Saber computacional III

<mediawiki xmlns="http://www.mediawiki.org/xml/export-0.11/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.mediawiki.org/xml/export-0.11/ http://www.mediawiki.org/xml/export-0.11.xsd" version="0.11" xml:lang="en">
  <siteinfo>
    <sitename>Wikiversity</sitename>
    <dbname>betawikiversity</dbname>
    <base>https://beta.wikiversity.org/wiki/Main_Page</base>
    <generator>MediaWiki 1.46.0-wmf.23</generator>
    <case>first-letter</case>
    <namespaces>
      <namespace key="-2" case="first-letter">Media</namespace>
      <namespace key="-1" case="first-letter">Special</namespace>
      <namespace key="0" case="first-letter" />
      <namespace key="1" case="first-letter">Talk</namespace>
      <namespace key="2" case="first-letter">User</namespace>
      <namespace key="3" case="first-letter">User talk</namespace>
      <namespace key="4" case="first-letter">Wikiversity</namespace>
      <namespace key="5" case="first-letter">Wikiversity talk</namespace>
      <namespace key="6" case="first-letter">File</namespace>
      <namespace key="7" case="first-letter">File talk</namespace>
      <namespace key="8" case="first-letter">MediaWiki</namespace>
      <namespace key="9" case="first-letter">MediaWiki talk</namespace>
      <namespace key="10" case="first-letter">Template</namespace>
      <namespace key="11" case="first-letter">Template talk</namespace>
      <namespace key="12" case="first-letter">Help</namespace>
      <namespace key="13" case="first-letter">Help talk</namespace>
      <namespace key="14" case="first-letter">Category</namespace>
      <namespace key="15" case="first-letter">Category talk</namespace>
      <namespace key="710" case="first-letter">TimedText</namespace>
      <namespace key="711" case="first-letter">TimedText talk</namespace>
      <namespace key="828" case="first-letter">Module</namespace>
      <namespace key="829" case="first-letter">Module talk</namespace>
      <namespace key="1198" case="first-letter">Translations</namespace>
      <namespace key="1199" case="first-letter">Translations talk</namespace>
      <namespace key="1728" case="first-letter">Event</namespace>
      <namespace key="1729" case="first-letter">Event talk</namespace>
    </namespaces>
  </siteinfo>
  <page>
    <title>Saber computacional III</title>
    <ns>0</ns>
    <id>48263</id>
    <revision>
      <id>383806</id>
      <parentid>383805</parentid>
      <timestamp>2026-04-11T12:01:02Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Profev</username>
        <id>36331</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>/* La programació */ +lapsus</comment>
      <origin>383806</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="31520" sha1="7vtvgkbta6mpn4imbd0d2nfdvvm2roi" xml:space="preserve">[[File:Babbages Analytical Engine, 1834-1871. (9660574685).jpg|420px|thumb|La màquina analítica del matemàtic Charles Babbage totalment mecànic del 1837]]

Aquesta secció desenvolupa el coneixement bàsic dels algorismes per a la resolució de reptes i la seva aplicació a la computació.

{|style=&quot;border: 1px solid #b85; background:#fed&quot; cellspacing=&quot;8&quot;
|'''Definició'''. Un ''Algorisme'' és un conjunt estructurat d'instruccions orientades a cercar un objectiu.
|}

Un cop identificada una necessitat o problemàtica dins un context els objectius d'un algorisme poden ser analitzar, tractar o transformar dades o estats per fer diverses activitats resolutives dels objectius marcats.

Ruta del curs segons el BOE:

* Diagrames de flux i pseudocodi.(1ESO)

* Estructures condicionals.(2ESO)

* Bucles.(3ESO)

* Recursivitat i funcions.(4ESO-A i 4ESO-B)

=== La màquina ===

Des de molt antic s'utilitzen mecanismes per facilitar diverses feines tant militars com religioses, la troballa més impactant és '''el mecanismes d'Anticitera''', 87 a.C., un artefacte grec que preveu estats del moviment estel·lar presumptament seguint registres babilònics que eren coneguts pel seu gran recull registres estel·lars en notació de sexagesimals, però el més fascinant és que aquest mecanisme porta moltes inscripcions i entre elles destaquen festivitats vinculades amb el calendari egipci entre d'altres.

{|
|[[File:Mechanism of Antikythera, 150-100 BC, NAMA, 191435.jpg|Troballa al fons del mar|290px|thumb]]
|[[File:Antikythera mechanism - labelled.svg|Reconstrucció de l'engranatge|130px|thumb]]
|}

Aquests artefactes antics es poden considerar com a una maquinària capaç de reproduir activitats estàtiques i cícliques, inclús hi ha d'altres que podien interactuar amb l'entorn per prendre decisions mitjançant mecanismes molt curiosos.

Què manca doncs als artefactes antics respecte dels actuals?

* A l'actualitat hi ha maquinària que encara fa feines semblants però d'altres han introduït als seus mecanismes enginys electrònic que els dota d'autonomia gràcies una programació simple que pot ser des de autòmats fins a sistemes operatius amb diversos programes.

[[File:Esquema sistema operativo v01.png|right|200px]]

Com s'organitzen els dispositius amb sistema operatiu?

* Els dispositius amb sistema operatiu utilitzen diversos programes i aquests programes depenen totalment del sistema operatiu. Els programes per a webs fets amb JavaScript depenen dels navegadors que a la vegada depèn del sistema operatiu.

== Programació ==

{|style=&quot;border: 1px solid #b85; background:#fed&quot; cellspacing=&quot;8&quot;
|'''Definició'''. Un ''programa'' és un conjunt d'ordres que, interpretades per una màquina, efectuen diverses activitats dins de les seves possibilitats.
|}

En resum els programes són algorismes utilitzats pels dispositius, és a dir, programes que els dispositius poden executar. A la pràctica es diu programa a qualsevol arxiu executable i s'anomena codi a tot el que conté.

Per dissenyar programes s'utilitzen diversos esquemes com els '''diagrames de flux''' entre d'altres i per escriure un programa es poden utilitzar diversos llenguatges com '''JavaScript'''.

=== Diagrames de flux ===

Un '''diagrama de flux''' és la representació esquemàtica per guardar, interpretar i estudiar l'activitat lògica de les ordres dins d'un programa. Els diagrames de flux ajuden a fer la documentació del funcionament de determinats aspectes d'un programa.

Els diagrames de flux per a la programació estan proveïts d'una gran quantitat d'elements visuals de caràcter simbòlic. Per facilitar la comprensió i agilitzar el treball ens centrarem en els elements genèrics més destacats a partir dels quals es poden incloure o substituir per elements visuals més adequats de forma natural.

==== Elements ====

[[File:Diagrama flujo 006.svg|270px|thumb|right|Exemple de passar llista a classe]]

Elements d'un diagrama de flux simplificat són:

* Un '''inici''' i un '''final''' de programa.

* Uns rectangles on s'escriu una llista d'ordres simples.

* Uns rombes on s'escriu una condició obrint disjuntives del tipus cert i fals, o sí i no, o 1 i 0 respectivament.

* Unes fletxes encadenen tots i cadascun dels diferents elements segons els objectius de l'algorisme.

Didàcticament per qüestions de similitud amb un programa escrit; les fletxes majoritàriament avancen de forma descendent (pel centre o l'esquerra) però reculen de forma ascendent (per la dreta).

'''Reptes'''

1) Fes un diagrama de flux per demanar un sol d'aquests objectes als companys i detalla les respostes dels companys depenent de cada fet, serà molt semblant al de passar llista a classe:

{|width=&quot;720&quot;
|width=&quot;180&quot;|
*Un&amp;nbsp;full

*Un bolígraf
|width=&quot;180&quot;|
*Una&amp;nbsp;goma

*Un llapis
|width=&quot;180&quot;|
*Un&amp;nbsp;regla

*Una tisora
|width=&quot;180&quot;|
*Un&amp;nbsp;carregador

*Una&amp;nbsp;maquineta
|}

=== JavaScript ===

{|align=&quot;right&quot; bgcolor=&quot;#fec&quot; style=&quot;border: 1px  solid #b90&quot; cellspacing=&quot;8&quot;
|'''Cronologia dels llenguatges'''

1r. Codi màquina en binari.

2n. Llenguatge d'assemblador.

3r. Llenguatges d'alt nivell:
{|
|
*C.
*Fortran.
*Smalltalk.
*Ada.
|
*C++.
*C#.
*Cobol.
*Delphi.
|valign=&quot;top&quot;|
*Java.
*PHP.
|}
4t. Programació orientada a objectes.
|}

S'utilitzarà el llenguatge JavaScript pel seu us freqüent com a programes dins de pàgines webs, més coneguts com '''scripts''', està molt supervisat i té moltes actualitzacions que innoven i milloren el llenguatge, té similituds amb altres llenguatges més rigorosos. Cada Script té una ràpida execució pel navegador que el fa ideal per fer pràctiques.

==== Sintaxi ====

Per aprendre la sintaxi cal aprendre un lèxic bàsic de JavaScript i sense simplificacions, ja que traeixen la intuïció del principiant. Reduir simplificacions permetrà introduir instruccions resistent als errors. Així sempre posarem '''punt i coma''' per fer salts de línia o per introduir una nova instrucció sense salts.

L'ordinador llegeix el codi escrupolosament de dalt a baix i d'esquerra a dreta. Eviteu fer una separació de ordres amb comes ja que segons l'intèrpret pot canviar molt d'un navegador a un altre.

===== Variables i gramàtica =====

[[File:2011 Trampeltier 1528.JPG|250px|&lt;font color=&quot;#080&quot;&gt;'''var'''&lt;/font&gt; elSeuNom=&quot;camellet&quot;;|thumb]]

Les variables, el fonament de la programació, s'encarreguen d'emmagatzemar tot tipus de valors, són com el ciment a la construcció. Hi ha molts tipus de variables i constants però per simplicitat gràcies a la generalització de variables de JavaScript es distingirà preferentment un '''número''' d'un '''text''', és important que aquest darrer sempre ha de portar cometes ja sigui simples o dobles:

*Això és un número: 3894.427

*Això és un text: &quot;332.349&quot; o també '4256.771'

{|bgcolor=&quot;#fdd&quot; style=&quot;border: 1px  solid #b42&quot;
|align=&quot;center&quot; width=&quot;60px&quot;|[[File:Achtung.png|50px]]
|width=&quot;500px&quot;|
* És obligatori declarar les variables sempre.
::&lt;font color=&quot;#080&quot;&gt;'''var'''&lt;/font&gt; ...
|}

Es declara una variable escrivint '''var''' davant del nom o etiqueta, es recomana '''no estalviar''' les declaracions de variables. Tota declaració es fa al principi del programa, funció o rutina entera. Així queda establert el tipus de valor o usabilitat de cada variable abans de fer cap operació amb elles.

El nom o etiqueta de les variables no poden començar per un número ni tenir espais ni utilitzar '''paraules reservades''' ni símbols diferents de la part del abecedari comuna ni accents ni espais, i per inventar noms diferents es fa servir habitualment el mètode del camell que substitueix els espais per majúscules.

'''Exemples''':

1.-Es proposa fer la declaració d'una variable anomenada '''nomDUsuariNou''' amb el text '''&quot;jordi&quot;''', un altre variable anomenada '''nUmeroIdentificador''' amb el número 3349280 i un codi en text que sigui 800245FF-x-40A.

:&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;var nomDUsuariNou = &quot;Jordi&quot;;
var nUmeroIdentificador = 3349280;
var codiCertificador = &quot;800245FF-x-40A&quot;&lt;/syntaxhighlight&gt;

2.-Sintaxi de la declaració d'una variable '''a''' buida, d'una variable '''b''' amb valor numèric inicial de 7,5 on és obligat utilitzar la notació de &quot;punt&quot; per indicar la coma decimal, d'una variable '''c''' amb la cadena de text 7.5, i dues variables '''d''' i '''e''' amb la mateixa cadena de text '''Tr3s' 3s&quot;b''' on les comes simples i dobles són com els parèntesis, una obre i la segona tanca, i la barra '''\''' crea una excepció i desactiva el tancament de les comes per poder escriure el seu símbol:

:&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;var a;
var b = 7.5;
var c = &quot;7.5&quot;;
var d = &quot;Tr3s' 3s\&quot;b&quot;;
var e = 'Tr3s\' 3s&quot;b';&lt;/syntaxhighlight&gt;

L'ordinador guarda un número com un valor en binari per operar directament sense contemplacions i en canvi si és una cadena de text llavors l'ordinador el guarda com una cadena de lletres o símbols numèrics però a dins d'aquesta cadena de text. Les cadenes de text no es poden multiplicar per 2 perquè és com multiplicar una lletra per un número i el navegador no interpreta aquest tipus d'operació totalment fora de context.

===== Comentaris =====

Es pot introduir comentaris acompanyant les ordres del programa, ja sigui per explicar el funcionament de les ordres o per anular ordres sense esborrar-les. Els comentaris s'han d'escriure sense accents ni símbols no reglamentats ja que el programa falla ràpidament. Tenim dos tipus de comentaris, que el navegador no els veu com ordres que formen part del programa(destacats en gris).

