[12 de mayu]] de [[2007]].<ref name=Undecimoascenso/>
La [[Primer División d'España 2007/08|temporada 2007/2008]] arrincó con un ambiciosu proyeutu, con fichaxes como los de [[João Fernando Nelo|Fernando Baiano]] y [[Henok Goitom]], los dos más caros de la historia del Real Murcia.<ref>{{cita web|autor=''[[La Opinión de Murcia]]''|añu=2 d'agostu de 2007|url=http://www.laopiniondemurcia.es/seiciones/noticia.jsp?pRef=3027_11_67716__deportes-delantera-cara-historia|títulu=La delantrera más cara de la historia}}</ref> No social, cuntó con 25.000 abonaos, lo que supunxo un nuevu récor pa la entidá.<ref>{{cita web |autor=''[[Axencia EFE|EFE]]''/Murcia|añu=16 de mayu de 2008|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080516/deportes/real-murcia/clemente-anueva-real-murcia-200805161843.html|títulu=Clemente anueva col Real Murcia}}</ref> En rematando la primer vuelta na zona media de la clasificación, l'equipu foise desenchiendo adulces mientres [[2008]], motivando'l cese del entrenador que llograra l'ascensu, [[Lucas Alcaraz]], que foi sustituyíu por [[Javier Clemente]], lo que nun torgar que'l club baxara a la Segunda División.
Na [[Segunda División d'España 2008/09|temporada 2008/2009]], un mal empiezu fizo que l'equipu tuviera asitiáu en puestos de descensu mientres casi tola primer vuelta. Jesús Samper dimitió como presidente'l 10 d'avientu, anque ensin vender les sos aiciones.<ref>{{cita web |autor=Orive - ''[[Diariu AS|AS]]''|añu=11 d'avientu de 2008|url=http://www.as.com/futbol/articulo/futbol-jesus-samper-abandona-entidá/dasftb/20081211dasdaiftb_13/Tes|títulu=Jesús Samper abandona la entidá y sema mil duldes}}</ref> Na primer xunta del nuevu conseyu d'alministración, celebrada una selmana más tarde, decidióse la destitución de Clemente y nomóse como nuevu presidente a Juan Guillamón,<ref>{{cita web |autor=''EFE''|añu=17 d'avientu de 2008|url=https://www.elpais.com/articulo/deporte/Murcia/destituye/Clemente/elpepudep/20081217elpepudep_19/Tes|títulu=El Murcia destitúi a Clemente}}</ref> quien amosó les sos duldes avera del futuru económicu de la entidá,<ref>{{cita web |autor=Eva Franco - ''La Verdá''|añu=27 de xineru de 2009|url=http://www.laverdad.es/murcia/20090127/deportes_murcia/real-murcia/juan-guillamon-vuelve-desanimáu-20090127.html|títulu=Juan Guillamón vuelve desanimáu de Madrid tres la so entrevista con Trujillo}}</ref> que según el máximu accionista tien una delda d'unos 50 millones d'euros.<ref>{{cita web |autor=P. R. - ''La Verdá''|añu=31 de xineru de 2009|url=http://www.laverdad.es/murcia/20090131/deportes_murcia/real-murcia/trujillo-anade-deuda-millones-20090131.html|títulu=Trujillo añade a la delda 20 millones d'euros per «equilibriu patrimonial»}}</ref> El 3 de febreru, tres namái 48 díes nel cargu, Juan Guillamón abandona la presidencia del club.<ref>{{cita web |autor=L. V. - ''La Verdá''|añu=3 de febreru de 2009|url=http://www.laverdad.es/murcia/20090203/deportes/real-murcia/juan-guillamon-convoca-esta-200902031737.html|títulu=Guillamón anuncia en rueda de prensa la so dimisión como presidente del Real Murcia}}</ref> El [[9 de febreru]] el club presenta'l [[concursu d'acreedores]].<ref>{{cita web |autor=L. V. - ''La Verdá''|añu=9 de febreru de 2009|url=http://www.laverdad.es/murcia/20090209/deportes/real-murcia/real-muria-presenta-concursu-200902091627.html|títulu=El Real Murcia presenta concursu d'acreedores}}</ref> El [[28 de febreru]] Jesús Samper adquier les aiciones del so cuñáu Juan Manuel Trujillo y vuelve faese col control de la entidá col 97'3% de les aiciones.<ref>{{cita web |autor=''HoySport''|añu=3 de marzu de 2009|url=http://www.hoysport.com/noticias/ciclismo/ftbolsegunda_divisin_samper_vuelve_murcia_200903032115.html|títulu=Samper vuelve al Murcia pa llevantar el concursu d'acreedores|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090305124201/http://www.hoysport.com/noticias/ciclismo/ftbolsegunda_divisin_samper_vuelve_murcia_200903032115.html|fechaarchivu=5 de marzu de 2009}}</ref> [[José Ángel Serantes Pérez|José Ángel Serantes]] convertir en presidente, y Jesús Samper en vicepresidente económicu.
Na temporada [[Segunda División d'España 2009/10|temporada 2009/10]],<ref>{{cita web |autor=- ''[[Interdeportes]]''|añu=17 de marzu de 2006|url=http://www.interdeportes.es/editorial/hemeroteca/iguando-l'ascensu|títulu=Iguando l'ascensu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120702122705/http://www.interdeportes.es/editorial/hemeroteca/iguando-l'ascensu|fechaarchivu=2 de xunetu de 2012}}</ref> l'equipu baxó a [[Segunda División B d'España|Segunda División B]], dempués d'una pésima temporada, y un penalti en contra nel minutu 93' de Miguel Albiol, nel partíu en [[Girona]], convertíu (con muncha fortuna y tres un refugue) pol xugador del [[Girona Futbol Club|Girona F. C.]], [[Kiko Mure]] supunxo'l descensu del Real Murcia. Al entamu de temporada produz el cambéu de presidencia pola dimisión de José Ángel Serantes escontra Jesús Samper, mayor accionista de la entidá grana.
Na [[Copa del Rei de fútbol 2010-11|Copa del Rei 2010-2011]] enfrentar en dieciseisavos de final al [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] empatando a 0 nel partíu d'ida a pesar de que xugaben [[Iker Casillas|Casillas]], [[Pepe (futbolista)|Pepe]], [[Sergio Ramos]], [[Cristiano Ronaldo]] y [[Karim Benzema|Benzema]] gracies a una defensa bien zarrada y a la grada, que sofitó mientres tol partíu al so equipu.<ref>[http://www.madridya.es/noticias/el real-madrid-quedar en-blancu-en-murcia/2505/ El Real Madrid quedar en blancu en Murcia]</ref>
El 29-05-2011 el Real Murcia vuelve ser equipu de [[Segunda División d'España|Segunda División]] a pesar de ser derrotáu 1-0 frente al [[Club Deportivo Lugo]] yá que na ida ganó 2-0. L'equipu, dempués d'una escepcional temporada, tornó a Murcia onde hordas d'aficionaos saltaron a les cais pa celebrar l'ascensu del equipu del llugar d'onde nunca tuvo de salir. El partíu recordó un añu antes, cuando l'equipu baxó frente al [[Girona Futbol Club|Girona]] por un penalti nel que'l balón escapóse-y al guardamenta [[Alberto Cifuentes]] de les manes. Frente al CD Lugo, la suerte camudó, la mesma situación, pero l'árbitru consideró una falta primero qu'entrara el balón na portería, colo que'l Real Murcia proclamóse vencedor y llogró l'ascensu a Segunda División, na que va ser la so campaña 51ª na categoría de plata. Coles mesmes proclamóse campeón de la 2ª División B al vencer al [[Centre d'Esports Sabadell Futbol Club|C. E. Sabadell]] n'eliminatoria a doble partíu (1-0 na ida, 1-0 na vuelta y 9-8 na tanda de penaltis).
Na [[Segunda División d'España 2011/12|temporada 2011/12]] el Real Murcia llogró caltenese gracies a una magnífica primer vuelta, na que se ganó a equipos como'l [[Real Valladolid Club de Fútbol|Real Valladolid]] o [[Hércules de Alicante Club de Fútbol|Hércules]]. Los d'[[Iñaki Alonso]] roblaron una segunda vuelta patética, lo que fizo que certificaren la so permanencia n'Alcoi, nes últimes xornaes, amás, encaxaron la peor goliada como Llocal, nin en La Torre de la Marquesa nin en La Condomina, enxamás lu ganaron 2-6 al Real Murcia, si ganó-y el Athletic 3-6, esos futbolistes que xugaron, díes antes roblaron la meyor clasificación d'España nun Mundial, tamién con mediu equipu enfermu incluyíu'l porteru titular, perdió 4-6 ante'l Valencia, dambos casos son xustificables, pero non el de la temporada esta 2011-2012, el Real Murcia 2-6 Hércules CF.
Pa la [[Segunda División d'España 2012/13|temporada 2012/13]], l'alministración de [[Jesús Samper]] escoyó a [[Gustavo Siviero]] como téunicu de la primer plantía. Magar un empiezu esperanzador, la mala racha del equipu condució a la destitución del arxentín en perdiendo'l 2 de febreru por 2 - 0 frente a la [[Sociedad Deportiva Huesca]]. L'escoyíu pa sustituyi-y foi'l vallisoletano [[Onésimo Sánchez]], qu'empecipió la so andadura nel club grana con derrota por 1 - 2 frente al Recreativo de Huelva. Tres un bagaxe de 18 partíos, l'equipu namái sumó 20 puntos y cerró la temporada con una victoria frente a la [[Unión Deportiva Las Palmas]], lo que-y dexó terminar na 19ª plaza (antepenúltima) lo que, al baxar por motivos alministrativos el [[Club Deportivo Guadalajara]] por distintes irregularidaes nel procesu d'ampliación de capital de dicha entidá, dexó-y caltenese na categoría.
Na temporada [[Segunda División d'España 2013/14|2013/14]], [[Jesús Samper]] escoyó a [[Julio Velázquez]] por que dirixera el club del qu'él ye propietariu. El so club empezó perbién y asina siguió. Foi una de les meyores temporaes del Real Murcia. El so meyor resultáu tener contra'l [[Club Deportivo Mirandés|CD Mirandés]] 5-0 y el so peor el siguiente partíu fora contra'l [[Futbol Club Barcelona "B"|FC Barcelona "B"]] 4-0. Consiguió clasificase en playoffs pal ascensu a [[Primer División d'España|Primer División]].<ref>{{cita web|autor=- ''[[Interdeportes]]''|añu=17 de xunu de 2014|url=http://www.interdeportesonline.com/el real-murcia-consigue-el-play-y-baxa-al-castilla/|títulu=El Murcia baxa al Castiella y métese en Play Off}}</ref> Empató contra'l [[Córdoba Club de Fútbol|Córdoba CF]] 0-0 fuera y en casa pierde 1-2 quedando esaniciáu de la promoción d'ascensu.
En quedando en segunda posición na temporada 2014/15 nun xube a segunda división. En metá de la temporada 2015/16 y diendo
en primer posición, fina Jesús Samper el 18 d'avientu de 2015.
=== El casu Real Murcia ===
En rematando en cuarta posición la temporada [[Segunda División d'España 2013/14|2013/14]] de la [[Segunda División d'España]] y xugar les eliminatories d'ascensu a Primer División, el club foi sancionáu nuna polémica decisión pola [[LFP]] con un doble descensu a la [[Segunda División B d'España]].
El discutiniu foi tal que miles de persones salieron a les cais de Murcia a protestar contra la decisión y allegaron a manifestase frente a la sede de la Lliga'l día que tenía de ratificase la decisión, por entender qu'esistía un tratu más gravoso escontra'l Real Murcia frente a otros clubes que s'atopaben en similar situación a la del Real Murcia ensin ser castigaos cola mesma durez que'l club pimentonero, y el tratu discriminatoriu frente a lo qu'años antes se fixo con Celta y Sevilla y achacaben la mesma a la mala rellación ente'l presidente pimentonero, Jesús Samper y el de la LFP.
La situación nun foi compartida por tolos actores del fútbol, y surdió una gran fola de sofitu al Real Murcia; amás el sidicato AFE asitióse a favor del Real Murcia, amenaciando inclusive con una fuelga de xugadores en sofitu a los sos compañeros murcianistas.
El Real Murcia allegó a los xulgaos y vivióse una situación de bloquéu cuando un xuez concedió la midida cautelerísima solicitada pol Real Murcia y anuló el descensu de categoría, ordenando a la Lliga de Fútbol Profesional la inscripción en Segunda División.<ref>[https://www.abc.es/deportes/futbol/20140813/abci-murcia-segunda-justicia-201408131253.html]</ref> La RFEF encamentó a acatar l'autu del Xulgáu mientres la LFP defendió al traviés del so presidente que'l mandatu xudicial yera d'imposible cumplimientu y aplazóse l'entamu del campeonatu lligueru en Segunda y Segunda B, yá que, nel momentu que tenía d'empecipiase'l mesmu, entá s'atopaba pendiente de resolución xudicial.
Tres el recursu de la LFP que, emprestó un aval de dellos millones d'euros, un xuez distintu al que dictara la resolución cautelar, anuló la midida cautelar, magar entender non afechu a Derechu unu de los motivos del descensu, confirmando'l mesmu por repitíos impagos d'impuestos a la Facienda Pública y a la Seguridá Social, n'acabando los plazos y prórrogues, lo que traxo a que'l so plaza ocupar el [[Club Deportivo Mirandés]] y l'equipu murcianu fuera oficialmente sancionáu col descensu a la 2ª División B.
El perxuiciu al Real Murcia foi entá mayor, al quedase práuticamente ensin xugadores a pocos díes del entamu de la temporada y tener que faer un equipu de nuevu, amás de ser encuadráu nel grupu I compuestu polos equipos del norte d'España en llugar del III o'l IV que-y correspondería xeográficamente, lo que supunxo una enorme cantidá de quilómetros y un mayor gastu.
A día de güei, el Real Murcia sigue siendo l'únicu d'España que sufrió un descensu alministrativu en dos causes y l'únicu que lo fixo sobre la base d'unos ratios que fueron anulaos judicialmente.
=== Compra del Real Murcia por Raúl Moro y posterior cesión de les aiciones a Mauricio de la Vega ===
L'empresariu estremeñu, dueñu d'una compañía de carburantes, adquirió'l 12% de les aiciones a los herederos de [[Jesús Samper]] fináu'l [[18 d'avientu]] de [[2015]]. Y más tarde, mercó'l 73% restante convirtiéndose asina nel máximu accionista del club murcianu. Mientres esti tiempu ganar a l'afición grana, amosándose como unu más y velando siempres pol bien del aficionáu y del club.
El 25 d'avientu de 2017, l'hasta entós presidente y dueñu del Real Murcia dexa les sos aiciones a Mauricio De la Vega que cueye les riendes del club.
== Equipación ==
{| width=100%
|-
| {{Camisetes |
patrón_izq = |
patrón_cuerpu = |
patrón_der = |
patrón_med = |
esquierdu = 008000 |
cuerpu = 008000 |
derechu = 008000 |
shorts = FFFFFF |
medies = 000000 |
títulu = [[1919]] - [[1920]]
}}
| {{Camisetes |
patrón_izq = |
patrón_cuerpu = |
patrón_der = |
patrón_med = |
esquierdu = EE0000 |
cuerpu = EE0000 |
derechu = EE0000 |
shorts = 0000FF |
medies = 000000 |
títulu = [[1920]] - [[1946]]
}}
| {{Camisetes |
patrón_izq = |
patrón_cuerpu = |
patrón_der = |
patrón_med = |
esquierdu = EE0000 |
cuerpu = EE0000 |
derechu = EE0000 |
shorts = 000000 |
medies = 000000 |
títulu = [[1946]] - [[1964]]
}}
| {{Camisetes |
patrón_izq = |
patrón_cuerpu = |
patrón_der = |
patrón_med = |
esquierdu = EE0000 |
cuerpu = EE0000 |
derechu = EE0000 |
shorts = 000000 |
medies = 000000 |
tí
cuerpu = EE0000 |
derechu = EE0000 |
shorts = 0000FF |
medies = 0000FF |
títulu = [[1964]] - [[1973]]
}}
| {{Camisetes |
patrón_izq = |
patrón_cuerpu = |
patrón_der = |
patrón_med = |
esquierdu = EE0000 |
cuerpu = EE0000 |
derechu = EE0000 |
shorts = FFFFFF |
medies = EE0000|
títulu = [[1973]] - [[2016]]
}}
| {{Camisetes |
patrón_izq = |
patrón_cuerpu = |
patrón_der = |
patrón_med = |
esquierdu = EE0000 |
cuerpu = EE0000 |
derechu = EE0000 |
shorts = FFFFFF |
medies = FFFFFF |
títulu = [[2016]] -
}}
|}
== Provisores ==
{|width=50% align="center"
|+'''Provisores'''
|valign=top width=60%|
{| align=center border=1 width=80% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- align="center" style="“color:black;"" bgcolor="#ee0000"
!width="25"|<span style="color:white;">Periodu</span>
!width="150"|<span style="color:white;">Provisor</span>
|-
| align=center|[[2001]]-[[2006]]||[[Ficheru:Logo NIKE.svg|50px]] [[Nike]]
|-
| align=center|[[2006]]-[[2011]]|| Mesma marca
|-
| align=center|[[2011]]-[[2014]]||[[Ficheru:Joma_Sport.svg|50px]] [[Joma]]
|-
| align=center|[[2014]]-[[2017]]||[[Ficheru:Hummel (Marca Deportiva).png|50px]] [[Hummel (marca)|Hummel]]
|-
| align=center|[[2017]]-||[[Ficheru:Umbro logo (current).svg|50px]] [[Umbro (marca)|Umbro]]
|}
|}
== Últimes temporaes ==
{{AP|Trayeutoria del Real Murcia Club de Fútbol}}
{| width=50% align="center"
|+ '''Trayeutoria del Real Murcia Club de Fútbol'''
| valign=top width=60%|
{| align=center border=1 width=80% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center; "
|- align="center" style="“color:" bgcolor="#ee0000" black; "
!width="75"|<span style="color: white; ">[[Temporada]]</span>
!width="175"|<span style="color: white; ">[[Categoría]]</span>
!width="75"|<span style="color: white; ">[[Posición]]</span>
!width="150"|<span style="color: white; ">[[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]]</span>
|-
| align=center|[[Segunda División d'España 2006/07|2006/07]] || bgcolor="#ffcfcf"|[[Segunda División d'España|Segunda División]] || bgcolor=lime|3º || [[Copa del Rei de fútbol 2006-07#Grupu B|Segunda elminiatoria]]
|-
| align=center|[[Primer División d'España 2007/08|2007/08]] || bgcolor="#efefef" |[[Primer División d'España|Primer División]] || bgcolor=red|19º || [[Copa del Rei de fútbol 2007-08#Dieciseisavos de final|Dieciseisavos de final]]
|-
| align=center|[[Segunda División d'España 2008/09|2008/09]] || bgcolor="#ffcfcf"|[[Segunda División d'España|Segunda División]] || 14º || [[Copa del Rei de fútbol 2008-09#Dieciseisavos de final|Dieciseisavos de final]]
|-
| align=center|[[Segunda División d'España 2009/10|2009/10]] || bgcolor="#ffcfcf"|[[Segunda División d'España|Segunda División]] || bgcolor=red|20º || [[Copa del Rei de fútbol 2009-10#2.C2.AA Ronda|Segunda ronda]]
|-
| align=center|[[Segunda División B d'España 2010/11|2010/11]] || bgcolor="#ffe4b5" |[[Segunda División B d'España|Segunda División "B"]] || bgcolor=orange|1º || [[Copa del Rei de fútbol 2010-11#Dieciseisavos de final|Dieciseisavos de final]]
|-
| align=center|[[Segunda División d'España 2011/12|2011/12]] || bgcolor="#ffcfcf"|[[Segunda División d'España|Segunda División]] || 18º || [[Copa del Rei de fútbol 2011-12#Segunda ronda|Segunda ronda]]
|-
| align=center|[[Segunda División d'España 2012/13|2012/13]] || bgcolor="#ffcfcf"|[[Segunda División d'España|Segunda División]] || 19º || [[Copa del Rei de fútbol 2012-13#Segunda ronda|Segunda ronda]]
|-
| align=center|[[Segunda División d'España 2013/14|2013/14]] || bgcolor="#ffcfcf"|[[Segunda División d'España|Segunda División]] || bgcolor=red|4º || [[Copa del Rei de fútbol 2013-14#Segunda ronda|Segunda ronda]]
|-
| align=center|[[Segunda División B d'España 2014/15|2014/15]] || bgcolor="#ffe4b5" |[[Segunda División "B" d'España|Segunda División "B"]] || 2º || [[Copa del Rei de fútbol 2014-15#Segunda ronda|Segunda ronda]]
|-
| align=center|[[Segunda División B d'España 2015-16|2015/16]] || bgcolor="#ffe4b5" |[[Segunda División "B" d'España|Segunda División "B"]] || 2º || [[Copa del Rei de fútbol 2015-16|Primer ronda]]
|-
| align=center|[[Segunda División B d'España 2016-17|2016/17]] || bgcolor="#ffe4b5" |[[Segunda División "B" d'España|Segunda División "B"]] || 2º || [[Copa del Rei de fútbol 2016-17|Primer ronda]]
|-
| align=center|[[Segunda División B d'España 2017-18|2017/18]] || bgcolor="#ffe4b5" |[[Segunda División "B" d'España|Segunda División "B"]] || S/D || [[Copa del Rei de fútbol 2017-18|S/D]]
|}
|}
{|width=50% align="center"
|+
|valign=top width=60%|
{| align=center border=1 width=80% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- align="center" style="“color:black;"" bgcolor="#ee0000"
!width="25"|
!width="100"|
|-
|-
|align=center bgcolor=lime|
|align=center|Ascensu direutu
|-
|align=center bgcolor=orange|
|align=center|Ascensu en promoción d'ascensu
|-
|align=center bgcolor=red|
|align=center|Descensu
|}
|}
== Estadiu ==
[[Ficheru:Nueva Condomina.jpg|thumb|200px|Esterior de la Nueva Condomina.]]
{{AP|Estadiu Nueva Condomina}}
Con capacidá pa 31 179 espectadores, tratar d'un estadiu 4 estrelles, homologado pola [[FIFA]] y la [[UEFA]] pa poder apostar competiciones europees ya internacionales. Quedó inauguráu cola celebración d'un partíu amistosu internacional ente les seleiciones de {{sel|España}} y {{sel|Arxentina}} el 11 d'ochobre de 2006 con victoria española por 2 a 1, marcando'l primer gol nesti estadiu'l xugador español, [[Xavi Hernández|Xavi]], tamién marcaron nel alcuentru [[David Villa|Villa]] de penalti y [[Daniel Bilos|Bilos]] pa los albicelestes.
El primer partíu oficial apostáu pol club foi'l 26 de payares de [[2006]] ante'l [[Real Valladolid Club de Fútbol|Real Valladolid]], que se saldó con una derrota del conxuntu llocal por 1 a 4, siendo [[Iván Alonso]] el primer xugador pimentonero n'anotar un gol oficial nel estadiu.
[[Alejandro Torres Román|Alejandro Torres, ''Chando'']] marcó'l gol númberu 100 del Real Murcia na Nueva Condomina na temporada 2010/2011.
Xunto al estadiu atopa un centru comercial col mesmu nome, y constrúyese una urbanización, que va tener dos campos de golf.
== Antiguos estadios ==
[[Ficheru:Estadio de La Condomina.jpg||thumb|200px|Estadiu de La Condomina.]]
{{AP|Estadiu de La Condomina}}
{{AP|Campu de fútbol de La Torre de la Marquesa}}
En [[1918]] inauguróse'l campu de fútbol de [[Campu de fútbol de La Torre de la Marquesa|Torre de la Marquesa]], asitiáu cerca del centru y el primeru que tuvo'l club coles dimensiones reglamentaries. Foi'l primer campu del Real Murcia.
El [[7 d'avientu]] de [[1924]], el Real Murcia apostaría'l so postreru partíu nesti estadiu. Esti terrén más tarde sirviría como prisión y como la estación de ferrocarril de Caravaca.
En [[1924]] inauguróse'l [[estadiu de La Condomina]], nel que'l club apostó los sos partíos mientres 82 años. L'Imperial o l'Atlético de Murcia tamién xugaron partíos nel estadiu condominero. El postreru partíu oficial qu'apostó tuvo llugar el [[11 de payares]] de [[2006]] contra'l [[Club Polideportivo Ejido|Polideportivo Ejido]].
Dende la temporada 2014/2015, l'estadiu ocupar l'[[UCAM Murcia Club de Fútbol|UCAM Murcia CF]].
== Datos del club ==
* '''[[Clasificación histórica de la Primer División d'España|Puestu históricu en Primer División]]''': 29º.
* '''[[Clasificación histórica de la Segunda División d'España|Puestu históricu en Segunda División]]''': 1º.
* '''Númberu de socios:''' 9200
* '''Temporaes en [[Primer División d'España|1ª]]''': 18.
* '''Temporaes en [[Segunda División d'España|2ª]]''': 53.
* '''Temporaes en [[Segunda División B d'España|2ª B]]''': 14 (cuatro col nome de Tercer División).
* '''Temporaes en [[Tercer División d'España|3ª]]''': 1.
* '''Mayor goliada consiguida como llocal (en Copa del Rei):''' Real Murcia 14-0 [[Club Deportivo Cieza Promeses|CD Cieza Promeses]] ([[Copa del Rei de fútbol 1992-93|1992/93]]).
* '''Meyor puestu na lliga''': 11º en [[Primer División d'España|1ª]] (temporaes: [[Primer División d'España 1944/45|1944/45]], [[Primer División d'España 1945/46|1945/46]], [[Primer División d'España 1983/84|1983/84]] y [[Primer División d'España 1986/87|1986/87]]).
* '''Peor puestu na lliga''': 20º en [[Primer División d'España|1ª]] (temporada: [[Primer División d'España 2003/04|2003/04]]).
* '''Meyor clasificación en Copa del Rei''': Semifinalista ([[Copa del Rei de fútbol 1943-44|1943/44]]).
* '''Mayor goliada consiguida como llocal (en Primer):''' Real Murcia 6-1 [[Club Atlético Osasuna|CA Osasuna]] ([[2 d'ochobre]] de [[1988]]).
* '''Mayor gana encaxada como llocal (en Primer):''' Real Murcia 1-5 [[Real Zaragoza]] ([[27 d'abril]] de [[1975]]).
* '''Mayor goliada consiguida como visitante (en Primer):''' [[Real Zaragoza]] 1-6 Real Murcia ([[18 de xineru]] de [[1981]]).
* '''Mayor gana encaxada como visitante (en Primer):''' [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] 8-1 Real Murcia ([[4 d'ochobre]] de [[1964]]).<ref>{{cita llibru |autor=Marca|títulu=Guía de la Lliga 08 (páx. 131)|añu=2007}}</ref>
* '''Xugadores ganadores del Troféu Pichichi de Segunda División:''' [[José Gallardo López|Gallardo]] ([[Segunda División d'España 1954/55|1954/55]]) (24 goles), [[Serafín García Muñoz|Serafín]] ([[Segunda División d'España 1966/67|1966/67]]) (21 goles nel Grupu Sur, menos que [[Francisco Solabarrieta|Solabarrieta]] del [[Real Sporting de Xixón|Sporting]], que marcó 24 nel Norte) y [[Juan Ramón Comas|Comes]] ([[Segunda División d'España 1990/91|1990/91]]) (23 goles).
* '''Porteros ganadores del Troféu Zamora de Segunda División:''' [[Andreas Reinke|Reinke]] ([[Segunda División d'España 2002/03|2002/03]]) (21 goles en 40 partíos).
* '''Xugador con más partíos apostaos en lliga''': [[Ricardo Pérez de Zabalza Goytre|Richi]] (264 partíos).
* '''Porteru menos goliáu''': [[Andreas Reinke|Reinke]] ([[Segunda División d'España 2002/03|2002/03]]) (21 goles en 40 partíos).
* '''Equipu filial''': [[Real Murcia Club de Fútbol Imperial|Real Murcia Imperial]].
== Pretemporada 2017-2018 ==
{| align=center border=1 width=80% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center; "
|- align="center" style="“color:" bgcolor="#ee0000" black; "
!width="150"|<span style="color: white; ">Partíu</span>
!width="100"|<span style="color: white; ">Fecha</span>
!width="100"|<span style="color: white; ">Estadiu</span>
|-
|[[Muleño Club de Fútbol|Muleño CF]] 0 - 6 '''Real Murcia CF'''
|[[23 de xunetu|21 de xunetu]] de [[2016|2017]]
|[[Municipal de Deportes del Camín de Curtís|Municipal del Camín de Curtís]]
|-
| '''Real Murcia CF 4''' - 0 [[Levante Unión Deportiva|Real Murcia Imperial]]
|[[27 de xunetu|25 de xunetu]] de [[2016|2017]]
|[[Pinatar Arena Football Center|Pinatar Arena]]
|-
|'''Real Murcia CF 1''' - 2 Águiles FC
|[[30 de xunetu|26 de xunetu]] de [[2016|2017]]
|[[Pinatar Arena Football Center|Pinatar Arena]]
|-
| Levante 1 - '''0 Real Murcia CF'''
|[[27 de xunetu]] de [[2016|2017]]
|[[La Nucía]]
|-
|'''Real Murcia CF 2 -''' 0 Estudiantes de Murcia |[[6
d'agostu|28 de xunetu]] de [[2016|2017]]
|[[Estadiu Pitín|Pinatar Arena]]
|-
|[[La Roda Club de Fútbol|La Roda CF]] 2 (7) - '''2 (6)''' '''Real Murcia CF'''
|[[11 d'agostu|2 d'agostu]] de [[2016|2017]]
|[[Municipal la Roda|Municipal de la Roda]]
|-
|[[Club Deportivo Alcoyano|CD Alcoyano]] 0 - '''1''' '''Real Murcia CF'''
|[[5 d'agostu]] de [[2016|2017]]
|[[Estadiu El Collao|El Collao]]
|-
|'''Real Murcia 2 -''' 0 '''[[Hércules de Alicante Club de Fútbol|Hércules]]'''
|[[9 d'agostu]] de [[2017]]
|[[Estadiu Nueva Condomina|Nueva Condomina]]
|-
|[[Lorca Fútbol Club (2003)|Lorca FC]] 1 - '''1 Real Murcia CF'''
|[[12 d'agostu]] de [[2017]]
|[[Pinatar Arena Football Center|Pinatar Arena]]
|}
== +Equipos rivales ==
{| align=center border=1 width=80% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center; "
|- align="center" style="“color:" bgcolor="#ee0000" black; "
!width="150"|<span style="color: white; ">Equipu</span>
!width="100"|<span style="color: white; ">País</span>
!width="150"|<span style="color: white; ">Lliga</span>
|-
|[[Elche Club de Fútbol|Elche CF]]
|{{bandera|España}} [[España]]
|[[Segunda División B d'España|Segunda División "B"]]
|-
|[[Hércules de Alicante Club de Fútbol|Hércules CF]]
|{{bandera|España}} [[España]]
|[[Segunda División B d'España|Segunda División "B"]]
|-
|[[Fútbol Club Cartagena|FC Cartagena]]
|{{bandera|España}} [[España]]
|[[Segunda División B d'España|Segunda División "B"]]
|-
|[[Albacete Balompié]]
|{{bandera|España}} [[España]]
|[[Segunda División B d'España|Segunda División "B"]]
|-
|[[UCAM Murcia CF]]
|{{bandera|España}} [[España]]
|[[Segunda División B d'España|Segunda División "B"]]
|-
|[[CAP Ciudá de Murcia]]
|{{bandera|España}} [[España]]
|[[Preferente Autonómica de la Rexón de Murcia|Preferente Autonómica]]
|}
== Presidentes ==
{| width=75% align="center"
|+ '''Presidentes del Real Murcia'''
| valign=top width=60%|
{| align=center border=1 width=80% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center; "
|- align=center bgcolor=red style=“color: black; "
!width="150"|<span style="color: white; ">Periodu</span>
!width="250"|<span style="color: white; ">Presidente</span>
|-
| align=center|[[1920]]-[[1921]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Ramón Ángel Cremades]]
|-
| align=center|[[1922]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Ángel Romero (deportista)|Ángel Romero]]
|-
| align=center|[[1923]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Ramón Ángel Cremades]]
|-
| align=center|[[1924]]-[[1925]]
| align=center|9{{bandera|España}} [[Luis Pardo Fernández]]
|-
| align=center|[[1925]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Manuel García Calvo]]
|-
| align=center|[[1926]]-[[1929]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Juan Aguilar (deportista)|Juan Aguilar]]
|-
| align=center|[[1929]]-[[1930]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Francisco García Vilalba]]
|-
| align=center|[[1930]]-[[1931]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Luis Pardo Fernández]]
|-
| align=center|[[1931]]-[[1932]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Antonio García Martínez]]
|-
| align=center|[[1932]]-[[1934]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Antonio Fontés]]
|-
| align=center|[[1934]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Luis Pardo Fernández]]
|-
| align=center|[[1934]]-[[1935]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Francisco Hernández Coll]]
|-
| align=center|[[1935]]-[[1936]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Salvador Ríos]]
|-
| align=center|[[1939]]-[[1943]]
| align=center|{{bandera|España}} [[José Iniesta]]
|-
| align=center|[[1943]]-[[1952]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Agustín Virgili]]
|-
| align=center|[[1952]]-[[1955]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Manuel Guillén]]
|-
| align=center|[[1955]]-[[1958]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Enrique Ayuso]]
|-
| align=center|[[1958]]-[[1959]]
| align=center|{{bandera|España}} [[José Rubio Pérez]]
|-
| align=center|[[1959]]-[[1962]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Andrés Pintado]]
|-
| align=center|[[1962]]-[[1965]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Ángel Fernández Picón]]
|-
| align=center|[[1965]]-[[1966]]
| align=center|{{bandera|España}} [[José Doval]]
|-
| align=center|[[1966]]-[[1968]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Manuel Medina Bardón]]
|-
| align=center|[[1968]]-[[1969]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Francisco Cobacho]]
|-
| align=center|[[1971]]-[[1975]]
| align=center|{{bandera|España}} [[José Moreno Jiménez]]
|-
| align=center|[[1975]]-[[1976]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Francisco Ruano]]
|-
| align=center|[[1976]]-[[1979]]
| align=center|{{bandera|España}} [[José Moreno Jiménez]]
|-
| align=center|[[1979]]-[[1987]]
| align=center|{{bandera|España}} [[José Pardo Cano]]
|-
| align=center|[[1987]]-[[1991]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Juan Garrido Hernández]]
|-
| align=center|[[1991]]
| align=center|{{bandera|España}} [[José Moreno Jiménez]]
|-
| align=center|[[1992]]-[[1993]]
| align=center|{{bandera|España}} [[José Luis Ortín Sánchez]]
|-
| align=center|[[1994]]-[[1995]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Antonio Zamora (deportista)|Antonio Zamora]]
|-
| align=center|[[1995]]-[[1996]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Alberto Soto]]
|-
| align=center|[[1996]]
| align=center|{{bandera|España}} [[José Antonio Ruiz]]
|-
| align=center|[[1996]]-[[1997]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Faustino Cano]]
|-
| align=center|[[1997]]-[[1999]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Francisco Soler]]
|-
| align=center|[[1999]]-[[2001]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Joaquín Romeu López de Sagredo]]
|-
| align=center|[[2001]]-[[2015]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Jesús Samper]]
|-
| align=center|[[2015]]-[[2016]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Guillermo Martínez-Toma Ruiz-Funes|Guillermo Martínez-Toma]]
|-
| align=center|[[2016]]-[[2017]]
| align=center|{{bandera|España}} [[Raúl Moro Martín|Raúl Moro]]
|-
| align=center|[[2017]]-
| align=center|{{bandera|Méxicu}} [[Mauricio García de la Vega]]
|}
|}
=== Xugadores ===
Los primeros xugadores profesionales llegaron al Real Murcia nos [[años 1920]]. El primeru d'ellos foi [[Francisco Juseph Prat|Juseph]], unu de los porteros más destacaos que xugaron col club. Otros futbolistes importantes d'esos años fueron [[Pachuco Prats]], el primer xugador del club grana en vistir la camiseta de la {{sel|España}} el 17 d'abril de [[1927]] y que foi ficháu pol [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] meses dempués, o [[Julio González Bernabéu]], "Julio", quien con 61 tantos en partíos oficiales,<ref>''Corazón grana'' (páx. 42, 45-46)</ref> ye'l segundu máximu goliador na historia del Real Murcia.
Trés futbolistes llograron el [[Troféu Pichichi]] de la Segunda División vistiendo la camiseta del Real Murcia: [[José Gallardo López|Gallardo]], na temporada [[1954]]/[[1955]] (24 goles); [[Serafín García Muñoz|Serafín]], na temporada [[1966]]/[[1967]] (21 goles nel Grupu Sur, menos que Solabarrieta del Sporting, que marcó 24 nel Norte) y [[Juan Ramón Comas|Comes]], na temporada [[1990]]/[[1991]] (23 goles). [[Andreas Reinke|Reinke]] ganó'l [[Troféu Zamora]] de la Segunda División na temporada [[2002]]/[[2003]] al encaxar 21 goles en 40 partíos.
[[José Sánchez Vidaña|Vidaña]] ye'l futbolista que más partíos oficiales apostó col Real Murcia<ref>''Corazón grana'' (páx. 318)</ref> y [[Daniel Toribio Aquino|Aquino]], con 65 tantos, ye'l máximu goliador de la so historia en Lliga. [[Manuel Núñez Carapeto|Núñez]], con 131 partíos, ye'l que más xugó na Primer División, ente que [[José Roberto Figueroa|Figueroa]], con 22 goles y [[Manolo Sánchez Delgado|Manolo]], con 21, son los máximos realizadores que tuvo nesta categoría.<ref>{{cita llibru |autor=Marca|títulu=Guía de la Lliga 08 (páx. 331)|añu=2007}}</ref>
Dos xugadores fueron internacionales absolutos con España vistiendo la camiseta murcianista: [[Pachuco Prats]] y [[Juan Antonio García Soriano|García Soriano]].<ref>{{cita web |autor=A. M. - ''La Verdá''|añu=11 d'ochobre de 2006|url=http://www.laverdad.es/murcia/prensa/20061011/deportes_murcia/garcia-soriano-internacional-xuntu_20061011.html|títulu=García Soriano foi internacional xunto a Villar}}</ref>
==== Fichaxes más caros ====
* ''Actualizáu en 2008.''
{| {{tablaguapa}} cellpadding="3" style="text-align: center; "
|-
!#
!Xugador
!Procedencia !Costu !Temporada
|-
| 1 || align="left" | {{bandera|Brasil}} [[João Fernando Nelo|Fernando Baiano]] || align="left" | {{bandera|España}} [[Real Club Celta de Vigo|RC Celta]] || 5.000.000 [[Euru|€]] || [[2007]]/[[2008|08]]
|-
| 2 || align="left" | {{bandera|Suecia}} [[Henok Goitom|Goitom]] || align="left" | {{bandera|España}} [[Club de Fútbol Ciudad de Murcia|CF Ciudá de Murcia]] || 3.000.000 [[Euru|€]] || [[2007]]/[[2008|08]]
|-
| 3 || align="left" | {{bandera|Serbia}} [[Ranko Despotović|Despotović]] || align="left" | {{bandera|Rumanía}} [[Rapid București|FC Rapid București]] || 1.200.000 [[Euru|€]] || [[2008]]/[[2009|09]]
|-
| 4 || align="left" | {{bandera|Marruecos}} [[Abderrahman Kabous|Kabous]] || align="left" | {{bandera|Bulgaria}} [[PFC CSKA Sofia|CSKA Sofía]] || 900.000 [[Euru|€]] || [[2007]]/[[2008|08]]
|-
| 5 || align="left" | {{bandera|España}} [[José María Movilla|Movilla]] || align="left" | {{bandera|España}} [[Real Zaragoza]] || 600.000 [[Euru|€]] || [[2007]]/[[2008|08]]
|-
| 6 || align="left" | {{bandera|Senegal}} [[Boubacar Diabang Dialiba|Dialiba]] || align="left" | {{bandera|Bosnia}} [[FK Željezničar Sarajevo|FK Željezničar]] || 300.000 [[Euru|€]] || [[2008]]/[[2009|09]]
|-
| 7 || align="left" | {{bandera|España}} [[David Gutiérrez De Coz|De Coz]] || align="left" | {{bandera|España}} [[Xerez Club Deportivo|Xerez CD]] || 230.000 [[Euru|€]] || [[2007]]/[[2008|08]]
|-
| 8 || align="left" | {{bandera|España}} [[Ibán Cuadrado|Cuadrado]] || align="left" | {{bandera|España}} [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || 200.000 [[Euru|€]] || [[2001]]/[[2002|02]]
|-
| 9 || align="left" | {{bandera|Inglaterra}} [[Gifton Noel-Williams]] || align="left" | {{bandera|Inglaterra}} [[Burnley Football Club|Burnley FC]] || 75.000 [[Euru|€]] || [[2006]]/[[2007|07]]
|}
==== Ventes más cares ====
* ''Actualizáu'l 29 de xunetu de 2016.''
{| {{tablaguapa}} cellpadding="3" style="text-align: center; "
|-
!#
!Xugador
!Destín
!Ingresu !Temporada
|-
| 1 || align="left" | {{bandera|España}} [[Kike García]] || align="left" | {{bandera|Inglaterra}} [[Middlesbrough Football Club|Middlesbrough FC]] || 3.500.000 [[Euru|€]] || [[2014]]/[[2015|15]]
|-
| 2 || align="left" | {{bandera|Uruguái}} [[Iván Alonso]] || align="left" | {{bandera|España}} [[Real Club Deportivo Español|RCD Español]] || 2.500.000 [[Euru|€]] || [[2008]]/[[2009|09]]
|-
| 2 || align="left" | {{bandera|España}} [[Luis García Fernández|Luis García]] || align="left" | {{bandera|España}} [[Reial Club Deportiu Mallorca|RCD Mallorca]] || 2.500.000 [[Euru|€]] || [[2003]]/[[2004|04]]
|-
| 4 || align="left" | {{bandera|España}} [[Sergio Escudero Palomo|Sergio Escudero]] || align="left" | {{bandera|Alemaña}} [[FC Schalke 04]] || 2.400.000 [[Euru|€]] || [[2010]]/[[2011|11]]
|-
| 5 || align="left" | {{bandera|Suecia}} [[Henok Goitom|Goitom]] || align="left" | {{bandera|España}} [[Unión Deportiva Almería|UD Almería]] || 2.200.000 [[Euru|€]] || [[2009]]/[[2010|10]]
|-
| 5 || align="left" | {{bandera|España}} [[Pedro León]] || align="left" | {{bandera|España}} [[Levante Unión Deportiva|Levante UD]] || 2.200.000 [[Euru|€]] || [[2007]]/[[2008|08]]
|-
| 7 || align="left" | {{bandera|Dinamarca}} [[Daniel Jensen]] || align="left" | {{bandera|Alemaña}} [[Werder Bremen]] || 1.000.000 [[Euru|€]] || [[2004]]/[[2005|05]]
|-
| 8 || align="left" | {{bandera|España}} [[Abel Gómez Moreno|Abel]] || align="left" | {{bandera|Rumanía}} [[Steaua de Bucarest|FC Steaua București]] || 200.000 [[Euru|€]] || [[2008]]/[[2009|09]]
|-
| 8 || align="left" | {{bandera|Azerbaixán}} [[Eddy Silvestre Pascual Israfilov|Eddy]] || align="left" | {{bandera|España}} [[Granada Club de Fútbol|Granada CF]] || 200.000 [[Euru|€]] || [[2014]]/[[2015|15]]
|}
==== Xugadores con más partíos en Primer División ====
* ''Actualizáu en 2008. ''
{| {{tablaguapa}} cellpadding="3" style="text-align: center; "
|-
!#
!Xugador
!Partíos
|-
| 1 || align="left" | {{bandera|España}} [[Angelon|Núñez]] || 131
|-
| 2 || align="left" | {{bandera|España}} [[Miguel Sánchez Valverde|Miguel Sánchez]] || 112
|-
| 3 || align="left" | {{bandera|España}} [[Amador Lorenzo|Amador]] || 103
|-
| 4 || align="left" | {{bandera|España}} [[José Sánchez Vidaña|Vidaña]] || 95
|-
| 5 || align="left" | {{bandera|España}} [[Salvador Mejías|Mejías II]] || 94
|-
| 6 || align="left" | {{bandera|España}} [[Ángel Pérez García|Pérez García]] || 92
|-
| 7 || align="left" | {{bandera|España}} [[Javier Ibeas|Ibeas]] || 91
|-
| 8 || align="left" | {{bandera|Arxentina}} [[Horacio Abel Moyano|Moyano]] || 83
|-
| 9 || align="left" | {{bandera|España}} [[Juanjo Díaz de Guereño|Juanjo]] || 73
|-
| 9 || align="left" | {{bandera|España}} [[Manolo Sánchez Delgado|Manolo]] || 73
|}
==== Máximos goliadores en Primer División ====
* ''Actualizáu'l 17 de mayu de 2008.''<ref>[http://www.lfp.es/ Web oficial de la Lliga de Fútbol Profesional].</ref>
{| {{tablaguapa}} cellpadding="3" style="text-align: center; "
|-
!#
!Xugador
!Goles
|-
| 1 || align="left" | {{bandera|Hondures}} [[José Roberto Figueroa|Roberto Figueroa]] || 22
|-
| 2 || align="left" | {{bandera|España}} [[Manolo Sánchez Delgado|Manolo]] || 21
|-
| 3 || align="left" | {{bandera|España}} [[Salvador Mejías|Mejías II]] || 19
|-
| 4 || align="left" | {{bandera|Arxentina}} [[Horacio Abel Moyano|Moyano]] || 18
|-
| 5 || align="left" | {{bandera|España}} [[Armando Merodio|Merodio]] || 13
|-
| 5 || align="left" | {{bandera|España}} [[Vicente Morera Amigu|Morera]] || 13
|-
| 7 || align="left" | {{bandera|España}} [[Paco Gallardo|Gallardo]] || 12
|-
| 8 || align="left" | {{bandera|España}} [[Luis García Fernández|Luis García]] || 11
|-
| 8 || align="left" | {{bandera|España}} [[José Cristo Vázquez|Cristu]] || 11
|-
| 8 || align="left" | {{bandera|España}} [[Eugenio Sánchez Martínez|Eugenio]] || 11
|}
==== Máximos goliadores históricos ====
* ''Actualizáu'l 7 de xunu de 2014.''
{| {{tablaguapa}} cellpadding="3" style="text-align: center; "
|-
!#
!Xugador
!Periodu !Goles
|-
| 1 || align=left | {{bandera|Arxentina}} [[Daniel Toribio Aquino|Daniel Aquino]] || align=left | 1989 - 1992, 1998 - 2000 || 68
|-
| 2 || align=left | {{bandera|España}} [[Esteban Cruz|Elmer]] || align=left | 1929 - 1936, 1939 - 1940 || 65
|-
| 3 || align=left |{{bandera|Hondures}} [[José Roberto Figueroa|Roberto Figueroa]] || align=left | 1982 - 1986 || 53
|-
| 3 || align=left |{{bandera|España}} [[Añil (futbolista)|Añil]] || align=left | 1971 - 1977 || 53
|-
| 4 || align=left |{{bandera|España}} [[Vicente Morera Amigu|Morera]] || align=left | 1943 - 1945 || 48
|-
| 4 || align=left |{{bandera|Uruguái}} [[Iván Alonso]] || align=left | 2004 - 2009 || 48
|-
| 4 || align=left | {{bandera|España}} [[Kike García]] || align=left | 2008 - 2014 || 48
|-
| 5 || align=left |{{bandera|España}} [[Severiano Uría Cano|Uría]] || align=left | 1932 - 1944 || 47
|-
| 5 || align=left | {{bandera|España}} [[José Gallardo López|Gallardo]] || align=left | 1954 - 1957 || 47
|-
| 6 || align=left | {{bandera|España}} [[Manuel Del Toro Castro|Del Toro]] || align=left | 1949 - 1952 || 44
|-
|}
=== Entrenadores ===
{{AP|Entrenadores del Real Murcia Club de Fútbol}}
{| width=75% align="center"
|+ '''Entrenadores famosos del Real Murcia'''
| valign=top width=60%|
{| align=center border=1 width=60% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center; "
|- align="center" style="“color:" bgcolor="#ee0000" black; "
!width="50"|<span style="color: white; ">Entrenador</span>
|-
| align=center|[[Ficheru:Civil ensign of Austria-Hungary (1869-1918).svg|20px]] {{bandera|Eslovaquia}} {{bandera|Checoslovaquia}} [[Ferdinand Daučík]]
|-
| align=center|{{bandera|España}} [[Antoni Ramallets]]
|-
| align=center|{{bandera|Hungría}} {{bandera|España}} [[Ferenc Puskás]]
|-
| align=center|{{bandera|Hungría}} {{bandera|España}} [[Ladislao Kubala|László Kubala]]
|-
| align=center|{{bandera|Gales}} [[John Benjamin Toshack|John Toshack]]
|-
| align=center|{{bandera|España}} [[Joaquín Peiró]]
|-
| align=center|{{bandera|España}} [[Javier Clemente]]
|}
|}
== Otres seiciones y filiales ==
=== Real Murcia Imperial ===
{{AP|Real Murcia Club de Fútbol Imperial}}
El '''Real Murcia Imperial''' ye'l primer equipu filial del Real Murcia. Fundáu nel añu 1924, ye l'equipu que tien el récor de númberu de temporaes na [[Tercer División d'España]].<ref>{{cita web |autor=''www. grupoxiii. com''|url=http://www.grupoxiii.com/NOTICIES/DATOS/HISTORICO%20POR%20TEMPORAES%202007-08.htm|títulu=Clasificación histórica en Tercera por temporaes|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080324144537/http://www.grupoxiii.com/NOTICIES/DATOS/HISTORICO%20POR%20TEMPORAES%202007-08.htm|fechaarchivu=24 de marzu de 2008}}</ref> Na temporada 2007/2008 llogró l'ascensu a la [[Segunda División B d'España|Segunda División B]]. Anguaño milita na Tercer División.
=== Real Murcia Féminas ===
El '''Real Murcia Féminas''' surde'l 21 de xunu de 2016, a partir d'un conveniu robláu ente'l Murcia Féminas, club más antiguu de la Rexón nel ámbitu femenín, y el Real Murcia. El club grana dexa'l so escudu, el so nome y el so equipación al equipu, que va competir la temporada 2016/17 en [[Segunda División Femenina d'España|Segunda División Femenina]], nel Grupu VII.<ref>{{cita web |url=http://www.realmurcia.es/rm/el club-cuntara-esta temporada-con-un equipu femenín/|títulu=Real Murcia CF|fechaaccesu=23 de xunu de 2016|sitiuweb=www.realmurcia.es}}</ref>
=== '''Real Murcia Baloncestu''' ===
El Real Murcia de Baloncestu surde'l [[22 d'agostu]] de [[2017]], n'alquiriendo, per parte de Raúl Moro, l'enantes conocíu como CB Myrtia, esti club adoptó'l nome, escudu y equipación del Real Murcia. Apuesten los sos partíos nel Pabellón Príncipe d'Asturies con capacidá de 3500 espectadores. Anguaño xuega la [[Lliga Española de Baloncesto Plata|LEB Plata]], la tercer categoría más importante del baloncestu español.
== Palmarés ==
{{VT|Clubes españoles de fútbol ganador de competiciones oficiales de la RFEF}}
=== Torneos rexonales ===
* '''[[Campeonatu Rexonal de Murcia|Campeonatu de Murcia]] (9)''': 1925/1926, 1926/1927, 1927/1928, 1928/1929, 1929/1930, 1930/1931, 1931/1932, 1933/1934, 1935/1936.<ref name=RSSSF/><ref>[http://www.gacetacartagonova.com/wp-content/uploads/2013/10/10-Campeonatu-de-Espa%C3%B1a-de-1940.pdf Campeonatu de 1939-40]</ref>
* '''[[Campeonatu Rexonal de Levante|Campeonatu del Levante]] (1)''': 1920/1921.
* '''[[Campeonatu Rexonal de Valencia|Campeonatu Suprarexonal Levante-Sur]] (1)''': 1935/1936.
* '''[[Copa Federación Fase Territorial]] (2)''': 1995/1996 y 1998/1999.
* '''[[Copa Federación Murciana]] (1)''': 1928/1929.
* '''[[Copa Presidente Rexón de Murcia]] (1)''': 2001/2002.
=== Torneos nacionales ===
* '''[[Segunda División d'España]] (8)''': [[Segunda División d'España 1939/40|1939/40]], [[Segunda División d'España 1954/55|1954/55]], [[Segunda División d'España 1962/63|1962/63]], [[Segunda División d'España 1972/73|1972/73]], [[Segunda División d'España 1979/80|1979/80]], [[Segunda División d'España 1982/83|1982/83]], [[Segunda División d'España 1985/86|1985/86]] y [[Segunda División d'España 2002/03|2002/03]].
* '''[[Segunda División d'España Campeón de Campeones]] (1)''': [[Segunda División d'España 1962/63|1962/63]].
* '''[[Segunda División B d'España]] (2)''': [[Segunda División B d'España 1992/93|1992/93]] y [[Segunda División B d'España 2010/11|2010/11]].
* '''[[Segunda División B d'España Campeón de Campeones]] (1)''': [[Segunda División B d'España 2010/11|2010/11]].
* '''[[Tercer División d'España]] (Antigua) (2)''': [[Tercer División d'España 1971/72|1971/72]] y [[Tercer División d'España 1976/77|1976/77]]
* '''[[Tercer División d'España]] (Actual) (1)''': [[Tercer División d'España 1995/96|1995/96]].
=== Torneos amistosos ===
* '''[[I Troféu de Fútbol de la Rexón de Murcia]] (1)''': 1984.<ref>''Corazón grana'' (páxs.284-285).</ref>
* '''[[Memorial Enrique Miralles]] (1)''': 2010.<ref>{{cita web|autor=''realmurcia. ye''|añu=8 d'avientu de 2010|url=http://www.realmurcia.es/mur00/press_not.php?id=3490&secc=14&sub=50&ubi=2&sop=0|títulu=Cueye carrera pal domingu}}</ref>
* '''[[Tornéu de Mondariz]] (1)''': 2008.<ref>{{cita web |autor=''laverdad. ye''|añu=28 de xunetu de 2008|url=http://www.laverdad.es/murcia/20080728/deportes_murcia/real-murcia/estrenu-aquino-ivan-20080728.html|títulu=El Real Murcia imponer nel triangular de Mondariz}}</ref>
* '''[[Troféu Carabela de Plata]] (4)''': 1981, 1988, 1994, 2004.
* '''[[Troféu Ciudad d'Albacete]] (1)''': 1979.<ref>''Corazón grana'' (páx.269).</ref>
* '''[[Troféu Ciudad d'Alcoi]] (1)''': 2017.
* '''[[Troféu Ciudad de Murcia]] (3)''': 1968,<ref>''Corazón grana'' (páxs.198-201).</ref>1969,<ref>''Corazón grana'' (páxs.206-207).</ref> 1996,<ref>''Corazón grana'' (páx.325).</ref> 2017.
* '''[[Troféu Concepción Arenal]] (1)''': 1960.<ref>''Corazón grana'' (páx.152).</ref>
* '''[[Tornéu Mariña Blanca]] (1)''': 1973.<ref>''Corazón grana'' (páx.230).</ref>
* '''[[Troféu Costa Templada]] (2)''': 1993,<ref>''Corazón grana'' (páx.318).</ref> 2016.
* '''[[Troféu Cuna de Belén]] (1)''': 2010.<ref>{{cita web|autor=''realmurcia. ye''|añu=6 d'ochobre de 2010|url=http://www.realmurcia.es/mur00/press_not.php?id=3384&secc=14&sub=50&ubi=3&sop=0|títulu=Los goles granes fueron parte de la fiesta}}</ref>
* '''[[Troféu de les Ciudaes]] (1)''': 1973.<ref>''Corazón grana'' (páx.229).</ref>
* '''[[Troféu del Centenariu]] (1)''': 2008.<ref>{{cita web |autor=''canalgrana. com''|añu=17 d'agostu de 2008|url=http://www.canalgrana.com/Noticies/Real-Murcia/El-Murcia-de-Clemente-gana-y-convence-2-1.html|títulu=El Murcia de Clemente gana y convence|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080915091058/http://www.canalgrana.com/Noticies/Real-Murcia/El-Murcia-de-Clemente-gana-y-convence-2-1.html|fechaarchivu=15 de setiembre de 2008}}</ref>
* '''[[Troféu Festa d'Elx]] (3)''': 1975, 1983, 2002.
* '''[[Troféu Huerta d'Europa]] (1)''': 2014.<ref>{{cita web |autor=''laopiniondemurcia.es|url=http://www.laopiniondemurcia.es/deportes/2014/08/18/hoya-real-murcia-xueguen-güei/582559.html|títulu=Murniu victoria ante La Hoya en Lorca}}</ref>
* '''[[Troféu Nueva Condomina]] (3)''': 2004,<ref>{{cita web|autor=''laverdad. ye''|url=http://canales.laverdad.es/servicio/web/liga200405/suscr/realmurcia.htm|títulu=El Real Murcia arrinca pensando en Primer}}</ref> 2007,<ref>{{cita web|autor=''realmurcia. ye''|añu=18 d'agostu de 2007|url=http://www.realmurcia.es/mur05/press_a.php?id=1381&secc=14&sub=3&ubi=0&sop=0|títulu=La fiesta foi completa}}</ref>2010<ref>{{cita web|autor=''laverdad.es''|añu=23 d'agostu de 2010|url=http://www.canalgrana.com/noticias/2010-08-23/murcia-arrinca-primer-sorrisa-20100823.html|títulu=El Murcia arrinca la primer sorrisa (2-0)}}</ref>
* '''[[Troféu Triangular 7 Rexón de Murcia]] (1)''':2011.<ref>{{cita web|autor=''Canal Grana''|añu=10 d'agostu de 2011|url=http://canalgrana.laverdad.es/noticias/2011-08-10/murcia-relluma-derbi-caliente-20110810.html|títulu=El Murcia relluma nun derbi caliente}}</ref>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{páxina web oficial}}
* [http://www.lfp.es/Default.aspx?tabid=78&IDParam=31 Ficha na web de la LFP]
{{Tradubot|Real Murcia Club de Fútbol}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Real Murcia Club de Fútbol]]
0tf12axkdy2usbcz3dv25vx4czlxi3j
Píldora anticonceutiva oral combinada
0
112652
4489553
4485733
2026-04-29T22:38:25Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 13 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489553
wikitext
text/x-wiki
{{Avisu médicu}}
{{Ficha xenérica}}
La '''píldora anticonceutiva oral combinada''' ('''PAOC'''), tamién conocida como '''pastilla anticonceutiva''' o popularmente como "'''la píldora'''", ye una melecina que contién diverses hormones, y utilízase como anticonceutivu, pa evitar l'embaranzu. La píldora empezó a utilizase como anticonceutivu na década de 1960 nos [[Estaos Xuníos]], y ye un [[métodu anticonceutivu]] bien popular. Ye utilizada por más de 100 millones de muyeres en tol mundu y casi 12 millones nos Estaos Xuníos. El so usu varia llargamente según el país,<ref>{{cita llibru|autor=UN Population Division |añu=2006 |títulu=World Contraceptive Use 2005 |allugamientu=New York |editorial=United Nations |isbn=9-211-51418-5 |url=http://www.un.org/esa/population/publications/contraceptive2005/2005_World_Contraceptive_files/WallChart_WCU2005.pdf|formatu=PDF}} women aged 15–49 married or in consensual union</ref> edá, educación, y estáu civil: un terciu de les muyeres<ref>{{cita web |url=http://www.netdoctor.co.uk/sex_relationships/facts/contraceptivepills.htm |autor=Dr. David Delvin |títulu=Contraception – the contraceptive pill: How many women take it in the UK? |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110104034215/http://www.netdoctor.co.uk/sex_relationships/facts/contraceptivepills.htm |fechaarchivu=2011-01-04 }}</ref> d'ente 16 y 49 años d'edá en [[Gran Bretaña]] anguaño usen yá sía la píldora combinada o la "[[minipíldora]]" de progestágeno solo,<ref name="taylor">{{cita llibru|autor=Taylor, Tamara; Keyse, Laura; Bryant, Aimee |añu=2006 |títulu=Contraception and Sexual Health, 2005/06 |allugamientu=London |editorial=Office for National Statistics |isbn=1-85774-638-4 |url=http://www.statistics.gov.uk/downloads/theme_health/contraception2005-06.pdf|formatu=PDF|urlarchivu=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20070109053900/http://www.statistics.gov.uk/downloads/theme_health/contraception2005-06.pdf|fechaarchivu=9 de xineru de 2007}} British women aged 16–49: 24% currently use the Pill (17% use Combined pill, 5% use Minipill, 2% don't know type)</ref> en comparanza con namái'l 1% de les muyeres en [[Xapón]].<ref name="cbs">{{cita noticia|autor=Aiko Hayashi |url=http://www.cbsnews.com/stories/2004/08/20/health/main637523.shtml |títulu=Japanese Women Shun The Pill |editorial=CBS News |fecha=20 d'agostu de 2004 |fechaaccesu=12 de xunu de 2006}}</ref>
La píldora anticonceutiva oral combinada nun protexe contra les [[infeiciones de tresmisión sexual]] como'l [[VIH]] ([[SIDA]]), [[clamidia]], [[herpes xenital]], [[condiloma acuminado]], [[gonorrea]], [[hepatitis B]] y [[sífilis]]. Pa llograr proteición contra les [[infeiciones de tresmisión sexual]] ye necesariu utilizar [[preservativu]].<ref name=Melodene>[https://web.archive.org/web/20110722130555/http://www.bayerscheringpharma.es/ebbsc/cms/es/_galleries/download/s_mujer/prospecto/MelodeneS.pdf Prospeutu Melodene-15 de Bayer]</ref><!--
pa usu femenín que tien como oxetivu alteriar el [[ciclu menstrual]] pa torgar la [[ovulación]] y, poro, la [[fecundación]] del [[óvulu]] y un posible [[embaranzu ensin deseyar]]. La píldora anticonceutiva ye unu de los [[métodos anticonceutivos]] femeninos más utilizaos pola so alta eficacia qu'algama'l 99,9%.<ref>[http://www.womenshealth.gov/espanol/entrugues/birthcont.cfm Women's health gob -Estaos Xuníos- ]</ref><ref name="hatcher">{{cita llibru|autor=Trussell, James |añu=2007 |capítulu=Contraceptive Efficacy |editor=Hatcher, Robert A., et al. |títulu=Contraceptive Technology |edición=19th rev. |allugamientu=New York |editorial=Ardent Media |isbn=0-9664902-0-7 |chapterurl=http://www.contraceptivetechnology.com/table.html}}</ref><ref>{{Cita publicación|autor=Mosher WD, Martinez GM, Chandra A, Abma JC, Willson SJ |añu=2004 |títulu=Use of contraception and use of family planning services in the United States: 1982–2002 |revista=Adv Data |númberu=350 |páxines=1–36 |pmid=15633582 |url=http://www.cdc.gov/nchs/data/ad/ad350.pdf|formatu=PDF}} all US women aged 15–44</ref>
L'apaición del [[aniellu vaxinal|aniellu vaxinal hormonal]], que la so comercialización y usu empezó n'[[Europa]] y [[Estaos Xuníos]] nel añu [[2002]], ye una alternativa a la píldora anticonceutiva. L'aniellu vaxinal ye d'un namái usu mensual, contién menor cantidá d'hormones que la píldora y tien similar eficacia.<ref>[http://www.saludymedicinas.com.mx/nota.asp?id=1717 Aniellu vaxinal, lo último n'anticonceutivos, en Medicines.com.mx]</ref><ref>[http://www.20minutos.es/noticia/258195/0/aniellu/vaginal/pildora/ L'usu del aniellu vaxinal superó yá al de la píldora como métodu anticonceutivu. España ye'l segundu país européu nel so usu, pero'l preservativu sigue siendo'l más popular, en 20minutos, 23/3/2010]</ref>-->
== Historia ==
Na década de 1930, los científicos aisllaren y determinaren la estructura de les [[hormones esteroideas]] y atoparon qu'altes dosis d'[[andróxenu|andróxenos]], [[estróxenu|estróxenos]] o [[progesterona]] tornaben la [[ovulación]].<ref name="goldzieher 1974">{{cita publicación|autor=Goldzieher JW, Rudel HW |añu=1974 |títulu=How the oral contraceptives came to be developed |publicación=[[Journal of the American Medical Association|JAMA]] |volume=230 |númberu=3 |páxines=421–5 |pmid=4606623 |doi=10.1001/jama.230.3.421}}</ref><ref name="goldzieher 1982">{{cita publicación|autor=Goldzieher JW |añu=1982 |títulu=Estrogens in oral contraceptives: historical perspective |publicación=Johns Hopkins Med J |volume=150 |númberu=5 |páxines=165–9 |pmid=7043034}}</ref><ref name="perone 1974">{{cita publicación|autor=Perone N |añu=1993 |títulu=The history of steroidal contraceptive development: the progestins |publicación=Perspect Biol Med |volume=36 |númberu=3 |páxines=347–62 |pmid=8506121}}</ref><ref name="goldzieher 1993">{{cita publicación|autor=Goldzieher JW |añu= 1993 |títulu=The history of steroidal contraceptive development: the estrogens |publicación=Perspect Biol Med |volume=36 |númberu=3 |páxines=363–8 |pmid=8506122}}</ref> pero'l llogru d'estos de les [[Industria farmacéutica|industries farmacéutiques]] europees producíes d'estractos d'animales yeren extraordinariamente caru.<ref name="maisel">{{cita llibru|autor=Maisel, Albert Q. |añu=1965 |títulu=The Hormone Quest |allugamientu=New York |editorial=Random House}}</ref>
En 1939, [[Russell Marker]], un profesor de [[química orgánica]] de la [[Universidá Estatal de Pennsylvania]], desenvolvió un métodu de sintetizar [[progesterona]] de sapogeninas esteroideas vexetales, primeramente usando zarzapogenina d'alzaparrilla, que resultó ser demasiáu cara. Dempués de trés años d'estenses investigaciones botániques, él afayó una materia primo muncho meyor, la [[saponina]] del ñame mexicanu non comestible (''[[Dioscorea mexicana]]'') atopaes nes selves tropicales de [[Veracruz]] cerca d'[[Orizaba]]. La saponina podría convertise nel llaboratoriu al so restu aglicona [[diosgenina]]. Incapaz d'interesar al so patrocinador d'investigación [[Parke-Davis]] nel potencial comercial de sintetizar la progesterona a partir del ñame mexicanu, Marker dexó la Universidá Estatal de Pennsylvania y en 1944 cofundó [[Syntex]] con dos socios en [[Ciudá de Méxicu]] antes de dexar Syntex un añu dempués. Syntex rompió'l monopoliu de les industries farmacéutiques europees n'hormones esteroideas, amenorgando'l preciu de la progesterona casi 200 vegaes nos próximos ocho años.<ref name="maisel"/><ref name="asbell">{{cita llibru|autor=Asbell, Bernard |añu=1995 |títulu=The Pill: A Biography of the Drug That Changed the World |allugamientu=New York |editorial=Random House |isbn=0-679-43555-7}}</ref><ref name="lehmann">{{cita publicación|autor=Lehmann PA, Bolivar A, Quintero R |añu=1973 |títulu=Russell Y. Marker. Pioneer of the Mexican steroid industry |publicación=J Chem Educ |volume=50 |páxines=195–9 |pmid=4569922 |númberu=3 |doi=10.1021/ed050p195}}</ref><ref name="vaughan">{{cita llibru|autor=Vaughan, Paul |añu=1970 |títulu=The Pill on Trial |ubicación=New York |editorial=Coward-McCann}}</ref><ref name="tone">{{cita llibru|autor=Tone, Andrea |añu=2001 |títulu=Devices & Desires: A History of Contraceptives in America |allugamientu=New York |editorial=Hill and Wang |isbn=0-809-03817-X}}</ref><ref name="reed">{{cita llibru|autor=Reed, James |añu=1978 |títulu=From Private Vice to Public Virtue: The Birth Control Movement and American Society Since 1830 |allugamientu=New York |editorial=Basic Books |isbn=0-465-02582-X}}</ref><ref name="mclaughlin">{{cita llibru|autor=McLaughlin, Loretta |añu=1982 |títulu=The pill, John Rock, and the Church: The Biography of a Revolution |allugamientu=Boston |editorial=Little, Brown |isbn=0-316-56095-2}}</ref><ref name="marks">{{cita llibru|autor=Marks, Lara V |añu=2001 |títulu=Sexual Chemistry: A History of the Contraceptive Pill |allugamientu=New Haven |editorial=[[Yale University Press]] |isbn=0-300-08943-0}}</ref><ref name="watkins">{{cita llibru|autor=Watkins, Elizabeth Siegel |añu=1998 |títulu=On the Pill: A Social History of Oral Contraceptives, 1950–1970 |allugamientu=Baltimore |editorial=[[Johns Hopkins University Press]] |isbn=0-801-85876-3}}</ref><ref name="speroff">{{cita llibru|autor=Speroff, Leon; Darney, Philip D. |añu=2005 |capítulu=Oral Contraception |títulu=A Clinical Guide for Contraception |edición=4th |páxines=21–138 |allugamientu=Philadelphia |editorial=Lippincott Williams & Wilkins |isbn=0-781-76488-2}}</ref><ref name="djerassi">{{cita llibru|autor=Djerassi, Carl |añu=2001 |títulu=This man's pill: reflections on the 50th birthday of the pill |allugamientu=Oxford |editorial=[[Oxford University Press]] |isbn=0198508727 |páxines=11–62}}</ref><ref name="applezweig">{{cita llibru|autor=Applezweig, Norman |añu=1962 |títulu=Steroid drugs |allugamientu=New York |editorial=Blakiston Division, [[McGraw-Hill]] |páxines=vii-xi, 9–83 |sinpp=true}}</ref><ref name="gereffi">{{cita llibru|autor=Gereffi, Gary |añu=1983 |títulu=The pharmaceutical industry and dependency in the Third World |allugamientu=Princeton |editorial=[[Princeton University Press]] |isbn=0691094012 |páxines=53–163}}</ref>
A mediaos del sieglu XX, l'escenariu taba llistu pal desenvolvimientu d'un [[anticonceutivu hormonal]], pero les compañíes farmacéutiques, universidaes y gobiernos nun amosaron nengún interés en siguir cola investigación.<ref name="tone"/>
=== Estudios sobre la progesterona pa prevenir la ovulación ===
A principios de 1951, el [[fisioloxía|fisiólogo]] reproductivu [[Gregory Pincus]], un líder na investigación d'hormones y co-fundador de la Fundación Worcester pa la Investigación Biomédica (FWIB) en [[Shrewsbury (Massachusetts)|Shrewsbury, Massachusetts]], axuntar por primer vegada la fundadora estauxunidense del movimientu anticonceutivu [[Margaret Sanger]] nuna cena en [[Manhattan]] entamada por Abraham Stone, direutor médicu y vicepresidente de ''[[Planned Parenthood]] Federation of America'' (PPFA), quien ayudó a Pincus llograr una pequeña donación de PPFA de mano la investigación d'anticonceutivos hormonales. La investigación empezó'l 25 d'abril de 1951 col fisiólogu reproductivu [[Min Chueh Chang]] repitiendo y estendiendo los esperimentos de 1937 de Makepeace ''et al.'' qu'amosaron que les inyeiciones de progesterona suprimíen la ovulación en coneyos. N'ochobre de 1951, [[G. D. Searle & Company]] refugó la solicitú de Pincus pa financiar la so investigación d'anticonceutivos hormonales, pero caltener como consultor y siguió apurriendo compuestos químicos pa evaluar.<ref name="maisel"/><ref name="reed"/>
En marzu de 1952, Sanger escribió-y una curtia nota mentando la investigación de Pincus a la so vieya amiga y siguidora, a la [[Sufraxu femenín|sufraxista]] y [[filántropa]] [[Katharine Dexter McCormick]], quien visitó la FWIB y la so co-fundador y un vieyu amigu Hudson Hoagland en xunu de 1952 p'aprender sobre la investigación d'anticonceutivos llevada a cabu nesi llugar. Atayada cuando la investigación estancóse por cuenta de la falta d'interés y financiamiento per parte de PPFA, McCormick entamó una xunta na FWIB con Sanger y Hoagland, cuando ella conoció a Pincus quien se comprometió a espandir y acelerar dramáticamente la investigación con McCormick apurriendo cincuenta veces el financiamiento previu de PPFA.<ref name="reed"/><ref name="fields">{{cita llibru|autor=Fields, Armond |añu=2003 |títulu=Katharine Dexter McCormick: Pioneer for Women's Rights |allugamientu=Westport |editorial=Prager |isbn=0-275-98004-9}}</ref>
Pincus y McCormick apuntaron al profesor clínicu de [[Obstetricia y xinecoloxía|xinecoloxía]] de [[Escuela Médica de Harvard|Harvard]] [[John Rock (científicu)|John Rock]], xefe de xinecoloxía nel Hospital de Brigham y de Muyeres (''Brigham and Women's Hospital'') y un espertu nel tratamientu de la [[infertilidad]], pa dirixir la investigación clínica con muyeres. Nuna conferencia científica de 1952, Pincus y Rock, quien se conocíen va munchos años, afayaron que taben usando métodos similares p'algamar metes opuestes. En 1952, Rock indució un estáu de "pseudoembarazo" [[anovulatoriu]] de tres meses n'ocho de los sos pacientes con infertilidad col continuu aumentu gradual de les dosis orales d'[[estróxenu]] ([[dietilestilbestrol]] 5–30 mg/día) y dientro de los próximos 4 meses un alentador 15% quedó embarazada.<ref name="reed"/><ref name="mclaughlin"/><ref name="rock 1957b">{{cita publicación|autor=Rock J, Garcia CR, Pincus G |añu=1957 |títulu=Synthetic progestins in the normal human menstrual cycle |publicación=Recent Prog Horm Res |volumen=13 |páxines=323–39 |pmid=13477811}}</ref>
En 1953, por suxerencia de Pincus, Rock indució un estáu de "pseudoembarazo" anovulatoriu de tres meses en ventisiete de los sos pacientes con infertilidad con un réxime oral de [[progesterona]] sola a 300 mg/día per venti díes de los díes del [[Ciclu sexual femenín|ciclu]] 5-24 siguíu per díes ensin pastillas pa producir una [[Ciclu sexual femenín|hemorraxa por astinencia]]. Esto produció la mesma tasa d'embaranzu alentadora de 15% mientres los siguientes cuatro meses ensin la problemática [[amenorrea]] de los previos rexímenes continuos d'estróxenu y progesterona. Pero'l 20% de les muyeres esperimentó sangráu intermenstrual y nel primer ciclu la ovulación foi suprimida nel 85% de les muyeres, indicando que se precisaríen mayores y más cares dosis de progesterona pa suprimir la ovulación primeramente y de manera constante.<ref name="pincus 1958b">{{cita publicación|autor=Pincus G |añu=1958 |títulu=The hormonal control of ovulation and early development |publicación=Postgrad Med |volume=24 |númberu=6 |páxines=654–60 |pmid=13614060}}</ref>
=== Estudios sobre les progestinas pa prevenir la ovulación ===
Pincus pidió-y a los sos contactos en compañíes farmacéutiques que lu unviaren compuestos químicos con actividá progestogénica. Chang esaminó cerca de 200 compuestos químicos n'animales y atopó los trés más prometedores yeren la [[noretisterona]] de Syntex y el [[noretinodrel]] y [[norentandrolona]] de Searle.<ref name="chang">{{cita publicación|autor=Chang MC |añu=1978 |títulu=Development of the oral contraceptives |publicación=Am J Obstet Gynecol |volume=132 |númberu=2 |páxines=217–9 |pmid=356615}}</ref>
Los químicos [[Carl Djerassi]], [[Luis Ernesto Miramontes]], y [[George Rosenkranz]] de Syntex en [[Ciudá de Méxicu]] sintetizaren la primera progestina oral altamente activa, la noretisterona, en 1951. El químicu [[Frank B. Colton]] de Searle en [[Skokie (Illinois)|Skokie, Illinois]] sintetizara la progestina oral altamente activa noretinodrel (un isómero de la noretindrona) en 1952 y la norentandrolona en 1953.<ref name="maisel"/>
N'avientu de 1954, Rock empezó los primeros estudios del potencial pa suprimir la ovulación de los trés progestinas con dosis 5–50 mg por trés meses (por 21 díes per ciclu-díes 5-25 siguíos per díes ensin pastillas pa producir una hemorraxa por astinencia) en cincuenta de los sos pacientes con infertilidad en [[Brookline|Brookline, Massachusetts]]. Les dosis de 5 mg de noretindrona y noretinodrel y toles dosis de norentandrolona suprimíen la ovulación pero causaben sangráu intermenstrual, pero les dosis de 10 mg y más de noretindrona y noretinodrel suprimíen la ovulación ensin sangráu intermenstrual y conducieron a una tasa d'embaranzu del 14% nos siguientes cinco meses. Pincus y Rock escoyeron el noretinodrel de Searle pal primer ensayu anticonceutivu en muyeres, citando la so falta total de androgenicidad versus la androgenicidad bien llixera en pruebes n'animales de la noretindrona de Syntex.<ref name="garcia">{{cita publicación|autor=Garcia CR, Pincus G, Rock J |añu=1956 |títulu=Effects of certain 19-nor steroids on the normal human menstrual cycle |publicación=Science |volume=124 |númberu=3227 |páxines=891–3 |pmid=13380401 |doi=10.1126/science.124.3227.891}}</ref><ref name="rock 1957a">{{cita llibru|autor=Rock, John; Garcia, Celso R. |añu=1957 |capítulu=Observed effects of 19-nor steroids on ovulation and menstruation |editor=in |títulu=Proceedings of a Symposium on 19-Nor Progestational Steroids |ubicación=Chicago |editorial=Searle Research Laboratories |páxines=14–31}}</ref>
=== Desenvolvimientu d'un anticonceutivu oral combináu eficaz ===
Foi afayáu darréu que'l noretinodrel (y noretindrona) taben contaminaos con un baxu porcentaxe d'estróxenu ([[mestranol]]) (un entemediu na so síntesis), col noretinodrel nel estudiu de Rock de 1954-5 conteniendo 4-7% mestranol. Cuando la purificación del noretinodrel por que esti contenga menos de 1% de mestranol llevaba a sangraos intermenstruales, foi decidíu incorporar intencionalmente un 2,2% de mestranol, un porcentaxe que nun foi acomuñáu con sangraos intermenstruales nos primeros ensayos anticonceutivos en muyeres en 1956. La combinación de noretinodrel y mestranol foi dáu'l nome patentáu ''[[Enovid]]''.<ref name="rock 1957a"/><ref name="pincus 1958a">{{cita publicación|autor=Pincus G, Rock J, Garcia CR, Rice-Wray Y, Paniagua M, Rodgriquez I |añu=1958 |títulu=Fertility control with oral medication |publicación=Am J Obstet Gynecol |volume=75 |númberu=6 |páxines=1333–46 |pmid=13545267}}</ref>
El primer ensayu anticonceutivu de ''Enovid'' empobináu por [[Edris Rice-Wray]] empezó n'abril de 1956 en [[Río Piedras (Puertu Ricu)|Río Piedras, Puertu Ricu]].<ref name="junod">{{cita publicación|autor=Junod SW, Marks L |añu=2002 |títulu=Women's trials: the approval of the first oral contraceptive pill in the United States and Great Britain |publicación=J Hist Med Allied Sci |volume=57 |páxines=117–60 |pmid=11995593 |url=http://jhmas.oxfordjournals.org/cgi/reprint/57/2/117.pdf | doi = 10.1093/jhmas/57.2.117|formatu=PDF |númberu=2}}</ref><ref name="ramirez de arellano">{{cita llibru|autor=Ramírez de Arellano, Annette B.; Seipp, Conrad |añu=1983 |títulu=Colonialism, Catholicism, and Contraception: A History of Birth Control in Puertu Ricu |allugamientu=Chapel Hill |editorial=University of North Carolina Press |isbn=0-807-81544-6}}</ref><ref name="rice-wray">{{cita llibru|autor=Rice-Wray, Edris |añu=1957 |capítulu=Field Study with Enovid as a Contraceptive Agent |editor=in |títulu=Proceedings of a Symposium on 19-Nor Progestational Steroids |ubicación=Chicago |editorial=Searle Research Laboratories |páxines=78–85}}</ref> Un segundu ensayu anticonceutivu de ''Enovid'' (y noretindrona) empobináu por Edward T. Tyler empezó en xunu de 1956 en [[Los Angeles]].<ref name="vaughan"/><ref name="tyler">{{cita publicación|autor=Tyler ET, Olson HJ |añu=1959 |títulu=Fertility promoting and inhibiting effects of new steroid hormonal substances |publicación=JAMA |volume=169 |númberu=16 |páxines=1843–54 |pmid=13640942}}</ref> El 23 de xineru de 1957, Searle entamó un simposio de revisión xinecolóxica ya investigación d'anticonceutivos sobre ''Enovid'' al traviés de 1956 y concluyó que'l conteníu d'estróxenu en ''Enovid'' podría ser amenorgáu un 33% pa menguar la incidencia d'efeutos secundarios gastrointestinales estrogénicos ensin amontar significativamente la incidencia de sangraos intermenstruales.<ref name="winter 1957">{{cita llibru|autor=Winter IC |añu=1957 |capítulu=Summary |editor=in |títulu=Proceedings of a Symposium on 19-Nor Progestational Steroids |ubicación=Chicago |editorial=Searle Research Laboratories |páxines=120–2}}</ref>
El 9 de mayu de 2010 celebróse'l 50º aniversariu de l'apaición de la píldora anticonceutiva.<ref name=Planned/>
=== Disponibilidad pública ===
==== España ====
N'[[España]] llegalizóse la comercialización y l'usu de la píldora anticonceutiva'l 7 d'ochobre de 1978.<ref>[https://books.google.es/books?id=zWUTRmBzz2IC&pg=PA240&lpg=PA240&dq=legalizaci%C3%B3n+p%C3%ADldora+en+espa%C3%B1a+11+ochobre+de+1978&source=bl&ots=ai0d4C2ksm&sig=bnGoE-VV1pbisXMed-LtRNntTuQ&hl=es&ei=KSmoToLcNcGw8QPF3MXTDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=legalizaci%C3%B3n%20p%C3%ADldora%20en%20espa%C3%B1a%2011%20ochobre%20de%201978&f=false Magda Teresa Ruiz Salguero, Anna Cabré Pla, Teresa Castro Martín y Montse Solsona Pairó, ''Anticoncepción y salú reproductiva n'España: crónica d'una (r)evolución'', 2005, ISBN 84-00-08321-0, páx. 240]</ref><ref>[http://www.youtube.com/watch?v=FLtF6N1sCdI 30 años de la llegalización de la pídlora anticonceutiva n'España - 1978 (YouTube, 2008)]</ref>
==== Estaos Xuníos ====
El 10 de xunu de 1957, l'[[Alministración d'Alimentos y Melecines]] (FDA) de los [[Estaos Xuníos]] aprobó ''Enovid'' 10 mg (9.85 mg noretinodrel y 150 µg mestranol) pa trestornos menstruales, basáu en datos del so usu por más de 600 muyeres. Numberosos ensayos anticonceutivos adicionales amosaron que ''Enovid'' yera altamente efeutivu a dosis de 10, 5, y 2,5 mg. La FDA negó considerar l'aplicación hasta que Searle aportara a retirar les formes de dosificación más baxes de l'aplicación. El 9 de mayu de 1960, la FDA anunció que diba aprobar l'usu de ''Enovid'' 10 mg como anticonceutivu, y facer el 23 de xunu de 1960, momentu nel cual 'Enovid'' 10 mg tuviera n'usu xeneral por trés año tiempo mientres el cual, que por estimaciones conservadores, siquier mediu millón de muyer haber usáu.<ref name="marks"/><ref name="junod"/><ref name="winter 1970">{{cita publicación|autor=Winter IC |añu=1970 |títulu=Industrial pressure and the population problem—the FDA and the pill |publicación=JAMA |volume=212 |númberu=6 |páxines=1067–8 |pmid=5467404 | doi = 10.1001/jama.212.6.1067}}</ref>
Anque la FDA yá lo aprobara pal so usu como anticonceutivu, Searle nunca comercializó ''Enovid'' 10 mg como anticonceutivu. Ocho meses dempués, el 15 de febreru de 1961, la FDA aprobó ''Enovid'' 5 mg pal so usu como anticonceutivu. En xunetu de 1961, Searle finalmente empezó a comercializar ''Enovid'' 5 mg (5 mg noretinodrel and 75 µg mestranol) a los médicos como un anticonceutivu.<ref name="marks"/><ref name="watkins"/>
Anque la FDA aprobó'l primera anticonceutivu oral en 1960, los anticonceutivos nun taben disponibles pa toles muyeres casaes en tolos estaos hasta ''[[Griswold v. Connecticut]]'' en 1965 y nun taben disponibles pa toles muyeres solteres en tolos estaos hasta ''[[Eisenstadt v. Baird]]'' en 1972.<ref name="tone"/><ref name="watkins"/>
El primer casu publicáu d'un informe d'un [[Trombosis|coágulo]] y [[tromboembolismo pulmonar]] nuna muyer usando ''Enavid'' (''Envoid'' 10 mg n'EE.XX.) at una dosis de 20 mg/día nun apaeció hasta payares de 1961, cuatro años dempués de la so aprobación, pa cuando yá fuera usada por más d'un millón de muyeres.<ref name="junod"/><ref name="winter 1965">{{cita publicación|autor=Winter IC |añu=1965 |títulu=The incidence of thromboembolism in Enovid users |publicación=Metabolism |volume=14 |númberu=Suppl |páxines=422–8 |pmid=14261427 | doi = 10.1016/0026-0495(65)90029-6}}</ref><ref name="Jordan">{{cita publicación|autor=Jordan WM, Anand JK |añu=1961 |títulu=Pulmonary embolism |publicación=Lancet |volume=278 |númberu=7212 |páxines=1146–7 | doi = 10.1016/S0140-6736(61)91061-3}}</ref> Tomaría casi una década d'estudios [[Epidemioloxía|epidemiolóxicos]] pa establecer concluyentemente una medría del riesgu de [[trombosis venosa]] n'usuariu d'anticonceutivos orales y una medría nel riesgu d'[[Accidente cerebrovascular|accidentes cerebrovasculares]] y [[Infartu agudu de miocardio|infarto agudos de miocardiu]] n'usuariu d'anticonceutivos orales que [[Tabaquismu|fumen]] o tengan [[hipertensión]] o otros factores de riesgu cardiovascular o cerebrovasculares.<ref name="marks"/> Estos riesgos de los anticonceutivos orales fueron dramatizados nel llibru de 1969 ''The Doctors' Case Against the Pill'' (El casu de los médicos contra la píldora) pola periodista feminista [[Barbara Seaman]] quien ayudó entamar les audiencies de la píldora de Nelson de 1970 convocada pol senador [[Gaylord Nelson]].<ref name="seaman 1969">{{cita llibru|autor=Seaman, Barbara |añu=1969 |títulu=The Doctors' Case Against the Pill |allugamientu=New York |editorial=P. H. Wyden |isbn=0385145756}}</ref> Les audiencies fueron realizaes polos senadores que yeren toos homes y los testigos na primer ronda d'audiencies yeren toos homes, llevando a [[Alice Wolfson]] y otres feministes a protestar les audiencies y xenerar atención de los medios.<ref name="watkins"/> El so trabayu llevó a la ordenanza d'incluyir prospeutos pal paciente colos anticonceutivos orales pa esplicar los sos posibles efeutos secundarios y riesgos p'ayudar facilitar un [[consentimientu informáu]].<ref>{{cita publicación|autor=FDA |fecha=11 de xunu de 1970 |añu=1970 |títulu=Statement of Policy Concerning Oral Contraceptive Labeling Direuted to Users |publicación=Fed Regist |volume=35 |númberu=113 |páxines=9001–3}}</ref><ref>{{cita publicación|autor=FDA |fecha=31 de xineru de 1978 |añu=1978 |títulu=Oral Contraceptives; Requirement for Labeling Direuted to the Patient |publicación=Fed Regist |volume=43 |númberu=21 |páxines=4313–34}}</ref><ref>{{cita publicación|autor=FDA |fecha=25 de mayu de 1989 |añu=1989 |títulu=Oral Contraceptives; Patient Package Insert Requirement |publicación=Fed Regist |volume=54 |númberu=100 |páxines=22585–8}}</ref> Les dosis d'anticonceutivos orales estándares de güei contienen una dosis d'estróxenu un terciu inferior a les primeres pastillas anticonceutives comercializaes y contienen dosis más baxes de distintes, y más potentes [[progestina|progestines]] nuna variedá de formulaciones. Volvióse fácil consiguir una prescripción d'un médicu; y un métodu típicu cuesta ente [[USD|US]]$15 a $50 per mes.<ref name=Planned></ref>
Munchos economistes argumenten que la disponibilidad de la Pastilla Anticonceutiva condució a una medría de muyeres na mano d'obra. Una y bones la pastilla dexó que les muyeres tuvieren rellaciones sexuales mientres desenvolvíen la so carrera profesional. Dáse-y creitu como unu de los factores de la revolución sele.<ref name="marks"/><ref name="watkins"/><ref name="speroff"/>
==== Canadá ====
La píldora anticonceutiva oral combinada, como tamién otros métodos anticonceutivos, foi llegalizada en Canadá en 1969.
==== Australia ====
El primer anticonceutivu oral introducíu fora de los Estaos Xuníos foi'l ''[[Anovlar]]'' de [[Schering]] ([[acetato de noretisterona]] 4 mg + [[etinilestradiol]] 50 µg) el 1 de xineru de 1961 n'[[Australia]].<ref name="schering">{{cita web |url=http://www.scheringstiftung.de/scripts/index/web/en/content/index/174 |títulu=History of Schering AG |fechaaccesu=6 d'avientu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071215065823/http://www.scheringstiftung.de/scripts/index/web/en/content/index/174 |fechaarchivu=15 d'avientu de 2007 }}</ref>
==== Alemaña ====
El primer anticonceutivu oral introducíu n'[[Europa]] foi'l ''Anovlar'' de Schering el 1 de xunu de 1961 n'[[Alemaña Occidental]].<ref name="schering"/> La baxa dosis hormonal, entá n'usu, foi estudiada pol xinecólogu belga [[Ferdinand Peeters]]. Darréu, Gergory Pincus camudó'l so Enovid, en xunetu de 1961, a la mesma dosis.<ref>{{cita noticia |url=http://knack.rnews.be/nl/actualiteit/nieuws/wetenschap/de-vergeten-belgische-stiefvader-van-de-pil/article-1194684033449.htm |títulu=De vergeten Belgische stiefvader van de pil (The forgotten Belgian stepfather of the pill) |idioma=neerlandés|fecha=2 de marzu de 2010}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.flanderstoday.eu/content/little-pill-could |autor=Sabine Clappaert |fecha=24 de mayu de 2010 |títulu=The little pill that could |obra=Flanders Today |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120307124434/http://www.flanderstoday.eu/content/little-pill-could |fechaarchivu=7 de marzu de 2012 }}</ref>
==== Reinu Xuníu ====
Antes de mediaos de 1960, el [[Reinu Xuníu]] nun riquir aprobación de pre-comercialización de les melecines. L'Asociación de Planificación Familiar (''Family Planning Association'') (FPA) británica al traviés de les sos clíniques yera'l provisor principal de servicios de planificación familiar en [[Gran Bretaña]] y apurría namái anticonceutivos que tuvieren na so llista d'anticonceutivos aprobaos (establecíu en 1934). En 1957, Searle empezó a comercializar ''Enavid'' (''Enovid'' 10 mg nos [[Estaos Xuníos]]) pa trestornos menstruales. Tamién en 1957, la FPA estableció un Conseyu pa la Investigación de Control de la Fertilidá (''Council for the Investigation of Fertility Control'') (CIFC) pa probar y monitorear los anticoncceptivos orales qu'empezaron cola esperimentación d'anticonceutivos orales n'animales y en 1960 y 1961 empezaron trés granes ensayos clínicos en [[Birmingham]], [[Slough]], y [[Londres]].<ref name="junod"/><ref name="fpa trials">{{cita publicación|autor=Mears Y |títulu=Clinical trials of oral contraceptives |publicación=Br Med J |volume=2 |númberu=5261 |páxines=1179–83 |fecha=4 de payares de 1961 |pmid=14471934 |pmc=1970272 |doi=10.1136/bmj.2.5261.1179}}</ref>
En marzu de 1960, la FPA de Birmingham empezó ensayos de noretinodrel 2.5 mg + mestranol 50 µg, pero primeramente asocedió una alta tasa d'embaranzu cuando les pastillas contuvieron por fuercia namái 36 µg de mestranol-los ensayos fueron siguíos con noretinodrel 5 mg + mestranol 75 µg (''Conovid'' en Gran Bretaña, ''Enovid'' 5 mg n'EE.XX.).<ref name="birmingham">{{cita publicación|autor=Eckstein P, Waterhouse JA, Bond GM, Mills WG, Sandilands DM, Shotton DM |títulu=The Birmingham oral contraceptive trial |publicación=Br Med J |volume=2 |númberu=5261 |páxines=1172–9 |fecha=4 de payares de 1961 |pmid=13889122 |pmc=1970253 |doi=10.1136/bmj.2.5261.1172}}</ref> N'agostu de 1960, la FPA de Slough empezó ensayos de noretinodrel 2.5 mg + mestranol 100 µg (''Conovid-Y'' en Gran Bretaña, ''Enovid-Y'' n'EE.XX.).<ref name="conovid-y">{{cita publicación|autor=Pullen D |títulu='Conovid-Y' as an oral contraceptive |publicación=Br Med J |volume=2 |númberu=5311 |páxines=1016–9 |fecha=20 d'ochobre de 1962 |pmid=13972503 |pmc=1926317 |doi=10.1136/bmj.2.5311.1016}}</ref> En mayu de 1961, la FPA de Londres empezó ensayos col ''Anovlar'' de Schering.<ref name="anovlar">{{cita publicación|autor=Mears Y, Grant EC |títulu='Anovlar' as an oral contraceptive |publicación=Br Med J |volume=2 |númberu=5297 |páxines=75–9 |fecha=14 de xunetu de 1962 |pmid=14471933 |pmc=1925289 |doi=10.1136/bmj.2.5297.75}}</ref>
N'ochobre de 1961, por encamientu del Conseyu Asesor Médicu (''Medical Advisory Council'') del so CIFC, la FPA añadió'l ''Conovid'' de Searle a la so llista d'anticonceutivos aprobaos.<ref name="conovid">{{cita publicación|títulu=Annotations: Pill at F.P.A. clinics |fecha=14 d'ochobre de 1961 |publicación=Br Med J |volume=2 |númberu=5258 |páxina=1009 |pmc=1970146 |doi= 10.1136/bmj.2.3490.1009 |pmid=20789252}}<br />
{{cita publicación|títulu=Medical news: Oral contraceptives and the F.P.A. |fecha=14 d'ochobre de 1961 |publicación=Br Med J |volume=2 |númberu=5258 |páxina=1032 |pmc=1970195 |doi=10.1136/bmj.2.5258.1032}}</ref> El 4 d'avientu de 1961, [[Enoch Powell]], l'aquel entós Ministru de Salú, anunció que la pastilla anticonceutiva ''Conovid'' al traviés del Serviciu Nacional de Salú ([[National Health Service|NHS]]) a un preciu subvencionáu de 2[[Xelín inglés|s]] per mes.<ref name="nhs">{{cita publicación|fecha=9 d'avientu de 1961 |títulu=Medical News: Contraceptive Pill |publicación=Br Med J |volume=2 |númberu=5266 |páxina=1584 |pmc=1970619 |doi= 10.1136/bmj.2.5266.1584}}</ref><ref>{{cita noticia |fecha=15 d'avientu de 1961 |títulu=Subsidizing birth control |revista=Time |volume=78 |númberu=24 |páxina=55 |url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,827091,00.html |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110205021447/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,827091,00.html |archivedate=2011-02-05 |fechaaccesu=2021-02-25 }}</ref> En 1962, el ''Anovlar'' de Schering y ''Conovid-Y'' de Searle fueron amestaos a la llista d'anticonceutivos aprobaos de la FPA.<ref name="junod"/><ref name="conovid-y"/><ref name="anovlar"/>
La pastilla anticonceutiva ta anguaño disponible de forma gratuita nel [[National Health Service|NHS]] - los anticonceutivos prescritos tán exentos del pagu del valor de prescripciones del NHS.
==== Francia ====
El 20 d'avientu de 1967, la [[Llei Neuwirth]] llegalizó l'anticoncepción en [[Francia]], incluyendo la píldora.<ref>{{cita publicación|autor=Dourlen Rollier, AV|títulu=Contraception: yes, but|publicación=Fertilite, orthogenie|añu=1972|volume=4|númberu=4|pmid=12306278|páxines=185–8}}</ref> La píldora ye'l métodu anticonceutivu más popular en Francia, especialmente nes muyeres nueves. Da cuenta del 60% de los anticonceutivos usaos en Francia. La tasa d'albuertos permaneció estable dende la introducción de la píldora.<ref>{{cita web|títulu=The Aids Generation: the pill takes priority?|editorial=Science Actualities|añu=2000|fechaaccesu=7 de setiembre de 2006|url=http://www.cite-sciences.fr/francais/ala_cite/science_actualites/sitesactu/question_actu.php?langue=an&id_article=263}}</ref>
==== Italia ====
Anque les melecines conteniendo los mesmos químicos usaos en PAOC tuvieron aprobaos pa la venta n'Italia dende 1965 pal propósitu de ''"regularizar el ciclu menstrual"'', la venta de melecines explícitamente etiquetaos como ''"anticonceutivos"'' caltúvose illegal hasta 1971, cuando un fallu de la Corte Constitucional anuló una disposición del Códigu Penal (promulgada en 1938 pol réxime [[Fascismu|fascista]]) que definió'l control de natalidá como un "crime contra la raza humana". Sicasí, por cuenta de la fuerte oposición de la [[Ilesia Católica]] a los métodos anticonceutivos (destacáu en 1968 pol [[Papa Pablo VI]] na so encíclica ''"[[Humanae vitae]]"'') y la propaganda negativa de los medios conservadores, Italia va a la zaga a toles demás naciones d'Europa occidental en prescripciones de PAOC. Datos estadísticos recién revelen que menos del 20% de les muyeres de 15 a 55 años n'Italia usen dalgún tipu d'anticonceutivu de manera regular.
==== Xapón ====
En [[Xapón]], el [[cabildeo]] de l'Asociación Médica de Xapón torgó l'aprobación de la píldora mientres casi 40 años. Los dos oxeciones principales plantegaes pola asociación fueron los posibles problemes de salú pol usu al llargu plazu de la píldora y la esmolición de que l'usu de la píldora llevaría a un menor usu de [[Condón|condones]] y de esa manera potencialmente aumentar les tases d'[[infeiciones de tresmisión sexual]] (ITS).<ref>{{Cita noticia |títulu=Djerassi on birth control in Japan - abortion 'yes,' pill 'non' |editorial=Stanford University News Service |fecha=914 de xunu de 2002 |url=http://www.stanford.edu/dept/news/pr/96/960214japanabort.html|fechaaccesu=23 d'agostu de 2006 }}</ref> A partir del 2004, los condones representen el 80% del usu d'anticonceutivos en Xapón, y esto podría esplicar les tases relativamente baxes de [[SIDA]] de Xapón.<ref name="cbs"/>
La píldora foi aprobada pal so usu en xunu de 1999. Acordies con estimaciones, namái'l 1,3% de les 28 millones de muyeres xaponeses usen la píldora, en comparanza col 15,6% nos [[Estaos Xuníos]]. Les direutrices de prescripción de la píldora que'l gobiernu aprobó riquen que les usuaries de la píldora visiten un médicu cada trés meses pa exámenes coxales y sometese a pruebes de detección d'enfermedaes de tresmisión sexual y [[cáncer uterín]]. N'Estaos Xuníos y Europa, en contraste, l'estándar pa una usuaria de la píldora ye tener visites clíniques añales o semestrales. Sicasí, yá dende 2007, munchos [[Obstetricia y xinecoloxía|xinecólogos]] xaponeses agora namái riquen una visita añal pa les usuaries de la píldora, coles visites trimestrales namái encamentaes p'aquelles que son mayores o con un mayor riesgu de sufrir efeutos secundarios.<ref name="cbs"/>
<!--== Invención y venta de la píldora anticonceutiva hormonal oral femenina ==
=== Sintésis de la 19-noretisterona en 1951 ===
Considerar al [[Méxicu|mexicanu]] [[Luis Ernesto Miramontes]] l'inventor del primer anticonceutivu oral (sintetizó en 1951 la [[19-noretisterona|noretisterona]]), que la so patente llogró xunto a [[Carl Djerassi]] y [[George Rosenkranz]], de la compañía química mexicana Syntex S.A. Tamién fueron fundamentales les aportaciones de [[Russel Marker]] y [[Gregory Goodwin Pincus]]. L'orixe del descubrimientu remontar a los años 50 del sieglu XX cuando s'estudiaba en [[Veracruz]], [[Méxicu]], una variedá de [[Dioscorea]] usada como saponina o xabón pa matar peces pola compañía mexicana Sintex. A partir d'esti descubrimientu, detectóse que la dioscorea contenía [[esteroles]] análogos a la [[progesterona]], lo que favorecería'l descubrimientu, en Méxicu, de la píldora anticonceutiva per parte de [[Carl Djerassi|Djerassi]], [[Luis Miramontes|Miramontes]] y [[Jesús Romo Armería|Romo]].<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/644/64408910.pdf ''La investigación química na creación de la píldora anticonceutiva, una entrevista a Luis Miramontes'', por Nina Hinke y César Carrillo Trueba, 2008, Ciencies, 89, ISSN 0187-6376, UNAM, páxs.68-73]</ref><ref>[http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/natural/970.html Ñame montés o Dioscorea, en MedlinePlus]</ref>-->
== Usu y empaquetado ==
[[Ficheru:pillpacketopen.jpg|frame|Paquete a mediu usar de LevlenED]]
Les pastillas anticonceutives orales combinaes tienen de ser tomaes a la mesma hora tolos díes. Si una o más tabletas escaecer por más de 12 hores, la proteición anticonceutiva va amenorgase.<ref name="mercilon spc">{{cita web |autor=[[Organon International|Organon]] |fecha=payares de 2001 |añu=2001 |títulu=Mercilon SPC (Summary of Product Characteristics |url=http://emc.medicines.org.uk/emc/assets/c/html/displaydoc.asp?documentid=5384 |fechaaccesu=7 d'abril de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070928060153/http://emc.medicines.org.uk/emc/assets/c/html/displaydoc.asp?documentid=5384 |fechaarchivu=2007-09-28 }}</ref> La mayoría de les marques de píldores combinaes tán empaquetadas n'unu de dos paquetes de tamaños distintos, con díes marcaos pa un ciclu de 28 díes. Pal paquete de 21 pastillas, una pastilla ye consumida diariamente por trés selmanes, siguíu per una selmana ensin pastillas. Pal paquete de 28 pastillas, 21 pastillas son tomaes, siguíu per una selmana de pastillas [[sustancia placebo|placebo]]. Una muyer tomando la pastilla va tener una hemorraxa por deprivación de [[progesterona]] en dalgún momentu mientres la selmana placebo, y va siguir tando protexida contra l'embaranzu mientres esta selmana. Tamién hai dos nueves píldores anticonceutives (Yaz 28 y Loestrin 24 Fe) que tienen 24 díes de pastillas con hormones actives, siguíes por 4 de placebo.<ref name="Birth Control Pills">Stacey, Dawn. [http://contraception.about.com/od/prescriptionoptions/p/ThePill.htm ''Birth Control Pills''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090225125632/http://contraception.about.com/od/prescriptionoptions/p/ThePill.htm |date=2009-02-25 }}. Retrieved July 20, 2009.</ref>
=== Fármacos usaos ===
Esisten dellos tipos de píldora anticonceutiva en composición variada d'[[estróxenu]] y/o una [[progestina]]. Dellos exemplos:
* [[Estróxenos]]: [[etinilestradiol]], [[mestranol]]
* [[Progestágenos]]: [[noretindrona]] o [[noretisterona]], [[linosterol]], [[levonorgestrel]], [[drospirenona]], [[etonogestrel]]
=== Pastillas placebo ===
Les pastillas placebo dexen a la usuaria tomar una pastilla tolos díes; permaneciendo nel vezu diariu inclusive mientres la selmana ensin hormones. Les pastillas placebo podríen contener un suplementu de [[fierro]],<ref>{{cita web|títulu=US Patent:Oral contraceptive:Patent 6451778 Issued on September 17, 2002 Estimated Expiration Date: July 2, 2017.|url=http://www.patentstorm.us/patents/6451778/description.html|editorial=PatentStorm LLC|fechaaccesu=19 de payares de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110613020809/http://www.patentstorm.us/patents/6451778/description.html|fechaarchivu=13 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Iron deficiency in Europe |autor=Serge Herceberg |autor2=Paul Preziosi |autor3=Pilar Galan |url=http://www.idpas.org/pdf/1174IronDeficiencyinEurope.pdf |publicación=Public Health Nutrition: 4(2B) |páxines=537–545 |fechaaccesu=19 de payares de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110726170714/http://www.idpas.org/pdf/1174IronDeficiencyinEurope.pdf |fechaarchivu=26 de xunetu de 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110726170714/http://www.idpas.org/pdf/1174IronDeficiencyinEurope.pdf |archivedate=2011-07-26 }}</ref> una y bones los requerimientos de fierro amonten mientres la menstruación.
Nun tomase les pastillas mientres la selmana placebo nun afecta la efeutividá de la pastilla, siempres que la ingestión diaria de les pastillas actives volver# a entamar el fin de la selmana.
La hemorraxa por deprivación qu'asocede mientres el descansu de les pastillas actives pensaba sese reconfortante, como una confirmación física de nun tar embarazada.<ref name=gladwell>{{cita publicación | apellíu = Gladwell | nome = Malcolm | títulu = John Rock's Error | publicación = The New Yorker | fecha = 10 de marzu de 2000 | url = http://www.gladwell.com/2000/2000_03_10_a_rock.htm | fechaaccesu = 4 de febreru de 2009 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090207200934/http://gladwell.com/2000/2000_03_10_a_rock.htm | fechaarchivu = 7 de febreru de 2009 | archiveurl = https://web.archive.org/web/20130511133811/http://www.gladwell.com/2000/2000_03_10_a_rock.htm | archivedate = 2013-05-11 }}</ref> El paquete de 28 pastillas tamién aguiya'l [[ciclu menstrual]] permediu, anque los eventos hormonales mientres un ciclu de pastillas son significativamente distintos a los d'un ciclu menstrual ovulatorio normal. La hemorraxa por deprivación tamién ye predecible; a midida que una muyer vaya tomando pastillas actives por periodos de tiempu más llargos, el sangráu intermenstrual inesperáu convertir nun efeutu secundariu más común.
=== Placebos menos frecuentes ===
Si la formulación de la pastilla ye monofásica, ye posible saltase la hemorraxa por deprivación y permanecer protexida contra la concepción al saltase les pastillas placebo y empezar direutamente col siguiente paquete. Intentar esto con formulaciones bi- o tri-fásica trai un riesgu aumentáu de tener sangráu intermenstrual y podría ser indeseable. Sicasí, nun aumentar el riesgu de quedar embarazada.
A partir de 2003, les muyeres tamién pudieron utilizar una versión de tres meses de la píldora.<ref>{{cita web |autor2=FDA |títulu=FDA Approves Seasonale Oral Contraceptivel |fecha=25 de setiembre de 2003 |url=http://www.fda.gov/bbs/topics/ANSWERS/2003/ANS01251.html |fechaaccesu=9 de payares de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061007101134/http://www.fda.gov/bbs/topics/ANSWERS/2003/ANS01251.html |fechaarchivu=7 d'ochobre de 2006 }}</ref> Similar al efeuto del usu d'una formulación de dosificación constante y saltase les selmanes de placebo mientres tres meses, ''Seasonale'' da'l beneficiu de periodos menos frecuentes, col potencial inconveniente de sangraos intermenstruales. ''Seasonique'' ye otra versión onde la selmana placebo cada trés meses ye reemplazada per una selmana de baxes dosis d'estróxenu.
Una versión de la píldora combinada tamién foi empaquetada pa esaniciar por completu les pastillas placebo y sangraos intermenstruales. Comercializada como ''Anya'' o ''Lybrel'', estudios demuestren que dempués de dellos meses, el 71% de les usuaries yá nun teníen nengún sangráu intermenstrual, l'efeutu secundariu más común de dir llargos periodos de tiempu ensin interrupciones de píldores actives.<ref>{{cita noticia|apellíu=Wheldon |nome=Julie |títulu=New Pill will eliminate menstruation |editorial=Daily Mail |fecha= 28 d'avientu de 2005 |url=http://www.dailymail.co.uk/pages/live/articles/health/healthmain.html?in_article_id=372565&in_page_id=1774 |fechaaccesu=23 d'avientu de 2006 }}</ref>
== Eficacia ==
La eficacia de les PAOCs, como la mayoría de los [[métodos anticonceutivos]], pue ser evaluada de dos maneres. La tasa d'eficacia de ''usu perfectu'' o ''métodu'' namái inclúi persones que tomen les pastillas consistentemente y correutamente. La tasa d'eficacia de ''usu actual'' o ''usu típicu'' inclúi a toles usuaries de PAOC, incluyendo aquelles que se tomen la pastilla incorreutamente, inconsistentemente, o dambos. Les tases son xeneralmente presentaes pal primer añu d'usu.<ref name="hatcher">{{cita llibru| nome=RA | apellíos=Hatcher | autor2=Trussel J, Stewart F, et al. | añu=2000 | títulu=Contraceptive Technology | edición=18th | editorial=Ardent Mediu | allugamientu=New York | isbn=0-9664902-6-6 | url=http://www.contraceptivetechnology.com/table.html }}</ref> Úsase comúnmente'l [[índiz de Pearl]] pa calcular les tases d'eficacia, pero dalgunos estudios usen [[tables de decremento]].<ref>{{cita llibru| nome=John | apellíos=Kippley | autor2=Sheila Kippley | añu=1996 | títulu=The Art of Natural Family Planning | edición=4th | editorial=The Couple to Couple League | allugamientu=Cincinnati, OH | isbn=0-926412-13-2 | páxina=141 }}</ref>
La tasa d'embaranzu pal usu típicu ente les usuaries de PAOC varia dependiendo de la población siendo estudiada, que van dende 2-8% per añu. La tasa d'embaranzu pal usu perfectu de la PAOC ye de 0,3% per añu.<ref name="hatcher" /><ref name=Planned></ref><ref>[https://web.archive.org/web/20100307045402/http://www.birth-control-comparison.info/bc_espanol/pdf/the_pill_espanol_web.pdf La píldora anticonceutiva, Cedar River Clinics]</ref>
Hai dellos factores qu'espliquen por qué la eficacia del usu típicu ye menor a la eficacia del usu perfectu:
* errores per parte d'aquellos qu'apurren instrucciones de cómo utilizar el métodu *
errores per parte de la usuaria *
incumplimientu de les instrucciones per parte d'una usuaria consciente.
Por casu, daquién utilizando la pastilla anticonceutiva combinada podría ser dada información incorreuta por un profesional de la salú no que respecta la frecuencia de ingesta, o por error nun tomase una pastilla un día, o a cencielles nun dir a la farmacia a tiempu p'anovar la prescripción.
Les PAOCs apurren una proteición anticonceutiva efeutiva dende la primera pastilla si esta foi tomada dientro de los primeros cinco díes del [[ciclu menstrual]] (dientro de cinco díes del primer día de la [[menstruación]]). Si empezar en cualesquier otru momentu del ciclu menstrual, les PAOCs apurren una proteición anticonceutiva efeutiva namái dempués de 7 díes consecutivos d'usu de píldores actives, entós un métodu anticonceutivu de respaldu tien que ser usáu hasta que les píldores actives fueren tomaes por 7 díes consecutivos. Les PAOCs tendríen de tomase aproximao a la mesma hora tolos díes.<ref name="speroff"/><ref name="FFPRHC COC">{{cita web |autor=[[Royal College of Obstetricians and Gynaecologists|FFPRHC]] |añu=2007 |títulu=Clinical Guidance: First Prescription of Combined Oral Contraception |url=http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/FirstPrescCombOralContJan06.pdf |fechaaccesu=26 de xunu de 2007 |formatu=PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070704044305/http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/FirstPrescCombOralContJan06.pdf |fechaarchivu=4 de xunetu de 2007 }}</ref><ref>[http://www.arrakis.es/~cjas/pildora.htm Píldora anticonceutiva Schering España, S.A.]</ref><ref name=Melodene/>
La eficacia anticonceutiva puede trate afeutada por:
#la falta de más d'una píldora activa nun paquete #retraso nel
entamu del próximu paquete de píldores actives (esto ye, estender por más de 7 díes el periodu ensin pastillas, o pastillas placebo/inactives)
#[[Malabsorción]] [[Intestín|intestinal]] de les pastillas actives por cuenta de [[vultura]] o [[foria]]
#interaición con melecines que mengüen los niveles d'estróxenu o progestágeno.<ref name="speroff"/>
Fixéronse poques investigaciones nel efeutu fisiolóxicu del consumu d'alcohol mientres la pubertá de les muyeres. Sicasí, un estudiu atopó que los niveles d'estróxenu ablayar nes neñes adolescentes d'ente 12 y 18 años d'edá mientres tanto tiempu como 2 selmanes dempués d'haber bebíu moderadamente (Block et al. 1993). El consumu d'alcohol leve-a-moderáu tien una serie de consecuencies negatives pa la función reproductiva femenina.<ref name="pubs.niaaa.nih.gov">{{cita web |url=http://pubs.niaaa.nih.gov/publications/arh26-4/274-281.htm |títulu=Alcohol's Effects on Female Reproductive Function |autor=Mary Ann Emanuele, M.D., Frederick Wezeman, Ph.D., and Nicholas V. Emanuele, M.D. |editorial=National Institute on Alcohol Abuse and Alcoholism (NIAA) |fecha=xunu de 2003}}</ref> res
Bedsider, un recursu en llinia creáu por ''The National Campaign to Prevent Teen and Unplanned Pregnancy'' (La Campaña Nacional pa Prevenir l'Embaranzu n'Adolescentes y Non Planiáu), llista a la pastilla como unu de 17 distintos métodos anticonceutivos.
== Mecanismu d'aición ==
La píldora anticonceutiva oral combinada foi desenvuelta pa prevenir la [[ovulación]] al suprimir la lliberación de [[gonadotropina|gonadotropines]]. Los anticonceutivos hormonales combinaos, incluyendo les PAOCs, inhiben el [[ciclu menstrual|desenvolvimientu folicular]] y previenen la ovulación como'l so primer mecanismu d'aición.<ref name="hatcher"/><ref name="speroff"/><ref name="loose">{{cita llibru|autor=Loose, Davis S.; Stancel, George M. |editor=Brunton, Laurence L.; Llazu, John S.; Parker, Keith L. (eds.) |añu=2006 |capítulu=Estrogens and Progestins |títulu=Goodman & Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics |edición=11th |páxines=1541–1571 |allugamientu=New York |editorial=McGraw-Hill |isbn=0-07-142280-3}}</ref><ref name="glasier">{{cita llibru|apellíos=Glasier |nome=Anna |editor=DeGroot, Leslie J.; Jameson, J. Larry (eds.) |títulu=Endocrinology |edición=5th |añu=2006 |editorial=Elsevier Saunders |allugamientu=Philadelphia |isbn=0-7216-0376-9 |páxines=2993–3003 |capítulu=Contraception}}</ref><ref name="rivera">{{cita publicación|autor=Rivera R, Yacobson I, Grimes D |añu=1999 |títulu=The mechanism of action of hormonal contraceptives and intrauterine contraceptive devices |publicación=Am J Obstet Gynecol |volume=181 |númberu=5 Pt 1 |páxines=1263–9 |pmid=10561657 | doi = 10.1016/S0002-9378(99)70120-1}}</ref>
La [[realimentación negativa]] del progestágeno mengua la frecuencia d'impulsos de lliberación de la [[hormona lliberadora de gonadotrofina]] (GnRH) pol [[hipotálamu]], que de la mesma mengua la lliberación de [[hormona foliculoestimulante]] (FSH) y mengua descomanadamente la lliberación de [[hormona luteinizante]] (LH) pola [[adenohipófisis]]. L'amenorgamientu de los niveles de FSH inhiben el desenvolvimientu folicular, previniendo una medría nos niveles d'[[estradiol]]. La realimentación negativa y la falta de la [[realimentación positiva]] d'estróxenu na lliberación de LH previenen el picu de LH a [[ciclu menstrual|metá de ciclu]]. La inhibición del desenvolvimientu folicular y l'ausencia del picu de LH previenen la ovulación.<ref name="hatcher"/><ref name="speroff"/><ref name="loose"/>
L'estróxenu foi orixinalmente incluyíu nos anticonceutivos orales pa un meyor control del ciclu (pa estabilizar l'[[endometriu]] y con ello amenorgar la incidencia de sangraos intermenstruales), pero tamién s'atopó que inhibe el desenvolvimientu folicular y ayuda prevenir la ovulación. La realimentación negativa del estróxenu na adenohipófisis mengua descomanadamente la lliberación de FSH, que de la mesma inhibe el desenvolvimientu folicular y previén la ovulación.<ref name="hatcher"/><ref name="speroff"/><ref name="loose"/>
Un segundu mecanismu d'aición de tolos anticonceutivos que contengan progestágeno ye la inhibición de la penetración d'[[espermatozoide]]s al traviés del [[cérvix]] escontra'l [[Sistema xenital femenín|tracto xenital]] cimeru ([[úteru]] y [[trompes de Falopio]]) al amenorgar la cantidá d'agua y amontar la [[mafa]] del [[mocu cervical]].<ref name="rivera"/>
Otros mecanismos secundarios podríen esistir. Por casu, el folletu de ''YAZ'' de [[Bayer]] menta cambeos nel [[endometriu]] qu'amenorguen la probabilidá d'implantación d'un [[embrión]] nel úteru.<ref>{{cita publicación|autor=Bayer|títulu=YAZ® (drospirenone and ethinyl estradiol) Tablets|url=http://berlex.bayerhealthcare.com/html/products/pi/fhc/YAZ_PI.pdf|fechaaccesu=15 de febreru de 2011|formatu=PDF|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110707214513/http://berlex.bayerhealthcare.com/html/products/pi/fhc/YAZ_PI.pdf|fechaarchivu=7 de xunetu de 2011|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110707214513/http://berlex.bayerhealthcare.com/html/products/pi/fhc/YAZ_PI.pdf|archivedate=2011-07-07}}</ref> Dellos grupos [[provida]] consideren tales mecanismu como albortivu, y la esistencia de mecanismos postfertilización ye una tema revesosa. Dellos científicos señalen que la posibilidá de fertilización mientres l'usu de PAOCs ye bien baxa. D'esto, ellos conclúin que ye pocu probable que los cambeos al endometriu xueguen un rol importante, si hubiera dalgunu, na eficacia reparada de les PAOCs.<ref name="rivera"/> Otros faen argumentos más complexos contra la esistencia de tales mecanismos,<ref>{{cita publicación |nome=Susan A. |apellíu=Crockett |autor2=Donna Harrison, Joe DeCook, and Camiya Hersh |títulu=Hormone Contraceptives Controversies and Clarifications |editorial=American Association of Pro Life Obstetricians and Gynecologists |fecha=abril de 1999 |url=http://www.aaplog.org/?page_id=718 |fechaaccesu=26 de febreru de 2008 }}</ref> ente qu'otros científicos argumenten que los datos esistentes sofiten tales mecanismos.<ref>{{cita publicación |autor=Larimore WL, Stanford JB |títulu=Postfertilization effects of oral contraceptives and their relationship to informed consent |publicación=Arch Fam Med |volume=9 |númberu=2 |páxines=126–33 |añu=2000 |pmid=10693729 |url=http://archfami.ama-assn.org/cgi/reprint/9/2/126.pdf |fechaaccesu=26 de febreru de 2008 |doi=10.1001/archfami.9.2.126 |formatu=PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080227041554/http://archfami.ama-assn.org/cgi/reprint/9/2/126.pdf |fechaarchivu=27 de febreru de 2008 }}</ref>
== Interaiciones farmacolóxiques ==
Delles melecines amenorguen l'efeutu de la píldora y pueden causar sangraos intermenstruales, o aumentar la probabilidá d'un embaranzu. Estes melecines inclúin la [[rifampicina]], [[barbitúricu|barbitúricos]], [[fenitoína]] y [[carbamazepina]]. Amás, danse procuros sobre los antibióticos d'ampliu espectru, tales como l'[[ampicilina]] y [[doxiciclina]], que podríen causar problemes "al menospreciar la [[Microbiota normal|flora bacteriana]] responsable de reciclar l'[[etinilestradiol]] del intestín gordu" ([[British National Formulary|BNF]] 2003).<ref>The effects of broad-spectrum antibiotics on Combined contraceptive pills is not found on systematic interaction metanalysis (Archer, 2002), although "individual patients do show large decreases in the plasma concentrations of ethinylestradiol when they take certain other antibiotics" (Dickinson, 2001). "...experts on this topic still recommend informing oral contraceptive users of the potential for a rare interaction" (DeRossi, 2002) and this remains current (2006) UK [http://www.fpa.org.uk/information/leaflets/documents_and_pdfs/detail.cfm?contentID=130#17 Family Planning Association advice] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070208155326/http://www.fpa.org.uk/information/leaflets/documents_and_pdfs/detail.cfm?contentID=130#17 |date=2007-02-08 }}.</ref><ref>{{cita publicación|autor=Archer J, Archer D |títulu=Oral contraceptive efficacy and antibiotic interaction: a myth debunked. | publicación = J Am Acad Dermatol | volume = 46 | númberu = 6 |páxines=917–23 |añu=2002 | pmid = 12063491 | doi = 10.1067/mjd.2002.120448}}</ref><ref>{{cita publicación|autor=Dickinson B, Altman R, Nielsen N, Sterling M |títulu=Drug interactions between oral contraceptives and antibiotics. | publicación = Obstet Gynecol | volume = 98 | númberu = 5 Pt 1 |páxines=853–60 |añu=2001 | pmid = 11704183 | doi = 10.1016/S0029-7844(01)01532-0}}</ref><ref>{{cita publicación|autor=DeRossi S, Hersh Y |títulu=Antibiotics and oral contraceptives. | publicación = Dent Clin North Am | volume = 46 | númberu = 4 |páxines=653–64 |añu=2002 | pmid = 12436822 | doi = 10.1016/S0011-8532(02)00017-4}}</ref> Sicasí, entá cuando los antibióticos d'ampliu espectru causen un amenorgamientu estadísticamente significativa pero non clínicamente significativa d'estróxenos y progestinas, práuticamente toles muyeres que tomen estos antibióticos caltuviéronse dientro del rangu terapéuticu d'estos esteroides sexuales.<ref name=Managing>[http://www.managingcontraception.com/qa/questions.php?questionid=3479 Managincontraception.com] By taking the antibiotic Cephalexin, will my birth control pills be less effective? #103/10</ref> ''Planned Parenthood'' afirma explícitamente que solamente l'antibióticu rifampicina, y non el restu de los antibióticos, amenorga la eficacia de les PAOCs.<ref name=Planned></ref>
El floritu tradicional [[Yerba de San Juan]] tamién foi implicada por cuenta de la so sobrerregulación del sistema [[P450]] nel [[fégadu]].
Fixéronse poques investigaciones nel efeutu fisiolóxicu del consumu d'alcohol mientres la pubertá de les muyeres. Sicasí, un estudiu atopó que los niveles d'estróxenu ablayar nes neñes adolescentes d'ente 12 y 18 años d'edá mientres tanto tiempu como 2 selmanes dempués d'haber bebíu moderadamente (Block et al. 1993). El consumu d'alcohol leve-a-moderáu tien una serie de consecuencies negatives pa la función reproductiva femenina.<ref name="pubs.niaaa.nih.gov"/>
== Efeutos secundarios ==
Distintes fontes señalen distintes incidencies d'efeutos secundarios. L'efeutu secundariu más común ye sangráu intermenstrual. Una páxina web del Centru de Salú Estudiantil de la [[Universidá de Nuevu Méxicu]] diz que la mayoría (alredor del 60%) de les muyeres nun reporten nengún efeutu secundariu, y la gran mayoría que si lo fai, namái tienen efeutos menores.
Un artículu de revisión francés de 1992 dixo que tantos como'l 50% de les nueves usuaries descontinuaron la pastilla anticonceutiva antes del primer añu por cuenta de les molesties de los efeutos secundarios tales como los sangraos intermenstruales y [[amenorrea]].<ref name="serfaty">{{cita publicación|autor=Serfaty D |títulu=Medical aspects of oral contraceptive discontinuation |publicación=Adv Contracept |volume=8 |númberu=Suppl 1 |páxines=21–33 |añu=1992 |pmid=1442247 | doi = 10.1007/BF01849448}}<br />
{{cita publicación|apellíu=Sanders |nome=Stephanie A. | autor2 = Cynthia A. Graham, Jennifer L. Bass and John Bancroft |títulu=A prospective study of the effects of oral contraceptives on sexuality and well-being and their relationship to discontinuation | publicación = Contraception | volume = 64 | númberu = 1 |páxines=51–58 |fecha=xunetu de 2001 | añu=2001 |url=http://www.contraceptionjournal.org/article/PIIS0010782401002189/abstract |fechaaccesu=2 de marzu de 2007 | doi = 10.1016/S0010-7824(01)00218-9 |pmid=11535214 }}</ref>
Per otra parte, les pastillas ameyoren les condiciones tales como la [[enfermedá inflamatoria coxal]], [[dismenorrea]], [[síndrome premenstrual]], y [[acné]].<ref name="pmid18710356">{{cita publicación |autor=Huber JC, Bentz EK, Ott J, Tempfer CB |títulu=Non-contraceptive benefits of oral contraceptives |publicación=Expert Opin Pharmacother |volume=9 |númberu=13 |páxines=2317–25 |añu=2008 |fecha=setiembre de 2008 |pmid=18710356 |doi=10.1517/14656566.9.13.2317 |url=http://www.informapharmascience.com/doi/abs/10.1517/14656566.9.13.2317 |urlarchivu=https://archive.today/20130111072141/http://www.informapharmascience.com/doi/abs/10.1517/14656566.9.13.2317 |fechaarchivu=11 de xineru de 2013 |archiveurl=https://archive.today/20130111072141/http://www.informapharmascience.com/doi/abs/10.1517/14656566.9.13.2317 |archivedate=2013-01-11 |fechaaccesu=2018-02-24 }}</ref> Y amenorguen síntomes de la [[endometriosis]] y [[síndrome d'ovariu poliquístico]], y mengüen el riesgu d'[[anemia]].<ref name="Nelson, Randy J. 2005">{{cita llibru|autor=Nelson, Randy J. |títulu=An introduction to behavioral endocrinology |editorial=Sinauer Associates |allugamientu=Sunderland, Mass |añu=2005 |isbn=0-87893-617-3 |edición=3rd}}</ref>
Ye xeneralmente aceptáu poles autoridaes médiques que los riesgos pa la salú de los anticonceutivos orales son más baxos qu'aquellos del embaranzu y nacencia,<ref>{{cita llibru| autor=Crooks, Robert L. and Karla Baur | títulu=Our Sexuality | añu=2005 | editorial=Thomson Wadsworth |allugamientu=Belmont, CA | isbn=0-534-65176-3}}</ref> y "los beneficios pa la salú de cualquier métodu anticonceutivu son enforma ameyores que cualquier riesgu del métodu".<ref>[[WHO]] (2005). ''[http://www.who.int/reproductive-health/family_planning/counselling.htm Decision-Making Tool for Family Planning Clients and Providers] Appendix 10: Myths about contraception''</ref> Delles organizaciones argumentaron que nun ye relevante comparar un métodu anticonceutivu con nengún métodu (embaranzu). En llugar d'esto, la comparanza de seguridá tendría de faese ente los diversos métodos anticonceutivos disponibles.<ref>{{cita web|apellíu=Holck |nome=Susan |títulu=Contraceptive Safety |obra=Special Challenges in Third World Women's Health |editorial=1989 Annual Meeting of the American Public Health Association |url=http://www.users.interport.net/i/w/iwhc/sc_cs.html |fechaaccesu=7 d'ochobre de 2006 }}</ref>
Efeutos secundarios serios: [[Trombosis]] (coágulos de sangre). Amás delles muyeres esperimenten cambeos nos patrones de sangráu (sangráu más leve, irregular o ausencia de menstruación -[[amenorrea]]-),<ref name=Melodene/> cefalees, mareos, estomagaes, dolor nes mames, cambeos de pesu, cambeos d'humor. Tien De consultase'l prospeutu específicu de cada marca de melecina yá que entá cuando coinciden los efeutos secundarios xenerales cada melecina tien les sos particularidaes.
=== Tromboembolismo venosu ===
Los anticonceutivos orales combinaos amonten el riesgu de [[trombosis venosa]] (incluyendo [[trombosis venosa fonda]] (TVP) y [[tromboembolismo pulmonar]] (TEP)).<ref name=VTE10>{{cita publicación|doi=10.1586/erc.09.175|apellíu=Blanco-Molina|nome=A|autor2=Monreal, M|títulu=Venous thromboembolism in women taking hormonal contraceptives.|publicación=Expert review of cardiovascular therapy|fecha=2010 Feb|volume=8|númberu=2|páxines=211–5|pmid=20136607}}</ref> En permediu'l riesgu d'un TEP fatal ye 1 por cada 100.000 muyeres.<ref name=VTE10/>
El riesgu de tromboembolismo varia con distintes preparaciones; con pastillas de segunda xeneración (con un conteníu d'estróxenu menor a 50μg), el riesgu de tromboembolismo ye pequeñu, con una incidencia averada de 15 por cada 100.000 usuaries per añu, comparáu con 5 por cada 100.000 per añu ente les ensin embarazar que nun tomen la pastilla, y 60 por cada 100.000 embaranzos.<ref name=lange6th/> En muyeres usando preparaciones que contengan progestágenos de tercer xeneración ([[desogestrel]] o [[gestodeno]]), la incidencia de tromboembolismo ye aproximao 25 por cada 100.000 usuaries per añu.<ref name=lange6th/> Tamién, el riesgu ye mayor en subgrupos con factores adicionales, como fumar (qu'aumenta'l riesgu considerablemente) y l'usu llargo y siguío de la píldora, especialmente en muyeres sobre los 35 años d'edá.<ref name=lange6th>Chapter 30 - The reproductive system in: {{cita llibru|autor=Rod Flower; Humphrey P. Rang; Maureen M. Dale; Ritter, James M. |títulu=Rang & Dale's pharmacology |editorial=Churchill Livingstone |allugamientu=Edinburgh |añu=2007 |isbn=0-443-06911-5 }}</ref>
Les PAOCs confieren un riesgu d'[[accidente cerebrovascular]] isquémicu,<ref name=KemmerenEtAl2002>{{cita publicación| publicación=Stroke| añu=2002| volume=33 |númberu=5| páxines=1202–1208| doi=10.1161/01.STR.0000015345.61324.3F| títulu=Risk of Arterial Thrombosis in Relation to Oral Contraceptives (RATIO) Study: Oral Contraceptives and the Risk of Ischemic Stroke|autor=Jeanet M. Kemmeren, Bea C. Tanis, Maurice A.A.J. van den Bosch, Edward L.Y.M. Bollen, Frans M. Helmerhorst, Yolanda van der Graaf, Frits R. Rosendaal, and Ale Algra
|pmid=11988591| editorial=American Heart Association, Inc.| url=http://stroke.ahajournals.org/cgi/content/abstract/33/5/1202}}</ref> y el so usu amonta significativamente el riesgu d'[[enfermedá cardiovascular]] ente aquellos con altu riesgu.<ref name=BaillargeonMcClishEssahNestler2004>{{cita publicación| publicación=Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism| doi=10.1210/jc.2004-1958| volume=90| númberu=7| páxines=3863–3870| añu=2005| títulu=Association between the Current Use of Low-Dose Oral Contraceptives and Cardiovascular Arterial Disease: A Meta-Analysis| autor=Jean-Patrice Baillargeon, Donna K. McClish, Paulina A. Essah, and John Y. Nestler| pmid=15814774| editorial=The Endocrine Society| url=http://jcem.endojournals.org/cgi/content/abstract/90/7/3863| archiveurl=https://web.archive.org/web/20101126153611/http://jcem.endojournals.org/cgi/content/abstract/90/7/3863| archivedate=2010-11-26| fechaaccesu=2018-02-24}}</ref>
=== Cáncer ===
Una [[Revisiones sistemátiques|revisión sistemática]] en 2010, qu'analizó dellos estudios anteriores de dellos tipos de cáncer, amosó un mayor riesgu de cáncer nes usuaries de píldora anticonceutiva oral combinada<ref>{{cita publicación | doi = 10.1093/humupd/dmq022 | apellíu1 = Cibula | nome1 = D. | apellíu2 = Gompel | nome2 = A. | apellíu3 = Mueck | nome3 = A. O. | apellíu4 = La Vecchia | nome4 = C. | apellíu5 = Hannaford | nome5 = P. C. | apellíu6 = Skouby | nome6 = S. O. | apellíu7 = Zikan | nome7 = M. | apellíu8 = Dusek | nome8 = L. | títulu = Hormonal contraception and risk of cancer | publicación = Human Reproduction Update | volume = 16 | númberu = 6 | páxines = 631–650 | añu = 2010 | pmid = 20543200
}}</ref> y aumentu del riesgu de [[cáncer de mama]] (ente les usuaries actual y recién),<ref name=IARC2007/> cáncer de cérvix y fégadu (ente les poblaciones con baxu riesgu d'infeición pol virus de la [[hepatitis B]]).<ref name=IARC2007>{{cita publicación|editorial=[[International Agency for Research on Cancer]]|obra=IARC Monographs on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans
|volume=91| añu=2007| títulu=Combined Estrogen-Progestogen Contraceptives| formatu=[[Portable Document Format|PDF]]
|url=http://monographs.iarc.fr/ENG/Monographs/vol91/monu91-6.pdf}}</ref><ref name=Malec2005>{{Cita noticia|url=http://www.abortionbreastcancer.com/news/050831/index.htm|títulu=World
Health Organization: Oral Contraceptives and Menopausal Therapy Are 'Carcinogenic to Humans'' / Scientists' Findings Provide Additional Biological Support for an Abortion-Breast Cancer Link, Abortion Breast Cancer|autor=Karen Malec|editorial=Coalition on Abortion/Breast Cancer|fecha=31 d'agostu de 2005|archiveurl=https://web.archive.org/web/20120305033415/http://www.abortionbreastcancer.com/news/050831/index.htm|archivedate=2012-03-05|fechaaccesu=2018-02-24}}</ref> Les investigaciones sobre la rellación ente'l riesgu de [[cáncer de mama]] y l'[[anticoncepción hormonal]] son complexes y aparentemente contradictories.<ref>{{cita web |autor=FPA |añu=2005 |fecha=abril de 2005 |títulu=The combined pill - Are there any risks? |url=http://www.fpa.org.uk/information/leaflets/documents_and_pdfs/detail.cfm?contentid=130#8 |editorial=[[Family Planning Association]] (UK) |fechaaccesu=8 de xineru de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070208155326/http://www.fpa.org.uk/information/leaflets/documents_and_pdfs/detail.cfm?contentid=130#8 |fechaarchivu=8 de febreru de 2007 }}</ref> El gran reanálisis collaborativu de 1996 de datos individuales de más de 150.000 muyeres en 54 estudios de cáncer de mama atopó que: ''"Les resultancies apurren una fuerte evidencia pa dos conclusiones principales. Primero, mientres la muyer tea tomando anticonceutivos orales combinaos y nos 10 años dempués de parar hai un pequeñu aumentu nel riesgu relativo de ser diagnosticada con cáncer de mama. Segundu, nun hai nengún riesgu escesivo significativu de carecer cáncer de mama dempués de 10 o más años de parar l'usu. Los cánceres diagnosticaos en muyeres qu'usaren anticonceutivos orales combinaos yeren clínicamente menos avanzaos qu'aquellos diagnosticaos en muyeres que nunca usaren estos anticonceutivos."''<ref name="oxford 1996a">{{cita publicación|autor=Collaborative Group on Hormonal Factors in Breast Cancer |añu=1996 |títulu=Breast cancer and hormonal contraceptives: collaborative reanalysis of individual data on 53,297 women with breast cancer and 100,239 women without breast cancer from 54 epidemiological studies |publicación=[[The Lancet|Lancet]] |volume=347 |númberu=9017 |páxines=1713–27 |pmid=8656904 |doi=10.1016/S0140-6736(96)90806-5}}</ref> Estos datos fueron interpretaos pa suxerir que los anticonceutivos orales tienen bien pocu o nengún efeutu biolóxicu nel desenvolvimientu del cáncer de mama, pero que les muyeres que busquen atención xinecolóxica pa llograr los anticonceutivos tienen más cánceres de mama detectaos tempranamente por aciu el peneráu.<ref name="oxford 1996b">{{cita publicación|autor=Collaborative Group on Hormonal Factors in Breast Cancer |añu=1996 |títulu=Breast cancer and hormonal contraceptives: further results |publicación=Contraception |volume=54 |númberu=3 Suppl |páxines=1S–106S |pmid=8899264 |doi=10.1016/0010-7824(96)00111-4}}</ref><ref>{{cita publicación|autor=Plu-Bureau G, Lê M | títulu=Oral contraception and the risk of breast cancer |publicación = Contracept Fertil Sex |volume=25 |númberu=4 |páxines=301–5 | añu=1997 |pmid = 9229520}} - pooled re-analysis of orixinal data from 54 studies representing about 90% of the published epidemiological studies, prior to introduction of third generation pills.</ref> Envaloróse que, mientres se tome la pastilla, hai aproximao un 0,5 escesu de casos de cáncer de mama por cada 10.000 muyeres ente 16-19 años d'edá, y aproximao 5 escesu de casos por cada 10.000 muyeres ente 25-29 años d'edá.<ref name=lange6th/>
;Cáncer d'ovariu y endometrio - disminución del riesgu Numberosu estudios amosaron que l'usu de píldores anticonceutives mengua'l riesgu de cáncer d'ovariu y d'endometriu.
;Cáncer cervical - aumentu del riesgu Amosóse que les
píldores anticonceutives aumenten el riesgu de cáncer cervical (cérvix o pescuezu uterín), pero'l [[virus del papiloma humanu]] ye'l factor principal de riesgu d'esta enfermedá.
;Cáncer de fégadu - aumento del riesgu El
riesgu de carecer cáncer de fégadu ye mayor ente les muyeres que tomen la píldora anticonceutiva y que, otra manera, tienen un riesgu baxo de carecer esta enfermedá.
=== Peso ===
El mesmu artículu de revisión francés de 1992 reparó que nel subgrupu de adolecentres de 15-19 años d'edá na Encuesta Nacional de Crecedera Familiar (''National Survey of Family Growth'') d'EE.XX. de 1982 que dexara de tomar la pastilla, 20-25% informó que dexaren de tomar la pastilla debíu al [[acné]] o aumentu de pesu, y otru 25% parara por mieu al cáncer.<ref name="serfaty"/> Un estudiu húngaru de 1986 comparando dos pastillas de dosis alta d'estróxenu (dambos con 50 [[etinilestradiol]]) atopó que les muyeres qu'usaben la formulación bifásica de dosis baxa de [[levonorgestrel]] (50 µg levonorgestrel x 10 díes + 125 µg levonorgestrel x 11 díes) reportaron una incidencia significativamente inferior d'aumentu de pesu en comparanza coles muyeres qu'usen una fórmula monofásica de dosis alta de levonorgestrel (250 µg levonorgestrel x 21 díes).<ref>{{cita publicación|autor=Balogh A |títulu=Clinical and endocrine effects of long-term hormonal contraception |publicación=Acta Med Hung |volume=43 |númberu=2 |páxines=97–102 |añu=1986 |pmid=3588164}}</ref>
Munchos médicos consideren que la perceición pública del aumentu de pesu de la píldora ye inexacta y peligrosa. El mentáu artículu de revisión francés de 1992 señaló qu'un estudiu ensin publicar de 1989 del Profesor Elizabeth Connell na Universidá de Emory de 550 muyeres atopó que'l 23% del 6% de les muyeres que descontinuaron la pastilla por cuenta de un mal control del ciclu esperimentó [[embaranzos ensin deseyar]] subsecuentes.<ref name="serfaty"/> Un artículu de revisión británicu del 2000 concluyó que nun esiste evidencia que les píldores de dosis baxes modernes causen un aumentu del pesu, pero que'l mieu d'aumentar de pesu contribuyó al cumplimientu deficiente de tomase la pastilla y embaranzos ensin deseyar subsecuentes, especialmente ente los adolescentes.<ref>{{cita publicación|autor=Gupta S |títulu=Weight gain on the combined pill—is it real? |publicación=Hum Reprod Update |volume=6 |númberu=5 |páxines=427–31 |añu=2000 |pmid=11045873 | doi = 10.1093/humupd/6.5.427}}</ref>
=== Sexualidá ===
Les PAOCs podríen amontar la [[lubricación vaxinal]].<ref name="hn"/> Otres muyeres esperimenten un amenorgamientu na [[libido]] coles pastillas, o amenorgamientu de lubricación.<ref name="hn">{{cita llibru|autor=Hatcher & Nelson |editor=Hatcher, Robert D. |capítulu=Combined Hormonal Contraceptive Methods |títulu=Contraceptive technology |editorial=Ardent Media, Inc |allugamientu=New York |añu=2004 |páxines=403, 432, 434 |edición=18th |isbn=0-9664902-5-8 }}</ref><ref>{{cita llibru|autor=Darney, Philip D.; Speroff, Leon |títulu=A clinical guide for contraception |editorial=Lippincott Williams & Wilkins |allugamientu=Hagerstown, MD |añu=2005 |edición=4th |páxina=72 |isbn=0-7817-6488-2}}</ref> Dellos investigadores cuestionen una rellación de causalidá ente l'usu de PAOCs y l'amenorgamientu de la libido;<ref>{{cita llibru|autor=Weir, Gordon C.; DeGroot, Leslie Jacob; Grossman, Ashley; Marshall, John F.; Melmed, Shlomo; Potts, John T. |títulu=Endocrinology |editorial=Elsevier Saunders |allugamientu=St. Louis, Mo |añu=2006 |páxina=2999 |isbn=0-7216-0376-9 |edición=5th}}</ref> un estudiu del 2007 de 1.700 muyeres atopó que les usuaries de PAOCs nun esperimentaron nengún cambéu nel prestu sexual.<ref>{{cita publicación|autor=Westhoff CL, Heartwell S, Edwards S, ''et al.'' |títulu=Oral contraceptive discontinuation: do side effects matter? |publicación=Am. J. Obstet. Gynecol. |volume=196 |númberu=4 |páxines=412.y1–6; discussion 412.y6–7 |añu=2007 |fecha=abril de 2007 |pmid=17403440 |pmc=1903378 |doi=10.1016/j.ajog.2006.12.015}}</ref> Un estudiu de llaboratoriu del 2005 de la escitación xenital probó a catorce muyeres antes y dempués de qu'empezaren a tomar PAOC. L'estudiu atopó que les muyeres esperimentaron una gama significativamente más amplia de respuestes d'escitación dempués del so empiezu cola píldora; los amenorgamientos y medríes d'escitación fueron igualmente comunes.<ref>{{cita publicación
|apellíu1 = Seal
|nome1 = Brooke N.
|apellíu2 = Brotto
|nome2 = Lori A.
|apellíu3 = Gorzalka
|nome3 = Boris B.
|doi = 10.1080/00224490509552279
|títulu = Oral contraceptive use and female xenital arousal: Methodological considerations
|publicación = Journal of Sex Research
|volume = 42
|númberu = 3
|páxines = 249–258
|añu = 2005
|fecha = agostu de 2005
|pmid = 19817038
|url = http://findarticles.com/p/articles/mi_m2372/is_3_42/ai_n14924892?tag=artBody;col1
|urlarchivu = https://archive.today/20120712221549/http://findarticles.com/p/articles/mi_m2372/is_3_42/ai_n14924892/?tag=artBody;col1
|fechaarchivu = 12 de xunetu de 2012
}}</ref>
Un estudiu del 2006 de 124 muyeres premenopáusicas midió la [[globulina fijadora d'hormones sexuales]] (SHBG), incluyendo antes y dempués de la dexar de tomar la pastilla anticonceutiva oral. Les muyeres que siguieron usando los anticonceutivos orales teníen niveles de SHBG cuatro veces más altos qu'aquelles que nunca les usaron, y los niveles caltuviéronse alzaos inclusive nel grupu qu'atayara'l so usu.<ref>{{cita publicación|apellíu=Panzer MD |nome=Claudia | autor2 = Sarah Wise MS | autor3 = Gemma Fantini MD | autor4 = Dongwoo Kang MD | autor5 = Ricardo Munarriz MD | autor6 = Andre Guay MD, FACP, FACE | autor7 = Irwin Goldstein MD |títulu=WOMEN's SEXUAL DYSFUNCTION: Impact of Oral Contraceptives on Sex Hormone-Binding Globulin and Androgen Levels: A Retrospective Study in Women with Sexual Dysfunction | publicación = Journal of Sexual Medicine|fecha=xineru de 2006 | añu=2006 | doi=10.1111/j.1743-6109.2005.00198.x}}
<br /> Description of the study results in Medical News Today: {{cita web
| títulu=Birth Control Pill Could Cause Long-Term Problems With Testosterone, New Research Indicates
| url=http://www.medicalnewstoday.com/articles/35663.php
| fecha=4 de xineru de 2006
| urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110424204010/http://www.medicalnewstoday.com/articles/35663.php
| fechaarchivu=2011-04-24
}}</ref> Teóricamente, una medría en SHBG podría ser una respuesta fisiolóxica a la medría d'hormones, pero podría menguar los niveles llibres d'otres hormones, tales como los andróxenos, por cuenta de la inespecificidad de la so fixación a les hormones sexuales.
=== Depresión ===
Los niveles baxos de [[serotonina]], un neurotransmisor nel [[celebru]], fueron acomuñaos cola [[depresión]]. Los niveles altos d'[[estróxenu]], como nes PAOCs de primer xeneración, y progestinas, como en dellos anticonceutivos de progestágeno solo, fueron demostraos de promover l'amenorgamientu de los niveles de serotonina nel celebru al amontar la concentración d'una enzima del celebru qu'amenorga la serotonina.<ref name="hatcher"/> Esta observación, xunto con estudios d'investigación<ref>{{cita noticia |apellíu=Kulkarni |nome=Jayashri |títulu=Contraceptive Pill Linked to Depression |obra=Monash Newsline |fecha=1 de marzu de 2005 |url=http://www.monash.edu.au/news/newsline/story.php?story_id=308 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070912110538/http://www.monash.edu.au/news/newsline/story.php?story_id=308 |fechaarchivu=12 de setiembre de 2007 }}</ref> demostraron que les pastillas anticonceutives podríen causar depresión.
Los anticonceutivos de progestágeno solo son conocíos por empeorar la condición de muyeres que yá tean ablayaes.<ref name="aphrodite">{{cita publicación |autor=Katherine Burnett-Watson |títulu=Is The Pill Playing Havoc With Your Mental Health? |fecha=ochobre de 2005 |url=http://www.aphroditewomenshealth.com/news/hormones_depression.shtml |fechaaccesu=20 de marzu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070320002408/http://www.aphroditewomenshealth.com/news/hormones_depression.shtml |fechaarchivu=20 de marzu de 2007 }}, which cites:
:{{cita publicación|autor=Kulkarni J, Liew J, Garland K |títulu=Depression associated with combined oral contraceptives—a pilot study |publicación=Aust Fam Physician |volume=34 |númberu=11 |páxina=990 |añu=2005 |pmid=16299641}}</ref> Sicasí, los actuales llibros de testu de referencia médica sobre l'anticoncepción<ref name="speroff"/> y les principales organizaciones como'l Congresu Americanu de Obstetras y Xinecólogos (ACOG),<ref name="acog practice bulletin">{{cita publicación|doi=10.1097/00006250-200606000-00055|autor=[[American College of Obstetricians and Gynecologists|ACOG]] |añu=2006 |títulu=Practice bulletin Non. 73: Use of hormonal contraception in women with coexisting medical conditions |publicación=Obstet Gynecol |volume=107 |númberu=6 |páxines=1453–72 |pmid=16738183}}</ref> la [[Organización Mundial de la Salú|OMS]],<ref name="who mec">{{cita llibru|autor=[[World Health Organization|WHO]] |añu=2004 |capítulu=Low-dose combined oral contraceptives |títulu=Medical Eligibility Criteria for Contraceptive Use |edición=3rd |allugamientu=Geneva |editorial=Reproductive Health and Research, WHO |isbn=92-4-156266-8 |urlcapítulu=http://www.who.int/reproductive-health/publications/mec/cocs.html}}</ref> y el Colexu Real de Obstetras y Xinecólogos del Reinu Xuníu<ref name="ffprhc mec">{{cita web |autor=[[Royal College of Obstetricians and Gynaecologists|FFPRHC]] |añu=2006 |títulu=The UK Medical Eligibility Criteria for Contraceptive Use (2005/2006) |url=http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/UKMEC200506.pdf |fechaaccesu=31 de marzu de 2007 |formatu=PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070619230102/http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/UKMEC200506.pdf |fechaarchivu=19 de xunu de 2007 }}</ref> alcuerden que la evidencia actual indica que los anticonceutivos orales combinaos de dosis baxes son pocu probables d'aumentar el riesgu de depresión, y pocu probables d'empeorar la condición en muyeres que yá tean con depresión. ''Teunoloxía Anticonceutiva'' afirma que les PAOCs de dosis baxes nun fueron implicaes n'interrupciones de la serotonina o [[triptófanu]].<ref name="hatcher"/> Sicasí, dellos estudios apurren evidencia que contradicen esta última afirmación.<ref name="pmid5018716">{{cita publicación|autor=Rose DP, Adams PW |títulu=Oral contraceptives and tryptophan metabolism: effects of oestrogen in low dose combined with a progestagen and of a low-dose progestagen (megestrol acetate) given alone |publicación=J. Clin. Pathol. |volume=25 |númberu=3 |páxines=252–8 |añu=1972 |fecha=marzu de 1972 |pmid=5018716 |pmc=477273 |doi= 10.1136/jcp.25.3.252}}</ref>
=== Hipertensión ===
La [[bradiquinina]] baxa la presión sanguínea provocando la dilatación de los vasos sanguíneos. Ciertes enzimes son capaces de descomponer la bradiquinina (Enzima convertidora de angiotensina, aminopeptidasa P). La [[progesterona]] puede amontar los niveles de aminopeptidasa P (AP-P), aumentando asina la descomposición de la bradiquinina, lo qu'aumenta'l riesgu de desenvolver [[hipertensión]].<ref name="Cilia La Corte AL, Carter AM, Turner AJ, Grant PJ, Hooper NM 2008 221–5">{{cita publicación|autor=Cilia La Corte AL, Carter AM, Turner AJ, Grant PJ, Hooper NM |títulu=The bradykinin-degrading aminopeptidase P is increased in women taking the oral contraceptive pill |publicación=J Renin Angiotensin Aldosterone Syst |volume=9 |númberu=4 |páxines=221–5 |añu=2008 |fecha=avientu de 2008 |pmid=19126663 |doi=10.1177/1470320308096405 |url=http://jra.sagepub.com/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=19126663}}</ref>
=== Otros efeutos Otros efeutos acomuñaos coles PAOCs de dosis baxes son [[leucorrea]] (medría de la secreción vaxinal), amenorgamientu del [[menstruación|flujo menstrual]], [[mastalgia]] (sensibilidá nos senos) y amenorgamientu del [[acné]]. Otros efeutos secundarios asociaos a les PAOCs más antigües de dosis altes inclúin [[estomagada|estomagaes]], [[vultura|vultures]], medríes na [[presión sanguínea]], y [[melasma]] (decoloración de la piel facial); estos efeutos nun tán fuertemente acomuñaos coles formulaciones de dosis baxes.
L'escesu d'estróxenu, tal como de les píldores anticonceutives, aparenta amontar los niveles de [[colesterol]] na [[fiel]] y mengua el movimientu de la [[vesícula]], que puede conducir a [[cálculos biliares]].<ref>{{cita web|url=http://digestive.niddk.nih.gov/ddiseases/pubs/gallstones/ |títulu=Gallstones |editorial=NDDIC|fecha=2007-07 |fechaaccesu=13 d'agostu de 2010}}</ref>
Les progestinas atopaes en ciertes formulaciones de pastillas anticonceutives orales pueden llindar la efeutividá del [[entrenamientu con peses]] p'amontar la masa muscular.<ref name=ScienceNews>Raloff, Janet. (23 April 2011)) "[http://www.sciencenews.org/view/generic/id/43210/title/Science_%2B_the_Public__Birth_control_pills_can_limit_muscle-training_gains Birth control pills can limit muscle-training gains]". ''Science News''. Retrieved 29 November 2011.</ref> Esti efeutu ye causáu pola habilidá de ciertes progestinas de tornar los [[receptores androgénicos]].
Un estudiu afirma que la píldora podría afectar que golores del cuerpu masculín una muyer prefier, que de la mesma podría influyir na so seleición de pareya.<ref>{{cita web|url=https://www.abc.net.au/news/stories/2008/08/14/2335871.htm?section=world |títulu=Love woes can be blamed on contraceptive pill: research - ABC News (Australian Broadcasting Corporation) |editorial=Abc.net.au |fecha=14 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=20 de marzu de 2010}}</ref>
==Contraindicaciones==
Los anticonceutivos orales combinaos tán xeneralmente contraindicados en muyeres con [[enfermedaes cardiovasculares]] pre-esistentes, en muyeres que tengan enclín familiar de formar coágulos de sangre (tal como [[factor V Leiden]] familiar), muyeres con [[obesidá]] severa y/o [[hipercolesterolemia]] (niveles elevaos de [[colesterol]]), y en [[Tabaquismu|fumadores]] mayores de 40 años.
Los anticonceutivos orales combinaos tamién tán contraindicados en muyeres con tumores [[hepáticu|hepáticos]], [[adenoma hepáticu]] o [[cirrosis]] grave del fégadu, y aquelles con o con barruntu de [[cáncer de mama]].<!--
== Investigaciones sobre la píldora anticonceutiva masculina ==
Dende hai más de 30 años<ref>[https://web.archive.org/web/https://www.abc.net.au/rn/talks/8.30/helthrpt/stories/s11171.htm Male Contraceptives plus HRT for men, Monday 15 June 1998]</ref> ta investigándose sobre la síntesis y la posterior eficacia de la denomada [[píldora anticonceutiva masculina]] (''male contraceptive pill'', n'inglés). Una de les píldores en desenvolvimientu torgaría la producción d'[[espelma]] ensin esperimentar efeutos secundarios como [[acné]] y [[presión arterial]] alta.<ref>[https://web.archive.org/web/http://profesional.medicinatv.com/reportajes/pildoramasculina/ Píldora anticonceutiva masculina, en medicinatv.com]</ref> Nun se conoz l'aprobación nin comercialización de nenguna marca de píldora anticonceutiva masculina polo que nun ta disponible.
== Píldora anticonceutiva femenina ==
[[Ficheru:Pillpacketopen.jpg|thumb|300px|right|[[Envase]] pa usu mensual de 28 ''píldores anticonceutives'', 21 d'elles, coloriaes de mariellu, contienen [[hormones]] y otres 7, coloriaes de blancu, son inactives -nun tienen hormones- y tienen de tomase pa completar el ciclu y empezar otru nuevu envase. Puede apreciase la indicación del día de la selmana y la llinia de continuidá.]]
== Alministración y usu ==
La píldora anticonceutiva alministrar por vía oral, los estruyíos tienen d'inxerise con un pocu de líquidu una vegada al día y aproximao a la mesma hora.<ref name=Melodene/> Dependiendo de les distintes presentaciones y envases (de 21 píldores o de 28 píldores) va tomar mientres tres selmanes, con descansu de 1 selmana cuando l'envase sía de 21 píldores o ininterrumpidamente si l'envase ye de 28 píldores. Si desea un efeutu lo más rápido posible tien d'empezar a inxerise la píldora'l primer día de la menstruación. Si empezar en cualesquier otru momentu la píldora nun va ser efeutiva hasta dempués d'un mes.<ref name=Melodene/>
-->
== Referencies ==
{{llistaref|3}}
== Ver tamién ==
* [[Aniellu vaxinal]]
* [[Anticonceutivu d'emerxencia]]
:* [[Píldora del día dempués]]
:* [[Píldora de los cinco díes dempués]]
* [[Luis E. Miramontes]]
* [[Gregory Goodwin Pincus]]
* [[Margaret Sanger]]
* [[Dioscorea]]
== Enllaces esternos ==
* [http://www.who.int/reproductive-health/publications/es/mec/mec_ye.pdf Criterios médicos de elegibilidad del métodu anticonceutivu] Organización Mundial de la Salú *
[http://www.youngwomenshealth.org/sporal.html Centru pa la salú de muyeres nueves -n'español-] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130731001606/http://www.youngwomenshealth.org/sporal.html |date=2013-07-31 }}
{{Tradubot|Píldora anticonceptiva oral combinada}}
[[Categoría:Anticonceutivos]]
[[Categoría:Métodos anticonceutivos]]
[[Categoría:Revolución sexual]]
as35k1mnb1uj3t1mr5779cvfmsbu3wd
Pubertá
0
113019
4489521
4444814
2026-04-29T18:49:07Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 4 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489521
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha xenérica}}
[[Ficheru:Hormons feedback - Sprzężenie zwrotne hormonow.svg|thumb|350px|right|'''Ciclos de retroalimentación hormonales'''. 1.- [[hormona foliculoestimulante]] -, 2.- [[hormona luteinizante]] - LH, 3.- [[progesterona]], 4.- [[estróxenu]], 5.- [[hipotálamu]], 6.- [[hipófisis|glándula pituitaria]], 7.- [[ovariu]], 8.- [[embaranzu humanu|embaranzu]] - hCG ([[gonadotropina coriónica humana]] - hCG), 9.- [[testosterona]], 10.- [[testículu]], 11.- [[incentivos]], 12.- [[prolactina]] PRL. Ver tamién [[sistema endocrín]] y [[retroalimentación negativa endocrina]]]]
La '''pubertá''', '''adolescencia inicial''' o '''adolescencia temprana''' ye la primer fase de l'[[adolescencia]] y de la [[mocedá]]. De normal empecípiase ente los 10 y los 16 años d'edá, y remata a los 19 o 21 años.<ref name=jovenesOMS>[http://whqlibdoc.who.int/trs/WHO_TRS_731_spa.pdf La salú de los mozos: un desafíu pa la sociedá, 2000, Informe ''Salú pa toos nel añu 2000'', páx. 12] [[Organización Mundial de la Salú|OMS]]</ref><ref>[https://books.google.es/books?id=kSjjWi3SZlUC&pg=PA239&dq=empecipio+pubertá+nin%C3%B1as&hl=es&ei=0v-GTuHdGs7Y8QOKzMwr&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=empecipio%20pubertá%20nin%C3%B1as&f=false David Reed Shaffer, Psicoloxía del desenvolvimientu: infancia y adolescencia, 2007, Méxicu, páx.239]</ref> Na pubertá llevar a cabu'l procesu de cambeos físicos, nel cual el cuerpu del [[neñu]] o neña adquier la capacidá de la [[reproducción sexual]], al convertise n'[[adolescencia|adolescentes]].<ref>{{Cita web |url=http://www.fundacionsaludinfantil.org/documentos/C098.pdf |títulu=¿Cómo va camudar el so cuerpu cola pubertá?, María Luisa Lucas Abá, Pediatra, Alicante, Pediatra |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131017034353/http://www.fundacionsaludinfantil.org/documentos/C098.pdf |fechaarchivu=2013-10-17 }}</ref>
El [[Crecedera humana|crecedera]] acelerar na primer metá de la pubertá, y algama el so desenvolvimientu a la fin. Les diferencies corporales ente neños homes y neñes antes de la pubertá son casi namái les sos [[aparatu xenital|xenitales]].<ref name="Marshall17677">Marshall (1986), p. 176-7</ref> Mientres la pubertá noten diferencies más grandes tocantes a tamañu, forma, composición y desenvolvimientu funcional en munches estructures y sistemes del cuerpu. Les más obvies son les [[calteres sexuales secundarios|carauterístiques sexuales secundaries]]. En sentíu estrictu, el términu «pubertá» referir a los cambeos corporales na maduración sexual más qu'a los cambeos psicosociales y culturales qu'esto trai.
L'[[adolescencia]] ye'l periodu de transición psicolóxica y social ente la niñez y la vida adulta. L'adolescencia toma gran parte del periodu de la pubertá, pero les sos llendes tán menos definíos, y refierse más a les carauterístiques psicosociales y culturales mentaes enantes.
== Cambeos corporales na pubertá ==
=== Pubertá na muyer ===
Na pubertá de les neñes la hormona dominante nel so desenvolvimientu ye l'[[estradiol]], un estróxenu. Mientres el estradiol promueve la crecedera de [[mama|mames]] y del [[úteru]], ye tamién la principal hormona conductora de la crecedera puberal y de la maduración [[epífisis|epifiseal]] y el zarru.<ref name=macgillivray1998>{{cita publicación |autor=MacGillivray MH, Morishima A, Conte F, Grumbach M, Smith EP |títulu=Pediatric endocrinology update: an overview. The essential roles of estrogens in pubertal growth, epiphyseal fusion and bone turnover: lessons from mutations in the genes for aromatase and the estrogen receptor |revista=Horm. Res. |volume=49 Suppl 1 |páxines=2-8 |añu=1998 |pmid=9554463}}</ref>
Los cambeos físicos en neñes son los siguientes :
* '''Crecedera de vellu púbicu.'''
:El [[vellu púbicu]] ye polo xeneral la cuarta manifestación de la pubertá. Tamién se-y refier como [[pubarquia]], y los vellos pueden vese per primer vegada alredor de los [[Vulva#Llabios|llabios]] mayores. N'alredor del 15% de les neñes el vellu púbicu apaez entá primero que los senos empiecen a desenvolvese.
* '''Cambeos na [[natura]], l'úteru y los [[ovariu|ovarios]].'''
:La membrana mucosa de la natura tamién camuda en respuesta de los niveles ascendentes d'estróxenos, engordando y alquiriendo un color arrosáu.<ref>Gordon (2005), p. 151</ref> Tamién les carauterístiques secreciones blancucies son un efeutu normal de los estróxenos.
* '''Entamu de la [[menstruación]] y [[fertilidá]].'''
:El primer [[Metrorragia|sangráu menstrual]], tamién conocíu como [[menarquia]] apaez alredor de los 11 a los 15 años (en permediu). Los periodos menstruales al entamu casi nunca son regulares y mensuales mientres los primeros años.<ref name="Marshall1867">Marshall (1986), p. 186–7</ref> La ovulación ye necesaria pa la fertilidá y puede o nun presentase nos primeros ciclos.
* '''Cambéu na forma coxal, redistribución de la [[grasa]] y composición corporal.'''
:Mientres esti periodu, tamién en respuesta a los niveles ascendentes d'estróxenu, la metá inferior de la [[maxana]] enánchase (aproviendo una [[canal de nacencia]] más anchu). Los [[Texíu adiposo|texíos adiposos]] aumenten a un mayor porcentaxe de la composición corporal que nos homes, especialmente na distribución típica nes muyeres de les mames,<ref name="Marshall187">Marshall (1986), p. 187</ref> cadriles, brazos y zanques. Esto produz la forma corporal típica de la [[muyer]].<ref name="Marshall188">Marshall (1986), p. 188</ref>
* '''Crecedera de vellu corporal.'''
:Nos años y meses posteriores a l'apaición del vellu púbicu.<ref name=tanner85>{{cita publicación |autor=Tanner JM, Davies PS |títulu=Clinical llonxitudinal standards for height and height velocity for North American children |revista=J. Pediatr. |volume=107 |númberu=3 |páxines=317-29 |añu=1985 |pmid=3875704}}</ref> Otres árees de la piel desenvuelven vellu más trupu aproximao na secuencia siguiente: vellu axilar, [[vellu perianal]], vellu enriba de los llabios y vellu periareolar. Vellu aguiyáu en mayor parte polos estróxenos y completáu polos andróxenos.
* '''Aumentu d'estatura.'''
:La crecedera ye inducíu pol estróxenu y empieza aproximao coles mesmes que los primeros cambeos nos senos, o inclusive unos cuantos meses antes, faciéndolo una de les primeres manifestaciones de la pubertá nes neñes. La crecedera de les piernes y los pies acelérase primeru. La tasa de crecedera tiende a algamar la so velocidá máxima (tanto como 7,5-10 [[centímetru|cm]] añales).
* '''Golor corporal, cambeos na piel y acné.'''
:Niveles ascendentes d'[[andróxenu|andróxenos]] pueden camudar la composición d'[[ácidu graso|ácidos grasos]] de la [[trespiración]], resultando nun [[golor corporal]] más "adultu". Esto de cutiu asocede unu o más años primero que la [[telarquia]] y la [[pubarquia]]. Otru efeutu inducíu polos andróxenos ye l'aumentu na secreción d'aceite ([[sebu]]) na piel y cantidaes variables d'[[acné]]. Esti cambéu amonta la suceptibilidad al acné, que ye una traza carauterística de la pubertá, variando en severidá.
=== Pubertá nel home ===
Nel empiezu de la pubertá nel home producen los siguientes cambeos físicos y fisiolóxicos:
* '''Desenvolvimientu de [[calteres sexuales secundarios|carauterístiques sexuales secundaries]].'''
* '''Desenvolvimientu de la musculatura.'''
* '''Formación del cuerpu d'adultu.'''
* '''Crecedera de los testículos.'''
:La crecedera de los [[testículu|testículos]] ye una de les primeres carauterístiques poles cualos un mozu puede dase cuenta de que ta entrando a la pubertá yá que estos aumenten de tamañu, ente los 13-14 años hasta los 16.<ref>Marshall (1986), p. ?</ref><ref name=llee02>{{cita publicación |autor=Lee PA, Reiter EO |títulu=Xenital size: a common adolescent male concern |revista=Adolescent medicine (Philadelphia, Pa.) |volume=13 |númberu=1 |páxines=171-80, viii |añu=2002 |pmid=11841963}}</ref>
* '''Crecedera del vellu púbicu.'''
:El [[vellu púbicu]] suel ser d'ente les primeres coses qu'asoceden cuando un mozu algamó la pubertá. Apaez de primeres alredor de la base del pene brotando d'una forma delgada con un color claro alredor de los 11 años, hasta faese más gruesos y rizaos; tamién s'escurecen y crecen hasta cubrir parte de los xenitales.
* '''Vellu corporal'''.
:La exa Hipotálamu-Hipófisis-Adrenal ye la primer exa que se ve afeutáu na pubertá. Empezar a xenerar hormones tales como l'[[androstenediona]] , DiHidroTestosterona (DHT), estróxenos y progesterona alredor de los 7/8 años. Esta actividá elevada de la exa H-H-Adrenal conocida como "[[adrenarquia]]" da llugar a l'apaición del vellu púbicu, vellu axilar, vellu facial (barba y bigote), vellu nes piernes y brazos, una llinia de vellu que s'estiende dende'l [[pene]] hasta'l [[embelicu]], nel pechu ente otres coses.
* '''Emisión nocherniega de semen.'''
:Mientres la so pubertá y adolescencia, el mozu puede o nun esperimentar la so primer [[polución nocherniega|emisión nocherniega]], tamién conocida como suañu húmedu o polución nocherniega. De normal ye una espulsión de [[semen]] pol pene, realizada cuando'l mozu duerme y tien suaños frecuentemente acomuñaos con [[sexu]] o a cencielles pola esfregadura del pene cola ropa. La cantidá total espulsada pol mozu ye aproximao la que cabría nuna cuyar, por cuenta que'l semen espulsáu ye en menor cantidá en poluciones nocherniegues, que n'eyaculaciones en forma consciente, ([[masturbación]], [[sexu]]). Dende esi momentu'l mozu puede fecundar un óvulu.
* '''Crecedera del pene.'''
:Como se vio antes nel púber el primer cambéu qu'asocedió foi crecedera de los testículos primero que'l pene asina que'l mozu nun tien de pensar que tien un pene pequeñu, pero a midida que pasa'l tiempu tamién crez el so pene llegando al tamañu que va tener na etapa adulta.<ref name=jonessmiths>{{cita llibru |autor=Jones, Kenneth W. |títulu=Smith's Recognizable Patterns of Human Malformation |editorial=Elsevier Saunders |allugamientu=St. Louis, Mo |añu=2006 |isbn=0-7216-0615-6}}</ref> <!-- Primero que traducción: While 18-20 cc is reportedly an average adult size, there is wide variation in the normal population. -->Anque 14-15 [[Centímetru|cm]] ye posiblemente una talla media d'adultos, varia enforma na población normal.<ref>Marshall (1986), p. 180</ref>
* '''[[Mutación (voz)|Engrosamiento de la voz]].'''
:Cuando un adolescente ta n'etapa del desenvolvimientu físicu, dase la crecedera de la [[larinxe]], les sos cuerdes vocales tórnense más grueses de manera que la voz de la persona quede gruesa y masculina. Estos van por periodos, pue ser que de primeres-y salgan los llamaos "gallos" al falar, depués vase tornando más grave la voz y vese que nel pescuezu empieza a salir la mazana o [[nuez d'Adán]].
* '''Golor corporal.'''
:Algamada la pubertá, el mozu empieza a espulsar golores carauterísticos, especialmente tres l'exerciciu físicu. La espulsión de [[sudu]] per parte de les [[glándula sudorípara|glándules sudorípares]] aumenta na pubertá, lo cual conviértese, anque non decisivamente, nun factor importante que contribúi al humanu corporal. Esti golor suel calificase como desagradable y la so intensidá puede variar de persona a persona y pel momento en momentu.
* '''Crecedera repentina na estatura y pesu '''
:El mozu qu'algamó la pubertá entra nun nuevu procesu de crecedera n'estatura d'una duración mayor al de les neñes. Esti procesu de crecedera usualmente dura hasta los 19 años d'edá en varones, 16 en [[muyer|muyeres]]. Sicasí la crecedera de talla puede reparase hasta los 20 años.
* Aumentu de la [[libido]], y consecuentemente, un impulsu que puede llevar al nuevu a aguiyar los sos órganos xenitales.
* Medría de l'actividá de les glándules sudorípares.<ref>http://www.uaeh.edu.mx/el nuesu_alumnáu/esc_sup/actopan/llicenciatura/Aplicacion%20taller%20de%20educacion%20adolescentes.pdf</ref>
* Medría de l'actividá de les glándules sebáceas.
== Pubertá precoz ==
{{AP|Pubertá precoz}}
La pubertá precoz ye la pubertá anormalmente temprana. Esti trestornu ta motiváu por una activación prematura del sistema d'hormones sexuales, en concretu, de les [[gonadotropina|gonadotropines]]. Les causes poles que s'alterien estes hormones son, na mayoría de les ocasiones, desconocíes, sobremanera nes neñes, ente que nos neños suelse acomuñóse con frecuencia a procesos orgánicos.<ref>{{cita web |url=https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/16_pubertá_precoz.pdf |títulu=Pubertad precoz |fechaaccesu=2 d'agostu de 2016 |fecha=xineru de 2011 |sitiuweb=aeped.es }}</ref>
Nes moces apaez la menstruación cuando entá nun ta informada sobre ella, porque naide espera qu'a los 8 años surda la primer menstruación. Otres vegaes l'apaición del vellu púbicu mui a tiempu y la crecedera de los pechos y l'apaición del acné faen la neña sentise distinta a les demás amigues de la so edá. Los especialistes señalen amás qu'esa pubertá precoz puede tener consecuencies posteriores notables, y citen, por casu, la posibilidá d'atropar grases o carecer una apreciable resistencia a l'acción de la insulina, escesu de pesu o, en dellos casos, un escesu de vellu.{{ensin referencies}}
== Pubertá retrasada ==
Falar de retrasu puberal o pubertá retrasada nes neñes cuando a la edá de 14 años nun s'empecipió'l desenvolvimientu mamariu (botón mamariu). Nos neños, cuando a la edá de 17 años nun empezó l'aumentu del volume testicular y ye inferior a 4 ml (midíu col orquidómetro de Prader). Esti conceutu tamién toma una pubertá con progresión bien lenta que nun algamar l'estadiu final nun tiempu normal o la detención d'una pubertá yá empecipiada.<ref name=CaneteAguilar2011>{{cita publicación
|autor=Cañete R, Mata C, Aguilar M. Unidá d'Endocrinoloxía Pediátrica. Serviciu de Pediatría. Hospital Universitariu Reina Sofía. Córdoba
|títulu=Retraso puberal.
Hipogonadismos
|añu=2011
|publicación=Protoc diagn ter pediatr
|volume=1
|páxines=205-17
|url=https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/17_retrasu_puberal_hipogonadismos.pdf
|tipo=Revisión
}}</ref>
La causa más frecuente ye'l retrasu constitucional de la crecedera, que se considera una variante de la crecedera normal.<ref name=CaneteAguilar2011 /> Sicasí, asocede con cierta frecuencia que los neños o neñes son equivocadamente encuadraos como retrasu constitucional cuando en realidá esiste una causa orgánica subxacente. Esto ye por cuenta de que los analises bioquímicos por sigo solos (tales como les analítiques sanguínees) nun resulten suficientes pa escluyir la presencia de determinaos trestornos,<ref name=WeiCrowne2015>{{cita publicación |autor=Wei C, Crowne EC |títulu=Recent advances in the understanding and management of delayed puberty |publicación=Arch Dis Child |volume=archdischild-2014-307963 |añu=Sep 9, 2015|pmid=26353794 |doi=10.1136/archdischild-2014-307963|tipo=Revisión}}</ref> como asocede na [[celiaquía|enfermedá celiaca]]. Una baxa estatura, el retrasu na velocidá de crecedera (tantu n'altor como en pesu) y/o la pubertá retrasada pueden ser les úniques [[celiaquía#Tabla de síntomes y signo|manifestaciones clíniques]] de la enfermedá celiaca activa, n'ausencia de cualesquier otru síntoma.<ref name=Mearin2015>{{cita publicación |autor=Mearin ML
|títulu=The prevention of coeliac disease
|publicación=Best Pract Res Clin Gastroenterol
|volume=29
|númberu=3
|páxines=493-501
|añu=Jun 2015
|pmid=26060113
|doi=10.1016/j.bpg.2015.04.003
|tipo=Revisión}}</ref><ref name=LefflerGreen2015>{{cita publicación |autor=Leffler DA, Green PH, Fasano A |títulu=Extraintestinal
manifestations of coeliac disease
|publicación=Nat Rev Gastroenterol Hepatol
|volume=12
|númberu=10
|páxines=561-71
|añu=Oct 2015
|pmid=26260366
|doi=10.1038/nrgastro.2015.131
|tipo=Revisión}}</ref><ref name=GuandaliniAssiri2014>{{cita publicación |autor=Guandalini S, Assiri A |títulu=Celiac
disease: a review
|publicación=JAMA Pediatr
|volume=168
|númberu=3
|páxines=272-8
|añu=Mar 2014
|pmid=24395055
|doi=10.1001/jamapediatrics.2013.3858}}</ref><ref name=LevyBernstein2014>{{cita publicación |autor=Levy J, Bernstein L, Silber N
|títulu=Celiac disease: an immune dysregulation syndrome
|publicación=Curr Probl Pediatr Adolesc Health Care
|volume=44
|númberu=11
|páxines=324-7
|añu=Dec 2014
|pmid=25499458
|doi=10.1016/j.cppeds.2014.10.002
|tipo=Revisión}}</ref>
Ciertes enfermedaes cróniques pueden provocar retrasu puberal, principalmente enfermedaes gastrointestinales y sistémicas,<ref name=CaneteAguilar2011 /> tales como la [[celiaquía|enfermedá celiaca]] non diagnosticada nin tratada (que de cutiu se presenta ensin síntomes dixestivos),<ref name=CaneteAguilar2011 /><ref name=LefflerGreen2015 /><ref name=TersigniCastellani>{{cita publicación
|autor=Tersigni C, Castellani R, de Waure C, Fattorossi A, De Spirito M, Gasbarrini A, Scambia G, Di Simone N
|títulu=Celiac disease and reproductive disorders: meta-analysis of epidemiologic associations and potential pathogenic mechanisms
|añu=2014
|publicación=Hum Reprod Update
|volume=20
|númberu=4
|páxines=582-93
|doi=10.1093/humupd/dmu007
|url=http://humupd.oxfordjounals.org/content/20/4/582.long
|pmid=24619876
|tipo=Revisión
}}</ref> la [[enfermedá inflamatoria intestinal]], la [[cirrosis hepática]], la [[fibrosis quística]], la [[insuficiencia renal]] crónica, la [[diabetes mellitus]], l'[[hipotiroidismu|hipu]] y [[hipertiroidismo]], l'[[artritis reumatoide]] xuvenil, el [[lupus eritematoso sistémico]], l'[[anemia de Fanconi]], la [[talasemia]] mayor, la [[hiperprolactinemia]], l'[[anorexa nerviosa]], la [[bulimia]] y el [[hipogonadismo]], ente otres. L'exerciciu escesivu nes atletes de competición tamién puede ser una causa de retrasu puberal.<ref name=CaneteAguilar2011 />
== Bloquéu hormonal de la pubertá ==
Como parte del tratamientu de neños y neñes [[Tresxéneru]] encamiéntase'l retrasu de la pubertá col usu de [[bloquéu hormonal|bloquiadores hormonales]], que-y dexen al individuu nun desenvolver [[Calteres sexuales secundarios]] del [[Xéneru]] asignáu.<ref>http://www.aldarte.org/comun/imagenes/documentos/BLOQUIADORES%20HORMONALES%20EN%20PUBERES%20Y%20ADOLESCENTES.pdf</ref>
== Ver tamién ==
{{llista de columnes|3|
* [[Impúber]]
* [[Sexualidá humana]]
* [[Pubertá precoz]]
* [[Menarquia]]
* [[Espermarquia]]
* [[Pubarquia]]
* [[Telarquia]]
* [[Axilarquía]]
* [[Sistema endocrín]]
* [[Retroalimentación negativa endocrina]]
* [[Aparatu reproductor femenín]]
* [[Aparatu reproductor masculín]]
* [[Sexualidá]]
* [[Rellación sexual]]
* [[Embaranzu adolescente]]
* [[Embaranzu ensin deseyar]]
* [[Anticonceutivu d'emerxencia]]
* [[Infeiciones de tresmisión sexual]]
* [[Planificación familiar]]
}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |
apellíos= Gordon
|nome=Catharine M.
| autor2= Laufer, MR
|editor=Emans SJH, Goldstein DP, Laufer, MR, eds.
|títulu=Ginecología Pediátrica y Adolescente
|edición=5th ed.
|añu=2005
|editorial=Lippincott, Williams & Wilkins
|allugamientu=Philadelphia
|isbn=0781744938
|páxines=120-155
|capítulu=Cap. 4: Fisioloxía de la pubertá }}
* {{cita llibru |
apellíos= Gungor
|nome=Neslihan
| autor2= Arslanian SA
|editor=Sperling, MA ed.
|títulu=Endocrinología pediátrica |edición=2ª ed.
|añu=2002
|editorial=Saunders
|allugamientu=Philadelphia
|isbn=0721695396
|páxines=689-724
|capítulu=Chapter 21: Nutritional disorders: integration of energy metabolism and its disorders in childhood }}
* {{cita llibru |
apellíos= Marshall
|nome=William A.
| autor2= Tanner, JM
|editor=Falkner F, Tanner JM, eds.
|títulu=Crecedera humanu: tratáu comprensivu |edición=2ª ed.
|añu=1986
|editorial=Plenum Press
|allugamientu=Nueva York
|isbn=0-306-41952-1
|páxines=171-209
|capítulu=Cap. 8: Pubertá }}
* {{cita llibru |
apellíos= Rosenfield
|nome=Robert L.
|editor=Sperling, MA ed.
|títulu=Endocrinología pediátrica |edición=2ª ed.
|añu=2002
|editorial=Saunders
|allugamientu=Philadelphia
|isbn=0721695396
|páxines=455-518
|capítulu=Cap. 16: Pubertá femenina y los sos desórdenes
}}
* {{cita llibru |
apellíos= Styne
|nome=Dennis M.
|editor=Sperling, MA ed.
|títulu=Endocrinología Pediátrica |edición=2ª ed.
|añu=2000
|editorial=Saunders
|allugamientu=Philadelphia
|isbn=0721695396
|páxines=565-628
|capítulu=Cap. 18: The testes: disorders of sexual differentiation and puberty in the male
}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Puberty}}
* [https://web.archive.org/web/20070217114321/http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001950.htm Mediline Plus Enciclopedia Médica: Pubertá y adolescencia.]
{{Tradubot|Pubertad}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Pubertá]]
[[Categoría:Mocedá]]
[[Categoría:Adolescencia]]
lk6ysj7p2vwmrbmvkq9lc9p0ggpdpoc
Reproducción vexetal
0
113020
4489592
4481701
2026-04-30T08:04:57Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489592
wikitext
text/x-wiki
En botánica, la '''reproducción vexetal''' designa a los variaos mecanismos al traviés de los cualos les plantes multiplíquense.
Los [[mofu|mofos]], los [[felechu|felechos]] y les [[plantes cimeres]] amuesen una increíble diversidá de [[histories de vida]], [[vezu de crecedera]] y fisioloxíes. Sicasí, la diversidá de los sos sistemes reproductivos ye siquier tan grande como les carauterístiques mentaes. En toos estos [[Reinu vexetal|vexetales]] coesisten tantu la [[reproducción sexual]] como l'asexual. La gran mayoría producen [[espora|espores]] como mediu p'asegurar la dispersión de cada especie y la so sobrevivencia en condiciones ambientales estremes. Con éses les espores son la unidá reproductiva y de dispersión de delles plantes y contienen tola información xenética necesaria pal desenvolvimientu d'un nuevu individuu. Eses espores pueden formase tanto sexual como asexualmente y n'estructures por demás diverses. La reproducción sexual puede arreyar a un solu individuu o a dos d'ellos. Nesti últimu casu, dambos individuos tienen de pertenecer a sexos o ''tipos d'apareyamientu'' distintos. En dellos grupos de plantes solo hai dos tipos d'apareyamientu, n'otros esisten miles. En dellos felechos, los gametofitos haploides individuales producen tanto óvulos como espermatozoides. N'otros, los gametofitos individuales producen namái un tipu de gametu. Nes plantes con grana, les estructures productores de polen y d'óvulos pueden crecer xuntes dientro d'una mesma flor, desenvolvese por separáu en distintes flores de la mesma planta o bien, ser producíes en plantes dafechu distintes. En dambos grupos de plantes, pteridofitas y plantes con granes, estos patrones distintos de distribución de les estructures que formen los gametos femenín y masculín inflúi sobre la frecuencia cola que los gametos d'individuos ensin rellacionar xunir en cigotos. De la mesma, esti procesu inflúi la cantidá y distribución de la diversidá xenética que s'atopa nes poblaciones d'una especie.
== Alternanza de xeneraciones y de fases nucleares ==
Ye carauterísticu del ciclu vital de la mayoría de les plantes una [[alternanza de xeneraciones]]. Nos casos típicos tratar de l'alternanza regular de dos generación celulares que difieren ente sigo pola so manera de reproducción. Estes xeneraciones tán representaes por individuos independientes, de cutiu bien distintos ente sigo dende'l puntu de vista de la so morfoloxía. Polo xeneral, l'alternanza de xeneraciones va xunida a una ''alternanza de fases nucleares'' simultánea, esto ye, a cambeos nel númberu de xuegos de cromosomes.
La alternación de xeneraciones y de fases nucleares pue ser ejemplificada col ciclu de vida d'un felechu. La planta foliosa que se repara, el felechu», ye un [[esporófitu]] [[diploide]] —presenta dos xuegos de cromosomes, lo cual se denota como «''2n''»— que por [[meiosis]] produz meiosporas [[haploide]]s —tienen un solu xuegu de cromosomes, «''n''»—. Estes espores granen pero nun producen un nuevu felechu folioso, sinón un pequeñu cuerpu [[Balto (bioloxía)|baltos]]o, haploide, que se denomina [[protalo]]. Nesta estructura formar por aciu mitosis los gametos haploides polo que constitúi'l gametofitu. La unión de dos gametos distintes restablez el númberu cromosómico ''2n'' y determina la formación d'una nueva xeneración esporofítica. El gametófitu haploide, productor de gametos, alterna entós de manera regular col esporófitu diploide que se reproduz por meiosporas. Les célules xerminales d'una xeneración producen con regularidá la otra xeneración.
== Reproducción sexual ==
=== Meiosporas ===
Les '''meiosporas''' son les [[Célula|célules]] (n) formaes a partir de la [[meiosis]].
* '''Microesporas''': son les que se producen nos órganos masculinos ([[Estambre|estambres]]), en concretu nes teques de les [[Antera|anteres]]. En cada teca esisten dos sacos polínicos. Ye nestos sacos polínicos onde se formen les microesporas que tres la so maduración formaren los [[Granu de polen|grano de polen]]. Cada granu de polen contién una célula con dos [[Nucleu celular|nucleos]] (n): nucleu xenerativu y nucleu vexetativu. Mientres la [[fecundación]] el nucleu vexetativu forma por [[mitosis]] el [[tubu polínicu]] que crea un camín direutu al [[ovariu]]. Mientres esto asocede, el nucleu xenerativu estremar por mitosis en dos [[Anterozoide|anterozoides]], que son los [[gametos]] [[Masculín/femenín|masculinos]].
* '''Megaesporas''': Son los predecesores de los [[gametos]] [[Femenín (xéneru)|femeninos]]. Los [[Óvulo|óvulo]] non madurecíos asitiaos nel ovariu (2n) realicen la [[meiosis]] pa formar les megaesporas(n) que tres la so maduración formaren los sacos embrionarios, que son los [[Gametófitu|gametofitos]] femeninos. Dientro del sacu embrionariu atópense 6 célules (n), ente elles va tar la [[oósfera]] (gametu femenín). Aparte nel sacu embrionariu atópense dos nucleos polares. La oósfera ye fecundada por un anterozoide pa formar un [[Embrión (botánica)|embrión]] y un nucleu polar ye fecundáu pol otru anterozoide pa dar llugar al [[Endospermo|endoesperma]] ([[Texíu (bioloxía)|texíu]] de [[Reserves enerxétiques|reserva enerxética]]). L'otru nucleu polar muerre.
=== Gametos ===
{{AP|Gametu}}
Célules reproductores de dellos seres vivos.
=== Cigotos ===
{{AP|Cigotu}}
El cigotu fórmase dempués de la fecundación y la so imaxe o durez sería la d'un güevu.
=== Reproducción sexual en distintos grupos de plantes y fungos ===
==== Fungos ====
[[Ficheru:Hypocrea virens.jpg|right|thumb| [[Ascu]] y [[ascospora|ascospores]] de ''Hypocrea virens''.]]
La gran mayoría de los fungos producen [[espora|espores]] como mediu p'asegurar la dispersión de la especie y la so sobrevivencia en condiciones ambientales estremes. Con éses les espores son la unidá reproductiva y de dispersión de los fungos y contienen tola información xenética necesaria pal desenvolvimientu d'un nuevu individuu. Nos fungos hai dos formes de reproducción: sexual y asexual, anque en delles especies coesisten dambes formes nel mesmu organismu («holomorfo»), denominándose estáu perfectu o «teleomorfo» a la forma sexual y estáu imperfectu o «anamorfo» a l'asexual. Asina, los fungos que presenten reproducción sexual denominar fungos perfectos y los que namái tienen, o namái se-yos conoz, reproducción asexual denominar fungos imperfectos.
[[Ficheru:Basidie cropped.png|left|thumb| Estructures de reproducción sexual d'un [[basidiomicete]]. [[Miceliu]] (azul), [[basidiocarpo]](rosa) y [[basidiospora|basidiospores]] (gris).]][[Ficheru: Rhizopus zygospores.jpg|left|thumb| [[Zigospora|Zigospores]] de ''[[Rhizopus]]''.]]
Les espores sexuales de los fungos son más resistentes al calor que les asexuales, suelen presentar llatencia, granando namái cuando son activaes, por casu por calor nidio o dalguna sustancia químico. Na formación de les espores sexuales intervienen una gran variedá d'estructures y, amás, la reproducción sexual difier notablemente ente los diversos grupos de fungos. Asina, nos [[zigomicetes]] ye per mediu d'unes [[hifa|hifes]] especializaes llamaes [[gametangios]], nos [[ascomicetes]] prodúcense al traviés d'unes célules con aspeutu de sacu denominaes [[ascu]] y nos [[basidiomicetes]] intervienen célules especializaes denominaes [[basidios]].<ref>C.J. Alexopolous, C. W. Mims, M. Blackwell, ''Introductory Mycology, 4th ed.'' (John Wiley and Sons, Hoboken NJ, 2004) ISBN 0-471-52229-5</ref>
En llinies xenerales dos nucleos haploides de dos célules o gametos xúnense formando una célula [[diploide]] que por [[meiosis]] da llugar a cuatro nucleos haploides. Nesti procesu suel haber [[recombinación xenética]]. Si los fungos tienen nel mesmu [[miceliu]] nucleos complementarios capaces de conxugase llámense fungos «homotálicos » y si precisen nucleos procedentes de micelios distintos llámense fungos «heterotálicos».
Nos ascomicetes, de normal les ascas contienen ocho [[ascospora|ascospores]], producíes por una división celular [[meiosis|meiótica]] siguida, na mayoría de les especies, por una [[mitosis]]. Sicasí, en dalgunos [[xéneru (bioloxía)|xéneros]] o [[especie (bioloxía)|especies]] pueden contener una (por casu, en ''[[Monosporascus cannonballus]]''), dos, cuatro, o otru númberu múltiplu de cuatro. En dellos casos, les ascosporas pueden producir [[conidios]], que pueden enllenar per cientos les ascas (como nel xéneru ''[[Tympanis]]''), o pueden estazase (como en dellos ''[[Cordyceps]]''), enllenando tamién les ascas de célules más pequeñes. Les ascosporas son inmóviles y, polo xeneral, unicelulares, anque non poques vegaes pueden presentase[[septo|septadas]] n'unu o dellos planos.
Usualmente, el miceliu haploide de los basidiomicetes fúndese al traviés de [[plasmogamia]] y depués los [[Nucleu celular|nucleu]]s compatibles migren escontra'l miceliu del otru individuu de manera tal que se forma un dicarionte o miceliu dicariótico, ye dicir un miceliu que presenta dos nucleos distintos. Otra manera, el miceliu que presenta un solu nucleu haploide denominar monocarionte. La fusión de los dos nucleos nel dicarionte puede tardar dende selmanes hasta años. Estacional o dacuando los dicariontes producen [[basidios]], célules especializaes nes que los nucleos haploides compatibles fundir pa formar nucleos diploides. Darréu, estos nucleos sufren meiosis pa producir cuatro nucleos haploides que migren cada unu escontra la so propia basidiospora esterna. Na mayoría de los basidiomicetes, estes espores depués esvalíxense pa formar nuevos micelios haploides.
; Tipos d'apareyamientu:
Los tipos d'apareyamientu son mecanismos que regulen la compatibilidá nos cruzamientos ente los fungos que se reproducen sexualmente. Por cuenta de que los gametos nestos organismos nun difieren nel so tamañu, nun se refieren como pertenecientes a sexos distintos. Asina, en cuenta de femenín o masculín, los tipos d'apareyamientu designar con númberos, lletres o a cencielles colos signos "+" y "-". La fusión ente gametos o [[singamia]] solo puede asoceder ente los que presenten distintu tipu d'apareyamientu. Los ascomicete polo xeneral presenten namái dos tipos d'apareyamientu. Los basidiomicetes, sicasí, pueden tener miles de tipos d'apareyamientu distintos.<ref name="Casselton">{{cita publicación |autor= Casselton EL títulu Mate recognition in fungi | publicación = Heredity | añu = 2002 | volume = 88 | páxines = 142–147 | pmid = 11932772 | doi = 10.1038/sj.hdy.6800035|númberu= 2}}</ref>
==== Mofos ====
[[Ficheru:Lifecycle moss svg diagram- es.svg|thumb|Ciclu de vida d'un mofu típicu (''Polytrichum commune'').]][[Ficheru:RedMoss.jpg|left|thumb|Esporófitos coloraos creciendo sobre los gametófitos verdes nun mofu.]]
Al igual que nel casu de los fungos, los mofos tienen un únicu conxuntu de cromosomes, polo que trescurren la mayor parte del so ciclu de vida como gametofitos [[haploides]]. Esisten periodos mientres el ciclu de vida del mofu cuando tienen un conxuntu completu de cromosomes apariaos pero esto solo asocede mientres la etapa d'[[esporófitu]].<ref>Buck, William R. & Bernard Goffinet. (2000). "Morphology and classification of mosses", pages 71-123 in A. Jonathan Shaw & Bernard Goffinet (Eds.), Bryophyte Biology. (Cambridge: [[Cambridge University Press]]). ISBN 0-521-66097-1.</ref><ref>Frahm, J.P. Biologie der Moose. Spektrum Akademischer Verlag, Heidelberg und Berlin 2001, ISBN 3-8274-0164-X</ref>
Les espores haploides granen formando un [[protonema]], que ye o bien una masa de filamentos o un talloide planu. Del protonema crez el gametófitu ("portador de gametos") que s'estrema en caulidios y filidos ('micrófilos'). De los estremos de los caulidios o cañes desenvuélvense los órganos sexuales de los mofos. Los órganos femeninos denominar [[arquegonios]] y los masculinos [[anteridios]]. El arquegonio tien un pescuezu pol cual esmuzse'l gametu masculín.
Los mofos pueden ser [[dioicos]] o [[monoicos]]. Nel casu de mofos dioicos, los órganos sexuales masculinos y femeninos son portaos por distintes plantes gametofitas. En mofos monoicos (tamién llamaos autoicos), esisten na mesma planta. La espelma de los mofos ye biflagelado, ye dicir tien dos [[Flaxelu eucariota|flaxelos]] que lu ayudar na so propulsión. Ensin agua, la fecundación nun puede producise. En presencia d'agua, el gametu masculín nada dende'l anteridio hasta la arquegonio y tien llugar la [[fecundación]], que da como resultáu la producción d'un esporófitu diploide. Depués de la fecundación, l'esporófitu inmaduru muévese al traviés del conductu del arquegonio. La maduración del esporófitu toma aproximao ente trés y seis meses. El cuerpu del esporófitu entiende un llargu pedúnculu, llamáu cogorda, y una cápsula coronada por una cubierta llamada'l [[opérculu (botánica)|opérculu]]. La cápsula y l'opérculu atópense de la mesma protexíos por una [[caliptra]] haploide que son los restos del conductu del arquegonio. La caliptra polo xeneral esprender cuando la cápsula algama'l maduror. Dientro de la cápsula, les célules productores d'espores sufren [[meiosis]] pa formar espores haploides, a partir de les cualos el ciclu repitir.
==== Felechos ====
[[Ficheru:Alternation of generations in ferns.png|right|thumb|Diagrama del [[Ciclu de vida (bioloxía)|ciclu de vida]] d'un [[felechu]].]]
[[Ficheru:Esporangio helecho.jpg |left|thumb|Esporangio d'un felechu.]][[Ficheru:Gametofito.JPG |left|thumb|Gametófitu d'un felechu.]]
A diferencia de los fungos y de los mofos, la xeneración más conspicua de los felechos ye'l esporófitu diploide. Nos frondes apaecen los esporangios dientro de los cualos asocede la [[meiosis]] formándose les espores [[haploide]]s, que empecipien la xeneración gametofítica.Los esporangios pueden tar esvalixaos o arrexuntaos en [[soros]]. Les espores nutrir de los texíos internos a la paré del esporangio, formando un cuévanu nel esporangio a midida que el texíu nutricio escósase y les espores maurecen. Cuando la paré del esporangio ruémpese les espores llibérense y son esperdigaes pol vientu y onde cayen desenvuélvese'l gametófitu, el gametófitu tien de tar amestáu al suelu por qu'asoceda la [[fecundación]], una y bones ésta depende de l'agua. El gametófitu de les pteridofitas denominar "protalo", de normal ye un [[balto (bioloxía)|balto]] pequeñu, menor a un [[centímetru|cm]] de diámetru, qu'absuerbe agua per tol cuerpu pero especialmente por [[rizoide]]s. El gametófitu de les pteridofitas ye de vida llibre una y bones nun depende del esporófitu pa la so nutrición y crecedera, xeneralmente ye [[autótrofo]]. Nel gametófitu desenvuélvense les estructures reproductores multicelulares: [[arquegonios]] que van dar los gametos femeninos inmóviles, y los [[anteridios]] que van producir gametos masculinos móviles flaxelaos llamaos anterozoides. Los anteridios apaecen na parte posterior del protalo, ente los rizoides, nos grupos primitivos tán somorguiaos nel protalo y la so paré nun ta estremada del restu del texíu sacante na superficie, formando nel so interior un eleváu númberu d'espermatozoides; nos grupos más recién los anteridios tomen la forma de pequeñes esferes compuestes por una paré dientro de la cual fórmense les célules espermatógenas que van dar 16 o 32 espermatozoides. Los anteridios tienen una célula llamada célula opercular, que ye la que vence lliberando los espermatozoides al esterior. Los arquegonios apaecen na cara cimera del gametófitu, cerca de la escotadura, formar a partir d'una célula superficial que al estremase va formando'l pescuezu (única parte visible), el vasu y dientro d'él la ovocélula y delles célules más que dexeneren formando una masa mucilaginosa. El [[mucílago]] atrai a los espermatozoides por [[quimiotaxis]]. Cuando'l oocito fecúndase, va formase'l [[cigotu]] que por socesives divisiones mitóticas nutríu pol gametófitu femenín, va dar l'[[embrión]] primitivu. L'embrión sigue desenvolviéndose hasta adultu ensin entrar en llatencia.
==== Anxospermes ====
La [[sexualidá de les plantes]] entiende l'alternanza cíclica ente los estaos d'[[esporófitu]] (la planta mesma, [[diploide]]) y de [[gametófitu]] (el [[granu de polen]] y el [[sacu embrionariu]], dambos [[haploide]]s). La [[meiosis]] qu'asocede nes flores fai posible la recombinación y amenorgamientu del númberu de cromosomes y da llugar a la formación de les [[espora]]
ta formáu por 8 nucleos haploides y siete célules, a saber: la ovocélula o oósfera, dos sinérgidas, una célula central binucleada, y trés antípodes. Per otra parte, les micrósporas desenvuelven los granos de polen por aciu un procesu de microgametogénesis. El polen maduru ta típicamente integráu por trés célules haploides (n), dos de les cualos constitúin los gametos masculinoso núcelos xenerativos. La otra, denomada célula vexetativa, tien una función rellacionada cola crecedera del tubu polínicu.
La formación de la grana nes plantes sexuales arreya'l procesu de [[doble fecundación]] únicu nes anxospermes: un gametu masculín (n) fundir cola ovocélula (n) p'aniciar al [[cigotu]] (2n). A partir d'esti cigotu desenvuélvese'l [[Embrión (Botánica)|embrión]]. La célula central del sacu embrionariu colos sos dos nucleos polares (n + n) fundir col otru nucleu xenerativu del granu de polen p'aniciar l'[[endosperma]]. La fusión de dos gametos haploides únicos derivaos de la distribución al azar del material xenético mientres les meiosis masculina y femenina resulta na xeneración de proxenies xenéticamente diverses. En resume, na reproducción sexual la meiosis y la fecundación producen la recombinación xénica de los calteres de dambos proxenitores y, poro, son procesos creadores de nueva variabilidá xenética.
===== Alogamia =====
[[Ficheru:Angiosperm life cycle diagram-es.svg|right|thumb|350px|Diagrama del [[Ciclu de vida (bioloxía)|ciclu de vida]] d'una [[anxosperma]].]][[Ficheru:LilySEM.jpg |left|thumb|[[tubu polínicu|Tubos polínicos]] granando a partir de granos de [[polen ]]de ''[[Lilium]]''.]]
La alogamia ye un tipu de [[reproducción sexual]] en plantes consistente na [[polinización cruciada]] y [[fecundación]] ente individuos [[xenética]]mente distintes.<ref>[https://books.google.es/books?id=L4tnRgaiuVgC&pg=PA227&dq=alogamia&hl=es&ei=l9lBTJqqC4-ROMX26NMM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEkQ6AEwBw#v=onepage&q=alogamia&f=false] ''Polinización de cultivos.'' Escritu por Adolfo Francisco Muñoz Rodríguez (books.google.es)</ref>Esti tipu de reproducción favorez la producción d'individuos xenéticamente nuevos y, poro, la xeneración constante de variabilidá xenética nes poblaciones. Esisten mecanismos que torguen o amenorguen la autogamia nes anxospermes, tales como l'[[autoincompatibilidad]], la [[heterostilia]], la [[hercogamia]] y la [[dioecia]]. Per otru llau, esisten mecanismos que favorecen la tresferencia del polen d'una planta a los pistilos d'otres plantes, al traviés de la polinización.
====== Polinización cruciada ======
La polinización ye'l procesu de tresferencia del [[polen]] dende los [[estambres]] hasta'l [[Estigma (botánica)|estigma]] o parte receptiva de les [[flor|flores]] nes anxospermes, onde grana y [[fecundación|fecunda]] los [[óvulu (botánica)|óvulos]] de la flor, faciendo posible la producción de [[grana|granes]] y [[frutu|frutos]].<ref>[https://books.google.es/books?id=L4tnRgaiuVgC&printsec=frontcover&dq=Polinizaci%C3%B3n&hl=es&ei=lI5ITOLyBd3NjAf_tM2kDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false] ''Polinización de cultivos''. Escritu por Adolfo Francisco Muñoz Rodríguez. (books.google.es)</ref>
El tresporte del polen poder realizar axentes físicos como'l vientu (plantes [[Anemofilia|anemófilas]]), l'agua (especies [[Hidrofilia|hidrófilas]]), o un [[polinizador]] animal (plantes [[Zoofilia (botánica)|zoófilas]]). Les carauterístiques físiques y [[Fenología|fenológicas]] de les flores anemófilas, hidrófilas y zoófilas, según les del so polen, suelen ser marcadamente distintos. Les plantes zoófilas tienen de llamar l'atención de los sos vectores con colores y golores atrayentes, según compensalos con alimentu o abellugu. Distintos tipos de polinizadores riquen distintos tipos de curiosos, asina les flores zoófilas evolucionaron y diversificáronse nuna gran variedá de tipos los cualos pueden arrexuntase en [[Síndrome floral|síndromes florales]]. La guapura visual carauterísticamente acomuñada a les flores ye l'efeutu del so [[coevolución]] con [[inseutu|inseutos]] o otros animales polinizadores.
Nos casos en que la polinización produzse como resultáu de rellaciones planta-animal estes rellaciones son predominantemente de tipu [[mutualismo (bioloxía)|mutualista]]. Ye dicir rellaciones en que dambos participantes ardíciense. A diferencia de les rellaciones obligatories (puramente [[simbiosis|simbiótiques]]) qu'esisten na naturaleza, les rellaciones de polinización son práuticamente siempres facultatives o opcionales y bien flexibles: la desapaición d'un polinizador o planta nun acarreta necesariamente la [[estinción]] del otru participante na interacción, yá que cada unu d'ellos tien alternatives (otres fontes d'alimentu nel casu del animal, o otres especies de polinizadores nel casu de la planta). Esisten dellos casos por demás interesantes de rellaciones simbiótiques ente un polinizador y una especie de plantes, tales como l'[[Agaonidae|aviespa de los figos]] y la [[Tegeticula|poliya de la yuca]].
====== Autoincompatibilidad ======
[[Ficheru:Fruchtknoten Polygonum Strasburger 1900 new.png|thumb|250px|La fecundación nes [[Anxospermes]] ye un procesu complexu qu'arreya delles etapes socesives. Nel esquema amuésase como los granos de [[polen]] (p) aterricen nel [[estigma (Botánica)|estigma]] de la [[flor]] (n) y granen, emitiendo un [[tubu polínicu]] (ps). El tubu polínicu se elonga dientro del [[Estilu (botánica)|estilu]] (g) y traviesa el [[micrópilo]] (el mio). Yá dientro del [[óvulu (botánica)|óvulu]], empobinar escontra'l [[sacu embrionariu]] (y) pa descargar los nucleos xenerativos que se fundieren cola [[Megaspora|oósfera]] (la célula central de les 3 señalaes como (ei)) y colos nucleos polares (ek), produciéndose d'esa manera la [[doble fecundación]] carauterística de les Anxospermes. La autoincompatibilidad torga la elongación de los tubos polínicos en dalgún puntu del so trayeutu hasta la oósfera.]]
L'[[autoincompatibilidad]] (AI) ye la incapacidá d'una planta [[hermafrodita]] pa producir [[grana|granes]] por autopolinización anque presente [[gametu|gametos]] vidables. Ye una estratexa reproductiva pa promover la fecundación ente individuos que nun tean rellacionaos y, poro, ye un mecanismu creador de nueva [[variabilidá xenética]].<ref name="Frankel">{{cita llibru | autor = Frankel, R. & Galun, Y. | títulu = Pollination mechanisms, reproduction, and plant breeding | añu = 1977| editorial = Monographs on Theoretical and Applied Genetics non. 2. Springer-Verlag. Berlín | isbn = 0387079343}}</ref>
Mientres la evolución de les [[anxospermes]] la AI surdió en delles ocasiones, en llinaxes totalmente distintos. Más de 100 families botániques, ente les cualos inclúyense les [[Solanacees]], [[Poáceas]], [[Asteráceas]], [[Brasicáceas]], [[Arrosaes]] y [[Fabáceas]], presenten especies autoincompatibles. Ello ye que envaloróse que'l 39% de les especies de anxospermes son AI.<ref name="Igic">{{cita publicación | autor= Igic, B., Russell Lande, &
Joshua R. Kohn,| títulu= Loss of Self-Incompatibility and Its Evolutionary Consequences | url=http://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/523362| revista= Int. J. Plant Sci. | volume= 169 | númberu= 1 | páxines=93-104| añu= 2008| id = }}</ref> Tan amplia distribución [[taxonomía|taxonómica]] ye congruente cola esistencia de dellos mecanismos xenéticos distintos que regulen la AI, dependiendo de la familia considerada.
Sicasí, en tolos casos repara un mesmu fenómenu: los granos de [[polen]] que lleguen al [[estigma (Botánica)|estigma]] de la mesma planta (o de plantes xenéticamente rellacionaes) son incapaces d'efectuar la [[fecundación]] yá que detienen el so desenvolvimientu en dalguna de les etapes del procesu (guañada de los granos de polen, desenvolvimientu de los tubos polínicos nos [[pistilu|pistilos]] o fertilización de la oósfera). De resultes d'esta torga nun se producen granes tres la autopolinización.<ref name="Frankel" /> Esta detención de la crecedera o desenvolvimientu de los tubos polínicos dientro de los pistilos arreya, per un sitiu, la reconocencia per parte del pistilu de cuálos son los tubos polínicos del mesmu individuu y cualos son los d'otres plantes. Per otru llau, n'asocediendo esta reconocencia, el desenvolvimientu de los tubos polínicos propios (o de plantes xenéticamente rellacionaes) ten de ser atayáu. Dambos fenómenos, la reconocencia y l'interrupción de la crecedera, fueron estudiaos extensivamente tanto a nivel [[citoloxía|citolóxicu]], [[fisioloxía|fisiolóxicu]], [[xenética|xenéticu]] y [[bioloxía molecular|molecular]].<ref name="Franklin-Tong">{{cita llibru | autor = Franklin-Tong, Veronica Y. (Ed.) | títulu =Self-Incompatibility in Flowering Plants. Evolution, Diversity, and Mechanisms| añu = 2008| editorial = Springer-Verlag. Berlín | isbn = 978-3-540-68485-5}}</ref><ref name="Boavida">{{cita publicación | autor= Boavida LC, Vieira AM, Becker JD, Feijó JA.| títulu= Gametophyte interaction and sexual reproduction: how plants make a zygote | url=http://www.ijdb.ehu.es/web/paper.php?doi=10.1387/ijdb.052023lb| revista= Int. J. Dev. Biol.| volume= 49 |númberu=| páxina= 615-632 | añu= 2005| id =doi: 10.1387/ijdb.052023lb }}</ref>
Como s'espresó primeramente, los sistemes de AI nes plantes cimeres evolucionaron delles vegaes en llinaxes independientes. A nivel molecular esisten tres sistemes afechiscamente carauterizaos: el sistema de autoincompatibilidad de les [[Solanacees]] y [[Arrosaes]]; el de l'[[amapola]] ''([[Papaver]]'') y el de ''[[Brassica]].'' En dos de tales sistemes, conocer na actualidá los xenes que codifican los componentes de reconocencia polen-pistilu lo que demostró claramente que les proteínes del pistilu y del polen arreyaes na reconocencia son distintes ente si y que la AI ye un mecanismu de "llave-pesllera" a nivel molecular.<ref name="Charlesworth"> Deborah Charlesworth, Xavier Vekemans, Vincent Castric, Sylvain Glémin. 2005. Plant self-incompatibility systems: a molecular evolutionary perspective
New Phytologist 168 (1) , 61–69 doi:10.1111/j.1469-8137.2005.01443.x.</ref><ref name="Franklin-Tong" />
====== Hercogamia ======
La hercogamia ye un términu que designa a la separación espacial de les [[anteres]] y [[estigma (botánica)|estigmes]] de la mesma [[flor]], lo qu'amenorga —o direutamente torga— la autopolinización y l'[[autogamia]]. N'otres pallabres, la hercogamia ye un mecanismu que promueve el cruzamientu ente distintes plantes y, poro, l'[[alogamia]] nes [[anxospermes]].<ref>Pinar, S. 2009. Introducción al llibru ''Les distintes formes de les flores en plantes de la mesma especie'' de [[Charles Darwin]]. Biblioteca Darwiniana. Academia Mexicana de Ciencies. 283 p. ISBN 9788400087968.</ref> L'axetivu «hercógama» alude a la flor, [[planta]] o [[especie]] que presenta la condición de hercogamia.
Según la posición relativa de les anteres y los estigmes, reconócense distintos tipos de hercogamia:<ref>{{cita llibru |títulu=Diversity and evolutionary biology of tropical flowers Cambridge tropical biology series|añu=1996|editorial=Cambridge University Press|isbn=0-521-56510-3, 9780521565103|páxines=194–195|url=https://books.googleco.in/books?id=8_DfMSS9r9cC&pg=PA194&dq=Herkogamy&hl=en#v=onepage&q=Herkogamy&f=false|autor=Peter K. Endress|fechaaccesu=3 de febreru de 2013}}</ref>
====== Dioecia ======
L'[[androesterilidad]] ye la condición pola cual les plantes [[hermafrodita|hermafrodites]] o [[Diclina (botánica)|bisexuales]] son incapaces de producir [[antera|anteres]], [[polen]] o gametos masculinos funcionales.<ref name="Frankel" /><ref>Hartmann, H.T. (Ed.) 1997. Espardimientu de Plantes: Principios y Práutiques. Prentice Hall NJ., Estaos Xuníos</ref>
Virtualmente, toles especies de plantes, adomaes y monteses, amosaron individuos androestériles y esa condición ye heredable. La androesterilidad apaez nes plantes esporádicamente tantu n'especies [[alogamia|alógamas]] como n'[[autogamia|autógamas]], de resultes de [[xen]]es [[mutación|mutantes]] (xeneralmente recesivos), factores citoplásmicos o por un efeutu combinaos de dambos. La androesterilidad puede manifestase como albuertu del polen, que les anteres nun abrir pa lliberar los granos de polen que se topen nel so interior, l'albuertu de les anteres, que les anteres tresformar en pistilos (anteres pistiloides), ente otros munchos casos. La androesterilidad ye bien útil ya interesante pal meyoramientu de plantes, porque apurre un mediu bien eficaz pa simplificar la formación d'híbridos, y esanicia asina'l procesu tan aballador de la emasculación manual. Nes llinies androestériles les flores nun producen anteres funcionales y, poro, nun puede haber autopolinización; van ser polinizaes solamente pela llinia o llinies que s'usen como proxenitor masculín.<ref>Howell, S.H. 1998. Xenética de Plantes y el so desenvolvimientu. Cambridge Univ. Press. MA., Estaos Xuníos.</ref>
===== Autogamia =====
La autogamia ye la manera de [[reproducción sexual]] consistente na fusión de gametos femeninos y masculinos producíos pol mesmu individuu. La [[polinización]] col polen producíu pola mesma flor o la mesma planta ye una condición necesaria pero non abondu por que se produza autogamia, una y bones el polen tien de ser capaz de granar nel [[estigma (botánica)|estigma]], crecer nel [[estilu (botánica)|estilu]] y efectuar la [[doble fecundación]]. La autogamia ta bien espublizada ente les [[maleza|maleces]], les plantes pioneres y les especies insulares, que precisen que los individuos aisllaos fructifiquen y produzan granes.<ref name="UNNEdisp"/> Nes especies autógamas, les [[flor|flores]] con frecuencia son pequeñes, con [[pieces florales]] inconspicuas, producen escasa cantidá de [[polen]] y nun presenten arume nin [[néctar (botánica)|néctar]].<ref name="FG">Frankel, R. & Galun, Y. Pollination mechanisms, reproduction, and plant breeding. Monographs on Theoretical and Applied Genetics non. 2. Springer-Verlag. Berlin. 1977. 281 p.</ref>
Dende'l puntu de vista xenéticu, una planta autógama obligada va ser [[homocigótica]] pa la mayor parte de les sos [[xen]]es, esto ye, va presentar los mesmos [[apanfilos]] en cada [[locus]]. Los descendientes de tal planta van ser xenéticamente iguales ente sigo y con respectu al la planta orixinal. La principal [[evolución biolóxica#adautación|ventaya adaptativa]] d'esta miente de reproducción, entós, ye que dexa la multiplicación d'individuos altamente afechos a un [[nichu ecolóxicu]] particular. La so desventaxa ye que les poblaciones constituyíes por un únicu xenotipu presenten menor [[plasticidad fenotípica adaptativa|plasticidad adaptativa]]; esto ye, una capacidá amenorgada de faer frente a los cambeos del mediu ambiente.<ref name="UNNEdisp">{{cita web |url=
http://www.biologia.edu.ar/botanica/tema23/poliniza.htm
|títulu= Polinización|fechaaccesu=10 de xineru de 2013|autor= González, A.M |obra= Morfoloxía de Plantes Vasculares|editorial= Universidá Nacional del Nordeste|allugamientu=Arxentina |páxina= |idioma= castellanu}}</ref>
Poles razones apuntaes, la mayoría de les especies autógamas son facultatives, esto ye, son preponderantemente autógamas pero tienen la capacidá de producir granes per polinización con otros individuos non emparentaos. N'otres pallabres, la autogamia nestes especies coesiste cola alogamia nun equilibriu adaptativu.<ref name="FG"/>
La autogamia llogra la so mayor ventaya selectiva naquelles especies que son pioneres, insulares o maleces. Nestos casos, les poblaciones tienen d'establecese a partir d'un únicu individuu aislláu de cualesquier otru individuu de la mesma especie. Si l'individuu pioneru perteneciera a uan especie alógama nun podría dexar descendientes una y bones nun esiste posibilidá de que pueda cruciase con un individuu de la mesma especie. Si, sicasí, tal individuu fuera autógamo, podría producir descendientes y permitor qu'una población de la so especie establecer nun nuevu llugar o nichu ecolóxicu.<ref name="FG"/>
La transición dende la alogamia a la autogamia ye unu de los enclinos evolutivos más comunes nes plantes.<ref>Stebbins, G. L.1974. Flowering Plants: Evolution above the Species Level. Belknap, Cambridge, Massachusetts.</ref> Como se describiò primeramente, esto debe a que la autogamia dexa la producción de granes cuando los polinizadores y/o los compañeros reproductivos potenciales son escasos. Esta esplicación, denomada «hipótesis del aseguramientu reproductivu», ye la más antigua y más llargamente aceptada pa la evolución de la autogamia.<ref>Darwin, C. R. 1876. The Effects of Cross and Self-fertilization in the Vegetable Kingdom. John Murray, London.</ref><ref>Baker, H. G. 1955. Self-compatibility and establishment after `long-distance' dispersal. Evolution 9, 347±348.</ref><ref>Jain, S. K. 1976. The evolution of inbreeding in plants. Annu. Rev. Ecol. Syst. 7, 69-95</ref> Sicasí, los beneficios de la alogamia pueden amenorgase o anulase n'especies con fuerte [[depresión endogámica]]. Esto ye, si los óvulos que se podríen usar pa ser fecundaos por otra planta son autofecundados, la descendencia va tener menor [[eficacia biolóxica]].<ref>Lloyd, D. G. 1992. Self- and cross-fertilization in plants. II. The selection of self-fertilization. Int. J. Plant Sci. 153, 370-380.</ref> Les traces o cambeos de la morfoloxía floral o del desenvolvimientu qu'amenorguen la perda potencial d'óvulos per autofecundación pero que, coles mesmes, dexen la reproducción de la planta, son favorecíos pola [[seleición natural]]. Los mecanismos de retrasu de l'autofecundación son variaos. La [[protoginia]], por casu, describe la condición na que los estigmes tópense receptivos antes de producise l'apertura de les [[anteres]] de la mesma flor. L'intervalu de tiempu hasta que se produz la dehiscencia de les anteres dexa les fecundaciones con otres plantes de la mesma especie. Si nun hubiera fecundación cruciada, la producción de granes queda asegurada pola autofecundación, una vegada que les anteres lliberen el polen de la mesma flor.<ref>Schoen, D. J., Morgan, M. T. & Bataillon, T. 1996. How does self-pollination evolve? Inferences from floral ecology and molecular genetic variation. Phil. Trans. R. Soc. Lond. B 351, 1281-1290.</ref>
== Reproducción asexual ==
=== Fungos ===
[[Ficheru:Hyaloperonospora-parasitica-conidiophore.jpg|right|thumb| Esporulación de ''[[Hyaloperonospora parasitica]]'' nuna [[fueya]] de ''[[Arabidopsis thaliana]]'' reparada al [[microscopiu ópticu]]. El colorante [[azul de tripano]] da un color azul al [[citoplasma]] de les espores. La estructura arbuscular que lleva los conidos denominar [[conidióforo]].]]
La multiplicación asexual de los fungos verifícase al traviés de diversos tipos d'espores. Nos fungos acuáticos prodúcense zoosporas flaxelaes, desnudes, polo xeneral de simetría radiada. Nos fungos terrestres les espores tópense revistíes por una paré celular. Tales espores asexuales suelen ser resistentes al secañu y a la radiación, pero non especialmente al calor, polo cual nun tienen periodu de llatencia. Pueden granar cuando hai mugor, inclusive n'ausencia de nutrientes.
Les espores asexuales pueden xenerase de forma interna, arredondiándose la célula del interior de la [[hifa]] y quedando arrodiada por una gruesa paré pa depués esprendese («clamidiosporas») o bien formándose nel interior d'una estructura denomada esporangio que al maurecer ruémpese lliberando les espores (“esporangiosporas”). Tamién pueden xenerase de forma esterna, como una producción de la hifa en cuenta de como un tresformamientu («conidiosporas») y suelen formase n'estructures estremaes de la hifa («[[conidióforos]]»). La variedá de les estructures productores de [[conidios]] ye inmensa y utilícense como carauterística fundamental na clasificación d'estos organismos.
=== Mofos ===
La reproducción asexual realizar por aciu fragmentación del [[gametófitu]], por [[xemación]] del [[protonema]] o a partir de los [[propágulos]].
=== Felechos ===
les espores (lapliodes)al cayer nun llugar apropiáu desenvuelven una estructura llaminar de tamañu pequeñu.
=== Anxospermes ===
==== Artificial ====
* [[Serpollu]]: Ye un procedimientu pol cual fórmense nuevos exemplares partiendo d'una caña d'una planta madre, dixebrándola recién a la fin del procesu, cuando al nuevu exemplar yá-y brotaron raigaños.
* [[Estaca (botánica)|Estaca]]: fragmentos de caña, unos yerbáceos y los otros maderizos, conteniendo dalguna yema.
* [[Inxertu]]: d'escayu, yema o aproximamientu: porciones de caña con una o más yemes qu'aplicaes sobre un patrón se sueldan con él y desenvuelven la ramasca de la nueva planta.
* [[Frada]].
* Téuniques de [[micropropagación]]: por aciu pequeños fragmentos de la planta madre o embriones cultivaos en tubos d'ensayu, con solución nutritiva y ambiente aséptico.
* [[Cultivu de texíos vexetales]].
==== Natural ====
* Por aciu les [[mitospora|mitospores]]; forma típica n'fungos, mofos, felechos y liquen
* Por aciu [[propágulos]]:
** [[Rizoma]]
** [[Tubérculu]]
** [[Bulbu (botánica)|Bulbu]]
** [[Estolón]]
** [[Cormo]]
=== Por aciu granes ===
==== [[Apomixis]] ====
Les plantes que presenten esti tipu de reproducción (les que se denominen ''plantes apomícticas'') producen les sos granes ensin qu'asoceda [[meiosis]] nin [[Fecundación|fertilización]], polo que los sos descendientes son [[xenética]]mente idénticos a la planta madre.<ref name=Richards2003>{{Obra citada
|apellíu = Richards
|nome = A.J.
|añu = 2003
|títulu = Apomixis in flowering plants: an overview
|revista = Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences
|volume = 358
|númberu = 1434
|páxines = 1085–1093
|doi = 10.1098/rstb.2003.1294
|url = http://journals.royalsociety.org/content/qk3fnvdnr67paudj/fulltext.pdf
}}</ref> Anque dende'l puntu de vista [[Evolución biolóxica|evolutivu]] les plantes apomícticas escarecen de les ventayes adaptatives qu'ufierta la [[reproducción sexual]], la apomixis dexa la fixación indefinida de [[xenotipu|xenotipos]] altamente afechos al so ambiente. Esta ventaya de la apomixis ye -dende'l puntu de vista xenéticu- la mesma que presenta la [[multiplicación vexetativa]]. Sicasí, nel casu de les plantes apomícticas los descendientes nun permanecen nes redoma de la planta madre, compitiendo con ella por recursos, sinón que gracies a la [[Dispersión de los propágulos|dispersión de les granes]] los nuevos individuos pueden esplorar y conquistar nuevos ambientes.<ref>Sven Y. Asker, Lenn Jerling: ''Apomixis in Plants''. CRC Press, Boca Raton 1992, S. 50f. ISBN 0-8493-4545-6</ref><ref name=Whitton2008>{{Obra citada |
last1 = Whitton | nome1 = J.
| apellíu2 = Sears | nome2 = C.J.
| apellíu3 = Baack | nome3 = Y.J.
| apellíu4 = Otto | nome4 = S.P.
| añu = 2008
| títulu = The Dynamic Nature of Apomixis in the Angiosperms
| revista = International Journal of Plant Sciences
| volume = 169
| númberu = 1 |páxines=169
| doi = 10.1086/523369
}}</ref> La apomixis tópase llargamente distribuyida en ciertes families de plantes, tales como les [[poáceas]], les [[arrosaes]] y les [[compuestes]]. Nestes postreres la apomixis ye un tipu de reproducción obligada en munches especies, ente que nes otres dos families la apomixis y la reproducción sexual pueden tener llugar, llau a llau, nel mesmu individuu (apomixis ''facultativa'').<ref name="Bota">{{cita web
|url = http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/y38/38d.htm
|títulu = Types of Propagation. Systems of Recombination
|fechaaccesu = 04-28-2008
|apellíu = Universidad d'Hamburgu
|nome =
|coautor =
|añu = 2001 d'equí p'arriba
|formatu =
|obra = Botanic on line
|editorial =
|páxines =
|idioma = inglés
|doi =
|urlarchivu =
|fechaarchivu =
}}</ref>
La apomixis refuga la ruta sexual evitando l'amenorgamientu meiótica y la fecundación. L'óvulu desenvuelve una grana que'l so embrión contién exactamente'l mesmu [[xenotipu]] que la planta que la anicia. Los embriones apomícticos pueden formase al traviés d'una ruta esporofítica o gametofítica. Na primera, tamién llamada [[embrionía adventicia]], los embriones surden direutamente d'una célula somática de la [[nucela]] o de los [[tegumentu|tegumentos]] del óvulu. Esta forma de apomixis apaez comúnmente nos [[cítricu|cítricos]], que convirtiéronse nun sistema modelu pa estudiar el procesu. Na apomixis gametofítica fórmense siempres sacos embrionarios que difieren en dellos aspeutos del gametófitu femenín haploide (n) xeneráu a partir de la megáspora funcional. La so principal diferencia ye precisamente'l fechu de ser diploides (2n) una y bones los nucleos que los conformen nun pasaron pol procesu meiótico y polo tanto nun amenorgaron el so númberu cromosómico. Por eso dizse qu'estos sacos embrionarios surden por un procesu de ''apomeiosis'' ("ensin meiosis"). Acordies con l'orixe de la célula que xenera al sacu embrionariu y al embrión, la apomixis gametofítica puede ser clasificada como: ''diplosporía'', cuando'l sacu embrionariu aniciar a partir de la célula madre de la megáspora mesma yá sía por mitosis o depués d'una falla na meiosis o ''aposporía'', cuando'l sacu embrionariu aníciase direutamente por mitosis a partir d'una célula somática, usualmente una célula de la [[nucela]].<ref name="Richards2003" />
Los sacos embrionarios, sían éstos apospóricos o diplospóricos, contienen un gametu femenín diploide (2n), la ovocélula, a partir de la cual desenvuélvese direutamente l'embrión por [[partenogénesis]] ensin qu'esista fecundación. Asina, mientres nel procesu sexual l'amenorgamientu meiótica complementar cola fecundación que restaura'l nivel de ploidía 2n, na apomixis gametofítica l'ausencia d'amenorgamientu complementar cola partenogénesis.<ref name="Nogler">Nogler, G.A. (1984a). Gametophytic apomixis. ''In'': Embryology of Angiosperms, B.M. Johri, ed (Berlin: Springer-Verlag), páxs. 475–518.</ref> Na apomixis gametofítica la partenogénesis esclúi unu de los procesos de la doble fecundación: la unión de los gametos masculinos colos femeninos. Sicasí non necesariamente anúlase la fecundación de los nucleos polares. Anque en dellos casos el endosperma puede desenvolvese en forma autónoma (ensin la unión d'un gametu masculín colos nucleos polares del sacu embrionariu apospórico o diplospórico) en munches especies apomícticas, como asocede na mayoría de les gramínees tropicales, ye necesariu qu'un gametu masculín fundir col o los nucleos polares de la célula central del sacu embrionariu pa formar el endospermo. A esti procesu llamar ''pseudogamia''.<ref name="Nogler" /><ref>Gustaffson, A., 1947. Apomixis in higher plants. III. Biotype and species formation. Lunds, Univ. Arsskr., 44, 183-370.</ref><ref>Knox. R. B. 1967. Apomixis. Seasonal and population differences in a grass. Science, 157,325—326.</ref><ref name=Stebbins41>Stebbins, G. L. 1941. Apomixis in the angiosperms. Bot Rev., 10, 507-542.</ref><ref>Grant, V. 1971. Plant Speciation, 435 pp. [[Columbia University Press]], New York.</ref><ref>de Wet, J. M., & Stalker, H. T. 1974. Gametophytic apomixis and evolution in plants. Taxon, 23, 689-697.</ref>
Polo espuesto, esisten tres tipos distintos de mecanismos de apomixis:<ref name=Richards2003 /><ref name="Nogler" />
* [[Diplosporia]]: la célula madre del sacu embrionariu o gametófitu femenín desenvuélvese direutamente nun embrión, procesu conocíu col nome de partenogénesis diploide. L'embrión ye diploide.
* [[Aposporia]]: el sacu embrionariu tien el so orixe nuna célula somática de les múltiples qu'arrodien la célula madre del sacu embrionariu (nucela). L'embrión ye diploide.
En dambos casos desenvuélvese un gametófitu pero la meiosis nun esiste o, nel casu de que se produza, nun tien consecuencies observables. Por esta razón llámase tamién a esti fenómenu ''apomixis gametofítica''.
* [[Embrionía adventicia]]: nun se desenvuelve [[sacu embrionariu]]. L'embrión desenvolver a partir de célules del esporófitu diploide (exemplu, integumento).
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{Tradubot|Reproducción vegetal}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Reproducción vexetal]]
[[Categoría:Términos botánicos]]
[[Categoría:Meyoramientu xenéticu]]
l1bdf2vwabkzp2df5ul0jw0notp6ky1
Psittaciformes
0
113155
4489519
4475861
2026-04-29T18:23:28Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489519
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de taxón
| Psittaciformes
| fossil_range = {{fossil range|50|0}} [[Eocenu]] inferior – [[Holocenu]]<ref>{{cita publicación |apellíu=Waterhouse |nome=David M. |añu=2006 |títulu=Parrots in a nutshell: The fossil record of Psittaciformes (Aves) |publicación=Historical Biology |volume=18 |issue=2 |páxinas=223–234 |doi=10.1080/08912960600641224}}</ref>
| image = Psittacus erithacus qtl1.jpg
| image_caption = Loru yaco (''[[Psittacus erithacus]]'').
| domain = [[Eukaryota]]
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| subphylum = [[Vertebrata]]
| classis = [[Aves]]
| infraclassis = [[Neognathae]]
| superordo = [[Psittacopasserae]]
| ordo = '''Psittaciformes'''
| ordo_authority = [[Johann Georg Wagler|Wagler]], [[1830]]
| subdivision_ranks = [[familia (bioloxía)|Superfamilies]]
|subdivision =[[Cacatuoidea]] (cacatúes)<br />
[[Psittacoidea]] (loros típicos)<br />
[[Strigopoidea]] (loros de Nueva Zelanda)
| range_map = Parrot range.png
| range_map_caption = En colloráu l'área de distribución de toles especies de psitaciformes.
}}
Los '''psitaciformes''' ('''Psittaciformes''')<ref name="zoonomen">{{cita web |url=http://www.zoonomen.net/avtax/psit.html|títulu=Zoological Nomenclature Resource: Psittaciformes (Version 9.013)|fecha=29 d'avientu de 2008|editorial=www.zoonomen.net}}</ref> son un [[orde (bioloxía)|orde]] d'[[aves]] qu'inclúi aproximao 86 [[xéneru (bioloxía)|xéneros]] con 372 [[especie|especies]] que s'atopen principalmente nes zones [[Trópicu|tropicales]] y [[subtropical]]es. El grupu foi bautizáu pol nome [[griegu]] del loru ψιττακός «''Psittakos''», y por ello'l nome d'esti orde significa «los que tienen forma de loru». L'orde subdividir en tres superfamilies: [[Psittacoidea]] (los '''loros típicos''' o '''papagayos'''), [[Cacatuoidea]] (les '''cacatúes''') y [[Strigopoidea]] (los '''loros de Nueva Zelanda''').<ref name="revision"/> Los psitaciformes tienen principalmente una distribución [[pantropical]], anque delles especies habiten en rexones [[Clima templáu|templaes]]. El grupu presenta'l so mayor [[biodiversidá|diversidá]] n'[[América del Sur]] y [[Australasia]].
Tolos miembros del orde tienen como carauterístiques comunes: un [[picu (zooloxía)|picu]] robezu y curvado escontra baxo, la postura arguta del so cuerpu y les sos garres prensiles [[Dactilia#Zigodactilia|zigodáctilas]], esto ye, que tienen dos [[deu (anatomía)|deos]] dirixíos palantre y dos escontra tras. La mayoría de los psitaciformes son de colores intensos. Munches especies de loros son predominantemente verdes, y otres tienen plumaxe multicolor. Sicasí, el plumaxe de la mayoría de les cacatúes bazcuya ye predominantemente blancu o negru, y toes caracterícense por tener un [[moñu]] de plumes eréctil na cabeza. La mayoría de psitaciformes presenta pocu o nengún [[dimorfismu sexual]], anque hai esceiciones. Son l'orde d'aves que presenta la mayor variación de llargor ente especies.
Aliméntense principalmente de granes, nueces, frutos, biltos y otres materies vexetales. Delles especies peracaben dacuando animales y carroña, ente que los [[Loriini|loris]] y [[loriculus|lorículos]] tán especializaos en comer [[Néctar (botánica)|néctar]], [[polen]] y fruta blando. Casi tolos psitaciformes añeren nos buecos de los árboles y ponen güevos de color blancu, de los cualos eclosionan pitucos [[altricial]]es.
Los loros, xunto a los [[Corvidae|córvidos]], atopar ente les aves más intelixentes, y la capacidá de delles de les sos especies d'[[Aves parlantes|asonsañar la voz humana]] convertir en mascotes bien populares. La captura de loros pal [[Comerciu d'animales selvaxes|tráficu illegal de mascotes]] y otros fines, la [[perda d'hábitat]], la caza y la competencia con [[Especie invasora|especies invasores]] amenorgaron les poblaciones selvaxes, al ser el grupu d'aves monteses que sufre mayor esplotación.<ref>Snyder, N; McGowan, P; Gilardi, J; & A Grajal (2000), ''[http://www.parrots.org/index.php/ourpublication/papfiles/ Parrots: Status Survey and Conservation Action Plan, 2000–2004] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150329073627/http://www.parrots.org/index.php/ourpublication/papfiles/ |date=2015-03-29 }}''. Chapter 1. vii. [[IUCN]] ISBN 2-8317-0504-5. Chapter 1. vii.</ref> Munchos miembros del orde tán clasificaos como [[especie amenazada|especies amenaciaes]] o [[Especie casi amenazada|casi amenaciaes]], de los cualos 16 considérense [[Especie en peligru críticu d'estinción|en peligru críticu d'estinción]] anguaño.<ref name="UICN">{{cita web |editorial=IUCN |añu=2006
|títulu=IUCN Red List of Threatened Species
|url=https://www.iucnredlist.org |fechaaccesu=31 d'agostu de 2007}}</ref>
== Taxonomía ==
=== Oríxenes y evolución ===
La diversidá de Psittaciformes n'[[América del Sur]] y [[Australasia]] suxer que l'orde tien un orixe [[Gondwana|gondwánico]], con centru en Australasia.<ref name="Wright">{{cita publicación |títulu=A Multilocus Molecular Phylogeny of the Parrots (Psittaciformes): Support for a Gondwanan Origin during the Cretaceous |publicación=Mol Biol Evol |añu=2008 |nome=T.F. |apellíu=Wright |coautores=Schirtzinger Y. Y., Matsumoto T., Eberhard J. R., Graves G. R., Sanchez J. J., Capelli S., Muller H., Scharpegge J., Chambers G. K. & Fleischer R. C. |volume=25 |númberu=10 |páxines=2141–2156 |doi=10.1093/molbev/msn160 |pmid=18653733 |pmc=2727385}}</ref> Pero la escasez de loros nel rexistru [[fósil]] torga confirmar la hipótesis.
Créese que'l fósil de loru más antiguu conocíu procede del [[Cretácicu|Cretáceo]] tardíu, hai aproximao 70 millones d'años: un solu fragmentu de quexal inferior de 15 mm atopáu na [[formación de llance]], en [[Wyoming]].<ref>{{cita publicación | doi = 10.1038/23841 | apellíu = Stidham | nome = T. | añu = 1998 |títulu=A lower jaw from a Cretaceous parrot | url = |publicación=Nature | volume = 396 | issue = 6706 |páxinas=29–30 }}</ref> Anque otros estudios indiquen qu'esti fósil nun sería d'una ave sinón d'un dinosauriu [[Chirostenotes]] que tenía un picu similar al de les aves.<ref>{{cita publicación | doi = 10.1038/20583 | apellíu = Dyke | nome = GJ | apellíu2 = Mayr | nome2 = G. | añu = 1999 |títulu=Did parrots exist in the Cretaceous period? | url = |publicación=Nature | volume = 399 | issue = 6734 |páxinas=317–318 }}</ref><ref>Waterhouse DM. (2006) "Parrots in a nutshell: The fossil record of Psittaciformes (Aves)" ''Historical Biology'' '''18(2)''': 227–238</ref>
[[Ficheru:Cyrilavis colburnorum FMNH specimen.jpg|left|thumb|Craniu fósil d'un supuestu ancestru de los loros del Eocenu de [[Wyoming]].]]
[[Ficheru:Guaruba guarouba -Gramado Zoo, Brazil-8a.jpg|right|thumb|El [[Guaruba guarouba|guacamayu guaruba]] amuesa'l fuerte picu y les garres prensiles carauterístiques de tolos psitaciformes.]]
[[Ficheru:Trichoglossus haematodus -Jurong Bird Park, Singapore -Dec2009.jpg|thumb|left|Anque'l color predominante nos [[Psittacoidea|psitacoideos]] ye'l verde, munchos presenten plumaxes d'otros colores y con tonos bien vivos, como esti multicolor [[Trichoglossus haematodus|lori arcoíris]].]]
[[Ficheru:Ara ararauna Luc Viatour.jpg|left|thumb|El [[Ara ararauna|guacamayu azulamarillo]] habita nes selves tropicales como la mayoría de los psitaciformes.]]
Supónse que los psitaciformes, o'l so ancestru común con dellos órdenes d'aves, taba presente en dalgún llugar del mundu alredor de la [[estinción masiva del Cretácicu Terciariu]] (estinción K-T), hai unos 66 [[Ma (unidá de tiempu)|Ma]] polo que probablemente inda nun desenvolvieren les sos carauterístiques [[Autoapomorfia|autoapomórficas]], anque seríen aves principalmente [[arborícola|arborícoles]], grosso modo similares a los [[Nyctibiidae|nictibios]] o los [[Podargidae|podargos]] actuales, anque nun tean direutamente emparentaos con ellos (vease ''[[Palaeopsittacus]]''). Pero estes aves ([[Cypselomorphae]]) son un grupu difícil d'encaxar filoxenéticamente y paecen tan cercanes a los loros primitivos como, por casu, a les aves acuátiques modernes ([[Aequornithes]]). La combinación de pruebes sofita la hipótesis de que Psittaciformes sería un grupu del tueru cercanu a [[Passeriformes]], un grupu d'aves terrestres que surdió nes proximidaes de la estinción K-T. Ello ye que l'analís de los insertamientos d'[[Transposón|elementos xenéticos transponibles]] de los xenomes de los [[Passeriformes|páxaros]] y los psitaciformes (y non de los xenomes de les demás aves) apurren fuertes evidencies de que los psitaciformes son un [[grupu hermanu]] de los paseriformes, que xuntos formen el cladu [[Psittacopasserae]], n'esclusión del siguiente grupu más próximu, los [[Falconiformes]].<ref>{{cita publicación |autor=Suh A, Paus M, Kiefmann M, ''et al'' |títulu=Mesozoic retroposons reveal parrots as the closest living relatives of passerine birds |publicación=[[Nature Communications]] |volume=2|páxines=443–8 |añu=2011 |pmid=21863010 |url=http://www.nature.com/ncomms/journal/v2/n8/full/ncomms1448.html |doi=10.1038/ncomms1448 |pmc=3265382 |númberu=8}}</ref>
[[Ficheru:Long-billed Corella.jpg|thumb|Los colores predominantes del plumaxe de les [[Cacatuoidea|cacatúes]] son el blancu y el negru; blancu nel casu de la [[Cacatua tenuirostris|cacatúa picofina]].]]
Los fósiles más antiguos asignaos ensin dulda a los loros vienen d'[[Europa]] y tán dataos nunos 50 Ma. El so clima naquella dómina yera tropical al coincidir col [[máximu térmicu del Paleocenu Eocenu]]. Amás Europa ye'l llugar col rexistru fósil más estensu del [[Eocenu]], fai 58 a 36 millones d'años. Atopáronse dellos [[cadarma|cadarmes]] bastante completos n'[[Inglaterra]] y [[Alemaña]] asignables a Psittaciformes (anque non a los loros actuales) dataos los más antiguos un pocu antes del empiezu del [[Eocenu]].<ref>{{cita publicación | doi = 10.1111/1475-4983.00126 | apellíu1 = Dyke | nome1 = GJ | apellíu2 = Cooper | nome2 = JH | añu = 2000 | títulu = A new psittaciform bird from the London clay (Lower Eocene) of England | publicación = Palaeontology | volume = 43 | númberu = 2| páxines = 271–285 }}</ref> Dalgunos con duldes, pero polo xeneral paez más probable que nun sían antepasaos direutos de los loros modernos, sinón que tean emparentaos colos llinaxes qu'evolucionaron nel [[hemisferiu norte]] y que s'escastaron darréu. Estos probablemente nun son eslabones perdíos ente los loros ancestrales y los modernos, sinón llinaxes de psittaciformes qu'evolucionaron en paralelu a los loros típicos y les cacatúes y tienen les sos propies peculiaridaes autapomórficas:
* ''[[Psittacopes]]'' (Eocenu inferior/mediu de [[Xacimientu de Geiseltal|Geiseltal]], Alemaña) — basal;
* ''[[Serudaptus]]'' — pseudastúridos o psittácidos;
* '''[[Pseudasturidae]]''' (quiciabes el nome correutu sía [[Halcyornithidae]]);
** ''[[Pseudasturides]]'' – enantes ''Pseudastur'';
* '''[[Vastanavidae]]''';
** ''[[Vastanavis]]'' (Eocenu de Vastan, India);<!-- Primeramente consideráu un gruiforme: CurrSciIndia92:1266. -->
* '''[[Quercypsittidae]]''';
** ''[[Quercypsitta]]'' (Eocenu cimeru).
Asignóse primeramente a Psittaciformes una [[Neoaves|neoave]] denomada ''[[Mopsitta tanta]]'', datada nunos 54 Ma y procedente de la [[formación de Fur]], del [[Eocenu]] inicial de Dinamarca, que se describió a partir d'un solu [[humero]].<ref name="Waterhouse2008">{{cita publicación |autor=Waterhouse, D.M.
| autor2 = Lindow, B.Y.K. | autor3 = Zelenkov, N. | autor4 = Dyke, G.J.
|añu=2008
|títulu=Two new fossil parrots (Psittaciformes) from the Lower Eocene Fur Formation of Denmark
|publicación=Palaeontology
|volume=51
|páxines=575–582
|doi=10.1111/j.1475-4983.2008.00777.x
|númberu=3}}</ref> Pero esti güesu tan pocu carauterísticu nun ye inequívocamente de psitaciforme, y más apocayá señalóse que podría pertenecer a un [[ibis]] del xéneru ''[[Rhynchaeites]]'', del cual atopáronse pates nel mesmu depósitu.
[[Ficheru:Red Lory (Eos bornea)-6.jpg|upright|thumb|220px|[[Eos bornea|Lori coloráu]] afechándose.]]
Los primeros rexistros de loros modernos daten d'ente 23–20 Ma y tamién vienen d'Europa. Y la mayoría de los güesos atopaos darréu claramente reconocibles de psitaciformes tamién son d'Europa. El [[hemisferiu sur]] casi nun tien un rexistru fósil d'interés pal periodu anterior al [[Miocenu]] mediu, alredor de 20 millones d'años tras. Sicasí d'esa dómina ye'l primer fósil inequívocamente de psitaciforme modernu, un quexal cimeru qu'ensin dulda correspuende a una cacatúa moderna. Dellos xéneros modernos dátense provisionalmente el so orixe nel Miocenu, anque los sos rexistros confirmaos remóntense solo a cinco millones d'años.
Los siguientes xéneros fósiles de loros probablemente toos pertenecieren a Psittacidae o tuvieren cercanos a los sos ancestros:
* ''[[Archaeopsittacus]]'' (Oligocenu cimeru/Miocenu inferior);
* ''[[Xenopsitta]]'' (Miocenu inferior de Chequia);<!-- BelgJZool134:47 -->
* Psittacidae gen. et spp. indet. (Miocenu mediu de Otago, Nueva Zelanda)— delles especies;<!-- JSystPaleontol5:1 -->
* ''[[Bavaripsitta]]'' (Miocenu mediu de Steinberg, Alemaña);<!-- *BelgJZool134:47 -->
* Psittacidae gen. et sp. indet. (Miocenu de Francia)— equivocadamente asitiáu en ''Pararallus desemeyáu'', inclúi a ''"Psittacus" lartetianus''.<!-- BelgJZool134:47 -->
Dellos fósiles del [[Paleógeno]] nun s'acepta inequívocamente que pertenezan a psittaciformes:
* ''[[Palaeopsittacus]]'' (Eocenu inferior – mediu de noroeste d'Europa) — posible caprimulxiforme (podárgido) o quercypsittido;<!-- Palaeontology43:271 -->
* ''"[[Precursor (animal)|Precursor]]"'' (Eocenu inferior)— parte d'esta aparente [[Quimera paleontolóxica|quimera]] paez que pertenecíen a un pseudastúrido o psittácido;
* ''[[Pulchrapollia]]'' (Eocenu inferior) — inclúi a ''"Primobucco" olsoni'' un psittaciforme (pseudastúrido o psittácido).<!-- *Palaeontology43:271 -->
== Filoxenia ==
{{cuadru imaxe | style = "float:right;"
|caption=Rellaciones filoxenétiques ente los trés superfamilies d'aves.<ref name="Wright"/><ref name="deKloet"/><ref name=tokita/>
|clades={{clade|style=font-size:75%;line-height:75%
||label1=Psittaciformes
|1={{clade
|label1=
|1={{clade
|label1=
|1=[[Psittacoidea]] [[Ficheru:Rose-ringed Parakeet (Male) I IMG 9141.jpg|75px]]
|label2=
|2=[[Cacatuoidea]] [[Ficheru:Cacatua galerita -perching on branch -crest-8a-2c.jpg|75px]]
}}
|label2=
|2=[[Strigopoidea]] [[Ficheru:Kaka (Nestor meridionalis)- Wellington -NZ-8-2c.jpg|75px]]
}}
|label2=
|2=Demás aves
}}
}}
Los Psittaciformes estremar en tres linaje principales clasificaos nes superfamilies: [[Strigopoidea]], [[Psittacoidea]] y [[Cacatuoidea]].
Strigopoidea consideróse enantes parte de Psittacoidea, pero estudio recién asitien a esti grupu d'especies de Nueva Zelanda na base del [[cladu]] nuna ramificación anterior a la separación ente Psittacoidea y Cacatuoidea.<ref name="Wright"/><ref name="deKloet">{{cita publicación |apellíu=de Kloet |nome=RS |coautores=de Kloet SR |añu=2005 |títulu=The evolution of the spindlin gene in birds: Sequence analysis of an intron of the spindlin W and Z gene reveals four major divisions of the Psittaciformes |publicación=Molecular Phylogenetics and Evolution |volume=36 |páxines=706–721 |doi=10.1016/j.ympev.2005.03.013 |pmid=16099384 |númberu=3}}</ref><ref name="tokita">{{cita publicación |doi=10.1111/j.1525-142X.2007.00199.x |apellíu=Tokita |nome=M |coautores=Kiyoshi T and Armstrong KN |añu=2007 |títulu=Evolution of craniofacial novelty in parrots through developmental modularity and heterochrony |publicación=Evolution & Development |volume=9 |númberu=6 |páxines=590–601 |pmid=17976055}}</ref>
Les cacatúes son un grupu bastante distintu de los demás. Carauterízase pol [[moñu]] eréctil de la so cabeza. Amás presenten diferencies morfolóxiques nes arteries [[carótida|carótides]], la [[vesícula]] y los güesos del craniu, y escarecen de les coloraciones de les plumes debíes a la [[testura de Dyck]], qu'esvalixa la lluz produciendo munchos de los intensos colores de los loros. Sicasí tienen plumes de color con altos niveles del pigmentu [[psittacofulvina]] qu'aguanten meyor la degradación producida pol ''[[Bacillus licheniformis]]'' que les blanques.<ref>{{cita publicación | apellíu1=Burtt | nome1=Y. H. | apellíu2=Schroeder | nome2=M. R. | apellíu3=Smith | nome3=L. A. | apellíu4=Sroka | nome4=J. Y. | apellíu5=McGraw | nome5=K. J. | títulu=Colourful parrot feathers resist bacterial degradation | doi=10.1098/rsbl.2010.0716 | publicación=Biology Letters |añu=2010 | volume=7 | númberu=2 | páxines=214–216 | pmid=20926430 | pmc=3061162}}</ref>
Enantes considerábase que Psittacidae contenía a tolos loros típicos ([[Psittacoidea]]) pero na actualidá los estudios xenéticos llevaron a estremalos en tres families: [[Psittacidae]] (pa los loros d'América y parte de los d'África), [[Psittaculidae]] (los loros d'Asia, Oceanía y el restu de los africanos), y una tercera menor, [[Psittrichasiidae]] (pal [[loru aguileño]] y allegaos).<ref name="revision" /> [[Loriini|Loris y allegaos]] qu'enantes dacuando tamién se consideraben una familia, Loriidae,<ref name="Forshaw78">{{cita llibru |author=Forshaw, Joseph M.; Cooper, William T.|añu=1978|origyear=1973 |títulu=Parrots of the World|edition=2nd |publicación=Landsdowne Editions |ubicación=Melbourne Australia |páxina=45|isbn=0-7018-0690-7}}</ref> anguaño considérense una tribu, ([[Loriini]]), dientro de la subfamilia [[Loriinae]]. Los sos otres dos tribus son [[Cyclopsittini]] y [[Melopsittacini]].<ref name="Wright" /><ref name="deKloet" /><ref name="tokita" />
=== Clasificación ===
[[Ficheru:Kea Bird 045.jpg|thumb|Kea (''[[Nestor notabilis]]'').]]
[[Ficheru:Cacatua leadbeateri -SW Queensland-8.jpg|thumb|Cacatúa abanderada<br />(''[[Lophochroa leadbeateri]]'').]]
[[Ficheru:Myiopsitta monachus (Madrid, Spain) 15.jpg|thumb|Cotorra monxu<br />(''[[Myiopsitta monachus]]'').]]
[[Ficheru:Pair of Plum-headed parakeet (Psittacula cyanocephala) Photograph By Shantanu Kuveskar.jpg|thumb|Pareya de cotorres ciruela (''[[Psittacula cyanocephala]]'').]]
La siguiente clasificación basar na propuesta más recién, que de la mesma se basa nes investigaciones más relevantes del campu.<ref name="revision">{{cita publicación |url=http://www.mapress.com/zootaxa/2012/f/z03205p040f.pdf|autor=Joseph, Leo ''et al.|añu=2012|títulu= A revised nomenclature and classification for family-group taxa of parrots (Psittaciformes)|publicación= Zootaxa|volume= 3205|páxines= 26–40}}</ref><ref name="Wright" /><ref name="deKloet" /><ref name="White">{{cita publicación |títulu=The evolutionary history of cockatoos (Aves: Psittaciformes: Cacatuidae)|publicación=Molecular Phylogenetics and Evolution|añu=2011|volume=59|páxines=615–622|doi=10.1016/j.ympev.2011.03.011|pmid=21419232|autor= White, Nicole Y. ''et al.''|númberu=3}}</ref><ref name="Schweizer2011">{{cita publicación |títulu=Macroevolutionary patterns in the diversification of parrots: effects of climate change, geological events and key innovations|añu=2011|autor=Schweizer, Manuel; Seehausen, Ole and Hertwig, Stefan T. |publicación=Journal of Biogeography |volume=38|páxines=2176–2194|doi=10.1111/j.1365-2699.2011.02555.x|númberu=11}}</ref><ref name="Joseph">{{cita publicación |títulu=Molecular systematics of two enigmatic genera ''Psittacella'' and ''Pezoporus'' illuminate the ecological radiation of Australo-Papuan parrots (Aves: Psittaciformes)|autor=Joseph, Leo; Toon, Alicia; Schirtzinger, Erin Y. and Wright, Timothy F. |añu=2011|publicación=Molecular Phylogenetics and Evolution|volume=59|páxines=675–684|doi=10.1016/j.ympev.2011.03.017|pmid=21453777|númberu=3}}</ref><ref name="Schweizer2010">{{cita publicación |títulu=The evolutionary diversification of parrots supports a taxon pulse model with multiple trans-oceanic dispersal events and local radiations|publicación=Molecular Phylogenetics and Evolution|añu=2009|nome=M. |apellíu=Schweizer |coautores=Seehausen O, Güntert M and Hertwig ST|doi=10.1016/j.ympev.2009.08.021 |pmid=19699808|volume=54|númberu=3|páxines=984–94}}</ref>
==== Superfamilia [[Strigopoidea]] (loros de Nueva Zelanda) ====
* '''Familia [[Nestoridae]]''': 2 xéneros, dos especies vives (el [[Nestor notabilis|kea]] y el [[Nestor meridionalis|kaka]]) y delles especies estinguíes de la rexón neozelandesa.
* '''Familia [[Strigops habroptilus|Strigopidae]]''': el non volador [[Strigops habroptilus|kákapu]] en peligru d'estinción.
==== Superfamilia [[Cacatuoidea]] (cacatúes) ====
* '''Familia [[Cacatuidae]]'''
** Subfamilia [[Nymphicinae]]: 1 xéneru con una especie, la [[Nymphicus hollandicus|cacatúa ninfa]].
** Subfamilia [[Calyptorhynchus|Calyptorhynchinae]]: cacatúes negres
** Subfamilia [[Cacatuinae]]
*** Tribu [[Microglossini]]: 1 xéneru con una especie, la [[Probosciger aterrimus|cacatúa enllutada]] (tamién negra).
*** Tribu [[Cacatuini]]: 4 xéneros de cacatúes blanques, rosadas y grises.
==== Superfamilia [[Psittacoidea]] (loros típicos) ====
* '''Familia [[Psittacidae]]'''
** Subfamilia [[Psittacinae]]: dos xéneros africanos, ''[[Psittacus]]'' y ''[[Poicephalus]]''.
** Subfamilia [[Arinae]], loros neotropicales:
*** Tribu [[Arini]]: 15 xéneros de guacamayos y allegaos.
*** Tribu [[Androglossini]]: 7 xéneros de loros neotropicales de cola curtia.
*** ''[[Incertae sedis]]'': 10 xéneros.
**** ''[[Pionites]]'' (2 especies)
**** ''[[Deroptyus accipitrinus|Deroptyus]]'' (1 especie, el loru cacique)
**** ''[[Hapalopsittaca]]'' (4 especies)
**** ''[[Nannopsittaca]]'' (2 especies)
**** ''[[Psilopsiagon]]'' (2 especies, enantes en ''Bolborhynchus'')
**** ''[[Bolborhynchus]]'' (3 especies)
**** ''[[Touit]]'' (8 especies)
**** ''[[Brotogeris]]'' (8 especies)
**** ''[[Myiopsitta]]'' (1 o 2 especies)
**** ''[[Forpus]]'' (7 especies)
* '''Familia [[Psittrichasiidae]]'''
** Subfamilia [[Psittrichasinae]]: una especie, el [[Psittrichas fulgidus|loru aguileño]].
** Subfamilia [[Coracopsinae]]: un xéneru con dos especies vives de Madagascar ya islles circundantes.
* '''Familia [[Psittaculidae]]'''
** Subfamilia [[Platycercinae]]
*** Tribu [[Pezoporini]]: pericos terrestres y allegaos.
*** Tribu [[Platycercini]]: pericos de cola ancha.
** Subfamilia [[Psittacellinae]]: 1 xéneru (''[[Psittacella]]'') con delles especies.
** Subfamilia [[Loriinae]]
*** Tribu [[Loriini]]: loris.
*** Tribu [[Melopsittacus undulatus|Melopsittacini]]: una especie, el [[Melopsittacus undulatus|periquitu común]].
*** Tribu [[Cyclopsittini]]: loritos de figal.
** Subfamilia [[Agapornithinae]]: 3 xéneros d'indixebrables y allegaos.
** Subfamilia [[Psittaculinae]]
*** Tribu [[Polytelini]]: 3 xéneros de papagayos y pericos de Australasia.
*** Tribu [[Psittaculini]]: loros asiáticos.
*** Tribu [[Micropsittini]]: microloros.
== Morfoloxía ==
[[Ficheru:ParrotSkelLyd.jpg|thumb|Cadarma d'un loru.]]
[[Ficheru:Glossy black cockatoo male kobble08.JPG|thumb|left|Nesta [[Calyptorhynchus lathami|cacatúa polenca]] apréciase'l robezu picu, les sos garres y la posición llateral de los sos güeyos, carauterísticos del grupu.]]
[[Ficheru:AmazonFeathers.jpg|thumb|Plumes de [[Amazona oratrix|loru rei]]. El componente azul de la coloración verde de les plumes ye por cuenta de la [[Dispersión (física)|dispersión]] de la lluz ente que'l mariellu ye por cuenta de un pigmentu.]]
El tamañu de les especies vives bazcuya ente los 8 cm y 10 g del [[Micropsitta pusio|microloro pusio]], y el metro de llargor del [[Anodorhynchus hyacinthinus|guacamayu azul]] y los cuatro kilogramos del [[Strigops habroptilus|kákapu]]. Comparando los trés superfamilies, les trés especies sobrevivientes de [[Strigopoidea]] son toes de gran tamañu, y les cacatúes tienden a ser tamién aves de gran porte. Los miembros de Psittacoidea son muncho más variables, y el so espectru de tamaños ye'l más ampliu.
La so carauterística física más obvia ye'l so picu robezu y curvado. El quexal cimeru ye prominente curvado escontra baxo y estrechar hasta terminar en punta. Nun ta fundíu al craniu, polo que tien ciertu movimientu independiente que contribúi a terrible presión de taragañada que pueden exercer. El quexal inferior ye más curtia, ta inclinada escontra riba, tien cantos cortantes y muévese contra la parte plana del quexal cimeru en forma d'incla. Tienen receptores táctiles a lo llargo de los cantos interiores de la [[queratina]] del picu, que son conocíos colectivamente como «órganu del la punta del picu», lo que-yos dexa usar lo en manipulaciones bien diestres. Les especies que s'alimenten de granes tienen una llingua bien fuerte (que contién receptores táctiles similares a los del picu), que los ayudar a manipoliar o asitiar les granes nel picu pa pulgales o cascales. La so cabeza ye grande, colos güeyos en posición llateral y alta polo que'l campu visual de los loros ye bien ampliu. Ensin xirar la cabeza un loru puede ver dende casi la punta del so picu hasta abondo detrás de la cabeza. Amás tienen un campu de visión binocular frontal bastante ampliu, anque non tanto como les aves de presa o los primates.<ref>{{cita publicación|apellíu=Demery|nome=Zoe P.|coautores=Chappell, J., Martin, G. R.|títulu=Vision, touch and object manipulation in Senegal parrots Poicephalus senegalus|publicación=Proceedings of the Royal Society B|añu=2011|volume=278|númberu=1725|páxines=3687–3693|doi=10.1098/rspb.2011.0374|url=http://rspb.royalsocietypublishing.org/content/278/1725/3687.abstract|pmid=21525059|pmc=3203496}}</ref>
Los psitaciformes tienen pies [[zigodáctilos]], fuertes y con llargues garres, qu'usen pa engatar y colgar. La mayoría de les especies pueden usales amás pa manipoliar otros oxetos con un altu grau de maña, de forma similar a como los humanos usamos les manes. Un estudiu demostró que los loros australianos amuesen [[lateralidad]], preferencia a usar una pata a la otra, polo que los adultos yeren mayoritariamente diestros o zurdos, dependiendo de la especie.<ref name=brennand>{{cita publicación |apellíu=Brennand |nome=Emma |títulu=Parrots prefer 'left handedness' |url=http://news.bbc.co.uk/earth/hi/earth_news/newsid_9382000/9382181.stm |editorial=[[BBC News|BBC Earth News]] |fechaaccesu=5 de febreru de 2011|fecha=2 de febreru de 2011}}</ref>
Les cacatúes tienen un [[moñu]] de plumes eréctiles na parte cimera de la so cabeza que pueden esplegar o retraer. Los loros escarecen esti tipu de crestes, anque los loritos de los xéneros ''[[Vini]]'' y ''[[Phigys]]'' pueden poner de punta les plumes de la so [[Píleo (aves)|píleo]] y nuca, y el [[Deroptyus accipitrinus|loru cacique]] puede irguir l'abanicu de plumes que tien na so nuca y parte posterior del pescuezu. El color predominante del plumaxe de los loros ye verde, anque la mayoría de les especies tienen daqué de colloráu, azul, mariellu y otros colores en diverses cantidaes. Les cacatúes son la principal esceición del grupu, yá que a lo llargo de la so evolución perdieron el verde y l'azul de los sos plumaxes, y son predominantemente blanques o negres, anque tamién presenten daqué de rosa, colloráu o mariellu. La coloración de les plumes de los loros débese tanto a los [[pigmentu|pigmentos]], como a estructures especiales (como la [[testura de Dyck]]) qu'[[Dispersión (física)|esvalixen]] la lluz aniciando l'apaición de colores como l'azul. Sicasí la coloración de les cacatúes débese solo a los pigmentos. Los grandes [[dimorfismu sexual|dimorfismos sexuales]] nel plumaxe nun son típicos de los psitaciformes, anque hai notables esceiciones, siendo'l más estremu'l del [[Eclectus roratus|loru eclecto]].
== Distribución y hábitat ==
[[Ficheru:Cachaña (Enicognathus ferrugineus) eating exotic fruits.jpg|thumb|left|La mayoría de los psitaciformes tán nos trópicos pero delles especies como la [[Enicognathus ferrugineus|cotorra cachaña]] habiten en rexones templaes.]]
Los psitaciformes atópase nes rexones tropical y subtropical de tolos continentes: [[Oceanía]], [[América del Sur]] y [[América Central|Central]] el sur d'[[Asia]] y el [[África subsaḥariana]]. Delles islles del [[Mar Caribe|Caribe]] y el [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]] son el llar d'especies [[Endemismu|endémiques. La mayoría de les especies que s'atopen n'[[Australasia]] y Suramérica, anque la superfamilia de los loros verdaderos, [[Psittacoidea]], estendese por Australia, Nueva Guinea, el sur d'Asia, África y América. Los [[Loriini|loris]] estendese dende [[Célebes]] y les [[Filipines]] hasta la [[Polinesia Francesa]] incluyíu'l norte d'Australia, tando la so mayor diversidá alredor de [[Nueva Guinea]]. Los microloros, tribu [[Micropsittini]], arrexuntar nun xéneru acutáu a Nueva Guinea. Los loros de picu anchu, subfamilia [[Platycercinae]], atópense namái n'Australia, Nueva Zelanda y les islles del Pacíficu hasta [[Fixi]]. La subfamilia [[Arinae]] qu'abarca a tolos loros neotropicales, incluyíos les amazones, guacamayos y cotorres estender dende'l norte de [[Méxicu]] y [[Les Bahames]] hasta [[Tierra de Fueu]]. El centru de la diversidá de les cacatúes ye Australia y Nueva Guinea, anque s'atopen especies nel restu d'Oceanía hasta les [[islles Salomón]] (y enantes había una en [[Nueva Caledonia]]),<ref name="Steadman" /> la [[Wallacea]] y les Filipines. La superfamilia Strigopoidea contién tres especies vives d'estraños loros confinaos en Nueva Zelanda.
Delles especies de loros habiten nes rexones templaes d'América del Sur, Nueva Zelanda y el sur d'Asia. Nel pasáu una especie, la [[Conuropsis carolinensis]] vivía en Norteamérica pero foi cazada hasta la so estinción a principios del sieglu XX. Dellos loros introduciéronse en zones templaes d'[[Estaos Xuníos]],<ref>{{cita web |autor=Steve Baldwin |url=http://www.brooklynparrots.com/ |títulu=about the Wild Parrots of Brooklyn |editorial=BrooklynParrots.com |fechaaccesu=27 de febreru de 2013}}</ref> y dellos países d'Europa como [[Reinu Xuníu]],<ref>{{cita publicación | url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/3869815.stm | obra=BBC News | nome=Sean | apellíu=Coughlan | títulu=Wild parrots settle in suburbs | fecha=6 de xunetu de 2004}}</ref> [[Bélxica]]<ref>{{cita web |url=http://www.thebrusselsconnection.be/tbc/index2.php?page=detail&id=768&root=73 |títulu=The Brussels Connection |editorial=Thebrusselsconnection.be |fechaaccesu=27 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170702191151/http://www.thebrusselsconnection.be/tbc/index2.php?page=detail&id=768&root=73 |fechaarchivu=2017-07-02 }}</ref> y [[España]].<ref name="Butler"/><ref>{{cita publicación |apellíu=Sol|nome=Daniel| autor2 = Santos, David M. | autor3 = Feria, Elías & Jordi Clavell |añu=1997|títulu=Habitat Selection by the Monk Parakeet during Colonization of a New Area in Spain |publicación=Condor|volume=99|númberu=1|páxines=39–46|doi=10.2307/1370222|jstor=1370222 }}</ref> Nesta postrera la [[Myiopsitta monachus|cotorra monxu]] consiguió asitiase y atópense numberoses poblaciones alredor de munches ciudaes.
Pocos psitaciformes son totalmente sedentarios o migratorios. La mayoría atopar ente los dos estremos, realicen desplazamientos rexonales pocu conocíos en busca d'alimentu, y dalgunos caltienen vides dafechu nómades.<ref name="collar" />
== Comportamientu ==
L'estudiu de los psitaciformes presenta numberosos retos, son difíciles d'atrapar y marcar. La mayoría de los estudios sobre aves monteses basar nel [[Anillamiento d'aves|anillamiento]] o l'etiquetáu de les ales pa llograr datos del so comportamientu, pero los loros romper y arrinquen estos dispositivos col picu.<ref name="collar" /> Los psitaciformes tienden a esvalixase enforma y por consecuencia hai muncha falta de datos al respective de ellos. Dalgunos tienen un vuelu brengosu y direutu. La mayoría de les sos especies pasen la mayor parte del so tiempu posaos o engatando poles copes de los árboles. Con frecuencia usen el so picu p'ayudar a engatar garrándose con él o usándolo p'algamar les cañes o otros soportes. Nel suelu los psitaciformes con frecuencia anden con pasu ondulante.
=== Alimentación ===
[[Ficheru:Yellow-tailed Black-Cockatoo kobble08.ogv|thumb|300px|right|Una [[Calyptorhynchus funereus|cacatúa aciaga coliamarilla]] usando'l so fuerte picu p'arrincar corteces en busca de bárabos.]]
La dieta de los psitaciformes componer de [[grana|granes]], [[frutu|frutos]], [[Néctar (botánica)|néctar]], [[polen]], [[yema|yemes]], y dalgunos [[artrópodu|artrópodos]] y otres preses pequeñes. La más importante d'estes fontes pa los loros y les cacatúes son les granes, lo qu'esplica principalmente la evolución del so gran y robezu picu como una adautación a abrir y consumir granes. Tolos loros verdaderos salvu'l [[Psittrichas fulgidus|loru aguileño]] usen la mesma téunica pa sacar la grana del so pulgu: garrar la grana ente los sos quexales y partila cola inferior, mientres se xira pa quitar los restos de pulgu.<ref name="collar">Collar N (1997) "Family Psittacidae (Parrots)" in ''[[Handbook of the Birds of the World]] Volume 4; Sandgrouse to Cuckoos'' (eds del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J.), Barcelona: Lynx Edicions. ISBN 84-87334-22-9</ref> Dacuando usen la so pata pa garrar les granes grandes nel so llugar. Los psitaciformes son más destructores de granes que [[Dispersión biolóxica|dispersores]], y en munchos casos onde se rexistra que peracaben frutos solo peracabar pa consiguir la so grana. Como munches granes tienen venenos pa protexese, los loros quiten con cuidu les sos envoltures y otres partes del frutu que tán defendíes químicamente antes d'inxeriles. Munches especies d'América, África y Papúa Nueva Guinea inxeren [[magre]] tantu pa llograr minerales como por qu'absuerban les sustancies tóxiques de los sos intestinos.<ref>{{cita publicación | doi = 10.1038/22014 | apellíu1 = Diamond | nome1 = J | añu = 1999 | títulu = Evolutionary biology: Dirty eating for healthy living | publicación = Nature | volume = 400 | númberu = 6740| páxines = 120–121 | pmid = 10408435 }}</ref>
[[Ficheru:Parrots at a clay lick -Tambopata National Reserve, Peru-8c.jpg|thumb|left|Guacamayos nun terremplén pa consumir magre.]]
Los [[Loriini|loris]], [[Loriculus|lorículos]] y el [[Lathamus discolor|periquitu migrador]] comen principalmente [[Néctar (botánica)|néctar]] y [[polen]], polo que tienen la punta de la llingua en forma de cepiyu pa recoyer esta fonte d'alimentu, y amás tienen los sos intestinos afechos pa ello.<ref>{{cita publicación | doi = 10.1071/MU9916 | apellíu1 = Gartrell | nome1 = B | apellíu2 = Jones | nome2 = S | apellíu3 = Brereton | nome3 = R | apellíu4 = Astheimer | nome4 = L | añu = 2000 | títulu = Morphological Adaptations to Nectarivory of the Alimentary Tract of the Swift Parrot ''Lathamus discolor'' | publicación = Emu | volume = 100 | númberu = 4| páxines = 274–279 }}</ref> Otres especies tamién peracaben néctar dacuando cuando ta disponible.
Amás d'alimentase de granes y flores, delles especies prinden pequeños animales, especialmente bárabos d'invertebraos. [[Brotogeris chrysoptera|catita alidorada]] caza cascoxos d'agua, anque los casos de depredación de mayor valumbu protagonizar el [[kea]] de [[Nueva Zelanda]] que mata [[Procellariidae|petreles]] xuveniles y ataca a les oveyes causándo-yos indireutamente la muerte.<ref name="nhnz">[https://web.archive.org/web/20110720192306/http://www.nhnz.tv/view_program_catalog/progID/169/ Kea – Mountain Parrot], [[NHNZ]]. (documental d'una hora n'inglés)</ref> Otru loru neozelandés, el [[Cyanoramphus unicolor|pericu de les antípodes]], entra nes llurigues onde añeren los [[Garrodia nereis|paíños dorsigrises]] y matu a los adultos que tán guarando.<ref>{{cita publicación |apellíu=Greene |nome=Terry |títulu=Aspects of the ecology of Antipodes Parakeet (''Cyanoramphus unicolor'') and Reischek's Parakeet (''C. novaezelandiae hochstetten'') on Antipodes Island |publicación=Notornis |volume=46 |númberu=2 |páxines=301–310 |editorial=Ornithological Society of New Zealand |fecha=1999 November/December |url=http://notornis.osnz.org.nz/system/files/Notornis_46_2_301.pdf |formatu=PDF}}</ref> Dalgunes [[cacatúes]] y el [[kākā]] arrinquen la corteza de los árboles y furen la madera pa consiguir bárabos; la mayor parte de la dieta de la [[Calyptorhynchus funereus|cacatúa aciaga coliamarilla]] componer d'inseutos.<ref name=Cam114>{{Harvnb|Cameron|2007|p=114}}.</ref>
=== Reproducción ===
Anque hai delles esceiciones, los psitaciformes suelen ser aves [[Monogamia|monógames]] qu'añeren en cuévanos y que nun caltienen territorios más allá del so llugar de anidamiento.<ref name="collar" /><ref name="Rowley">Rowley I (1997) "Family Cacatuidae (Cockatoos)" in ''[[Handbook of the Birds of the World]] Volume 4; Sandgrouse to Cuckoos', del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J. (eds.) Barcelona: Lynx Edicions. ISBN 84-87334-22-9</ref> Los llazos de pareya de los loros y les cacatúes son fuertes y les pareyes caltiénense xuníes fora de la estación de cría, inclusive cuando se xunen a grandes bandaes. Como munches aves los llazos de pareya formar tres una exhibición de cortexu, que son relativamente simples nel casu de les cacatúes. Nes psitácidas la exhibición de cortexu xeneralmente realizar el machu, ya inclúi paraes de pasos deliberadamente lentos y el denomináu «rellumu de güeyos», onde contráen les neñines de los güeyos p'amosar el cantu del iris.<ref name="collar" /> les pareyes usen el [[afecháu mutuu]] pa caltener el so llazu. La cría cooperativa ye desaxeradamente rara ente los psitaciformes, y solo demostróse de forma inequívoca nel [[Guaruba guarouba|aratinga guaruba]] (que tamién amuesa [[poligamia]], o reproducción en grupu, na que delles femes contribúin na mesma puesta).<ref>{{cita publicación |apellíu=Oren |nome=David C.|coautores= Novaes, Fernando|añu=1986|títulu=Observations on the golden parakeet ''Aratinga guarouba'' in Northern Brazil |publicación=Biological Conservation|volume=36|númberu=4|páxines=329–337 |doi = 10.1016/0006-3207(86)90008-X}}</ref>
[[Ficheru:Rose-ringed Parakeet (Psittacula krameri), Parc de Woluwe, Brussels, Belgium.jpg|thumb|La mayoría de los psitaciformes como la [[Psittacula krameri|cotorra de Kramer]] añeren en cuévanos.]]
Solo la [[cotorra monxu]] y cinco especies de ''[[Agapornis]]'' constrúin el so nial nes cañes de los árboles,<ref>{{cita publicación | apellíu1 = Eberhard | nome1 = J | añu = 1998 | títulu = Evolution of nest-building behavior in ''Agapornis'' parrots | url = http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/auk/v115n02/p0455-p0464.pdf |formatu=PDF | publicación = Auk | volume = 115 | númberu = 2| páxines = 455–464 | doi = 10.2307/4089204 }}</ref> y tres loros terrestres d'Australia y Nueva Zelanda añeren sobre'l suelu. Tolos demás loros y cacatúes añeren en cuévanos tantu nos buecos de los árboles como en llurigues o cuévanos nes turries y cantiles o'l suelu. L'usu de fuexos nes turries ye más común n'América. Munches especies usen termiteros pa escavar les sos llurigues, probablemente pa despintales o pa consiguir un [[microclima]] favorable.<ref>{{cita publicación |apellíu=Sanchez-Martinez|nome=Tania|coautores=Katherine Renton|añu=2009|títulu=Availability and selection of arboreal termitaria as nest-sites by Orange-fronted Parakeets ''Aratinga canicularis'' in conserved and modified landscapes in Mexico|publicación=Ibis|volume=151|númberu=2|páxines=311–320|doi = 10.1111/j.1474-919X.2009.00911.x}}</ref> Na mayoría de los casos los dos miembros de la pareya participen na escavación del nial. El llargor de los fuexos varia según les especies, pero xeneralmente miden ente 0.5 y 2 metros. Los niales de les cacatúes xeneralmente tán cubiertos con palitos, estielles de madera y otros materiales vexetales. Na mayoría d'especies de loros y cacatúes la disponibilidad de buecos apropiaos llinden los anidamientos y suponen una intensa competencia tanto colos miembros de la so especie como con otros loros y aves d'otres families. La intensidá d'esta competencia puede llindar l'ésitu reproductivu en dellos casos.<ref>{{cita publicación |apellíu=Heinsohn |nome=Robert|coautores=Murphy, Stephen & Legge, Sarah|añu=2003|títulu=Overlap and competition for nest holes among eclectus parrots, palm cockatoos and sulphur-crested cockatoos|publicación=Australian Journal of Zoology|volume=51|númberu=1|páxines=81–94| doi = 10.1071/ZO02003 }}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Pell|nome=A|coautores=Tidemann, C|añu=1997|títulu=The impact of two exotic hollow-nesting birds on two native parrots in savannah and woodland in eastern Australia |publicación=Biological Conservation|volume=79|númberu=2|páxines=145–153|doi=10.1016/S0006-3207(96)00112-7 }}</ref> Delles especies son coloniales siendo les mayores colonies les del [[Cyanoliseus patagonus|loru barranquero]] con hasta 70.000 efectivos.<ref>{{cita publicación | apellíu1 = Masello | nome1 = J | apellíu2 = Pagnossin | nome2 = M | apellíu3 = Sommer | nome3 = C | apellíu4 = Quillfeldt | nome4 = P | añu = 2006 | títulu = Population size, provisioning frequency, flock size and foraging range at the largest known colony of Psittaciformes: the Burrowing Parrots of the north-eastern Patagonian coastal cliffs | publicación = [[Emu (journal)|Emu]] | volume = 106 | númberu = 1| páxines = 69–79 | doi = 10.1071/MU04047 }}</ref> La cría en colonies nos psitaciformes nun ye tan común como podría esperase yá que la mayoría de les especies prefier usar cuévanos vieyos a escavar nueves.<ref>{{cita publicación |apellíu=Eberhard| nome=Jessica| añu=2002| títulu= Cavity adoption and the evolution of coloniality in cavity-nesting birds|publicación =Condor|volume=104| númberu=2| páxines=240–247| doi = 10.1650/0010-5422(2002)104[0240:CAATEO]2.0.CO;2|issn=0010-5422}}</ref>
=== Intelixencia y aprendizaxe ===
[[Ficheru:Sunconurepuzzle.jpg|thumb|[[Aratinga solstitialis|Cotorrita del sol]] resolviendo un ruempecabeces de colores.]]
Los estudios realizaos en cautividá a esta aves amosáu la gran intelixencia d'estes aves. Anque munchos loros son capaces d'asonsañar la voz humana demostróse científicamente que'l [[Psittacus erithacus|loru yaco]] puede acomuñar les pallabres col so significáu y puede formar frases simples (vease [[Alex (loru))|Alex]] y [[N'kisi]]). Al pie de los [[Corvidae|córvidos]] considerar a los psitaciformes les aves más intelixentes. La proporción del tamañu del celebru y el cuerpu de los psitaciformes y los córvidos ye comparable a la de los grandes simios.<ref>{{cita publicación
|apellíu = Iwaniuk
|nome = Andrew
|títulu = This Bird Is Non Airhead
|editorial = Natural Sciences and Engineering Research Council of Canada
|fecha = 9 de febreru de 2004
|url = http://www.nserc.ca/news/features/parrot_y.htm
|fechaaccesu = 9 de setiembre de 2007
|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080222213812/http://www.nserc.ca/news/features/parrot_y.htm
|fechaarchivu = 22 de febreru de 2008
|archiveurl = https://web.archive.org/web/20080222213812/http://www.nserc.ca/news/features/parrot_y.htm
|archivedate = 2008-02-22
}}</ref> Un argumentu en contra de l'atribución de capacidaes intelixentes a les especies d'aves yera que tienen una [[corteza cerebral]] relativamente pequeña, que ye la parte onde se considera que ta la principal área d'intelixencia n'otros animales. Sicasí, les aves usen una parte distinta del celebru, la [[HVC]] mediu-rostral, como centru de la so intelixencia. Les investigaciones demostraron qu'estes especies tienen esta zona mayor, y el neurocientíficu Harvey J. Karten de la [[Universidá de California en San Diego]], qu'estudió la fisioloxía de les aves, afayó que la parte inferior de les aves funcionalmente ye similar a la de los humanos. Los loros non solo demostraron intelixencia nes sos capacidaes d'usar el llinguaxe les pruebes científiques, delles especies como'l [[kea]] tamién amuesen una gran habilidá nel usu de ferramientes y resolviendo puzles.<ref>{{cita publicación |apellíu =
Beynon
|nome = Mike
|títulu = Who's a clever bird, then?
|obra = BBC News
|fecha = April 2000
|url = https://www.bbc.co.uk/nature/animals/features/132index.shtml |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070901202329/https://www.bbc.co.uk/nature/animals/features/132index.shtml |fechaarchivu=1 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2007 |urlarchivu=https://archive.today/20120718202354/https://www.bbc.co.uk/nature/adaptations |fechaarchivu=18 de xunetu de 2012
}}</ref>
Aparentemente'l deprendimientu ye bien importante na primer etapa de la vida de tolos psitaciformes, y la mayor parte del so aprendizaxe ye aprendizaxe social. Les interacciones sociales prauticar de cutiu colos hermanos, y en delles especies formen guarderíes formaes por delles niarada, y éstes tamién son importantes pal desenvolvimientu de les sos habilidaes sociales. Los comportamientos acomuñaos al llogru d'alimentu xeneralmente aprender de los sos padres, y esta xera puede ocupar una etapa bien enllargada. Los xuveniles de les especies [[Especies xeneralistas y especialistes|especialistes]] xeneralmente independícense antes de los sos padres que les [[Especies xeneralistas y especialistes|xeneralistas]] o parcialmente especializaes que tienen qu'aprender más habilidaes mientres un periodu más enllargáu p'aprovechar la variedá de recursos disponibles. El xuegu desempeña un papel importante nel deprendimientu de los psitaciformes, pue ser en solitariu y rellacionáu coles habilidaes motores, o social. Delles especies xueguen a lluchar con distintes intensidaes p'aprender a escapar de los depredadores. L'ausencia d'estímulos puede retrasar el desenvolvimientu de los pitucos, como se demostró nun estudiu nel que se caltuvo a un grupu de [[Coracopsis vasa|loros vasa]] en pequeñes caxes con [[Gallus gallus domesticus|pollos domésticos]] dende la edá de tres meses. A los 9 meses portábense casi como los pitucos de 3 meses d'edá, anque adoptaren dellos comportamientu de les pites.<ref name="collar" /> De forma similar les aves en cautividá de los zoos o les mascotes doméstiques si nun reciben estimulación abondu desenvuelven [[comportamientu estereotipáu|comportamientos estereotipaos]] y autolesivos como'l [[autodesplumado]]. El avicultores que trabayen con estes aves saben que precisen [[arriquecimientu ambiental]] pa caltener aguiyaos a los loros y cacatúes.
==== Imitación de soníos y voz ====
{{AP|Aves parlantes}}
[[Ficheru:Amazon edited.ogv|thumbtime=1|thumb|right|Video d'una [[Amazona amazonica|amazona alinaranja]] saludando cuando-y lo soliciten.<br />(n'inglés)]]
Munchos psitaciformes pueden asonsañar la [[Fala|voz humana]] y otros soníos. Un estudiu realizáu por [[Irene Pepperberg]] amosó la gran capacidá de deprendimientu llingüísticu d'un [[Psittacus erithacus|loru yaco]] llamáu [[Alex (loru)|Alex]]. Alex foi adomáu pa usar pallabres pa identificar oxetos, describilos, cuntalos y responder a entrugues complexes como «¿Cuantos cuadraos coloraos hai?» con un 80% d'aciertu. [[N'kisi]], otru loru yaco, consiguió tener un vocabulariu d'unos mil pallabres aproximao, qu'usaba en contestu y en frases correutamente construyíes, y amás demostró capacidá pa inventar nueves.
Los psitaciformes nun tienen cuerdes vocales, consiguen realizar los soníos espulsando aire pola abertura d'una [[gorgoberu]] encruciada. Los distintos soníos producir al camudar la fondura y la forma del gorgoberu. Sábese que los loros yaco de toles subespecies son los que tienen la mayor capacidá p'asonsañar soníos y la voz humana. Esta habilidá convierte a los loros en mascotes bien apreciaes dende tiempos antiguos hasta l'actualidá. Nel [[Masnavi]], una obra persa escrita en 1250 por [[Jalal ad-Din Muhammad Balkhi-Rumi|Rumi]], méntase los métodos pa entrenar a los loros a falar.
Anque la mayoría de los psitaciformes son capaces asonsañar la voz humana, delles especies tienen más capacidá qu'otres. Considérase que tres los loros yaco los meyores imitadores de la fala son les [[Amazona (animal)|amazones]] d'ente tolos loros. La cuestión de por qué estes aves asonsañen soníos permanez abierta, pero atopóse una correllación ente los que meyor facer y los que puntúen más altu nes pruebes de resolución de problemes. Reparóse que los loros yaco monteses asonsañen los soníos d'otres aves na naturaleza.<ref>{{cita publicación |apellíu=Cruickshank|nome=A|coautores=Gautier, J & Chappuis, C|añu=1993|títulu=Vocal mimicry in wild African Grey Parrots ''Psittacus erithacus''|publicación=Ibis|volume=135|númberu=3|páxines=293–299 | doi = 10.1111/j.1474-919X.1993.tb02846.x }}</ref> Pero nun se reparó esti comportamientu n'otres especies de loros.
==== Cooperación ====
Na revista ''[[Animal Cognition]]'' afírmase que delles aves prefieren trabayar soles, ente que a otres gústa-yos trabayar xuntes como al los loros yaco. Cuando hai dos loros saben l'orde de les xeres necesariu o cuando tienen de faer daqué xuntos, pero tienen problemes a la d'intercambiar los papeles. Cuando hai tres loros xeneralmente unu d'ellos prefier cooperar con unu de los otros dos, pero toos ellos cooperen pa resolver la xera.<ref>Gill, Victoria (18 de mayu de 2011). [https://www.bbc.co.uk/nature/12913981 Parrots choose to work together]. BBC</ref>
== Rellación colos humanos ==
[[Ficheru:Amazona aestiva -The Parrot Zoo, Friskney, Lincolnshire, England -laughing-8a.ogv|upright|right|thumb|Video d'una [[Amazona aestiva|amazona frentiazul]] asonsañando la risa humana.]]
Los humanos y los psitaciformes tienen rellaciones complicaes. Económicamente pueden beneficiar a les comunidaes a llograr ingresos pol comerciu de mascotes o como curiosu turísticu. Pero delles especies son consideraes plagues pa agrigultura, especialmente les cacatúes n'[[Australia]]. Dellos psitaciformes beneficiáronse de los cambeos realizaos nel mediu ambiente realizaos polos humanos y estendieron la so área de distribución por causa de la actividá agrícola, pero la mayoría de les especies atopar nel casu contrariu.
Esisten dellos oficios dedicaos a los psitaciformes. Los cuidadores de zoos y acuarios encargar de curiar y entrenalos. Dellos veterinarios especializar nel tratamientu d'aves y en expecial de psitaciformes. Dellos biólogos estudien les poblaciones selvaxes d'aves pa conoceles y ayudar nel so caltenimientu. Amás munchos avicultores críen y vienden loros destinaos a ser mascotes.
Decenes de millones d'individuos fueron sacaos de la naturaleza, y haise comerciado con ellos en mayores cantidaes que nengún otru grupu d'animales monteses.<ref>IUCN, Status Survey and Conservation Action Plan, 2000–2004, Parrots, Foreword</ref> Munchos psitaciformes inda tán amenaciaos por esti tráficu amás de pola [[perda d'hábitat]], la depredación y competencia d'[[Especie invasora|especies introducíes]], y la caza pola so carne y plumes. Delles especies considérense [[Plaga|plagues]] pa los cultivos,<ref>{{cita publicación | apellíu1 = Warburton | nome1 = L. S. | apellíu2 = Perrin | nome2 = M. R. | añu = 2006 | títulu = The Black-cheeked Lovebird (Agapornis nigrigenis) as an agricultural pest in Zambia | publicación = [[Emu (journal)|Emu]] | volume = 106 | númberu = 4| páxines = 321–328 | doi = 10.1071/MU04037 }}</ref> que se comen la fruta, el granu y otres colleches, pero otres apurren beneficios económicos pol [[ecoturismo]] y la [[observación d'aves]].<ref>{{cita publicación | doi = 10.1046/j.1365-2699.1996.00041.x | apellíu1 = Christian | nome1 = C | apellíu2 = Potts | nome2 = T | apellíu3 = Burnett | nome3 = G | apellíu4 = Lacher | nome4 = Jr | añu = 1999 | títulu = Parrot Conservation and Ecotourism in the Windward Islands | publicación = Journal of Biogeography | volume = 23 | númberu = 3| páxines = 387–393 }}</ref>
=== Mascotes ===
[[Ficheru:Pet parrots in Cuba.jpg|thumb|[[Amazona leucocephala|Amazones cubanes]] doméstiques.]]
Invariablemente los loros y les cacatúes son mascotes que riquen una enorme cantidá d'atención, curiáu y estimulación intelectual pa desenvolvese correutamente, similares a los que precisa un neñu de trés años, polo que muncha xente nun ye capaz d'apurri-y los al llargu plazu.<ref>{{cita web |autor=The National Parrot Sanctuary |url=http://www.parrotsanctuary.co.uk/Sanctuary/DerrenBrown.htm |títulu=The National Parrot Sanctuary – Europe's Only Dedicated Parrot Zoo |editorial=parrotsanctuary.co.uk |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080619152522/http://www.parrotsanctuary.co.uk/Sanctuary/DerrenBrown.htm |fechaarchivu=19 de xunu de 2008 }}</ref> Los individuos que se críen pa ser mascotes tienen de ser alimentaos a mano por persones o acostumase a la interacción con humanos dende edá temprana por que confíen nellos y puedan ser adomaos. Sicasí, inclusive les aves alimentaes a mano pueden volvese agresives y morder por llocaes hormonales, si remanar inadecuadamente o s'entrenen deficientemente. Los loros nun son n'absolutu mascotes de baxu nivel de caltenimientu. Precisen pa caltenese sanu alimentación especializada, llimpieza y cuidos del plumaxe, atención veterinaria, [[arriquecimientu ambiental]] por aciu dispositivos y xuguetes, entrenamientu, exerciciu ya interacción social con otres aves y humanos (nun soporten la soledá enforma tiempu). Al ser especies de climes templaos carecen con facilidá al esponelos al fríu, polo qu'hai que controlar curioso la temperatura de la so vivienda. Por tou ello debe cavilgar si podrán atendese correutamente antes d'adquirilos. Amás los loros y cacatúes nun son bien bones mascotes pa la mayoría de la xente yá que polos sos instintos naturales son gritonos y suelen estrozar coses a mordigaños. Anque pueden ser bien candiales y cariñosos cuando son inmaduros, de cutiu pueden volvese ariscos y agresivos al maurecer. Por ello los grupos de rescate de loros envaloren que la mayoría son regalaos o camudaos de casa siquier cinco veces hasta algamar el so llar definitivu, o muerren prematuramente poles neglixencies intencionales o involuntaries o pola mor del maltratu. Desgraciadamente la so capacidá pa falar, la so guapura y los sos llamativos colores impulsen a mercalos a consumidores pocu informaos y irreflexivos.
[[Ficheru:Anna2-2005.jpg|thumb|left|Si nun reciben les atenciones y cuidos necesarios pueden sufrir trestornos mentales que se suelen manifestar con [[Estereotipia (comportamientu)|movimientos repetitivos]] y [[autodesplumado]].]]
[[Ficheru:Pet Budgerigars.jpg|thumb|Los [[Melopsittacus undulatus|periquitos]] son les mascotes más corrientes ente los psitaciformes, siguíos poles [[Nymphicus hollandicus|catatúas ninfa]].]]
N'Europa hai rexistros de la cría de la [[Psittacula krameri|cotorra de Kramer]] dende l'antigüedá, en concretu nes obres de [[Pliniu'l Vieyu]] nel sieglu I.<ref>{{cita web |url=http://bestiary.ca/beasts/beast235.htm |títulu=Parrot |editorial=The Medieval Bestiary |fecha=13 de febreru de 2008}}</ref> Anque fueron apreciaes mientres miles d'años pola so guapura y capacidá de falar, fueron incomprendidos con frecuencia. Por casu, l'escritor Wolfgang de Grahl menta nel so llibru de 1987 ''The Grey Parrot'' (El loru gris) que dellos importadores solo daben de beber a los loros café cuando taben embarcaos porque creíen qu'ameyoraben la so sobrevivencia mientres la travesía (na actualidá sábese que la cafeína del café ye tóxica pa les aves). Los psitaciformes domésticos xeneralmente caltiénense en xaules o [[aviarios]], anque tendríen de sacase regularmente por que faigan exerciciu y espurrir con llibertá.
Dependiendo de les rexones esti tipu de mascotes vien de les captures na naturaleza o de la cría en cautividá, anque na mayoría de zones ensin psitaciformes nativos éstos críense en cautividá. Les especies que s'usen como mascotes más comúnmente son los [[Melopsittacus undulatus|periquitos]], les cotorres, [[Agapornis|indixebrables]], [[Amazona (animal)|amazones]], [[Ara (animal)|guacamayos]], [[Cacatuidae|cacatúes]], [[Psittacus erithacus|loros yaco]], [[Eclectus|loros eclectos]], [[Pionites|loritos]], loros [[Pionus]] y [[Poicephalus]]. Anque les especies más frecuentes son les de pequeñu tamañu que son menos esixentes y más fáciles de curiar. El [[Melopsittacus undulatus|periquitu común]], un psitácido pequeñu, ye'l más popular de toos, y la [[Nymphicus hollandicus|cacatúa ninfa]] ye la más frecuente ente les cacatúes. Los sos temperamentos y personalidaes varien inclusive ente individuos de la mesma especie. Por casu ente los loros yaco que se consideren los meyores parlanchines hai variaciones na so capacidá y dalgunos niéguense a faelo anque puedan. El so nivel de ruíu, la so capacidá pa falar y el so ciñu poles persones depende dacuando de cómo se curie a l'ave y del nivel d'atención que reciba.
Delles especies de psitaciformes de gran tamañu, incluyíes les cacatúes grandes, los guacamayos y les amazones tienen una esperanza de vida similar a la de los humanos, con llonxevidaes de 80 años y con dellos casos de loros que llegaron a los cien años,<ref>[http://www.diariodeleon.es/noticias/afondo/los problemes-de-una mascota-pa-50-anos-o-casi-toa vida_154157.html Los problemes d'una mascota pa 50 años o casi tola vida] Diario de León. Consultáu: 26 de payares de 2013</ref> polo qu'hai que tenelo en cuenta a la d'adquirilos. Les especies más pequeñes como los periquitos, indixebrables y [[Loriculus|lorículos]] tienen llonxevidaes más curties d'ente 15–20 años. Delles especies pueden ser bien ruidoses, y los psitaciformes más grandes pueden ser bien destructivos y ríquese anovar regularmente los xuguetes y los elementos de les sos xaules qu'estrocen colos sos fuertes picos. Amás precisen xaules bien grandes. Por cuenta de la so intelixencia los psitaciformes aprienden rápido trucos, tanto bonos como malos, pa llamar l'atención o consiguir lo que quieren.
La so llonxevidá, les sos elevaes esixencies y les traces selvaxes que caltienen como los sos berros y costumes destructives, fai necesariu reasitiar de llar a munchos loros de gran tamañu a lo llargo de les sos vides. Un problema frecuente d'estos loros de gran tamañu ye que son mimosos, duces y adorables cuando son xuveniles y cuando maurecen convertir n'aves adultes intelixentes, complexes y esixentes que pueden sobrevivir a los sos dueños y amás pueden volvese agresives y dañibles. Por cuenta de estos problemes abonden les mascotes ensin llar d'esti tipu a les qu'hai que prauticar la eutanasia, como a los perros y gatos nos centros de control d'animales, o que permanecen n'el proteutores d'animales. Amás a los loros con frecuencia nun los sienta bien la cautividá, munchos sufren problemes mentales y desenvuelven [[Comportamientu estereotipáu|comportamientos repetitivos]], como banciase ensin parar o glayar ensin posa, o s'[[autodesplumado|arrinquen les sos propies plumes]]; comportamientos que nun se dan na naturaleza pero que son frecuentes en cautividá, por non recibir los cuidos y l'atención que precisen.
=== Zoos ===
[[Ficheru:Ara macao -on a small bicycle-8.jpg|right|thumb|[[Ara macao|Guacamayu macao]] montando en triciclu nuna exhibición n'España.]]
Los psitaciformes atópase na mayoría de los zoos. Dalgunos d'ellos participen en programes de críen en cautividá y caltenimientu d'estes especies. Munchos zoos amás entamen exhibiciones de loros y cacatúes amaestrados que realicen los sos trucos pal divertimento de los visitantes.
=== Tráficu ===
[[Ficheru:Anodorhynchus hyacinthinus wild.jpg|thumb|left|10.000 [[Anodorhynchus hyacinthinus|guacamayos xacintos]] fueron sacaos de la naturaleza pal [[tráficu de mascotes]] nos años 1980.<ref>BirdLife International (2012). [https://web.archive.org/web/20121112071425/https://www.iucnredlist.org/details/106001543/0 ''Anodorhynchus hyacinthinus'']. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.2</ref>]]
La popularidá d'estes aves como mascotes produció una prósperu comerciu al so alredor, dacuando illegal, y delles especies tán amenaciaes d'estinción pola so causa. La combinación de la captura de los individuos monteses y el dañu causáu a los sos hábitats fai difícil o imposible la sobrevivencia a delles especies de psitaciformes. Por ello la importación de loros prindaos na naturaleza ye illegal n'Estaos Xuníos y Europa. Aun así tráficu sigue. Un informe publicáu en xineru de 2007 presentes una clara imaxe del comerciu de loros selvaxes en Méxicu, onde s'afirma: "La mayoría de los loros prindaos en Méxicu quedar nel país pal comerciu domésticu. Un pequeñu porcentaxe d'estes captures, del 4% al 14%, son vendíes de contrabandu a Estaos Xuníos."<ref>{{cita web |url=http://www.defenders.org/programs_and_policy/international_conservation/mexico_program/stopping_the_illegal_parrot_trade.php |títulu=Stopping the Illegal Mexican Parrot Trade |editorial=Defenders of Wildlife |fechaaccesu=23 d'avientu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080302084220/http://www.defenders.org/programs_and_policy/international_conservation/mexico_program/stopping_the_illegal_parrot_trade.php |fechaarchivu=2 de marzu de 2008 }}</ref>
Munches de les sos especies tán protexíos pol [[CITES]]. Les naciones del mundu tienen distintos métodos pa controlar el tráficu nacional ya internacional. Australia prohibió la esportación d'aves natives en 1960. Tres años de campañes de les [[ONG]]s y dellos biltos de la [[gripe aviar]], en xunetu de 2007 la [[Xunión Europea]] prohibió definitivamente la importación de cualquier ave prindada de la naturaleza.<ref>[http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/07/40&format=HTML&aged=0&language=EN&guiLanguage=en New rules for captive bird imports to protect animal health in the EU and improve the welfare of imported birds]</ref> Antes de la prohibición temporal d'ochobre de 2005, la Unión Europea importaba aproximao dos millones d'aves al añu, alredor del 90% del comerciu mundial,<ref>[http://www.birdsareforwatching.org/news.html international market Save wild birds]</ref> cientos de miles de les cualos yeren loros.
=== Na cultura ===
[[Ficheru:ParrotLMCMOCHE.jpg|thumb|right|[[Cultura moche|Cerámica moche]] d'un guacamayu<br />(200 d.C. nel [[Muséu Arqueolóxicu Rafael Larco Ferrera|Muséu Larco]], Lima).]]
Los psitaciformes apaecen nes lleendes, relixón, hestories, lliteratura, l'arte y el cine de los humanos dende fexes miles d'años. Hai rexistros n'obres tan antigües como la fábula d'[[Esopo]] ''[[El loru y la gata]]'' (alredor del 600 e.C.), el poema d'[[Ovidio]] ''El loru muertu'',<ref>[http://www.bartleby.com/245/215.html Poema en llatín]</ref> o los [[bestiarios]] medievales. Y en l'actualidá dedíquense-yos llibros enteros como ''Parrot Culture'' (la cultura de los loros).<ref>{{cita llibru |títulu=Parrot Culture |apellíos=Boehrer |nome=Bruce |añu=2004 |isbn=978-0-8122-3793-1 |editorial=University of Pennsylvania Press |allugamientu=Philadelphia}}</ref>
Tantu na prehistoria como na dómina moderna les plumes de los psitáciformes usáronse en ceremonies y como elementos decorativos. Y fueron mascotes de los homes dende tiempos inmemoriales.
[[Ficheru:Bogdáni, Jakob - Two Macaws, a Cockatoo and a Jay, with Fruit - Google Art Project.jpg|thumb|left|Cuadro de [[Jakob Bogdani]] con dos guacamayos y una cacatúa (1710).]]
Una lleenda de les [[islles Marqueses]] rellata les aventures del héroe [[Laka]] que tien que realizar un llargu y peligrosu viaxe a [[Aotona]], nes actuales [[islles Cook]], pa consiguir unes pervalibles plumes d'un loru coloráu pa regala-y les al so fíu y la so fía. Nel viaxe cien de los sos cientu cuarenta remeros muerren de fame mientres la travesía, pero los sobrevivientes que lleguen a Aotona captures abondes loros como pa enllenar 140 bolses coles sos plumes.<ref>{{cita llibru |autor=Craig, Robert D. |títulu=Dictionary of Polynesian mythology|url=https://books.google.com/books?id=pG2fvBwNplYC&pg=PA6|añu=1989|editorial=Greenwood Publishing Group|isbn=978-0-313-25890-9|páxina=6}}</ref><ref>Handy, Y.S.C. (1930) ''Marquesan Legends'', Bernice P. Bishop Museum Press: Honolulu, páxs. 130–1</ref> En siquier delles versiones les plumes consiguíense espenándolos ensin matalos.<ref>Craighill Handy, Y.S. [https://web.archive.org/web/20090612100816/http://www2.hawaii.edu/~dennisk/voyagingchiefs/aka.html Aka's Voyage for Rede Feathers (Marqueses Islands)]. hawaii.edu</ref>
Na actualidá los psitaciformes apaecen en munchos medios de comunicación. Hai revistes dedicaes a ellos y los sos cuidos como mascotes y al caltenimientu de les aves.<ref>[http://www.parrots.org/index.php/ourpublication/psittascene/ PsittaScene Magacín]. parrots.org</ref> Protagonicen películes de ficción como ''[[Paulie]]'' y ''[[Ríu (película de 2011)|Ríu]]'', y documentales como ''The Wild Parrots of Telegraph Hill''.
Los loros tamién fueron consideraos sabrados. Na [[Cultura moche]] del antiguu [[Perú]] adorar a estes aves y de cutiu representábense nel so arte.<ref>Berrin, Katherine & Larco Museum (1997). ''The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the [[Larco Museum|Muséu Arqueolóxicu Rafael Larco Herrera]].'' New York: [[Thames and Hudson]], ISBN 0-500-01802-2.</ref>
Los loros son usaos como símbolos nacionales. Na [[bandera de Dominica]] apaez un loru. El loru de San Vicente ye l'ave nacional de [[San Vicente y Les Granadines]], una pequeña nación del Caribe.
Los loros son populares nes lleendes [[budista|budistes]] y apaecen con frecuencia nes sos obres. Por casu [[Amitābha]] (una personificación celestial de Buda) tresformar en loru p'ayudar na predicación y la conversión de la xente. Otra lleenda cunta como un loru cuando'l monte amburóse empezó a llevar agua ya intentó apagar les llapaes. Al ver l'acción del loru'l gobernante de los cielos trescalóse y mandó l'agua p'apagar la quema. Na iconografía del [[budismu chinu]] dacuando represéntase a un loru volando a la derecha de [[Guan Yin]] suxetando un rosariu nel so picu.
=== Poblaciones amontesaes ===
[[Ficheru:Parrots of telegraph hill.jpg|thumb|right|[[Psittacara erythrogenys|Aratingas de Guayaquil]] amontesaos en San Francisco. Esta población foi oxetu d'un llibru y la película ''The Wild Parrots of Telegraph Hill''.]]
Loros escapaos de delles especies estableciéronse na naturaleza fora del so área de distribución natural. Ente los casos más antiguos de mascotes que s'amontesaron ta'l [[Prosopeia tabuensis|papagayu granate]] procedente de [[Fixi]] y qu'estableció una población el les islles del sur de [[Tonga]]. Esta introducción se produco en dómina prehistórica y los papagayos granates yá fueron mentaos en Tonga por [[capitán Cook]] nos años 1770.<ref name="Steadman">Steadman D, (2006). ''Extinction and Biogeography in Tropical Pacific Birds'', [[University of Chicago Press]]. ISBN 978-0-226-77142-7 páxs.342–351</ref> Delles especies afixéronse sorprendentemente al clima d'Europa y Norteamérica. Los primeros rexistros de loros escapaos reproduciéndose en [[California]], [[Texas]] y [[Florida]] daten de los años 1950 (anque podríen remontase ensin confirmación a la década 1920 en Texas y Florida).<ref name="Butler">{{cita publicación | doi = 10.1647/183 | apellíu1 = Butler | nome1 = C | añu = 2005 | títulu = Feral Parrots in the Continental United States and United Kingdom: Past, Present, and Future | publicación = Journal of Avian Medicine and Surgery | volume = 19 | númberu = 2| páxines = 142–149 }}</ref> Unes poques especies reproduciéronse tantu que llegaron a convertise nuna plaga cafiante, qu'amenacien los ecosistemes locales polo que s'adoptaron midíes de control contra estes poblaciones amontesaes.<ref>[http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/07/20/madrid/1374331335_404494.html La Comunidá declara la guerra a los mapaches y les cotorres] El País. 22 de xunetu de 2013.</ref><ref>{{cita web |apellíu=Department of Conservation
|títulu=DOC's work with rainbow lorikeet
|añu=2008
|url=http://www.doc.govt.nz/conservation/threats-and-impacts/animal-pests/animal-pests-a-z/rainbow-lorikeet/docs-work/ |fechaaccesu=14 de xunetu de 2008}}</ref>
=== Amenaces y caltenimientu ===
[[Ficheru:Karolinasittich 01.jpg|thumb|left|Espécime disecáu de [[Conuropsis carolinensis|cotorra de Carolina]], que foi cazada hasta la so total estinción.]]
[[Ficheru:Puerto Rican parrot.jpg|thumb|left|La [[deforestación]] llevó a l'[[Amazona vittata|amazona portorricana]] en cantu de la estinción, y sigue siendo una de les aves más escases del mundu a pesar de les midíes de caltenimientu.<ref>{{cita web | url=http://www.fs.usda.gov/wps/portal/fsinternet/!ut/p/c4/04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0vos3gjAwhwtDDw9_AI8zPyhQoY6BdkOyoCAGixyPg!/?navtype=BROWSEBYSUBJECT&cid=fsbdev3_042976&navid=150130000000000&pnavid=150000000000000&ss=110819&position=Not%20Yet%20Determined.Html&ttype=detail&pname=El%20Incla%20National%20Forest-%20Nature|títulu=Natural Resources - Endangered and Threatened Species|editorial=[[USDA]] |fechaaccesu=21 d'agostu de 2013}}</ref>]]
Munches especies de psitaciformes tán en cayente y delles hanse [[Estinción|escastáu]] pola mor del home. De les 372 especies vives 130 tán clasificaes pola [[UICN]] como [[especie amenazada]] o [[Especie casi amenazada|casi amenazada]], de les cualos 16 considérense [[Especie en peligru críticu d'estinción|en peligru críticu d'estinción]] anguaño.<ref name="UICN" /> Na actualidá la [[UICN]] reconoz que s'escastaron 19 especies de psitaciformes dende 1600 (fecha que marca les estinciones modernes).<ref>IUCN (2007). "[https://www.iucnredlist.org/ 2007 IUCN Red List of Threatened Species"] Consultáu: 14 de xunetu de 2008.</ref> Esta cifra nun inclúi al [[Charmosyna diadema|lori diadema]] que nun tuvo un avistamiento confirmáu dende va un sieglu pero qu'inda ta clasificáu como [[especie en peligru críticu d'estinción]].
Esisten dellos motivos pal cayente de tantes especies, pero les principales amenaces son la perda o degradación de les sos hábitats, la caza, y pa ciertes especies, el tráficu d'aves monteses. Los psitaciformes son escorríos por causa de les sos plumes, la so carne (en delles rexones) y por ser consideraos plagues pa l'agricultura. Por casu mientres un tiempu [[Arxentina]] ufiertaba pagos por matar [[Myiopsitta monachus|cotorres monxu]] por considerales dañibles pa los cultivos, polo que se mataron a cientos de miles d'estos pequeños loros, anque al paecer nun afectó considerablemente a la población total d'esta resistente especie.<ref>{{cita web |url=http://invasions.bio.utk.edu/invaders/monk.html |editorial=The Institute for Biological Invasions |títulu=The Monk Parakeet |añu=2000 |mes=avientu |autor=Campbell, T. S. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070701084156/http://invasions.bio.utk.edu/invaders/monk.html |fechaarchivu=1 de xunetu de 2007 }}</ref>
Les captures pal tráficu de mascotes son una amenaza pa munches de les especies más rares o que se reproducen más adulces. La perda o degradación del hábitat, principalmente por causa de la estensión de l'agricultura, ye una amenaza pa la mayoría de les especies. La reproducción de los psitaciformes qu'añeren en cuévanos puede trate afeutada negativamente por especies introducíes qu'exercen competencia sobre los sos llugares de anidamiento. La desapaición d'árboles vieyos onde añerar ye un problema en delles rexonessobremanera n'Australia onde delles cacatúes precisen árboles centenarios p'añerar. Munchos psitaciformes atópense solo en delles islles y son vulnerables a la [[Especie introducida|introducción d'especies]] como los aguarones y los gatos, yá que perdieron los [[Mansedume de isleños|comportamientos necesarios pa refugar a los depredadores]]. El control de los depredadores puede ayudar a caltener o amontar les poblaciones de les especies amenaciaes.<ref>{{cita publicación | doi = 10.1016/S0006-3207(02)00173-8 | apellíu1 = Moorhouse | nome1 = Ron | apellíu2 = Greene | nome2 = Terry | apellíu3 = Dilks | nome3 = Peter | apellíu4 = Powlesland | nome4 = Ralph | apellíu5 = Moren | nome5 = les | apellíu6 = Taylor | nome6 = Genevieve | apellíu7 = Jones | nome7 = Alan | apellíu8 = Knegtmans | nome8 = Jaap | apellíu9 = Wills | nome9 = Dave ''et al.'' | añu = 2002 | títulu = Control of introduced mammalian predators improves kaka ''Nestor meridionalis'' breeding success: reversing the torne of a threatened New Zealand parrot | publicación = Biological Conservation | volume = 110 | númberu = 1| páxines = 33–44 }}</ref> Amás les especies insulares, que tienen poblaciones pequeñes y hábitats acutaos, son vulnerables a catástrofes naturales como furacanes y erupciones volcániques. Les midíes de caltenimientu tomaes pa caltener l'hábitat de delles especies de loros carismáticos ayudaron a protexer a munches otres especies que viven el mesmu ecosistema.<ref name="Chapter2p12">Snyder, N; McGowan, P; Gilardi, J; & A Grajal (2000), ''[http://www.parrots.org/index.php/ourpublication/papfiles/ Parrots: Status Survey and Conservation Action Plan, 2000–2004] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150329073627/http://www.parrots.org/index.php/ourpublication/papfiles/ |date=2015-03-29 }}''. Chapter 1. vii. [[IUCN]] ISBN 2-8317-0504-5. Chapter 2. page 12.</ref>
Esisten munchos grupos activos pal caltenimientu de les poblaciones de psitaciformes selvaxes. Una de les mayores el la [[World Parrot Trust]],<ref>{{cita web |url=http://www.parrots.org/ |editorial=The World Parrot Trust |títulu=Current homepage}}</ref> una organización a nivel internacional que collabora en proyeutos conservacionistas y edita una revista,<ref>{{cita web |url=http://www.parrots.org/index.php/ourpublication/psittascene/ |editorial=World Parrot Trust |títulu=Our publications: PsittaScene Magacín}}</ref> y recalda fondo través de donaciones y cuotes de los sos miembros pa llabores conservacionistas en 22 países. A menor escala esisten otres organizaciones locales que recalden dineru pa proyeutos de caltenimientu. Los zoos y el proteutores d'animales suelen tener programes d'educación con oxetu de sensibilizar al públicu y camudar les conductes qu'estropien a les poblaciones selvaxes. Dellos zoos amás participen en programes de [[Zoocría|cría en cautividá]] d'especies amenaciaes col fin de reintroducilos nos medios naturales.<ref name="trans" /> Una atraición popular de munchos zoos son les estaciones d'alimentación de [[Loriini|loris]], nes que los visitantes alimentar con taces de líquidu azucarado. Esta actividá realízase acomuñada con charres y avisos educativos.
Realizáronse con ésitu varios proyeutos de caltenimientu específicu pa dellos loros. El treslláu a islles llibres de depredadores foranos de poblaciones del vulnerable [[Strigops habroptilus|kakapu]], siguida d'un control intensu y programes d'alimentación suplementario amontaron la so población de 50 individuos a 123.<ref>{{cita web|url=http://www.kakaporecovery.org.nz/index.php?option=com_content&view=section&id=9&Itemid=237|títulu=Then and Now|apellíu=Kakapo Recovery Programme|añu=2010|obra=Kakapo Recovery Programme|fechaaccesu=1 d'abril de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130507121022/http://www.kakaporecovery.org.nz/index.php?option=com_content&view=section&id=9&Itemid=237|fechaarchivu=2013-05-07}}</ref> En [[Nueva Caledonia]] el [[Eunymphicus uvaeensis|pericu cornudu]] taba amenaciáu poles captures pal tráficu de mascotes y la perda d'hábitat. Les midíes de caltenimientu empobinaes a la concienciación de la comunidá esanició l'amenaza del furtivismo, y dexó a la población de pericos crecer de los 600 individuos en 1993 a más de 2000 en 2009.<ref>{{cita publicación |apellíu=Barré|nome=Nicholas| autor2 = Theuerkauf, Jörn | autor3 = Verfaille, Ludovic | autor4 = Primot, Pierre and Maurice Saoumoé |añu=2010 |páxina=695|volume=151|títulu = Exponential population increase in the endangered Ouvéa Parakeet (''Eunymphicus uvaeensis'') after community-based protection from nest poaching |publicación=Journal of Ornithology | doi = 10.1007/s10336-010-0499-7|númberu=3}}</ref> En 2007 reintroducióse una población de [[Vini kuhlii|lori de Rimatara]] na islla d'[[Atiu]] (nes [[islles Cook]]), pa protexer de los aguarones a la última población natural que quedaba na islla de [[Rimatara]], d'una especie qu'antes s'estendía per gran parte de la [[Polinesia]].<ref name="trans">[http://www.birdlife.org/datazone/sowb/casestudy/260 Translocating Rimatara Lorikeets to Atiu, Cook Islands] Consultáu: 15 de payares de 2013.</ref>
El comerciu, esportación ya importación de toles especies de psitaciformes prindaos na naturaleza ta reguláu y solo déxase en circunstancies especiales nos países que formen el [[CITES]], la convención internacional pal tráficu d'especies amenaciaes, que s'instauró en 1975 pa regular el tráficu de toles especies d'aves y plantes amenaciaes. En 1975 incluyéronse 24 psitaciformes nel apéndiz I de CITAR, que prohibe'l comerciu con elles internacionalmente. Tres esta clasificación inicial la persistencia de les amenaces y el tráficu llevó al CITES a añader 32 variedaes de psitaciformes más al apéndiz I.<ref>{{cita web |url=http://www.birdsareforwatching.org/WBDecFinal.pdf |títulu=The European Union Wild Bird Declaration |autor=A group of 226 non-governmental organisations |editorial=www.birdsareforwatching.org |fecha=19 de mayu de 2005 |formatu=PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160411185938/http://www.birdsareforwatching.org/WBDecFinal.pdf |fechaarchivu=2016-04-11 }}</ref> Toles demás especies de psitaciformes tán protexíos pol apéndices II de CITES. Amás les llexislaciones de cada país regula'l tráficu de ciertes especies.
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |apellíu=Cameron |nome=Matt |títulu=Cockatoos |publicación=CSIRO Publishing |ubicación=Collingwood, VIC, Australia |añu=2007 |isbn=978-0-643-09232-7 |ref=harv}}
== Enllaces esternos ==
{{commons}}
{{wikispecies}}
{{Tradubot|Psittaciformes}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Psittaciformes|Psittaciformes]]
[[Categoría:Órdenes d'aves]]
mlx3gw2c6hrs03rzd72vehjfcava8mw
Puma concolor
0
113214
4489544
4485302
2026-04-29T21:42:54Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489544
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Puma concolor}}
{{redirixe equí|Puma}}
{{Ficha de taxón
| Puma |
image = Puma face.jpg
| image_caption = Puma (''Puma concolor'')
| status = LC
| status_system = IUCN3.1
| status_ref =<ref name=iucn>{{IUCN |asesores=Caso, A., López-González, C., Payan, E., Eizirik, E., de Oliveira, T., Leite-Pitman, R., Kelly, M., Valderrama, C. & Lucherini, M.|añu=2008|edición IUCN=2010.4 |fechaaccesu=21 de payares de 2010}}</ref>
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Mammalia]]
| ordo = [[Carnivora]]
| subordo = [[Feliformia]]
| familia = [[Felidae]]
| subfamilia = [[Felinae]]
| genus = [[Puma (xéneru)|Puma]]
| species = '''P. concolor'''
| species_authority = [[Carlos Linneo|Linnaeus]], [[1771]]
| subdivision_ranks = [[Subespecie|Subespecies]]
| subdivision =
* ''[[Puma concolor anthonyi]]''
* ''[[Puma concolor cabrerae]]''
* ''[[Puma concolor concolor]]''
* ''[[Puma concolor costaricensis]]''
* ''[[Puma concolor couguar]] †''
* ''[[Puma concolor puma]]''
| synonyms = ''Felis concolor''
| range_map = Cougar range map 2010 es.png
}}
[[Ficheru:Captive cougar at the Cincinnati Zoo, Nov. 2013.jpg|thumb|Puma.]]
El {{iniTaxon}} ye un [[Mammalia|mamíferu]] [[Carnivora|carnívoru]] de la [[familia (bioloxía)|familia]] [[Felidae]] nativu d'[[América]].
Esti [[Grandes felinos|gran felín]] vive en más llugares que cualesquier otru [[Mammalia|mamíferu]] xavaz [[Suelu|terrestre]] del continente, yá que s'estiende dende'l [[Yukón]], en [[Canadá]], hasta'l sur de la [[cordal de los Andes]] y la [[Patagonia]], [[Arxentina]] y [[Chile]] n'[[América del Sur]]. El puma ye adaptable y xeneralista, polo que s'atopa nos principales [[bioma|biomes]] de toa América. Ye'l segundu mayor [[Felidae|félidu]] nel [[Nuevu Mundu]], dempués del [[Panthera onca|xaguar]], y el cuartu más grande del mundu, xunto col [[Panthera pardus|lleopardu]] y dempués del [[Panthera tigris|tigre]], el [[Panthera leo|lleón]] y el [[Panthera onca|xaguar]]. El so tamañu ye mayor que'l del [[Panthera uncia|lleopardu de les nieves]], anque ta más emparentáu colos pequeños felinos, yá que, a diferencia de los grandes felinos del xéneru ''Panthera'', que pueden ruxir, el puma ronronea como los felinos menores.
Como [[caza]]dor y [[depredación|depredador]] d'[[emboscada]], el puma escuerre una amplia variedá de preses. El so principal [[alimentu]] son los [[ungulaos]] como los [[venáu|venaos]] sobremanera na parte [[septentrional]] del so área de distribución, pero tamién caza [[camélidos]] como'l [[guanacu]] y especies tan pequeñes como [[inseutu|inseutos]] y [[royedor|royedores]]. Prefier [[hábitat]]s con vexetación trupa mientres les hores d'acesmo, pero puede vivir en zones abiertes.
El puma ye territorial y tien una baxa [[densidá de población]]. La estensión del so territoriu depende de la vexetación y de la bayura de [[Depredación|preses]]. Anque ye un gran [[Depredador (bioloxía)|depredador]], non siempres ye la especie dominante nel so área de distribución, como cuando compite con otros depredadores como'l [[Panthera onca|xaguar]]. Trátase d'un [[felín]] solitariu que polo xeneral evita a les persones. Los ataques a seres humanos son raros, anque la so frecuencia aumentó nos últimos años.<ref name="Med" />
El puma foi consideráu una fiera peligrosa a partir de la [[colonización europea d'América]]. Esta considerancia y la progresiva ocupación humana de los hábitats del puma fixeron que les sos poblaciones mengüen en casi tolos sos [[hábitat]]s históricos. En particular, el puma foi escastáu na parte oriental d'[[América del Norte]], con esceición del casu aislláu d'una subpoblación na [[Florida]]. Créese qu'esti felín podría recolonizar parte del so antiguu territoriu oriental. Cola so amplia distribución xeográfica, el puma tien decenes de nomes y ye mentáu con diverses referencies na mitoloxía de los pueblos aboríxenes d'América y tamién na cultura contemporánea.
== Nomes y etimoloxía ==
En [[idioma español]] el nome avezáu ye «puma», un préstamu del [[quechua]]. En zones rurales de munches partes d'América, sicasí, llámase-y «lleón» por analoxía col [[Panthera leo|lleón]] del Vieyu Mundu. La gran cantidá de nomes con que se conoz al puma esplicar pola enorme amplitú xeográfica del so [[hábitat]]: l'animal tuvo presente en casi toles [[cultura|cultures]] [[precolombina|precolombines]] y caúna asignólu unu o dellos nomes.
N'[[idioma inglés|inglés]], los nomes más populares son ''mountain lion'' (lleón de monte), y ''cougar'', pallabra tomada de la portuguesa ''suçuarana'', al traviés del francés, anque'l términu orixinalmente deriva de la [[llingües tupí|llingua tupí]]. N'[[América del Norte]], «pantera» utilízase más de cutiu cuando se refieren a la subpoblación llamada [[pantera de Florida]]. En [[náhuatl]] llámase-y ''miztli'', En [[idioma maya|maya]] llámase-y ''koj'', en [[Llingua muisca|chibcha]] llamar ''chihisaba'', en [[mapudungun]] (sur de [[Chile]] y l'[[Arxentina]]) conozse como ''[[:wikt:pangi|pangi]]'' a la fema o a tola especie y ''[[:wikt:trapial|trapial]]'' al machu, y en Brasil ''suçuarana'', d'orixe [[llingües tupí-guaraní|tupí]], ''onça-parda'', en distinción de la ''onça-pintada'' ([[Panthera onca|xaguar]]), y inusualmente ''puma'' o ''Leão-da-montanha''. En [[idioma guaraní|guaraní]] conocer como ''Jagua pytã'',<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?term=cougar ''Cougar''], [http://www.etymonline.com/index.php?term=puma ''Puma''] and
{{cita web | url= http://www.etymonline.com/index.php?term=xaguar | títulu= ''Xaguar'' at the Online Etymology Dictionary | añu= 2001 | editorial= Douglas Harper | fechaaccesu= 6 d'agostu de 2006 }}</ref> que significa 'fiera colorada', pos el fenotipu de la subespecie presente na geonemia d'esta etnia presenta la pelame con fuerte tonos acolorataos.
== Taxonomía y evolución ==
[[Ficheru:Cougar closeup.jpg|thumb|Primer planu de la cara.]]
El puma allugar na [[Familia (bioloxía)|subfamilia]] [[Felinae]], de los felinos pequeños, ente que los [[grandes felinos]] son asitiaos dientro de la subfamilia [[Pantherinae]]. L'orixe de la familia Felidae n'[[Asia]] remontar a aproximao 11 millones d'años tras. Por desgracia, la conocencia [[taxonómicu]] de los felinos sigue siendo parcial y gran parte de lo que se conoz sobre la so historia evolutiva basar nel analís del [[ADN mitocondrial]];<ref>{{cita publicación |nome=Nicholas |apellíu=Wade |enllaceautor= |coautor= |títulu=DNA Offers New Insight Concerning Cat Evolution |url=http://www.nytimes.com/2006/01/06/science/06cats.html?ex=1294203600&en=4b75c4da1cdc2167&ei=5090 |editorial=[[The New York Times]] |fecha= 6 de xineru de 2006 |fechaaccesu=3 de xunu de 2007}}</ref> amás, como los felinos tán escasamente representaos nel rexistru [[fósil]],<ref name="Johnson2006" /> les feches propuestes tienen un ampliu intervalu d'enfotu.
Según un recién estudiu de [[xenoma|xenomes]] de félidos, l'ancestru común de los actuales ''[[Leopardus]]'', ''[[Lynx (bioloxía)|Lynx]]'', ''[[Puma]]'', ''[[Prionailurus]]'', y otros llinaxes [[Felinae]] emigró al traviés de la ponte del [[Estrechu de Bering]] escontra América, aproximao fai 8 a 8,5 millones d'años tras. Darréu, los [[llinaxe]]s diverxeron.<ref name="Johnson2006">{{cita publicación |autor=Johnson, W.E., Eizirik, Y., Pecon-Slattery, J., Murphy, W.J., Antunes, A., Teeling, Y. & O'Brien, S.J. |fecha=6 de xineru de 2006 |númberu=5757 |url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/311/5757/73 |títulu=The Late Miocene radiation of modern Felidae: A genetic assessment |publicación=[[Science]] |volume=311 |númberu=5757 |páxines=73–77 |doi=10.1126/science.1122277 |fechaaccesu=4 de xunu de 2007}}</ref> Los felinos d'América del Norte invadieron depués a [[Suramérica]] como parte del [[Gran Intercambiu Americanu]], arriendes de la formación del [[ismu de Panamá]].
[[Ficheru:Cougar snow.jpg|thumb|right|250px|El caltenimientu del puma depende de la preservación del so hábitat.]]
Creíase que'l puma pertenecía al xéneru ''[[Felis]]'', que inclúi'l [[gatu domésticu]], pero agora asítiase nel xéneru ''Puma'' xunto col jaguarundi (''[[Puma yagouaroundi]]''), un felín nativu d'[[América]], un pocu más d'una décima parte del pesu d'un puma.
Los estudios indicaron que'l puma y el [[Puma yagouaroundi|jaguarundi]] atópense estrechamente rellacionaos colos modernos [[Acinonyx jubatus|guepardos]] d'[[África]] y [[Asia]] occidental,<ref name="Johnson2006" /><ref name="Culver">{{cita publicación |autor=Culver, M. |coautores=Johnson, W.E., Pecon-Slattery, J., O'Brein, S.J. |añu=2000 |títulu=Genomic Ancestry of the American Puma |publicación=Journal of Heredity |volume=91 |númberu=3 |páxines=186–97 |url=http://www.coryi.org/Florida_panther/Miscellaneous_Panther_Material/Genomic%20ancestry%20of%20the%20American%20puma.pdf |formatu=PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070616200443/http://www.coryi.org/Florida_panther/Miscellaneous_Panther_Material/Genomic%20ancestry%20of%20the%20American%20puma.pdf |fechaarchivu=16 de xunu de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070616200443/http://www.coryi.org/Florida_panther/Miscellaneous_Panther_Material/Genomic%20ancestry%20of%20the%20American%20puma.pdf |archivedate=2007-06-16 |fechaaccesu=2018-02-24 }}</ref> pero la rellación nun se resolvió. Suxirióse que'l llinaxe de los guepardos dixebrar del de los pumes n'América, y depués los primeres reemigraron a Asia y África,<ref name="Johnson2006" /><ref name="Culver" /><ref>{{cita publicación |nome=Ross |apellíu=Barnett |coautores=Ian Barnes, Matthew J. Phillips, Larry D. Martin, C. Richard Harington, Jennifer A. Leonard, and Alan Cooper |fecha=9 d'agostu de 2005 |url=http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0960982205008365 |títulu=Evolution of the extinct Sabretooths and the American cheetah-like cat |publicación=Current Biology |volume=15 |númberu=15 |páxines=R589-R590 |doi=10.1016/j.cub.2005.07.052 |fechaaccesu=4 de xunu de 2007}}</ref> ente qu'otros estudios suxeren los guepardos diverxeron nel [[Vieyu Mundu]] independientemente. L'esquema de la migración de los pequeños felinos escontra América ye, poro, pocu claru.
Estudios recién demostraron un altu grau de semeyanza xenética ente les poblaciones de puma d'América del Norte, lo qu'indica que toos ellos son descendientes abondo recién d'un pequeñu grupu ancestral. Culver y otros presumen que la población orixinal de pumes d'América del Norte escastar nel [[Pleistocenu]] alredor de 10 000 años tras, cuando otros grandes mamíferos, como'l [[Mylodon darwinii listai|milodón]], tamién sumieron. América del Norte sería repoblada por un grupu de pumes d'América del Sur.<ref name="Culver" />
== Subespecies ==
Hasta finales del sieglu XX rexistrárense 32 subespecies de puma, sicasí, un estudiu xenéticu d'[[ADN mitocondrial]] amosó que munches d'elles son demasiáu similares como pa ser reconocíes como taxones distintos. Tres la investigación, la 3ª edición del «''Mammal Species of the World''» reconoz solo 6 subespecies, de les cualos 5 atópense namái n'[[América Llatina]]:<ref name=MSW3>{{cita llibru | títulu= Mammal Species of the World| autor= Wozencraft, W. C.| páxines= 544–45| edición= 3ª| editor= Wilson, D. E., and Reeder, D. M. (eds)| fecha= 16 de payares de 2005| editorial= [[Johns Hopkins University Press]]| ISBN= 0-8018-8221-4| url= http://www.bucknell.edu/msw3/browse.asp?s=y&id=14000204 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110521172614/http://www.bucknell.edu/msw3/browse.asp?s=y&id=14000204 |fechaarchivu= 21 de mayu de 2011}}</ref>
* ''[[Puma concolor anthonyi]]'' <small>Nelson & Goldman, 1931</small>. '''Puma del este d'América del Sur''' (sur de Venezuela, esti de Brasil, Uruguái, esti de Paraguay, y nordeste de l'Arxentina). Inclúi na so sinonimia les subespecies: ''acrocodia'' <small>(Goldman, 1943)</small>, ''borbensis'' <small>(Nelson & Goldman, 1933)</small>, ''capricornensis'' <small>(Goldman, 1946)</small>, ''concolor'' <small>(Pelzeln, 1883)</small>, ''greeni'' <small>(Nelson & Goldman, 1931)</small>, y ''nigra'' <small>Jardine, 1834</small>.
* ''[[Puma concolor cabrerae]]'' <small>Pocock, 1940</small>. '''Puma arxentín''' (Bolivia, oeste de Paraguay, y noroeste y centru de l'Arxentina). Inclúi nel so [[Sinonimia (bioloxía)|sinonimia]] les subespecies: ''hudsoni'' <small>(Cabrera, 1958)</small>, y ''puma'' <small>(Marcelli, 1922)</small>.
* ''[[Puma concolor concolor]]'' <small>Linnaeus, 1771</small>. '''Puma del norte d'América del Sur'''. Llocalidá tipu: [[Guayana Francesa]] (Colombia, norte de Venezuela, oeste de Brasil, Ecuador, Perú, norte de Bolivia). Inclúi na so sinonimia les subespecies: ''bangsi'' <small>(Merriam, 1901)</small>, ''incarum'' <small>(Nelson & Goldman, 1929)</small>, ''osgoodi'' <small>(Nelson & Goldman, 1929)</small>, ''soasoaranna'' <small>(Lesson, 1842)</small>, ''soderstromii'' <small>(Lönnberg, 1913)</small>, ''sucuacuara'' <small>(Liais, 1872)</small>, y ''wavula'' <small>(Lesson, 1842)</small>.
* ''[[Puma concolor costaricensis]]'' <small>Merriam, 1901</small>. '''Puma centroamericanu''' (Nicaragua, Costa Rica y Panamá). Llocalidá tipu: [[Brasil]]. Llindáu por Goldman (en Young y Goldman, 1946) a [[Cayenne]], [[Guayana Francesa]]. Inclúi na so sinonimia: ''Felis bangsi costaricensis'' y ''Felis concolor costaricensis''.<ref>{{Cita web |url=http://www.catalogueoflife.org/col/details/species/id/7008405/source/tree |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180109235415/http://www.catalogueoflife.org/col/details/species/id/7008405/source/tree |fechaarchivu=2018-01-09 }}</ref>
* ''[[Puma concolor couguar]]'' <small>Kerr, 1792</small>. '''Puma d'América del Norte''' (América del Norte hasta'l norte de Nicaragua). Inclúi na so sinonimia les subespecies: ''arundivaga'' <small>(Hollister, 1911)</small>, ''aztecus'' <small>(Merriam, 1901)</small>, ''browni'' <small>(Merriam, 1903)</small>, ''californica'' <small>(May, 1896)</small>, ''coryi'' <small>(Bangs, 1899)</small>, ''floridana'' <small>(Cory, 1896)</small>, ''hippolestes'' <small>(Merriam, 1897)</small>, ''improcera'' <small>(Phillips, 1912)</small>, ''kaibabensis'' <small>(Nelson & Goldman, 1931)</small>, ''mayensis'' <small>(Nelson & Goldman, 1929)</small>, ''missoulensis'' <small>(Goldman, 1943)</small>, ''olympus'' <small>(Merriam, 1897)</small>, ''oregonensis'' <small>(Rafinesque, 1832)</small>, ''schorgeri'' <small>(Jackson, 1955)</small>, ''stanleyana'' <small>(Goldman, 1938)</small>, ''vancouverensis'' <small>(Nelson & Goldman, 1932)</small>, y ''youngi'' <small>(Goldman, 1936)</small>.
* ''[[Puma concolor puma]]'' <small>Molina, 1782</small>. '''Puma suramericanu austral o del sur'''<ref name="Leichtle">{{cita publicación |apellíos1=Leichtle|nome1=J|apellíos2=Valenzuela|nome2=J |títulu=Revisión de les subespecies de Puma concolor (Linnaeus, 1771) (Carnivora, Felidae) presentes en Chile con base n'información proveniente d'árees monteses protexíes del país|publicación=Biodiversidata|fecha=2016|númberu=4|páxina=61-66|url=https://www.researchgate.net/publication/305220243_Revision_de_les subespecies_de_Puma_concolor_Linnaeus_1771_Carnivora_Felidae_presentes_en_Chile_en_base_a_informacion_proveniente_de_areas_monteses_protexíes_d'el_pais |fechaaccesu=12 d'agostu de 2016}}</ref> (Chile, y centro-oeste y sur de l'Arxentina). Inclúi na so sinonimia les subespecies: ''araucanus'' <small>(Osgood, 1943)</small>, ''concolor'' <small>(Gay, 1847)</small>, ''patagonica'' <small>(Merriam, 1901)</small>, ''pearsoni'' <small>(Thomas, 1901)</small>, y ''puma'' <small>(Trouessart, 1904)</small>.
La situación de caltenimientu de la pantera de [[Florida]], que ye'l puma d'América del Norte, sigue siendo incierta. Entá ye reconocida davezu como la subespecie ''Puma concolor coryi'', incluyíos los direutamente interesaos nel so caltenimientu.<ref name=improving>{{cita publicación |nome=Michael J. |apellíu=Conroy | autor2 = Paul Beier | autor3 = Howard Quigley | autor4 = Michael R. Vaughan |añu=2006 |mes=xineru|url=http://www.wildlifejournals.org/perlserv/?request=get-pdf&file=i0022-541X-70-1-1.pdf |títulu=Improving The Use Of Science In Conservation: Lessons From The Florida Panther |publicación=Journal of Wildlife Management |volume=70 |númberu=1 |páxines=1-7 |doi=10.2193/0022-541X(2006)70%5B1:ITUOSI%5D2.0.CO;2 |formatu=PDF |fechaaccesu=11 de xunu de 2007}}</ref> Sí se reparó una variación [[microsatélite]] na pantera de Florida, posiblemente por cuenta de la [[consanguinidá]]; en respuesta a la investigación, un equipu de caltenimientu suxer que «el grau en que la comunidá científica aceptó los resultaos de Culver y otros, y el cambéu propuestu na taxonomía nun se resuelve nesti momentu».<ref name=FloridaRecovery />
== Bioloxía y comportamientu ==
=== Carauterístiques físiques ===
[[Ficheru:PumaNov06.jpg|thumb|right|250px|La cabeza del puma ye redonda y les sos oreyes tán llevantaes.]]
Los pumes son felinos espodaos y axilosos. La talla adulta de pies ye d'alredor de 60 a 80 [[centímetru|cm]] d'altor nos costazos. El llargor de los machos adultos ye d'alredor de 2,4 m de llongura de la ñariz a lo cabero, anque polo xeneral bazcuya ente 1,5 y 2,75 [[metru|m]].<ref name="Texas">{{cita web |url=http://www.tpwd.state.tx.us/huntwild/wild/species/mlion/ |títulu=Mountain Lion (''Puma concolor'') |fechaaccesu=30 de marzu de 2007 |editorial=Texas Parks and Wildlife}}</ref><ref name="NY">{{cita web |url=http://www.dec.state.ny.us/website/dfwmr/wildlife/endspec/eacofs.html |títulu=Eastern Cougar Fact Sheet |fechaaccesu=30 de marzu de 2007 |editorial=New York State Department of Environmental Conservation |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070401092112/http://www.dec.state.ny.us/website/dfwmr/wildlife/endspec/eacofs.html |fechaarchivu=2007-04-01 }}</ref><ref name="Valenzuela">{{cita publicación |apellíos1=Valenzuela|nome1=J|apellíos2=Leichtle|nome2=J |títulu=Interaición de dos carnívoros, Puma concolor y Conepatus chinga rex, nel Parque Nacional Volcán Isluga, Rexón de Tarapacá.|publicación=Biodiversidata|fecha=2015|númberu=3|páxina=82-85|url=https://www.researchgate.net/publication/280922266_Interaccin_de_dos_carnvoros_Puma_concolor_y_Conepatus_chinga_rex_en_el Parque Nacional_Volcn_Isluga_Regin_de_Tarapac |fechaaccesu=12 d'agostu de 2015}}</ref> Los machos tienen un pesu permediu d'ente 53 a 72 [[kg]]. En casos raros, dalgunos pueden llegar a pesar más de 120 kg. El pesu permediu de les femes ta ente 34 y 48 kg.<ref name="CAP">{{cita web |autor=Nowell, K. y Jackson, P. |títulu=Wild Cats Status Survey and Conservation Action Plan |editorial=IUCN/SSC Cat Specialist Group |allugamientu=Gland, Suiza |añu=2006 |url=http://carnivoractionplans1.free.fr/wildcats.pdf |formatu=PDF (23 MB) |fechaaccesu=27 de xunetu de 2007}}</ref> El tamañu del puma ye más pequeñu cerca del [[Ecuador]], y mayor nes poblaciones más cercanes a los [[Polu xeográficu|polos]].<ref name="diet">{{cita publicación |autor=J. Agustin Iriarte, William L. Franklin, Warren Y. Johnson, and Kent H. Redford |añu=1990 |títulu=Biogeographic variation of food habits and body size of the America puma |publicación=Oecologia |volume=85 |númberu=2 |páxines=185 |url=http://www.springerlink.com/content/nvk62r701822qq17/ |fechaaccesu=4 d'abril de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20200423133456/http://www.springerlink.com/content/nvk62r701822qq17/ |archivedate=2020-04-23 }}</ref>
La cabeza del puma ye redonda y les oreyes tán irguíes. Tien poderoses pates delanteres, [[pescuezu]], [[quexal]] y [[canil]]s que lu sirven p'atrapar y matar grandes preses. Tien cinco garres retráctiles nes pates delanteres, preseos pa enferronase a la presa, y cuatro de les pates posteriores.<ref name="WhosWho">{{cita web |url=http://www.hww.ca/hww2.asp?pid=1&id=87&cid=8 |títulu=Cougar |publicación=Hinterland Who's Who |fechaaccesu=22 de mayu de 2007 |editorial=Canadian Wildlife Service y Canadian Wildlife Federation |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070518235841/http://www.hww.ca/hww2.asp?pid=1&id=87&cid=8 |fechaarchivu=18 de mayu de 2007 }}</ref>
El puma puede ser tan grande como'l [[Panthera onca|xaguar]], pero menos musculosu y poderosu. Onde les distribuciones se superponen, el númberu de pumes tiende a ser inferior a la media. El puma, en permediu, ye más pesáu que'l [[lleopardu]]. A pesar del so tamañu, nun ye de normal clasificáu ente los [[grandes felinos]] porque nun puede ruxir, yá que escarecen de la [[larinxe]] especializada y el güesu [[hioides]] del xaguar.<ref>{{cita web |apellíu=Weissengruber |nome=GE |coautor=G Forstenpointner, G Peters, A Kübber-Heiss, and WT Fitch |títulu=Hyoid apparatus and pharynx in the lion (Panthera leo), xaguar (Panthera onca), tiger (Panthera tigris), cheetah (Acinonyx jubatus) and domestic cat (Felis silvestris f. catus) |publicación=Journal of Anatomy |editorial=Anatomical Society of Great Britain and Ireland |páxines=195–209 |volume=201 |númberu=201 |añu=2002 |mes=setiembre |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1570911 |doi=10.1046/j.1469-7580.2002.00088.x |fechaaccesu=20 de mayu de 2007 |urlarchivu=https://archive.today/20130801120121/http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1570911 |fechaarchivu=2013-08-01 }}</ref>Yá que los avistamientos de felinos grandes son más bien raros, la identificación d'otru tipu d'evidencies ye importante. N'América central y deriváu d'un estudiu morfométrico, Aranda (1994) refier qu'un indicador más o menos confiable ye la rellación ente l'anchor cimero y l'anchor inferior de los deos, reparándose un enclín a buelgues con deos más apuntiaos nos pumes, a diferencia de los xaguares.<ref>Aranda, M. (1994). Diferenciación ente les buelgues de xaguar y puma: un analís de criterios. Acta Zoolóxica Mexicana (nueva serie), (63), 75-78.</ref> Al igual que los gatos domésticos, los pumes vocalizan xiblíos agudos, gurníos, ronroneos, según gorgojeos. Son conocíos polos sos berru, como se fai referencia en dalgunos de los sos nomes comunes, anque éstos confundir con frecuencia con llamaes d'otros animales.<ref>{{cita web |url=http://www.easterncougar.org/pages/abouteasterncougars.htm |títulu=About Eastern Cougars |fechaaccesu=3 de xunu de 2007 |editorial=Eastern Cougar Foundation |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191121071546/http://www.easterncougar.org/pages/abouteasterncougars.htm |fechaarchivu=2019-11-21 }}</ref>
La coloración del puma ye uniforme (d'ende'l nome llatín ''concolor''), pero puede variar enforma ente los individuos ya inclusive ente hermanos. La pelame ye xeneralmente doráu, pero puede ser de color gris platiáu o acoloratáu, con llixeros parches nel cuerpu, incluyíes cerca de los quexales, el cazu y el pescuezu. Les críes nacen con güeyos azules y aniellos na cola; los cachorros son más pálidos, y les manches siguen nos sos lladrales. En contra de delles afirmaciones, nun s'hai documentáu la esistencia de pumes dafechu negros.<ref>{{cita web |url=http://www.news-tribune.net/features/cnhinsoutdoors_story_032111454.html |títulu=Black cougar more talk than fact |fecha=1 de febreru de 2006 |fechaaccesu=20 de mayu de 2007 |editorial=Tahlequah Daily Press |cita=Game Warden: Never in the history of the United States has there ever been, in captivity or in the wild, a documented black mountain lion |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080329094428/http://www.news-tribune.net/features/cnhinsoutdoors_story_032111454.html |fechaarchivu=2008-03-29 }}</ref> El términu «[[pantera negra]]» úsase coloquialmente pa referise a dellos individuos d'otres especiessobremanera xaguares y lleopardos.<ref>{{cita web |url=http://www.messybeast.com/genetics/mutant-pumas.html |títulu=Mutant Pumas}}</ref>
Los pumes tienen grandes pates; proporcionalmente les mayores pates traseres na familia de los felinos.<ref name="CAP" /> Esta carauterística déxa-yos un reblincón y una gran capacidá de carrera curtia. Tienen una escepcional capacidá de saltu vertical: rexistráronse saltos d'hasta 5,4 [[metros]].<ref>{{cita web |url=http://www.sandiegozoo.org/animalbytes/t-puma.html |títulu=Mountain Lion (Puma, Cougar) |fechaaccesu=2 d'abril de 2007 |editorial=[[Zoolóxicu de San Diego]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130417193202/http://www.sandiegozoo.org/animalbytes/t-puma.html |fechaarchivu=2013-04-17 }}</ref> En saltos [[horizontal]]es paez que'l rangu ye de 6 a 12 m. El puma puede algamar los 72 [[km/h]], pero ta meyor afechu a la carrera curtia qu'a les persecuciones. Ye un espertu escalador, lo que-y dexa refugar competidores [[Canidae|cánidos]]. Anque nun ta bien acomuñáu cola agua, puede nadar.<ref name="Sierra">{{cita web |url=http://arizona.sierraclub.org/conservation/mt-lion/index.asp|títulu=Mountain Lion, Puma concolor |fechaaccesu=20 de mayu de 2007|editorial=Sierra Club |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070804091949/http://arizona.sierraclub.org/conservation/mt-lion/index.asp |fechaarchivu=4 d'agostu de 2007}}</ref>
=== Caza y dieta ===
[[Ficheru:MountainLion.jpg|thumb|right|250px|Puma fotografiáu nel [[Muséu del Desiertu d'Arizona-Sonora]], en Tucson (Estaos Xuníos).]]
El puma come cualesquier animal que pueda prindar, dende [[inseutos]] a los grandes [[unguláu|ungulaos]]. Al igual que los demás felinos, tratar d'un [[carnívoru]] obligáu. Les sos preses más importantes son les diverses especies de [[venados]]obremanera n'América del Norte: el [[ciervo mula]], el [[venado de cola blanca]], ya inclusive los grandes [[Alces alces|alces]] son cazaos pol puma. Un estudiu realizáu n'América del Norte atopó que'l 68% de les preses fueron ungulaos, sobremanera venaos; namái na pantera de Florida amosaron variaciones, yá que de cutiu prefieren [[Sus|gochos ferales]] y [[armadillu|armadillos]].<ref name="diet" /> Una investigación nel [[Parque nacional de Yellowstone]] sobre l'alce y el venáu mula amosó qu'estes preses son compartíes cola población de llobos grises, colos que'l puma compite polos recursos.<ref name="Yellowstone">{{cita web |títulu=Wildlife: Wolves |editorial=[[Parque Nacional Yellowstone]] |url=http://www.yellowstonenationalpark.com/wolves.htm |fechaaccesu=8 d'abril de 2007}}<br />* {{cita web |autor= Holly Akenson, James Akenson, Howard Quigley |títulu=Winter Predation and Interactions of Wolves and Cougars on Panther Creek in Central Idaho |url=http://www.yellowstonenationalpark.com/wolves.htm}}<br />* {{cita web |autor=John K. Oakleaf, Curt Mack, Dennis L. Murray |títulu=Winter Predation and Interactions of Cougars and Wolves in the Central Idaho Wilderness |url=http://www.yellowstonenationalpark.com/wolves.htm}}</ref> Otru estudiu en [[Alberta]] amosó que pel hibiernu (de payares a abril) los ungulaos representaron más del 99 % de la dieta de puma.<ref>{{cita publicación |apellíu=Ross |nome=R. |coautores=Jalkotzy, MG., Festa-Bianchet, M. |fecha=mayu de 1993 |títulu=Cougar predation on bighorn sheep in southwestern Alberta during winter |publicación=Canadian Journal of Zoology |volume=75 |númberu=5 |páxines=771–75 |url=http://md1.csa.com/partners/viewrecord.php?requester=gs&collection=ENV&recid=4321651 |fechaaccesu=8 d'abril de 2007}}</ref>
N'[[América Central]] y [[América del Sur|del Sur]] la proporción de [[venado]] na dieta mengua. Prefieren los pequeños y medianos [[mamíferu|mamíferos]], incluyíos los grandes [[royedor|royedores]] como'l [[chigüire]]. Los ungulaos representen namái'l 35% de les presa, aproximao la metá que n'América del Norte. La competencia colos grandes xaguares puede ser la causa del amenorgamientu nel tamañu de les preses de los pumes. Otres especies numberaes como preses del puma inclúin [[mures]], [[puercoespín]], y [[llebre|llebres]]. [[Aves]] y pequeños [[reptiles]] son dacuando presa nel sur, pero esto escasamente rexístrase n'América del Norte.<ref name="diet" />
En condiciones de vientu, el puma ye típicamente un depredador d'emboscada. Esconder ente los árboles y en repises, onde aguarda antes de dar un poderosu saltu escontra la parte trasera de la so presa y afogala con una mordedura nel pescuezu. Tien una [[columna vertebral]] flexible que lo ayudar na so téunica de cazar.
Envalórase, polo xeneral, que mata un gran unguláu cada dos selmanes. El plazu pa les femes amenorgar pola alimentación de los mozos, y puede algamar la cifra d'una muerte cada trés díes na dómina en que los cachorros son casi maduros, en redol a 15 meses. El puma abasna la so víctima a un llugar preferíu, cubrir con campera, y retorna p'alimentase de nuevu al cabu de dellos díes. Polo xeneral considérase que'l puma ye un pañador de los sos bagazos y escasamente nun se comen la presa que mataron.<ref>{{cita publicación |apellíu=Bauer |nome=Jim W. |coautores=Kenneth A. Logan, Linda L. Sweanor, Walter M. Boyce |fecha=avientu de 2005 |títulu=Scavenging behavior in Puma |publicación=The Southwestern Naturalist |volume=50 |númberu=4 |páxines=466–471 |url=http://www.bioone.org/perlserv/?request=get-abstract&doi=10.1894%2F0038-4909(2005)050%5B0466%3ASBIP%5D2.0.CO%3B2 |fechaaccesu=9 de mayu de 2007}}</ref>
=== Reproducción y ciclu de vida ===
[[Ficheru:Puma cub Malibu Springs area National Park Service December 2013.jpg|thumb|left|Cría de puma en [[Santa Mónica]]]]
[[Ficheru:Mountain lion kittens.jpg|thumb|right|250px|Cachorros de puma.]]
Les femes algamen el maduror sexual ente unu y mediu y trés años d'edá. De normal el permediu de xestación ye cada dos o trés años a lo llargo de la so vida reproductiva,<ref name="Utah">{{cita web |url=http://www.wildlife.utah.gov/pdf/cmgtplan.pdf |títulu=Utah Cougar Management Plan (Draft) |fechaaccesu=2 de mayu de 2007 |autor=Cougar Discussion Group |fecha=27 de xineru de 1999 |añu= |mes= |formatu=PDF |publicación= |editorial=Utah Division of Wildlife Resources |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070616200443/http://www.wildlife.utah.gov/pdf/cmgtplan.pdf |fechaarchivu=2007-06-16 }}</ref> un periodu que puede amenorgase a un añu. Les femes tán en [[celu]] mientres aproximao 8 díes d'un ciclu de 23 díes. El periodu de xestación ye d'aproximao 91 díes. Les femes son dacuando [[monogamia|monógames]], pero esto ye inciertu y la [[polixinia]] pue ser más común.<ref name="UWSP">{{cita web |autor=Matthew Hamilton |coautor=Peter Hundt, Ryan Piorkowski |url=http://www.uwsp.edu/wildlife/carnivore/Mountain%20Lion%20Natural%20History_files/Mountain%20Lion%20Natural%20History_copy(1).htm |títulu=Mountain Lions |fechaaccesu=10 de mayu de 2007 |editorial=University of Wisconsin, Stevens Point |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070613114602/http://www.uwsp.edu/wildlife/carnivore/Mountain%20Lion%20Natural%20History_files/Mountain%20Lion%20Natural%20History_copy%281%29.htm |fechaarchivu=13 de xunu de 2007 }}</ref> Les [[cópula|cópules]] son curtios pero frecuentes.
Namái les femes participen na crianza de los fíos. Los pumes fema son feroces proteutores de los sos cachorros, y ver lluchar con ésitu contra animales muncho más grandes nel so defensa. El tamañu típicu de la camada ye d'ente unu y seis cachorros, xeneralmente dos o trés. Utilicen como llurigues cueves y otros llugares qu'ufierten proteición. Los cachorros de puma nacen ciegos, son dafechu dependientes de la so madre nun primer momentu, y empiecen a ser tresllechaos en redol a los trés meses d'edá. A midida que crecen, acompañen a la madre nes sos incursiones, en primer llugar a los sitios que visita, y dempués de seis meses empiecen a cazar pequeñes preses pola so cuenta.<ref name="Utah" /> Les tases de sobrevivencia son pocu más d'unu per camada.<ref name="CAP" />
Los xuveniles dexen a la so madre pa tratar d'establecer el so propiu territoriu en redol a los dos años d'edá y, n'ocasiones antes. Los machos tienden a independizase antes. Un estudiu amosó elevaes [[tases de mortalidá]] ente los pumes que s'alloñar demasiáu de la so madre, de cutiu por cuenta de los conflictos con otros pumes. Una investigación en [[Nuevu Méxicu]] demostró que «los machos esvalíxense significativamente más que les femes, ye más probable que percuerran grandes estensiones que nun son el so hábitat, y probablemente son responsables de la mayoría del [[fluxu xenético]] ente les poblaciones d'un hábitat.»<ref>{{cita publicación |apellíu=Sweanor |nome=Linda |coautores=Kenneth A. Logan, Maurice G. Hornocker |añu=2000 |mes=xunu |títulu=Cougar Dispersal Patterns, Metapopulation Dynamics, and Conservation |publicación=Conservation Biology |volume=14 |númberu=3 |páxines=798–808 |doi=10.1046/j.1523-1739.2000.99079.x |url=http://www.blackwell-synergy.com/links/doi/10.1046/j.1523-1739.2000.99079.x |formatu=PDF |fechaaccesu=2 de mayu de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20181215222231/http://www.blackwell-synergy.com/links/doi/10.1046/j.1523-1739.2000.99079.x |archivedate=2018-12-15 }}</ref>
La esperanza de vida d'un puma na naturaleza envalorar ente 8 y 13 años y, probablemente, ta nun permediu de 8 a 10 años. Sicasí, hai casos d'a lo menos 18 años, como una fema que foi muerta por cazadores na islla de [[Vancouver]]. Los pumes pueden vivir hasta 20 años en cautiverio. Les causes de muerte na redolada selvaxe inclúin la discapacidá y la enfermedá, la competencia con otros pumes, la fame, accidentes y, nos casos dexaos, la caza humana. El [[virus d'inmunodeficiencia felina]], que tamién afecta a los gatos, ye una grave enfermedá nos pumes.<ref name="Dispersal">{{cita publicación |apellíu=Biek |nome=Roman |coautores=Allen G. Rodrigo, David Holley, Alexei Drummond, Charles R. Anderson Jr., Howard A. Ross, and Mary Poss |añu=2003 |mes=setiembre|títulu=Epidemiology, Genetic Diversity, and Evolution of Endemic Feline Immunodeficiency Virus in a Population of Wild Cougars |publicación=Journal of Virology |volume=77 |númberu=17 |páxines=9578–89 |doi=10.1128/JVI.77.17.9578-9589.2003 |url=http://jvi.asm.org/cgi/content/abstract/77/17/9578 |fechaaccesu=22 de mayu de 2007}}</ref>
=== Estructura social y hábitat ===
Al igual que casi tolos felinos, el puma ye un animal solitariu. Namái les madres y los sos cachorros viven en grupos. Ye discretu y crepuscular (ye más activu en redol a amanecer y al anochecer).
Les estimaciones del tamañu del so territoriu varien enforma. Los machos tienen grandes territorios d'ente 150 y 1000 [[km²]]; nel casu de les femes amenorgar a la metá. Dellos estudios suxeren una proporción enforma menor de la llende inferior (25 km²), con una llende cimera de 1300 km² pa los machos. Los territorios de los machos pueden incluyise o superponerse coles de les femes, pero non colos d'otros machos, lo que sirve p'amenorgar los conflictos ente pumes. Los territorios de les femes pueden superponerse llixeramente ente sigo.<ref name="Dordt">{{cita web |url=http://homepages.dordt.edu/~mahaffy/mtlion/mtlionshort_behaviour.html |títulu=Behavior of cougar in Iowa and the Midwest |fechaaccesu=11 de mayu de 2007 |apellíu=Mahaffy |nome=James |añu=2004 |mes=avientu |editorial=Dordt College |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170525105917/http://homepages.dordt.edu/~mahaffy/mtlion/mtlionshort_behaviour.html |fechaarchivu=2017-05-25 }}</ref>
Pa marcar el territoriu y atraer al sexu opuesto utilicen marques d'arañazos, [[orina]] y [[fieces]]. Los machos pueden utilizar xuntos una pequeña pila de fueyes y yerbes y depués mexar sobre ella como una forma de marcar territoriu.
El tamañu del hábitat y, polo xeneral, la bayura de pumes, va depender del terrén, la vexetación y la bayura d'[[ave de presa|aves de presa]]. Una fema axacente a los montes de [[San Andreas (California)|San Andreas]], por casu, precisó un ampliu territoriu de 215 km² por cuenta de la falta de preses. Un estudiu n'América del Sur demostró que'l númberu de pumes nun territoriu varia ente 0,5 a 7 exemplares por cada 100 km².<ref name="CAP" />
Los machos tán más esvalixaos que les femes pa evitar la competencia direuta por compañeru y territoriu, porque son los más susceptibles d'entrar en conflictos. Cuando un adultu nun abandona la so área materna, por casu, pue ser matáu pol so padre. Cuando los machos atopen unos con otros, emiten xiblíos y pueden entablarse violentos engarres si unu de los dos nun se retira. La caza o la reubicación de pumes puede faer aumentar los alcuentros agresivos, alteriando los territorios y los mozos, lo que puede traer transitorios conflictos coles persones.<ref>{{cita web |url=http://www.sinapu.org/PDF/Front%20Range%20lion%20study.pdf |formatu=PDF |títulu=Mountain Lion (Puma concolor) study on Boulder Open Space |fechaaccesu=11 de mayu de 2007 |fecha=22 de marzu de 2007 |publicación=Letter to the Parks and Open Space Advisory Committee, Boulder, Colorado |editorial=Sinapu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070616200443/http://www.sinapu.org/PDF/Front%20Range%20lion%20study.pdf |fechaarchivu=16 de xunu de 2007 }}</ref>
== Ecoloxía ==
=== Distribución y hábitat ===
[[Ficheru:Puma en reserva Guaycolec, Formosa, Argentina 06g.jpg|thumb|right|220px|Puma en Reserva Guaycolec, na [[provincia de Formosa]] (Arxentina).]]
El puma ocupa más territoriu que cualesquier otru animal montés terrestre n'[[América]]. El so territoriu toma 110 graos de llatitú, dende'l norte del [[Yukón]] en [[Canadá]] al sur de Los [[Cordal de los Andes|Andes]]. La so amplia distribución deber a la so capacidá d'adaptación a casi tou tipu de [[hábitat]]: atópase en tolos tipos de [[monte|montes]], según nes tierres baxes y desiertos montascosos. Los estudios amuesen que'l puma prefier les rexones con vexetación trupa, pero puede vivir con poca vexetación en zones abiertes. El so hábitat preferíu son cañones, escarpes, terrenes rocosos y la selva trupa.<ref name="Sierra" />
El puma foi estermináu na so gran área de distribución oriental d'[[América del Norte]], cola esceición de la [[Florida]], nos dos sieglos dempués de la colonización europea, y enfréntase a graves amenaces nel restu. Anguaño, atópase na mayoría de los estaos occidentales d'[[América]], les provincies canadienses d'[[Alberta]] y [[Columbia Británica]], [[Canadá]] y el territoriu de [[Yukón]]. Por cuenta de los daños que causa nel [[ganáu]], ye escorríu por granxeros y convirtióse nuna especie amenazada, habitando anguaño en zones grebes.
Aldericáronse llargamente propuestes del so posible reintroducción na rexón oriental d'[[América del Norte]].<ref>{{cita web |url=http://www.naturalhistorymag.com/master.html?http://www.naturalhistorymag.com/0305/0305_selections.html |títulu=Bookshelf |apellíu=Marschall |nome=Laurence A. |fecha= |añu=2005 |mes=marzu|publicación=Natural Selections |editorial=Natural History Magacín |fechaaccesu=6 de mayu de 2007}}</ref> Les pruebes d'ADN suxirieron la so presencia na parte oriental d'América del Norte,<ref>{{cita web |url=http://lfpress.ca/newsstand/News/Local/2007/05/24/4205568.html |nome=Joe |apellíu=Belanger |títulu=DNA evidence of cougars found in southern Ontario |fecha=25 de mayu de 2007 |editorial=London Free Press |fechaaccesu=5 de xunu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070929095945/http://lfpress.ca/newsstand/News/Local/2007/05/24/4205568.html |fechaarchivu=2007-09-29 }}</ref> ente que un mapa de avistamientos de puma amuesa numberosos informes, dende les [[Grandes Llanures]] occidentales hasta l'este de Canadá.<ref>{{cita web |url=http://www.cougarnet.org/bigpicture.html |títulu=The "Big" Picture |fechaaccesu=20 de mayu de 2007 |autor=[https://web.archive.org/web/http://www.cougarnet.org/network.html Board of Directors] |añu=2004 |editorial=The Cougar Network |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070709115935/http://www.cougarnet.org/bigpicture.html |fechaarchivu=9 de xunetu de 2007 }} ''The Cougar Network methodology is recognized by the [http://www.fws.gov/northeast/ECougar/ U.S. Fish and Wildlife Service].''</ref> La única población de pumes inequívocamente oriental ye la pantera de Florida, que ta en peligru críticu d'estinción.
Al sur de Ríu Grande, la [[Xunión Internacional pal Caltenimientu de la Natura y los Recursos Naturales]] (UICN), alluga'l puma en tolos países [[Centroamérica|centroamericanos]] y [[Suramérica|suramericanos]].<ref>https://www.iucnredlist.org/details/18868/0</ref><ref>http://maps.iucnredlist.org/map.html?id=18868</ref> Les estadístiques estatal y provincial tán disponibles n'[[América del Norte]], pero sábese muncho menos sobre'l puma más al sur.<ref>{{cita web | url= http://www.nwf.org/cats/pdfs/cougarfacts.pdf | formatu= PDF | títulu= Cougar facts |fechaaccesu= 20 de mayu de 2007 | editorial= National Wildlife Federation |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20070616200443/http://www.nwf.org/cats/pdfs/cougarfacts.pdf |fechaarchivu= 16 de xunu de 2007 }}</ref>
La población total de pumes envalorar en menos de 50 000, según cifres de la UICN, con un enclín descendente. A nivel estatal d'[[Estaos Xuníos]] les estadístiques son frecuentemente más optimistes, lo que suxer que les poblaciones de pumes repicaron. En [[Oregón]], una población sana informar de 5 000 individuos en 2006, superando la meta de 3 000.<ref>{{cita web |url=http://www.dfw.state.or.us/wildlife/cougar/ |títulu=Cougar Management Plan |fechaaccesu=20 de mayu de 2007 |añu=2006 |publicación=Wildlife Division: Wildlife Management Plans |editorial=Oregon Department of Fish and Wildlife}}</ref> California trabayó viviegamente pa protexer el puma y el so númberu envalorar ente 4 000 y 6 000.<ref name="California">{{cita web |url=http://www.dfg.ca.gov/news/issues/lion.html |títulu=Mountain Lions in California |fechaaccesu=20 de mayu de 2007 |añu=2004 |editorial=California Department of Fish and Game |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070430012010/http://www.dfg.ca.gov/news/issues/lion.html |fechaarchivu=30 d'abril de 2007 }}</ref>
=== Función ecolóxica ===
[[Ficheru:Cougarskull.jpg|thumb|Craniu y quexal de puma]]
Amás de los seres humanos, nun hai [[depredación|depredadores]] pa los pumes adultos na naturaleza. El puma nun ye, sicasí, el depredador principal en gran parte del so territoriu. Nel norte interactúa con otros poderosos depredadores como l'[[osu pardu]] y el [[llobu gris]] (anque un llobu solitariu nun supón una amenaza pa un puma adultu). Nel sur, el puma tien de competir col [[Panthera onca|xaguar]].
[[Ficheru:Cougar track.jpg|thumb|right|Buelga de la pata delantera d'un puma. Una buelga d'un machu adultu mide aproximao 1 [[decímetru|dm]].<ref name="GovBC" />]]
Los [[ecosistema|ecosistemes]] del [[Parque nacional de Yellowstone]] apurren un granible microcosmos pa estudiar la interaición ente depredadores n'[[América del Norte]]. De los trés grandes depredadores, l'osu pardu paez ocupar una posición dominante, de cutiu, anque non siempres ye capaz de remanar l'amenaza tantu del llobu gris como del puma. Un estudiu atopó que l'[[Ursus americanus|osu negru]] visitó'l 24 % de los puma muertos en Yellowstone y el [[Parque nacional de los Glaciares]], y namái un 10% comió los sos restos.<ref>{{cita publicación |autor=COSEWIC. Canadian Wildlife Service |títulu=Assessment and Update Status Report on the Grizzly Bear (Ursus arctos) |editorial=[[Environment Canada]] |añu=2002 |url=http://dsp-psd.pwgsc.gc.ca/Collection/CW69-14-166-2002Y.pdf |formatu=PDF |fechaaccesu=8 d'abril de 2007 }}</ref>
El llobu gris y el puma compiten más direutamente poles preses, sobremanera pel hibiernu. Ente que a títulu individual el puma ye más poderosu que'l [[llobu gris]], un solitariu puma puede ser apoderáu una menada de [[cánidu|cánidos]]. Los llobos pueden dacuando robar y matar a los pumes. Un informe describe una gran menada de 14 llobos matando a un puma fema y los sos cachorros. Otra manera, los llobos solitarios atopar nuna situación de desventaxa, y informóse de llobos muertos por pumes.<ref>{{cita web |url=http://www.washingtonpost.com/ac2/wp-dyn?pagename=article&node=&contentId=A2158-2003May17¬Found=true |títulu=In Yellowstone, it's Carnivore Competition |apellíu=Gugliotta |nome=Guy |fecha=19 de mayu de 2003 |editorial=[[The Washington Post]] |fechaaccesu=8 d'abril de 2007}}</ref> Los llobos afecten de forma más amplia la dinámica de la población de pumes, compiten pol dominiu del territoriu y poles preses, alteriando'l comportamientu del felín. Una investigación preliminar realizada nel Parque de Yellowstone, por casu, punxo de manifiestu'l desplazamientu del puma polos llobos.<ref>{{cita web |url=http://www.greateryellowstonescience.org/topic/wolves/wolvesoverview.html |títulu=Overview: Gray Wolves |fechaaccesu=9 d'abril de 2007 |editorial=Greater Yellowstone Learning Center |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071209083920/http://www.greateryellowstonescience.org/topic/wolves/wolvesoverview.html |fechaarchivu=2007-12-09 }}</ref> Un investigador en [[Oregón]] señala:<ref>{{cita web |url=http://www.oregonwild.org/press-room/press-clips/turf-wars-in-idaho-s-wilderness |títulu=Turf wars in Idaho's wilderness |apellíu=Cockle |nome=Richard |fecha=29 d'ochobre de 2006 |editorial=The Oregonian |fechaaccesu=9 d'abril de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070928213011/http://www.oregonwild.org/press-room/press-clips/turf-wars-in-idaho-s-wilderness |fechaarchivu=28 de setiembre de 2007 }}</ref>
{{cita|«Cuando hai una jauría de llobos alredor, los pumes nun se sienten cómodos pola so suerte o la de los sos cachorros... Munches vegaes un puma mata a un llobu, pero'l fenómenu de les jaurías camuda tornar.»}}
Per otra parte, dambes especies son capaces de matar a los depredadores de medianu tamañu, como'l [[coyote]] y tienden a reprimir los sos númberos.
Na parte sur, el puma y el [[Panthera onca|xaguar]] superponen los sos territorios.<ref name="HAMDIG">{{cita web |url=http://www.ecology.info/ecology-xaguar-puma.htm |nome=Paul |apellíu=Hamdig |títulu=Sympatric Xaguar and Puma |editorial=Ecology Online Sweden |fechaaccesu=30 d'agostu de 2006}}</ref> El xaguar tiende a cazar preses mayores que'l puma ellí onde conviven y ésti puede alimentase d'una gama mayor de preses.<ref name="foodhabits">{{cita publicación |autor=Rodrigo Nuanaez, Brian Miller, and Fred Lindzey |añu=2000 |títulu=Food habits of jaguars and pumes in Jalisco, Mexico |publicación=Journal of Zoology |volume=252 |númberu=3 |páxines=373 |url=http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=58851 |fechaaccesu=8 d'agostu de 2006}}</ref>
Al igual que cualquier depredador, el puma inflúi sobre la población de les especies que son la so presa. La depredación por pumes venceyóse a les fluctuaciones nes poblaciones de diverses especies de [[venados]] d'una rexón. Por casu, un estudiu realizáu na [[Columbia Británica]] amosó que la población de [[ciervo mula]], una presa favorita de los pumes, ta menguando, ente que la población de [[venado de cola blanca]], una presa menos apreciada, ta aumentando.<ref>{{cita publicación |apellíu=Robinson |nome=Hugh S. |coautor=Robert B. Wielgus, and John C. Gwilliam |añu=2002 |títulu=Cougar predation and population growth of sympatric mule deer and white-tailed deer |pub-periódica=Canadian Journal of Zoology |volume=80 |númberu=3 |páxines=556–68 |doi=10.1139/z02-025 |url=http://rparticle.web-p.cisti.nrc.ca/rparticle/AbstractTemplateServlet?revista=cjz&volume=80&añu=&númberu=&msno=z02-025&calyLang=fra |fechaaccesu=20 de mayu de 2007 |quote= }}</ref> La [[marmota]] de la islla de [[Vancouver]], una especie [[endemismu|endémica]] en peligru, nuna rexón de trupa población de pumes, vio menguáu'l so númberu, por cuenta de la depredación del puma y del [[llobu gris]].<ref>{{cita publicación |apellíu=Bryant |nome=Andrew A. |coautores=Page, Rick Y. |añu=2002 |títulu=Cougar predation and population growth of sympatric mule deer and white-tailed deer |publicación=Canadian Journal of Zoology |añu=2005 |mes=mayu|volume=83 |númberu=5 |páxines=674–82 |url=http://www.ingentaconnect.com/content/nrc/cjz/2005/00000083/00000005/art00006?crawler=true |fechaaccesu=20 de mayu de 2007}}</ref>
== Estáu de caltenimientu ==
[[Ficheru:Mountain Lion441.jpg|thumb|Puma alimentándose]]
La [[Xunión Internacional pal Caltenimientu de la Natura]] (UICN), camudó'l estatus del puma d'[[esmolición menor]] a [[especie casi amenazada]], dexando abierta la posibilidá de que pueda ser catalogáu como [[especie vulnerable|vulnerable]] cuando se disponga de más datos sobre la so distribución. El puma ta reguláu nel Apéndiz I de la [[CITES|Convención sobre'l Comerciu Internacional d'Especies Amenaciaes de Fauna y Flora Monteses]] (CITES),<ref>{{cita web |url=http://www.cites.org/eng/app/appendices.shtml |títulu=Appendices I, II and III |fechaaccesu=24 de mayu de 2007 |editorial=[[CITES]]}}</ref> lo que fai ilícitu'l comerciu internacional de especímenes o los sos partes.
Al este del [[Mississippi]], la única población de pumes conocida de manera inequívoca ye la [[pantera de Florida]]. El [[Serviciu de Pesca y Vida Montesa de los Estaos Xuníos]] reconoz tanto al puma oriental y a la [[pantera de Florida]], a los que garantiza proteición so la Llei d'Especies Amenaciaes.<ref>{{cita web |url=http://www.fws.gov/endangered/i/a/saa48.html |títulu=Eastern Cougar |fechaaccesu=20 de mayu de 2007 |publicación=Endangered and Threatened Species of the Southeastern United States (The Red Book) |añu=1991 |editorial=[[U.S. Fish and Wildlife Service]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070701224958/http://www.fws.gov/endangered/i/a/saa48.html |fechaarchivu=1 de xunetu de 2007 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.fws.gov/endangered/i/a/saa05.html |títulu=Florida Panther |fechaaccesu=7 de xunu de 2007 |publicación=Endangered and Threatened Species of the Southeastern United States (The Red Book) |añu=1993 |editorial=U.S. Fish and Wildlife Service |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070608221526/http://www.fws.gov/endangered/i/a/saa05.html |fechaarchivu=8 de xunu de 2007 }}</ref> Delles autoridaes en [[taxonomía]] fundieron dambes denominaciones na de [[Puma concolor couguar|puma norteamericanu]], ensin reconocer la entidá de les subespecies oriental o de Florida. El censu más recién de la subpoblación de Florida dio 87 individuos, según informaron organismos de recuperación de la especie en 2003.<ref>{{cita web |url=http://myfwc.com/panther/news/pdf/FWC2002-2003PantherGeneticRestorationAnnualReport.pdf |formatu=PDF |títulu=Florida Fish and Wildlife Conservation Commission. 2002–2003 Panther Genetic Restoration Annual Report |fechaaccesu=5 de xunu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181113071134/http://myfwc.com/panther/news/pdf/FWC2002-2003PantherGeneticRestorationAnnualReport.pdf |fechaarchivu=2018-11-13 }}</ref>
El puma tamién ta protexíu en gran parte del restu del so área de distribución. A partir de 1996, la caza del puma ta prohibida en [[Brasil]], [[Bolivia]], [[Chile]], [[Colombia]], [[Costa Rica]], [[Guayana Francesa]], [[Perú]], [[Guatemala]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Panamá]], [[Paraguái]], [[Surinam]], [[Venezuela]] y [[Uruguái]]. Nun s'informó de la proteición xurídica del puma n'[[Ecuador]], [[El Salvador]] y [[Guyana]]. La caza regulada del puma entá ye común nos [[Estaos Xuníos]] y [[Canadá]]; ta dexada n'EE.XX. dende los estaos de los [[Montes Rocosos]] hasta l'[[océanu Pacíficu]], cola esceición de [[California]]. Los pumes son xeneralmente cazaos con jaurías de perros, hasta que l'animal ye acorrexáu. Cuando'l cazador llega a la escena, dispárase-y d'una curtia distancia. El puma nun puede ser cazáu en California llegalmente, salvu en circunstancies bien concretes, como por casu cuando un individuu ye declaráu una amenaza pa la seguridá pública.<ref name="California" />
Amenaces al caltenimientu de la especie inclúin la persecución por consideralo una amenaza pal ganáu, la degradación y fragmentación del so hábitat y l'escosamientu de les sos preses. Como asocede con cualesquier gran depredador, son fundamentales pa la sostenibilidá de les sos poblaciones corredores d'hábitat y variedá abondes d'árees. Simulaciones demostraron que l'animal enfrentar a un baxu riesgu d'estinción nes zones de 2200 [[km²]] o más. Unu a cuatro nuevos animales que s'introduzan nuna población cada década aumenta notablemente la so persistencia, destacando la importancia de los corredores d'hábitat.<ref>{{cita publicación |apellíu=Beier |nome=Paul |añu=1993 |mes=marzu |títulu=Determining Minimum Habitat Areas and Habitat Corridors for Cougars |publicación=Conservation Biology |volume=7 |númberu=1 |páxines=94–108 |url=http://links.jstor.org/sici?sici=0888-8892%28199303%297%3A1%3C94%3ADMHAAH%3Y2.0.CO%3B2-I&size=LARGE&origin=JSTOR-enlargePage |fechaaccesu=20 de mayu de 2007}}</ref>
=== Situación en Suramérica ===
[[Ficheru:Puma concolor paw.jpg|thumb|Pata de puma]]
En [[Suramérica]] esta especie ye bien escorrida y de forma incontrolada pol [[ser humanu]].
N'[[Arxentina]], la especie atópase estinguida nes provincies d'[[Entre Ríos]], el sur y centru de [[provincia de Santa Fe|Santa Fe]], el centru de [[provincia de Tucumán|Tucumán]] y en casi tola provincia de [[provincia de Buenos Aires|Buenos Aires]]. Na provincia arxentina de [[Provincia de Chubut (Arxentina)|Chubut]], onde hai 50 años abondaba, güei ye una especie en peligru d'estinción. Foi ellí onde'l Dr. Nores Martínez creó la raza de perru [[dogo arxentín]], pensada p'ablayar al puma (ente otres especies) en lucha cuerpo a cuerpu ente felinos y perros, nun tipu de caza llamada «[[caza de Montería]]» na so versión [[criollu|criolla]]. Pa esti tipu de caza munches vegaes entrenar a los perros faciéndolos engarrar con pumes en cautiverio, práutica illegal que se sigue realizando de forma clandestina. Esos pumes suelen morrer prematuramente d'ataques cardiacos. Na [[Provincia de Jujuy]] ye tamién una especie protexida, polo que la [[Universidá Nacional de Jujuy]] (UNJu) encargar de la captura y reubicación d'exemplares denunciaos polos pastores como potenciales predadores de ganáu, polo que nun ye estrañu ver de xemes en cuando dalgún exemplar enxauláu na sede del Rectoráu d'esa casa d'altos estudios. Na [[Provincia de Mendoza]] ye [[monumentu natural]], especie protexida, y unu de los sos ámbitos más fráxiles dar na rexón precordillerana de [[Paramillos de Uspallata]]. Na [[Provincia de Córdoba (Arxentina)|Provincia de Córdoba]] columbráronse exemplares nos montes allugaos a la vera de los ríos [[Ríu Terceru|Terceru]] y [[Ríu Carcarañá|Carcarañá]] lo mesmo nos montes y los campos baxos (llamaos cañaes) en cercaníes de les llocalidaes de [[Saira]] y de [[Noetinger]] nel sureste provincial. Los gobiernos de les provincies [[Patagonia arxentina|patagónicas]] promueven la so caza como forma de controlar la población. Ellí ye consideráu una plaga polos daños a la ganadería ovina.<ref>[http://www.clarin.com/sociedad/Polemica-pagaren-matar-ataquen-ganáu_0_315568520.html Polémica: pagarán por matar a los pumes qu'ataquen el ganáu. Nota diariu Clarin 12-08-10]</ref><ref>[http://bariloche2000.com/noticias/leer/refuguen-aguiyo-del gobiernu provincial-pa-la caza-de-pumes-y-foinos/90197 Refuguen "estímulu" del Gobiernu provincial pa la caza de pumes y foinos]</ref>
En [[Chile]] fueron comunes ente la Patagonia y l'actual [[Rexón de Coquimbo]] hasta la llegada de los españoles, progresivamente foi casi totalmente estermináu de magar, n'especial en tol [[Zona Central de Chile|Valle Central]] y nes proximidaes de les grandes ciudaes de les rexones del [[Rexón del Biobío|Biobío]] y l'[[Rexón de la Araucanía|Araucanía]], siendo anguaño infrecuente nes rexones de [[Rexón de Los Ríos|Los Ríos]] y [[Rexón de los Llagos|Los Lagos]]. Güei son más frecuentes nes rexones d'[[Rexón d'Aysén del Xeneral Carlos Ibáñez del Campo|Aysén]] y [[Rexón de Magallanes y l'Antártica Chilena|Magallanes]].
En [[Paraguái]] na rexón oriental solo queden en montes aisllaos como los de los cordales d'[[Amambay]] y [[sierra de Maracayú|Mbaracayú]], nos parques nacionales na [[cordal de San Rafael]], y na de [[Ybycuí]], ente que na rexón occidental del [[gran Chaco|Chaco]] son más abondosos por cuenta de la baxa densidá humana que se rexistra nesi llugar.<ref>{{cita web| url = http://www.salvemoslos.com.py/puma.htm| títulu = Puma| editorial = salvemoslos.com| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20171108031435/http://www.salvemoslos.com.py/puma.htm| fechaarchivu = 2017-11-08}}</ref>
N'[[Uruguái]] la especie "nativa" atópase estinguida dende va años, anque se suelen atopar de forma esporádica, por cuenta de les incursiones que realicen dellos individuos dende los países estremeros.
== Ataques a los humanos Debíu a la crecedera de les zones urbanes, les poblaciones de pumes se superponen cada vez más coles zones habitaes pol home. Los ataques contra humanos son raros; pal puma la reconocencia de les preses ye un comportamientu aprendíu y, polo xeneral, nun reconocen a los seres humanos como víctimes.<ref name="Med">{{cita publicación |apellíu=McKee |nome=Denise |añu=2003 |títulu=Cougar Attacks on Humans: A Case Report |publicación=Wilderness and Environmental Medicine |volume=14 |númberu=3 |páxines=169–73 |editorial=Wilderness Medical Society |url=http://www.wemjournal.org/wmsonline/?request=get-document&issn=1080-6032&volume=014&númberu=03&page=0169 |fechaaccesu=20 de mayu de 2007}}</ref> Los ataques contra les persones, el ganáu y los animales domésticos pueden asoceder cuando'l puma avezar a los humanos. Rexistráronse 108 ataques confirmaos a humanos con una ventena de muertes n'América del Norte dende 1890, cincuenta de los cualos produciéronse dende 1991.<ref>{{cita web |url=http://www.azgfd.gov/w_c/mtn_lion_attacks.shtml |títulu=Confirmed mountain lion attacks in the United States and Canada 1890 — Present |fechaaccesu=20 de mayu de 2007 |editorial=Arizona Game and Fish |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171213211233/http://www.azgfd.gov/w_c/mtn_lion_attacks.shtml |fechaarchivu=2017-12-13 }}</ref><ref name="Beier">{{cita web |nome=Paul |apellíu=Beier |url=http://users.frii.com/mytymyk/lions/beier.htm |títulu=Cougar attacks on humans in United States and Canada |publicación=Wildlife Society Bulletin |fecha=1991 |fechaaccesu=20 de mayu de 2007 |editorial=Northern Arizon University |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://users.frii.com/mytymyk/lions/beier.htm |fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> L'estáu de California, densamente pobláu, foi testigu d'una docena d'ataques dende 1986 (dempués de namái trés de 1890 a 1985), trés d'ellos mortales. Los ataques son más frecuentes mientres los fines de la primavera y el branu, cuando los pumes xuveniles abandonen a les sos madres y van en busca de nuevos territorios.<ref name="GovBC" />
Al igual qu'asocede con munchos depredadores, un puma puede atacar si ye acorrexáu, si fuxen d'un ser humanu, si aguiya'l so instintu pa cazar, o si una persona fai la muerta. Pueden estornase si mirar direutamente a los güeyos o glayando en voz alta, pero l'aselu, y cualesquier otra aición que faiga paecer a la persona más grande y más amenazadora, puede faer tamién que los pumes retírense. La llucha contra pumes con palos y piedres, o inclusive manes desnudes, de cutiu ye eficaz pa desactivar l'estímulu d'ataque d'un puma.<ref name="Med" /><ref name="GovBC">{{cita web |url=http://www.env.gov.bc.ca/wld/documents/cougsf.htm |títulu=Safety Guide to Cougars |publicación=Environmental Stewardship Division |fecha=1991 |fechaaccesu=28 de mayu de 2007 |editorial=Government of British Columbia, Ministry of Environment |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180429183717/http://www.env.gov.bc.ca/wld/documents/cougsf.htm |fechaarchivu=2018-04-29 }}</ref>
Como la mayoría de los felinos, cuando'l puma ataca de normal muerde'l pescuezu, tratando d'encaxar los sos dientes ente les [[vértebra|vértebres]] y na [[migollu espinal]]. Mancadures nel pescuezu, cabeza y llombu son comunes y, dacuando, mortales. Los neños tán en mayor riesgu d'ataque, y con menos probabilidaes de sobrevivir a un alcuentru. Una detallada investigación de los ataques de pumes antes de 1991 amosó que'l 64 % de les víctimes y casi toles víctimes mortales yeren neños. El mesmu estudiu amosó que la mayor proporción de los ataques producióse na [[Columbia Británica]]sobremanera na islla de [[Vancouver]], onde les poblaciones de puma son especialmente trupes.<ref name="Beier" />
En Chile hai casos documentaos d'ataques de pumes a ciclistes (más frecuentemente), pescadores deportivos, turistes a cuerpu y conductores de vehículos que baxaron d'ellos.<ref>[https://www.guioteca.com/patagonia/puma-ataca-a-ciclista-en-la-region-de-aysen-y-genera-preocupacion-en-la zona/ Puma ataca a ciclista en Aysen, Chile]</ref>
=== Conseyos de seguridá frente al puma ===
[[Ficheru:MountainLionAttackProtocol.jpg|thumb|right|250px|Cartelu con un protocolu a siguir en casos d'alcuentros con pumes monteses.]]
* Esanicie la vexetación baxo y trupo que sirve d'escondite al puma nes árees cercanes a les viviendes.
* Instale llume esterno con sensores de movimientu.
* Non dexe sueltos los animales domésticos y nun los dea de comer fora de casa. Sía acordáu al soltar los animales domésticos, sobremanera a l'amanecida y al tapecer.
* Nun faiga llargues espediciones a cuerpu; ande en grupos con adultos que puedan curiar a los neños.
* Si atopar con un puma, nun cuerra; esto puede aguiyar el so instintu de caza. Permaneza, otra manera, firme y enfrente del animal, buscando'l contautu visual.
* Tome a los neños pequeños en brazos, ensin da-y el llombu al puma, si ye posible (cuando son atacaos por un perru, los espertos encamienten nun tomar en brazos a los neños, porque esto pue ser interpretáu como un actu d'ofiensa y dan valor al perru p'atacar. Si esto aplícase al puma o non, ye un discutiniu abiertu).
* Tome cualquier cosa pa paecer más grande y intimidante, abrir la chaqueta y llance palos y piedres.
* Nun se siente nin s'escarreñar; esto podría crear la impresión de que se trata d'una presa ordinaria cuadrúpeda, en cuenta de un ser bípedu, que nun ye presa pal puma.
* Respuenda al ataque si ye atacáu. Del puma puede defendese con piedres, palos, ferramientes de xardinería, con pataes y puñaes; súpose qu'una patada bien dada na ñariz funciona.
* El puntu más débil onde cutir a un puma ye la so ñariz.
* Nun engatar a un árbol o a una roca: el puma puede engatar muncho meyor qu'un ser humanu.
Si anda en [[bicicleta]] o faciendo [[Carrera a cuerpu|aerobismo]] n'árees monteses, siquier sía consciente de que'l so movimientu puede causar el reflexu «caza y muerte» del animal, polo que la so actividá puede ser particularmente peligrosa. Consulte a l'autoridá o a los guardias forestales locales si esponer a un riesgu al faer deporte nestos llugares.
== Híbridos ==
[[Ficheru:Pumapard-1904.jpg|thumb|right|250px|[[Pumapardo]] del zoo de [[Hamburgu]], [[Alemaña]] ([[1904]]).]]
Esisten [[Híbridu (bioloxía)|híbridos]] ente distintos [[subespecie|subespecies]] de puma en [[Florida]], onde s'introducieron animales foranos col fin d'aumentar la escasa población de [[Pantera de Florida]], abrasaes años tras pola caza escesiva. Esta midida revesosa, yá que eslee la pureza xenética de l'amenazada subespecie occidental, produció una nueva xeneración de pumes híbridos más brengosos y que se reproducen más rápido que los de pura raza floridana.
A pesar de nun tar estrechamente rellacionaos colos [[Panthera|grandes felinos]], consiguióse criar híbridos de puma y [[lleopardu]] a los que se bautizó como [[pumapardos]]. Tamién se conocen híbridos ente pumes y [[ocelote]]s, anque nesti casu les críes morrieron pocu dempués de nacer.
== Na mitoloxía y la cultura ==
La gracia y el poder de los pumes fueron llargamente almiraos nes cultures de los pueblos indíxenes de les Amériques. La ciudá [[Inca]] del [[Cuzco]] foi diseñada cola forma d'un puma. El llagu [[Titicaca]] foi nomáu n'honor al puma, ''titi'' en llingua [[aimara]], por cuenta de la so forma. Al poner de cabeza un mapa del llagu, nótase la forma de puma. El pueblu [[moche]] representa'l puma de cutiu nes sos cerámiques.<ref>{{cita llibru | autor=Berrin, Katherine & Larco Museum |títulu=The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the [[Muséu Arqueolóxicu Rafael Larco Herrera]] |allugamientu=Nueva York |editorial=Thames and Hudson |añu=1997}}</ref> El dios de los [[inca|inques]] [[Viracocha]] acomuñóse col animal.<ref>{{cita web |nome=Kulmar |apellíu=Tarmo |url=http://folklore.ee/folclor/vol12/inca.htm |coautores=Kait Realo (translator) |títulu=On the role of Creation and Origin Myths in the Development of Inca State and Religion |fechaaccesu=22 de mayu de 2007 |publicación=Electronic Journal of Folclor |editorial=Estonian Folclor Institute }}</ref>
N'América del Norte, apaecieron descripciones de personaxes mitolóxicos del puma nos escritos de la llingua [[hotcâk]] («Ho Chunk» o «Winnebago»), de [[Wisconsin]] y d'[[Illinois]]<ref>{{cita web |nome=Jasper |apellíu=Blowsnake |url=http://www.hotcakencyclopedia.com/ho.FourStepsOfCougar.html |títulu=The Four Steps of the Cougar |fechaaccesu=22 de mayu de 2007 |publicación=Electronic Journal of Folclor |editor=Richard L. Dieterle |editorial=The Encyclopedia of Hotcâk (Winnebago) Mythology}}</ref> y la [[idioma cheyenne|cheyenne]], ente otros. Pa los [[apache]] y [[Pueblu hualapai|walapai]] d'[[Arizona]], el puma foi precursor de la muerte.<ref>{{cita web |url=http://www.aphis.usda.gov/ws/nwrc/is/living/cougar.pdf |títulu=Living with Wildlife: Cougars |fechaaccesu=22 de mayu de 2007 |formatu=PDF |editorial=USDA Wildlife Services |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070616200443/http://www.aphis.usda.gov/ws/nwrc/is/living/cougar.pdf |fechaarchivu=16 de xunu de 2007 }}</ref>
El puma sigue siendo un símbolu de la fortaleza y del sigilo. Dende [[helicópteru|helicópteros]] de combate y vehículos motorizados, como'l [[Ford Puma]], hasta marques d'artículos deportivos PUMA AG Rudolf Dassler Sport ([[Puma (marca)|PUMA]]), pasando por nomes d'equipos deportivos como l'equipu de fútbol profesional de la Universidá Nacional Autonóma de Méxicu, el nomatu de la [[Seleición de rugbi d'Arxentina|selección arxentina de rugby]], los nomes «Cougar» y «Puma» son llargamente usaos como marques.
La mascota y l'emblema de los deportes realizaos na [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu]] ye un puma, ye amás el nome ''de facto'' del [[Club Universidad Nacional|equipu de fútbol]] de dicha Universidá.
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
{{wikcionariu|puma}}
* [http://animalesenviadeextincion.org/animales-mamiferos-peligrosos-el puma Animales mamíferos peligrosos: El puma] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201124231206/http://animalesenviadeextincion.org/animales-mamiferos-peligrosos-el |date=2020-11-24 }}
* [http://www.pumasadventures.com Cusco: La ciudá en forma de Puma] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190126170406/https://www.pumasadventures.com/ |date=2019-01-26 }} {{en}}
* [http://www.panther.state.fl.us/ Florida PantherNet] {{en}}
* [http://www.amazonarium.com.br/docs/guiaspanol.pdf Guía de Convivencia Xente y Xaguares] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110706151505/http://www.amazonarium.com.br/docs/guiaspanol.pdf |date=2011-07-06 }}
* [http://www.mountainlion.org/ Mountain Lion Foundation of California] {{en}}
* [https://www.iucnredlist.org/details/18868/0 Puma concolor (IUCN)] {{en}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Puma concolor|Puma concolor]]
[[Categoría:Megafauna]]
[[Categoría:Carnívoros d'América del Sur]]
[[Categoría:Carnívoros d'América Central]]
[[Categoría:Carnívoros d'América del Norte]]
[[Categoría:Especies descrites por Linnaeus]]
[[Categoría:Animales descritos en 1771]]
8s0eh9hcm3a3kpwyiezb6tr1k9qcw82
Química de l'atmósfera
0
113874
4489561
4390860
2026-04-30T00:18:25Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489561
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha xenérica}}
[[Ficheru:Atmosphere composition diagram-en.svg|thumb|450px|Diagrama de les sustancies químiques y procesos de tresporte rellacionaos cola composición de l'atmósfera.]]
'''La química de l'atmósfera''' ye una caña de la [[ciencies de l'atmósfera]] na que s'estudien los [[procesu químicu|procesos químicos]] que tienen llugar na [[Atmósfera terrestre|atmósfera de la Tierra]] y d'otros planetes. Carauterízase pola enorme dilución de les sustancies presentes nella y pola influencia de les radiaciones presentes sobre diches sustancies.<ref>[https://books.google.es/books?id=5NR8DIk1n68C&pg=PA7 Introducción a la química ambiental.] Stanley Y. Manahan. Editorial Reverté, 2007. ISBN 8429179070 Páx. 7</ref>
Ye un campu [[multidisciplinar]] d'investigación y ta coneutada cola [[química ambiental]], la [[física]], la [[meteoroloxía]], los [[modelos informáticos]], la [[oceanografía]], la [[xeoloxía]], la [[vulcanoloxía]] y otres disciplines. La investigación nesti campu ta tamién bien coneutada con otres árees d'estudiu como la [[climatoloxía]].<ref>Introducción a la química ambiental. Stanley Y. Manahan. Editorial Reverté, 2007. ISBN 8429179070 Capítulos 8, 9 y 10. Páxines 353-490</ref>
Dellos exemplos de temes que foron estudiaos pola química de l'atmósfera son l'[[agua acedo]], el [[smog fotoquímicu]] y el [[calentamientu global]]. La química atmosférica trata d'entender les causes d'estos problemes y, en llogrando una comprensión teórica de los mesmos, atopar soluciones posibles que puedan ser comprobaes y evaluar los efeutos de los cambeos nes polítiques gubernamentales.
== Composición de l'atmósfera ==
{| border="1" cellpadding="2"
! colspan=2 | Composición media del aire atmosférico seco,<ref>[https://books.google.es/books?id=aVq87XOwWH4C&pg=PA12 Química física del ambiente y de los procesos medioambientales]. Juan Y. Figueruelo, Martín Marín Dávila. Editorial Reverté, 2004. ISBN 8429179038 Páx. 12</ref> en % en volume
|-
| '''Gas'''
| '''según [http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/earthfact.html NASA]'''<br />
|-
| [[Nitróxenu]], N<sub>2</sub>
| 78.084%
|-
| [[Osíxenu]], O<sub>2</sub>
| 20.946%
|-
| [[Argón]], Ar
| 0.934%
|-
! colspan=2 | '''Constituyentes menores (en [[Parte per millón|ppm]])'''
|-
| [[Neón]], Ne
| 18.18
|-
| [[Heliu]], He |
5.24
|-
| [[Metanu]], CH<sub>4</sub>
| 1,7
|-
| [[Kriptón]], Kr
| 1,14
|-
| [[Hidróxenu]], H<sub>2</sub>
| 0,55
|-
! colspan=2 | '''En agua'''
|-
| [[Vapor d'agua]]
| colspan=2 | Bien variable;<br />típicamente, un 1%
|}
Notes: les [[concentración]]es de CO<sub>2</sub> y CH<sub>4</sub> varien cola estación meteorolóxica, y col llugar xeográficu. La [[masa molar]] media del aire ye 28,97 g/mol.
[[Ficheru:Ozone over southern hemisphere Sep11 1957-2001.gif|thumb|300px|right|Concentración Total d'ozonu nel hemisferiu Sur (1957-2001) y furacu na capa d'ozonu.]]
== Historia ==
Los antiguos [[Grecia|griegos]] consideraben al aire como unu de los [[teoría de los cuatro elementos|cuatro elementos]], pero los primeros estudios científicos de la composición atmosférica empezaron nel [[sieglu XVIII]]. Químicos como [[Joseph Priestley]], [[Antoine Lavoisier]] y [[Henry Cavendish]] fixeron les primeres midíes de la [[composición de l'atmósfera]].
A finales del [[sieglu XIX]] y empiezos del [[sieglu XX|XX]] l'interés movióse escontra los constituyentes qu'apaecíen en concentraciones bien pequeñes. Un fitu particularmente importante pa la química atmosférica foi'l descubrimientu del [[ozonu]] por [[Christian Friedrich Schoenbein]] en 1840.
Nel sieglu XX, la ciencia atmosférica pasó d'estudiar la composición del aire a considerar cómo camudaren col tiempu les concentraciones de [[gases traza]] na atmósfera y los procesos químicos que creen y destrúin los componentes del aire. Dos exemplos especialmente importantes d'esta cuestión foron la esplicación de cómo se crea y caltiénse la [[capa d'ozonu]], obra de los astrónomos [[Sydney Chapman]] y [[Gordon Dobson]], y la esplicación de la [[borrina fotoquímico]] por [[Arie Jan Haagen-Smit]]. Estudios posteriores sobre la cuestión del ozonu conducieron al llogru del [[premiu Nobel de Química]] en 1995 a [[Paul Crutzen]], [[Mario Molina]] y [[Frank Sherwood Rowland]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1995/press.html Nota de prensa sobre'l premiu Nobel de Química 1995]</ref>
Nel sieglu XXI l'enfoque d'estudiu ta camudando de nuevu. La Química de l'atmósfera estúdiase cada vez más como una parte de les [[Ciencies de la tierra]]. En llugar de concentrase sobre la química atmosférica de manera aisllada, l'enfoque agora consiste en velo como una parte d'un sistema xunto al restu de l'[[atmósfera de la Tierra]], la [[biosfera]] y la [[xeosfera]]. Un filu conductor especialmente importante pa esti enfoque fórmenlu les rellaciones ente la química y el [[clima]], como los efeutos del [[cambéu climáticu]] sobre la recuperación del [[furacu d'ozonu]] y viceversa, y amás la interacción de la composición de l'atmósfera colos océanos y [[ecosistema|ecosistemes]] terrestres.
== Metodoloxía ==
Los trés elementos centrales pal estudiu de la química atmosférica son les observaciones, les midíes de llaboratoriu y l'estudiu de modelos teóricos. El progresu nesta disciplina ye por cuenta de la interacción ente estos componentes que formen un tou completu. Por casu, les observaciones pueden dicinos qu'esiste más d'un compuestu químicu que primeramente s'especuló la so esistencia. Esto va aguiyar nuevos modelos y estudios de llaboratoriu que van amontar la nuesa comprensión científica hasta'l puntu en que podamos esplicar les nueses observaciones.
=== Observación ===
Les observaciones de la química atmosférica son esenciales pa la nuesa comprensión. Observaciones rutinaries de la composición química fálennos de los cambeos na composición atmosférica col tiempu. Un exemplu significativu d'esto ye la [[curva de Keeling]] - una serie de midíes dende 1958 hasta l'actualidá qu'amuesen una crecedera continua de la concentración de [[dióxidu de carbonu]].
[[Ficheru:Atmospheric Water Vapor Mean.2005.030.jpg|thumb|500px|Diagrama del conteníu de vapor na atmósfera terrestre.]]
Estes observaciones fáense dende observatorios como [[Mauna Loa]] y en plataformes móviles a bordu d'aviones (como la [[Facility for Airborne Atmospheric Measurements]] del Reinu Xuníu), barcos y globos. Les observaciones de la composición de l'atmósfera fáense cada vez más dende satélites que porten preseos como [[European Remote-Sensing Satellite|GOME]] y [[MOPITT]] que nos dan una imaxe global de la contaminación y la química del aire. Les observaciones en superficie tienen la ventaya de suministrar rexistros al llargu plazu con gran resolución temporal pero tán llindaes al espaciu horizontal y vertical dende'l que se faen estes observaciones. Dellos preseos con base na superficie de la Tierra como [[LIDAR]] pueden suministrar perfiles de concentración de sustancies químiques y aerosoles pero tán acutaos inda a la rexón que pueden cubrir. Munches observaciones tán disponibles en llinia nes bases de datos observacionales de química atmosférica.
=== Midíes de llaboratoriu ===
Les midíes feches en llaboratoriu son esenciales pa la nuesa comprensión de les fontes y sumidorios de contaminantes y compuestos presentes na naturaleza. Los [[ensayu químicu|estudios de llaboratoriu]] dícennos qué gases [[reacción química|reaccionen]] con otros y con qué velocidá reaccionen. Les midíes d'interés inclúin reacciones en fase gaseosa, sobre superficies y nel agua. La [[fotoquímica]] tamién ye importante pa cuantificar la velocidá cola que la lluz del Sol estrema a les molécules, los productos que se formen y dellos datos [[termodinámica|termodinámicos]] como los coeficientes de la [[llei de Henry]].
=== Modelos ===
Pa resumir y comprobar la comprensión teórica de la química de l'atmósfera, úsense modelos informáticos, como los [[modelos de tresporte químicu]]. Los modelos numbéricos resuelven les ecuaciones diferenciales que gobiernen les concentraciones de sustancies químiques. Pueden ser bien simples o bien complicaos.
[[Ficheru:AtmosphericMethane.png|thumb|300px|Dos modelos informáticos qu'amuesen la concentración de metanu na atmósfera, al nivel de la superficie y na estratosfera.]]
Nos modelos numbéricos hai que compensar el númberu de sustancies y reacciones químiques contemplaes frente a la representación del tresporte y amiestu na atmósfera. Por casu, un modelu de caxa podría incluyir cientos o inclusive miles de reacciones químiques pero namái va representar d'una manera bien somera los procesos d'amiestu na atmósfera. En contraste, los modelos 3D representen munchos de los procesos físicos de l'atmósfera pero, por cuenta de llimitaciones de los recursos informáticos, van contemplar bien poques reacciones y compuestos químicos. Los modelos pueden usase pa interpretar observaciones, comprobar la comprensión de les reacciones químiques y predicir les concentraciones de compuestos químicos na atmósfera. Un enfoque importante d'actualidá consiste en convertir los módulos de química atmosférica nuna parte de los modelos del sistema global terrestre nos que pueden estudiase los enllaces o rellaciones ente clima, composición atmosférica y la biosfera.
Dellos modelos constrúyense con xeneradores de códigu automáticu como [[Autochem]] o [[Kinetic PreProcessor|KPP]]. Nesti acercamientu escuéyese un conxuntu de constituyentes y un xenerador de códigu automáticu van escoyer les reacciones qu'afeuten a esos constituyentes nun catálogu de bases de datos de reacciones. Una vegada que s'escoyeron les reacciones, les [[ecuaciones diferenciales]] ordinaries que describen la so evolución nel tiempu constrúyense de manera automática.
== Procesos químicos na troposfera ==
La [[troposfera]] ye la rexón inferior de l'atmósfera y nella tienen llugar dalgunos procesos básicos como:<ref>[https://books.google.es/books?id=sLE8xbtcK-gC&pg=PA39 Contaminación atmosférica.] Ernesto Martínez Ataz (coord.), Yolanda Díaz de Mera Morales (coord.). Editorial Univ. de Castiella-La Mancha, 2004. ISBN 8484273245 Química de la troposfera. Beatriz Cabañas Galán.</ref>
* Ciclu fotoquímicu básicu del NO<sub>2</sub>, NO y ozonu (O<sub>3</sub>)
<math> NO_2 \ \xrightarrow{h\nu} \ NO + O </math>
<math> O_2 \, + \, O \, + \ M \longrightarrow O_3 \, + \ M \quad onde \, M=O_2, \, N_2, \, CO_2 </math>
y d'últimes
[[Ficheru:Ozon 01.jpg|thumb|200px|right|Formación del ozonu.]]
<math> O_3 \, + \, NO \, \longrightarrow O_2 \, + \, NO_2 </math>
* Fotólisis del ozonu y formación del radical OH·
<math> O_3 \ \xrightarrow{h\nu} \ O_2 \, + \, O </math>
<math> O \, + \, H_2O \, \longrightarrow 2 \, OH \cdot </math>
<math> O_2 \, + \, O \, + \ M \longrightarrow O_3 \, + \ M \quad onde \, M=O_2, \, N_2, \, CO_2 </math>
* Formación del radical NO<sub>3</sub>: A partir del radical OH fórmense los ácidos nítricu y nitrosu.
<math> OH \cdot \, + \, NO_2 \, \longrightarrow HONO_2 </math>
<math> OH \cdot \, + \, NO \, \longrightarrow HONO </math>
* Procesos nos que s'oxida'l [[monóxidu de carbonu]], CO.
* Oxidación del [[metanu]], CH<sub>4</sub>.
* Degradación de [[compuestos orgánicos volátiles]], COV:
** [[alcanos]], [[alquenos]], [[alquinos]], [[hidrocarburos arumosos]] y compuestos carbonilu.
** radicales [[alquilu]], [[hidroperoxilu]], alquilperoxi y [[alcoxilu]].
* Reacciones d'otros compuestos nitroxenaos inorgánicos y orgánicos:
** [[Amoniacu]].
** [[Acedu nitrosu|acedos nitroso]] y [[acedu nítrico|nítrico]].
** compuestos orgánicos de nitróxenu.
* Reacciones de compuestos d'azufre:
** [[Óxidos d'azufre]].
** Oxoácidos d'azufre ([[agua acedo]])
[[Ficheru:Halogene Chemistry in the Atmosphere.png|thumb|500px|Química de los halóxenos na estratosfera.]]
== Procesos químicos na estratosfera ==
L'ozonu ye'l gas más interesante dende'l puntu de vista químicu na estratosfera.<ref>[https://books.google.es/books?id=aVq87XOwWH4C&pg=PA411 Química física del ambiente y de los procesos medioambientales.] Juan Y. Figueruelo, Martín Marín Dávila. Editorial Reverté, 2004.
ISBN 8429179038 Cap. 8</ref>
* Producción d'[[ozonu]]: [[mecanismu de Chapman]].
* Destrucción d'ozonu: ciclos catalíticos.
{{AP|Destrucción de la capa d'ozonu}}
* Reacciones ente [[halóxenu|halóxenos]]
== Ver tamién ==
* [[Agua acedo]]
* [[Gas d'efeutu ivernaderu]]
* [[Contaminación atmosférica]]
* [[Ozonu]]
* [[Evaluación científica del amenorgamientu del ozonu]]
* [[Atmospheric Chemistry and Physics]], una revista científica
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Llectures adicionales ==
* Brown, Theodore L.; Bursten, Bruce Y.; Burdge, Julia R. (2004). Química: la ciencia central. Pearson Educación. ISBN 970-26-0468-0 Cap. 18.
* Baird, Colin. (2001). Química ambiental. Editorial Reverté. ISBN 84-291-7902-X Parte I: cap. 1 a 5.
* Martínez Ataz, Ernesto; Díaz de Mera Morales, Yolanda. (2004). Contaminación atmosférica. Ediciones de la Universidá de Castiella-La Mancha. ISBN 8484273245
* Wayne, Richard P. (2000). Chemistry of Atmospheres (3rd Ed.). [[Oxford University Press]]. ISBN 0-19-850375-X
* Seinfeld, John H.; Pandis, Spyros N. (2006). Atmospheric Chemistry and Physics - From Air Pollution to Climate Change (2nd Ed.). John Wiley and Sons, Inc. ISBN 0-471-82857-2
* Finlayson-Pitts, Barbara J.; Pitts, James N., Jr.; (2000) Chemistry of the Upper and Lower Atmosphere. Academic Press. ISBN 0-12-257060-X
* Warneck, Peter (2000). Chemistry of the Natural Atmosphere (2nd Ed.). Academic Press. ISBN 0-12-735632-0
* Brasseur, Guy P.; Orlando, John J.; Tyndall, Geoffrey S. (1999). Atmospheric Chemistry and Global Change. Oxford University Press. ISBN 0-19-510521-4
== Enllaces esternos ==
=== N'español ===
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Química de l'atmósfera |2=http://www.hbustos.com/files/AtmosChem.pdf |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }} (presentación en formatu pdf)
* [http://www.windows.ucar.edu/earth/Atmosphere/chemistry_troposphere.sp.html Química atmosférica na troposfera terrestre.]
* [http://quimicatmosfera.galeon.com/ Química de l'atmósfera.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180305215313/http://quimicatmosfera.galeon.com/ |date=2018-03-05 }}
=== N'inglés ===
* [https://web.archive.org/web/20070119122108/http://www.wmo.ch/web/arep/reports/ozone_2006/ozone_asst_report.html WMO Scientific Assessment of Ozone Depletion: 2006]
* [https://web.archive.org/web/20090825072939/http://www.igac.noaa.gov/ IGAC The International Global Atmospheric Chemistry Project]
* [http://www.vega.org.uk/video/programme/111 Paul Crutzen Interview] Freeview video of Paul Crutzen Nobel Laureate for his work on decomposition of ozone talking to Harry Kroto Nobel Laureate by the Vega Science Trust.
* [https://web.archive.org/web/20070225064435/http://www.autochem.info/constituentobservationaldatabase.html The Cambridge Atmospheric Chemistry Database] is a large constituent observational database in a common format.
* [https://web.archive.org/web/20091215071724/http://www.atmosphere.mpg.de/enid/088c42y0b60d7a92076bab36y42ff411,55a304092d09/Service/Home_142.html Environmental Science Published for Everybody Round the Earth]
* [http://jpldataeval.jpl.nasa.gov/index.html NASA-JPL Chemical Kinetics and Photochemical Data for Use in Atmospheric Studies]
* [http://www.iupac-kinetic.ch.cam.ac.uk/ Kinetic and photochemical data evaluated by the IUPAC Subcommittee for Gas Kinetic Data Evaluation]
* [https://web.archive.org/web/20100105050942/http://www.shsu.edu/~chemistry/Glossary/glos.html Atmospheric Chemistry Glossary] at Sam Houston State University
* [http://www.atmosp.physics.utoronto.ca/people/loic/chemistry.html Tropospheric chemistry]
* [http://www.esf.edu/chemistry/dibble/AtmosChemCalc.htm/ Calculators for use in atmospheric chemistry] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101209050705/http://www.esf.edu/chemistry/dibble/AtmosChemCalc.htm |date=2010-12-09 }}
* [http://www.chemistryland.com/CHM107/AirWeBreathe/Comp/AirComposition.html An illustrated elementary assessment of the composition of air.]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Química de l'atmósfera| ]]
[[Categoría:Química ambiental]]
m7hljo6bknnvnnxy8fber4izlnwm11n
Péndulu de Foucault
0
113958
4489552
4428354
2026-04-29T22:32:05Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489552
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de ferramienta}}
[[Ficheru:Foucault pendulum animated.gif|thumb|Animación del Péndulu de Foucault bazcuyando nel hemisferiu sur]]
Un '''péndulu de Foucault''' ye un [[péndulu#Péndulu esféricu|péndulu esféricu]] que puede [[oscilación|bazcuyar]] llibremente en cualquier planu vertical y capaz de bazcuyar mientres enforma tiempu (hores). Utilizar pa demostrar la [[rotación de la Tierra]]. Llámase asina n'honor del so inventor, [[Léon Foucault]].
== Esperimentu orixinal de Foucault ==
[[Ficheru:Foucault_pendulum.ogv|thumb|El Péndulu de Foucault nel Panteón de París.]]
La primer esposición pública del péndulu de Foucault tuvo llugar en febreru de [[1851]], nel meridianu del [[Observatoriu de París]]. Unes selmanes más tarde, el físicu francés [[Léon Foucault]] fixo la so demostración más famosa na cúpula del [[Panteón de París]], cuando se suspendió un péndulu de plomu 28 kg de masa (una bala de cañón recubierta de latón) con un cable de 67 metros de llargu. El planu d'oscilación del péndulu xiraba escontra la derecha 11° per hora, faciendo un círculu completu en 32,7 hores. El montaxe orixinal utilizáu en 1851 nel Panteón foi treslladáu en 1855 al Muséu d'Artes y Oficios de París. Una segunda instalación temporal facer nel Panteón, en 1902, pal 50 aniversariu del esperimentu orixinal.<ref>{{cita web |url=http://www.parisenimages.fr/fr/galerie-collections/9232-13-pendule-foucault-du-pantheon-ceremonie-dinauguration-m-chaumie-ministre-linstruction-publique-brulant-fil-retenue-mettre-cole-pendule-1902 |títulu=The Pendulum of Foucault of the Panthéon. Ceremony of inauguration by M. Chaumié, minister of the state education, burnt the wire of balancing, to start the Pendulum. 1902 |autor=Paris en images }}</ref>
Mientres la reconstrucción del muséu na década de 1990, el péndulu orixinal amosóse temporalmente nel Panteón (1995), pero foi devueltu darréu al Muséu d'Artes y Oficios de París antes de la so reapertura en 2000.<ref>{{cita web|autor=Kissell, Joe|títulu=Foucault's Pendulum: Low-tech proof of Earth's rotation|url=http://itotd.com/articles/362/foucaults-pendulum/|editorial=Interesting thing of the day|fechaaccesu=21 de marzu de 2012|fecha=8 de payares de 2004|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120312175754/http://itotd.com/articles/362/foucaults-pendulum/|fechaarchivu=2012-03-12}}</ref> El 6 d'abril de 2010, el cable de suspensión del péndulu rompióse, causando daños irreparables nel péndulu y nel suelu de mármol del muséu.<ref>{{cita web|url=http://www.lexpress.fr/actualite/sciences/-y-pendule-de-foucault-perd-la-boule_888228.html |títulu=-y pendule de Foucault perd la boule |autor=Boris Thiolay |obra=L'Express |fecha=28 d'abril de 2010|idioma=fr}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Foucault's pendulum is sent crashing to Earth |url=http://www.timeshighereducation.co.uk/story.asp?storycode=411529|fechaaccesu=21 de marzu de 2012|obra=Times Higher Education|fecha=13 de mayu de 2010}}</ref> Una copia exacta del péndulu orixinal tuviera bazcuyando de forma permanente dende 1995 so la cúpula del Panteón de París hasta 2014, cuando foi desmontáu mientres los trabayos d'arreglu nel edificiu. Envalórase que'l péndulu volverá instalase en 2017.
== Descripción y fundamentu ==
[[Ficheru:Moglfm0916 pendulo foucault.jpg|left|thumb|200px|Esquema d'un dispositivu pa ilustrar el fundamentu del péndulu de Foucault.]]
[[Ficheru:Foucault pendulum at north pole accurate.PNG|thumb|Péndulu de Foucault nel Polu Norte. El péndulu bazcuya nun planu constante nel espaciu, ente que la Tierra xira per debaxo d'él.]]
[[Ficheru:Foucault-rotz.gif|thumb|Animación del péndulu de Foucault del Panteón de París (48°52' Norte), col ciclu de rotación terrestre estruyíu. El trazu verde amuesa'l percorríu alabeado del péndulu respeuto al suelu (el marcu de referencia rotatoriu). El planu d'oscilación presenta una rotación relativa a la Tierra. Cuanto más llargu ye'l cable del péndulu, más evidente faise l'efeutu. Llargores d'ente 12 y 30 m son habituales.<ref>
{{cita web|títulu=Foucault Pendulum|editorial=Smithsonian Encyclopedia|url=http://www.si.edu/Encyclopedia_SI/nmah/pendulum.htm|fechaaccesu=2 de setiembre de 2013}}
</ref>]]
[[Ficheru:Moglfm0917 pendulo foucault.jpg|thumb|Movimientu de rotación de la Tierra debaxo del péndulu de Foucault]]
Consideremos en primer llugar el dispositivu qu'amosemos na figura. Si faemos xirar la plataforma mientres el péndulu ta bazcuyando, vamos reparar que'l planu de les oscilaciones permanez inalteráu con al respeutive de un observador inercial. Esti efeutu deber a la [[inercia]] de la masa pendular. Yá que les dos fuercies qu'actúen sobre ella (el so [[pesu]] y la [[Tensión mecánico|tensión]] del filo) tán conteníes nel planu de les oscilaciones, estes, una vegada empecipiaes, van tener llugar siempres nun mesmu planu. Pa camudar el planu de les oscilaciones riquiríase un componente de fuercia normal a dichu planu.
Otra manera, resulta obviu que'l planu de les oscilaciones nun va permanecer inalteráu pa un observador asitiáu sobre la plataforma xiratoria, que va ser, evidentemente, un observador non inercial; pa esti observador, el planu de les oscilaciones va efectuar una [[precesión]] alredor de la exa vertical (exa de rotación) en sentíu contrariu al de xiru de la plataforma y cola mesma celeridad angular (de precesión).
Esta propiedá de la inalterabilidad del planu de les oscilaciones del péndulu foi utilizada pol físicu francés [[Léon Foucault|Bernard Léon Foucault]] (1819-68) pa comprobar el [[movimientu de rotación]] de la [[Tierra]] en redol a la so exa y demostrar que la Tierra nun constitúi una [[sistema de referencia non inercial|referencial inercial]]. Foucault realizó públicamente la so esperiencia en [[1851]], so la cúpula del [[Panteón de París]], utilizando una masa de 28 kg suspendida d'un filo de 70 m de llargor. El periodu d'un péndulu d'esi llargor ye d'unos 17 s. La suspensión del estremu cimeru del filo dexaba al péndulu bazcuyar con igual llibertá en toles direiciones. Alredor del puntu del suelu que taba direutamente debaxo del puntu de suspensión dispúnxose una balsa circular, enllena de sable, d'unos 3 m de radiu, de cuenta que una aguya metálica asitiada na parte inferior de la masa pendular barría'l sable en cada oscilación. Ver con toa claridá que, n'oscilaciones socesives, el planu d'oscilación del péndulu rotaba nel sentíu de les manes del reló. Nuna hora'l planu d'oscilación del péndulu xiraba unos 11°, y la circunferencia completar en daqué más de 32 hores.
¿Por qué xira'l planu d'oscilación del péndulu? Ye fácil entender que, si la esperiencia realizárase nel Polu Norte, resultaría evidente que'l planu d'oscilación del péndulu permanecería fixu nun referencial inercial, ente que la Tierra xiraría sol péndulu a razón d'una vuelta cada 24 hores. Otra manera, un observador asitiáu "sobre" la Tierra vería xirar el planu d'oscilación del péndulu en sentíu contrariu al de la rotación terrestre, dando una vuelta cada 24 hores. La situación ye bien distinta y muncho más malo d'analizar cuando abandonamos el Polu Norte y asitiamos nun llugar de la Tierra de llatitú xeográfica ''λ''. Entós, como yá vimos al describir la esperiencia de Foucault, el tiempu emplegáu pol planu d'oscilación del péndulu pa xirar 360° ye mayor del necesariu nel Polu.
Cálculos cuidadosos dexen rellacionar la velocidá angular ''Ω'' de rotación del planu de les oscilaciones del péndulu cola velocidá angular ''ω'' de rotación de la Tierra:
{{Ecuación|<math>\Omega=\omega \sin{\lambda}' \,</math>|1}}
onde (90°-λ′) ye l'ángulu formáu pola [[cenit|vertical del llugar]] y la exa de rotación de la Tierra. L'[[Intensidá del campu gravitatoriu#Campu gravitatorio terrestre|aceleración gravitatoria aparente]] '''g*''' tien la direición de la vertical del llugar y como '''g*''' solo ta llixeramente esviada con al respeutive de '''g''' (0°6', a lo más), l'ángulu λ′ ye bien aproximao igual a la llatitú xeográfica del llugar, esto ye, λ≈λ′. Obviamente, el planu d'oscilación del péndulu precesa nel referencial del llaboratoriu con una velocidá angular ''Ω'' dada pola espresión (1). Nel [[hemisferiu Norte]] la [[precesión]] tien llugar nel sentíu horariu (mirando escontra baxo).
Podemos interpretar de la manera siguiente la resultancia espresada por (1):
::nun llugar de la Tierra, de llatitú λ, el suelu pórtase como una plataforma xiratoria con una velocidá angular Ω = ω<sub>z</sub> = ω sen λ
(componente vertical de la velocidá angular de la Tierra) de cuenta que'l movimientu de precesión del péndulu de Foucault ye'l que correspuende a esa velocidá angular. D'esta miente, el tiempu emplegáu pol planu d'oscilación del péndulu en dar una vuelta completa ye
{{Ecuación|<math>T=\frac{2\pi}{\omega\sin{\lambda}} = \frac{24}{\sin{\lambda}} \text{hores}</math>|2}}
y l'ángulu xiráu nuna hora <math>\theta\,</math> ye función de la llatitú del llugar:
{{Ecuación|<math> \theta = 15^o \sin{\lambda} \,</math>|3}}
La esperiencia del péndulu de Foucault ye una prueba efectiva de la rotación de la Tierra. Inclusive si la Tierra tuviera y tuviera siempres cubierta de nubes, la esperiencia de Foucault dexaría demostrar que la Tierra ta xirando. Igualmente, esti péndulu dexa determinar la [[llatitú]] del llugar ensin recurrir a observaciones astronómiques.[[Ficheru:Parallel transport.png|thumb|[[Tresporte paralelu]] sobre la superficie d'una esfera.]]
=== Fase xeométrica ===
{{VT|Fase xeométrica}}
Haise reinterpretado el péndulu de Foucault como casu particular de la universalidá del conceutu conocíu como [[fase xeométrica]],<ref name=sakurai>{{cita llibru|títulu=Modern Quantum Mechanics|añu=1993|autor=J. J. Sakurai|isbn=978-0201539295|páxines=479-480}}</ref> que per otru llau se rellaciona col [[tresporte paralelu]], que s'ilustra na figura, y col [[teorema de Gauss-Bonnet]],<ref>{{cita publicación|títulu=Foucault pendulum through basic geometry|autor=Jens von Bergmann and HsingChi von Bergmann|publicación=Am. J. Phys.|volume=75|añu=2007|páxines=888-892|doi=10.1119/1.2757623}}</ref> que rellaciona la [[combadura]] d'una superficie cola so [[carauterística de Euler]].
Nesti sentíu, ye fundamental tener en cuenta que'l [[Tiempu|periodu]] de rotación de la Tierra ye muncho más llargu que'l periodu d'oscilación del péndulu. En concretu, el cambéu de direición de la fuercia de la gravedá qu'esperimenta'l péndulu —nel sistema de referencia de la Tierra— ye lo bastante lentu como pa satisfaer el [[teorema adiabático]],<ref name=sakurai/> de forma que nun hai un intercambiu efectivu d'enerxía ente los dos [[Oscilador harmónicu|oscilaciones]].
== Péndulos de Foucault relevantes ==
{{VT|Péndulos de Foucault|l1=Llistáu de péndulos de Foucault nel mundu}}Esiste un péndulu de Foucault na gran sala d'entrada del edificiu de les Naciones Xuníes en Nueva York, y ye frecuente atopalo nos grandes Museos de Ciencies.[[Ficheru:Pendule de Foucault.jpg|thumb|Péndulu de Foucault nel [[Panteón de París]]]]
[[Ficheru:Pendule de Foucault au musee des arts et metiers.jpg|thumb|Péndulu de Foucault nel [[Conservatoire National des Arts et Métiers|Muséu d'Artes y Oficios]] de [[París]]; detalle de les clavíes nel suelu.]]
[[Ficheru:Péndulo de Foucault-20110815-125224-2191-1000d-a2b2.jpg|thumb|El Péndulu de Foucault nel Panteón de París.]]
=== Panteón de París ===
La so importancia histórica anicia en que con él se fixo la primer demostración pública de la rotación de la Tierra, en [[1851]]. El péndulu afitar a la cúpula del [[Panteón de París]]; midía 67 m y llevaba una masa de 28 kg. Una vegada llanzáu, el péndulu bazcuyaba mientres 6 h. El [[Periodu d'oscilación|periodu]] ye de 16,5 s; el péndulu esviábase 11° per hora. El so ciclu de xiru completu dura daqué más de 32 hores.
El 6 d'abril de 2010,<ref>[http://www.lexpress.fr/actualite/sciences/-y-pendule-de-foucault-perd-la-boule_888228.html -y pendule de Foucault perd la boule ]</ref> el cable del péndulu rompióse, causando un dañu irreparable al péndulu y al suelu de mármol del Muséu d'Artes y Oficios, onde s'esibía.<ref>[http://www.timeshighereducation.co.uk/story.asp?storycode=411529 Foucault's pendulum is sent crashing to Earth]</ref>
=== Méxicu ===
*El Centru Educativo y Cultural Manuel Gómez Morín en [[Santiago de Querétaro]], en [[Querétaro]], [[Méxicu]], tien un péndulu de Foucault<ref>{{cita noticia|apellíos1=L'Universal. Cultura|títulu=Péndulu de Foucault en Querétaro: amuesa la rotación terrestre|url=http://archivo.eluniversal.com.mx/cultura/39174.html|fechaaccesu=24 de febreru de 2016|fecha=16 d'avientu de 2004|idioma=es}}</ref> de 28 m de llargor total, con una masa de bronce (de 64 cm de diámetru y un pesu de 280 kg) suspendida d'un cable d'aceru. El so periodu ye de 9,3 segundos, realizando una vuelta de 360 graos cada 66,79 hores o 5,38 grado/hora. Foi asitiáu n'honor a Léon Foucault y ye una de les atraiciones científiques de dichu centro.
*Na Biblioteca Nacional de Ciencia y Teunoloxía "Víctor Bravo Ahuja" del [[Institutu Politéunicu Nacional]] de [[Unidá Profesional de Zacatenco|Zacatenco]], Méxicu, asitióse un péndulu de Foucault n'avientu de 2016.<ref>{{cita noticia|apellíos1=NTX/JRR/MTG|títulu=Politéunicu inaugura Muriu d'Honor y Péndulu de Foucault|url=https://noticies.terra.com.mx/mexico/politecnico-inaugura-muriu-de-honor-y-pendulo-de-foucault,93169df6ed7d19d68f9a5007ac8356ddwgizkklv.html|fechaaccesu=20 d'avientu de 2016|obra=Terra|fecha=16 d'avientu de 2016|idioma=es}}</ref>
*El [[Centru de Ciencies de Sinaloa]] cuenta con un péndulu que ta allugáu na entrada principal, suspendíu con un cable de 17 metros dende una cúpula. La esfera pesa 400 kilogramos y el so periodu d'oscilación ye d'aproximao 8,3 segundos y caltiénse en movimientu por un mecanismu magnéticu, que compensa la perda d'enerxía per resfregón. Esti péndulu atópase na entrada del muséu y cuenta con barres de cobre que la esfera balta pa reparar meyor el movimientu de dichu péndulu.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Noroeste Sinaloa. Cultura|títulu=Van Ilustrar sobre'l péndulu de Foucault|url=http://www.noroeste.com.mx/pub/289488|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180720004225/https://www.noroeste.com.mx/pub/289488|archivedate=2018-07-20|fechaaccesu=2018-02-24}}</ref>
=== España ===
{{ multimedia esterna |
align = right
| width = 210px
| video1= [https://www.youtube.com/watch?v=fv_FD5lCwUA Péndulu de Foucault],<br />nel [[Muséu de la Ciencia de Valladolid]].
}}
*El [[Casa de les Ciencies (La Coruña)|Muséu de la Ciencia na Coruña]] tien unu de los péndulos de Foucault más antiguos d'España, de cinco pisos d'altor.<ref>{{cita web|apellíos1=Museos Científicos Coruñeses (Conceyu d'A Coruña)|títulu=Casaciencias|url=http://mc2coruna.org/casa/|idioma=es|fecha=2015|fechaaccesu=24 de febreru de 2016}}</ref>
*En [[Madrid]] el [[Real Observatoriu Astronómicu]] asitiáu xunto al [[Parque del Bon Retiru]] tien un péndulu de Foucault.
*En [[Barcelona]] nel [[CosmoCaixa Barcelona]], nel so antepar d'accesu.<ref>{{cita web|apellíos1=Marc Boada Ferrer|títulu=El péndulu de Foucault (O cómo reparar, indireutamente, la rotación de la Tierra.)|url=http://www.investigacionyciencia.es/revistas/investigacion-y-ciencia/numbero/339/el-pndulo-de-foucault-3984|obra=Investigación y Ciencia (n° 339)|idioma=es|fecha=Diciembe de 2004|fechaaccesu=29 de mayu de 2016}}</ref> Foi'l primeru que s'instaló n'España, en 1980.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Serrano|nome1=Sebastián|títulu=Los nuesos péndulos de Foucault|url=https://elpais.com/diario/1989/10/07/sociedad/623718009_850215.html|fechaaccesu=10 d'avientu de 2017|obra=El País|fecha=7 d'ochobre de 1989}}</ref>
*En [[Santander (España)|Santander]] esiste un péndulu de Foucault nel hall principal del edificiu de la empresa CIC,<ref>{{Cita web|títulu = 20 años d'historia y un péndulu|url = http://www.eldiariomontanes.es/v/20101201/sociedad/otres-noticies/anos-historia-pendulo-20101201.html|publicación = El Diario Montañés|fechaaccesu = 24 de febreru de 2016}}</ref> nel [[Parque Científicu y Teunolóxicu de Cantabria]] (PCTCAN). Tien un llargor de 17 metros y 120 kilogramos de masa na esfera.
*En [[Granada]] esisten dos exemplares d'estos péndulos: Unu na Facultá de Ciencies de la [[Universidá de Granada]], y otru nel [[Parque de les Ciencies de Granada]].
*En [[Valencia]] nel [[Muséu de les Ciencies Príncipe Felipe]] de la [[Ciudá de les Artes y les Ciencies]] esiste otru péndulu de Foucault espuestu al públicu.
*En [[Salamanca]] nel Edificiu Trillingüe de la Facultá de Ciencies de la [[Universidá de Salamanca]], onde s'imparten les clases del Grau en [[Física]].<ref>{{cita noticia|apellíos1=La Gaceta de Salamanca|títulu=La Facultá de Ciencies anueva'l Péndulu de Foucault de Físiques|url=http://www.lagacetadesalamanca.es/salamanca/2011/05/12/facultad-ciencies-anueva-pendulo-foucault-fisicas/28466.html|fechaaccesu=9 d'avientu de 2016|fecha=24 d'ochobre de 2012}}</ref>
*En [[Valladolid]], nel [[Muséu de la Ciencia de Valladolid|Muséu de la Ciencia]], onde ta suspendíu d'un cable de 11 metros de llargor y formáu por una esfera de 80 kilogramos de pesu.<ref>{{Cita web|url=http://www.museocienciavalladolid.es/opencms/mcva/QueOfrecemos/ExposicionPermanente/vestibulo.html|títulu=Antepar del muséu|fechaaccesu=21 de xineru de 2017|autor=Muséu de la Ciencia de Valladolid|enllaceautor=|fecha=|idioma=|sitiuweb=|editorial=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170202002832/http://www.museocienciavalladolid.es/opencms/mcva/QueOfrecemos/ExposicionPermanente/vestibulo.html|fechaarchivu=2017-02-02}}</ref>
*En [[Becerril de Campos]], nel Centru Cultural Ilesia de San Pedro, exhíbese un péndulu de Foucault xunto a otros elementos pal estudiu de l'astronomía.<ref>{{Cita web|url=http://www.palenciaturismo.es/contenido/893f3fe5-d795-11y4-93d9-fb9baaa14523?seccion=fc1c6790-d5f4-11de-b283-fb9baaa14523|títulu=San Pedro Cultural en Becerril de Campos|fechaaccesu=24 de xineru de 2017|autor=Diputación de Palencia|enllaceautor=|fecha=|idioma=|sitiuweb=|editorial=}}</ref>
*En [[Castellón]], nel antepar del so Planetariu.<ref>{{Cita web|url=http://www.castello.es/web30/pages/generico_web10.php?cod1=502&cod2=503|títulu=Conceyu de Castellón - Ajuntamente de Castelló|fechaaccesu=30 de xineru de 2017|autor=José Manuel Casermeiro|enllaceautor=|fecha=|idioma=|sitiuweb=|editorial=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180513183124/http://www.castello.es/web30/pages/generico_web10.php?cod1=502&cod2=503|fechaarchivu=2018-05-13}}</ref>
=== Chile ===
* [http://cecs.cl/pendulo/index.php?option=com_content&view=article&id=42&Itemid=55&lang=es Péndulu] na ciudá de [[Valdivia]].
* Na Facultá de Ciencies Físiques y Matemátiques de la [[Universidá de Chile]] en [[Santiago de Chile|Santiago]].
== Ver tamién ==
* [[Péndulu]]
* [[Péndulu cicloidal]]
* [[Péndulu cónicu]]
* [[Péndulu de Newton]]
* [[Péndulu de Pohl]]
* [[Péndulu de torsión]]
* [[Péndulu esféricu]]
* [[Péndulu físicu]]
* [[Péndulu simple]]
* [[Péndulu simple equivalente]]
* [[Doble péndulu]]
* [[Efeutu Coriolis]]
* [[Efeutu Eötvös]]
* [[Efeutu Allais]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru|apellíu = {{versalita|Marion}}|nome= Jerry B.|títulu = Dinámica clásica de les partícules y sistemes|añu = 1996|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4094-8|idioma=castellanu}}
* {{cita llibru|apellíu = {{versalita|Ortega}}|nome= Manuel R.|títulu = leición de Física (4 volúmenes)|añu = 1989-2006|editorial = Monytex|id = ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7|idioma=castellanu}}
* {{cita llibru|apellíu = {{versalita|Resnick}}|nome= Robert |apellíos2={{versalita|Krane}}|nome2= Kenneth S.|títulu = Physics|allugamientu = Nueva York|editorial = John Wiley & Sons|añu = 2001|isbn= 0-471-32057-9|idioma=inglés}}
* {{cita llibru|apellíu = {{versalita|Serway}}|nome= Raymond A.|apellíos2 = {{versalita|Jewett}}|nome2= John W.|títulu = Physics for Scientists and Engineers|edición = 6ª|editorial = Brooks/Cole|añu = 2004|isbn = 0-534-40842-7|idioma=inglés}}
* {{cita llibru|apellíu = {{versalita|Tipler}}|nome=Paul A.|títulu = Física pa la ciencia y la teunoloxía (2 volúmenes)|añu = 2000|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4382-3|idioma=castellanu}}
== Enllaces esternos ==
{{commons|Foucault pendulum}}
* {{Enllaz rotu|1=El péndulu de Foucault y l'efeutu Allais |2=http://www.infoastro.com/199908/08clise-ciencia.html |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.eclipse2006.boun.edu.tr/sss/paper01.pdf Allais gravity and pendulum effects during solar eclises explained] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070221153922/http://www.eclipse2006.boun.edu.tr/sss/paper01.pdf |date=2007-02-21 }}
* [https://web.archive.org/web/20140129135855/http://neuro.qi.fcen.uba.ar/ricuti/foucault/foucault.html Péndulu de Foucault de la Facultá de Ciencies Exactes y Naturales] de la [[Universidá de Buenos Aires]]
* [http://www.historiasdelaciencia.com/?p=248 El péndulu de Foucault] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170507223356/http://www.historiasdelaciencia.com/?p=248 |date=2017-05-07 }}
{{ORDENAR:Pendulo de Foucault}}
{{Tradubot|Péndulo de Foucault}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Péndulu]]
[[Categoría:Francia en 1851]]
[[Categoría:Ciencia y teunoloxía de Francia]]
5qxmae76chtv9yj1a1zq5jrcmkd5osk
Reinu de Bornu
0
114312
4489587
4426611
2026-04-30T06:50:51Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489587
wikitext
text/x-wiki
{{ficha d'estáu desapaecíu}}
El '''reinu''' o '''imperiu de Bornu''' (1380-1893) foi un estáu africanu asitiáu no qu'anguaño ye'l nordeste de [[Nixeria]] ente 1380 y 1893. El reinu de Bornu foi unu de los territorios que constituyiríen más tarde l'[[Imperiu Kanem-Bornu|imperiu de Bornu-Kanem]], y cuando esta entidá sumió'l reinu de Bornu siguió esistiendo mientres delles décades más tarde.
Como tal el reinu de Bornu surdió como la continuación del [[reinu de Kanem]] fundáu sieglos antes pola [[dinastía Sayfawa]]. Col tiempu l'imperiu de Bornu-Kanem basáu principalmente en -y territoriu de Bornu llegó ser mayor que'l reinu de Kanem, y nel so apoxéu incluyó partes de lo qu'anguaño son [[Chad]], [[Níxer]] y [[Camerún]].
== Orixe y fundación ==
=== Exilio de Kanem ===
Tres décades de conflictu internu, rebeliones y la invasión dende [[Bulala]], la n'otru tiempu poderosa [[dinastía Sayfawa]] foi espulsada de Kanem y volvió al estilu de vida nómada qu'abandonara sieglos antes. Escontra 1380, los [[kanembu]] finalmente impunxéronse a grupos [[árabes]], [[bereberes]] y [[Estaos ḥausa|ḥauses]] y formaron un nuevu estáu estable en Bornu. Col tiempu, y por aciu los matrimonios interétnicos de los kanembu y los bornu formóse una nueva identidá étnica, los [[idioma kanuri|kanuri]].
=== Periodu inicial ===
Inclusive en Bornu, los problemes de la dinastía Sayfawa siguieron. Mientres los primeros trés cuartos de sieglu XV, por casu, 15 ''mais'' ('reis') distintos ocuparon el tronu. Pero, alredor de 1455, el ''mai'' [[Alí Dunamami]] ganó a los sos rivales y empezó l'afitamientu de Bornu. Construyó una capital fortificada en [[Ngazargamu]] (anguaño en Nixeria), al oeste del [[llagu Chad]]. Esta foi la primer sede permanente d'un ''mai'' Sayfawa. Poco dempués el ''mai'' [[Ali Gaji]] (1455-1487) foi capaz de ganar a los bulala y recuperar la ciudá de [[Njimi]], l'antigua capital de [[reinu de Kanem|Kanem]]. Sicasí, entá dempués de recuperar esta ciudá, los líderes de Bornu, permanecieron en Ngazargamu porque les sos tierres yera más granibles dende'l puntu de vista agrícola y más fayadices pa criar ganáu.
== Periodu Kanem-Bornu ==
{{ap|Imperiu Kanem-Bornu}}
Col control sobre les dos capitales Njimi y Ngazargamu, la dinastía Sayfawa algamó'l cumal del so poder. Los dos estaos Kanem y Bornu fueron fundíos nuna única entidá, anque l'autoridá política siguió asitiada en Bornu. L'imperiu de Bornu-Kanem algamó la so máxima estensión sol ''mai'' [[Idris Alooma]] (c. 1571-1603).
=== Idris Alooma ===
[[Idris Alooma]] ye recordáu pola so habilidá militar, les sos reformes alministratives y la so piedá relixosa. Los sos principales adversarios fueron los [[estaos ḥausa]]s nel oeste, los [[tuareg]] y los [[Toubou|Tubu]] en -y norte y los [[bulala]] nel este. Les sos reformes incluyeron l'empléu de cuarteles militares fixos (arrodiaos de murios), asedios permanentes y la so táctica "tierra quemada", onde los soldaos quemaben cualquier cosa nel so camín. Tamién usó caballeros y caballos con armadures, según camellos bereberes, mnarineros kotoko, y mosqueteres provistos de cascos metálicos entrenaos por asistentes militares [[imperiu otomanu|otomanos]].<ref>Lange, ''Chronicle'', 38.</ref> La so diplomacia foi bien activa y estableció rellaciones con [[Trípoli]], [[Eyalato d'Exiptu|Exiptu]] y l'[[imperiu otomanu]], qu'unvió una llegación diplomática de 200 miembros al traviés del desierot hasta la corte de Alooma en Ngazargamu. Alooma tamién robló lo que probablemente foi'l primer tratáu robláu d'alto'l fueu de la [[historia de Chad]].
Alooma introdució un ciertu númberu de reformes llegales y alministratives basaes nes sos creencies relixoses y la llei islámica ([[xaria]]). Patrocinó la construcción de numberoses [[mezquita|mezquites]] y fixo una pelegrinación (''[[hajj]]'') a la [[Meca]], onde axustó'l establecimineto d'un alojamineto que sería usáu polos pelegrinos procedentes del so reinu. Como otros políticos reformadores, los sos llogros lleváronlu a buscar aliaos y asesores lleales y competentes. Alooma regularmente buscaba l'asesoramientu d'un conseyu formáu polos xefes de los clanes más importantes. Amás pidía a les figures polítiques más prominentes que vivieren na corte, y promovió aliances polítiques por aciu matrimonios fayadizos. El mesmu Alooma yera fíu d'un padre kanuri y una madre bulala.
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
=== Bibliografía ===
*Brenner, Louis: ''The Shehus of Kukawa'', Oxford 1973.
*Cohen, Ronald: ''The Kanuri of Bornu'', New York 1967.
*{{cita llibru |autor=[[William Hughes (geographer)|Hughes, William]] |títulu=A class-book of modern geography (Paperback) |editorial=[[Kessinger Publishing]] |allugamientu=Whitefish, MT |añu=2007 |isbn=1-4326-8180-X |páxina=390 Pages}}
*Lange, Dierk: ''-y Dīwān des sultans du Kanem-Bornu'', Wiesbaden 1977.
*-- ''A Sudanic Chronicle: The Borno Expeditions of Idris Alauma (1564-1576)'', Stuttgart 1987.
*-- [http://www.dierklange.com/pdf/fulltexts/kanem/003_Kanem-Bornu-Neu-Ethogenesis_Chadic_state_0106.pdf "Ethnogenesis from within the Chadic state"], ''Paideuma'', 39 (1993), 261-277.
*[[Gustav Nachtigal|Nachtigal, Gustav]]: ''[http://www.wdl.org/en/item/7312/ Sahara und Sudan] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131004215248/http://www.wdl.org/en/item/7312/ |date=2013-10-04 }}'', Berlin, 1879-1881, Leipzig 1989 (Nachdruck Graz 1967; engl. Übers. von Humphrey Fisher).
*{{cita llibru |autor=[[Roland Oliver|Oliver, Roland]] & Anthony Atmore |títulu=Africa Since 1800, Fifth Edition |editorial=[[Cambridge University Press]] |allugamientu=Cambridge |añu=2005 |isbn=0-521-83615-8 |páxina=405 Pages}}
* [[Yves Urvoy|Urvoy, Yves]]: ''L'empire du Bornou'', Paris 1949.
*Zakari, Maikorema: ''Contribution à l'histoire des populations du sud-est nigérien'', Niamey 1985.
== Enllaces esternos ==
* [https://www.bbc.co.uk/worldservice/africa/features/storyofafrica/4chapter2.shtml The Story of Africa: Kanem-Borno] — [[BBC World Service]]
{{Tradubot|Reino de Bornu}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Estaos y territorios sumíos nos años 1890]]
[[Categoría:Estaos y territorios fundaos nos años 1380]]
[[Categoría:Estaos d'África na Edá Media]]
[[Categoría:Estaos desapaecíos d'África]]
[[Categoría:Antigües monarquíes d'África]]
[[Categoría:Historia de Camerún]]
[[Categoría:Historia de Nixeria]]
[[Categoría:Historia de Chad]]
[[Categoría:Sultanatos|Bornu]]
3ujgfe11cl9fdeganucw1d4s0q325q8
Frente del Mediterraneu na Segunda Guerra Mundial
0
114362
4489536
4487690
2026-04-29T20:28:48Z
Ziv
117068
([[c:GR|GR]]) [[File:Montgomery watches his tanks move up.jpg]] → [[File:Lieutenant General Bernard Montgomery, commanding the British Eighth Army in North Africa, in the turret of his Grant command tank at El Alamein, 5 November 1942. E18980.jpg]] → File replacement: Updating from an old version to a newer version with better quality ([[c:c:GR]])
4489536
wikitext
text/x-wiki
{{ Ficha de conflictu militar |
|nome = Frente del Mediterraneu
|parte_de = [[Segunda Guerra Mundial]]
|imaxe = Advance of the Panzerjager-Abteilung 39-AC1942.jpg
|descripción_imaxe = Tanques alemanes avancen per Exiptu mientres la [[Segunda Batalla d'El Alamein]]
|fecha = [[10 de xunu]] de [[1940]]–[[2 de mayu]] de [[1945]]
|lugar = Territorio alredor del [[mar Mediterraneu]]
|resultáu = Victoria aliada |combatientes1
= '''[[Fuercies de la Exa]]''':<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Alemaña Nazi|Alemaña]]<br />{{bandera|Italia|1861}} [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Reinu d'Italia]]<br />{{Bandera|Bulgaria|1878}} [[Reinu de Bulgaria]]<br />{{Bandera|Croacia|1941}} [[Estáu Independiente de Croacia|Croacia]]<br />[[Ficheru:Flag of Philippe Pétain, Chief of State of Vichy France.svg|20px]] [[Francia de Vichy]]<br />[[Fuercies de la Exa Otros]]
|combatientes2 = '''[[Aliaos (Segunda Guerra Mundial)|Aliaos]]''':<br />{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Reinu Xuníu]]<br />[[Ficheru:US flag 48 stars.svg|20px]] [[Estaos Xuníos]]<br />{{Bandera|Francia|llibre}} [[Francia llibre]]<br />[[Ficheru:Canadian_Red_Ensign_1921-1957.svg|22px]] [[Canadá]]<br />{{bandera|Polonia}} [[Gobiernu polacu nel exiliu|Polonia]]<br />{{bandera|Grecia|vieya}} [[Reinu de Grecia]]<br />{{bandera|Australia}} [[Australia]]<br />{{bandera|Nueva Zelanda}} [[Nueva Zelanda]]<br />{{bandera|Brasil|1889}} [[Brasil]]<br />{{Bandera|Yugoslavia|reinu}} [[Reinu de Yugoslavia]]<br />{{bandera|RFS de Yugoslavia}} [[Partisanos (Yugoslavia)|Partisanos yugoslavos]]<br />{{bandera|India|Británica}} [[Raj Británicu|India Británica]]<br />{{bandera|Sudáfrica|1928}} [[Unión Sudafricana]]<br />[[Aliaos (Segunda Guerra Mundial)|Otros]]
|comandante1 = {{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Hans-Jürgen von Arnim]]<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Johannes Blaskowitz]]<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Walther von Brauchitsch]]<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Albert Kesselring]]<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Walter Kuntze]]<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Wilhelm List]]<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Alexander Löhr]]<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Erwin Rommel]]<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Kurt Student]]<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Heinrich von Vietinghoff]]<br />{{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Maximilian von Weichs]]<br />[[Ficheru:Flag of Philippe Pétain, Chief of State of Vichy France.svg|20px]] [[François Darlan]]<br />{{Bandera|Italia|1861|crowned}} [[Ugo Cavallero]]<br />{{Bandera|Italia|1861|crowned}} [[Rodolfo Graziani]]<br />{{Bandera|Italia|1861|crowned}} [[Giovanni Messe]]<br />{{Bandera|Italia|1861|crowned}} [[Arturo Riccardi]]
|comandante2 = {{bandera|Grecia|vieya}} [[Alexander Papagos]]<br />[[Ficheru:US flag 48 stars.svg|20px]] [[Mark Wayne Clark]]<br />[[Ficheru:US flag 48 stars.svg|20px]] [[Jacob Devers]]<br />[[Ficheru:US flag 48 stars.svg|20px]] [[Dwight Eisenhower]]<br />{{Bandera|Francia|llibre}} [[Jean de Lattre de Tassigny]]<br />{{Bandera|Francia|llibre}} [[Philippe Leclerc de Hauteclocque]]<br />{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Harold Alexander]]<br />{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Claude Auchinleck]]<br />{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Andrew Cunningham]]<br />{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Bernard Freyberg]]<br />{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Bernard Montgomery]]<br />{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Archibald Wavell]]<br />{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Henry Maitland Wilson]]<br />{{Bandera|Yugoslavia|reinu}} [[Dušan Simović]]<br />{{bandera|RFS de Yugoslavia}} [[Josip Broz Tito]]
|soldaos1 = (1940) 145.000<br />(1945) 700.000
|soldaos2 = (1940) 205.000<br />(1945) 400.000
|baxes1 = 250.000
|baxes2 = 320.000
|campaña = Frentes d'Europa |campaña2
= Frente del Mediterraneu }}
Mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], el '''Frente del Mediterraneu''' cubrió la llucha ente les potencies aliaes y les [[Fuercies de la Exa]] por consiguir el dominiu del [[mar Mediterraneu]] y de los países riberanos. Los combates ente la [[Italia fascista]] de [[Benito Mussolini]] (sofitada pola [[Luftwaffe (Wehrmacht)|Luftwaffe]] y los [[U-Boot|submarinos]] alemanes d'[[Adolf Hitler]]) contra la [[Royal Navy]] y la [[Royal Air Force|RAF]] (reforzada a partir de 1942 por [[Estaos Xuníos]]), caracterizaron el frente naval del Mediterraneu. Nel sur d'Europa, les campañes fallíes italianes nos [[Balcanes]], motivaron una intervención alemana que concluyó cola subyugación del [[Reinu de Yugoslavia]] y el [[Reinu de Grecia]]. Nel norte d'África los alemanes del ''[[Afrika Korps]]'' y los sos aliaos italianos enfrentar a los británicos pol control de la [[Libia italiana|Libia Italiana]] y el [[Reinu d'Exiptu]]. La guerra de partisanos en Yugoslavia y Grecia, la conquista aliada d'África del Norte y la consecuente invasión del [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Reinu d'Italia]] en 1943, completen esti frente de la guerra que tuvo una importancia primordial pa Italia y el Reinu Xuníu pero muncha menor p'Alemaña o Estaos Xuníos.
Les lluches llibraes nel Sur d'Europa, el Norte d'África y el Mar Mediterraneu mientres la Segunda Guerra Mundial pueden estremase en seis campañes:
* la campaña de la Exa nos Balcanes: [[Guerra greco-italiana]], [[Invasión de Yugoslavia]], [[Operación Marita]] y la [[Batalla de Creta]]
* la guerra naval y de convóis nel Mar Mediterraneu: [[Batalla del Mediterraneu]]
* la llucha partisana nos Balcanes
* la campaña d'África del Norte: [[Campaña n'África del Norte]]
* la invasión aliada d'Italia: [[Campaña d'Italia]]
* el desembarcu nel sur de Francia: [[Operación Dragoon]].
Los países qu'unviaron cantidaes importantes de los sos exércitos a esti frente fueron: [[Alemaña nazi|Alemaña]], [[Estaos Xuníos]], [[Tercer República Francesa|Francia]] ([[Francia Llibre]] y [[Francia de Vichy]]), [[Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda del Norte|Reinu Xuníu]] (incluyendo a los sos aliaos de la [[Mancomunidá de Naciones|Commonwealth]]: [[Australia]], [[Nueva Zelanda]], [[Unión Sudafricana]], [[Canadá]] y [[India Británica]]), [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Reinu d'Italia]], [[Gobiernu de Polonia nel exiliu|Polonia]] y la . Los partisanos y guerrilleros del [[Reinu de Grecia]] y el [[Reinu de Yugoslavia]] enfrentar a les tropes de les [[fuercies de la Exa]], incluyendo del estáu títere de [[Estáu Independiente de Croacia|Croacia]], en términos similares a los d'un exércitu entamáu. Tropes de [[Brasil]] y otros países aliaos tamién participaron, magar les sos contribuciones nun fueron determinantes. Anque parte de la llucha llevar a cabu na [[Albania Italiana]], [[Arxelia francesa|Arxelia Francesa]], el [[Reinu d'Exiptu]], [[Libia italiana|Libia Italiana]], [[Protectoráu francés de Marruecos|Protectoráu Francés de Marruecos]] y [[Tunicia|Túnez Francés]], les tropes d'estos países nun combatieron o'l so sofitu foi esporádicu o incontinuo.
== Oríxenes ==
Mientres la [[Primer Guerra Mundial]], el [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Reinu d'Italia]] xunir a la [[Entente Cordiale]] contra l'[[Imperiu Alemán]] y l'[[Imperiu Austrohúngaru]], cola promesa del Reinu Xuníu d'apurri-y les mariñes occidentales de los [[Balcanes]]. Al concluyir la guerra, Italia reclamó la so delda, pero recibió, un minúsculu territoriu alredor de la ciudá de [[Trieste]], [[Friuli|Friuli Oriental]] y el [[Trentín-Altu Adigio]] en comparanza a lo que naguaba. Italia perdiera cuasi mediu millón d'homes na guerra y nun llograra nengún beneficiu por eso. Un débil gobiernu italianu, que nun pudo enfrentar a los veteranos de guerra que protestaben diariamente nes cais, y una grave crisis económica, convirtieron a Italia n'unu de los países más atrasaos d'Europa, incluyendo al so exércitu, factor que-y traería problemes na [[Segunda Guerra Mundial]].
N'ochobre de [[1922]], Benito Mussolini coló xunto con aproximao 10 mil ''[[camises Negres|camises negres]]'' escontra [[Roma]], amedranando al rei [[Víctor Manuel III]], que lo nomó primer ministru.
Darréu, Mussolini empezó a buscar colonies nel Norte d'África y los Balcanes; sicasí, dándose cuenta de la so propia debilidá económica y militar, decidió empezar un periodu de rearmamientu y industrialización que tendría de concluyir por 1945.
La llegada de [[Adolf Hitler|Hitler]] al poder n'[[República de Weimar|Alemaña]], forzó la marcha d'Italia, que s'entainó a ocupar [[Imperiu etíope|Abisinia]] en [[1936]] y el [[Reinu d'Albania]] en [[1939]]. Mussolini consciente de que nun diba poder competir nuna futura guerra, avisó-y a Hitler de los sos deseos de caltener la neutralidá del [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Reinu d'Italia]].
La [[Invasión de Polonia]] y la [[Batalla de Francia]], ganaes per Alemaña, camudaron la opinión de Mussolini, que decidió declarar la guerra a los aliaos el [[20 de xunu]] de [[1940]], llanzando una invasión al sur de Francia que fracasó. Esti revés, nun alterió al líder italianu, yá que consideró que yera cuestión de selmanes por que Gran Bretaña cayera tamién y entós toles sos posesiones coloniales seríen presa fácil.
Magar el [[Reinu Xuníu]] nun foi tomáu, el teatru européu estabilizóse y Mussolini esvió la so atención escontra'l Norte d'África.
== Campaña n'África del Norte ==
{{AP|Campaña n'África del Norte}}
Al empecipiase la guerra, Italia atacó a les colonies anglu-franceses n'África Oriental, operación que foi un fracasu. A pesar d'esta derrota, Mussolini siguía empeñáu n'apoderase d'Exiptu y los pozos petrolíferos del Mediu Oriente, polo qu'unvió al [[Reinu d'Exiptu]], el [[13 de setiembre]] de 1940, una fuercia de 200 mil homes dende la [[Libia italiana|Libia Italiana]], entós daquella una colonia italiana. Dempués d'avanzar menos de 65 quilómetros dientro d'Exiptu, los italianos atrincherar nuna llinia defensiva en [[Sidi Barrani]].
L'exércitu británicu conformáu por: británicos, australianos ya indios, nun pasaben de 35 mil homes, pero teníen una cantidá mayor de tanques, qu'amás, yeren más avanzaos que los blindaos italianos. El [[8 d'avientu]] los tanques británicos pasaron ente los puntos débiles de la llinia defensiva de Sidi Barrani y dempués d'aisllar campamentu tres campamentu, fueron destruyéndolos (vease [[Operación Compass]]). La derrota italiana foi apolmonante, un xeneral morrió y 38 mil soldaos italianos rindiéronse, sicasí, les coses diben empeorar entá más pal exércitu de Mussolini.
La retirada italiana, dafechu desordenada, escapó al oeste pero tomó la ruta de la mariña p'alloñar del desiertu abiertu del sur, terrén indiscutible de los tanques. El Xeneral [[Archibald Percival Wavell]] tomó la ruta del sur y cerca de [[Beda Fomm]] cortó la retirada italiana, prindando cerca de 130 mil italianos.
La derrota afaró la moral italiana y Mussolini pidió ayuda a [[Adolf Hitler|Hitler]] pa espulsar a les tropes aliaes qu'en cualquier momentu podríen atacar el [[Tunicia|Túnez Francés]] y dellí saltar a Italia. Hitler respondió unviando a [[Erwin Rommel]], darréu moteyáu'l Foín del Desiertu, y al V Reximientu [[Panzer]], que al recibir mayores refuerzos sería conocíu como'l [[Afrika Korps]]. Cuando Rommel llegó a África recibió la orde de caltener la llinia. Sicasí, el primer ministru británicu sir [[Winston Churchill]], subestimando l'amenaza alemana, retiró tropes d'África p'ayudar na defensa de [[Creta]], que taba siendo invadida por [[Paracaidista militar|paracaidistes]] alemanes (ver [[Batalla de Creta]]). Cuando Rommel decatar de la debilidá del frente y de la llarga llinia de suministros de los defensores, atacó por iniciativa propia, emburriando a los británicos a les posiciones iniciales del so ofensiva meses tras (vease [[Operación Sonnenblume]]). Sicasí, el Afrika Korps nun pudo tomar [[Tobruk]], que [[Sitiu de Tobruk|foi sitiada]].
[[Ficheru:Lieutenant General Bernard Montgomery, commanding the British Eighth Army in North Africa, in the turret of his Grant command tank at El Alamein, 5 November 1942. E18980.jpg|thumb|left|260px|El Xeneral [[Bernard Montgomery]] repara'l movimientu de los sos tanques n'El Alamein.]]
Darréu los británicos intentaron recuperar el control del importante puertu de Tobruk, [[Operación Brevity|pero fracasaron]]. Un [[Operación Battleaxe|segundu intentu británicu]] nun refundió resultaos favorables, peor entá, un contraataque de Rommel arrampuñó a los británicos tou territoriu ganáu nes sos ofensives anteriores. Dempués d'estes derrotes, el comandante británicu [[Archibald Wavell]] foi reemplazáu por [[Claude Auchinleck]], que reorganizó dafechu'l XIII Exércitu y dempués de recibir siete divisiones de reemplazu, llanzó'l [[18 de payares]] de 1941 la [[Operación Crusader]], que consistía un contraataque contra'l Afrika Korps, que taba cuasi ensin provisiones. Crusader foi un ésitu, y Rommel tuvo que retirase a [[El Agheila]], onde empezara'l so brillosu ofensiva ocho meses tras.
Dempués de recibir tardíamente los recursos que tanto precisaba, Rommel reinició l'ataque y dempués de ganar la [[Batalla de Gazala]], emburrió a los británicos hasta más allá de la frontera con Exiptu. Cafiante, Churchill reemplazó a Auchinleck col Xeneral [[Bernard Montgomery]]. Consciente de que Rommel tenía poques provisiones de nuevu, Montgomery repelió ataque tres ataque alemán, dexando que s'estabilizara'l frente, una y bones el tiempu ayudar. Rommel reparó impotente, como la so táctica d'atacar pol lladral al so enemigu yera inútil, yá que al sur del frente atopaba la Depresión de Kattara y formábase un pescuezu de botella pal pasu de los tanques.
Finalmente, a finales d'ochobre de 1942, na llamada [[Segunda Batalla d'El Alamein]], les tropes britániques, superiores en tanques, suministros y soporte aereu, llograron neutralizar a los pocos tanques ensin combustible que-y quedaben a Rommel, y emburriar hasta más allá de [[Trípoli (Libia)|Trípoli]], conquistando esti importante puertu y quitando al Afrika Korps d'importantes recursos.
[[Ficheru:On the beach near Algiers.jpg|thumb|300px|right|Tropes estauxunidenses desembarquen n'Arxel.]]
Mentanto los norteamericanos poníen en marcha la [[Operación Torch]], y miles de soldaos estauxunidenses desembarcaben nel noroeste d'África, esperimentando una fuerte resistencia per parte de les tropes [[Francia de Vichy|franceses de Vichy]] na [[Arxelia francesa|Arxelia Francesa]]. Dempués de tres díes d'intensos combates, el comandante de Vichy [[François Darlan]] rindióse, cola condición de siguir alministrando Arxelia, esta vegada en nome de la [[Francia Llibre]].
Mientres los norteamericanos faíen desembarcos nel noroeste de Túnez, Rommel atopábase atrincheráu detrás de la [[Llinia Mareth]] enfrentando a los británicos que veníen de Libia. Sicasí, a pesar de tar enfrentáu a dos frentes, Rommel tuvo la audacia de llevar a cabu una ofensiva contra'l depósitu de suministros norteamericanos, no que se llamó la [[Batalla de Kasserine]], que nun cumplió'l so oxetivu porque una división panzer independiente del mandu de Rommel, nun siguió'l plan. Pa cuando Hitler apurrió'l mandu a Rommel de toles tropes en Túnez, yá yera demasiáu tarde.<ref name = "Arnim">{{cita llibru |
autor = Irving, David
| títulu = The Trail of The Fox
| añu = 2002
| editorial = Parforce UK Ltd.
| páxines = 378
}}</ref>
Enfermu, Rommel abandonó Túnez escontra Alemaña, onde intentu de convencer ensin ésitu a Hitler por qu'empecipiara la evacuación de les tropes alemanes n'África. Montgomery intentó quebrar la Llinia Mareth el [[20 de marzu]] de 1943, pero esta foi restablecida rápido, sicasí, el [[26 de marzu]] llogró flanquearla. Entós, les fuercies británicu y estauxunidense xuntes fueron apertando más y más el cercu sobre los alemanes, que se rindieron el [[7 de mayu]] de [[1943]]. Unos 275 mil soldaos de la Exa fueron fechos prisioneros, siendo la derrota tan grande que se-y moteyó Túnezgrado, en referencia al desastre sufríu polos alemanes na [[Batalla de Stalingráu]] nel [[frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|Frente Oriental]].
== Campaña ítalo-xermana de los Balcanes ==
=== Antecedentes ===
{{AP|Invasión italiana d'Albania}}
Al rematar la [[Primer Guerra Mundial]], [[Albania]] llogró convertise nun Estáu independiente al desmembrarse l'[[Imperiu Otomanu]] como [[Reinu d'Albania]]. Sicasí, l'autonomía d'Albania taba lloñe de ser segura, yá que tolos sos vecinos reclamaben territorios d'Albania como sos. Ante la cada vez mayor intromisión del [[Reinu de Yugoslavia]] nos asuntos internos albaneses, el rexente albanés [[Ahmet Zogu|Zog I]] buscó'l sofitu italianu, sicasí, la [[Italia fascista]] de Mussolini tamién empezó a intervenir na política interna del país, tantu asina qu'en [[1934]] Mussolini intentó implementar la enseñanza del [[idioma italianu|italianu]] nes escueles albaneses. N'abril de 1939, les tropes italianes entraron a Albania, Zog I fuxó a [[París]], y el so exércitu de 13 mil soldaos foi rápido derrotáu.
Mussolini, deseyando ver renacer l'[[imperiu romanu]], vio una oportunidá d'oru cuando Francia foi ganada per Alemaña en xunu de 1940 (ver [[Batalla de Francia]]). Cuando'l líder fascista enterar de que Hitler interviniera nel [[Reinu de Rumanía]], asitiando a [[Ion Antonescu]] nel poder ensin siquier avisa-y, montó en cólera, yá que Hitler nun considerara al [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Reinu d'Italia]], inda cuando'l [[Reinu de Rumanía]] formaba parte de los [[Balcanes]], zona d'influencia italiana. Consciente de que'l [[Reinu de Grecia]] forxara llazos militares col [[Reinu Xuníu]], Mussolini decidió actuar, cola idea d'asegurar la so futura zona d'influencia.
Cuando Hitler enterar de los planes de Mussolini, el [[28 d'ochobre]], voló darréu a Roma pa intentar detener esta absurda campaña, una y bones l'exércitu italianu nun taba en condiciones d'empecipiar una campaña d'esti tipu inda. Hitler llegó demasiáu tarde yá que Mussolini en persona cuntólu que los sos exércitos yá cruciaren la frontera griega d'Albania esi mesmu día.<ref name = Grecia>[http://www.ajzanier.com.ar/grecia.htm La Campaña de Grecia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150329191633/http://ajzanier.com.ar/grecia.htm |date=2015-03-29 }} Curtia resúmen del desastre italianu en Grecia</ref>
=== Invasión de Yugoslavia y Grecia ===
{{AP|Guerra greco-italiana|Invasión de Yugoslavia|Operación Marita|Batalla de Creta}}
Tal como Hitler predixera, la improvisada campaña italiana en Grecia nun salió bien, y les fuercies griegues del xeneral [[Ioannis Metaxas]] repelieron al exércitu invasor de vuelta a Albania. Pa mediaos d'avientu, los griegos ocupaben una cuarta parte d'Albania. Rápido la situación estancóse, una y bones nengún país tenía abonda fuercies pa llanzar una ofensiva importante. En marzu de 1941, otru contraataque italianu sol mandu direutu de Mussolini fracasó, humildándolo. Peor entá, la presencia d'aviones de la [[Royal Air Force|RAF]] en Grecia sollertaron a Hitler, que taba a puntu d'[[operación Barbarossa|invadir a la Xunión Soviética]] y nun quería empecipiar la so ofensiva cola posibilidá de que'l Reinu Xuníu ocupara Grecia y bombardiara los pozos petrolíferos de [[Reinu de Rumanía|Rumanía]]. Obligáu a intervenir en Grecia, Hitler empezó a buscar la manera de cruciar el [[Reinu de Yugoslavia]] para asina poder llegar a Albania.
El rexente de Yugoslavia, el príncipe [[Pablo de Yugoslavia|Pablo]], diose cuenta de que los exércitos alemanes pensaben cruciar pol so territoriu pa llegar a l'[[Albania Italiana]]. Como'l [[Reinu d'Hungría (1920-1945)|Reinu d'Hungría]], el [[Reinu de Rumanía]] y el [[Reinu de Bulgaria]] yeren aliaes de Hitler, Pablo foi primíu por tolos sos vecinos pa xunise al [[Pactu Tripartitu]]. N'efeutu, el [[25 de marzu]] de 1941, Pablo venció a les amenaces de les [[fuercies de la Exa]], sicasí, la población [[serbia]] llevantar en masa contra'l so rexente y derrocar dos díes depués.<ref name = "Pablo">{{cita llibru |
autor = Winchester, Charles
| títulu = Ostfront: Hitler's War On Russia 1941-1945
| añu = 1998
| editorial = Oxford: Osprey Publishing Limited
| páxines = 14
| id = 1 85532 711 2
}}</ref>
Enraxonáu, Hitler ordenó suspender la [[operación Barbarossa]] hasta acabar cola resistencia nos Balcanes, polo que'l [[6 d'abril]], dende toles sos fronteres el [[Reinu de Yugoslavia]] foi atacada y [[Belgráu]] foi bombardiada. Dempués de 11 díes de llucha'l [[Reinu de Yugoslavia]] rindióse y foi estremáu ente [[Alemaña nazi|Alemaña]], [[Reinu d'Hungría (1920-1945)|Reinu d'Hungría]], [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Reinu d'Italia]] y el [[Reinu de Bulgaria]].<ref name = "Yugoslavia">[http://www.europa1939.com/ww2/1941/yugoslavia.html Invasión de Yugoslavia] Portal Militar, curtia reseña de la campaña alemana en Yugoslavia de 1941</ref> Darréu los croates fascistes del [[Ustachá]] declararon el [[Estáu Independiente de Croacia]], estáu qu'ocupó gran parte de les actuales [[Bosnia y Herzegovina]] y [[Croacia]].
Coles mesmes que Yugoslavia yera invadida, les fuercies alemanes entraron al [[Reinu de Grecia]] dende'l norte. En vista de que la mayoría de los cañones griegos atópase na [[Albania Italiana]], la potencia de fueu alemano superó a la griega, cuando concluyó la invasión de Yugoslavia, los [[Panzer|pánzer]] empezaron a entrar nel [[Reinu de Grecia]] y el [[9 d'abril]] yá taben en [[Tesalónica]]. Les fuercies britániques retirar a les [[Termópilas]] y de ende a [[Corintu]]. Mentanto, el I Exércitu Griegu foi abarganáu y obligáu a rindise, sicasí, el comandante griegu negar a faelo frente a los italianos. Hitler en persona tuvo qu'intervenir pa salvarguardar l'honor d'Italia. El [[27 d'abril]] les tropes alemanes entraron a [[Atenes]] y asitiaron la bandera de guerra d'Alemaña sobre l'[[Acrópolis]]. Cola guerra en Grecia perdida, ente'l [[24 d'abril|24]] y el [[28 d'abril]], unos 43 mil soldaos británicos, neozelandeses, griegos y yugoslavos fueron evacuaos a Creta. Sicasí unos 8 mil soldaos aliaos fueron prindaos, amás la mayoría de prisioneros de guerra italianos fueron lliberaos.
[[Ficheru:German paratroopers jumping From Ju 52s over Crete.jpg|thumb|left|350px|Paracaidistes alemanes cayen sobre Creta.]]
El [[20 de mayu]], miles de paracaidistes alemanes al mandu de [[Kurt Student]] aterrizaron sobre Creta, sicasí sufrieron fuertes baxes, lo que facilitó la evacuación per mar de les tropes aliaes estancaes na islla griega. Dempués d'una selmana d'intensos combates (vease [[Batalla de Creta]]), la islla finalmente rindióse, sicasí nesti puntu la victoria foi considera [[Victoria pírrica|pírrica]], tantu asina, que s'afirma que'l mesmu Student comentaría dempués: "Creta foi la tumba de los paracaidistes alemanes". Dempués d'esta operación, Hitler prohibió l'usu de paracaidistes en gran escala.
A la fin, la victoria alemana en Grecia llogró gracies al rápidu movimientu de los [[Panzer|pánzer]], ventaya teunolóxica coles que nun cuntaben a esgaya les divisiones italianes. Los tanques alemanes aprucieron nes llinies enemigues y nun dexaron que se fortalecieren nueves llinies de defensa. Alemaña perdió 2.500 soldaos na campaña, ente que les baxes italianes pudieron llegar hasta cien mil. Unos once mil soldaos aliaos fueron prindaos, ensin cuntar los de Yugoslavia y Grecia. Munchos historiadores aseguren que l'aventura alemana en Grecia retrasó en seis selmanes a la [[operación Barbarossa]], lo que resumides cuentes pudiera motivar que los exércitos alemanes llegaren bien tarde a [[Moscú]], llogrando l'iviernu la suspensión d'operaciones, dexando que l'[[Exércitu Coloráu]] reorganizárase y llograra finalmente repeler a los invasores de vuelta a Alemaña.
== Batalla nel Mar Mediterraneu ==
=== Preliminares ===
Cuando yera obviu que la [[batalla de Francia|invasión de Francia de 1940]] fuera un ésitu, el [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Reinu d'Italia]] declaró-y la guerra a [[Tercer República Francesa|Francia]] y al [[Reinu Xuníu]] el [[10 de xunu]] de 1940. A otru día, la pequeña guarnición de la colonia británica de [[Malta]] sufrió un bombardéu, lo que marcaba l'entamu de la llucha ente les fuercies aliaes y les fuercies de la Exa pol control del mar Mediterraneu.
Col [[Armisticiu del 22 de xunu de 1940|armisticiu]] robláu ente [[Tercer República Francesa| Francia]] y [[Alemaña nazi|Alemaña]] el [[22 de xunu]], el sur de Francia y la mayoría de les sos colonies fueron alministraes pola llamada [[Francia de Vichy]], un gobiernu pro-alemán. Darréu, l'almirante de la fuercia naval británica nel Mediterraneu [[Andrew Cunningham]], empecipió les conversaciones colos almirantes franceses de Vichy pa neutralizar la flota francesa. Por cuenta de que los franceses negar a unviar les sos tropes a puertos lloñe del algame alemán, el [[3 de xunetu]], la fuercia H de [[Xibraltar]] bombardeó la flota franceses aparcada en [[Mers-el-Kebir]] ([[batalla de Mers el-Kebir]]) y [[Orán (Arxelia)|Orán]], lo que causó que'l gobiernu de Vichy rompiera rellaciones col [[Reinu Xuníu]].
Sicasí, a pesar de que la flota francesa yá nun estorbar a les fuercies britániques, la flota italiana nel Mediterraneu, más numberosa, siguía siendo una potencial torga que podría retrasar la entrega de suministros escontra'l Reinu Xuníu al traviés de la [[Canal de Suez]]. Sicasí, los británicos teníen meyor teunoloxía, incluyendo'l radar, amás cuntaben con dos portaviones: el [[HMS Illustrious (R87)|''Illustrious'']] y el [[HMS Terrible (R67)|''Terrible'']].
=== Choques anglu-italianos nel Mediterraneu ===
La batalla naval y aéreo del Mar Mediterraneu siempres foi dependiente siempres de los resultaos del [[Teatros d'operaciones de la Segunda Guerra Mundial: África y Mediu Oriente|frente d'África del norte]]. Ante la necesidá de caltener a la vital guarnición de la islla de [[Malta]], Cunningham decidió llanzar un ataque preventivu contra la flota italiana aparcada en [[Taranto]].
El portaviones ''Illustrious'' averóse'l [[12 de payares]] a una distancia segura de Taranto y de la so cubierta desapegaron dos ola d'anticuaos aviones biplanos [[Fairey Swordfish|Swordfish]]. La primer fola constaba de 12 aviones y estremóse en dos grupos p'atacar les naves aparcaes nos dos badees de Taranto. Los acorazaos [[Littorio]], [[Conte di Cavour]] y [[Acorazáu Caio Duilio (1916)|Caio Duilio]] fueron torpediaos, lo que significó que taríen fora de combate por un tiempu. Con solu dos aviones baltaos, los británicos amenorgaron a la metá la fuercia naval italiana, permediando los númberos nel Mediterraneu. La flota italiana restante foi unviada a puertos más al norte y reparóse un descensu na audacia de los sos ataques dende entós. Irónicamente la estratexa británica en Taranto sirvió d'inspiración a [[Isoroku Yamamoto]] pa preparar el [[ataque a Pearl Harbor]].
Cuando les fuercies alemanes allegaron a ayuda d'Italia nel norte d'África y Grecia, la flota italiana ''[[Regia Marina|Reggia Marina]]'', descomanadamente cautelosa dende l'ataque a Taranto, paeció reponer ánimos. Rápido planióse'l fundimientu de la flota mercante británica en Grecia cola participación d'un acorazáu'l ''Vittorio Veneto'', ocho cruceros y nueve destructores. El [[27 de marzu]] de 1941, la flota italiana zarpó de [[Sicilia]], pero la intelixencia británica interceptó les comunicaciones italianes cola ayuda de [[Enigma (máquina)#Ultra|''Ultra'']] y al enterase de los planes enemigos, dende [[Alexandría]] zarparon trés acorazaos, el portaviones ''Terrible'', dellos cruceros y nueve destructores. Depués, más navíos británicos dende [[Creta]] xunir a la yá de por sí cimero fuercia aliada.
El [[28 de marzu]] una fuercia d'aviones torpederos atacaron a la flota italiana frente al Cabu Matapán nes mariñes del [[Peloponeso]]. Mientres parte de la flota escapaba, otra parte quedóse abellugando al cruceru pesáu ''Pola'', que fuera estropiáu. Esta flota restante foi cazada y fundida, perdiendo Italia 3 cruceros pesaos y dos destructores, amás un acorazáu foi estropiáu. Les perdes britániques consistieron nun avión baltáu, pero Italia quedó inhabilitada pa realizar otra ofensiva naval pol restu de la guerra.
Sicasí, la importante victoria aliada viose tapada pola llegada de la [[Luftwaffe (Wehrmacht)|Luftwaffe]] a Grecia. Al fracasar la campaña británica nesti país, unos 43 mil soldaos aliaos escaparon a [[Creta]]. El [[20 de mayu]] de 1941, [[Kurt Student]] llanzó la más importante operación aerotresportada alemana en Creta, y dempués d'una selmana de duros combates, la islla capituló. Sicasí, mientres la [[batalla de Creta]], la mayoría de los soldaos aliaos pudieron escapar gracies al sofitu de la [[Royal Navy]], que sufrió fuertes baxes.
Los aviones de la [[Luftwaffe (Wehrmacht)|Luftwaffe]] y la [[Regia Aeronautica]], con bases en [[Cerdeña]] y Sicilia, empezaron a causar estragos nos [[convói|convoye]]s británicos, estropiando gravemente al ''Illustrious'' n'unu de los enfrentamientos. Como la guarnición británica en Malta sirvía de base a los aviones de la [[Royal Air Force|RAF]], la estratexa enemiga consistió n'esgañar a Malta. D'esta manera, dos convóis que zarparon simultáneamente ([[operación Vigorous]] y [[operación Harpoon]]) fueron fundíos cuasi na so totalidá, dexando a la guarnición aérea de Malta a puntu de quedase ensin suministros.
[[Ficheru:Flag of Malta.svg|thumb|left|200px|Al rematar la guerra, Malta añadió la Cruz de Jorge a la so bandera nacional.]]
Esmolecíu, el Almirantazgo británicu diseñu la [[operación Pedestal]]. Dicha operación tenía como oxetivu unviar 14 barcos mercantes a Malta. El [[10 d'agostu]] de 1942, los barcos mercantes partieron de Xibraltar escoltaos por trés portaviones, dos acorazaos, cuatro cruceros y 14 destructores. Darréu los [[U-Boot|submarinos alemanes]] y la Luftwaffe empezaron a hostigar al convói, y el 11 d'agostu llograren fundir al portaviones [[HMS Eagle (1918)|HMS Eagle]]. Pal [[13 d'agostu]] fueren fundíos nueve barcos mercantes, tres cruceros y un destructor, pero un barcu petroleru llograra llegar a Malta, según cinco buques mercantes, polo que la guarnición siguió aguantando. Al rematar la guerra, a la xente de Malta apurrióse-y la [[Cruz de San Xurde]], pol so heroísmu al aguantar bombardéu tres bombardéu enemigu.
Cuando la llucha ente la [[Royal Air Force|RAF]] y la [[Royal Navy]] contra la [[Luftwaffe (Wehrmacht)|Luftwaffe]] y la [[Regia Marina]] paecía estancase, la victoria británica na [[Segunda Batalla d'El Alamein|batalla d'El Alamein]] concedió bases aérees a la RAF nel norte d'África. Con estos puestos avanzaos, la superioridá de la Luftwaffe decayó y cuando les tropes alemanes fueron acorrexaes en Túnez en marzu de 1943, nun se-yos pudo dar suministros abondos, lo que motivó la captura de más de 300 mil soldaos del Reich. Los pocos navíos que-y quedaben a Italia pocu pudieron faer pa evitar la execución de la [[operación Husky]], esto ye, la invasión de Sicilia.
== Llucha partisana nos Balcanes ==
=== Exércitu Popular de Lliberación de Yugoslavia ===
{{AP|Partisanos (Yugoslavia)}}
{{VT|Primer ofensiva antipartisana|Batalla del Sutjeska|Lliberación de Belgráu}}
Dempués de la [[Invasión de Yugoslavia|invasión alemana]] nun esistió resistencia de nengún tipu en Yugoslavia, hasta que dos meses dempués [[Operación Barbarossa|Alemaña invadió a la Xunión Soviética]]. Dende Moscú unvió'l siguiente mensaxe al Secretariu de la [[Partíu Comunista de Yugoslavia|Lliga de Comunistes de Yugoslavia]] Josip Broz, más conocíu como'l [[Josip Broz Tito|Mariscal Tito]]: ''Entame destacamentos partisanos ensin demoranza. Empecipie una guerra partisana na retaguardia del enemigu''.<ref name = "Titomessage">{{cita llibru |
autor = Toland, John
| títulu = The Last 100 Days
| añu = 2003
| editorial = Modern Library
| id = 0-8129-6859-X
| páxines = 119
}}</ref> El sofitu popular a los partisanos comunistes enxamás foi puestu en dulda, los pocos yugoslavos que podíen simpatizar con Alemaña camudaron de bandu, una y bones los soldaos alemanes empezaron a afarar villes enteres per cada soldáu alemán muertu, amás, los croates del [[Ustachá]] empecipiaron un xenocidiu contra los ciudadanos de relixón cristiana ortodoxa o musulmán. Peor entá, los cures católicos participaron con entusiasmu nesta "cruzada", realizando conversiones en masa d'ortodoxos al catolicismu. Un métodu eficaz pa llograr estes conversiones masives yera quemando les ilesies ortodoxes, na mayoría de los casos coles sos congregaciones inda adientro.
Na seronda de 1941, los partisanos llograra llimpiar l'oeste de [[Serbia]] y establecieron una república de curtia duración, yá qu'en payares d'esi mesmu añu fueron espulsaos a [[Bosnia]].
Mientres Tito esforciar por llograr sofitu internacional, [[Dragoljub Mihajlović]], el comandante de los [[Chetniks]] o ''Real Exércitu Yugoslavu na Patria'', una fuercia guerrillero realista y anti-comunista conformada por serbios, se desligó del movimientu partisanu y empecipió la so propia campaña contra les tropes alemanes coles mesmes qu'empezó a combatir a los otros grupos partisanos. Curiosamente, dos fíos de Mihajlović llucharon al llau de Tito contra'l so padre. En 1943, el Reinu Xuníu, que tuviera sofitando a los [[Chetniks]], decidió unviar la so ayuda a Tito, yá que salió a la lluz el fechu de qu'en dellos llugares, los Chetniks taben lluchando xunto colos alemanes contra los partisanos, peor entá, salieron a lluz nicios de que los Chetniks participaben na matanza de bosnios. En 1944, el gobiernu real yugoslavu nel exiliu ordenólu a Mihajlović que se reintegrara a la llucha partisana sol mandu de Tito, pero ésti negóse a faelo. Cuando la guerra acabó en 1945, los Chetniks retirar en parte a Italia y a Alemaña, sicasí, la mayoría d'estos soldaos fueron repatriaos a Yugoslavia, onde se-yos realizaron dellos xuicios masivos, según execuciones. El mesmu Mihajlović foi arrestáu en Bosnia y executáu en 1946.
Siete importantes ofensives alemanes comandadas poles [[SS]] contra los partisanos ganar una y otra vez. Sicasí, por cuenta de la naturaleza del combate, munchos partisanos escapaben y reagrupábense n'otru llugar. La postrera ofensiva antipartisana incluyó un ataque lideráu pol famosu [[Otto Skorzeny]] contra'l cuartel xeneral de Tito, pero ésti llogró escapar, magar con muncha dificultá. Na [[Conferencia de Teḥrán]] determinóse que'l movimientu partisanu de Tito conocíu como'l [[Partisanos yugoslavos|Exércitu Popular de Lliberación]] sería los movimientu partisanu sofitáu por tolos aliaos, amás la [[Royal Air Force|RAF]] empezó a emprestar sofitu a los partisanos, partiendo suministros principalmente.
En setiembre de 1944, l'Exércitu Colorado taba cerca de Yugoslavia, y l'exércitu de Tito enfrentar a 22 divisiones alemanes, polo que Tito viaxó a Moscú a coordinar con [[Stalin]] l'alcuentru de los sos dos exércitos. Tito, por encamientu rusu, viaxó de incógnito, fechu que enfureció a [[Winston Churchill]], primer ministru británicu. Dempués de que Tito dexó claro que nun pensaba dexar que nin Rusia nin Gran Bretaña intervinieren nos asuntos internos de Yugoslavia, Stalin quedó impresionáu pola total independencia que Tito empezó a amosar nes sos decisiones, a diferencia d'otros líderes comunistes d'Europa Oriental que nun s'atrevíen a contradicir al [[Kremlin]].
El [[20 d'ochobre]] de 1944, les tropes partisanes y l'Exércitu Colorado tomaron [[Belgráu]] nuna operación conxunta, y pal final del añu, la metá oriental de Yugoslavia fuera lliberada dafechu. P'abril de 1945, [[Sarayevu]] foi lliberada tamién, y Croacia y [[Eslovenia]] el mes siguiente. Una vegada lliberada Yugoslavia, los partisanos saltaron a Italia, tomando [[Trieste]] un día primero que les fuercies anglu-estauxunidenses.
A pidimientu de Churchill, celebráronse eleiciones llibres en Yugoslavia. La resultancia yera predecible: el [[Partíu Comunista de Yugoslavia|partíu comunista de Tito]] afaró nos comicios.
=== Resistencia griega ===
[[Ficheru:Acropolisswastika.gif|thumb|200px|Soldaos alemanes preparar pa izar la bandera de guerra alemana na [[Acrópolis d'Atenes]]. Dos nuevos griegos robaríen la bandera pocu dempués, polo que se convirtieron n'héroes nacionales.]]
Cuando Grecia foi ocupada finalmente, un [[gobiernu títere]] foi asitiáu n'Atenes. Sicasí, la economía griega llueu empezó a amosar los síntomes d'un país en guerra. N'efeutu, en poco tiempu, la inflación galopante y la escasez d'alimentu acabó cola poca simpatía que los griegos pudieren sentir pol so gobiernu. Por cuenta de que el gobiernu griegu qu'escapara a [[Reinu d'Exiptu|Exiptu]] nun cuntaba con nengún tipu de poder, el pueblu empezó a identificase col movimientu partisanu.
El [[30 de mayu]], dos nuevos universitarios esguilaron al visu del [[Acrópolis d'Atenes]], y descolgaron la bandera de guerra de la [[Wehrmacht]], que fuera izada selmanes antes. La cada vez mayor intervención de Bulgaria en Grecia, motivó que na nueche ente'l [[28 de setiembre|28]] y el [[29 de setiembre]] de 1941, la población de [[Drama (Grecia)|Drama]] asaltara los edificios de les autoridaes búlgares. La violenta represión que siguió esti ataque remató con más de 3 mil griegos de Drama y la so contorna muerta. La heroica aición na Acrópolis y la masacre de Drama causó que centenares d'homes xunir a les files partisanes.
Los primeros grupos partisanos griegos d'importancia fueron l'[[Frente de Lliberación Nacional (Grecia)|EAM]] y l'[[Lliga Nacional Republicana Griega|EDES]]. El EAM yera controláu pol Partíu Comunista Griegu (KKE) y tenía una faición militar conocida como [[Exércitu Popular de Lliberación Nacional (Grecia)|ELAS]], d'enclín comunista, foi'l más popular cuntando con más miembros que'l EDES, de derecha, anque munchos militares con esperiencia, como'l Xeneral [[Nikolaos Plastiras]] xunir a esti postreru. Poco dempués la EDES tamién formó'l so brazu militar llamáu [[Ethnikes Omades Ellinon Antarton|EOEA]] y depués declaróse en favor de la monarquía. Otros grupos conocíos fueron el EKKA (lliberal), el OPLA (estrema esquierda) y el SNOF (Macedoniu).
Rápido les diferencies polítiques fixeron esmornia nos partisanos y cuando yera obviu qu'Alemaña diba perder la guerra, el ELAS y el EOEA empezar a atacar ente sigo. Pa 1944, les ocasionales escaramuzas convirtiérense nuna [[Guerra civil griega|guerra civil]]. Pa finales de 1944, ELAS gobernaba cuasi toa Grecia, sicasí, so presión internacional la monarquía foi reinstituida.
== Campaña aliada n'Italia ==
=== Invasión de Sicilia ===
[[Ficheru:SC180476.jpg|thumb|left|350px|El ''Robert Rowan'' esplota dempués de ser atacáu por un bombarderu alemán nes mariñes de [[Gela]], [[Sicilia]] el [[11 de xunetu]] de 1943.]]
{{AP|Operación Husky}}
Dempués de la victoria aliada nel norte d'África, quedó la opción d'invadir el sur d'Europa. Con Stalin primiendo p'abrir un segundu frente n'Europa, tanto Estaos Xuníos como Reinu Xuníu sabíen que teníen que desenvolver una estratexa nel Mediterraneu. Por cuenta de que Estaos Xuníos cuntaba con un enorme exércitu, estos suxirieron una invasión anfibia nel sur de Francia, daqué que foi refugáu pol Almirantazgo británicu, alegando que con una serie d'operaciones dende les islles del Mediterraneu sobre Europa podríen debilitar gradualmente al enemigu y probablemente podría realizase un desembarcu n'Europa, magar Churchill prefería qu'esti asocediera nos Balcanes, coles mires de llindar la futura zona d'influencia soviética. A la fin, toos concluyeron que lo meyor sería invadir Italia, que consideraben más malo de defender, colo que traeríen a delles divisiones alemanes a un teatru secundariu d'operaciones, lo que significaba un sacrificiu bien grande a Alemaña, una y bones la [[Wehrmacht]] tenía escasez d'homes. Amás, la captura de [[Roma]] significaría l'entamu del desmoronamiento de la Exa Roma-Berlín-Tokiu, lo que simbólicamente tenía un gran significáu.
El [[10 de xunetu]] de 1943, el VIII Exércitu del británicu [[Bernard Montgomery]] desembarcó en cerca de [[Siracusa (Sicilia)|Siracusa]] ente que y VII Exércitu del estauxunidense [[George Patton]] desembarcaba cerca de [[Gela]]. A pesar de que Mussolini aportunara en que solamente divisiones italianes defendieren Sicilia, dos divisiones [[Panzer|pánzer]] al mandu del xeneral [[Albert Kesselring]] atópase na isla. Debíu al rápidu derrumbe italianu, Kesselring retirar al noroeste del [[Monte Etna]], coles mires de caltener llibre la vía d'escape a [[Messina]]. Montgomery avanzó rápido hasta les faldes del Etna, cuando la so ofensiva foi parada en secu. Pela so parte, Patton avanzó llibremente hasta lliberar [[Palermo]] el [[22 de xunetu]]. Dempués de perder dellos díes na llinia defensiva de Santu Stefano, los dos exércitos aliaos empecipiaron una carrera a Mesina. Dellos intentos aliaos por realizar desembarcos anfibios nos lladrales enemigos fracasaron, pero a la fin la resistencia foi rota y Patton llegó primero a Mesina el [[17 d'agostu]]. Sicasí, p'aquel momentu, la mayoría de les fuercies enemigues yá escaparen de Sicilia. El mesmu Kesselring llográrase escapar con suerte un día antes de la llegada de Patton.
=== Desembarcos n'Italia ===
[[Ficheru:Invasionofitaly1943.jpg|thumb|280px|Mapa d'Italia qu'amuesa los desembarcos aliaos de 1943.]]
El desembarcu en Sicilia xeneró aiciones inesperaes nel gobiernu italianu. Los barruntos aliaos de que los italianos teníen deseos de rindise confirmáronse cuando'l [[25 de xunetu]] de 1943, el [[Gran Conseyu Fascista]] decidió nomar a [[Pietro Badoglio]] como Primer Ministru en llugar de Mussolini. Figures claves como [[Galeazzo Ciano]], [[Giuseppe Bottai]] y el mesmu rei [[Víctor Manuel III]] participaron na traición y Mussolini foi arrestáu y unviáu a múltiples prisiones, coles mires de burllar a los posibles rescatistas. Sicasí, Hitler enxamás confió en Badoglio, qu'anque afirmaba qu'Italia siguiría lluchando al llau d'Alemaña, taba empecipiando les negociaciones pa rindise a los aliaos. Por esti motivu, cuando'l [[8 de setiembre]] los aliaos declararon qu'Italia roblara un armisticiu, les tropes alemanes tomaron los puntos claves del gobiernu y empecipiaron la busca de Mussolini. El [[12 de setiembre]], un comandu de paracaidistes [[SS]] lideraos por [[Otto Skorzeny]], lliberó a Mussolini de la so cautividá nel [[Gran Sasso]]. Mussolini foi proclamáu Primer Ministru de la [[República Social Italiana]], que la so frontera sur yera la [[llinia Gustav]]. Dende entós el poder real de Mussolini escastóse y dependiendo dafechu d'Alemaña pa permanecer nel poder, toles decisiones importantes fueron tomaes dende Berlín. Mussolini, consciente de la so fráxil situación, sumióse adulces nun estáu depresivu qu'algamaría niveles alarmantes al rematar la guerra. Dellos líderes fascistes escaparon de la vengación de Mussolini, pero'l so xenru [[Galeazzo Ciano]] foi atrapáu, xulgáu por un tribunal creáu "ad hoc" y depués executáu por voluntarios de la Policía Fascista de Verona, ensin que Mussolini atrever a intervenir nel so favor.
La invasión d'Italia continental foi planiada en tres operaciones non simultánees: Baytown, Avalanche y Slapstick. Baytown executóse'l [[3 de setiembre]], cuando'l VIII Exércitu de Montgomery crució l'estrechu de Mesina y ocupó [[Calabria]]. La rindición masiva del exércitu italianu dexó tol pesu de la defensa n'Alemaña. Sicasí, la táctica alemana de destruyir pontes y caminos retrasó la meyora de Montgomery. El [[9 de setiembre]] executóse Slapstick, qu'axustaba desembarcos en [[Taranto]] coles mires d'obligar a les unidaes alemanes, les italianes yá se rindieren, a alloñar de [[Salerno]], que ye onde se diba a executar Avalanche. Taranto foi rápido asegurada y llueu toles miraes entornar a Salerno, que ye onde tenía d'asoceder el principal desembarcu.
[[Ficheru:Mark w clark 1943.jpg|thumb|left|220px|El teniente xeneral Mark Clark mientres el desembarcu en Salerno.]]
Dende'l principiu, los planificadores diéronse cuenta de que Avalanche podía resultar mal. N'efeutu, la seleición de Salerno como zona de desembarcu fuera tomada polémicamente yá que [[Nápoles]] más al norte presentaba poques posiciones pa la defensa enemiga. Salerno foi escoyida yá que l'algame de los aviones aliaos nun algamar a Nápoles. La badea de desembarcu taba arrodiada per altes llombes, polo que les tropes enemigues cuntaben con escelentes zones p'atrincherase, amás, la necesidá de desembarcar sorpresivamente implicaba que nun se podría bombardiar primeramente les posiciones enemigues.
El desembarcu en Salerno, comandado pol xeneral americanu [[Mark Wayne Clark]], empecipióse'l mesmu día que'l desembarcu en Taranto al sur. Dempués de tomar les sableres, un contraataque alemán causó altes baxes nes tropes aliaes, sicasí, l'artillería naval destruyó a los [[Panzer|pánzer]] que s'averaron a les sableres. Les tropes invasores intentaron movese al sur, coles mires de contautar con Montgomery, pero la fuerte presencia alemana fixo detener. Ente'l [[12 de setiembre|12]] y el [[14 de setiembre]] un contraataque alemán fixo recular a los aliaos hasta la so última llinia de defensa, faciéndolos lluchar cola sablera nel llombu. Sicasí, l'oportunu usu de les tropes de reserva salvó a encomalo de desembarcu del desastre. Finalmente, la cabeza de sablera foi asegurada y pudo contactase al VIII Exércitu de Montgomery nel sur.
El [[16 de setiembre]], l'importante aeródromu de [[Foggia]] foi ocupáu, y el [[1 d'ochobre]], [[Nápoles]] tamién.
Nesti puntu de la guerra, los aliaos ocupaben tol sur d'Italia con munches más baxes de les previstes, foi entós cuando los exércitos aliaos topetar de frente contra la llamada Llinia Volturno, la primera d'una serie de defenses construyíes polos alemanes coles mires de ganar tiempu pa construyir la Llinia Gustav, que'l so oxetivu yera frenar indefinidamente a los aliaos n'Italia. Nesti puntu quedó claro que Winston Churchill equivocárase al afirmar qu'Italia yera'l "nidiu banduyu" del [[Tercer Reich]]. N'efeutu, tomar del sur d'Italia nun fuera barata ya inda-y costar a los aliaos munches más vides.
=== Llinia d'Iviernu ===
[[Ficheru:Italy.Defense.Lines.South.of.Rome.1943-1944 es.svg|Llinies defensives alemanes na península italiana.|thumb|right]]
Ante les rápides meyores Aliaes, Kesselring sollertóse ante la perspeutiva de que los aeródromos del norte d'Italia cayeren en manes enemigues, lo que dexara amontar el bombardéu sobre Alemaña. Poro, tomó la decisión de retener indefinidamente a los Aliaos nel centru d'Italia, utilizando los [[Apeninos|Montes Apeninos]] como defensa natural. Construyéronse rápido dos linia defensives temporales, la llinia Volturno y la llinia Barbara, que'l so oxetivu yera dexar la construcción d'una llinia más poderosa: la llinia Gustav. Delantre d'esta llinia y na so retaguardia, alredor del área de [[Montecassino]], construyéronse dos linia que protexíen el lladral occidental d'Italia: la llinia Bernhardt y la llinia Adolf Hitler. Mientres los americanos sufríen retrasos al cruciar les llinies Volturno y Barbara al oeste, los británicos cruciaron ensin munchos problemes pel este y algamaron la llinia Gustav; les fuertes nevaes forzaron entós el fin de la ofensiva británica por 1943. Les operaciones d'iviernu nel frente oriental italianu llindar a incursiones y patrulles nocherniegues.
Pel llau americanu, la ofensiva siguió, pero dempués de seis selmanes y 16.000 baxes, el 5º Exércitu estauxunidense llograra avanzar menos de 10 quilómetros, superando la llinia Bernhardt. Pal [[15 de xineru]] de 1944, los Aliaos llograren espulsar a los alemanes sol mandu de [[Heinrich von Vietinghoff]] del Monte Trocchio, magar esto nun podía considerase como una victoria, una y bones les mires Aliaes fueren mayores.
Como se consideraba que la manera más rápida de llegar a Roma yera cruciando'l valle del Liri, nel frente occidental italianu, realizáronse planes pa enchir les llinies defensives alemanes rápido al traviés d'un desembarcu anfibiu na retaguardia de la llinia Gustav; coles mesmes llevaríense a cabo dos ataques a los lladrales de la mesma pol valle del Liri. Sicasí, tanto'l desembarcu (vease [[Batalla de Anzio]]) como los ataques pol valle del Liri (vease [[Batalla de Montecassino]]) nun refundiaron los resultaos deseyaes, yá que tropes alemanes de relevu recién llegaes aisllaron a los aliaos en Anzio, y un puestu d'observación en [[Montecassino]] apurrió a l'artillería alemano la ventaya pa neutralizar cualquier intentu aliáu d'entrar al valle.
Nun foi hasta'l [[18 de mayu]] cuando un reximientu polacu conquistó'l visu de Montecassino. Dempués los exércitos aliaos dirixir a la llinia Adolf Hitler, enchiéndola nuna selmana. Colos alemanes en retirada escontra'l norte d'Italia, les fuercies aisllaes en Anzio llanzaron un ataque pa lliberar; producióse una oportunidá única pa cortar la retirada a les fuercies alemanes que veníen dende'l sur. Pero'l xeneral Mark Wayne Clark dexó escapar a los alemanes, yá que prefirió dirixise direutamente a Roma pa tener l'honor de lliberar primero que los británicos.
El [[4 de xunu]] de 1944, los estauxunidenses entraron a [[Roma]]. Sicasí, esta victoria quedó opacada, non solo pola enorme perda de vides ensin envalorar, sinón porque dos díes depués empecipióse'l [[Batalla de Normandía|Desembarcu en Normandía]] y el frente d'Italia quedó apostráu a un segundu llugar definitivamente.
=== Conquista del norte d'Italia ===
[[Ficheru:Nara ww294 w455.jpg|thumb|250px|Soldaos aliaos colen cerca de [[Florencia]].]]
Al abrir el [[frente Occidental (Segunda Guerra Mundial)|frente occidental]], munches tropes fueron treslladaes a Francia coles mesmes que los xenerales [[Dwight Eisenhower]] y [[Bernard Montgomery]]. El Comandante Supremu de les fuercies n'Italia, [[Harold Alexander]], enfrentó dende entós un retrasu nos sos planes, yá que cuntara primeramente con mayores y meyor esperimentaes tropes.
A mediaos de 1944, siguiendo los conseyos aliaos, los partisanos italianos llimpiaren la rexón alpina d'[[Ossola]] y proclamaren una república que llograra la reconocencia de [[Suiza]]. Sicasí, por cuenta de les aiciones del xeneral Clark, los alemanes cuntaron con abondes tropes pa retener a los aliaos nel sur y entartallar a los partisanos nel norte, acabando cola república partisana antes de fin d'añu.
Les tropes alemanes qu'escaparen gracies a les aiciones del xeneral Clark dirixéronse a toa priesa al norte, ente que se preparar dos nueves llinies defensives: una al altor del [[Llagu Trasimeno]] y la otra a lo llargo del ríu [[Arno]], estes llinies sirvieron de retrasu a los aliaos, dando tiempu por que Kesselring preparara la construcción de la [[llinia Gótica]] a lo llargo del ríu [[Foglia]] pel este, y al norte de [[Pisa]] y [[Florencia]] pel oeste, colos montes Apeninos dixebrando dambos llaos.
Una inesperada ofensiva aliada nel frente oriental de la llinia Gótica llogró enfusar les llinies alemanes y llogróse llegar a [[San Marín]] el [[14 de setiembre]] de 1944. La mayor parte d'ochobre utilizar pa llimpiar el camín a [[Rávena]], pero n'avientu la llinia del frente yá llegara a esti pueblu y solo l'iviernu y la escasez d'homes nes files aliaes suministró a los alemanes d'un respiru, yá que nun esperaren que la llinia Gótica fuera rota esi añu. Darréu Kesselring preparó una nueva llinia defensiva llamada Genghis Khan nel estremu oriental d'Italia, yá que Clark nun llograra enfusar la llinia Gótica nel oeste.
Nun foi hasta abril de 1945 que Alexander reinició la so ofensiva n'Italia llogrando tomar finalmente [[Boloña]]. Pel so llau, Clark avanzó hasta [[La Spezia]] y depués escontra [[Parma]]. Col frente italianu desmoronándose, el xeneral von Vietinghoff, Kesselring fuera unviáu a defender al [[frente Occidental (Segunda Guerra Mundial)|frente occidental]], solicitó a Hitler una retirada detrás del [[ríu Po]], pero ésti negóse. Von Vietinghoff decidió desobedecer les órdenes y ordenó la retirada, sicasí yá yera demasiáu tarde porque un desembarcu anfibiu, una ofensiva blindada y un bombardéu británicos cortáron-yos la retirada a los alemanes, obligándolos a dexar el so equipu pesáu pa llograr cruciar el Po yá que les pontes escontra enforma que fueren destruyíos. Entós, los exércitos aliaos arrefundiáronse sobre la llanura del Po, tomando [[Padua]], [[Venecia]], [[Treviso]], [[Verona]] y [[Trieste]], anque cuando llegaron a esta postrera los partisanos yugoslavos yá lu habíen tomáu. Al morrer Hitler, Kesselring, von Vietinghoff acababa de ser releváu del mandu, dexó que'l xefe de la [[Gestapo]] italiana [[Karl Wolff]], que llevaba meses contactando a los aliaos de callao, unviara finalmente emisarios a Alexander p'axustar la rindición. La rindición incodicional de les fuercies alemanes n'Italia roblóse'l [[2 de mayu]] de 1945.
El [[25 d'abril]], el movimientu partisanu empecipió un llevantamientu xeneral y tomáronse poblaciones importantes como [[Milán]]. Foi na rexón alredor del [[Llagu de Como]] qu'un grupu de partisanos atrapó a Mussolini y al so amante [[Clara Petacci]] el [[27 d'abril]]. Tarreciendo que los aliaos intentaren arrampuña-yos a Mussolini, los partisanos italianos executar a él y a los sos acompañantes el [[28 d'abril]], siendo espuestos y tullíos en Milán a otru día. Muertu Mussolini, toa esperanza de resistencia fascista italiana remató darréu, magar se-y consideró una fuercia tan importante como l'exércitu alemán.
== Sur de Francia ==
{{AP|Operación Dragoon}}
Mientres la planificación d'[[Operación Overlord|Overlord]] escurrióse Dragoon, orixinalmente Anvil, como un complementu de los [[desembarcu de Normandía|desembarcos aliaos en Normandía]]. [[Winston Churchill]] se opusó a la operación, alegando que sería meyor realizar un desembarcu nos [[Balcanes]] p'acelerar la captura de los campos petrolíferos baxu control alemán. Sicasí, el verdaderu oxetivu de Churchill yera mover la [[esfera d'influencia]] soviética lo más al este posible.
La Operación Dragoon foi retrasada, por conflictos ente los militares británicos y estauxunidenses, hasta l'ésitu de la [[operación Cobra]] nel norte de [[Francia]]. Nesti puntu fíxose evidente la próxima lliberación de Francia, y como yera d'esperase, bien llueu les fuercies alemanes aparcaes nel sur seríen sacupaes. El desembarcu afitar pal [[15 d'agostu]] de [[1944]] y designóse al [[Teniente Xeneral]] [[Jacob Devers]] comandante del acabante formar [[Sestu Grupu d'Exércitu d'Estaos Xuníos|6º Grupu d'Exércitos]].
El desembarcu, realizáu en [[Tolón]] y [[Marsella]], foi un ésitu, sicasí, p'aquel momentu'l [[18º Exércitu (Alemaña)|18º Exércitu Alemán]] yá empecipiara la evacuación, y anque la resistencia alemana foi menor a la esperada, les tropes aliaes nun pudieron escorrer al enemigu, yá que nun desembarcaren suficiente combustible pa la persecución de les tropes del [[Generaloberst]] [[Johannes Blaskowitz]]. A mediaos de setiembre, cerca de [[Dijon]], les tropes aliaes que desembarcaron nel sur de Francia atopar coles tropes que desembarcaren en Normandía. Les fuercies del Ten. Xeneral Devers pasaron entós a participar del [[frente Occidental (Segunda Guerra Mundial)|frente occidental]].
== Consecuencies ==
Al rematar la guerra, la economía arruinada semó'l descontentu nel Reinu de '''Italia'''. El rei [[Víctor Manuel III]] cayó en desprestixu al perder toles colonies italianes que quedaben n'África, incluyendo la [[Somalia Italiana]], namái la [[Libia italiana|Libia Italiana]] permaneció so alministración italiana magar quedó claro qu'esto solo yera temporalmente. El rei abdicó en mayu de 1946 en favor del so fíu [[Humberto II]], pero ésti solo gobernó 33 díes yá que un [[referendu]] celebráu'l [[12 de xunu]] convirtió a Italia nuna república. Nun tratáu robláu en París en febreru de [[1947]], Italia arrenunció a cualesquier a dereches de tener colonies en tol mundu, tamién dexó toles islles del [[Mar Adriáticu]] frente a los [[Balcanes]] a [[República Federativa Socialista de Yugoslavia|Yugoslavia]], esti país tamién recibió la península d'[[Istria]], la parte occidental de l'actual [[Eslovenia]] y el puertu de [[Fiume]]. La rexón al norte de la Istria y la ciudá de Trieste fueron asitiaes so alministración internacional sol nome del ''[[Territoriu Llibre de Trieste]]'' hasta [[1952]], fecha en qu'Italia recibió parte del territoriu que correspuende a l'actual [[Provincia de Trieste]] y Yugoslavia tomó'l restu. Les islles del [[Dodecaneso italianu]], so dominiu italianu dende [[1918]], fueron alministraes pol [[Reinu Xuníu]] hasta [[1947]], fecha en que fueron anexonaes a Grecia ente fuertes protestes de [[Turquía]].
'''Albania''' llogró recuperar la so autonomía y llegó a convertise nun estáu independiente sol mandu del otrora líder partisanu [[Enver Hoxha]]. Mientres la [[guerra fría]], Albania llograría desligarse del [[Pactu de Varsovia]] ensin qu'esto implicara un aproximamiento al [[OTAN|bloque occidental]].
Magar los comunistes del ELAS teníen el control de más del 60% de '''Grecia''' en 1944, primíos por Stalin y otros grupos partisanos, aportaron a formar un gobiernu mistu, que depués foi moviendo cada vez más a los partíos comunistes. Insatisfechu por ser apostraos a un segundu planu, el ELAS axuntó de nuevu a unos 100.000 guerrilleros y empecipió una nueva llucha, esta vegada contra l'Exércitu Griegu de 90.000 efectivos (ver [[Guerra Civil Griega]]). L'ayuda soviética qu'esperaben los miembros del ELAS nun llegó porque Churchill y Stalin llegaren a un alcuerdu en 1945 que dexaba a Grecia na zona d'influencia del bloque occidental.<ref name = "Repartición">{{cita llibru |
autor = Toland, John
| títulu = The Last 100 Days
| añu = 2003
| editorial = Modern Library
| páxines = 123
| id = 0-8129-6859-X
}}</ref> Ensin sofitu soviéticu, el ELAS foi ganáu en [[1949]] y Grecia entró na [[OTAN]].
Na mesma xunta onde Churchill y Stalin decidieron el destín de Grecia, el destín de '''Yugoslavia''' tamién s'intentó trazar, determinándose que'l Reinu Xuníu y la Xunión Soviética compartiríen la predominancia política en Yugoslavia. Sicasí, cuando [[Josip Broz Tito|Tito]] ganó los comicios en payares de 1945, proclamó una nueva constitución y en poco tiempu convertir en dictador. Les rellaciones ente Tito y Stalin siempres fueron tirantes. En [[1948]] la [[República Federativa Socialista de Yugoslavia]] foi espulsada del [[Kominform]] y en [[1956]] promovió la creación del [[Movimientu de Países Ensin Alliniar]].
'''Libia''' llogró la so independencia en [[1952]], ente que '''Túnez''' y '''Marruecos''' llograr en 1956. '''Arxelia''' yera más pervalible pa Francia qu'otres colonies, polo que nun foi hasta dempués de la [[Guerra d'Independencia d'Arxelia]], qu'esti país ganó la so independencia.
Magar el '''Reinu d'Exiptu''' yera independiente oficialmente dende [[1922]], la continua intromisión de Reinu Xuníu nos asuntos exipcios nun cesó hasta que [[Gamal Abdel Nasser]] tomó'l poder en [[1954]].
La islla de '''Malta''' perdió importancia estratéxica na posguerra y, tres un intentu fallíu d'incorporación plena al Reinu Xuníu, llogró la independencia en 1964. Los militares británicos caltendríen ellí una base hasta 1979.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|World War II - Mediterranean, Middle East and Africa|preposición=sobre'l}}
{{Tradubot|Frente del Mediterráneo en la Segunda Guerra Mundial}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Frente del Mediterraneu (Segunda Guerra Mundial)]]
[[Categoría:Batalles de la Segunda Guerra Mundial| ]]
6xnyuixbsc57r2pk7h9ikhon67a3g9e
Primavera Árabe
0
114365
4489503
4455823
2026-04-29T12:36:13Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 8 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489503
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de revolución
| nome = Primavera Árabe
| imaxe = Arab Spring and Regional Conflict Map.svg
| tamañu = 280px
| pieimagen = <div align="left">
{{Lleenda|#000018|Cayida del gobierno}}
{{Lleenda|#000066|Cayida del gobiernu delles vegaes}}
{{Lleenda|#800000|Guerra civil}}
{{Lleenda|#008080|Protestes con cambeos gubernamentales}}
{{Lleenda|#d43f00|Protestes mayores}}
{{Lleenda|#deaa87|Protestes menores}}
{{Lleenda|#999999|Otres protestes y manifestaciones fora del mundu árabe}}</div>
| fecha = [[17 d'avientu]] de [[2010]]-[[avientu]] de [[2012]]
| lugar = {{bandera|Tunicia}} [[Tunicia]]<br />{{bandera|Arxelia}} [[Arxelia]]<br />{{bandera|Mauritania}} [[Mauritania]]<br />{{bandera|Sáḥara Occidental}} [[Sáḥara Occidental]]<br /> {{bandera|Arabia Saudita}} [[Arabia Saudita]]<br /> {{bandera|Omán}} [[Omán]]<br />{{bandera|Yeme}} [[Yeme]]<br />{{bandera|Libia}} [[Libia]]<br />{{bandera|El Líbanu}} [[El Líbanu]]<br />{{bandera|Kuwait}} [[Kuwait]]<br />{{bandera|Sudán}} [[Sudán]]<br />{{bandera|Xordania}} [[Xordania]]<br />{{bandera|Siria}} [[Siria]]<br />{{bandera|Exiptu}} [[Exiptu]]<br />{{bandera|Iraq}} [[Iraq]]<br /> {{bandera|Irán}} [[Irán]]<br />{{bandera|Marruecos}} [[Marruecos]]<br />{{bandera|Palestina}} [[Estáu de Palestina|Palestina]]<br />{{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}} [[Emiratos Árabes Xuníos]]<br />{{bandera2|Qatar}}
| impulsores = Sectores de la [[sociedá civil]]
| motivos = Preciu de los alimentos, falta de trabayu, represión, pidimientu de llibertaes y derechos democráticos o cambéu de gobiernu o réxime<ref>[[Andrey Korotayev|Korotayev]] A., Zinkina J. [https://www.academia.edu/29300010/Egyptian_Revolution_A_Demographic_Structural_Analysis Egyptian Revolution: A Demographic Structural Analysis. ''Middle East Studies Online Journal''. Vol.2. N5. 2011. P.57-95.]</ref>
| ideoloxíes = Difuses. Cambéu de réxime, [[islamismu]], [[sunismo]], [[chiismo]], [[secularismo]], derechos humanos y garantíes democrátiques
| saliente = Gobernantes de llarga duración:<br />{{bandera|Tunicia}} [[Zine El Abidine Ben Ali]]<br /> {{bandera|Exiptu}} [[Hosni Mubarak]]<br />{{bandera|Libia|1977}} [[Muammar al-Gaddafi]] (asesináu) <br />{{bandera|Yeme}} [[Ali Abdullah Saleh]] (asesináu)
| gobiernu1 = [[República|Repúbliques]] con gobiernos [[autoritariu|autoritarios]] o [[Fraude eleutoral|fraudulentos]]
| entrante = Gobernantes de transición previa convocatoria a eleiciones<br />{{bandera|Tunicia}} [[Fouad Mebazaa]] <small>(interín)</small><br />{{bandera|Exiptu}} [[Mohamed Hussein Tantawi]] <small>(interín)</small><br />{{bandera|Libia}} [[Mustafa Abdul Jalil]] <small>(interín)</small><br />{{bandera|Yeme}} [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]]
| gobiernu2 = [[República|Repúbliques]] con gobiernos interinos
}}
Les '''manifestaciones del mundu árabe de 2010-2013''', conocíes como '''Primavera Árabe''', correspondieron a una serie de [[Manifestación|manifestaciones]] populares en clamor de, según los manifestantes, la [[democracia]] y los [[derechos sociales]] entamada pola [[Pueblu árabe|población árabe]] y, en munchos casos, financiaes por potencies occidentales.
L'empiezu d'estes manifestaciones asocedió'l [[17 d'avientu]] de [[2010]] en [[Túnez]], cuando un vendedor ambulante ([[Mohamed Bouazizi]]) foi desaposiáu pola policía de les sos mercancíes y cuentes d'aforros y en respuesta, inmolar en forma de protesta. Mientres la so agonía miles de tunecinos remontar contra les males condiciones a les que'l país taba sometíu, causando un efeutu apoderó nel restu de les naciones árabes. Dende [[1987]] [[Zine el Abidine Ben Ali]] gobernaba [[Tunicia]] con un gobiernu consideráu autoritariu. Los tunecinos, ante la situación Bouazizi, salieron a protestar contra Ben Ali. Mohamed Bouazizi finó'l 4 de xineru de 2011. Diez díes dempués, el presidente Ben Ali dimitió. L'exemplu de Tunicia foi asonsañáu nel restu del [[mundu árabe]]. N'Exiptu, salieron a manifestase millones de persones contra [[Hosni Mubarak]] quien llevaba 30 años nel poder; los libios contra [[Muamar Gadafi]] (42 años nel poder); en Siria contra [[Bashar Al Assad]] (15 años entós); en Yemen contra [[Ali Abdullah Saleh]] (21 años entós); n'[[Arxelia]] contra [[Abdelaziz Buteflika]] (12 años entós). El sultán d'Omán [[Qabus bin Said al Said]] y el rei [[Hamad bin Isa Al Jalifa]] de Barhéin amontaron el poder de los parllamentos y prometieron meyores condiciones de vida en dambos países;<ref>https://www.europapress.es/internacional/noticia-oman-sultan-oman-promulga-decretu-dotar-mas-competencies-camara-alta-parllamentu-20110313132932.html</ref><ref>http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/subnotas/20-52064-2011-02-18.html</ref><ref>http://internacional.elpais.com/internacional/2012/01/15/actualidad/1326643314_938947.html</ref><ref>http://www.laprensagrafica.com/internacionales/mundo/202607-bahrein-empecipia-un-dialogo-nacional-en-busca-de-reformes-politicas</ref> en Xordania foi destituyíu'l primer ministru Samir Rifai.<ref>http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/rei-jordania-esllee-gobiernu-noma-nuevu-primer-ministru-688278</ref> Mientres n'Exiptu [[Hosni Mubarak]] foi derrocáu'l 11 de febreru tres una cruenta represión. En Libia, el gobiernu de Gadafi allegó presuntamente al usu de la fuercia aérea pa reprimir a los manifestantes y, en respuesta, la [[OTAN]] lideró una coalición aérea pa frenalo. Los rebeldes libios, ayudaos pola OTAN, espulsaron a Gadafi de Trípoli, la capital, y tomaron el control del gobiernu. El [[20 d'ochobre]] de 2011, Gadafi foi atopáu fuxendo y foi executáu, dando fin a la guerra. En [[Yeme]], el país más probe del mundu árabe, les protestes contra [[Ali Abdullah Saleh]] duraron más d'un añu, hasta qu'en febreru de 2012 foi espulsáu del poder. En Siria produció otra guerra civil qu'anguaño sigue ensin solución.
Calificaos como [[Revolución|revoluciones]] pola prensa internacional,<ref>{{cita publicación |url=http://www.npr.org/2011/12/17/143897126/the-arab-spring-a-year-of-revolution |títulu=The Arab Spring: A Year Of Revolution |editorial=npr.org|fecha=17 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=23 de xunu de 2017}}</ref> la cadena de conflictos empezó cola [[revolución tunecina]], n'avientu de [[2010]]. Sicasí, [[Noam Chomsky]], célebre filósofu y activista estauxunidense, considera que les [[Protestes n'El Sáḥara Occidental de 2010-2011|protestes d'ochobre de 2010 n'El Sáḥara Occidental]] fueron el puntu de partida de les revueltes.<ref>{{cita publicación |url=http://english.aljazeera.net/programmes/empire/2011/02/20112211027266463.html|títulu=The genie is out of the bottle|fecha=21 de febreru de 2011|nome1=Noam|apellíu1=Chomsky|nome2=Marwan|apellíu2=Bishara|obra=Al Jazeera}}</ref> Nun primer momentu, la prensa occidental denominar tamién como '''revolución democrática árabe'''.<ref>Bassets, Lluís; [https://blogs.elpais.com//lluis_bassets/2011/02/dexemos-cayer-de-una vegada-al-fara%C3%B3n-.html Dexemos cayer d'una vegada al Faraón]. 1 de febreru de 2011 (consultáu'l mesmu día).{{cita |Naide previera una quema como'l que se declaró a partir de Tunicia, no que yá ye'l programa d'una revolución democrática árabe.}}</ref><ref name="democratica" /><ref>Obaji Ori, Konye; [http://www.afrik-news.com/article18829.html Afrik News: The Arab democratic revolution hits Egypt]. 26 de xineru de 2011 (consultáu'l 29 de xineru de 2011).</ref><ref>Pérez Tapias, José Antonio (congresista); [http://www.elecosocialista.com/portada/actualidad/858-l'islam-y-el mundu-arabe-llibru-imprescindible.html www.elecosocialista.com]. 18 de xineru de 2011 (consultáu'l 30 de xineru de 2011).</ref><ref>''The Malay mail''; [http://www.mmail.com.my/content/62425-arab-democratic-revolution The Arab democratic revolution] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120119103003/http://www.mmail.com.my/content/62425-arab-democratic-revolution |date=2012-01-19 }}. 31 de xineru de 2011 (consultáu'l 1 de febreru de 2011).</ref><ref>[https://www.elpais.com/articulo/sociedad/Fronteres/quita/pon/elpepusoc/20110512elpepisoc_1/Tes Fronteres de quita y pon] n'''El País'' (12/05/2011). Consultáu'l 12/05/2011</ref><ref>[https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=813948 Beixín pide al mundu esterior que nun interfiera nel conflictu siriu] en ''ABC'' (12/05/2011). Consultáu'l 12/05/2011</ref><ref>[http://noticias.terra.com.co/internacional/europa/internet-una arma-de-doble-filu-pa-la primavera-arabe,d1123d17b15ef210VgnVCM20000099f154d0RCRD.html Internet, una arma de doble filu pa la Primavera Árabe] en ''terra'' (12/05/2011). Consultáu'l 12/05/2011</ref><ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2011/05/09/internacional/1304925231.html L'Exércitu siriu sitia un barriu de Damascu] en ''El Mundo'' (9 de mayu de 2011). Consultáu'l 12/05/2011</ref><ref>[http://www.larazon.es/noticia/5667-la primavera-arabe-fuercia-un alcuerdu-ente-hamas-y-al-fatah La Primavera Árabe fuercia un alcuerdu ente Hamas y Al Fatah] en ''La Razón'' (28/04/2011). Consultáu'l 12/05/2011</ref>
Per otru llau fueron denunciaes les numberoses especulaciones y maniobres que les potencies occidentales exercieron nos países árabes aprovechando la inestabilidá política trayida nes revueltes populares. El creciente caos nos Estaos árabes foi escenariu abondu pa l'apaición del [[Estáu Islámicu]].<ref>[http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/10/151014_israel_palestinos_jerusalen_conflictu_az]</ref><ref>[https://elpais.com/elpais/2014/12/16/opinion/1418754762_242091.html]</ref><ref>[http://elartificepolitico.com/2015/05/29/de-la primavera-arabe-al estáu-islamico/]</ref> Sicasí, estes revueltes nun tienen precedentes nel [[mundu árabe]],<ref>{{cita web |url=http://www.cfr.org/publication/23908/arab_worlds_unprecedented_protests.html |títulu=The Arab World's 'Unprecedented' Protests - Council on Foreign Relations |publicación=Cfr.org |fecha=20 de xineru de 2011 |fechaaccesu=29 de xineru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110131105622/http://www.cfr.org/publication/23908/arab_worlds_unprecedented_protests.html |fechaarchivu=2011-01-31 }}</ref> yá que magar na hestoria d'ésti hubo numberoses revoluciones [[llaicismu|llaiques]] y [[republica]]nas, hasta agora éstes habíense carauterizáu por nacer a partir de golpes d'Estáu militares y dar pasu a gobiernos en cierta midida autoritarios con o ensin sofitu popular,<ref group="Nota">La [[Movimientu d'Oficiales Llibres|Revolución de los Oficiales Llibres]] n'Exiptu de [[1952]] inauguró una socesión de movimientos [[nasserismo|nasseristas]] y republicanos en tol mundu árabe; por casu, en [[1958]] cayó'l rei Faisal n'[[Iraq]], declarándose una república encabezada por [[Abdul Karim Qasim]], y en [[1969]] pasó otru tantu col rei [[Idris]] de Libia, derrocáu pol golpe militar de [[Muammar al-Gaddafi]].</ref> en cuantes que los acontecimientos actuales carauterizar por un reclamu [[democracia|democráticu]],<ref>[[Juan Goytisolo|Goytisolo, Juan]]; [http://www.webislam.com/?idt=18345 La voz del nuevu Tunicia]. 18 de xineru de 2011 (consultáu'l 30 de xineru de 2011).</ref> y de una meyora sustancial de les condiciones de vida. Pola naturaleza de les sos protestes ([[llibertá]]es democrátiques, cambeos políticos, económicos y sociales), dellos observadores europeos acomuñar coles revoluciones europees [[revoluciones de 1830|de 1830]] y [[revoluciones de 1848|de 1848]]<ref name="Hobsbawn">{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/12/111229_primavera_arabe_hobsbawn_revolucion_pea.shtml|autor=Andrew Whitehead|títulu=Eric Hobsbawn: 2011 "recuérdame a 1848..."|fecha=31 d'avientu de 2011|fechaaccesu=2 de xunetu de 2013|editorial=BBC}}</ref> y de [[revoluciones de 1989|1989 nel este européu]], a partir de la cayida del [[muriu de Berlín]] en 1989.<ref name="esti" />
== Causes y consecuencies ==
[[Tunicia]] esperimentó una serie de conflictos mientres los trés años previos a la primavera árabe, el más notable producir na zona minera de Gafsa en 2008, onde les protestes siguieron mientres munchos meses. El catalizador pa la esguilada de protestes foi la autoinmolación [[Mohamed Bouazizi]] en Tunicia. Les protestes siguieron hasta la revolución demócrata.
La revolución democrática árabe ye considerada la primera gran folada de protestes [[llaicismu|llaiques]] y [[democracia|democrátiques]] del [[mundu árabe]] nel [[sieglu XXI]]. Les protestes, de índole social y nel casu de [[Tunicia]], sofitada pol [[exércitu]], tuvieron causaes por factores estructurales y demográficos,<ref>[[Andrey Korotayev]], Julia Zinkina. [http://cliodynamics.ru/index.php?option=com_content&task=view&id=276&Itemid=70 Egyptian Revolution: A Demographic Structural Analysis. ''Entelequia. Revista Interdisciplinar'' 13 (2011): 139-165.]</ref> unes condiciones de vida dures enraigonaes nel [[desemplegu]], a lo que s'añader rexímenes corruptos y autoritarios. Según esplica Pedro Fuentes dende'l [[Partíu Socialismu y Llibertá (Brasil)|PSOL]] estos rexímenes, nacíos de los [[nacionalismu árabe|nacionalismos árabes]] d'ente les décades de 1950 y 1970, fuéronse convirtiendo en gobiernos represores que torgaben una oposición política creíble que dio llugar a un vacíu enllenáu por movimientos islamistes de diversa índole. [[Juan Goytisolo]] llista otres causes de les males condiciones de vida, amás del desemplegu y de la inxusticia político y social de los sos gobiernos; éstes anicien na falta de llibertaes, l'alta militarización de los países y la falta d'infraestructures en llugares onde tol beneficiu d'economíes crecientes va parar a manes d'unos pocos corruptos.<ref>[[Juan Goytisolo|Goytisolo, Juan]]; [[El País]]: ''Revolución democrática nel Magreb''. (Consultáu'l 30 de xineru de 2011).</ref> [[Manuel Castells]] ampliar colos encarcelamientos escuros.<ref name="delia" />
Dalgunos analizaren por qué estes revoluciones nun pudieron asoceder antes nel [[mundu árabe]]. Díxose qu'hasta la [[Guerra Fría]] los países árabes supeditaben los sos intereses nacionales a los de les [[superpotencia|superpotencies]] estauxunidense y soviética, enfrentaes pola hexemonía global. Nun ye hasta'l fin de la Guerra Fría cuando, salvo esceiciones, dexar a estos países mayor llibertá política, coincidiendo con un ampliu procesu de [[globalización]] qu'espublizó les idees d'[[Occidente]] y que a finales de la primer década del segundu mileniu terminó per tener una gran presencia de les [[rede social|redes sociales]], qu'en [[2008]] imponer n'[[Internet]]. La Rede, de la mesma, implementó la so presencia na década de los 2000 gracies a los planes de desenvolvimientu de la [[Xunión Europea]].<ref name="rev">Hestoria d'Agora; [https://web.archive.org/web/20110313191115/http://historiaahora.wordpress.com/2011/01/28/la-revolucion-de-tunez-y-la so-expansion-por-los-paises-arabes/ La revolución de Tunicia y la so espansión pelos países “árabes”]. 28 de xineru de 2011 (consultáu'l 30 de xineru de 2011).</ref> La mayoría de los manifestantes fueron nuevos (bastante ye que les protestes d'[[Exiptu]] recibieron el nome de ''[[Revolución exipcia de 2011|revolución de los mozos]]''),<ref>[https://www.publico.es/internacional/361096/la-rebelion-de-los-jovenes-acosa-a-les-tiranias-arabes La rebelión de los mozos acosa a les tiraníes árabes] - 13/2/2011 - Carlos Enrique Bayao, [[Público (España)]]</ref><ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/jovenes/acabaron/faraon/elpepiint/20110213elpepiint_3/Tes Asina son los mozos qu'acabaron col faraón, 13/2/2011], [[Nuria Tesón]], [[El País]]</ref> cercanos a Internet y que la so principal diferencia coles sos xeneraciones predecesores ye que cunten con estudios básicos, ya inclusive dacuando cimeros y universitarios.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/reportajes/arma/rede/elpepusocdmg/20110206elpdmgrep_2/Tes La rebelión de los mozos. L'arma ye la rede. Los papeles de Wikileaks revelen cómo los blogueros d'Exiptu empecipiaron la so rebelión en 2005, inspirar na revuelta d'Irán y usaron Facebook pa enfrentase a la dictadura, 6/2/2011] [[El País]]</ref> [[Immanuel Wallerstein]] considera la ''Primavera Árabe'' actual como una ''segunda rebelión árabe'', heredera de lo que denomina ''[[Mayu de 1968 en Francia|espíritu o corriente de 1968]]'' anticolonialista -frente al esterior- y antiautoritaria -frente al interior- que nun llegó a trunfar nel so día y qu'agora vuelve resurdir -anque con contradicciones-, y que tien d'entendese como parte fundamental de los movimientos mundiales de protestes ([[Protestes en Grecia de 2010-2011]], [[Movimientu 15-M]], [[Movilización estudiantil en Chile de 2011|Movilización estudiantil en Chile de 2011-2013]], [[Movimientu_YoSoy132|Movimientu #Yosoy132 en Méxicu]] Movilizaciones estudiantiles en Colombia de 2011 y 2012, [[Occupy Wall Street]], [[fuelgues en China en 2011]]).<ref>[http://www.diariouniversal.net/2011/11/17/les contradicciones-de-la primavera-arabe/ Les contradicciones de la Primavera Árabe, 17/11/2011], [[Immanuel Wallerstein]], Diariu Universal, publicáu en [[Al Jazeera]]</ref><ref>[https://www.aljazeera.com/indepth/opinion/2011/11/20111111101711539134.html The contradictions of the Arab Spring. The spirit of 1968 flows through Arab Spring and Occupy movement - as its counter-current attempts to suppress uprising, 14/11/201], [[Immanuel Wallerstein]], [[Al Jazeera]]</ref>
A lo último, la fonda [[crisis económica de 2008|crisis económica]] que sumió a los países del norte d'África, xunto con casi tol restu del mundu, nuna probeza más acuciosa, foi un detonante al producir la elevación del preciu de los alimentos y otros productos básicos, provocando la [[fame]] na población más probe.<ref name="rev" /><ref>Navaza Santiago, Xavier ([[El Correo Gallego]]); [http://www.elcorreogallego.es/panorama/internacional/ecg/ghaleb-jaber-pueblo-arabe-lidera-historica-revolucion/idEdicion-2011-02-01/idNoticia-635389/ Ghaleb Jaber: "El pueblu árabe lidera una histórica revolución"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120201225512/http://www.elcorreogallego.es/panorama/internacional/ecg/ghaleb-jaber-pueblo-arabe-lidera-historica-revolucion/idEdicion-2011-02-01/idNoticia-635389/ |date=2012-02-01 }}. 1 de febreru de 2011 (consultáu'l mesmu día).</ref>
La Primavera Árabe, magar empezara como protestes populares, en dellos países l'asuntu creció sistemáticamente y l'alzamientu civil tomó un protagonismu generalizadamente. En [[Tunicia]] y n'[[Exiptu]] —onde en celebrándose eleición instauróse un gobiernu de corte [[islamista]] más tarde derrocáu con un [[Golpe d'Estáu n'Exiptu de 2013|golpe d'estáu militar en 2013]]— les rebeliones derrocaron a los respeutivos gobiernos en poques selmanes, pero en países como [[Libia]] o [[Siria]], el gobiernu respondió y negóse a abandonar el poder, lo que llevó a parte de la población a armase y a empezar guerres civiles en dambos países. En Libia, los rebeldes insurxentes derrocaron a les fuercies gubernamentales seis meses dempués del entamu de la revolución con ayuda de la [[OTAN]]. Sicasí, en [[Siria]], la guerra enllargóse y l'impautu bélicu intensificáu, ensin visualizase un fin cercanu y con rexistros qu'envaloren en cientos de miles la cifra de muertos; munchos ven na situación de Siria'l llau más escuru de la Primavera Árabe, debíu al surdimientu de, por casu, el [[Estáu Islámicu]], que tomó vastes estensiones tantu en Siria como n'Iraq –''esplosión'' [[yihadista]] que tamién se ta dando en Libia dende'l fin del gobiernu de Gadafi. Sicasí, nos restantes países, la rebelión solo viose afigurada en pequeñes protestes y manifestaciones.
Esta serie de protestes a favor de la democracia o un cambéu de réxime o de gobiernu oldeó primeramente col silenciu de la [[Xunión Europea]] y con un sofitu relativamente grande dende [[Estaos Xuníos]].<ref name="democratica">Valenzuela, Javier; [https://www.elpais.com/articulo/opinion/Europa/revolucion/democratica/arabe/elpepiopi/20110129elpepiopi_11/Tes El País: Europa y la revolución democrática árabe], 29 de xineru de 2011 (consultáu'l mesmu día).</ref> El ministru d'Asuntos Esteriores d'[[Italia]], [[Franco Frattini]], esplicó la falta de respuesta europea aduciendo que yeren Estaos independientes y non ''colonies d'Europa''. La Unión Europea axuntóse'l [[31 de xineru]] de [[2011]] pa decidir si sofitaba o non les revueltes populares en [[Tunicia]] y [[Exiptu]];<ref>Martínez de Rituerto, Ricardo; [https://www.elpais.com/articulo/internacional/XE/quier/evitar/fundimientu/Tao/exipciu/elpepuint/20110131elpepuint_7/Tes El País: La XE quier evitar el fundimientu del Estáu exipciu]. 31 de xineru de 2011 (consultáu'l mesmu día).</ref> magar endureció la so postura frente a [[Hosni Mubarak]], presidente d'Exiptu, abogó por una solución pacífica y nun condergó'l so gobiernu.<ref name="esti">Cembrero, Ignacio; [https://www.elpais.com/articulo/internacional/medranes/gran/esperanza/elpepiint/20110201elpepiint_4/Tes El País: Cuatro temor y una gran esperanza]. 1 de febreru de 2011 (consultáu'l mesmu día).</ref>
Les primeres opiniones sobre l'espardimientu d'esta ''revolución'' dende Tunicia a los sos vecinos árabes nun se deciden sobre'l so ésitu, pero anuncien ciertes xeneralidaes nos países tales como l'autocracia y l'actual capacidá de movilización del pueblu, según intelectuales y académicos como Azzedine Laayachi y Abdennour Benantar.<ref>Cembrero, Ignacio; [https://www.elpais.com/articulo/internacional/Efecto/domino/ritmu/elpepiint/20110130elpepiint_5/Tes El País: ¿Efeutu apoderó? Sí, pero al so ritmu]. 30 de xineru de 2011 (consultáu'l mesmu día).</ref>
Les protestes llegaron a causar la convocatoria de manifestaciones democrátiques en [[China]], onde fueron rápido encaloraes.<ref>REUTERS; [http://es.noticias.yahoo.com/10/20110220/tts-oestp-china-protestes-ca02f96.html Yahoo!: La policía china esllee un mitin inspiráu n'Oriente Próximu]. 20 de febreru de 2011 (consultáu'l mesmu día).</ref> La Primavera costó a los países de la rexón casi O$S800.000 millones de dólares hasta 2014.<ref>[http://spanish.ruvr.ru/news/2014_01_17/La primavera-arabe-cost-ochocientos-mil-millones-de-forgares-2912/] La primavera árabe" costó ochocientos mil millones de dólares.</ref>
== Principales conflictos ==
=== Tunicia: la Revolución de los Xazminos ===
{{AP|Revolución tunecina}}
[[Ficheru:Tunisia Unrest - VOA - Tunis 14 Jan 2011 (2).jpg|thumb|250px|Ensame de manifestantes frente al Ministeriu del Interior, el 14 de xineru de 2011.]]
[[Ficheru:Hosni Mubarak facing the Tunisia domino effect.png|thumb|200px|Efeutu apoderó de la revolución de Tunicia: el próxima va ser Hosni Mubarak.]]
A estes causes compartíes pelos países de la rexón añaden otres particulares. Nel casu de Tunicia, la cantidá de turismu internacional y n'especial européu que recibía consiguió un mayor enraigono de los planteamientos típicos de la [[democracia lliberal]]; Tunicia tenía, amás, un gobiernu menos restrictivu.<ref name="rev" /> La so economía taba en manes d'unes poques families oligarques qu'asumíen munches de les [[filial]]es de grandes empreses estranxeres, especialmente [[Francia|franceses]], qu'acopaben los sectores turísticu, financieru, distribución comercial, telecomunicaciones, seguros ya industria. El gobiernu de [[Ben Ali]] taba amás bien vistu pola [[Xunión Europea]], con quien robló un [[tratáu de llibre comerciu]] en [[2008]], moviendo la so industria ellí por cuenta de los baxos salarios tunecinos.<ref name="kaos">[[Osvaldo Coggiola|Coggiola, Osvaldo]]; [http://www.kaosenlared.net/noticia/tunez-y-la-revolucion-arabe Tunicia y la Revolución Árabe]. 28 de xineru de 2011 (consultáu'l 30 de xineru de 2011).</ref>
El réxime de Ben Ali llograra una crecedera sostenío pero concentrao nunes poques clases riques asitiaes nes mariñes norte y nordés, en cuantes que'l restu del país yera probe. Esta probeza acentuar a partir de la [[crisis económica de 2008]], qu'amenorgó l'emplegu y los salarios. Los paraos llegaron (en cifres oficiales, probablemente a la baxa) a asitiase ente'l 20% y el 30% de la población del país, pero con un porcentaxe del 60% ente los menores de 30 años, onde cerca del 75% de la población nun supera esa edá; ye importante cuntar equí a les muyeres, qu'en Tunicia nun sufren la represión islámica d'otros Estaos.<ref name="kaos" /> Asina, probablemente la falta de mires d'una vida decente pa la mocedá foi un detonante mayor que la carestía de los productos básicos.<ref>Villarejo, A.; [https://www.abc.es/20110114/internacional/abcm-claves-rebelion-malestar-201101141605.html ABC: Les claves de la rebelión del malestar»]. 14 de xineru de 2011 (consultáu'l 30 de xineru de 2011).</ref>
Tou ello terminó desaguando na [[Quemar a lo bonzo|inmolación a lo bonzo]], el 17 d'avientu de 2010, d'un mozu de 26 años, [[Mohamed Bouazizi]], por cuenta de los sos problemes económicos, desamarrando una fola de manifestaciones en [[Sidi Bouzid]] que s'estendió dende les periferies de Tunicia hasta la so mesma capital y terminó per derrocar al gobiernu. Otra particularidá de Tunicia ye que, al contrariu que por casu en [[Libia]] y [[Siria]], el so gobiernu nun otorgara privilexos empresariales y cargos gubernamentales sistemáticamente al exércitu. Ésti púnxose del llau del pueblu tunecín, desobedeciendo les órdenes de Ben Ali.<ref>Ruiz, Fran; [http://cronica.com.mx/notaOpinion.php?id_nota=557174 La Crónica de Güei: Primavera Árabe] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110712065337/http://cronica.com.mx/notaOpinion.php?id_nota=557174 |date=2011-07-12 }}. 28 de xineru de 2011 (consultáu'l 30 de xineru de 2011).</ref>
=== Exiptu: la Revolución Blanca ===
{{AP|Revolución exipcia de 2011}}
[[Ficheru:Egyptian protests at Giza Jan 25.jpg|thumb||Manifestaciones civiles (xineru 2011).]]
Siguiendo a lo asocedío en [[Tunicia]], el candidatu a la presidencia d'[[Exiptu]], [[Mohamed ElBaradei]] alvirtió de qu'habría una esplosión política similar n'Exiptu a la de Tunicia.<ref>{{cita publicación |url=http://www.theage.com.au/world/warning-egypt-could-follow-tunisia-20110119-19wly.html|títulu=Warning Egypt could follow Tunisia|autor=Jack Shenker |ubicación=Melbourne|obra=The Age|fecha=20 de xineru de 2011}}</ref>
Les protestes n'Exiptu empezaron el [[25 de xineru]] de 2011 y enllargar mientres 18 díes. A partir de medianueche del 28 de xineru'l gobiernu exipciu decidió cortar dafechu l'accesu a [[Internet]] pa torgar que los manifestantes entamárense al traviés de les redes sociales.<ref>{{cita web|url=http://pomed.org/blog/2011/01/egypt-ap-confirms-government-has-disrupted-internet-service.html/|títulu=Egypt: AP Confirms Government has Disrupted Internet Service|editorial=pomed.org|añu=|fechaaccesu=28 de xineru de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110201013244/http://pomed.org/blog/2011/01/egypt-ap-confirms-government-has-disrupted-internet-service.html/|fechaarchivu=2011-02-01}}</ref> A otru día, decenes de miles de persones protestaben peles cais de les principales ciudaes d'Exiptu. El presidente Mubarak cesó formalmente al gobiernu y declaró que crearía unu nuevu. Mubarak tamién depunxo al so primer vicepresidente, que llevaba nel cargu más de 30 años. El [[2 de febreru]] activistes pro-Mubarak lideraron una anti-protesta contra los manifestantes, y estos mesmos violentos atacaron a periodistes internacionales, asesinando a unu d'ellos.
El 10 de febreru Mubarak dexó tol poder presidencial al vicepresidente [[Omar Suleiman]], pero anunciando que permanecería como Presidente, siquier hasta qu'acabara la llexislatura.<ref>{{cita web|url=http://apnews.myway.com//article/20110211/D9LA9H180.html|títulu=Egypt's Mubarak refuses to quit, hands VP powers|editorial=Apnews.myway.com|añu=|fechaaccesu=11 de febreru de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110524150413/http://apnews.myway.com//article/20110211/D9LA9H180.html|fechaarchivu=2011-05-24}}</ref> Sicasí, les protestes siguieron hasta que Omar Suleiman anunció que Mubarak dimitía de la presidencia y dexaba el poder al Conseyu Supremu de les Fuercies Armaes.<ref>{{cita publicación |títulu=Sharm el-Sheikh resort in world spotlight as Egypt's Mubarak flees Cairo|url=http://travel.usatoday.com/destinations/dispatches/post/2011/02/sharm-el-sheikh-resort--in-world-spotlight-as-egypts-mubarak-flees-cairo/142665/1|fechaaccesu=11 de febreru de 2011|obra=USA Today}}</ref> Darréu dempués la xunta militar eslleió'l Parllamentu, suspendió la Constitución d'Exiptu y prometió llevantar l'estáu d'emerxencia nel país, que llevaba a valir dende faía 30 años. Tamién declaró qu'habría eleiciones llibres nun plazu de 6 meses, o al acabar l'añu.
La mayoría de los estaos y los ciudadanos amosaron el so sofitu a la revolución, y bien pocos países, sofitaron a Mubarak.
Nes primeres eleiciones [[Mohamed Morsi]] resultó vencedor con un 51,9% de los votos frente [[Ahmed Shafik]] que llogró'l 48,1% de votos. Tres estes eleiciones el presidente escoyíu d'Exiptu dio a conocer que se promulgaríen cambeos constitucionales, lo cual causó nueves protestes populares y caos nes cais por cuenta de que esti cambéu na constitución dába-y poderes ilimitaos a fuercies militares, qu'incluyíen la posibilidá d'arrestar civiles pola fuercia ente otres prerrogativas; amás, suponía un evidente retrocesu en materies como llaicismu y separación relixón-Tao, col aumentu del pesu de la relixón islámica y de la [[llei islámica]] o [[sharía]] na vida pública.
De resultes de la creciente represión gubernamental a les protestes y de una serie de polítiques económiques regresives qu'afecten a la clase trabayadora según a les capes populares, tien llugar a partir del sábadu 29 de xunu, un nuevu movimientu de protestes masives, que lleguen a rexistrar una arribación de 30 millones de persones per tol país.
Como reaición a esta folada de protestes, el presidente del [[Conseyu Supremu de les Fuercies Armaes]], [[Abdul Fatah al-Sisi]], lidera, con ayuda del [[Fuercies Armaes d'Exiptu|Exércitu]] un [[Golpe d'Estáu n'Exiptu de 2013|golpe d'Estáu]] que derroca, el 3 de xunetu de 2013, a [[Mohamed Morsi]].
=== Libia: primer conflictu a gran escala ===
{{AP|Guerra de Libia de 2011}}
{{VT|Guerra de Libia de 2014-2015}}
En [[Libia]], la población civil tamién empezó a esixir cambeos nos sos gobiernu, quien s'inspiraron nes revoluciones en [[Tunicia]] y [[Exiptu]] pa protestar en manifestaciones masives en contra del so presidente, [[Muammar al-Gaddafi]]. Les primeres manifestaciones fueron ente xineru y febreru de [[2011]], provocando la inmediata reaición del gobiernu; represión y violencia. Les fuercies lleales del gobiernu empezaron a lluchar contra los opositores, quien crearen el [[Frente de Lliberación de Libia]].
Tres fuertes combates, lo qu'empecipiara como una manifestación terminó nuna guerra civil; la primera na Primavera Árabe, yá que nin en [[Tunicia]] nin n'[[Exiptu]] asocediera daqué asemeyada.
Al empiezu, los manifestantes tomaron la ciudá de [[Bengasi]] y empecipiaron la llucha nesa ciudá. [[Bengasi]] yera de cutio atacada pol gobiernu. Rápido, la violencia arrobinar por tol país, y na mayoría de les ciudaes desenvolvíense combates ente los rebeldes y l'exércitu libiu de Gadafi.
La comunidá internacional empezó a intervenir nel país y la mayoría de los países amosaron el so sofitu a la oposición, ayudar en distintes operaciones militares.
Dende'l mes agostu, les fuercies rebalbes empezaron a avanzar bien rápido y pa finales d'esi mes yá tomaren la capital [[Trípoli]], estableciéndose como grandes vencedores. Dempués d'eso, l'exércitu del gobiernu empezó a perder el so poder, sobremanera polos continuos ataques de la [[OTAN]] y de países como [[Estaos Xuníos]] y [[Europa]], que sofitaben totalmente a los rebeldes. Los bombardeos en contra del gobiernu y de los sos funcionarios colapsaron al estáu y fixeron que Gadafi perdiera'l control del país y viose na necesidá de fuxir.
Los rebeldes, en tantu, avanzaren por tol país y haber llográu apoderar en totalidá. El [[20 d'ochobre]] de [[2011]], Gadafi foi atopáu ocultu nun xoril, tomáu prisioneru y executáu; esi mesmu día la guerra civil acabó.
Depués de la muerte de Gadafi, los rebeldes empecipiaron un procesu de transición nel gobiernu.
Sicasí, dalgunos de los problemes causaos tres la muerte de Gaddafi y col nuevu gobiernu son la perda d'autonomía económica del país, una mayor presencia del sector priváu na industria del petroleu, la esistencia de milicies integristes yihadistes qu'apuesten al gobiernu'l control d'árees del país, y la contratación d'empreses de seguridá privada como [[Academi|Blackwater]] pa faer l'equivalente a les funciones de control de la fronteres. Tou esto ye interpretáu por munchos analistes como síntomes del fracasu de les instituciones del Estáu pa ser capaces de regular importantes esferes de la vida pública, nun fenómenu que califiquen como d'[[Estáu fallíu]] o [[Estáu rotu]].
=== Yemen: les cintes roses ===
{{AP|Rebelión en Yemen de 2011-2012}}
En xineru de 2011 los ciudadanos yemeninos [[Protestes de Yemen de 2011|remontar contra'l réxime]] d'[[Ali Abdullah Saleh]], por aciu una serie de manifestaciones pacífiques que fueron reprimíes violentamente pol gobiernu.<ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/941572/0/yemen/revueltes/arabes/|títulu=La rebelión ciudadana contra los rexímenes de países árabes estender hasta Yemen|fechaaccesu=1 d'abril de 2011|fecha=2011|obra=20 minutos.es}}</ref> A pesar de la promesa d'una transición de poder ordenada y progresiva, pa finales de marzu del 2012, munchos grupos entá siguíen coles protestes nel Estáu.
Los manifestantes yemeninos llevaben cintes roses que simbolicen la [[Revolución de los Xazminos]] ya indicaben la so intención de non violencia.<ref name="tom finn" /> El llexislador opositor Shawki al-Qadi dixo que'l color rosa foi escoyíu pa representar l'amor y que les protestes van ser pacífiques.<ref name="Code Pink"> {{cita publicación |
apellíu= Bakri
| nome= Nada |
url= http://thelede.blogs.nytimes.com/2011/01/27/yemens-opposition-goes-to-code-pink/
| títulu= Yemen's Opposition Goes to Code Pink
| editorial= [[The New York Times]]
| fecha= 27 de xineru de 2011
| fechaaccesu= }}</ref> La bayura de cintes roses nes manifestaciones amosaron el nivel de planificación qu'esistía nes protestes.<ref name="Code Pink" />
La situación político y social del país empeoró a lo llargo del 2012, hasta que se llogró la destitución de Saleh cola llegada al poder de Abd Rabbuh Mansur al-Hadi, quien participaba nel gobiernu del anterior dictador. Cuando Saleh volvió intentar recuperar el poder del país al-Hadi negóse y esti xunir a los rebeldes huzíes, que primeramente se llevantaron n'armes contra él.
Anguaño Yemen ta sufriendo una de les peores catástrofes humanitaries d'Oriente Mediu pola falta d'alimentos y los civiles tán atrapaos pola mor del control qu'Arabia Saudita exerz de los puertos y los aeropuertos. La guerra sigue, onde combaten per un sitiu la coalición liderada per Arabia Saudita en defensa d'Al-Hadi (sunní) y los rebeldes huzíes con ayuda d'Irán (chíi).
<ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2011/03/22/la-onu-denuncia-muerte-y-desaparicion-de-manifestantes-en-yemen-y-bahrein|títulu=La ONX denuncia muerte y desapaición de manifestantes en Yemen y Bahréin|fechaaccesu=1 d'abril de 2011|fecha=2011|obra=CNN.com}}</ref><ref name="test">[http://www.reuters.com/article/2012/02/21/us-yemen-idUSTRE81J0RQ20120221 Salida de Saleh de Yemen],.</ref>
=== Siria: la llucha sigue ===
{{AP|Guerra Civil Siria}}
[[Ficheru:Building burning in Homs city.jpg|thumb|Bombardeos del exércitu sobre la ciudá de [[Homs]].|300px]]
Mientres la democracia trunfara en [[Tunicia]] y n'[[Exiptu]], y la victoria rebalba en [[Libia]] taba cada vez más cerca, hubo otru país en que se producieron grandes manifestaciones contra'l gobiernu: [[Siria]].
El conflictu empecipió nel añu [[2011]] con una serie de protestes pacífiques en contra del gobiernu y n'especial del presidente [[Bashar al-Asad]], que fuéronse intensificando a lo llargo del mesmu añu. La represión violenta de les manifestaciones provocó qu'una parte de la sociedá civil y sectores del exércitu alzar n'armes formando'l llamáu [[Exércitu Llibre de Siria]]. Pa finales d'añu, los rebeldes —como s'empezó a denominar nos medios internacionales a quien s'enfrenten col gobiernu—, formaren una guerrilla nel norte del país onde intentaben tomar o minar llocalidaes y que darréu s'estendería a lo llargo del territoriu siriu.
A entamos de [[2012]], los rebeldes llograren apoderar munches llocalidaes del norte del país, magar contraatacar diarios del exércitu. La rebelión popular foi dando pie a enfrentamientos armaos hasta desaguar no que se consideró una [[guerra civil]]. En 2012 intensificar de manera creciente los combates, según la durez de los ataques del exércitu siriu a les ciudaes parcial o dafechu ocupaes polos rebeldes, destacando la [[Masacre de Homs de 2012|ofensiva sobre Homs]], que convirtió l'antigua Emesa na ciudá más estropiada de la guerra hasta entós. La guerra tomó un cursu más seriu y decisivu cuando ente xunu y agostu los rebeldes tomaron el control del este d'[[Batalla de Alepo (2012-2013)|Alepo]] y caltuvieron numberosos frentes na capital, [[Batalla de Damascu (2012)|Damascu]]. La primera sigue con enfrentamientos diarios qu'afararon la ciudá, cola mayoría del territoriu en manes de los rebeldes en mayu de 2013. En [[Damascu]], l'exércitu siriu llogró faer recular a los rebeldes, anque persisten combates y atentaos con frecuencia ya intensidá irregulares.
Para [[2013]], la violencia nel país aumentó y los combates vivir con mayor crueldá. Les batalles en [[Damascu]] y [[Alepo]] teníen a dambes ciudaes afaraes y con un gran númberu de muertos, na so mayoría civiles. Los rebeldes llograron apoderar la ciudá de [[Raqqa]] en [[marzu]], convirtiéndola na primer capital de provincia en cayer dafechu. Pero en [[xunu]], la oposición sufrió una trascendental derrota na ciudá d'Al-Qusayr, batalla na qu'intervieno la organización libanesa [[Hezbolá]]. Per otru llau, el [[2013]] na guerra caracterizóse pola creciente internacionalización que tuvo'l conflictu, sobremanera nos sos vecinos d'[[Oriente Mediu]]; en [[Turquía]] persisten ataques incendiarios, n'[[El Líbanu]] hai llanzamientu de misiles y n'[[Israel]] caltiénse un conflictu bélicu que va n'esguilada, sobremanera dende'l bombardéu qu'efeutuó'l país xudíu en [[Damascu]]. La globalización del conflictu dio llugar a distintos sofitos en cada bandu: Occidente, lideráu por [[Estaos Xuníos]], la [[Xunión Europea]] y la [[Lliga árabe]], sofita a los rebeldes y sofita la salida de Asad. Pela so parte, [[Irán]], [[Rusia]], [[China]] y [[Cuba]], sofiten fielmente al gobiernu y los dos primeros apurrieron al estáu grandes cantidaes d'armamentu y apurra financieru.
El conflictu yá dexó más de 300000 muertos, lo que lo convierte na guerra más grande de la última década, la crisis humanitaria más brutal del [[Sieglu XXI]] y el conflictu más sangrientu de la Primavera Árabe. En 2014, les tropes califales d'[[Estáu Islámicu]] sumir a la guerra, empeorando'l panorama. Amás de los problemes como crisis humanitaria y salida de los habitantes a países como [[Turquía]], [[El Líbanu]] o [[Xordania]], la guerra civil en Siria ta causando la destrución del ricu patrimoniu de Siria, como los cascos antiguos de [[Damascu]], [[Bosra]] y [[Alepo]]; les ruines de la ciudá de [[Palmira]], el [[Krak de los Caballeros]], la [[Ciudadela de Saladino]] o les [[Aldegues antigües del norte de Siria]].
== Situación per país ==
{| class="wikitable sortable" style="font-size: 100%"
|-
!width="11%"| Fecha d'empiezu
!width="10%"| Estáu
!width="9%"| Fecha de final
!width="26%"| Tipu de protestes
!width="38%"| Reaición
!width="6%"| Saldu de finaos
|-
| [[9 d'ochobre]] de [[2010]]
| {{bandera|El Sáḥara Occidental}} [[Protestes n'El Sáḥara Occidental de 2010-2011|El Sáḥara Occidental]]
| [[Mayu]] de [[2011]]
| <div style="color:#FA6A41;">'''Mayor''':</div>Campamentu de protesta, protestes mayores y ataques a oficines gubernamentales.
| Negociaciones ente'l Ministeriu del Interior de Marruecos y el comité del campamentu de protesta (4-5 Nov.), intervención de la policía pa desmantelar el campamentu ([[8 de payares|8 Nov.]]), disturbios en [[L'Aaiún]] y otres poblaciones, enfrentamientos ente manifestantes saḥarianos y policía y colonos marroquinos (8-[[9 de payares|9 Nov.]]), cese del gobernador de L'Aaiún ([[26 de payares|26 Nov.]]).
| 18 (oficial marroquín)<br /> 38 (Frente Polisariu)
|-
| [[17 d'avientu]] de [[2010]]
| {{bandera|Tunicia}} [[Revolución tunecina|Tunicia]]
| [[Marzu]] de [[2011]]
| <div style="color:#3e0000;">'''Cayida del gobiernu''':</div>Autu inmolación de [[Mohamed Bouazizi]]; manifestaciones de protestes nes cais; protestes por tola nación; ataques a les oficines del partíu nel gobiernu y tamién en delles comisaríes de policía.
| • El presidente [[Zine El Abidine Ben Ali|Ben Ali]] anuncia que nun se presentará a les eleiciones en [[2014]] ([[13 de xineru|13 Ene]]).<ref>[https://www.bbc.co.uk/news/world-africa-12187084 Tunisia President Ben Ali 'will not seek new term'], BBC, January 13, 2011.</ref> <br /> • '''Cayida del gobiernu de Ben Ali''': El presidente y la so familia fuxen del país ([[14 de xineru|14 Ene]]).<ref>[http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/tunisia/8260989/Tunisia-riots-President-Ben-Ali-flees-as-chaos-hits-country.html Tunisia riots: President Ben Ali flees as chaos hits country], The Telegraph, January 14, 2011.</ref> Convóquense eleiciones llexislatives en 6 meses.<ref>[http://www.news24.com/Africa/News/Ben-Ali-fires-govt-calls-early-elections-20110114 Ben Ali fires govt, calls early elections], News24, January 14, 2011.</ref><br /> • [[Mohamed Ghannouchi]] forma un gobiernu de "unidá nacional" ([[17 de xineru|17 Ene]])<ref>[https://www.bbc.co.uk/news/world-africa-12209621 Tunisia forms national unity government amid unrest], BBC, January 17, 2011.</ref><br /> • El partíu políticu de Ben Ali eslleir ([[20 de xineru|20 Ene]]),<ref>[http://articles.latimes.com/2011/jan/21/world/la-fg-tunisia-party-20110121 Tunisia's former ruling party disbands leadership, joins with new government], Los Angeles Times, January 21, 2011.</ref> y los sos miembros son espulsaos del Gobiernu ([[27 de xineru|27 Ene]])<ref>[http://www.irishtimes.com/newspaper/world/2011/0128/1224288457539.html Allies of deposed president removed from Tunisia's transitional government] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120304031906/http://www.irishtimes.com/newspaper/world/2011/0128/1224288457539.html |date=2012-03-04 }}, Irish Times, January 28, 2011.</ref> y suspendíos ([[6 de febreru|6 Feb]])<ref>[http://www.rttnews.com/Content/PoliticalNews.aspx?Id=1545625&SimRec=1&Node= Tunisia's Former Ruling RCD Party Suspendéi], RTT News, February 6, 2011.</ref>|| 223<ref>[https://www.bbc.co.uk/news/world-africa-12335692 Tunisia protests against Ben Ali left 200 dead, says UN], BBC, February 1, 2011.</ref>
|-
| [[28 d'avientu]] de [[2010]]
| {{bandera|Arxelia}} [[Protestes n'Arxelia de 2011|Arxelia]]
| [[Abril]] de [[2011]]
| <div style="color:#FA6A41;">'''Mayor''':</div>Grandes protestes nes cais. Inmolaciones.
| El presidente [[Abdelaziz Buteflika|Buteflika]] promete'l fin del estáu d'emerxencia promulgáu dende hai 19 años "nun futuru bien cercanu" ([[3 de febreru|3 Feb]]). El primer ministru Ahmed Ouyahia diz que l'estáu d'emerxencia va ser esaniciáu a finales de mes ([[16 de febreru|16 Feb]]).<ref>{{cita web |url=http://www.voanews.com/english/news/africa/north/PM-Says-Algeria-to-End-State-of-Emergency-116397589.html|títulu=Algeria to End State of Emergency, PM Says'|editorial=VOA News|fecha=17 de febreru de 2011 |fechaaccesu=17 de febreru de 2011}}</ref>
| 8
|-
| [[12 de xineru]] de [[2011]]
| {{bandera|El Líbanu}} [[Protestes d'El Líbanu en 2011|El Líbanu]]
| [[Avientu]] de [[2011]]
| <div style="color:#FFD42A;">'''Menor''':</div>Protestes menores
|Revueltes populares convocaes en redes sociales.
| 17<ref>{{cita publicación |url=http://nowlebanon.com/NewsArchiveDetails.aspx?ID=282966 |títulu=Clashes in Lebanon's Tripoli leave six dead |editorial=nowlebanon.com|fecha=17 de xunu de 2011 |fechaaccesu=23 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.dailystar.com.lb/News/Politics/2011/Jun-22/Arrest-warrants-issued-over-Tripoli-clashes.ashx#axzz1Q6NT1BXT |títulu=Arrest warrants issued over Tripoli clashes |editorial=dailystar.com.lb|fecha=22 de xunu de 2011 |fechaaccesu=23 de xunu de 2011}}</ref>
|-
| [[14 de xineru]] de [[2011]]
| {{bandera|Xordania}} [[Protestes en Xordania de 2011-2012|Xordania]]
| [[Avientu]] de [[2011]]
| <div style="color:#951313;">'''Cambeos nel gobiernu''':</div>Protestes menores y manifestaciones nes cais.
| El rei [[Abdalá II de Xordania|Abdullah II]] anuncia la cayida del primer ministru [[Samir Rifai]] y la convocatoria d'un nuevu [[Xordania|gobierno]].<ref>[http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/middleeast/jordan/8296589/King-Abdullah-II-of-Jordan-sacks-government-amid-street-protests.html King Abdullah II of Jordan sacks government amid street protests], The Telegraph, February 1, 2011.</ref>
| 1<ref>https://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/25/internacional/1301072332.html</ref><ref>http://es.euronews.net/2011/03/25/un muertu-en-les protestes-en-jordania/</ref>
|-
| [[17 de xineru]] de [[2011]]
| {{bandera|Mauritania}} [[Mauritania]]
| [[Mayu]] de [[2011]]
| <div style="color:#FFD42A;">'''Menor''':</div>Autu inmolación
|
| |2<ref name="khaberni.com">{{cita web |url=http://khaberni.com/more.asp?ThisID=52120&ThisCat=1 |títulu=خبرني :|نبض الشارع : توقيف 21 شخصا على خلفية احداث الداخلية |editorial=Khaberni.com |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110819104533/http://khaberni.com/more.asp?ThisID=52120&ThisCat=1 |fechaarchivu=2011-08-19 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://english.aljazeera.net/news/middleeast/2011/02/201121821116689870.html |títulu=Jordan protest turns violent – Middle East |editorial=Al Jazeera English |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2011}}</ref>
|-
| [[17 de xineru]] de [[2011]]
| {{bandera|Sudán}} [[Sudán]]
| [[Abril]] de [[2011]]
| <div style="color:#FFD42A;">'''Menor''':</div>Protestes menores
|
| 1
|-
| [[17 de xineru]] de [[2011]]
| {{bandera|Omán}} [[Protestes n'Omán en 2011|Omán]]
| [[Mayu]] de [[2011]]
| <div style="color:#951313;">'''Cambeos nel gobiernu''':</div>Protestes menores
| El sultán [[Qabus bin Said al Said]] anuncia una medría nel salariu mínimu de los emplegaos nel sector priváu de 140 [[rial omanianu|riales]] (268 [[euru|€]]) a los 200 riales (382 €).<ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2011/02/16/AR2011021600490.html Bahrain protesters urge more pressure on rulers], The Washington Post, February 16, 2011.</ref>
|6<ref name="google1">{{cita web |apellíu=Surk|nome=Barbara|url=https://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5gh9egWT30AUKwD6gzNoIxvkoqFMg?docId=6083540|títulu=The Canadian Press: Police in Oman fire tear gas, rubber bullets at protesters seeking political reform; 1 killed|obra=Google News|agency=Canadian Press |fechaaccesu=27 de febreru de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110303135336/https://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5gh9egWT30AUKwD6gzNoIxvkoqFMg?docId=6083540|fechaarchivu=3 de marzu de 2011}}</ref><ref name="aljazeera1">{{cita web |url=http://english.aljazeera.net/news/middleeast/2011/02/2011227112850852905.html|títulu=Deaths in Oman protests – Middle East|editorial=Al Jazeera English|fechaaccesu=27 de febreru de 2011}}</ref><ref name="autogenerated1">{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-12590588|títulu=Oman clashes: Two killed during protests in Gulf state|obra=BBC News |fecha=8 de febreru de 2011|fechaaccesu=27 de febreru de 2011}}</ref>
|-
| [[21 de xineru]] de [[2011]]
| {{bandera|Arabia Saudita}} [[Arabia Saudita]]
| [[Mayu]] de [[2011]]
| <div style="color:#FFD42A;">'''Menor''':</div>Inmolaciones;<ref name="saudi">{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-12260465|títulu=Man dies after setting himself on fire in Saudi Arabia|autor=|fecha=23 de xineru de 2011 |obra=|editorial=BBC News|fechaaccesu=23 de xineru de 2011|idioma=inglés}}</ref> Violencia nes cais<ref name="Montreal">{{cita web |url=http://www.montrealgazette.com/news/Flood+sparks+rare+action/4189873/story.html|títulu=Flood sparks rare action|autor=|fecha=29 de xineru de 2011 |obra=|editorial=[[The Gazette (Montreal)|Montreal Gazette]] |fechaaccesu=29 de xineru de 2011 |idioma=inglés}}</ref>
| La policía detién les protestes 15 minutos dempués d'empezar. De 30 a 50 deteníos.
| 8<ref name="DPA_Abdul-Ahadwas">{{cita publicación | títulu=Report: Saudi Facebook activist planning protest shot dead | fecha=2 de marzu de 2011 | obra=[[Monsters and Critics]]|agency=[[Deutsche Presse-Agentur|DPA]] | url=http://www.monstersandcritics.com/news/middleeast/news/article_1623088.php/Report-Saudi-Facebook-activist-planning-protest-shot-dead |fechaaccesu=2 de marzu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5wtRzehxX |fechaarchivu=2 de marzu de 2011 |deadurl=yes|urlarchivu=https://archive.today/UST9|fechaarchivu=4 d'avientu de 2012}}</ref><ref name="saudi_selfimmo65yr">{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-12260465|títulu=Man dies after setting himself on fire in Saudi Arabia|fecha=23 de xineru de 2011 |editorial=BBC News |fechaaccesu=23 de xineru de 2011 }}</ref><ref>https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-16543013</ref>
|-
| [[25 de xineru]] de [[2011]]
| {{bandera|Exiptu}} [[Revolución exipcia de 2011|Exiptu]]
| [[3 de xunetu]] de [[2013]]
| <div style="color:#3e0000;">'''Cayida del gobiernu''':</div> Autu inmolaciones; Grandes fregaos nes cais; Protestes por tola nación; Ataques contra comisaríes y oficines; Enfrentamientu ente protestantes y allegaos al gobiernu; ocupación d'espacios públicos. El 3 de xunetu'l presidente [[Mohamed Morsi]] foi derrocáu poles [[Fuercies Armaes d'Exiptu]]. Esti sucesu foi una reaición a les protestes qu'españaron dende'l 29 de xunu, cuando miles de manifestantes axuntar na Plaza de la Lliberación nel centru d'El Cairu, Exiptu, pa esixir l'arrenunciu inmediatu del presidente Morsi.
| '''Cayida del gobiernu de Mubarak''' ([[11 de febreru]] de [[2011]])
| 846<ref>{{cita publicación |títulu=Mubarak y los sos fíos van ser xulgaos pola muerte de manifestantes |url=http://www.clarin.com/mundo/Mubarak-fíos-xulgaos-muerte-manifestantes_0_486551575.html |editorial=Clarín.com |fecha=24 de mayu de 2011 |fechaaccesu=18 de xunu de 2011 }}</ref>
|-
| [[15 de marzu]] de [[2011]]
| {{bandera|Siria}} [[Guerra Civil Siria|Siria]]
|
| <div style="color:#DC2020;">'''Conflictu armáu''':</div>País somorguiáu nuna cruel y brutal guerra civil, batalles armaes, bombardeos, invasiones a ciudaes, ataques con armes de guerra y, posiblemente, armes químiques. La guerra en Siria convirtióse nel mayor conflictu de la Primavera Árabe.
| El presidente [[Bashar al-Ásad]] respondió primeramente con violencia de la policía nes manifestaciones, pero al ver que'l conflictu diba a mayores, y que los sos opositores empezaron a apoderar ciudaes, l'ordena bombardeos aéreos y ataques con misiles a toles ciudaes so dominiu rebalbu, amás de la unviada de tropes a combatir. L'[[Exércitu Llibre Siriu|Exércitu Llibre de Siria]], compuestu polos rebeldes y otros adeptos, empecipia operaciones d'invasión a les principales ciudaes del país, como [[Damascu]], [[Alepo]], [[Homs]] y munches otres, onde se viven los más brutales enfrentamientos contra les fuercies gubernamentales. Ente [[2012]] y [[2013]], la violencia nel país aumentó enforma y la llucha armada ye prácticamente'l día ente día de los sirios, siendo los civiles inocentes quien lideren los númberos de muertos, de mancaos, de movíos y de refuxaos productu de la guerra.<ref>http://actualidad.rt.com/actualidad/view/44433-Siria-cronolog%C3%ADa-de-un conflictu-que-salda-a-sangre-y-fueu</ref><br/> Anguaño, los bombardeos y les lluches siguen y con una intensidá y frecuencia nunca vista n'otros enfrentamientos de la Primavera Árabe, nin siquier en [[Libia]]. Esto vuelve a la guerra civil siria nel peor conflictu de la Primavera Árabe.{{demostrar}}
||100.000 - 120.000<ref>http://www.rpp.com.pe/2013-06-26-conflictu-siriu-causa-mas-de-100-000-muertos-segun-observatoriu-de-ddhh-noticia_607992.html</ref><ref>http://noticias.terra.cl/mundo/mediu-oriente/cifra-de-muertos-en conflictu siriu-seria-de-120000-grupu,f04069953cd9y310VgnCLD2000000ec6eb0aRCRD.html</ref>
|-
| [[27 de xineru]] de [[2011]]
| {{bandera|Yeme}} [[Revolución yemenina|Yemen]]
| [[27 de febreru]] de [[2012]]
| <div style="color:#3e0000;">'''Cayida del gobiernu''':</div>Disputes internes nel gobiernu en contra del presidente.;<ref name="09SANAA2279">{{cita publicación |apellíu=Bryan |nome=Angie| authorlink =| coauthors = |títulu=Yemeni tribal leader: for Saleh, Saudi involvement in Sa'ada comes not a moment too soon | id={{WikiLeaks cable|09SANAA2279}} |work = |publicación=[[WikiLeaks]] |fecha=28 d'avientu de 2009| url =http://wikileaks.ch/cable/2009/12/09SANAA2279.html |format =| doi = |fechaaccesu=31 de xineru de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5w8OrQ284 |fechaarchivu=31 de xineru de 2011 |deadurl=no|idioma=inglés }}</ref> Protestes nes cais y enfrentamientos ente opositores y partidarios del gobiernu, en cantu d'una guerra civil.<ref name="Irish Times breaking26">{{cita publicación | url= http://www.irishtimes.com/newspaper/breaking/2011/0127/breaking26.html| títulu= Yemenis in anti-president protest| editorial= [[Irish Times]]| fecha= 27 de xineru de 2011| fechaaccesu= |idioma=inglés}}</ref><ref name="NADA BAKRI">{{cita publicación | apellíu= BAKRI | nome= NADA | url= http://www.nytimes.com/2011/01/28/world/middleeast/28yemen.html | títulu= Thousands in Yemen Protest Against the Government | editorial= The New York Times | fecha= 27 Jan 2011 | fechaaccesu= |idioma=inglés}}</ref>
El Vicepresidente [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]] asumi como presidente tres les eleiciones del [[21 de febreru]] de 2012.<ref>{{cita publicación |url=https://www.cnn.com/2012/02/21/world/meast/yemen-elections/index.html |títulu=Yemen holds presidential election with one candidate |obra=CNN |fecha=22 de febreru de 2012 |fechaaccesu=22 de febreru de 2012
|-}</ref>
| • El Presidente [[Ali Abdullah Saleh|Saleh]] anuncia que nun se presentará a les eleiciones de 2013 ([[2 de febreru|2 Feb]]).<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-12343166|títulu=Yemen President Ali Abdullah Saleh 'to quit in 2013'|editorial=BBC News|fecha=2 de febreru de 2011 |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref><br/> • El presidente yemenín, Ali Abdullah Saleh, resultó mancáu'l 3 de xunu nel bombardéu del palaciu presidencial. Saleh, foi operáu nun hospital de Riad, ente qu'en Saná el vicepresidente [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]] tomó les riendes del país y llogró un pactu d'alto'l fueu con un importante líder opositor tribal.{{demostrar}} <br/> • '''Cayida del gobiernu de Saleh''' ([[27 de febreru]] de [[2012]]).<br/> • Depués de dos periodos como presidente interín por Saleh, finalmente Abd Rabbuh Mansur al-Hadi asume como presidente tres les eleiciones del 21 de febreru de 2012, nes cualos él yera l'únicu candidatu.
||1.784-1.870<ref>1,480 civilians and soldiers killed (3 February-25 September),[http://www.allvoices.com/contributed-news/10509810-yemen-almost-1500-killed-since-protests-began] 300-386 militants killed in the [[Battle of Zinjibar]] and 4 militants killed in Lahj (16–17 June),[http://thestar.com.my/news/story.asp?file=/2011/6/18/worldupdates/2011-06-17T234344Z_01_NOOTR_RTRMDNC_0_-577646-1&sec=Worldupdates] total of 1.784-1.870 reported killed</ref>
|-
| [[1 de febreru]] de [[2011]]
| {{bandera|Xibuti}} [[Protestes en Xibuti de 2011|Xibuti]]
| [[11 de marzu]] de [[2011]]
| <div style="color:#FFD42A;">'''Menor''':</div>Protestes menores
|
| 0
|-
| [[10 de febreru]] de [[2011]]
| {{bandera|Iraq}} [[Protestes n'Iraq de 2011|Iraq]]
| [[Agostu]] de [[2011]]
| <div style="color:#FA6A41;">'''Mayor''':</div>Autu-inmolaciones; protestes a lo llargo d'Iraq en munches ciudaes. Día de la roxura |
El primer ministru [[Nuri al-Maliki] anuncia que nun se presentará a un tercer mandatu ([[5 de febreru|5 Feb]]).<ref>[http://www.msnbc.msn.com/id/41437551/ns/world_news-mideastn_africa/ Iraqi prime minister won't run for third term], msnbc.com, February 5, 2001.</ref>
|35<ref name="wpdayofrage">{{cita publicación | url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2011/02/26/AR2011022601854.html | obra=The Washington Post | nome=Stephanie | apellíu=McCrummen | títulu=Iraq 'Day of Rage' protests followed by detentions, beatings | fecha=26 de febreru de 2011}}</ref>
|-
| [[13 de febreru]] de [[2011]]
| {{bandera|Somalia}} [[Somalia]]
| [[Febreru]] de [[2011]]
| <div style="color:#FFD42A;">'''Menor''':</div>Protestes menores
|
| 5<ref>http://www.nytimes.com/2011/02/16/world/africa/16briefs-Somalia.html</ref>
|-
| [[14 de febreru]] de [[2011]]
| {{bandera|Baḥréin}} [[Rebelión en Baréin de 2011-2012|Bahréin]]
|
| <div style="color:#FA6A41;">'''Mayor''':</div>Protestes mayores Intervención estranxera; ocupación de los principales espacios públicos
| • El rei [[Hamad bin Isa Al Jalifa|Hamad]] va donar 1.000 [[Dinar bareiní|dinares]] (2.652 [[Dólar d'Estaos Xuníos|$]]) a cada familia.<ref>[http://af.reuters.com/article/commoditiesNews/idAFLDE71A24Z20110211 Bahrain's king gives out cash ahead of protests] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110216022333/http://af.reuters.com/article/commoditiesNews/idAFLDE71A24Z20110211 |date=2011-02-16 }}, Reuters, [[11 de febreru]] de [[2011]].</ref><br/> • El 22 de febreru'l rei decide lliberar a los presos políticos.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/967110/0/rei/bahrein/presos/ Noticia en 20minutos.es]</ref><br/> • Ocupación estranxera per parte del [[Conseyu de Cooperación pa los Estaos Árabes del Golfu|CCEAG]].{{demostrar}}
| 76<ref>44 protestors killed, [http://bahrainrights.org/en/node/3864] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121202204429/http://bahrainrights.org/en/node/3864 |date=2012-12-02 }} 4 policemen killed, [http://www.habibtoumi.com/2011/03/29/bahrain-interior-minister-says-24-were-killed-in-unrest/][http://www.france24.com/en/20110417-seven-bahrainis-trial-over-police-deaths] 1 Saudi soldier killed, [http://www.huffingtonpost.com/2011/03/15/bahrain-state-of-emergency-saudi-soldier-killed_n_835832.html] total of 49 people reported killed</ref>
|-
| [[15 de febreru]] de [[2011]]
| {{bandera|Libia|1977}} [[Guerra de Libia de 2011|Libia]]
| [[20 d'ochobre]] de [[2011]]
| <div style="color:#3e0000;">'''Cayida del gobiernu''':</div>Protestes per tol país contra la oligarquía y la corrupción. Les mayores protestes empezaron en [[Bengasi]], y treslladáronse a otres ciudaes;<ref>{{cita web | títulu= Protests in Libya | url = https://www.bbc.co.uk/arabic/middleeast/2011/02/110215_libya_opposition.shtml | fecha = 16 de febreru de 2011 }}</ref> Violentos choques ente los manifestantes y los siguidores del gobiernu y la policía, productu de la fuerte represión. Opositores al réxime controlen diverses ciudaes incluyendo Misurata y Bengasi y la capital, [[Trípoli (Libia)|Trípoli]]. Oposición constitúi [[Conseyu Nacional de Transición|gobierno paralelu]] que ye reconocíu por diversos países y la [[Lliga Árabe]].
| Gobiernu libiu promete primeramente meyores en vivienda y economía.<ref name="Libya1">{{cita web | títulu= Libia ta en cantu d'una guerra civil | url= http://www.noticias24.com/actualidad/noticia/209747/libia-esta-al cantu-de-la guerra civil-mientres-rumores-afirmen-que-gadafi-fuxó-/ | fecha= 20 de febreru de 2011 }}</ref> Ante les protestes, ataca militarmente a insurxentes y llogra recuperar territoriu, arrodiando Bengasi y Misurata. [[Organización de les Naciones Xuníes|Naciones Xuníes]] refuga les aiciones de Gadafi, [[Resolvimientu 1970 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|embarga bienes del gobiernu nel esterior]] y darréu [[Resolvimientu 1973 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|establez zona d'esclusión aérea]]. La [[OTAN]] executa aiciones militares contra gobiernu de Gadafi. El 20 d'ochobre Gadafi ye asesináu polos rebeldes en Sirte y cai el so gobiernu.{{demostrar}}
|30.000-50.000<ref>https://www.abc.es/20110428/internacional/abci-libia-petroleo-civiles-201104280332.html</ref><ref>https://archive.today/20120630192344/noticias.terra.es/especiales/guerra-en-libia/actualidad/eeuu-diz-que-en-libia-podrian-morrer--hasta-30000-civiles-01.aspx</ref><ref>http://www.antena3.com/noticias/mundo/eeuu-asegura-que-podrian-morrer--30000-civiles-libia_2011042801156.html</ref><ref>http://www.elmundo.com.ve/Noticias/Economia/Internacional/Los rebeldes-reporten-50-000-muertos-mientres-el-co.aspx</ref><ref>http://www.lanacion.com.ar/1401867-ultimatum-de-los rebeldes-a-los-ultimos-bastiones-lleales-a-khadafy</ref>
|-
| [[18 de febreru]] de [[2011]]
| {{bandera|Kuwait}} [[Kuwait]]
| [[31 de marzu]] de [[2011]]
| <div style="color:#951313;">'''Cambeos nel gobiernu''':</div>Protestes menores
|
| 0
|-
| [[20 de febreru]] de [[2011]]
| {{bandera|Marruecos}} [[Protestes en Marruecos de 2011|Marruecos]]
| [[Xunetu]] de [[2011]]
| <div style="color:#FA6A41;">'''Mayor''':</div>Inmolaciones. El Movimientu del 20 de febreru<ref>[http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/202597/movimientu-20-de-febreru-el berru-marroqui-contra-mohamed-vi-(sabado)]</ref> reclama al rei [[Mohamed VI de Marruecos|Mohamed VI]] "igualdá, justicial social, emplegu, vivienda, educación y salarios más altos".
| El rei [[Mohamed VI de Marruecos|Mohamed VI]] anuncia [[Constitución de Marruecos de 2011|reformes na Constitución de Marruecos]] tres les protestes nel país.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/rei/Marruecos/anuncia/reforma/global/Constitucion/retaya/poderes/elpepuint/20110309elpepuint_22/Tes El rei de Marruecos anuncia una reforma "global" de la Constitución que retaya los sos poderes], ''El País'', 9 de marzu de 2011, consultáu'l mesmu día.</ref>
| 5<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/rei/Marruecos/niega/dexar demagoxa manifestaciones/elpepuint/20110221elpepuint_13/Tes]</ref>
|-
|= colspan=5; style="text-align:right;"|'''Saldu de finaos:''' || '''40.538 - 62.188'''
|}
== Impautu internacional ==
El 12 de febreru, el [[secretariu de Rellaciones Esteriores]] británicu, [[William Hague]] pidió a los gobiernos afeutaos que s'abstuvieren d'utilizar la fuercia contra los manifestantes, y tamién mayores reformes democrátiques na rexón.<ref>[http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/egypt/8320207/Britain-calls-for-Egypts-new-leaders-to-establish-democracy.html Britain-calls-for-Egypts-new-leaders-to-establish-democracy] [[telegraph.co.uk]]</ref><ref>{{cita publicación |url=http://itn.co.uk/2300a2bcfca4df313291y0754945d051.html |2=títulu Haber: Irán tien d'amosar moderación |editorial=ITN |fecha=14 de febreru de 2011 }}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://news.sky.com/skynews/Home/World-News/Libyan-Violence-Against-Protesters-Foreign-Secretary-William-Hague-Slams-Authorities-Use-Of-Force/Article/201102315937304?lpos=World_News_Top_Stories_Header_1&lid=ARTICLE_15937304_Libyan_Violence_Against_Protesters%3A_Foreign_Secretary_William_Hague_Slams_Authorities_Use_Of_Force |títulu Haber condena "espeluznante" Violencia en Libia |nome=Adam |apellíu=Arnold |editorial=Sky News Online |fecha=20 de febreru de 2011}}</ref> El 21 de febreru, el primer ministru británicu, [[David Cameron]] convertir nel primer líder mundial en visitar Exiptu dempués del derrocamientu de Mubarak, 10 díes antes. Un apagón de noticies llevantóse cuando'l primer ministru aterrizó n'El Cairo pa una parada de cinco hores que s'añedió a toa priesa nel entamu de la so xira prevista por Oriente Mediu.<ref name="guardian1">{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/politics/2011/feb/21/david-cameron-visits-egypt?CMP=twt_fd|títulu=David Cameron, visita Exiptu - The Guardian|editorial=www.guardian.co.uk|year=|fechaaccesu=21 de febreru de 2011 |ubicación=London|nome=Nicholas|apellíu=Watt|fecha=21 de febreru de 2011}}</ref>
=== La economía mundial ===
Como munchos de los principales productores mundiales de petroleu son países del Oriente Mediu, los disturbios causaríen un aumentu nos precios del petroleu. Por ello, el [[Fondu Monetariu Internacional]] arriendes d'ello, revisó'l so pronósticu pa 2011 previendo un preciu más altu, y tamién informó que los precios de los alimentos podríen aumentar.<ref>{{cita web |url=http://money.canoe.ca/money/business/canada/archives/2011/02/20110217-151716.html|títulu=aprecio del petroleu a niveles peligrosos pa la economía editorial=money.canoe.ca/ |fecha=18 de febreru de 2011 |fechaaccesu=18 de febreru de 2011}}</ref> Amás, la esmolición pela [[Canal de Suez]] d'[[Exiptu]] xubieron los precios d'unviada del petroleu y l'aceite.<ref>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2011/02/18/world/middleeast/18egypt.html|obra=The New York Times|nome=Anthony|apellíu=Shadid|títulu=Los trabayadores de la Canal de Suez Xúnite a fuelgues xenerales n'Exiptu|fecha=17 de febreru de 2011}}</ref>
=== El papel d'Internet ===
El papel que [[Internet]]<ref>[http://noticias.lainformacion.com/disturbios-conflictos-y-guerra/revoluciones/nueve-error-de-el dictadores-del sieglu-xxi_mw47YtKNMD2AdeIg2mdsd5/ Nueve error de los dictadores del sieglu XXI]</ref> xuega nestes revoluciones y les [[rede social|redes sociales]] ta siendo llargamente aldericáu ente quien lo defenden como gran causa de les revueltes y quien lo citen a cencielles como un cambéu nos medios de comunicación y nunca como una causa fonda. Sía que non, la rápida comunicación al traviés de la Rede sirvió por que tengan unes carauterístiques propies, como la espontaneidá y l'ausencia clara de lideralgu. Nel casu exipciu, amás, Internet revelóse tan importante que foi prohibíu pol gobiernu xunto a los [[telefonía móvil|teléfonos móviles]] y, díes dempués, a la cadena televisiva ''[[Al Jazeera]]'', que xustamente emitía 24 hores les revueltes n'Internet.<ref name="delia">Rodríguez, Delia; [https://blogs.elpais.com//trending-topics/2011/01/esisten-les-twitterrevoluciones.html ¿Esisten les Twitterrevoluciones?]. 31 de xineru de 2011 (consultáu'l mesmu día).</ref> Sicasí, los exipcios supieron comunicase al traviés de ardides y teunoloxíes ''antigües'' como'l [[fax]].<ref>Ibáñez, Álvaro ([[Radio Televisión Española]]); [https://www.rtve.es/noticias/20110201/atanante-respuesta-tecnologica-bloquio-internet-egipto/400140.shtml rtve.es: L'atanante respuesta teunolóxica al bloquéu d'Internet n'Exiptu]. 1 de febreru de 2011 (consultáu'l mesmu día).</ref>
Una postura entemedia ente dambos estremos ye la de [[Manuel Castells]], qu'anque reconoz qu'Internet nun foi causa principal de les revoluciones (señala la miseria, la esclusión social, la ''falsa democracia'', la falta d'información y l'encarcelamientu como tales), llama a la revolución de Tunicia ''[[Wikirevolución del xazmín]]'', porque según él el so funcionamientu recuerda a una [[wiki]].<ref name="delia" />
=== La crítica y les reaiciones internacionales ===
Dellos estudiosos y espertos, incluyendo [[Slavoj Zizek]] y [[Robert Fisk]], argumentaron que la gama de reaiciones internacionales a les diverses protestes, revueltes y revoluciones acomuñaes a les revoluciones Árabes demuestra la hipocresía de parte de los gobiernos nel mundu occidental y n'otros llugares. Žižek denunció que la "reaición lliberal occidental a los llevantamientos n'Exiptu y Tunicia, con frecuencia demuestren la hipocresía y el cinismu".<ref>{{cita publicación |apellíu=Zizek|nome= Slavoj|títulu=Why fear the Arab revolutionary spirit?|url=http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2011/feb/01/egypt-tunisia-revolt|fechaaccesu=4 de xunu de 2011|newspaper=[[The Guardian]]|fecha=1 de febreru de 2011 |ubicación=Londres}}</ref> Cuando se-y preguntar si consideraba que Hosni Mubarak, el presidente exipciu, yera un "gobernante autoritariu" primero que'l movimientu popular derrocar del poder, El presidente Barack Obama dixo qu'él tiende a "nun utilizar etiquetes pa la xente", llamar un "aliáu incondicional en munchos aspeutos a los Estaos Xuníos", y afirmó que Mubarak "foi una fuercia pa la estabilidá na rexón ".<ref>{{cita publicación|apellíu=Scahill|nome=Jeremy|títulu=Obama: Egypt's Mubarak (In Power 28 Years) Not an Authoritarian Leader|url=http://rebelreports.com/post/117451339/obama-egypts-mubarak-in-power-28-years-not-an|fechaaccesu=3 de xunu de 2009|newspaper=[[RebelReports]]|fecha=18 d'abril de 2011|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110715162753/http://rebelreports.com/post/117451339/obama-egypts-mubarak-in-power-28-years-not-an|archivedate=2011-07-15}}</ref>
Les protestes en munchos países afeutaos amenaron un ampliu sofitu de la comunidá internacional, ente que les dures respuestes de los gobiernos polo xeneral cumplieron con condena.<ref>{{cita publicación |url=http://www.kuwaittimes.net/read_news.php?newsid=NDU0MTU1MjQw|agency=Kuwait Times|fecha=28 de mayu de 2011|fechaaccesu=5 de xunu de 2011|títulu=Poland rallies Y Europe's support for 'Arab Spring'}}</ref><ref>{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-12869552|agency=BBC News|fecha=26 de marzu de 2011|fechaaccesu=5 de xunu de 2011|títulu=Syria protests: US and UN condemn armed crackdown}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.mmegi.bw/index.php?sid=1&aid=1138&dir=2011/February/Tuesday22|agency=Mmegi Online|fecha=22 de febreru de 2011|fechaaccesu=5 de xunu de 2011|títulu=Botswana condemns Libya}}</ref><ref name="IranMub">{{cita publicación |url=http://en.rian.ru/world/20110201/162402844.html|agency=Ria Novosti|fecha=1 de febreru de 2011|fechaaccesu=5 de xunu de 2011|títulu=Iran backs anti-Mubarak protests in Egypt – foreign minister}}</ref> Nel casu de les protestes en Baréin, Marruecos y Siria, la respuesta internacional foi muncho más matizada.<ref>{{cita publicación|url=http://www.payvand.com/news/11/apr/1201.html|agency=Payvand Iran News|fecha=21 d'abril de 2011|fechaaccesu=5 de xunu de 2011|títulu=Iran and Bahrain exchange threats of embassy closure while Kuwait confirms expulsion of Iranian diplomats|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110629092835/http://www.payvand.com/news/11/apr/1201.html|archivedate=2011-06-29}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.rferl.org/content/view_syria_protests/3540271.html|agency=Radio Free Europe/Radio Liberty|fecha=29 de marzu de 2011|fechaaccesu=5 de xunu de 2011|títulu=The View From Iran Of Syria's Protests}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.worldtribune.com/worldtribune/WTARC/2011/me_military0315_03_21.asp|agency=World Tribune|fecha=21 de marzu de 2011|fechaaccesu=5 de xunu de 2011|títulu=Qatar, other Gulf states deploy troops to Bahrain}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.reuters.com/article/2011/03/24/idUS251054+24-Mar-2011+PRN20110324|agency=Reuters/PR Newswire|fecha=24 de marzu de 2011|fechaaccesu=5 de xunu de 2011|títulu=Sec. Clinton Calls Morocco "Well-Positioned to Lead" on Democratic Reforms; Affirms U.S. Support for Moroccan Autonomy Plan as "Serious, Realistic, and Credible" Approach to Resolve Western Sahara Crisis}}</ref>
Dellos críticos acusaron a los gobiernos occidentales, ente ellos los de Francia, el Reinu Xuníu, y los Estaos Xuníos, d'hipócrites na manera en que reaccionaron a les protestes.<ref>{{cita publicación |apellíu=Pilger|nome=John|títulu=Behind the Arab revolt is a word we dare not speak|url=http://www.johnpilger.com/articles/behind-the-arab-revolt-is-a-word-we-dare-not-speak|fechaaccesu=5 de xunu de 2011|newspaper=[[JohnPilger.com]]|fecha=18 d'abril de 2011}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Cockburn|nome=Patrick|títulu=So the Arab landscape shifts – and confusion reigns|url=http://www.independent.co.uk/opinion/commentators/patrick-cockburn-so-the-arab-landscape-shifts-ndash-and-confusion-reigns-2269022.html|fechaaccesu=4 de xunu de 2011|newspaper=[[The Independent]]|fecha=17 d'abril de 2011 |ubicación=Londres}}</ref> [[Noam Chomsky]] acusó al gobiernu d'Obama de tratar de amortiguar la folada revolucionaria y encalorar los esfuercios populares de democratización nel Mediu Oriente.<ref>{{cita publicación|apellíu=Chomsky|nome=Noam|títulu=The U.S. and Its Allies Will Do Anything to Prevent Democracy in the Arab World|url=http://www.democracynow.org/seo/2011/5/11/noam_chomsky_the_us_and_its|fechaaccesu=4 de xunu de 2011|newspaper=[[Democracy Now]]|fecha=11 de mayu de 2011|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110821035732/http://www.democracynow.org/seo/2011/5/11/noam_chomsky_the_us_and_its|archivedate=2011-08-21}}</ref> Tamién el papel cumplíu per países que discreparon de les actitúes asumíes poles potencies occidentales, como Rusia y China, foi denunciáu como inspiráu por intereses y oxetivos propios.<ref>{{cita web |url=http://www.vadenuevo.com.uy/index.php/the-news/2064-31vadenuevo01 |títulu=Les protestes nos países árabes son en respuesta al inmovilismu políticu |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2012 |apellíu=Mangana |nome=Susana |enllaceautor= |fecha=2011 |formatu= |obra= |editor= |editorial=VADENUEVO Nº 31 |allugamientu=Montevideo |idioma= |cita= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160327182247/https://vadenuevo.com.uy/index.php/the-news/2064-31vadenuevo01 |fechaarchivu=2016-03-27 }}</ref>
== Cronoloxía de les protestes ==
{{AP|Cronoloxía de la revolución democrática árabe}}
== Ver tamién ==
* [[Ash-shab yurid isqat an-nizam]]
{{Columnes}}
* Guerres:
** [[Guerra de Libia de 2011|Guerra Civil Libia]]
** [[Guerra Civil Siria|Guerra en Siria]]
* Rebeliones árabes:
** [[Revolución tunecina]]
** [[Revolución exipcia de 2011]]
** [[Revolución yemenina]]
** [[Revuelta Armada Curda de 2012]]
** [[Conflictu n'El Líbanu de 2011-2012]]
* Protestes árabes:
** [[Protestes n'Arxelia de 2011]]
** [[Protestes en Baréin de 2011]]
** [[Protestes en Xordania en 2011]]
** [[Protestes d'El Líbanu en 2011]]
** [[Protestes en Marruecos de 2011]]
** [[Protestes en Omán de 2011]]
** [[Protestes n'El Sáḥara Occidental de 2010]]
** [[Protestes en Xibuti de 2011]]
** [[Protestes en Kuwait 2011-2012]]
** [[Protestes en Sudán de 2011-2013]]
* Protestes n'otros países islámicos (non árabes):
** [[Protestes n'Irán de 2011]]
** [[Rebelión tuareg de 2012]]
**[[Protestes en Turquía de 2013]]
{{Nueva columna}}
* Grandes revoluciones frutu de manifestaciones populares:
** [[Rebelión Árabe|Rebelión Árabe de 1919]]
** [[Revolución Francesa]]
** [[Revolución rusa de 1917|Revolución Rusa]]
** [[Revoluciones de 1989]]
** [[Revoluciones de 1820]]
** [[Revoluciones de 1830]]
** [[Revoluciones de 1848]]
{{Final columnes}}
== Notes ==
{{llistaref|grupu="Nota"}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|2010–2011 Arab world protests}}
{{Wikinoticies|Categoría:Protestes nel mundu árabe de 2010-2011}}
* {{Enllaz rotu|1=Revoluciones n'árabe |2=http://www.literalmagazine.com/es/archive-L25almusawi.php?section=hive&lang=pl%C3%A1danos |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} nel magacín Lliteral.
* [http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA98%20Nov.11/AlejandoseIdeologias.htm La Primavera Árabe y les sos consecuencies] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140409123112/http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA98%20Nov.11/AlejandoseIdeologias.htm |date=2014-04-09 }} Revista Alif Nûn nº 98, payares de 2011.
* [http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/13/actualidad/1365871554_874487.html "Les promeses rotes de la 'Primavera Árabe'] ''El País'', 14 d'abril de 2013.
* [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2014/04/06/pagina-3/93764028/pdf.html Tomás Alcoverro, "La hora de los caudiellos árabes"], ''La Vanguardia'', 6 d'abril de 2014.
{{Tradubot|Primavera Árabe}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Política de Tunicia]]
[[Categoría:Política de Libia]]
[[Categoría:Política d'Exiptu]]
[[Categoría:Política de Yeme]]
[[Categoría:Política de Siria]]
[[Categoría:Mundu árabe]]
[[Categoría:Crisis polítiques]]
a17i8ughdmqucwfihca0socu7jqjlms
Raj británicu
0
114414
4489569
4485696
2026-04-30T02:01:44Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489569
wikitext
text/x-wiki
{{correxir|t=20250801153849}}
{{Ficha d'estáu desapaecíu |nome_oficial
= <small>''Indian Empire, Crown rule in India''</small>
|nome_completu = Imperiu de la India, Raj británicu |nome_común
= India británica |continente =
Asia |status
= [[colonies y protectoraos británicos|Colonia]] del [[Imperiu británicu]]
|forma_de_gobiernu = [[Monarquía]]
|yera = [[Nuevu imperialismu]]
|eventu_empecipio = [[Acta de Gobiernu de la India (1858)|Establecimientu]]
|fecha_entamu = 2 d'agostu |añu_entamu =
1858
|eventu_fin = [[El movimientu d'Independencia indiu#Independencia - 1947 a 1950|Independencia]]
|fecha_fin = 15 d'agostu |añu_fin
= 1947
|p1 = Imperiu mogol
|bandera_p1 = Fictional flag of the Mughal Empire.svg
|p2 = Compañía Británica de les Indies Orientales
|bandera_p2 = Flag of the British East India Company (1801).svg
|p3 = Imperiu maratha
|bandera_p3 = Flag of the Maratha Empire.svg
|p4 = Dinastía Konbaung
|bandera_p4 = Flag of the Alaungpaya Dynasty of Myanmar.svg
|bandera_s1 = Flag of India.svg
|s1 = Unión de la India |s2
= Dominiu de Paquistán
|s3 = Birmania británica |bandera_s3
= British Burma 1937 flag.svg
|bandera_s2 = Flag of Pakistan.svg
|imaxe_bandera = British Raj Red Ensign.svg
|bandera = Bandera de la India |imaxe_escudu =
Star-of-India-gold-centre.svg
|símbolu = Orde de la Estrella de la India |mapa =
British Indian empire in 1936.png
|aclaración_mapa = Imperiu británicu de la India en 1936.
|capital = [[Calcuta]] <small>(1858 - 1912)</small><br />[[Nueva Delhi]] <small>(1912 - 1947)</small>
|lema_nacional = ''Heavens' Light Our Guide''<br/>(El cielu alluma'l nuesu camín)
|himnu_nacional = [[God Save The Queen]]
|idioma_principal = [[Indostánicu]], [[Idioma inglés|inglés]] y otres moneda = [[Rupia]]
|títulu_líder = Emperador de la India líder1 = [[Victoria I d'Inglaterra|Victoria I]]¹
|líder2 = [[Eduardu VII del Reinu Xuníu|Eduardu VII]]
|líder3 = [[Xurde V del Reinu Xuníu|Xurde V]]
|líder4 = [[Eduardu VIII del Reinu Xuníu|Eduardu VIII]]
|líder5 = [[Xurde VI del Reinu Xuníu|Xurde VI]]
|añu_líder1 = 1858-1901
|añu_líder2 = 1901-1910
|añu_líder3 = 1910-1936
|añu_líder4 = 1936
|añu_líder5 = 1936-1947
|títulu_gobernante = Gobernador Xeneral de la India gobernante1 = [[Charles John Canning|Vizconde Canning]]
|añu_gobernante1 = 1858-1862
|gobernante2 = [[Luis Mountbatten|Vizconde Mountbatten de Myanmar]]
|añu_gobernante2 = 1947
|<!--- Area and population of a given year --->
|stat_year1 = <!--- year of the statistic, specify either area, population or both --->
|stat_area1 = <!--- area in square kílometres (w/o commas or spaces), area in square miles is calculated --->
|stat_pop1 = <!--- population (w/o commas or spaces), population density is calculated if area is also given --->
|footnotes= ¹ Reigned as [[Emperor of India|Empress of India]] from May 1, 1876, before that as Queen of the United Kingdom.<br />² Governor-General and Viceroy of India }}
[[Ficheru:Flag of Imperial India.svg|thumb|300px|Bandera de la India Británica na Marina Real India.]]
El '''Raj británicu''' (de ''rāj'', lliteralmente ''llei'' en [[hindi]])<ref>Oxford English Dictionary, 2nd edition, 1989: from [[Sanskrit|Skr.]] ''rāj'': to reign, rule; cognate with [[Latin|L.]] ''rēx'', ''rēg-is'', [[Old Irish|OIr.]] ''rī'', ''rīg'' king (see RICH).</ref> yera la llei de la [[Corona británica]] nel [[subcontinente indiu]] ente 1858 y 1947.<ref name="oed2008-british-raj">Oxford English Dictionary, 3rd edition (June 2008), on-line edition (September 2011): "spec. In full '''''British Raj'''''. Direct rule in India by the British (1858–1947); this period of dominion."</ref><ref>{{citation |apellíu=Stein |nome=Burton|títulu=A History of India|url=https://books.google.com/books?id=QY4zdTDwMAQC&pg=GBS.PA107|añu=2010 |publicación=John Wiley & Sons|isbn=978-1-4443-2351-1 |páxina=107}} Quote: "Cuando la regla formal de la Compañía foi reemplazada pol gobiernu direutu de la corona británica en 1858, ...."</ref><ref>{{citation |apellíu=Lowe |nome=Lisa|títulu=The Intimacies of Four Continents|url=https://books.google.com/books?id=UMMECgAAQBAJ&pg=PT71 |fecha=2015 |publicación=[[Duke University Press]]|isbn=978-0-8223-7564-7 |páxina=71}} Quote: "...L'alministración de la compañía na India duró efeutivamente de la batalla de Plassey en 1757 hasta 1858, cuando arriendes de la rebelión india 1857, la corona británica asumió'l dominiu colonial direutu de la India nel nuevu dominiu británicu."</ref><ref>{{citation |apellíu=Wright |nome=Edmund|títulu=A Dictionary of World History|url=https://books.google.com/books?id=POAwBwAAQBAJ&pg=PA537|añu=2015 |publicación=[[Oxford University Press]]|isbn=978-0-19-968569-1 |páxina=537}} Quote:"Más de 500 reinos y principaos de la India [[...]] esistieron mientres el periodu de "British Raj" (1858–1947)"</ref> Esta llei tamién ye conocida como Llei de la Corona na India,<ref>{{citation |apellíu=Fair |nome=C. Christine|títulu=Fighting to the End: The Pakistan Army's Way of War|url=https://books.google.com/books?id=jjaTAwAAQBAJ&pg=PA61|añu=2014 |publicación=Oxford University Press|isbn=978-0-19-989270-9 |páxina=61}} Quote: "[[...]] en 1909 el Gobiernu de la India, reflexando en 50 años de gobiernu de la corona dempués de la rebelión, podría presumir eso [[...]]"</ref> o Llei Direuta na India.<ref>{{citation |apellíu=Glanville |nome=Luke|títulu=Sovereignty and the Responsibility to Protect: A New History|url=https://books.google.com/books?id=nX3GAQAAQBAJ&|añu=2013 |publicación=[[University of Chicago Press]]|isbn=978-0-226-07708-6 |páxina=120}} Quote:"Mill, quien yera emplegada pola Compañía de les Indies Orientales británica de la edá de diecisiete años hasta que'l gobiernu británicu asumió'l control direutu sobre la India en 1858."</ref> La rexón que s'atopaba sol control británicu na actualidá esta partíu ente los estaos soberanos d'[[India]], [[Paquistán]], [[Bangladesh]] y [[Birmania]], qu'en xunto yeren llamaes «India Británica», y aquellos estaos que yeren gobernaos por reis hindús, anque baxu tutelar británica, los llamaos ''Estaos Principescos''. La unión política resultante foi tamién conocida como Imperiu indiu y dempués de 1876 expediéronse los pasaportes so esi nome.<ref>{{citation |apellíu=Morefield |nome=Jeanne|títulu=Empires Without Imperialism: Anglo-American Torne and the Politics of Deflection|url=https://books.google.com/books?id=QdDQAgAAQBAJ&pg=PA189|añu=2014 |publicación=Oxford University Press|isbn=978-0-19-938725-0 |páxina=189}} Quote: "L''Imperiu de la India' yera un nome dau a eses árees nel subcontinente indiu, gobernaes tanto direuta como indireutamente por Gran Bretaña dempués de la rebelión; el gobiernu británicu emitió pasaportes dempués de 1876 so esi nome".</ref><ref>{{citation|apellíu1=Bowen|nome1=H. V.|apellíu2=Mancke|nome2=Elizabeth|apellíu3=Reid|nome3=John G.|títulu=Britain's Oceanic Empire: Atlantic and Indian Ocean Worlds, C.1550-1850|url=https://books.google.com/books?id=Oi9neJg39wcC&pg=PA106|añu=2012 |publicación=[[Cambridge University Press]]|isbn=978-1-107-02014-6 |páxina=106}} Quote: "La India británica, pela so parte, yera en sí la poderosa 'metrópolis' del so propiu imperiu colonial, "l'imperiu de la India'."</ref>
La India foi un miembru fundador de la [[Sociedá de les Naciones|Lliga de les Naciones]], participó nes [[Xuegos olímpicos de verano|olimpiaes de branu]] de 1900, 1920, 1928, 1932 y 1936, amás en 1945 foi miembru fundador de les [[Organización de les Naciones Xuníes|Naciones Xuníes]] en [[San Francisco (California)|San Francisco]].<ref name="mansergh-UN-SanFrancisco">{{citation |apellíu=Mansergh |nome=Nicholas|authorlink=Nicholas Mansergh|títulu=Constitutional relations between Britain and India|url=https://books.google.com/books?id=DJkOAQAAMAAJ|fechaaccesu=19 de setiembre de 2013 |publicación=His Majesty's Stationery Office |ubicación=London |páxina=xxx}} Quote: [[Viceroy's Executive Council|India Executive Council]]: Sir [[Arcot Ramasamy Mudaliar]], Sir [[Firoz Khan Noon]] and Sir [[V. T. Krishnamachari]] served as India's delegates to the London Commonwealth Meeting, April 1945, and the U.N. San Francisco Conference on International Organisation, April–June 1945."</ref>
Esti sistema de gobiernu foi instituyíu'l 28 de xunu de 1858, cuando dempués de la [[Rebelión na India de 1857|rebelión india de 1857]], les posesiones territoriales de la [[Compañía Británica de les Indies Orientales|British East India Company]] fueron tresferíes a la Corona, que nesi entós ostentaba la [[Victoria del Reinu Xuníu|reina Victoria]]<ref>{{cita web |apellíu=Kaul |nome=Chandrika|títulu=From Empire to Independence: The British Raj in India 1858–1947|url=https://www.bbc.co.uk/history/british/modern/independence1947_01.shtml|fechaaccesu=3 de marzu de 2011}}</ref> (quien en 1876 foi proclamada emperatriz de la India). Hasta 1947, cuando l'Imperiu de la India británica foi estremáu en dos estaos: la Unión de la India (más tarde la [[India|República de la India]]) y el dominiu de Paquistán (más tarde la [[Paquistán|República Islámica de Paquistán]], que la so parte oriental más tarde convirtióse na [[Bangladex|República Popular de Bangladesh]]). Al entamu del Raj en 1858, Birmania Baxa yá formaba parte de la India británica; Birmania Alta axuntar en 1886 y la xunión resultante, [[Birmania]], foi alministrada como una provincia autónoma hasta 1937, cuando se convirtió nuna colonia británica separada, algamando la so propia independencia en 1948.
== Estensión xeográfica ==
[[Ficheru:British Indian Empire 1909 Imperial Gazetteer of India.jpg|thumb|left|Mapa del Raj británicu en 1909.]]
El Raj británicu estender por casi tola actual India, Paquistán y Bangladesh, sacante les pequeñes posesiones d'otros países europeos, como [[Goa]] y [[Puducherry|Pondicherry]].<ref name="British India geography">{{cita web |títulu=The Geography of British India, Political & Physical (1882)|url=https://archive.org/details/geographybritis00smitgoog|website=Archive.org |publicación=UK Archives|fechaaccesu=2 d'agostu de 2014}}</ref> Amás en delles ocasiones, incluyir a [[Adén]] (de 1858 a 1937),<ref>Marshall (2001), p. 384.</ref> Baxa Birmania (de 1858 a 1937), Alta Birmania (de 1886 a 1937), [[Somalilandia Británica]] (de volao de 1884 a 1898), y [[Singapur]] (de volao de 1858 a 1867). Birmania foi dixebrada de la India y direutamente alministrada pola corona británica dende 1937 hasta la so independencia en 1948. Los [[Estaos de la Tregua]] (actuales [[Emiratos Árabes Xuníos]]) del [[golfu Pérsicu]] y los estaos so la [[Residente (títulu)|residencia]] del golfu Pérsicu yeren teóricamente [[Estaos Nativos de la India|estaos principescos]], según les residencies y provincies de la India británica hasta 1947 y utilizóse la [[rupia]] como la so unidá de moneda.<ref>{{cita llibru |autor=Subodh Kapoor |títulu=The Indian encyclopaedia: biographical, historical, religious ..., Volume 6 |publicación=Cosmo Publications |fecha=January 2002 |páxina=1599 |url=https://books.google.com/books?id=q5ZM0nZXZEkC&pg=PA1599 |isbn=81-7755-257-0 }}.</ref>
Ente otros países de la rexón: Ceilán (actual [[Sri Lanka]]) foi cedida a Gran Bretaña en 1802 en virtú del [[Tratáu de Amiens (1802)|tratáu de Amiens]]. Ceilán yera parte de la residencia de [[Chennai|Madrás]] ente 1793 y 1798.<ref name="codringtonch10">[[#Codrington|Codrington]], 1926, Chapter X: Transition to British administration.</ref> Los reinos de [[Nepal]] y [[Bután]], entablaron delles guerres colos británicos, darréu roblaron trataos con ellos y fueron reconocíos polos británicos como estaos independientes.<ref>[http://www.britannica.com/place/Nepal/Cultural-life#toc23631] Encyclopædia Britannica. 2008.</ref><ref>[http://www.britannica.com/place/Bhutan/Government-and-society#toc25008 "Bhutan."] Encyclopædia Britannica. 2008.</ref> El reinu de [[Sikkim]] establecióse como un estáu principescu dempués del [[tratáu de Tumlong]] de 1861 ente Sikkim y el [[Reinu Xuníu]]; sicasí, la cuestión de la soberanía quedó ensin definir.<ref>"Sikkim." Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online. 5 August 2007 <http://www.britannica.com/eb/article-46212>.</ref> Les [[Maldives|Islles Maldives]] yeren un [[protectoráu]] británicu dende 1887 hasta 1965, pero nun formaben parte de la India británica. El [[reinu d'Afganistán]] yera un estáu protexíu sol dominiu británicu dende 1890 hasta 1919, ente que el [[reinu de Nepal]] foi un protectoráu dende 1858 hasta 1923.
== India británica y los Estaos principescos ==
India mientres el Raj británicu taba compuesta de dos tipos de territorios: India británica y los [[Estaos Nativos de la India|estaos nativos]] (o estaos principescos).<ref name=WDL>{{cita web|títulu=India|url=http://www.wdl.org/en/item/388/|publicación=World Digital Library|fechaaccesu=24 de xineru de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140825030247/http://www.wdl.org/en/item/388/|fechaarchivu=2014-08-25}}</ref> Na so Acta (Llei) d'Interpretación de 1889, el [[Parllamentu británicu]] aprobó les siguientes definiciones na Seición 18:
<blockquote>
(4.) La espresión "India británica" referir a tolos territorios y llugares dientro del dominiu de La so Maxestá, que fueron gobernaos por La so Maxestá al traviés del gobernador xeneral de la India o al traviés de cualquier gobernador o otru oficial subordináu al gobernador xeneral de la India.<br />
(5.) La espresión "India" tien de significar la India británica xunto con tolos territorios pertenecientes a cualquier príncipe nativu, o líder so la soberanía de La so Maxestá exercida al traviés del gobernador xeneral de la India, o al traviés de cualquier gobernador o oficial subordináu al gobernador xeneral de la India.<ref name="Interpretation Act 1889"/>
</blockquote>
Polo xeneral, utilizóse'l términu "India británica" (ya inda s'utiliza) pa referise tamién a les rexones sol gobiernu de la [[Compañía Británica de les Indies Orientales]] na India dende 1600 hasta 1858.<ref>'''1.''' ''Imperial Gazetteer of India, volume IV, published under the authority of the [[India Office|Secretary of State for India-in-Council]]'', 1909, Oxford University Press. page 5. Quote: "La historia de la India británica toma tres periodos: como se repara por sir C. P. Ilbert nel so ''Gobiernu de la India'', del principiu del sieglu XVII a mediaos del sieglu XVIII la East India Company ye una corporación comercial, esistente na tolerancia de les potencies natives y en rivalidá coles empreses mercantiles d'Holanda y Francia. Mientres el sieglu siguiente, la Sociedá adquier y consolida el so dominiu, comparte la so soberanía en proporciones cada vez mayores cola Corona, y adulces pierde los sos privilexos y funciones mercantiles. Tres el motín de 1857 les potencies restantes de la Sociedá tresferir a la Corona, y depués sigue una era de paz na que la India despierta a una nueva vida y el progresu." '''2.''' ''The Statutes: From the Twentieth Year of King Henry the Third to the ...'' by Robert Harry Drayton, Statutes of the Realm – Law – 1770 Page 211 (3) "Save as otherwise expressly provided in this Act, the law of British India and of the several parts thereof existing immediately before the appointed ..." '''3.''' Edney, M.Y. (1997) {{enllaz rotu|1=[http://www.press.uchicago.edu/presssite/metadata.epl?mode=synopsis&bookkey=40921 ''Mapping an Empire: The Geographical Construction of British India, 1765–1843''] |2=http://www.press.uchicago.edu/presssite/metadata.epl?mode=synopsis&bookkey=40921 |bot=InternetArchiveBot }}, University of Chicago Press. 480 pages. ISBN 978-0-226-18488-3 '''4.''' Hawes, C.J. (1996) [https://books.google.com/books?id=d22WUEmG49IC&dq=+%22British+India%22 Poor Relations: The Making of a Eurasian Community in British India, 1773–1833]. Routledge, 217 pages. ISBN 978-0-7007-0425-5.</ref> El términu tamién s'utilizó pa referise a la "India Británica".<ref>{{Harvnb|Imperial Gazetteer of India vol. II|1908|p=463,470}} '''Quote1''': "Antes de pasar a la historia política de la India británica, qu'empieza correutamente coles guerres anglu-franceses nel [[Carnatic region|Carnatic]], [[...]] (p.463)" '''Quote2''': "La historia política de los británicos na India empieza nel sieglu XVIII coles guerres franceses de la Carnática. (p.471)"</ref>
Los términos "Imperiu Indiu" y "Imperiu de la India" (como'l términu "Imperiu Británicu") nun s'utilizaron na llexislación. El monarca yera conocíu como l'emperador o la emperatriz de la India y el términu utilizóse frecuentemente nos discursos de la reina Victoria y los discursos de prórroga. Los pasaportes emitíos pol gobiernu de la India británica teníen les pallabres "Imperiu Indiu" na tapa y "Imperiu de la India" nel interior.<ref>{{Cita web |url=http://www.passport-collector.com/2011/04/25/founder-of-pakistan/ |títulu=British Indian Passport of Muhammad Ali Jinnah |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140222045224/http://www.passport-collector.com/2011/04/25/founder-of-pakistan/ |fechaarchivu=2014-02-22 }}</ref> Amás, una orde de caballería, la eminente Orde del Imperiu de la India, crear en 1878.
La soberanía de más de 175 estaos principescos, que son de los más grandes y más importantes, foi exercida (en nome de la Corona británica) pol gobiernu central de la India británica sol virréi; los estaos restantes, aproximao 500, yeren dependientes de los gobiernos provinciales de la India británica en virtú d'un gobernador, vicegobernador, o comisariu xefe (según fuera'l casu).<ref name="igi-60">{{Harvnb|Imperial Gazetteer of India vol. IV|1907|p=60}}</ref> Una clara distinción ente "dominiu" y "soberanía" foi suministráu pola xurisdicción de los tribunales de xusticia: la llei de la India británica moraba sobre les lleis aprobaes pol Parllamentu británicu y los poderes llexislativos; eses lleis quedaron consolidaes nos distintos gobiernos de la India británica, tanto central como llocal. Otra manera, los tribunales de los estaos principescos esistíen so l'autoridá de los respeutivos gobernantes d'esos estaos.<ref name="igi-60" />
=== Provincies Mayores ===
Al entamu del sieglu XX, la India británica constaba d'ocho provincies que yeren alministraes por un gobernador o un teniente gobernador.
{| class="wikitable sortable"
|-
|+ Árees y poblaciones (escluyendo los estaos nativos dependientes) escontra 1907<ref name=igi-46>{{Harvnb|Imperial Gazetteer of India vol. IV|1907|p=[http://dsal.uchicago.edu/reference/gazetteer/pager.html?objectid=DS405.1.I34_V04_075.gif 46]}}</ref>
|- style="vertical-align:top;"
! Provincia de la India británica<br /><small>(y territorios actuales)</small>
! Área total en km²
! Población en 1901
! Xefe alministrativu oficial
|-
| style="text-align:center;"| [[Assam]] <br /><small>([[Assam]], [[Arunachal Pradesh]], [[Meghalaya]], [[Mizoram]], [[Nagaland]])</small>
| style="text-align:center;"| 130 000
| style="text-align:center;"| 6 000 000
| style="text-align:center;" | Xefe Comisionado
|-
| style="text-align:center;"| [[Bengala]] <br /><small>([[Bangladesh]], [[West Bengal]], [[Bihar]], [[Jharkhand]] y [[Orissa]])</small>
| style="text-align:center;"| 390 000
| style="text-align:center;"| 75 000 000
| style="text-align:center;" | Teniente Gobernador
|-
| style="text-align:center;"| [[Bombay]]<br /><small>([[Sindh]] y partes de [[Maharastra]], [[Gujarat]] y [[Karnataka]])</small>
| style="text-align:center;"| 320 000
| style="text-align:center;"| 19 000 000
| style="text-align:center;" | Gobernador en Conseyu
|-
| style="text-align:center;"| [[Birmania]] <br /><small>([[Myanmar]])</small>
| style="text-align:center;"| 440 000
| style="text-align:center;"| 9 000 000
| style="text-align:center;" | Teniente Gobernador
|-
| style="text-align:center;"| Provincies Centrales <br /><small>([[Madhya Pradesh]] y [[Chhattisgarh]])</small>
| style="text-align:center;"| 270 000
| style="text-align:center;"| 13 000 000
| style="text-align:center;" | Xefe Comisionado
|-
| style="text-align:center;"| [[Chennai|Madrás]] <br /><small>([[Tamil Nadu]] y partes d'[[Andhra Pradesh]], [[Kerala]], [[Karnataka]] y [[Odisha]])</small>
| style="text-align:center;"| 370 000
| style="text-align:center;"|38 000 000
| style="text-align:center;"|Gobernador en Conseyu
|-
| style="text-align:center;"| [[Punyab (India)|Punyab]] <br /><small>([[Provincia de Punyab (Paquistán)|Provincia del Punyab]], [[Islamabad]], [[Punyab]], [[Haryana]], [[Himachal Pradesh]], [[Chandigarh]] y [[Delhi]])</small>
| style="text-align:center;"| 250 000
| style="text-align:center;"| 20 000 000
| style="text-align:center;" | Teniente Gobernador
|-
| style="text-align:center;"| [[United Provinces of Agra and Oudh|Provincies Xuníes]] <br /><small>([[Uttar Pradesh]] y [[Uttarakhand]])</small>
| style="text-align:center;"| 280 000
| style="text-align:center;"| 48 000 000
| style="text-align:center;" | Teniente Gobernador
|}
Mientres la [[Primer partición de Bengala|partición de Bengala]] (1905-1913), les nueves provincies d'Assam y Bengala Oriental fueron creaes sol mandu d'un teniente gobernador. En 1911, [[Bengala Oriental]] se reunificó con Bengala, y les nueves provincies nel este convertir en Assam, Bengala, Bihar y Orissa.<ref name="igi-46" />
=== Provincies Menores ===
Amás, hubo delles provincies de menor importancia que fueron alministrador por un comisionado xefe:<ref name="igi-56">{{Harvnb|Imperial Gazetteer of India vol. IV|1907|p=56}}</ref>
{| class="wikitable sortable"
|- style="vertical-align:bottom;"
! Provincia Menor de la India británica<br /><small>(y territorios actuales)</small>
! Área total en km²
! Población en 1901
! Xefe alministrativu oficial
|-
|-
| style="text-align:center;" | Ajmer-Merwara <br /><small>(parte de [[Rajasthan]])</small>
| style="text-align:center;" | 7000
| style="text-align:center;" | 47 700
| style="text-align:center;" | ''ex officio'' Xefe Comisionado
|-
| style="text-align:center;" | Andamán ya Islles Nicobar <br /><small>(Andamán ya Islles Nicobar)</small>
| style="text-align:center;" | 78 000
| style="text-align:center;" | 2500
| style="text-align:center;" | Xefe Comisionado
|-
| style="text-align:center;" | [[Baluchistán|Baluchistan Británicu]] <br /><small>([[Balochistan]])</small>
| style="text-align:center;" | 120 000
| style="text-align:center;" | 30 800
| style="text-align:center;" | ''ex officio'' Xefe Comisionado
|-
| style="text-align:center;" | Coorg <br /><small>(Distritu de Kodagu)</small>
| style="text-align:center;" | 4100
| style="text-align:center;" | 18 100
| style="text-align:center;" | ''ex officio'' Xefe Comisionado
|-
| style="text-align:center;" | Provincies de la Frontera Noroeste <br /><small>([[Jaiber Pajtunjuá]])</small>
| style="text-align:center;" | 41 000
| style="text-align:center;" | 212 500
| style="text-align:center;" | Xefe Comisionado
|}
=== Estaos principescos ===
[[Ficheru:British Indian Empire 1909 Imperial Gazetteer of India.jpg|thumb|300px|Mapa del Imperiu de la India en 1909, ilustrando a la India británica n'avisiegu rosa y los estaos principescos en mariellu. ]]
Un Estáu principescu, tamién llamáu Estáu nativu o un Estáu de la India, yera una entidá nominalmente soberana con un gobernante indiu indíxena, suxeta a una alianza subsidiaria.<ref name="Markovits2004">{{cita llibru |autor=Markovits, Claude |títulu=A history of modern India, 1480–1950|url=https://books.google.com/books?id=uzOmy2y0Zh4C|añu=2004 |publicación=Anthem Press |páxines=386–409|isbn=9781843310044}}</ref> Había 565 estaos principescos cuando la India y Paquistán independizar de Gran Bretaña n'agostu de 1947. Los Estaos principescos nun formaben parte de la India británica (esto ye, les presidencies y provincies), yá que nun taben direutamente sol dominiu británicu.
Los Estaos más grandes teníen trataos con Gran Bretaña qu'especificaben qué derechos teníen los príncipes; nos Estaos más pequeños los príncipes teníen pocos derechos. Dientro de los Estaos principescos les rellaciones esteriores, la defensa y la mayoría de les comunicaciones taben baxu control británicu.<ref>{{cita web |títulu=Provinces of British India|url=http://www.worldstatesmen.org/India_BrProvinces.htm|website=Worldstatesmen.org |publicación=Worldstatesmen|fechaaccesu=2 d'agostu de 2014}}</ref> Los británicos tamién exercíen una influencia xeneral sobre la política interna de los Estaos, en parte al traviés de la concesión o la denegación de la reconocencia de los gobernantes individuales. Anque hubo casi 600 Estaos principescos, la gran mayoría yeren bien pequeños y quedaron fora de les negociaciones del gobiernu colos británicos. Aproximao doscientos de los Estaos teníen un área de menos de 25 quilómetros cuadraos (10 milles cuadraes).<ref name="Markovits2004" />
=== Organización ===
{{gallery
|align=center
|width=180 |lines=4
|File:1stViscountHalifax.jpg |[[Charles Wood]], primer vizconde de Halifax (1800–1885), foi Presidente de la Xunta de Control de la East India Company dende 1852 hasta 1855; él moldió les polítiques educatives na India, y foi Secretariu d'Estáu de la India ente 1859 y 1866.
|File:Lord Viscount Canning.jpg |[[Charles John Canning]], l'últimu Gobernador Xeneral de la India so l'alministración de la Compañía de les Indies Orientales y el primer Virréi de la India so l'alministración de la Corona británica.
|File:Robert-Gascoyne-Cecil-3rd-Marquess-of-Salisbury.jpg |[[Robert Gascoyne-Cecil]], tercer marqués de Salisbury, lord Salisbury foi Secretariu d'Estáu de la India de 1874 a1878.
}}
Tres la [[Rebelión de 1857|rebelión India de 1857]] (usualmente conocida polos británicos como'l Motín Indiu), l'[[Government of India Act de 1858|Acta de Gobiernu de la India de 1858]] realizó cambeos na forma na que se gobernaba la India en trés niveles:
# Nel gobiernu imperial de Londres.
# Nel gobiernu central en [[Calcuta]].
# Nes presidencies de los gobiernos provinciales (y darréu nes provincies).<ref>Robin J. Moore, "Imperial India, 1858–1914", pp 422–46</ref>
En Londres, asignóse un Secretariu d'Estáu de la India a nivel de gabinete y un Conseyu de la India de quince miembros, que los sos miembros teníen que cumplir como condición previa pal so nomamientu, los requisitos de vivir siquier diez años na India y que nun trescurrieren más de diez años d'esto.<ref>Moore, "Imperial India, 1858–1914", p. 424</ref> Amás la Secretaría d'Estáu formuló les instrucciones de política pa ser comunicaes a la India, y riquíase na mayoría de los casos consultar al Conseyu, pero especialmente en cuestiones rellacionaes col gastu de los ingresos de la India. La Llei prevía un sistema de "doble gobierno" nel que'l Conseyu idealmente sirviría como un frenu a los escesos na política imperial y como un cuerpu de conocencies actualizaes de la India. Sicasí, la Secretaría d'Estáu tamién tenía cualidaes especiales pa remanecer, que dexáron-y tomar decisiones unillaterales, y en realidá la esperiencia del Conseyu yera dacuando obsoleta.<ref>{{Harvnb|Brown|1994|p=96}}</ref>
Dende 1858 hasta 1947, ventisiete individuos sirvieron como Secretarios d'Estáu de la India, y dirixeron la Oficina de la India; esta llista inclúi a sir Charles Wood (1859–1866), [[Robert Gascoyne-Cecil]] (1874-1878), tercer marqués de Salisbury, darréu Primer Ministru de Gran Bretaña), John Morley (1905–1910), iniciador de les Reformes Minto-Morley, [[Edwin Samuel Montagu|Y. S. Montagu]] (1917–1922), un arquiteutu de les reformes Montague-Chelmsford y Frederick Pethick-Lawrence (1945–1947), xefe de la misión de 1946 del Gabinete a la India). El tamañu del Conseyu Asesor amenorgar mientres el siguiente mediu sieglu, pero los sos poderes caltener ensin cambeos. En 1907, per primer vegada, dos indios fueron nomaos miembros del Conseyu.<ref name="imperialindia">Moore, "Imperial India, 1858–1914", p. 426</ref> Ellos fueron K.G. Gupta y Syed Hussain Bilgrami.
En Calcuta, el gobernador xeneral caltúvose a la cabeza del Gobiernu de la India y darréu conocióse-y como'l Virréi por causa del so papel secundariu como representante de Coronar ante los estaos principescos nominalmente soberanos; sicasí, convertir en responsable de la Secretaría d'Estáu en Londres y al traviés d'él aportábase al Parllamentu. El sistema de "doble gobierno" yá tuviera en funcionamientu mientres l'alministración de la East India Company, dende la dómina de l'Acta Pitt de la India de 1784.
El gobernador xeneral en Calcuta, la capital, y el gobernador na presidencia subordinada en [[Chennai|Madras]] o [[Bombay]], fueron riquíos pa consultar al so respeutivu conseyu asesor; por casu les órdenes executives en Calcuta, emitir en nome del "Gobernador Xeneral en Conseyu" (esto ye, el Gobernador Xeneral col asesoramientu del Conseyu). El sistema de "doble gobierno" de la Compañía tuvo les sos crítiques, yá que, dende'l momentu de la concepción del sistema, hubo disputes intermitentes ente'l Gobernador Xeneral y el so Conseyu. Magar ello, l'Acta de 1858 nun introdució cambeos importantes nel gobiernu.<ref name="moore-426">{{Harvnb|Moore|2001a|p=426}}</ref>
Sicasí nos años darréu posteriores, que tamién fueron los años de la reconstrucción dempués de la rebelión, el virréi [[Charles John Canning|lord Canning]] atopó que la toma de decisiones coleutiva del Conseyu yera un métodu que consumía demasiao tiempu, sobremanera al respeutive de les xeres urxentes del futuru, polo que pidió al "sistema de portafolio" la creación d'un Conseyu Executivu nel que se-y asignaren al conseyu los asuntos de cada departamentu gubernamental (el "portafolio") y que se convirtieren na responsabilidá d'un solu miembru del conseyu.<ref name="imperialindia" /> Asina les decisiones departamentales de rutina tomaríense puramente pol miembru encargáu, pero les decisiones importantes riquiríen el consentimientu del Gobernador Xeneral y, n'ausencia de tal consentimientu, riquiríase'l discutiniu de tol Conseyu Executivu. Esta innovación nel gobiernu de la India foi promulgada na Acta de Conseyos de la India de 1861.
Si'l Gobiernu de la India precisaba promulgar nueves lleis, l'Acta de Conseyos dexaba un Conseyu Llexislativu, como una ampliación del Conseyu Executivu hasta un máximu de doce miembros adicionales, cada unu nomáu pa un mandatu de dos años, onde la metá de los miembros consistía en funcionarios británicos del gobiernu (términu oficial) con permisu pa votar, y la otra metá, componer d'indios y británicos domiciliados na India (denominación non-oficial), que solo sirvíen en calidá d'asesores.<ref>{{Harvnb|Metcalf|Metcalf|2006|p=104}}</ref> Toles lleis aprobaes polos Conseyos Llexislativos na India, yá fora pol Conseyu Llexislativu Imperial en Calcuta o polos provinciales en Madrás y Bombay, riquíen l'aprobación definitiva de la Secretaría d'Estáu en Londres. Por ello sir Charles Wood, el segundu secretariu d'Estáu, describió'l Gobiernu de la India como "un despotismu controláu dende casa".<ref name="imperialindia"/>
Per otra parte, anque'l nomamientu de los indios pal Conseyu Llexislativu foi una respuesta a los pidimientos dempués de la rebelión de 1857, sobremanera pola esixencia de [[Syed Ahmed Khan|Sayyid Ahmad Khan]] de más consultes colos indios, los indios nomaos yeren de l'aristocracia de la tierra, de cutiu escoyíos pola so llealtá, y lloñe de ser representantes.<ref>{{Harvnb|Bayly|1990|p=195}}</ref> Los asuntos indios tamién aportaron a esaminaos más de cerca nel Parllamentu británicu y más llargamente aldericaos na prensa británica.<ref>{{Harvnb|Peers|2006|p=72}}, {{Harvnb|Bayly|1990|p=72}}</ref>
Cola promulgación de l'Acta (Llei) de Gobiernu de la India de 1935, el Conseyu de la India foi suprimíu a partir del 1 d'abril de 1937 y promulgóse un sistema de gobiernu modificáu. El Secretariu d'Estáu pa la India representó al Gobiernu de la India nel Reinu Xuníu. Foi asistíu por un cuerpu d'asesores de 8 a 12 miembros, siquier la metá de los cualos riquíen ocupar un cargu na India mientres un mínimu de 10 años, y nun cesar nel cargu más de dos años antes del so nomamientu como conseyeros d'esa Secretaría d'Estáu.<ref name="Constitution 1947">pg 103-105, "India – Government and Constitution," ''The Statesman's Year-Book 1947, Steinberg, S.H., Macmillan, New York</ref>
El virréi y gobernador xeneral de la India nomáu pola Corona polo xeneral llevaba a cabu les sos funciones mientres cinco años, anque nun esistía un plazu fixu, y recibía un sueldu añal de Rs. 250 800 P. A. (18 810 £ P. A.).<ref name="Constitution 1947"/><ref>pg 133-134, "India – Currency, Weights and Measures," ''The Statesman's Year-Book 1947, Steinberg, S.H., Macmillan, New York</ref> El virréi encabezaba'l Conseyu Executivu del Virréi, nel que cada miembru tenía la responsabilidá d'un departamentu de l'alministración central. Dende'l 1 d'abril de 1937, el cargu de Gobernador Xeneral en Conseyu, nel que'l virréi y gobernador xeneral coles mesmes caltenía la capacidá de representar a la Corona nes rellaciones colos estaos principescos de la India, fueron sustituyíos pola denominación de "Representante de La so Maxestá pal exerciciu de les funciones de la Corona nes sos rellaciones colos Estaos de la India, "o " Representante de la Corona ". El Conseyu Executivu amplióse considerablemente mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], y en 1947 cuntaba con 14 miembros (secretarios), cada unu de los cualos ganaba un sueldu de Rs. 66 000 P. A. (4950 £ p.a.). Los departamentos en 1946-1947 yeren:
* Asuntos Esteriores y Rellaciones de la Riqueza Nacional
* Entamu ya Información y Espardimientu
* Alimentación y Agricultura
* Tresporte y Ferrocarriles
* Labor
* Industries y Suministros, Obres, Mines y Enerxía
* Educación
* Defensa
* Finances
* Comerciu
* Comunicaciones
* Salú
* Llei
Hasta 1946, el virréi ostentó'l Departamentu d'Asuntos Esteriores y Rellaciones de la Riqueza Nacional, según la direición del Departamentu de Política na so calidá de Representante de la Corona. Cada departamentu foi dirixíu por un Secretariu con esceición del Departamentu de Ferrocarriles, que foi encabezáu por un Comisionado Xefe de Ferrocarriles so l'asesoría d'un Secretariu.<ref>pg 106-107, "India – Government and Constitution," ''The Statesman's Year-Book 1947, Steinberg, S.H., Macmillan, New York</ref>
El virréi y gobernador xeneral yera tamién la cabeza de la llexislatura bicameral de la India, formada por una cámara alta (Conseyu d'Estáu) y una cámara baxa (l'Asamblea Llexislativa). El virréi yera'l xefe del Conseyu d'Estáu, ente que l'Asamblea Llexislativa, que s'abrir per primer vegada en 1921, foi encabezada por un presidente escoyíu (nomáu pol virréi a partir 1921-1925). El Conseyu d'Estáu taba formáu por 58 miembros (32 escoyíos, y 26 nomaos), ente que l'Asamblea Llexislativa taba compuesta por 141 miembros (26 funcionarios nomaos, otros 13 nomaos y 102 escoyíos). El Conseyu d'Estáu esistía en periodos de cinco años y l'Asamblea Llexislativa por periodos de trés años, anque podíen ser disueltos antes o dempués pol Virréi. El poder llexislativu de la India tenía la facultá de faer lleis pa toles persones residentes na India británica incluyendo tolos suxetos británicos residentes na India y pa tolos suxetos indios británicos que moraben fora de la India. Col asentimientu del rei-emperador y dempués de copies del proyeutu d'enmienda presentáu a les dos cámares del Parllamentu británicu, el virréi podía invalidar al llexislador y promulgar direutamente cualquier midida nos intereses percibíos de la India británica o los de los sos residentes, si la necesidá surdiera.<ref>pg. 106-107, "India – Government and Constitution," ''The Statesman's Year-Book 1947, Steinberg, S.H., Macmillan, New York</ref>
A partir del 1 d'abril de 1936 la Llei del Gobiernu de la India creó les nueves provincies de Sind (dixebrada de la Presidencia de Bombay) y Orissa (dixebrada de la provincia de Bihar y Orissa). [[Birmania]] y [[Adén]] convertir en colonies de la Corona separaes so la Llei del 1 d'abril de 1937, dexando de formar parte del Imperiu de la India. De 1937 d'equí p'arriba, la India británica estremar en 17 alministraciones: los trés presidencies de Madrás, Bombay y Bengala, y les 14 provincies de les Provincies Xuníes, Punjab, Bihar, les provincies centrales y de Berar, Assam, la provincia de la Frontera del Noroeste (PFNM), Orissa, Sind, Baluchistán británicu, Delhi, Ajmer-Merwara, Coorg, les islles de Andaman y Nicobar y Panth Piploda. Les presidencies y les primeres ocho provincies taben caúna so l'alministración d'un gobernador, ente que les últimes seis provincies taben caúna so l'alministración d'un comisariu xefe. El virréi regulaba direutamente les provincies del comisariu xefe al traviés del so respeutivu comisionado mayor, ente que a les presidencies y les provincies so gobernadores dexóse-yos una mayor autonomía en virtú de la Llei de Gobiernu de la India.<ref>pg. 104-105, "India – Government and Constitution," ''The Statesman's Year-Book 1947, Steinberg, S.H., Macmillan, New York''</ref><ref name="ReferenceA">pg 108, "India – Government and Constitution," ''The Statesman's Year-Book 1947, Steinberg, S.H., Macmillan, New York''</ref>
Cada presidencia o provincia yera encabezada por un gobernador, yá fora nuna llexislatura bicameral provincial (nes presidencies, les Provincies Xuníes, Bihar y Assam) o una llexislatura unicameral (nel Punjab, les Provincies Centrales y Berar, PFNM, Orissa y Sind). El gobernador de cada provincia representaba a la presidencia o a la Corona na so calidá, y yera asistíu por ministros designaos polos miembros de cada llexislatura provincial. Cada llexislatura provincial tenía una duración de cinco años, salvu en circunstancies especiales, tales como condiciones de guerra. Tolos proyeutos de llei aprobaos pola llexislatura provincial yeren roblaos o refugaos pol gobernador, que tamién podría emitir proclamaciones o promulgar ordenances ente que'l llexislador taba en receso, en casu de que fuera necesariu.<ref name="ReferenceA" />
Cada provincia o presidencia taba conformada por delles divisiones, caúna empobinada por un comisionado y subdividíase en distritos, que yeren les unidaes básiques d'alministración y cada unu yera dirixíu por un coleicionista y un maxistráu o xuez axuntu; en 1947, la India británica taba compuesta por 230 distritos.<ref name="ReferenceA" />
== 1858–1914 ==
=== Remortines de la rebelión de 1857: les crítiques de la India, la respuesta británica. ===
<center>
<gallery>
File:Rani of jhansi.jpg |Rani Lakshmibai|Rani Lakshmibai, Rani de Jhansi, una de les principales líderes de la rebelión de la India de 1857, quien enantes perdiera'l so reinu como resultancia del Periodu de Doctrina de James Broun-Ramsay, primer marqués de Dalhousie, lord Dalhousie.
File:SAKhan.jpg |Sir [[Syed Ahmed Khan]] fundador del Colexu Anglu-Oriental Muhammedan, darréu Universidá Musulmana de Aligarh, escribió una de les crítiques tempranes, ''Les Causes del Motín Indiu''.
File:Victoria empress india1.jpg |Una semeya d'alcordanza de la [[Victoria del Reinu Xuníu|reina Victoria]] en 1887 como emperatriz de la India, 30 años dempués del gran llevantamientu.
</gallery>
</center>
A pesar de que la [[Rebelión na India de 1857|gran sulevación de 1857]] solmenó la empresa británica na India, esta nun s'había descarrilado. Dempués de la rebelión, los británicos fixéronse más alvertíos. Los pensadores dedicar a les causes de la rebelión, y della plantegáronse trés lleiciones principales. A un nivel más práuticu, consideróse que tenía qu'haber más comunicación, según fomentar el compañerismu ente los británicos y los indios, non yá ente los oficiales del exércitu británicu y el so personal indio, sinón ente los civiles tamién.