*Per fer comentaris en tot el que queda de línia de codi farem servir les dues barres '''//''':

:&lt;font color=&quot;#090&quot;&gt;'''var'''&lt;/font&gt; a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//A partir d'aquI Es un comentari fins i tot l'ordre var b = 8;&lt;/font&gt;

*Per fer comentaris puntuals intempestius utilitzarem com a parèntesi els símbols d'obrir comentari '''/*''' i tancar comentari '''*/''':

:&lt;font color=&quot;#090&quot;&gt;'''var'''&lt;/font&gt; a=&quot;3&quot;; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;/*var b = &quot;213&quot;; */&lt;/font&gt; &lt;font color=&quot;#090&quot;&gt;'''var'''&lt;/font&gt; c;

===== Operacions =====

Es poden fer operacions amb nombres, +, -, / i *, i una operació amb cadenes de text, +. S'han de diferenciar bé i no refiar-se de la sort.

*Primer posem les variables receptores de valors i després de la igualtat van les operacions que generen el valor a guardar, on poden reaparèixer les mateixes variables sense cap conflicte.

::nouValor = 3+21/5+2*4;

::numeroCreixent = 2*numeroCreixent + 1;

*Les operacions al programa respecten les prioritats de les operacions prioritzant els parèntesis.

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure-les&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar-les&quot;
|-
|Sumes amb l'operador '''+''':
|-
|
:a= 3+2; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// suma dos nombres, 3+2, i es guarda dins '''a'''&lt;/font&gt;

:b= 7+a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// suma un nombre, 7, i una variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''&lt;/font&gt;

:c= b+8;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// suma una variable, '''b''', i un nombre, 8, i es guarda dins '''c'''&lt;/font&gt;

:d= a+b;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// suma dues variables, '''a''' i '''b''', i es guarda dins '''d'''&lt;/font&gt;

:d=d+2;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// augmenta en dues unitats el valor de '''d'''&lt;/font&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure-les&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar-les&quot;
|-
|Restes amb l'operador '''-''':
|-
|
:a= 3-2; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// resta dos nombres, 3-2, i es guarda dins '''a'''&lt;/font&gt;

:b= 7-a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// resta a un nombre, 7, la variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''&lt;/font&gt;

:c= b-8;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// resta a una variable, '''b''', el nombre, 8, i es guarda dins '''c'''&lt;/font&gt;

:d= a-b;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// resta dues variables, '''a''' i '''b''', i es guarda dins '''d'''&lt;/font&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure-les&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar-les&quot;
|-
|Multiplicacions amb l'operador '''*''':
|-
|
:a= 3*2; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// multiplica dos nombres, 3+2, i es guarda dins '''a'''&lt;/font&gt;

:b= 7*a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// multiplica un nombre, 7, i una variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''&lt;/font&gt;

:c= b*8;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// multiplica una variable, '''b''', i un nombre, 8, i es guarda dins '''c'''&lt;/font&gt;

:d= a*b;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// multiplica dues variables, '''a''' i '''b''', i es guarda dins '''d'''&lt;/font&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure-les&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar-les&quot;
|-
|Divisions amb l'operador '''/''':
|-
|
:a= 3/2; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// divideix amb decimals dos nombres, 3 entre 2, i es guarda dins '''a'''&lt;/font&gt;

:b= 7/a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// divideix amb decimals un nombre, 7, per la variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''&lt;/font&gt;

:c= b/8;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// divideix amb decimals una variable, '''b''', pel nombre, 8, i es guarda dins '''c'''&lt;/font&gt;

:d= a/b;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// divideix amb decimals dues variables, '''a''' entre '''b''', i es guarda dins '''d'''&lt;/font&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure-les&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar-les&quot;
|-
|Encadena text amb l'operador '''+''':
|-
|La operació d'encadenar '''+''' es concep com l'acció d'ajuntar, enganxar o adherir dues cadenes de text.

:a= &quot;3+2&quot;; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//'''a''' Es el text &quot;3+2&quot;, el programa tE prohibit efectuar sumes o la operaciO que sigui.&lt;/font&gt;

:b= &quot;7&quot;+a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//7 s'enganxa directament a &quot;3+2&quot;, llavors '''b''' Es &quot;73+2&quot; i no veu el signe &quot;+&quot; perquè és la operació d'enganxar.&lt;/font&gt;

:c= b+&quot;+8&quot;;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//'''b''' s'enganxa a &quot;+8&quot;, llavors '''c''' Es &quot;73+2+8&quot;&lt;/font&gt;

:d= a+b;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//'''a''' s'enganxa a '''b''', i es guarda dins '''d''' com &quot;3+273+2&quot;&lt;/font&gt;

:e= &quot;h&quot;+&quot;o&quot;+&quot;l&quot;+&quot;a&quot;;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//llavors '''e''' Es &quot;hola&quot;&lt;/font&gt;
|}

===== Comparacions =====

Les comparacions apareixen de moltes necessitats centrades principalment en '''preguntar quelcom''' o '''imposar condicions'''. Hi ha 6 comparacions i s'han d'escriure exactament com segueix:

:{|class=&quot;wikitable&quot;
|-
!colspan=2|Operadors simples
!colspan=2|Operadors oposats
|-
!
!Significat
!
!Significat
|-
|style=&quot;width:45px&quot; align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; &lt; &lt;/font&gt;y
|style=&quot;width:140px&quot;|És x més petit que y ?
|style=&quot;width:45px&quot; align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; &gt;= &lt;/font&gt;y
|style=&quot;width:190px&quot;|És x més gran o igual que y ?
|-
|align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; &gt; &lt;/font&gt;y||És x més gran que y ?
|align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; &lt;= &lt;/font&gt;y||És x més petit o igual que y ?
|-
|align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; == &lt;/font&gt;y||És x igual a y ?
|align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; != &lt;/font&gt;y||És x diferent a y?
|}

'''Fragments''' destacats de programes:

*Demana un número i compara si '''més petit''' que 3, i '''només''' en cas afirmatiu l'escriu:

{|
|style=&quot;width:350px&quot;|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;x=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
if(x&lt;3){
   escriu(&quot;El &quot;+x+&quot; és més petit que 3&quot;);
}&lt;/syntaxhighlight&gt;
|style=&quot;width:170px&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Diagrama&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;|[[File:Diagrama flujo 003.svg|170px]]
|}

*Demana un número i compara és '''més petit''' que 3, i '''només''' en cas afirmatiu l'escriu i '''només''' en cas negatiu escriu la raó:

{|
|style=&quot;width:370px&quot;|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;x=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
if(x&lt;3){
   escriu(&quot;El &quot;+x+&quot; SÍ és més petit que 3&quot;);
}
else{
   escriu(&quot;El &quot;+x+&quot; NO és més petit que 3&quot;);
}&lt;/syntaxhighlight&gt;
|style=&quot;width:240px&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Diagrama&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;|[[File:Diagrama flujo 004.svg|240px]]
|}

Per fer un '''bucle''', repetir un fragment, introduïm el '''for''' que insisteix mentre succeeixi el '''contrari''' del que s'espera.

*Escriurem nombres i fins que no siguin '''més grans''' que 7 no sortirem del programa:

{|
|style=&quot;width:470px&quot;|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;x=demanaUnNombre('Quin número és més gran que 7','0');
for(;x&lt;=7;){
   x=demanaUnNombre('Quin número és més gran que 7','0');
}
escriu(&quot;Molt bé&quot;);&lt;/syntaxhighlight&gt;
|style=&quot;width:190px&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Diagrama&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;|[[File:Diagrama flujo 005.svg|190px]]
|}

===== Funcions =====

==== SVG amb script ====

Per a una programació més lúdica s'ha pensat en la utilització d'escripts incrustats dins d'una imatge del tipus [https://es.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A1ficos_vectoriales_escalables vectorial '''*.svg'''].

Exercicis amb un '''algoritme bàsic''' ja preparat per ser modificat i rebre ordres, descarregueu-lo [https://marianov2024.github.io/Tutorial/base.svg d'aquí] i tot seguit obriu-lo amb [https://texteditor.co/ '''aquest editor text''']:

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#fbb&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure algoritme bàsic&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|Alternativa
|-
|Utilitzant &quot;'''l'editor Llibreta'''&quot;, &quot;'''editor de text'''&quot; o bé [https://texteditor.co/ &quot;'''aquest editor text'''&quot;], '''deseu sempre''' l'arxiu amb 3 condicions:

::'''Nom''': rectangleVostreNom.svg
::'''Tipus''': '''tots els arxius''' o equivalent *.*
::'''Codificació''': '''UTF-8'''.

Enganxeu sempre tot el codi que apareix al requadre. Les entregues per [https://classroom.google.com/h classroom] es fan adjuntant arxius (icona del clip).

&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot; line highlight=&quot;7-9&quot;&gt;
&lt;svg xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot; xmlns:xlink=&quot;http://www.w3.org/1999/xlink&quot; width=&quot;1000&quot; height=&quot;2000&quot; font-size=&quot;20&quot; stroke=&quot;none&quot;&gt;
&lt;script&gt;&lt;![CDATA[
 var xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot;;
 var Root=document.documentElement;
 var salt=30,T,Msg;
 function programa(){

  escriu(&quot;Hola món&quot;);

 }
 function demanaUnNombre(t1,t2){return parseInt(prompt(t1,t2));}
 function demanaUnText(t1,t2){return prompt(t1,t2);}
 function salta(){salt=salt+30;return salt;}
 function escriu(pat,x=30,y=salta()){
  T=document.createElementNS(xmlns,&quot;text&quot;); 
  T.setAttributeNS(null,&quot;x&quot;,x);
  T.setAttributeNS(null,&quot;y&quot;,y);
  Msg=document.createTextNode(pat);
  T.appendChild(Msg);
  Root.appendChild(T);
 }
]]&gt;&lt;/script&gt;
 &lt;rect onclick=&quot;programa()&quot; x=&quot;10.5&quot; rx=&quot;5&quot; y=&quot;10.5&quot; ry=&quot;5&quot; width=&quot;80&quot; fill=&quot;#edd&quot; height=&quot;30&quot; stroke=&quot;black&quot;/&gt;
&lt;/svg&gt;
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

===== Exercicis =====

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; 
|-
|colspan=2|1.- Modifica l'algoritme bàsic per fer que escrigui &lt;&lt; Hola classe &gt;&gt;.
|-
|Feina:

*Carregar l'arxiu que s'ha descarregat a l'ordinador &quot;base.svg&quot; amb el programa [https://texteditor.co/ &quot;'''aquest editor text'''&quot;] amb l'opció &quot;open file...&quot;.

*Buscar el lloc on es dona l'ordre d'escriure &quot;Hola món&quot; i fer el canvi per &quot;Hola classe&quot;.

*Posa un nom nou o sinó afegirà un número per no sobreescriure'l.

*Guarda i obrir amb el navegador, per Chromebook s'ha de arrossegar l'arxiu de la carpeta al navegador i l'obre a l'instant.

Ha funcionat?
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot;
|-
|colspan=2|2.- Modifica l'algoritme bàsic per fer que demani i etiqueti dos nombres, i escrigui la suma d'etiquetes.
|-
|
::'''Nom''' del programa: operacioVostreNom.svg
::'''Diagrama''' del programa: operacioVostreNom.png
|class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
var a;
var b;
a=demanaUnNombre('Escriu el número a','0');
b=demanaUnNombre('Escriu el número b','0');
escriu(&quot;El valor de la operació és a*b = &quot;+(a*b));
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|3.- Modifica l'algoritme bàsic per fer que demani dos nombres i dos cadenes de text, i tot seguit escrigui la suma dels dos primers i després la suma dels dos últims ordenadament.
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
var a;
var b;
var c;
var d;
a=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
b=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
c=demanaUnText('Escriu una paraula','?');
d=demanaUnText('Escriu la segona paraula','?');
escriu(&quot;La multiplicació és =&quot;+(a*b));
escriu(&quot;Les teves paraules encadenades són =&quot;+d+c);
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|4.- Modifica l'algoritme bàsic per escriure els nombres del 3 al 100 avançant de dos en dos, i finalment escrigui l'últim número on s'ha quedat.
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
var x;
x=0;
for(;x&lt;8;){
   x=x+1;
   escriu(x);
}
escriu(&quot;El comptador ha arribat fins a &quot;+x+&quot; comptant de un en un&quot;);&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|5.- Modifica l'algoritme bàsic per escriure els nombres del 4 al 50 de forma creixent i tot seguit de forma decreixent fins a -20. 
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
var x;
x=0;
for(;x&lt;8;){
   x=x+1;
   escriu(x);
}
for(;x&gt;-3;){
   x=x-1;
   escriu(x);
}
escriu(&quot;El comptador ha arribat fins a &quot;+x+&quot; comptant de un en un&quot;);&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

;Exercicis de divisibilitat

Un nombre '''p''' és divisible per un altre nombre '''q''', matemàticament s'escriu '''q'''|'''p''', només si en fer la divisió '''p'''/'''q''' dona un nombre enter. Per tant quan es fa la divisió no dona decimals, és a dir, no hi ha residu i per tant '''residu=0'''. La instrucció per demanar el residu de la divisió '''p'''/'''q''' és '''p'''%'''q'''.

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|1.- Modifica l'algoritme bàsic per determinar si és o no divisible per 3 el valor escrit. 
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
 var x;
 var a;
 a=2;
 x=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
 if(x%a==0){
  escriu(&quot;El número &quot;+x+&quot; és divisible per &quot;+a);
 }
 else{
  escriu(&quot;El número &quot;+x+&quot; no és divisible per &quot;+a);
 }
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|2.- Modifica l'algoritme bàsic per determinar el conjunt dels divisors de l'u al 1000 del valor escrit per consola. 
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
 var x;
 var a;
 var llista;
 a=1;
 llista=&quot;{ &quot;;
 x=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
 for(;a&lt;10;){
  if(x%a==0){
   llista=llista+a;
   a=a+1;
   for(;a&lt;10;){
    if(x%a==0){
     llista=llista+&quot;, &quot;+a;
    }
    a=a+1;
   }
  }
 }
 llista=llista+&quot; }&quot;;
 escriu(&quot;El número &quot;+x+&quot; és divisible pels valors del conjunt &quot;+llista);
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

;Exercicis de funcions

Concepte matemàtic de funció és suficient per saber interpretar les diferents metàfores que es fan arreu.

{|
|Direm funció a qualsevol aplicació de un conjunt D en &lt;math&gt;\mathbb{R},&lt;/math&gt; llavors per qualsevol element de D li correspon un únic element de &lt;math&gt;\mathbb{R}.&lt;/math&gt;
|-
|align=&quot;center&quot;|&lt;math&gt;
   \begin{array}{rrcl}
      f : &amp; D &amp; \longrightarrow &amp; \mathbb{R} \\
          &amp; x &amp; \mapsto &amp; y = f(x)
   \end{array}
&lt;/math&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Codi del programa&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|1.- Feu el diagrama de flux del programa donat que intenta representar la paràbola donada per la funció &lt;math&gt;f(x)=\frac{x^2}{70}.&lt;/math&gt;
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot; line highlight=&quot;14,17&quot;&gt;
&lt;svg xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot; xmlns:xlink=&quot;http://www.w3.org/1999/xlink&quot; width=&quot;1000&quot; height=&quot;1000&quot; onload=&quot;programa(evt)&quot;&gt;
&lt;script&gt;&lt;![CDATA[
var xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot;;
var Root=document.documentElement;
function programa(evt){
 C=document.getElementById(&quot;camino&quot;);
 var x;
 var y;
 var d1=0;
 var d2=200;
 var p=10;
 var linia=&quot;M&quot;;
 x=d1;
 y=x*x/70;
 linia=linia+x+&quot;,&quot;+y;
 for(x=d1;x&lt;=d2;x=x+p){
  y=x*x/70;
  linia=linia+&quot;L&quot;+x+&quot;,&quot;+y;
 }
 C.setAttribute(&quot;d&quot;,linia);
}
]]&gt;&lt;/script&gt;
 &lt;path id=&quot;camino&quot; d=&quot;M&quot; fill=&quot;none&quot; stroke-width=&quot;0.2&quot; stroke=&quot;black&quot;/&gt;
&lt;/svg&gt;
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

'''Exemples''':

{|width=100% style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; cellpadding=&quot;5&quot; cellspacing=&quot;0&quot;
|-
|valign=&quot;top&quot; width=50% style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot;|

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Explicació&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|1) Sumador de 2 en 2 i s'atura en sobrepassar 50.
|-
|El procés s'inicia a '''Inici''', continua en un calaix d'ordres simples on tenim:

*A=50, que vol dir que el valor 50 es guarda amb l'etiqueta '''A'''. S'ha afegit una fletxa didàctica supèrflua indicant el moviment del valor.

*N=0, que vol dir que el valor 0 es guarda amb l'etiqueta '''N'''. És la forma típica amb la que s'inicia un comptador o sumador de valors.

En finalitzar aquest calaix la fletxa ens porta a una disjuntiva amb la pregunta: ¿ És N més petit o igual que A ?

*'''Cert''': llavors la fletxa de '''sí''' ens porta al calaix on: suma 2 al valor de '''N''' i aquesta suma es guarda a '''N''' on s'esborra el valor anterior i la fletxa ens porta novament a la disjuntiva.

*'''Fals''': llavors la fletxa del '''no''' ens porta al calaix final destinat a escriure el número amb l'etiqueta '''N''' on finalment la fletxa finalitza a '''Fi'''.
|}

[[File:Diagrama flujo 002.svg|160px]]

|valign=&quot;top&quot; width=50% style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot;|

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Explicació&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|2) Escriptor una successió del zero fins a sobrepassar 50.
|-
|El procés s'inicia a '''Inici''', continua en un calaix d'ordres simples on tenim:

*A=50, que vol dir que el valor 50 es guarda amb l'etiqueta '''A'''. S'ha afegit una fletxa didàctica supèrflua indicant el moviment del valor.

*N=0, que vol dir que el valor 0 es guarda amb l'etiqueta '''N'''. És la forma típica amb la que s'inicia un comptador o sumador de valors.

*t=&quot; &quot;, variable text d'un espai i s'etiqueta amb '''t'''.

En finalitzar aquest calaix la fletxa ens porta a una disjuntiva amb la pregunta: ¿ És N més petit o igual que A ?

*'''Cert''': llavors la fletxa de '''sí''' ens porta al calaix on:

:* Concatena el valor de '''N''' a la llista de valors '''t'''.

:* suma 1 al valor de '''N''' i aquesta suma es guarda a '''N''' on s'esborra el valor anterior i la fletxa ens porta novament a la disjuntiva.

*'''Fals''': llavors la fletxa del '''no''' ens porta al calaix final destinat a:

:* Posar un punt i final a la llista de nombres '''t'''.

:* Escriure la llista de nombres acumulats a '''t'''.

Finalment la fletxa finalitza a '''Fi'''.
|}

[[File:Diagrama flujo 001.svg|190px]]
|}

Activitats per construir un diagrama de flux:

1) Dibuixa un diagrama lineal que:

* Guardi 50 amb la etiqueta '''A'''.

* Guardi 23.7 amb la etiqueta '''B'''.

* Guardi la suma de les dues etiquetes amb la etiqueta '''S'''.

:Finalment escriu la etiqueta '''S''' per pantalla.

3) Dibuixa un diagrama lineal que:

* Guardi 3 amb la etiqueta '''R'''.

* Guardi el doble de la etiqueta '''R''' amb la etiqueta '''T'''.

* Guardi la etiqueta '''T''' més una unitat amb la etiqueta '''T'''.

:Finalment escriu la etiqueta '''T''' per pantalla.

4) Dibuixa un diagrama que:

* Guardi un número dins la etiqueta '''A'''.

* Pregunti si '''A''' es més petit que 3.

:* En cas de ser cert escriu '''A'''&lt;3.

:* En cas de ser fals escriu '''A'''&gt;=3.

:Finalment finalitza el programa.

=== Projecte ===

Mostra 1.- Esbrina què fa el programa.

&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
&lt;svg xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot; xmlns:xlink=&quot;http://www.w3.org/1999/xlink&quot; width=&quot;100%&quot; height=&quot;100%&quot; onload=&quot;startup()&quot; onmousemove=&quot;moure(evt)&quot; onmouseup=&quot;apaga(evt)&quot;&gt;
&lt;script&gt;&lt;![CDATA[
var x=0;
function startup(){
 C=document.getElementById(&quot;C&quot;);
}
function moure(evt){
 if(x==1){
  C.setAttributeNS(null,&quot;cx&quot;,evt.pageX);
  C.setAttributeNS(null,&quot;cy&quot;,evt.pageY);
 }
}
function mouMe(evt){
 x=1;
}
function apaga(evt){
 x=0;
}
]]&gt;&lt;/script&gt;

&lt;circle cx=&quot;60&quot; cy=&quot;60&quot; r=&quot;40&quot; fill=&quot;white&quot;
  stroke=&quot;black&quot; stroke-width=&quot;3&quot;/&gt;
&lt;circle id=&quot;C&quot; onmousedown=&quot;mouMe(evt)&quot; cx=&quot;60&quot; cy=&quot;60&quot; r=&quot;22&quot; fill=&quot;darkgrey&quot;
  opacity=&quot;0.7&quot; stroke=&quot;lightgrey&quot; stroke-width=&quot;8&quot;/&gt;
&lt;/svg&gt;
&lt;/syntaxhighlight&gt;

Mostra 2.-Esbrina què fa el programa i feu que escrigui els quadrats per verificar el teorema de Pitàgores.

&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;&lt;svg width=&quot;1500&quot; height=&quot;1500&quot; xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot; xmlns:xlink=&quot;http://www.w3.org/1999/xlink&quot; onload=&quot;startup(evt)&quot;&gt;
&lt;script&gt;&lt;![CDATA[
var xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot;;
var Root=document.documentElement;
var C;
var CC;
var H;
var a,b,c;
var sl=0;
function startup(evt){
 C=document.getElementById(&quot;catet1&quot;);
 CC=document.getElementById(&quot;catet2&quot;);
 H=document.getElementById(&quot;hipot&quot;);
}
function demanaUnNombre(t1,t2){return parseInt(prompt(t1,t2));}
function demanaUnText(t1,t2){return prompt(t1,t2);}
function cat1(evt){
 a=demanaUnNombre(&quot;Catet 1&quot;,&quot;0&quot;);
 C.firstChild.nodeValue=a;
}
function cat2(evt){
 b=demanaUnNombre(&quot;Catet 2&quot;,&quot;0&quot;);
 CC.firstChild.nodeValue=b;
}
function hipo(evt){
 c=demanaUnNombre(&quot;Hipotenusa&quot;,&quot;0&quot;);
 H.firstChild.nodeValue=c;
}
function prova(){
 if(a*a+b*b-c*c==0){
  escriu(&quot;Sí&quot;);
 }
 else{
  escriu(&quot;NO&quot;);
 }
}
function escriu(pat){
 T=document.createElementNS(xmlns,&quot;text&quot;);
 T.setAttributeNS(null,&quot;x&quot;,100);
 T.setAttributeNS(null,&quot;y&quot;,20+sl);sl=sl+22;
 T.setAttributeNS(null,&quot;font-size&quot;,&quot;20pt&quot;);
 Msg=document.createTextNode(pat);
 T.appendChild(Msg);
 Root.appendChild(T);
}
]]&gt;&lt;/script&gt;
&lt;g transform=&quot;translate(0.5,0.5)&quot;&gt;
 &lt;g onmousedown=&quot;cat1(evt)&quot;&gt;
  &lt;path d=&quot;M-2,60v-30h30v30z&quot; stroke=&quot;#ccf&quot; fill=&quot;#fcc&quot; opacity=&quot;0.1&quot;/&gt;
  &lt;text id=&quot;catet1&quot; x=&quot;6&quot; y=&quot;48&quot; font-size=&quot;9&quot;&gt;C1&lt;/text&gt;
 &lt;/g&gt;
 &lt;g onmousedown=&quot;cat2(evt)&quot;&gt;
  &lt;path d=&quot;M32,28v-30h30v30z&quot; stroke=&quot;#ccf&quot; fill=&quot;#fcc&quot; opacity=&quot;0.1&quot;/&gt;
  &lt;text id=&quot;catet2&quot; x=&quot;42&quot; y=&quot;13&quot; font-size=&quot;9&quot;&gt;C2&lt;/text&gt;
 &lt;/g&gt;
 &lt;g onmousedown=&quot;hipo(evt)&quot;&gt;
  &lt;path d=&quot;M44,66v-30h30v30z&quot; stroke=&quot;#ccf&quot; fill=&quot;#fcc&quot; opacity=&quot;0.1&quot;/&gt;
  &lt;text id=&quot;hipot&quot; x=&quot;55&quot; y=&quot;53&quot; font-size=&quot;9&quot;&gt;H&lt;/text&gt;
 &lt;/g&gt;
 &lt;path onmousedown=&quot;prova()&quot; d=&quot;M20,70v-50h60zM20,20h7v7h-7z&quot; stroke=&quot;#000&quot; fill=&quot;#ffd&quot;/&gt;
&lt;/g&gt;
&lt;/svg&gt;
&lt;/syntaxhighlight&gt;

==== Categoria lliçó ====

[[Category:Matemàtiques de tercer d'ESO]]
[[Category:CA]]</text>
      <sha1>7vtvgkbta6mpn4imbd0d2nfdvvm2roi</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>383807</id>
      <parentid>383806</parentid>
      <timestamp>2026-04-11T12:08:48Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Profev</username>
        <id>36331</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>/* La màquina */</comment>
      <origin>383807</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="31542" sha1="qdfbizsq0exve757i8v09k80b7c9mve" xml:space="preserve">[[File:Babbages Analytical Engine, 1834-1871. (9660574685).jpg|420px|thumb|La màquina analítica del matemàtic Charles Babbage totalment mecànic del 1837]]

Aquesta secció desenvolupa el coneixement bàsic dels algorismes per a la resolució de reptes i la seva aplicació a la computació.

{|style=&quot;border: 1px solid #b85; background:#fed&quot; cellspacing=&quot;8&quot;
|'''Definició'''. Un ''Algorisme'' és un conjunt estructurat d'instruccions orientades a cercar un objectiu.
|}

Un cop identificada una necessitat o problemàtica dins un context els objectius d'un algorisme poden ser analitzar, tractar o transformar dades o estats per fer diverses activitats resolutives dels objectius marcats.

Ruta del curs segons el BOE:

* Diagrames de flux i pseudocodi.(1ESO)

* Estructures condicionals.(2ESO)

* Bucles.(3ESO)

* Recursivitat i funcions.(4ESO-A i 4ESO-B)

=== Màquines ===

Des de molt antic s'utilitzen mecanismes per facilitar diverses feines tant militars com religioses, la troballa més impactant és '''el mecanismes d'Anticitera''', 87 a.C., un artefacte grec que preveu estats del moviment estel·lar presumptament seguint registres babilònics que eren coneguts pel seu gran recull registres estel·lars en notació de sexagesimals, però el més fascinant és que aquest mecanisme porta moltes inscripcions i entre elles destaquen festivitats vinculades amb el calendari egipci entre d'altres.