L'exércitu indiu foi dafechu reorganizáu: les unidaes compuestes polos musulmanes y los brahmanes de les [[Provincies Xuníes d'Agra y Oudh|provincies xuníes d'Agra y Oudh]], que formaren el nucleu de la rebelión, eslleiéronse.<ref name="spear147">{{Harvnb|Spear|1990|p=147}}</ref> Formáronse nuevos reximientos, que al igual que los sijs y los baluchis, taben compuestos por indios que na estimación británica, demostraren firmeza. A partir d'entós, l'exércitu indiu permaneció ensin cambeos na so organización hasta 1947.<ref name="spear147-148">{{Harvnb|Spear|1990|pp=147–148}}</ref>
El censu de 1861 reveló que la población inglesa na India yera de 125 945 persones. D'estes, solo 41 862 yeren civiles, en comparanza con cerca de 84 083 oficiales y soldaos del Exércitu d'Europa.<ref>[http://shm.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/9/3/357 European Madness and Gender in Nineteenth-century British India]. Social History of Medicine 1996 9(3):357–382.</ref> En 1880, l'exércitu indiu taba formáu por 66 000 soldaos británicos, 130 000 nativos, y 350 000 soldaos nos exércitos principescos.<ref>Robinson, Ronald Edward, & John Gallagher. 1968. ''Africa and the Victorians: The Climax of Imperialism.'' Garden City, N.Y.: Doubleday {{cita web |url=http://home.uchicago.edu/~caverley/Web_Documents/Send%20the%20Mild%20Hindoo.pdf |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=15 de febreru de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090225030732/http://home.uchicago.edu/~caverley/Web_Documents/Send%20the%20Mild%20Hindoo.pdf |fechaarchivu=25 de febreru de 2009 }}</ref>
[[Image:Return visit of the Viceroy to the Maharaja of Cashmere.jpg|right|thumb|230px|El virréi [[Charles John Canning|Canning]] axuntar col maharajá [[Ranbir Singh]] de [[Jammu y Caxmir]], 9 de marzu de 1860.]]
Tamién se consideró que los príncipes y los grandes propietarios de tierres que nun se xunieron a la rebelión, en pallabres del virréi [[Charles John Canning|lord Canning]], demostraren ser "ruempefoles nuna nube".<ref name=spear147/> Ellos tamién fueron premiaos nel nuevu dominiu británicu al ser reconocíos oficialmente nos trataos que cada Estáu robló cola Corona.<ref name=spear147-148/> Coles mesmes, consideróse que los llabradores, en que'l so beneficiu llevar a cabu les grandes reformes de la tierra de les Provincies Xuníes, amosaren desllealtá, yá que, en munchos casos lluchaben polos sos antiguos propietarios contra los británicos. Arriendes d'ello, nun hubo más reformes con al respeutive de les tierres mientres los siguientes 90 años: Bengala y Bihar teníen de permanecer como los reinos de grandes estensiones de tierra (a diferencia del Punjab y [[Uttar Pradesh]]).<ref name=spear147-148/>
A lo último, los británicos sintiéronse desencantaos cola reaición de la India con respectu al cambéu social. Hasta la rebelión, intentar con entusiasmu al traviés de la reforma social, como la prohibición del [[Sati (ritual)|satí]] por lord [[William Bentinck]].<ref name=spear147/> Foi nesi momentu cuando sintieron que les tradiciones y costumes de la India yeren demasiáu fuertes y demasiáu enraigonaes pa ser camudaes fácilmente; arriendes d'ello, nun se realizaron intervenciones sociales britániques, especialmente n'asuntos rellacionaos cola relixón.<ref name=spear147-148/>
=== Historia demográfica ===
La población del territoriu que se convirtió nel Raj británicu yera de 100 millones en 1600 y caltúvose casi estacionaria hasta'l sieglu XIX. La población del Raj llegó a 255 millones acordies con el primer censu de la India realizáu en 1881.<ref>Anatole Romaniuk, "Glimpses of Indian Historical Demography." ''Canadian Studies in Population'' 40.3-4 (2014): 248-251. [https://ejournals.library.ualberta.ca/index.php/csp/article/download/21301/16105 Online]</ref><ref>Parameswara Krishnan, ''Glimpses of Indian Historical Demography'' (Delhi: B.R. Publishing Corporation 2010) ISBN 978-8176466387</ref><ref>Kingsley Davis, ''The Population of India and Pakistan'' ([[Princeton University Press]], 1951).</ref><ref>Kingsley Davis, "The population of India." ''Far Eastern Survey'' (1943): 76-79. [http://www.jstor.org/stable/3022159 in JSTOR]</ref>
Los estudios de población de la India dende 1881 centráronse en temes tales como la población total, les tases de natalidá y mortalidá, les tases de crecedera, la distribución xeográfica, l'alfabetización, la fienda rural y urbano, les ciudaes d'alredor d'un millón d'habitantes, y les trés ciudaes con poblaciones de más d'ocho millones: [[Delhi]], [[Bombay]], y [[Calcuta]].<ref>J.H. Khan, "Population growth and demographic change in India," ''Asian Profile'' (2004) 32#5 pp 441-460</ref>
Les tases de mortalidá menguaron ente 1920 y 1945, sobremanera por cuenta de la inmunización biolóxica. Otros factores inclúin l'aumentu de los ingresos y les meyores condiciones de vida, la meyora na nutrición, unes polítiques oficiales de salú más segures y menos contaminantes ambientales, y meyores na atención médica.<ref>Ira Klein, "Population growth and mortality in British India: Part II: The demographic revolution," ''Indian Economic Social History Review'' (1990) 27#1 pp 33-63 doi: 10.1177/001946469002700102 [http://ier.sagepub.com/content/27/1/33 Online]</ref>
El grave hacinamiento nes ciudaes causó grandes problemes de salú pública, como se señaló nun informe oficial de 1938::<ref>Klein, "Population growth and mortality in British India: Part II: The demographic revolution," p 42</ref> Nes zones urbanes ya industriales [...] los llugares amenorgaos y los altos valores de la tierra y la necesidá de que'l trabayador viva na redoma del so trabayu [...] tou tiende a intensificar la conxestión y hacinamiento. Les cases más impresionantes del centru constrúyense xuntes, tocando bistechu con bistechu, y con frecuencia llombu con llombu [...] De fechu l'espaciu ye tan pervalible que, en llugar de cais y carreteres, los caminos tropezosos apurren l'únicu aproximamientu a les cases. El descuidu del saneamientu de cutiu s'evidencia por montones de basura en descomposición y llagunes d'agües residuales, ente que l'ausencia de letrinas ameyora la contaminación xeneral del aire y del suelu.
=== Modernización llegal ===
[[Image:Delhi Durbar 1903.jpg|thumb|Elefante tresportando al [[Maharaja|majarajá]] de Rewa, Delhi [[Delhi Durbar|Durbar]] de 1903.]]
Singha argumenta que dempués de 1857 fortalecióse'l gobiernu colonial y amplió la so infraestructura al traviés del sistema xudicial, los procedimientos llegales y los estatutos. La nueva llexislación fundió la Corona y los antiguos tribunales de la Compañía de les Indies Orientales ya introducióse un nuevu códigu penal, según los nuevos códigos de procedimientu civil y penal, basaos en gran midida na llei inglesa. De 1860 a 1880 el Raj estableció'l rexistru obligatoriu de les nacencies, fallecimientos y matrimonios, según les adopciones, títulos de propiedá, y de testamentos. L'oxetivu yera crear un rexistru públicu estable y aplicable pa la verificación d'identidaes.
Sicasí, hubo oposición de los musulmanes y los hindús que se quexaron de que los nuevos procedimientos pa la ellaboración de censos y rexistros amenaciaben dexar al descubiertu la intimidá femenina. Les normes de [[Purdah]] prohibíen a les muyeres de pronunciar el nome del so home o tener la so fotografía. Un censu de tola India llevar a cabu ente 1868 y 1871, utilizando'l númberu total de muyeres al cargu de un llar en llugar de nomes individuales y escoyendo grupos que los reformadores del Raj queríen controlar estadísticamente incluyíos aquellos con fama de prauticar l'infanticidiu femenín, prostitutes, malatos, y los eunucos.<ref>Radhika Singha, "Colonial Law and Infrastructural Power: Reconstructing Community, Locating the Female Subject", ''Studies in History'', (Feb 2003), 19#1 pp. 87–126 [http://sih.sagepub.com/content/19/1/87.extract online]</ref>
Cada vez yera más evidente pa los funcionarios que les tradiciones y costumes de la India yeren demasiáu fuertes y demasiáu enraigonaes pa ser camudaes fácilmente. Hubo poques intervenciones sociales nueves y sobremanera n'asuntos rellacionaos cola relixón, inclusive cuando los británicos sintieron que la tema crecía fuertemente (como nel casu del nuevu matrimoniu de les neñes viudes hindús).<ref name=spear147-148/>
Ello ye que Murshid argumentaba que les muyeres taben en ciertu mou más acutaes pola modernización de les lleis. Elles permanecieron arreyaes a les restricciones de la so relixón, casta y costumes, pero agora con una superposición de les actitúes victorianes britániques. Amenorgar los sos derechos d'heriedu a tener y alministrar bienes; les nueves lleis ingleses fueron considerablemente más dures. Los fallos xudiciales acutaron los derechos de les segundes esposes y los sos fíos con al respeutive de l'heriedu. Una muyer tenía que pertenecer yá fora a un padre o a un home pa tener derechos.<ref>Tazeen M. Murshid, "Law and Female Autonomy in Colonial India", ''Journal of the Asiatic Society of Bangladesh: Humanities'', (June 2002), 47#1 pp. 25–42</ref>
== Misión educativa ==
[[Ficheru:Lucknowuniversity.jpg|left|thumb|Universidá de [[Lucknow]] fundada polos británicos en 1867 na India.]]
[[Thomas Macaulay]] (1800-1859) presentó la so interpretación escéptica de la historia inglesa como una progresión ascendente que siempres conduciría a más llibertá y más progresu. Macaulay yera al empar un reformador que taba implicáu nel tresformamientu del sistema educativu de la India. Basar nel idioma inglés polo que la India podría xunise a la metrópolis nun progresu constante. Macaulay tomó l'énfasis de Burke na norma moral y implementar nes reformes escolares reales, dando al [[Imperiu británicu]] una fonda misión moral pa civilizar a los nativos.
El profesor de [[Universidá Yale|Yale]] Karuna Mantena argumentó que la misión civilizadora nun duraría enforma, porque que los reformadores benévolos perdieron nos alderiques clave, tales como los que siguieron a la rebelión na India de 1857, y l'escándalu del [[Edward John Eyre|gobernador Edward Eyre]], pola brutal represión la rebelión de Morant Bay en [[Xamaica]] en 1865. La retórica siguió pero convertir nuna escusa pal mal gobiernu británicu y el racismu. Yá nun yera creíble que los nativos podríen progresar realmente, sinón que tenía que ser gobernada con mano dura, y con oportunidaes democrátiques retardaes indefinidamente. Como resultáu:
Los principios centrales del imperialismu lliberal fueron desafiaos como diverses formes de rebelión, resistencia y la inestabilidá nes colonies, polo que bastiaron una nueva evaluación d'ampliu algame [...] la ecuación de "bon gobiernu" cola reforma de la sociedá nativa, que taba nel centru del discursu del imperiu lliberal, sería oxetu de creciente escepticismu".<ref>Karuna Mantena, "The Crisis of Lliberal Imperialism," ''Histoire@politique. Politique, culture, société'' (2010) #11 [http://www.histoire-politique.fr/documents/11/dossier/pdf/HP11_Mantena_pdf_200510.pdf online] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171019152508/http://www.histoire-politique.fr/documents/11/dossier/pdf/HP11_Mantena_pdf_200510.pdf |date=2017-10-19 }} p 3</ref>
L'historiador Inglés Peter Cain, desafió a Mantena, col argumentu de que los imperialistes creíen de verdá que la dominación británica supondría beneficios pa los suxetos de la "llibertá ordenada", colo que Gran Bretaña podría cumplir col so deber moral y llograr el so propiu grandor. Gran parte del alderique llevar a cabu na mesma Gran Bretaña, y los imperialistes trabayaron duru pa convencer a la población polo xeneral de que la misión civilizadora yá taba en víes. Esta campaña sirvió pa reforzar el sofitu imperial en casa, y poro, diz Caín, pa reforzar l'autoridá moral de los caballeros d'élite que dirixíen l'Imperiu.<ref>Peter J. Cain, "Character, ‘Ordered Liberty', and the Mission to Civilise: British Moral Justification of Empire, 1870–1914," ''Journal of Imperial & Commonwealth History'' (2012) 40$4 pp 557-578</ref>
=== Educación ===
Los británicos fixeron que l'esparcimientu de la educación n'inglés fuera una alta prioridá.<ref>Catriona Ellis, "Education for All: Reassessing the Historiography of Education in Colonial India". ''History Compass'' (2009) 7#2 pp 363-375</ref> Mientres la dómina de la [[Compañía Británica de les Indies Orientales|East India Company]], Thomas Babington Macaulay fixera que la enseñanza de la escuela n'inglés fuera una prioridá pal Raj nel so famosu minutu de febreru de 1835 y llogró implementar les idees enantes espuestes por [[William Bentinck]], gobernador xeneral ente 1828 y 1835. Bentinck favoreció la sustitución del persa pol inglés como idioma oficial, l'usu d'inglés como mediu d'instrucción, y la formación de los indios de fala inglesa como maestros. Inspirar nes idees utilitaries y pidió "aprendizaxe útil". Sicasí, les propuestes de Bentinck fueron refugaes polos funcionarios de [[Londres]].<ref>Suresh Chandra Ghosh, "Bentinck, Macaulay and the introduction of English education in India", ''History of Education'', (March 1995) 24#1 pp. 17–24</ref><ref>{{cita publicación | apellíu1 = Spear | nome1 = Percival | añu= 1938 | títulu= Bentinck and Education | jstor = 3020849 |publicación=Cambridge Historical Journal | volume = 6 | issue = 1 |páxines=78–101 }}</ref> So Macaulay, abriéronse miles d'escueles primaries y secundaries, que polo xeneral teníen un cuerpu d'estudiantes del tou masculín.[[Ficheru:Calcuttamedicalcollege1.jpg|thumb|250px|La [[University of Calcutta|Universidá de Calcuta]], establecida en 1857, ye una de les trés universidaes estatales modernes más antigües de la India.]]
Los misioneros abrieron les sos propies escueles qu'enseñaben el cristianismu y los trés regles. Bellenoit sostuvo qu'a midida que los funcionarios públicos aislláronse más, recurrieron al racismu científico, les escueles de misioneros adoptaron a más indios, y crecieron simpatizando favorables a la cultura india, y firmemente opuestu racismu científico.<ref>Hayden Bellenoit, "Missionary Education, Religion and Knowledge in India, c.1880–1915", ''Modern Asian Studies'' 41#2 (2007): 369–94</ref>
Les universidaes de Calcuta, Bombay y Madrás establecer en 1857, xustu antes de la Rebelión. En 1890 unos 60 000 indios matriculárense, principalmente nes artes lliberales o lleis. Alredor d'un terciu entró na alministración pública, y otra tercer parte convertir n'abogaos. La resultancia foi una burocracia estatal profesional perbién educada. En 1887 los cargos de l'alministración pública de nivel mediu yeren 21 000, un 45% llevar a cabu polos hindús, el 7% polos musulmanes, el 19% de polos euroasiáticos (padre y madre india Europea), y el 29% polos europeos. De los 1000 emplegos de nivel cimeru, casi toos taben en manes de los británicos, polo xeneral con un grau en Oxford y Cambridge.<ref>Moore, "Imperial India, 1858–1914", p. 431</ref>
El gobiernu de cutiu trabayaba con filántropos locales, abriendo 186 universidaes y escueles cimeres pa 1911; matriculáronse 36 000 estudiantes (más del 90% homes). En 1939 el númberu d'instituciones doblárase y la inscripción llegáu a 145 000. El plan d'estudios siguía los estándares británicos clásicos del tipu fitu por [[Universidá d'Oxford|Oxford]] y [[Universidá de Cambridge|Cambridge]] y fixo fincapié na lliteratura inglesa y la historia europea. Sicasí, na década de 1920 los estudiantes habíense vueltu adeptos del nacionalismu indio.<ref>Zareer Masani, ''Indian Tales of the Raj'' (1988) p. 89</ref>
== Historia económica ==
[[Ficheru:India 1862 One Mohur.jpg|thumb|Un Mohur cola representación de la [[Victoria del Reinu Xuníu|Reina Victoria]] (1862).]]
=== Enclinos económicos ===
La economía india creció a alredor de 1% per añu dende 1880 hasta 1920, y la población tamién creció nel 1%<ref>B. R. Tomlinson, ''The Economy of Modern India, 1860–1970'' (1996) p. 5</ref> En permediu la resultancia foi, nengún cambéu al llargu plazu nos niveles d'ingresu per cápita, anque'l costu de vida habíase vueltu más altu. L'agricultura inda yera dominante, cola mayoría de los llabradores a nivel de subsistencia. Sistemes de riego estensos fueron construyíos, apurriendo un impulsu pal cambéu a cultivos comerciales pa la esportación y pa les materies primes pa la industria de la India, especialmente de yute, algodón, caña d'azucre, café y té.<ref>B. H. Tomlinson, "India and the British Empire, 1880–1935", ''Indian Economic and Social History Review'', (Oct 1975), 12#4 pp. 337–380</ref> La cuota global de la India del PIB amenorgóse drásticamente de más de 20% a menos del 5% nel periodu colonial.<ref>Madison, Angus (2006). The world economy, Volúmenes 1–2. OECD Publishing. p. 638. doi:10.1787/456125276116. ISBN 92-64-02261-9. Retrieved 1 November 2011.</ref> Los historiadores estremáronse amargamente les temes d'historia económica, cola escuela Nacionalista (dempués de Nehru) argumentando que la India yera más probe nel fin del dominiu británicu que de primeres y que'l empobrecimiento se profujo por causa de los británicos.<ref>Peter Robb, "British Rule and Indian "Improvement", ''Economic History Review'' (Nov 1981), 34#4 pp. 507–523 [http://www.jstor.org/stable/2595587 in JSTOR]</ref>
==== Industria ====
L'empresariu [[Jamsetji Tata]] (1839-1904) empezó la so carrera industrial en 1877 col Filáu y texíu d'India Central y de la compañía de fabricación en Bombay. Ente que otres fábriques de la India producíen filo gruesu baratu (y el pañu posterior) col algodón de fibra curtia local y la maquinaria barata importada de Gran Bretaña, Tata facer muncho meyor por aciu la importación de costosos y llargues fibres d'algodón d'Exiptu y la compra de maquinaria más complexa d'aniellu husillo en de los Estaos Xuníos pa tener un filar más finu que pudiera competir coles importaciones procedentes de Gran Bretaña.<ref>F. H. Brown and B. R. Tomlinson, "Tata, Jamshed Nasarwanji (1839–1904)", in ''Oxford Dictionary of National Biography'' (2004) [http://www.oxforddnb.com/view/article/36421, Retrieved 28 Jan 2012] {{doi|10.1093/ref:odnb/36421}}</ref>
Na década de 1890, poner en marcha planes pa entrar na industria pesao utilizando los fondos de la India. El Raj nun apurrió'l capital, pero, consciente de la posición del amenorgamientu de Gran Bretaña contra los EE.XX. y Alemaña na industria del aceru, que queríen fábriques d'aceru na India. Comprometer a mercar cualquier escedente d'aceru, otra manera Tata nun podría vender.<ref>Vinay Bahl, "The Emergence of Large-Scale Steel Industry in India Under British Colonial Rule, 1880–1907", ''Indian Economic and Social History Review'', (Oct 1994) 31#4 pp. 413–460</ref> La Compañía Tata Iron and Steel (TISCO), agora encabezada pol so fíu Dorabji Tata (1859–1932), abrió la so planta en Jamshedpur en Bihar en 1908. Esta utilizaba teunoloxía estauxunidense, non británica<ref>Daniel R. Headrick, ''The tentacles of progress: technology transfer in the age of imperialism, 1850–1940'', (1988) pp. 291–2</ref> y convirtióse nel principal productor de fierro y aceru na India, con 120.000 emplegaos en 1945. TISCO convertir en símbolu d'arguyu de la India d'habilidá téunica, capacidá de xestión, talentu empresarial, y altos salarios pa los trabayadores industriales.<ref>Vinay Bahl, ''Making of the Indian Working Class: A Case of the Tata Iron & Steel Company, 1880–1946'' (1995) ch 8</ref> La familia Tata, al igual que la mayoría de los grandes empresarios de la India, yeren nacionalistes indios, pero nun confiaben nel Congresu porque paecía demasiáu contrariu al Raj, socialista, y tamién brindaba demasiao sofitu a los sindicatos.<ref>Claude Markovits, ''Indian Business and Nationalist Politics 1931–39: The Indigenous Capitalist Class and the Rise of the Congress Party'' (Cambridge University Press, 2002) pp. 160–66</ref>
==== Sistema ferroviariu ====
[[Ficheru:IndianRailways1871b.jpg|thumb|Al algame de la gran rede peninsular de tren indiu en 1871. El GIPR foi una de les grandes empreses ferroviaries nesi momentu.]]
[[Ficheru:India railways1909a.jpg|thumb|La rede ferroviaria en 1909, cuando yera la cuarta rede ferroviaria más grande nel mundu.]]
[[Ficheru:Victoriaterminus1903.JPG|thumb|"La más formosa estación de tren nel mundu", diz el subtítulu de la imaxe turística estereográfica de la terminal de Victoria, [[Bombay]], que se completó en 1888.]]
India británica construyó un sistema ferroviariu modernu a la fin del sieglu XIX que foi'l cuartu más grande nel mundu. Los ferrocarriles nun primer momentu fueron propiedá y yeren d'operación privada. Yera alministráu polos británicos, inxenieros y artesanos. De primeres, namái los trabayadores ensin cualificar yeren indios.<ref>I. D. Derbyshire, "Economic Change and the Railways in North India, 1860–1914", ''Modern Asian Studies'', (1987), 21#3 pp. 521–545 [http://www.jstor.org/stable/312641 in JSTOR]</ref>
La Compañía de les Indies del Este (y más tarde el gobiernu colonial) animaba a les nueves compañíes ferroviaries sofitaes por inversores privaos so un esquema qu'apurriría la tierra y garantizaría un rendimientu añal d'hasta'l 5% mientres los primeros años de funcionamientu. Les empreses diben construyir y operar les llinies so un contratu d'arrendamientu de 99 años, cola opción de que'l gobiernu pudiera mercalos antes.<ref name = Bhandari_Chap1-2>{{cita llibru |títulu= Indian Railways: Glorious 150 years| autor= R.R. Bhandari |publicación=Ministry of Information and Broadcasting, Government of India |páxines=1–19| isbn = 81-230-1254-3|añu= 2005}}</ref>
Dos nueves compañíes ferroviaries, Great Indian Peninsular Railway (GIPR) y East Indian Railway (EIR) empezaron en 1853 a 1854 pa construyir y operar les llinies cerca de Bombay y Calcuta. La primer llinia de tren de pasaxeros nel norte de la India ente Allahabad y Kanpur abrió en 1859.
En 1854, el gobernador xeneral Lord Dalhousie formuló un plan pa construyir una rede de llinies troncales que conectaren les principales rexones de la India. Afalaos poles garantíes del gobiernu, la inversión fluyó y estableciéronse una serie de nueves empreses ferroviaries, lo que llevó a la rápida espansión del sistema ferroviariu na India.<ref name=Thorner>{{cita llibru |apellíu=Thorner |nome=Daniel |authorlink=Daniel Thorner |editor=Kerr, Ian J. |títulu=Railways in Modern India |añu=2005 |publicación=Oxford University Press |ubicación=New Delhi |isbn=0-19-567292-5 |páxines=80–96 |chapter=The pattern of railway development in India}}</ref> Llueu dellos grandes estaos principescos construyeron los sos propios sistemes de trenes y la rede estender a les rexones que se convirtieron nos estaos modernos d'[[Assam]], [[Rayastán]] y [[Andhra Pradesh]]. El quilometraxe percorríu d'esta rede amontar de 1349 quilómetros (838,2 milles) en 1860 a 25 495 quilómetros (15 841,8 milles) en 1880, sobremanera irradiaben dende l'interior de los trés principales ciudaes portuaries de Bombay, [[Chennai|Madrás]] y [[Calcuta]].<ref name=Hurd>{{cita llibru |apellíu=Hurd |nome=John |editor=Kerr, Ian J. |títulu=Railways in Modern India |añu=2005 |publicación=Oxford University Press |ubicación=New Delhi |isbn=0-19-567292-5 |páxines=147–172–96 |chapter=Railways}}</ref>
La mayor parte de la construcción del ferrocarril foi realizada poles empreses indies supervisaes por inxenieros británicos.<ref name="Indian railways">{{cita web |títulu=History of Indian Railways|url=http://www.irfca.org/~mrinal/history_dir.html|website=Irfca.org |publicación=IRFCA|fechaaccesu=2 d'agostu de 2014}}</ref> El sistema foi construyíu en gran midida, usando un mididor anchu, pistes resistentes y sólidos pontes. En 1900 la India tenía una gama completa de servicios ferroviarios con diversa titularidá y xestión, qu'operaben n'amplies redes de vía estrecha. En 1900, el gobiernu fixo cargu de la rede GIPR, ente que la empresa siguió pa la so xestión.<ref name="Indian railways"/> Mientres la Primer Guerra Mundial, los ferrocarriles fueron utilizaos pal tresporte de tropes y granos a los puertos de Bombay y Karachi de camín a Gran Bretaña, Mesopotamia y l'este d'África. Coles unviaes d'equipos y partes cortaes provenientes de Gran Bretaña, el caltenimientu fíxose muncho más difícil; trabayadores críticos entraron nel exércitu; talleres convertir a la manufactura d'artillería; delles llocomotores y coches fueron unviaos a Mediu Oriente. Los ferrocarriles apenes podía caltenese al día col aumentu de la demanda.<ref>Daniel R. Headrick, ''The tentacles of progress: technology transfer in the age of imperialism, 1850–1940'', (1988) pp. 78–79</ref> Escontra'l final de la guerra, los ferrocarriles deteriorar pola falta de caltenimientu y nun yeren rentables. En 1923, tantu la GIPRy del EIR se nacionalizaron.<ref>{{cita llibru |títulu=Appletons' annual cyclopaedia and register of important events of the year: 1862|añu=1863 |publicación=D. Appleton & Company |ubicación=New York |páxina=690|url=https://archive.org/stream/1862appletonsan02newyuoft#page/n697/mode/1up}}</ref><ref name="h1">{{cita web|url=http://www.hinduonnet.com/thehindu/mp/2002/04/18/stories/2002041800430100.htm|títulu=The great Indian Railway bazaar|autor=Khan, Shaheed|publicación=[[The Hindu]]|fecha=18 d'abril de 2002|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080716010813/http://www.hinduonnet.com/thehindu/mp/2002/04/18/stories/2002041800430100.htm|fechaarchivu=2008-07-16}}</ref>
Headrick amosó qu'hasta la década de 1930, tantu nes llinies de Raj y les empreses privaes contrataben namái europeos, el supervisores, inxenieros civiles ya inclusive el personal d'operación, tales como inxenieros de llocomotores. Les polítiques de Tiendes del gobiernu rique que les ufiertes de contratos ferroviarios teníen de faese na Oficina de la India en Londres, cerrando'l pasu a la mayoría de les empreses de la India.<ref name="h1"/> Les compañíes ferroviaries mercaren la mayor parte de la so hardware y partes de Gran Bretaña. Hubo talleres de caltenimientu de ferrocarril na India, pero escasamente dexóse a la fabricación o arreglu de llocomotores. Aceru TISCO nun pudo llograr los pidíos de los carriles hasta que la emerxencia de la guerra.<ref>Headrick, ''The tentacles of progress: technology transfer in the age of imperialism, 1850–1940'', (1988) pp. 81–82, 291.</ref>
La Segunda Guerra Mundial paralizó severamente a los ferrocarriles, asina que'l material deteníu esviar escontra'l Mediu Oriente y los talleres del ferrocarril convertir en talleres de municiones.<ref>{{cita llibru |apellíu=Wainwright |nome=A. Marin |títulu=Inheritance of Empire |publicación=Greenwood Publishing Group |añu=1994 |ubicación=Westport, Connecticut |páxina=48 |url=https://books.google.com/?id=1wERzXx94c8C&pg=PA48 |isbn=978-0-275-94733-0}}</ref> Dempués de la independencia en 1947, cuarenta y dos sistemes ferroviarios separaos, incluyendo trenta y dos llinies de propiedá de los antiguos estaos principescos de la India, fundir pa formar una sola unidá nacionalizada llamáu ''Ferrocarriles de la India.''
India ufierta l'exemplu del Imperiu Británicu virtiendo'l so dineru y conocencies nun sistema perbién construyíu diseñáu por razones militares (dempués del motín de 1857), cola esperanza de qu'aguiyaría la industria. El sistema taba sobredimensionado y yera demasiáu caru pa la pequeña cantidá de tráficu de carga que llevaba. Sicasí, facer prindar la imaxinación de los indios, que vieron los sos ferrocarriles como'l símbolu d'una modernidá industrial, pero unu que nun se realizó hasta dempués de la Independencia. Christensen (1996), quien vía por un propósitu colonial, les necesidaes locales, el capital, el serviciu y l'interés priváu versus el públicu, llegó a la conclusión de que lo que los ferrocarriles yeren una criatura del estáu qu'atrabancaba l'ésitu, porque los gastos de ferrocarril tuvieron que pasar pol mesmu tiempu y procesu d'ellaboración de presupuestos políticos como lo fixo'l restu de los gastos estatales. Los costos de ferrocarril, polo tanto nun podríen ser afechos a les necesidaes puntuales de los ferrocarriles o de los sos pasaxeros.<ref>R. O. Christensen, "The State and Indian Railway Performance, 1870–1920: Part I, Financial Efficiency and Standards of Service", ''Journal of Transport History'' (September 1981) 2#2, pp. 1–15.</ref>
==== Regación ====
Raj británicu invirtió enforma n'infraestructura, canales y sistemes de riego, amás, ferrocarriles, telegrafía, carreteres y puertos.<ref>Neil Charlesworth, ''British Rule and the Indian Economy, 1800-1914'' (1981) pp 23-37</ref><ref>Ian Stone, ''Canal Irrigation in British India: Perspectives on Technological Change in a Peasant Economy'' (2002) pp 278-80</ref><ref>for the historiography, see Rohan D'Souza, "Water in British India: the making of a ‘colonial hydrology'." ''History Compass'' (2006) 4#4 pp: 621-628. [http://www.sussex.ac.uk/cweh/documents/hcomroh.pdf online]</ref> La Canal Ganges algamó 350 milles de Hardwar a Cawnpore, y suministra miles de milles de canales de distribución. En 1900 el Raj tenía'l sistema de riego más grande nel mundu. Una historia esitosa foi Assam, una selva en 1840. Qu'en 1900 allugó 4.000.000 acres de cultivu, especialmente nos plantíos de té. En total, la cantidá de tierra irrigada multiplicada por un factor d'ocho.
L'historiador David Gilmour dixo:
Pola década de 1870 los llabradores nos distritos irrigados pola Canal Ganges taben visiblemente meyor alimentaos, y vistíos qu'antes; a finales de sieglu, la nueva rede de canales nel Punjab siguió siendo la producción más próspera qu'hai de campesinado.<ref>{{cita llibru |autor=David Gilmour|títulu=The Ruling Caste: Imperial Lives in the Victorian Raj|url=https://books.google.com/books?id=xEzx2zVHXSwC&pg=PA9|añu=2007 |publicación=Farrar, Straus and Giroux |páxina=9}}</ref>
==== Polítiques ====
Na segunda metá del sieglu XIX, tantu na alministración direuta de la India pola Corona Británica, como'l cambéu teunolóxicu, marcaron l'empiezu de la revolución industrial, lo que tuvo l'efeutu d'enxareyar estrechamente les economíes d'India y Gran Bretaña.<ref>{{Harvard citation|Stein|2001|p=259}}</ref>
Ello ye que munchos de los principales cambeos nel tresporte y les comunicaciones (que de normal s'acomuñar cola alministración de la Corona de la India) yá empezara antes del motín. Dende Dalhousie aceptaren la revolución teunolóxica en cursu en Gran Bretaña, la India tamién vio'l rápidu desenvolvimientu de toes eses teunoloxíes. Ferrocarriles, caminos, canales y pontes fueron construyíos rápido na India y los enllaces telegráficos igualmente estableciéronse con rapidez con cuenta de que les materies primes como l'algodón, del interior de la India pudieren ser tresportaos de la manera más eficiente a los puertos, como'l de [[Bombay]], pa la so posterior esportación a Inglaterra.<ref>Laura Bear, ''Lines of the nation: Indian Railway workers, bureaucracy, and the intimate historical self'' (2007) – pp. 25–28</ref>
De la mesma, les materies producíes d'Inglaterra, fueron tresportaos de nuevu cola mesma eficiencia,y puestos a la venta nos mercaos florencientes de la India. Empecipiáronse proyeutos ferroviarios masivos, trabayos ferroviarios serios y gubernamentales, de los cualos les pensiones atraxeron a un gran númberu d'hindús de casta alta nel serviciu públicu per primer vegada. La función pública india yera prestixosa y bien pagu, pero permaneció políticamente neutral.<ref>Arudra Burra, "The Indian Civil Service and the nationalist movement: neutrality, politics and continuity", ''Commonwealth and Comparative Politics'', (Nov 2010), 48#4 pp. 404–432</ref>
Les importaciones d'algodón británico cubrieron el 55 % del mercáu de la India en 1875.<ref>B. R. Tomlinson, ''The economy of modern India, 1860–1970'' (1996) p 109</ref>La producción industrial tal como se desenvolvió nes fábriques europees yera desconocida hasta la década de 1850, les primeres fábriques d'algodón abrir en Bombay, lo que plantego un desafíu pa la producción basada nel sistema de trabayu en casa o trabayu familiar.<ref>Judith Brown, ''Modern India: The Origins of an Asian Democracy'' (1994) p. 12</ref>[[Ficheru:The Queen's Own Madras Sappers and Miners, Review Order .jpg|thumb|230px|Madras propios de la Reina, Zapadores y Mineros en 1896.]]
Los impuestos na India menguaron mientres el periodu colonial pa la mayor parte de la población de la India; Colos ingresos fiscales de la tierra a un 15 % de la renta nacional mientres la dómina de Mogul, comparáu col 1% a la fin del periodu colonial. El porcentaxe del ingresu nacional pa la economía del pueblu amontar de 44 % a 54 % mientres los tiempos de Mogul pal final del periodu colonial. El PIB per cápita de la India escayó de $ 550 en 1700 a $ 520 en 1857, anque más tarde aumentó a $ 618 en 1947.<ref>Angus Maddison, The World Economy, pages 109–112, (2001)</ref>
=== Impautu económicu ===
[[Ficheru:British Raj coins during Edward VII and George V, Indian Museum, Kolkata.jpg|thumb|Monedes del Raj británicu mientres [[Eduardu VII del Reinu Xuníu|Eduardu VII]] y [[Xurde V del Reinu Xuníu|Xurde V]], Muséu de la India.]]
Los historiadores siguen aldericando si l'impautu al llargu plazu de la dominación británica foi p'acelerar el desenvolvimientu económicu de la India, o p'aburuyar y retrasalo. En 1780, el políticu conservador británicu [[Edmund Burke]] plantegó la cuestión de la posición de la India: atacó con vehemencia la [[Compañía de les Indies Orientales]], alegando que [[Warren Hastings]] y otros altos funcionarios arruinaren la economía de la India y de la sociedá. L'historiador indiu Rajat Kanta Ray (1998) siguó esta llinia d'ataque, diciendo que la nueva economía traida polos ingleses nel {{SIEGLU|XVIII||s}} yera una forma de «saquéu» y una catástrofe pa la economía tradicional del [[Imperiu mongol]].<ref name="British expansion in India" />
Ray acusó a los británicos d'escosar les reserves d'alimentos y dineru y d'imponer altos impuestos que causaron la tarrecible fame de Bengala en 1770, que mató a un terciu de la población de Bengala.<ref>Rajat Kanta Ray, "Indian Society and the Establishment of British Supremacy, 1765–1818", in ''The Oxford History of the British Empire'': vol. 2, "The Eighteenth Century" ed. by P. J. Marshall, (1998), pp. 508–29</ref>P. J. Marshall amuesa qu'estudios recién han reinterpretado la idea de que la prosperidá de l'alministración Mongol enantes benigna dio pasu a la probeza y l'anarquía.<ref name="Impact of British Rule">{{cita web |títulu=IMPACT OF BRITISH RULE ON INDIA: ECONOMIC, SOCIAL AND CULTURAL (1757–1857)|url=http://www.nios.ac.in/media/documents/SecSocSciCour/English/Lesson-05.pdf|website= Nios.ac.uk |publicación=NIOS|fechaaccesu=2 d'agostu de 2014}}</ref> Sostién que la toma de posesión británica nun fixo nenguna rotura col pasáu, que delega en gran midida'l control de los gobernantes rexonales Mongoles y sostuvo una próspera economía polo xeneral pal restu del sieglu XVIII. Marshall aprofia que los británicos acomuñar colos banqueros de la India y creáronse ingresos al traviés de los alministradores tributarios locales, amás caltuvo les antigües tarifes Mongol d'impuestos.
Munchos historiadores coinciden en que la Compañía de les Indies Orientales heredó un sistema d'impuestos onerosos que se llevó a un terciu de la producción de los cultivadores de la India.<ref name="British expansion in India" />
En llugar de la cuenta nacionalista india de los británicos como agresores estranxeros, tomar del poder pola fuercia bruta y el empobrecimiento de tola India, Marshall presenta la interpretación (sofitáu por munchos estudiosos de la India y Occidente) que los británicos nun taben en control total, sinón que yeren xugadores no que yera principalmente un xuegu de la India y nel que'l so ascensu al poder dependía de la escelente cooperación coles élites indies.<ref name="Impact of British Rule" />
Marshall almitió que gran parte de la so interpretación sigue siendo bien revesosa ente munchos historiadores.<ref>P.J. Marshall, "The British in Asia: Trade to Dominion, 1700–1765", in ''The Oxford History of the British Empire: vol. 2, The Eighteenth Century" ed. by P. J. Marshall, (1998), pp. 487–507''</ref>
== 1860 a 1890: Nueva clase media, Congresu Nacional Indiu ==
En 1880, una nueva clase media surdiera na India y espardióse en tol país.<ref name=spear-ilbert>{{Harvard citation|Spear|1990|p=169}}</ref> Per otra parte, hubo una creciente solidaridá ente los sos miembros, creada polos "estímulos conxuntos d'aliendu ya irritación."<ref name=spear-ilbert/> L'estímulu que tresmitía esta clase de vinu del so ésitu na educación y la so capacidá p'acoyese a les ventayes de la educación, según nel emplegu na función pública india.<ref name="spear170">{{Harvard citation|Spear|1990|p=170}}</ref> Llegó tamién a partir de la proclamación de la reina Victoria en 1858 na que se declarara: "Xunimos a los nativos de los nuesos territorios indios pola mesma obligación del deber que nos xune a toles otres materies."<ref name="majumdar888">{{Harvard citation|Majumdar|Raychaudhuri|Datta|1950|p=888}}</ref> Los indios fueron especialmente afalaos cuando Canadá concediólos estatus de dominiu en 1867 y estableció una constitución democrática autónoma.<ref name="majumdar888" /> A lo último, l'estímulu provieno del trabayu de los estudiosos orientales contemporánees como [[Monier Monier-Williams]] y [[Max Müller]], que nes sos obres presentóse l'antigua India como una gran civilización.<ref name="spear-ilbert" /> La irritación, otra manera, nun vieno namái de los incidentes de discriminación racial a manes de los británicos na India, sinón tamién de les aiciones gubernamentales, como l'usu de tropes indies nes campañes imperiales (por casu, na segunda guerra anglu-afganistana) y de los intentos de controlar la prensa vernácula (por casu, na Llei de prensa vernácula de 1878).<ref name="spear-ilbert" /> Sicasí, foi la reversión parcial del virréi [[George Robinson|Lord Ripon]] del proyeutu de Ilbert Bill (1883), una midida llexislativa que propunxera poner a los xueces indios na Presidencia de Bengala n'igualdá de condiciones colos británicos, lo que tresformó'l descontentu n'aición política.<ref name="spear170" /> El 28 d'avientu de 1885, profesionales ya intelectuales d'esta clase media educada, munchos de les nueves universidaes-britániques fundaes en Bombay, Calcuta y Madrás, y familiarizaos coles idees de los filósofos políticos británicos, especialmente los utilitarios montaos en Bombay. Los setenta homes fundaron el Congresu Nacional de la India; Womesh Chandra Bonerjee foi escoyíu como'l primer presidente. La Comisión taba integrada por una élite occidentalizada, y nun se fixo nengún esfuerciu nesi momentu p'ampliar la base.
Mientres los sos primeros venti años, el Congresu aldericó principalmente la política británica escontra la India; Sicasí, los sos alderiques crearon una nueva perspeutiva de la India que llevó a cabu Gran Bretaña responsable del drenaxe de la riqueza de la India. Gran Bretaña fixo esto, afirmaben los nacionalistes, debíu al comerciu deslleal, pola restricción de la industria indio, y pol usu de los impuestos de la India pa pagar los altos salarios de los funcionarios públicos británicos na India.<ref>{{Harvard citation|Bose|Jalal|2003|p=100}}</ref>
=== 1870 -1907: Reformadores sociales, los moderaos contra los estremistes ===
Los principales llogros de Baring fueron como un reformador enérxicu, que se dedicó a la meyora de la calidá del gobiernu nel Raj británicu. Empezó l'aliviu de la fame a gran escala, l'amenorgamientu d'impuestos, y sobrepúnxose a les torgues burocrátiques nun esfuerciu por amenorgar tantu la fame y el malestar social xeneralizáu. Anque designáu por un gobiernu lliberal, les sos polítiques yeren bien similares a les de virréis nomaos por gobiernos conservadores.<ref>James S. Olson and Robert S. Shadle, ''Historical Dictionary of the British Empire'' (1996) p 116</ref>
{{gallery
|align=center
|width=180 |lines=4
|File:Gopal krishan gokhale.jpg |Gopal Krishna Gokhale, un reformador social constitucional y nacionalista moderáu, fuer escoyíu como presidente del Congresu Nacional de la India en 1905. |File:Sri Aurobindo presiding over a meeting of the Nationalists after the Surat Congress, with Tilak speaking, 1907.jpg |"Estremista" del congresu Bal Gangadhar Tilak, falando en 1907 cuando'l partíu estremar en Moderaos y Estremistes. Sentáu na mesa ta Aurobindo Ghosh y a la so derecha na siella ta Lala Lajpat Rai, dambos aliaos de Tilak.
}}
La reforma social taba nel aire pola década de 1880. Por casu, Pandita Ramabai, poeta, espertu en sánscritu, y un defensor de la emancipación de les muyeres indies, tomó la causa de les vilba que busquen casase de nuevu, especialmente de les vilbes Brahamin, más tarde convirtióse al cristianismu.<ref>Helen S. Dyer, ''Pandita Ramabai: the story of her life'' (1900) [https://books.google.com/books?id=wHo4AAAAMAAJ&pg=PA116 online]</ref> En 1900 los movimientos de reforma echaren raigaños nel Congresu Nacional Indiu. Gopal Krishna miembru de Congresu Gokhale fundó los Siervos de la sociedá de la India, que primieron pa la reforma llexislativa (por casu, pa una llei para dexara'l nuevu matrimoniu de les neñes viudes hindús), y que los sos miembros tomaron los votos de probeza, amás trabayó na [[Intocable|comunidá intocable]].<ref>David Ludden, ''India and South Asia: a short history'' (2002) p.197</ref>
En 1905, abrióse un fondu abismu ente los moderaos, dirixíos por Gokhale, qu'embrivió'l baturiciu públicu, y los nuevos "estremistes" que non yá defendíen el baturiciu, pero tamién escorríen la busca de la reforma social como una distraición de nacionalismu. Destacaba, ente los estremistes Bal Gangadhar Tilak, que trató de movilizar a los indios, apelando a una identidá política esplícita hindú, que s'amuesa, por casu, nos festivales añales públicos de Ganapati que s'inauguren nel oeste de la India.<ref>Stanley A. Wolpert, ''Tilak and Gokhale: revolution and reform in the making of modern India'' (1962) p 67</ref>
=== Partición de Bengala (1905–1911) ===
{{gallery
|align=center
|width=180 |lines=4
|File:Bal G. Tilak.jpg |Bal Gangadhar Tilak, foi'l primer líder del movimientu Indiu d'Independencia, y conocíu como'l padre de los disturbios Indios y constructor de la India moderna.
|File:George Curzon2.jpg |Virret George Nathaniel Curzon (1899–1905). Él promovió munches reformes pero la so partición de Bengala en provincies musulmanes ya hindús indignó al pueblu.
|File:Salimullah.jpg|Sir Khawaja Salimullah, un bengalí d'influencia aristócrata y aliáu de los británicos, que fuertemente favoreció la creación de Bengala del Este y Assam.
|||File:1909magacín vijaya.jpg |Portada d'una emisión d'una revista Tamil de 1909 "Vijaya" amosando "Madre India" cola so diversa proxenie y el berru de guerra" Vande Mataram.
}}
L'entós Virréi, [[George Curzon|Lord Curzon]] (1899-1905) foi inusualmente enérgicó na busca de la eficiencia y la reforma.<ref>Michael Edwardes, ''High Noon of Empire: India under Curzon'' (1965) p 77</ref> La so axenda incluyó la creación de la Provincia de la Frontera del Noroeste.; pequeños cambeos na función pública; l'aceleración de les operaciones de la secretaría; la creación d'un estándar d'oru p'asegurar una moneda estable; creación d'una Xunta de tren; la reforma de riego; l'amenorgamientu de les deldes llabradores; l'amenorgamientu del costu de les telegrames; la investigación arqueolóxica y la preservación de les antigüedaes; meyores nes universidaes; reformes de la policía; la meyora de les funciones de los estaos nativos; un nuevu Departamentu de Comerciu ya Industria; promoción de la industria; polítiques d'ingresos de la tierra revisaes; baxar los impuestos; la creación de bancos agrícoles; la creación d'un Departamentu d'Agricultura; patrociniu de la investigación agrícola; l'establecimientu d'una Biblioteca Imperial; la creación d'un Cuerpu de Cadetes Imperial; nuevos códigos de fame; y ello ye que amenorgar la molestia del fumu en Calcuta.<ref>Moore, "Imperial India, 1858–1914", p. 435</ref>
El problema surdió por Curzon cuando partió la mayor subdivisión alministrativa na India británica, la provincia de Bengala, na provincia de mayoría musulmana de Bengala Oriental y Assam y la provincia de mayoría hindú de Bengala Occidental (actuales estaos indios de [[Bengala Occidental]], [[Bihar]] y [[Orissa|Odisha]]). L'actu de Curzon, la partición de Bengala -que dalgunos consideraben alministrativamente positiva, comunalmente cargada, semó les granes de la división ente los indios de Bengala, que fueren contemplaos poles distintes alministraciones coloniales dende los tiempos de William Bentinck, pero nunca actuó acorde, pa tresformar la política nacionalista en daqué como nenguna otra cuesa antes d'ella. La élite hindú de Bengala, ente ellos munchos de los que teníen tierres nel este de Bengala que fueron arrendaos a llabradores musulmanes, protestó fervientemente.<ref>John R. McLane, "The Decision to Partition Bengal in 1905", ''[[Indian Economic and Social History Review]]'', July 1965, 2#3, pp. 221–237</ref>
Arriendes de la partición de Bengala, que yera una estratexa establecida por [[Lord Curzon]] pa debilitar el movimientu nacionalista, Tilak afaló'l movimientu Swadeshi y el movimientu de Boicó.<ref>Ranbir Vohra, The Making of India: A Historical Survey (Armonk: M.E. Sharpe, Inc, 1997), 120</ref>
El movimientu del boicó consistía nun boicó a los productos estranxeros y tamién el boicó social de cualquier indiu qu'usa los productos estranxeros. El movimientu Swadeshi consistía nel usu de los bienes producíos de forma nativa. Una vegada que fueron boicotiaes productos estranxeros, había un buecu que tenía que ser enllenáu pola producción d'aquellos bienes na mesma India. [[Bal Gangadhar Tilak]] diz que los movimientos Swadeshi y el boicó son les dos cares de la mesma moneda. La gran clase media hindú de Bengala (el bhadralok), fadióse ante la perspeutiva de ser superaos en númberu bengalíes na nueva provincia de Bengala por biharis y Oriyas, sintieron que l'actu de Curzon yera un castigu pol so asertividad política. Les protestes xeneralizaes contra la decisión de Curzon tomaron la forma predominante de la ''[[Swadeshi]]'' ("mercar india") campaña empobinada por dos vegaes presidente del Congresu, Surendranath Banerjee, y el boicó a los productos británicos arreyaos.<ref>V. Sankaran Nair, ''Swadeshi movement: The beginnings of student unrest in South India'' (1985) [https://books.google.com/books?id=YQVqo0lzq5EC excerpt and text search]</ref>
El berru de guerra pa dambos tipos de protesta foi'l lema Bande Mataram ("Saludu a la madre"), qu'invoca una diosa madre, que permanez de diverses maneres pa Bengala, India, y la diosa hindú [[Kali]]. [[Sri Aurobindo]] nunca foi más allá de la llei cuando editó la revista Vande Mataram; que predicaba la independencia, pero dientro de les llendes de la paz na midida de lo posible. El so oxetivu yera la resistencia pasiva.<ref>[[Peter Heehs]], ''The lives of Sri Aurobindo'' (2008) p. 184</ref> El malestar estender dende Calcuta a les rexones circundantes de Bengala cuando los estudiantes tornaron a los sos pueblos y ciudaes. Dalgunos arreyáronse nel robu pa financiar actividaes terroristes como'l bombardéu d'edificios públicos, pero les combalechadures polo xeneral, fracasaron na cara del intensu trabayu policial.<ref name="bandyo260">{{Harvard citation|Bandyopadhyay|2005|p=260}}</ref> El movimientu de boicó Swadeshi cortó les importaciones de testiles británicos nun 25%. La tela swadeshi, anque más caru y un pocu menos cómoda que'l so competidor Lancashire, foi usada como una marca d'arguyu nacional pola xente de tola India.<ref>Wolpert, ''A New History of India'', pp. 275–276</ref>
=== 1906–1909: Lliga Musulmana, reformes Minto-Morley ===
{{gallery
|align=center
|width=180 |lines=4
|File:Brit IndianEmpireReligions3.jpg |''Relixones prevalecientes en 1909'', Mapa de la India Británica, 1909, amosando les relixones con mayoría basáu nel censu de 1901. |File:1921ajmalkhan.jpg |Hakim Ajmal Khan, un fundador de la Lliga Musulmana, convertir en presidente del Congresu Nacional de la India, en 1921.
|File:LordMelgund1885.jpg |Lord Minto, el virréi conservador conoz l'a la delegación musulmana en xunu del 1906. Les reformes de Minto-Morley de 1909 llamaron por separáu eleición musulmanes.
}}
Les protestes hindús contra la partición de Bengala llevaron a la élite musulmana na India a entamar la India Muslim League en 1906. La Lliga a favoreció la partición de Bengala, yá que había una mayoría musulmana na metá oriental. En 1905, cuando Tilak y Lajpat Rai intentaron xubir a posiciones de lideralgu nel Congresu, y el mesmu Congresu xunióse en redol al simbolismu de Kali, polo que les medranes musulmanes aumentaron. La élite musulmana, incluyendo Dhaka Nawab Khwaja y Salimullah, esperaba qu'una nueva provincia con una mayoría musulmana beneficiaría direutamente a los musulmanes qu'aspiraben al poder políticu.<ref>Ludden (2002), pp. 200–201</ref>
Diéronse los primeros pasos escontra l'autogobiernu na India británica a finales del sieglu XIX col nomamientu de los conseyeros de la India p'asesorar al virréi británicu y l'establecimientu de los conseyos provinciales colos miembros de la India; los británicos, darréu, ampliaron la participación nos conseyos llexislativos cola Llei de Conseyos de la India de 1892. Les corporaciones y Xuntes Municipales de Distritu fueron creaes pa l'alministración llocal; Ente ellos fueron escoyíos miembros de la India.
La Llei de Conseyos de la India de 1909, conocida como les reformes Morley-Minto (John Morley foi'l secretariu d'Estáu pa la India, y Minto foi virréi) - concedió roles llindaos pa los indios nes llexislatures central y provincial. Indios de clase alta, ricos terratenientes y homes de negocios fueron favorecíos. La comunidá musulmana fixo un eleutoráu independiente y concedió la doble representación. Los oxetivos yeren bastante conservadores, pero fixeron avanzar el principiu electivu.<ref name="Das1964">{{cita llibru |autor=Manmath Nath Das|títulu=India under Morley and Minto: politics behind revolution, repression and reforms|url=https://books.google.com/books?id=V3geAAAAMAAJ|fechaaccesu=21 de febreru de 2012|añu=1964 |publicación=G. Allen and Unwin}}</ref>
La partición de Bengala foi anulada en 1911 y anunciáu en Delhi Durbar na que'l rei [[Xurde V del Reinu Xuníu|Xurde V]] vieno en persona y foi coronáu emperador de la India. Anunció la capital, treslladar dende Calcuta a Delhi, a una fortaleza musulmana. Morley foi especialmente vixilante nel achaplamientu de los grupos revolucionarios.<ref>{{Harvard citation|Robb|2004|p=174}}</ref>
== 1914–1947 ==
=== 1914–1918: Primer Guerra Mundial, Pactu de Lucknow ===
{{gallery
|align=center
|width=180 |lines=4
|File:Indiantroops medical ww1.jpg |Enfermeros indíxenes qu'asisten a los soldaos mancaos col
''La fuercia espedicionario de Mesopotamia'' en [[Mesopotamia]] mientres la [[Primer Guerra Mundial]].
|File:Khudadad khan vc1915.jpg |Sepoy Khudadad Khan, el primer Indiu en ser premiáu col premiu Victoria Cross, el más altu gallardón del imperiu británicu mientres la guerra. Khan, del distritu Chakwal, Punyab (anguaño Paquistán) taba engarrando nel frente oeste en 1914.
|File:Gandhi back in india1915.gif |Mohandas Karamchand Gandhi (sentáu nel carruaxe, a la derecha, los güeyos baxos, col sombreru flat-top negru) recibió una gran bienvenida en Karachi en 1916 dempués del so regresu a la India de Sudáfrica. ||}}
La [[Primer Guerra Mundial]] demostraría ser un puntu d'inflexón na rellación imperial ente Gran Bretaña y la India. Poco antes del españíu de la guerra, el Gobiernu de la India había indicáu que podríen apurrir dos divisiones más una brigada de caballería, con una división adicional en casu d'emerxencia.<ref name="India's contribution">{{cita llibru |títulu=India's contribution to the Great War |añu=1923 |publicación=Govt of India |ubicación=Calcutta |páxines=74}}</ref> Cerca de 1,4 millones de soldaos indios y británicos del [[Exércitu Indiu Británicu|exércitu indiu británicu]] formaron parte de la guerra, principalmente en [[Iraq]] y [[Oriente Mediu|Mediu Oriente]]. La so participación tuvo una amplia precipitación nel espardimientu cultural, espublizáronse noticies de cómo los soldaos valientemente llucharon y morrieron xunto a los soldaos británicos, según soldaos de dominios como Canadá y Australia.<ref name=brown-p197-198>{{Harvnb|Brown|1994|pp=197–198}}</ref> El perfil internacional de la India aumentó mientres la década de 1920, yá que se convirtió nun miembru fundador de la Sociedá de Naciones en 1920 y participó, sol nome de "Les Indes Anglaises" (British India), nos Xuegos Olímpicos de 1920 n'Amberes.<ref>[http://www.la84foundation.org/6oic/OfficialReports/1920/1920.pdf Olympic Games Antwerp. 1920: Official Report] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110505163318/http://www.la84foundation.org/6oic/OfficialReports/1920/1920.pdf |date=2011-05-05 }}.</ref> De vuelta na India, especialmente ente los líderes del Congresu Nacional de la India, la guerra llevó a la esixencia d'una mayor autonomía pa los indios.<ref name=brown-p197-198/>
Dempués de la separación 1906 ente los moderaos y los estremistes, l'actividá política entamada pol Congresu permaneciera estazada hasta 1914, cuando [[Bal Gangadhar Tilak]] foi puestu en llibertá y empezó a sondiar a otros líderes del Congresu pa una posible reunificación. Eso, sicasí, tuvo qu'esperar hasta la desapaición de los principales oponentes moderaos de Tilak, Gopal Krishna Gokhale y Pherozeshah Mehta, en 1915, colo cual llegóse a un alcuerdu por que grupu espulsáu de Tilak pa volver entrar nel Congresu.<ref name="brown-p197-198" />
Na sesión de Lucknow 1916 del Congresu, los partidarios de Tilak fueron capaces d'impulsar una resolución más radical que pidía a los británicos declarar que yera'l so "oxetivu y la intención de conferir ... autogobiernu na India nuna fecha temprana".<ref name="brown-p197-198" /> Llueu, otros rumores empezaron a apaecer nos pronunciamientos públicos: en 1917, nel Conseyu Llexislativu Imperial, Madan Mohan Malaviya falaron de les mires que la guerra xenerara na India, "Atrévome a dicir que la guerra punxo'l reló cincuenta años escontra alantre ... (les) reformes dempués de la guerra van tener que ser tal, ... como va satisfaer les aspiraciones de la so xente (de la India) pa tomar la so parte llexítima na alministración del so propiu país".<ref name="brown-p197-198" />
La sesión de 1916 Lucknow nel Congresu foi tamién el llugar d'un esfuerciu mutuu non antemanáu pol Congresu y la Lliga Musulmana, la ocasión pa la cual foi apurrida pola asociación mientres la guerra ente [[Alemaña]] y [[Turquía]]. Yá que el sultán turcu, o Khalifah, tamién reclamaren esporádicamente tutelar de los sitios sagraos islámicos de [[La Meca]], Medina y [[Xerusalén]], yá que los británicos y los sos aliaos taben agora en conflictu con Turquía, les duldes empezaron a aumentar ente dellos musulmanes de la India sobre la "neutralidá relixosa" de los británicos, les duldes que yá surdieren como resultáu de la reunificación de Bengala en 1911, una decisión que foi vista como mal dispuestu pa los musulmanes.<ref name="brown-p200-201">{{Harvnb|Brown|1994|pp=200–201}}</ref> Nel Pactu de Lucknow, la Lliga xunir al Congresu na propuesta d'un mayor autogobiernu que foi una campaña a favor de Tilak y los sos siguidores. A cambéu, el Congresu aceptó electoraos separaos pa los musulmanes nes llexislatures provinciales, según el Conseyu Llexislativu Imperial. En 1916, la Lliga Musulmana tuvo un cupu d'ente 500 y 800 miembros, sicasí nun tener el so siguiente más ampliu ente los musulmanes de la India de los últimos años; na mesma Lliga, el pactu nun tenía respaldu unánime, en gran parte dempués de ser axustáu por un grupu de "mozos del partíu" musulmanes de les provincies Xuníes (UP), lo más prominente, dos hermanos y Mohammad Shaukat Ali, qu'abrazara'l Pan causa islámica;
Nel Pactu de Lucknow, la Lliga xunir al Congresu na propuesta d'un mayor autogobiernu que foi una campaña a favor de Tilak y los sos siguidores; A cambéu, el Congresu aceptó electoraos separaos pa los musulmanes nes llexislatures provinciales, según el Conseyu Llexislativu Imperial. En 1916, la Lliga Musulmana teníu en cualquier llugar ente 500 y 800 miembros y sicasí nun tener el so siguiente más ampliu ente los musulmanes de la India de los últimos años; na mesma Lliga, el pactu nun tenía respaldu unánime, en gran parte dempués de ser axustáu por un grupu de "mozos del partíu" musulmanes de les [[Provincies Xuníes d'Agra y Oudh|provincies Xuníes]] (UP), lo más prominente, dos hermanos y [[Muhammad Ali Jinnah|Mohammad]] Shaukat Ali, qu'abrazara'l Pan causa islámica;<ref name="brown-p200-201" /> Sicasí, sí tien el sofitu d'un mozu abogáu de Bombay, [[Muhammad Ali Jinnah]], que más tarde foi al altor de los roles de lideralgu tantu na Lliga y el movimientu d'independencia de la India. N'años posteriores, como toles ramificaciones del pactu desenvolviéronse, foi vistu como beneficiar a les élites de la minoría musulmana de provincies como UP y Bihar más de les mayoríes musulmanes de Punjab y Bengala, sicasí, nesi momentu, el "Pactu de Lucknow", foi un finxu importante nel baturiciu nacionalista y foi vistu polos británicos.<ref name="brown-p200-201" />
Mientres 1916, dos Amiestes d'Autonomía fueron fundaes nel Congresu Nacional de la India por Tilak y [[Annie Besant]], respeutivamente, pa promover l'[[autonomía]] ente los indios, y tamién p'alzar la estatura de los fundadores dientro del propiu Congresu.<ref name=brown-p199>{{Harvnb|Brown|1994|p=199}}</ref> La señora Besant, pela so parte, tamién quixo demostrar la superioridá d'esta nueva forma de baturiciu entamáu, que llograra ciertu ésitu nel movimientu de l'autonomía d'Irlanda, a la violencia política que tuvo intermitentemente llaráu'l subcontinente mientres los años 1907- 1914.<ref name=brown-p199/> Los dos Amiestes centraron la so atención nes rexones xeográfiques complementaries: Tilak d'en l'oeste de la India, na presidencia'l sur de Bombay, y la señora Besant nel restu del país, pero especialmente na Presidencia de Madrás y en rexones como [[Sind]] y [[Idioma guyaratí|Gujarat]] qu'hasta entós fueren consideráu políticamente inactivu pol Congresu.<ref name=brown-p199/> Dambes lligues adquirieron rápido nuevos miembros - aproximao trenta mil cada unu nun pocu más d'un añu - y empezaron a publicar periódicos de baxu costu. La so propaganda tamién se dirixó a los cartelos, panfletos y cantares políticu-relixosos, y más tarde a les xuntes de mases, que non yá atraxeron mayor númberu qu'en sesiones anteriores del Congresu, sinón tamién dafechu nuevos grupos sociales, como los non [[Brahman (divinidá impersonal hinduista)|brahmanes]], comerciantes, llabradores, estudiantes y los trabayadores del gobiernu de nivel inferior.<ref name=brown-p199/> A pesar de que nun algamar la magnitú o'l calter d'un movimientu de mases en tol país, les lligues del Gobiernu Autónomu dambos afonden y amplíen el baturiciu políticu entamada pol autogobiernu na India. Les autoridaes britániques reaccionaron imponiendo restricciones a les Lligues, incluyendo cerrar el pasu a los estudiantes de les xuntes y la prohibición de los dos líderes de viaxar a ciertes provincies.<ref name=brown-p199/>
L'añu 1915 tamién vio'l regresu de [[Mahatma Gandhi|Mohandas Karamchand Gandhi]] na India. Yá conocíu na India como resultáu de les sos llibertaes civiles protestes en favor de los indios en Sudáfrica, Gandhi siguió'l conseyu del so mentor Gopal Krishna Gokhale y optó por nun faer nengún pronunciamientu públicu mientres el primer añu del so regresu, pero nel so llugar pasó l'añu viaxando, reparando'l país de primera mano, y l'escritura.<ref name=brown-p214-215>{{Harvnb|Brown|1994|pp=214–215}}</ref> Enantes, mientres la so estancia Sudáfrica, Gandhi, abogáu d'oficiu, representara a una comunidá indíxena, que, anque pequeña, yera lo suficientemente diversu como pa ser un microcosmos de la mesma India. Al encetar el retu de caltener a esta comunidá y faer frente coles mesmes l'autoridá colonial, que creara una téunica de la resistencia non violenta, qu'él llamó [[Satyagraha]] (o, La llucha pola Verdá).<ref name=brown-p210-213>{{Harvnb|Brown|1994|pp=210–213}}</ref> Pa Gandhi, Satyagraha yera distintu de "r[[resistencia pasiva]]", aquel día una téunica familiar de la protesta social, que consideraba como una estratexa práutica adoptada polos débil frente a encomalo cimeru; Satyagraha, otra manera, yera para él el "últimu recursu d'aquellos lo suficientemente fuertes nel so compromisu cola verdá que sometese a sufrir na so causa."<ref name=brown-p210-213/> [[Ahimsa]] o "non violencia", que se formó l'apuntaladura de Satyagraha, llegó a representar la pilastra ximielga, cola Verdá, de la perspeutiva relixosa ortodoxa de Gandhi na vida.<ref name=brown-p210-213/> Mientres los años 1907-1914, Gandhi a prueba la téunica de Satyagraha nuna serie de protestes en favor de la comunidá india en Sudáfrica contra les lleis raciales inxustes.<ref name=brown-p210-213/>
Amás, mientres la so estancia en Sudáfrica, nel so ensayu, Hind Swaraj, (1909), Gandhi formuló la so visión de ''[[Swaraj]]'', o "autogobiernu" de la India sobre la base de tres ingredientes vitales: solidaridá ente los indios de distintes relixones, pero la mayoría de toos ente hindús y musulmanes; la eliminación de los intocables de la sociedá india; y l'exerciciu de ''[[swadeshi]]'' - el boicó a los productos manufacturados estranxeros y la reactivación de la industria artesanal de la India.<ref name=brown-p214-215/> Los dos primeros, que sentía, yeren esenciales por que la India sía una sociedá igualitario y tolerante, unu acorde colos principios de la Verdá y la [[Resistencia nun esforcia|non violencia]], ente que'l postreru, polo que los indios más autosuficientes, sería romper el ciclu de dependencia que non yá perpetar la direición y el tenor de la dominación británica na India, sinón tamién el compromisu británicu a ella.<ref name=brown-p214-215/> A lo menos hasta 1920, la mesma presencia británica, nun yera una torga na concepción de ''[[swaraj]]''; de Gandhi; más bien, foi la incapacidá de los indios pa crear una sociedá moderna.<ref name=brown-p214-215/>
=== 1917-1919: Satyagraha, reformes Montagu-Chelmsford, Jallianwala Bagh ===
[[Ficheru:Gandhi Kheda 1918.jpg|thumb|Gandhi na dómina del Kheda Satyagraha, 1918.]]
[[Ficheru:Montagu left.jpg|thumb |[[Edwin Montagu]], a la izquierda, el Secretariu d'Estáu de la India, que'l so reporte condució a l'Acta de Gobiernu de la India de 1919, tamién conocida como les reformes de Montford o les reformes de Montagu-Chelmsford.]]
[[Ficheru:Rowlatt bills1919.gif|thumb|Titulares sobre los Bills Rowlatt (1919) a partir d'un periódicu nacionalista na India. A pesar de tolos indios non oficiales sobre'l Conseyu Llexislativu votó en contra de los Bills Rowlatt, el gobiernu foi capaz de forzar el so pasu pol usu de la so mayoría.<ref name=spear190/>]]
[[Ficheru:Jallianwallah.jpg|thumb|El Jallianwalla Bagh en 1919, unos meses antes de la masacre qu'asocedió'l 13 d'abril.]]
Gandhi fixo'l so debú políticu na India en 1917 nel distritu de Champaran de [[Bihar]], cerca de la frontera de Nepal, onde foi convidáu por un grupu de llabradores arrendatarios descontentos que, mientres munchos años, obligárase a [[índigo]] llantadera (pa colorantes) nuna porción de les sos tierres y depués vendelo a precios per debaxo del mercáu a los plantadores británicos que-yos arrendara la tierra.<ref name=brown-p216-217>{{Harvnb|Brown|1994|pp=216–217}}</ref> A la so llegada nel distritu, Gandhi xunir a otros agitadores, incluyendo un líder nuevu Congresu, [[Rajendra Prasad]], de Bihar, que se convertiría nun partidariu lleal de Gandhi y pasar a xugar un papel destacáu nel movimientu d'independencia de la India. Cuando Gandhi ordenóse-y salir poles autoridaes britániques locales, negar por razones morales, la creación de la so negativa como una forma d'individuu [[Satyagraha]]. Llueu, so la presión del virréi en Delhi que taba ansiosu por caltener la paz interior mientres tiempos de guerra, el gobiernu provincial rescindió orde d'espulsión de Gandhi, y más tarde tuvo d'alcuerdu nuna investigación oficial sobre'l casu. Anque, los plantadores británicos finalmente rindiéronse, nun fueron ganaos pa la causa de los llabradores, y polo tanto nun producieron la resultancia óptimo d'un Satyagraha de Gandhi qu'esperara; De la mesma, los mesmos llabradores, anque contentos cola resolución, respondieron con entusiasmu siquier de los proyeutos concurrentes de potenciación rural y la educación que Gandhi inaugurara d'acordies col so ideal de [[swaraj]]. Al añu siguiente, Gandhi llanzó dos satyagrahas más - tantu nel so [[Idioma guyaratí|Gujarat]] nativa - unu nel distritu de [[Kaira]] rural onde los llabradores propietarios de tierres protestaben aumentaron tierra-ingreso y l'otru na ciudá d'[[Ahmedabad]], onde los trabayadores nuna fábrica testil de propiedá india taben esmolecíos polos sos baxos salariu. La satyagraha en Ahmedabad tomó la forma de Gandhi n'ayunes y el sofitu a los trabayadores nuna fuelga, que finalmente llevó a un alcuerdu. En Kaira, otra manera, anque los llabradores porque recibió publicidá de la presencia de Gandhi, la satyagraha en sí, que consistía nos llabradores decisión coleutiva de retener el pagu, nun foi un ésitu inmediatu, una y bones les autoridaes britániques negar a dar marcha tras. El baturiciu en Kaira ganó por Gandhi otru teniente de tola vida en [[Sardar Vallabhbhai Patel]], qu'entamara los llabradores, y que tamién pasaría a desempeñar un papel de lideralgu nel movimientu d'independencia de la India.<ref>Balraj Krishna, ''India's Bismarck, Sardar Vallabhbhai Patel'' (2007) ch. 2</ref> Champaran, Kaira, y Ahmedabad fueron afitaos importantes na historia de los nuevos métodos de protesta social na India de Gandhi.
En 1916, frente a la nueva fuercia demostrada polos nacionalistes cola firma del Pactu de Lucknow y la fundación de les lligues del Gobiernu autónomu, y la realización, dempués de la catástrofe na campaña mesopotámica, que la guerra duraría probablemente más llargu, el nuevu virréi, lord Chelmsford, alvirtió que'l Gobiernu de la India tenía que ser más sensible a la opinión de la India.<ref name=brown-p203-204/> Escontra'l final del añu, dempués de les conversaciones col gobiernu de Londres, suxirió que los británicos demuestren la so bona fe - a la lluz del papel guerra indiu - al traviés d'una serie d'aiciones públiques, incluyendo premios de títulos y honores a los príncipes, la concesión de les comisiones nel exércitu a los indios, y la eliminación de los impuestos especiales d'algodón enforma vilipendiado-, pero, lo más importante, un anunciu de futuros planes de gran Bretaña de la India y una indicación de delles midíes concretes. Dempués de más discutiniu, n'agostu de 1917, el nuevu Secretariu lliberal d'Estáu de la India, [[Edwin Samuel Montagu|Edwin Montagu]], anunció l'oxetivu británica de "aumentar l'asociación d'indios en toles cañes de l'alministración, y el desenvolvimientu gradual de les instituciones autónomes, con mires a la realización progresiva d'un gobiernu responsable na India como parte integrante del Imperiu británicu ".<ref name=brown-p203-204/> Anque'l plan preve un autogobiernu llindáu nun principiu namái nes provincies cola India - con énfasis nel Imperiu Británicu - que representaba la primer propuesta británica pa cualquier forma de gobiernu representativu nuna colonia non blanca.
Enantes, nel entamu de la Primer Guerra Mundial, el cambéu de destín de la mayor parte del exércitu británicu na India a Europa y [[Mesopotamia]], dirixera'l virréi anterior, Señor Harding, qu'esmolecese polos "riesgos arreyaos na India denudando de les tropes."<ref name=brown-p197-198/> La violencia revolucionaria yá fuera motivu d'esmolición na India británica; arriendes d'ello, en 1915, pa fortalecer los sos poderes mientres lo que se vio foi un momentu de mayor vulnerabilidá, el Gobiernu de la India aprobó la Llei de Defensa de la India, lo que-y dexó internar disidentes políticamente peligroses ensin el debíu procesu, y añader a la potencia yá teníu - en virtú de la Llei de prensa 1910 - tantu pa encarcelar a periodistes ensin xuiciu y censurar a la prensa.<ref name=brown-p201-202>{{Harvnb|Brown|1994|pp=201–202}}</ref> Foi so la Llei de Defensa de la India que los hermanos Ali fueron encarcelaos en 1916, y Annie Besant, una muyer europea, y de normal más problemáticu pa encarcelar, en 1917.<ref name=brown-p201-202/> Agora, como la reforma constitucional empezar a aldericar en serio, los británicos empezaron a considerar cómo los nuevos indios moderaos podríen presentase na corrada de la política constitucional y, coles mesmes, cómo la mano de constitucionalistas establecíos podría reforzase. Sicasí, yá que el Gobiernu de la India quería asegurase contra cualquier sabotaxe del procesu de reforma de los estremistes, y yá que'l so plan de reforma foi escurríu mientres un tiempu cuando la violencia estremista menguara como resultáu d'un mayor control gubernamental, sinón que tamién empezó a considerar cómo dalgunos los sos rápidos tiempos de guerra potencies podríen estendese nel tiempu de la paz.<ref name=brown-p201-202/>
Arriendes d'ello, en 1917, según Edwin Montagu, anunció les nueves reformes constitucionales, una comisión presidida por un xuez británicu, el Sr. SAT Rowlatt, foi encargada d'investigar "combalechadures revolucionaries", col oxetivu declaráu d'ampliación de les competencies del tiempu de guerra del gobiernu.<ref name=brown-p203-204>{{Harvnb|Brown|1994|pp=203–204}}</ref> El comité Rowlatt presentó'l so informe en xunetu de 1918 ya identificáronse tres rexones d'insurxencia conspirativa: [[Bengala]], la [[Presidencia de Bombay]], y el [[Punyab]].<ref name="brown-p203-204"/> Pa combatir los actos subversivos nestes rexones, el comité encamentó que'l gobiernu poderes uso d'emerxencia similares a la so autoridá en tiempos de guerra, qu'incluyía la posibilidá de probar los casos de sedición por un panel de trés xueces, y ensin xuraos, imposición de los valores de los sospechosos, gubernamental que supervisa les residencies de los sospechosos,<ref name=brown-p203-204/> y el poder de los gobiernos provinciales p'arrestar y detener a sospechosos en centros de detención al curtiu plazu y ensin xuiciu.<ref name=spear190/>
Col fin de la [[Primer Guerra Mundial]], tamién hubo un cambéu nel clima económicu. A finales de 1919, 1,5 millones d'indios sirvieren nes fuercies armaes nos roles tantu de combate como non combatientes, y la India había emprestáu £ 146 millones de dólares n'ingresos pa la guerra.<ref name=brown195-196>{{Harvnb|Brown|1994|pp=195–196}}</ref> L'aumentu de los impuestos, xunto con perturbaciones nel comerciu nacional ya internacional tuvieron l'efeutu de doblar l'índiz averáu de los precios polo xeneral na India ente 1914 y 1920.<ref name=brown195-196/> Volviendo veteranos de guerra, especialmente nel Punjab, creáu una creciente crisis de desemplegu,<ref name=stein304>{{Harvnb|Stein|2001|p=304}}</ref> y dempués de la guerra la inflación conduz a disturbios por alimentos en Bombay, Madras, y les provincies de Bengala,<ref name=stein304/> una situación que foi fechu namái que peor pol fechu de que'l monzón de 1918 a 1919 y pola especulación y l'especulación.<ref name=brown195-196/> La epidemia mundial de gripe y la [[Revolución Bolxevique de 1917|Revolución bolxevique de 1917]] añadió a les moliciones xenerales; l'antiguu ente la población que yá tán esperimentando problemes económicos,<ref name=stein304/> y el segundu ente los funcionarios públicos, por medrana a una revolución similar na India.<ref>{{Harvnb|Ludden|2002|p=208}}</ref>
Pa combatir lo que consideraba como una crisis que s'avera, agora'l gobiernu redactó los encamientos del comité Rowlatt en dos proyeutos de Llei Rowlatt.<ref name=spear190>{{Harvnb|Spear|1990|p=190}}</ref> A pesar de que les factures fueron autorizaos pa la so considerancia llexislativa por Edwin Montagu, que se fixeron de mala gana, cola declaración d'acompañamientu, "Tarrezo la suxerencia a la primer vista de la preservación de la Llei de Defensa de la India en tiempos de paz hasta'l puntu de que Rowlatt y los sos amigos creo necesariu ".<ref name=brown-p203-204/> Nel discutiniu subsiguiente y votu nel Conseyu Llexislativu Imperial, tolos miembros de la India espresaron la so oposición a les cuentes. El Gobiernu de la India foi, sicasí, capaz d'utilizar la so "mayoría oficial" pa garantizar el pasu de los billetes a principios de 1919.<ref name=brown-p203-204/> Sicasí, lo que pasó, en deferencia a la oposición de la India, yera una versión menor del primer proyeutu de llei, qu'agora se dexa poderes estraxudiciales, pero por un periodu d'esactamente trés años y pal procesamientu namái de "movimientos anárquicos y revolucionarios", dexando cayer por completu'l segundu cambéu qu'implica la factura del Códigu Penal de la India.<ref name=brown-p203-204/> Aun así, cuando s'aprobó la nueva Llei de Rowlatt espertó la indignación xeneralizada en tola India, Gandhi y traxo a la vanguardia del movimientu nacionalista.<ref name=spear190/>
Mentanto, Montagu y Chelmsford mesmos finalmente presentaron el so informe en xunetu de 1918 dempués d'un llargu viaxe d'investigación al traviés de la India l'iviernu anterior.<ref name=brown-p205-207>{{Harvnb|Brown|1994|pp=205–207}}</ref> Dempués de más discutiniu pol Gobiernu y el Parllamentu en Gran Bretaña, y la otra xira pola franquicia y Funciones Comisión col propósitu d'identificar quién ente la población india podíen votar en futures eleiciones, el Gobiernu d'India Act 1919 (tamién conocíu como'l Montagu-Chelmsford reformes) foi aprobada n'avientu de 1919.<ref name=brown-p205-207/> La nueva llei amplía tantu los conseyos llexislativos provinciales ya imperiales y derogó el Gobiernu de recursu de la India a la "mayoría oficial" nos votos favorables.<ref name=brown-p205-207/> A pesar de departamentos como'l de defensa, les rellaciones esteriores, el derechu penal, les comunicaciones, y los ingresos d'impuestos fueron reteníos pol Virréi y el gobiernu central en Nueva Delhi, otros departamentos como la salú pública, la educación, la renta de la tierra, l'autonomía llocal fueron treslladaos a les provincies.<ref name=brown-p205-207/> Les provincies en sí yeren agora a ser alministraos so un nuevu sistema dyarchical, por aciu el cual delles árees como la educación, l'agricultura, el desenvolvimientu d'infraestructura, y l'autogobiernu local convertir nel dominiu esclusivu de los ministros y llexisladores de la India, y n'última instancia los eleutores de la India, ente qu'otros, como'l riego, tierra-ingreso, la policía, les prisiones, y el control de los medios de comunicación permanecieron dientro del ámbitu de competencia del gobernador británicu y el so conseyu executivu.<ref name=brown-p205-207/> La nueva llei tamién fai que sía más fácil pa los indios de ser almitíos nel serviciu civil y el cuerpu d'oficiales del exércitu.
Un mayor númberu d'indios agora desafiábense, anque, por votación a nivel nacional, constituyíen namái'l 10% de la población total d'adultos de sexu masculín, munchos de los cualos inda yeren analfabetos.<ref name=brown-p205-207/> Nes llexislatures provinciales, los británicos siguieron exercer ciertu control por aciu la asignación d'asientos pa los intereses especiales que consideraben cooperativa o útil. En particular, los candidatos rurales, xeneralmente allegaos al dominiu británico y menos confrontación, asignáronse más escaños que los sos contrapartes urbanes.<ref name=brown-p205-207/> Los asientos tamién taben acutaos pa los non brahmanes, terratenientes, empresarios y graduaos de la universidá. El direutor de "representación comunal", una parte integral de les reformes Minto-Morley, y más apocayá del Pactu de Lucknow Congresu de la Lliga musulmana, reafitóse, colos asientos tán acutaos pa los [[Musulmanes (nacionalidá)|musulmanes]], [[sij]]s, cristianos indios, los [[anglu-indiu]]s, y domiciliado europeos, tantu nos conseyos llexislativos provinciales ya Imperial.<ref name=brown-p205-207/> Les reformes Montagu-Chelmsford ufierten indios la oportunidá más importante hasta agora pal exerciciu del poder llexislativu, especialmente a nivel provincial; Sicasí, esa oportunidá tamién foi acutáu pol númberu entá llindáu de los votantes, polos pequeños presupuestos disponibles pa les llexislatures provinciales, y pola presencia d'asientos d'interés rurales y especiales que fueron vistos como preseos de control británicu.<ref name=brown-p205-207/> El so ámbitu d'aplicación ye satisfactoriu pa los líderes políticos de la India, espresáu famosu por Annie Besant como daqué "indignu d'Inglaterra pa ufiertar y la India a aceptar".<ref name=Chhabra2>{{Harvnb|Chhabra|2005|p=2}}</ref>
La Masacre de Amritsar o "[[Masacre de Amritsar|matanza de Amritsar]]", llevar a cabu nel xardín públicu Jallianwala Bagh na nortiza ciudá predominantemente sij d'[[Amritsar]]. Dempués de dellos díes de disturbios Xeneral de Brigada [[Reginald Dyer|Reginald Y.H. Dyer]] prohibió les xuntes públiques y domingu 13 abril de 1919 cincuenta soldaos del Exércitu indiu británicu al mandu de Dyer empezó a disparar nuna xunta ensin armes de miles d'homes, muyeres y neños ensin previu avisu. estimaciones de la muerte varien llargamente, col Gobiernu de la India d'informes 379 muertos, 1.100 mancaos.<ref>Nick Lloyd, ''The Amritsar Massacre: The Untold Story of One Fateful Day'' (2011) p. 180</ref> El Congresu Nacional de la India calcula tres veces el númberu de muertos. Dyer foi retiráu de serviciu, pero convertir nun célebre héroe en Gran Bretaña ente la xente con conexones col Raj.<ref>Derek Sayer, "British Reaction to the Amritsar Massacre 1919–1920", ''Past & Present'', May 1991, Issue 131, pp. 130–164</ref> Los historiadores consideren que l'episodiu foi un pasu decisivu escontra'l final de la dominación británica na India.<ref>Brain Bond, "Amritsar 1919", ''History Today'', Sept 1963, Vol. 13 Issue 10, pp. 666–676</ref>
=== 1920: Falta de cooperación, Khilafat, Comisión Simon, catorce puntos de Jinnah ===
{{gallery
|align=center
|width=180 |lines=4
|File:Gandhi besant madras1921.jpg |[[Mahatma Gandhi]] col Dr. [[Annie Besant]] ''en ruta'' a una xunta en[[Madras]] en setiembre de 1921. Enantes en [[Madurai]], el 21 Setiembre de 1921, Gandhi adoptó'l [[taparrabo]] per primer vegada como símbolu de la so identificación cola probeza de la India.
||||
|File:Bhagat singh noncooperation.jpg |Fotografía del personal y de los estudiantes del Colexu Nacional, [[Lahore]], fundáu en 1921 por [[Lala Lajpat Rai]] por estudiantes preparar pal movimientu de non cooperación. De pies, el cuartu dende la derecha, ye futuru revolucionariu [[Bhagat Singh]].
}}
En 1920, dempués de que'l gobiernu británicu negar a dar marcha tras, Gandhi empezó la so campaña de non cooperación, lo que llevó a munchos indios pa volver premios y honores británicos, a arrenunciar a la función pública, y de nuevu a boicotiar los productos británicos. Amás, Gandhi reorganizó'l Congresu, tresformándolo nun movimientu de mases y l'apertura de los sos miembros inclusive a los indios más probes. Anque Gandhi detuvo'l movimientu de non cooperación en 1922 dempués de que l'incidente violentu en Chauri chaura, el movimientu alicó de nuevu, a mediaos de la década de 1920.
La visita, en 1928, de la Comisión británica Simon, encargáu de la institución de la reforma constitucional na India, dio llugar a protestes xeneralizaes en tol país.<ref name="markovits-simon-bhagat">{{Harvard citation|Markovits|2004|pp=373–374}}</ref> Enantes, en 1925, les protestes non violentes del Congresu volvieren a entamar tamién, esta vegada en Gujarat, y empobináu por Patel, qu'entamó a los llabradores a refugar el pagu de mayores impuestos sobre la tierra; l'ésitu d'esta protesta, el Bardoli Satyagraha, traxo Gandhi de vuelta a la corrada de la política activa.<ref name="markovits-simon-bhagat" />
=== 1929-1937: del CID, Llei de Gobiernu de la India ===
{{gallery
|align=center
|width=180 |lines=4
||[[Allama Muhammad Iqbal]], quintu a la izquierda, llegando a la sesión del 1930 "All India Muslim League", onde pronunció'l so discursu presidencial delineando el so plan pa una patria pa los musulmanes de la India británica.|File:Gandhi in London meeting, 1931.jpg |El británicu PM Ramsay MacDonald a la derecha de Gandhi na 2ª Conferencia de la Mesa Redonda. Primer planu, cuartu d'esquierda, ye B. R. Ambedkar representando'l "Dalit."
|File:Separation of Burma from British India 1937.jpg |Una cubierta del primer día emitió'l 1 d'abril de 1937 que conmemora la separación de Birmania dende l'Imperiu de la India británica.}}
Na so xunta añal en [[Lahore]], el Congresu Nacional de la India, so la presidencia de [[Sri Pandit Jawaharlal Nehru|Jawaharlal Nehru]], emitió una demanda de Purna Swaraj ([[Hindi]]: "total independencia"), o Purna Swarajya. La declaración foi ellaborada pola Comisión de Trabayu del Congresu, qu'incluyía Gandhi, Nehru, Patel y [[Chakravarti Rajagopalachari|Chakravarthi Rajagopalachari]]. Gandhi llevó darréu un movimientu ampliáu de la desobediencia civil, que remató en 1930 cola [[Marcha del sal|Sal Satyagraha]], nel que miles d'indios desafiaron l'impuestu sobre'l sal, con una marcha escontra'l mar y faer el so propiu sal por evaporamientu d'agua de mar. A pesar de que munchos, incluyendo a Gandhi, fueron deteníos, el gobiernu británicu finalmente venció, y en 1931 Gandhi viaxó a Londres p'axustar una nueva reforma nes meses redondes.
En términos locales, el control británicu basar na función pública india, pero enfrentar a dificultaes cada vez mayores. Cada vez hai menos nuevos en Gran Bretaña taben interesaos en xunise, y la rocea de continuación d'indios resultaron nuna base decreciente en términos calidable y cantidá. En 1945 los indios yeren numbéricamente dominante nel ICS y d'emisión foi lleal estremada ente l'Imperiu y la independencia.<ref>David C. Potter, "Manpower Shortage and the End of Colonialism: The Case of Indian Civil Service", ''Modern Asian Studies'', (Jan 1973) 7#1 pp. 47–73</ref> Les finances de la Raj dependíen d'impuestos sobre la tierra, y éstos convirtiéronse nun problema na década de 1930. Epstein argumenta que dempués de 1919 fíxose más y más malo de percibir los ingresos de la tierra. la supresión de la desobediencia civil del Raj dempués de 1934 aumentó temporalmente'l poder de los axentes de rentes, pero dempués de 1937 viéronse obligaos polos nuevu gobiernos provinciales controlaes pol Congresu pa devolver les tierres confiscadas. De nuevu, l'españíu de la guerra fortalecer, na cara del movimientu Quit India los recaldadores d'impuestos teníen que depender de la fuercia militar y pol control británicu 1946-1947 direuta foi sumiendo rápido en gran parte del campu.<ref>Simon Epstein, "District Officers in Torne: The Erosion of British Authority in the Bombay Countryside, 1919 to 1947", ''Modern Asian Studies'', (May 1982) 16#3 pp. 493–518</ref>
En 1935, dempués de que les meses redondes, el Parllamentu aprobó'l Gobiernu de la India Llei de 1935, qu'autorizó l'establecimientu d'asamblees llexislatives independientes en toles provincies de la India británica, la creación d'un gobiernu central qu'incorpora tantu les provincies britániques y los estaos principescos, y la proteición de les minoríes musulmanes. La futura Constitución de la India independiente basar nesti actu.<ref>{{Harvard citation|Low|1993|pp=40, 156}}</ref> Sicasí, estrémase l'eleutoráu en 19 categoríes relixoses y sociales, por casu, musulmanes, sijs, cristianos de la India, les clases ablayaes, propietarios de tierres, comerciu ya industria, los europeos, los anglu- indios, etc., caúna d'elles dióse-y la representación por separáu nel Provincial asamblees llexislatives. Un votante puede emitir un votu namái pa los candidatos na so propia categoría.<ref>Piers Brendon, ''The Torne and Fall of the British Empire: 1781–1997'' (2008) p. 394</ref>
Nes eleiciones de 1937 del Congresu llogró victories en siete de les once provincies de la India británica.<ref name="low-1935-elections">{{Harvard citation|Low|1993|p=154}}</ref> Los gobiernos de congresos, con amplios poderes, formar nestes provincies. El sofitu de los votantes xeneralizada pal Congresu Nacional de la India sorprendió a los funcionarios Raj, que primeramente vieren el Congresu como un cuerpu pequeñu elitista.<ref>Andrew Muldoon, "Politics, Intelligence and Elections in Late Colonial India: Congress and the Raj in 1937", ''Journal of the Canadian Historical Association'' (2009), 20#2 pp. 160–188; Muldoon, ''Empire, politics and the creation of the 1935 India Act: last act of the Raj'' (2009)</ref>
{{clear}}
=== 1938-1941: Segunda Guerra Mundial, el Resolvimientu de Lahore de la Lliga Musulmana ===
{{gallery
|align=center
|width=180 |lines=4
|File:A k fazlul hoque.jpg|[[A. K. Fazlul Huq]], comocido como ''Sher-e-Bangla'' o ''Tigre de Bengala'', foi'l primer [[primer ministru de Bengala]] electu, líder del partíu ''Krishak Praj'' (K. P. P.) y un importante aliáu de la Lliga Musulmana.
|File:Chaudhry Khaliquzzaman.jpg |Chaudhari Khaliquzzaman (esquierda) la adscripción del Resolvimientu 1940 de Lahore de la Lliga Musulmana con [[Jinnah]] (derecha) preside, y [[Liaquat Ali Khan]] (centru)
|File:Newly-arrived Indian troops.jpg |Acabante llegar les tropes indies nel muelle en Singapur, payares de 1941|File:Operation Crusader.jpg |Tropes del exércitu indiu sij n'aición mientres la operación Crusader na Campaña del Desiertu del Este n'África del Norte en payares y avientu de 1941.
}}
Ente que la Lliga Musulmana yera un pequeñu grupu d'élite en 1927 con namái 1.300 miembros, creció rápido una vegada que se convirtió nuna organización que s'averó a les mases, llegando a 500.000 miembros en Bengala en 1944, 200.000 nel [[Punyab]], y cientos de miles n'otros llugares.<ref name="India and Pakistan independence" /> Jinnah agora taba en condiciones d'axustar colos británicos dende una posición de poder.<ref>Ramachandra Guha, ''India After Gandhi: The History of the World's Largest Democracy'' (2007) p. 43</ref> Col españíu de la Segunda Guerra Mundial en 1939, el virréi, Lord Linlithgow, declaró la guerra en nome de la India ensin consultar a los líderes de la India, lo que lleva a los ministerios provinciales Congresu a arrenunciar en protesta. La Lliga Musulmana, otra manera, col sofitu de Gran Bretaña na guerra y caltuvo'l so control del gobiernu en tres provincies principales, Bengala, Sind y el Punjab.<ref name="British Raj Independence movement" />
Jinnah alvertíu en repitíes ocasiones que los musulmanes seríen trataos inxustamente nuna India independiente apoderada pol Congresu. El 24 de marzu de 1940 en Lahore, la Lliga aprobó la "Resolvimientu de Lahore", esixendo que "Les árees nes que los musulmanes son numbéricamente en mayoría como nes zones orientales de la India del Norte occidental y tienen d'arrexuntase pa constituyir estaos independientes nos que les unidaes constituyentes tendrán de ser autónoma y soberana". Anque hubo otros políticos musulmanes nacionales importantes, como líder del Congresu Ab'ul Kalam Azad, y políticos musulmanes rexonales influyentes, como AK Fazlul Huq, del izquierdista Partíu Praja Krishak en Bengala, Sikander Hyat Khan del Partíu Unionista Punjab arrendador apoderada, y [[Abdul Ghaffar Khan|Abd al-Ghaffar Khan]] del pro- Congresu Khudai Khidmatgar (popularmente, "camises coloraes") na provincia de la Frontera Noroeste, los británicos, mientres los próximos seis años, yeren cada vez más pa ver la Lliga como'l principal representante de la India musulmana.<ref>{{Harvard citation|Robb|2002|p=190}}</ref>
El Congresu yera secular y una fuerte oposición que tien cualquier estáu relixosu.<ref name="India and Pakistan independence">{{cita web |títulu=India and Pakistan win independence|url=http://www.history.com/this-day-in-history/india-and-pakistan-win-independence|website=History.com |publicación=History|fechaaccesu=2 d'agostu de 2014}}</ref> Aportunar en qu'había una unidá natural de la India, y en repitíes ocasiones acusó a los británicos poles táctiques de "estrema y vas vencer", basada en que llevó a los musulmanes consideren a sigo mesmos como estranxeru de los hindús. Jinnah refugó la idea d'una India xunida, y fixo fincapié en que les comunidaes relixoses yeren más básicu qu'un nacionalismu artificial. Proclamó la teoría de dos Nación,<ref>Stephen P. Cohen, ''The idea of Pakistan'' (2004) p. 28</ref> indicando en Lahore el 22 de marzu de 1940:
: "L'[[Islam]] y el [[hinduismu]] ... nun son les relixones nel sentíu estrictu de la pallabra, sinón que son, ello ye que distintes y distintes órdenes sociales, y ye un suañu que los hindús y los musulmanes nunca puede evolucionar una nacionalidá común, y esti conceutu erróneu d'una nación india tien problemes y va conducir la India a la destrucción si nun somos capaces de revisar les nueses nociones nel tiempu. Los hindús y los musulmanes pertenecen a dos filosofíes relixoses distintes, costumes sociales, lliteratos, ellos nin se casen nin interdine xuntos y, ello ye que pertenecen a dos civilizaciones distintos que se basen principalmente nes idees y concepciones en conflictu. El so aspeutu de la vida y de la vida son distintes ... pa xugu xuntos dos d'estes naciones nun solu estáu, unu como minoría numbérica y la otra como una mayoría, tien de dar llugar a un creciente descontentu y la destrucción final de cualquier tipu de texíu que puede ser construyíu de cuenta que'l gobiernu d'esi estáu".<ref>D. N. Panigrahi, ''India's partition: the story of imperialism in retreat'' (2004) pp. 151–2</ref>
Ente que l'exércitu indiu ordinariu en 1939 inclúi unos 220.000 soldaos nativos, espandir por diez mientres la guerra<ref>Recruitment was especially active in the Punjab province of British India, under the leadership of the then Premier [[Sir Sikandar Hayat Khan]], who believed in cooperating with the British to achieve eventual independence for the Indian nation. For details of various recruitment drives by Sir Sikandar between 1939 and 1942, see [[Omer Tarin]] and Neal Dando, 'Memoirs of the Second World War: Major [[Shaukat Hayat Khan]]' (Critique) in ''Durbar:Journal of the Indian Military Historical Society'', UK, Vol 27, Non 3, Autumn 2010, pp. 136–137; and Speech of November 1941, at {{enllaz rotu|1=http://www.harappa.com/mom/may99.htm/ |2=http://www.harappa.com/mom/may99.htm/ |bot=InternetArchiveBot }} Retrieved 28 April 2012</ref> y creáronse pequeñes unidaes navales y de la fuercia aérea. Más de dos millones d'indios ufiertáronse como voluntarios pal serviciu militar nel exércitu británicu. Xugaron un papel importante en numberoses campañes, especialmente nel Oriente Mediu y el Norte d'África. Les baxes fueron moderaes (en términos de la guerra mundial), con 24.000 muertos; 64.000 mancaos; 12.000 sumíos (probablemente muertu), y 60.000 prindaos en Singapur en 1942.<ref>{{cita publicación |apellíu1=Roy |nome1=Kaushik |añu=2009 |títulu=Military Loyalty in the Colonial Context: A Case Study of the Indian Army during World War II |url= |publicación=Journal of Military History |volume=73 |issue=2}}</ref><ref>Alan Jeffreys, and Patrick Rose, eds. ''The Indian Army 1939–47: Experience and Development'' (Farnham: Ashgate, 2012), 244pp [http://secondworldwaroperationsresearchgroup.wordpress.com/2013/06/09/book-review-the-indian-army-1939-47-experience-and-development/ online review]</ref>
Londres pagó la mayor parte del costu del exércitu de la India, que tuvo l'efeutu de borrar la delda nacional de la India. Púnxose fin a la guerra con un superávit de 1.300 millones de £. Amás, pesáu gastu británica sobre les municiones producíes na India (tales como uniformes, fusiles, ametralladores, artillería de campaña, y municiones) condució a una rápida espansión de la producción industrial, como'l testil (un 16 %), aceru (hasta 18 %), productos químicos (hasta 30 %). Pequeños barcos de guerra fueron construyíos, y una fábrica d'aviones abrieron en Bangalore. El sistema ferroviariu, con 700.000 emplegaos, foi gravada cola llende de que la demanda de tresporte disparóse.<ref>John F. Riddick, ''The history of British India: a chronology'' (2006) p. 142</ref>
=== 1942-1945: La misión Cripps, INA ===
[[Ficheru:Bundesarchiv Bild 101III-Alber-064-03A, Subhas Chandra Bose bei Heinrich Himmler.jpg|thumb| Subhas Chandra Bose (el segundu dende la esquierda) con [[Heinrich Himmler]] (derechu), de 1942.]]
El gobiernu británicu unvió la misión ''Cripps'' en 1942 p'asegurar colos nacionalistes indios la cooperación nel esfuerciu de guerra en cuenta de una promesa d'independencia asina la guerra terminó. Altos funcionarios de Gran Bretaña, sobremanera el primer ministru [[Winston Churchill]], nun sofitaron la Misión Cripps y les negociaciones col Congresu llueu se rompieron.<ref>Shyam Ratna Gupta, "New Light on the Cripps Mission", ''India Quarterly'', (Jan 1972), Vol. 28 Issue 1, p. 69–74</ref>
Congresu llanzó'l movimientu "Quit India" en xunetu de 1942 pa esixir la retirada inmediata de los británicos de la India o de la cara desobediencia civil en tol país. El 8 d'agostu del Raj detuvo a tolos líderes nacionales, provinciales y locales del Congresu, la celebración de decenes de miles d'ellos hasta 1945. El país españó en violentes manifestaciones lideraes por estudiantes y más tarde polos grupos políticos llabradores, especialmente nel este de Provincies Xuníes, Bihar, y l'oeste Bengala. La gran presencia de tiempos de guerra del exércitu británicu entartalló'l movimientu nun pocu más de seis selmanes;<ref name="metcalf-quit-india">{{Harvard citation|Metcalf|Metcalf|2006|pp=206–207}}</ref> nonetheless, a portion of the movement formed for a time an underground provisional government on the border with Nepal.<ref name="metcalf-quit-india" /> N'otres partes de la India, el movimientu foi menos bonal y la protesta de menor intensidá, sicasí, enllargar de forma esporádica nel branu de 1943. Nun ralentizar l'esfuerciu de guerra británicu o de reclutamiento pal exércitu.<ref name="Bandypadhya420">{{Harvnb|Bandyopadhyay|2004|pp=418–420}}</ref>
Enantes, [[Subhas Chandra Bose]], que fuera líder de la más nueva y radical ala del Congresu Nacional de la India a finales de los años 1920 y 1930, aportara a presidente del Congresu, 1938-1939.{{sfn|Stein|2010|pp=305,325|ps=": Jawaharlal Nehru and Subhas Bose were among those who, impatient with Gandhi's programmes and methods, looked upon socialism as an alternative for nationalistic policies capable of meeting the country's economic and social needs, as well as a link to potential international support. (p. 325) (p. 345)"}} Sicasí, foi espulsáu del Congresu en 1939 tres diferencies col altu mandu, {{Sfn|Low|2002|p=297}} y darréu puestu m baxu arrestu domiciliariu polos británicos de los antes Escapar de la India, un Principios de 1941.{{Sfn|Low|2002|p=313}} Volver a l'Alemaña nazi y el Xapón imperial en busca d'Ayuda nel llogru de la Independencia de la India pola fuercia.{{Sfn|Low|1993|pp=31–31}}
Col sofitu de Xapón, entamó l'Exércitu Nacional Indiu, compuestu en gran parte de los soldaos indios del exércitu indiu británicu que fuera prindáu polos xaponeses na batalla de Singapur. A midida que la guerra volver contra ellos, los xaponeses llegaron pa sofitar una serie de gobiernos títeres y provisionales nes rexones prindaes, incluyendo aquellos en [[Birmania]], [[Filipines]] y [[Vietnam]], y, amás, el Gobiernu Provisional d'[[Azad Hind]], presidíu por Bose.{{Sfn|Low|1993|pp=31–31}}
L'esfuerciu de Bose, sicasí, foi de curtia duración. En 1945 l'exércitu británicu primer deteníu y depués invirtió la xaponesa T -Go ofensiva, empezando la parte con ésitu de la campaña de Birmania. Exércitu Nacional Indiu de Bose foi impulsáu pola península de Malasia, y apurrióse cola recaptura de Singapur. Bose morrió pocu dempués de quemadures de tercer grau recibió dempués d'intentar escapar nun avión xaponés sobrecargado que s'estrelló en Taiwán,{{Sfn|Wolpert|2006|p=69}} el que munchos indios creen que nun asocedió.{{sfn|Bandyopadhyay|2004|p=427}}{{sfn|Bayly|Harper|2007|p=2}}<ref name="sugata-bose-p320">{{citation |apellíu=Bose |nome=Sugata |títulu=His Majesty's Opponent: Subhas Chandra Bose and India's Struggle against Empire |url=https://books.google.com/books?id=g-pfHRAD03AC&pg=PA320 |fechaaccesu=21 de setiembre de 2013 |añu=2011 |publicación=[[Harvard University Press]] |isbn=978-0-674-04754-9 |páxina=320}}</ref> Anque nun tuvo ésitu Bose, qu'espertó sentimientos patrióticos na India.{{sfn|Stein|2001|pp=345}}
=== 1946: Eleiciones, misión del Gabinete, Día d'Aición Direuta ===
[[Ficheru:Cabinet mission to india1946.jpg|thumb|Miembros del Gabinete de 1946 con misión a la India, atopándose con [[Muhammad Ali Jinnah]]. Lloñe a la izquierda ta Lord Pethick Lawrence; lloñe a la derecha ta [[Stafford Cripps|Sir Stafford Cripps]].]]
En xineru de 1946, una serie de motinos españó nes fuercies armaes, empezando pola de los militares de la RAF atayaos cola so lenta repatriación a Gran Bretaña.<ref name=judd-mutiny>{{Harvard citation|Judd|2004|pp=172–173}}</ref>
Los motinos llegaron a un puntu col motín de la Real Armada de la India en Bombay en febreru de 1946, siguíu d'otros en Calcuta, Madras, y Karachi. A pesar de que los motinos fueron suprimíos rápido, teníen l'efeutu d'aguiyar el nuevu gobiernu llaborista en Gran Bretaña a l'aición, y que conduz a la misión del gabinete a la India dirixíu pola Secretaría d'Estáu pa la India, Señor Pethick Lawrence, ya incluyendo [[Stafford Cripps|Sir Stafford Cripps]], quien visitara cuatro años antes.<ref name="judd-mutiny" />
Tamién a principios de 1946, convocáronse nueves eleiciones na India. Más tempranu, a la fin de la guerra en 1945, el gobiernu colonial anunciara'l xuiciu públicu de los trés oficiales superiores de derrotáu Exércitu Nacional Indiu de Bose, que foi acusáu de traición. Agora bien, como empezaron los ensayos, la direición del Congresu, anque ambivalente escontra'l INA, optó por defender los axentes acusaos.<ref>{{Harvard citation|Judd|2004|pp=170–171}}</ref> Les condenes subsiguientes de los oficiales, la protesta pública en contra de los convencimientos, y l'eventual remisión de les penes, crean la propaganda positiva pal Congresu, que namái ayudó en victories eleutorales posteriores del partíu n'ocho de les once provincies.<ref>{{Harvard citation|Judd|2004|p=172}}</ref> Les negociaciones ente'l Congresu y la Lliga Musulmana, sicasí, zarapicaron col problema de la partición. Jinnah proclamó'l 16 d'agostu de 1946, Día d'Aición Direuta, col oxetivu declaráu de poner de relieve, con toa tranquilidá, la demanda d'una patria musulmana na India británica. A otru día los disturbios ente hindús y musulmanes españaron en Calcuta y estendióse rápido a lo llargo de la India británica. A pesar de que'l Gobiernu de la India y el Congresu fueron tantu solmenada pol cursu de los acontecimientos, en setiembre, un gobiernu interín encabezadura pol Congresu instalóse, con Jawaharlal Nehru como primer ministru de la India xunida.<ref name="Gopal1976">{{cita llibru |autor=Sarvepalli Gopal|títulu=Jawaharlal Nehru: A Biography|url=https://books.google.com/books?id=Jj-4zmBLXq0C|fechaaccesu=21 de febreru de 2012|añu=1976 |publicación=Harvard University Press|isbn=978-0-674-47310-2 |páxina=362}}</ref>
=== 1947: Entamando la partición ===
[[Ficheru:Hindu percent 1909.jpg|thumb|Porcentaxe d'Hindús per distritu, Mapa del imperiu Británicu, 1909.]]
[[Ficheru:Muslim percent 1909.jpg|thumb|Porcentaxe de Musulmanes per distritu. Mapa del Imperiu Indo Británicu, 1909.]]
Más tarde esi añu, el gobiernu en Gran Bretaña, pola acabante llegar conclusión de la Segunda Guerra Mundial, y consciente de que nun tenía nin el mandatu en casa, nin el sofitu internacional, nin la fiabilidá de les fuercies natives pa siguir col controle una India Británica.<ref name=Hyam106>{{Harvnb|Hyam|2007|p=106}}</ref>
:A finales de 1945, y el Comandante en Xefe de la India, el xeneral Auckinleck aconséyase qu'había una amenaza real en 1946 del trestornu anti- británica a gran escala por valor d'inclusive una bien entamada ascendente coles mires d'espulsar a los británicos paralizando l'alministración.<ref name="British Raj Independence movement">{{cita web |títulu=From Empire to Independence: The British Raj in India 1858–1947|url=https://www.bbc.co.uk/history/british/modern/independence1947_01.shtml|website=BBC – History |publicación=BBC|fechaaccesu=2 d'agostu de 2014 |apellíu=Dr Chandrika Kaul |fecha=3 de marzu de 2011}}</ref><ref name="Indian Independence movement">{{cita web|títulu=Indian Independence|url=http://www.bl.uk/reshelp/findhelpregion/asia/india/indianindependence/|website=British Library: Help for Researchers|publicación=British Library|fechaaccesu=2 d'agostu de 2014|quote=portal to educational sources available in the India Office Records|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180811194426/http://www.bl.uk/reshelp/findhelpregion/asia/india/indianindependence/|fechaarchivu=2018-08-11}}</ref>
...Taba claru pa Attlee que tou dependía del espíritu y la fiabilidá del Exércitu de la India:
: "A condición de que cumplan cola so deber, la insurrección armada na India nun sería un problema insoluble.<ref name="British Raj Independence movement"/> Si, sicasí, l'exércitu indiu yera dir a la inversa, la imaxe sería bien distinta... Poro, concluyó Wavell, si l'exércitu y la policía "fracasaron" Gran Bretaña veríase obligáu a dir. En teoría, podría ser posible alicar y revitalizar los servicios, y gobernar mientres otros quince a venti años, pero:
Ye un error suponer que la solución anicia en tratar de caltener el statu quo. Tenemos yá nun son los recursos, nin el prestíu o l'enfotu necesariu en nós mesmu.<ref>{{Harvnb|Brown|1994|p=330}} Quote: "La India siempres foi una participación minoritaria na vida pública británica; ensin gran parte de la opinión pública surdió agora p'argumentar que cansaos de la guerra y aprobetáu Gran Bretaña tendría d'unviar tropes y dineru pa sostenelo contra la so voluntá nun imperiu de dudosu valor. A finales de 1946, tanto'l primer ministru y el secretariu d'Estáu de la India británica reconocen que nin la opinión internacional ensin los sos propios votantes podría asitiase pa cualesquier reafirmación de la ''Raj'', anque nun fuera l'home, el dineru, y la maquinaria alministrativa pa la cual pa faelo." {{Harvnb|Sarkar|1983|p=418}} Quote: "Con una guerra del exércitu y la xente cansao y una economía afarada, Gran Bretaña tendría que retirase; la victoria del Trabayu namái s'aceleró'l procesu daqué." {{Harvnb|Metcalf|Metcalf|2006|p=212}} Quote: "Más importante, sicasí victoriosu na guerra, Gran Bretaña sufriera enforma na llucha. A cencielles nun tener los recursos humanu y económicu necesarios pa obligar a una India intranquila."</ref> decidió poner fin a la dominación británica de la India, a principios de 1947 y Gran Bretaña anunció la so intención de tresferir el poder antes de xunu de 1948.<ref name="British Raj Independence movement" />
A midida que averábase la independencia, la violencia ente hindús y musulmanes nes provincies de Punjab y Bengala siguíu darréu. Col exércitu británicu ensin preparación pal potencial d'aumentu de la violencia, el nuevu virréi, [[Louis Mountbatten]], adelantró la fecha pa la tresferencia del poder, lo que dexa menos de seis meses pa un plan de común alcuerdu pola independencia.<ref name="Indian Independence movement"/> En xunu de 1947, los líderes nacionalistes, ente ellos Sardar Patel, Nehru y [[Abul Kalam Azad]] en nome del Congresu, Jinnah en representación de la Lliga Musulmana, BR Ambedkar representación de la comunidá [[Paria (casta)|intocable]], y Master Tara Singh en representación de los sijs, alcordaron una partición del país a lo llargo de llinies relixoses en marcáu contraste coles idees de Gandhi.<ref name="British Raj Independence movement"/> Les árees predominantemente hindús y sij fueron asignaos a la nueva nación de la India y árees predominantemente musulmanes a la nueva nación de Paquistán; el plan inclúi una partición de les provincies de mayoría musulmana de Punjab y Bengala.<ref>{{cita web |títulu=The Road to Partition 1939–1947|url=http://www.nationalarchives.gov.uk/education/resources/the-road-to-partition/|website=Nationalarchives.gov.uk Classroom Resources |publicación=National Archives|fechaaccesu=2 d'agostu de 2014}}</ref>
=== 1947: Violencia, partición, ya independencia ===
El 14 d'agostu de 1947, el nuevu Dominiu de Paquistán (más tarde República Islámica de Paquistán) entró a valir, con Muhammad Ali Jinnah xuramentu como'l so primer gobernador xeneral en [[Karachi]]. A otru día, 15 d'agostu de 1947, la India, la Unión de la India, (más tarde [[República de la India]]) nació con ceremonies oficiales en Nueva Delhi y Jawaharlal Nehru asumiendo la oficina del primer ministru, y el virréi, [[Louis Mountbatten]], permanecer como'l so primer gobernador xeneral.<ref>Ian Talbot and Gurharpal Singh, The Partition of India (2009), passim</ref>
La gran mayoría de los indios caltener nel so llugar con independencia, pero nes zones fronterices millones de persones (musulmanes, sijs, hindús y reasitiaes) al traviés de les fronteres recién ellaboraos. Nel Punjab, onde les nueves llinies fronterices estremen les rexones sij pola metá, hubo enforma derramamiento de sangre; en Bengala y Bihar, onde la presencia de Gandhi aseláu los ánimos comunales, la violencia foi más llindáu. En total, en dalgún llugar ente 250.000 y 500.000 persones en dambos llaos de les nueves fronteres, ente les dos poblaciones de refuxaos y residentes de los trés relixones, morrieron na violencia.<ref>Maria Misra, ''Vishnu's crowded temple: India since the Great Rebellion'' (2008) p 237</ref>
Otres estimaciones del númberu de muertes son tan altos como 1.500.000.[http://www.globalsecurity.org/military/world/war/indo-pak-partition2.htm]
== Impautu ideolóxicu ==
Desque la India caltuvo tales instituciones britániques centrales como los gobiernos parllamentarios, d'una sola persona, un votu, y l'estáu de derechu al traviés de los tribunales non partidistes.<ref name="British expansion in India">{{cita web |títulu=Britain in India, Ideology and Economics to 1900|url=http://www.fsmitha.com/h3/h50imp2.htm|website=Fsmitha |publicación=F. Smith|fechaaccesu=2 d'agostu de 2014}}</ref> Caltúvose dalgunos de los arreglos institucionales del Raj, tales como l'alministración del distritu, les universidaes y les bolses de valores. Un cambéu importante foi'l refugu de los estaos principescos separaos. Metcalf amuesa qu'a lo llargo de dos sieglos, los intelectuales británicos y especialistes indios fixeron la más alta prioridá llograr la paz, la unidá y el bon gobiernu de la India.<ref name="Ideology in British Raj">{{cita web|títulu=Ideology and Empire in Eighteenth-Century India: the British in Bengal|url=http://www.history.ac.uk/reviews/review/697|website=History.ac.uk|publicación=History|fechaaccesu=2 d'agostu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140808055853/http://www.history.ac.uk/reviews/review/697|fechaarchivu=2014-08-08}}</ref>
Ufiertáronse munchos métodos que compiten pa llegar a la meta. Por casu, Cornwallis encamienta xirar el bengalí [[Zamindar]] na clase de terratenientes ingleses que controlaba los asuntos locales n'Inglaterra.<ref name="Ideology in British Raj" /> Munro propunxo tratar direutamente colos llabradores. Sir William Jones y los orientalistes promovíos sánscritu, ente que Macaulay promovió l'idioma inglés.<ref>Thomas R. Metcalf, ''[[The New Cambridge History of India]]: Ideologies of the Raj'' (1995), pp 10–12, 34–35</ref> Zinkin sostién que nel llargu plazu, lo que más importa sobre'l legáu del Raj ye les ideoloxíes polítiques britániques que los indios fixo cargu dempués de 1947, especialmente la creencia na unidá, la democracia, l'estáu de derechu y una cierta igualdá más allá de la casta y credo.<ref name="Ideology in British Raj" /> Zinkin ve esto non yá nel partíu del Congresu, sinón tamién ente nacionalistes hindús nel [[Bharatiya Janata Party]], que fai fincapié específicamente tradiciones hindús.<ref>Maurice Zinkin, "Legacies of the Raj", ''Asian Affairs'', (Oct 1995, 26#3) [http://web.ebscohost.com/ehost/detail?sid=y48d46f9-aebe-4c60-ad4b-9eca3ade3c5c%40sessionmgr14&vide=1&hid=18&bdata=JnNpdGU9ZWhvc3QtbGl2ZQ%3d%3d#db=hia&AN=9512310192 online]</ref><ref>Y. K. Malik and V. B. Singh, ''Hindu Nationalists in India: the rise of the Bharatiya Janata Party'' (Westview Press, 1994), p 14</ref>
== Fames, les epidemies, la salú pública ==
Según Angus Maddison, "Los británicos contribuyó a la salú pública por aciu la introducción de la vacunación contra la viruela, l'establecimientu de la medicina occidental y la formación de los médicos modernos, al matar los aguarones, y l'establecimientu de procedimientos de cuarentena. Como resultancia, la tasa de mortalidá amenorgóse y la población de la India creció en 1947 dacuando más de dos años y a- metá del so tamañu en 1757".<ref>Angus Maddison (2006). "''[https://books.google.com/books?id=7UOKB3RwDQIC&pg= Class structure and economic growth: India and Pakistan since the Moghuls]''". Taylor & Francis. p.53. ISBN 0-415-38259-9</ref>
{{cquote|crecedera de la población agravóse la mala situación del campesinado. Como resultáu de la paz y la meyora del saneamientu y la salu, la población india alzar de seique 100 millones en 1700 a 300 millones en 1920. Ente que el fomentu de la productividá agrícola, los británicos tamién apurrió incentivos económicos a tener más fíos p'ayudar nos campos. A pesar d'un aumentu de población similar asocedió n'Europa, coles mesmes, el creciente númberu podríen ser absorbíos pola industrialización o la emigración a les Américas y Australia. India esfrutó d'una revolución industrial nin tampoco un aumentu nel cultivu d'alimentos. Per otra parte, los propietarios de la India teníen una participación nel sistema de cultivos comerciales y desalienta la innovación. Como resultancia, les cifres de población superaron en demasía la cantidá d'alimentos y tierres disponibles, la creación de la probeza estrema y la fame xeneralizada.|20x|20x|-Craig A. Lockard, ''Societies, Networks, and Transitions''<ref>Craig A. Lockard (2010). "''[https://books.google.com/books?id=IVvnrsaIgA8C&pg= Societies, Networks, and Transitions, Volume 3]''". Cengage Learning. p.610. ISBN 1-4390-8534-X</ref>
}}
Mientres el Raj Británicu, la India esperimentó dalgunes de les peores fames enxamás rexistraos, incluyendo la gran fame de 1876-1878, na que 6,1 millones a 10,3 millones de persones morrieron<ref name="mikedavis">Davis, Mike. Late Victorian Holocausts. 1. Versu, 2000. ISBN 978-1-85984-739-8 pg 7</ref> y la fame indiu de 1899-1900, na que 1,25 a 10 millones de persones morrieron.<ref name="autogenerated1">Davis, Mike. Late Victorian Holocausts. 1. Versu, 2000. ISBN 978-1-85984-739-8 pg 173</ref> Investigaciones recién, incluyendo'l trabayu de Mike Davis y [[Amartya Sen]],<ref name="amartyasen">Sen, Amartya. Development as Freedom. ISBN 978-0-385-72027-4 ch 7</ref> argumenten que les fames na India fixeron política británica más grave na India. L'eventu [[El Neñu]] causáu la fame de 1876-1878 india.<ref>Ó Gráda, C.: "[http://press.princeton.edu/chapters/s8857.html Famine: A Short History] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170920163748/http://press.princeton.edu/chapters/s8857.html |date=2017-09-20 }}". Princeton University Press.</ref>
Dempués de ser criticáu pol aliviu d'esfuerciu fallíu mal mientres la fame de Orissa de 1866,<ref>{{Harvnb|Hall-Matthews|2008|p=1}}</ref> Les autoridaes britániques empezaron a aldericar la política de fame al poco tiempu, yá principios de 1868 Sir William Muir, teniente - gobernador de les provincies noroccidentales, emitió una orde declarando que famosa:<ref name="igi-III-478">{{Harvnb|Imperial Gazetteer of India vol. III|1907|p=478}}
</ref>
<blockquote>
"... Distritu cada oficial va llevar a cabu personalmente responsable de que les muertes nun se producieron de fame que podría ser evitáu por cualesquier esfuerciu o la disposición de lo so parte o la de los sos subordinaos".
</blockquote>La primer pandemia de cólera empezó en [[Bengala]], depués estendióse por tola India 1820. Diez mil soldaos británicos y una tremera d'indios morrieron mientres la [[pandemia]]<ref>{{cita web |autor=John Pike |url=http://www.globalsecurity.org/wmd/intro/bio_cholera.htm |títulu=Cholera- Biological Weapons |publicación=Globalsecurity.org |fecha=24 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=29 d'abril de 2012}}</ref> Muertes envaloraes na India ente 1817 y 1860 superaron los 15 millones. Otru 23 millones de persones morrieron ente 1865 y 1917.<ref>[http://www.earlyamerica.com/review/2000_fall/1832_cholera_part1.html The 1832 Cholera Epidemic in New York State], By G. William Beardslee</ref> La tercer pandemia de la peste empezó en China a mediaos del sieglu XIX, l'espardimientu d'enfermedaes a tolos continentes habitaos y mató a 10 millones de persones namái na India.<ref>[http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/321/5890/773 Infectious Diseases: Plague Through History], sciencemag.org</ref>Waldemar Haffkine, que trabayó principalmente na India, convertir nel primer microbiólogu pa desenvolver y esplegar les vacunes contra'l cólera y la peste bubónica. En 1925 el Llaboratoriu de Peste en Bombay pasó a denominase Institutu Haffkine.
Fiebres catalogada como una de les principales causes de muerte na India nel sieglu XIX.<ref>[http://www.nls.uk/indiapapers/malaria.html Malaria] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070910150510/http://www.nls.uk/indiapapers/malaria.html |date=2007-09-10 }} – Medical History of British India, National Library of Scotland 2007</ref> El británicu [[Ronald Ross|Sir Ronald Ross]], que trabaya nel Hospital Xeneral de Presidencia en [[Calcuta]], finalmente, en 1898 demostraron que los mosquitos tresmiten la [[malaria]], mientres trabayaba nel Deccan en Secunderabad, onde'l Centru d'Enfermedaes Tropicales y Transmisibles agora nómase nel so honor.<ref>{{cita web | títulu= Biography of Ronald Ross |publicación=The Nobel Foundation | url = http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1902/ross-bio.html | fechaaccesu =15 de xunu de 2007}}</ref>
En 1881, alredor de 120.000 pacientes de [[llepra]] esistíen na India. El gobiernu central aprobó la Llei de malatos de 1898, qu'apurrió disposición llegal pal confinamientu forzosu de los enfermos de llepra na India.<ref>[http://www.nls.uk/indiapapers/leprosy.html Leprosy – Medical History of British India] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070910150758/http://www.nls.uk/indiapapers/leprosy.html |date=2007-09-10 }}, National Library of Scotland 2007</ref> So la direición de Mountstuart Elphinstone poner en marcha un programa p'arrobinar vacunación contra la viruela.<ref>{{cita web |url=http://www.smallpoxhistory.ucl.ac.uk/Other%20Asia/ongoingwork.htm |títulu=Other histories of smallpox in South Asia |publicación=Smallpoxhistory.ucl.ac.uk |fecha=18 de xunetu de 2006 |fechaaccesu=29 d'abril de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120416015559/http://www.smallpoxhistory.ucl.ac.uk/Other%20Asia/ongoingwork.htm |fechaarchivu=9 de xineru de 2015}}
</ref> La vacunación masiva na India dio llugar a un importante amenorgamientu de la mortalidá de la viruela a finales del sieglu XIX.<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2181657/pdf/procrsmed00562-0047.pdf Smallpox and Vaccination in British India During the Last Seventy Years], ''Proceedings of the Royal Society of Medicine'', 1945 January; 38(3): 135–140.</ref> En 1849, casi'l 13 % de toles muertes deber a Calcuta la viruela.<ref>[http://www.ijme.in/index.php/ijme/article/download/1533/3329 Smallpox – some unknown heroes in smallpox eradication]</ref>
Sir Robert Grant dirixó la so atención al establecimientu d'una institución sistemática en [[Bombay]] pa impartir les conocencies médiques a los nativos.<ref>{{cita web |url=http://www.grantmedicalcollege-jjhospital.org/history.htm |títulu=Sir JJ Group of Hospitals |publicación=Grantmedicalcollege-jjhospital.org |fechaaccesu=29 d'abril de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120420181057/http://www.grantmedicalcollege-jjhospital.org/history.htm |fechaarchivu=20 d'abril de 2012 }}</ref> En 1860, Grant Medical College convertir nuna de les cuatro universidaes reconocíes pa los cursos d'enseñances conducentes a graos (xuntu Elphinstone College, Deccan College y la universidá de lleis, Mumbai).<ref name="Impact of British Rule" />
== Notes y referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
=== Xeneral ===
* Allan, J., T. Wolseley Haig, H. H. Dodwell. ''The Cambridge Shorter History of India'' (1934) 996pp [https://www.questia.com/library/88816335/the-cambridge-shorter-history-of-india online]; [https://books.google.com/books?id=iAQ9AAAAIAAJ at Google]
* Bandhu, Deep Chand. ''History of Indian National Congress'' (2003) 405pp
* {{Citation | apellíu1=Bandyopadhyay| nome1=Sekhar| añu=2004| títulu=From Plassey to Partition: A History of Modern India| place= |publicación=New Delhi and London: Orient Longmans. Pp. xx, 548.| isbn=978-81-250-2596-2}}.
* {{Citation| apellíu1=Bayly| nome1=C. A.| authorlink1=Christopher Alan Bayly| añu=1990| títulu=Indian Society and the Making of the British Empire (The New Cambridge History of India) |publicación=Cambridge and London: Cambridge University Press. Pp. 248| isbn=978-0-521-38650-0}}.
* {{Citation| apellíu1=Brown| nome1=Judith M.| authorlink=Judith M. Brown| añu=1994| títulu=Modern India: The Origins of an Asian Democracy| place= |publicación=Oxford University Press. Pp. xiii, 474| isbn=978-0-19-873113-9}}.
* {{Citation| apellíu1=Bose |nome1=Sugata |authorlink1=Sugata Bose |apellíu2=Jalal |nome2=Ayesha |authorlink2=Ayesha Jalal |añu=2003 |títulu=Modern South Asia: History, Culture, Political Economy |publicación=Routledge |isbn=978-0-415-30787-1}}
* {{Citation| apellíu1=Copland| nome1=Ian| añu=2001| títulu=India 1885–1947: The Unmaking of an Empire (Seminar Studies in History Series)| place= |publicación=Harlow and London: Pearson Longmans. Pp. 160| isbn=978-0-582-38173-5}}
* Coupland, Reginald. ''India: A Re-Statement'' (Oxford University Press, 1945), evaluation of the Raj, emphasising government. [http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=74007102 online edition]
* Dodwell H. H., ed. ''The Cambridge History of India. Volume 6: The Indian Empire 1858–1918. With Chapters on the Development of Administration 1818–1858'' (1932) 660pp [https://archive.org/details/cambridgehistory06rapsuoft online edition]; also published as vol 5 of the ''Cambridge History of the British Empire''
* James, Lawrence. ''Raj: The Making and Unmaking of British India'' (2000)
* {{Citation| apellíu1=Judd| nome1=Dennis| añu=2004| títulu=The Lion and the Tiger: The Rise and Fall of the British Raj, 1600–1947| place= |publicación=Oxford and New York: Oxford University Press. Pp. xiii, 280| isbn=978-0-19-280358-0}}.
* Kumar, Dharma, and Meghnad Desai, eds. ''The Cambridge Economic History of India, Volume 2: c. 1757–2003'' (2010), 1114pp; articles by scholars ISBN 978-81-250-2731-7
* Louis, William Roger, and Judith M. Brown, eds. ''The Oxford History of the British Empire'' (5 vol 1999–2001), with numerous articles on the Raj
* Ludden, David. ''India And South Asia: A Short History'' (2002)
* {{Citation |apellíu1=Majumdar |nome1=Ramesh Chandra |apellíu2=Raychaudhuri |nome2=Hemchandra |apellíu3=Datta |nome3=Kalikinkar |fecha=1950 |títulu=An advanced history of India |publicación=}}
* {{Citation| apellíu1=Metcalf| nome1=Barbara| añu=2006| títulu=A Concise History of Modern India (Cambridge Concise Histories) | place= |publicación=Cambridge and New York: Cambridge University Press. Pp. xxxiii, 372 | isbn=978-0-521-68225-1}}
* Mansingh, Surjit ''The A to Z of India'' (2010), a concise historical encyclopaedia
* {{Citation| apellíu1=Marshall| nome1=P. J.| authorlink1=P. J. Marshall| añu=2001| títulu=The Cambridge Illustrated History of the British Empire, 400 pp. |publicación=Cambridge and London: Cambridge University Press.| isbn=978-0-521-00254-7}}.
* {{Citation| apellíu1=Markovits| nome1=Claude (ed)| añu=2005| títulu=A History of Modern India 1480–1950 (Anthem South Asian Studies)| place= |publicación=Anthem Press. Pp. 607| isbn=978-1-84331-152-2}}.
* Moon, Penderel. ''The British Conquest and Dominion of India'' (2 vol. 1989) 1235pp; the fullest scholarly history of political and military events from a British top-down perspective;
* {{Citation| apellíu1=Peers| nome1=Douglas M.| añu=2006| títulu=India under Colonial Rule 1700–1885| place= |publicación=Harlow and London: Pearson Longmans. Pp. xvi, 163| isbn=0-582-31738-X| url=}}.
* Riddick, John F. ''The history of British India: a chronology'' (2006) {{Enllaz rotu|1=excerpt and text search |2=https://books.google.com/books?id=Ye6x4o_g19UC |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}, covers 1599–1947
* Riddick, John F. ''Who Was Who in British India'' (1998), covers 1599–1947
* Sarkar, Sumit. ''Modern India, 1885–1947'' (2002)
* Smith, Vincent A. (1958) ''The Oxford History of India'' (3rd ed.) the Raj section was written by Percival Spear
* {{Citation| apellíu1=Spear| nome1=Percival| añu=1990| títulu=A History of India, Volume 2| place= |publicación=New Delhi and London: Penguin Books. Pp. 298| isbn=978-0-14-013836-8| url=}}. [http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=5797476 online edition]
* {{Citation| apellíu1=Stein| nome1=Burton| authorlink=Burton Stein| añu=2001| títulu=A History of India| place= |publicación=New Delhi and Oxford: Oxford University Press. Pp. xiv, 432| isbn=978-0-19-565446-2| url=}}.
* Thompson, Edward, and G.T. Garratt. ''Rise and Fulfilment of British Rule in India'' (1934) 690 pages; scholarly survey, 1599–1933 [https://books.google.com/books?id=93fnssiWvjoC excerpt and text search]
* {{Citation| apellíu1=Wolpert| nome1=Stanley| authorlink=Stanley Wolpert| añu=2003| títulu=A New History of India| place= |publicación=Oxford and New York: Oxford University Press. Pp. 544| isbn=978-0-19-516678-1| url=}}.
* Wolpert, Stanley, ed. ''Encyclopedia of India'' (4 vol. 2005) comprehensive coverage by scholars
=== Temes Especializaes ===
* {{Citation |apellíu=Baker |nome=David | títulu= Colonialism in an Indian Hinterland: The Central Provinces, 1820–1920 |publicación=Delhi and Oxford: Oxford University Press. Pp. xiii, 374 | isbn =978-0-19-563049-7 | jstor = 2059781}}
* {{Citation| apellíu1=Bayly| nome1=C. A. | authorlink1=Christopher Alan Bayly| añu=2000| títulu=Empire and Information: Intelligence Gathering and Social Communication in India, 1780–1870 (Cambridge Studies in Indian History and Society)| place= |publicación=Cambridge and London: Cambridge University Press. Pp. 426| isbn=978-0-521-66360-1| url=}}
* {{citation|apellíu1=Bayly|nome1=Christopher|authorlink1=Christopher Alan Bayly|apellíu2=Harper|nome2=Timothy|títulu=Forgotten Wars: Freedom and Revolution in Southeast Asia|url=https://books.google.com/books?id=0M4Pl_VCExgC|fechaaccesu=21 de setiembre de 2013|añu=2007 |publicación=Harvard University Press|isbn=978-0-674-02153-2}}
* {{citation|apellíu1=Bayly|nome1=Christopher |authorlink1=Christopher Alan Bayly|apellíu2=Harper|nome2=Timothy |títulu=Forgotten Armies: The Fall of British Asia, 1941–1945|url=https://books.google.com/books?id=qXH9xGCWjYUC|fechaaccesu=22 de setiembre de 2013|añu=2005 |publicación=Harvard University Press|isbn=978-0-674-01748-1}}
* Brown, Judith M. ''Gandhi: Prisoner of Hope'' (1991), scholarly biography
* {{Citation | editor1-last = Brown, Judith M. | editor2-last = Louis| editor2-first = Wm. Roger | añu= 2001 | títulu= Oxford History of the British Empire: The Twentieth Century |publicación=Oxford University Press. Pp. 800 | isbn = 978-0-19-924679-3 }}
* Carrington, Michael. Officers, Gentlemen, and Murderers: Lord Curzon's campaign against "collisions" between Indians and Europeans, 1899 –1905, Modern Asian Studies / Volume 47 / Issue 03 / May 2013, pp. 780 – 819.
* {{Citation| apellíu1=Chandavarkar| nome1=Rajnarayan | authorlink=Rajnarayan Chandavarkar| añu=1998| títulu=Imperial Power and Popular Politics: Class, Resistance and the State in India, 1850–1950 |publicación=(Cambridge Studies in Indian History & Society). Cambridge University Press. Pp. 400 | isbn=978-0-521-59692-3}}.
* {{Citation| apellíu1=Chatterji| nome1=Xoya| añu=1993| títulu=Bengal Divided: Hindu Communalism and Partition, 1932–1947 |publicación=Cambridge University Press. Pp. 323| isbn=978-0-521-52328-8}}.
* {{Citation | apellíu1=Copland | nome1=Ian | añu=2002 | títulu=Princes of India in the Endgame of Empire, 1917–1947 |publicación=(Cambridge Studies in Indian History & Society). Cambridge University Press. Pp. 316| isbn=978-0-521-89436-4}}.
* {{cita llibru |autor=Manmath Nath Das|títulu=India under Morley and Minto: politics behind revolution, repression and reforms|url=https://books.google.com/books?id=V3geAAAAMAAJ|añu=1964 |publicación=G. Allen and Unwin}}
* Dewey, Clive. ''Anglu-Indian Attitudes: The Mind of the Indian Civil Service'' (2003)
* Ewing, Ann. "Administering India: The Indian Civil Service", ''History Today'', June 1982, 32#6 pp. 43–48, covers 1858–1947
* Gilmartin, David. 1988. ''Empire and Islam: Punjab and the Making of Pakistan''. [[University of California Press]]. 258 pages. ISBN 978-0-520-06249-8.
* Gilmour, David. ''The Ruling Caste: Imperial Lives in the Victorian Raj'' (2007) [https://books.google.com/books?id=xEzx2zVHXSwC&pg=PA9 Excerpt and text search]
* Gilmour, David. ''Curzon: Imperial Statesman'' (2006) [https://books.google.com/books?id=kOEsSmOQL7EC excerpt and text search]
* {{cita llibru |autor=Gopal, Sarvepalli|títulu=Jawaharlal Nehru: A Biography|url=https://books.google.com/books?id=Jj-4zmBLXq0C|fechaaccesu=21 de febreru de 2012 |fecha=1 de xineru de 1976 |publicación=Harvard O. Press|isbn=978-0-674-47310-2}}
* {{cita llibru |autor=Sarvepalli Gopal|títulu=The viceroyalty of Lord Ripon, 1880–1884|url=https://books.google.com/books?id=eKE9AAAAIAAJ|fechaaccesu=21 de febreru de 2012|añu=1953 |publicación=Oxford O. Press}}
* {{Citation| apellíu1=Gould| nome1=William| añu=2004 | títulu=Hindu Nationalism and the Language of Politics in Late Colonial India |publicación=Cambridge O. Press. Pp. 320}}.
* Gopal, Sarvepalli. ''British Policy in India 1858–1905'' (2008)
* Gopal, Sarvepalli. ''Viceroyalty of Lord Irwin 1926–1931'' (1957)
* {{Citation |apellíu=Jalal |nome=Ayesha|authorlink=Ayesha Jalal| añu=1993| títulu=The Sole Spokesman: Jinnah, the Muslim League and the Demand for Pakistan |publicación=Cambridge O. Press, 334 pages}}.
* Kaminsky, Arnold P. ''The India Office, 1880–1910'' (1986), focus on officials in
London * {{Citation |apellíu=Khan |nome=Yasmin| añu=2007| títulu=The Great Partition: The Making of India and Pakistan |publicación=Yale O. Press, 250 pages| isbn=978-0-300-12078-3}}
* {{Citation |apellíu=Klein |nome=Ira | añu= 2000 | títulu= Materialism, Mutiny and Modernization in British India |publicación=Modern Asian Studies | volume = 34 | issue = 3 |páxines=545–580 | url = http://links.jstor.org/sici?sici=0026-749X%28200007%2934%3A3%3C545%3AMMAMIB%3Y2.0.CO%3B2-I }}
* Kumar, Deepak. ''Science and the Raj: A Study of British India'' (2006)
* {{Citation| apellíu1=Low| nome1=D. A.| authorlink=Anthony Low| añu=2002| títulu=Britain and Indian Nationalism: The Imprint of Ambiguity 1929–1942 |publicación=Cambridge University Press. Pp. 374| isbn=978-0-521-89261-2}}.
* Lipsett, Chaldwell. ''Lord Curzon in India 1898–1903'' (1903)
* MacMillan, Margaret. ''Women of the Raj: The Mothers, Wives, and Daughters of the British Empire in India'' (2007)
* {{Citation |apellíu=Metcalf |nome=Thomas R.| authorlink=Thomas R. Metcalf| añu=1991| títulu=The Aftermath of Revolt: India, 1857–1870 |publicación=Riverdale Co. Pub. Pp. 352| isbn=978-81-85054-99-5}}
* {{Citation |apellíu=Metcalf |nome=Thomas R. | authorlink=Thomas R. Metcalf|añu= 1997 | títulu= Ideologies of the Raj |publicación=Cambridge University Press, Pp. 256 | isbn = 978-0-521-58937-6|url=https://books.google.com/books?id=TRcMoGSkRtIC&pg=PR8}}
* Moore, Robin J. "Imperial India, 1858–1914", in Porter, ed. ''Oxford History of the British Empire: The Nineteenth Century'', (2001a), pp. 422–446
* Moore, Robin J. "India in the 1940s", in Robin Winks, ed. ''Oxford History of the British Empire: Historiography'', (2001b), pp. 231–242
* {{Citation | editor-last = Porter | editor-first = Andrew | añu= 2001 | títulu= Oxford History of the British Empire: Nineteenth Century |publicación=Oxford University Press. Pp. 800 | isbn = 978-0-19-924678-6}}
* [[Masood Ashraf Raxa]]. ''Constructing Pakistan: Foundational Texts and the Rise of Muslim National Identity'', 1857–1947, Oxford 2010, ISBN 978-0-19-547811-2
* {{Citation |apellíu=Ramusack |nome=Barbara | añu= 2004 | títulu= The Indian Princes and their States (The New Cambridge History of India) |publicación=Cambridge University Press. Pp. 324 | isbn = 978-0-521-03989-5}}
* Read, Anthony, and David Fisher; ''The Proudest Day: India's Long Road to Independence'' (W. W. Norton, 1999) [http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=101073461 online edition] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080627162355/http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=101073461 |date=2008-06-27 }}; detailed scholarly history of 1940–47
* Venkataramani, M. S.; Shrivastava, B. K. ''Quit India: The American Response to the
* {{Citation |apellíu=Shaikh |nome=Farzana|añu=1989|títulu=Community and Consensus in Islam: Muslim Representation in Colonial India, 1860—1947 |publicación=Cambridge University Press. Pp. 272.|isbn=978-0-521-36328-0}}.
* {{Citation|editor1-last=Talbot|editor1-first=Ian|editor2-last=Singh|editor2-first=Gurharpal |añu=1999|títulu=Region and Partition: Bengal, Punjab and the Partition of the Subcontinent |publicación=Oxford University Press. Pp. 420|isbn=978-0-19-579051-1}}.
* Thatcher, Mary. ''Respected Memsahibs: an Anthology'' (Hardinge Simpole, 2008)
* {{Citation | surname1 = Tinker | given1 = Hugh | añu= 1968 | títulu= "India in the First World War and after" ''Journal of Contemporary History,'' Vol. 3, Non. 4, 1918–19: From War to Peace. (Oct. 1968), pp. 89–107 | issn=0022-0094 }}.
* Voigt, Johannes. ''India in The Second World War'' (1988)
* {{Citation |apellíu=Wainwright |nome=A. Martin| añu=1993 | títulu=Inheritance of Empire: Britain, India, and the Balance of Power in Asia, 1938–55 |publicación=Praeger Publishers. Pp. xvi, 256 | isbn=978-0-275-94733-0}}.
* Wolpert, Stanley A. ''Jinnah of Pakistan'' (2005)
* {{Citation | apellíu1=Wolpert | nome1=Stanley | chapter=India: British Imperial Power 1858–1947 (Indian nationalism and the British response, 1885–1920; Prelude to Independence, 1920–1947) | chapter-url=http://www.britannica.com/eb/article-47042/India | añu=2007 | títulu=Encyclopædia Britannica | url= | isbn= }}.
* Wolpert, Stanley A. ''Tilak and Gokhale: revolution and reform in the making of modern India'' (1962) [https://books.google.com/books?id=cmV6KLzEZNAC full text online]
=== Historia Económica ===
* Anstey, Vera. ''The economic development of India'' (4th ed. 1952), 677pp; thorough scholarly coverage; focus on 20th century down to 1939
* Chaudhary, Latika, et al. eds. ''A New Economic History of Colonial India'' (2015)
* {{Citation |apellíu=Derbyshire |nome=I. D. | añu= 1987 | títulu= Economic Change and the Railways in North India, 1860–1914 |publicación=Population Studies | volume = 21 | issue = 3 |páxines=521–545 | jstor = 312641 | doi=10.1017/s0026749x00009197}}
* Dutt, Romesh C. ''The Economic History of India under early British Rule'', first published 1902, 2001 edition by [[Routledge]], ISBN 978-0-415-24493-0
* Kumar, Dharma, ed. ''Cambridge Economic History of India: Vol. 2, 1757-2003'' (2nd ed. 2005); 1150pp; comprehensive coverage by international scholars
* Lockwood, David. ''The Indian Bourgeoisie: A Political History of the Indian Capitalist Class in the Early Twentieth Century'' (I.B. Tauris, 2012) 315 pages; focus on Indian entrepreneurs who benefited from the Raj, but ultimately sided with the Indian National Congress.
* {{Citation |apellíu=Roy |nome=Tirthankar | añu= 2002 | títulu= Economic History and Modern India: Redefining the Link |publicación=The Journal of Economic Perspectives | volume = 16 | issue = 3 |páxines=109–130 | jstor = 3216953 | doi=10.1257/089533002760278749}}
* {{Citation |apellíu=Simmons |nome=Colin | añu= 1985 | títulu= 'De-Industrialization', Industrialization and the Indian Economy, c. 1850–1947 |publicación=Modern Asian Studies | volume = 19 | issue = 3 |páxines=593–622 | jstor= 312453 | doi=10.1017/s0026749x00007745}}
* Tirthankar, Roy. "Financing the Raj: the City of London and colonial India 1858–1940." ''Business History'' 56#6 (2014): 1024-1026.
* Tomlinson, B. R. ''The Economy of Modern India, 1860–1970'' (The New Cambridge History of India) (1996)
* Tomlinson, B. H. "India and the British Empire, 1880–1935", ''Indian Economic and Social History Review'', (Oct 1975), 12#4 pp. 337–380
=== Historiografía y memoria ===
* Ellis, Catriona. "Education for All: Reassessing the Historiography of Education in Colonial India." ''History Compass'' (2009) 7#2 pp 363-375
* Gilmartin, David. "The Historiography of India's Partition: Between Civilization and Modernity." The Journal of Asian Studies 74.01 (2015): 23-41.
* Major, Andrea. "Tall tales and true: India, historiography and British imperial imaginings." ''Contemporary South Asia'' 19#3 (2011): 331-332.
* Mantena, Caña Sundari. ''The Origins of Modern Historiography in India: Antiquarianism and Philology'' (2012)
* Moor-Gilbert, Bart. ''Writing India, 1757–1990: The Literature of British India'' (1996) on fiction written in
English * Mukherjee, Soumyen. "Origins of Indian Nationalism: Some Questions on the Historiography of Modern India." ''Sydney Studies in Society and Culture'' 13 (2014). [http://openjournals.library.usyd.edu.au/index.php/SSSC/article/download/7500/7868 online]
* Parkash, Jai. "Major trends of historiography of revolutionary movement in India-Phase II." (PhD dissertation, Maharshi Dayanand University, 2013). [http://shodhganga.inflibnet.ac.in/bitstream/10603/7844/7/07_summary.pdf online]
* Philips, Cyril H. ed. ''Historians of India, Pakistan and Ceylon'' (1961), reviews the older scholarship
* Singh, Amarjit. "Muslim Communal Politics and Partition of India: Imperialist and Cambridge Historiography." ''European Scientific Journal'' 9#19 (2013). [http://eujournal.org/index.php/esj/article/viewFile/1389/1398 online]
* {{cita publicación | apellíu1 = Stern | nome1 = Philip J | añu= 2009 | títulu= History and Historiography of the English East India Company: Past, Present, and Future | url = |publicación=History Compass | volume = 7 | issue = 4 |páxines=1146–1180 | doi=10.1111/j.1478-0542.2009.00617.x}}
* Whitehead, Clive. "The historiography of British imperial education policy, Part I: India." ''History of Education'' 34#3 (2005): 315-329.
* Winks, Robin, ed. ''Historiography'' (1999) vol. 5 in William Roger Louis, eds. ''The Oxford History of the British Empire'', chapters 11-15, [https://www.questia.com/library/117192922/the-oxford-history-of-the-british-empire-historiography online]
* Winks, Robin W. ''The Historiography of the British Empire-Commonwealth: Trends, Interpretations and Resources'' (1966); this book is by a different set of authors from the previous 1999 entry [https://www.questia.com/library/95979771/the-historiography-of-the-british-empire-commonwealth online]
* Young, Richard Fox, ed., ''Indian Christian Historiography from Below, from Above, and in Between India and the Indianness of Christianity: Essays on Understanding—Historical, Theological, and Bibliographical—in Honor of Robert Eric Frykenberg'' (2009)
=== Diccionarios xeográficos, estadístiques y fontes primaries ===
* {{cita llibru |autor=Keith, Arthur Berriedale |títulu=Responsible government in the dominions|url=https://books.google.com/books?id=mGdDAAAAIAAJ|añu=1912 |publicación=The Clarendon press}}, major primary source
* ''Indian Year-book for 1862: A review of social, intelectual, and religious progress in India and Ceylon'' (1863), ed. by John Murdoch [https://books.google.com/books?id=ODMQAAAAYAAJ online edition] [https://books.google.com/books?id=uqAEAAAAQAAJ 1861 edition]
* ''The Year-book of the Imperial Institute of the United Kingdom, the colonies and India: a statistical record of the resources and trade of the colonial and Indian possessions of the British Empire'' (2nd. ed. 1893) India, pp. 375–462 [https://books.google.com/books?id=i25MAAAAYAAJ online edition]
* ''The Imperial Gazetteer of India'' (26 vol, 1908–31), highly detailed description of all of India in 1901. [http://dsal.uchicago.edu/reference/gazetteer/ online edition]
* ''Statistical abstract relating to British India, from 1895–96 to 1904–05'' (London, 1906) [https://books.google.com/books?id=xC5RAAAAYAAJ full text online],
* ''The Cyclopedia of India: biographical, historical, administrative, commercial'' (1908) [https://books.google.com/books?id=O9bkAAAAMAAJ complete text online], business history, biographies, illustrations
* ''The Indian year book: 1914'' (1914) [https://books.google.com/books?id=QFlFAAAAYAAJ snippets]
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|British India|Raj británicu|preposición=sobre'l}}
{{Wikivoyage}}
{{Tradubot|Raj británico}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:India británica|India británica]]
[[Categoría:Páxines con errores de ficheru]]
lsmy0twx3l65yy94rvonxm99w5dpn8w
Revolución Naranxa
0
114845
4489605
4435267
2026-04-30T09:48:02Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489605
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de revolución
| nome = Revolución Naranxa |
imaxe = Morning first day of Orange Revolution.jpg
| tamañu =
| pieimagen = Manifestantes na [[Maidan Nezalezhnosti|Maidán Nezalézhnosti]] (Plaza de la Independencia) el primer día de protestes
| fecha = {{fecha|22|11|2004}}-{{fecha|23|1|2005}}
| lugar = {{bandera2|Ucrania}}
| impulsores = [[Viktor Yushchenko]], [[Yulia Tymoshenko]]
| motivos = [[Fraude eleutoral]], [[corrupción política]], [[Economía d'Ucraína|estancamientu económicu]]
| ideoloxíes = [[Europeísmu]], [[constitucionalismo]], [[lliberalismu]]
| saliente = [[Víktor Yanukóvich]]
| gobiernu1 = [[Fraude eleutoral]]
| entrante = [[Víktor Yúshchenko]]
| gobiernu2 = [[Democracia representativa]]
}}
La '''Revolución Naranxa''' ({{lang-uk|Помаранчева революція, ''Pomaráncheva revolyutsiya''}}) consistió nuna serie de protestes y acontecimientos políticos que tuvieron llugar n'Ucraína, dende finales de payares de 2004 hasta xineru de 2005. Estes protestes asocedieron nel contestu de les eleiciones presidenciales, nes cualos hubo fuertes reclamos de corrupción, intimidación de votantes y fraude eleutoral direutu. Kiev, la capital ucraína, foi'l puntu focu de la campaña del movimientu civil de resistencia, nel cual participaron miles de manifestantes diariamente.<ref>Andrew Wilson, “Ukraine's 'Orange Revolution' of 2004: The Paradoxes of Negotiation”, in [[Adam Roberts (scholar)|Adam Roberts]] and [[Timothy Garton Ash]] (eds.), ''Civil Resistance and Power Politics: The Experience of Non-violent Action from Gandhi to the Present'', Oxford University Press, 2009, páxs. 295–316.[https://books.google.com/books?id=BxOQKrCe7UUC&dq=Civil+resistance+and+power+politics&source=gbs_navlinks_s]</ref> A nivel nacional, la revolución» carauterizar por una serie d'actos de desobediencia civil y fuelgues xeneralizaes entamaes pol movimientu d'oposición.
Les protestes fueron incentivaes por reportar de diversos observadores nacionales y estranxeros, según pola perceición pola oposición de que los [[Eleiciones presidenciales d'Ucraína de 2004|resultancies del votu]] del 21 de payares de 2004 ente los candidatos [[Víktor Yúshchenko]] y [[Víktor Yanukóvich]] fueron amañaos poles autoridaes a favor d'esti postreru.<ref name=Time>Paul Quinn-Judge, Yuri Zarajovich, [http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,901041206-832153,00.html The Orange Revolution] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130528114558/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,901041206-832153,00.html |date=2013-05-28 }}, ''[[Time]]'', 28 November 2004</ref> Les protestes nacionales llevar a cabu cuando los resultaos de la guerra orixinal fueron anulaos, y nueves eleiciones fueron ordenaes pola Suprema Corte d'Ucraína pal 26 d'avientu de 2004. So un intensu escrutiniu per parte d'observadores domésticos ya internacionales, la segunda guerra foi declaráu como «llibre y xusta». Les resultancies finales amosaron una clara victoria pa Yúschenko, quien recibió un 52 % de los votos, comparáu con un 44 % de Víktor Yanukóvich. Yúshchenko foi declaráu como'l ganador oficial cola so inauguración el 23 de xineru de 2005 en Kiev, colo que se dio fin a la Revolución Naranxa.
En 2010, Víktor Yanukóvich convertir nel socesor de Yúshchenko como presidente d'Ucraína, dempués de que la Comisión Central Eleutoral y observadores internacionales declararen que la eleición presidencial foi conducida de forma xusta.<ref>{{cita publicación |url=http://www.independent.co.uk/news/world/europe/yanukovich-declared-winner-in-ukraine-poll-1899552.html |títulu=Yanukovich declared winner in Ukraine poll | allugamientu=London |obra=The Independent |nome1=Pavel |apellíu1=Polityuk |nome2=Richard |apellíu2=Balmforth |fecha=15 de febreru de 2010}}<br />{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/8535778.stm |títulu=Viktor Yanukovych sworn in as Ukraine president | obra=BBC News |fecha=25 de febreru de 2010}}</ref>
Nos años que siguieron a la Revolución Naranxa foi avezada qu'en [[Bielorrusia]] y [[Rusia]] ésta fuera utilizada como una asociación negativa ente los círculos progubernamentales, por mieu d'andada.<ref name=MTimes/><ref name="some of our opposition members were in Ukraine"/><ref name="Taras Kuzio:Ukraine is Not Russia">[http://www.taraskuzio.net%2FInternational%2520Relations_files%2FRussiaUkraineYouth.pdf Ukraine is Not Russia:Comparing Youth Political Activism] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140516205928/http://www.taraskuzio.net/International%20Relations_files/RussiaUkraineYouth.pdf |date=2014-05-16 }} by [[Taras Kuzio]], [[Johns Hopkins University Press]], 2006<br />{{ru icon}} [http://vz.ru/politics/2013/1/25/617482.html «В оранжевых и радужных трусах» ''In orange and rede shorts''], [[Vzglyad (newspaper)|Vzglyad]] (25 January 2013)</ref>
Sicasí, Yanukóvich foi espulsáu del gobierno cuatro años dempués, tres les protestes, disturbios y duros enfrentamientos conocíos como [[Euromaidán]], asocedíos ente finales de 2013 y principios de 2014, na [[Plaza de la Independencia (Kiev)|Plaza de la Independencia]] de Kiev. Al contrariu de la Revolución naranxa, estes protestes resultaron en más de cien muertes y estazaron el país, provocando l'[[anexón de Crimea a Rusia]] y [[Guerra civil nel este d'Ucraína|sulevaciones armaes nes zones orientales del país]] que s'opunxeron al [[Euromaidán]] y les sos consecuencies.
== Contestu ==
[[Ficheru:Morning first day of Orange Revolution.jpg|thumb|Protestantes na [[Maidan Nezalezhnosti|Maidán Nezalézhnosti]] ]]
=== Asesinatu de Gongadze/Crisis de Kuchmagate ===
[[Ficheru:Ukraine Juschtschenko Wiktor 1.jpg|left|250px|thumb|Yúshchenko mientres la [[Revolución Naranxa]] contra'l [[fraude eleutoral]] (payares de 2004).]]
[[Georgiy Gongadze]], un periodista ucraín y el fundador de ''[[Ukrayinska Pravda]]'' (un periódicu n'Internet reconocíu por publicar la corrupción o conductes pocu étiques de políticos ucraínos) foi secuestráu y asesináu nel añu 2000. Anque naide acusó al presidente ucraín, [[Leonid Kuchma]] d'asesinalo personalmente, rumores persistentes suxirieron qu'ésti ordenara'l so asesinatu. Esti homicidiu dio entamu a un movimientu en contra de Kuchma en 2000, que puede ser vistu como l'orixe de la Revolución naranxa de 2004. Tres dos mandatos de presidencia (1994-2005) y l'Escándalu del Cassette de 2000 qu'arruinó la so imaxe irreparablemente, Kuchma decidió nun delidiar por un tercer términu nes eleiciones de 2004 y, nel so llugar, dio'l so sofitu al [[Primer Ministru d'Ucraína|Primer Ministru]] [[Víktor Yanukóvich]] na carrera presidencial en contra de [[Víktor Yúshchenko]] del bloque d'autu-defensa de [[Nuesa Ucrania]].
=== Causes de la Revolución Naranxa ===
L'estáu d'Ucraína mientres la eleición presidencial de 2004 ye considerada como una "condición ideal" pal españíu del públicu. Mientres esti tiempu los ucraínos topábense provecíos al tar esperando un tresformamientu político y económico del país.<ref name=ORCauses1>[http://www.ukrainianstudies.uottawa.ca/ukraine_list/ukl346_13.html Ukraine's Orange Revolution: Causes and Consequences] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140318084643/http://www.ukrainianstudies.uottawa.ca/ukraine_list/ukl346_13.html |date=2014-03-18 }} by [[Taras Kuzio]], [[University of Ottawa]] (28 April 2005)</ref> Les resultancies de les eleiciones fueron consideraos como fraudulentos y como'l "clavu nel ataúd" de los eventos que -y precidieron.
=== Factores que fixeron posible la Revolución Naranxa ===
El réxime ucraín topar nel poder primero que la Revolución Naranxa creara'l camín por que remaneciera una sociedá democrática. Ucrania atopábase basada nun "réxime autoritariu competitivu", consideráu como un "réxime híbridu", dexando l'apaición d'una democracia y de una economía de mercáu. El fraude nes eleiciones enfatizó el deséu de los ciudadanos ucraínos por un gobiernu de tipu plural. L'Escándalu del Cassette alimentó'l deséu del públicu por llevar a cabu un movimientu de reforma social. Non yá amenorgó'l respetu de les persones por Kuchma como presidente, pero tamién pola élite polo xeneral. Debíu al comportamientu de Kuchma, ésti perdió munchos de los sos simpatizantes con altos cargos nel gobiernu. Munchos de los oficiales del gobiernu que s'atopaben del so llau pasaron a soportar por completu la campaña eleutoral de Yúshchenko, según les sos idees polo xeneral.
Dempués de qu'una clara falta de fe nel gobiernu foi instalada ente la población ucraniana, el rol de Yúshchenko foi cada vez más importante na revolución. Yúshchenko yera un líder carismáticu que nun demostraba signos de corrupción. Ésti atopábase al mesmu nivel que los sos votantes, presentando les sos idees nun estilu non soviéticu. Los votos per parte de la mocedá ucraniana fueron desaxeradamente importantes na resultancia de la eleición presidencial de 2004. Esta nueva fola de xente nuevo tenía idees distintes aquelles de les principales figures d'Ucraína, teniendo fuertes cuestionamientos al respective de l'habilidá de [[Leonid Kuchma]] pa liderar el país.
La bayura de moces que fueron partes d'esti movimientu demostró'l creciente sentimientu de nacionalismu que se taba desenvolviendo nel país. La Revolución Naranxa tuvo l'impautu abondu p'atrapar l'interés de la población, tanto mozos como adultos.<ref>BBC News. “Ukraine Country Profile.” 2012. http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/country_profiles/1102303.stm. 2 Dec 2012; Encyclopedia Britannica. Kuchma's Presidency.; The Economist. “Catching Kuchma”. 2011. http://www.economist.com/node/18488564. 3 Dec 2012.; Konieczna, Joanna. “The Orange Revolution in Ukraine. An Attempt to Understand the Reasons.” 2005. http://www.osw.waw.pl/en/publikacje/osw-studies/2005-07-13/orange-revolution-ukraine-attempt-to-understand-reasons. 3 Dec 2012; Kuzio, Taras. Eight Necessary Factors for the Orange Revolution.; Kuzio, Taras. Five Contributing Factors.</ref>
== Preludiu a la Revolución Naranxa ==
{{VT|Eleiciones presidenciales d'Ucraína de 2004}}
[[Ficheru:Victor Yuschenko in 2004.jpg|thumb|100px|[[Víktor Yúshchenko]], el principal candidatu de la oposición]]
[[Ficheru:Yanukovych 2004-04-01.jpg|thumb|100px|[[Víktor Yanukóvich]], l'antagonista de Yúshchenko]]
[[Ficheru:Orange ribbon.svg|thumb|100px|Un [[llazu naranxa]], símbolu de la Revolución Naranxa ucraniana. Los llazos son representaciones comunes de la protesta non violenta.]]
A finales del 2002, [[Víktor Yúshchenko]] ([[Nuesa Ucrania]]), [[Oleksandr Moroz]] ([[Partíu Socialista d'Ucraína]]), [[Petró Simonenko]] ([[Partíu Comunista d'Ucraína]]) y [[Yulia Timoshenko]] ([[Bloque de Yulia Timoshenko]]), presentaron una declaración conxunta no tocante al "entamu d'un estáu de revolución n'Ucraína". Más tarde, el Partíu Comunista Ucraín salió de l'alianza, siendo que Simonenko atópase en contra de qu'un candidatu únicu de dicha alianza llanzar a les eleiciones presidenciales de 2004. Sicasí, los otros trés partíos permanecieron na alianza.<ref>[https://books.googlenl/books?id=Wp7VKL4p7kQC&pg=PA117&dq=Tymoshenko+Moroz+Presidential+candidate+2004&client=firefox-a#v=onepage&q=Tymoshenko%20Moroz%20Presidential%20candidate%202004&f=false Understanding Ukrainian Politics: Power, Politics, and Institutional Design] by [[Paul D'Anieri]], M.E. Sharpe, 2006, ISBN 978-0-7656-1811-5, page 117</ref> (hasta xunetu de 2006).<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/5169068.stm Ukraine coalition born in chaos], [[BBC News]] (11 July 2006)</ref> Na seronda de 2001, tanto Timoshenko como Yúshchenko dicíen ser el creadores de dicha coalición.
Les eleiciones de 2004 n'Ucraína presentaron, eventualmente, dos candidatos. Unu d'ellos yera'l Primer Ministru en vez, Víktor Yanukóvich, sofitáu por Leonid Kuchma (el presidente ucraín que yá sirviera dos mandatos nel poder y quien foi deteníu pa presentase nuevamente debíu los términos constitucionales al respective de les llendes pa la reeleición), y el candidatu de la oposición, Víktor Yúschenko, líder de la faición de La nuesa Ucrania na [[Verkhovna Rada|Verjovna Rada]] y antiguu Primer Ministru (1999-2001).
La eleición foi llevada a cabu nuna trupa atmósfera, col equipu de Yanukóvich y la presente alministración utilizando'l so control sobre'l gobiernu y l'aparatu estatal pa la intimidación de Yúshchenko y los sos simpatizantes. En setiembre de 2004, Yúshchenko sufrió un envelenamientu por dioxina en circunstancies misterioses. Anque sobrevivió y tornó a campaña, l'envelenamientu deterioró la so salú y alterió la so apariencia drásticamente (la so cara permanez desfigurado poles consecuencies de lo asocedío hasta'l momentu.
Los dos principales candidatos atopáronse al par na primer ronda eleutoral del 31 d'ochobre de 2004, consiguiendo un 39,32% de los votos (Yanukóvich) y un 39,87% (Yúshchenko) de los votos emitíos. Los candidatos qu'apaecieron en tercer y cuartu llugar consiguieron porcentaxes munchos más baxos: [[Oleksandr Moroz]] del [[Partíu Socialista d'Ucraína]] y [[Petró Simonenko]] del [[Partíu Comunista d'Ucraína]] recibieron un 5.82% y 4.97% respeutivamente. Por cuenta de que nengún candidatu llogró más del 50% de los votos, una segunda ronda eleutoral ente los candidatos con mayores votaciones yera demandada pola llei ucraniana. Más tarde, dempués de que la segunda ronda fora anunciada, [[Oleksandr Moroz]] declaró'l so sofitu a [[Víktor Yúshchenko]]. La candidata del Partíu Progresista Socialista, [[Natalia Vitrenko]], quien llogró un 1.53% de los votos, sofitó a Yanukóvich, quien esperó'l sofitu de Petró Simonenko, pero ensin respuesta.<ref>Ukrainiустафа Найем, "[http://focus.in.ua/Default.aspx?p=article&id=11201 С Президентом на «вы»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080312065037/http://focus.in.ua/Default.aspx?p=article&id=11201 |date=2008-03-12 }}", ''Фокус'', 2 April 2007, №13</ref>
En víspores de la primer ronda eleutoral, diverses quexes no tocante a irregularidaes nel votu a favor del candidatu sofitáu pol gobiernu, Yanukóvich, fueron llevantaes. Sicasí, por cuenta de que nun s'atopaba claro que dalgún candidatu atopárase lo suficientemente cerca de recoyer una mayoría na primer ronda, el desafiar los resultaos iniciales nun afectara la resultancia final de la eleición. Como tal, les quexes nun fueron escorríes de manera activa y dambos candidatos concentrar na próxima ronda, establecida pal 21 de payares.
Activistes del Pora! fueron arrestaos n'ochobre de 2004, pero la lliberación de munchos d'ellos (no que se reportó como una orde personal de Presidente Kuchma) dio un creciente enfotu a la oposición.<ref>[https://books.googlenl/books?id=BxOQKrCe7UUC&pg=PA345&dq=Pinchuk+Akhmetov&hl=nl&ei=Tx-yS-DdHsnb-Qa08dy2Ag&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&vei=0CDcQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Pinchuk%20Akhmetov&f=false Civil Resistance and Power Politics: The Experience of Non-violent Action from Gandhi to the Present] edited by Adam Roberts and Timothy Garton Ash, [[Oxford University Press]], 2009, ISBN 978-0-19-955201-6 (page 345)</ref>
El color naranxa foi adoptáu orixinalmente pel campu políticu de Yúshchenko como'l color significativu de la so campaña eleutoral. Dempués, el color dio nome a toa una serie de términos políticos, como "los naranxes" (''Pomaránchevi'' n'ucraín) polos sos simpatizantes. Al momentu en que les protestes masives amontaron, y especialmente cuando provocaron el cambéu políticu nel país, el términu de "Revolución Naranxa" representó tola serie d'eventos.
En vista de los resultaos del usu d'un color como símbolu pa la movilización de simpatizantes, l'equipu de Yanukóvich escoyó'l color azul pa sigo mesmu.
== Protestes ==
[[Ficheru:Militsiya and orange flowers, Kiev.jpg|right|thumb|Protestes mientres la Revolución Naranxa]]
Les protestes empezaron na viéspora de la segunda ronda eleutoral, por cuenta de que'l conteo oficial difería en forma significativa de los resultaos de la encuesta de salida que daben a Yúshchenko un 11% de ventaya, ente que los resultaos oficiales daben la victoria eleutoral a Yanukóvich por un 3%. Mientres los simpatizantes de Yanukóvich señalaron que les conexones de Yúshchenko colos medios ucraínos esplica esta disparidad, l'equipu de Yúshchenko publicó evidencia de múltiples incidentes de [[fraude eleutoral]], a favor de Yanukóvich, y testificaos por dellos observadores locales y estranxeros. Estes acusaciones fueron sofitaes por allegamientos similares, a menor escala, mientres la primer ronda eleutoral del 31 d'ochobre.{{ensin referencies |fecha=December 2008}}
La campaña de Yúshchenko fixo un llamáu públicu a la protesta a l'alba del día de les eleiciones, el 21 de payares de 2004, cuando los allegamientos de fraude empezaron a estendese al traviés de panfletos impresos y distribuyíos pola fundación de la "Iniciativa Democrática", anunciando que, con base nes encuestes de salida, Yúshchenko fuera ganador. Dando entamu'l 22 de payares de 2004,<ref name="BBC"/> protestes masives empezaron en múltiples ciudaes alredor d'Ucraína:la mayor d'elles nel [[Maidan Nezalezhnosti|Maidán Nezalézhnosti]] o [[Plaza de la Independencia (Kiev)|Plaza de la Independencia]] de Kiev, atraxo un envaloráu de 500 mil participantes,<ref name=NYT20041126>Veronica Jojlova, [http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F30A1FFE395A0C758EDDA80994DC404482 New Kids On the Bloc], ''[[The New York Times]]'', 26 November 2004</ref> quien el 23 de payares de 2004, colaron pacíficamente frente a la sede del [[Verkhovna Rada|Verjovna Rada]], el Parllamentu ucraín; munchos d'ellos utilizando'l color naranxa o cargando banderes de dichu color, el color de la campaña de la coalición de Yúshchenko. Unu de los principales activistes d'esti tiempu foi [[Paraska Korolyuk]], quien foi dau cola Orde de la Princesa Olga. Dende'l 22 de payares, [[Pora!]] tomó'l manexu de les protestes en Kiev hasta'l final de les demostraciones.
Los conseyos locales en [[Kiev]], [[Lviv]],<ref>Kamil Tchorek, [http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/article395652.ece Protest grows in western city] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110629121745/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/article395652.ece |date=2011-06-29 }}, ''[[The Times]]'', 26 November 2004</ref> y munches otres ciudaes pasaron, cola aprobación popular, un refugu simbólicu a aceptar la llexitimidá de los resultaos oficiales de la eleición, y Yúshchenko tomó un xuramentu presidencial simbólicu.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4198957.stm Yushchenko takes reins in Ukraine]. BBC NEWS. 23 January 2005. URL Retrieved 17 November 2006</ref> Esti xuramentu, tomáu por Yúshchenko nes cámares mediu vacíes del Parllamentu, escareciendo de quórum, siendo que namái la faición encabezada por Yúshchenko atopábase presente, nun pudo tener un efeutu llegal. Sicasí, esto foi un xestu simbólicu importante, cola cuenta de demostrar el refugu de la campaña de Yúshchenko a aceptar los resultaos eleutorales. En respuesta, los opositores a Yúshchenko denunciar por tomar un xuramentu illexítimu; coles mesmes, dalgunos de los sos simpatizantes más moderaos atopáronse ambivalente ante dichu actu, ente que los sos simpatizantes más radicales demandaron una actuación más decisiva. Dellos observadores argumentaron qu'esti xuramentu presidencia simbólicu pudo ser útil pal campu de Yúshchenko si los eventos tomaren una ruta más conflictiva. N'asemeyáu escenariu, esti xuramentu presidencial pudo ser utilizáu pa emprestar llexitimidá al argumentu que, contrariu al so rival, quien intentara llograr la presidencia por aciu el fraude, ésti yera l'autoridá llexítima pa dar órdenes a les axencies militares y de seguridá.
Coles mesmes, oficiales locales al este y sur d'Ucraína, la fortaleza de Víktor Yanukóvich , empezaron una serie d'aiciones aludiendo a la posibilidá d'una fragmentación d'Ucraína, o una federalización extra-constitucional del país, siendo que'l reclamu de victoria del so candidatu nun fuera reconocíu. Demostraciones de respaldu públicu escontra Yanukóvich tuvieron llugar alredor del este d'Ucraína, y dalgunos de los sos simpatizantes llegaron a Kiev. En Kiev, los simpatizantes de Yanukóvich fueron superaos en númberu por aquellos de Yúshchenko, que los sos rangos envaloraos crecieron a cerca d'un millón de persones nes cais, so un clima xeláu.<ref>USAID Report [https://web.archive.org/web/20060301173926/http://www.usaid.gov/our_work/democracy_and_governance/publications/pdfs/democracy_rising.pdf Democracy Rising (PDF)]</ref>
Un total de 18,4% de los ucraínos declararon el formar parte de la Revolución naranxa (alredor d'Ucraína).
== Desenvolvimientu políticu ==
Anque Yúshchenko entró en negociaciones col Presidente [[Leonid Kuchma]] nun esfuerciu por resolver pacíficamente la situación, les negociación rompieron el 24 de payares de 2004. Yanukóvich foi certificáu oficialmente como ganador pola Comisión Central Eleutoral d'Ucraína, que topábase implicada na supuesta falsificación de los resultaos eleutorales por retener la información que recibía de lo distritos locales y por llevar a cabu un servidor computacional paralelu pa manipoliar los resultaos. La mañana siguiente dempués de que la certificación llevar a cabu, Yúshchenko faló a los sos simpatizantes en Kiev, apurándolos a empezar una serie de protestes masives, fuelgues xenerales y plantones col enfotu de debilitar al gobiernu y forzalo a aceptar la so derrota.
En vista de l'amenaza d'un gobiernu illexítimu llegando al poder, el campu de Yúshchenko anunció la creación del ''Comité Nacional de Salvación'', que declaró una fuelga política nacional.
El 1 d'avientu de 2004, el [[Verkhovna Rada|Verjovna Rada]] pasó una resolución que condergó fuertemente les aiciones a favor del separatismu y de federalismu, pasando un votu de non-enfotu nel Gabinete de Ministros d'Ucraína, una decisión que'l Primer Ministru Yanukóvich refugó reconocer. Pola Constitución d'Ucraína, el votu de non-enfotu demandaba la resignación del gobiernu, pero'l parllamentu nun cuntaba con medios pa obligar a la resignación ensin la cooperación del Primer Ministru Yanukóvich y l'entá presidente, Kuchma.
El 3 d'avientu de 2004, la Suprema Corte d'Ucraína rompió finalmente col estancamientu políticu. La Corte decidió que, por cuenta de la escala del fraude eleutoral, habíase vueltu imposible establecer los resultaos eleutorales. Poro, invalidáronse los resultaos oficiales que-y daríen a Yanukóvich la presidencia. Como resolución, la Corte ordenó una repetición de la segunda vuelta llevada a cabu'l 26 d'avientu de 2004.<ref name=Supr>Supreme Court of Ukraine decision regarding the annulment of 21 November vote. [http://www.skubi.net/ukraine/findings.html Full text in Ukrainian] and [http://www.skubi.net/ukraine/findings.html Summary in English]</ref> Esta decisión foi vista como una victoria pel campu de Yúshchenko, ente que Yanukóvich y los sos simpatizantes buscaron una repetición de les eleiciones por completu, como segunda opción si a Yanukóvich nun-y yera apurrida la presidencia. El 8 d'avientu de 2004 el parllamentu modificó les lleis p'aprovir d'un marcu llegal a les nueva ronda eleutoral. El parllamentu tamién aprobó cambeos a la Constitución, implementando una reforma política sofitada pol presidente Kuchma como parte d'un compromisu ente les autoridaes y la oposición.
En payares de 2009 Yanukóvich declaró qu'anque la so victoria nes eleiciones foi-y privada, ésti otorgar col fin d'evitar una matanza. "Yo nun quería que les madres perdieren a los sos fíos y que les esposes perdiereran a los sos maríos. Nun quería que cadabres de Kiev fluyeren pol [[ríu Dniéper]]. Nun quería asumir el poder al traviés d'una matanza."<ref>[http://www.interfax.com.ua/eng/main/26340/ Yanukovych says presidential election scenario of 2004 won't be repeated in 2010], [[Interfax-Ukraine]] (27 November 2009)</ref>
=== Repetición de les eleiciones ===
El 26 d'avientu una repetición de les votaciones foi llevada a cabu so un fuerte escrutiniu d'observadores locales ya internacionales. Les resultancies preliminares, anunciaos pola Comisión Eleutoral Central d'Ucraína'l 28 d'avientu, otorgar a Yúshchenko y a Yanukóvich 51,99% y 44,20% del total de los votos, lo cual representaba un cambéu de +5.39% a favor de Yúshchenko y un -5.27% escontra Yanukóvich, comparáu coles encuestes de payares.<ref>"Results of Voting in Ukraine Presidential Elections 2004", [https://web.archive.org/web/20080820080505/http://www.cvk.gov.ua/pls/vp2004/wp0011y Central Election Commission of Ukraine]. URL Retrieved 12 September 2006</ref> L'equipu de Yanukóvich intentó montar un retu agresivu a los resultaos eleutorales, utilizando tantu les cortes ucraínes como procesos de quexa na Comisión Eleutoral. Sicasí, toles sos quexes fueron feches a un llau, estableciéndose ensin méritu per parte de la Suprema Corte d'Ucraína y pola Comisión Central Eleutoral.<ref name="BBC">"[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/4061253.stm Timeline: Battle for Ukraine]". BBC NEWS, 23 January 2005. URL Retrieved 12 September 2006</ref> El 0 de xineru de 2005 la Comisión Eleutorald eclaró oficialmente a Yúshchenko como ganador de la guerra eleutoral presidencial.<ref name="BBC" /> coles resultancies oficiales cayendo dientro del 0.01% de los preliminares. Esta declaración de la Comisión Eleutoral<ref>[https://web.archive.org/web/20050312021855/http://www.cvk.gov.ua/postanovy/2005/p0015_2005.htm Official CEC announcement of results as of 10 January 2005], Central Election Commission. URL Retrieved 12 September 2006</ref> esclarió'l camín pa la inauguración de la presidencia de Yúshchenko. La ceremonia oficial tomó llugar nel edificiu del Verjovna Rada el 23 de xineru de 2005 y foi siguida pola "inauguración pública" del nuevu presidente nel [[Maidan Nezalezhnosti|Maidán Nezalézhnosti]] (''Plaza de la independencia'') frente a cientos de miles de los sos simpatizantes.<ref>Finn, Peter. "[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A30051-2005Jan23.html In a Final Triumph, Ukrainian Sworn In]". ''Washington Post'', 24 January 2005. URL Retrieved 12 September 2006</ref> Esti eventu traxo a la Revolución naranxa a la so conclusión pacífica.<ref>Ukraine: A History [https://books.google.com/books?id=ktyM07I9HXwC&pg=PT602&lpg=PT602&dq=23+january+Orange+Revolution+to+its+peaceful+conclusion.&source=bl&ots=y5UbC2YMV7&sig=vPH11TDPiIe5Zy_LQhC3VlJvFjs&hl=nl&sa=X&ei=g0A5UcLvNoHcOaK9gfgM&vei=0CEQQ6AEwAw 4th Edition] by [[Orest Subtelny]], [[University of Toronto Press]], 2009, ISBN 1442609915</ref>
== Rol de la intelixencia ucraniana y de les axencies de seguridá ==
Acordies con una versión de los eventos del ''[[New York Times]]'',<ref name=NYTSBU>C. J. Chivers, [http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=FA0913FF395C0C748DDDA80894DD404482 BACK CHANNELS: A Crackdown Averted; How Top Spies in Ukraine Changed the Nation's Path], ''[[The New York Times]]'', 17 January 2005.</ref> axencies de seguridá ucraniana xugaron un rol inusual na Revolución naranxa, con una axencia de la [[KGB]] aproviendo de soporte a la oposición política. Acordies con el reporte, el 28 de payares de 2004 más de 10,000 tropes del Ministeriu del Interior fueron movilizaes pa poner fin a les protestes na Plaza de la Independencia de Kiev, cola orde del so comandante, el Xeneral Serguéi Popkov.<ref>For question on ultimate source of orders and mobilisation details see Lehrke, Jesse Paul. The Transition to National Armies in the Former Soviet Republics, 1988–2005.” Oxfordshire, UK: Routledge (2013), 188–89.</ref> El serviciu de Seguridá d'Ucraína, un socesor a la KGB d'Ucraína, alvirtió a los líderes de la oposición sobre la campaña. Oleksandr Galaka, líder del GUR (intelixencia militar) fixo llamaes pa "prevenir una masacre". El xeneral Íhor Smeshkó (comandante de la SBU) y el Xeneral Vitaly Románchenko (xefe militar de la contra-intelixencia) declaró prevenir a Popkov retirar les sos tropes, lo cual fixo col fin d'evitar una masacre.
En xunto col deséu d'evitar una masacre, l'artículu del ''New York Times'' suxirió que los oficiales de seguridá fueron motivaos por un iñerizu personal ante la posibilidá de tener que sirvir al Presidente Yanukóvich, quien fuera condergáu na so mocedá por robu y asaltu, y tenía una supuesta conexón política con homes de negocios corruptos, especialmente si ésti diba xubir a la presidencia al traviés del fraude. Los sentimientos personales del Xeneral Smeshkó escontra Yanukóvich pudieron desempeñar un rol importante tamién. Evidencia adicional de la popularidá de Yúshchenko y el menor sofitu ente oficiales de la SBU demostrar pol fechu de que múltiples y embarazosas pruebes de fraude eleutoral, incluyendo grabaciones telefóniques ente Yanukóvich y oficiales del gobiernu aldericando cómo iguar les eleiciones.<ref name=wiretap>{{cita web |url=http://www2.pravda.com.ua/en/archive/2004/november/24/4.shtml |títulu=How Yanukovych Forged the Elections. Headquarters' Telephone Talks Intercepted |fechaaccesu=7 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20051223004354/http://www2.pravda.com.ua/en/archive/2004/november/24/4.shtml |fechaarchivu=23 d'avientu de 2005 }}, ''[[Ukrainska Pravda]]'', 24 November 2004.</ref> Estes conversaciones fueron grabaes y aprovíes a la oposición por simpatizantes nes axencies de seguridá d'Ucraína.
Acordies con Abel Polese, Kuchma topábase ablayáu pola so reputación nel oeste; por cuenta de una falta de recursos naturales pa financiar el so réxime, ésti tuvo que demostrar un compromisu escontra la democracia col fin de ser beneficiariu de l'asistencia financiera del oeste.<ref name=APOR291011>[http://www.academia.edu/1068864/Russia_the_US_the_Others_and_the_101_Things_to_Do_to_Win_a_Colour_Revolution_Reflections_on_Xeorxa_and_Ukraine Russia, the US, “the Others” and the “101 Things to Do to Win a (Colour)Revolution”: Reflections on Xeorxa and Ukraine] by Abel Polese, [[Routledge]] (26 October 2011)</ref>
== Cambeos a la Constitución d'Ucraína ==
Como parte de la Revolución naranxa, la [[Constitución d'Ucraína|Constitución ucraniana]] foi modificada col fin de dirixir los poderes presidenciales escontra'l parllamentu. Ésti foi'l preciu de Oleksandr Moroz pol so rol decisivu en da-y la victoria presidencial a Yúshchenko. Los comunistes tamién dieron el so sofitu a estes midíes. Estes tuvieron efeutu en 2006 cola victoria nes eleiciones parllamentaries del Partíu de les rexones de Yanukóvich, creando una coalición de gobiernu colos socialistes y comunistes sol so lideralgu. Como resultancia, el Presidente Víktor Yúshchenko tuvo qu'enfrentase con un poderosu Primer Ministru quien tenía'l control de munchos portafolios importantes. El so mandatu terminó a finales de 2007, dempués de que Yúshchenko llograra'l so llargu intentu d'eslleir el parllamentu. Dempués de la eleición, el partíu de Yanukóvich foi, nuevamente, el más ampliu, pero'l de Timoshenko terminó nun segundu llugar. Los partíos naranxes ganaron una estrecha mayoría, dexando un nuevu gobiernu baxu Timoshenko, pero'l cayente políticu de Yúshchenko siguió hasta les sos probes demostraciones nes eleiciones de 2010.
El 1 d'ochobre de 2010, la [[Corte Constitucional d'Ucraína]] modificó los cambeos de 2004, considerándolos inconstitucionales.<ref>[https://web.archive.org/web/20101003120442/http://www.kyivpost.com/news/politics/detail/84619/ Update: Return to 1996 Constitution strengthens president, raises llegal questions], [[Kyiv Post]] (1 October 2010)</ref>
== Eleiciones presidenciales de 2010 ==
{{AP|Eleiciones presidenciales d'Ucraína de 2010}}
Una corte alministrativa en Kiev prohibió les aiciones masives nel Maidán Nezalézhnosti dende'l 9 de xineru de 2010 al 5 de febreru de 2010. La oficina del alcalde de Kiev fixera esti pidimientu col fin d'evitar "situaciones non estandarizadas" en víspores de les eleiciones presidenciales de 2010. Aparentemente (en particular) el [[Partíu de les Rexones]], la [[Unión Nacional d'Ucraína]] y el [[Svoboda (partíu)|Svoboda]] aplicaren por un permisu pa faer demostraciones en dichu llugar.<ref>[http://www.unian.net/eng/news/news-356613.html Court forbade Maydan after first tour of election], [[UNIAN]] (13 January 2010)</ref> El presidente en vez, Víktor Yúshchenko llogró un 5.5% de los votos mientres la eleición.<ref>[https://web.archive.org/web/20100121012542/http://www.cvk.gov.ua/vp2010/wp320pt00_t001f01=700pt001f01=700pplace=1.html Central Election Commission Candidate Results], [[CEC Ukraine]] (19 January 2010)</ref>
Yúshchenko llegó a dicir que "Ucrania ye un país democráticu" en muestra de la so voluntá política na estación de les votaciones. "Ye una nación llibre y ye un pueblu llibre."<ref>[http://www.europarussia.com/posts/755 Ukraine. Farewell to the Orange Revolution], EuropaRussia (19 January 2010)</ref> D'alcuerdu a ésti, esto ye muestra d'unu de los grandes llogros de la Revolución naranxa.
En 2010, la eleición presidencial de [[Víktor Yanukóvich]] foi declarada como ganadora, siendo señalada por munchos de los simpatizantes de Yanukóvich como un "final de la velea de la Revolución naranxa".<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/8508276.stm Ukraine election: Yanukovych apures Tymoshenko to quit], BBC News, 10 February 2010, 13:23 GMT</ref> Darréu dempués de la so eleición, Yanukóvich prometió "llimpiar la falta d'entendimientu y los vieyos problemes que remanecieron mientres los años del poder naranxa".<ref>[https://web.archive.org/web/20100212102953/http://www.kyivpost.com/news/nation/detail/59193/ Yanukovych appeals to the nation, asks Tymoshenko to step down], [[Kyiv Post]] (10 February 2010)</ref> Acordies con l'influyente miembru del Partíu de les rexones, [[Rinat Ajmetov]], los ideales de la Revolución naranxa ganaron nes eleiciones de 2010. "Tuvimos una eleición xusto y democrático. El mundu enteru reconocer y los observadores internacionales confirmaron les sos resultancies. Este ye'l motivu pol cual la Revolución naranxa ganó".<ref>[https://web.archive.org/web/20110201051807/http://www.kyivpost.com/news/politics/detail/60518/ Akhmetov: Ideals of 'Orange Revolution' won at election in 2010], [[Kyiv Post]] (February 26, 2010)</ref> Acordies con [[Yulia Timoshenko]] les eleiciones de 2010 fueron "una perda d'oportunidá pa convertise en miembru de la familia europea y de poner un fin al mandatu de la oligarquía".<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.tymoshenko.ua/en/article/hala5wzazv Yulia Tymoshenko's address to the people of Ukraine], Yulia Tymoshenko official website (22 February 2010)</ref>
== Mandáu ==
El Presidente Víktor Yúshchenko decretó'l 22 de payares de 2005 (el día del entamu de la Revolución Naranxa) la festividá non-pública del "Día de la llibertá".<ref>[https://web.archive.org/web/20111126230907/http://en.for-ua.com/analytics/2011/11/23/151355.html Day of Freedom: here comes the end to revolutions], ForUm (23 November 2011)</ref> Esta fecha foi movida al 22 de xineru (combinada col Día de la unificación ucraniana) pol presidente Víktor Yanukóvich a finales d'avientu de 2011.<ref>[https://web.archive.org/web/20120105060630/http://www.kyivpost.com/news/nation/detail/119839/ Yanukovych signs decree on new holiday replacing Ukrainian Independence Day], [[Kyiv Post]] (30 December 2011)</ref><ref name=ZIK30122011>[http://zik.ua/en/news/2011/12/31/326863 Yanukovych cancels Freedom Day on 22 Nov.], [[Z I K]] (31 December 2011)</ref><ref>[http://eng.obozrevatel.com/politics/yanukovych-abolishes-day-of-liberty-on-november-22.htm Yanukovych abolishes Day of Liberty on 22 November] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140219074653/http://eng.obozrevatel.com/politics/yanukovych-abolishes-day-of-liberty-on-november-22.htm |date=2014-02-19 }}, “Observer” (30 December 2011)</ref> El presidente Yanukóvich declaró que treslladó'l "Día de la llibertá" por cuenta de delles increpancias dende'l públicu.<ref name=ZIK30122011/>
En 2007 una investigación reveló que la opinión pública sobre la naturaleza de la Revolución naranxa camudara de forma pocu significativa dende 2004 y que les actitúes alrodiu de ella nel país siguíen estremaes ente les mesmes llinies xeográfiques que s'atopaben presentes mientres la revolución, siendo l'oeste y centru d'Ucraína más positivos al respective de los eventos que'l sur y l'este.
Mientres la campaña de les [[Eleiciones parllamentaries ucraínes de 2012|eleiciones parllamentaries de 2012]], la campaña del Partíu de les rexones enfocóse fuertemente en (lo qu'ellos llamaben) ''les ruines de cinco años de lideralgu''.<ref>[http://www.partyofregions.org.ua/en/program Draft Campaign Program of the Party of Regions] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140326215342/http://www.partyofregions.org.ua/en/program |date=2014-03-26 }}, [[Party of Regions]] (2012)<br />[https://web.archive.org/web/20121026120142/http://www.wespeaknews.com/world/the-upcoming-parliamentary-elections-in-ukraine-summary-106098.html The upcoming parliamentary elections in Ukraine [Summary]], [[WSN]] (23 October 2012)</ref><ref name=BBCCAMP>[https://www.bbc.co.uk/news/world-europe-20031821 Q&A:Ukrainian parliamentary election], [[BBC News]] (23 October 2012)</ref>
=== Fora d'Ucraína ===
[[Ficheru:Pro-Putin rally 2012-02-04 (orange).jpg|thumb|upright|Protestes del 4 de febreru de 2012 en contra de la Revolución naranxa en Rusia; na pancarta lléese, en rusu, "¡La Revolución naranxa nun va pasar!"]]
En marzu de 2005, el Ministru de Rellaciones Esteriores d'Ucraína, Borýs Tarasyuk, declaró qu'Ucrania nun esportaría la so revolución.<ref name=TJFYPexpOR>[http://www.jamestown.org/single/?no_cache=1&tx_ttnews%5Btt_news%5D=27717 BEREZOVSKY HOPES TO SELL ORANGE REVOLUTION TO RUSSIA], [[The Jamestown Foundation]] (17 March 2005)</ref>
Mientres la ceremonia inaugural d'[[Alexander Lukashenko]] como [[Presidente de Bielorrusia]] el 22 de xineru de 2011, Lukashenko estableció que [[Bielorrusia]] nunca tendría la so propia versión de la Revolución naranxa nin de la Revolución rosa de [[Xeorxa]].<ref name=MTimes>[http://www.themoscowtimes.com/news/article/lukashenko-growls-at-inauguration/429432.html Lukashenko Growls at Inauguration], [[The Moscow Times]] (24 January 2011)</ref> En víspores de la eleición presidencial de la República d'Osetia del Sur d'avientu de 2011 y mientres les protestes que siguieron a les eleiciones presidenciales ruses de 2011, l'Embaxador d'Osetia del Sur pa la Federación Rusa, [[Dmitry Medoyev]] y el Primer Ministru rusu [[Vladímir Putin]] y los sos simpatizantes, nomaron a la Revolución naranxa como una conocencia infame pa los sos países.<ref name="some of our opposition members were in Ukraine">[https://web.archive.org/web/20111216034341/http://www.kyivpost.com/news/russia/detail/118993/ Putin calls 'color revolutions' an instrument of destabilisation], [[Kyiv Post]] (15 December 2011)</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20111204001642/http://www.kyivpost.com/news/russia/detail/118053/ 'Orange' methods will fail in South Ossetia], [[Kyiv Post]] (2 December 2011)</ref><ref name=rian-Russians-rally>[http://en.rian.ru/society/20120204/171125937.html Russians Rally as Putin Hints Reforms, Warns of Regime Change] [[RIAN]] (4 February 2012)</ref> Putin tamién declaró que los organizadores de les protestes ruses d'avientu de 2011 fueren previos conseyeros rusos pa Yúshchenko mientres la so presidencia y que s'atopaben tresfiriendo la Revolución naranxa a Rusia. En 2013, un miembru de la [[Duma Estatal]] rusa, Oleg Nílov, y [[Serguéi Gláziev]], el conseyeru económicu de Putin, referir a los adversarios políticos como "distintes personalidaes nuna especie de pantalones naranxes" y como "diplomáticos y burócrates qu'apaecíen dempués d'años d'histeria 'naranxa'. Serguéi Gláziev declaró n'agostu de 2013 que "toa una xeneración de diplomáticos y burócrates apaeciera dempués d'años d'histeria 'naranxa', quien s'atopaben llevando a cabu una axenda anti-rusa, creando un efeutu qu'a Ucrania nun lu prestaría", refiriéndose a la integración d'Ucraína a la Unión Europea y non a la [[Xunión Euroasiática]] de Bielorrusia, Kazakstán y Rusia.
En círculos nacionalistes rusos, la Revolución naranxa foi venceyada col fascismu, por cuenta de que, magar ser marxinal, el nacionalismu ucraniano de grupos d'estrema derecha y d'ucraínos americanos (incluyendo a la esposa de Víktor Yúshchenko, [[Kateryna Yúshchenko]], quien naciera nos [[Estaos Xuníos]]) viéronse arreyaos nes demostraciones; los grupos nacionalistes rusos vieron a dambos como cañes del mesmu árbol del fascismu.<ref name="The Anti-Orange Committee in Russia"/> El qu'ucraínos-americanos arreyar en diches aiciones llevó a la creencia de que la Revolución naranxa foi incentivada pola [[CIA]].<ref name="The Anti-Orange Committee in Russia">[http://www.academia.edu/4195331/New_Extremely_Right-Wing_Intellectual_Circles_in_Russia_The_Anti-Orange_Committee_the_Isborsk_Club_and_the_Florian_Geyer_Club New Extremely Right-Wing Intelectual Circles in Russia: The Anti-Orange Committee, the Isborsk Club and the Florian Geyer Club] by [[Andreas Umland]], [[International Relations and Security Network]] (5 August 2013)</ref>
== Ver tamién ==
* [[Historia d'Ucraína]]
* [[Revoluciones de colores]]
* [[Revolución de los Claveles]]
== Referencies ==
{{llistaref|colwidth=30em}}
== Otres referencies ==
*Paul D'Anieri, ed. ''Orange Revolution and Aftermath: Mobilisation, Apathy, and the State in Ukraine'' (Johns Hopkins University Press; 2011) 328 pages
*Tetyana Tiryshkina. ''The Orange Revolution in Ukraine – a Step to Freedom'' (2nd ed. 2007)
*[[Andrew Wilson (historien)|Andrew Wilson]] (March 2006). ''Ukraine's Orange Revolution''. [[Yale University Press]]. ISBN 0-300-11290-4.
*[[Anders Åslund]] and [[Michael McFaul]] (January 2006). ''Revolution in Orange: The Origins of Ukraine's Democratic Breakthrough''. [[Carnegie Endowment for International Peace]]. ISBN 0-87003-221-6.
*[[Askold Krushelnycky]] (2006). ''An Orange Revolution: A Personal Journey Through Ukrainian History''. ISBN 0-436-20623-4.
*Pavol Demes and Joerg Forbrig (eds.). ''Reclaiming Democracy: Civil Society and Eleutoral Change in Central and Eastern Europe''. German Marshall Fund, 2007.
*Lehrke, Jesse Paul. "The Transition to National Armies in the Former Soviet Republics, 1988–2005." Oxfordshire, UK: Routledge (2013). Especially p. 185-199 but also p. 152-159 for background. (See: http://www.routledge.com/books/details/9780415688369/).
*[[Andrey Kolesnikov (journalist born 1966)|Andrey Kolesnikov]] (2005). Первый Украинский: записки с передовой ''(First Ukrainian [Front]: Notes from the Front Line)''. Moscow: Vagrius. ISBN 5-9697-0062-2. {{ru icon}}
*[[Giuseppe D'Amato]], {{Enllaz rotu|1=''EuroSogno y i nuovi Muri ad Est'' |2=http://www.europarussia.com/books/l%e2%80%99eurosogno-y-i-nuovi-muri-ad-est/the-euru-dream-and-new-walls-to-the-east |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} (The Euru-Dream and the new Walls to the East). L'Unione europea y la dimensione orientale. Greco-Greco editore, Milano, 2008. PP.133–151. '''(Italian)'''.
*''The orange ribbon'' by the Centre for Eastern Studies (OSW), Warsaw, 2005.
*[http://www.guardian.co.uk/international/story/0,,1360080,00.html US campaign behind the turmoil in Kiev], The Guardian, 2, 6 November 2004.
*[http://www.guardian.co.uk/ukraine/story/0,15569,1364361,00.html Six questions to the critics of Ukraine's orange revolution], The Guardian, 2 December 2004.
*[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1101041206-832225-1,00.html The Orange Revolution] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130528182224/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1101041206-832225-1,00.html |date=2013-05-28 }}, TIME.com, Monday, 6 December 2004 (excerpt, requires subscription)
*[http://www.guardian.co.uk/ukraine/story/0,15569,1368078,00.html The price of People Power], The Guardian, 7 December 2004.
*[http://www.signonsandiego.com/uniontrib/20041211/news_1n11usaid.html U.S. Money has Helped Opposition in Ukraine], Associated Press, 11 December 2004.
== Enllaces esternos ==
*[[n:Ukraine political crisis|Ukraine political crisis]]
*[[n:Ukrainian opposition leader calls for police and army to join revolution|Ukrainian opposition leader calls for police and army to join revolution]]
*[[n:Ukraine opposition candidate Yushchenko is suffering from a Dioxin intoxication, doctors say|Ukraine opposition candidate Yushchenko is suffering from a Dioxin intoxication, doctors say]]
*[[n:Yushchenko claims victory in re-run|Yushchenko claims victory in re-run]]
*[[n:Yushchenko Sworn In|Yushchenko Sworn In]]
*[http://world.maidan.org.ua/ “Maidan” – An Internet Hub for Citizens Action Network in Ukraine] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180309203917/http://world.maidan.org.ua/ |date=2018-03-09 }}
*[http://azfilms.us/orange-winter.html Orange Winter, a feature documentary about the Orange revolution] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070628091634/http://azfilms.us/orange-winter.html |date=2007-06-28 }} by [[Andrei Zagdansky]]
*"[http://firstmonday.org/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/article/view/2992/2599 Role of Internet-based Information Flows and Technologies in Eleutoral Revolutions:The Case of Ukraine's Orange Revolution] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121021025553/http://firstmonday.org/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/article/view/2992/2599 |date=2012-10-21 }}”, Lysenko, V.V., and Desouza, K.C., [[First Monday (journal)|First Monday]], 15 (9), 2010
*[http://www.iep.ru/files/text/guest/aslund/as_2005_07_29.pdf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130314185417/http://www.iep.ru/files/text/guest/aslund/as_2005_07_29.pdf |date=2013-03-14 }} The Economic Policy of Ukraine after the
{{Tradubot|Revolución naranja}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Historia d'Ucraína]]
tw120m6ul5yitk0sblbw9dyyzw1kj9u
RCA Records
0
115656
4489564
4464266
2026-04-30T00:29:47Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489564
wikitext
text/x-wiki
{{Organización}}
'''RCA Records''' ye una casa discográfica d'Estaos Xuníos propiedá de [[Sony Music Entertainment]] (SME), una subsidiaria de [[Sony Corporation of America]] Ye una de les trés marques discográfiques más importantes de SME xunto a [[Columbia Records]] y [[Epic Records]]. La discográfica publicó dellos xéneros de música incluyendo [[pop]], [[rock]], [[rap]], [[R&B]], [[blues]], [[jazz]], y [[country]]. El nome de la compañía derivar de les iniciales de l'antigua empresa matriz de la discográfica, [[Radio Corporation of America]]<ref>{{cita web|títulu=RCA (Radio Corporation of America)|url=http://ethw.org/RCA_(Radio_Corporation_of_America)|website=EHTW.org|publisher=Engingeering and Technology History Wiki|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015}}</ref> ([[RCA]]). Ye la segunda compañía discográfica más antigua de la historia d'Estaos Xuníos, dempués de la discográfica hermana, Columbia Records. La unidá canadiense de RCA (enantes [[Berliner Gramophone]], [[Canadá]]) ye la discográfica de Sony más antigua en Canadá. Foi una de solu dos compañíes discográfiques canadienses en sobrevivir la [[Gran Depresión]].<ref>{{cita llibru|url=https://books.google.tn/books?id=1XqDHXOhR8cC&pg=PA58&lpg=PA58&dq=sony's+oldest+label+in+canada&source=bl&ots=qUPLvOF9YT&sig=-K7g98Dic-svpB6FEcPcXyE2oNc&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwin95fwsdHTAhWLtRQKHdEhDpwQ6AEILzAC#v=onepage&q=sony's%20oldest%20label%20in%20canada&f=false|títulu=Elvis Presley: The King of Rock 'n' Roll|publisher=epubli|language=en}}</ref>
Los artistes anguaño roblaos por RCA Records inclúin a [[Britney Spears]], [[Shakira]], [[Christina Aguilera]], [[Alicia Keys]], [[Justin Timberlake]], [[Chris Brown]], [[Usher]], [[Charlie Wilson (cantante)|Charlie Wilson]], [[R. Kelly]], [[Enrique Iglesias]], [[Foo Fighters]], [[Kings of Leon]], [[Kesha]], [[Lila Downs]], [[Miley Cyrus]], [[D'Angelo]], [[Pink]], [[Pitbull (cantante)|Pitbull]], [[MØ]], [[Tinashe]], [[Buddy Guy]], [[Craig David]], [[Mark Ronson]] y [[Zayn Malik|Zayn]].<ref>{{cita web|títulu=RCA Records - Artists|url=https://www.rcarecords.com/artists/|website=rcarecords.com|fechaaccesu=17 de xineru de 2017}}</ref>
== Historia ==
{{otros usos|Victor Talking Machine Company|la historia de la compañía antes de 1929}}
En 1929, la Radio Corportation of America ([[RCA]]) mercó la [[Victor Talking Machine Company]], entós el mayor fabricante de fonogramos del mundu (incluyendo la famosa ''Victrola'') y los [[discu de vinilo|disco de vinilu]]. Nesi entós la compañía convertir en '''RCA Victor''' pero retuvo l'usu del nome Victor Records nes sos discográfiques hasta empiezos del añu 1946 cuando les discográfiques fueron finalmente fundíes con RCA Victor. Con Victor, RCA adquirió los derechos de [[Nuevu Mundu]] a la famosa [[Marca (rexistru)|marca]] [[HMV]] de [[Nipper]]; en [[Xangai]], [[China]]. RCA Victor foi'l principal competidor con [[Pathé Records (China)|Baak Doi]] (EMI).<ref name="Jones">Jones. Andrew F. [2001] (2001). Yellow Music – CL: Media Culture and Colonial Modernity in the Chinese Jazz Age. Duke University Press. ISBN 0-8223-2694-9</ref> La cantante [[Carmen Miranda]] foi roblada pola marca brasilana de RCA Victor, dende 1929 1935, cuando ella yera solo conocida en [[Brasil]].
En 1931, la filial británica de RCA Victor, [[Gramophone Company]] fundir con [[Columbia Graphophone Company]] pa formar [[EMI]]. Esto diolu a la cabeza de RCA [[David Sarnoff]] un puestu nel tableru de EMI.<ref>{{cita llibru|apellíu1=Sanjek|nome1=Russell|títulu=American Popular Music and Its Business : The First Four Hundred Years ...|date=28 de xunetu de 1998|publisher=Oxford University Press|location=London|isbn=9780195043112|page=118|url=https://books.google.com/books?id=EzVesnkLEtUC&pg=PA119&lpg=PA119&dq=%22david+sarnoff%22%2B+emi+%2B+board&source=bl&ots=QZ_ihG8XTa&sig=Rc-vfEn2Si5QCc6bOhSXVZDcvnY&hl=en&sa=X&ei=5DiEVYuSHoHpsQW7-YDoDQ&ved=0CCcQ6AEwAg#v=onepage&q=%22david%20sarnoff%22%2B%20emi%20%2B%20board&f=false|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015}}</ref>
En setiembre de 1931, RCA Victor introdució los primeros discos de 33⅓ (33%) vendíos al públicu, llamándolos "Trescripciones de Programes". Estos usaron una aplicación más superficial y más espaciada de la "gran ranura estándar" que s'atopa en grabaciones de 78 rpm contemporáneos, en llugar de "microgroove" usaos pa grabaciones en LP de 33 rpm (33⅓, llarga duración) posteriores a la [[Segunda Guerra Mundial]]. Nes fondures de la [[Gran Depresión]], el formatu foi yera un fracasu comercial, en parte porque'l nuevu equipu de reproducción que riquíen yera caru. Dempués de dos o trés años'l formatu foi abandonáu y los platos xiratorios de dos velocidaes yá nun s'ufiertaben en productos de consumu, pero delles trescripciones del programa permanecieron nel catalogo de grabaciones de la compañía a lo llargo de la década.<ref>{{cita web|apellíu1=Edward|nome1=David|títulu=RCA Program Transcription Album Discography (1931-33)|url=http://www.bsnpubs.com/rca/rca33.html|website=bsnpubs.com|publisher=Both Sides Now|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015|display-authors=etal|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923223829/http://www.bsnpubs.com/rca/rca33.html|fechaarchivu=2015-09-23}}</ref>
Mientres la primer parte de la depresión, RCA fixo una serie d'intentos pa producir una esitosa discográfica barata pa competir coles "discográfiques de tienda de moneda" ([[Perfect Records]], [[Oriole Records (Estaos Xuníos)|Oriole Records]], [[Banner Records]], [[Melotone Records]], etc.). El primeru foi de curtia duración "Timely Tunes" en 1931 vendíu en Montgomery Ward. En 1932, [[Bluebird Records]] foi creáu como una sub-discográfica de RCA Victor. Yera orixinalmente un espediente de 8 pulgaes con una etiqueta azul, xunto a la discográfica de 8 pulgaes Electradisk (vendíu en [[F. W. Woolworth Company|Woolworth]]). Tampoco tuvieron ésitu. En 1933, RCA reintroduce a Bluebird y Electradisk como una etiqueta estándar de 8 pulgaes (La discográfica de Bluebird foi rediseñada como se conococe cola etiqueta "buff"). Otra discográfica barata, Sunrise foi producida (anque naide paez saber pa quién foi producíu, como los espedientes de la salida del sol son escepcionalmente raros güei). Los mesmos acoplamientos se producieron nos trés discográfiques y Bluebird Records inda sobrevive ocho décdas dempués de que Electradisk y Sunrise fueron descontinuados. RCA tamién produz grabaciones pa la discográfica [[Montgomery Ward]] mientres la década de 1930.
Amás de les grabaciones fabricaes por sigo mesmes, RCA Victor operó RCA Custom el cual yera'l principal fabrincante de discos pa les [[Compañía discográfica independiente|marques discográfiques independientes]].<ref>{{cita web|títulu=Quality Go Together at RCA Records|url=https://books.google.com/books?id=NSEEAAAAMBAJ&pg=PA26&lpg=PA26&dq=%22rca+custom%22%2B+leading&source=bl&ots=5pgJeRX7pK&sig=R8Y5zFygjMLKqyiWDWrrZGzKZiA&hl=en&sa=X&ei=zMWKVbjKG87zoATw6IKADg&ved=0CEEQ6AEwBQ#v=onepage&q=%22rca%20custom%22%2B%20leading&f=false|website=via Google|publisher=Billboard (archived ad)|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015|date=6 d'ochobre de 1958}}</ref> RCA Custom tamién primió compilaciones pa [[The Reader's Digest Association]].
RCA vendió'l so interés en EMI en 1935, pero EMI siguió distribuyendo les grabaciones de RCA en Reinu Xuníu y los sos territorios nel sellu [[HMV]]. RCA tamién fabricó y distribuyó les grabaciones clásiques de HMV nos sellos RCA y HMV n'América del Norte.<ref>{{cita web |url=http://ronpenndorf.com/labelography4.html |títulu=RCA Victor Rede Seal Labelography (19501976) |first=Ron |last=Penndorf |work=RECOLLECTIONS: Fine Vintage LPs and Journal of Recorded Music |date= |fechaaccesu=8 de xineru de 2012 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120111011131/http://ronpenndorf.com/labelography4.html |archivedate=11 de xineru de 2012 }}</ref>
=== Segunda Guerra Mundial ===
{{VT|Segunda Guerra Mundial}}
Mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], los llazos ente RCA y el so filial en Xapón [[JVC]] fueron cortaos. La compañía discográfica xaponesa llámase güei [[Victor Entertainment]] y sigue siendo una subsidiaria de JVC.
De 1942 a 1944, RCA Victor foi seriamente afeutada pola [[Federación Americana de Músicos]] de grabaciones prohibíes. Práuticamente tolos músicos sindicales nun podíen faer grabaciones mientres esi periodu. Una de les poques esceiciones foi'l llanzamientu eventual de les actuaciones de radios tresmitíes pola [[Orquesta Sinfónica de la NBC]] dirixida por [[Arturo Toscanini]]. Sicasí, RCA perdió la [[Orquesta de Filadelfia]] mientres esi periodu; cuando [[Columbia Records]] establecióse rápido cola unión, [[Eugene Ormandy]] y los Filadelfianos roblaron un nuevu contratu con Columbia y empezaron a faer música en 1944.
=== Los años cuarenta de la posguerra ===
En 1949, RCA Victor introdujó el discu de 7 pulgaes 45 [[Revolución per minutu|rpm]], marcáu a cencielles como "45". El nuevu formatu, que tuviera en desenvolvimientu per dellos años,<ref>Carson, B.H. et al. (1949) [http://www.aes.org/aeshc/docs/recording.technology.history/speed45.html "A Record Changer and Record of Complementary Design",] ''RCA Review'', June 1949, as reprinted by the Audiu Engineering Society (retrieved January 5, 2013)</ref> foi l'alternativa tardía de RCA pa los discos de vinilu "LP" (Llarga Duración) presentaos pol archirival [[Columbia Records|CBS/Columbia]] en 1948. Na promoción pesada, RCA vendió compautos, de baxu costu y unidaes autónomes que se reproducieron en formatu 45 rpm puramente. De primeres, los 45' de RCA Victor fueron editaos en vinilos de colores según el xéneru musical:
* '''Música pop ordinaria:''' Vinilu negru (serie 47-XXXX), *
'''Musicales grandes de Broadway y operes:''' Vinilu "azul medianueche" (serie 52-xxxx)
* '''Música clásica:''' Vinilu coloráu (serie 49-xxxx)
* '''Música country y polka:''' Vinilu verde (serie 48-xxxx)
* '''Música infantil:''' Vinilu mariellu (tamién en serie 47-xxxx)
* '''Música R&B:''' Vinilu naranxa o cerise (serie 50-xxxx)
* '''Música internacional:''' Vinilu azul claru (serie 51-xxxx)
Esta gama de colores complicó'l procesu de producción y la práutica foi descontinuada en poco tiempu, tolos discos llanzar en color negru. Mariellu y colloráu caltener hasta 1952. El primer discu 45 rpm impresu foi "PeeWee the Piccolo" RCA 47-0147 impresu'l 7 d'avientu de 1948 nel Sherman Avenue na planta de Indianapolis, R.O. Prince, planta xeneral.<ref>Indiana State Museum document non. 71.2010.098.0001</ref> L'usu del vinilu, que foi muncho más caru que'l compuestu de goma laca de normal utilizáu na década de 1978, fíxose económicamente práuticu pol menor diámetru y amenorgó considerablemente'l volume de los nuevos discos, que riquíen bien poca materia primo.<ref>{{cita llibru|apellíu1=Dawson, Jim and|nome1=Propes, Steve|títulu=45 Rpm: The History, Heroes and Villains of a Pop Music Revolution|date=1 d'ochobre de 2003|publisher=Backbeat Books|isbn=0879307579|page=37|url=https://books.google.com/books?id=AiA-6xfdqC0C&pg=PA24&dq=rca+45+rpm+record+player+1949&hl=en&sa=X&ei=GTyEVeW4KcvJtQXviIPQBw&ved=0CGAQ6AEwCQ#v=onepage&q=rca%2045%20rpm%20record%20player%201949&f=false|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015}}</ref>
El 45 foi marcáu como un reemplazu direutu de los discos 78 rpm 10 y 12 pulgaes, que polo xeneral reproducióse alredor de trés o cuatro minutos per llau respeutivamente. RCA tamién publicó dalgunos [[EP]] de 45 segundos el cual reproducíase nun tiempu de 7 minutos per llau, principalmente pa les seleiciones clásiques de lluz, como lo demuestren les d'[[Arthur Fiedler]] y los discos de la [[Orquesta Boston Pops]] incluyendo ''[[Marcha Eslava]]'' de [[Piotr Ilich Chaikovski]] y ''[[Nun mercáu persa]]'' d'[[Albert William Ketèlbey]].
=== Década de 1950 ===
[[Ficheru:JustLookDon'tTouchHe'sMine.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Etiqueta d'un discu de RCA Victor de 78 rpm de los años 50; RCA fabricó 78s xunto a los 45 hasta 1958.]]
[[Ficheru:RCA Victor 47-6325 - UraniumFever.jpg|miniaturadeimagen|left|Etiqueta d'un discu de 45 rpm de RCA Victor de la década de 1950; RCA utilizó esta etiqueta pa los sos rexistros de 45 rpm de 1954 a a lo menos 1964.]]
En 1950, al dase cunta que'l formatu LP de Columbia convirtiérase nun ésitu y consientes de que RCA taba perdiendo'l mercáu, RCA Victor empezó a usar los LP pola so cuenta.<ref>{{cita web |url=http://www.musicinthemail.com/audiohistoryLP.html |títulu=LPs historic |first=Edward |last=Wallerstein |publisher=Musicinthemail.com |date= |fechaaccesu=8 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160426151404/http://www.musicinthemail.com/audiohistoryLP.html |fechaarchivu=2016-04-26 }}</ref><ref>{{cita publicación|url=https://books.google.com/books?id=BUUEAAAAMBAJ&pg=PA11 |títulu=Diskery Goes 33 in March To Service Entire Market; 45 Promotion in High Gear|magacín=[[Billboard]]|date=7 de xineru de 1950|fechaaccesu=8 de xineru de 2012}}</ref> Ente los primeres LPs de RCA taba una interpretación de ''[[Gaîté Parisienne]]'' de [[Jacques Offenbach]], interpretáu por [[Arthur Fiedler]] y la [[Orquesta Boston Pops]], que fuera grabada nel [[Symphony Hall]] de [[Boston]] el 20 de xunu de 1947; dióse-y el númberu de catalogo LM-1001. Los álbumes non-clásicos publicar col prefixu "LPM". Cuando RCA Victor publicó más tarde álbumes estéreo clásicos (en 1958), usaron el prefixu "LSC". Los álbumes estéreo non clásicos fueron publicaos col prefixu "LSP". RCA utilizó estos prefixos de catálogos hasta 1973.
Na década de 1950, RCA tenía trés filiales: Groove, [[ViK. Recordings]] y X. El sellu "X" foi fundáu en 1953 y renomáu Vik en 1955. Groove foi un sellu especializáu en [[R&B]] fundáu en 1954.<ref>{{cita publicación | url = http://home.earthlink.net/~v1tiger/labelX.html | títulu= Label "X" |añu= 2005 | first = JC |last = Marion | magacín = Jamm Upp | volume= 2| issue =36}}</ref>
Al traviés de les décades de 1940 y 1950, RCA tuvo nuna competencia intensa con [[Columbia Records]]. Un númberu de grabaciones fueron feches cola [[Orquesta Sinfónica de la NBC]], conducida por [[Arturo Toscanini]]; delles vegaes RCA utilizaba grabaciones de conciertos emitíos (Toscanini tuviera grabando pal sellu dende los díes de les [[Discu de vinilo#Grabación acústica|grabaciones acústiques]], y RCA Victor tuvo grabando a la Sinfónica de la NBC dende la so creación en 1937). Cuando la Sinfónica de la NBC foi reorganizada na seronda de 1954 como la '''Symphony of the Air''', siguieron grabando con RCA, según tamién con otros sellos, usualmente con [[Leopold Stokowski]]. RCA tamién publicó un númberu de grabaciones cola Orquesta Sinfónica de Victor, más tarde renomada la [[Orquesta Sinfónica de Víctor RCA]], que usualmente estrayer de los músicos de Filadelfia o Nueva York, según tamién miembros de la Symphony of the Air. A finales de los años 50 RCA tenía menos orquestes prestixoses so contratu que Columbia: RCA grabó la [[Orquesta Sinfónica de Chicago]], la [[Orquesta Sinfónica de Boston]], y los Boston Pops, ente que Columbia tenía la [[Orquesta de Cleveland]], la [[Orquesta de Filadelfia]] y la [[Orquesta Filarmónica de Nueva York]].
El 6 d'ochobre de 1953, RCA llevó a cabo sesiones estereofóniques esperimentales n'en el Manhattan Center de Nueva York con Leopold Stokowski con Leopold Stokowski dirixendo a un grupu de músicos de Nueva York nes interpretaciones de ''Roumanian Rhapsody Non. 1'' de [[George Enescu]] y el valse de operar ''[[Eugenio Oneguin (ópera)|Eugenio Oneguin]]'' de [[Piotr Ilich Chaikovski]]. Hubo pruebes estéreo adicionales n'avientu, de nuevu nel Manhattan Center, esta vegada con [[Pierre Monteux]] conduciendo a los integrantes de la Orquesta Sinfónica de Boston. En febreru de 1954, RCA realizó la so primer grabación comercial estereofónica, grabando a la Orquesta Sinfónica de Boston, conducíu por [[Charles Münch]], nuna interpretación de ''The Damnation of Faust'' por Hector Belioz. Esto empezó una práutica de grabaciones d'orquestes simultaneas con dambos equipos estereofonicos como monoaurales. Otres grabaciones tempranes n'estéreo fueron feches por Toscanini y [[Charles Münch]], respeutivamente, cola Orquesta Sinfónica de la NBC; la Orquesta Pops de Boston baxu Arthur Fiedler; y la Orquesta Sinfónica de Chicago baxu [[Fritz Reiner]]. Primeramente, RCA usu grabadores RT-21 d'un cuartu de pulgada (que funcionaben a 30 pulgaes per segundu), coneutaos a mezcladores monu con micrófonos omnidireccionales O-47 cardioide y M-49/50 de Neumann. Depués camudaron a una máquina Ampex 300-3 de media pulgada, funcionando a 15 pulgaes per segundu (que depués aumentó a 30 pulgaes per segundu). Estes grabaciones fueron emitíes primeramente en 1955 nes cintes estereofóniques especiales de la bobina-a-carrete y entós, empezando en 1958, en LPs del vinilu col logotipu "estereofónica viva". Sony Music y les compañíes socesores siguieron reeditando estes grabaciones en CD.<ref>''The History of Living Stereo'', RCA Victor liner notes</ref> Otru proyeutu de 1953 pa RCA foi convertir l'edificiu acústicamente cimeru [[Webster Hall]] nel so estudiu de grabación de la mariña este. Funcionó esti llugar d'estudiu de 1953 a 1968.
En setiembre de 1954, RCA presenta'l "Gruve-Gard" onde'l centru y el cantu d'un discu son más gruesos que l'área de xuegu, amenorgando les marques de gastadura mientres el manexu y cuando s'usa nun platu xiratoriu con un cambiador de rexistru.<ref>{{cita web|first=Clint |last=Hough |url=http://www.sixtiescity.net/60trivia/60trivia.htm |títulu=Bringing on back the good times |publisher=Sixties City |date= |fechaaccesu=8 de xineru de 2012}}</ref> La mayoría de los competidores de RCA Victor Records rápido adoptaron la etiqueta y los cantos elevaos.
En 1955, RCA mercó'l contratu discográficu d'[[Elvis Presley]] de [[Sun Records]] pola astronómica suma nesi entós de $35.000 dólares. Presley convertir nel artista más vendíu de RCA. El so primer discu d'oru foi «Heartbreak Hotel», grabáu en xineru de 1956.
En 1957, RCA terminó la so asociación de 55 años con EMI/HMV y robló un contratu discográficu de distribución con [[Decca Records]], lo que fizo que EMI mercara [[Capitol Records]]. Capitol convertir nel principal distribuidor de les grabaciones de EMI en Norte y Suramerica, con RCA distribuyendo les sos grabaciones al traviés de Decca en [[Reinu Xuníu]] nel sellu RCA. RCA utilizó'l logotipu del rayu en llugar del logotipu de [[HMV]] en Reinu Xuníu.<ref>{{cita web|url=http://www.ipo.gov.uk/tm/t-find/t-find-number?detailsrequested=H&trademark=325592 |publisher=United Kingdom Intelectual Property Office | títulu= Trade Mark Details as at 13 November 2012: Case details for Trade Mark 325592 |date=7 de setiembre de 2009 |fechaaccesu=13 de payares de 2012}}</ref> RCA estableció la so propia distribuidora británica en 1969.<ref>{{cita noticia|títulu=British RCA to Cut Decca Ltd. Tie In O.K., Eire & Form Own Set-Up|url=https://books.google.com/books?id=TSgEAAAAMBAJ&pg=PA3&dq=%22british+rca+to+cut+decca%22&hl=en&sa=X&ei=QIxfVP_xNYyfyASfxICQAQ&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=%22british%20rca%20to%20cut%20decca%22&f=false|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015|publisher=Billboard|date=4 de payares de 1967}}</ref>
Tamién en 1957, RCA abrió un estudiu de grabación d'estáu de la téunica en [[Nashville]], [[Tennessee]], que rexistró ésitu tres ésitu pa RCA y otros sellos por venti años y agora ta abiertu pa xires como [[RCA Studio B]]. Elvis Presley realizó la mayoría de les sos grabaciones nesti estudiu.
RCA Victor utilizó dellos álbumes falaos nes décades de 1950 y 1960, notablemente les bandes sonores de les películes ''[[Richard III (película de 1955)|Richard III]]'',<ref>{{cita web|url=http://www.soundtrackcollector.com/catalog/soundtrackdetail.php?movieid=37444 |títulu=Richard III (1955) - Soundtrack details |publisher=SoundtrackCollector.com |date=13 de mayu de 2007 |fechaaccesu=8 de xineru de 2012}}</ref> ''[[A Man for All Seasons]]'' y ''[[The Taming of the Shrew (película de 1967)|The Taming of the Shrew]]'',<ref>{{cita web|url=http://cd.ciao.co.uk/Taming_Of_The_Shrew_The_Various_Artists__5870576 |títulu=Taming Of The Shrew, The – Various Artists : Read reviews and compare prices at Ciao.co.uk |publisher=Cd.ciao.co.uk |date=26 de xunetu de 1999 |fechaaccesu=8 de xunu de 2012}}</ref> según versiones completes de les producciones teatrales del [[National Theatre]] de ''[[Othello]]'' (protagonizáu por [[Maggie Smith]]), quien tamién interpretó a Desdemona en ''Othello'' d'Olivier). Nengún d'estos álbumes apaecieron en discu compactu, pero les películes de ''Richard III'', ''A Man For All Seasons'', ''The Taming of the Shrew'' y les versiones cinematográfiques de ''Otello'' d'Olivier fueron reeditaes en DVD.
=== Década de 1960 ===
[[Ficheru:RCA Victor 47-8659 - HurryMr.Peters.jpg|miniaturadeimagen|left|RCA utilizó esta etiqueta pa los sos espedientes americanos de 45 RPM mientres la era de Dynagroove de 1965 a 1968.]]
[[Ficheru:Disco de vinilo - California dreamin'.jpg|miniaturadeimagen|derecha|La etiqueta de LP de RCA mientres la era de Dynagroove tamién s'usó pa rexistros de 45 rpm de mediaos a finales de 1960 en países como Arxentina, onde esti single foi primíu.]]
En 1960, RCA anunció'l Compact 33 doble y senciellos. En xineru de 1961, estos discos llegaron al mercáu. Los discos Compact 33 fueron rellanzaos simultáneamente colos sos contrapartes de 45 rpm. L'oxetivu al llargu plazu yera esaniciar les 45 rpm, pero a empiezos de 1962 la campaña fallara.<ref>{{cita web|url=http://www.megocollector.com/elvis-presley/33-rpm-7-elvis-presley/the-rise-and-fall-of-the-compact-33-record/ |títulu=The Rise and Fall of the Compact 33 Record |publisher=Megocollector.com |date= 18 d'avientu de 2009|fechaaccesu=8 de xineru de 2012}}</ref>
En 1963, RCA introdució'l [[Dynagroove]] qu'amestó la teunoloxía informática al procesu de corte del discu, aparentemente p'ameyorar la reproducción de soníu. Si tratar d'una meyora o non, inda se banciar# ente los audiófilos.
En setiembre de 1965, RCA y [[Learjet]] xunir pa llanzar la primer cinta estéreo d'ocho canciones de música Cartridges ([[Stereo 8]]) el cual foi primeramente utilizáu na llinia 1966 de d'automóviles [[Ford]] y fueron populares a finales de les décades de 1960 y 1970. (
A finales de 1968, RCA modernizó la so imaxe con un nuevu logo d'aspeutu futurista (les lletres RCA en bloque modernizó la forma), reemplazando l'antiguu logo de rayu, y el retiru virtual de dambes marques Victor y Nipper. El color de les etiquetes, que fueren negru pola so serie regular (en contraposición a la so llinia de sellu coloráu), camudó a una naranxa o mariellu brilloso. A finales de 1976, RCA Records reintegró Nipper na mayoría de les sos etiquetes de discos (según el regresu del color negru tradicional del sellu pa llanzamientos populares) en países onde RCA tenía los derechos de la marca Nipper.
A finales de 1969, RCA introdució un LP de vinilu bien fixu conocíu como [[Dynaflex]]. Esti tipu de prensado reinvidicó superar les deformaciones y otros problemes en presiones más grueses convencionales, pero tenía una reputación polémica na industria y foi abandonáu en 1980.<ref>{{cita web|apellíu1=Belam|nome1=Martin|títulu=Dynaflex - RCA's 1970s ultra-thin vinyl|url=http://www.currybet.net/cbet_blog/2008/01/dynaflex---rcas-1970s-ultra-th.php|website=www.currybet.net|publisher=Martin Belam|fechaaccesu=9 de setiembre de 2016}}</ref>
=== Década de 1970 ===
=== Década de 1980 ===
En 1983, el propietariu d'[[Aresta Records]], [[Bertelsmann]] vendió'l 50% d'Aresta a RCA. En 1985, Bertelsmann y RCA formaron una empresa conxunta llamada RCA/Ariola International.<ref name="bertelsmann.com">{{citation | url = http://www.bertelsmann.com/bertelsmann_corp/wms41/customers/bmcorp/pdf/RCA_-_Now_Elvis_rocked_for_Bertelsmann__too.pdf | títulu = RCA: Now Elvis rocked for Bertelsmann, too | publisher = Bertelsmann Worldwide Media | archiveurl = https://web.archive.org/web/20130215083847/http://www.bertelsmann.com/bertelsmann_corp/wms41/customers/bmcorp/pdf/RCA_-_Now_Elvis_rocked_for_Bertelsmann__too.pdf | archivedate = 15 de febreru de 2013 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110514204825/http://www.bertelsmann.com/bertelsmann_corp/wms41/customers/bmcorp/pdf/RCA_-_Now_Elvis_rocked_for_Bertelsmann__too.pdf |date=2011-05-14 }}</ref> El siguiente añu, RCA Corporation foi adquiritda por [[General Electric]] y vendió la so participación del 50% nel sellu al so sociu Bertelsmann. La compañía foi renomada [[BMG Music]] para Bertelsmann Music Group.<ref>{{cita publicación|url=https://books.google.com/books?id=ayQEAAAAMBAJ&pg=PP1&dq=%22rca+records%22+%2B+%22xeneral+electric%22#v=onepage&q=%22rca%20records%22%20%2B%20%22xeneral%20electric%22&f=false | títulu= RCA Deal Gives Bertelsmann Multinational Label Ranking | first = Mike | last = Hennessey |magacín=Billboard |volume =98 |issue=3B|publisher = Nielsen Business Media, Inc. |date=20 de setiembre de 1986 |fechaaccesu=8 de xineru de 2012}}</ref> BMG traxo de regresu'l logo brillosu de RCA que foi d'últimes utilizáu en 1968 pa faer claridá de que RCA Records nun yera más co-propiedá con otres entidaes de RCA que GUE vendió o cerró. BMG tamién declaró la etiqueta "RCA Victor" pa xéneru musicales fuera del país, pop y rock. En 1986, Bob Buziak, quien yera manager artísticu, foi nomáu presidente del sellu.
Mientres la metá de la década de 1980, RCA operó nun déficit, debíu en parte a "alcuerdos de sobrecostu" con artistes pop incluyendo [[Kenny Rogers]] y [[Diana Ross]]. En 1986, ellos mercaron $25 millones n'álbumes ensin vender y perdieron $35 millones mientres l'añu fiscal de 1987. Como un correctivu parcial, un estilu descentralizáu de xerencia'l cual dexó a RCA Records funcionar como un negociu entamador autónomu foi implementáu en 1988. Buziak retayó'l portafolio d'artistes de RCA de cuarenta actos a once, y empezó a reconstruyilo con mires al desenvolvimientu d'artistes, incluyendo artistes adquiríos al traviés d'alcuerdos de mercadéu y distribución con [[Beggars Banquet]] y [[Jive Records]], ente los cualos el catalogo incluyía a [[Schooly D]], [[Kool Moe Dee]] y [[DJ Jazzy Jeff & The Fresh Prince]].
A la fin del añu fiscal de 1988, RCA Records tenía ingresos brutos de $236 millones n'Estaos Xuníos, el so añu más granible a la fecha. L'álbum ''[[The Way It Is (álbum de Bruce Hornsby)|The Way It Is]]'' de [[Bruce Hornsby]] vendió más de 3 millones d'álbumes, y la banda sonora de la película ''[[Dirty Dancing]]'', que costó-y a RCA $200.000 dólares, vendió $15.6 millones de copies en menos de dos años. El so socesor, ''More Dirty Dancing'', compuesta de cantares les cualos fueron dexaes fora del primer álbum, foi producíu por $80.000 y vendió más de 5.6 millones. El cantante y compositor [[Grayson Hugh]] publicó'l so álbum debú ''Bind to Reason'' en RCA nel añu 1988, llogrando bones crítiques y foi certificáu Oru n'Australia. 11 álbumes de los primeros artistes, incluyendo [[Love and Rockets (banda)|Love and Rockets]], [[Rick Astley]] y la banda [[Eurythmics]] fueron certificaos Oru, Platino y Multiplatín.<ref name="LA Times 1980s">{{cita noticia|apellíu1=Knoedelselder, Jr.|nome1=William|títulu=Rap On Rca Records : The Original O.s. Record Company Is Back In Groove|url=http://articles.latimes.com/1988-09-18/business/fi-3214_1_rca-records|fechaaccesu=14 d'agostu de 2015|work=Los Angeles Times|date=18 de setiembre de 1998}}</ref><ref name="RCA Hit Men">{{cita llibru|apellíu1=Dannen|nome1=Frederic|títulu=Hit Men: Power Brokers and Fast Money Inside the Music Business|date=2 de xunetu de 1991|publisher=Random House|location=New York|isbn=9780679730613|page=260|url=https://books.google.com/books?id=Oa97Z7pOWPYC&pg=PA260&lpg=PA260&dq=Bob+Buziak++President+of+RCA+Records+US+1986&source=bl&ots=12s8sQDez7&sig=oqSFrEL0UXUGooMjRWFAHaPTOTQ&hl=en&sa=X&ved=0CDYQ6AEwBWoVChMI57-Fku-oxwIVCo-ACh0eAwM3#v=onepage&q=Bob%20Buziak%20%20President%20of%20RCA%20Records%20US%201986&f=false|fechaaccesu=14 d'agostu de 2015}}</ref>
=== Década de 1990 ===
N'agostu de 1990 Buziak foi reemplazáu por [[Joe Galante]], quien fuera'l presidente de RCA Records Nashville. El catalogo d'artistes foi retayáu una vegada más y el [[Artists and repertoire|departamentu d'A&R]] foi reestructuráu. Xunto col llanzamientu de BNA Records y la espansión de la división de música urbana, estes iniciatives resultaríen positives, pero RCA nun llogró ésitu con Galante, posicionandose nel númberu 10 nel ranking en 1995.<ref>{{cita noticia|apellíu1=New York Times staff|títulu=New Chief at RCA Records|url=https://www.nytimes.com/1990/08/09/business/new-chief-at-rca-records.html|fechaaccesu=15 d'agostu de 2015|publisher=New York Times|date=9 d'agostu de 1990}}</ref><ref name="Newman Billboard">{{cita noticia|apellíu1=Newman|nome1=Melinda|títulu=Novik Knows the Score in RCA's New Talent Drive|url=https://books.google.com/books?id=KRAEAAAAMBAJ&pg=PA10&dq=dave+novik+rca+1992&hl=en&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMI2M6anpasxwIVRpQNCh3ndAcI#v=onepage&q=dave%20novik%20rca%201992&f=false|fechaaccesu=15 d'agostu de 2015|publisher=Billboard|date=28 de payares de 1992}}</ref><ref name="Jamieson billboard">{{cita noticia|apellíu1=Jeffrey|nome1=Don|títulu=Jamieson Named RCA President After 7 Month Search|url=https://books.google.com/books?id=6AsEAAAAMBAJ&pg=PA4-IA1&lpg=PA4-IA1&dq=RCA+records+galante+1995+market+share&source=bl&ots=8j-4Dr9Z1l&sig=gz-5JZjHIn0jNSArzPQXQz9MWcE&hl=en&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAWoVChMItsz9vJysxwIVhpWACh3YqQVb#v=onepage&q=RCA%20records%20galante%201995%20market%20share&f=false|fechaaccesu=15 d'agostu de 2015|publisher=Billboard|date=8 d'abril de 1995}}</ref><ref>{{cita noticia|apellíu1=Haring|nome1=Bruce|títulu=RCA prexy gives Nipper something to bark about|url=http://variety.com/1993/music/news/rca-prexy-gives-nipper-something-to-bark-about-106821/|fechaaccesu=15 d'agostu de 2015|publisher=Variety|date=13 de mayu de 1993}}</ref>
Galante tornó a la cabeza de RCA Nashville y foi reemplazáu en marzu de 1995 pol presidente de RCA Canadá, Bob Jamieson.<ref>{{cita noticia|apellíu1=Phillips|nome1=Chuck|títulu=Company Town : BMG Names Insider to Head RCA Records|url=http://articles.latimes.com/1995-03-28/business/fi-47871_1_rca-records|fechaaccesu=16 d'agostu de 2015|publisher=Los Angeles Times|date=28 de marzu de 1995}}</ref> Jamieson revisó RCA, esaniciando una capa de la xerencia entemedia y reestructurando el departamentu de mercadéu del sellu. El departamentu A&R foi nuevamente reestructuráu y el catalogo d'artistes recortáu.
A la fin de la década, RCA sufriera lo que ''[[Billboard]]'' describió como un "cambéu notable" col ésitu de los artistes incluyendo [[Dave Matthews Band]], [[Natalie Imbruglia]], [[The Verve Pipe]], [[Robyn]], [[SWV]], [[Christina Aguilera]], [[NSYNC]], [[Foo Fighters]]. Un alcuerdu de distribución con [[Loud Records]] rindió récores p'artistes urbanos incluyendo [[Big Pun]], [[Wu-Tang Cla]] y [[Mobb Deep]].<ref name="Retooled RCA">{{cita noticia|apellíu1=Baumgartner|nome1=Bradley|títulu=Retooled RCA Is Once Again A Hitmaker|url=https://books.google.com/books?id=jQ4EAAAAMBAJ&pg=PA86&dq=Billboard+RCA+jamieson+rovner&hl=en&sa=X&ved=0CCEQ6AEwAWoVChMIs-SH1KysxwIVx9WACh114A34#v=onepage&q=Billboard%20RCA%20jamieson%20rovner&f|fechaaccesu=16 d'agostu de 2015|publisher=Billboard|date=23 de mayu de 1998}}</ref>
=== Década de 2000 ===
En 2002, BMG adquirió dafechu [[J Records]], que fuera fundáu en 2000 como una alianza conxunta con [[Clive Davis]]. Davis foi entós nomáu presidente de RCA Records y J Records so los auspicios d'una nueva entidá, la [[RCA Music Group]], qu'incluyía RCA Records, J, y [[Aresta Records]].<ref name="bmg buys j">{{cita noticia|apellíu1=Holloway|nome1=Lynette|títulu=BMG Buys J Records and Shuffles Executives|url=https://www.nytimes.com/2002/11/20/business/media/20BMG.html|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015|publisher=New York Times|date=20 de payares de 2002}}</ref> En 2004, Sony y BMG fundieron les sos divisiones de música pa crear [[Sony BMG]], y en 2007, RCA Music Group foi renomáu como [[BMG Label Group]].<ref name="2004 changes billboard">{{cita noticia|apellíu1=Garrity|nome1=Brian|títulu=Music Biz Gets a Makeover|url=https://books.google.com/books?id=1BMEAAAAMBAJ&pg=PA48&dq=sony+bmg+merge&hl=en&sa=X&ved=0CEEQ6AEwA2oVChMIifSW0ayzxwIVyY0NCh0diAgi#v=onepage&q=sony%20bmg%20merge&f=false|fechaaccesu=18 d'agostu de 2015|publisher=Billboard|date=25 d'avientu de 2004}}</ref> En 2006, Sony BMG foi fundíu colos sos sellos antiguos de música Broadway y clásica, incluyendo Rede Seal y Gold Seal, a [[Sony Masterworks]]. [[Legacy Recordings]], división de catalogo de Sony Music Entertainment, reedita álbumes clásicos pa RCA.
N'abril de 2008, l'ex presidente y CEO de [[Zomba Label Group]] [[Barry Weiss]] foi tomáu en cuenta como'l presidente de BMG Label Group, y Davis foi nomáu direutor creativu de Sony BMG a nivel mundial. N'ochobre, Sony adquirió la propiedá del 50% de BMG y el [[BMG Label Group]] foi fundíu col [[Jive Label Group]] pa establecer el [[RCA/Jive Label Group]]. Este incluyía a RCA, Jive, J, Aresta, Polo Grouds, [[LaFace Records]], [[Volcano Entertainment]], [[Hitz Committee]], [[Battery Records]] y [[RCA Inspiration|Verity Gospel Music Group]].<ref name="Business Week">{{cita noticia|apellíu1=Grover|nome1=Ron|títulu=Sony Buys the Rest of Ailing Sony BMG|url=https://www.bloomberg.com/bw/stories/2008-08-06/sony-buys-the-rest-of-ailing-sony-bmgbusinessweek-business-news-stock-market-and-financial-advice|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015|publisher=Businessweek|date=6 d'agostu de 2008}}</ref><ref name="boilerplate 2010">{{cita web|títulu=Deal with RCA/JIVE Brings Music Stars to BAT's Endorsement Platform|url=http://www.bizjournals.com/prnewswire/press_releases/2010/10/12/NE80028|website=The Business Journals (Via PR Newswire)|publisher=The Business Journals (Via PR Newswire)|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015|date=12 d'ochobre de 2010|quote=RCA/JIVE Label Group is {{sic|comprised |hide=y|of}} RCA Music Group (J Records, Aresta Records, RCA Records, Polo Grounds, and Battery Records) and JIVE Label Group (Jive Records, LaFace Records, Volcano Entertainment, Battery Records and Verity Gospel Music Group).}}</ref><ref name="USA Today clive gone">{{cita noticia|apellíu1=Mumbai Moody|nome1=Nekesa|títulu=Clive Davis replaced by Barry Weiss as BMG head|url=http://usatoday30.usatoday.com/life/music/news/2008-04-17-BMG_N.htm|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015|publisher=USA Today|date=18 d'abril de 2008}}</ref>
La década marcó un periodu mientres el cual RCA Records tuvo notable ésitu nel xéneru pop, con Christina Aguilera, NSYNC, [[Kesha]], [[Pink]], [[Kelly Clarkson]] y [[Pitbull (cantante)|Pitbull]] qu'anota múltiples ésitos nel llistáu ''[[Billboard Hot 100]]''.<ref name="billboard 2000s">{{cita web|títulu=The Hot 100 - 2000s Archive|url=http://www.billboard.com/archive/charts/2000/hot-100|website=billboard.com|publisher=Billboard|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015}}</ref> L'álbum ''[[No Strings Attached (álbum)|No Strings Attached]]'' rompió récor en ventes, vendiendo más d'un millón de senciellos nun día y 2.3 millones d'álbumes nuna selmana. Foi l'álbum meyor vendíu de la década.<ref>{{cita noticia|apellíu1=Gracie|nome1=Bianca|títulu=*NSYNC's 'No Strings Attached' Turns 15: Backtracking|url=http://www.idolator.com/7585200/nsync-non-strings-attached-turns-15-backtracking|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015|publisher=Idolator|date=20 de marzu de 2015}}</ref>
=== Década de 2010 ===
En mayu de 2011, [[Doug Morris]] foi nomáu direutor creativu de [[Sony Music Entertainment]]. Basándose nel A&R, Morris nomó al presidente del departamentu de talentos de J/RCA [[Peter Edge]] como presidente y CEO de RCA Music Group. [[Tom Corson]] foi nomáu presidente co-direutor.<ref name="Edge Hollywood Reporter">{{cita noticia|apellíu1=Szalai|nome1=Doug|títulu=Peter Edge Named CEO of Sony's RCA Music Group|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/peter-edge-named-ceo-sonys-220328|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015|work=Hollywood Reporter|date=8 d'agostu de 2011}}</ref> N'ochobre d'esi añu, les imprentes Jive, Aresta y J fueron eslleíes en RCA, y RCA Music Group foi renomáu como RCA Records, convirtiendolo nun sellu independiente sol paragües de Sony Music. Múltiples artistes de Jive, Aresta y J fueron añadíos a RCA.<ref name="HR Haperin">{{cita noticia|apellíu1=Halperin|nome1=Shirley|títulu=RCA Execs Confirm Jive and Aresta Labels Shut Down|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/rca-execs-confirm-jive-aresta-245392|fechaaccesu=24 de xunu de 2015|work=Hollywood Reporter|date=7 d'ochobre de 2011}}</ref><ref name="LA Times 2011 labels closed">{{cita noticia|apellíu1=Lewis|nome1=Randy|títulu=RCA is Slimming Down for the Holidays|url=http://latimesblogs.latimes.com/music_blog/2011/10/rca-closing-jive-aresta-j-labels.html|fechaaccesu=24 de xunu de 2015|work=Los Angeles Times|date=7 d'ochobre de 2011}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.billboard.biz/bbbiz/industry/record-labels/rca-s-peter-edge-tom-corson-on-the-shuttering-1005394732.story |títulu=RCA's Peter Edge, Tom Corson on the Shuttering of Jive, J and Aresta | first = Shirley |last = Halperin|publisher=Billboard.biz |date=7 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=8 de xineru de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.billboard.biz/bbbiz/industry/record-labels/peter-edge-appointed-ceo-of-rca-music-group-1005307972.story |autor=Billboard staff |títulu=Peter Edge Appointed CEO of RCA Music Group |publisher=Billboard.biz |date=8 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=8 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130116121453/http://www.billboard.biz/bbbiz/industry/record-labels/peter-edge-appointed-ceo-of-rca-music-group-1005307972.story |fechaarchivu=2013-01-16 }}</ref>
Ente 2010 y 2015, RCA publicó álbumes platino y multiplatinos de [[Zayn Malik]], [[Justin Timberlake]], [[Pink]], [[Alicia Keys]], [[Miley Cyrus]], [[Foo Fighters]], [[Sia]], [[Kelly Clarkson]], [[Usher]], [[D'Angelo]], [[ASAP Rocky]], [[Kings Of Leon]], [[Britney Spears]], [[Pitbull (cantante)|Pitbull]], [[Chris Brown]], [[Dave Matthews Band]], [[Lila Downs]], [[Shakira]], [[R. Kelly]], [[Jennifer Hudson]], [[Kesha]], [[T-Pain]], and [[Mark Ronson]]. A partir de mayu de 2015, el senciellu «[[Uptown Funk]]» de [[Mark Ronson]] con [[Bruno Mars]] foi l'ésitu pop más grande del añu.<ref>{{cita noticia|apellíu1=Sisario|nome1=Ben|títulu=Mark Ronson's Hit 'Uptown Funk' Adds Five Writers|url=http://artsbeat.blogs.nytimes.com/2015/05/01/mark-ronsons-hit-uptown-funk-adds-six-writers/?_r=0|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015|work=The New York Times|date=1 de mayu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Year End Charts 2010|url=http://www.billboard.com/charts/2010/year-end|website=Billboard|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Year End Charts 2011|url=http://www.billboard.com/charts/2010/year-end|website=Billboard|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Year End Charts 2012|url=http://www.billboard.com/charts/2010/year-end|website=Billboard|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Year End Charts 2013|url=http://www.billboard.com/charts/2010/year-end|website=Billboard|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Year End Charts 2014|url=http://www.billboard.com/charts/2010/year-end|website=Billboard|fechaaccesu=19 d'agostu de 2015}}</ref>
== Discutinios ==
=== Kelly Clarkson ===
{{VT|Kelly Clarkson}}
Nel branu de 2007, [[Kelly Clarkson]] y Clive David, entós xefe de [[Sony BMG]], engarráronse públicamente con al respective de la direición del so álbum ''[[My December]]'', l'álbum que lu siguió al álbum multiplatín ''[[Breakaway (álbum de Kelly Clarkson)|Breakaway]]''. Clarkson escribió los cantares de ''My December'', "amosando la so propia inspiración en cantares más escuros y empobinaes al xéneru rock", y Davis aportunó en que Clarkson va trabayar colos sos creadosres d'ésitos contrataos, como lo fixera enantes, en "cantares polidas y radiofonias". Clarkson negar a camudar l'álbum, y foi publicáu en xunu de 2007. Foi certificáu platino dende entós.<ref>{{cita web|last=Newman|first=Melinda|url=http://www.billboard.com/articles/news/6524077/kelly-clarkson-worth-american-idol-contract|títulu=Now Free From Her Idol Contract, What's Kelly Clarkson Worth?|publisher=Billboard |date=3 d'abril de 2015 |fechaaccesu=8 d'agostu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|last=Benjamin|first=Jeff|url=http://www.fuse.tv/2015/03/kelly-clarkson-kept-it-so-real-best-moments|títulu=9 Times Kelly Clarkson Kept it Real|publisher=Fuse|date=3 de marzu de 2015|fechaaccesu=8 d'agostu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924043156/http://www.fuse.tv/2015/03/kelly-clarkson-kept-it-so-real-best-moments|fechaarchivu=2015-09-24}}</ref><ref>{{cita noticia|apellíu1=Du Lac|nome1=J. Freedom|títulu=My December': Kelly Clarkson, Striking Out On Her Own|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/06/25/AR2007062501859.html|fechaaccesu=22 d'agostu de 2015|work=Washington Post|date=26 de xunu de 2007}}</ref>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.rcarecords.com/ Sitiu web oficial]
{{Tradubot|RCA Records}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Discográfiques d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Sony Music Entertainment]]
qqdjjp8429auv1n89iqy8ccaojo2omd
Provincia de Teḥrán
0
116416
4489515
4467936
2026-04-29T16:22:54Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 5 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489515
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20250205170830}}
{{rexón}}
La '''provincia de Teḥrán''' ([[Idioma persa|persa]]: استان تهران) ye una de les 31 [[provincies d'Irán]], tien más de 12 millones d'habitantes y ye la provincia más densamente poblada d'[[Irán]]. Tien una estensión d'alredor de 18.637 km² y atópase al norte de la [[Meseta iranina|pandu central iranín]].
La provincia de Teḥrán parte coles provincies de [[Mazandarán]] al norte, [[provincia de Qom|Qom]] al sur, [[Provincia de Semnán|Semnán]] al este y [[Provincia de Qazvín|Qazvín]] al oeste. La ciudá de [[Teḥrán]] ye la capital tantu de la provincia como del país, siendo'l distritu central de la provincia. Otros distritos son: Shemiranat, Rei, Islam Shahr, la ciudá de Ray, Karaŷ, Ŷaŷrud, Llar, y Rud Shur. La provincia algamó la so importancia cuando Teḥrán sustituyó, como capital, a [[Ghajar]] en [[1778]] cola dinastía [[Kayar]]. Anguaño ([[2004]]) Teḥrán atopar ente les 20 ciudaes más grandes del mundu.
== Xeografía ==
[[Ficheru:Golestan-takht2.jpg|400px|thumb|left|[[Teḥrán]] foi la capital d'Irán dende 1778.]]
[[Ficheru:Elahiyeh.jpg|200px|thumb|right|La elevada [[cadena montascosa]] [[Elburz]] en Teḥrán álzase percima de los modernos [[rascacielos]] del distritu d'[[Elahiyeh]].]]
La provincia de Teḥrán tien más de 14 millones d'habitantes y ye la rexón más [[Densidá de población|densamente poblada]] d'Irán. {{enllaz rotu|1=[http://www.sci.org.ir/content/userfiles/_sci_en/sci_en/sel/j-shvro-84.html] |2=http://www.sci.org.ir/content/userfiles/_sci_en/sci_en/sel/j-shvro-84.html |bot=InternetArchiveBot }} Aproximao un 84,15 % mora n'árees urbanes y un 15,85 % n'árees rurales de la provincia.
El puntu más altu de la provincia ye'l monte [[Damavand]], que llega a los 5.678 [[msnm]]; el puntu más baxu de la provincia son les llanures de Varamin, 790 msnm.
Los ríos más llargos d'esta provincia son el [[ríu Karaj]] y el [[ríu Jajrud]].
Los cordales como los [[Elburz]] cubren el norte: Savad Kuh y Firuz Kuh atopar nel nordeste; Lavasanat, Qarah Daq, Shemiranat, Hassan Abá y montes Namak atópase nes zones meridionales; Bibi Shahr Banu y Alqadr atopar nel sureste y los altos de Qasr-y-Firuzeh atópase na parte este de la provincia.
Falando dende un puntu de vista medioambiental, el clima de la provincia de Teḥrán nes zones meridionales ye templáu y secu, pero nes cercaníes de los montes ye fríu y semi-húmedu, y nes rexones más altes ye fríu con llargos iviernos. Los meses más templaos del añu son desdemediados de xunetu a mediaos de setiembre, cuando les temperatures van dende los 28º a los 30º y los meses más fríos son de 1 °C alredor d'avientu-ebnero, pero en ciertes dómines pel hibiernu puede ser de 15 °C baxo cero. La ciudá de Teḥrán tien iviernos moderaos y branos templaos. La pluviosidá media añal ye d'aproximao 200 mm, siendo'l máximu mientres la estación iverniza.
== Historia ==
[[Ficheru:Museh Melli.jpg|right|thumb|La coleición [[aqueménida]] del [[Muséu Nacional d'Irán]] en Teḥrán.]]
La provincia de Teḥrán tien dellos [[xacimientos arqueolóxicos]] qu'indiquen asentamientos que se remonten a fai dellos miles d'años. Hasta va trescientos años, [[Ray (Irán)|Ray]] yera la más destacada de les ciudaes de la provincia. Sicasí, la ciudá de Teḥrán creció hasta convertise na ciudá más grande y capital d'Irán pal añu 1778, y dende entós foi'l nucleu comercial, económicu, cultural y políticu d'Irán.
Teḥrán tien más de 1.500 puntos históricos de significáu cultural rexistráu na [[Organización del Patrimoniu Cultural d'Irán]]. El más antiguu d'éstos na provincia de Teḥrán son los restos de dos xacimientos nel [[distritu de Firuzkuh]] que se remonten al [[IV mileniu e.C.]]
== Divisiones ==
* Distrito:
{| border="0" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center"
|
# [[Distritu de Damavand]]
# [[Distritu de Eslamshahr]]
# [[Distritu de Firuzkuh]]
# [[Distritu de Karaj]]
# [[Distritu de Nazarabad]]
# [[Distritu de Pakdasht]]
# [[Distritu de Ray]]
||
<ol start=8>
<li>[[Distritu de Robat Karim]]</li>
<li>[[Distritu de Savojbolagh]]</li>
<li>[[Distritu de Shahriar]]</li>
<li>[[Distritu de Shemiranat]]</li>
<li>[[Distritu de Teḥrán]]</li>
<li>[[Distritu de Varamin]]
||
|}
[[Ficheru:TehranProvinceNumbered.PNG|center|400px]]
* Conceyos: [[Absard]], [[Andishe (ciudá)|Andishe]], [[Baghershahr]], [[Baghestan]], [[Boumehen]], [[Chahardangeh]], [[Damavand]], [[Eshtehard]], [[Eslamshahr]], [[Ferdowsieh]], [[Firouzkouh]], [[Garmdarreh]], [[Gharchak]], [[Ghods (ciudá)|Ghods]], [[Golestan (Teḥrán)|Golestan]], [[Shahriar]], [[Hashtgerd]], [[Nueva Ciudá de Hashtgerd]], [[Javadabad (Teḥrán)|Javadabad]], [[Hassan Abá (Teḥrán)|Hassan Abá]], [[Kahrizak]], [[Kamalshahr]], [[Karaj]], [[Kilan]], [[Lavasan]], [[Mahdasht]], [[Malard]], [[Meshkindasht]], [[Mohammadshahr]], [[Nasimshahr]], [[Nazarbad]], [[Owshan Fasham Meygoun]], [[Pakdasht]], [[Pardis]], [[Pishva]], [[Robat Karim]], [[Roudehen]], [[Sabasharh]], [[Safadasht]], [[Shahedshahr]], [[Shahriar]], [[Sharifabad (Teḥrán)|Sharifabad]], [[Teḥrán]], [[Vahidieh]], [[Varamin]],
== La provincia de Teḥrán güei ==
Teḥrán ye'l corazón comercial d'Irán. La provincia de Teḥrán tien alredor de 17.000 unidaes industriales qu'empleguen a 390.000 persones, 26% de toles unidaes d'[[Irán]]. La provincia contién un 30% de la economía d'Irán y entiende el 40% del mercáu consumidor iranín. Tien tres pantanos llamaos Latiyan, Llar y Amir Kabir según dos llagos naturales, apurriendo agua pa Teḥrán y la so provincia. Contién 170 mines, sobre 330 quilómetros cuadraos de montes y más de 12.800 km² de camperes.
Falando polo xeneral, en tol añu, rexones como les fasteres meridionales de los montes [[Elburz]], especialmente nos montes, valles y ríos y llagos artificiales formaos tres les grandes preses de Amir Kabir, Latiyan y Llar xunto colos llagos naturales de Jaban y Tarr apurren considerable recreación pa la provincia.
Entá más, por cuenta de la escesiva nieve nes árees septentrionales de la provincia mientres la temporada iverniza, los Elburz formen un escelente ambiente para [[deportes d'iviernu]] como'l [[esquí]]. [[Dizin]], [[Shemshak]] y [[Tochal]] son les estaciones d'esquí más populares.
=== Parques y otres atraiciones ===
[[Ficheru:NiavaranPalaceTehran.jpg|thumb|Palaciu y xardinos de Niavaran]]
* [[Darband (Teḥrán)|Darband]] ([[Senderismu|sienda]])
* [[Parque Chitgar]]
* [[Parque Mellat]]
* [[Parque Laleh]]
* [[Parque Jamshidieh]]
* [[Parque Niavaran]]
* [[Parque Sa'ei]]
* [[Parque Shatranj]]
* [[Tangeh Savashi]]
* Parque de Policía *
Sienda Darabad
* Sienda Darakeh
* Parque Jahan-y Kudak
* Complexu Deportivu Azadi
* Complexu Deportivu y campu de golf Enghelab
* Delles cueves, manantiales y cascaes fora de Teḥrán.
* Llagu Latyan
* Parque forestal Lavizan
* Parque forestal Vard-Avard
* Parque Nacional Khajeer
* Parque Nacional Kaveer
* Llagu Tar
* Llagu Amir Kabir
* Hábitat Natural protexíu de Llar
* Hábitat Natural protexíu de Varjeen
== Centros relixosos ==
=== Mezquites, santuarios, mausoleos y baltes ===
* Mezquita Soltani, construyida por [[Fath Alí Sah Kayar]]
* Mezquita Atiq, construyida en 1663.
* Mezquita Mo'ezz o-dowleh, construyida por Fath Alí Sah Kayar
* Mezquita Haj Seyd Azizollah, construyida por Fath Alí Sah Kayar
* Mezquita Al-javad, la primer mezquita de diseñu modernista d'Irán
* L'antigua mezquita de Sepahsalar, otra destacada mezquita de la dómina [[Kayar]]
* La nueva mezquita de Sepahsalar (Madreseh y Motahari)
* Mezquita Filsuf o-dowleh, dómina Kayar
* Mezquita Moshir ol-Saltaneh, dómina Kayar
* Mezquita Mo'ayyer ol-Mamalik, dómina Kayar
* Mausoléu de [[Shahr Banu]]
* Mausoléu ''Javan-mard Qassab'', un héroe preislámico semi-míticu *
Docenes de santuarios de Imam-zadeh, con cientos d'años d'antigüedá, incluyendo'l d'[[Imam Zadeh Saleh]].
* Docenes de [[Saqa Khaneh|Saqao Khanehs]]: tradicionales llugares d'oración
* Dellos [[Tekyeh]]s: tradicionales llugares pa ceremonies Muharram de duelu por [[Husayn ibn Ali]].
* Campusantu ''[[Ebn-y Babooyeh|Ibn Babviyeh]]'', onde tán soterraos munchos grandes iraninos, ente ellos [[Tajti]] y [[Ali Akbar Dehjoda]]
* [[Campusantu de Zahiroddoulé]], onde tán soterraes figures del arte y la cultura como [[Irach Mirzá]], [[Mohammad Taqí Bahar]], [[Forugh Farrojzad]], [[Abolhasan Saba|Abolhasán Sabá]], [[Ruhollah Jaleghi|Ruhollah Jaleqí]] y [[Darvish-khan|Darvish Jan]]
* Tumba Kordan, [[Turcos selyúcides|selyúcida]], [[Karaj]].
* Tumba Maydanak, sieglu XIII, Karaj
* Campusantu polacu al norte de Teḥrán, onde tán soterraos munchos soldaos [[Aliaos de la Segunda Guerra Mundial|aliaos]] [[mundu occidental|occidentales]]
=== Ilesies ===
* Ilesia Surep Georg, 1790
* Ilesia [[Judas Tadeo|Thaddeus]] Bartoqimus, 1808
* Ilesia Tatavus, de la era Kayar
* Ilesia Enjili, 1867
* Ilesia asiria
=== Colexos y universidaes ===
[[Ficheru:Iranian film logo.jpg|thumb|right|80px|Clica '''[http://www.youtube.com/watch?v=mjk9qP8Eli8 equí]''' pa un videoclip sobre la Universidá de Teḥrán.]]
Principales universidaes de la provincia de Teḥrán:
*# [[Universidá Allameh Tabatabaii]]
*# [[Universidá de Teunoloxía Amirkabir]] (Politéunicu de Teḥrán) ([https://web.archive.org/web/20050801235459/http://www.aku.ac.ir/ website])
*# [[Universidá Alzahra]] ([http://www.alzahra.ac.ir/ website])
*# [[Colexu Téunicu Shamsipour]] ([http://www.shamsipour.ac.ir/ website] {{Webarchive|url=http://webarchive.loc.gov/all/20150903020211/http%3A//shamsipour.tvu.ac.ir/ |date=2015-09-03 }})
*# [[Universidá de Ciencies Médiques Baqiyatallah]]
*# [http://www.farabi.ac.ir/ Institutu Farabi d'Educación Cimera Virtual] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060309020701/http://www.farabi.ac.ir/ |date=2006-03-09 }}
*# [[Iran University of Science and Technology|Universidá d'Irán de Ciencies y Teunoloxía (IUST)]][http://www.iust.ac.ir (website)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120919091704/http://www.iust.ac.ir/ |date=2012-09-19 }}
*# [http://www.ihu.ac.ir/ Universidá Imam Hossein] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20051031225200/http://ihu.ac.ir/ |date=2005-10-31 }}
*# [[Universidá Imam Sadeq]] (ISU)
*# [[Universidá d'Irán de Ciencies Médiques]]
*# [[Universidá de Teunoloxía K.N.Toosi]]
*# [http://www.shahed.ac.ir/ Universidá Shahed] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170925220738/http://www.shahed.ac.ir/ |date=2017-09-25 }}
*# [[Universidá Shahid Beheshti]] ([http://www.sbu.ac.ir/ website] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160916144100/http://www.sbu.ac.ir/ |date=2016-09-16 }})
*# [[Universidá de Teunoloxía Sharif]] ([http://www.sharif.ac.ir/ website] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070117175233/http://sharif.ac.ir/ |date=2007-01-17 }})
*# [[Universidá Tarbiat Modares|Universidá Tarbiat Modarres (Universidá de Formación del profesoráu)]][http://www.modares.ac.ir/ (website)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171113103050/http://www.modares.ac.ir/ |date=2017-11-13 }}
*# [[Universidá de Teḥrán de Ciencies Médiques]]
*# [[Universidá Tarbiat Moaalem]]
*# [http://www.art.ac.ir/ Universidá d'Artes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171028071851/http://art.ac.ir/ |date=2017-10-28 }}
*# [http://www.uswr.ac.ir/ Universidá de Bienestar Social y Ciencies de Rehabilitación] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180303022828/http://www.uswr.ac.ir/ |date=2018-03-03 }}
*# [[Universidá de Teḥrán]] [http://www.ut.ac.ir/ (website)]
*# [https://web.archive.org/web/20061117083522/http://www.sr-iau.ir/ Universidá Islámica Azad de Teḥrán-Ciencia ya Investigación]
*# [http://www.iauvaramin.ac.ir/ Universidá Islámica Azad de Varamin] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081204021520/http://www.iauvaramin.ac.ir/ |date=2008-12-04 }}
*# Universidá Islámica Azad de Islamshahr
*# [http://www.kiau.ac.ir/ Universidá Islámica Azad de Karaj] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160611034234/http://www.kiau.ac.ir/ |date=2016-06-11 }}
*# [[Universidá Islámica Azad de Damavand]]
*# Universidá Islámica Azad de Rudehen
*# [http://www.iautmu.ac.ir/ Universidá Islámica Azad de Teḥrán-Ciencies Médiques] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121001191330/http://www.iautmu.ac.ir/ |date=2012-10-01 }}
*# [https://web.archive.org/web/20021128020121/http://www.iaunt.ac.ir/ Universidá Islámica Azad de Teḥrán-Norte]
*# [http://www.azad.ac.ir/ Universidá Islámica Azad de Teḥrán-Sur] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160725093113/http://www.azad.ac.ir/ |date=2016-07-25 }}
*# [http://www.iauctb.ac.ir/ Universidá Islámica Azad de Teḥrán-Central] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160725233919/http://pr.iauctb.ac.ir/ |date=2016-07-25 }}
*# [https://web.archive.org/web/20050307165331/http://www.iauro.ac.ir/ Universidá Islámica Azad de Teḥrán-Rexón 1]
*# [[Universidá de Ciencies Médiques Shahid Beheshti]] {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=(website) |2=http://www.sbmu.ac.ir/ |date=June 2025 |bot=InternetArchiveBot }}
*# {{enllaz rotu|1=[http://www.emamreza.ac.ir/ Universidá de Emam Reza] |2=http://www.emamreza.ac.ir/ |bot=InternetArchiveBot }}
*# [[Institutu pa Estudios en Física Teórica y Matemátiques]] '''(IPM)''' [http://www.ipm.ac.ir (website)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050827201315/http://www.ipm.ac.ir/ |date=2005-08-27 }}
*# [https://web.archive.org/web/20050308054815/http://www.hadith.ac.ir/ Colexu Hadith de Teḥrán]
*# Universidá Imam Ali pa oficiales del exércitu *#
[http://www.itrws.com/ Universidá Integral de Teunoloxía]
*# [http://www.uast.ac.ir/ Universidá de Teḥrán de Ciencies aplicaes y teunoloxía] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090205185224/http://uast.ac.ir/ |date=2009-02-05 }}
*# [http://www.coe.ac.ir/ Colexu de Teḥrán de Mediu Ambiente] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180408210316/https://coe.ac.ir/ |date=2018-04-08 }}
*# [https://web.archive.org/web/20050303024716/http://www.bou.ac.ir/ Universidá Bagher Aloloum]
*# [http://www.iranu.com/ Universidá Internacional d'Irán]
*# [http://www.ictfaculty.ir/ Colexu d'Irán de Telecomunicaciones] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170117010632/http://ictfaculty.ir/ |date=2017-01-17 }}
*# Universidá Médica pal Exércitu de la República Islámica de Írán
*# NAJA Universidá de Policía *#
[[Escuela d'Asuntos Económicos (Irán)|Escuela d'Asuntos Económicos]] (SÍA)
*# [[Escuela de Rellaciones Internacionales (Irán)|Escuela de Rellaciones Internacionales]]
*# Universidá Shahed de Ciencies Médiques
*# Universidá Shahid Sattari d'Inxeniería Aeronáutica *#
Universidá de Sectes Islámiques
*# [https://web.archive.org/web/20050223092903/http://www.ripi.ir/en/ Institutu d'Investigación de la industria del petroleu]
*# [http://www.iranpolymerinstitute.org/ Institutu Petroquímico y de Polímeros d'Irán] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170921175436/http://www.iranpolymerinstitute.org/ |date=2017-09-21 }}
*# [https://web.archive.org/web/20060427125222/http://www.pwit.ac.ir/ Institutu de Teunoloxía d'Enerxía y Agua (PWIT)] ()
*# [[Universidá Payame Nur]] ([http://www.pnu.ac.ir/ website])
== Ver tamién ==
* [[Teḥrán]] (la ciudá)
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces llocalidá}}
{{Provincies d'Irán}}
{{Tradubot|Provincia de Teherán}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Provincies d'Irán|Tehran]]
3fl4uirfwlom9vvavxnroq19er8llo8
Provincia de Venecia
0
116481
4489516
4474178
2026-04-29T16:28:56Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489516
wikitext
text/x-wiki
{{rexón}}
La '''Provincia de Venecia''' (n'[[idioma italianu|italianu]] ''Provincia di Venezia'') foi una provincia de la rexón del [[Vénetu]], n'[[Italia]]. La so capital yera la ciudá de [[Venecia]].
Dende'l [[1 de xineru]] de [[2015]] foi reemplazada pola [[Ciudá metropolitana de Venecia]].<ref>[http://www.governo.it/GovernoInforma/documenti/province_cittametropolitane.pdf Città metropolitane, province y unioni di comuni: cosa camuda], governo.it</ref>
Tenía un área de 2.049 km², y una población total de 534.189 hab. ([[2001]]). Había 43 conceyos na provincia (fonte: [[ISTAT]], vease [https://web.archive.org/web/20070807094512/http://www.upinet.it/indicatore.asp?id_statistiche=6 esti enllaz]).
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Ver tamién ==
* [[Conceyos de la provincia de Venecia]]
== Enllaces esternos ==
* [http://www.provincia.venezia.it/ Provincia di Venezia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190416170717/http://www.provincia.venezia.it/ |date=2019-04-16 }}
{{Tradubot|Provincia de Venecia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Provincia de Venecia| ]]
b2vwwlnzp0mdhty1lb2h77iw0eoitsq
Resolución del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes
0
117017
4489602
4177148
2026-04-30T09:11:32Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489602
wikitext
text/x-wiki
{{Documentu}}
Les '''resolvimientos del [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Conseyu de Seguridá]] de les [[Naciones Xuníes]]''' son la manera d'espresión formal de la voluntá del Conseyu de Seguridá, con capacidá venceyante d'obligaciones financieres o llegales pa los miembros de la Organización sol [[Capítulu VII de la Carta de les Naciones Xuníes]].<ref>{{cita web|url = http://www.un.org/Depts/dhl/spanish/training/scdocumentationsp.html#Resolutions |títulu = Taller sobre la Documentación del Conseyu de Seguridá |fechaaccesu = 2 d'ochobre de 2010 |autor = |últimu = |primeru = |fecha = |editorial = Biblioteca Dag Hammarskjöld |idioma = }}</ref> Les xuntes del Conseyu de Seguridá pueden traer l'aprobación d'una resolución a partir d'un proyeutu de resolución, siendo ésta unu de los cuatro resultaos posibles.<ref group="nota">Les xuntes del Conseyu de Seguridá pueden concluyir de les siguientes maneres a efeutos de midíes adoptaes: ensin aición, con un comunicáu, con una declaración de la presidencia o cola aprobación d'una resolución.</ref>
El mecanismu de presentación de proyeutos de resolución, votación, aprobación y publicación vien definíu nel [[Reglamentu Provisional del Conseyu de Seguridá]]. L'artículu 27 de la [[Carta de les Naciones Xuníes]] especifica amás qu'a cada miembru del Conseyu de Seguridá correspuénde-y un votu, siendo necesariu'l votu afirmativu de nueve de los quince de los miembros del Conseyu y que nengún miembru permanente exerza'l so [[Poder de vetu del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|derechu a vetu]] pa poder aprobar una resolución relativu a cuestiones non procedimentales.
Los resolvimientos sobre cuestiones procedimentales pueden ser aprobaes a cencielles col votu afirmativu de nueve de los miembros.<ref group="nota">Entender por cuestiones non procedimentales a aquelles impliquen un allugamientu del Conseyu de Seguridá n'asuntos pa los cualos ta capacitáu pol Capítulu VII de la Carta de les Naciones Xuníes, esto ye, d'asuntos d'importancia que puedan suponer una amenaza pa la paz y seguridá internacionales. Les cuestiones procedimentales correspuenden al funcionamientu internu del Conseyu.</ref> Los cinco miembros permanentes del Conseyu de Seguridá y con capacidá de vetu son: [[Estaos Xuníos]], [[China]], [[Francia]], [[Reinu Xuníu]] y [[Rusia]].<ref>{{cita web|url = http://www.un.org/spanish/docs/sc/unsc_infobasica.html |títulu = Información básica |fechaaccesu = 2 d'ochobre de 2010 |autor = |últimu = |primeru = |fecha = |editorial = Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes |idioma = }}</ref>
Los resolvimientos suelen tar estremaes en dos partes; un preámbulu, onde se presenten xeneralmente les considerancies sobre que la so base adoptar les midíes, una opinión espresada o una directiva dada; y la parte dispositiva, onde se recueye la opinión del órganu o la midida qu'hai d'adoptase.
==Llistes de resolvimientos==
{| class="wikitable sortable" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center"
! style="background:#efefef;" | Resolvimientos
|-
|[[Resolvimientos 1 a 100 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1 a 100 (1946–1953)]]
|-
|[[Resolvimientos 101 a 200 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 101 a 200 (1953–1965)]]
|-
|[[Resolvimientos 201 a 300 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 201 a 300 (1965–1971)]]
|-
|[[Resolvimientos 301 a 400 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 301 a 400 (1971–1976)]]
|-
|[[Resolvimientos 401 a 500 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 401 a 500 (1976–1982)]]
|-
|[[Resolvimientos 501 a 600 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 501 a 600 (1982–1987)]]
|-
|[[Resolvimientos 601 a 700 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 601 a 700 (1987–1991)]]
|-
|[[Resolvimientos 701 a 800 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 701 a 800 (1991–1993)]]
|-
|[[Resolvimientos 801 a 900 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 801 a 900 (1993–1994)]]
|-
|[[Resolvimientos 901 a 1000 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 901 a 1000 (1994–1995)]]
|-
|[[Resolvimientos 1001 a 1100 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1001 a 1100 (1995–1997)]]
|-
|[[Resolvimientos 1101 a 1200 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1101 a 1200 (1997–1998)]]
|-
|[[Resolvimientos 1201 a 1300 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1201 a 1300 (1998–2000)]]
|-
|[[Resolvimientos 1301 a 1400 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1301 a 1400 (2000–2002)]]
|-
|[[Resolvimientos 1401 a 1500 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1401 a 1500 (2002–2003)]]
|-
|[[Resolvimientos 1501 a 1600 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1501 a 1600 (2003–2005)]]
|-
|[[Resolvimientos 1601 a 1700 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1601 a 1700 (2005–2006)]]
|-
|[[Resolvimientos 1701 a 1800 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1701 a 1800 (2006–2008)]]
|-
|[[Resolvimientos 1801 a 1900 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1801 a 1900 (2008–2009)]]
|-
|[[Resolvimientos 1901 a 2000 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 1901 a 2000 (2009–2011)]]
|-
|[[Resolvimientos 2001 a 2100 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 2001 a 2100 (2011–2013)]]
|-
|[[Resolvimientos 2101 a 2200 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 2101 a 2200 (2013–2015)]]
|-
|[[Resolvimientos 2201 a 2300 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 2201 a 2300 (2015–2016)]]
|-
|[[Resolvimientos 2301 a 2400 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientos 2301 a 2400 (2016–presente)]]
|}
== Ver tamién ==
* [[Resolvimientu de Naciones Xuníes]]
* [[Resolvimientu de l'Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes]]
* [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]
== Notes ==
<div class="references-small">
{{llistaref|grupu="nota"}}
</div>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |apellíos= Bertand |nome= Maurice |autor= |enllaceautor= |coautor= |editor= |otros= |títulu= La ONX |url= |formatu= |fechaaccesu= |añoacceso= |mesacceso= |edición= 3ª |volume= |fecha= |añu= 1995 |mes= |editorial= Acentu Editorial |ubicación= Madrid |idioma= |isbn= 84-483-0085-8 |id= |páxines= 109 |capítulu= |urlcapítulu= |cita= }}
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Conseyu+de+Seguridá DHpedia: Resolvimientos del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes |2=http://dhpedia.wikispaces.com/Resolvimientos+del |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
{{Tradubot|Resolución del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Resoluciones del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes| ]]
tdyj9lqizxyoiye84abkf7m5mzcgzij
Pueyo de Santa Cruz
0
119264
4489542
4482977
2026-04-29T21:24:53Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489542
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Pueyo de Santa Cruz''' ye un [[conceyu]] d'[[España]] na [[provincia de Uesca]], [[Comunidá Autónoma]] d'[[Aragón]]. Tien un [[área]] 9,43 [[quilómetru cuadráu|km²]] con una [[Población humana|población]] de 370 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]] [[2009]]) y una densidá de 39,24 hab/km².
== Política llocal ==
=== Últimos alcaldes de Pueyo de Santa Cruz ===
{| {{tablaguapa}}
|-
! Periodu !! Alcalde !! Partíu
|-
| [[1979]]-[[1983]] || Alfredo Mazas Puyal<ref>{{cita web |url=http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |títulu=Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia |autor=Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España) |fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140306230615/http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |fechaarchivu=6 de marzu de 2014 }}</ref> || [[Unión de Centru Democráticu|UCD]] || style="width: 5px" bgcolor=orange align=center |
|-
| [[1983]]-[[1987]] || ||
|-
| [[1987]]-[[1991]] || ||
|-
| [[1991]]-[[1995]] || ||
|-
| [[1995]]-[[1999]] || ||
|-
| [[1999]]-[[2003]] || ||
|-
| [[2003]]-[[2007]] || || rowspan=4 | [[Partíu Popular d'Aragón|PP]] || rowspan=4 style="width: 5px" bgcolor=#1e90FF align="center" |
|-
| [[2007]]-[[2011]] ||
|-
| [[2011]]-[[2015]] || rowspan=2 | Alberto Navarro Fajarnés<ref>[https://web.archive.org/web/20110907160459/http://www.mpt.gob.es/areas/politica_local/alcaldes_2011/parrafo/00/document_es/Aragon.pdf Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011]</ref><ref>{{cita publicación |publicación=Heraldo.es |url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html |títulu=Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Uesca |fecha=14 de xunu de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20180907095525/https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html |archivedate=2018-09-07 |fechaaccesu=2023-02-09 }}</ref>
|-
| 2015-2019
|}
=== Resultaos eleutorales ===
{| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto"
|-
| colspan="9" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''Eleiciones municipales'''<ref>{{cita web |url=http://servicios.aragon.es/aeaw/processSelect.do |títulu=Archivu Eleutoral d'Aragón |fechaaccesu=13 d'agostu de 2012 |apellíu=Gobiernu d'Aragón |nome= |fecha= |obra= |idioma= |cita= }}</ref></center>
|- bgcolor="#D8D8D8"
| '''Partíu'''
| align="right" | '''2003'''
| align="right" | '''2007'''
| align="right" | '''2011'''
| align="right" | '''2015'''
|-
| bgcolor="#1e90FF" | '''[[Partíu Popular d'Aragón|PP]]'''
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 5
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 4
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 4
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 4
|-
| bgcolor="#FF4500" | '''[[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]]'''
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 2
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 3
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 3
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 3
|- bgcolor="#EEEEEE"
| '''''Total'''''
| align="right" | '''''7'''''
| align="right" | '''''7'''''
| align="right" | '''''7'''''
| align="right" | '''''7'''''
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Pueyo de Santa Cruz}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Conceyos de Uesca]]
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Uesca]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
2dxnsew2xbwhcfhvzam0acie4tqvrm8
Lanzuela
0
119384
4489532
4482860
2026-04-29T19:49:33Z
Juan Emilio Prades Bel
32917
4489532
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
[[Ficheru:Municipio de Lanzuela, provincia Teruel, España.jpg|miniaturadeimagen|Lanzuela]]
'''Lanzuela''' ye un conceyu y población d'[[España]] en [[Campu Romanu]],<ref>{{cita llibru |nome=Antonio |apellíu=Roncu Lario |títulu=Campu de Romanos, subcomarca con identidá mesmu añu=1990 |allugamientu=Mainar |editorial=Conceyu de Mainar}}</ref> perteneciente a la contorna del [[Contorna del Jiloca|Jiloca]], al noroeste de la provincia de [[Provincia de Teruel|Teruel]], [[Comunidá Autónoma]] d'[[Aragón]], a 101 [[quilómetru|km]] de [[Teruel (ciudá)|Teruel]]. Tien un [[área]] de 14,20 [[quilómetru cuadráu|km²]], con una [[población humana|población]] de 29 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]] [[2008]]) y una [[densidá de población|densidá]] de 2,04 hab/km². El códigu postal ye 44491.
== Demografía ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolución demográfica ![[1991]]
!!!! [[1996]] !!!! [[2001]] !!!! [[2004]] !!!! [[2008]]
|-
| align=center| 41 |||| align=center| 32 |||| align=center| 28 |||| align=center| 35 |||| align=center| 29
|}
== Política llocal ==
=== Últimos alcaldes de Lanzuela ===
{| {{tablaguapa}}
|-
! Periodu !! Alcalde !! Partíu
|-
| 1979-1983 || Manuel Bayona Asensio<ref>{{cita web |url=http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |títulu=Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia |autor=Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España) |fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140306230615/http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |fechaarchivu=6 de marzu de 2014 }}</ref> || [[Unión de Centru Democráticu|UCD]] || style="width: 5px" bgcolor=orange align="center" |
|-
| 1983-1987 || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| 1987-1991 || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| 1991-1995 || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| 1995-1999 || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| 1999-2003 || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| 2003-2007 || || [[Partíu Popular d'Aragón|PP]] || style="width: 5px" bgcolor=#1e90FF align="center" |
|-
| 2007-2011 || || [[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]] || style="width: 5px" bgcolor=#FF0000 align="center" |
|-
| 2011-2015 || José Antonio Gómez Sánchez<ref>[https://web.archive.org/web/20110907160459/http://www.mpt.gob.es/areas/politica_local/alcaldes_2011/parrafo/00/document_es/Aragon.pdf Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011]</ref> || rowspan=2 | [[Partíu Aragonés|PAR]] || rowspan=2 style="width: 5px" bgcolor=#FFCC66 align="center" |
|-
| 2015-2019 || Daniel Pellejero
|}
=== Resultaos eleutorales ===
{| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto"
|-
| colspan="9" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''Eleiciones municipales'''<ref>{{cita web |url=http://servicios.aragon.es/aeaw/processSelect.do |títulu=Archivu Eleutoral d'Aragón |fechaaccesu=31 de xineru de 2015 |autor=Gobiernu d'Aragón }}</ref></center>
|- bgcolor="#D8D8D8"
| '''Partíu'''
| align="right" | '''2003'''
| align="right" | '''2007'''
| align="right" | '''2011'''
| align="right" | '''2015'''
|-
| bgcolor="#FFCC66" | '''[[Partíu Aragonés|PAR]]'''
|
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | -
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | 1
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | 1
|-
| bgcolor="#1e90FF" | '''[[Partíu Popular d'Aragón|PP]]'''
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 1
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
|-
| bgcolor="#FF4500" | '''[[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]]'''
| bgcolor="#FF6347" align="right" | -
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 1
|
|
|-
| bgcolor="#99CC66" | '''[[Chunta Aragonesista|CHA]]'''
|
|
| bgcolor="#99CC66" align="right" | -
|
|-
| bgcolor="#e34234" | '''[[Izquierda Xunida d'Aragón|IX]]'''
| bgcolor="#FF6666" align="right" | -
|
|
|
|- bgcolor="#EEEEEE"
| '''''Total'''''
| align="right" | '''''1'''''
| align="right" | '''''1'''''
| align="right" | '''''1'''''
| align="right" | '''''1'''''
|}
== Llugares d'interés ==
* Ilesia de Santuyano.
* Ermita de Santa Bárbara.
* Fuentes.
* Matu Negru.
* Ribayu Royo.
== Fiestes ==
* Fiestes mayores n'honor a Santa Bárbara y Santuyano, primer fin de selmana d'agostu.
* Santuyano, 9 de xineru.
* Santa Bárbara, 4 d'avientu.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://www.comarcaacomarca.com/id/4579/localidad.asp?q=Lanzuela%20%2F Lanzuela en contorna del Jiloca]
{{Tradubot|Lanzuela}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Teruel]]
[[Categoría:Conceyos de Teruel]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
miwh19nzz57jzmk3agcjum8xny3g7oq
Puebla de Albortón
0
119543
4489522
4482974
2026-04-29T18:57:07Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489522
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Puebla de Albortón''' ye un [[conceyu]] d'[[España]], na [[provincia de Zaragoza]], [[Comunidá Autónoma]] d'[[Aragón]]. Tien un [[área]] de 76,81 [[quilómetru cuadráu|km²]] con una [[Población humana|población]] de 138 habitantes ([[INE (España)|INE]] [[2008]]) y una [[densidá de población|densidá]] de 1,8 hab/km².
== Demografía ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolución demográfica
![[1991]] !!!! [[1996]] !!!! [[2001]] !!!! [[2004]]
|-
| align=center| 155 |||| align=center| 158 |||| align=center| 138 |||| align=center| 144
|}
== Política llocal ==
=== Últimos alcaldes de Puebla de Albortón ===
{| {{tablaguapa}}
|-
! Periodu !! Alcalde !! Partíu
|-
| [[1979]]-[[1983]] || Pedro Manuel Vintanel Lafoz<ref>{{cita web |url=http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |títulu=Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia |autor=Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España) |fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140306230615/http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |fechaarchivu=6 de marzu de 2014 }}</ref> || [[Unión de Centru Democráticu|UCD]] || style="width: 5px" bgcolor=orange align="center" |
|-
| [[1983]]-[[1987]] || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| [[1987]]-[[1991]] || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| [[1991]]-[[1995]] || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| [[1995]]-[[1999]] || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| [[1999]]-[[2003]] || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| [[2003]]-[[2007]] || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| [[2007]]-[[2011]] || rowspan=2 | Dionisio Anson Mendez || rowspan=3| [[Partíu aragonés|PAR]] || rowspan=3 style="width: 5px" bgcolor=#FFCC66 align="center" |
|-
| [[2011]]-[[2015]]
|-
| 2015-2019 || Jesús Naval Alconchel<ref>{{cita publicación |url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html |títulu=Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza |publicación=Heraldo.es |fecha=14 de xunu de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20181117105049/https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html |archivedate=2018-11-17 |fechaaccesu=2020-07-14 }}</ref>
|}
=== Resultaos eleutorales ===
{| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto"
|-
| colspan="9" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''Eleiciones municipales'''<ref>{{cita web |url=http://servicios.aragon.es/aeaw/processSelect.do |títulu=Archivu Eleutoral d'Aragón |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2012 |apellíu=Gobiernu d'Aragón |nome= |fecha= |obra= |idioma= |cita= }}</ref></center>
|- bgcolor="#D8D8D8"
| '''Partíu'''
| align="right" | '''2003'''
| align="right" | '''2007'''
| align="right" | '''2011'''
| align="right" | '''2015'''
|-
| bgcolor="#FFCC66" | '''[[Partíu Aragonés|PAR]]'''
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | 1
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | 4
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | 4
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | 4
|-
| bgcolor="#1e90FF" | '''[[Partíu Popular d'Aragón|PP]]'''
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 4
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 1
|-
| bgcolor="#99CC66" | '''[[Chunta Aragonesista|CHA]]'''
|
| bgcolor="#99CC66" align="right" | 1
| bgcolor="#99CC66" align="right" | 1
| bgcolor="#99CC66" align="right" | -
|-
| bgcolor="#FF4500" | '''[[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]]'''
| bgcolor="#FF6347" align="right" | -
| bgcolor="#FF6347" align="right" | -
| bgcolor="#FF6347" align="right" | -
| bgcolor="#FF6347" align="right" | -
|-
| bgcolor="#e34234" | '''[[Izquierda Xunida d'Aragón|IX]]'''
|
| bgcolor="#FF6666" align="right" | -
|
|-
| bgcolor=#FFA500 | '''[[Iniciativa Aragonesa|INAR]]'''
| bgcolor=#FFA500 align=right | -
|
|
|
|- bgcolor="#EEEEEE"
| '''''Total'''''
| align="right" | '''''5'''''
| align="right" | '''''5'''''
| align="right" | '''''5'''''
| align="right" | '''''5'''''
|}
== Intereses ==
Nesta llocalidá nació [[Juan Antonio Artigas]], quien emigró al [[Ríu de la Plata]]; darréu participó nel procesu fundacional de [[Montevidéu]], onde s'estableció. Foi güelu del prócer uruguayu [[José Gervasio Artigas]].<ref>Nel predio de lo que fuera la cortil de la casa familiar de los Artigas, llevántase la [[Plaza de la Integración]] diseñada pol arquiteutu Luis Peña. Proyeutu financiáu pol Estáu Uruguayu ya inauguráu pol ex presidente uruguayu [[José Mujica]], en setiembre de 2015. [http://puebladealborton.comuf.com/cultura.html Los oríxenes de Artigas en Puebla de Albortón] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120419033035/http://puebladealborton.comuf.com/cultura.html |date=2012-04-19 }}</ref>
Tamién nació equí l'astrónomu [[Victoriano Zaragozanu y Gracia Zapater]], en que'l so honor nomar el [[Calendariu Zaragozanu]].
== Ver tamién ==
* [[Llista de conceyos de la provincia de Zaragoza]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://www.caiaragon.com/es/municipios/index.asp?idloc=504&tipu=0 Puebla de Albortón - Aragón Turismu]
{{Tradubot|La Puebla de Albortón}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Zaragoza]]
[[Categoría:Conceyos de Zaragoza]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
kgppyqmiccvmhb41y9o41ftqbqhnrq1
Puendeluna
0
119592
4489530
4482975
2026-04-29T19:41:37Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489530
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Puendeluna''' (''Puent de Luna'' n'[[idioma aragonés|aragonés]]) ye un [[conceyu]] [[España|español]] perteneciente a la [[provincia de Zaragoza]] y la [[comarca]] de les [[Cinco Villes (Aragón)|Cinco Villes]], nel [[Partíu xudicial (España)|partíu xudicial]] d'[[Ejea de los Caballeros]] y la [[comunidá autónoma]] d'[[Aragón]]. El conceyu estender pola marxe derecha del [[ríu Gállego]]. Ye unu de los llugares onde se fala la [[Idioma aragonés|llingua aragonesa]].<ref name="Llingües de_1">{{Cita web
|url=http://www.proel.org/llingües/aragones.html
|títulu=''Llingües d'España: Aragonés''
|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2007
|idioma=castellanu
}}</ref>.
== Xeografía ==
'''Puendeluna''' asítiase a veres del [[ríu Gállego]], siendo l'antigua esistencia d'una ponte romana sobre'l mesmu'l que da orixe al so nome (en realidá'l so nome deriva de ser el llugar nel que s'atopaba la ponte de Lluna, llocalidá a la que pertenecía).
Pertenez a la contorna de les Cinco Villes, anque ye un conceyu colindante cola contorna de [[Uesca]] de la [[Plana de Uesca]].
== Historia ==
La razón de ser de Puendeluna ye la esistencia d'una ponte pa salvar el ríu Gállego, allugáu na exa de la vía romana que xunía la contorna de les Cinco Villes cola ruta que, partiendo de [[Zaragoza]], dirixir escontra los [[Pirineos]] y escontra l'actual [[Francia]]. Dicha ponte esistía yá en dómina romana, y foi oxetu de socesives reconstrucciones.<ref name="CAI">{{Cita web
|url=http://www.caiaragon.com/es/municipios/index.asp?tipu=0&idloc=747
|títulu=''Puendeluna''
|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2007
|editorial=Caxa d'Aforros de la Inmaculada |idioma=castellanu }}</ref>.
La zona ye reconquistada a los musulmanes nel [[sieglu XI]], siendo por eses feches cuando se debe repoblar el pueblu, siendo la repoblación del mesmu d'orixe eclesiásticu. Sicasí, pocu dempués pasa a pertenecer a la familia de les Lluna y al Conceyu de Luna en cuantes qu'aldega del mesmu.<ref name="Ordenances"/>
La importancia de la ponte destacar pol fechu de que nel añu [[1346]] el rei [[Pedru IV d'Aragón]] concedió'l pontazgo, o derechu de cobru d'un peaxe pol usu de la ponte, a [[Luna (Zaragoza)|Luna]] (yá que neses feches Puendeluna yera una aldega de Luna), mientres cinco años, pa la reconstrucción de la ponte afeutada por una riada, siendo'l privilego ampliáu por cuatro años más en [[1348]]. Hai que tener en cuenta que yá nel añu [[1265]] el pontazgo rentaba al Conceyu de Luna la cifra de 200 [[llibra jaquesa|llibres jaquesas]].<ref name="Ordenances">{{Cita web
|url=http://www.luna.es/ordenances.htm
|títulu=''Las Ordenanzas de la villa de Luna''
|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2007
|idioma=castellanu }}</ref>.
== Monumentos ==
* Puente [[Imperiu romanu|romanu]] sobre'l ríu Gállego, del que se toparon delles muertes.
* [[Miliario]] romanu.
* Ilesia parroquial de [[Nicolás de Bari|San Nicolás]], reformada nel [[sieglu XVII]]. Caltién dos retablos [[arte góticu|góticos]] de la segunda metá del [[sieglu XV]], según delles pieces d'orfebrería llitúrxica de los sieglos [[sieglu XVI|XVI]] a [[sieglu XVIII|XVIII]].<ref name="CAI"/>
== Cultura ==
Puendeluna ye unu de los llugares onde se caltién l'usu de la [[Idioma aragonés|llingua aragonesa]].<ref name="Llingües de_1"/>.
== Demografía ==
Dato demográficos de Puendeluna ente 1842 y 2001:<ref>[https://web.archive.org/web/20070908193658/http://www.ine.es/intercensal/index INE - Institutu Nacional d'Estadística d'España]</ref>
<center>
{{Evolución demográfica|width=530px|llugar=Puendeluna|fonte=INE-es|1842=122|1877=256|1887=212|1897=222|1900=228|1910=264|1920=273|1930=307|1940=331|1950=267|1960=227|1970=118|1981=60|1991=65|2001=58|2010=70 }}
</center>
== Alministración ==
=== Últimos alcaldes de Puendeluna ===
{| {{tablaguapa}}
|-
! Periodu !! Alcalde !! Partíu
|-
| [[1979]]-[[1983]] || Antonio Gracia Rodés<ref>{{Cita web |url=http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |títulu=Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia |autor=Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España) |fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140306230615/http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |fechaarchivu=6 de marzu de 2014 }}</ref> || [[Unión de Centru Democráticu|UCD]] || style="width: 5px" bgcolor=orange align="center" |
|-
| [[1983]]-[[1987]] || || ||
|-
| [[1987]]-[[1991]] || || ||
|-
| [[1991]]-[[1995]] || || ||
|-
| [[1995]]-[[1999]] || || ||
|-
| [[1999]]-[[2003]] || || ||
|-
| [[2003]]-[[2007]] || || ||
|-
| [[2007]]-[[2011]] || José Antonio Martínez Ibor || PSOE || style="width: 5px" bgcolor=#FF0000 align="center" |
|-
| [[2011]]-[[2015]] || || ||
|-
| 2015-2019 || José Antonio Martínez Ibor<ref>{{Cita publicación |url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html |títulu=Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza |publicación=Heraldo.es |fecha=14 de xunu de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20181117105049/https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html |archivedate=2018-11-17 |fechaaccesu=2020-07-14 }}</ref> || PSOE || style="width: 5px" bgcolor=#FF0000 align="center" |
|}
=== Resultaos eleutorales ===
{| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto"
|-
| colspan="9" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''Eleiciones municipales'''<ref>{{Cita web |url=http://servicios.aragon.es/aeaw/processSelect.do |títulu=Archivu Eleutoral d'Aragón |fechaaccesu=13 d'agostu de 2012 |apellíu=Gobiernu d'Aragón}}</ref></center>
|- bgcolor="#D8D8D8"
| '''Partíu'''
| align="right" | '''2003'''
| align="right" | '''2007'''
| align="right" | '''2011'''
| align="right" | '''2015'''
|-
| bgcolor="#FF4500" | '''[[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]]'''
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 1
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 1
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 1
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 1
|-
| bgcolor="#1e90FF" | '''[[Partíu Popular d'Aragón|PP]]'''
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
|
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
|-
| bgcolor="#FFCC66" | '''[[Partíu Aragonés|PAR]]'''
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | -
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | -
|
|
|- bgcolor="#EEEEEE"
| '''''Total'''''
| align="right" | '''''1'''''
| align="right" | '''''1'''''
| align="right" | '''''1'''''
| align="right" | '''''1'''''
|}
== Fiestes ==
* Romería a la ermita de la Virxe de Miramonte, el [[Domingu de Pascua]].
* Fiestes de [[Bartolomé l'Apóstol|San Bartolomé]] el [[24 d'agostu]].
* Fiestes de [[Nicolás de Bari|San Nicolás]] el [[7 d'avientu]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Ver tamién ==
* [[Llista de conceyos de la provincia de Zaragoza]]
{{Tradubot|Puendeluna}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Zaragoza]]
[[Categoría:Conceyos de Zaragoza]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
ofkghqtvfe7m9t54gdvlybf69h8it3w
Purujosa
0
119593
4489549
4482978
2026-04-29T22:01:18Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489549
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Purujosa''' ye un [[conceyu]] d'[[España]], na [[provincia de Zaragoza]], [[Comunidá Autónoma]] d'[[Aragón]]. Tien un [[área]] de 35,47 [[quilómetru cuadráu|km²]] con una [[Población humana|población]] de 48 habitantes ([[INE (España)|INE]] [[2008]]) y una [[densidá de población|densidá]] de 1,35 hab/km².
== Llocalización ==
Purujosa alcontrar na Comarda del [[Aranda]], na Ribera del Ríu Isuela, bien próxima a la so nacencia, nes estribaciones del [[Moncayo]]. Constitúi la última llocalidá aragonesa antes de llegar a tierres sorianes y gran parte del so términu municipal queda incluyíu dientro del espaciu protexíu del ''Parque Natural del Moncayo''.
L'accesu a la llocalidá puede realizase bien por [[Aragón]] o bien por [[Soria]], siendo les condiciones de dambos itinerarios precaries yá que se trata de carreteres de monte. Per Aragón hai que llegar hasta [[Morata de Jalón]] (Autovía A-II) Y dempués percorrer la carretera A-2302 al traviés del valle del Ríu Isuela. Dende Soria, l'accesu realizar dende la CL-101. Na redoma del puertu de la Carrasca toma l'esviadura a Cueva de Ágreda y se continua pola CV-630.
Parte del so términu municipal ta ocupáu pol [[Parque natural del Moncayo]].
== Historia ==
=== Primeros pobladores ===
Los primeros testimonios de pobladores nel llugar de Purujosa remontar a la prehistoria. Na redolada del Ribayu de Valcongosto, delles prospecciones arqueolóxiques alcontraron güesos dataos na [[Edá del Bronce]], coincidentes cronológicamente con xacimientos de la cercana llocalidá de [[Calcena]]. Más antiguos son los restos d'industria lítico musteriense topaos nel xacimientu de la cueva de los Rincones pol equipu investigador empobináu pola Dra. Gloria Cuenca Bescós y D. Víctor Sauqué.<ref>Más información del xacimientu equí: http://www.aragosaurus.com/index.php?seccion=invest_y&llugar=Los%20Rincones,%20Purujosa</ref> Estos vendríen acotar la esistencia de neandertales na redolada de Purujosa. Sicasí, tase a la espera de que nueves campañes investigadores dexen afondar nesta etapa histórica.
=== Edá Antigua ===
Nun tenemos testimonios de la esistencia de la llocalidá mientres la [[Historia Antigua]]. Delles hipótesis apunten a un primitivu asentamientu celtibéricu dáu'l enriscado allugamientu del conceyu y la esistencia de xacimientos celtibéricos na vecina llocalidá de [[Beratón]]. Igualmente, la tradición oral, caltién la lleenda d'una visita del Emperador [[Constantín I el Grande]] (272 – 337) al conceyu.<ref>Palacín Zueras, Mª Cruz. ''Lleendes y rellatos aragoneses''. Huesca, 1999. p. 446.</ref> Ello ye que l'escudu de la llocalidá lleva les armes del estandarte militar de Constantín I. Sicasí, nenguna de los dos teoríes tienen una base documental y científica abonda como pa dales por ciertes.
=== A partir de Reconquistar ===
D'esta miente, a la espera de futuros descubrimientos, la primer noticia documental onde se cita espresamente Purujosa atopar dempués de la [[Reconquista]] cristiana. Purujosa foi donada por Alfonsu II, xunto con otros llugares, al [[monesteriu de Veruela]], de la Orde del Cister, en xunu del añu 1177 ''"Laude etiam atque concedo vobis Perillosam cum terminis heremis et populatis scilicet, a Pinna d'Águila usque ad Pinnan Perforatam et castello de Oliveto usque ad Choves de Alondas..."<ref>''
Sánchez Casabón, A. ''Alfonsu II Rei d'Aragón, Conde de Barcelona y Marqués de Provenza. Documentos (1162 - 1196)''. Ed. Institución Fernando'l Católicu, Zaragoza, 1995. doc. 236, p. 325.</ref>
Esti testimoniu ye de vital importancia porque nos indica los llenderos del términu municipal que coinciden colos de l'actualidá: Peña la Águila llinda col términu de [[Calcena]], [[Pomer]] y [[Borobia]], yá en Soria. La Pinnan Perforatam posiblemente sía la Muela de Beratón, pos ellí esiste un escarpe con una gran oquedad o "perforación". Na actualidá tamién se caltién esta llinde con Castiella, pos llenda col pueblu sorianu de [[Beratón]]. Pela so parte el Castello Oliveto ye probable que sían los actuales Castiellos d'Herrera, onde'l pueblu sigue llendando col vecín [[Talamantes]], al otru llau de la sierra. [[Ficheru:Ermita Cosntant%C3%ADn Purujosa.jpg|thumb|Ermita de Constantín, {{SIEGLU|XII|d|A|0}}]] Finalmente, l'últimu topónimu nomáu, les Choves de Alondas, nun lo pudimos identificar con nengún llugar xeográficu actual. Seique refiérase al ribayu que na actualidá fai de llinde cola villa de Calcena denomináu "Valhondo" Pero quitando esta última paraxa, el restu tán identificaos y coinciden coles llendes actuales del conceyu.
Dende la donación de les tierres del valle del Huecha a los cistercienses en 1145 por [[García Ramírez]], rei de Navarra, el patrimoniu del [[monesteriu de Veruela]], que nesos momentos atópase en construcción, nun dexó de crecer. D'esta miente en 1154 Ramón Berenguer IV donába-yos el castiellu d'[[Alcalá de Moncayo]]. El so socesor, Alfonsu II, donó en 1172 la villa de Vera. Purujosa por tantu foi de les donaciones más tempranes recibíes polos cistercienses de Veruela. De fechu adquirir primero que llocalidaes más cercanes, del somontano norte del Moncayo, como Litago, Bulbuente, Maleján, etc.
Once años dempués d'esta donación atopamos otru documentu d'[[Alfonsu II d'Aragón]] onde se recueye la donación del Castiellu de Faxinas.<ref>Sánchez Casabón, A. ''Ob. Cit.'' P.644.</ref> Gracies a los topónimos apaecíos en dichu documentu (Beratón, Collada d'Herrera, Calcena o Valcongosto) los investigadores determinó l'allugamientu de dichu castiellu dientro del términu municipal de Purujosa. La so llocalización más probable ye'l peñascu caliar que na actualidá denominar Tolmo la Cina.
La siguiente noticia documentada, qu'atopemos, pel momento, ye yá de 1247. En concretu'l 28 d'avientu d'esi añu, l'abá del monesteriu de Veruela permutó con [[Xaime I d'Aragón]] el llugar de Purujosa por Bulbuente.<ref>Ubieto Arteta, A''. Historia de Aragón. Pueblos y despoblaos, III.'' Ed. Anubar, Zaragoza, 1986. páxs. 1047 - 1048.</ref> Darréu pasaría a formar parte del patrimoniu de los Condes de Morata. L'interés d'esa familia por amontar los sos dominios nos valles del Isuela y del Jalón ye más que manifiestu. El condáu de Morata pertenecía a la casa nobiliaria de los Martínez de Luna y formar les villes y llugares de Morata, Chodes, Villanueva de Jalón, Arándiga, Illueca, Gotor, La Vilueña, Valtorres y Purujosa.<ref>Abadía Irache, A. ''Señoríu y creitu n'Aragón nel {{SIEGLU|XVI|d|s|0}}.'' Ed. Institución Fernando'l Católicu, Zaragoza, 1993. páxs. 140 y 154.</ref> Purujosa perteneció a los Condes de Morata hasta'l {{SIEGLU|XIX|d|s|0}}.
== Demografía ==
[[Ficheru:Cabras moncainas.jpg|thumb|Cabres Moncainas. La ganadería, mediu de subsistencia tradicional]]La población de Purujosa sufrió un fuerte vaivén a lo llargo de los dos últimos Sieglos llegando práuticamente al colapsu demográficu a finales del {{SIEGLU|XX|d|S|0}}. La quiebra del modelu d'economía de subsistencia, que tenía como principal fonte d'esplotación la ganadería, dada la escasa capacidá agraria del términu, si descontamos la pequeña proporción de regadío na estrecha vega del Isuela, acabó derivando nun fuerte procesu d'emigración de los sos habitantes.
Nel 2009, a pesar de que'l censu rexistre una población cercana al mediu centenar de persones, tan solo viven de manera efectiva 6-8 persones. Sicasí, munches cases salieron del estáu ruinosu y d'abandonu gracies a la so reconstrucción como viviendes de segunda residencia.
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolución demográfica
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2000]] !! [[2004]] !![[2008]]
|-
| align=center| 425 || align=center| 454 || align=center| 553 || align=center| 385 || align=center| 414 || align=center| 396 || align=center| 196 || align=center| 112 || align=center| 10 || align=center| 24 || align=center| 34 || align=center| 40 || align=center| 59 || align=center| 48
|}
Fonte: Institutu Nacional d'Estadística ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]])
== Política llocal ==
=== Últimos alcaldes de Purujosa ===
{| {{tablaguapa}}
|-
! Periodu !! Alcalde !! Partíu
|-
| [[1979]]-[[1983]] || Isabelo Sanjuán Villarroya<ref>{{cita web |url=http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |títulu=Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia |autor=Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España) |fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140306230615/http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |fechaarchivu=6 de marzu de 2014 }}</ref> || [[Unión de Centru Democráticu|UCD]] || style="width: 5px" bgcolor=orange align="center" |
|-
| [[1983]]-[[1987]] || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| [[1987]]-[[1991]] || || || style="width: 5px" bgcolor= align="center" |
|-
| [[1991]]-[[1995]] || rowspan=4 | Santiago Sanmartín Ibáñez || rowspan=4 | [[Partíu Popular d'Aragón|PP]] || rowspan=4 style="width: 5px" bgcolor=#1e90FF align="center" |
|-
| [[1995]]-[[1999]]
|-
| [[1999]]-[[2003]]
|-
| [[2003]]-[[2007]]
|-
| 2007-2011 || rowspan=3 | Mariano Sanjuán Clemente<ref>{{cita publicación |url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html |títulu=Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza |publicación=Heraldo.es |fecha=14 de xunu de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20181117105049/https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html |archivedate=2018-11-17 |fechaaccesu=2020-07-14 }}</ref> || rowspan=3 | [[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]] || rowspan=3 style="width: 5px" bgcolor=#FF0000 align="center" |
|-
| 2011-2015
|-
| 2015-2019
|}
=== Resultaos eleutorales ===
{| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto"
|-
| colspan="9" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''Eleiciones municipales'''<ref>{{cita web |url=http://servicios.aragon.es/aeaw/processSelect.do |títulu=Archivu Eleutoral d'Aragón |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2012 |apellíu=Gobiernu d'Aragón |nome= |fecha= |obra= |idioma= |cita= }}</ref></center>
|- bgcolor="#D8D8D8"
| '''Partíu'''
| align="right" | '''2003'''
| align="right" | '''2007'''
| align="right" | '''2011'''
| align="right" | '''2015'''
|-
| bgcolor="#FF4500" | '''[[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]]'''
| bgcolor="#FF6347" align="right" | -
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 1
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 1
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 1
|-
| bgcolor="#1e90FF" | '''[[Partíu Popular d'Aragón|PP]]'''
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 1
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | -
|-
| bgcolor="#FFCC66" | '''[[Partíu Aragonés|PAR]]'''
| bgcolor="#FFCC66" align="right" | -
|
|
|
|-
| bgcolor="#99CC66" | '''[[Chunta Aragonesista|CHA]]'''
|
| bgcolor="#99CC66" align="right" | -
|
|
|- bgcolor="#EEEEEE"
| '''''Total'''''
| align="right" | '''''1'''''
| align="right" | '''''1'''''
| align="right" | '''''1'''''
| align="right" | '''''1'''''
|}
== Llugares d'interés ==
=== Históricu - culturales ===
[[Ficheru:Purujosa, Zaragoza, España, 2016-01-02, DD 06.JPG|thumb|Purujosa dende la carretera]]
; Cascu urbanu :
La mesma llocalidá y el so allugamientu tien interés per si mesma. Denominada "El nial d'Águiles del Moncayo" pol so allugamientu enriscada, ufierta espectáculares perspectives dende tres puntos d'observación: Dende la mesma carretera, dende'l Cabezo (sienda d'accesu PR-78) o dende la Sienda de [[Tarazona]] (sienda GR-90). Coles mesmes, conserva ente les sos cais importantes testimonios d'arquiteutura rural y pintorescos rincones que faen les delicies de fotógrafos y pintores.
; Ermita de la Virxe de Constantín
: A escasa distancia del cascu urbanu, allugada nel interior d'una cueva, que continua por detrás del altar mayor, ye una edificación d'orixe románicu. La virxe, una interesante talla románica, tien gran veneración ente los pueblos vecinos, asina por casu, los vecinos de [[Talamantes]] realicen una romería hasta la mesma travesando les estribaciones del [[Moncayo]]. Dende 2007 ta habitada por un [[Sacerdote (Ilesia católica)|sacerdote]] [[Málaga|malagueñu]] como [[ermitañu]] de la [[Diócesis de Tarazona]], faciendo en 2017 el so oficiu perpetuu como tal.<ref>{{cita publicación |títulu=Eremita pa siempres|url=http://www.alfayomega.es/126293/eremita-pa-siempres|fechaaccesu=25 de setiembre de 2017|periódicu=Alfa y Omega|idioma=es-ES}}</ref>
; Ilesia del Salvador
: Edificiu d'Orixe románicu ({{SIEGLU|XII|d|A|0}}) Anque con importantes reformes del {{SIEGLU|XVI|d|A|0}}. D'amenorgaes dimensiones, consta d'una sola nave de cuatro tramos y cabecera recta cubierta con [[bóveda de cañón]] apuntáu con [[arcu fajón|arcos fajones]]. Del so pequeñu retablu fueron robaos nos 80 dos pequeños llenzos.
; Peirón de la Virxe de la Lleche :
Asitiáu nel ribayu de la Virxe, al llau de la sienda GR-90, nel antiguu camín a [[Tarazona]]es l'únicu sobreviviente de los dos peirones que tenía'l pueblu. Ye un interesante restu etnolóxicu que lamentablemente caltener en deficiente estáu, amenaciando a ruina.
=== Naturales ===
[[Ficheru:Tramo de Valcongosto en Purujosa.jpg|thumb|Entamo de Valcongosto]]
; Ribayu de Valcongosto
: Nel interior del ''Parque Natural del [[Moncayo]]'', constitúi'l meyor exemplu de cañón caliar de la Sierra, con dellos tramos onde les parés tán tan próximes qu'hai qu'avanzar pol mesmu calce. Gran parte del añu'l so percorríu implica moyase dáu'l caudal del mesmu.
; Cueves
: Purujosa ye un llugar privilexáu pa la espeleoloxía, dende pequeñes cueves (Les de la Muela la Col, la de Los Caladizos) a grandes y fácilmente accesibles (Cuartún, Bibes) hasta les reservaes a los espeleológos (Los Rincones). Tamién na vecina llocalidá de [[Calcena]] esisten interesantes sistemes cársticos como Cueva Honda o Cueva Formosa.
; Esguilada :
A 6 km per carretera de Purujosa atópase'l desfialdero de les Peñes del Cabu onde s'atopa la mayor escuela d'esguilada del Parque Natural del [[Moncayo]]. Nel añu 2008 fueron reequipadas toles sos víes y abrióse una vía ferrata nel "Rincón del Bú"
; Otros
: El ser el segundu conceyu que más hectárees apurre al ''Parque Natural del [[Moncayo]]'' da muestres del interés de la zona. Esisten numberosos senderos perfectamente abalizaos que percuerren l'interior de parque y que dexen dsifrutar de numberoses actividaes na naturaleza. Igualmente, los aficionaos a la '''pesca''' pueden esfrutar del cotu de captura y suelta del Ríu Isuela. Amás, de manera añal celébrense unes '''xornaes micológicas''' yá que el términu municipal ye privilexáu nel mundu de los fungos.
== Ufierta Turística ==
Esisten un albergue, un chigre municipal y una casa rural.
== Cais ==
; Cai Mayor
: Ye la cai más llarga del conceyu, la que da accesu al mesmu, escurriendo dende'l Ríu Isuela hasta la Ilesia del Salvador, travesando la plaza del Conceyu. En dicha cai asítiense los dos semáforos que regulen el tráficu rodáu de la llocalidá.
; Cai Tarazona
: Llarga cai que per mediu de dos zarraes curves salva l'importante desnivel esistente ente la Cai Mayor y la Cai Colladillo, na parte cimera del conceyu. Ye transitable pa vehículos, anque dada'l so fuerte enclín y estrechez, la mayoría de los usuarios prefieren dexar el coche na plaza del Conceyu y percorrela andando. A la fin de la cai, na so conxunción cola Cai Colladillo, hai un área habilitada p'aparcar xunto a un parque y una mesa d'interpretación del paisaxe.
[[Ficheru:Calle los Presos Purujosa.jpg|thumb|Detalle de la señal de la cai Los Presos]]
; Cai La Virxe :
Cai piatonal que baxa hasta ermita de la Virxe de Constantín dende un puntu de la cai Mayor conocíu como "La puerta'l Llugar". Tan solo la primer metá del so percorríu trescurre dientro del casu urbanu, ente que la segunda metá internar nel Ribayu de la Virxe hasta llegar a la ermita. Sicasí, la cai cunta con allumáu públicu en tol percorríu yá que a la fin de la mesma mora l'ermitañu, na actualidá'l Padre Francisco.
; Cai la Corte :
Estrecha cai piatonal que per mediu d'una serie de revueltes enllaza la parte Entemedia de la cai La Virxe cola Cai Mayor. Na actualidá bien poca xente transita pela cai yá que les sos viviendes tán n'estáu d'abandonu y ruina.
; Cai'l Castiellu :
Constitúi la continuación de la Cai Mayor dende la Ilesia parroquial, difrenciándose dambos tramos a partir de la zarrada curva de ferradura esistente delantre del templu. Tamién ye transitable pa vehículos sacante na so parte final onde xira a la derecha y por aciu unes escaleres apuerta a una pinteoresca replaceta nel puntu más altu del pueblu onde en tiempos s'asitiaba'l Castiellu. [[Ficheru:Calle Colladillo Purujosa.jpg|thumb|Detalle Cai Colladillo, detrás casa Castillo]]
; Cai Colladillo
: Cai que percuerre la parte cimera del conceyu, con vistes al ribayu de La Virxe, enllazando la Cai'l Castiellu cola Cai Tarazona. Les vistes panorámiques dende esta cai son espectáculares. A la fin de la mesma ta l'entamu del antiguu senderu que diba a [[Tarazona]], güei reconvertíu nel Senderu de Gran Percorríu del Sistema Ibéricu (GR 90).
; Cai L'Amargura :
Estrecha cai piatonal que por aciu una socesión de 3 curves y un tramu final d'escaleres, salva'l desnivel esistente ente la Cai Mayor y la cai Colladillo.
; Cai Los Presos
: D'iguales carauterístiques a l'anterior (desnivel, curves y escaleres) anque parte dende La Cai Tarazona, enllaza cola Plaza del Conceyu y termina nel tramu entemediu de la cai Colladillo.
== Fiestes patronales ==
; Virxe de Constantín
: Fiestes mayores n'honor de la patrona de la llocalidá. Realizar en mayu pero'l fin de selmana exacta varia d'un añu a otru.
; San Ramón
: Anque la festividá correspuende al 31 d'agostu, les fiestes celebrar del 8 al 10 de setiembre.
; Santa Lucía :
Anque la so festividá correspuende al 13 d'avientu, suelse treslladar la fiesta a la ponte de la Constitución (6 d'avientu). Como tantes fiestes venceyaes al solsticiu d'iviernu, el componente principal ye'l fueu, realizando una gran foguera na plaza alredor de la cual faise una cena d'hermandá.
== Intereses ==
[[Ficheru:Semaforo de la Plaza de Purujosa.jpg|thumb|Semáforu de la plaza. Detrás sierra del Trabáu]]
; Semáforu :
Purujosa ye la llocalidá más pequeña del mundu que cunta con semáforos.<ref>[https://www.elmundo.es/papel/2006/06/25/cronica/1989148.html «Purujosa, un semáforu pa seis vecinos»], ''El Mundo,'' 25 de xunu de 2006.</ref> Anque solo moren 6 vecinos de forma permanente, en dómines vacacionales esta población amóntase notablemente. La única cai d'accesu, con un llargor de 500 metros y un gran desnivel, ye tan estrecha que torga que dos coches se puedan cruciar. Pa evitar situaciones de tráficu conflictives, esisten dos semáforos, que regulen la posible circulación de dicha cai principal.
; Bécquer
: Purujosa apaez citada na obra ''[[Cartes dende la mio celda]]'' del escritor más representativu del Romanticismu español: [[Gustavo Adolfo Bécquer]]. Concretamente na so carta Primera (1864) cita como fixo'l viaxe de Tarazona a Trasmoz empuestu por unos vecinos de Purujosa qu'allegaren a vender carbón.<ref>[https://web.archive.org/web/20070623191340/http://historia.fcs.ucr.ac.cr/biblioteca/esociales/Becquer-Desdelacelda.pdf «Cartes dende la mio Celda»], Gustavo Adolfo Bécquer (1864).</ref>
; Fútbol
: L'ex-xugador del Real Zaragoza y de la seleición española [[Francisco Javier Pérez Villarroya]] baxa de la llocalidá de Purujosa.
; Motivos Personales (serie)
: Nel capítulu 19 de la serie de [[televisión]], emitida na cadena [[Telecinco]] nel añu [[2005]], [[Motivos personales]] apaez un documentu policial onde se rexistra que'l llugar de nacencia de David Gil Villavieja, personaxe de dicha serie, ye Purujosa.
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* Aguilera, A. y Adiego, R. ''Purujosa, patrimoniu artísticu relixosu'', Ed. Centru d'Estudios Borjanos, Borja, 2010.
* Córdoba, P. «Les tradiciones de Purujosa (aportación a un estudiu etonológico de la contorna de Borja» en ''Cuadiernos d'Estudios Borjanos'', Nᵘ9-10, Ed. Centru d'Estudios Borjanos, Borja, 1982. páxs. 199 - 210.
* Vallés, J. ''Guía Montañera del Moncayo'', Ed. Sua, Bilbao, 1991.
* ''GR 90, Fase I. Tierres del Moncayo''. Ed. Prames, Zaragoza, 1992.
* Mena, M. ''Bendita Calamidá'', Ed. Alba, Zaragoza, 1996 (novela)
* Bajén, L.M. y Gros, M. ''La tradición oral nel Moncayo''. Ed. Prames, Zaragoza, 1999. (Llibru – CD)
* Blasco, M. (coord.) ''La contorna del Aranda''. Ed. CAI – Prames, Zaragoza, 2005.
* Romero, J.C. ''Esguilaes na cara oculta del Moncayo''. Ed. Prames, Zaragoza, 2008.
* “Isuela un camín pa perdese” en ''La Maxa de Viaxar per Aragón'', nᵘ48. Ed. Prames, avientu de 2008.
* ''GR 260. Vuelta al Moncayo – Calcenada''. Ed. Prames, Zaragoza, 2009.
* Gisbert, M. y Pastor, M. ''Cueves y Torques de la provincia de Zaragoza.'' Ed. Centro Espeleología Aragón, Zaragoza, 2009. páxs. 121 – 133.
* Pelo, S. ''Un cielu y dos riberes. La contorna del Aranda dende l'aire''. Ed. Contorna del Aranda, Zaragoza, 2010.
* VV.AA. «Propuesta pa la meyora d'un área ablayada: L'Altu Isuela» en ''Revista Turiaso'', Nᵘ4, Ed. Centru d'Estudios Turiasonenes, Tarazona, 1983. páxs. 267 - 351.
== Ver tamién ==
* [[Llista de conceyos de la provincia de Zaragoza]]
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://www.purujosa.es Web municipal] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200325004547/http://www.purujosa.es/ |date=2020-03-25 }}
* [http://www.setasdelmoncayo.com Cogordes del Moncayo]
* [http://elnidodeaguilasdelmoncayo.blogspot.com/ Blogue El Nial d'águiles del Moncayo]
{{Tradubot|Purujosa}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Zaragoza]]
[[Categoría:Conceyos de Zaragoza]]
[[Categoría:Purujosa|Purujosa]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
eg3535a6o2mpuy5zr6fhdwkcumpv64j
Provincia d'Azilal
0
126328
4489512
4251721
2026-04-29T15:31:36Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489512
wikitext
text/x-wiki
{{rexón}}
'''Azilal''' ye una provincia de [[Marruecos]], que pertenez adminitrativamente a la rexón de [[Tadla-Azilal]].
== Xeografía ==
[[Ficheru:Platform bringing tourists right at the base of Ouzoud Falls (El-Abid River gorge), Morocco.jpg|thumb|left|upright|Cascada d'Ouzoud]]
* Superficie: {{formatnum:9800}} km².
* Población total: {{formatnum:454914}} habitantes (censu de 1994)
* Población urbana: {{formatnum:61973}} habitantes (censu de 1994)
* Población rural: {{formatnum:392941}} habitantes (censu de 1994)
* Densidá: 46 hab/km².