{|
|[[File:Mechanism of Antikythera, 150-100 BC, NAMA, 191435.jpg|Troballa al fons del mar|290px|thumb]]
|[[File:Antikythera mechanism - labelled.svg|Reconstrucció de l'engranatge|130px|thumb]]
|}

Aquests artefactes antics es poden considerar com a una maquinària capaç de reproduir activitats estàtiques i cícliques, inclús hi ha d'altres que podien interactuar amb l'entorn per prendre decisions mitjançant mecanismes molt curiosos.

Què manca doncs als artefactes o mecanismes antics respecte dels actuals?

* A l'actualitat hi ha maquinària que encara fa feines semblants, però d'altres han introduït als seus mecanismes enginys electrònic que els dota d'autonomia gràcies una programació simple que pot ser des de ''petits autòmats'' fins a sistemes operatius amb diversos programes.

[[File:Esquema sistema operativo v01.png|right|200px]]

Com s'organitzen els dispositius amb sistema operatiu?

* Els dispositius amb sistema operatiu utilitzen diversos programes, aquests programes depenen totalment del sistema operatiu. Els programes per a webs fets amb JavaScript depenen dels navegadors que a la vegada depèn del sistema operatiu.

== Programació ==

{|style=&quot;border: 1px solid #b85; background:#fed&quot; cellspacing=&quot;8&quot;
|'''Definició'''. Un ''programa'' és un conjunt d'ordres que, interpretades per una màquina, efectuen diverses activitats dins de les seves possibilitats.
|}

En resum els programes són algorismes utilitzats pels dispositius, és a dir, programes que els dispositius poden executar. A la pràctica es diu programa a qualsevol arxiu executable i s'anomena codi a tot el que conté.

Per dissenyar programes s'utilitzen diversos esquemes com els '''diagrames de flux''' entre d'altres i per escriure un programa es poden utilitzar diversos llenguatges com '''JavaScript'''.

=== Diagrames de flux ===

Un '''diagrama de flux''' és la representació esquemàtica per guardar, interpretar i estudiar l'activitat lògica de les ordres dins d'un programa. Els diagrames de flux ajuden a fer la documentació del funcionament de determinats aspectes d'un programa.

Els diagrames de flux per a la programació estan proveïts d'una gran quantitat d'elements visuals de caràcter simbòlic. Per facilitar la comprensió i agilitzar el treball ens centrarem en els elements genèrics més destacats a partir dels quals es poden incloure o substituir per elements visuals més adequats de forma natural.

==== Elements ====

[[File:Diagrama flujo 006.svg|270px|thumb|right|Exemple de passar llista a classe]]

Elements d'un diagrama de flux simplificat són:

* Un '''inici''' i un '''final''' de programa.

* Uns rectangles on s'escriu una llista d'ordres simples.

* Uns rombes on s'escriu una condició obrint disjuntives del tipus cert i fals, o sí i no, o 1 i 0 respectivament.

* Unes fletxes encadenen tots i cadascun dels diferents elements segons els objectius de l'algorisme.

Didàcticament per qüestions de similitud amb un programa escrit; les fletxes majoritàriament avancen de forma descendent (pel centre o l'esquerra) però reculen de forma ascendent (per la dreta).

'''Reptes'''

1) Fes un diagrama de flux per demanar un sol d'aquests objectes als companys i detalla les respostes dels companys depenent de cada fet, serà molt semblant al de passar llista a classe:

{|width=&quot;720&quot;
|width=&quot;180&quot;|
*Un&amp;nbsp;full

*Un bolígraf
|width=&quot;180&quot;|
*Una&amp;nbsp;goma

*Un llapis
|width=&quot;180&quot;|
*Un&amp;nbsp;regla

*Una tisora
|width=&quot;180&quot;|
*Un&amp;nbsp;carregador

*Una&amp;nbsp;maquineta
|}

=== JavaScript ===

{|align=&quot;right&quot; bgcolor=&quot;#fec&quot; style=&quot;border: 1px  solid #b90&quot; cellspacing=&quot;8&quot;
|'''Cronologia dels llenguatges'''

1r. Codi màquina en binari.

2n. Llenguatge d'assemblador.

3r. Llenguatges d'alt nivell:
{|
|
*C.
*Fortran.
*Smalltalk.
*Ada.
|
*C++.
*C#.
*Cobol.
*Delphi.
|valign=&quot;top&quot;|
*Java.
*PHP.
|}
4t. Programació orientada a objectes.
|}

S'utilitzarà el llenguatge JavaScript pel seu us freqüent com a programes dins de pàgines webs, més coneguts com '''scripts''', està molt supervisat i té moltes actualitzacions que innoven i milloren el llenguatge, té similituds amb altres llenguatges més rigorosos. Cada Script té una ràpida execució pel navegador que el fa ideal per fer pràctiques.

==== Sintaxi ====

Per aprendre la sintaxi cal aprendre un lèxic bàsic de JavaScript i sense simplificacions, ja que traeixen la intuïció del principiant. Reduir simplificacions permetrà introduir instruccions resistent als errors. Així sempre posarem '''punt i coma''' per fer salts de línia o per introduir una nova instrucció sense salts.

L'ordinador llegeix el codi escrupolosament de dalt a baix i d'esquerra a dreta. Eviteu fer una separació de ordres amb comes ja que segons l'intèrpret pot canviar molt d'un navegador a un altre.

===== Variables i gramàtica =====

[[File:2011 Trampeltier 1528.JPG|250px|&lt;font color=&quot;#080&quot;&gt;'''var'''&lt;/font&gt; elSeuNom=&quot;camellet&quot;;|thumb]]

Les variables, el fonament de la programació, s'encarreguen d'emmagatzemar tot tipus de valors, són com el ciment a la construcció. Hi ha molts tipus de variables i constants però per simplicitat gràcies a la generalització de variables de JavaScript es distingirà preferentment un '''número''' d'un '''text''', és important que aquest darrer sempre ha de portar cometes ja sigui simples o dobles:

*Això és un número: 3894.427

*Això és un text: &quot;332.349&quot; o també '4256.771'

{|bgcolor=&quot;#fdd&quot; style=&quot;border: 1px  solid #b42&quot;
|align=&quot;center&quot; width=&quot;60px&quot;|[[File:Achtung.png|50px]]
|width=&quot;500px&quot;|
* És obligatori declarar les variables sempre.
::&lt;font color=&quot;#080&quot;&gt;'''var'''&lt;/font&gt; ...
|}

Es declara una variable escrivint '''var''' davant del nom o etiqueta, es recomana '''no estalviar''' les declaracions de variables. Tota declaració es fa al principi del programa, funció o rutina entera. Així queda establert el tipus de valor o usabilitat de cada variable abans de fer cap operació amb elles.

El nom o etiqueta de les variables no poden començar per un número ni tenir espais ni utilitzar '''paraules reservades''' ni símbols diferents de la part del abecedari comuna ni accents ni espais, i per inventar noms diferents es fa servir habitualment el mètode del camell que substitueix els espais per majúscules.

'''Exemples''':

1.-Es proposa fer la declaració d'una variable anomenada '''nomDUsuariNou''' amb el text '''&quot;jordi&quot;''', un altre variable anomenada '''nUmeroIdentificador''' amb el número 3349280 i un codi en text que sigui 800245FF-x-40A.

:&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;var nomDUsuariNou = &quot;Jordi&quot;;
var nUmeroIdentificador = 3349280;
var codiCertificador = &quot;800245FF-x-40A&quot;&lt;/syntaxhighlight&gt;

2.-Sintaxi de la declaració d'una variable '''a''' buida, d'una variable '''b''' amb valor numèric inicial de 7,5 on és obligat utilitzar la notació de &quot;punt&quot; per indicar la coma decimal, d'una variable '''c''' amb la cadena de text 7.5, i dues variables '''d''' i '''e''' amb la mateixa cadena de text '''Tr3s' 3s&quot;b''' on les comes simples i dobles són com els parèntesis, una obre i la segona tanca, i la barra '''\''' crea una excepció i desactiva el tancament de les comes per poder escriure el seu símbol:

:&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;var a;
var b = 7.5;
var c = &quot;7.5&quot;;
var d = &quot;Tr3s' 3s\&quot;b&quot;;
var e = 'Tr3s\' 3s&quot;b';&lt;/syntaxhighlight&gt;

L'ordinador guarda un número com un valor en binari per operar directament sense contemplacions i en canvi si és una cadena de text llavors l'ordinador el guarda com una cadena de lletres o símbols numèrics però a dins d'aquesta cadena de text. Les cadenes de text no es poden multiplicar per 2 perquè és com multiplicar una lletra per un número i el navegador no interpreta aquest tipus d'operació totalment fora de context.

===== Comentaris =====

Es pot introduir comentaris acompanyant les ordres del programa, ja sigui per explicar el funcionament de les ordres o per anular ordres sense esborrar-les. Els comentaris s'han d'escriure sense accents ni símbols no reglamentats ja que el programa falla ràpidament. Tenim dos tipus de comentaris, que el navegador no els veu com ordres que formen part del programa(destacats en gris).

*Per fer comentaris en tot el que queda de línia de codi farem servir les dues barres '''//''':

:&lt;font color=&quot;#090&quot;&gt;'''var'''&lt;/font&gt; a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//A partir d'aquI Es un comentari fins i tot l'ordre var b = 8;&lt;/font&gt;

*Per fer comentaris puntuals intempestius utilitzarem com a parèntesi els símbols d'obrir comentari '''/*''' i tancar comentari '''*/''':

:&lt;font color=&quot;#090&quot;&gt;'''var'''&lt;/font&gt; a=&quot;3&quot;; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;/*var b = &quot;213&quot;; */&lt;/font&gt; &lt;font color=&quot;#090&quot;&gt;'''var'''&lt;/font&gt; c;

===== Operacions =====

Es poden fer operacions amb nombres, +, -, / i *, i una operació amb cadenes de text, +. S'han de diferenciar bé i no refiar-se de la sort.

*Primer posem les variables receptores de valors i després de la igualtat van les operacions que generen el valor a guardar, on poden reaparèixer les mateixes variables sense cap conflicte.

::nouValor = 3+21/5+2*4;

::numeroCreixent = 2*numeroCreixent + 1;

*Les operacions al programa respecten les prioritats de les operacions prioritzant els parèntesis.

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure-les&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar-les&quot;
|-
|Sumes amb l'operador '''+''':
|-
|
:a= 3+2; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// suma dos nombres, 3+2, i es guarda dins '''a'''&lt;/font&gt;

:b= 7+a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// suma un nombre, 7, i una variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''&lt;/font&gt;

:c= b+8;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// suma una variable, '''b''', i un nombre, 8, i es guarda dins '''c'''&lt;/font&gt;

:d= a+b;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// suma dues variables, '''a''' i '''b''', i es guarda dins '''d'''&lt;/font&gt;

:d=d+2;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// augmenta en dues unitats el valor de '''d'''&lt;/font&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure-les&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar-les&quot;
|-
|Restes amb l'operador '''-''':
|-
|
:a= 3-2; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// resta dos nombres, 3-2, i es guarda dins '''a'''&lt;/font&gt;

:b= 7-a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// resta a un nombre, 7, la variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''&lt;/font&gt;

:c= b-8;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// resta a una variable, '''b''', el nombre, 8, i es guarda dins '''c'''&lt;/font&gt;

:d= a-b;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// resta dues variables, '''a''' i '''b''', i es guarda dins '''d'''&lt;/font&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure-les&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar-les&quot;
|-
|Multiplicacions amb l'operador '''*''':
|-
|
:a= 3*2; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// multiplica dos nombres, 3+2, i es guarda dins '''a'''&lt;/font&gt;

:b= 7*a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// multiplica un nombre, 7, i una variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''&lt;/font&gt;

:c= b*8;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// multiplica una variable, '''b''', i un nombre, 8, i es guarda dins '''c'''&lt;/font&gt;

:d= a*b;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// multiplica dues variables, '''a''' i '''b''', i es guarda dins '''d'''&lt;/font&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure-les&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar-les&quot;
|-
|Divisions amb l'operador '''/''':
|-
|
:a= 3/2; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// divideix amb decimals dos nombres, 3 entre 2, i es guarda dins '''a'''&lt;/font&gt;

:b= 7/a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// divideix amb decimals un nombre, 7, per la variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''&lt;/font&gt;

:c= b/8;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// divideix amb decimals una variable, '''b''', pel nombre, 8, i es guarda dins '''c'''&lt;/font&gt;

:d= a/b;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;// divideix amb decimals dues variables, '''a''' entre '''b''', i es guarda dins '''d'''&lt;/font&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure-les&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar-les&quot;
|-
|Encadena text amb l'operador '''+''':
|-
|La operació d'encadenar '''+''' es concep com l'acció d'ajuntar, enganxar o adherir dues cadenes de text.

:a= &quot;3+2&quot;; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//'''a''' Es el text &quot;3+2&quot;, el programa tE prohibit efectuar sumes o la operaciO que sigui.&lt;/font&gt;

:b= &quot;7&quot;+a; &lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//7 s'enganxa directament a &quot;3+2&quot;, llavors '''b''' Es &quot;73+2&quot; i no veu el signe &quot;+&quot; perquè és la operació d'enganxar.&lt;/font&gt;

:c= b+&quot;+8&quot;;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//'''b''' s'enganxa a &quot;+8&quot;, llavors '''c''' Es &quot;73+2+8&quot;&lt;/font&gt;

:d= a+b;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//'''a''' s'enganxa a '''b''', i es guarda dins '''d''' com &quot;3+273+2&quot;&lt;/font&gt;

:e= &quot;h&quot;+&quot;o&quot;+&quot;l&quot;+&quot;a&quot;;&lt;font color=&quot;#888&quot;&gt;//llavors '''e''' Es &quot;hola&quot;&lt;/font&gt;
|}

===== Comparacions =====

Les comparacions apareixen de moltes necessitats centrades principalment en '''preguntar quelcom''' o '''imposar condicions'''. Hi ha 6 comparacions i s'han d'escriure exactament com segueix:

:{|class=&quot;wikitable&quot;
|-
!colspan=2|Operadors simples
!colspan=2|Operadors oposats
|-
!
!Significat
!
!Significat
|-
|style=&quot;width:45px&quot; align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; &lt; &lt;/font&gt;y
|style=&quot;width:140px&quot;|És x més petit que y ?
|style=&quot;width:45px&quot; align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; &gt;= &lt;/font&gt;y
|style=&quot;width:190px&quot;|És x més gran o igual que y ?
|-
|align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; &gt; &lt;/font&gt;y||És x més gran que y ?
|align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; &lt;= &lt;/font&gt;y||És x més petit o igual que y ?
|-
|align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; == &lt;/font&gt;y||És x igual a y ?
|align=&quot;center&quot;|x&lt;font color=&quot;#88f&quot;&gt; != &lt;/font&gt;y||És x diferent a y?
|}

'''Fragments''' destacats de programes:

*Demana un número i compara si '''més petit''' que 3, i '''només''' en cas afirmatiu l'escriu:

{|
|style=&quot;width:350px&quot;|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;x=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
if(x&lt;3){
   escriu(&quot;El &quot;+x+&quot; és més petit que 3&quot;);
}&lt;/syntaxhighlight&gt;
|style=&quot;width:170px&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Diagrama&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;|[[File:Diagrama flujo 003.svg|170px]]
|}

*Demana un número i compara és '''més petit''' que 3, i '''només''' en cas afirmatiu l'escriu i '''només''' en cas negatiu escriu la raó:

{|
|style=&quot;width:370px&quot;|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;x=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
if(x&lt;3){
   escriu(&quot;El &quot;+x+&quot; SÍ és més petit que 3&quot;);
}
else{
   escriu(&quot;El &quot;+x+&quot; NO és més petit que 3&quot;);
}&lt;/syntaxhighlight&gt;
|style=&quot;width:240px&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Diagrama&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;|[[File:Diagrama flujo 004.svg|240px]]
|}

Per fer un '''bucle''', repetir un fragment, introduïm el '''for''' que insisteix mentre succeeixi el '''contrari''' del que s'espera.

*Escriurem nombres i fins que no siguin '''més grans''' que 7 no sortirem del programa:

{|
|style=&quot;width:470px&quot;|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;x=demanaUnNombre('Quin número és més gran que 7','0');
for(;x&lt;=7;){
   x=demanaUnNombre('Quin número és més gran que 7','0');
}
escriu(&quot;Molt bé&quot;);&lt;/syntaxhighlight&gt;
|style=&quot;width:190px&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Diagrama&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;|[[File:Diagrama flujo 005.svg|190px]]
|}

===== Funcions =====

==== SVG amb script ====

Per a una programació més lúdica s'ha pensat en la utilització d'escripts incrustats dins d'una imatge del tipus [https://es.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A1ficos_vectoriales_escalables vectorial '''*.svg'''].

Exercicis amb un '''algoritme bàsic''' ja preparat per ser modificat i rebre ordres, descarregueu-lo [https://marianov2024.github.io/Tutorial/base.svg d'aquí] i tot seguit obriu-lo amb [https://texteditor.co/ '''aquest editor text''']:

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#fbb&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Veure algoritme bàsic&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|Alternativa
|-
|Utilitzant &quot;'''l'editor Llibreta'''&quot;, &quot;'''editor de text'''&quot; o bé [https://texteditor.co/ &quot;'''aquest editor text'''&quot;], '''deseu sempre''' l'arxiu amb 3 condicions:

::'''Nom''': rectangleVostreNom.svg
::'''Tipus''': '''tots els arxius''' o equivalent *.*
::'''Codificació''': '''UTF-8'''.

Enganxeu sempre tot el codi que apareix al requadre. Les entregues per [https://classroom.google.com/h classroom] es fan adjuntant arxius (icona del clip).

&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot; line highlight=&quot;7-9&quot;&gt;
&lt;svg xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot; xmlns:xlink=&quot;http://www.w3.org/1999/xlink&quot; width=&quot;1000&quot; height=&quot;2000&quot; font-size=&quot;20&quot; stroke=&quot;none&quot;&gt;
&lt;script&gt;&lt;![CDATA[
 var xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot;;
 var Root=document.documentElement;
 var salt=30,T,Msg;
 function programa(){

  escriu(&quot;Hola món&quot;);

 }
 function demanaUnNombre(t1,t2){return parseInt(prompt(t1,t2));}
 function demanaUnText(t1,t2){return prompt(t1,t2);}
 function salta(){salt=salt+30;return salt;}
 function escriu(pat,x=30,y=salta()){
  T=document.createElementNS(xmlns,&quot;text&quot;); 
  T.setAttributeNS(null,&quot;x&quot;,x);
  T.setAttributeNS(null,&quot;y&quot;,y);
  Msg=document.createTextNode(pat);
  T.appendChild(Msg);
  Root.appendChild(T);
 }
]]&gt;&lt;/script&gt;
 &lt;rect onclick=&quot;programa()&quot; x=&quot;10.5&quot; rx=&quot;5&quot; y=&quot;10.5&quot; ry=&quot;5&quot; width=&quot;80&quot; fill=&quot;#edd&quot; height=&quot;30&quot; stroke=&quot;black&quot;/&gt;
&lt;/svg&gt;
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

===== Exercicis =====

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; 
|-
|colspan=2|1.- Modifica l'algoritme bàsic per fer que escrigui &lt;&lt; Hola classe &gt;&gt;.
|-
|Feina:

*Carregar l'arxiu que s'ha descarregat a l'ordinador &quot;base.svg&quot; amb el programa [https://texteditor.co/ &quot;'''aquest editor text'''&quot;] amb l'opció &quot;open file...&quot;.

*Buscar el lloc on es dona l'ordre d'escriure &quot;Hola món&quot; i fer el canvi per &quot;Hola classe&quot;.

*Posa un nom nou o sinó afegirà un número per no sobreescriure'l.

*Guarda i obrir amb el navegador, per Chromebook s'ha de arrossegar l'arxiu de la carpeta al navegador i l'obre a l'instant.

Ha funcionat?
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot;
|-
|colspan=2|2.- Modifica l'algoritme bàsic per fer que demani i etiqueti dos nombres, i escrigui la suma d'etiquetes.
|-
|
::'''Nom''' del programa: operacioVostreNom.svg
::'''Diagrama''' del programa: operacioVostreNom.png
|class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
var a;
var b;
a=demanaUnNombre('Escriu el número a','0');
b=demanaUnNombre('Escriu el número b','0');
escriu(&quot;El valor de la operació és a*b = &quot;+(a*b));
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|3.- Modifica l'algoritme bàsic per fer que demani dos nombres i dos cadenes de text, i tot seguit escrigui la suma dels dos primers i després la suma dels dos últims ordenadament.
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
var a;
var b;
var c;
var d;
a=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
b=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
c=demanaUnText('Escriu una paraula','?');
d=demanaUnText('Escriu la segona paraula','?');
escriu(&quot;La multiplicació és =&quot;+(a*b));
escriu(&quot;Les teves paraules encadenades són =&quot;+d+c);
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|4.- Modifica l'algoritme bàsic per escriure els nombres del 3 al 100 avançant de dos en dos, i finalment escrigui l'últim número on s'ha quedat.
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
var x;
x=0;
for(;x&lt;8;){
   x=x+1;
   escriu(x);
}
escriu(&quot;El comptador ha arribat fins a &quot;+x+&quot; comptant de un en un&quot;);&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|5.- Modifica l'algoritme bàsic per escriure els nombres del 4 al 50 de forma creixent i tot seguit de forma decreixent fins a -20. 
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
var x;
x=0;
for(;x&lt;8;){
   x=x+1;
   escriu(x);
}
for(;x&gt;-3;){
   x=x-1;
   escriu(x);
}
escriu(&quot;El comptador ha arribat fins a &quot;+x+&quot; comptant de un en un&quot;);&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

;Exercicis de divisibilitat

Un nombre '''p''' és divisible per un altre nombre '''q''', matemàticament s'escriu '''q'''|'''p''', només si en fer la divisió '''p'''/'''q''' dona un nombre enter. Per tant quan es fa la divisió no dona decimals, és a dir, no hi ha residu i per tant '''residu=0'''. La instrucció per demanar el residu de la divisió '''p'''/'''q''' és '''p'''%'''q'''.

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|1.- Modifica l'algoritme bàsic per determinar si és o no divisible per 3 el valor escrit. 
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
 var x;
 var a;
 a=2;
 x=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
 if(x%a==0){
  escriu(&quot;El número &quot;+x+&quot; és divisible per &quot;+a);
 }
 else{
  escriu(&quot;El número &quot;+x+&quot; no és divisible per &quot;+a);
 }
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Pista&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|2.- Modifica l'algoritme bàsic per determinar el conjunt dels divisors de l'u al 1000 del valor escrit per consola. 
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
 var x;
 var a;
 var llista;
 a=1;
 llista=&quot;{ &quot;;
 x=demanaUnNombre('Escriu un número','0');
 for(;a&lt;10;){
  if(x%a==0){
   llista=llista+a;
   a=a+1;
   for(;a&lt;10;){
    if(x%a==0){
     llista=llista+&quot;, &quot;+a;
    }
    a=a+1;
   }
  }
 }
 llista=llista+&quot; }&quot;;
 escriu(&quot;El número &quot;+x+&quot; és divisible pels valors del conjunt &quot;+llista);
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

;Exercicis de funcions

Concepte matemàtic de funció és suficient per saber interpretar les diferents metàfores que es fan arreu.

{|
|Direm funció a qualsevol aplicació de un conjunt D en &lt;math&gt;\mathbb{R},&lt;/math&gt; llavors per qualsevol element de D li correspon un únic element de &lt;math&gt;\mathbb{R}.&lt;/math&gt;
|-
|align=&quot;center&quot;|&lt;math&gt;
   \begin{array}{rrcl}
      f : &amp; D &amp; \longrightarrow &amp; \mathbb{R} \\
          &amp; x &amp; \mapsto &amp; y = f(x)
   \end{array}
&lt;/math&gt;
|}

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Codi del programa&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|1.- Feu el diagrama de flux del programa donat que intenta representar la paràbola donada per la funció &lt;math&gt;f(x)=\frac{x^2}{70}.&lt;/math&gt;
|-
|&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot; line highlight=&quot;14,17&quot;&gt;
&lt;svg xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot; xmlns:xlink=&quot;http://www.w3.org/1999/xlink&quot; width=&quot;1000&quot; height=&quot;1000&quot; onload=&quot;programa(evt)&quot;&gt;
&lt;script&gt;&lt;![CDATA[
var xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot;;
var Root=document.documentElement;
function programa(evt){
 C=document.getElementById(&quot;camino&quot;);
 var x;
 var y;
 var d1=0;
 var d2=200;
 var p=10;
 var linia=&quot;M&quot;;
 x=d1;
 y=x*x/70;
 linia=linia+x+&quot;,&quot;+y;
 for(x=d1;x&lt;=d2;x=x+p){
  y=x*x/70;
  linia=linia+&quot;L&quot;+x+&quot;,&quot;+y;
 }
 C.setAttribute(&quot;d&quot;,linia);
}
]]&gt;&lt;/script&gt;
 &lt;path id=&quot;camino&quot; d=&quot;M&quot; fill=&quot;none&quot; stroke-width=&quot;0.2&quot; stroke=&quot;black&quot;/&gt;
&lt;/svg&gt;
&lt;/syntaxhighlight&gt;
|}

'''Exemples''':

{|width=100% style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; cellpadding=&quot;5&quot; cellspacing=&quot;0&quot;
|-
|valign=&quot;top&quot; width=50% style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot;|

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Explicació&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|1) Sumador de 2 en 2 i s'atura en sobrepassar 50.
|-
|El procés s'inicia a '''Inici''', continua en un calaix d'ordres simples on tenim:

*A=50, que vol dir que el valor 50 es guarda amb l'etiqueta '''A'''. S'ha afegit una fletxa didàctica supèrflua indicant el moviment del valor.

*N=0, que vol dir que el valor 0 es guarda amb l'etiqueta '''N'''. És la forma típica amb la que s'inicia un comptador o sumador de valors.

En finalitzar aquest calaix la fletxa ens porta a una disjuntiva amb la pregunta: ¿ És N més petit o igual que A ?

*'''Cert''': llavors la fletxa de '''sí''' ens porta al calaix on: suma 2 al valor de '''N''' i aquesta suma es guarda a '''N''' on s'esborra el valor anterior i la fletxa ens porta novament a la disjuntiva.