== Ciudaes importantes ==
* [[Afourar]]: {{formatnum:12407}}<ref>{{Cita web |url=http://www.gazetteer.de/wg.php?x=&men=gcis&lng=fr&dat=32&geo=-2354&srt=3npn&col=ahdq&geo=-6483 |títulu=World Gazetteer: Azilal - ciudaes más importantes<!-- Titre généré automatiquement --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070930041114/http://www.gazetteer.de/wg.php?x=&men=gcis&lng=fr&dat=32&geo=-2354&srt=3npn&col=ahdq&geo=-6483 |fechaarchivu=2007-09-30 }}</ref> hab. <small>([[2006]])</small>
* [[Azilal]]: {{formatnum:30023}} hab. <small>([[2006]])</small>
* [[Aït-Attab]]: {{formatnum:5708}} hab. <small>([[2006]])</small>
* [[Bzou]]: {{formatnum:4291}} hab. <small>([[2006]])</small>
* [[Demnate]]: {{formatnum:24725}} hab. <small>([[2006]])</small>
* [[Foum Jamaa]]: {{formatnum:5435}} hab. <small>([[2006]])</small>
* [[Ouaouizeght]]: {{formatnum:9213}} hab. <small>([[2006]])</small>
== División alministrativa ==
La provincia d'Asilal consta de 2 [[conceyu|conceyos]] y 42 comuñes:<ref name=censimento>{{cita web
|url = http://www.hcp.ma/pubData%5CDemographie%5CRGPH%5CPopulationlegale(1).pdf
|formatu = pdf
|idioma = francés
|títulu = Censu xeneral de población 2004
|fechaaccesu = 5 de xunetu de 2009
|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20091113144833/http://www.hcp.ma/pubData/Demographie/RGPH/Populationlegale(1).pdf
|fechaarchivu = 13 de payares de 2009
}}</ref>
=== Conceyos ===
* [[Azilal]]
* [[Demnate]]
=== Comuñes ===
{{Columnes}}
* [[Afourar]]
* [[Agoudi N'Lkhaïr]]
* [[Aït Abbas]]
* [[Aït Blal]]
* [[Aï Bou Oulli]]
* [[Aït Majden]]
* [[Aït Mazigh]]
* [[Aït M'Hamed]]
* [[Aït Ouaarda]]
* [[Aït Oumdis]]
* [[Aït Ouqabli]]
* [[Aït Taguella]]
* [[Aït Tamlil]]
* [[Anergui]]
{{Nueva columna}}
* [[Anzou]]
* [[Bin El Ouidane]]
* [[Bni Ayat]]
* [[Bni Hassane]]
* [[Bzou]]
* [[Foum Jamaa]]
* [[Imlil]]
* [[Isseksi]]
* [[Moulay Aïssa Ben Driss]]
* [[Ouaouizeght]]
* [[Ouaoula]]
* [[Rfala]]
* [[Sidi Boulkhalf]]
* [[Sidi Yacoub]]
{{Nueva columna}}
* [[Tabant]]
* [[Tabaroucht]]
* [[Tabia]]
* [[Tagleft]]
* [[Tamda Noumercid]]
* [[Tanant]]
* [[Taounza]]
* [[Tidili Fetouaka]]
* [[Tiffert N'Aït Hamza]]
* [[Tifni]]
* [[Tilougguite]]
* [[Timoulilt]]
* [[Tisqi]]
* [[Zaouiat Ahansal]]
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.tadlazilalinvest.ma/fr/contenu.asp?id_rub=3&id_srub=6 Tadla-Beni Melal en cifres] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070308042736/http://www.tadlazilalinvest.ma/fr/contenu.asp?id_rub=3&id_srub=6 |date=2007-03-08 }}
{{Tradubot|Provincia d'Azilal}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Provincies de Marruecos|Azilal]]
s7u6r68j0pg63hp910hjijlnbh8za5a
Provincia de Luanda
0
126455
4489513
4265097
2026-04-29T15:57:26Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489513
wikitext
text/x-wiki
{{rexón}}
'''Luanda''' ye una de los dieciocho [[Organización territorial d'Angola|provincies]] en que s'atopa estremada alministrativamente [[Angola]].
== La capital ==
Luanda ye la capital del país, ye l'área más industrializada d'Angola, que se benefició al nun trate afeutada d'una manera tan direuta pola Guerra Civil, y al crecer coles migraciones dende otres zones sometíes a la guerra.
[[Ficheru:Luanda 13.23266E 8.80761S.jpg|left|thumb|230px|Semeya satelital de [[Luanda]] y la so contorna.]]
== La provincia ==
Trátase de la provincia de menor superficie d'[[Angola]], ''' 2.257 km²''', que representa 0.19% de la superficie del territoriu nacional.<ref>Info-Angola, [http://www.info-angola.ao/index.php?option=com_content&task=view&id=374&Itemid=9]</ref>.
Acordies col censu nacional de 2014, la población de la provincia yera entós de 7.098.267. [http://www.ine.gov.ao] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151126193220/http://www.ine.gov.ao/ |date=2015-11-26 }}
== Economía ==
Luanda ye tamién la provincia d'Angola más industrializada y cola mayor crecedera económica, lo que se debe al fechu de nun sufrir práuticamente los efeutos direutos de la guerra civil, y sí sicasí l'éxodu de población que se verificó dende otres árees del país escontra la capital. Anguaño, Luanda cuenta con nueves inversiones favorecíes pol fin de la [[Guerra civil d'Angola|guerra civil]].
Abonda la [[pesca]], siendo la producción [[agricultura|agrícola]] de [[mandioca]], [[miyu]], [[Ipomoea batatas|boniato]], [[cacagüés]], [[Phaseolus vulgaris|faba]] y otros productos hortícolas propios de l'agricultura peri urbana.
== Conceyos ==
[[Ficheru:Provinzen Angolas.png|250px|thumb|Provincies angoleñes.]]
La provincia tien nueve municipios, que son:
* [[Cacuaco]]
* [[Cazenga]]
* [[Ingombota]]
* [[Kilamba Kiaxi]]
* [[Maianga]]
* [[Rangel (Luanda)|Rangel]]
* [[Samba (Angola)|Samba]]
* [[Sambizanga]]
* [[Viana (Angola)|Viana]]
El [[22 de febreru]] de [[2005]] créase'l nuevu conceyu de [[Belas (Angola)|Belas]].<ref>City Councils of Angola [http://www.statoids.com/yao.html]</ref>
=== Comuñes ===
La provincia tien 37 comuñes, que son:
* Barriu Operario, Barra do Cuanza, Benfica y Mussulo, Cacuaco, Camama, Cassequel, Cazenga, Corimba, Da Ilha, Futungo de Belas, Golfe, Havemos de Voltar, Hoji Yá Henda, Kinanga, Margal, Nieves Bendinha, Ngola Kiluange, Prinda, Ramiro, Rangel, Rocha Pinto, Sambizanga, Balta Hady, Terra Nova, Vila Estoril, Cuca, Ilha do Cabu, Patrice Lumuba, Maculusso, Kilamba Kiaxi, Palanca, Malanga, Samba, Funda, Quicolo, Viana, Calumbo.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20080826064312/http://www.angola.org.uk/prov_luanda.htm Angola.org.uk]
* (en portugués) [https://web.archive.org/web/20090225225016/http://www.gpl.gv.ao/Default.aspx Sito ufficiale della provincia]
{{Provincies d'Angola}}
{{Tradubot|Provincia de Luanda}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Provincies d'Angola|Luanda, provincia de]]
8g8esawlj6bk9o7s835uwf8yy2og390
Puna
0
127408
4489546
4481852
2026-04-29T21:47:28Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489546
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Puna}}
{{otrosusos}}
{{Ficha d'ecorrexón
| nome = Rexón de Puna
| imagen = Altiplano Peru.JPG
| imagen_leyenda = Altiplano ente Sicuani ([[Cuzco]]) y Ayaviri ([[Puno]]), [[Perú]].
| imaxe_tamañu = 250px
| ecozona = NT
| bioma = 10
| estensión =
| estáu =
| mapa =
| países = {{ARG}}<br />{{BOL}}<br />{{CHL}}<br />{{PER}}
}}
[[Ficheru:Pajonal con la Laguna azul, turquesa y Verde al fondo (Potosí - Bolivia).jpg|thumb|250px|Pajonal de paya ichu (''[[Stipa ichu]]'') cerca de Laguna Verde (puna seca). [[Departamentu de Potosí]], [[Bolivia]].]]
[[Ficheru:Paisaje cercano al nevado del Acay.jpg|miniaturadeimagen|Cuetos cercanos al neváu d'El Acay. Salta]]
[[Ficheru:El Lampazar.jpg|miniaturadeimagen|El Lampazar. Ing. Maury. Quebrada del Toro. RN Nᵘ51. ]]
La '''Ecorrexón Puna''' o a cencielles '''Puna''' ye una rexón altiplánica, o [[pandu]] d'[[altu monte]], mesma del área central de la [[cordal de Los Andes]]. Constitúi un [[bioma]] [[neotropical]] de tipu [[pradería y carba de montaña|herbazal de monte]], llamáu dacuando [[tundra]] altoandina. Se emplaza peles partes más altes de los [[Cordal de Los Andes#Andes centrales|Andes centrales]] y la so parte central y más estensa conformar el pandu del [[Altiplanu (Andes Centrales)|Altiplanu]]. Esti conxuntu orográficu atopar ente les llatitúes 8°S y 30°S aproximao, cubriendo territorios del norte d'[[Arxentina]], del occidente de [[Bolivia]], del norte de [[Chile]] y del centru y sur de [[Perú]]. Biolóxicamente forma, según dellos autores, una [[ecorrexón terrestre|ecorrexón]], y según otros (ente ellos el [[Fondu Mundial pa la Naturaleza]]) un conxuntu de ecorrexones.
Los parámetros altitudinales varien con cada país y cola llatitú:
* N'Arxentina la puna ye una continuación de la altiplanicie pero va quebrándose en gordones de montes y depresiones, y va menguando la so altitú llegando a los 3700 msnm na puna de Jujuy y los 3200 m al sur na puna de Catamarca. Para A. Cabrera (OEA, 1973)<ref>Cabrera & Willink 1973, Bioxeografía d'América Llatina (OEA) Washington. 168pp</ref> la [[Provincia fitoxeográfica Puneña|provincia puneña]] ta ente los 3400 y 4500 msnm, l'[[Provincia fitoxeográfica Altoandina|altoandina]] va sobre los 4400 m. La puna d'Arxentina destacar na estensa rexón llamada [[Puna de Atacama]], anque hai sectores puneños arxentinos fora de tal importante pandu.
* En Bolivia considérase que l'[[altiplanu]] o puna empecipia a partir d'una altitú de 3660 msnm, llende definida en función del puntu más baxu del altiplanu que correspuende al [[salar d'Uyuni]].<ref>Aramayo, Carlos et al 2004 [https://web.archive.org/web/20121201124323/http://cabierta.uchile.cl/revista/31/mantenedor/sub/educacion_6.pdf La rexón Altoandina de Bolivia] La Paz</ref>
* En Chile considérase puna a partir de los 4000 msnm, presentando una flora de gramínees al norte y ye desértica escontra'l sur ([[Puna de Atacama]]).
* Nel Perú considérase puna a partir de los 3800 o 4000 [[msnm]], que ye cuando empieza la altiplanicie y la so bioma ye básicamente'l yerbazal d'altu monte; el xeógrafu peruanu [[Javier Pulgar Vidal]] la delimitó ente los 4100 y 4800 msnm.<ref>Institutu Xeográficu Nacional, Lima-Perú 1987</ref>
En términos xenerales, la puna ye una rexón de baxa [[presión atmosférica]], menor espardimientu d'[[osíxenu]] nel aire y [[clima fríu|clima frígido]], con escases precipitaciones y una temperatura medio añal de 6ºC hasta -7 [[grau Celsius|°C]]. Toos estos factores xeográficos, auníos al relieve, diéron-y dellos [[endemismu|endemismos]] a la rexón, que foi tamién trubiecu de diverses cultures [[América precolombina|precolombines]].
== Etimoloxía ==
El términu ''puna'' tien orixe [[Llingües quechues|quechua]] y significa 'rexón d'altor'. La llocalidá de [[Puno]] tien el mesmu orixe etimolóxicu y el ''mal de la puna'' o a cencielles ''la puna'' ye una referencia al [[Mal de monte|soroche]] o mal d'altor.
== Clima ==
El clima de la puna repara distintes variaciones según la posición xeográfica y l'altor, polo que nes zones más baxes pue ser un clima templáu [[clima de monte|de monte]] y nos pisos altos [[clima alpín]] o [[clima polar|polar]], que polo xeneral ye tamién [[Clima fríu|fríu]] y [[Clima secu|secu]]. La puna tien eleváu secañu atmosféricu, ye daqué calorosa y abondo fría na nueche. Suel presentar precipitaciones branices d'agua, xarazo y nieve d'avientu a abril, especialmente en xineru y febreru (llamáu tamién [[iviernu andín]]), que determina un clima húmedu nesta dómina.
== Tipos de puna ==
[[Ficheru:Puna.PNG|thumb|250px|Tipos de puna acordies con el mugor permediu.]]
D'alcuerdu al clima hai dellos tipos de puna, polo xeneral ye más húmeda escontra'l norte y oriente, y más greba escontra'l sur y occidente, polo que según les precipitaciones pueden definise polo xeneral dos tipos: Puna húmeda y puna greba.<ref name=diagamb1>Diagnósticu Ambiental del Sistema Titicaca-Desaguadero-Poopo-Salar de Coipasa (Sistema TDPS) Bolivia-Perú. Auspiciado por: Comité Ad-Hoc de Transición de l'Autoridá Autónoma Binacional del Sistema TDPS (Gobiernos de Bolivia y de Perú) y Programa de les Naciones Xuníes pal Mediu Ambiente. Departamentu de Desenvolvimientu Rexonal y Mediu Ambiente - Secretaría Xeneral de la Organización de los Estaos Americanos. Washington, D.C., 1996[http://www.oas.org/osde/publications/Unit/oea31s/oea31s.pdf]</ref> Otra clasificación define tres tipos: húmeda, seca y desértica,<ref>Cabrera, A. 1968 Geo-ecoloxía vexetal de les rexones montascoses de les Amériques tropicales. Colloquium Geographicum, 9: 91-116.</ref> a la qu'otros autores añaden la puna subhúmeda o semihúmeda; resumiendo de la siguiente manera:
* '''Puna húmeda o nortiza:''' Presenta precipitaciones mayores a los 400 mm añales y atópense abondosos ríos y llagunes d'orixe glacial.
** '''Puna húmeda:''' propiamente dicha: Los vientos húmedos que lleguen al oeste dende la rexón atlántica, al entestase pol fríu, pueden provocar agües d'hasta 2500 mm per añu, qu'empiecen n'ochobre y enllargar hasta abril. Mientres el restu del añu la zona ye seca.
** '''Puna subhúmeda:''' O puna semihúmeda, Entemedia ente la puna húmeda propiamente dicha y la puna seca.
* '''Puna greba, sureña o xerofítica:''' Ye la rexón de los grandes salares (''dry puna'' según el WWF). Tien precipitaciones menores a los 400 mm añales, anque'l so delimitación presenta diferencies según los autores.
** '''Puna seca:''' Tien poca cantidá de ríos y llagunes y destaquen salar. Tien precipitaciones ente 100 y 400 mm.<ref>[http://unesdoc.unesco.org/images/0011/001136/113675s.pdf Bases pal caltenimientu y manexu de la puna y cordal fronteru d'Arxentina. El rol de les reserves de biosfera.] Fundación pal Caltenimientu de les Especies y del Mediu Ambiente. UNESCO 1998</ref>
** '''Puna desértica:''' Ye una referencia a la [[puna de Atacama]] con precipitaciones casi nules o menores a los 100 mm. Nun hai ríos nin llagunes permanentes.
== Carauterístiques rexonales ==
=== Arxentina ===
{{AP|Puna de Atacama}}
[[Ficheru:Cono_de_Arita,_Salta._Argentina.jpg|thumb|250px|'''Conu de Arita''' nel [[Salar de Arizaro]], [[provincia de Salta]] ([[Arxentina]]).]]
La puna ta derrota por cadenes montascoses y volcanes que s'alcen hasta más de 6.000 msnm, con cuenques endorreicas qu'aniciaron grandes llagunes como la de [[Monumentu natural Llaguna de los Pozuelos|Pozuelos]], na Provincia de [[Jujuy]] y numberosos salares como les [[Salinas Grandes (Jujuy y Salta)|Salinas Grandes]] y [[Salar de Olaroz|Olaroz]] na Provincia de Jujuy, d'[[Salar de Arizaro|Arizaro]], [[Salar de Pocinos|Pocinos]] y [[Salar de Antofalla|Antofalla]] nes Provincies de Salta y Catamarca.
Los vientos húmedos enfusen dende un cuadrante nordés–esti. Estos topeten contra los primeros gordones del piedemonte (que n'Arxentina se conoz como Precordillera o [[Sierres Subandinas]]), onde xeneren precipitaciones d'hasta 1000 mm añales. Cuando los vientos traviesen el primer gordón serranu, escontra los valles andinos, enllarguen la estación seca gradualmente hasta escastar les precipitaciones nel pandu del altiplanu. El sistema de drenaxe, xeneralmente endorreico, forma numberoses cuenques zarraes onde'l escurrimiento descarga en salares.<ref>[http://www.proyectogeo.com/sitio/index.php?option=com_content&view=article&id=1139&Itemid=261 Puna] de Proyeutu Geo.</ref>
La puna arxentina alluga árees protexíes como la [[Monumentu natural Llaguna de los Pozuelos|llaguna de los Pozuelos]], [[Llaguna Blanca (Catamarca)|llaguna Blanca]] y los parques [[Parque nacional Los Cardones|Los Cardones]] y [[Parque nacional San Guillermo|San Guillermo]].
L'Altiplanu arxentín estender poles provincies de [[provincia de Jujuy|Jujuy]], [[provincia de Salta|Salta]] y [[provincia de Tucumán|Tucumán]] y termina en [[provincia de Catamarca|Catamarca]]. Les precipitaciones que cayen nesta rexón varien ente los 0 a 200 mm, ye dicir precipitaciones escases, convirtiéndolo nel llugar más secu d'Arxentina.{{ensin referencies}}
=== Bolivia ===
Tien una temperatura medio ente 0 y 10ºC nos pisos non nivales. La ganadería ye de camélidos, ovinos y vacunos. Estremar en 2 rexones ecolóxiques, la puna sureña que ye greba y la puna nortiza que ye moderadamente lluviosa.
* '''Puna Sureña:''' Asitiada nel suroeste del país, en [[Departamentu de La Paz (Bolivia)|La Paz]], [[Departamentu d'Oruro|Oruro]] y [[Departamentu de Potosí|Potosí]], ye greba con precipitaciones que tán ente 50 y 400 mm añales y con 6 a 12 meses grebos al añu. Presenta estenses llanures altiplánicas, volcanes, valles, serranías, dunes, el llagu saláu [[Poopó]] y grandes salares como'l d'[[Salar d'Uyuni|Uyuni]] (el mayor del mundu) y el de [[Salar de Coipasa|Coipasa]]. La vexetación predominante ye de pajonales abiertos ([[gramínees]]), la carba ye abiertu de arbustos y el monte relicto de [[Polylepis tarapacana|keñua]] ye'l más altu del mundu (5200 m). Nesta rexón atopen árees protexíes como'l [[Parque nacional Sajama|parque Sajama]] y la [[Reserva nacional de fauna andina Eduardo Abaroa|reserva Eduardo Abaroa]]. La puna sureña subdividir en puna seca y puna desértica según la so aridez.
* '''Puna Nortiza:''' Traviesa'l país dende'l [[llagu Titicaca]] escontra'l sur, ye húmeda estacional con precipitaciones ente 400 y 1600 mm y de 3 a 6 meses grebos al añu. Presenta llanures altiplánicas, serranías, fasteres, valles glaciares, llagunes y visos predresos. La vexetación ye de pajonal más o menos trupu, arbustal, pradería, tundra, [[bofedal]], restos de monte de ''[[Polylepis]]'' y de ''[[Puya raimondii|Puya]]''. Les sos árees protexíes son los parques [[Parque nacional Madidi|Madidi]] y [[Parque nacional Tunari|Tunari]] ente otros. La puna nortiza subdividir en puna húmeda, puna semihúmeda y puna altoandina del cordal oriental.
=== Chile ===
{{AP|Puna de Atacama}}
[[Ficheru:Romanceor Altiplano 1.jpg|thumb|250px|Altiplanu chilenu.]]
L'altiplanu andín chilenu ocupa les rexones XV, I, II y III, dende los 17º30' a más de 27ºS. Forma parte de la ecorrexón ''Puna seca de Los Andes centrales'', llamada tamién ecorrexón de la ''Provincia tundra d'altor puna altiplánica''.<ref>Carta Ecorrexones de Chile. Institutu Xeográficu Militar, 2006</ref> Les agües presentar d'avientu a marzu con amenorgamientu de norte a sur, qu'anque son pel branu suélse-y llamar «[[iviernu bolivianu]]». El clima ye grebu y fríu y clasifícase-y como clima desértico y estepárico d'altor. Los biomas van del desiertu estremu a la pradería y carba de monte, onde predominen los pajonales (yerbes d'altor).
Nesta rexón tán protexíes les árees monteses de [[Parque nacional Lauca|Lauca]], [[Monumentu natural Salar de Surire|salar de Surire]], [[Reserva nacional Las Vicuñas|Las Vicuñas]], [[Parque nacional Volcán Isluga|volcán Isluga]], [[Parque nacional Llullaillaco|Llullaillaco]], [[Reserva nacional Los Flamencos|Los Flamencos]], [[Reserva nacional Alto Loa|Alto Loa]] y [[Parque nacional Neváu Trés Crucies|neváu Trés Crucies]].
=== Perú ===
[[Ficheru:Laguna Conococha.jpg|thumb|250px|Panorama de la llaguna Conococha, a los pies del [[Cordal Blancu]] (puna húmeda). [[Departamentu de Ancash|Ancash]], [[Perú]].]]
L'usu popular del términu ''puna'' nel Perú define a la [[Andes peruanos|rexón andina]] habitable de mayor altor, onde reinen los pajonales (yerbes gramínees como'l [[Stipa ichu|ichu]]), principal alimentu de los [[auquénidos]] como la [[Vicugna vicugna|vicuña]] y pal llendo de [[Lama glama|llames]] y [[alpaques]], y onde amás l'agricultura ye incipiente por cuenta de la temporada iverniza de les xelaes, cultivándose al [[Tropaeolum tuberosum|papes amargoses]] y [[cebada]]. Estes carauterístiques son comunes a partir d'una altitú de 4000 msnm, anque na llatitú de la [[pandu del Collao]], l'altiplanu estender dende los 3800 msnm. L'altitú llende superior pertenez a les nieves perpetues a partir de los 4800-5200 msnm.
Según [[Javier Pulgar Vidal|Pulgar Vidal]] la puna atopar ente los 4000 y 4800 msnm, percima de la rexón [[suni]] y per debaxo de la rexón [[janca]]. Sicasí [[Antonio Brack Egg|Brack Egg]] considera a la puna una ecorrexón percima de los 3800 msnm y el [[Fondu Mundial pa la Naturaleza|WWF]] usa parámetros similares. Per otru llau estudios de la Comunidá Andina usa altitúes menores, del orde de los 3300 msnm aproximao, yá que a esa altor considérense les llendes coles [[yungas]] al oriente y los [[Serranía esteparia|ermos subandinos]] al occidente.<ref>Josse C. et al 2009, [http://www.comunidadandina.org/public/atles_afiche_ecosistemes.pdf Ecosistemes de Los Andes del Norte y Centru] www.comunidadandina.org</ref>
El relieve ye diversu conformáu na so mayor parte por pandos andinos, pos amás del [[altiplanu andín]] ta la [[pandu de Bombón]], de [[Pandu de Conococha|Conococha]], de Castrovirreina, de Parinacochas y munches más pel centru del país. Calcúlase que cunta con unos 12,000 llagos y llagunes, d'agua duce la mayoría y dalgunos salobres. A los 4338 msnm atopamos a [[Cerro de Pasco]], la ciudá con más de 50,000 hab. más alta del mundu. La temperatura bazcuya ente los 20ºC y los -25ºC (la más baxa rexistrada nel Perú) y la temperatura medio añal ta ente 7ºC y 0ºC. El permediu pluvial ye de 700 mm añales, con agües branices d'avientu a marzu ya iviernos secos con xelaes nocherniegues. Los suelos predominantes son andosoles y paramosoles, y escontra el sur volcánicos. Percima de los 5200 msnm tán los nevaos del cordal y los glaciares.
Ente les árees protexíes de la puna peruana destaquen [[Pampa Galeres]], [[Santuariu nacional de Huayllay|santuariu de Huayllay]], [[Santuariu históricu de Chacamarca|Chacamarca]], [[Reserva nacional Junín|reserva de Junín]], [[Parque nacional Huascarán|parque Huascarán]], [[Reserva nacional del Titicaca|reserva del llagu Titicaca]], [[Salinas y Aguada Blanca]], [[Reserva paisaxística Nor Yauyos-Cochas|Nor Yauyos-Cochas]] y el [[Santuariu nacional de Calipuy|santuariu de Calipuy]].
== Ecorrexones del Fondu Mundial pa la Naturaleza (WWF) ==
[[Ficheru:Peru - Apurímac River Altiplano1.jpg|thumb|250px|Paisaxe de puna semihúmeda nel [[Departamentu d'Ayacucho]], [[Perú]].]]
El [[Fondu Mundial pa la Naturaleza]] reconoz que la ecorrexón global de la '''puna de Los Andes centrales''' (''Central Andean puna'') subdividir nes siguientes trés ecorrexones:
* '''Puna húmeda:''' La ecorrexón de La puna húmeda ''(Central Andean wet puna)''<ref>[http://www.worldwildlife.org/science/wildfinder/ ''Puna húmeda de Los Andes centrales"] (n'inglés) <small>Consultáu'l 23/08/2011</small></ref> consta de dos árees discontinues: una estensa franxa na parte central de Perú y otra área dende les cabeceres de cuenques amazóniques del [[ríu Apurímac|Apurímac]] y l'[[ríu Ucayali|Ucayali]] hasta les zones circundantes al [[llagu Titicaca]] en Bolivia.
* '''Puna central:''' La ecorrexón de La puna propiamente dicha o subhúmeda ''(Central Andean puna)''<ref>[http://www.worldwildlife.org/science/wildfinder/ ''Puna de Los Andes centrales''] (n'inglés) <small>Consultáu'l 23/08/2011</small></ref> tien dos rexones discontinues: les cabeceres de cuenca suroccidentales del pacíficu peruanu y dalgunes de les del [[ríu Pampes]], y una segunda rexón nes estribaciones andines bolivianes y arxentines.
* '''Puna seca:''' La ecorrexón de La puna seca ''(Central Andean dry puna)''<ref>[http://www.worldwildlife.org/science/wildfinder/ ''Puna seca de Los Andes Centrales" Central Andean dry puna''] (n'inglés) <small>Consultáu'l 23/08/2011</smalj></ref> ye una estensa rexón altiplánica compartida per Bolivia, Chile y Arxentina al sur del Titicaca.
== Flora y ecosistemes ==
{{AP|Provincia fitoxeográfica Puneña}}
Según el diagnósticu del mediu ambiente del [[Sistema endorreico Titicaca-Desaguadero-Poopó-Salar de Coipasa|sistema Titicaca – Desaguadero – Poopó – Salar de Coipasa]] (Sistema TDPS Bolivia – Perú) rematáu en 1996 pola [[Autoridá Binacional Autónoma del Sistema Hídricu TDPS|autoridá del Sistema TDPS]], la '''puna''' ye un ecosistema altitudinal que se desenvuelve dende les veres de los llagos (3600-3800 msnm) hasta una altitú averada de 4400 msnm. Según el volume de precipitación ye posible estremar dos tipos principales de puna: húmeda y greba.
=== Puna MOYADA ===
La puna húmeda correspuende a una pradería con gramínees y arbustos. La gramínees constitúin pajonales estensos, que la so especie más carauterística ye'l ichu (''[[Stipa ichu]]''), anque tamién se conoz col nome de ichu a otres gramínees d'apariencia similar de los xéneros ''[[Stipa]]'', ''[[Festuca]]'' y ''[[Calamagrostis]]''. Otres plantes frecuentes nesti tipu de pacionales son les añales ''[[Tagetes]] sp.'', ''[[Bouteloua]] sp.'' y ''[[Muhlenbergia]] sp.''; yerbácees como ''[[Geranium sessiliflorum]]'', ''[[Erodium cicutarium]]'' (alfilerillo), ''[[Bidens andicola]]'', ''[[Hipochaeris taraxacoides]]'', la gramínea ''[[Aristida asplundii]]'' y otres.
Ente los arbustos, los más comunes son ''[[Buddleja coriacea]]'' (colli o kiswar) y ''[[Polylepis]] sp.'' (kewiña, queñoa o quinoa).
Nos cantos de les quebraes d'agua permanente crecen árboles d'omeru (''[[Alnus acuminata]]''), sauce (''[[Salix humboldtiana]]'') y sauco (''[[Sambucus|Sambucus peruvianum]]''). ''[[Puya raimondii]]'' ye una especie espectacular propia de la puna.
Esti ecosistema foi interveníu p'agricultura y ganadería dende tiempos precolombinos. Na actualidá los cultivos desenvolver nes llanures y valles más húmedos. Nos barbechos y árees degradaes crecen plantes resinoses de thola (''[[Baccharis]] sp.'') y arbustos como ''[[Adesmia]] sp.'', ''[[Tetroglochin cristatum]]'' (canlli) y ''[[Astragalus]] sp''. (garbancillo), esta última planta tóxica, lo que s'atribúi a l'acumuladura de seleniu nos sos texíos.
[[Ficheru:Bofedal.JPG|thumb|250px|Bofedal nel sur del altiplanu bolivianu.]]
Les condiciones particulares de mugor y suelos dieron orixe a ecosistemes locales o azonales dientro de la puna, ente los cualos los más importantes son:
* '''Arbustales de ''Satureja''''': Llamaos asina porque nellos apodera la especie arbustiva ''[[Satureja]] sp.'', acomuñada al arbustu ''[[Chuquiraga]] sp.'' (kiswara) y a camperes de los xéneros ''Festuca'', ''Stipa'', ''[[Poa]]'' y otros; polo xeneral tán alcontraos en dellos sectores abrigaos de les fasteres hasta 4000 m d'altitú.
* '''Bofedales o güelgues''': Praderíes naturales pocu estenses desenvueltes sobre suelos hidromorfos, húmedos o papaos, próximos a llagos y ríos. Les sos carauterístiques biolóxiques varien col grau de mugor y la so permanencia nel tiempu. Ente les especies carauterístiques atópense plantes pulvinadas (coxín) de los xéneros ''[[Distichia]]'' y ''[[Plantago]]'', que formen un tapiz de dellos decímetros d'altor, atayáu por numberosos charcos, onde s'acomuñar los xéneros ''[[Carex]]'', ''[[Calamagrostis]]'', ''[[Gentiana]]'', ''[[Erneria]]'', ''[[Arenaria]]'' y ''[[Hypsela]]''; nos charcos crecen representantes de ''[[Lachemilla]]'', ''[[Ranunculus]]'' y otros xéneros.
* '''Chillihuares o chiliguares''': Praderíes pocu estenses apoderaes pola gramínea ''[[Festuca dolichophylla]]'' (chillihua), desenvueltes sobre suelos fondos, húmedos y de bona calidá pa l'agricultura. Otres especies propies del chillihuar son la gramínea rizomatosa ''[[Muhlenbergia fastigiata]]'' (chiji) y nos llugares más húmedos la rosácea estolonífera ''[[Alchemilla pinnata]]'' (sillo sillo). Esperdigaes nos chillihuares atópense ''[[Poa horridula]]'', ''[[Poa gilgiana|P. gilgiana]]'' y, dacuando, la lleguminosa ''[[Trifolium amabile]]'', especie de gran valor nutritivu.
=== Puna greba ===
[[Ficheru:Im Salar de Uyuni.jpg|thumb|250px|[[Árbol de Piedra]] en la puna desértica boliviana.]]
La puna greba puede clasificase en dos tipos, '''puna seca''' escontra'l sur del Llagu Titicaca y nel altiplanu central, y una '''puna bien greba''' o '''desértica''' en tola parte sur de la rexón. Estremar de la puna húmeda básicamente pola densidá de la vexetación (mientres más secu'l clima la puna ye menos trupa, dexando parches de suelu ensin vexetación) y poles especies, con carauterístiques cada vez más tolerantes a la seca y, nel sur, al salín del suelu.
Los pajonales caracterícense tamién pola presencia de ''Stipa ichu'', xunto con otres gramínees de los xéneros ''Stipa'', ''Festuca'' y ''Calamagrostis''. L'estratu arbustivo ta constituyíu por ''[[Suaeda fruticosa]]'', que vive n'asociación con ''[[Atriplex]] sp.'', ''[[Salicornia]] sp.'' y ''[[Hordeum]] sp.'' en suelos sedimentarios, salinos y inundables.
Nos suelos arenu–limosos crecen arbustos pequeños pertenecientes a delles especies de tola (tolares): ''[[Baccharis incarum]]'', ''[[Baccharis boliviensis|B. boliviensis]]'', ''[[Fabiana trupa]]'', ''[[Parastrephia]] sp.'', según a los xéneros ''Adesmia'', ''[[Senecio]]'', ''[[Tetraglochin]]'', ''[[Frankenia]]'' y otros. Nes fasteres más seques atópense dacuando cactáceas de los xéneros ''[[Oreocereus]]'', ''[[Lobivia]]'' y ''[[Opuntia]]''. Tamién s'atopa una asociación de transición del tipu holar–pajonal, onde apoderen ''Stipa'' y ''Festuca''.
Ente les asociaciones amestaes a condiciones locales de suelos y mugor, les más importantes son les siguientes:
* '''Bofedales''', con carauterístiques similares a les mentaes enantes, anque con una composición florística llixeramente distinta por cuenta del mayor salín de les agües, que favorez la presencia d'especies de los xéneros ''Calamagrostis'' y ''[[Distichlis]]''.
* '''Pajonales de «iru ichu»''', conformaos por graminetums abiertos onde predomina ''[[Festuca orthophylla]]'' (iru ichu), acompañada d'otres especies propies de la puna. Esta asociación desenvolver en suelos probes, sueltos, con altos porcentaxes de sable.
* '''Chillihuares''', de similares carauterístiques a los de la puna húmeda, magar los ecotipos de ''[[Festuca dolichophylla]]'' son más pequeños, de tarmos y fueyes más dures, en respuesta a condiciones de suelos más salinos, más secos y más probes.
* '''Gramadales''', o praderíes desenvueltes sobre llechos llacustres antiguos y caracterizaes por una composición florística particular de gramínees baxes estoloníferas d'especies tales como ''[[Distichlis humilis]]'' (chiji blancu) y ''Muhlenbergia fastigiata'' (chiji negru) y de pulvínulos de ''Frankenia'', ''Senecio'', ''Salicornia'', ''Atriplex'' y otros (Lara, 1985, en ''Plan Direutor Binacional''). A veres del Desaguadero esiste un gramadal inundable onde predominen ''[[Hordeum muticum]]'' y ''[[Bromus unioloides]]''.
En la puna desértica o bien greba (rexón de salares), atopar dende tolares (''[[Parastrephia llucida]]'') hasta verde con plantes rústiques (''[[Triglochin marítima]]'', ''[[Salicornia pulvinata]]'' y ''[[Anthobryum]] sp.'') arrodiaes de suelu salín desnudu o d'agua salobre.
== Fauna ==
[[Ficheru:Salar Uyuni au02.jpg|thumb|250px|[[Lama glama|Llames]] nel [[salar d'Uyuni]].]]
:''Ver tamién: [[Altiplanu (Andes Centrales)#fauna|Fauna del altiplanu]]''
La puna ye la rexón carauterística de los [[auquénidos]], tantu de los especímenes monteses como la [[Vicugna vicugna|vicuña]] y el [[guanacu]], como de los domésticos ([[ganadería incaica]]) que son la [[Lama glama|llama]], l'[[alpaca]] y l'híbridu llamáu huarizo.
Ente los mamíferos son típicos el [[Cavia porcellus|cuy]], la [[Chinchilla chinchilla|chinchilla altiplánica]], les [[Lagidium|vizcaches serranes]], la [[taruka]] o venáu d'altor, el [[venado gris]], el [[Conepatus chinga|zorrino]] y el [[Chaetophractus nationi|quirquincho andín]], amás de los depredadores el [[Puma concolor concolor|puma andín]], el [[Lycalopex culpaeus andinus|foín andín]] y el [[gatu andín]].
Ente les aves destaquen el [[cóndor]], el [[ñandú]] o suri, el [[flamencu andín]], el [[colibrí puneño]] o picaflor de la puna, la [[perdiz serrana]], el [[gorrión americanu]], el [[Anas puna|coríu puna]], la [[Fulica cornuta|focha cornuda]], la [[Chloephaga melanoptera|huayata]] o gansu andín, el [[ibis de la puna]], la [[palombina aimará]], el [[Sicalis lutea|xilgueru puneño]] y otros más. El pexe representativu ye'l [[suche]]. Ente los animales menores hai llagarteses, culiebres, sapos y xaronques en medios húmedos, ya inseutos.
== Ver tamién ==
{{llista de columnes|2|
* [[Altiplanu andín]]
* [[Rexón andina]]
* [[Pandorial andín]]
* [[Puna de Atacama]]
* [[Llagu Titicaca]]
* [[Salar d'Uyuni]]
* [[Llagu Poopó]]
* [[Llagunes altoandinas y puneñas de Catamarca]]
* [[Rexones naturales de Perú]]
* [[Andes peruanos]]
* [[Rexón Andina (Bolivia)]]
* [[Ecorrexones d'Arxentina]]
* [[Noroeste arxentín]]
}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.queseio.fr/fiche.php?code=puna Descripción de La puna arxentina con semeyes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304054535/http://www.queseio.fr/fiche.php?code=puna |date=2016-03-04 }}
* [http://www.peruecologico.com.pe/lib_c10_t01.htm Puna y los Altos Andes] de Perú ecolóxicu
* [http://www.boliviaenlared.com/html/ecorregion-puna-nortena.html Puna nortiza] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121201124333/http://www.boliviaenlared.com/html/ecorregion-puna-nortena.html |date=2012-12-01 }} y [http://www.boliviaenlared.com/html/ecorregion-puna-surena.html sureña] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121201124336/http://www.boliviaenlared.com/html/ecorregion-puna-surena.html |date=2012-12-01 }} de Bolivia na rede
* [http://www.atmosfera.cl/HTML/climatologia/region2.htm Clima altiplánico] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150507191901/http://www.atmosfera.cl/HTML/climatologia/region2.htm |date=2015-05-07 }} d'Atmósfera de Chile
* [http://www.argentinaxplora.com/activida/natural/puna.htm Ecosistema de la puna] d'Arxentina esplora
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Rexones naturales de Suramérica]]
[[Categoría:Ecorrexones d'Arxentina]]
[[Categoría:Ecorrexones de Bolivia]]
[[Categoría:Ecorrexones de Chile]]
[[Categoría:Ecorrexones de Perú]]
[[Categoría:Pandos d'América]]
[[Categoría:Wikipedia:Artículos con plantía Otros usos a páxines que nun esisten]]
gcpknfq6h3qr1oa16e5tfxjpdm618s9
República Federativa Socialista de Yugoslavia
0
130439
4489594
4472193
2026-04-30T08:16:54Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489594
wikitext
text/x-wiki
{{país |nome_oficial
=
|nome_completu = República Federativa Socialista de Yugoslavia<ref>En [[Idioma serbocroata|serbocroata]] y [[Idioma macedoniu|macedoniu]] el nome oficial yera «Социјалистичка Федеративна Република Југославија» (СФРЈ), treslliteráu al alfabetu llatín como ''Socijalistička Federativna Republika Jugoslavija'' (SFRJ); n'[[idioma eslovenu|eslovenu]] yera denomada ''Socialistična federativna republika Jugoslavija'' (SFRJ). Nos idiomes cooficiales, n'[[idioma albanés|albanés]] yera denomada ''Republika Socialiste Federative y Jugosllavisë '' y n'[[idioma húngaru|húngaru]] yera denomada ''Jugoszláv Szocialista Szövetségi Köztársaság''.</ref>
|forma_de_gobiernu = [[República federal]] [[Estáu socialista|socialista]]
|status =
|yera =
|añu_entamu = 1945
|fecha_empecipio = 29 de payares
|eventu_empecipio = Establecimientu |añu_fin
= 1992
|fecha_fin = 27 d'abril
|eventu_fin = [[Disolución de Yugoslavia|Desintegración]]
|p1 = Gobiernu provisional de la Yugoslavia Federal Democrática |bandera_p1
= Flag of the Democratic Federal Yugoslavia.svg
|p2 = Territoriu llibre de Trieste
|bandera_p2 = Free Territory Trieste Flag.svg
|bandera_p7 = Flag of Bulgaria.svg
|s1 = República Federal de Yugoslavia |bandera_s1
= Flag of Serbia and Montenegru.svg
|s2 = Croacia
|bandera_s2 = Flag of Croatia (1990).svg
|s4 = República de Macedonia |bandera_s4
= Flag of North Macedonia (1992–1995).svg
|s5 = Eslovenia
|bandera_s5 = Flag of Slovenia.svg
|s7 = República de Bosnia y Herzegovina
|bandera_s7 = Flag of Bosnia and Herzegovina (1992-1998).svg
|imaxe_bandera = Flag of SFR Yugoslavia.svg
|bandera = Bandera de Yugoslavia |imaxe_escudu =GRB
JUGOSLAVIJE.svg
|símbolu = Escudu de la República Federativa Socialista de Yugoslavia |mapa
= Yugoslavia 1956-1990.svg
|capital = Belgráu
|lema_nacional = ''Bratstvo i jedinstvo''<br />Братство и jединство<br/>(n'[[Idioma español|español]]: "Hermandá y Unidá")
|himnu_nacional = ''[[Hej Sloveni|Hej, Sloveni!]]''<br />Хеј, Словени!<br/>(n'español: "¡Hey, Eslavos!") [[file: United States Navy Band - Hey, Slavs.ogg]]
|idioma = [[Idioma serbocroata|Serbocroata]],<br />[[Idioma macedoniu|macedoniu]], [[Idioma eslovenu|eslovenu]]
|idioma_non_oficial = [[idioma albanés|albanés]], [[idioma húngaru|húngaru]] <small>(cooficiales)</small>
|moneda = Dinar yugoslavu |títulu_líder
= [[Presidente de Yugoslavia|Presidente]]
|líder1 = [[Ivan Ribar]]
|añu_líder1 = [[1945]]-[[1953]]
|líder2 = [[Josip Broz Tito]]
|añu_líder2 = [[1953]]-[[1980]]
|líder3 = [[Stjepan Mesić]]
|añu_líder3 = [[1991]]
|títulu_gobernante = [[Primer ministru de Yugoslavia|Primer ministru]]
|gobernante1 = [[Josip Broz Tito]]
|añu_gobernante1 = [[1945]]-[[1963]]
|gobernante2 = [[Ante Marković]]
|añu_gobernante2 = [[1989]]-[[1991]]
|dato_año1 = 1989
|dato_superficie1 = 255804
|dato_población1 = 23501094
|miembru_de = [[ONX]], [[Movimientu de Países Ensin Alliniar|NOAL]], [[CAME]], [[OSCE]]
|notes =
}}
La '''República Federativa Socialista de Yugoslavia''' (en [[idioma serbocroata|serbocroata]] y [[idioma macedoniu|macedoniu]]: Социјалистичка Федеративна Република Југославијa/ ''Socijalistička Federativna Republika Jugoslavija''), embrivíu '''RFS de Yugoslavia''' o '''RFSY''', foi l'[[Yugoslavia|estáu yugoslavu]] qu'esistió dende'l final de la [[Segunda Guerra Mundial]] hasta [[Disolución de Yugoslavia|la so disolución en 1992]], mientres les llamaes "[[Guerres Yugoslaves]]". Trátase d'un estáu socialista compuestu pola federación de seis repúbliques menores: [[República Socialista de Bosnia y Herzegovina|Bosnia y Herzegovina]], [[República Socialista de Croacia|Croacia]], [[República Socialista d'Eslovenia|Eslovenia]], [[República Socialista de Macedonia|Macedonia]], [[República Socialista de Montenegru|Montenegru]] y [[República Socialista de Serbia|Serbia]].
A pesar de tar alliniáu primeramente col [[Bloque del Este]], a partir de la [[Ruptura Tito-Stalin]] de 1948 el país adoptó una política de neutralidá y foi unu de los estaos fundadores del [[Movimientu de Países Ensin Alliniar]]. Hasta 1980, Yugoslavia foi gobernada na práutica por [[Josip Broz Tito]], quien caltuvo un distanciamientu colos países del [[Pactu de Varsovia]] y criticó les intervenciones soviétiques n'[[Hungría]] ([[Revolución húngara de 1956|1956]]), [[Checoslovaquia]] ([[Invasión del Pactu de Varsovia a Checoslovaquia|1968]]) y [[Afganistán]] ([[Guerra d'Afganistán (1978-1992)|1979]]).
Tres la muerte de [[Josip Broz Tito|Tito]] en [[1980]], l'ascensu de los movimientos nacionalistes nes repúbliques constituyentes a finales de los años 1980 llevaron al desencuentro ente los múltiples grupos étnicos, siguíu pol fracasu de les conversaciones ente les repúbliques pal tresformamientu del país y tamién pola reconocencia d'independencia fechu por dellos estaos europeos en 1991. Amás esto producíase nuna dómina na que'l país sufría una fuerte crisis económica y llaboral. A última hora, toos estos fechos llevaríen a un colapsu del Estáu yugoslavu, [[Disolución de Yugoslavia|de la so desintegración]] y cayida final en 1992, clisáu tou ello col empiezu de les [[Guerres yugoslaves]].
== Denominaciones oficiales ==
El nome del estáu yera en realidá común yá antes de la so institución oficial, siendo esti pocu usáu fora del ámbitu oficial. "Yugoslavia" provenía del serbocroata ''Jug'' (sur) y ''Slavia'' (territoriu eslavu), términu pol que se designaba dende'l sieglu XIX a los eslavos del sur, anque de normal ensin incluyir a los [[Bulgaria|búlgaros]].<ref name="armstrong82">[[Hamilton Fish Armstrong]] (1923). «[http://www.jstor.org/stable/20028254 Jugoslavia today]», ''Foreign Affairs'', páx. 82</ref> Yugoslavia orixinalmente formárase en 1918 como'l [[Reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos]], anque en 1929 el país foi renomáu como [[Reinu de Yugoslavia]], siendo la primer vegada que se faía usu oficial d'esti términu. Tres la Segunda guerra mundial, el nome completu del país varió significativamente a lo llargo de la so esistencia.<ref name="Yugoslavia: a concise history">Leslie Benson (2001). ''Yugoslavia: a Concise History''; Palgrave Macmillan, ISBN 0-333-79241-6</ref> Ente 1945 y 1992 caltuvo delles denominaciones oficiales:
* '''Yugoslavia Democrática Federativa''',<ref group=n. name=b>En [[Idioma serbocroata|serbocroata]] y [[Idioma macedoniu|macedoniu]] el nome oficial yera «Демократска Федеративна Југославија», treslliteráu al alfabetu llatín como ''Demokratska Federativna Jugoslavija''.</ref> emplegáu ente 1943 y 1946;
* '''República Federativa Popular de Yugoslavia''' (RFPY),<ref group=n. name=c>En [[Idioma serbocroata|serbocroata]] y [[Idioma macedoniu|macedoniu]] el nome oficial yera «Федеративна Народна Република Југославија», treslliteráu al alfabetu llatín como ''Federativna Narodna Republika Jugoslavija''.</ref> emplegáu ente 1946 y 1963;
* '''República Federativa Socialista de Yugoslavia''' (RFSY),<ref group=n. name=a /> emplegáu ente 1963 y 1992.
L'estáu foi conocíu más comúnmente por esta últimu denominación, que foi la que se caltuvo n'usu mientres el periodu más llargu de toos. En munches ocasiones tamién s'utilizó'l términu "Yugoslavia socialista". Por cuenta del llargor del términu, los medios de comunicación recurrieron al usu de abreviatures como '''RFSY''' o '''RFS de Yugoslavia'''.
== Historia ==
=== Oríxenes y formación del nuevu estáu ===
El [[6 d'abril]] de [[1941]], les potencies del [[Exa Roma-Berlín-Tokio|Exa]] [[Invasión de Yugoslavia|invadieron Yugoslavia]] y en menos de dos selmanes facer col control de tol país. Amás del establecimientu de dellos rexímenes collaboracionistes (n'especial, el [[Estáu Independiente de Croacia]]), tamién surdieron dellos movimientos de resistencia contra la ocupación alemana: los "[[Chetniks]]" serbios, mandaos por [[Draža Mihajlović]], y los "[[Partisanos yugoslavos|Partisanos]]" comunistes, mandaos por [[Josip Broz Tito]]. El rei, [[Pedro II de Yugoslavia|Pedro II]], y los principales líderes yugoslavos establecieron en Londres un [[Gobiernu yugoslavu nel exiliu|gobierno nel exiliu]]. Sicasí, esti gobiernu nunca foi realmente efectivu y viose frecuentemente paralizáu poles disputa de la vieya clase política yugoslava, cuando nun surdíen problemes coles intromisiones del nuevu rei Pedro. Los británicos empezaron a cansase d'esta situación, y confiaron más nes aiciones de la resistencia nel interior que nel gobiernu del exiliu. Nel ámbitu internu, orixinalmente les partíes de Chetniks cuntaron cola reconocencia y sofitu de los Aliaos na llucha contra alemanes ya italianos, pero los Chetniks yeren fondamente anti-comunistes y n'ocasiones llegaron inclusive a collaborar colos alemanes (que yeren teóricamente'l so principal enemigu) na llucha contra los partisanos. Los partisanos de Tito, a pesar de faer frente a una enorme presión, llograron entamar una eficaz resistencia y llegaron a lliberar amplies zones del control alemán, llegando a establecer el llamáu [[Conseyu Antifascista de Lliberación Nacional de Yugoslavia]] (AVNOJ) en [[Jajce]] ente'l [[29 de payares]] y el [[4 d'avientu]] de [[1943]].
[[Ficheru:8. korpus NOVJ u Mostaru, februar 1945.jpg|thumb|Partisanos yugoslavos, tres la lliberación de [[Mostar]] (marzu de 1945).]]
Pa mediaos 1944, los partisanos convirtiérense indiscutiblemente na principal faición que s'oponía a la Exa, ente que Mihajlović y les sos chetniks perdieron tou enfotu.<ref>Walter R. Roberts (1973). ''Tito, Mihailovic, and the Allies, 1941-1945'', Rutgers University Press, páx. 180</ref> Arriendes d'ello, y so presiones de los británicos y estauxunidenses, el Primer ministru nel exiliu, el croata [[Ivan Šubašić]], nomó a Tito líder de tola resistencia yugoslava a finales d'agostu de 1944.<ref>Walter R. Roberts (1973). ''Tito, Mihailovic, and the Allies, 1941-1945'', Rutgers University Press, páx. 258</ref> A instancies de los angloamericanos, empecipiáronse conversaciones ente los partisanos y el gobiernu del exiliu. El 1 de payares Tito y el primer ministru Šubašić algamaron un preacuerdo, pol que'l AVNOJ convertiríase primeramente nel parllamentu yugoslavu y formaríase un gobiernu de concentración con dieciocho ministros.<ref>Walter R. Roberts (1973). ''Tito, Mihailovic, and the Allies, 1941-1945'', Rutgers University Press, páx. 272</ref> Aquel día l'Exércitu partisanu, nuna operación conxunta xunto al [[Exércitu Soviéticu]], había [[Ofensiva de Belgráu|lliberáu Belgráu]], según gran parte de Serbia y Macedonia. Esto supunxera un claru refuerzu pa Tito, de la que ésti establecía rellaciones col líder soviéticu [[Josif Stalin]] pa coordinar les operaciones militares n'otros territorios yugoslavos. Šubašić y el so gobiernu llegaron a Belgráu el 16 de febreru de 1945, ente que'l rei aceptaba dar poderes a Tito y creábase con un [[Conseyu de Rexencia]] pa xestionar el trespasu de poderes.<ref>Charles D. Pettibone (2014). ''[https://books.google.com/books?id=bfdoAwAAQBAJ&pg=PA393&lpg=PA393&dq=%22peter+II+abdicated%22&source=bl&ots=bED6UgMeSY&sig=oUPhCV1SmLNawFNSUXp8_rqjST0&hl=en&sa=X&ei=gfSiU9aQIOK9ygOTgYHQAw&redir_esc=y#v=onepage&q=%22peter%20II%20abdicated%22&f=false The organization and order of battle of militaries in World War II]'', Trafford Publishing, páx. 393</ref> Pedro II, que permaneció en Londres, aceptó la nueva situación a remolera y namái so presiones de los aliaos occidentales, más comenenciudos nel entendimientu con un posible futuru gobiernu lideráu por Tito.
El [[9 de mayu]], siete díes dempués de que l'Exércitu soviéticu tomara Berlín, los partisanos entraron en [[Zagreb]], ensin atopar resistencia.<ref name="ramet399">[[Sabrina P. Ramet]] (2006); ''[http://www.prio.no/sptrans/-229673860/2007sr003.pdf The NDH - An Introduction] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121027220736/http://www.prio.no/sptrans/-229673860/2007sr003.pdf |date=2012-10-27 }}'', páx. 399</ref> Aquel día yá se produxera la rindición de l'Alemaña nazi, pero a pesar d'esto los combates inda s'allargar na zona d'Eslovenia mientres dellos díes más, hasta la tarde del 15 de mayu.<ref>Franci Strle (1977). ''Veliki Finale na Koroškem'', páxs. 322-354</ref>
La victoria militar sobre los nazis supunxo un enorme ésitu pa Tito y los comunistes, que vieron reforzada la so popularidá ente la población yugoslava.<ref>Cathal Nolan (2002). ''The Greenwood Encyclopedia of International Relations: S-Z'', Greenwood Press, páx. 1668</ref> Otra manera, dempués de cuatro años de guerra la posición de la monarquía quedara nuna situación bien precaria, como tamién asocedía colos políticos del periodu anterior a la guerra. El 11 de payares tuvieron llugar les primeres eleiciones yugoslaves de la posguerra, tal que s'alcordara meses antes. Tito y los comunistes allegaron a los comicios so la coalición del [[Lliga de Comunistes de Yugoslavia|Frente Unitariu Nacional de Lliberación]], ente que los monárquicos negar a participar nes eleiciones y boicotiar.<ref>Borgna Brunner (1997). ''1998 Information Please Almanac''. Houghton Mifflin, páx. 342</ref> La coalición liderada polos comunistes llogró llograr un trunfu aplastante con un 90% de los votos.<ref name="p.24">Wolfgang Benz; Hermman Graml (1986); ''Europa dempués de la Segunda Guerra Mundial 1945-1982'', páx. 24</ref> La resultancia eleutoral confirmó a los comunistes nel poder. Unes selmanes dempués, el 29 de payares de 1945, el nuevu parllamentu electu aceptaba la nominación de Tito al cargu de Primer ministru y de la mesma proclamó la República Federativa Popular de Yugoslavia. Pedro II, aislláu y ensin sofitos, nunca pudo volver a Yugoslavia.<ref>Robin Higham (1986). ''Diary of a disaster: British aid to Greece, 1940-1941''. University Press of Kentucky, páx. 196</ref>
=== Posguerra y rotura con Stalin ===
{{AP|Ruptura Tito-Stalin}}
El nuevu estáu yugoslavu fundóse sobre los cimientos de la resistencia partisana contra la ocupación alemana, daqué que tuvo presente mientres les siguientes décades. Ello ye que salvo delles ayudes llindaes de los británicos y la cooperación soviética mientres la [[Ofensiva de Belgráu|lliberación de Belgráu]], Yugoslavia foi unu de los dos países europeos que se lliberar de la ocupación nazi polos sos propios esfuerciu.
=== Yugoslavia, un casu singular ===
[[Ficheru:General map of Yugoslavia (1945-1991) (EN labels).png|right|thumb|Mapa xeográficu de Yugoslavia.]]
Yugoslavia, a diferencia d'otros países comunistes d'Europa, escoyó un camín independiente de la [[Xunión Soviética]] y nun foi un miembru del [[Pactu de Varsovia]] nin de la [[OTAN]]. Sicasí, foi unu de los países fundadores del [[Movimientu de Países Ensin Alliniar]] nel añu [[1956]].
El más significativu cambéu nes llendes de la RFSY asocedió en [[1954]], cuando'l [[Territoriu llibre de Trieste]] foi eslleíu pol [[Tratáu de Trieste]]. La Zona B Yugoslava, que cubría 515.5 km², pasó a ser parte de la RFSY y foi darréu ocupada pol Exércitu Nacional Yugoslavu.
=== Crisis de los años 1980 ===
Les tensiones ente les repúbliques y naciones de Yugoslavia intensificar mientres la década de los años 1980. Les causes que llevaron al colapsu del país fueron acomuñaes colos nacionalismos, los conflictos étnicos, dificultaes económiques, frustración col Gobiernu burocráticu, la influencia d'importantes figures nel país o la política internacional. Con éses el nacionalismu foi vistu particularmente por munchos como la principal causa de la rotura yugoslava.<ref name="Dexen Jović 2009. p. 19">Dexen Jović (2009). ''Yugoslavia: a state that withered away'', Purdue University Press, páx. 19</ref>
Dende la década de los años 1970 el réxime comunista yugoslavu viose severamente desafiada por numberoses disensiones internes que diben dende la faición nacionalista-descentralizadora liderada polos croates y eslovenos, que sofitaba una federación descentralizada que concediera mayor autonomía a Croacia y Eslovenia, hasta la faición centralista liderada polos serbios, que sofitaba una federación centralizada qu'asegurara los intereses de los serbios en tola federación, yá que nel conxuntu del país constituyíen el principal grupu étnicu.<ref>''Worldmark Encyclopedia of the Nations: Europe'', Gale Group, 2001. páx. 73</ref> Dende les [[Primavera croata|protestes de 1967 a 1972 en Croacia]] y les [[protestes de Kosovu de 1981|Kosovu de 1981]], les aiciones y doctrines nacionalistes empezaron a constituyir una causa de desestabilización nel ámbitu internu.<ref name="Dexen Jović 2009. p. 19"/> La represión de los movimientos nacionalistes pol réxime comunista posiblemente contribuyó a que los movimientos nacionalistes fueren identificaos como la principal alternativa al comunismu, de la mesma forma que contribuyó a fortalecelos.<ref name="Dexen Jović 2009. p. 21">Dexen Jović (2009). ''Yugoslavia: a state that withered away'', Purdue University Press, páx. 21</ref> Asina, a finales de la década de 1980, la élite de Belgráu faía frente a una fortalecida oposición; aquel día los principales movimientos d'oposición taben protagonizaos poles protestes de nacionalistes kosovares y montenegrinos, ente que la "[[intelligentsia]]" crítica de Serbia y Eslovenia demandaben más reformes polítiques.<ref name="Dexen Jović 2009. p. 21"/>
Nel ámbitu económicu, dende finales de la década de 1970 foise abriendo una fienda cada vez mayor a cuenta de los recursos económicos alministraos ente les rexones yugoslaves desenvueltes y les subdesendolcaes qu'acabaría deteriorando gravemente la unidá de la federación.<ref name="Dexen Jović 2009. p. 15">Dexen Jović (2009). ''Yugoslavia: a state that withered away'', Purdue University Press, páx. 15</ref> Les repúbliques más desenvueltes, Croacia y Eslovenia, refugaron tolos intentos d'amenorgar les sos cotes d'autonomía y privilexu según lo previsto orixinalmente na Constitución de 1974.<ref name="Dexen Jović 2009. p. 15"/> Pa 1987 la opinión pública en Eslovenia vía meyores oportunidaes económiques nuna independencia de Yugoslavia que la permanencia dientro de la federación.<ref name="Dexen Jović 2009. p. 15"/> Nel otru llau asitiábense aquellos territorios, como la [[Provincia Autónoma Socialista de Kosovu|provincia autónoma de Kosovu]], que nun salieren tan beneficiaes de la federación. Sicasí, los problemes económicos nun se demostraron ser l'únicu factor determinante na desintegración de Yugoslavia, yá que nel periodu de la [[Guerra fría]] la federación yugoslava foi l'estáu comunista más prósperu de la Europa oriental y el país, ello ye que se desintegró mientres un periodu de recuperación económica dempués l'aplicación de les reformes económiques pol gobiernu d'[[Ante Markovic]].<ref name="Dexen Jović 2009. p. 16">Dexen Jović (2009). ''Yugoslavia: a state that withered away'', Purdue University Press, páx. 16</ref> Sicasí, ye innegable que la tema de la desigualdá económica ente les repúbliques, provincies autónomes, y naciones de Yugoslavia dio llugar a tensiones coles reclamaciones por tratos desfavorables y acusaciones de privilexos ente les distintes naciones yugoslaves.<ref name="Dexen Jović 2009. p. 16"/>
Hasta entós el lideralgu de Tito llograra que les tensiones nacionalistes peracabárense como tales. Pero'l so fallecimientu marcó un saltu cualitativu nos enfrentamientos ente les distintes faiciones del partíu comunista, qu'a partir d'esi momentu viose ausente d'un lideralgu efectivo y carismático.
=== Rotura y disolución ===
Dempués de la muerte de Tito en [[1980]], y metanes una crisis económica, les tensiones ente los pueblos del país crecieron, de la mesma que les potencies europees repensaben geoestrátegicamente la zona. Asina les coses y tres l'ascensión de partíos nacionalistes al poder, dos de les sos repúbliques constituyentes, Eslovenia y Croacia, declararon la so independencia. Poco dempués siguiríen-yos la República de Macedonia y Bosnia-Herzegovina. Ye l'empiezu de les primeres [[Guerres Yugoslaves]]. La República Federativa Socialista de Yugoslavia foi reemplazada pola nueva [[República Federal de Yugoslavia]], yá namái integrada por [[Serbia]] y [[Montenegru]]. De la mesma, ésta foi eslleida en 2003, cola creación de la unión d'Estáu de [[Serbia y Montenegru]]. Esti estáu tamién foi desintegráu tres un plebiscitu montenegrín nel añu 2006, dando llugar a les repúbliques independientes de [[Montenegru]] y de [[Serbia]].
== Gobiernu y política ==
L'Estáu taba entamáu según la [[Constitución de la República Federativa Socialista de Yugoslavia]], que foi enmendada en [[1963]] y [[1974]]. El [[Partíu Comunista de Yugoslavia]], ganador de les eleiciones realizaes tres la [[Segunda Guerra Mundial]], permaneció nel poder a lo llargo de la esistencia del Estáu. Llamáu tamién la Lliga de Comunistes de Yugoslavia, taba compuesta polos partíos comunistes de cada república constituyente. [[Josip Broz Tito]] foi'l principal líder de la RFSY y el so presidente dende la so creación hasta la so muerte en [[1980]], pero hubo otros políticos importantes, cuantimás tres la muerte de Tito.
A principios de los [[Década de 1990|años 90]], tres un procesu de reforma del Estáu y [[privatización]] lleváu a cabu dende la muerte de Tito, realizáronse eleiciones multipartidistas nes distintes repúbliques. Los partíos comunistes, en munchos casos estazaos o renomaos, perdieron el poder.
=== Organización político-alministrativa ===
Internamente, l'estáu foi estremáu en 6 repúbliques socialistes, y 2 provincies socialistes autónomes que yeren parte de la RS Serbia. La capital federal yera [[Belgráu]]. Repúbliques y provincies fueron (n'orde alfabéticu):
{| {{tablaguapa}}
! <center>'''[[Nome]]'''</center> !! <center>'''[[capital (política)|Capital]]'''</center> !! <center>'''[[Bandera]]'''</center> !! <center>'''[[Escudu d'Armes|Escudu]]'''</center> !! <center>'''Llocalización'''</center>
|-
|[[República Socialista de Bosnia y Herzegovina|1. República Socialista de Bosnia y Herzegovina]]
|style="width:7em; font-size:90%;"|[[Sarayevu]]
|style="width:6em;"|<center>[[Ficheru:Flag of SR Bosnia and Herzegovina.svg|70px]]</center>
|style="width:4em;"|<center>[[Ficheru:Coat of Arms of the Socialist Republic of Bosnia and Herzegovina.svg|40px]]</center>
! rowspan="6" style="width:4em; background:#fff;"| [[Ficheru:SFRYugoslaviaNumbered.svg|400px]]
|-
|[[República Socialista de Croacia|2. República Socialista de Croacia]]
|style="font-size:90%;"|[[Zagreb]]
|<center>[[Ficheru:Flag of SR Croatia.svg|70px|border]]</center>
|<center>[[Ficheru:Coat of Arms of the Socialist Republic of Croatia.svg|40px]]<center>
|-
|[[República Socialista de Macedonia|3. República Socialista de Macedonia]]
|style="font-size:90%;"|[[Skopie]]
|<center>[[Ficheru:Flag of North Macedonia (1946–1992).svg|70px|border]]</center>
|<center>[[Ficheru:Coat of arms of Macedonia (1946-2009).svg|40px]]</center>
|-
|[[República Socialista de Montenegru|4. República Socialista de Montenegru]]
|style="font-size:90%;"|[[Podgorica|Titogrado]]
|<center>[[Ficheru:Flag of the Socialist Republic of Montenegru.svg|70px|border]]</center>
|<center>[[Ficheru:Coat of Arms of the Socialist Republic of Montenegru.svg|40px]]</center>
|-
|[[República Socialista de Serbia|5. República Socialista de Serbia]]
: [[Provincia autónoma socialista de Kosovu|5a. Provincia autónoma socialista de Kosovu]]
: [[Provincia Socialista Autónoma de Vojvodina|5b. Provincia autónoma socialista de Vojvodina]]
|style="font-size:90%;"|[[Belgráu]]
: [[Prístina]]
: [[Novi Sad]]
|<center>[[Ficheru:Flag of SR Serbia.svg|70px|border]]</center>
|<center>[[Ficheru:Coat of Arms of the Socialist Republic of Serbia.svg|40px]]</center>
|-
|[[República Socialista d'Eslovenia|6. República Socialista d'Eslovenia]]
|style="font-size:90%;"|[[Liubliana]]
|<center>[[Ficheru:Flag of Slovenia (1945-1991).svg|70px|border]]</center>
|<center>[[Ficheru:Coat of Arms of the Socialist Republic of Slovenia.svg|40px]]</center>
|-
|}
=== Política esterior ===
Sol gobiernu de Tito, Yugoslavia adoptó una política de neutralidá mientres el periodu la [[Guerra fría]]. Desenvolvióse tanto una estrecha rellación colos países en desenvolvimientu como'l caltenimientu d'unes rellaciones cordiales colos Estaos Xuníos y los países d'Europa occidental. Yá primero qu'adoptara esta política, Stalin considerara a Tito un traidor y haber condergáu en públicu, dando llugar a la [[división Tito-Stalin]] en 1948. En 1968, dempués de la ocupación de [[Checoslovaquia]] pola Xunión Soviética, Tito añadió una llinia defensiva adicional nes fronteres de Yugoslavia colos países del Pactu de Varsovia.<ref>Charles Krupnick (2003). ''Almost NATO: Partners and Players in Central and Eastern European Security'', Rowman & Littlefield, páx. 86</ref> A lo llargo del periodu de la Guerra Fría, el país dirixó un cursu independiente, fundando'l [[Movimientu de Países Ensin Alliniar]], en collaboración con [[Exiptu]] y la [[India]].
El 1 de xineru de 1967, Yugoslavia foi'l primer país comunista n'abrir les sos fronteres a tolos visitantes estranxeros y abolir los requisitos de visitáu.<ref>{{cita web|url=http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,843306,00.html|títulu=Yugoslavia: Beyond Dictatorship - TIME|fechaaccesu=19 de marzu de 2016|fecha=20 de xineru de 1967|sitiuweb=[[TIME]]|idioma=en}}</ref>
Nesi mesmu añu Tito amosóse bien activu na promoción d'una resolución pacíficu del [[Conflictu árabe-israelín]]. Nel so plan prevía que los países árabes reconocieren al Estáu d'Israel en cuenta de qu'Israel devolviera los territorios que conquistara.<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,841036,00.html "Still a Fever"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071015155726/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,841036,00.html |date=2007-10-15 }}, ''Time'', (25 d'agostu de 1967)</ref> Los estaos árabes refugaron la so propuesta de "tierres per paz". Sicasí, a partir d'esi mesmu añu Yugoslavia dexó de reconocer a Israel, consecuencia de la [[Guerra de los Seis Díes]]. En 1968 Tito trató de mediar nel conflictu de Checoslovaquia, ufiertándo-y sofitu al líder checoslovacu [[Alexander Dubček]] de cara a la presión soviética sobre'l país.<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,838544,00.html "Back to the Business of Reform"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130624145753/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,838544,00.html |date=2013-06-24 }}, ''Time'' (16 d'agostu de 1968)</ref>
Yugoslavia caltuvo rellaciones mistes col réxime d'[[Enver Hoxha]] n'Albania. Primeramente les rellaciones albanu-yugoslaves yeren próximes, yá que Albania adoptara un mercáu común xunto con Yugoslavia y esixera l'estudiu del [[Idioma serbocroata|serbocroata]] a los estudiantes locales. Amás, entós daquella taba siendo aldericada ente Yugoslavia, Albania y Bulgaria la posibilidá de crear una Federación Balcánica.<ref>Wolfgang Benz; Hermman Graml (1986); ''Europa dempués de la Segunda Guerra Mundial 1945-1982'', páx. 233</ref> Pero a partir de 1948 les rellaciones ente dambos países fueron empeorando: tres la rotura Tito-Stalin, la Xunión Soviética sofitó a Albania frente a los yugoslavos. La rotura peracabóse cuando en 1950 el gobiernu de Tito retiró a los sos diplomáticos de Tirana.
== Economía ==
Económicamente el país foi entamáu so les directrices del [[socialismu autoxestionario]] (una de les espresiones más conocíes del denomináu [[socialismu de mercáu]]). Esistía la posibilidá de crear empreses d'hasta cinco trabayadores, dedicaes a ciertos sectores. El restu d'empreses yeren públiques, y taben controlaes polos mesmos trabayadores de cada empresa, quien decidíen cómo entamase ya invertir, y ente quien se partíen los beneficios y perdes. Los productos de les empreses estatales yeren darréu vendíos nel [[mercáu]] priváu, lo cual llevó n'ocasiones a la competencia ente elles pa poder ayudar. A pesar del orixe común, la economía de la Yugoslavia foi bien distinta a la economía de la Xunión Soviética y el restu de países del bloque del Este, especialmente dempués de la rotura de les rellaciones ente la URSS y Yugoslavia (1948). Mientres el periodu de posguerra la rede de comunicaciones tuvo que ser llargamente reconstruyida por cuenta de los daños que sufriera mientres la guerra, especialmente la rede de ferrocarriles.<ref>Peter Gowan (2000). ''L'apueste pola globalización'', Akal, páx. 403</ref>
[[Ficheru:Yugoslav Railways (JŽ) Class 06 at Zidani Most.jpg|220px|thumb|Llocomotora de vapor de los [[Ferrocarriles Yugoslavos]] (JŽ), escontra 1971. A pesar de la modernización del país, la economía tuvo munchos vaivenes hasta la década de 1990.]]
A pesar de que l'estáu yera dueñu de les principales compañíes, estes empreses [[Cooperativa de trabayu acomuñáu|cooperatives de producción]] yeren remanaes y entamaes socialmente polos mesmos trabayadores en forma asemeyada a los [[kibbutz]] d'Israel. A diferencia del restu de los países del bloque soviéticu, la economía yugoslava nun yera centralizada. La ocupación y la llucha mientres la segunda guerra mundial afararon la infraestructura. Inclusive, los llugares más desenvueltos del país resultaben ser llugares bien rurales, con poco o total ausencia d'infraestructura industrial (secundaria a los daños de la guerra).
Con esceición de la recesión a mediaos de la década de los años sesenta del sieglu pasáu, la economía del país tuvo un bon desenvolvimientu mientres los años de Tito. La [[Crisis del petroleu de 1973]] magnificó los problemes económicos del país, anque'l gobiernu trató de resolver la situación con un ampliu endeldamientu esternu. A pesar de qu'estes aiciones resultaron nuna tasa razonable de crecedera mientres unos años (el PNB creció a 5.1% añal), esta crecedera na práutica yera insostenible una y bones la tasa d'endeldamientu esternu creció a un ritmu añal del 20%.<ref>Mieczyslaw P. Boduszynski (2010). ''Regime Change in the Yugoslav Successor States: Divergent Paths toward a New Europe'', páxs. 64</ref>
Por cuenta de la neutralidá del estáu Yugoslavu y el so lideralgu nel [[Movimientu de países ensin alliniar]], Yugoslavia tenía la capacidá d'esportar escontra los mercaos occidental y oriental. Les compañíes yugoslaves fueron capaces de crear numberosos proyeutos industriales n'[[África]], [[Europa]] y [[Asia]].
Per otru llau, la cuestión del desemplegu na Yugoslavia comunista foi un problema crónicu.<ref>Mieczyslaw P. Boduszynski (2010). ''Regime Change in the Yugoslav Successor States: Divergent Paths toward a New Europe'', páxs. 66-67</ref> Les tases de desemplegu asitiar ente les más altes d'Europa mientres la so esistencia y si nun algamar niveles críticos antes de la década de 1980 namái se debe a la válvula de seguridá proporcionada pola unviada de trabayadores "invitaos" añalmente a los países industrializaos avanzaos de la Europa Occidental.<ref>Mieczyslaw P. Boduszynski (2010). ''Regime Change in the Yugoslav Successor States: Divergent Paths toward a New Europe'', páxs. 63</ref> El fechu de que los yugoslavos pudieren migrar llibremente dende 1960 dexó que la clase obrera pudiera atopar trabayu n'Europa occidental. Esto de la mesma contribuyó a rebaxar los índices de paru y, tamién, actuó como una fonte de capital.
=== Datos económicos ===
Productu Internu Brutu (PIB) por rexón (de mayor a menor). Datos del Fondu Monetariu Internacional y Bancu Mundial (1990).
{| {{tablaguapa}}
|-
!colspan=2|Territoriu
!colspan=3|Economía
|-
!colspan=2|Rexón|| Población || PIB/Mil millones de dólares || PIB/Dólares d'Estaos Xuníos per
cápita
|- |'''1'''|| [[República Socialista d'Eslovenia]]||1.982.000|| 13.740||6.940
|-
|'''2'''|| [[República Socialista de Croacia]]||4.784.000||25.640||5.350
|-
|'''3'''|| [[Provincia Socialista Autónoma de Vojvodina|Provincia autónoma socialista de Vojvodina]] (RS de Serbia)||2.021.000||7.660||3.380
|-
|'''4'''|| [[República Socialista de Serbia]]||5.690.000||16.910||2.970
|-
|'''5'''|| [[República Socialista de Bosnia y Herzegovina]]||4.364.000||10.870||2.490
|-
|'''6'''|| [[República Socialista de Montenegru]]||652.000||1.520||2.330
|-
|'''7'''|| [[República Socialista de Macedonia]]||2.021.000||4.420||2.180
|-
|'''8'''|| [[Provincia autónoma socialista de Kosovu]] (RS de Serbia)||1.965.000||3.360||1.770
|-
|'''Total'''|| Yugoslavia||23.451.000||84.120||3.587
|}
Na tabla puede apreciase la notable diferencia esistente ente les economíes de les distintes repúbliques y provincies de Yugoslavia. La República Socialista d'Eslovenia tenía un PIB per cápita similar al que podía atopase nes pequeñes economíes de la Europa del Este, ente que la provincia autónoma socialista de Kosovu quiciabes foi la economía más probe de toa Europa.
== Deportes ==
{{VT|Yugoslavia nos Xuegos Olímpicos}}
;Fútbol
La [[Seleición de fútbol de Yugoslavia|Seleición nacional de fútbol]] clasificar pa siete [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundiales de Fútbol]], llogrando'l so meyor resultáu na [[Copa Mundial de Fútbol de 1962|Copa de 1962]] en Chile, quedando en cuartu llugar. El país tamién se clasificó pa cinco [[Eurocopa|Eurocopes]], anque solo participó en cuatro porque-y foi prohibíu participar na Eurocopa de 1992 debíu al embargu de la ONX, como resultancia del empiezu de les Guerres yugoslaves. Los meyores resultaos llograr nos campeonatos de 1960 y 1968, cuando en dambes ocasiones acabó xugando la final y en dambos casos perdió (en [[Eurocopa 1960|1960]] contra la Xunión Soviética, y en [[Eurocopa 1968|1968]] contra Italia).
Amás, l'[[Seleición de fútbol sub-23 de Yugoslavia|Equipu olímpicu yugoslavu]] (sub-23) ganó la medaya d'oru mientres los [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos de Roma 1960|Xuegos Olímpicos de 1960]] en Roma, en llogrando delles medayes de plata consecutivamente - nos [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos de Londres 1948|Xuegos Olímpicos de 1948]] en Londres, nos [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos de Ḥelsinki 1952|Xuegos Olímpicos de 1952]] en Ḥelsinki y nos [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos de Melbourne 1956|Xuegos Olímpicos de 1956]] en Melbourne - según la medaya de bronce mientres los Xuegos Olímpicos de 1984 en Los Angeles.
;Baloncestu A diferencia del
fútbol, qu'heredó gran parte de la so infraestructura y de la so tradición mientres el [[Reinu de Yugoslavia]], el baloncestu apenes si tenía tradición en Yugoslavia. El baloncestu desenvolvióse asina esencialmente a partir de cero, dientro de la Yugoslavia comunista al traviés d'entusiastes como [[Nebojša Popović]], [[Bora Stanković]], [[Radomir Šaper]], [[Aca Nikolić]], o [[Ranko Žeravica]].
Aun así, nun pasó enforma tiempu por que l'[[Seleición de baloncestu de Yugoslavia|Equipu nacional yugoslavu]] convertir nun contendente nel escenariu mundial. Les resultancies más notables del país fueron ganando trés [[Campeonatu Mundial de Baloncesto|Campeonatu mundiales de Baloncestu]] (en [[Campeonatu Mundial de Baloncestu de 1970|1970]], [[Campeonatu Mundial de Baloncestu de 1978|1978]] y [[Campeonatu Mundial de Baloncestu de 1990|1990]], una medaya d'oru nos [[Baloncestu nos Xuegos Olímpicos de Moscú 1980|Xuegos Olímpicos de 1980]] en Moscú, amás de cinco campeonatos europeos (trés d'ellos de manera consecutiva en 1973, 1975 y 1977, siguíu por dos más en 1989 y 1991).
;Balonmano La [[Seleición
de balonmano de la República Federal Socialista de Yugoslavia|Seleición Nacional de Balonmano]] ganó dos medayes d'oru olímpicu mientres los Xuegos olímpicos de [[Balonmano nos Xuegos Olímpicos de Múnich 1972|Múnich 1972]] y [[Balonmano nos Xuegos Olímpicos de Los Angeles 1984|Los Angeles 1984]]. Sicasí, la RFS de Yugoslavia nunca llegó a competir nel Campeonatu d'Europa porque la competencia quedó establecida a partir 1994. El país tamién ganó'l [[Campeonatu Mundial de Balonmano|Campeonatu de Balonmano]] en 1986. Sicasí, la SFR Yugoslavia nunca llegó a competir nel Campeonatu d'Europa porque la competencia quedó establecida en 1994. En 1988 la [[Federación Internacional de Balonmano]] (IFH) escoyó a [[Veselin Vujović]] como'l meyor [[Xugador del Añu de la IHF|Xugador del Añu]].
Per parte de la Seleición femenina, el xuegu tamién refundió delles resultancies notables: l'equipu femenín ganó l'oru olímpico en [[Balonmano nos Xuegos Olímpicos de Los Angeles 1984|1984]], ente que nel [[Campeonatu Mundial Femenín de Balonmano de 1973|Campeonatu Mundial en 1973]] la seleición femenina resultó campeona. Al igual que , en 1988 la xugadora [[Svetlana Kitić]] foi escoyida como la meyor xugadora del añu.
== Fuercies Armaes ==
[[Ficheru:Logo of the JNA.svg|thumb|180px|Emblema del JNA.]]
Les fuercies armaes de Yugoslavia arrexuntar nel [[Exércitu Popular Yugoslavu]] o JNA (en [[idioma serbocroata|serbocroata]]: ''Jugoslovenska narodna armija'', treslliteráu al cirílicu como ''Југословенска народна армија''; n'[[idioma eslovenu|eslovenu]]: ''Jugoslovanska ljudska armada''), que foi entamáu en 1945 tres la refundación de Yugoslavia. Los raigaños del JNA taben nel [[Partisanos (Yugoslavia)|Exércitu partisanu]] entamáu polos comunistes y empobináu por [[Josip Broz Tito|Josip "Broz" Tito]] mientres la [[Segunda Guerra Mundial]].<ref>Snežana Trifunovska (1994). ''Yugoslavia Through Documents: From Its Creation to Its Dissolution''. Martinus Nijhoff Publishers, páx. 209</ref> Al términu de la guerra yera'l cuartu Exércitu más importante d'Europa.<ref>Melvyn P. Leffler (2009). ''The Cambridge History of the Cold War''. [[Cambridge University Press]], páx. 201</ref>
La JNA cuntaba con cuatro rames:
*[[Fuercies de Tierra de la República Federal Socialista de Yugoslavia|Fuercies de Tierra Yugoslaves]] (KoV)
*[[Armada de la República Federal Socialista de Yugoslavia|Armada Yugoslava]] (JRM)
*[[Fuercia Aérea de la República Federal Socialista de Yugoslavia|Fuercia Aérea Yugoslava]] (JRV)
*[[Defensa Territorial de la República Federal Socialista de Yugoslavia|Defensa Territorial]] (TO)
Dada la diversidá étnica, llingüística y cultural del país, el JNA xugó un papel decisivu na construcción del Estáu yugoslavu.<ref>Xabier Agirre (1996). ''Yugoslavia y los exércitos: la llexitimidá militar en tiempos de xenocidiu''. Tabayón, ISBN 84-8198-195-8, páx. 24</ref>
== Ver tamién ==
* [[Ferrocarriles Yugoslavos]]
* [[Josip Broz Tito]]
* [[Socialismu de mercáu]]
* [[Titoísmo]]
* [[Yugonostalgia]]
* [[Yugoslavia]]
* [[Disolución de Yugoslavia]]
* [[Guerres yugoslaves]]
== Notes ==
{{llistaref|group=n.}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat}}
* [http://www.yugopedia.org Yugopedia], información sobre l'antigua Yugoslavia *
[http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFSerieV-65F1EF99-140D-C555-6614-8A0B1DF38149&dsID=PDF La Yugoslavia de Tito: El fracasu d'un Estáu multinacional]
* [https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10150737779233834.457163.36436743833&type=1 Álbum con cientos de fotografíes de les xentes, paisaxes y vida cotidiana de l'antigua Yugoslavia]
{{Tradubot|República Federativa Socialista de Yugoslavia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:República Federal Socialista de Yugoslavia|República Federal Socialista de Yugoslavia]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]]
fownjjkzfg0o30hx8cgnymwrr4p35iq
Resolución 4K
0
130616
4489601
4478096
2026-04-30T09:10:17Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 9 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489601
wikitext
text/x-wiki
{{wikificar|t=20220612214923}}
{{Ficha xenérica}}
[[Ficheru:Digital video resolutions (VCD to 4K).svg|thumb|upright=1.5|Comparanza de '''4K''' en rellación a otres resoluciones na rellación d'aspeutu 16∶9.]]
La nomenclatura '''4K''' fai referencia a dellos formatos yá que nun se refier a un tamañu o [[resolución de pantalla]] concretu sinón a los distintos tamaños d'imaxe que tienen alredor de 4000 píxeles de resolución horizontal. Esisten fundamentalmente dos tipos de resolución 4K que s'estremen pola so rellación d'aspeutu: per una parte, el DCI [[#4K|4K]] 4096×2160 como estándar emerxente para [[Resolución d'imaxe|resolución]] en [[cine dixital]] y en [[infografía]], de rellación 17∶9, y per otra parte el [[#4K UHDV|4K UHDV]] 3840×2160 ([[2160p]]) usáu na industria de la [[televisión dixital]], de rellación 16∶9.
== 4K ==
=== Visión xeneral ===
[[Ficheru:4K resolution sample.ogv|thumb|Exemplu video de resolución 4K]]
La teunoloxía 4K ye una meyora de la resolución de la imaxe qu'integren los televisores actuales, que ye capaz de cuadruplicar la resolución que nos ufierta l'Alta Definición, HD o High-Definition.<ref>{{cita web|url=http://www.muyinteresante.es/intereses/preguntes-respuestes/que-ye-la-tecnologia-4k-391390307061|títulu=¿Qué ye la teunoloxía 4K?|fechaaccesu=6 de xunetu de 2016|idioma=es-ES}}</ref> Esta teunoloxía ye capaz d'algamar los 3840×2160 píxeles y tamién se-y conoz como [[Ultra alta definición|Ultra HD]]. Esti formatu yá s'atopa al algame del públicu y non yá de los videos xuegos como yeren consideraos nun entamu, una y bones ésta baxó de preciu y los llares camudaron el so Internet convencional por fibra óptica.
La resolución 4K foi la protagonista del eventu [[Consumer Electronics Show]], conocíu como CES, mientres l'añu 2014. Nesta feria teunolóxica tan importante a nivel mundial, les grandes compañíes informátiques presentaron los primeros monitores con resolución 4K y rápido empreses como Netflix y YouTube xunir a esta teunoloxía y xubieron los sos conteníos nesa resolución. Sicasí, entá ta la llimitación de que munches conexones a Internet son bien lentes pa poder tresmitir los conteníos a 4K correutamente y a les velocidaes necesaries.
La Teunoloxía 4K como ye mentada, ye capaz d'esplegar ocho millones de píxeles en comparanza al [[Full HD]] qu'esplega dos millones. Con una resolución 4K ye posible ver detalles que d'otra manera pasaríen desapercibíos.<ref>{{cita web |url=http://www.eldiario.es/turing/televisiones-4k-ultra_hd_0_216278697.html|títulu=Qué ye'l 4K y por qué podría ser la to próxima TV|fechaaccesu=6 de xunetu de 2016}}</ref> Atopar conteníu nesta definición ye cada vez más común en 2016, sicasí sigue ensin ser un estándar; lo que sí ye comprobable ye que al comparar una fotografía 4K con una Full HD, la diferencia va ser impresionante y p'el diseñadores gráficos por casu, va ser una teunoloxía pervalible yá que se van llograr formes y colores más precisos a la de trabayar.
La mayoría de pantalles Full HD son de teunoloxía LCD, una y bones el OLED nun llogró tener tanto ésitu como lu fixo'l plasma y el LCD; pero esto fai más evidente qu'en resume la Teunoloxía 4K nun ye bien distinta a estes vieyes teunoloxíes y la so principal diferencia son la cantidá de píxeles en pantalla.
Unu de los descubrimientos más sorprendentes del autor tán en qu'a pesar de que la Teunoloxía 4K tien mayor cantidá de píxeles, tienen densidaes bien paecíes a los televisores Full HD más populares.<ref>{{cita web|url=http://blogthinkbig.com/estremes-ente-televisiones-4k-y-full-hd/|títulu=¿Qué diferencies hai ente los televisores 4K y Full HD?|fechaaccesu=6 de xunetu de 2016|fecha=17 de xineru de 2015|idioma=es-ES}}</ref> Esto amuesa a qu'otra de les diferencies ta en que les pantalles 4K son muncho más grandes que los Full HD, yá que na teunoloxía anterior faíense más grandes los píxeles al aumentar el tamañu de la pantalla. Con una mayor cantidá de píxeles los fabricantes pudieron tomar más superficie ensin esmolecese por perda calidable, y esto traduzse nuna densidá de píxeles similares a les antigües televisiones Full HD.
Sobre los beneficios, el más ta claro nel mayor resolución, una y bones les imáxenes cunten con más píxeles y déxennos ver meyores detalles. Amás, la distancia pa visionar los conteníos ye entós menor y déxanos tener una meyor representación del color con mayores rangos, meyor llume y degradaos más naturales.<ref>{{cita web|url=http://www.xatakahome.com/televisiones/4k-a-fondu-que-ye-como-funciona-y-que-contenido-tenemos|títulu=4K a xeitu: qué ye, cómo funciona y qué conteníu tenemos|fechaaccesu=6 de xunetu de 2016|apellíu=Santamaria|nome=Pedro|fecha=22 de mayu de 2014}}</ref>
Sicasí l'autor tamién destacó que'l mayor problema va siguir siendo que nun vamos poder tresmitir per internet los conteníos yá que se va riquir d'un anchu de banda bastante altu. Otros de los problemes ta en que nun ye fácilmente tresferible en formatu físicu, una y bones los videos en 4K por casu pueden ocupar inclusive más de 160 GB n'espaciu; esto obligaríanos a ver les películes o videos en discu duru y eso nun ye rentable pa los usuarios nin la industria.
=== Los dos tipos de resolvimientos 4K ===
* 4096 × 2160<ref>{{cita web |url=http://www.brightsideofnews.com/news/2013/4/16/what-the-4k!.aspx|títulu=What is 4K Exactly?|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=brightsideofnews.com|idioma=inglés}}</ref> (17∶9)<ref>{{cita web|url=http://teeks99.com/multimedia-intro/Video/Video-1-Storage-ye.html|títulu=Video - 1 - Almacenamientu de Video|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=teeks99.com}}</ref> (unos 8,8 megapíxeles) - Full 4K<ref>{{cita web |url=http://www.pcmag.com/encyclopedia/term/57419/4k-resolution|títulu=4K resolution Definition from PC Magacín Encyclopedia|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=pcmag.com|idioma=inglés}}</ref> (Resolución de les pantalles de los cines)
* 3840 x 2160 (16∶9) (unos 8,3 megapíxeles) (4K UHDV) (Resolución de les pantalles de TV UHD)
Nel [[cine dixital]], la resolución de píxeles varia según la [[rellación d'aspeutu]]. Dellos exemplos d'equipos de grabación dixital 4K son el Dalsa Origin anunciáu en 2003 y llanzáu en 2006 como la primer cámara de cine dixital 4K disponible comercialmente—, la [[Ultra alta definición#Rede one|Rede One]] —anunciada en 2006 y llanzada en 2007—, la Rede Epic —llanzada a principios de 2011— y la [[Sony]] CineAlta F65 —anunciada n'abril de 2011—. El sistema de Dalsa Origin graba imáxenes con resolución 4096×2048 y la Rede One graba imáxenes a 4096×2304.
{| class="wikitable sortable"
|+ Estándares de Cine Dixital<ref name="pcmag">{{cita web |url=http://www.pcmag.com/encyclopedia_term/0%2C2542%2Ct%3D4K+resolution%26i%3D57419%2C00.asp|títulu=4K resolution Definition from PC Magacín Encyclopedia|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=pcmag.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121102025025/http://www.pcmag.com/encyclopedia_term/0%2C2542%2Ct%3D4K+resolution%26i%3D57419%2C00.asp|fechaarchivu=2012-11-02}}</ref>
! Estándar !! Resolvimientu !! [[Rellación d'aspeutu]] !! Pixeles
|-
| Apertura total 4K || 4096 × 3112 || 1,32:1 || 12 746 752
|-
| Académicu 4K || 3656 × 2664 || 1,37:1 || 9 739 584
|-
| Cinema Dixital 4K || 4096 × 1714 || 2,39:1 || 7 020 544
|-
| Cinema Dixital 4k || 3996 × 2160 || 1,85:1 || 8 631 360
|}
{| class="wikitable sortable"
|+ Resolvimientos de trabayu de post-producción
! Estándar !! Resolvimientu !! [[Rellación d'aspeutu|DAR]] !! [[Rellación d'aspeutu PAR]] || Píxeles
|-
| Apertura total 4K || 4096 × 3112 || 4:3 || 1:1 || 12 746 752
|-
| [[Formatu académicu]] 4K || 3656 × 2664 || 1.37:1 || 1:1 || 9 739 584
|}
== 4K y UHDV ==
4K ye la resolución mínima utilizada n'[[Ultraalta definición|UHDV]]; la so resolución ye de 3840 × 2160 píxeles, 2160p/2160i (16∶9) (8,29 megapíxeles, aprox 8,3). Dobla al estándar de la [[Televisión d'alta definición]] [[1080p]] (1080 multiplicáu por dos ye 2160, 2K multiplicáu por dos ye 4K) en dambes dimensiones, vertical y horizontal, polo que tien una resolución cuádruple. Si na siguiente tabla sumamos tou, sale'l mentáu 4K:
{| {{tablaguapa}}
! colspan=2 | 4K UHDV (3840x2160)
|-
| width=160 height=90 align=center| 1080p<br />(1920x1080) || width=160 height=90 align=center| 1080p<br/> (1920×1080)
|-
| width=160 height=90 align=center| 1080p<br />(1920x1080) || width=160 height=90 align=center| 1080p<br/> (1920×1080)
|}
== Historia ==
{{AP|Resolvimientu 2K}}
Según {{Harvtxt|Carrasco|2010|p = 133}}, nel mundu del cine hubo una guerra comercial cuando nació como tal. Tres ella quedaron como estándares dos tamaños de películes: el 16 mm y el 32 mm. Cola llegada y meyora de los equipos dixitales la producción y [[posproducción]] de películes pasar a realizar en soportes dixitales, polo qu'hubo de topar un equivalente a estos dos anchos de película; yá que la naturaleza dixital ye bien distinta de la emulsión química, buscáronse los valores más averaos. Estos resultaron 2048 pa la de 16 mm, tamién llamada [[Resolvimientu 2K]] y 4096 pa la de 32 mm. Pero hai distintos resolvimientos conocíos por 2K y 4K.
=== 2013 ===
N'anguaño, la Corporación RTVE realiza la primer prueba esperimental 4K. Ye un montaxe de 5 minutos sobre la ciudá de Barcelona que s'esibe nel MWC d'esi mesmu añu.
Meses más tarde, la empresa pública produz el primer documental comercial européu en 4K, "La Pasión del Prau". Obra escrita y empobinada por Juan Carlos González y José G. Morillas. Estrenóse nel Festival de San Sebastián de 2013; anque nun s'emitió per televisión hasta mayu de 2017.
=== Canal+ 4K ===
El xueves 13 de xunu de 2013 foi'l día escoyíu por Canal+ p'amosar vía satélite una emisión en resolución 4K UHD, al traviés de la so nueva canal dedicada a esta resolución, Canal+ 4K.<ref>{{cita web|url=http://www.xataka.com/hd/timido-despegue-de-4k-en-espana-y-futuru-de-la-tecnologia-uhd|títulu=Cobarde despegue de 4K n'España y futuru de la teunoloxía UHD|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|autor=Jesús Maturana|fecha=14 de xunu de 2013|editorial=xataka.com}}</ref><ref>{{cita web |url=http://damkool.com/en/video/PgxEgZEUqTQ/ASTRA-2013-Demo-Canal-4K-Ultra-HD|títulu=ASTRA 2013: Demo "Canal+ 4K" Ultra HD|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=damkool.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151022235958/http://damkool.com/en/video/PgxEgZEUqTQ/ASTRA-2013-Demo-Canal-4K-Ultra-HD|fechaarchivu=22 d'ochobre de 2015}}</ref>
=== 2014/2017 ===
*[[RTVE|Radio Televisión Española]] llanza por aciu el satélite [[Hispasat]] una canal esperimental en 4K llamáu RTVE 4K que va dar empiezu a otra canal nesi formatu definitivamente. Pel momento namái puede vese per satélite y ta en pruebes.
* El 3 de xunu de 2017, Atresmedia emitió la final de la Champions League en teunoloxía 4K. [http://futbol.as.com/futbol/2017/05/31/mas_futbol/1496242835_086388.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170615055742/http://futbol.as.com/futbol/2017/05/31/mas_futbol/1496242835_086388.html |fecha=2017-06-15 }}
=== Socesor ===
{{AP|Resolvimientu 8K}}
Hai distintos resolvimientos conocíos por 8K, ente elles tán 8K, un estándar emerxente pa resolución en cine dixital y en gráfiques d'ordenadores y 8K UHDV ([[4320p]]) usada na industria de la televisión dixital, que son representaes pol conteo de píxeles verticales.
== Llista de dispositivos 4K ==
Los siguientes dispositivos son compatibles con 4K de manera nativa:
''<sub>Nota: en dellos casos amuesen submuestreo.</sub>''<!--Información pa editores, na versión orixinal n'Inglés la pallabra ye Downsampling, l'artículu submuestreo nun esiste n'Español.-->
=== Monitores ===
{| class="wikitable sortable"
|-
! Fabricante !! Dispositivu !! Modelu !! Resolvimientu !! Diagonal !! [[Puntos per pulgada|PPP]] <!--Información pa editores Puntos Por pulgada, fórmula: sqrt(Píxeles verticales^2+Píxeles horizontales^2)/Diagonal--> !! Fecha de llanzamientu !! MSRP <!--Información pa editores, n'Español preciu de venta suxeríu pol fabricante--> !! Entraes de señal
|-
| Astrodesign || monitor || DM-3400<ref name="astrodesignDM3400toDM3410A">{{cita web |url=http://www.astrodesign.co.jp/english/discontinued-items-video.html|títulu=Discontinued Items – Video Equipment|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=astrodesign.co.jp|idioma=inglés}}</ref><br />DM-3410<ref name="astrodesignDM3400toDM3410A"></ref><br />DM-3410-A<ref name="astrodesignDM3400toDM3410A"></ref><br />DM-3412<ref>{{cita web |url=http://www.astrodesign.co.jp/english/product/dm-3428-dm-3410-a#section5|títulu=DM-3412 4K Monitor|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=astrodesign.co.jp|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130224232522/http://www.astrodesign.co.jp/english/product/dm-3428-dm-3410-a#section5|fechaarchivu=2013-02-24}}</ref> || 3840x2160 || 56”<br />56”<br />56”<br />60” || 78,68<br />78,68<br />78,68<br />73,43 || || || <br /> <br /> <br />3G/HD-SDI, DVI-Dx4ch(single) o DVI-Dx2ch(dual)
|-
| [[Acer (empresa)|Acer]] || monitor || Predator XB280HK<ref>{{cita web |url=http://www.acer.es/ac/es/ES/content/series/xb0|títulu=Monitor Acer XB0|fechaaccesu=2 de setiembre de 2014|editorial=acer.es|idioma=castellanu}}</ref><br /> CB280HKbmjdppr<ref>{{cita web |url=http://us.acer.com/ac/en/US/press/2014/80660|títulu=Acer anuncia un completu llinial de monitores 4K2K y WQHD|fechaaccesu=2 de setiembre de 2014|editorial=acer.com|idioma=inglés}}</ref> || 3840x2160 || 28" <br />28" || 161 <br /> 161 || Setiembre de 2014 || 699[[Euru|€]] <br /> 599[[Euru|€]] || 1xDisplayport USB Hub <br /> DVI HDMI(MHL) DP 1miniDP MM
|-
| [[ASUS]] || monitor || PQ321<ref>{{cita web |url=http://www.asus.com/News/L9xTPmmMwTlPMq5l|títulu=ASUS Launches PQ321 Monitor with 3840 x 2160 IGZO Display|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=asus.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150426115949/http://www.asus.com/News/L9xTPmmMwTlPMq5l|fechaarchivu=2015-04-26}}</ref><br />PQ321QE<ref>{{cita web |url=http://www.asus.com/Monitors_Projectors/PQ321QE/|títulu=An Experience Only 4K Can Deliver: Professional 31.5” 4K UHD monitor with 3840 x 2160 resolution|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=asus.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150515050141/http://www.asus.com/Monitors_Projectors/PQ321QE/|fechaarchivu=2015-05-15}}</ref><br />PB287Q || 3840x2160 || 31,5”<br />31,5”<br />28" || 139,87<br />139,87<br />71,12 || Xunetu de 2013<br />Setiembre de 2013<br />Xunu de 2014 || <br />3499[[Dólar de los Estaos Xuníos|$ USD]]<ref>{{cita web |url=http://www.zdnet.com/asus-preorders-open-for-3499-consumer-ultra-hd-monitor-you-buying-7000017545/|títulu=Asus: Preorders open for $3,499 consumer Ultra HD monitor; You buying?|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=zdnet.com|idioma=inglés}}</ref><br /> 890[[Euru|€]] || HDMI x2, DisplayPort 1.2 x1<br />DisplayPort 1.2 x1, VGA x1, AV x1<ref>{{cita web |url=http://www.asus.com/Monitors_Projectors/PQ321QE/#specifications|títulu=Monitors & Projectors - PQ321QE|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=asus.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150515050141/http://www.asus.com/Monitors_Projectors/PQ321QE/#specifications|fechaarchivu=2015-05-15}}</ref><br /> HDMI x2, DisplayPort x1
|-
| Barcu || monitor || LC-5621 || 3840x2160 || 56” || 78,68 || Abril de 2007 || || DLDVI-D x2
|-
| [[Dell]] || monitor || UltraSharp UP2414Q<ref>{{cita web|url=http://accessories.us.dell.com/sna/productdetail.aspx?c=us&l=en&cs=19&sku=860-BBCD&baynote_bnrank=0&baynote_irrank=1&~ck=dellSearch&~srd=true&sk=UP2414Q&scat=prod|títulu=Dell UltraSharp 24 Monitor|3=UP2414Q with PremierColor|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=accessories.us.dell.com|idioma=inglés}}</ref> <br /> UltraSharp P2814 <br /> UltraSharp UP3214Q<ref>{{cita web |url=http://accessories.us.dell.com/sna/productdetail.aspx?c=us&cs=04&l=en&sku=210-ACBL|títulu=Monitors & Projectors - PQ321QE|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=accessories.us.dell.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150318193005/http://accessories.us.dell.com/sna/productdetail.aspx?c=us&cs=04&l=en&sku=210-ACBL|fechaarchivu=18 de marzu de 2015}}</ref> || 3840x2160 || 24”<br />28”<br />32” || 183,58 <br />157,35 <br />137,68 || Avientu de 2013<br /> Entamos de 2014 <br /> Finales de 2013 || 1299$ USD<br />1000$ USD <br />3500$ USD || HDMI x1, MiniDP x1, DP(1.2a)x1<br /> <br /> DLDVI-D x?
|-
| [[Eizo]] || monitor || DuraVision FDH3601<ref>{{cita web |url=http://www.eizo.com/global/products/duravision/fdh3601/index.html|títulu=DuraVision FDH3601|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=eizo.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131014160051/http://www.eizo.com/global/products/duravision/fdh3601/index.html|fechaarchivu=2013-10-14}}</ref> || 4096x2160 || 36,4” || 127,22 || Setiembre de 2011 || 36 000$ USD<ref>{{cita web |url=http://www.highpants.net/the-eizo-duravision-fdh3601-the-4k-monster-monitor/|títulu=The Eizo DuraVision FDH3601. The 4k Monster Monitor|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=highpants.net|idioma=inglés}}</ref> || DLDVI-D x2, DP x2
|-
| [[IBM]] || monitor || IBM T220/T221 LCD monitors|IBM T220/T221 || 3840x2400 || 22,2” || 198,46 || Xunu de 2001 || 17.999$ USD || DVI-D x4
|-
| [[JVC]] || monitor || PS-840UD<ref name="JVCPS840UDandRS840UD">{{cita web |url=http://pro.jvc.com/pro/pr/2012/releases/rs_ps840ud.html|títulu=JVC Professional Announces Two 84-Inch ProVérité 4K LCD Monitors|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=pro.jvc.com|idioma=inglés}}</ref><br />RS-840UD<ref name="JVCPS840UDandRS840UD"></ref> || 3840x2160 || 84” || 52,45 || Xineru de 2013 || 20 000$ USD || HDMI 1.3a x4 <br /> HDMI 1.4a x3
|-
| [[LG]] || monitor || LM310UH1-SLA1<ref>{{cita web |url=http://www.tomshardware.de/lm310uh1-4k-ips,news-249710.html|títulu=LG arbeitet an 4K-Display mit 31|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=tomshardware.d'idioma alemán}}</ref> || 4096x2160 || 31” || 149,38 || || ||
|-
| [[Mitsubishi Electric]] || monitor || 56P-QF65LCU || 3840x2160|| 56” || 78,68 || Abril de 2012 || 44 140$ USD || DVI-D x4
|-
| Optik View || monitor || DC801<ref>{{cita web |url=http://www.optikview.com/?p=228|títulu=Optik View DC 801|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=optikview.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131219052028/http://www.optikview.com/?p=228|fechaarchivu=19 d'avientu de 2013}}</ref> <br />DC802 <br />DC804 || 3840x2160 || 56” || 78,68 || Setiembre de 2011 <br />Xineru de 2012 <br />Xunu de 2012 || || DC801:2× DVI-DL <br />DC802:4×(DVI-D, HDMI, DisplayPort) <br />DC804:4×(DVI-D, HDMI, DisplayPort, 3G-SDI)
|-
| [[Panasonic]] || monitor || BT-4LH310<ref>{{cita web |url=http://www2.panasonic.com/webapp/wcs/stores/servlet/prModelDetail?storeId=11301&catalogId=13251&itemId=696014&modelNo=Content04052013011955234&surfModel=Content04052013011955234|títulu=Panasonic Unveils BT-4LH310 LCD Production Monitor|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=panasonic.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102195759/http://www2.panasonic.com/webapp/wcs/stores/servlet/prModelDetail?storeId=11301&catalogId=13251&itemId=696014&modelNo=Content04052013011955234&surfModel=Content04052013011955234|fechaarchivu=2014-01-02}}</ref> || 4096x2160 || 31” || 149,38 || 2013 || || HDMI 1.4a, Disport Port 1.1, GPI
|-
| [[Samsung]] || monitor || 31.5" 4K<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2013/09/06/samsungs-4k-31-5-inch-monitor-eyes-on/|títulu=Eyes-on with Samsung's 31.5-inch 4K PC monitor|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|autor=Alexis Santos|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref> || 3840x2160 || 31,5" || 139,87 || || || DVI-D x?
|-
| [[Sharp Corporation|Sharp]], Eyevis || monitor || EYE-LCD6400-4K || 3840x2160 || 64" || 68,84 || || 53.000$ USD || DVI-D x4
|-
| [[Sharp Corporation|Sharp]] || monitor || PN-K321<ref>{{cita web |url=http://www.sharp-world.com/corporate/news/121128.html|títulu=Sharp to Introduz PN-K321 LCD Monitor Featuring the Industry's Thinnest Design in a High-Resolution 4K2K Display|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=sharp-world.com|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2012/11/27/sharp-pn-k321-4k-igzo-lcd-monitor/|títulu=Sharp's first 4K 32-inch IGZO LCD is destined for Japanese workstations|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref><br />PN-K322B<ref>{{cita web |url=http://www.slashgear.com/sharp-pn-k322b-32-ultra-hd-touchscreen-packs-igzo-and-digital-pen-02288724/|títulu=Sharp PN-K322B 32″ Ultra HD touchscreen packs IGZO and digital pen|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=slashgear.com|idioma=inglés}}</ref> || 3840x2160 || 32" || 137,68 || Payares de 2012 <br />Julio de 2013 || 5.500$ USD <br /> || HDMI x2, DP
|-
| [[Sony]] || monitor || SRM-L560 || 4096x2160 || 56" || 82,69 || Avientu de 2009 || 25 000$ USD || HDMI x2
|-
| [[Sony]] || monitor<br />(OLED) || <!--"A" Series TRIMASTER EL™ OLED -- Master: BVM-Y250A, BVM-Y170A, BVM-F250A, BVM-F170A; Picture: PVM-2541A, PVM-1741A-->?<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2013/04/07/sony-unveils-professional-4k-oled-monitor-prototypes/|títulu=Sony unveils 30-and 56-inch professional 4K OLED monitor prototypes|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref> || 4096x2160 <br />3840x2160 || 30" <br />56" || 154,35 <br /> 78,68 || 2014 || ||
|-
| TVLogic || monitor || LUM-300W<ref>{{cita web |url=http://tvlogic.jp/press/pdf/TVLogic-Press-LUM300W.pdf|títulu=TVLogic 30" 10bit 4K DCI monitor LUM-300W|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=tvlogic.jp|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131210014743/http://tvlogic.jp/press/pdf/TVLogic-Press-LUM300W.pdf|fechaarchivu=10 d'avientu de 2013}}</ref><br />LUM-560W<ref>{{cita web |url=http://www.tvlogicusa.com/product/product.php?model=LUM-560W|títulu=TVLogic – 56" 10bit 4K LCD monitor|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=tvlogicusa.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131210044908/http://tvlogicusa.com/product/product.php?model=LUM-560W|fechaarchivu=10 d'avientu de 2013}}</ref> || 4096x2160 <br />3840x2160 || 30" <br />56" || 154,35 <br /> 78,68 || 2013 <br />Abril de 2011 || <br />65 995$ USD || HD-SDI, 3G-SDI, HDMI <br /> DVI-D x4, 1.5/3G-SDI x4, HDMI x4
|-
| [[ViewSonic]] || monitor || VP3280-LED<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2012/06/05/viewsonic-vp3280-led-4k-monitor-hands-on/|títulu=ViewSonic VP3280-LED 31.5-inch 4K monitor prototype hands-on (video)|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref> || 3840x2160 || 31,5" || 139,87 || 2013 || 4000–5000$ USD<ref>{{cita web |url=http://chinese.engadget.com/2013/05/27/viewsonic-computex-preshow/|títulu=ViewSonic 32-inch 4K monitor at Computex|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=chinese.engadget.com|idioma=xaponés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181103015020/https://chinese.engadget.com/2013/05/27/viewsonic-computex-preshow/|fechaarchivu=2018-11-03}}</ref>|| DVI-DL x2, HDMI, DisplayPort 1.2
|}
=== Televisiones ===
{| class="wikitable sortable"
|-
! Fabricante !! Dispositivu !! Modelu !! Resolvimientu !! Diagonal !! [[Puntos per pulgada|PPP]] <!--Información pa editores Puntos Por pulgada, fórmula: sqrt(Píxeles verticales^2+Píxeles horizontales^2)/Diagonal--> !! Soporte [[H.265|HEVC]] !! Fecha de llanzamientu !! MSRP <!--Información pa editores, n'Español preciu de venta suxeríu pol fabricante--> !! Entraes de señal
|-
| Changhong || TV || UD55B6000i <br />UD58B6000i<ref>{{cita web|url=http://www.changhongglobal.com/egdch/9375.htm|títulu=Changhong B6000 Series|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=changhongglobal.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140310231602/http://www.changhongglobal.com/egdch/9375.htm|fechaarchivu=2014-03-10}}</ref> <br />UD65B6000i || 3840x2160 || 55" <br />58" <br />65" || 80,11 <br/>75,96 <br/>67,78 || || 2013 || 10.000[[Yuan chinu|元 CNY]] (~1.600[[Dólar de los Estaos Xuníos|$ USD]]) <br />16.000元 CNY (~2.600$ USD) <br />24.000元 CNY (~3.900$ USD) || HDMI 1.4 x?
|-
| Changhong || TV || 3D55B8000i<ref>{{cita web |url=http://www.changhongglobal.com/egdch/9433.htm|títulu=Changhong B8000 Series|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=changhongglobal.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102200349/http://www.changhongglobal.com/egdch/9433.htm|fechaarchivu=2014-01-02}}</ref><br />3D65B8000i || 3840x2160 || 55" <br />65" || 80,11 <br />67,78 || || 2013 || 11.000元 CNY (~1.800$ USD)<br />26 000元 CNY (~4200$ USD)|| HDMI 1.4 x3
|-
| Changhong || TV || UD75B9000i<br />UD85B9000i<ref>{{cita web |url=http://www.fullhd.gr/tileoraseis/ultra-hd-tvs/item/16116-changhong-85c9000-ifa-2013.html|títulu=ChangHong 85C9000 [IFA 2013]|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=fullhd.gr|idioma=griegu}}</ref> || 3840x2160 || 75" <br />85" || 58,74 <br />51,83 || || 2013 || <br /> 130.000元 CNY (~21.000$ USD)|| HDMI x?
|-
| [[Chi Mei Corporation|CHIMEI]] || TV || TL-50UD<ref>{{cita web |url=http://www.chimei.com.tw/product/display/lcd-display-tv/ud-series/4k2k-tl-50ud90|títulu=TL-50UD90|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=chimei.com.tw|idioma=chinu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140303203040/http://www.chimei.com.tw/product/display/lcd-display-tv/ud-series/4k2k-tl-50ud90|fechaarchivu=3 de marzu de 2014}}</ref> <br />TL-65UD <br />TL-84UD || 3840x2160 || 50" <br />65" <br />84" || 88,12 <br />67,78 <br />52,45 || || 2013 || 33.990[[Nuevu dólar taiwanés|NT$ TWD]] (~1.135$ USD) <br />109 000NT$ TWD (~3.640$ USD) <br /> || HDMI 1.4 x4
|-
| [[Grundig]] || TV || FLX 9490 SL<ref>{{cita web |url=http://www.digitalfernsehen.de/Grundig-Fine-Arts-Ultra-HD-Serie-ab-2014-erhaeltlich.106724.0.html|títulu=Grundig Fine Arts: Ultra-HD-Serie ab 2014 erhältlich|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=digitalfernsehen.d'idioma alemán}}</ref> || 3840x2160 || 65" || 67,78 || || 2014 Q1 || || HDMI x?
|-
| Haier || TV || LD50H9000<ref>{{cita web |url=http://www.best-news.us/news-4555648-Picture:-50-inches-4K-Ultra-HD-resolution-TV-Haier-first-test.html|títulu=Picture: 50 inches 4K Ultra HD resolution TV Haier first test|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=best-news.us|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102203847/http://www.best-news.us/news-4555648-Picture:-50-inches-4K-Ultra-HD-resolution-TV-Haier-first-test.html|fechaarchivu=2014-01-02}}</ref> <br />LD58H9000v <br />LD65H9000 || 3840x2160 || 50" <br />58" <br />65" || 88,12 <br />75,96 <br />67,78 || || 2013 || 11 000元 CNY (~1800$ USD)<br />15 000元 CNY (~2500$ USD)<br />22 000元 CNY (~3.600$ USD) || HDMI 1.4 x3
|-
| Hisense || TV || 50XT880G3DU<ref>{{cita web |url=http://www.hisense-usa.com/pr/prFull.asp?prID=24|títulu=Hisense Unveils XT880 Series|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=hisense-usa.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102200034/http://www.hisense-usa.com/pr/prFull.asp?prID=24|fechaarchivu=2014-01-02}}</ref> <br />58XT880G3DU <br />65XT880G3DU || 3840x2160 || 50" <br />58" <br />65" || 88,12 <br />75,96 <br />67,78 || || 2012 Q4 || 9000元 CNY (~1500$ USD) <br />12 000元 CNY (~2000$ USD) (2.248,20[[Dólar australianu|AU$ AUD]])<ref name="PriceHisense58XT880and65XT880">{{cita web|url=http://www.jbhifionline.com.au/support.aspx?post=1&results=10&q=hisense+ultra+hd&source=all&bnSearch.x=-1017&bnSearch.y=-40&bnSearch=Go%21|títulu=Results JbHifiOnline Search for 'hisense ultra hd'|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=jbhifionline.com.au|idioma=inglés}}</ref> <br />22 000元 CNY (~3600$ USD) (2698,20AU$ AUD)<ref name="PriceHisense58XT880and65XT880"></ref> || HDMI 1.4 x3
|-
| Hisense || TV || 65XT900<ref>{{cita web |url=http://www.hisense-usa.com/pr/prFull.asp?prID=23|títulu=Hisense Unveils XT900 Series|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=hisense-usa.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131030140156/http://hisense-usa.com/pr/prFull.asp?prID=23|fechaarchivu=2013-10-30}}</ref> <br />84XT900 <br />110XT900 || 3840x2160 || 65" <br />84" <br />110" || 67,78 <br />52,45 <br />40,05 || || 2013 || <br /> 11 999[[Euru|€]]<ref>{{cita web|url=http://4kfilme.de/hisense-84-zoll-4k-fernseher-ltdn84xt900-11999-euru/|títulu=Hisense 84 Zoll 4K Fernseher LTDN84XT900 für 11 999 Euru|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=4kfilme.d'idioma alemán}}</ref> <br /> || HDMI 1.4 x4
|-
| Konka || TV || 50X9600UE<ref>{{cita web |url=http://www.led-konka.com/blog/?p=1535|títulu=Konka 50X9600UE|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=led-konka.com|idioma=chinu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.led-konka.com/blog/?p=1535|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref><br />65X9600UE<br />84X9600PUE<br /> || 3840x2160 || 50" <br />65" <br />84" || 88,12 <br />67,78 <br />52,45 || || 2013 || 9.000元 CNY (~1.500$ USD) <br />22.000元 CNY (~3.600$ USD) <br />86 000元 CNY (~14 000$ USD) || 3× HDMI 1.4
|-
| [[LG]] || TV || 84LM9600<ref name="engadget1">{{cita web |url=http://www.engadget.com/2012/07/19/lg-84-inch-ultra-definition-4k-hdtv/|títulu=LG 84-inch 'ultra definition' 4K HDTV going on sale in limited quantities in Korea|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref> || 3840x2160 || 84" || 52,45 || || Agostu de 2012 || 16 999$ USD / 19 999$ USD (MSRP)<ref>{{cita web |url=http://www.cepro.com/article/street_price_set_at_16999_for_lgs_84-in_4k_ultra_hd_tv/|títulu=Street Price set at $16,999 for LG's 84-in 4K Ultra HD TV|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=cepro.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102195615/http://www.cepro.com/article/street_price_set_at_16999_for_lgs_84-in_4k_ultra_hd_tv/|fechaarchivu=2014-01-02}}</ref> <br />25.000.000[[Won|₩ KRW]]<ref name="engadget1"/><ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/technology-19344834|títulu=LG releases 'world's biggest' ultra-definition TV|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=bbc.co.uk|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.theverge.com/2012/8/22/3259613/lg-84-inch-4k-tv-korea-release-north-america-europe-latin-asia LG's 84-inch|títulu=4K TV hits Korean stores, coming to North America and Europe in September|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=theverge.com|idioma=inglés}}</ref> || HDMI 1.4 x4
|-
| LG || TV || 55LA9650<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2013/08/11/korea-price-cut-samsung-curved-oled-lg-4k-la9650/|títulu=Samsung's curved OLED TV drops price by a third, LG brings cheaper 4K TVs|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref> <br />65LA9650 || 3840x2160 || 55" <br />65" || 80,11 <br />67,78 || Sí || Ochobre de 2013 || 3000$ USD <br />4500$ USD || HDMI 1.4 x3
|-
| LG || TV || 55LA9700<ref>{{cita web |url=http://www.lgnewsroom.co.kr/contents/14151|títulu=LG Accepting Pre-orders for 55 and 65 inch UHD Models in Korea|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=lgnewsroom.co.kr|idioma=coreanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102193649/http://www.lgnewsroom.co.kr/contents/14151|fechaarchivu=2 de xineru de 2014}}</ref> <br />65LA9700 || 3840x2160 || 55" <br />65" || 80,11 <br />67,78 || Sí || 2013 || 7 400 000₩ KRW (~6600$ USD) <br />10 900 000₩ KRW (~9700$ USD) || HDMI 1.4 x3
|-
| LG || TV || 84LA9800<ref>{{cita web |url=http://www.lg.com/my/tvs/lg-84LA9800/technical-specifications|títulu=LG 84LA9800 Technical Specifications|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=lg.com|idioma=inglés}}</ref> || 3840x2160 || 84" || 52,45 || Sí || || || HDMI x?
|-
| [[Panasonic]] || TV || TC-L65WT600<ref>{{cita web |url=http://shop.panasonic.com/shop/model/TC-L65WT600|títulu=Panasonic TC-L65WT600 - VIERA 65 Class WT600 Series Ultra HD TV (64.5 Diag.) - Overview|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=shop.panasonic.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141121011008/http://shop.panasonic.com/shop/model/TC-L65WT600|fechaarchivu=2014-11-21}}</ref> || 3840x2160 || 64,5" || 68,31 || || Ochobre de 2013 || 5999$ USD || HDMI 2.0 x1, HDMI 1.4 x3, DP 1.2 x1
|-
|-
| [[Panasonic]] || TV || TX-65AX900Y<ref>{{cita web |url=http://blog.panasonic.es/corporativo/smart-tv-con-tecnologia-4k-al algame-de-tou-el mundu/|títulu=Smart TV 4K con teunoloxía al algame de tol mundu|fechaaccesu=16 de setiembre de 2014|editorial=blogue.panasonic.es|idioma=castellanu}}</ref> || 3840x2160 || 64,5" || 68,31 || || Setiembre de 2014 || 54999€ EUR || HDMI 2.0 x4, DP 1.2 x1
|-
| [[Philips]] || TV || 65PFL9708<ref>{{cita web |url=http://www.hdfever.fr/2013/08/16/philips-65pfl9708-84pfl9708/|títulu=Philips 65PFL9708 & 84PFL9708 : TV Edge LED Ultra HD, Ultra Pixel HD Engine, PMR Ultra 900Hz, Ambilight Spectra XL|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=hdfever.fr|idioma=francés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131109155355/http://www.hdfever.fr/2013/08/16/philips-65pfl9708-84pfl9708/|fechaarchivu=2013-11-09}}</ref> <br />84PFL9708 || 3840x2160 || 65" <br />84" || 67,78 <br/>52,45 || || Setiembre de 2013 || 4.999€<ref>{{cita web |url=http://www.wired.co.uk/news/archive/2013-09/05/philips-4k-tvs|títulu=Philips' award-winning 4K Ultra HD TV is finally unveiled in public|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=wired.co.uk|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160526051547/http://www.wired.co.uk/news/archive/2013-09/05/philips-4k-tvs|fechaarchivu=2016-05-26}}</ref> <br />14.999€ || HDMI 1.4 x5
|-
| [[Samsung]] || TV || 85S9<ref>{{enllaz rotu|1=Samsung UA85S9|2=http://www.samsung.com/ae/consumer/tv-audiu-video/television/led-tv/UA85S9ARXZN}}</ref> <br />98S9<ref>{{cita web |url=http://www.digitaltrends.com/home-theater/samsung-shows-off-massive-98-inch-ultra-hd-tv-teases-ultra-hd-oled-tv/|títulu=Samsung shows off massive 98-inch Utra HD TV, teases Ultra HD OLED TV|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=digitaltrends.com|idioma=inglés}}</ref> <br />110S9 || 3840x2160 || 85" <br />98" <br />110" || 51,83 <br />44,96 <br />40,05 || Sí || 2013 <br /> <br /> || 44 999,99$ USD <br /> <br /> || HDMI 1.4 x4 <br />HDMI x? <br />HDMI x?
|-
| Samsung || TV || 55F9000<ref>{{cita web |url=http://www.newswire.co.kr/newsRead.php?non=698083|títulu=Samsung taking pre-orders for 55" and 65" UHD TVs|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=newswire.co.kr|idioma=coreanu}}</ref> <br />65F9000 || 3840x2160 || 55" <br />65" || 80,11 <br />67,78 || || 2013 || 6.400.000₩ KRW (~5.700$ USD)<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2013/05/30/samsung-65-55-inch-4k-price/|títulu=Samsung's 65- and 55-inch 4K TVs launch next month in Korea for less than $8,000|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref> (~4331€ EUR) <br />8 900 000₩ KRW (~7.900$ USD) || HDMI 1.4 x4
|-
|Seiki Dixital || TV || SE39UY04<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2013/06/25/seiki-launches-39-inch-4k-tv-for-699/|títulu=Seiki launches 39-inch 4K TV for $699, expects 65-inch model by fall|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref> <br />SE50UY04<ref>{{cita web |url=http://www.seikidigital.com/products/tv/SE50UY04-detail.php|títulu=Seiki SE50UY04|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=seikidigital.com|idioma=inglés}}</ref> <br />SE65UY04<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2013/10/01/seiki-65-inch-4k-tv/|títulu=Seiki launching its 65-inch 4K TV in December for $3,000|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref> || 3840x2160 || 39" <br />50" <br />65" || 112,97 <br />88,12 <br />67,78 || || Xunu de 2013 <br /> Abril de 2013 <br />Avientu de 2013 || 699$USD <br />1500$ USD<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2013/04/15/seiki-offcially-prices-its-50-inch-4k-tv-at-1500-for-late-april/|títulu=Seiki officially prices its 50-inch 4K TV at $1,500 with a late April launch|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref> <br />3.000$ USD || HDMI 1.4 x3 <br />HDMI 1.4 x3 <br />HDMI 1.4 x?
|-
| [[Sharp Corporation|Sharp]] || TV || LC-60UD1<ref>{{cita web |url=http://4kfilme.de/sharp-neue-aquos-4k-lcd-fernseher-in-japan/|títulu=Sharp Introduces new 4K TV's with Moth-Eye-Technoloy and AQUOS 4K-Master Engine Pro|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=4kfilme.d'idioma alemán}}</ref> <br />LC-70UD1 || 3840x2160 || 60" <br />70" || 73,43 <br />62,94 || || Agostu de 2013 (Xapón) <br />Xunu de 2013 (Xapón) || 650 000[[Yen|¥]] (~6500$ USD) <br />850 000¥ (~8500$ USD) || HDMI 1.4 x4
|-
| Skyworth || TV || 39Y780O<ref>{{cita web |url=http://www.skyworth.com/cn/product-class1-138.html|títulu=Skyworth Y780O|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=skyworth.com|idioma=chinu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130829224301/http://www.skyworth.com/cn/product-class1-138.html|fechaarchivu=2013-08-29}}</ref> <br />50Y780O <br />55Y780O <br />58Y780O || 3840x2160 || 39" <br />50" <br />55" <br />58" || 112,97 <br />88,12 <br />80,11 <br />75,96 || || 2013 || 3.999元 CNY (~650$ USD)<ref>{{cita web |url=http://www.ultra-hdtv.net/skyworth-und-tcl-ultra-hd-fernseher-zum-schnappchenpreis/|títulu=Skyworth und TCL: Ultra HD Fernseher zum Schnäppchenpreis|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=ultra-hdtv.net|idioma=alemán}}</ref> <br />9.000元 CNY (~1.500$ USD) <br />11.000元 CNY (~1.800$ USD) <br />13.000元 CNY (~2.100$ USD) || HDMI 1.4 x3<br />DP
|-
| Skyworth || TV || 65Y810O<ref>{{cita web |url=http://www.skyworth.com/cn/product-class1-137.html|títulu=Skyworth Y810O|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=skyworth.com|idioma=chinu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130829223200/http://www.skyworth.com/cn/product-class1-137.html|fechaarchivu=2013-08-29}}</ref> <br />84Y99UD<ref>{{cita web |url=http://www.skyworth.com/cn/product-class1-136.html|títulu=Skyworth Y99UD|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=skyworth.com|idioma=chinu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130830021023/http://www.skyworth.com/cn/product-class1-136.html|fechaarchivu=2013-08-30}}</ref> || 3840x2160 || 65" <br />84" || 67,78 <br />52,45 || || 2013 || 39.999元 CNY (~6.500$ USD) <br />99.999元 CNY (~16.300$ USD) || HDMI 1.4 x3 <br />HDMI 1.4 x2
|-
| [[Sony]] || TV || XBR-55X900A<ref>{{cita web |url=http://store.sony.com/p/Sony-4K-TV-Ultra-HD/en/p/XBR55X900A|títulu=55" Class (54.6" diag) 4K Ultra HD TV|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=store.sony.com|idioma=inglés}}</ref> <br />XBR-65X900A<ref>{{cita web |url=http://store.sony.com/p/Sony-4K-TV-Ultra-HD/en/p/XBR65X900A|títulu=65" Class (64.5" diag) 4K Ultra HD TV|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=store.sony.com|idioma=inglés}}</ref> <br />XBR-84X900A || 3840x2160 || 55" <br />65" <br />84" || 80,11 <br />67,78 <br />52,45 || || Mayu de 2013 <br />Mayu de 2013 <br />Setiembre de 2012 || 4999,99$ USD <br />6999,99$ USD <br />25 000$ USD || HDMI 1.4 x4
|-
| Sony || TV || XBR-55X850A<ref>{{cita web|url=http://www.hardwarezone.com.ph/tech-news-sony-releases-cheaper-4k-uhdtv-x850-series|títulu=Sony Releases Cheaper 4K UHDTV X850 Series|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=hardwarezone.com.ph|idioma=inglés}}</ref> <br />XBR-65X850A || 3840x2160 || 55" <br />65" || 80,11 <br />67,78 || || Ochobre de 2013 || 3000$ USD <br />4500$ USD || HDMI 2.0 x4
|-
| [[TCL Corporation|TCL]] || TV || L50V8500A <br />L55V8500A <br />L65V8500A || 3840x2160 || 50" <br />55" <br />65" || 88,12 <br />80,11 <br />67,78 || || 2013 || 9.000元 CNY (~1500$ USD) <br />12 000元 CNY (~2000$ USD) <br />27 000元 CNY (~4400$ USD) || HDMI 1.4 x? <br />DP
|-
| TCL || TV || L39Y5690A <br />L50Y5690A <br />L55Y5690A <br />L65Y5690A || 3840x2160 || 39" <br />50" <br />55" <br />65" || 112,97 <br />88,12 <br />80,11 <br />67,78 || || 2013 || <br />8600元 CNY (~1400$ USD) <br />9999元 CNY (~1600$ USD) <br /> || HDMI 1.4 x2
|-
| TCL || TV || 7Y504D<ref>{{cita web |url=http://reviews.cnet.com/8301-33199_7-57595364-221/tcl-debúes-first-50-inch-4k-tv-under-a-grand/|títulu=TCL debúes first 50-inch 4K TV under a grand|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=reviews.cnet.com|idioma=inglés}}</ref> <br />Y5691<ref>{{cita web |url=http://www.techguide.com.au/menu-news-by-categories/televisions/1965-tcl-announces-sub-5000-65-inch-4k-led-smart-tv|títulu=TCL announces sub-$5000 65-inch 4K LED smart TV|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=techguide.com.au|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102192039/http://www.techguide.com.au/menu-news-by-categories/televisions/1965-tcl-announces-sub-5000-65-inch-4k-led-smart-tv|fechaarchivu=2 de xineru de 2014}}</ref> || 3840x2160 <br />4096x2160 || 50" <br />65" || 88,12 <br />71,24 || || Setiembre de 2013 || 999$ USD <br />4999$ USD || HDMI 1.4 x4 <br />HDMI 1.4 x3
|-
| [[Thomson SA|Thomson]] || TV || 50UW9786<ref>{{cita web |url=http://www.audiovideohd.fr/actualites/9856-Thomson-50UW9786-55UW9786.html|títulu=Thomson W9 : TV Edge LED Ultra HD à prix abordable annoncée en France|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=audiovideohd.fr|idioma=francés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140105171644/http://www.audiovideohd.fr/actualites/9856-Thomson-50UW9786-55UW9786.html|fechaarchivu=2014-01-05}}</ref> <br />55UW9786 || 3840x2160 || 50" <br />55" || 88,12 <br />80,11 || || Ochobre de 2013 || 2499€ <br />3499€ || HDMI x?
|-
| Tongfang || TV || 65TX6000<ref>{{cita web |url=http://www.pcpop.com/doc/0/910/910680.shtml|títulu=Tongfang 65TX6000|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=pcpop.com|idioma=chinu}}</ref> || 3840x2160 || 65" || 67,78 || || 2013 || || HDMI 1.4 x?
|-
| [[Toshiba]] || TV || Regza 55X3 (Xapón)<ref>{{cita web |url=http://www.electronichouse.com/article/toshiba_55-inch_glasses-free_4k_3dtv_ships_in_december/|títulu=Product News: Toshiba 55-inch Glasses-free 4K 3DTV Ships in December, by Grant Clauser|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=electronichouse.com|idioma=inglés}}</ref> <br />55ZL2G (Europa) || 3840x2160 || 55" || 80,11 || || Avientu de 2011 (Xapón) <br />Avientu de 2011 (Alemaña) <br />Marzu de 2012 (Europa) || 11 730$ USD <br />7990€ || HDMI 1.4 x4
|-
| Toshiba || TV || 58Z8X<ref name="ToshibaZ8X">{{cita web |url=http://4kfilme.de/toshiba-regza-z8x-serie-4k-fernseher/|títulu=Toshiba Regza Z8X Serie|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=4kfilme.d'idioma alemán}}</ref> <br />65Z8X<ref name="ToshibaZ8X"/> <br />84Z8X<ref name="ToshibaZ8X"/> || 3840x2160 || 58" <br />65" <br />84" || 75,96 <br />67,78 <br />52,45 || || Xunu de 2013 (Xapón) || 500 000¥ (~5.899$USD) <br />750 000¥ (~7299$ USD) <br />1 680 000¥ (~16 430$ USD) || HDMI 1.4 x4
|-
| Toshiba || TV || 58L9363<ref>{{cita web |url=http://www.hdtvtest.co.uk/news/toshiba-84l9363-201303212759.htm|títulu=Toshiba Unveils 84L9363, 65L9363 & 58L9363 (9 Series) 4K TVs|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=hdtvtest.co.uk|idioma=inglés}}</ref> <br />65L9363 <br />84L9363 || 3840x2160 || 58" <br />65" <br />84" || 75,96 <br />67,78 <br />52,45 || || Setiembre de 2013 || 2999[[Llibra esterlina|£]] (~2700$ USD) <br />5499£ (~3700$ USD) <br />13 999£ || HDMI x?
|-
| Vizio || TV || XVT551d<ref>{{cita web |url=http://www.bubblews.com/news/763037-product-review-vizio-xvt551d-ultra-hd-razor-3d-led-smart-tv|títulu=Product Review – VIZIO XVT551d Ultra HD Razor 3D LED Smart TV|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=bubblews.com|idioma=inglés}}</ref> <br />XVT651d <br />XVT701d || 3840x2160 || 55" <br />65" <br />70" || 80,11 <br />67,78 <br />62,94 || || Q1 2014 || || HDMI x?
|-
| Westinghouse || TV || || 3840x2160<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2013/01/09/westinghouse-110-inch-4k-hdtv/|títulu=Westinghouse's 110-inch 4K television costs $300,000, is built to order (eyes-on|fechaaccesu=5 de xineru de 2014|editorial=engadget.com|idioma=inglés}}</ref> || 110" || 40,05 || || 2013 || 300 000$ USD || HDMI x?
|}
=== Proyeutores ===
[[Ficheru:4K DLP CINEMA. A Texas Instruments Technology - Photo Philippe Binant.jpg|thumb|4K DLP CINEMA (Texas Instruments)]]
{| class="wikitable sortable"
|-
! Fabricante !! Dispositivu !! Modelu !! Resolvimientu !! Diagonal !! [[Puntos per pulgada|PPP]] <!--Información pa editores Puntos Por pulgada, fórmula: sqrt(Píxeles verticales^2+Píxeles horizontales^2)/Diagonal--> !! Fecha de llanzamientu !! MSRP <!--Información pa editores, n'Español preciu de venta suxeríu pol fabricante--> !! Entraes de señal
|-
| Barco || Proyeutor DLP || DP4K-23B<ref>{{cita web |url=http://www.barco.com/en/product/2383|títulu=Products & Solutions | Projectors | Digital cinema projectors | DP4K-23B|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=barcu.com|idioma=inglés}}</ref><br />DP4K-32B<ref>{{cita web |url=http://www.barco.com/en/product/2310|títulu=Products & Solutions | Projectors | Digital cinema projectors | DP4K-32B|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=barcu.com|idioma=inglés}}</ref><br />SIM 10<ref>{{cita web |url=http://www.barco.com/en/product/2333|títulu=Products & Solutions | Projectors | Simulation projectors | SIM 10|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=barcu.com|idioma=inglés}}</ref><br />Galaxy 4K-12<ref>{{cita web |url=http://www.barco.com/en/product/2442|títulu=Products & Solutions | Projectors | Stereoscopic projectors | Galaxy 4K-12|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=barcu.com|idioma=inglés}}</ref><br />Galaxy 4K-23<ref>{{cita web |url=http://www.barco.com/en/product/2436|títulu=Products & Solutions | Projectors | Stereoscopic projectors | Galaxy 4K-23|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=barcu.com|idioma=inglés}}</ref><br />Galaxy 4K-32<ref>{{cita web |url=http://www.barco.com/en/product/2437|títulu=Products & Solutions | Projectors | Stereoscopic projectors | Galaxy 4K-32|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=barcu.com|idioma=inglés}}</ref> || 3840x2160 <br />3840x2160 <br />3840x2400 <br />3840x2160 <br />3840x2160 <br />3840x2160 || Hasta 23m/75 ft <br />Hasta 32m/105 ft <br /> <br />Hasta 23m/75 ft <br />Hasta 23m/75 ft <br />Hasta 32m/105 ft || varia <br />varia <br />varia <br />varia <br />varia <br />varia || 24 de marzu de 2011 <br />24 de marzu de 2011 <br />29 de payares de 2010 <br />11 de xunetu de 2011 <br />11 de xunetu de 2011 <br />11 de xunetu de 2011 || || [[DVI-D]] x2, [[3G-SDI]] <br />DVI-D x2, 3G-SDI <br />DLDVI-D x4 <br />DVI-D x2, 3G-SDI <br />DVI-D x2, 3G-SDI <br />DVI-D x2, 3G-SDI
|-
| Christie || Proyeutor DLP || D4K35<ref>{{enllaz rotu|1=www.christiedigital.com|2=http://www.christiedigital.com/SupportDocs/Anonymous/Christie-D4K35-Brochure.pdf}}</ref> || 3840x2160 || Hasta 30.5m || varia || || || 3G HD-SDI x2 o x4, [[HDMI]] 1.3 x2
|-
| Christie || Proyeutor DLP || MIRAGE D4K25 or D4K35 3d 120 Hz<ref>{{enllaz rotu|1=www.christiedigital.com|2=http://www.christiedigital.com/SupportDocs/Anonymous/Christie-Mirage-4K25-and-4K35-brochure.pdf}}</ref> || 4096x2160 || Hasta 30.5m || varia || || || 4× Twin DisplayPort input card - Dual link DVI input card - Twin HDMI input card
|-
| [[NEC]] || Proyeutor DLP || NC3240S<ref>{{cita web |url=http://www.nec-display.com/ap/en_projector/dlpcinema/nc3240s/spec.html|títulu=NC3240S: DLP Cinema Projector|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=nec-display.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181103014309/https://www.nec-display.com/ap/en_projector/dlpcinema/nc3240s/spec.html|fechaarchivu=2018-11-03}}</ref> || 3840x2160 || Hasta 32 m (105 ft) || varia || 24 de marzu de 2011 || || HD-SDI x4, DVI-D x2
|-
| REDray || Proyeutor láser<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2012/04/16/redray-4k-cinema-laser-hands-on/|títulu=REDray 4K cinema laser projector and player eyes-on|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|editorial=nec-display.com|idioma=inglés}}</ref> || || || || || 2013 (?) || 10 000$ USD || HDMI x?
|-
| [[Sony]] || Proyeutor SXRD || VPL-VW1000YE || 3840x2160 || varia || varia || Avientu de 2011 || 25.000$ USD || HDMI x2
|}
=== Videocámaras ===
{| class="wikitable sortable"
|-
! Fabricante !! Dispositivu !! Modelu !! Resolvimientu !! Megapíxeles!! Soporte grabación !! Fecha de llanzamientu !! MSRP <!--Información pa editores, n'Español preciu de venta suxeríu pol fabricante--> !! Conexones
|-
| [[Panasonic]] || Videocámara || HC-X1000<ref>{{cita web |url=http://www.panasonic.com/es/corporate/noticies/articles/201409-articles-panasonic-presenta-la-videocamara-hc-x1000-con-funciones-profesi.html/|títulu=Panasonic presenta la videocámara HC-X1000 con funciones profesionales y teunoloxía 4K|fechaaccesu=3 de setiembre de 2014|editorial=panasonic.com|idioma=castellanu}}</ref> || 4096x2160 || 18,91 || SDHC/SDXC || Setiembre de 2014 || 3000€ EUR || AV, HDMI, XLR, USB
|}
=== Móviles ===
{| class="wikitable sortable"
|-
! Fabricante !! Dispositivu !! Modelu !! Resolvimientu pantalla !! Resolvimientu cámara !! Mega- píxeles!! Soporte grabación !! Fecha de llanzamientu !! MSRP <!--Información pa editores, n'Español preciu de venta suxeríu pol fabricante--> !! Conexón
|-
| Sony || Celular || [[Sony Xperia Z5 Premium]] || 3840x2160 (5,5") || 3840x2160 || 23 || || || ||
|-
| Apple || Celular || [[iPhone 6s]], [[iPhone 6s Plus|6s Plus]], [[iPhone SE]] y [[iPhone 7, 7 Plus]] || 1334x750 (4,7"), 1920 × 1080 (5,5") y 1136 x 640 (4,0<nowiki>''</nowiki>)|| 3840x2160 || 12 || 4K 30 fps
| || ||
|-
| Samsung || Celular || Galaxy s5 LTE-A G906S, [[Galaxy s6]] y [[Galaxy s7 y s7 Edge]]|| 2560x1440 (5,1") || 3840x2160 || 16 || || || || Galaxy Grand Prime
|-
| Sony || Celular || Xperia Z3 || 1920x1080 (5,2") || 3840x2160 || 20.7 || || || ||
|-
| LG || Celular || [[G3]], y [[LG G4|G4]]|| 2560x1440 (5,5") || 3840x2160 || 16 || || || ||
|-
| LG || Celular || [[G5]]|| 2560x1440 (5,3") || 3840x2160 || 16.5 || 4k 30 fps || Abril de 2016 || || USB-C
|-
| LG || Celular || [[G6]]|| 2880x1440 (5,7") || 4160x3120 || 13 || 4K 30 fps || Abril de 2017 || || USB-C
|-
| Huawei || Celular || [[Nexus 6P]]|| 2560x1440 (5,7") || 3840x2160 || 12.3 || || || ||
|-
| Samsung || Celular || [[Galaxy Note 5]]|| 2560x1440 (5,7") || 3840x2160 || 16 || || || ||
|-
| Motorola || Celular || [[Moto Z]], [[Moto G]]|| 1920x1080 (5,5") || 3840x2160 || 13 || 4k 30 fps
| || ||
|-
| HTC || Celular || [[One M9]]|| 1920x1080 (5,0") || 3840x2160 || 20 || || || ||
|-
| Xiaomi || Celular || [[El mio 4]]|| 1920x1080 (5,0") || 3840x2160 || 13 || || || ||
|-
| ZTE || Celular || [[Axon Lux]]|| 2560x1440 (5,5") || 3840x2160 || 13 || || || ||
|-
| Microsoft || Celular || [[Lumia 950 XL]] || 2560x1440 (5.7") || 3840x2160 || 20 || || Ochobre de 2015 || ||
|-
|[[BlackBerry|Blackberry]]
|Celular
|[[BlackBerry Priv|PRIV]]
|2560x1440 (5.4")
|3840x2160
|21
|4k 30fps
|
|
|
|-
|[[BlackBerry|Blackberry]]
|Celular
|[[Blackberry DTEK60|DTEK60]]
|2560x1440 (5.5")
|3840x2160
|21
|4k 30fps
|ochobre de 2016
|
|UBS-C
|}
== Ver tamién ==
* [[Cine dixital]]
* [[Ultra alta definición]]
== Referencies ==
{{llistaref|3}}
== Bibliografía ==
{{cita llibru |apellíu = Carrasco|nome = Jorge|enllaceautor = Jorge Carrasco González|títulu = Cine y televisión dixital. Manual téunicu|editorial = Edicions de la Universidá de Barcelona|añu = 2010|ubicación = Barcelona|isbn = 978-84-475-3457-9}}
{{cita llibru |apellíu = Castillo |nome = José María|enllaceautor = José María Castillo|títulu = Televisión, realización y llinguaxe audiovisual. |url=|fechaaccesu=|añu = 2016|editorial = Institutu RTVE |isbn= 978-84-88788-96-2 |editor=|ubicación=|páxina=|páxina= 355-356|idioma=}}
{{Tradubot|Resolución 4K}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Teunoloxía de videu y cine]]
[[Categoría:Formatos de videu]]
gv9gtgy3hh4gknjtb11poah072b0rcy
Espulsión de los moriscos
0
132712
4489577
4481274
2026-04-30T04:55:03Z
CommonsDelinker
488
Replacing La_Expulsión_en_el_Puerto_de_Denia._Vicente_Mostre.jpg with [[File:La_Expulsión_en_el_Puerto_de_Denia._Vicente_Mestre.jpg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR3|Criterion 3]] (obvio
4489577
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|300px|Embarque de moriscos nel [[Grao (Valencia)|Grao de Valencia]], pintáu en 1616 por Pere Oromig.]]
La '''espulsión de los moriscos''' de la [[Monarquía Hispánica]] foi ordenada pol rei [[Felipe III d'España|Felipe III]] y foi llevada a cabu de forma gradiada ente 1609 y 1613. Los primeros [[moriscu|moriscos]] espulsaos fueron los del [[Reinu de Valencia]] (el decretu fixo públicu'l 22 de setiembre de 1609), a los que siguieron los d'[[Andalucía]] (10 de xineru de 1610), [[Estremadura]] y les [[Reinu de Castiella|dos Castillas]] (10 de xunetu de 1610), na [[Corona de Castiella]], y los de la [[Corona d'Aragón]] (29 de mayu de 1610). Los postreros espulsaos fueron los del [[Reinu de Murcia (Corona de Castiella)|Reinu de Murcia]], primero los d'orixe [[Reinu de Granada (Corona de Castiella)|granadín]] (8 d'ochobre de 1610), y más tarde los del [[valle de Ricote]] y el restu de moriscos ''antiguos'' (ochobre de 1613). Tres la promulgación de los decretos d'espulsión, celebróse'l 25 de marzu de 1611 en Madrid una procesión d'aición de gracies «a la qu'asistió S. M. vistíu de blancu, bien galán», según rellató un cronista.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=198}} En total fueron espulsaes unes 300 000 persones, la mayoría d'elles de los reinos de Valencia y d'Aragón que fueron los más afeutaos, yá que perdieron un terciu y un sestu de la so población, respeutivamente.
== Antecedentes ==
{{AP|Historia de los moriscos}}
La población [[moriscu|morisca]] consistía nunes 325 000 persones nun país d'unos 8,5 millones d'habitantes. Taben concentraos nos reinos d'[[reinu d'Aragón|Aragón]], nel que constituyíen un 30 % de la población, y de [[Reinu de Valencia|Valencia]], onde representaben un 33 % del total d'habitantes, ente qu'en Castiella taben más esvalixaos, llegando en dellos casos, anque escepcionales, a concentrase en redol al cincuenta per cientu de la población, como en [[Villarrubia de los Ojos]], según investigó [[Trevor J. Dadson]]; nesti exemplu concretu, l'exerciciu efeutivu de la [[desobediencia civil]] torgó la so esraizadura.<ref>{{cita llibru|nome=Trevor J.|apellíu=Dadson|títulu=Los moriscos de Villarubia de los Ojos (sieglos XV-XVIII). Historia d'una minoría asimilada, espulsada y reintegrada|ubicación=Madrid-Frankfurt am Main|editorial=Iberoamericana–Vervuert|añu=2007|cita=Nos casos en que s'igualaba la llende del cincuenta per cientu foi práuticamente imposible espulsalos, yá que se topaben bien integraos cola masa de población cristiana en forma de matrimonios mistos qu'acoyíen a vieyos y enfermos y favorecíen el so regresu por que se volvieren a instalar. Hasta tres veces espulsar de Villarrubia y siempres tornaron: primero a Francia, dempués a Marruecos y depués en persona pol mesmu [[Conde de Salazar]], quien yá non se fiaba nin de los sos propios servidores, pero siempres volvieron, inclusive a cuerpu, y el pueblu acoyer.}}</ref> A esto hai qu'añader la creencia xeneral de la dómina, que l'hispanista holandés [[Govert Westerveld]] demostró ser falsa por aciu árboles xenealóxicos, de que la crecedera de la población morisca yera bastante superior al de la "[[cristianu vieyu|cristiana vieya]]". Les tierres riques y los centros urbanos d'esos reinos yeren mayormente cristianos vieyos, ente que los moriscos ocupaben la mayor parte de les tierres probes y concentrábense nos suburbios de les ciudaes, dedicaos a les úniques xeres que les lleis dexáben-yos prauticar: l'albañilería, l'agricultura, la medicina y delles cañes de l'artesanía, una y bones los gremios cristianos fueron puramente exclusores de los moriscos.
En [[corona de Castiella|Castiella]] la situación yera bien distinta: d'una población de seis millones de persones, ente los moriscos sumaben unos 100 000 habitantes. Por cuenta de esti porcentaxe enforma menor de población morisca, posiblemente la rensía per parte de los [[cristianu vieyu|cristianos vieyos]] escontra los moriscos fuera menor que na corona d'Aragón.
Un gran númberu d'eclesiásticos sofitaben la opción de dar tiempu, una opción en parte sofitada por Roma, pos consideraben qu'una total conversión riquía d'una enllargada asimilación nes creencies y sociedá cristianes. La nobleza aragonesa y valenciana yera partidaria de dexar les coses como taben, pos estos yeren los grupos que más se beneficiaben de la mano d'obra morisca nes sos tierres. El campesinado, sicasí, ver con rensía y considerar rivales.
== Causes ==
[[Ficheru:La Expulsión de los Moriscos.jpg|right|300px|thumb|''La Espulsión de los Moriscos'', dibuxu de [[Vicente Carducho]] ([[Muséu del Prado]], [[Madrid]]).]]
Como destacaron [[Antonio Domínguez Ortiz]] y [[Bernard Vincent]], la espulsión de los moriscos ye un problema históricu "entrevesgáu pola multiplicidá de factores y porque, a pesar de que tenemos abondosa documentación de primera mano, les razones qu'inclinaron finalmente a la Corona escontra la solución más drástica nun tán bien esclariaes, nin acasu tar nunca".{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=159}}
Ente les causes que s'apurrieron pa esplicar la espulsión figuren les siguientes:
* La mayoría de la población morisca, tres más d'un sieglu de la so conversión forzada al cristianismu, siguía siendo un grupu social aparte, a pesar de que, sacante en Valencia, la mayoría de les comunidaes perdieren l'usu de la [[llingua árabe]] en favor de les llingües romances,<ref>{{cita llibru|apellíos=Anes y Álvarez de Castrillón|nome=Gonzalo|enllaceautor=Gonzalo Anes|editorial=Real Academia de la Historia|títulu=Los trés cultures|oclc=614885773|páxina=48|añu=2004|ubicación=Madrid|cita=Tanto en Castiella como n'Aragón los mudéxares falaben corrientemente la llingua romance a fines de la Edá Media. Non asina en Valencia, que los sos musulmantes teníen contactos más continuos con Granada y el Magreb}}</ref> y de que la so conocencia del dogma y los ritos del [[islam]], relixón que practicaben de callao, yera polo xeneral bien probe.
* Tres la [[rebelión de les Alpujarras]] (1568-1571), protagonizada por moriscos granadinos, los menos [[Aculturación|aculturados]], foi tomando cada vegada mayor peso la opinión de qu'esta minoría relixosa constituyía un verdaderu problema políticu que podía poner en riesgu la continuidá de la [[Monarquía Hispánica]]. Esta opinión víase reforzada poles numberoses incursiones de [[pirata|pirates]] [[berberiscos]], que n'ocasiones yeren facilitaes o festexaes pola población morisca y qu'afaraben de cutio tola mariña mediterránea. Los moriscos empezaron a ser consideraos una [[quinta columna]], y unos potenciales aliaos de turcos y franceses.
* La medrana d'una posible collaboración ente la población morisca y l'[[Imperiu otomanu|Imperiu turcu otomanu]] en contra de la España cristiana. Hai de solliñar que los turcos suponíen la mayor amenaza pa los intereses de la Corona Española y nunca se llegaron a consiguir grandes victories contra los mesmos, d'ende qu'una alianza ente moriscos y turcos, los primeres primiendo dende la mesma España y los postreros dende'l [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]], podría resultar fatal.
* L'empiezu d'una etapa de recesión en [[1604]] derivada d'un amenorgamientu na llegada de recursos d'América. L'amenorgamientu de los estándares de vida pudo llevar a la población [[cristianu|cristiana]] a acentuar la so rensía respeuto de los moriscos.
* Una radicalización nel pensamientu de munchos gobernantes tres el fracasu por acabar col [[protestantismu]] nos [[Países Baxos]].
* L'intentu d'acabar cola idea que corría per Europa sobre la discutible cristiandá d'España por causa de la permanencia de los moriscos. Con esta decisión acabar col procesu homogeneizador qu'empezara cola espulsión de los [[xudaísmu|xudíos]] y ratificaba la cristiandá de los reinos d'España. Anque esta nun yera la opinión popular, que solo la vía con cierta rensía por competencia de recursos y trabayu. Ello ye que Domínguez Ortiz y Bernard Vincent, afirmen que "hai que refugar que'l motivu fundamental [de la espulsión] fuera la presión de la opinión pública. Ye verdá qu'en xunto esta nun-yos yera favorable; pero peticiones masives en pro de la espulsión nun s'atopen nin nes [[Cortes de Castiella|Cortes]] nin na lliteratura de la dómina; solo pídese que s'echar# la recuarta a ciertes falcatrúes, que se reprima'l [[bandolerismo]], que se-yos torgar l'accesu a ciertos oficios... Los pidimientos en pro de la so espulsión solo partieron de contaos individuos".{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=160}} Les opiniones alrodiu de la política a siguir respectu de los moriscos atopábense bien estremaes ente los que consideraben que se debía avagar el so cristianización y los que proponíen midíes estremes, como la espulsión.
L'humanista [[Antonio de Nebrija]], pela so parte, percibía nel so ''De bellu Granatensi'' que los moriscos aisllárense entá más tres la cayida de Granada al ver el fundimientu de toa una forma de vida: "Apurrir a sigo mesmos y a toles sos coses, tan sagraes pa ellos como profanes pa nós".<ref>''Se, omniaque sua tam sacra, quam profana nobis tradiderunt'', Elio Antonio de Nebrija, ''Guerra de Granada (De bellu Granatensi)'', ed., introducción y notes de María Luisa Arribas. Madrid: UNED, 1990, páxs. 98-99.</ref>
=== Precedentes inmediatos de la espulsión ===
[[Ficheru: Franciscosandovallerma detail.jpg|thumb|[[Francisco Gómez de Sandoval]], marqués de Dénia y duque de Lerma, [[valíu]] de [[Felipe III d'España]].]]
[[Felipe III d'España|Felipe III]], al poco tiempu d'aportar al tronu en 1598 tres la muerte del so padre Felipe II, realizó un viaxe al [[Reinu de Valencia]] acompañáu de la so [[valíu]] [[Francisco Gómez de Sandoval]], marqués de Dènia y duque de Lerma, gran señor de moriscos y voceru de la nobleza valenciana opuesta a la espulsión. Cuando se coló d'ellí en mayu de 1599 el rei escribió una carta al [[arzobispu de Valencia]] y [[patriarca d'Antioquía]], [[Xuan de Ribera]] -un firme partidariu de la espulsión- na que-y daba instrucciones precises pa la evanxelización de los moriscos por aciu la predicación y l'espardimientu d'un [[catecismu]] qu'escribiera'l so antecesor nel arzobispáu. Estes instrucciones fueron acompañaes d'un [[edictu de gracia]] expedíu pol [[inquisidor xeneral]].{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=164-165}}
Pero la evanxelización realizar con escesivu celu inquisidor yá que los predicadores qu'unvió'l patriarca Ribera a les poblaciones morisques entemecieron les exhortaciones por que se convirtieren coles amenaces y amás amenorgó unilateralmente el plazu del edictu de gracia de dos años a unu, lo que-y foi refartáu pol Conseyu d'Estáu qu'aconseyó moderación pos "''nun convenía dicir a los moriscos mui a tiempu la so perdición''" –como afirmó la xunta de Madrid que s'ocupaba de la tema- y qu'ordenó que fueren recoyíos los edictos amenazadores de Ribera que causaren molición ente los moriscos.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=166}}
Per otru llau, na corte había un sector partidariu de les midíes estremes por cuenta de les rellaciones que calteníen los moriscos col rei de Francia, polo qu'enfocaben el "problema moriscu" dende una perspeutiva puramente políticu-militar —nuna xunta del Conseyu d'Estáu de 1599 llegar a proponer que los homes moriscos fueren unviaos a sirvir como [[galeote]]s na Armada Real y les sos faciendes confiscadas, y que les muyeres y los vieyos fueren unviaos al norte d'África, ente que los neños quedaríen en seminarios pa ser educaos na fe católica—.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=166}}
[[Ficheru:Luis de Morales - San Juan de Ribera.jpg|thumb|left|[[Xuan de Ribera]], [[arzobispu de Valencia]].]]
Unu de los clérigos que más batalló a favor de la espulsión foi'l dominicu [[Jaime Bleda]], autor de la ''Defensio fidei in causa neophytorum…'' y de la ''Corónica de los moros d'España'' (Valencia, 1618) y que foi nomáu pol arzobispu de Valencia Ribera párrocu de la llocalidá morisca de [[Corbera]].{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=160-161}} Coles mesmes l'arzobispu Ribera unvió dos memoriales al rei nos qu'aportunaba tamién na espulsión. Nel primeru, fecháu a finales de 1601, afirmaba que si non s'espulsaba a los moriscos "''he de ver nos mios díes la perda d'España''". Nel segundu, de xineru de 1602, calificar de "''herexes aportunantes y traidores a la Corona Real''", pero nél faía una "tan interesada como absurda" distinción ente los moriscos de [[señoríu]], que yera'l casu de la inmensa mayoría de los moriscos valencianos y aragoneses, y los de [[realengu]], la mayoría de los castellanos, que taben ''sueltos'', polo que namái pidía la espulsión d'estos postreros –calteniendo'l rei los que quixera pal serviciu de les galeres o pa trabayar nes [[mines de Almadén]], lo cual podría faer "''ensin escupuliciu dalgunu de conciencia''"-, una y bones los primeres podíen ser finalmente convertíos gracies a l'esfotu de los sos señores. "Lo inconsecuente d'esta actitú salta a la vista y namái cabo achacar a les presiones qu'exerceríen les clases altes valencianes sobre'l Patriarca, y al so propiu convencimiento de les ruinoses consecuencies que tendría p'aquel reinu una decisión al empar deseyada y tarrecida", afirmen Domínguez Otiz y Benard Vincent.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=167}}
Unu de los miembros del sector moderáu de la corte que sofitaba la política de Felipe III, en concretu'l confesor real [[fray Jerónimo Javierre]], criticó en xineru de 1607 la propuesta d'espulsión del patriarca Ribera y facer implícitamente responsable del fracasu de la evanxelización de los moriscos valencianos:{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=170}}
{{cita|que la resolución que V.M. tomó ye bien conforme al so santu celu, y sollerte a que l'arzobispu patriarca ye de distinta opinión, y de tou puntu resabiáu de la conversión d'aquella xente, va convenir escribi-y que, sicasí qu'a él -y paeza lo contrario, ta V.M. resueltu a que para mayor xustificación y que non que quede escupuliciu de nun faese toles dilixencies posibles, volver a la instrucción, y apróvanse pa ello sacerdotes y relixosos doctos y exemplares, porque s'entiende que por non selo munchos de los que polo pasao ocupar d'esti ministeriu, en llugar de faer provechu fixeron dañu…}}
Esta mesma postura moderada foi repitida por una xunta aconceyada n'ochobre de 1607 –unu de que los sos miembros afirmó: "''pos s'unvien relixosos a la China, Xapón y otres partes solu por celu de convertir almes, muncha más razón va ser que s'unvien a Aragón y Valencia, onde los señores son causa de que los moriscos sían tan ruines por lo muncho que los favorecen y azorronen y aprovéchense d'ellos''"- lo que demuestra que naquel momentu la idea predominante na corte de Madrid yera la prosiguir cola "instrucción" de los moriscos, pero namái unos meses dempués, el 30 de xineru de 1608, el Conseyu d'Estáu resolvió lo contrario y propunxo la so espulsión ensin esplicar los motivos del so cambéu d'actitú. La clave, según Domínguez Ortiz y Benard Vincent, tuvo nel cambéu d'opinión del valíu, el duque de Lerma, qu'abasnó a los demás miembros del Conseyu y que se debió a que los señores de los moriscos, como'l mesmu duque, diben recibir "''los bienes muebles y raigaños de los mesmos vasallos en pagu de la perda que van tener''".{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=170-171}}
[[Henry Kamen]] comparte la idea de que'l cambéu d'actitú del duque de Lerma foi clave na decisión de la espulsión, destacando coles mesmes que se produció dempués de presentar al Conseyu d'Estáu la propuesta de que los señores de moriscos, como él, fueren compensaos poles perdes que diben sufrir coles propiedaes de los moriscos espulsaos. Pero añade otru como motivu: "la esmolición pola seguridá". "Paecía que la población morisca taba creciendo d'una manera incontrolable: ente Alicante y Valencia, per un sitiu, y Zaragoza, por otru, una vasta masa de 200.000 almes morisques paecíen amenaciar la España cristiana".{{Harvnp|Kamen|2011|p=219}}
Tamién pudo influyir la conocencia que se tuvo de los tratos que calteníen los moriscos valencianos con representantes del rei de Francia [[Enrique IV de Francia|Enrique IV]] pa llevar a cabu una sulevación xeneral gracies a les armes que desembarcaríen naves franceses nel [[Grao de Valencia]] o nel puertu de [[Dénia]]. Pero estos planes, según Domínguez Ortiz y Bernard Vincent, yeren demasiáu fantásticos por que'l rei de Francia tomar en serio, polo que puede duldar que la so conocencia fuera decisivu a la de decretar la espulsión. Con éses según esti historiadores, "el porqué del cambéu d'actitú del duque de Lerma queda ensin esplicar; seique cuando dio cola fórmula máxica de la prinda de bienes pensó que podía prestar a la reina [roble partidaria de la espulsión], cola que taba en rellaciones difíciles, con una midida que nun-y costar nada ya inclusive podría se-y provechosa. Conociendo al personaxe faise difícil creer que tomara una decisión importante ensin qu'hubiera dineru por mediu. Los motivos últimos y recónditos son de los que nun dexen buelga na documentación. Sía que non tratóse d'una decisión personal non esixida por nenguna ''fatalidá histórica''".{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=173-175}}
[[Ficheru: Margaret of austria 1609.jpg|thumb|left| Retrato de la reina [[Margarita d'Austria-Estiria|Margarita d'Austria]] (1609)]]
[[Ficheru:Velazquez-felipeIII.jpg|thumb|Retrato de [[Felipe III d'España]] por [[Velázquez]].]]
Según Domínguez Ortiz y Benard Vincent, na decisión de Felipe III non yá influyó'l paecer del so valíu'l duque de Lerma y del Conseyu d'Estáu, sinón tamién el de la reina [[Margarita d'Austria-Estiria|Margarita d'Austria]] de quien nes sos honres aciages el prior del conventu de San Agustín de Granada dixo que profesaba un "''odiu santu''" a los moriscos y que "''la execución de la mayor empresa que vio España, onde l'interés que rindíen estos malditos a los potentaos, que los sos vasallos yeren, lluchaba cola so ida y espulsión, y de que nun prevaleciera la mayor parte debemos a la nuesa serenísima Reina''".{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=161-162}}
La espulsión tardó en ponese en práutica más d'un añu porque una decisión tan grave había que xustificala. Como se diba aplicar en primer llugar a los moriscos del Reinu de Valencia axuntó'l 22 de payares de 1608 una xunta na capital del reinu presidida pol virréi y a la qu'asistieron l'arzobispu de Valencia y los obispos de Orihuela, Segorbe y Tortosa. Les deliberaciones enllargar hasta marzu de 1609 y mientres les mesmes pidió la opinión de dellos teólogos. Pero la Xunta alcordó, en contra del paecer del valíu y del arzobispu de Valencia, que se siguiera cola campaña d'evanxelización y nun sofitó la espulsión. Sicasí, el rei decidió prosiguir colos preparativos de la espulsión pa evitar que siguieren con "''les sos traiciones''".{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=171-172}}
La firme decisión de la Corona d'acabar cola minoría morisca demostrar que los decretos d'espulsión de los distintos reinos incluyeron a los moriscos que taben presos de la Inquisición que fueron lliberaos y embarcaos. Asina lo rellató un moriscu refuxáu en Túnez:{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=247-248}}
{{cita|El rei de los infieles ordenó tamién espulsar a los que taben en prisión, inclusive a los que taben preparaos pa ser quemaos.}}
== Desarrollu de la espulsión ==
=== Reinu de Valencia ===
[[Ficheru:La Expulsión en el Puerto de Denia. Vicente Mestre.jpg|thumb|300px|Espulsión de los moriscos nel puertu de [[Dénia]], pintáu en 1613 por Vicente Mostre.]]
El 4 d'abril de 1609 el Conseyu d'Estáu tomó la decisión d'espulsar a los moriscos del Reinu de Valencia, pero l'alcuerdu nun se fixo públicu darréu pa caltener de callao los preparativos. Ordenóse concentrar los cincuenta [[galera|galeres]] d'Italia en Mallorca con unos cuatro mil soldaos a bordu y movilizóse la caballería de Castiella por que vixilara la frontera col reinu. Coles mesmes, encamentar a los [[galeón|galeones]] de la flota del [[Océanu Atlánticu|Océanu]] la vixilancia de les mariñes d'África. Esti esplegue nun pasó desapercibíu y sollertó a los señores de moriscos valencianos que, darréu, axuntar col virréi, quien-yos dixo que nada podía faer. Entós decidieron que dos miembros del brazu militar de les [[Cortes valencianes]] fueren a Madrid pa pidir la revocación de la orde d'espulsión. Ellí espunxeron la ruina que los amenaciaba y dixeron que si la orde caltenía El so Maxestá señalára-yos otru [reinu] que pudieren conquistar pa vivir conforme a la so condición con facienda, o morrer engarrando, que yera fartu más honrosu que non a manes de probeza». Sicasí, cuando conocieron les cláusules del decretu que diba publicar abandonaron a los moriscos a la so suerte, asitiándose «al llau del Poder Real» y convirtiéndose en «los sos auxiliares más eficaces», según un cronista de la dómina. La razón d'esti cambéu d'opinión, según reflexó'l mesmu autor, foi que nel decretu establecíase «que los bienes muebles que nun pudieren llevar consigo los moriscos, y tolos [[bienes inmuebles|raigaños]], aplicar al so beneficiu como indemnización».{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=179-180}}
El decretu d'espulsión, fechu públicu pol [[virréi de Valencia]], [[Luis Carrillo de Toledo]], el 22 de setiembre de 1609, concedía un plazu de tres díes por que tolos moriscos dirixir a los llugares que se-yos ordenar llevando consigo lo que pudieren de los sos bienes, y amenaciaba cola pena de muerte a aquellos qu'escondieren o destruyeren el restu «por cuanto S.M. tuvo por bien faer mercé d'estes faciendes, raigaños y muebles que nun puedan llevar consigo, a los señores que los sos vasallos fueren». Solo quedaben salvaes de la espulsión seis families de cada cien, que seríen designaes polos señores ente les que más muestres dieren de ser cristianes, y que la so misión sería «caltener les cases, [[inxeniu d'azúcar|ingenio d'azucre]], colleches d'arroz y regadíos, y dar noticia a los nuevos pobladores que vinieren», anque esta esceición foi finalmente revocada y ente los mesmos moriscos topó escasu ecu. Coles mesmes, dexaba quedar a los morisques casaes con cristianos vieyos y que tuvieren fíos menores de seis años, «pero si'l padre fora moriscu y ella cristiana vieya, él va ser expelido, y los fíos menores de seis años van quedar coles madres». Tamién s'establecía que «por qu'entiendan los moriscos que la intención de S.M. ye echalos namái de los sos reinos, y que nun se-yos fai vexame nel viaxe, y que se-yos pon en tierra na mariña [[Berbería]] [...] que diez de los dichos moriscos que s'embarcar nel primer viaxe vuelvan por que dean noticia dello a los demás».{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=180-181,185}}
Hubo señores que se portaron dignamente y llegaron inclusive a acompañar a los sos vasallos moriscos a los barcos, pero otros, como'l [[conde de Cocentaina]], aprovechar de la situación y robáron-yos tolos sos bienes, inclusive los d'usu personal, ropes, xoyes y vistíos. A les estorsiones de dellos señores sumáronse los asaltos por bandes de cristianos vieyos que los faltaron, robáronlos y en dellos casos asesinar nel so viaxe a los puertos d'embarque. Nun hubo nenguna reaición de piedá escontra los moriscos como les que se producieron na [[Corona de Castiella]].{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=181}} Asina lo recoyó'l poeta [[Gaspar Aguilar]], anque esaxera cuando menta les riqueces y ayalgues», una y bones la mayoría viéronse obligaos a malvender los bienes que teníen y nun se-yos dexó ayenar el so ganáu, el so granu nin el so aceite, que quedó en beneficiu de los señores:{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=182-183}}
{{cita|Un esquadrón de mores y de moros<br />va de toos oyendo mil ultraxes;<br />ellos coles riqueces y ayalgues,<br />elles colos adornos y los traxes.<br />Les vieyes con murnies y con lloros<br />van faciendo pucheros y visajes,<br />cargaes toes con alhaxes llaines,<br />d'olles, sartenes, cántaros, candiles.<br />Un vieyu lleva un neñu de la mano,<br />otru va al pechu de la so madre cara,<br /> otru, fuerte home como'l Troyanu,<br /> en llevar al so padre nun repara.}}
[[Ficheru:Francisco Domingo Marques El Beato Juan de Ribera en.jpg|left|thumb|250px|Cuadru del sieglu XIX de [[Francisco Domingo Marqués]] que falsia la realidá de la espulsión de los moriscos pa eponderar la figura de [[Xuan de Ribera]], que'l so papel na mesma foi bien distinta, yá que «punxo tol so enfotu en que nun quedara nin la menor grana de la odiada secta [de Mahoma]».{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=186}}]]
Ente ochobre de 1609 y xineru de 1610 los moriscos fueron embarcaos nes galeres reales y en buques particulares que tuvieron que costear los miembros más ricos de la so comunidá. Del puertu d'Alicante partieron unos 30 000; del de Dénia, cerca de 50 000; del [[Grao (Valencia)|Grao]] de Valencia, unos 18 000; del de Vinaroz, más de 15 000; y del de [[Moncófar]], cerca de 6000. En total fueron espulsaos unos 120 000 moriscos, pero esa cifra ye inferior a la realidá porque nun tien en cuenta qu'hubo embarques posteriores a xineru de 1610 y que dalgunos siguieron la vía terrestre per Francia.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=182-183}}
Les exaiciones que carecieron, xuníes a les noticies que llegaben del norte de Berbería de qu'ellí nun taben siendo bien acoyíos, provocó la rebelión d'unos venti mil moriscos de les contornes de [[Marina Alta|La Marina Alta]] que se concentraron nos montes próximos a [[Callosa d'en Sarrià]], siendo duramente reprimíos por un [[terciu]] desembarcáu en [[Dénia]], poles milicies locales y por voluntarios atraíos pol botín. Asina describió'l cronista [[Gaspar Escolanu]] aquellos fechos:{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=184-185}}
{{cita|Na [[sierra de Pop]] topáronse gran cantidá de cuerpos muertos; los demás llegaron a tan increíble miseria que non yá los padres por fame daben los sos fíos a los cristianos que conocíen, entá más, vender a los soldaos estranxeros por una cuaderna de pan y por un puñáu de figos. Pelos caminos llevar mediu abasnando a la embarcación y quitáben-yos los fíos y les muyeres, y entá la ropa que traíen vistida; y llegaben tan desvalijados, qu'unos mediu desnudos y otros desnudos del tou refundiar al mar por llegar a embarcase...}}
[[Ficheru:Moriscos Muela Cortes o Laguar. Vicent Mestre 1613.jpg|thumb|300px|Cuadru de Vicente Mostre (1613) sobre la sulevación morisca de la [[Muela de Cortes]].]]
Dellos miles de moriscos de la zona montascosa del interior de Valencia, xunto a la frontera con Castiella, tamién se remontaron y fixéronse fuertes na [[muela de Cortes]] onde escoyeron como xefe a un moriscu ricu de [[Catadau]]. Pero fueron fácilmente ganaos polos [[terciu|tercios]] que llegaren d'Italia p'asegurar la operación, anque yá taben siendo abrasaos pola fame y la sede. Nun se sabe cuantos moriscos morrieron, y namái se conoz que los trés mil sobrevivientes fueron embarcaos. El so cabezaleru foi executáu en Valencia. Morrió afirmando que yera cristianu.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=183-184}}
P'acabar colos moriscos rebalbos fuxíos el virréi publicó un bandu en qu'ufiertaba "''a cualesquier persones que salieren en persecución de los dichos moros sesenta llibres per caúnu que presentaren vivu y trenta per cada cabeza qu'apurrieren de los que mataren.. Y si acasu les persones que los traer vivos quixeren más que sían los sos esclavos, tenemos por bien da-y los por tales, y concede-yos facultá por que como tales esclavos poder depués ferrar''".{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=185}}
=== Corona de Castiella (sacante'l reinu de Murcia) ===
La orde d'espulsión de los moriscos de '''Andalucía''' foi fecha pública'l 10 de xineru de 1610 y nella apaecíen dos estremes respectu del decretu d'espulsión de los moriscos del Reinu de Valencia. La primera yera que los moriscos podíen vender tolos sos bienes muebles —los sos bienes raigaños pasaben a la Real Facienda— anque nun podíen sacar el so valor n'oru, plata, xoyes o lletres de cambéu, sinón en "''mercadurías non prohibíes''" que pagaríen los sos correspondientes derechos d'aduana, lo que yera presentáu como una muestra de la benevolencia del rei, yá que, según el bandu, "''pudiera xustamente mandar confiscar y aplicar a la mio facienda tolos bienes muebles y rayces de los dichos moriscos como bienes proditores de crime [[lesa maxestá|laesa Maxestá]] Divina y Humana''". La segunda diferencia ye que s'obligaba a los padres a abandonar a los neños menores de siete años, nun siendo que fueren a tierra de cristianos, lo que determinó que munchos dieren un llargu rodiu per Francia o per Italia antes de llegar al norte d'África. Sicasí, munchos neños tuvieron que ser abandonaos polos padres que nun pudieron costearse tan llargu viaxe.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=186-187}}
[[Ficheru:Moriscos Port d'Orán. Vicente Mestre.jpg|thumb|300px|Desembarcu de los moriscos nel Puertu d'[[Orán (Arxelia)|Orán]], pintáu en 1613 por Vicente Mostre, Fundación Bancaja de Valencia.]]
Del [[Reinu de Granada (Corona de Castiella)|reinu de Granada]] fueron espulsaos unos dos mil moriscos, los pocos que quedaron dempués de la deportación que siguió a la fracasada [[rebelión de les Alpujarras]], anque dalgunos llograron quedase "yá atendiendo a esceiciones llegales [como los ''seises'' conocedores de la Real Facienda], y confundíos y entemecíos cola población cristiana vieya, y cola complicidá d'ésta, que nun sentía escontra ellos l'odiu que se manifestó n'otres rexones".{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=188}} Nel [[reinu de Xaén (Corona de Castiella)|reinu de Xaén]] los moriscos yeren más numberosos de resultes de qu'ellí fueren deportaos dellos miles de moriscos granadinos tres la rebelión de les Alpujarras. Lo mesmo asocedía nel [[reinu de Córdoba (Corona de Castiella)|reinu de Córdoba]] y nel [[reinu de Sevilla (Corona de Castiella)|reinu de Sevilla]]. Ente los trés totalizaron unos 30.000 moriscos que fueron embarcaos na so mayoría nos puertos de Málaga y Sevilla, teniendo qu'abonar los gastos del viaxe a los dueños de los barcos —que fixeron un bon negociu yá que-yos cobraron el doble de lo habitual—, "porque la Corona, que se diba a beneficiar col productu de les sos finques, nun tuvo siquier el xestu de pagar el costu de la operación".{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=188-190}} Un cronista rellató más tarde:{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=189}}
{{cita|Toos lloraben y nun hubiera corazón que nun entenreciera en ver arrincar tantes cases y desterrar tantos cuitaos, cola considerancia de que diben munchos inocentes, como'l tiempu amosó.}}
La orde d'espulsión de los moriscos de '''Estremadura''' y de '''les [[Reinu de Castiella|dos Castillas]]''', que yeren unos 45.000 —na so mayoría granadinos deportaos en 1571—, fíxose pública'l 10 de xunetu de 1610, pero yá dende finales de 1609 empezara una emigración bonal que foi afalada dende'l gobiernu por aciu una real cédula na que se dicía que yá que "''los de dicha nación qu'habiten nos reinos de Castiella la Vieya, Nueva, Estremadura y La Mancha s'esmolieron y dieron ocasión a pensar que tienen gana de dise a vivir fora d'estos reinos, pos empezaron a disponer de les sos faciendes, vendiéndoles por muncho menos de lo que valen, y nun siendo la mio intención que nengún d'ellos viva nellos contra la so voluntá''", dábase-yos llicencia por qu'en plazu de trenta díes vendieren los sos bienes muebles y sacar el productu en "mercadurías" o en dineru, anque nesti postreru caso la Real Facienda quedar cola metá. Amás señalábase-yos, ensin nomalo, que se dirixeren al [[Francia na Edá Moderna|Reinu de Francia]], pasando per Burgos, onde pagaríen un derechu de salida, y cruciando la frontera por Irún. Los que salieron acoyéndose a esta real cédula facer en condiciones enforma meyores que los que fueron espulsaos tres la publicación de la orde de 10 de xunetu de 1610, que na so mayoría fueron embarcaos en Cartaxena camín d'Arxel.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=191-192}}
La espulsión de los moriscos de la [[Corona de Castiella]] foi una xera más trabayosa, yá que taben muncho más esvalixaos en siendo partíos en 1571 polos distintos reinos de la Corona dempués de la [[rebelión de les Alpujarras]]. Asina, en Castiella la espulsión duró trés años (de 1611 a 1614) y propúnxose qu'hasta la metá consiguieron safar la espulsión o consiguieron volver, permaneciendo n'España.
=== Reinu d'Aragón ===
Nel [[Reinu d'Aragón]] los moriscos, unos 70.000, representaben un sestu de la población total y en munches zones, especialmente nes vegues de regadío del Ebro y los sos afluentes, onde yeren vasallos de señoríu, yeren mayoría. Calteníen males rellaciones cola población cristiana vieya, anque taben más asimilaos que los del Reinu de Valencia yá que nun falaben árabe y paez qu'ente ellos había más cristianos sinceros. Cuando conocieron la espulsión de los moriscos de Valencia y de Castiella empezaron los incidentes, l'abandonu de les sos xeres agrícoles y dellos malvendieron los sos bienes y emigraron al reinu de Francia.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=194-195}}
[[Ficheru:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|300px|''La espulsión de los moriscos'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]
El 18 d'abril de 1610 el rei Felipe III robló la orde d'espulsión, anque ésta nun se fixo pública hasta'l 29 de mayu, pa realizar de callao los preparativos de la mesma. Les condiciones de la espulsión yeren les mesmes que les del decretu del Reinu de Valencia del añu anterior. Según los rexistros oficiales 22.532 salieron del reinu polos pasos fronterizos [[Pirineos|pirenaicos]] y el restu, 38.286, embarcaron en [[Los Alfaques]].{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=194-195}} [[Pedro Aznar Cardona]] en ''Espulsión xustificada de los moriscos españoles y suma de les excelencies christianas del nuesu Rei D. Felipe Terceru deste nome'' (Huesca, 1612) rellató asina la salida de los moriscos aragoneses:{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=196}}
{{cita|N'orde de procesión desordenada, entemecíos los d'a pies colos d'a caballu, diendo unos ente otros, españando de dolor y de llárimes, llevando grande estrueldu y confusa vocería, cargaos de los sos fíos y muyeres, de los sos enfermos, vieyos y neños, llenos de polvu, sudando y carleando, los unos en carros, apertaos ellí coles sos persones, alhaxes y caxigalines; [...] Unos diben a cuerpu, rotos, desatacaos, calzaos con una esparteña y un zapatu, otros coles sos capes al pescuezu, otros colos sos fardelillos y otros con diversos envoltorios y llíos, toos saludando a los que los miraben diciéndo-yos: ''El Señor -yos ende guarde. Señores, queden con Dios''.}}
=== Principáu de Cataluña ===
La orde d'espulsión de los moriscos roblóse al empar que la del reinu d'Aragón, el 18 d'abril de 1610, pero la so repercusión foi mínima porque la población morisca del [[Principáu de Cataluña]] nun llegaba a los cinco o seis mil persones, y munches d'elles pudieron quedase gracies a los certificaos de bona conducta que-yos expedió'l [[obispu de Tortosa]]. Los del restu de Cataluña, especialmente los asitiaos nel cursu inferior del [[ríu Segre]] fueron espulsaos. La decisión del rei foi aplaudida polos ''[[Conseyu de Cientu|consellers]]'' de la ciudá de Barcelona que-y unviaron una carta de felicitación "''pola santa resolución qu'había tomáu''".{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=196-197}}
=== Reinu de Murcia ===
La orde d'espulsión foi fecha pública'l 8 d'ochobre de 1610 y, en principiu, namái se refería a los moriscos granadinos que fueren deportaos ellí tres la [[Rebelión de les Alpujarras]] (1568-1571). Los demás, conocíos como los del [[valle de Ricote]] por habitar esa parte de la vega del [[ríu Segura]], [[encomienda]] de la [[Orde de Santiago]], quedaron salvaos por cuenta de los bonos informes de que se disponía sobre la so sincera conversión al cristianismu. Pero xustu un añu dempués, el 8 d'ochobre de 1611, Felipe III decretó la so espulsión y de los demás moriscos ''antiguos'' del [[Reinu de Murcia (Corona de Castiella)|reinu de Murcia]], lo que llevantó numberoses protestes por ser consideraos auténticos cristianos. Los moriscos del valle de Ricote, amosaron el so refugu a esta orde realizando procesiones, penitencies, oraciones públiques y otres manifestaciones de piedá cristiana. La orde fuera aplazada, pero dos años dempués, n'ochobre de 1613, dar# en la espulsión de los 2 500 moriscos de Ricote xunto col restu de los moriscos ''antiguos'', que sumaron en total unos seis o siete mil. Fueron embarcaos en Cartaxena camín d'Italia y Francia. Los que fixeron escala en Baleares pidieron que-yos dexaren quedar se, pero'l virréi recibió instrucciones severes de la corte de Madrid por que nun lo dexara. Delles morisques pa evitar la espulsión casóse con cristianos vieyos.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=197-199}}
[[Ficheru: 202 254 quijote cap54.jpg|thumb|Ilustración del [[Quixote]] qu'amuesa l'alcuentru de [[Sancho Panza]] col moriscu Ricote]]
Como señalaron Domínguez Ortiz y Bernad Vincent, «tal rigor tuvo d'amenar yá entós reprobación de parte de munches persones que se preguntar cómo podíen significar un peligru pal Estáu aquellos probes restos de la minoría morisca, y con qué fundamentos teolóxicos podía espulsase a vasallos bautizaos que queríen vivir como cristianos. [...] Que [[Cervantes]] diera'l nome de [[Ricote]] al protagonista d'un célebre episodiu del [[Quixote]] nun puede ser una casualidá; reflexa l'efeutu que produció la fase final d'un fechu qu'apasionó a la opinión.»{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|pp=199-200}} Según [[Francisco Márquez Villanueva|Márquez Villanueva]],{{ónde}} «el topónimu ''Ricote'' quedó dende entós revistíu d'un aura de fatalidá y puntu final [...] Cervantes quixo que'l so noble personaxe fuera una alcordanza viva del postreru y tristísimo capítulu d'aquella espulsión que vía eponderar al so alredor como una gloriosa fazaña».
== Consecuencies ==
{{AP|Consecuencies de la espulsión de los moriscos}}
{{VT|Diáspora morisca}}
Conocemos con bastante precisión el númberu de moriscos que fueron espulsaos gracies al estudiu de los rexistros oficiales que realizó l'historiador francés [[Henri Lapeyre]] (''Géographie de l'Espagne morisque'', París, 1959).{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=200}}<ref>{{cita llibru
| enllaceautor = Henri Lapeyre
| apellíos = Lapeyre
| nome = Henri
| títulu = Geografía de la España morisca
| editorial = Universitat de València
| añu = 2011
| isbn = 9788437084138
| url = https://books.google.com/books?id=gDvwjcybT4UC&pg=PA218
| páxina = 218
}}</ref>
{| {{tablaguapa}}
|-
| Valencia
| style="text-align: right" | 117.464
|-
| Aragón
| style="text-align: right" | 60.818
|-
| Cataluña
| style="text-align: right" | 3.716
|-
| Castiella y Estremadura
| style="text-align: right" | 44.625
|-
| Murcia
| style="text-align: right" | 13.552
|-
| Andalucía occidental
| style="text-align: right" | 29.939
|-
| Granada
| style="text-align: right" | 2.026
|-
| TOTAL
| style="text-align: right" | 270.140
|}
Sicasí, el mesmu Lapeyre reconoz qu'estes cifres son incompletes no que se refier a Murcia y a Andalucía, polo qu'otros historiadores, como [[Antonio Domínguez Ortiz]] amplíen la cifra hasta les 300.000 persones.{{Harvnp|Domínguez Ortiz|Vincent|1993|p=200}} Henry Kamen tamién da esa cifra de 300.000 espulsaos, d'una población peninsular envalorada en 320.000 moriscos.{{Harvnp|Kamen|2011|p=220}}
El [[Conseyu de Castiella]] evaluó la espulsión en [[1619]] y concluyó que nun tuviera efeutos económicos pal país. Esto ye ciertu pal reinu de Castiella, una y bones dellos estudiosos del fenómenu nun atoparon consecuencies económiques nos sectores onde la población morisca yera menos importante. Ello ye que el frayo demográficu nun podía comparase, nin de lloñe, al mediu millón de víctimes de la gran [[peste]] de 1598-1602, cinco veces más que'l númberu de moriscos espulsaos en dichu reino. Sicasí, nel [[Reinu de Valencia]] supunxo un abandonu de los campos y un vacíu en ciertos sectores al nun poder la población cristiana ocupar el gran espaciu dexáu pola numberosa población morisca. N'efeutu, envalórase que nel momentu de la espulsión un 33% de los habitantes del Reinu de Valencia yeren moriscos, y delles contornes del norte d'[[provincia d'Alicante|Alicante]] perdieron a práuticamente tola so población, que tanto nesta como n'otres zones foi necesariu reponer con incentivos a la repoblación dende otros puntos d'España.
La espulsión d'un 4% de la población puede paecer de poca importancia, pero hai que considerar que la población morisca yera una parte importante de la masa trabayador, pos nun constituyíen nobles, fidalgos, nin soldaos. Por tanto, esto supunxo una amenorga na recaldación d'impuestos, y pa les zones más afeutaes ([[reinu de Valencia|Valencia]] y [[reinu d'Aragón|Aragón]]) tuvo unos efeutos despobladores que duraron décades y causaron un vacíu importante nel artesanáu, producción de teles, comerciu y trabayadores del campu. Munchos llabradores cristianos, amás, víen cómo les tierres dexaes pola población morisca pasaben a manes de la nobleza, que pretendía que'l campesinado esplotar en cuenta de unos arriendos y condiciones abusives pa recuperar les sos “perdes” al curtiu plazu.
Per otra parte, la espulsión volvió más insegures les comunicaciones per tierra y mar: convirtió a dellos llabradores moriscos en [[bandoleru|bandoleros]] rebalbos abellugaos nos montes (los llamaos [[monfíes]]), cuando non n'aliaos y espíes de la [[piratería berberisca]] que yá nel sieglu XVI encabezaren [[Barbarroja]] y [[Dragut]]. Como entós, los descendientes d'estos corsarios berberiscos acoyeren a los emigraos de les guerres morisques y de la espulsión ente los sos homes usándolos pa infiltrarse nes mariñes mediterránees españoles y escalales regularmente (tamién les europees: de la capital d'Islandia llevar a 400 islandeses, inclusive muyeres y neños, que vendieron como esclavos)<ref>Entrevista al historiador [[Bartolomé Benassar]], en ''Ideal'' de Granada, 15 de mayu de 2009: [https://www.ideal.es/granada/20090515/cultura/hubo-moriscos-rebeldia-fixeron-20090515.html Hubo moriscos que por rebeldía se fixeron pirates]</ref> y esti costume perduró mientres cerca d'un sieglu tamién dempués de la espulsión, de forma que la medrana a la "baxada del Turcu" aportó a un tópicu conversacional nel [[Sieglu d'Oru]]. [[Altea]], [[La Vila Joiosa]] y [[Calp]] fueron especialmente castigaes ente otros llugares.<ref>[http://blogs.ua.es/pirateriayfortificacionenlacostadealicante/incursiones-y-ataques-mas-importantes/ Incursiones y ataques más importantes.]</ref> Los trés mil moriscos de [[Hornachos]], n'Estremadura, fueron espulsaos íntegramente y fundaron en [[Salé]], xunto a Rabat, la [[República de Salé|República corsaria de Salé]].<ref>Javier Gómez, en ''El Mundo'', 29 de payares de 2009, númberu 737: [https://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/737/1259449210.html La república pirata de los 3000 moriscos estremeños]</ref> Ente los pirates moriscos españoles qu'escalaron la mariña española en busca de riqueces y esclavos pueden mentase, por casu, [[Alonso d'Aguilar, el "Joraique"]], el granadín [[Mama Arráez]] o [[Manuel de Guadiana]].
== Cronoloxía ==
* 711. Entamu de la [[conquista musulmana de la península ibérica|conquista de la península ibérica]] pol [[Califatu Omeya]].
* 1492. Rindición del [[Reinu nazarí de Granada|emiratu nazarí de Granada]], dando fin a la [[Reconquista]], en que la so [[Capitulaciones de Granada|capitulación]] respetábase la relixón islámica de los sos habitantes.
* 1499. Primeros intentos de conversión forzosa de los granadinos per parte del [[Cardenal Cisneros]]
* 1501-02. [[Pragmática de conversión forzosa]] del [[Cardenal Cisneros]] dando a escoyer a los musulmanes adultos del reinu de Castiella y Lleón ente l'exiliu y la conversión: los [[mudéxares]] del Medievu pasaron a ser asina pura y llanamente moriscos.
* 1516. Fuérzase-yos a abandonar la so vistimienta y costumes, anque la midida queda en suspensu per espaciu de diez años *
1525-26. Conversión per edictu de los moriscos d'Aragón y Valencia.
* 1526. [[Rebelión d'Espadán]], na sierra del mesmu nome cerca de [[Segorbe]], al sur de la provincia actual de [[Castellón]].
* 1562. Una xunta compuesta d'eclesiásticos, xuristes y miembros del [[Santu Oficiu]] prohibe a los granadinos l'usu de la [[llingua árabe]].
* 1563. Ordenar y executa el [[desarme de los moriscos valencianos]].
* 1569-70. [[Rebelión de les Alpujarras]] y guerres de Granada. Los moriscos alpujarreños son reasentados y tremaos per tierres de Castiella-La Vieya.
* 1571, 7 d'ochobre. [[Batalla de Lepanto]] ganada pola Lliga Santa (1571), liderada per España contra l'[[Imperiu Otomanu]].
* 1575. Son desarmaos los moriscos aragoneses.
* 1588-1595. Apaecen en Granada los falsos [[Chombos del Sacromonte]] y los manuscritos de la [[Torre Turpiana]], intentu desesperáu d'un grupu de moriscos de llexitimar la so estancia n'España.
* 1609, 9 d'abril. El [[Francisco de Sandoval y Rojas, primer duque de Lerma|Duque de Lerma]] robla la espulsión de los moriscos de tolos reinos d'España.
* 1609, 30 de setiembre. Empieza la espulsión de los moriscos valencianos.
* 1609, el 20 d'ochobre produz una rebelión morisca contra la espulsión, pero los rebeldes son amenorgaos en payares.
* 1610. Espulsar a los moriscos aragoneses.
* 1610, setiembre. Espulsar a los moriscos catalanes.
* 1611-1614. Espulsar a los moriscos de tierres de Castiella.
== Vindicación posterior de los moriscos ==
Yá antes de la espulsión esistía n'España un sentimientu de [[maurofilia]] afigurada na lliteratura al traviés de xéneros lliterarios como'l [[romance]] moriscu y la [[novela morisca]]; esta última cuenta de fechu con dos obres maestres: la ''[[Historia del Abencerraje y la formosa Jarifa]]'' y la ''Historia de Ozmín y Daraja''. El [[cardenal Richelieu]] escribió nes sos memories que la espulsión de los moriscos constituyía "''l'actu más bárbaru de la hestoria del home''". Otra manera, [[Cervantes]] pon en boca d'un personaxe del [[Quixote]], el moriscu [[Ricote]], l'allabancia de la decisión de Felipe III "''d'echar frutos venenosos d'España, yá llimpia, yá desentemangada de les medranes en que la nuesa ensame teníalo. ¡Heroicu resolución del gran Filipo Terceru, ya inaudita prudencia n'encargala al tal don Bernardino de Velasco!''",{{Harvnp|Kamen|2011|p=220}}<ref>
Cervantes (1850), [http://archive.org/stream/elingeniosohida04saavgoog#page/n759/mode/2up páxs. 640-641]</ref> anque nesi pasaxe del llibru señalaba igualmente les consecuencies humanes de la espulsión de los moriscos. N'efeutu, Cervantes ta apuntando tamién al [[Valle de Ricote]] en Murcia, emporiu d'una población de moriscos que quedaren bien asimilaos tres sieglos de convivencia pacífica colos cristianos, como recuerden a propósito [[Vicente Lloréns]] y [[Francisco Márquez Villanueva]]: "Ricote yera lo mesmo que dicir tola crueldá inútil de la espulsión d'un españoles por otros españoles",<ref>''Vide''. [[Francisco Márquez Villanueva]], ''Personaxes y temes del Quixote''. Madrid: Taurus, 1975, p. 256 y tamién el so ''El problema moriscu (dende otres fasteres)''. Madrid: Llibertaries, 1991 y ''Moros, moriscos y turcos de Cervantes''. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2010. Tocantes a [[Vicente Lloréns]], ''Historia y ficción nel Quixote''. Palma de Mallorca: Papeles de Son Armadans, 1963.</ref> paecería suxerinos Cervantes ente llinies.<ref>Francisco Márquez Villanueva recuerda que la diatriba antimorisca de frai [[Marcos de Guadalaxara y Javier]] titúlase, bien acorde, ''Prodición y destierru de los moros de Castiella hasta'l valle de Ricote'' (Pamplona, 1614).</ref>
Per otra parte, l'humanista judeoconverso y antiescolástico [[Pedro de Valencia]], discípulu y testamentariu del hebraísta [[Benito Arias Montano]], escribió col so ''Tratáu alrodiu de los moriscos d'España'', inéditu hasta 1979, la defensa meyor argumentada de la causa de los expulsos —"''El destierru ye pena grande y vien tocar a mayor númberu de persones y ente ellos a munchos neños inocentes y hai hemos propuestu como fundamentu firmísimo que nenguna cosa inxusta y con que Dios El nuesu Señor ofiéndese va ser útil y de bon sucesu pal reinu''"—.{{Harvnp|Kamen|2011|p=221}} Igualmente, el ''Diálogu de consuelu pola espulsión de los moriscos'' (Pamplona, 1613) de [[Juan Ripol]] se singulariza por contener argumentaos dambos puntos de vista y sostener una dura crítica al procesu d'evanxelización y al despoblamientu y crisis económica que causó la midida.
== La espulsión, pintada por Velázquez ==
En 1627, la espulsión de los moriscos foi representada por [[Diego Velázquez]] en forma d'[[alegoría]], nun gran cuadru que contribuyó a afitar al pintor sevillanu como artista importante na corte de Madrid. Esti cuadru realizar arriendes de una competición ente dellos pintores, de la cual Velázquez salió ganador. Desgraciadamente'l cuadru perder na quema del [[Alcázar de Madrid]] en 1734, y nun se conocen copies d'él; namái llegar descripciones, según les cualos Felipe III apaecía xunto a una matrona (personificación d'España) y un grupu de moriscos n'actitú de derrota.
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru|apellíu=Cervantes Saavedra|nome=Miguel de|enllaceautor=Miguel de Cervantes Saavedra|títulu=L'atélite Fidalgu Don Quixote de la Mancha: Cola vida de Cervantes|añu=1850|editorial=Baudry|allugamientu=París|url=http://archive.org/details/elingeniosohida04saavgoog}}
* {{cita llibru|apellíu=Caro Baroja|nome=Julio|enllaceautor=Julio Caro Baroja|títulu=Los moriscos del Reinu de Granada. Ensayu d'historia social|añu=2000|edición=5ª|añu-orixinal=1976|editorial=Itsmo|ubicación=Madrid|isbn=84-7090-076-5}}
* [[Manuel Barrio Aguilera]], ''La convivencia negada. Historia de los moriscos del Reinu de Granada'', (Comares, 2008, 2ª ed.)
* [[Benítez Sánchez-Blanco, Rafael]], ''Heroiques decisiones: La Monarquía Católica y los moriscos valencianos, (Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 2001).
* [[Govert Westerveld]], ''“Blanca, «El Ricote de Don Quixote». Espulsión y regresu de los Moriscos del Últimu Enclave Islámicu más grande d'España”. Prólogu de Francisco Márquez Villanueva. (Blanca, 2001).
* [[Bernabé Pons, Luis F.]], ''Los moriscos: conflictu, espulsión y diáspora'', Tabayón, Madrid, 2009.
* Boeglin, Michel, ''Ente la Cruz y el Corán. Los moriscos en Sevilla'' (1570-1613), (Institutu Cultural de les Artes de Sevilla, Sevilla, 2010).
* Candau Chacón, María L. ''Los moriscos nel espeyu del tiempu''. (Universidá de Huelva. Huelva, 1997).
* {{cita llibru|apellíu=Domínguez Ortiz|nome=Antonio|apellíu2=Vincent|nome2=Bernard|enllaceautor=Antonio Domínguez Ortiz|enllaceautor2=Bernard Vincent|títulu=Historia de los moriscos. Vida y traxedia d'una minoría|añu=1993|añu-orixinal=1979|editorial=Alianza Editorial|ubicación=Madrid|isbn=84-206-2415-2}}
* [[Mikel de Epalza]], ''Los moriscos antes y dempués de la espulsión'' (Mapfre, 1992)
* {{cita llibru|apellíu=Kamen|nome=Henry|enllaceautor=Henry Kamen|títulu=La Inquisición Española. Una revisión histórica|edición=3ª|añu=2011|añu-orixinal=1999|editorial=Crítica|ubicación=Barcelona|isbn=978-84-9892-198-4}}
* [[Francisco Márquez Villanueva]], ''El problema moriscu dende otres fasteres'' (Llibertaries)
* [[Govert Westerveld]], “Miguel de Cervantes Saavedra, Ana Félix y el moriscu Ricote del Valle de Ricote en "Don Quixote II" del añu 1615. (capítulos 54, 55, 63, 64 y 65)”, Academia d'Estudios Humanísticos de Blanca (Valle de Ricote), 2007.
* [[Bernard Vincent]], ''El ríu moriscu'' (Valencia: Universidá de Valencia, 2006)
* [[Ildefonso Falcones]], "La Mano de Fátima" novela histórica" (GRIJALBO 2009)
* [[Antonio Moliner Prada]], Manuel Barrio Aguilera, Rafael Benítez Sánchez-Blanco, Dolors Bramon Planes, Miguel Ángel de Bunes Ibarra, Mª Luisa Candau Chacón, Eugenio Ciscar Pallarés, Gregorio Coles Latorre, Ignasi Fernández Terricabras, José Mª Perceval, Valeriano Sánchez Ramos, Eliseo Serrano Martín, ''La espulsión de los Moriscos'' (Nabla Ediciones 2009) ISBN 978-84-92461-38-7
* [[Gregorio Marañón]], ''Espulsión y diáspora de los moriscos españoles''. (Santillana Ediciones, 2004) ISBN 84-306-0550-9
== Ver tamién ==
* [[Historia de los moriscos]]
* [[Evolución demográfica d'España na dómina precensal]]
* [[Rebelión d'Espadán]]
* [[Rebelión de les Alpujarras]]
* [[Chombos del Sacromonte]]
== Enllaces esternos ==
* {{cita episodiu
| títulu = La espulsión de los moriscos
| url = https://www.rtve.es/mediateca/audio/20100403/expulsion-moriscos-documentos-rne/537684.shtml
| series = Documentos RNE
| network = [[RNE]]
| airdate = 2010-03-04
| minutes = 53:58
}}
* [http://www.cervantesvirtual.com/portal/lmm/ Portal consagráu a la lliteratura morisca y aljamiada de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
* {{enllaz rotu|1=[http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA68%20Feb.09/ExpulsionMusulmanes.htm La espulsión de los musulmanes d'España] |2=http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA68%20Feb.09/ExpulsionMusulmanes.htm |bot=InternetArchiveBot }}, por Roger Boase. Revista Alif Nûn nº 68, febreru de 2009.
{{Tradubot|Expulsión de los moriscos}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:España en 1609]]
[[Categoría:Reináu de Felipe III]]
[[Categoría:Moriscos]]
[[Categoría:Cristianismu ya islam]]
[[Categoría:Historia económica moderna d'España]]
9s3mguqt6zm9i3pru2i6h005nka6u6s
Pueblu curdu
0
138143
4489523
4333417
2026-04-29T19:13:29Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489523
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de grupu étnicu
|grupu = Curdos
|imaxe = Kurdish-inhabited_area_by_CIA_(1992).jpg
|pie d'imaxe = El territoriu del [[Kurdistan]] en 2007.
|población = 45-50 millones {{citation}}
|asentamientu1 = {{bandera2|Turquía}}
|población1 = 21-24 millones
|asentamiento2 = {{bandera2|Irán}}
|población2 = 13 millones
|asentamiento3 = {{bandera2|Iraq}}
|población3 = 8 millones
|asentamiento4 = {{bandera2|Siria}}
|población4 = 3 millones
|asentamiento5 = {{bandera2|Armenia}}
|población5 = 100 000
|idioma = [[Idioma curdu|Curdu]]
|relixón = [[Islam]] (primariamente [[sunismu]]), [[chiismu]], [[yazidismu]], minoríes de [[cristianos]], [[xudíos]] y [[Yaresanismo|yarsaníes]]
|rellacionaos = Otros [[pueblos iranios]]
}}
El '''curdu'''<ref>[https://diccionariu.alladixital.org/index.php?cod=15418 Diccionariu de la Llingua Asturiana]</ref> ye un pueblu [[llingües indoeuropees|indoeuropéu]] qu'habita na rexón montascosa del [[Curdistán]], n'Asia Occidental, partida principalmente ente los [[Estáu soberanu|Estaos soberanos]] de [[Siria]], [[Iraq]], [[Turquía]] ya [[Irán]]. Tamién esiste población curda nun área xeográfica más estensa, que toma dende los [[montes Tauro]] hasta l'oeste de los pandos d'Irán; y dende el [[monte Ararat]] hasta'l pie de les llombes allegantes a les llanures mesopotámiques, con enclaves significativos nel estremu oriental de Siria y n'Armenia y la Provincia Autónoma de Naxçıvan n'Azerbaixán. Los curdos son na so mayoría [[musulmanes]] [[sunita|sunites]], anque una importante minoría inda sigue la relixón tradicional curda, el [[yazidismu]].
Magar los curdos estremar por elementos como la llingua, el curdu, esisten variantes idiomátiques por tol Curdistán. En [[Turquía]] los curdos falen el [[kurmanji]] y el [[zaza]]. Nel norte d'[[Iraq]] fálase'l sorani y los curdos d'[[Irán]], amás del sorani y el kurmani, tamién falen distintos dialeutos nel sureste del país.<ref>[Keyenbroek, Philip (1992). “On the kurdish language,” en: Kreyenbroek, Philip y Stefan Spearl (Comp.). The Kurds. A historical overview, Routledge/ SOAS Politics and Culture in the Middle East Series, Londres y Nueva York, páxs. 68-84]</ref>
El pueblu curdu ye la minoría étnica más grande nel [[Oriente Próximu]] que nun s'atopa establecida en dalguna forma d'[[Estáu nación]].<ref>[Rwnadiz F(2007). “La mayor nación del mundu ensin Estáu”, Global Affairs. Disponible en: http://www.globalaffairs.es/Noticia-16.html]</ref> Son ente 55 y 60 millones de persones (nun esisten censos rigorosos), aproximao un 45 % de los cualos vive en Turquía, un 25 % n'Irán, otru 25 % n'Iraq y un 5 % en [[Siria]].{{ensin referencies}} Hai tamién una importante diáspora curda n'[[Europa Occidental]], sobremanera en países como [[Alemaña]], el [[Reinu Xuníu]] y [[Suecia]].
Tres la [[Primer Guerra Mundial]], na que sofitaron a los aliaos contra l'[[Imperiu otomanu]], los curdos llograron per mediu del [[Tratáu de Sèvres]] la reconocencia de la independencia del so país. Sicasí, esti alcuerdu internacional nunca se ratificó y foi sustituyíu pol [[Tratáu de Lausana]], que partió'l territoriu otomanu ente los estaos ente los que s'atopa anguaño estremáu.
== L'orixe de la cuestión curda n'Oriente Pŕoximo ==
=== El Tratáu de Sèvres ===
{{AP|Tratáu de Sèvres}}
[[Ficheru:Kurdistan1920.png|thumb|250px|right|El [[Kurdistan]] independiente según el [[Tratáu de Sèvres]] de 1920).]]
Col fin de la [[Primer Guerra Mundial]], les potencies vencedores partiéronse'l [[Oriente Próximu]] en zones d'influencia por aciu el [[Tratáu Sykes-Picot]]. Les conferencies posteriores na ciudá de [[Sèvres]] aldericaron la forma en que se partiríen los territorios que tuvieren so dominiu del [[Imperiu otomanu]]. El presidente d'[[Estaos Xuníos]], [[Woodrow Wilson]], unvió a la Comisión King Crane pa tratar nes negociaciones la cuestión sobre la creación d'un Estáu armeniu independiente.<ref>[Laurens, Henry (2003). “Como se partió Mediu Oriente” Monde Diplomatique, Edición Española. Disponible en: http://monde-diplomatique.es/2003/04/laurens.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120602014853/http://monde-diplomatique.es/2003/04/laurens.html |date=2012-06-02 }}]</ref> Más tarde, la Comisión encamentó la creación del Curdistán nuna cuarta parte del territoriu d'[[Anatolia]]. L'informe suxería que dambos estaos seríen alministraos como mandatos d'[[Estaos Xuníos]].
Na mesa de negociaciones, [[Francia]] aceptó la creación d'un estáu curdu, cola reserva de que nun incluyera nengunu de los territorios curdos que fueren garantizaos a los franceses pol [[Tratáu Sykes-Picot]]. Los participantes na Conferencia de Sèvres fueron [[Gran Bretaña]], [[Estaos Xuníos]] (como observador), [[Francia]], [[Italia]], [[Xapón]], [[Armenia]], [[Bélxica]], [[Grecia]], [[Hiyaz]] (güei [[Arabia Saudita]]), [[Polonia]], [[Portugal]], [[Rumanía]], l'estáu serbiu-croata-eslovenu (más tarde [[Yugoslavia]]), [[Checoslovaquia]], [[Turquía]] y una delegación curda qu'actuó como observadora nos discutinios tocantes al Curdistán. La resultancia de la conferencia foi un proyeutu de tratáu de 433 artículos, robláu en [[Sèvres]] el [[10 d'agostu]] de [[1920]]<ref>[Nouveau Recueil General des Traites (Leipzig, 1924), t. XII, 3ª Serie, páxs. 664-779.]</ref> pero nunca entró a valir una y bones les partes tocantes nun lu han ratificáu.<ref>http://www.jstor.org/discover/10.2307/2638042?uid=3737528&uid=2&uid=4&sid=21102623165691</ref>
Anque'l Tratáu y n'específicu l'artículu 62 definió les fronteres y la hipotética composición del futuru Curdistán,<ref>[Tripp, Charles (2003). “Historia d'Iraq”, [[Cambridge University Press]], Madrid, España, páxs. 65-80. ]</ref> munchos territorios con apolmonante mayoría curda asitiaos al oeste del [[Éufrates]] fueron arbitrariamente escluyíos. El Curdistán concebíu pol tratáu fuera un país con dos terceres partes del so territoriu esaniciaes, incluyendo les sos árees fértiles y les sos tradicionales tierres de llendo. A partir d'estos fechos, xeneraciones enteres de grupos nacionalistes curdos recurrieron a esti tratáu pa presentalo como reconocencia de la causa curda nel derechu internacional.
== La llucha turca d'independencia ==
[[Ficheru:Kurdish-inhabited_areas_of_the_Middle_East_and_the_Soviet_Union_in_1986.jpg|thumb|right|Zones habitaes polos curdos en 1986.]]
En respuesta al [[Tratáu de Sèvres]], el xeneral [[Mustafa Kemal Atatürk]] y los grupos nacionalistes turcos punxeron en práutica los sos planes pa la lliberación de [[Turquía]] de la ocupación estranxera, consecuencia del esmembramientu del [[Imperiu otomanu]]. [[Mustafa Kemal]] apeló al elementu relixosu pa unificar a curdos y turcos y fixo un llamáu empuestu a la completa unidá na llucha contra los invasores de les “sagraes tierres musulmanes.”<ref>[[Martin van Bruinessen|Bruinessen, Martin Van]]. “The Kurds in turkey”, MERIP Middle East Studies, Non. 121, State Terror in Turkey, febreru 1984, páxs. 6-12,14.]</ref>
La guerra d'independencia turca llogró la so mayor victoria militar por aciu la “gran ofensiva”, que remató'l [[9 de setiembre]] de [[1922]] cola derrota del exércitu griegu nel [[Rexón del Exéu|Exéu]] y l'[[Anatolia]] occidental. Pela so parte, los aliaos entainar a reconocer de facto la independencia política de la nueva república, tarreciendo que la [[Turquía]] kemalista pudiera pasase al campu soviético. So esti razonamientu, el [[Tratáu de Lausana]], robláu por [[Gran Bretaña]], [[Francia]], [[Italia]], [[Xapón]], [[Grecia]], [[Rumanía]], el reinu Serbiu-croata-eslovenu y [[Turquía]] el [[24 de xunetu]] de [[1923]] reconoció –de iure- al Estáu turcu y estremó el territoriu de los curdos. A lo llargo de tola guerra, los oficiales turcos dedicar a combatir cualquier amenaza emerxente dientro del territoriu, específicamente la formación d'organizaciones o asociaciones espresamente curdes.
El [[Tratáu de Lausana]] foi una victoria innegable pa los turcos. Pa los curdos, marcó l'empiezu d'una nueva fase de sometimientu. Los artículos del 40 al 45 especificaben que les minoríes en cuestión yeren les “minoríes non musulmanes” (armenios, griegos etc.).<ref>[The treaty of peace (1919-19123). Vol II, New York, Carnegie Endowment for Internacional Peace, 1924. Disponible en: http://wwi.lib.byu.edu/index.php/Treaty_of_Lausanne]</ref> Les autoridaes nacionalistes d'[[Ankara]] refugar a incluyilos ente les minoríes protexíes poles estipulaciones constitucionales. Coles mesmes, les autoridaes turques adoptaron polítiques demográfiques tendientes a afalar a los turcos a tornar y permediar el pesu al so favor na nueva república. A partir d'esti momentu la insurrección curda convertir nun fenómenu endémicu dientro del marcu del [[Oriente Próximu]], carauterizáu por llevantamientos armaos en [[Turquía]], combináu con periodos d'enfrentamientos n'[[Irán]] ya [[Iraq]] a lo llargo de tol [[sieglu XX]].
== Fechos de la historia moderna curda ==
[[Ficheru:Diyarbekir shepherd, Mardin Kurd, Aljazeera Kurd, 1873.jpg|right|thumb|Curdos col vistíu tradicional (1873).]]
* [[Tratáu de Sèvres]], [[10 d'agostu]] de [[1920]]. Establecía la creación d'un Curdistán independiente qu'entendiera l'[[Anatolia]] suroriental (al sur del llagu Van) y la rexón de [[Mosul]], pero tou quedó na nada por diferencies tribales y el refugu del líder [[nacionalismu|nacionalista]] [[Turquía|turcu]] [[Kemal Ataturk]]. Nesti periodu, los partíos curdos estremar en dos rames: la partidaria de caltener la so autonomía en [[Turquía]] y la qu'optaba pola independencia.
* [[1945]]-[[1948]]: los curdos piden ante la [[ONX]] la independencia del so territoriu.
* [[1946]]: Fúndase la [[República de Mahabad]] ([[Irán]]), d'un añu de duración.
* [[1961]]-[[1970]]: Revuelta curda n'Iraq.
* [[1970]]: Los curdos llogren el dominiu d'una rexón autónoma n'Iraq.
* [[1975]]-[[1991]]: Guerra ente los curdos y les fuercies armaes d'Iraq.
* [[1978]]: [[Abdullah Öcalan]] funda'l [[Partíu de los Trabayadores del Curdistán]] (PKK), qu'empieza a operar en Turquía.
* [[Años 1980]]: Les guerrilles curdes sofitaes pola OLP{{ensin referencies}} ([[Organización pa la Lliberación de Palestina]]) y con base en Siria, Iraq ya Irán realicen cientos d'incursiones armaes nel sureste de [[Turquía]].
* [[1984]]: El PKK desencadena una guerra abierta contra Turquía.
* [[1988]]: Ataques con armes químiques a los curdos iraquinos per parte de [[Sadam Husein]], vease [[ataque químicu a Halabja]].
* [[1991]]: Tres la [[Guerra del Golfu]], delles facciones curdes llevantar contra Iraq.
* [[1992]]: Facciones curdes iraquines constitúin un Gobiernu.
* [[12 d'abril]] de [[1995]]: Parllamentu curdu nel Exiliu, constituyíu en [[L'Haya]].
* Ochobre [[1998]]: [[Siria]] dexa de sofitar al PKK.
* Marzu de [[1999]]: ye prindáu en [[Kenia]] el líder curdu [[Abdullah Öcalan]]. Xulgáu en Turquía por alta traición y asesinatu, Öcalan foi condergáu a muerte, pero la sentencia ta anguaño apelada ante'l [[Tribunal de Xusticia Européu]].
* [[7 d'abril]] de [[2011]] El presidente siriu Bashar al Asad promulgó un decretu pol qu'alcuerda la ciudadanía a los habitantes d'orixe curdu, de la que taben quitaos dende hai cerca de mediu sieglu nel norte del país.
* En [[2014]] aguanten a la invasión yihadista del Estáu Islámicu y deféndense de la instauración de la so califatu en territoriu curdu.
== Personaxes curdos que destacaron na historia ==
* [[Saladín]] (1138-1193) o Salah al-Din Yusuf-al-Ayyubi. Fíu de Ayyub, gobernador de Tikrit, y sobrín de Shirkuh, llugarteniente de Nur al-Din, señor de Siria (1146-1174). Shirkuh facer col control del [[Califatu Fatimí]] d'Exiptu (1169) nuna campaña militar costeada por [[Nur al-Din]] y el mesmu añu foi heredáu por Saladino a la muerte del so tíu. Eslleió'l Califatu d'El Cairu (1171) y proclamáu Sultán d'Exiptu, entró en disputa con Nur al-Din, el so señor. A la muerte de Nur al-Din (1174) facer col poder en Siria, al norte hasta Armenia, al oeste Mosul y el Curdistán (1186), y con gran parte de los Estaos Cruzaos (1187). El Sultán curdu, líder del estáu más poderosu d'Oriente, fina en Damascu, unu de los más grandes héroes del islam.
* [[Ali ibn al-Athir]] (12 de mayu de 1160-1233) foi un historiador Curdu musulmán nacíu en Şırnak, Anatolia.
* [[Yalal Talabani]], presidente d'Iraq.
* [[Ehmedê Xanî]], escritor, poeta y filósofu curdu.
* [[İsmet İnönü]], presidente democráticu de Turquía (1938-1969) de padre curdu y madre turca, favoreció la integración de los curdos na república kemalista, hasta que foi baltáu por un golpe militar en 1960.
* [[Nusrat Bhutto]], antigua primer dama de Paquistán, iranina d'ascendencia curda.
* [[Abdullah Ocalan]], líder del [[PKK]] condergáu a cadena perpetua, escritor d'ensayos políticos onde plantega una solución democrática al conflictu del pueblu curdu.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commons|Kurdish people}}
* Laurens, Henry, [http://monde-diplomatique.es/2003/04/laurens.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120602014853/http://monde-diplomatique.es/2003/04/laurens.html |date=2012-06-02 }}, en “Como se partió Mediu Oriente” Monde Diplomatique, Edición Española.
* M. I. Pampín, [http://www.transoxiana.org/0110/pampin-irak-01.html Claves de la situación n'Iraq], [http://www.transoxiana.org/0105/kurdosIrak.html El conflictu curdu n'Iraq], *
{{Enllaz rotu|1=Implicancias del problema curdu pal futuru d'Iraq |2=http://www.transoxiana.org/Xornaes/JEO2004/pampin-curdos.php |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }};
* N. Méndez [http://www.transoxiana.org/0110/mendez-iraq.html Construcción y deconstrucción nacional en Mediu Oriente: el casu d'Iraq], en Transoxiana, Journal Llibre d'Estudios Orientales.
* {{Enllaz rotu|1=El DTP cuerre'l riesgu de ser el próximu partíu curdu ilegalizado (GARA) |2=http://www.gara.net/paperezkoa/20070527/20531/es/El/DTP/cuerre/riesgu/ser/proximo/part%C3%ADu/curdu/ilegalizado |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* Rwnadiz F,{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://www.globalaffairs.es/Noticia-16.html |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}, en “La mayor nación del mundu ensin Estáu”, Global Affairs.
* The treaty of peace (1919-19123), [http://wwi.lib.byu.edu/index.php/Treaty_of_Lausanne] Vol II, New York, Carnegie Endowment for Internacional Peace, 1924.
{{Tradubot|Pueblo kurdo}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Etnies d'Irán|Curdu]]
[[Categoría:Etnies de Turquía]]
[[Categoría:Curdistán]]
[[Categoría:Curdos| ]]
[[Categoría:Pueblos iranios]]
2tomneb624eqg9v2kfei1pk4phr91vo
Retablu
0
138415
4489603
4488705
2026-04-30T09:23:56Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 9 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489603
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Iglesia de San Juan el Real, Calatayud, España, 2017-01-08, DD 19-21 HDR.jpg|thumb|Retablu mayor de la [[Ilesia de San Xuan el Real (Calatayud)|ilesia de San Xuan el Real]], [[Calatayud]], España.]]
[[Ficheru:Tudela de Duero iglesia Asuncion retablo salomonico crucifijo ni.jpg|thumb|Retablos na [[ilesia de La nuesa Señora de l'Asunción (Tudela de Duero)]], con talles de [[Gregorio Fernández]].]]
[[Ficheru:Burgos - San Esteban, interior 14.JPG|thumb|Retablos nel [[Muséu del Retablu]] instaláu na [[ilesia de San Esteban (Burgos)]]. La disposición del retablu mayor ye la convencional; non asina les d'otros retablos exhibíos, qu'aprovechen los espacios disponibles. Pa la so función llitúrxica, los retablos habíen d'asitiase tres un altar, fora l'altar mayor o'l d'una capiya llateral.]]
[[Ficheru:Retables galerie nationale Budapest.jpg|thumb|Retablos húngaros de los sieglos XV y XVI nel [[Muséu de Belles Artes de Budapest]].]]
[[Ficheru:España, València - Museo de Bellas Artes San Pío V - " retablos ".jpg|thumb|Retablos españoles de la mesma dómina nel [[Muséu de Belles Artes de Valencia]].]]
[[Ficheru:Templo de Santa Rosa de Lima (de las Rosas) en Morelia, Michoacán (6011826833).jpg|thumb|Retablu mayor y llaterales na ilesia de Santa Rosa de Lima ("Las Rosas") en [[Morelia]].<ref>[http://www.lahuesuda.com/html/contenido.php?id=268 ''Templu de Santa Rosa de Lima en Morelia''].</ref>]]
[[Ficheru:Retablo4-Patron.jpeg|thumb|[[Retablu ayacuchano]], una forma d'[[arte popular]].]]
El '''retablu'''<ref>{{DALLA|retablu}}</ref> ye la estructura [[arquiteutónica]], [[pictórica]] y [[escultórica]] que s'asitia detrás del [[Altar (relixón)|altar]] nes [[Ilesia (edificiu)|ilesies]] [[católica|católiques]] de [[ritu llatín]], nes [[ilesies orientales]] (en [[Ilesies católiques orientales|comunión con Roma]] o [[Ilesia ortodoxa|non]]) nun hai una función asemeyada, dada la presencia del [[iconostasiu]], y nes [[protestante]]s suel optase por una gran amenorgamientu de la decoración). La pallabra provién de la espresión llatina ''retro tabula'' ("tres l'altar").<ref>Según el DRAE: ''Del b. lat. retaulus, y esti del lat. retro, detrás, y tabŭla, tabla''. Les fontes discrepen sobre la identificación de tal "tabla" coles del propiu retablu o cola mesa del altar: ''The Spanish word retablu was derived from the Latin term retro tabula for "behind the altar" (retro for back and tabula for board, tablet; the Latin tabulum means table)'' (Art and Faith in Mexico: The Nineteenth Century Retablu Tradition). ''From the low Latin retaulus (retro-tabula), something "behind the table" or altar.'' (The Art and Architecture of the Texas Missions - Páxina 218). ''Deriva del llatín vulgar, retaulus (Llatín: retro tabula, lliteralmente, detrás de la mesa)'' (Los retablos del sieglu XVIII nel sur d'España, Portugal y Méxicu - Páxina 15). ''...ponse esti tableru tras del altar, d'ende'l so nome: retro tábula'' (Manual d'arte cristiano... - Páxina 317)</ref> Pa designar el mesmu términu emplégase tamién la espresión "'''pieza d'altar'''" (más propia de la llingua inglesa –'''''altarpiece'''''–, onde s'estrema '''''retable''''' de '''''reredos''''')<ref>En llingua inglesa establezse una diferencia ente dos tipología de ''altarpieces'', la denominada ''reredos'' y la denominada ''retable''. Nicolas Pioch, [http://www.ibiblio.org/wm/paint/glo/altarpiece/ Webmuseum], 14 Oct 2002: ''Altarpieces estrema into two main types: the reredos, which rises from ground level behind the altar, and the retable, which stands either on the back of the altar itself or on a pedestal behind it. Many altars have both.''
* La etimoloxía de "reredos" provién del anglo-normandu o del francés antiguu ''areredos'', y este de ''arere'' (detrás -del llatín ''ad retro''-) y ''dos'' (llombu -del llatín ''dorsum''-). ''Dictionary of the English Language'', 2000, Houghton Mifflin Company; ''Collins English Dictionary'', HarperCollins Publishers, 1991 ([http://www.thefreedictionary.com/reredos The free dictionary]).
* ''The foreign "retable" is, therefore, what should in English be called a "reredos" (q.v.), though that is not in modern usage a movable feature.'' [https://web.archive.org/web/20130702082331/http://www.1911encyclopedia.org/Retable Encyclopedia Britannica, 1911]* ''REREDOS (Anglu-Fr. areredos, from arere, behind, and dos, back), an ornamental screen of stone or wood built up, or forming a facing to the wall behind an altar in a church. Reredoses are frequently decorated with representations of the Passion, niches containing statues of saints, and the like. In England these were for the most part destroyed at the Reformation or by the Puritans later; a few medieval examples, however, survive, e.g. at Christchurch, Hants. In some large cathedrals e.g. Winchester, Durham, St Albans, the reredos is a mass of splendid tabernacle work, reaching nearly to the groining. In small churches the reredos is usually replaced by a hanging or parament behind the altar, known as a dossal or dorsal. (See also Altar.) For the legality of images on reredoses in the Church of England, see Image. The use of the word reredos for the iron or brick back of an open fire-place is all but obsolete.''</ref> o la italiana '''''pala d'altare''''' (o '''''ancóna''''').<ref>
* Giovanni Gheradini [https://books.google.es/books?id=btU9AAAAYAAJ&pg=PA646&dq=anc%C3%B3na+pala&hl=es&sa=X&ei=1HdtUYfGGc6P7AbilIHgCQ&ved=0CEgQ6AEwBA#v=onepage&q=anc%C3%B3na%20pala&f=false ''Voci y maniere di dire italiane additate a'futuri vocabolaristi''], Bianchi y comp., 1838, vol. 1, pg. 646: ''ANCÓNA. Sust. f. Tavola dipinta, quadro... deriva dil greco Eicon''... [esto ye, de εἰκών -''eikon'', [[imaxe]], [[iconu]]-]... ''[[Leon Battista Alberti|Alberti]], il qual diz qui per "Ancona" si intende "Tavola o Quadro grande di altare". Ma, oltreche gli artisti in tal signif. speciale usano la voce "Pala"...''
* ''Architettura'', 1963, pg. 117: ''... al gotico, che adotta quindi la Pala o Ancóna, sotto la partitura del trittico y più frequentemente del polittico.''</ref>
== Introducción ==
Col nome de '''retablu mayor''' desígnase particularmente al que preside'l [[altar mayor]] d'una ilesia; yá que les ilesies pueden tener otros retablos asitiaos tres los altares de caúna de les [[capiya|capiyes]]. El términu "[[tabla (pintura)|tabla]]" fai referencia al soporte de les pintures (que tamién puede ser el [[llenzu]]), y la so multiplicidá indicar colos términos [[dípticu]], [[trípticu]] o [[polípticu]] (disposición que tamién pueden tener [[arte cristiano|obres devocionales]] de menor formatu non destinaes a un altar, como ''[[El xardín de les delicies]]'').
<center>
<gallery>
Archivu:El jardín de las Delicias, de El Bosco.jpg|''El xardín de les delicies'', d'[[El Bosco]] (abiertu), ca. 1480-1490.
Archivu:Hieronymus Bosch - The Garden of Earthly Delights - The exterior (shutters).jpg|Ídem (zarráu).
</gallery>
</center>
Los retablos realizáronse con tou tipu de materiales (toa clase de [[madera|maderes]], toa clase de [[Escultura#Piedra|piedres]], toa clase de [[metal]]es, [[esmalte]], [[terracota]], [[estuco]], etc.) y pueden ser escultóricos (en distintos graos de [[Relieve (arte)|relieves]] o con figures de [[bultu redondu]]), o bien pictóricos; ye tamién bien frecuente que sían mistos, combinando pintures y talles.
Dende finales del [[sieglu XIII]] fueron los elementos más relevantes na decoración interior de les ilesies, tantu na Europa septentrional ([[Alemaña]], [[pintura flamenca|Flandes]] –una tipoloxía específica recibe'l nome de "[[retablos d'Amberes]]"–,<ref name="AMB">* Barbara Welzel, Thomas Lentes, Heike Schlie (Hrsg.): Das „Goldene Wunder“ in der Dortmunder Petrikirche. Bildgebrauch und Bildproduktion im Mittelalter (= Dortmunder Mittelalter-Forschungen. Bd. 2). 2. Auflage. Verlag für Regionalgeschichte, Bielefeld 2004, ISBN 3-89534-582-2.
* Godehard Hoffmann: Compound altarpieces in context. In: Koninklijk Museum voor Schone Kunsten Antwerpen. Jaarboek. 2004/05, ISSN 0770-3104, S. 75–121.
* Marjan Buyle, Christine Vanthillo (Hrsg.): Retables Flamands et Brabançons dans les monuments belges (= M & L Cahier. 4). Ministerie van de Vlaamse Gemeenschap, Brüssel 2000, ISBN 90-403-0104-2.
* Hans Nieuwdorp (Hrsg.): Antwerp Altarpieces. 15th–16th centuries. Museum voor Religieuze Kunst, Antwerpen 1993 (Ausstellungskatalog, Kathedrale zu Antwerpen, 26. Mai bis 3. Oktober 1993, 2 Bände).
Fuentes citaes en [[:de:Antwerpener Retabel]]
</ref>) como na meridional ([[escueles italianes de pintura|Italia]], y especialmente nos [[reinos cristianos de la Península Ibérica]], onde la retablística algamó un desenvolvimientu estraordinariu, espublizándose poles colonies hispanu-portugueses n'América y Asia).<ref>
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/listaarticulos?tipo_busqueda=EJEMPLAR&revista_busqueda=1802&clave_busqueda=29583 ''El retablu español''], nos. 3-5 de ''Imafronte'', 1987-1989
* [http://cvc.cervantes.es/actcult/art_reli/retablos/ ''Retablos españoles''] en Centru Virtual Cervantes</ref> La preferencia por esta forma artística fixo qu'en munchos casos quedaren ocultos tres los retablos [[pintura románica|frescos románicos]] anteriores.<ref>[http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/los frescos-de-salvador-no-se-estudiaron--pese-a afayase-en-1989_500487.html Los frescos d'El Salvador nun s'estudiaron magar afayase en 1989]. [http://www.romanicocatalan.com/02a-Lleida/Pallarssobira/Baiasca/Baiasca.htm Sant Serní de Baiasca] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121206040355/http://www.romanicocatalan.com/02a-Lleida/Pallarssobira/Baiasca/Baiasca.htm |date=2012-12-06 }}.</ref>
Nos de gran complexidá collaboraben arquiteutos, escultores, [[estofado (arte)|estofadores]], [[pan d'oru|doradores]], [[Carpintería|carpinteros]] y entalladores, polo que la so ellaboración yera un procesu costoso y lento, sobremanera nos exemplares de mayor valumbu. El so estáu de caltenimientu dependió de múltiples factores, ente los que s'atopen les agresiones bienintencionadas a les que se vieron sometíos mientres sieglos (llimpieces y "embellecimientos" desaparentes), los saqueos o destrucciones en contestos bélicos o conflictivos de bien distintu tipu, y el deterioru por cuenta de condiciones físiques adverses. Consiguientemente, el so [[Caltenimientu y restauración|restauración]] ye igualmente problemática y especializada.<ref>[http://www.diputaciondevalladolid.es/cultura_edu/arpa/2008/retablos/index.html Restauración de retablos], Diputación de Valladolid.
<gallery>
Archivu:RestauraciónRetabloSantosJustoPastor OllerosPisuerga 003.JPG
Ficheru:RestauraciónRetabloSantosJustoPastor OllerosPisuerga 002.JPG
Ficheru:RestauraciónRetabloSantosJustoPastor OllerosPisuerga 001.JPG
Ficheru:JustPastor-Olleros.jpg
</gallery></ref>
Los retablos suelen adoptar una disposición xeométrica, estremándose en "[[cuerpu (arquiteutura)|cuerpos]]" (seiciones horizontales, dixebraes por [[moldura|moldures]]) y "[[cai (arquiteutura)|cais]]" (seiciones verticales, dixebraes por [[pilastra|pilastres]] o [[Columna (arquiteutura)|columna]]s). Les unidaes formaes por esta cuadrícula de cais y cuerpos denominar "[[encasamentos]]",<ref>''Adornu de faxes y moldures nuna paré o bóveda'' y tamién ''[[Hornacina|nicho]] (cuévanu d'un muriu p'asitiar una estatua, xarrón o cosa asemeyada)'', lo que más de cutiu s'entiende como [[fornica]]. El mesmu DRAE recueyi [[encasamiento]], anque esi términu tien otru usu: ''reparu de les cases'', esto ye, lo que se más de cutiu entiéndese como [[caltenimientu]]. Nun tien de confundir se con [[casoriu]] .</ref> y suelen allugar representaciones escultóriques o pintures. El conxuntu d'elementos arquiteutónicos qu'enmarquen y estremen el retablu denominar "[[mazonería]]".<ref>El DRAE definir como ''fábrica de cal y cantar - obra de relieve bordáu d'oru y plata de resalte conxuntu de delles pieces de plata o oru que se faíen pal serviciu de les ilesies'' (esta última acepción, seañalada como usu antiguu) . Nun tien de confundir se con [[masonería]].</ref> Tamién hai exemplares que s'entamen de forma más senciella, con una escena única centrando l'atención.<ref>* [http://cvc.cervantes.es/actcult/art_reli/retablo/glosario.htm Glosariu de términos] en CVC (Centru Virtual Cervantes)
* [http://www.uclm.es/profesorado/ramonvicentediaz/testos%20arte/retablu.htm Glosariu] en UCLM (Universidá de Castiella-La Mancha)
* [http://www.juntadeandalucia.es/cultura/iaph/sys/productos/retablos/index2.html ''Retablu: Terminoloxía básica ilustrada''] n'Institutu Andaluz del Patrimoniu Históricu y l'Institutu de Caltenimientu Getty (GCI).</ref>
El retablu suel alzase sobre un [[Zócalo (construcción)|zócalo]] pa evitar el mugor del suelu. La parte inferior que sofita sobre'l zócalo llámase bancu o [[predela]], y dispónse como una seición horizontal a manera de frisu que de la mesma puede tar estremada en compartimientos y decorada. L'elementu que remata tola estructura puede ser una "[[luneta]]" semicircular o una "escayu" o "[[remate n'áticu áticu]]"; como correspuende a la so posición dominante, suel acutar a la representación del [[Dios Padre|Padre Eternu]] o a un [[Calvariu]]. Tol conxuntu protéxese dacuando con una moldura llamada [[guardapolvo (arquiteutura)|guardapolvo]], bien habitual nos retablos góticos. Los retablos articulaos (carauterística común nos notables [[retablos flamencos]] qu'algamaron gran influencia n'Italia -[[trípticu Portinari]]- y España -[[estilu hispanu-flamencu]]-)<ref>[https://web.archive.org/web/20130301034342/http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contestos/7510.htm Retablos flamencos n'España], en Artehistoria</ref> dexaben presentar dos disposiciones: abiertu y zarráu, anque dacuando la complexidá ye mayor ([[altar de Isenheim]]). La posición "zarráu" de los retablos flamencos solía contener [[grisalla|grisalles]] (una representación pictórica qu'asemeya -al [[trampantojo]]- escultures de piedra). L'articulación de los retablos anició la denominación alemana '''''Flügelaltar''''' (lliteralmente "altar d'ales").
A partir del sieglu XV, tomó relevancia'l tabernáculo o [[sagrariu]] (llugar onde se guarden les [[Eucaristía|formes sagraes]]), que pasu ente pasu centralizó l'espaciu del retablu hasta convertise, n'ocasiones, nel so elementu principal, adoptando inclusive formes exentes ya independientes.<ref>[[Juan José Martín González]], [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=233911 ''Sagrariu y manifestador nel retablu barrocu español''], en Imafronte, ISSN 0213-392X, Nº. 12-13, 1996-1997, páxs. 25-50</ref>
La [[Reforma Protestante]] del sieglu XVI, carauterizada por un marcáu [[aniconismo]], qu'en dellos casos llevó a la [[iconoclasia]] (con mayor intensidá nel [[anabaptismu]] y el [[calvinismu]], menor nel [[luteranismu]], mínima nel [[anglicanismu]] -onde explícitamente autorízase l'usu de retablos-<ref>''Retables may be lawfully used in the church of England'' (Liddell Beale, 1860, 14 P.C.); citáu en [https://web.archive.org/web/20130702082331/http://www.1911encyclopedia.org/Retable Encyclopedia Britannica, 1911]</ref>), práuticamente esanició l'usu de retablos ya imáxenes sagraes nos territorios que protagonizaron el movimientu (Alemaña del norte, Suiza, Holanda, Inglaterra, Escandinavia). En dellos casos sumieron exemplos magníficos de dómines precedentes; ente que la tradición [[imaginería|imaginera]] y la '''retablística''' llindóse sustancialmente a los países católicos, onde inclusive s'intensificó de resultes de la [[Contrarreforma]].<ref>C.M. Martín Jiménez y A. Martín Ruiz, ''Retablos escultóricos Renacentistes y Clasicistes'', Valladolid: Diputación Provincial, 2010.</ref>
== Retablu como representación narrativa serializada y como escenariu ==
Nes [[artes escéniques]], "retablu" ye'l pequeñu [[escenariu]] nel que se representa'l [[teatru de títeres]]. Significativamente, el DRAE fai derivar esi usu (''pequeñu escenariu en que se representaba una aición valiéndose de figurillas o títeres'' -acepción 3-) de la so peculiar forma de definir los retablos pictóricu-escultóricos, onde pon l'acentu na so capacidá de [[representación]] [[narrativa]] [[serial]]izada (''conxuntu o coleición de figures pintaes o de talla, que representen en serie una historia o sucesu'' -acepción 1-) primero que na so capacidá decorativa (''obra d'arquiteutura, fecha de piedra, madera o otra materia, que compón la decoración d'un altar'' -acepción 2-). Tamién les llamaes "[[aleluyas]]" yeren una forma lliteraria similar, acomuñada a representaciones populares (como, por casu, la so recitación por ciegos o otra clase de méndigos, de la que se señalen los dibuxos qu'ilustren lo recitao en forma de viñetes -un precedente del [[comic]]-).
[[Cervantes]] referir a esta forma teatral en dos causes: en ''[[El retablu de les maravíes]]'' (entremés de 1615) y nos capítulos XXV y XXVI de la segunda parte de [[Don Quixote de la Mancha]] (publicada'l mesmu añu).
[[Manuel de Falla]] compunxo ''[[El retablu de Maese Pedro]]'' (1923) sobre l'episodiu quijotesco.
Cola denominación "[[retablu teatral español]]" faise referencia non tantu a un xéneru dramáticu sinón a la forma de concebir el teatru mesmu polos autores del [[teatru clásicu español]] del [[Sieglu d'Oru]] (particularmente [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]] -''[[La vida ye suañu]]'', ''[[El gran teatru del mundu]]''-).<ref>Agustín Tamayo, [http://cvc.cervantes.es/literatura/quijote_america/peru/tamayo.htm ''Cervantes, síntesis de la cultura española''], en VV. AA., ''IV centenariu de Cervantes'', Universidá Nacional Mayor de San Marcos, Lima, 1948, páxs. 29-35 (reproducíu en CVC): La Edá d'Oru en que la triloxía [[Lope de Vega|Lope]], [[Tirso de Molina|Tirso]], Calderón, realiza la maravía del retablu teatral español. Retablu popular, en que se señaló la falta de perspeutiva; defectu que venciera n'España, y yá enantes, l'hebréu [[Fernando de Rojas]], adelantrándose a [[Shakespeare]].''</ref>
El componente de "finximientu de la realidá" que tienen los retablos teatrales nes obres cervantines o calderonianas ("engañar cola verdá" y "enseñar col engañu") ta tamién presente nel papel que s'esperaba de los retablos eclesiásticos (definíos como "máquines ilusories") nel "control sobre la sensibilidá del fiel", configurando "l'escenariu teatral de la lliturxa, el dogma, la piedá y la devoción católiques".<ref>Alfredo Morales, [http://www.mcu.es/patrimonio/docs/MC/IPHE/BienesCulturales/03_MAQUINAS_ILUSORIES.pdf ''Máquines ilusories. Reflexones sobre'l retablu español, la so historia y caltenimientu''].</ref> Tal condición fai-yos ser particularmente preseos non yá pa los estudios [[iconográficos]] y [[iconológicos]], sinón pa la [[historia de les mentalidaes]] y l'[[antropoloxía]].<ref>* Gaby Vovelle, [[Michel Vovelle]], [https://books.google.es/books?id=kr4IAQAAIAAJ&q=subject:%22Altarpieces%22&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=QgqBUZ3qKI-p7Aa8oYHoBQ&ved=0CEYQ6AEwBTgU ''Vision de la mort et de l'au-delà en Provence: d'après les autels des âmes du purgatoire XVe-XXe siècles''], Armand Colin, 1970
* [[Michèle Ménard]], [https://books.google.es/books?id=4bTLSa9W9UkC&dq=facade-retable&hl=es&source=gbs_navlinks_s ''Une histoire des mentalités religieuses aux XVIIe et XVIIIe siècles: 1000 retables de l'ancien diocèse du Mans. Préf. de Pierre Chaunu''], Beauchesne, 1980, ISBN 2-7010-1014-4
* María Eugenia Ulfe, [http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=12615098005 ''Representaciones del (y lo) indíxena nos retablos peruanos''], en ''Bulletin de l'Institut Francais d'Études Andines'', 2009, nº 38.
</ref>
== Precedentes ==
L'[[altar]] foi, dende los [[cristianismu primitivu|primeros momentos del cristianismu]], l'elementu central de la [[lliturxa]]. De primeres la so disposición nel templu yera exenta y central, colos fieles asitiaos alredor, recordando d'esta manera la llacuada de la [[Última Cena]]. Sicasí, col fortalecimientu de l'autoridá del cleru, los altares fuéronse moviendo al [[Presbiteriu (arquiteutura)|presbiteriu]], un llugar eleváu y inaccesible a los fieles, próximu al muriu de la cabecera de la ilesia ([[ábside]]), y qu'en determinaes tipoloxíes d'ilesia quedaba inclusive ocultu con cortinaxes, rexes, o col [[iconostasio]]. El oficiante realizaba de llombu a los fieles la mayor parte del ritual.
<center>
<gallery>
Archivu:Monasterio de San Miguel de Escalada 40 by-dpc.jpg|Ilesia del [[monesteriu de San Miguel d'Esguilada]] ([[arte mozárabe]], España, sieglu X). L'altar, nel ábside, queda detrás d'una galería d'arcos que-y dixebren de la nave central.
Archivu:Decani Ikonostase.jpg|Iconostasio de la ilesia del [[monesteriu de Visoki Dechani]] ([[arte bizantino]], Serbia, sieglu XIV).
</gallery>
</center>
Los templos [[paleocristianu|paleocristianos]] decoraben los sos interiores con pintures murales (capiya de [[Dura Europos]]) y ciertos oxetos d'usu llitúrxicu, como [[relicariu|relicarios]], [[arqueta|arquetes]], dípticos de marfil o pequeñes estatues. La so primitiva austeridá compensar coles luxoses donaciones ofrendadas polos potentaos ([[ayalga de Guarrazar]]). Nel [[Prerrománicu]] empezaron a espublizase les imáxenes de [[Cristu crucificáu]], que s'asitiaben escolgando de los murios o'l techu, y que podíen ser pictóriques o escultóriques (''[[Crucificáu de Gero]]'', [[Catedral de Colonia]]), o prescindiendo n'ocasiones de la figuración pa tomar forma de xoya (''[[crux gemmata]]'', como la [[Cruz de la Victoria]] de la [[Cámara Santa d'Uviéu]]). Tomó tamién muncha relevancia la decoración del ''[[fronteru (arquiteutura)|antependium]]'' (''pallium altaris'', fronteru o frente d'altar), deriváu de les cortines que cubríen les urnes con reliquies dispuestes so la mesa del altar (que'l so color tenía de variar pa correspondese con el color llitúrxicu de la fiesta o oficiu del día) y que s'arriquecíen con tou tipu d'ornamientos en materiales preciosos.<ref>[http://ec.aciprensa.com/wiki/Frontera_de_altar Enciclopedia católica on line]</ref> Propúnxose la hipótesis de que, evolutivamente, el retablu derivó del ''antependium''.<ref>Victor M. Schmidt, Rijksuniversiteit Groningen. [http://www.louvre.fr/18h30le-retable-en-europe-du-xiie-au-xive-siecle-quelques-lignes-d%E2%80%99evolution ''Le retable en Europe du XIIe au XIVe siècle: quelques lignes d'évolution''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20211204222356/https://www.louvre.fr/18h30le-retable-en-europe-du-xiie-au-xive-siecle-quelques-lignes-d%E2%80%99evolution |date=2021-12-04 }}. Conferencia nel ciclu ''L'autel chrétien: lieu d'images'', Muséu del Louvre.</ref>
Tamién paecen prefigurar les formes del retablu posterior delles estructures derivaes de los clásicos ''aedicula'' ([[edículos]] -"templetes" o "pequeños edificios"-), especialmente'l [[Ciborio (arquiteutura)|''ciborium'']] o ciborio (un [[dosel]] o [[Paliu (dosel)|paliu]] fixu sosteníu por cuatro columnes, darréu denomináu [[baldaquín]] o baldaquino), elementu avezáu nes ilesies paleocristianes, que protexía y daba relevancia visual a los altares, [[relicariu|relicarios]] y sepultures de santos y mártires, que davezu coincidíen nel mesmu llugar.<ref>Frederik Hartt, [https://books.google.es/books?id=4-PE1IzhRiMC&pg=PA305&lpg=PA305&dq=casa+cristiana+de+dura+europos&source=bl&ots=GLRSjS2tkL&sig=rwCJqYuq1oGxKuJQaMKVvfgYdzk&hl=es&sa=X&ei=-1X_ULG2DOW10QX_yIHwDA&ved=0CFUQ6AEwCA#v=onepage&q=casa%20cristiana%20de%20dura%20europos&f=false ''Arte''], Akal, 1989.</ref>
<center>
<gallery>
Archivu:9663 - Milano - S. Ambrogio - Ciborio - Foto Giovanni Dall'Orto 25-Apr-2007.jpg|Ciborio de [[San Ambrosio de Milán]] (les columnes, del sieglu IV, el dosel, posterior (ente'l IX y el XII); [[altar de San Ambrosio de Milán|l'altar]], robláu por [[Vuolvino]], ente l'añu 824 y el 860.<ref>Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 1, Bompiani, Milano 1999. Fonte citada en [[:it:Vuolvino]] y [[:it:Altare di Sant'Ambrogio]]</ref>
Archivu:Baldaquino de altar medieval (M.A.N. Inv.1984-70-3) 01.jpg|Ciborio romanu del sieglu VIII.
Archivu:Basilica di San Giovanni in Laterano - Ciborium.jpg|Ciborio de [[San Xuan de Laterano]], d'[[Arnolfo di Cambio]] (sieglu XIII).
</gallery>
</center>
[[Ficheru:Aralar San Migel erretaula 2009.JPG|thumb|Posición actual del frontal d'altar de San Miguel de Aralar, reutilizáu como retablu.]]
La decoración interna de les ilesies taba afecha a les sos modestes dimensiones na mayoría de los casos, y poníase l'acentu na decoración parietal, bien per mediu de frescos de colores vivos, o con mosaicos arriquecíos con teselas d'oru (bien avezaos nel [[arte bizantino]]), de forma que les imáxenes resaltaren nunos interiores xeneralmente escuros y amenorgaos. Los elementos que s'asitiaben nel altar teníen calter mueble casi siempres ([[Arqueta (mueble)|arquetes]], [[dípticu|dípticos]], [[iconu|iconos]]) y la so suntuosidá tocantes a materiales suponía tamién un pequeñu tamañu. El [[Románicu]] nun supunxo un gran cambéu nesti senciellu sistema de decoración interior de los templos, con predominiu de los frescos nos ábsides ([[ilesies romániques del La Vall de Boí]], [[Abadía de Saint-Savin-sur-Gartempe]]), les figures de [[Cristu en Maxestá]] y [[Virxe en Maxestá]] y los frontales d'altar, que pasaron a ser soportes de decoración pintaos, tallaos o repujados, de cutiu arriquecíos con [[esmalte]]s o [[orfebrería]].<ref>Javier Ocaña, [http://www.amigosdelromanico.org/dearteromanico/dar_44_pinturaaltares.html ''La pintura nos altares''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130411070636/http://www.amigosdelromanico.org/dearteromanico/dar_44_pinturaaltares.html |date=2013-04-11 }} n'Amigos del Románicu. [http://www.historiadelartemgm.com.ar/pinturaromanico.htm Galería d'imáxenes de frontales románicos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180629230549/http://www.historiadelartemgm.com.ar/pinturaromanico.htm |date=2018-06-29 }}</ref> Anque les formes y materiales yeren yá bien similares a los de los retablos posteriores, la disposición de la pieza yera esautamente la contraria (delantre del altar y so él, en cuenta de detrás y en posición elevada). Ello ye que dalgunos fueron reutilizaos como retablos, como'l del [[santuariu de San Miguel de Aralar]].<ref>[http://www.turismo.navarra.es/esp/entame-viaxe/recursu/rellacionáu/3140/ Retablu de San Miguel de Aralar]. [http://berengueladenavarra.blogspot.com.es/2010/03/ricardo-corazon-de-leon-y-el-retablo-de.html Ricardo Corazón de Lleón y el retablu de Aralar]</ref>
<center>
<gallery>
Archivu:(Barcelona) Frontal d'altar de Durro - Museu Nacional d'Art de Catalunya.jpg|Fronteru d'altar de la [[ermita de San Quirce de Durro]]<ref>Ficha de la obra na web del MNAC.</ref>
Archivu:(Barcelona) Altar frontal from Santa Maria de Taüll - Museu Nacional d'Art de Catalunya.jpg|Fronteru d'altar de [[Santa María de Tahull]].
Archivu:(Barcelona) Altar frontal from La Seu d'Urgell or of the Apostles - Museu Nacional d'Art de Catalunya.jpg|Fronteru d'altar de [[Catedral de Santa María de Urgel|la ''Seo'' de Urgel]], llamáu "de los apóstoles" (ye similar el [[fronteru d'altar de Ix]]).
Archivu:Dieric Bouts - Altarpiece of the Holy Sacrament.jpg|Fronteru d'altar de la [[Catedral d'Aquisgrán]].
Archivu:Antependium di basilea 00.JPG|Fronteru d'altar de la [[Catedral de Basilea]].
</gallery>
</center>
== Retablu góticu ==
[[Ficheru:Bonaventura Berlinghieri Francesco.jpg|thumb|left|''Vida de San Francisco'', de [[Bonaventura Berlinghieri]], 1235.]]
[[Ficheru:'The Barnabas Altarpiece', southwestern French or northern Spanish, c. 1275–1350, tempera, oil, and gold on panel, Kimbell Art Museum.jpg|thumb|El denomináu "[[retablu de Bernabé]]" (''Barnabas altarpiece''), d'allugamientu y fecha aldericada (Francia o España, sieglu XIII o XIV). Nun tien de confundir se col [[retablu de San Bernabé]] o ''pala'' de San Bernabé, de [[Botticelli]] (1487).]]
[[Ficheru:Saint-Thibault - Retable 1.jpg|thumb|Retablu y ''antependium'' (frente d'altar)<ref>[http://www.louvre.fr/mediaimages/retable-et-antependium-bois-polychrome-debut-du-xive-siecle-saint-thibault-en-auxois-egl Ficha nel Louvre]</ref> del [[prioratu de Saint-Thibault]]<ref>Thorsten Droste: DuMont Kunst-Reiseführer: Burgund. DuMont Buchverlag, Köln 2003, ISBN 3-7701-4166-0, S. 226 - 227. Fonte citada [[:de:St-Thibault de Saint-Thibault]]</ref> (ca. 1330).]]
[[Ficheru:14th-century unknown painters - Retable of St Christopher - WGA24044.jpg|thumb|Retablu de San Cristóbal, procedente d'un monesteriu rioxanu (sieglu XIV).]]
[[Ficheru:San Giovenale Masaccio.jpg|thumb|''[[Trípticu de San Juvenal]]'', de [[Masaccio]] (1422), obra de mocedá d'unu de los pintores de la primer Renacencia italiana, respuende dafechu a les convenciones gótiques.]]
La rellumanza del monacato, la pujanza de les ciudaes y la crecedera poblacional y económicu que se dio n'Europa a partir del sieglu XI fixeron que los templos tuvieren qu'afaese con cuenta de dar cabida a un mayor númberu de fieles, satisfaer los deseos de patrociniu de la élite y amosar la riqueza d'una sociedá na que la relixón rexía tolos aspeutos de la vida. A partir del [[sieglu XII]] surde'l [[arte góticu]]; l'[[arquiteutura gótica|arquiteutura]] adquier dimensiones colosales y una gran complexidá constructiva, y tantu [[pintura gótica|pintura]] como [[escultura gótica|escultura]], a demanda d'una sociedá amiga del luxu y la ostentación, cobren un gran desenvolvimientu. Otru factor de cambéu foi l'apaición de les [[órdenes mendicantes]], que defendíen una relixosidá más emotiva y cercana al fiel, al empar que s'esmolecíen pola enseñanza y la doctrina.
Como nel Románicu, grandes ciclos narrativos siguíen esculpiéndose nes portaes d'ilesies y catedrales; pero la decoración interior va a sufir una mayor tresformamientu: los vitrales, qu'ocupen los grandes baldíos abiertos nos murios gracies a les nueves téuniques constructives, ilustrar con representaciones sagraes; y la nueva amplitú y lluminosidá de los templos dexa la meyor contemplación de les imáxenes partíes poles numberoses naves y capiyes, que cumplíen la función d'espacios corporativos pa les instituciones que les encargaben ([[gremiu|gremios]], [[cofradería|cofraderíes]] y [[estamentos privilexaos|families aristocrátiques]]), convertíes en mecenes artísticos.
Les nueves práutiques piadoses riquíen un númberu cada vez mayor d'oxetos sagraos cada vez más suntuosos y visibles. Intensificóse'l cultu a les [[reliquia|reliquies]] y a les imáxenes de santos, consideraes un preséu pervalible pa la evanxelización.
Ye nesi contestu onde surdieron los primeros retablos, primero como tables rectangulares con imáxenes de modestu tamañu (como'l [[retablu de Westminster]], de 1x3 metros, o'l [[retablu de Bernabé]], de 1x1,5 metros), dacuando a xuegu col frontal d'altar (como asocede n'unu de los exemplos más antiguos calteníos: el de la ilesia del [[monesteriu de Santa María de Mave]], [[Provincia de Palencia|Palencia]]), depués articulaes y abatibles, de forma cada vez más complexa (dípticos, trípticos, polípticos como'l llamáu "[[Polípticu de Gante]]"), o bien realizaos con materiales preciosos (los de la [[catedral de Girona]], el ''[[altare argenteo di San Jacopo]]''<ref>''La scheda ufficiale di catalogo''. Fonte citada en [[:it:Altare argenteo di San Jacopo]]</ref> de la [[Catedral de Pistoia]]<ref>''Descrizione dell'internu della Cattedrale''. Fonte citada en [[:it:Cattedrale di San Zeno]]</ref> o la ''[[Pala d'Oru]]'' de la [[Basílica de San Marcos]] de [[Venecia]]).<ref>Pierre-Yves Le Pogam, [https://books.google.es/books?id=kxYYAQAAMAAJ&q=LES+PREMIERS+RETABLES,+XIIe-DEBÚ+DU+XVe+SIECLE:+UNE+MISE+EN+SCENE+DU+SACRE&dq=LES+PREMIERS+RETABLES,+XIIe-DEBÚ+DU+XVe+SIECLE:+UNE+MISE+EN+SCENE+DU+SACRE&hl=en&sa=X&ei=76-XUb_AGqzX7AaU44GwAw&ved=0CC4Q6AEwAA ''Les premiers retables (XIIe-début du XVe siècle): une mise en scène du sacré''], Musée du Louvre, 2009, ISBN 88-89854-32-4</ref><ref>[http://www.bridgeman.co.uk/asset/1713/English-School-14th-century/Retable-depicting-the-Crucifixion-with-Eight-Saint?search_context=%7B%22url%22%3A%22%5C%2Fsearch%5C%2Fcategory%5C%2FChristianity%253A-Saints%5C%2F1286%22%2C%22num_results%22%3A7673%2C%22search_type%22%3A%22category_assets%22%2C%22category_id%22%3A%221286%22%2C%22item_index%22%3A30%7D Retable depicting the Crucifixion with Eight Saints, c.1300]</ref>
Nun primer momentu, los retablos nun abandonaron del tol so [[arte mueble|calter mueble]] o plegable, y ye posible que munchos fueren utilizaos en [[procesión|procesiones]] y otru tipu d'actos públicos qu'esixíen el so treslladáu fora del ámbitu del templu, como asocedía colos dípticos devocionales o los [[iconu|iconos]] de calter domésticu y priváu. Sicasí, adulces los retablos fueron faciéndose más grandes y estables, por culpa de que teníen de destacar casi siempres nes dimensiones colosales d'abadíes o catedrales. La retablística consolidar en tola cristiandá llatina de la Baxa Edá Media (un vastu espaciu -d'Islandia a Xipre- percorríu por múltiples conexones ya influencies mutues y variantes locales -de la ''pala'' italiana al ''flügelaltar'' centroeuropéu-)<ref>J. Y. Justin, Y. A. Kroesen, Victor Michael Schmidt (eds.) [https://books.google.es/books?id=ml7rSAAACAAJ&dq=The+Altar+and+Its+Environment,+1150-1400&hl=en&sa=X&ei=vEGXUbzKLOf07Aa-14HYCA&ved=0CC4Q6AEwAA ''The Altar and Its Environment: 1150 - 1400''], Brepols, 2009, ISBN 2-503-53044-3 (ye publicación de les comunicaciones d'un simposio que tuvo llugar en Groningen en 2006).</ref> como un [[xéneru artísticu]] puxante y creativu, que cuntaba con importantes artistes especializaos nes distintes especialidaes necesaries pal so diseñu y execución.
<center>
<gallery>
Archivu:Pala D'OroII.jpg|La llamada ''[[Pala d'Oru|Pala d'oru]]'' de la [[Catedral de San Marcos]] (Venecia). Encargada a orfebres bizantinos nel sieglu X, foi ampliada nos sieglos posteriores.
Archivu:Westminster Retable.jpg|Detalle del [[retablu de Westminster]] (ca. 1270).<ref>Binski, Paul ; Ann Massing (eds); The Westminster Retable: History, Technique, Conservation, Turnhout: Harvey Miller, 2008, ISBN 978-1-905375-28-8. Fonte citada en [[:en:Westminster Retable]]</ref>
Altare argenteo di San Jacopo 01.jpg|El ''altare argenteo'' de la Catedral de San Zenón (Pistoia). Encargada en 1287, foi oxetu de socesives ampliaciones hasta 1456.
Archivu:Burgos - Catedral 049 - Capilla de San Nicolas.jpg|El [[retablu de Santa María de Mave]] (enriba -embaxo, el frente d'altar-), anguaño calteníu na capiya de San Nicolás de la [[Catedral de Burgos]]. El so datación ye bien imprecisa (sieglos XIII-XIV).<ref>[http://aguilardecampoo.es/index.php/municipio/pueblo-o-entidaes-menores/barrios-de-aguilar-de-campoo/santa-maria-de-mave/ Santa María de Mave] na web oficial d'Aguilar de Campóo.</ref>
Archivu:Mave - Monasterio de Santa Maria la Real 05.jpg|''Virxe col Neñu'', primeramente parte del mesmu retablu, que permanez na ilesia del [[monesteriu de Santa María de Mave]].<ref>Aguilar de Campóo, web cit.</ref>
</gallery>
</center>
El material más emplegáu foi la madera, casi siempres [[pan d'oru dorada]] y [[policromada]], anque nun falten exemplos en madera vista o otros materiales (plata o tou tipu de piedres). Les variantes rexonales faen difícil una clasificación uniforme; por casu, n'[[Reinu d'Aragón|Aragón]], dende'l sieglu XIV tomaron una peculiar forma d'espositor eucarísticu, realizaos casi siempres en [[alabastru]]. El retablu góticu suel presentar una apariencia marcadamente xeométrica, colos encasamentos linealmente dispuestos y ocupaos por pintures o escultures. Munchos d'ellos tomen la forma del [[ábside]] nel que s'asitien (como'l mayor de la [[catedral Vieya de Salamanca]]), anque ye más común l'esquema cuadrangular con un saliente na parte cimera a manera de remate (l'escayu o [[áticu (arquiteutura)|áticu]]), que primeramente tomaba la forma d'unu o dellos [[gablete]]s. La contorna del retablu solía tar percorríu por una moldura bien resaltada (el [[guardapolvo (arquiteutura)|guardapolvo]]). Utilizábense abondosamente los elementos decorativos de l'arquiteutura gótica, enmarcando les figures (fuean pintures, relieves o imáxenes de bultu) por aciu [[doselete]]s o [[chambrana|chambranes]],<ref>El DRAE recueye la so etimoloxía del francés antiguu ''chambrande'', y dos acepciones: ''cada unu de los travesales que xunen ente sigo les partes d'una siella, d'una mesa o d'otru mueble, pa da-yos mayor seguridá''; y, como términu arquiteutónicu, ''llabor o adornu de piedra o madera, que se pon alredor de les puertes, ventanes, chimenees, etc.''</ref> y [[pináculos]], [[crestería|cresteríes]], [[florones]] y otros elementos ocupando'l restu del espaciu (''[[horror vacui]]''). Foi habitual tamién la introducción d'elementos [[heráldicu|heráldicos]] o inclusive la inclusión de semeyes de los [[comitente]]s (davezu, en posición [[orante]]). Col tiempu foise estableciendo la separación ente'l cuerpu del retablu puramente dichu y el bancu o [[predela]] sobre'l que se sofita; y dientro d'aquél, la configuración en cuerpos y cais. Los retablos ganaron en dimensiones, complexidá y luxu, hasta convertise n'enormes estructures profusamente decoraes. Resultaron aparentes pa la narración de los ciclos de la vida de Cristu, la Virxe o'l santu a quien l'altar dedicábase. La presencia de numberoses imáxenes, advocaciones o reliquies dientro d'un mesmu templu xustificó la multiplicación de capiyes, altares y retablos. El de la capiya mayor o presbiteriu, focu d'atraición principal, denominar "retablu mayor", ente que los asitiaos a lo llargo de murios llaterales, [[trasepto]] y [[girola]] reciben la denominación de "retablos llaterales" o "retablos menores".
=== Fachaes-retablo ===
La retablística de los sieglos XV y XVI algamó un desenvolvimientu estraordinariu nos [[reinos cristianos de la península ibérica]], onde a les carauterístiques xenerales del estilu góticu sumáronse-y les específiques tantu del [[primitivos flamencos|góticu flamencu]] (les rellaciones comerciales y polítiques con Flandes yeren especialmente intenses) como del [[góticu italianu]]<ref>Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 1, Bompiani, Milano 1999. Fonte citada en [[:it:Gotico italianu]]</ref> por otru, y les influencies locales del [[arte mudéxar]]. La mesma arquiteutura reflexa la importancia qu'algamaren los retablos, al proyeutar les convenciones del so diseñu nes [[fachada|fachaes]] principales de los templos (ya inclusive d'otru tipu d'edificios), cola tipoloxía denominada "[[fachada-retablo]]" (nun tien de confundir se con un conceutu confluyente, el de [[fachada-telón]]),<ref>[http://arte-y-arquiteutura.glosario.net/construccion-y-arquiteutura/fachada-tel%F3n-7056.html Fachada telón] en glosariu.net
El conceutu ye bien anterior a la Edá Moderna, anque románicu y góticu optaron por otres soluciones: ''L'amenorgamientu de la catedral doble a una sola, la desapaición del bautisteriu, la presión de los fieles, tomar en considerancia de les demandes d'un cleru que se declara observante de la reforma gregoriana... la nave, ocupada en parte por altares, foi estenada y los altares treslladar al este, a les capiyes abiertes sobre'l [[deambulatorio]]. De primeres el deambulatorio yera un pasiellu escurríu por [[Gregorio Magno]] pa circular alredor de les [[Basílica de San Pedro|reliquies de San Pedro en Roma]] (hacia l'añu 600)... La catedral tópase estremada en tres espacio siguiendo un esquema que s'enllarga hasta Trento... altar... coru... fieles. Coles mesmes el cleru tomó importancia de los accesos, polo que se va anovar la parte de la fachada occidental. [[Adalberón]]... ordenó suprimir la masa occidental de la [[catedral de Reims]]... adoptándose diverses fórmules: fachada telón nel oeste, fachada harmónica en Normandía, que ye la que terminará per imponer se ([[catedral de Bayeux|Bayeux]], [[catedral de Canterbury|Canterbury]], [[catedral de Chichester|Chichester]])''. [[Jacques Le Goff]] (ed.), [https://books.google.es/books?id=LHWMKZUpgPAC&pg=PA132&lpg=PA132&dq=%22fachada+tel%C3%B3n%22&source=bl&ots=XQLmowPdHF&sig=PLee_aCwXqNghMMj64XBcpafVOE&hl=es&sa=X&ei=83CTUeuvGK2f7gan0oC4DQ&ved=0CHIQ6AEwDg#v=onepage&q=%22fachada%20tel%C3%B3n%22&f=false ''Diccionariu razonáu del Occidente medieval''], pg. 132.</ref> que s'enllargó na [[arquiteutura española]] del [[arquiteutura de la Renacencia n'España|Renacimientu]] y el [[arquiteutura del Barrocu n'España|Barrocu]] y l'[[arquiteutura colonial]] d'América. Pa la nueva concepción de les [[portada (arquiteutura)|portaes]], el momentu clave foi la superación de la concepción románico y gótico clásica de les portaes [[abocinamiento|abocinadas]] d'[[arquivolta|arquivoltes]] y [[tímpanu (arquiteutura)|tímpanos]] con decoración escultórica, que s'alteria sustancialmente na arquiteutura [[hispanu-flamenca]] de la segunda metá del sieglu XV.<ref>* Mariano Torreño Calatayud, ''Fachaes-retablo manieristes valencianes, 2009, ISBN 84-691-9269-8''
* Alenka Castañeda Cerezo, David L. Jickling, ''Los santos nes fachaes-retablu d'Antigua'', Casa del Sol, 2002
* [http://www.slideshare.net/jlvilser/arte-barroco-5-espaa-fachaes Arte barrocu español - Arquiteutura - Fachaes-retablo] (presentación)</ref><ref>
<gallery>
Archivu:Vendome03.jpg|[[Abadía de la Trinidá de Vendome]], d'estilu [[góticu flamíxeru]] -Base Mérimée, ministère français de la Culture, fonte citada en [[:fr:Abbaye de la Trinité de Vendôme]]-
Archivu:Porte latérale, cathédrale de Rodez, Aveyron (8356570179).jpg|Puerta llateral de la [[catedral de Rodez]] -L. Bion de Marlavagne, Histoire de la cathédrale de Rodez, Rodez, 1875 ; p. 423, fonte citada en [[:fr:Cathédrale Notre-Dame de Rodez]]-
Archivu:0 Onze-Lieve-Vrouwekathedraal - Antwerp (3).JPG|Portada de la [[Catedral d'Amberes]] (1352-1521), d'estilu [[góticu de Brabante]] -Cammaerts, Emile. Belgium, From the Roman Invasion to the Present Day. T. Fisher Unwin Ltd, London, 1921, fonte citada en [[:fr:Brabantine Gothic]]-, definíu en [[Ducáu de Brabante|Brabante]] dende mediaos del sieglu XIV y más sobriu que'l flamíxeru.
Archivu:Sint Sulpitiuskerk, hoofdingang - Diest - 20318311 - RCE.jpg|Portada de la ilesia de San Sulpicio de [[Diest]] (1321-1534)-C. Belien, Diest De Sint-Sulpitiuskerk te Diest, een Parel van Brabantse kerkelijke Bouwkunst, fonte citada en [[:nl:Sint-Sulpitiuskerk (Diest)]]-
Archivu:Hôtel de ville de Bruxelles - Portail 1.JPG|Portada del [[conceyu de Bruxeles]] (bien restauráu nel sieglu XIX).
Archivu:Capilla de Santiago. Catedral de Toledo.jpg|[[Catedral de Toledo#Capiya de Santiago|Capiya de Santiago de la Catedral de Toledo]], de [[Hannequin de Bruxeles]]. Reparar la coherencia estilística ente trazar arquitectónica y el retablu.
Archivu:Master of Arguis - Exterior of a Triptych with Saints Lawrence and Leonard - Walters 37868 - Interior.jpg|Trípticu colos santos Lorenzo y Leonardo, del [[Maestru de Arguis]] (ca. 1450). Reparar la reproducción d'estructures y elementos arquiteutónicos.
Archivu:French - Tabernacle Door - Walters 52103.jpg|Puerta de tabernáculo (ca. 1500).
Archivu:Catedral de Toledo Puerta de los Leones.JPG|[[Catedral de Toledo#Puerta de los Lleones|Puerta de los Lleones de la Catedral de Toledo]], de [[Hannequin de Bruxeles]], [[Egas Cueman]], [[Pedro Gua|Pedro]], [[Juan Guas]] y [[Juan Alemán]] (1460-1466).
Archivu:Casa del Cordón (Puerta).jpg|[[Casa del Gordón (Burgos)]], de [[Juan de Colonia|Juan]] y [[Simón de Colonia]] (1476).
Archivu:San Juan de los Reyes. Portada.jpg|Portada de la Verónica de [[San Juan de los Reis]] (Toledo), de [[Juan Guas]] (1476-1495).
Archivu:Guadalajara - Palacio del Duque del Infantado 3.jpg|[[Palaciu del Infantado]] (Guadalaxara), de [[Juan Guas]] (1483).
Archivu:ColmenarViejo Basilica Asuncion Nstra Sra Portal view.jpg|Fachada de la [[Basílica de l'Asunción de La nuesa Señora (Colmenar Viejo)]], de [[Juan Guas]] y [[Hannequin de Cuéllar]] (ca. 1492-1500).
Archivu:Alcalá de Henares - Catedral Magistral de los Santos Justo y Pastor 4.jpg|Fachada de la [[Catedral d'Alcalá de Henares|Maxistral de los Santos Neños]] d'Alcalá de Henares, d'[[Antón Egas|Antón]] y [[Enrique Egas]] (1497-1519).
Archivu:PuertaLateralIglesiaDeLaMagdalenaTorrelaguna-rectangular.jpg|Portada de la [[Ilesia de la Madalena (Torrelaguna)]], de Juan de Cisniega y Juan Calderón.
Archivu:Valladolid San Gregorio 20080815.jpg|Fachada del [[Colexu de San Gregorio]] de la Universidá de Valladolid (ca. 1496).
Archivu:Fachada de la Iglesia de San Pablo.jpg|Fachada de la [[ilesia conventual de San Pablo (Valladolid)]], de [[Simón de Colonia]] (ca. 1500).
Archivu:Salamanca - Casa de las Muertes 1.jpg|[[Casa de les Muertes]] (Salmanca), de [[Juan d'Álava]] (ca. 1500).-[https://books.google.es/books?id=dx8D0ut85IMC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=%22fachada+tel%C3%B3n%22&source=bl&ots=bZFvorTFZ1&sig=KLGOnRYB1F8o50h8x5K6iwKarGU&hl=es&sa=X&ei=83CTUeuvGK2f7gan0oC4DQ&ved=0CGYQ6AEwCw#v=onepage&q=%22fachada%20tel%C3%B3n%22&f=false ''El Sieglu de fray Luis de León, Salamanca y la Renacencia''], esposición, Universidá de Salamanca, pg. 42-
Archivu:Santa María la Real - Aranda de Duero - portada gótica 20-07-07 1242.jpg|[[Ilesia de Santa María la Real (Aranda de Duero)]], de [[Simón de Colonia]], [[Juan de Gumas]], [[Juan de Nóveda]] y [[Francisco de Colonia]] (ca. 1500-1515).
Archivu:Hospital Real de Santiago de Compostela. Portada.jpg|Fachada del [[hospital de los Reis Católicos]] (Santiago), d'[[Enrique Egas]] (1501-1511).
Archivu:Portada de Santa Engracia.jpg|Portada de la [[ilesia basílica de Santa Engracia (Zaragoza)]], de [[Gil Morlanes el Viejo)]] (1514).
Archivu:San Marcos frontal.jpg|Fachada del [[conventu de San Marcos (Llión)|hospital de San Marcos]] (Llión), 1515.
Archivu:Iglesia de Santo Tomás - Portada.jpg|Portada de la [[ilesia de Santu Tomás (Haro)]], de [[Felipe Bigarny]], 1516-1519.
Archivu:Burgos - Catedral 192 - Puerta de la Pellejeria.jpg|[[Catedral de Burgos#Puerta de la Pellejería|Puerta de la Pellejería de la Catedral de Burgos]], de [[Francisco de Colonia]] (1516-1523).
Archivu:Universität Salamanca.JPG|Fachada de les [[Escueles Mayores|Escueles Mayores de la Universidá de Salamanca]] (ca. 1520-1530).
Archivu:Sao Joao Baptista Tomar 77b.jpg|Ilesia de San Xuan Bautista de [[Tomar]] (estilu [[manuelino]])
Archivu:Igreja Matriz da Golega 96a.jpg|Ilesia de [[Golega]], de [[Diogo Boitaca]] (ca. 1530, del mesmu estilu).
Archivu:Universidad d'Alcalá de Henares, España (13).JPG|[[Colexu Mayor de San Ildefonso]] (Alcalá de Henares), de [[Rodrigo Gil de Hontañón]] (1537-1553).
Archivu:Portada iglesia Isla.jpg|Fachada de la [[ilesia de Santuyano y Santa Basilisa (Isla)]].
Archivu:Iglesia de Vistabella del Maestrazgo.JPG|Fachada de la [[ilesia de l'Asunción de La nuesa Señora (Vistabella del Maestrazgo)]].
Archivu:Burgos - Arco de Santa Maria 11.JPG|[[Arcu de Santa María]] (Burgos), de [[Juan de Vallina]] y [[Francisco de Colonia]] (1536-1553).
Archivu:Ayerbe - Iglesia de San Pedro 1.JPG|[[Ilesia de San Pedro (Ayerbe)]] (1543-1548).
Archivu:PPuerta-de-la-Universidad.jpg|[[Conventu de Santu Domingu (Orihuela)]] (1553-1646)
Archivu:Iglesia San Esteban Salamanca.jpg|[[Conventu de San Esteban (Salamanca)]], de [[Juan Riberu de Rada]] (1590-1592).
Archivu:Monestir de Sant Miquel dels Reis, 2006.JPG|Fachada del [[Monesteriu de San Miguel de los Reis]] de Valencia.-Francisco Juan Vidal, [https://books.google.es/books?id=-VrfZBNIrokC&pg=PA45&dq=%22fachada-retablo%22&hl=en&sa=X&ei=Y997UcCOJoGjhgefqYD4Dg&ved=0CFIQ6AEwBg#v=onepage&q=%22fachada-retablo%22&f=false ''Valor barrocu: l'arquiteutura valenciana''], pg. 45-
Archivu:Façana retaule de l'església de l'Assumpció de Llíria.JPG|Ilesia de l'Asunción ([[Llíria]]), de [[Tomes Lleonard]] y [[Raimundo Capuz]] (1627-1672).
Archivu:Portada Basílica Elche.JPG|[[Basílica Menor de Santa María d'Elx]], de [[Nicolás de Bussy]] (1680-1682).
Archivu:Fac retab guevara.JPG|[[Palaciu de Guevara]] (Lorca, 1694).
Archivu:Portal barroco del Museo de Historia de Madrid.jpg|[[Real Hospiciu de San Fernando]] (Madrid), de [[Pedro de Ribera]] (1726).
Archivu:20070415 - Monasterio de Uclés - Entrada principal.jpg|Fachada del [[Monesteriu de Uclés]], de Pedro de Ribera (1735).
Archivu:Alacant, portada de l'església de Santa Maria, 1858, J. Laurent.jpg|[[Basílica de Santa María (Alicante)]], de [[Galardonen Villanueva]] (1721). -[https://books.google.es/books?id=N5xcLr70YssC&pg=PA211&lpg=PA211&dq=Retablu+de+la+bas%C3%ADlica+de+Santa+Mar%C3%ADa+(Alicante),&source=bl&ots=9AyUwVxEAB&sig=xMZrxPcLSWsm_DncpyTtB5_BmNk&hl=es&sa=X&ei=a7SbUf6vOKKP7AbEhIGoBA&ved=0CDIQ6AEwATgK#v=onepage&q=Retablu%20de%20la%20bas%C3%ADlica%20de%20Santa%20Mar%C3%ADa%20(Alicante)%2C&f=false ''Los sieglos del Barrocu''], pg. 211-
Archivu:Catedral de Murcia fachada..jpg|Fachada de la [[Catedral de Murcia]], de [[Jaime Bort]] (1737-1754).
Archivu:Dosaigues porta.jpg|Fachada del [[palaciu del Marqués de Dos Aguas]] (Valencia), d'[[Ignacio Vergara]] y [[Hipólito Rovira]] (ca. 1740).
Archivu:Santiago de Compostela - Catedral 03.jpg|[[Fachada del Obradoiro]] de la Catedral de Santiago, de [[Fernando de Cases Novoa]] (ca. 1750).
Archivu:Guatemala 176.jpg|Fachada de la [[Catedral de San José (Antigua Guatemala)]].-[https://books.google.es/books?id=M7ux6GrzvygC&pg=PA176&dq=%22fachada-retablo%22&hl=en&sa=X&ei=Y997UcCOJoGjhgefqYD4Dg&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=%22fachada-retablo%22&f=false ''Historia xeneral d'España y América''], vol. 9-
Archivu:Cathédrale de Cusco Décembre 2007e.jpg|Fachada de la [[Catedral de Cuzco]].
Archivu:Ig valle d.jpg|[[Ilesia parroquial d'El Valle]] (construyida en redol a la fachada-retablu onde primeramente se celebraben los ritos al campu).
Archivu:Ruinas de São Paulo.jpg|[[Ilesia de la Madre de Dios (Macáu)]], amiesta al Colexu xesuita de San Pablo de [[Macáu]] 1565 -Cidade do Santu Nome de Deus, Percurso históricu da Igreja em Macáu. Fonte citada en [[:pt:Igreja da Madre de Deus (Macáu)]]
</gallery></ref>
[[Ficheru:Retaule de sant Vicenç (mestre de Estopanyà).jpg|thumb|left|''[[Retablu de San Vicente (Estopiñán)|Retablu de San Vicente]]'', del [[Maestru de Estopiñán]] o de Estimariu (ca. 1370).]]
[[Ficheru:Manresa, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa-PM 58861-adjust.jpg|thumb|''[[Retablu del Espíritu Santu]]'' na [[Colexata Basílica de Santa María (Manresa)|''Seu'' de Manresa]], de [[Pere Serra]] (ca. 1394).]]
[[Ficheru:Ramon de Mur - Virgin Suckling the Child - Google Art Project.jpg|thumb|left|''Retablu de Cervera'' de [[Ramón de Mur]] (1415-1419).]]
[[Ficheru:Francesc Comes - Saint John the Baptist, Annunciation, Crucifixion and Saint Catherine of Alexandria - Google Art Project.jpg|thumb|Retablu de [[Francesc Comes]] (Mallorca, ca. 1400).]]
[[Ficheru:Jorge Inglés Retablo de San Jerónimo lou.JPG|thumb|''[[Retablu de San Jerónimo]]'', de [[Jorge Inglés]] (mediaos del sieglu XV).<ref>Realizáu pal [[Real Monesteriu de la Mejorada]] (Olmedo), caltiénse anguaño nel [[Muséu Nacional d'Escultura]] (Valladolid)</ref> Ejemplifica los retablos góticos de pequeñu tamañu, con pintures acovecíes por [[doselete]]s y [[chambrana|chambranes]]. Ye llamativa y carauterística la ríxida disposición xeométrica, alcordanza de los dípticos y polípticos devocionales.]]
[[Ficheru:Nicolas frances-prado.jpg|thumb|left|''[[Retablu de la vida de la Virxe y de san Francisco]]'', de [[Nicolás Francés]] (1445-1460).<ref>Provién d'una granxa na llocalidá lleonesa de La Bañeza, onde foi adquirida pol Muséu del Prado ente 1930 y 1932. [http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/frances-nicolas/?no_cache=1 Ficha na web del Muséu del Prado]</ref>]]
[[Ficheru:Rascafria - Mº Sta Maria Paular 16.JPG|thumb|Retablu mayor de la ilesia del [[Monesteriu de Santa María d'El Paular]], probablemente del taller de [[Juan Guas]] (finales del sieglu XV), d'alabastru policromado.]]
[[Ficheru:Retable St Michel et Hippolyte Palau-del-Vidre.JPG|thumb|left|Retablu de los santos Miguel y Hipólito en [[Palau-del-Vidre]], d'[[Arnaud Gassies]] (1454). Conózse-y como "el retablu de los vidreros" (artesanáu que da nome a esa llocalidá).<ref>[[Arnaud Gassies]] foi un pintor nacíu en Perpiñán ([[Rosellón]] -norte de Cataluña, nel reinu de Francia dende'l sieglu XVII-, ca. 1390 - ídem, 1456 o 1458). ''Le retable de Saint-Michel et Saint-Hippolyte commandé par Pierre de Mont Roigt est considéré « retable des verriers ». Ses peintures furent réalisées en 1454 par le peintre Arnaud Gassies qui fut vraisemblablement influencé par le peintre flamand Vaneyck (de nombreux peintres étrangers sont venus dans la région pour exercer dès cette époque là, d'où ces influences nordiques dans la touche de peintres locaux). Le retable de Saint-Jean l'évangéliste, gothique comme le précédent, fut lui aussi réalisé par l'atelier de Gassies en 1461 (son atelier a siguí l'activité, lui même n'a pas pu le réaliser car il est mort en 1458''. ([http://masterpropatrimoinedeperpignan.over-blog.com/article-palau-del-vidre-113865243.html Palau del Vidre]). Marcel Durliat, ''Arnaud Gassies: peintre perpignanais du XVe siècle'', Imprimerie du Midi, 1951. [[:fr:Arnaud Gassies]]</ref>]]
[[Ficheru:Pierre Dancart Altarpiece Seville.jpg|thumb|[[Retablu mayor de la Catedral de Sevilla]] (1482-1564).]]
[[Ficheru:Santo Domingo de Silos entronizado como obispo, por Bartolomé Bermejo.jpg|thumb|left|Tabla central del ''[[Santu Domingu de Silos (Bartolomé Bermejo)|retablu de Santu Domingu de Silos]]'', de [[Bartolomé Bermejo]] (Daroca, 1474-1477). Representa al santu entronizado nuna estructura en forma de retablu de complexa arquiteutura (compárese col tronu de la Virxe de la Lleche nel retablu de Cervera de Mur -más arriba-), en disposición tridimensional, representada por aciu una perspeutiva inocente.]]
[[Ficheru:Catedral Toledo Retablo.jpg|thumb|[[Catedral de Santa María de Toledo#Retablu de la capiya mayor|Retablu mayor de la Catedral de Toledo]] (1497-1504).]]
[[Ficheru:Dalmau Mare de Deu dels Consellers.jpg|thumb|left|La ''[[Virxe dels consellers]]'' de [[Lluis Dalmau]] (Barcelona, 1445) presenta una estructura bien similar a la del Santu Domingu de Bermejo, nesti casu dispuesta na redolada arquitectónica propiu de los retablos.]]
[[Ficheru:Burgos - Catedral 039 - Capilla de Santa Ana.jpg|thumb|Retablu central de la [[Capiya de Santa Ana de la Catedral de Burgos]], de [[Gil de Siloé]] (1477-1488). Compárese col retablu llateral, obra del so fíu [[Diego de Siloé]], d'estilu platerescu ([[Retablu#Retablu platerescu|na so seición]]).]]
[[Ficheru:Fernando Gallego 002.jpg|thumb|left|Retablu de Santa Catalina, de [[Francisco Gallego (pintor)|Francisco Gallego]].]]
=== Retablos góticos na península ibérica ===
{{VT|Escultura gótica#Península Ibérica|pintura gótica n'España|arte hispano-flamencu|Góticu isabelín}}
Ente los exemplos sobrevivientes, pocos caltiénense nel so allugamientu orixinal. Gran parte fueron treslladaos a los museos diocesanu y provincial, y dalgunos de los más importantes pasaron a formar parte de les coleiciones del [[Muséu Nacional d'Escultura]] (Valladolid), el [[Muséu Nacional d'Arte de Cataluña]] (Barcelona) o'l [[Muséu del Prado]] (Madrid). Bien notables fueron les esposiciones temporales del ciclu ''[[Les Edaes del Home]]''. Como resultancia del [[Estudiu de la historia del arte#Estudios d'historia del arte n'España|espoliu del patrimoniu artísticu español]] (bien intensu ente 1808 y mediaos del sieglu XX) munchos retablos góticos terminaron en coleiciones particulares y en museos estranxeros. Yá con anterioridá lo habitual ye que sufrieren tou tipu d'alteraciones al ser desmontaos por distintos motivos, frecuentemente de resultes de la so sustitución por retablos de dómina renacentista o barroca, y pa la so reutilización en redolaes distintes a aquellos pa los que fueron primeramente diseñaos. Tou ello produció que la mayor parte atópense esvalixaos o s'hayan perdíu total o parcialmente. Les fontes documentales escrites pa estes dómines (relativamente abondoses nos archivos españoles por comparanza a otros casos) fai posible reconstruyir la historia d'un bon númberu de retablos, pero lo más probable ye que pa la gran mayoría nun se llegue a tener nin siquier noticia de la so esistencia. Destaquen, por orde cronolóxicu:<ref>* María del Carmen Lacarra Ducay (coord.) [http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=2491 ''Retablos esculpíos n'Aragón: del Góticu al Barrocu''], Institución Fernando'l Católicu.
* Matilde Miquel, [https://books.google.es/books?id=inrzesrufs4C&printsec=frontcover&dq=Aspeutos+t%C3%A9cnicos+y+conservativos+del retablu barrocu+valencianu&hl=es&sa=X&ei=Y9RuUZXkPM-DhQes0oCgCA&ved=0CEEQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false ''Retablos, prestíu y dinero - Talleres y mercáu de pintura na Valencia del góticu internacional'']
* Judith Berg Sobré, [https://books.google.es/books/about/Behind_the_altar_table.html?id=-pwxAQAAIAAJ&redir_esc=y ''Behind the altar table: the development of the painted retable in Spain, 1350-1500''], University of Missouri Press, 1989, ISBN 0-8262-0696-4
</ref>
* El retablu mayor de la [[Catedral de Girona]], realizáu en plata, formando ventiséis compartimientos con figures de relieve, del sieglu XIV.<ref>Francesca Español, [http://aar-iec.blogspot.com.es/2011/12/19-12-2011-conferencia-dra-francesca.html ''L'escenari litúrgic de la catedral de Girona: un patrimoni moble desmantellat?''] (conferencia, 19-12-2011). [http://www.catedraldegirona.org/visita/esp/visita/nau/index.html Fotografía antigua, na web oficial]. Vease la imaxe disponible en Commons: el retablu, de bien pequeñu tamañu en comparanza coles dimensiones del templu, ta so un baldaquino y tres les rexes que delimitan la zona del altar.
<gallery>
Archivu:Catedral de Girona. Cabecera.jpg
</gallery>
</ref>
* L'antiguu retablu mayor de la [[Catedral de Barcelona]], d'estructura fundamentalmente arquitectónica (1356-1367, modificáu nos sieglos XV y XVI -la so imaxe central, un apóstol Santiago, añader al treslladase'l retablu a la ilesia de San Jaume de la mesma ciudá, en 1971-).<ref>Juan Bassegoda Nonell, [https://books.google.es/books?id=psNOkGDGeZwC&pg=PA62&lpg=PA62&dq=retablo+catedral+barcelona+jaume&source=bl&ots=NdUxIcngeT&sig=CdzhdN_AVGjEO-TPRcGCMKgE3yQ&hl=es&sa=X&ei=SlJ6UZivOcmShQe3uYGYDQ&ved=0CG4Q6AEwCQ#v=onepage&q=retablu%20catedral%20barcelona%20jaume&f=false La catedral de Barcelona: la so restauración 1968-1972], pg. 62.</ref>
* El [[retablu de San Cristóbal]] (sieglu XIV), procedente d'un monesteriu rioxanu.<ref>''Pequeñu retablu estremáu en trés calles y tres cuerpo dedicáu a [[Cristóbal de Licia|San Cristóbal]], proteutor contra la muerte súbita, qu'ocupa la cai central, rematada pola Crucifixón.... Nes cais llaterales apaecen escenes de les vides y martirios d'otros santos: San Pedro, San Blas y San Millán, identificaos colos sos nomes nes moldures que los dixebren, y un ánxel turiferario -portador d'un incensariu- nel remate.... Perteneciente al estilu francogótico o góticu llinial, propiu de la pintura castellana del sieglu XIV... D'orixe desconocíu, supónse qu'esti retablu pudo venir de un monesteriu benedictín rioxanu al incluyir una escena de la vida de San Millán. El lleón y el castiellu que se repiten nes llendes de la obra simbolicen los reinos de Castiella y Llión, y suxeren que la obra pudo ser destinada a una fundación Real''. [http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/retablu-de-san-cristobal/ Ficha na web del Muséu del Prado]</ref>
* El [[retablu de Santu Domingu de Tamarite de Llitera]] (segundu terciu del sieglu XIV).<ref>[http://arte-paisaje.blogspot.com.es/2012/04/retablu-de-santo-domingo-de-guzman.html Retablu de Santu Domingu de Guzmán (Tamarite de Llitera) -fotografíes-]. Gemma Malé, [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2788267 ''Nueves aportaciones sobre'l retablu de Santu Domingu de Tamarite de Llitera - iconografía, orixe, promoción y datación''], Anuariu del Departamentu d'Historia y Teoría del Arte, ISSN 1130-5517, Nº 20, 2008, páxs. 37-52</ref>
* Los debíos al [[Maestru de Estopiñán|Maestru de Estimariu]] o de Estopiñán (activu na Corona d'Aragón ente 1360 y 1380 -la so identidá y procedencia ye oxetu d'alderique-), como'l [[Retablu de San Vicente (Estopiñán)|retablu de San Vicente]] y les [[tables de Santa Lucía]].<ref>[http://arteinternacional.blogspot.com.es/2009_09_20_archive.html PINTURA GÓTICA ESPAÑOLA S. XIV: MAESTRU DE ESTIUMARIU]</ref>
* Los debíos a [[Andrés Marzal de Sax]] (Marçal de Sas -probablemente procedente de Saxonia-), introductor del [[góticu internacional]] centroeuropéu n'España (activu en Valencia ente 1393 y 1410). Atribúyese-y tradicionalmente el "[[gran retablu de San Jorge]]" pintáu pa la Hermandá del Centenar de la Ploma, anque anguaño alderícase l'atribución, teniendo d'asignase a un "[[Maestru del Centenar]]".<ref>[http://collections.vam.ac.uk/item/O17807/altarpiece-of-st-george-oil-painting-master-of-the/ Ficha nel Victoria and Albert Museum]
<gallery>
Archivu:Retaule de sant Jordi - Xèrica.JPG|Retablu de San Jorge (Jérica) -nun tien de confundir se col del Centenar de la Ploma-, de Marzal de Sax.
</gallery>
</ref>
* Los debíos a [[Pere Serra]], como'l [[retablu del Espíritu Santu]] de la ''Seu'' de Manresa (ca. 1394) y el retablu de Tolos Santos del [[monesteriu de Sant Cugat]] (1375).<ref>''La llucha de sieglu y mediu ente la escala diminuta del retablu trecentísta italianu y les grandes proporciones del retablu góticu español, con fracasos tan manifiestos como'l retablu de Dello Delli, y esperiencies tan interesantes como les de Sant Cugat del Vallès o de Nicolás Francés'' ([https://books.google.es/books?id=oadMAAAAYAAJ&q=%22RETABLU+G%C3%93TICO+ESPA%C3%91OL%22&dq=%22RETABLU+G%C3%93TICO+ESPA%C3%91OL%22&hl=en&sa=X&ei=f4F7Ub6iK8Ty7Aa_oYCgBA&ved=0CDQQ6AEwAQ ''Alejo Fernández''], en ''Archivu español d'arte'', vol. 16, nos. 55-57, pg. 133)
</ref>
* El [[retablu de Quejana]] (1397).<ref>[http://aprendersociales.blogspot.com.es/2008/09/el retablu-de-quejana.html El retablu de Quejana]</ref>
* Los debíos a [[Gherardo Starnina]] (retablu de la capiya del Salvador de la Catedral de Toledo -1395-, [[retablu de frai Bonifacio Ferrer]], Valencia, 1398-1401).
* El [[retablu del arzobispu don Sancho de Rojas]] (1415-1420),<ref>[http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/retablo-del arzobispu-don-sancho-de-coloraes-rodriguez-de-toledo/?no_cache=1 Ficha na web del Prado]</ref> procedente del [[Ilesia del monesteriu de San Benitu'l Real|Monesteriu de san Benitu de Valladolid]], atribuyíu a [[Juan Rodríguez de Toledo]] (que probablemente recibió la influencia de pintores italianos como Starnina).<ref>[http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/retablu-del arzobispu-don-sancho-de-coloraes/ Ficha na web del Muséu del Prado]</ref>
* El [[Catedral Vieya de Salamanca#El retablu mayor|retablu mayor de la Catedral Vieya de Salamanca]], de [[Nicolás Florentino]] y [[Dello Delli]] (1430-1450).
* L'antiguu retablu mayor de la [[Catedral de Llión]], güei esmanteláu, de [[Nicolás Francés]] (ca. 1434).<ref>''Caltiénense cinco tables grandes y ventidós tablitas de les entrecalles'' ([http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/frances-nicolas/?no_cache=1 ficha na web del Muséu del Prado]).</ref>
* El [[retablu mayor de la Seo]] (Zaragoza, 1434-1480), de [[Pere Johan]] y [[Hans de Suabia]], talláu n'alabastru.
* Los debíos a [[Bernat Martorell]], que desenvolvió un estensu llabor retablística a mediaos del sieglu XV (''[[Retablu de la Tresfiguración]]'' de la Catedral de Barcelona, ''[[Retablu de los santos Juanes]]'' de Vinaixa, ''Retablu de San Miguel'' de la Pobla de Cervoles, ''Retablu de San Pedro'' de [[Púbol]], ''Retablu de Santa María Madalena'' de Perella, ''Retablu de San Vicente'' de Menàrguens, etc.)
* El retablu de la capiya de la [[Casa de la Ciudá de Barcelona]], del pintor [[Lluis Dalmau]] y el carpinteru [[Francesc Gomar]] (1443-1445). Namái se caltién el panel principal, denomináu ''[[Virxe dels Consellers]]''.
* El [[retablu de Peralta del Sal]] (1450-1456), de [[Jaume Ferrer]] y [[Pedro García de Benavarre]], interpretáu como de transición ente'l [[góticu internacional]] y la influyencia de los [[primitivos flamencos]] (concretamente de [[Robert Campin]]).<ref>[http://www.ruizquesada.com/index.php/retrotabulum/90-retrotabulum-7 Artículu en ''Retrotabulum'']. [http://cultura.elpais.com/cultura/2013/05/03/actualidad/1367611480_695092.html Artículu n'El País]. [https://elpais.com/elpais/2013/05/03/media/1367615002_594419.html Reconstrucción n'El País].</ref>
* Los debíos a [[Nuno Gonçalves]] ("[[paneles de Avis]]" o "[[paneles de San Vicente de Fora|de San Vicente de Fora]]", ca. 1470)<ref>Vos Painéis de Avis, de Nuno Gonçalves. Fonte citada en [[:pt:Painéis de São Vicente de Fora]]</ref> y a los llamaos "[[primitivos portugueses]]" (vease tamién [[Góticu portugués#Pintura]]).
* El retablu de la ilesia de Santu Domingu de Silos de [[Daroca]], con tabla central de [[Bartolomé Bermejo]] y el restu de [[Martín Bernat]] (1474-1477). Anguaño desmontáu, [[Santu Domingu de Silos (Bartolomé Bermejo)|la tabla de Bermejo]] ye una de les obres más destacaes del Muséu del Prado.
* Los debíos a [[Fernando Gallego]], que desenvolvió un estensu llabor retablística a finales del sieglu XV (retablos de la [[Catedral de Zamora]] -el ''retablu de San Ildefonso'' y el retablu mayor, güei disgregado nes "[[tables de Arcenillas]]"-,<ref>{{Cita web |url=http://www.citzamora.com/ARCENILLAS/indextablas_arcenillas.htm |títulu=Tables de Arcenillas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161021212128/http://www.citzamora.com/ARCENILLAS/indextablas_arcenillas.htm |fechaarchivu=2016-10-21 }}</ref> retablu de la [[Catedral de Ciudad Rodrigo]], retablu de Santa María la Mayor de Trujillo, retablu de la ilesia de l'Asunción d'El Campu de Peñaranda, etc.)
* El [[retablu mayor de la Catedral de Sevilla]], consideráu unu de los más grandes de la cristiandá, realizáu nun dilatáu periodu (ente 1482 y 1564) por [[Pedro Dancart]], el [[Maestru Marcu]], [[Pedro Millán]], [[Jorge Fernández Alemán]], [[Roque Balduque]], [[Juan Bautista Vázquez el Viejo]] y [[Pedro de Heredia (escultor)|Pedro de Heredia]].
* El [[retablu d'Isabel la Católica|retablu]], [[oratoriu d'Isabel la Católica oratoriu]] o [[polípticu d'Isabel la Católica]] (ca. 1496-1504), de [[Juan de Flandes]] y [[Michael Sittow]] (''Melchior Alemán''), un retablu devocional portátil, güei desmontáu, del que se caltienen ventiocho tables de los cuarenta y siete orixinales, onde se desenvolvía'l ciclu de les vides de la Virxe y Cristu.
* El retablu mayor de la [[Cartuxa de Miraflores]] (Burgos), de [[Gil de Siloé]] (1496-1499).
* El [[Catedral de Santa María de Toledo#Retablu de la capiya mayor|retablu mayor de la Catedral de Toledo]], onde intervinieron [[Felipe Bigarny]], [[Sebastián de Almonacid]], [[Petit Juan]] o [[Xuan de Borgoña]] (1497-1504). La novedosa incorporación del tresparente o [[camarín]], fórmula de gran ésitu posterior.
* El retablu mayor de la [[Catedral d'Ávila]] (1499-1508), donte intervinieron [[Pedro Berruguete]], [[Xuan de Borgoña]] o l'entós nuevu [[Vascu d'Artu]]. Curiosamente, años dempués, en 1525, Artu realizó xunto col mozu [[Alonso Berruguete]] (fíu de Pedro) el retablu mayor del [[monesteriu de la Mejorada de Olmedo]], yá con criterios renacentistes.<ref>[http://museoescultura.mcu.es/coleccion/obrasImprescindibles/gal08.html Ficha na web del Muséu Nacional d'Escultura de Valladolid]</ref>
* El [[retablu mayor de la Catedral d'Uviéu]], realizáu por un equipu d'artistes comandado por [[Giralte de Bruxeles]] (1512-1517).
* El [[retablu mayor de la Basílica de Lequeitio]], d'escultor desconocíu (probablemente del círculu hispanu-flamencu de [[Gil de Siloé]] y [[Alejo de Vahía]]), doráu y policromía de [[Juan García Crisal]] (1514).
* El retablu mayor de la [[Catedral d'Ourense]], por [[Cornelis d'Holanda]] (empiezos del sieglu XVI).<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.obispadodeourense.com/catedral/percorríu/r11.html La Catedral d'Ourense / Percorríu - Retablu Mayor]. Web oficial.</ref>
<center>
<gallery>
Archivu:Arnau basa-san marcos.jpg|Retablu de San Marcos na Colexata de Santa María (Manresa), d'[[Arnau Bassa]] (1346).
Archivu:Barcelona - Iglesia San Jaime 15.JPG|Antiguu retablu mayor de la Catedral de Barcelona, güei reasitiáu (estructura inicial de 1356-1367).
Archivu:Monestir de Sant Cugat - Retaule de Pere Serra.JPG|Retablu de Tolos Santos del [[monesteriu de Sant Cugat]] (San Cucufate, en [[Sant Cugat del Vallès]]), de [[Pere Serra]] (1375).
Archivu:Adatseko Ama Birjinaren Kapera - Erretaula.jpg|[[Retablu de Quejana]] (1397).
Archivu:Guerau-estructuraSantesCreus.svg|[[Retablu góticu del Monesteriu de Santes Creus]], de [[Guerau Gener]] y [[Lluís Borrassà]] (1407-1411).
Archivu:Catedral Tarragona AltarMajor Pere Joan 0021.jpg|Retablu de Santa Tecla, de [[Pere Johan]], na [[Catedral de Tarragona]] (1426).
Archivu:Salamanca retablo catedral vieja lou.JPG|[[Catedral Vieya de Salamanca#El retablu mayor|Retablu mayor de la Catedral Vieya de Salamanca]], de [[Nicolás Florentino]] y [[Dello Delli]] (1430-1450).
Archivu:Zaragoza - La Seo 49 - Retablo mayor.JPG|[[Retablu mayor de la Seo]] (Zaragoza), de Pere Johan y [[Hans de Suabia]] (1434-1480).
Archivu:Antigo-MarededeuEscala-2552sh.jpg|Retablu de la ''Mare de Deu de l'Esguila'' del [[monesteriu de San Esteban (Bañolas)]], de [[Joan Antigó]] (1437).
Archivu:Barcelona Cathedral Interior - Altarpiece of the Transfiguration by Bernat Martorell.jpg|Retablu de la capiya de la Tresfiguración de la Catedral de Barcelona, de [[Bernat Martorell]] (1445-1452).
Archivu:San Antonio Abad y San Cristobal.jpg|''San Antonio y San Cristóbal'', detalle del retablu mayor de la ilesia de San Benitu de Calatrava (Sevilla), del taller de [[Juan Sánchez de Castro]] (ca. 1470).<ref>''Ente les obres realizaes nesti ámbitu artísticu hai que destacar el conxuntu de cuatro tables, procedentes del antiguu Retablu Mayor de la ilesia hispalense de san Benitu de Calatrava, nes que se representen ocho santos empareyaos. A mediaos del sieglu XVII, les tables fueron sustituyíes por otres encargaes a Valdés Leal, guardándose les orixinales hasta ser depositaes nel muséu poles Órdenes Militares en 1.908''. ([http://leyendasdesevilla.blogspot.com.es/2011/08/el muséu-de-belles-artes-de-sevilla-ii.html El Muséu de Belles Artes de Sevilla -II. La planta baxa.]) [http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=13281 Veanse imáxenes en ''Juan Sánchez de Castro'']</ref>
Archivu:Martín de Soria Altarpiece of Saint Peter.jpg|Retablu de San Pedro, de [[Martín de Soria]] (ca. 1480).
Archivu:Barcelona Cathedral Interior - Chapel of Saint Sebastian and Saint Thecla 1486-1498 Jaume Huguet.jpg|Retablu de la capiya de San Sebastián y Santa Tecla de la Catedral de Barcelona, del taller de [[Jaume Huguet]] (1486-1498).
Archivu:Cartuja de Moraflores (Burgos) - Retablo mayor y tumba de Xuan II.jpg|Retablu mayor de la [[Cartuxa de Miraflores]], de [[Gil de Siloé]] (1496-1499).
Archivu:Retablo mayor de la iglesia de Santa María la Mayor de Trujillo.JPG|Retablu mayor de la [[ilesia de Santa María la Mayor (Trujillo)]], de [[Fernando Gallego]] (ca. 1485).
Archivu:Catedral de Tudela. Retablo mayor..TIF|Retablu mayor de la [[catedral de Tudela]], de [[Pedro Díaz de Oviedo]] y [[Diego del Águila]].<ref>[http://www.catedraldetudela.com/ Web oficial]</ref>
Archivu:Oviedo - Catedral 37.jpg|[[Retablu mayor de la Catedral d'Uviéu]] (1512-1517).
Archivu:Avila - Catedral, interiores 29 (retablo mayor).jpg|Retablu mayor de la [[Catedral d'Ávila]].
Archivu:Retablo mayor.jpg|[[Retablu mayor de la Basílica de Lequeitio]] (1514).
</gallery>
</center>
[[Ficheru:Lagos40 kopie.jpg|thumb|center|400px|Los llamaos "paneles de Avis" o "de San Vicente de Fora" (''[[Retablu de São Vicente de Fora]]''), de [[Nuno Gonçalves]], ca. 1470.]]
=== Retablos góticos n'Europa centro-occidental ===
[[Ficheru:29Klosterneuburg.JPG|thumb|left|El llamáu "[[altar de Verdún]]" o "[[altar de Klosterneuburg|de Klosterneuburg]]",<ref>Floridus Röhrig: Der Verduner Altar, Wien, Herold 1955. Fonte citada en [[:de:Klosterneuburger Altar]]</ref> de [[Nicolás de Verdún]], orfebre y escultor de finales del sieglu XII y empiezos del XIII (probablemente lorenés), que trabayó en ciudaes d'una gran zona d'Europa central (Viena, Colonia, Tournai, etc.) Les cincuenta y un plaques d'esmalte realizar pa decorar la tribuna en redol a 1181, y la so composición como retablu ye resultáu d'una reubicación,<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/2865.htm Ficha en Artehistoria]</ref> pa la que se realizó una parte posterior en forma de polípticu pictóricu ([[Maestru del aviesu del altar de Verdún]], 1324-1331).<ref>F. Röhrig: Der Verduner Altar. 8., neu bearb, Auflage, Klosterneuburg, Wien 2004. Fonte citada en [[:de:Meister der Rückseite des Verduner Altars]]</ref> Nel [[monesteriu de Klosterneuburg]]<ref>"Stift Klosterneuburg: 900 Years of History". Augustinian Canons. Fonte citada en [[:en:Klosterneuburg Monastery]], [[:de:Stift Klosterneuburg]]</ref> caltiénense otros notables retablos, como'l llamáu "[[altar del rei Alberto]]" (''[[Albrechtaltar]]'', ca. 1438), del llamáu [[Maestru del altar del rei Alberto]]",<ref>Karl, M. Koller, R. Perger, F. Röhrig und A. Rosenauer (Hrsg.): Der Albrechtsaltar und sein Meister. Wien 1981. Fonte citada en [[:de:Meister des Albrechtsaltares zu Klosterneuburg]] y en [[:it:Maestru dell'Altare di re Alberto]]</ref> o'l llamáu "[[altar de Leopoldo]]" (''[[Leopoldaltar]]'', ca. 1505), de [[Rueland Frueauf el Mozu]].<ref>"Rueland Frueauf the Younger Brief Biography". Fonte citada en [[:en:Rueland Frueauf the Younger]]. Karl Oettinger: Frueauf, Rueland der Jüngere. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 5. Duncker & Humblot, Berlin 1961, ISBN 3-428-00186-9, S. 667 f. Fonte citada en [[:de:Rueland Frueauf der Jüngere]]</ref>]]
[[Ficheru:Meister Bertram von Minden - Grabow Altarpiece - WGA14309.jpg|thumb|[[Retablu Grabow]], del [[Maestru Bertram]] (1379).<ref>Dube, Elizabeth Healy: "The Grabow Altar of Master Bertram von Minden", Providence, Brown Univ., Diss., 1982. Fonte citada en [[:de:Grabower Altar]]</ref>]]
[[Ficheru:Dijon Salle des Gardes Retable Crucifixion1.jpg|thumb|''[[Retablu de la Crucifixón]]'', de [[Jacques de Baerze]]<ref>The Grove Dictionary of Art. Fonte citada en [[:en:Jacques de Baerze]]</ref> (1390), encargáu por [[Felipe II de Borgoña|Felipe l'Atrevíu]] pa la [[cartuxa de Champmol]].<ref>María Jesús Gómez Bárcena, [https://web.archive.org/web/20130714022128/http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contestos/7511.htm ''El retablu: la so función relixoso y social''] en Artehistoria.</ref>]]
[[Ficheru:Conrad von Soest 002.jpg|thumb|Retablu de la Pasión, de [[Conrad Soest]] (1403).]]
[[Ficheru:20Klosterneuburg.JPG|thumb|left|L'aviesu del "altar de Verdún".]]
[[Ficheru:Pyhän Barbaran alttarikaappi.jpg|thumb|Retablu de Santa Bárbara, del [[Maestru Francke]] (1410-1415).]]
[[Ficheru:Maître du Jardin de Paradis de Francfort - Vie de saint Jean-Baptiste - Staatliche Kunsthalle.jpg|thumb|Tables de l'ala esquierda del retablu de la vida de San Xuan Bautista, del [[Maestru del Xardín del Paraísu]] (1410-1420).]]
[[Ficheru:Souppes Saint-Clair-Saint-Léger Retabel 691.JPG|thumb|left|Retablu con escenes de la pasión en [[Saint-Clair-Saint-Léger de Souppes-sur-Loing]].<ref>Église Saint-Clair-Saint-Léger [archive], base Mérimée, ministère français de la Culture. Fonte citada en [[:fr:Église Saint-Clair-Saint-Léger de Souppes-sur-Loing]]</ref>]]
[[Ficheru:Meister des Tucher-Altars 001.jpg|thumb|El llamáu "[[altar Tucher]]", del llamáu [[Maestru del altar Tucher]]<ref>P. Strieder: Der Tucheraltar in der Nürnberger Frauenkirche. In: Die Kunst und das schöne Heim 48, 1949, S. 172-177. Fonte citada en [[:de:Meister des Tucheraltars]]</ref> (Núremberg, ca. 1440-1450).]]
[[Ficheru:Home altar of Annunciation.jpg|thumb|left|Retablu devocional domésticu d'Alemaña meridional (ca. 1500). Lo tardío de la fecha amuesa la pervivencia d'un gustu conservador nuna dómina na que les formes renacentistes terminaríen imponiéndose.]]
Les zones estremaes políticamente ente'l [[Francia na Edá Moderna|reinu de Francia]], el [[Estáu borgoñón]] y los principaos del [[Sacru Imperiu Xermánicu]] desenvolvieron una importante producción de retablos góticos nos últimos sieglos de la Edá Media, etiquetaos estilísticamente coles distintes denominaciones del [[Góticu tardíu]]; destacadamente el [[Góticu internacional]], carauterizáu pol refinamientu, la elegancia y el sentimentalismu, les proporciones espodaes, les llinies tropezoses y el matizáu coloríu que dexa dar avisiegu y volume a les figures (pintores como [[Conrad Soest]], el [[Maestru Francke]], [[Stefan Lochner]], [[Henri Bellechose]], [[Jean Malouel]], [[Jean de Beaumetz]], etc.), con influencia tamién en zones más alloñaes de Centroeuropa, como Italia o España.<ref>
* Raymond Koechlin, [http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/piot_1148-6023_1906_num_13_1_1278 ''Les retables français en ivoire du commencement du XIVe siècle''], Monuments et mémoires de la Fondation Eugène Piot, 1906, vol. 13, nº 13-1.
* Pierres-Yves Le Pogam (dir.), [https://web.archive.org/web/20130526224341/http://www.revue-etudes.com/Art/les_premiers_retables/41/12283 ''Les premiers retables''], Officina Italie, 2009 (catálogu d'una esposición nel Louvre de cincuenta obres de los sieglos XII al XV).
</ref>
[[Ficheru:Dombild Köln1.JPG|thumb|[[Retablu de los Reis Magos (Stefan Lochner)|Retablu de los Reis Magos]] (''Dreikönigsaltar'')<ref>Caterina Limentani Virdis, Mari Pietrogiovanna: ''Flügelaltäre''; [[Hirmer Verlag]], München 2002, ISBN 3-7774-9520-4. Elisabeth Margarete Comes: "Ein Garten Eden. Die Pflanzen auf Stefan Lochners Altar der Stadtpatrone", [[Nicolai Verlag]], Berlin 2013, ISBN 978-3-89479-714-0. Fuentes citaes en [[:de:Dreikönigsaltar (Stephan Lochner)]]</ref> na [[Catedral de Colonia]], de [[Stefan Lochner]] (1445).]]
Dientro d'esi estilu, na [[Bohemia]] del sieglu XIV destacó'l trabayu de dos maestros anónimos, autores respeutivamente del [[Retablu de Vyšší Brod]] o [[Retablu de Hohenfurth|de Hohenfurth]],<ref>Jaroslav Pesina: Der Hohenfurther Meister. Übers. von Lenka Reinerová. Prag 1982. Fonte citada en [[:de:Meister von Hohenfurth]]</ref> que representa la infancia de Cristu (conventu cisterciense de [[Vyšší Brod]] o [[Hohenfurth]], del llamáu [[Maestru de Vyšší Brod]] o [[Maestru de Hohenfurth|de Hohenfurth]], ca. 1350 -güei esmanteláu-) y del [[Retablu de Třeboň]] o de [[Retablu de Wittingau|Wittingau]] (conventu de los agustinos de Praga, del llamáu [[Maestru de Třeboň|Maestru de Třeboň o de Wittingau]], ca. 1380-1390). Na mesma zona, nel sieglu XV destacó'l llamáu [[Maestru del Xardín del Paraísu Maestru del Xardín del Paraísu de Frankfurt o Maestru del Altu Rin]].
Dende mediaos del sieglu XV, la evolución de les formes artístiques quedó marcada pol desenvolvimientu de la [[pintura flamenca]] y [[pintura italiana|italiana]] nel nuevu contestu del Renacimientu, pero'l Góticu pervivió hasta bien entráu'l sieglu XVI.
<center>
<gallery>
Archivu:Nürnberg St Jakob Hauptaltar 1.jpg|Retablu procedente d'Alemaña meridional (1360-1370), anguaño na ilesia de Santiago de Núremberg.
Archivu:Sogn Gieri Altar.jpg|Trípticu escultóricu (abiertu) na ilesia de [[Sogn Gieri]] (Suiza, sieglu XIV).<ref>Armon Fontana: Die Kirchen in Rhäzüns. Schweizerischer Kunstführer. Bern 2004. Fonte citada en [[:de:Sogn Gieri (Kirche)]]</ref>
Archivu:Haguenau StGeorges32.JPG|Retablu de la Virxe del Santísimu Sacramentu en [[Saint-Georges de Haguenau]].<ref>Ernst Adam: Baukunst der Stauferzeit in Baden-Württemberg und im Elsaß. Stuttgart and Aalen 1977th. Fonte citada en [[:en:St. George's Church, Haguenau]]</ref>
Archivu:Bretagne Ille Fougeres5 tango7174.jpg|Capiya de La nuesa Señora de [[Saint-Sulpice de Fougères]].<ref>Collectif, le Patrimoine des Communes d'Ille-et-Vilaine, Éditions Flohic, Paris, mars 2000, 2 tomes, (ISBN 2-84234-072-8). Fonte citada en [[:fr:Église Saint-Sulpice de Fougères]]</ref>
Archivu:Abbeville, Église Saint-Vulfran 21.JPG|Capiya de la Natividá de [[Saint-Vulfran de Abbeville]].<ref>Collégiale Saint-Vulfran, base Mérimée, ministère français de la Culture. Fonte citada en [[:fr:Église Saint-Vulfran d'Abbeville]]</ref>
Archivu:Alsfeld Walpurgiskirche Altar 276.jpg|Retablu de la ''[[Walpurgiskirche]]''<ref>Karl Mengel: Die Walpurgiskirche zu Alsfeld. Versuch einer Deutung der Entstehungsgeschichte der Alsfelder Hauptkirche. Geschichts- und Museumsverein Alsfeld 1994, ISBN 3-927284-05-X. Fonte citada en [[:de:Walpurgiskirche (Alsfeld)]]</ref> d'[[Alsfeld]].
Archivu:Gelnhausen - Marienkirche - Laienaltar - 5492-94.jpg|Retablu de la ''Marienkirche'' de [[Gelnhausen]].<ref>Die Marienkirche: Gelnhausen und das Kloster Selbold. Fonte citada en [[:de:Marienkirche (Gelnhausen)]]</ref>
Archivu:Lucas Moser 001.jpg|Retablu de la Madalena, de [[Lukas Moser]] (1431).
</gallery>
[[Maestru de Třeboň|Retablu de Třeboň o de Wittingau]] (ca. 1380)
{|
|[[Ficheru:Meister des Wittingauer Altars 001.jpg|130px|thumb|center|Monte de les Olivares]]
|[[Ficheru:Meister des Wittingauer Altars 003.jpg|130px|thumb|center|Sotierro de Cristu]]
|[[Ficheru:The Resurrection – NG.O 477.jpg|130px|thumb|center|Resurrección de Cristu]]
|}
</center>
== Retablu italianu del Góticu al Renacimientu ==
[[Ficheru:Simone Martini. St. Louis of Toulouse Altarpiece. 1317. Mus.Capodimonte, Naples..jpg|thumb|[[Retablu de San Luis]], de [[Simone Martini]], el primeru calteníu con una predela historiada.<ref>[http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/s/simone/4altars/1louis/1s_louis.html Ficha en WGA]</ref>]]
[[Ficheru:Monaco coronation.jpg|thumb|''[[La coronación de la Virxe (Lorenzo Monaco)|La coronación de la Virxe]]'',<ref>Gloria Fossi, Uffizi, Giunti, Firenze 2004. ISBN 88-09-03675-1. Fonte citada en [[:it:Incoronazione della Vergine (Lorenzo Monaco)]]</ref> de [[Lorenzo Monaco]] (1414).]]
[[Ficheru:Gentile da Fabriano 001.jpg|thumb|Retablu de la ''[[Adoración de los Reis Magos (Gentile da Fabriano)|Adoración de los Reis Magos]]'', de [[Gentile da Fabriano]] (1423).]]
Dende principios del sieglu XV, una nueva corriente estética que toma como fonte d'inspiración l'[[Antigüedá grecollatina]] trunfa n'Europa: el [[Renacimientu]]. En imponiéndose nun primer momentu na península italiana, el nuevu estilu artísticu espublízase rápido, algamando la so máxima rellumanza a mediaos del sieglu XVI. La Renacencia traía consigo una revisión de les formes gótiques, que van ser sustituyíes por elementos de calter clasicista.
N'Italia, el retablu (llamáu ellí ''pala'') nunca adquiriera grandes proporciones, pos se caltenía la tradición de les pintures al frescu nes ilesies; anque [[Giotto]] o [[Simone Martini]], fresquistas de sonadía, tamién realizaron destacaos polípticos destinaos a altares. Casi tola obra de [[Duccio]] ta realizada en ''pale''. Tamién ye destacable ''[[l'Altare di argento]]'',<ref>[http://www.operaduomo.firenze.it/eventi/eventu.asp?id=10&st=1 ''L'Altare d'argento - Termina il restauro dell'Altare d'argento y della Croce de l'Ayalga del Battistero di San Giovanni'']</ref> el retablu de plata del [[bautisteriu de Florencia]] (compartimientos centrales, de [[Betto di Geri]] y [[Leonardo di Giovanni]], 1366 -los cuatro relieves llaterales son d'escultores del ''Quattrocento'': [[Pollaiuolo]], [[Verrocchio]] y otros dos orfebres-).<ref>[[André Chastel]], [https://books.google.es/books?id=gDIW3l5BRYIC&pg=PA163&lpg=PA163&dq=retablu+de+plata+del bautisteriu+de+Florencia&source=bl&ots=A-gvXt5rfO&sig=87aUtvJRSA1vdFjKzrhKlQQ7jeU&hl=es&sa=X&ei=uo2dUYv2GYexhAfegIHYCg&ved=0CEwQ6AEwBQ#v=onepage&q=retablu%20de%20plata%20d'el%20baptisteriu%20de%20Florencia&f=false ''L'arte italiano''], Akal, 1988, ISBN 84-7600-301-3, pg. 163. [http://fe.fondazionezeri.unibo.it/semeya/160000/142800/142688.jpg Vease imaxe]</ref>
{{VT|pintura del Duecento|pintura del Trecento}}
<center>
<gallery>
Archivu:Maest 0 duccio 1308-11 siena duomo.jpg|Reconstrucción del aspeutu orixinal de la [[Maestà de la catedral de Siena|''Maestà'' de la catedral de Siena]], de Duccio, 1308-1311.
Archivu:Polittico stefaneschi, retro.jpg|El llamáu "[[trípticu Stefaneschi|trípticu]]" o "[[polípticu Stefaneschi]]",<ref>Maurizia Tazartes, Giotto, Rizzoli, Milano 2004; fonte citada en [[:it:Polittico Stefaneschi]]</ref> de [[Giotto]], ca. 1320 (vista anterior -''rectu''-).
Archivu:Polittico stefaneschi, verso.jpg|''Ídem'' (vista posterior -''versu''-).
Archivu:Simone Martini 012.jpg|El llamáu "[[polípticu de Santa Catalina d'Alexandría]]",<ref>Pierluigi Leone de Castris, Simone Martini, Federico Motta Editore, Milano 2003. Fonte citada en [[:it:Polittico di Santa Caterina d'Alessandria]]</ref> de [[Simone Martini]], 1320.
Archivu:Ugolino di nerio, Trittico della Madonna col Bambino e i santi Pietro e Paolo.jpg|[[Trípticu de la Virxe col Neñu y los santos Pedro y Pablo]],<ref>Gloria Fossi, Uffizi, Giunti, Firenze 2004. ISBN 88-09-03675-1 Fonte citada en [[:it:Trittico della Madonna col Bambino y i santi Pietro y Paolo]]</ref> proveniente de la ''[[Pieve di San Giovanni Battista|Pieve]]''<ref>"Luoghi della Fede", Regione Toscana. Fonte citada en [[:it:Pieve di San Giovanni Battista (San Giovanni d'Asso)]]</ref> de [[San Giovanni d'Asso]], d'[[Ugolino di Nerio]] (1320-1325).
Archivu:Galería Uffizi, Florencia, Italia, 2022-09-18, DD 26.jpg|''[[Anunciación ente los santos Ansano y Margarita]]'', de Simoni Martini, 1333.
Archivu:Pietro lorenzetti, pala della beata umiltà.jpg|Reconstrucción de la ''[[Pala della beata Umiltà]]'' ("[[retablu de la beata Humildá]]"),<ref>Gloria Fossi, Uffizi, Giunti, Firenze 2004. ISBN 88-09-03675-1 Fonte citada en [[:it:Pala della beata Umiltà]]</ref> de [[Pietro Lorenzetti]], ca. 1341.
Archivu:23 Jacopo di Cione Nardo di Cione and workshop. (154x138,5cm) c. 1368 London NG.jpg|''[[Pala della Crocifissione]]''<ref>Louise Govier, The National Gallery, guida per i visitatori, Louise Rice, Londra 2009. ISBN 978-1-85709-470-1. Fonte citada en [[:it:Pala della Crocifissione]]</ref> ("[[retablu de la Crucifixón]]"), de [[Jacopo di Cione]],<ref>Andrea G. De Marchi, s. v. Jacopo di Cione, in Enciclopedia dell'Arte Medievale, VII, Roma, Treccani, 1996, páxs. 244-246. Fonte citada en [[:it:Jacopo di Cione]]</ref> [[Nardo di Cione]]<ref>Hans Dietrich Gronau, Andrea Orcagna und Nardo di Cione. Eine stilgeschichtliche Untersuchung, Berlin, Deutscher Kunstverlag, 1937. Fonte citada en [[:it:Nardo di Cione]]</ref> y el so taller (ca. 1368).
Archivu:31 Jacopo di Cione. Polyptych San Pier Maggiore, 1370-71 London NG. Reconstruction..jpg|Reconstrucción del aspeutu orixinal del ''polípticu de [[Ilesia de San Pedro Mayor (Florencia)|San Pier Maggiore]]'', de Jacopo di Cione (1370-1371).
</gallery>
</center>
Cola irrupción del nuevu estilu, la estructura arquitectónica del retablu vuélvese más nítida y simple (puede trate cómo dellos retablos de [[Fra Angelico]] ejemplifican la evolución d'una a otra estructura).
<center>
<gallery>
Archivu:Angelico, pala di san pier maggiore, 1425 ca..jpg|El llamáu "[[trípticu de San Pedro Mártir]]"<ref>John Pope-Hennessy, Beatu Angelico, Scala, Firenze 1981. Fonte citada en [[:it:Trittico di san Pietro martire]]</ref> (1428-1429), de [[Fra Angelico]]
Archivu:Angelico, prado.jpg|''[[L'Anunciación (Fra Angelico, Madrid)|Anunciación]]'', pintada por Fra Angelico como ''pala d'altare'' pal [[conventu de Santu Domingu de Fiesole]]<ref>"Luoghi della Fede", Regione Toscana. Fonte citada en [[:it:Conventu di San Domenico (Fiesole)]]</ref> (1430-1435).
Archivu:Angelico, linaioli tabernacle 02.jpg|El llamáu ''[[tabernacolo dei Linaioli]]''<ref>John Pope-Hennessy, Beatu Angelico, Scala, Firenze 1981. Fonte citada en [[:it:Tabernacolo dei Linaioli]]</ref> de Fra Angelico (1432-1433).
Archivu:Angelico, cortona poliptych 01.jpg|El llamáu "[[trípticu de Cortona]]",<ref>John Pope-Hennessy, Beatu Angelico, Scala, Firenze 1981. Fonte citada en [[:it:Trittico di Cortona]]</ref> de Fra Anxélicu (1436-1437).
Archivu:Fra Angelico - Perugia Altarpiece (in modern frame) - WGA00496.jpg|La llamada ''[[pala di Perugia]]'',<ref>John Pope-Hennessy, Beatu Angelico, Scala, Firenze 1981. Fonte citada en [[:it:Pala di Perugia]]</ref> de Fra Angelico (1438).
Archivu:TotalPalaSanMarco.jpg|Reconstrucción de la llamada ''[[pala di San Marco (Fra Angelico)|pala di San Marco]]'',<ref>John Pope-Hennessy, Beatu Angelico, Scala, Firenze 1981. Fonte citada en [[:it:Pala di San Marco]]</ref> de Fra Angelico (1440).
Archivu:Angelico, Bosco ai Frati Altarpiece.jpg|La llamada ''[[pala di Bosco ai Frati]]'',<ref>AA.VV., Galleria degli Uffizi, collana I Grandi Musei del Mondo, Roma 2003. Fonte citada en [[:it:Pala di Bosco ai Frati]]</ref> de Fra Angelico (1450-1452 ).
</gallery>
</center>
[[Ficheru:Polittico di san vincenzo ferrer 01.jpg|thumb|El llamáu "[[polípticu de San Vicente Ferrer]]"<ref>Mariolina Olivari, Giovanni Bellini, in AA.VV., Pittori del Rinascimento, Scala, Firenze 2007. ISBN 88-8117-099-X. Fonte citada en [[:it:Polittico di San Vincenzo Ferrer]]</ref> na [[Basílica de San Xuan y San Pablo (Venecia)|Basílica de los Santos Juan y Pablo]] (Venecia), de [[Giovanni Bellini]] (1464-1468). Hai otru retablu col mesmu asuntu, de [[Domenico Ghirlandaio]].<ref>
<gallery>
Archivu:Rimini120.jpg|La obra de Ghirlandaio.
</gallery>
</ref>]]
[[Ficheru:Frari (Venice) - Main altar.jpg|thumb|El retablu tres l'altar mayor de [[Santa Maria Gloriosa dei Frari]] (Venecia) inclúi'l llenzu ''[[L'Asunción de la Virxe (Tiziano)|L'Asunción de la Virxe]]'' de [[Tiziano]] (1516-1518).]]
Surden nueves téuniques, como la [[terracota]] esmaltada (hermanos [[Luca della Robbia|Della Robbia]]), al empar xeneralízase l'empléu de mármol, bronce o granitu en contraposición a la madera policromada. Los elementos decorativos típicamente renacentistes, como'l [[grutesco]], ''candelieri'', los roleos vexetales, los ''[[Putto|putti]]'', el tondo o [[clípeo]], o los flameros, pasen a afatar les nueves estructures, formaes por [[pilastra|pilastres]], columnes o semicolumnas, frisos y cornises, tou ello con una clara inspiración na antigüedá clásica. Dellos retablos integrar nel espaciu arquiteutónicu pal que se diseñaron, con efeutos de [[trampantojo]]. La influencia pagana o profana acaba treslladándose tamién a les imáxenes relixoses. Toos estos elementos van trespasar llueu l'ámbitu de la península italiana esportándose al restu de territorios europeos.<ref>
* Eve Borsook, Fiorella Gioffredi Superbi, [https://books.google.es/books?id=leTqAAAAMAAJ&q=subject:%22Altarpieces%22&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=_QmBUebOKbGu7AauxIHQAQ&ved=0CFoQ6AEwBw ''Italian altarpieces 1250-1550: function and design''], Clarendon Press, 1994.
</ref>
{{VT|pintura del Quattrocento|pintura del Cinquecento}}
<center>
<gallery>
Archivu:Misericorde.jpg|El llamáu ''[[Polípticu de la Misericordia]]'', de [[Piero della Francesca]], (1445-1462).
Archivu:Pala di San Zeno by Andrea Mantegna - San Zeno - Verona 2016 (3).jpg|La llamada ''[[Retablu de San Zenón|Pala di San Zeno]]'' o retablu de San Zenón, d'[[Andrea Mantegna]], 1457-1460.
Archivu:Pala di pesaro 01.jpg|La llamada ''[[pala di Pesaro]]'',<ref>Mauro Lucco, Giovanni Carlo Federico Villa, Giovanni Bellini, Silvana Editoriale, Milano 2008. ISBN 978-88-366-1133-1. Fonte citada en [[:it:Pala di Pesaro]]</ref> de [[Giovanni Bellini]] (1471-1483).
Frari (Venice) Cappella Corner - Pala di San Marco by Bartolomeo Vivarini.jpg|La llamada ''[[pala di San Marco (Vivarini)|Pala di San Marco]]'', de [[Bartolomeo Vivarini]] (1474). Nun tien de confundir se [[Pala de San Marcos|cola homónima de Boticelli]].
Archivu:AscensionPeruginMBALyon.jpg|Montaxe actual del llamáu "[[polípticu de San Pedro]]",<ref>Vittoria Garibaldi, Perugino, in Pittori del Rinascimento, Scala, Firenze 2004 ISBN 88-8117-099-X. Fonte citada en [[:it:Polittico di San Pietro]]</ref> de [[Perugino]], ca. 1496. La disposición orixinal yera más complexa.
Archivu:Andrea della Robbia, The Adoration of the Magi altarpiece (c. 1500–1510), Victoria and Albert Museum, London - 20110519.jpg|''Adoración de los magos'', retablu en [[terracota]] d'[[Andrea della Robbia]] (1500-1510).
Archivu:Lotto, polittico di recanati.jpg|Reconstrucción del llamáu "[[polípticu Recanati]]",<ref>Pirovano, Carlo (2002). Lotto. Milan: Electa. Fonte citada en [[:en:Recanati Polyptych]]</ref> de [[Lorenzo Lotto]], ca. 1506
Archivu:Pala di San Zaccaria (Venezia).jpg|La llamada [[pala di San Zaccaria]], de [[Giovanni Bellini]].
Archivu:Luca signorelli, polittico di arcevia.jpg|El llamáu "[[polípticu de Arcevia]]",<ref>Antonio Paolucci, Luca Signorelli, in Pittori del Rinascimento, Scala, Firenze 2004 ISBN 88-8117-099-X. Fonte citada en [[:it:Polittico di Arcevia]]</ref> de [[Luca Signorelli]] (1507).
Archivu:Vicenza, santa corona, altare porto-pagello di bartolomeo montagna 02.JPG|Retablu de la [[ilesia de Santa Corona]]<ref>Scheda el so Chiesa di Santa Corona. Fonte citada en [[:it:Chiesa di Santa Corona]]</ref> (Vicenza), de [[Bartolomeo Montagna]].<ref>L. Puppi, Bartolomeo Montagna, Venezia, 1962. Fonte citada en [[:it:Bartolomeo Montagna]].</ref>
</gallery>
</center>
== Retablos flamencos tardogóticos y Renacencia nórdica ==
[[Ficheru:Jan and Hubert van Eyck - Ghent Altarpiece.jpg|thumb|El llamáu "[[polípticu de Gante]]" o retablu de l'adoración del corderu místicu (abiertu), de los [[Jan van Eyck|hermanos Van Eyck]] (1432).]]
[[Ficheru:Van Eyck, Lam Gods B STB 187.jpg|thumb|''Ídem'' (zarráu).]]
[[Ficheru:Diptyque de Melun reconstitué.jpg|thumb|''[[Dípticu de Melun]]'', de [[Jean Fouquet]] (1452-1458).]]
[[Ficheru:Kosice - St. Elisabeth Cathedral - Altar.JPG|thumb|Retablu mayor de la [[Catedral de Košice]], del llamáu [[Maestru de la Lleenda de Santa Isabel]] (1474-1477).<ref>Művészeti lexikon I–IV. Főszerk. Zádor Anna, Genthon István. 3. kiad. Budapest: Akadémiai. 1981–1983. Fonte citada en .</ref>]]
[[Ficheru:Albrecht Dürer - Paumgartner-Altar - Alte Pinakothek München.jpg|thumb|El llamáu [[retablu Paumgartner]], d'[[Alberto Durero]] (1502-1504). Durero realizó dalgunos otros grandes retablos,<ref>[http://www.historiadelarte.us/renacencia/recontra/grandes-retablos.html Grandes Retablos]</ref> como'l llamáu [[altar de Heller]]<ref>Costantino Porcu (a cura di), Dürer, Rizzoli, Milano 2004. Fonte citada en [[:it:Altare Heller]]</ref> anque'l más famosu de los sos polípticos nun ye una "pieza d'altar", nin siquier puramente devocional, a pesar de la so tema relixosa, dáu'l so tratamientu "modernu" de los desnudos: [[Adán y Eva (Durero)|''Adán y Eva'']].]]
[[Ficheru:Panels, Victoria & Albert Museum, London - DSCF0330.JPG|thumb|Retablu de Santa Margarita, d'un maestru anónimu del norte d'Alemaña (ca. 1520). Probablemente vien de la ''Johanniskirche'' de [[Lüneburg]].<ref>Martin Voigt: St. Johanniskirche Lüneburg. Deutscher Kunstverlag, München. Fonte citada en [[:de:St. Johannis (Lüneburg)]]</ref> A pesar de lo tardío de la fecha, sigui calteniendo les convenciones estétiques del góticu internacional.]]
[[Ficheru:RetableMuséeAnversMaîtreAnonymeBrabant.jpg|thumb|Pequeñu retablu devocional priváu de la tipoloxía denominada en flamencu ''[[Besloten Hofje]]''<ref>Vlaamse Kunstcollectie: Besloten hofje. Fonte citada en [[:nl:Besloten Hofje]]</ref> ("xardín zarráu", en referencia a la tema del ''[[Hortus conclusus]]'') procedente de Brabante (ca. 1594).]]
{{VT|Primitivos flamencos|Renacencia nórdica}}
Na zona ambiguamente denominada "Flandes" pola historiografía, el [[Estáu Borgoñón]] protagonizó una rellumanza cultural que [[Johan Huizinga]] calificó de ''Seronda de la Edá Media''; y que siguió na Edá Moderna so los Habsburgu. Como los apreciadísimos [[tapices flamencos]], los [[retablos flamencos]] esportar a toa Europa, tantu los polípticos pictóricos (los [[Van Eyck]], [[Van der Weyden]], [[Van der Goes]]) como los escultóricos, de complexa composición arquitectónica y motivos derivaos del [[góticu internacional]].<ref>María Jesús Gómez Bárcena, [http://revistas.ucm.es/index.php/ANHA/article/view/ANHA0404110033A ''Arte y devoción nes obres importaes. Los retablos flamencos” esculpíos tardogóticos'']</ref> Dalgunos d'ellos recibieron denominaciones allabancioses (como "[[la perlla de Brabante]]" o "[[el milagru de Dortmund]]").<ref>[http://www.cobra.be/cm/vrtnieuws.francais/magazine/1.1044802 ''Un des plus grands retables flamands à Dortmund''] (el llamáu "[[milagru doráu de Dortmund]]").</ref>
Nel reinu de Francia cobró gran fama la obra d'escultores como [[Antoine Le Moiturier]] (retablu del xuiciu final de la [[colexata de San Pedro d'Avignon]],<ref>Base Mérimée, ministère français de la Culture. Fonte citada en [[:fr:Collégiale Saint-Pierre d'Avignon]]</ref> del que namái subsisten dos ánxeles),<ref>Jacques Baudoin, [https://books.google.es/books?id=hcUWi3fTpvAC&pg=PA213&lpg=PA213&dq=retable+de+saint+pierre+avignon+moiturier&source=bl&ots=Bw59LxKx2y&sig=nHo50thKt75nl8m2gCVUhtFSNdU&hl=es&sa=X&ei=98eAUerTFrHG7AaF-oCIAQ&ved=0CFMQ6AEwBQ#v=onepage&q=retable%20de%20saint%20pierre%20avignon%20moiturier&f=false ''Les grands imagiers d'occident''], Creer, 1983, ISBN 2-902894-15-5, vol. 1, pg. 213. [http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER&FIELD_98=ECOL&VALUE_98=%20Bourgogne&NUMBER=6&GRP=0&REQ=%28%28Bourgogne%29%20%3aECOL%20%29&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P&SPEC=3&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&DOM=All ''Ángel portando los símbolos de la Pasión'' - Ficha en Joconde], [http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER&FIELD_98=ECOL&VALUE_98=%20Bourgogne&NUMBER=7&GRP=0&REQ=%28%28Bourgogne%29%20%3aECOL%20%29&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P&SPEC=3&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&DOM=All ''Ángel tocando la trompeta'' - Ficha en Joconde].</ref> y pintores como [[Jean Fouquet]] (l'atrevíu [[dípticu de Melun|dípticu pa la capiya funeraria de Agnès Sorel]] na Catedral de Melun).
Nes ciudaes centroeuropees de cultura xermánica, en redol al Rin y el Danubiu, qu'asistieron a la nacencia de la imprenta, d'espectacular repercusión nel espardimientu del [[Humanismu renacentista|humanismu]] y el tresformamientu de la cultura nes décades finales del sieglu XV y les primeres del sieglu XVI, destacó la obra de pintores como [[Michael Pacher|Pacher]], [[Durero]], [[Grünewald]], [[Altdorfer]], [[Jörg Ratgeb|Ratgeb]], [[Hans Baldung|Baldung]], los [[Cranach]] o los [[Holbein]], que tamién se desenvolvió na retablística. Alternativamente, o integrándose nos mesmos retablos, desenvolvióse la obra d'escultores como [[Veit Stoss]], [[Nikolaus Gerhaert]], [[Tilman Riemenschneider]] o [[Nicolas de Haguenau]]. Les formes evolucionaron dende los paneles fixos de modestes dimensiones hasta les grandes y complexes estructures articulaes con complexa ornamentación arquitectónica. Les ales solíense dedicar a representaciones pictóriques de los santos, ente que'l panel central acutar a escenes evengélicas en talles de bultu.<ref>''Monumental carved, winged altarpieces are the most ambitious artworks from the Middle Ages, incorporating the skills of painters, sculptors, and cabinetmakers. Those that are most notable for their artistic originality and masterly execution were produced in the southern German-speaking regions, including Austria and South Tirol, in the last decades of the Late Gothic period (roughly 1460 to 1525). By that time altarpieces had evolved from low, fixed panels to large wooden structures with rich architectural ornamentation. Paintings of the saints often adorned the movable wings, while carved reliefs or freestanding sculptures of scenes from the Gospels occupied the gilded, center shrine.'' Rainer Kahsnitz (testu), Achim Bunz (fotografíes), [https://books.google.es/books/about/Carved_Splendor.html?id=8MlSiFzN_hgC&redir_esc=y ''Carved Splendor: Late Gothic Altarpieces in Southern Germany, Austria, and South Tirol''], Getty Publications, 2006, ISBN 0-89236-853-5.</ref>
A partir de 1517, l'impautu de la [[Reforma Protestante]] foi pernotable, y no que toca a los retablos, provocó la destrucción de munches imáxenes relixoses; anque tamién hubo destacaos artistes luteranos que siguieron realizando pieces d'altar, como los Cranach.<ref>* Kathrin Wagner, [https://books.google.es/books?id=8qf0aIGS4-kC&dq=subject:%22Altarpieces%22&source=gbs_navlinks_s ''Rostocker Retabelkunst im 15. Jahrhundert''], Verlag-Ludwig, 2011, ISBN 3-86935-004-0
* Barbara G. Lane, [https://books.google.es/books/about/The_altar_and_the_altarpiece.html?id=1K3qAAAAMAAJ&redir_esc=y ''The altar and the altarpiece: sacramental themes in early Netherlandish painting''], Harper & Row, 1984, ISBN 0-06-430133-8
* Lynn F. Jacobs, [https://books.google.es/books?id=-yiKQgAACAAJ&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=IQqBUc2xKorG7AaH7YHgAg&ved=0CEcQ6AEwBTgK ''Early Netherlandish Carved Altarpieces, 1380-1550: Medieval Tastes and Mass Marketing''], [[Cambridge University Press]], 1998, ISBN 0-521-47483-3
</ref>
<center>
<gallery>
Archivu:Robert Campin - L' Annonciation - 1425.jpg|''[[Trípticu de l'Anunciación]]'' o de Mérode, de [[Robert Campin]] (1425-1430).
Archivu:Rogier van der Weyden 001.jpg|''[[Polípticu del xuiciu final]]'' (abiertu), de [[Rogier van der Weyden]] (1440-1450).
Archivu:Rogier van der Weyden - The Last Judgment Polyptych (reverse side) - WGA25626.jpg|''Ídem'' (zarráu).
Archivu:Dieric Bouts - Altarpiece of the Holy Sacrament.jpg |''[[La Última Cena (Dirk Bouts)|Retablu del Santísimu Sacramentu]]'', de [[Dirk Bouts]] (1464-1467).
Archivu:Dieric Bouts 003.jpg|El retablu llamáu "[[la perlla de Brabante]]", ca. 1470.<ref>Flügelaltar "Perle von Brabant", Alte Pinakothek, München. Fonte citada en [[:de:Meister der Perle von Brabant]]</ref>
Archivu:Hugo van der Goes 004.jpg|El llamáu "[[trípticu Portinari]]", de [[Hugo van der Goes]] (1476-1478).
Archivu:Alois Hänisch Pacher-Altar St Wolfgang.jpg|El llamáu ''[[Pacher-Altar]]'',<ref>Manfred Koller: Der Flügelaltar von Michael Pacher in St. Wolfgang. (Studien zu Denkmalschutz und Denkmalpflege Band 18). Wien, Köln, Weimar 1998, ISBN 3-205-98900-7. Fonte citada en [[:de:Pacher-Altar]]</ref> retablu de [[St. Wolfgang im Salzkammergut]] de [[Michael Pacher]](1471).<ref>Ye unu de los "siete retablo alemanes" escoyíos pal so estudiu por [[Arthur Burkhardt]]. ''Seven German Altars'', F. Bruckmann, Munich, 1965: ''v. 1. The Herrenberg altar of [[Jörg Ratgeb]]. v. 2. The Freiburg altar of [[Hans Baldung]]. v. 3. The St. Florian altar of [[Albrecht Altdorfer]]. v. 4. The St. Wolfgang altar of [[Michael Pacher]]. v. 5. The Kefermarkt altar. v. 6. The Cracow altar of [[Veit Stoss]]. v. 7. The Isenheim altar of [[Matthias Grünewald]].''</ref>
Archivu:Altar_of_Veit_Stoss,_St._Mary's_Church,_Krakow,_Poland.jpg|El llamáu "[[retablu de la Dormición|retablu]]" o "[[altar de la Dormición]]" o [[altar de Cracovia|de Cracovia]],<ref>Burkhard, Arthur. The Cracow Altar of Veit Stoss. Munich, F. Bruckmann, 1972. Fonte citada en [[:en:Altarpiece of Veit Stoss]]</ref> de [[Veit Stoss]] (1477-1489).
Archivu:Altar 1.JPG|El llamáu "[[retablu Kefermarkter|retablu]]" o "[[altar Kefermarkter]]" (1490-1497).<ref>Ulrike Krone-Balcke: Der Kefermarkter Altar –- sein Meister und seine Werkstatt, Deutscher Kunstverlag, München 1999. Fonte citada en [[:de:Kefermarkter Flügelaltar]]</ref>
Archivu:Tilman Riemenschneider Heilig Blut Altar 1.jpg|El llamáu "[[retablu de la Sagrada Sangre|retablu]]" o "[[altar de la Sagrada Sangre]]" (''[[Heiligblutaltar]]''),<ref>Iris Kalden-Rosenfeld: Tilman Riemenschneider und seine Werkstatt. Mit einem Katalog der allgemein als Arbeiten Riemenschneiders und seiner Werkstatt akzeptierten Werke (= Die Blauen Bücher). 3. aktualisierte und erweiterte Auflage. Langewiesche, Königstein im Taunus 2006, ISBN 3-7845-3224-1. Fonte citada en [[:de:Stadtkirche St. Jakob (Rothenburg ob der Tauber)]]</ref> de [[Tilman Riemenschneider]] (1501—1505). Del mesmu autor, o del so círculu, son el retablu de la [[ilesia de San Pedro y San Pablo de Detwang]],<ref>Der Detwanger Altar von Tilman Riemenschneider. Beitr. v. Jürgen Denker, Eike o. Karin Oellermann, Ewald M.Vetter. Wiesbaden 1996. Fonte citada en [[:de:St. Peter und Paul (Detwang)]]</ref> el ''[[Zwölfbotenaltar]]''<ref>Poensgen: Der Windsheimer Zwölfbotenaltar von Tilman Riemenschneider im Kurpfälzischen Museum zu Heidelberg, 7. Auflage 1974. Fonte citada en [[:de:Zwölfbotenaltar]]</ref> y el ''Marienretabel'' de la ''[[Herrgottskirche]]''<ref>Sabine Kutterolf-Ammon: Die Herrgottskirche zu Creglingen. Fonte citada en [[:de:Herrgottskirche (Creglingen)]]</ref> de [[Creglingen]].
Archivu:Albrecht Altdorfer 028.png|Parte de los paneles del llamáu [[retablu de San Sebastián|retablu]] o "[[altar de San Sebastián]]" (''[[Sebastianaltar]]'')<ref>Tamién son conocíos col mesmu nome munchos otros retablos cola tema de [[Sebastián (mártir)|San Sebastián y el so martiriu]] ([http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Martyrdom_of_Saint_Sebastian vease l'ampliu tratamientu de la tema na historia de la pintura]): n'alemán (''Sebastianaltar''), otros retablos de Holbein el Viejo (1516) -[http://commons.wikimedia.org/wiki/Ficheru:Holbein_d.%C3%A4..jpg Alte Pinakoteke, Múnich]- o de [[Hans Baldung]] (1507); -[http://everypainterpaintshimself.com/article/hans_baldung_griens_st._sebastian_altarpiece EPPH]- n'español ([[retablu de San Sebastián]]), el de la [[ilesia de l'Asunción de Montesa]], del círculu de [[Juan de Juanes]] (1559) -[http://www.museumontesa.com/admin/archivu/docdow.php?id=131 ''La lluz de les imáxenes'']- y al de la [[colexata de Santa María Mayor de Bolea]], de [[Gil de Brabante]] (1503) -[http://www.colegiatadebolea.es/rsansebastian.php?idioma=es colegiatadebolea.es] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190714141945/http://www.colegiatadebolea.es/rsansebastian.php?idioma=es |date=2019-07-14 }}-, etc.; n'italianu (''[[pala di San Sebastiano]]''), obres de [[Giovanni del Biondo]], [[Andrea da Murano]] -en Trebaseleghe-, [[Dosso Dossi]] -catedral de Módena, [http://www.unesco.mo.it/tavola_san_sebastiano.php?unesco=28b0002cb4afab1d0f19c40222df08c7 unesco.mo.it]-</ref> del [[monesteriu de San Florián]]<ref>Baumgartner, Rupert (2001). St. Florian's Collegiate Church. Ried im Innkreis: Kunstverlag Hofstetter. Fonte citada en [[:en:St. Florian Monastery]]</ref> ([[Sankt Florian]], Austria), d'[[Altdorfer]] (1509-1519).<ref>Tien doce paneles principales, ocho de los cualos narren la Pasión de Cristu y cuatro el martiriu de San Sebastián. [https://www.lessing-photo.com/search.asp?a=L&lc=20202020493F&co=Austria&ci=St.Florian&ln=Abbey&p=3&ipp=6 Lessing photo archive] (da la fecha 1518).</ref>
Archivu:Freiburg Minster 2008.jpg|Retablu del altar mayor de la [[Catedral de Friburgu de Brisgovia|catedral de Friburgu]], de [[Hans Baldung]] (1512-1516).
Archivu:Grunewald Isenheim1.jpg|El llamáu "retablu" o "[[altar de Isenheim]]" (1512-1516). Configuración zarrada, con pintures de [[Grünewald]].
Archivu:Grunewald Isenheim2.jpg|''Ídem''. Configuración de primera apertura (primeros paneles centrales esplegaos)
|''Ídem''. Configuración de segunda apertura (segundos paneles centrales esplegaos, predela retirada), con talles de [[Nicolas de Haguenau]].
Archivu:Herrenberger Altar BMK.jpg|El llamáu "[[retablu Herrenberger|retablu]]" o "[[altar Herrenberger]]",<ref>Kleines Bild des geöffneten Altars. Fonte citada en [[:de:Herrenberger Altar]]</ref> de [[Jerg Ratgeb]] (1518-1521).
Archivu:Universitätskapelle Münster Freiburg Panorama Altar.jpg|El llamáu "[[retablu Oberried|retablu]]" o "[[altar Oberried]]", de [[Hans Holbein el Mozu]] (1521-1522).
Archivu:Schneeberg St. Wolfgangskirche altar piece front (aka).jpg|El llamáu "[[retablu Schneeberger|retablu]]" o "[[altar Schneeberger]]" (''[[Wolfgangskirche]]'', [[Schneeberg]]),<ref>''Altardetails nach der Darstellung der Webseiten der Gemeinde''. Fonte citada en [[:de:St.-Wolfgangs-Kirche (Schneeberg)]]</ref> de [[Lucas Cranach el Viejo]], 1532–1539 (vista anterior -''rectu''-).
Archivu:Schneeberg St. Wolfgangskirche altar piece back (aka).jpg|''Ídem'' (vista posterior -''versu''-).
</gallery>
'''Los llamaos "retablos d'Amberes"'''
</center>
Nos sieglos XV y XVI, la fama de los llamaos "[[retablos d'Amberes]]"<ref name=AMB/> estender por toa Europa. La puxanza comercial de la ciudá d'[[Amberes]] produxérase especialmente a partir de la decadencia de la ciudá de [[Bruxes (Bélxica)|Bruxes]], y sufrió un tarrecible golpe col [[sacu d'Amberes]] de 1576.
<center>
<gallery>
Archivu:Pruszcz Polyptych.jpg|El llamáu "[[polípticu Pruszcz]]", ca. 1500.
Archivu:Valladolid iglesia Salvador retablo San Juan-Bautista ni.jpg|Retablu de San Xuan Bautista de la ilesia del Salvador de Valladolid, ca. 1500 (el bancu realizar por artistes locales).<ref>[https://web.archive.org/web/20120430054741/http://www.delsolmedina.com/MuseoVCentenarioICatolica2.htm Retablu de San Xuan Bautista]</ref>
Archivu:Anonimo Retablo vida de la Virgen ni.JPG|Retablu de la capiya del Santu Cristu del conventu de San Francisco de Valladolid, ca. 1515.
Archivu:Marienkirche Luebeck altar.jpg|Retablu de la ''Marienkirche'' de [[Lübeck]], del llamáu [[Maestru de 1518]]<ref>S. van Bellingen: De Meester van 1518. In: De Brabantse Folclor 251 (1986), S.236-241. Fonte citada en [[:de:Meister von 1518]]</ref>
Archivu:20110826St Kornelius und Cyprian Kirrlach17.jpg|Retablu de los santos Cornelio y Cipriano de [[Kirrlach]].
Archivu:Roskilde kathedraal 2.jpg|Retablu de la [[Catedral de Roskilde]].
Archivu:Wien - Votivkirche, Antwerpener Altar.JPG|Retablu de la ''[[Ilesia Votiva|Votivkirche]]'' de Viena.
Archivu:Waase St. Marien Altar Gesamtansicht.jpg|Retablu de la ''Marienkirche'' de [[Waase]].<ref>Literatur über St.-Marien-Kirche (Waase) in der Landesbibliographie MV. Fonte citada en [[St.-Marien-Kirche (Waase)]]</ref>
Archivu:F54 PAM retable Gueldre.JPG|El llamáu "retablu de [[Felipa de Gelderland]]" en [[Pont-à-Mousson]].
Archivu:Flandrischer Altar in der St.-Lambertuskirche zu Affeln (Stadt Neuenrade), Sauerland, NRW.jpg|Retablu de [[San Lamberto de Affeln]]<ref>Georg Dehio: Handbuch der Deutschen Kunstdenkmäler, Nordrhein-Westfalen. Band 2, Westfalen, Deutscher Kunstverlag, München 1969. Fonte citada en [[:de:St. Lambertus (Affeln)]]</ref> (1525).
</gallery>
</center>
== Retablu renacentista español ==
[[Ficheru:Olivares de Duero iglesia San Pelayo retablo mayor ni.jpg|thumb|Retablu mayor de San Pelayo d'[[Olivares de Duero]] (ca. 1520-1530). Ensamblador [[Pedro de Guadalupe]] (traza y decoración), pintures de [[Juan de Soreda]] (51 tables), escultures d'[[Alonso Berruguete]] (el Calvariu del áticu) y del círculu de [[Felipe Vigarny]] (el restu).<ref>[http://www.luzrasante.com/la-singular-historia-del retablu-de-olivares-de-duero/ La singular historia del retablu d'Olivares de Duero]. [http://www.diputaciondevalladolid.es/cultura_edu/arpa/2008/retablos/olivares.html Web de la Diputación de Valladolid]. [http://artevalladolid.blogspot.com.es/2012/09/el retablu mayor-de-olivares-de-duero_28.html La perlla del Duero: El retablu mayor de la ilesia de San Pelayo d'Olivares de Duero]</ref>]]
[[Ficheru:Burgos - Catedral 040 - Capilla de Santa Ana.jpg|thumb|Retablu llateral de la capiya de Santa Ana na [[Catedral de Burgos]], de [[Diego de Siloé]] (principios del sieglu XVI). Ye comparable'l retablu central de la capiya, d'estilu góticu (obra de [[Gil de Siloé]], padre de Diego -vease [[Retablo#Retablo góticos na península ibérica|na so seición]]-), coles carauterístiques plateresques d'ésti: ornamentación de [[tondos]], [[grutescos]], [[Venera (moluscu)|veneres]] y [[querubinos]], ordenada estructura arquitectónica de pilastres planes y frisos con menuda decoración; y motivos heráldicos nel bancu.]]
[[Ficheru:Girona 068.JPG|thumb|[[Retablu de Santa Elena]]<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obres/16071.htm Ficha en Artehistoria]</ref> na [[catedral de Girona]], de [[Pedro Fernández de Murcia]] -o "Pere Fernández"-, [[Antonio Norri]] -o [[Antoni Norri]]- y [[Antonio Matteu]] -o [[Antoni Matteu]]- (1517-1520).]]
[[Ficheru:El Miracle, retaule renaixentista-PM 58638.jpg|thumb|Retablu de la capiya del Santísimu de la [[ilesia del Miracle]], atribuyíu a [[Pere Nunyes]] (1530).<ref>BARAUT, Cebrià - Santa Maria del Miracle - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001 - ISBN 84-8415-329-0. Fonte citada en [[:ca:Retaule de la capella del Santíssim (El Miracle)]]</ref>]]
{{VT|Escultura de la Renacencia n'España|Pintura renacentista d'España}}
Suel establecese una periodización cronolóxica del [[Renacimientu n'España]] ente l'[[Alta Renacencia española|Alta]] y el [[Baxa Renacencia española]], anque les etiquetes estilístiques son d'usu problemáticu: "[[platerescu]]" aplicar a les producciones del primer terciu del sieglu XVI, caracterizaes pol ''[[horror vacui]]'', que se comparaben col trabayu de los plateros, y nel que s'encuadren tantu los postreros maestros de tradición gótica o hispanu-flamenca como la introducción de nuevos elementos d'orixe renacentista italianu; "[[manierista]]" aplicar al terciu central del sieglu (anque ye un axetivu que puede aplicase tanto a los discípulos de les grandes figures italianes d'empiezos del XVI como al periodu post-tridentino y hasta l'empiezu del sieglu XVII); "[[Romanismo (arte)|romanista]]" aplicar al terciu final del sieglu, carauterizáu poles formes sobries de Gaspar Becerra y el gran proyeutu escurialense.
=== Retablu platerescu ===
N'España, la estética renacentista tardó n'imponese, debíu al enraigono de les formes gótiques o hispanu-flamenques. Nun primeru momentu, les formes italianizantes apaecen tímidamente nos retablos (al igual que lu faía na arquiteutura), en forma de detalles decorativos. Namái avanzáu'l sieglu XVI conforma una estética novedosa: l'[[estilu platerescu]].
El retablu platerescu combina elementos gotizantes con otros de raigón italiana, caracterizándose pol so calter narrativu (relieves o pintures) y el desenvolvimientu del tabernáculo qu'adopta una posición central y prominente. Los retablos platerescos son xeneralmente bien planos, configurándose por aciu pilastres o semicolumnas, cola novedá del [[balustre]] como soporte. La decoración suel ser estilizada y menuda, en forma de [[grutescos]], [[Venera (moluscu)|veneres]], cabeces de querubinos, anxelones, [[roleos]]..., apaeciendo nueves tipoloxíes formales, como los relieves circulares o los realizaos en ''[[stiacciato]]''.
Na [[Corona de Castiella]] son exemplos destacaos de retablu platerescu:
* el [[retablu mayor de la catedral de Palencia]], consideráu unu de los primeros retablos renacentistes n'España (contratáu en 1504), obra de [[Felipe Vigarny]], [[Alejo de Vahía]], [[Pedro de Guadalupe]], [[Juan de Flandes]] y [[Juan de Valmaseda]];<ref>VV. AA., ''Les edaes del Home: Memories y rellumances'', Fundación Les Edaes del Home, 1999 (catálogu de la esposición).</ref>
* el retablu mayor de la [[Capiya Real de Granada]], obra igualmente de Felipe Vigarny, decoráu con escenes de la conquista de Granada y estatues orantes de los [[Reis Católicos]], por [[Diego de Siloé]];<ref>[http://www.capillarealgranada.com/es/cont_retablu.html Web oficial]</ref>
* el retablu mayor de la ilesia de San Pelayo d'[[Olivares de Duero]] (provincia de Valladolid);
* el retablu mayor del [[Conventu de San Pablo de Palencia]];
* el retablu de la capiya de la Piedá de la [[Ilesia de San Miguel Arcánxel (Oñate)]];
* el retablu de la [[ilesia del Salvador (Calzadilla de los Barros)]], d'[[Antón de Madrid]] (primer terciu del sieglu XVI).<ref>[http://cvc.cervantes.es/actcult/art_reli/retablos/extremadura/folles/ Retablos españoles] en CVC</ref>
Na [[Corona d'Aragón]], simultáneamente a la introducción de les formes renacentistes italianes por [[Pedro Fernández de Murcia]] (retablu de Santa Elena de la [[Catedral de Girona]]), siguió la tradición gótica del retablu espositor d'alabastru, afaciéndose a la nueva estética, destacando nesti ámbitu [[Damián Forment]], al que se deben:
* el [[retablu mayor de la Basílica del Pilar]] de [[Zaragoza]] (1512-1518), n'alabastru, d'estructura gotizante y relieves casi de bultu redondu;
* el retablu mayor de la [[Catedral de Uesca]] (1520), realizáu n'alabastru, el so cuerpu ye un gran trípticu de tres escenes qu'amuesen la [[pasión de Cristu]];
* el retablu mayor del [[monesteriu de Poblet]], de calter más platerescu, coles carauterístiques veneres planes;
* el retablu mayor de la catedral de [[Santo Domingo de la Calzada]], realizáu en madera dorao y policromada, con exuberante decoración.
Tamién foi notable nos retablos aragoneses d'esta dómina'l trabayu de [[Juan de Moreto]], [[Juan de Salas (escultor)|Juan de Salas]] y [[Gabriel Yoly]] (retablu de la capiya de San Miguel de la [[Catedral de Jaca]], retablu mayor de la [[Catedral de Teruel]]); siguíu nes décades centrales del sieglu XVI por [[Cosme Damián Bas]] (retablos de la [[Catedral de Albarracín]], dalgunos en madera ensin policromar).<ref>[http://www.jdiezarnal.com/catedraldealbarracin.html Catedrales d'España - Catedral de Albarracín]</ref>
<center>
<gallery>
Archivu:Burgos - Catedral 061 - Capilla del Condestable.jpg|Retablu mayor de la [[Capiya del Condestable]]. Nel mesmu llugar hai otros notables retablos.
Archivu:Palencia - San Pablo 07.JPG|Retablu mayor de la ilesia del [[conventu de San Pablo de Palencia]].
Archivu:Oñate - Iglesia de San Miguel - retablo de la capilla de la Piedad.jpg|Retablu de la capiya de la Piedá de [[Ilesia de San Miguel Arcánxel (Oñate)|San Miguel de Oñate]].
Archivu:Zaragoza - Basilica del Pilar 32.jpg|[[Retablu mayor de la Basílica del Pilar]], de [[Damián Forment]] (1512-1518).
Archivu:Palencia - Catedral 90 - retablo mayor.JPG|[[Retablu mayor de la Catedral de Palencia]].
Archivu:Teruel - Catedral, interiores 08.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral de Teruel]].
Archivu:Jaca - Catedral - Interior - Retablo07.jpg|Retablu de San Miguel de la [[Catedral de Jaca]] (nel mesmu templu caltiénense otros notables retablos).
Archivu:Fale - Spain - Uesca - 27.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral de Uesca]].
Archivu:Virgen de los mareantes Alcazar sevilla 002.jpg|Retablu de la Virxe de los amoriantes na capiya del ''Cuartu del Almirante'' de los [[Reales Alcázares de Sevilla|Reales Alcázares]] de Sevilla, d'[[Alejo Fernández]] (1531-1536). L'edificiu tien otres capiyes con notables retablos.<ref>[[:commons:Category:Altar piece in the Chapel of Alcázar of Seville|Virxe de l'Antigua]] ([[Diego de Castillejo]]. [http://www.retabloceramico.net/articulo0490.htm Retablu de la Visitación. Oratoriu de los Reis Católicos] ([[Francisco Niculoso Pisano]], 1504)</ref>
Archivu:SantCompostela45.jpg|Retablu de la Virxe del Bon Conseyu na capiya de San Bartolomé de la [[Catedral de Santiago de Compostela]], de [[Mateo Arnao]] (1521).
Archivu:Sigüenza PM 53028.jpg|Retablu de don Fadrique de Portugal na [[Catedral de Sigüenza]], d'[[Alonso de Covarrubias]], [[Francisco de Baeza]], [[Sebastián de Almonacid]] y [[Juan de Talavera]] (1520-1529).
</gallery>
</center>
[[Ficheru:Palencia Paredes de Navas Santa Eulalia retablo mayor 01 lou.JPG|thumb|[[Retablu mayor de la ilesia de Santolaya (Paredes de Nava)]], una obra coleutiva del taller de los [[Berruguete]] ([[Alonso Berruguete]] y [[Inocencio Berruguete]] -1550-, que reutilizaron los dolce tables del retablu anterior obra de [[Pedro Berruguete]] -1490-), y de un artista emparentáu, [[Esteban Xordán]] (casáu con una sobrina d'Alonso). El calvariu atribuyir al propiu Alonso o a otru discípulu del taller Berruguete.<ref>[http://www.paredesdenava.net/espanol/turismo/retablu_mayor.htm Retablu mayor de Nª Sª de l'Asunción (Ilesia Parroquial Santolaya)] {{Wayback|url=http://www.paredesdenava.net/espanol/turismo/retablu_mayor.htm |date=20150402111526 }}</ref>]]
[[Ficheru:Tordesillas - San Antolin 20.jpg|thumb|left|Retablu mayor de San Antolín de Tordesillas.]]
=== Retablu manierista ===
A partir de la década de 1530, el [[manierismu]], una evolución del clasicismu [[Cinquecento|quinientista]], invade tolos ámbitos artísticos europeos. N'España, la irrupción d'esti estilu acaba coles últimes brigueres del Góticu ya impon la vixencia del estilu italianizante a partir de dicha década hasta práuticamente'l sieglu XVII.
Nel campu del retablu, l'estilu manierista dio intérpretes xeniales, con obres maestres que seríen bien almiraes y asonsañaes. El primeru d'ellos foi [[Alonso Berruguete]], unu de los escultores españoles más reconocíos de tolos tiempos. El so trabayu más ambiciosu, el [[Retablu de San Benitu'l Real (Valladolid)|retablu mayor del monesteriu de san Benitu de Valladolid]] (1527-1532), atópase disgregado güei en delles partes, calteníes casi toes nel [[Muséu Nacional d'Escultura]] de la mesma ciudá. L'arte temperamental ya inclasificable de Berruguete exhibe nesta obra dalgunes de les carauterístiques propies del Manierismu hispanu, entemeciendo elementos típicos de la Renacencia más ortodoxa (veneres, balustres, relieves en tondo) con un peculiar sentíu dramáticu totalmente anticlásico, nel que les formes sométense al efeuto xeneral d'espresividá y movimientu.<ref>Consultar la obra ''Berruguete y la so obra'', por Ricardo de Orueta. Ministeriu de Cultura, 2011 (reedición).</ref>Berruguete foi bastante prolíficu na so dedicación al retablu, y creó un importante taller con discípulos como [[Francisco Giralte]] (autor del retablu de la [[Capiya del Obispu (Madrid)|Capiya del Obispu]] aneja a la parroquia de San Andrés de Madrid) o Manuel Álvarez, responsables en parte del gran espardimientu y ésitu del estilu berruguetesco.
L'otru gran maestru manierista, perteneciente como Berruguete al focu vallisoletano, foi [[Juan de Juni]]. Al igual que'l primeru, cultiva l'estilu italianizante dende una óptica bien personal. Munches de les obres maestres Juni lo fueron nel campu del retablu; atinó a concebir les sos creaciones retablísticas como un tou unitariu y non meres arquitectures-marco, y nun duldar n'alteriar y deformar los principios del clasicismu n'ares de la espresividá. Ye bien llamativu'l fechu de que les imáxenes y relieves junescos paezan enchir el marcu que los contién, lo que da a estes obres gran potencia visual y mayor cercanía al espectador, prefigurando ciertos enclinos barrocos. Dalgunos de los sos retablos más conocíos son el mayor de la [[catedral de Valladolid]] (encargáu al artista pa la [[Ilesia de Santa María L'Antigua|ilesia de Santa María l'Antigua]]), el de la capiya de los Alderete de [[Iglesia museo de San Antolín de Tordesillas|San Antolín de Tordesillas]] y el de la capiya de los Benavente en Santa María de [[Medina de Rioseco]].
<center>
<gallery>
Archivu:Valladolid, España. Catedral. Capilla mayor.jpg|Retablu de Juan de Juni na capiya mayor de la Catedral de Valladolid.
Archivu:Medina de Rioseco - Santa Maria de Mediavilla1.jpg|Retablu de Santa María de Mediavilla de Medina de Rioseco.
Archivu:Alonso Berruguete, San Benito de Nursia.jpg|Imaxe de ''San Benitu de Nursia'', talla de la fornica central del antiguu [[retablu de San Benitu'l Real de Valladolid]], d'[[Alonso Berruguete]] (güei desmontáu y exhibíu por pieces nel [[Muséu Nacional d'Escultura]]).<ref>[http://www.luzrasante.com/el retablu-de-san-benitu-de-valladolid/ Vease la reconstrucción del aspeutu orixinal].</ref>
Archivu:IglesiaSantaMaria-Retablo.JPG|Retablu mayor de [[Santa María Coronada (Medina Sidonia)]], de [[Roque Balduque]].<ref>Vease tamién [http://www.juntadeandalucia.es/culturaydeporte/web/areas/bbcc/intervenciones/9b36c082-6y6y-11y1-9615-000ae4865a05 Retablu de San Pedro de la capiya de los Ayllones. Ilesia de San Pedro]</ref>
Archivu:Main altar - Iglesia de Santa Ana - Seville (2).JPG|Retablu mayor de la [[ilesia de Santa Ana (Sevilla)]], del pintor [[Pedro de Campaña]] y l'escultor [[Pedro Delgado (escultor)|Pedro Delgado]] (1557).<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obres/21842.htm Ficha en Artehistoria]. [http://trianahoy.blogspot.com.es/2010/11/el retablu-mas-antiguu-de la renacencia.html Noticia de la restauración].</ref>
Archivu:Iglesia de San Román (Toledo). Retablo.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia de San Román (Toledo)]], de [[Diego Velasco d'Ávila'l Viejo]] (1553).
Archivu:Toledo - Mº de San Juan de los Reyes 05.jpg|Retablu del [[Hospital de Santa Cruz]] (Toledo), güei en [[San Juan de los Reis]], de [[Felipe Bigarny]] y [[Francisco de Comontes]] (1541-1552).<ref>Isabel Mateo, [https://books.google.es/books?id=6aKdU6Ugf2AC&pg=PA157&lpg=PA157&dq=El retablu+de+la ilesia+foi+realizáu+por+Francisco+de+Comontes+pa+l'Hospital+de+Santa+Cruz,&source=bl&ots=acs1XJSRwk&sig=QY2KNV8cw0ptcg9vEeEmmoxMgu8&hl=es&sa=X&ei=p6KTUYzWOeGM7Abc6YHwDg&ved=0CEIQ6AEwAw#v=onepage&q=El%20retablu%20de%20la%20ilesia%20foi%20realizáu%20por%20Francisco%20de%20Comontes%20pa%20el%20Hospital%20de%20Santa%20Cruz%2C&f=false ''Pintura Toledana de la Segunda Metá Del Sieglu XVI''], pg. 157.</ref>
</gallery>
</center>
=== Retablu romanista ===
A mediaos del sieglu XVI, el [[Conceyu de Trento]] marca una cesura na vivencia relixosa y l'arte en particular. La necesidá d'una mayor claridá y contundencia na tresmisión del mensaxe evanxélicu fai que se templen ciertos escesos formales manieristes. Surde asina l'estilu ''a la romana'' o [[romanismo]], que va ser el predominante hasta'l fin de sieglu, conviviendo sicasí col manierismu, que caltuvo cierta vixencia. Siguiendo'l nuevu estilu, los retablos adquieren una concepción más arquitectónica y monumental; acentúase la severidá na decoración (frontones, columnes exentes, [[frisu|frisos]], [[triglifu|triglifos]] y [[metopa|metopes]]), mientres les imáxenes vuélvense espresives y aceñeres, nun intentu de resultar persuasivas.
[[Ficheru:BasílicaElEscorialRetablo.jpg|thumb|Retablu mayor de la [[Basílica d'El Escorial]] (1583-1586), ''una de les mayores empreses artístiques del sieglu XVI'',<ref>Agustín Bustamante,[http://digitool-uam.greendata.es//exlibris/dtl/d3_1/apache_media/L2V4bGlicmlzL2R0bC9kM18xL2FwYWNoZV9tZWRpYS8xOTY0Mg==.pdf ''Les estatues de bronce d'El Escorial. Datos pa la so Historia''], en ''Anuariu del Departamentu d'Historia y Teoría del Arte (O.A.M.)'', Vol. VII-VIII, 1995-1996.</ref> diseñáu por [[Juan de Herrera]] y empobináu por [[Pedro Castello]], con esctructura y custodia de materiales nobles de [[Jacometrezo]], escultures en bronce de [[Leon Leoni]] y [[Pompeyo Leoni]] y pintures de [[Federico Zuccaro]] y [[Pellegrino Tibaldi]] (primeramente taba previstu asitiar ''[[El martiriu de san Lorenzo (Tiziano)|El martiriu de san Lorenzo]]'', de [[Tiziano]], una ''Anunciación'' de [[Veronés]] y una ''Natividá'' de [[Tintoretto]], que fueron apostraos a otros llugares del Monesteriu, al preferise caltener una unidá d'estilu). La bóveda tien frescos de [[Luca Cambiaso]], y los llaterales acueyen los cenotafios de la familia real, obra de los Leoni.]]
La nueva corriente va tar protagonizada por maestros como [[Gaspar Becerra]], autor del retablu mayor de la [[catedral de Astorga]] (1558-1562), pieza paradigmática que va crear toa una ''moda'', siendo bien copiáu. Otros artistes representativos d'esti momentu son [[Pedro López de Gámiz]] (retablu mayor del [[Monesteriu de Santa Clara (Briviesca)|conventu de santa Clara]], [[Briviesca]]), [[Rodrigo de la Haya]] (que col so hermanu Martín realizó'l [[retablu mayor de la catedral de Burgos]]) y [[Juan de Ancheta]].
<center>
<gallery>
Archivu:Astorga Catedral 37 by-dpc.jpg|Retablu mayor de la Catedral de Astorga.
Archivu:Retablo de la Iglesia del Convento de Santa Clara.jpg|Retablu mayor del conventu de Santa Clara de Briviesca.
Archivu:Retablo mayor de la Catedral de Burgos.JPG|Retablu mayor de la Catedral de Burgos.
</gallery>
</center>
Quiciabes el momentu culminante del estilu romanista, al empar que la so final, foi'l clasicismu que s'impunxo mientres el reináu de [[Felipe II d'España|Felipe II]] y la construcción del [[Monesteriu d'El Escorial]]. L'estilu [[Arquiteutura herreriana|escurialense]] marca n'España'l tránsitu de la Renacencia al Barrocu. Trátase d'un arte que prescinde de los elementos accesorios, esaniciando cualquier concesión decorativa y otorgando el protagonismu al soporte arquiteutónicu, que sigue los cánones clásicos de forma casi obsesiva, anque introduciendo un gigantismo de raigañu miguelangelesca. No referío a la retablística, el principal exemplu d'esta corriente foi'l retablu mayor de la [[Basílica d'El Escorial|Basílica]] del monesteriu. El ser un encargu de gran importancia simbólica (yá que había de presidir l'espaciu onde taben soterraos los [[rei d'España|reis d'España]]) fixo d'esta pieza una obra única; emplegar nel so confección los más costosos materiales (xaspes, mármoles polícromos, bronce dorao al fueu) según una pléyade d'artistes ente los más afamaos de la so xeneración: [[Juan de Herrera]] dio trazar xeneral, [[Pompeyo Leoni|Pompeyo]] y [[Leone Leoni]] fixeron les escultures ya inclusive se pensó qu'un cuadru de [[Tiziano]] presidiera'l conxuntu, anque finalmente encargóse la parte pictórica a [[Pellegrino Tibaldi]] y [[Federico Zuccaro]].
Esta monumental obra puede considerase'l cantar de cisne de la Renacencia n'España nel campu del retablu. L'impautu y novedá que supunxo van imponer hasta bien entráu'l [[sieglu XVII]], recoyendo munchos exemplos que se van faer a partir d'entós dalgunes d'estes innovaciones, como la ríxida superposición d'órdenes, l'empléu de piedra en llugar de madera policromada, la nítida estructuración y xerarquización iconográfica, y sobremanera, l'énfasis que se va dar d'equí p'arriba al sagrariu o tabernáculo, que, como asocede n'El Escorial, munches vegaes llega a tar exentu y casi independiente del cuerpu del retablu.<ref>Ver el llibru: ''Real Sitiu de san Lorenzo del Esocrial'', por Juan Martínez Cuesta. Madrid, Patrimoniu Nacional, 1992.</ref>
Otros exemplos notables de retablu escurialense son el mayor de la colexata de san Luis de [[Villagarcía de Campos]] (Valladolid), diseñáu por Juan de Herrera y llabráu por [[Juan Sáez de Torrecilla]],<ref>[http://www.flickr.com/photos/rabiespierre/5311664555/ Villagarcía de Campos (Valladolid). Colexata de San Luis. Retablu Mayor]. [http://www.heredaduruena.com/es/villagarcia-campos/sec/48/ Villagarcía de Campos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190712221250/http://www.heredaduruena.com/es/villagarcia-campos/sec/48/ |date=2019-07-12 }}</ref> o'l que preside la ilesia vallisoletana de [[Ilesia de San Miguel y Santuyano (Valladolid)|san Miguel y san Julián]], obra d'[[Adrián Álvarez]].<ref>Martín Jiménez, ''op. cit.'' páxines 98 y ss. y 170 y ss. ''Adrián Álvarez y el so discípulu Pedro de Torres son dos escultores d'orixe vallisoletano que s'atopen activos a fines del sieglu XVI y empiezos del XVII. Na documentación que se caltién sobre ellos refléxase qu'en munches ocasiones policroman les sos propies talles. Trabayen nun círculu cercanu a los socesores de Juni, realizando obres pa San Benitu como'l retablu de la capiya del Obispu Valdivieso'' ([http://museoescultura.blogspot.com.es/2012/06/serie-policromias-iii.html Policromíes III])</ref><ref>[http://www.diputaciondevalladolid.es/cultura_edu/arpa/2008/retablos/quintanilla.html Retablu mayor de la ilesia de San Millán de Quintanilla (güei de Onésimo)], de [[Francisco Giralte]], 1568.</ref>
<center>
<gallery>
Archivu:Iglesia de San Miguel, Valladolid. Interior hacia la capilla mayor.JPG|Retablu mayor de San Miguel y Santuyano de Valladolid.
Archivu:Zumaia - Iglesia de San Pedro 08.JPG|Retablu mayor de la ilesia de San Pedro de [[Zumaia]], de Juan de Ancheta. Na mesma ilesia hai otros notables retablos.<ref>[[:commons:Category:Church_of_San_Pedro,_Zumaia|Imáxenes en Commons]]</ref>
Archivu:Zaragoza - La Seo 16 - Capilla de los Santos Miguel, Gabriel y Rafael.JPG|Retablu de la Capiya de los Santos Miguel, Gabriel y Rafael na Seo de Zaragoza, de Juan de Ancheta.
Archivu:Retablomayor sanjeronimo.jpg|Retablu mayor de San Jerónimo en Granada, de [[Pablo de Rojas]].
Archivu:Yuste retablo.jpg|Retablu mayor de la ilesia del [[monesteriu de Yuste]], cola copia de ''[[La Gloria (Tiziano)|La Gloria]]'' de Tiziano -[http://www.mcu.es/patrimonio/docs/MC/IPHE/BienesCulturales/06_EL RETABLU_DEL XUICIU FINAL.pdf El retablu del Xuiciu Final na ilesia monacal de Yuste]-.
Archivu:Retablo mayor Santo Domingo el Antiguo.jpg|Retablu mayor de [[Santu Domingu l'Antiguu]] (Toledo), pintáu por [[El Greco]].
Archivu:Borras-retablo-de-animas.jpg|Retablu de les Ánimes del Xuiciu Final, de [[Nicolás Borrás]] (1574).<ref>[http://concatedralalicante.com/retablu-d'animar-del xuiciu final.html Retablu de les Ánimes del Xuiciu Final]</ref>
</gallery>
</center>
<center><div style="float:center; margin: 3mm; padding: 1mm; width: 400px; border: 0px solid;"><center>
{| align=center
! colspan="4" style="background:Lavender; color:Black" |Reconstrucción hipotética del [[retablu de doña María d'Aragón]], d'[[El Greco]] (1596-1599).
|-
| [[Ficheru:Resurreccion Prado.jpg|120px]]
| [[Ficheru:La crucifixión (El Greco, 1597).jpg|150px]]
| [[Ficheru:Pentecostés (El Greco, 1597).jpg|120px]]
|-
| [[Ficheru:Adoración de los pastores Bucarest(2).jpg|120px]]
| [[Ficheru:El Greco - The Annunciation (Anunciacion) Prado 1597-1600.jpg|150px]]
| [[Ficheru:El bautismo de Cristo (El Greco, 1597).jpg|120px]]
|}
</center>
</div></center>
== Retablu barrocu: sieglos XVII y XVIII ==
[[Imaxe:Retablo barrado.jpg|300px|right|thumb|Retablu Mayor de la ilesia parroquial de [[Barrado]], obra de los [[hermanos de la Inzera Velasco]]]]
El [[Escultura barroca|Barrocu]] foi, quiciabes, la dómina dorada del retablu, tantu pol gran númberu d'ellos que se fixeron como pola so importancia artística, la so variedá tipolóxico y formal, y les sos dimensiones, que aportaron a del tou monumentales. Nesta dómina, amás, cola implantación de la [[Contrarreforma]] tres el [[Conceyu de Trento]], afítase la construcción de retablos en llugares onde había ablayáu en sieglos anteriores, como zones d'Alemaña, Austria, Polonia, Países Baxos católicos o la mesma Italia. Sía que non, la Península Ibérica siguió siendo'l centru más creativu ya importante, cola novedá de la esportación a les ilesies y catedrales que se construyíen nesa dómina nes colonies d'América y otros llugares.
Nos sieglos [[sieglu XVII|XVII]] y [[sieglu XVIII|XVIII]], el retablu cobró un estraordinariu protagonismu nel interior de les ilesies, de cuenta que munches vegaes la mesma arquiteutura de los templos acaba supeditada al so allugamientu, xeneralizándose les cabeceres planes con testeru ciegu, o a lo sumo con ventanales abiertos na so parte más alta de cuenta que nun interfieran cola estructura del retablu y afáiganse a ella. Nuna dómina na que l'arte busca la cercanía col fiel, xeneralícense tipoloxíes nueves, como'l retablu con [[camarín]] (que tenía precedentes na Renacencia), el retablu exentu a manera de [[ciborio (arquiteutura)|ciborio]] o tabernáculo, el retablu-[[tresparente]], con abertures que dexen pasar la lluz, el retablu-[[relicariu]], surdíu a partir del resurdir del cultu a les reliquies de los santos, etc.
Los retablos barrocos suelen concebise como parte integrante d'una decoración mayor que s'estiende por tola ilesia, y asina faen xuegu dacuando con frescos pintaos en techos o parés, o con otros retablos, repitiendo por casu los llamaos "retablos colaterales" la forma y decoración del retablu mayor o de la capiya principal. Nesta dómina acentúase fuertemente la xerarquización de los elementos decorativos del templu, al empar que los mesmos tienden a formar un tou. Naturalmente, esto ye más bultable nes ilesies construyíes ''ex-novo'' en dómina barroca, anque vieyos templos como la [[Catedral de Llión]] sufrieron nesta dómina l'influxu del nuevu estilu, diseñándose decoraciones dacuando un tanto chocantes cola arquiteutura precedente.<ref>M. Gómez Rascón, ''La catedral de Llión, cristal y fe'', Edilesa, Llión, 2009.</ref>
=== Retablos barrocos italianos ===
Nel [[Pintura barroca italiana|Barrocu italianu]] la iconografía de les ''pale'', siguiendo los encamientos teolóxicos de la Contrarreforma, concentrar nuna única tema, como la advocación patronal de la ilesia o del altar correspondiente, davezu en llenzos o en grupos escultóricos de grandes dimensiones.
<center>
<gallery>
Archivu:Pala di Altare - Andrea Pozzo XVII sec.jpg|''Pala di altare'' de la ''capella dei gesuiti'' na ilesia parroquial de [[Grazzano Badoglio]], d'[[Andrea Pozzo]].
Archivu:Cappella panciatichi, 01 pala di domenico pugliani.JPG|''Pala'' de la ''cappella Panciatichi'' de la [[catedral de Florencia]], pintada por [[Domenico Pugliani]].<ref>[http://www.answers.com/topic/domenico-pugliani-2 Domenico Pugliani] en Oxford Grove Art.</ref>
Archivu:Chapel S. Ignazio Gesu Rome.jpg|El llamáu ''altar de San Ignacio'' na [[ilesia del Gesù]] en Roma, «unu de los más luxosos altares y retablos de tola cristiandá».<ref>[[Elías Tormo]], ''Monumentos d'españoles en Roma, y de portugueses ya hispanoamericanos'', Madrid, Ministeriu d'Asuntos Esteriores, 1942, t. II, p. 49. Vease citáu por [[Manuel Espada Burgos]], [http://cvc.cervantes.es/artes/fotografia/esp_roma/introduccion/espaes04.htm ''La buelga d'España en Roma''], en CVC.</ref> La estatua orixinal de San Ignacio yera de plata macizo.
Archivu:Santa Maria della Vittoria - 1.jpg|Conxuntu de la ''[[capella Cornaro]]'' en [[Santa Maria della Vittoria]] de Roma, qu'inclúi tres l'altar el ''[[Éxtasis de Santa Teresa]]'' de [[Bernini]].
</gallery></center>
=== Retablos barrocos flamencos ===
{{VT|Pintura barroca de Flandes}}
Nos Países Baxos del Sur, como reaición al aniconismo protestante, la decoración de les ilesies católiques estremóse. Non yá los retablos, sinón los [[púlpitos]] ya inclusive les pilastres de les naves convertir en soportes de sofisticaos grupos escultóricos, ente que a la tradición de polípticos pictóricos añadióse, n'estructures muncho más simplificaes, les creaciones de grandes dimensiones de la [[escuela flamenca de pintura]] encabezada por [[Rubens]].
<center>
<gallery>
Archivu:Michelangelo's Madonna and Child in Brugge.jpg|Retablu de traza barroca de la capiya de la ''[[Madonna de Bruxes]]'' (qu'exhibe nel so centru una talla de [[Michelangelo]] d'empiezos del sieglu XVI) na [[ilesia de La nuesa Señora de Bruxes]].<ref>T. Francis Bumpus, The Cathedrals and Churches of Belgium, London: TW Laurie, 1909, páxs.138-144. Fonte citada en [[:en:Church of Our Lady, Bruges]]</ref>
Archivu:St Rombouts interieur 2.JPG|Retablu mayor de la [[Catedral de San Rumoldo de Mechelen]], de [[Lucas Faydherbe]].
Archivu:Antoon_Van_Dyck_1630_Christus_aan_het_kruis_10-08-2008_15-45-32.JPG|Retablu de la Crucifixón na mesma catedral, de [[Van Dyck]] (1630).
</gallery>
'''Ciclu de retablos de Rubens na Catedral d'Amberes'''
<gallery>
Archivu:Peter Paul Rubens - Assumption of Mary.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral d'Amberes]], cola ''[[Asunción de la Virxe (Rubens)|Asunción de la Virxe]]'', de [[Rubens]] (1626).
Archivu:Peter Paul Rubens - The Raising of the Cross (Antwerp Cathedral).jpg|''[[La elevación de la cruz]]'', del mesmu autor y allugamientu (1610-1611).
Archivu:Peter Paul Rubens - The Descent from the Cross (1612–1614, Antwerp Cathedral).jpg|''[[Descendimiento de Cristu (Rubens)|Descendimiento]]'', del mesmu autor y allugamientu (1612).
Archivu:Peter Paul Rubens - Resurrection of Christ triptych.jpg|''[[Resurrección de Cristu (Rubens)|Resurrección de Cristu]]'', del mesmu autor y allugamientu (1612), abiertu.
Archivu:Peter Paul Rubens - Resurrection of Christ triptych (reverse side).jpg|''Ídem'', zarráu.
</gallery>
</center>
=== Retablos barrocos franceses ===
{{VT|Barrocu y Clasicismu francés}}
Foi particularmente estudiada la rellación de los retablos franceses y la complexa espiritualidá barroca.<ref>
* Michèle Ménard, [https://books.google.es/books?id=4bTLSa9W9UkC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false ''Une Histoire des mentalités religieuses aux XVIIe et XVIIIe siècles: mille retables de l'ancien diocèse du Mans''], Beauchesne, 1980
* Victor L. Tapié, Jean Paul Le Flem, Annik Pardailhé-Galabrun, [https://books.google.es/books/about/Retables_baroques_de_Bretagne_et_spiritu.html?id=YBfqAAAAMAAJ&redir_esc=y ''Retables baroques de Bretagne et spiritualité au XVIIe siècle: étude sémiographique et religieuse''], BUO, 1972
* Jacques Salbert, [https://books.google.es/books?id=FDcGAAAAMAAJ&q=salbert+les+ateliers+de+retabliers+lavallois&dq=salbert+les+ateliers+de+retabliers+lavallois&hl=en&sa=X&ei=Y7F7UbSjA466hAez14G4Aw&ved=0CDYQ6AEwAA ''Les Ateliers de retabliers lavallois aux XVIIe et XVIIIe siècles: Études historique et artistique''], Klincksieck, 1976</ref><ref>[http://lasbordes.chez-alice.fr/eglise/le_retable_baroque_du_maitre_aut.htm Retable du Maître Autel, 1679, Jean-Jacques Mélair]</ref>
<center>
<gallery>
Archivu:Église Saint-Nicolas-des-Champs à Paris 2.jpg|Retablu de l'Asunción de la Virxe na [[ilesia de San Nicolás de los Campos (París)|ilesia de San Nicolás de los Campos]] de París,<ref>Notice non PA00086111, base Mérimée, ministère français de la Culture. Fonte citada en [[:fr:Église Saint-Nicolas-des-Champs]]</ref> de [[Simon Vouet]] y [[Jacques Sarrazin]] (1629).
Archivu:Troyes (10) Église Saint-Jean 07.JPG|Retablu mayor de la [[ilesia de Saint-Jean-du-Colé de Troyes]],<ref>Base Mérimée, ministère français de la Culture. Fonte citada en [[:fr:Église Saint-Jean-du-Colé de Troyes]]</ref> de traza de [[François Girardon]] y pintura de [[Pierre Mignard]] (''Bautismu de Cristu'').
Archivu:Cavaillon-cathédrale.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral de Cavaillon]],<ref>Françoise Reynier, le mobilier du XVIIe siècle dans la cathédrale de Cavaillon, In situ, revue du patrimoine, année 2001, non 1. Fonte citada en [[:fr:Cathédrale Notre-Dame-et-Saint-Véran de Cavaillon]]</ref> de [[Pierre Mignard]].
Archivu:Gilt and Polychrome Wood Altarpiece, Siorac-de-Ribérac, Dordogne, France.jpg|Retablu de la [[cartuxa de Vauclair]].<ref>[Jean-Pierre Aniel, Les maisons de Chartreux : des origines à la Chartreuse de Pavie, Librairie Droz, 1983. Fonte citada en [[:fr:Chartreuse de Vauclaire]]]</ref>
</gallery>
</center>
=== Retablos barrocos centroeuropeos ===
En Centroeuropa el Barrocu foi l'arte de la Contrarreforma nes zones que se caltuvieron o repunxeron pol catolicismu (Estaos de los [[Habsburgu de Viena]], Sur d'Alemaña, Polonia); pero tamién l'arte nes zones luteranes. A finales del sieglu XVII y empiezos del sieglu XVIII, los retablos fundir cola redolada arquitectónica, que de la mesma se desdibujaba n'escultures y elementos ornamentales en tou tipu de materiales (piedres, metales, y especialmente l'[[estuco]]).
<center>
<gallery>
Archivu:Wien - Karlskirche, Hochaltar.JPG|Altar mayor de la [[Ilesia de San Carlos Borromeo (Viena)|''Karlskirche'' de Viena]].
Archivu:Wien Michaelerkirche Hochaltar 1.jpg|Altar mayor de la [[Michaelerkirche (Viena)|''Michaelerkirche'' de Viena]].<ref>Posch, Waldemar, St. Michael in Wien (Geschichte). Fonte citada en [[:en:St. Michael's Church, Vienna]]</ref>
Archivu:Maria Plain Altar.jpg|Retablos de la ''Wallfahrtskirche'' de [[Maria Plain]]<ref>Maria Plain - Ein Ort der Stille und Inspiration. Fonte citada en [[:de:Maria Plain]]</ref> en [[Salzburgu]].
Archivu:Chram sv Mikulase interier oltar.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia de San Nicolás de Malá Strana]]<ref>Neil Wilson, Mark Baker. Prague. 9th edition. Lonely Planet, 2010. ISBN 978-1-74179-668-1. Page 9. Fonte citada en [[:en:St. Nicholas Church (Malá Strana)]]</ref> en [[Praga]].
Archivu:Bernbeuren Pfarrkirche 2.jpg|Retablos de la [[ilesia de San Nicolás (Bernbeuren)]].<ref>Hugo Schnell: Bernbeuren/OBB im Pfaffenwinkel. Schnell & Steiner, 1999, ISBN 3-7954-4187-0. Fonte citada en [[:de:Pfarrkirche St. Nikolaus (Bernbeuren)]]</ref>
Archivu:Stade-StCosmae 01 Ausschnitt.jpg|Retablu de la ilesia de San Cosme y San Damián en [[Stade]], de [[Christian Precht]]<ref>Eckhardt: Christian Precht - Ein Hamburger Bildhauer. 1987, S. 7. Fonte citada en [[:en:Christian Precht]]</ref> (1677), una ilesia luterana.
Archivu:Weesenstein-Altar LC0033.jpg|Altar de la ''Schloßkirche'' de [[Weesenstein]],<ref>Hendrik Bärnighausen: Schloss Weesenstein. Reihe Sachsens schönste Schlösser, Burgen und Gärten Nr. 17. Edition Leipzig. Leipzig 2003. ISBN 3-361-00527-2. Fonte citada en [[:de:Schloss Weesenstein]] y Einhart Grotegut, Lutz Henning: Weesenstein: 700 Jahre Schloßgeschichte. Verlag der Kunst, Dresden 1995, ISBN 3-364-00317-3. Fonte citada en [[:de:Weesenstein]]</ref> una ilesia luterana.
Archivu:Osnabrück Gertrudenkirche Hochaltar oben.jpg|Retablu mayor de la ''Gertrudenkirche'' d'[[Osnabrück]], de [[Thomas Simon Jöllemann]]<ref>[[:de:Thomas Simon Jöllemann]]</ref> (1717-1729).
Archivu:Asamkirche (HDR) (8419358438).jpg|Retablu mayor de la ''[[Asamkirche]]''<ref>Richard Bauer, Gabriele Dischinger: München, Asamkirche (Schnell & Steiner Kleine Kunstführer, 1277). Regensburg, 2005, ISBN 3-7954-4028-9. Fonte citada en [[:de:Asamkirche (München)]]</ref> de [[Múnich]], de los [[Cosmas Damian Asam|hermanos Asam]] (1733-1746).
Archivu:Gniezno kosciol franciszkanow oltarz 1.jpg|Retablu mayor de la ilesia de l'Asunción en [[Gniezno]].
Archivu:Kościół Podwyższenia Krzyża Świętego w Jeleniej Górze, wnętrze.JPG|Retablu mayor de la ilesia de la Esaltación de la Santa Cruz en [[Jelenia Góra]].
Archivu:Kraków - Church of St. Bernard of Siena 01 - Altar.JPG|Retablu de la ilesia de San Bernardino de Siena en [[Cracovia]].
Archivu:2006-05-04 Skedsmo kirke Altertavle Warped metal nail dangling on a string.jpg|Retablu de la ilesia de [[Skedsmo]] (Noruega).
</gallery>
</center>
=== Retablos barrocos españoles ===
{{VT|Barrocu español}}
La retablística barroca española ye bien sofisticada, complexa y variada n'escueles locales.<ref>Vease, por casu, p'Andalucía, José Luis Romero, [http://www.juntadeandalucia.es/culturaydeporte/web/html/sites/consejeria/areas/bbcc/documentos/AB/Iti_retablos.pdf ''La imaxe edificada: Los retablos barrocos - Andalucía barroca''], Xunta d'Andalucía, 2009; pa una redolada más acutada, como la provincia de Girona, Laurence Gallinaro, [http://www.tdx.cat/handle/10803/4804 ''Retables baroques de la province de Gerone (1580-1777). Etudes iconologique et socioculturelle (modes de production, diffusion et réception)''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190812145334/https://www.tdx.cat/handle/10803/4804 |date=2019-08-12 }}, tesis na Universidá Autónoma de Barcelona, 22-10-2005.</ref> Nun mesmu llugar, como la [[Cartuxa de Granada]], pueden trate retablos clasicistes (como'l trampantojo de [[Sánchez Cotán]]) y de la mayor esuberancia (como los de la sacristía y el famosu sagrariu exentu, de [[Francisco Hurtado Izquierdo]]). Na Salamanca de finales del sieglu XVII trunfó l'estilu [[churrigueresco]]. Nel Toledo del primer terciu del sieglu XVIII, [[Narciso Tomé]] consiguió un puntu culminante del estilu (el famosu "[[Tresparente de la catedral de Toledo|tresparente]]"), que la crítica neoclásica posterior suburdió como exemplu del "mal gustu" barrocu. Les filigranes de granitu de la [[fachada del Obradoiro]] de la Catedral de Santiago de Compostela ([[Fernando de Cases Novoa]], autor tamién de traces de retablos -destacadamente, el de [[San Martín Pinario]], xunto a [[Miguel de Romay]]<ref>Leopoldo Fernández Gasalla, [http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos/article/viewArticle/235 ''En redol a los oríxenes de Miguel de Romay yá la escultura compostelana nel tránsitu de los sieglos XVII al XVIII (1670-1705)''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190707210521/http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos/article/viewArticle/235 |date=2019-07-07 }}, en ''Cuadiernos d'estudios gallegos'', nº 108, CSIC, 1996.</ref>-) suélense comparar coles formes d'estos últimos retablos barrocos. A lo llargo de sieglu y mediu, artistes polifacéticos (como [[Alonso Cano]]) o especializaos nun arte (como los arquiteutos [[Juan Gómez de Mora]]<ref>[http://cvc.cervantes.es/actcult/art_reli/retablos/extremadura/guadalupe/ Retablu del Monesteriu de Guadalupe] en CVC</ref> o [[José de Churriguera]], los escultores [[Alonso de Mena|Alonso]] y [[Pedro de Mena]], [[Gregorio Fernández]], [[Martínez Montañés]] o [[Francisco Salzillo]], o como los pintores [[Murillo]], [[Valdés Leal]] o [[Zurbarán]]) dexaron bona parte de la so obra en retablos de la dómina; ente que dientro de retablos de traza barroca tamién s'incluyíen talles o pintures de periodos anteriores (como asocede nel retablu mayor de la [[Catedral de Valencia]]).<ref>* Alfonso Rodríguez G. de Ceballos, [https://web.archive.org/web/20130506200246/http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contestos/7788.htm ''El retablu barrocu''] en Artehistoria.
* Eva Pérez, [https://books.google.es/books?id=M6VzWfI5gN0C&printsec=frontcover&dq=Aspeutos+t%C3%A9cnicos+y+conservativos+del retablu barrocu+valencianu&hl=es&sa=X&ei=Y9RuUZXkPM-DhQes0oCgCA&ved=0CDYQ6AEwAA ''Aspeutos téunicos y conservativos del retablu barrocu valencianu'']
* Juan Jesús López-Guadalupe, [http://www.upo.es/depa/webdhuma/areas/arte/3cb/documentos/47f.pdf ''Retórica y color - Sobre la policromía nos retablos barrocos''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190903004727/http://www.upo.es/depa/webdhuma/areas/arte/3cb/documentos/47f.pdf |date=2019-09-03 }}</ref>
<center>
<gallery>
Archivu:Catedral de Valencia. Presbiterio.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral de Valencia]], de traza barroca ([[Juan Bautista Pérez Castiel]], 1674-1682) pero que les sos pintures son renacentistes, bien anteriores ([[Fernando Yáñez de la Almedina]] y [[Fernando de los Llanos]], 1506-1510).
Archivu:Retablo relicario con la Anunciación, 1604-1606.jpg|Retablu-[[relicariu]] del conventu de San Diego en Valladolid, de [[Juan de Muniátegui]], [[Vicente Carducho]] y [[Bartolomé Carducho]] (1604-1606).
Archivu:Capilla de Cerralbo. Retablo del altar mayor.jpg|Retablu de la [[capiya de Cerralbo]], d'[[Alonso de Balbás]] y [[Francisco Camilo]].
Archivu:Cotan-cartuja-santos pedro y pablo.jpg|Retablu o altar asonsañáu de los santos Pedro y Pablo na [[Cartuxa de Granada]], de [[Sánchez Cotán]].
Archivu:Interior iglesia anunciación 001.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia de l'Anunciación (Sevilla)]], onde intervinieron [[Alonso Matías]], [[Antonio Mohedano]], [[Juan de Roelas]] y [[Martínez Montañés]] ente otros (1604-1624).
Archivu:Capilla real reliquary left01.jpg|Retablu llateral de la [[Capiya Real de Granada]], d'[[Alonso de Mena]] (1632).
Archivu:Museu de Belles Arts de València, sala dels Ribalta.JPG|Tabla del "[[retablu Portaceli]]",<ref>[[:commons:Category:Retablu_Portaceli|información en Commons]]</ref> de [[Ribalta]].
Archivu:Valladolid - Mº Descalzas Reales 4.jpg|Retablu mayor de la ilesia del [[conventu de les Descalces Reales (Valladolid)]], de [[Juan de Muniátegui]],<ref>[http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Muni%Y1tegui,%3Cb%3Y%20Juan%20%3C/b%3Ede&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simpleSelection&MuseumsSearch=MNEV|&MuseumsRolSearch=15&listaMuseos=[Muséu%20Nacional%20de%20Escultura Busca "Juan de Muniátegui" en CERES]</ref> [[Gregorio Fernández]] y [[Santiago Morán]], 1612.
Archivu:Retablo-Huelgas-Reales-Valladolid.jpg|Retablu mayor de la ilesia del [[monesteriu de Las Huelgas Reales (Valladolid)]], de [[Francisco de Praves]], [[Gregorio Fernández]] y [[Tomás de Prado]],<ref>[http://lapiedad1578.blogspot.com.es/2010/11/el pintor-que-foi-alcalde-de-la piedá.html ''Tomás de Prado - El pintor que foi alcalde de La Piedá'']</ref> 1613.
Archivu:Getafe - Catedral de Nuestra Señora de la Magdalena 03.jpg|Retablos de la [[catedral de Getafe]]. El mayor, de traza d'[[Alonso Carbonel]] (1612-1618); nos menores intervieno [[Alonso Cano]].
Archivu:Capilla Santa Ana-Iglesia de Santa Cruz.jpg|Retablu de la capiya de Santa Ana na [[Ilesia de Santa Cruz (Sevilla)]], de [[Bernardo Simón de Pineda]], [[Valdés Leal]] y [[Pedro Roldán]], 1670-1672. Na mesma ilesia tópense otros notables retablos.
Archivu:Becerril de Campos -Sta Eugenia25.JPG|Retablu mayor de la [[ilesia de Santoxenia (Becerril de Campos)]], que tamién caltién otros notables retablos.
Archivu:Catedral de Córdoba - Retablo Mayor.jpg|Retablu mayor de la [[Mezquita-catedral de Córdoba|catedral de Córdoba]], onde intervieno, ente otros, [[Antonio Palomino]].
Archivu:Baeza - Convento de la Encarnacion 01.jpg|Retablu mayor y llaterales de la ilesia del [[conventu de la Encarnación (Baeza)|conventu de la Encarnación]] ([[Baeza (España)|Baeza]]).
</gallery>
Propúnxose una periodización en tres fases ("allongamientu del clasicismu" nel primer terciu del sieglu XVII, "retablu castizu" o "genuinamente hispánicu" na segunda metá del sieglu XVII -fase subdivida nuna primer parte, carauterizada poles [[columnes salomóniques]], y una segunda, polos [[Estípite (arquiteutura)|estípites]]-, y "retablu rococó" na primer metá del sieglu XVIII).<ref>Alfonso Rodríguez G. de Ceballos. [https://web.archive.org/web/20130507014707/http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contestos/7791.htm ''Evolución morfolóxica y estilística del retablu Barrocu español''] en Artehistoria.</ref>
<gallery>
Archivu:Sagrario de la cartuja de Granada.jpg|Sagrariu de la [[Cartuxa de Granada]], de [[Francisco Hurtado Izquierdo]].
Archivu:Sacristia-cartuja-granada.jpg|Sacristía de la Cartuxa de Granada, del mesmu y otros artistes.
Archivu:Altar mayor 001.jpg|Retablu mayor de la ilesia del [[Hospital de la Caridá (Sevilla)]], de traza de [[Bernardo Simón de Pineda]], talles de [[Pedro Roldán]], doráu y policromía de [[Valdés Leal]] (1670-1675).
Archivu:Celanova - Monasterio de San Salvador 06.JPG|[[Monesteriu de San Salvador (Celanova)]], de [[Francisco de Castro Canseco]].<ref>[http://www.farodevigo.es/portada-ourense/2963/retablu-mayor-celanova-muevo-venti-centimetros-derrumbarsebr/130303.html ''El retablu mayor de Celanova movióse venti centímetros y puede derrumbar''].</ref>
Archivu:Salamanca - Convento de San Esteban 77.jpg|Retablu mayor de la [[Conventu de San Esteban (Salamanca)|ilesia del conventu de San Esteban de Salamanca]], de [[José de Churriguera]], (1692).
</gallery>
<gallery>
Archivu:Transparente of Toledo Cathedral 06.jpg|[[Tresparente de la Catedral de Toledo]], de [[Narciso Tomé]], 1729-1732.
Archivu:Retablo SMiguel Murcia.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia de San Miguel (Murcia)]] de [[Francisco Salzillo]], 1731.
Archivu:Monasterio de San Martín Pinario. Iglesia.jpg|Retablu mayor de [[San Martín Pinario]] (Santiago de Compostela).
</gallery>
</center>
=== Retablos barrocos portugueses ===
[[Ficheru:Igreja de Santa Maria do Castelo (Olivença) - Retábulo com a árvore de Jessé.jpg|thumb|Retablu de la capiya del Evanxeliu de la [[ilesia de Santa María del Castillo (Olivenza)]].<ref>Grupo dos Amigos de Olivença. Fonte citada en [[:pt:Igreja de Santa Maria do Castelo (Olivença)]]</ref><ref>''La retablística ufierta n'esti templu exemplos magníficos, ente los que cabo destacar el barrocu de talla dorada (1723) carauterísticu del reináu de D. João V y l'espectacular Árbol de Jessé, el mayor qu'inda se caltién de los qu'inda queden. Trátase del más impresionante retablu de Olivenza. En madera tallao y policromada represéntase l'árbol xenealóxicu de María y Jesús con un altor de 10,29m, motivu inspiráu na profecía de Isaías: 'va brotar un retueyu del tueru de Jessé', conocíu na Historia del Arte dende'l S. XII, abandonáu n'Europa de resultes de la Reforma y retomáu na península ibérica con más fuercia mientres la contrarreforma. So los sos raigaños fuelga Jessé, el padre de David. D'él, parte un tueru robezu con seis rames sobre les qu'apaecen les figures, nesti casu ensin identificar, de doce reis de la casa de Xudá. L'árbol rematar con una mandorla que zarra la imaxe de María y el Neñu. Si la fecha y firma qu'apaecen na so base, 'Renu 1774', correspuenden a la so execución, tratar de de los exemplares tardíos, pos les feches de florecimientu d'esti tipu de retablu correspuenden a finales del XVI y principios del XVII.'' [http://www.olivenca.org/visitaVirtual_13.htm V Ilesia de Santa María del Castiellu en Olivenza]</ref>]]
Investigóse'l simbolismu del "tronu eucarísticu" nos retablos barrocos portugueses.<ref>Fausto Sanches Martins, [http://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/20739 ''Tronu eucarísticu do retábulo barrocu português: origem, função, forma y simbolismu''], Universidade do Porto, 1991.</ref>
<center>
<gallery>
Archivu:Sé Catedral de Aveiro VII.jpg|Retablu mayor de la [[catedral de Aveiro]]. El mesmu templu contién otros notables retablos.
Archivu:Capela de Nossa Senhora da Doutrina - Igreja de São Roque - Lisbon (2).JPG|Retablu de la capiya de Nossa Senhora da Doutrina na [[ilesia de San Roque (Lisboa)]].<ref>Júlio Parra. Azulexos. Painéis do Século XVI ao Século XX. Lisboa: Santa Casa de Misericórdia, 1994. Fonte citada en [[:pt:Igreja de São Roque (Lisboa)]]</ref> El mesmu templu contién otros notables retablos, y el muséu del que forma parte, una escepcional coleición d'arte sacro, incluyendo retablos d'otres procedencies.<ref>[http://www.museu-saoroque.com/pt/Home.aspx Muséu Sao Roque - Santa Casa Misericórdia da Lisboa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180629173441/http://www.museu-saoroque.com/pt/Home.aspx |date=2018-06-29 }} (web oficial). Vease tamién [[Santa Casa de Misericórdia]] (artículu sobre la institución caritativa, fundada en 1498).</ref>
Archivu:IsabPorCoimbraClaranova.jpg|Retablu mayor y llaterales de la ilesia del [[conventu de Santa Clara-a-Nova]].<ref>Base de daos do IGESPAR. Fonte citada en [[:pt:Conventu de Santa Clara-a-Nova]]</ref>
Archivu:Retábulo-mor vilar de frades.JPG|Retablu mayor de la [[ilesia de Vilar de Frades]].
Archivu:Altar Matriz Church Melgaço - Apr 2010.jpg|Retablu de la [[ilesia Matriz de Melgaço]]. Nel mesmu templu hai otru retablu notable d'[[António Figueiroa]] (finales del sieglu XVI).
</gallery>
</center>
=== Retablos barrocos coloniales ===
La estraordinaria riqueza decorativa (tantu nos materiales usaos como nel mapa de detalles) y delles carauterístiques [[sincrética|sincrétiques]] provenientes del sustratu artísticu indíxena (anque básicamente respuenden a los criterios estéticos y relixosos europeos) caracteriza a los retablos barrocos de les ciudaes coloniales de los imperios español y portugués (unificaos ente 1580 y 1640). Amás de los de l'América española y Filipines, son particularmente notables los de les ciudaes coloniales portugueses de [[Goa]] (n'India) y de [[Salvador de Bahia]] (en Brasil); los d'esta postrera cuntar por centenares (dicíase que podía oyese misa n'unu distintu acaldía del añu -lo mesmo dicíase del valle mexicanu de [[Valle de Cholula|Cholula]]-).<ref>Roberto Segre, [https://books.google.es/books?id=rFrQoflzvZAC&pg=PA160&dq=365+ilesies+en+bah%C3%ADa&hl=es&sa=X&ei=o49zUYbONpK2hAe-m4HICQ&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=365%20ilesies%20en%20bah%C3%ADa&f=false ''América Llatina en La so Arquiteutura''], Sieglu XXI, 1981, ISBN 968-23-0273-0, pg. 160.</ref><ref>* Clara Bargellini, [https://books.google.es/books?id=ME9cAAAAMAAJ&q=subject:%22Altarpieces%22&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=IQqBUc2xKorG7AaH7YHgAg&ved=0CDEQ6AEwADgK ''Los Retablos de la Ciudá de Méxicu: Sieglos XVI Al XX: Una Guía''], Asociación del Patrimoniu Artísticu Mexicanu, 2005
* Phoenix Art Museum (ed.), [https://books.google.es/books?id=YXZlFgFRHPMC&printsec=frontcover&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=IQqBUc2xKorG7AaH7YHgAg&ved=0CFUQ6AEwCDgK#v=onepage&q&f=false ''A Century of Retablos: The Janis and Dennis Lyon Collection of New Mexican Santos, 1780-1880''], Hudson Hills, 2007, ISBN 1-55595-273-9
* Graziano Gasparini, Carlos F. Duarte, [https://books.google.es/books?id=NPNeAAAAMAAJ&q=subject:%22Altarpieces%22&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=QgqBUZ3qKI-p7Aa8oYHoBQ&ved=0CC4Q6AEwADgU ''Los Retablos del Periodu Colonial en Venezuela''], Ernesto Armianto Editor, 1971.
* Ricardo González, [http://www.fba.unlp.edu.ar/historiadelasartes2/textos/Retablos.pdf ''Los retablos barrocos y la retórica cristiana''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140831185236/http://www.fba.unlp.edu.ar/historiadelasartes2/textos/Retablos.pdf |date=2014-08-31 }}</ref>
Sicasí, yá hubo producción de retablos na América española nel sieglu XVI; tantu nes primeres fundaciones eclesiástiques del Caribe como nos territorios continentales.<ref>Emilio Harth-Terré, Alberto Márquez Abanto, [https://books.google.es/books/about/Retablos_lime%C3%B1os_en_el_siglo_XVI.html?hl=es&id=P7ZcAAAAMAAJ ''Retablos limeños nel sieglu XVI''], 1959</ref> El que se considera más antiguu del continente ye'l de [[San Juan Cuauhtinchán]] ([[Puebla]]), datable en redol a 1527.<ref>[http://www.elporvenir3.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=193683:pertenez-a-puebla-el retablu-mas-antiguu-del continente americanu&Itemid=561 Pertenez a Puebla'l retablu más antiguu del Continente Americanu]. Efraín Castro, [http://codex.colmex.mx:8991/exlibris/aleph/a18_1/apache_media/T6SNSLQA86IEPN33KD6R5GSQK1LIB5.pdf ''El retablu de Chuauhtinchán, Puebla'']</ref>
<center>
{{VT|Arte colonial hispanoamericanu|Barrocu novohispano|Arte de Perú#Primer periodu de la Retablistica}}
<gallery>
Archivu:Altar Reyes Catedral Metropolitana.JPG|El llamáu "[[retablu de los Reis]]" na [[Catedral de Méxicu]].
Archivu:Retablo de los Reyes Catedral Puebla.jpg|Retablu llamáu "de los reis" na [[Catedral de Puebla]].
Archivu:NaveChurchSanGabrielCholula.JPG|Ilesia del [[monesteriu de San Gabriel de Cholula]].
Archivu:Saint Michael Tianguishahuatl Church, San Pedro Cholula, Puebla state, Mexico13.jpg|Ilesia de [[San Miguel Tianguishahuatl]] en San Pedro Cholula.
Archivu:Campeche Retablo iglesia san Francisquito.JPG|Retablu mayor de la ilesia de San Francisquito de [[Campeche]].
Archivu:Retablo de Chacas.jpg|Retablu mayor de la ilesia de [[Chacas]], Perú.
Archivu:La Compañía, Quito - 5.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia de la Compañía (Quito)]].
Archivu:20090221175641!San Rafael church altar adjusted.jpg|Retablu mayor de la ilesia de San Rafael de [[provincia de Velasco|Velasco (Santa Cruz, Bolivia)]]
Archivu:San Ignacio de Velasco 007.JPG|Retablu mayor de San Ignacio de Velasco Ficheru:San
San Miguel de Velasco 004.JPG|Retablu mayor de San Miguel de Velasco Ficheru:San
San Ignacio de Velasco 008.JPG|Retablu de la Inmaculada de San Ignacio de Velasco Ficheru:Concepción
Warped metal nail dangling on a string.jpg|Retablu mayor de la ilesia de [[Concepción (Santa Cruz)]]
Archivu:San José de Chiquitos 004.JPG|Retablu mayor de San José de [[Chiquitos]]
Archivu:Retablo-iglesia-chiliquin chachapoyas amazonas peru.jpg|Retablu de la ilesia de [[Chiquilín]] (Chachapoyas).
</gallery>
<gallery>
Archivu:Salvador-JesuitChurch1.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral Basílica de San Salvador]] (Salvador de Bahia, Brasil), antigua ilesia de los xesuites, de [[João Correia]] (1665-1670).<ref>Flexor, Maria Helena Ochi. "Catedral Basílica". In: Igrejas y Conventos da Bahia. Série Roteiros do Patrimônio, vol. II. Brasília: Iphan / Programa Monumenta, 2010, páxs. 11-36. Fonte citada en [[:pt:Catedral-Basílica Primacial de São Salvador]]</ref>
Archivu:StFranciscoChurch2-CCBY.jpg|Retablu mayor y llaterales de la [[ilesia del conventu de San Francisco (Salvador de Bahia)]].<ref>Flexor, Maria Helena Ochi. Igrejas y Conventos da Bahia. Série Roteiros do Patrimônio, vol. 2. Iphan / Programa Monumenta, 2001, páxs. 36-69. Fonte citada en [[:pt:Igreja y Conventu de São Francisco (Salvador)]]</ref>
Archivu:StFranciscoChurch1-CCBY.jpg|Retablos de les capiyes llaterales de la mesma ilesia.
Archivu:Igreja do Bonfim - Altar-mor.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia d'El nuesu Señor de Bonfim]] (Salvador de Bahia).
</gallery>
<gallery>
Archivu:Sto Nino Basilica Retablo.jpg|Retablu mayor de la [[basílica del Santu Neñu]] de [[Cebú]].
Archivu:Goa-BomJesus-Nave1.jpg|Altar mayor y llaterales de la [[Basílica del Bon Jesús de Goa]].
Archivu:Inside St Francis Church, Old Goa, India - July 2008.jpg|Retablu mayor y llateral de la [[ilesia de San Franciscu d'Asís de Goa]].
Archivu:Se Cathedral4.JPG|Retablu mayor de la [[Catedral de Goa]].
</gallery>
</center>
== Edá contemporánea ==
A mediaos del sieglu XVIII invaden con frecuencia al retablu los adornos del [[estilu Lluis XV]] (Rococó).<ref><gallery>
Archivu:Alacant, interior de l'església de santa Maria.JPG|La [[basílica de Santa María (Alicante)]] caltién pervalibles retablos del tránsitu ente la Edá Moderna y la Contemporánea. Nel presbiteriu, un retablu ¿rococó del sieglu XVIII? (nesta fonte atribuyíu a [[Antonio Caru'l Viejo]]) -[https://books.google.es/books?id=N5xcLr70YssC&pg=PA211&lpg=PA211&dq=Retablu+de+la+bas%C3%ADlica+de+Santa+Mar%C3%ADa+(Alicante),&source=bl&ots=9AyUwVxEAB&sig=xMZrxPcLSWsm_DncpyTtB5_BmNk&hl=es&sa=X&ei=a7SbUf6vOKKP7AbEhIGoBA&ved=0CDIQ6AEwATgK#v=onepage&q=Retablu%20de%20la%20bas%C3%ADlica%20de%20Santa%20Mar%C3%ADa%20(Alicante)%2C&f=false ''Los sieglos del Barrocu''], pg. 211-, escultor de finales del sieglu XVII -[http://www.elche.me/biografia/caru-antonio-antonio-caru-el vieyu Antonio Caru'l Viejo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210924035315/http://www.elche.me/biografia/caru-antonio-antonio-caru-el |date=2021-09-24 }} en Cátedra Pedro Ibarra-); tamién un retablu neogóticu, de [[Blas Gómez]] y [[Rodríguez Clement]] (1903)-[http://www.laverdad.es/alicante/20100223/local/alicante/santa-maria-recupera-meyores-201002231522.html noticia en La Verdá] [http://www.ivcr.es/media/descargas/restauracion_ivcr_perpetuu_socorru_alicante_w.pdf Folletu de la restauración, con imáxenes]-.
</gallery></ref> La fonda crítica a la que l'[[academicismu]] somete a los "escesos" que percibe nel Barrocu, lleva a la mayor sobriedá del [[Neoclasicismu]]<ref><gallery>
Archivu:Interior de la Colegiata de Santa María, Talavera de la Reina.jpg|[[Colexata de Santa María (Talavera de la Reina)]]. Al fondu, el retablu mayor, neoclásicu, de [[Mariano Salvador Maella]].
</gallery></ref> (inclusive n'obres tardobarrocas de transición, como la [[Santa Capiya de La nuesa Señora del Pilar|capiya de La Pilastra]] de [[Ventura Rodríguez]] y [[José Ramírez de Arellano]]),<ref>Vease tamién, [http://cesbor.blogspot.com.es/2012/12/el retablu mayor-de-la ilesia-del.html ''El retablu mayor de la ilesia del conventu de Santa Clara''] (de Ramírez de Arellano), Centru d'Estudios Borjanos.</ref> qu'a empiezos del sieglu XIX lleva a los retablos les formes más sencielles de portadita grecorromana. Dende mediaos del XIX producen retablos [[arquiteutura ecléctica|eclécticos]] y [[arquiteutura historicista|historicistes]]. Yá nel sieglu XX, la renovación de la estética eclesial nel catolicismu foi radical, abrir a les [[vanguardies artístiques]] especialmente a partir del [[Conceyu Vaticanu II]].
{{VT|Arte cristiano#Vanguardies}}
<center>
<gallery>
Archivu:Madrid Real Basílica de San Francisco el Grande Goya Bernardus van Siena 16-03-2010 16-44-54.JPG|Retablu de la capiya de San Bernardino de la [[Basílica de San Francisco'l Grande]], col llenzu de [[Francisco de Goya|Goya]] ''[[San Bernardino de Siena predicando ante Alfonso V d'Aragón]]'' (1781-1783).
Archivu:Jura de Fernando VII como Príncipe de Asturias.jpg|Retablu mayor de [[San Jerónimo'l Real]] (Madrid), nun cuadru de [[Luis Paret]] (1791).
Archivu:Iglesia de San Jerónimo el Real (Madrid) 09.jpg|Destruyíos los retablos mientres la ocupación francesa, que convirtió la ilesia en cuartel (1808-1814), los actuales son resultáu de la restauración empobinada por [[Enrique María Repullés]] (1879-1882).
Archivu:Алтарь церкви Мадлен.Париж.jpg|Tres l'altar mayor de la [[ilesia de la Madalena]] disponer a manera de retablu<ref>{{Cita web |url=http://www.eglise-lamadeleine.com/peinture-interieur |títulu=''L'intérieur de la Madeleine'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180603054020/http://www.eglise-lamadeleine.com/peinture-interieur |fechaarchivu=2018-06-03 }}</ref> un grupu escultóricu de [[Carlo Marochetti]].
Archivu:Sacre Coeur - Choeur, Abside et Mosaique.jpg|Tres l'altar mayor de la [[basílica del Sacré Cœur]] dispónse un retablu [[neorrománicu]].<ref>[http://www.patrimoine-histoire.fr/Patrimoine/Paris/Paris-Sacre-Coeur-de-Montmartre.htm Paris - Sacre-Coeur de Montmartre]</ref>
Archivu:Westminster Cathedral IMG 4528.JPG|Capiya de los santos Gregorio y Agustín na [[Catedral de Westminster]], d'un estilu historicista calificable de [[neobizantino]], onde los mosaicos enmarcar n'estructures arquiteutóniques con aspeutu de retablu.
Archivu:00 Walcourt - Retable - JPG1.jpg|Retablu neogóticu de la [[basílica de Saint-Materne]], de [[Léopold Blanchaert]] (1901).
Archivu:Lalique glass altarpiece in the Glass Church Jersey.jpg|Retablu de cristal de [[René Lalique]] na [[Glass Church]] de [[Millbrook (Jersey)]].
Archivu:St. Engelbert Köln Innenraum.jpg|L'altar de la [[ilesia de San Engelberto (Colonia)]]<ref>Offizielle Webseite der Kölner Gemeinde St. Engelbert. Fonte citada en [[:de:St. Engelbert (Köln)]]</ref> amuesa la simplicidá decorativa de les ilesies del sieglu XX.
Archivu:Santuario de Torreciudad. Iglesia.jpg|Retablu de [[Torreciudad]], de [[Juan Mayné]].<ref>[http://www.torreciudad.org/retablu/ El retablu del templu - Santuariu de Torreciudad]. [http://lodesdibujado.blogspot.com.es/2009/09/una obra-de-arte.html Imaxe del autor trabayando nun modelu del retablu].</ref>
Archivu:Basílica de Guadalupe 1.JPG|L'altar mayor de la nueva [[Basílica de Santa María de Guadalupe|Basílica de la Virxe de Guadalupe en Méxicu]] reproduz el reconocible volume y disposición de los clásicos retablos hispánicos, anque con un radical simplificación d'elementos.
Archivu:Altar Basilica of Lady Guadalupe.jpg|''Ídem'', detalle.
Archivu:Bronze Alterpiece N-D de Montréal Basilica.jpg|Retablu de bronce de la [[basílica de Notre-Dame de Montreal]], de [[Charles Daudelin]] (1978-1982).
</gallery>
</center>
== Notes ==
{{llistaref}}
== Ver tamién ==
* [[Retablu ayacuchano]]
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Altarpieces|Retablu}}
{{wikcionariu}}
* [http://www.ruizquesada.com/index.php/retrotabulum Retrotabulum]
* [http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/memsmn_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_98=OBJT&VALUE_98=%20retable%20et%20antependium&DOM=All&REL_SPECIFIC=3 Mediathéque]. [http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/dapapal_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_98=TICO&VALUE_98=%20autel%20et%20son%20antependium&DOM=MH&REL_SPECIFIC=3 Ídem].
* [http://www.retabloceramico.net/ ''Retablos cerámicos'']
* [http://h-net.msu.edu/cgi-bin/logbrowse.pl?trx=vx&list=h-arthist&month=0409&week=d&msg=LY5hhOmufvjMkaFnWOecKw&user=&pw= ''L'Europe des retables''], coloquiu entamáu por Rencontre avec le Patrimoine Religieux, 2004 (hai dos publicaciones derivaes -''Art Sacré - les retables'' y ''Art Sacré: L'Europe des retables volume II (XVIe - XVIIIe s.)''
* [[Gisela M. A. Richter]], Otmar Richter, Christoph Machat, Arbeitskreis für Siebenbürgische Landeskunde, [https://books.google.es/books?id=v3LsAAAAMAAJ&q=Siebenb%C3%BCrgische+Fl%C3%BCgelalt%C3%A4re&dq=Siebenb%C3%BCrgische+Fl%C3%BCgelalt%C3%A4re&hl=en&sa=X&ei=pAaBUbixFKr17Ab86YHwCA&ved=0CDIQ6AEwAA ''Siebenbürgische Flügelaltäre''], Wort und Welt Verlag, 1992, ISBN 3-85373-149-X.
* [http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Interior_of_the_Church_of_San_Juan,_Salvatierra-Agurain Retablos de la ilesia de San Xuan (Salvatierra)]
* Concepción de la Peña Velasco, {{Enllaz rotu|1=El valor de la pallabra nel retablu español. De finales del Góticu a empiezos del Neoclasicismu |2=http://www.um.es/tonosdigital/znum4/estudio/retablo.htm |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* Retablu; Terminoloxía básica ilustrada.Productu de collaboración ente l'Institutu Andaluz del Patrimoniu Históricu y l'Institutu de Caltenimientu Getty [http://www.iaph.es/sys/productos/retablos/index2.html]
{{Tradubot|Retablo}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Arte cristiano]]
[[Categoría:Retablos| ]]
[[hu:Kassai Erzsébet-legenda mestere]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
bpx5pkp41y6ax43mcnw2gnu8ew2skue
Prince Royce
0
139855
4489507
4488559
2026-04-29T13:20:01Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 10 referencia(es) y marcando 7 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489507
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Prince Royce}}
{{persona}}
{{estremar|Prince}}
'''Geoffrey Royce Rojas'''<ref>{{cita web |url=http://www.highbeam.com/doc/1A1-d5ba171af12c49fd84a9y988y4636f05.html |títulu=More US-born artists win fans in Spanglish (Rique suscripción) |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2013 |apellíu=Santu roy |nome=Laura |fecha=abril de 2012 |editorial=AP |idioma=inglés }}</ref> {{nym}}, conocíu como '''Prince Royce''', ye un [[cantante]], compositor y [[productor discográficu]] d'[[Estaos Xuníos]]. Dende temprana edá interesar pola música y mientres la so adolescencia empezó a escribir poesía n'inglés y español, y a realizar les sos primeres composiciones musicales.<ref>{{cita web |url=http://www.nbcwashington.com/entertainment/music/Latin-Billboard-Awards-Decends-on-Miami-149146775.html |títulu=Spanish Music's Mainstream Pull Showcased at Latin Billboard Awards |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |apellíu=Feldman |nome=Emily |fecha=abril de 2012 |editorial=NBC Washington |idioma=inglés}}</ref> A los 19 años, conoció a Andrés Hidalgo que se convirtió nel so mánager. Tiempu dempués, Hidalgo presentó-y al pianista y productor [[Sergio George]], quien al escuchar tres pistes de la so música foi contratacado pal so sellu discográficu. Debutó a entamos del 2010 col llanzamientu del so álbum ''[[Prince Royce (álbum)|Prince Royce]]'', nel que s'atopen los sos senciellos «[[Stand by Me (cantar)|Stand by Me]]» y «[[Corazón ensin cara]]», que algamaron la primer posición na llista Tropical Songs de ''Billboard'' y llanzar al estrellalgu n'[[América Llatina]].<ref name="TropicalSongs" /> El material discográfico llogró encabezar les llistes ''Billboard'' de Latin Albums y Tropical Albums nos Estaos Xuníos.<ref name="Toplatinalbums" /><ref name="Tropicalalbums" /> N'abril de 2012 publicó'l so segundu álbum d'estudiu, ''Phase II''.<ref>{{cita web |url=http://latinmusic.about.com/b/2012/01/11/prince-royce-to-release-first-single-from-upcoming-album-phase-ii.htm |títulu=Prince Royce To Release First Single from Upcoming Album 'Phase II' |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |apellíu=Quintana |nome=Carlos |fecha=xineru de 2012 |editorial=About.com |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130515005908/http://latinmusic.about.com/b/2012/01/11/prince-royce-to-release-first-single-from-upcoming-album-phase-ii.htm |fechaarchivu=2013-05-15 }}</ref> En payares d'esi añu realizó'l llanzamientu de ''#1's'' un discu qu'arrexunta les sos temes más esitoses hasta esi momentu.<ref>{{cita web |url=http://www.almomento.net/articulo/124032/Top-Stop-Music-llanza-%E2%80%9CNumber-1%E2%80%99s%E2%80%9D-nuevu-album-de-Prince-Royce |títulu=Top Stop Music llanza “Number 1's”, nuevu álbum de Prince Royce |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |apellíu=Mo |nome=Zayra |fecha=payares de 2012 |editorial=Almomento.net }}</ref> N'ochobre de 2013 salió a la venta'l so tercer trabayu d'estudiu, ''Soi'l mesmu'', sol sellu discográficu Sony dióse-y ser el coach na tercer temporada del reality show infantil La Voz Kids a llau de [[Natalia Jiménez]] y Regulo Caro.<ref>{{cita web |url=http://www.elespectador.com/entretenimiento/agenda/musica/prince-royce-diz-el so estilu urbanu-forxo-el-bronx-articulo-447493 |títulu=Prince Royce diz que'l so estilu urbanu forxar n'El Bronx |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |fecha=setiembre de 2013 |editorial=Elespectador.com }}</ref> Anguaño participa na serie 'East Los High'. Na [[La Voz Kids (España)|Voz Kids]] conózse-y pola so forma risible d'interactuar colos participantes.
== Biografía ==
=== Primeros años ===
Royce nació'l 11 de mayu de 1989, en [[Bronx]], [[Nueva York]].<ref>{{cita web |url=http://www.onlineseats.com/prince-royce-tickets/index.asp |títulu=Prince Royce |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |añu=2012 |editorial=OnlineSeats.com |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110514225635/http://www.onlineseats.com/prince-royce-tickets/index.asp |fechaarchivu=2011-05-14 }}</ref> El so padre, Ramón Rojas,<ref>{{cita publicación |apellíos1={{Versalitas|Espejo Encarnación}} |nome1=Troi Orlando |títulu=Prince Royce: Un exemplu na industria del discu |url=http://hoy.com.do/prince-royceun-exemplu-en-la industria-del discu/ |fechaaccesu=29 de xunu de 2016 |editorial=[[Güei (República Dominicana)|Güei]] |fecha=22 de marzu de 2011 }}</ref> ye taxista y la so madre, Ángela de León,<ref>{{cita publicación |títulu=Prince Royce ye bien familiar |url=http://www.primerahora.com/entretenimiento/musica/nota/princeroyceesbienfamiliar-611466/ |fechaaccesu=29 de xunu de 2016 |editorial=[[Primer Hora (Puertu Ricu)|Primer Hora]] |fecha=9 de febreru de 2012<!--NOTA: El formatu de la fecha na fonte correspuende col d'Estaos Xuníos: MES DIA AÑU -->}}</ref> estilista, dambos [[República Dominicana|dominicanos]], y ye'l segundu de cuatro hermanos.<ref name="NYDN">{{cita web |url=http://www.nydailynews.com/llatín/prince-royce-home-bronx-o-s-concert-debut-article-1.450323 |títulu=Prince Royce comes home to Bronx for U.S. concert debut |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |apellíu=Net |nome=Nuria |fecha=3 de payares de 2010 |fecha = payares de 2010 |editorial=NYDailyNews.com |idioma=inglés }}</ref> De pequeñu participó nel coru de la escuela primaria a la qu'asistía y compitió en concursos de talentu. A los trelce años empezó a escribir poesía, afición que se tresformaría en composición de lletres de cantares.<ref name="Planetrecords">{{cita web |url=http://www.planetrecords.it/princeroyce/bioE.htm |títulu=Prince Royce |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |apellíu=Iannella |nome=Gerardo |fecha=mayu de 2010 |editorial=Planet Recors |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120402221742/http://www.planetrecords.it/princeroyce/bioE.htm |fechaarchivu=2 d'abril de 2012 }}</ref> Sobre la so primer actuación en públicu, declaró: «Foi na escuela primaria, canté un villancicu. Sentíme bien cómodu nel escenariu».<ref name="Nochelatina">{{cita web |url=http://www.nochelatina.com/Articles/5247/Interview-with-Prince-Royce |títulu=Q&A Sessions: Prince Royce |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |apellíu=Castillo |nome=Amaris |fecha=1 d'avientu de 2010 |fecha = avientu de 2010 |editorial=Nochelatina.com |idioma=inglés }}</ref> A los 16 años realizó les sos primeres composiciones musicales y adoptó el nome artísticu de Prince Royce. A los 18 años participó nel programa ''[[Sábadu xigante]]'' onde interpretó cantares de [[Wisin y Yandel]].<ref>{{cita web |url=http://www.emol.com/noticias/magacine/2011/12/03/515524/prince-royce-y-la-teleton-don-francisco-díxome-que-yera-daqué-que-nunca-podria-escaecer.html |títulu=Prince Royce y la Teletón: "Don Francisco díxome que yera daqué que nunca podría escaecer" |fechaaccesu=1 de mayu de 2012 |apellíu=Cerda |nome=Sebastián |fecha=3 d'avientu de 2011 |fecha = avientu de 2011 |editorial=Emol }}</ref> Nuna entrevista dixo qu'unu de los sos primeros trabayos foi nun negociu de venta de teléfonos móviles: «Tenía que faelo pa poder pagar a los músicos, l'estudiu y tola base de lo que soi anguaño. Dende dar serenatas hasta llimpiar los equipos de la tienda de móviles, había que faelo».<ref>{{cita web |url=http://www.hoy.com.do/mobile/article.aspx?id=371507 |títulu=Antes de cantar, Prince Royce vendió celulares |fechaaccesu=19 de setiembre de 2012 |editorial=Güei Dixital }}</ref>
A los diecinueve años conoció a Andrés Hidalgo, quien n'escuchando una de les sos [[Maqueta (música)|maquetes musicales]] convertir na so [[mánager]] ya impulsar a arreyase cola música [[bachata]].<ref name="Nochelatina"/><ref name="Planetrecords"/> Tamién foi responsable de presenta-y al pianista Sergio George, col cual robló un contratu musical al traviés del so sellu discográficu Top Stop Music.<ref name="NYDN"/><ref>{{cita web |url=http://www.peopleenespanol.com/article/prince-royce-resuelve-de forma amistosa-la disputa llegal-con-el-productor-sergio-george |títulu=Prince Royce resuelve de forma "amistosa" la disputa llegal col productor Sergio George |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |fecha=19 de febreru de 2013 |fecha = febreru de 2013 |editorial=People n'Español }}</ref>
=== 2010-11: ''Prince Royce''===
[[Ficheru:Prince Royce on Acceso Total - 2.jpg|thumb|right|200px|Prince Royce n'Accesu Total (2010).]]
El so primer álbum pico, ''[[Prince Royce (álbum)|Prince Royce]]'', foi grabáu en 2009 y publicáu el 2 de marzu de 2010.<ref name="Allmusic">{{cita web |url=http://www.allmusic.com/album/prince-royce-mw0001960391 |títulu=Prince Royce |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |editorial=Allmusic.com |idioma=inglés }}</ref> La producción del discu tuvo al cargu d'Hidalgo y George, y Royce encargar de la coproducción.<ref name="Allmusic"/><ref>''Prince Royce'' (notes del CD) Prince Royce. 2010 Top Stop Music.</ref> Carlos Quintana, de ''[[About.com]]'',<ref>{{cita web |url=http://latinmusic.about.com/od/cdmusicreviews/fr/Prince-Royce-Prince-Royce-Cd-Review.htm |títulu=Prince Royce – ‘Prince Royce' DVD Review |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |apellíu=Quintana |nome=Carlos |fecha=marzu de 2010 |editorial=About.com |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304023219/http://latinmusic.about.com/od/cdmusicreviews/fr/Prince-Royce-Prince-Royce-Cd-Review.htm |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> describió'l trabayu musical como una «Bachata con [[Rhythm and blues|R&B]] y soníos [[pop]]», ente que Jason Birchmeier de ''[[Allmusic]]'', reconoció a Hidalgo «pol nítido trabayu de producción, anque añade de forma redundante ritmos urbanos equí y allá».<ref name="Allmusic"/> Poco dempués del so llanzamientu, debutó na décima quinta posición de la llista d'Álbumes llatinos de ''Billboard'' n'Estaos Xuníos.<ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/biz/charts/2010-03-13/latin-albums |títulu=Top Latin Albums (13 de marzu de 2010) (Rique suscripción) |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |fecha=13 de marzu de 2010 |fecha = marzu de 2010 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.wma.com/prince_royce/relatedsites/prince_royce_release.pdf |títulu=The Latin Developing Artist Story of the Year |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |fecha=15 de xunu de 2011 |fecha = xunu de 2011 |editorial=Top Stop Music |idioma=inglés }}</ref> La tema principal del discu, «[[Stand by Me (cantar)|Stand By Me]]», una versión en bachata del cantar de 1961 de [[Ben E. King]], algamó la primer posición nes llistes Tropical Songs y Latin Tropical Airplay de la revista ''Billboard'' d'Estaos Xuníos,<ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/charts/2010-08-14/tropical-songs |títulu=Tropical Songs (14 d'agostu de 2010) |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |fecha=14 d'agostu de 2010 |fecha = agostu de 2010 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.wmg.com/printNews/id/8a0af8122fde4b64012ffe6723321036 |títulu=Prince Royce Inks Global Deal with Atlantic |fechaaccesu=29 de setiembre de 2013 |fecha=mayu de 2011 |obra=Atlantic Records |editorial=Warner Music Group |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131014112319/http://www.wmg.com/printNews/id/8a0af8122fde4b64012ffe6723321036 |fechaarchivu=14 d'ochobre de 2013 }}</ref> y consiguió la octava posición na llista [[Hot Latin Songs]] de la mesma publicación.<ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/charts/2010-08-14/latin-songs |títulu=Hot Latin Songs (14 d'agostu de 2010) |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |fecha=14 d'agostu de 2010 |fecha = agostu de 2010 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref> El so segundu senciellu «[[Corazón ensin cara]]» salió al mercáu'l 8 de febreru de 2010 y asitióse nel númberu unu nes llistes Tropical Songs,<ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/charts/2010-10-23/tropical-songs |títulu=Tropical Songs (23 d'ochobre de 2010) |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |fecha=23 d'ochobre de 2010 |fecha = ochobre de 2010 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref> Latin Airplay y Latin Tropical Airplay,<ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/charts/2011-03-12/latin-airplay |títulu=Latin Airplay (12 de marzu de 2011) |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |fecha=12 de marzu de 2011 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url=http://archivo.elheraldo.hn/content/view/full/534227 |títulu=Prince Royce, de bachatero a estrella del pop |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |apellíu=Banegas |nome=Gustavo |fecha=payares de 2011 |editorial=El Heraldo (Hondures) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131014181004/http://archivo.elheraldo.hn/content/view/full/534227 |fechaarchivu=2013-10-14 }}</ref> y el númberu cuatro de la llista Hot Latin Songs d'Estaos Xuníos.<ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/charts/2010-10-30/latin-songs |títulu=Hot Latin Songs (30 d'ochobre de 2010) |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |fecha=30 d'ochobre de 2010 |fecha = ochobre de 2010 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref><ref name="Allmusic"/> L'álbum tamién llogró la primer posición na llista ''Billboard'' d'álbumes tropicales y foi certificáu doble Platín pola [[Recording Industry Association of America]] (RIAA, poles sos sigles n'inglés).<ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/charts/2010-09-18/tropical-albums |títulu=Tropical Albums (18 de setiembre de 2010) |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |fecha=18 de setiembre de 2010 |fecha = setiembre de 2010 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref> N'avientu de 2010, grabó con Sergio George la tema «El campu de suaños», escritu pol [[Venezuela|venezolanu]] Leonte Landino con arreglos de Guianko Gómez, y el cual emplegóse nel programa de televisión ''Domingo de grandes lligues'' de la cadena de televisión d'Estaos Xuníos [[ESPN]] na temporada de 2010.<ref>{{cita web |url=http://www.topstopmusic.com/News/Hot_new_latin_artist_Prince_Royce_and_renown_music_producer_Sergio_George_perform_in_ESPN_Deportes_%E2%80%9CDomingo_de_Grandes_Lligues%E2%80%9D_theme_song |títulu=Hot new latin artist Prince Royce and renown music producer Sergio George perform in ESPN Deporte “Domingo de Grandes Lligues” theme song |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |fecha=mayu de 2010 |editorial=Top Stop Music |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110717074337/http://www.topstopmusic.com/News/Hot_new_latin_artist_Prince_Royce_and_renown_music_producer_Sergio_George_perform_in_ESPN_Deportes_%E2%80%9CDomingo_de_Grandes_Lligues%E2%80%9D_theme_song |fechaarchivu=17 de xunetu de 2011 }}</ref> Esti álbum recibió una nominación a los [[Premios Grammy Llatinos]] por Meyor Álbum Tropical Contemporaneu.<ref>{{cita web |url=http://musica.univision.com/latin-grammy/nomaos/openpage/2010-05-19/latin-grammy-nomaos-tropical |títulu=Latin Grammy - Nomaos |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2013 |fecha=19 de mayu de 2010 |fecha = mayu de 2010 |editorial=Univision }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.prnewswire.com/news-releases/11th-annual-latin-grammy-nominations-once-again-reflect-a-wide-array-of-established-and-rising-talent-from-across-the-latin-music-world-102442279.html |títulu=11th Annual Latin GRAMMY® Nominations Once Again Reflect a Wide Array of Established and Rising Talent From Across the Latin Music World |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2013 |editorial=PR Newswire |idioma=inglés }}</ref>
=== 2012: ''Phase II'' ===
[[Ficheru:Prince Royce on Acceso Total in 2012.jpg|thumb|200px|Prince Royce n'Accesu Total (2011).]]
El 10 d'abril de 2012 salió a la venta ''[[Phase II]]'', el so segundu álbum d'estudiu.<ref>{{cita web |url=http://www.latinrapper.com/prince-royce-leaked-songs.html |títulu=Prince Royce Internet Leaked Songs Not to Appear on Album |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |fecha=11 de xineru de 2012 |fecha = xineru de 2012 |editorial=LatinRapper.com |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url=http://news.univision.com/article/2012-01-18/prince-royce-shows-us-that |títulu=Prince Royce shows us that he cares about “The Little Things” in a new single |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |apellíu=Castillo |nome=Amaris |fecha=18 de xineru de 2012 |fecha = xineru de 2012 |editorial=Univision |idioma=inglés }}</ref> El discu de trece pistes incorpora una variedá d'estilos musicales que van dende la bachata a la música mariachi,<ref>{{cita web |url=http://www.latinrapper.com/review-prince-royce-phase-ii.html |títulu=Prince Royce Phase II Album Review |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |fecha=14 d'abril de 2012 |fecha = abril de 2012 |editorial=LatinRapper.com |idioma=inglés }}</ref> y contién cantares n'español ya inglés.<ref>{{cita web |url=http://www.washingtonpost.com/lifestyle/style/prince-royces-phase-ii-mixing-and-matching-to-expand-bachata-sound/2012/04/16/gIQAqyFNMT_story.html |títulu=Prince Royce's ‘Phase II': Mixing and matching to expand bachata sound |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |apellíu=Godfrey |nome=Sarah |fecha=16 d'abril de 2012 |fecha = abril de 2012 |editorial=The Washington Post |idioma=inglés }}</ref> Por cuenta de l'alta popularidá del senciellu «Les coses pequeñes», el trabayu discográficu convertir n'unu de los álbumes de música llatina más vendíos al traviés d'[[iTunes]]. Ello ye que el cantar antes mentada debutó na primer posición de la llista de música tropical de ''Billboard'' y darréu encabezó la tabla de posiciones de Hot Latin Songs de ''Billboard''.<ref name="BillboardLC"/> Prince Royce tamién participó nuna serie "11 11 na mio corte nada cuadra" promocionando'l cantar "Les coses pequeñes".
Mientres la primer selmana de llanzamientu del álbum, Prince Royce rexuntó en delles ciudaes de los Estaos Xuníos a un altu númberu de siguidores pa la firma d'autógrafos.<ref>{{cita web |url=http://www.nydailynews.com/new-york/bronx/hundreds-screaming-fans-singer-prince-royce-back-bronx-releases-album-article-1.1059783 |títulu=Hundreds of screaming fans welcome singer Prince Royce back to Bronx as he releases second album |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |apellíu=Beekman |nome=Daniel |fecha=12 d'abril de 2012 |fecha = abril de 2012 |editorial=New York Daily News |idioma=inglés }}</ref> ''Phase II'' foi certificáu con un discu de Platín, nos Estaos Xuníos y Puertu Ricu, seis meses dempués de la so publicación.<ref name="RIAA">{{cita web |url=http://www.riaa.com/goldandplatinumdata.php?artist=Prince+Royce |títulu=Prince Royce - RIAA's Gold & Platinum |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |editorial=RIAA |idioma=inglés }}</ref> Amás el material discográfico foi nomáu a los Grammy Llatinos na categoría de Meyor álbum tropical. Esi mesmu añu foi nomáu pola revista ''[[People n'Español]]'' como unu de los homes más sexys de 2012.<ref>{{cita web |url=http://www.prnewswire.com/news-releases/william-levy-ye-l'home-mas-sexy-del-2012-segun-people-en-espanol-168397676.html |títulu=William Levy ye "L'home más sexy" del 2012, según PEOPLE n'Español |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |apellíu=Lizardo |nome=Elvis |fecha=3 de setiembre de 2012 |fecha = setiembre de 2012 |editorial=PR Newswire }}</ref> El 19 de payares el so sellu discográficu llanzó al mercáu ''#1's'', un discu recopilatorio cola mayoría de los sos ésitos, y qu'algamó la tercer posición de la llista Hot Latin Albums de ''Billboard''.<ref>{{cita web |url=http://www.allmusic.com/album/1s-mw0002436829 |títulu=#1's - Review |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |apellíu=Jeffries |nome=David |añu=2012 |editorial=AllMusic.com |idioma=inglés }}</ref>
=== 2013: Sony Music Entertainment y ''Soi'l mesmu'' ===
N'abril de 2013 anuncióse que l'artista roblara un contratu discográficu con [[Sony Music|Sony Music Entertainment]] pal llanzamientu del so tercer álbum n'español sol sellu [[Sony Music Latin]], y el so primer álbum n'inglés con [[RCA Records]].<ref name="LC">{{cita web |url=http://www.billboard.com/biz/articles/news/legal-and-management/1555238/prince-royce-signs-with-sony-music-entertainment |títulu=Prince Royce Signs With Sony Music Entertainment |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |apellíu=Cobo |nome=Leila |fecha=1 d'abril de 2013 |fecha = abril de 2013 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref> Esta noticia llegó tres una batalla llegal ente Royce y Top Stop Music —la so antigua discográfica— que remató con dos demandes por incumplimientu de contratu.<ref>{{cita web |url=http://www.laopinion.com/Prince_Royce_demanden |títulu=A Prince Royce “faltó-y gratitud” y demandar (video) |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |fecha=setiembre de 2012 |editorial=La Opinión }}</ref> Peter Edge, direutor executivu de RCA Records declaró: «Tamos emocionaos de tener la oportunidá de trabayar nel primer álbum n'inglés d'un artista llatín tan dinámicu. Los primeros ésitos de Prince Royce han pavimentado el camín pa les próximes xeneraciones d'artistes llatinos y tamos ansiosos de xunir fuercies colos nuesos socios de Sony Music Latin pa llevar la so música y la so carrera al más altu nivel.»<ref name="LC"/>
El 8 d'ochobre de 2013 salió a la venta'l so tercer álbum d'estudiu tituláu ''Soi'l mesmu'', so la producción del sellu discográficu Sony Music Llatín. El primer senciellu «Date un besu» consiguió'l primer llugar de la llista Hot Latin Songs de ''Billboard".''
El 4 d'abril de 2014 Royce recibe'l so primer discu d'oru de Sony Music Latin, por cuenta de les sos altes ventes pol so nuevu álbum "Soi'l mesmu".
=== 2015: Double Vision ===
El 24 de xunetu de 2015 Prince Royce llanzó'l so primer discu n'inglés tituláu "DOUBLE VISION" nesti discu podemos atopar la segunda visión de Prince Royce yá que podemos escuchar un xéneru distintu a lo que solemos escuchar de Prince Royce grandes ésitos con collaboraciones como Tyga, Kid Ink y Snoop Dog.
Prince Royce en payares de 2015 llanzó'l so primer senciellu n'español tituláu 'Culpa al Corazón' que provién del so nuevu álbum que va salir la venta en 2016.Llanzó un senciellu a dueto de Sofía Reyes "Namái yo".
== Estilu musical ==
Mientres la so infancia y adolescencia, escuchó diversos xéneros musicales<ref>{{cita web |url=http://www.highbeam.com/doc/1P3-3003017701.html |títulu=2013 El Zol Fest: Prince Royce (Rique suscripción) |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2013 |apellíu=Chenevert |nome=Bill |editorial=Philadelphia Weekly |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131101070549/http://www.highbeam.com/doc/1P3-3003017701.html |fechaarchivu=2013-11-01 }}</ref> n'especial les temes de [[Michael Jackson]], [[Usher]], [[Ginuwine]], [[Juan Luis Guerra]], [[Romeo Santos]] y [[Aventura (agrupación musical)|Aventura]], les sos principales influencies musicales.<ref name="nochelatina">{{cita web |url=http://www.nochelatina.com/Articles/5247/Interview-with-Prince-Royce |títulu=Q&A Sessions: Prince Royce |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |apellíu=Castillo |nome=Amaris |fecha=12 de xineru de 2010 |fecha = xineru de 2010 |editorial=Nochelatina.com |idioma=inglés }}</ref> El compositor [[Jason Birchmeier]], calificar como "una de les grandes promeses nel mundu de la música y la bachata urbana". Les melodíes de los sos cantares son distintos por cuenta de qu'amiésta-yos violinos y chelos. Pa eso él tuvo que tar escribiendo músiques y ensayando con otros cantantes sobre les temes amoroses.
El mozu cantante collaboró con dellos artistes llatinos, ente ellos, [[Maná (banda)|Maná]], [[Daddy Yankee]] y [[Thalía]]. Compartió xira con [[Enrique Iglesias]] y [[Pitbull (cantante)|Pitbull]]. El so estilu ye bien paecíu a [[Romeo Santos]], pero los sos [[bachata|bachates]] solamente son paecíes pol so primeres [[melodía|melodíes]] que salieron al mercáu.
== La Voz Kids (US) ==
'''Prince Royce''' participó como xuráu na [[La Voz Kids (Estaos Xuníos)|La Voz Kids]] en 2 temporaes, cantando en direutu, unu de los sos más recién cantares del albúm <nowiki>''Culpa al Corazón''</nowiki> asina titulada'l cantar, siendo esta unu de los sos grandes ésitos, la [[web]] informátiva telemundo públicu una [[noticia]] titulada empobinada a '''Royce''', <nowiki>''Prince Royce llanza una nueva Bachata titulada ''Culpa al Corazón''</nowiki>. Cantó la primer vegada frente a un públicu <nowiki>''Date un Besu''</nowiki>, unu de los sos [[Tema artística|temes]] más buscaos.
== Discografía ==
=== Álbumes d'estudiu ===
{| {{tablaguapa}} style="text-align:center"
! rowspan="2" | Títulu
! rowspan="2" | Álbum
! colspan="1" | Calificación
! colspan="6" | Posiciones nes llistes
! rowspan="2" | Ventes
! rowspan="2" | [[Certificación de ventes discográfiques|Certificaciones]]<br /><small>([[Certificaciones de ventes discográfiques nel mundu|en ventes]])</small>
|-bgcolor="F0F0F0"
! colspan="1" |[[Allmusic]]<br/>
! <br/><small>[[Billboard 200|Hot 200]]</small><br /><ref name="Billboard200">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/351353/prince-royce/chart?f=305 |títulu=Prince Royce: Chart History - Billboard 200 |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref>
! <br/><small>[[Top Latin Albums|Latin]]</small><br /><ref name="Toplatinalbums">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/351353/prince-royce/chart?f=330 |títulu=Prince Royce Chart History - Top Latin Albums |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref>
! <br/><small>[[Asociación Mexicana de Productores de Fonogramas y Videogramas|MEX]]</small><br /><ref>*Soi El Mesmu: {{cita web |url=https://twitter.com/Amprofon/status/400667517015691265 |títulu=Semana 21-27 Oct |fechaaccesu=14 de xunetu de 2015 |editorial=Amprofon}}
*Double Vision: {{cita web |url=https://twitter.com/Amprofon/status/633383022104973312 |títulu=Semana 24-30 Jul |fechaaccesu=23 d'agostu de 2015 |editorial=Amprofon}}</ref>
! <br/><small>[[Federación de la Industria Musical Italiana|ITA]]</small><br /><ref>{{cita web |url=http://italiancharts.com/search.asp?search=prince+royce&cat=a |títulu=Prince Royce |fechaaccesu=24 de febreru de 2014 |editorial=italiancharts.com }}</ref>
! <br/><small>[[Productores de Música d'España|SPA]]</small><br /><ref>{{cita web |url=http://www.spanishcharts.com/showitem.asp?interpret=Prince+Royce&titel=Soi+el+Mesmu&cat=a |títulu=Prince Royce - Soi'l mesmu |fechaaccesu=20 de febreru de 2014 |editorial=spanishcharts.com |idioma=inglés }}</ref>
! <br/><small>[[Schweizer Hitparade|SWI]]</small><br /><ref>{{cita web |url=http://hitparade.ch/search.asp?search=prince%20royce&cat=a |títulu=Prince Royce |fechaaccesu=24 de febreru de 2014 |editorial=hitparade.ch }}</ref>
|-
!''[[Prince Royce (álbum)|Prince Royce]]''
|
* Fecha de llanzamientu: 2 de marzu de 2010
* Compañía discográfica: Top Stop Music
* Formatos: [[Discu compactu|CD]], [[Descarga dixital (música)|descarga dixital]]
| align="center" |{{rating|3|5}}<ref name="Allmusic"/>
| align="center" |77
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |<small>: 480.000<ref name="BillboardLC">{{cita web |url=http://www.billboard.com/articles/news/497061/prince-royce-enters-phase-ii-of-career#disqus_thread |títulu=Prince Royce Enters 'Phase II' of Career |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref>
: 22.000<ref name="princesoyelmismo">{{cita web |url=http://www.multimusica.cl/editorial/prince-royce-triple-disco-platino-chile/ |títulu=Prince Royce Algamó Triple Discu de Platín en Chile |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |editorial=Multimusica.cl }}</ref>
| align="center" |[[Estaos Xuníos|EEXX]]: [[Ficheru:Octuple platinum record icon.svg|16px]] (8x) (Latin)<ref name="RIAA"/><br />
[[Chile|CHI]]: [[Ficheru:Triple platinum record icon.svg|16px]]<ref name="princesoyelmismo"/>
|-
! ''[[Phase II]]''
|
* Fecha de llanzamientu: 10 d'abril de 2012
* Compañía discográfica: Top Stop Music
* Formatos: CD, descarga dixital
| align="center" |{{rating|3.5|5}}<ref>{{cita web |url=http://www.allmusic.com/album/phase-ii-mw0002308075 |títulu=Prince Royce - Phase II |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |editorial=AllMusic.com |idioma=inglés }}</ref>
| align="center" |16
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |<small>: 111.000+
| align="center" |[[Estaos Xuníos|EEXX]]: [[Ficheru:Platinum record icon.svg|16px]] (Latin)<ref name="RIAA"/>
|-
! ''[[Soi'l mesmu (álbum de Prince Royce)|Soi'l mesmu]]''
|
* Fecha de llanzamientu: 8 d'ochobre de 2013
* Compañía discográfica: [[Sony Music Latin]]
* Formatos: CD, descarga dixital
| align="center" |{{rating|4|5}}<ref>{{cita web |url=http://www.allmusic.com/album/soi-el-mesmu-mw0002578323 |títulu=Soi'l mesmu |fechaaccesu=20 de febreru de 2014 |editorial=AllMusic.com |idioma=inglés }}</ref>
| align="center" |14
| align="center" |1
| align="center" |4
| align="center" |—
| align="center" |84
| align="center" |—
| align="center" |<small>: 240.000<ref name="Hitsdaily">{{cita web |url=http://hitsdailydouble.com/new_album_releases |títulu=UPCOMING RELEASES |fechaaccesu=24 d'abril de 2017 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150716173331/http://hitsdailydouble.com/new_album_releases |fechaarchivu=16 de xunetu de 2015 }}</ref>
: 30.000<ref name="Soyelmismo">{{cita web |url=http://www.informador.com.mx/entretenimiento/2014/521701/6/prince-royce-recibe-discu-de-oru-por-soi-el-mesmu.htm |títulu=Prince Royce recibe Discu d'Oru por 'Soi'l mesmu' |fechaaccesu=14 de xunetu de 2015 |editorial=Informador }}</ref>
| align="center" |[[Estaos Xuníos|EEXX]]: [[Ficheru:Quadruple platinum record icon.svg|16px]] (4xLatin)<ref name="RIAA"/><br />
[[Méxicu|MEX]]: [[Ficheru:Gold record icon.svg|16px]]<ref name="Soyelmismo"/>
|-
! ''[[Double Vision]]''
|
* Fecha de llanzamientu: 14 de xunetu de 2015
* Compañía discográfica: [[RCA Records]]
* Formatos: CD, descarga dixital
| align="center" |{{rating|4|5}}<ref>{{cita web |url=http://www.allmusic.com/album/double-vision-mw0002856540 |títulu=Double Vision |fechaaccesu=24 d'abril de 2017 |editorial=AllMusic.com |idioma=inglés }}</ref>
| align="center" |21
| align="center" |—
| align="center" |39
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |
| align="center" |
|-
! ''[[Five (álbum de Prince Royce)|Five]]''
|
* Fecha de llanzamientu: 24 de febreru de 2017
* Compañía discográfica: [[RCA Records]]
* Formatos: CD, descarga dixital
| align="center" |{{rating|0|5}}
| align="center" |25
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |40
| align="center" |48
| align="center" |53
| align="center" |<small>: 180.000
| align="center" |[[Estaos Xuníos|EEXX]]: [[Ficheru:Triple platinum record icon.svg|16px]] (Latin)<ref name="RIAA"/><br />
|-
|}
=== Senciellos n'español ===
{| {{tablaguapa}} style="text-align:center"
|-
!rowspan="2"| Añu
!rowspan="2"| Títulu
! colspan="5" | Llistes
! rowspan="2" | [[Certificación de ventes discográfiques|Certificaciones]]<br /><small>([[Certificaciones de ventes discográfiques nel mundu Senciellos|en ventes]])</small>
!rowspan="2"| Álbum
|-
! width="55"|<small><br />[[Billboard Hot 100|Hot 100]]</small><br /><ref name="billboard_1">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/351353/Prince+Royce/chart?f=379 |títulu=Prince Royce - Chart History - Hot 100 |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref>
! width="55"|<small><br />[[Hot Latin Songs|Latin]]</small><br /><ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/351353/prince-royce/chart?f=363 |títulu=Prince Royce - Chart History - Hot Latin Songs |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref>
! width="55"|<small><br />Latin Pop</small><ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/351353/prince-royce/chart?f=372 |títulu=Prince Royce - Chart History - Latin Pop Songs |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref>
! width="55"|<small><br />[[Tropical Songs|Tropical]]</small><br /><ref name="TropicalSongs">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/351353/prince+royce/chart?f=340 |títulu=Prince Royce - Chart History - Tropical Songs |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref>
! width="55"|<small><br />[[España|SPA]]</small><br /><ref>*Date Un Besu: {{cita web |url=http://www.spanishcharts.com/showitem.asp?interpret=Prince+Royce&titel=Date+un |títulu=Prince Royce - Chart History |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2013 |editorial=spanishcharts |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250418105657/https://spanishcharts.com/showitem.asp?interpret=Prince+Royce&titel=Date+un |fechaarchivu=2025-04-18 }}
*Te Voi Robar: {{cita web |url=http://www.spanishcharts.com/showitem.asp?interpret=Prince+Royce&titel=Te+robar%E9&cat=s |títulu=Prince Royce - Chart History |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |editorial=spanishcharts |idioma=inglés }}
*Back It Up: {{cita web |url=http://www.spanishcharts.com/showitem.asp?interpret=Prince+Royce+feat%2Y+Jennifer+Lopez+%26+Pitbull&titel=Back+It+Up&cat=s |títulu=Prince Royce - Chart History |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |editorial=spanishcharts |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250418103127/https://spanishcharts.com/showitem.asp?interpret=Prince+Royce+feat%252Y+Jennifer+Lopez+%26+Pitbull&titel=Back+It+Up&cat=s |fechaarchivu=2025-04-18 }}</ref>
|-
|rowspan="2"|2010
|«[[Stand by Me (cantar de Prince Royce)|Stand by Me]]»
| align="center" |—<ref group="n.">Billboard #109</ref>
| align="center" |8
| align="center" |9
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |
|rowspan="4"|''[[Prince Royce (álbum)|Prince Royce]]''
|-
|«[[Corazón ensin cara]]»
| align="center" |—<ref group="n.">Billboard #103</ref>
| align="center" |1
| align="center" |2
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|rowspan="3"|2011
|«L'amor que perdimos»
| align="center" |—
| align="center" |16
| align="center" |11
| align="center" |7
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|«La mio última carta»
| align="center" |—
| align="center" |19
| align="center" |17
| align="center" |2
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|«Addicted»
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |
|rowspan="4"|''[[Phase II]]''
|-
|rowspan="2"|2012
|«Les coses pequeñes»
| align="center" |—<ref group="n.">Billboard #108</ref>
| align="center" |1
| align="center" |1
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|«Incondicional»
| align="center" |—<ref group="n.">Billboard #111</ref>
| align="center" |2
| align="center" |3
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|rowspan="3"|2013
|«Te vasme»
| align="center" |—
| align="center" |2
| align="center" |1
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|«[[Date un besu]]»
| align="center" |86
| align="center" |1
| align="center" |1
| align="center" |1
| align="center" |32
| align="center" |
*[[RIAA]]: [[Ficheru:Triple platinum record icon.svg|16px]] (3xLatin)<ref name="americancertprince">{{cita web |url=http://www.riaa.com/goldandplatinumdata.php?artist=Prince+Royce |títulu= RIAA GOLD&PLATINUM |fechaaccesu=14 de xunetu de 2015}}</ref>
*[[AMPROFON]]: [[Ficheru:Double platinum record icon.svg|16px]]<ref name="mexicocertprince">{{cita web |url=http://www.amprofon.com.mx/certificaciones-amprofon.php?key=Prince+Royce&action=Buscar&anio=&discográfica=&tipoAlbum=&tipoCertificacion= |títulu=Certificaciones Amprofon |fechaaccesu=14 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305195519/http://www.amprofon.com.mx/certificaciones-amprofon.php?key=Prince+Royce&action=Buscar&anio=&discográfica=&tipoAlbum=&tipoCertificacion= |fechaarchivu=5 de marzu de 2016 }}</ref>
|rowspan="5"|''[[Soi'l mesmu (álbum de Prince Royce)|Soi'l mesmu]]''
|-
|«Te voi robar»
| align="center" |—
| align="center" |4
| align="center" |3
| align="center" |1
| align="center" |29
| align="center" |
|-
|rowspan="2"|2014
|«Nada»
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|«Soi'l mesmu»
| align="center" |—
| align="center" |8
| align="center" |13
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|rowspan="2"|2015
|«Solina»
| align="center" |—
| align="center" |24
| align="center" |—
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|«Back It Up» <small>(Versión Español) (Con [[Jennifer Lopez]])</small>
| align="center" |98
| align="center" |19
| align="center" |10
| align="center" |11
| align="center" |40
| align="center" |
*[[ZPAV]]: [[Ficheru:Gold record icon.svg|16px]]<ref name="polcertprince">{{cita web |url=http://bestsellery.zpav.pl/wyroznienia/zloteplyty/cd/archiwum.php?year=2015 |títulu=Certificaciones |fechaaccesu=24 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150118153000/http://bestsellery.zpav.pl/wyroznienia/zloteplyty/cd/archiwum.php?year=2015 |fechaarchivu=2015-01-18 }}</ref>
|rowspan="1"|''Double Vision''
|-
|rowspan="3"|2016
|«Culpa al corazón»
| align="center" |—
| align="center" |8
| align="center" |1
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |
|rowspan="4"|''Five''
|-
|«La Carretera»
| align="center" |—
| align="center" |8
| align="center" |3
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|«Moneda» <small>(Con [[Gerardo Ortiz]])</small>
| align="center" |—
| align="center" |22
| align="center" |9
| align="center" |1
| align="center" |—
| align="center" |
|-
|rowspan="3"|2017
|«Deja Vu» <small>(Con [[Shakira]])</small>
| align="center" |—<ref group="n.">Billboard #107</ref>
| align="center" |4
| align="center" |4
| align="center" |1
| align="center" |4
| align="center" |
|-
|«Sensualidá» <small>(Con [[J Balvin]] y [[Bad Bunny]])</small>
| align="center" |—<ref group="n.">Billboard #107</ref>
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
|-
|«Ganes lloques» <small>(Con [[Farruko]])</small>
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" | Five
|-
|rowspan="1"|2018
|«Non Love» <small>(Con [[Noriel]] y Bryant Myers)</small>
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" | Trap Capos II
|-
| <<Shima Uta>>
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" |
|-
| <<Xuntos somos en Samurai (anthem vangelis)>> <small> (Con [[Lali Espósito]])</small>
|}
=== Senciellos n'inglés ===
{| {{tablaguapa}} style="text-align:center"
|-
!rowspan="2"| Añu
!rowspan="2"| Títulu
! colspan="3" | Llistes
!rowspan="2"| Álbum
|-
! width="55"|<small><br />[[Billboard Hot 100|Hot 100]]</small><br /><ref name="billboard_1"/>
!width="55"|<small><br />[[Australia|AUS]]</small><br /><ref name="auscharts">{{cita web |url=http://www.australian-charts.com/showinterpret.asp?interpret=Prince+Royce |títulu=DISCOGRAPHY PRINCE ROYCE |fechaaccesu=30 de xineru de 2015 |editorial=australiancharts |idioma=inglés }}</ref>
! width="55"|<small><br />[[Canadian Hot 100|CAN]]</small><br /><ref name="cancharts">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/351353/Prince+Royce/chart?f=793 |títulu=Prince Royce - Chart History |fechaaccesu=30 de xineru de 2015 |editorial=Billboard |idioma=inglés }}</ref>
|-
|2014
|«[[Stuck on a Feeling]]» <small>(Con [[Snoop Dogg]])
| align="center" |43
| align="center" |34
| align="center" |46
|rowspan="2"|''Double Vision''
|-
|rowspan="1"|2015
|«Back It Up» <small>(Con Jennifer Lopez y Pittbul )</small>
| align="center" |92
| align="center" |—
| align="center" |56
|-
|}
<!--Referencia del 2ᵘ llugar de "Stand by Me"" en RD:<ref>http://www.toplatino.net/2010/08/09/top-5-ranking-del-8-de-agostu-del-2010-selmana-32/#more-7488</ref>-->
<!--Referencia del 2ᵘ llugar de "Corazón ensin cara" en RD:<ref>https://web.archive.org/web/http://www.toplatino.net/2011/03/05/top-5-%E2%80%93-ranking-del-05-de-marzu-del-2011-selmana-10/#more-8325</ref>-->
=== Videos musicales ===
{| class="wikitable plainrowheaders" style="text-align:center"
|+ Llista de videos musicales, amosando l'añu de llanzamientu y el so direutor
! scope="col" | Títulu
! scope="col" | Añu
! scope="col" | Direutor(es)
|-
! scope="row"| «Stand by Me»
| rowspan="2"|2010
| Danny Hastings<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/videos/prince-royce/580071/stand-by-me.jhtml |títulu=Prince Royce - "Stand by Me" |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |fecha=marzu de 2010 |editorial=MTV |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131001013441/http://www.mtv.com/videos/prince-royce/580071/stand-by-me.jhtml |fechaarchivu=1 d'ochobre de 2013 }}</ref>
|-
! scope="row"| «Corazón ensin cara»
| Danny Hastings<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/videos/prince-royce/580073/corazon-ensin-cara.jhtml |títulu=Prince Royce - "Corazón Ensin Cara" |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |fecha=1 de xunu de 2010 |editorial=MTV |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131001032249/http://www.mtv.com/videos/prince-royce/580073/corazon-ensin-cara.jhtml |fechaarchivu=1 d'ochobre de 2013 }}</ref>
|-
! scope="row"| «Ven conmigo» xunto a Daddy Yankee
| rowspan="2"|2011
| Danny Hastings<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/videos/prince-royce/580073/ven-conmigo.jhtml |títulu=Prince Royce - "Ven conmigo" |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |fecha=xunu de 2010 |editorial=MTV |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180630000000/http://www.mtv.com/videos/prince-royce/580073/ven-conmigo.jhtml |fechaarchivu=2018-06-30 }}</ref>
|-
! scope="row"| «El verdaderu amor perdona» xunto a Maná
| Pablo Croce<ref>{{cita web |url=http://www.htv.com/noticias/prince-royce-graba-en-mexico-video-de-su-nuevo-corte-promocional |títulu=Prince Royce graba en Méxicu video del so nuevu corte promocional |fechaaccesu=13 de setiembre de 2014 |fecha=abril de 2012 |editorial=HTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140914001401/http://www.htv.com/noticias/prince-royce-graba-en-mexico-video-de-su-nuevo-corte-promocional |fechaarchivu=2014-09-14 }}</ref>
|-
! scope="row"| «Les coses pequeñes»
| rowspan="3"|2012
| Carlos Pérez<ref>{{cita web |url=http://www.elnuevodiario.com.ni/variedades/237750 |títulu="Les coses pequeñes" de Prince Royce grabar en Nueva York |fechaaccesu=13 de setiembre de 2014 |fecha=xineru de 2012 |editorial=El Nuevo Diario |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140914012229/http://www.elnuevodiario.com.ni/variedades/237750 |fechaarchivu=14 de setiembre de 2014 }}</ref>
|-
! scope="row"| «Addicted»
| Jack M. Macaluso
|-
! scope="row"| «Incondicional»
| Pablo Croce<ref>{{cita web |url=http://musica.univision.com/noticias/article/2012-04-23/prince-royce-ciudad-de-mexico-imagenes-incondicional-video |títulu=Prince Royce visitó Méxicu para filmar el so video 'Incondicional' |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |apellíu=Molina |nome=Brenda |fecha=23 d'abril de 2012 |fecha = abril de 2012 |editorial=Univision }}</ref>
|-
! scope="row"| «Te perdisti'l mio amor» xunto a [[Thalía]]
| rowspan="2"|2013
| Bruce Gowers
|-
! scope="row"| «Date un besu»
| Danny Hastings<ref>{{cita web |url=http://www.sonymusic.com.ar/DetNoticia.asp?Gac_Cod=16440 |títulu="Date un besu" ye #1 n'Estaos Xuníos na clasificación de Billboard “Latin Streaming Songs” |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2013 |fecha=agostu de 2013 |editorial=www.sonymusic.com.ar }}</ref>
|-
! scope="row"| «Te voi robar»
| rowspan="3"|2014
| Benny Boom
|-
! scope="row"| «Nada»
| Jon J
|-
! scope="row"| «Stuck on a Feeling» (ft. [[Snoop Dogg]])
|-
! scope="row"| «Ganes lloques» (ft. [[Farruko]])
| rowspan="1"|2017
| Jessy Terrero
|-
! scope="row"| «Shima Uta»
| rowspan="2"|2018
| Hashiba Isumamoto
|-
! scope="row"| «Xuntos Somos en Samurai (vangelis anthems)» (ft. [[Lali Espósito]])
| Soi Lali
|-
! scope="row"| «Morir Solo»
| rowspan="2"|2019
|-
! scope="row"| «Cita»
| rowspan="2"|2020
|
|}
== Premios y nomamientos ==
{| {{tablaguapa}}
|-
!align="center"|Añu
!align="center"|Nominación
!align="center"|Eventu
!align="center"|Premiu
!align="center"|Resultáu
|-
|align="center"|2010
|''Prince Royce''
|[[Premios Grammy Llatinos]]
|Meyor Álbum Tropical Contemporaneu |{{celda|Nomáu}}
|-
|rowspan="6"|2011
|rowspan="4"|''Prince Royce''
|rowspan="6"|[[Premiu Lo Nueso]]<ref>[http://musica.univision.com/premiu-lo-nueso/peracabar/article/2010-11-18/premiu-lo-nueso-2011?page=2 Premiu Lo Nueso Nominees 2011 - Univision Music] Univision Communications, Inc. Retrieved January 2, 2011.</ref>
|Álbum Tropical del Añu |{{celda|Nomáu}}
|-
|Artista Tropical Masculín del Añu |{{celda|Ganador}}
|-
|Solista o Grupo Revelación Tropical del Añu |{{celda|Ganador}}
|-
|Tropical Tradicional: Artista del Añu |{{celda|Nomáu}}
|-
|«Stand by Me»
|Cantar Tropical del Añu |{{celda|Ganador}}
|-
|}
Hasta'l momentu ganó dellos premios: 12 Premios Billboard, 13 [[Premios Lo Nueso]], 17 [[Premiu Xuventú]], y tres nominaciones al [[Latin Grammy Awards|Latin Grammy]].{{ensin referencies}} Prince Royce foi nomáu como Compositor del Añu por Billboard y por [[Broadcast Music, Inc.|BMI]], y convirtióse nel ganador más nuevu d'esti gallardón.
== Notes ==
{{llistaref|grupu=n.}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* {{Web oficial|1=http://www.princeroyce.com}}
* {{Facebook|princeroyce}}
* {{Twitter|planetroyce}}
* {{MySpace|planetroyce}}
{{NF|1989||Royce, Prince}}
[[Categoría:Cantantes de bachata]]
[[Categoría:Cantantes de la República Dominicana]]
[[Categoría:Persones de Nueva York]]
4ndpgwz3xzhiv4dq4wigdyufzusd2dt
Protestes en Nicaragua de 2018-2019
0
140013
4489510
4477405
2026-04-29T15:19:17Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 137 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489510
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de conflictu
|civil=sí
|nome=Protestes en Nicaragua de 2018-2019
|descripción_imaxe = Situación de [[Nicaragua]] mientres el desenvolvimientu de les protestes <small>(abril de 2018)</small>
|parte_de=
|imaxe = Protestas en Nicaragua de 2018.png
|fecha=[[18 d'abril]] de [[2018]]-actualidad
|lugar={{Nicaragua}}
|causes= Reformes del [[Institutu Nicaragüense de Seguridá Social]]
|resultáu=
* Revocación de les reformes
* Toma de cortiles universitaries: [[Universidá Politéunica de Nicaragua|UPOLI]], [[Universidá Nacional Autónoma de Nicaragua|XUNAN]], [[Universidá Nacional d'Inxeniería (Nicaragua)|UNI RUSB]]
* Surdimientu del Movimientu Universitariu 19 d'Abril (M19)
|consecuencies=
* Interrupción temporal d'emisión de delles canales de televisión.<ref name="corte-emision"/>
|llau1=[[Frente Ampliu pola Democracia (Nicaragua)|Frente Ampliu pola Democracia]] (FAD)<ref name="18fad"/><br/>
[[Conseyu Cimeru de la Empresa Privada]] (Cosep)<ref>{{cita publicación |títulu=Sector priváu de Nicaragua llama a gran marcha pola paz y el diálogu|url=http://www.elpais.cr/2018/04/20/sector-priváu-de-nicaragua-llama-a-gran-marcha-pola paz-y-el-dialogo/|periódicu=ElPaís.cr|axencia=[[Axencia EFE]]|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018}}</ref><br/>
{{Bandera|Vaticanu}} [[Ilesia católica en Nicaragua|Ilesia católica]]<ref name="brenes">{{cita publicación|autor=José Isaac Espinoza|títulu=Cardenal Brenes diz que la ilesia sofita a moces nicaragüenses|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461757-cardenal-brenes-diz-que-ilesia-sofita-jovenes/|allugamientu=[[Managua]]|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|fecha=21 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018}}</ref><br/>
[[Movimientu Universitariu 19 d'Abril]]<ref name="mu19a"/><br/>
|llau2={{bandera|NIC}} [[Gobiernu de Nicaragua]]:
*:• [[Policía Nacional de Nicaragua]]
* [[Ficheru:Flag_of_the_FSLN.svg|20px]] [[Frente Sandinista de Lliberación Nacional]]
*:• [[Mocedá Sandinista]]<ref name=":0"/>
* [[Frente Nacional de los Trabayadores]]<ref name="fnt"/>
* [[Unión Nacional d'Emplegaos]]<ref name="xune"/>
* [[Unión Nacional d'Estudiantes de Nicaragua]]<ref name="xunan19"/>
|líder1= [[Movimientu Universitariu 19 d'Abril]]'''<br/>
[[Lesther Alemán]]<br/>
[[Víctor Cuadres]]<br/>
'''{{Bandera|Vaticanu}} [[Ilesia católica en Nicaragua|Ilesia católica]]'''<br/>
[[Silvio José Báez Ortega]]<ref>{{cita publicación|nome=Emiliano|apellíu=Chamorro Mendieta|títulu=Ensin condiciones pa dialogar, asegura monseñor Silvio José Báez|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/04/24/politica/2408918-ensin-condiciones-pa-dialogar-asegura-monsenor-silvio-jose-baez|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=24 d'abril de 2018|fechaaccesu=24 d'abril de 2018}}</ref><br/>
[[Leopoldo Brenes]]<ref name="brenes"/> <br/>
'''[[Conseyu Cimeru de la Empresa Privada]]'''<br/>
[[José Adán Aguerri]]<ref>{{cita publicación|nome=José Isaac|apellíu=Espinoza|títulu=Cosep marcha güei y acepta instaurar diálogu con urxencia|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461876-cosep-cola-hoy-acepta-instaurar-dialogo-urxencia/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=24 d'abril de 2018}}</ref>
|líder2= {{bandera|NIC}} [[Daniel Ortega]]<br />
{{bandera|NIC}} [[Rosario Murillo]]
|baxes4='''Muertos''': 183-285{{refn|group=lower-alpha|name=muertos|En total 183 según la [[Comisión Permanente de Derechos Humanos]] a 18 de xunu,<ref name="cpdh-saldu">{{cita publicación |nome=Nohelia|apellíu=Celina Gutiérrez|títulu=CPDH rexistra más de 2.400 mancaos en dos meses de protestes|url=http://diariometro.com.ni/nacionales/181014-cpdh-muertos-crisis-protestes-nicaragua-onu/|fecha=21 de xunu de 2018|fechaaccesu=27 de xunu de 2018}}</ref> 212 según la [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] a 19 de xunu,<ref>{{cita publicación|títulu=CIDH: Númberu de muertos en protestes en Nicaragua xube a 212|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467755-cidh-muertos-nicaragua-crisis-ortega/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=22 de xunu de 2018|fechaaccesu=27 de xunu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180627230859/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467755-cidh-muertos-nicaragua-crisis-ortega/|archivedate=2018-06-27}}</ref> 191 según el [[Centru Nicaragüense de Derechos Humanos]] a 21 de xunu<ref>{{cita publicación|nome=Natalia|apellíu=Díaz Zeledón|títulu=Testimonio de Nicaragua: dos meses de 215 asesinatos, persecución y mieu|url=https://www.nacion.com/revista-dominical/testimonio-de-nicaragua-dos-meses-de-21/YXTXOHTPL5GJ7DDH6IOU6523FI/story/|fecha=24 de xunu de 2018|fechaaccesu=27 de xunu de 2018}}</ref> y 285 según l'[[Asociación Nicaragüense Pro Derechos Humanos]] a 25 de xunu.<ref name="anpdh-saldu">{{cita publicación|nome=Elizabeth|apellíu=Romero|títulu=ANPDH rexistra 285 muertos pola represión d'Ortega-Murillo en Nicaragua|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/06/26/nacionales/2440756-anpdh-violencia-de-ortega-murillo-dexa-285-muertos-y-cuntando|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=26 de xunu de 2018|fechaaccesu=27 de xunu de 2018}}</ref>}}<br/>
'''Mancaos''': 1200-2400+{{refn|group=lower-alpha|name=mancaos|Más de 1200 mancaos según la [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] a 6 de xunu,<ref>{{cita publicación|títulu=CIDH confirma 127 muertos y 1.200 mancaos per violencia en Nicaragua|url=https://www.semana.com/mundo/articulo/cidh-confirma-127-muertos-y-1200-mancaos-per-violencia-en-nicaragua/570231|periódicu=Selmana|fecha=6 de xunu de 2018|fechaaccesu=8 de xunu de 2018}}</ref> más de 1500 según l'[[Asociación Nicaragüense Pro Derechos Humanos]] a 25 de xunu<ref name="anpdh-saldu"/> y más de 2400 según la [[Comisión Permanente de Derechos Humanos]] a 18 de xunu.<ref name="cpdh-saldu"/>}}<br/>
'''Deteníos''': 130-438{{refn|group=lower-alpha|name=deteníos|130 deteníos según el [[Centru Nicaragüense de Derechos Humanos]] a 23 d'abril<ref name="reuters1">{{cita publicación |títulu=Protesters demand resignation of Nicaraguan president after unrest|url=https://www.reuters.com/article/us-nicaragua-protests-usa/protesters-demand-resignation-of-nicaraguan-president-after-unrest-idUSKBN1HU1YÁ|periódicu=[[Reuters]]|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=24 d'abril de 2018|idioma=inglés}}</ref> y 438 según la [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] a 21 de mayu.<ref name="cidh-muertos">{{cita publicación |títulu=Observaciones preliminares de la visita de trabayu de la CIDH a Nicaragua|url=http://www.oas.org/es/cidh/prensa/comunicaos/2018/113.asp|periódicu=[[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]]|fecha=21 de mayu de 2018|fechaaccesu=28 de mayu de 2018}}</ref>}}
|notes=
}}
Les '''[[Manifestación|protestes]] en [[Nicaragua]] de 2018-2019''' son una serie de manifestaciones que s'empecipiaron el [[18 d'abril]] de 2018 poles reformes al sistema de [[seguru social]]. Diches protestes causaron ente 183 y 285 muertos<ref group="lower-alpha" name="muertos"/> y más de 1200 mancaos.<ref group="lower-alpha" name="mancaos"/> El [[22 d'abril]] el [[Gobernantes de Nicaragua|presidente]] [[Daniel Ortega]] revocó les reformes al Seguru Social qu'aniciaron les protestes.<ref name="21laprensa"/>
== Antecedentes ==
En [[2013]], l'[[Institutu Nicaragüense de Seguridá Social]] (INSS) entró nun [[Déficit presupuestariu|déficit]] que foi creciendo de forma siguida mientres los siguientes años, algamando los 1,579 millones de [[Córdoba (moneda de Nicaragua)|córdobes]] en [[2016]] y 2,182.6 millones hasta payares de [[2017]]. La misión del [[Fondu Monetariu Internacional]] (FMI) en Nicaragua sollertó en 2017 de que les reserves d'efectivu del INSS escosar en [[2019]] nun siendo que se fixera una reforma del mesmu. El gobiernu de [[Daniel Ortega]] preparó una reforma del INSS col asesoramientu del FMI. El gobiernu refugó dalgunes de les midíes propuestes pol [[Fondu Monetariu Internacional]] como retrasar la edá de [[xubilación]], argumentando qu'a una edá más avanzada hai menos posibilidaes de consiguir emplegu, según la urxencia de la reforma, que tenía de dar resultancies tempranes p'asegurar la viabilidá inmediata del INSS, ente que delles midíes del FMI daríen resultancies en trés o cuatro años.<ref>{{cita publicación|nome1=Ingrid|apellíu1=Duarte|nome2=José Denis|apellíu2=Cruz|títulu=FMI: INSS precisa reforma|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/economia/455116-fmi-inss-precisa-reforma/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=7 de febero de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018}}</ref>
A principios d'abril de 2018, la [[patronal]] [[Conseyu Cimeru de la Empresa Privada]] (Cosep) anunció qu'empezara a axustar col gobiernu la reforma del INSS, declarando que la solución tenía d'incluyir un aumentu de la contribución de les empreses y de los emplegaos, según una reforma fiscal.<ref>{{cita publicación|nome1=Dora|apellíu1=González|nome2=Cinthya|apellíu2=Tórrez García|títulu=Empresarios y Gobiernu axusten en combu una reforma fiscal y al Seguru Social|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/04/05/economia/2399527-empresarios-y-gobiernu-axusten-en-combu-una reforma fiscal-y-al-seguru-social|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=5 d'abril de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018}}</ref> Nes negociaciones participaron gobiernu, representantes de la gran empresa (Cosep) y sindicatos sandinistas y quedaron escluyíes les [[Pequeña y mediana empresa|pequeñes y medianes empreses]].<ref>{{cita publicación|nome1=Dora|apellíu1=González|nome2=Mabel|apellíu2=Calero|títulu=Falta d'unidá de sector priváu en reforma a INSS va pasar factura a mipymes|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/04/19/economia/2406024-falta-de-unidá-de sector priváu-en-reforma-a-inss-pasara-factura-a-mipymes|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=19 d'abril de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018}}</ref>
Les reformes fueron anunciaes el [[16 d'abril]] de [[2018]] y publicaes oficialmente'l [[18 d'abril]]. La reforma incluyó una medría del 0.75% (del 6.25% al 7%) de la contribución al INSS per parte de los emplegaos y un 2% (del 19% al 21%) per parte de los empresarios a partir de xunetu. L'aportación de los empresarios amontaríase añalmente hasta llegar al 22.5% en [[2020]]. A esto añadiría un 5% de deducción de les [[Pensión|pensiones]].<ref>{{cita publicación|nome1=Humberto|apellíu1=Galu Romero|nome2=José Denis|apellíu2=Cruz|nome3=Uriel|apellíu3=Velásquez|títulu=Reformes del INSS entren en vixencia|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461524-reformes-inss-entren-vixencia/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=19 d'abril de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018}}</ref> Los [[sindicatu|sindicatos]] [[Frente Nacional de los Trabayadores]] (FNT) y [[Unión Nacional d'Emplegaos]] sofitaron la reforma,<ref name="fnt">{{cita publicación|nome=Tito|apellíu=Leyva|títulu=INSS ye de los trabayadores, proclama FNT|url=http://www.lajornadanet.com/index.php/2018/04/17/inss-ye-de-los trabayadores-proclama-fnt/|periódicu=[[La Jornada (Managua)|La Jornada]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=17 d'abril de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018}}</ref><ref name="xune">{{cita publicación|nome=Antenor|apellíu=Peña|títulu=Unión Nacional d'Emplegaos de Nicaragua sumir a reformes al Seguru Social|url=https://www.tn8.tv/nacionales/448566-union-nacional-emplegaos-nicaragua-suman-reformes-seguro-social/|periódicu=[[TN8]]|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018}}</ref> ente que la patronal COSEP refugar, aseguró qu'esta nun cuntaba con [[consensu]]<ref>{{cita publicación|nome=Ludwin|apellíu=Loáisiga|títulu=Cosep refuga reforma al INSS y diz que xenera incertidume|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/economia/461367-cosep-refuga-aumento-cotizaciones-inss/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=17 d'abril de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018}}</ref> y presentó un recursu d'amparu pa intentar revertila.<ref name=":1">{{cita publicación|títulu=Trés muertos por protestes en Nicaragua: ¿qué asocede? Claves pa entender la reforma del Seguru Social|url=http://cnnespanol.cnn.com/2018/04/20/trés-muertos-por protestes-en-nicaragua-que-asocede-claves-pa-entender-la reforma-del-seguru-social/|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=20 d'abril de 2018|periódicu=CNN Español|páxina=}}</ref>
== Desenvolvimientu ==
=== Entamu (18 d'abril) ===
[[Ficheru:2018 Nicaraguan protests - woman and flag.jpg|miniaturadeimagen|left|250px|Muyer con una bandera de Nicaragua y ensin amosase claramente a cual bandu pertenez, protestando en [[Managua]].]]
[[Ficheru:2018 Nicaraguan protests police.webm|miniaturadeimagen|derecha|250px|Policía antidisturbios nes contornes de la [[Universidá Nacional d'Inxeniería (Nicaragua)|Universidá Nacional d'Inxeniería]] el 19 d'abril cargando bales nun cartuchu.<ref>{{cita web |url=https://www.voanoticias.com/a/nicaragua-violencia-managua-protesta-por-seguru-social/4357456.html|títulu=Policía vixila frente a Universidá Nacional d'Inxeniería en Managua|fecha=20 d'abril de 2018|editorial=VOA|fechaaccesu=23 d'abril de 2018}}</ref>]]
[[Ficheru:Artificial flowers on the streets of the city.jpg|miniaturadeimagen|derecha|200px|[[Árboles de la vida]] nuna cai de [[Managua]], dalgunos de los cualos fueron baltaos polos manifestantes.]]
El miércoles [[18 d'abril]] de [[2018]], día nel que se publicar oficialmente la reforma del [[Institutu Nicaragüense de Seguridá Social]] (INSS), miembros de la coalición opositora [[Frente Ampliu pola Democracia (Nicaragua)|Frente Ampliu pola Democracia]] (FAD) manifestar contra la reforma del INSS na ciudá de [[León (Nicaragua)|León]] frente a les instalaciones del INSS. Nel mesmu llugar manifestáronse a favor de reformar miembros de la [[Mocedá Sandinista]]. Mientres el día rexistraron dellos enfrentamientos ente dambos grupos.<ref name="18fad">{{cita publicación|títulu=JUVENTUD SANDINISTA REALIZA PLANTÓN A favor DE REFORMES INSS|url=http://100noticias.com.ni/mocedá-sandinista-realiza-planton-a-favor-de-reformes-inss/|periódicu=[[100% Noticies]]|fecha=18 d'abril de 2018|fechaaccesu=24 d'abril de 2018}}</ref><ref>{{cita publicación|nome=Orlando|apellíu=Chávez Esquivel|títulu=VIDEOS Fuertes protestes y enfrentamientos frente al INSS en ciudá de León|url=http://www.lajornadanet.com/index.php/2018/04/18/videos-fuertes-protestes-y-enfrentamientos-frente-al-inss-en-ciudá-de-leon/|periódicu=[[La Jornada (Managua)|La Jornada]]|fecha=18 d'abril de 2018|fechaaccesu=24 d'abril de 2018}}</ref><ref>{{cita publicación|nome=Orlando|apellíu=Chávez Esquivel|títulu=IMAGEN Violencia en Ciudá de León por reformes al INSS|url=http://www.lajornadanet.com/index.php/2018/04/18/imagenes-violencia-en-ciudá-de-leon-por reformes-al-inss/|periódicu=[[La Jornada (Managua)|La Jornada]]|fecha=18 d'abril de 2018|fechaaccesu=24 d'abril de 2018}}</ref> Estudiantes de la [[Universidá Centroamericana]] (UCA) en [[Managua]] tamién se manifestaron en contra de la reforma, coincidiendo con manifestantes a favor de la reforma y rexistrándose enfrentamientos de nuevu.<ref>{{cita publicación|nome=Orlando|apellíu=Barrio|títulu=Cola termina en conflictu|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461525-marcha-inss-termina-conflictu/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=19 d'abril de 2018|fechaaccesu=24 d'abril de 2018}}</ref>
=== Esguilada (19-21 d'abril) ===
El xueves [[19 d'abril]] les protestes contra la reforma estender a dellos [[Departamentu (entidá subnacional)|departamentos]], incluyendo [[Departamentu de León|León]], [[Departamentu de Managua|Managua]], [[Departamentu de Granada Granada]], [[Departamentu de Boaco|Boaco]], [[Departamentu de Carazo|Carazo]], [[Departamentu de Estelí|Estelí]] y [[Departamentu de Rivas|Rivas]].<ref name="end19a">{{cita publicación|títulu=Asina fueron les protestes pol INSS en Nicaragua|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461597-inss-nicaragua-protestes-policia/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=19 d'abril de 2018|fechaaccesu=24 d'abril de 2018}}</ref> El gobiernu tamién convocara a los sos simpatizantes pa manifestase na capital, [[Managua]].<ref name=":0">{{cita publicación |apellíu=Salinas|nome=Carlos|títulu=Varios muertos mientres les protestes en Nicaragua contra les reformes d'Ortega|url=https://elpais.com/internacional/2018/04/20/actualidad/1524205768_663638.html|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=20 d'abril de 2018|periódicu=El País|páxina=}}</ref>
Les protestes fueron especialmente actives en delles universidaes del país. Na [[Universidá Nacional Agraria (Nicaragua)|Universidá Nacional Agraria]] (UNA) y la [[Universidá Nacional d'Inxeniería (Nicaragua)|Universidá Nacional d'Inxeniería]] (UNI) en [[Managua]] hubo enfrentamientos ente manifestantes y [[policía antidisturbios]]. Los manifestantes fixeron usu de piedres, [[Morteru (arma)|morteros]] caseros{{refn|name=morteru|group=lower-alpha|Los morteros caseros utilizaos en delles protestes en Nicaragua son [[esplosivu|esplosivos]] artesanales fechos de [[pólvora]] envolubrada con papel (o [[petardu|petardos]]). Disparar por aciu un tubu de metal [[galvanizáu]] llamáu lanzamorteros.<ref>{{cita publicación|nome=Martha|apellíu=Solano Martínez|títulu=Arma política mortal, Morteros|url=https://www.laprensa.com.ni/2010/06/13/politica/27593-arma-politica-mortal-morteros|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=13 de xunu de 2010|fechaaccesu=2 de mayu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180626113105/https://www.laprensa.com.ni/2010/06/13/politica/27593-arma-politica-mortal-morteros|archivedate=2018-06-26}}</ref>}} y [[Cóctel mólotov|cócteles molotov]] y la policía de [[gas llacrimóxeno]] y [[Bala de goma|bales de goma]].<ref name="19reuters">{{cita publicación|nome=Oswaldo|apellíu=Rivas|títulu=Crecen protestes en Nicaragua por reforma a la seguridá social|url=https://lta.reuters.com/article/topNews/idLTAKBN1HQ34J-OUSLT|periódicu=[[Reuters]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=26 d'abril de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180427045138/https://lta.reuters.com/article/topNews/idLTAKBN1HQ34J-OUSLT|archivedate=2018-04-27}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Trés muertos y decenes de mancaos poles protestes en Nicaragua contra la reforma de la Seguridá Social|url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-trés-muertos-decenes-mancaos-protestes-nicaragua-contra-reforma-seguridá-social-20180420182957.html|periódicu=[[Europa Press]]|allugamientu=[[Madrid]]|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=26 d'abril de 2018}}</ref>
Na [[Universidá Nacional Autónoma de Nicaragua]] de [[Managua]] (XUNAN-Managua), les autoridaes universitaries, los sindicatos y la [[Unión Nacional d'Estudiantes de Nicaragua]] (XUNEN) sofitaron la reforma del INSS, torgaron protestes na cortil y llamaron al alderique y la non violencia.<ref name="xunan19">{{cita publicación |títulu=Docentes y estudiantes universitarios de XUNIR-Managua sofiten reformes al INSS|url=https://www.vivanicaragua.com.ni/2018/04/19/politica/docentes-y-estudiantes-universitarios-de xunir-managua-sofiten-reformes-al-inss/|periódicu=[[Viva Nicaragua (Canal 13)]]|fecha=19 de mayu de 2018|fechaaccesu=3 de mayu de 2018}}</ref>
Mientres los enfrentamientos morrieron trés persones por disparu d'[[Arma de fueu|armes de fueu]]: un policía (Hilton Manzanares) y un trabayador (Darwin Urbina) cerca de la [[Universidá Politéunica de Nicaragua]] (UPOLI) en Managua y un estudiante (Richard Pavón) mientres un ataque a l'alcaldía de [[Tipitapa]].<ref>{{cita publicación|nome1=Ernesto|apellíu1=García|nome2=Mauricio|apellíu2=González|nome3=José Isaac|apellíu3=Espinoza|títulu=Familiares de muertos en protestes del INSS lleguen a Medicina Llegal|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461659-inss-nicaragua-muertos-protestes/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=26 d'abril de 2018}}</ref> La [[Cruz Roja Nicaragüense]] reportó 48 mancaos que recibieron atención médica mientres el día.<ref>{{cita publicación |nome=Oswaldo|apellíu=Rivas|títulu=At least three dead, including police officer, in Nicaragua protests|url=https://www.reuters.com/article/uk-nicaragua-protests/at-least-three-dead-including-police-officer-in-nicaragua-protests-idUKKBN1HR35C|periódicu=[[Reuters]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=26 d'abril de 2018|idioma=inglés}}</ref>
Les protestes estender al barriu [[Monimbó]] en [[Masaya]], un históricu bastión de la [[Revolución Sandinista]].<ref name="end19a"/><ref name=":0"/> Dellos grupos destruyeron instalaciones públiques y privaes, incluyendo siquier una casa particular.<ref>{{cita publicación|nome=Kenneth|apellíu=Chávez|títulu=Alcaldía de Masaya va desenvolver procesu de restauración en Comandito de Monimbó|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:76095-alcaldia-de-masaya-desenvolviera-procesu-de-restauracion-en-comandito-de-monimbo|periódicu=[[El 19]]|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=20 d'abril de 2018}}</ref><ref>{{cita publicación|nome=Thelma|apellíu=Benavides|títulu=Estropien y escalen clínica móvil qu'atiende a vieyos en Masaya|url=https://www.tn8.tv/sucesos/448492-danan-escalen-clinica-movil-atiende-vieyos-masaya/|periódicu=[[TN8]]|fecha=19 d'abril de 2018|fechaaccesu=19 de mayu de 2018}}</ref>
El [[Institutu Nicaragüense de Telecomunicaciones y Correos]] (TELCOR), ente regulador de les telecomunicaciones, ordenó una corte d'emisión de cuatro canales de televisión qu'informaben de les protestes: [[Nicavisión|Canal 12]], [[CDNN 23|Canal 23]], [[Canal Católica de Nicaragua|Canal 51]] y [[100% Noticies]]. La corte foi efectivu delles hores mientres el 19 d'abril<ref name="corte-emision">{{cita publicación|títulu=Gobierno de Nicaragua censura canales por informar de protestes|url=https://www.voanoticias.com/a/nicaragua-daniel-ortega-censura-100-per cientu-noticies-cable/4356550.html|periódicu=[[Voz d'América]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=19 d'abril de 2018|fechaaccesu=30 d'abril de 2018}}</ref>, sacante a la canal 100% Noticies, que tuvo fuera del aire hasta'l 25 d'abril.<ref>{{cita publicación|apellíu=Gutiérrez|nome=Noelia Celina|títulu=Reactiven señal en cable a 100% Noticies|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462066-reactiven-senal-cable-100-noticies/|fecha=25 d'abril de 2018|fechaaccesu=8 de mayu de 2018|periódicu=El Nuevo Diario|allugamientu=Managua|páxina=|númberu=}}</ref>
Esi mesmu día, la vicepresidenta [[Rosario Murillo]] condergó les muertes asocedíes mientres el día, fixo un llamáu a la paz y describió a los promotores de les protestes como «minúsculos grupos».<ref>{{cita publicación|nome=Rosario|apellíu=Murillo|enllaceautor=Rosario Murillo|títulu=Rosario en Multinoticias edición especial (19 d'Abril del 2018)|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:76084-rosariu-en-multinoticias-edicion-especial-19-de-abril-del-2018|fecha=19 d'abril de 2018|fechaaccesu=20 d'abril de 2018}}</ref>
La xornada del vienres [[20 d'abril]] dexó dos muertos: un mozu na UPOLI que recibió un impautu de bala y un estudiante adolescente del Colexu Loyola.<ref>{{cita publicación|nome1=Rafael|apellíu1=Lara|nome2=Eva|apellíu2=Inestroza|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461689-inss-protesta-muertos-nicaragua/|títulu=Xuben a cinco los muertos en Nicaragua poles protestes contra'l INSS|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=20 d'abril de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180612141641/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461689-inss-protesta-muertos-nicaragua/|archivedate=2018-06-12}}</ref> Mientres la nueche dellos edificios públicos fueron quemaos por opositores. Ente ellos, el Centru Universitariu de la Universidá Nacional Autónoma de Nicaragua ([[XUNAN-León]]) en [[León (Nicaragua)|León]] y l'alcaldía de [[Granada (Nicaragua)|Granada]]. Tamién foi quemada la sede de [[Radio Darío]], propiedá del periodista Aníbal Toruño, na ciudá de León.<ref>{{cita publicación|títulu=Amburen edificios públicos en Nicaragua por casu INSS|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461709-inss-quemes-protestes-nicaragua/|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]}}</ref> Los enfrentamientos y el vandalismo siguieron mientres la nueche dexando alredor de siete muertos.<ref name="21eld"/> En Managua los manifestantes baltaron con sierres na [[Carretera a Masaya]] y en delles rotondas los [[Árbol de la vida|árboles de la vida]], estructures metáliques en forma d'árbol asitiaes pol gobiernu en [[2013]].<ref>https://elpitazo.com/internacional/video-manifestantes-baltaron-escultures-emblematicas-del gobierno-de-nicaragua</ref>
El [[Conseyu Cimeru de la Empresa Privada]] (Cosep) convocó a les empreses afiliaes y a los sos trabayadores a una marcha nacional pal 23 d'abril.<ref name="elpais-empresarios">{{cita publicación |títulu=Los empresarios de Nicaragua alloñar d'Ortega|url=https://elpais.com/internacional/2018/04/20/america/1524260894_677241.html|editorial=El País|fechaaccesu=20 d'abril de 2018}}</ref> La vicepresidenta [[Rosario Murillo]] anunció que'l gobiernu reinstalaría una mesa de diálogu sobre la reforma del INSS pa buscar un nuevu consensu.<ref>{{cita publicación|títulu=Gobierno de Nicaragua reinstala mesa de diálogu sobre propuestes de reforma al INSS|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:76114-gobierno-de-nicaragua-reinstala-mesa-de-dialogo-sobre-propuestes-de-reforma-al-inss|periódicu=[[El 19]]|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=7 de mayu de 2018}}</ref>
[[Ficheru:Ángel Gahona (Ilustración).jpg|miniaturadeimagen|derecha|260px|Ilustración d'Ángel Gahona, [[periodista]] asesináu mientres les protestes.]]
El sábadu [[21 d'abril]], tres una nueche de fuertes enfrentamientos, amaneció col [[Exércitu de Nicaragua|Exércitu]] esplegáu en delles ciudaes pa curiar instalaciones públiques como l'Alcaldía de [[Managua]] o'l [[Aeropuertu Internacional Augusto C. Sandino]].<ref name="21eld">{{cita publicación|títulu=Exércitu sale a les cais en Nicaragua mientres protestes pol INSS|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461746-ejercito-sale-cais-nicaragua-mientres-ptotestas-i/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|axencia=[[Axencia EFE]]|fecha=21 d'abril de 2018|fechaaccesu=1 de mayu de 2018}}</ref> El presidente [[Daniel Ortega]] pronuncióse públicamente per primer vegada dende l'entamu de les protestes. Nes sos declaraciones fixo un llamamientu a la paz y a retomar el diálogu col Cosep.<ref>{{cita publicación|títulu=Presidente Ortega: "El diálogu ye'l primer pasu p'algamar la paz"|url=https://www.tn8.tv/nacionales/448627-presidente-ortega-dialogo-pasu-algamar-paz/|periódicu=[[TN8]]|fecha=21 d'abril de 2018|fechaaccesu=1 de mayu de 2018}}</ref> Ente la tarde y la nueche del sábadu fueron quemaos les instalaciones de les alcaldíes de [[Diriamba|Diramba]] y [[Jinotepe]], amás, reportóse que la parroquia Santiago de Jinotepe foi asaltada por manifestantes.<ref>{{cita publicación|títulu=Quemen les instalaciones de les alcaldíes de Diriamba y Jinotepe|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/04/21/departamentales/2407976-quemen-les instalaciones-de-les-alcaldias-de-diriamba-y-jinotepe|fecha=21 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=La Prensa|idioma=es-ES}}</ref> Una axente de policía, Juana Francisca Aguilar, morrió por un disparu na cabeza.<ref>{{cita publicación|títulu=Rinden homenaxe póstumu a oficial de la policía Juana Francisca Aguilar|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:76200-rinden-homenaxe-postumo-a-oficial-de-la-policia-juana-francisca-aguilar|periódicu=[[El 19]]|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=9 de xunu de 2018}}</ref>
==== Asesinatu d'Ángel Gahona (21 d'abril) ====
{{AP|Ángel Gahona}}
Na nueche del [[21 d'abril]], el periodista [[Ángel Gahona]], corresponsal de la [[Canal 6 (Nicaragua)|Canal 6]] de Nicaragua, foi asesináu mientres realizaba una tresmisión al traviés de [[Facebook|Facebook Live]] del so programa ''Noticieru El Meridianu'', d'una manifestación na ciudá de [[Bluefields]].<ref>{{cita publicación |títulu=El periodista Ángel Gahona muerre mientres tresmitía en direutu les protestes en Nicaragua|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-43853795|fecha=22 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=[[BBC|BBC Mundu]]}}</ref>
El día [[8 de mayu]] la Fiscalía Xeneral comunicó la captura de dos nuevos,<ref>{{cita web |url=https://knightcenter.utexas.edu/es/blog/00-19626-dos-homes-son-acusados-formalmente-por asesinatu-de-periodista-en-nicaragua-familia |títulu=Dos homes son acusaos formalmente por asesinatu de periodista en Nicaragua, familia de la víctima refuga l'acusación |fecha=9 de mayu |añu=2018 |autor=Knight Center por Journalism of the Americas }}</ref> acusaos de ser los posibles culpables» del asesinatu del periodista y [[llocutor]].<ref>{{cita publicación|apellíu=Redaición|títulu=Acusen formalmente a supuestos asesinos de periodista Ángel Gahona y dícten-yos prisión preventiva|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/05/08/nacionales/2415972-acusen-formalmente-supuestos-asesinos-de-periodista-angel-gahona|periódicu=La Prensa de Nicaragua|idioma=es}}</ref>
La esposa del periodista asegura que l'asesinatu foi perpetáu por fuercies policiales.<ref>{{cita publicación |títulu=Esposa de periodista asesináu: Daniel Ortega tien de dexar el poder, pa vivir en llibertá|url=https://cnnespanol.cnn.com/video/migueliuth-sandoval-viuda-de periodista asesináu-en-nicaragua-intvw-usa-diretco-ione-molinares-2/|periódicu=[[CNN n'Español]]|fecha=5 de xunu de 2018|fechaaccesu=27 de xunu de 2018}}</ref>
=== Revocación de la reforma y concesiones (22-29 d'abril) ===
El domingu [[22 d'abril]], el presidente Ortega anuncia por aciu televisión la revocación de la reforma al seguru social.<ref>{{cita web |url=http://www.prensa-latina.cu/index.php?o=rn&id=172573&SEO=ortega-anuncia-casacion-de-reforma-que-españo-violencia-en-nicaragua |títulu=Ortega anuncia casación de reforma qu'españó violencia en Nicaragua |obra=Prensa Llatina |fecha=22 d'abril de 2018 |fechaaccesu=22 d'abril de 2018}}</ref><ref name="21laprensa"/> El [[Ministeriu d'Educación (Nicaragua)|Ministeriu d'Educación]] informó la suspensión de les clases a nivel nacional nos niveles de primaria, secundaria y d'educación p'adultos pal llunes 23 d'abril.<ref>{{cita publicación|títulu=Clases queden suspendíes a nivel nacional|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:76186-clases-queden-suspendíes-a nivel nacional|fecha=22 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|sitiuweb=El 19}}</ref>
El [[23 d'abril]] el [[Conseyu Cimeru de la Empresa Privada]] (Cosep) pidió que los estudiantes formaren parte de la mesa del diálogu anunciada pol gobiernu y que la [[Conferencia Episcopal de Nicaragua|Conferencia Episcopal]] exerciera de mediadora.<ref>{{cita publicación|nome=José Denis|apellíu=Cruz|títulu=Cosep: Estudiantes tienen de tar en diálogu col gobiernu|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461945-cosep-estudiantes-protestes-dialogo-nicaragua/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=9 de xunu de 2018}}</ref> A otru día, la Conferencia Episcopal aceptó mediar nel diálogu.<ref>{{cita publicación|nome=Uriel|apellíu=Velásquez|títulu=Iglesia Católica acepta mediar en diálogu ente gobiernu y empresarios de Nicaragua|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462029-ilesia-catolica-dialogo-protesta-nicaragua/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=24 d'abril de 2018|fechaaccesu=9 de xunu de 2018}}</ref>
El martes [[24 d'abril]] líderes del movimientu llabrador publicaron un comunicáu en sofitu a los manifestantes antigubernamentales y fixeron un llamáu a una fuelga xeneral según a negociaciones qu'incluyan a tolos sectores de la sociedá.<ref>{{cita publicación|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/04/24/nacionales/2409044-movimientu-llabrador-llapada-a paru nacional-hasta-que-cumplan-demandes|títulu=Movimientu llabrador llapada a paru nacional hasta que cumplan demandes|apellíu=Romero|nome=Elizabeth|fecha=24 d'abril de 2018|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fechaaccesu=26 d'abril de 2018}}</ref> La líder del movimientu llabrador, Francisca Ramírez, fixo un llamáu al arrenunciu del presidente Ortega.<ref name=":1" />
El [[25 d'abril]] crear na [[Universidá Politéunica de Nicaragua]] el [[Movimientu Universitariu 19 d'Abril]] como interlocutor pal diálogu col gobiernu. Nuna rueda de prensa presentaron les sos esixencies al gobiernu, qu'incluyíen la lliberación de deteníos, anular antecedentes policiales, procesar penalmente a los responsables de les muertes, suspensión d'altos cargos de la Policía Nacional incluyendo a [[Aminta Granera]] y [[Francisco Díaz]], garantíes de non represalies y la reconstrucción de les instalaciones universitaries.<ref name="mu19a">{{cita publicación|títulu=¿Cuálos son les esixencies del Movimientu Universitariu 19 d'Abril?|url=https://maye.com.ni/entós/1389-cualos-son-exigencia-movimiento-universitariu-19/|periódicu=maye.com.ni|allugamientu=[[Managua]]|fecha=25 d'abril de 2018|fechaaccesu=3 de mayu de 2018}}</ref><ref>{{cita publicación|nome1=Orlando|apellíu1=Barrios|nome2=Uriel|apellíu2=Velásquez|nome3=Noelia|apellíu3=Celina Gutiérrez|títulu=Universitarios acepten participar en diálogu|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462195-universitarios-acepten-participar-dialogo/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=26 d'abril de 2018|fechaaccesu=3 de mayu de 2018}}</ref>
Mientres los díes posteriores a la revocación de les reformes, el gobiernu fixo una serie de concesiones. El [[23 d'abril|23]] y [[24 d'abril]] les autoridaes lliberaron a unos 200 deteníos,<ref>{{cita web |títulu=NOTA DE PRENSA Non. 16 – 2018|url=http://www.policia.gob.ni/?p=18919|sitiuweb=[[Policía Nacional de Nicaragua]]|fecha=24 d'abril de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180425050235/www.policia.gob.ni/?p=18919|fechaarchivu=25 d'abril de 2018}}</ref><ref>{{cita publicación|nome=Keysi|apellíu=García|títulu=Policía empieza a lliberar presos de les protestes|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461963-policia-empieza-lliberar-presos-protestes/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=24 d'abril de 2018|fechaaccesu=8 de mayu de 2018}}</ref> dalgunos de los cualos denunciaron ser torturaos.<ref>{{cita publicación|títulu=Protestes en Nicaragua: los estudiantes que fueron lliberaos rellataron la brutal tortura que sufrieron en prisión|url=https://www.infobae.com/america/america-latina/2018/04/24/protestes-en-nicaragua-los estudiantes-que-fueron-lliberaos-rellataron-la-brutal-tortura-que-sufrieron-en-prision/|fechaaccesu=25 d'abril de 2018|periódicu=[[Infobae.com]]|fecha=24 d'abril de 2018}}</ref> El [[26 d'abril]] la fiscal auxiliar Inés Miranda anunció que'l Ministeriu Públicu empecipiaría una investigación formal sobre les muertes, mancadures, robos y daños a la propiedá público y privao mientres les protestes.<ref>{{cita publicación|títulu=Ministeriu Públicu va empecipiar procesu d'investigación sobre fechos violentos de la selmana pasada|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:76339-ministeriu-publico-empecipiara-procesu-de-investigacion-sobre-fechos-violentos-de-la selmana pasada|periódicu=[[El 19]]|fecha=26 d'abril de 2018|fechaaccesu=7 de mayu de 2018}}</ref> El [[27 d'abril]], según el diariu [[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]], la xefa de la Policía de Nicaragua, [[Aminta Granera]], arrenunciaría al so cargu. Hasta'l momentu nun hai confirmación oficial del arrenunciu.<ref>{{cita publicación|nome=Elizabeth|apellíu=Romero|títulu=Aminta Granera arrenuncia al so cargu de direutora de la Policía, según fontes estraoficiales|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/04/27/politica/2411119-aminta-granera-arrenunciu-a-el so-cargu-segun-fontes-estraoficiales|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=27 d'abril de 2018|fechaaccesu=7 d'abril de 2018}}</ref><ref>{{cita publicación |nome=Elizabeth|apellíu=Romero|títulu=Más de cien ONG nicaragüenses responsabilicen a xefes policiales por masacre|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/05/01/nacionales/2412331-mas-de-cien-ong-nicaraguenses-responsabilicen-xefes-policiales-por masacre periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=1 de mayu de 2018|fechaaccesu=7 d'abril de 2018}}</ref> El [[29 d'abril]] l'[[Asamblea Nacional de Nicaragua|Asamblea Nacional]] aprobó la creación d'una Comisión de la Verdá.<ref name="comisionverdad-29a"/>
El [[28 d'abril]] la Conferencia Episcopal anunció que daría un plazu d'un mes pa evaluar el cumplimientu de los alcuerdos que s'algamar mientres el diálogu.<ref>{{cita publicación|títulu=Nicaragua: los obispos dan un mes a Ortega pa implementar el diálogu|url=http://www.dw.com/es/nicaragua-los obispos-dan-un mes-a-ortega-pa-implementar-el-di%C3%A1logo/a-43580871|fecha=28 d'abril de 2018|fechaaccesu=29 d'abril de 2018|sitiuweb=DW|idioma=es-ES}}</ref>
=== Continuidá de les protestes (22-30 d'abril) ===
A pesar de la revocación de les reformes, les protestes siguieron mientres el [[22 d'abril]] y los díes posteriores. El 22 d'abril presentáronse saqueos a distintos supermercaos y comercios en Managua, especialmente los supermercaos Palí y Maxi Palí propiedá del grupu [[Walmart Nicaragua]].<ref name="21laprensa">{{cita publicación|nome=|títulu=Asina te cuntamos el quintu día de les protestes contra les reformes el INSS|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/04/22/politica/2408054-en vivu quintu-dia-de-protestes-en-nicaragua|fecha=22 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]}}</ref> Na nueche, reportóse un tirotéu na Universidá Politéunica de Nicaragua ente la policía y estudiantes de la universidá.<ref name="21laprensa"/>
Na xornada del llunes [[23 d'abril]] colaron miles de ciudadanos en Managua convocaos polos empresarios del Cosep<ref name="elpais-empresarios"/> amás de los estudiantes que siguieron movilizaos. Reclamaron el cese de la violencia nel país, la lliberación de los estudiantes deteníos pola policía y el cese de la censura de medios televisivos, amás de pidir una respuesta per parte del gobiernu alrodiu de los estudiantes finaos mientres les protestes.<ref>{{cita publicación|títulu=EN VIVU {{!}} Marcha d'empresarios converxe cola de los universitarios autoconvocados y diríxese escontra la Upoli|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/04/23/politica/2408526-en vivu sestu-dia-de-protestes-en-nicaragua|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018|periódicu=La Prensa|idioma=es-ES}}</ref>
El [[28 d'abril]] miles de llabradores ingresen a Managua pa participar nes movilizaciones convocaes pola Ilesia.<ref>{{cita publicación|títulu=Llabradores lleguen a Managua p'asistir a pelegrinación por protestes en Nicaragua|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462440-llabradores-managua-protestes-nicaragua/|fecha=28 d'abril de 2018|fechaaccesu=29 d'abril de 2018|sitiuweb=elnuevodiario.com.ni|idioma=es-ES}}</ref>
El [[30 d'abril]] el FSLN convocó un actu oficial en Managua pol [[Día Internacional de los Trabayadores]] y en tributu a [[Tomás Borge]] al qu'asistieron miles de persones. Na Plaza de les Victories, na [[carretera a Masaya]] [[Daniel Ortega]] dirixir a los asistentes, faciendo un llamáu a la paz y al diálogu, y pidió un minutu de silenciu polos muertos.<ref>{{cita publicación|títulu=Presidente Daniel Ortega: Nicaragua escoyó'l camín de la paz|url=https://www.telesurtv.net/news/nicaragua-movilizacion-paz-presidente-daniel-ortega-20180430-0054.html|periódicu=[[teleSUR]]|fecha=30 d'abril de 2018|fechaaccesu=8 de mayu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180629131429/https://www.telesurtv.net/news/nicaragua-movilizacion-paz-presidente-daniel-ortega-20180430-0054.html|archivedate=2018-06-29}}</ref>
=== Mayu ===
[[Ficheru:2018 Nicaraguan protests police.png|miniaturadeimagen|derecha|250px|Policías antimotines na redoma de los semáforos de la [[Universidá Centroamericana]].]]
El [[2 de mayu]] el [[Movimientu Universitariu 19 d'Abril]] afitó un plazu de siete díes al gobiernu pa dexar a la [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] (CIDH) y la [[Oficina del Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos]] investigar les muertes asocedíes mientres les protestes.<ref>{{cita publicación|títulu=Universitarios dan siete díes por que gobiernu de Nicaragua dexe ingresu a la CIDH|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462837-universitarios-dan-siete-dias-que-gobierno-nicarag/|fechaaccesu=3 May 2018|work=[[El Nuevo Diario]]|fecha=2 May 2018|idioma=ye|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180503074701/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462837-universitarios-dan-siete-dias-que-gobierno-nicarag/|archivedate=2018-05-03}}</ref> Una marcha estudiantil salió na mañana dende la UCA escontra l'Asamblea Nacional pa protestar contra la Comisión de la Verdá pero foi detenida por un grupu de antimotines al altor del antiguu Hospital Militar, polo que dicha marcha tornar a la UCA y dende ellí dirixóse a la UPOLI pa solidarizase con otros grupos atrincheraos en dicha universidá alredor de la cual, na nueche, volvieren llevantase les barricaes magar los policías que taben cerca.<ref>{{cita publicación|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462793-antimotines-frenen-marcha-universitarios-managua/|títulu=Antimotines frenen marcha d'universitarios en Managua|fecha=2 de mayu de 2018|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|fechaaccesu=3 de mayu de 2018}}</ref>
El [[3 de mayu]] policías antimotines atacaron la UPOLI de madrugada causando 6 mancaos, 1 de gravedá. El Movimientu Universitariu 19 d'Abril respondió al incidente afirmando que nun participaría nel diálogu con Ortega debíu al ataque que punxo en peligru les negociaciones.<ref>{{cita publicación |url=http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2018/05/03/nicaragua-nuevu-choque-con-la-policia-dexa-seis-estudiantes-mancaos-2140.html|títulu=Nicaragua: choque cola policía dexa seis estudiantes mancaos |apellíu= |nome= |fecha=3 May 2018|work=[[La Jornada]]|fechaaccesu=3 de mayu de 2018 |idioma=es-MX}}</ref>
La [[Conferencia Episcopal de Nicaragua]], por aciu un comunicáu lleíu pol cardenal [[Leopoldo Brenes]], declaró que les «dolioses muertes sufiertes mientres les manifestaciones universitaries tienen de ser esclariaes a xeitu» y que l'oxetivu del diálogu sería «revisar el sistema políticu del país dende'l so raigañu, pa llograr una democracia auténtica.»<ref>{{cita publicación|nome=Uriel|apellíu=Velásquez|títulu=Obispo quieren democracia auténtica|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462992-obispos-quieren-democracia-autentica/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=4 de mayu de 2018|fechaaccesu=10 de xunu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180612141040/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462992-obispos-quieren-democracia-autentica/|archivedate=2018-06-12}}</ref>
En nomando a los sos representantes nel diálogu nacional, les principales organizaciones del sector priváu espresaron al traviés d'un comunicáu dalgunos temes que consideren ten de ser parte de l'axenda de discutiniu. Ente ellos inclúyese la pidimientu de realizar una investigación independiente y creíble pa investigar los asesinatos asocedíos mientres les protestes de los últimos díes, reformes al sistema eleutoral que garanticen eleiciones llibres y tresparentes, cambeos nes instituciones gubernamentales pa garantizar el reestablecimientu del Estáu de derechu y resolver los problemes de sostenibilidá y tresparencia del Institutu Nicaragüense del Seguru Social (INSS).<ref>https://www.laprensa.com.ni/2018/05/03/economia/2413537-sector-priváu-noma-representantes-en-el-dialogo-nacional</ref>
La [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] (CIDH) solicitó al Estáu de Nicaragua «reparar nel terrén asoceder nel contestu de les protestes, ante lo que'l gobiernu solicitara tiempu pa «aguardar la meyora de los procesos internos.» La Comisión decidió instalar una sala de coordinación y respuesta oportuna integrada» pa dar «especial atención a la situación de los derechos humanos en Nicaragua» y repitíu «de manera urxente la so solicitú d'avenida al Estáu pa la realización d'una visita al país».<ref>{{cita publicación|nome=Ludwin|apellíu=Loáisiga|títulu=CIDH pide visitar Nicaragua, pero Estáu solicita tiempu|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462931-cidh-nicaragua-protestes-muertes/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=3 de mayu de 2018|fechaaccesu=15 de xunu de 2018}}</ref>
El [[4 de mayu]] grupos universitarios d'[[Alianza Universitaria Nicaragüense]], [[Movimientu Estudiantil 19 d'Abril]] y [[Movimientu Universitariu 19 d'Abril]] crean una coalición pa participar nel diálogu y conderguen la iniciativa de l'[[Asamblea Nacional de Nicaragua|Asamblea Nacional]] crear una Comisión de la Verdá que consideren parcializada.<ref>https://www.infobae.com/america/america-latina/2018/05/06/crisis-en-nicaragua-los estudiantes-formaron-una-coalicion-pa-unificar-propuestes-de-cara-al-dialogo-con-el-regimen-de-daniel-ortega/</ref>
Grandes grupos d'estudiantes universitarios de centru d'enseñanza cimera públicos piden la salida de la Dirigencia d'Unión Nacional d'Estudiantes pola so actuación y sofitu al gobiernu de Nicaragua.<ref>https://www.laprensa.com.ni/2018/05/07/nacionales/2415245-estudiantes-esixen-la salida-de-los dirixentes-de-xunen-en-les universidaes-publiques</ref>
El [[7 de mayu]] el Movimientu Universitariu 19 d'Abril anunció qu'enfoscaría les protestes en [[León (Nicaragua)|León]] y solicitó el respaldu a los estudiantes que tengan «conciencia de la causa».<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463290-xunan-leon-universitarios-protestes/</ref> La Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) repitió al Gobiernu de Nicaragua la so solicitú d'ingresu al país pa investigar les muertes, desapaiciones, aprehensiones y mancadures que dexó la xornada de protestes d'abril, al considerar que les aiciones que se desenvuelven a nivel internu «nun cunten cola credibilidá de tola población».<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463287-cihd-nicaragua-comision-verdá/</ref> El Centru Carter, fundáu pol ex-presidente de los Estaos Xuníos Jimmy Carter, unvió una misión d'ayuda pal diálogu nacional que se realizaría más palantre nel país.<ref>https://www.univision.com/noticias/america-latina/el centru-carter-envia-un equipu-a-nicaragua-pa-ufiertar-ayuda-en-el-dialogo</ref>
El Movimientu Universitariu 19 d'Abril aseguró que mientres nun hubieren condiciones nun van participar nel diálogu col gobiernu. Según el MU19A esta decisión foi tomada por cuenta d'agresiones recibíes de la policía antidisturbios y militantes sandinistas na nueche del día 6 de mayu en Niquinohomo, Catarina y Monimbó, Masaya. Los líderes del Movimientu 19 d'Abril, en Masaya, esixen el retiru inmediatu de les fuercies especiales de la Policía Nacional y de la Mocedá Sandinista nesi departamentu.<ref>https://www.laprensa.com.ni/2018/05/07/nacionales/2415334-en-vivu-peracabar-noticias-de-les protestes-en-nicaragua</ref>
Na tarde y nueche del [[7 de mayu]] hubo enfrentamientos ente estudiantes de la [[Universidá Politéunica de Nicaragua]] (Upoli) y la Policía Nacional. Según los protestantes hubo, siquier, cinco mancaos.<ref>{{cita publicación|nome=Humberto|apellíu=Galu Romero|títulu=Upoli so tensión: Enfrentamientu dexa dellos mancaos|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463357-upoli-protestes-nicaragua-policia/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=7 de mayu de 2018|fechaaccesu=16 de xunu de 2018}}</ref> Según medios oficiales fueron secuestraos cuatro autobuses y unu d'estos foi quemáu. Un representante de la [[Unión Rexonal de Cooperatives de Tresporte]] calificó a los autores de la quema de «atayu de pandilleros» y aseguró que, si siguíen quemando los sos autobuses, defenderíense. El presidente de la [[Cooperativa Colón]] aconseyó a cooperatives de tresporte de [[Managua]] suspender el serviciu.<ref>{{cita publicación|títulu=Pandilleros financiaos pola derecha secuestren y quemen buses en Managua|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:76742-pandilleros-financiaos-pola derecha-secuestren-y-quemen-buses-en-managua|periódicu=[[El 19 Digital]]|fecha=7 de mayu de 2018|fechaaccesu=16 de xunu de 2018}}</ref>
El [[8 de mayu]] estudiantes de la [[Universidá Nacional Agraria (Nicaragua)|Universidá Nacional Agraria]] y de la Universidá Católica (privada), sumar a les protestes.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463436-unica-protestes-nicaragua/</ref>El rector de la privada Universidá Americana (UAM), Ernesto Medina, dixo güei que'l Gobiernu de Nicaragua vetó una propuesta de los obispos pa ser unu de los interlocutores nel diálogu per parte de les universidaes.<ref>https://www.lavanguardia.com/internacional/20180509/443437131300/el gobierno-de-nicaragua-veta-a-rector-de-universidá-pa-mesa-de-dialogo.html</ref>
El [[9 de mayu]] tuvo llugar una marcha en [[Managua]] sol lema «Pola Xusticia y la Democratización de Nicaragua.» La marcha foi convocada primeramente por [[Movimientu por Nicaragua]] y [[Movimientu Universitariu 19 d'Abril]]<ref>{{cita publicación |nome=Emiliano|apellíu=Chamorro Mendieta|títulu=Convoquen a marcha nacional pola democracia pal 9 de mayu|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/05/02/politica/2412782-convoquen-marcha-nacional-pola democracia-pa-el-9-de mayu periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=2 de mayu de 2018|fechaaccesu=16 de xunu de 2018}}</ref> y sofitada por [[Movimientu Llabrador Nicaragüense]]<ref name="laprensa7m"/> y delles organizaciones patronales como'l Cosep, AmCham y Upanic.<ref>{{cita publicación|nome=Mabel|apellíu=Calero|títulu=Amcham y Upanic sumir a la marcha pola democratización de Nicaragua|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/05/09/economia/2416458-amcham-y-upanic-sumir a-la marcha-por-la-democratizacion|fecha=9 de mayu de 2018|fechaaccesu=16 de xunu de 2018}}</ref> Decenes de miles de persones colaron en [[Managua]]<ref>{{cita publicación|nome=Leonor|apellíu=Álvarez|nome2=Martha|apellíu2=Vásquez Larios|nome3=Josué|apellíu3=Garay|nome4=Elizabeth|apellíu4=Romero|títulu=Decenes de miles de ciudadanos reclamen democracia y xusticia en Nicaragua|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/05/10/politica/2417000-decenes-de-miles-de-ciudadanos-reclamen-democracia-y-xusticia-en-nicaragua|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=10 de mayu de 2018|fechaaccesu=15 de xunu de 2018}}</ref> y otres ciudaes como [[Matagalpa]] y [[León (Nicaragua)|León]].<ref>{{cita publicación|títulu=Minutu a minutu, asina foi la tercer marcha nacional Azul y Blanco|url=https://confidencial.com.ni/en-vivu-miles-movilizar en-marcha-azul-y-blancu-por-la-democratizacion-de-nicaragua/|periódicu=confidencial.com.ni|fecha=9 de mayu de 2018|fechaaccesu=16 de xunu de 2018}}</ref> Simpatizantes del gobiernu manifestar n'Avenida Bolívar, Managua.<ref>{{cita publicación|nome=Auxiliadora|apellíu=Martínez|títulu=Sandinistas concentrar na Avenida Bolívar|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463588-sandinistas-concéntrense-avenida-bolivar/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]] y [[Boaco]]|fecha=9 de mayu de 2018|fechaaccesu=15 de xunu de 2018}}</ref>
Un grupu de direutivos y propietarios de medios de comunicación, qu'incluyíen [[Radio Darío]], [[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]], [[Radio Corporación (Nicaragua)|Radio Corporación]], [[Confidencial (Nicaragua)|Confidencial]], conderga «masacre», censura y represión del [[Gobiernu de Nicaragua]].<ref>{{cita publicación |nome=Emiliano|apellíu=Chamorro|títulu=Periodistes xunir pol derechu a informar|url=http://www.hoy.com.ni/2018/05/10/periodistes-xunir por-el derechu-a-informar/|periódicu=Güei|fecha=10 de mayu de 2018|fechaaccesu=4 de xunu de 2018}}</ref> El Ministeriu Rede Apostólica de Nicaragua qu'arrexunta a unes 1500 ilesies evanxéliques del país, pidió l'arrenunciu del presidente Daniel Ortega y la vicepresidenta Rosario Murillo.<ref>http://100noticias.com.ni/un mil-500-ilesies-evangelicas-piden-arrenunciu-de-ortega-y-murillo/</ref>
El [[10 de mayu]] el Gobiernu de Nicaragua dexa protagonismu a obispos pal entamu del diálogu. La primer dama y vicepresidenta de Nicaragua Rosario Murillo indicó que'l Gobiernu ta preparáu p'asistir al diálogu cuando los obispos envalorar conveniente.<ref>https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:76844-gobiernu-llistu-pa-empecipiar-el-dialogo-cuando-obispos-envaloren-que-hai-condiciones-pa-esi alcuentru-historico</ref>
Decenes de llabradores realicen un tranque nel empalme de Lóvago, xurisdicción del conceyu de [[San Pedro de Lóvago]], en [[Departamentu de Chontales|Chontales]], esixendo al gobiernu de Nicaragua qu'acelere la instalación d'un diálogu qu'arreye a tolos sectores.La marcha de los buses, camiones, carrocetes ente otros, que cubríen la ruta de Managua a Nueva Guinea, de Managua a San Carlos, y viceversa, atopábase paralizada nesi llugar por causa de los tranques.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463682-llabradores-tranque-chontales-nicaragua/</ref> La Universidá Nacional Autónoma de Nicaragua (XUNAN-Managua) esixó la entrega del recintu universitariu Rubén Darío, onde dende'l pasáu llunes 7 de mayu un grupu d'estudiantes caltiénse atrincheráu en demanda de la destitución de la dirigencia estudiantil y espresando el so respaldu a les protestes ciudadanes.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/managua/463650-esixen-estudiantes-desallugar-xunan-managua/</ref>
Mientres la nueche los enfrentamientos en [[Managua]] dexaron trés muertos. El gobiernu responsabilizó a grupos criminales lideraos por partíos de derecha.<ref>https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:76867-trés-persones-perdieron-la vida-a-manes-de grupos criminales-lideraos-por partíos-de-la-derecha</ref>
Miembros del Exércitu de Nicaragua esplegar na mañana del 11 de mayu nes cais de Carazo. Un camión del exércitu tuvo reteníu mientres unos minutos nel tranque que s'alluga na salida de Jinotepe a Nandaime. Miembros del exércitu de Nicaragua tamién s'atopen reguardando les instituciones del Estáu y tamién fueron vistos nel segundu pisu de l'alcaldía de Jinotepe, darréu señalaron que yera daqué de rutina. Nicaragua amaneció con un ambiente tirante, con protestes y tranques en distintos puntos del país.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463818-ejercito-nicaragua-sale-cais-carazo/</ref>
El [[11 de mayu]] la [[Conferencia Episcopal de Nicaragua]] diolu 72 hores de plazu al Gobiernu de Daniel Ortega por que brinde condiciones pa empecipiar un diálogu. Los cuatro condiciones que punxeron los obispos al gobiernu de Nicaragua fueron:<ref>{{cita publicación|nome=Emiliano|apellíu=Chamorro Mendieta|nome2=Mabel|apellíu2=Calero|títulu=Obispos dan plazu fatal a Daniel Ortega por que brinde condiciones pal diálogu|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/05/12/politica/2418441-obispos-dan-plazu-fatal-daniel-ortega-para-que-brinde-condiciones-pa-el-dialogo|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=12 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018}}</ref>
# Dexar la entrada d'una delegación de la [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] (CIDH).
# Suprimir cuerpos paramilitares y ordenar el retiru de civiles a favor del mandatariu.
# Detener tou tipu de represión de la policía contra grupos civiles que protesten.
# Dar signos de voluntá de diálogu.
El [[12 de mayu]] más de 10 ciudaes fueron escenarios de fuertes enfrentamientos en siquier 8 departamentos del norte, centru y Pacíficu de Nicaragua.Los departamentos onde se rexistraron los mayores enfrentamientos fueron [[Chinandega]], [[Granada (Nicaragua)|Granada]], [[León (Nicaragua)|León]], [[Managua]], [[Masaya]] y [[Rivas (Nicaragua)|Rivas]] nel Pacíficu, según Estelí y Matagalpa nel norte.Na ciudá de Masaya los enfrentamientos estender por más de 12 hores.<ref>http://diariometro.com.ni/nacionales/175646-protestes-nicaragua-muertos-daniel-ortega/</ref><ref>https://confidencial.com.ni/aumenta-represion-oficial-en-conceyos-de-nicaragua/</ref>
El presidente Ortega pidió un cese de la violencia, lleendo una curtia declaración, na que pidió «el fin de la muerte y la destrucción, que nun siga arramando sangre de los hermanos nicaragüenses».<ref>https://www.youtube.com/watch?v=N23AZABHpN8</ref><ref>https://www.debate.com.mx/mundo/daniel-ortega-nicaragua-presidente-violencia-cese-protestes-20180513-0001.html</ref> L'Exércitu nicaragüense aseguró que nun s'arreyará n'actos de represión contra ciudadanos que protesten y abogó por un diálogu p'ayudar a resolver la crisis nel país, según declaraciones del voceru coronel Manuel Guevara.<ref>http://cnnespanol.cnn.com/2018/05/13/nicaragua-el-ejercito-llama-a-la paz-y-el-dialogo-en-mediu-de-violentes-protestes/#0</ref><ref>https://confidencial.com.ni/el-ejercito-non-reprimira-la protesta-pacifica/</ref><ref>{{Cita web |url=https://confidencial.com.ni/nicaraguan-army-we-will-not-repress-peaceful-protest/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180514213823/https://confidencial.com.ni/nicaraguan-army-we-will-not-repress-peaceful-protest/ |fechaarchivu=2018-05-14 }}</ref>
El [[13 de mayu]] miles de persones llegaron dende Managua a Masaya en caravana, pa sofitar a esa ciudá pola perda de siquier una vida y 150 mancaos nos últimos díes.<ref>https://www.laprensa.com.ni/2018/05/14/nacionales/2419165-colen-en-solidaridad-con-masaya-y-refuguen-represion-de-daniel-ortega</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464125-managua-masaya-caravana-violencia/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180514104348/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464125-managua-masaya-caravana-violencia/ |fechaarchivu=2018-05-14 }}</ref>
El [[14 de mayu]] a mediu día vencióse plazu emitíu pola ilesia p'aceptar diálogu. Magar que el gobiernu nun cumplió con toles condiciones la ilesia buscando abrir una ventaya que llevara a la paz decidió aceptar l'entamu del diálogu pal día 16 de mayu.<ref>://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464156-dialogo-nicaragua-ilesia-catolica-crisis/</ref>
El Gobiernu de Nicaragua aceptó la entrada d'una misión de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) pa «reparar la situación de los derechos humanos» nel país, informó'l Secretariu Xeneral de la Organización de los Estaos Americanos (OEA), Luis Almagro .<ref>https://confidencial.com.ni/ortega-acepta-la visita-de-la-cidh/</ref> Los representantes estudiantiles, la sociedá civil y el sector priváu invitaos a participar nel diálogu nacional pola Conferencia Episcopal de Nicaragua, confirmaron el so consentimientu p'allegar a la mesa de diálogu que va empezar el miércoles 16 de mayu a pesar de la represión de la Policía Nacional de Nicargua y grupos d'Enfrentamientos del FSLN.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464212-cihd-nicaragua-sociedá-civil/</ref><ref>https://www.youtube.com/watch?v=J2Bs5tziuSY</ref> La líder del movimientu anti-canal nicaragüense, Francisca Ramírez, anunció que fuera escluyida del diálogu nacional como representante del campesinado nicaragüense.<ref>{{Cita web |url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464229-francisca-ramirez-exluida-dialogo-nicaragua/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180517223211/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464229-francisca-ramirez-exluida-dialogo-nicaragua/ |fechaarchivu=2018-05-17 }}</ref>
Mientres la Conferencia Episcopal de Nicaragua aceptaba'l diálogu, a Sébaco yeren unviaes decenes de antimotines dexando siquier 16 mancaos, incluyíos cuatro menores.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464218-sebaco-protestes-represion-nicaragua/</ref> Los enfrentamientos duraren hasta altes hores de la nueche y fuergon secundaos por alteries orteguistas qu'amenaciaben inclusive con matar al párrocu de la ciudá por allugar a los mancaos dientro de la ilesia.<ref>https://www.laprensa.com.ni/2018/05/14/departamentales/2419344-antimotines-reprimen-a-manifestantes-en-la ponte-de-sebaco</ref> Esa mesma nueche l'obispu de Matagalpa, monseñor [[Rolando José Álvarez Llagos]], dempués d'una misa na ilesia de Sébaco, salió en procesión col Santísimu Sacramentu, pa detener los enfrentamientos ente manifestantes y policías antimotines, pasando poles barricaes.<ref>{{Cita web |url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464182-misa-sebaco-enfrentamientos |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180714151226/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464182-misa-sebaco-enfrentamientos/ |fechaarchivu=2018-07-14 }}</ref>
El [[15 de mayu]] hubo duros enfrentamientos en [[Matagalpa]], onde manifestantes quemaron instalaciones de la Policía Nacional y morrieron un trabayador de l'alcaldía y un profesor por disparu d'arma de fueu.<ref>{{cita publicación|títulu=Dos finaos y dos mancaos de gravedá por grupos delincuenciales qu'atacaron Matagalpa|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:77037-dos-finaos-y-dos-mancaos-de-gravedá-por-grupos-delincuenciales-que-atacaron-matagalpa|periódicu=[[El 19 Digital]]]|fecha=15 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018}}</ref>
==== Enfrentamientos en Niquinohomo (4-7 de mayu) ====
El [[4 de mayu]] grupos paramilitares, supervisaos pol alcalde de Masaya pol FSLN, Orlando Noguera Vega, atacaron a manifestantes na entrada de [[Niquinohomo]], ciudá natal del xeneral [[Augusto César Sandino]]. Los manifestantes pintaren d'azul y blancu, los colores de la [[bandera de Nicaragua]] como símbolu de les protestes, el monumentu a Sandino.<ref>{{cita publicación|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/05/04/departamentales/2413844-alcalde-orteguista-de-masaya-lidera-ataque-de-alteries-paramilitares-a-pobladores-de-niquinohomo|títulu=Alcalde orteguista de Masaya lidera ataque d'alteries paramilitares a pobladores de Niquinohomo|apellíu=|nome=|fecha=4 May 2018|work=[[La Prensa]]|fechaaccesu=5 de mayu de 2018|idioma=ye-NIN}}</ref>
El [[6 de mayu]] produciéronse nuevos actos de violencia n'hores de la tarde en Catarina y Niquinohomo, cuando fuercies especiales de la Policía Nacional y paramilitares trataben de reprimir a un grupu de manifestantes que tornaben d'una marcha pacífica pola democracia y contra el gobiernu de Daniel Ortega en Monimbó, Masaya.<ref>https://www.voanoticias.com/a/nicaragua-violencia-vuelve-cais-represion-ortega-catarina-noquinohomo/4383005.html</ref><ref name="laprensa7m">{{Cita web |url=https://www.laprensa.com.ni/2018/05/07/politica/2415191-ortega-reprime-a-manifestantes-en-catarina-y-niquinohomo |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180615125946/https://www.laprensa.com.ni/2018/05/07/politica/2415191-ortega-reprime-a-manifestantes-en-catarina-y-niquinohomo |fechaarchivu=2018-06-15 }}</ref><ref>https://www.univision.com/noticias/america-latina/nicaragua-antimotines-reprimen-una caravana opositora-que-diba-a-la ciudá natal-de-sandino</ref>
El [[7 de mayu]] l'alcaldesa sandinista de Niquinohomo robló un alcuerdu col cura del pueblu como garante, según el cual el monumentu a [[Augusto César Sandino]] yá nun volverá ser pintáu de colloráu y negru (los colores del FSLN). A cambéu, los pobladores comprometer a que'l pueblu va volver a la normalidá pero cuando llegó la nueche les barricaes siguíen. Y los mozos qu'abelugaben el conceyu dicíen que la so llucha solo terminaría cuando se fora Ortega. Esto dempués de los duros enfrentamientos que tuvieron los díes anteriores cola [[Policía Nacional de Nicaragua]] y miembros del partíu [[Frente Sandinista de Lliberación Nacional|Frente Sandinista de Lliberación Nacional (FSLN)]] cola población llocal.<ref>https://confidencial.com.ni/niquinohomo-rescata-a-sandino-del control partidariu/</ref><ref>http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-44036419</ref>
==== Entamu del diálogu nacional (16-23 de mayu) ====
El [[16 de mayu]] tuvo llugar nel [[Seminariu de La nuesa Señora Fátima]] la primer sesión de la mesa del Diálogu Nacional. Na mesa participaron miembros del gobiernu, sectores académicu y estudiantil, sindicatos de trabayadores, organizaciones patronales y organizaciones civiles. La [[Conferencia Episcopal de Nicaragua]] participó como mediador ente les partes. La llista de participantes, conocida extraoficialmente, foi:<ref>{{cita publicación|nome=Noelia|apellíos=Celina Gutiérrez|títulu=Nicaragua: Llista completa de los participantes de la mesa del diálogu nacional|url=http://diariometro.com.ni/nacionales/176142-dialogo-nicaragua-partipantes-llista/|periódicu=[[Diariu Metro (Nicaragua)|Diariu Metro]]|fecha=16 de mayu de 2018|fechaaccesu=4 de xunu de 2018}}</ref>
* '''[[Conferencia Episcopal de Nicaragua]] (mediadores):''' [[Leopoldo Brenes]], [[Silvio José Báez Ortega|Silvio Báez]], [[Rolando José Álvarez Llagos|Rolando Álvarez]], [[Jorge Solórzano Pérez|Jorge Solórzano]] y [[César Bosco Vives Robelo|Bosco Vives]].
* '''Gobiernu:''' el presidente [[Daniel Ortega]], la vicepresidenta [[Rosario Murillo]] y un grupu d'asesores.
* '''Sector académicu:''' el presidente del [[Conseyu Nacional d'Universidaes (Nicaragua)|Conseyu Nacional d'Universidaes]] y rector de la [[Universidá Nacional Agraria (Nicaragua)|UNA]] [[Telémaco Talavera]] y el rector de la [[Universidá Centroamericana|UCA]] [[José Idiáquez]].
* '''Sector estudiantil'''
* '''Organizaciones civiles:''' la dirixente del [[Movimientu Autónomu de Muyeres de Nicaragua|Movimientu Autónomu de Muyeres]] [[Azahálea Solís]], l'exdiplomáticu [[Carlos Tünnermann]] y l'exdiputáu y editor de [[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]] [[Luis Sánchez Sancho]].
* '''Sindicatos de trabayadores:''' la direutora del [[Movimientu Maria Elena Cuadra]] [[Sandra Ramos Lopez|Sandra Ramos]], el secretariu xeneral de la [[Central Sandinista de Trabayadores]] [[Luis Barbosa]] y el dirixente de la mesma [[Roberto González Gaitán|Roberto González]] y el presidente de l'[[Asociación Nacional d'Educadores de Nicaragua]] [[Jose Antonio Zepeda]].
* '''Empreses privaes:''' el presidente del [[Conseyu Cimeru de la Empresa Privada]] [[Jose Adan Aguerri]], la presidenta de l'[[AmCham Nicaragua|AmCham]] [[María Nelly Rivas]], el presidente de la [[Fundación Nicaragüense pal Desenvolvimientu Económico y Social]] [[Juan Sebastián Chamorro]], el presidente de la [[Unión de Productores Agropecuarios de Nicaragua]] [[Michael Healy]] y el presidente de la [[Federación d'Asociaciones Ganaderes de Nicaragua]] [[Álvaro Vargas (empresariu)|Álvaro Vargas]].
El presidente Daniel Ortega afirmó: «A toos duelnos la muerte de los nuesos seres queríos, pero tenemos la obligación de nun responder a la violencia con más violencia, porque sinón tenemos escales que terminen en guerres, y el pueblu ta cansáu d'eso».<ref>{{cita publicación|títulu=Nicaragua empecipia diálogu de paz ente'l Gobiernu y sectores de la sociedá|url=https://www.telesurtv.net/news/nicaragua-empecipia-dialogo-paz-gobierno-sectores-sociedad-20180516-0020.html|periódicu=[[teleSUR]]|fecha=16 de mayu de 2018|fechaaccesu=10 de xunu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20210227160212/https://www.telesurtv.net/news/nicaragua-empecipia-dialogo-paz-gobierno-sectores-sociedad-20180516-0020.html|archivedate=2021-02-27}}</ref> El diálogu en Nicaragua tuvo un empiezu bien caliente. La tabla que busca una solución pacífica a la crisis ente'l gobiernu de Daniel Ortega y los sectores de la oposición empezó con una fuerte demanda de los estudiantes. «Decidimos tar nesta mesa pa esixi-yos nesti momentu qu'ordenen el cese inmediatu de los ataques que tán asocediendo nel país», dixo'l líder estudiantil Lesther Alemán. Les protestes en Nicaragua nun terminaron y siguieron en tol país. Dempués d'escuchar al estudiante, el presidente nicaragüense cuestionó la fola de protestes que se producieron nel país mientres l'últimu mes y dixo que yera una violencia irracional».<ref>http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-44146285</ref><ref>http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-44149601</ref> Monseñor [[Juan Abelardo Mata Guevara]], obispu de Estelí, fai trés pidíos a Daniel Ortega.<ref>https://www.youtube.com/watch?v=J3F3-mLOXbE</ref><ref>https://www.elpais.cr/2018/05/16/el-dialogo-en-nicaragua-minuto-a-minuto/</ref> El cineasta guatemalianu, Eduardo Jessi Espigar Szejmer, morrió al ser entartalláu por un un Árbol de la Vida baltáu por manifestantes nel sector Metrocentro de [[Managua]].<ref>{{cita publicación|títulu=Familia de víctima d'Árbol de la Vida en Nicaragua diz que foi un accidente|url=http://diariometro.com.ni/nacionales/176429-periodista-cineasta-arbol-de-la vida-muerte-eduardo-spiegeler/|periódicu=Diariu Metro|fecha=18 de mayu de 2018|fechaaccesu=10 de xunu de 2018}}</ref> Protestes na capital mientres el desenvolvimientu del primer día de diálogu.<ref>https://www.vostv.com.ni/nacionales/7207-protestes-en-la {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210227194252/https://www.vostv.com.ni/nacionales/7207-protestes-en-la/ |date=2021-02-27 }} capital-mientres-el desenvolvimientu-del/</ref>
La [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] (CIDH) confirmó qu'una delegación d'esti organismu va llegar a Nicaragua pa reparar la situación de los derechos humanos nel país. La delegación ta encabezada por [[Antonia Urrejola]], relatora pa Nicaragua na CIDH.<ref>{{Cita web |url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464442-cidh-llega-nicaragua-crisis/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180614195122/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464442-cidh-llega-nicaragua-crisis/ |fechaarchivu=2018-06-14 }}</ref>
El [[18 de mayu]], la CIDH fixo un llamáu al Estáu de Nicaragua al cese inmediatu de la represión, asina lo espresó nun pronunciamientu la comisionada Antonia Urrejola, relatora de la CIDH pa Nicaragua. La CIDH informó que se van axuntar coles víctimes de la represión, esti vienres cumplió un mes. «Llamamos al Estáu de Nicaragua al cese inmediatu de la represión de la protesta, la Comisión fai tamién un llamáu al Estáu a garantizar la independencia y funcionamientu de los medios de comunicación nel país». La relatora, indicó que la misión de la CIDH nel país va ser la observación nel terrén conforme a los derechos humanos, esta ye una visita preliminar. Indicó que se reunira con tolos sectores.<ref>https://www.laprensa.com.ni/2018/05/18/nacionales/2421339-cidh-hara-visites-cuatro-departamento-y-se-reunira-con-estudiantes-y-madres-de-los-asesinaos-en-les protestes-en-nicaragua</ref><ref>http://100noticias.com.ni/cidh-llapada-al cese inmediatu-de-la-represion-en-nicaragua/</ref><ref>https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:77126-cidh-empecipia-visita-a-nicaragua</ref> Madres de mozos finaos en protestes interponen denuncia ante la CIDH.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464599-madres-jovenes-finaos-protestes-interponen-dean/</ref> Habíu enfrentamientos, protestes, ingresu de «dellos encapuchaos armaos» a la parroquia San José en Matiguás, Matagalpa y zarros de cais en Nueva Guinea, Jinotega y otros departamentos nicaragüenses.<ref>{{Cita web |url=https://www.laprensa.com.ni/2018/05/18/nacionales/2421210-ruta-de-managua-a-nueva-guinea-esta-llena-de-tranques |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180522021402/https://www.laprensa.com.ni/2018/05/18/nacionales/2421210-ruta-de-managua-a-nueva-guinea-esta-llena-de-tranques |fechaarchivu=2018-05-22 }}</ref><ref>http://100noticias.com.ni/jinotega-amanecio-so-ataque-de-antimotines-y-alteries-sandinistas/</ref><ref>http://100noticias.com.ni/denuncien-asediu-de-alteries-armaes-en-parroquia-de-matiguas-matagalpa/</ref> León, Carazo, Matagalpa y Jinotega tán baxu tranques o con falta de productos, por causa de la crisis en Nicaragua.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464535-tranques-desabastecimiento-situacion-dellos-depart/</ref> El diálogu sigue realizándose nel so segundu día.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464576-dialogo-nicaragua-obispos-estudiantes-lleguen-semin/</ref><ref>https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:77118-delincuentes-de-la derecha-violen-alcuerdos-en-masaya-y-asedian-a-la-policia</ref>
Antes de llegada al diálogu hubo fregadures ente los estudiantes universitarios y miembros de la prensa oficial.<ref>https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:77128-manifestantes-violentos-afrellen-a-periodistes-en-la entrada-del seminariu nacional</ref> Los participantes de la mesa del diálogu nacional de Nicaragua algamaron un alcuerdu —el primeru al que lleguen— al declarar una tregua de dos díes y consensuar el cese de la violencia, xusto cuando cumple un mes del empiezu de les protestes contra'l Gobiernu de Daniel Ortega.<ref>https://www.rtve.es/noticias/20180519/gobiernu-oposicion-nicaragua-alcuerden-tregua-dos-dias/1736220.shtml</ref>
Los estudiantes universitarios anuncien que siguen les marches y les protestes de forma pacífica. El 19 de mayu hubo marches en delles ciudaes de Nicaragua en conmemoración de los muertos nes protestes qu'afectaron al país centroamericanu mientres un mes.<ref>http://100noticias.com.ni/tregua-nun aplica-pa-manifestaciones-pacificas-diz-coalicion-universitaria/</ref> Na nueche del 19 de mayu de 2018, hubo un ataque contra estudiantes de la Universidá Nacional Agraria (UNA) que protestaron cerca de los terrenes de la universidá -que'l so rector acusó a la Policía Nacional, que de la mesma lo negó-, y que dexó'l menos ocho mancaos. Los estudiantes que tán atrincheraos na UNA y los residentes de los vecinderos informaron qu'un policía y miembros de los mozos sandinistas atacaron el campus, allugáu cerca del Aeropuertu Internacional Augusto C. Sandino.<ref>https://www.lavanguardia.com/internacional/20180520/443731576840/nicaragua-amanez-con-denuncia-de-rotura-de-tregua-y-cidh-constata-4-mancaos.html</ref> La Comisión Interamericana de Derechos Humanos recibió miles de denuncies de la población y realiza investigaciones en Matagalpa y otros llugares onde hubo una represión escesiva contra les protestes antigubernamentales.
El 20 de mayu hubo protestes pacífiques en delles ciudaes de Nicaragua y denuncióse la violación per parte de la Policía nicaragüense de la tregua.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464869-arboles-vida-protestes-nicaragua/</ref><ref>http://100noticias.com.ni/marcha-pacifica-escontra-metrocentro-esti domingu/</ref> L'ataque perpetáu'l sábadu pela nueche contra los estudiantes que permanecen atrincheraos na Universidá Nacional Agraria (UNA) dexaron siquier ocho mancaos, dos d'ellos de gravedá, como confirmaron los estudiantes d'esi campus, qu'esti domingu recoyeron pruebes de l'agresión que foi documentada pola Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH). Los estudiantes universitarios señalen a los partidarios del gobiernu so la direición de comandantes de la policía como los responsables de l'agresión, sicasí, la institución, al traviés d'una nota oficial, informó que nun tenía presencia na zona. Seis mancaos fueron atendíos nel puestu médicu del campus al cargu de los estudiantes y otros dos nuevos, mancaos por firíes de bala, fueron treslladaos a un hospital.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464865-protestes-nicaragua-crisis/</ref> Manifestantes nicaragüenses balten más estructures de metal llamáu «árboles de la vida», que son símbolos del gobiernu d'Ortega.<ref>https://www.laprensa.com.ni/2018/05/20/nacionales/2422425-nicaraguenses-boten-cinco-arboles-de-la vida-en-un-solu-dia</ref>
El 21 de mayu, El diálogu nacional sigue nel so tercer día onde se solicitó l'arrenunciu d'Ortega y la so esposa y el gobiernu nicaragüense, solicitando la torna a la normalidá. La Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH), güei emite un informe preliminar sobre les investigaciones de asoceder nes protestes en Nicaragua. La CIDH rexistró siquier 76 persones muertes poles protestes en Nicaragua, más de 800 mancaos y denunciando fechos graves y violaciones a los derechos humanos per parte del Gobiernu de Nicaragua. Inclúi la visita oficial de la CIDH a Nicaragua. Los representantes de la organización atopar en Managua, Masaya, León y Matagalpa.<ref>https://www.laprensa.com.ni/2018/05/21/nacionales/2422590-la-policia-nacional-uso-armes-de-fueu-cidh</ref><ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464893-cidh-informe-protestes-nicaragua/</ref> La CIDH fixo 15 encamientos al estáu nicaragüense<ref>https://www.laprensa.com.ni/2018/05/21/nacionales/2422735-cidh-fai-15-encamientos-al estáu-de-nicaragua-al-concluyir-la so visita preliminar-de-cuatro-dias</ref>, que fueron aceptaes pola mesa del diálogu nacional: «El diálogu nacional fai sos los encamientos del informe preliminar de la CIDH», según una resolución aprobáu a mano alzada mientres la continuación d'esi foru.<ref>{{cita publicación|apellíos=S.L.|nome=Titania Cía. Editorial,|títulu=Mesa de diálogu fai sos encamientos de la CIDH a Estáu de Nicaragua - Martes, 22 Mayu 2018 01:36|url=https://www.elconfidencial.com/ultima-hora-en-vivo/2018-05-22/mesa-de-dialogo-fai-sos-encamientos-de-la-cidh-a-estáu-de-nicaragua_1525386/|fechaaccesu=29 de mayu de 2018|periódicu=El Confidencial|idioma=es}}</ref>. Estes inclúin el cese inmediatu de represión, garantía a dereches de protesta, creación d'un mecanismu d'investigación internacional sobre los fechos de violencia, «desmantelar los grupos parapoliciales y adoptar midíes pa torgar que sigan operando grupos de terceros armaos qu'acaten y hostiguen a la población civil», ente otros.<ref>{{cita publicación|títulu=Les 15 encamientos de la CIDH al gobiernu tres condena de violar derechos humanos|url=https://www.lajornadanet.com/index.php/2018/05/21/les-15-encamientos-de-la-cidh-al gobiernu-tres-condena-de-violar-derechos-humanos/|fecha=21 de mayu de 2018|fechaaccesu=29 de mayu de 2018|periódicu=La Jornada|idioma=es-ES}}</ref>
==== Suspensión del diálogu y nuevos enfrentamientos (23-30 de mayu) ====
El [[23 de mayu]] la [[Conferencia Episcopal de Nicaragua]] suspendió indefinidamente'l diálogu por cuenta de la incapacidá de llegar a alcuerdos. El canciller [[Denis Moncada]], representante del gobiernu nel diálogu, refugó los planteamientos de los sectores civiles, empresariales y estudiantiles declarando: «Ye una axenda que al vela na so forma concentrada llévanos a un solu puntu: el diseñu d'una ruta pa un golpe d'Estáu. La ruta pa camudar el gobiernu de Nicaragua al marxe de la Constitución.» Al nun dase'l consensu, los obispos suxirieron la creación d'una comisión mista de 6 persones, por que se llogre un consensu y supérese el impase.»<ref>{{cita publicación |títulu=Suspenden la mesa de Diálogu Nacional ente gobiernu de Nicaragua y oposición por "falta de consensu"|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-44233964|periódicu=[[BBC|BBC Mundu]]|fecha=24 de mayu de 2018|fechaaccesu=9 de xunu de 2018}}</ref> Per otru llau, los universitarios, empresarios y sociedá civil pidieron que s'alderique sobre una Llei Marco, que dexaría adelantrar les eleiciones, prohibir la reelección presidencial y camudar al Conseyu Supremu Eleutoral (CSE).<ref>http://100noticias.com.ni/suspenden-dialogo-nacional-ante-falta-de-consensu/</ref> Al rematar el fallíu diálogu periodistes pro-gubernamentales acosaron y asediaron a participantes de la sociedá civil del diálogu.<ref>https://www.youtube.com/watch?v=o_yjavMGe_s</ref>
La oficina del Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos (ONX-Derechos Humanos) aportunó en que'l Gobiernu de Nicaragua autorice una visita d'esti organismu, pa «arrexuntar de primer mano información alrodiu de los incidentes amenaos arriendes de les manifestaciones públiques» d'abril y mayu.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465192-onu-nicaragua-protestes-derechos-humanos/</ref>
La Federación Internacional de Derechos Humanos (FIDH), unvió un mensaxe al presidente Daniel Ortega nel qu'espresa la urxencia de la entrada de la ONX a Nicaragua pa dar continuidá a les investigaciones sobre les graves violaciones a los derechos humanos nel marcu de la represión a la que foi sometida'l país dende'l pasáu 18 d'abril.<ref>http://100noticias.com.ni/fidh-gobierno-de-nicaragua-tiene-que-autorizar-con-urgencia-visita-de-la-onu/</ref>
El Secretariu Xeneral de la Organización d'Estaos Americanos (OEA) Luis Almagro, unvió un mensaxe sobre la situación de Nicaragua, nel cual resalta les xestiones realizaes pol organismu, refuga la mentira y manipulación de ciertos grupos políticos, y repite el so compromisu de lluchar pola Democracia, la Xusticia y plena vixencia de los Derechos Humanos en Nicaragua y afirmo que la única salida ye la eleutoral.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465135-lluis-almagro-crisis-nicaragua-eleiciones/</ref><ref>https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:77302-mensaxe-del secretariu xeneral-de-la-oea-sobre-situacion-de-nicaragua</ref>
Simpatizantes del Gobiernu enfrentar con bales de plomu, morteros y cuchiellos a manifestantes nos tranques de León, Chinandega y Madriz. Un muertu y 31 mancaos son les consecuencies de los choques. Yalaguina y Juigalpa tamién se rexistraron ataques.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465196-protestes-nicaragua-crisis-sandinistas/</ref><ref>http://100noticias.com.ni/decenes-de mancaos varios-de-gravedá-en-leon-tres-ataque-de-alteries-del gobiernu/</ref><ref>https://www.laprensa.com.ni/2018/05/24/nacionales/2424274-regimen-orteguista-vuelve a entamar-agresion-armada-contra-civiles-en-nicaragua</ref><ref>https://confidencial.com.ni/arrecian-tranques-de-llabradores-y-autoconvocados/</ref> Súpose qu'hubo otru fináu nes protestes.<ref>https://www.voanoticias.com/a/nicaragua-nuevos-enfrentamientos-muertos-/4408881.html</ref>
El comité en Sofitu a les Madres d'abril» y la Coalición Universitaria convocaron a una marcha nacional que se va realizar el próximu 30 de mayu, pa rindir homenaxe a les toles muyeres que perdieron a los sos fíos mientres les protestes.<ref>https://confidencial.com.ni/madres-de-abril-convoquen-a-marcha-el-30-de-mayu/</ref>
Na mañana del 24 de mayu, un grupu de persones convocaes pol Movimientu Estudiantil 19 d'Abril manifestar na rotonda Jean Paul Genie, de Managua, pa esixir democratización en Nicaragua y xusticia polos finaos nes protestes. Los participantes detienen el tráficu per unos minutos pa entonar l'himnu nacional y los conductores suenen les sos bocines en respaldu a la manifestación.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465203-autoconvocados-demanden-xusticia-muertos-protestes/</ref>
En [[Leon, Nicaragua|León, Nicaragua]] reportóse qu'Alejandra Álvarez Gil, estudiante de sestu añu de la carrera de medicina, foi secuestrada per unos hores por grupos allegaos del gobiernu.<ref>https://confidencial.com.ni/alteries-fsln-imponen-terror-muerte-y-secuestru-en-leon/</ref>
El 25 de mayu la [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] (CIDH) concedió midíes cautelares a 13 estudiantes de Nicaragua que la so vida consideren que tán en peligru y que participaron nes protestes contra'l gobiernu de Daniel Ortega. La CIDH, un órganu autónomu de la [[Organización de los Estaos Americanos]] (OEA), anunció nun comunicáu eses midíes cautelares destinaes a protexer a los estudiantes y a los sos familiares por cuenta de qu'atópense nuna situación de gravedá y urxencia, yá que los sos derechos a la vida ya integridá personal tán en riesgu».<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465352-cidh-concede-midíes-cautelares-13-estudiantes-nic/</ref> El Gobiernu estauxunidense apuró a Nicaragua a implementar «por completu les encamientos de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) pa evitar más violencia nes protestes contra'l Gobiernu del presidente Daniel Ortega.<ref>http://100noticias.com.ni/eeuu-urge-a-nicaragua-a-implementar-por completu encamientos-de-la-cidh/</ref>
El día 25 de mayu repórtase que Pobladores de Les Maderes realicen tranques de manera gradiada, priorizando'l tresporte de carga con perecederos, ganáu y vehículos particulares. Los manifestantes esclariaron que grupos allegaos al gobiernu tán concentrándose nel empalme de San Benito, pa ver la capacidá de convocatoria y depués instalar otros retenes pa supuestamente xenerar caos ente la población. Los integrantes del Movimientu 19 d'abril d'Abril de Nandaime permanecen na vía principal, dexando'l pasu cada 30 minutos. En Camoapa hai nuevos retenes. Unos d'ellos allugóse en Ranchu Coloráu, onde les cooperatives lácteas dexaron d'atropar la lleche dende'l miércoles qu'amaneció dichu tranque, onde nun dexen la pasa de rutes de tresporte. Reportáronse zarru de cais y víes principales en Esteli, Chontales y otros departamentos de Nicaragua.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465263-tranques-carreteres-nicaragua-protestes/</ref> La madrugada del 25 de mayu, foi asesináu'l señor Marlon José Orozco Largaespada de 48 años d'edá, depués de que, según los sos familiares, fora escorríu por un grupu d'aproximao 4 motorizados, por llevar la [[Bandera de Nicaragua]] nel so carru. El fechu asocedió en sector del Madroño, frente a la carpintería allugada nos semáforos de la Plaza la Sabana de Villa Libertad.<ref>http://100noticias.com.ni/managua-maten-a-ciudadanu-supuestamente-por-llevar-bandera-azul-y-blancu-en-el so-vehiculo/</ref> Manifestantes protestaron na ciudá de Managua y soliciten una fuelga nacional a los gremios d'empresarios nicaragüenses por que Daniel Ortega y la so esposa arrenuncie a la xefatura del gobiernu de Nicaragua.<ref>http://www.eluniversal.com/internacional/10338/esixen-a-empresarios-de-nicaragua-dir-a paru nacional-hasta-que-se-vaya-ortega</ref>
Nos díes siguientes miles de persones participen en protestes que bloquien carreteres y glayen cantaraes contra Ortega, con cuatro persones asesinaes mientres los enfrentamientos.<ref>http://www.bbc.com/news/world-latin-america-44269498</ref> Nes postreres 72 hores rexistráronse en [[Managua]] desapaiciones, persecuciones, asesinatos y ataques de grupos armaos que se movilicen en carrocetes o motocicletes. La madrugada d'esti domingu 27 de mayu de 2018 de 2018 la UCA foi atacada a morterazos: l'oxetivu «yera matu», denunció la rectoría.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465658-escuadrones-muerte-nicaragua-protestes/</ref> N'unu fechu que recordo enforma a la Dictadura de Somoza aprecio El cuerpu ensin vida d'una persona del sexu masculín foi atopáu nuna cuneta na Cuesta El Plomu, con evidentes signos de tortura, mientres un vixilante que llegaría a atacar a los estudiantes de la Universidá Nacional Autónoma de Nicaragua (XUNAN-Managua) morrió la nueche del 25 de mayu.<ref>http://100noticias.com.ni/asesinatu-de mozu atopáu-en-la cuesta-el plomu-recuerda-tortures-de-somoza/</ref><ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465560-mozu-apaez-muertu-cuesta-plomu/</ref> Estudiantes que s'atopen atrincheraos en XUNIR-Managua fixeron entrega a la Comisión Permanente de Derechos Humanos (CPDH) de cuatro nuevos que llegaron esti domingu hasta la universidá, a trés d'ellos atopóse-yos ente les sos pertenencies carné que los acredita como miembros de la mocedá sandinista.<ref>http://100noticias.com.ni/atrincheraos-de xunir-managua-apurren-miembros-de-la-js-a-la-cpdh/</ref>
El 28 de mayu un grupu d'estudiantes tomó'l control de la Universidá Nacional d'Inxeniería (UNI), sumándose esta cortil a lo qu'asocede en XUNIR Managua y la Universidá Politéunica (Upoli), onde los protestantes tán al mandu de los edificios. Los estudiantes dieron a conocer que tienen el control del recintu universitariu, allugáu nel corazón de Managua.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465676-estudiantes-tómense-uni/</ref> Na madrugada del 28 de mayu infórmose fueron amburaes dos instituciones del Estáu na ciudá de Masaya, la Fiscalía y la Procuradoría, sicasí según la población d'esti conceyu, a dambos edificios sacóse-yos el moblame y archivos dende'l vienres 25 de mayu.El Movimientu 19 d'abril en Masaya informó que fueron los grupos de choque allegaos del gobiernu son los culpables.<ref>http://100noticias.com.ni/alteries-del gobiernu-quemen-fiscalia-y-procuraduria-de-masaya/</ref> La Conferencia Episcopal de Nicaragua (CEN) convocó a la primer sesión de trabayu de la comisión mista, pal 28 de mayu, buscando destrabar el diálogu nacional tres el impás, surdíu pola falta de consensu ente les partes.<ref>https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465660-dialogo-protestes-nicaragua-comision/</ref>
==== Marcha del Día de les Madres ====
{{AP|Masacre del Día de les Madres}}
El [[30 de mayu]], [[Día de la Madre|Día de les Madres]], Día de les Madres en Nicaragua, efectuóse la marcha que partió dende la rotonda Jean Paul Genie, na carretera a Masaya, hasta los semáforos de la UCA, na interseición de la [[Pista de La Resistencia]] y l'Avenida Universitaria.<ref>{{cita publicación |títulu=Movilización Nacional n'Honor a les Madres d'Abril|url=https://www.facebook.com/events/2054066568201614|periódicu=[[Facebook]]|fechaaccesu=4 de xunu de 2018}}</ref> Nesta avenida una parte foi escontra'l norte y al llegar a la redoma del nuevu [[Estadiu Nacional Dennis Martínez]] la manifestación foi atacada a balazos disparaos dende dichu estadiu por policías y paramilitares armaos con [[Fusil de francotirador Dragunov|fusiles Dragunov]] y fusiles d'asaltu [[AK-47]], siendo la [[masacre del Día de les Madres]]. La masacre tamién asocedió en Estelí y Masaya.<ref>{{cita publicación|títulu=El rifle Dragunov l'arma usada p'asesinar a los manifestantes nicaragüenses|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/06/01/nacionales/2428533-el rifle-dragunov-l'arma usada-pa-asesinar-los manifestantes-nicaraguenses|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fechaaccesu=31 de mayu de 2018}}</ref> Según el gobiernu los incidentes en distintos llugares del país dexaron 199 mancaos y 15 muertos: 7 en [[Managua]], 3 en [[Chinandega]], 4 en [[Estelí]] y 1 en [[Masaya]].<ref>{{cita publicación|títulu=Nicaragua confirma 15 muertos en protestes d'últimos dos día|url=https://www.excelsior.com.mx/global/nicaragua-confirma-15-muertos-en-protestes-de-ultimos-dos-dias/1242359|periódicu=[[Excélsior]]|allugamientu=[[Managua]]|5=|axencia=[[Axencia EFE]]|fecha=31 de mayu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018}}</ref> En Managua, dempués de los ataques, morrió d'un disparu l'atleta de sambo (arte marcial rusu) Kevin Antonio Coffin Reyes, que ganara medaya d'oru nos Xuegos Olímpicos Centroamericanos de 2017<ref>{{cita publicación|títulu=Muerre d'un disparu medayista d'oru en pasaos Xuegos Centroamericanos de Managua de 2017|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465978-juegos-centroamericanos-muerte-disparo/|periódicu=El Nuevo Diario|fecha=31 de mayu de 2018|fechaaccesu=21 de xunu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180621194113/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/465978-juegos-centroamericanos-muerte-disparo/|archivedate=2018-06-21}}</ref>
De resultes de la masacre la Conferencia Episcopal suspendió'l diálogu hasta que cesara la represión y les protestes siguieron.<ref>{{cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2018/may/31/nicaragua-peace-talks-daniel-ortega-abandoned-mothers-day-protest|títulu=Nicaragua: peace talks with Ortega abandoned after 11 killed at protest |apellíu=Phillips |nome=Tom |fecha=31 de mayu de 2018|website=[[The Guardian]] |idioma=en|urlarchivu=|fechaarchivu=|dead-url=|fechaaccesu=1 de xunu de 2018}}</ref>
=== Xunu ===
El [[1 de xunu]] un grupu de persones atacó al delegáu del [[Sistema Llocal d'Atención Integral en Salú]] (SILAIS) en [[Masaya]], interceptando'l so coche y prendiéndo-y fueu a este.<ref>{{cita publicación|títulu=Delincuentes atenten contra vida del delegáu del Silais Masaya|url=http://canal6.com.ni/2018/06/01/delincuentes-atenten-contra-vida-del delegáu-del-silais-masaya/|periódicu=[[Canal 6 (Nicaragua)|Canal 6]]|fecha=1 de xunu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018}}</ref>
El [[3 de xunu]] en [[Masaya]], la población empezó a arrodiar con barricaes la estación policial, que'l so xefe ye'l comisionado Ramón Avellán, y dende entós hasta güei cada nueche los manifestantes emiten mensaxes per mediu de megáfonos, según música del cantante nicaragüense [[Carlos Mejía Godoy]] y del grupu venezolanu [[Guaraguao]].<ref>{{cita publicación|títulu=Los virales mensaxes nocherniegos al comisionado Ramón Avellán en Masaya|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467069-virales-mensaxes-nocherniegos-comisionado-ramon-avell/|periódicu=El Nuevo Diario|fecha=13 de xunu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018}}</ref> El mesmu día 3 de xunu pela nueche hubo un ataque de les fuercies antidisturbios y de paramilitares en Masaya, polo que sonaron les campanes de les ilesies de l'Asunción y San Miguel n'alerta pol ataque na zona del Parque Central; los pobladores tamién denunciaron la presencia d'una avioneta que sobrevoló la ciudá pocu antes del ataque, asi como'l sobrevuelu de drones a los que quixo baltase con banzones disparaos por fondes.<ref>{{cita publicación|títulu=Masaya sufre nuevu ataque armáu y pobladores denuncien usu de drones y avioneta|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/466296-masaya-ataque-armáu-drones/|periódicu=El Nuevo Diario|fecha=4 de xunu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018}}</ref>
Na madrugada del [[4 de xunu]] un grupu armáu atacó a la Policía Nacional nel [[departamentu de Masaya]] con armes de fueu caseru y morteros, finando un axente de policía por un disparu na cabeza.<ref>{{cita publicación|títulu=Grupo delincuenciales asesinen a oficial de la policía de Masaya|url=http://canal6.com.ni/2018/06/04/grupos-delincuenciales-asesinen-a-oficial-de-la-policia-de-masaya/|periódicu=[[Canal 6 (Nicaragua)|Canal 6]]|fecha=4 de xunu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018}}</ref>
Na madrugada del [[8 de xunu]] un grupu de persones quemó les instalaciones de la radio estatal [[Radio Nicaragua]]. El gobiernu responsabilizó a un grupu delincuencial entamáu y pagu pola derecha qu'opera nes instalaciones de XUNIR Managua». Según [[El Nuevo Diario]] dellos pobladores del sector aseguraben que se trataba de persones desconocíes».<ref>{{cita publicación|títulu=Desconocíos quemen Radio Nicaragua|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/466662-desconocíos-quemen-radiu-nicaragua/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=8 de xunu de 2018|fechaaccesu=9 de xunu de 2018}}</ref> Según la Policía Nacional, grupos armaos atacaron l'hospital Fernando Vélez Paiz en [[Managua]], una persona morrió mientres una disputa ente miembros de grupos armaos en [[Jinotega]] y en [[Jinotepe]] morrió un mozu militante sandinista al estrellase cola so moto contra unu de los vehículos utilizaos pa un tranque.<ref>{{cita publicación|títulu=Nuevu sandinista muerre en tranque en Jinotepe|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:77851-mozu-sandinista-muerre-en-tranque-en-jinotepe|periódicu=[[El 19 Digital]]|fecha=9 de xunu de 2018|fechaaccesu=10 de xunu de 2018}}</ref><ref name="policia9xunu">{{cita publicación|títulu=Policía Nacional da a conocer últimos actos terroristes y del crime entamáu perpetaos por grupos delincuenciales|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:77855-policia-nacional-da-a-conocer-ultimos-actos-terroristes-y-del crime entamáu-perpetaos-por grupos-delincuenciales|periódicu=[[El 19 Digital]]|fecha=9 de xunu de 2018|fechaaccesu=10 de xunu de 2018}}</ref>
El [[9 de xunu]] pela mañana un grupu armáu atacó un puestu policial en [[El Jicaral]] ([[Departamentu de León|León]]) onde secuestraron a trés axentes y robaron una carroceta patrulla.<ref name="policia9xunu"/> A la nueche quemaron la delegación del [[Ministeriu Agropecuariu de Nicaragua|Ministeriu Agropecuariu]] en [[Jinotega]].<ref>{{cita publicación|títulu=Quemen delegación del MAG en Jinotega|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:77867-quemen-delegacion-del-mag-en-jinotega|periódicu=[[El 19 Digital]]|fecha=9 de xunu de 2018|fechaaccesu=10 de xunu de 2018}}</ref>
El [[11 de xunu]] la Policía Nacional llevó a cabu una operación en [[Managua]] pa desallugar los tranques, dando llugar a fuertes enfrentamientos. Dos axentes fueron tirotiaos y unu d'ellos morrió por un disparu.<ref>{{cita publicación |títulu=Derecha golpista asesina a Policía y causen graves mancadures a otru|url=http://canal6.com.ni/2018/06/12/derecha-golpista-asesina-a-policia-y-causen-graves-mancadures-a-otru periódicu=[[Canal 6 (Nicaragua)|Canal 6]]|fecha=12 de xunu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=L'oriente de Managua espierta con roxura: Pum, pum, pum|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/466895-oriente-managua-ataques-roxura/|periódico=El Nuevo Diario|fechaaccesu=11 de xunu de 2018}}</ref> Delles persones que llevantaren les barricaes fueron mancaes y otres prindaes polos atacantes<ref>{{cita publicación|títulu=Varios mancaos y secuestraos tres ataque policial nes barricaes de los barrios orientales de Managua|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/06/11/nacionales/2433619-policias-ataquen-barricaes-en-el-eden-y-larreynaga|periódicu=La Prensa|fechaaccesu=11 de xunu de 2018}}</ref> Mientres la nueche en [[Jinotepe]] un grupu de persones atacaron l'hospital Rexonal Santiago, secuestraron a trés persones y mataron a dos militares sandinistas retiraos.<ref>{{cita publicación|títulu=Una madrugada de terror en Jinotepe Carazo|url=http://canal6.com.ni/2018/06/12/una madrugada-de-terror-en-jinotepe-carazo/|periódicu=[[Canal 6 (Nicaragua)|Canal 6]]|fecha=12 de xunu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018}}</ref>
La madrugada del [[12 de xunu]] estudiantes de XUNIR Managua denunciaron recibir un ataque de policías y paramilitares armaos con armes de gran calibre. Los estudiantes fueron sollertaos por habitantes del barriu Casimiro Sotelo.<ref>{{cita publicación|títulu=Estudiantes de XUNIR Managua denuncien ataque de policías y paramilitares|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/466930-estudiantes-xunan-managua-ataque/|periódicu=El Nuevo Diario|fecha=12 de xunu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018}}</ref> El mesmu día pela tarde el COSEP anunció, nuna conferencia de prensa, un paru nacional qu'empezaría a les 0 hores del xueves [[14 de xunu]].<ref>{{cita publicación|títulu=Paro nacional pal xueves|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467003-paru-nacional-nicaragua-crisis/|periódicu=El Nuevo Diario|fecha=13 de xunu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018}}</ref>
El [[13 de xunu]] pela nueche les ciudaes de Diriamba y Jinotepe, nel departamentu de Carazo, fueron atacaos por policías y paramilitares. L'ataque asocedió poques hores dempués de dellos policías desertaren de la delegación policial de Diriamba; los pobladores denunciaron el sobrevuelu d'una avioneta nun fechu similar al asocedíu en Masaya.<ref>{{cita publicación|títulu=Pobladores denuncien ataque simultáneu en Diriamba y Jinotepe, y sobrevuelu d'avioneta|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467095-pobladores-denuncien-ataque-simultaneo-diriamba-ji/|periódicu=El Nuevo Diario|fecha=13 de xunu de 2018|fechaaccesu=14 de xunu de 2018}}</ref>
El [[14 de xunu]] realizóse un [[zarru patronal]] de 24 hores, llamáu ''«paru nacional»'', convocáu pol [[Conseyu Cimeru de la Empresa Privada]], la [[Fundación Nicaragüense pal Desenvolvimientu Económico y Social]], la [[Unión de Productores Agropecuarios de Nicaragua]], la [[Federación d'Asociaciones de Ganaderes de Nicaragua]] y otros grupos de l'apocayá creada [[Alianza Cívica pola Xusticia y la Democracia]].<ref>{{cita publicación |nome=Lucydalia|apellíu=Baca Castellón|títulu=Paro nacional nun tien d'afectar salariu de los trabayadores, según Códigu del Trabayu|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/06/14/economia/2435127-paru-nacional-nun tien d'afectar-salariu-de-los trabayadores-segun-codigo-del trabayu periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=14 de xunu de 2018|fechaaccesu=15 de xunu de 2018}}</ref> La convocatoria foi refugada pola patronal de la pequeña y mediana empresa [[Conimipyme]],<ref>{{cita publicación|títulu=Conimipyme refuga la desestabilización económica causada por COSEP y Amcham|url=http://canal6.com.ni/2018/06/13/conimipyme-refuga-la-desestabilizacion-economica-causada-por-cosep-y-amcham/|periódicu=[[Canal 6 (Nicaragua)|Canal 6]]|fecha=13 de xunu de 2018|fechaaccesu=15 de xunu de 2018}}</ref> y la [[Central Sandinista de Trabayadores]].<ref>{{cita publicación|títulu=Trabayadores por cuenta propia refuguen paru d'empresa privada|url=http://canal6.com.ni/2018/06/13/trabajadores-por-cuenta-propia-refuguen-paru-d'empresa privada/|periódicu=[[Canal 6 (Nicaragua)|Canal 6]]|fecha=13 de xunu de 2018|fechaaccesu=15 de xunu de 2018}}</ref>
El [[15 de xunu]] abrióse un conflictu internu na xunta direutiva de [[Conimipyme]] a raigañu del allugamientu del so presidente, Leonardo Torres, favorable al gobiernu. La xunta direutiva destituyó a Torres del so cargu de presidente. Sicasí, Torres declaró que la destitución foi un actu illegal, una y bones la xunta direutiva nun tenía competencia pa faela y emitió un comunicáu oficial declarando nula la so destitución.<ref>{{cita publicación|nome=Mabel|apellíu=Calero|títulu=Destitúin al presidente de Conimipyme, Leonardo Torres|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/06/16/economia/2436492-destitúin-al presidente-de-conimipyme-leonardo-torres|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=16 de xunu de 2018|fechaaccesu=27 de xunu de 2018}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Conimipyme ratifica a Leonardo Torres como'l so presidente y representante llegal|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:78111-conimipyme-ratifica-a-leonardo-torres-como-el so-presidente-y-representante-llegal|periódicu=[[El 19 Digital]]|fecha=18 de xunu de 2018|fechaaccesu=27 de xunu de 2018}}</ref> De magar, el restu de miembros de la xunta direutiva de Conimipyme nun reconocen a Leonardo Torres como presidente de la organización, nomando a Dina Lisseth Vives como la so socesora.<ref>{{cita publicación|nome=Lucydalia|apellíu=Baca Castellón|3=títulu afonda crisis en Conimipyme tres suspensión de Leonardo Torres|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/06/21/economia/2438267-afóndase-crisis-en-conimipyme-tres-suspension-de-leonardo-torres|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]|fecha=21 de xunu de 2018|fechaaccesu=27 de xunu de 2018}}</ref>
Leonel Morales, dirixente de la [[Unión Nacional d'Estudiantes de Nicaragua]] (XUNEN) de la [[Universidá Politéunica de Nicaragua|UPOLI]] y contrariu a les protestes, en siendo secuestráu, foi topáu mancáu grave por dellos disparu d'arma de fueu.<ref>{{cita publicación|títulu=Topen gravemente mancáu a mozu secuestráu en Nicaragua|url=https://www.telesurtv.net/news/nuevu-leonel-morales-top%C3%A1u-tres-secuestru-nicaragua-20180614-0003.html|periódicu=[[teleSUR]]|fecha=14 de xunu de 2018|fechaaccesu=15 de xunu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20210227165359/https://www.telesurtv.net/news/nuevu-leonel-morales-top%C3%A1u-tres-secuestru-nicaragua-20180614-0003.html|archivedate=2021-02-27}}</ref>
El [[15 de xunu]] volver# a entamar el diálogu nacional. Les partes llegaron a un alcuerdu de de seis puntos:<ref>{{cita publicación|títulu=Remoción de tranques ye alcordada en diálogu en Nicaragua|url=https://www.telesurtv.net/news/nicaragua-dialogo-paz-remocion-definitiva-tranques-20180616-0003.html|periódicu=[[teleSUR]]|fecha=16 de xunu de 2018|fechaaccesu=16 de xunu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180617042757/https://www.telesurtv.net/news/nicaragua-dialogo-paz-remocion-definitiva-tranques-20180616-0003.html|archivedate=2018-06-17}}</ref>
# Apurar la presencia de la [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] (CIDH).
# Convidar al [[Oficina del Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos|Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos]] y a la [[Xunión Europea]].
# Cuntar cola [[Organización de los Estaos Americanos]] (OEA).
# Llamáu al cese de la violencia de toles partes.
# Creación de Comisión de Verificación y Seguridá.
# Plan pa llevantar los tranques.
El [[16 de xunu]] la mesa de diálogu nacional creó la Comisión de Verificación y Seguridá con tres miembros escoyíos pol gobiernu y otros trés de l'Alianza Cívica.<ref>{{cita publicación|nome=José Isaac|apellíu=Espinoza|títulu=Diálogu en Nicaragua va volver# a entamar el llunes en conformándose meses de trabayu|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467264-dialogo-nicaragua-familia-asesinada-managua/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=16 de xunu de 2018|fechaaccesu=18 de xunu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180618075258/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467264-dialogo-nicaragua-familia-asesinada-managua/|archivedate=2018-06-18}}</ref>
Mientres la nueche, seis persones, ente elles dos neños, morrieron nuna quema provocada nuna casa nel barriu Carlos Marx de [[Managua]]. Los habitantes que pudieron escapar de la quema denunciaron ser tirotiaos al salir de la casa,<ref name="end15j">{{cita publicación|títulu=Ataque armáu y quema xamusca a siete miembros d'una familia en barrio Carlos Marx, en Managua|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467247-ataques-armaos-quema-muertos-managua/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=16 de xunu de 2018|fechaaccesu=16 de xunu de 2018}}</ref> y señalaron que la quema foi provocáu por policías y paramilitares.<ref>{{cita publicación|url=https://www.ameliarueda.com/nota/amburo-edificiu-managua-dexa-cuatro-adultos-dos-ninos-fin%C3%A1u|títulu=Amburo en Managua dexa a 4 adultos y 2 neños finaos, vecinos responsabilicen a paramilitares|fecha=16 de xunu de 2018|fechaaccesu=16 de xunu de 2018|editorial=AmeliaRueda.com|archiveurl=https://web.archive.org/web/20210226160220/https://www.ameliarueda.com/nota/amburo-edificiu-managua-dexa-cuatro-adultos-dos-ninos-fin%C3%A1u|archivedate=2021-02-26}}</ref> Medios oficiales atribuyeron la quema a «grupos vandálicos de derecha» y denunciaron qu'estos enzancaron l'accesu a los bomberos.<ref>{{cita publicación|títulu=Cuatro persones xamuscaes en quema provocada por delincuentes vandálicos|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:78052-cuatro-persones-xamuscaes-en quema provocada-por delincuentes-vandalicos|periódicu=[[El 19 Digital]]|fecha=16 de xunu de 2018|fechaaccesu=16 de xunu de 2018}}</ref> El secretariu de la OEA, Luis Almagro, calificó la quema de «crime de lesa humanidá.»<ref>{{cita publicación|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/06/16/politica/2436474-en-vivu-gobiernu-y-sociedá-civil-axusten-democratizacion-del-pais-en-el-dialogo-nacional|títulu=Horrorosu crime centra'l bancia ente Gobiernu y sociedá civil nel diálogu nacional|fecha=16 de xunu de 2018|fechaaccesu=18 de xunu de 2018|periódicu=[[La Prensa (Nicaragua)|La Prensa]]}}</ref> Tres la quema, según la Policía Nacional, un grupu d'encapuchaos atacó a policías y civiles que trabayaben retirando barricaes y quemó a dos persones vives.<ref name="end15j"/><ref>{{cita web |autor=Policía Nacional de Nicaragua|enllaceautor=Policía Nacional de Nicaragua|títulu=NOTA DE PRENSA Non. 66 – 2018|url=http://www.policia.gob.ni/?p=19533|fecha=16 de xunu de 2018|fechaaccesu=16 de xunu de 2018}}</ref>
El [[17 de xunu]] foi quemada la casa de la madre de [[José Ramón Sarria Morales]], diputáu del FSLN, na ciudá de [[León (Nicaragua)|León]]. L'[[Asamblea Nacional de Nicaragua|Asamblea Nacional]] emitió un comunicáu calificando la quema d'actu terrorista» y anunciando una denuncia formal ante organismo internacionales de derechos humanos.<ref>{{cita publicación|títulu=Vándalos quemen casa de la ma del diputáu sandinista José Ramón Sarria Morales|url=https://www.el19dixital.com/articulos/ver/titulo:78088-vandalos-quemen-casa-de-la mama-del diputáu-sandinista-jose-ramon-sarria-morales|periódicu=[[El 19 Digital]]|fecha=17 de xunu de 2018|fechaaccesu=18 de xunu de 2018}}</ref>
El [[20 de xunu]], los organismos internacionales como la Unión Europea (XE), la comisión interamericana de derechos humanos (CIDH) y a la Oficina del Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos (OACNUDH), confirmaron la invitación del gobiernu de Nicaragua, como requisitu pa siguir trabayando nel dialogo, pa formar parte d'este ya investigar los crímenes de Lesa Humanidá, tres la presión social que los nicaragüenses demandaben y la presión per parte de diplomáticos internacionales, como ye'l casu de Carlos Trujillo, embaxador estauxunidense de la OEA, quien s'axuntó'l mesmu día nuna sesión privada col presidente Ortega.<ref>{{cita publicación|apellíos=Diariu|nome=El Nuevu|títulu=Nicaragua convida a ONX, CIDH y Unión Europea a ingresar al país|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467599-crisis-nicaragua-onu-union-europea/|fechaaccesu=2018-06-23|periódicu=El Nuevo Diario|idioma=es|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180621042953/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467599-crisis-nicaragua-onu-union-europea/|archivedate=2018-06-21}}</ref>
El [[21 de xunu]] Masaya foi atacada de nuevu por policías y paramilitares, que según testigos, yeren unos 500.<ref>{{cita publicación|títulu=Masaya baxu ataque policial|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467665-masaya-ataque-policial/|periódicu=El Nuevo Diario|fechaaccesu=21 de xunu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180622004846/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467665-masaya-ataque-policial/|archivedate=2018-06-22}}</ref> Esto fizo que los obispos xunto col nuevu nunciu apostólicu en Nicaragua, Stanislaw Waldemar Sommertag, fueren a dicha ciudá en caravana por que se detuviera l'ataque y fueron recibíos pol pueblu y fixeron una procesión hasta'l Colexu Salesianu del barriu Monimbó.<ref>{{cita publicación|títulu=Pobladores de Masaya salen a les cais pa recibir a obispos|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/467657-obispos-viaxen-masaya-represion/|periódicu=El Nuevo Diario|fecha=21 de xunu de 2018|fechaaccesu=21 de xunu de 2018}}</ref>
== Protestes nel esterior ==
El desenvolvimientu de les protestes contra la reforma del INSS en Nicaragua foi acompañáu de delles protestes nel esterior. Diéronse protestes na embaxada de Nicaragua en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] ([[Costa Rica]]),<ref>{{cita web |url=https://www.teletica.com/191954_dictadura-non-el berru desesperáu-de-los-nicaraguenses-que-protesten-en Costa rica|títulu="Dictadura non": el berru desesperáu de los nicaragüenses que protesten en Costa Rica {{!}} Teletica|fechaaccesu=21 d'abril de 2018|sitiuweb=www.teletica.com|idioma=es}}</ref> nos consulaos en [[Miami]]<ref>{{cita publicación |títulu=Sofiten en Miami protestes en Nicaragua|url=https://www.telemundo51.com/noticias/destacados/Sofiten-en-Miami-protestas-en-Nicaragua-480435783.html|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=Telemundo 51|idioma=es}}</ref> y [[Houston]],<ref>{{cita publicación|títulu=EN VIVU {{!}} Cuartu día de protestes en contra del gobiernu de Nicaragua|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/04/21/politica/2407477-en-vivo-cuarto-dia-de-protestes-en-contra-del gobierno-de-nicaragua|fecha=21 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=La Prensa|idioma=es-ES}}</ref> y n'otres ciudaes como [[Guatemala (ciudá)|Ciudá de Guatemala]], [[Madrid]] o [[Barcelona]].<ref>{{cita publicación|títulu=Dende Guatemala sumir a les muestres de sofitu pa Nicaragua|url=https://elperiodico.com.gt/nacion/2018/04/21/guatemalianos-sumir-a-las-muestras-de-apoyo-pa-nicaragua/|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=elPeriodico}}</ref> Un grupu de nicaragüenses residentes en Panamá manifestar na [[Cinta Costera]] de la capital panamiega.<ref>http://www.telemetro.com/nacionales/Nicaraguenses-Panama-enfrentamientos-actos-violentos_0_1129087565.html</ref>. N'[[España]] fueron siquier ocho les concentraciones de la comunidá nicaragüense nel país. De les ciudaes más actives nesti sentíu cabo destacar l'andaluza [[Granada]], onde un centenar nicaragüenses y españoles concentráronse pa pidir la paz, llibertá y democracia en Nicaragua lleendo poemes d'escritores nicaragüenses y un manifiestu esixendo que la familia Ortega-Murillo abandone'l poder en Nicaragua.<ref>http://www.granadadigital.es/nicaraguenses-residentes-en-granada-concentrar pa-pidir-la-paz-la-libertad-y-la democracia-en-su-pais/</ref>. Igualmente diéronse protestes en Berlín, Copenhague, Londres, París, San Francisco, California, Nueva York, Washington y en Toronto, Canadá.{{ensin referencies}}
== Ciberataques ==
''Anonymous Nicaragua'', un grupu del movimientu [[Anonymous]], xunir a les protestes contra'l gobiernu y llanzó la Operación Nicaragua» o «#OpNicaragua». La operación consiste nuna campaña de [[Ataque informáticu|ciberataques]] contra páxina web del gobiernu de Nicaragua o acusaes de ser allegaos a este. La campaña empezó'l [[26 d'abril]] con un ataque que dexó fora de serviciu la páxina de l'[[Asamblea Nacional de Nicaragua|Asamblea Nacional]]. Los ataques siguieron contra les páxines de [[Mocedá Presidente]], [[Televicentro (Nicaragua)|Canal 2]] y la [[Procuradoría Xeneral de la República de Nicaragua|Procuradoría Xeneral de la República]], l'[[Institutu Nicaragüense d'Aeronáutica Civil]], l'[[Institutu Nicaragüense de Cultura]], [[El 19 Digital]] o [[Canal 6 (Nicaragua)|Canal 6]].<ref>{{cita publicación|títulu=Anonymous ataca sitio web del Gobierno de Nicaragua|url=http://www.ultimahora.com/anonymous-ataca-sitio-web-del gobiernu-nicaragua-n1145024.html|periódicu=[[Última Hora (Paraguay)]]|axencia=[[Axencia EFE]]|fecha=27 d'abril de 2018|fechaaccesu=2 de mayu de 2018}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu='Anonymous' ataca delles webs gubernamentales de Nicaragua|url=http://www.notimerica.com/politica/noticia-anonymous-ataca-delles webs gubernamentales-nicaragua-actuacion-autoridaes-contra-protestes-20180430103305.html|periódicu=[[Europa Press|Notimérica]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=30 d'abril de 2018|fechaaccesu=2 de mayu de 2018}}</ref>
Les empreses que brinden el serviciu d'Internet fueron citaes pol ente estatal [[Institutu Nicaragüense de Telecomunicaciones y Correos]] (Telcor), pa ver qué aiciones se tomen pa conformar una unidá contra hackers. Telcor, convocó a esti provisores a una xunta pa encetar midíes de seguridá en redol a los ataques cibernéticos executaos por hackers internacionales contra portales web del gobiernu y empreses privaes.<ref>{{Cita web |url=http://100noticias.com.ni/telcor-convoca-de-urgencia-a-las-companias-de-internet/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180510193443/http://100noticias.com.ni/telcor-convoca-de-urgencia-a-las-companias-de-internet/ |fechaarchivu=2018-05-10 }}</ref>
== Comisión de la Verdá, Xusticia y Paz ==
El [[29 d'abril]] l'[[Asamblea Nacional de Nicaragua|Asamblea Nacional]] aprobó la creación d'una Comisión de la Verdá.<ref name="comisionverdad-29a">{{cita publicación|títulu=Diputaos aprueben Comisión de la Verdá y dan tres meses pa presentar resultancies|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/462520-comision-verdá-protestes-nicaragua/|fecha=29 d'abril de 2018|fechaaccesu=29 d'abril de 2018|sitiuweb=elnuevodiario.com.ni|idioma=es-ES}}</ref> La Comisión de la Verdá, Xusticia y Paz foi juramentada pola Asamblea Nacional el [[6 de mayu]] cola misión d'esclariar les muertes mientres les protestes nun máximu de tres meses.<ref>{{cita publicación|títulu=¿Quién son los miembros de la Comisión de la Verdá en Nicaragua?|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463242-comision-verdá-nicaragua-sandinistas/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=6 de mayu de 2018|fechaaccesu=18 de mayu de 2018}}</ref>
El [[10 de mayu]] la Comisión de la Verdá indicó que va contautar a la Comisión Interamericana de los Derechos Humanos (CIDH), como parte de les investigaciones que va faer sobre les protestes d'abril, que dexaron siquier 47 persones muertes. Nun comunicáu emitíu'l 10 de mayu , los cinco miembros de la Comisión de la Verdá comprometer a esclariar sobre les muertes, mancaos, encarcelaos, desparecidos y la destrucción d'infraestructura mientres les protestes d'abril.<ref>{{cita publicación|títulu=Comisión de la Verdá de Nicaragua diz que va contautar a la CIDH|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463675-comision-verdá-nicaragua-diz-que-contactara-cidh/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=10 de mayu de 2018|fechaaccesu=18 de mayu de 2018}}</ref>
== Reaiciones ==
=== Nacionales ===
El presidente [[Daniel Ortega]] sostién los dirixentes d'oposición que promueven les protestes tienen como oxetivu «destruyir la imaxe de Nicaragua.» Según Ortega, hai pequeños grupos d'oposición financiaos por [[Estaos Xuníos]] que «tán criminalizando les protestes y poniendo en riesgu la vida de los mesmos rapazos que fueron participar.»<ref>{{cita publicación|url=https://www.telesurtv.net/news/daniel-ortega-mensaje-paz-pueblo-nicaragua-20180421-0014.html|títulu=Daniel Ortega: El diálogu ye necesariu p'algamar la paz|fecha=21 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=[[teleSUR]]|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180621143828/https://www.telesurtv.net/news/daniel-ortega-mensaje-paz-pueblo-nicaragua-20180421-0014.html|archivedate=2018-06-21}}</ref> La vicepresidenta [[Rosario Murillo]] sofitó esta versión y calificó trés primeres muertes de «[[Delitu d'odio|crimen d'odiu]]».<ref>{{cita publicación|url=https://www.telesurtv.net/news/nicaragua-conderga-muerte-persones-protestes-20180420-0041.html|títulu=Nicaragua conderga muerte de trés persones en protestes|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=20 d'abril de 2018|periódicu=[[teleSUR]]|archiveurl=https://web.archive.org/web/20210227165603/https://www.telesurtv.net/news/nicaragua-conderga-muerte-persones-protestes-20180420-0041.html|archivedate=2021-02-27}}</ref>El [[Frente Sandinista de Lliberación Nacional]] tamién sofitó nun comunicáu esta versión.<ref>{{cita web |url=http://www.pcchile.cl/2018/04/24/compartimos-comunicáu-que nos fixo-llegar-el-fsln-sobre-la-situacion-de-la hermana-republica-de-nicaragua/|títulu=Compartimos comunicáu que nos fixo llegar el FSLN sobre la situación de hermanar República de Nicaragua|fecha=24 d'abril de 2018|fechaaccesu=24 d'abril de 2018|sitiuweb=[[Partíu Comunista de Chile]]|autor=Secretaría Internacional FSLN|enllaceautor=Frente Sandinista de Lliberación Nacional}}</ref>
En cuanto al sector priváu, les principales cámares empresariales del país, arrexuntaes nel [[Conseyu Cimeru de la Empresa Privada]] (Cosep), pidiron que «que se garantice'l derechu cívicu a la protesta que tenemos como ciudadanos y esaníciese toa forma de confrontación ente hermanos nicaragüenses».<ref>{{cita publicación|nome1=José Denis|apellíu1=Cruz|nome2=Uriel|apellíu2=Velásquez|nome3=María José|apellíu3=Martínez Rocha|títulu=Empresarios piden parar violencia|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461646-empresarios-protestes-inss-violencia/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=19 de mayu de 2018}}</ref> El Conseyu Cimeru de la Empresa Privada, la [[Cámara de Comerciu Americana de Nicaragua]] (AmCham), el [[Conseyu Nicaragüense del Micro, Pequeña y Mediana Empresa]] (Conimipyme) y la [[Unión Nicaragüense de Responsabilidá Social Empresarial]] (xunise) convocaron una marcha'l día [[23 d'abril]].<ref>{{cita publicación|nome=Manuel|apellíu=Bejarano|títulu=Empresarios convoquen a marcha nacional|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/461724-empresarios-convoquen-marcha-nacional/|periódicu=[[El Nuevo Diario]]|allugamientu=[[Managua]]|fecha=21 d'abril de 2018|fechaaccesu=19 de mayu de 2018}}</ref>
L'escritor nicaragüense [[Sergio Ramírez]], ex-presidente del [[Movimientu Renovador Sandinista]], dedicó-y el premiu Cervantes el [[23 d'abril]] a los «asesinaos nes cais por reclamar xusticia y democracia» y a los mozos que lluchen por que «Nicaragua vuelva ser República».<ref>{{cita publicación|apellíos=|nome=|títulu=Escritor nicaragüense Sergio Ramírez dedica premiu Cervantes a los “asesinaos nes cais”|url=http://efectococuyo.com/internacionales/escritor-nicaraguense-sergio-ramirez-dedica-premiu-cervantes-a-los-asesinaos-en-les cais/|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=|periódicu=Efectu Cocuyo|páxina=}}</ref>
El cantante nicaragüense residente en [[Méxicu]], [[Hernaldo Zúñiga]], condergó la [[masacre del Día de les Madres]] y solidarizóse coles families de les víctimes del fechu.<ref>{{cita publicación |títulu=Hernaldo Zúñiga: Hai que desactivar l'odiu con urxencia|url= http://www.hoy.com.ni/2018/06/01/hernaldo-zuniga-hai-que-desactivar-l'odiu-con urxencia periódicu=Güei|fechaaccesu=1 de xunu de 2018}}</ref>
El movimientu Madres d'abril condergó la masacre. Amanda López de Gahona, madre del periodista [[Ángel Gahona]], asesináu en [[Bluefields]] el [[21 d'abril]], dixo que "nunca pensaron que sería irrespetado el dolor de les madres y de les families que sofitaron la marcha".<ref>{{cita publicación|títulu=Madres d'abril conderguen masacre en Nicaragua|url=http://diariometro.com.ni/nacionales/178371-madres-de-abril-muertes-nicaragua-masacre-daniel-ortega/|periódicu=Diariu Metro|fechaaccesu=12 de xunu|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180612185129/http://diariometro.com.ni/nacionales/178371-madres-de-abril-muertes-nicaragua-masacre-daniel-ortega/|archivedate=2018-06-12}}</ref>
La Rede d'Empresaries de Nicaragua (REN) condergó la masacre nun comunicáu'l 31 de mayu.<ref>{{cita web|títulu=Comunicáu: REN conderga masacre del Día de les Madres|url=https://ren.org.ni/comunicáu-ren-condena-cobarde-masacre-del-dia-de-les madres periódicu=Rede d'Empresaries de Nicaragua|fecha=31 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018}}</ref>
=== Internacionales ===
==== Gobiernos ====
* '''{{bandera2|Alemaña}}''': El ministeriu de Rellaciones Esteriores d'Alemaña emitió un comunicáu llamáu a «toles faiciones a arrenunciar de momentu al usu de la fuercia», pidió al gobiernu de Nicaragua «esclarie ensin demoranza y de forma cabal los casos de víctimes fatales». Amás demanda que se garantice'l reestablecimientu de «una cobertoria periodística llibre» y sostién que «les restricciones a la llibertá de prensa per parte del Gobiernu son inaceptables».<ref>{{cita web |url=http://www.dw.com/es/alemania-conderga-usu-de-armes-contra-manifestantes-en-nicaragua/a-43500602|títulu=Alemaña conderga usu d'armes contra manifestantes en Nicaragua|fechaaccesu=24 d'abril de 2018|sitiuweb=DW|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|Arxentina}}''', '''{{bandera2|Brasil}}''', '''{{bandera2|Chile}}''', '''{{bandera2|Colombia}}''', '''{{bandera2|Paraguái}}''' y '''{{bandera2|Perú}}''': Al traviés d'un comunicáu conxuntu, los gobiernos d'Arxentina, Brasil, Colombia, Chile, Paraguay y Perú, manifestaron la so «esmolición y llamenten los actos de violencies» que se protagonizaron los últimos díes nel país centroamericanu. Pronunciaron amás que «faen un urxente llamáu a tolos sectores a deponer la confrontación y cesar los actos de fuercia». «N'especial llamen a les fuercies de seguridá a exercer les sos facultaes cola mayor prudencia pa evitar l'escesivu usu de la fuercia y un escalamiento de la crisis, dexando xenerar un clima que restituya tantu la paz como'l diálogu, imprescindibles pa superar esta grave situación», señala'l comunicáu.<ref>{{cita publicación|títulu=Gobierno de Chile llamenta los actos de violencia en Nicaragua y llapada a evitar un escalamiento de la crisis|url=http://www.latercera.com/politica/noticia/gobiernu-de-chile-llamenta-los actos-de-violencia-en-nicaragua-y-llapada-a-evitar-un-escalamiento-de-la crisis/141787/|fecha=22 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=La Tercer|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|Bolivia}}''': El presidente de Bolivia, Evo Morales, denunció que Nicaragua ye víctima del Imperiu que patrocina y xestiona una guerra (...) en complicidá coles oligarquíes locales».<ref>{{cita web|url=https://www.telesurtv.net/news/evo-morales-denuncia-intereses-foraneos-nicaragua-venezuela-20180510-0041.html|títulu=Evo denuncia intereses foranos detrás de Nicaragua y Venezuela|fechaaccesu=12 de mayu de 2018|sitiuweb=Telesur|idioma=es-ES|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180702011329/https://www.telesurtv.net/news/evo-morales-denuncia-intereses-foraneos-nicaragua-venezuela-20180510-0041.html|fechaarchivu=2018-07-02}}</ref>
* '''{{bandera2|Canadá}}''': La ministra d'Asuntos Esteriores de Canadá, [[Chrystia Freeland]], afirmó que Canadá ta «esmolecida poles informaciones de dellos muertos y mancaos nes manifestaciones que se tán produciendo en Nicaragua».<ref>{{cita web |url=https://www.efe.com/efe/america/portada/canada-se-declara-esmolecida-poles muertes-en-manifestaciones-de-nicaragua/20000064-3593468|títulu=Canadá declárase "esmolecida" poles muertes nes manifestaciones de Nicaragua|fechaaccesu=23 d'abril de 2018|sitiuweb=EFE|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|Costa Rica}}''': Christian Guillermet, el direutor xeneral de Política Esterior del [[Ministeriu de Rellaciones Esteriores y Cultu (Costa Rica)|Ministeriu de Rellaciones Esteriores de Costa Rica]], fixo un llamáu al gobiernu de Nicaragua por que reconsiderara la so decisión de cerrar dellos medios. El gobiernu d'Ortega respondió con un comunicáu nel qu'aseguraba que les polítiques del so país «nun son competencia de la República de Costa Rica».<ref name=":1" /> Otros políticos costarricenses, como'l presidente electu [[Carlos Alvarado Quesada|Carlos Alvarado]], tamién llamaron a la paz y al diálogu nel país.<ref>{{cita publicación|títulu=Carlos Alvarado fai un llamáu a la paz y al diálogu en Nicaragua|url=https://www.nacion.com/el-pais/politica/carlos-alvarado-fai-un llamáu-a-la paz-y-al/W3PNHRUOXZEZPDHMBDQKIM2OA4/story/|fechaaccesu=21 d'abril de 2018|periódicu=La Nación, Grupo Nación|idioma=es-LA}}</ref> El [[Partíu de los Trabayadores (Costa Rica)|Partíu de los Trabayadores]] de Costa Rica condergó les aiciones tomaes pol gobiernu de Daniel Ortega<ref>{{cita publicación |títulu=Partíu de los Trabayadores manifestar nes contornes d'Embaxada de Nicaragua|url=https://www.elmundo.cr/partíu-de-los trabayadores-manifestar en-les contornes-de-embaxada-de-nicaragua/|fecha=20 d'abril de 2018|fechaaccesu=21 d'abril de 2018|periódicu=El Mundo CR|idioma=es-ES}}</ref> y el [[Partíu Aición Ciudadana]] llamó al diálogu nel país.<ref name="europapress23a"/> El domingu 3 de xunu del 2018, mientres la 48 Asamblea Xeneral de la Organización d'Estaos Americanos (OEA) , La Vicepresidenta y canciller de Costa Rica, tomo la voz pa declarar que: "El gobiernu de Costa Rica se rehúsa a guardar callo ante la '''esguilada de violencia en Nicaragua”,''' polo qu'encamentó al gobiernu d'Ortega a “cesar darréu la violencia y la detención arbitraria de los que participen nes protestes”.<ref>{{cita publicación|títulu=Vicepresidenta y canciller de Costa Rica, Epsy Campbell, llamenta crisis de nicas|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/06/12/politica/2434066-vicecanciller-de Costa rica-epsy-campbell-llamenta-crisis-de-nicas|fecha=2018-06-12|fechaaccesu=2018-06-25|periódicu=La Prensa|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|Cuba}}''': El Gobiernu de Cuba defendió al Gobiernu de Nicaragua y denunció «los intentos qu'apunten a desestabilizar a la República de Nicaragua, un país que vive en paz y onde se consiguieron notables meyores sociales, económicos y de seguridá en favor del so pueblu».<ref>{{cita publicación |títulu=Nicaragua defende la paz y Cuba sofitar|url=http://www.granma.cu/mundo/2018-04-29/nicaragua-defende-la paz-y-cuba sofitar-29-04-2018-20-04-12|periódicu=[[Granma (periódicu)|Granma]]|fecha=29 d'abril de 2018|fechaaccesu=30 d'abril de 2018}}</ref>
* '''{{bandera2|Ecuador}}''': El secretariu particular del presidente d'Ecuador, Juan Sebastián Roldán, espresó qu'un gobiernu venceyáu con muertes de persones nes cais, que tien una lóxica de perennizarse nel poder (...) nun ye un gobiernu que l'Ecuador mira bien».<ref>{{cita web|url=https://www.eluniverso.com/noticias/2018/05/02/nota/6741344/gobiernu-nacional-se-declara-esmolecíu-muertes-protestes-nicaragua|títulu=Gobierno Nacional declárase esmolecíu por muertes en protestes en Nicaragua|fechaaccesu=23 d'abril de 2018|sitiuweb=L'Universu|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|España}}''': El Gobiernu d'España pidió «máxima contención» de les fuercies de seguridá y ufiertó «la so collaboración pal establecimientu d'una vía de diálogu efectivu».<ref name="europapress23a">{{cita web |url=https://www.europapress.es/nacional/noticia-espana-llama-fin-violencia-nicaragua-ufierta-colaboracion-abrir-via-dialogo-20180423151321.html|títulu=España llama a la fin de la violencia en Nicaragua y ufierta collaboración p'abrir una vía de diálogu|fechaaccesu=23 d'abril de 2018|sitiuweb=Europapress|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|Estaos Xuníos}}''': El gobiernu de los Estaos Xuníos llamó a un cese de la violencia en Nicaragua.<ref name=":1" /> Per otra parte, el [[Departamentu d'Estáu de los Estaos Xuníos]] anunció posibles sanciones al gobiernu y Nicaragua pola brutal represión a manifestantes y la clausura de medios de comunicación.<ref>{{cita web|url=http://100noticias.com.ni/eeuu-anuncia-sanciones-al gobiernu-de-daniel-ortega-por violaciones-a-los derechos humanos/|títulu=EEUU ANUNCIA SANCIONES AL GOBIERNU DE DANIEL ORTEGA POR VIOLACIONES A LOS DERECHOS HUMANOS {{!}} 100% NOTICIES|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|sitiuweb=100noticias.com.ni|idioma=es-ES}}</ref> Amás, el Departamentu ordenó la salida de familiares de diplomáticos estauxunidenses en Managua tres los disturbios.<ref>{{cita web|url=http://100noticias.com.ni/eeuu-ordena-a-familiares-de-diplomaticos-salir-de-nicaragua/|títulu=EEUU ORDENA A FAMILIARES DE DIPLOMÁTICOS SALIR DE NICARAGUA {{!}} 100% NOTICIES|fechaaccesu=24 d'abril de 2018|sitiuweb=100noticias.com.ni|idioma=es-ES|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180424202358/http://100noticias.com.ni/eeuu-ordena-a-familiares-de-diplomaticos-salir-de-nicaragua/|fechaarchivu=2018-04-24}}</ref> [[Mike Pence]], [[Vicepresidente de los Estaos Xuníos]] denuncio la «escura nube de tiranía» que pesa sobre los ciudadanos de Cuba, Venezuela y Nicaragua. Pence dixo n'español «¡que viva Cuba llibre!» y condergó la represión» en Nicaragua y Venezuela nun discursu ante la [[Organización de los Estaos Americanos]] (OEA).<ref>https://www.lavanguardia.com/politica/20180507/443366358470/pence-denuncia-la-escura-nube-de-tirania-en-cuba-venezuela-y-nicaragua.html</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463318-mike-pence-denuncia-represion-nicaragua/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180629022257/https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/463318-mike-pence-denuncia-represion-nicaragua/ |fechaarchivu=2018-06-29 }}</ref>
* '''{{bandera2|Francia}}''': La cancillería francesa manifestó per mediu d'un comunicáu la so esmolición pola convulsa situación en Nicaragua y pidió un esclarecimiento de les desapaiciones y malos tratos denunciaos tres les protestes antigubernamentales de les últimes selmanes.<ref>http://es.rfi.fr/americas/20180510-paris-conderga-la violencia-en-nicaragua-y-pide-esclariar-desapaiciones</ref><ref>https://www.diplomatie.gouv.fr/fr/dossiers-pays/nicaragua/evenements/article/nicaragua-09-05-18</ref>
* '''{{bandera2|Xapón}}''': El gobiernu de Xapón espresó con esmolición la situación en Nicaragua nel cual produciéronse munches víctimes de ciudadanos. Amás señaló que se solucione «por aciu el diálogu y la concertación, en conformidá colos principios de la democracia».<ref>{{cita publicación|títulu=Xapón espresa esmolición per situación en Nicaragua|url=https://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/464161-japon-nicaragua-protestes-dialogo/|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=14 d'abril de 2018|sitiuweb=elnuevodiario.com.ni|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|Méxicu}}''': La Secretaría de Rellaciones Esteriores de Méxicu informó sobre les protestes en Nicaragua que «apela al cese de la violencia» y fai un llamáu al diálogu.<ref>{{cita publicación |títulu=Méxicu apela cese de violencia que se vive en Nicaragua humanos"|url=https://www.debate.com.mx/mundo/violencia-dialogo-mexico-nicaragua-protestes-20180422-0235.html|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018|sitiuweb=Alderica|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|Puertu Ricu}}''': El gobernador de Puertu Ricu, [[Ricky Rosselló|Ricardo Rosselló]], manifestó que «En Nicaragua ta produciéndose un atentáu contra los derechos humanos per parte del Gobiernu de Daniel Ortega», per mediu d'un comunicáu de prensa.<ref>{{cita publicación|títulu=Gobernador de Puertu Ricu: En Nicaragua produzse "un atentáu contra los derechos humanos"roduce "un atentáu contra los derechos humanos"|url=https://www.laprensa.com.ni/2018/04/22/politica/2408239-gobernador-de puertu ricu-en-nicaragua-produzse-un atentáu-contra-los derechos humanos|fecha=22 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=La Prensa|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|Rusia}}''': El Ministeriu d'Esteriores de Rusia anunció que los sucesos en Nicaragua «ye un asuntu puramente internu» y alvirtió d'intentos destructivos (...) dende'l exterio». Amás espresó los sos condolencias polos finaos y mancaos nes «violentes manifestaciones».<ref>{{cita publicación |títulu=Rusia alvierte contra intentos destructivos d'interferir na situación en Nicaragua|url=https://mundo.sputniknews.com/americalatina/201804251078206300-moscu-managua-intervencion/|fecha=25 d'abril de 2018|fechaaccesu=12 de mayu de 2018|periódicu=Spunitk|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|Uruguái}}''': El [[Ministeriu de Rellaciones Esteriores d'Uruguái]] nun comunicáu anunció que «sofita los llamaos a la reflexón y al diálogu» pa buscar una solución qu'evite los niveles de violencia entendíos nel respetu a la llei y a los derechos individuales».<ref>{{cita web|url=http://www.mrree.gub.uy/frontend/page?1,entamu,ampliacion-ppal2,O,ye,0,PAG;CONC;1961;15;D;situacion-en-nicaragua;1;PAG;|títulu=Situación en Nicaragua|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|sitiuweb=mrree.gub.uy}}</ref>
* '''{{bandera2|Vaticanu}}''': El [[Francisco (papa)|papa Francisco]] manifestó per mediu d'un discursu la so fonda esmolición ante la violencia que se rexistra en Nicaragua. Pidió al pueblu y gobiernu nicaragüense que se cese toa violencia» y evítese un inútil derramamiento de sangre».<ref>{{cita web|url=http://100noticias.com.ni/papa-francisco-pide-que s'evite-un-inutil-derramamiento-de-sangre-en-nicaragua/|títulu=PAPA FRANCISCO PIDE "QUE S'EVITE UN INÚTIL DERRAMAMIENTO DE SANGRE" EN NICARAGUA {{!}} 100% NOTICIES|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|sitiuweb=100noticias.com.ni|idioma=es-ES}}</ref>
* '''{{bandera2|Venezuela}}''': El presidente de Venezuela, [[Nicolás Maduro]], referir a los sucesos en Nicaragua como una emboscada» contra Daniel Ortega y calificó de grupos violentos».<ref>{{cita publicación |títulu=Maduro afirma que lo asocedío en Nicaragua ye una "emboscada" contra Ortega|url=http://www.eltiempo.com/mundo/latinoamerica/lo-asocedío-en-nicaragua-ye-una emboscada-contra-ortega-diz-maduro-208632|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018|editorial=El Tiempu|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Nicolás Maduro: Voi Faer una campaña pa crear conciencia|url=https://www.telesurtv.net/news/nicolas-maduro-arrinca-campana-elecciones-venezuela-20180423-0026.html|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=23 d'abril de 2018|editorial=Telesur|idioma=es-ES}}</ref>
==== Organismos supranacionales ====
* '''{{bandera2|OEA}}''': La OEA pidió nun comunicáu refugu a «tou tipu de violencia» y los asesinatos de los civiles y policía en Nicaragua.<ref>{{cita publicación |títulu=OEA conderga actos violentos y llama a la paz en Nicaragua|url=https://noticieros.televisa.com/ultimas-noticias/oea-conderga-actos-violentos-y-llama-paz-nicaragua/|editorial=televisa.com|fechaaccesu=20 d'abril de 2018}}</ref> El 22 de Xunu del 2018, la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH), presento'l so informe final tres la so visita en Nicaragua, n'El Conseyu Permanente de la OEA, pa dar siguimientu a la situación en Nicaragua. El secretariu xeneral: Luis Almagro, pidió "Adelantrar eleiciones pa Nicaragua". Ente los países qu'asistieron esi día, once d'ellos(Arxentina, Paraguay, Ecuador, Brasil, Canadá, Méxicu, Chile, Costa Rica, Perú, Estaos Xuníos y Colombia) sofitaron l'informe final de la CIDH, y fixeron el llamáu al gobiernu de Nicaragua a "Cesar la violencia" y que "El Dialogo ye la meyor salida a la crisis".
* '''{{bandera|ONX}} [[Oficina del Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos|OHCHR]]''': La Oficina de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos declaró la so «fonda esmolición» poles muertes mientres les protestes y encamentó a «cumplir les sos obligaciones internacionales garantizar que les persones puedan exercer llibremente los sos derechos a la llibertá d'espresión y a la llibertá de xunta pacífica y asociación».<ref>{{cita publicación|títulu=ONX y AI, esmolecíes polos muertos nes protestes en Nicaragua|url=http://www.dw.com/es/onu-y-ai-esmolecíes-polos muertos-en-les protestes-en-nicaragua/a-43477252|editorial=DW|fechaaccesu=20 d'abril de 2018}}</ref>
* '''{{bandera2|XE}}''': Declaró que llamenta los actos de violencia y convocó al diálogu y a la paz social.<ref>{{cita publicación |títulu=DECLARACIÓN LOCAL DE LA UNIÓN EUROPEA SOBRE LA SITUACIÓN EN NICARAGUA|url=https://eeas.europa.eu/delegations/nicaragua/43310/declaraci%C3%B3n-llocal-de-la-uni%C3%B3n-europea-sobre-la-situaci%C3%B3n-en-nicaragua_ye|fechaaccesu=21 d'abril de 2018|editorial=europa.eu|idioma=}}</ref>
==== Otros ====
* '''[[Amnistía Internacional]]''': Los fechos violentos fueron denunciaos por Amnistía Internacional, qu'amás pidió al gobiernu nicaragüense garantizar los derechos d'espresión y xunta ensin represalies.<ref name=":1" />
* '''[[Human Rights Watch]]''' denunció abusos contra los manifestantes y zarru de medios de comunicación.<ref>{{cita web |títulu=Nicaragua: Protests Leave Deadly Toll|url=https://www.hrw.org/news/2018/04/27/nicaragua-protests-leave-deadly-toll|sitiuweb=[[Human Rights Watch]]|fecha=27 d'abril de 2018|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|idioma=inglés}}</ref>
* La principal alianza d'oposición de [[Venezuela]], la [[Mesa de la Unidá Democrática]] (MUD), sofitó les protestes en contra del Gobiernu de Daniel Ortega y aseguró que les víctimes de la violencia nesi país centroamericanu son la resultancia del métodu esportáu» pol Executivu venezolanu.<ref>{{cita publicación |títulu=Oposición venezolana: Violencia en Nicaragua ye métodu "esportáu" por Maduro - El Carabobeño|url=https://www.el-carabobeno.com/oposicion-venezolana-violencia-en-nicaragua-es-metodo-exportado-por-maduro/|fecha=22 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=El Carabobeño|idioma=es-ES}}</ref>
* El Comité Permanente de la Conferencia Episcopal Panamiega (CEP), solidarizar colos obispos, la mocedá y el pueblu nicaragüense, llamando al diálogu, per mediu d'un comunicáu oficial.<ref>{{cita publicación|títulu=Iglesia católica panamiega pronúnciase ante protestes en Nicaragua|url=http://laestrella.com.pa/panama/nacional/ilesia-catolica-panamena-pronuncia-ante-protestes-nicaragua/24059677|fecha=22 d'abril de 2018|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|periódicu=La Estrella de Panamá|idioma=es}}</ref>
* La Confederación de Norteamérica, Centroamérica y el Caribe de Fútbol ([[CONCACAF]]), arriendes de la situación del país, decidió atayar el [[Campeonatu Femenín Sub-17 de la Concacaf de 2018|Campeonatu Femenín Sub-17]] que s'apostaba en [[Managua]], pa garantizar la seguridá de les delegaciones y tou aquel participante de dichu certame.<ref>{{cita web |url=http://www.concacaf.com/es/sub-17-muyeres/concacaf-canciella-el campeonatu femenín-sub-17-de-concacaf-nicaragua-2018|títulu=Concacaf Ataya'l Campeonatu Femenín Sub-17 de Concacaf Nicaragua 2018 Remainder of Concacaf Women's Under-17 Championship 2018 for Security Concerns|fechaaccesu=29 d'abril de 2018|sitiuweb=www.concacaf.com|idioma=es}}</ref>
== Notes ==
{{llistaref|grupu=lower-alpha}}
== Referencies ==
{{Formatu de referencies|t=20180514230415}}
{{llistaref|3}}
== Enllaces esternos ==
{{commons category|2018 Nicaraguan protests}}
{{Tradubot|Protestas en Nicaragua de 2018}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Manifestaciones y protestes en Nicaragua]]
jekmakoiio82juiubqggey7ou5zop80
Píldora del día dempués
0
140815
4489554
4445653
2026-04-29T22:44:18Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 7 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489554
wikitext
text/x-wiki
{{otros usos|Píldora anticonceutiva|la píldora anticonceutiva precoital d'usu diariu}}
{{Avisu médicu}}
{{Ficha xenérica}}
Los términos '''píldora anticonceutiva d'emerxencia''', '''píldora del día siguiente''', '''píldora del día dempués''' o '''píldora Postday''' faen referencia a un grupu amenorgáu d'[[anticonceutivu d'emerxencia|anticonceutivos d'emerxencia femeninos]] [[anticonceutivu oral|orales]], formáu poles melecines [[acetato de ulipristal]], [[mifepristona]] y [[levonorgestrel]], a los que podría xunise [[meloxicam]].<ref name="Trussell_y_Raymond">{{cita web |url=http://ec.princeton.edu/questions/ec-review.pdf#page=1|títulu=Emergency Contraception: A Last Chance to Prevent Unintended Pregnancy, James Trussell, Elizabeth G. Raymond, MD,|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref> Estes melecines utilizar pa prevenir los [[embaranzu ensin deseyar|embaranzos ensin deseyar]], ente ellos los [[embaranzu adolescente|embaranzos adolescentes]], dende les primeres hores y hasta los 3 díes (72 hores) dempués de tener [[rellaciones sexuales]] ensin proteición.<ref name="Trussell_y_Raymond"/> La eficacia nel amenorgamientu del riesgu d'un [[embaranzu]] de les píldores anticonceutives d'emerxencia ye, según la [[OMS]], del 52 al 94%, y ye más eficaz cuanto antes tómese dempués de la [[rellación sexual]].<ref>[http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs244/es/index.html «Anticoncepción d'emerxencia», Nota OMS N°244.] [[OMS]]. Consultáu'l 2 de febreru de 2013.</ref>
L'[[acetatu d'ulipristal]] y el [[levonorgestrel]] son los [[anticonceutivu d'emerxencia|anticonceutivos hormonales postcoitales]] de referencia n'[[América]] y n'[[Europa occidental]]. En [[China]] y en [[Rusia]], el [[anticonceutivu d'urxencia]] más utilizáu ye la [[mifepristona]]. Dellos estudios, inda en fases preliminares, col [[antiinflamatoriu non esteroideo]] [[meloxicam]] concluyeron que tien una alta eficacia como [[anticonceutivu d'emerxencia]].<ref name="noticiasmedicas">{{cita web|url=http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticies/2176/1/El-Dr-Horacio-Croxatto-confirma-que-el-acetato-de-Ulipristal-ye-el-anticonceutivu-de-urxencia-non-hormonal-mas-eficaz-pa-la%20muyer-/Page1.html|títulu=El Dr. Horacio Croxatto confirma que'l acetato de ulipristal ye l'anticonceutivu d'urxencia non hormonal más eficaz pa la muyer, en Noticiasmedicas.es, 26/3/2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100402052327/http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticies/2176/1/El-Dr-Horacio-Croxatto-confirma-que-el-acetato-de-Ulipristal-ye-el-anticonceutivu-de-urxencia-non-hormonal-mas-eficaz-pa-la|fechaarchivu=2010-04-02}}</ref><ref name="Trussell_y_Raymond"/>
La píldora del día dempués, como asocede con tolos [[anticonceutivu oral|anticonceutivos orales]], nun protexe contra les [[infeiciones de tresmisión sexual]]. El [[preservativu]] ye l'únicu [[métodu anticonceutivu]] que protexe de la mayor parte de les [[infeiciones de tresmisión sexual|ETS]].
La píldora del día siguiente namái tien d'usase como [[anticonceutivu d'emerxencia|métodu d'emerxencia]] y non en forma regular. Lo encamentao seríen 2-3 al añu, a lo más, y non nun mesmu ciclu.<ref>World Health Organization, WHO. (1998). Emergency Contraception: a guide for service delivery. WHO/FRH7FPP798.19, Geneva.</ref>
== Anticonceutivos hormonales d'emerxencia ==
=== Estróxenos y métodu de Yuzpe ===
Na [[anticonceutivu d'emerxencia|anticoncepción hormonal d'emerxencia]], los [[estróxenu|estróxenos]] a altes dosis fueron el primer sistema utilizáu, magar teníen importantes efeutos secundarios gastrointestinales. Darréu, surdió'l [[métodu de Yuzpe]], que consiste nel usu de grandes dosis tantu d'[[estróxenu]] (anque en menor midida) como de [[progesterona]], tomada en dos dosis n'intervalos de doce hores. Esta téunica, efeutiva al 75% nun usu fayadizu, baxa la so efeutividá si retrásase'l so alministración dempués del [[coitu]], amás de causar más [[efeutu secundariu|efeutos secundarios]] que'l [[píldora de progestágeno solu|métodu de namái progesterona]].
=== Levonorgestrel ===
{{AP|Levonorgestrel}}
La [[píldora de progestágeno solu]] ([[levonorgestrel]]) prescríbese anguaño nuna sola dosis de 1,5 mg (1 pastilla de 1,5 mg o 2 de 0,75 mg), anque puede tomase en dos dosis de 0,75 mg, nun intervalu de 12 hores de diferencia. Ta disponible na mayoría de los países del mundu; n'[[EE. XX.]] y en [[Canadá]], conozse como [[levonorgestrel|Plan B]]; n'[[Arxentina]], como [[Segurité]]; nel [[Reinu Xuníu]], como [[Levonelle]], y en Francia, como [[NorLevol]]. N'[[España]], la progesterona [[levonorgestrel]] preséntase como [[Norlevo]] ([[Chiesi España]]), [[Postinor]] (Bayer Schering Pharma), y en Méxicu preséntase como [[Postday]] ([[Ifa Celtics]]).{{ensin referencies}}
El [[levonorgestrel]] ye una [[hormona esteroidea]] que previén la [[ovulación]], ensin un efeutu importante sobre'l [[endometriu]],<ref>{{cita web|apellíos1=Mendoza|nome1=Susana|títulu=Píldora del día dempués: Tou lo que precises saber sobre ella|url=https://www.shopifarma.com/blog/pildora-dia-despues/|fechaaccesu=15 de mayu de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180511012844/https://www.shopifarma.com/blog/pildora-dia-despues/|fechaarchivu=2018-05-11}}</ref> y nun ye efeutivu dempués d'empecipiada la implantación del [[cigotu]], pero puede evitala.<ref name="Chris Kahlenborn_1"> Chris Kahlenborn, Rebecca Peck, Walter B. Severs, Mechanism of action of levonorgestrel emergency contraception, 2015.</ref><ref name="Progestins_1"> Progestins (Etonogestrel, Levonorgestrel, Norethindrone)". The American Society of Health-System Pharmacists.</ref> La denominación ''píldora del día dempués'' resulta incorreuta, yá que puede usase mientres los 3-5 díes siguientes (72-120 hores) dempués del [[coitu]].<ref name="oms">Organización Mundial pa la Salú (ochobre 2005). [http://www.who.int/reproductive-health/family_planning/docs/ec_factsheet_ye.pdf Levonorgestrel p'anticoncepción d'emerxencia] (n'español). Programa Especial d'Investigaciones, Desenvolvimientu y Formación d'Investigadores sobre Reproducción Humana. Últimu accesu 5 de febreru, 2008.</ref> Nel prospeutu informativu de Postinor (levonorgestrel) pon: «Postinor ye un anticonceutivu d'urxencia que puede utilizase dientro de les 72 hores (3 díes) siguientes a caltener rellaciones sexuales ensin proteición o si'l métodu anticonceutivu habitual falló».<ref>{{cita web|url=https://www.prospectomedico.com/postinor_1500_microgramos_comprimido|títulu=Postinor, prospectomedico.com|fechaaccesu=31 de marzu de 2017}}</ref>
=== Acetato de ulipristal ===
{{AP|Acetato de ulipristal}}
Comercializáu dende'l [[2009]] n'[[Europa]], el [[acetato de ulipristal]], marca [[EllaOne]] ([[HRA Pharma]]), atópase disponible en dellos países europeos, ente ellos [[España]].<ref>{{cita web|url=http://www.sec.es/informacion/anticonceutivos_comercializaos/index.php|títulu=Vease estremáu de Contracepción d'Urxencia en Tabla ''Anticonceutivos a la venta n'España'' páxina de la Sociedá Española de Contracepción|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100127101632/http://www.sec.es/informacion/anticonceutivos_comercializaos/index.php|fechaarchivu=27 de xineru de 2010}}</ref> El [[acetato de ulipristal]] recibe'l nome de [[píldora de los cinco díes dempués]], yá que ye efeutiva hasta 120 hores dempués del [[coitu]].
[[Ficheru:Píldora del día después.jpg|alt=Píldora del día dempués|miniaturadeimagen|Píldora del día dempués "ellaOne"]]
El [[acetato de ulipristal]] ye consideráu por [[Horacio Croxatto]] —espertu en [[anticoncepción d'emerxencia]] y creador del [[implante subcutáneu]]— como'l [[anticonceutivu d'urxencia]] non hormonal más eficaz pa la [[muyer]], cinco veces más potente que'l [[levonorgestrel]] na inhibición o retrasu de la ovulación. Amás, y en comparanza col levonorgestrel, ye'l triple d'eficaz si alministrar nes primeres 24 hores, y el doble si suministrar nes primeres 72 hores dempués de la rellación sexual ensin proteición o de producise un fallu nel métodu anticonceutivu utilizáu.<ref name="noticiasmedicas" /><ref name="Trussell_y_Raymond"/>
=== Mifepristona ===
{{AP|Mifepristona}}
Les píldores del día siguiente nun tienen de confundir se cola [[mifepristona]] ([[RU486]], [[Mifeprex]]), que s'utiliza como "pastilla albortiva". El términu ''píldora del día siguiente'' nun fai referencia a la mifepristona, que suel usase en dosis de 200 o 600 mg como un albortivu.<ref>{{cita web|url=http://www.plannedparenthood.org/pp2/portal/files/portal/medicalinfo/abortion/fact-early-abortion-mifepristone.xml|títulu=Planned Parenthood - Mifepristone: Expanding Women's Options for Early Abortion|fechaaccesu=23 de xunetu de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060718180253/http://www.plannedparenthood.org/pp2/portal/files/portal/medicalinfo/abortion/fact-early-abortion-mifepristone.xml|fechaarchivu=18 de xunetu de 2006}}</ref> Sicasí, en [[China]] y [[Rusia]] solamente,<ref name="Gemzell-Danielsson 2011 467-472">{{enllaz rotu|1={{cita publicación|apellíu=Gemzell-Danielsson|nome=Kristina|coautores=Sharon T Cameron|títulu=Ulipristal acetate (ellaOne®) for emergency contraception: review of the clinical evidence|publicación=Future Science|añu=2011|mes=March|volume=1|númberu=3|páxines=467-472|url=http://www.future-science.com/doi/abs/10.4155/cli.11.6|fechaaccesu=16 de marzu de 2011|doi=10.4155/cli.11.6}} |2=http://www.future-science.com/doi/abs/10.4155/cli.11.6 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> la mifepristona ta disponible yá sía como anticonceutivu d'emerxencia o como albortivu, dependiendo de si utiliza antes o dempués de la [[implantación]]. L'usu de mifepristona como anticonceutivu d'emerxencia vien respondíu por por estudios clínicos del añu [[2008]] ([http://apps.who.int/rhl/fertility/contraception/cd001324/es/index.html Cochrane - Base de Datos de Revisiones Sistemátiques; 2008, Nᵘ 2])<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|url=http://cochrane.bvsalud.org/portal/php/index.php?lang=es|títulu=Biblioteca Virtual de la Salú - Cochrane BVS - OMS - Bireme - OPS-|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100117144527/http://cochrane.bvsalud.org/portal/php/index.php?lang=es|fechaarchivu=2010-01-17}} |2=http://cochrane.bvsalud.org/portal/php/index.php?lang=es |bot=InternetArchiveBot }}</ref> que consideren a la mifepristona más efeutiva que'l [[levonorgestrel]] ya inclusive que'l [[DIU]], acomuñaos a menos efeutos secundarios.<ref>{{cita web |url=http://apps.who.int/rhl/fertility/contraception/cd001324/es/index.html|títulu=Cheng L, Gülmezoglu AM, Piaggio G, Ezcurra Y, Van Look PFA. Intervenciones pa l'anticoncepción d'emerxencia. Base de Datos de Revisiones Sistemátiques; 2008, Númberu 2. Art. nᵘ: CD001324. DOI: 10.1002/14651858.CD001324.pub3.|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref><ref name="Trussell_y_Raymond"/> Si úsase como píldora d'emerxencia, una dosis baxa de mifepristona ye llixeramente menos efeutiva qu'una dosis más alta, pero tien menos efeutos secundarios.<ref>{{cita publicación|autor=Piaggio G et al.|títulu=Meta-analysis of randomized trials comparing different doses of mifepristone in emergency contraception|publicación=Contraception|añu=2003|volume=68|númberu=6|pmid=14698075 |páxines=447-52 | doi = 10.1016/S0010-7824(03)00142-2}}</ref> A partir del 2000, la dosis más baxa disponible nos [[Estaos Xuníos]] ye de 200 mg.<ref>{{cita publicación |apellíu=Wertheimer |nome=Randy Y. |títulu=Emergency Postcoital Contraception |publicación=American Family Physician |fecha=15 de payares de 2000 |editorial=American Academy of Family Physicians |url=http://www.aafp.org/afp/20001115/2287.html |fechaaccesu=23 de xunetu de 2006 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080724121420/http://www.aafp.org/afp/20001115/2287.html |archivedate=2008-07-24 }}</ref> Sicasí, la mifepristona nun ta aprobada como una píldora d'emerxencia nos Estaos Xuníos.<ref>{{cita publicación| autor=Ho, Pak Chung, ''et al.'' | añu=2002 | títulu=Mifepristone: Contraceptive and Non-Contraceptive Uses | publicación= Current Opinions in Obstetrics Gynecology| volume= 14| númberu=3 | páxines=325-230 | pmid=12032390 | doi=10.1097/00001703-200206000-00013 }}</ref> Una revisión d'estudios n'humanos concluyó que los efeutos anticonceutivos d'una dosis de 10 mg deber a los sos efeutos sobre la ovulación,<ref>{{cita publicación |apellíu=Gemzell-Danielsson |nome=K. | coautores = Marions, L. |títulu=Mechanisms of action of mifepristone and levonorgestrel when used for emergency contraception | publicación = Human Reproduction Update | volume = 10 | númberu = 4 |páxines=341-348 |fecha=10 de xunu de 2004 |editorial=[[Oxford University Press]] | doi = 10.1093/humupd/dmh027| pmid = 15192056 }}</ref> pero la comprensión del so mecanismu d'aición sigue siendo incompleta. Dosis más altes de mifepristona pueden atayar la implantación y, a diferencia del [[levonorgestrel]], la mifepristona puede ser efeutiva pa terminar un [[embaranzu]] en cursu.{{ensin referencies}}
=== Meloxicam ===
{{AP|Meloxicam}}
El [[meloxicam]] podría confirmase como una eficaz píldora d'emerxencia y, según [[Horacio Croxatto]], puede reemplazar a los anticonceutivos hormonales.<ref name="Cyclooxygenase-2(COX-2)_Meloxicam">{{cita publicación|apellíos1=Jesam|nome1=C|apellíos2=Salvatierra|nome2=A.M.|títulu=Effect of oral administration of a continuous 18 day regimen of meloxicam on ovulation: experience of a randomized controlled trial|publicación=Contraception Journal|fecha=August 2014|volume=90|númberu=2|páxines=168-173|doi=10.1016/j.contraception.2014.04.011|url=http://www.contraceptionjournal.org/article/S0010-7824(14)00196-6/abstract|fechaaccesu=30 d'avientu de 2016}}</ref> Meloxicam ye un [[antiinflamatoriu non esteroideo]] (inhibidor de la [[ciclooxigenasa]] 2, [[COX2]]), usáu davezu como [[analxésicu]], [[antiinflamatoriu]] y [[antipirético]], de bon accesu y amenorgáu preciu, y demostró (estudios de 2009, 2010 y 2015) que inhibe la [[ovulación]] (torga'l frayatu del [[folículo ováricu|folículo]] que contién el [[óvulu]], polo que nun puede ser [[fecundación|fecundáu]]), y, tomáu en dosis de 30 mg mientres cinco díes siguíos dempués de la rellación sexual, pórtase como una eficaz píldora d'urxencia. El meloxicam nun alteria'l [[sistema endocrín]] y nun causa alteraciones [[menstruación|menstruales]]. Unu los estudios foi lleváu a cabu por [[Cristián Jesam]], [[Ana María Salvatierra]], [[Jill L. Schwartz]] y [[Horacio B. Croxatto]], investigadores del [[ICMER Institutu Chilenu de Medicina Reproductiva]] y de la Facultá de Química y Bioloxía de la [[Universidá de Santiago de Chile]].<ref>{{cita web |url=http://humrep.oxfordjournals.org/content/25/2/368.abstract|títulu=Cristián Jesam, Ana María Salvatierra, Jill L. Schwartz, Horacio B. Croxatto, Suppression of follicular rupture with meloxicam, a cyclooxygenase-2 inhibitor: potential for emergency contraception, Human Reproduction, 2009, Volume 25, Issue 2, Pp. 368-373|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://humrep.oxfordjournals.org/content/25/2/360.abstract|títulu=Hester KE, Harper MJK, Duffy DM. Oral administration of the cyclooxygenase‐2 (COX‐2) inhibitor meloxicam blocks ovulation in non‐human primates when administered to simulate emergency contraception. Hum Reprod. 2010;25:360‐7|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.cl/meloxicam-ye-probáu-con-exito-como-anticonceutivu-de-emerxencia/noticias/2010-01-25/002604.html|títulu=Meloxicam ye probáu con ésitu como anticonceutivu d'emerxencia, 25/1/2010, en lanacion.cl, Chile|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100128232656/http://lanacion.cl/meloxicam-ye-probáu-con-exito-como-anticonceutivu-de-emerxencia/noticias/2010-01-25/002604.html|fechaarchivu=28 de xineru de 2010}}</ref><ref>[http://www.icmer.org/ Pagína Icmer] ver tamién [http://www.anticoncepciondeemergencia.cl/ Anticoncepción d'emerxencia en Chile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180804033849/http://anticoncepciondeemergencia.cl/ |date=2018-08-04 }}</ref>
== Mecanismu d'aición ==
La [[FDA]] de los [[Estaos Xuníos]] establez que les píldores del día siguiente de [[progestina]] sola como ''Plan B'' funcionen previniendo la [[ovulación]]. Tamién, les píldores del día siguiente de progestina puede interferir cola implantación del embrión humanu nel revestimiento del [[úteru]], y nun tienen nengún efeutu nos [[embaranzu|embaranzos]] si tómense dempués de la implantación.<ref name="Plan B Q&A">{{cita web|url=http://www.fda.gov/cder/drug/infopage/planB/planBQandA20060824.htm|títulu=Plan B: Questions and Answers, August 24, 2006, updated December 14, 2006|fechaaccesu=8 d'avientu de 2007|autor=[[Food and Drug Administration|FDA]]|añu=2006|mes=December 14,|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070929150950/http://www.fda.gov/cder/drug/infopage/planB/planBQandA20060824.htm|fechaarchivu=29 de setiembre de 2007}}</ref><ref name="Plan B patient pamphlet">{{cita web|url=http://www.go2planb.com/PDF/PatientPamphlet.pdf|títulu=Plan B Patient Pamphlet|fechaaccesu=8 d'avientu de 2007|autor=[[Barr Pharmaceuticals|Duramed Pharmaceuticals]]|añu=2006|mes=September|formatu=PDF|páxines=3|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080227041633/http://www.go2planb.com/PDF/PatientPamphlet.pdf|fechaarchivu=27 de febreru de 2008}}</ref>
Una serie d'estudios de les década de 1970 y 1980 llegaron a la conclusión de que l'anticoncepción d'emerxencia podría causar cambeos nel [[endometriu]],<ref>{{cita publicación | autor=Ling WY, Robichaud A, Zayid I, Wrixon W, MacLeod SC | títulu=Mode of action of dl-norgestrel and ethinylestradiol combination in postcoital contraception | publicación=Fertil Steril | añu=1983 | páxines=631-6 | volume=40| númberu=5 | pmid=6628707}}<br />{{cita publicación | autor=Kubba AA, White JO, Guillebaud J, Elder MG | títulu=The biochemistry of human endometrium after two regimens of postcoital contraception: a dl-norgestrel/ethinylestradiol combination or danazol | publicación=Fertil Steril | añu=1986 | páxines=512-516 | volume=45 | númberu=4 | pmid=3956767}}<br />{{cita publicación | autor=Yuzpe, A. A,., Thurlow, H. J., Ramzy, I., Leyshon, J. I. | títulu=Post coital contraception—a pilot study | publicación=J Reprod Med | añu=1974 | páxines=53-8 | volume=13 | númberu=2|pmid=4844513}}</ref> que torgaría la implantación d'un [[embrión]] na so fase inicial nel úteru. Esta investigación llevó a munchos defensores [[Provida|antiaborto]], que sostienen que l'embaranzu empieza cola fecundación, a oponese a les píldores del día siguiente como un albortivu, pos en medicina define cualesquier perda, bonal o provocada, del embrión como un albuertu, inclusive antes d'enllantase nel úteru, una y bones la vida del embrión, una nueva vida humana yá, empieza xusto nel momentu de la fecundación o fertilización y empieza a alimentase gracies a les reserves nutritives de que dispón nes capes que la envolubren hasta que llega al úteru baxando dende la trompa de Falopio (llugar onde realmente tien llugar la fertilización) pa enllantase y empezar a nutrise de la madre primero que se-y escosen les sos reserves. Precisamente d'esti puntu vien el discutiniu, pos según esa definición la nueva vida humana yá esiste y vase desenvolviendo yá dende la fecundación y antes de la implantación, y por tanto evitar esta postrera nun torgar la creación d'esa nueva vida, yá que yá foi creada cola fecundación, sinón que supondría la so terminación y eliminación xunto col sangráu provocáu polos efeutos d'esta píldora.