*'''Fals''': llavors la fletxa del '''no''' ens porta al calaix final destinat a escriure el número amb l'etiqueta '''N''' on finalment la fletxa finalitza a '''Fi'''.
|}

[[File:Diagrama flujo 002.svg|160px]]

|valign=&quot;top&quot; width=50% style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot;|

{|cellspacing=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;1&quot; style=&quot;border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff&quot; width=&quot;100%&quot; class=&quot;mw-collapsible mw-collapsed&quot; data-expandtext=&quot;Explicació&quot; data-collapsetext=&quot;Ocultar&quot;
|-
|2) Escriptor una successió del zero fins a sobrepassar 50.
|-
|El procés s'inicia a '''Inici''', continua en un calaix d'ordres simples on tenim:

*A=50, que vol dir que el valor 50 es guarda amb l'etiqueta '''A'''. S'ha afegit una fletxa didàctica supèrflua indicant el moviment del valor.

*N=0, que vol dir que el valor 0 es guarda amb l'etiqueta '''N'''. És la forma típica amb la que s'inicia un comptador o sumador de valors.

*t=&quot; &quot;, variable text d'un espai i s'etiqueta amb '''t'''.

En finalitzar aquest calaix la fletxa ens porta a una disjuntiva amb la pregunta: ¿ És N més petit o igual que A ?

*'''Cert''': llavors la fletxa de '''sí''' ens porta al calaix on:

:* Concatena el valor de '''N''' a la llista de valors '''t'''.

:* suma 1 al valor de '''N''' i aquesta suma es guarda a '''N''' on s'esborra el valor anterior i la fletxa ens porta novament a la disjuntiva.

*'''Fals''': llavors la fletxa del '''no''' ens porta al calaix final destinat a:

:* Posar un punt i final a la llista de nombres '''t'''.

:* Escriure la llista de nombres acumulats a '''t'''.

Finalment la fletxa finalitza a '''Fi'''.
|}

[[File:Diagrama flujo 001.svg|190px]]
|}

Activitats per construir un diagrama de flux:

1) Dibuixa un diagrama lineal que:

* Guardi 50 amb la etiqueta '''A'''.

* Guardi 23.7 amb la etiqueta '''B'''.

* Guardi la suma de les dues etiquetes amb la etiqueta '''S'''.

:Finalment escriu la etiqueta '''S''' per pantalla.

3) Dibuixa un diagrama lineal que:

* Guardi 3 amb la etiqueta '''R'''.

* Guardi el doble de la etiqueta '''R''' amb la etiqueta '''T'''.

* Guardi la etiqueta '''T''' més una unitat amb la etiqueta '''T'''.

:Finalment escriu la etiqueta '''T''' per pantalla.

4) Dibuixa un diagrama que:

* Guardi un número dins la etiqueta '''A'''.

* Pregunti si '''A''' es més petit que 3.

:* En cas de ser cert escriu '''A'''&lt;3.

:* En cas de ser fals escriu '''A'''&gt;=3.

:Finalment finalitza el programa.

=== Projecte ===

Mostra 1.- Esbrina què fa el programa.

&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;
&lt;svg xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot; xmlns:xlink=&quot;http://www.w3.org/1999/xlink&quot; width=&quot;100%&quot; height=&quot;100%&quot; onload=&quot;startup()&quot; onmousemove=&quot;moure(evt)&quot; onmouseup=&quot;apaga(evt)&quot;&gt;
&lt;script&gt;&lt;![CDATA[
var x=0;
function startup(){
 C=document.getElementById(&quot;C&quot;);
}
function moure(evt){
 if(x==1){
  C.setAttributeNS(null,&quot;cx&quot;,evt.pageX);
  C.setAttributeNS(null,&quot;cy&quot;,evt.pageY);
 }
}
function mouMe(evt){
 x=1;
}
function apaga(evt){
 x=0;
}
]]&gt;&lt;/script&gt;

&lt;circle cx=&quot;60&quot; cy=&quot;60&quot; r=&quot;40&quot; fill=&quot;white&quot;
  stroke=&quot;black&quot; stroke-width=&quot;3&quot;/&gt;
&lt;circle id=&quot;C&quot; onmousedown=&quot;mouMe(evt)&quot; cx=&quot;60&quot; cy=&quot;60&quot; r=&quot;22&quot; fill=&quot;darkgrey&quot;
  opacity=&quot;0.7&quot; stroke=&quot;lightgrey&quot; stroke-width=&quot;8&quot;/&gt;
&lt;/svg&gt;
&lt;/syntaxhighlight&gt;

Mostra 2.-Esbrina què fa el programa i feu que escrigui els quadrats per verificar el teorema de Pitàgores.

&lt;syntaxhighlight lang=&quot;javascript&quot;&gt;&lt;svg width=&quot;1500&quot; height=&quot;1500&quot; xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot; xmlns:xlink=&quot;http://www.w3.org/1999/xlink&quot; onload=&quot;startup(evt)&quot;&gt;
&lt;script&gt;&lt;![CDATA[
var xmlns=&quot;http://www.w3.org/2000/svg&quot;;
var Root=document.documentElement;
var C;
var CC;
var H;
var a,b,c;
var sl=0;
function startup(evt){
 C=document.getElementById(&quot;catet1&quot;);
 CC=document.getElementById(&quot;catet2&quot;);
 H=document.getElementById(&quot;hipot&quot;);
}
function demanaUnNombre(t1,t2){return parseInt(prompt(t1,t2));}
function demanaUnText(t1,t2){return prompt(t1,t2);}
function cat1(evt){
 a=demanaUnNombre(&quot;Catet 1&quot;,&quot;0&quot;);
 C.firstChild.nodeValue=a;
}
function cat2(evt){
 b=demanaUnNombre(&quot;Catet 2&quot;,&quot;0&quot;);
 CC.firstChild.nodeValue=b;
}
function hipo(evt){
 c=demanaUnNombre(&quot;Hipotenusa&quot;,&quot;0&quot;);
 H.firstChild.nodeValue=c;
}
function prova(){
 if(a*a+b*b-c*c==0){
  escriu(&quot;Sí&quot;);
 }
 else{
  escriu(&quot;NO&quot;);
 }
}
function escriu(pat){
 T=document.createElementNS(xmlns,&quot;text&quot;);
 T.setAttributeNS(null,&quot;x&quot;,100);
 T.setAttributeNS(null,&quot;y&quot;,20+sl);sl=sl+22;
 T.setAttributeNS(null,&quot;font-size&quot;,&quot;20pt&quot;);
 Msg=document.createTextNode(pat);
 T.appendChild(Msg);
 Root.appendChild(T);
}
]]&gt;&lt;/script&gt;
&lt;g transform=&quot;translate(0.5,0.5)&quot;&gt;
 &lt;g onmousedown=&quot;cat1(evt)&quot;&gt;
  &lt;path d=&quot;M-2,60v-30h30v30z&quot; stroke=&quot;#ccf&quot; fill=&quot;#fcc&quot; opacity=&quot;0.1&quot;/&gt;
  &lt;text id=&quot;catet1&quot; x=&quot;6&quot; y=&quot;48&quot; font-size=&quot;9&quot;&gt;C1&lt;/text&gt;
 &lt;/g&gt;
 &lt;g onmousedown=&quot;cat2(evt)&quot;&gt;
  &lt;path d=&quot;M32,28v-30h30v30z&quot; stroke=&quot;#ccf&quot; fill=&quot;#fcc&quot; opacity=&quot;0.1&quot;/&gt;
  &lt;text id=&quot;catet2&quot; x=&quot;42&quot; y=&quot;13&quot; font-size=&quot;9&quot;&gt;C2&lt;/text&gt;
 &lt;/g&gt;
 &lt;g onmousedown=&quot;hipo(evt)&quot;&gt;
  &lt;path d=&quot;M44,66v-30h30v30z&quot; stroke=&quot;#ccf&quot; fill=&quot;#fcc&quot; opacity=&quot;0.1&quot;/&gt;
  &lt;text id=&quot;hipot&quot; x=&quot;55&quot; y=&quot;53&quot; font-size=&quot;9&quot;&gt;H&lt;/text&gt;
 &lt;/g&gt;
 &lt;path onmousedown=&quot;prova()&quot; d=&quot;M20,70v-50h60zM20,20h7v7h-7z&quot; stroke=&quot;#000&quot; fill=&quot;#ffd&quot;/&gt;
&lt;/g&gt;
&lt;/svg&gt;
&lt;/syntaxhighlight&gt;

==== Categoria lliçó ====

[[Category:Matemàtiques de tercer d'ESO]]
[[Category:CA]]</text>
      <sha1>qdfbizsq0exve757i8v09k80b7c9mve</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Fintice (pomenovanie)</title>
    <ns>0</ns>
    <id>49596</id>
    <revision>
      <id>383808</id>
      <parentid>383736</parentid>
      <timestamp>2026-04-11T21:19:03Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Dušan Kreheľ</username>
        <id>45022</id>
      </contributor>
      <comment>design, typo, doplnenie</comment>
      <origin>383808</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="32735" sha1="gvqmtlnszgha3e9b82l3ozcd3yvf2px" xml:space="preserve">== Varianty názvu obce ==
Keďže prvá písomná zmienka obce Fintice (Slovensko) je z roku 1272,&lt;ref&gt;{{cite journal
 | last1 = Boleš
 | first1 = Konštantín Daniel
 | date = 2016
 | title = DAROVACIA LISTINA KRÁĽA ŠTEFANA V. NA MAJETOK FYNTHA
 | url = http://nhe.ktfke.sk/data/uploads/archiv/notitiae-1_2016.pdf
 | journal = NOTITIÆ HISTORIÆ ECCLESIASTICÆ
 | volume = 5
 | issue = 1
 | pages = 115
 | issn = 1338-9572
 | access-date = 
}}&lt;/ref&gt; čo je väčší časový odstup voči súčastnosti, tak sa skúmajú jednak nasledujúce tvary obce Fintice:
* Fyntha,
* Finta,
* [&lt;span style=&quot;font-family:monospace;font-size:0.95em&quot;&gt;Finťice&lt;/span&gt;],
* [&lt;span style=&quot;font-family:monospace;font-size:0.95em&quot;&gt;Finčiče&lt;/span&gt;],
* Suncia,&lt;ref name=&quot;dmi&quot;/&gt;
* Fruncta,&lt;ref name=&quot;dmi&quot;/&gt;
* Finzi (nemecká výslovnosť [Finci]),
* Fincice,
tak aj slovo:
* [&lt;span style=&quot;font-family:monospace;font-size:0.95em&quot;&gt;fin&lt;/span&gt;].

== Etymológia ==
Slovo je odvodené vlastného podstatného mena Finta, resp. jeho varianty. V stredovekej latinčine, odkiaľ pochádza najstaršia písomná zmienka, sa pri pomenovaní obce podľa osoby zapísoval&lt;ref&gt;[[:w:sk:Medieval Latin|Medieval Latin]]&lt;/ref&gt; jej názov v neohýbanom tvare.

Slovo Fintice je zložené z dvoch tvarov &lt;i&gt;Finti&lt;/i&gt; + &lt;i&gt;-ce&lt;/i&gt;:
* &lt;i&gt;Fint&lt;/i&gt;:
** tvary:
*** slovanizovaný: [Finťi],
*** neslovanizovaný: [Finti],
* &lt;i&gt;-ice&lt;/i&gt;:
** spodstatnené prídavné meno obsahujúce suffix stredovekej písanej latinčiny &lt;i&gt;-icē&lt;/i&gt; (na základe analýzy slov ''finticē'' a ''becē'' jedného dokumentu&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://archive.org/details/ita-bnc-in2-00001627-001/page/n51/mode/2up?q=sintice
	| title = Legenda aurea sanctorum, sive Lombardica historia
	| last = Jacobus
	| first = de Voragine
	| date = 1497
}}&lt;/ref&gt;), čo je skrátené pre &lt;i&gt;-icae&lt;/i&gt; (možný súvis alebo odvedenie od ''-itiae'')&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:-itiae#Latin|-itiae]] (po anglicky)&lt;/ref&gt; a označuje genitív jednotného čísla alebo nominatív plurálu:&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:-icus#Latin|-icus]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:-icae#Latin|-icia]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:belong|belong]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
*** Asociácia prípadne k čomu: &lt;table class=&quot;wikitable&quot; style=&quot;text-align:center&quot;&gt;&lt;tr&gt;&lt;th&gt;&lt;/th&gt;&lt;th&gt;Latinčina&lt;/th&gt;&lt;th&gt;Slovenčina&lt;/th&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr style=&quot;background:#FFFFAC&quot;&gt;&lt;td&gt;''rieka'' (slovenčina)&lt;/td&gt;&lt;td&gt;m&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:rivus#Latin|villa]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;f&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td&gt;''villa'' (latinčina)&lt;/td&gt;&lt;td&gt;f&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:villa#Latin|rivus]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;f&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td&gt;''dedina'' (slovenčina)&lt;/td&gt;&lt;td&gt;m / n / m&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:village#English|village]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;f&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr style=&quot;background:#FFFFAC&quot;&gt;&lt;td&gt;''terra'' (latinčina),&lt;br&gt; ''zem'' (slovenčina)&lt;/td&gt;&lt;td&gt;f&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:terra#Latin|terra]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;f&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td&gt;''mesto'' (slovenčina)&lt;/td&gt;&lt;td&gt;n&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:oppidum#Latin|oppidum]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;n&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/table&gt;
** praktický medzinárodný zápis (a zároveň neutrálny pre domácich a cudzincov&lt;ref&gt;{{cite journal
 | last1 = Boleš
 | first1 = Konštantín Daniel
 | date = 2019
 | title = POČIATKY A VÝVOJ HRADNÉHO PANSTVA ŠEBEŠ
 | url = http://nhe.ktfke.sk/data/uploads/archiv/notitiae-2_2019.pdf
 | journal = NOTITIÆ HISTORIÆ ECCLESIASTICÆ
 | volume = 8
 | issue = 2
 | pages = 118
 | issn = 1338-9572
}}&lt;/ref&gt;), a ktorý je podobný/ekvivalentný v slovenčine &lt;i&gt;-icke&lt;/i&gt; (napr. fintické zvony).
** niekto odvádza že od potoka. 