N'años recién —especialmente a la lluz del discutiniu éticu en EE. XX. sobre les afirmaciones de la investigación— la comunidá científica empezó a revaluar críticamente los primeros estudios. Estudios recién n'aguarones y monos demostraron que l'usu postovulatorio de les píldores del día siguiente de progestina sola o combinada (Yuzpe) nun tienen efeutu nes tases d'embaranzu.<ref name="mechanism article">{{cita publicación |títulu=Emergency Contraception's Mode of Action Clarified |publicación=Population Briefs |volume=11 |númberu=2 |editorial=Population Council |mes=May |añu=2005 |url=http://www.popcouncil.org/publications/popbriefs/pb11(2)_3.html |fechaaccesu=27 d'agostu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.popcouncil.org/publications/popbriefs/pb11(2)_3.html |fechaarchivu=28 de payares de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20060907050308/http://www.popcouncil.org/publications/popbriefs/pb11(2)_3.html |archivedate=2006-09-07 }}</ref><ref>{{cita publicación |autor=Ortiz, M. Y., Ortiz, R. Y., Fuentes, M. A., Parraguez, V. H., Croxatto, H. B. |títulu=Post-coital administration of levonorgestrel does not interfere with post-fertilization events in the new-world monkey ''Cebus apella'' | publicación = Human Reproduction | volume = 19 | númberu = 6 |páxines=1352-1356 |editorial=European Society of Human Reproduction and Embryology |mes=June | añu=2004 | doi = 10.1093/humrep/deh180| pmid = 15105392 }}</ref> Estudios n'humanos demostraron que la tasa de supresión de la ovulación ye aproximao igual a la efeutividá de les pastillas d'emerxencia,<ref name="cycle day">{{cita publicación | autor=Durand, M., del Carmen Cravioto, M., Raymond, Y. G., Duren-Sanchez, O., De la Lluz Cruz-Hinojosa, M., Castell-Rodriguez, A., Schiavon, R., Larrea, F. | títulu=On the mechanisms of action of short-term levonorgestrel administration in emergency contraception | publicación=Contraception | añu=2001 | páxines=227-34 | volume=64 | númberu=4 | pmid=11747872 | doi = 10.1016/S0010-7824(01)00250-5}}</ref><ref>{{cita publicación |autor=Croxatto, H. B., Brache, V., Pavez, M., Cochon, L., Forcelledo, M. L., Alvarez, F., Massai, R., Faundes, A., Salvatierra, A. M. |títulu=Pituitary-ovarian function following the standard levonorgestrel emergency contraceptive dose or a single 0.75-mg dose given on the days preceding ovulation | publicación = Contraception | volume = 70 | númberu = 6 |páxines=442-450 |mes=December | añu=2004 | pmid=15541405 | doi = 10.1016/j.contraception.2004.05.007}}</ref> suxiriendo qu'esti podría ser l'únicu mecanismu pol cual estes pastillas previenen l'embaranzu. Amás, un modelu ''in vitro'' demostró que les píldores del día siguiente "nun interfieren cola función o implantación del blastocisto".<ref>{{cita web|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20933113|títulu=Mechanism of action of emergency contraception.|fechaaccesu=16 de febreru de 2012|autor=Gemzell-Danielsson K.|editorial=Elsever}}</ref>
Sicasí, estos estudios tamién demostraron que, nel 20 % de les muyeres que ovularon a pesar de tomase la píldora del día siguiente antes de la ovulación, hai cambeos en ciertes hormones tales como la [[progesterona]] y na llongura de la [[ciclu sexual femenín|fase lútea]].<ref name="cycle day" /> Por cuenta de la dificultá d'estudiar embriones humanos dientro del úteru y [[trompes de Falopio]] antes de la implantación, dambos llaos d'esti alderique reconocen que probar o refutar por completu la teoría podría ser imposible.<ref name="mechanism article" /><ref>{{cita web|url=http://www.prevention.com/article/0,,s1-1-93-35-4166-1,00.html|títulu=The Post-Fertilization Effect: Fact or Fiction?|fechaaccesu=26 d'agostu de 2006|apellíu=Bollinger|nome=Caroline|editorial=Prevention.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060909055311/http://www.prevention.com/article/0,,s1-1-93-35-4166-1,00.html|fechaarchivu=9 de setiembre de 2006}}</ref> Sicasí, Davidoff y Trussell nel so artículu JAMA del 2006 afirma "l'habilidá de ''Plan B'' d'interferir cola implantación permanez especulativa, yá que práuticamente nun hai evidencies que sofiten el mecanismu y dalguna evidencia contradicir" y «la meyor evidencia disponible indica que l'habilidá de ''Plan B'' de prevenir l'embaranzu puede ser dafechu esplicada por mecanismos que nun arreyen la interferencia con eventos postfertilización». Y en un estudiu de biopsies d'endometriu de 45 muyeres trataes con anticonceutivu d'emerxencia de levonorgestrel solo, concluyóse que "l'alministración peri y post-ovulación de LNG nun alteriaron la función del cuerpu lúteo o la morfoloxía del endometriu."<ref name="cycle day"/>
Sicasí, non tolos científicos tán acordies con esto.<ref name="Chris Kahlenborn_1"> Chris Kahlenborn, Rebecca Peck, Walter B. Severs, Mechanism of action of levonorgestrel emergency contraception, 2015.</ref><ref name="Progestins_1"> Progestins (Etonogestrel, Levonorgestrel, Norethindrone)". The American Society of Health-System Pharmacists.</ref>
El acetato de ulipristal puede enzancar la implantación.
<ref>Watson Pharma (under license from HRA Pharma) (May 2, 2012). "Prescribing information: Ella; 12.1 Mechanism of action" (PDF). Silver Spring, Md.: FDA Center for Drug Evaluation and Research (CDER). pp. 4-5. When taken immediately before ovulation is to occur, ella postpones follicular rupture. The likely primary mechanism of action of ulipristal acetate for emergency contraception is therefore inhibition or delay of ovulation; however, alterations to the endometrium that may affect implantation may also contribute to efficacy... The pharmacodynamics of ulipristal acetate depends on the timing of administration in the menstrual cycle. Administration in the mid-follicular phase causes inhibition of folliculogenesis and reduction of estradiol concentration. Administration at the time of the luteinizing hormone peak delays follicular rupture by 5 to 9 days. Dosing in the early luteal phase does not significantly delay endometrial maturation but decreases endometrial thickness by 0.6 ± 2.2 mm (mean ± SD).</ref>
Sicasí, cuando ye usáu como un métodu anticonceutivu regular, y de la mesma que los [[dispositivos intrauterinos]] (DIU), amosóse qu'anque actúen principalmente al traviés de mecanismos espermicidas y ovicidas, ye posible qu'estos mesmos mecanismos tamién sían dañibles a embriones qu'entá nun s'enllantaren.<ref>{{cita web|url=http://www.fhi.org/en/RH/Pubs/booksReports/methodaction.htm|títulu=Mechanisms of the Contraceptive Action of Hormonal Methods and Intrauterine Devices (IUDs)|fechaaccesu=5 de xunetu de 2006|añu=2006|obra=Family Health International|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060617090044/http://www.fhi.org/en/RH/Pubs/booksReports/methodaction.htm|fechaarchivu=17 de xunu de 2006}}<br />{{cita web|url=http://www.fhi.org/en|títulu=IUDs Block Fertilization|apellíu=Keller|nome=Sarah|añu=Winter 1996, Vol. 16, Non. 2|obra=Network|editorial=Family Health International|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080516025645/http://www.fhi.org/en/|fechaarchivu=16 de mayu de 2008}}</ref>
Los anticonceutivos d'emerxencia hormonales de progestina sola o combinada estróxenu-progestina, tales como'l [[métodu de Yuzpe]] o ''Plan B'' difieren del fármacu anti-hormonal [[mifepristona]] (tamién conocíu como ''Mifeprex'' y RU-486). Los anticonceutivos d'emerxencia Yuzpe y de progestina sola nun tienen nengún efeutu dempués de la implantación, ente que la mifepristona puede inducir un [[albuertu]] si tómase dempués de la implantación.{{ensin referencies}}
== Efeutos secundarios ==
L'efeutu secundariu reportáu más común foi la [[estomagada]] (50,5 % de 979 usuaries del réxime [[métodu de Yuzpe|Yuzpe]] y 23,1 % de 977 usuaries del réxime de [[levonorgestrel]] solo nos ensayos de 1998 de la [[Organización Mundial de la Salú]]; 14,3 % de 2720 usuaries del réxime de levonorgestrel solo nos ensayos del 2002 de la OMS). Los [[vultura|vultures]] son muncho menos comunes y inusuales coles píldores del día siguiente de levonorgestrel solu (18,8 % de 979 usuaries del réxime Yuzpe y 5,6 % de les usuaries del réxime de levonorgestrel solo nos ensayos de 1998 de la OMS; 1,4 % de 2720 usuaries del réxime de levonorgestrel solo nos ensayos del 2002 de la OMS).<ref name="who 1998">{{cita publicación |autor=[[World Health Organization|WHO]] Task Force on Postovulatory Methods of Fertility Regulation |añu=1998 |títulu=Randomised controlled trial of levonorgestrel versus the Yuzpe regimen of combined oral contraceptives for emergency contraception |publicación=[[The Lancet|Lancet]] |volume=352 |númberu=9126 |páxines=428-33 |pmid=9708750 |doi=10.1016/S0140-6736(98)05145-9}}</ref><ref name="who 2002"/><ref name="ffprhc ec"/> Nun s'encamienten rutinariamente [[antieméticos]] pa les PAE de levonorgestrel solu.<ref name="ffprhc ec"/><ref name="who spr 20">{{cita llibru|autor=[[Organización Mundial de la Salú]]|añu=2005|chapter=Question 20. What can a woman do to prevent nausea and vomiting when taking emergency contraceptive pills (ECPs)?|chapterurl=http://www.who.int/reproductive-health/publications/spr/spr_q20_prevent_nausea_ecps.html|títulu=Selected practice recommendations for contraceptive use|edition=2nd|location=Geneva|editorial=[[Organización Mundial de la Salú]]|isbn=9241562846}}</ref> Si una muyer devuelve nes 2 hores posteriores a tomar d'una píldora del día siguiente de levonorgestrel solo, tendría de tomase una dosis adicional lo más aína posible.<ref name="ffprhc ec"/><ref name="who spr 21">{{cita llibru|autor=[[Organización Mundial de la Salú]]|añu=2005|chapter=Question 21. What can a woman do if she vomits after taking emergency contraceptive pills (ECPs)?|chapterurl=http://www.who.int/reproductive-health/publications/spr/spr_q21_womiting_ecps.html|títulu=Selected practice recommendations for contraceptive use|edition=2nd|location=Geneva|editorial=[[Organización Mundial de la Salú]]|isbn=9241562846}}</ref>
Otros efeutos secundarios comunes (cada unu echar# voz de en menos del 20 % de les usuaries de levonorgestrel solo, tantu nos ensayos de 1998 y 2002 de la OMS) fueron [[dolor abdominal]], [[cansanciu]], [[cefalea]], mareos, y [[mastalgia|sensibilidá nos senos]].<ref name="who 1998"/><ref name="who 2002"/><ref name="ffprhc ec"/> Los efeutos secundarios usualmente nun asoceden por más d'un par de díes dempués del tratamientu, y polo xeneral resolver en 24 hores.<ref name="trussell 2007"/>
Ye común la interrupción temporal del ciclu menstrual. Si toma antes de la [[ovulación]], les altes dosis de [[progestágeno]] nel tratamientu de levonorgestrel podríen inducir una [[progestágeno|hemorraxa por deprivación de progestágeno]] unos díes dempués de l'alministración de les píldores. Un estudiu atopó qu'aproximao la metá de les muyeres qu'usaron les píldores del día siguiente de levonorgestrel esperimentó sangráu dientro de los 7 díes de tomar les pastillas.<ref name="bleeding patterns">{{cita publicación |autor=Raymond Y, Goldberg A, Trussell J, Hays M, Roach Y, Taylor D |títulu=Bleeding patterns after use of levonorgestrel emergency contraceptive pills |publicación=Contraception |volume=73 |númberu=4 |páxines=376-81 |añu=2006 |pmid=16531171 | doi = 10.1016/j.contraception.2005.10.006}}</ref> Si'l levonorgestrel tómase dempués de la ovulación, este podría aumentar la duración de la [[Ciclu sexual femenín|fase lútea]], lo que retrasaría la menstruación per unos díes.<ref>{{cita publicación |autor=Gainer Y, Kenfack B, Mboudou Y, Doh A, Bouyer J |títulu=Menstrual bleeding patterns following levonorgestrel emergency contraception |publicación=Contraception |volume=74 |númberu=2 |páxines=118-24 |añu=2006 |pmid=16860049 | doi = 10.1016/j.contraception.2006.02.009 |pmc=1934349}}</ref> La [[mifepristona]], si toma antes de la ovulación, podría retrasar la ovulación por 3-4 díes (una ovulación tardiega puede resultar nun retrasu de la menstruación).<ref>{{cita publicación |autor=Gemzell-Danielsson K, Marions L |títulu=Mechanisms of action of mifepristone and levonorgestrel when used for emergency contraception |publicación=Hum Reprod Update |volume=10 |númberu=4 |páxines=341-8 |añu=2004 |pmid=15192056 | doi = 10.1093/humupd/dmh027}}</ref> Estes alteraciones namái se producen nel ciclu nel que se tomaron les píldores del día siguiente; la duración de los ciclos posteriores nun resulten afeutaos significativamente.<ref name="bleeding patterns" /> Si'l periodu menstrual de la muyer tien un retrasu de dos selmanes o más, aconséyase que se faiga una [[prueba d'embaranzu]] (faese la prueba muncho primero podría nun dar resultancies exactes).<ref>{{cita publicación |autor= |títulu=ACOG Practice Bulletin. Clinical Management Guidelines for Obstetrician-Gynecologists, Number 69, December 2005. Emergency contraception |publicación=Obstet Gynecol |volume=106 |númberu=6 |páxines=1443-52 |añu=2005 |pmid=16319278 |author1= American College of Obstetricians and Gynecologists |doi=10.1097/00006250-200512000-00052}}</ref>
=== Seguridá ===
Un [[embaranzu]] esistente nun ye una [[contraindicación]] en términos de seguridá, yá que nun esiste dañu pa la muyer, el cursu del so embaranzu, o'l [[fetu]] si úsase por fuercia un anticonceutivu d'emerxencia de progestina sola o combinada (Yuzpe), pero les píldores del día siguiente nun tán [[Indicación (medicina)|indicaos]] pa muyeres con o ensin barruntu d'un embaranzu yá que nun ye eficaz en muyeres que yá tán embarazaes.<ref name="trussell 2007">{{cita web|url=http://ec.princeton.edu/questions/ec-review.pdf|títulu=Emergency contraception: a cost-effective approach to preventing unintended pregnancy|fechaaccesu=3 de xunetu de 2007|autor=Trussell J, Raymond EG|añu=2007|mes=April|formatu=PDF|editorial=[[Princeton University]]}}</ref><ref name="aap">{{cita publicación | autor=[[American Academy of Pediatrics|AAP]] Committee on Adolescence | títulu=Emergency contraception | publicación=Pediatrics | añu=2005 | páxines=1026-35 | volume=116 | númberu=4 | pmid=16147972 | url=http://www.aap.org/pressroom/ECstatement.pdf | formatu=PDF | doi=10.1542/peds.2005-1877 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110927105911/http://www.aap.org/pressroom/ECstatement.pdf | fechaarchivu=27 de setiembre de 2011 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20110927105911/http://www.aap.org/pressroom/ECstatement.pdf | archivedate=2011-09-27 | fechaaccesu=2018-07-03 }}</ref><ref name="grimes">{{cita publicación |autor=Grimes DA, Raymond EG |añu=2002 |títulu=Emergency contraception |publicación=Ann Intern Med |volume=137 |númberu=3 |páxines=180-9 |pmid=12160366 |url=http://www.annals.org/cgi/reprint/137/3/180.pdf|formatu=PDF}}</ref><ref name="acog">{{cita publicación |doi=10.1097/00006250-200512000-00052 |autor=[[American College of Obstetricians and Gynecologists|ACOG]] |añu=2005 |títulu=ACOG Practice Bulletin, Number 69: Emergency contraception |publicación=Obstet Gynecol |volume=106 |númberu=6 |páxines=1443-52 |pmid=16319278}}</ref><ref name="fda med review">{{cita web|url=http://www.fda.gov/cder/foi/nda/2006/021045s011_Plan_B__MedR.pdf|títulu=Plan B Rx to OTC switch Medical Reviews|fechaaccesu=13 d'avientu de 2006|añu=2006|mes=August 22,|formatu=PDF|editorial=[[Food and Drug Administration (United States)|Food and Drug Administration]]|páxines=32-7, 133-77|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070619230056/http://www.fda.gov/cder/foi/nda/2006/021045s011_Plan_B__MedR.pdf|fechaarchivu=19 de xunu de 2007}}</ref><ref name="who mec">{{cita llibru|autor=[[Organización Mundial de la Salú|OMS]]|añu=2004|títulu=Medical eligibility criteria for contraceptive use|edition=3rd|chapter=Emergency contraceptive pills|location=Geneva|editorial=Reproductive Health and Research, WHO|isbn=92-4-156266-8|url=http://www.who.int/reproductive-health/publications/mec/6_ecps_july.pdf|formatu=PDF|fechaaccesu=13 d'avientu de 2006}}</ref><ref name="ffprhc mec">{{cita web|url=http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/UKMEC200506.pdf|títulu=The UK Medical Eligibility Criteria for Contraceptive Use (2005/2006)|fechaaccesu=13 d'avientu de 2006|autor=[[Royal College of Obstetricians and Gynaecologists|FFRPHC]]|añu=2006|mes=September 9,|formatu=PDF|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070619230102/http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/UKMEC200506.pdf|fechaarchivu=19 de xunu de 2007}}</ref><ref name="doubt">{{cita publicación |autor=Davidoff F, Trussell J |añu=2006 |títulu=Plan B and the politics of doubt |publicación=[[Journal of the American Medical Association|JAMA]] |volume=296 |númberu=14 |páxines=1775-8 |pmid=17032991 |doi=10.1001/jama.296.14.1775}}</ref>
La [[Organización Mundial de la Salú]] (OMS) nun comunicó nenguna situación médica pola cual los riesgos de les píldores d'emerxencia sían mayores que los beneficios.<ref name="who mec"/> L'Academia Americana de Pediatría (American Academy of Pediatrics) (AAP) y espertos n'anticoncepción d'emerxencia concluyeron que les píldores del día siguiente de progestina sola podríen ser preferíes a les píldores del día siguiente combinaes que contengan [[estróxenu]] en muyeres con una hestoria de coágulos de sangre, accidentes cerebrovasculares, o migrañas.<ref name="trussell 2007"/><ref name="aap"/><ref name="grimes"/>
L'Academia Americana de Pediatría (American Academy of Pediatrics) (AAP), el Congresu Americanu de Obstetras y Xinecólogos (''American Congress of Obstetricians and Gynecologists'') (ACOG), la [[FDA]] de los Estaos Xuníos, OMS, el Colexu Real de Obstetras y Xinecólogos (Royal College of Obstetricians and Gynaecologists) (RCOG), y otros espertos na anticoncepción d'emerxencia afirmen que nun hai condiciones médiques nes que les píldores del día siguiente sían contraindicadas.<ref name="trussell 2007"/><ref name="aap"/><ref name="grimes"/><ref name="acog"/><ref name="fda med review"/><ref name="who mec"/><ref name="ffprhc mec"/> El RCOG señala específicamente [[Trombosis venosa|tromboembolismos venosos]] actuales, hestoria d'o actual [[cáncer de mama]], y porfiria aguda intermitente como condiciones onde les ventayes d'usar pastillas anticonceutives d'emerxencia xeneralmente superen los riesgos teóricos o probaos.<ref name="ffprhc mec"/>
La preparación de yerbes de la [[Hypericum perforatum|yerba de San Juan]] y delles melecines inductores enzimáticos (por casu [[antiepilépticos]] y [[rifampicina]]) podríen amenorgar la efeutividá de les píldores del día siguiente, polo que se riquir una dosis mayor.<ref name="ffprhc ec">{{cita publicación |autor=[[Royal College of Obstetricians and Gynaecologists|FFRPHC]] |añu=2006 |títulu=FFPRHC Guidance (April 2006). Emergency contraception |publicación=J Fam Plann Reprod Health Care |volume=32 |númberu=2 |páxines=121-8 |pmid=16824309 |url=http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/449_EmergencyContraceptionCEUguidance.pdf |formatu=PDF |doi=10.1783/147118906776276323 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110206063915/http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/449_EmergencyContraceptionCEUguidance.pdf |fechaarchivu=6 de febreru de 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110206063915/http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/449_EmergencyContraceptionCEUguidance.pdf |archivedate=2011-02-06 |fechaaccesu=2018-07-03 }}</ref><ref name="bnf,ffprhc">{{cita llibru|autor=Joint Formulary Committee|mes=September|añu=2006|títulu=British National Formulary|edition=52|location=London|editorial=[[British Medical Association]]; Pharmaceutical Society of Great Britain|isbn=0-85369-669-1}}<br />{{cita publicación |autor=[[Royal College of Obstetricians and Gynaecologists|FFRPHC]] |añu=2006 |títulu=FFPRHC Guidance (April 2005). Drug interactions with hormonal contraception |publicación=J Fam Plann Reprod Health Care |volume=31 |númberu=2 |páxines=139-51 |pmid=15921558 |url=http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/DrugInteractionsFinal.pdf |formatu=PDF |doi=10.1783/1471189053629356 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090902062905/http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/DrugInteractionsFinal.pdf |fechaarchivu=2 de setiembre de 2009 }}<br />
{{cita publicación |autor=[[Royal College of Obstetricians and Gynaecologists|FFRPHC]] |añu=2006 |títulu=FFPRHC Guidance (July 2005). The use of contraception outside the terms of the product licence |publicación=J Fam Plann Reprod Health Care |volume=31 |númberu=3 |páxines=225-41 |pmid=16105289 |url=http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/518_ContraceptionProductLicence.pdf |formatu=PDF |doi=10.1783/1471189054483780 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090902194722/http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/518_ContraceptionProductLicence.pdf |fechaarchivu=2 de setiembre de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20090902194722/http://www.ffprhc.org.uk/admin/uploads/518_ContraceptionProductLicence.pdf |archivedate=2009-09-02 |fechaaccesu=2018-07-03 }}</ref>
La AAP, ACOG, FDA, OMS, RCOG, y espertos na anticoncepción d'emerxencia concluyeron que les píldores del día siguiente, como tol restu d'anticonceutivos, amenorguen el riesgu absoluto d'un [[embaranzu ectópico]] al prevenir los embaranzos, y que la meyor evidencia disponible, llograda de más de 7800 muyeres n'[[Prueba controlada aleatoria|ensayos controlaos aleatorios]], indiquen que nun hai una medría nel riesgu relativo d'un embaranzu ectópico en muyeres que quedaron embarazaes dempués d'usar píldores del día siguiente de progestina sola.<ref name="trussell 2007"/><ref name="aap"/><ref name="grimes"/><ref name="acog"/><ref name="fda med review"/><ref name="who mec"/><ref name="ffprhc mec"/><ref name="doubt"/><ref name="ffprhc ec"/><ref name="trussell 2003b">{{cita publicación |autor=Trussell J, Hedley A, Raymond Y |añu=2003 |títulu=Ectopic pregnancy following use of progestin-only ECPs |publicación=J Fam Plann Reprod Health Care |volume=29 |númberu=4 |páxines=249 |pmid=14662065 | doi = 10.1783/147118903101197944}}</ref>
== Eficacia de la píldora del día dempués ==
La efeutividá de l'anticoncepción d'emerxencia presentar de manera distinta de la eficacia de los métodos continuos de control de natalidá: esprésase como un porcentaxe d'amenorgamientu de la tasa d'embaranzu pa un solu usu de píldora del día siguiente. Distintos rexímenes de píldores del día siguiente tienen distintos niveles d'efeutividá, ya inclusive pa un solu réxime distintos estudios pueden atopar distintes tases d'eficacia. Usando un exemplu de «75 % efeutivu», un artículu en ''American Family Physician'' esplica'l cálculu de la eficacia asina: <blockquote>... estes cifres nun se traducen nuna tasa d'embaranzu del 25 per cientu. Más bien, quier dicir que si 1000 muyeres tienen rellaciones sexuales ensin proteición nos dos selmanes medies del so ciclu menstrual, aproximao 80 van quedar embarazaes. L'usu de píldores anticonceutives d'emerxencia podría amenorgar esti númberu nun 75 per cientu, a 20 muyeres.<ref name="weismiller">{{cita publicación |autor=Weismiller D |títulu=Emergency contraception |publicación=Am Fam Physician |volume=70 |númberu=4 |páxines=707-14 |añu=2004 |pmid=15338783 |url=http://www.aafp.org/afp/20040815/707.html |fechaaccesu=1 d'avientu de 2006 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070929100133/http://www.aafp.org/afp/20040815/707.html |archivedate=2007-09-29 }}</ref></blockquote>
El réxime de progestina sola (usando [[levonorgestrel]]) tien una efeutividá del 89 % según la [[FDA]] de los [[Estaos Xuníos]]. A partir de 2006, l'etiquetáu de la marca ''Plan B'' en EE. XX. esplica esta tasa d'eficacia declarando, «Siete de cada ocho muyeres que quedaríen embarazaes nun van quedar embarazada».<ref name="Plan B 2006">{{cita web|url=http://www.fda.gov/cder/foi/label/2006/021045s011lbl.pdf|títulu=Plan B label information|fechaaccesu=3 de xunetu de 2007|añu=2006|mes=August 24,|formatu=PDF|editorial=[[Food and Drug Administration (United States)|Food and Drug Administration]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070124182515/http://www.fda.gov/cder/foi/label/2006/021045s011lbl.pdf|fechaarchivu=24 de xineru de 2007}}</ref>
En 1999, una meta-analís d'ocho estudios sobre'l réxime combináu (Yuzpe) concluyó que'l meyor puntu d'estimación de la eficacia foi del 74 %.<ref name="trussell 1999">{{cita publicación |autor=Trussell J, Rodriguez G, Ellertson C |añu=1999 |títulu=Updated estimates of the effectiveness of the Yuzpe regimen of emergency contraception |publicación=Contraception |volume=59 |númberu=3 |páxines=147-51 |pmid=10382076 | doi = 10.1016/S0010-7824(99)00018-9}}</ref> Un analís del 2003 de dos de los estudios más grandes del réxime combináu (Yuzpe), usando un métodu de cálculu distintu, atopó una eficacia envalorada del 47 % y 53 %.<ref name="trussell 2003a">{{cita publicación |autor=Trussell, J., Ellertson, C., von Hertzen, H., Bigrigg, A., Webb, A., Evans, M., Ferden, S., Leadbetter, C. |añu=2003 |títulu=Estimating the effectiveness of emergency contraceptive pills |publicación=Contraception |volume=67 |númberu=4 |páxines=259-65 |pmid=12684144 | doi = 10.1016/S0010-7824(02)00535-8}}</ref>
Pa dambos rexímenes ([[progestina]] sola y [[Métodu de Yuzpe|Yuzpe]]), la eficacia de l'anticoncepción d'emerxencia ye más alta cuando se toma dientro de les 12 hores siguientes al coitu y mengua col pasu del tiempu.<ref name="who 1998"/><ref>{{cita publicación |autor= |añu=1999 |títulu=Counsel women to take ECPs as soon as possible |publicación=Contracept Technol Update |volume=20 |númberu=7 |páxines=75-7 |pmid=12295381}}</ref><ref name="who 1999">{{cita publicación |autor=[[World Health Organization|WHO]]/HRP |añu=1999 |títulu=Levonorgestrel is more effective, has fewer side-effects, than Yuzpe regimen |publicación=Prog Hum Reprod Res |volumen= |númberu=51 |páxines=3-5 |pmid=12349416 |url=http://www.who.int/reproductive-health/hrp/progress/51/news51_1.en.html#2 |fechaaccesu=3 de xunetu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070422232716/http://www.who.int/reproductive-health/hrp/progress/51/news51_1.en.html#2 |fechaarchivu=22 d'abril de 2007 }}</ref> Mientres la mayoría de los estudios sobre l'anticoncepción d'emerxencia incluyeron namái a muyeres dientro de les 72 hores siguientes al coitu ensin proteición, un estudiu del 2002 de la [[Organización Mundial de la Salú]] (WHO) suxirió que la efeutividá razonable puede durar hasta 120 hores (cinco díes) dempués del coitu.<ref name="who 2002">{{cita publicación |autor=von Hertzen, H., Piaggio, G., Ding, J., Chen, J., Song, S., Bartfai, G., Ng, Y., Gemzell-Danielsson, K., Oyunbileg, A., Wu, S., Cheng, W., Ludicke, F., Pretnar-Darovec, A., Kirkman, R., Mittal, S., Khomassuridze, A., Apter, D., Peregoudov, A.; WHO Research Group on Post-ovulatory Methods of Fertility Regulation |añu=2002 |títulu=Low dose mifepristone and two regimens of levonorgestrel for emergency contraception: a WHO multicentre randomised trial |volume=360 |númberu=9348 |páxines=1803-10 |pmid=12480356 |publicación=[[The Lancet|Lancet]] |doi=10.1016/S0140-6736(02)11767-3}}</ref>
El métodu con levenorgestrel considérase más efeutivu nel amenorgamientu del riesgu d'embaranzu (hasta un 89 % y un 95 % si alministrar nes 24 hores siguientes al [[coitu]])<ref>[http://ec.princeton.edu/questions_ye/eceffect.html Eficacia de les píldores anticonceutives] páxina sobre [http://ec.princeton.edu/ye_index.html Anticoncepción d'emerxencia] del profesor [http://www.princeton.edu/~trussell/ James Trussel na Universidá de Princenton]</ref> y meyor toleráu que'l denomináu [[métodu de Yuzpe]].
Na páxina web promovida pol profesor [[James Trussell]] —especialista n'anticoncepción—, la Office of Population Research (OPR<ref>{{cita web |url=http://opr.princeton.edu/|títulu=Office of Population Research|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref>) y la Association of Reproductive Healths Profesionals (ARHP<ref>{{cita web |url=http://www.arhp.org/|títulu=Association of Reproductive Healths Profesionals|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref>) indícase lo siguiente en rellación cola eficacia de la píldora del día dempués de [[levonorgestrel]]:
{{cita|L'etiquetáu del Plan B One-Step y otres píldores anticonceutives d'emerxencia ("píldores del día dempués" o “píldores de la mañana siguiente”) a base de progestina sola señala que'l tratamientu mengua'l riesgu d'embaranzu nun 89 %. Esto nun significa que'l 11 per cientu de les muyeres qu'usen estes píldores van quedar embarazaes. A cencielles significa qu'esti tipu d'anticoncepción d'emerxencia previén el 89 % de los embaranzos que los investigadores esperaríen qu'asocedieren si les muyeres nun usaren un métodu anticonceutivu, si'l métodu regular fallara o si fueren forzaes a tener rellaciones sexuales (n'otres pallabres, cuando tienen “rellaciones sexuales non protexíes”). Polo xeneral, si 100 muyeres tienen una rellación sexual non protexida mientres la segunda o tercer selmana del so ciclu menstrual, ocho d'elles embarazaránse. Pero si les mesmes 100 muyeres usen el Plan B One-Step, namái una embarazaráse. N'otres pallabres, esto representa un amenorgamientu del 89 % nel númberu esperáu d'embaranzos. Y si usté toma estes píldores anticonceutives d'emerxencia de progestina sola dientro de les primeres 24 hores dempués de la rellación sexual, el so riesgu d'embaranzu mengua hasta nun 95 %.
L'insertamientu d'un DIU T de cobre como métodu anticonceutivu d'emerxencia mengua'l riesgu d'embaranzu en más del 99 %.
(Les píldores anticonceutives d'emerxencia)...nun son tan efeutives pa prevenir un embaranzu como los métodos anticonceutivos que s'usen antes o mientres les rellaciones sexuales, como la píldora o'l condón. Si l'anticoncepción d'emerxencia fuera l'únicu métodu anticonceutivu qu'usté usara mientres tou un añu, el so riesgu añal d'embaranzu probablemente sería d'alredor del 20 %.<ref>{{cita web|url=http://ec.princeton.edu/questions_ye/eceffect.html|títulu=Ver Eficacia de les píldores anticonceutives Anticoncepción d'emerxencia|fechaaccesu=31 de marzu de 2017}}</ref>}}
Pa una revisión actualizada sobre les píldores del día dempués puede trate l'artículu de 2016 de James Trusell: [http://ec.princeton.edu/questions/ec-review.pdf#page=1 Emergency Contraception: A Last Chance to Prevent Unintended Pregnancy]<ref name="Trussell_y_Raymond"/>
Pa una dosis de 10 mg de mifepristona tomada hasta 120 hores (cinco díes) dempués del coitu, la estimación combinada de tres ensayo foi d'una efeutividá del 83 %.<ref name="piaggio 2003">{{cita publicación|autor=Piaggio, G., Heng, Z., von Hertzen, H., Bilian, X., Linan, C. |añu=2003 |títulu=Combined estimates of effectiveness of mifepristone 10 mg in emergency contraception |publicación=Contraception |volume=68 |númberu=6 |páxines=439-46 |pmid=14698074 | doi = 10.1016/S0010-7824(03)00110-0}}</ref> Una revisión atopó que munchos ensayos atoparon qu'un réxime de 25 a 50 mg de mifepristona tien una eficacia mayor. Sicasí, cuando'l esaminadores revisaron namái ensayos d'alta calidá, la diferencia na efeutividá nun foi estadísticamente significativa.<ref name="cheng 2004">{{cita publicación |autor=Cheng L, Gulmezoglu AM, Oel CJ, Piaggio G, Ezcurra Y, Look PF |añu=2004 |títulu=Interventions for emergency contraception |publicación=Cochrane Database Syst Rev |volume= |númberu=3 |páxines=CD001324 |pmid=15266446 |url=http://www.cochrane.org/reviews/en/ab001324.html |doi=10.1002/14651858.CD001324.pub2 |apellíu-editor1=Cheng |nome-editor1=Linan |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110910154705/http://www2.cochrane.org/reviews/en/ab001324.html |archivedate=2011-09-10 |fechaaccesu=2018-07-03 }}</ref>
== Disponibilidad internacional ==
Les [[levonorgestrel|píldores d'emerxencia orales]] de [[levonorgestrel]] apaecen na llista oficial de ''Melecines Esenciales de la Organización Mundial de la Salú''<ref>{{cita web |url=http://www.who.int/medicines/publications/08_SPANISH_FINAL_EML15.pdf|títulu=Llista de Melecines Esenciales de la OMS, 2007|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref> y tienen rexistru sanitariu en más de 100 países.<ref>{{cita web|url=http://www.clae.info/CLAE/Doc%20rellacionaos%20AE/Ampliar_accesu_AE.pdf|títulu=Y. Westley, H. von Hertzen, A. Faundes: ''Ampliar l'accesu a l'anticoncepción d'emerxencia'', International Journal of Gynecology and Obstetrics (2007) 97, 235-237. páx. 2|fechaaccesu=31 de marzu de 2017}}</ref>
La llexislación sobre la disponibilidad d'[[levonorgestrel|esti fármacu]] ye bien variada nos distintos; asina nunos la [[Levonorgestrel|píldora del día siguiente]] puede llograse ensin prescripción médica, n'otros ríquese prescripción y n'otros ta prohibida parcial o totalmente la so alministración. De siguío rellaciónense la situación en dellos países occidentales y, nel so casu, la fecha dende la que se comercializa la melecina ensin prescripción médica.
=== Reinu Xuníu: 2001-2002 ===
A entamos del [[2001]], les muyeres de 16 años o más podíen llograr la píldora del día siguiente nel [[Reinu Xuníu]] ensin prescripción. Grupos antiaborto amosar en contra, pero l'Alta Corte de Xusticia d'Inglaterra y Gales decidió caltener la llei n'abril de [[2002]].
=== Estaos Xuníos: 2005 ===
Anguaño nun riquir prescripción ''Plan B One-Step'' nin ''Next Choice'' pa la so alquisición por muyeres o homes de 17 años y mayores. Les muyeres de 16 años y menores precisen prescricción. La primer versión de Plan B (con dos píldores o pastillas) inda se sigue comercializando en delles farmacies, pero atopar en fase d'eliminación. Esta última píldora adquirir ensin receta médica pero tien de sese mayor de 18 años.<ref>{{cita web|url=http://ec.princeton.edu/questions/get-EC.html|títulu=How to Get Emergency Contraception - United States -, en Morning after, páxina de James Trusell|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180717140432/http://ec.princeton.edu/questions/get-EC.html|fechaarchivu=2018-07-17}}</ref>
=== Perú: 2001 ===
'''La píldora''' del día siguiente ye una hestoria de discutinios desque llegó al Perú en 2001. Primeramente foi comercializada, sicasí, en 2002, por cuenta del so costu “eleváu” pal sector menos pudiente un grupu d'Organismos non Gubernamentales, interponen la primera demanda ante'l Tribunal Constitucional por que esta píldora distribuyir de manera gratuita y contener de dalguna manera los embaranzos ensin deseyar.
=== Francia: 2002 ===
En xineru de 2000, Francia decidió disponer pastillas d'emerxencies nes enfermeríes de los colexos ensin prescripción, por cuenta de les altes tases d'embaranzos ensin deseyar en neñes adolescentes; dempués d'una fuerte oposición pola [[Ilesia católica]] y enforma alderique alredor del fechu de si l'adolescente puede sufrir la dulda de nun saber si la fertilización asocedió o non, la decisión foi invalidada pola corte en xunetu del mesmu añu. El parllamentu francés camudó la llei n'ochobre y agora los enfermeros tán capacitaos pa facilitar les pastillas. Anguaño la pastilla anticonceutiva d'emerxencia [[Levonorgestrel|NorLevo]] ta disponible en [[Francia]] ensin prescripción, ensin autorización de patentes y de baldre pa los adolescentes menores de 18 dende'l 9 de xineru de 2002.
=== Méxicu: 2004 ===
En [[Méxicu]], el día 21 de xineru de 2004 publicar nel ''Diariu Oficial de la Federación'' el cambéu a la NOM-005-SSA2-1993,<ref>[http://www.salud.gob.mx/unidaes/cdi/nom/005ssa23.html Cambéu llegal que pa dexar l'usu] - [[Méxicu]] ([[2004]])</ref> de los servicios de planificación familiar, onde s'incluyó.
=== Arxentina: 2006 ===
N'[[Arxentina]], al traviés de la llei 25.673, créase'l Programa Nacional de Salú Sexual y Procreación Responsable,<ref>{{cita web|autor=Ministeriu de Salú - Arxentina|títulu=Llei 25.673/2003 Programa Nacional de Salú Sexual y Procreación Responsable|url=http://www.msal.gov.ar/saludsexual/llei.php}}</ref> nel que l'Estáu reconoz el derechu a la salú sexual<ref>{{cita web|autor=Ministeriu de Salú - Arxentina|títulu=Programa Nacional de Salú Sexual y Procreación Responsable|url=http://www.msal.gov.ar/saludsexual/programa.php|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150810032933/http://www.msal.gov.ar/saludsexual/programa.php|fechaarchivu=2015-08-10}}</ref> y asegura la distribución de métodos anticonceutivos. Esta midida foi aguantada por ciertos grupos,<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/las12/13-653-2003-06-01.html Fallu Federal qu'intentó esaniciar la disponibilidad] - [[Arxentina]] ([[2006]])</ref> intentando esaniciar la disponibilidad de la píldora. Aun así dende finales de 2006 atópase disponible en más d'una marca y nun ye necesaria una prescripción médica pa consiguila. Nos hospitales públicos de tol país, la píldora ye apurrida en forma gratuita.<ref>[http://www.buenosaires.gov.ar/areas/salud/a_primaria/programes/s_sexual/llei_448.php?menu_id=19026 Llei d'entrega gratuita] - [[Arxentina]]</ref>
=== España: 2009 ===
N'[[España]], dende [[2009]] tamién puede llograse la [[Levonorgestrel|píldora del día siguiente]] ensin prescripción médica, allegando a cualesquier [[farmacia]]. Enantes riquía prescripción.<ref>{{cita web|url=http://www.sec.es/informacion/anticonceutivos_comercializaos/index.php|títulu=''Anticonceutivos a la venta n'España'' páxina de la Sociedá Española de contracepción|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100127101632/http://www.sec.es/informacion/anticonceutivos_comercializaos/index.php|fechaarchivu=27 de xineru de 2010}}</ref> Xunto al productu, apúrrese un folletu d'información sobre'l so usu y consecuencies. Dende marzu de [[2009]] tamién ta disponible n'España la [[Acetato de ulipristal|píldora anticonceutiva femenina d'emerxencia de los 5 díes]] marca [[Ellaone]] ([[Acetato de ulipristal]]) so prescripción médica. Esti nuevu [[anticonceutivu d'emerxencia]] estiende la posibilidá d'alministración a 5 díes (120 hores) polo que tamién se denomina [[píldora de los cinco díes dempués]].<ref>{{cita web|url=http://www.aemps.es/actividad/notaMensual/marzu2009/nota_melecines.htm|títulu=Ver ''ellaOne'', en nueves melecines ''Axencia Española de melecines y productos sanitarios'' nota de 31 de marzu de 2009, consultáu'l 18 d'avientu de 2009|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100717013133/http://www.aemps.es/actividad/notaMensual/marzu2009/nota_melecines.htm|fechaarchivu=17 de xunetu de 2010}}</ref>
=== Chile ===
En [[Chile]], en setiembre de 2006, el gobiernu autorizó la distribución de la píldora, pa muyeres mayores de 14 años (ensin el consentimientu de los padres de los menores d'edá), nos consultorios médicos públicos locales, al cargu de les [[Municipalidá de Chile|municipalidaes]]. Alegóse desconocimientu d'un fallu de la [[Corte Suprema de Chile]] que declarara illegal el rexistru del fármacu porque'l so efeutu "antianidatorio" atentaría contra'l derechu a la vida (derechu consagráu na Constitución y nel Pactu de San José de Costa Rica). Esto provocó les reaiciones negatives d'organizaciones Pro Vida, d'alcaldes y de la Ilesia Católica; sicasí, la Corte Suprema namái se refirió a una marca específica de la píldora na so resolución y non al componente activu, tando por tantu dexada la so venta so otru nome.
En Chile dende 2010 ta vixente una llei que garantiza l'accesu a la píldora del día dempués nel sistema públicu gratuitamente, anque obliga a los médicos a informar a los padres en apurriéndola a menores de 14 años.<ref>http://www.t13.cl/videos/actualidad/minsal-esclaria-que-apurre-de-pildora-del-dia-despues-a-menores-de-14-anos-ye-llei-dende-</ref>
El 4 de setiembre de 2015 el ISP de Chile dicta una resolución qu'autoriza la venta de la píldora en farmacies ensin receta. Anguaño yá ye posible mercar la píldora en cualquier farmacia ensin receta médica.<ref>http://www.24horas.cl/nacional/empieza-la venta-sin-receta-medica-de-la-pildora-del-dia-despues-1795064</ref>
=== Llatinoamérica ===
En Llatinoamérica la situación llegal de la "[[Levonorgestrel|Píldora del día Dempués]]" ye desaxeradamente delicada. Esto básase en que la Convención Americana sobre Derechos Humanos o Pactu de San José de Costa Rica establez nel so artículu 4 que'l derechu a la vida tien de ser respetáu y garantizáu "dende'l momentu de la concepción". El cuestionamiento a la píldora faise basáu na posibilidá de que la píldora produza "la inhibición de la implantación", vale dicir, torgando que'l [[cigotu]] humanu pueda añerase, esta atentaría contra'l "yá concebíu". Les Cortes Supremes o Constitucionales, y otres, declararon que la Píldora ye illegal ya inconstitucional.{{ensin referencies}} En Costa Rica esiste un vacíu llegal, ye dicir que nun hai normativa sobre la tema, polo cual l'usu del réxime Yuzpe ye dexáu y llegal pero nun esiste un productu rexistráu. Este tien mayor efeutividá y provoca menos efeutos secundarios. N'Ecuador la píldora va ser apurrida pol MSP (Ministeriu de Salú Pública) a menores d'edá o muyeres que sufran ultraxo sexual. {{ensin referencies}}
http://www.ecuadorinmediato.com/index.php?module=Noticias&func=news_user_view&id=194023&umt=en_ecuador_pastilla_d'el_dia_despues_sera_gratuita_y_llibre_accesu
== Pastillas anticonceutives postcoitales de dosis alta como anticonceutivu continuu ==
Una marca de pastillas de [[levonorgestrel]], ''Postinor'', foi comercializada como un métodu anticonceutivu postcoital continuu.<ref name="beyond coca-cola">{{cita publicación |apellíu=Ellertson |nome=Charlotte |títulu=History and Efficacy of Emergency Contraception: Beyond Coca-Cola | publicación = Family Planning Perspectives | volume = 28 | númberu = 2 |editorial=Guttmacher Institute |fecha=March/April 1996 |url=http://www.guttmacher.org/pubs/journals/2804496.html |fechaaccesu=22 de payares de 2006 }}</ref> Sicasí, esisten serios inconvenientes pal usu de tales pastillas de dosis alta postcoitales, especialmente si nun son usaes acordies coles instrucciones del paquete, pero son usaes acordies coles instrucciones del paquete de pastillas anticonceutives d'emerxencia:
* Por cuenta de la creciente gravedá de los efeutos secundarios col usu frecuente, ''Postinor'' namái s'encamienta pa muyeres que tienen rellaciones sexuales cuatro o menos vegaes per mes.<ref name="beyond coca-cola" /><ref>{{cita publicación |autor=Chernev T, Ivanov S, Dikov I, Stamenkova R |títulu=Prospective study of contraception with levonorgestrel | publicación = Plan Parent Eur | volume = 24 | númberu = 2 |páxines=25 |añu=1995 | pmid = 12290800}}</ref>
* Si nun s'usa d'alcuerdu a les instrucciones del paquete, sinón d'alcuerdu a les instrucciones de les píldores anticonceutives d'emerxencia de levonorgestrel (hasta 72 hores dempués del coitu), envalorar de tener una tasa d'embaranzu de "usu perfectu" (cuando nun s'usen d'alcuerdu a les instrucciones del paquete sinón usaes como lo indica les instrucciones de les pastillas anticonceutives d'emerxencia de levonorgestrel) del 20 % per añu si son usaes como l'únicu métodu anticonceutivu (comparáu cola tasa añal d'embaranzu del 40 % del [[métodu de Yuzpe]]).<ref name="princeton">{{cita web|url=http://ec.princeton.edu/questions/eceffect.html|títulu=Effectiveness of Emergency Contraceptives|fechaaccesu=2 d'avientu de 2006|añu=2006|mes=November|obra=The Emergency Contraception Website|editorial=[[Office of Population Research]] at [[Princeton University]] and the [[Association of Reproductive Health Professionals]]}}</ref> Estes tases de fallu seríen más altes que casi tolos otros métodos anticonceutivos, incluyendo'l [[Métodu Ogino-Knaus|métodu del ritmu]] y ''[[coitus interruptus]]''.<ref name="pkjfm">{{cita publicación |apellíu=Bakhtiar |nome=Saadia |coautores=Mehboob Ashraf |títulu=Contraception |publicación=Pakistan Journal of Family Medicine |volume=11 |páxines=19-24 |mes=May |añu=2000 |url=http://www.pakjfm.com/archives/may2000/index.htm |fechaaccesu=2 d'avientu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061102005639/http://www.pakjfm.com/archives/may2000/index.htm |fechaarchivu=2 de payares de 2006 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20061102005639/http://www.pakjfm.com/archives/may2000/index.htm |archivedate=2006-11-02 }}</ref>
* Como tolos métodos hormonales, les pastillas anticonceutives postcoitales de dosis alta nun protexen contra [[infeiciones de tresmisión sexual]].<ref name="princeton2">{{cita web|url=http://ec.princeton.edu/emergency-contraception.html|títulu=What is Emergency Contraception?|fechaaccesu=2 d'avientu de 2006|añu=2006|mes=November|obra=The Emergency Contraception Website|editorial=Office of Population Research at [[Princeton University]] and the [[Association of Reproductive Health Professionals]]}}</ref>
Les píldores del día siguiente son xeneralmente encamentaes como usu de respaldu o de "emerxencia", en llugar de ser el métodu anticonceutivu principal. Tán destinaos a ser utilizaos cuando otros métodos fallaren—por casu, si una muyer escaeció tomar la so [[pastilla anticonceutiva]] o cuando'l [[condón]] romper mientres el sexu.<ref name="princeton" />
== Ventayes y desventaxes ==
=== Ventayes ===
* pueden usase dempués de realizar el [[coitu]] (dientro de los trés díes siguientes (levonogestrel) o cinco díes siguientes (acetato de ulipristal))
* Posibilidá de siguir usando [[píldora anticonceutiva|pastillas anticonceutives regulares]].
Anguaño , esiste una nueva presentación de pastilla postcoital, de acetato de '''Ulipristal'''[[Acetato de ulipristal]] de 30 mg, esta {{Enllaz rotu|1=píldora d'emerxencia |2=http://www.medicacenterfem.com/metodos-anticonceutivos/pastilla-del-dia-siguiente/ |date=September 2024 |bot=InternetArchiveBot }} tien como ventayes:
- La pastilla puede ser emplegada hasta 4 díes dempués del contautu sexual.
- La píldora causes menos efeutos secundarios, pos la dosis ye menor, -
La efeutividá de la pastilla nun mengua col pasu de los díes,
=== Desventaxes ===
* Nun protexe contra [[infeiciones de tresmisión sexual]].
* Tien De usase dientro de les 72 [[hora|h]] posteriores al [[actu sexual]] (levonogrestrel) o nes 120 hores siguientes (acetato de ulipristal), la so eficacia ye mayor nes 24 hores siguientes al [[coitu]] y va menguando col pasu del tiempu.
* Efeutos adversos. Bien frecuentes: mareos, dolor de cabeza, estomagaes, dolor na parte baxa del abdome, aumentu de la sensibilidá nes mames, retrasu na menstruación, menstruación escepcionalmente intensa, sangráu, fatiga; frecuentes: foria y vultures.<ref name="Prospeutu Norlevo">{{enllaz rotu|1={{cita web|url=https://sinaem4.agemed.es/consaem/especialidá.do?metodo=verFichaWordPdf&codigo=67770&formatu=pdf&formulario=PROSPECTO|títulu=Prospeutu Norlevo, Chiesi-Lille-, Axencia española de melecines, 2009|fechaaccesu=31 de marzu de 2017}} |2=https://sinaem4.agemed.es/consaem/especialidá.do?metodo=verFichaWordPdf&codigo=67770&formatu=pdf&formulario=PROSPECTO |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
== Discutinios ==
=== Con rellación al albuertu ===
<div style="font-size: small">Vease más en: [[Tratamientu xurídicu del albuerto|Aspeutos xurídicos]] y [[Albuertu inducíu|Posiciones étiques]] sobre l'albuertu.</div>
En países onde'l [[albuertu inducíu]] ye consideráu [[Tratamientu xurídicu del albuertu illegal]] (como [[Costa Rica]] y [[Perú]] ente otros) l'usu y distribución de ''anticonceutivos d'emerxencia'' como la píldora del día dempués causó discutiniu yá que estos fármacos funcionen previniendo la implantación del [[cigotu]] fertilizáu nel [[úteru]] (puede producir cambeos endometriales qu'enzanquen la implantación)<ref name="Prospeutu Norlevo"/> y los adversarios de la llegalización del albuertu consideren l'efeutu de la píldora del día dempués equivalente a un [[albuertu inducíu]] (yá que consideren l'embaranzu dende'l momentu de la fertilización, non de la posterior implantación, polo que s'oponen al so usu. Prodúcense puntos de conflictu éticos, coles ilesies católica, xudía y evanxélica, llegándose en dellos llugares a polarizar la posición ante la considerancia médica y ética de la píldora del día dempués.<ref>{{cita web|url=http://www.correofarmaceutico.com/2009/12/07/al-dia/profesion/mas-de-2800-farmaceuticos-roblen-contra-la venta llibre-de-la-pdd|títulu=Más de 2.800 farmacéuticos roblen contra la venta llibre de la 'pdd', en Corréu farmaceútico.com, 17 d'avientu de 2009|fechaaccesu=31 de marzu de 2017}}</ref> Los prospeutos de les melecines de levonogestrel, señalen que la melecina nun ye efeutivu dempués de la implantación.<ref>{{cita web|url=http://www.bayerscheringpharma.es/ebbsc/cms/es/_galleries/download/s_mujer/prospecto/Postinor.pdf|títulu=Prospeutu Postinor - Levonogestrel, 2004|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091213105312/http://www.bayerscheringpharma.es/ebbsc/cms/es/_galleries/download/s_mujer/prospecto/Postinor.pdf|fechaarchivu=13 d'avientu de 2009}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.san.gva.es/docs/melecines/f10.pdf|títulu=Vease l'apartáu ''Mecanismu d'aición'', páx. 7. ''Evaluación de melecines con levonorgestrel'', Hospital Universitariu d'Alicante, 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091224191918/http://www.san.gva.es/docs/melecines/f10.pdf|fechaarchivu=24 d'avientu de 2009}}</ref>
El secretariu xeneral de la Conferencia Episcopal Española (CEE), [[Juan Antonio Martínez Camino]], en siendo preguntáu polos periodistes sobre la recién apertura de la Ilesia alemana que se manifestó a favor de la píldora del día dempués nel casu de víctimes de violación manifestó que "Como una violación nun ye un actu conxugal, sinón d'inxusticia y violencia, nesi casu ye llexítima la defensa frente a esa agresión y ye llexítimu torgar la fecundación, pero nun albortar, porque nunca ye llexítimu quitar la vida a un ser humanu".<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/451315/la-pildora-non-albortiva-que-piden-los obispos-pa-les-victimas-de-violacion-yá-esiste-en-espana|títulu=La píldora non albortiva que piden los obispos pa les víctimes de violación yá esiste n'España. Públicu, 1/3/2013|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref>
=== En rellación a la so medría d'usu pola facilidá d'accesu ===
Nel 2007, [[James Trussell]] reconoció qu'en 23 estudios publicaos ente 1998 y 2006 sobre l'usu de la píldora en 10 distintos países afírmase que'l llibre accesu a esta pastilla nun llogra nengún amenorgamientu estadísticamente significativa nes tases d'[[embaranzos ensin entamar]] y d'albuertos.<ref>Raymond, Y., Trussell, J., & Polis C. (2007). «Population Effect of Increased Access to Emergency Contraceptive Pills: A Systematic Review.» ''ObstetGynecol'', 109, 181-8.</ref>
La revista ''Obstetrics & Gynecology'', realizó una revisión sistemática de los estudios que valoraron los efeutos que tien na población la xeneralización del so usu. Los autores conclúin, qu'aumentar l'accesu a la Píldora del día dempués (por aciu la so dispensación ensin receta médica o gratuitamente) acomuñar a una medría nel so usu. Sicasí, repitir que nengún estudiu atopó que mengüe la tasa d'[[embaranzos ensin planiar]], nin d'[[albuertos]].<ref>Glasier, A., Fairhurst, K., Wyke, S., Ziebland, S., Seaman, P., Walker, J., ''et al.'' (2004). Advanced provision of emergency contraception does not amenorga abortion rates. Contraception, 69, 361-6.</ref> Amás, otros estudios constataron que la mayoría de les muyeres qu'allegaben a albortar fueren usuaries de la píldora<ref>Black, K. I., Mercer, C. H., Johnson, A. M. & Wellings, K. (2006). «Sociodemographic and sexual health profile of users of emergency hormonal contraception: data from a British probability sample survey.» ''Contraception'', 74, 309-312.</ref><ref>Churchill, D., Allen, J., Pringle, M., Hippisley-Cox, J., Ebdon, D., Macpherson M, ''et al.'' (2000). «Consultation patterns and provision of contraception in general practice before teenage pregnancy: case-control study.» ''BMJ'', 321, 486-9.</ref><ref>Lakha, F. & Glasier, A. (2006). «Unintended pregnancy and use of emergency contraception among a large cohort of women attending for antenatal care or abortion in Scotland.» ''Lancet'', 368, 1782-7.</ref>
== Ver tamién ==
* [[Métodu anticonceutivu]]
* [[Anticonceutivu hormonal]]
* [[Píldora anticonceutiva]]
* [[Anticonceutivu d'emerxencia]]
== Referencies ==
{{llistaref|3}}
== Enllaces esternos ==
;N'español
* {{l-medlineplus|anticonceutivu+de+emerxencia}}
* [http://ec.princeton.edu/ye_index.html Páxina web sobre Anticoncepción d'emerxencia], promovida por [[James Trussell]]
* [http://www.icmer.org/ Institutu Chilenu de Medicina Reproductiva, ICMER]
** [http://icmer.org/wp_ae/publicaciones/ Anticoncepción d'emerxencia, ICMER] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180629153158/http://icmer.org/wp_ae/publicaciones/ |date=2018-06-29 }}
** [http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0717-75262004000200011&script=sci_arttext&tlng=ye Revista chilena de obstetricia y xinecoloxía: Mecanismu d'aición del LEVONORGESTREL na anticoncepción d'emerxencia]
* {{Enllaz rotu|1=Anticoncepción d'urxencia |2=http://sec.es/area-cient%C3%ADfica/documentacion-cient%C3%ADfica/anticoncepcion-de-urxencia/ |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}, Sociedá Española de Contracepción, SEC
** [https://web.archive.org/web/20100127101632/http://www.sec.es/informacion/anticonceutivos_comercializaos/index.php Anticonceutivos a la venta n'España - Sociedá Española de Contracepción, SEC-]
** [https://web.archive.org/web/20161230163115/http://sec.es/descargas/AU_Guia_actuacion_AU.pdf Guía d'actuación n'anticoncepción d'emerxencia, SEC]
;N'inglés
* [http://ec.princeton.edu/questions/ec-review.pdf#page=1 Emergency Contraception: A Last Chance to Prevent Unintended Pregnancy], Revisión actualizada sobre píldores del día dempués, [[James Trussell]].
* [http://www.icmer.org/documentos/anticoncepcion/SPR%202016.pdf Selected practice recommendations for contraceptive use] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180613160752/http://www.icmer.org/documentos/anticoncepcion/SPR%202016.pdf |date=2018-06-13 }}, [[OMS]]
{{DEFAULTSORT:Pildora Del Dia Despues}}
{{Tradubot|Píldora del día después}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Métodos anticonceutivos]]
[[Categoría:Teunoloxíes sanitaries]]
d4l4kw9kxdav0sd249su1niplhb5vu6
Rajon Rondo
0
143136
4489570
4130893
2026-04-30T02:02:43Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489570
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Rajon Pierre Rondo''' {{nym}}, ye un xugador de [[baloncestu]] d'[[Estaos Xuníos]] que pertenez a la plantía de [[Los Angeles Lakers]] de la [[National Basketball Association|NBA]]. Mide 1,86 metros (6 pies y 1 pulgada) y xuega na posición de [[Base (baloncestu)|base]]. Ye conocíu pol so rápidu ritmu ofensivu y les sos habilidaes defensives, carauterizáu por ser bien completu.
Foi escoyíu na posición númberu 21 del [[Draft de la NBA de 2006]] polos [[Phoenix Suns]], siendo trespasáu a los [[Boston Celtics]]. En {{nbay|2007|end}}, ganó'l so primer aniellu de campeón de la NBA.
== Trayeutoria deportiva ==
=== Preparatoria ===
Rondo asistió al Louisville 's High School del Este. Mientres el so tercer añu, Rondo permedió 27,6 puntos per partíu, 10,0 rebotes y 7,5 asistencies, siendo nomáu como xugador All-State y foi nomáu'l 7º xugador de la rexón del añu.Al pasar al so últimu añu d'institutu, Rondo foi treslladáu al Virginia's Oak Hill Academy, onde permedió 21,0 puntos per partíu y 12,0 asistencies per partíu, pa ser nomáu en 2004 como xugador All-American de McDonald y xugó el Jordan Brand Classic.
Amás tien el récor del estáu en puntos nun partíu con 137, nel segundu en tolos Estaos Xuníos.
=== Universidá ===
Pasó dos años na [[Kentucky Wildcats|Universidá de Kentucky]], onde foi pieza clave na victoria de dellos partíos nos postreros segundos, como contra [[Louisville Cardinals|Louisville]] o [[South Carolina Gamecocks|South Carolina]], pero'l so equipu nun pudo algamar la Final Four de la [[NCAA]] en nenguna de les dos temporaes. Foi incluyíu nel meyor equipu de novatos de la [[Southeastern Conference]], y consiguió el récor de robos nuna temporada de la so universidá.La muerte de Spencer Ronson unos de los sos meyores amigos marcó la so infancia y a partir d'ende centróse más na so carrera deportiva y alloñóse de les cais (lleva un tatuaxe dedicáu a él).
Consiguió unos permedios de 24,2 puntos, 6,1 rebotes, 7,9 asistencies y 3,1 robos de balón, y a pesar de nun tar reconocíu como un gran tirador, consiguió unes cifres de 32 de 65 llanzamientos de 3, un 50,2%.
Foi escoyíu pa xugar cola [[Selección de baloncestu d'Estaos Xuníos|selección d'Estaos Xuníos]] el Campeonatu del Mundu sub-21 apostáu n'[[Arxentina]], onde a pesar de que namái algamaron el quintu puestu, tuvo una bona actuación que lu sirvió como escaparate pa los numberosos ojeadores de la [[NBA]] qu'ellí s'atopaben.
=== Profesional ===
==== Boston Celtics ====
[[Ficheru:Rondo Dunks crop.jpg|thumb|right|240px| Mate de Rondo.]]
Foi escoyíu nel puestu 21 del [[Draft de la NBA de 2006]] polos [[Phoenix Suns]], que darréu trespasar a [[Boston Celtics]]. Na so primer temporada como profesional foi titular y al concluyir la temporada foi incluyíu nel segundu meyor quintetu de rookies del añu. Tamién consiguió encabezar la clasificación de robos de balón por 48 minutos de xuegu, con 3,36, siendo décimu na clasificación global. Nel so segundu añu, apostó 77 partíos de la lliga regular, foi escoyíu ente los xugadores sophomore qu'apostaron el partíu del All Star y ameyoró ostensiblemente los sos permedios hasta los 25,6 puntos, 4,2 rebotes y 7,1 asistencies. A pesar de la llegada de [[Sam Cassell]], siguió siendo la base titular de los Celtics.
Na temporada 07/08 ganó la NBA, venciendo na final a Los Angeles Lakers. Nel 2º partíu de les finales, Rondo llogró 16 asistencies, que foi'l récor en tola final. Tamién llogró un históricu triple-doble con 29 puntos, 18 rebotes y 13 asistencies nel partíu de semifinales de conferencia contra Cleveland Cavaliers.
Na temporada 08/09, los Celtics, el so equipu, lleguen a xugar los playoffs, pero coles baxes por mancadura de [[Kevin Garnett]] y [[Leon Powe]] los Celtics nun pasaríen de les semifinales de conferencia, cayendo ante Orlando Magic, subcampeones de la NBA esi mesmu añu. Magar tou na retina de los bonos aficionaos al basket, va quedar la primer ronda frente a Chicago Bulls onde'l 9 de los Celtics permedió casi un triple doble nos 7 partíos que duraba la serie.
El 14 de febreru de 2010, participa per primer vegada nel [[All-Star Weekend|All-Star]], gracies a los bonos númberos que promedia na temporada regular.
Na temporada 09/10, los Celtics, lleguen a la final de la NBA, dexando pel camín, a [[Orlando Magic]], nes finales de conferencia, y a los Cavaliers de [[LeBron James]] en semifinales. Lleguen hasta les [[Finales de la NBA de 2010|finales de la NBA]], onde pierden 4-3 ante los Lakers.
Na temporada 10/11, Rajon Rondo tuvo un escelente arranque de temporada, marcando nel primer partíu 17 asistencies, y nel segundu con 24 asistencies amás d'un [[triple-doble]] (10 puntos - 10 rebotes) frente a los [[New York Knicks]], colo cual terminó siendo él, xunto a [[Isiah Thomas]] como los únicos xugadores na historia de la NBA en marcar 24 asistencies y un triple doble. La so marca de 50 asistencies nos primeros 3 partíos de la temporada, dexar atáu xunto con [[John Stockton]], cola marca d'asistencies nos primeros 3 partíos de temporada. Apurriendo con 17 asistencies nel cuartu partíu, y otres 15 nel quintu, Rondo terminó afitando un nuevu récor d'asistencies nos primeros 5 partíos de la temporada con 82 asistencies.
La temporada de Rajon Rondo nun pudo escapase de les mancadures, como la de la [[fascitis llantar]] nel so pie, xunto a 3 partíos en payares por cuenta de una mancadura nun tendón de la corval esquierda, tamién tuvo un esguince nel so todíu esquierdu'l 15 d'avientu de 2010, lo cual fíxo-y perder se los próximos siete partíos.
Rondo, xunto a los Celtics, llegaron a los Playoffs, teniendo qu'enfrentase a los New York Knicks, y el 22 d'abril, nel tercer partíu Rajon Rondo tuvo un triple-doble con 20 asistencies, estableciendo asina un récor nel equipu de los Celtics. Na siguiente ronda, los Celtics enfrentar a los Heat de Wade y Lebron, serie na cual Rajon Rondo termino mancáu nel tercer partíu (coldu disllocáu, por causa de una aición de [[Dwyane Wade]]), faciendo lo posible por xugar, a pesar de qu'esa mancadura poder dexar fora por 8 partíos, a pesar de los esfuercios los Celtics perdieron la seria 4 a 1 terminando asina la temporada de Rondo, temporada na cual foi escoyíu pal [[All-Star Game de la NBA 2011|All-Star Game]] en [[Los Angeles]], y tamién foi escoyíu pal [[meyor quintetu defensivu de la NBA]].
Mientres el Lockout de la NBA, Rajon Rondo en 2011, punxo en marcha la Fundación Rajon Rondo por que los neños que viven en zones de baxos ingresos, reciban recursos seguros, confiables y una esperanza pal futuru. Nos playoffs de la temporada 2011-2012 Rajon Rondo llevó al so equipu a la Final de la Conferencia contra [[Miami Heat]] la cual perdieron en siete partíos. Rondo llogró una marca personal al encestar 44 puntos a Miami a pesar de sufrir una mancadura.
Na actualidá ta consideráu unu de los meyores bases de la NBA gracies a llogros como'l de ser el segundu xugador de la hestoria en consiguir 10 asistencies en más partíos consecutivos, empatando con [[John Stockton]] en 37, y solo por detrás de [[Magic Johnson]], que consiguió 46 partíos dando más de 10 asistencies. El récor de Johnson quedóse fora del so algame cuando lu espulsaron al filu del descansu nun partíu contra [[Brooklyn Nets]] por engarrase cola ala-pivot [[Kris Humphries]]. El 25 de xineru de 2013 nun partíu contra Atlanta Hawks mancar de gravedá del lligamentu anterior cruciáu de la pierna derecha perdiéndose lo restante de la temporada.Tuvo que ser remplazado para nel xuegu del [[All-Star]] por cuenta de la so mancadura. Espérase que pueda reincorporase a la disciplina del equipu al entamu de la temporada 2013-14.
==== Dallas Mavericks ====
El 18 d'avientu de 2014, Rondo foi trespasáu, xunto con [[Dwight Powell]] a los [[Dallas Mavericks]] en cuenta de [[Brandan Wright]], [[Jae Crowder]], [[Jameer Nelson]], una selección de primer ronda del draft de 2015 y una segunda ronda del draft de 2016.<ref>HispanosNBA.com [http://www.hispanosnba.com/noticias/nbaaldia/rajon-rondo-abandona-boston-camín-de-dallas-en-un trespasu-multiple/13023 Rajon Rondo abandona Boston camín de Dallas nun trespasu múltiple], consultáu n'avientu de 2014</ref>
==== Sacramento Kings ====
El 4 de xunetu de 2015, Rondo firma un contratu de 10 millones de dólares per un añu colos [[Sacramento Kings]] con esperances de rellanzar la so carrera tres una decepcionante actuación nos [[Dallas Mavericks]] la temporada pasada.
==== Chicago Bulls ====
El 7 de xunetu de 2016 robló colos [[Chicago Bulls]].<ref>NBA.com [http://www.nba.com/bulls/news/bulls-sign-rajon-rondo BULLS SIGN RAJON RONDO], consultáu n'ochobre de 2016</ref> El 30 de xunu de 2017 foi cortáu polos Bulls.
==== New Orleans Pelicans ====
El 15 de xunetu de 2017 llegó a un alcuerdu colos [[New Orleans Pelicans]], roblando por una temporada.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/article/2017/07/15/reports-rajon-rondo-one-year-deal-pelicans Reports: New Orleans Pelicans, Rajon Rondo agree to one-year deal], consultáu en xunetu de 2017</ref>
El 27 d'avientu de 2017, nel xuegu vs [[Brooklyn Nets]] Rajon consiguió 25 asistencies, superando tanto'l so record personal, como'l de la franquicia de los Pelicans, y siendo el primer xugador en consiguir 25 o más asistencies nun xuegu desque [[Jason Kidd]] facer en 1996.<ref>Sports Yahoo [https://sports.yahoo.com/rajon-rondo-posts-career-high-25-assists-nba-since-1996-watch-040750251.html Rajon Rondo posts career-high 25 assists, most in NBA since 1996 (Watch)] consultáu n'avientu de 2017</ref>
== Estadístiques de la so carrera na NBA ==
{{Lleenda estadístiques NBA}}
{| {{tablaguapa}}
|-
| style="background:#afe6ba; width:3em;"|
|Campeón de la NBA
|-
|style="background:#CFECEC; width:1em"|
|Líder de la lliga
|}
=== Temporada regular ===
{| class="wikitable sortable" style="font-size:95%; text-align:right;"
|-
! Añu !! Equipu !! PX !! PT !! MPP !! %TC !! %3P !! %TL !! RPP !! APP !! ROB !! TPP !! PPP
|-
| style="text-align:left;"| {{nbay|2006}}
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 78 || 25 || 23.5 || .418 || .207 || '''.647''' || 3.7 || 3.8 || 1.6 || .1 || 6.4
|-
| style="text-align:left; background:#afe6ba;"| {{nbay|2007}}
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 77 || 77 || 29.9 || .492 || .263 || .611 || 4.2 || 5.1 || 1.7 || '''.2''' || 10.6
|-
| style="text-align:left;"| {{nbay|2008}}
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 80 || 80 || 33.0 || .505 || .313 || .642 || 5.2 || 8.2 || 1.9 || .1 || 11.9
|-
| style="text-align:left;"| {{nbay|2009}}
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| '''81''' || '''81''' || 36.6 || '''.508''' || .213 || .621 || 4.4 || 9.8 || style="background:#cfecec;"| '''2.3''' || .1 || '''13.7'''
|-
| style="text-align:left;"| {{nbay|2010}}
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 68 || 68 || 37.2 || .475 || .233 || .568 || 4.4 || 11.2 || '''2.3''' || '''.2''' || 10.6
|-
| style="text-align:left;"| {{nbay|2011}}
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 53 || 53 || 36.9 || .448 || .238 || .597 || 4.8 ||style="background:#cfecec;"| '''11.7''' || 1.8 || .1 || 11.9
|-
| style="text-align:left;"| {{nbay|2012}}
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 38 || 38 || '''37.4''' || .484 || .240 || .645 || 5.6 ||style="background:#cfecec;"| 11.1 || 1.8 || '''.2''' || '''13.7'''
|-
| style="text-align:left;"| {{nbay|2013}}
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 30 || 30 || 33.3 || .403 || .289 || .627 || 5.5 || 9.8 || 1.3 || .1 || 11.7
|-
| style="text-align:left;"| {{nbay|2014}}
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 22 || 22 || 31.8 || .405 || .250 || .333 || '''7.5''' || 10.8 || 1.7 || .1 || 8.3
|-
| align="left" | {{nbay|2014}}
| align="left" | [[Dallas Mavericks|Dallas]]
| 46 || 46 || 28.7 || .436 || .352 || .452 || 4.5 || 6.5 || 1.2 || .1 || 9.3
|-
| align="left" | {{nbay|2015}}
| align="left" | [[Sacramento Kings|Sacramento]]
| 72 || 72 || 35.2 || .454 || .365 || .580 || 6.0 ||style="background:#cfecec;"| '''11.7''' || 2.0 || .1 || 11.9
|-
| align="left" | {{nbay|2016}}
| align="left" | [[Chicago Bulls|Chicago]]
| 69 || 42 || 26.7 || .408 || '''.376''' || .600 || 5.1 || 6.7 || 1.4 || ''' .2''' || 7.8
|-
| align="left" | {{nbay|2017}}
| align="left" | [[New Orleans Pelicans|Nueva Orleans]]
| 65 || 63 || 26.2 || .468 || .333 || .543 || 4.1 || 8.2 || 1.1 || ''' .2''' || 8.3
|- class="sortbottom"
| style="text-align:center;" colspan="2" | Total
| 779 || 697 || 31.8 || .463 || .309 || .604 || 4.8 || 8.5 || 1.8 || .1 || 10.5
|- class="sortbottom"
| style="text-align:center;" colspan="2" | All-Star
| 3 || 0 || 18.7 || .545 || .000 || .000 || 1.7 || 7.0 || .3 || .0 || 4.0
|}
=== Playoffs ===
{| class="wikitable sortable" style="font-size:95%; text-align:right;"
|-
! Añu !! Equipu !! PX !! PT !! MPP !! %TC !! %3P !! %TL !! RPP !! APP !! ROB !! TPP !! PPP
|-
| style="text-align:left; background:#afe6ba;"| [[Playoffs NBA 2008|2008]]
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| '''26''' || '''26''' || 32.0 || .407 || .250 || .691 || 4.1 || 6.6 || 1.7 || .3 || 10.2
|-
| style="text-align:left;"| [[Playoffs NBA 2009|2009]]
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 14 || 14 || 41.2 || .417 || .250 || .657 || '''9.7''' || 9.8 || 2.5 || .2 || 16.9
|-
| style="text-align:left;"| [[Playoffs NBA 2010|2010]]
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 24 || 24 || 40.6 || .463 || '''.375''' || .596 || 5.6 || 9.3 || 1.9 || .1 || 15.8
|-
| style="text-align:left;"| [[Playoffs NBA 2011|2011]]
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 9 || 9 || 38.3 || '''.477''' || .000 || .632 || 5.4 || 9.6 || 1.1 || .0 || 14.0
|-
| style="text-align:left;"| [[Playoffs NBA 2012|2012]]
| style="text-align:left;"| [[Boston Celtics|Boston]]
| 19 || 19 || '''42.6''' || .468 || .267 || '''.696''' || 6.7 || 11.9 || 2.4 || .1 || '''17.3'''
|-
| style="text-align:left;"| [[Playoffs NBA 2015|2015]]
| style="text-align:left;"| [[Dallas Mavericks|Dallas]]
| 2 || 2 || 18.5 || .450 || '''.500''' || .000 || 1.0 || 3.0 || .0 || .0 || 9.5
|-
| style="text-align:left;"| [[2017 NBA Playoffs|2017]]
| style="text-align:left;"| [[Chicago Bulls|Chicago]]
| 2 || 2 || 33.7 || .423 || .000 || .500 || 8.5 || 10.0 || '''3.5''' || '''.5''' || 11.5
|-
| style="text-align:left;"| [[2018 NBA Playoffs|2018]]
| style="text-align:left;"| [[New Orleans Pelicans|New Orleans]]
| 9 || 9 || 33.6 || .413 || .421 || .643 || 7.6 || '''12.2''' || 1.4 || .2 || 10.3
|- class="sortbottom"
| style="text-align:center;" colspan="2" | Total
| 105 || 105 || 37.6 || .443 || .289 || .646 || 6.1 || 9.3 || 1.9 || .2 || 14.0
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.nba.com/playerfile/rajon_rondo/index.html Ficha en NBA.com]
* {{basketball-reference}}
* [http://sports.yahoo.com/ncaab/players/37763 Estadístiques como universitariu en Yahoo Sports] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080821215328/http://sports.yahoo.com/ncaab/players/37763 |date=2008-08-21 }}
{{NF|1986||Rondo, Rajon}}
{{Tradubot|Rajon Rondo}}
[[Categoría:Xugadores de baloncestu d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Xugadores de baloncestu de la NBA]]
42092pghdjdp5r5u0g4057qk0jjhnia
República Socialista Soviética de Bielorrusia
0
150266
4489595
4464274
2026-04-30T08:22:02Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489595
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'estáu desapaecíu |nome_oficial
= <small>Белорусская Советская Социалистическая Республика</small><br /><small>''Беларуская Савецкая Сацыялістычная Рэспубліка''</small>
|nome_completu = República Socialista Soviética de Bielorrusia |nome_común
= Bielorrusia |continente =
Europa |forma_de_gobierntto
= [[República socialista]]
|dirixentes_títulos = Canciller supremu |dirixentes_nomes
= [[Stanislav Shushkevich]]
|yera =
|duración = [[1920]]-[[1941]]<br />[[1944]]-[[1991]]
|añu_empecipio = 1920
|añu_fin = 1991
|eventu_empecipio = Proclamada |fecha_empecipio =
31 de xunetu |eventu1
= [[s:Tratáu de la Unión|Adhesión a la URSS]]
|fecha_eventu1 = [[30 d'avientu]] de [[1922]]
|eventu2 = [[Territorios polacos anexionados pola Xunión Soviética|Anexón de Bielorrusia Occidental]]
|fecha_eventu2 = [[15 de payares]] de [[1939]]
|eventu3 = [[Operación Barbarossa|Entamu de la invasión alemana]]
|fecha_eventu3 = [[22 de xunu]] de [[1941]]
|eventu4 = Fin d'[[Operación Bagration]]
|fecha_eventu4 = [[19 d'agostu]] de [[1944]]
|eventu5 = [[Estaos miembros de les Naciones Xuníes|Almisión na ONX]]
|fecha_eventu5 = [[24 d'ochobre]] de [[1945]]
|eventu6 = [[Tratáu de Belavezha]]
|fecha_eventu6 = [[8 d'avientu]] de [[1991]]
|eventu_fin = [[Disolución de la URSS|Independencia]]
|fecha_fin = 26 d'avientu |p1
= República Socialista Soviética Lituanu-Bielorrusa |bandera_p1
= Flag of the Lithuanian-Byelorussian SSR.svg
|p2 = Reichskommissariat Ostland
|bandera_p2 = Flag of the NSDAP (1920–1945).svg
|s1 = Reichskommissariat Ostland
|bandera_s1 = Flag of the NSDAP (1920–1945).svg
|s2 = Bielorrusia |bandera_s2
= Flag of Belarus.svg
|imaxe_bandera = Flag of the Byelorussian Soviet Socialist Republic.svg
|bandera = Bandera de la República Socialista Soviética de Bielorrusia |imaxe_escudu =
Emblem of the Byelorussian SSR (1981-1991).svg
|símbolu = Escudu de la República Socialista Soviética de Bielorrusia |mapa =
Soviet Union - Byelorussian SSR.svg
|imagen_mapa_tamañu = 290px
|capital = Minsk
|lema = Пралетарыі ўсіх краін, яднайцеся! Trabayadores del mundu, ¡xunir!
|himnu_nacional = [[Himnu de la RSS de Bielorrusia]] [[Ficheru:BySSR anthem vocal.ogg]]
|idioma = [[Idioma rusu|rusu]] y [[idioma bielorrusu|bielorrusu]]
|moneda = [[Rublu soviéticu]]
|dato_año1 =
|dato_superficie1 = 207600
|dato_población1 = 10151806
|miembru_de = [[Xunión Soviética]] , [[ONX]]
|notes = Puestu 6º na [[XRSS]] tocantes a superficie y puestu 5º tocantes a población
}}
'''República Socialista Soviética de Bielorrusia''' (en rusu, Белору́сская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, en bielorrusu, Беларуская Савецкая Сацыялістычная Рэспубліка) foi unu de los cuatro miembros fundadores de la [[Xunión Soviética]] en [[1922]], xunto cola [[RSS d'Ucraína|República Socialista Soviética d'Ucraína]], la [[República Federativa Socialista Soviética de Transcaucasia|República Federativa Socialista Soviética Transcaucásica]] y la [[RSFS de Rusia|República Federal Socialista Soviética de Rusia]].
La república taba na zona oeste de la URSS y la so capital yera [[Minsk]]. La RSS de Bielorrusia foi creada'l [[1 de xineru]] de [[1919]] como [[República Socialista Soviética Bielorrusa]], pero esta sumiría'l [[27 de febreru]] pa formar la [[República Socialista Soviética Lituanu-Bielorrusa]]; la república foi refundada como ''República Socialista Soviética de Bielorrusia'' el [[31 de xunetu]] de [[1920]] y sumiría el [[26 d'avientu]] de [[1991]], cola [[disolución de la URSS]].
== Historia ==
A la fin de la [[Primer Guerra Mundial]], Bielorrusia foi invadida polos [[Imperios Centrales]] en dos causes: en [[1917]] y en [[1918]] tres una rotura del [[Tratáu de Brest-Litovsk]]. El territoriu de Bielorrusia estremar tres la [[Paz de Riga]] de 1921; Bielorrusia nun recuperaría les sos tierres hasta que l'[[Exércitu Coloráu]] facer na [[Gran Guerra Patriótica]], mientres la cual tuvo ocupada pola [[Alemaña nazi]] ([[1941]]-[[1944]]) y suplantada pol [[Reichskommissariat Ostland]]. En [[1944]], por cuenta de la [[Operación Bagration]], Bielorrusia foi lliberada de la ocupación alemana. Dempués de la guerra, la RSS de Bielorrusia formó parte de l'Asamblea Xeneral de la [[ONX]], xunto cola Xunión Soviética y la [[RSS d'Ucraína]], siendo una de los fundadores de la ONX. El 19 de setiembre de 1991, la república foi renomada [[Bielorrusia|República de Bielorrusia]], y permaneció na URSS tres meses más, hasta la so independencia. La capital siguió siendo Minsk.
<!-- Prior to the First World War, Belarusian lands were part of the Russian Empire, which it gained from the Partitions of Poland more than a century earlier. During the War, the Russian Western Front's Great retreat in August/September 1915 ended with the lands of Hrodna and most of Viĺnia guberniyas occupied by Germany. The resulting front, passing at 100 kilometres to the west of Minsk remained static towards the end of the conflict, despite Russian attempts to break it at Lake Narač in late spring 1916 and General Alexei Evert's inconclusive thrust around the city of Baranavičy in summer of that year, during the Brusilov offensive further south, in Western Ukraine.
The abdication of the Tsar in light of the February Revolution in Russia in early 1917, activated a rather dormant political life in Belarus. As central authority waned, different political and ethnic groups strived for greater self-determination and even secession from the increasingly ineffective Russian Provisional Government. The momentum picked up after the incompetent actions of the 10th Army during the ill-fated Kerensky Offensive during the summer. Representatives of Belarusian regions and of different (mostly left-wing) newly established political powers, including the Belarusian Socialist Assembly, the Christian democratic movement and the General Jewish Labour Bund, formed a Belarusian Central Council.
Towards the autumn political stability continued to shake, and countering the rising nationalist tendencies were the Bolshevik Soviets, when the October Revolution hit Russia, that same day, on 25 October (7 November), the Minsk Soviet of workers and soldiers deputies took over the administration of the city. The Bolshevik All-Russian council of Soviets declared the creation of the Western Oblast which unified the Viĺnia, Viciebsk, Mahilioŭ and Minsk guberniyas that were not occupied by the German army, to administer the Belarusian lands in the fronteru zone. On 26 November (6 December), the executive committee of workers, peasants and soldiers deputies for the Western Oblast was merged with the Western front's executive committee, creating a single Obliskomzap. During the autumn 1917/winter of 1918, the Western Oblast was headed by Aleksandr Myasnikyan as head of the Western Oblast's Military Revolutionary Committee, who passed this duty on to Karl Lander. Myasnikyan took over as chair of the Russian Social Democratic Labour Party's (RSDRP(b)) committee for Western Oblast and Maisiej Kaĺmanovič as chair of the Obliskomzap.
Countering this the Belarusian Central Council reorganised itself as a Belarusian National Council (Rada) and started working on establishing governmental institutions, and discarded the Obliskomzap as a military formation, rather than governmental. As a result, on 7th (20th) of December, when the first All-Belarusian congress convened, the Bolsheviks forcibly disbanded it. -->
== Organización político-alministrativa ==
La RSS de Bielorrusia taba estremada en 6 [[óblast]] (provincies) como s'amuesa na tabla siguiente (datos del 1 de xineru de 1970, fonte: {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Gran Enciclopedia Soviética |2=http://encycl.yandex.ru/dict/bse |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}).
{| class="wikitable sortable"
|- background-color="#B3B7FF" align=center
! Nome ||Superficie<br />(miles<br />de km²) || Población<br />(miles<br />de hab.) || Capital
|-
| [[Provincia de Brest|Óblast de Brest]] ||align=right|32,3 ||align=right| || [[Brest (Bielorrusia)|Brest]]
|- bgcolor="efefef"
| [[Provincia de Vítebsk|Óblast de Vítsiebsk]] ||align=right|40,1 ||align=right| || [[Vítebsk|Vítsiebsk]]
|-
| [[Provincia de Gómel|Óblast de Gómel]] ||align=right|40,4 ||align=right| || [[Gómel]]
|- bgcolor="efefef"
| [[Provincia de Grodno|Óblast de Grodno]] ||align=right|25,0 ||align=right| || [[Grodno]]
|-
| [[Provincia de Minsk|Óblast de Minsk]] ||align=right|40,8 ||align=right| || [[Minsk]]
|- bgcolor="efefef"
| [[Provincia de Maguilov|Óblast de Maguilov]] ||align=right|29,0 ||align=right| || [[Maguilov]]
|}
== Demografía ==
La población en 1969 yera de 8.897.000, y étnicamente taba asina distribuyida:
* [[Bielorrusos]] - 81%
* [[Rusos]] - 8,2%
* [[Polacos]] - 6,7%
* [[Xudíu|Xudíos]] - 1,9%
* [[Ucraínos]] - 1,7%
* otros - 0,5%
La república taba na zona oeste de la URSS y la so capital yera [[Minsk]]. Otres ciudaes importantes yeren [[Gómel]], [[Brest (Bielorrusia)|Brest]], [[Grodno]], [[Maguilov]] y [[Vítebsk|Vítsiebsk]].
{{Tradubot|República Socialista Soviética de Bielorrusia}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commons}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Repúbliques soviétiques antigües d'Europa|Bielorrusia]]
[[Categoría:Historia de Bielorrusia]]
n8lzxyo8lbj8lmyu3b54hhs05e7poa8
Ricardo Darín
0
150645
4489612
4470669
2026-04-30T11:54:07Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 10 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489612
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Ricardo Alberto Darín''' {{nym}} ye un [[Actuación|actor]] y [[Direutor cinematográficu|direutor]] [[Arxentina|arxentín]], que la so trayeutoria empezó na [[Televisión|industria televisiva]] a fines de los [[años 1960|años 60]] y, de magar, actuó dende roles [[Drama (cine)|dramáticos]] y [[Comedia cinematográfica|risibles]] en [[película|películes]]. Ye conocíu pola so interpretación del [[Estafa|estafador]] Marcos na cinta de 2000 ''[[Nueve reines]]'', y del retiráu axente xudicial Benjamín Espósito nel drama ganador del [[Premiu Óscar]] ''[[El secreto de sus ojos]]'' (2009). Apaeció en más de cuarenta películes, ente les que s'inclúin ésitos de crítica tales como ''[[El hijo de la novia]]'', ''[[Luna de Avellaneda]]'', ''[[El aura]]'', ''[[Carancho (película)|Carancho]]'', ''[[Un cuento chino]]'', ''[[Elefante blanco (película de 2012)|Elefante blanco]]'', ''[[Tesis sobre un homicidio]]'' y ''[[Rellatos salvajes]]''.
Protagonizó tres film nomaos al Óscar, el máximu gallardón de la industria del cine comercial anglosaxón. Ente'l so reconocencies inclúyense dolce nominaciones al Cóndor de Plata y cuatro al [[Premios Goya|Premiu Goya]],<ref name=todopass>{{cita web|títulu=Les 6 películes arxentines que tuvieron nos Oscar|url=http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=173034|fechaaccesu=23 de febreru de 2015|obra=Topopass.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150928135513/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=173034|fechaarchivu=2015-09-28}}</ref> que ganó en 2015 por meyor actor, y la [[Premiu Concha de Plata al meyor actor|Concha de Plata al meyor actor]] pola so actuación na comedia dramática ''[[Truman (película)|Truman]]''.<ref>{{cita web|títulu=Ricardo Darín ganó como meyor actor nel Festival de San Sebastián|url=http://www.clarin.com/extrashow/cine/Ricardo_Darin-Javier_Camara-Truman-Festival_San_Sebastian_0_1438056495.html|fechaaccesu=27 de setiembre de 2015|obra=Clarín}}</ref> El 27 de setiembre de 2017 recibió'l premiu Donostia pola so trayeutoria nel Festival de San Sebastián. Foi'l primer llatinoamericanu en recibilo.
Tocantes a la so vida privada, rellacionar con Florencia Bas en 1987, con quien tien dos fíos: [[Ricardo Mario Darín|Ricardo «Chinu»]] y Clara.<ref name= "tida"/>
== Biografía ==
=== Primeros años ===
Cuntaba con diez años cuando debutó en teatru xunto a los sos padres, [[Ricardo Darín (padre)]] y [[Roxana Darín|Renée Roxana]]. Anque cabo esclariar qu'a pesar del so notable llabor, Darín nun tien una formación académica en teatru. A los dieciséis años consigue estabilidá dientro del mundu de la [[televisión arxentina]] en programes como "Alta Comedia" o "Estación Retiro". So les órdenes d'[[Alberto Migré]], mayor realizador arxentín de [[telenovela|telenoveles]], consigue una popularidá considerable al ser protagonista en delles de les sos producciones. Darín tien ascendencia [[inmigración italiana n'Arxentina|italiana]] y [[inmigración libanesa n'Arxentina|libanesa]].<ref>{{cita web|títulu=Una dinastía d'artistes|url=http://www.lanacion.com.ar/1805569-una-dinastia-de-artistes}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Shakira, Darín y Menem: L'esitosu exemplu d'integración d'inmigrantes árabes n'América Llatina|url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/bbc-mundo/2015/09/1433-646508-9-bbc-shakira-darin-y-menem-el-esitosu-exemplu-de-integracion-de-inmigrantes.shtml}}</ref>
=== Década 1980: ésitu televisivu ===
Na década de los 80, ya inda xunto a Migré, Darín salta definitivamente a la fama como parte de los "galancitos", un grupu de mozos actores que treslladaron ésitos televisivos al mundu del teatru. Los galancitos collechen una fama increíble y miles de siguidores partir por toa Arxentina, faciendo de cada representación un completu ésitu. Protagonizó en 1987 la telenovela ''[[Estrellita mio|Estrellita Mio]]'', xunto a [[Andrea De la Boca]], y dos años dempués encabezó ''[[Rebelde (telenovela, 1989)|Rebelde]]'', xunto a [[Grecia Colmenares]].
Lloñe de quedase estancáu en roles de galán, nos 90 collecha'l so mayor trunfu nel mundu de la televisión como risible, compartiendo cartelu xunto a [[Luis Brandoni]] na serie "[[El mio cuñáu]]", versión d'una serie de la década de los 70, dende 1993 hasta 1996.
=== Década 1990: ésitu cinematográficu ===
[[Ficheru:José Miguel Onaindia en el Festival de Cine de Montreal.jpg|thumb|250px|Ricardo Darín nel [[Festival de Cine de Montreal]] xunto a [[Jeanine Meerapfel]] y [[José Miguel Onaindia]].]]
A pesar del so trabayu constante nel mundu de la televisión, Darín nunca abandona'l teatru y sigue realizando obres como ''[[La estraña pareya]]'' (1984), ''Taxi'' (1985), ''Sugar'' (1986-1987), ''Rumores'' (1990), ''Daqué de mancomún'' (1995) y ''Art'' (1997-1999). Como direutor teatral, debutó en 1990, cola obra ''Páxaros in the nait'', protagonizada por [[Adrián Suar]], [[Diego Torres]], [[Leonardo Sbaraglia]], ente otros.<ref>{{cita web|títulu=“Oxalá la tele sepa esperame”|url=http://www.clarin.com/espectaculos/tv-y-radio/Ojala-tele-sepa-esperame_0_537546509.html}}</ref>
Entra discretamente nel mundu de la gran pantalla apaeciendo en películes destinaes, sobremanera, al públicu nuevu tales como ''Nací na ribera, Asina ye la vida, La rabona, Los ésitos del amor, La carpa del amor, La discoteca del amor'' o ''El cantar de Buenos Aires''. Intenta un cambéu escontra un rexistru dientro del mundu del cine y lleguen nueves películes, ''L'esquite, Revancha d'un amigu'' o ''La Rosales'', pero'l verdaderu ésitu de Darín tardaría daqué más de tiempu en llegar.
La crítica afitar en Darín y allabar col so papel nel filme ''[[Perdíu por perdíu]]'', xunto a [[Enrique Pinti]] dirixida pol debutante [[Alberto Lecchi]]. Más tarde participó en ''[[El faru]]'', d'[[Eduardo Mignogna]] y protagonizó<ref>Trabayos de Ricardo Darín y Juan José Campanella. {{cita web|títulu=Ricardo Darín: Anatomía d'un actor|url=http://elcriadordejirafas.es/ricardo-darin-anatomia-de-un actor/}}</ref>''[[El mesmu amor, la mesma agua]]'' de [[Juan José Campanella]], siendo otra vegada'l so papel dignu d'aponderamientu. Pero'l so saltu definitivu consiguir col so papel de Marcos, un lladrón de mal pelo nuna Arxentina qu'empieza a amorrentar económicamente, na película ''[[Nueve reines]]''. Darín rellumó nesti filme que coprotagonizó xunto a [[Gastón Pauls]] y consiguió, finalmente, un nome de pesu dientro de la [[Cine arxentín|industria cinematográfica arxentina]].
=== Década 2000: reconocencia internacional ===
[[Ficheru:Cristina,_elenco_y_Oscar.jpg|thumb|250px|left|La presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]] cola repartida de ''[[El secreto de sus ojos]]'', la segunda película arxentina ganadora del [[Premiu Óscar|premiu de l'Academia de Hollywood]] (d'esquierda a derecha: [[Juan José Campanella]], [[Guillermo Francella]], Cristina Kirchner, [[Soledad Villamil]] y Darín).]]
Dempués del gran ésitu de ''Nueve reines'' Ricardo tuvo un pequeñu, pero efectivu, papel nel 2001 de nuevu a les órdenes de Mignogna na película ''[[La fuga (película de 2001)|La fuga]]''. Esi mesmu añu protagonizó ''[[El hijo de la novia]]'', xunto a los actores [[Norma Aleandro]] y [[Héctor Alterio]]. La película foi otru gran ésitu de taquilla y crítica, llevándola a ser nomada como "Meyor película de fala non inglesa" na edición del añu 2002 de los Óscar.
Protagonizó la comedia cinematográfica ''Samy y yo'', xunto a [[Angie Cepeda]], en [[2002]]. Al añu siguiente encabezó xunto a [[Cecilia Roth]] el drama ''[[Kamchatka (película)|Kamchatka]]'', película preseleccionada pal [[premiu Óscar]] como ''meyor película en llingua estranxera''.
Nel 2004 protagonizó al llau de [[Mercedes Morán]] ''[[Luna de Avellaneda]]'' tratando de rescatar el club social y deportivo de los sos padres. En 2005 nel ''[[El aura]]'' encarnó'l rol d'un taxidermista con memoria fotográfica envolubráu nun apiertu del cual nun quería formar parte. Por esta postrera llogró los premios [[Cóndor de Plata]] y [[Premiu Clarín|Clarín]] al ''meyor actor''.
En 2006 foi-y concedida, xunto a [[Juan José Campanella]] la nacionalidá española per carta de naturaleza, una concesión especial del Reinu d'España a persones de particulares méritos.<ref>{{cita web|url=https://www.elpais.com/articulo/gente/tv/cineasta/Juan/Jose/Campanella/actor/Ricardo/Darin/llogren/nacionalidá/espanola/elpepugen/20060310elpepuage_5/Tes|títulu= El cineasta Juan José Campanella y l'actor Ricardo Darín llogren la nacionalidá española |autor= El País |fecha= 10 de marzu de 2006 |fechaaccesu=5 d'agostu de 2015}}</ref> Esi mesmu añu protagonizó'l filme español ''[[La educación de les faes]]'' xunto a [[Bebi]] y [[Irene Jacob]].
En 2007 participó del filme ''[[XXY]]'', que lo amuesa como l'acomplexáu padre d'una adolescente de quince años hermafrodita. El mesmu añu, protagonizó y fixo'l so debú como direutor con ''[[La señal (película de 2007)|La señal]]'', siguiendo'l proyeutu dexáu a medies por Eduardo Mignogna tres el so fallecimientu.
En 2009 xunto a [[Soledad Villamil]] y [[Guillermo Francella]] foi protagonista de ''[[El secreto de sus ojos]]'', película dramática de [[Juan José Campanella]], gallardoniada col [[premiu Óscar]] a la meyor película de fala non inglesa na emisión 82ª de los Academy Awards. El filme consagróse como'l segundu más taquilleru na historia del cine arxentín. Pola so interpretación de Benjamín Espósito, Ricardo llogró'l [[premiu Cóndor de Plata]] al ''meyor actor'', y la so primer nominación al [[premiu Goya]], na mesma categoría. Tamién foi gallardoniáu como ''meyor interpretación masculina'' nel [[Festival de Cine de L'Habana]].
El mesmu añu actuó n'España na película ''[[El baille de la Victoria]]'',<ref>{{cita web|url=http://www.lahiguera.net/cinemania/pelicula/4130/|títulu=El baille de la Victoria|autor= ''La Figal''|fechaaccesu=5 d'agostu de 2015}}</ref> siendo nomáu nuevamente al [[premiu Goya]], esta vegada como ''meyor actor de repartu''.
=== Década 2010: trabayos recién ===
[[Ficheru:Paul y Maik con Ricardo Darín.jpg|thumb|250px|Ricardo Darín xunto a Paul y Maik na premiere de ''[[Tesis sobre un homicidio]]''.]]
En 2010 estrenóse ''[[Carancho (película)|Carancho]]'', película que protagonizó xunto a [[Martina Gusmán]] so la direición de [[Pablo Trapero]], personificando a un inescrupuloso abogáu. Amás volvió trabayar con Susana Giménez protagonizando una serie de comerciales de [[Frávega]].<ref name= "Comercial">{{cita noticia|títulu=[http://www.extremista.com.ar/71006/fravega-unio-a-susana-gimenez-con-ricardo-darin-en-el so-comercial/ Frávega xunió a Susana Giménez con Ricardo Darín nel so comercial]|editorial=Estremista.com.ar|fecha=10 d'agostu de 2010}}</ref>
En 2011 xunto a [[Muriel Santa Ana]] y [[Ignacio Huang]] encabezó ''[[Un cuento chino]]'', película de comedia empobinada por [[Sebastián Borensztein]], con un gran ésitu de taquilla a pocos díes del estrenu. El mesmu añu recibió'l [[Premiu Konex]] de Platino al Meyor Actor de Cine y el [[Konex de Brillante]] a la Mayor Figura del Espectáculu Arxentín de la década 2001-2010.<ref>{{cita noticia|títulu=[http://www.clarin.com/espectaculos/personajes/Darin-Konex-brillosu_0_543545693.html Darín, Konex de brillante]|editorial=Clarín|fecha=26 d'agostu de 2011}}</ref><ref>{{cita noticia|títulu=[http://www.lanacion.com.ar/1400950-darin-ye-el-mas-destacáu Darín ye'l más destacáu]|editorial=La Nación|fecha=27 d'agostu de 2011}}</ref>
En 2012 protagonizó ''[[Elefante blanco (película de 2012)|Elefante blanco]]'', nuevamente xunto a [[Martina Gusmán]].<ref>{{cita web |url= http://www.lanacion.com.ar/1473798-elefante-blancu |títulu= Elefante Blanco |fechaaccesu= 13 de febreru de 2015 |apellíu= Batlle |nome= Diego |fecha= 17 de mayu de 2012 |editorial= ''Diariu La nación'' |allugamientu= Arxentina }}</ref>Al añu siguiente protagoniza les taquilleres ''[[Tesis sobre un homicidio]]'' y ''[[Séptimu]]''.<ref name= "separación"/><ref>{{cita web |url=http://vos.lavoz.com.ar/cine/top-10-les-peliculas-mas-vistes-en-argentina-en-2013 |títulu=Top 10: les películes más vistes n'Arxentina en 2013 |fechaaccesu=13 de febreru de 2015 |fecha=12 d'avientu de 2013 |editorial=''Diariu Vos'' |allugamientu=Arxentina }}</ref>
En 2013 retornó al teatru como protagonista, mientres dos años consecutivos, de la obra ''[[Secretos d'un matrimoniu|Escenes de la vida conxugal]]'', xunto a [[Valeria Bertuccelli]]. En 2015 encabezó nuevamente la pieza teatral en [[Mar del Plata]] xunto a [[Érica Rivas]]. Llogró'l gallardón [[Premios Estrella de Mar|Estrella de Mar]] al ''meyor actor en comedia dramática'', pola so interpretación en dicha obra.
En 2014 protagonizó la película, hasta agora, más taquillera na historia del cine arxentín: ''[[Rellatos salvajes]]'', xunto a [[Leonardo Sbaraglia]], [[Oscar Martínez]], [[Érica Rivas]], [[Rita Cortese]], [[Darío Grandinetti]] y [[Julieta Zylberberg]]. Siendo esta la so tercer película nomada al [[premiu Óscar]].<ref name=todopass/> Pola so actuación foi nomáu per tercer vegada na so carrera al [[premiu Goya]] n'España, como ''meyor actor''.
Torna al cine, en 2015, como protagonista de ''[[Truman (película)|Truman]]'', rodada n'[[España]] y [[Canadá]] y empobinada pol catalán Cesc Gay.<ref>{{cita web |url=http://www.diariodecultura.com.ar/cine-y-artes-visuales/ricardo-darin-esta-rodando-truman-en-espana-y-canada/ |títulu=Ricardo Darín ta rodando Truman n'España y Canadá |fechaaccesu=16 de setiembre de 2015 |fecha= |editorial=''Diariu de Cultura'' |allugamientu=Arxentina |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160221055224/http://www.diariodecultura.com.ar/cine-y-artes-visuales/ricardo-darin-esta-rodando-truman-en-espana-y-canada/ |fechaarchivu=2016-02-21 }}</ref> Recibió por ella la ''Concha de plata'' nel [[Festival de San Sebastián]], y el Goya al meyor actor.<ref>{{cita web |url=http://tn.com.ar/show/basicas/darin-gano-el premiu-como-meyor-actor-en-el festival-de-san-sebastian_622409 |títulu=Darín ganó'l premiu como meyor actor nel Festival de San Sebastián |fechaaccesu=26 de setiembre de 2015 |fecha=26 de setiembre de 2015 |editorial=''Clarín'' |allugamientu=Arxentina }}</ref>
N'avientu de 2016, el Gobiernu d'España concéde-y la [[Medaya d'Oru al Méritu nes Belles Artes]].
En 2017, Darín recibe'l Premiu Donostia de la 65 edición del [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián]], nel marcu de la presentación de la película ''El cordal''.<ref>[https://www.elmundo.es/cultura/cine/2017/06/21/594a448bca4741935y8b4616.html Ricardo Darín, Premiu Donostia de la 65 edición del Festival de San Sebastián]</ref> El gallardón honoríficu más importante del Zinemaldia reconoz la trayeutoria del intérprete arxentín, que trabayó con cineastes como Adolfo Aristarain, Juan José Campanella, Fabián Bielinsky, Fernando Trueba, Pablo Trapero, Cesc Gay o Santiago Mitre.
== Vida personal ==
=== Familia ===
Ricardo Darín nació'l [[16 de xineru]] de [[1957]] na [[Ciudá de Buenos Aires]], proveniente d'una familia bien xunida al mundu del espectáculu. La so familia ye d'ascendencia [[inmigración italiana n'Arxentina|italiana]] y [[inmigración libanesa n'Arxentina|libanesa]].<ref>{{cita web |url=http://diario.latercera.com/2012/03/04/01/contenido/cultura-entretencion/30-102680-9-ricardo-darin-nun paezo-en-nada-a-nengún-de-los mios-personaxes.shtml |títulu=Ricardo Darín: "Nun Paezo en nada a nengún de los mios personaxes" |fechaaccesu=18 de xunu de 2013 |apellíu=Garcia |nome=Gabriela |fecha=4 de marzu de 2012 |editorial=La Tercer }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.weblatina.ch/ricardoDarin.html |títulu=De cutiu, albidrar ye muncho más escitante |fechaaccesu=18 de xunu de 2013 |apellíu=Lindo |nome=Elvira |fecha=2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171107010758/http://www.weblatina.ch/ricardoDarin.html |fechaarchivu=2017-11-07 }}</ref> Fixo los sos estudios primarios na [[Escuela Mariano Acosta]] del barriu porteño de [[Balvanera]]. En 1988 casóse con Florencia Bas con quien tuvo a los sos dos fíos, [[Ricardo "Chinu" Darín]] y Clara Darín.<ref name= "separación"/><ref>{{cita web |url=http://www.hola.com.ar/1722162-ricardo-darin-y-florencia-bas-un-gran-amor-que-cumple-26-ano|títulu= Ricardo Darín y Florencia Bas, un gran amor que cumple 26 años|fechaaccesu=26 de febreru de 2015 |fecha= 27 d'agostu de 2014 |editorial= ''Revista Hola'' |allugamientu=Arxentina }}</ref><ref name= "tida">{{cita web|url=http://www.amarantediscjockey.com.ar/pro-55-cares---el-cumpleanos-de-15-de-clara-darin.html|títulu=El cumpleaños de 15 de Clara Darín|fechaaccesu=5 d'agostu de 2015}}</ref> Ye hermanu de l'actriz [[Alejandra Darín]].<ref name= "tida"/>
Los sos padres, dambos actores, dixebráronse cuando Ricardo tenía 12 años. El so padre finó de [[cáncer]] el [[5 de xineru]] de [[1989]].<ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/viva/Revista_Viva-Abadi-Ricardo_Darin_0_1426057522.html|títulu=Ricardo Darín: "Nun me gusta la engarradiella y por eso soi acusáu de tibiu"|autor=Revista Viva|fechaaccesu=7 de setiembre de 2015}}</ref>
Cuando yera un mozu actor ventiañeru foi pareya de l'actriz [[Susana Giménez]] mientres nueve años. Cuando terminaron la so rellación, quedaron como grandes amigos.<ref>[http://www.primiciasya.com/primicias/Susana-Gimenez-falo-como-nunca-antes-de-su-amor-por-Ricardo-Darin-20150210-0024.html Susana fala del so amor por Darín]</ref>
Amás, ''Darín'' ye'l nome d'un cuentu del escritor chilenu Víctor Hugo Ortega, publicáu n'abril de 2015 como parte del llibru ''Rellatos Huachos''.<ref>{{cita web|url=http://www.proyectorfantasma.com.ar edita rellatu-huachos-el-nuevo-libro-de-victor-h-ortega/|títulu edita Rellatu Huachos, el nuevu llibru de Víctor H Ortega|autor= Revista ''Proyeutor pantasma''|fechaaccesu=5 d'agostu de 2015}}</ref> Nesti cuentu, que da imaxe a la cubierta del llibru, nárrase la hestoria d'un grupu de chilenos que celebren el so fanatismu por Ricardo Darín, arriendes de un afiche d'una de les sos películes, que ta colgáu nun chigre santiaguino llamáu Yungay Viejo.
=== Allugamientu políticu ===
Darín espresó'l so respaldu a la [[llei de Servicios de Comunicación Audiovisual]], anque cuestionó aspeutos del so implementación.<ref name="brando" /> Nuna entrevista a la canal C5N, esclarió: «Sentíme abondo tironeado dende'l puntu de vista editorial. Por non dicir usáu, que ye un términu más fuerte. Yo entender anque, dacuando, el gran error ye tratar d'entender», y siguió: «La realidá de la nota orixinal, yo faigo referencia a la necesidá de conocer la medría patrimonial de tolos funcionarios de la Nación Arxentina».<ref>{{cita web |url=http://www.minutouno.com/notas/274533-darin-los sos-dichos-me-senti-usáu-nun quixi-mancar|títulu=Darín sobre los sos dichos: "Sentíme usáu, nun quixi mancar"|fechaaccesu=18 de xunu de 2016}}</ref> N'otra entrevista, amestó: «Tou ataque berreta, llaín y per debaxo de la mesa contra la figura presidencial nun va cuntar conmigo».<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1545752-darin-producílu a-cristina-una firida-que-non-queria-produci-y-me-gustaria-esclaria-y-ciertu títulu=Darín: "Producílu a Cristina una firida que nun quería, gustaría esclariar ciertos aspeutos"|fechaaccesu=18 de xunu de 2016}}</ref><ref name="brando">{{cita web|url= http://www.lanacion.com.ar/1542756-ricardo-darin-quixera-que daquién m'esplicara-la crecedera patrimonial-de-los-kirchner|títulu= Ricardo Darín: "Quixera que daquién m'esplicara la crecedera patrimonial de los Kirchner"|fechaaccesu= 26 de febreru de 2015|fecha= 4 de xineru de 2015|editorial= ''Diariu La nación''}}</ref>
== Trabayos ==
=== Cine y televisión ===
{{AP|Filmografía de Ricardo Darín}}
=== Teatru ===
* 1982 - ''Hasta mañana, si Dios quier''
* 1984 - ''[[La estraña pareya (obra de teatru)|La estraña pareya]]''
* 1985 - ''Taxi''
* 1986/1987 - ''Sugar''
* 1990 - ''Rumores''
* 1991 - ''Preciso un tenor''
* 1994/1995 - ''Pizzaman''
* 1995/1996 - ''Daqué de mancomún''
* 1998/2004 - ''[[Arte (obra de teatru)|Art]]''
* 2003 - ''La madre de…'' (voz en off)
* 2005/2006 - ''[[Arte (obra de teatru)|Art]]'' (n'[[España]])
* 2008/2009/2010 - ''Art''
* 2013/2014/2015/2016 - ''[[Secretos d'un matrimoniu|Escenes de la vida conxugal]]''
== Discografía ==
* 1979: "D'a dos" - MICROFON ARXENTINA S.A.
== Premios y nomamientos ==
{{AP|Premios y nominaciones de Ricardo Darín}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Ricardo Darín}}
* {{IMDb nome|0201857}} (n'inglés)
* [http://www.cinenacional.com/persona/ricardo-darin Filmografía de Ricardo Darín en Cine Nacional]
* [http://www.rottentomatoes.com/celebrity/ricardo_darin/ Filmografía de Ricardo Darín en Rotten Tomatoes]
{{NF|1957||Darín, Ricardo}}
{{Tradubot|Ricardo Darín}}
[[Categoría:Actores y actrices d'Arxentina]]
[[Categoría:Actores y actrices de cine d'Arxentina]]
[[Categoría:Actores y actrices de televisión d'Arxentina]]
[[Categoría:Ganadores del Premiu Goya a la meyor interpretación masculina protagonista]]
[[Categoría:Ganadores del Premiu Cóndor de Plata al meyor actor]]
[[Categoría:Ganadores del Premiu Gaudí]]
[[Categoría:Ganadores del Premiu Clarín al meyor actor]]
[[Categoría:Ganadores del premiu Martín Fierro al meyor actor de comedia]]
[[Categoría:Premiu Konex]]
[[Categoría:Premiu Konex de Brillante]]
[[Categoría:Familia Darín]]
[[Categoría:Persones de Buenos Aires]]
j7pfpvs79vngabwlm625gnkw0llh892
Reconocencia internacional de la independencia de Kosovu
0
150927
4489578
4472060
2026-04-30T04:56:02Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489578
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Newborn Pristina February 2013.jpg|thumb|400px|El [[Monumentu Newborn]] en [[Prístina]], decoráu coles banderes de dellos de los países que reconocen a Kosovu (semeya de 2013)]]
La [[declaración d'independencia de Kosovu]] de [[Serbia]] promulgóse'l domingu 17 de febreru de 2008 pola Asamblea de Kosovu, por unanimidá.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/7249034.stm Kosovu MPs proclaim independence], BBC, 2008-02-17</ref> Tolos 11 representantes de la minoría serbia boicotiaron el procesu.<ref>[http://www.assembly-kosova.org/common/docs/proc/trans_s_2008_02_17_al.pdf Transkript: Nga Seanca Plenare y Jashtëzakonshme Solemne y Kuvendit Të Kosovës Me Rastin y Shpalljes Së Pavarësisë, Të Mbajtur Më 17 Shkurt 2008], Republic of Kosovo Assembly, 2008-02-17 (in Albanian)</ref> La reacción internacional foi mista, y la comunidá mundial sigue estremada sobre la cuestión del '''reconocencia internacional de Kosovo'''.
Hasta febreru de 2018, 112 [[Estaos miembros de les Naciones Xuníes|estaos miembros de les Naciones Xuníes]] reconocieron a la República de Kosovu como un estáu independiente. Tamién lo fixeron otros cuatro estaos o entidaes soberanes que nun son miembros de la ONX.
[[Serbia]] negase a reconocer a Kosovu como país independiente.
== Estaos que reconocieron oficialmente la independencia de Kosovo ==
[[Ficheru:CountriesRecognizingKosovo.svg|thumb|center|650px|{{lleenda|#808080|República de Kosovo}} {{lleenda|#22b14c|Estaos que reconocen oficialmente la independencia de Kosovo}} {{lleenda|#babac2|Estaos que nun reconocen oficialmente la independencia o estaos que nun se pronunciaron}}]]
Los [[Estáu soberanu|estaos soberanos]] que siguen de siguío han [[Reconocencia internacional|reconocíu oficialmente la independencia]] de la [[República de Kosovu]]. La fecha ye la del actu y la referencia unvia al testu oficial que lu sanciona.
=== Estaos miembros de [[Naciones Xuníes]] ===
{| class="wikitable sortable" style="margin:auto"
! !! País<ref name="recognition">[http://www.mfa-ks.net/?page=2,33 Countries that have recognized the Republic of Kosova], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo</ref> !! [[Reconocencia internacional|Reconocencia diplomática]] !! class="unsortable"| Referencies
|-
| 1 || {{ALB}} || {{dts|format=dmy|18|02|2008}} <small>''(de iure dende {{dts|format=dmy|21|10|1991}})''</small><ref>[http://www.keshilliministrave.al/index.php?fq=brenda&m=news&lid=7323&gj=gj2 According to the official text of recognition] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120316032633/http://www.keshilliministrave.al/index.php?fq=brenda&m=news&lid=7323&gj=gj2 |date=2012-03-16 }} the Republic of Albania recognised the [[Kosovo|Republic of Kosovo]], based on the law of 1991, which recognised the [[Kosovo|Republic of Kosova]] in 1991, Republic of Albania Council of Ministers, 2008-02-18</ref>
||<ref>[http://www.keshilliministrave.al/index.php?fq=brenda&m=news&lid=7323&gj=gj2 Statement of Prime Minister of Albania Mr. Sali Berisha on Recognition of Independence of Kosova] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120316032633/http://www.keshilliministrave.al/index.php?fq=brenda&m=news&lid=7323&gj=gj2 |date=2012-03-16 }}, Republic of Albania Council of Ministers, 2008-02-18</ref>
|-
| 2 || {{AFG}} || {{dts|format=dmy|18|02|2008}} ||<ref>[http://www.mfa.gov.af/detail.asp?Lang=y&Cat=2&ContID=562 The Statement of Islamic Republic of Afghanistan on the Recognition of Independence of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs, Afghanistan, 2008-02-18</ref>
|-
| 3 || {{CRI}} || {{dts|format=dmy|18|02|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20110102225821/http://www.rree.go.cr/ministeriu/files/CostaRicaKosovo.doc Costa Rica pronunciar pola independencia de Kósovo], Ministeriu de Rellaciones Esteriores y Cultu, 2008-02-17{{Dead link |fecha=February 2011}}</ref>
|-
| 4 || {{FRA}} || {{dts|format=dmy|18|02|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20130313164014/http://www.diplomatie.gouv.fr/en/country-files_156/kosovo_6154/index.html Kosovo declares independence], Ministry of Foreign Affairs, France, 2008-02-18</ref>
|-
| 5 || {{TUR}} || {{dts|format=dmy|18|02|2008}}
||<ref>[http://www.mfa.gov.tr/statement-of-h_y_-mr_-ali-babacan_-minister-of-foreign-affairs-of-the-republic--of-turkey_-regarding-the-recognition-of-kosovo.en.mfa Statement of H.Y. Mr. Ali Babacan, Minister of Foreign Affairs of the Republic of Turkey, Regarding the Recognition of Kosovo by Turkey], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Turkey, 2008-02-18</ref>
|-
| 6 || {{UK}} || {{dts|format=dmy|18|02|2008}}
||<ref>[https://web.archive.org/web/20080510070233/http://www.pm.gov.uk/output/page14594.asp UK to recognise independent Kosovo], United Kingdom Prime Minister's Office, 2008-02-18</ref>
|-
| 7 || {{USA}} || {{dts|format=dmy|18|02|2008}}||<ref>[https://web.archive.org/web/20080219202408/http://www.state.gov/secretary/rm/2008/02/100973.htm U.S. Recognizes Kosovo as Independent State], U.S. Department of State, 2008-02-18</ref>
|-
| 8 || {{AUS}} || {{dts|format=dmy|19|02|2008}} ||<ref>[http://www.foreignminister.gov.au/releases/2008/fa-s034_08.html Australia Recognises the Republic of Kosovo], Australia Department of Foreign Affairs and Trade, 2008-02-19</ref>
|-
| 9 || {{SEN}} || {{dts|format=dmy|19|02|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20111002191106/http://www.haaba.com/news/2008/02/19/7-93587/senegal-recognises-kosovos-independence-ministry Senegal recognises Kosovo's independence: ministry], haaba.com, 2008-02-19</ref>
|-
| 10 || {{LAT}} || {{dts|format=dmy|20|02|2008}} ||<ref>[http://www.baltictimes.com/news/articles/19841/ Baltics recognize Kosovo], The Baltic Times, 2011-02-20</ref>
|-
| 11 || {{GER}} || {{dts|format=dmy|20|02|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20111019052233/http://www.bundesregierung.de/nn_6516/Content/EN/Archiv16/Artikel/2008/02/2008-02-20-deutschland-erkennt-kosovo-an__en.html Germany recognises Kosovo], German Federal Government, 2008-02-20</ref>
|-
| 12 || {{EST}} || {{dts|format=dmy|21|02|2008}}
||<ref>[https://web.archive.org/web/20131104150207/http://www.vm.ee/en/node/682 Estonia recognises Republic of Kosovo], Estonian Ministry of Foreign Affairs, 2008-02-21</ref>
|-
| 13 || {{ITA}} || {{dts|format=dmy|21|02|2008}}
||<ref>[http://www.governo.it/Governo/ConsiglioMinistri/dettaglio.asp?d=38401 Consiglio dei Ministri n. 93 del 21 febbraio 2008], Italian Council of Ministers, 2008-02-21 (in Italian)</ref>
|-
| 14 || {{DAN}} || {{dts|format=dmy|21|02|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20110719132945/http://www.ambbeirut.um.dk/en/menu/aboutus/news/denmarkrecognizeskosovoasanindependentstate.htm Denmark recognizes Kosovo as an independent state], Ministry of Foreign Affairs of Denmark, 2008-05-12</ref>
|-
| 15 || {{LUX}} || {{dts|format=dmy|21|02|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20130401012514/http://www.gouvernement.lu/salle_presse/actualite/2008/02-fevrier/20-asselborn-kosovo/index.html Le Luxembourg reconnaît formellement le Kosovo], Le Gouvernement du Grande-Duché de Luxembourg, 2008-02-21 (in French)</ref>
|-
| 16 || {{PER}} || {{dts|format=dmy|22|02|2008}} ||<ref>[https://archive.today/20120525191637/www.rree.gob.pe/portal/boletinInf.nsf/mrealdia/C9B70437F80DBAF7052573F700710D15?OpenDocument Perú decide reconocer independencia de Kósovoe], Peruvian Ministry of External Relations, 2008-02-22</ref>
|-
| 17 || {{BEL}} || {{dts|format=dmy|24|02|2008}} ||<ref>[http://www.demorgen.be/dm/nl/990/Home/article/detail/175681/2008/02/18/Belgi-erkent-nieuwe-staat-Kosovo.dhtml België erkent nieuwe staat Kosovo], DeMorgen.be, 2008-02-18 (en Neerlandés)</ref>
|-
| 18 || {{POL}} || {{dts|format=dmy|26|02|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20080421194756/http://www.kprm.gov.pl/english/s.php?id=1793 Government has recognised the independence of Kosovo], The Chancellery of the Prime Minister of the Republic of Poland, 2008-02-26{{dead link |fecha=February 2011}}</ref>
|-
| 19 || {{SUI}} || {{dts|format=dmy|27|02|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20080301221131/http://www.tagi.ch/dyn/news/schweiz/846102.html Calmy-Rei liess Couchepin dean Vortritt], Tages-Anzeiger, 2008-02-27 (n'Alemán)</ref>
|-
| 20 ||{{AUT}} || {{dts|format=dmy|28|02|2008}} ||<ref>[http://www.bmeia.gv.at/en/foreign-ministry/news/presseaussendungen/2008/plassnik-schreiben-ueber-anerkennung-des-kosovo-unterzeichnet.html Plassnik: "Letter on Kosovo's recognition signed"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110522100443/http://www.bmeia.gv.at/en/foreign-ministry/news/presseaussendungen/2008/plassnik-schreiben-ueber-anerkennung-des-kosovo-unterzeichnet.html |date=2011-05-22 }}, Austrian Foreign Ministry, 2008-02-28</ref>
|-
| 21 ||{{IRL}} || {{dts|format=dmy|29|02|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20130223072827/http://foreignaffairs.gov.ie/home/index.aspx?id=42938 Minister for Foreign Affairs Dermot Ahern TD Announces Ireland's recognition of the Republic of Kosovo], Department of Foreign Affairs, 2008-02-29</ref>
|-
| 22 ||{{SWE}} || {{dts|format=dmy|4|03|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20080305191825/http://www.sweden.gov.se/sb/d/10358/a/99714 Sweden recognises the Republic of Kosovo], Swedish Ministry for Foreign Affairs, 2008-03-04</ref>
|-
| 23 ||{{NLD}} || {{dts|format=dmy|4|03|2008}} ||<ref>{{Enllaz rotu|1=[http://www.minbuza.nl/en/News/Newsflashes/2008/03/The_Netherlands_recognises_Kosovo The Netherlands recognises Kosovo] |2=http://www.minbuza.nl/en/News/Newsflashes/2008/03/The_Netherlands_recognises_Kosovo |bot=InternetArchiveBot }}, Dutch Ministry of Foreign Affairs, 2008-03-04</ref>
|-
| 24 ||{{ISL}} || {{dts|format=dmy|5|03|2008}} ||<ref>[http://eng.utanrikisraduneyti.is/speeches-and-articles/nr/4135 The Government of Iceland formally recognizes Kosovo], Iceland Foreign Ministry, 2008-03-05</ref>
|-
| 25 ||{{SLO}} || {{dts|format=dmy|5|03|2008}} ||<ref>[http://www.sta.si/en/vest.php?s=a&id=1264437 Slovenia Recognizes Kosovo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090216171112/http://www.sta.si/en/vest.php?s=a&id=1264437 |date=2009-02-16 }}, Slovenian Press Agency, 2008-03-05</ref>
|-
| 26 || {{FIN}} || {{dts|format=dmy|7|03|2008}} ||<ref>[http://formin.finland.fi/Public/default.aspx?contentid=123797&nodeid=15145&contentlan=2&culture=en-US Finland recognised the Republic of Kosovo], Ministry for Foreign Affairs of Finland, 2008-03-07</ref>
|-
| 27 || {{JPN}} || {{dts|format=dmy|18|03|2008}} ||<ref>[http://www.mofa.go.jp/announce/announce/2008/3/0318.html Statement by Foreign Minister Masahiko Koumura on the Recognition of the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of Japan, 2008-03-18</ref>
|-
| 28 || {{CAN}} || {{dts|format=dmy|18|03|2008}} ||<ref>[http://www.canadainternational.gc.ca/croatia-croatie/billateral_relations_billaterales/Canada_Kosovo_relations.aspx?menu_id=37 Canada-Kosovo Relations] {{Wayback|url=http://www.canadainternational.gc.ca/croatia-croatie/billateral_relations_billaterales/Canada_Kosovo_relations.aspx?menu_id=37 |fecha=20110605195404 }}, Government of Canada, 2010-07-12</ref>
|-
| 29 || {{MON}} || {{dts|format=dmy|19|03|2008}} ||<ref>[http://www.president-ksgov.net/?id=5,67,67,67,a,714 Principata y Monakos njohu Republikën y Kosovës], President of the Republic of Kosovo, 2008-03-19 (n'Albanés) {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180711185536/http://www.president-ksgov.net/?id=5,67,67,67,a,714 |date=2018-07-11 }}</ref>
|-
| 30 || {{HUN}} || {{dts|format=dmy|19|03|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20130402163541/http://www.mfa.gov.hu/kum/en/bal/actualities/spokesman_statements/Kosovo_recognition_080319.htm Hungary recognizes Kosovo's Independence], Ministry of Foreign Affairs of Hungary, 2008-03-19</ref>
|-
| 31 || {{CRO}} || {{dts|format=dmy|19|03|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20080324111856/http://www.vlada.hr/en/naslovnica/novosti_i_najave/2008/ozujak/hrvatska_priznala_kosovo Croatia recognises Kosovo], Government of the Republic of Croatia, 2008-03-19</ref>
|-
| 32 || {{BUL}} || {{dts|format=dmy|20|03|2008}} ||<ref>[http://www.novinite.com/view_news.php?id=91485 Sofia Officially Recognizes Pristina Sovereignty], novinite.com, 2008-03-20</ref>
|-
| 33 || {{LIE}} || {{dts|format=dmy|25|03|2008}} ||<ref>[http://www.llv.li/amtsstellen/llv-pia-pressemitteilungen/pressemitteilungen-alt.htm?pmid=108807&lpid=3789&imainpos=15844 Liechtenstein anerkennt dean Kosovo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080403062343/http://www.llv.li/amtsstellen/llv-pia-pressemitteilungen/pressemitteilungen-alt.htm?pmid=108807&lpid=3789&imainpos=15844 |date=2008-04-03 }}, Liechtenstein government, 2008-03-28 (n'Alemán)</ref>
|-
| 34 || {{KOR}} || {{dts|format=dmy|28|03|2008}} ||<ref>[http://www.mofat.go.kr/webmodule/htsboard/template/read/engboardread.jsp?typeID=12&boardid=302&seqno=306110&c=TITLE&t=&pagenum=1&tableName=TYPE_ENGLISH&pc=undefined&dc=&wc=&lu=&vu=&iu=&du= Recognition of the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs and Trade of the Republic of Korea, 2008-03-28</ref>
|-
| 35 || {{NOR}} || {{dts|format=dmy|28|03|2008}} ||<ref>[http://www.regjeringen.no/en/dep/ud/press/News/2008/norway_kosovo.html?id=505130 Norway recognises Kosovo as an independent state], Norway – Ministry of Foreign Affairs, 2008-03-28</ref>
|-
| 36 || {{MHL}} || {{dts|format=dmy|17|04|2008}} ||<ref>[http://www.b92.net/eng/news/politics-article.php?yyyy=2008&mm=04&dd=18&nav_id=49534 Marshall Islands recognize Kosovo], B92, 2008-04-18</ref>
|-
| 37 || {{NRU}} || {{dts|format=dmy|23|04|2008}} ||<ref>[http://www.president-ksgov.net/?id=5,67,67,67,y,786,, Republika y Naurusë Njohi Republikën y Kosovës], President of the Republic of Kosovo, 2008-04-23 (n'Albanés) {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190923032142/https://www.president-ksgov.net/?id=5,67,67,67,y,786,, |date=2019-09-23 }}</ref>
|-
| 38 || {{BFA}} || {{dts|format=dmy|24|04|2008}} ||<ref>[http://www.newkosovareport.com/20080424902/Politics/Burkina-Faso-recognizes-Kosovo.html Burkina Fasu recognizes Kosovo], New Kosova Report, 2008-04-24</ref>
|-
| 39 || {{LTU}} || {{dts|format=dmy|6|05|2008}} ||<ref>[http://verslas.elta.lt/zinute_pr.php?inf_id=846596 Lietuvos Respublikos Seimo Rytinis Posėdis], ELTA, 2008-05-06 (en Lituanu)</ref>
|-
| 40 || {{SMR}} || {{dts|format=dmy|11|05|2008}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20100522013809/http://www.sanmarinortv.sm/default.asp?id=577 Congresso di Stato: San Marín riconosce il Kosovo], San Marín RTV, 2008-05-06 (n'Italianu)</ref>
|-
| 41 || {{CZE}} || {{dts|format=dmy|21|05|2008}} ||<ref>[http://www.mzv.cz/wwwo/mzv/default.asp?id=58430&alloriáu=6569&idj=2&amb=1 The Czech Republic has recognized independence of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Czech Republic, 2008-05-21 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190916172050/http://www.mzv.cz/wwwo/mzv/default.asp?id=58430&allori%C3%A1u=6569&idj=2&amb=1 |date=2019-09-16 }}</ref>
|-
| 42 || {{LBR}} || {{dts|format=dmy|30|05|2008}} ||<ref>[http://www.newkosovareport.com/20080530967/Politics/liberia-recognizes-kosovo.html Liberia Recognizes Kosovo], Liberian Daily Observer, 2011-02-20</ref><ref>{{cita web|url=http://www.mofa.gov.lr/public2/2press.php?news_id=3108&related=7&pg=sp|títulu=Liberia Reaffirms Billateral Ties with Kosovo|fechaaccesu=2018-07-11|apellíu=Designs|nome=BlueSeas Web|sitiuweb=www.mofa.gov.lr|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200514145103/http://www.mofa.gov.lr/public2/2press.php?news_id=3108&related=7&pg=sp|fechaarchivu=2020-05-14}}</ref>
|-
| 43 || {{SLE}} || {{dts|format=dmy|13|06|2008}} ||<ref>[http://www.kosovothanksyou.com/files/KosovaGovernment_SierraLeoneRecognized.pdf Sierra Leone Recognized Kosovo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191217130331/http://www.kosovothanksyou.com/files/KosovaGovernment_SierraLeoneRecognized.pdf/ |date=2019-12-17 }}, Press Release of the Ministry of Foreign Affairs (Kosovo), 2008-06-13</ref>
|-
| 44 || {{COL}} || {{dts|format=dmy|6|08|2008}} ||<ref name="Colombia, Belize recognize Kosovo independence">[http://news.xinhuanet.com/english/2008-08/08/content_9036748.htm Colombia, Belize recognize Kosovo independence], Xinhua News Agency, 2008-08-08</ref>
|-
| 45 || {{BIZ}} || {{dts|format=dmy|7|08|2008}} ||<ref>[http://www.president-ksgov.net/?id=5,67,67,67,a,949 Belize njeh pavarësinë y Kosovës], President of the Republic of Kosovo, 2008-08-07 (n'Albanés) {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110822223252/http://www.president-ksgov.net/?id=5,67,67,67,a,949 |date=2011-08-22 }}</ref>
|-
| 46 || {{MLT}} || {{dts|format=dmy|21|08|2008}} ||<ref>[http://www.timesofmalta.com/articles/view/20080821/local/malta-recognises-independence-of-kosovo Malta recognises independence of Kosovo], timesofmalta.com, 2008-08-21</ref>
|-
| 47 || {{SAM}} || {{dts|format=dmy|15|09|2008}} ||<ref>[http://www.newkosovareport.com/200809151219/Politics/samoa-recognizes-independent-kosovo.html Samoa recognizes independent Kosovo], New Kosova Report, 2008-09-15</ref>
|-
| 48 || {{POR}} || {{dts|format=dmy|7|10|2008}} ||<ref>[http://kosova.org/docs/independence/Portugal.pdf Ministério dos Negócios Estrangeiros: Comunicáu de Imprensa – Kosovo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120502213313/http://kosova.org/docs/independence/Portugal.pdf |date=2012-05-02 }}, 2008-10-07 (en Portugués)</ref>
|-
| 49 || {{MNE}} || {{dts|format=dmy|9|10|2008}} ||<ref>[http://www.gov.me/vijesti.php?akcija=vijesti&id=164404 Saopštenje sa sjednice Vlade Crne Gore], Government of Montenegro, 2008-10-09 (en Montenegrín) {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081217183115/http://www.gov.me/vijesti.php?akcija=vijesti&id=164404 |date=2008-12-17 }}</ref>
|-
| 50 || {{MKD}} || {{dts|format=dmy|9|10|2008}} ||<ref>[http://www.mia.com.mk/default.aspx?vide=57722300&lId=2 Macedonia recognizes Kosovo], Macedonian Information Agency, 2008-10-09</ref>
|-
| 51 || {{UAE}} || {{dts|format=dmy|14|10|2008}} ||<ref>[http://www.wam.org.ae/servlet/Satellite?c=WamLocEnews&cid=1223546208865&p=1135099400124&pagename=WAM%2FWamLocEnews%2FW-T-LEN-FullNews UAE recognises Kosovo], Emirates News Agency, 2008-10-14</ref>
|-
| 52 || {{MYS}} || {{dts|format=dmy|31|10|2008}} ||<ref>[http://www.kln.gov.my/?m_id=26&vide=797 Press Statement by the Minister of Foreign Affairs of Malaysia on the recognition of Kosovo's independence], Ministry of Foreign Affairs, Malaysia, 2008-11-01 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190923173059/https://www.kln.gov.my/?m_id=26&vide=797 |date=2019-09-23 }}</ref>
|-
| 53 || {{FSM}} || {{dts|format=dmy|5|12|2008}} ||<ref>[http://www.newkosovareport.com/200812051471/Politics/Micronesia-recognizes-Kosovo-independence.html Micronesia recognizes Kosovo independence] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081211030449/http://www.newkosovareport.com/200812051471/Politics/Micronesia-recognizes-Kosovo-independence.html |date=2008-12-11 }}, New Kosova Report, 2008-12-06</ref>
|-
| 54 || {{PAN}} || {{dts|format=dmy|16|01|2009}} ||<ref>[http://www.presidencia.gob.pa/noticia.php?cod=10471 Comunicáu de prensa sobre reconocencia de la República de Kosovo], Presidencia de la República de Panamá, 2009-01-16 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130926181330/http://www.presidencia.gob.pa/noticia.php?cod=10471 |date=2013-09-26 }}</ref>
|-
| 55 || {{MDV}} || {{dts|format=dmy|19|02|2009}} ||<ref>[http://www.foreign.gov.mv/v3/?p=news&view=sep&nid=3042 Maldives extends full diplomatic recognition to the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs, Republic of Maldives, 2009-02-19</ref>
|-
| 56 || {{PLW}} || {{dts|format=dmy|6|03|2009}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/repository/docs/Recognition_Note_-_Palau.pdf Official recognition letter by President of Palau], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo</ref>
|-
| 57 || {{GAM}} || {{dts|format=dmy|7|04|2009}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,168 Gambia recognizes Kosovo's independence], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2009-04-07</ref>
|-
| 58 || {{SAU}} || {{dts|format=dmy|20|04|2009}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,171 The Kingdom of Saudi Arabia recognizes the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2009-04-20</ref>
|-
| 59 || {{COM}} || {{dts|format=dmy|14|05|2009}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20120426072514/http://kosovotimes.net/kosovo-pdf-library-download-section/doc_download/40-recognition-by-the-union-of-comoros.html Note verbale], Le Ministère des Relations Extérieures, de la Coopération, chargé de la Diaspora de la Francophonie et du Monde Arabe de l'Union des Comores, The Kosovo Times, 2009-05-14 (en Francés){{dead link |fecha=February 2011}}</ref>
|-
| 60 || {{BHR}} || {{dts|format=dmy|19|05|2009}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20090523215817/http://english.bna.bh/?ID=79090 Bahrain recognizes Kosovo], Bahrain News Agency, 2009-05-19</ref>
|-
| 61 || {{JOR}} || {{dts|format=dmy|7|7|2009}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,12 Jordan recognizes the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2009-07-08</ref>
|-
| 62 || {{DOM}} || {{dts|format=dmy|10|7|2009}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,11 Dominican Republic recognized the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2009-07-11</ref>
|-
| 63 || {{NZL}} || {{dts|format=dmy|9|11|2009}} ||<ref name="newzealand">[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,324 New Zealand recognizes the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2009-11-09</ref>
|-
| 64 || {{MWI}} || {{dts|format=dmy|14|12|2009}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,404 Republika y Malavit njohu Kosovën, shtet të pavarur dhe Sovran], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2009-12-16 (n'Albanés)</ref>
|-
| 65 || {{MRT}} || {{dts|format=dmy|12|01|2010}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,419 The Islamic Republic of Mauritania recognized the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2010-01-14</ref>
|-
| 66 || {{SWZ}} || {{dts|format=dmy|12|04|2010}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,481 Recognition of the Republic of Kosovo by the Kingdom of Swaziland], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2010-04-12</ref>
|-
| 67 || {{VUT}} || {{dts|format=dmy|28|04|2010}} ||<ref>[http://www.kohaditore.com/index.php?cid=1,7,19707 AKR: Vanuatu y ka njohur Kosovën] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120227034427/http://www.kohaditore.com/index.php?cid=1,7,19707 |date=2012-02-27 }}, Kohanet, 2010-04-28 (in Albanian)</ref>
|-
| 68 || {{DJI}} || {{dts|format=dmy|8|05|2010}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,513 Recognition is confirmed by Djibouti], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2010-05-12</ref>
|-
| 69 || {{SOM}} || {{dts|format=dmy|19|05|2010}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,525 Somalia recognized the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2010-05-21</ref>
|-
| 70 || {{HON}} || {{dts|format=dmy|3|09|2010}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,574 Honduras recognises the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2010-09-03</ref>
|-
| 71 || {{KIR}} || {{dts|format=dmy|21|10|2010}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,599 Kiribati recognises the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2010-10-25</ref>
|-
| 72 || {{TUV}} || {{dts|format=dmy|18|11|2010}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,607 Tuvalu recognises Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2010-11-19</ref>
|-
| 73 || {{QAT}} || {{dts|format=dmy|7|01|2011}} ||<ref name="Qatar">[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,620 Qatar recognized the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2011-01-07</ref>
|-
| 74 || {{GNB}} || {{dts|format=dmy|10|01|2011}}{{refn|group="Notes"|Guinea-Bisáu reconoció a Kosovo nuna nota verbal de fecha 10 de xineru de 2011 roblada pol [[Presidente de Guinea-Bisáu]], [[Malam Bacai Sanhá]].<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,623 The Republic of Guinea-Bissau Recognized the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2011-01-10</ref><ref>[http://www.lajmeshqip.com/wp-content/uploads/2011/09/njohja-Guinea-Bissau.jpg Verbal Note], Lajme Shqip, 2011-09-08 (in French)</ref> Darréu, nuna carta de fecha 21 de payares de 2017, el Ministeriu de Rellaciones Esteriores de Guinea-Bisáu informó a Kosovo de que retirara la so reconocencia.<ref>{{citaweb|url=http://www.mfa.gov.rs/sr/index.php/pres-servis/saopstenja/18955-2017-11-21-16-58-00?lang=cyr|títulu=The Government of the Republic of Guinea Bissau has withdrawn the decision on recognition of Kosovo|fecha=21 de xunetu de 2017|fechaaccesu=21 de xunetu de 2017|periódicu=Government of Serbia}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu="Gvineja Bisao povukla odluku o priznanju Kosova iz 2011"|url=http://www.b92.net/info/vesti/index.php?yyyy=2017&mm=11&dd=21&nav_category=640&nav_id=1327890|fechaaccesu=21 de payares de 2017|obra=b92.net|axencia=[[Tanjug]]|fecha=21 de payares de 2017|idioma=Serbiu}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Prime Minister of the Republic of Guinea-Bissau denies that the country has recognized Kosovo|url=http://www.mfa.gov.rs/en/press-service/statements/17186-prime-minister-of-the-republic-of-guinea-bissau-denies-that-the-country-has-recognized-kosovo|fechaaccesu=21 de payares de 2017|obra=mfa.gov.rs|periódicu=Ministry of Foreign Affairs of Serbia|fecha=17 de payares de 2017}}</ref> El 2 de febreru de 2018, el Ministru de Rellaciones Esteriores de Kosovo anunció que recibiera una nueva nota verbal de Guinea-Bisáu na qu'afirmaba que la nota anterior que revocaba la reconocencia nun tenía efeutu.<ref name=GBRest/><ref name=GBRest2/>}} ||<ref name=GBRest>[http://www.mfa-ks.net/?page=1%2C217%2C4725#.WnRkXI7JC3O.twitter Ministria y Jashtme pranon Notën Verbale të ri-konfirmimit zyrtar të njohjes së Republikës së Kosovës nga shteti Guinea-Bissau], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2018-02-02</ref><ref name=GBRest2>{{cita web |url=https://twitter.com/pacollibehgjet/status/959439612526575616/photo/1|títulu=The Embassy of Guinea-Bissau in Brussels transmitted to @MFAKOSOVO the Note Verbale re-confirming that #GuineaBissau's recognition of #Kosovo's independence in 2011 is sustainable. #Kosovo's recognition is global & unstoppable. This is the flow of history!pic.twitter.com/IctZNtRlLO |nome=Behgjet |apellíu=Pacolli 🇽🇰 |publicación=}}</ref>
|-
| 75 || {{OMA}} || {{dts|format=dmy|4|02|2011}} ||<ref name="Oman">[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,629 Republic of Kosovo Established Diplomatic Relations with Sultanate of Oman], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2011-02-04</ref><ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,954 Recognition from the Sultanate of Oman is reconfirmed], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2011-10-20</ref>
|-
| 76 || {{AND}} || {{dts|format=dmy|8|06|2011}} ||<ref name="Andorra">[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,795 The Principality of Andorra recognizes Kosovo's independence], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2011-06-08</ref>
|-
| 77 || {{CAF}} || {{dts|format=dmy|22|07|2011}} ||<ref name="Central African Republic">[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,868&offset=4 Central African Republic recognized Kosovo independence], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2011-07-22</ref>
|-
| 78|| {{GIN}} || {{dts|format=dmy|12|08|2011}} ||<ref name="Niger & Guinea">[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,896 The Republic of Niger and the Republic of Guinea Conakry recognize Kosovo's independence], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2011-08-16</ref><ref>[http://www.kosovapress.com/ks/repository/images/nota_njohse.JPG Note], Kosovapress.com, 2011-08-16</ref>
|-
| 79 || {{NER}} || {{dts|format=dmy|16|08|2011}} ||<ref name="Niger & Guinea"/>
|-
| 80 || {{BEN}} || {{dts|format=dmy|18|08|2011}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,900 The Republic of Benin is the 80th state to recognize Kosovo's independence], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2011-08-18</ref>
|-
| 81 || {{LCA}} || {{dts|format=dmy|19|08|2011}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,906 Santa Lucia is the 81st UN member state to recognize the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2011-08-22</ref>
|-
| 82 || {{GAB}} || {{dts|format=dmy|13|09|2011}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,984 Kosovo's recognition confirmed by the Republic of Gabon], Ministry of Foreign Affairs of Kosovo, 2011-10-13</ref>
|-
| 83 || {{CIV}} || {{dts|format=dmy|20|09|2011}} ||<ref>[http://www.top-channel.tv/english/artikull.php?id=2797 Ivory Coast recognizes Kosovo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171006194445/http://top-channel.tv/english/artikull.php?id=2797 |date=2017-10-06 }}, Top Channel, 2011-09-21</ref>
|-
| 84 || {{KUW}} || {{dts|format=dmy|11|10|2011}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,981 Kuwait formally recognizes the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2011-10-11</ref>
|-
| 85 || {{GHA}} || {{dts|format=dmy|23|01|2012}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,1090 Ghana Republic – the 86th country recognising the Independence of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2012-01-23</ref>
|-
| 86 || {{HAI}} || {{dts|format=dmy|10|02|2012}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,1111 Haiti's recognition of Kosovo confirmed during Minister Hoxhaj's visit to this state], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2012-02-10</ref>
|-
| 87 || {{BRU}} || {{dts|format=dmy|25|04|2012}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,1214 Brunei Darussalam recognizes Kosovo independence], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2012-04-25</ref>
|-
| 88 || {{CHA}} || {{dts|format=dmy|1|06|2012}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=1,4,1282 Çadi njeh Republikën y Kosovës], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2012-06-01 (n'Albanés)</ref>
|-
| 89 || {{TLS}} || {{dts|format=dmy|20|09|2012}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=1,4,1479 Timori Lindor njeh pavarësinë y Kosovës], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2012-11-09 (in Albanian)</ref><ref>[http://farm9.staticflickr.com/8067/8171165751_9692eae762_b.jpg Note verbale], Timor-Leste Ministry of Foreign Affairs, 2012-09-20</ref>
|-
| 90 || {{PNG}} || {{dts|format=dmy|3|10|2012}} ||<ref>[https://web.archive.org/web/20130223082422/http://www.postcourier.com.pg/20121003/news12.htm PNG links with Kosovo], Post-Courier Online, 2012-10-03</ref><ref>[http://www.m-magazine.org/en/Kosovo/Papua-New-Guinea-confirms-recognition-of-Kosovo-3271 Papua New Guinea confirms recognition of Kosovo], M-Mag, 2012-10-03</ref>
|-
| 91 ||{{FIJ}} || {{dts|format=dmy|19|11|2012}} ||<ref>[http://kryeministri-ks.net/?page=2,9,3213 Prime Minister Thaçi: Kosovo's membership in EBRD testified that the process of the recognition of the Kosovo as a democratic and sovereign country has taken an irreversible up-turn and is recognized as an historical fact], Office of the Prime Minister of the Republic of Kosovo, 19-11-2012</ref><ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,1504 Fiji's verbal note recognizing Kosovo arrives], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2012-11-22</ref>
|-
| 92 ||{{SKN}} || {{dts|format=dmy|28|11|2012}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=1,4,1517 Saint Kitts dhe Nevis njeh zyrtarisht pavarësinë y Kosovës], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 28-11-2012 (n'Albanés)</ref>
|-
| 93 ||{{DMA}} || {{dts|format=dmy|11|12|2012}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,1536 Dominica recognizes Kosovo's independence], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2012-12-11</ref>
|-
| 94 ||{{PAK}} || {{dts|format=dmy|21|12|2012}} ||<ref>[https://archive.today/20130113095434/www.mofa.gov.pk/mfa/pages/article.aspx?id=1429&type=1 Recognition of the Republic of Kosovo], Ministry of Foreign Affairs of the Islamic Republic of Pakistan, 2012-24-12</ref><ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=1,4,1550 Arrin nota verbale y njohjes së Kosovës nga Pakistani], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2012-12-28 (n'Albanés)</ref>
|-
| 95 ||{{GUY}} || {{dts|format=dmy|16|03|2013}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=1,4,1626 Guajana njeh shtetin y pavarur dhe sovran të Kosovës], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2013-03-16 (n'Albanés)</ref>
|-
| 96 ||{{TAN}} || {{dts|format=dmy|29|05|2013}} ||<ref>[http://www.telegrafi.com/fo/2010/njohja-verbale-semeya.jpg CKA 699/755/01], Ministry of Foreign Affairs and International Cooperation of the United Republic of Tanzania, 2013-06-05</ref>
|-
| 97 ||{{YEM}} || {{dts|format=dmy|11|06|2013}} ||<ref>[http://www.sabanews.net/en/news313610.htm Yemen recognizes Kosovo], Saba Net, 2013-06-11</ref>
|-
| 98 ||{{EGY}} || {{dts|format=dmy|26|06|2013}} ||<ref>[http://www.mfa.gov.eg/Arabic/Ministry/News/Pages/NewsDetails.aspx?Source=1d5b0202-c337-4794-ab10-342893d069y1&newsID=17393f2d-a0db-471c-bd41-1c1d169b79c2 قرار حكومة جمهورية مصر العربية الاعتراف بجمهورية كوسوفو كدولة مستقلة وذات سيادة], Ministry of Foreign Affairs of Egypt, 2013-06-26 (n'Árabe)</ref>
|-
| 99 ||{{SLV}} || {{dts|format=dmy|29|06|2013}} ||<ref>[http://www.telegrafi.com/lajme/el-salvador-njeh-kosoven-2-33589.html</ref>
|-
| 100 ||{{THA}} || {{dts|format=dmy|24|09|2013}} ||<ref>[{{cita web |url=http://www.kryeministri-ks.net/?page=1,9,3792 |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=28 de setiembre de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130928134906/http://www.kryeministri-ks.net/?page=1,9,3792 |fechaarchivu=28 de setiembre de 2013 }}</ref>
|-
| 101 ||{{GRN}} || {{dts|format=dmy|25|09|2013}} ||<ref>[http://www.telegrafi.com/lajme/grenada-njeh-kosoven-2-36492.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160128022039/http://www.telegrafi.com/lajme/grenada-njeh-kosoven-2-36492.html |date=2016-01-28 }}</ref>
|-
| 102 ||{{LBY}} || {{dts|format=dmy|25|09|2013}} ||<ref>[http://www.telegrafi.com/?id=2&a=36497</ref>
|-
| 103 ||{{TON}} || {{dts|format=dmy|17|01|2014}} ||<ref>[http://www.gazetaexpress.com/?cid=1,13,131823 Tonga y njeh Kosovën], Gazeta Express, 2014-01-17</ref>
|-
| 104 ||{{LSO}} || {{dts|format=dmy|11|02|2014}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=1,4,2242 Pas njohjes nga Lesothu, Hoxhaj vazhdon lobimin në Afrikë], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, 2014-02-11 (in Albanian)</ref><ref>[http://ansamed.ansa.it/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2014/02/11/Kosovo-Lesotho-riconosce-indipendenza-106-mo-Paese-farlo_10052564.html Kosovo: Lesotho riconosce indipendenza], 106/mo Paese a farlo, ansa.it, 24-02-11 (in Italian)</ref>
|-
| 105 ||{{TGO}} || {{dts|format=dmy|2|07|2014}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,2381, Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo], 2014-07-02</ref>
|-
| 106 ||{{SLB}} || {{dts|format=dmy|13|08|2014}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,2415&offset=1 Solomon Islands recognise Kosovo`s Independence], 2014-08-13</ref>
|-
| 107 || {{ATG}} || {{dts|format=dmy|20|05|2015}} ||<ref>http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,2633#.VVzBricViko</ref>
|-
| 108 || {{SIN}} || {{dts|format=dmy|1|12|2016}} ||<ref>http://koha.net/?id=27&l=145172 Singapori njeh pavarësinë y Kosovës], Koh.net, 2016-12-01</ref><ref>[https://www.mfa.gov.sg/content/mfa/media_centre/press_room/pr/2016/201612/press_201612011.html The Government of the Republic of Singapore and the Government of the Republic of Kosovo have established diplomatic relations with effect from 1 December 2016. ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180620181102/https://www.mfa.gov.sg/content/mfa/media_centre/press_room/pr/2016/201612/press_201612011.html |date=2018-06-20 }}, Ministry of Foreign Affairs of Singapore, 2016-12-01</ref>
|-
| 109 || {{BGD}} || {{dts|format=dmy|27|02|2017}} ||<ref>[http://www.dhakatribune.com/bangladesh/foreign-affairs/2017/02/27/bangladesh-officially-recognises-kosovo-independent-state/ Bangladesh Officially Recognizes Kosovo as an Independent State], Dhaka Tribune, 2017-02-27</ref>
|-
| 110 || {{MAD}} || {{dts|format=dmy|24|11|2017}} ||<ref>{{cita web |url=https://twitter.com/pacollibehgjet/status/934508081152708608|títulu=Pleased to announce that Madagascar in the margins of @OIFfrancophonie has recognized Kosovo as an independent and sovereign state.pic.twitter.com/2YSRJAfefJ|fechaaccesu=27 de payares de 2017|apellíu=Pacolli|nome=Behgjet|fecha=25 de payares de 2017|sitiuweb=@pacollibehgjet|idioma=en}}</ref>
|-
| 111 || {{BAR}} || {{dts|format=dmy|15|02|2018}} ||<ref>{{cita web |url=https://twitter.com/pacollibehgjet/status/964216679868850177|títulu=Barbaos has recognized #Kosovo as an independent and sovereign state.|fechaaccesu=16 de febreru de 2018|apellíu=Pacolli 🇽🇰|nome=Behgjet|fecha=11:15 AM - 15 Feb 2018|sitiuweb=@pacollibehgjet|idioma=en}}</ref>
|}
;Notes
{{llistaref|grupu="Notes"}}
=== Países que retiraron la so reconocencia ===
{| class="wikitable sortable" style="width:50%; margin:auto;"
|-
! País !! Periodu de reconocencia
|-
| {{SUR}}<ref>[http://www.rts.rs/page/stories/ci/story/1/politika/2922887/surinam-povukao-priznanje-kosova.html Суринам повукао признање Косова]</ref><ref>{{Cita web |url=http://wp.caribbeannewsnow.com/2017/11/02/suriname-revokes-kosovo-recognition-heels-russia-visit/ |títulu=Suriname revokes Kosovo recognition on heels of Russia visit |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180620231944/https://wp.caribbeannewsnow.com/2017/11/02/suriname-revokes-kosovo-recognition-heels-russia-visit/ |fechaarchivu=2018-06-20 }}</ref><ref>[https://www.b92.net/eng/news/politics.php?yyyy=2017&mm=10&dd=31&nav_id=102684 South American country revokes recognition of Kosovo - FM]</ref><ref>[http://www.mfa.gov.rs/en/press-service/statements/17134-serbies-gratitude-for-surinames-decision-to-revoke-recognition-of-the-unilaterally-declared-independence-of-kosovo Serbia's gratitude for Suriname's decision to revoke recognition of the unilaterally declared independence of Kosovo]</ref> || {{dts|format=dmy|8|07|2016}} – {{dts|format=dmy|27|10|2017}}
|-
| {{BDI}}<ref>[http://www.1deputyprimeminister-ks.net/repository/docs/SKMBT_C22012102816470.pdf Déclaration par la Républic du Burundi de la reconnaissance de l'État du Kossovo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160314044714/http://1deputyprimeminister-ks.net/repository/docs/skmbt_c22012102816470.pdf |date=2016-03-14 }}, Ministère des relations extérieures et de la coopération internationale de la Républic du Burundi, 2012-10-16 (in French)</ref><ref>{{cita web|url=http://mfa.gov.rs/sr/images/slike/desktop/17022018_nota_01.jpg|títulu=Note Verbale|fecha=2018-02-15|fechaaccesu=2018-02-25|publicación=[[Ministry of External Relations and International Cooperation (Burundi)]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180225210417/http://mfa.gov.rs/sr/images/slike/desktop/17022018_nota_01.jpg|fechaarchivu=2018-02-25}}</ref><ref>{{cita web | url=http://rs.n1info.com/a365229/Vesti/Vesti/Dacic-o-godisnjici-proglasenja-nezavisnosti-Kosova.html | títulu=Dačić: Burundi povukao priznanje, krhka nezavisnost Kosova | publicación=N1 | fecha=17 February 2018 | fechaaccesu=17 February 2018 | idioma=Serbian | trans-title=Dačić: Burundi Withdraws Recognition, Kosovo Independence Fragile | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181122013205/http://rs.n1info.com/a365229/Vesti/Vesti/Dacic-o-godisnjici-proglasenja-nezavisnosti-Kosova.html | fechaarchivu=2018-11-22 }}</ref> || {{dts|format=dmy|16|10|2012}} – {{dts|format=dmy|15|02|2018}}
|}
=== Otros estaos y entidaes ===
Los siguientes países son un [[estáu con reconocencia parcial]], [[Estáu llibre acomuñáu|entidaes estatales non soberanes]] y una organización internacional que reconocen a Kosovu.
{| class="wikitable sortable" style="margin:auto"
|-
! País !! [[Reconocencia internacional|Reconocencia diplomática]] !! class="unsortable"| Referencies
|-
| {{ROC}} ([[Taiwán]]) || {{dts|format=dmy|19|02|2008}} ||<ref>[http://www.mofa.gov.tw/webapp/content.asp?cuItem=30377&mp=6 MOFLA Statements] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200212220536/https://www.mofa.gov.tw/webapp/content.asp?cuItem=30377&mp=6 |date=2020-02-12 }}, Ministry of Foreign Affairs, Republic of China</ref><ref>El 19 de febreru de 2008, el Gobiernu de la República de China, que caltién rellaciones oficiales con ventitrés estaos miembros de Naciones Xuníes, reconoció oficialmente a la República de Kosovu como estáu independiente. Sicasí, el Gobiernu de la República de Kosovu nun reconoció hasta'l momentu la soberanía de la República de China, polo que dambos gobiernos nun caltienen rellaciones institucionales. P'aportar al testu de reconocencia: {{cita web |url=http://www.mofa.gov.tw/webapp/content.asp?cuItem=30377&mp=6|títulu=MOFLA Statements|fechaaccesu=28 de febreru de 2009|autor=Ministeriu d'Asuntos Esteriores de la República de China|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090120185453/http://www.mofa.gov.tw/webapp/content.asp?cuItem=30377&mp=6|fechaarchivu=20 de xineru de 2009}}</ref>
|-
| {{bandera|Orde de Malta}} [[Orde de Malta]] || {{dts|format=dmy|18|02|2009}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,1000 Deputy Prime Minister Selimi received in a meeting Malta's Order of Templars], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo</ref>
|-
| {{bandera|Islles Cook}} [[Islles Cook]] || {{dts|format=dmy|18|05|2015}} ||<ref>[http://koha.net/?id=27&l=58028 Kosovo Establishes Diplomatic Relations with Cook Islands, Koha Ditore]</ref>
|-
| {{bandera|Niue}} [[Niue]] || {{dts|format=dmy|23|06|2015}} ||<ref>[http://www.mfa-ks.net/?page=1,4,2671 Kosova njihet nga Niue], Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo</ref>
|}
== Estaos que nun reconocen oficialmente la independencia de Kosovu ==
Los estaos soberanos que se citen de siguío declararon oficialmente'l so refugu y la so intención de nun reconocer la independencia y la soberanía de la República de Kosovu sobre'l territoriu kosovar:
<center>
{| class="wikitable sortable" style="font-size:95%"
|-
!País
|-
| {{ANG}}<ref>[https://web.archive.org/web/20080702191442/http://allafrica.com/stories/200806240413.html Angola: Head of State Sends Message to Serbian Counterpart]</ref>
|-
| {{ARG}}<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/483701.html |títulu=Va Refugar Arxentina independencia de Kosovo |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080227235412/http://www.eluniversal.com.mx/notas/483701.html |fechaarchivu=2008-02-27 }}</ref>
|-
| {{ARM}}<ref>[https://web.archive.org/web/20081109035814/http://www.armenialiberty.org/armeniareport/report/en/2008/09/Y5FDD453-D06C-4C03-B625-2C741767F725.ASP Armenia Rules Out Abkhazia, South Ossetia Recognition]</ref>
|-
| {{ALG}}<ref>[http://www.lesoirdalgerie.com/articles/2008/03/03/article.php?sid=65238&cid=2 Arxelia nun va reconocer a Kosovo (en francés)]</ref>
|-
| {{AZE}}<ref name="aze">[http://www.reuters.com/article/newsMaps/idUSL1856553120080218 Azerbaixán afirma que nun va reconocer la independencia de Kosovo (n'inglés)]</ref>
|-
| {{BLR}}<ref>[https://web.archive.org/web/20080227234204/http://www.mfa.gov.by/en/press/news/ac692ee50d369a5d.html Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Belarus]</ref>
|-
| {{BOL}}<ref>[https://web.archive.org/web/20080228214748/http://mx.news.yahoo.com/s/ap/080221/latinoamerica/ams_xen_bolivia_kosovo Gobiernu bolivianu nun reconoz independencia de Kosovo (Yahoo noticia Méxicu)]</ref>
|-
| {{BIH}}<ref>[http://www.rtrs.tv/vijesti/vijest.php?id=49754 Радмановић: БиХ неће признати независност Косова]</ref><ref>{{Enllaz rotu|1=[http://www.todayszaman.com/tz-web/detaylar.do?load=detay&link=135881 New Bosnian leader praises ties with Turkey, expects Erdoğan visit (n'inglés)] |2=http://www.todayszaman.com/tz-web/detaylar.do?load=detay&link=135881 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
|-
| {{BRA}}<ref>[http://www.clicrbs.com.br/diariocatarinense/jsp/default.jsp?uf=1&local=1&newsID=a1774669.xml Brasil nun reconoz a Kosovo ensin alcuerdu con Serbia (en portugués)]</ref>
|-
| {{CHN}}<ref>[https://web.archive.org/web/20080925190328/http://www.russiatoday.com/news/news/24794 Russia, China & India insist Kosovo and Serbia resume talks (n'inglés)]</ref>
|-
| {{CYP}}<ref name="bbc one">{{cita publicación |títulu=Kosovo MPs proclaim independence|editorial=[[BBC]]|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7249034.stm|fecha=[[2008-02-17]]|fechaaccesu=17 de febreru de 2008}}</ref>
|-
| {{CUB}}<ref>{{enllaz rotu|1=[http://www.yucatan.com.mx/noticia.asp?cx=99$1410000000$3761853&f=20080301 Ataques al padre” de la secesión de Kosovo] |2=http://www.yucatan.com.mx/noticia.asp?cx=99$1410000000$3761853&f=20080301 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
|-
| {{SVK}}<ref name="bbc one" /><ref name="xinhua" />
|-
| {{ESP}}<ref name="xinhua" />
|-
|{{GEO}}<ref name="xinhua">{{cita publicación |títulu=Kosovo's proclaimed independence provokes mixed responses from international community |editorial=[[Xinhua]]|url=http://news.xinhuanet.com/english/2008-02/18/content_7620326.htm|fecha=[[2008-02-17]]|fechaaccesu=17 de febreru de 2008}}</ref>
|-
| {{GRE}}<ref>[https://web.archive.org/web/20120204213929/http://www.greekembassy.org/Embassy/content/en/Article.aspx?office=1&folder=19&article=19833 Both sides must mutually accept solution for Kosovo, Papoulias stresses]</ref>
|-
| {{ISR}}<ref>[http://website.thejc.com/home.aspx?AId=58213&ATypeId=1&search=true2&srchstr=Kosovo&srchtxt=0&srchhead=1&srchauthor=0&srchsandp=0&scsrch=0 Israel breaks ranks on Kosovo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160826232040/http://website.thejc.com/home.aspx?AId=58213&ATypeId=1&search=true2&srchstr=Kosovo&srchtxt=0&srchhead=1&srchauthor=0&srchsandp=0&scsrch=0 |date=2016-08-26 }}. ''The Jewish Chronicle''. 21 de febreru de 2008.</ref>
|-
| {{IND}}<ref>{{Cita web |url=http://www.b92.net/eng/news/politics-article.php?yyyy=2008&mm=07&dd=31&nav_id=52346 |títulu=India to back Serbian UN GA bid (n'inglés) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130605054851/http://www.b92.net/eng/news/politics-article.php?yyyy=2008&mm=07&dd=31&nav_id=52346 |fechaarchivu=2013-06-05 }}</ref>
|-
| {{IDN}}<ref name="oicsummit" />
|-
| {{IRN}}<ref>[http://www.alalam.ir/english/en-NewsPage.asp?newsid=041030120080314111725 Ahmadinejad: US 'Enemies of All Humanity' (n'inglés)]</ref>
|-
| {{KAZ}}<ref name="xinhua" />
|-
| {{KGZ}}<ref>{{cita web |url=http://www.mfa.kg/mews-of-mfa-kr/498_ru.html |títulu=Позиция Кыргызской Республики по Косово (en rusu) |fechaaccesu=27 de setiembre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080226072045/http://www.mfa.kg/mews-of-mfa-kr/498_ru.html |fechaarchivu=26 de febreru de 2008 }}</ref>
|-
| {{LAO}}<ref>[https://web.archive.org/web/20120618011855/http://www.kplnet.net/english/news/edn3.htm Former President apures Sayaboury pay attention to human resources development (n'inglés)]</ref>
|-
| {{MLI}}<ref>[http://www.kosovocompromise.com/cms/item/topic/en.html?view=story&id=679§ionId=1 New governments of Spain and Cyprus will refuse Kosovo recognition]</ref>
|-
| {{MEX}}<ref>[http://www.cnnexpansion.com/actualidad/2008/02/19/mexico-entá-nun reconoz-a-kosovo?view=story&id=679§ionId=1 El gobiernu mexicanu nun reconoció la independencia de Kosovu</ref>
|-
| {{MDA}}<ref>{{Cita web |url=http://news.uk.msn.com/Article.aspx?cp-documentid=7567369 |títulu=Moldova will not recognize Kosovo's independence, gov't says |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080228010248/http://news.uk.msn.com/Article.aspx?cp-documentid=7567369 |fechaarchivu=2008-02-28 }}</ref>
|-
| {{bandera2|Rumanía}}<ref name="bbc one" /><ref name="xinhua" />
|-
| {{bandera2|Rusia}}<ref name="bbc one" />
|-
| {{SRB}}<ref name="bbc one" /><ref name="xinhua" />
|-
| {{SRI}}<ref name="sri lanka">{{cita publicación|títulu=Sri Lanka says Kosovo independence a threat to world peace|editorial=AFP|url=https://afp.google.com/article/ALeqM5iaAZ8d1WP1xGbscKahijLdiDokqA|fecha=[[2008-02-17]]|fechaaccesu=17 de febreru de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080502021701/https://afp.google.com/article/ALeqM5iaAZ8d1WP1xGbscKahijLdiDokqA|fechaarchivu=2 de mayu de 2008|archiveurl=https://web.archive.org/web/20080502021701/https://afp.google.com/article/ALeqM5iaAZ8d1WP1xGbscKahijLdiDokqA|archivedate=2008-05-02}}</ref>
|-
| {{SUD}}<ref name="oicsummit" />
|-
| {{TJK}}<ref>[http://www.afn.by/news/view.asp?newsid=95911 Таджикистан не признает независимость Косово и считает ее опасной для Европы]</ref>
|-
| {{URU}}<ref>[http://www.larepublica.com.uy/politica/299995-nun reconoz-a-kosovo Uruguái nun reconoz independencia de Kosovo]</ref>
|-
| {{VEN}}<ref name="venezuela">{{cita publicación |títulu=Venezuela nun reconoz independencia de Kosovo|editorial=L'Universal|url=http://www.eluniversal.com/2008/02/21/int_ava_venezuela-non-reconoc_21A1377241.shtml|fecha=[[2008-02-21]]|fechaaccesu=21 de febreru de 2008}}</ref>
|-
| {{VIE}}<ref name="vietnam">{{cita publicación |títulu=
Vietnam says against unillateral Kosovo independence|editorial=[[Reuters]]|url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSSP3143120080218|fecha=[[2008-02-18]]|fechaaccesu=18 de febreru de 2008}}</ref>
|}
</center>
== Ver tamién ==
* [[Reconocencia internacional de la independencia d'Abkhasia y Osetia del Sur]]
* [[Kosovu]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Política de Kosovu]]
[[Categoría:Wikipedia:Correxir/Revisar títulu]]
htvzw0jlydwj2t4oyk9ij679yr6kdgx
Resolución 338 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes
0
152110
4489599
4483529
2026-04-30T09:06:35Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489599
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Resolución 338 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas}}
{{Ficha de resolución de la ONX
|númberu = 338
|organismu = SC
|fecha = 22 d'ochobre
|añu = 1973
|sesión = 1747
|códigu = S/RES/338
|documentu =
|a favor = 14
|astención = 1
|en contra = 0
|asunto = Situación nel Mediu Oriente
|resultáu = Aprobada
|imaxe = Yom Kippur War map-es.svg
|leyenda = Cambio territoriales mientres la Guerra de Yom Kippur
}}
La '''Resolución 338 del [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]''', aprobada'l 22 d'ochobre de 1973, pidió un altu'l fueu na [[Guerra de Yom Kippur]] acordies con una propuesta conxunta de los [[Estaos Xuníos]] y la [[Xunión Soviética]]. La resolución axusta qu'un [[alto'l fueu]] entrara a valir dientro de les 12 hores siguientes a l'adopción de la resolución. Los «auspicios apropiaos» fueron interpretaos nel sentíu de ser estauxunidenses o soviétiques y non de la [[ONX]]. La tercer cláusula ayudó a establecer el marcu pa la Conferencia de Xinebra de 1973, celebrada n'avientu de dichu añu.
La resolución foi aprobada na 1747° xunta del Conseyu de Seguridá por 14 votos positivos y l'astención de la [[República Popular de China]], que nun participó na votación. La llucha siguió a pesar de los términos esixíos pol resolución, aniciando depués la [[Resolvimientu 339 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 339]], que dio llugar a un cese al fueu.
== Venceyante o asuntu non venceyante ==
La supuesta importancia de la resolución 338 nel conflictu árabe-israelín, supuestamente, derivar de la pallabra «decide» na cláusula 3, que se llevó a cabu por que la [[Resolvimientu 242 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|resolución 242]] sía obligatoria. Sicasí la decisión na cláusula 3 nun se refier a la resolución 242, sinón más bien a la necesidá d'empecipiar les negociaciones sobre una paz xusto y duradero nel Oriente Mediu que dio llugar a la Conferencia de Xinebra, a la que [[Siria]] nun asistió.
Per otra parte, l'Artículu 25 de la [[Carta de les Naciones Xuníes]] diz que los miembros de la ONX «comprometer a aceptar y cumplir les decisiones del Conseyu de Seguridá». Polo xeneral acéptase que los resolvimientos del Conseyu de Seguridá adoptaes acordies con el Capítulu VII de la Carta de les Naciones Xuníes nel exerciciu de la so responsabilidá primordial de caltener la paz internacional, son venceyantes pa los Estaos miembros.<ref>Higgins, Rosalyn, ''The Advisory Opinion on Namibia: Which UN Resolutions Are Binding Under Article 25 of the Charter?'', in 21 ''Int'l & Comp. L.Q.'' 286 1972 páxs. 270-66, páxs. 285-6</ref><ref>"Legal Consequences for States of the continued presence of South Africa in Namibia, notwithstanding Security Council Resolution 276 (1970)" in ''[1971] I.C.J. Reports'' páxs. 4-345, pp 52-53</ref>
Los estudiosos qu'apliquen esta doctrina sobre la resolución afirmen que l'usu de la pallabra «decide» fai que sía una decisión del Conseyu, invocando asina'l calter venceyante del artículu 25. La fuercia llegal considera que la resolución 338 fai referencia a la resolución 242 por tar rellacionaos col conflictu.<ref>Rostow, Eugene V. ''The Illegality of the Arab Attack on Israel of October 6, 1973''. The American Journal of International law, 69(2), 1975, páxs. 272 - 289.</ref>
Dellos estudiosos afirmen la posición de que la resolución foi aprobada como un encamientu Capítulu VI non venceyante.<ref>Adler, Gerald M., ''Israel and Iraq: United Nations Double Standards – UN Charter Article 25 and Chapters VI and VII'' (2003) [http://www.middle-east-info.org/gateway/unitednations/Israel%20and%20Iraq%20-%20UN%20Double%20Standards.pdf]</ref><ref>Einhorn, Talia, "The Status of Palestine/Land of Israel and Its Settlement Under Public International Law" in ''Nativ Online'' Non.1 Dec. (2003) [http://www.acpr.org.il/english-nativ/authors/einhorn-t.htm] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060823183047/http://www.acpr.org.il/ENGLISH-NATIV/authors/einhorn-t.htm |date=2006-08-23 }}</ref> Otres comentaristes afirmen que probablemente foi aprobada como una resolución del Capítulu VII venceyante.<ref>Kattan, Victor,''Israel, Hezbollah, and the use and abuse of self-defence in international law'' (2006) [http://www.arabmediawatch.com/amw/Articles/Analysis/tabid/75/newsid395/2932/Israel-Hezbollah-and-the-use-and-abuse-of-self-defence-in-international-law/Default.aspx] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120204075521/http://www.arabmediawatch.com/amw/Articles/Analysis/tabid/75/newsid395/2932/Israel-Hezbollah-and-the-use-and-abuse-of-self-defence-in-international-law/Default.aspx |date=2012-02-04 }}</ref>
== Adopción de la resolución ==
[[Exiptu]] ya [[Israel]] aceptaron el 22 d'ochobre de 1973 les condiciones de la resolución. Siria, [[Iraq]] y [[Xordania]] refugaron la resolución.<ref>[https://eleven.co.il/article/10954 Electronic Jewish encyclopedia]</ref><ref>232. Memorandum of Conversation, Tel Aviv, October 22, 1973, 2:30–4 p.m // Arab-Israeli Crisis and War, 1973, р. 662—666</ref>
== Requisitos d'execución per Exiptu ya Israel ==
Un altu'l fueu axustáu poles Naciones Xuníes el 22 d'ochobre desfíxose rápido, con cada llau culpando al otru pol incumplimientu.<ref>{{Cita web |url=http://daccess-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/XEN/GL0/362/14/PDF/GL036214.pdf?OpenElement |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=22 de marzu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160201171027/http://daccess-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/XEN/GL0/362/14/PDF/GL036214.pdf?OpenElement |fechaarchivu=1 de febreru de 2016 }}</ref>
Según delles fontes, Exiptu foi primeru en romper l'altu'l fueu cuando'l Tercer Cuerpu del Exércitu d'Exiptu trató de lliberar del cercu del [[exércitu d'Israel]]. L'acción d'Exiptu y la llegada de más equipamientu soviéticu a [[El Cairu]] dexó a Israel reforzar el so control sobre los exipcios.<ref>[https://books.googleco.nz/books?id=nSe0gs-YaTkC&pg=PA827&lpg=PA827&dq=The+cease+fire+soon+violated+because+Egypt%27s+Third+Army+Corps+tried+to+break+free+of+the+Israeli+Army%27s+encirclement.+The+Egyptian+action+and+the+arrival+of+more+Soviet+equipment+to+Cairo+permitted+Israel+to+tighten+its+grip+on+the+Egyptians&source=bl&ots=i4sQ5xB9JH&sig=QElbSiGORGI5S4Qge0jWbneVs1s&hl=en&sa=X&ei=GztAUcynEsPUygGmj4DICQ&redir_esc=y#v=onepage&q=The%20cease%20fire%20soon%20violated%20because%20Egypt%27s%20Third%20Army%20Corps%20tried%20to%20break%20free%20of%20the%20Israeli%20Army%27s%20encirclement.%20The%20Egyptian%20action%20and%20the%20arrival%20of%20more%20Soviet%20equipment%20to%20Cairo%20permitted%20Israel%20to%20tighten%20its%20grip%20on%20the%20Egyptians&f=false Chronological History of U.S. Foreign Relations by Lester H. Brune and Richard Dean Burns (Nov 22, 2002)]</ref>
Según otres fontes, Israel foi quien rompió l'altu'l fueu en primer llugar. Dau l'enriedu de los exércitos d'Israel y Exiptu, la tentación yera demasiada grande por que los israelinos aguantar. Dempués d'un últimu emburrión nel [[Sinaí]] espulsáu a los exipcios, el gobiernu d'Israel dio la orde de cruciar el [[Canal de Suez]]. La negativa d'Israel de dexar de lluchar dempués del pidíu d'alto'l fueu casi supunxo intervención militar de la Xunión Soviética.<ref>[Academic Journal.Stephens, Elizabeth. "Caught on the hop: the Yom Kippur War: Elizabeth Stephens esamines how thirty-five years ago this month the surprise invasion of Israel by Egypt and its allies started the process that led to Camp David." History Today 58.10 (2008): 44+. World History In Context. Web. 1 Mar. 2013.]</ref>
<ref>{{Cita web |url=http://www.history.state.gov/milestones/1969-1976/ArabIsraeliWar73 |títulu=The Office of the Historien.Arab-Israeli War 1973. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130309194454/http://www.history.state.gov/milestones/1969-1976/ArabIsraeliWar73 |fechaarchivu=2013-03-09 }}</ref><ref>[http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB98/ The National Security Archive .The October War and U.S. Policy.]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Resolvimientos de la ONX sobre'l conflictu árabe-israelín]]
* [[Conflictu árabe-israelín]]
* [[:Categoría:Rellación Exiptu-Israel|Rellaciones Exiptu-Israel]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{enllaz rotu|1=[http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/289/25/IMG/NR028925.pdf?OpenElement Resolvimientu 338 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes] |2=http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/289/25/IMG/NR028925.pdf?OpenElement |bot=InternetArchiveBot }}.
* [https://web.archive.org/web/20110601223057/http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/un338.htm Testu de la resolución en ''Yale Law School''] {{en}}.
{{traducíu ref|en|United Nations Security Council Resolution 338|trad=parcial}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Resoluciones del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]
[[Categoría:Guerra del Yom Kippur]]
[[Categoría:Israel]]
[[Categoría:Siria]]
[[Categoría:Exiptu]]
gtxukaaaspxssihh427fae9exdnw1jx
Irredentismu
0
152720
4489583
4489170
2026-04-30T05:31:18Z
Limotecariu
735
Esfacer la revisión [[Special:Diff/4489170|4489170]] de [[Special:Contributions/Miiversal|Miiversal]] ([[User talk:Miiversal|alderique]]) ¿"Desinformación" por qué?
4489583
wikitext
text/x-wiki
El términu '''irredentismu''' ({{lang-it|''irredentismu'', de ''irredento''}}, "non lliberar") fai referencia, en sentíu estrictu, al [[irredentismu italianu]], un movimientu políticu [[italia|italianu]] posterior a [[1870]] que reivindicaba pal Reinu d'Italia les tierres "non rescataes" ([[Italia irredenta]]) del [[Imperiu austrohúngaru]] ([[Dalmacia]], [[Istria]], [[Provincia de Trento|Trentín]]) y más tarde, por estensión, de tolos territorios que se consideraben italianos.
En sentíu estensu, entender por irredentismu toa corriente política que defende l'anexón a un territoriu consideráu como nación d'otros territorios que se consideren propios d'aquélla por motivos culturales, históricos, llingüísticos, raciales o d'otru tipu.
== Irredentismos reconocíos oficialmente ==
Dellos estaos cunten con documentos llegales que formalicen les sos pretensiones irredentistas, pueden ser constituciones o otros tipos de decretos.
=== Afganistán ===
[[Ficheru:Major ethnic groups of Pakistan in 1980-es.svg|miniaturadeimagen|250px|En verde, les árees con mayoría étnica paxta.]]
La frontera ente [[Afganistán]] y [[Paquistán]], conocida como [[Llinia Durand]], foi alcordada gobiernu afganistanu y l'entós [[Raj británicu]] en [[1893]]. Ensin tomar en cuenta que les tribus [[etnia paxta|paxtes]] fueron estremaes en dos estaos nacionales. Tres el surdimientu del Estáu de Paquistán, los afganistanos afirmaron nunca reconocer la frontera, polo que mientres les décades de [[Años 1950|1950]] y [[Años 1960|1960]] hubo enfrentamientos militares con cierta frecuencia. Tolos gobiernos afganistanos del sieglu XX declararon tener intenciones de xunir a los paxtos nun mesmu estáu nacional.<ref>{{Cita web|url=http://www.institute-for-afghan-studies.org/Contributions/Commentaries/DRRoashanArch/2001_08_11_unholy_durand_line.htm|títulu=The Unholy Durand Line|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|fecha=25 de marzu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120325161737/http://www.institute-for-afghan-studies.org/Contributions/Commentaries/DRRoashanArch/2001_08_11_unholy_durand_line.htm|fechaarchivu=25 de marzu de 2012}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Harrison|nome=Selig S.|títulu=Selig S. Harrison - The Fault Line Between Pashtuns and Punjabis in Pakistan|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2009/05/10/AR2009051001959.html|fecha=11 de mayu de 2009|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|issn=0190-8286|idioma=en-US}}</ref>
=== Arxentina ===
{{AP|Irredentismu arxentín|Disputa territorial de les Islles Malvines}}
El irredentismu arxentín (o'l conceutu de Gran Arxentina) referir a la idea de la soberanía de la [[República Arxentina]] sobre los [[territorios británicos d'ultramar]] de les [[islles Malvines]], [[Xeorxa del Sur]] y les islles [[Sandwich del Sur]], según la disputa con [[Chile]] pol [[Campu de Xelu Patagónico Sur]], la rexón denominada [[Antártida arxentina]] y l'[[espaciu marítimu arxentín]]. Tamién puede faer referencia a otros territorios d'antiguo apostaos como les [[islles Picton, Nueva y Lennox]], la [[Puna de Atacama]], [[Llagu del Desiertu]], [[Tarija]], ente otros
El gobiernu arxentín caltuvo un reclamu sobre les [[islles Malvines]] dende 1833 (incluyida la [[guerra de les Malvines]] en 1982). Considérase la parte de la [[Provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur]], xunto coles islles [[Xeorxa del Sur]] y [[Sandwich del Sur]]. Ente los argumentos del gobiernu poles isla, ye que se topen dientro de la [[plataforma continental]] d'[[América del Sur]], arrodiaes pel mar epicontinental qu'Arxentina denomina [[mar Arxentín]]. Anque Arxentina reivindica los sos derechos sobre les islles y esixe la so devolución, considerándoles parte integral ya indivisible del so territoriu, a criteriu de les [[Naciones Xuníes]] tratar d'un [[Territorios apostaos|territoriu en pleitu]] qu'inclúi na [[Llista de les Naciones Xuníes de territorios non autónomos|llista de territorios non autónomos]] so supervisión del [[Comité de Descolonización]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Posición arxentina sobre diversos aspeutos de la Cuestión de les Islles Malvines|url=http://www.mrecic.gov.ar/portal/seree/malvinas/home.html|fecha=29 de xunu de 2012|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=archive.is|páxina=|urlarchivu=https://archive.today/20120629064047/www.mrecic.gov.ar/portal/seree/malvinas/home.html|fechaarchivu=29 de xunu de 2012}}</ref> Arxentina considera a les persones nacíes nesos territorios como ciudadanos arxentinos, sicasí, el conceutu namái aplícase naquellos ciudadanos de les islles que soliciten llograr la ciudadanía arxentina.
Como parte del sentimientu nacional sobre les Malvines esiste la llamada ''[[Marcha de les Malvines]]'', que ye un cantar, que ta dedicada a la reivindicación arxentina de soberanía sobre les islles y ye entonada nes escueles y en tolos actos oficiales de reivindicación de soberanía (asocedíos el [[2 d'abril]] y [[10 de xunu]]).
[[Ficheru:Argentine map of Argentina.png|left|miniaturadeimagen|250px|La Gran Arxentina.]]
Les reclamaciones de la Nación Arxentina sobre los territorios citaos, apaecen na Primer Disposición Transitoria de la [[Constitución de la Nación Arxentina|Constitución Nacional]], que foi modificada per última vegada en [[1994]]:<ref>{{Cita web|url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/0-4999/804/norma.htm|títulu=Infoleg|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=servicios.infoleg.gob.ar}}</ref>
{{cita|La Nación Arxentina ratifica la so llexítima y imprescriptible soberanía sobre les Islles Malvines, Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur y los espacios marítimos ya insulares correspondientes, por ser parte integrante del territoriu nacional. La recuperación de dichos territorios y l'exerciciu plenu de la soberanía, respetando la manera de vida de los sos habitantes, y conforme a los principios del derechu internacional, constitúin un oxetivu permanente ya irrenunciable del pueblu arxentín.|Constitución de la Nación Arxentina - Primer Disposición Transitoria}}
El [[campu de xelu patagónico sur]] ye una gran estensión de glaciares asitiada nos [[Andes patagónicos]] na frontera ente Arxentina y Chile, que constitúi'l mayor campu de xelu de calter continental non polar y con accesu terrestre. Entá ta pendiente la delimitación de 50 quilómetros (31 milles) de la frontera, ente'l [[monte Fitz Roy]] y el [[cuetu Murallón]].<ref>{{Cita web|url=http://www.difrol.cl/alcuerdo_de_xelos.htm|títulu=Difrol - Alcuerdu de Campu de Xelos|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=9 d'agostu de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070809022701/http://www.difrol.cl/alcuerdo_de_xelos.htm|fechaarchivu=9 d'agostu de 2007}}</ref>
[[Ficheru:Falkland Islands, South Georgia, South Sandwich Islands and the South Orkney Islands Argentina.png|thumb|250px|Allugamientu de les islles en pleitu.]]
En [[L'Antártida]], esiste un área reclamada pola Arxentina, que ye llamada [[Antártida Arxentina]]. Estender ente los meridianos 74° O y 25° O, el paralelu 60° S y el [[polu sur]] y ye considerada como parte integral del so territoriu. Amás, se superpone coles reclamaciones del [[Reinu Xuníu]] y de [[Chile]]. Les reclamaciones antártiques arxentines tán basaes en dellos motivos, que son: considerar a la Península Antártica como parte del Cordal de los Andes según puntos de vista xeolóxicos y xeográficu; Arxentina caltuvo una ocupación permanente mientres más d'un sieglu, y controla l'antigua base na Antártida ([[Base Orcadas]] na [[isla Laurie]]); Arxentina lleva a cabu numberoses misiones de rescate na Antártida; Arxentina construyó'l primer aeropuertu de L'Antártida, na [[base Marambio]] en 1969; los arxentinos conformen la mayor población peninsular de L'Antártida, en comparanza colos nacionales de cualesquier otru país; el primer ñácaru antárticu nació na [[base Esperanza]]; y a lo último, Arxentina históricamente unvió en total a más persones a L'Antártida que tolos demás países xuntos, sicasí solo 230 arxentinos na actualidá permanecen nel continente, significativamente baxu comparándolo coles bases [[Estaos Xuníos|estauxunidenses]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Por qué ye tiempu de reclamar polos nuesos intereses na Antártida|url=https://www.infobae.com/historia/2017/02/25/por-que-ye-tiempu-de-reclamar-polos nuesos intereses-en-la-antartida/|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=Infobae|idioma=es-LA}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.malvinense.com.ar/snacional/an0708/817.htm|títulu=Antártida: los Reclamos Arxentín, Chilenu y Británicu|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.malvinense.com.ar}}</ref>
La tesis del mar de resguardu patrimonial de l'Arxentina o tesis del mar presencial arxentín, ye la teoría que favorez que, tres una apreciación oceanopolítica, la [[República Arxentina]] demarque sobre l'espaciu marítimu de la so zona d'influencia na [[alta mar]] axacente a la so [[Zona Económica Esclusiva]], la zona onde los sos intereses tuvieren o pudieren tar arreyaos direutamente. Nél incluyiríense amplies superficies marítimes en pleitu col [[Reinu Xuníu]], según les superficies marítimes que se proyeuten dende los territorios entendíos nel denomináu [[Antártida Arxentina|Sector Antárticu Arxentín]], zona reivindicada por dichu país, tamién suxeta a otres reclamaciones de soberanía, toes so los algames del [[Tratáu Antárticu]] en [[1959]]. Pa empiezos del 2014, esi país entá nun cuntaba con un área de mar presencial demarcada oficialmente. En [[1987]], el senador Mario Utrera presentó un proyeutu de llei denomináu «Fixación de les llendes del Mar de Resguardu Patrimonial Arxentín», que buscaba demarcar les llendes marítimes del país.<ref>{{Cita web|url=http://www.senado.gov.ar/web/proyecto/verExpe.php?&orixe=S5&numexp=409/87&tipu=PL&tConsulta=1|títulu=UTRERA : PROYEUTU DE LLEI POL QUE S'AFITEN LLINDAR DEL DENOMINÁU MAR DE RESGUARDU PATRIMONIAL ARXENTÍN|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=www.senado.gov.ar|editorial=|idioma=es}}</ref>
El [[conflictu del Beagle]] centrar na disputa pola soberanía de les islles y castros íntegramente allugaos nel llamáu «martiellu del laude», un polígonu definíu nel Compromisu d'arbitraxe que dambos países roblaron en 1971, nel que se topen allugaes les islles [[Isla Picton|Picton]], [[Isla Nueva|Nueva]], [[Isla Lennox|Lennox]], Gratil, Augustus, [[Castru Snipe|Snipe]], [[Islles Becasses|Becasses]], [[Isla Gable|Gable]] y otros castros. Alcordóse someter la resolución de la disputa a la decisión d'una corte arbitral que tenía de dar a conocer el so fallu al [[gobiernu del Reinu Xuníu]], que yera l'árbitru formal. El conflictu llegó al so puntu culminante'l 22 d'avientu de 1978, cuando les [[Fuercies Armaes d'Arxentina]] disponer a [[Operación Soberanía|ocupar les islles en disputa]], pero la intervención del papa [[Xuan Pablo II]] evitó la guerra y condució una mediación que llevó a la firma del [[Tratáu de Paz y Amistá ente Arxentina y Chile|Tratáu de Paz y Amistá]] el 29 de payares de 1984, que solucionó'l conflictu tres más de dos tercios de sieglu de disputa. Tres una consulta popular, el gobiernu arxentín ratificó'l tratáu, al igual que'l [[Réxime Militar (Chile)|gobiernu chilenu]], esti postreru ensin consulta dalguna.<ref>{{Cita publicación|url=http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S0718-23762004000100005&lng=es&nrm=iso&tlng=es|títulu=La disputa pol Beagle y el papel de los actores non estatales arxentinos|apellíos=Lacoste|nome=Pablo|fecha=00/2004|publicación=Universum (Talca)|volume=19|númberu=1|páxines=86–109|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|issn=0718-2376|doi=10.4067/S0718-23762004000100005}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=http://www.cari.org.ar/pdf/mediacion-papal.pdf|títulu=La mediación papal nel conflictu de la zona austral|apellíos=Moncayo|nome=Guillermo R.|fecha=Ochobre de 2008|publicación=Consejo Arxentín pa les Rellaciones Internacionales. Serie d'artículos y testimonios - Non. 51|fechaaccesu=|doi=|pmid=|archiveurl=https://web.archive.org/web/20200927221152/http://www.cari.org.ar/pdf/mediacion-papal.pdf|archivedate=2020-09-27}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.ucema.edu.ar/ceieg/arg-rree/14/14-057.htm|títulu=Les rellaciones con América llatina - Les rellaciones con Chile|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=15 d'abril de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120415105250/http://www.ucema.edu.ar/ceieg/arg-rree/14/14-057.htm|fechaarchivu=15 d'abril de 2012}}</ref>
Enantes, la Nación Arxentina tamién tuvo reclamaciones territoriales sobre la [[Puna de Atacama]], el [[Llagu del Desiertu]] y la ciudá boliviana de [[Tarija]].
=== Bengala ===
{{VT|Bengala}}
[[Ficheru:United Bengal.png|miniaturadeimagen|250px|La denominada Bengala Xunida atópase partida ente la India y Bangladex.]]
Esiste una ideoloxía conocida como Bengala Xunida (''United Bengal''), que propón la creación d'una nación de falantes del [[Idioma bengalí]] na zona d'[[Asia del Sur]]. Esta idea nació per parte del nacionalismu bengalí tres la [[Primer partición de Bengala|primer partición]] del territoriu en [[1905]].<ref name=":0">{{Cita noticia|títulu=India - The first partition of Bengal {{!}} history - geography|url=https://www.britannica.com/place/India/The-first-partition-of-Bengal|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=Encyclopedia Britannica|idioma=en}}</ref> Nesi añu'l Mandatu Británicu de la Presidencia de Bengala estremó al territoriu nes rexones de [[Bengala Occidental]], [[Bengala Oriental]] y [[Assam]] coles mires de debilitar cualquier tipu de movimientu nacionalista na rexón. Dempués d'un movimientu de protestes, Bengala foi reunificada en [[1911]].<ref name=":0" />
En [[1947]], diose un [[Segunda partición de Bengala|segundu intentu]] d'estremar el territoriu bengalí tomando como base nes llamaes llinies comunales creaes mientres la [[Partición de la India]]. El primer ministru de Bengala, Huseyn Shaheed Suhrawardy y el líder nacionalista bengalí, Sarat Chandra Bose, propunxeron la creación d'un estáu independiente pa Bengala.<ref name=":13">{{Cita noticia|apellíos=Nation|nome=The New|títulu=Huseyn Shaheed Suhrawardy : His Life|url=http://thedailynewnation.com/news/34685/huseyn-shaheed-suhrawardy--his-life.html|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=The New Nation|idioma=en|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180902005915/http://thedailynewnation.com/news/34685/huseyn-shaheed-suhrawardy--his-life.html|archivedate=2018-09-02}}</ref> La propuesta nun foi sofitada por cuenta de la oposición de les autoridaes coloniales britániques y al conflictu ente los [[Musulmán|musulmanes]] y los [[Hinduismu|hinduistes]] de la rexón, lo que llevó finalmente a la segunda partición de Bengala.<ref>{{Cita web|url=https://www.quora.com/During-the-1947-India-partition-why-Bengal-was-not-made-an-independent-state|títulu=During the 1947 India Partition, Why 'Bengal' Was Not Made an Independent State? - Quora|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.quora.com|idioma=en}}</ref>
=== Bolivia ===
{{VT|Mediterraneidad de Bolivia|Guerra del Pacíficu}}
[[Ficheru:Map of the War of the Pacific.en.svg|left|250px|miniaturadeimagen|Mapa de Perú, Bolivia y Chile antes de 1883. En naranxa territoriu peruanu, en mariellu'l bolivianu y en verde'l suelu chilenu.]]
El irredentismu bolivianu, conocíu como Mediterraneidad de Bolivia, alude a la situación xeográfica del país que lu convierte nun [[Estáu ensin mariña]]. El Gobiernu de Bolivia reclamó cuntar con una salida direuta al [[Océanu Pacíficu]] n'habiendo perdíu territoriu en favor de [[Chile]] depués de la so derrota na [[Guerra del Pacíficu]], en concretu, tratar d'una franxa conocida como'l [[Corredor de Atacama]]. Esta cesión territorial confirmar en [[1904]] tres la firma del [[Tratáu de 1904 ente Chile y Bolivia|Tratáu ente Chile y Bolivia]].<ref name=":1">{{Cita noticia|títulu=Claves: Bolivia, Chile y el mar|url=http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/latin_america/newsid_3759000/3759740.stm|fecha=20 d'ochobre de 2004|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|idioma=en-GB}}</ref>
Tres la perda de la franxa costera boliviana, el gobiernu del país trató de reclamar la torna d'unos 160 quilómetros de llongura por 10 d'anchu que dexe al país la posibilidá d'utilizar el puertu d'[[Arica]] nel so beneficiu.<ref name=":1" />
En [[1975]], los gobiernos d'[[Augusto Pinochet]] y [[Hugo Banzer Suárez]] sostuvieron conversaciones sobre un alcuerdu territorial. La dictadura chilena ufiertaba a Bolivia la cesión d'una franxa de tierra al norte de Arica con salida al Océanu Pacíficu en cuenta de una porción de terrén similar que pasaría de l'alministración boliviana al Gobiernu de Chile. Sicasí, la ufierta nun espolletó pola necesidá d'aprobación de [[Perú]], nación que tamién había perdíu territoriu na Guerra del Pacíficu, ufiertóse la posibilidá d'un gobiernu tripartitu ente estaos arreyaos.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Chile.|nome=BioBioChile - La Rede de Prensa Más Grande de|títulu=Charaña, el día en que Chile tuvo dispuestu a dexar soberanía a Bolivia|url=http://www.biobiochile.cl/noticias/2015/04/28/charana-el-dia-en-que-chile-tuvo-dispuestu-a-vencer-soberania-a-bolivia.shtml|fecha=28 d'abril de 2015|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=BioBioChile - La Rede de Prensa Más Grande de Chile|idioma=es-LA}}</ref>
En [[2009]] promulgóse una nueva [[Constitución de Bolivia]], ente los artículos inclúyese la reivindicación del derechu históricu del país pa una salida al mar.
{{cita|Artículu 267<br />
I. L'Estáu bolivianu declara'l so derechu irrenunciable y imprescriptible sobre'l territoriu que-y dea accesu al océanu Pacíficu y el so espaciu marítimu.
II. La solución efeutiva al diferendo marítimu al traviés de medios pacíficos y l'exerciciu plenu de la soberanía sobre dichu territoriu constitúin oxetivos permanentes ya irrenunciables del Estáu bolivianu.|Segunda Parte, Títulu VIII, Capítulu Cuartu: ''Reivindicación Marítima'', [http://www.justicia.gob.bo/index.php/normes/doc_download/35-nueva-constitucion-politica-del estáu Nueva Constitución Política del Estáu] (p. 62)}}
El [[24 d'abril]] de [[2013]], Bolivia empecipió formalmente una presentación ante la [[Corte Internacional de Xusticia]] d'una demanda pa solicitar a Chile una negociación sobre una salida al mar.<ref>{{Cita noticia|títulu=Bolivia presenta la so demanda marítima contra Chile ante L'Haya|url=http://cnnespanol.cnn.com/2013/04/24/bolivia-presenta-la so-demanda-maritima-contra-chile-ante-la-haya/|fecha=24 d'abril de 2013|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=CNNEspañol.com|idioma=es-ES}}</ref> El [[24 de setiembre]] de [[2015]], La Corte Internacional de Xusticia declaróse competente pa siguir col pleitu.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Corte de L'Haya falla a favor de Bolivia na so reclamación a Chile d'un accesu al mar|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/186794-corte-haya falla-bolivia-chile-accesu-mar|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref> El [[21 de marzu]] de [[2017]], el Gobiernu de Bolivia presentó'l so retruque d'argumentos pa xustificar les sos pretensiones sobre'l territoriu chilenu.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Redaición|títulu=Bolivia presenta retruque na demanda contra Chile na Corte de L'Haya por accesu al mar|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-39335468|fecha=21 de marzu de 2017|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=BBC Mundu|idioma=en-GB}}</ref> El [[16 de setiembre]] del mesmu añu, Chile apurrió la dúplica pa responder a les afirmaciones bolivianes.<ref>{{Cita noticia|apellíos=LR|nome=Redaición|títulu=Chile respuende a demanda de Bolivia en L'Haya {{!}} LaRepublica.pe|url=http://larepublica.pe/mundo/1099026-chile-respuende-a-demanda-de-bolivia-en-la faya|fecha=16 de setiembre de 2017|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|idioma=es}}</ref> El procesu atópase abiertu.
=== China ===
{{VT|Gran China}}
[[Ficheru:Greater China.GIF|miniaturadeimagen|250px|La Gran China. En mariellu destáquense les reclamaciones territoriales actuales. En color olivo amuésense los territorios que formaron parte del [[Imperiu chinu]], pero que yá nun son consideraos na idea irredentista.]]
[[Ficheru:ROC Administrative and Claims-es.svg|miniaturadeimagen|250px|Mapa coles reclamaciones territoriales del gobiernu de la República de China (Taiwán).]]
En [[República Popular China|China]] el irredentismu nacional busca la unión nun mesmu estáu de los territorios pertenecientes a la República Popular, [[República de China|Taiwán]] o (República de China) y les [[Rexón alministrativa especial|rexones alministratives especiales]] de [[Ḥong Kong]] y [[Macáu]]. El casu más trascendente políticamente foi'l de la Isla de Taiwán, por cuenta de que'l gobiernu comunista ye consideráu como'l representante llexítimu del pueblu chinu nel esterior, ente qu'en Taiwán esiste un estáu de corte capitalista col nome oficial de República de China.<ref name=":2">{{Cita web|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/11/151106_china_taiwan_rencuentro_xi_jinping_ma_ying_jeou_historia_aw|títulu=China vs. Taiwán: la disputa de más de 60 años que sigue estremando'l país más grande d'Asia|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|apellíu=Mundu|nome=Redaición* BBC|sitiuweb=BBC Mundo}}</ref>
Nel preámbulu de la [[Constitución de la República Popular China]] considérase que "Taiwán ye parte del sagráu territoriu de la República Popular China. El cumplimientu de la grandiosa obra de la reunificación de la patria ye un deber sagráu de tol pueblu chinu, incluyíos los nuesos compatriotes de Taiwán."<ref>{{Cita web|url=http://www.javiercolomo.com/index_archivos/Const/Cons_Ch.htm|títulu=CONSTITUCIÓN DE LA REPÚBLICA POPULAR CHINA|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.javiercolomo.com}}</ref>
El Gobiernu de la República de China alministró enantes en xunto a la [[China continental]] y a la Isla de Taiwán; tres la victoria militar de les fuercies del [[Partíu Comunista (China)|Partíu Comunista Chinu]] na [[Guerra Civil China|Guerra Civil]] estes llograron el so dominiu puramente na zona alcontrada en tierra firme. El [[1 d'ochobre]] de [[1949]], les tropes del [[Exércitu Popular de Lliberación]] entraron en [[Beixín]], polo que se fundó la República Popular China.
Depués de la so derrota, el [[Gobiernu nacionalista de Nankín|gobiernu nacionalista]] escapó a la Isla de Taiwán onde estableció la nueva sede de la so alministración. Les autoridaes de la isla siguieron gobernando esi territoriu col nome oficial de ''República de China'', sicasí, l'estáu ye conocíu mayoritariamente como Taiwán, por cuenta de que la mayor parte de la so alministración céntrase puramente en Taiwán, en dellos casos, especialmente nel terrén deportivu tamién ye llamáu [[China Taipéi]]. Hasta [[1971]] goció de la reconocencia mayoritaria de les naciones y yera el representante chinu na [[Organización de les Naciones Xuníes]], siendo sustituyíu pola República Popular esi mesmu añu.<ref name=":2" />
Na República de China, l'artículu cuartu del so [[Constitución de la República de China|Constitución]], establez que "el territoriu de la República de China dientro de les sos fronteres nacionales esistentes nun va ser alteriáu sacante por una resolución de l'Asamblea Nacional".<ref>{{Cita web|url=http://www.sica.int/busqueda/busqueda_archivu.aspx?Archivu=odoc_2038_2_28072005.htm|títulu=CONSTITUCION DE LA REPÚBLICA DE CHINA|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=www.sica.int|editorial=|idioma=}}</ref> D'esta forma, niégase cualquier tipu de pretensión de reinstalar el gobiernu nel territoriu continental.
Como parte de la so actual política de siguir el [[statu quo]], la República de China nun arrenunció a les reclamaciones sobre territorios anguaño controlaos pola República Popular de China, [[Mongolia]], [[Rusia]], [[Birmania]] y dellos estaos d'[[Asia Central]], esto ye, la [[Gran China]].<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/655587|títulu=The Concept of "Greater China": Themes, Variations and Reservations|apellíos=Harding|nome=Harry|fecha=1993|publicación=The China Quarterly|númberu=136|páxines=660–686|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|doi=10.2307/655587}}</ref> Sicasí, na práutica, Taiwán nun demostró dalguna aición que busque faer notar les sos intenciones de dominiu nos territorios citaos; sicasí, Taiwan buscó tomar el control de dellos archipielagos despoblaos pa estender los sos espacios de [[Mar territorial]] y [[Zona económica esclusiva]], en concretu búscase controlar: les [[Islles Senkaku]], que la so soberanía ye apostada por [[Xapón]] y la República Popular;<ref>{{Cita noticia|títulu=Senkaku, les 'islles Perejil' de Xapón que pueden ser el focu del próximu polvorín mundial|url=https://www.eldiario.es/theguardian/China-Japon-primer-polvorin-mundial_0_609989726.html|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=eldiario.es|idioma=es}}</ref> y les [[Islles Paracelso]] y [[Islles Spratly|Spratly]] nel [[Mar de la China Meridional]],<ref>{{Cita noticia|apellíos=Mohorte|títulu=Les 13 disputes territoriales más chungues del mundu|url=https://magnet.xataka.com/un-mundo-fascinante/les-13-disputes-territoriales-mas-chungues-del mundu|fecha=14 de setiembre de 2015|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|idioma=es}}</ref> qu'anguaño son alministraes pol gobiernu comunista de Beixín.
=== Comores ===
L'artículu primeru de la Constitución de la [[Comores|Unión de les Comores]] establez lo siguiente: "La Unión de les Comores ye una república compuesta poles isla autónomes de [[Mohéli]], [[Mayotte]], [[Anjouan]] y [[Gran Comora]]".<ref>{{Cita web|url=http://www.wipo.int/wipolex/es/text.jsp?file_id=208360|títulu=Comores: La Constitution comorienne|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.wipo.int|idioma=es}}</ref> Sicasí, namái trés de los territorios citaos tán integraos na unión, Mayotte, sigue siendo un [[Francia d'ultramar|departamentu francés d'ultramar]], tres celebrase dos referéndums: unu en [[1974]] y otru en [[1976]], nos dos consultes populares la población de la isla votó por siguir formando parte de [[Francia]] con un 63.8 y un 99.4% de sofitos favorables respeutivamente.<ref>{{Cita noticia|títulu=Quand la France arracha Mayotte aux Comores (1974/1976)|url=http://www.francetvinfo.fr/replay-radio/histoires-d-info/quand-la-france-arracha-mayotte-aux-comores-1974-1976_1780287.html|fecha=10 de xunu de 2015|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=Franceinfo|idioma=fr-FR}}</ref>
=== Corea ===
{{VT|Reunificación de Corea}}
[[Ficheru:Korea (orthographic projection).svg|left|miniaturadeimagen|250px|Escurre de la Reunificación de Corea.]]
Tres la lliberación de Corea de la [[Ocupación xaponesa de Corea|ocupación xaponesa]] y l'establecimientu d'un [[Corea del Sur|tao capitalista]] y [[Corea del Norte|otru comunista]] na [[Península de Corea|Península]], los dos gobiernos amosaron les sos intenciones de reunificar al país so la bandera del so propiu sistema políticu.
En Corea del Sur, el so [[Constitución de la República de Corea|Constitución nacional]], nos artículos 3º y 4º reclama la xurisdicción sobre tola península coreana. Reconoz la división de Corea namái indireutamente, esixendo al presidente que trabaye pa la reunificación.<ref>{{Cita web|url=http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/@ed_protect/@protrav/@ilo_aids/documents/legaldocument/wcms_117333.pdf|títulu=Constitution of the Republic of Korea|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> Nel Sur esiste un organismu encargáu de "gobernar" los territorios alcontraos al norte de la Llinia de Demarcación Militar (actual Corea del Norte), tratar del [[Comité de les cinco provincies de Corea del Norte|Comité de les Cinco Provincies de Corea del Norte]], establecíu en 1949, ta integrada polos gobernadores de les cinco provincies nomáu pol Presidente. Sicasí, el cuerpu ye puramente simbólicu y en gran parte encargáu de tratar con desertores del Norte; si realmente produxérase la reunificación, el Comité sería disueltu y los nuevos alministradores nomaos pol Ministeriu d'Unificación.<ref>{{Cita web|url=https://blogues.wsj.com/korearealtime/2014/03/18/south-koreas-governors-in-theory-for-north-korea/|títulu=South Korea's Governors-in-Theory for North Korea|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|apellíu=Gale|nome=Kwanwoo Jun and Alastair|fecha=18 de marzu de 2014|sitiuweb=WSJ|idioma=en-US}}</ref>
La [[Constitución de Corea del Norte]] tamién sorraya la importancia de la reunificación, pero, magar nun formula una disposición formal similar p'alministrar el Sur, reclama efeutivamente el so territoriu, yá que nun reconoz diplomáticamente a la República de Corea, considerándola una "entidá qu'ocupa'l territoriu coreanu". En concretu, méntase la situación nel preámbulu y nel artículu novenu.<ref>{{Cita web|url=https://es.wikisource.org/wiki/Constituci%C3%B3n_Socialista_de_Corea_del Norte|títulu=Constitución Socialista de Corea del Norte - Wikisource|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=es.wikisource.org|idioma=es}}</ref>
N'ocasiones tamién se menten los territorios de [[Manchuria]] y Jiandao (Gando).<ref>{{cita llibru |apellíu=Marín|nome=Alfonso Ojeda|títulu=Corea interior, Corea esterior|url=https://books.google.com.mx/books?id=zvbIoaLjHt0C&pg=PA63&lpg=PA63&dq=manchuria+y+gando+corea&source=bl&ots=uDxn2pO16F&sig=P7M-RkKYTEqB6pAqplRYfn5JQ7I&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjx4eT1g8nWAhXkJsAKHSYABXMQ6AEIbDAL#v=onepage&q=manchuria%20y%20gando%20corea&f=false|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|fecha=2008|editorial=Verbum Editorial|isbn=9788479624262|idioma=es|apellíos2=Vega|nome2=Alvaro Fidalgu|apellíos3=Coreanes|nome3=Centru Español d'Investigaciones|apellíu4=Madrid|nome4=Universidá Complutense de}}</ref>
=== India ===
[[Ficheru:Akhand Bharat (orthographic projection).svg|miniaturadeimagen|250px|Akhand Bharat o la Gran India.]]
La [[India]] amestóse tolos territorios coloniales alcontraos nel [[Subcontinente indiu]] que nun pertenecieron al [[Raj británicu]], yá seya pola forma pacífica como les colonies que llevaron el nome de la [[India francesa]],<ref>{{Cita web|url=http://mea.gov.in/billateral-documents.htm?dtl/5302/Treaty+establishing+De+Jure+Cession+of+French+Establishments+in+India|títulu=Treaty establishing De Jure Cession of French Establishments in India|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=mexa.gov.in|idioma=en}}</ref> o por aciu invasiones militares como nel casu de la [[India portuguesa]],<ref>{{Cita web|url=http://www.austlii.edu.au/au/journals/MelbJIL/2009/18.html|títulu=White, Nigel D --- "Defending Humanity: When Force is Justified and Why by George P Fletcher and Jens David Ohlin" [2009] MelbJlIntLaw 18; (2009) 10(1) Melbourne Journal of International Law 379|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.austlii.edu.au}}</ref> y antiguu [[Reinu de Sikkim]].<ref>{{Cita web|url=https://www.quora.com/How-did-Sikkim-become-a-part-of-the-Indian-Union|títulu=☆ How did Sikkim become a part of the Indian Union? - Quora|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.quora.com|idioma=en}}</ref>
Sicasí, dientro de la India esiste una idea llamada ''Akhand Bharat'' (Gran India en [[hindi]]), que busca la integración de [[Paquistán]] y [[Bangladex]] dientro del estáu indiu pa restaurar el territoriu de [[1947]], antes de la división del dominiu británicu, la "India Indivisible" (situación que se repitió a lo llargo de la historia en periodos como los imperios [[Imperiu Maurya|Maurya]], [[Imperiu Gupta|Gupta]], [[Imperiu mogol|Mogol]] y [[Imperiu maratha|Maratha]]).<ref>{{Cita noticia|títulu=Why 'Akhand Bharat' Is A Pipe Dream|url=http://www.huffingtonpost.in/varun-parekh/why-akhand-bharat-remains_b_9461132.html|fecha=16 de marzu de 2016|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=Huffington Post India|idioma=en-IN}}</ref> La idea ye defendida por organizaciones polítiques y culturales como'l [[Rastriya Swayamsevak Sangh]]<ref>{{Cita noticia|títulu=RSS and the idea of Akhand Bharat|url=http://indianexpress.com/article/explained/rss-akhand-bharat/|fecha=4 de xineru de 2016|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=The Indian Express|idioma=en-US}}</ref> y el [[Partíu Popular Indiu]].<ref>{{Cita web|url=https://www.aljazeera.com/news/2015/12/india-bjp-chief-backs-unity-pakistan-bangladesh-151224100753698.html|títulu=BJP official backs India-Pakistan-Bangladesh unity|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.aljazeera.com}}</ref> Otros partíos políticos importantes de la India, como'l [[Congresu Nacional Indiu]], oponer a la partición del territoriu por motivos de tipu relixosu, nun tán a favor d'un gran estáu nel Sur d'Asia.
Una versión amenorgada del irredentismu na India céntrase puramente nel territoriu de [[Caxmir (rexón)|Caxmir]], que foi oxetu de disputa con Paquistán dende 1947, a partir d'esi añu vive un [[Conflictu de Caxmir|conflictu]] ente los dos estaos pol dominiu de la rexón. El [[Maharajá de Jammu y Caxmir|Maharajá]] [[Hari Singh]] del [[Yamu y Caxmir]] robló'l tratáu d'adhesión a la India pa llograr proteición ante la medrana d'una incursión pakistaní.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Redaición|títulu=Por qué India y Paquistán tán de nuevu en cantu de la guerra per Caxmir|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-38086911|fecha=24 de payares de 2016|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=BBC Mundu|idioma=en-GB}}</ref> Dende l'españíu del conflictu, Caxmir permaneció estremáu en trés partes, alministráu pola India, Paquistán y [[República Popular China|China]] en porciones territoriales propies. Sicasí, sobre la base del tratáu d'adhesión, la India sigue reclamando tola rexón de Caxmir como parte integrante de la mesma. Tolos partíos políticos indios modernos sofiten la torna de la totalidá de Caxmir a la India, y tolos mapes oficiales de la India amuesen la totalidá de Yamú y Caxmir (incluyendo los territorios baxu control de les alministraciones pakistaní o china dempués de 1947) como parte integral de la India.<ref>{{Cita noticia|apellíos=DELI|nome=EL PERIÓDICU NUEVA|títulu=La India bloquia l'espardimientu d'Al Jazira polos sos mapes de Caxmir|url=http://www.elperiodico.com/es/internacional/20150422/la india-bloquia-la-difusion-de-al-jazira-polos sos mapes-de-cachemira-4123905|fecha=22 d'abril de 2015|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=elperiodico|idioma=ES}}</ref>
=== Indonesia ===
[[Ficheru:Greater Indonesia Locator.svg|left|miniaturadeimagen|250px|La Gran Indonesia o Gran Malasia.]]
Indonesia reclamó tolos territorios de les antigües [[Indies Orientales Neerlandeses|Indies Orientales Holandeses]], y amás d'oponese a los planes británicos pa xunir a la [[Malasia británica|Malaya Británica]] y [[Isla de Borneo|Borneo]] nuna nueva federación independiente de [[Malasia]], yá que yeren vistos como una amenaza al so oxetivu de crear un estáu únicu llamáu Gran Indonesia. La oposición indonesia de la creación del estáu malayu provocó [[Confrontación indonesiu-malaya|enfrentamientu]] ente Indonesia y Malasia ente [[1962]] y [[1966]],<ref>{{Cita noticia|apellíos=Diplomat|nome=Adam Leong Kok Wey , The|títulu=The War That Gave Birth to ASEAN|url=http://thediplomat.com/2016/09/the-war-that-gave-birth-to-asean/|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=The Diplomat|idioma=en-US}}</ref> sicasí, les tensiones repitiéronse a lo llargo del tiempu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Apuesta de frontera Malasia – Indonesia · Global Voices n'Español|url=https://ye.globalvoices.org/2010/10/13/disputa-de frontera malaya-indonesia/|fecha=13 d'ochobre de 2010|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=Global Voices n'Español|idioma=es}}</ref> El país ocupó'l territoriu del [[Timor portugués]] (llamáu agora [[Timor Oriental]]) ente [[1975]] y [[2002]] basáu en demandes del irredentismu, la ocupación militar incluyó asaltos, violaciones, saqueos y otros actos violentos escontra la población llocal.<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/documentos/2003/04/guerres_escaecíes/indonesia.html|títulu=ELMUNDO.es - DOCUMENTOS -|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.elmundo.es}}</ref> Al incluyir la Isla de Borneo dientro de les sos pretensiones, la unión incluyiría a Indonesia, Malasia, Timor Oriental, [[Brunéi]] y [[Singapur]].
La idea de xunir les antigües posesiones coloniales britániques y neerlandeses nel [[Sureste Asiáticu]] tien los sos raigaños nel sieglu XX, una y bones el conceutu de (Melayu Raya) foi acuñáu na Malaya británica, siendo adoptáu por estudiantes y graduaos d'un colexu de formación magisterial a finales de la [[Años 1920|década de 1920]]. Delles figures polítiques n'Indonesia incluyendo Mohammad Yamin y [[Sukarno]] resucitaron la idea nos [[Años 1950|años 50]] y renombraron el conceutu d'unión política como la Gran Indonesia.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/231888773_The_'Greater_Indonesia'_Idea_of_Nationalism_in_Malaya_and_Indonesia|títulu=The 'Greater Indonesia' Idea of Nationalism in Malaya and Indonesia|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=ResearchGate|idioma=en}}</ref>
=== Israel ===
{{VT|Gran Israel|nacionalismu palestino|Sionismu}}
En [[1948]] establecióse'l [[Israel|Estáu d'Israel]] tres l'aprobación del [[Plan de les Naciones Xuníes pa la partición de Palestina]],<ref>{{cita publicación |títulu=UN Partition Plan|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/in_depth/middle_east/israel_and_the_palestinians/key_documents/1681322.stm|fecha=29 de payares de 2001|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|idioma=en-GB}}</ref> la resolución de les [[Organización de les Naciones Xuníes|Naciones Xuníes]] cumplir tres el fin del [[Mandatu británicu de Palestina]], la salida de les tropes y autoridaes britániques y la llamada "[[Guerra árabe-israelina de 1948|Guerra d'Independencia]]",<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/shared/spl/hi/middle_east/03/v3_ip_timeline/html/1948.stm|títulu=BBC NEWS|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=news.bbc.co.uk}}</ref> na cual l'exércitu israelín ganó a una coalición de países árabes.<ref>{{cita web |url=http://users.ox.ac.uk/~ssfc0005/Israel%20and%20the%20Arab%20Coalition%20in%2019481.html|títulu=Israel and the Arab Coalition in 1948|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|sitiuweb=users.ox.ac.uk|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090830023223/http://users.ox.ac.uk/~ssfc0005/Israel%20and%20the%20Arab%20Coalition%20in%2019481.html|fechaarchivu=2009-08-30}}</ref>
Dempués d'asegurar l'establecimientu como estáu, Israel empezó a reclamar tola rexón de [[Palestina (rexón)|Palestina]] como'l llar nacional del [[pueblu xudíu]], polo que puede considerase la idea como'l surdimientu del irredentismu israelín modernu, que busca la recuperación de los territorios perdíos dempués les diverses ocupaciones por potencies como l'[[Imperiu romanu]], l'[[Imperiu bizantín]], el [[Califatu]] y l'[[Imperiu otomanu]]. Amás de recuperar una [[Reinu d'Israel|soberanía]] que s'exerció a lo llargo de diversos periodos de la historia.<ref>{{cita web|url=http://www.monografias.com/trabayos89/curtia-hestoria-israel/curtia-hestoria-israel.shtml|títulu=Curtia historia d'Israel - Monografias.com|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|apellíu=Monografias.com|nome=Luis Lorenzo Cortes,|sitiuweb=www.monografias.com|idioma=es}}</ref>
Les reclamaciones territoriales israelines básense principalmente na tradición de los testos [[Biblia|bíblicos]] qu'aseguraben la [[Tierra Prometida]] pal pueblu xudíu y na ocupación territorial soberana que s'exerció en diversos periodos de la historia, lo que se marca especialmente na intención d'Israel d'exercer el dominiu total na ciudá de [[Xerusalén]].<ref>{{cita publicación|títulu=Israel, en busca de la Tierra Prometida|url=http://elordenmundial.com/2016/10/31/israel-busca-la tierra prometida/|fecha=31 d'ochobre de 2016|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=L'Orde Mundial nel S.XXI|idioma=es-ES}}</ref> Como parte de la [[Judaísmu|tradición relixosa xudía]], describir nel pasaxe del [[Xénesis]], capítulu 15, versículos 18-21:<ref>{{cita web|url=https://www.iglesia.net/biblia/libro/genesis.html#cap15|títulu=La Biblia: Xénesis Capítulu 15|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|autor=|apellíu=LaWebCristiana.com|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=www.iglesia.net|editorial=|idioma=es}}</ref>
[[Ficheru:Israel and occupied territories map.png|miniaturadeimagen|Mapa d'Israel y los territorios ocupaos|300x300px]]
''"Esi día, [[Yahveh]] fixo un pactu con [[Abraham]], y dixo: "A los tos descendientes doilos estes tierres, dende'l [[Nilu|ríu d'Exiptu]] hasta'l ríu [[Éufrates]]. La tierra de los Quenitas, Quenizitas, Cadmonitas, [[Hitites]], Perizitas, [[Refaim]], [[Amoritas]], [[Canaan]]itas, Girgasitas y [[Yebusitas]].''"
Mientres la ocupación de los otomanos y el posterior mandatu británicu, el territoriu d'Israel foi llugar de convivencia ente poblaciones d'orixe [[Hebreos|hebréu]] y árabe, tres la [[Segunda Guerra Mundial]] estremóse'l territoriu ente diversos estaos. Ente [[1949]] y [[1967]], Israel tomó [[Xerusalén Oeste]], sicasí, en ganando la [[Guerra de los Seis Díes]], l'estáu hebréu amplió les sos fronteres al controlar la totalidá de Xerusalén, partes de [[Cixordania]] ([[Samaria]] y [[Xudea]]), la [[Franxa de Gaza]], los [[Altos del Golán]] y la [[Península del Sinaí]].<ref>{{cita web |url=https://www.clarin.com/ediciones-anteriores/guerres-anexones-cambio-mapa_0_Sk5xfQHyRtl.html|títulu=Guerres, anexones y cambeos nel mapa|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|apellíu=Clarin.com|sitiuweb=www.clarin.com|idioma=es}}</ref> En [[1982]], l'estáu israelín devolvió la zona del Sinaí a [[Exiptu]].<ref>{{cita publicación |apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=Exiptu recupera güei el Sinaí tres 15 años d'ocupación israelina|url=https://elpais.com/diario/1982/04/25/internacional/388533604_850215.html|fecha=25 d'abril de 1982|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref> En [[1994]] dexó'l control de la Franxa de Gaza y una parte de Cixordania a l'[[Autoridá Nacional Palestina]], sicasí, caltién colonies xudíes nesos territorios, que son protexíes por tropes de les [[Fuercies de Defensa d'Israel]].<ref>{{cita publicación |títulu=Mapes: Les claves del conflictu palestino-israelín|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/view/134221-naturaleza-conflicto-palestino-israeli|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref>
El control de Xerusalén per parte d'Israel ye defendíu dientro oficialmente pola llamada [[Llei de Xerusalén]], que declara que la ciudá de Xerusalén, "completa y xunida", pa ser la capital d'Israel. Pela so parte, l'artículu 3 de la Llei Fundamental de l'Autoridá Palestina, ratificáu en [[2002]] pola Autoridá Nacional Palestina y qu'actúa como constitución provisional, afirma que "Xerusalén ye la capital de Palestina". El gobiernu palestín dende [[Ramala]] los territorios que fueron cedíos pol estáu israelín, ente que la Franxa de Gaza ye gobernada pol movimientu [[Hamás|Hamas]]. La mayoría de los gobiernos internacionales, incluyíos los Estaos Xuníos, nun acepten l'estáu de capital de Xerusalén, polo que caltienen les sos sedes diplomátiques en [[Tel Aviv]].<ref>{{cita publicación |apellíos=Jordá|nome=Carmelo|títulu=¿Por qué las embajadas en Israel no están en la capital de Israel?|url=https://www.libertaddigital.com/internacional/oriente-medio/2017-01-24/por-que-las-embajadas-en-israel-no-estan-en-la-capital-de-israel-1276591268/|fecha=24 de xineru de 2017|fechaaccesu=24 de marzu de 2017|periódicu=Libertad Digital|idioma=es-ES}}</ref>
Dellos sectores de los ciudadanos israelinos y xudíos del mundu, consideren que la Ribera Oriental del [[ríu Xordán]] (anguaño parte del [[Xordania|Reinu de Xordania]]) ye la parte oriental de la [[Tierra d'Israel]], les sos creencies basar n'interpretar los testos de la Biblia, según los cualos, les tribus israelites de [[Tribu de Manasés|Manasés]], [[Gad]] y [[Rubén]] establecer na vera oriental del Xordán y porque esa zona foi designada como llar nacional xudíu pola [[Sociedá de les Naciones]] nel [[Mandatu británicu de Palestina|Mandatu de Palestina]] basáu na conexón histórica reconocida del pueblu xudíu a la tierra.<ref>{{cita web |url=http://embassies.gov.il/madrid/NewsAndEvents/Pages/La-Declaraci%C3%B3n-Balfour-y-el|títulu=La Declaración Balfour y el Derechu a un Llar Nacional Xudíu|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200927000720/http://embassies.gov.il/madrid/NewsAndEvents/Pages/La-Declaraci%C3%B3n-Balfour-y-el|fechaarchivu=2020-09-27}}</ref> Citando la [[Declaración Balfour de 1926|Declaración Balfour]] como una base esplícita, non pa crear, sinón pa "reconstituyir" la patria histórica del pueblu xudíu como un estáu-nación análogu al antiguu Reinu d'Israel, suxetu a cambeos per tratáu, capitulación, concesión, usu, significa que constitúi una base pa les reclamaciones de xurisdicción soberana.<ref>{{cita publicación |títulu=DECLARACIÓN BALFOUR: La responsabilidá histórica de Gran Bretaña na catástrofe palestina|url=http://www.palestinalibre.org/articulo.php?a=46946|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190524032203/http://www.palestinalibre.org/articulo.php?a=46946 |fechaarchivu=2019-05-24}}</ref>
=== Venezuela ===
{{VT|Guayana Esequiba|Esequibo (Venezuela)}}
[[Ficheru:Venezuela, administrative divisions (+claims) - es - colored.svg|left|miniaturadeimagen|250px|División política de Venezuela. La zona con franxes naranxes ye'l territoriu del Esequibo que la so soberanía ye reclamada pol gobiernu venezolanu.]]
El territoriu de la Guayana Esequiba o [[Esequibo (Venezuela)|Esequibo]] ye un territoriu que s'atopa alministráu pola [[Guyana|República de Guyana]], sicasí, ye reclamáu pol Gobiernu de [[Venezuela]] como parte de la so estensión nacional. Mientres la [[Imperiu español|dominación española]] de la rexón, el territoriu del Esequibo formó parte del [[Virreinatu de Nueva Granada]] y la [[Capitanía Xeneral de Venezuela]]. Darréu pasó a formar parte de les colonies de la [[Guayana Británica]] y la [[Guayana Neerlandesa]].
En [[1897]] hubo un compromisu ente l'[[Imperiu británicu]] y Venezuela pa resolver la disputa territorial, sicasí, en [[1899]] producióse'l [[Laude Arbitral de París]], que falló en favor del [[Reinu Xuníu]], a partir d'esi añu los distintos gobiernos venezolanos aseguraron qu'hubo complicidá ente los xueces designaos y los británicos pa perxudicar a la nación suramericana.<ref name=":3">{{Cita web|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/07/150720_venezuela_guyana_claves_diferendo_dp|títulu=Por qué Venezuela reclama dos tercios del territoriu de Guyana|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|apellíu=Mundu|nome=Daniel Pardu BBC|sitiuweb=BBC Mundo}}</ref> En [[1966]], roblóse'l [[Alcuerdu de Xinebra (1966)|Alcuerdu de Xinebra]], que punxo la rexón so alministración de la Guyana británica mientres un plazu de cuatro años. En [[1970]] conxeláronse les negociaciones cola firma del [[Protocolu de Puertu España]], esi mesmu añu los guyaneses aportaron a la independencia total, lo que complicó les negociaciones.<ref name=":3" />
Les reclamaciones de Venezuela tomen un territoriu d'unos 166 000 quilómetros cuadraos y según l'alcuerdu de Xinebra tendrá de resolvese por aciu una solución práutica, pacífica y satisfactoria al discutiniu.<ref>{{Cita web|url=https://treaties.un.org/doc/Publication/UNTS/Volume%20561/volume-561-I-8192-English.pdf|títulu=Agreement to resolve the controversy over the frontier between Venezuela and British Guiana. Signed at Geneva, on 17 February 1966|fechaaccesu=28 de setiembre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref>
Mientres el gobiernu de [[Hugo Chávez]] la rellación ente Venezuela y Guyana foi flexible, nun principiu siguióse cola axenda de reclamar l'área, pero a partir de [[2004]] el gobiernu chavista dexó les operaciones d'infraestructura y desenvolvimientu del gobiernu de [[Georgetown]], ya inclusive se llegó a afirmar que la reclamación de [[1962]] foi "orquestada dende Washington pa primir al gobiernu izquierdista de Guyana".<ref>{{Cita noticia|títulu=Venezuela a puntu de perder el Esequibo pola neglixencia de Maduro|url=https://es.panampost.com/maria-teresa-romero/2016/11/25/venezuela-perder-esequibo-maduro/|fecha=25 de payares de 2016|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|periódicu=PanAm Post|idioma=es-ES}}</ref> Sicasí, el gobiernu de [[Caraques]] realizó dellos xestos pa recordar la causa, por casu, el [[9 de marzu]] de [[2006]] modificóse la Bandera de Venezuela pa recuperar la octava estrella pa "recordar l'apurra de Guayana a la causa independentista de Venezuela".<ref>{{Cita web|url=http://vtv.gob.ve/conoz-mas-por-que s'amiesta-la-octava-estrella-a-la bandera nacional/|títulu=CONOZ MÁS {{!}} ¿Por qué amiéstase la octava estrella a la Bandera Nacional? – VTV|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|apellíu=MippCI|sitiuweb=vtv.gob.ve|idioma=es-ES}}</ref> Mientres el mandatu de [[Nicolás Maduro]], el gobiernu venezolanu retomó les reclamaciones d'una más activa que'l so antecesor, llegando a tratar la tema nes Naciones Xuníes.<ref>{{Cita noticia|títulu=Maduro encetó con Ban discutiniu ente Venezuela y Guyana pol Esequibo|url=http://www.elnuevoherald.com/noticias/mundo/america-latina/venezuela-ye/article104425051.html|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|periódicu=elnuevoherald|idioma=en}}</ref>
El gobiernu de Guyana considera como un "absurdu" les reclamaciones territoriales de Venezuela sobre una franxa que representa'l 66% del territoriu guyanés, inclusive s'aseguró que "Venezuela nunca enxamás exerció soberanía sobre'l Esequibo".<ref>{{Cita noticia|apellíos=Wallace|nome=Arturo|títulu=Carl Greenidge, vicepresidente de Guyana: "El reclamu de Venezuela sobre'l Esequibo ye absurdu"|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-39321228|fecha=20 de marzu de 2017|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|periódicu=BBC Mundu|idioma=en-GB}}</ref>
== Irrendentismos ensin reconocencia oficial o históricos ==
En distintes partes del mundu esisten movimientos políticos irredentistas, que son sofitaos por sectores de la población y partíos políticos, sicasí, escarecen de reconocencia oficial pol estáu beneficiáu de la causa, sicasí estos pueden ser enarboliaos polos gobiernos nacionales en determinaos momentos, o fueron causa oficial mientres dalgún periodu de la so historia.
=== Europa ===
==== Albania ====
{{VT|Gran Albania|Nacionalismu albanés}}
[[Ficheru:Greater Albania.png|miniaturadeimagen|250px|La Gran Albania.]]
La [[Gran Albania]] o Albania Étnica, según los partidarios del nacionalismu albanés,<ref>{{cita llibru |apellíos=Bogdani|nome=Mirela|títulu=Albania and the European Union: The Tumultuous Journey Towards Integration and Accession|url=https://books.google.com.mx/books?id=32Wu8H7t8MwC&pg=PA230&dq=ethnic+albania&cd=4&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=ethnic%20albania&f=false|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|fecha=15 de marzu de 2007|editorial=I.B.Tauris|isbn=9781845113087|idioma=en|apellíos2=Loughlin|nome2=John}}</ref> ye un conceutu irredentista que busca la integración de territorios que nun pertenecen al estáu albanés pero cunten con mayoríes étniques allegaes o tienen llazos históricos cola Patria Madre, por ello son consideraes como parte de la nación albanesa acordies colos sos partidarios.<ref name=":4">{{Cita web|url=http://www.balkaninsight.com/en/article/survey-greater-albania-remains-popular|títulu=Poll Reveals Support for 'Greater Albania' :: Balkan Insight|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.balkaninsight.com}}</ref>
En términos xeográficos, l'Albania Étnica abarca la totalidá d'[[Albania]] y [[Kosovu]], amás de partes pertenecientes a [[Serbia]], [[Montenegru]], [[Grecia]] y la [[República de Macedonia]]. Nes zones reclamaes esiste una mayoría étnica de población albanesa, quitando la zona del [[Epiru]], alcontrada en territoriu helénicu.
Según l'informe Gallup Balkan Monitor 2010, la idea d'una Gran Albania ye sofitada pola mayoría de los albaneses n'Albania (63%), Kosovo (81%) y Macedonia (53%).<ref name=":4" /><ref name="d362b43b">{{Cita noticia|apellíos=Nikolaidis|nome=Andrej|títulu=Balkan nationalism has been reawoken by the attack of the drone {{!}} Andrej Nikolaidis|url=http://www.theguardian.com/commentisfree/2014/oct/15/balkan-nationalism-drone-football-serbia-albania|fecha=15 d'ochobre de 2014|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|periódicu=The Guardian|issn=0261-3077|idioma=en-GB}}</ref>
En [[2012]], como parte de les celebraciones pol centenariu de la independencia d'Albania, el primer ministru [[Sali Berisha]] faló de la esistencia de la llamada "Albania de toles tierres albaneses, dende [[Préveza|Preveza]] a [[Preševo]], y dende [[Skopie|Skopje]] hasta [[Podgorica]]".<ref>{{Cita noticia|títulu=Albania marks independence with giant cake and quarrels|url=https://www.reuters.com/article/us-albania-indpendence/albania-marks-independence-with-giant-cake-and-quarrels-idUSBRE8AR1F420121128|fecha=Wed Nov 28 22:42:13 UTC 2012|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|periódicu=Reuters}}</ref>
El irredentismu albanés saltó como tema de conversación internacional n'ochobre de [[2014]], cuando mientres la celebración d'un [[Partíu de clasificación pa la Eurocopa ente Serbia y Albania (2014)|partíu de fútbol ente les seleiciones d'Albania y Serbia]] foi suspendíu por cuenta de la irrupción d'un [[Vehículu aereu non tripuláu|dron]] qu'amosaba una bandera coles cares d'[[Ismail Qemali]] y [[Isa Boletini]], consideraos como padres de la nación albanesa, y un mapa de la Gran Albania. Tres l'apaición del aparatu desamarró una espolín ente los futbolistes presentes na cancha, lo que provocó la finalización del xuegu, amás asocedieron incidentes rellacionaos en ciudaes de Serbia, Montenegru, Albania y en [[Viena]], [[Austria]].<ref name="d362b43b" /> El sucesu sacó a la lluz los problemes nacionalistes que se viven nos [[Península balcánica|Balcanes]], una y bones les autoridaes serbies culparon al hermanu del Primer Ministru d'Albania, de ser el responsable de controlar l'artefactu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Lemaître|nome=Damien|títulu=Un dron españa'l Serbia-Albania|url=https://elpais.com/deportes/2014/10/14/actualidad/1413322162_688819.html|fecha=15 d'ochobre de 2014|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref>
==== Alemaña ====
{{VT|Großdeutschland|Panxermanismu|Anschluss|Alcuerdos de Múnich|Lebensraum}}
[[Ficheru:NS administrative Gliederung 1944.png|left|miniaturadeimagen|250px|División alministrativa del Tercer Reich en 1944. El conceutu base del imperiu foi la Gran Alemaña.]]
La idea d'una ''Großdeutschland'' (''Gran Alemaña'') surdió mientres el procesu d'[[Unificación alemana|unificación del territoriu xermánicu]] en [[1871]], los partidarios de la idea defendíen la creación d'un estáu qu'incluyera los territorios d'[[Alemaña]] y [[Austria]], sicasí, la idea foi ganada pola fórmula de la ''Kleindeutschland (Alemaña Menor),'' propuesta por [[Prusia]], que namái se centraba nel territoriu alemán al tomar en cuenta la imposibilidá d'incorporar al territoriu austriacu, qu'entós yera cabeza d'un [[Imperiu austrohúngaru|Imperiu]], y qu'amás yera rival militar de los prusianos.<ref>{{Cita web|url=http://tercerainformacion.es/antigua/spip.php?article67420|títulu=La Unificación alemana|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|apellíu=http://enredacoop.es|sitiuweb=tercerainformacion.es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171001214439/http://tercerainformacion.es/antigua/spip.php?article67420|fechaarchivu=2017-10-01}}</ref>
La Gran Alemaña foi rescatada nel periodu previu a la [[Primer Guerra Mundial]], nesi periodu plantegóse un estáu qu'incluyera Alemaña, Austria y la rexón de [[Sudetes|Los Sudetes]], el planteamientu foi denomináu sol nome de "cuestión alemana".<ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5114661.pdf|títulu=La cuestión alemana y Europa|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|autor=Jan Patula|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref>
Cola llegada del [[Partíu Nacionalsocialista Obreru Alemán|Partíu Nazi]] al poder, la creación d'un estáu qu'axuntara a tolos habitantes xermanos y de la mesma funcionara como un [[Lebensraum|espaciu vital]] convertir n'unu de los oxetivos fundamentales d'[[Adolf Hitler]]. La creación de la Gran Alemaña llograr col'anexón de los Sudetes tres los [[Alcuerdos de Múnich]] y el [[Anschluss]], esto ye, l'anexón d'Austria, los dos acontecimientos cumplir en [[1938]] dando per empecipiáu'l [[Alemaña nazi|Tercer Reich]].<ref>{{Cita web|url=https://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10007593|títulu=Expansión d'Alemaña antes de la guerra|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.ushmm.org}}</ref> Darréu en [[1939]] empezaría la [[Invasión alemana de Polonia de 1939|Invasión de Polonia]], que provocó l'entamu de la [[Segunda Guerra Mundial]], dellos territorios polacos integráronse dientro de la ''Großdeutschland,'' ente qu'otros pasaron a ser consideraos como parte del espaciu vital xunto coles conquistes feches poles fuercies nazis n'[[Europa Oriental]].
Tres la derrota d'Alemaña na Segunda Guerra Mundial, el país foi estremáu en dos estaos: la [[Alemaña Occidental|República Federal]], de corte [[Democracia lliberal|democráticu lliberal]], y la [[República Democrática Alemana|República Democrática]], d'ideoloxía [[Comunismu|comunista]], polo cual el conceutu foi abandonáu mayoritariamente, el procesu remató cola [[Reunificación alemana]] de [[1990]].
La reivindicación d'una Gran Alemaña pasó a ser un movimientu minoritariu, que nun cunta con nengún tipu de sofitu políticu dientro de les fuercies más importantes electoralmente. Al ser considerada como una idea mandada de la dictadura de Hitler, la defensa d'esti conceutu namái ye fecha por grupos de corte [[Neonazismu|neonazi]], [[Fascismu|fascista]] y d'[[Estrema derecha n'Alemaña|estrema derecha]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=Hall|nome=Allan|títulu=Neo-Nazis plotting 'Fourth Reich' in Germany|url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/germany/4839116/Neo-Nazis-plotting-Fourth-Reich-in-Germany.html|fecha=26 de febreru de 2009|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|issn=0307-1235|idioma=en-GB}}</ref>
==== Bulgaria ====
{{VT|Gran Bulgaria}}
[[Ficheru:FronterasDeBulgariaSegúnSanStefanoYBerlín1878.svg|thumb|250px|Gran Bulgaria acordies con el [[Tratáu de San Stefano]].]]
El conceutu de la [[Gran Bulgaria]] trata d'alicar un estáu esistente en [[1913]] gracies al [[Tratáu de San Stefano]] de [[1878]], l'estáu foi eslleíu tres la firma d'un [[Tratáu de Bucarest (1913)|alcuerdu en Bucarest]] nel mesmu añu. Basaos na esistencia d'una entidá nacional histórica, los nacionalistes búlgaros reclamen l'anexón d'un territoriu qu'inclúi la mayor parte de [[Macedonia (rexón)|Macedonia]], [[Tracia]] y [[Mesia]]. La idea irredentista reclama territorios qu'anguaño inclúin la totalidá de Bulgaria y la República de Macedonia, amás de territorios pertenecientes a Grecia, Serbia, [[Rumanía]], Kosovo, [[Turquía]], Albania y [[Ucraína]].<ref>{{Cita web|url=http://www.lahistoriaconmapas.com/historia/hestoria2/definicion-de-gran-bulgaria/|títulu=Definición de Gran Bulgaria - Meaning|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.lahistoriaconmapas.com|idioma=en-US}}</ref>
==== Croacia ====
{{VT|Gran Croacia|Movimientu Ilirio}}
[[Ficheru:NezavisnaDrzavaHrvatskaDistricts1943.png|miniaturadeimagen|250px|[[Estáu Independiente de Croacia]] en 1943, momentu nel que se realizó'l mayor aproximamientu al proyeutu irredentista de la Gran Croacia.]]
La [[Gran Croacia]] (en [[Idioma croata|croata]]: ''Velika Hrvatska'') ye un términu aplicáu a ciertes cañes del [[nacionalismu croata]]. El términu foi una plataforma pal nacionalismu croata mientres la mayor parte del sieglu XX, especialmente mientres la era del [[Reinu de Yugoslavia]], la [[Segunda Guerra Mundial]] y les [[Guerres Yugoslaves]] de los años noventa.<ref name=":19">{{cita llibru |títulu=El Xenocidiu Bosniu: Documentos pa un Analís|url=https://books.google.com.mx/books/about/El Xenocidiu Bosniu.html?id=UItpAAAAMAAJ&redir_esc=y|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=1 de xineru de 1996|editorial=Los Llibros del Tabayón|isbn=9788483190012|idioma=es}}</ref>
El conceutu d'una Gran Croacia tien los sos oríxenes modernos nel llamáu "[[Movimientu Ilirio]]", que foi una campaña cultural y política de tipu [[Paneslavismu|pan-eslavo meridional]]con raigaños na [[Edá Moderna]], y entamada por un grupu de mozos intelectuales croates mientres la primer metá del sieglu XIX.<ref>{{cita llibru |apellíos=Allcock|nome=John B.|títulu=Conflict in the former Yugoslavia: an encyclopedia|url=https://books.google.com.mx/books?id=vqoUAQAAIAAJ&redir_esc=y|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=1998|editorial=ABC-CLIO|isbn=9780874369359|idioma=en|apellíos2=Milivojević|nome2=Marko|apellíos3=Horton|nome3=John Joseph}}</ref> Los oríxenes d'esti conceutu se encentran nos trabayos de Pavao Ritter Vitezović, ente finales del sieglu XVII y principios del sieglu XVIII. Vitezović foi'l primer ideólogu del nacionalismu croata que llegó a proclamar que tolos [[eslavos]] yeren [[croates]].<ref>{{cita llibru |apellíos=Banac|nome=Ivo|títulu=The National Question in Yugoslavia: Origins, History, Politics|url=https://books.google.com.mx/books?id=KfqbujXqQBkC&pg=PA73%7Caccessdate=4&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=2 de febreru de 1988|editorial=Cornell University Press|isbn=0801494931|idioma=en}}</ref> La "[[Iliria]]" proyeutada como territoriu eslavu por Vitezović eventualmente incorporaría non solo la mayor parte de la Europa suroriental, sinón tamién otres partes de la Europa central como Hungría.<ref>{{cita llibru |apellíos=Trencsényi|nome=Balázs|títulu=Whose Love of Which Country?: Composite States, National Histories and Patriotic Discourses in Early Modern East Central Europe|url=https://books.google.com.mx/books?id=eyRbB0mbSsUC&pg=PA220&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=2010|editorial=BRILL|isbn=9004182624|idioma=en|apellíos2=Zászkaliczky|nome2=Márton}}</ref> Vitezović definía como territoriu croata a la mesma Iliria y tol territoriu pobláu por eslavos, incluyíu tol territoriu asitiáu ente los mares [[Mar Adriáticu|Adriáticu]], [[Mar Negru|Negru]] y [[Mar Bálticu|Bálticu]].<ref>{{cita llibru |apellíos=Fine|nome=John V. A. (Jr )|títulu=When Ethnicity Did Not Matter in the Balkans: A Study of Identity in Pre-Nationalist Croatia, Dalmatia, and Slavonia in the Medieval and Early-Modern Periods|url=https://books.google.com.mx/books?id=wEF5oN5erE0C&pg=PA487&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=5 de febreru de 2010|editorial=University of Michigan Press|isbn=0472025600|idioma=en}}</ref>
El primer desenvolvimientu oficial de la Gran Croacia dar mientres la ocupación yugoslava per parte de les Fuercies de la Exa, quien crearon un gobiernu títere en [[Zagreb]] al que denominaron como [[Estáu Independiente de Croacia]], que foi proclamáu por [[Slavko Kvaternik]], unu de los líderes de la [[Ustacha]].
La Ustacha, un movimientu [[Fascismu|fascista]]<ref>{{Cita noticia|títulu=Ustasa {{!}} Croatian political movement|url=https://www.britannica.com/topic/Ustasa|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=Encyclopedia Britannica|idioma=en}}</ref> fundáu en 1929, sofitaba la creación d'una Gran Croacia que s'estendiera dende'l ríu [[Drina]] hasta les contornes de la ciudá de [[Belgráu]].<ref>{{cita llibru |apellíos=Meier|nome=Viktor|títulu=Yugoslavia: A History of Its Demise|url=https://books.google.com.mx/books?id=InX1QDEq_O8C&redir_esc=y|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=1999|editorial=Psychology Press|isbn=9780415185950|idioma=en}}</ref> [[Ante Pavelić]], el [[Poglavnik]] (caudiellu) de los Ustacha, tuviera en negociaciones cola Italia Fascista dende 1927. Estes negociaciones incluyíen el sofitu de Pavelić a l'anexón italiana del territoriu reclamáu en [[Gobernación de Dalmacia|Dalmacia]] a cambéu del sofitu italianu pa consiguir la independencia de Croacia.<ref>{{cita llibru |apellíos=Fischer|nome=Bernd Jürgen|títulu=Balkan Strongmen: Dictators and Authoritarian Rulers of South Eastern Europe|url=https://books.google.com.mx/books?id=qMZaPjrHqYYC&redir_esc=y|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=2007|editorial=Purdue University Press|isbn=9781557534552|idioma=en}}</ref> Amás, [[Benito Mussolini|Mussolini]] ufiertaba a Pavelić el derechu de que Croacia s'anexonara tola [[Bosnia y Herzegovina]]. Pavelić amosóse favorable a estos alcuerdos.
Sicasí, l'Estáu Independiente de Croacia tuvo una soberanía llindada, yá que na práutica viose sometíu al protectoráu exercíu tantu pola [[Alemaña nazi]] como pola [[Italia fascista]]. Amás, tenía d'enfrentar a una oposición interna fuerte, pos apenes la metá de la población yera étnicamente croata, el restu yeren serbios, bosnios musulmanes o xudíos. Lo que provocó que la Ustasa y l'Alemaña nazi tuvieren que faer operaciones de llimpieza étnica y xenocidiu escontra les minoríes del país.<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/3133549|títulu=Wehrmacht Perceptions of Mass Violence in Croatia, 1941-1942|apellíos=Gumz|nome=Jonathan Y.|fecha=2001|publicación=The Historical Journal|volume=44|númberu=4|páxines=1015–1038|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|doi=10.2307/3133549}}</ref> El gobiernu fascista de Croacia tamién tuvo d'enfrentar a los [[partisanos yugoslavos]] qu'empezaron una guerrilla de resistencia comunista na rexón, l'Estáu Independiente terminaría en [[1945]] de resultes de la cayida de los nazis y el fin de la Segunda Guerra Mundial.<ref>{{cita llibru |apellíos=Ramet|nome=Sabrina P.|títulu=The NDH - An Introduction, Totalitarian Movements and Political Religions 7|url=|fechaaccesu=|añu=2006|editorial=PRIO|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=399-409|idioma=|capítulu=}}</ref>
La última vegada na cual el conceutu de la Gran Croacia foi puestu en práutica polos gobiernos nacionales, foi mientres la [[Guerra de Bosnia]], cuando l'exércitu croata empezó a intervenir en territoriu de Bosnia y Herzegovina pa protexer aquellos sectores con población croata.<ref>{{Cita publicación|url=http://www.icty.org/x/cases/naletilic_martinovic/tjug/en/nal-tj030331-y.pdf|títulu=PROSECUTOR v. Mladen NALETILIC, aka “TUTA” And Vinko MARTINOVIC, aka “ŠTELA”|apellíu=|nome=|fecha=31 de marzu de 2003|publicación=International Tribunal for the Prosecution of Persons Responsible for Serious Violations of International Humanitarian Law Committed in the Territory of Former Yugoslavia since 1991|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|doi=|pmid=}}</ref> En 1991 roblóse'l [[Alcuerdu de Karađorđevo]] ente'l presidente croata [[Franjo El tođman]] y el presidente serbiu [[Slobodan Milošević]], y col Alcuerdu de Graz de 1992, los líderes políticos serbios y croates alcordaron la partición de Bosnia, lo que llevaría a que les fuercies croates tamién s'enfrentaren col [[Exércitu de la República de Bosnia y Herzegovina|Exércitu de Bosnia y Herzegovina]] na [[Guerra Croata-Bosnia]]. Mientres esti periodu hanse documentáu masacres y operaciones de llimpieza étnica per parte de les fuercies croates sobre la población bosnia, coles mires de consiguir establecer una "Gran Croacia". Hai pruebes que señalen qu'estes operaciones realizar con conocencia y consentimientu de les autoridaes croates de Zagreb, incluyíu'l presidente El tođman.<ref name=":19" /> Dempués de la muerte de La tođman, el so socesor, [[Stjepan Mesić]], fixo públicos miles de documentos y grabaciones d'audiu nes que quedaben espuestos los planes d'El tođman con al respeutive de Bosnia. Les grabaciones revelaron que tanto Milosevic y El tođman inoraron les promeses de respetar la soberanía de Bosnia, inclusive dempués de la firma de los [[alcuerdos de Dayton]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=Petric|nome=Philip Sherwell and Alina|títulu=Tudjman tapes reveal plans to estrema Bosnia and hide war crimes|url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/bosnia/1343702/Tudjman-tapes-reveal-plans-to-estrema-Bosnia-and-hide-war-crimes.html|fecha=17 de xunu de 2000|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|issn=0307-1235|idioma=en-GB}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Secret recordings link dead dictator to Bosnia crimes|url=http://www.independent.co.uk/news/world/europe/secret-recordings-link-dead-dictator-to-bosnia-crimes-635184.html|fecha=1 de payares de 2000|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=The Independent|idioma=en-GB}}</ref>
==== España ====
{{VT|Disputa territorial de Xibraltar|Irredentismu español|Nacionalismu español}}
[[Ficheru:Reinos Antiguo Régimen.svg|miniaturadeimagen|left|250px|Reinos del Antiguu Réxime, magar yeren gobernaos de manera separada, considérase como la máxima estensión territorial d'España en suelu peninsular al incluyir les Corones de [[Corona de Castiella|Castiella]] y [[Corona d'Aragón|Aragón]] xunto colos Reinos de [[Reinu de Portugal|Portugal]] y [[Reinu de Navarra|Navarra]].]]
N'[[España]] el irredentismu tien la so principal reclamación nel territoriu británicu de [[Xibraltar]], alcontráu nel sur de la [[Península ibérica]] y estremera con [[Andalucía]]. Xibraltar foi territoriu español hasta [[1704]], cuando nel marcu de la [[Guerra de Socesión Española]] foi tomáu polos británicos, siendo reconocida la so posesión cola firma del [[Tratáu d'Utrecht]] en [[1713]].
Mientres el [[Franquismu]] reafitóse la reivindicación d'España sobre Xibraltar, especialmente col espardimientu del lema "[[Lemas del franquismu#Xibraltar ye espa.C3.B1ol|Xibraltar ye español]]", tres la muerte de [[Francisco Franco]], los gobiernos democráticos españoles siguieron cola política de reclamación de la zona del Peñón. En [[1967]] tuvo llugar el primer referéndum sobre la soberanía de Xibraltar, nel cual el 99.64% de los gibraltareños votaron por caltener l'estatus col Reinu Xuníu, sicasí, la consulta foi considerada como illegal pol gobiernu español y la ONX por violar la Resolucón 2231 sobre la descolonización de Xibraltar.<ref>{{Cita web|url=http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=A/RES/2231(XXI)&Lang=S&Area=RESOLUTION|títulu=Documento oficiales de les Naciones Xuníes|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.un.org}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=El día en que Xibraltar votó la so independencia nun referéndum illegal|url=https://www.elespanol.com/reportajes/20170901/243476352_0.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=L'Español|idioma=es}}</ref> En [[2002]], los gobiernos d'España y Reinu Xuníu alcordaron una posible solución por aciu una soberanía compartida de les dos naciones,<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=Piqué y Straw van intentar cerrar el pactu sobre Xibraltar nuna selmana|url=https://elpais.com/diario/2002/05/07/espana/1020722415_850215.html|fecha=7 de mayu de 2002|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref> sicasí, la oposición de la población gibraltareña provocó la convocatoria d'otru [[Referéndum sobre la soberanía de Xibraltar de 2002|referéndum]], nel plebiscitu celebráu'l [[7 de payares]], el 98.48% de los votantes oponer a la ufierta, polo que la solución alcordada abandonóse, sicasí, España volvió manifestar que yera una consulta illegal contraria a les disposiciones de la ONX.<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=El Gobiernu diz que la consulta ye contraria a les resoluciones de la ONX|url=https://elpais.com/diario/2002/11/09/espana/1036796402_850215.html|fecha=9 de payares de 2002|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref>
Ente [[2013]] y [[2014]] vivióse un [[Conflictu diplomáticu ente España y Reinu Xuníu de 2013-2014|conflictu diplomáticu]] de resultes de la xurisdicción de les agües territoriales de Xibraltar, el gobiernu español utilizó la causa p'amosar la soberanía española nel sitiu al endurecer los controles na [[Verja de Xibraltar|verja fronteriza]], sicasí, la cuestión foi rebaxando'l so nivel de tensión hasta quedar nel olvidu.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Internet|nome=Unidá Editorial|títulu=Xibraltar, un conflictu que se dilata pel branu|url=https://www.elmundo.es/elmundo/2013/08/17/espana/1376734621.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017}}</ref> En [[2017]], tres l'entamu del procesu de [[salida del Reinu Xuníu de la Unión Europea]] (Brexit) especulóse ante la posibilidá d'una recuperación del territoriu por cuenta de la oposición gibraltareña a la salida del espaciu européu, polo que Xibraltar pidió diálogu a España, situación sofitada pola [[Comisión Europea]].<ref>{{Cita noticia|títulu=¿Va Ayudar el 'brexit' a qu'España recupere la soberanía sobre Xibraltar?|url=https://www.elespanol.com/mundo/europa/20170331/204980042_0.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=L'Español|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Xibraltar pide a España un diálogu pa encetar consecuencies del Brexit|url=http://www.larazon.es/espana/gibraltar-pide-a-espana-un-dialogo-pa-encetar-consecuencies-del-brexit-BA15372672|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódico=www.larazon.es|idioma=es-ES}}</ref> Pela so parte, Londres decidió dexar fora a Xibraltar de les negociaciones sobre la salida pa evitar cualquier confrontación que pueda retrasar el procesu.<ref>{{Cita web|url=http://www.eleconomista.es/internacional-eleconomista/noticias/8508599/07/17/Londres-dexa-fuera-Xibraltar-de-la-negociacion-del-Brexit-a-pesar-de-la protesta.html|títulu=Londres dexa a Xibraltar fora de la negociación del Brexit a pesar de la protesta|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|autor=elEconomista.es|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref>
Esisten otros movimientos irredentistas minoritarios n'España. El primeru d'ellos busca la reintegración d'[[Andorra]], [[Rosellón]], la [[Cerdaña]] y el [[País Vascu francés]], estos trés ultimos territorios fueron incorporaos a Francia, fronteres que fueron alcordaes nos Trataos de Bayona ente [[1856]] y [[1868]].<ref>{{Cita web|url=http://fama2.us.es/fde/ocr/2007/documentosInternacionalesDelReinadoDeIsabelII.pdf|títulu=Documento internacionales del Reináu de Doña Sabela II dende 1842 a 1868|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref>
Mientres el franquismu surdió otru movimientu que buscaba la incorporación de [[Portugal]], yá fora de manera pacífica o pela vía armada, l'oxetivu yera'l de recrear la [[Portugal so la Casa d'Austria|unión dinástica ente España y Portugal]], que se vivió de [[1580]] a [[1640]]. La idea tenía un sofitu fuerte dientro del aparatu del réxime, en pallabres del historiador [[Stanley G. Payne]], el ministru d'esteriores español, [[Ramón Serrano Suñer]], señaló al so homólogu alemán [[Joachim von Ribbentrop]], "''cuando se mira nel mapa d'Europa, Portugal xeográficamente falando nun tien derechu a esistir".''<ref>{{Cita noticia|apellíos=Públicu|títulu=Oxetivu: Lisboa. El plan de Franco pa invadir Portugal|url=http://blogs.publico.es/strambotic/2017/04/invadir-portugal/|fecha=17 d'abril de 2017|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódicu=Strambotic|idioma=es-ES}}</ref> El plan d'anexón del territoriu portugués desenvolvióse como una hipótesis en casu de que dambes naciones entraren a delidiar na Segunda Guerra Mundial en bandos opuestu, sicasí, la [[neutralidá]] de los estaos y la firma del [[Pactu Ibéricu (1942)|Pactu Ibéricu de 1942]] esaniciaron cualquier posibilidá d'agresión militar mientres el franquismu considerando que los dos países yeren aliaos contra'l comunismu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Imparcial|nome=El títulu=La invasión de Portugal, el suañu imperial de Franco|url=https://www.elimparcial.es/noticia/9603/cultura/la-invasion-de-portugal-el-sueno-imperial-de-francu.html|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódicu=L'Imparcial|idioma=es}}</ref>
[[Ficheru:Suur-Suomen kartta.png|miniaturadeimagen|250px|La ''Gran Finlandia'' inclúi la [[Carelia]] Oriental (n'azul abuxao), [[Estonia]] y [[Ingria]] (n'azul escuro), la rexón de [[Finnmark]] (en verde), y parte del [[Valle del Torne]] (en moráu). N'azul claro reparar l'actual territoriu finlandés.]]
Sicasí, la idea de la unión ente España y Portugal entá permanez como un movimientu políticu denomináu [[Iberismu]], que ye defendíu pol Partíu Ibéricu Íber, sicasí, la nueva concepción inclúi la unión con [[Andorra]] creando una Comunidá Ibérica de Naciones.<ref>{{Cita noticia|títulu=¿Xunir España y Portugal? Esta xente va en serio y promete metenos nel G8. Noticies d'España|url=https://www.elconfidencial.com/espana/2016-10-16/xunir-espana-y-portugal-esta xente-va-en-seriu-y-promete-metenos-en-el-g8_1275310/|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódicu=El Confidencial|idioma=es}}</ref> El proyeutu busca enfocase nos beneficios económicos, políticos y sociales amás d'añader que la unión polos llazos culturales ye inevitable.<ref>{{Cita web|url=https://www.infolibre.es/noticias/foro_milicia_democracia/2016/11/08/el_renacer_d'el_iberismo_57326_1861.html|títulu=El renacer del iberismu|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|apellíu=Rosa|nome=Fidel Gómez|sitiuweb=infoLibre.es|idioma=es}}</ref> Sicasí, la idea cunta con un sofitu minoritariu n'España, alredor del 39% de los españoles sofitar, ente qu'en Portugal algama'l 78% según un estudiu del [[Real Institutu Elcano]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Un 78% de los portugueses quieren una unión política con España|url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20160716/403264938104/78-portugueses-quier-union-espana.html|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref>
==== Finlandia ====
{{VT|Gran Finlandia}}
La Gran Finlandia (en finlandés: ''Suur-Suomi'') ye una idea del periodu d'enteguerres. El conceutu yera'l d'un hipotéticu Estáu qu'incluyera tantu los territorios que güei conformen [[Finlandia]] como los habitaos por pueblos étnicamente rellacionaos col pueblu finés: [[Pueblu finés|fineses]], [[Carelia|karelios]], [[Pueblu lapón|saamis]], [[Estonia|estonios]], [[Ingria|ingrios]] y [[Pueblu kven|kvens]]. La idea de la ''Gran Finlandia'' creció espectacularmente en popularidá ya influencia alredor de [[1917]], coincidiendo cola independencia finlandesa, y foi tornando y perdiendo la so importancia y sofitu tres la Segunda Guerra Mundial y la [[Guerra de continuación]].<ref name=":20">{{Cita web|url=http://historiana.eu/case-study/children-war-finnish-children-sent-safety-ww2/greater-finland-ideology|títulu=Historiana : Case Study : The evacuation of children during times of war, an example from Finland|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|apellíu=Webtic|nome=Euroclio,|sitiuweb=historiana.eu}}</ref><ref name=":21">{{Cita noticia|títulu=A Greater Finland?|url=https://finlanddivided.wordpress.com/legacy/a-greater-finland/|fecha=19 de setiembre de 2016|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=Finland Divided|idioma=en-US}}</ref>
La versión más estendida del conceutu de la ''“Gran Finlandia”'' sería la que tuviera delimitada polos asina llamaes “llendes naturales” qu'incluyeren los territorios habitaos por fineses y karelios, algamando dende'l [[Mar Blancu]] al [[Llagu Onega]], y a lo llargo del [[Ríu Svir]] y el [[Ríu Nieva]] (o, más modestamente, el Ríu Sestra), hasta'l [[Golfu de Finlandia]]. Dellos siguidores d'esta idea incluyíen tamién [[Ingria]], [[Estonia]], la rexón de [[Finnmark]] y el [[Valle del Torne]].<ref name=":20" /><ref name=":21" />
==== Francia ====
[[Ficheru:France 1800.png|left|miniaturadeimagen|250px|Francia en 1800, cuando algamó una estensión territorial basada nes fronteres naturales.]]
Les [[fronteres naturales de Francia]] son una teoría irredentista desenvuelta mientres la [[Revolución francesa]], que asegura que les llendes de la nación francesa tán definíos pol [[Océanu Atlánticu]], el [[Mar Mediterraneu]], la [[Canal de la Mancha]] el calce del [[Rin]], los [[Alpes]] y los [[Pirineos]].<ref>{{Cita publicación|url=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/ahrf_0003-4436_1998_num_314_1_2206|títulu=-y Rhin, frontière naturelle de la France.|apellíos=Smets|nome=Josef|publicación=Annales historiques de la Révolution française|volume=314|númberu=1|páxines=675–698|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|idioma=fr-FR|doi=10.3406/ahrf.1998.2206}}</ref>
Productu d'esta teoría, surdió'l rattachismu, que ye una corriente nacionalista que busca la integración de [[Valonia (tierra romance)|Valonia]], la zona [[Idioma francés|francófona]] de [[Bélxica]] en territoriu francés ante una eventual desapaición del estáu federal, tratar d'una ideoloxía esistente dende los entamos del Reinu de Bélxica.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Llibre.be|nome=El títulu=-y rattachisme, vieux comme la Belgique|url=http://www.lalibre.be/actu/belgique/-y-rattachisme-vieux-comme-la-belgique-51b8971de4b0de6db9b11dc8|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|idioma=fr}}</ref>
==== Grecia ====
{{VT|Gran Idea|Enosis}}
Tres la [[Guerra d'independencia de Grecia|Guerra d'independencia Griega]], l'establecimientu del estáu de [[Grecia]] empezó a pensar na ocupación de los territorios pertenecientes al [[Imperiu otomanu]] que cuntaben con una población [[Helenización|helénica]] mayoritaria. En [[1844]], surdió la [[Gran Idea]], una ideoloxía política que buscaba incorporar al [[Reinu de Grecia]] los territorios de [[Creta]], les [[Islles Xóniques]], [[Tracia]], [[Xonia]], el [[Archipiélagu del Dodecaneso]], el [[Epiru]], [[Macedonia (rexón)|Macedonia]], [[Tesalia]], [[Constantinopla]], [[Xipre]] y dellos territorios d'[[Anatolia]]. El nuevu estáu tendría la so capital en Constantinopla, buscábase recuperar los territorios que pertenecieren al [[Imperiu bizantín]].<ref>{{Cita web|url=http://www.nsd.uib.no/european_election_database/country/greece/introduction.html|títulu=European Election Database - Background - Greece|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.nsd.uib.no|idioma=en}}</ref>
[[Ficheru:GreciaAComienxzosDelSigloXX.svg|miniaturadeimagen|250px|Espansión territorial de Grecia dende 1832.]]
El irredentismu griegu empecipió en 1881, cuando s'adquirió'l territoriu de Tesalia productu de la [[Convención de Constantinopla]]. En [[1897]] sostúvose una [[Guerra greco-turca (1897)|guerra]] contra los otomanos, que resultó en derrota pa los helenos. Darréu diose la [[Guerres de los Balcanes]], la victoria de Grecia ayudólu a llograr les zones de Macedonia, el Epiru y delles islles del [[Mar Exéu]]. Dempués de la [[Primer Guerra Mundial]], Grecia adquirió Tracia Occidental de [[Bulgaria]] según lo axustao nel [[Tratáu de Neuilly-sur-Seine]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Tratáu de Neuilly (1919) - Derechu Internacional Públicu - www.dipublico.org|url=https://www.dipublico.org/3675/tratáu-de-neuilly-1919/|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|periódicu=Derechu Internacional Públicu - www.dipublico.org|idioma=es-ES}}</ref> Amás, gracies al [[Tratáu de Sèvres]] facer col control de [[Xonia]], [[Esmirna]] y [[Tracia Oriental]] (escluyendo la zona de Constantinopla), que yeren parte del Imperiu Otomanu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Tratáu de Sèvres (1920) - Derechu Internacional Públicu - www.dipublico.org|url=https://www.dipublico.org/3680/tratáu-de-sevres-1920/|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|periódicu=Derechu Internacional Públicu - www.dipublico.org|idioma=es-ES}}</ref> Sicasí, les intenciones griegues d'ampliar el so control n'Asia Menor fueron deteníes pola [[Guerra d'Independencia turca]], esti sucesu, conocíu como la [[Guerra greco-turca (1919-1922)|Guerra greco-turca]] terminó cola quema de Esmirna,<ref>{{Cita web|url=http://portugas.website/index.php?newsid=267582|títulu=Gran quema de Esmirna|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|sitiuweb=portugas.website}}</ref> el [[intercambiu de poblaciones ente Grecia y Turquía]], y la firma del [[Tratáu de Lausana]], que devolvió Tracia Oriental y Xonia a la recien creada [[Turquía|República de Turquía]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sqdi.org/es/lausanne-firma-del tratáu-lausana-ente-grecia-y-turquia-revision-del tratáu-de-paz-de-sevres-ente-los aliaos-y-turquia/|títulu=Lausanne. Firma del Tratáu Lausana ente Grecia y Turquía (revisión del Tratáu de paz de Sèvres ente los Aliaos y Turquía)|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> Los sucesos son conocíos ente los griegos como la "Gran Catástrofe". Les aspiraciones irredentistas viéronse beneficiaes cola cesión de les [[Islles Xóniques]], entós del [[Reinu Xuníu]] en [[1864]], y cola entrega del [[Dodecaneso italianu]] en [[1947]].
Otru reclamu griegu irredentista inclúi la zona del [[Epiru Septentrional]] (anguaño parte d'Albania), onde vive una minoría griega de tamañu considerable. Grecia anexonó oficialmente la rexón en marzu de [[1916]], pero foi obligada a revocar poles grandes potencies. En [[1917]] Grecia perdió'l control del restu del Epiru Septentrional en favor d'Italia. La [[Conferencia de Paz de París (1919)|Conferencia de Paz de París de 1919]] axudicó l'área a Grecia dempués de la Primer Guerra Mundial, sicasí, los acontecimientos políticos como la derrota griega na guerra greco-turca (1919-22) y, el cabildeo de los gobiernos italianu, austriacu y alemán en favor d'Albania dio llugar a que l'área fuera vencida a Albania en payares de [[1921]].<ref>{{Cita web|url=http://www.sfeva.gr/76F95304.en.aspx|títulu=The three liberations of Northern Epirus|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.sfeva.gr}}</ref>
Otra esmolición de los griegos ye la incorporación de [[Xeografía de Xipre|Xipre]], o [[Enosis]], isla que pasó del control otomanu al británicu. Como resultáu de la Emerxencia de Xipre la isla ganó la independencia sol nome de [[Xipre|República de Xipre]] en [[1960]]. En [[1974]], la [[Dictadura de los Coroneles|Dictadura de los Coroneles Griegos]] intentó incorporar la isla a territoriu griegu por aciu un [[Golpe d'Estáu en Xipre de 1974|golpe d'estáu]], sicasí, la [[Operación Atila|intervención de tropes turques]] na zona norte provocó'l fracasu del plan, que concluyó que la separación del territoriu xipriota en dos zones separaes per una zona de seguridá conocida como la [[Llinia Verde (Xipre)|Llinia Verde]]: la República de Xipre, al sur, y la [[República Turca del Norte de Xipre]] na zona norte. L'asuntu convirtióse n'unu de los conflictos vixentes n'Europa.<ref>{{Cita noticia|títulu=Sad island story|url=http://www.economist.com/node/18486379|fecha=31 de marzu de 2011|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|periódicu=The Economist|issn=0013-0613}}</ref>
El irredentismu griegu tamién tien intenciones sobre les islles [[Imbros]] y [[Ténedos|Tenedos]], alcontraes nel Mar Exéu, los dos territorios nun fueron cedíos a Grecia mientres los conflictos del sieglu XX, pero caltienen una población importante d'orixe helenu so l'alministración turca.<ref>{{Cita web|url=http://www.globalislands.net/userfiles/Turkey1.pdf|títulu=Gökçeada (Imbros) and Bozcaada (Tenedos): preserving the bicultural character of the two Turkish islands as a model for co-operation between Turkey and Greece in the interest of the people concerníi|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|autor=Andreas Gross|enllaceautor=|fecha=6 de xunu de 2008|sitiuweb=|editorial=Asamblea Parllamentaria del Conseyu d'Europa|idioma=inglés}}</ref> Col afitamientu de les instituciones europees y la entrada de Xipre y Bulgaria na [[Xunión Europea]], la Gran Idea paez perder cualquier posibilidá, sicasí, inda son latentes los conflictos ente griegos y turcos.
==== Hungría ====
{{VT|Gran Hungría|Nacionalismu húngaro}}
[[Ficheru:HungríaYTrianon19101920.svg|left|miniaturadeimagen|250px|El tratáu de Trianón partió los territorios consideraos como parte de la [[Gran Hungría]] ente diversos estaos europeos.]]
La [[Gran Hungría]] foi nos sos entamos una política d'Estáu impulsada coles mires de reclamar los territorios húngaros que fueron perdíos tres la firma del [[Tratáu de Trianón]] en [[1920]]. L'alcuerdu, productu de la derrota del país na [[Primer Guerra Mundial]], apurrió'l 70% de les tierres del antiguu [[Reinu d'Hungría]] a los estaos d'[[Austria]], [[Checoslovaquia]], [[Polonia]], [[Rumanía]] y al [[Reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos]], esto significó qu'unos 3.3 millones d'húngaros convertir en ciudadanos d'otros estaos nacionales.<ref>{{Cita noticia|títulu=Treaty of Trianon {{!}} World War I [1920]|url=https://www.britannica.com/event/Treaty-of-Trianon|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017|periódicu=Encyclopedia Britannica|idioma=en}}</ref> Nel periodu de l'Alemaña Nazi, l'[[Hungría na Segunda Guerra Mundial|estáu húngaru vixente]] incorporar a les [[Potencies de la Exa na Segunda Guerra Mundial|fuercies de la Exa]], polo que recibió delles zones d'Austria y [[Rutenia]] tres la so alianza con Hitler, sicasí, al rematar la Segunda Guerra Mundial volver a les fronteres establecíes en Trianón.<ref>{{Cita noticia|títulu=The Dream of a Greater Hungary - The Globalist|url=https://www.theglobalist.com/the-dream-of-a-greater-hungary/|fecha=25 d'agostu de 2000|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=The Globalist|idioma=en-US}}</ref>
El nacionalismu húngaro tamién tien nel so puntu de mira a la rexón de [[Transilvania]], que formó parte del Reinu d'Hungría hasta [[1526]] tres la [[Batalla de Mohács]], que provocó'l repartu del territoriu húngaru ente austriacos, otomanos y [[Principáu de Transilvania|transilvanos]]. El territoriu darréu pasó a los dominios de los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]], hasta'l fin de la Primer Guerra Mundial, cuando s'incorporó a Rumanía. Sicasí, hai una presencia importante d'una minoría húngara na rexón. L'asuntu de la rexón provocó diversos incidentes diplomáticos ente Hungría y Rumanía.<ref>{{Cita web|url=http://www.balkanalysis.com/romania/2013/02/11/revived-transylvania-apueste-strains-romanian-hungarian-relations-with-potential-for-future-internationalization-of-the-issue/|títulu=Revived Transylvania Apueste Strains Romanian-Hungarian Relations, with Potential for Future Internationalization of the Issue - Romania|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.balkanalysis.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220329011249/http://www.balkanalysis.com/romania/2013/02/11/revived-transylvania-apueste-strains-romanian-hungarian-relations-with-potential-for-future-internationalization-of-the-issue/|fechaarchivu=2022-03-29}}</ref>
En [[2004]], Hungría ingresó na Unión Europea, esti xestu pudo ser vistu como un intentu d'abandonar el irredentismu oficial, sicasí, entá esisten pretensiones menores a les orixinales, anguaño los nacionalistes húngaros reclamen la devolución de [[Voivodina]] ([[Serbia]]), [[Burgenland]] (Austria), un 66% del territoriu de [[Croacia]], la rexón de Transilvania y la totalidá d'[[Eslovaquia]]. Nel sieglu XXI, solamente una organización defende la idea, tratar del [[Movimientu por una Hungría Meyor]].<ref>{{Cita web|url=https://worldview.stratfor.com/article/hungary-hints-greater-hungary|títulu=Hungary: Hints of a 'Greater Hungary'|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=worldview.stratfor.com|idioma=en}}</ref>
==== Irlanda ====
{{VT|Irlanda Xunida|Partición d'Irlanda|Nacionalismu irlandés}}
[[Ficheru:Map of Ireland's capitals.png|miniaturadeimagen|250px|División de la Isla d'Irlanda.]]
El irredentismu n'[[Irlanda]], basa la so idea nel conceutu d'[[Irlanda Xunida]], que busca la incorporación de los [[Úlster|seis condaos]] del [[Irlanda del Norte|norte de la isla]] nel sector republicanu surdíu como [[Estáu Llibre Irlandés]] en [[1922]]. Nun principiu, la [[Constitución d'Irlanda|Constitución de la República d'Irlanda]] reclamaba la soberanía en tol [[Irlanda (isla)|territoriu insular]], sicasí, en [[1998]] esaniciáronse los artículos referentes como parte del [[Alcuerdu de Vienres Santu]].<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=Eire decide güei el cambéu constitucional más importante dende la so fundación|url=https://elpais.com/diario/1998/05/22/internacional/895788011_850215.html|fecha=22 de mayu de 1998|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref> A partir de la ratificación del tratáu, la carta magna irlandesa camudó'l so testu p'asegurar que "una Irlanda xunida namái va poder exercese per medios pacíficos col consentimientu d'una mayoría del pueblu, espresada democráticamente, en dambes xurisdicciones de la isla".<ref name="6y6b0ebe">{{Cita web|url=https://www.taoiseach.gov.ie/eng/Historical_Information/The_Constitution/February_2015_-_Constitution_of_Ireland_.pdf|títulu=CONSTITUTION OF IRELAND|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref>
A lo llargo de la historia de la República d'Irlanda presentáronse ocasiones nes que se faló sobre una posible reunificación de la isla. En [[1940]], el Gobiernu Británicu ufiertó a Eire la creación d'un estáu únicu a cambéu del abandonu de la neutralidá y el so posterior entrada a la [[Segunda Guerra Mundial]] xunto a los [[Aliaos de la Segunda Guerra Mundial|Aliaos]], sicasí, el gobiernu de [[Dublín]] refugó la ufierta.<ref>{{Cita noticia|títulu=Britain offered unity if Ireland entered war|url=https://www.irishtimes.com/news/britain-offered-unity-if-ireland-entered-war-1.281078|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=The Irish Times|idioma=en-US}}</ref>
Ente les décades de [[Años 1960|1960]] y [[Años 1980|1980]] españó'l [[Conflictu d'Irlanda del Norte]], conocíu coloquialmente como ''The Troubles''<sub>,</sub> magar, los gobiernos irlandeses buscaben la unión, especialmente mientres los mandatos d'[[Éamon de Valera]], fíxose más patente'l consensu ente los políticos irlandeses y británicos de que la unión namái sería válida col sofitu de la mayoría de la población norirlandesa.<ref>{{Cita web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1993/12/16/pagina-3/33733250/pdf.html|títulu=Edición del xueves, 16 avientu 1993, páxina 3 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|apellíu=Dixital|nome=La Vanguardia|sitiuweb=hemeroteca.lavanguardia.com|idioma=es}}</ref> La opción foi sofitada mayoritariamente nel Sur, ente que nel Norte los partíos [[Unionismu (Irlanda)|unionistes]] amosaron el so refugu.
En [[1985]] roblóse'l [[alcuerdu anglo-irlandés]], que punxo fin al Conflictu. El pactu dexó que'l gobiernu irlandés llograra un papel consultivu nel Norte, que siguiría formando parte del Reinu Xuníu, sacantes la mayoría de la población norirlandesa espresar pola reunificación nes urnes.<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=L'alcuerdu anglo-irlandés|url=https://elpais.com/diario/1985/12/27/opinion/504486003_850215.html|fecha=27 d'avientu de 1985|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref> En [[1998]], suscribióse'l [[Alcuerdu de Vienres Santu]] que remató cualquier tipu de conflictu y provocó qu'Irlanda borrara de la so Constitución les reclamaciones sobre la soberanía en tola isla,<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/especiales/2001/10/internacional/irlanda/alcuerdu.html|títulu=elmundo.es {{!}} Irlanda del Norte, camín de la paz|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.elmundo.es}}</ref> camudando'l testu por una versión qu'establecía que "una Irlanda xunida namái va poder exercese per medios pacíficos col consentimientu d'una mayoría del pueblu, espresada democráticamente, en dambes xurisdicciones de la isla".<ref name="6y6b0ebe" />
Tres los alcuerdos paecía que la causa de la reunificación d'Irlanda fuera abandonada polos gobiernos republicanu, del norte y británicu. Sicasí, en [[2016]], tres el [[Referéndum sobre la permanencia del Reinu Xuníu na Unión Europea|referéndum]] sobre la [[salida del Reinu Xuníu de la Unión Europea]], la Irlanda Xunida volvió tratar se de resultes del sofitu a la permanencia a la Unión Europea n'Irlanda del Norte, polo que la unión con Irlanda sería la salida más senciella pa permanecer dientro del espaciu européu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Bruxeles estudia la posibilidá de reconocer una Irlanda "xunida" dientro de la XE|url=https://www.elmundo.es/internacional/2017/04/28/590342c4ca4741720c8b457f.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=ELMUNDO|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Escocia podría pidir la independencia y el Ulster la reunificación con Irlanda si gana'l Brexit|url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20160622/402672890880/escocia-independencia-ulster-reunificacion-irlanda-brexit.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref>
==== Italia ====
{{VT|Irredentismu italianu|Imperiu colonial italianu|Gran Italia|Mare Nostrum Italianu}}
[[Ficheru:GreaterItalia.jpg|left|miniaturadeimagen|250px|"Gran Italia" según la idea de 1940: la llinia anaranxada amuesa les zones d'Europa y el norte d'África que seríen incluyíes nesti proyeutu que se remonta a 1940. La llinia verde correspuende a la llende más amplia con control militar italianu na zona del Mediterraneu, que correspuende a payares de 1942.]]
Italia ye'l trubiecu del irredentismu, movimientu surdíu tres la [[Unificación d'Italia|unificación]] del país, que buscaba ampliar los sos dominios a los territorios con mayoría italiana alcontraos fora de la [[Península itálica]]. Les reivindicaciones territoriales d'Italia basar nel reestablecimientu del [[Imperiu romanu|Imperiu Romanu]], una "cuarta vera" según el conceutu de [[Mare Nostrum Italianu|Mare Nostrum]] (del [[llatín]] "El nuesu Mar") y les fronteres étniques tradicionales.<ref>{{Cita noticia|títulu=Irredentismu n'Europa: en busca d'un gran país|url=http://elordenmundial.com/2014/09/08/irredentismu-en-europa-en-busca-de-un-gran-pais/|fecha=8 de setiembre de 2014|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=L'Orde Mundial nel S.XXI|idioma=es-ES}}</ref>
Cola llegada al poder del [[Partíu Nacional Fascista|Partíu Fascista]] de [[Benito Mussolini]], la idea de reconstruyir un imperiu italianu fíxose más patente n'asegurando que los [[Tratáu de Londres (1915)|trataos de Londres]] y [[Tratáu de Versalles (1919)|Versalles]] significaren una traición pa los italianos que combatieren contra les [[Potencies Centrales]], polo que se convirtió nun movimientu que ganó sofitu popular, daqué similar a lo asocedío na Alemaña Nazi.<ref>{{Cita web|url=http://blogs.bu.edu/guidedhistory/moderneurope/catherine-shen/|títulu=The Aftermath of WWI: The Rise of Fascism in Germany and Italy {{!}} Guided History|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=blogues.bu.edu|idioma=en-US}}</ref>
El líder fascista Cesara Maria De Vecchi, gobernador del Dodecaneso, propulsó la idea de la "Italia imperial" qu'incluyera tolos territorios europeos deseyaos polos irredentistas italianos ([[Niza]], [[Saboya]], [[Suiza italiana|Suiza Italiana]], [[Venecia Julia]], [[Dalmacia]], [[Islles Xóniques]], [[Malta]] y [[Córcega]]) y poblaos por comunidaes italianes mientres munchos sieglos, y que tamién incluyera territorios del norte d'África ([[Libia]] y [[Tunicia]]), nos cualos los italianos crearen "[[Imperiu colonial italianu|colonies]]" a finales del sieglu XIX. En [[1942]] completóse'l plan cola conquista de Córcega y Túnez. Pensando nuna victoria de la Exa, Mussolini yá pensaba n'espandir l'imperiu italianu a Creta y a les islles perifériques del sur de Grecia.<ref name=":5">{{Cita web|url=http://www.eurasia1945.com/acontecimiento/fascismu/italia-en-la-segunda-guerra-mundial/|títulu=Italia na Segunda Guerra Mundial {{!}} Eurasia1945|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.eurasia1945.com|idioma=es-ES}}</ref>
Dellos fascistes tamién víen posible la estensión del imperiu colonial n'África cola incorporación d'Exiptu y [[Sudán]] que se xuniríen a les colonies yá establecíes n'[[Eritrea italiana|Eritrea]], [[Etiopía|Abisinia]] y [[Somalia Italiana|Somalia]], conocíes como [[África Oriental Italiana]], lo que dexara ampliar la zona d'influencia y esplotación de materies primes pa sostener el réxime.
El [[Campaña d'Italia (Segunda Guerra Mundial)|meyora de los aliaos n'Italia]] provocó la [[Armisticiu ente Italia y les fuercies armaes aliaes|cayida del réxime fascista]], col posterior l'establecimientu d'un gobiernu interín en [[Roma]] y la creación de la [[República Social Italiana]] que trató d'aguantar ante los aliaos n'espera d'unos refuerzos provenientes d'Alemaña, sicasí, tres el fin del fascismu los territorios ocupaos fueron devueltos a los sos estaos previos al conflictu y el nuevu estáu italianu abandonó cualquier pretensión d'espansionismu.<ref name=":5" />
==== Macedonia ====
Na [[República de Macedonia]] se promueve un conceutu irredentista conocíu como [[Macedonia xunida]], basar na idea de la Macedonia étnica, esto ye, aquellos territorios de la [[Península balcánica]] onde les persones d'orixe macedoniu son mayoría. Los territorios reclamaos polos partidarios d'esta ideoloxía tomen: la provincia griega de [[Macedonia (Grecia)|Macedonia]]; el suroeste de Bulgaria, en concretu la [[Provincia de Blagoevgrad]] ([[Pirin]] según el nacionalismu macedonio), una franxa oriental n'Albania y una pequeña porción de serbia. La capital d'un eventual estáu nacional macedoniu alcontrar na ciudá griega de [[Tesalónica]].
Los irredentistas macedonios aseguren que la so patria foi estremada de manera en "inxusta" tres el [[Tratáu de Bucarest (1913)|Tratáu de Bucarest de 1913]], yá que pretenden reunificar una rexón transnacional nun únicu estáu étnicu.<ref>{{Cita web|url=http://meta.mk/en/for-a-united-macedonia-asks-for-meeting-with-commissioner-hahn/|títulu=“For a United Macedonia” asks for a meeting with Commissioner Hahn {{!}} Meta.mk|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=meta.mk}}</ref>
==== Noruega ====
{{AP|Tierra de Erik el Colloráu}}
El [[Noruega|Reinu de Noruega]] tien reclamaciones territoriales al respeutive de dellos territorios perdíos depués de la disolución de la [[Reinu de Dinamarca y Noruega|Unión real ente Dinamarca y Noruega]]. El llamáu [[Imperiu colonial noruegu|Imperiu noruegu]] tenía los territorios d'[[Islandia]], les [[Islles Feroe]], les [[Islles Shetland]] y les zones coloniales de [[Groenlandia]]. Tres la [[Unión de Kalmar]], les posesiones noruegues pasaron a tar rexíes por [[Dinamarca]]. En [[1814]] roblóse'l [[Tratáu de Kiel]], que tresfirió Noruega a [[Suecia]], sicasí, los daneses caltuvieron el control d'Islandia, Groenlandia y les Islles Feroe magar el so orixe.<ref name=":6">{{cita llibru |apellíos=Larsen|nome=Karen|títulu=History of Norway|url=https://books.google.non/books?id=vhfWCgAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=non#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|fecha=8 d'avientu de 2015|editorial=Princeton University Press|isbn=9781400875795|idioma=en}}</ref>
En [[1905]] Noruega dixebrar de Suecia. En [[1919]] los noruegos reclamaron la so soberanía sobre la [[Tunu|Groenlandia oriental]] por aciu la Declaración de Ihlen, esti fechu provocó una disputa con Dinamarca, que foi resuelta pola [[Corte Internacional de Xusticia]] en [[1933]].<ref>{{Cita web|url=http://www.worldcourts.com/pcij/eng/decisions/1933.04.05_greenland.htm|títulu=Legal Status of Eastern Greenland, Denmark v. Norway, Judgment, 5 September 1933, Permanent Court of International Justice (PCIJ)|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.worldcourts.com}}</ref> Enantes, Noruega incluyía les provincies de [[Provincia de Jämtland|Jämtland]], [[Härjedalen]], Idre, Sarna, y [[Bohuslän]], que fueron cedíes a Suecia tres les derrotes na [[Guerra de los Trenta Años]] y la [[Gran Guerra del Norte]].<ref name=":6" />
==== Países Baxos ====
[[Ficheru:Grootnederland.jpg|miniaturadeimagen|250px|La Gran Nederlandia. L'estáu propuestu que surdiría tres la fusión de los Países Baxos y Flandes.]]
La [[Gran Nederlandia]] (n'[[Dialeutu holandés|holandés]]: Groot-Nederland) o ''Dietsland'' ("Dutchland") ye un estáu hipotéticu monollingüe que se formaría tres la fusión de los [[Países Baxos]] y l'estáu federal belga de [[Flandes]], los dos componentes comparten el [[idioma neerlandés]] con dos dialeutos: holandés y [[Dialeutu flamencu|flamencu]].<ref>{{Cita web|url=https://www.brusselsjournal.com/node/2348|títulu=After Belgium: Will Flanders and the Netherlands Reunite? {{!}} The Brussels Journal|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.brusselsjournal.com|idioma=en}}</ref> La idea foi propuesta pol historiador Pieter Geyl, quien aseguró que los dos territorios namái tuvieron dixebraos mientres la [[Guerra de los Ochenta Años]].
El procesu tendría de faese por aciu una fusión de los dos países nuna nueva entidá, más que na forma una anexón holandesa de Flandes. El movimientu de la Gran Nederlandia estremóse mientres enforma tiempu na forma política que tomaría la política, considerando ente otres una confederación, una federación o un estáu unitariu.
Mientres les crisis de gobiernu vivíes en Bélxica nos años 2007 y 2010 especular cola idea d'una posible integración de la rexón belga nel Reinu de los Países Baxos. En [[2008]] el diputáu holandés, [[Geert Wilders]] y el [[Partíu pola Llibertá]] propunxeron la [[Partición de Bélxica]] pa integrar a Flandes dientro del territoriu holandés, la idea namái foi sofitada pol partíu nacionalista flamencu [[Vlaams Belang]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=20Minuto|títulu=¿El futuru de Bélxica pasará por partir se ente Francia y Holanda? - 20minutos.es|url=http://www.20minutos.es/noticia/304794/0/belgica/francia/holanda/|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=20minutos.es - Últimes Noticies}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-2939882|títulu=Proponen partir a Bélxica en dos|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|apellíu=Tiempu|nome=Casa Editorial El|sitiuweb=El Tiempo|idioma=es-CO}}</ref>
==== Polonia ====
El reclamu irredentista polacu basar na recuperación del [[Kresy]], les tierres orientales de [[Polonia]] según el conceutu nacionalista. En [[1921]], les tropes polaques cruciaron la [[Llinia Curzon]] y ocuparon territorios de les [[Xunión Soviética|repúbliques soviétiques]] d'[[República Socialista Soviética d'Ucraína|Ucraína]], [[República Socialista Soviética Bielorrusa|Bielorrusia]] y [[República Socialista Soviética de Lituania (1918-1919)|Lituania]], ente'l so conquistes incluyíense delles ciudaes importantes de les respeutives zones soviétiques como [[Lviv]] (Ucraína), [[Vilnius]] (Lituania), [[Brest (Bielorrusia)|Brest]] y [[Grodno]] (Bielorrusia).<ref>{{Cita publicación|url=https://muse.jhu.edu/article/200050|títulu=Kazimierz Sosnkowski as Commander in Chief: The Government-in-Exile and Polish Strategy, 1943-1944|apellíos=Schwonek|nome=Matthew R.|fecha=10 de xunetu de 2006|publicación=The Journal of Military History|volume=70|númberu=3|páxines=743–780|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|issn=1543-7795|doi=10.1353/jmh.2006.0194}}</ref> En [[1939]] esos territorios fueron recuperaos pola Xunión Soviética tres la firma del [[Pactu Ribbentrop-Mólotov]]. Magar, eses tierres dexaron de pertenecer a Polonia dende esi pactu, entá vive una cantidá importante de polacos na rexón, polo que los nacionalistes reclamar sol llamáu "Mitu de Kresy".<ref>{{Cita web|url=http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1729/TESI_BA_ZABOKLICKA.pdf|títulu=LA IMATGE DELS CONFINS ORIENTALS NA LLITERATURA POLONESA. VISIÓ HISTÒRICA I FUNCIÓ NA NARRATIVA CREADA A POLÒNIA ALS ANYS 60-80 DEL SEGLE XX|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|autor=BoĪena Anna Zaboklicka Zakwaska|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=catalán}}</ref>
==== Portugal ====
{{VT|Cuestión de Olivenza|Reintegracionismu}}
[[Ficheru:Portugaliza map-fr.svg|miniaturadeimagen|left|200px|Portugalicia o la unión ente Portugal y Galicia.]]
[[Portugal]] nun reconoz la soberanía española sobre [[Olivenza]] y [[Táliga]], conceyos que fueron cedíos a España mientres les [[Guerres Napoleóniques]], les reclamaciones portugueses sobre'l territoriu fueron aldericaes nel Congresu de Viena ensin llegar a nengún tipu de respuesta clara per parte de los arreyaos.<ref>{{Cita noticia|títulu=Olivenza, el Xibraltar portugués|url=https://fronterasblog.com/2013/08/12/olivenza-el-gibraltar-portugues/|fecha=12 d'agostu de 2013|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=Fronteres|idioma=es-ES}}</ref> La cuestión surdió como una respuesta de dellos sectores de la política de Portugal p'acentuar les diferencies ente los dos países en respuesta al llamáu [[iberismu]]. El [[Gobiernu de Portugal]] caltién la reclamación sobre'l territoriu, sicasí viviegamente nun hai un movimientu oficial por cuenta de la poca practicidá y los potenciales problemes que desencadenaría llevar de lloñe l'asuntu, aun así, una parte del exércitu portugués considera a Olivenza como una tierra ocupada.<ref>{{Cita web|url=http://www.extremaduraprogresista.com/varar/42-varar de-midir/212-olivenza-tierra-deseyada-el-ejercito-portugues-nun reconoz-una parte-de-la frontera-con-badajoz-que-considera-ocupada-por-espana|títulu=Olivenza, Tierra deseyada. L'exércitu portugués nun reconoz una parte de la frontera con Badayoz que considera ocupada per España|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.extremaduraprogresista.com|idioma=es-es}}</ref> Sicasí, la cuestión de Olivenza provocó dellos conflictos xudiciales o políticos de baxa intensidá.<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=Reportaxe {{!}} La eterna disputa de Olivenza-Olivença|url=https://elpais.com/diario/2006/12/04/espana/1165186813_850215.html|fecha=4 d'avientu de 2006|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref>
Nel sieglu XIX, mientres el periodu cultural del [[Rexurdimento]] gallegu, surdió un movimientu intelectual que busca la unión ente [[Galicia]] y Portugal o "Portugalicia", la ideoloxía, conocida como [[reintegracionismu]] basar nes [[Idioma galaicoportugués|semeyances llingüístiques]] y culturales ente los dos pueblos,<ref name=":7">{{Cita web|url=https://issuu.com/fromgaliza/docs/dossier-vozpropria-19|títulu=Reintegracionismu llingüísticu: Dossier central da revista Voz Própria nᵘ19, editada por NÓS-Unidade Popular em 2007.|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=gallegu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180726233944/https://issuu.com/fromgaliza/docs/dossier-vozpropria-19|fechaarchivu=2018-07-26}}</ref> según les cualos los gallegos son más próximos a los portugueses qu'a los castellanos.<ref>{{Cita noticia|editorial=Faro de Vigo|títulu=La rellación cultural ente Galicia y Portugal|url=http://www.farodevigo.es/opinion/2017/06/04/relacion-cultural-galicia-portugal/1691848.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017}}</ref> La teoría apunta amás que los llazos en distintos ramos como la historia, la economía, cultura o les infraestructures ente los dos territorios esisten claramente, magar la división fronteriza al traviés del [[Ríu Miño]].<ref>{{Cita noticia|títulu=PortuGalicia|url=https://www.lavozdegalicia.es/noticia/opinion/2004/03/27/portugalicia/0003_2547126.htm|fecha=27 de marzu de 2004|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=La Voz de Galicia|idioma=es-ES}}</ref> La idea cunta con una mayor defensa ente los partidarios del [[nacionalismu gallego]] qu'ente la población portuguesa.<ref name=":7" />
==== Rumanía ====
{{VT|Reinu de Rumanía|Rumanía mientres el periodu d'enteguerres|Movimientu pa la Reunificación de Rumanía y Moldavia}}
[[Ficheru:Greater Romania ES.svg|miniaturadeimagen|250px|División alministrativa de Rumanía en 1930, periodu nel que se consiguió la llamada "Gran Rumanía".]]
La "Gran Rumanía" ye un conceutu que busca la reintegración de los territorios de [[Besarabia]], el sector ucraín de [[Bucovina]] y [[Moldavia]], que formaron parte del país mientres el [[Rumanía mientres el periodu d'enteguerres|periodu d'enteguerres]].<ref>{{cita llibru |apellíos=Livezeanu|nome=Irina|títulu=Cultural Politics in Greater Romania: Regionalism, Nation Building & Ethnic Struggle, 1918-1930|url=https://books.google.com.mx/books?id=5ysbpAyJjoAC&pg=PA4&dq=%22concept+of+Greater+Romania%22&hl=en&sa=X&ei=NkxrU-y7DoSeO6TXgNAF&redir_esc=y#v=onepage&q=%22concept%20of%20Greater%20Romania%22&f=false|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|fecha=2000|editorial=Cornell University Press|isbn=0801486882|idioma=en}}</ref> Amás, los partidarios de la idea aseguren qu'en tolos territorios esiste una mayoría étnica rumana, incluyíos los [[Pueblu moldavu|moldavos]], quien son consideraos como rumanos magar tener un estáu independiente propiu. Mientres el periodu de [[1918]] a [[1941]] foi cuando'l país llogró a cuntar con una estensión territorial similar a la plantegada polos nacionalistes rumanos amás d'algamar la so mayor área total histórica (295 049 km²), sicasí, el proyeutu cuntó cola integración de minoríes eslaves qu'enzancaron la unidá ente tolos territorios que conformaron el [[Reinu de Rumanía]] ya inclusive provocó la persecución de les poblaciones étniques minoritaries.<ref>{{cita llibru |apellíos=Kallis|nome=Aristotle|títulu=Genocide and Fascism: The Eliminationist Drive in Fascist Europe|url=https://books.google.com.mx/books?id=o4rJ3ZiC8x4C&printsec=frontcover&dq=Genocide+and+Fascism:+The+Eliminationist+Drive+in+Fascist+Europe&hl=en&sa=X&ei=j7dsU_PYNsbZPcudgJAB&redir_esc=y#v=onepage&q=Genocide%20and%20Fascism:%20The%20Eliminationist%20Drive%20in%20Fascist%20Europe&f=false|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|fecha=25 de setiembre de 2008|editorial=Routledge|isbn=9781134300341|idioma=en}}</ref>
Tres la [[Revoluciones de 1989|cayida de los gobiernos comunistes]] nos diversos países d'Europa del Este, el irredentismu rumanu camudó'l so oxetivu pol de la [[Movimientu pa la Reunificación de Rumanía y Moldavia|reunificación ente Rumanía y Moldavia]]. Ente los años [[1989]] y [[1992]] diose un acercamientu ente los dos estaos que comparten llazos comunes como una identidá llingüística [[Idioma moldavu|moldavu]]-[[Idioma rumanu|rumana]], l'adopción de la [[Bandera de Moldavia|bandera nacional]] moldava, que comparte colores cola [[Bandera de Rumanía|enseña de Rumanía]] y la llibre circulación de persones ente los dos países.<ref>{{Cita publicación|url=http://homes.ieu.edu.tr/~ibagdadi/INT435/Readings/Western%20NIS/King%20-%20Moldovan%20Identity.pdf|títulu=Identity and the Politics of Pan-Romanianism|apellíos=King|nome=Charles|fecha=branu de 1994|publicación=Slavic Review, Vol. 53, Non. 2|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|doi=|pmid=|archiveurl=https://web.archive.org/web/20181108025655/http://homes.ieu.edu.tr/~ibagdadi/INT435/Readings/Western%20NIS/King%20-%20Moldovan%20Identity.pdf|archivedate=2018-11-08}}</ref> En [[1991]] paecía más probable la unión, cuando'l presidente moldavu [[Mircea Snegur]] faló nel [[Parllamentu de Rumanía]] apelando a los rumanos d'un llau y otru del [[ríu Prut]]», a les «sagraes tierres rumanes ocupaes polos soviéticos» y asegurando que la Xunión Soviética nun s'esmolecía pola "inevitable" reunificación.<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/1148644|títulu=The Soviet (Dis)Union|apellíos=Olcott|nome=Martha Brill|fecha=1991|publicación=Foreign Policy|númberu=82|páxines=118–136|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|doi=10.2307/1148644}}</ref>
Sicasí, la orientación pro-rusa del presidente rumanu [[Ion Iliescu]] y el refugu mayoritariu de la población moldava provocaron que la idea perdiérase, sicasí sirvió como sida pa la declaración d'independencia de [[Transnistria]], una zona moldava con mayoría étnica rusa.<ref>{{Cita noticia|títulu=Transnistria: ente Rusia y la República de Moldavia|url=https://www.eldiario.es/agendapublica/proyeutu-européu/Transnistria-Rusia-Republica-Moldavia_0_353465481.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=eldiario.es|idioma=es}}</ref>
A partir de [[2013]], el gobiernu rumanu fixo distintos llamamientos a la unificación, sicasí, toos ellos fueron refugaos poles autoridaes moldaves alegando que prefieren una orientación a Europa.<ref>{{Cita web|url=http://catedrapsyd.unizar.es/observatoriu-psyd/opina/la-republica-de-moldavia-nuevu-oxetivu-de-rumania.html|títulu=La República de Moldavia; ¿Nuevu oxetivu de Rumanía? - Cátedra Paz, Seguridá y Defensa|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=catedrapsyd.unizar.es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://mundo.sputniknews.com/mundo/20131129158672075/|títulu=Moldavia refuga la unificación propuesta per Rumanía|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|apellíu=Sputnik|sitiuweb=mundu.sputniknews.com|idioma=es}}</ref> En [[2016]], na ciudá moldava de [[Quixináu]] realizaron manifestaciones a favor y en contra de la unificación de resultes del estáu de la política nacional, lo que llevó al Presidente, [[Igor Dodon]] a plantegar la prohibición y la defensa pública de los planteamientos contra que llamaben a la disolución o destrucción del estáu moldavu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Presidente moldavu va prohibir los llamamientos a la reunificación con Rumanía|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20161124/412143524045/presidente-moldavo-prohibira-los-llamamientos-a-la-reunificacion-con-rumania.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref>
==== Rusia ====
{{VT|Gran Rusia|Imperiu rusu|Nacionalismu ruso|América rusa|República de Crimea}}
{{VT|Adhesión de Crimea y Sebastopol a Rusia|Abkhasia|Transnistria|Osetia del Sur Nueva Rusia (confederación)}}
[[Ficheru:Great Russia.png|thumb|250px|Territoriu de la [[Gran Rusia]].]]
El irredentismu rusu busca la creación de la Gran Rusia que busca que los antiguos territorios integrantes de la Xunión Soviética vuelvan formar parte d'una nación rusa, el [[Presidente de Rusia|Presidente rusu]] [[Vladímir Putin]] foi acusáu de promover la ideoloxía como parte del so proyeutu políticu que busca fortalecer la influencia de [[Rusia]] nes rexones qu'ocupa.<ref>{{Cita noticia|títulu=Vladimir Putin, ¿el nuevu zar de la gran Rusia?|url=http://www.diariolasamericas.com/mundo/vladimir-putin-el-nuevu-zar-la-gran-rusia-n4107685|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=diariolasamericas.com|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Putin, ente la guerra y la reconstrucción de la Gran Rusia|url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20151004/54437875838/putin-guerra-reconstruccion-gran-rusia.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref>
Dalgunos de los territorios que se reclamen pa una posible incorporación dientro del Estáu Rusu atópense Bielorrusia, [[Crimea]] y [[Sebastopol]], [[Abkhasia]], [[Osetia del Sur]], [[Transnistria]] y [[Nueva Rusia (confederación)|Nueva Rusia]]. Na mayoría d'ellos asocedieron llevantamientos armaos que busquen dixebrar a eses zones de los estaos nos que s'atopen integraos (Ucraína y [[Xeorxa]]), acusóse al gobiernu rusu de tar detrás de les rebeliones pa integrar nel país a aquelles rexones onde esistan poblaciones importantes d'orixe rusu.<ref>{{Cita web|url=http://www.revistaanfibia.com/ensayo/crimea/|títulu=CRIMEA: ELLÍ ONDE HAYA RUSOS, HAI RUSIA - Revista Anfibia|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.revistaanfibia.com}}</ref>
==== Serbia ====
{{VT|Gran Serbia|Yugoslavia|Nacionalismu serbio}}
[[Ficheru:Map of Greater Serbia (in Yugoslavia).svg|miniaturadeimagen|250px|Mapa de la Gran Serbia propuestu a finales de los años 80 pol [[Partíu Radical Serbiu]] de [[Vojislav Šyšelj]]. Dientro del territoriu nacional serbiu inclúyense los territorios de la [[República de Macedonia]], [[Montenegru]], [[Bosnia y Herzegovina]], la [[República Serbia de Krajina|Krajina]], [[Eslavonia]] y [[Dalmacia]] (pertenecientes a [[Croacia]]).]]
En [[Serbia]] haise promovíu la idea d'una "Gran Serbia" por aciu dos corrientes: la primera rellacionar coles mires de llograr la unión de tolos serbios nun solu estáu, y na so forma más radical determinaría la inclusión en dichu estáu de rexones onde los serbios son una minoría más o menos significativa. Ente que la segunda referir a los intentos de xunir a los [[Pueblu eslavu|pueblos eslavos]] del sur pola simple espansión de Serbia, de cuenta que los supuestos pueblos hermanos veríense forzaos a afaese a les lleis y costumes serbies.
En [[1914]] les aspiraciones nacionalistes dirixir escontra [[Imperiu austrohúngaru|Austria-Hungría]]. Una política gubernamental trató d'incorporar toles zones habitaes polos serbios y otres zones del eslavu meridional, sentando asina les bases de [[Yugoslavia]], un [[La Mano Negra|grupu nacionalista serbiu]] asesinó al archiduque [[Francisco Fernando d'Austria]], lo que provocó l'españíu de la Primer Guerra Mundial.<ref name=":8">{{Cita noticia|títulu=¿Foi culpa de los serbios la Primer Guerra Mundial?|url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20140629/54411384872/culpa-serbios-primer-guerra-mundial-enric-xuliana.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=La Vanguardia}}</ref>
Tres el fin del conflictu bélicu, establecióse'l llamáu [[Reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos|Reinu de los serbios, croates y eslovenos]] (antecedente de Yugoslavia), lo que llogró per primer ocasión la unidá de la población considerada como "serbia".<ref>{{Cita web|url=http://www.elinconformistadigital.com/2014/10/16/la-primer-guerra-mundial-y-europa-los|títulu=La Primer Guerra Mundial y Europa: los estaos eslavos – por Darius Pallarés – L'Inconformista Dixital|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.elinconformistadigital.com|idioma=es-ES|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20211205134749/http://www.elinconformistadigital.com/2014/10/16/la-primer-guerra-mundial-y-europa-los|fechaarchivu=2021-12-05}}</ref> Mientres el periodu socialista funcinó un estáu multinacional nel que convivíen nel que convivíen serbios, croates, eslovenios, macedonios, bosnios, albaneses, húngaros y otres minoríes, el equilbrio yera garantizáu pola figura de [[Josip Broz Tito]], pero tres la so muerte empecipiaron les tensiones ente les distintes comunidaes, lo que llevó a la fin de la federación.<ref name=":8" />
Nel periodu d'[[Disolución de Yugoslavia|esmembramientu de Yugoslavia]] creáronse seis estaos: Bosnia y Herzegovina, Croacia, Eslovenia, Macedonia y Yugoslavia, los dirixentes de les zones de población serbia en Croacia ([[República Serbia de Krajina|Krajina]]) y [[Bosnia y Herzegovina]] ([[República Srpska]]) declararon a los sos territorios como parte de la [[República Federal de Yugoslavia]],<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/17/internacional/1203244462.html|títulu=La desintegración de Yugoslavia, pasu a pasu {{!}} elmundo.es|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|apellíu=Mundinteractivos|sitiuweb=www.elmundo.es}}</ref> les separaciones d'estos dos rexones fueron ayudaes pol gobiernu de [[Belgráu]] por aciu operaciones militares en [[Guerra de Croacia|Croacia]] y [[Guerra de Bosnia|Bosnia]],<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu Editorial {{!}} La pequeña Gran Serbia|url=https://elpais.com/diario/1992/10/16/opinion/719190005_850215.html|fecha=16 d'ochobre de 1992|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref> les cualos fueron deteníes pola intervención de la [[OTAN]] y la [[Fuercia de Proteición de les Naciones Xuníes]] qu'ayudaron a les tropes croates a tomar el control de la zona rebalba y crearon un estáu federal en Bosnia y Herzegovina tres la firma de los [[Alcuerdos de Dayton]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Sangría nos Balcanes: 25 años del entamu de les guerres yugoslaves|url=https://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2016/03/31/56fa63y046163f57098b4575.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=ELMUNDO|idioma=es}}</ref>
Yugoslavia siguió cola unión de [[Serbia]] y [[Montenegru]], que funcionaben como un estáu federal, amás tenía'l dominiu sobre la [[Provincia Autónoma de Kosovo y Metojia]], sicasí tres la [[Guerra de Kosovu|guerra nesa rexón]] la ONX tomó'l control de la provincia y convertir nun protectoráu. En [[2008]], [[Kosovu]] aportó a la independencia, reconocida de manera parcial por dellos estaos. Mentanto, en [[2003]] Yugoslavia convertir na Unión Estatal de [[Serbia y Montenegru]], que remató en 2006 tres la separación de Montenegru.
La idea de la "Gran Serbia" quedó desacreditada internacionalmente por cuenta de la so rellación con políticos como [[Slobodan Milošević]], quien fueron acusaos de cometer [[Crime de guerra|crimen de guerra]], polo que los estaos d'Occidente viéronse impulsaos a condergar enérxicamente cualquier tipu d'intervención serbia nos demás estaos balcánicos, polo que foi definida como un "suañu rotu".<ref>{{Cita web|url=http://www.eldiariomontanes.es/20080218/internacional/sueno-rotu-gran-serbia-20080218.html|títulu=El suañu rotu de la Gran Serbia. eldiariomontanes.es|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.eldiariomontanes.es}}</ref> Sicasí, la idea entá ye utilizada por dellos políticos serbios que ven la recuperación de Kosovo como l'entamu d'una torna al proyeutu nacional.<ref>{{Cita noticia|títulu=Los mitos del nacionalismu serbio. Kosovo, la patria perdida de Milošević|url=http://elordenmundial.com/2014/12/21/kosovo-la patria perdida-de-milosevic/|fecha=21 d'avientu de 2014|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017|periódicu=L'Orde Mundial nel S.XXI|idioma=es-ES}}</ref>
=== Asia Occidental ===
==== Armenia ====
{{VT|Gran Armenia|Armenia Wilsoniana|Nacionalismu armenio}}
[[Ficheru:United Armenia.png|miniaturadeimagen|250px|La Gran Armenia reclamada pola Federación Revolucionaria Armenia.]]
La Gran Armenia o Armenia Xunida ye un estáu reclamáu polos [[Pueblu armeniu|armenios]] d'[[Armenia]], Rusia y Turquía que busca la validez del ente nacional creáu nel [[Tratáu de Sèvres]],<ref>{{cita llibru |apellíos=Ohanian|nome=Pascual C.|títulu=La Cuestión Armenia y les Rellaciones Internacionales: Tomu 6|url=https://books.google.com.mx/books?id=1K5Gcf8nAdgC&pg=PA1440&lpg=PA1440&dq=tratáu+de+sevres+armenia&source=bl&ots=y-ijf4mXrS&sig=V9EhUrO57GheH-mRoJj_ZIWoWpw&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiNld2n-c_WAhWF6iYKHXa3Amk4ChDoAQgtMAE#v=onepage&q=tratáu%20de%20sevres%20armenia&f=false|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|fecha=1989|editorial=Pascual C. Ohanian|idioma=es}}</ref> que les sos fronteres seríen definíes pol [[Presidente de los Estaos Xuníos|presidente]] de los [[Estaos Xuníos]], [[Woodrow Wilson]],<ref>{{Cita noticia|títulu=Frontera ente Turquía y Armenia: según lo determinao por Woodrow Wilson, presidente de los Estaos Xuníos d'América|url=https://www.wdl.org/es/item/47/|fecha=1920|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|idioma=es}}</ref> sicasí, nengunu de los alcuerdos axustaos fueron puestos en práutica pos como parte del [[Tratáu de Brest-Litovsk]], los rusos dexaron parte de los territorios de la entós [[Transcaucasia]] al [[Imperiu otomanu]] lo que provocó la independencia d'[[República Democrática d'Armenia|Armenia]].<ref>{{Cita web|url=http://www.ian.am/notes/-l5307/28-de-mayu-de-1918-la-primer-independencia-naz-la-republica-de-armenia.html|títulu=28 DE MAYU DE 1918. LA PRIMER INDEPENDENCIA. NAZ LA REPUBLICA D'ARMENIA|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref>
Tres el fin de la Primer Guerra Mundial, aceptóse la creación del Estáu Armeniu, sicasí, los [[Movimientu Nacional Turcu|nacionalistes turcos]] empezaron a ocupar territorios d'Armenia aliaos cola [[República Socialista Soviética d'Azerbaixán|RSS d'Azerbaixán]], lo que finalmente se tradució nel [[Tratáu de Gümrü]] o Alexandropol, l'alcuerdu significó la perda de [[Kars]], [[Ardahan]] y los distritos armenios d'[[Anatolia]] en favor de Turquía, mientres s'apurrió [[Syunik'|Zangezur]] y l'[[Nagorno Karabakh|Altu Karabakh]] a Azerbaixán.<ref>{{Obra citada|títulu=The Treaty of Alexandropol|apellíos=MadeInTurkey|url=https://www.youtube.com/watch?v=O9CpG1gJp5s|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|fecha=19 de xunu de 2015}}</ref>
En [[1988]], años antes de la [[Disolución de la Xunión Soviética|cayida de la Xunión Soviética]] españó la [[Guerra de Nagorno Karabakh]], una provincia azerbaixana con mayoría de población armenia, el parllamentu provincial declaró la unión con Armenia. El conflictu remató en [[1994]] col establecimientu de la [[República de Nagorno Karabakh]], un estáu independiente [[de facto]] non reconocíu por nengún Estáu miembru de la ONX. N'abril de [[2016]] españó un [[Guerra de Nagorno Karabakh#Los enfrentamientos armaos en Nagorno Karabakh (2016)|curtiu conflictu armáu]] ente Azerbaixán y Nagorno Karabakh que terminó tres la mediación de [[Moscú]], los enfrentamientos empecipiaron como respuesta a una serie d'acusaciones de bombardeos ente dambos territorios.<ref>{{Cita noticia|títulu=¿Qué pasa nel Nagorno Karabaj? 10 claves pa entender la esguilada del conflictu|url=https://www.eldiario.es/catalunya/adios_a_les armes/Nagorno_Karabaj-Caucaso_Sur_6_517308278.html|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódicu=eldiario.es|idioma=es}}</ref>
Tres la independencia y el conflictu del Altu Karabakh, el partíu políticu de la [[Federación Revolucionaria Armenia]] asumió nel so programa la reclamación de la Gran Armenia, los territorios esixíos son: el Nagorno (Altu) Karabakh y [[República Autónoma de Naxçıvan|Naxçıvan]] n'Azerbaixán; Javakhk (Distritos [[georgia]]nos d'[[Ajalkalaki]] y [[Ninotsminda]]); y la rexón turca d'[[Armenios nel Imperiu otomanu|Armenia Occidental]]. En xunto los territorios reclamaos suman los 152 376 km².<ref>{{Cita web|url=http://www.crisisgroup.org/~/media/Files/europe/158_armenia_s_internal_instability_ahead.pdf|títulu=ARMENIA: INTERNAL INSTABILITY AHEAD|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=3 de marzu de 2016|sitiuweb=|editorial=|idioma=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303234002/http://www.crisisgroup.org/~/media/Files/europe/158_armenia_s_internal_instability_ahead.pdf|fechaarchivu=3 de marzu de 2016}}</ref>
==== Azerbaixán ====
Azerbaixán Íntegru ye un conceutu de la unión política y histórica de los territorios anguaño ya históricamente habitaos por azerbaixanos o controlaos históricamente por ellos.<ref>{{Cita noticia|títulu=Diaspora agrees to reintegrate Iranian Azerbaijan in Republic of Azerbaijan|url=http://abc.az/eng/news_30_08_2012_67610.html|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódicu=ABC.AZ|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160205144240/http://abc.az/eng/news_30_08_2012_67610.html|fechaarchivu=5 de febreru de 2016|archiveurl=https://web.archive.org/web/20160205144240/http://abc.az/eng/news_30_08_2012_67610.html|archivedate=2016-02-05}}</ref> Esiste amás, la idea irredentista d'Azerbaixán Occidental, que asegura que la mayor parte del territoriu qu'ocupa la moderna República d'Armenia pertenez históricamente a persones de la etnia azerbaixana, idea espresada en 2010 por [[İlham Əliyev]], [[Presidente d'Azerbaixán]].<ref>{{Cita web|url=http://news.az/articles/24723|títulu=News.Az - Present-day Armenia located in ancient Azerbaijani lands - Ilham Aliyev|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|fecha=1 de febreru de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140201212813/http://news.az/articles/24723|fechaarchivu=1 de febreru de 2014}}</ref>
El conceutu d'Azerbaixán Íntegru nun tien unes llendes territoriales definíos, sicasí, lo más común ente los partidarios d'esta creencia les reclamaciones definir en cinco territorio: [[Azerbaixán iranín|Azerbaixán meridional]]; Azerbaixán Occidental; [[Derbent]] (Rusia); Borchali ([[Rexón de Kvemo Kartli]] en Xeorxa); y la [[Provincia d'Iğdır]] (Turquía).<ref>{{Obra citada|títulu=Whole Azerbaijan|apellíos=Poptropica4855|url=https://www.youtube.com/watch?v=eSgeR08nNZE|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|fecha=20 de payares de 2012}}</ref>
==== Emiratos Árabes Xuníos ====
Los [[Emiratos Árabes Xuníos]] caltienen una disputa con Irán pola soberanía polos castros de [[Tumb Mayor y Menor]], que permanecen so soberanía iranina. Mientres el mandatu británicu na zona, les islles fueron puestes a resguardu pol [[Emiratu de Sharjah]]. En [[1971]], Irán asumió'l control d'[[Abu Musa]] nun alcuerdu d'alministración conxunta con Sharjan, pero'l [[30 de payares]] facer col control total del archipiélagu.<ref name=":9">{{Cita web|url=https://www.routledge.com/Security-and-Territoriality-in-the-Persian-Gulf-A-Maritime-Political-Geography/Mojtahed-Zadeh-Mojtahed-Zadeh/p/book/9781138995987|títulu=Security and Territoriality in the Persian Gulf: A Maritime Political Geography (Paperback) - Routledge|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|sitiuweb=Routledge.com|idioma=en}}</ref>
Los Emiratos alieguen que mientres el sieglu XIX les islles tuvieron sol control de los xeques Qasmi, que los sos derechos fueron heredaos polos Emiratos Árabes Xuníos dempués de 1971. Sicasí, Irán afirma que los dueños de los castros vivíen na mariña iranina polo que yeren suxetos a dereches persa.<ref>{{Cita web|url=http://www.iran-press-service.com/articles/iran_uae_saudi.html|títulu=DUBAI, June 6 (Reuters) - The United Arab Emirates, vexed by what it sees as abandonment by some of its key Gulf allies, has thrown down the gauntlet over stronger ties with Iran before a apueste over three strategic islands is resolvéi|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|fecha=7 de marzu de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160307202313/http://www.iran-press-service.com/articles/iran_uae_saudi.html|fechaarchivu=7 de marzu de 2016}}</ref> En [[1980]], los EAU presentaron la so reclamación ante les Naciones Xuníes, sicasí, la propuesta foi refugada pol [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Conseyu de Seguridá]].<ref name=":9" />
==== Irán ====
{{VT|Gran Irán}}
[[Ficheru:Greater Iran Map.png|miniaturadeimagen|250px|left|Xeográfica y culturalmente, el Gran Irán inclúi tola [[meseta iranina]], estendiéndose hasta [[Asia Central]] ([[Bactria]]) y el [[Hindukush]] al nordeste y [[Afganistán]] y [[Paquistán]] Occidental nel sureste y hasta [[Siria]] Oriental y el [[Cáucasu]] al noroeste.]]
El Paniranismu ye una ideoloxía que busca la solidaridá y la reunificación de tolos habitantes de los [[pueblos iranios]], aquellos que viven na [[Meseta iranina]] y los que tienen una influencia cultural iranina, polo que s'inclúi a los [[Pueblu persa|perses]], [[azerbaixanos]], [[Pueblu curdu|curdos]], [[osetios]], [[zaza|zaces]], [[taxiquistaninos]] de [[Taxiquistán]] y Afganistán; amás del [[Baluchistán (Paquistán)|Baluchistán]] pakistaní. El creador del conceutu ye Mahmoud Afshar Yazdi, l'eventual estáu sería llamáu Gran Irán o Tierres d'Irán.<ref name=":10">{{Cita web|url=http://www.iranicaonline.org/articles/iran-i-lands-of-iran|títulu=IRAN i. LANDS OF IRAN – Encyclopaedia Iranica|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|apellíu=electricpulp.com|sitiuweb=www.iranicaonline.org|idioma=en}}</ref>
La ideoloxía del pan-iranismu úsase más frecuentemente en conxunción cola idea de formar un [[Gran Irán]], que se refier a les rexones d'[[El Cáucasu]], Asia Occidental, [[Asia Central]] y partes d'Asia del Sur que tienen una influencia cultural iranín importante por cuenta de ser rexíos por un [[Imperiu aqueménida|imperiu persa]] en dalgún momentu de la hestoria.,<ref>{{Cita web|url=http://azadegan.info/files/Dr.Frye-discusses-greater-Iran-on-CNN.mp4|títulu=Dr. Frye discusses greater Iran on CNN|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160423185051/http://azadegan.info/files/Dr.Frye-discusses-greater-Iran-on-CNN.mp4|fechaarchivu=2016-04-23}}</ref> aquellos que tuvieron un contautu cultural colos perses ensin tar controlaos por un gobiernu imperial, como los pueblos del [[Cáucasu septentrional]] o zones d'Asia Meridional, [[Baḥréin]] y China onde moren habitantes de [[Llingües iranies|llingua iranina]].
El Gran Irán xeográficamente correspuende aproximao al territoriu del meseta iranina y les sos llanures estremeres.<ref name=":10" /> Tamién recibe los nomes de ''Gran Persia'' o Continente Cultural Iranín.<ref>{{Cita web|url=http://www.college.columbia.edu/cct_archive/nov03/features5.php|títulu=Columbia College Today|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.college.columbia.edu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181225010536/http://www.college.columbia.edu/cct_archive/nov03/features5.php|fechaarchivu=2018-12-25}}</ref>
El conceutu del Gran Irán entiende la totalidá d'Afganistán, Azerbaixán, Irán, Taxiquistán, [[Turkmenistán]] y [[Uzbequistán]], amás de zones parciales d'Armenia, China, Xeorxa, [[Iraq]], Paquistán, [[Siria]], Rusia y Turquía.<ref>{{Cita noticia|títulu=The Dream—or Nightmare—of “Greater Iran”|url=http://www.geocurrents.info/geopolitics/the-dream%E2%80%94or-nightmare%E2%80%94of-%E2%80%9Cgreater-iran%E2%80%9D|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódicu=GeoCurrents|idioma=en-US}}</ref>
==== Iraq ====
En ganando la independencia en [[1932]], el [[Reinu d'Iraq]] declaró que la llexitimidá sobre'l territoriu de [[Kuwait]] alegando que los dos territorios formaren parte del mesmu país hasta la creación de los mandatos británicos.<ref>{{cita llibru |apellíos=|nome=Duiker, William J; Spielvogel, Jackson J.|enllaceautor=|títulu=World History: From 1500. 5th edition|url=|fechaaccesu=|añu=2007|editorial=Thomson Wadsworth|isbn=|editor=|ubicación=Belmont, California, USA|páxina=839|idioma=inglés|capítulu=}}</ref> En [[1991|1990]] llevar a cabu la [[Invasión de Kuwait|invasión del país]] per parte d'Iraq, qu'estableció una [[República de Kuwait|república]] [[Estáu satélite|satélite]] p'amestar el territoriu kuwaití darréu.<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=Iraq anexona Kuwait de forma "total y irreversible"|url=https://elpais.com/diario/1990/08/09/internacional/650152802_850215.html|fecha=9 d'agostu de 1990|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref> La ocupación iraquina remató en [[1991]] depués de la [[Guerra del Golfu]], na qu'una coalición internacional liderada per Estaos Xuníos, el Reinu Xuníu, Francia y [[Arabia Saudita]] ganó a les tropes de Hussein llogrando la [[Campaña de lliberación de Kuwait|lliberación]] de Kuwait el [[28 de febreru]].<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/28/internacional/1298871057.html|títulu=Venti años del final de la Guerra del Golfu {{!}} Mundu {{!}} elmundo.es|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|apellíu=Internet|nome=Unidá Editorial|sitiuweb=www.elmundo.es}}</ref>
Mientres la [[Guerra Irán-Iraq]], el gobiernu de [[Sadam Husein]] trató d'anexonar la provincia iranina de [[Provincia de Juzestán|Juzestán]] al considerala parte del territoriu iraquín por tener una población d'orixe árabe.<ref>{{Cita noticia|apellíos=correspondent|nome=Tehran Bureau|títulu=How Iran's Khuzestan went from wetland to wasteland|url=http://www.theguardian.com/world/iran-blogue/2015/apr/16/iran-khuzestan-environment-wetlands-dust-pollution|fecha=16 d'abril de 2015|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódicu=The Guardian|issn=0261-3077|idioma=en-GB}}</ref>
==== Líbanu ====
El nacionalismu libanés busca la espansión del territoriu d'[[El Líbanu]] más allá de les sos fronteres pa tratar de recrear la estensión de [[Fenicia]] so un gobiernu dende [[Beirut]].<ref>{{cita llibru |apellíos=Kaufman|nome=Asher|títulu=Reviving Phoenicia: The Search for Identity in Lebanon|url=https://books.google.com.mx/books?id=PTDkAwAAQBAJ&pg=PA104&lpg=PA104&dq=%22Lebanese+irredentism%22&source=bl&ots=A_Whv3gvKc&sig=CaFjoJ9r2SJuWQGYImKiNRxxgQ0&hl=en&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=%22Lebanese%20irredentism%22&f=false|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|fecha=30 de xunu de 2014|editorial=I.B.Tauris|isbn=9781780767796|idioma=en}}</ref> Según los irredentistas nacionales, el Gran Líbanu incluyiría amás del territoriu propiu, la mariña de Siria y el norte d'Israel, territorios que s'identifiquen colos del antiguu reinu feniciu.<ref>{{Cita publicación|url=http://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/002200947100600104|títulu=The Lebanese Identity|apellíos=Salibi|nome=Kamal S.|publicación=Journal of Contemporary History|volume=6|númberu=1|páxines=76–86|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|idioma=en|doi=10.1177/002200947100600104}}</ref>
==== Siria ====
{{VT|País de Sham|Nacionalismu sirio}}
[[Ficheru:Greater Syria Map.png|miniaturadeimagen|250px|La Gran Siria.]]
El conceutu de Gran Siria o País de Sham ye una idea de corte irredentista que busca l'establecimientu d'un estáu únicu na zona del [[Llevante mediterraneu]] y los estaos estremeros. El representante políticu principal de la idea ye'l [[Partíu Social Nacionalista Siriu]], que tien presencia nos estáu de Siria y Líbanu. El País de Sham entiende la totalidá de los estaos d'Israel, [[Xordania]], Líbanu, [[Estáu de Palestina|Palestina]] y Siria, amás del Sanjacado de Alejandreta ([[Provincia de Hatay]] en Turquía) y el norte de [[Tabuk (Arabia Saudita)|Tabuk]] en Arabia Saudita.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Pipes|nome=Daniel|títulu=Radical Politics and the Syrian Social Nationalist Party|url=http://www.danielpipes.org/5788/radical-politics-and-the-syrian-social-nationalist-party|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódico=Daniel Pipes|idioma=en-US}}</ref> Dellos partidarios espanden les llendes territoriales de la Gran Siria pa incluyir Xipre, Iraq y la [[Península del Sinaí]].<ref>{{cita llibru |apellíos=Pipes|nome=Daniel|títulu=Greater Syria: The History of an Ambition|url=https://books.google.com.mx/books?id=J3PsAb1uV94C&pg=PA83&lpg=PA83&dq=greater+syria+iraq+sinai+cyprus&source=bl&ots=5rPof7wpf2&sig=9O0ZV2hZzuqHmdIfH8xh7CAqyzk&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjov53Sx9DWAhVB4iYKHfyzAOgQ6AEIRTAH#v=onepage&q=greater%20syria%20iraq%20sinai%20cyprus&f=false|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|fecha=26 de marzu de 1992|editorial=Oxford University Press|isbn=9780195363043|idioma=en}}</ref>
==== Turquía ====
{{VT|Neo-otomanismu|Provincia de Hatay|Turanismu}}
[[Ficheru:TratadoDeSevres1920.svg|miniaturadeimagen|250px|Fronteres del Imperiu Otomanu en 1914, partíes nel Tratáu de Sèvres.]]
Mientres la cayida del [[Imperiu otomanu]] promulgóse'l Pactu Nacional (Misak-ı Millî en [[Idioma turcu|turcu]]) una serie de seis idees que se convirtieron na base de les reclamaciones territoriales de Turquía mientres les conversaciones previes a la firma del [[Tratáu de Lausana]]. Nellos reclamaben tolos territorios del imperiu n'ónde vivieren mayoríes turques amás de la reserva en referéndum sobre'l futuru de Kars, Ardahan, [[Batumi]], [[Tracia]] occidental, [[Istambul]], el [[Mar de Mármara]], los [[Dardanelos]] y el [[Bósforu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.enjoyturkey.com/info/history_turkey/republic.htm|títulu=Turkish Republic|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.enjoyturkey.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190425093012/http://www.enjoyturkey.com/info/history_turkey/republic.htm|fechaarchivu=2019-04-25}}</ref>
La Gran Turquía ye un conceutu que busca reagrupar toos aquellos territorios de población turca que fueron apurríos a otros estaos dempués de la desintegración del imperiu otomanu. Nun principiu surdió como un movimientu que busca contraponerse a la idea irredentista del Gran Irán, que ye vistu por dellos sectores como una amenaza a la estabilidá del Mediu Oriente.<ref name=":11">{{Cita noticia|títulu=Greater Turkey Vs. Greater Iran|url=http://www.geocurrents.info/geopolitics/greater-turkey-vs-greater-iran|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|periódicu=GeoCurrents|idioma=en-US}}</ref>
El conceutu xeneral de la Gran Turquía añade al territoriu turcu les gobernaciones iraquines de [[Gobernación de Nínive|Nínive]], [[Gobernación de Duhok|Duhok]], [[Gobernación de Erbil|Erbil]], [[Gobernación de Solimania|Solimania]], [[Gobernación de Kirkuk|Kirkuk]] y [[Gobernación de Duhok|Duhok]]; parte de les rexones siries d'[[Gobernación de Alepo|Alepo]], [[Gobernación de Hasaka|Hasaka]], [[Gobernación d'Al Raqa|Al Raqa]] y [[Gobernación de Idlib|Idlib]]; les [[Unidaes perifériques de Grecia|periferies griegues]] d'[[Unidá periférica de Evros|Evros]] y [[Unidá periférica de Ródope|Ródope]]; les franxa sur de les provincies búlgares de [[Burgas]] y [[Yambol]]; amás de la parte occidental d'Armenia y la zona xeorxana de [[Batumi]].<ref>{{Cita web|url=http://practicaleschatology.blogspot.mx/2016/11/a-greater-turkey.html|títulu=A Greater Turkey?|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|sitiuweb=practicaleschatology.blogspot.mx}}</ref> Dellos partidarios del irredentismu turcu van más allá y son partidarios del [[Neo-otomanismu]], esto ye, la recreación del imperiu otomanu.<ref name=":11" />
El neo-otomanismu y la Gran Turquía fueron rellacionaos col actual [[Presidente de Turquía|Presidente]], [[Recep Tayyip Erdoğan]] y la so organización política, el [[Partíu de la Xusticia y el Desenvolvimientu (Turquía)|Partíu de la Xusticia y el Desenvolvimientu]], inclusive, el líder turcu apeló en delles ocasiones al pasáu imperial pa xustificar les sos polítiques:<ref name=":12">{{Cita noticia|apellíos=Bekdil|nome=Burak|títulu=Erdogan's Neo-Ottoman Plans|url=https://www.gatestoneinstitute.org/9254/erdogan-irredentism|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|periódicu=Gatestone Institute|idioma=en-US}}</ref>{{cita|[En 1914] Los nuesos territorios yeren tan grandes como 2.5 millones de quilómetros cuadraos, y dempués de nueve años, nel momentu del Tratáu de Lausana menguó a 780.000 quilómetros cuadraos... Aportunar [nel caltenimientu de les fronteres de 1923] ye la mayor inxusticia que se fixo al nuesu país y a la nación. Ente que tou ta camudando nel mundu de güei, nun podemos ver el caltenimientu del nuesu estáu creáu en 1923 como un ésitu.|Recep Tayyip Erdogan, 19 d'ochobre de 2016}}Erdogan llamentó amás el fechu de la separación de la Provincia de Mosul, que ye considerada como turca y ye frecuente'l so llamáu a reconstruyir el pasáu otomanu como una forma d'afalar el nacionalismu turco.<ref name=":12" /> Sicasí, delles fontes señalen qu'en realidá'l neo-otomanismu y el irredentismu turcos de Erdogan son una forma de primir militarmente a los estaos d'Iraq y Siria, que atópense somorguiaos en conflictos militares y tán suxetos a la intervención turca pa caltener la paz y caltener el poder del país na rexón.<ref name=":12" /><ref>{{Cita noticia|apellíos=Ozkan|nome=Behlul|títulu=Opinion {{!}} The Failure of a Neo-Ottoman Foreign Policy|url=https://www.nytimes.com/2016/12/07/opinion/turkey-ottoman-foreign-policy-iraq-syria-failing.html|fecha=7 d'avientu de 2016|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|periódicu=The New York Times|issn=0362-4331|idioma=en-US}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Is There a "Greater Turkey" On the Rise?|url=https://muftah.org/greater-turkey-rise/#.WdF71xOCwWo|fecha=7 de setiembre de 2017|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|periódicu=Muftah|idioma=en-US}}</ref>
==== Yemen ====
{{VT|Gran Yemen}}
[[Ficheru: Yemen-map.png|miniaturadeimagen|250px|El Gran Yemen.]]
El Gran Yemen ye un términu xeográficu que toma'l territoriu de l'actual [[República del Yemen]] según les rexones saudines de [[Provincia de Garrar|Garrar]], la [[provincia de Najrán]], la [[provincia de Jizán]], les islles axacentes del [[Mar Roxu]], Tihama y, dacuando, la provincia omaní de [[Dhofar]].<ref>{{cita llibru |apellíos=Rabasa|nome=Angel|títulu=Ungoverned Territories: Understanding and Reducing Terrorism Risks|url=https://books.google.com.au/books?id=faWMHiaaLgkC&pg=PA95&lpg=PA95&dq=violet+Line+1914&source=bl&ots=BCwmtya0Hj&sig=KXg3P6JPCffyWSALXFI5cf8cu9M&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwix-aPUj5zKAhWJlJQKHYmYDB4Q6AEIHjAC#v=onepage&q=violet%20Line%201914&f=false|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017|fecha=2007|editorial=Rand Corporation|isbn=9780833041524|idioma=en}}</ref>
Tamién ye un términu políticu que denota les aspiraciones irrdentistas de xunir estes zones nun solu estáu. Estes reclamaciones basar na noción histórica de Bilad al-Yaman según nel Estáu Rasulid de los [[sieglos XIII]] al XV y al estáu zaidí de finales del XVII y principios del XVIII, qu'ocupaben la mayor parte del territoriu del Gran Yemen.
=== Asia Oriental ===
==== Xapón ====
[[Xapón]] reclama les dos islles más meridionales de les [[islles Kuriles]] alministraes per Rusia, la cadena isleña, alcontrar al norte d'[[Hokkaidō|Hokkaido]] y foi amestada pola Xunión Soviética dempués de la Segunda Guerra Mundial.<ref>{{Cita noticia|títulu=Japan's island row with Russia|url=http://www.bbc.com/news/world-asia-pacific-11664434|fecha=29 d'abril de 2013|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=BBC News|idioma=en-GB}}</ref> Xapón tamién reclama'l grupu de castros conocíu como les [[Roques de Liancourt]] alministraes per Corea del Sur, que se conocen como Takeshima en Xapón y reclamáronse dende'l final de la Segunda Guerra Mundial.<ref>{{Cita noticia|títulu=Profile: Dokdo/Takeshima islands|url=http://www.bbc.com/news/world-asia-19207086|fecha=10 d'agostu de 2012|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=BBC News|idioma=en-GB}}</ref>
==== Mongolia ====
En [[Mongolia]] esiste una idea irredentista que defende la solidaridá cultural y política de los mongoles. El territoriu propuestu inclúi xeneralmente l'estáu independiente de Mongolia, les rexones chines de [[Mongolia Interior]] (Mongolia del Sur) y Dzungaria (en [[Sinkiang|Xinjiang]]), y la república rusa de [[República de Buriatia|Buriatia]]. Dacuando tamién s'inclúin [[República de Tuvá|Tuvá]], [[República de Altái|Altái]] y partes del [[Óblast d'Irkutsk]] y el [[Krai de Zabaikalie]].<ref>{{cita llibru |apellíos=|nome=|enllaceautor=|títulu=Land-locked States of Africa and Asia|url=|fechaaccesu=|añu=1998|editorial=Taylor & Francis|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=150|idioma=inglés|capítulu=}}</ref>
=== Asia del Sur ===
==== Bangladex ====
El conceutu del Gran Bangladesh ta fuertemente rellacionáu cola idea irredentista de la Bengala Xunida (''United Bengal''). Dellos intelectuales indios consideren que [[Bangladex]] tien la intención de llevar a cabu la unificación de tolos territorios de [[Idioma bengalí|llingua bengalí]] pa integralos dientro del so estáu, magar, l'estáu bengalí nun espresó dalguna reclamación territorial, los sectores del nacionalismu hindú consideren que'l gobiernu promueve la inmigración illegal pa crear una mayoría na zona que camude la configuración [[Demografía|demográfica]], cultural y relixosa del nordeste de la India.<ref name=":13" /><ref name=":14">{{Cita noticia|títulu='Greater Islamic Bangladesh' is a serious threat to Indian Integrity, Sovereignty and Hindu Majority.|url=https://hinduexistence.org/2014/10/30/greater-islamic-bangladesh-is-a-threat-to-indian-integrity-sovereignty-and-hindu-majority/|fecha=30 d'ochobre de 2014|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=Struggle for Hindu Existence|idioma=en-US}}</ref>
La idea india del Gran Bangladesh considera que'l gobiernu de Bangladex quier tomar el control de los estaos indios de [[Bengala Occidental]], [[Tripura]] y [[Assam]], según les [[Islles Andamán]], amás de la provincia [[Birmania|birmana]] de [[Rakáin]]. Mientres el movimientu d'independencia de Bangladex, plantegóse la posibilidá de construyir un estáu de Bengala, naquellos territorios de mayoría musulmana, sicasí, la oposición de los representantes del nacionalismu indio provocó que'l proyeutu nun se llevara a cabu.<ref>{{Cita web|url=http://en.banglapedia.org/index.php?title=United_Independent_Bengal_Movement|títulu=United Independent Bengal Movement - Banglapedia|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|sitiuweb=en.banglapedia.org|idioma=en}}</ref>
La teoría tien traces de [[xenofobia]] y un discursu antiinmigración, pos considera que la elevada presencia d'habitantes del Bangladex en dellos estaos de la India forma parte d'un plan pa convertir grandes zones de los estaos del nordeste de la India y Bengala Occidental en zones de mayoría musulmana que darréu buscaríen dixebrase de la India y xunise al país vecín, onde'l [[Islam]] ye la relixón mayoritaria. Lo que foi consideráu por dellos sectores de la población hindú como una amenaza pa la integridá, soberanía y mayoría relixosa del país.<ref name=":14" /><ref>{{Cita noticia|apellíos=Singh|nome=Y Bijoy|títulu=Why the growing Bangladeshi population is a real threat to India|url=https://www.saddahaq.com/why-growing-bangladeshis-population-is-a-real-threat-to-india|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=SaddaHaq}}</ref>
==== Timor ====
''Vease: [[Gran Timor]]''
El Gran Timor (n'[[Idioma indonesiu|indonesiu]]: ''Timor Raya'') ye un conceutu que remembra la unidá ya independencia de la isla de [[Timor]], formáu pol portugués [[Timor Oriental]] y el neerlandés (agora [[Indonesia|indonesiu]]) [[Timor Occidental]].
La isla de Timor tuvo baxu [[Invasión indonesia de Timor Oriental|dominiu indonesiu]] ente [[1975]] y [[2002]]. En mayu de 2002, la parte oriental de la isla convertir nun estáu independiente, lo que provocó la medrana ente l'exércitu<ref>{{Cita web|url=http://www.etan.org/et2001c/december/16-22/18tni.htm|títulu=TNI Warns of W. Timor Rebels|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.etan.org}}</ref> y los medios de comunicación d'Indonesia,<ref>{{Cita web|url=http://www.thejakartapost.com/special/vos_24.asp|títulu=The Jakarta Post - Online Special: East Timor: To be or not to be a member of ASEAN?|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|fecha=26 de xunu de 2003|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20030626083245/http://www.thejakartapost.com/special/vos_24.asp|fechaarchivu=26 de xunu de 2003}}</ref> quien creíen que la nueva nación podría afalar a una rebelión separatista na zona occidental. Sicasí, el gobiernu de [[Dili]] nun amosó interés dalgunu na zona, pos reconoció les llendes heredaes del periodu colonial,<ref>{{Cita noticia|títulu=East Timor maps border with Indonesia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/1945502.stm|fecha=23 d'abril de 2002|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|idioma=en-GB}}</ref> amás d'esistir una división étnica ente los dos sectores de la isla.<ref>{{Cita web|url=https://www.lonelyplanet.com/thorntree/forums/asia-south-east-asia-islands-peninsula/east-timor/comparing-east-to-west-timor|títulu=Comparing East to West Timor|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|apellíu=Planet|nome=Lonely|sitiuweb=www.lonelyplanet.com|idioma=en}}</ref>
=== América ===
==== Gran Colombia ====
{{VT|Gran Colombia}}
[[Ficheru:Gran Colombia in 1822.svg|miniaturadeimagen|250px|La Gran Colombia estremada en cuatro departamento en 1822.]]
La [[Gran Colombia]] foi una nación qu'esistió ente [[1819]] y [[1831]] sol mandatu de [[Simón Bolívar]], tomaba la totalidá de los territorios de [[Colombia]], [[Ecuador]], [[Panamá]] y [[Venezuela]], amás de sectores qu'agora formen parte de [[Brasil]], Guyana, [[Hondures]], [[Nicaragua]] y [[Perú]], el país se [[Disolución de la Gran Colombia|desmembró]] poles diferencies ente los estaos integrantes, situación que s'agravó tres la muerte de Bolívar n'avientu de [[1830]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=Press|nome=Europa|títulu=La Gran Colombia: el suañu de Simón Bolívar|url=http://www.notimerica.com/sociedad/noticia-gran-colombia-sueno-simon-bolivar-20160513085933.html|fecha=13 de mayu de 2016|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=notimerica.com|idioma=es-ES}}</ref> La idea de Bolívar pretendía llevar a cabu la unión de tolos territorios independientes de [[Hispanoamérica]] nun namái gobiernu, que tuviera la fuercia pa enfrentar a les potencies coloniales del sieglu XIX, sicasí, el proyeutu namái concretóse nes tierres que formaben parte del [[Virreinatu de Nueva Granada]] y la [[Capitanía Xeneral de Venezuela]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Bolívar y el suañu d'una Hispanoamérica xunida|url=https://hispanoamericaunida.com/2013/08/16/bolivar-y-el-sueno-de-una-hispanoamerica-xunida/|fecha=16 d'agostu de 2013|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=Hispanoamérica Xunida|idioma=es-ES}}</ref>
Dempués de la [[disolución de la Gran Colombia]] la idea foi aparcada. Sicasí, cola llegada de [[Hugo Chávez]] a la [[Presidente de Venezuela|Presidencia de Venezuela]], l'estáu venezolanu tomó los [[Bolivarianismu|postulaos de Bolívar]] como parte de la so política oficial. En xineru de [[2008]], el mandatariu venezolanu reafitó'l so compromisu cola idea de la reunificación de la Gran Colombia como una forma de "pacificar la rexón".<ref>{{Cita web|url=http://www.consulvenemontreal.org/rep/boletin/Boletin_Consuláu_13_01.pdf|títulu=Boletín Informativu Non. 13 del Consuláu Xeneral Xeneral de la República Bolivariana de Venezuela en Montreal|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|autor=Ministeriu del Poder Popular pa Rellaciones Esteriores de Venezuela|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> En xunetu de [[2010]] nel marcu de les celebraciones de los bicentenarios d'independencia llatinoamericanes, Hugo Chávez y [[Rafael Correa]], entós [[Presidente del Ecuador]] axuntáronse coles mires d'empecipiar un plan p'alicar la Gran Colombia, sicasí, el procesu nun pasó de les declaraciones sobre la intención.<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/america/2010/07/05/venezuela/1278359671.html|títulu=Hugo Chávez y Rafael Correa xuntar p'alicar a la 'Gran Colombia' {{!}} Venezuela {{!}} elmundo.es|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|apellíu=Internet|nome=Unidá Editorial|sitiuweb=www.elmundo.es}}</ref> Tres la muerte de Chávez, el proyeutu quedó abandonáu.
Delles voces minoritaries siguen defendiendo la unión, principalmente polos beneficios económicos que podría traer la reunificación de los cuatro estaos integrantes de la Gran Colombia, lo que llevaría al hipotéticu estáu a convertise nuna de les potencies económiques del mundu.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Tiempo|nome=Casa Editorial El títulu=A alicar la Gran Colombia|url=http://www.portafolio.co/opinion/gonzalo-palau-rivas/alicar-gran-colombia-26296|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=Portafolio.co|idioma=es-CO}}</ref>
==== Guatemala ====
{{VT|Diferendo territorial ente Belice y Guatemala|Conflictu ente Belice y Guatemala (2016-presente)}}
[[Ficheru:Territorio en disputa entre Belice y Guatemala.svg|miniaturadeimagen|Guatemala y Belice partíu nel territoriu reconocíu oficialmente y el reclamáu polos guatemalianos.]]
En [[Guatemala]] esiste un conflictu territorial col estáu de [[Belize]] por una franxa territorial de 11 030 km² qu'anguaño son alministraes polos beliceños, la disputa estiéndese amás a diverses islles y castros alcontraos nel [[mar Caribe]].
La disputa empecipiar en [[1859]], a partir de la firma del Alcuerdu anglu-guatemalianu de 1859.<ref>{{Cita web|url=http://www.minex.gob.gt/ADMINPORTAL/Data/DOC/20101001121030027HESTORIA.pdf|títulu=HISTORICA DEL DIFERENDO TERRITORIAL|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|autor=Ministeriu de Rellaciones Esteriores de Guatemala|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> El territoriu reclamáu por Guatemala entiende dende'l [[ríu Sarstún]], nel sur, hasta'l [[ríu Sibún]], al norte; el cual entiende aproximao 11 030 km².<ref>{{Cita web|url=http://www.minex.gob.gt/ADMINPORTAL/Data/DOC/20101022110802527presentacionCOMBELPROPUESTAMCMverCORTA071010.pdf|títulu=DIFERENDO TERRITORIAL DIFERENDO TERRITORIAL , INSULAR Y MARÍTIMU ENTE GUATEMALA Y BELICE|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|autor=Ministeriu de Rellaciones Esteriores de Guatemala|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> Les proporciones del reclamu basar en que'l territoriu de Belice tendría d'entender los territorios cedíos por [[Imperiu español|España]] a [[Imperiu británicu|Gran Bretaña]] nel [[Tratáu de París (1783)|Tratáu de París]] de 1783, un territoriu de 1482 km², y na segunda concesión en 1786, d'otra zona de 1883 km²; amás del territoriu propiu de Belice de 4323,964 km². Polo que'l restante territoriu non reconocíu sería parte de Guatemala y polo tanto taría siendo ocupáu illegalmente por Gran Bretaña.
Enantes esistía una reclamación guatemaliana pol estáu mexicanu de [[Chiapas]], que formó parte de la Provincia de Guatemala mientres el periodu de la [[Capitanía Xeneral de Guatemala|Capitanía Xeneral]] y la Provincia de Guatemala sol dominiu español, y na mesma demarcación mientres el [[Primer Imperiu Mexicanu]]. En [[1824]] proclamóse la [[Primer República Federal (Méxicu)|Primer República Federal de Méxicu]], lo que provocó la salida de les provincies centroamericanes que pasaron a ser independientes, sicasí, Chiapas quedó pendiente de incoporación a Méxicu o Guatemala.<ref name=":15">{{Cita web|url=http://www.viajes-a.net/ciudá/Huehuetan-78211.htm|títulu=Viaxes a Huehuetán (Méxicu)|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|fecha=14 de setiembre de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090914180053/http://www.viajes-a.net/ciudá/Huehuetan-78211.htm|fechaarchivu=14 de setiembre de 2009}}</ref> Nel mes de xunetu, la rexón del [[Soconusco (Chiapas)|Soconusco]] dixebrar de Chiapas polo que se xunió a les Provincies Xuníes del Centru d'América. El [[14 de setiembre]], Chiapas incorporar a Méxicu. En [[1840]], l'alcalde de [[Tapachula]], capital del Soconusco, solicitó ayuda a Méxicu, en [[1842]] tropes mexicanes ocuparon la rexón que se xunió al país.<ref name=":15" />
En 1842, [[1881]] y [[1882]] hubo [[Conflictu Méxicu-Guatemala de 1842 y 1882|conflictos diplomáticos ente los dos países]] al respeutive de la cuestión del Soconusco. Nel últimu añu, les dos naciones roblaron el [[Tratáu Herrera-Mariscal]] p'alcordar les llendes fronterices, situación que se completó hasta [[1902]], cuando la comisión de llendes concluyó colos sos llabores, estableciendo la [[Frontera ente Guatemala y Méxicu|frontera actual]] nos ríos [[Ríu Suchiate|Suchiate]] y [[Ríu Usumacinta|Usumacinta]].<ref>{{Cita web|url=http://www.memoriapoliticademexico.org/Testos/5RepDictadura/1882TLG.html|títulu=1882 Tratáu de Llendes ente Méxicu y Guatemala|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=21 de marzu de 2009|sitiuweb=|editorial=|idioma=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090321113306/http://www.memoriapoliticademexico.org/Testos/5RepDictadura/1882TLG.html|fechaarchivu=21 de marzu de 2009}}</ref>
==== Méxicu ====
{{VT|Aztlán|Reconquista (Méxicu)|Revanchismu}}
[[Ficheru:Mexico 42 estados.PNG|miniaturadeimagen|left|250px|Mapa de Méxicu d'alcuerdu a los partidarios de Reconquistar, esto ye, la recuperación de los territorios perdíos tres la firma del Tratáu de Guadalupe Hidalgo y la Venta de La Mesilla.]]
El conceutu irredentista de Méxicu, conocíu como Reconquista referir a la recuperación cultural y demográfico de los estaos del [[Suroeste d'Estaos Xuníos|Suroeste de los Estaos Xuníos]], que pertenecieron a Méxicu ente [[1821]] y [[1848]]. La idea foi popularizada polos escritores [[Carlos Fuentes]] y [[Elena Poniatowska]].<ref>{{Cita web|url=http://www.nuevodigital.com/2006/04/18/la-otra-reconquista-les protestes-migrat|títulu=La otra "Reconquista": Les protestes migratories n'Estaos Xuníos potencien a movimientos de recuperación de la tierra "robada" a Méxicu metanes les apocalípticas alvertencies de Samuel Huntington sobre'l fin del 'suañu americanu'|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.nuevodigital.com|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.terra.com/arte/articulo/html/art5133.htm|títulu=Poniatowska: 'Meyora d'español ya hispanos ye como una reconquista'|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=15 d'abril de 2015|sitiuweb=|editorial=|idioma=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150415204059/http://www.terra.com/arte/articulo/html/art5133.htm|fechaarchivu=15 d'abril de 2015}}</ref>
La recuperación de los territorios perdíos na [[cesión mexicana]] y la [[venta de La Mesilla]] ye una idea que tien una mayor fuercia dientro de los grupos nacionalistes [[chicanu|chicanos]], que planteguen la restauración d'[[Aztlán]], el conceutu namái busca la reintegración de los territorios perdíos tres la firma del [[Tratáu de Guadalupe Hidalgo]] y dexa fuera otres rexones estauxunidenses con presencia de migración mexicana.<ref>{{Cita web|url=http://www.mexica.net/aztlan.php|títulu=What is the meaning of the word Aztlan?|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.mexica.net}}</ref> En Méxicu, la idea ye sofitada principalmente por dellos grupos nacionalistes minoritarios como'l [[Frente Nacionalista de Méxicu]], que refuguen el Tratáu de Guadalupe Hidalgo y aseguren que s'atopen ocupaos polos Estaos Xuníos.<ref>{{Cita web|url=https://www.erepublik.com/es/article/frente-nacionalista-de-m-xico-2521028/1/20|títulu=Frente Nacionalista de Méxicu - published by RiqTam on day 2,721 - page 1 of 1|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.erepublik.com}}</ref>
Tres la perda de los territorios, el gobiernu mexicanu namái fixo un plan pa recuperar los estaos perdíos en [[1848]], tratar del [[Plan de San Diego]] llanzáu mientres la [[Revolución mexicana]], consistía nuna operación realizada por partidarios del presidente [[Venustiano Carranza]] en [[1915]] que buscaba l'alzamientu de minoríes étniques como los mexicanos, los [[afroamericano|afroamericanos]] y [[Pueblos nativos de los Estaos Xuníos|nativos estauxunidenses]], el conflictu enfocárase n'atacar oxetivos anglosaxones, lo que provocaría inestabilidá na rexón, crisis social y una posible toma del suroeste d'Estaos Xuníos per parte de Méxicu, sicasí, la intentona foi esbaratada tres l'arrestu d'unu de los líderes y el descubrimientu de documentos rellacionaos, lo que provocó la unviada de tropes estauxunidenses a la zona fronteriza.<ref>{{Cita web|url=https://www.tshaonline.org/handbook/online/articles/ngp04|títulu=PLAN OF SAN DIEGO|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|apellíu=M.|nome=COERVER, DON|fecha=15 de xunu de 2010|sitiuweb=www.tshaonline.org|idioma=en}}</ref> Dempués d'esi intentu, nun hubo nengún plan pa recuperar los territorios de parte de dalgún gobiernu mexicanu.
L'asuntu foi una especie de moneda de cambéu pa otros países que trataron de buscar el sofitu de Méxicu en conflictos que busquen debilitar o provocar militarmente a los Estaos Xuníos. El casu más conocíu foi'l del [[Telegrama Zimmermann]] de [[1917]], un comunicáu unviáu por [[Arthur Zimmermann]], Ministru d'Esteriores del [[Imperiu alemán|Imperiu Alemán]] al so embaxador en Méxicu, el conde [[Heinrich von Eckardt]]. Nel documentu suxeríase convidar a Méxicu a tomar parte de la Primer Guerra Mundial atacando a Estaos Xuníos en cuenta de ayuda militar y financiera pa recuperar Texas, Nuevu Méxicu y Arizona, ensin mentar a California. Los británicos afayaron el documentu ya informaron a Estaos Xuníos, quien decidió entrar a la guerra por causa de esi sucesu. El gobiernu mexicanu refugó la ufierta, pos consideraba que nun tenía los recursos pa entamar y sostener una invasión militar al atopase na llucha de la revolución mexicana.<ref>{{Cita web|url=http://yumka.com/docs/zimmermann.pdf|títulu=Telegrama Zimmermann|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|autor=Juan Ramón Jiménez de León|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181004174427/http://yumka.com/docs/zimmermann.pdf|fechaarchivu=2018-10-04}}</ref>
En [[2015]], reconquistar volvió a l'axenda pública como parte de la [[Guerra nel Donbáss]] ucraín. El [[28 de marzu]], la [[República de Chechenia|República Rusa de Chechenia]] amenació con unviar armes a Méxicu por que'l país recuperara Texas, Nuevu Méxicu, Arizona, California, [[Nevada]], [[Utah]], [[Colorado]] y una zona de [[Wyoming]], si los Estaos Xuníos ufiertaben sofitu armamentístico al gobiernu d'Ucraína. Sicasí, el [[Kremlin de Moscú|Kremlin]] desautorizó la propuesta chechena asegurando que les rexones suxetes a la Federación Rusa nun pueden suministrar armes nin sofitu militar a países estranxeros, en Méxicu la propuesta nun foi considerada por nengún organismu oficial.<ref>{{Cita noticia|títulu=Amenacia Chechenia con armar a Méxicu si EU da armes a Kiev|url=http://www.excelsior.com.mx/global/2015/03/26/1015655|fecha=26 de marzu de 2015|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=Excélsior|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=¿Armes ruses a Méxicu? {{!}} Reporte Indigo|url=http://www.reporteindigo.com/llatitú/armes-ruses-mexico/|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=Reporte Indigo|idioma=es-MX}}</ref>
Tres la llegada de [[Donald Trump]] a la Presidencia d'Estaos Xuníos, y la respuesta del resurdimientu del [[nacionalismu mexicano]], en marzu de [[2017]], l'ex candidatu presidencial [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano]] y l'abogáu Guillermo Handam Castro presentaron una propuesta de demanda, pa declarar nulu'l Tratáu de Guadalupe Hidalgo, y de esta manera recuperar los estaos perdíos na cesión, o siquier consiguir una compensación económica acorde cola estensión territorial vencida.
L'argumentu principal p'anular los alcuerdos sostién que al asoceder una invasión militar de los Estaos Xuníos, la firma foi nula d'orixe pola esistencia d'una coaición escontra los mexicanos firmantes.<ref>{{Cita noticia|títulu=Cárdenas y abogáu presenten predemanda pa recuperar territoriu mexicanu perdíu ante EU - Proceso|url=http://www.proceso.com.mx/477516/cardenas-abogado-presenten-predemanda-recuperar-territoriu-mexicanu-perdíu-ante-eu|fecha=9 de marzu de 2017|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=Proceso|idioma=es-MX}}</ref> Sicasí, la propuesta nun espolletó por cuenta de que'l gobiernu d'[[Enrique Peña Nieto]] nun tomó'l plan, yá que yera necesaria la participación del Estáu Mexicanu nun procesu penal internacional. [[Bernardo Sepúlveda Amor]], ex secretariu de rellaciones esteriores de Méxicu declaró al historiador [[Enrique Krauze]] que la propuesta sería díficl d'espolletar.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Krauze|nome=Enrique|títulu=Opinión {{!}} ¿Va Reponer Méxicu la metá del so territoriu?|url=https://www.nytimes.com/2017/04/06/opinion/will-mexico-get-half-of-its-territory-back.html?|fecha=6 d'abril de 2017|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=The New York Times|issn=0362-4331|idioma=es-MX}}</ref>{{cita|En tiempos anteriores les guerres de conquista nun s'atopaben cola mesma condena moral y llegal qu'agora forma parte del nuesu sistema llegal.. La demanda tendría que presentase conforme a la Convención de Viena y amosar que l'Estáu mexicanu nun aceptó espresamente la validez del tratáu o que, en razón de la so conducta, el mesmu Estáu amosó'l so refugu a esa validez... Pa llograr un dictame, la demanda d'anulación del Tratáu de 1848 tendría que sometese a la Corte Internacional de Xusticia, que la so xurisdicción obligatoria en casos contenciosos nun ta reconocida per Estaos Xuníos|Bernardo Sepúlveda Amor n'entrevista con Enrique Krauze. 6 d'abril de 2017.}}Otra causa irredentista mexicana ye'l [[Archipiélagu del Norte]] o ''Islles de la Canal,'' que s'atopen so la soberanía de los Estaos Xuníos d'América dende [[1852]], grupos de la sociedá civil reclamaron el conxuntu d'islles pal país, sicasí, el gobiernu mexicanu nun espresó nenguna declaración al respeutu. Los partidarios de la causa consideren que les islles quedaron fora del Tratáu de Guadalupe Hidalgo, polo que-y pertenecen a Méxicu de manera llexítima y son ocupaes polos estauxunidenses de manera illegal.<ref>{{Cita web|url=http://historico.juridicas.unam.mx/publica/librev/rev/jurid/cont/20/pr/pr15.pdf|títulu=L'Archipiélagu del Norte. ¿Territoriu mexicanu o norteamericanu?|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|autor=Jorge A. Vargas|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref>
A lo último, dellos sectores de los medios de comunicación y la clase intelectual mexicana consideren la posibilidá de recuperar la [[Isla Clipperton]] o de La Pasión. Trátase d'un [[atolón]] alcontráu a 1120 km de les mariñes mexicanes y que s'atopa despobláu. Méxicu exerció la soberanía del llugar en dellos periodos: ente 1821 y 1858 y de 1906 a 1917, el llugar tamién foi ocupáu por estauxunidenses y franceses. Dempués de 1917 empecipióse una disputa ente mexicanos y franceses pola soberanía del atolón.<ref>{{Cita web|url=https://archivos.juridicas.unam.mx/www/bjv/llibros/9/4121/24.pdf|títulu=La Pasión na Isla de Clipperton: Un heriedu del Porfiriato|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|autor=Laura Ortíz Valdez|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> En [[1930]], un laude de [[Víctor Manuel III d'Italia]] otorgó'l territoriu a Francia.<ref>{{Cita web|url=http://sre.gob.mx/images/stories/doctransparencia/docs/09/laude.pdf|títulu=Laude arbitral del Rei d'Italia Víctor Manuel III, sobre la soberanía de la Isla de Clipperton (o Isla de la Pasión), ente los Estaos Xuníos Mexicanos y la República Francesa|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|autor=Secretaría de Rellaciones Esteriores de Méxicu|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> El Congresu de Méxicu aceptó l'arbitraxe y esanició la isla de la Constitución alegando que yera "un cachu de tierra ensin valor".<ref>{{Cita noticia|títulu=Clipperton, la isla doblemente perdida|url=http://www.siempre.mx/2016/11/clipperton-la isla-doblemente-perdida/|fecha=26 de payares de 2016|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=Siempres!|idioma=es-MX}}</ref> Los partidarios de la recuperación del atolón sostienen que la importancia mora na ampliación del territoriu mexicanu d'ultramar, lo que dexaría estender l'espaciu económicu del país y beneficiaría a les embarcaciones pesqueres nacionales.<ref>{{Cita noticia|títulu=La interesante hestoria de la Isla Clipperton, un atolón que tendría de ser mexicanu. - Axenda Informativa|url=http://agendainformativa.com.mx/2013/06/03/la-interesante-hestoria-de-la isla-clipperton-un-atolon-que-deberia-ser-mexicanu/|fecha=6 de marzu de 2013|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=Axenda Informativa|idioma=es-ES}}</ref>
==== Surinam ====
[[Ficheru:Suriname with disputed territories.jpg|miniaturadeimagen|250px|Fronteres terrestres de Surinam. En color verde claro reparar les zones reclamaes pel país.]]
Les fronteres de [[Surinam]] son un oxetu de disputa colos sos vecinos de Guyana y la [[Guayana Francesa]]. La frontera con Brasil ye la única que se caltién fixa dende [[1906]].<ref name=":16">{{Cita noticia|apellíos=Jacobs|nome=Frank|títulu=The Loneliness of the Guyanas|url=https://opinionator.blogs.nytimes.com/2012/01/16/the-loneliness-of-the-guyanas/|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|periódicu=Opinionator|idioma=en}}</ref>
La frontera oriental del país foi parte de desalcuerdos dende'l periodu colonial. La [[Guayana Neerlandesa]] y la Francesa establecieron en [[1861]] que la frontera escurriría pelos ríos [[Ríu Lawa|Lawa]] y [[Ríu Maroni|Maroni]], sicasí, en [[1885]] afayóse [[oru]] na zona alcontrada ente los ríos [[Ríu Tapanahoni|Tapanahoni]] y Lawa, lo que provocó qu'en [[1888]] los Países Baxos y Francia empecipiaren un arbitraxe internacional por aciu la figura del zar [[Alexandru III de Rusia]], el soberanu rusu determinó que'l Lawa yera la [[ríu#Cursu cimeru|cabecera]] del Maroni, y polo tanto tenía de ser consideráu la frontera. Los Países Baxos y Francia concluyeron un tratáu fronterizu sobre esta seición del ríu'l 30 de setiembre de 1915. Sicasí, esta decisión creó otra cuestión tocantes a qué ríu ye la [[Manantial|fonte]] del Lawa. Los Países Baxos consideraron que'l Marowini (el ríu tributariu oriental) yera la fonte del Lawa; los franceses consideraben que'l Litani, asitiáu más al oeste, yera la fonte de los Lawa. Esti problema entá nun se resolvió.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.questia.com/library/journal/1P3-882999241/the-french-guiana-suriname-boundary-apueste-at-the|títulu=The French Guiana-Suriname Boundary Apueste at the Itany-Marouini Triangle|apellíos=W.|nome=Donovan, Thomas|fecha=1 de xunetu de 2004|publicación=The Journal of Caribbean History|volume=38|númberu=2|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|idioma=en|issn=0047-2263}}</ref><ref name=":16" />
Pel llau occidental, los distintos alcuerdos coloniales establecieron [[Frontera ente Guyana y Surinam|la frontera]] en distintos sitios ente'l [[ríu Berbice]] y el [[ríu Courantyne]]. El [[tratáu anglo-neerlandés de 1814]] devolvió Surinam al dominiu holandés, demarcado nes llendes del 1 de xineru de 1803, el Courantyne convertir na nueva llende ente la Guayana Británica y Surinam.<ref>{{Cita web|url=http://www.guyana.org/suriname/guyana_suriname_colonial.html|títulu=The Guyana-Suriname boundary during the colonial yera|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.guyana.org}}</ref> Sicasí, el país considera que la [[rexón de Tigri]] forma parte del so territoriu y ye delimitado pelos ríos Boven-[[Ríu Courantyne|Corantijn]] (el cual en Guyana ye denomináu ''New River'') y el [[Ríu Coeroeni|Coeroeni]] y el Koetari.<ref name=":16" />
Esiste amás una disputa territorial nes agües territoriales de Guyana y Surinam qu'inclusive provocó enfrentamientos ente guardacostes surinameses y buscadores de petroleu. Pa resolver el conflictu convocó un tribunal de cinco miembros acordies coles normes establecíes nel anexu VII de la Convención de les Naciones Xuníes sobre'l Derechu del Mar, qu'en 2007 estableció la so propia frontera que difier de les reclamaciones de dambes partes. La frontera martitima foi finalmente resuelta pol arbitraxe internacional en beneficiu de Surinam.<ref>{{Cita web|url=https://www.pcacases.com/web/view/9|títulu=PCA :: Case view|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.pcacases.com}}</ref>
=== África ===
==== Congo ====
La unificación del [[El Congu (rexón)|Congo]] referir a una posible unificación de la [[República del Congo]] (o Congo-Brazaville) y la [[República Democrática d'El Congu]] (Congo-Kinshasa o [[Zaire]]) por que pasen a convertise nun únicu estáu.<ref>{{Cita web|url=http://www.africatopsuccess.com/en/2014/09/25/congo-towards-the-unification-of-brazzaville-and-kinshasa/|títulu=Congo: towards the unification of Brazzaville and Kinshasa? {{!}} Africa Top Success|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.africatopsuccess.com|idioma=en-US|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171004135958/http://www.africatopsuccess.com/en/2014/09/25/congo-towards-the-unification-of-brazzaville-and-kinshasa/|fechaarchivu=2017-10-04}}</ref>
Los dos Congos comparten grupos étnicos, una llingua oficial (el francés) y delles llingües nacionales ([[Idioma lingala|lingala]], kituba y [[Llingües kongo|kongo]]). Tien de destacar amás que les capitales de los dos estaos, les ciudaes de [[Brazzaville]] y [[Kinxasa]], formen una especie de [[Conurbación|conurbación urbana]], yá que namái dixebrar el [[ríu Congo]].<ref>{{Cita web|url=https://www.quora.com/Should-the-Republic-of-the-Congo-and-the-Democratic-Republic-of-the-Congo-unite-to-form-one-country|títulu=Should the Republic of the Congo and the Democratic Republic of the Congo unite to form one country? - Quora|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.quora.com|idioma=en}}</ref>
==== Marruecos ====
{{VT|Gran Marruecos|Zona Llibre}}
[[Ficheru:Gran Marruecos.PNG|miniaturadeimagen|250px|left|Mapa del Gran Marruecos. Amuesa'l Reinu de Marruecos, el territoriu d'El Sáḥara Occidental, la Zona Llibre, Ceuta, Melilla y los demás territorios consideraos nel proyeutu irredentista.]]
El [[Gran Marruecos]] ye un conceutu irredentista qu'empezó a ser utilizáu nos [[Años 1940|años cuarenta]] del [[sieglu XX]], sofitada especialmente pol [[Partíu Istiqlal]] (Nacionalista Marroquín), como una ferramienta pa llograr el sofitu del pueblu [[Marruecos|marroquín]] na llucha contra l'[[Imperiu colonial francés]]. Dempués de la [[independencia]] marroquina en [[1956]], y tres la muerte del [[sultán]] [[Mohamed V de Marruecos|Mohamed V]] ([[1961]]), el so fíu [[Hasan II de Marruecos|Hasan II]] alicó'l conceutu de "Gran Marruecos" como un allongamientu del procesu independentista. Esti procesu empezara cola finalización del [[protectoráu]] francés, consiguiendo la retrocesión de [[Tánxer]] y el fin del [[Protectoráu español de Marruecos|protectoráu español]] sobre los territorios alministraos por [[España]] nel norte de Marruecos. Poco dempués (tres la [[Guerra d'Ifni]] con España, [[1957]]-[[1958]]), consiguió tamién l'alquisición de los territorios del protectoráu nel sur de Marruecos, los territorios de Tarfaya ([[Cabu Juby]]).
Los territorios que compondríen esti "Gran Marruecos" atopen la so xustificación nuna proclamada continuidá ente les diverses [[dinastía|dinastíes]] que reinaren nel territoriu marroquín (como los [[almohade]]s o los [[Benimerines|meriníes]]) y el Marruecos actual. D'esta forma, habría qu'incluyir [[El Sáḥara Occidental]], la totalidá de [[Mauritania]], les zones occidentales d'[[Arxelia]] (provincies de [[Béchar]] y [[Tindouf]], según les árees habitaes polos [[tuat]]), la zona norte de [[Malí]], que'l so nucleu central sería la ciudá de [[Tombuctú]],<ref>{{Cita noticia|títulu=“Greater Morocco” a National Identity or a Veil for Moroccan Interests?|url=https://sciosica.wordpress.com/2015/05/15/greater-morocco-a-national-identity-or-a-veil-for-moroccan-interests/|fecha=15 de mayu de 2015|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=International Politics|idioma=en-US}}</ref> y les ciudaes españoles de [[Ceuta]] y [[Melilla]], según les ''[[places de soberanía]]'' españoles<ref>{{Cita noticia|títulu=La solombra de Perexil ye allargada|url=https://www.publico.es/espana/sombra-perejil-allargada.html|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|idioma=es-ES}}</ref> (delles corrientes reclamen la inclusión de les [[islles Canaries]] por un efeutu de «africanidá» y [[frontera natural]],<ref>{{Cita web|url=http://www.laprovincia.es/opinion/2012/06/16/son-canaries-marroquies/464444.html|títulu=¿Son les Canaries marroquines? - La Provincia Diariu de Les Palmes|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|apellíu=Palmes|nome=La Provincia Diariu de Les|sitiuweb=www.laprovincia.es}}</ref> sicasí, Marruecos sofitó la españolidá del archipiélagu canariu, cuando la [[Organización pa la Unidá Africana]] y dellos gobiernos como'l d'Arxelia y [[Libia]] sofitaben al líder independentista [[Antonio Cubillo]] y el so organismu políticu, el [[Movimientu pola Autodeterminación ya Independencia del Archipiélagu Canariu]]).<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=Marruecos sofita la españolidá de Canaries|url=https://elpais.com/diario/1978/02/21/espana/256863613_850215.html|fecha=21 de febreru de 1978|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2494339.pdf|títulu=Les Islles Canaries y los alcuerdos de la OUA|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|autor=Julio Cola Alberich|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=Revista de Política Internacional - númberu 156|idioma=}}</ref>
El Sáḥara Occidental foi'l llugar onde más s'amosó la idea del irredentismu marroquín. Ente'l [[6 de payares|6]] y el [[9 de payares]] de [[1975]] empecipió la llamada [[Marcha verde]],<ref>{{Cita web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1975/11/06/pagina-5/34220144/pdf.html|títulu=Edición del vienres, 07 payares 1975, páxina 5 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|apellíu=Dixital|nome=La Vanguardia|sitiuweb=hemeroteca.lavanguardia.com|idioma=es}}</ref> na cual el rei Hassan II decidió unviar a más de 250 mil civiles desarmaos y a más de 25 mil miembros del [[Exércitu Real de Marruecos]] a ocupar la entós provincia española d'[[El Sáḥara español]], p'amestala y que fuera reconocida como una provincia marroquina, xustificando les sos aiciones en base al procesu de descolonización que la ONX encamentara a España a empecipiar en [[1965]].<ref>{{Cita web|url=http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=A/RES/2072(XX)&Lang=S&Area=RESOLUTION|títulu=Resolución 2072 Cuestión de Ifni y el Sáḥara Español|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|autor=Asamblea Xeneral de la Organización de les Naciones Xuníes|enllaceautor=|fecha=1965|sitiuweb=www.un.org|editorial=|idioma=}}</ref> El [[18 de payares]] les [[Cortes franquistes]] aprobaron la descolonización d'El Sáḥara con 345 voto favor, cuatro en contra y cuatro abstención.<ref>{{Cita web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1975/11/19/pagina-13/34195918/pdf.html|títulu=Edición del miércoles, 19 payares 1975, páxina 13 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|apellíu=Dixital|nome=La Vanguardia|sitiuweb=hemeroteca.lavanguardia.com|idioma=es}}</ref> N'avientu empecipió la retirada española, y para [[1976]] les tropes españoles abandonaron la rexón y el territoriu foi partíu ente Marruecos y Mauritania quien empezaron a lluchar contra'l [[Frente Polisariu]].<ref>{{Cita noticia|títulu=L'últimu día d'El Sáḥara español|url=http://www.eldiariomontanes.es/cantabria/201605/01/ultimo-sahara-espanol-20160430202824.html|fecha=2 de mayu de 2016|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=El Diario Montañés|idioma=es-ES}}</ref> En [[1978]] los mauritanos arrenunciaron a los sos derechos sobre'l terciu sur d'El Sáḥara pola so incapacidá económica y militar, polo que los marroquinos facer col control total de la rexón.<ref name=":17">{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/especiales/2009/06/internacional/sahara/conflictu.html|títulu=VOCES DEL SÁHARA {{!}} Especiales {{!}} elmundo.es|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.elmundo.es}}</ref>
Oficialmente, Marruecos namái reclama la so soberanía sobre les ciudaes españoles de Ceuta y Melilla,<ref>{{Cita noticia|títulu=El Gobiernu prepara frente a una ofensiva de Marruecos pa reclamar Ceuta y Melilla na ONX|url=http://www.elconfidencialdigital.com/politica/Gobierno-Marruecos-ONX-Ceuta-Melilla_0_2505349466.html|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=El Confidencial Digital|idioma=es}}</ref> y la franxa oriental d'El Sáḥara Occidental, conocida como [[Zona Llibre]], que ye controlada pol Frente Polisariu, esta postrera ye dixebrada del territoriu controláu pol exércitu marroquín por aciu el [[Muriu marroquín]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Sáḥara Occidental: 39 años d'olvidu|url=https://www.eldiario.es/agendapublica/proyeutu-européu/Sahara-Occidental-anos-escaezo_0_324767908.html|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=eldiario.es|idioma=es}}</ref> En febreru de [[2017]], les tropes marroquines retirar del sur d'El Sáḥara Occidental, sicasí, caltienen el control políticu na zona.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Peregil|nome=Francisco|títulu=Marruecos retirar del sur d'El Sáḥara Occidental en respuesta a la ONX|url=https://elpais.com/internacional/2017/02/26/actualidad/1488131256_464642.html|fecha=26 de febreru de 2017|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref>
==== Mauritania ====
[[Ficheru:Greater Mauritania.png|miniaturadeimagen|250px|La propuesta de la Gran Mauritania propuesta por Moktar Ould Daddah, primer Presidente de Mauritania.]]
Gran Mauritania ye un términu pal oxetivu irredentista de [[Mauritania]] sobre El Sáḥara Occidental y otres árees saḥarianes de la zona occidental del [[Desiertu d'El Sáḥara]]. El términu foi acuñáu pol primer presidente de Mauritania, [[Moktar Ould Daddah]], cuando empezó a reclamar el territoriu entós conocíu como El Sáḥara español inclusive antes de la independencia de Mauritania en 1960, amás de reclamar la mayor parte de [[Malí]]. En [[1957]], l'entós líder independentista declaró:<ref>{{Cita publicación|url=http://dx.doi.org/10.1080/13629380500344445|títulu=Mauritania: A Saharan frontier-state|apellíos=Salem|nome=Zekeria Ould Ahmed|fecha=1 de setiembre de 2005|publicación=The Journal of North African Studies|volume=10|númberu=3-4|páxines=491–506|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|issn=1362-9387|doi=10.1080/13629380500344445}}</ref>
{{cita|Poro, apiellu a los nuesos hermanos d'El Sáḥara español a que suañen con esta Gran Mauritania económica y espiritual de la que nun podemos falar nesti momentu, ruégolos que repitir un mensaxe d'amistá, un llamamientu a la concordia ente tolos moros del Atlánticu, en [[Azawad]] y dende el [[Draa]] hasta les fronteres de [[Senegal]].|Moktar Ould Daddah}}
La reivindicación d'El Sáḥara español volvió ser popularizada pol réxime mauritanu a principios de los años 70, cuando España preparar p'abandonar la colonia. Mauritania tarrecía entós la espansión marroquina escontra la so frontera, por cuenta de la idea irredentista del "Gran Marruecos" qu'enantes incluyera non yá El Sáḥara español, sinón tamién Mauritania na so totalidá.<ref>{{Cita publicación|url=http://ec.europa.eu/development/body/publications/courier/courier191/en/en_055.pdf|títulu=Mauritania and Western Sahara: a qualified neutrality|apellíos=|nome=|fecha=Marzu - Abril 2002|publicación=The ACP-EU Courier Non 191|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|doi=|pmid=}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://web.mit.edu/cascon/cases/case_mom.html|títulu=Cascon Case MOM: Morocco-Mauritania 1957-70|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=web.mit.edu}}</ref>
Les reivindicaciones mauritanes sobre'l territoriu utilizáronse asina pa evitar l'amenaza percibida del espansionismu marroquín y afalar a España a estremar el territoriu ente Marruecos y Mauritania nos [[Alcuerdu Tripartitu de Madrid|Alcuerdos de Madrid]]. Sicasí, esto nun tuvo en cuenta una opinión consultiva de la [[Corte Internacional de Xusticia]] (CIJ) que decidiera a finales de 1975 que'l pueblu d'El Sáḥara Occidental tenía'l [[derechu d'autodeterminación]], que s'exercería llibremente en forma d'elección ente les opciones de la integración con Mauritania y/o Marruecos, o la creación d'un estáu independiente.<ref>{{Cita web|url=http://www.mepc.org///journal_vol12/0509_weinberg.asp|títulu=BOOK REVIEWS: Shelley|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=12 d'ochobre de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061012120046/http://www.mepc.org///journal_vol12/0509_weinberg.asp|fechaarchivu=12 d'ochobre de 2006}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.icj-cij.org/docket/index.php?sum=323&code=sa&p1=3&p2=4&case=61&k=69&p3=5|títulu=International Court of Justice|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=26 de marzu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080326101936/http://www.icj-cij.org/docket/index.php?sum=323&code=sa&p1=3&p2=4&case=61&k=69&p3=5|fechaarchivu=26 de marzu de 2008}}</ref> La parte mauritana del territoriu, que correspuende a la metá sur del [[Río de Oro]], o un terciu del territoriu enteru, foi renomada como Tiris al-Gharbiyya.
En 1976 Mauritania tomó'l control del terciu sur d'El Sáḥara Occidental, sicasí, tuvo d'enfrentase militarmente al frente Polisariu que yera sofitáu per Arxelia, les males resultaos nel conflictu provocaron la cayida de Ould Daddah en 1978 y el rétiro de les tropes y l'aparatu gubernamental mauritanu de la rexón, lo que provocó la ocupación total per parte de Marruecos.<ref name=":17" />
Les rellaciones con [[Rabat]] deterioráronse rápido, y metanes acusaciones del sofitu marroquín a intentos de golpes d'estáu y enfrentamientos armaos menores, Mauritania averar a Arxelia y al Polisariu. El gobiernu estableció en [[1984]] rellaciones formales col gobiernu saḥarianu del Frente Polisariu, la [[República Árabe Saḥariana Democrática]], a la que reconoció como autoridá oficial d'El Sáḥara Occidental.<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=Mauritania reconoz a la República Arabe Saḥariana Democrática|url=https://elpais.com/diario/1984/02/28/internacional/446770805_850215.html|fecha=28 de febreru de 1984|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref> Mauritania hai arrenunciando a tolos sos derechos sobre la zona y anguaño la idea de la Gran Mauritania nun ye defendida por nengún partíu políticu.
==== Somalia ====
{{VT|Gran Somalia}}
La Gran Somalia ye un conceutu irredentista que busca unificar les rexones del [[Cuernu d'África]] onde viven les etnies [[Etnia somalina|somalines]]. L'estáu pansomalí tomaría la totalidá de [[Somalia]], la rexón d'[[Ogaden]] (este d'[[Etiopía]]), la franxa oriental de [[Xibuti]] y el nordeste de [[Kenia]].
El conceutu d'una Gran Somalia foi creáu polos colonizadores italianos de principios del sieglu XX, que calteníen la colonia de la [[Somalia Italiana]]. En 1936 añadieron la rexón d'Ogaden al territoriu colonial. Ente qu'en 1941 añadiéronse la [[Somalilandia Británica]] y dellos sectores de Kenia, que fueron conquistaos polos italianos mientres la Segunda Guerra Mundial. La estensión del territoriu foi de 702 000 km² y tenía la so capital na ciudá de [[Mogadixu]], Benito Mussolini llamó a la colonia como ''La Gran Somalia'' y esistió ente agostu de 1940 y abril de 1941. Tres el fin el conflictu bélicu, los británicos recuperaron les sos colonies y la xunión quedó eslleida.<ref>{{Cita publicación|url=http://www.fedoa.unina.it/1881/1/Santoianni_Progettazione_Architettonica.pdf|títulu=L'Eritrea y la Somalia en Il Razionalismu nelle colonie italiane 1928-1943 La «nuova architettura» delle Terre d'Oltremare|apellíos=Santoianni|nome=Vittorio|fecha=|publicación=Dottorato di Ricerca in Progettazione Architettonica y Urbana - XX Ciclu|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|doi=|pmid=|archiveurl=https://web.archive.org/web/20201209114633/http://www.fedoa.unina.it/1881/1/Santoianni_Progettazione_Architettonica.pdf|archivedate=2020-12-09}}</ref>
En [[1960]], les colonies de Somalia italiana y Somalilandia británica consiguieron la independencia y formaron la República de Somalia. En 1963 empecipió una rebelión na rexón etiope d'Ogaden pa integrase en Somalia la cual yera coordinada pol [[Frente pa la Lliberación Nacional d'Ogaden]] (FLNO), el conflictu terminó en 1970 cuando los rebeldes rindieron ante la fuercia del exércitu d'Etiopía y la falta de sofitu del gobiernu somalín que prefirió invertir los sos recursos nel desenvolvimientu nacional.<ref>{{Cita web|url=http://countrystudies.us/ethiopia/128.htm|títulu=Ethiopia - Other Movements and Fronts|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=countrystudies.us}}</ref> Ente [[1977]] y [[1978]] Somalia y Etiopía sostuvieron una [[Guerra d'Ogaden|guerra pol control de la d'Ogaden]]. Los etiopes cuntaron col sofitu de [[Cuba]], la Xunión Soviética y [[Yeme del Sur]], ente que los somalinos namái tuvieron reforzaos pol FLNO. Debíu al sofitu brindáu polos exércitos [[Fuercies Armaes Revolucionaries de Cuba cubanu]], [[Exércitu Soviéticu|soviéticu]] y sudyemenita, amás de l'[[Fuercia Aérea de Cuba|aviación del país caribeñu]], Etiopía ganó la guerra.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Fuercia Aérea de Cuba na Guerra d'Etiopía (Ogadén) • Rubén Urribarres|url=http://www.urrib2000.narod.ru/Etiopia.html|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=Aviación Cubana • Rubén Urribarres}}</ref> En 1982 hubo otru enfrentamientu ente les dos naciones con una nueva victoria etiope.<ref>{{Cita web|url=https://www.onwar.com/aced/chrono/c1900s/yr80/fethiopiasomalia1982.htm|títulu=Ethiopia Somalia Clashes 1982|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.onwar.com}}</ref> Finalmente, en [[1988]] roblóse'l tratáu de paz qu'esanició cualquier pretensión de guerra y restableció les rellaciones diplomátiques ente dambes naciones, suspendíes dende 1977.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Reuters|títulu=Ethiopian and Somali Forces Withdrawn Under Agreement|url=http://www.nytimes.com/1988/04/26/world/ethiopian-and-somali-forces-withdrawn-under-agreement.html|fecha=26 d'abril de 1988|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=The New York Times|issn=0362-4331|idioma=en-US}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Rule|nome=Sheila|títulu=Somalia and Ethiopia Resume Relations|url=http://www.nytimes.com/1988/04/05/world/somalia-and-ethiopia-resume-relations.html|fecha=5 d'abril de 1988|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=The New York Times|issn=0362-4331|idioma=en-US}}</ref>
En [[1958]] celebróse un referéndum en Xibuti pa decidir si siguía siendo la colonia de [[Somalia francesa]] o pasaba a integrase nel estáu somalín. La votación decantar pol caltenimientu de la unión con Francia, gracies a la combinación de los votos del [[pueblu afar]] y los europeos residentes na colonia. En 1977 el país convertir nun estáu independiente y [[Hassan Gouled Aptidon]] convertir nel so primer [[Presidente de Xibuti|presidente]], Gouled sofitara la permanencia de Francia na colonia, polo que s'esanició cualquier intentu d'unión con Somalia.<ref>{{Cita noticia|títulu=Hassan Gouled Aptidon {{!}} president of Djibouti|url=https://global.britannica.com/biography/Hassan-Gouled-Aptidon|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=Encyclopedia Britannica|idioma=en}}</ref>
En 1981, l'entós [[Presidentes de Somalia|Presidente de Somalia]], [[Mohamed Siad Barre]], visitó [[Nairobi]], y afirmó que Somalia taba suspendiendo'l so reclamu na [[Provincia Nororiental (Kenia)|Provincia Nororiental]] de Kenia (NFD). La meyora de les rellaciones con Kenia llevó a la firma d'un pactu n'avientu de 1984 nel que s'alcordó poner fin a les hostilidaes a lo llargo de la frontera.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Pike|nome=John|títulu=The Somali Apueste: Kenia Beware|url=https://www.globalsecurity.org/military/library/report/1984/WTL.htm|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|idioma=en}}</ref>
En [[1991]] españó la [[Guerra civil somalina]] que provocó la cayida de Siad Barrre. Nesi añu la rexón de [[Somalilandia]] declaróse como un estáu independiente ensin reconocencia internacional. En [[1998]] [[Puntlandia]] declaró la so independencia temporal como una zona autónoma dientro del estáu somalín. Nel mesmu añu [[Jubalandia]] proclamó la so autonomía siendo reconquistada al añu siguiente. Finalmente, en [[2006]] declaróse l'autonomía de [[Galmudug]]. Estos conflictos y separaciones enmarcaes dientro de la guerra civil provocaron que la idea irredentista d'una Gran Somalia quedara escaecida.<ref>{{Cita noticia|títulu=Somalia o'l conflictu permanente|url=http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_6577000/6577027.stm|fecha=18 de payares de 2008|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|idioma=en-GB}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=Reportaxe {{!}} La guerra eterna de Somalia|url=https://elpais.com/diario/2011/08/14/internacional/1313272801_850215.html|fecha=14 d'agostu de 2011|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref>
==== Sudáfrica ====
[[Ficheru:SouthAfrica1885 es.svg|miniaturadeimagen|250px|Colonies nel África Austral en 1885. Jan Smuts proyeutó la espansión de Sudáfrica a cuenta de les demás colonies. La idea foi retomada mientres la independencia de dellos territorios d'África. Sudáfrica controló África del Suroeste ente 1915 y 1990.]]
Mientres finales del sieglu XIX y empiezos del sieglu XX, dellos líderes políticos sudafricanos y británicos abogaron por una Gran Sudáfrica. Esti irredentismu puede considerase como una forma temprana de [[panafricanismu]], anque puramente llindada a los africanos blancos d'ascendencia europea.<ref>{{cita llibru |apellíos=Schwarz|nome=Bill|enllaceautor=|títulu=The White Man's World|url=|fechaaccesu=|añu=2012|editorial=[[Oxford University Press]]|isbn=019929691X|editor=|allugamientu=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref>
La primer idea surdió del estadista [[Jan Smuts]] quien dende [[1895]] consideraba como necesaria la espansión de la [[Colonia del Cabu]], anguaño Sudáfrica, que la so frontera tenía de ser el [[Ríu Zambeze]] o inclusive'l [[Ecuador terrestre|Ecuador]].<ref name=":18">{{cita llibru |apellíos=Hyam Ronald|nome=Henshaw Peter|enllaceautor=|títulu=The Lion and the Springbok: Britain and South Africa Since the Boer War|url=|fechaaccesu=|añu=2003|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=0521824532|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> Según Smuts, los territorios d'[[África del Suroeste Alemana|África Sudoccidental]], [[Rodesia del Sur]], y a lo menos les partes meridionales del [[Mozambique]] [[Imperiu portugués|portugués]] (especialmente'l puertu de [[Maputu|Lourenço Marques]] na [[Badea de Maputu|Badea de Delagoa]]) xunto colos Territorios de l'Alta Comisión ([[Lesothu|Basutoland]], [[Bechuanalandia]] y [[Suazilandia]]) teníen d'incluyise nesti estáu, siendo [[Pretoria]] la so capital.<ref name=":18" />
En 1910 formóse la [[Unión Sudafricana]] compuesta poles Colonies del Cabu, [[Colonia de Natal|Natal]], [[Colonia de Transvaal|Transvaal]] y el [[Estáu Llibre d'Orange]], foi vistu como'l primer pasu escontra una posible unificación del [[África austral|sur d'África]].<ref>{{Cita web|url=https://www.questia.com/library/1314856/the-unification-of-south-africa-1902-1910|títulu=The Unification of South Africa, 1902-1910 by L. M. Thompson, 1960 {{!}} Online Research Library: Questia|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.questia.com|idioma=en|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171004135853/https://www.questia.com/library/1314856/the-unification-of-south-africa-1902-1910|fechaarchivu=2017-10-04}}</ref> Sicasí, los territorios de Basutolandia, Bechuanalandia, Suazilandia y Rodesia siguieron sol dominiu direutu de los británicos y nun entraron na unión. En 1915, Sudáfrica tomó la África Sudoccidental Alemana y renomóla como [[África del Suroeste]], sicasí, nunca foi considerada como un territoriu oficial sudafricano debiddo a la negativa del estáu ocupante a integrar el territoriu nel [[Fideicomiso de Naciones Xuníes]] porque eso dexaría la independencia de la rexón.<ref>{{Cita web|url=http://www.icj-cij.org/icjwww/idecisions/isummaries/inamsummary710621.htm|títulu=SUMMARY: Legal consequences for States of the Continued Presence of South Africa in Namibia (South-West Africa) Notwithstanding Security Council Resolution 276 (1970) Advisory Opinion - 21 June 1971|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=2 d'ochobre de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061002121353/http://www.icj-cij.org/icjwww/idecisions/isummaries/inamsummary710621.htm|fechaarchivu=2 d'ochobre de 2006}}</ref>
En 1922, Rodesia votó en contra de xunise a la Unión Sudafricana, esti fechu provocó que la idea de Smuts de crear un estáu que llegara hasta Mozambique perdiera fuercia.<ref name=":18" /> En 1924, [[Barry Hertzog]] foi electu como primer ministru, Hertzog yera antimperialista y favorable a los [[Afrikáner]]s, lo que provocó que'l Reinu Xuníu tuviera menos flexibilidá al respeutive de los pidimientos de Sudáfrica.<ref name=":18" />
Mientres el [[Apartheid]], especialmente sol gobiernu de [[Hendrik Verwoerd]], tomar a considerancia la idea d'absorber a los estaos que s'independizaríen darréu como [[Botsuana]], [[Lesothu]] y [[Suazilandia]], que seríen parte d'una Unión Sudafricana apoderada polos blancos.<ref>{{cita llibru |apellíos=Foltz|nome=William J.|títulu=Arms and the African: Military Influences on Africa's International Relations|url=https://books.google.com.mx/books/about/Arms_and_the_African.html?id=cUCoQgAACAAJ&redir_esc=y|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=1985|editorial=Yale University Press|isbn=9780300033472|idioma=en|apellíos2=Bienen|nome2=Henry}}</ref> Nel gobiernu de Verwoerd, en concretu en [[1960]],<ref>{{Cita web|url=https://www.revolvy.com/main/index.php?s=South%20African%20referendu,%201960&item_type=topic|títulu="South African referendu, 1960" on Revolvy.com|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|apellíu=LLC|nome=Revolvy,|sitiuweb=www.revolvy.com|idioma=en}}</ref> llevar a cabu un referéndum ente la población blanca pa saber si tenía de siguise cola rellación ente Sudáfrica y el Reinu Xuníu, el 52% de los votantes opúnxose. Sudáfrica independizar de Reinu Xuníu, pero permaneció na [[Mancomunidá de Naciones|Commonwealth]]. La so permanencia nesta organización fíxose cada vez más difícil, pos los estaos africanos y asiáticos intensificaron la so presión pa espulsar a Sudáfrica,<ref>{{Cita noticia|títulu=South Africa and the Commonwealth: A historical allegiance or catalyst for change?|url=http://www.polity.org.za/article/south-africa-and-the-commonwealth-a-historical-allegiance-or-catalyst-for-change-2011-01-17|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=Polity.org.za}}</ref> que finalmente se retiró de la Commonwealth el [[31 de mayu]] de [[1961]], fecha en que se declaró como república.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Anonymous|títulu=The Republic of South Africa is established|url=http://www.sahistory.org.za/dated-event/republic-south-africa-established|fecha=16 de marzu de 2011|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=South African History Online}}</ref>
=== Oceanía ===
==== Papúa Nueva Guinea ====
El gobiernu de [[Papúa Nueva Guinea]] busca la reunificación de la [[Nueva Guinea|isla de Nueva Guinea]], la parte oriental del llugar ye un estáu independiente, ente que la occidental ([[Nueva Guinea Occidental]]) forma parte d'Indonesia. Na zona oeste realizáronse diverses [[Conflictu en Papúa|protestes y actos]] pa reclamar la independencia d'Indonesia y la posterior xunta col estáu oriental, la organización más visible ye'l [[Movimientu Papúa Llibre]] y amás, ente [[1961]] y [[1964]] esistió una [[República de Papúa Occidental]]. Los separatistes alieguen que los sos llazos étnicos son totalmente distintos de los grupos indonesios, una y bones ellos son parte de los [[Indíxena#Ind.C3.ADgenas de Ocean.C3.ADa|grupos indíxenes d'Oceanía]], mientres los ocupantes son d'orixe [[Etnia javanesa|javanés]].<ref>{{Cita web|url=https://fas.org/irp/world/pa/papua.htm|títulu=Free Papua Movement Organisasi Papua Merdeka (OPM)|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref>
==== Samoa ====
El conceutu irredentista en Samoa busca la reunificación del estáu independiente [[Samoa|Samoa Occidental]] cola [[Samoa Americana]], [[Territorios ensin incorporar de los Estaos Xuníos|territoriu ensin incorporar de los Estaos Xuníos]], dambes partes de les islles Samoanes que comparten la etnia y la cultura, plantegóse dende la primer metá del XX siguiendo la división de los territorios poles grandes potencies (plantegáu pol Conveniu Tripartitu ente Alemaña, Estaos Xuníos y Reinu Xuníu de 1899).<ref>{{Cita web|url=http://www.wpcouncil.org/managed-fishery-ecosystems/american-samoa-archipelago/|títulu=American Samoa Archipelago|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.wpcouncil.org|idioma=en-US}}</ref>
El sentimientu a favor y en contra de la unificación esiste en diversos graos.<ref>{{cita llibru |apellíos=Ferro|nome=Katarina|títulu=Migration happens: reasons, effects and opportunities of migration in the South Pacific|url=https://books.google.com.mx/books?id=mMKOAAAAMAAJ&redir_esc=y|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=31 d'avientu de 2006|editorial=Lit|isbn=9783825869984|idioma=en|apellíos2=Wallner|nome2=Margot|apellíos3=Bedford|nome3=Richard}}</ref> Dellos líderes políticos de Samoa Occidental argumentaron por que Samoa Occidental convertir en parte de los territorios ensin incorporar d'Estaos Xuníos, o pa una futura reunificación con Samoa Oriental.<ref>{{cita llibru |apellíos=Meleisea|nome=Malama|títulu=Lagaga: A Short History of Western Samoa|url=https://books.google.com.mx/books?id=Gt_RrCAkctwC&pg=PA148&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=1987|editorial=editorips@usp.ac.fj|isbn=9789820200296|idioma=en}}</ref> Anque los samoanos estauxunidenses tienen una fuerte identidá nacional samoana, nun hai nengún movimientu que busque la independencia o la reunificación samoana en Samoa Americana.<ref>{{cita llibru |apellíos=Barker|nome=Joanne|títulu=Sovereignty Matters: Locations of Contestation and Possibility in Indigenous Struggles for Self-determination|url=https://books.google.com.mx/books?id=nHp7-BTy57MC&pg=PA109&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=1 d'avientu de 2005|editorial=O of Nebraska Press|isbn=080325198X|idioma=en}}</ref> En 1997, el gobiernu de Samoa Americana protestó tres el cambéu de nome de Samoa Occidental por Samoa, los americanos consideraron que se trataba d'una forma d'espresar l'autoridá del estáu independiente sobre toles islles Samoanes.<ref>{{cita llibru |apellíos=Minahan|nome=James|títulu=Encyclopedia of the Stateless Nations: Ethnic and National Groups Around the World A-Z [4 Volumes]|url=https://books.google.com.mx/books?id=ZfnWCQAAQBAJ&pg=PA565&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=30 de mayu de 2002|editorial=ABC-CLIO|isbn=9780313076961|idioma=en}}</ref>
== Irredentismos ensin estáu ==
Esisten dellos movimientos irredentistas que busquen unificar distintes rexones de diversos estaos so una mesma bandera. Los partidarios d'estes ideoloxíes suelen basase nel idioma, los grupos étnicos, la hestoria o la cultura pa reclamar la creación d'estaos independientes en zones onde nun esisten como tales.
Les [[Nación ensin Estáu|naciones ensin Estáu]] son [[comunidá|comunidaes]] que, entá teniendo les carauterístiques culturales o identitarias acomuñaes davezu con una [[nación]], nun disponen d'un [[Estáu]] propiu, y, en munchos casos, nun tán reconocíes oficialmente como comunidaes estremaes. Les naciones ensin estáu, poro, tán incluyíes n'estaos onde la nación predominante ye otra, o partíes ente diversos estaos, en dellos casos esti fechu significó la nacencia de movimientos irredentistas que busquen la creación d'un estáu.
=== Asiria ===
La patria asiria ye una rexón xeográfica y cultural asitiada nel norte de [[Mesopotamia]] que foi tradicionalmente habitada [[pueblu asiriu]]. L'área cola mayor concentración d'asirios na tierra atopar na patria Asiria, o'l Triángulu Asiriu, una rexón qu'abarca les llanures de [[Nínive]], el sur d'[[Hakkâri|Hakkari]] y les rexones de Barwari. Equí ye onde dellos grupos asirios intenten crear un estáu-nación independiente.<ref>{{cita llibru |apellíos=Nisan|nome=Mordechai|títulu=Minorities in the Middle East: A History of Struggle and Self-Expression, 2d ed.|url=https://books.google.com.mx/books/about/Minorities_in_the_Middle_East.html?id=keD9z1XWuNwC&redir_esc=y|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=19 d'ochobre de 2012|editorial=McFarland|isbn=9780786451333|idioma=en}}</ref> La tierra reclamada asemeyar a les llendes de l'antigua [[Asiria]] puramente dicha, y les provincies posteriores d'Asiria ([[Asiria aqueménida|Athura]] / [[Asuristan]]), qu'esistieron ente'l los sieglos 25 aC y el sieglu VII dC, que tuvieron vixentes mientres los imperios [[Dinastía aqueménida|Aqueménida]], [[Imperiu seléucida|Seléucida]], [[Partia]], [[Imperiu romanu|Romana]] y [[Imperiu sasánida|Sasánida]].<ref>{{cita llibru |apellíos=Donabed|nome=Sargon|títulu=Reforging a Forgotten History: Iraq and the Assyrians in the Twentieth Century|url=https://books.google.com/books?id=bwLdCQAAQBAJ&pg=PT18&dq=northern+Iraq,+southeastern+Turkey,+northwestern+Iran,+northeastern+Syria+Assyrians&hl=en&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=northern%20Iraq,%20southeastern%20Turkey,%20northwestern%20Iran,%20northeastern%20Syria%20Assyrians&f=false|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=1 de febreru de 2015|editorial=Edinburgh University Press|isbn=9780748686056|idioma=en}}</ref>
=== Euskal Herria ===
{{VT|Euskal Herria|Euskal Herria como proyeutu políticu|Nacionalismu vascu|Disposición transitoria cuarta}}
[[Ficheru:Euskal Herria Mapa 2.tif|left|miniaturadeimagen|250px|Mapa de Euskal Herria.]]
[[Euskal Herria]] (n'[[euskera]]: ''País del euskera''), ye un términu na llingua vasca que fai referencia , acordies cola [[Sociedá d'Estudios Vascos]] «a un espaciu o rexón cultural europea, asitiáu a entrambos llaos de los Pirineos y qu'abarca territorios d'España y Francia. Poro, conozse como Euskal Herria o [[Vasconia]] al espaciu nel que la cultura vasca manifestar en tola so dimensión».<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.euskosare.org/euskal_herria/aurkezpena_eh/presentacion_xeneral_euskal_herria|títulu=Presentación Xeneral de Euskal Herria — EuskoSare|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=14 de payares de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071114043045/http://www.euskosare.org/euskal_herria/aurkezpena_eh/presentacion_xeneral_euskal_herria|fechaarchivu=14 de payares de 2007}}</ref>
Dichu territoriu atópase partíu en distintes organizaciones políticu-alministratives españoles y franceses: [[Álava]] (n'euskera, ''Llabraba''), [[Vizcaya]] (''Bizkaia''), [[Guipúzcoa]] (''Gipuzkoa''), que conformen l'autonomía del [[País Vascu]], y [[Navarra]] (''Nafarroa''), n'España; y [[Baxa Navarra]] (''Nafarroa Beherea''), [[Labort]] (''Lapurdi'') y [[Sola]] (''Zuberoa''), en [[Francia]].<ref name=":22" />
El País Vascu ta reconocíu como una [[nacionalidá histórica]] per parte de la [[Constitución española de 1978]] ente que Navarra ye conocida como una [[comunidá foral]], lo que les fai tener delles prerrogativas y reconocencies con derechos históricos. Ello ye que hasta [[1512]] esistió nel territoriu reclamáu como Euskal Herria un estáu independiente, llamáu [[Reinu de Navarra]]. A lo llargo de la historia asocediéronse dellos proyeutos pa crear un estáu qu'una a los vascos d'España y Francia: la República de les Provincies Xuníes del Pirinéu,<ref>{{cita llibru |apellíu=Martín|nome=José Luis Ortigosa|títulu=La Cuestión Vasca: Dende la Prehistoria hasta la muerte de Sabino Arana|url=https://books.google.com.mx/books?id=_Bo3DwAAQBAJ&pg=PA257&lpg=PA257&dq=Rep%C3%BAblica+de+les Provincies Xuníes+del+Pirinéu&source=bl&ots=DC2EfdtyQf&sig=HydyOl3-grL_J9xRnAANgqOfOPY&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj_lY63gNjWAhWHYiYKHf5gABUQ6AEIazAP#v=onepage&q=Rep%C3%BAblica%20de%20les%20Provincies%20Xuníes%20d'el%20Pirinéu&f=false|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=10 d'abril de 2013|editorial=Vision Llibros|isbn=9788490116159|idioma=es}}</ref> y el proyeutu presentáu pol senador francés [[Dominique Joseph Garat]] a [[Napoleón Bonaparte]] conocíu como República de Nueva Fenicia.<ref>{{Cita web|url=http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/eu/nueva-fenicia/ar-98761/#hasiera|títulu=NUEVA FENICIA - Auñamendi Eusko Entziklopedia|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus|idioma=eu}}</ref>
Cola nacencia del nacionalismu vascu poner en cuestión la posibilidá de crear un estáu independiente<ref>{{Cita web|url=http://www.historiasiglo20.org/HE/11a-3.htm|títulu=Historia d'España - El réxime de la Restauración (1875-1902) - Rexonalismu y nacionalismu.|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.historiasiglo20.org}}</ref> el modelu foi dende un Estáu Vascu autónomu n'España hasta una República Federal.<ref>{{Cita web|url=http://www.sabinetxea.org/llibro/llibru/5.html|títulu=V.- LA INDEPENDENCIA|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|autor=Sabino Arana|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> Oficialmente, la única opción oficial de xunta ente los territorios vascos ye la [[disposición transitoria cuarta]], integrada dientro de la Constitución Española y establez un procedimientu pa la incorporación de [[Navarra]] al [[País Vascu]]. La idea namái púnxose en práutica n'avientu de [[1979]], siendo refugada pola Comisión de Réxime Foral del Parllamentu de Navarra.<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=Ediciones El títulu=El Parllamentu foral refuga una proposición d'integración n'Euskadi|url=https://elpais.com/diario/1979/12/18/espana/314319622_850215.html|fecha=18 d'avientu de 1979|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref>
=== Curdistán ===
{{VT|Nacionalismu curdo}}
[[Ficheru:Great Kurdistan; Kurdish nationalists claim.jpg|miniaturadeimagen|250px|Mapa del territoriu curdu.]]
[[Curdistán]] ye una [[Estáu ensin mariniega|rexón ensin accesu al mar]] asitiada n'[[Asia Menor]], al norte d'[[Oriente Mediu]] y al sur de la [[Cáucasu|Transcaucasia]]. Históricamente reclamáu pol [[pueblu curdu]], la [[etnia]] que lo habita, el so territoriu atópase partíu ente cuatro Estaos actuales: [[Turquía]], [[Iraq]], [[Irán]] y [[Siria]], a los cualos hai qu'añader un pequeñu enclave n'[[Armenia]]. Según estimaciones hai unos 30 millones de curdos partíos ente los cuatro estaos qu'anguaño apoderen la rexón histórica del Curdistán.<ref name=":23">{{Cita web|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias/2014/10/141014_curdos_kurdistan_historia_analisis_aw|títulu=Quién son los curdos y por qué inda nun tienen un Estáu|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|apellíu=Mundu|nome=Redaición BBC|sitiuweb=BBC Mundo}}</ref>
Históricamente, los curdos fueron un pueblu apoderáu por otres naciones. Na [[Edá Antigua|Antigüedá]], los [[medos]], antecesores de los curdos, llucharon contra [[asirios]] y [[aquemenidas]], quien finalmente-yos ganaron. Mientres la [[Edá Media]], el Curdistán foi estremáu ente los imperios [[Imperiu otomanu|otomanu]] y [[Imperiu persa|persa]]. Hasta'l [[sieglu XIX]], los gobernantes otomanos respetaron considerablemente l'autonomía curda. Nel ocaso del Imperiu otomanu empieza a plantegase per primer vegada la cuestión nacional nel Curdistán. Nel [[Tratáu de Sèvres]], en cayendo'l vieyu Estáu otomanu, prevíase la creación d'un [[Estáu-nación]] curdu, pero dichu tratáu nunca entró a valir. Col [[Tratáu de Lausana]] ([[1923]]) el Curdistán sería estremáu ente Turquía, Siria, Irán, Iraq y la [[XRSS]]. En [[1946]], la [[República de Mahabad|República curda de Mahabad]] llogra la so efímera independencia nel [[Curdistán iranín]]. Esta república socialista cuntó col sofitu soviéticu y foi presidida pol nacionalista [[Qazi Muhammad]]. Darréu aumenten les aiciones de los nacionalistes contra los gobiernos d'Iraq ya Irán. En [[1984]] fúndase'l [[Partíu de los Trabayadores del Curdistán]] (PKK), grupu armáu qu'opera dende entós nel [[Curdistán turcu]].<ref name=":23" />
Nel [[Curdistán iraquín]] empecipióse un procesu que busca la creación d'un estáu independiente que sería'l primeru de la etnia curda. El [[25 de setiembre]] de [[2017]] celebróse un [[Referéndum d'independencia del Curdistán iraquín de 2017|referéndum d'independencia]] nel cual trunfó'l sí. Sicasí, la consulta nun ye aceptada per Iraq, que'l so gobiernu empezó a tomar midíes como'l zarru d'aeropuertos curdos y l'unvíu de tropes a les cercaníes de la rexón.<ref>{{Cita web|url=http://www.dw.com/es/irak-reacciona-tres-el-refer%C3%A9ndum/av-40735983|títulu=Iraq reacciona tres el referéndum {{!}} Tolos conteníos {{!}} DW {{!}} 28.09.2017|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|apellíu=(www.dw.com)|nome=Deutsche Welle|sitiuweb=DW.COM|idioma=es}}</ref> Los gobiernos de Siria, Turquía, Irán y Estaos Xuníos tamién s'amosaron en contra del procesu, porque lo consideren un ataque direutu a la unidá d'Iraq y una amenaza pa la estabilidá d'Oriente Mediu, tien de mentase, que quitando a los estauxunidenses, el restu d'estaos contrarios controlen partes de la rexón curda, polo que'l so refugu ye vistu como una forma de proteición ante posibles movimientos similares nos sos países.<ref>{{Cita noticia|títulu=Turquía ya Irán se alían contra'l referéndum nel Curdistán iraquín|url=https://www.elmundo.es/internacional/2017/09/23/59c67d53468aeb16108b45a0.html|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=ELMUNDO|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/354542/referendu-independencia-kurdistan-irak-tensiones|títulu=Siria refuga'l referendu curdu y sofita integridá d'Iraq {{!}} HISPANTV|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://mundo.sputniknews.com/politica/201709261072647557-washington-curdos-irak/|títulu=EEUU diz tar bien decepcionáu pol referéndum nel Curdistán iraquín|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|apellíu=Sputnik|sitiuweb=mundu.sputniknews.com|idioma=es}}</ref> Namái l'estáu d'Israel amosó'l so sofitu a la independencia curda.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Redaición|títulu=Por qué Israel ye l'únicu país que sofita'l referendu independentista de los curdos n'Iraq|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-41387299|fecha=26 de setiembre de 2017|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=BBC Mundu|idioma=en-GB}}</ref>
El pueblu curdu foi moteyáu "el pueblu más grande ensin un cachu de tierra", lo que reflexa la causa irredentista d'un Curdistán independiente.<ref name=":23" />
=== Países Catalanes ===
{{VT|Pancatalanismu|Países Catalanes|Nacionalismu catalán}}
[[Ficheru:Domini lingüístic català.png|left|miniaturadeimagen|250px|Mapa de los territorios de llingua catalana o Países Catalanes]]
Los [[Países Catalanes]] (en [[Idioma catalán|catalán]]: ''Països Catalans'') son el conceutu xeográficu col cual la ideoloxía del [[pancatalanismu]] defende'l calter de [[nación]] del conxuntu de los territorios onde se fala [[Idioma catalán|catalán]]: les comunidaes autónomes españoles de [[Cataluña]]; la [[Comunidá Valenciana]] y les [[Islles Baleares]]; la zona denominada como [[Franxa d'Aragón|Franxa de Poniente]] d'[[Aragón]]; el [[Rosellón (Francia)|Rosellón]], [[Conflent]] y la [[Alta Cerdaña|Cerdaña francesa]], a los que denominen ''Cataluña del Norte''; el [[Andorra|Principáu d'Andorra]] y la ciudá d'[[Alguer]], na isla [[italia]]na de [[Cerdeña]].<ref name=":24">{{Cita web|url=http://in.direute.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf|títulu=Digueu-li Catalunya: Centre i perifèria en nacer catalana|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|autor=Josep Guia|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=catalán}}</ref>
Esta ideoloxía aspira a la constitución d'un Estáu independiente con esti conxuntu de territorios, col nome de Países Catalanes, anque dellos sectores minoritarios prefieren dicir ''Cataluña''.<ref name=":24" /> Sicasí, fora de Cataluña esta ideoloxía tien un enraigono bien desigual: escasu na Comunidá Valenciana, un pocu mayor en Baleares, y namái testimonial nel Rosellón, Andorra, la Franxa de Poniente y Alguer.<ref>{{Cita noticia|títulu=Los planes expansionistas del nacionalismu catalán nun entusiasmen fora de Cataluña|url=https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/los planes-expansionistas-del nacionalismu-catalan-nun entusiasmen-fora-de-cataluna_9697_102.html|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=Cronica global|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Valencia, ente'l anticatalanismu y el proyeutu de Països Catalans {{!}} lamarea.com|url=https://www.lamarea.com/2012/09/27/valencia-ente-el-anticatalanismu-y-el proyeutu-de-paisos-catalans/|fecha=27 de setiembre de 2012|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|periódicu=lamarea.com|idioma=es-ES}}</ref>
El términu ''pancatalanismu'' suel ser güei refugáu polos grupos que profesen esta ideoloxía. El vocablu ye utilizáu principalmente por grupos y persones ayenos al pancatalanismu, y especialmente polos abiertamente contrarios al mesmu (casu non yá del [[blaverismu]] na [[Comunidá Valenciana]],<ref>{{Cita web|url=http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/10298/flor.pdf|títulu=L'anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del "Blaverisme"|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|autor=Vicent Flor i Moreno|enllaceautor=|fecha=2009|sitiuweb=|editorial=Servei de Publicacions - Universitat de València|idioma=catalán}}</ref> sinón de partíos políticos con representación nes [[Cortes d'Aragón]], por casu).<ref>{{Cita web|url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/les cortes_piden_editar_llibros_catalan_aragon_pa_evitar_testos_incorrectos.html|títulu=Les Cortes piden editar llibros de catalán n'Aragón pa evitar testos incorreutos|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|apellíu=Zaragoza|nome=CARLOS VILLANOVA.|sitiuweb=heraldo.es}}</ref> Sicasí, tamién foi emplegáu nel pasáu por grupos o persones que profesaben la ideoloxía pancatalanista.<ref>{{Cita web|url=http://www.unitat.cat/articles/pancatalanisme.html|títulu=Pancatalanisme. Unitat Nacional Catalana|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2017|fecha=4 d'ochobre de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101004082425/http://www.unitat.cat/articles/pancatalanisme.html|fechaarchivu=4 d'ochobre de 2010}}</ref> Los grupos pancatalanistas prefieren autodenominase a cencielles como nacionalistes, [[Nacionalismu catalán|catalanistes]] o inclusive [[Nacionalismu valenciano|valencianistes]].
Políticamente, la unidá de los territorios de llingua catalana so un namái estáu independiente nun esistió como tal. Los [[Condaos catalanes]], el [[Reinu de Mallorca]] y el [[Reinu de Valencia]] fueron entidaes polítiques separaes que xunto al [[Reinu d'Aragón]] formaron la [[Corona d'Aragón|Corona homónima]], cada integrante tenía les sos propies lleis ya instituciones polítiques pero compartiendo al soberanu, en [[1479]] diose la [[unión dinástica]] ente [[Fernando II d'Aragón]] y [[Sabela I de Castiella]] que creó la [[Monarquía Hispánica]]. Ente [[1704]] y [[1716]], [[Felipe V d'España|Felipe V]] aplicó los [[Decretos de Nueva Planta]], lo que significó'l final de los reinos de la Corona d'Aragón.
== Artículos sobre causes irrendentintas ==
{{llista de columnes|3|
* [[Cuestión de Olivenza]]
* [[Cuestión de les Islles Malvines]]
* [[Diferendo territorial ente Belice y Guatemala|Cuestión de Belize]]
* [[Disputa territorial de Xibraltar|Cuestión de Xibraltar]]
* [[Euskal Herria]]
* [[Gran Albania]]
* [[Gran Alemaña]]
* [[Gran Arxentina]]
* [[Gran Armenia]]
* [[Gran Bulgaria]]
* [[Gran China]]
* [[Gran Colombia]]
* [[Gran Croacia]]
* [[Gran Finlandia]]
* [[Gran Hungría]]
* [[Gran Idea]] (Grecia)
* [[Gran Irán]]
* [[Gran Israel]]
* [[Gran Italia]]
* [[Gran Marruecos]]
* [[Gran Rusia]]
* [[Gran Serbia]]
* [[Gran Siria]]
* [[Gran Somalia]]
* [[Gran Timor]]
* [[Gran Yemen]]
* [[Guayana Esequiba]]
* [[Italia irredenta]]
* [[Macedonia xunida]]
* [[Mediterraneidad de Bolivia]]
* [[Pancatalanismu]]
* [[Reconquista (Méxicu)]]
}}
== Ver tamién ==
* [[Nacionalismu]]
* [[Espansionismu]]
* [[Imperialismu]]
* [[Frontera natural]]
* [[Lebensraum]]
== Referencies ==
{{llistaref|3}}
== Bibliografía ==
* Bonjour, Edgar (1970). ''Geschichte der schweizerischen Neutralität'' 4ª edición. Basilea.
* Huber, Kurt (1953). ''Der italienische Irredentismus gegen die Schweiz (1870–1925)'' Zúrich.
* Vivante, Angelo (1912). ''Irredentismu adriatico - Contributo alla discussione sulle rapporti austrio-italiani'' Xinebra: Imprenta comercial.
{{Tradubot|Irredentismo}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Fascismu]]
[[Categoría:Irredentismu| ]]
[[Categoría:Pannacionalismu]]
1rci12ahfoku2qj7m89gmf3af2ujj4e
Ram Nath Kovind
0
157391
4489571
4476693
2026-04-30T02:17:01Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489571
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Ram Nath Kovind''' {{nym}} ye un [[políticu]] [[India|indiu]], que dende'l [[25 de xunetu]] de [[2017]] funge como [[presidente de la India|14º presidente de la República de la India]]. Ente 2015 y 2017, foi'l 35º gobernador del [[Bihar|Estáu de Bihar]]<ref>{{cita noticia|apellíu1=Ram Nath Kovind resigns as Bihar Governor|títulu=Ram Nath Kovind resigns as Bihar Governor|url=http://www.thehindu.com/news/national/ram-nath-kovind-resigns-as-bihar-governor/article19108472.ece?homepage=true|fechaaccesu=20 de xunu de 2017|agency=The Hindu|fecha=20 de xunu de 2017}}</ref> y foi miembru del [[Rajya Sabha]] (parllamentu) ente 1994 y 2006. Foi líder del partíu [[Bharatiya Janata]] (BJP). Foi nomáu como candidatu a presidente pola [[Alianza Democrática Nacional (India)|Alianza Nacional Democrática]], l'actual coalición gobernante del país y trunfó na eleición presidencial indireuta de 2017, convirtiéndose nel segundu [[dalit]] en ser escoyíu como [[xefe d'estáu]] de la India.<ref>{{cita web|url=http://www.cnn.com/2017/07/20/asia/kovind-india-dalit-president/index.html|títulu=Man from India's lowest caste elected president|apellíu=CNN|nome=Huizhong Wu|website=CNN|fecha=20 de xunetu de 2017}}</ref>
Antes d'entrar na política, foi abogáu mientres 16 años y prauticó nel [[Delhi|Tribunal Cimeru de Delhi]] y el [[Tribunal Supremu]] hasta 1993.<ref>{{cita noticia|títulu=Bihar Governor Ram Nath Kovind is NDA nominee for President|url=http://www.thehindu.com/news/national/ram-nath-kovind-bihar-governor-is-bjps-nominee-for-president/article19102980.ece|fechaaccesu=23 de xunetu de 2017|agency=The Hindu|editorial=The Hindu|fecha=19 de xunu de 2017}}</ref>
== Primeros años ==
Kovind nació na aldega de Paraukh nel distritu de Kanpur Dehat, actual [[Uttar Pradesh]].<ref name=":1">{{cita web|url=http://governor.bih.nic.in/Governor.htm|títulu=Governor of Bihar|website=governor.bih.nic.in|fechaaccesu=20 de xunu de 2017}}</ref><ref>[http://www.thehindu.com/news/national/ram-nath-kovind-paraukhs-celebrated-son/article19110041.ece Ram Nath Kovind, Paraukh and the road to Raisina Hill, Omar Rashid, The Hindu, JUNE 20, 2017 ]</ref> El so padre Maikulal yera un Kori ensin tierra, una casta que se convierte en [[Dalit]], y trabayaba nuna pequeña tienda p'abastecer a la so familia. Yera'l más nuevu de cinco hermanos y dos hermanes. Nació nun cabanu de folla, que finalmente se derrumbar. Tenía solu cinco años cuando la so madre morrió por quemadures cuando la so vivienda de paya amburóse. Kovind más tarde donó la so tierra a la comunidá.<ref>{{Cita web |url=https://khabar.ndtv.com/news/india/president-election-2017-ground-report-celebration-at-ramnath-kovinds-house-1727150 |títulu=कानपुर से ग्राउंड रिपोर्ट, कमाल खान, वंदना वर्मा, NDTV, 20 जुलाई, 2017. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170721050114/https://khabar.ndtv.com/news/india/president-election-2017-ground-report-celebration-at-ramnath-kovinds-house-1727150 |fechaarchivu=2017-07-21 }}</ref>
Dempués de la so educación primaria, tuvo que caminar acaldía al pueblu de Khanpur, a 8{{esd}}km de distancia, p'asistir a la escuela secundaria, yá que nun cuntaben con una bicicleta.<ref>{{cita noticia|url=http://www.india.com/news/india/nda-presidential-nominee-ram-nath-kovind-would-walk-8-km-daily-for-school-2252102/|títulu=NDA Presidential nominee Ram Nath Kovind would walk 8 km daily for school|apellíu=Tiwari|nome=Vaibhav|fecha=20 de xunu de 2017|obra=India.com|fechaaccesu=25 de xunetu de 2017|idioma=en}}</ref> Él sostién una llicenciatura en comerciu y un grau en derechu de la universidá de DAV (afiliáu cola universidá de Kanpur).<ref name=":et">{{cita noticia|url=http://economictimes.indiatimes.com/news/politics-and-nation/ram-nath-kovind-a-crusader-for-the-rights-of-weaker-sections/articleshow/59218717.cms|títulu=Ram Nath Kovind: A crusader for the rights of weaker sections|apellíu=PTI|fecha=19 de xunu de 2017|obra=The Economic Times|fechaaccesu=19 de xunu de 2017}}</ref><ref name=":2">{{cita noticia|url=http://timesofindia.indiatimes.com/india/bihar-governor-ram-nath-kovind-10-facts-about-ndas-presidential-nominee/articleshow/59216836.cms|títulu=Bihar governor Ram Nath Kovind: 10 facts about NDA's Presidential nominee – Times of India|obra=The Times of India|fechaaccesu=19 de xunu de 2017}}</ref><ref name=":1" />
== Trayeutoria ==
=== Como abogáu ===
Dempués de graduase na Universidá de Kampur, Kovind dirixir a [[Delhi]] pa preparar pal exame de serviciu civil. Sicasí, anque llogró pasalo nel so tercer intentu, foi escoyíu pa un serviciu aliáu en llugar de fomar parte del Serviciu Alministrativu Indiu (IAS), y polo tanto empezó a exercer como [[abogáu]].<ref>{{cita web|url=http://economictimes.indiatimes.com/news/politics-and-nation/know-about-bjps-presidential-candidate-ram-nath-kovind-in-10-points/articleshow/59217524.cms|títulu=What you should know about BJP's presidential candidate Ram Nath Kovind|apellíu=PTI|nome=|fecha=19 de xunu de 2017|editorial=|via=The Economic Times|urlarchivu=https://archive.today/20170718010346/http://economictimes.indiatimes.com/news/politics-and-nation/know-about-bjps-presidential-candidate-ram-nath-kovind-in-10-points/articleshow/59217524.cms|fechaarchivu=18 de xunetu de 2017|deadurl=yes}}</ref>
Kovind inscribióse como abogáu en 1971 col conseyu d'abogaos de Delhi. Foi Defensor del Gobiernu Central nel Tribunal Cimeru de Delhi de 1977 a 1979. Ente 1977 y 1978, tamién sirvió como asistente personal del entós [[Primer ministru de la India]] [[Morarji Desai]].<ref name=":3">{{cita noticia|url=http://timesofindia.indiatimes.com/india/ram-nath-kovind-a-lawyer-who-cracked-civils-but-lost-2-elections/articleshow/59226467.cms|títulu=Ram Nath Kovind, a lawyer who cracked civils but lost 2 elections – Times of India|obra=The Times of India|fechaaccesu=20 de xunu de 2017|urlarchivu=https://archive.today/20170718010835/http://timesofindia.indiatimes.com/india/ram-nath-kovind-a-lawyer-who-cracked-civils-but-lost-2-elections/articleshow/59226467.cms|fechaarchivu=18 de xunetu de 2017|deadurl=yes}}</ref> En [[1978]], convertir nun defensor rexistráu del Tribunal Supremu de la India y sirvió como asesor del Gobiernu Central nel Tribunal Supremu de la India de [[1980]] a [[1993]]. Hasta dichu añu exerció nel Tribunal Supremu de Delhi y el Tribunal Supremu. Como abogáu apurrió ayuda llegal gratuita a los sectores más débiles de la sociedá, les muyeres y los probes so la Sociedá d'Ayuda Llegal Gratuita en [[Nueva Delhi]].<ref name=":et" />
=== Carrera política ===
En [[1991]] xunir al partíu políticu [[Bharatiya Janata]].<ref name=":3" /> Sirvió como Presidente de la Caña Dalit del partíu ente [[1998]] y [[2002]], y como'l so voceru nacional.<ref>{{cita web|url=http://hindu.com/2003/01/19/stories/2003011901650400.htm|títulu=Enact tougher laws to prevent crimes against dalits|editorial=The Hindu}}</ref> Mientres la [[década de 1990]], foi candidatu del partíu a miembru del Parllamentu por [[Uttar Pradesh]] en dos causes, pero perdió.<ref>{{cita noticia|títulu=Ram Nath Kovind, a lawyer who cracked civils but lost 2 elections|url=http://timesofindia.indiatimes.com/india/ram-nath-kovind-a-lawyer-who-cracked-civils-but-lost-2-elections/articleshow/59226467.cms|fechaaccesu=24 de xunetu de 2017|periódicu=Times of India|fecha=20 de xunu de 2017}}</ref>
Finalmente foi escoyíu n'abril de [[1994]] como miembru del [[Rajya Sabha]] por [[Uttar Pradesh]]. Exerció'l cargu por un total de doce años, dos periodos consecutivos, hasta [[abril]] de [[2006]]. Como miembru del parllamentu, sirvió nel Comité Parllamentariu pal Bienestar de Petroleu y Gas Natural, Xusticia Social y Empoderamiento, Llexislación y Xusticia. Él tamién sirvió como'l presidente del comité de la casa de Rajya Sabha. Mientres la so carrera como parllamentariu, sol Plan de Desenvolvimientu del Área Llocal de los Miembros del Parllamentu, enfocar na educación n'árees rurales ayudando na construcción d'edificios escolares en Uttar Pradesh y [[Uttrakhand]]. Como miembru del parllamentu, visitó [[Tailandia]], [[Nepal]], [[Paquistán]], [[Singapur]], [[Alemaña]], [[Suiza]], [[Francia]], el [[Reinu Xuníu]] y los [[Estaos Xuníos]] en viaxes d'estudiu.<ref name=":2" /> N'ochobre de [[2002]], representó a la India ante les [[Naciones Xuníes]], dirixéndose a l'[[Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes|Asamblea Xeneral de la ONX]].<ref>{{cita noticia|url=http://www.outlookindia.com/newsscroll/ramnath-kovind-profile/1079259|títulu=Ramnath Kovind Profile|apellíu=|nome=|fecha=19 de xunu de 2017|obra=Outlook|fechaaccesu=20 de xunu de 2017|urlarchivu=|fechaarchivu=|dead-url=|idioma=en-IN}}</ref>
=== Gobernador de Bihar ===
El [[8 d'agostu]] de [[2015]], el presidente [[Pranab Mukherjee]] designó a Kovind como Gobernador del Estáu de [[Bihar]].<ref>{{cita web|url=http://economictimes.indiatimes.com/news/politics-and-nation/ram-nath-kovind-acharya-dev-vrat-appointed-as-bihar-and-himachal-pradesh-governors/articleshow/48402785.cms|títulu=Ram Nath Kovind, Acharya Dev Vrat appointed as Bihar and Himachal Pradesh governors|apellíu=PTI|nome=|fecha=8 d'agostu de 2015|editorial=|via=The Economic Times}}</ref> El 16 d'agostu de 2015, el xuez en funciones del Tribunal Cimeru de Patna, Iqbal Ahmad Ansari, alministró'l xuramentu a Kovind como'l 35º Gobernador de Bihar. La juramentación tuvo llugar en Raj Bhawan, [[Patna]].<ref>{{cita noticia|url=http://indiatoday.intoday.in/story/ram-nath-kovind-sworn-in-as-new-governor-of-bihar/1/458947.html|títulu=36th Governor of Bihar|apellíu=|nome=|fecha=16 d'agostu de 2015|obra=indiatoday|fechaaccesu=16 d'agostu de 2015|urlarchivu=|fechaarchivu=|dead-url=|idioma=en-IN}}</ref>
El nomamientu de Kovind foi criticáu pol entós Ministru en Xefe de Bihar, Nitish Kumar, yá que se produció meses antes de les eleiciones a l'Asamblea del Estáu y el nomamientu facer ensin consultar al Gobiernu del Estáu, como encamentó la Comisión Sarkaria.<ref>{{cita web|url=http://www.indiatvnews.com/politics/national/pm-praises-new-bihar-governor-ram-nath-kovind-31860.html|títulu=PM Modi praises new Bihar Governor Ram Nath Kovind|apellíu=PTI|nome=|fecha=19 d'agostu de 2015|editorial=|via=India TV News}}</ref> Sicasí, el mandatu de Kovind como Gobernador, foi emponderáu por constituyir una comisión xudicial pa investigar les irregularidaes na promoción de maestros non merecedores, la mala alministración de los fondos y el nomamientu de candidatos non merecedores nes universidaes.<ref name=":3" /> En [[xunu]] de [[2017]], cuando Kovind foi anunciáu como candidatu pa la eleición presidencial, Nitish Kumar sofitar y emponderar pol so bon desempeñu trabayando cola gobernación del estáu.<ref>{{cita web|url=http://www.firstpost.com/india/presidential-election-2017-nitish-kumar-praises-ram-nath-kovind-remains-mum-on-party-support-3713969.html|títulu=Presidential Election 2017: Nitish Kumar praises Ram Nath Kovind, remains mum on party support|apellíu=IANS|nome=|fecha=19 de xunu de 2017|editorial=|via=First Post}}</ref>
== Presidencia ==
=== Eleición de 2017 ===
Dempués d'anunciar la so candidatura a la presidencia de la India, dimitió como gobernador de Bihar el [[20 de xunu]] de [[2017]].<ref>{{cita noticia|url=http://www.firstpost.com/india/presidential-election-2017-ram-nath-kovind-resigns-as-bihar-guv-keshari-nath-tripathi-takes-charge-3723635.html|títulu=Resignation as Governor of Bihar|apellíu=|nome=|fecha=20 d'agostu de 2015|obra=firstpost|fechaaccesu=20 d'agostu de 2015|urlarchivu=|fechaarchivu=|dead-url=|idioma=en-IN}}</ref>
Kovind llogró la victoria<ref>{{cita noticia|url=http://www.thehindu.com/news/national/nda-candidate-ram-nath-kovind-is-the-14th-president-of-india/article19316904.ece|títulu=Ram Nath Kovind is the 14th President of India|obra=The Hindu|fechaaccesu=20 de xunetu de 2017|idioma=en}}</ref> contra la ex-presidente del [[Lok Sabha]], [[Meira Kumar]], la candidata presidencial de la oposición. Kovind recibió 2930 votos eleutorales (702 044 votos, equivalentes al 65,65 %) en comparanza colos 1844 votos eleutorales de Kumar (367 314 votos, equivalentes al 34,35 %); 77 votos fueron invalidaos.<ref>{{cita noticia|url=http://timesofindia.indiatimes.com/india/with-65-65-percent-of-votes-nda-candidate-ram-nath-kovind-sweeps-presidential-poll/articleshow/59682784.cms|títulu=With 65 percent votes, Kovind sweeps elections|obra=[[Times of India]]|fecha=21 de xunetu de 2017}}</ref> Dempués de [[K. R. Narayanan]], ye'l segundu [[dalit]] en llegar al cargu de presidente, y el primer candidatu del [[Bharatiya Janata]] en ser escoyíu.<ref>{{cita noticia|títulu=Kovind first President from Sangh, cross-voting boosts margin|url=https://timesofindia.indiatimes.com/india/kovind-first-president-from-sangh-cross-voting-boosts-margin/articleshow/59691040.cms|fechaaccesu=23 de xunetu de 2017|editorial=Times of India|fecha=Jul 21, 2017}}</ref> A pesar de recibir munchos votos menos que Kovind, Meira Kumar tamién rompió'l récor de ser la candidata perdedora más votada na hestoria eleutoral de la India.<ref>{{cita noticia|apellíu1=Sunil Prabhu|títulu=In Defeat, Opposition's Meira Kumar Breaks 50-Year-Old Record|url=http://www.ndtv.com/india-news/in-defeat-too-oppositions-meira-kumar-breaks-50-year-old-record-1727452|fechaaccesu=23 de xunetu de 2017|editorial=NDTV|fecha=21 de xunetu de 2017}}</ref> Kovind emprestó xuramentu'l [[25 de xunetu]].<ref name="it">{{cita web |url=http://indtoday.com/ram-nath-kovind-takes-oath-as-indies-14th-president/ |títulu=Ram Nath Kovind takes oath as India’s 14th President |fecha=25 de xunetu de 2017 |website=indtoday.com }}</ref>
== Discutinios ==
En [[2010]], emitió una polémica declaración sobre que l'[[Islam]] y el [[Cristianismu]] yeren "ayenos a la nación".<ref>{{cita noticia|títulu=Why is India's next president so unknown?|url=https://www.bbc.co.uk/news/amp/40344572|editorial=BBC|fechaaccesu=20 de xunetu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170721060743/https://www.bbc.co.uk/news/amp/40344572|fechaarchivu=21 de xunetu de 2017}}</ref><ref>{{cita noticia|títulu=When NDA Presidential pick Kovind said Islam, Christianity are alien to India|url=http://www.newindianexpress.com/nation/2017/jun/20/when-nda-presidential-pick-kovind-said-islam-christianity-are-alien-to-india-1618873.html|editorial=The New Indian Express|fechaaccesu=20 de xunetu de 2017}}</ref> Fixo esti comentariu en respuesta a la Comisión Ranganath Misra, qu'encamentó una reserva del 15 per cientu pa les minoríes relixoses y llingüístiques nos emplegos del gobiernu.<ref>{{cita noticia|títulu=Islam, Christianity alien, so cannot get quota: BJP|url=http://hindustantimes.com/delhi-news/islam-christianity-alien-so-cannot-get-quota-bjp/story-6uQb8s0QywnDq6ib60QceK.html|periódicu=Hindustan Times|fechaaccesu=20 de xunetu de 2017|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170827223422/http://www.cgkhabar.com/ramnath-kovind-and-muslim-20170620/|archivedate=2017-08-27}}</ref> Anque más apocayá, la cuestión plantegar nos medios de comunicación si se -y o nun se cita mal y que, ello ye que dixo "L'Islam y el cristianismu son ayenos a la noción (de casta)" en contra de lo que s'informó como "nación".<ref>{{cita noticia|títulu=Ram Nath Kovind's ‘Islam, Christianity’ statement triggers nation vs notion row|url=http://www.hindustantimes.com/india-news/ram-nath-kovind-s-2010-statement-on-islam-christianity-back-again-triggers-nation-vs-notion-row/story-Do2uyDIb2ore0fa1Mho7sJ.html|fechaaccesu=24 de xunetu de 2017|periódicu=Hindustan Times|fecha=27 de xunu de 2017}}</ref>
== Vida personal ==
Kovind casóse con Savita Kovind el 30 de mayu de 1974. Tienen un fíu, Prashant Kumar, y una fía, Swati.<ref name=":1" />
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
*[https://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/asia/india/ram_nath_kovind Biografía por CIDOB] (n'español)
{{socesión
| predecesor = [[Pranab Mukherjee]]
| títulu = [[Ficheru:Emblem of India.svg|35px]]<br>[[Presidente d'India|Presidente de la República de la India]]
| periodu = [[2017]] - actualidá |
socesor = ''nel cargu''
}}
{{Tradubot|Ram Nath Kovind}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía NF]]
[[Categoría:Abogaos y abogaes de la India]]
[[Categoría:Políticos y polítiques de la India]]
[[Categoría:Políticos y polítiques de la India]]
[[Categoría:Presidentes de la India]]
e7mz99sq89yanhghk0q34tgvddnfoj6
Protocolu de tresferencia de ficheros
0
159967
4489511
4474091
2026-04-29T15:22:31Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489511
wikitext
text/x-wiki
{{Redirixe equí|FTP}}
{{Ficha de protocolu de rede |
nome = Protocolu de tresferencia de ficheros |
familia = [[Familia de protocolos d'Internet]]
| función = Tresferencia de ficheros
| puertos = 20/TCP DATA Port<br />21/TCP Control Port
| nivel = aplicación
<!-- Descripción de la pila -->
| aplicación = FTP
| tresporte = [[Transmission Control Protocol|TCP]]
| rede = [[Protocolu d'Internet|IP]]
<!-- Fin descripción de la pila -->
| estándares = FTP: RFC 959 ([[1985]])<br />Estensiones de FTP para IPv6 y NATs: RFC 2428 ([[1998]])}}
El '''Protocolu de tresferencia de ficheros''' (n'inglés '''File Transfer Protocol''' o '''FTP''') ye un [[protocolu de rede]] pa la [[tresferencia de ficheros]] ente sistemes coneutaos a una rede [[Transmission Control Protocol|TCP]] (Transmission Control Protocol), basáu na arquiteutura [[veceru-sirvidor]]. Dende un equipu veceru puede coneutase a un sirvidor pa baxar ficheros dende él o pa unvia-y ficheros, independientemente del sistema operativu utilizáu en cada ordenador.
El serviciu FTP ye ufiertáu pola capa d'aplicación del modelu de capes de rede [[TCP/IP]] al usuariu, utilizando de normal el [[puertu de rede]] 20 y el 21. Un problema básicu de FTP ye que ta pensáu pa ufiertar la máxima velocidá na conexón, pero non la máxima seguridá, yá que tol intercambiu d'información, dende l'usuariu y contraseña del usuariu nel sirvidor hasta la tresferencia de cualquier ficheru, realízase en [[testu planu]] ensin nengún tipu de cifráu, colo qu'un posible atacante puede prindar esti tráficu, aportar al sirvidor y/o apoderase de los ficheros tresferíos.
Pa solucionar esti problema son de gran utilidá aplicaciones como [[SCP]] y [[SFTP]], incluyíes nel paquete [[Secure Shell|SSH]], que dexen tresferir ficheros pero [[Criptografía|cifrando]] tol tráficu.
== Historia ==
El protocolu FTP empezó a utilizase n'abril de 1971, publicáu como'l RFC 114, primero qu'esistiera la pila TCP/IP. La estructura xeneral foi establecida en 1973. Foi modificáu delles vegaes, añadiendo nuevos comandos y funcionalidades. A la fin publicóse'l RFC 959 n'ochobre de 1985, que ye la que s'utiliza anguaño.<ref>{{Cita web |títulu=La hestoria del protocolu FTP saludu 1004(y les sos desventaxes actuales) |url=http://managefiletransfer.wordpress.com/2011/08/02/mft-b2bconsulting/ |fechaaccesu=26 de xunu de 2014}}</ref>
== El Modelu FTP ==
[[Ficheru:modelo ftp.jpg|thumb|400px|El siguiente modelu representa la diagrama d'un serviciu FTP.]]
Nel modelu, l'intérprete de protocolu (PI) d'usuariu empecipia la conexón de control nel [[Puertu de red|puerto]] 21. Les órdenes FTP estándar xenerar la PI d'usuariu y tresmítense al procesu sirvidor al traviés de la conexón de control. Les respuestes estándar unviar dende la PI del sirvidor hasta la PI d'usuariu pola conexón de control como respuesta a les órdenes.
Estes órdenes FTP especifiquen parámetros pa la conexón de datos (puertu de datos, mou de tresferencia, tipu de representación y estructura) y la naturaleza de la operación sobre'l [[sistema de ficheros]] (atroxar, recuperar, añader, desaniciar, etc.). El procesu de tresferencia de datos (DTP) d'usuariu o otru procesu nel so llugar, tien d'esperar a que'l sirvidor empecipie la conexón al puertu de datos especificáu (puertu 20 en mou activu o estándar) y tresferir los datos en función de los parámetros que s'especificaren.
Vemos tamién na diagrama que la comunicación ente [[Vecera (informática)|vecera]] y [[sirvidor]] ye independiente del sistema de ficheros utilizáu en cada [[Ordenador electrónica|ordenador]], de manera que nun importa que los sos sistemes operativos sían distintos, porque les entidaes que se comuniquen ente sigo son les PI y los DTP, qu'usen el mesmu protocolu estandarizado: el FTP.
Tamién hai que destacar que la conexón de datos ye bidireccional, esto ye, puede usase simultáneamente pa unviar y pa recibir, y nun tien por qué esistir tol tiempu que dura la conexón FTP. Pero tenía nos sos empiezos un problema, y yera la llocalización de los sirvidores na rede. Esto ye, l'usuariu que quería baxar dalgún ficheru por aciu trump tenía de conocer en qué máquina taba allugáu. La única ferramienta de busca d'información qu'esistía yera Gopher, con toles sos llimitaciones.
=== Primer buscador d'información ===
Gopher significa 'llanzase sobre' la información. Ye un serviciu que'l so oxetivu ye la llocalización de ficheros a partir del so títulu. Consiste nun conxuntu de menús de recursos allugaos en distintes máquines que tán intercomunicadas. Cada máquina sirve un área d'información, pero la so organización interna dexa que toes elles funcionen como si tratar d'una sola máquina. L'usuariu salea al traviés d'estos menús hasta alcontrar la información buscada, y desconoz esautamente de qué máquina ta descargando dicha información. Cola llegada d'Internet, los potentes motores de busca dexaron el serviciu Gopher, y la llocalización de los sirvidores FTP dexó de ser un problema. Na actualidá, cuando l'usuariu descarga un ficheru a partir d'un enllaz d'una páxina web nun llega nin a saber que lo ta faciendo dende un sirvidor FTP. El serviciu FTP evolucionó a lo llargo del tiempu y güei día ye bien utilizáu n'Internet, en redes corporatives, Intranets, etc. Soportáu por cualesquier sistema operativu, esiste gran cantidá de software basáu nel protocolu FTP.
== Servidor FTP ==
Un sirvidor FTP ye un programa especial que s'executa nun equipu sirvidor de normal conectáu a Internet (anque pue tar conectáu a otros tipos de redes, [[Rede d'área llocal|LAN]], [[Rede d'área metropolitana|MAN]], etc.). La so función ye dexar l'intercambiu de datos ente distintos sirvidores/ordenadores.
Polo xeneral, los programes sirvidores FTP nun suelen atopase nos ordenadores personales, polo qu'un usuariu de normal va utilizar el FTP pa conectase remotamente a unu y asina intercambiar información con él.
Les aplicaciones más comunes de los sirvidores FTP suelen ser el [[alojamiento web]], nel que los sos veceros utilicen el serviciu pa xubir les sos páxines web y los sos ficheros correspondientes; o como sirvidor de copia de seguridá de los ficheros importantes que pueda tener una empresa. Pa ello, esisten protocolos de comunicación FTP por que los datos tresmítanse cifraos, como'l [[SFTP]] (''Secure File Transfer Protocol'').
== Veceru FTP ==
{{AP|Veceru FTP}}
Cuando un navegador nun ta forníu cola función FTP, o si quier cargase ficheros nun ordenador remotu, va precisase utilizar un programa veceru FTP. Un veceru FTP ye un programa que s'instala nel ordenador del usuariu, y qu'emplega el protocolu FTP pa conectase a un sirvidor FTP y tresferir ficheros, yá sía pa baxalos o pa xubilos.
Pa utilizar un veceru FTP, precísase conocer el nome del ficheru, l'ordenador en que mora (sirvidor, nel casu de descarga de ficheros), l'ordenador al que quier tresferise'l ficheru (en casu de querer xubilo nós al sirvidor), y la carpeta na que s'atopa.
Dellos veceros de FTP básicos en modo consola vienen integraos nos [[sistema operativu|sistemes operativos]], incluyendo [[Microsoft Windows]], [[DOS]], [[GNU/Linux]] y [[Unix]]. Sicasí, hai disponibles veceros con opciones añadíes y interfaz gráfica. Anque munchos navegadores tienen yá integráu FTP, ye más confiable a la de conectase con sirvidores FTP non anónimos utilizar un programa veceru.
=== Accesu anónimu ===
Los sirvidores FTP anónimos ufierten los sos servicios llibremente a tolos usuarios, dexen aportar a los sos ficheros ensin necesidá de tener un 'USER ID' o una cuenta d'usuariu. Ye la manera más cómoda fuera del serviciu web de dexar que tol mundu tenga accesu a cierta información ensin que pa ello l'alministrador d'un sistema tenga que crear una cuenta pa cada usuariu.
Si un sirvidor tien serviciu 'FTP anonymous' solamente con teclear la pallabra «anonymous», cuando pregunte pol to usuariu vas tener accesu a esi sistema. Nun se precisa nenguna contraseña preestablecida, anque vas tener qu'introducir una namái pa esi momentu, de normal suelse utilizar la direición de corréu electrónicu propia.
Solamente con eso consíguese accesu a los ficheros del FTP, anque con menos privilexos qu'un usuariu normal. De normal solo vas poder lleer y copiar los ficheros que sían públicos, asina indicaos pol alministrador del sirvidor al que queramos coneutar.
De normal, utilízase un sirvidor FTP anónimu pa depositar grandes ficheros que nun tienen utilidad si nun son tresferíos a la máquina del usuariu, como por casu programes, y acútense los sirvidores de páxina web (HTTP) p'almacenar información testual destinada a la llectura en llinia.
=== Accesu d'usuariu ===
Si deseyar tener privilexos d'accesu a cualesquier parte del sistema de ficheros del sirvidor FTP, de cambéu de ficheros esistentes, y de posibilidá de xubir los nuesos propios ficheros, xeneralmente suelse realizar por aciu una cuenta d'usuariu. Nel sirvidor guarda la información de les distintes cuentes d'usuariu que pueden aportar a él, de manera que pa empecipiar una sesión FTP tenemos d'introducir una [[autentificación]] (n'[[idioma inglés|inglés]]: ''login'') y una [[contraseña]] (n'inglés: ''password'') que nos identifica unívocamente.
=== Veceru FTP basáu en Web ===
Un «veceru FTP basáu en Web» nun ye más qu'un veceru FTP al cual podemos aportar al traviés del nuesu navegador web ensin necesidá de tener otra aplicación pa ello. L'usuariu coneutar por aciu HTTP a un sirvidor web, y el sirvidor web coneutar por aciu FTP al sirvidor de ficheros. El sirvidor web actúa d'intermediariu faciendo pasar la información dende'l sirvidor FTP nos puertos 20 y 21 escontra'l puertu 80 HTTP que ve l'usuariu.
Siempres hai momentos en qu'atopamos fora de casa, nun llevamos l'ordenador portátil enriba y precisamos realizar dalguna xera urxente dende un ordenador d'accesu públicu, d'un amigu, del trabayu, la universidá, etc. Lo más común ye que nun tean instalaes les aplicaciones que precisamos y en munchos casos hasta escarecemos de los permisos necesarios pa realizar la so instalación. Otres vegaes tamos detrás d'un proxy o cortafueos que nun nos dexa aportar a sirvidores FTP esternos.
Al disponer d'un veceru FTP basáu en Web podemos aportar al sirvidor FTP remotu como si tuviéramos realizando cualesquier otru tipu de navegación web. Al traviés d'un veceru FTP basáu en Web vas poder, crear, copiar, camudar el nome de y esaniciar ficheros y direutorios. Camudar permisos, editar, ver, xubir y baxar ficheros, según cualesquier otra función del protocolu FTP que'l sirvidor FTP remotu dexe.
=== Accesu de convidáu ===
L'accesu ensin restricciones al sirvidor qu'apurren les cuentes d'usuariu implica problemes de seguridá, lo que dio llugar a un tercer tipu d'accesu FTP denomináu convidáu (guest), que puede contemplase como un amiestu de los dos anteriores.
La idea d'esti mecanismu ye la siguiente: tratar de dexar que cada usuariu conecte a la máquina por aciu la so login y la so password, pero evitando que tenga accesu a partes del sistema de ficheros que nun precisa pa realizar el so trabayu, d'esta forma va aportar a una redolada acutada, daqué bien similar a lo qu'asocede nos accesos anónimos, pero con más privilexos.
=== Exemplos de Veceros FTPs ===
Ente los varios veceros FTP qu'esisten, pueden mentase los siguientes:<ref>{{Cita web |autor=Micaela |títulu=Los meyores 10 veceros FTP |url=http://www.elwebmaster.com/articulos/los meyores-10-veceros-ftp |fechaaccesu=27 de xunu de 2014}}</ref>
* Free FTP Upload Manager
* F->IT
* net2ftp
* Web FTP.co.uk
* Web-Ftp
* Jambai FTP
* ftp4net
* PHP FTP Client
* Asuk PHP FTP
* Weeble File Manager
* FileZilla
== Moos de conexón del veceru FTP ==
FTP almite dos moos de conexón del veceru. Esteos moos denómense ''activu'' (o Estándar, o PORT, por cuenta de que'l veceru unvia comandos triba PORT al sirvidor pola canal de control al establecer la conexón) y ''pasivu'' (o PASV, porque nesti casu unvia comandos triba PASV). Tantu nel mou Activu como nel mou Pasivu, el veceru establez una conexón col sirvidor por aciu el puertu 21, qu'establez la canal de control.
=== Mou activu ===
[[Ficheru:activo.svg|thumb|420px|Mou activu.]]
En mou Activu, el sirvidor siempres crea la canal de datos nel so puertu 20, ente que nel llau del veceru la canal de datos acomuñar a un puertu aleatoriu mayor que'l 1024. Pa ello, el veceru manda un comandu PORT al sirvidor pola canal de control indicándo-y esi númberu de puertu, de manera que'l sirvidor pueda abrir una conexón de datos por onde se van tresferir los ficheros y los enumeraos, nel puertu especificáu.
Lo anterior tien un grave problema de seguridá, y ye que la máquina vecera ten de tar dispuesta a aceptar cualquier conexón d'entrada nun puertu cimeru al 1024, colos problemes qu'ello implica si tenemos l'equipu conectáu a una rede insegura como Internet. Ello ye que los [[cortafueos (informática)|cortafueos]] que s'instalen nel equipu pa evitar ataques de xuru van refugar eses conexones aleatories. Pa solucionar esto desenvolvióse'l mou ''pasivu''.
=== Mou pasiva ===
[[Ficheru:pasivo.svg|thumb|420px|Mou pasivu.]]
Cuando'l veceru unvia un comandu PASV sobre la canal de control, el sirvidor FTP indíca-y pela canal de control, el puertu (mayor a 1024 del sirvidor. Exemplu:2040) al que tien de conectase'l veceru. El veceru empecipia una conexón dende'l puertu siguiente al puertu de control (Exemplu: 1036) escontra'l puertu del sirvidor especificáu enantes (Exemplu: 2040).<ref>{{Cita web |url=http://slacksite.com/other/ftp.html#passive |títulu=Active FTP vs. Passive FTP, a Definitive Explanation |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130528052013/http://slacksite.com/other/ftp.html#passive |fechaarchivu=2013-05-28 }}</ref>
Antes de cada nueva tresferencia tantu nel mou Activu como nel Pasivu, el veceru tien d'unviar otra vegada un comandu de control (PORT o PASV, según el mou nel que coneutara), y el sirvidor va recibir esa conexón de datos nun nuevu puertu (aleatoriu si ye en mou pasivu o pol puertu 20 si ye en mou activu).
=== Tipos de tresferencia de ficheros en FTP ===
Nel protocolu FTP esisten 2 tipos de tresferencia en ASCII y en binarios. Ye importante conocer cómo tenemos de tresportar un ficheru a lo llargo de la rede, si nun utilizamos les opciones fayadices podemos destruyir la información del ficheru. Por eso, al executar l'aplicación FTP, tenemos d'alcordanos d'utilizar unu d'estos comandos (o poner la correspondiente opción nun programa con interfaz gráfica):
* Tipu ASCII
Fayadizu pa tresferir ficheros que solo contengan calteres imprimibles (ficheros ASCII, non ficheros resultantes d'un procesador de testu), por casu páxina HTML, pero non les imáxenes que puedan contener. Tresfórmense dellos símbolos de control pa caltenelos compatibles ente distintos sistemes, por casu, si'l ficheru ta agospiáu sobre un sirvidor Linux, el saltu de llinia pa los ficheros de testu ye "\n" (byte 10 en decimal). Si'l veceru ye un sistema Mac, el saltu de llinia ye "\r" (byte 13 en decimal), esti mou camuda estos símbolos de control por que el ficheru sía legible en dambos llaos, al igual que si s'unvia a un sistema Windows, el saltu de llinia ye "\r\n" (dos bytes, 13 y 10). Si usa esti mou en ficheros que nun son de testu ensin formatu, nel casu d'intercambiase ente distintos sistemes, esi archivu va quedar corruptu.
* Tipu Binariu
Esti tipu ye usáu cuando se trata de ficheros comprimíos, executables pa PC, imáxenes, archivos d'audio, ente otros.
Exemplos de cómo tresferir dellos tipos de ficheru dependiendo de la so estensión:
{| {{tablaguapa}}
|-
! Estensión de ficheru
!Tipu de tresferencia
|-
| txt (testu)
| ascii
|-
| html (páxina WEB)
| ascii
|-
| doc (documentu)
| binariu
|-
| ps (PostScript)
| ascii
|-
| hqx (comprimíu)
| ascii
|-
| Z (comprimíu)
| binariu
|-
| ZIP (comprimíu)
| binariu
|-
| ZOO (comprimíu)
| binariu
|-
| Sit (comprimíu)
| binariu
|-
| pit (comprimíu)
| binariu
|-
| shar (comprimíu)
| binariu
|-
| uu (comprimíu)
| binariu
|-
| ARC (comprimíu)
| binariu
|-
| tar (empaquetáu)
| binariu
|}
Na rede esisten diverses soluciones de software que desenvuelve esti tipu de teunoloxía, los más conocíos, son [[Filezilla]] ([[software llibre]]) y [[CuteFTP]] ([[shareware]]).
== Comandos FTP ==
{| {{tablaguapa}}
|-
! Comandu y argumentos
! Aición que realiza
|-
| '''open''' ''sirvidor''
| Empecipia una conexón con un sirvidor FTP.
|-
| '''close''' o '''disconnect'''
| Remata una conexón FTP ensin cerrar el programa veceru.
|-
| '''bye''' o '''quit'''
| Remata una conexón FTP y la sesión de trabayu col programa veceru.
|-
| '''cd''' ''direutoriu''
| Camuda'l direutoriu de trabayu nel sirvidor.
|-
| '''delete''' ''ficheru''
| Borra un ficheru nel sirvidor
|-
| '''mdelete''' ''patrón''
| Borra múltiples ficheros basáu nun patrón que s'aplica al nome.
|-
| '''dir'''
| Amuesa'l conteníu del direutoriu nel que tamos nel sirvidor.
|-
| '''get''' ''ficheru''
| Llogra un ficheru
|-
| '''noop''' ''No Operation''
| Comunícase-y al sirvidor que'l veceru ta en mou de non operación, el sirvidor usualmente respuende con un «ZZZ» y enfresca el contador de tiempu inactivu del usuariu.
|-
| '''mget''' ''ficheros''
| Llogra múltiples ficheros
|-
| '''hash'''
| Activa la impresión de caráuteres a midida que se tresfieren ficheros, a manera de barra de progresu.
|-
| '''lcd''' ''direutoriu''
| Camuda'l direutoriu de trabayu local.
|-
| '''ls'''
| Amuesa'l conteníu del direutoriu nel sirvidor.
|-
| '''prompt'''
| Activa/desactiva la confirmación per parte del usuariu de la execución de comandos. Por casu al borrar múltiples ficheros.
|-
| '''put''' ''ficheru''
| Unvia un ficheru al direutoriu activu del sirvidor.
|-
| '''mput''' ''ficheros''
| Unvia múltiples ficheros.
|-
| '''pwd'''
| Amuesa'l direutoriu activu nel sirvidor.
|-
| '''rename''' ''ficheru''
| Camuda'l nome a un ficheru nel sirvidor.
|-
| '''rmdir''' ''direutoriu''
| Esanicia un direutoriu nel sirvidor si esi direutoriu ta vacíu.
|-
| '''status'''
| Amuesa l'estáu actual de la conexón.
|-
| '''bin''' o '''binary'''
| Activa'l mou de tresferencia binariu.
|-
| '''ascii'''
| Activa'l mou de tresferencia de testu ASCII.
|-
| '''!'''
| Dexa salir a llinia de comandos temporalmente ensin cortar la conexón. Pa volver, teclear '''exit''' na llinia de comandos.
|-
| '''?''' ''nome de comandu''
| Amuesa la información relativa al comandu.
|-
| '''?''' o '''help'''
| Amuesa una llista de los comandos disponibles.
|-
| '''append''' ''nome del ficheru''
| Continua una descarga que se cortó primeramente.
|-
| '''bell'''
| Activa/desactiva la reproducción d'un soníu cuando terminó cualquier procesu de tresferencia de ficheros.
|-
| '''glob'''
| Activa/desactiva la visualización de nomes llargos del nuesu ordenador.
|-
| '''literal'''
| Con esta orde pueden executase comandos del sirvidor de forma remota. Pa saber los disponibles utilízase: '''literal help'''.
|-
| '''mkdir'''
| Crea'l direutoriu indicáu de forma remota.
|-
| '''quote'''
| Fai la mesma función que '''literal'''.
|-
| '''send''' ''nome del ficheru''
| Unvia'l ficheru indicáu al direutoriu activu del sirvidor.
|-
| '''user'''
| Pa camudar el nuesu nome d'usuariu y contraseña ensin necesidá de salir de la sesión ftp.
|}
== Códigos de respuesta de FTP ==
De siguío amuésase un resume de la respuesta de los códigos FTP que pue devolver un sirvidor FTP. Estos códigos hanse normalizáu en RFC 959 pola IETF. El códigu de respuesta ye un valor de tres díxitos. El primer díxitu utilizar pa indicar una de trés posibles resultaos-l'ésitu, el fracasu o pa indicar un error o una respuesta incompleta:
* 2yz - rempuesta Éxitu
* 4yz o 5yz - Nun hai respuesta
* 1yz o 3yz - Un error o una respuesta incompleta
El segundu díxitu define la clas d'error:
* x0z - Sintaxis. Estes respuestes referir a errores de sintaxis.
* x1z - Información. Les respuestes a les solicitúes d'información.
* x2z - Conexones. Respuestes en referencia al control y les conexones de datos.
* x3z - Autenticación y contabilidá. Respuestes pal procesu d'entamu de sesión y los procedimientos contables.
* x4z - Non definíu.
* x5z - Sistema de ficheros. Estes respuestes tresmiten códigos d'estáu del sistema de ficheros del sirvidor.
El tercer díxitu del códigu de respuesta utilizar p'apurrir detalles adicionales pa caúna de les categoríes definíes pol segundu díxitu.<ref>{{cita llibru|apellíos=Forouzan |nome=Behrouz |títulu=TCP/IP Protocol Suite |editorial=McGraw Hill}}</ref>
== Conexón a un sirvidor FTP protexíu dende navegador ==
P'aniciar una sesión nun sirvidor FTP que rique una contraseña teclee l'URL d'esta forma:
<code><nowiki>ftp://<usuariu>:<contraseña>@<sirvidor ftp>/<url-ruta></nowiki></code>
Onde <code><usuariu></code> ye'l nome d'usuariu, <code><sirvidor ftp></code> ye'l sirvidor FTP, <code><contraseña></code> ye la contraseña d'accesu, y <code><url-ruta></code> ye'l direutoriu onde empecipiamos sesión.
Exemplu: <code><nowiki>ftp://alumnu:alumnopass@ftp.example.com/public</nowiki></code>
== Ver tamién ==
* [[Archie (Buscador FTP)|Archie]]
* [[FTPS]]
* [[TFTP]]
* [[OFTP]]
* [[File eXchange Protocol]]
* [[Picture Transfer Protocol|PTP]], Picture Transfer Protocol
* [[MTP]], Media Transfer Protocol (una estensión del PTP)
* [[SSH File Transfer Protocol]]
* [[Network File System]]
* [[Sistema de ficheros]]
* [[Sistema de ficheros distribuyíu]]
== Sirvidores FTP ==
* [[Sirvidor FTP]] (Llista)
* [[FileZilla Server]] (Windows)
* [[Pure-FTPd]] (Unix)
* [[VsFTPd]] (Unix)
* [[ProFTPd]] (Unix)
== Enllaces esternos ==
* RFC 959 – File Transfer Protocol
* RFC 1579 – Firewall Friendly FTP
* RFC 2228 – FTP Security Extensions
* RFC 2428 – FTP Extensions for [[IPv6]] and [[Network Address Translation|NATs]]
* RFC 2640 – Internationalization of the File Transfer Protocol
;Protocolu *
[http://www.nsftools.com/tips/RawFTP.htm Raw FTP command list]
* [http://www.eventhelix.com/RealtimeMantra/Networking/FTP.pdf FTP Sequence Diagram] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100206120644/http://eventhelix.com/RealtimeMantra/Networking/FTP.pdf |date=2010-02-06 }}
* [https://servertest.online/ftp FTP Server Test] (Online)
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Protocolo de transferencia de archivos}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:FTP]]
[[Categoría:Protocolos de nivel d'aplicación]]
[[Categoría:Historia d'Internet]]
4m081bfcizaaqx295n2dz86ip6yiauv
Primer División de Chile
0
162196
4489504
4467917
2026-04-29T12:44:43Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489504
wikitext
text/x-wiki
{{competición deportiva}}
La '''Primer División de Chile''', que por motivos de patrociniu ye llamada '''Campeonatu Scotiabank''', ye la principal categoría del [[fútbol]] profesional en [[Chile]]. Ye entamáu pola [[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile]], perteneciente a la [[Federación de Fútbol de Chile]].
Foi fundada'l 31 de mayu de 1933 por clubes disidentes de l'[[Asociación de Football de Santiago]], qu'entamaba'l fútbol de forma aficionada na ciudá de [[Santiago de Chile|Santiago]] dende 1903, siendo'l tercer tornéu profesional más antiguu d'[[América Llatina]].<ref group=n>Tres el d'[[Primer División d'Arxentina|Arxentina]], profesional dende 1931, y el d'[[Primer División d'Uruguái|Uruguái]], dende 1932.</ref> Dende la so fundación apostáronse un total de 101 títulos en 86 temporaes oficiales de campeonatu.
A lo llargo de la so historia, el campeonatu de la Primer División de Chile tuvo distintos formatos, estructures y cantidá de participantes. L'actual [[Temporada 2018 del fútbol chileno|temporada 2018]], vuelve apostase nun solu tornéu llargu del añu calendariu 2018. Participen na actual competencia, un total de 16 equipos y la cual funciona, con un sistema d'ascensos y descensos, cola categoría darréu inferior, la [[Primer B de Chile]] (categoría cola cual comparte na disputa de la [[Copa Chile]]).
Un total de 52 clubes apostaron siquier una temporada de primer División, y 16 llograron el títulu a lo menos una vegada. El so primer campeón foi [[Deportes Magallanes|Magallanes]]. [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] foi l'únicu en participar en toles temporaes apostaes, según el con más títulos llograos con 32, siguíu por [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] con 18, [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] con 12 y [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] con 8, siendo esti postreru'l cuadru de fora de la capital con más títulos. Per otru llau, estos últimos cuatro clubes son consideraos como los clubes clásicos del fútbol chileno» pola [[FIFA]].<ref>{{cita web |títulu=Chile|url=http://es.fifa.com/classicfootball/clubes/southamerica/countries/country=CHI/index.html |fechaaccesu=13 de febreru de 2015|editor=[[FIFA]]}}</ref> L'actual campeón ye Colo-Colo, que consiguió'l so 32.° títulu.
Foi considerada pola [[IFFHS|Federación Internacional d'Historia y Estadística de Fútbol]] como una de les [[Clasificación mundial de lligues nacionales de la IFFHS|lligues más fuertes del mundu]] en 1992, 1994 y 1999, cuando llogró'l meyor puestu de la so historia: 9.°, según el 10º en 2011 y 2012.
== Historia ==
=== Fundación y primeros años ===
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = vertical
| anchu = 170
| testu = [[Deportes Magallanes|Magallanes]] foi unu de los equipos más populares y poderosos al empiezu del profesionalismo nos años [[Años 1930]], como frutu coronáronse «tri-campeones» de los torneos de: [[Primer División de Chile 1933|1933]], [[Primer División de Chile 1934|1934]], [[Primer División de Chile 1935|1935]], los trés primeros campeonatos profesionales de [[Chile]]. | posición_texto = |
| semeya1 = Magallanes en 1934, Estadio, 1948-02-14 (248).jpg
| semeya2 = Magallanes1934.JPG
| semeya3 = Magallanes, As, 1935-06-07 (3).jpg
}}
La llegada de la [[Años 1930|década de 1930]] traxo consigo'l profesionalismo tapáu, llamáu tamién «profesionalismo marrón», al [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]]. Diversos equipos pagaben [[salario|sueldo]] a los sos xugadores, y anque la práctica nun yera llegal, el fenómenu dar a nivel internacional. Esta práctica tapada amontóse por cuenta de diverses xires de clubes por países onde yá esistía'l profesionalismo, sumáu esto a la presencia en Chile de xugadores estranxeros profesionales. En resume, el profesionalismo tapáu obligaba a los clubes a pagar, pero'l xugador nun tenía obligación dalguna de responder, lo que llevó a qu'en [[1932]] la situación financiera de dellos clubes fuera casi insostenible, sumáu a la [[Gran Depresión en Chile|crisis económica]] de la [[Gran Depresión]].
El [[27 de mayu]] de [[1933]], los ocho clubes grandes de l'[[Asociación de Football de Santiago]] (AFS) —[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], [[Club de Deportes Badminton|Badminton]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], [[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]], [[Deportes Magallanes|Magallanes]], [[Morning Star Sport Club|Morning Star]], [[Santiago National Football Club|Santiago National]] y [[Unión Española|Unión Deportiva Española]]— esixeron la creación d'una seición profesional, idea que rompía col sellu amateur qu'hasta esi momentu consagrara l'actividá futbolística. Ante la negativa de la AFS, los disidentes roblaron el [[31 de mayu]], na secretaría de Badminton, la creación de la [[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile|Lliga Profesional de Football]], que foi reconocida como parte de la [[Federación de Fútbol de Chile|Federación de Football de Chile]] n'agostu d'esi añu.
De momentu, la Lliga Profesional de Football dio entamu al [[Campeonatu d'Apertura 1933|primer Campeonatu d'Apertura de 1933]] y en xunetu inauguró'l so [[Primer División de Chile 1933|primer campeonatu oficial]] col partíu ente [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] y [[Morning Star Sport Club|Morning Star]], xugáu nel [[Estadiu Santa Laura]] y que terminó nun marcador de 3-1 en favor de los ''audinos''. El primer tornéu apostar ente los ocho equipos fundadores, nuna única rueda, y foi ganáu pol poderosu [[Deportes Magallanes|Magallanes]] en ganando a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] en partíu de definición xugáu en [[Campos de Sports de Ñuñoa]] con xugadores como: [[Guillermo Ogaz]], [[Arturo Carmona (futbolista)|Arturo Carmona]], [[Quintín Vargas]] y [[Arturo Torres Carrasco|Arturo Torres]].
Al [[1934|añu siguiente]], l'[[Asociación de Football de Santiago]] reconoció l'incipiente profesionalismo y reincorporó a los disidentes dientro de les sos files, quedando conformada por dos seiciones: una profesional y una amateur. Como parte de les negociaciones que s'efectuaron pa llograr la reunificación, el [[Primer División de Chile 1934|campeonatu de 1934]] integró a cuatro conxuntos de la AFS: [[Club de Deportes Ferroviarios de Chile|Ferroviarios]], [[Carlos Walker Martínez Football Club|Carlos Walker]], [[Deportivo Alemán]] y a [[Club de Deporte Santiago|Santiago]] Adicionalmente, establecióse que los últimos seis asitiaos nel tornéu seríen esaniciaos pa formar la [[Serie B Profesional de Chile]]. El campeonatu foi nuevamente ganáu por [[Deportes Magallanes|Magallanes]], esta vegada de manera invicta y con un 95,45% de rendimientu.
[[Ficheru:Audax Italiano en 1936, Estadio, 1948-04-17 (257).jpg|180px|miniaturadeimagen|left|Plantel d'[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], campeón del tornéu de [[Primer División de Chile 1936|1936]].]]
En [[Primer División de Chile 1935|1935]] Magallanes foi campeón per tercer vegada consecutiva, fazaña que se caltuvo inigualada por 56 años, cuando [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] llogró'l tricampeonatu de [[Primer División de Chile 1989|1989]], [[Primer División de Chile 1990|1990]] y [[Primer División de Chile 1991|1991]]. Esti campeonatu cuntó con seis equipos y foi'l primeru xugáu en dos rondes con un [[sistema de toos contra toos]].
Nel [[Primer División de Chile 1936|campeonatu de 1936]], [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] que tuviera mui cerca d'algamar nos dos años previos consiguió'l primer títulu de la so historia con grandes xugadores nel so plantel como: el goliadores [[Carlos Giudice]] y el [[Costa Rica|costarricense]] [[Hernán Bolaños]] (goliador del campeonatu con 14 goles); y los zagueros: [[Ascanio Cortés]] y [[Humberto Roa]]. Nesi añu, amás, producióse la fusión ente [[Club de Deporte Santiago|Santiago]] y [[Morning Star Sport Club|Morning Star]], formando asina a [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]].
[[Ficheru:Colo-Colo en 1937, Estadio, 1944-12-15 (85).jpg|180px|miniaturadeimagen|derecha|Plantel de [[Colo-Colo]] campeón del tornéu de [[Primer División de Chile 1937|1937]].]]
En 1937 nació l'Asociación de Football Profesional de Santiago —qu'en 1938 se renombraría como [[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile|Asociación Central de Fútbol]] (ACF)— siendo la primer asociación dafechu desvenceyada del sector amateur. El [[Primer División de Chile 1937|campeonatu de 1937]] vio per primer vegada competir a un equipu fora de la [[Santiago de Chile|capital]], [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] de [[Valparaíso]], que tuvo que xugar tolos sos alcuentros en Santiago, y que participó ensin ésitu na [[Temporada 1937 del fútbol chileno|temporada]], perdiendo tolos sos partíos y pidiendo el so desafiliación. El tornéu foi finalmente ganáu por [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], que consiguió'l so primer títulu profesional de manera invicta.
La [[Primer División de Chile 1938|edición de 1938]] vio la primer participación d'[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], que foi aceptáu depués del informe d'una comisión especial tres la so participación nel [[Campeonatu d'Apertura 1938|Campeonatu d'Apertura d'esi añu]]. El títulu foi per cuarta ocasión pa [[Deportes Magallanes|Magallanes]].
Nel [[Primer División de Chile 1939|campeonatu de 1939]] fueron aceptaos cuatro equipos de la [[Serie B Profesional de Chile|Serie B Profesional]]: [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], [[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]], [[Club Deportivo Metropolitano|Metropolitano]] y [[Santiago National Football Club|Santiago National]], pa poder ampliar les feches a xugar, yá que nesi añu xugar en trés ruedes. [[Unión Española]] apostó un solu alcuentru —col nome de Central—, nel entamu del campeonatu oficial. Darréu, el club entró en receso por decisión de la direutiva, por causa de la [[Guerra Civil Española]]. El títulu ganar [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], que cuntó cola destacada participación de la so [[delanteru]] [[Alfonso Domínguez]], quien convirtió 32 goles en 24 partíos.
=== Años 1940 ===
[[Ficheru: UCH1940.jpg|180px|miniaturadeimagen|left|Plantel d'[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] campeón del tornéu de [[Primer División de Chile 1940|1940]] añu del primer títulu «azul».]]
Nel [[Primer División de Chile 1940|campeonatu de 1940]] volver a les tradicionales dos ruedes y [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] con un gran plantel onde so la conducción de [[Luis Tirado]] y con xugadores como [[Víctor Alonso]] [[goliador]] del tornéu con 20 anotaciones, [[Abanés Passalacqua]] y el porteru [[Eduardo Simián]] coronar por primer vegada como campeón profesional con tan solu trés años na división d'honor.
[[Ficheru:Santiago Morning, Estadio, 1942-11-06 (30).jpg|180px|miniaturadeimagen|derecha|Formación de [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] en [[Primer División de Chile 1942|1942]], añu del primer títulu de los bohemios».]]
Al añu siguiente de [[Primer División de Chile 1941|1941]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] consiguió'l so tercer campeonatu, esta vegada de forma invicta —al igual qu'en [[Primer División de Chile 1937|1937]]— y de la mano de la revolución que marcó l'entrenador [[Hungría|húngaru]] [[Franz Platko|Francisco Platko]] cola implementación del esquema de xuegu «WM» y del ''half policía'', denominación que recibió'l xugador encargáu de marcar al [[Delanteru|delanteru centru]] rival, daqué inéditu pa la dómina.
[[Ficheru:Unión Española, Estadio, 1943-07-30 (49).jpg|180px|miniaturadeimagen|left| Formación d'[[Unión Española]] campeón en [[Primer División de Chile 1943|1943]].]]
Nos campeonatos de [[Primer División de Chile 1942|1942]] y de [[Primer División de Chile 1943|1943]] proclamáronse campeones equipos inéditos hasta esi entós.
Depués d'un reñíu campeonatu, que solo se resolvió na última fecha, [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] algamó'l so primera y únicu títulu hasta'l momentu con dalgunos de los meyores xugadores de la década de 1940 como son: [[Salvador Nocetti]], [[Raúl Toro Julio|Raúl Toro]], máximu ídolu del Morning, y el goliador [[Domingo Romu]].
Al añu siguiente [[Unión Española]], da la sorpresa y contra tou pronósticu, sofitáu con un plantel práuticamente formáu na cantera del club onde sumó a los esperimentaos: [[Segundu Flores]], [[Luis Ponce]], [[Luis Machuca]] y a un nobel [[Atilio Cremaschi]] llogra axudicase'l primer campeonatu de la so historia.
[[Ficheru:Green Cross, Estadio, 1945-07-14 (113).jpg|180px|miniaturadeimagen|left|Formación de [[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]], que llogró'l so únicu títulu nel campeonatu de [[Primer División de Chile 1945|1945]].]]
En [[Primer División de Chile 1944|1944]] amplióse'l númberu d'equipos. De diez pasaron a dolce, cola incorporación de dos equipos de fora de [[Santiago de Chile|Santiago]]: l'estrenu d'[[Everton de Viña del Mar|Everton]] de [[Viña del Mar]] y la vuelta a Primer División de [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] de [[Valparaíso]]. El campeonatu d'esi añu foi para [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], que ganó na última fecha a [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], equipu qu'hasta antes de la última fecha taba nel primer llugar de la tabla de posiciones.
[[Ficheru:UC campeones 1949.jpg|180px|miniaturadeimagen|derecha|Plantel d'[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] campeón del tornéu de [[Primer División de Chile 1949|1949]] per primer vegada na so historia con xugadores como: [[Sergio Livingstone]], [[José Manuel Moreno]] y [[Fernando Riera]].]]
Na [[Primer División de Chile 1945|edición de 1945]] l'históricu [[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]] foi l'equipu que finalmente se coronó campeón, con una plantía formada por xugadores refugaos d'otros equipos y por dellos formaos na cantera del club, la cúal tuvo la regularidá necesaria n'esperimentaos goliadores de gran rendimientu como [[Juan Zárate]], [[Alejandro Araya]] y [[Luis Orlando]] que xuntu sumaron 43 dianes. Este foi l'únicu títulu nacional de Green Cross na máxima categoría, equipu qu'en 1965 treslladar a [[Temuco]] aniciando a [[Club de Deportes Temuco|Green Cross-Temuco]].
Para [[Primer División de Chile 1946|1946]] el campeonatu amplió'l so númberu de participantes. De dolce pasó a trelce, gracies a la incorporación d'[[Club Deportivo Social y Cultural Iberia|Iberia]] —el campeón de la [[División d'Honor Amateur]] na [[División d'Honor Amateur de Chile 1945|edición de 1945]]—, y el campeonatu xugar en trés ruedes siendo unu de los más estensos. El títulu recayó finalmente n'[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], que volvió ser campeón depués de llongures y esquivos diez años.
Los siguientes campeones fueron [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], qu'en [[Primer División de Chile 1947|1947]] consiguió la so quinta estrella de la mano de la so [[Entrenadores de Colo-Colo|entrenador]] [[Enrique Sorrel]] y que-y valió entamar el [[Campeonatu Suramericanu de Campeones]] (tornéu en que participaron los clubes campeones de les lligues oficiales del continente suramericanu y que la [[Conmebol]] reconoz al tornéu como competición precursora de la [[Copa de Campeones d'América]], [[Copa Libertadores d'América]] y actual [[Conmebol Libertadores]]).
Nel tornéu de [[Primer División de Chile 1948|1948]], los históricos xugadores itálicos como'l porteru [[Daniel Chirinos]], el defensor [[Carlos Varela]] y los artilleros [[Juan Zárate]] y [[Domingo Romu]] lleven nuevamente a [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] al llogru del so tercer títulu a nivel profesional.
Cerrando la [[Años 1940|década]] en [[Primer División de Chile 1949|1949]] la [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], que tuvo como gran figura a [[José Manuel Moreno]], unu de los meyores estranxeros que xugaren na historia del fútbol en Chile (quien llegó dende [[Club Atlético River Plate|River Plate]]), llogra'l so primer títulu con una gran camada de figures como: [[Raimundo Infante]], [[Andrés Prieto]], [[Manuel Álvarez (futbolista chilenu)|Manuel Álvarez]], [[Fernando Riera]] y [[Sergio Livingstone]].
=== Años 1950 ===
[[Ficheru:Plantel Everton 1950.jpg|180px|miniaturadeimagen|left|Plantel d'[[Everton de Viña del Mar|Everton]], primer campeón de [[Provincia de Chile|provincia]] nel campeonatu de [[Primer División de Chile 1950|1950]].]]
Nel [[Primer División de Chile 1950|campeonatu de 1950]] l'equipu d'[[Everton de Viña del Mar|Everton]] coronóse campeón per primer vegada na so historia y de camín rompió la hexemonía capitalina, convirtiéndose nel primer campeón de [[Provincia de Chile|provincia]], en ganando en partíu de definición a [[Unión Española]] con un solitariu gol del so referente, el [[delanteru]] [[René Meléndez]]. Amás, unu de los clubes fundadores de la Primer División, [[Club de Deportes Badminton|Badminton]], fundir con [[Club de Deportes Ferroviarios de Chile|Ferrovarios]] pa conformar a [[Ferrobádminton]].
[[Ficheru:Sapito Livingstone.jpeg|120px|miniaturadeimagen|derecha|[[Sergio Livingstone]], [[Portera (fútbol)|porteru]] campeón con [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] en [[Primer División de Chile 1949|1949]], [[Primer División de Chile 1954|1954]], [[Segunda División de Chile 1956|1956 B]] convertir nuna de les primer figures populares del balompié nacional mientres los [[años 1950]].]]
Nel [[Primer División de Chile 1951|tornéu de 1951]], el subcampeón de la edición anterior, [[Unión Española]], llogró'l so segundu títulu so la direición téunica d'[[Isidro Lángara]]. Na definición del campeonatu ganó al so clásicu rival, [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], por 1-0, con gol de [[Mario Lorca Castro|Mario Lorca]].
Na [[Temporada 1952 del fútbol chileno|temporada 1952]] creóse la [[Primer B de Chile|Segunda División de Chile]], categoría qu'incorporó a equipos de [[Provincia de Chile|provincies]] y que dende entós regula les divisiones profesionales con un sistema d'ascensos y descensos. Nel [[Primer División de Chile 1952|tornéu de primer División d'esi añu]], [[Everton de Viña del Mar|Everton]] realizó una destacada campaña y coronóse campeón per segunda vegada na so historia.
Na [[Primer División de Chile 1953|edición de 1953]], el campeonatu cuntó cola participación de 14 equipos, entós que xubieren per primer vegada dos equipos de la [[Primer B de Chile|Segunda División de Chile]]: [[Club Deportivo Palestino|Palestino]], qu'a lo postrero foi subcampeón, y [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]] de [[Talca]], primer equipu del [[Zona Sur de Chile|sur de Chile]] en participar en Primer División. El ganador del tornéu foi [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], que llogró'l so sestu títulu profesional, que cuntó col xugador [[Jorge Carbayeda Oliver|Jorge Carbayeda]].
El [[Primer División de Chile 1954|campeonatu de 1954]] xugar con dos etapes, sol [[sistema de toos contra toos]] más una ronda final de los ocho meyores equipos. El títulu del tornéu foi llográu por [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], que cuntaba con grandes figures como [[Sergio Livingstone]], [[Raimundo Infante]], [[Romualdo Moro]] y [[Miguel Montuori|Miguel Ángel Montuori]], toos ellos empobinaos pol [[Inglaterra|inglés]] [[William Burnikell]]. Sicasí, el [[Primer División de Chile 1955|tornéu de 1955]] foi agraz pa Universidad Católica, yá que remató na última posición y baxó a la [[Primer B de Chile|Segunda División de Chile]] per primer vegada na so historia, siendo l'únicu equipu de primer División en [[Chile]] que baxó de categoría al añu siguiente de ser campeón. Dichu tornéu vio a un solvente y esperimentáu [[Club Deportivo Palestino|Palestino]] consiguir el primer títulu nacional de les sos historia, l'equipu árabe yera conocíu como l'equipu "millonariu" productu de les sos contrataciones como los espertos xugadores: [[Juan Manuel López (futbolista chilenu)|Juan Manuel López]], [[Osvaldo Rodolfo Pérez|Osvaldo Pérez]], [[Rodolfo Almeyda]], [[Mario Ortiz]], [[José Fernández Cisterna|José "Peta" Fernández]] y la estrella del equipu l'arxentín [[Roberto Coll]] que juntarón una impresionante cantidá de 91 goles.
Na [[Primer División de Chile 1956|edición de 1956]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] axudicar ensin mayores entueyos el so séptimu títulu nacional.
Nel [[Primer División de Chile 1957|campeonatu de 1957]], [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], de la mano del [[entrenador]] [[Hungría|húngaru]] [[Ladislao Pakosdy]], ganó-y el títulu a [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] y llogró el so cuartu y, hasta la fecha, últimu títulu en Primer División con xugadores netamente chilenos y ye que'l club caltenía un procesu de ''chilenización'' na cúal consistía en xugar namái con nacionales destacar el so históricu porteru [[Daniel Chirinos]].
[[Ficheru:Clásico 1959.jpg|150px|miniaturadeimagen|left|«[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Albos]]» y «[[Club Universidad de Chile|Azules]]» definieron nun partíu final el [[Primer División de Chile 1959|campeonatu de 1959]].]]
En [[1958]], el decanu» del [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]], [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] de la ciudá de [[Valparaíso]], so la direición téunica de [[José Pérez (entrenador)|José Pérez]], coronóse campeón de la Primer División de Chile per primer vegada na so esistencia en ganando'l [[Primer División de Chile 1958|tornéu d'esi añu]], siendo'l segundu equipu de [[Provincia de Chile|provincia]] en realizar tal fazaña. Naquella campaña superó por un puntu a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y al debutante [[Club de Deportes La Sele|Deportes La Serena]], que foi'l primer club del norte del país n'ingresar a la máxima categoría profesional. Amás, na [[Temporada 1958 del fútbol chileno|temporada 1958]] instauróse la [[Copa Chile]], tornéu paralelu y complementariu a la lliga de primer División.
Nel [[Primer División de Chile 1959|tornéu nacional de 1959]] y dempués de 19 años, [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] coronóse campeón per segunda vegada na so historia, al vencer en partíu de definición a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], dando entamu, de la mano del direutor téunicu [[Luis Álamos]], a una xeneración brillosa que se conoció como'l ''[[Ballet Azul#El Ballet Azul chilenu|Ballet Azul]]'', y que se conformó por xugadores como [[Carlos Campos]], [[Ernesto Álvarez]], [[Sergio Navarro]], [[Leonel Sánchez]], [[Braulio Musso]], ente otros. Amás, depués d'esi partíu, apinóse la rivalidá ente estos dos equipos, lo cual derivaría darréu nel ''[[Clásicu del fútbol chileno]]''. Esti campeonatu valió-y a Universidá de Chile la clasificación a la [[Copa Campeones d'América 1960|primer edición]] de la [[Copa de Campeones d'América]], que s'apostó en [[1960]].
=== Años 1960 ===
En [[Primer División de Chile 1960|1960]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] llogró'l so octavu títulu al superar por trés puntos de diferencia a [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]]. Esi tornéu tamién significó'l principiu de la crisis pa [[Deportes Magallanes|Magallanes]] al baxar de categoría per primer vegada na so historia.
Nel [[Primer División de Chile 1961|tornéu de 1961]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] y [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] igualaron en puntos y forzaron a dos partíos de definición nos que, tres un empate nel partíu d'ida, el conxuntu ''cruzado'' ganó'l partíu de vuelta por 3-2, con [[penalti]] d'[[Alberto Fouillioux]] a los 85 minutos, marcador que lu llevó a llograr el so tercer títulu nacional.
En [[1962]], Universidá de Chile —equipu que más xugadores apurrió a la [[Seleición de fútbol de Chile|seleición chilena]] na [[Copa Mundial de Fútbol de 1962|Copa Mundial efectuada en Chile]]— tomó revancha y ganó nel partíu final del [[Primer División de Chile 1962|campeonatu de 1962]] a Universidad Católica, semifinalista de la [[Copa de Campeones d'América 1962]], igualando dambos con tres títulos hasta esi momentu. Asina, el [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]] tuvo marcáu nesa [[Años 1960|década]] poles fiesta y los ''[[Clásicu Universitariu|Clásicos Universitarios]]''.
El [[Primer División de Chile 1963|tornéu de 1963]] traxo delles anécdotes, yá que, con 18 equipos en competencia, [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], dempués de trés años, llogró'l so novenu títulu en superando a [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], con un puntu de ventaya, siendo la so [[delanteru]] [[Luis Hernán Álvarez]] el máximu [[goliador]] de la Primer División de Chile, con una marca de 37 anotaciones, qu'anguaño nun foi superada. Amás, el campeonatu d'esi añu tien unu de los meyores permedios d'asistencia na historia del [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]], con una cantidá de 12.438 espectadores per partíu.
Los torneos de [[Primer División de Chile 1964|1964]] y [[Primer División de Chile 1965|1965]] fueron ganaos por [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], que, de la mano de la so [[Entrenadores del Club Universidad de Chile|entrenador]] [[Luis Álamos]], axudicóse'l primera bicampeonatu nacional del so [[Historia del Club Universidad de Chile|historia]]. Amás, al llograr el so cuartu y quintu títulu respeutivamente, superó a [[Deportes Magallanes|Magallanes]] y [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] nos sos palmarés. Pela so parte, [[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]] llevó la primera divisional a la ciudá de [[Temuco]], fundiéndose col
[[Corporación Club de Deportes Temuco]] que xugaba na segunda categoría camudando'l so nome a [[Club de Deportes Temuco|Green Cross-Temuco]] siendo esta la primer fusión de clubes de la capital y de rexón.
[[Ficheru:Tito Fouillioux.jpg|miniaturadeimagen|derecha|120px|[[Alberto Fouillioux]] ídolu y referente d'[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] campeón en [[Primer División de Chile 1961|1961]] y [[Primer División de Chile 1966|1966]].]]
Nel [[Primer División de Chile 1966|campeonatu nacional de 1966]], [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] y [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] ruempen la racha d'[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], imponiéndose'l primeru como campeón per cuarta vegada na so historia. Per otru llau, la medianía de la [[Años 1960|década]] reflexó'l ocaso y la crisis de delles históriques instituciones deportives que fundaron y animaron la Primer División de Chile nos sos primeros años. Asina, por casu, [[Ferrobádminton]] —socesor de [[Club de Deportes Badminton|Badminton]]— baxó definitivamente a [[Primer B de Chile|Segunda División]], sumáu a los descensos y a les negatives campañes de [[Deportes Magallanes|Magallanes]] y [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]].
[[Ficheru:LeonelSanchez1959.jpg|miniaturadeimagen|left|120px|[[Leonel Sánchez]] referente y ídolu d'[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], foi unu de los más destacaos xugadores nos [[años 1960]], campeón en siete ocasiones.]]
Para [[1967]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] recuperar de la discreta campaña del [[1966|añu anterior]] y coronóse per sesta vegada campeón, al superar a [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] con una diferencia de 12 puntos al so favor nel [[Primer División de Chile 1967|campeonatu]].
En [[1968]], inspirándose nel formatu de tornéu de la [[Primer División d'Arxentina]] d'esos años, el [[Primer División de Chile 1968|tornéu nacional]] tuvo la novedá d'estremase nun [[Tornéu Metropolitanu de Chile|Tornéu Metropolitanu]] y nun [[Tornéu Provincial de Chile|Tornéu Provincial]], que los sos primeros asitiaos apostaben una liguilla pol títulu, ente que los restantes xugaben una liguilla de promoción, dambes a nivel nacional. La edición d'esi añu, dempués de 10 años del so primer títulu, vio a [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] coronase campeón en venciendo a [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] na última fecha y superando a [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] y a [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] por una unidá. L'equipu porteño foi moteyáu pola prensa como ''Los Panzers'', por cuenta de les carauterístiques físiques de los sos xugadores, quien realizaron tamién una notable campaña na [[Copa Libertadores 1969]], siendo'l primer club de [[Provincia de Chile|provincia]] y del norte del país en participar nuna [[Competición (xuegu)|competición]] futbolística a nivel internacional.
Siguiendo'l mesmu formatu del tornéu anterior, [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] llogró'l so séptimu títulu na [[Primer División de Chile 1967|edición de 1969]], cerrando una de les etapes más brilloses como institución y dando pasu a una enllargada seca de títulos y crisis alministrativa. En tantu, [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]] de [[Talca]] llogró'l subcampeonatu nuna positiva campaña y foi'l primer club del [[Zona Sur de Chile|sur de Chile]] en clasificar a una [[Copa Libertadores d'América|Copa Libertadores]]. Per otru llau, [[Club de Deportes Antofagasta|Antofagasta Portuariu]] estendió les fronteres del fútbol profesional de primer División al [[Norte Grande de Chile]], al ser el primer equipu d'esa zona en participar la máxima categoría.
=== Años 1970 ===
La llegada de la [[Años 1970|década de 1970]] vio como [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], nel [[Primer División de Chile 1970|campeonatu nacional]], llogró la so décima estrella tres siete años, al vencer nuna zarrada final a [[Unión Española]], cuntando con grandes figures como [[Francisco Valdés Muñoz|Francisco Valdés]], [[Carlos Caszely]], [[Leonel Sánchez]] (que llegó como refuerzu de Colo-Colo nesi añu) y [[Elson Beyruth]].
En [[1971]], el [[Primer División de Chile 1971|tornéu]] volvió al [[sistema de toos contra toos]], resultando campeón el cuadru d'[[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]], adomáu por [[Luis Santibáñez]], que, depués d'imponese a [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] nel tramu final, llevantó'l so primera y, hasta la fecha, únicu títulu, ostentando'l récor de ser la única escuadra en ganar consecutivamente los torneos de [[Primer B de Chile|Segunda División]] y Primer División, respeutivamente.
El [[Primer División de Chile 1972|tornéu nacional de 1972]], con una cantidá cimera a los 3 000 000 d'asistentes en total, ye'l tornéu con mayor convocatoria na historia del [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]]. N'este, [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] llogró'l so decimoprimer títulu, n'apostrando a [[Unión Española]] na segunda posición, por trés puntos na tabla xeneral, utilizando'l mesmu plantel que foi campeón en [[Primer División de Chile 1970|1970]], pero cola figura téunica de [[Luis Álamos]], quien se tresformó nel [[Entrenador|direutor téunicu]] con más títulos de primer División hasta l'actualidá.
Sicasí, nel [[Primer División de Chile 1973|campeonatu de 1973]], [[Unión Española]], con [[Luis Santibáñez]] como la so [[entrenador]], tomóse revancha de [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y llogró'l tercer títulu de la so historia, tres 22 años, destacando'l [[goliador]] [[Guillermo Yávar]]. Per otru llau, nel ámbitu internacional, Colo-Colo llegó a la final de la [[Copa Libertadores 1973|Copa Libertadores d'esi añu]], pero perdió ante'l cuadru [[Arxentina|arxentín]] [[Club Atlético Independiente|Independiente]]. Magar eso, el [[delanteru]] ''albu'' [[Carlos Caszely]], convertir nel máximu goliador d'aquella edición. Esi añu tamién tuvo marcáu, pol descensu a [[Primer B de Chile|Segunda División]] d'[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], el segundu na so historia, al rematar postreru nel tornéu nacional.
La [[Primer División de Chile 1974|versión de 1974]] tuvo como campeón, al cuadru d'[[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] de [[Talcahuano]], que s'axudicó'l títulu, per primer vegada na so historia, tres una reñida disputa con [[Club Deportivo Palestino|Palestino]]. El xestor de la campaña, foi'l reconocíu [[entrenador]] nacional [[Pedro Morales Torres|Pedro Morales]]. El cuadru "acereru", convertir nel primer equipu del [[Zona Sur de Chile|sur de Chile]], en llograr tal fazaña.
En [[1975]], la [[Unión Española]] algamó'l so cuartu títulu, n'apostando palmo a palmo con [[Club de Deporte Concepción|Deportes Concepción]], nel últimu tramu del [[Primer División de Chile 1975|campeonatu nacional]]. Amás, emuló a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] nel ámbitu internacional, en llegando a la final de la [[Copa Libertadores 1975|edición d'esi añu de la Copa Libertadores]], perdiéndola ante'l mesmu rival [[Arxentina|arxentín]] de los ''albos'', [[Club Atlético Independiente|Independiente]]. Xugadores destacaos d'esa campaña fueron [[Sergio Afumada]], [[Leopoldo Vallines]] y [[Jorge Américo Spedaletti]], ente otros. Los Colloraos de Santa Laura» apoderaron la década de los [[Años 1970]], ganando 3 títulos y llegando a la final de la [[Copa Libertadores 1975]].
Nel [[Primer División de Chile 1976|tornéu de 1976]], [[Unión Española]] y [[Everton de Viña del Mar|Everton]], como empataron a puntos na tabla xeneral, reeditaron la final de [[Primer División de Chile 1950|1950]] y, tres un 0-0 nel partíu d'ida, na vuelta'l cuadru viñamarino imponer por 3-1 a los ''hispanos'', nel [[Estadiu Nacional de Chile|Estadiu Nacional]] y, dempués de 24 años, coronar por tercer vegada na so historia, como campeón del fútbol chileno. Amás, l'[[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile|Asociación Central de Fútbol]] (ACF), instauró'l sistema de [[Liguilla de Promoción de Chile|Liguilla de Promoción]], cola [[Primer B de Chile|Segunda División de Chile]].
Al [[1977|añu siguiente]], [[Unión Española]] llogró'l so quintu títulu na historia y el terceru en cinco años, al ganar el [[Primer División de Chile 1977|campeonatu de 1977]], y que, tres la salida de [[Luis Santibáñez]], significó-y el fin de la so dómina dorada» y la entrada, a una fonda crisis institucional y deportiva.
En [[1978]], [[Club Deportivo Palestino|Palestino]], dempués de 23 años d'espera, axudicóse la so segunda estrella, al coronase campeón de la mano de grandes figures del [[Fútbol en Chile|balompié nacional]] como [[Elías Figueroa]] y [[Óscar Fabbiani]]. Amás, el club marcó un récor consistente, nuna racha invicta de 44 partíos, dende [[xunetu]] de [[1977]], hasta'l [[12 de setiembre]] de 1978, siendo hasta agora'l más enllargáu na historia del [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]]. Per otru llau, la [[Temporada 1978 del fútbol chileno|temporada]], viose acolumbrada por un nuevu participante en Primer División, [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] de [[Calama]], qu'ostentó'l subcampeonatu del [[Primer División de Chile 1978|tornéu nacional d'esi añu]], modificando cola so apaición, l'escenariu futbolísticu de los años vinientes.
En [[1979]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], con [[Carlos Caszely]] como [[goliador]] del [[Primer División de Chile 1978|campeonatu]], volvió a la palestra en consiguiendo, dempués de siete años, el títulu de campeón por decimosegunda vegada, na so historia profesional. [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] lluchó tamién pol títulu, pero terminó llogrando un segundu subcampeonatu consecutivu. Pela so parte, [[Club Deportivo Palestino|Palestino]] realizó una bona presentación, nel marcu de la [[Copa Libertadores 1979]], al llegar a les semifinales del certame.
=== Años 1980 ===
Con tan solu trés años de vida, [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], en superando a la [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], nuna zarrada definición y cuntando con xugadores como [[Óscar Wirth]], [[Enzo Escobar]], [[Héctor Puebla]] y [[Víctor Merello]], dirixíos por [[Vicente Cantatore]], coronóse campeón del [[Primer División de Chile 1980|tornéu nacional de 1980]], siendo este'l primeru de la so historia y el primeru pa una institución del [[Norte Grande de Chile]], na Primer División. Magar nun llograr el títulu, [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] consiguió'l derechu d'acompañar a los loínos, na [[Copa Libertadores 1981]], en ganando a la so archirrival [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], nun dramáticu partíu, que se xugó en xineru de 1981. [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] de [[Rancagua]], sicasí, realizó una positiva actuación na [[Copa Libertadores 1980|Copa Libertadores d'esi añu]], llegando a semifinales, siendo'l primer equipu de [[Provincia de Chile|provincia]] en llogralo. Amás, el campeonatu nacional de 1980, foi l'últimu tornéu pa [[Club de Deportes Aviación|Deportes Aviación]], equipu representativu de la [[Fuercia Aérea de Chile]], que baxó a [[Primer B de Chile|Segunda División]].
Nel [[Primer División de Chile 1981|tornéu de 1981]] y cola participación de 16 equipos, [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] (de la mano del so goliador [[Carlos Caszely]]) repunxo'l so habitual protagonismu y proclamóse campeón por décimotercera ocasión, apostrando a [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] a la segunda posición, al igual que na [[Copa Libertadores 1981]], en que la so final el cuadru ''loíno'', perdió contra [[Clube de Regatas do Flamengo|Flamengo]] de [[Brasil]]. Sicasí, en [[1982]], con xugadores como [[Washington Olivera]], [[Jorge Luis Siviero]] y [[Eduardo Fournier]], Cobreloa, nuna sólida campaña, reponer del títulu perdíu en 1981 y a cuenta de Colo-Colo, consagróse campeón del [[Primer División de Chile 1982|tornéu nacional 1982]], per segunda vegada na so historia. Na [[Copa Libertadores 1982|Copa Libertadores d'esi añu]], llegó per segunda vegada consecutiva a la final, pero perdió'l títulu nos últimos minutos, frente a [[Club Atlético Peñarol|Peñarol]] d'[[Uruguái]], con gol de [[Fernando Morena]] (quien nel añu 2000, llega a Chile a dirixir a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]).
El [[Primer División de Chile 1983|campeonatu nacional de 1983]] xugar con 22 equipos, sol [[sistema de toos contra toos]], contabilizando un total de 42 feches, siendo'l tornéu más llargu, de tolos xugaos hasta'l momentu, yá que s'estendió dende [[xunetu]] de [[1983]] hasta [[abril]] de [[1984]]. Mientres eses temporaes, dellos equipos [[Rexón de Chile|rexonales]], fixeron el so debú na máxima categoría, como foi'l casu de [[Club Deportivo Arturo Fernández Vial|Fernández Vial]] o [[Club Deportivo Tresandín de Los Andes|Tresandín]], sumando a otros cuadros como [[Club de Deportes Iquique|Deportes Iquique]] en [[Primer División de Chile 1980|1980]], y [[Regional Atacama]] y [[Club Deportivo San Marcos de Arica|Deportes Arica]] en [[Primer División de Chile 1982|1982]], siendo esti postreru'l que terminó per estender el fútbol profesional, na frontera más septentrional de [[Chile]]. El campeón foi [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], que consiguió la so decimocuarta estrella, por solamente un puntu más que [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]].
Para [[1984]], la cantidá d'equipos aumentó a 26, y como resultaba difícil instaurar el [[sistema de toos contra toos]], l'[[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile|Asociación Central de Fútbol]] (ACF) estremó'l [[Primer División de Chile 1984|tornéu nacional]], en dos etapes: primero una zonal y finalmente una liguilla pol títulu, que foi algamáu por [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] y que quebró impensadamente la supremacía de [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], nos últimos años, amás de terminar con un letargo de 18 años ensin ser campeón na División d'Honor. El xestor principal del quintu campeonatu ''cruciáu'', foi l'[[entrenador]] [[Ignacio Prieto]], que conformó una nueva camada de xugadores, destacar principalmente [[Marco Antonio Cornez]], [[René Valenzuela]], [[Miguel Ángel Neira]], [[Juvenal Olmos]], [[Mario Lepe]], [[Patriciu Mardones]], [[Osvaldo Hurtado Galleguillos|Osvaldo Hurtado]] y [[Jorge Aravena]]. La revelación del tornéu foi [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]], del campamentu mineru [[El Salvador (Chile)|El Salvador]].
Na [[Primer División de Chile 1985|edición de 1985]], l'[[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile|Asociación Central de Fútbol]] (ACF) volvió al [[sistema de toos contra toos]], al menguar la cantidá d'equipos a 20 participantes. [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] proclamóse campeón per tercer vegada na so historia, depués de sacar dos puntos de distancia a [[Everton de Viña del Mar|Everton]], el so más cercanu persiguidor.
Nel [[Primer División de Chile 1986|campeonatu de 1986]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] axudicóse'l so decimoquintu títulu, al ganar n'alcuentru de definición a [[Club Deportivo Palestino|Palestino]]. Foi, hasta la fecha, l'últimu campeonatu de [[Deportes Magallanes|Magallanes]], na Primer División.
Nel añu [[1987]], [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] con una gran campaña, nel [[Primer División de Chile 1987|tornéu d'esi añu]] y una amplia alloña sobre [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], consagróse campeón, per sesta vegada na so historia.
En [[1988]], [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], con [[Miguel Hermosilla]] na banca, n'enfrentando palmo a palmo la punta del [[Primer División de Chile 1988|campeonatu]] col so clásicu rival de cobre [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]], llevantó'l so cuartu títulu y dio per rematada, la so «dómina d'oru» na [[Años 1980|década]]. Sicasí, la [[Temporada 1988 del fútbol chileno|temporada]] foi marcada, pol descensu de la [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] a la [[Primer B de Chile|Segunda División]], con un mozu [[Manuel Pellegrini]], na direición téunica, como conclusión de negativos manexos institucionales y males resultancies deportives. Nesi mesmu añu, el [[Club de Deportes Valdivia]] llevó'l fútbol profesional y la máxima categoría, a la [[Rexón de los Llagos]] (anguaño la so división territorial ye de la [[Rexón de los Ríos]]).
Finalmente, cerrando la [[Años 1980|década]], la [[Primer División de Chile 1985|edición de 1989]] terminó per consagrar como campeón a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], que superó llevemente a [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]. Amás, yera'l primer títulu nacional, que [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] consiguió nel so propiu [[Estadiu Monumental (Chile)|Estadiu Monumental]], que foi inauguráu en setiembre d'esi mesmu añu, cuando ganó por 2-1 a [[Club Atlético Peñarol|Peñarol]] d'[[Uruguái]], nun partíu amistosu. Este foi l'únicu tornéu de primer División, dende [[Primer División de Chile 1938|1938]], ensin la presencia d'[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], equipu que tuvo xugando esi añu en [[Primer B de Chile|Segunda División]] y que'l so [[Segunda División de Chile 1989|campeonatu]], ganó precisamente nesa [[Temporada 1989 del fútbol chileno|temporada]], ganando a [[Club Deportivo Palestino|Palestino]], por aciu llanzamientos penaltis.
=== Años 1990 ===
Nes primeres temporaes del campeonatu nacional de los [[años 1990]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] llogró ganar cómodamente los torneos de [[Primer División de Chile 1990|1990]] —añu que marcó, el regresu del so archirrival [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] a la máxima categoría, depués d'un añu nel ascensu— y de [[Primer División de Chile 1991|1991]], que, sumaos al de [[Primer División de Chile 1989|1989]], dexáron-y conquistar, el so primer tricampeonatu. Amás, los ''albos'' ganaron la [[Copa Libertadores 1991|edición 1991]] de la [[Copa Libertadores]], en venciendo nel postreru partíu a [[Club Olimpia|Olimpia]] de [[Paraguái]] por 3-0 nel [[Estadiu Monumental (Chile)|Estadiu Monumental]]. Estos llogros del equipu albu, fueron impulsaos pol [[entrenador]] [[Croacia|croata]] [[Mirko Jozić]] (que tuvo 4 años na banca del "Cacique" y que depués, dirixiría a la Seleición Chilena). Tamién en [[1991]], [[Club Deportivo y de Desenvolvimientu Provincial Osorno|Provincial Osorno]] fixo'l so debú y estendió entá ye más, la frontera del fútbol profesional, na [[Rexón de Los Lagos]], magar baxar nesi mesmu añu. Otru fechu relevante, foi la desapaición del profesionalismo, de [[Deportes Naval de Talcahuano|Naval]], equipu perteneciente a l'[[Armada de Chile]]. Esi añu tamién se destacar la sorpresiva campaña de [[Coquimbo Unido]], que llogró'l subcampeonatu detrás de Colo-Colo.
Nel [[Primer División de Chile 1992|tornéu de 1992]], [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], dirixíu por [[José Sulantay]] y con quien salió subcampeón l'añu anterior xunto con [[Coquimbo Unido]], se títuló campeón per quinta vegada na so historia, nuevamente a cuenta de [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], que de la mesma se tituló campeón de la [[Recopa Suramericana 1992|Recopa Suramericana]] y de la [[Copa Interamericana 1992|Copa Interamericana]]. Esi foi l'últimu añu de [[Club Deportivo Arturo Fernández Vial|Fernández Vial]], na máxima división, yá que baxó a [[Primer B de Chile|Segunda División]], por aciu la Liguilla de Promoción.
Na [[Primer División de Chile 1993|edición de 1993]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] ganó'l so décimonoveno títulu, superando a [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]. Nesa [[Temporada 1993 del fútbol chileno|temporada]], el mediu futbolísticu chilenu, vio soriellu a la [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], algamar la final de la [[Copa Libertadores 1993|Copa Libertadores]]. Sicasí, el cuadru ''cruzado'' perdió la posibilidá de llograr el títulu, en cayendo ante [[São Paulo Futebol Clube|São Paulo]], por un marcador global de 5-3. No que marca hasta la fecha, esa foi la postrera final, d'un equipu [[chile|chilenu]], na [[Copa Libertadores]].
El [[Primer División de Chile 1994|campeonatu de 1994]], significó la vuelta d'[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], nel llogru d'un títulu nacional, l'octavu nel so [[Historia del Club Universidad de Chile|historia]], terminando con una seca de 25 años, ensin poder ser campeón. Nel plantel universitariu, destacaron [[Sergio Vargas Buscalia|Sergio Vargas]], [[Rogelio Delgado]], [[Ronald Fuentes]], [[Esteban Valencia]], [[Juan Carlos Ibáñez]], [[Cristián Castañeda]], [[Víctor Hugo Castañeda]], [[Luis Musrri]], [[Marcelo Jara]] y l'esitosu [[delanteru]] [[Marcelo Salas]], quien se convirtió, n'unu de les máximos ídolos de los ''azules''. Na [[Temporada 1994 del fútbol chileno|temporada 1994]], amás, [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] llogró la cuarta copa internacional oficial, pal [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]]: la [[Copa Interamericana 1994]].
Nel [[Primer División de Chile 1995|tornéu de 1995]], nuevamente [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] coronóse campeón, llogrando'l segundu bicampeonatu na so esistencia con casi'l mesmu plantel del añu anterior, amestando a importantes refuerzos como [[Leonardo Rodríguez]] y [[Cristian Traverso]]. Eso sí, los azules definieron el títulu con [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], al igual que l'añu anterior. Los ''cruzados'' (que ganaron la Copa Chile d'esi añu) xugaron col mesmu plantel del añu anterior, anque incorporaron sorpresivamente al ídolu de [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], [[Marcelo Barticciotto]], quien al añu siguiente, torna al equipu albu, pa terminar la so carrera nel mentáu equipu. [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] en tantu, reforzar col arxentín [[Marcelo Espina]], quien-y fixo 2 goles a la [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], nel tirunfo por 3-0. Amás, Colo-Colo fizo historia nel campeonatu d'esi añu, pola so goliada como llocal por 10-0 sobre [[Regional Atacama]], que'l so resultancia foi'l trunfu más apolmonante de los albos, nun tornéu nacional.
El [[Primer División de Chile 1996|campeonatu nacional de 1996]], tuvo por campeón a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], que s'axudicó'l so ventenu troféu de primer División, cuntando con xugadores como [[Ivo Basay]], [[José Luis Sierra Pando|José Luis Sierra]], [[Marcelo Ramírez]], [[Pedro Reyes González|Pedro Reyes]], [[Francisco Rojas Rojas|Francisco Rojas]], [[Emerson Pereira]], [[Marcelo Espina]] y [[Marcelo Barticciotto]], superando a la [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] (que foi la so más cercanu escolta y que díes dempués, ganó la Liguilla de Copa Libertadores), [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] (equipu que yá taba de vuelta na categoría, en compañía de [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]]) y [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], na tabla de posiciones. La temporada tamién quedó marcada, pola llegada d'[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], a les semifinales de la [[Copa Libertadores 1996|Copa Libertadores]], instancia que tamién algamó [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], pero na [[Supercopa Suramericana 1996|Supercopa Suramericana]]. Asina, la medianía de la [[Años 1990|década]], tuvo notoriedá colos trés equipos «grandes» del [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]], apostando palmo a palmo, los títulos de la Primer División.
La [[:Categoría:Temporada 1997 de fútbol en Chile|temporada 1997]] marcó toa una revolución, yá que foi la primera, en que se xugaron torneos curtios, na Primer División de Chile, estremándose'l campeonatu nacional en [[Tornéu Apertura (Chile)|Tornéu d'Apertura]] y [[Tornéu Clausura (Chile)|Tornéu de Clausura]], teniendo cada unu'l mesmu valor, qu'unu de calter añal. El formatu foi adoptáu del [[Primer División d'Arxentina|campeonatu arxentín]] y del [[Primer División de Méxicu|mexicanu]]. Nel [[Tornéu Apertura 1997 (Chile)|Tornéu d'Apertura 1997]], foi campeón la [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], en imponiéndose 3-0 a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] na final de revancha (cayera por 1-0 na ida) y el [[Tornéu Clausura 1997 (Chile)|Tornéu de Clausura 1997]], ganar precisamente Colo-Colo, qu'aventayó a la Católica, na tabla de posiciones. Hai de solliñar, que nesa mesma temporada, fixo'l so debú [[Club de Deportes Puerto Montt|Deportes Puerto Montt]], qu'estendió la frontera austral del [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]] de primer División. Per otru llau, [[Unión Española]], unu de los fundadores del profesionalismo, cayó a l'anguaño denominada [[Primer B de Chile|Primer B]] (ex Segunda División), per primer vegada na so historia, lo que tresformó, de camín, automáticamente a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], nel únicu club chilenu, qu'apostó toles temporaes, na máxima categoría del fútbol nacional. Esa temporada, tamién quedó marcada, pola llegada de [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], a les semifinales de la [[Copa Libertadores 1997|Copa Libertadores]] y la [[Supercopa Suramericana 1997|Supercopa Suramericana]], siendo esaniciáu nesa fase, de dambos torneos internacionales. Inclusive [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], enfrentáronse 4 vegaes na [[Copa Libertadores 1997]], onde'l saldu foi de 2 trunfos albos (dambes nel [[Estadiu Monumental (Chile)|Estadiu Monumental]]), un trunfu ''cruzado'' y un empate (estos 2 postreros resultaos, nos duelos xugaos nel [[Estadiu Nacional de Chile|Estadiu Nacional]]).
En [[1998]], el fútbol chileno goció d'un bon nivel, gracies a la participación de la [[Seleición de fútbol de Chile|seleición chilena]], na [[Copa Mundial de Fútbol de 1998]]. [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] cerró una de les sos décades más esitoses, yá que, nuna estrecha disputa cola so archirrival, [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], empericotióse como campeón por vigésimosegunda vegada na so historia, al ganar el [[Primer División de Chile 1998|tornéu d'esi añu]], que volvió ser añal, gracies a una anotación de [[Francisco Rojas Rojas|Francisco Rojas]] ante [[Club de Deportes Iquique|Deportes Iquique]], nel [[Estadiu Monumental (Chile)|Estadiu Monumental]], na última fecha. L'equipu albu, cuntó con un plantel de xerarquía, onde destacaron les figures de [[Marcelo Ramírez]], [[Claudio Arbiza]], [[Pedro Reyes (futbolista)|Pedro Reyes]], [[Juan Carlos González]], [[Francisco Rojas Rojas|Francisco Rojas]], [[Emerson Pereira]], [[Marcu Villaseca]], [[Marcelo Espina]], [[Marcelo Barticciotto]], [[José Luis Sierra (futbolista chilenu)|José Luis Sierra]], [[Fernando Vergara]], [[Ivo Basay]], [[Héctor Tapia]], [[Manuel Neira]] y [[Sebastián González]] y empobinaos pol [[entrenador]] [[paraguái|paraguayu]] [[Gustavo Benítez]].
Na [[Primer División de Chile 1999|temporada 1999]], instauráronse dos etapes nel tornéu de primer División: la primera entendía feches regulares, so un [[sistema de toos contra toos]], y la segunda consistía nuna liguilla pol títulu, fase a la que clasificaben los ocho meyores equipos. Esti tornéu ganar [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], que consiguió'l so décimu títulu, llogrando un invictu de 33 feches, nun mesmu campeonatu de primer División, afitáu qu'hasta l'actualidá, nun ye superáu por nengún otru equipu [[chile|chilenu]]. Nel plantel universitariu, destacaron les figures de [[Rodrigo Tello]], [[Leonardo Rodríguez]], [[Esteban Valencia]], [[Rafael Olarra]], [[Eduardo Arancibia]], [[Ronald Fuentes]], [[Flavio Maestri]], [[Sergio Vargas Buscalia|Sergio Vargas]] y el [[goliador]] [[Pedro González Vera|Pedro González]]. Nesi mesmu añu, [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] (que llogró l'ascensu l'añu anterior, al traviés de la Liguilla de Promoción), fixo'l so regresu a la máxima categoría, convirtiéndose na sorpresa del campeonatu, terminando quintu na Liguilla pol Títulu.
=== Años 2000 ===
La [[Primer División de Chile 2000|edición del añu 2000 del campeonatu nacional]], últimu tornéu del sieglu XX, tuvo como campeón a la [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], que llogró'l so tercer bicampeonatu. Xestor d'esti llogru foi'l [[Entrenadores del Club Universidad de Chile|entrenador]] [[César Vaccia]], que cuntó con xugadores consolidaos, como [[Sergio Vargas (futbolista)|Sergio Vargas]], [[Leonardo Rodríguez]], [[Pedro González Vera|Pedro González]], [[Rodrigo Tello]], [[Rodrigo Barrera]], [[Rafael Olarra]], [[Ricardo Rojas Trujillo|Ricardo Rojas]], [[Ronald Fuentes]], [[Pablo Galdames]], [[Luis Musrri]] y [[Diego Rivarola]].
Nel [[Primer División de Chile 2001|tornéu de 2001]], primer tornéu del [[sieglu XXI]], [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] dio la gran sorpresa y axudicóse el títulu. Dempués de 33 años ensin ser campeón y con [[Jorge Garcés]] nel banquín, los ''caturros'' algamaron la so tercer «estrella», de forma notable ya impecable, incluyendo 10 victories consecutives. Destacaron nel llogru d'esi títulu, [[Silvio Fernández Do Santos|Silvio Fernández]], [[Jaime Riveros]], [[Arturo Sanhueza]], [[Jorge Ormeño]], [[Moisés Villarroel]], [[Manuel Valencia]] y [[Joel Sotu]].
Na [[Temporada 2002 del fútbol chileno|temporada 2002]], l'ambiente del [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]] atopábase sopelexáu: [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] foi declaráu en [[quiebra]], el [[23 de xineru]] de [[2002]], por una delda cercana a los [[Pesu chilenu|$]]22.000.000.000 (alredor d'[[Dólar de los Estaos Xuníos|US$]]30.000.000), y corrió el riesgu de sumir. Esti capítulu, que marcó un precedente nel [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]], llevó a la mayoría de los clubes, entamaos en [[Corporación|corporaciones]] y sociedaes, ensin fines d'arriquecimientu, a constituyise en [[Sociedá anónima|sociedaes anónimes]], tresformamientu impulsáu amás, pola Llei 20.019 de Sociedaes Anónimes Deportives Profesionales (S.A.D.P.), publicada a mediaos de la [[Años 2000|década]]. Per otru llau, l'[[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile|ANFP]] determinó camudar el formatu de tornéu añal, que rexía hasta esi entós, pol sistema de dos campeonatos nel añu, [[Tornéu Apertura (Chile)|Tornéu d'Apertura]] y [[Tornéu Clausura (Chile)|Tornéu de Clausura]], tal como en [[1997]], pero estremándose cada tornéu nuna fase inicial, de feches regulares sol [[sistema de toos contra toos]], y una fase final de ''play offs'', a la que clasifiquen los equipos, con mayor cantidá de puntos, na primer fase (o fase regular), enfrentándose ente ellos, sol sistema d'[[eliminación direuta]] en partíos d'ida y de vuelta, hasta'l llogru del títulu. El modelu foi una imitación del [[Méxicu|mexicanu]] de [[Primer División de Méxicu|Primer División]], con cuenta de consiguir bonos dividendos económicos, institucionales y deportivos, pa los dirixentes de l'asociación.<ref>{{cita web |títulu=Asina se van xugar los torneos del 2002|url=http://anfp.cl/index.cfm?venceyo=13 |fechaaccesu=6 d'avientu de 2012|fecha=4 d'avientu de 2001 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20011204194345/http://anfp.cl/index.cfm?venceyo=13 |fechaarchivu=4 d'avientu de 2001|editor=ANFP}}</ref> El primer campeón, dende 2002, d'esti formatu foi [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], que venció na final del [[Tornéu Apertura 2002 (Chile)|Tornéu d'Apertura]] al conxuntu de [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]]. Nel [[Tornéu Clausura 2002 (Chile)|Tornéu de Clausura]], Colo-Colo, con un plantel xuvenil (cola esceición de los veteranos [[Marcelo Espina]] y [[Marcelo Barticciotto]]) y ante la quiebra, declarada a empiezos d'añu, coronóse campeón ganando al equipu ''cruzado'', que comandaba [[Juvenal Olmos]] (quien al añu siguiente, parte a dirixir a la seleición chilena adulta). Amás, esi tornéu foi'l postreru de Marcelo Barticciotto como xugador, yá que se retiró del fútbol, pa empecipiar la so carrera como [[entrenador]] y tamién significó l'únicu títulu de los ''albos'', nel so periodu de quiebra.
Siguiendo'l formatu anterior, [[2003]] ye recordáu como l'añu ''naranxa'', yá que [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] remembró'l so tiempu de rellumanza y coronóse bicampeón, al ganar los dos torneos de la [[Temporada 2003 del fútbol chileno|temporada]], venciendo en dambes finales a unu de los sos clásicos rivales, el [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] de [[Marcelo Espina]] y [[Iván Zamorano]]. El [[entrenador]] artífiz de la campaña loína foi [[Nelson Acosta]], que conformó un plantel bien poderosu, con xugadores como [[Patriciu Galaz]], [[Luis Alberto Fuentes Rodríguez|Luis Fuentes]], [[Rodrigo Meléndez]], [[Rodrigo Pérez]], [[Fernando Cornejo]], [[Nelson Tapia]] ente otros. Acosta dirixó al equipu nel Tornéu de [[Tornéu Apertura 2003 (Chile)|Tornéu d'Apertura]] ente que l'[[uruguái|uruguayu]] [[Luis Garisto]], facer nel de [[Tornéu Clausura 2003 (Chile)|Clausura]]. Amás, el Tornéu d'Apertura d'esi añu, foi l'últimu tornéu d'[[Iván Zamorano]] como xugador, yá que se retiró a mediaos d'añu, depués de que la ANFP, suspender por 11 partíos, por afrellar al árbitru [[Carlos Chandía]], depués de que l'árbitru espulsar, na revancha de la final de l'Apertura, xugada en Calama.
Nel [[Tornéu Apertura 2004 (Chile)|Tornéu d'Apertura 2004]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] volvió al visu y proclamóse campeón, nuna reñida campaña, na cual terminó ganando en [[Tiros dende'l puntu de penalti|definición a penaltis]] a [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] en [[Calama]], n'empatando 0-0 nel partíu d'ida y 1-1 nel de vuelta arruinando'l primera tricampeonatu de los calameños. Amás, esti tornéu foi l'últimu tornéu, del ídolu de [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], l'arxentín [[Marcelo Espina]], yá que se retiró en xunu d'esi añu, pa empecipiar la so carrera como entrenador, precisamente nel equipu colocolino, nel Tornéu d'Apertura de 2005.
Nel [[Tornéu Clausura 2004 (Chile)|Tornéu de Clausura]], [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] llogró axudicase'l títulu, l'octavu na so esistencia y de camín, el so últimu títulu nacional. El subcampeón foi [[Unión Española]], que cuntaba nes sos files, cola esperiencia de [[José Luis Sierra Pando|José Luis Sierra]]. Sicasí, nel [[Tornéu Apertura 2005 (Chile)|Tornéu Apertura 2005]], el cuadru ''hispanu'' tomóse revancha y ante [[Coquimbo Unido]], equipu que foi la sorpresa d'esi tornéu, convirtióse nuevamente en campeón, dempués de 28 años ensin títulos, llogrando de camín la so sesta estrella.
Nel [[Tornéu Clausura 2005 (Chile)|Tornéu de Clausura 2005]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] y [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] topetaron na final, per primer vegada dende la instauración de los ''play offs'', y reeditaron un históricu ''[[Clásicu Universitariu]]''. N'empatando 3-3 nel marcador global, al traviés de [[Tiros dende'l puntu de penalti|definición a penaltis]], Universidad Católica consiguió'l so novenu títulu nacional, al ganar por 5-4, na tanda de penaltis. Na fase regular, Católica llogró 49 puntos, hasta agora, la puntuación más alta en torneos curtios. Amás nesti tornéu, José María Buljubasich, porteru de la UC, llogró'l récor d'imbatibilidá por 1.352 minutos, que hasta agora nun foi superáu. El semestre tamién tuvo marcáu, pol regresu de [[Marcelo Salas]] a la «O», quien afirmó que se retiraría nel club, ensin importar conquistar o non un títulu.
[[Ficheru:Colo Colo Campeón 2006.jpg|miniaturadeimagen|left|220px|[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] llevanta la copa del [[Tornéu Clausura 2006 (Chile)|Tornéu Clausura 2006]]. Amás Colo-Colo tresformóse, nel únicu cuadru, en llograr un tetracampeonatu de primer División en Chile que fueron nes temporaes [[Temporada 2006 del fútbol chileno|2006]] y [[Temporada 2007 del fútbol chileno|2007]].]]
Dempués de discretes campañes, asumió como [[Entrenadores de Colo-Colo|entrenador]] en [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], el excampeón mundial con {{self|Arxentina|Arxentina}} en [[Copa Mundial de Fútbol de 1986|1986]] y ex[[Futbolistes de Colo-Colo|futbolista del club]], [[Claudio Borghi]]. Al pie de él, los ''albos'' volvieron dar la nota alta nel [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]], llevando per primer vegada a Colo-Colo, a axudicase un tetracampeonatu nacional, ente les temporaes de [[Temporada 2006 del fútbol chileno|2006]] y de [[Temporada 2007 del fútbol chileno|2007]], siendo'l primer equipu nel profesionalismo, n'algamar tal llogru. Nes campañes del conxuntu albu destacaron xugadores como [[Claudio Bravo (futbolista)|Claudio Bravo]], [[David Henríquez]], [[Miguel Riffo]], [[Arturo Sanhueza]], [[Rodrigo Meléndez]], [[Matías Fernández]], [[Jorge Valdivia]], [[Giovanni Hernández]], [[Gonzalo Fierro]], [[Humberto Suazo]] y [[Alexis Sánchez]]. Asina, nel [[Tornéu Apertura 2006 (Chile)|Tornéu d'Apertura 2006]], nun nuevu ''[[Clásicu del fútbol chileno|Superclásico]]'' y per primer vegada, so la modalidá de torneos curtios, Colo-Colo y [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] apostaron la final, que, en quedando la llave igualada por 2-2, foi ganada polos ''albos'' por aciu [[Tiros dende'l puntu de penalti|llanzamientos penaltis]]. Nesa definición, [[Claudio Bravo (futbolista)|Claudio Bravo]] atayó un tiru del [[colombia|colombianu]] [[Mayer Candelo]], decisivu pa la resultancia final. Depués, nel [[Tornéu Clausura 2006 (Chile)|Tornéu de Clausura]], Colo-Colo enfrentó na final al conxuntu d'[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], llogrando ganar por 6-2 nel marcador global y, de camín, llograr el so vigesimoquinto títulu. Amás, Colo-Colo foi'l primer equipu [[chile|chilenu]], en llegar a la final de la [[Copa Suramericana]], na [[Copa Suramericana 2006|edición de 2006]], la que perdió 2-1 ante'l [[Club de Fútbol Pachuca|Pachuca]] de [[Méxicu]].
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = vertical
| anchu = 150
| testu = [[Alexis Sánchez]] y [[Arturo Vidal]] xugando por [[CSD Colo-Colo|Colo-Colo]], son los dos futbolistes más reconocíos a nivel internacional nos últimos años. | posición_texto = |
| semeya1 = Alexis Sánchez.jpg
| semeya2 =
}}
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = left
| direición = vertical
| anchu = 170
| testu = Mientres la década de los [[Años 2000]] los equipos de: [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]], [[Unión Española]] y [[Everton de Viña del Mar|Everton]] llograron conquistar un títulu dempués de 33, 28 y 32 años respeutivamente. | posición_texto = |
| semeya1 =
| semeya2 =
| semeya3 =
}}
El [[Tornéu Apertura 2007 (Chile)|Tornéu d'Apertura 2007]], xugáu ensin fase de ''play offs'', por cuenta de la participación de la {{self|Chile|seleición chilena}}, na [[Copa América 2007|Copa América de Venezuela]], foi ganáu nuevamente por [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], nuna reñida disputa con [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], a la que superó por un puntu de diferencia (na antepenúltima fecha, los albos vencieron como locales, por 2-1 a los ''cruzados''). Nel [[Tornéu Clausura 2007 (Chile)|Tornéu de Clausura]], el cuadru albu coronóse como tetracampeón, en venciendo na final a la [[Club Deportivo Universidad de Concepción (fútbol)|Universidá de Concepción]], equipu que tenía como [[entrenador]], al ídolu colocolino [[Marcelo Barticciotto]]. Asina, Colo-Colo convirtióse, nel primer equipu de la Primer División de Chile, en llograr cuatro títulos nacionales, en forma consecutiva.
Nel [[Tornéu Apertura 2008 (Chile)|Tornéu d'Apertura 2008]], [[Everton de Viña del Mar|Everton]] de la ciudá de [[Viña del Mar]], contra tolos pronósticos, consagróse campeón dempués de 32 años, algamando con ello'l so cuartu títulu. El rival foi [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], con [[Fernando Astengo]] na direición téunica, que buscaba'l llogru del so primer pentacampeonatu. Na final, magar perder por 2-0 nel alcuentru d'ida, el cuadru viñamarino, entrenáu por [[Nelson Acosta]], llogró superar la desventaxa y nel duelu de vuelta, venció por 3-0 a los ''albos'' nel [[Estadiu Sausalito]], siendo'l primer equipu nel profesionalismo [[chile|chilenu]], en remontar dos goles de diferencia. Darréu, nel [[Tornéu Clausura 2008 (Chile)|Tornéu de Clausura]], Colo-Colo —col so referente [[Marcelo Barticciotto]] como [[Entrenadores de Colo-Colo|entrenador]]— repunxo'l so protagonismu nos torneos curtios y coronóse campeón una vegada más, confirmándose como l'equipu más ganador, nel formatu de los ''play-offs''. El subcampeón foi [[Club Deportivo Palestino|Palestino]], que tres 22 años, repitiendo la definición pol títulu del [[Primer División de Chile 1986|tornéu de 1986]], volvió a una instancia final nel campeonatu nacional, precisamente ante Colo-Colo.
Llegada la [[Temporada 2009 del fútbol chileno|temporada 2009]], col [[uruguái|uruguayu]] [[Sergio Markarián]] como [[Entrenadores del Club Universidad de Chile|entrenador]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] consagróse campeón del [[Tornéu Apertura 2009 (Chile)|Tornéu d'Apertura]], el so decimotercer títulu, dempués de cinco años de «seca». La final apostar ante [[Unión Española]], que presentaba un vistosu xuegu, y n'igualando 1-1 nel partíu d'ida, el cuadru universitariu imponer pola cuenta mínima na vuelta, que tuvo llugar nel [[Estadiu Santa Laura]]. Como zarru de la [[Años 2000|década]], el [[Tornéu Clausura 2009 (Chile)|Tornéu de Clausura 2009]] foi ganáu por [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], col [[Arxentina|arxentín]] [[Hugo Tocalli]] na direición téunica, qu'apostró al principal candidatu al títulu, [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]. El llogru del vigesimonoveno títulu de los ''albos'', tuvo llugar en venciendo nel partíu de vuelta por 4-2 al equipu ''cruciáu'', con destacada actuación d'[[Esteban Paredes]], y remontar un empate de 2-2, na primer final, apostada nel [[Estadiu Monumental (Chile)|Estadiu Monumental]]. Per segunda vegada consecutiva, la coronación d'un campeón, tuvo llugar nel Estadiu Santa Laura.
=== Años 2010 y actualidá ===
L'añu [[2010]] foi especial, yá que, debíu al [[Terremotu de Chile de 2010|terremotu asocedíu en febreru]], modificóse'l sistema de campeonatu col regresu inéditu del [[sistema de toos contra toos]], de dos ruedes mientres l'añu, siendo campeón l'equipu qu'atropara más puntos na tabla de posiciones. Asina, nel [[Primer División de Chile 2010|campeonatu nacional]] y de la mano del so capitán y quien foi'l goliador del tornéu con 19 anotaciones [[Milovan Mirosevic]], [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] llogró lo impensado: remontó siete puntos de ventaya a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] (que venciera a los ''cruzados'' por 3-2, nel [[Estadiu Monumental (Chile)|Estadiu Monumental]], siendo la última derrota cruciada nel tornéu), axudicóse'l décimu títulu de la so historia y consagróse [[Campeón del Bicentenariu]]. La so coronación tuvo llugar na última fecha, nel [[Estadiu San Carlos de Apoquindo]], con una goliada de 5-0 al baxáu [[Everton de Viña del Mar|Everton]]. El premiu foi'l nuevu troféu, de la Primer División del Fútbol Chileno: el [[Huemul de Plata]].
[[Ficheru:U. de Chile 2011.JPG|190px|left|miniaturadeimagen|Formación d'[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] nel añu [[2011]], equipu que se consagró como «tri-campeón» a empiezos de los [[años 2010]].]]
Na [[Temporada 2011 del fútbol chileno|temporada 2011]] recuperóse'l sistema de ''play offs'' y so esti formatu, [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] nuevamente llegó a una final, esta vegada frente a la [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], nel [[Tornéu Apertura 2011 (Chile)|Tornéu d'Apertura d'esi añu]]. Sicasí, contra tou pronósticu, los ''azules'' llograron remontar, un 0-2 nel partíu d'ida y, con destacada actuación de [[Gustavo Canales]], ganaron por 4-1 a los ''cruciaos''. Asina, Universidá de Chile algamó'l so decimocuartu títulu nacional y foi'l segundu equipu, en ganar una final, en remontando dos goles de diferencia.
Nel [[Tornéu Clausura 2011 (Chile)|Tornéu de Clausura]] d'esi añu, la «O» nuevamente repitió un bicampeonatu. Esa vegada'l postreru rival foi [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], que nun llegaba a una definición pol títulu, dende va siete años, cuadru que cayó por 3-0 nel [[Estadiu Nacional de Chile|Estadiu Nacional]], depués d'empatar 0-0, nel partíu d'ida en [[Calama]]. Amás, nesi añu y col [[Arxentina|arxentín]] [[Jorge Sampaoli]], Universidá de Chile consagróse campeón de la [[Copa Suramericana 2011]], en ganando por 1-0 y por 3-0 a [[Liga Deportiva Universitaria de Quito|Liga de Quito]], y convirtióse nel primer equipu [[chile|chilenu]], en conquistar un [[Triplete (fútbol)|triplete]] de títulos oficiales, nuna sola temporada.
Nel [[Tornéu Apertura 2012 (Chile)|Tornéu d'Apertura 2012]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] consiguió un históricu tricampeonatu, ante'l cuadru d'[[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]]. El conxuntu de [[Rancagua]] imponer por 2-1 na final d'ida y nel alcuentru de vuelta, depués de dir empataos 1-1 hasta'l minutu 92, por aciu una volea nel área tres centru de [[Roberto Cereceda]], [[Guillermo Marín]] asitió'l 2-1 a favor de los ''azules'' y forzó a una [[Tiros dende'l puntu de penalti|definición a penaltis]]. Dende los dolce pasos, O'Higgins malogró los sos cuatro tiros de penalti, ente que pola «O» anotaron [[Charles Aránguiz]] y [[Raúl Ruidíaz]] (2-0), lo que dexó al conxuntu universitariu axudicase'l so primera tricampeonatu, siendo'l tercer equipu de la Primer División de Chile en llogralo, dempués de [[Deportes Magallanes|Magallanes]] y [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]. El [[Porteru (fútbol)|porteru]] d'Universidá de Chile, [[Johnny Herrera]], alzóse como la figura, al atayar trés de los cuatro llanzamientos penaltis, del equipu rancagüino. Esti títulu, ratificó la hexemonía de la Universidá de Chile, nesi añu y, de camín, confirmó al [[Arxentina|Arxentín]] [[Jorge Sampaoli]], como'l téunicu más esitosu, na historia del equipu azul. Tamién Universidá de Chile, llegó a semifinales de Copa Libertadores, en 2010 y 2012.
El [[Tornéu Clausura 2012 (Chile)|Tornéu Clausura 2012]], foi'l postreru que s'apostó, col formatu de play-offs. Nuna final inédita, [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] remontó un 3-1 en contra nel partíu d'ida, ganando pol mesmu marcador en [[Talcahuano]] a [[Unión Española]], el gran favoritu (que la so condición demostrar, n'esaniciando al líder y sublider de la fase regular ([[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], respeutivamente), magar clasificase octavu, na tabla), forzando a la [[Tanda de penaltis|definición dende'l puntu de penalti]], onde'l conxuntu ''acereru'' ganó 3-2 (con una maxistral actuación de los porteros [[Nery Veloso]] y [[Eduardo Llobos]]), llogrando un títulu, dempués de 38 años. D'esta manera, el conxuntu siderúrxicu ye'l primer equipu de provincia, en llevantar el Huemul de Plata, llevantó per segunda vegada un títulu en [[Talcahuano]] (primero nel [[Estadiu CAP]]).
El [[Tornéu Transición 2013 (Chile)|Tornéu Transición 2013]], foi l'últimu tornéu previu al debú del ''formatu européu'', y Unión Española llogró cobrase revancha, de perder el tornéu anterior, al coronase campeón per séptima vegada y la primera que lo consigue nel so estadiu, el [[Estadiu Santa Laura|Santa Laura]], en venciendo a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] por 1-0, pese al bon esfuerciu d'[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], qu'a pesar de vencer como visitante, por 2-1 al baxáu [[Club Deportivo San Marcos de Arica|San Marcos de Arica]], que venía de tornar a la Primer División, nun pudo arrampuñar el títulu al equipu de [[José Luis Sierra Pando|José Luis Sierra]], por diferencia de goles, pese al terminar empataos na puntuación.
Nel primer tornéu, dende'l cambéu de calendariu, l'[[Tornéu Apertura 2013 (Chile)|Apertura 2013]], [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] y [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] de Rancagua, tuvieron una zarrada llucha pol campeonatu, tres la cual depués de les 17 feches de la fase regular, igualar nel primer llugar de la tabla, cola mesma cantidá de puntos y balance de victories-empates-derrotes. El títulu definióse, nun partíu extra xugáu nel [[Estadiu Nacional de Chile|Estadiu Nacional]], ende'l cuadru de la ciudá histórica, venció pola cuenta mínima y llogró'l primer campeonatu de la so historia (entós que se-y escapara'l títulu, va añu y mediu tras), y col récor de "Campeón que nun xugó de llocal" ([[Estadiu El Teniente|El Teniente]], taba en remodelación). De la mano d'[[Eduardo Berizzo]] y con xugadores claves como [[Braulio Leal]], [[Julio Barroso]] y [[Pablo Calandria]] ente otros, O'Higgins llevantó la copa dedicada a los 16 hinches, que morrieron trágicamente en Tomé meses tras, xusto cuando O'Higgins xugaba de visita, ante [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] en [[Talcahuano]].
Nel [[Tornéu Clausura 2014 (Chile)|Tornéu Clausura 2014]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], dirixíu por [[Héctor Tapia]], foi'l campeón del certame, al ganar na decimoquinta fecha del campeonatu por 1 a 0 a [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] nel [[Estadiu Monumental (Chile)|Estadiu Monumental]] ante 41.275 espectadores. D'esa manera, consiguió la so trentena estrella y el so primer "Huemul de Plata", tres 4 años y mediu (7 torneos) ensin consiguir el títulu nacional. Amás tresformóse, nel meyor campeón del fútbol chileno en 73 años, con un 82,4% de rendimientu, sacando solamente 9 puntos, al so más cercanu persiguidor [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], con quien empató a 2 nel Monumental, na penúltima fecha. Unu de los principales artífices del títulu foi [[Esteban Paredes]], [[Goliadores_del Tornéu_Clausura_2014_(Chile)#Goliadores|goliador del Tornéu]] con 16 tantos. Consiguió 5 anotaciones, nel postreru partíu ante [[Club Deportivo Ñublense|Ñublense]] en [[Chillán]], onde Colo-Colo ganó por 5 a 3. El tornéu tamién foi marcáu pol descensu de [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]] y [[Everton de Viña del Mar|Everton]], el primeru baxó na penúltima fecha al cayer ante [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], ente que los viñamarinos, empataron ensin goles ante [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] como visitante, polo que magar terminó igualáu a puntos con [[Deportes Unión La Calera|Unión La Calera]], la so peor diferencia de goles, provocó'l so descensu y la permanencia de los caleranos, na categoría. Foi amás l'últimu tornéu pa [[Moisés Villarroel]], yá que se retiró en marzu d'esi añu, xugando pol so club formador [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]], dempués d'un partíu contra [[Unión Española]].
Nel [[Tornéu Apertura 2014 (Chile)|Apertura 2014]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] clasificóse campeón, tres una zarrada llucha con [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]]. Na última fecha, los ''azules'' llegaben n'igualdá de puntos, colos ''albos'' y un puntu enriba de los ''caturros'', quien xugaben en [[Valparaíso]] ante Colo-Colo. Un trunfu por 1-0 ante [[Deportes Unión La Calera|Unión La Calera]], con penalti convertíu por [[Gustavo Canales]] al minutu 88 y la derrota de Colo-Colo por 2-0 a manes de Santiago Wanderers, diéron-y el decimoséptimu títulu nacional, a la Universidá de Chile.<ref>{{cita web|títulu=La "O" aprovechó trespié de Colo-Colo pa llevantar el so 17º títulu|url=http://anfp.cl/noticia/22692/la-o-aprovecho-traspie-de-colo-colo-pa-llevantar-la|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014|fecha=8 d'avientu de 2014|editor=[[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile|ANFP]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190915222433/http://anfp.cl/noticia/22692/la-o-aprovecho-traspie-de-colo-colo-pa-llevantar-la|fechaarchivu=2019-09-15}}</ref>
Nel [[Tornéu Clausura 2015 (Chile)|Clausura 2015]], [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]] coronóse campeón per primer vegada na so historia, en venciendo por 3-2 a [[Athletic Club Barnechea|Barnechea]] (equipu que yá taba baxáu), ente qu'[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], otru candidatu al títulu, xugaba con [[Club de Deportes Iquique|Deportes Iquique]]. L'equipu d'[[El Salvador (Chile)|El Salvador]] sentía la presión, porque los ''cruciaos'' vencíen 3-0 a los iquiqueños, y los ''mineros'' cayíen 2-1. Sicasí, Deportes Iquique empató-y 3-3 a los estudiantiles, dándo-yos esperances a los ''lexonarios''. Nos minutos finales de dambos partíos, cóbrase un penalti a dambos candidatos al títulu, un penalti foi convertíu por [[Matías Donoso]] de Cobresal, ente que l'otru penalti, foi falláu por [[Darío Botinelli]] n'Universidad Católica. Esta combinación, dio-y el títulu a los atacameños y un nuevu pasaxe a los [[Copa Libertadores d'América|torneos internacionales]]. Amás, Cobresal ganó'l so primer títulu, superando por 2 puntos al subcampeón [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], equipu que tuvo al so goliador [[Esteban Paredes]], a lo más goliador del campeonatu, per tercer tornéu consecutivu. La temporada tamién tuvo marcada, pol primer descensu de [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], en xubiendo en 1978, y caltenese en Primer División de magar, habiendo ganáu ocho títulos de lliga y calteníu una supremacía sobre [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], hasta esta temporada. El descensu del cuadru de Calama, foi finalmente por secretaría, depués de que la ANFP, restara 3 puntos a Cobreloa, depués de qu'[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] y [[Club Deportivo Ñublense|Ñublense]] (equipu que tamién baxó, amás de los loínos y [[Athletic Club Barnechea|Barnechea]]), acusaron a los loínos, d'usar a [[Alejandro Hisis]], como miembru del so cuerpu téunicu (él arrincó esi tornéu, como miembru del cuerpu téunicu, del equipu de Chillán).
Nel [[Tornéu Apertura 2015 (Chile)|Tornéu d'Apertura 2015]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] coronóse campeón por 31ª vegada na so historia, magar que nun xugó'l so partíu como visitante ante [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]], por cuenta de los graves incidentes, provocaos polos aficionaos "albos" y "caturros". Colo-Colo foi beneficiáu, depués de qu'[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], ayudar, depués de vencer como llocal por 1-0 a [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], equipu que quería arrampuñar el títulu al equipu colocolino, yá que taba un puntu embaxo del "cacique", na tabla de posiciones. Amás, [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] lideró la tabla de posiciones, nes 15 feches del tornéu, a pesar del intentu d'[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], d'arrampuña-y el lideralgu y el títulu y particularmente, pol trunfu na agonía del equipu ''cruzado'', sobre l'equipu albu, na 8ª Fecha del certame. Amás, l'entrenador albu [[José Luis Sierra (futbolista chilenu)|José Luis Sierra]], pasó a la historia de Colo-Colo, como l'octavu en ser campeón col "Cacique", como xugador y entrenador.
Nel [[Tornéu Clausura 2016 (Chile)|Clausura 2016]], [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] llogró la so estrella númberu once na última fecha. Ganó por 2-1 a [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] y llogró 29 puntos, unu más que'l so persiguidor más cercanu, [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y por 2 sobre [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] (que llegara como piqueru a la última fecha). Ente les figures del campeón tuvieron [[Cristopher Toselli]], [[Guillermo Maripán]], [[José Pedro Fuenzalida]], [[Jeisson Vargas]] y [[Nicolás Castillo]] y toos comandados por [[Mario Salas]], l'entrenador más esitosu na historia del equipu ''cruzado''. En quince partíos, la franxa totalizó nueve victories, dos empates y cuatro ganes.<ref>{{cita web |añu=2016|url=http://www.cooperativa.cl/noticias/deportes/tornéu-de-clausura/o-catolica-dar-vuelta-ante-audax-y conságrose-campeon-del tornéu-de/2016-04-30/180313.html|títulu=U. Católica dar vuelta ante Audax y consagróse campeón del Tornéu de Clausura|editor=Cooperativa |fechaaccesu=1 de mayu de 2016}}</ref> Na parte baxa, [[Club Deportivo San Marcos de Arica|San Marcos de Arica]] y [[Deportes Unión La Calera|Unión La Calera]] fueron los equipos, que sufrieron el descensu a la Primera B. Magar los ariqueños terminaron empataos con [[San Luis de Quillota]], na tabla acumulada de la temporada, la so peor diferencia de goles, pasólos rápido la cuenta y provocó el so descensu, depués de 2 años d'estadía na máxima categoría y los caleranos fueron l'equipu con menos puntos acumulaos na temporada, yá que terminaron debaxo de los ariqueños y los quillotanos, na tabla acumulada. Per otru llau, esti tornéu tamién marcó'l debú del arxentín [[Sebastián Becaccece]], como entrenador de la [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] y el so primer tornéu nel bancu de los azules, tuvo marcáu pol mal desempeñu del equipu nel tornéu y los problemes d'indisciplina, causaos polos mesmos xugadores del plantel del equipu universitariu.
Nel [[Tornéu Apertura 2016 (Chile)|Apertura 2016]], el [[8 d'avientu]] de [[2016]], [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] apostó la última fecha con un trunfu de 2:0 ante [[Club de Deportes Temuco|Deportes Temuco]] nel [[Estadiu Germán Becker]], dambos goles convertíos por [[Nicolás Castillo]], la franxa llogró la so docena estrella y el primer bicampeonatu de la so historia en torneos de primer División.<ref>{{cita web |añu=2016|url=http://www.24horas.cl/deportes/futbol-nacional/universidá-catolica-sumar al-selectu-grupu-de-los-bicampeones-del-futbol-chileno-2215465 |títulu=Universidad Católica sumar al selectu grupu de los bicampeones del fútbol chileno|editor=24 hores |fechaaccesu=8 d'avientu de 2016}}</ref> Ente les figures del equipu ''bicampeón'', qu'amás ganó la [[Supercopa de Chile 2016]] nel mesmu semestre, tuvieron [[Cristopher Toselli]], [[Guillermo Maripán]], [[Alfonso Parot]], [[César Fuentes]], [[Enzo Kalinski]], [[Diego Buonanotte]], [[Ricardo Noir]]; [[José Pedro Fuenzalida]] y [[Nicolás Castillo]], goliador del tornéu tal como'l semestre anterior. En quince partíos, Universidad Católica totalizó nueve victories, cuatro empates y dos ganes.<ref>{{cita web|añu=2016|url=http://especiales2.cooperativa.cl/campeon-apertura-2016-universidá-catolica/apps/2016-12-06/110314.html|títulu=¡Bicampeón!|editor=Cooperativa|fechaaccesu=9 d'avientu de 2016}}</ref>
[[Ficheru:Jhonny_Cristián_Herrera.jpg|120px|miniaturadeimagen|left|[[Johnny Herrera]], [[Porteru|porteru]] y referente de la «O». Ye'l segundu futbolista con más títulos en primer división, con 9.]]
Nel [[Tornéu Clausura 2017 (Chile)|Tornéu de Clausura 2017]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] coronóse campeón, tres una zarrada llucha cola so archirrival [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]. El "Románticu Viaxeru" aprovechó'l tropiezu del "Cacique" na penúltima fecha y quedóse col títulu na última fecha, ganando como llocal a [[San Luis de Quillota]], anque nesa mesma última fecha, [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] ganó como visita al baxáu [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]] en [[La Serena (Chile)|La Serena]]. Precisamente, l'equipu del altor d'El Salvador, baxó automáticamente a la Primera B, depués de 14 años y mediu consecutivos na Primer División, depués d'empatar como visitante ante [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] en [[Valparaíso]]. El tornéu tamién tuvo marcáu, pol baxu nivel de la [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], qu'aspiraba al tricampeonatu nacional (que perdió na fecha 13 en cayendo 2-1 frente a [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] en [[Talcahuano]]), de la mano del so esitosu entrenador [[Mario Salas]], l'entrenador más esitosu, na historia del equipu ''cruzado''. La so concentración na [[Copa Conmebol Libertadores 2017]], pasó-y la cuenta al equipu del "Comandante" nel planu local, yá que taba inclusive, nos postreros puestos de la tabla de la Clausura, pero terminó recuperando terrenal y remató nel cuartu llugar de la Clausura, anque se quedó cola tabla acumulada de la temporada 2016-17, magar que el equipu reforzar col delanteru uruguayu [[Santiago Silva|Santiago "El Tanque" Silva]], que llegó pa reemplazar al ídolu ''cruzado'' [[Nicolás Castillo]], quien emigró a Méxicu. Tamién se destacar la bona campaña de [[Club de Deportes Iquique|Deportes Iquique]], que tuvo piqueru na metá del campeonatu, pero terminó fora de los primeros llugares, repitiendo'l so baxón del tornéu anterior, específicamente na parte final del campeonatu.
Nel [[Tornéu Transición 2017 (Chile)|Tornéu de Transición 2017]]; [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], [[Unión Española]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], [[Everton de Viña del Mar|Everton]] y [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], tuvieron una reñida llucha por quedase col títulu, que'l so títulu finalmente quedó en manes del equipu albu, que ganó como visitante a [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] por 3-0 en [[Concepción (Chile)|Concepción]] y baxó el so 32° estrella nel so firmamentu, depués d'un añu y mediu de nun poder consiguir la corona, magar los intentos d'[[Unión Española]] y [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], que ganaron los sos compromisos como locales y que yeren los únicos qu'aspiraben a arrampuñar el títulu a [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], equipu que se dio'l gustu de ganar, non solo a los 4 equipos enantes señalaos, que fueron los sos rivales direutos, sinón que tamién a [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] como visitante. Colo-Colo con [[Pablo Guede]] na banca, tuvo como figures importantes a [[Esteban Paredes]], [[Jaime Valdés]], [[Jorge Valdivia]] (que tornó a Chile depués de xugar casi 11 años nel estranxeru), [[Julio Alberto Barroso|Xunetu Barroso]], [[Agustín Orión]] (que reemplazó definitivamente a [[Justo Villar]]) y [[Octavio Rivero]], esti postreru nun xugara nel entamu del tornéu, pero apaeció na recta final del tornéu, anotando goles claves como'l que-y fixo a [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], [[Unión Española]] y [[Everton de Viña del Mar|Everton]], amás del gol nel partíu decisivu ante [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] y nel partíu anterior ante [[Club de Deportes Provincial Curicó Unido|Curicó Unido]], equipu que fixo'l so reestrenu na máxima categoría. De camín, Colo-Colo tomóse revancha de la so archirrival [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], por arrampuña-yos el títulu nel tornéu anterior y meses antes, el "Cacique" consiguió la [[Supercopa de Chile 2017|Supercopa Nacional 2017]], depués de ganar por 4-1 a [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] nel [[Estadiu Nacional de Chile|Estadiu Nacional]].
== Sistema de campeonatu ==
Dende [[2013]], l'[[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile|ANFP]] decidió adoptar el calendariu futbolísticu [[Europa|européu]], de manera que, tres la disputa d'un [[Tornéu Transición 2013 (Chile)|Tornéu de Transición]] nel primer semestre d'esi añu (dende'l [[25 de xineru]] hasta'l [[26 de mayu]]), cada temporada del fútbol profesional en Chile instaurar ente dos años siguíos, volviendo a un [[Tornéu Transición 2017 (Chile)|Tornéu de Transición]] na temporada 2017, pa nuevamente volver a un tornéu llargu nesta temporada 2018:<ref>{{cita web|autor=ANFP|títulu=Bases Campeonatu Nacional - Primer División Temporada 2013-2014 - Apertura y Clausura|url=http://anfp.cl/documentos/1371251641-BASES%20PD%20Temporada%202013-2014.pdf|fechaaccesu=15 d'agostu de 2013|enllaceautor=Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile|editor=[[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile{{!}}ANFP]]|añu=2013-2014|formatu=PDF|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161020051217/http://www.anfp.cl/documentos/1371251641-BASES%20PD%20Temporada%202013-2014.pdf|fechaarchivu=2016-10-20}}</ref>
* Dempués de 8 años el tornéu [[2018]] va xugar en dos ruedes (tornéu llargu), sol [[sistema de toos contra toos]].
* A la fin del certame l'equipu ganador corónase como «Campeón Nacional de primer División del Fútbol Profesional Chilenu».
* El 1°, 2° y 3° llugar van tener accesu a xugar Copa Libertadores
* El 4°, 5°, 6° y 7° llugar van tener accesu a xugar Copa Suramericana
* Rematada la temporada, los clubes que s'alluguen nes posiciones 15° y 16º de la tabla, van baxar a la [[Primer B de Chile]]. Los ascensos y descensos fadrán efectivos a partir de la temporada siguiente a aquella en que se producieron.
== Cobertoria mediática ==
Anguaño, la tresmisión televisiva en direuto de la Primer División de Chile, ta a cargu de la canal [[Canal del Fútbol|CDF Premium]], [[Canal del Fútbol|CDF HD]] y [[Canal del Fútbol|Estadiu CDF]], que tresmiten los partíos en direuto y en direutu, y [[Canal del Fútbol|CDF Básicu]] que los tresmite en diferíu. Amás, [[TV Chile]] tresmite al estranxeru trés partíos por fecha, dos d'ellos en vivu.
Estaciones radiales como [[ADN Radio Chile|ADN]], [[Radio Agricultura|Agricultura]], [[Radio Cooperativa (Chile)|Cooperativa]], [[Radio Bíu Bíu|Bíu Bíu]], [[Radio La Clave|La Clave]], [[Tele13 Radio]], [[Radio Portales de Santiago|Portales de Santiago]], [[Radio Universidá de Chile|Universidá de Chile]], [[Radio Santiago|Santiago]] y numberoses otres emisores rexonales, encargar de la radiodifusión de los partíos.
Los compautos de los partíos, estrenar en televisión abierta na canal [[La Red (canal de televisión)|La Red]], última canal ganadora de la llicitación respeutiva (n'años anteriores fueron tresmitíos por [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]], [[Televisión Nacional de Chile|TVN]] y [[Mega (canal de televisión de Chile)|MEGA]]), pa ser depués lliberaos a les 00:00 hores del llunes siguiente, pal restu de les canales. Amás, La Red tien una alianza con CDF, pa emitir los programes CDF Noticies (cada llunes a sábadu en 2 horarios) y La Fecha a xeitu (los domingos a les 21:30 hores por La Red y una hora más tarde, por toles señales del CDF). Pero a partir del [[Tornéu Apertura 2016 (Chile)|Tornéu d'Apertura 2016]], los goles tamién se van emitir nes pantalles de [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]], na seición "Digan la Verdá" del noticieru Teletrece, cada domingu nel mentáu noticieru. [[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] tamién va emitir los goles del Campeonatu Nacional y la Copa Chile, na seición de Deportes del noticieru Agora Noticies, tolos díes qu'hayan partíos nel mentáu noticieru. Polo cual, Canal 13, Mega y La Red van compartir la llicitación de los goles del fútbol chileno, pol segundu semestre de 2016.
En [[internet]], el portal [[Radio Cooperativa (Chile)|''Cooperativa.cl'']] tien la exclusividad pa xubir a la so plataforma los goles de cada fecha, esto en ganando una llicitación del [[Canal del Fútbol|CDF]]. La páxina web de [[Televisión Nacional de Chile|TVN]] tamién ufierta los goles, al traviés del sitiu de ''Domingo de Goles''.
== Equipos participantes ==
{{AP|Equipos participantes de la Primer División de Chile}}
Un [[Equipos participantes de la Primer División de Chile|total de 52 equipos]] (considerando fusiones y cambeos de nome), participó a lo llargo de les 86 temporaes de la Primer División, de los cualos 16 llograron dalguna vegada'l campeonatu.
Solo [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] xugó les 86 temporaes del fútbol chileno en Primer División. Siguir de cerca [[Unión Española]], que nun xugó en [[1939]] pola [[Guerra Civil Española]], y xugó en [[Primer B de Chile|Primer B]] ente [[1998]] y [[1999]].
=== Equipos participantes 2018 ===
Los siguientes 16 clubes participen na Primer División de la [[Temporada 2018 del fútbol chileno|Temporada 2018]].
{| {{tablaguapa}} style="width:100%; font-size:85%"
|-
!Equipu !!Ciudá !!Fundación !!Entrenador !!Estadiu !!Capacidá !!Uniforme !!Patrocinador principal
|-
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px]] '''[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]'''
|[[Santiago de Chile|Santiago]]
|[[30 de payares]] de [[1910]]
|{{Bandera|CHI}} [[Juan José Ribera]]
|[[Estadiu Bicentenariu Municipal de La Florida|Bicentenariu de La Florida]]
|<center>12 106
|{{bandera|Italia}} [[Macron (marca)|Macron]]
|{{bandera|CHI}} Traverso
|-
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]'''
|[[Santiago de Chile|Santiago]]
|[[19 d'abril]] de [[1925]]
|{{Bandera|CHI}} [[Hector Tapia]]
|[[Estadiu Monumental (Chile)|Monumental David Arellano]]
|<center>47 347
|{{bandera|USA}} [[Under Armour]]
|{{bandera|Reinu Xuníu}} [[MG Car Company Limited|MG Motors]]
|-
|[[Ficheru:600px Bianco con diagonale Rossa.png|20px]] '''[[Club de Deportes Provincial Curicó Unido|Curicó Unido]]'''
|[[Curicó]]
|[[26 de febreru]] de [[1973]]
|{{bandera|CHI}} [[Jaime Vera Rodríguez|Jaime Vera]]
|[[Estadiu La Granxa|La Granxa]]
|<center>8 000
|{{bandera|CHI}} OneFit
|{{bandera|CHI}} Multihogar
|-
|[[Ficheru:600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg|20px]] '''[[Club de Deportes Antofagasta|Deportes Antofagasta]]'''
|[[Antofagasta]]
|[[14 de mayu]] de [[1966]]
|{{bandera|Arxentina}} Gerardo Ameli
|[[Estadiu Rexonal Calvo y Bascuñán|Rexonal Calvo y Bascuñán]]
|<center>21 178
|{{bandera|Chile}} Cafu
|{{bandera|Chile}} [[Minera Escondida|Escondida]]
|-
|[[Ficheru:600px Celeste e Nero.png|20px]] '''[[Club de Deportes Iquique|Deportes Iquique]]'''
|[[Iquique]]
|[[21 de mayu]] de [[1978]]
|{{Bandera|CHI}} [[Miguel Riffo]]
|[[Estadiu Tierra de Campeones (Chile)|Tierra de Campeones]]
|<center>11 706
|{{bandera|Italia}} Rete |{{bandera|Chile}}
[[Universidad Arturo Prat|UNAP]]
|-
|[[Ficheru:600px Bianco e Verde (Strisce Orizzontali).png|20px]] '''[[Club de Deportes Temuco|Deportes Temuco]]'''
|[[Temuco]]
|[[27 de xunu]] de [[1916]]
|{{Bandera|CHL}} [[Miguel Ponce]]
|[[Estadiu Germán Becker|Germán Becker]]
|<center>18 500
|{{bandera|USA}} [[Capelli Sport]]
|{{bandera|CHI}} [[Colchones Rosen|Rosen]]
|-
|[[Ficheru:600px Blu con striscia Gialla.png|20px]] '''[[Everton de Viña del Mar|Everton]]'''
|[[Viña del Mar]]
|[[24 de xunu]] de [[1909]]
|{{Bandera|Arxentina}} [[Javier Torrente]]
|[[Estadiu Sausalito|Sausalito]]
|<center>23 423
|{{Bandera|Méxicu}} [[Pirma]]
|{{bandera|Chile}} [[Viña del Mar]] - {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Fox Sports (Chile)|Fox Sports]]
|-
|[[Ficheru:600px Nero e Azzurro (Strisce)2.png|20px]] '''[[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]]'''
|[[Talcahuano]]
|[[7 de xunu]] de [[1947]]
|{{Bandera|Arxentina}} [[Nicolás Larcamón]]
|[[Estadiu Huachipato-CAP Acero|Huachipato-CAP Aceru]]
|<center>10 751
|{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Mitre Sports International|Mitre]]
|{{bandera|Chile}} [[Producto Fernández|PF]]
|-
| '''[[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]]'''
|[[Rancagua]]
|[[7 d'abril]] de [[1955]]
|{{Bandera|CHI}} [[Marco Antonio Figueroa]]
|[[Estadiu El Teniente|El Teniente]]
|<center>15 809
|{{bandera|Alemaña}} [[Adidas]]
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[VTR (empresa)|VTR]]
|-
|[[Ficheru:Flag of Palestine (3-2).svg|20px]] '''[[Club Deportivo Palestino|Palestino]]'''
|[[Santiago de Chile|Santiago]]
|[[20 d'agostu]] de [[1920]]
|{{bandera|ARX}} [[Sebastián Ariel Méndez|Sebastián Méndez]]
|[[Estadiu Municipal de La Cisterna Municipal de La Cisterna]]
|<center>11 107
|{{bandera|Chile}} Training
|{{bandera|Palestina}} Bank Of Palestine</center>
|-
|[[Ficheru:600px Giallo.png|20px]] '''[[San Luis de Quillota|San Luis]]'''
|[[Quillota]]
|[[8 d'avientu]] de [[1919]]
|{{bandera|ARX}} [[Diego Mario Osella|Diego Osella]]
|[[Estadiu Municipal Lucio Fariña Fernández|Lucio Fariña Fernández]]
|<center>7 703
|{{bandera|USA}} [[Capelli Sport]]
|{{bandera|CHI}} [[Producto Fernández|PF]]
|-
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px]] '''[[Unión Española]]'''
|[[Santiago de Chile|Santiago]]
|[[18 de mayu]] de [[1897]]
|{{bandera|ARX}} [[Martín Palermo]]
|[[Estadiu Santa Laura|Santa Laura-Universidá SEK]]
|<center>21 894
|{{bandera|Italia}} [[Kappa (marca)|Kappa]]
|{{bandera|España}} [[Universidá SEK Chile|Universidá SEK]]
|-
|[[Ficheru:600px solid HEX-FF0000.svg|20px]] '''[[Deportes Unión La Calera|Unión La Calera]]'''
|[[La Calera (Chile)|La Calera]]
|[[26 de xineru]] de [[1954]]
|{{bandera|CHI}} [[Víctor Rivero]]
|[[Estadiu Municipal Lucio Fariña Fernández|Lucio Fariña Fernández]]<ref>Unión La Calera utiliza l'Estadiu Lucio Fariña Fernández, por cuenta de la remodelación del so estadiu principal, el [[Estadiu Municipal Nicolás Chahuán Nazar|Nicolás Chahuán Nazar]].</ref>
|<center>7 703
|{{bandera|Chile}} KS7
|
|-
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]'''
|[[Santiago de Chile|Santiago]]
|[[21 d'abril]] de [[1937]]
|{{Bandera|España}} [[Beñat San José]]
|[[Estadiu San Carlos de Apoquindo|San Carlos de Apoquindo]]
|<center>20 000<ref name="Conmebol pon_1">{{cita web | autor = | coautor = | añu = 2012 | url = http://diario.latercera.com/2012/11/10/01/contenido/deportes/4-122684-9-conmebol-pon-en-dulda-a-san-carlos.shtml | títulu = Conmebol pon en dulda a San Carlos (párrafu 12) | editor = La Tercera | fechaaccesu = 7 de setiembre de 2013 }}</ref>
|{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Umbro (marca)|Umbro]]
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[DirecTV]]
|-
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]'''
|[[Santiago de Chile|Santiago]]
|[[24 de mayu]] de [[1927]]
|{{Bandera|Arxentina}} [[Frank Darío Kudelka]]
|[[Estadiu Nacional de Chile|Nacional]]
|<center>47 665
|{{bandera|Alemaña}} [[Adidas]]
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Chevrolet]]
|-
|[[Ficheru:600px Giallo e Blu.svg|20px]] '''[[Club Deportivo Universidad de Concepción (fútbol)|Universidá de Concepción]]'''
|[[Concepción (Chile)|Concepción]]
|[[8 d'agostu]] de [[1994]]
|{{Bandera|CHI}} [[Francisco Bozán]]
|[[Estadiu Municipal de Concepción|Alcaldesa Ester Roa Rebolledo]]
|<center>30 457
|{{bandera|CHI}} KS7
|{{bandera|CHI}} [[Universidá de Concepción|UdeC]]
|}
=== Equipos por [[Rexones de Chile|rexón]] ===
<center>
{| {{tablaguapa}}
|-
!Rexón
!Nº
!Equipos
|-
|[[Ficheru:Flag of the Metropolitan Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón Metropolitana de Santiago|Rexón Metropolitana]]
|align=center|6||align=center|[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], [[Club Deportivo Palestino|Palestino]], [[Unión Española]], [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] y [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|-
|[[Ficheru:Flag of Valparaiso Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón de Valparaíso|Valparaíso]]
|align=center|3||align=center| [[Everton de Viña del Mar|Everton]], [[San Luis de Quillota]] y [[Club de Deportes Unión La Calera|Unión La Calera]]
|-
|[[Ficheru:Flag of Biobío Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón del Biobío|Biobío]]
|align=center|2||align=center|[[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] y [[Club Deportivo Universidad de Concepción (fútbol)|Universidá de Concepción]]
|-
|[[Ficheru:Flag of Tarapaca, Chile.svg|25px]][[Rexón de Tarapacá|Tarapacá]]
|align=center|1||align=center|[[Club de Deportes Iquique|Iquique]]
|-
|[[Ficheru:Flag of Antofagasta Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón d'Antofagasta|Antofagasta]]
|align=center|1||align=center|[[Club de Deportes Antofagasta|Antofagasta]]
|-
|[[Ficheru:Flag of O'Higgins Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón del Llibertador Xeneral Bernardo O'Higgins|O'Higgins]]
|align=center|1||align=center|[[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]]
|-
|[[Ficheru:Flag of Maule, Chile.svg|25px]] [[VII Rexón del Maule|Maule]]
|align=center|1||align=center|[[Club de Deportes Provincial Curicó Unido|Curicó Unido]]
|-
|[[Ficheru:Flag of La Araucanía Region.svg|25px]] [[IX Rexón de la Araucanía|Araucanía]]
|align=center|1||align=center|[[Club de Deportes Temuco|Temuco]]
|}
</center>
== Equipos participantes Primer División 2018 ==
{| align=center width=90% border=1 cellpadding="2" cellspacing="0" style="wikitable: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 85%; text-align: left;"
|- align=center bgcolor=#006699 style="color: white;"
! Equipu
!Ciudá
!Primer <br />participación
! Temporaes<br />totales
! Última torna
!Temporaes<br />consecutives<br />dende postreru<br />torna
!Allugamientu<br /> n'el<br /> Transición 2017
! Títulos<br />
! Antigüedá
|-
|'''[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]'''||[[Santiago de Chile|Santiago]]||align="center"|[[1933]]||align="center"|73||align="center"| [[1996]]||align="center"|24||align="center"|5°|| align="center" |4 ||align="center" |{{edá|30|11|1910}}
|-
|'''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]'''||[[Santiago de Chile|Santiago]]||align="center"|[[1933]]||align="center"|87||align="center"| ||align="center"|87||align="center"|1°|| align="center" |32 ||align="center" |{{edá|19|4|1925}}
|-
|'''[[Club de Deportes Provincial Curicó Unido|Curicó Unido]]'''||[[Curicó]]||align="center"|[[2009]]||align="center"|3||align="center"|[[2017]]||align="center"|2||align="center"|8° || align="center" | ||align="center" |{{edá|26|2|1973}}
|-
|'''[[Club de Deportes Antofagasta|Antofagasta]]'''||[[Antofagasta]]||align="center"|[[1969]]||align="center"|29||align="center"|[[2012]]||align="center"|8||align="center"|7° || align="center" | ||align="center" |{{edá|14|5|1966}}
|-
|'''[[Club de Deportes Iquique|Iquique]]'''||[[Iquique]]||align="center"|[[1980]]||align="center"|24||align="center"|[[2011]]||align="center"|9||align="center"|16° || align="center" | ||align="center" |{{edá|21|5|1978}}
|-
|'''[[Club de Deportes Temuco|Temuco]]'''||[[Temuco]]||align="center"|[[1965]]||align="center"|31||align="center"|[[2016]]-[[2017]]||align="center"|3||align="center"|6° || align="center" | ||align="center" |{{edá|27|6|1916}}
|-
|'''[[Everton de Viña del Mar|Everton]]'''||[[Viña del Mar]]||align="center"|[[1944]]||align="center"|62||align="center"|[[2016]]-[[2017]]||align="center"|3||align="center"|4° || align="center" |4 ||align="center" |{{edá|24|6|1909}}
|-
|'''[[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]]'''||[[Talcahuano]]||align="center"|[[1967]]||align="center"|46||align="center"|[[1995]]||align="center"|25||align="center"|12° || align="center" |2 ||align="center" |{{edá|7|6|1947}}
|-
|'''[[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]]'''||[[Rancagua]]||align="center"|[[1955]]||align="center"|55||align="center"|[[2006]]||align="center"|14||align="center"|14° || align="center" |1 ||align="center" |{{edá|7|4|1955}}
|-
|'''[[Club Deportivo Palestino|Palestino]]'''||[[Santiago de Chile|Santiago]]||align="center"|[[1953]]||align="center"|64||align="center"|[[1990]]||align="center"|30||align="center"|15° || align="center" |2 ||align="center" |{{edá|20|8|1920}}
|-
|'''[[San Luis de Quillota|San Luis]]'''||[[Quillota]]||align="center"|[[1956]]||align="center"|21||align="center"|[[2015]]-[[2016]] ||align="center"|4||align="center"|9° || align="center" | ||align="center" |{{edá|8|12|1919}}
|-
|'''[[Unión Española]]'''||[[Santiago de Chile|Santiago]]||align="center"|[[1933]]||align="center"|84||align="center"|[[2000]]||align="center"|20||align="center"|2° || align="center" |7 ||align="center" |{{edá|18|5|1897}}
|-
|'''[[Club de Deportes Unión La Calera|Unión La Calera]]'''||[[La Calera (Chile)|La Calera]]||align="center"|[[1962]]||align="center"|20||align="center"|[[2018]]||align="center"|1||align="center"|1° (Primer B)|| align="center" | ||align="center" |{{edá|26|1|1954}}
|-
|'''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]'''||[[Santiago de Chile|Santiago]]||align="center"|[[1939]]||align="center"|78||align="center"|[[1976]]||align="center"|43||align="center"|11° || align="center" |12 ||align="center" |{{edá|21|4|1937}}
|-
|'''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]'''||[[Santiago de Chile|Santiago]]||align="center"|[[1938]]||align="center"|81||align="center"|[[1990]]||align="center"|30||align="center"|3° || align="center" |18 ||align="center" |{{edá|24|5|1927}}
|-
|'''[[Club Deportivo Universidad de Concepción (fútbol)|Universidá de Concepción]]'''||[[Concepción (Chile)|Concepción]]||align="center"|[[2003]]||align="center"|16||align="center"| [[2013]]-[[2014]]||align="center"|6||align="center"|10° || align="center" | ||align="center" |{{edá|8|8|1994}}
|}
== Estadios ==
{{AP|Estadios de fútbol de Chile}}
[[Ficheru:Estadio Nacional de Chile 2.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Estadiu Nacional, el principal recintu deportivu del país dende 1938.]]
* '''[[Estadiu Nacional de Chile|Nacional Julio Martínez Prádanos]]'''. Capacidá: 48.665 espectadores. Propietariu: [[Chiledeportes|Institutu Nacional de Deportes]]. Ye'l principal coliséu deportivu del país, allugáu na comuña de [[Nuñoa]] en Santiago. Foi construyíu en 1938 y llegó a tener en 1962, una capacidá de 85.000 espectadores. Foi l'escenariu de la final de la Copa Mundial de Fútbol de 1962, amás allugó múltiples ediciones de la Copa América, finales de Copa Libertadores y finales de Copa Suramericana, y ye l'estadiu onde la seleición Chilena de fútbol apuesta los sos partíos. El nome del estadiu, deber a la comentarista deportivu [[Julio Martínez Prádanos]], quién finó'l 2 de xineru de 2008.
* '''[[Estadiu Monumental (Chile)|Monumental]]'''. Capacidá: 47.347 espectadores. Propietariu: [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]. Ye'l segundu estadiu, con mayor capacidá nel país y allúgase na comuña de [[Macul]] en Santiago. Foi inauguráu en 1975 y reinauguráu en 1989. Foi escenariu del únicu títulu d'un equipu chilenu na Copa Libertadores (1991) y ye'l primer estadiu chilenu, en tener muséu de fútbol del país, amás ye'l segundu estadiu de la seleición Chilena, pa los sos partíos oficial y amistosu.
* '''[[Estadiu Municipal de Concepción Municipal Alcaldesa Ester Roa]]'''. Capacidá: 30.457 espectadores. Propietariu: Municipalidá de Concepción. Allugáu na ciudá de [[Concepción (Chile)|Concepción]]. Foi inauguráu en 1962. Ye l'estadiu rexonal con más capacidá del país y alluga a una importante cantidá d'equipos. Foi sede de Copa América y de la Copa Mundial de Fútbol Xuvenil en 1987. Foi remocicáu dende 2014 y reinauguráu en 2015.
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = vertical
| anchu = 170
| testu = [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] ([[Estadiu Monumental (Chile)|Monumental]]), [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] ([[Estadiu San Carlos de Apoquindo|San Carlos de Apoquindo]]), [[Unión Española]] ([[Estadiu Santa Laura-Universidá SEK|Santa Laura-Universidá SEK]]) y [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] ([[Estadiu Huachipato-CAP Aceru|CAP ]]) son los únicos equipos que tienen estadiu propiu. | posición_texto = |
| semeya1 = Sector Cordillera.jpg
| semeya2 = San Carlos de Apoquindo 2011 (2).JPG
| semeya3 = Tribuna Santa Laura.jpg
| semeya4 = Estadiu CAP.jpg
}}
* '''[[Estadiu Sausalito|Sausalito]]'''. Capacidá: 23.360 espectadores. Propietariu: Municipalidá de Viña del Mar. Allugáu na ciudá de [[Viña del Mar]]. Foi inauguráu en 1929 y nesi escenariu, el club de la Ciudá Xardín [[Everton de Viña del Mar|Everton]] xuega los sos partíos de llocal. Foi sede de Copa América de 1991 y 2015, de la Copa Mundial de Fútbol 1962 y sede principal de la [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2015|Copa Mundial de Fútbol Sub-17 2015]], xugándose la final del campeonatu nesti estadiu. Foi remocicáu dende 2013 y reinauguráu en 2015.
* '''[[Estadiu Rexonal d'Antofagasta|Bicentenariu Calvo y Bascuñán]]'''. Capacidá: 21.178 espectadores. Propietariu: Municipalidá d'Antofagasta. Allugáu na ciudá d'[[Antofagasta]]. Foi remocicáu dende 2011 y reinauguráu en 2013.
* '''[[Estadiu Santa Laura-Universidá SEK|Santa Laura-Universidá SEK]]'''. Capacidá: 22.000 espectadores. Propietariu: [[Unión Española]]. Allugáu na comuña d'[[Independencia (comuña)|Independencia]] en Santiago. Inauguráu en 1923, ye l'estadiu de fútbol de primer división más antiguu del país y nél apostóse'l primer partíu de la era profesional.
* '''[[Estadiu San Carlos de Apoquindo|San Carlos de Apoquindo]]'''. Capacidá: 20.000 espectadores.<ref name="Conmebol pon_1"/> Propietariu: [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]. Allugáu na comuña de [[Los Condes]] en Santiago. Inauguráu en 1988 ye'l socesor del antiguu Estadiu Independencia. Ye conocíu por ser unu de los estadios más cómodos pal desenvolvimientu del futból.
* '''[[Estadiu Germán Becker|Bicentenariu Germán Becker]]'''. Capacidá: 18.750 espectadores. Propietariu: Municipalidá de Temuco. Allugáu na ciudá de [[Temuco]]. Foi inauguráu en 1965 y nesi escenariu, el club de la ciudá [[Club de Deportes Temuco|Deportes Temuco]] xuega los sos partíos de llocal. Foi sede de la Copa Mundial Femenín Sub 20 de 2008 y de Copa América de 2015. Amás, allugó finales de Copa Chile, Supercopa de Chile. Foi remocicáu dende 2007 y reinauguráu en 2008.
* '''[[Estadiu El Teniente|Bicentenariu El Teniente - Codelco]]'''. Capacidá: 15.809 espectadores. Propietariu: Codelco. Allugáu na ciudá de [[Rancagua]]. Foi construyíu en 1945 pola cuprífera norteamericana Braden Co. y a principiu de los años 1970 pasa a denominase Estadiu El Teniente. Gran parte del estadiu tuvo construyíu sobre madera lo que reflexaba la so antigüedá. Amás foi sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1962 y partíos de distintos torneos internacionales . Foi remocicáu dende 2013 y reinauguráu en 2014.
* '''[[Estadiu Municipal de La Florida|Bicentenariu de La Florida]]'''. Capacidá 12.106 espectadores. Propietariu:Municipalidá de La Florida. Allugáu na comuña de [[La Florida (Chile)|la Florida]] en Santiago. Foi constuido en 1986 y remocicáu nel 2007 pa ser reinauguráu en 2008 pa la Copa Mundial Femenina 2008. Tien verde artificial.
* '''[[Estadiu Municipal de La Cisterna Municipal de La Cisterna]]'''. Capacidá: 11.107 espectadores. Propietariu: Municipalidá de La Cisterna. Allugáu na comuña de [[La Cisterna (Chile)|La Cisterna]] en Santiago. Foi inauguráu en 1978 y ye unu de los estadios más senciellos de primer División.
* '''[[Estadiu Tierra de Campeones (Chile)|Tierra de Campeones]]'''. Capacidá: 11.706 espectadores. Propietariu: Municipalidá de Iquique. Allugáu na ciudá d'[[Iquique]]. Inauguráu en 1993 foi sede de distintos campeonatos suramericanos. Actualente esta en remodelación.
* '''[[Estadiu Huachipato-CAP Acero|Huachipato-CAP Aceru]]'''. Capacidá: 10.751 espectadores. Propiedá: [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]]. Allugáu na ciudá de [[Talcahuano (Chile)|Talcahuano]]. Inauguráu'l 4 de payares de 2009, Ta construyíu sobre l'antiguu campu del estadiu Les Figales. Ye unu de los cuatro estadios pertenecientes a un equipu de fútbol. La so construcción ta a base d'aceru y cinc. El so diseñu ta basáu nos prototipos d'estadios ingleses.
* '''[[Estadiu La Granxa Bicentenariu La Granxa]]'''. Capacidá: 8.000 espectadores. Propiedá: Municipalidá de Curicó. Allugáu na ciudá de [[Curicó]]. Inauguráu en 1949 y foi reinauguráu 2 vegaes, la primera en 2010 y la segunda en 2015. Foi sede del [[Campeonatu Suramericanu de Fútbol Sub-17 de 2017]]. Anguaño ta n'ampliación.
* '''[[Estadiu Municipal Lucio Fariña Fernández|Municipal Lucio Fariña Fernández]]'''. Capacidá: 7.703. Propietariu: Municipalidá de Quillota. Allugáu na ciudá de [[Quillota]]. Foi inauguráu en 1940 y foi anováu dafechu nel añu 2010. El so verde ye de campera sintética.
== Palmarés ==
{{AP|Historial de la Primer División de Chile}}
Con 101 títulos apostaos a la fecha en 86 temporaes, el palmarés amuesa una supremacía de [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], con 32 títulos, por sobre'l restu de los sos más cercanos competidores, [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] y [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] con 18 y 12 títulos, respeutivamente.
En términos xenerales, la gran mayoría de los campeonatos fueron llograos por clubes de la [[Rexón Metropolitana de Santiago|Rexón Metropolitana]] (81 títulos en total). Amás de Colo-Colo, Universidá de Chile y Universidad Católica, los equipos de dicha rexón que llograron campeonar son: [[Unión Española]] con 7 títulos; [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] y [[Club Deportivo Magallanes]], con 4 títulos cada unu; [[Club Deportivo Palestino|Palestino]] con 2 títulos; y [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] y [[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]] con un títulu cada unu.
Solo siete clubes de [[Rexones de Chile|rexones]] distintes a la Metropolitana llograron romper la hexemonía capitalina 20 vegaes. [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] de [[Calama]] con 8 títulos; [[Everton de Viña del Mar|Everton]] de [[Viña del Mar]] con 4; [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] de [[Valparaíso]] con 3; [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] de [[Talcahuano]] con 2; y [[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]] de la ciudá [[San Felipe (Chile)|homónima]], [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] de [[Rancagua]] y [[Cobresal]] d'[[El Salvador (Chile)|El Salvador]], toos con un títulu.
[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], [[Cobresal]], [[Club Deportivo Magallanes|Magallanes]], [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]], [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] y [[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]], son los únicos cuadros qu'ostenten estrelles en Primer División, y que nun van tar presente na temporada [[2018]] nesta categoría.
De tolos equipos campeones de primer división, [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] y [[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]] (CD Temuco) nun xugaron hasta la fecha la [[Copa Libertadores]], ente qu'[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] y [[Club Deportivo Magallanes|Magallanes]] sí la xugaron, pero ensin clasificar como campeones, pos cuando campeonaron la copa entá nun esistía.
=== Campeonatos per temporada ===
{| align=center width=65% border=1 cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;"
|- align=center bgcolor=#006699 style="color: white;"
!width=20%|'''Añu'''
!width=40%|'''Campeón'''
!width=40%|'''Subcampeón'''
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1933|1933]]
|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px|cantu]] '''[[Deportes Magallanes|Magallanes]] <small>(1)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1934|1934]]
|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px|cantu]] '''[[Deportes Magallanes|Magallanes]] <small>(2)
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1935|1935]]
|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px|cantu]] '''[[Deportes Magallanes|Magallanes]] <small>(3)
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1936|1936]]
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] '''[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] <small>(1)
|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px|cantu]] [[Deportes Magallanes|Magallanes]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1937|1937]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(1)
|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px|cantu]] [[Deportes Magallanes|Magallanes]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1938|1938]]
|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px|cantu]] '''[[Deportes Magallanes|Magallanes]] <small>(4)
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1939|1939]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(2)
|[[Ficheru:Sports flag icons - White with narrow black V.svg|20px|cantu]] [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1940|1940]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(1)
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1941|1941]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(3)
|[[Ficheru:Sports flag icons - White with narrow black V.svg|20px|cantu]] [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1942|1942]]
|[[Ficheru:Sports flag icons - White with narrow black V.svg|20px|cantu]] '''[[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] <small>(1)
|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px|cantu]] [[Deportes Magallanes|Magallanes]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1943|1943]]
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] '''[[Unión Española]] <small>(1)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1944|1944]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(4)
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1945|1945]]
|[[Ficheru:600px Bianco e Verde (Strisce orizzontale).png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]] <small>(1)
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] [[Unión Española]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1946|1946]]
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] '''[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] <small>(2)
|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px|cantu]] [[Deportes Magallanes|Magallanes]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1947|1947]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(5)
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1948|1948]]
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] '''[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] <small>(3)
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] [[Unión Española]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1949|1949]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] <small>(1)
|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px|cantu]] [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1950|1950]]
|[[Ficheru:600px Blu con striscia Gialla.png|20px|cantu]] '''[[Everton de Viña del Mar|Everton]] <small>(1)
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] [[Unión Española]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1951|1951]]
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] '''[[Unión Española]] <small>(2)
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1952|1952]]
|[[Ficheru:600px Blu con striscia Gialla.png|20px|cantu]] '''[[Everton de Viña del Mar|Everton]] <small>(2)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1953|1953]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(6)
|[[Ficheru:Flag of Palestine (3-2).svg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Palestino|Palestino]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1954|1954]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] <small>(2)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1955|1955]]
|[[Ficheru:Flag of Palestine (3-2).svg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Palestino|Palestino]] <small>(1)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1956|1956]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(7)
|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px|cantu]] [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1957|1957]]
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] '''[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] <small>(4)
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1958|1958]]
|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px|cantu]] '''[[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] <small>(1)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1959|1959]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(2)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1960|1960]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(8)
|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px|cantu]] [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1961|1961]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] <small>(3)
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1962|1962]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(3)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1963|1963]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(9)
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1964|1964]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(4)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1965|1965]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(5)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1966|1966]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] <small>(4)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1967|1967]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(6)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1968|1968]]
|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px|cantu]] '''[[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] <small>(2)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1969|1969]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(7)
|[[Ficheru:600px Nero e Rosso (Strisce).png|20px|cantu]] [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1970|1970]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(10)
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] [[Unión Española]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1971|1971]]
|[[Ficheru:600px Bianco e Rosso (biline).png|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]] <small>(1)
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1972|1972]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(11)
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] [[Unión Española]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1973|1973]]
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] '''[[Unión Española]] <small>(3)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1974|1974]]
|[[Ficheru:600px Nero e Azzurro (Strisce)2.png|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] <small>(1)
|[[Ficheru:Flag of Palestine (3-2).svg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Palestino|Palestino]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1975|1975]]
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] '''[[Unión Española]] <small>(4)
|[[Ficheru:Viola.svg|20px|cantu]] [[Deporte Concepción]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1976|1976]]
|[[Ficheru:600px Blu con striscia Gialla.png|20px|cantu]] '''[[Everton de Viña del Mar|Everton]] <small>(3)
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] [[Unión Española]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1977|1977]]
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] '''[[Unión Española]] <small>(5)
|[[Ficheru:600px Blu con striscia Gialla.png|20px|cantu]] [[Everton de Viña del Mar|Everton]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1978|1978]]
|[[Ficheru:Flag of Palestine (3-2).svg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Palestino|Palestino]] <small>(2)
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1979|1979]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(12)
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1980|1980]]
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] <small>(1)
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1981|1981]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(13)
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1982|1982]]
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] <small>(2)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1983|1983]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(14)
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1984|1984]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] <small>(5)
|[[Ficheru:600px Arancione e Bianco.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1985|1985]]
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] <small>(3)
|[[Ficheru:600px Blu con striscia Gialla.png|20px|cantu]] [[Everton de Viña del Mar|Everton]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1986|1986]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(15)
|[[Ficheru:Flag of Palestine (3-2).svg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Palestino|Palestino]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1987|1987]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] <small>(6)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1988|1988]]
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] <small>(4)
|[[Ficheru:600px Arancione e Bianco.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1989|1989]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(16)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1990|1990]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(17)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1991|1991]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(18)
|[[Ficheru:600px Nero e Giallo (Quadrati).png|20px|cantu]] [[Coquimbo Unido]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1992|1992]]
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] <small>(5)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1993|1993]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(19)
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1994|1994]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(8)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1995|1995]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(9)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1996|1996]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(20)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Tornéu Apertura 1997 (Chile)|Apertura 1997]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] <small>(7)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 1997 (Chile)|Clausura 1997]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(21)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 1998|1998]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(22)
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 1999|1999]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(10)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Primer División de Chile 2000|2000]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(11)
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 2001|2001]]
|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px|cantu]] '''[[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] <small>(3)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2002 (Chile)|Apertura 2002]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] <small>(8)
|[[Ficheru:600px Nero e Rosso (Strisce).png|20px|cantu]] [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2002 (Chile)|Clausura 2002]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(23)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2003 (Chile)|Apertura 2003]]
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] <small>(6)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2003 (Chile)|Clausura 2003]]
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] <small>(7)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2004 (Chile)|Apertura 2004]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(12)
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2004 (Chile)|Clausura 2004]]
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] <small>(8)
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] [[Unión Española]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2005 (Chile)|Apertura 2005]]
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] '''[[Unión Española]] <small>(6)
|[[Ficheru:600px Nero e Giallo (Quadrati).png|20px|cantu]] [[Coquimbo Unido]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2005 (Chile)|Clausura 2005]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] <small>(9)
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2006 (Chile)|Apertura 2006]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(24)
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2006 (Chile)|Clausura 2006]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(25)
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2007 (Chile)|Apertura 2007]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(26)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2007 (Chile)|Clausura 2007]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(27)
|[[Ficheru:Universidad de Concepcion 2.GIF|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad de Concepción (fútbol)|Universidá de Concepción]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2008 (Chile)|Apertura 2008]]
|[[Ficheru:600px Blu con striscia Gialla.png|20px|cantu]] '''[[Everton de Viña del Mar|Everton]] <small>(4)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2008 (Chile)|Clausura 2008]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(28)
|[[Ficheru:Flag of Palestine (3-2).svg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Palestino|Palestino]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2009 (Chile)|Apertura 2009]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(13)
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] [[Unión Española]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2009 (Chile)|Clausura 2009]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(29)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Primer División de Chile 2010|2010]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] <small>(10)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2011 (Chile)|Apertura 2011]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(14)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2011 (Chile)|Clausura 2011]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(15)
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2012 (Chile)|Apertura 2012]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(16)
|[[Ficheru:600px Celeste.png|20px|cantu]] [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2012 (Chile)|Clausura 2012]]
|[[Ficheru:600px Nero e Azzurro (Strisce)2.png|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] <small>(2)
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] [[Unión Española]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Transición 2013 (Chile)|Transición 2013]]
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] '''[[Unión Española]] <small>(7)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2013 (Chile)|Apertura 2013-14]]
|[[Ficheru:600px Celeste.png|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] <small>(1)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2014 (Chile)|Clausura 2013-14]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(30)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2014 (Chile)|Apertura 2014-15]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] <small>(17)
|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px|cantu]] [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]]
|- bgcolor="#D0e7FF"
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2015 (Chile)|Clausura 2014-15]]
|[[Ficheru:600px Arancione e Bianco.png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]] <small>(1)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2015 (Chile)|Apertura 2015-16]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] <small>(31)
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|- bgcolor="#D0e7FF"
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2016 (Chile)|Clausura 2015-16]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]<small> (11)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Tornéu Apertura 2016 (Chile)|Apertura 2016-17]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]<small> (12)
|[[Ficheru:Azzurro e Nero.svg|20px]] [[Club de Deportes Iquique|Iquique]]
|- bgcolor="#D0e7FF"
|<center>'''[[Tornéu Clausura 2017 (Chile)|Clausura 2016-17]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]<small> (18)
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|- bgcolor="#F5FAFF"
|<center>'''[[Tornéu de Transición 2017 (Chile)|Transición 2017]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]<small> (32)
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] [[Unión Española]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|<center>'''[[Primer División de Chile 2018|2018]]
|colspan=2|{{center|''Por definir''}}
|}
=== Títulos per equipu ===
{| {{tablaguapa}} style="width:100%; font-size:90%"
!width=15%|'''Club'''
!width=5%|'''Campeón'''
!width=5%|'''Subcampeón'''
!width=40%|'''Temporaes Campeón'''
!width=40%|'''Temporaes Subcampeón'''
|- bgcolor=#F5FAFF
| [[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]'''|| align="center" |'''32'''||align=center|20||[[Primer División de Chile 1937|1937]], [[Primer División de Chile 1939|1939]], [[Primer División de Chile 1941|1941]], [[Primer División de Chile 1944|1944]], [[Primer División de Chile 1947|1947]], [[Primer División de Chile 1953|1953]], [[Primer División de Chile 1956|1956]], [[Primer División de Chile 1960|1960]], [[Primer División de Chile 1963|1963]], [[Primer División de Chile 1970|1970]], [[Primer División de Chile 1972|1972]], [[Primer División de Chile 1979|1979]], [[Primer División de Chile 1981|1981]], [[Primer División de Chile 1983|1983]], [[Primer División de Chile 1986|1986]], [[Primer División de Chile 1989|1989]], [[Primer División de Chile 1990|1990]], [[Primer División de Chile 1991|1991]], [[Primer División de Chile 1993|1993]], [[Primer División de Chile 1996|1996]], [[Tornéu Clausura 1997 (Chile)|C-1997]], [[Primer División de Chile 1998|1998]], [[Tornéu Clausura 2002 (Chile)|C-2002]], [[Tornéu Apertura 2006 (Chile)|A-2006]], [[Tornéu Clausura 2006 (Chile)|C-2006]], [[Tornéu Apertura 2007 (Chile)|A-2007]], [[Tornéu Clausura 2007 (Chile)|C-2007]], [[Tornéu Clausura 2008 (Chile)|C-2008]], [[Tornéu Clausura 2009 (Chile)|C-2009]], [[Tornéu Clausura 2014 (Chile)|C-2014]], [[Tornéu Apertura 2015 (Chile)|A-2015]], [[Tornéu Transición 2017 (Chile)|T-2017]]|| [[Primer División de Chile 1933|1933]], [[Primer División de Chile 1943|1943]], [[1952]], [[Primer División de Chile 1954|1954]], [[Primer División de Chile 1955|1955]], [[Primer División de Chile 1958|1958]], [[Primer División de Chile 1959|1959]], [[Primer División de Chile 1966|1966]], [[Primer División de Chile 1973|1973]], [[Primer División de Chile 1982|1982]], [[Primer División de Chile 1987|1987]], [[Primer División de Chile 1992|1992]], [[Tornéu Apertura 1997 (Chile)|A-1997]], [[Tornéu Apertura 2003 (Chile)|A-2003]], [[Tornéu Clausura 2003 (Chile)|C-2003]], [[Tornéu Apertura 2008 (Chile)|A-2008]], [[Primer División de Chile 2010|2010]], [[Tornéu Clausura 2015 (Chile)|C-2015]], [[Tornéu Clausura 2016 (Chile)|C-2016]], [[Tornéu Clausura 2017 (Chile)|C-2017]]
|- bgcolor=#D0e7FF
| [[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]|| align="center" |'''18'''||align=center|8||[[Primer División de Chile 1940|1940]], [[Primer División de Chile 1959|1959]], [[Primer División de Chile 1962|1962]], [[Primer División de Chile 1964|1964]], [[Primer División de Chile 1965|1965]], [[Primer División de Chile 1967|1967]], [[Primer División de Chile 1969|1969]], [[Primer División de Chile 1994|1994]], [[Primer División de Chile 1995|1995]], [[Primer División de Chile 1999|1999]], [[Primer División de Chile 2000|2000]], [[Tornéu Apertura 2004 (Chile)|A-2004]], [[Tornéu Apertura 2009 (Chile)|A-2009]], [[Tornéu Apertura 2011 (Chile)|A-2011]], [[Tornéu Clausura 2011 (Chile)|C-2011]], [[Tornéu Apertura 2012 (Chile)|A-2012]], [[Tornéu Apertura 2014 (Chile)|A-2014]], [[Tornéu Clausura 2017 (Chile)|C-2017]]||[[Primer División de Chile 1957|1957]], [[Primer División de Chile 1961|1961]], [[Primer División de Chile 1963|1963]], [[Primer División de Chile 1971|1971]], [[Primer División de Chile 1980|1980]], [[Primer División de Chile 1998|1998]], [[Tornéu Clausura 2005 (Chile)|C-2005]], [[Tornéu Apertura 2006 (Chile)|A-2006]]
|- bgcolor=#F5FAFF
| [[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]|| align="center" |'''12'''|| align="center" |21||[[Primer División de Chile 1949|1949]], [[Primer División de Chile 1954|1954]], [[Primer División de Chile 1961|1961]], [[Primer División de Chile 1966|1966]], [[Primer División de Chile 1984|1984]], [[Primer División de Chile 1987|1987]], [[Tornéu Apertura 1997 (Chile)|A-1997]], [[Tornéu Apertura 2002 (Chile)|A-2002]], [[Tornéu Clausura 2005 (Chile)|C-2005]], [[Primer División de Chile 2010|2010]], [[Tornéu Clausura 2016 (Chile)|C-2016]], [[Tornéu Apertura 2016 (Chile)|A-2016]]||[[Primer División de Chile 1962|1962]], [[Primer División de Chile 1964|1964]], [[Primer División de Chile 1965|1965]], [[Primer División de Chile 1967|1967]], [[Primer División de Chile 1968|1968]], [[Primer División de Chile 1989|1989]], [[Primer División de Chile 1990|1990]], [[Primer División de Chile 1994|1994]], [[Primer División de Chile 1995|1995]], [[Primer División de Chile 1996|1996]], [[Tornéu Clausura 1997 (Chile)|C-1997]], [[Primer División de Chile 1999|1999]], [[Primer División de Chile 2001|2001]], [[Tornéu Clausura 2002 (Chile)|C-2002]], [[Tornéu Apertura 2007 (Chile)|A-2007]], [[Tornéu Clausura 2009 (Chile)|C-2009]], [[Tornéu Apertura 2011 (Chile)|A-2011]], [[Tornéu Transición 2013 (Chile)|T-2013]], [[Tornéu Apertura 2013 (Chile)|A-2013]], [[Tornéu Clausura 2014 (Chile)|C-2014]], [[Tornéu Apertura 2015 (Chile)|A-2015]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]|| align="center" |'''8'''||align=center|8||[[Primer División de Chile 1980|1980]], [[Primer División de Chile 1982|1982]], [[Primer División de Chile 1985|1985]], [[Primer División de Chile 1988|1988]], [[Primer División de Chile 1992|1992]], [[Tornéu Apertura 2003 (Chile)|A-2003]], [[Tornéu Clausura 2003 (Chile)|C-2003]], [[Tornéu Clausura 2004 (Chile)|C-2004]]||[[Primer División de Chile 1978|1978]], [[Primer División de Chile 1979|1979]], [[Primer División de Chile 1981|1981]], [[Primer División de Chile 1983|1983]], [[Primer División de Chile 1993|1993]], [[Primer División de Chile 2000|2000]], [[Tornéu Apertura 2004 (Chile)|A-2004]], [[Tornéu Clausura 2011 (Chile)|C-2011]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px|cantu]] '''[[Unión Española]]||align=center|'''7'''||align=center|10||[[Primer División de Chile 1943|1943]], [[Primer División de Chile 1951|1951]], [[Primer División de Chile 1973|1973]], [[Primer División de Chile 1975|1975]], [[Primer División de Chile 1977|1977]], [[Tornéu Apertura 2005 (Chile)|A-2005]], [[Tornéu Transición 2013 (Chile)|T-2013]]||[[Primer División de Chile 1945|1945]], [[Primer División de Chile 1948|1948]], [[Primer División de Chile 1950|1950]], [[Primer División de Chile 1970|1970]], [[Primer División de Chile 1972|1972]], [[Primer División de Chile 1976|1976]], [[Tornéu Clausura 2004 (Chile)|C-2004]], [[Tornéu Apertura 2009 (Chile)|A-2009]], [[Tornéu Clausura 2012 (Chile)|C-2012]], [[Tornéu Transición 2017 (Chile)|T-2017]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px|cantu]] '''[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]||align=center|'''4'''||align=center|8||[[Primer División de Chile 1936|1936]], [[Primer División de Chile 1946|1946]], [[Primer División de Chile 1948|1948]], [[Primer División de Chile 1957|1957]]||[[Primer División de Chile 1934|1934]], [[Primer División de Chile 1935|1935]], [[Primer División de Chile 1938|1938]], [[Primer División de Chile 1940|1940]], [[Primer División de Chile 1944|1944]], [[1947]], [[Primer División de Chile 1951|1951]], [[Tornéu Clausura 2006 (Chile)|C-2006]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px|cantu]] '''[[Deportes Magallanes|Magallanes]]'''||align=center|'''4'''||align=center|4||[[Primer División de Chile 1933|1933]], [[Primer División de Chile 1934|1934]], [[Primer División de Chile 1935|1935]], [[Primer División de Chile 1938|1938]]||[[Primer División de Chile 1936|1936]], [[Primer División de Chile 1937|1937]], [[Primer División de Chile 1942|1942]], [[Primer División de Chile 1946|1946]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|[[Ficheru:600px Blu con striscia Gialla.png|20px|cantu]] '''[[Everton de Viña del Mar|Everton]]'''||align=center|'''4'''||align=center|2||[[Primer División de Chile 1950|1950]], [[Primer División de Chile 1952|1952]], [[Primer División de Chile 1976|1976]], [[Tornéu Apertura 2008 (Chile)|A-2008]]||[[Primer División de Chile 1977|1977]], [[Primer División de Chile 1985|1985]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px|cantu]] '''[[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]]'''||align=center|'''3'''||align=center|4||[[Primer División de Chile 1958|1958]], [[Primer División de Chile 1968|1968]], [[Primer División de Chile 2001|2001]]||[[Primer División de Chile 1949|1949]], [[Primer División de Chile 1956|1956]], [[Primer División de Chile 1960|1960]], [[Tornéu Apertura 2014 (Chile)|A-2014]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|[[Ficheru:Flag of Palestine (3-2).svg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Palestino|Palestino]]'''||align=center|'''2'''||align=center|4||[[Primer División de Chile 1955|1955]], [[Primer División de Chile 1978|1978]]||[[Primer División de Chile 1953|1953]], [[Primer División de Chile 1974|1974]], [[Primer División de Chile 1986|1986]], [[Tornéu Clausura 2008 (Chile)|C-2008]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|[[Ficheru:600px Nero e Azzurro (Strisce)2.png|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]]'''||align=center|'''2'''||align=center|0||[[Primer División de Chile 1974|1974]], [[Tornéu Clausura 2012 (Chile)|C-2012]]||
|- bgcolor=#D0e7FF
|[[Ficheru:Sports flag icons - White with narrow black V.svg|20px|cantu]] '''[[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]]'''||align=center|'''1'''||align=center|2||[[Primer División de Chile 1942|1942]]||[[Primer División de Chile 1939|1939]], [[Primer División de Chile 1941|1941]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|[[Ficheru:600px Arancione e Bianco.png|20px|cantu]] '''[[Club Deportes Cobresal|Cobresal]]'''||align=center|'''1'''||align=center|2||[[Tornéu Clausura 2015 (Chile)|C-2015]]||[[Primer División de Chile 1984|1984]], [[Primer División de Chile 1988|1988]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|[[Ficheru:600px Celeste.png|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]]'''||align=center|'''1'''||align=center|1||[[Tornéu Apertura 2013 (Chile)|A-2013]]|| [[Tornéu Apertura 2012 (Chile)|A-2012]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|[[Ficheru:600px Bianco e Verde (Strisce orizzontale).png|20px|cantu]] '''[[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]]'''||align=center|'''1'''||align=center|0||[[Primer División de Chile 1945|1945]]||
|- bgcolor=#D0e7FF
|[[Ficheru:600px Bianco e Rosso (biline).png|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]]'''||align=center|'''1'''||align=center|0||[[Primer División de Chile 1971|1971]]||
|- bgcolor=#F5FAFF
|[[Ficheru:600px Nero e Rosso (Strisce).png|20px|cantu]] '''[[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]]'''||align=center|0||align=center|2||||[[Primer División de Chile 1969|1969]], [[Tornéu Apertura 2002 (Chile)|A-2002]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|[[Ficheru:600px Nero e Giallo (Quadrati).png|20px|cantu]] '''[[Coquimbo Unido]]'''||align=center|0||align=center|2|| ||[[Primer División de Chile 1991|1991]], [[Tornéu Apertura 2005 (Chile)|A-2005]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|[[Ficheru:Viola.svg|20px|cantu]] '''[[Club Deportes Concepción|Deportes Concepción]]'''||align=center|0||align=center|1|| ||[[Primer División de Chile 1975|1975]]
|- bgcolor=#D0e7FF
|[[Ficheru:600px Giallo e Blu.svg|20px|cantu]] '''[[Club Deportivo Universidad de Concepción (fútbol)|Universidá de Concepción]]'''||align=center|0||align=center|1|| ||[[Tornéu Clausura 2007 (Chile)|C-2007]]
|- bgcolor=#F5FAFF
|[[Ficheru:Azzurro e Nero.svg|20px]] '''[[Club de Deportes Iquique|Iquique]]'''||align=center|0||align=center|1|| ||[[Tornéu Apertura 2016 (Chile)|A-2016]]
|}
=== Títulos per rexón ===
{| {{tablaguapa}} style="text-align:left; font-size:90%;"
!width="160px"|Rexón
!width="60px"|Títulos
!width="60px"|Subtítulos
!width="450px"|Clubes
|-
| [[Ficheru:Flag of the Metropolitan Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón Metropolitana de Santiago|Metropolitana]]
| align=center| 81
| align=center| 78
| [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] (32), [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] (18), [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] (12), [[Unión Española]] (7), [[Deportes Magallanes|Magallanes]] (4), [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] (4), [[Club Deportivo Palestino|Palestino]] (2), [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] (1) y [[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]] (1).
|-
| [[Ficheru:Flag of Antofagasta Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón d'Antofagasta|Antofagasta]]
| align=center| 8
| align=center| 8
| [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] (8).
|-
| [[Ficheru:Flag of Valparaiso Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón de Valparaíso|Valparaíso]]
| align=center| 8
| align=center| 6
| [[Everton de Viña del Mar|Everton]] (4), [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] (3) y [[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]] (1)
|-
| [[Ficheru:Flag of Biobío Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón del Biobío|Biobío]]
| align=center| 2
| align=center| 2
| [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] (2)
|-
| [[Ficheru:Flag of Atacama, Chile.svg|25px]] [[Rexón d'Atacama|Atacama]]
| align=center| 1
| align=center| 2
| [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]] (1)
|-
| [[Ficheru:Flag of O'Higgins Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón del Llibertador Xeneral Bernardo O'Higgins|O'Higgins]]
| align=center| 1
| align=center| 1
| [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] (1)
|-
| [[Ficheru:Flag of Maule, Chile.svg|25px]] [[Rexón del Maule|Maule]]
| align=center| 0
| align=center| 2
|
|-
| [[Ficheru:Flag of Coquimbo Region, Chile.svg|25px]] [[Rexón de Coquimbo|Coquimbo]]
| align=center| 0
| align=center| 2
|
|-
| [[Ficheru:Flag of Tarapaca, Chile.svg|25px]][[Rexón de Tarapacá|Tarapacá]]
| align=center| 0
| align=center| 1
|
|}
== Afición, popularidá y encuestes ==
==== Los trés grandes del fútbol chileno ====
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = vertical
| anchu = 230
| testu = Oldee
| posición_texto =
| semeya1 = Garra.jpg
| semeya2 = Supporters of Universidad de Chile.jpg
| semeya3 = Brava los cruzados.jpg
| testu = Los clubes capitalinos de Colo-Colo, Universidá de Chile y Universidad Católica concentren la mayor cantidá de públicu ya hinches en tol fútbol chileno.
}}
A lo llargo de la historia de primer División, diversos clubes atroparon l'interés xeneral de l'afición futbolista en Chile, la dinámica institucional de la competencia, el surdimientu y cayente d'equipos y otros factores esternos dieron como resultáu que dende los alboreceres del profesionalismo, los equipos de la capital del país sían aquellos que gocien cola mayor concentración de adeptos y siguidores.
Tomando en cuenta encuestes realizaes por consultoríes y diversos centros d'estudios destaquen tocantes a popularidá los clubes Colo-Colo, Universidá de Chile y Universidad Católica, con diverses particularidaes tocantes a la so base de sofitu tocantes a xéneru, ciudá de residencia y clase social.
Al respeutu, gran parte de les encuestes, alluguen a Colo-Colo como'l club de fútbol con mayor cantidá de simpatizantes en Chile. Ente ellos un estudiu publicáu pola consultora [[Adimark]] nel añu 2016 señala que Colo-Colo tendría'l 45,6% de los ''"hinches"'' a nivel nacional, con especial presencia nes ciudaes de Santiago y [[Coyhaique]] onde supera'l 50% de les preferencies. Al empar dientro de la ciudá de Santiago (onde Colo-Colo atropa'l 55% de les preferencies), Colo-Colo ye más popular na zona norte y sur de la capital, onde algama más d'un 60% del total de ''hinches'' midíos nel estudiu. Al empar, el mesmu estudiu señaló qu'esiste una "fienda de xéneru" ente los hinches de Colo-Colo, una y bones la popularidá d'este ye 6 puntos más alta ente homes que muyeres (48% vs 42%). Al empar, la popularidá de Colo-Colo ye más alta ente les persones de menores ingresos, yá que concentra'l 52% de les preferencies ente'l segmentu de menos ingresos que foi midíu, frente a tan solo un 31% ente'l segmentu de más ingresos.<ref>{{cita web|añu=2016|url=http://www.adimark.cl/es/estudios/documentos/encuesta%20gfk%20adimark%20d'el%20f%C3%BAtbol%202016%20vff.pdf|títulu=Fútbol|editor=Adimark|fechaaccesu=20 de payares de 2016}}</ref> Estes cifres y distribución d'hinches del cacique vense confirmaes n'otru estudiu publicáu pola consultora [[Cadem]] en 2014, nel cual Colo-Colo concentra'l 39% d'hinches a nivel nacional y presenta más sofitu ente los homes y les persones de menores ingresos.<ref>{{cita web|añu=2014|url=http://www.cadem.cl/wp-content/uploads/2014/11/Hinches-del-F%C3%BAtbol-VF.pdf|títulu=Fútbol2|editor=CADEM|fechaaccesu=20 de payares de 2016}}</ref>
Los mesmos estudios asitien a Universidá de Chile como'l segundu [[club de fútbol]] con mayor cantidá de simpatizantes en [[Chile]]. Nel casu del estudiu publicáu por Adimark, la Universidá de Chile concentra'l
23,3% de les preferencies de los ''hinches'' a nivel nacional, con especial presencia nes ciudaes d'[[Arica]], [[Ovalle]] y [[Los Andes (Chile)|Los Andes]] onde amás de ser l'equipu más popular, supera'l 30% de les preferencies. Ente que na ciudá de Santiago l'equipu llaicu ye más predominante na zona centro de la capital. El mesmu estudiu en concordanza col estudiu realizáu por Cadem señala que la Universidá de Chile tiende a ser más popular ente los más nuevos y les persones sobre'l permediu d'ingresos del país.
Nel casu d'Universidad Católica, los estudios allugar como'l tercer club de fútbol que gocia con mayor cantidá d'adherencies en Chile. Nel casu del estudiu publicáu por Adimark en 2016 esta muestra a Universidad Católica col 7,2% de les preferencies de los ''hinches'' a nivel nacional, con especial presencia nes ciudaes de [[Copiapó]], [[Coquimbo]] y [[Talca]] onde dobla'l so permediu nacional. Nel casu de la ciudá de Santiago, los ''cruciaos'' son más populares nel sur de la capital. Ente que nel estudiu realizáu por Cadem, Universidad Católica quedar col 19% de les preferencies a nivel nacional (detrás del 25% d'Universidá de Chile y el 39% de Colo-Colo). Dambos estudios concuerden en que la Universidad Católica ye más popular ente les persones de mayor edá y les persones sobre'l permediu d'ingresos del país.
Depués de grandes temporaes a nivel nacional ya internacional, Cobreloa ye consideráu por dalgunos como'l cuartu grande del fútbol Chileno,<ref>{{cita web|añu=2014|url=http://www.t13.cl/noticia/deportes/quien-son-los-mas-grandes-del-futbol-chileno-0|títulu=Tele13|editor=Canal13|fechaaccesu=Vienres 29 d'Agostu 2014}}</ref><ref>{{cita web |añu=2011|url=http://www.emol.com/noticias/deportes/2011/12/12/516656/despues-de-nueve-ano-los cuatro grandes-apostaren-les semifinales.html|títulu=Los 4 grandes|editor=Emol |fechaaccesu=12 d'Avientu de 2011 Fonte: Emol.com - http://www.emol.com/noticias/deportes/2011/12/12/516656/despues-de-nueve-ano-los cuatro grandes-apostaren-les semifinales.html}}</ref> llegando a apostar dos finales de la Copa Libertadores, en 1981 y 1982.
=== Otros equipos destacaos ===
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = left
| direición = vertical
| anchu = 130
| testu = Los equipos d'[[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]], [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] y [[Everton de Viña del Mar|Everton]], respeutivamente. | posición_texto = |
| semeya1 = Trinchera Celeste (3943191872).jpg
| semeya2 = LosPanzers1.jpg
| semeya4 = Los del cuetu.jpg
}}
Otros estudios de sondéu y opinión pública ya impautu social, asitien a un puñáu d'equipos que gocien medianamente de sofitu y respaldu a nivel popular como mediáticu, tales cuadros son equipos mayoritariamente de rexones qu'han conxugaos diversos factores deportivos, alministrativos y económicos como son: títulos llograos, campañes destacaes a nivel nacional y/o internacional, cantidá de xugadores nes sos canteres, cobertoria periodística, infraestructura, cantidá de socios activos, públicu asistente al estadiu en diverses temporaes etc, exes qu'asitien a equipos como [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins de Rancagua]], [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers de Valparaíso]] y [[Everton de Viña del Mar]] como equipos aspirantes a ocupar otres importantes places nel fútbol chileno.
Cobreloa ye l'equipu más esitosu de rexones. Cuenta con ocho títulos nacionales y en dos ocasiones foi finalista de la [[Copa Libertadores d'América]], siendo unu de los equipos más populares del país.
Pal equipu de [[Rancagua]] que se destacó nos últimos años polos sos notables campañes incluyendo'l so títulu del añu [[2013]], y la so regularidá dirigencial, el diariu [[La Tercera]], entevistu a 1.083 persones ente 15 y 70 años asitien a O'Higgins como'l quintu club más popular del fútbol chileno col 4% de preferencies y amás unu de los clubes de provincia con mayor asistencies de públicu al estadiu xunto con Santiago Wanderers.<ref>{{cita web |url=http://www.meganoticias.cl/noticiario/edicion-central/encuesta-reflexa-que-colo-colo-ye-l'equipu-mas-popular-de-chile.html|títulu=Encuesta reflexa que colo-colo ye l'equipu más popular de chile<!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantía-->|añoacceso=vienres 8 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.meganoticias.cl/noticiario/edicion-central/encuesta-reflexa-que-colo-colo-ye-l'equipu-mas-popular-de-chile.html |fechaarchivu=3 d'avientu de 2015}}</ref>
Los equipos de la [[Rexón de Valparaíso]] tamién tienen notables convocatories, mientres [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] de [[Valparaíso]] según Chilescopio en [[2006]] qu'entrevistó a 1.500 persones de les cualos 100 pertenecíen a la rexón de Valparaíso, allugar nel quintu puestu con un 4% de la preferencia nacional, ente que nel mesmu estudiu realizáu en [[2007]] apaeció cuartu con un 2%.<ref>{{cita web |añu=2006 |url = http://www.cooperativa.cl/p4_noticias/site/artic/20070814/asocfile/ASOCFILE120070814161012.pdf |títulu=Chile |editor = Chilescopio |fechaaccesu=27 de payares de 2007 }}</ref>.
Según el mesmu sondéu realizáu (2006) [[Everton de Viña del Mar|Everton]] de [[Viña del Mar]], asítiase como'l séptimu equipu con mayor cantidá de simpatizantes nel país con un 1% de la preferencia nacional.
Otros equipos que tienen una notable convocatoria son: [[Unión Española]], [[Club de Deportes Temuco|Deportes Temuco]], [[Coquimbo Unido]], [[Deportes Antofagasta]] y [[Rangers de Talca]]
== Xugadores ==
=== Goliadores históricos ===
{{AP|Máximos goliadores de la Primer División de Chile}}
La clasificación de los máximos goliadores históricos de la '''Primer División''' ye un resume de los xugadores qu'algamaron la mayor cifra de goles anotaos nel campeonatu de primer División de Chile dende 1933.
Na presente tabla amuésense la cantidá final de goles de los máximos goliadores en Chile coles sos temporaes n'actividá y los clubes na cual respeutivamente anotaron.
'''Clasificación de los 10 máximos goliadores''':<ref>{{cita web |url=https://chile.as.com/chile/2017/03/18/album/1489872461_797521.html |títulu=Pared, tercer xugador con 200 goles en Primer |fecha=21 d'abril de 2018 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2018 |sitiu web=[[AS (Chile)|Ranking AS]] }}</ref>
{| class="wikitable sortable" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 85%;"
!width="5px" | Pos.
!width="120px"| Xugador
!width="80px" | Nac.
!width="40px" | Total
!width="80px" | Periodu !Equipu(s).
|-
|align=center|'''1º'''|| '''[[Francisco Valdés Muñoz|Francisco Valdés]]''' || {{Bandera|Chile}} [[Chile]]||align=center|'''215'''||align=center|1961-1982||[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], [[Unión Española]], [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]], [[Club de Deportes Antofagasta|Deportes Antofagasta]], [[Club Deportivo San Marcos de Arica|Deportes Arica]]
|-
|align=center|'''2º'''|| '''[[Pedro González Vera|Pedro González]]''' || {{Bandera|Chile}} [[Chile]]||align=center|'''213'''|| align="center" |1988-2006|| [[Club de Deportes Valdivia|Valdivia]], [[Unión Española]], [[Coquimbo Unido]], [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], [[Santiago Morning]]
|-
|-bgcolor=#D0e7FF
|align=center|'''3º'''|| ''[[Esteban Paredes]]'' || {{Bandera|Chile}} [[Chile]]||align=center|'''210'''||align=center|2000-|| [[Santiago Morning]], [[Universidá de Concepción]], [[Cobreloa]], [[Colo-Colo]]
|-
|align=center|'''4º'''|| '''[[Honorino Landa]]''' || {{Bandera|Chile}} [[Chile]]||align=center|'''193'''||align=center|1960-1975|| [[Unión Española]], [[Club Deportes Temuco|Green Cross-Temuco]], [[Deportes Magallanes|Magallanes]], [[Deportes La Serena]], [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]], [[Deportes Aviación]]
|-
|align=center|'''5º'''|| '''[[Carlos Campos]]''' || {{Bandera|Chile}} [[Chile]]||align=center|'''184'''||align=center|1956-1969|| [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|-
|align=center|'''6º'''|| '''[[Oscar Fabbiani]]''' || {{Bandera|Arxentina}} [[Arxentina]]||align=center|'''183'''||align=center|1974-1988|| [[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]], [[Club Deportivo Palestino|Palestino]], [[Everton de Viña del Mar|Everton]], [[Club de Deportes Iquique|Deportes Iquique]]
|-
|align=center|'''7º'''|| '''[[Marcelo Corrales]]''' || {{Bandera|Chile}} [[Chile]]||align=center|'''181'''||align=center|1990-2007|| [[Club Deportivo Palestino|Palestino]], [[Deportes Temuco|Temuco]], [[Provincial Osorno|Osorno]], [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Wanderers]], [[Club Deportivo Unión San Felipe|San Felipe]], [[Universidá de Chile]], [[Club de Deportes Puerto Montt|Puerto Montt]], [[Coquimbo Unido|Coquimbo]]
|-
|align=center|'''8º'''|| '''[[Atilio Cremaschi]]''' || {{Bandera|Chile}} [[Chile]]||align=center|'''180'''||align=center|1941-1960|| [[Unión Española]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]]
|-
|align=center|'''9º'''|| '''[[José "Peta" Fernández|José Fernández]]''' || {{Bandera|Chile}} [[Chile]]||align=center|'''174'''||align=center|1947-1961|| [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]], [[Club Deportivo Palestino|Palestino]]
|-
|align=center|'''10º'''|| '''[[Jaime Riveros]]''' || {{Bandera|Chile}} [[Chile]]||align=center|'''172'''||align=center|1990-2011|| [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]], [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Wanderers]], [[Club Universidad de Chile|O.de Chile]], [[Everton de Viña del Mar|Everton]], [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]], [[Club Deportivo Palestino|Palestino]].
|}
=== Máximes presencies ===
[[Ficheru: Adolfo "EL GRINGO" Nef en CC.jpg|miniaturadeimagen|derecha|150px|El [[Porteru]] [[Adolfo Nef]], ye'l futbolista con más presencies en Primer División con un total de 624 partíos.]]
{| align="center" cellpadding="2" cellspacing="0" style="margin: 1em 0; border: 1px solid #999; border-right-width: 2px; border-bottom-width: 2px; background-color:ivory; width:64%; font-size: 95%; float:center;"
|- style="background:beige;"
|+ '''Xugadores con más de 500 partíos xugaos'''
|- style="background:beige;"
| colspan="2" align="center"| '''Xugador'''
| align="center"| '''Temporaes'''
| align="center"| '''Partíos'''
|- bgcolor=#D0e7FF
| 1
| {{bandera|CHI}} [[Adolfo Nef]]
| align="center"| 1965-1986
| align="center"| 624
|- bgcolor=#F5FAFF
| 2
| {{bandera|CHI}} [[Luis Alberto Fuentes Rodríguez|Luis Fuentes]]
| align="center"| 1991-2008, 2011
| align="center"| 579
|- bgcolor=#D0e7FF
| 3
| {{bandera|CHI}} [[Vladimir Bigorra]]
| align="center"| 1972-1982, 1984-1987
| align="center"| 575
|- bgcolor=#F5FAFF
| 4
| {{bandera|CHI}} [[Víctor Merello]]
| align="center"| 1970-1990
| align="center"| 571
|- bgcolor=#D0e7FF
| 5
| {{bandera|CHI}} [[Rafael González Córdova|Rafael González]]
| align="center"| 1969-1986
| align="center"| 555
|- bgcolor=#F5FAFF
| 6
| {{bandera|CHI}} [[Jaime Riveros]]
| align="center"| 1990-2005, 2006-2009, 2011
| align="center"| 548
|- bgcolor=#D0e7FF
| 7
| {{bandera|CHI}} [[Pedro González Vera|Pedro González]]
| align="center"| 1988-2006
| align="center"| 545
|- bgcolor=#F5FAFF
| 8
| {{bandera|CHI}} [[Juan Luis González]]
| align="center"| 1994-1995, 1997-2014
| align="center"| 538
|- bgcolor=#D0e7FF
| 9
| {{bandera|CHI}} [[Leonardo Véliz]]
| align="center"| 1964-1982
| align="center"| 529
|- bgcolor=#F5FAFF
| 10
| {{bandera|CHI}} [[José Luis Sierra (futbolista chilenu)|José Luis Sierra]]
| align="center"| 1988-1994, 1996-2009
| align="center"| 524
|- bgcolor=#D0e7FF
| 11
| {{bandera|CHI}} [[Héctor Puebla]]
| align="center"| 1977-1996
| align="center"| 521
|- bgcolor=#F5FAFF
| 12
| {{bandera|CHI}} [[Leonel Herrera Rojas|Leonel Herrera]]
| align="center"| 1967-1987
| align="center"| 510
|- bgcolor=#D0e7FF
| 13
| {{bandera|CHI}} [[Leopoldo Vallines]]
| align="center"| 1964-1987
| align="center"| 505
|- bgcolor=#F5FAFF
| 14
| {{bandera|CHI}} ''[[Johnny Herrera]]''
| align="center"| 1999-2005, 2007-
| align="center"| 502
|- bgcolor=#D0e7FF
| 15
| {{bandera|CHI}} [[Jorge Ormeño]]
| align="center"| 1997-1998, 2000-2015
| align="center"| 501
|- bgcolor=#F5FAFF
|}
* <small>En '''''cursiva''''' los xugadores que s'atopen n'activu.</small>
== Entrenadores campeones en Primer División ==
{{AP|Entrenadores campeones de la Primer División de Chile}}
* Téunicos que llograron trés o más títulos en torneos nacionales de primer División:
{|width=45% border=1 cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;"
|-
!width=25%|'''Entrenador'''
!width=10%|'''Títulos'''
!width=35%|'''Temporada'''
|-
| {{bandera|CHI}} [[Luis Álamos]] || <center> 5 || 1959, 1962, 1964, 1965, 1972
|-
| {{bandera|CHI}} [[Arturo Torres Carrasco|Arturo Torres]] || <center> 4 || 1933, 1934, 1935, 1937
|-
| {{bandera|CHI}} [[Luis Santibáñez]] || <center> 4 || 1971, 1973, 1975, 1977
|-
| {{bandera|ARX}} [[Claudio Borghi]] || <center> 4 || 2006-A, 2006-C, 2007-A, 2007-C
|-
| {{bandera|HUN}} [[Francisco Platko]] || <center> 3 || 1939, 1941, 1953
|-
| {{bandera|CHI}} [[Pedro Morales Torres|Pedro Morales]] || <center> 3 || 1974, 1976, 1979
|-
| {{bandera|CRO}} [[Mirko Jozic]] || <center> 3 || 1990, 1991, 1993
|-
| {{bandera|PAR}} [[Gustavo Benítez]] || <center> 3 || 1996, 1997-C, 1998
|-
| {{bandera|CHI}} [[Nelson Acosta]] || <center> 3 || 2003-A, 2004-C, 2008-A
|-
| {{bandera|ARX}} [[Jorge Sampaoli]] || <center> 3 || 2011-A, 2011-C, 2012-A
|}
== Tabla histórica del fútbol chileno ==
{{AP|Tables históriques de la Primer División de Chile}}
* Tabla histórica del fútbol chileno según los datos de la [http://www.rsssf.com/ RSSSF] dende'l primer tornéu de [[Primer División de Chile 1933|Primer División en 1933]].
* Cuadru colos puntos actualizáu hasta'l términu del [[Tornéu de Transición 2017 (Chile)|Transición 2017]].