Pôvodný všeobecnejší význam [[:wiktionary:Reconstruction:Proto-Indo-European/kʷey-|*kʷey-]] sa asi neskôr špecifikoval a od neho sa „oddelil“ [[:wiktionary:Reconstruction:Proto-Indo-European/pent-|*pent-]]. Toto rozdelenie je zrejme v slovenčine, kde máme pre ''*pent-'' slová ako ''tiecť'', ''vytekať'', ''funí'', a pre ''*kʷey-'' slová čin(iť), činka.

U predkov slova ''&lt;b style=&quot;color:brown&quot;&gt;f&lt;/b&gt;in&lt;b style=&quot;color:brown&quot;&gt;t&lt;/b&gt;a'' mohlo dosť k nasledujúcim zmenám:
* &lt;b style=&quot;color:brown&quot;&gt;f&lt;/b&gt; zmenené na:
** na [''v''] (napr. '''v'''ynúť, '''v'''ynájsť),
** na [''č''] (napr. rumunské '''''c'''inta'' &amp;#91;''činta''&amp;#93;),
** na [''c''] (napr. '''c'''icať),
** na [''p'']:
*** chorvátske '''p'''ičiti (slovensky ''piť''),
*** latinského ''fingo''&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:fingo|fingo]] (po anglicky)&lt;/ref&gt; a ''pingo'',&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:pingo|pingo]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
** na [''r''] (napr. rinčať),
** na [''k'']:
*** anglické '''''k'''ind'' – ''dieťa'' (možno súvisí s „dieťa piští/pišči, kričí“).
*** slovenské kýchať,
* &lt;b style=&quot;color:brown&quot;&gt;t&lt;/b&gt; zmenené:
** na [č/ć] – napr. slová ''či(či)'''č'''kať'', ''čačkať'',
** na [t/ť] – napr. slovo ''fin'''t'''a'', ''fin'''t'''iť'' [''fin'''ť'''iť''],
** na [d] – napr. nemecké slovo ''fin'''d'''en'',
** na [g]:
***gronský ''pin'''g'''u'' (slovensky ''kopec''),
***inuktitutský ''pin'''g'''u''  (slovensky ''malý kopček''),&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:pingo|pingo]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
***anglický ''pen'''g'''uin'' (slovensky tučniak),&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:penguin|penguin]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
** na [dž] – nárečovo slovensky a potom ukrajinsky, južnoslovansky ''findža'' a podobné perzsky,
** na [z] – sardinsky ''finza''.

Pôvodný význam ''*kʷey-'' možno vznikol z vody alebo dymu alebo bol nimi ovplyvnený.&lt;br&gt;Voda:
*pramení,
*tečie,
**zvíja sa (t. j. [[:w:sk:Meander (riečny)|meandruje]]),
*pení sa,
* zaplavuje (t. j. aj „kreslí“, keď klesá hladina vody),
* rozdeľuje,
* a „dáva život“ (dáva pitie, organizmy, materiál na tehly, …).

== Ako vlastné podstatné meno ==

* 9. stor. pred Kr., &lt;span style=&quot;color:brown&quot;&gt;Fintas&lt;/span&gt;, Grecko,&lt;ref&gt;[[:w:sk:Fintas|Fintas]]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:de:Phintas|Phintas]] (po nemecky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:de:Phintas|Phintas]] (po nemecky)&lt;/ref&gt;
* 7. stor. pred Kr., &lt;span style=&quot;color:brown&quot;&gt;Phintas&lt;/span&gt; (podľa Androkleide),&lt;ref&gt;[[:w:de:Phintas_(Androkleide)|Phintas (Androkleide)]] (po nemecky)&lt;/ref&gt;

* ? – 279 pred Kr., Phidias z Agrigenta, založil mesto Φιντίας (Fintias, dnešná [[:w:en:Licata|Licata]], Sicília, Taliansko),&lt;ref name=&quot;Φιντίας&quot;&gt;[[:w:el:Φιντίας_του_Αγκριτζέντο|Φιντίας_του_Αγκριτζέντο]] (po grécky)&lt;/ref&gt;
* 3. storočie, Finn McColl, Írsko,&lt;ref&gt;[https://thewildgeese.irish/profiles/blogs/the-legend-fionn-mac-cunhaill The Heroic Legend of Fionn mac Cumhaill]&lt;/ref&gt;
* 526 – 603, &lt;span style=&quot;color:brown&quot;&gt;Fintan z Clonenagh&lt;/span&gt;, Írsko,&lt;ref&gt;[[:w:Fintan_of_Clonenagh|Fintan of Clonenagh]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* ? – 635, &lt;span style=&quot;color:brown&quot;&gt;Fintán z Taghmon&lt;/span&gt;, Severné Írsko&lt;ref&gt;[[:w:Fintan_of_Clonenagh|Fintan of Clonenagh]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:Fintán of Taghmon|Fintán of Taghmon]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* 803/804 – 878, &lt;span style=&quot;color:brown&quot;&gt;Fintan z Rheinau&lt;/span&gt;, Írsko/Švajčiarsko,&lt;ref&gt;[[:w:Fintan_of_Rheinau|Fintan of Rheinau]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* 1332, &lt;span style=&quot;color:brown&quot;&gt;Phinta, kňaz svätej Anny&lt;/span&gt;, Comuna Sântana de Mureș, Mureș (Rumunsko),
* 1367, Finčevec, Chorvátsko, ''Paulus filius Fynech'',&lt;ref&gt;{{cite web |url=https://hrcak.srce.hr/file/33305
 |title=GRAĐA ZA TOPONOMASTIKU I HAGIOGRAFIJU KALNIČKOG KRAJA
 |last=Balog
 |first=Zdenko
 |access-date = 2023-12-08
 }}&lt;/ref&gt;
* 1367, &lt;span style=&quot;color:brown&quot;&gt;Paulus filius Finech&lt;/span&gt;; súvis so Finčevec, Chorvátsko.&lt;ref name=&quot;Finech&quot;&gt;ZDENKO BALOG: GRAĐA ZA TOPONOMASTIKU I HAGIOGRAFIJU KALNIČKOG KRAJAč; Cris, god. VI., br. 1/2004., str. 59-72&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:en:Finčevec|Finčevec]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;

Rod (zrejme):&lt;ref&gt;{{cite web |url=https://mi.abtk.hu/images/gyujtemenyek/regeszta-mutatok/masodik-sorozat/fiok_144._a-i-10._szemely_erzsebet_-_f.pdf
 |title=fiok 144. a-i-10 F
 |last=Székely
 |first=Erzsébet
 }}&lt;/ref&gt;
* &lt;b style=&quot;color:#592A59&quot;&gt;Fynta, Dávid syn, Scelench castrum, 1282-10-08&lt;/b&gt; – Zeleneč, okres Trnava, Slovensko;&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://blog.sme.sk/dzurjanin/cestovanie/miesto-stareho-novy-ale-socialisticky-31-januar-2009
	| title = Miesto starého nový, ale socialistický (31. január 2009
	| last = Dzurjanin
	| first = Zdenko 
	| date = 2009-02-05
	| website = sme.sk
	| publisher = Petit Press, a.s.
}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:sk:Zeleneč|Zeleneč]]&lt;/ref&gt;
* &lt;b style=&quot;color:#592A59&quot;&gt;Finta, Alber, 1328&lt;/b&gt; – dnes Albeř, Čechy (žeby?);
*&lt;b style=&quot;color:#592A59&quot;&gt;Finta; Finta fia, Sarfeu (Vas m), cca 382-06-06&lt;/b&gt; – dnes Blatné, Senec, Slovensko;&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://pdfweb.truni.sk/download?monografie/belakova-hydronymia-2014.pdf
	| title = HYDRONYMIA SEVERNEJ ČASTI POVODIA MALÉHO DUNAJA
	| last = Beláková
	| first = Mária
	| date = 2014
    | place = Trnava
}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:sk:Blatné|Blatné]]&lt;/ref&gt;
*&lt;b style=&quot;color:#592A59&quot;&gt;Finta Diozisius, Szcutmiklós vara, 1276&lt;/b&gt; – dnes hrad/pevnosť v Turda, Sedmohradsko, Rumunsko;&lt;ref&gt;[[:w:Mikod_Kökényesradnót|Mikod Kökényesradnót]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:cs:Turda|Turda]] (po česky)&lt;/ref&gt;
*&lt;b style=&quot;color:#592A59&quot;&gt;Finta Peter, comes, Mosolány, 1330-04-29&lt;/b&gt; – Mocsolya, Rumunsko,&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://www.arcanum.com/en/online-kiadvanyok/Tunderkert-tunderkert-1/szilagy-varmegye-monographiaja-5E50/iv-kotet-89C9/mocsolya-8B6C/
	| title = Mocsolya.
	| website = arcanum.com
}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:hu:Mocsolya|Mocsolya]] (po maďarsky)&lt;/ref&gt;
*&lt;b style=&quot;color:#592A59&quot;&gt;Fintai Ilona,Finta leánya; Sarfeu (Vas m); 1382-06-06&lt;/b&gt;,
*&lt;b style=&quot;color:#592A59&quot;&gt;Fyntha-i Miklós; Feketehygh vára, Fyntha birtok, Sáros megye; 1272-11-16&lt;/b&gt;&lt;ref group=&quot;Pozn.&quot;&gt;Maď. „''Feketehygh''“ = slov. „''Čierný les''“ ([https://mdh.unideb.hu/korai_telepules.php?adatlap=01-27-5&amp;km=Aba%C3%BAj Zdroj informácie])&lt;/ref&gt;&lt;ref group=&quot;Pozn.&quot;&gt;Možno je zdroj [https://archives.hungaricana.hu/en/charters/26670/ DIPLOMATIKAI LEVÉLTÁR (Q szekció) • Családi levéltárak (P szekcióból) • Dessewffy család, grófi (Q 62) • 74669 ]&lt;/ref&gt;.

=== Pra-meno *Finta ===
Na základe analýzy z 12. a 13. storočia:&lt;ref name=&quot;prafinta&quot;&gt;{{cite web
	| url = https://www.researchgate.net/profile/Maria-Novakova-6/publication/302928937_The_personal_names_in_Slovakia_in_the_13th_century/links/573376c508ae9f741b261454/The-personal-names-in-Slovakia-in-the-13th-century.pdf
	| title = Najstaršie uhorské osobné mená a pomenovacia prax na Slovensku v 13.-14. storočí.
	| last = Nováková
	| first = Mária
	| date = 2010-06-30
	| publisher = Filozofická fakulta Trnavskej univerzity v Trnave, Katedra histórie
	| access-date = 2023-12-08
	| quote = 
}}&lt;/ref&gt;
*&amp;#42;Finta:
**Fyn,
**Fynta/Phynta/Phinta.

Tiež:
* Finzi (zrejme rod).&lt;ref name=&quot;finzi&quot;/&gt;

== Miesta ==
* Fintice, okres Prešov, Slovensko,
* Fincovce – dnes Pavlovce, Slovensko,&lt;ref name=&quot;Vynohradiv&quot;&gt;CHYTIL, Alois. Chytilův místopis Československé republiky. V Praze: Alois Chytil, 1930. Dostupné tiež z: https://dikda.snk.sk/uuid/uuid:1127bbd3-869e-4169-b1ae-92a45b00ba92&lt;/ref&gt;
* Finthen – dedina, od r. 1969 sučasť Mainz, Nemecko,&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://www.mainz.de/leben-und-arbeit/stadtteile/finthen/finthen.php
	| title = Willkommen im Stadtteil Finthen
	| publisher = Landeshauptstadt Mainz
	| access-date = 2025-01-19
}}&lt;/ref&gt;
* Φιντίας / Fintias, dnešná [[:w:en:Licata|Licata]], Sicília, Taliansko,&lt;ref name=&quot;Φιντίας&quot;/&gt;
* Fintorica, miesto, Šišov, Slovensko
* Finta, dvor, Vynohradiv, Ukrajina,&lt;ref name=&quot;Vynohradiv&quot;/&gt;
* Finta, chotár, Neverice, Slovensko,&lt;ref name=&quot;Vynohradiv&quot;/&gt;
* Fîntînița, Moldavsko,
* …,
* zoznamy:
** [[:w:pl:Fântânele|Fântânele]] (plwiki)