<center>
{| class="wikitable sortable" style="text-align:center; font-size:85%;"
|-
! N°
! Club
! Temp
! T.X
! P.X
! P.G
! P.E
! P.P
! G.F
! G.C
! Dif
! Pts
! (%)
! '''1º'''
! 2º
! 3º
! 4º
|- style="background:#87CEEB"
| 1 || align=left|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px]] '''[[Club Social y Deportivo|Colo-Colo]]''' || 86 || 101 || 2506 || 1335 || 620 || 553 || 5191 || 4176 || 1015 ||'''3724''' || 61,51% || 32 || 20 || 15 || 8
|- style="background:#87CEEB"
| 2 || align=left|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]''' || 80 || 95 || 2423 || 1144 || 632 || 649 || 4385 || 3160 || 1225 ||'''3272''' || 55,90% || 18 || 8 || 15 || 7
|- style="background:#87CEEB"
| 3 || align=left|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]''' || 77 || 91 || 2335 || 1102 || 582 || 652 || 4307 || 3191 || 1116 ||''' 3222''' || 55,50% || 12 || 21 || 4 || 3
|- style="background:#87CEEB"
| 4 || align=left|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px]] '''[[Unión Española]]''' || 83 || 98 || 2405 || 1015 || 585 || 805 || 4115 || 3639 || 476 ||'''2915''' || 50,31% || 7 || 10 || 6 || 12
|- style="background:#87CEEB"
| 5 || align=left|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px]] '''[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]''' || 72 || 85 || 2053 || 760 || 564 || 727 || 3365 || 3254 || 111 ||'''2372'''|| 46,17% || 4 || 8 || 8 || 3
|- style="background:#87CEEB"
| 6 || align=left|[[Ficheru:Paletino banderin.png|20px]] '''[[Club Deportivo Palestino|Palestino]]''' || 63 || 78 || 2012 || 720 || 557 || 735 || 3127 || 3163 || -36 || '''2273''' || 45,01% || 2 || 4 || 2 || 5
|- style="background:#87CEEB"
| 7 || align=left|[[Ficheru:600px Blu con striscia Gialla.png|20px]] '''[[Everton de Viña del Mar|Everton]]''' || 61 || 67 || 1893 || 682 || 497 || 715 || 2815 || 3032 || -217 ||'''2002''' || 44,77% || 4 || 2 || - || 5
|- style="background:#FFF0C9"
| 8 || align=left|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20x20px]] '''[[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]]''' || 60 || 73 || 1866 || 627 || 532 || 707 || 2735 || 2891 || -156 ||'''2004''' || 43,10% || 3 || 4 || 3 || 3
|- align="center"
|- style="background:#87CEEB"
| 9 || align=left| '''[[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]]''' || 54 || 65 || 1735 || 631 || 490 || 624 || 2513 || 2544 || -31 ||'''1975 ''' || 45,78% || 1 || 1 || 3 || 6
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 10 || align=left|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]''' || 38 || 51 || 1251 || 595 || 319 || 337 || 2134 || 1459 || 676 ||'''1817''' || 56,06% || 8 || 8 || 6 || 3
|- style="background:#87CEEB"
| 11 || align=left|[[Ficheru:600px Nero e Azzurro (Strisce)2.png|20px]] '''[[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]]''' || 44 || 55 || 1457 || 510 || 392 || 567 || 1971 || 2032 || -61 ||'''1686''' || 43,97% || 2 || - || 3 || 1
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 12 || align=left|[[Ficheru:600px Nero e Rosso (Strisce).png|20x20px]] '''[[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]]''' || 46 || 55 || 1506 || 437 || 435 || 634 || 2004 || 2504 || -500 ||'''1438''' || 38,64% ||- || 2 || 2 || 1
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 13 || align=left|[[Ficheru:600px Granato.png|20px]] '''[[Club de Deportes La Serena|La Serena]]''' || 40 || 49 || 1319 || 422 || 379 || 520 || 1840 || 2122 || -282 ||'''1364''' || 44,12% || - || - || 2 || 1
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 14 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px]] '''[[Deportes Magallanes|Magallanes]]''' || 49 || 49 || 1306 || 495 || 332 || 479 || 2355 || 2307 || 48 ||'''1322''' || 46,37% || 4 || 4 || 2 || 3
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 15 || align=left|[[Ficheru:Sports flag icons - White with narrow black V.svg|20px]] '''[[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]]''' || 46 || 53 || 1293 || 428 || 312 || 521 || 2180 || 2458 || -278 ||'''1241''' || 41,14% || 1 || 2 || - || 6
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 16 || align=left|[[Ficheru:Viola.svg|20px]] '''[[Club Deportes Concepción|Deportes Concepción]]''' || 34 || 38 || 1137 || 386 || 337 || 395 || 1441 || 1557 || -116 ||'''1222''' || 43,82% || - || 1 || - || 2
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 17 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Verde.png|20px]] '''[[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]]''' || 25 || 25 || 1217 || 408 || 318 || 491 || 2023 || 2276 || -253 ||'''1134''' || 43,96% || 1 || - || - || 2
|- style="background:#FFF0C9
| 18 || align=left|[[Ficheru:Orange white.png|20px]] '''[[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]]''' || 28 || 45 || 878 || 283 || 236 || 332 || 1224 || 1266 || -42 ||'''1085''' || 41,19% || 1 || 2 || - || 3
|- style="background:#87CEEB"
| 19 || align=left|[[Ficheru:600px 600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg|20x20px]] '''[[Club de Deportes Antofagasta|Antofagasta]]''' || 28 || 37 || 912 || 269 || 250 || 392 || 1088 || 1398 || -310 || '''916''' || 38,63% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 20 || align=left|[[Ficheru:600px Nero e Giallo (Quadrati).png|20px]] '''[[Coquimbo Unido]]''' || 24 || 30 || 797 || 223 || 221 || 353 || 964 || 1270 || -306 ||'''803''' || 37,22% || - || 2 || - || -
|- style="background:#87CEEB"
| 21 || align=left|[[Ficheru:600px Celeste e Nero.png|20px]] '''[[Club de Deportes Iquique|Iquique]]''' || 23 || 29 || 722 || 219 || 215 || 287 || 895 || 1090 || -195 || '''772''' || 40,25% || - || 1 || 1 || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 22 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Rosso (biline).png|20px]] '''[[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]]''' || 24 || 30 || 812 || 232 || 215 || 365 || 1070 || 1389 || -308 ||'''746''' || 37,39% || 1 || - || - || -
|- style="background:#87CEEB"
| 23 || align=left|[[Ficheru:Universidad de Concepcion 2.GIF|20px]] '''[[Club Deportivo Universidad de Concepción (fútbol)|Universidá de Concepción]]''' || 14 || 27 || 494 || 182 || 136 || 176 || 705 || 679 || 26 ||'''682''' || 46,01% || - || 1 || 2 || 1
|- style="background:#87CEEB
| 24 || align=left|[[Ficheru:Calera.png|20px]] '''[[Deportes Unión La Calera|Unión La Calera]]''' || 19 || 25 || 688 || 120 || 181 || 304 || 891 || 1164 || -273 ||'''541''' || 26,21% || - || - || 1 || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9"
| 25 || align=left|[[Ficheru:600px_Bianco_e_Blu.png|20px]] '''[[Deportes Naval de Talcahuano|Naval]]''' || 17 || 17 || 558 || 180 || 199 || 199 || 694 || 736 || -42 ||'''540''' || 44,14% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#87CEEB"
| 26 || align=left|[[Ficheru:3330 Yellow.png|20px]] '''[[San Luis de Quillota|San Luis]]''' || 20 || 22 || 601 || 149 || 171 || 281 || 690 || 979 || -289 || '''484''' || 34,27% || - || - || - || -
|- style="background:#FFF0C9"
| 27 || align=left|[[Ficheru:Flag red HEX-CE2931.svg|20px]] '''[[Deportivo Ñublense|Ñublense]]''' || 12 || 18 || 413 || 119 || 108 || 187 || 491 || 671 || -167 || '''436''' || 37,53% || - || - || - || -
|- style="background:#87CEEB"
| 28 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Verde (Strisce orizzontale).png|20px]] '''[[Club de Deportes Temuco|Temuco]]''' || 31 || 37 || 387 || 115 || 111 || 161 || 513 || 624 || -111 || '''416''' || 39,27% || - || - || 1 || 1
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9"
| 29 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco Rosso Nero Verde e Bianco.png|20px]] '''[[Club de Deportes Lota Schwager|Lota Schwager]]''' || 13 || 14 || 453 || 122 || 152 || 179 || 531 || 557 || -26 || '''402''' || 38,11% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 30 || align=left|[[Ficheru:600px Arancione e Nero (Strisce).PNG|20px]] '''[[Ferrobádminton]]''' || 16 || 16 || 459 || 138 || 117 || 204 || 739 || 873 || -134 || '''393''' || 38,56% || - || - || 1 || 1
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9"
| 31 || align=left|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px]] '''[[Club de Deportes Puerto Montt|Puerto Montt]]''' || 10 || 16 || 342 || 101 || 80 || 161 || 461 || 591 || -30 || '''380''' || 37,32% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9"
| 32 || align=left|[[Ficheru:600px Blu e Bianco3.png|20px]] '''[[Club Deportivo Provincial Osorno|Provincial Osorno]]''' || 9 || 11 || 277 || 69 || 78 || 130 || 328 || 471 || -143 || '''265''' || 34,29% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9"
| 33 || align=left|[[Ficheru:600px Nero e Giallo (Strisce).svg|20px]] '''[[Club Deportivo Arturo Fernández Vial|Fernández Vial]]''' || 9 || 9 || 282 || 78 || 103 || 101 || 296 || 369 || -73 || '''259''' || 39,83% || - || - || - || -
|- style="background:#CDCDCD"
| 34 || align=left|[[Ficheru:600px Arancione e Nero (Strisce).PNG|20px]] '''[[Club de Deportes Badminton|Badminton]]''' || 17 || 17 || 295 || 81 || 63 || 151 || 624 || 793 || -169 || '''224''' || 34,57% || - || - || 2 || -
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 35 || align=left|[[Ficheru:600px Celeste e Blu.png|20px]] '''[[Club de Deportes Aviación|Aviación]]''' || 7 || 7 || 238 || 72 || 73 || 93 || 308 || 378 || -70 || '''217''' || 40,47% || - || - || - || -
|- style="background:#FFF0C9"
| 36 || align=left|[[Ficheru:600px_Blu_e_Azzurro.png|20px]] '''[[Club Deportivo San Marcos de Arica|San Marcos de Arica]]''' || 7 || 9 || 217 || 64 || 61 || 92 || 255 || 307 || -52 || '''199''' || 38,86% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 37 || align=left|[[Ficheru:Bisection vertical White HEX-FF0000.svg|20px]] '''[[Club de Deportes Regional Atacama|Regional Atacama]]''' || 6 || 6 || 188 || 51 || 48 || 89 || 227 || 337 || -110 || '''164''' || 35,63% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9"
| 38 || align=left|[[Ficheru:600px vertical stripes Blue HEX-0E3193 Red HEX-FF0000.svg|20px]] '''[[Club Deportivo Social y Cultural Iberia|Iberia]]''' || 9 || 9 || 228 || 55 || 47 || 126 || 380 || 529 || -149 || '''157''' || 30,99% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9"
| 39 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Blu.png|20px]] '''[[Club de Deportes Melipilla|Melipilla]]''' || 4 || 7 || 145 || 37 || 33 || 75 || 149 || 246 || -97 || '''138''' || 33,10% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 40 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Rosso (Strisce).png|20px]]'''[[Santiago National Football Club|Santiago National]]''' || 10 || 10 || 187 || 44 || 26 || 117 || 348 || 575 || -227 ||'''114''' || 28,16% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9"
| 41 || align=left|[[Ficheru:600px Verde e Bianco (Strisce)2.png|20px]] '''[[Club Deportivo Tresandín de Los Andes|Tresandín]]''' || 3 || 3 || 68 || 21 || 21 || 26 || 97 || 97 || 0 ||'''63''' || 41,17% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9"
| 42 || align=left|[[Ficheru:Verde Flag.png|20px]] '''[[Club de Deportes Ovalle|Deportes Ovalle]]''' || 2 || 2 || 68 || 18 || 21 || 29 || 88 || 100 || -12 ||'''57''' || 36,76% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#87CEEB
| 43 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco con diagonale Rossa.png|20px]] '''[[Club de Deportes Provincial Curicó Unido|Curicó Unido]]''' || 2 || 3 || 49 || 15 || 10 || 24 || 45 || 71 || -26 || '''54''' || 37,41% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 44 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Rosso a bande orizzontali.png|20px]] '''[[Club de Deportes Valdivia|Valdivia]]''' || 2 || 2 || 60 || 13 || 17 || 30 || 61 || 111 || -50 ||'''43''' || 31,11% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 45 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Nero (Strisce).svg|20px]]'''[[Juventus F.C. (Chile)|Santiago National Juventus]]''' || 1 || 1 || 36 || 14 || 10 || 12 || 73 || 79 || -6 ||'''38''' || 48,14% || - || - || 1 || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 46 || align=left|[[Ficheru:Bfc2013.png|20px]] '''[[Athletic Club Barnechea|Barnechea]]''' || 1 || 2 || 34 || 8 || 4 || 22 || 29 || 66 || -37 ||'''28''' || 27,45% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 47 || align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Nero.png|20px]] '''[[Club de Deporte Santiago|Santiago]]''' || 2 || 2 || 21 || 6 || 4 || 11 || 55 || 63 || -8 ||'''16''' || 34,92% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 48 || align=left|[[Ficheru:600px Blu e Nero.png|20px]] '''[[Morning Star Sport Club|Morning Star]]''' || 2 || 2 || 18 || 2 || 3 || 13 || 31 || 87 || -57 ||'''7''' || 16,66% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 49 || align=left|[[Ficheru:600px Azzurro.png|20px]] '''[[Carlos Walker Martínez Football Club|Carlos Walker]]''' || 1 || 1 || 11 || 3 || 0 || 8 || 21 || 40 || -19 || '''6''' || 27,27% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#FFF0C9
| 50 || align=left|[[Ficheru:600px Nero e Giallo (Strisce).svg|20px]] '''[[Club de Deportes Ferroviarios de Chile|Ferroviarios]]''' || 1 || 1 || 11 || 2 || 1 || 8 || 22 || 35 || -13 || '''5''' || 21,21% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 51 || align=left|[[Ficheru:600px Nero e Rosso.png|20px]] '''[[Deportivo Alemán]]''' || 1 || 1 || 11 || 2 || 1 || 8 || 15 || 42 || -27 ||'''5''' || 21,21% || - || - || - || -
|- align="center"
|- style="background:#CDCDCD"
| 52 || align=left|[[Ficheru:600px Nero.svg|20px]] '''[[Club Metropolitano|Metropolitano]]''' || 1 || 1 || 9 || 0 || 1 || 8 || 14 || 42 || -28 ||'''1''' || 3,7% || - || - || - || -
|-|}
{| bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;text-align:center;"
|-
| style="background:#87CEEB" width="20" |
| bgcolor="#ffffff" align="left" | En Primer División 2018
|-
| style="background:#FFF0C9" width="20" |
| bgcolor="#ffffff" align="left" | N'otres divisiones
|-
| style="background:#CDCDCD" width="20" |
| bgcolor="#ffffff" align="left" | Desapaecíu
|}
</center>
:'''Notes''':<div style="font-size:90%;"><small>
:* A cuntar de 1995, el ganador llogra 3 puntos.
:* Esta tabla solo contién los resultaos de les feches regulares de cada campeonatu ensin cuntar los torneos de Copa Chile, Pre-liguillas de copa Libertadores, liguillas de descensu y partíos de Play offs.
:* Los segundos llugares defínense d'alcuerdu a la modalidá de tornéu de cada añu. En torneos añales correspuende al subcampeón de la tabla xeneral, en torneos curtios con Play-offs correspuende al perdedor de la final pol títulu.
:* Los terceros llugares defínense d'alcuerdu a la modalidá de tornéu añales y torneos curtios ensin play-offs y correspuende al tercer allugamientu de la tabla.
:* Los cuartos llugares defínense d'alcuerdu a la modalidá de tornéu añales y torneos curtios ensin play-offs correspuende al cuartu allugamientu de la tabla.
:* En 1936 los clubes Santiago National y Morning Star alcuerden la so fusión, naciendo'l club Santiago Morning que les sos estadístiques son ayenes a los sos clubes fundadores.
:* En 1950 los equipos de Bádminton y Ferroviarios fúndense creando'l club Ferrobádminton, que la so historia y estadístiques son dafechu ayenes a los sos clubes fundadores.
:* La puntuación del actual Club de Deportes Temuco sadp foi rexistrada por Rsssf separáu de la puntuación de Club de Deportes Green Cross antes de fundise (1995); anque oficialmente'l club actual nun s'eslleió y caltién la fecha de fundación más antigua correspondiente a la fundación de Green Cross antes de la fusión, de tar xuntos el club tendría '''1488''' puntos y taría nel llugar númberu '''12''', enriba de Rangers).</small></div>
== Torneos de Play Offs (2002 - 2012) ==
{{AP|Finales de los Playoffs Chilenos}}
Ente los años [[2002]] y [[2012]] el campeón del fútbol chileno definir por aciu el sistema de campeonatu de "Play Offs" (partíu d'ida y vuelta). Un total de 24 equipos participaron en dalgún de los sos 16 torneos. L'equipu más ganador foi [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
quien ostenta 6 títulos so esta modalidá, siguíu d'[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] y [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] con cinco y tres títulos, respeutivamente.
{| align=center width=20% border=1 cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: left;"
|-align=center bgcolor=#006699 style="color: white;
!colspan=2|Lleenda
|-
| C || [[Campeón]].
|-
| F ||Final.
|-
| S/F || Semi Final.
|-
| 1/4 || Cuartos de Final.
|-
| 1/8 || Octavos de Final.
|-
| R.Y || Ronda d'Eliminación.
|-
| R || Repechaje.
|}
{| align=center width=94% border=1 cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 77%; text-align: left;"
|- align=center bgcolor=#006699 style="color: white;"
!width=3%|Nº
!width=9%|Equipu
!width=4%|`02(A)
!width=4%|`02(C)
!width=4%|`03(A)
!width=4%|`03(C)
!width=4%|`04(A)
!width=4%|`04(C)
!width=4%|`05(A)
!width=4%|`05(C)
!width=4%|`06(A)
!width=4%|`06(C)
!width=4%|`07(C)
!width=4%|`08(A)
!width=4%|`08(C)
!width=4%|`09(A)
!width=4%|`09(C)
!width=4%|`11(A)
!width=4%|`11(C)
!width=4%|`12(A)
!width=4%|`12(C)
!width=5%|Part.
!width=4%|Títulos
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 1 ||[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] || S/F || '''C''' || F || F || 1/4 || S/F || 1/4 || 1/4 || '''C''' || '''C''' || '''C''' || F || '''C''' || || '''C''' || 1/4 || S/F|| S/F || S/F ||18|| 6
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 2 ||[[Club Universidad de Chile|O.de Chile]] || S/F || S/F || 1/8 || 1/8 || '''C''' || 1/4 || 1/4 || F || F || 1/4 || S/F || S/F || 1/4 || '''C''' || || '''C''' || '''C''' || '''C'''|| 1/4 ||18|| 5
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 3 ||[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] || 1/4 || S/F || '''C''' || '''C''' || F || '''C''' || 1/4 || 1/4 || 1/4 || S/F || 1/4 || 1/4 || S/F || || || || F || 1/4 || ||15|| 3
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 4 ||[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|U. Católica]] || '''C''' || F || 1/4 || 1/4 || || S/F || S/F || '''C''' || 1/4 || 1/4 || 1/4 || 1/4 || 1/4 || S/F || F || F || S/F ||1/4|| ||17|| 2
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 5 ||[[Club Unión Española|O. Española]] || || R.Y || 1/8 || 1/4 || 1/4 || F || '''C''' || || 1/4 || || || || || F || 1/4 || 1/4 || 1/4 || S/F || F ||13|| 1
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 6 ||[[Everton de Viña del Mar|Everton]] || || || || || R || 1/4 || R || || || || || '''C''' || R || S/F || 1/4 || || || || ||7|| 1
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 8 ||[[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] || R.Y || 1/4 || S/F || 1/8 || S/F || || S/F || 1/4 || S/F || || || || 1/4 || || || || || || '''C''' ||10|| 1
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 7 ||[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] || || || 1/8 || 1/8 || R.Y || R.Y || || || 1/4 || F || S/F || 1/4 || || 1/4 || 1/4 || || 1/4 || || 1/4 ||12||
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 9 ||[[Club Deportivo Universidad de Concepción (fútbol)|O. de Concepción]] || || || S/F || 1/4 || S/F || R.Y || || R || S/F || || F || || || || 1/4 || || || || ||8 ||
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 10 ||[[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]] || || 1/4 || 1/4 || S/F || || 1/4 || R || S/F || || || 1/4 || R || || || || || || || ||8 ||
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 11 ||[[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] || || || || || || || || || R || S/F || 1/4 || 1/4 || 1/4 || 1/4 || || S/F || || F || ||8 ||
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 12 ||[[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]] || F || R.Y || 1/8 || 1/8 || R.Y || || || || || || || || S/F || || || || || || S/F ||7 ||
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 13 ||[[Coquimbo Unido]] || R.Y || R.Y || || || R.Y || R.Y || F || || || 1/4 || || || || || || || || || ||6 ||
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 14 ||[[Club de Deporte Santiago Wanderers|S. Wanderers]] || 1/4 || 1/4 || 1/4 || S/F || S/F || || || || || R || || || || || || || || || ||6 ||
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 15 ||[[Club Deportivo Palestino|Palestino]] || 1/4 || R.Y || || 1/4 || || || || || || || || || F || || || 1/4 || || || 1/4 ||6 ||
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 16 ||[[Club de Deportes Puerto Montt|Dep. Puerto Montt]] || || || 1/4 || R.Y || R || R || || || || 1/4 || || || || || || || || || ||5 ||
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 17 ||[[Club Deportivo Unión San Felipe|O. San Felipe]] || R.Y || || R.Y || || R.Y || R.Y || || || || || || || || || || 1/4 || || || ||5 ||
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 18 ||[[Club de Deportes La Sele|Deportes La Serena]] || || || || || || || || S/F || R || || || || || || S/F || || 1/4 || || ||4 ||
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 19 ||[[Club de Deporte Santiago Morning|S. Morning]] || R.Y || || || || || || || || || || || || || 1/4 || S/F || || || || ||3 ||
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 20 ||[[Club de Deportes Temuco|Deportes Temuco]] || 1/4 || || || || 1/4 || 1/4 || || || || || || || || || || || || || ||3 ||
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
| 21 ||[[Club Deportes Concepción|Dep. Concepción]] || || 1/4 || || || || || 1/4 || R || || || || || || || || || || || ||3 ||
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 22 ||[[Deportes Unión La Calera|Unión La Calera]] || || || || || || || || || || || || || || || || S/F || 1/4 || 1/4|| ||3 ||
|- align=center bgcolor=#DOE7FF
| 23 ||[[Deportivo Ñublense|Nublense]] || || || || || || || || || || || R || S/F || || || || || || || || 2 ||
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
| 24 ||[[Club de Deportes Iquique|Deportes Iquique]] || || || || || || || || || || || || || || 1/4 || || || || 1/4 || 1/4 ||3 ||
|}
* '''Notes'''
** Por cuenta de la [[Copa América 2007]] el campeón del [[Tornéu Apertura 2007 (Chile)|Apertura 2007]] definir ensin playoffs.
** Primeramente'l tornéu [[2010]] taba estremáu en Tornéu d'Apertura y Tornéu de Clausura, sicasí debíu al [[Terremotu de Chile de 2010]] el tornéu paso a ser añal.
== Tabla histórica de Playoffs ==
Tabla histórica de playoffs, iguada con datos de [http://www.rsssf.com/ RSSSF] abarca dende'l tornéu d'Apertura de la temporada [[Temporada 2002 del fútbol chileno|2002]] hasta'l tornéu de Clausura de la temporada [[Temporada 2012 del fútbol chileno|2012]] del fútbol chileno.
{| class="wikitable sortable" style="text-align:center; font-size:100%;"
|-
! Pos.
! width=23%|Equipu
! PO.X
! P.X
! P.G.
! P.E.
! P.P.
! G.F.
! G.C.
! Dif
! Puntos
! '''Títulos'''
! 2º
|- style="background:#ffc;"
|- align="center"
| 1 ||align=left|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px]] '''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]''' || 18 || 94 || 52 || 23 || 19 || 201 || 128 || 73 || '''179''' || 6 || 3
|- align="center"
| 2 ||align=left|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px]] '''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]''' || 18 || 81 || 37 || 18 || 26 || 143 || 112 || 31 || '''129''' || 5 || 2
|- align="center"
| 3 ||align=left|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px]] '''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]''' || 15 || 72 || 33 || 21 || 18 || 137 || 104 || 33 || '''120''' || 3 || 2
|- align="center"
| 4 ||align=left|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px]] '''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]''' || 17 || 73 || 31 || 23 || 19 || 126 || 95 || 31 || '''116''' || 2 || 3
|- align="center"
| 5 ||align=left|[[Ficheru:600px Rosso e Giallo.png|20px]] '''[[Unión Española]]''' || 13 || 51 || 16 || 17 || 18 || 71 || 76 || -5 || '''65''' || 1 || 3
|- align="center"
| 6 ||align=left|[[Ficheru:600px Nero e Azzurro (Strisce)2.png|20px]] '''[[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]]''' || 10 || 38 || 14 || 11 || 13 || 61 || 61 || 0 || '''53''' || 1 || -
|- align="center"
| 7 ||align=left|[[Ficheru:600px Verde Rosso Bianco Verde.png|20px]] '''[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]]''' || 12 || 31 || 11 || 4 || 16 || 47 || 63 || -16 || '''37''' || - || 1
|- align="center"
| 8 ||align=left|[[Ficheru:Universidad de Concepcion 2.GIF|20px]] '''[[Club Deportivo Universidad de Concepción (fútbol)|Universidá de Concepción]]''' || 8 || 30 || 9 || 6 || 15 || 51 || 52 || -1 || '''33''' || - || 1
|- align="center"
| 9 ||align=left|[[Ficheru:600px Nero e Rosso (Strisce).png|20px]] '''[[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]]''' || 7 || 25 || 6 || 12 || 7 || 31 || 39 || -8 || '''30''' || - || 1
|- align="center"
| 10 ||align=left|[[Ficheru:600px Arancione e Bianco.png|20px]] '''[[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]]''' || 8 || 26 || 8 || 5 || 13 || 42 || 59 || -17 || '''29''' || - || -
|- align="center"
| 11 ||align=left|[[Ficheru:600px Blu con striscia Gialla.png|20px]] '''[[Everton de Viña del Mar|Everton]]''' || 7 || 20 || 8 || 3 || 9 || 29 || 33 || -4 || '''27''' || 1 || -
|- align="center"
| 12 ||align=left|[[Ficheru:600px Celeste.png|20px]] '''[[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]]''' || 8 || 23 || 7 || 6 || 10 || 31 || 47 || -16 || '''27''' || - || 1
|- align="center"
| 13 ||align=left|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px]] '''[[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]]''' || 6 || 26 || 6 || 8 || 12 || 35 || 44 || -9 || '''26''' || - || -
|- align="center"
| 14 ||align=left|[[Ficheru:Flag of Palestine (3-2).svg|20px]] '''[[Club Deportivo Palestino|Palestino]]''' || 6 || 20 || 2 || 12 || 6 || 22 || 29 || -7 || '''18''' || - || 1
|- align="center"
| 15 ||align=left|[[Ficheru:600px Nero e Giallo (Quadrati).png|20px]] '''[[Coquimbo Unido]]''' || 6 || 17 || 3 || 6 || 8 || 16 || 28 || -12 || '''15''' || - || 1
|- align="center"
| 16 ||align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Verde (Strisce orizzontale).png|20px]] '''[[Club de Deportes Temuco|Temuco]]''' || 3 || 12 || 2 || 4 || 6 || 15 || 22 || -7 || '''10''' || - || -
|- align="center"
| 17 ||align=left|[[Ficheru:600px Bianco e Rosso (biline).png|20px]] '''[[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]]''' || 5 || 10 || 2 || 3 || 5 || 12 || 22 || -10 || '''9''' || - || -
|- align="center"
| 18 ||align=left|[[Ficheru:600px Granato.png|20px]] '''[[Club de Deportes La Serena|La Serena]]''' || 4 || 11 || 1 || 5 || 5 || 15 || 25 || -10 || '''8''' || - || -
|- align="center"
| 19 ||align=left|[[Ficheru:Flag red HEX-CE2931.svg|20px]] '''[[Deportivo Ñublense|Ñublense]]''' || 2 || 5 || 2 || 1 || 2 || 5 || 6 || -1 || '''7''' || - || -
|- align="center"
| 20 ||align=left|[[Ficheru:Calera.png|20px]] '''[[Deportes Unión La Calera|Unión La Calera]]''' || 3 || 8 || 2 || 1 || 5 || 8 || 11 || -3 || '''7''' || - || -
|- align="center"
| 21 ||align=left|'''[[Ficheru:Viola.svg|20px]] [[Club Deportes Concepción|Concepción]]''' || 3 || 8 || 2 || 0 || 6 || 13 || 23 || -10 || '''6''' || - || -
|- align="center"
| 22 ||align=left|[[Ficheru:600px Verde e Bianco.svg|20px]] '''[[Club de Deportes Puerto Montt|Puerto Montt]]''' || 5 || 9 || 1 || 1 || 7 || 9 || 18 || -9 || '''4''' || - || -
|- align="center"
| 23 ||align=left|[[Ficheru:Sports flag icons - White with narrow black V.svg|20px]] '''[[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]]''' || 3 || 8 || 1 || 0 || 7 || 11 || 30 || -19 || '''3''' || - || -
|- align="center"
| 24 ||align=left|[[Ficheru:600px Celeste e Nero.png|20px]] '''[[Club de Deportes Iquique|Iquique]]''' || 3 || 6 || 0 || 2 || 4 || 7 || 11 || -4 || '''2''' || - || -
|}
{| bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;text-align:center;"
|-
|}
<small>PO.X: Playoffs xugaos.<br />
P.X: Partíos xugaos.</small>
== Participación en torneos internacionales ==
{{AP|Clubes chilenos en torneos internacionales}}
Tres equipos chilenos llograron ganar torneos internacionales oficiales (ordenaos por orde cronolóxicu): [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] (campeón de la [[Copa Libertadores 1991]], la [[Recopa Suramericana 1992]]), [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] (campeón de la [[Copa Interamericana 1994]]) y [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] (campeón de la [[Copa Suramericana 2011]]).
<center>
{| {{tablaguapa}} width=50% style="color:black;"
|- align=center style="background: #f9f9f9;
! width=25%|Equipu
!width=25%|Campeón internacional
! width=25%|Subcampeón internacional
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
|'''[[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]'''
|2
|2
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
|'''[[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]'''
|2
|2
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
|'''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]'''
|1
|1
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
|'''[[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]'''
|0
|2
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
|'''[[Unión Española]]'''
|0
|1
|}
</center>
* '''Notes'''
** El derechu a apostar la [[Copa Interamericana 1994]] per parte d'[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] foi por cuenta de que São Paulo (campeón de la [[Copa Libertadores 1993]]) arrenunció de dichu derechu. Poro, [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] asistió como subcampeón de la [[Copa Libertadores 1993]].
=== Torneos internacionales non oficiales ===
Hasta [[1960]] nun esistíen los títulos internacionales oficiales a nivel de clubes. Esti fechu foi determináu pola [[Confederación Suramericana de Fútbol]].<ref>[https://www.futbol.com.uy/Deportes/Conmebol-confirmo-que-los-titulos-de-clubes-son-oficiales-dende-1960-uc281569 Futbol.com Uruguái Consultáu'l 18 de setiembre de 2018.]</ref> Antes de dichu añu, dos equipos chilenos ganaron torneos internacionales non oficiales. En [[1949]], [[Deportes Magallanes|Magallanes]] trunfó na [[Copa del Pacíficu (clubes)|Copa del Pacíficu]], campeonatu qu'axuntó a clubes d'[[Ecuador]], [[Perú]] y [[Chile]]. Un añu más tarde, [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] consagróse campeón del [[Tornéu Internacional de Pascua]], entamáu pola [[Federación Catalana de Fútbol|Federación Catalana]].<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1950/03/30/pagina-13/32817735/pdf.html Hemeroteca dixital diariu La Vanguardia (España), 30 de marzu de 1950, páxina 13. Consultáu'l 4 de febreru de 2010.]</ref>
<center>
{| {{tablaguapa}} width=50% style="color:black;"
|- align=center style="background: #f9f9f9;
! width=25%|Equipu
!width=25%|Campeón internacional
! width=25%|Subcampeón internacional
|- align=center bgcolor=#F5FAFF
|'''[[Deportes Magallanes|Magallanes]]'''
|1
|0
|- align=center bgcolor=#D0e7FF
|'''[[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]'''
|1
|0
|}
</center>
== Clásicos de primer División del Fútbol Chileno ==
{{AP|Clásicos de fútbol de Chile}}
=== Otros equipos destacaos ===
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = vertical
| anchu = 160
| testu = Oldee | posición_texto = |
| semeya1 = Clasico1938.JPG
| semeya2 = UC 5 -0 U de Chile Tercer gol de Montuori.png
| testu = Los principales clásicos del futbol Chilenu rexunten esencialmente a los equipos de [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], [[Santiago Wanderers]] y [[Everton de Viña del Mar]].}}
Dende la llegada del fútbol a Chile y la fundación d'instituciones deportives, diversos equipos de Santiago como de rexones, enfrentáronse ente sigo, dando pasu a los partíos ''"clásicos"'' del fútbol Chileno, destacar ente ellos:
El principal partíu de [[fútbol]] en Chile ye conocíu popularmente como'l '''[[Clásicu del fútbol chileno]]''' (o '''''"Superclásico"'''''), alcuentru qu'enfrenta a los dos equipos más populares y gallardoniaos a nivel llocal tocantes a títulos de primer División, estos son: [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] qu'en xunto suman 50 títulos. El primer partíu apostáu profesionalmente ente dambos equipos data de 1938 y significó el primer trunfu pa la escuadra "popular", la "O" sicasí ganó per primer vegada en 1939.
Unu de los clásicos más importantes del [[fútbol]] Chilenu ye'l denomináu '''[[Clásicu Universitariu]]''' partíu nel cual enfréntense los clubes representativos de les dos cases d'estudiu cimeru más importantes del país, estos son: la [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] y la [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] qu'en xunto suman 30 títulos. Esti clásicu magar s'empecipió a fines de la década de 1930, tien un precedente amateur que data de 1909 y na cual resultó un empate a 1 gol. La rivalidá ente "''cruzados''" y "azules" consolidar na década de 1960 nel marcu de les fiestes universitaries periodu en que dambos equipos apuesten 5 finales per aquellos años.
El '''[[Clásicu Porteño]] [[Santiago Wanderers|Caturros]] y [[Everton de Viña|Ruleteros]]''' (Clásicu de la Rexón de Valparaíso o Clásicu de la V Rexón) ye como se conoz a unu de los alcuentros más tradicionales del fútbol chileno qu'enfrenta a los dos equipos más importantes y populares de la Rexón de Valparaíso, [[Everton de Viña del Mar|Everton]] de [[Viña del Mar]] y [[Santiago Wanderers]] de [[Valparaíso]] , que de la mesma son dos de los clubes más antiguos del país.[1] Diversos son los factores que faen andar a la tema a dambos clubes,[2] ente ellos la eterna rivalidá ente les ciudaes de Viña del Mar y Valparaíso.
El clásicu '''[[Clásicu Colo-Colo - Universidad Católica|Albo-Cruzado]]''' enfrenta a los equipos de [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], partíu qu'apuesten dende 1939 y onde "Colo-Colo" tien una cimera numbérica con respectu al cuadru de la "franxa".
Otru clásicu importante del fútbol chileno ye'l '''[[Clásicu Colo-Colo - Cobreloa]]''', que naz en 1978 nel primer partíu en primer división de [[Cobreloa]] en [[Calama]], con trunfu pa los locales por 4 a 2. La rivalidá creció entá más na década de los 80, cuando dambos equipos engarraben palmo a palmo los títulos (sacante en 1980, 1984 y 1987). Cobreloa foi cimeru a [[Colo-Colo]] en cuatro ocasiones (1982, 1992, 2003 A., 2003 C.) y Colo-Colo superó a Cobreloa na mesma cantidá de campeonatos (1979, 1981, 1983 y 1993). Amás el cuadru nortino ye l'únicu a nivel nacional sobre'l cual los albos nun tienen supremacía, con 34 trunfos pa cada unu, y 28 empates. Otru datu interesante ye que [[Cobreloa]] ye l'únicu equipu en ser campeón nel [[Estadiu Monumental (Chile)|Estadiu Monumental]] al vencer por 2-1 a [[Colo-Colo]] na final del [[Tornéu Clausura 2003 (Chile)|Tornéu de Clausura 2003]].
Otru clásicu importante del fútbol nacional ye'l denomináu '''[[Clásicu de colonies]]''' que ye apostáu de manera tripartita ente [[Audax Italiano]], [[Club Deportivo Palestino|Palestino]] y [[Unión Española]], clubes representantes de les colonies [[Inmigración italiana en Chile|italiana]], [[Palestinos en Chile|palestina]] y [[Inmigración española en Chile|española]] aniciada en Chile. A lo llargo de la historia de primer división estos trés clubes, ocuparon en munches ocasiones, un sitial protagónico nel intre de les definición de campeonatos.
== Información adicional y récores ==
=== Campeones consecutivos ===
{| {{tablaguapa}} style="width:80%; font-size:90%"
!colspan=4|<big>Tetracampeonatos</big>
|-
!width=100px|Campeonatos
!| Club
!| Vegaes
!| Años campeón
|-
|[[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|<center>1
|[[Tornéu Apertura 2006 (Chile)|A-2006]], [[Tornéu Clausura 2006 (Chile)|C-2006]], [[Tornéu Apertura 2007 (Chile)|A-2007]], [[Tornéu Clausura 2007 (Chile)|C-2007]]
|}
{| {{tablaguapa}} style="width:80%; font-size:90%"
!colspan=4|<big>Tricampeonatos</big>
|-
!width=100px|Campeonatos
!| Club
!| Vegaes
!| Años campeón
|-
|[[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]]
|[[Ficheru:600px Bianco e Celeste (Strisce).png|20px|cantu]] [[Deportes Magallanes|Magallanes]]
|<center>1
|[[Primer División de Chile 1933|1933]], [[Primer División de Chile 1934|1934]], [[Primer División de Chile 1935|1935]]
|-
|[[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|<center>1
|[[Primer División de Chile 1989|1989]], [[Primer División de Chile 1990|1990]], [[Primer División de Chile 1991|1991]]
|-
|[[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|<center>1
|[[Tornéu Apertura 2011 (Chile)|A-2011]], [[Tornéu Clausura 2011 (Chile)|C-2011]], [[Tornéu Apertura 2012 (Chile)|A-2012]]
|}
{| {{tablaguapa}} style="width:80%; font-size:90%"
!colspan=4|<big>Bicampeonatos</big>
|-
!width=100px|Campeonatos
!| Club
!| Vegaes
!| Años campeón
|-
|[[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]]
|[[Ficheru:UdeChileLogo.png|20px|cantu]] [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|<center>3
| [[Primer División de Chile 1964|1964]], [[Primer División de Chile 1965|1965]] - [[Primer División de Chile 1994|1994]], [[Primer División de Chile 1995|1995]] - [[Primer División de Chile 1999|1999]], [[Primer División de Chile 2000|2000]]
|-
|[[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]]
|[[Ficheru:Bianco e Nero.svg|20px|cantu]] [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]
|<center>1
|[[Tornéu Clausura 1997 (Chile)|C-1997]], [[Primer División de Chile 1998|1998]]
|-
|[[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]]
|[[Ficheru:COBRELOALOGO2.png|20px|cantu]] [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]]
|<center>1
|[[Tornéu Apertura 2003 (Chile)|A-2003]], [[Tornéu Clausura 2003 (Chile)|C-2003]]
|-
|[[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]] [[Ficheru:Crystal Clear action bookmark.png|15px]]
|[[Ficheru:Partial_view_of_Universidad_Católica_logo.jpg|20px|cantu]] [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]
|<center>1
|[[Tornéu Clausura 2016 (Chile)|C-2016]], [[Tornéu Apertura 2016 (Chile)|A-2016]]
|}
=== Campeones ===
* Con un total de 32 [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] ye l'equipu con más títulos de primer División en Chile, síguenlu [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] con 18, [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] con 12, [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] con 8 y [[Unión Española]] con 7.
* [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] ye l'únicu cuadru que se proclamó "tetracampeón" de primer División (Apertura [[2006]], Clausura [[2006]], Apertura [[2007]] y Clausura [[2007]]).
* [[Deportes Magallanes|Magallanes]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] son los únicos cuadros que se convirtieron en "tricampeón" de primer División. Los "Carabeleros" llograr nes temporaes de [[1933]], [[1934]] y [[1935]]; los "Albos", nos torneos de [[1989]], [[1990]] y [[1991]]; y los "Azules", nos torneos d'Apertura [[2011]], Clausura [[2011]] y Apertura [[2012]].
* [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] y [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] son les úniques escuadres que s'alzaron como ''bicampeón'' de primer División. El "Románticu Viaxeru" llogró trés bicampeonatos, consiguíos nes temporaes [[1964]]-[[1965]], [[1994]]-[[1995]] y [[1999]]-[[2000]]; el "Cacique", consiguir na Clausura [[1997]] y na temporada de [[1998]]; los "Loínos", nos torneos d'Apertura [[2003]] y Clausura [[2003]]; y los "''cruzados''", nos torneos de Clausura [[2016]] y Apertura [[2016]].
* [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] en [[2016]] foi'l primer equipu en titulase ''bicampeón'' y ganar la [[Supercopa de Chile]] nel mesmu añu calendariu.
* [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] ye l'equipu de rexones con más títulos en Primer División, con un total de 8 nel so haber.
* [[Everton de Viña del Mar|Everton]] foi'l primer equipu de rexones en titulase campeón (1950).
* [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]] ye l'últimu equipu de rexones, hasta la fecha, en titulase campeón (Clausura 2015).
* [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] ye l'únicu equipu en ser campeón ensin xugar un solu partíu nel so estadiu.
* [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] titulóse campeón en [[1974]] y Clausura 2012, siendo l'equipu que lu hai llográu, naquel momentu teniendo la localía más austral del país.<ref>Nota: Al club la prensa equivocadamente lo categoriza como un club del sur de Chile, cuando téunicamente pertenez a la [[Zona Central de Chile]] una y bones el sur empieza na Araucanía y últimamente inclúi solo a la provincia de Lebu na rexón del Bíu-Bíu.</ref>
* [[Club de Deportes Temuco|Temuco]] ye l'únicu club qu'anicia nel sur del país qu'ostenta un títulu de primer división (reconocíu pola [[ANFP]]), anque lo ganó faciendo de llocal na capital unu de los sos fusionantes; el [[Green Cross]].
* Los planteles más amenorgaos d'un equipu campeón fueron los d'[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] en [[1936]] y d'[[Unión Española]] en [[1943]], con solu 15 xugadores.<ref>Llibru "La historia de los campeones, 1933 - 1991" d'[[Edgardo Marín]]. Rexistro Propiedá Intelectual N° 63.642 de 1988.</ref>
=== Rendimientos ===
* El mayor invictu de partíos en Primer División tener [[Club Deportivo Palestino|Palestino]], con 44 partíos (34 ganaos y 10 empates), dende la 16º fecha del campeonatu de [[1977]] hasta la 22º fecha del tornéu [[1978]], añu en que se titula campeón, mesmu equipu que llegaría a semifinales de la Copa Libertadores con figures de la talla d'[[Óscar Fabbiani]], [[Manuel Araya]], [[Elías Figueroa]], etc.
* El récor de partíos invictu considerando una mesma edición del tornéu nacional de primer División ostentar [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], mientres el campeonatu nacional [[1999]], l'invictu duró 33 partíos, dende la 3º fecha de la etapa inicial hasta la 5º fecha del octagonal o liguilla pol campeonatu.
* [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] ye'l club con más trunfos consecutivos en Primer División con un total de 16 ente les temporaes de 1963 y 1964.
* [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] ye l'equipu col mayor invictu de llocal en Primer División con un total de 91 alcuentros ensin conocer la derrota, apostaos en Calama, ente los años 1980 y 1985. [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]] terminó con esa racha.
* El meyor entamu de campeonatu tener [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] nel [[Tornéu Clausura 2011 (Chile)|Clausura 2011]], llogrando 9 victories n'igual cantidá de partíos xugaos.
* [[Deportes Magallanes|Magallanes]] mientres el campeonatu de [[1934]] coronóse campeón invictu en torneos llargos col meyor rendimientu na historia del fútbol chileno con un total de 95,5% final, onde xugó 11 partíos, ganando 10 y empatando solo unu.
* [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] ye'l campeón con meyor rendimientu en torneos curtios con un 86,3%, llográu nel [[Tornéu Apertura 2014 (Chile)|Apertura 2014]]. Naquella instancia xugó 17 partíos, ganando 14, empatando 2 y perdiendo 1.
* [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] coronóse campeón col rendimientu más baxu (60,2%) en torneos llargos, este foi algamando na temporada de [[1970]], xugando 39 partíos, ganando 19, empatando 9 y perdiendo 11.
* [[Deportes Magallanes|Magallanes]] y [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] son les úniques escuadres que fueron campeones invictos. Los "Carabeleros" llograr na temporada de [[1934]] y el conxuntu "Albu" consiguió esta fazaña mientres los torneos de [[1937]] y [[1941]].
* [[Universidá de Chile]] ye l'equipu campeón cola mayor cantidá de goles realizada mientres una temporada, esta foi en [[1962]] con una increíble cantidá de 105 dianes a favor. Pela so parte [[Deportes Magallanes|Magallanes]] ye'l conxuntu con menos goles recibíos nel historial con un total de 8, situación asocedíu mientres el llogru de la so primer estrella.
* Con un 49% de rendimientu nel [[Tornéu Apertura 2005 (Chile)|Apertura 2005]], Unión Española ye l'equipu que salió campeón con peor rendimientu na historia d'un campeonatu nacional. Síguen-y el Huachipato del [[Tornéu Clausura 2012 (Chile)|Clausura 2012]] con un 52% d'eficacia; y Universidá de Chile y Cobreloa del añu 2004 con un 53% de rendimientu nos sos respeutivos campeonatos ([[Tornéu Apertura 2004 (Chile)|Apertura 2004]] y [[Tornéu Clausura 2004 (Chile)|Clausura 2004]]).
=== Equipos ===
[[Ficheru:Santiago Wanderers en 1904.jpg|miniaturadeimagen|250px|Fundáu en [[1892]] el [[Club de Deporte Santiago Wanderers|club Santiago Wanderers]] de [[Valparaíso]], ye l'equipu más antiguu en participar en Primer División, campeón en [[1958]], [[1968]] y [[2001]].]]
* [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] ye l'únicu club que nun baxó dende la Primer División a la Primera B.
* Coles mesmes, [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] ye l'únicu cuadru qu'apostó los 101 torneos xugaos en Primer División.
* [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] foi'l primer equipu de rexones n'incorporase a Primer División ([[1937]]).
* [[Unión Española]], fundáu'l [[18 de mayu]] de [[1897]] ({{edá|18|5|1897}}), ye l'equipu más antiguu na [[Temporada 2018 del fútbol chileno|temporada 2018]].
* [[Club Deportivo Universidad de Concepción (fútbol)|Universidá de Concepción]], fundáu'l [[8 d'agostu]] de [[1994]] ({{edá|8|8|1994}}), ye l'equipu más nuevu na [[Temporada 2018 del fútbol chileno|temporada 2018]].
* [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] ({{edá|15|8|1892}}), [[Deportes Magallanes|Magallanes]] ({{edá|27|10|1897}}), [[Unión Española]] ({{edá|18|5|1897}}), [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]] ({{edá|2|11|1902}}), [[Club Deportivo Arturo Fernández Vial|Fernández Vial]] ({{edá|15|6|1903}}), [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] ({{edá|16|10|1903}}), [[Club Deportivo Tresandín de Los Andes|Tresandín]] ({{edá|27|4|1906}}), [[Everton de Viña del Mar|Everton]] ({{edá|24|06|1909}}), [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] ({{edá|30|11|1910}}), [[Club de Deportes Ferroviarios de Chile|Ferroviarios]] ({{edá|14|07|1916}}), [[Club Deportivo Ñublense|Ñublense]] ({{edá|20|08|1916}}) y [[Deportes Temuco]] ({{edá|27|06|1916}}) son los únicos clubes [[centenarios]] esistentes hasta la fecha que xugaron a lo menos una temporada na Primer División.
* Pa la [[Temporada 2018 del fútbol chileno|temporada 2018]] los clubes centenarios que xueguen en primer división son: [[Unión Española]], [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], [[Everton de Viña del Mar|Everton]] y [[Deportes Temuco]].
* Otros clubes centenarios que xugaron en primer división son: [[Club de Deportes Badminton|Badminton]] ({{edá|12|07|1912}}) desapaecíu en 1973, [[Club de Deportes Green Cross|Green Cross]] ({{edá|27|06|1916}}) desapaecíu en 1965 pa fundar Deportes Temuco, como tamién [[Morning Star Sport Club|Morning Star]]({{edá|02|04|1907}}) y [[Club de Deporte Santiago|Deportes Santiago]] ({{edá|16|10|1903}}) y que xuntos dieron vida a [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]].
* [[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]] ye l'únicu equipu chilenu que llogró'l campeonatu de Segunda División (1970) y al añu siguiente, el campeonatu de primer División (1971).
* [[Club Deportivo Universidad Católica|Universidad Católica]] foi l'únicu equipu chilenu que baxó (1955) a la temporada siguiente de ser campeón (1954).
* [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] ye'l cuadru que más apurrió xugadores a la Seleición Chilena con un total averáu de 140 xugadores, síguenlu [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], con 90 xugadores aproximao; [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], con 50 y otros equipos como [[Unión Española]], [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]], [[Deportes Magallanes|Magallanes]], [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] y [[Club Deportivo Palestino|Palestino]] con cerca de 40 futbolistes.
=== Goles ===
* Les 12 mayores goliaes na Primer División de Chile son:
** [[Unión Española]] '''14 - 1''' [[Morning Star Sport Club|Morning Star]] en [[Primer División de Chile 1934|1934]]
** [[Deportes Magallanes|Magallanes]] '''14 - 1''' [[Santiago National]] en [[Primer División de Chile 1934|1934]]
** [[Lota Schwager]] '''14 - 1''' [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]] en [[Primer División de Chile 1978|1978]] (Rangers presentar cola serie Xuvenil)
** [[Deportes Magallanes|Magallanes]] '''11 - 0''' [[Morning Star Sport Club|Morning Star]] en [[Primer División de Chile 1934|1934]]
** [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] '''10 - 0''' [[Regional Atacama]] en [[Primer División de Chile 1995|1995]]
** [[Unión Española]] '''10 - 1''' [[Green Cross]] en [[Primer División de Chile 1934|1934]]
** [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] '''10 - 1''' [[Club Deportivo Palestino|Palestino]] en [[Primer División de Chile 1994|1994]]
** [[Club de Deportes Badminton|Badminton]] '''10 - 2''' [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] en [[Primer División de Chile 1938|1938]]
** [[Club de Deportes Badminton|Badminton]] '''10 - 3''' [[Deportivo Alemán]] en [[Primer División de Chile 1934|1934]]
** [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] '''9 - 0''' [[Regional Atacama]] en [[Primer División de Chile 1983|1983]]
** [[Club Deportivo Palestino|Palestino]] '''9 - 0''' [[Club de Deportes Temuco|Deportes Temuco]] en [[Primer División de Chile 1998|1998]] (D.Temuco presentar cola serie Xuvenil)
** [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] '''9 - 1''' [[Deportes Magallanes|Magallanes]] en [[Primer División de Chile 1962|1962]]
** [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] '''8 - 1 ''' [[Everton de Viña del Mar|Everton]] en [[1994]]
** [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] '''8 - 1''' [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] en [[1994]]
** [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] '''8 - 1''' [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] en [[2016]]
* Los 5 empates con mayor númberos de goles en Primer División son:
** [[Club de Deportes Badminton|Badminton]] '''6 - 6''' [[Deportes Magallanes|Magallanes]] en [[Primer División de Chile 1937|1937]]
** [[Club de Deporte Santiago|Santiago]] '''5 - 5''' [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] en [[Primer División de Chile 1935|1935]]
** [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] '''5 - 5''' [[Deportes Magallanes|Magallanes]] en [[Primer División de Chile 1953|1953]]
** [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]] '''5 - 5''' [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] en [[Primer División de Chile 1962|1962]]
** [[Everton de Viña del Mar|Everton]] '''5 - 5''' [[Club de Deportes La Sele|Deportes La Serena]] nel [[Tornéu Clausura 2008 (Chile)|Clausura 2008]]
* Los partíos con más goles en Primer División son:
** [[Unión Española]] '''14 - 1''' [[Morning Star Sport Club|Morning Star]] en [[Primer División de Chile 1934|1934]]
** [[Deportes Magallanes|Magallanes]] '''14 - 1''' [[Santiago National]] en [[Primer División de Chile 1934|1934]]
** [[Lota Schwager]] '''14 - 1''' [[Club Social de Deportes Rangers|Rangers]] en [[Primer División de Chile 1978|1978]]
** [[Club de Deportes Badminton|Badminton]] '''10 - 3''' [[Deportivo Alemán]] en [[Primer División de Chile 1934|1934]]
** [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] '''7 - 6''' [[Club de Deportes Badminton|Badminton]] en [[Primer División de Chile 1938|1938]]
** [[Club de Deportes Badminton|Badminton]] '''8 - 5''' [[Club Deportivo Social y Cultural Iberia|Iberia]] en [[Primer División de Chile 1946|1946]]
** [[Green Cross]] '''5 - 7''' [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] en [[Primer División de Chile 1939|1939]]
** [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] '''7 - 5''' [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] en [[Primer División de Chile 1950|1950]]
** [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] '''7 - 5''' [[Club Deportivo Palestino|Palestino]] en [[Primer División de Chile 1961|1961]]
** [[Club de Deportes Badminton|Badminton]] '''10 - 2''' [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]] en [[Primer División de Chile 1938|1938]]
=== Goliadores ===
* [[Francisco Valdés Muñoz|Francisco Valdés]] ([[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], [[Unión Española]], [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]], [[Club de Deportes Antofagasta|Deportes Antofagasta]]), ye'l máximu artilleru na historia del fútbol chileno, con un total de 215 goles consiguíos ente los añu 1960 y 1982. Síguenlu [[Pedro González Vera|Pedro González]] con 213 y [[Esteban Paredes]] con 209.
* [[Luis Hernán Álvarez]] ye'l máximu goliador nun tornéu añal, con 37 dianes na temporada de [[1963]] xugando para [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]. Permedió 1,12 goles per partíu, en 33 partíos xugaos.
* [[Esteban Paredes]] ye'l primer y únicu xugador en ser goliador en cinco torneos distintos: [[Goliadores del Tornéu Apertura 2009 (Chile)|Apertura 2009]], [[Goliadores del Tornéu Clausura 2011 (Chile)|Clausura 2011]], [[Goliadores del Tornéu Clausura 2014 (Chile)|Clausura 2014]], [[Goliadores del Tornéu Apertura 2014 (Chile)|Apertura 2014]] y [[Goliadores del Tornéu Clausura 2015 (Chile)|Clausura 2015]].
* [[Patriciu Galaz]] con [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] ye'l máximu goliador nun tornéu curtiu, convirtiendo 23 goles en 25 partíos apostaos mientres el Tornéu Apertura [[2004]], y si considérase'l Clausura superaría a [[Luis Hernán Álvarez]] a lo más goliador del fútbol chileno polos sos 42 goles na temporada [[2004]]. Permediu de 0,875 gol per partíu, en 48 partíos xugaos, 24 en cada tornéu. Naquella temporada foi escoyíu como'l Goliador del Mundu.
* L'uruguayu [[Carlos Aguiar]] tien rexistru del gol más rápidu de la historia de los Torneos Nacionales de primer División a los 7,3 segundos xugando para [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] contra [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] en [[2010]].
* [[Carlos Caszely]] ye l'únicu futbolista chilenu que foi'l máximu goliador de tres torneos llargos consecutivos nun mesmu equipu, Colo-Colo: [[1979]] con 20 goles, [[1980]] con 26 goles y [[1981]] con 20 goles.
* Dos son los estranxeros en ser máximu anotador de tres torneos llargos consecutivos: el paraguayu [[Eladio Zárate]] xugando para [[Unión Española]] los años 1967 (28 goles), 1968 (32 goles) y 1969 (22 goles) y l'arxentín [[Oscar Fabbiani]] xugando para [[Club Deportivo Palestino|Palestino]] los años 1976 (23 goles), 1977 (34 goles) y 1978 (35 goles).
* [[Rubén Martínez Núñez|Rubén Martínez]] ye l'únicu futbolista chilenu en salir goliador en tres torneos llargos consecutivos con dos equipos distintos: 25 goles con [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]] en [[1989]], 22 goles con [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] en [[1990]] y 23 goles con Colo-Colo en [[1991]].
* Goliadores en torneos non consecutivos, fueron, en cuatro ocasiones, el paraguayu [[Eladio Zárate]] xugando para [[Unión Española]] en [[1967]], [[1968]], [[1969]] y [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] en [[1971]] y en tres ocasiones llograr [[Carlos Campos]] xugando para [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] nes temporaes de [[1961]], [[1962]] y [[1966]].
* [[Luka Tudor]] ye'l futbolista que más goles fixo nun partíu de primer División, con 7 goles nun partíu onde [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] venció 8 a 3 a [[Club de Deportes Antofagasta|Deportes Antofagasta]].
* [[Jaime Riveros]] ye'l xugador que convirtió más goles de manera consecutiva, fixo 21 goles en 15 partíos n'Apertura 2004 xugando por [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]].
=== Xugadores ===
[[Ficheru:Gino Yacopponi.jpg|miniaturadeimagen|100px| L'Italiano [[Gino Iacoponi]], primer xugador estranxeru en marcar un gol nel [[Primer División de Chile 1933|primer campeonatu de Chile de 1933]].]]
* [[Adolfo Nef]] ([[Lota Schwager]], [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]], [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]], [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], [[Deportes Magallanes|Magallanes]] y [[San Luis de Quillota|San Luis]]), ye'l futbolista con más presencies en Primer División, con un total de 625 partíos ente los añu de 1963 y 1987.
* [[Nicolás Millán]] ye'l futbolista chilenu más nuevu en debutar na historia de la Primer División con 14 años y 10 meses nun alcuentru xugáu ente [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y [[Club de Deporte Santiago Wanderers|Santiago Wanderers]] nel añu 2006.
* [[José María Buljubasich]], xugando na [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]], tien el récor de ser el porteru con mayores minutos ensin recibir un gol, con 1.352 minutos nel Tornéu de Clausura [[2005]].
* [[Salvador Gálvez]], xugando por [[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]] tien el récor d'atayar la mayor cantidá de penaltis nun partíu de primer División con un total de 3. Les tapaes llograr xugando contra [[San Luis de Quillota]] na temporada de 1963.
* [[Luis Mena (futbolista)|Luis Mena]] ye'l futbolista con más títulos na historia de primer División con un total de 11, toos con [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] ente los años 1996 y 2014. Síguenlu con 9 títulos [[Johnny Herrera]] y [[David Henríquez]], el primeru llogró 8 títulos con [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]] y 1 con [[Everton de Viña del Mar|Everton]]; pela so parte Henríquez llogró 8 títulos con [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y 1 con [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]]. Síguelu [[Gonzalo Fierro]] con 8 títulos, toos ellos con [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]]. Finalmente con 7 tenemos a [[Raúl Ormeño]], [[Jaime Pizarro]], [[Leonel Sánchez]], [[Arturo Sanhueza]], [[Miguel Riffo]] y [[Rodrigo Meléndez]].
* [[Marcelo Barticciotto]] (arxentín) ye'l futbolista estranxeru con más títulos en Primer División con un total de 7, toos consiguíos con [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] (darréu se nacionalizó chilenu).
* [[Iván Mayu]] foi'l primer futbolista chilenu en ser ficháu por un equipu estranxeru, siendo tresferíu de [[Colo-Colo]] al [[Club Atlético Vélez Sarsfield]] d'Arxentina en [[1933]].
* [[Julio Miranda (futbolista)|Julio Miranda]] d'[[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] anotó'l primer gol nel profesionalismo. El tantu foi convertíu a los cuatro minutos del primer tiempu, onde'l cuadru itálicu imponer por 3 a 1 a [[Morning Star Sport Club|Morning Star]].
* L'italianu [[Gino Iacoponi]], foi'l primer futbolista estranxeru en marcar un gol en Primer División, dicha diana foi convertida a los seis minutos del primer tiempu nel pleitu ente [[Audax Italiano La Florida|Audax Italiano]] y [[Morning Star Sport Club|Morning Star]].
=== Estadios ===
{{AP|Estadios de fútbol de Chile}}
[[Ficheru:Tribuna Santa Laura.jpg|miniaturadeimagen|[[Estadiu Santa Laura]].]]
* L'estadiu [[Estadiu Santa Laura|Santa Laura]], inauguráu en [[1923]], ye'l recintu deportivu más antiguu ente los qu'acueyen la Primer División pa la temporada 2018 con {{edá|10|5|1923}} d'esistencia. Síguen-y el [[Estadiu Sausalito|Sausalito]] ({{edá|8|9|1929}}) y el [[Estadiu Nacional de Chile|Nacional]] ({{edá|3|12|1938}}).
* L'estadiu [[Estadiu Huachipato-CAP Acero|Huachipato-CAP Aceru]] ye'l más nuevu de l'actual temporada al ser inauguráu en [[2009]].
* L'[[Estadiu Nacional Julio Martínez Prádanos]] y l'[[Estadiu Monumental (Chile)|Estadiu Monumental]] tienen la mayor capacidá de públicu sentáu na Primer División pa la temporada 2018 con 47.000 espectadores aproximao. Dambos estadios tán nel [[Gran Santiago]].
* Aparte'l [[Estadiu Nacional Julio Martínez Prádanos|Estadiu Nacional]] ye unu de los estadios con más historia nel fútbol chileno, yá que se tuvo presente en 74 de les 81 temporaes del fútbol chileno, solo superáu pol estadiu [[Estadiu Santa Laura|Santa Laura]] con 81 participaciones en total.
* Coles mesmes nes camperes del [[Estadiu Nacional Julio Martínez Prádanos|Estadiu Nacional]] apostáronse y/o apurríu más de la metá de los títulos oficiales de primer División (48 aproximao), dende la so apertura en 1938 y al empar, casi tolos campeones del fútbol chileno llevantaron una corona nes sos camperes, siendo los equipos de [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y [[Universidá de Chile]] que con 16 y 13 vegaes respeutivamente lo que más trunfaron nella. Los únicos equipos campeones que nun llograron el títulu nél fueron; [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]], [[Club de Deportes Cobresal|Cobresal]], [[Deportes Magallanes|Magallanes]], [[Club de Deporte Santiago Morning|Santiago Morning]], [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]] y [[Club Deportivo Unión San Felipe|Unión San Felipe]]
* L'[[Estadiu San Carlos de Apoquindo]] foi escenariu de vueltes olímpiques a nivel nacional ya internacional. [[Club Deportivo Universidad Católica (fútbol)|Universidad Católica]] foi campeón de [[Copa Interamericana 1994]], [[Tornéu Apertura 2002 (Chile)|Apertura 2002]], [[Primer División de Chile 2010|Tornéu Oficial 2010]] y [[Tornéu Clausura 2016 (Chile)|Clausura 2016]]. Amás, [[Club Deportivo O'Higgins|O'Higgins]] llogró la [[Supercopa de Chile 2014|Supercopa 2014]].
* L'[[Estadiu Monumental (Chile)|Estadiu Monumental]] ye'l segundu recintu onde más s'apostaron títulos oficiales con un total de 12, sicasí al ser un estadiu priváu, solo [[Club Social y Deportivo Colo-Colo|Colo-Colo]] y [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] ganaron títulos nél.
* L'[[Estadiu Municipal de Calama]] ye l'estadiu de rexón que más vegaes se definió un campeón con un total de 6 y que tamién rexistra'l meyor invictu d'un equipu llocal, este pertenez-y a [[Club de Deportes Cobreloa|Cobreloa]] que con 91 partíos ensin conocer la derrota ente los años 1980 y 1985 caltién récor a nivel suramericanu y quintu a nivel mundial.
* Otros estadios qu'alzaron o proclamaron al campeón d'una edición fueron: [[Estadiu Carlos Dittborn|Carlos Dittborn]] (Arica), [[Estadiu CAP|CAP]] (Talcahuano), [[Estadiu Municipal de Concepción|Collao]] (Concepción), [[Estadiu El Cobre|El Cobre]] (El Salvador), [[Estadiu El Teniente|El Teniente]] (Rancagua), [[Estadiu Elías Figueroa Brander|Elías Figueroa]] (Valparaíso), [[Estadiu Francisco Sánchez Rumoroso|Francisco Sánchez Rumoroso]] (Coquimbo), [[Estadiu Germán Becker|Germán Becker]] (Temuco), [[Estadiu Municipal de Calama|Municipal de Calama]] (Calama), [[Estadiu Municipal de San Felipe|Municipal de San Felipe]] (San Felipe), [[Estadiu San Carlos de Apoquindo|San Carlos de Apoquindo]] (Santiago), [[Estadiu Santa Laura|Santa Laura]] (Santiago) y [[Estadiu Sausalito|Sausalito]] (Viña del Mar).
* L'[[Estadiu El Morru]] de la ciudá de [[Talcahuano]], ye consideráu'l más antiguu que pasó per Primer División, una y bones la cancha del estadiu data del añu 1900, anque l'apertura oficial del estadiu foi en 1949.
* Otros importantes estadios o complexos deportivos qu'acoyeron a la Primer División de Chile y qu'anguaño s'atopen baltaos o en desusu son:
** [[Campos de Sports de Ñuñoa|Campos de Sports]] (zarru. 1937)
** [[Estadiu de Carabineros]] (zarru. 1945)
** [[Estadiu Independencia (Chile)|Estadio Independencia]] (zarru. 1971)
** [[Estadiu Ferroviariu de Ovalle]] (zarru. 1991)
** [[Estadiu Les Figales]] (zarru. 2008)
** [[Estadiu Ferroviariu Hugo Arqueros Rodríguez|Hugo Arqueros Rodríguez]] (zarru. 2012)
** [[Estadiu Militar]]
** [[Estadiu Reinaldo Martín Müller]] del Monte
** [[Estadiu El Vulco]] de San Bernardo
== Ver tamién ==
* [[Entrenadores campeones de la Primer División de Chile]]
* [[Estadios de fútbol de Chile]]
* [[Lliga más fuerte de Suramérica del Sieglu XXI]]
* [[Asociación de Football de Santiago]]
* [[Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile]]
* [[Campeonatu d'Apertura de Chile]]
* [[Campeonatu de Campeones de Chile]]
* [[Campeonatos Nacionales de Fútbol en Chile]]
* [[Clásicos de fútbol de Chile]]
* [[Copa Chile]]
* [[Definición Pre-Suramericana (Chile)]]
* [[Federación de Fútbol de Chile]]
* [[Fútbol en Chile]]
* [[Fútbol Nuevo de Chile]]
* [[Liguilla Pre-Libertadores de Chile]]
* [[Liguilla Pre-Suramericana (Chile)]]
* [[Primer B de Chile]]
* [[Serie B Profesional de Chile]]
* [[Supercopa de Chile]]
* [[Tornéu Apertura (Chile)]]
* [[Tornéu Clausura (Chile)]]
== Notes ==
{{llistaref|grupu=n}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |apellíu=Marín Méndez|nome=Edgardo|títulu=La historia de los campeones: 1933-1987|añu=1991|editorial=La Nación|enllaceautor=Edgardo Marín|páxines=396|allugamientu=[[Santiago de Chile]]}}
== Enllaces esternos ==
* {{commonscat}}
* [http://www.anfp.cl ANFP (Asociación Nacional de Fútbol Profesional de Chile)]
* [http://www.rsssf.com Base de datos estadística de RSSSF]
{{Lligues de Suramérica}}
{{Tradubot|Primera División de Chile}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Competiciones de fútbol en Chile]]
mba41sjvi9i2vxako253j8fnqq3eakh
Práutiques sexuales lésbiques
0
162773
4489517
4451265
2026-04-29T17:06:53Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489517
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Édouard-Henri Avril (24).jpg|200px|thumb|Les práutiques sexuales lésbiques pueden ser bien variaes. Nesti cuadru d'[[Édouard-Henri Avril]] vese un exemplu de sexu oral ente muyeres.]]
Les '''práutiques sexuales lésbiques''' son munches y bien variaes. Como la mayoría de les conductes interpersonales, cualquier espresión física de la intimidá depende del contestu de la rellación, al igual que d'otres influencies como les sociales y culturales.<ref name="Hite reports">Hite Research, ''[http://www.hite-research.com/thehitereports.htm The Hite Reports: What do they say?] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090601230726/http://www.hite-research.com/thehitereports.htm |date=2009-06-01 }}'', consultáu'l 27 Nov 2007</ref>
__TOC__
== Conductes ==
Les investigaciones de [[Shere Hite]], [[educación sexual|educadora sexual]] y [[feminismu|feminista]], magar les sos llimitaciones metodolóxiques amosaron que "el sexu como lo definimos ye una [[práctica cultural]], non biolóxica", que munches muyeres precisen una estimulación del [[clítoris]] o esterna pa llegar a un [[orgasmu]], que puede ser "senciellu de consiguir y poderosu, dada una estimulación correuta", y que la mayoría de muyeres llegaben al orgasmu más fácilmente al traviés de la [[masturbación]].<ref name="Hite reports" /><ref>University of California, Berkeley, Philip B. Stark, ''[https://web.archive.org/web/20120302102158/http://www.stat.berkeley.edu/users/stark/SticiGui/Text/ch16.htm Statistics Tools for Internet and Classroom Instruction]'', consultáu'l 27 nov 2007</ref>
Hite reparó qu'una de los sos suxetos esperimentales escribiera que "el sexu con una muyer inclúi: tocase, [[beso|besase]], [[sorrisa|sonrir]], mirase seriamente, abrazase, falar, penetración dixital, afalagos, [[cunnilingus]], desvistise, mordigaños nidios dacuando, llorar dacuando y sospirar al empar".<ref>Hite Research, Shere Hite, ''[http://www.hite-research.com/artlesbianism.html Lesbianism: Women's Sexual Expression Together] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081017143602/http://www.hite-research.com/artlesbianism.html |date=2008-10-17 }}'', consultáu'l 27 nov 2007</ref> Otres formes notables d'[[amedranái|espresiones íntimes]] ente [[lesbiana|lesbianes]] pueden ser el [[tribadismu]], l'usu d'un [[dildo]] y más raramente el [[anilingus]].<ref>About.com, Kathy Belge with Felice Newman, ''[http://lesbianlife.about.com/od/lesbiansex/a/tribadismq.htm Steps of Tribadism] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081013202134/http://lesbianlife.about.com/od/lesbiansex/a/tribadismq.htm |date=2008-10-13 }}'', consultáu'l 27 nov 2007</ref><ref>Journal of the Gay and Lesbian Medical Association, Allison L. Diamant1, Janet Lever and Mark A. Schuster, ''[http://www.springerlink.com/content/x012016264435548/ Lesbians' Sexual Activities and Efforts to Reduce Risks for Sexually Transmitted Diseases]'' (abstract), consultáu'l 27 nov 2007</ref>
== Riesgos pa la salú ==
Como otres conductes sexuales, estes actividaes pueden llevar acomuñaes un aumentu del riesgu d'[[enfermedaes de tresmisión sexual]] y [[axente biolóxicu patóxenu|otres enfermedaes patóxenes]].<ref>[http://depts.washington.edu/wswstd/ LesbianSTD.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071214035428/http://depts.washington.edu/wswstd/ |date=2007-12-14 }}, consultáu'l 27 nov 2007</ref> El [[Centros pal Control y la Prevención d'Enfermedaes de los Estaos Xuníos|Centers for Disease Control d'Estaos Xuníos]] destacó qu'esiste bien poca información disponible sobre'l riesgu d'andada d'enfermedaes de tresmisión sexual ente muyeres.<ref name="CDC"> Centers for Disease Control, {{cita web|url=http://www.cdc.gov/std/treatment/2006/specialpops.htm#specialpops5|títulu=''Women Who Have Sex with Women'' (WSW)|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090221040130/http://cdc.gov/std/treatment/2006/specialpops.htm#specialpops5|fechaarchivu=21 de febreru de 2009}}, consultáu'l 27 Nov 2007</ref> Sicasí, señalaron que patóxenos como la [[tricomoniasis]], el [[VIH]], el [[virus del papiloma humanu]] (VPH), que se rellacionó en casi tolos casos de [[cáncer cervical]]) y la [[sífilis]] pueden arimase al traviés del contautu sexual ente muyeres.<ref name="CDC" />
Anque los índices d'estes patoloxíes desconócense, un estudiu amosó que'l 30% de les lesbianes y muyeres [[bisexualidá|bisexuales]] teníen un historial clínicu médicu nel que constaben enfermedaes de tresmisión sexual.<ref>Western Journal of Medicine, Rita Lee, ''[http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1070935 Health care problems of lesbian, gai, bisexual, and transgender patients] {{Webarchive|url=https://archive.today/20130801115717/http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1070935 |date=2013-08-01 }}'', xunu 2000, consultáu en nov 2007.</ref> Esto nun implica que les lesbianes sexualmente actives tean espuestes a mayores riesgos pa la salú que la población xeneral. ''Health Canada'' señaló que "la prevalencia de tolos tipos del virus del papiloma humanu (los que causen cáncer y los que non) en distintos grupos de muyeres [[canadá|canadienses]] asitiar ente'l 20%–33%" y una universidá d'Estaos Xuníos atopó que'l 60% de les muyeres sexualmente actives fueron infestaes col VPH en dalgún momentu de los últimos trés años.<ref>Teach2Wait, Stephen J. Genuis, ''{{enllaz rotu|1=[http://www.teach2wait.com/index.php?option=com_content&task=view&id=36&Itemid=63 Managing the sexually transmitted disease pandemic: A time for reevaluation] |2=http://www.teach2wait.com/index.php?option=com_content&task=view&id=36&Itemid=63 |bot=InternetArchiveBot }}'', consultáu'l 27 nov 2007</ref>
== Ver tamién ==
* [[Utopía lésbica]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
{{ORDENAR:Practiques sexuales lesbicas}}
{{Tradubot|Prácticas sexuales lésbicas}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Sexualidá LGBT]]
[[Categoría:Erotismu]]
[[Categoría:Práutiques sexuales]]
[[Categoría:Orientación sexual]]
1w12uogmpx4k8wnw3utyqdvhanah6p4
Reinu de Mauritania
0
163492
4489588
4278498
2026-04-30T06:58:08Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489588
wikitext
text/x-wiki
{{referencies adicionales|t=20160527080343}}
{{Ficha d'estáu desapaecíu |nome_oficial
= Reinu de Mauritania |nome_completu =
|nome_común =
|status =
|status_testu =
|imperiu =
|p1 = República Cartaxinesa |bandera_p1
=
|imaxe_p1 =
|añu_p1 =
|s1 = Imperiu romanu |bandera_s1
=
|imaxe_s1 =
|añu_s1 =
|imaxe_bandera =
|bandera =
|imaxe_escudu =
|símbolu =
|mapa =
|aclaración_mapa = Reino de Mauritania (añu [[40 e.C.|40 e. C.]])
|lema_nacional =
|himnu_nacional =
|capital = [[Iol Caesarea]]
|capital-en-exiliu =
|idioma = [[Numidia|Bereber numidio]]
|idioma_principal =
|idioma_non_oficial =
|relixón =
|latd =
|latm =
|latNS =
|longd =
|longm =
|longEW =
|area =
|forma_de_gobiernu = Monarquía |eventu_empecipio =
|fecha_empecipio =
|añu_empecipio = [[Sieglu IV e.C.]]
|añu_eventu1 =
|eventu2 =
|fecha_eventu2 =
|añu_eventu2 =
|eventu3 =
|añu_eventu3 =
|fecha_eventu3 =
|eventu4 =
|añu_eventu4 =
|fecha_eventu4 =
|eventu_fin =
|fecha_fin =
|añu_fin = [[añu 40]]
|eventu_posterior1 =
|fecha_posterior1 =
|añu_posterior1 =
|dato_año1 = [[40 e.C.|40 e. C.]]
|dato_población1 =
|dato_superficie1 = 300000
|moneda =
}}
El '''reinu de Mauritania''' o '''Mauretania''' (sieglu IV e. C. – 40 d. C.) o "país de los ''Mauri''", foi un estáu de l'Antigüedá constituyíu como una federación de tribus, de cultura [[amazigh]], allugaes nel norte d'[[África]], nos actuales [[Marruecos]] y [[Arxelia]]. La so capital foi [[Iol]]. Los sos habitantes nativos, pastores seminómades d'etnia [[bereberes|amazigh]], fueron conocíos polos romanos como ''Mauri'' (de la llingua amazigh ''amáur'', "tierra"), y n'ocasiones como ''Massaesylii''. El reinu de Mauritania ta estrechamente venceyáu col [[reinu de Numidia]], tantu en cultura como n'historia. Ye importante utilizar la denominación antigua llatina, ''Mauretania'',<ref>Los exemplos epigráficos del usu de la grafía ''Mauritania/-itanus'' en llatín son mínimos, del orde de 235 frente a 12, y cf. //en.wikipedia.org/wiki/Mauretania].</ref> pa nun inducir al so tracamundiu col modernu estáu de [[Mauritania]], que s'alluga nes mariñes atlántiques d'[[África]].
== Historia ==
Les primeres civilizaciones de ganaderos y llabradores mientres el [[Neolíticu]] conocer polos restos d'afayos arqueolóxicos de delles cueves, con cerámiques de tipu impresu y cardial, qu'amuesen rellaciones cola colonización neolítica de tola mariña del Mediterraneu occidental y estendío al traviés del [[Estrechu de Xibraltar|estrechu]] mientres el primer Neolíticu del Occidente d'Europa, ceo nel VI mileniu e.C., dientro del Neolíticu Andaluz de la llamaes Cultura de les cueves y Cultura de Cerámiques de La Almagra, previes a la Cardial llegada a lo llargo del Mediterraneu européu[http://www.antropos.galeon.com/html/neoespa.htm] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080513193337/http://antropos.galeon.com/html/neoespa.htm |date=2008-05-13 }} [http://www.ipa.min-cultura.pt/pubs/TA/folder/16/215.pdf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091221025606/http://www.ipa.min-cultura.pt/pubs/TA/folder/16/215.pdf |date=2009-12-21 }}.
Les corrientes que motiven la nacencia de les civilizaciones del bronce nun llegaron o nun dexaron buelga nel territoriu mauretano mientres el tercer y segundu mileniu e.C.
=== Influencia fenicia ===
Hasta la llegada de los [[fenicios]] nel sieglu VII e. C. a les mariñes de Mauretania y [[Numidia]], fueron una rexón apartada de la civilización, escasamente poblada, ensin grandes asentamientos. Tres la cayida de [[Tiru]] ante los [[Asirios]] nel sieglu VI e. C. [[Cartago]] tomó'l relevu de la metrópolis y ye entós cuando la influencia amazigh tien gran penetración nes mariñes de la [[Mauritania (antigüedá)|Mauritania]]. L'establecimientu de factoríes y colonies fenicies representó'l primer contautu con una cultura cimera. Al traviés de l'acción fenicia enfusen pola mariña la vida urbana, l'usu del fierro, conozse la moneda, introduzse la vide y probablemente el olivo.
[[Ficheru:Maroc Atlas Imlil Luc Viatour 3.jpg|250px|thumb|left|Típicu paisaxe del Atles (Marruecos)]]
[[Cartago]], dende la so fundación, tuvo una intensa rellación coles tierres del norte d'[[África]], obligada a pagar a los pueblos libios, sobre que los sos territorios asitiar, una especie de canon o tributu. Nel sieglu V e. C. entamaron dos espediciones pa reconocer les mariñes mauretanas, convirtiéndose en territorios de dominiu cartaxinés. Cartago, gobernada por ricos aristócrates, creó un imperiu comercial, impulsando la creación de nueves colonies, nes mariñes de los actuales [[Marruecos]] y [[Arxelia]], buscando nuevos recursos naturales, empecipiando la esplotación de los recursos pesqueros de les mariñes, y fabricando salazones y salines pa esportar el ''[[garum]]''. Creáronse numberoses factoríes y colonies, esportando [[marfil]], [[oru]], [[estañu]], [[púrpura]] y [[Esclavitú|esclavos]], ya importando ente los indíxenes les sos mercancíes, [[vidriu|vidrios]], [[cerámica|cerámiques]], oxetos de [[bronce]] o [[fierro]], y texíos de púrpura.
Cartago terminará per moldiar el territoriu nordafricano, cola asimilación de la cultura púnica, como l'[[alfabetu]], la llingua y la relixón, calteniendo cierta autonomía. Mientres el periodu d'influencia púnica, [[Numidia]] sufrió una silenciosa revolución, estendiéndose los cultivos de la [[vide]], la [[olivar]], el [[trigu]] o la [[figal]]. Tou ello favoreció un aumentu gradual del desenvolvimientu económico y cultural. El llinguaxe, el púnicu, va convertir na llingua oficial baxu [[Masinisa]] y va siguir falándose cuatro sieglos dempués polos mesmos sacerdotes de la diócesis de Hippona ([[Annaba|Bona]]) nes sos prédiques.
El legáu de Cartago al mundu agrícola rescampla n'aportaciones tan definitives como un modelu d'aráu de rexa triangular, forxáu en fierro, muncho más eficaz que'l milenariu aráu amazigh, una simple punta aguyada de madera qu'abría un mal riegu, o la mesma aportación que supón el cultivu de la olivar, que van haber d'adoptar los mesmos romanos.
Cartago reclutó mercenarios ente los [[númides]]. Pasu ente pasu, l'usu de la escritura púnico xunióse, anque nun la sustituyó, a la del líbico.
=== Dómina púnicu-mauretana ===
El dominiu cartaxinés nel norte d'[[África]] caracterizóse, a diferencia d'otres zones, pola realización d'aliances colos xefes indíxenes y el caltenimientu de la hexemonía nel mar. Esta rellación favoreció l'asimilación de la cultura púnica, como l'[[alfabetu]], la llingua y la relixón, calteniendo cierta autonomía. Mientres el periodu d'influencia púnica, Mauretania sufrió una silenciosa revolución, estendiéndose los cultivos de la [[vide]], la [[olivar]], el [[trigu]] o la [[figal]]. Tou ello favoreció un aumentu gradual del desenvolvimientu económico y cultural.
A partir del sieglu IV e. C., el poder los xefes nativos foise consolidando, pola creación de federaciones de pueblos y tribus indíxenes que dieron nacencia a dos reinos na rexón de Mauretania, dependientes direutamente de Cartago, dixebraos pol [[ríu Muluya]], el reinu del oeste adquirió'l nome de [[reinu de Mauretania]], siendo la "Mauretania" nuclear.
Mientres les [[guerres púniques]] los reinos amazighs de [[Mauritania (antigüedá)|Mauretania]] y de [[Numidia]] bazcuyaron d'una a otra potencia, lluchando ente sigo por non ser absorbíos. Mientres y dempués de la [[segunda guerra púnica]], [[Numidia]] foi unificada por [[Masinisa]], aliáu de Roma, absorbiendo tamién a los ''massaesylii'' de Syphax ([[203 e.C.|203 e. C.]]) y empecipiando una etapa de dominación númida sobre [[Mauritania (antigüedá)|Mauretania]], llogrando apoderar Mauretania, Numidia, Libia y la Cirenaica. A la so muerte Roma estremó los sos dominios ente los sos fíos.
=== Influencia romana ===
[[Yugurta]], rei de Numidia, intentó reunificar el reinu de Numidia, estremáu en trés, [[Cayo Mario]] siendo derrotáu por [[Yugurta]], pero'l rei Yugurta foi traicionáu por [[Boco I]] rei de Mauritania, de quien yera xenru, siendo apurríu a Roma darréu por ésti, quien empecipió un acercamientu políticu a Roma, gracies al cual consolidó y espandió los dominios del so reinu hasta la frontera de la rexón de Numidia. Tres la so muerte, el so reinu quedó estremáu ente los sos fíos [[Boco II]] y [[Bogud]], Este y Oeste respeutivamente. Los dos hermanos participaron na [[Segunda guerra civil de la República romana|segunda guerra civil]] a favor de [[Xuliu César]], invadiendo'l Reinu de Numidia, y conquistando la so capital [[Cirta]]. Tres la guerra, Boco II amplió'l so reinu y Numidia integróse como provincia romana. Darréu na [[Cuarta guerra civil de la República romana|cuarta guerra civil]], Boco II sofita a Octavio frente a [[Marcu Antoniu]], sicasí'l so hermanu sofita a ésti. Tres la victoria octaviana, Boco II reunifica de nuevu Mauretania. Tres la so muerte ensin herederos, el reinu pasó a ser controláu direutamente por [[República Romana|Roma]], creándose gran cantidá de colonies de veteranos. Nel añu [[25 e.C.|25 e. C.]] Octavio designó a [[Juba II]], fíu de [[Juba I]] de [[Reinu de Numidia|Numidia]] como rei de Mauretania. [[Juba II]] renombró la so capital, [[Iol]], como [[Iol Caesarea|Caesarea]] (moderna [[Cherchel]], [[Arxelia]]) n'honor d'[[Octavio]] (anque'l xentiliciu ''Iolitanus'' caltúvose, ''cf''. [[Pliniu'l Vieyu]], ''N. H.'' XXX, 4), y convertir nun gran centru cultural helenísticu y romanu. Los proyeutos de construcción y escultura en [[Iol Caesarea|Caesarea]] y [[Volubilis]] presenten un ricu amiestu d'estilos arquiteutónicos exipciu, griegu y romanu.
[[Juba II]] exerció una bona política de gobiernu, fomentó y sofitó les artes escéniques, la investigación científica, la conocencia de la historia natural, y aguiyó el comerciu. [[Mauritania (antigüedá)|Mauretania]] comerció con tol [[Mediterraneu]], cuantimás con [[Hispania]] ya [[Italia]], esportando pexe, uves, perlles, figos, granu, madera pa muebles y tinte púrpura. Igualmente'l valor y la calidá de la moneda mauretana yera reconocida nel mundu antiguu. L'historiador griegu [[Plutarcu]] describe a esti rei como unu de los meyores estadistes del so tiempu.
=== Final del reinu ===
Nel 19 d. C. [[Juba II]] nomó al so fíu [[Ptolomeo de Mauritania|Ptolomeo]] correxente, antes de morrer nel añu 23 d. C., siendo soterráu xunto a la so primer muyer nel mausoléu. Ptolomeo reinaría hasta'l 40 d. C., cuando'l so primu segundu, l'emperador [[Calígula]], mandó asesina-y mientres una visita a Roma. Tres un periodu d'incertidume, sol emperador Claudio, nel añu 44 d. C., [[Mauritania (antigüedá)|Mauretania]] foi anexonada al [[Imperiu romanu|Imperiu]], siendo estremada en dos provincies distintes: la [[Mauretania Caesariensis]] (oeste y centru de l'actual [[Arxelia]]) y la [[Mauretania Tinxitana]], con capital en [[Tingi]], la moderna [[Tánxer]], en [[Marruecos]]. La llinia fronteriza marcar el ríu Mulucha (güei Mouloûya o [[Muluya]]).
== Cultura ==
[[Ficheru:Tifinagh.png|thumb|280px|Alfabetu Tifinagh.]]
Mientres el sieglu III e. C. establecióse una cultura llamada púnicu-mauritana, de gran influencia feniciu-cartaxinesa por cuenta de les factoríes, hasta la incorporación de Mauretania al Imperiu romanu nel 44 d. C. Dempués de la [[Tercer guerra púnica|cayida de Cartago]] nel 146 e. C., el país adquier mayor desenvolvimientu, sobremanera nes zones mariniegues, una y bones l'interior sigue pobláu por pastores nómades, ayenos a les corrientes civilizadores. Apaez un sistema propiu d'escritura, el llamáu [[alfabetu líbico]] col que s'escriben testos na llingua indíxena, [[llingües bereberes|amazigh]], y que la so última fase foi l'alfabetu [[tifinagh]], emplegáu n'[[El Sáḥara]] hasta casi los nuesos díes. D'últimes, créase una civilización autóctona, anque derivada de los estímulos coloniales, que duró hasta la romanización.
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Reino de Mauritania}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Antigua Mauritania]]
[[Categoría:Bereberes]]
[[Categoría:Estaos desapaecíos d'África]]
[[Categoría:Enemigos y aliaos de l'Antigua Roma]]
jr569k3p17db314qx2jebdzo3k0tj1h
RAF Mount Pleasant
0
164560
4489563
4475772
2026-04-30T00:27:12Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 7 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489563
wikitext
text/x-wiki
{{redirixe|Mount Pleasant}}
{{edificiu
|minimapa=Islles Malvines
|mapa_loc=Atlánticu Sur
}}
La '''Base Aérea de Monte Prestosu''' {{códigos aeroportuarios}} (n'[[Idioma inglés|inglés]]: '''''RAF Mount Pleasant''''', tamién conocida como ''Aeropuertu Internacional Monte Prestosu'', ''Mount Pleasant Airport'', ''Mount Pleasant Complex'' o ''MPA'')<ref>{{Cita web |url=http://www.falklands.info/background/acro.html |títulu=Falkland Islands Information Portal |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060619060025/http://www.falklands.info/background/acro.html |fechaarchivu=2006-06-19 }}</ref> ye una base militar de la [[Royal Air Force]] [[Reinu Xuníu|británica]] nes [[islles Malvines]]. Forma parte de la ''British Forces South Atlantic Islands'' (BFSAI).
La estación ye'l llar d'ente 1000 y 2000 militares del [[Reinu Xuníu]] y ta alcontrada a cerca de 48 km al suroeste de [[Stanley (Islles Malvines)|Stanley]], la capital de les Malvines, na [[islla Soledá]]. El corredor más llargu del mundu, de media milla de llargor, venceya les barraques, comedores y les árees de recréu y bienestar de la base.<ref>[http://www.telegraph.co.uk/news/main.jhtml?view=DETAILS&grid=&xml=/news/2006/07/22/db2202.xml Obituary of former commander, British Forces, Falkland Islands, Brig. David Nicholls.]</ref> La base ye dacuando referida polos sos residentes como ''Death Star'' (la estrella de la muerte) por cuenta del so diseñu daqué confusu.
Atopar a 74 msnm y tien dos pistes d'asfaltu de 2590 y 1525 m.
== Historia ==
[[Ficheru: Mount-Pleasant-Mare-Harbour.PNG|thumb|250px|<small>Llocalización de la RAF Mount Pleasant nes islles Malvines.</small>.]]
Mount Pleasant foi inaugurada pol Príncipe [[Andrés de York]], el [[12 de mayu]] de [[1985]] y empezó a funcionar l'añu siguiente. La estación foi construyida como parte de los esfuercios británicos pa reforzar la defensa de les Islles Malvines dempués de la guerra de 1982 coles fuercies arxentines. La base de Monte Prestosu ye'l más recién aeródromu de la Royal Air Force y reemplazó les anteriores instalaciones nel [[Aeropuertu de Stanley]].<ref>{{Cita web |url=http://www.raf.mod.uk/stations/básevos.html |títulu=Royal Air Force |fechaaccesu=19 de xunu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060620142422/http://www.raf.mod.uk/stations/básevos.html |fechaarchivu=20 de xunu de 2006 }}</ref>
La RAF primeramente utilizó una pequeña base nel aeropuertu de la capital dempués del final de les hostilidaes en [[1982]]. Mientres la [[Guerra de les Malvines]], cuando les islles fueron recuperaes por fuercies militares de l'[[Arxentina]], aviones británicos [[Avro Vulcan]] de la RAF fueron unviaos a bombardiar la pista de la capital de les islles ([[Operación Black Buck]]) y [[BAE Sea Harrier|Sía Harriers]] de la [[Royal Navy|Marina Real]] fixeron raids moderadamente esitosos. La primer misión de bombardéu de los ''Vulcan'' refundió 1000 llibres de bombes sobre la metá de la pista inutilizándola. Sicasí, los arreglos realizaos polos arxentinos dexaron qu'aviones de tresporte [[C-130 Hércules]] siguieren utilizándola hasta'l final del conflictu. Dempués del final de les hostilidaes la pista foi dafechu reparada por inxenieros militares británicos.
Dempués de la rindición de les fuercies arxentines nes islles, los británicos encararon el problema d'un potencial ataque aereu arxentín dende'l continente, ye por eso qu'un portaviones permaneció de guardia nes islles col so escuadrón de [[Sea Harrier|Sía Harriers]] hasta que l'aeródromu local foi preparáu p'aviones [[Avión de reacción|jets]]. L'[[HMS Hermes (R12)|HMS ''Hermes'']] foi'l primeru en realizar la guardia, ente que l'[[HMS Invincible (R05)|HMS ''Invincible'']] dir al norte pa ser reparáu y depués retornó pa reemplazar al HMS ''Hermes''. El HMS ''Invincible'' foi depués releváu pol [[HMS Illustrious (R06)|HMS ''Illustrious'']]. Una vegada que la pista tuvo disponible pa jets, el HMS ''Illustrious'' foi releváu por dellos [[F-4 Phantom|Phantom FGR.2]] de la RAF.
El Gobiernu británicu entendió que l'aeropuertu nun yera la meyor opción pa una base permanente y decidió construyir una nueva base y faela nun llugar central de les islles qu'aumentara considerablemente les defenses. La intención foi disuadir cualquier intentu futuru de l'Arxentina pa recuperar les islles pola fuercia. Monte Prestosu, al oeste de la capital, foi escoyida como'l sitiu pa la nueva estación. La pista foi inaugurada pol príncipe Andrés en 1985, y volvióse dafechu operacional en 1986.<ref>[https://web.archive.org/web/20060717231713/http://www.falklands.gov.fk/3.htm Falkland Islands Government]</ref>
== Equipamientu actual ==
[[Ficheru: Mount-Pleasant.JPG|thumb|250px|RAF Mount Pleasant]]
[[Ficheru:Entrance sign, British Forces South Atlantic Islands Mount Pleasant Complex.jpg|thumb|250px|Cartelu de bienvenida escontra'l pueblu de la base]]
Monte Prestosu tien una amplia gama d'instalaciones deportives y sociales incluyendo un ximnasiu, piscina pa [[water polu]], campu de golf, centru de bucéu, karting, llibrería, cine, boliche, y campos de deportes al campu. Hai peluqueríes, un centru médicu y un centru educativu na base. Hai tamién un complexu qu'inclúi una cafetería y una pequeña tienda que son propiedá de [[Falkland Islands Company]].<ref>[https://web.archive.org/web/20060620154411/http://www.mod.uk/DefenceInternet/DefenceFor/ServiceCommunity/Hive/Overseas/FalklandIslandsHive.htm Falkland Islands HIVE]</ref>
Tán basaos en Monte Prestosu 4 [[Eurofighter Typhoon]] (N° 1435 Flight RAF),<ref name="Malvines">{{cita web
|url= http://www.lacapital.com.ar/contenidos/2009/09/23/noticia_0017.html
|títulu= Inglaterra unvió cuatro aviones a les Malvines y Arxentina protestó
|fechaaccesu= 15 d'ochobre de 2009
|autor=
|coautor=
|editorial= LaCapital.com.ar
|fecha= 23 de setiembre de 2009
|formatu=
|idioma= castellanu
|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20151007042403/http://www.lacapital.com.ar/contenidos/2009/09/23/noticia_0017.html
|fechaarchivu= 2015-10-07
}}</ref> con un [[avión cisterna]] [[Vickers VC-10]] y un C-130 Hércules, y tamién dende payares de 2007 el N° 1564 Flight RAF con 2 helicópteros [[Westland Sea King]]. Hai tamién 2 helicópteros civiles [[Sikorsky S-61]] del ''British International Helicopters Limited'' (Brintel). Les unidaes de tierra inclúin 3 unidaes de señales y un destacamentu de misiles [[Rapier missile|Rapier]] de l'Artillería Real (''Royal Artillery''). Estos fueron primeramente remanaos por un reximientu de la RAF, pero la Royal Artillery tien agora la responsabilidá d'operar los Rapiers.
El ''33 Engineer Regiment'' aprove constante soporte y ye parte del ''Joint Service Falkland Islands Detachment'' que consiste n'equipos de la RAF y del ''Royal Logistic Corps''. Ta principalmente basáu na capital, pero hai tamién un destacamentu en Monte Prestosu. La xera del grupu ye destruyir municiones ensin esplotar de la Guerra de les Malvines, informar a les tropes, turistes y isleños sobre les árees segures, y marcar los campos minaos ensin llimpiar.<ref>[https://web.archive.org/web/20060620234836/http://www.army.mod.uk/royalengineers/org/33regt/falklands.htm Royal Engineers]</ref>
Hai tamién una unidá conxunta de comunicaciones pa la ''guerra electrónica'' y el comandu y control de los sistemes de la Marina, Exércitu y Fuercia Aérea.<ref>[https://web.archive.org/web/20050329091904/http://www.army.mod.uk/royalsignals/jcufi/ Royal Corps of Signals]</ref>
== Denuncies d'Arxentina sobre la base ==
{{AP|Crisis diplomática pola soberanía de les islles Malvines nos años 2010}}
A partir de [[2010]] el [[gobiernu de les Islles Malvines]] empezó con [[Esploraciones petroleres sobre mares de les Islles Malvines|les esploraciones y perforaciones de gas y petroleu]] n'agües en disputa. Por cuenta de esto, Arxentina retomó los pidíos de soberanía especialmente ante los países llatinoamericanos y organismos internacionales y llevó a cabu un bloquéu comercial (a nivel llatinoamericanu y caribeñu) qu'afectó al archipiélagu austral. Por cuenta de esto, el gobiernu británicu ordenó'l rearmamientu sobre l'Atlánticu Sur y les islles Malvines y con ello la execución d'exercicios militares. A pesar que'l gobiernu arxentín acusa al Reinu Xuníu de [[Militarización del Atlánticu Sur|militarizar la rexón en disputa]], el gobiernu británicu negó diches acusaciones, afirmando que lo que se lleva a cabu fueron «exercicios rutinarios».<ref>{{cita web |url=http://tn.com.ar/internacional/00082205/gran-bretana-admitio-que-tien-armes-nucleares-en-las-malvinas |títulu=Gran Bretaña dio a entender que tien armes nucleares en Malvines |editorial=[[Toa Noticies]] |fecha=10 de febreru de 2012 }}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/politica/ALBA-soberania-Londres-embrivo-esplegue_0_640736177.html|títulu=Mientres l'ALBA sumir al sofitu pola soberanía, Londres embrivió l'esplegue militar|editorial=[[Clarín (periódicu)]]|fecha=5 de febreru de 2012}}</ref>
Metanes les tensiones diplomátiques, en febreru de 2012 el príncipe británicu [[Guillermo de Cambridge]] realizó entrenamientos militares na base.<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1452308-el-principe-guillermo-con custodia especial-en-malvinas |títulu=El príncipe Guillermo, con custodia especial en Malvines |editorial=[[La Nación (Arxentina)]] |fecha=28 de febreru de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/01/19/actualidad/1327009839_999518.html |títulu=Les práutiques del príncipe Guillermo en Malvines disparen la tensión editorial=[[El País (España)]]|fecha=19 de xineru de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1445364-como-seran-los-dias-del-principe-guillermo-en-malvinas |títulu=El príncipe Guillermo llegó a Malvines |editorial=La Nación |fecha=2 de febreru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150103102036/http://www.lanacion.com.ar/1445364-como-seran-los-dias-del-principe-guillermo-en-malvinas |fechaarchivu=2015-01-03 }}</ref> A principios de 2013, el primer ministru británicu [[David Cameron]] aseguró que'l so país taría «dispuestu a lluchar si fuera necesariu» pa caltener el territoriu, y remarcó que tienen [[jets]] y tropes aparcaes nes islles.<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1543413-el gobiernu-refugo-les amenaces-de-cameron-por-malvinas |títulu=El Gobiernu refugó les "amenaces militaristes" de Cameron per Malvines |editorial=La Nación |fecha=6 de xineru de 2012 }}</ref>
[[Daniel Filmus]], [[Secretaría d'Asuntos Relativos a les Islles Malvines|ex secretariu d'Asuntos Relativos a les Islles Malvines]], dixo que:
{{cita|Ye bien importante y estratéxicu frente al creciente armamentismo británicu, qu'instaló una enorme base militar nes Islles Malvines.<ref name=baseln>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1716532-daniel-filmus-denuncio-que-la base militar-en-malvinas-seria-la-mas-grande-de-la-region |títulu=Daniel Filmus denunció que la base militar en Malvines sería la más grande de la rexón editorial=La Nación |fecha=7 d'agostu de 2014 }}</ref>}}
El gobiernu arxentín argumenta que la base de Monte Prestosu ye la más grande ya importante de la rexón del [[Atlánticu Sur]].<ref name=baseln/> Tamién acusa al gobiernu británicu de tener [[armes nucleares]] nes islles y de violar el [[Tratáu de Tlatelolco]] que prohibe dafechu l'armamentu nuclear n'[[América Llatina]] y el [[Caribe (rexón)|Caribe]].<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |url=http://www.diariouno.com.ar/pais/Arxentina-denuncio-a-Gran-Bretaa-por-unviar-armes-nucleares-a-Malvines-20130225-0061.html |títulu=Arxentina denunció a Gran Bretaña por unviar armes nucleares a Malvines |editorial=[[Diariu Unu (Mendoza)]] |fecha=25 de febreru de 2013 }} |2=http://www.diariouno.com.ar/pais/Arxentina-denuncio-a-Gran-Bretaa-por-unviar-armes-nucleares-a-Malvines-20130225-0061.html |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/politica/Argentina-Reino-Unido-submarinos-Malvines_0_872312931.html |títulu=Arxentina acusó al Reinu Xuníu por unviar submarinos nucleares a Malvines |fecha=25 de febreru de 2013 |editorial=Clarín}}</ref> Les autoridaes arxentines tamién denunciaron que Monte Prestosu constitúi una base de la [[OTAN]].<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1688405-gobernador-malvinas-colin-roberts-bullying |títulu=El gobernador británicu de Malvines dixo que los habitantes de les islles sufren bullying del gobiernu arxentín |editorial=La Nación |fecha=7 de mayu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160127155537/http://www.lanacion.com.ar/1688405-gobernador-malvinas-colin-roberts-bullying |fechaarchivu=2016-01-27 }}</ref>
== Vuelos de pasaxeros ==
[[Ficheru:F3 Tornado Quick Reaction Alert Force at Mount Pleasant Complex (MPC) in the Falkland Islands MOD 45148201.jpg|thumb|250px|[[Panavia Tornado]] allugáu sobre la pista.]]
Usando'l [[códigu d'aeropuertos d'IATA]] '''MPN''', Monte Prestosu tamién sirve como l'únicu aeropuertu internacional de les Malvines. Vuelos con un porcentaxe d'asientos abiertos a pasaxeros civiles operen una vegada a la selmana. Dende la seronda de [[2008]]<ref>{{cita web
| url = http://www.sartma.com/art_5661.html
| títulu = Excellent Craft Fair Larger This Year - Falkland Islands News
| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110525101733/http://www.sartma.com/art_5661.html
| fechaarchivu = 2011-05-25
}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref> y hasta avientu de [[2009]] esos vuelos fueron operaos pola aereollinia civil [[Flyglobespan]] en nome de la Royal Air Force. Dende entós los vuelos fueron operaos por [[Air Tahiti Nui]], [[Titan Airways]] y [[Air Seychelles]]. Vuela dende la base de la RAF en Brize Norton en [[Oxfordshire]], con una parada de reabastecimiento na base de la RAF na [[islla Ascensión]] nel Atlánticu sur-central, utilizando aviones [[Boeing 767]]. Depués de la bancarrota de [[Flyglobespan]] los vuelos fueron asumíos por [[Air Italy]] y [[Hifly]].<ref>[https://web.archive.org/web/20100204033644/http://www.falklands.gov.fk/news/2010/01/airbridge-flights/ Airbridge Flights Update]</ref> Dacuando un [[Lockheed Tristar]] de la RAF realiza'l tresporte de mercancíes, o un [[Antonov An-225]] cuando'l tresporte ye mayor.
[[Ficheru:Tornado F3's flying over the Falkland islands. MOD 45147767.jpg|thumb|250px|2 [[Panavia Tornado|Tornado F3]] sobrevolando los aires de [[Stanley (Islles Malvines)|Stanley]].]]
Adicionalmente, [[LATAM]] opera un vuelu comercial programáu selmanal dende l'[[Aeropuertu Internacional Presidente Carlos Ibáñez del Campo]] de la ciudá de [[Punta Arenas (Chile)|Punta Arenas]] nel sur de [[Chile]]; mientres trés [[sábadu|sábados]] ye de manera direuta, y nel restante ye una escala entemedia na ciudá arxentina de [[Río Gallegos]]. Esta ye la única conexón aérea col continente [[América|americanu]].
El [[2 de marzu]] de [[2012]], la presidenta arxentina [[Cristina Fernández de Kirchner]] anunció que vuelos d'[[Aerolíneas Argentinas]] dende [[Buenos Aires]] reemplazaríen los vuelos de la entós LAN Airlines dende Chile. La idea de los vuelos escontra Arxentina nun foi sofitada nes islles, una y bones esto podría resultar que [[Arxentina]] tenga'l monopoliu de los vuelos comerciales y el control de tolos accesos aereu comerciales.<ref>{{cita noticia| url=http://www.guardian.co.uk/uk/2012/mar/02/falklands-argentina-direct-flights | allugamientu=London | obra=The Guardian | nome=Uki | apellíu=Goni | títulu=Argentine president calls for direct flights from Falklands to Buenos Aires | fecha=2 de marzu de 2012}}</ref><ref>{{cita noticia| url=http://www.reuters.com/article/2012/03/02/uk-argentina-britain-falklands-idUSLNE82100520120302 | obra=Reuters | títulu=Arxentina wants its airline to fly to Falklands | fecha=2 de marzu de 2012}}</ref>
El [[2 d'abril]] de 2012, una compañía aérea uruguaya, [[Air Class|Air Class Llinies Aérees]], llogró'l permisu del [[Ministeriu de Defensa Nacional d'Uruguái|Ministeriu de Defensa uruguayu]] a empecipiar un vuelu comercial a les Islles Malvines.<ref>[http://en.mercopress.com/2012/04/02/green-light-for-uruguayan-flight-to-falklands-argentine-ambassador-says-it-s-not-commercially-vidable Green light for Uruguayan flight to Falklands; Argentine ambassador says it's not commercially vidable.] [[MercoPress]]</ref>
Tamién se van realizar vuelos comerciales a la [[Islla Santa Lena]], cuando un nuevu aeropuertu abrir en [[2016]].<ref name="en.mercopress.com">[http://en.mercopress.com/2012/11/17/planning-for-when-the-2016-airport-st-helena-after-closer-links-with-faklands Planning for when the 2016 airport, St Helena after closer links with Faklands.] MercoPress</ref>
=== Aereollinies y destinos ===
[[Ficheru:Mount Pleasant, Falkland Islands (7875585782).jpg|thumb|250px|[[Lockheed C-130 Hercules]] perteneciente a la [[Real Fuercia Aérea]] faciendo la ruta '''Monte Prestosu'''-[[Aeropuertu de Stanley]].]]
[[Ficheru:LAN A320 TAKE OFF SCL.jpg|thumb|250px|Un [[Airbus 320]] de la entós [[LAN Airlines]] en Santiago de Chile. Los aviones d'esti tipu son los que lleguen a les islles.]]
''Nota: munchos de los [[vuelu chárter|vuelos chárter]] a la base sirven principalmente pa los militares británicos.''
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 85%" width="800" align=center
!rowspan="1"|Ciudaes||rowspan="1"|Nome del aeropuertu||rowspan="1"|Aereollinies
|-
|colspan="5"|{{CHI}}
|-
|[[Punta Arenas]]||[[Aeropuertu Internacional Presidente Carlos Ibañez del Campo]] (selmanal)||{{Bandera|CHI}} [[LATAM]]
|-
|[[Santiago de Chile]]||[[Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez]] (selmanal)||{{Bandera|CHI}} [[LATAM]]
|-
|colspan="5"|{{ARG}}
|-
|[[Rio Gallegos]]||[[Aeropuertu Internacional Pilotu Civil Norberto Fernández]] (serviciu mensual)||{{Bandera|CHI}} [[LATAM]]
|-
|colspan="5"|{{bandera2|Islles Malvines}}
|-
|[[Stanley (Islles Malvines)|Stanley]]||[[Aeropuertu de Stanley]]||{{bandera|Islles Malvines}} [[Falkland Islands Government Air Service|FIGAS]]<ref name=figas>[http://www.falklandislands.com/contents/view/116/get-here/get-around/internal-flights-figas FIGAS]</ref>
|-
|Destinos chárter: [[Puertu Darwin|Darwin]], [[Puerto San Carlos (islles Malvines)|Puerto San Carlos]], [[Direutor Dunnose]], [[Badea Fox]], [[Cuetu Cove]], [[Puertu Mitre]], ente otres bandera|Islles Malvines}} [[Falkland Islands Government Air Service|FIGAS]]<ref name=figas/>
|-
|colspan="5"|{{UK}}
|-
|[[Londres]]||[[Aeropuertu de Londres-Gatwick]] (chárter)||{{bandera|POR}} [[Hifly]]
|-
|[[Oxfordshire]]||[[Base Aérea de Brize Norton]] (chárter)||{{bandera|UK}} [[AirTanker Services]]<br/>{{bandera|UK}} [[British International]]
|-
|colspan="5"|{{bandera2|Islla Ascensión}}
|-
|[[Georgetown (Islla Ascensión)|Georgetown]]||[[Base Aérea d'Islla Ascensión]] (chárter)||{{bandera|UK}} [[AirTanker Services]]<br/>{{bandera|UK}} [[British International]]
|-
|colspan="5"|{{POR}}
|-
|[[Lisboa]]||[[Aeropuertu de Lisboa|Aeropuertu de Portela]] (chárter)||{{bandera|POR}} [[Hifly]]
|-
|colspan="5"|{{bandera2|Cabu Verde}}
|-
|[[Islla de Sal]]||[[Aeropuertu Internacional Amílcar Cabral]] (chárter)||{{bandera|POR}} [[Hifly]]
|}
=== Aereollinies y destinos que cesaron operaciones ===
* {{bandera|Chile}} '''[[Aerovías DAP]]'''
** [[Punta Arenas]] / ''[[Aeropuertu Internacional Presidente Carlos Ibáñez del Campo]]''
* {{bandera|Reinu Xuníu}} '''[[Flyglobespan]]'''
** [[Georgetown (Islla Ascensión)|Georgetown, Islla Ascensión]] / ''[[Base Aérea d'Islla Ascensión]]''
** [[Oxfordshire]] / ''[[Base Aérea de Brize Norton]]'' (vía ASI)
* {{bandera|Seixeles}} '''[[Air Seychelles]]'''
** [[Georgetown (Islla Ascensión)|Georgetown, Islla Ascensión]] / ''[[Base Aérea d'Islla Ascensión]]''
** [[Oxfordshire]] / ''[[Base Aérea de Brize Norton]]'' (vía ASI)
=== Operaciones futures o entamaes ===
* {{bandera|Santa Lena, Ascensión y Tristan da Cunha}} ''A designar''<ref name="en.mercopress.com"/>
** [[Islla Santa Lena]] / ''[[Aeropuertu de Santa Lena]]''
* {{bandera|Uruguái}} '''[[Air Class]]'''
** [[Montevidéu]] / ''[[Aeropuertu Internacional de Carrasco]]''
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|RAF Mount Pleasant}}
* [http://worldaerodata.com/wad.cgi?id=FK00004 World Aero Data] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071108131128/http://worldaerodata.com/wad.cgi?id=FK00004 |date=2007-11-08 }} - RAF Mount Pleasant
* James Rogers y Luis Simón. [http://www.europarl.europa.eu/meetdocs/2004_2009/documents/dv/see300309studype407004_/SEE300309StudyPE407004_en.pdf L'estáu y l'allugamientu de les instalaciones militares de los Estaos miembros de la Xunión Europea y el so papel potencial pa la Política Europea de Seguridá y Defensa (PESD).] Bruxeles: Parllamentu Europep, 2009. 25 pp. (n'inglés)
*[http://www.wickham43.com/falklands/falklands.html MPA Falklands Memoirs 1983–1986] Memories de la construcción del aeropuertu de Monte Prestosu. (n'inglés)
{{coord|51|49|22|S|058|26|50|W|type:airport}}
{{Tradubot|Base Aérea de Monte Agradable}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Royal Air Force]]
[[Categoría:Aeropuertos de les Islles Malvines|Mount Pleasant]]
[[Categoría:Bases aérees]]
[[Categoría:Islla Soledá]]
[[Categoría:Aeropuertos inauguraos en 1985]]
[[Categoría:Reinu Xuníu en 1985]]
3mcu9eaioknm5r5yw8i5dnozcbk52ur
Puertu de Karachi
0
164945
4489539
3844779
2026-04-29T20:39:28Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489539
wikitext
text/x-wiki
{{puertu}}
El '''Puertu de Karachi'''<ref>{{cita web |url=http://www.kpt.gov.pk/ |urltrad= |enlaceroto= |títulu=Información sobre'l puertu |fechaaccesu=11 de marzu de 2014 |suscripción= |autor= |apellíu= |nome= |enllaceautor= |coautores= |fecha= |añu= |mes= |formatu= |obra= |editor= |editorial= |allugamientu= |páxina= |idioma=inglés |doi= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110614212300/http://www.kpt.gov.pk/ |fechaarchivu=2011-06-14 |cita= }}</ref> (n'[[idioma urdu|urdu]]: کراچی بندرگاہ) ye unu de los puertos marítimos d'agües fondes más grandes y allegaos del sur d'[[Asia]], remanando alredor del 60% de la carga de la nación (25 millones de tonelaes per añu), allugáu en [[Karachi]], nel país asiáticu de [[Paquistán]]. Atopar ente les ciudaes de Karachi y de Kiamari Saddar, cerca del principal distritu de negocios y delles árees industriales. La posición xeográfica del puertu asitiar mui cerca de les principales rutes de navegación, tales como'l [[Estrechu de Ormuz]]. L'alministración del puertu llevar a cabu por aciu el [[Fideicomiso]] del Puertu de Karachi, que se creó nel sieglu XIX.
== Ver tamién ==
*[[Puertu]]
*[[Tresporte naval]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{ORDENAR:Karachi, Puertu de}}
{{Tradubot|Puerto de Karachi}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Puertos de Paquistán]]
oohzcuyodpcdrsk33mq7omoedkc1hi8
Puertu de Limasol
0
164955
4489541
3838535
2026-04-29T20:42:42Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489541
wikitext
text/x-wiki
{{puertu}}
El '''Puertu de Limasol'''<ref>{{cita web |url=http://www.cpa.gov.cy/ |urltrad= |enlaceroto= |títulu=información sobre'l puertu |fechaaccesu=2 de marzu de 2014 |suscripción= |autor= |apellíu= |nome= |enllaceautor= |coautores= |fecha= |añu= |mes= |formatu= |obra= |editor= |editorial= |allugamientu= |páxina= |idioma=inglés |doi= |urlarchivu= |fechaarchivu= |cita= }}</ref> tratar en realidá de dos puertos, unu nuevu y otru vieyu. Anque'l títulu de principal puertu de [[Xipre]] tuvo en poder de Famagusta dende va sieglos, el puertu de Limasol convirtióse nel puertu más importante de Xipre. Esto foi en gran parte una consecuencia direuta de la invasión turca de Xipre en 1974, dexando al puertu de Famagusta nel territoriu ocupáu y con mal accesu pa los grecoxipriotes. El puertu ye'l más grande y allegáu puertu de la isla, capaz de remanar embarcaciones d'hasta 820 pies (250 m) de tamañu pal atraque de 45 pies (14 m) d'agua. Éntrase al traviés d'una canal d'accesu que ye de 49 pies (15 m) de fondura y 492 pies (150 m) d'anchu ente los estremos de dos espigones.
Arriendes de un concursu d'arquiteutura, dellos planes ellaboráronse p'anovar l'área del antiguu puertu y convertila nun centru d'ociu más funcional. Por esa razón el Puertu Viejo cerróse oficialmente y el proyeutu empezó dempués de dellos retrasos col nome de "Limassol Marina" en 2010.
== Ver tamién ==
*[[Puertu]]
*[[Tresporte naval]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{ORDENAR:Limasol, Puertu de}}
{{Tradubot|Puerto de Limasol}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Puertos de Xipre]]
4y8tvyyn64vmhoq0l4f42aug54dffam
Quellón
0
165070
4489557
4400368
2026-04-29T23:24:03Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489557
wikitext
text/x-wiki
{{referencies adicionales|t=20130529035408}}
{{llocalidá}}
'''Quellón''' ye una [[Ciudá de Chile|ciudá]] y [[comuña de Chile|comuña]] [[chile|chilena]] allugada na [[Rexón de Los Lagos]], nel [[Archipiélagu de Chiloé]]. Ye la comuña más grande de la [[provincia de Chiloé]], ocupando aproximao un 35% del territoriu y la so capital ye la ciudá de Quellón, que ye l'últimu asentamientu urbanu d'importancia en [[Isla Grande de Chiloé|Chiloé]], viniendo dende'l norte (vía [[Chacao (Chile)|Chacao]]).
Llinda al norte con [[Chonchi]] y [[Queilén|Queilen]] y al sur, este y oeste col [[Océanu Pacíficu|océanu Pacíficu]].
[[Ficheru:Costanera PedroMontt.jpg|thumb|Costanera Pedro Montt]]
== Etimoloxía ==
El so nome puede provenir de la pallabra en [[mapudungun]] ''kü<o>l</o>on'', que ye'l nome que recibe'l arbustu llamáu [[Aristotelia chilensis|maqui]] n'español. Otra posibilidá ye que venga de dalguna pallabra rellacionada con ''kellun'', "ayudar" y asina, en munches obres que recueyen [[etimoloxía|etimoloxíes]] de topónimos chilenos, indícase que la traducción de Quellón sería "llugar d'auxiliu".
== Xeografía ==
El territoriu de la comuña ta nel estremu sur de la Isla Grande de Chiloé y abarca alredor d'una tercer parte de la superficie insular, anque la población ye escasa porque la mayor parte del terrén ta cubiertu de montes bien trupos dexando asina la creación de Reserves privaes como'l [[Parque Tantauco]] y el [[Parque'l Pudú]]. La mayor parte de la población comunal mora nel radiu urbanu de Quellón, pero amás esisten importantes villorios en [[Auchac]] ,[[Compu]], [[Huildad]], [[Chadmo]], [[Coínco]] y [[Yaldad]] a la vera d'esteros y l'asentamientu d'[[Inío]], na desaguada del ríu del mesmu nome, na mariña sur de la isla y ensin víes de conectividad terrestre. Amás pertenecen a la comuña les islles [[Cailín]], [[Coldita]], [[Laitec]], [[isla San Pedro (Chiloé)|San Pedro]], [[Chaullín (Quellón)|Chaullín]], [[Guafo]] y les islles despoblaes del [[grupo Esmeralda]] y el grupu formáu por [[Quilán]] y dellos castros.
A la ciudá de Quellón llégase al traviés de la [[Carretera Panamericana]] que termina nel denomináu Afitáu Cero, emplazado nel balneariu Punta de Llámpares al estremu sur poniente de Chiloé.
== Historia ==
La zona tuvo habitada por indíxenes [[chonos]] y darréu por [[payu|payos]]. A fines de la dómina colonial, apurriéronse [[títulos realengos]] a dellos caciques [[huilliche]]s qu'habitaben la zona. A fines del sieglu XIX esistía solamente'l caseríos conocíu darréu como Quellón Viejo.
El pueblu de Quellón foi fundáu en [[1905]] pola Compañía Destilatoria Quellón, qu'estrayía alcohol de la madera de los estensos montes esistentes nesa dómina. La compañía, coles mesmes dedicada a la producción de carbón vexetal y acetona, construyó una curtia llinia ferroviaria d'anchu de vía estrechu pal tresporte de la madera dende'l monte hasta'l puertu. Mercé al destilatorio la ciudá esperimentó una gran puxanza, y en 1911 recibe la calidá de comuña incorporando tamién a la so xurisdicción l'[[Archipiélagu de les Guaitecas|archipiélagu de Guaitecas]]<ref>Decretu Núm. 4.617 de 1911. "''Crear una nueva comuña que se va denominar «Quellon», que'l so territoriu va entender les subdelegaciones 10a i 15a del departamentu de Castru''."</ref>. Sicasí, en 1952 el destilatorio foi cerráu por falta de mercáu.<ref>Juan Mancilla Pérez: ''Pueblos de Chiloé'', p. 66. Castro 2008</ref> Mientres munchos años Quellón tuvo aislláu del restu de la isla, comunicándose solo per vía marítima. Sicasí, dende hai más de 40 años quedó conectáu al restu del país y América al traviés de la Carretera Panamericana, tresformándose, precisamente, nel so puntu más austral o "Finxu 0". La construcción de la Panamericana foi terminada en 1966.
Hasta'l terremotu de 1960 la mayoría de la población vivía al bordemar onde había munchos [[palafitu|palafitos]], pero casi toos fueron destruyíos pol terremotu y el [[tsunami]].<ref>Dominique Verhasselt: ''Chiloé archipielago - l'encantu d'una isla misteriosa'', p. 118. Santiago de Chile. ISBN 978-956-7136-53-7</ref> Dempués, la población treslladar a la parte alta de la ciudá onde fueron construyíes nueves cases y cais.
Anguaño ye'l principal puertu de la Isla de Chiloé, siendo la base de la so economía la industria salmonero y la estracción de productos del mar.
[[Ficheru:MuelleFiscal.jpg|thumb|Muelle Fiscal de Quellón de tarde nueche]]
== Turismu ==
La comuña de Quellón alluga'l desenvolvimientu d'actividaes de turismu aventura y turismu d'intereses especiales con dos parques naturales: el [[Parque Tantauco]], que con una superficie total de 118 mil hai protexíes dexa caminar per senderos que van dende 30 minutos de percorríu hasta otros que pueden durar 9 díes y el Parque El Pudú, allugáu nel sector rural de Chanco y onde amás de caminar per senderos de monte nativu puede desenvolvese ''[[canopy]]''.
La comuña habilitó un circuitu de miradores en dos importantes güelgues: unu d'ellos ye na güelga de Huildad, que ye parte de la [[Rede hemisférica de reserves p'aves playeres|RHRAP]] na categoría d'importancia hemisférica,<ref name="Plan de Caltenimientu pa les Aves Playeres Migratories en Chiloé">{{cita publicación |apellíu=Delgado Claudio, Sepúlveda Marcu y Álvarez Ricardo|títulu=Plan de Caltenimientu pa les Aves Playeres Migratories en Chiloé|fecha = xunetu de 2010|url=http://www.whsrn.org/sites/default/files/file/Plan_de_Conservacion_Chiloe.pdf|fechaaccesu=16 d'avientu de 2014}}</ref> onde ye posible reparar aves como: [[zarapito común]], [[zarapito de picu rectu]], [[playeru de Baird]], [[cisne de pescuezu negru]] y [[Pardirallus sanguinolentus|pidén o cotuta]], ente otres especies.
La otra güelga onde ye posible esfrutar de la rede de miradores ye na Güelga de Oqueldán, al oriente de la ciudá de Quellón.
Tocantes a los museos, en Quellón esisten dos: El ''Muséu Inchin Cuivi Anti'' que'l so nome pretende significar "El nuesu Pasáu" esplica la cultura y la cultura huilliche, y el ''Muséu Municipal'' qu'amuesa la historia de la ciudá.<ref>Jorge Sànchez R.: ''Chiloé - tradición y cultura'', p. 45. Santiago de Chile 2006</ref>
Pela redolada de la ciudá esisten dellos llugares interesantes de visitar:
* '''Punta de Llámpares''', con una sablera de 5 km y un balneariu onde se emplaza l'Afitáu Cero, consideráu l'empiezu o fin de la [[Ruta Panamericana]].
*'''[[Auchac]]''', A 22 km, cuenta con una estensa sablera, roquerios, montes, una ilesia de 1933.
* '''Compu''', tien una ilesia de madera construyío a principios del sieglu XX.<ref>Juan Mancilla Pérez: ''Pueblos de Chiloé'', p. 67. Castro 2008</ref>
* '''Quellón Viejo''' (a 4 km), el pobláu más vieyu que Quellón, cuenta con un campusantu interesante con mausoleos de madera. La ilesia construyida a princpios del sieglu XX representa l'estilu típicu de Chiloé.
* '''Yaldad''' (a 11 km), ye un pueblu de los huilliche con aproximao 500 habitantes (2002) y una ilesia (''Iglesia Jesús de Nazarenu'') construyida a principios del sieglu XX representando l'estilu típicu de Chiloé que foi anovada en 1990.<ref>Juan Mancilla Pérez: ''Pueblos de Chiloé'', p. 68. Castro 2008</ref>
* '''Trincao''' (a 10 km) cuenta con un campusantu interesante y con una ilesia construyida en 1920.<ref>Juan Mancilla Pérez: ''Pueblos de Chiloé'', p. 69. Castro 2008</ref>
<gallery>
Ficheru:Entrada norte a Quellon.jpg|Entrada norte a Quellon
Ficheru:Quellon's Coastline with Volcano Corcovado in the distance.JPG|Vista al volcán Corcováu Ficheru:Afitáu Panamericana,
Quellón.jpg|Entamu o fin de la Carretera Panamericana </gallery>.
== Alministración política ==
=== Representación parllamentaria ===
Quellón pertenez al [[División eleutoral de Chile|Distritu Eleutoral]] Nᵘ26 y a la 17ª [[División eleutoral de Chile|Circunscripción Senatorial]].
Ye representada na [[Cámara de Diputaos de Chile|Cámara de Diputaos]] del [[Congresu Nacional de Chile|Congresu Nacional]] dende'l [[11 de marzu]] de [[2018]] por [[Alejandro Santana|Alejandro Santana Tirachini]] de [[Renovación Nacional]], [[Carlos Kuschel|Carlos Kuschel Silva]] de [[Renovación Nacional]], [[Jenny Álvarez|Jenny Álvarez Vera]] del [[Partíu Socialista de Chile|Partíu Socialista]], [[Gabriel Ascencio|Gabriel Ascencio Mansilla]] del [[Partíu Demócrata Cristianu (Chile)|Partíu Demócrata Cristianu]] y [[Alejandro Bernales Maldonado]] del [[Partíu Lliberal de Chile (2013)|Partíu Lliberal]].
De la mesma, ye representada nel [[Senáu de Chile|Senáu]] dende'l [[11 de marzu]] de [[2014]] por [[Rabindranath Quinteros|Rabindranath Quinteros Lara]] del [[Partíu Socialista de Chile|Partíu Socialista]] y [[Iván Moreira|Iván Moreira Barros]] de la [[Unión Demócrata Independiente]].
=== Conceyu ===
{{VT|Alcaldes de Quellón}}
L'alministración de la comuña correspuende a la Municipalidá de Quellón, [[corporación]] autónoma de [[derechu públicu]], con [[personalidá xurídica]] y [[patrimoniu propiu]]. L'autoridá de felicidá [[Municipalidá de Chile|municipalidá]] ye l'[[alcalde]] Cristian Ojeda Chiguay ([[Partíu Demócrata Cristianu (Chile)|DC]]). Este ye asesoráu pol [[Conceyu Municipal]], integráu polos siguiente conceyales:
{|class="wikitable col2cen"
! Nome || Partíu
|-
| Osvaldo '''Iván Haro Uribe'''||[[Renovación Nacional]]
|-
| Juan '''Carlos Chiguay Cárcamo'''||[[Partíu Demócrata Cristianu (Chile)|Democracia Cristiana]]
|-
| José '''Belisario Vera Paillán'''||[[Renovación Nacional]]
|-
|'''Luis''' Alberto '''Uribe Velásquez'''||[[Partíu Demócrata Cristianu (Chile)|Democracia Cristiana]]
|-
|'''Pedro''' Andrés '''Barría Oyarzo'''||[[Partíu Comunista de Chile|Partíu Comunista]]
|-
|'''Ramón''' Héctor '''Barría Llagos'''||[[Candidatu independiente|Independiente]]
|}
== Tresporte ==
=== Urbanu ===
==== Buses ====
La ciudá cunta con dos llinies de buses:
{| {{tablaguapa}}
|-
! Percorríu !! Entamu !! Fin
|-
| rowspan=1 bgcolor="#ffff00" style="color:black" | <center>'''<big>Linea 1</big>'''</center>
| bgcolor="white" style="black" | <center>'''San Antonio'''</center>
| bgcolor="white" style="black" | <center>'''Punta de Llámpares'''</center>
|-
| rowspan=1 bgcolor="#572364" style="color:white" | <center>'''<big>Linea 2</big>'''</center>
| bgcolor="white" style="black" | <center>'''San Antonio'''</center>
| bgcolor="white" style="black" | <center>'''Punta de Llámpares'''</center>
|}
==== Coleutivos ====
La comuña nun cunta con un serviciu autorizáu de [[Taxi coleutivu|taxis coleutivos]].<ref>{{Cita web |url=http://www.dtpr.gob.cl/pdf/MenuSuperior/Planes/PLANLOSLAGOS.pdf |títulu=Plan Rexonal pa la Rexón de Los Lagos |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180710195110/http://www.dtpr.gob.cl/pdf/MenuSuperior/Planes/PLANLOSLAGOS.pdf |fechaarchivu=2018-07-10 }}</ref>
=== Tresporte intercomunal y interprovincial ===
==== Buses ====
La ciudá cunta con dos terminales de buses principales:
* El Terminal de Buses Municipal, onde operen toles empreses de minibuses intercomunales, con destinos principales a [[Castro (Chile)|Castro]] y [[Chonchi]]. Amás, esisten dellos servicios de buses rurales al traviés de los cualos puede viaxase a llocalidaes cercanes de la comuña.
* El Terminal de [[Buses Cruz del Sur]], de propiedá d'[[Empresa Cruz del Sur]], ye onde opera esta empresa y toles sos filiales de buses. Se descatan servicios de buses a [[Puerto Montt]], [[Osorno]], [[Valdivia]], [[Concepción (Chile)|Concepción]], [[Temuco]], [[Santiago de Chile|Santiago]], ente otros destinos.
Amás, esiste otru serviciu de buses interurbanos na comuña, conocíu como ETM, qu'ufierten servicios de buses a [[Puerto Montt]], [[Valdivia]], [[Concepción (Chile)|Concepción]], [[Talcahuano]], [[Santiago de Chile|Santiago]], ente otros destinos.
== Deporte ==
* El '''[[Deportivu Pedro Montt|Pedro Montt de Quellón]]''' ye un club deportivu profesional de baloncestu de Chile, que xugaba na [[Lliga de Baloncestu del Sur de Chile|Lliga de Baloncestu del Sur de Chile (LIBSUR)]], la más alta categoría del baloncestu sureño de Chile. El club foi profesionalizáu en 1999, inscribiéndose pa participar na primer edición de dicha lliga, consiguiendo rematar nel 2° llugar de la tabla. Anguaño participa na Lliga Chilota de Baloncestu.
*'''[[Club Deportivo Austral de Quellón]]''', ye un club fundáu'l 15 de febreru de 1927.{{ensin referencies}}
== Medios de comunicación ==
=== Radioemisoras ===
Esisten delles [[Radioemisora|radioemisoras]] na ciudá y pueden recibise tamién otres qu'emiten dende otros llugares de la [[Provincia de Chiloé|provincia]] y del país. La emisora más antigua que sigue funcionando na ciudá ye Radio Quellón FM, fundada en 1985.
* FM Stylo (88.9 MHz): Radio de calter xeneralista. Emite música de los 80 y 90; en delles ocasiones programa música tropical.
* Radio San Carlos (89.7 MHz): Noticies y programación miscelánea dende la ciudá de [[Chonchi]].
* Radio Afitáu Cero (90.3 MHz): Radio de xéneru retro - anglu de los 80's y 90's.
* Radio Puertes al cielu (90.9 MHz): Emite de manera xeneral programación evanxélica.
* Radio Nahuel (92.3/95.1 MHz): Radio de calter popular, apurriendo servicios a la comunidá, noticies, asina tamién emitir música rancheru tropical.
* Radio Siempres FM (93.1 MHz): Radio de xéneru románticu y llatín
* [[Radio Bíu-Bíu]] (93.7 MHz): Ye una de les radioemisoras con mayor sintonía del país. Destacar por combinar noticies, música y deportes. Tamién tresmite vía Internet nel restu del país y en tol mundu. La señal emite dende los estudios en [[Puerto Montt]].
* Radio Llicéu Rayen Mapu (94.5 MHz): Radio d'unu de los liceos de la comuña; entrega noticies sobre esti y fechos del xéneru escolar. Disponible solo mientres la xornada escolar, dende marzu a avientu, y en dellos díes de xunetu.
* Radio FM Mix (95.5 MHz): Radio de llinia musical Top 40 con programación amestada principalmente a música de Djs Nacionales ya Internacionales. El públicu oxetivu d'esta cadena son homes y muyeres del segmentu nuevu, adultu y adultu nuevu.
* Radio Insular (96.1 MHz): Radioemisora allugada na ciudá d'[[Ancud]]. Emite programación variada, emitir música de los 80´s, anglu, nacional, y rock llatín *
[[Radio Harmonía]] (97.5 MHz): Dende Santiago, emite programación evanxélica.
* Radio Quellón FM (100.5 MHz): La primer radio de la comuña, fundada'l 30 d'agostu del añu [[1985]]. Ye una radio de temática música llatina, folclórica, y miscelánea, con un xéneru noticioso basáu no rexonal y nacional, asina tamién apurrir servicios a la comunidá.
* [[Radio Estrella del Mar]] (102.3 MHz): Radio perteneciente a la Ilesia Católica, concretamente del [[Diócesis de Ancud|Obispáu de Ancud]]. Ye la rede emisora más grande de les Provincies de Chiloé y Palena, con una programación llocal qu'emite polo xeneral dende los estudios en Castro y Ancud, amás d'emitir música de tolos tiempos, actualidá, noticies y emitir programación relixosa católica los domingos y festivos católicos.
* [[Positiva FM|Radio Positiva FM]] (103.9 MHz): Radio de temática tropical llatina. Pertenez a Diarios Rexonales d'[[El Mercurio Sociedá Anónima Periodística|El Mercurio]].
* Radio La voz del sur (105.9 MHz): Radio popular y de serviciu a la comunidá.
* Radio Maranatha (107.3 MHz): Radio con programación evanxélica.
* Radio Tiempu de Gracia (107.7 MHz) Radio con programación evanxélica. Perteneciente a la Ilesia del Señor Apostólica
=== Canales de televisión ===
==== Analóxicos ====
* '''2''' - [http://canal2quellon.cl Canal 2 Quellón]
* '''4''' - [[Chilevisión]]
* '''5''' - [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]]
* '''8''' - [[Televisión Nacional de Chile|TVN]]
==== Televisión per Cable ====
* '''6''' - Canal 6 Quellón TV
* '''7''' - [http://canal2quellon.cl Canal 2 Quellón]
Per mediu de [[cableoperador]]es y [[televisión satelital]] pueden vese otres canales, tanto locales como nacionales y estranxeros.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces llocalidá}}
{{Tradubot|Quellón}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de Chile]]
[[Categoría:Puertos de Chile]]
4d5oydr69h2rz4um9gai44y4t8eb3eo
Resolución 263 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes
0
166870
4489598
4484563
2026-04-30T09:05:51Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489598
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de resolución de la ONX
|númberu = 263
|organismu = SC
|fecha = 24 de xineru |añu =
1969
|sesión = 1463
|códigu = S/RES/263
|documentu =
|a favor =
|astención =
|en contra =
|asunto = Idiomes oficiales del Conseyu de Seguridá resultáu = Adoptada ensin votación
|imaxe =
|lleenda =
}}
La '''resolución 263 del [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]''', adoptada ensin votación el 24 de xineru de 1969, dempués de que l'[[Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes|Asamblea Xeneral]] aprobara la resolución 2479 aponderando los beneficios de tener más idiomes oficiales, el Conseyu decidió incluyir al [[Idioma rusu|rusu]] y al [[Idioma español|español]] ente los idiomes oficiales del mesmu.
== Ver tamién ==
* [[Resolvimientu 345 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]
* [[Resolvimientu 528 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
*[http://daccess-dds-ny.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/250/86/IMG/NR025086.pdf?OpenElement Testu de la resolución nUN.org] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120506120350/http://daccess-dds-ny.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/250/86/IMG/NR025086.pdf?OpenElement |date=2012-05-06 }} (PDF)
{{Tradubot|Resolución 263 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Resoluciones del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|0263]]
[[Categoría:Normalización llingüística]]
[[Categoría:Idioma rusu]]
[[Categoría:Idioma castellanu]]
g6ts8p29m9a0l1z1fnjtzovz6hopsqe
Resolución 345 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes
0
166871
4489600
4484564
2026-04-30T09:06:57Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489600
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de resolución de la ONX
|númberu = 345
|organismu = SC
|fecha = 17 de xineru |añu =
1974
|sesión = 1761
|códigu = S/RES/345
|documentu =
|a favor =
|astención =
|en contra =
|asunto = Idiomes oficiales del Conseyu de Seguridá resultáu = Adoptada ensin votación
|imaxe = Hanzi.svg
|lleenda = Chinu ([[Caráuteres chinos tradicionales|tradicional]] y [[Caráuteres chinos simplificaos|simplificáu]])
}}
La '''resolución 345 del [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]''', adoptada ensin votación el 17 de xineru de 1974, dempués d'una resolución de l'[[Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes|Asamblea Xeneral]], el Conseyu decidió espandir los idiomes oficiales del mesmu pa incluyir al [[chinu]]. Xunto col chinu, los idiomes oficiales del Conseyu aquel día yeren l'[[Idioma inglés|inglés]], el [[Idioma francés|francés]], el [[Idioma rusu|rusu]] y l'[[Idioma español|español]].
== Ver tamién ==
* [[Resolvimientu 263 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]
* [[Resolvimientu 528 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
*[http://daccess-dds-ny.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/289/64/IMG/NR028964.pdf?OpenElement Testu de la resolución nUN.org] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120518231053/http://daccess-dds-ny.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/289/64/IMG/NR028964.pdf?OpenElement |date=2012-05-18 }} (PDF)
{{Tradubot|Resolución 345 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Resoluciones del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|0345]]
[[Categoría:Normalización llingüística]]
[[Categoría:Idioma chinu]]
h2kbv6130w0b1fdxlyh7gpg1r8hyxqs
Revitalización llingüística
0
166873
4489604
4445668
2026-04-30T09:42:51Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 4 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489604
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Revitalización lingüística}}
La '''revitalización llingüística '''ye'l procesu de detener o revertir l'amenorgamientu de los falantes d'una llingua o p'alicar una [[Llingua muerta|llingua estinguida]].<ref>Tsunoda, Tasaku. ''Language Endangerment and Language Revitalization''. Berlin: Mouton De Gruyter, 2005. 169. Print.</ref> Les partes arreyaes nesti procesu pueden incluyir [[Llingüística|llingüistes]], grupos culturales o comuñales, o gobiernos. Dalgunos argumenten que se debe faer una distinción ente la '''recuperación d'una llingua''' (resurrección d'una [[llingua muerta]] ensin esistir falantes nativos) y la '''revitalización llingüística''' (el rescate d'una llingua "agonizante"). Per otru llau, señalóse qu'hubo un solu casu esitosu de '''revitalización llingüística '''completa, [[Recuperación del idioma hebréu|el de la llingua hebrea]], que creó toa una nueva xeneración de falantes nativos ensin tener primeramente nengún falante nativu pa ser usáu como modelu.<ref>Redish, Laura (2001), ''Native Languages of the Americas: Endangered Language Revitalization and Revival''. http://www.native-languages.org/alica.htm</ref>
Ente les llingües señalaes como candidates de revitalización, incluyir a les [[Idioma amenaciáu|llingües amenaciaes]]. En dellos casos, variaes téuniques de revitalización llingüística pueden ser utilizaes pa intentar alicar [[Llingua muerta|llingües estinguíes.]]Anque los oxetivos de la revitalización llingüística varien enforma de casu a casu, típicamente impliquen intentar espandir el númberu de falantes y l'usu d'una llingua, o intentar caltener el so nivel actual d'usu pa protexela de la [[Llingua muerta|estinción llingüística]].
Les razones pa la revitalización varien. Solo nos últimos años, envaloróse que más de 2000 llingües atópense yá estinguíes. La [[Organización de les Naciones Xuníes|ONX]] estima que más de la metá de les [[Llingües por númberu de falantes nativos|llingües falaes anguaño]] tienen menos de 10{{esd}}000 falantes y que un cuartu tienen menos de 1000 falantes y que, sacantes qu'haya esfuercios pa calteneles, nos próximos cien años la mayoría d'estes habráse estinguíu.<ref name="UNESCO">{{cita web |títulu=Endangered Languages|url=http://www.unesco.org/new/en/culture/themes/endangered-languages/|fechaaccesu=20 d'abril de 2014|deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140409141047/http://www.unesco.org/new/en/culture/themes/endangered-languages/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2014|df=}}</ref> Estos fechos son de cutiu citaos como razones de por qué la revitalización llingüística ye necesaria pa caltener la [[diversidá llingüística]]. La [[cultura]] y la [[Identidá cultural|identidá]] tamién son frecuentemente citaes como razones pa la revitalización d'una llingua, cuándo esta ye percibida como "ayalga cultural" únicu.<ref>Grenoble, Lenore A. y Lindsay J. Whaley. ''Saving Languages: An Introduction to Language Revitalization''. Cambridge, UK: Cambridge UP, 2006. p. 20. Print.</ref> Les comunidaes ven de cutiu la so llingua como parte única de la so cultura, conectándoles coles sos [[antepasáu|antepasaos]] o cola tierra, siendo una parte esencial de la so historia y la so [[autoconcepto]].<ref>Tsunoda, Tasaku. ''Language Endangerment and Language Revitalization''. Berlin: Mouton De Gruyter, 2005. Print.</ref>
La revitalización llingüística ta estrechamente amestada al campu llingüístico de la [[Documentación de la llingua|documentación de les llingües.]] Nesti campu, los llingüistes procuren crear rexistros completos de la [[gramática]] d'una llingua, la so [[vocabulariu]] y carauterístiques llingüístiques. Esta práctica de cutiu sirve pa da-y más importancia a la llingua n'estudiu y el so revitalización. Amás, la xera de la documentación faise frecuentemente teniendo en mente l'oxetivu de la posterior revitalización.<ref>''New Perspectives on Endangered Languages''. Ed. José A. F. Farfán y Fernando F. Ramallo. Amsterdam: John Benjamins, 2010. páxs. 1-7. Print.</ref>
== Graos d'amenaza nes llingües ==
; Sana/fuerte :
Toles xeneraciones usen la llingua nuna variedá de formes.
; Debilitada/enferma :
La llingua ye falada por xente mayor; nun s'usa dafechu nes xeneraciones más nueves.
; Morrebunda/agonizante :
Solo queden unos pocos falantes (non nuevos) nativos; yá nun ye utilizada como [[Llingua materna|llingua nativa]] poles xeneraciones nueves.
; Muertu :
Nun esisten falantes nativos. Pueden entá esistir falantes que la conocen como [[segunda llingua]].
; Estinguíu
: Yá nun se fala nin esisten falantes potenciales.
== Teoría ==
Unu de los pasos preliminares más importantes na revitalización/recuperación d'una llingua ye establecer el grau nel cual una llingua en particular foi sustituyida. Esto ayuda a les partes arreyaes a qu'atopen la meyor manera de revitalizar o recuperar la llingua.<ref>{{cita llibru |apellíu=Tsunoda |nome=Tasaku|títulu=Language Endangerment and Language Revitalization|añu=2005 |publicación=Mounton de Gruyter |ubicación=Berlin |páxina=170}}</ref>
=== Pasos pa la reversión de la sustitución llingüística ===
Hai munchos modelos y teoríes distintes que'l so oxetivu ye configurar un plan pa la revitalización d'una llingua. Unu d'estos foi propuestu pol llingüista [[Joshua Fishman]]. El modelu de Fishman pa recuperar llingües amenaciaes o muertes, o pa faeles sostenibles nel tiempu, consta d'un procesu d'ocho etapes.<ref>Fishman, J. A. (1991). ''Reversing language Shift: Theory and Practice of Assistance to Threatened Languages''. Clevedon : Multilingual Matters.</ref><ref>Fishman, J. A. (ed.) (2001). ''Can Threatened Languages Be Saved? Reversing Language Shift, Revisited: A 21st Century Perspective''. Clevedon : Multilingual Matters.</ref> Los esfuercios tendríen de tar concentraos nes etapes más tempranes de la restauración, hasta que fueren consolidaes, antes de dar nes etapes más tardíes. Les ocho etapes son:
# Alquisición de la llingua per parte d'adultos, quien actúen como aprendices de la llingua. Esto ye lo recomendable cuando la mayoría de los falantes restantes d'una llingua son vieyos o socialmente aisllaos d'otros falantes del idioma.
# Crear una [[población]] socialmente integrada de falantes activos (o usuarios) de la llingua. Al llegar a esti puntu ye recomendable enfocase nel [[Llingua falada|llinguaxe faláu]] más que nel [[Llingua escrita|escritu]].
# En llocalidaes onde haya un númberu razonable de persones que davezu utilicen la llingua, tien d'animase l'usu '''informal''' de la llingua ente persones de tolos [[Edá (antropoloxía)|grupos etarios]] y dientro de families y reafitar el so usu diariu al traviés del establecimientu de '''instituciones locales''' onde la llingua se promueva, protexa y (siquier en dellos contestos) utilícese puramente.
# N'árees onde la [[Oralidad|competencia oral]] de la llingua fuera consiguida en toos grupos d'edá, débese alfabetizar la llingua y promover el so usu escritu, pero d'una manera que nun dependa de l'asistencia de (o financiamiento de) el sistema d'educación estatal.
# Ónde l'estáu dexar, y onde en númberu de falantes xustificar, tien de fomentase l'usu de la llingua na [[educación obligatoria]].
# Ónde les anteriores etapes fueren completaes y consolidaes, tien d'afalase l'usu de la llingua nel [[Trabayu (economía)|espaciu llaboral]] cotidianu.
# Ónde les anteriores etapes fueren completaes y consolidaes, de tien d'animar l'usu de la llingua en servicios del gobiernu llocal y [[Mediu de comunicación|medios de comunicación]].
# Ónde toles anteriores etapes fueren completaes y consolidaes, finalmente, tien de fomentase l'usu de la llingua nel restu d'estadios sociales: [[educación cimera]], [[gobiernu]], etc.
Esti modelu de revitalización llingüística pretende dirixir los esfuercios escontra ónde van ser más eficaces y evitar el mal usu d'enerxía tratando d'algamar etapes tardíes cuando les iniciales nun fueron completaes. Asina, ye probablemente inútil promover l'usu d'una llingua en televisión o nos servicios del gobiernu, si difícilmente les families tienen el vezu d'usar l'idioma.
Amás, [[Tasaku Tsunoda]] describe una gama de métodos o téuniques distintes que los falantes pueden utilizar pa intentar revitalizar una llingua, incluyendo téuniques pa recuperar llingües estinguíes y caltener les [[Idioma amenaciáu|amenaciaes]]. Les téuniques qu'él llista son de cutiu llindaes a caltener el grau de vitalidá actual de la llingua.
Él cree que'l [[Inmersión llingüística|métodu d'inmersión]] nun puede utilizase pa revitalizar una llingua estinguida o morrebunda. Sicasí, el métodu del "maestru-aprendiz", qu'implica la enseñanza "unu a unu" del manexu d'un idioma, pue ser utilizada con [[Idioma amenaciáu|llingües amenaciaes]]. Munchos otros métodos de revitalización, incluyendo los que se sofiten nes [[Teunoloxía educativa|teunoloxíes]] pa tener al algame rexistros o multimedia de la llingua, pueden ser utilizaos pa llingües en cualquier estáu de viabilidá.<ref name="illustrate">Tsunoda, Tasaku. ''Language Endangerment and Language Revitalization'''. Berlin: Mouton De Gruyter, 2005. 201. Print</ref>
{| {{tablaguapa}}
!Tipu de Métodu
!colspan="4" |Grau de Peligru
|-
!
!Sana !Debilitada !Morrebunda !Muerta
|-
|[[Inmersión llingüística|Inmersión]]
|
|×
|
|
|-
|[[Comunidá llingüística|En comunidá]]
|
|×
|
|
|-
|[[Billingüismu]]
|
|×
|
|
|-
|Maestru-Aprendiz (aprendizaxe ''unu a unu'')
|
|×
|×
|
|-
|[[Total Physical Response]]
|
|×
|×
|
|-
|Telefónicu |
|×
|×
|
|-
|Radiofónicu |
|×
|×
|×
|-
|[[Teunoloxía educativa|Multimedia]]
|
|×
|×
|×
|-
|Inmersión dual billingüe (''Two-way'')
|
|×
|×
|×
|-
|Formulaico
|
|×
|×
|×
|-
|[[Pidgin|Pidgin Artificial]]
|
|×
|×
|×
|-
|Nome de la Llocalidá |
|×
|×
|×
|-
|Recuperación
|
|×
|×
|×
|-
|Adopción
|
|×
|×
|×
|}
<ref>Tsunoda, Tasaku. ''Language Endangerment and Language Revitalization''. Berlin: Mouton De Gruyter, 2005. 201. Print.</ref>
=== Factores d'ésitu en recuperaciones llingüístiques ===
[[David Crystal]], nel so llibru ''Language Death'', propón que la revitalización llingüística tien más probabilidaes de ser esitosa si los sos falantes:
* Aumenten el prestíu de la so llingua dientro de la comunidá dominante.
* Aumenten la so riqueza ya ingresos;
* Aumenten el so poder llexítimu a los güeyos de la comunidá dominante;
* Tienen una presencia fuerte nel sistema d'educación;
* Pueden escribir na llingua;
* Pueden utilizar teunoloxía electrónica.<ref>Crystal, D. (2000). ''Language Death''. Cambridge: Cambridge University Press, páxs. 130-141. {{ISBN|0-521-65321-5}}</ref>
=== ''Llingüística de la Revitalización'' ===
[[Ghil'ad Zuckermann]] propón la "Llingüística de la Revitalización" como un paradigma y nueva disciplina llingüística.
{{quote|El términu "llingüística de la revitalización" modélase dientro de la "Llingüística del Contautu". La llingüística de la revitalización, ente otres coses, esplora les restricciones y los mecanismos arreyaos na recuperación, renovación y revitalización llingüística. Propón perspectives comparatives alvertíes d'un intentu de revitalización a otru, actuando según una ponte epistemolóxica ente los discursos en dellos intentos locales p'alicar llingües muertes en tol mundu.<ref>[[Ghil'ad Zuckermann|Zuckermann, Ghil'ad]] y Walsh, Michael 2011. [http://adelaide.academia.edu/Zuckermann/Papers/267186/Stop_Alica_Survive_Lessons_from_the_Hebrew_Revival_Applicable_to_the_Reclamation_Maintenance_and_Empowerment_of_Aboriginal_Languages_and_Cultures «Stop, Alica, Survive: Lessons from the Hebrew Revival Applicable to the Reclamation, Maintenance and Empowerment of Aboriginal Languages and Cultures.»] ''Australian Journal of Linguistics'' Vol. 31, Non. 1, páxs. 111-127.</ref>|Ghil'ad Zuckermann y and Michael Walsh}}
Según Zuckermann, "la llingüística de la revitalización combina estudios científicos sobre l'alquisición de la llingua nativa y el deprendimientu de llingües estranxeres. Dempués de too, la recuperación llingüística ye'l casu más estremu nel deprendimientu de [[Segunda llingua|segundes llingües]]. La llingüística de la revitalización complementa l'área de la [[Documentación de la llingua llingüística documental]], que rexistra llingües amenaciaes primero que s'escasten."<ref name="autogenerated1" />
Zuckermann propón que "la llingüística de la revitalización camuda'l campu de la llingüística al por aciu, por casu, debilitar el modelu d'[[árbol xenealóxicu]], que implica qu'una llingua tien un solu ancestru."<ref name="autogenerated1" />
Hai desalcuerdos nel campu de la revitalización llingüística respectu al grau en que la revitalización tendría de procurar caltener la llingua na so forma tradicional, en contraste con dexar una simplificación o espansión de la llingua por [[Préstamu llingüísticu|préstamos]] de la llingua mayoritaria.
==== Compromisu ====
Zuckermann reconoz la presencia de "idiosincrasies y peculiaridaes locales"<ref name="autogenerated1">Ghil'ad Zuckermann, [http://www.theaustralian.com.au/higher-education/opinion/stop-alica-and-survive/story-y6frgcko-1226385194433 "Stop, alica and survive"], ''The Australian, Higher Education'', June 6, 2012.</ref> pero suxer que: <blockquote>"Hai restricciones llingüístiques aplicables a tolos intentos de revitalización. Conoceles ayudaría a los ''revitalizadores'' y a los principales líderes nacionales pa trabayar más eficientemente. Por casu, ye más fácil recuperar vocabulariu básicu y conxugaciones verbales que soníos y órdenes de les pallabres. Los ''revitalizadores'' tendríen de ser más realistes y abandonar discursos descuayantes y contraproducentes como los de de querer de toes toes: "Autenticidá o la muerte!"<ref name="autogenerated1" /></blockquote> Nancy Dorian señaló que les actitúes conservadores escontra los [[Préstamu llingüísticu|préstamos llingüísticos]] y los cambeos gramaticales, de cutiu enzanquen los esfuercios pa revitalizar [[Idioma amenaciáu|idiomes amenaciaos]] (como col [[Idioma tiví|Tiwi]] n'Australia), y que pueden esistir divisiones ente los ''revitalizadores'', los comenenciudos na historicidad de la llingua, y los falantes restantes comenenciudos nun '''idioma llocal auténticu''' (como dacuando asocedió col [[Idioma irlandés|irlandés]]). Dalgunos argumentaron qu'un compromisu estructural puede, ello ye qu'ameyorar les perspectives de sobrevivencia d'una llingua, como puede ser el casu del inglés nel periodu [[Conquista normanda d'Inglaterra|post-normandu]].<ref>Nancy C. Dorian, 'Purism v. compromise in language revitalisation and language revival' in
''Language in Society'' 23, páxs. 479-494.</ref>
==== Tradicionalistes ====
Otros llingüistes argumentaron que cuando la revitalización d'una llingua toma llargamente [[Préstamu llingüísticu|préstamos llingüísticos]] de la [[Llingua materna|llingua mayoritaria]], la resultancia ye una llingua nueva , quiciabes una [[llingua criolla]] o [[pidgin]].<ref>{{cita llibru |apellíu1=Jones|nome1=Mari C.|títulu=Language Obsolescence and Revitalization: Linguistic Change in Two Sociolinguistically Contrasting Welsh Communities |publicación=Clarendon Press|isbn=9780198237112|url=https://books.google.com/books?id=w9o_GG41b_8C&pg=PA323&lpg=PA323&dq=neo+breton+language&source=bl&ots=0jg86DeYXE&sig=52c4ZvYBqk2yVOeMfd47AqIN9UU&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwis8Pr4mpDTAhUD4IMKHaJcChwQ6AEIVzAH#v=onepage&q=neo%20breton%20language&f=false|fechaaccesu=6 d'abril de 2017 |idioma=en}}</ref> Por casu, la categorización del "neo-ḥawaianu" como llingua separada del [[Idioma ḥawaianu|ḥawaianu tradicional]] foi propuestu, por cuenta de la fuerte influencia d'inglés en cada aspeutu de la llingua hawaiiana recuperada.<ref>{{cita publicación |apellíu1=R. Keao NeSmith|títulu=Tūtū's Hawaiian and the Emergence of a Neo Hawaiian Language |publicación='Ōiwi Journal3—A Native Hawaiian Journal |fecha=2005|url=http://hstrial-knesmith.homestead.com/Oiwi-Journal-_3-1-09_.pdf|fechaaccesu=6 d'abril de 2017}}</ref> Esto tamién foi propuestu pal [[Idioma irlandés|irlandés]], con una división aguda ente "irlandés urbanu", faláu por falantes que lo tienen como [[segunda llingua]], y el "irlandés tradicional" faláu como llingua materna nes árees de [[Gaeltacht]].<ref>{{cita publicación |apellíu1=Feargal Ó Béarra|títulu=Academic paper insights: Late Modern Irish and the Dynamics of Language Change and Language Death |fecha=July 2008|url=https://www.researchgate.net/publication/291382217_Llate_Modern_Irish_and_the_Dynamics_of_Language_Change_and_Language_Death|fechaaccesu=6 d'abril de 2017 |idioma=en}}</ref> Respectu al entós entós morrebundu [[idioma manés]], l'académicu T. F. O'Rahilly declaró, "Cuándo una llingua rinde ante una llingua estranxera, y cuando tolos sos falantes vuélvense billingües, la condena ye a muerte".<ref>{{cita llibru |apellíu1=O'Rahilly|nome1=Thomas Francis|títulu=Irish Dialects Past and Present: With Chapters on Scottish and Manx |fecha=1932 |publicación=Dublin Institute for Advanced Studies |ubicación=Dublin |páxina=121|url=https://books.google.com/books/about/Irish_Dialects_Past_and_Present.html?id=lmFiAAAAMAAJ|fechaaccesu=6 d'abril de 2017 |idioma=en}}</ref> Neil McRae declaró que los usos del [[gaélicu escocés]] son cada vez más ''tokenísticos (la práctica de dar a grupos minoritarios pequeñes concesiones públiques col fin d'esviar acusaciones de prexuiciu y discriminación)''<ref>{{cita web |url=http://www.milenio.com/robles/lluis_a-_guadarrama_ricu/Tokenismo-poder_18_876692328.html|títulu=http://www.milenio.com/robles/lluis_a-_guadarrama_ricu/Tokenismo-poder_18_876692328.html|fechaaccesu=23 d'ochobre de 2017|autor=Luis A. Guadarrama Ricu|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=www.milenio.com|editorial=|idioma=castellanu}}</ref>, y el [[Gaélicu escocés|gaélicu]] nativu ta siendo perdíu a favor de términos artificiales crearon falantes que la so llingua primaria ye otra.<ref>{{cita web |apellíu1=McRae|nome1=Neil|títulu=Dìlseachd, Lughad agus Saor-thoileachas: moladh airson iomairt Gàidhlig a dh'fhaodadh obrachadh|url=https://www.dropbox.com/s/3p75g1bowhtekzl/Dilseachd%2C%20Lughad%20agus%20Saor-thoileachas%20copy.pdf|fechaaccesu=6 d'abril de 2017 |idioma=Scottish Gaelic}}</ref>
== Exemplos concretos ==
La recuperación total d'una [[llingua muerta]] (nel sentíu de nun tener nengún [[Llingua materna|falante nativu]]) nuna comunidá autosuficiente de dellos millones de falantes nativos, pasó namái una vegada, el casu de la [[Idioma hebréu|llingua hebrea]], agora llingua nacional d'[[Israel]].Nesti casu, hubo un conxuntu únicu de carauterístiques históriques y culturales que facilitó la recuperación (''vease'' ''[[Recuperación del idioma hebréu|Recuperación de la llingua hebrea]]'').
Nun casu rellacionáu, les [https://es.wikipedia.org/w/Literary_language llingües lliteraries] ensin [[Llingua materna|falantes nativos]] esfrutaron de gran prestíu y utilidá práctica como [[Llingua franca|linguas franques]], de cutiu cuntando millones de falantes fluyíos al empar. En munchos casos, un amenorgamientu nel usu de la llingua lliteraria, dacuando precipitáu, vieno más tarde acompañáu d'una renovación llingüística fuerte. Esto pasó, por casu, na recuperación del [[llatín]] nel [[Renacimientu]], y la revitalización de [[sánscritu]] nos sieglos tempranos d.C. Un fenómenu análogu n'árees araboparlantes contemporánees ye l'usu espandíu d'una llingua lliteraria, l'[[Árabe estándar modernu|Árabe Estándar Modernu]], una forma del [[Idioma árabe|árabe]] clásicu del sieglu VI d. C. Esto enséñase a tolos falantes educaos y úsase n'emisiones radiofóniques, discutinios formales, etc.<ref>Kaye, Alan S. "Arabic." Morphologies of Asia and Africa. Winona Lake, IN: Eisenbrauns, 2007. 560-77. Print.</ref>
Amás, en dellos casos, les llingües lliteraries xubieron al nivel de [[llingua materna]] en grandes comunidaes llingüístiques. Un exemplu ye [[Idioma italianu|italianu]] estándar , que anicióse como una llingua lliteraria derivada de la llingua usada en [[Florencia]] nel sieglu XIII, especialmente utilizáu por tal importantes escritores florentinos como [[Dante Alighieri|Dante]], [[Petrarca]] y [[Giovanni Boccaccio|Boccaccio.]] Esta llingua esistió por dellos sieglos principalmente como llingua lliteraria vehicular, con pocos falantes nativos; inclusive en 1861, a víspores de la [[Unificación d'Italia|unificación italiana]], la llingua namái cuntaba con aproximao 500,000 falantes, munchos non-nativos, nuna población total de c. 22,000,000 d'italianos. L'ésitu subsiguiente de la llingua foi debíu al desenvolvimientu consciente, onde a falantes de cualesquier de les numberoses llingües italianes enséñose-yos l'italianu como [[segunda llingua]] y darréu foi impartíu a los neños, quien lo aprendieron como primer llingua. Naturalmente esto asocedió por cuenta de les [[Llingües itáliques|llingües italianes]] locales, la mayoría de les cualos agora son idiomes amenaciaos. L'ésitu tuvo esfrutáu en circunstancies similares por [[Llingües altoxermániques|altu alemán]], [[Idioma checu|checu estándar]], [[Idioma español|castellán]] y otres llingües.
=== Asia ===
L'[[idioma ainu]] del pueblu indíxena [[Ainu]] del norte de Xapón, ta anguaño en procesu d'estinción, pero hai esfuercios en marcha pa revitalizalo. En 2006, una encuesta refundió que solo'l 4.6% de los Ainu d'[[Hokkaidō|Hokkaido]] yeren capaces de parolar o "falar un pocu" de ainu.<ref>[https://books.google.com/books?id=TpdTRuAm8R4C&pg=PA219 Cultural Diversity, Heritage and Human Rights: Intersections in Theory and ... - William Logan, Máiréad Nic Craith - Google Books<!-- Bot generated title -->]</ref> Pal 2001, el ainu entá nun s'enseñaba nes escueles primaries o secundaries de Xapón, pero yera ufiertáu en numberosos centros d'idiomes y universidaes en Hokkaido, según na Universidá de Chiba en Tokiu.<ref>[https://books.google.com/books?id=oScUXmAkRXIC&pg=PA340 Can Threatened Languages Be Saved?: Reversing Language Shift, Revisited : A ... - Joshua A. Fishman - Google Books<!-- Bot generated title -->]</ref>
En China, l'[[Idioma manchú|idioma Manchú]] una de les llingües más amenaciaes, con falantes en solu trés pequeñes árees de [[Manchuria]].<ref>Tsunoda, Tasaku. ''Language Endangerment and Language Revitalization''. Berlin: Mouton De Gruyter, 2005. 28. Print.</ref> Dellos entusiastes tán intentando alicar la llingua de [[Manchú|los sos antepasaos]], utilizando diccionarios y llibros, ya inclusive viaxando dacuando al Condáu Autónomu de Qapal Xibe en [[Sinkiang|Xinjiang]], onde'l Xibe (llingua emparentada col manchú), entá se fala como llingua materna.<ref>{{citation|url=https://www.wsj.com/articles/SB125452110732160485 |fecha=5 d'ochobre de 2009|títulu=In China, the Forgotten Manchu Seek to Rekindle Their Glory|periódicu=The Wall Street Journal|autor=Ian Johnson|fechaaccesu=5 d'ochobre de 2009}}</ref>
L'[[Idioma hebréu|Hebréu]], antes usáu solo como llingua llitúrxica, foi [[Recuperación del idioma hebréu|restauráu como mediu de comunicación cotidiana]] por [[Pueblu xudíu|xudíos]] qu'emigraron a lo que ye agora'l [[Israel|Estáu d'Israel]] y los [[Territorios Palestinos|territorios palestinos]], empezando nel sieglu XIX: ye'l casu más famosu y esitosu de revitalización llingüística..
=== Australia y Nueva Zelanda ===
La colonización europea d'Australia, y el dañu consiguiente sosteníu escontra les [[Aborixe australianu|comunidaes Aboríxenes]], tuvo un efeutu catastróficu nes [[Llingües aboríxenes d'Australia|llingües aboríxenes]] nel al sureste y del sur del país, dexándo-yos ensin falantes nativos vivos. Un númberu de comunidaes Aboríxenes en [[Victoria (Australia)|Victoria]] y n'otros llugares agora tase intentando recuperar estes llingües. El trabayu ye dirixíu por un grupu de vieyos y otres persones con conocencies de les llingües, con ''trabayadores de la llingua comuñal'' (quien faen la mayoría de les investigaciones y enseñanza). Ellos analicen los datos, desenvuelven sistemes de delletréu y vocabulariu y preparen los recursos del idioma. Les decisiones tómense en xunto. Delles comunidaes empleguen llingüistes, y tamién hai llingüistes que trabayen independientemente.<ref>Dr Christina Eira, community linguist with the Victorian Aboriginal Corporation for Languages (VACL), 'Aboriginal Revival Languages,' Llingua Franca, 27 June 2009, Radio National: https://www.abc.net.au/radionational/programs/linguafranca/aboriginal-revival-languages/3066470. Retrieved 21 June 2014.</ref>
Otru casu de relativu ésitu de revitalización llingüística ye'l casu del [[Idioma maorí|maorí]] tamién conocíu como ''Te Reo Maori''. Ye la llingua ancestral del pueblu indíxena [[pueblu maorí|maorí]] de Nueva Zelanda y una llingua vehicular pa la narrativa prosaica, poética, y el ''recital xenealóxicu''.<ref name="senft">{{cita llibru |apellíu=Senft |nome=Gunter|títulu=Endangered Austronesian and Australian Aboriginal Languages|añu=2010 |publicación=Pacific Linguistics |ubicación=Canberra|isbn=9780858836235 |páxines=185–192}}</ref> La hestoria del pueblu [[Maorí]] enseñar en ''te reo Maori, ''en cases de deprendimientu sagraes, al traviés de [[Tradición oral|tresmisión oral]]. Inclusive dempués de que'l ''te reo Maori'' convertir nuna llingua escrita, la tradición oral caltiénse caltenida.<ref name="senft" />
Una vegada qu'empezó la colonización europea, munches lleis promulgar pa promover l'usu d'inglés en llugar del ''Maori'' ente les persones indíxenes.<ref name="senft" /> La ''Education Ordinance Act'' de 1847 ordenó la instrucción escolar n'inglés y estableció crear escueles p'acelerar l'[[asimilación cultural]] de maorís nuevos a la [[Cultura d'Europa|cultura europea]]. La ''Native School Act'' de 1858 prohibió que'l ''Maorí'' sía faláu nes escueles. Los maestros coloniales tamién promovieron l'usu d'inglés nos llares maorís, convenciendo a munchos padres de que los sos neños nun consiguiríen trabayos sacantes que falaren inglés.
Mientres la década de 1970, un grupu de mozos maorís, llamaos ''Nga Tamatoa'', fixeron una esitosa campaña pa promover l'usu del ''maorí'' nes escueles.<ref name="senft" /> Tamién se crearon los ''Kohanga Reu'', preescolares en llingua'' maorí'', tamién llamaos ''niales de llinguaxe''.<ref>{{cita llibru |apellíu=Hinton & Hale|títulu=The Green Book of Language Revitalization in Practice|añu=2001 |publicación=Academic Press |ubicación=San Diego|isbn=0-12-349353-6 |páxina=119}}</ref> L'énfasis taba n'enseñar a los neños la llingua nuna edá temprana, una estratexa bien eficaz pal aprendizaxe d'una llingua. La Comisión de la Llingua Maorí formar en 1987, llevando a una serie de reformes nacionales que'l so fin foi revitalizar el ''te reo maori''.<ref name="senft" /> Estes reformes incluyeron: programes tresmitíos en maorí nos medios de comunicación, programes universitarios de grau enseñaos en maorí y una selmana de la llingua maorí cada añu. Cada ''iwi'', o tribu, creó un programa de planificación de la llingua d'alcuerdu a les sos circunstancies concretes. Estos esfuercios resultaron, dende 1996, nun aumentu fuerte de neños que son enseñaos en ''maorí'' nes escueles, creando un númberu significativu de falantes fluyíos y faciendo al maorí útil na vida diaria de les persones.<ref name="senft" /> El programa foi tan esitosu qu'otros similares basáronse nél. (Vease: [[Kōhanga reu|Revitalización de la llingua Maorí]])
=== Europa ===
N'[[Europa]], nel sieglu XIX y entamos del XX, l'usu de [[Llingua materna|llingües maternes]] y segundes llingües tornaron a midida que los gobiernos centrales de los distintos estaos impunxeron el so [[Llingua vernacula|llingua vernácula]] como l'estándar tantu n'educación como n'usu oficial (esto nel casu de [[Reinu Xuníu]], [[Francia]], [[España]], [[Italia]] y [[Grecia]], y hasta ciertu puntu, n'[[Alemaña]] y [[Imperiu austrohúngaru|Austria-Hungría]]).
Nes últimes décades, movimientos locales de [[derechos humanos]] y [[nacionalismu]] crearon un estándar políticu más [[Multiculturalismu|multicultural]] n'estaos europeos; términos como "lingüicidas" usar pa espresar una aguda condena de les práutiques anteriores de supresión llingüística rexonal. Les campañes alzaron tantu los perfiles de llingües locales hasta tal puntu de qu'en delles rexones europees, les llingües locales adquirieron l'estáu de [[Idioma oficial|llingües oficiales]], xunto cola llingua nacional. L'aición de [[Conseyu Européu]] nesta área (vease: [[Carta Europea de les Llingües Minoritaries o Rexonales|Carta europea de les Llingües Minoritaries o Rexonales]]) oldear con restrictiva política de concesión del estatus de "oficial" de la [[Xunión Europea]]. Anguaño, los intentos oficiales de revitalizar llingües amenaciaes, como la promoción de [[Idioma galés|galés]], [[Idioma gallegu|gallegu]], [[Euskera|vascu]] y [[Idioma catalán|catalán]] nes sos rexones natives respeutives, tuvo graos variaos d'ésitu.
==== Irlandés ====
Unu de los intentos europeos con mayor ésitu na revitalización llingüística ye'l casu de la [[Idioma irlandés|llingua irlandesa.]] Mientres l'inglés ye la llingua dominante na mayor parte d'Irlanda, l'irlandés, una [[Llingües celtes|llingua Celta]], ye faláu nes ciertes árees llamaes ''[[Gaeltacht]]'', pero inclusive ende, atopar nun seriu amenorgamientu de falantes.<ref name="autogenerated2">Carnie, Andrew. "Modern Irish: Modern Irish: A Case Study in Language Revival Failure." (1995).</ref><ref>This torne was noted in 2002. {{cita web |url=http://www.ahg.gov.ie/en/20YearStrategyfortheIrishLanguage/Publications/Report%20of%20Coimisi%C3%BAn%20na%20Gaeltachta.pdf|títulu=Report of the Gaeltacht Commission|añu=2002|fechaaccesu=20 de xunu de 2014|deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131017090003/http://www.ahg.gov.ie/en/20YearStrategyfortheIrishLanguage/Publications/Report%20of%20Coimisi%C3%BAn%20na%20Gaeltachta.pdf |fechaarchivu=17 d'ochobre de 2013|df=}}</ref> Los retos encaraos pola llingua nos últimos sieglos incluyeron: esclusión d'ámbitos sociales importantes, denigración social, la muerte o emigración de munchos falantes irlandeses mientres la [[Gran fame irlandesa|fame irlandesa]] de la década de 1840, y la emigración siguida dende entós. A pesar d'esto, los esfuercios pa revitalizar l'irlandés fueron realizaos dende mediaos de los años 1800, y tuvieron siempres acomuñaos col deséu pa la independencia política irlandesa.<ref name="autogenerated2" /> La revitalización de llingua irlandesa contemporánea implicó principalmente enseñar irlandés como llingua obligatoria na mayoría d'escueles de fala ingleses. Pero'l fracasu n'enseñalo de manera efeutiva y xenerar un compromisu cultural provocó que (como nota'l llingüista Andrew Carnie) l'alumnáu nun adquiera la fluidez precisada pa una duradera viabilidá de la llingua. Carnie tamién notó una falta de medios de comunicación n'irlandés (2006), anque esto ye yá non el casu.<ref name="autogenerated2" />
L'amenorgamientu del [[Gaeltacht]] (zona de fala irlandesa) y el fracasu d'una revitalización empobinada pol estáu, foi compensáu por un movimientu de restauración urbanu. Esto básase en gran parte nun sistema escolar independiente basáu en comunidaes, comúnmente conocíu como [[Gaelscoil|Gaelscoileanna.]] Estes escueles enseñen dafechu al traviés del irlandés y el so númberu ta creciendo, con alredor de trenta escueles solo en Dublín.<ref>Gaelscoileanna Teo – Statistics: http://www.gaelscoileanna.ie/en/about/statistics/</ref> Son un elementu importante na creación d'una rede de falantes irlandeses urbanos (conocíos como ''Gaeilgeoirí''), quién tienden a ser nuevos, bien educaos y de clase media. Agora ye probable qu'esti grupu adquiriera un gran tamañu, un fechu reflexáu na espansión de medios de comunicación en llingua irlandesa.<ref name="gaelport">http://www.gaelport.com/default.aspx?treeid=37&NewsItemID=3726: 'Schism fears for Gaeilgeoirí,' Brian Ó Broin, 16 January 2010, ''The Irish Times''.</ref> La televisión en llingua irlandesa esfrutó d'un ésitu particular.<ref>See the website of TG4: http://www.tg4.ie/.</ref> Suxirióse que los falantes billingües d'irlandés tienden a ser meyores alumnos que los que falen puramente inglés, y que gocien d'un estatus social más eleváu.<ref>'Language and Occupational Status: Linguistic Elitism in the Irish Labour Market,' The Economic and Social Review, Vol. 40, Non. 4, Winter, 2009, páxs. 435–460: https://idees.repec.org/a/eso/journl/v40y2009i4p435-460.html</ref>
==== Gaélicu escocés ====
Tamién hai intentos actuales de revitalizar el gaélicu escocés, que intentó ser suprimíu dempués de la formación del Reinu Uníu, y empezó a tener un mayor amenorgamientu de falantes debíu al [[desplazamientu forzáu de población de les Tierres Altes escoceses]], conocíu n'inglés como ''Highland Clearences''. Anguaño, gaélicu escocés ye namái faláu llargamente nes [[Islles Hébrides Esteriores]] y delles árees de les [[Tierres Altes d'Escocia|Highlands]] ya Islles. L'amenorgamientu de falantes fluyíos del gaélicu escocés empezó a detenese, aun así la población central de falantes d'esti idioma, treslladar al usu como [[segunda llingua]], especialmente en [[Glasgow]].<ref>{{cita publicación |títulu=Census shows torne in Gaelic speakers 'slowed'|url=http://www.bbc.com/news/uk-scotland-highlands-islands-24281487|fechaaccesu=23 de xunu de 2014|work=[[BBC News Online]] |fecha=26 de setiembre de 2013}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu1=ALISON CAMPSIE|títulu=Gaelic speakers map: Where in Scotland is Gaelic thriving?|url=http://www.scotsman.com/lifestyle/gaelic-speakers-map-where-in-scotland-is-gaelic-thriving-1-3903467|fechaaccesu=6 d'abril de 2017|work=www.scotsman.com |idioma=en}}</ref>
==== Manés ====
Otra llingua celta, el [[Idioma manés|manés]], perdió'l so postreru falante nativu en 1974, pero nunca cayó en desusu dafechu. La llingua agora enséñase n'escueles primaries y secundaries, y utilízase en dellos acontecimientos públicos y ye falada como segunda llingua per cientos de persones.
==== Córnicu ====
Hubo numberosos intentos de recuperar el [[idioma córnicu]], tanto privaos como dalgunos so la Sociedá de la Llingua Córnica [https://es.wikipedia.org/w/Idioma%20c%C3%B3rnico .] Dalgunes d'estes aiciones incluyeron la traducción de la [[Biblia]] al córnicu, un gremiu de ''[[Trovador|bardo]]'' (trovadores de cuentos), y la promoción de la [[lliteratura en córnicu]], incluyendo noveles y poesía.<ref>[http://www.evertype.com/books/testament-noweth-ucr.html Cornish New Testament]</ref><ref>[http://www.gorsethkernow.org.uk/english/welcome.htm guild of bards] {{Wayback|url=http://www.gorsethkernow.org.uk/english/welcome.htm |fecha=20090706051224 }}</ref>
=== América del Norte ===
N'años recién, un númberu creciente de tribus [[Indíxenes d'América|americanes natives]] intentaron revitalizar les sos llingües.<ref>{{cita publicación |títulu=American Indian tribes turn to technology in race to save endangered languages|work=Washington Post|fechaaccesu=19 d'abril de 2013 |fecha=17 d'abril de 2013|url=https://www.washingtonpost.com/national/american-indian-tribes-turn-to-technology-in-race-to-save-endangered-languages/2013/04/17/56y8a5d0-a72d-11e2-9y1c-bb0fb0c2edd9_story.html}}</ref> Por casu, foi creada una aplicación n'idioma Halq'emeylem, la llingua indíxena con más falantes de [[Vancouver]], pa iPod/iPhone. Amás, hai aplicaciones (qu'inclúin frases, llistes de pallabres y diccionarios) en munches [[Pueblos nativos de los Estaos Xuníos|llingües natives estauxunidenses]] que van dende [[Idioma cree|cree]], [[Idioma cheroqui|cherokee]] y [[chickasaw]], hasta [[lakota]], [[ojibwa]]y y [[pneida]], [[Massachusett (tribu)|massachusett]], [[navajo]] y [[Idioma gwichʼin|gwych'en]].<ref name="Cohen">{{cita publicación |apellíu=Cohen |nome=Patricia|títulu=Indian Tribes Go in Search Of Their Lost Languages|work=The New York Times |páxina=1 |fecha=6 d'abril de 2010|url=https://www.nytimes.com/2010/04/06/books/06language.html}}</ref>
El [[wampanoag]], una llingua falada poles persones del pueblu homónimu en Massachusetts, empezó un proyeutu de revitalización empobináu por Jessie Pocu Doe Baird. A raigañu del proyeutu, púdose ver neños falando la llingua con fluidez per primer vegada en más de 100 años.<ref>{{cita web |url=http://www.jessielittledoe.com/jessie_CV.pdf |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=20 de payares de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130810115929/http://www.jessielittledoe.com/jessie_CV.pdf |fechaarchivu=10 d'agostu de 2013 }}</ref><ref>http://www.yankeemagazine.com/article/features/wampanoag-language</ref> Amás, hai anguaño intentos en revitalizar el [[idioma chocheño]] de California, que escastárase.
=== América del Sur ===
El [[Quechua nortizu|kichwa]] ye la variedá del [[Llingües quechues|quechua]] falada n'[[Ecuador]] y ye una de les llingües autóctones más llargamente falaes n'América del Sur. A pesar d'esti fechu, el kichwa ye una llingua acesmada, principalmente por cuenta de la espansión d'[[Idioma español|español]] n'América del Sur. Una comunidá nativa de falantes del kichwa, Llagunes, foi una de les primeres comunidaes en sustituyir el so idioma pol [[Idioma español|castellán]].<ref name="beginning">{{cita llibru |apellíu=King |nome=Kendall|títulu=Language Revitalization Processes and Prospects: Quechua in the Ecuadorian Andes|añu=2001 |publicación=Multilingual Matters LTD |ubicación=New York|isbn=1-85359-494-6 |páxines=71–83}}</ref> Según King, esto foi debíu al aumentu del comerciu y negocios coles grandes ciudaes cercanes [[hispanofalante]]s. Les persones de Llagunes aseveran qu'esto nun foi asina por un propósitu d'[[asimilación cultural]], una y bones ellos valoren la so [[identidá cultural]].<ref name="beginning" /> A pesar d'esto, col pasu de les xeneraciones, les persones de Llagunes pasaron del Kichwa al billingüismu col español, y finalmente abandonaron el Kichwa en favor del postreru.
Les perspectives pa la revitalización del Kichwa nun son alentadoras, una y bones los padres dependen de les escueles pa esto, lo cual nun ye tan efeutivu como la esposición al llinguaxe nel llar.<ref name="end">{{cita llibru |apellíu=King |nome=Kendall|títulu=Language Revitalization Processes and Prospects: Quechua in the Ecuadorian Andes|añu=2001 |publicación=Multilingual Matters LTD |ubicación=New York|isbn=1-85359-494-6 |páxines=187–218}}</ref> La escolarización na comunidá de Llagunes, a pesar de tener un enfoque consciente n'enseñar Kichwa, consta de principalmente interaición pasiva, llectura, y escritura en Kichwa.<ref>{{cita llibru |apellíu=King |nome=Kendall|títulu=Language Revitalization Processes and Prospects: Quechua in the Ecuadorian Andes|añu=2001 |publicación=Multilingual Matters LTD |ubicación=New York|isbn=1-85359-494-6 |páxina=140}}</ref> Una iniciativa pa la revitalización, Proyeutu d'Educación Intercultural Billingüe (PEIB), foi ineficaz na revitalización de llingua porque la educación tuvo dada en Kichwa, y l'español foi enseñáu como segunda llingua a neños que yeren casi puramente hispanofalantes. A pesar de que delles téuniques paecen ineficaces, Kendall A. King apurre delles suxerencies:
# Esposición a y alquisición de la llingua nuna edá temprana.
# Téuniques d'inmersión estrema.
# Esfuercios múltiples y diversos p'algamar a los adultos.
# Flexibilidá y coordinación en planiamientu y implementación.
# Direutamente dirixir variedaes distintes de la llingua.
# Concientización nos planiadores de que'l procesu de revitalización ye llargu.
# Arreyando a tantes persones como sía posible.
# Los padres usando'l llinguaxe colos sos fíos.
# Planiadores y arreyaos averándose al problema dende toles direiciones.
Les suxerencies concretes inclúin impartir una perceición elevada de la llingua nes escueles, enfocándose n'esfuercios tantu n'escueles y na casa, y calteniendo atención nacional y rexonal.<ref name="end" />
== Crítica ==
[[John McWhorter]] argumentó que los programes pa revitalizar llingües casi nunca van funcionar por cuenta de les dificultaes práutiques arreyaes. Tamién argumenta que la muerte d'una llingua non necesariamente significa la muerte d'una cultura. La espresión indíxena ye inda posible inclusive cuándo la llingua orixinal sumió, como colos [[Pueblos nativos de los Estaos Xuníos|pueblos nativos americanos]] y tan evidenciado pola vitalidá de [[Afroamericanu|cultura afroamericana]] nos Estaos Xuníos, ente persones que nun falen [[Idioma yoruba|yoruba]] sinón inglés. Argumenta que muerte de llingua ye, irónicamente, una señal d'hasta la fecha los pueblos aisllaos emigrando y compartiendo espaciu: “Caltener les llingües intactes al traviés de xeneraciones pasa namái en casos de inusual autu-aislamientu (como nos [[Amish]]), o de segregación brutal”.<ref>John McWhorter, 'The Cosmopolitan Tongue: The Universality of English' in World Affairs Journal, Fall 2009: http://worldaffairsjournal.org/article/cosmopolitan-tongue-universality-english {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171024043529/http://worldaffairsjournal.org/article/cosmopolitan-tongue-universality-english |date=2017-10-24 }}</ref>
[[Kenan Malik]] tamién argumentó que ye "irracional" intentar caltener toles llingües del mundu, cuando la muerte d'una llingua ye daqué natural y en munchos casos inevitable, inclusive con intervención. Propón que muerte d'una llingua ameyora la comunicación al asegurar qu'una mayor cantidá de persones falen el mesmu idioma. Esto puede beneficiar la economía y amenorgar los conflictos.<ref>{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/magacín-11304255|work=[[BBC News]]|títulu=Are dying languages worth saving? |fecha=15 de setiembre de 2010}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.kenanmalik.com/essays/die.html|títulu=Let Them Die |nome=Kenan |apellíu=Malik|work=[[Prospect (magacín)|Prospect]] |fecha=November 20, 2000 <!-- original publication: http://www.prospectmagazine.co.uk/magazine/letthemdie/ -->}}</ref>
La proteición de llingües de minoría d'estinción ye, de cutiu, non una esmolición pa falantes de la llingua mayoritaria. Bien frecuentemente hai prexuiciu y persecución apostada de [[Llingua minoritaria|llingües minoritaries]], coles mires d'apoderase del capital cultural y económicu de los grupos minoritarios.<ref>Ellis, Peter Berresford. 1985. The Celtic Revolution: A Study in Anti-imperialism. Talybont: Y Lolfa.</ref> N'otros casos, los gobiernos postulen que'l costu de los programes de revitalización y de creación de materiales lingüísticamente diversos, ye bien alto como para costearlo.<ref>Tsunoda, Tasaku. Language Endangerment and Language Revitalization. Berlin: Mouton De Gruyter, 2005. 158-159. Print.</ref>
== Ver tamién ==
* [[Idioma amenaciáu|Llingües Amenaciaes]]
* [[Documentación de la llingua]]
* [[Normalización llingüística|Normalización Llingüística]]
* [[Política llingüística|Política Llingüística]]
* [[Purismu llingüísticu]]
* [[Llingua minoritaria]]
* [[Llingua rexonal]]
* [[Proyeutu Rosetta]]
* [[Llingua llitúrxica|Llingua sagrada]]
* [[Recuperación del idioma hebréu|Recuperación del idioma Hebréu]]
* [[Llingüística histórica|Llingüística reconstructiva]]
* [[Idioma protoindoeuropéu|Idioma Protoindoeuropéu]]
=== Anexos ===
* [[Postreros falantes conocíos de llingües muertes o amenaciaes]]
* [[Academies Llingüístiques]]
== Bibliografía ==
* Grenoble, L. A. and Whaley, L. J. (1998). ''Endangered Languages: Language Loss and Community Response''. Cambridge University Press. ({{ISBN|0-521-59712-9}})
* Nettle, D. and Romaine, S. (2000). ''Vanishing Voices''. Oxford University Press. ({{ISBN|0-19-515246-8}})
* Reyhner, J. (ed.) (1999). ''Revitalizing indigenous languages''. Flagstaff, AZ : Northern Arizona University, Center for Excellence in Education. ({{ISBN|0-9670554-0-7}})
* [[Ghil'ad Zuckermann|Zuckermann, Ghil‘ad]] (2020). [[Revivalistics: From the Genesis of Israeli to Language Reclamation in Australia and Beyond]], [https://global.oup.com/academic/product/revivalistics-9780199812790 Oxford University Press]. {{ISBN|9780199812790}} / {{ISBN|9780199812776}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [http://rpm.fm/podcast/rpm-podcast-012-revitalization/ Podcast on the Indigenous Languages Revitalization Movement], 22 min.
* {{cita web |títulu=RPM YouTube Playlist – "Revitalization"|work=RPM.fm|fechaaccesu=8 d'agostu de 2012|url=http://rpm.fm/news/rpm-youtube-playlist-revitalization/}}
=== Organizaciones ===
* [http://travel.nationalgeographic.com/travel/enduring-voices/ Enduring Voices Project] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101012205100/http://travel.nationalgeographic.com/travel/enduring-voices |date=2010-10-12 }}, ''[[National Geographic Society|National Geographic]]''
* [http://www.livingtongues.org/hotspots.html Living Tongues Institute for Endangered Languages]
* [http://www.hrelp.org Hans Rausing Endangered Languages Project]
* [http://www.endangeredlanguages.com/ Google Endangered Languages Project]
* [http://www.ddl.ish-lyon.cnrs.fr/colloques/3l_2012/index.asp?Langues=EN&Page=Home Fourth International 3L Summer School] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20211205112837/http://www.ddl.ish-lyon.cnrs.fr/colloques/3l_2012/index.asp?Langues=EN&Page=Home |date=2021-12-05 }}
* [http://www.rnld.org/ Resource Network for Linguistic Diversity]
* [http://www.oralliterature.org/ World Oral Literature Project, Voices of Vanishing Worlds]
* [http://www.saivus.org Society to Advance Indigenous Vernaculars of the United States] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120227063740/http://www.saivus.org/ |date=2012-02-27 }}, (Savius.org)
* [http://www.uaf.edu/anlc/resources/focus-groups/revitalizationprograms/ Programs Concerníi with Alaska Native Language (ANL) Revitalization]
* [http://www.ilinative.org/ Indigenous Language Institute]
{{DEFAULTSORT:Revitalización Llingüística}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llingües amenazaes]]
[[Categoría:Derechos llingüísticos]]
[[Categoría:Llingüística histórica]]
[[Categoría:Llingües revitalizaes]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
nl71374xjajf7hkp25tgfbu5ebqfs47
Raiders of the Lost Ark
0
167170
4489568
4472016
2026-04-30T01:46:29Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 4 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489568
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de película
| títulu orixinal = Raiders of the Lost Ark
| imaxe =
| tamañu imaxe = 250px
| nome imaxe =
| direición = Steven Spielberg
| producción = [[Frank Marshall (productor)|Frank Marshall]]<br />[[George Lucas]] <small>(Executivu)</small><br />[[Howard Kazanjian]] <small>(Executivu)</small><br />[[Robert Watts]] <small>(Asociáu)</small>
| guión = [[Lawrence Kasdan]]<br />[[Philip Kaufman]]<br />[[George Lucas]]
| música = [[John Williams (compositor)|John Williams]]
| fotografía = [[Douglas Slocombe]]
| montaxe = [[Michael Kahn]]
| país = Estaos Xuníos
| añu = 1981
| xéneru = [[Cine d'aventures|Aventures]] / [[Cine d'aición|aición]]
| duración = 115 minuto |clasificación
= {{bandera|Estaos Xuníos}} [[clasificación por edaes de la MPAA|PG]]<ref>D'alcuerdu a la clasificación de la [[MPAA]], esta película tien de ser esaminada polos padres de familia antes de proyeutala a dalgún menor d'edá.</ref><ref>{{cita web |url=http://www.mpaa.org/FlmRat_SrchReslts.asp |títulu=Film Ratings - Rating Search |fechaaccesu=26 de xineru de 2009 |autor=MPAA |idioma=inglés }}</ref> <br />{{bandera|Arxentina}} +13 <br />{{bandera|España}} T <br />{{bandera|Chile}} +14 <br />{{Bandera|Méxicu}} A <br />{{Bandera|Perú}} +14 <br />{{bandera|Brasil}} Livre <br />{{bandera|Portugal}} M/12 <br />{{bandera|Colombia}} +12 <br />{{bandera|Australia}} M
| estudiu = [[Lucasfilm|Lucasfilm. Ltd]]
| distribución = [[Paramount Pictures]]
| presupuestu = $20.000.000
| recaldación = $389.925.971
| imdb = 0082971
| filmaffinity = 727297
| criterio_socesión = ''Indiana Jones''
| asocedida_por = [[Indiana Jones and the Temple of Doom]]
}}
'''''Raiders of the Lost Ark''''' ye una película d'Estaos Xuníos dirixida por [[Steven Spielberg]] y producida por [[George Lucas]], estrenada en [[Cine en 1981|1981]]. Ye la primer película de la saga [[Indiana Jones]] y la segunda en [[Indiana Jones#Descripción|término cronolóxicos de la serie]]. Llogró cinco [[premios Óscar]], d'un total de nueve nominaciones (qu'incluyíen la categoría de «meyor película»). En 2008 la revista ''[[Empire (revista)|Empire]]'' allugar nel segundu puestu de la so llista de les ''[[Les 500 meyores películes de tolos tiempos según Empire|500 meyores películes de tolos tiempos]]''.<ref>{{cita web|url=http://www.mejoresdelmundo.com/les-100-meyores-peliculas-de-la-historia|autor=mejoresdelmundo.com|títulu=Les meyores peliculas del mundu, según Empire|fechaaccesu=23 de marzu de 2017}}</ref>
El [[Guión (xéneru lliterariu)|guión]] foi escritu por [[Lawrence Kasdan]], en llevándose a cabu un discutiniu de cuatro díes na cual Spielberg, Lucas y él definieron los principales elementos narrativos de la trama. El repartu tuvo integráu por [[Harrison Ford]], [[Karen Allen]], [[Paul Freeman]], [[John Rhys-Davies]] y [[Denholm Elliott]]; el rodaxe foi realizáu en [[Inglaterra]], [[La Rochelle]], [[Tunicia]], [[Ḥawai]] y [[California]].
La concepción de la película anicióse cuando Lucas decidió crear una versión moderna de los [[Cine serial|seriales]] de los [[años 1930]] y [[Años 1940|1940]]. La trama describe la fazaña del [[arqueólogu]] Indiana al evitar que los [[nazi]]s vuélvanse «invencibles»; pa torgar, tien d'atopar la llexendaria [[Arca de l'Alianza]] que les tropes, empuestes pola so [[enemigu]] René Belloq, tán buscando sigilosamente.
Al so estrenu'l [[12 de xunu]] de 1981, ''Raiders of the Lost Ark'' asitióse como la película con mayores ganancies del añu, según ye considerada una de les [[Películes coles mayores recaldaciones|películes coles mayores recaldaciones de tolos tiempos]].<ref name="Box Office Mojo">{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/yearly/chart/?yr=1981&p=.htm |títulu=1981 Domestic Grosses |fechaaccesu=13 de xunetu de 2008 |autor=Box Office Mojo |idioma=inglés }}</ref> L'ésitu consiguíu pola cinta, tanto a nivel [[Crítica cinematográfica|críticu]] como [[Cultura popular|popular]], derivó na producción y llanzamientu de tres películes más avera del aventureru: ''[[Indiana Jones and the Temple of Doom]]'', ''[[Indiana Jones and the Last Crusade]]'' y ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]'', que constitúin una de les series d'aventures más reconocíes na [[Historia del cine#El cine recién|historia del cine recién]].<ref name="Love2Indy">{{cita web |url=https://www.elmundo.es/suplemento/magazine/2008/449/1209549611.html |títulu Toos quieren ser Indiana Jones |fechaaccesu=10 d'avientu de 2008 |autor=Elmundo.es}}</ref><ref>{{cita web |url=http://traumwerk.stanford.edu/archaeolog/2008/03/hero_real_archaeology_and_indi.html |títulu=Hero! Real archaeology and ”Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull” |fechaaccesu=10 d'avientu de 2008 |autor=Blogue Archaeolog |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081209035152/http://traumwerk.stanford.edu/archaeolog/2008/03/hero_real_archaeology_and_indi.html |fechaarchivu=9 d'avientu de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.unav.es/fcom/mmlab/reportaxes2008/20/exitocomercial.html |títulu=Les claves del ésitu de Indiana Jones |fechaaccesu=10 d'avientu de 2008 |autor=Unav.es}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.efluxmedia.com/news_Indiana_Jones_How_to_Create_a_Successful_Movie_17980.html |títulu=Indiana Jones: How to Create a Successful Movie |fechaaccesu=10 d'avientu de 2008 |autor=eFluxMedia |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081203141210/http://www.efluxmedia.com/news_Indiana_Jones_How_to_Create_a_Successful_Movie_17980.html |fechaarchivu=3 d'avientu de 2008 }}</ref>
== Producción ==
=== Creación del personaxe ===
En [[1973]] George Lucas escribió ''Les aventures d'Indiana Smith'', el conceutu inicial d'una serie de películes que taría inspirada nos seriales de 1930 y 1940.<ref>{{cita llibru |apellíos= Hearn |nome=Marcus |enllaceautor=Marcus Hearn |títulu=The Cinema of George Lucas |añu=2005 |editorial=Harry N. Abrams Inc, Publishers |allugamientu=Nueva York |idioma=inglés |isbn=0-8109-4968-7 |páxina=80}}</ref> Poco dempués de crear el [[bocetu]], axuntar col guionista y direutor [[Philip Kaufman]], quien dempués de delles selmanes de discutiniu introdució'l [[Arca de l'Alianza]] como principal elementu narrativu de la primer aventura.<ref name=smith /> Curiosamente, Kaufman pensó nesi oxetu en recordando una conversación que tuvo con un [[dentista]] mientres el so [[infancia]].<ref name= dentista>{{cita web |url=http://www.empireonline.com/indy/day2/ |títulu=Know Your MacGuffins |fechaaccesu=23 d'abril de 2008 |autor=Revista Empire - Online |fecha=23 d'abril |añu=2008 |idioma=inglés }}</ref> Sicasí, el proyeutu decayó nel intre en que'l direutor [[Clint Eastwood]] contrató a Kaufman pa dirixir ''[[The Outlaw Josey Wales]]'',<ref name="smith">Hearn, p.112–115</ref> polo que Lucas optó por abandonar la idea d'Indiana Smith y l'Arca de l'Alianza. Nel so llugar, un segundu conceutu, ''Star Wars'', empezaría a ser llargamente desenvueltu pa convertise en ''[[Star Wars: Episode IV - A New Hope|A New Hope]]''.<ref name="makingthetrilogy1">{{cita videu |títulu=Indiana Jones: Making the Trilogy|formatu=DVD|editorial=[[Paramount Pictures]]|añu=2003|time= capítulu 1}}</ref>
En mayu de [[1977]], Lucas viaxó a [[Maui]] pa "escapar" del ampliu ésitu comercial que tuvo ''Star Wars: A New Hope''. El so amigu [[Steven Spielberg]] tamién s'atopaba ende, pasando les vacaciones tres el llanzamientu de la so película ''[[Close Encounters of the Third Kind]]''. Mientres construyía un castiellu de sable en [[Mauna Kea]], Spielberg espresó-y el so interés en dirixir una película de [[James Bond]].<ref>{{cita publicación |nome=Jim |apellíu=Windolf |títulu=Q&A: Steven Spielberg |url=http://www.vanityfair.com/culture/features/2008/02/spielberg_qanda200802?currentPage=4 |editorial=Vanity Fair |fechaaccesu=2 de febreru de 2007 |idioma=inglés}}</ref> Al escuchalo, Lucas comentó-y qu'él concibiera un personaxe "entá meyor que James Bond", asina que decidió compartir con él la so idea alrodiu de la primer aventura d'Indiana Smith. Spielberg quedó esteláu col conceutu, al cual catalogó "como una película de Bond ensin les sos [[Gadget|artiluxos]]",<ref name="mcbride">{{cita llibru |apellíos= McBride |nome=Joseph |enllaceautor=Joseph McBride |títulu=Steven Spielberg |añu=1997 |editorial=Faber and Faber |allugamientu=Nueva York |idioma=inglés |isbn=0-571-19177-0 |páxines=309-322 }}</ref> anque-y comentó a Lucas que l'apellíu "Smith" nun yera'l más apropiáu pal personaxe. "OK. ¿Y qué pienses de 'Jones'?", contestó-y darréu este. Foi según el nome del aventureru camudó definitivamente a Indiana Jones. Al respeutive de "Indiana", llamatu del personaxe, surdió del nome del [[Alaskan Malamute|Malamute d'Alaska]] de Lucas.<ref name="makingthetrilogy1" />
=== Redaición del guión ===
En [[1978]] Lucas empezó'l desenvolvimientu de ''Raiders of the Lost Ark'' (Raiders of the Lost Ark), títulu de la primer aventura de Jones, coles mesmes que la siguiente aventura de ''Star Wars'' (''[[Star Wars: Episode V - The Empire Strikes Back|The Empire Strikes Back]]''), siendo sofitáu pol guionista [[Lawrence Kasdan]] y el productor [[Frank Marshall]]. Mientres una rutina diaria de nueve hores —dende'l 23 al 27 de xineru d'esi mesmu añu— Lucas, Kasdan y Spielberg aldericaron alrodiu de la trama y les propuestes visuales de ''Raiders''. Nel alderique, Spielberg propunxo la persecución de Jones por una enorme roca,<ref name="makingthetrilogy1" /> inspirándose na [[historieta]] ''The Seven Cities of Cibola'', de [[Carl Barks]],<ref>Más tarde, Lucas reconocería que la idea del mecanismu del ídolu sagráu nes escenes iniciales de la película, al igual que les trampes del templu, tán basaes en delles historietes del personaxe de [[The Walt Disney Company|Disney]] [[Scrooge McDuck]].</ref><ref name="Barks">{{cita llibru |apellíos= Summer |nome=Y. |títulu=Walt Disney's Uncle $crooge McDuck: His Life and Times by Carl Barks |añu=1981 |editorial=Celestial Arts |idioma=inglés }}</ref><ref name="Barks2">{{cita llibru |apellíos= Andrae |nome=T. |títulu=Carl Barks and the Art of the Disney Comic Book |añu=2006 |editorial=Univ. Press of Mississippi |idioma=inglés}}</ref> ente que Lucas suxirió la introducción d'un [[submarín]], un [[monu]] faciendo'l [[saludu nazi]] y l'enfrentamientu ente Marion ya Indiana en [[Nepal]].<ref name="mcbride" />
Pa redactar el primer borrador, Kasdan usó una trescripción de cien páxina de les sos conversaciones.<ref>Hearn, p.122–123</ref> El guión foi concluyíu dempués de seis meses.<ref name="makingthetrilogy1" /> Dalgunes de les aportaciones señalaes pol guionista fueron esaniciaes, tales como la persecución nel interior d'una mina,<ref name="Guión">{{cita web |url=http://www.movie-page.com/scripts/Raiders-of-the-Lost-Ark.html |títulu=Raiders of the Lost Ark - Screenplay (Revised Third Draft) |fechaaccesu=6 de xineru de 2009 |autor=Medway Productions |coautores=Lawrence Kasdan |añu=1979 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081206002030/http://www.movie-page.com/scripts/Raiders-of-the-Lost-Ark.html |fechaarchivu=6 d'avientu de 2008 }}</ref> un escape en [[Shanghai]] n'usando un [[gong]] como escudu,<ref name="Guión" /> y el saltu d'un avión per mediu d'una balsa —anque toes seríen utilizaes pa la siguiente película de la serie—.<ref name="makingthetrilogy1" />
Mientres el procesu de redaición del escritu, que s'estendió a cinco borrador antes del definitivu, esistíen desalcuerdos con al respeutive de la personalidá del personaxe. Lucas ver como un ''playboy'' de la política, ente que Spielberg y Kasdan enfocar na [[Dualismo|dualidad]] de profesor y aventureru como elementos que-y apurríen complexidá a la hestoria. Amás, Spielberg deseyaba da-y al personaxe dalgunos detalles "escuros", al describilo primeramente como un alcohólicu similar al personaxe Fred C. Dobbs en ''[[The Treasure of the Sierra Madre]]''—. La so descripción foi refugada en posteriores revisiones del escritu de Kasdan.<ref name="mcbride" /> Otra de les sos concepciones foi la d'un brazu robóticu que tendría l'antagonista Toht, puntu de vista que Lucas refugaría al percibilo como elementu de la [[ciencia ficción]]. El dibuxante d'historietes [[Jim Steranko]] foi contratáu pa crear ilustraciones mientres el procesu de pre-producción, les mesmes qu'inspiraríen a Spielberg pa determinar la vistimienta y personalidá de Indiana Jones.<ref name="twenty-five">{{cita publicación |títulu=Raiders of the Lost Ark: An Oral History |url=http://www.empireonline.com/indy/day3/ |editorial=Revista Empire - Online |fechaaccesu=24 d'abril de 2008 |idioma=inglés}}</ref>
=== Rodaxe ===
[[Ficheru:Wailua River, Kauai.jpg|thumb|[[Ríu Wailua]], na isla de [[Kauai]], [[Ḥawai]], llugar de rodaxe de la escena inicial.]]
Nun principiu, ''Raiders of the Lost Ark'' foi refugada por diverses [[Estudiu de cine|distribuidor]], pos los sos executivos consideraben que l'argumentu yera demasiáu "estravagante" y la película bien costosa pa producila. Col tiempu, [[Paramount Pictures]] decidiría financiar la película, en llegando a un alcuerdu con Lucas pa producir cuatro películes más alrodiu d'Indiana Jones. N'abril de [[1980]], el guión final de Kasdan foi usáu pa empezar la producción nos estudios Elstree, d'[[Inglaterra]]. Lucas encargar de caltener baxos los costos riquíos mientres el procesu. Pa llogralo, Spielberg y él determinaron que ''Raiders'' tenía de siguir l'estilu artísticu de les series de televisión sabadiegues, carauterizaes por escenes rápides y simples».<ref name="lucas prod">Hearn, p.127-134</ref><ref name="makingthetrilogy2">{{cita videu |títulu=Indiana Jones: Making the Trilogy|formatu=DVD|editorial=[[Paramount Pictures]]|añu=2003|time=capítulu 2}}</ref> «Nunca fiximos más de trenta tomes mientres el rodaxe; de normal yeren cuatro. Asina que foi una película silenciosa, na que filmamos solo lo que precisábamos, non bagazos,» comentó al respeutu Spielberg. «Si tuviera más tiempu y dineru, convertiríase nuna película pretenciosa». Como datu interesáu, Lucas encargar de dirixir n'ocasiones la segunda unidá de la producción.<ref name=time>{{cita publicación |nome=Richard |apellíu=Schickel |títulu=Slam! Bang! A Movie Movie |url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,949205-1,00.html |editorial=[[Time (revista)|Time]] |fechaaccesu=19 de xineru de 2008 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080203085641/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,949205-1,00.html |archivedate=2008-02-03 }}</ref>
El rodaxe empezó'l [[23 de xunu]] de [[1980]] en [[La Rochelle|La Rochelle, Francia]]. La primer escena en ser grabada foi la del submarín nazi,<ref name="lucas prod" /> que fuera arrendáu a la producción de ''[[Das Boot]]''. Cabo mentar que l'[[U-Boot]] arrendáu fuera realmente utilizáu mientres la [[Segunda Guerra Mundial]].<ref name="makingthetrilogy2" /> Les siguientes escenes, rellacionaes col Pozu de les Almes» y el chigre de Marion Ravenwood,<ref name="world">{{cita web |url=http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/f20060818/index.html |títulu=Around the World with Indiana Jones |fechaaccesu=11 de marzu de 2007 |autor=Marco Fromter |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070329015638/http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/f20060818/index.html |fechaarchivu=29 de marzu de 2007 }}</ref> fueron filmaes nos estudios Elstree.<ref name="lucas prod" /> Pa recrear el Pozu de les Almes», l'equipu de producción riquió 10 000 [[Serpentes|culiebres]], de les cualos solo yeren venenoses les [[cobra|cobres]] —mientres la grabación, un integrante del equipu foi mordíu por una [[Pythonidae|pitón]]—.<ref name="makingthetrilogy2" /> L'alcuentru cercanu ente Indiana y la cobra foi asemeyáu dempués de poner una placa de vidriu ente l'actor y el reptil.<ref name="makingthetrilogy2" /><ref>Lo anterior pue ser reparáu parcialmente na película, xusto cuando la lluz reflexar n'unu de los ángulos de la cámara.</ref> A diferencia del so personaxe, Harrison Ford nun lu tarrez a les culiebres, polo que Spielberg nun tuvo qu'esmolecese al respeutu. Sicasí, dempués de mirar toles que fueron asitiaes pa la escena, munches d'elles arrodiándolo, Ford espresó que casi lo faíen devolver».<ref name="makingthetrilogy2" /> Otra de tomar que fueron grabaes nel llugar foi la de les [[Theraphosidae |tarántula]]s, al entamu de la película. L'actor [[Alfred Molina]] tuvo que ponese delles sobre'l so cuerpu, pero al entamu nun se movíen. P'afalales, l'equipu introdució un exemplar fema. Tocantes a la enorme roca qu'escuerre a Jones nel templu, foi construyida con [[fibra de vidriu]] y midía cuatro [[metros]] de [[diámetru]]. Spielberg taba tan impresionáu cola obra de Reynolds, el diseñador de producción, que-y pidió amontar la quince metros más.<ref>{{cita videu|people= Norman Reynolds (diseñador de producción) |títulu=Making the Trilogy|medium= DVD|time= 17:40|quote= "Steven preguntó '¿Por qué nun faemos otra que sía 15 metros más grande?' De xacíu, y facer."}}</ref>
[[Ficheru:Sidi Bouhlel 1.jpg|thumb|left|En [[Sidi Bouhlel]], nel desiertu de [[Tunicia]], se filmaron les escenes ambientaes n'Exiptu.]]
Toles escenes n'[[Exiptu]] en realidá se filmaron en [[Tunicia]], cuidao qu'en nengún momentu ve monumentu dalgunu reconocible y yá conocíen el país. Ello ye que la mayor parte de los sets de grabación fueren usaos en ''Star Wars: A New Hope'' (específicamente, nes escenes de [[Tatooine (Star Wars)|Tatooine]]).<ref name="makingthetrilogy2" /> En realidá, el [[Cañón (xeomorfoloxía)|cañón]] qu'apaez na película ye'l mesmu nel que [[R2-D2]] foi atacáu por ''jawas''.<ref name="makingthetrilogy2" /> Por cuenta de les altes [[temperatura|temperatures]] y al riesgu de contraición d'enfermedaes, el rodaxe nel llugar resultó una esperiencia severa». Dellos actores y personal téunico carecieron,<ref name="makingthetrilogy2" /> anque Spielberg foi unu de los pocos que nun lo fixo, pos consumía comida enlatada tol tiempu.<ref name="makingthetrilogy2" /> Por causa de esti tipu d'anécdotes, Spielberg volvió programar el plan de filmación en Túnez, que la so duración yera d'un mes y mediu a namái cuatro selmanes y media. Cola cuenta de cumplir la nueva asignación, dalgunos de los siguientes segmentos fueron [[Improvisación|improvisaos]]. Ente ellos tán cuando Marion ponse un [[vistíu]] ya intenta fuxir del campamentu nazi y la engarradiella na base aérea. En rellación con esta postrera, Ford esgañóse'l [[lligamentu cruzáu anterior]] de la pierna esquierda, dempués de ser pilláu pola rueda d'un [[aeroplanu]]. Entá col accidente, nun aceptó ser vistu por un médicu y optó por asitiar se un pocu de [[xelu]] sobre la rodía.<ref name="makingthetrilogy2" />
Les escenes del enfrentamientu ente Jones y los siguidores de Hitler fueron grabaes en [[Kairouan]]. Nesos momentos Ford carecía [[disentería]], polo cual nel segmentu en que s'enfrenta col llátigu a un rival que portaba [[espada]], decidió sacar un [[revólver]] pa dispara-y. Intres antes, díxo-y al direutor: «¿Por qué non a cencielles -y disparo?», a lo que Spielberg aportó.<ref>{{cita web |url=http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/f20040113/index.html |títulu=The Urban Legends of Indiana Jones |fechaaccesu=11 de marzu de 2007 |autor=Sitio oficial de Indiana Jones |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070612222640/http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/f20040113/index.html |fechaarchivu=12 de xunu de 2007 }}</ref> La segunda unidá de direición encargar de realizar toes tomar basaes nos ''[[storyboard]]s'', ente que Spielberg encargar de filmar aquelles nes que se precisaren acercamientos a la cara de Ford.<ref name="makingthetrilogy2" /> Tomar del vuelu de Indy nun avión [[Douglas DC-3]] fueron tomaes de la película ''[[Horizontes perdíos (película de 1937)|Lost Horizon]]'', al igual qu'una escena nuna cai que orixinalmente fuera considerada pa ''[[Hindenburg (película)|Hindenburg]]''.<ref name=time />
Les [[escalera|escaleres]] de [[Washington, D.C.]] fueron filmaes nel [[conceyu]] de [[San Francisco (California)|San Francisco]].<ref>L'esterior de Washington, D.C. nun fuera incluyíu nes ediciones iniciales. Terminó siendo amestáu n'apaeciendo nos bocetos iniciales del guión de Kasdan como secuencia pa rematar la rellación sentimental ente Marion ya Indiana.</ref> La Universidá del Pacíficu, en California, foi utilizada pa los esteriores de la universidá na que Jones trabaya. El so salón de clases y el cuartu onde parola colos representantes del gobiernu d'[[Estaos Xuníos]] fueron tomaos d'una escuela pa muyeres n'Inglaterra, ente que los esteriores del so llar fueron grabaos en [[San Rafael, California]].<ref name="world" /> Delles otres de les secuencies iniciales fueron tomaes en [[Kauai|Kauai, Ḥawai]], onde Spielberg remató'l rodaxe, que duró un total de 73 díes.<ref name="mcbride" /><ref name="lucas prod" /><ref>{{cita web |url=http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/f20060612/indexp4.html |títulu=Twenty-Five Reasons to Watch Raiders Again |fechaaccesu=6 de xineru de 2009 |autor=Sitio oficial de Indiana Jones |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070610051833/http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/f20060612/indexp4.html |fechaarchivu=10 de xunu de 2007 }}</ref>
=== Escenes esaniciaes ===
Al rematar el procesu de rodaxe, [[Michael Kahn]] foi l'encargáu d'editar el material grabáu por Spielberg, que'l so conteníu duraba casi 180 [[minutu|minutos]], cola premisa d'amenorgalo a menos de dos hores (120 minutos).<ref name="edicion" /> Acompañáu de Lucas, una de les primeres aiciones que fizo Kahn foi esaniciar siete minutos de la primer metá de ''Raiders'' (na so versión orixinal) con tal de faela más «sólida y risondera».<ref name="edicion" /> Al rematar el procesu d'edición el direutor unviólu a Lucas el montaxe final pa la so revisión. Un día dempués, este llamó a Spielberg y díxo-y: «Yá te habíalo dichu antes, realmente yes un bon [[Direutor de cine|direutor]]».<ref name="edicion">{{cita web |url=http://www.theraider.net/films/raiders/making_6_postproduction.php |títulu=The Making of -Chapter 6: Concluding the adventure |fechaaccesu=6 de xineru de 2009 |autor=TheRaider.net |idioma=inglés }}</ref>
De siguío, les escenes inédites que fueron grabaes pa la película y les razones poles que Kahn, Lucas y Spielberg decidieron esaniciales:<ref>{{cita llibru |apellíos= Cotta Vaz |nome=Mark |títulu=From Star Wars to Indiana Jones: The Best of the Lucasfilm Archives |añu=1994 |editorial=Chronicle Books |allugamientu=Universidá de Virginia |idioma=inglés |isbn=0-8118-0997-8 |páxina=208}}</ref><ref>Lucasfilm Magacín: xunetu/agostu de 2001 - exemplar Non. 30</ref>
* Nel chigre Raven, Marion Ravenwood cúntalu a Indy sobre les causes de la muerte del so padre, concluyendo en que los últimos dos años fueron realmente difíciles pa ella. A otru día, xustu antes d'apurri-y el medallón, Marion cueye de la chaqueta a Indy pa besalo. Los segmentos fueron retayaos pa evitar que la escena fuera demasiáu estensa.
* En principiu, l'enfrentamientu ente l'espadachín d'[[El Cairu]] y Indy tenía de ser estensu pos arreyaba que'l protagonista usara'l so llátigu pa defensa propia. Sicasí, Ford decidió a cencielles dispara-y, pos sufría de problemes intestinales y fatiga, y per otra parte la escena nun fuera completada mientres la sesión de ''[[storyboard]]''.
* Los riesgos fatales de tocar l'Arca o ver direutamente'l so interior al abrir yeren dos aspeutos que Indy conocía perbién pos n'El Cairo echarlo nuna de les escenes. Cuando tán nel "Pozu de les Almes", Sallah evita tocala pos sabe que podría morrer si facer. Sicasí, esto nun ye reveláu en tola película sinón hasta les escenes finales en que les tropes abren l'Arca y muerren trágicamente; Indy recuerda que nun tien de mirar el conteníu sobrenatural de l'Arca y opta por cerrar los güeyos.
* Cuando Sallah ye prindáu poles tropes nazis y abandona a Indiana nel "Pozu", los nazis llevar al so campamentu y ordenar que-yos sirva agua d'un pozu. El segmentu foi esaniciáu por cuenta de qu'había enforma fumu na escena y este escurecía a los actores.
* Los nazis deciden executar a Sallah y encamiénten-y la xera a un mozu soldáu de les sos tropes. Emocionalmente riquía que'l soldáu decidir ente matar a Sallah o nun faelo, creando un [[Clímax (narrativa)|momentu intensu]] na conciencia del espectador. Foi esaniciada por ser demasiáu estensa.
* Al escapar del "Pozu", Indy y Marion atopar con un guardia árabe na salida. Mientres un par de segundos, el guardia y l'aventureru confrontan miraes y depués Indy a cencielles noquiar pa dexalo inconsciente. A diferencia de les demás escenes recortaes, esta solo foi editada (n'unu de los ángulos de la película puede reparase al guardia esmorecíu na salida del "Pozu", ensin esplicación aparente).
* Pa engabitar al submarín nazi mientres la so inmersión, Indiana usa'l so llátigu pa suxetar al [[periscopiu]] del mesmu y asina llogra viaxar nes fondures. Por cuenta de problemes de [[loxística]] (cómo aguantó la respiración tou esi tiempu), la escena foi esaniciada.
=== Efeutos especiales y soníu ===
Los [[efeutos especiales]] de la película fueron creaos por [[Industrial Light & Magic]]. La secuencia col mayor númberu d'efeutos ye na que l'Arca de l'Alianza ye abierta polos nazis, lo cual condució a la lliberación de la fuercia sobrenatural que moraba nel so interior. De manera subsecuente, la trama riquió delles simulaciones rellacionaes colos efeutos que tuvo la revelación del conteníu mentáu. Pal derretimiento de la cabeza de Toht, l'equipu recurrió a la esposición de [[gelatina]] y un modelu de [[yelsu]], cola forma de la cabeza del actor [[Ronald Lacey]], a una llámpara calorífica.
El segmentu foi grabáu, de la mesma, con una cámara sumergible. De la mesma manera, l'españíu de la cabeza de Dietrich foi creáu con un modelu buecu al cual espulsárase-y l'aire de la parte interna. Para tomar de los espíritus, estos fueron grabaos sol [[agua]] col fin de brinda-y un efeutu [[pantasma]]górico a la escena.<ref name="magic">{{cita videu |títulu=The Light and Magic of Indiana Jones | formatu= DVD | editorial= [[Paramount Pictures]] | añu= 2003}}</ref>
El supervisor de los efeutos de soníu, [[Ben Burtt]], prefirió trabayar la mayor parte del tiempu nun estudiu especializáu (''foley-studio''), al considerar "la importancia que significaba filmar una película basada nos seriales de Republic Pictures". En primer instancia, escoyó un [[rifle]] pa reproducir el soníu del revólver de Indiana Jones. P'asemeyar distintos [[Puñetazo|golpes]], el so equipu utilizó chaquetes de cueru, [[manopla|manoples]] y un [[bate]] de [[béisbol]]; los ruíos del deslizamiento de les culiebres, na escena del "Pozu de les Almes", fueron grabaos mientres los deos de delles persones movíense dientro d'una [[Cazuela (recipiente)|cazuela]] cubierta con [[quesu]], según col contautu d'esponxes y [[cementu]]. El soníu que s'escucha cuando l'Arca ye abierta ye realmente l'eslizamientu de la tapa de la cisterna d'un sanitariu.
Finalmente, Burtt emplegó un [[sintetizador]] pa manipoliar les distintes grabaciones que llogró; nel procesu, encargaríase tamién d'entemecer el [[Ecollocalización|biosónar]] de dalgunos [[Delphinidae|delfines]] y los berros de [[Otariinae|lleones marinos]] pa producir les voces de los espíritus.<ref name= soníu>{{cita videu |títulu=The Sound of Indiana Jones | formatu= DVD | editorial= [[Paramount Pictures]] | añu= 2003}}</ref>
=== Banda sonora ===
{{VT|Bandes sonores de la serie Indiana Jones}}
{{cita|Nos años 1980 y 1990, John Williams vieno ocupar brutalmente el lideralgu que-y perteneciera a [[Henry Mancini]] poles sos composiciones. Arduamente, ganóse esa distinción con atanantes bandes sonores, como la de la triloxía orixinal de [[Star Wars]] y el ciclu de Indiana Jones, esti postreru consideráu un tributu de Spielberg a los seriales representativos de la so mocedá. En ''Raiders'' llogra sensibilizanos, convirtiendo a la so banda sonora nun clásicu musical del cine.|[[Amazon.com]].<ref>{{cita web |url=http://www.amazon.com/gp/product/product-description/B0000001AE |títulu=Raiders of the Lost Ark (1981 Film) [SOUNDTRACK] |fechaaccesu=6 de xineru de 2009 |autor=Amazon.com |idioma=inglés }}</ref>}}
[[Ficheru:John Williams scoring Raiders.jpg|thumb|Pola so composición de la banda sonora de la película, qu'incluyó per primer vegada a la popular "Raiders' March",<ref name= cola /> [[John Williams (compositor)|John Williams]] llogró una nominación a los [[premiu Óscar]].]]
El compositor [[John Williams (compositor)|John Williams]] foi quien s'encargó de crear la [[banda sonora]] de la película, que'l so conteníu presentaba, per primer vegada, a la conocida ''[[Raiders' March]]'' (''Marcha de los cazadores'' en castellán), que simbolizó a Indiana Jones nel ámbitu popular."<ref name= cola>De magar, la composición foi usada a en tola serie, según en cualesquier [[multimedia]] rellacionada col personaxe.</ref> Orixinalmente, Williams escribiera dos versiones distintos pa la tema central de ''Raiders of the Lost Ark''. De cuenta que a Spielberg prestáron-y dambes, tuvo que xuniles pa crear la versión definitiva.<ref>{{cita videu|people=John Williams |títulu=The Music of Indiana Jones|formatu=[[DVD]]|editorial=[[Paramount Pictures]]|añu=2003}}</ref> Les composiciones fueron grabaes en febreru de 1981, interpretaes pola [[Orquesta Sinfónica de Londres]] y distribuyíes por [[Columbia Records]]. En principiu, taba compuesta d'once tarrezas, anque en 1995 foi rellanzada con trenta minutos adicionales de conteníu inédito, lo qu'anició la introducción d'once nuevos temes y la estensión de delles pistes orixinales. El rellanzamientu sería siguíu por una nuevu grabación de toles pistes, na coleición "The Indiana Jones Trilogy", el 21 de xineru de 2003. Sicasí, esta nun ye considerada oficial.<ref>{{cita web |url=http://www.allmusic.com/album/r620611 |títulu=Indiana Jones Trilogy - John Williams |fechaaccesu=6 de xineru de 2009 |autor=Allmusic |idioma=inglés }}</ref>
La tema respigante y apocalíptico de l'Arca de l'Alianza y la melodía romántica de Marion y Indy formen parte tamién de la banda sonora de la película, lo que-y valdría a resultar nomada a "[[Óscar a la meyor banda sonora|meyor banda sonora]]" nos [[premiu Óscar]].<ref>Perdió contra la composición de [[Vangelis]] pa ''[[Chariots of Fire]]''.</ref>
== Argumentu ==
La trama desenvolver en [[1936]]. Mientres l'[[Alemaña Nazi]] sigui [[Alemaña Nazi#Expansionismo nazi|espandiendo'l so reináu de terror]], [[Adolf Hitler]] ta somorguiáu nuna busca p'atopar el [[Arca de l'Alianza]], na que se topen guardaos los [[diez mandamientos]], que los sos poderes sobrenaturales, d'alcuerdu a una [[lleenda]], pueden esaniciar a exércitos na so totalidá.
El [[Política de los Estaos Xuníos|gobierno de los Estaos Xuníos]] quier atopar l'Arca primero que Hitler y pallo deciden unviar al Dr. Henry Jones (Indiana Jones), un profesor d'[[arqueoloxía]], quien acaba de tornar d'una fallida espedición que tenía como oxetivu recuperar un ídolu sagráu de les xungles suramericanes.
Indiana viaxa a [[Patan (Nepal)|Patan]] ([[Nepal]]), onde se realcuentra con [[Marion Ravenwood]], una formosa y atrevida muyer que tiempo antes fuera'l so amante. Reticente a sofitalo, nun principiu, ella decide xuníse-y y sigui-y la pista a los nazis. Dambos viaxen a [[El Cairu|El Cairo, Exiptu]], onde Marion convertir na [[víctima]] aparente d'un atentáu perpetáu orixinalmente en contra d'Indiana, nel cual créese que fina.
Mientres la so persecución polos siguidores de Hitler, Jones enterar de que'l so [[enemigu]] René Belloq, un saquiador de tumbes [[Francia|francés]], foi contratáu polos nazis pa emponer a estos na busca de l'Arca. Peligrosamente, Indy llogra infiltrarse nes escavaciones llevaes a cabu poles tropes nazis y afaya "el Pozu de les Almes", llugar nel que se caltuvo históricamente despinta l'Arca.
En enterándose de que Marion nun morrió, dambos vuelven faer equipu pa xunise a Sallah y recuperar l'oxetu de cultu. Consiguen l'arca, pero son sorprendíos n'alta mar, onde Belloq y les tropes nazis consiguen atrapalos. Dempués lleven a cabu un ritual pa revelar el conteníu sobrenatural del oxetu. Indy y Marion son obligaos a formar parte de la ceremonia. En revelándose el conteníu sobrenatural, Indy convence a Marion de cerrar los güeyos y evitar abrir mientres los sucesos. Nel procesu, tolos nazis que se topaben nel sitiu, xunto a Belloq, muerren absorbíos pola fuercia sobrenatural. A la fin, l'Arca ye llevada a [[Estaos Xuníos]], onde ye guardada nun almacén secretu.
== Repartu ==
{{AP|Personaxes de Indiana Jones}}
[[Ficheru:Harrison Ford by Gage Skidmore 3.jpg|thumb|upright=0.7|[[Harrison Ford]] ([[Indiana Jones]] na película).]]
* [[Harrison Ford]] como [[Indiana Jones]]. Profesor d'[[arqueoloxía]] que frecuentemente tien aventures nes cualos tien d'atopar estrañes [[Antigüedá (oxetu)|antigüedaes]]. Al entamu de la trama, espresa'l so escepticismu a lo [[sobrenatural]], pero n'afayando l'Arca de l'Alianza camuda de paecer. Spielberg foi quien suxirió a Harrison, sicasí Lucas negar nel supuestu de que nun quería qu'él se convirtiera nel so "Bobby De Niro", ye dicir "l'actor col que trabayu en toles mios películes" (en referencia al direutor [[Martin Scorsese]], quien trabayaba regularmente con [[Robert De Niro]]).<ref name="makingthetrilogy1" /> Col fin d'[[Casting|escoyer al actor más apropiáu]], que d'alcuerdu a Lucas "tendría de ser daquién pocu conocíu entá", se fizo una audición a [[Tim Matheson]], [[Peter Coyote]], [[John Shea]] y [[Tom Selleck]]. Como resultancia del procesu, Selleck foi quien llogró la considerancia pa interpretar a Indiana Jones, sicasí él nun s'atopaba disponible debíu al contratu que tenía na [[serie de televisión]] ''[[Magnum, P.I.]]''<ref name="makingthetrilogy1" /> En xunu de 1980, tres selmanes antes d'empezar el rodaxe,<ref name="facts and trivia">{{cita web |url=http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/news20031014.html |títulu=Facts and trivia of the lost ark |fechaaccesu=11 de marzu de 2007 |autor=Sitio oficial de Indiana Jones |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070518230319/http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/news20031014.html |fechaarchivu=18 de mayu de 2007 }}</ref> Spielberg intentó nuevamente convencer a Lucas d'escoyer a Ford, solo dempués de que los productores [[Frank Marshall]] y [[Kathleen Kennedy]] repararen la so actuación como [[Han Solo]] en ''The Empire Strikes Back''.<ref name="lucas prod" />
[[Ficheru:Karen Allen1.JPG|thumb|upright=0.7|[[Karen Allen]] (Marion Ravenwood na película).]]
* [[Karen Allen]] como [[Marion Ravenwood]]. Interés románticu d'Indiana y fía de Abner Ravenwood (mentor de Indy), que tien un [[chigre]] en [[Nepal]], llamáu "Raven". Allen foi escoyida tres audicionar con Tim Matheson y John Shea —Spielberg considerar dende la so interpretación en ''National Lampoon's Animal House''—. Previu a la so eleición, [[Sean Young]] fizo una audición tamién,<ref name="makingthetrilogy1" /> y [[Debra Winger]] refugó'l papel.<ref>{{cita publicación |nome=Gregory |apellíu=Kirschling |coautores=Jeff Labrecque |títulu=Indiana Jones: 15 Fun Facts |url=http://www.ew.com/ew/article/0,,20183746,00.html |editorial=Entertainment Weekly |fechaaccesu=15 de marzu de 2008 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080315001327/http://www.ew.com/ew/article/0,,20183746,00.html |archivedate=2008-03-15 }}</ref>
* [[Paul Freeman]] como Rene Belloq. Arqueólogu enemigu d'Indiana que ye contratáu polos [[nazi]]s p'atopar l'Arca de l'Alianza, cola cual busquen faese "invencibles". En realidá, Belloq desea aprovechar la oportunidá de llograr los poderes llexendarios del oxetu, más qu'ayudar a Hitler y les sos tropes.
* [[Ronald Lacey]] como'l [[Mayor]] Toht. Miembru de la [[Gestapo|policía secreta Nazi]] que tien como misión secuestrar a Marion pa roba-y un amuleto, que tien la capacidá de descifrar la llocalización exacta de l'Arca. El direutor escoyó a Lacey por cuenta de que recordólu a [[Peter Lorre]].<ref name="makingthetrilogy1" /> Previu a la so eleición, [[Klaus Kinski]] foi consideráu, pero esti lo refugó al determinar que "el guión yera aburrible".<ref>{{cita publicación |nome=Glenn |apellíu=Whipp |títulu=Keeping up with Jones |url=http://thechronicleherald.ca/ArtsLife/1057438.html |editorial=Halifax Chronicle-Herald |fechaaccesu=22 de mayu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090309014753/http://thechronicleherald.ca/ArtsLife/1057438.html |fechaarchivu=9 de marzu de 2009 }}</ref>
* [[John Rhys-Davies]] como Sallah. Consideráu como "el meyor espertu n'escavaciones d'[[El Cairu]]", foi contratáu polos nazis p'ayudar a escavar en [[Tanis (Exiptu)|Tanis]]. Omitiendo'l so conveniu coles tropes enemigues, Sallah ye amigu de Indiana Jones y decide ayudar a infiltrarse nes escavaciones. Orixinalmente, Spielberg quería a [[Danny DeVito]] pa interpretar al personaxe pero esti nun pudo por conflictos d'axenda, asina que Spielberg escoyó a Rhys-Davies dempués de reparalo na [[miniserie]] ''Shōgun''.<ref name="makingthetrilogy1" />
* [[Denholm Elliott]] como'l Dr. Marcus Brody. Propietariu d'un [[muséu]] que merca caúna de les [[antigüedaes]] qu'atopa Indy nes sos aventures pa esponeles nel edificiu. Cuando'l gobiernu de los [[Estaos Xuníos]] contautar pa recuperar l'Arca, Brody dirixir con Indiana Jones. Spielberg escoyó a Elliott, pos se consideraba un gran ''[[Fanatismu|fan]]'' d'él.<ref name="makingthetrilogy1" />
* [[Wolf Kahler]] como'l Coronel Dietrich. Principal [[villanu]] de la película. Ye un despiadáu oficial nazi qu'encabeza la misión de l'Arca de l'Alianza.
* [[Alfred Molina]] como Satipo. Unu de los guíes de Indiana Jones nes [[xungla|xungles]] de [[Suramérica]], al entamu de ''Raiders''. Pola so ambición y traición, muerre nuna de les trampes del templu, dempués d'intentar roba-y a Indy l'ídolu doráu que buscaben.
Ente otres apaiciones secundaries destaca la del actor [[Vic Tablian]], quien interpreta a Fuécara y "Monkey man", home ensin escupulicios con un coraxosu [[monu]] como aliáu. Amás, nun [[cameo]], Frank Marshall decidió apaecer como un pilotu (na secuencia d'engarradiella sobre'l [[aeroplanu]]), pos los [[Doble (cine)|dobles]] taben enfermos nesi intre. Por cuenta de les altes temperatures que prevalecíen mientres el rodaxe de la escena, Marshall bromió diciendo que "taben a más de 140 graos".<ref name="makingthetrilogy1" /><ref>Nun s'especifica si correspuenden a graos [[Grau Fahrenheit|Fahrenheit]] o [[Grau Celsius|centígrados]].</ref> Per otru llau, [[Pat Roach]] apaez interpretando a unu de los acompañantes de Toht al llegar al chigre de Marion. Como datu trivial, Roach tuvo la oportunidá d'asemeyar ser asesináu en más d'una ocasión, un singular detalle na [[cinematografía]].<ref>{{cita videu |títulu=The Stunts of Indiana Jones | formatu= DVD | editorial= [[Paramount Pictures]] | añu= 2003}}</ref> Finalmente, y al igual que Marshall, el supervisor d'[[efeutos especiales]], [[Dennis Muren]], fixo un cameo na película (na escena del avión que tresllada a Indiana escontra Nepal).<ref name="magic" />
== Receición ==
=== Recaldación ===
''Raiders of the Lost Ark'' foi estrenada'l [[12 de xunu]] de [[1981]], empecipiando recaldaciones con 8 305 823 [[Dólar d'Estaos Xuníos|USD]] mientres la so primer fin de selmana de proyeición n'[[Estaos Xuníos]].<ref>{{cita publicación |títulu=Box Office / business for Raiders of the Lost Ark |url=https://www.imdb.com/title/tt0082971/business |editorial=IMDb |fechaaccesu=30 d'avientu de 2008 |idioma=inglés}}</ref> Llogró un total de 384 140 454 USD a nivel mundial (242 374 454 USD n'Estaos Xuníos y 141 766 000 USD de recaldación internacional),<ref name="Box Office Mojo" /> convirtiéndose na película con mayores ganancies d'esi añu.<ref name="Box Office Mojo" /> A partir d'entós, ye considerada como una de les venti películes con mayores recaldaciones de tolos tiempos (cifres afeches por [[inflación]]).<ref name="Box Office Mojo Alltime Adjusted">{{cita publicación |títulu=Box Office Mojo Alltime Adjusted |url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/adjusted.htm |editorial=Vanity Fair |fechaaccesu=13 de xunetu de 2008 |idioma=inglés}}</ref> Amás, ye catalogada como la quinta [[Cine d'aventures|película d'aventures]] con meyores resultaos en taquilla,<ref name="Adventurers">{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/genres/chart/?id=adventureperiod.htm |títulu=ADVENTURE - PERIOD (1980 - Present) |fechaaccesu=20 d'avientu de 2008 |autor=Box office mueyo |idioma=inglés }}</ref> al igual qu'una de les cinco películes más esitoses nel xéneru ''busca d'ayalgues'' (del términu n'inglés, ''Treasure Hunt'').<ref name="Treasures">{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/genres/chart/?id=treasurehunt.htm |títulu=Treasure Hunt Movies |fechaaccesu=30 d'avientu de 2008 |autor=Box office mueyo |idioma=inglés }}</ref>
Tocantes a la so recaldación internacional, ''Raiders of the Lost Ark'' llogró 5 220 398 [[Euru|EUR]] n'[[España]] (con fecha de estrenu al [[5 d'ochobre]] de 1981),<ref>N'España, la película recibió'l títulu rexonal de ''Raiders of the Lost Ark''.</ref><ref name="España">{{cita web |url=http://www.cineol.net/pelicula/1148_En-Busca-de l'Arca Perdida |títulu=Raiders of the Lost Ark|fechaaccesu= 2009 |autor=Cineol}}</ref> amás d'atender almisiones por 6 397 117 EUR en [[Francia]] y 1 201 930 EUR en [[Suecia]].<ref name="Box Office Mojo" />
Cuntó con dos rellanzamientos n'Estaos Xuníos; el primeru foi estrenáu'l [[16 de xunetu]] de [[1982]], llogrando ganancies totales de 21 437 879 USD (mientres la so presentación en 1 330 sales de cine),<ref name="Firstr">{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=raiders82.htm |títulu=Raiders of the Lost Ark (Re-issue)(1982) |fechaaccesu=6 de xineru de 2009 |autor=Box office mueyo |idioma=inglés }}</ref> ente que'l postreru foi'l [[25 de marzu]] de [[1983]], con recaldaciones de 11 374 454 USD (siendo proyeutáu en 628 sales).<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=raiders83.htm |títulu=Raiders of the Lost Ark (Re-issue)(1983) |fechaaccesu=6 de xineru de 2009 |autor=Box office mueyo |idioma=inglés }}</ref> Previu al estrenu de ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]'', l'estrenu orixinal de ''Raiders of the Lost Ark'' yera'l que rexistraba mayores beneficios na serie.
{| class="collapsible collapsed" style="width:100%; border:1px solid #cedff2; background:#F5FAFF"
|-
! align="center" | Feches internacionales d'estrenu
|-
|
{{Columnes}}
{| {{tablaguapa}}
!align="center"|País
!align="center"|Fecha d'estrenu
|-
|align="left"|{{GER}}
|align="right"|Xueves 29 d'ochobre de 1981
|-
|align="left"|{{ARG}}
|align="right"|Vienres 25 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{AUS}}
|align="right"|Xueves 13 d'agostu de 1981
|-
|align="left"|{{AUT}}
|align="right"|Vienres 30 d'ochobre de 1981
|-
|align="left"|{{BEL}}
|align="right"|Miércoles 9 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{BLZ}}<br/>{{CRI}}<br/>{{SLV}}<br/>{{GUA}}<br/>{{HND}}<br/>{{NIC}}<br/>{{PAN}}
|align="right"|Vienres 25 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{BRA}}
|align="right"|Vienres 25 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{CHI}}
|align="right"|Vienres 25 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{COL}}
|align="right"|Vienres 25 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{DAN}}
|align="right"|Vienres 15 de xineru de 1982
|-
|align="left"|{{ECU}}
|align="right"|Miércoles 23 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{EGY}}
|align="right"|Llunes 21 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{ESP}}
|align="right"|Llunes 5 d'ochobre de 1981
|-
|align="left"|{{USA}}<br/>{{CAN}}
|align="right"|Vienres 12 de xunu de 1981
|-
|align="left"|{{PHI}}
|align="right"|Miércoles 24 de febreru de 1982
|-
|align="left"|{{FIN}}
|align="right"|Vienres 18 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{FRA}}
|align="right"|Miércoles 16 de setiembre de 1981
|}
{{Nueva columna}}
{| {{tablaguapa}}
!align="center"|País
!align="center"|Fecha d'estrenu
|-
|align="left"|{{GRE}}
|align="right"|Vienres 18 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{HKG}}
|align="right"|Xueves 21 de xineru de 1982
|-
|align="left"|{{IND}}
|align="right"|Vienres 11 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{ISR}}
|align="right"|Vienres 9 d'ochobre de 1981
|-
|align="left"|{{ITA}}
|align="right"|Vienres 9 d'ochobre de 1981
|-
|align="left"|{{JPN}}
|align="right"|Sábadu 5 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{LIB}}
|align="right"|Llunes 28 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{MAL}}
|align="right"|Xueves 12 de payares de 1981
|-
|align="left"|{{MEX}}
|align="right"|Xueves 17 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{NOR}}
|align="right"|Xueves 8 d'ochobre de 1981
|-
|align="left"|{{NZ}}
|align="right"|Vienres 14 d'agostu de 1981
|-
|align="left"|{{NLD}}
|align="right"|Xueves 13 d'agostu de 1981
|-
|align="left"|{{PER}}
|align="right"|Vienres 25 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{POR}}
|align="right"|Vienres 9 d'ochobre de 1981
|-
|align="left"|{{UK}}<br/>{{IRE}}
|align="right"|Xueves 30 de xunetu de 1981
|-
|align="left"|{{DOM}}
|align="right"|Xueves 17 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{SIN}}
|align="right"|Sábadu 14 de payares de 1981
|-
|align="left"|{{ZAF}}
|align="right"|Vienres 27 de payares de 1981
|-
|align="left"|{{SWE}}
|align="right"|Vienres 7 d'agostu de 1981
|-
|align="left"|{{SUI}}
|align="right"|Miércoles 16 de setiembre de 1981
|-
|align="left"|{{THA}}
|align="right"|Vienres 25 de xunu de 1982
|-
|align="left"|{{ROC|Taiwán}}
|align="right"|Sábadu 23 de xineru de 1982
|-
|align="left"|{{URU}}
|align="right"|Vienres 25 d'avientu de 1981
|-
|align="left"|{{VEN}}
|align="right"|Miércoles 16 d'avientu de 1981
|}
{{Final columnes}}
|-
|}
=== Crítica ===
==== Hispanoamérica y España ====
D'alcuerdu al sitiu ''ecriticas.com'', ''Raiders of the Lost Ark'' ye «una de les más grandes aventures de tolos tiempos»,<ref name=cazador>{{cita publicación |títulu=Raiders of the Lost Ark (1981) - Crítica |url=http://www.ecriticas.com/X3X0X52X-indiana-jones-y-los cazadores-del-arca-perdida.html |editorial=Ecriticas.com |fechaaccesu=2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090805025425/http://www.ecriticas.com/X3X0X52X-indiana-jones-y-los cazadores-del-arca-perdida.html |fechaarchivu=5 d'agostu de 2009 }}</ref> y anque pa ''alohacriticon.com'' «la película tien un ritmu azogosu [pos] ta proyeutada pa conmocionar al espectador por aciu la creación de situaciones d'aición», finalmente conclúi que «en cuenta de esplegar tanto artificiu nesa aición si concedieren más valor al desenvolvimientu de los sos personaxes el productu sería muncho meyor».<ref>{{cita publicación |títulu=Raiders of the Lost Ark (1981) de Steven Spielberg |url=http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article651.html |editorial=Alohacriticon.com |fechaaccesu=2009}}</ref> Al igual que ''ecriticas.com'', el [[sitiu web]] ''diariodeavisos.com'' determinó que «tolos elementos del [[cine d'aventures]] rexúntense alredor de la figura del yá míticu arqueólogu nesta película».<ref name=avisos>{{cita publicación |títulu=Raiders of the Lost Ark |url=http://www.diariodeavisos.com/diariodeavisos/section/3327/ |editorial=Diariodeavisos.com |fechaaccesu=2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090609142426/http://www.diariodeavisos.com/diariodeavisos/section/3327/ |fechaarchivu=9 de xunu de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20090609142426/http://www.diariodeavisos.com/diariodeavisos/section/3327/ |archivedate=2009-06-09 }}</ref>
N'[[Hispanoamérica]], el críticu Eduardo Marín destaca que «unu de los sos principales méritos [anicia] nel so certeru sentíu del humor y el manexu permanente de la [[parodia]] como elementu argumental»,<ref>{{cita web |url=http://www.cine-butaca.com.mx/butaques/indiana.htm |títulu=El Regresu del Aventureru |fechaaccesu=16 de xineru de 2009 |autor=Eduardo Marín Conde|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.cine-butaca.com.mx/butaques/indiana.htm|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> y la revista ''Criteriu'' deduz que «Indiana Jones ye'l [[héroe]] de la cándida modernidá vista dende la posmodernidad y, gracies a eso, salvar con elegancia y altruísmu del cinismu actual del cine d'[[entretenimientu]]».<ref>{{cita web |url=http://www.revistacriterio.com.ar/art_cuerpu.php?numbero_id=162&articulo_id=3165 |títulu=Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull |fechaaccesu=16 de xineru de 2009 |autor=Pablo de Vita}}</ref> De manera similar, n'[[España]] José A. Peig empondera a ''Raiders of the Lost Ark'' —títulu rexonal de ''Raiders''—, manifestando que «[esta] ye la espresión más contundente qu'enxamás tuvo'l cine nel so ámbitu más rentable: l'espectáculu desprovistu de cualesquier otra intención que nun sía la de prestar al espectador con una socesión de pasaxes filmaos de tala forma que emocionen y causen el plasmu», calificándola de «escelente» nel so portal especializáu.<ref>{{cita web |url=http://www.muchocine.net/criticas/2586 |títulu=Indiana Jones Raiders of the Lost Ark |fechaaccesu=16 de xineru de 2009 |autor=José A. Peig |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090107103105/http://www.muchocine.net/criticas/2586/ |fechaarchivu=7 de xineru de 2009 }}</ref> El sitiu ''monfleet.com'' mentó que «el cine nun volvió ser el mesmu tres Indiana Jones», considerando que la cinta «[-y] sigui paeciendo una obra maestra imperecedera del [[cine]] de tolos tiempos».<ref>{{cita web |url=http://moonfleet.es/2008/05/22/en-busca-del-arca-perdida-de-steven-spielberg/ |títulu='Raiders of the Lost Ark' de Steven Spielberg |fechaaccesu=16 de xineru de 2009 |autor=Jeremy Fox}}</ref>
La crítica de la ''[[Revista Mexicana de Comunicación]]'' refier a delles escenes que podríen rellacionase con [[estereotipu|estereotipos]] hispanos d'enclín negativu, al señalar que «en ''Raiders of the Lost Ark'', Indiana Jones ye amenaciáu por tou tipu de delincuentes; abandonáu (un cargador indiu dexa a la espedición glayando histéricamente), traicionáu (unu de los guíes nativos que-y queden trata de dispara-y pel costazu, l'otru dexar pensando que ta muertu nun pasaxe soterrañu) y amenaciáu (una tribu d'indios llatinoamericanos escorrer y trata de matalo)». A última hora, analiza la temática de la película nun sentíu xeneral de «prexuiciu, [[discriminación]] y marginalidad».<ref name=Remex>{{cita publicación |nome=José Antonio |apellíu=Rodríguez |títulu=Estereotipo cinematográficos - Los grupos hispanos nel cine d'Estaos Xuníos |url=http://www.mexicanadecomunicacion.com.mx/Tables/rmxc/rmc106_11.htm |editorial=Revista Mexicana de Comunicación |fechaaccesu=2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090512055637/http://www.mexicanadecomunicacion.com.mx/Tables/rmxc/rmc106_11.htm |fechaarchivu=12 de mayu de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20090512055637/http://www.mexicanadecomunicacion.com.mx/Tables/rmxc/rmc106_11.htm |archivedate=2009-05-12 }}</ref><!-- Esti enllaz ta rotu -->
==== Estaos Xuníos ====
La película recibió principalmente crítiques positives de parte de la [[Crítica cinematográfica|prensa especializada]]. Vincent Canby, de ''[[The New York Times]]'', declaró a ''Raiders of the Lost Ark'' como «una de les películes d'aventures d'Estaos Xuníos más disparatadamente risonderes, atélites y estilizadas de tolos tiempos»,<ref>{{cita publicación |nome=Vincent |apellíu=Canby |enllaceautor=Vincent Canby |títulu=Raiders of the Lost Ark |url=http://movies2.nytimes.com/mem/movies/review.html?res=9D00Y3DC103BF931A25755C0A967948260 |editorial=[[The New York Times]] |fechaaccesu=21 de mayu de 2007 |idioma=inglés }}</ref> ente que pal críticu [[Roger Ebert]], de ''Chicago Sun-Times'', «son dos cuesas les que converten a ''Raiders of the Lost Ark'' en daqué más que solo un trunfu teunolóxicu: el so sentíu del humor y l'estilu únicu de los sos personaxes [...] Fainos rir por sorpresa, por aliviu o por incredulidá na téunica que nos presenta al desenvolver un incidente tres otru al traviés d'una serie interminable d'invenciones».<ref>{{cita publicación |nome=Roger |apellíu=Ebert |enllaceautor=Roger Ebert |títulu=Raiders of the Lost Ark |url=http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/19810101/REVIEWS/101010360/1023 |editorial=Chicago Sun-Times |fechaaccesu=21 de mayu de 2007 |idioma=inglés}}</ref><ref name=ebert>{{cita publicación |nome=Roger |apellíu=Ebert |enllaceautor=Roger Ebert |títulu=Raiders of the Lost Ark |url=http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20000430/REVIEWS08/4300301/1023 |editorial=Chicago Sun-Times |fechaaccesu=4 de xunu de 2007 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070430142457/http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=%2F20000430%2FREVIEWS08%2F4300301%2F1023 |archivedate=2007-04-30 }}</ref>
De la mesma, la revista ''Rolling Stone'' dixo que se trataba de «una película d'aición sabadiega tan risondera ya interesante que puede ser esfrutada en cualquier día de la selmana».<ref>Rolling Stone, June 25, 1981.</ref> De manera similar a les sos opiniones positives, Bruce Williamson, de la revista ''[[Playboy]]'', consideró que «hai más emoción nos primeros diez minutos de ''Raiders'' qu'en cualesquier otra película que viera en tol añu. Pa cuando los eventos desafortunaos terminen, cualquier fanáticu va escaecer la so ansiedá de cansanciu».<ref name=insider>Michael G. Ryan. "''Raiders of the Lost Ark'' 20th Anniversary." ''Star Wars Insider''. Xunetu/agostu de 2001.</ref> En 2008 la revista ''[[Empire (revista)|Empire]]'' allugar nel segundu puestu de la so llista de les ''[[Les 500 meyores películes de tolos tiempos según Empire|500 meyores películes de tolos tiempos]]''.<ref>{{cita web |url=http://www.mejoresdelmundo.com/les-100-meyores-peliculas-de-la-historia |autor=mejoresdelmundo.com |títulu=Les meyores peliculas del mundu, según Empire |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 }}</ref>
En marcando una observación, cola cuenta de volver vela tres l'estrenu de les sos posibles continuaciones, en contrariu la revista ''Variety'' resaltó la violencia sangrienta» de delles de les sos escenes como daqué considerable pa la so clasificación definitiva nes sos proyeiciones internacionales.<ref>{{cita publicación |nome=Stephen |apellíu=Klain |enllaceautor=Stephen Klain |títulu=Raiders of the Lost Ark |url=http://www.variety.com/index.asp?layout=Variety100&reviewid=VE1117794297&content=jump&jump=review&category=1935&cs=1 |editorial=Revista Variety |fechaaccesu=4 de xunu de 2007 |idioma=inglés}}</ref>
=== Nominaciones y premios ===
Tres el so estrenu, foi nomada a nueve premios Óscar, de los cualos ganó cinco, amás d'una reconocencia especial a Ben Burtt y [[Richard L. Anderson]] pola edición de soníu. Dellos otros de los sos premios —24 en total— fueron un [[Premios Grammy|Grammy]], un [[BAFTA al meyor diseñu de producción|BAFTA]] y cinco [[Premios Saturn|Saturn]]. Nel procesu, Spielberg tuvo nomáu al [[Globu d'Oru al meyor direutor|Globu d'oru por meyor direición]].<ref name= premios>{{cita publicación |nome=Tom |apellíu=O'Neil |enllaceautor=Tom O'Neil |títulu=Will 'Indiana Jones,' Steven Spielberg and Harrison Ford come swashbuckling back into the awards fight? |url=http://goldderby.latimes.com/awards_goldderby/2008/05/will-indiana-jo.html |editorial=[[Los Angeles Times]] |fechaaccesu=8 de mayu de 2008 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080509050751/http://goldderby.latimes.com/awards_goldderby/2008/05/will-indiana-jo.html |archivedate=2008-05-09 }}</ref>
De siguío, amuésense dalgunes de les nominaciones y premios más destacaos que recibió el repartu y equipu de producción de la película.
[[Ficheru:Steven Spielberg 1999 3.jpg|thumb|upright|[[Steven Spielberg]] foi nomáu al [[Globu d'Oru al meyor direutor|Globu d'oru por meyor direición]], sicasí perdió la candidatura con [[Warren Beatty]].<ref name= premios />]]
{|border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
!Premiu
!Categoría
!Receptor(es)
!Resultáu
|-align="center"
|rowspan=9|[[Premiu Óscar]]
|Meyor direición d'arte
|Norman Reynolds<br />Leslie Dilley<br />Michael Ford
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|Meyores efeutos visuales
|Richard Edlund<br />Kit West<br />Bruce Nicholson<br />Joe Johnston
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|Meyor edición de sonido
|Michael Kahn
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|Meyor soníu
|Bill Varney<br />Steve Maslow<br />Gregg Landaker<br />Roy Charman
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|Reconocencia especial
|Ben Burtt<br />Richard L. Anderson
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|Meyor fotografía
|Douglas Slocombe
|style="background: #ffdddd"|Nomáu
|-align="center"
|Meyor direutor
|Steven Spielberg
|style="background: #ffdddd"|Nomáu
|-align="center"
|Meyor cantar orixinal
|John Williams
|style="background: #ffdddd"|Nomáu
|-align="center"
|Meyor película
|Frank Marshall
|style="background: #ffdddd"|Nomáu
|-align="center"
|rowspan=5|[[Premios Saturn]]
|Meyor actor
|Harrison Ford
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|Meyor actriz
|Karen Allen
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|Meyor direutor
|Steven Spielberg
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|Meyor película de fantasía |''Raiders of the Lost Ark''
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|Meyor música
|John Williams
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|rowspan=2|[[BAFTA al meyor diseñu de producción|BAFTA]]
|Meyor diseñu de producción
|Norman Reynolds
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|Meyor película
|''Raiders of the Lost Ark''
|style="background: #ffdddd"|Nomáu
|-align="center"
|[[Boston Society of Film Critics]]
|Meyor direutor
|Steven Spielberg
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|[[Premiu César]]
|Meyor película estranxera
|Steven Spielberg
|style="background: #ffdddd"|Nomáu
|-align="center"
|[[Premiu Hugo]]
|Meyor presentación dramática
|''Raiders of the Lost Ark''
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|[[Globos d'oru]]
|Meyor direutor
|Steven Spielberg
|style="background: #ffdddd"|Nomáu
|-align="center"
|[[Premios Grammy]]
|Meyor banda sonora escrita pa una película
|John Williams
|style="background: #ddffdd"|Ganador
|-align="center"
|}
== Mercadotecnia ==
L'únicu [[videoxuegu]] basáu dafechu na película foi llanzáu al mercáu col títulu de ''[[Raiders of the Lost Ark (videoxuegu)|Raiders of the Lost Ark]]'' en [[1982]] y foi distribuyíu por [[Atari]] pal sistema [[Atari 2600]]. En [[1994]], empezó a comercializase ''[[Indiana Jones' Greatest Adventures]]'', desenvueltu por [[LucasArts]] pa la consola [[Super Nintendo Entertainment System|Super Nintendo]]. Esti videoxuegu contién escenes de xuegu basaes en delles escenes de ''Raiders of the Lost Ark''.
Otros xuegos rellacionaos indireutamente con ''Raiders'' son ''[[Indiana Jones y la Máquina Infernal]]'' (Indy torna a [[Perú]] p'afayar otru ídolu doráu n'unu de los niveles, a partir de la narrativa descrita na película) y ''[[Lego Indiana Jones: The Original Adventures]]''.
Mientres l'estrenu de la cinta, [[Kenner Products|Kenner]] empezó a vender la so llinia de moñecos a escala d'Indiana y en 1982 incluyó una serie de nueve figures d'aición basaes nos personaxes de la película, xunto a trés sets de xuegu, un [[Xuegu de mesa|tablero]] y dellos otros [[xuguete]]s rellacionaos. En [[1984]], apaecieron versiones metalizadas de los protagonistes xunto con un [[xuegu de rol]], ente qu'en [[1995]] [[MicroMachines]] estrenó una llinia de vehículos inspirada direutamente nos [[Tresporte|medios de tresporte]] de la película.<ref>{{cita web |url=http://www.cooltoyreview.com/Kenner_IJ.asp |títulu=The Adventures of Indiana Jones |fechaaccesu=21 de mayu de 2008 |autor=Cool Toy Review |fecha=21 de febreru |añu=2008 |idioma=inglés }}</ref> En 2008 pol motivu del estrenu de la película ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]'' [[Hasbro]] encargar de la producción de les figures d'aición de la cuatrilogia.<ref>{{cita publicación |nome=Edward |apellíu=Douglas |enllaceautor=Edward Douglas |títulu=Hasbro Previews G.I. Joe, Hulk, Iron Man, Indy & Clone Wars |url=http://www.vanityfair.com/culture/features/2008/02/spielberg_qanda200802?currentPage=4 |editorial=SuperHeroHype.com |fechaaccesu=17 de febreru de 2008 |idioma=inglés}}</ref>
=== VHS y DVD ===
El llargumetraxe foi llanzáu a formatu de videu [[VHS]] colos métodos ''[[Pan and scan]]'' y [[Laserdisc]]. En [[1999]] foi rellanzáu tres una remasterización en [[THX]], na que s'incluyó una edición en [[pantalla ancha]], sol nuevu títulu ''Indiana Jones and the Raiders of the Lost Ark'' (col fin de rellacionalo cola precuela y la so continuación; la cuarta película entá nun empezaba a producise nesi entós).
En [[2003]] la película foi llanzada al mercáu en formatu [[DVD]], nun paquete qu'inclúi la triloxía orixinal y que caltuvo de la mesma el nuevu nome respeuto al usáu mientres la proyeición orixinal en sales de cine. Como detalle trivial, la escena na que s'apreciaba'l reflexu del cristal, que dixebra a Indy d'una cobra nel "Pozu de les almes", foi esaniciada digitalmente.<ref>{{cita web |url=http://www.mentalfloss.comblogsarchives/15081 |títulu=10 Awesome Indiana Jones Facts |fechaaccesu=21 de mayu de 2008 |autor=Miss Cellania |fecha=21 de mayu |añu=2008 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080525201745/http://www.mentalfloss.comblogsarchives/15081 |fechaarchivu=25 de mayu de 2008 }}</ref>
En [[2008]], debíu al estrenu de la cuarta entrega, rellanzóse una comercialización de la triloxía que la había precedíu. Tamién, n'ochobre de 2008, comercializóse un ''pack'' en DVD tituláu ''Trilogy Complete''. Contenía la triloxía inicial, pero xunto cola cuarta película.
En [[2012]], tres el llanzamientu de la saga de ''[[Star Wars]]'' en [[Blu-ray]] l'[[2011|añu anterior]], [[George Lucas]] decidió llanzar la saga de Indiana Jones en Blu-ray poles mesmes feches que Star Wars ([[Setiembre]]). El llanzamientu resultó'l [[18 de setiembre]] [[2012]] n'[[Estaos Xuníos]] tituláu "Indiana Jones: The Complete Adventures" un paquete de 5 discos qu'inclúi les 4 películes y un discu de 7 hores de material adicional. ''Raiders of the Lost Ark'' tuvo una restauración completa que la fai ver como una película recién fecha, ente que ''[[Indiana Jones and the Temple of Doom|Indiana Jones y el templu de la perdición]]'' xunto con ''[[Indiana Jones and the Last Crusade]]'' fueron solu remasterizadas digitalmente, ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]'', pela so parte, solo foi ameyorada en puntos menores, yá que solo foi hai 4 años que salió nel cine.
== Legáu ==
Debíu al ésitu consiguíu por ''Raiders'', Lucas y los demás productores de la película alcordaron financiar una [[precuela]] (''[[Indiana Jones and the Temple of Doom]]'') y dos [[Remortina (arte)|continuaciones]] (''[[Indiana Jones and the Last Crusade]]'' y ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]'') pal [[cine]]. Nos [[años 1990]], foi estrenada una serie de televisión (''[[The Young Indiana Jones Chronicles]]'') basada nes primeres aventures d'[[Indiana Jones]]. Auníes a dambos ámbitos esisten numberoses llinies de publicaciones ([[novela|noveles]], [[historieta|historietes]]), según dalgunos [[videoxuegu|videoxuegos]] inspiraos na mesma temática.
En [[1998]], el [[American Film Institute]] incluyir na so llista [[AFI's 100 años... 100 películes]],<ref>Nel so [[AFI's 100 años... 100 películes (edición 10ᵘ aniversariu)|actualización de 2007]], la llista clasifica a la película nel puestu 66; cuando ingresó a ella, ''Raiders'' topar nel puestu 60.</ref> considerándola, nesi tiempu, como una de les [[AFI's 100 años... 100 películes de suspense|diez meyores películes de suspense]] de la hestoria, ya Indiana Jones foi catalogáu como [[AFI's 100 años... 100 héroes y villanos|el segundu héroe más emotivu]] de tolos tiempos. Un añu dempués, en 1999, la [[Biblioteca del Congresu d'Estaos Xuníos]] escoyó caltenela na [[National Film Registry|Filmoteca Nacional]], clasificándola na categoría de "cultural, histórica o estéticamente significativa".
[[Ficheru:Indiana Jones movies map.PNG|thumb|left|300px|Nesti mapa pueden trate trazaes con llinies coloraes les rutes poles que viaxen los personaxes de la película.]]
Al significar tamién la primer apaición de Indy na cultura popular, ''[[Entertainment Weekly]]'' resaltó la importancia d'esta na serie, nomando al personaxe como unu de los trés héroes d'aición favoritos del so editorial, amestando que "dalgunes de les escenes d'aición más grandioses del cine tópense xuníes como perlles en ''Raiders of the Lost Ark''.<ref>{{cita publicación |títulu=25 Awesome Action Heroes |url=http://www.ew.com/ew/gallery/0,,20041669_20041686_20153598_22,00.html |editorial=Entertainment Weekly |fechaaccesu=11 d'avientu de 2007 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20071130024613/http://www.ew.com/ew/gallery/0,,20041669_20041686_20153598_22,00.html |archivedate=2007-11-30 }}</ref> De manera peculiar, en [[1982]], trés [[Infancia|neños]] nativos d'[[Mississippi|Ocean Springs, Mississippi]] —Chris Strompolos, Eric Zala y Jayson Lamb— empezaron a filmar el so [[Remake|adautación]] [[Videu domésticu|casera]] de la película, titulando'l so proyeutu como ''[[Raiders of the Lost Ark: The Adaptation]]''. Mientres siete años enllargó'l so producción, rematándola como [[Mocedá|nueves]] —empecipiar a los 12 años d'edá—. Sicasí, la so película nun foi afayada hasta [[2003]] por [[Eli Roth]],<ref>{{cita publicación |títulu=Raiders of the Lost Ark shot-for-shot teenage remake review!!! |url=http://www.aintitcool.com/display.cgi?id=15348 |editorial=Ain't It Cool News |fechaaccesu=31 de mayu de 2005 |idioma=inglés}}</ref> quien decidió amosá-yla a Spielberg.<ref>{{cita web |url=http://www.theindyexperience.com/raiders_adaptation/raiders_adaptation_press.php |títulu=Quotes on The Adaptation |fechaaccesu=11 de marzu de 2007 |autor=The Indy Experience |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070311225127/http://www.theindyexperience.com/raiders_adaptation/raiders_adaptation_press.php |fechaarchivu=11 de marzu de 2007 }}</ref> Impresionáu pola calidá de la mesma, este felicitó personalmente a los rapazos por "el so bon trabayu", añadiendo que-y gustaría ver los sos nomes nos creitos de dalguna película comercial.<ref>{{cita publicación |nome=Sarah |apellíu=Hepola |títulu=lost ark Resurrected |url=http://www.austinchronicle.com/issues/dispatch/2003-05-30/screens_feature4.html |editorial=Austin Chronicle |fechaaccesu=11 de marzu de 2007 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20060626211617/http://www.austinchronicle.com/issues/dispatch/2003-05-30/screens_feature4.html |archivedate=2006-06-26 }}</ref> Tiempu dempués, [[Scott Rudin]] y [[Paramount Pictures]] adquirieron los derechos sobre la vida del tríu de mozos, coles mires de producir una cinta basada nes sos aventures mientres la realización de la so adautación.<ref>{{cita publicación |nome=Harry |apellíu=Knowles |títulu=Sometimes, The Good Guys Win!!! Raiders of the Lost Ark shot for shot filmmakers' life to be MOVIE!!! |url=http://www.aintitcool.com/display.cgi?id=17079 |editorial=Ain't It Cool News |fechaaccesu=11 de marzu de 2007 |idioma=inglés}}</ref>
En [[1997]], ''[[The New York Times]]'' volvió evaluar a ''Raiders''.<ref name="The New York Times">{{cita web |url=http://movies.nytimes.com/movie/review?_r=1&res=EE05Y7DF173AA42CA1494CC6B6799D836896&oref=slogin |títulu=Raiders of the Lost Ark (1981) |fechaaccesu=13 de xunetu de 2008 |autor=Vincent Canby |idioma=inglés }}</ref> La so nueva crítica señaló que "probablemente la clasificación familiar G, p'audiencies polo xeneral, taría en riesgu tres l'apaición de ''Raiders of the Lost Ark''. Sía por accidente o estratexa, los sos realizadores apostaron na creación d'una película d'aición empobinada principalmente a adultos, pero tamién pa neños".<ref name=ref_duplicada_1>{{cita web |url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9A02Y4DB123BF931A15754C0A961958260 |títulu=Movies For Parents, And Their Children, Are Hardly "Polyanna" |fechaaccesu=13 de xunetu de 2008 |autor=Bernard Weinraub |idioma=inglés }}</ref> En [[2005]], los televidentes de la Canal 4 de [[Reinu Xuníu]] determinaron qu'esta ye una de les meyores venti películes familiares de la hestoria, considerando a Spielberg como unu de los meyores direutores de tolos tiempos.<ref>{{cita publicación |títulu=ET Crowned 'Greatest Family Film'. |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/4553694.stm |editorial=BBC News |fechaaccesu=13 de xunetu de 2008 |idioma=inglés}}</ref>
== Ver tamién ==
* ''[[Indiana Jones and the Temple of Doom]]'' ([[1984]])
* ''[[Indiana Jones and the Last Crusade]]'' ([[1989]])
* ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]'' ([[2008]])
* [[Steven Spielberg]]
* [[George Lucas]]
* [[Harrison Ford]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |nome=Campbell | apellíos=Black |títulu=Raiders of the Lost Ark |añu=1987 | mes=setiembre |editorial=Ballantine Books |isbn=0345353757 }}
* {{cita llibru |nome=Lawrence | apellíos=Kasdan |enllaceautor=Lawrence Kasdan |títulu=Raiders of the Lost Ark: The Illustrated Screenplay |añu=1981 |editorial=Ballantine Books |isbn=034530327X }}
* {{cita llibru |nome=Derek | apellíos=Taylor |títulu=The Making of Raiders of the Lost Ark |añu=1981 | mes=agostu |editorial=Ballantine Books |isbn=0345297253 }}
== Enllaces esternos ==
* {{wikiquote|Indiana Jones}}
* [http://www.indianajones.com/ IndianaJones.com] Sitiu web oficial de [[Lucasfilm]]
* {{IMDb títulu|0082971|Raiders of the Lost Ark}}
* {{amg movie|v40118}}
* {{metacritic filme|id=raiders-of-the-lost-ark |títulu=Raiders of the Lost Ark}}
* {{rotten Tomatoes|id=raiders_of_the_lost_ark |títulu=Raiders of the Lost Ark}}
* {{Mojo títulu|id=raidersofthelostark |títulu=Raiders of the Lost Ark}}
{{Tradubot|Raiders of the Lost Ark}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Películes de Indiana Jones]]
[[Categoría:Películes ganadores del premiu Óscar a los meyores efeutos visuales]]
[[Categoría:Películes d'aición]]
[[Categoría:Películes d'aventures]]
[[Categoría:Películes de Paramount Pictures]]
[[Categoría:Películes candidates al premiu Óscar a la meyor película]]
chkerywpiex5zahl30it1i6s6fgmxry
Proclamación de la República Irlandesa
0
212292
4489508
4128314
2026-04-29T13:52:59Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489508
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de documentu|wikisource=Proclamation of the Irish Republic}}La '''Proclamación de la República''' (n'[[irlandés]], ''Forógra na Poblachta'' ), tamién conocida como '''Proclamación de''' 1916 o '''Proclamación de''' '''Pascua''', foi un documentu emitíu polos Voluntarios Irlandeses y l'[[Exércitu Ciudadanu Irlandés]] nel [[Alzamientu de Pascua|'''Alzamientu de''' '''Pascua''']] n'Irlanda, que comenzó'l 24 d'abril de 1916. Nél, el Conseyu Militar de la Hermandá Republicana Irlandesa, que s'autodenomina'l "Gobiernu provisional de la República d'Irlanda", proclamó la independencia d'Irlanda del [[Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda|Reinu Xuníu]] sol nome de [[República Irlandesa]]. La llectura de la proclamación por Patrick Pearse fuera de la Oficina Central de Correos de Dublín (GPO) en Sackville Street (agora llamada Cai O'Connell), la principal vía de [[Dublín|la ciudá]], marcó'l comienzu del Alzamientu.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/cultura/2016/04/21/5717904c268e3e0e248b45cf.html|títulu=Irlanda: la revolución de los poetas|fecha=21 d'abril de 2016|idioma=es|obra=ELMUNDO|fechaaccesu=2 de mayu de 2019}}</ref><ref name=":0" group="nota">{{cita web |url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20160327/40702452163/irlanda-celebra-centenario-de-la-revolucion-que-forjo-su-independencia.html|títulu=Irlanda celebra centenario de la revolución que forjó su independencia|último=Aja|primero=Javier|fecha=27 de marzu de 2016|obra=La Vanguardia|fechaaccesu=2 de mayu de 2019|cita=}}</ref> La proclamación d'independencia inspióse nuna asemeyada emitida cuando la rebelión de 1803 por Robert Emmet.
== Principios de la proclamación ==
Inda que l'Alzamientu fracasó en términos militares, los principios de la Proclamación en diversos graos influyeron nel pensamientu de les xeneraciones posteriores de políticos irlandeses. El documentu constaba d'una serie d'afirmaciones:
* que los líderes del Alzamientu falaben por Irlanda (una afirmación fecha históricamente por movimientos insurreicionales irlandeses);
* que l'Alzamientu yera parte d'una fola d'intentos de llograr la independencia por aciu la fuerza de les armes;
* que la Hermandá Republicana Irlandesa, los Voluntarios Irlandeses ya l'[[Exércitu Ciudadanu Irlandés]] foron fundamentales pal Alzamientu;
* "El drechu del pueblu d'Irlanda a la propiedá d'Irlanda"
* que la forma de gobiernu había de ser una [[república]];
* una garantía de llibertá relixosa y civil, igualdá de drechos ya igualdá d'oportunidaes pa tolos sos ciudadanos", la primer mención de la igualdá de xéneru, yá que les muyeres irlandeses so la llei británica [[Sufraxu femenín|nun podíen votar]];
* un compromisu col [[sufraxu universal]], un fenómenu limitáu nesi momentu a namás un garrapiellu países, ensin incluyir el [[Reinu Xuníu]];
* una promesa de "querer a tolos fíos de la nación por igual". Inda qu'estes palabres son citaes dende la década de 1990 por defensores de los [[Derechos del neñu|drechos de los neños]], "fíos/neños de la nación" refierse a tolos irlandeses;
* les disputes ente [[Nacionalismu|nacionalistes]] y [[Sindicalismu|sindicalistes]] atribúinse a "diferencies fomentaes con procuru por un gobiernu estranxeru", un refugu de lo que más tarde se denominó teoría de les dos naciones.
== La impresión y distribución del testu ==
[[Ficheru:The_General_Post_Office,_O'Connell_St_Lower,_Dublin_(507180)_(32832530856).jpg|miniaturadeimagen|Oficina Central de Correos de Dublin, lugar dende onde se lleó la Proclamación mientres l'Alzamientu de Pascua de 1916.]]
La proclamación imprentárase en secretu primero del Alzamientu nuna prensa de cilindru de parada Summit Wharfedale, allugada en Liberty Hall, Eden Quay (cuartel xeneral del Exércitu de Ciudadanos irlandeses ). Por cuenta d'ello, surdieron problemes qu'afeutaron la disposición y el diseñu. En particular, a cuenta la escasez de tipos, el documentu imprentóse en dos metaes, imprimiendo primero la parte cimera y depués la parte baxera nes mesmes fueyes de papel. Los tipógrafos fueron Willie O'Brien, Michael Molloy y Christopher Brady.<ref>{{cita llibru |títulu=Fifty years of Liberty Hall: the golden jubilee of the Irish Transport and General Workers' Union 1909–1959|editorial=Three Candles|añu=1959|URL=https://books.google.com/?id=0zrtAAAAMAAJ&dq=Brady+Molloy+O%27Brien+proclamation&q=Brady+Molloy+O%27Brien#search_anchor}}</ref> Nun cuntaben con suministru abondu de tipos nel mesmu tamañu y fonte, y como resultancia, delles partes del documentu usen ''e'' d'una fonte diferente, que son más pequeñes ''y'' nun coinciden.
El llinguaxe suxería que la copia orixinal de la proclamación en realidá robláranla los líderes del Alzamientu. Nunca nun s'atopó, sicasí, evidencia d'ello nin tampoco se menta rexistru contemporaneu nengún, la existencia d'una copia ''realmente roblada'', d'existir tala copia, podría ser fácilmente destruyida tres del Alzamientu per parte de daquién (nel exércitu británicu, un miembru del públicu o un participante del Alzamientu qu'intenta destruyir pruebes potencialmente incriminatories) que nun apreciaron la so importancia histórica. Molloy afirmó posteriormente qu'editara'l documentu a partir d'una copia manuscrita, con robles nun papel separtáu que destruyó al mastigalo mentes taba en prisión, pero esto foi discutío por otros participantes.<ref name="Molloy">{{cita web |url=http://www.bureauofmilitaryhistory.ie/reels/bmh/BMH.WS0716.pdf#page=6|títulu=Witness statement WS 716 (Michael J. Molloy)|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160309040415/http://www.bureauofmilitaryhistory.ie/reels/bmh/BMH.WS0716.pdf#page=6|fechaarchivu=9 de marzu de 2016 |formatu=PDF|editorial=Bureau of Military History|fechaaccesu=1 de mayu de 2019}}</ref> Molloy tamién remembró que [[James Connolly|Connolly]] pidiera que'l documentu asemeyare l'avisu d'un subastador nel diseñu xeneral.<ref name="Mosley 1">{{cita web |url=http://typefoundry.blogspot.co.uk/2010/01/image-of-proclamation-of-irish-republic.html|títulu=The image of the Proclamation of the Irish Republic 1916|autor=Mosley|primero=James|fechaaccesu=24 de xunu de 2015}}</ref>
Entá queden unes 30 copies orixinales, una d'elles pue vese nel Muséu Nacional d'Imprenta d'Irlanda.<ref>{{cita web |url=http://www.nationalprintmuseum.ie/permanent.html|títulu=Permanent Exhibitions|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110726180848/http://www.nationalprintmuseum.ie/permanent.html|fechaarchivu=26 de xunetu de 2011|añu=2011|editorial=National Print Museum (Ireland)|fechaaccesu=11 May 2011}}</ref> Les reproducciones fixéronse más tarde; dacuando considerándoles erróneamente como orixinales.<ref name="Mosley 1"/><ref name="Mosley 2">{{cita web |url=http://typefoundry.blogspot.co.uk/2010/09/the-proclamation-of-irish-republic.html|títulu=The Proclamation of the Irish Republic: notes from Dublin|autor=Mosley|primero=James|fechaaccesu=24 de xunu de 2015}}</ref> Cuando los soldaos británicos recuperaron Liberty Hall, atoparon la prensa col tipu de la parte inferior de la proclamación entá completamente configurada y, según informes, publicaron delles copies como alcordances, lo que llevó a una proliferación d'estes "medies copies".<ref name="Mosley 1"/> James Mosley señala que los orixinales completos tornáronse aína raros nel caos, y que más d'un mes depués, la policía de Dublín nun atopara un pa los sos archivos.
== Roblantes ==
Quien roblaron (los nomes según apaecieron na Proclamación):
* Thomas J. Clarke
* Seán Mac Diarmada
* Thomas MacDonagh
* Patrick Pearse
* Éamonn Ceannt
* [[James Connolly]]
* Joseph Plunkett
[[Ficheru:Thomas Clarke, 1910.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|[[Thomas J. Clarke]], un de los roblantes de la Proclamación.]]
Una entruga que se fai dacuando ye por qué'l primer nome ente los "signatarios" nun foi Pearse sinón Tom Clarke, un veteranu republicanu. Si l'orde de los nomes fora l'alfabéticu, Éamonn Ceannt apaecería na parte cimera. La vilba de Clarke sostenía que yera porque'l plan fuera que Clarke, como un veteranu famosu, tornárase nel ''Presidente de la República Provisional''. Tala esplicación ensin dulda diba esplicar la so posición principal. Por embargu, otros asociaos col Alzamientu refugaron eses afirmaciones que fizo nes memories. Documentos posteriores emitíos polos rebeldes diéron-y a Pearse un lugar d'honor, masque como "Al mandu de les Fuercies de la República d'Irlanda y Presidente del Gobiernu Provisional, non "Presidente de la República".<ref>{{cita web|url=http://source.southdublinlibraries.ie/handle/10599/9779|títulu=Pamphlet: "The Provisional Government to the Citizens of Dublin on the Momentous occasion of the proclamation of a Sovereign Independent Irish State"|fecha=1916|obra=South Dublin Libraries|fechaaccesu=17 May 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190501201123/http://source.southdublinlibraries.ie/handle/10599/9779|fechaarchivu=2019-05-01}}</ref> Si'l plan fuera dalguna vegada tener a Clarke como xefe d'estáu simbólicu y a Pearse como xefe de gobiernu, o a cencielles yera que Pearse siempres diba ser central pero con declaraciones que describíen el títulu de manera ambigua, sigue siendo un misteriu sobro'l que los historiadores entá especulen.
Los siete que roblen la proclamación foron executaos polos militares británicos (a James Connolly, mancáu nos combates, executáronlu sentáu nuna siella), por cometer [[traición]] en tiempos de guerra (esto ye, mientres la [[Primer Guerra Mundial]]).<ref group="nota">''[[Dublin Gazette]]'', Proclamación del teniente lord d'Irlanda, Lord Wimborne, el 9 de mayu de 1916 proclamara Dublín so la llei marcial, cola declaración de que les aiciones posteriores de l'alministración del Castiello de Dublín tomaríense d'alcuerdu con esa declaración.</ref> Los líderes políticos británicos consideraron de mano les execuciones como imprudentes, más tarde como una catástrofe, ya que'l primer ministru Asquith y depués [[David Lloyd George]] afirmaron que llamentaben dexar que los militares británicos trataren l'asuntu como una cuestión de llei militar en tiempos de guerra, en cuenta d'insistir en que se tratare los líderes so la llei penal civil. Inda que primeramente non simpatizaba col Alzamientu (el principal periódicu nacionalista irlandés, el ''Irish Independent'' pidió les execuciones), la opinión pública irlandesa camudó y volvióse más comprensiva por cuenta de la forma en que los trataron y axusticiaron. Finalmente, el gobiernu d'Asquith ordenó'l cesamientu de les execuciones y insistió en que a los condenaos los trataren al traviés d'una llei civil. Pa esa etapa, tolos roblantes y otros más yá taben executaos.
== Copies actuales ==
[[Ficheru:1916_Easter_Rising_Commeration_and_Wreath_Laying_GPO_2010_(4489155607).jpg|miniaturadeimagen|Un oficial del Exércitu irlandés sosteniendo la Proclamación delantre la GPO nes conmemoraciones del Alzamientu en 2010.]]
Les copies completes de la Proclamación de Pascua agora trátense como un veneráu iconu nacional irlandés. Una vendióse nuna puya por 390 000 euros n'avientu de 2004. Una copia roblada pol participante del Alzamientu Seán T. O'Kelly regalóla elli mesmu a los edificios del parlamentu irlandés, Leinster House, cuando'l so mandatu como [[presidente d'Irlanda]]. Actualmente atópase n'exhibición permanente nel vestíbulu principal.
Otres copies exhíbense na Oficina central de Correos de Dublín (espaciu del Alzamientu y el llugar onde se lleó la primer vegada), el Muséu Nacional d'Irlanda, la Sala Llonga de la Biblioteca del Trinity College<ref>{{cita web |url=https://elcomercio.pe/redes-sociales/facebook/facebook-biblioteca-irlanda-esconde-tesoros-historia-pais-noticia-noticia-449246|títulu=Por qué una biblioteca en Irlanda esconde tesoros de la historia de su país|fecha=10 d'agostu de 2017|idioma=es|obra=El Comercio|fechaaccesu=2 de mayu de 2019}}</ref> y otros museos de tol mundu. Les copies [[Facsímil|facsímiles]] viéndense como alcordances n'Irlanda, y les copies del testu muéstrense davezu nes escueles irlandeses y nos pubs irlandeses de tol mundu. Un oficial de les Fuercies de Defensa d'Irlanda fuera de la Oficina central de Correos llee la proclamación en voz alto nes conmemoraciones del Alzamientu de Pascua'l domingu de [[Pascua]] de cada añu.<ref name=":0">{{cita web |url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20160327/40702452163/irlanda-celebra-centenario-de-la-revolucion-que-forjo-su-independencia.html|títulu=Irlanda celebra centenario de la revolución que forjó su independencia|último=Aja|primero=Javier|fecha=27 de marzu de 2016|obra=La Vanguardia|fechaaccesu=2 de mayu de 2019}}</ref>
== Testu ==
{{cita|lang=en|POBLACHT NA hÉIREANN
THE PROVISIONAL GOVERNMENT
OF THE
IRISH REPUBLIC
TO THE PEOPLE OF IRELAND
IRISHMEN AND IRISHWOMEN: In the name of God and of the dead generations from which she receives her old tradition of nationhood, Ireland, through us, summons her children to her flag and strikes for her freedom.
Having organised and trained her manhood through her secret revolutionary organisation, the Irish Republican Brotherhood, and through her open military organisations, the Irish Volunteers and the Irish Citizen Army, having patiently perfected her discipline, having resolutely waited for the right moment to reveal itself, she now seizes that moment, and supported by her exiled children in America and by gallant allies in Europe, but relying in the first on her own strength, she strikes in full confidence of victory.
We declare the right of the people of Ireland to the ownership of Ireland and to the unfettered control of Irish destinies, to be sovereign and indefeasible. The long usurpation of that right by a foreign people and government has not extinguished the right, nor can it ever be extinguished except by the destruction of the Irish people. In every generation the Irish people have asserted their right to national freedom and sovereignty; six times during the past three hundred years they have asserted it in arms. Standing on that fundamental right and again asserting it in arms in the face of the world, we hereby proclaim the Irish Republic as a Sovereign Independent State, and we pledge our lives and the lives of our comrades in arms to the cause of its freedom, of its welfare, and of its exaltation among the nations.
The Irish Republic is entitled to, and hereby claims, the allegiance of every Irishman and Irishwoman. The Republic guarantees religious and civil liberty, equal rights and equal opportunities to all its citizens, and declares its resolve to pursue the happiness and prosperity of the whole nation and of all its parts, cherishing all of the children of the nation equally, and oblivious of the differences carefully fostered by an alíen Government, which have divided a minority from the majority in the past.
Until our arms have brought the opportune moment for the establishment of a permanent National Government, representative of the whole people of Ireland and elected by the suffrages of all her men and women, the Provisional Government, hereby constituted, will administer the civil and military affairs of the Republic in trust for the people.
We place the cause of the Irish Republic under the protection of the Most High God, Whose blessing we invoke upon our arms, and we pray that no one who serves that cause will dishonour it by cowardice, inhumanity, or rapine. In this supreme hour the Irish nation must, by its valour and discipline, and by the readiness of its children to sacrifice themselves for the common good, prove itself worthy of the august destiny to which it is called.
Signed on behalf of the Provisional Government:
THOMAS J. CLARKE
SÍAN Mac DIARMADA; THOMAS MacDONAGH
P. H. PEARSE; EAMONN CEANNT
JAMES CONNOLLY; JOSEPH PLUNKETT
|col2=REPÚBLICA D'IRLANDA (n'irlandés)
EL GOBIERNU PROVISIONAL
DE LA
REPÚBLICA IRLANDESA
AL PUEBLU D'IRLANDA
HOMES YA MUYERES IRLANDESES: En nome de Dios y de les xeneraciones muertes de les que recibe la so antigua tradición de nación, Irlanda, al traviés de nós, atrái a los sos fíos a la so bandera y manifiéstense pola so llibertá.
Organizando y entrenando los sos homes per aciu la so organización secreta revolucionaria, la Hermandá Republicana Irlandesa, y per aciu les sos organizaciones militares conocíes, los Voluntarios Irlandeses y l'Exércitu Ciudadanu Irlandés, perfeicionando pacientemente la so disciplina, aguardando resueltamente'l momentu correutu pa revelase a sigo mesma, agora apodérase d'esi momentu, y ayudada polos fíos exiliaos n'América y polos galanes aliaos d'Europa, mas enfotándose primero de too na so propia fuercia, manifiéstase en plenu enfotu de victoria.
Declaramos el drechu del pueblu d'Irlanda a la posesión d'Irlanda y el control ensin restricciones de los destinos irlandeses, a ser soberanos y irrevocables. La llonga usurpación d'esti drechu per parte de gobiernu y persones estranxeros nun estinguió'l drechu, nin pue nunca estinguíse, sacantes per aciu la destrucción del pueblu irlandés. En cada xeneración el pueblu irlandés manifestó'l so drechu a la llibertá nacional y soberanía; seis vegaes, nos postreros trescientos años, manifestólu per aciu les armes. Basándonos nesti drechu fundamental y, de nueves, manifestándolu coles armes énte'l mundu, nós, por tanto, proclamamos la República Irlandesa como un Estáu Independiente Soberanu, y entregamos les nueses vides y les vides de los nuesos camaraes n'armes a la causa de la so llibertá,
La República Irlandesa tien drechu, y por tanto reclama, la fidelidá de tou irlandés ya irlandesa. La República garantiza la llibertá relixosa y civil, la igualdá de drechos ya la igualdá d'oportunidaes a tolos sos ciudadanos, y declárase resuelta persiguir la felicidá y prosperidá de tola nación y de toles sos partes, queriendo a tolos fíos de la nación igualitariamente, y escaeciendo les diferencies fomentaes con procuru por un gobiernu estranxeru, que xebraron una minoría de la mayoría nel pasáu.
Hasta que les nueses armes nun lleven el momentu oportunu pal establecimientu d'un Gobiernu Nacional permanente, representativu de tol pueblu d'Irlanda y escoyíu por sufraxu de tolos homes y muyeres, el gobiernu provisional, constituyíu pola presente, va alministrar los asuntos civiles y militares de la República cola confianza del pueblu.
Nós ponemos la causa de la República Irlandesa so la proteición del Más Grande Dios, les bendiciones de quien invocamos percima de les nueses armes, y rogamos que nengún de los que sirve esta causa la deshonre por cobardía, inhumanidá o rampiña. Nesta hora suprema la nación irlandesa, pol valor y la disciplina, y pola predisposición de los sos fíos a sacrificase pol bien común, ha de probase digna del augustu destín al que ta llamada.
Roblao en nome del Gobiernu Provisional:
THOMAS J. CLARKE
SÍAN Mac DIARMADA; THOMAS MacDONAGH
PH PEARSE; EAMONN CEANNT
JAMES CONNOLLY; JOSEPH PLUNKETT
}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |títulu=Michael Collins : a biography|URL=https://www.worldcat.org/oclc/25965883|editorial=Hutchinson|isbn=0091741068|añu=|editor=|idioma=en}}
* {{cita llibru |títulu=De Valera : long fellow, long shadow|URL=https://archive.org/details/devaleralongfell00coog|editorial=Hutchinson|isbn=009175030X|añu=|editor=|idioma=en}}
* {{cita llibru |títulu=On the Easter Proclamation: And Other Declarations|añu=1997|editorial=Four Courts Press|isbn=9781851823222|URL=|editor=|idioma=en}}
* {{cita llibru |títulu=The Easter Rising: a guide to Dublin in 1916|URL=https://www.worldcat.org/oclc/59421250|editorial=O'Brien|isbn=086278638X|añu=|editor=|idioma=en}}
* {{cita llibru |títulu=The Irish Republic|URL=https://books.google.es/books?id=XGi0DAEACAAJ|editorial=V. Gollancz Limited|idioma=en|añu=|isbn=|editor=}}
* {{cita llibru |títulu=Irish Political Documents: 1916–1949|URL=http://worldcat.org/oclc/466232928|editorial=Ireland|isbn=0716524228|añu=|editor=|idioma=en}}
* {{cita llibru |títulu=The 1916 Proclamation|URL=https://books.google.es/books?id=VFgiAQAAIAAJ|editorial=Anvil|isbn=9780937702192|idioma=en|añu=|editor=}}
== Notes ==
<references group="nota" responsive="1"></references>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{Traducíu ref|en|Proclamation of the Irish Republic|oldid=893518567|fecha=22 d'abril de 2019}}
* [https://web.archive.org/web/20161204170844/http://the1916proclamation.ie/ Web oficial de la Proclamación de la República Irlandesa]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Declaraciones d'independencia]]
[[Categoría:Historia d'Irlanda]]
n00es1omqp1cnq538nw62bl952hufcz
Plantía:Xeodatos Aude
10
253977
4489575
3533213
2026-04-30T04:32:50Z
CommonsDelinker
488
Replacing Drapeau_non-offiicel_fr_département_Aude.svg with [[File:Drapeau_non-officiel_fr_département_Aude.svg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR3|Criterion 3]] (obvious error) · officiel
4489575
wikitext
text/x-wiki
{{ {{{1<noinclude>|amosar xeodatos</noinclude>}}}
| alies = Aude
| bandera alies = Drapeau non-officiel fr département Aude.svg
| tamañu = {{{tamañu|}}}
| nome = {{{nome|}}}
| variante = {{{variante|}}}
| altlink = {{{altlink|}}}
}}<noinclude>[[Categoría:Wikipedia:Plantíes de xeodatos de Francia|Aude]]</noinclude>
851z2ryte82sksa5zanksio4x7p8t8k
Usuariu:James500
2
260324
4489518
3761849
2026-04-29T17:50:55Z
James500
45092
Remove template
4489518
wikitext
text/x-wiki
{{User en}}
[[en:User:James500]]
8qg3jmqtgozy4dag2g50f63w7qedex0
Alberto Vázquez García
0
269841
4489591
4204949
2026-04-30T07:47:05Z
~2026-26309-97
147618
4489591
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Alberto Vázquez García''' {{nym}}, tamién conocíu como '''Berto Vázquez''', ye un [[artista gráficu]], [[dibuxante]], direutor de [[curtiumetraxes]] y [[documentalista]] asturianu.
En 2017 recibió el [[Premiu Alfonso Iglesias de cómic en llingua asturiana|IX premiu ''Alfonso Iglesias'' de cómic]] pola so obra ''Los llazos coloraos'', sobre les [[Fuelga minera d'Asturies de 1962|fuelgues]] de la minería [[Asturies|asturiana]],<ref name="astur">{{cita web |url=https://asturies.com/noticies/vazquez-garcia-lleval-ix-premiu-alfonso-iglesias-de-comic |títulu=Vázquez García lleva’l IX Premiu Alfonso Iglesias de cómic |idioma=ast |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20240116142107/https://asturies.com/noticies/vazquez-garcia-lleval-ix-premiu-alfonso-iglesias-de-comic |fechaarchivu=2024-01-16 }}</ref> y tamién la edición de 2020 pola obra ''El sol na escombrera''.<ref>{{cita web |url=https://www.elcomercio.es/culturas/libros/escombrera-alberto-vazquez-20200903000825-ntvo.html |títulu='El sol na escombrera' de Alberto Vázquez, Premio Alfonso Iglesias |idioma=es |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20240619091044/https://www.elcomercio.es/culturas/libros/escombrera-alberto-vazquez-20200903000825-ntvo.html |fechaarchivu=2024-06-19 }}</ref>
En 2020 ganó otra vez na XII edición del premiu, cola so obra ''El sol na escombrera'', les memories d'un neñu d'Ablaña (Mieres).
== Obres ==
=== Cómic ===
* ''[[Los llazos coloraos]]''
* ''[[El sol na escombrera]]''
=== Documentales ===
* ''La luz que vino del corazón de la tierra''
* ''34-45, diez asturianos nel exiliu francés'' (2012)
* ''Combatientes de los días que llegan'' (2010)
* ''Poca ropa: la llucha contra la dictadura franquista en Mieres'' (2008)
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1969||Vázquez García, Alberto}}
[[Categoría:Persones de Mieres]]
8q7uqa8qhp89em4slzh2izwdxlkcvm6
4489606
4489591
2026-04-30T10:24:12Z
Zapipedia
58674
Referencia
4489606
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Alberto Vázquez García''' {{nym}}, tamién conocíu como '''Berto Vázquez''', ye un [[artista gráficu]], [[dibuxante]], direutor de [[curtiumetraxes]] y [[documentalista]] asturianu.
En 2017 recibió el [[Premiu Alfonso Iglesias de cómic en llingua asturiana|IX premiu ''Alfonso Iglesias'' de cómic]] pola so obra ''Los llazos coloraos'', sobre les [[Fuelga minera d'Asturies de 1962|fuelgues]] de la minería [[Asturies|asturiana]],<ref name="astur">{{cita web |url=https://asturies.com/noticies/vazquez-garcia-lleval-ix-premiu-alfonso-iglesias-de-comic |títulu=Vázquez García lleva’l IX Premiu Alfonso Iglesias de cómic |idioma=ast |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20240116142107/https://asturies.com/noticies/vazquez-garcia-lleval-ix-premiu-alfonso-iglesias-de-comic |fechaarchivu=2024-01-16 }}</ref> y tamién la edición de 2020 pola obra ''El sol na escombrera''.<ref>{{cita web |url=https://www.elcomercio.es/culturas/libros/escombrera-alberto-vazquez-20200903000825-ntvo.html |títulu='El sol na escombrera' de Alberto Vázquez, Premio Alfonso Iglesias |idioma=es |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20240619091044/https://www.elcomercio.es/culturas/libros/escombrera-alberto-vazquez-20200903000825-ntvo.html |fechaarchivu=2024-06-19 }}</ref>
En 2020 ganó otra vez na XII edición del premiu, cola so obra ''El sol na escombrera'', les memories d'un neñu d'Ablaña (Mieres).<ref>Alonso, Diego Díaz (14 de payares de 2020). «[https://www.nortes.me/2020/11/14/en-clase-no-me-explicaban-porque-tenia-vecinos-que-habian-estado-presos/ "En clase no me explicaban por qué tenía vecinos que habían estado presos"]». ''Nortes | Centradas en la periferia''. Consultáu'l 30 d'abril de 2026.</ref>
== Obres ==
=== Cómic ===
* ''[[Los llazos coloraos]]''
* ''[[El sol na escombrera]]''
=== Documentales ===
* ''La luz que vino del corazón de la tierra''
* ''34-45, diez asturianos nel exiliu francés'' (2012)
* ''Combatientes de los días que llegan'' (2010)
* ''Poca ropa: la llucha contra la dictadura franquista en Mieres'' (2008)
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1969||Vázquez García, Alberto}}
[[Categoría:Persones de Mieres]]
lyaverdw6mau0w0kfedrn3joqoj14az
Usuariu:Dostojewskij/Collaboraciones
2
277252
4489534
4489061
2026-04-29T19:55:20Z
Dostojewskij
25653
29 abr 2026
4489534
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Linguistic map of asturleonese es.svg|thumb|[[Asturianu]]]]
{| align="center" border="0" cellpadding="5" cellspacing="2" style="border: 1px solid #A4FFA4; background-color: #F3FFF3; border: 5px solid #F3FFF3"
|-
|
* ID d'usuariu: 25.653
* Data de rexistru: 2014-07-21
|-
|}
{| class="wikitable"
|-
! Date !! Live edits !! Deleted edits !! Total edits !! Main !! Pages edited (total)
|-
| 20 avi 2014 || 1 || 0 || 1 || 1 || 1
|-
| 18 mar 2025 || 19 || 0 || 19 || 15 || 17
|-
| 23 xun 2025 || 24 || 0 || 24 || 19 || 22
|-
| 11 xin 2026 || 62 || 0 || 62 || 56 || 58
|-
| 20 xin 2026 || '''100''' || 0 || '''100''' || 93 || 89
|-
| 26 xin 2026 || 108 || 0 || 108 || '''100''' || 94
|-
| 26 xin 2026 || <span style="color:#0000FF">111</span> || 0 || <span style="color:#0000FF">111</span> || 102 || 97
|-
| 27 xin 2026 || 117 || 0 || 117 || 107 || '''101'''
|-
| 4 mar 2026 || '''206''' || 0 || '''206''' || 195 || 155
|-
| 16 mar 2026 || 242 || 0 || 242 || '''230''' || 180
|-
| 15 abr 2026 || 285 || 0 || 285 || 271 || '''208'''
|-
| 25 abr 2026 || '''303''' || 0 || '''303''' || 288 || 221
|-
| 29 abr 2026 || 319 || 0 || 319 || '''303''' || 228
|-
! Date !! Ediciones en vivo !! Ediciones desaniciaes !! Total d'ediciones !! Artículu !! Páxines editaes (total)
|-
|}
== Cuentes del añu ==
[[Ficheru:Flag of Asturias (gala).svg|thumb|[[Bandera d'Asturies]]]]
{| class="wikitable"
|-
! Year !! Live edits !! Deleted edits !! Total edits !! Namespace Main
|-
| 2014 || 1 || 0 || 1 || 1
|-
| 2015 || 2 || 0 || 2 || 1
|-
| 2016 || 2 || 0 || 2 || 2
|-style='background:#DDAA77'
| 2017 || 3 || 0 || 3 || 2
|-style='background:#DDAA77'
| 2018 || 3 || 0 || 3 || 2
|-
| 2019 || 1 || 0 || 1 || 1
|-
| 2020 || 0 || 0 || 0 || 0
|-
| 2021 || 1 || 0 || 1 || 1
|-
| 2022 || 2 || 0 || 2 || 2
|-
| 2023 || 0 || 0 || 0 || 0
|-
| 2024 || 2 || 0 || 2 || 2
|-style='background:#C0C0C0'
| 2025 || 44 || 0 || 44 || 41
|-style='background:#FFEE77'
| 2026<br/><small><small>(29.04.2026)</small></small> || '''258''' || 0 || '''258''' || '''248'''
|-
|}
* [https://xtools.wmflabs.org/ec/ast.wikipedia.org/Dostojewskij xtools.wmflabs]
* [https://ast.wikiscan.org/?menu=userstats&user=Dostojewskij ast.wikiscan]
<div style="border: 3px solid green; margin: 2px; background-color: white;"><div style="margin: 10px;">
* [[Ficheru:Wikidata-logo.svg|20px]] [[wikidata:User:Dostojewskij/Contributions]]
* [[Ficheru:Commons-logo.svg|20px]] [[commons:User:Dostojewskij/Contributions]]
</div></div>
[[de:Benutzer:Dostojewskij/Bearbeitungen]]
[[ca:Usuari:Dostojewskij/Contribucions]]
[[oc:Utilizaire:Dostojewskij/Contribucions]]
[[ru:Участник:Dostojewskij/Мои правки]]
[[pl:Wikipedysta:Dostojewskij/Wkład]]
[[nl:Gebruiker:Dostojewskij/Gebruikersbijdragen]]
[[fr:Utilisateur:Dostojewskij/Contributions]]
[[scn:Utenti:Dostojewskij/Cuntribbuti]]
[[pt:Usuário(a):Dostojewskij/Contribuições]]
[[en:User:Dostojewskij/Contributions]]
[[es:Usuario:Dostojewskij/Contribuciones]]
[[uk:Користувач:Dostojewskij/Внесок]]
[[no:Bruker:Dostojewskij/Bidrag]]
[[wuu:User:Dostojewskij/我个贡献]]
[[sv:Användare:Dostojewskij/Bidrag]]
[[zh-min-nan:Iōng-chiá:Dostojewskij/Kòng-hiàn]]
[[cs:Wikipedista:Dostojewskij/Příspěvky]]
[[ht:Itilizatè:Dostojewskij/Kontribisyon]]
[[bg:Потребител:Dostojewskij/Приноси]]
[[ro:Utilizator:Dostojewskij/Contribuții]]
[[lv:Dalībnieks:Dostojewskij/Devums]]
[[tr:Kullanıcı:Dostojewskij/Katkılarım]]
[[mai:प्रयोगकर्ता:Dostojewskij/योगदान]]
[[id:Pengguna:Dostojewskij/Kontribusi]]
[[mg:Mpikambana:Dostojewskij/Fandraisan'anjara]]
[[da:Bruger:Dostojewskij/Bidrag]]
[[bn:ব্যবহারকারী:Dostojewskij/অবদান]]
[[ml:ഉപയോക്താവ്:Dostojewskij/സംഭാവനകൾ]]
[[lmo:Utent:Dostojewskij/Contribuzzion]]
[[szl:Używacz:Dostojewskij/Edycyje]]
[[crh:Qullanıcı:Dostojewskij/İsseler]]
[[kn:ಸದಸ್ಯ:Dostojewskij/ನನ್ನ ಕಾಣಿಕೆಗಳು]]
[[ky:Колдонуучу:Dostojewskij/Салымдарым]]
[[mk:Корисник:Dostojewskij/Придонеси]]
[[sk:Redaktor:Dostojewskij/Príspevky]]
[[ne:प्रयोगकर्ता:Dostojewskij/मेरो योगदानहरू]]
[[ko:사용자:Dostojewskij/기여]]
[[zh:User:Dostojewskij/贡献]]
[[ja:利用者:Dostojewskij/投稿記録]]
[[kk:Қатысушы:Dostojewskij/Үлесім]]
[[it:Utente:Dostojewskij/Contributi]]
[[be:Удзельнік:Dostojewskij/Уклад]]
[[pa:ਵਰਤੋਂਕਾਰ:Dostojewskij/ਯੋਗਦਾਨ]]
[[fi:Käyttäjä:Dostojewskij/Muokkaukset]]
[[ceb:Gumagamit:Dostojewskij/Mga tampo]]
[[hi:सदस्य:Dostojewskij/योगदान]]
[[uz:Foydalanuvchi:Dostojewskij/Hissam]]
[[ms:Pengguna:Dostojewskij/Sumbangan]]
[[la:Usor:Dostojewskij/Conlationes]]
[[sat:ᱵᱮᱵᱷᱟᱨᱤᱭᱟᱹ:Dostojewskij/ᱮᱱᱮᱢᱠᱩ]]
[[bcl:Paragamit:Dostojewskij/Mga ambag]]
[[nn:Brukar:Dostojewskij/Bidrag]]
[[pam:User:Dostojewskij/Deng ambag]]
[[fa:کاربر:Dostojewskij/مشارکتها]]
[[bs:Korisnik:Dostojewskij/Doprinosi]]
[[vi:Thành viên:Dostojewskij/Đóng góp]]
[[tg:Корбар:Dostojewskij/Ҳисса]]
[[cv:Хутшăнакан:Dostojewskij/Хывнӑ тӳпе]]
[[mn:Хэрэглэгч:Dostojewskij/Хэрэглэгчийн хувь нэмэр]]
[[sq:Përdoruesi:Dostojewskij/Kontributet]]
[[tl:Tagagamit:Dostojewskij/Mga ambag ko]]
[[mr:सदस्य:Dostojewskij/माझे योगदान]]
[[simple:User:Dostojewskij/My changes]]
[[te:వాడుకరి:Dostojewskij/నా మార్పులు]]
[[sh:Korisnik:Dostojewskij/Doprinos]]
[[so:User:Dostojewskij/Ku darsashooyinka]]
[[af:Gebruiker:Dostojewskij/Bydraes]]
[[et:Kasutaja:Dostojewskij/Kaastöö]]
[[nds:Bruker:Dostojewskij/Mien Arbeid]]
[[yo:Oníṣe:Dostojewskij/Àwọn àfikún]]
[[az:İstifadəçi:Dostojewskij/Töhfələrim]]
[[war:Gumaramit:Dostojewskij/Akon mga ámot]]
[[sco:Uiser:Dostojewskij/Contreibutions]]
[[sl:Uporabnik:Dostojewskij/Prispevki]]
[[se:Geavaheaddji:Dostojewskij/Mu rievdadusat]]
[[vec:Utensa:Dostojewskij/Contribusion]]
[[eu:Lankide:Dostojewskij/Nire ekarpenak]]
[[bar:Nutza:Dostojewskij/Mei Gschriebnas]]
[[dty:प्रयोगकर्ता:Dostojewskij/मेरो योगदानहरू]]
[[hr:Suradnik:Dostojewskij/Doprinosi]]
[[jv:Naraguna:Dostojewskij/Pasumbang]]
[[be-tarask:Удзельнік:Dostojewskij/Унёсак]]
[[gl:Usuario:Dostojewskij/Contribucións]]
[[ka:მომხმარებელი:Dostojewskij/წვლილი]]
[[sc:Usuàriu:Dostojewskij/Contributos mios]]
[[sah:Кыттааччы:Dostojewskij/Суруйуу тиһилигэ]]
[[th:ผู้ใช้:Dostojewskij/ส่วนร่วม]]
[[ln:Utilisateur:Dostojewskij/Nkásá nakomí]]
[[si:පරිශීලක:Dostojewskij/මගේ දායකත්වය]]
[[eo:Uzanto:Dostojewskij/Kontribuoj]]
[[ku:Bikarhêner:Dostojewskij/Beşdariyên min]]
[[kw:Devnydhyer:Dostojewskij/Kevrohow]]
[[sw:Mtumiaji:Dostojewskij/Michango]]
[[ta:பயனர்:Dostojewskij/பங்களிப்புக்கள்]]
[[kaa:Paydalanıwshı:Dostojewskij/Úlesim]]
[[sr:Корисник:Dostojewskij/Доприноси]]
[[cy:Defnyddiwr:Dostojewskij/Fy nghyfraniadau]]
[[lt:Naudotojas:Dostojewskij/Mano indėlis]]
[[ga:Úsáideoir:Dostojewskij/Iarrachtaí]]
[[el:Χρήστης:Dostojewskij/Η συνεισφορά μου]]
[[hy:Մասնակից:Dostojewskij/Ներդրում]]
[[li:Gebroeker:Dostojewskij/Mien biedrages]]
[[hu:Szerkesztő:Dostojewskij/Közreműködések]]
[[rue:Хоснователь:Dostojewskij/Приспівкы]]
[[mhr:Пайдаланыше:Dostojewskij/Мыйын надырем]]
[[an:Usuario:Dostojewskij/Contribucions]]
[[qu:Ruraq:Dostojewskij/Llamk'apusqaykuna]]
[[vep:Kävutai:Dostojewskij/Tehtud rad]]
[[lo:ຜູ້ໃຊ້:Dostojewskij/ປະກອບສ່ວນ]]
[[olo:Käyttäi:Dostojewskij/Kohendukset]]
[[ha:User:Dostojewskij/Gudummawa]]
[[is:Notandi:Dostojewskij/Framlög]]
[[lb:Benotzer:Dostojewskij/Kontributiounen]]
[[io:Uzanto:Dostojewskij/Mea adportado]]
[[os:Архайæг:Dostojewskij/Бавæрд]]
[[gan:用戶:Dostojewskij/貢獻]]
[[su:Pamaké:Dostojewskij/Kontribusi kuring]]
[[or:ବ୍ୟବହାରକାରୀ:Dostojewskij/ଅବଦାନ]]
[[pdc:Yuuser:Dostojewskij/Mei Ardickele]]
[[haw:Mea hoʻohana:Dostojewskij/He aha ka'u i lūlū ai]]
[[hsb:Wužiwar:Dostojewskij/Přinoški]]
pe9h997y4od83ihcnbqyv9hu6wh4iv9
Rellaciones Asturies-China
0
279054
4489589
4405645
2026-04-30T07:26:41Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 6 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489589
wikitext
text/x-wiki
Les '''rellaciones ente [[Asturies]] y [[China]]''' carauterícense por una creciente integración migratoria, vínculos económicos estratéxicos y intercamios culturales.
Anque la conexón ye relativamente recién (desenvuelta principalmente dende los [[años 1990]]), consolidóse como un elementu dinámicu de la globalización rexonal, con proyeutos que van dende collaboraciones industriales hasta intercambios artísticos promovíos poles instituciones asturianes.
=== Migración histórica y comunidá actual ===
El primer inmigrante chinu documentáu n’Asturies foi [[Hsiao Niu Wei Yang]], instaláu en [[Xixón]] nos [[años 1960]] como restaurador. La migración intensificóse nos [[años 1990]], concentrándose especialmente n’[[Siero]], onde güei reside una parte significativa de la comunidá china asturiana, dedicada principalmente al comerciu minorista y hostelería.<ref>{{cite news |title=La comunidad china supera las 1.500 personas en Asturias |work=RTPA |date=2023 |url=https://www.rtpa.es/noticias-asturias:La-comunidad-china-supera-las-1.500-personas-en-Asturias_111519900148.html |access-date=19 August 2025}}</ref> En datos más recientes, el padrón municipal refleja aproximadamiente a **2 500 residentes chinos** en Asturias, una de les comunidaes extranxeres más importantes del Principáu.<ref>{{cite web |title=Estadística del Padrón Continuo: población extranjera por nacionalidad |publisher=INE |url=https://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?L=0&file=02005.px&path=%2Ft20%2Fe245%2Fp08%2Fl0%2F |access-date=19 August 2025}}</ref>
En [[2005]] fundóse la primer '''Asociación d'Inmigrantes Chinos n'Asturies''' (AICA), con sede en Siero. Esta asociación organiza eventos como’l [[Añu Nuevu Chinu|Añu Nuevu Lunar]], con danza del dragón, talleres de caligrafía y cursos d’asturianu pa facilitar la integración.<ref>{{cite web |title=Una familia transnacional: la inmigración china en España |work=ResearchGate |url=https://www.researchgate.net/publication/359436643_Una_familia_transnacional_la_inmigracion_china_en_Espana |access-date=19 August 2025}}</ref> Dempués, na edición de [[2025]], l'actuación atrajo a más de mil persones, con demostraciones gastronómiques y ceremonies del té.<ref>{{cite news |title=RTPA - Año nuevo chino en Asturias reúne a más de mil personas |work=RTPA |date=2025 |url=https://www.rtpa.es/suplementos/familia: Año nuevo chino en Siero |access-date=19 August 2025 }}</ref>
=== Rellaciones económicas ===
Dende [[2010]], l’axencia [[Asturex]] impulsó vínculos comerciales con China:
* Exportaciones asturianes incluyeron equipamientu industrial, **quesu Cabrales** (unas 120 tonelaes añales a partir de 2021) y **sidra**, con una crecedera del 40 % ente 2020 y 2024.<ref name="INE2010">{{cite web |title=Estadística del Padrón Continuo... |publisher=INE |url=https://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?file=02005.px&path=%2Ft20%2Fe245%2Fp08%2Fl0%2F |access-date=19 August 2025}}</ref>
* En inversiones, destaca'l establecimientu del centru I+D de **Chery Automobile** en [[Xixón]] ([[2023]]), y la compra d’una planta embotelladora pola empresa **Hijos de Rivera** en [[Llanera]] ([[2021]]).<ref>{{cite news |title=Chery abre un centro I+D en Asturias |work=El Comercio |date=2023 |url=https://www.elcomercio.es/asturias/chery-centro-id-asturias-2023.html |access-date=19 August 2025}}</ref>
* Enenerxías verdes: collaboraciones recien trabajan con empresas como CTG o Huawei nel marcu del foru *Asturies, tierra d'oportunidaes* en 2025.<ref>{{cite news |title=Asturex y empresas chinas impulsan energías renovables |work=La Nueva España |date=2025 |url=https://www.lne.es/asturias/asturex-chinas-energias-2025.html |access-date=19 August 2025 }}</ref>
=== Intercambiu cultural ===
==== Proyeición asturiana en China ====
* **Arte**: En [[2024]], seis artistes asturianos espunxeron na Feria d’Arte de Shanghái, y reproducciones de cuadros de Sorolla del [[Muséu de Belles Artes d’Asturies]] exhibiéronse nel metro de Shanghái, llegando a millones d’viaxeros al añu.<ref>{{cite web |title=Artistas asturianos en Shanghái y Sorolla en el metro |work=Institutu Cervantes |date=2024 |url=https://www.cervantes.es/shanghai-arte-asturias-2024.html |access-date=19 August 2025}}</ref>
* **Llingua asturiana**: Dende 2020, la Universidá d’Estudios Estranxeros de [[Beixín]] ufierta asturianu como optativu, con materiales desendolcaos pola [[Academia de la Llingua Asturiana]].<ref>{{cite web |title=Asturian language taught in Beijing university |work=Academia de la Llingua Asturiana |date=2022 |url=https://www.academiadelallingua.com/beijing-curso-asturianu.html |access-date=19 August 2025}}</ref>
==== Presencia china n’Asturies ====
* **Centros culturales**: L’AICA ufierta talleres de mandarín y organiza esposiciones como *Porzolana Ming: arte y simbolismu* nel [[Muséu d’Historia d’Uviéu]] (2023).<ref>{{cite news |title=Exposición “Porzolana Ming” en Uviéu |work=La Nueva España |date=2023 |url=https://www.lne.es/asturias/porzolana-ming-museu-historia-2023.html |access-date=19 August 2025 }}</ref>
* **Gastronomía**: El restorán *Gran Muralla* d’Uviéu organizó tastiaos de **quesu Cabrales con té Pu-erh**, impulsáu pola Conseyería de Cultura.<ref>{{cite news |title=Gran Muralla fusiona Cabrales y té Pu-erh |work=El Comercio |date=2024 |url=https://www.elcomercio.es/asturias/gran-muralla-cabrales-pu-erh-2024.html |access-date=19 August 2025}}</ref>
=== Acuerdos institucionales ===
* **Memorándum Asturias-Jiangsu** (2016): cooperación en sostenibilidá minera y turismu rural.<ref>{{cite web |title=Acuerdo Asturias-Jiangsu 2016 |work=Gobierno del Principado |date=2016 |url=https://www.asturias.es/asuntos-internacionales-acuerdo-jiangsu-2016.html |access-date=19 August 2025 }}</ref>
* **Protocolo Uviéu-Guangzhou** (2019): intercambiu universitariu ente la [[Universidá d’Uviéu]] y la South China University of Technology.<ref>{{cite web |title=Universidá d’Uviéu firma convenio con Guangzhou |work=Universidá d’Uviéu |date=2019 |url=https://www.uniovi.es/noticias-uviéu-guangzhou-2019.html |access-date=19 August 2025 }}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Inmigración n’Asturies]]
* [[Asturex]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Alcuerdos internacionales del Principáu |2=https://www.asturias.es/portal/site/asturias/menuitem.7d75e3140d1cd0e2b78d4f73500362a0/?vgnextoid=8d5a5e7a5f3b4710VgnVCM10000098030a0aRCRD |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* [https://www.facebook.com/chinosenasturias Asociación d'Inmigrantes Chinos n'Asturies]
{{Control d'autoridaes}}
[[Categoría:Rellaciones internacionales d'Asturies]]
[[Categoría:Inmigración n'Asturies]]
i1u9qnts95684sldbu49r4e0odpqh0a
Puntos estremos d'Azerbaixán
0
283502
4489548
4484095
2026-04-29T21:54:36Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4489548
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Aj-map.png|thumb|Mapa d'Azerbaixán]]
Los '''puntos estremos d'[[Azerbaixán]]''' son aquelles llocalizaciones del país que, en rellación a la so posición xeográfica o altor, tienen dimensiones estremes (máximes o mínimes).
== Puntos xeográficos estremos ==
=== Azerbaixán ===
Esta seición incluye únicamente la zona central contigua d'Azerbaixán.
* Puntu más al norte: [[Khachmaz]] ({{coord|41|54|N|46|25|E|region:AZ|name=Khachmaz (North)}})
* Puntu más al sur: cerca de [[Tangov]], [[Astara, Azerbaixán|Astara]] ({{coord|38|24|N|48|39|E|region:AZ|name=near Tangov (South)}})
* Puntu más al oeste:
** Cerca de [[İkinci Şıxlı]], [[Qazakh]] ({{coord|41|18|N|45|0|E|region:AZ|name=near Inkinci Sixli (West)}})
** L'[[enclave]] de [[Yuxari Askipara]], esta situado un poco más al oeste ({{coord|41|04|N|45|01|E|region:AZ|name=enclave of Yuxari Askipara (West)}})
* Puntu más al este: [[Çilov]], [[Baku]] ({{coord|40|18|N|50|33|E|region:AZ|name=Jiloy (East)}})
=== Naxçıvan ===
Esta seición incluye únicamente l'[[exclave]] de [[República Autónoma de Naxçıvan|Naxçıvan]].
* Puntu más al norte:
** Cerca de [[Günnüt]], [[Sharur]] ({{coord|39|46|N|45|4|E}})
** L'enclave de [[Karki, Azerbaixán|Karki]], esta situado un poco más al norte ({{coord|39|48|N|44|58|E|region:AZ|name=Karki (North)}})
* Puntu más al este: [[Ordubad]] ({{coord|38|51|N|46|9|E|region:AZ|name=Ordubad (South)}})
* Puntu más al oeste: [[Sadarak]] ({{coord|39|42|N|44|46|E|region:AZ}})
* Puntu más al este: Ordubad ({{coord|38|51|N|46|9|E|region:AZ}})
== Puntos de mayor elevación ==
* Puntu d'altitú máxima: [[Monte Bazardüzü]], 4.466 m<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/azerbaijan/|obra=CIA World Factbook|títulu=Azerbaijan|fecha=10 d'avientu de 2025|idioma=en|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20251203212006/https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/azerbaijan/|fechaarchivu=2025-12-03}}</ref> ({{coord|41|13|14|N|47|51|28|E|region:AZ|name=Bazardüzü (highest)}})
* Puntu d'altitú mínima: [[Mar Caspiu]], -28 m<ref name=":0" />
== Ver tamién ==
* [[Puntos estremos de la Tierra]]
* [[Puntos estremos d'Asia]]
* [[Xeografía d'Azerbaixán]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{traducíu ref|en|Extreme points of Azerbaijan}}
{{ORDENAR:Azerbaixán}}
{{Control d'autoridaes}}
[[Categoría:Xeografía d'Azerbaixán]]
lgadpsvo5hhq7ks5scex7ic906hb8c8
Bancu Centurión
0
283781
4489607
4489377
2026-04-30T10:30:33Z
Zapipedia
58674
Correxíu
4489607
wikitext
text/x-wiki
{{Xeografía}}
'''Centurion Bank''' ye un arrecife sumorgau [[Atolón|atoll]] estructuráu nel Suroeste del [[Archipiélagu de Chagos]], ta situau al Sureste, con mas de tres kilómetros de llargu. El so área ye de unos 25 kilometros cuadrados {{Convert|25|km2|1}}. La tierra de cierre del Bancu ye l'atolón Egmont llocalizáu al NNE. El Centurion Bank ye el que ta situau mas al Sur del grupu de Chagos.<ref>[https://chagos-trust.org/ Archipiélagu de Chagos]</ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
*[https://www.un.org/depts/los/clcs_new/submissions_files/mus1_82_2019/MCSS-ES-MAP-2.pdf Archipiélagu de Chagos, mapa, Mercator projection WGS84 Datum, Background Grid: Amante, C. and B.W. Eakins, 2009. ETOPO1 1 Arc-Minute Global Relief Model: Procedures, Data Sources and Analysis. NOAA Technical Memorandum NESDIS NGDC-24. National Geophysical Data Center, NOAA. doi:10.7289/V5C8276M [14/08/2015]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Archipiélagu de Chagos]]
[[Categoría:Islles del Océanu índicu]]
93wx1c0xfzyvl3qmh3cq6vbbazqdgwg
Independentismu aragonés
0
283785
4489540
2026-04-29T20:42:28Z
Doncsecz~enwiki
108305
/* Independentismu aragonés */
4489540
wikitext
text/x-wiki
[[Imaxe:En a tuya man.jpg|thumb|Manifestación pola independencia d'Aragón]]
L''''independentismu aragonés''' ({{lang-an|Independentismo aragonés}}) ye una corriente política que defende la independencia d'[[Aragón]] respecto al [[España|Estáu español]]. Nun se debe confundir independentismu con [[nacionalismu aragonés]], yá que son dos conceutos que pueden tener diferencies. El [[nacionalismu]] nun quier necesariamente la independencia total del territoriu, ente que esti ye el principal oxetivu del [[independentismu]].
== Na actualidá ==
Anguaño decláranse independentistes delles organizaciones, sindicatos y partíos políticos aragoneses como [[Puyalón de Cuchas]], [[Chobenalla Aragonesista]] (antigües xuventues de [[Chunta Aragonesista]], anguaño integraes en [[Purna]]), el centru social [[A Enrestida]] en [[Zaragoza]], el sindicatu d'estudiantes [[SEIRA]], la organización xuvenil Purna (dientro de la coalición [[Bloque Independentista de Cuchas]]); el [[Sindicato Obrero Aragonés]] (SOA), [[Estado Aragonés]] y dellos sectores de la Chunta Aragonesista.
Suelen emplegar como símbolu del independentismu aragonés distintes variantes de la tradicional [[bandera d'Aragón]], llamaes [[Estrelada aragonesa|estreladas]]. Les versiones más conocíes son la estrelada colorada (Una cuatribarrada con una estrella colorada en mediu) y la estrelada de [[Gaspar Torrente]] (Una cuatribarrada con un cantón azul na parte superior izquierda con una estrella blanca dientro), siendo la estrelada colorada la que gocia de mayor esperdimientu y utilizada inclusive ente xente ensin afiliación independentista (como los [[Colectivos de Jóvenes Comunistas]] y el [[Partíu Comunista de los Pueblos d'España]] n'Aragón). Tamién puedense reparase en delles manifestaciones y dellos conciertos de música popular aragonesa.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
* {{cita web |títulu=El independentismo aragonés avanza en referencialidad |url=https://gara.naiz.eus/paperezkoa/20110719/279897/es/El-independentismo-aragones-avanza-referencialidad |autor=Martxelo Díaz |obra=Gara |fecha=19.7.2011 |fechaaccesu=29.4.2026 |idioma=es }}
* {{cita web |títulu=Independentismo ocultadizo |url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2018/09/09/independentismo-ocultadizo-469831.html |autor=Guillermo Fatás |obra=Heraldo |fecha=9.9.2018 |fechaaccesu=29.4.2026 |idioma=es }}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Política d'Aragón]]
[[Categoría:Nacionalismu aragonés]]
[[Categoría:Independentismu]]
ji1xg3w3elvinn9f066aaksvyngs6bk
Nacionalismu estremeñu
0
283786
4489610
2026-04-30T11:48:04Z
Doncsecz~enwiki
108305
/* Nacionalismu estremeñu */
4489610
wikitext
text/x-wiki
[[Imaxe:Bandera Nacionalista Extremadura.svg|thumb|Bandera nacionalista estremeña]]
El '''nacionalismu estremeñu''' ye un movimientu políticu poco desenvueltu n'[[Estremadura]].
Na [[comunidá autónoma]] d'[[Estremadura]] esistieron intentos de crear movimientos que fueren más allá del típicu [[rexonalismu]] estremeñu que nun espolletaron. Anguaño nun esisten movimientos dafechu nacionalistes estremeños entamaos nin partíos nacionalistes rexistraos. Sicasí, el [[Partíu Rexonalista Estremeñu]] de [[Cualición Estremeña]] (PREx-CREx) dio en 2007 un xiru nel que reconoz el calter de nación por Estremadura aunque ensin cambudar la so llínea rexonalista escontra un posible nacionalismu estremeñu.
Los más cercanos a estos enclinos suelen tener frecuentemente unes postures más reivindicatives escront l'[[Estremeñu|idioma estremeñu]] que los rexonalistes.
Como anécdota cabo destacar que'n 1999 inscribióse nel rexistru de partíos políticos el "Bloque Nacionalista Extremeño", que ciertu movimientu d'estrema izquierda d'ámbitu extremeñu nos años 80, el "Bloque Popular de Extremadura", tuvo relaciones con otros movimientos soberanistes o independentistes d'izquierda d'otres zones y el l'alcaldía de [[Majadas de Tiétar]].
Según les encuestes, los estremeños tán ente los que se sienten más identificaos con [[España]] o inclusive a la cabeza nesti aspeutu, ente que, a la pregunta de lo arguyosos que se sienten de pertenecer a Estremadura, les resultancies tamién tán ente los más altos. A la entruga na que se ponen en comparanza los sentimientos estremeñu y español, los resultancies nun son bien distintos a los d'otres comunidaes como [[Aragón]]. Nuna encuesta de CEPS-multiprofesional, en 2005 el 4,2% de los estremeños encuestaos afirmó sentise "namá estremeñu", so de too méntense les resultancies referíes al sentimientu español y estremeñu entre los estremeños, ente que nes encuestes del [[Centru d'Investigaciones Sociolóxiques]] la cifra bazcuyó ente el 0%.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
* {{cita web |títulu=Hª de España : Regionalismos y Nacionalismos |url=https://www.geohistoarteducativa.net/index.php/1-eso/h-de-espana/242-1-9-regionalismos-y-nacionalismos |autor= |obra=Geoshistoarteducativa |fecha= |fechaaccesu=30.4.2026 |idioma=es }}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Política d'Estremadura]]
[[Categoría:Nacionalismu]]
8we60vroiylsau3jcg92057ezyz0ofx