== Možné významy ==
* súvisiace s '''vtákmi''':
** '''''vrabec''''':
*** z praindoeuropančiny ''*(s)ping-'' (''malý vták, vrabec''),&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:Reconstruction:Proto-Germanic/finkô|Reconstruction:Proto-Germanic/finkô]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
** '''''pinka''''':
*** z praindoeuropančiny ''*(s)pingos'' (''pinka''),&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:finch#English|finch#English]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
** '''''ďateľ''''':
*** zo starej angličtiny ''fina'' (''ďateľ'') + suffix -ta,&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:fina#Old_English|fina]]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:woodpecker#English|woodpecker]]&lt;/ref&gt;
* súvisiace s '''vodou''':
** '''ryba''':
*** Alóza finta (Alosa fallax) – lebo je ''Finta'' (maďarsky, ukrajinský a ruský) a ''Finte'' (nemecký),&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://www.mpsr.sk/resources/documents/2028.xlsx
	| title = 2028.xlsx
}}&lt;/ref&gt;
*** U nás by alóza finta nemala žiť,&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://www.srz-ds.sk/atlas-ryb
	| title = Atlas rýb
	| website = www.srz-ds.sk
}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://fishbase.mnhn.fr/summary/SpeciesSummary.php?id=5355&amp;lang=english
	| title = Alosa fallax (Lacepède, 1803), Twaite shad 
}}&lt;/ref&gt; takže by sa mohlo prípadne jednať o '''''alóza neškvrnitá''''' (''Alosa immaculata'', ''Alosa pontica''),&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://fish-commercial-names.ec.europa.eu/fish-names/commercial-designations_sk?ms=SK
	| title = Slovensko - Obchodné označenia
	| access-date = 2023-10-18
}}&lt;/ref&gt;
*** súvis s rybolovom? (?),
** '''prameň''', '''tiecť''', '''vytekať''', '''prúdiť''':
*** z pra-západnej nemčiny ''finþan'',&lt;ref&gt;[[:wiktionary:Reconstruction:Proto-West_Germanic/finþan|Proto-West Germanic/finþan]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
*** z praindoeurópskeho ''pent-'',&lt;ref&gt;[[:wiktionary:Reconstruction:Proto-Indo-European/pent-|Proto-Indo-European/pent-]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
*** z latinského fons&lt;ref&gt;[[:wiktionary:fons#Latin|fons#Latin]] (po anglicky)&lt;/ref&gt; → fontana,&lt;ref&gt;[[:wiktionary:fontana#Latin|fontana#Latin]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
*** Z latinského fio&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:fio#Latin|fio#Latin]] (po anglicky)&lt;/ref&gt; → na rumunské ființă,&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:ființă#Romanian|ființă#Romanian]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
*** gótsky [[:wiktionary:en:𐍆𐌹𐌽𐌸𐌰𐌽#Gothic|𐍆𐌹𐌽𐌸𐌰𐌽]] (po anglicky), 
*** dedina Finthen, dnes súčasť Mainz (pramene a rimské akvadukty);&lt;ref&gt;[[:w:de:Mainz-Finthen|Mainz-Finthen]] (po nemecky)&lt;/ref&gt;
*** rumunsky fântână – prameň, „vodná“ stena;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:fântână#Romanian|fântână#Romanian]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
*** podobné so slovenským slovom ''fontána'',
**'''močiare''', '''bažina''':
*** možno narážka na terén a ''lužné lúky a lesy'' (okolo rieky Sekčov a západne od centra obce),&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://www.staremapy.sk/?zoom=14&amp;lat=49.05064262694256&amp;lng=21.28843477764502&amp;map=VM2
	| title = Voj. mapovanie 2 - mapa rok 1839
	| access-date = 2023-10-18
}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:sk:Fintice#Záplavy|Fintice#Záplavy]]&lt;/ref&gt;
***Fintau, Nemecko&lt;ref&gt;[[:w:de:Fintau|Fintau]] (po nemecky)&lt;/ref&gt; – rieka, ktorá sa do močiarov vlieva;
***Fintel (hist. aj Wintla), Nemecko – bažinový terén,&lt;ref&gt;[[:w:de:Fintel|Fintel]] (po nemecky)&lt;/ref&gt;
*** Fintavägen, Svédsko; značková cesta („pristupová cesta“) – a la „prameň“ prichádzajúcich áut do sídliska;&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://www.openstreetmap.org/way/1071987913
	| title = Cesta: Fintavägen (1071987913)
	| access-date = 2023-10-18
}}&lt;/ref&gt;
*** Fintlandsmoor, Nemecko – močiar, rašelinisko;&lt;ref&gt;[[:w:de:Fintlandsmoor|Fintlandsmoor]] (po nemecky)&lt;/ref&gt;
** '''plač''':
*** slovinský ''finčica'' – ženský „hanblivý“/prúderný plač;&lt;ref name=&quot;sl-1891&quot;&gt;{{cite web
	| url = https://archive.org/details/slovenskonemkisl01pletuoft/page/200/mode/2up?view=theater
	| title = Slovensko-nemki slovar. Uredil M. Pleternik
	| last = Pleternik
	| first = Makso
	| date = 1891
}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:weiblich#German|weiblich#German]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:Scham|Scham]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:shame|shame]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:bashfulness|bashfulness]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
'''„k cieľu“''', '''„pri cieli“''':
* kampidská sardínčina ''finza(s)'',&lt;ref&gt;https://hemerotecadigital.uanl.mx/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=39&amp;advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&amp;advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Men%C3%A9ndez+Pidal%2C+Ram%C3%B3n%2C+1869-1968%2C+Director&amp;output=omeka-xml&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;{{cite web
 | url = https://archive.org/details/bub_gb_KTtwV0X6jo8C/page/28/mode/2up?q=finza
 | title = Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen von 
 | last = Friedrich
 | first = Diez
 | date = 1870
}}&lt;/ref&gt;
*'''nájsť''':
** bavorský ''fint'' znamená významovo ''nájsť'',&lt;ref&gt;[[:w:de:Bairisch|Bairisch]] (po nemecky)&lt;/ref&gt;
** gótsky ''fintha'' znamená ''nájsť'',&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://archive.org/details/sitzungsberichte1882knig/page/38/mode/2up?q=finde
	| title = Sitzungsberichte der königl. böhmischen Gesellschaft der Wissenschaften in Prag
	| author = Königlich-böhmische Gesellschaft der Wissenschaften (Prague, Hungary)
	| date = 1883
}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://germanic.ge/en/got/word/fin%C3%BEan/
	| title = finþan
	| author = Chrestomathy of Gothic and Anglo-Saxon
}}&lt;/ref&gt;
** zo starej irštiny „objaviť“, „odkryť“, „zistiť“, „vedieť“,&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:rofinnadar#Old_Irish|rofinnadar#Old_Irish]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:discover|discover]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:find_out|find_out]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
*'''lovec, zberač''':&lt;ref name=&quot;fini&quot;/&gt;
** stará nemčina ''*fenthan'' – „hľadať pešo“,&lt;ref name=&quot;fini&quot;&gt;Maixner, Miroslav. [https://is.muni.cz/th/vw94m/DIPLOMOVA_PRACE_Sami_ethnicity.pdf KONSTRUKCE SÁMSKÉ ETNICKÉ IDENTITY]. 2011&lt;/ref&gt;
** pragermančina [[:wiktionary:en:Reconstruction:Proto-Germanic/finnaz|finnaz]] (''chodiť pešo''),&lt;ref name=&quot;Finn&quot;&gt;[[:wiktionary:en:Finn|Finn]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
** stará norčina [[:wiktionary:en:finnr|finnr]] (''lovec, zberač''),&lt;ref name=&quot;Finn&quot;/&gt;
'''päť''':
* zo stredno-hornej nemčiny ''vünf'',&lt;ref name=&quot;mhn-vinf&quot;&gt;[[:wiktionary:vinf#Mòcheno|vinf#Mòcheno]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* v jazyku Mòcheno (v Taliansku) ''vinf'' značí päť,&lt;ref name=&quot;mhn-vinf&quot;/&gt;&lt;ref&gt;[[:w:Mòcheno language|Mòcheno language]] (po anglický)&lt;/ref&gt;
'''podvodník''':
* slovinsky ''finka'' – prasa, svina (pri hre),&lt;ref name=&quot;sl-1891&quot;/&gt;
'''trik''':
* súčastné europské jazyky (napr. v športe),
'''výmysel''':
* zo staršej slovenčiny,&lt;ref&gt;{{cite web
 | url = https://slovnik.juls.savba.sk/bernolak-hq/fi/Finta.png
 | title = Finta.png
}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;{{cite web
 | url = https://archive.org/details/bub_gb_baZZAAAAcAAJ/page/4368/mode/2up
 | title = Slowár slowenskí česko-latinsko-ňemecko-uherskí = seu, Lexicon slavicum bohemico-latino-germanico-ungaricum
 | last = Bernolák
 | first = Anton
 | date = 1825
 | publisher = Budae, typis et sumtibus Typogr. Reg. univers. hungaricae
}}&lt;/ref&gt;
'''skrytý''':
* v berberskom jazyku názov oázy ''Fint'' znamená ''skryté'',&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://www.sudmaroc-hotel-terrassedesdelices.com/l-oasis-de-fint-1/
	| title = L'Oasis de Fint
	| date = 2023-10-18
}}&lt;/ref&gt;
'''„strážisko“''':
* latinské ''finita'' ako tvar slova ''finitus'' – '''hraničná''',&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:finita#Latin|finita#Latin]] (po anglický)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:finitus#Latin|finitus#Latin]] (po anglický)&lt;/ref&gt;
* zo starej angličtiny ''finta'' – '''hraničné územie''', '''družina'''/'''posádka''', '''sledovať''';&lt;ref name=&quot;sa-1&quot;&gt;[[:wiktionary:en:finta#Old_English|finta#Old_English]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref name=&quot;sa-2&quot;&gt;[[:wiktionary:en:tail#Etymology_1|tail#Etymology_1]] (po anglický)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:tailing#Noun|tailing#Noun]] (po anglický)&lt;/ref&gt;
'''(o)zdobiť''', „'''pačiť sa'''“:
* zo slovenského ''fintiť'',
* možno odvodené z latinského ''fingo'',&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:fingo|fingo]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* možno odvodené z latinského ''pingo'',&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:pingo|pingo]]&lt;/ref&gt;
* grecké slovo [https://lexikolefkadas.gr/finta-i/ φίντα] (''fínta'', stredný rod),
* ozdobná šálka, viď položku ''šálka'',
* '''horenos''',&lt;ref name=&quot;prafinta&quot;/&gt;
súvis s '''rámeno'''m:
* z latinčiny ''fin'' – rámeno,&lt;ref&gt;{{cite web
 | url = https://archive.org/details/bim_eighteenth-century_a-classical-dictionary-o_grose-francis-f-a-s_1785/page/n81/mode/2up
 | title = A classical dictionary of the vulgar tongue.  1785
 | author = Grose, Francis, F. A. S. 
 | date = 1785
}}&lt;/ref&gt;
'''páska''':
* portugálsky ''cinta'' [finta],&lt;ref&gt;[[:wiktionary:cinta#Spanish|cinta#Spanish]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
'''šikovný''', '''osláviť''', '''brondzový''':
* stará gotčina ''𐍆𐌹𐌽'' (''fin'') – [[:w:en:nomina sacra|nomina sacra]] ''lord'' (vo význame ''pán'', ''vládca'' alebo ''majster''),&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:𐍆𐌹𐌽#Gothic|𐍆𐌹𐌽#Gothic]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:𐍆𐍂𐌰𐌿𐌾𐌰#Gothic|𐍆𐍂𐌰𐌿𐌾𐌰#Gothic]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:lord#English|lord#English]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* stará francúzština ''fin'':&lt;ref&gt;https://www.jeantosti.com/noms/f2.html&lt;/ref&gt;
** 14. storočie: ''šikovný'';
** 15. storočí: ''malý'',''malicherný'';&lt;ref group=&quot;Pozn.&quot;&gt;Možno došlo k negácií alebo k ironizovaniu významu.&lt;/ref&gt;.&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:petit|petit]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* z jidiš ''Finzi'',&lt;ref name=&quot;finzi&quot;&gt;{{cite web
 | url = https://www.jewishencyclopedia.com/articles/6124-finzi
 | title = FINZI
 | author = JewishEncyclopedia.com
 | date = 1989
}}&lt;/ref&gt;
* egyptský Pa-neḥas – „ten bronzovej farby“,&lt;ref&gt;[[:w:en:Phinehas|Phinehas]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* z hebrejského ''פִּינְחָס‎''/''Pinchas'',&lt;ref&gt;[[:w:en:פינחס|פינחס]] (po hebrejsky)&lt;/ref&gt;
* „vedieť dotiahnuť (niečo) do konca“:
** zo starej angličtiny '''finta''' znamenajúc:&lt;ref name=&quot;sa-1&quot;/&gt;
*** „tail“ – slovenský „chvost“,&lt;ref name=&quot;sa-2&quot;/&gt; „časť“ (niečoho),
*** „sequence“ – slovenský „sekvencia“,
*** „result“ – slovenský „výsledok“,
* v slovenčine:
** „Pekne si to vyfintil.“ – „Pekne si sa s tým »pohral«.“ („Super, popipľal si sa s tým, že výsledok je výborný / excelentý / nad očakávanie / dôsledné spravený.“),
'''rozseknúť''', '''rozštiepiť''':
* latinské ''findo'',
* praindoeurópske ''*bʰinédti'',&lt;ref&gt;[[:wiktionary:Reconstruction:Proto-Indo-European/bʰinédti|Proto-Indo-European/bʰinédti]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
'''„vzácne“ drevo'''
* praindoeurópske ''*finьtъ'' – tujový:&lt;ref&gt;{{cite web
 | url = https://archive.org/details/etymologicky-slovnik-jazyka-staroslovenskeho/ESJS_3/page/170/mode/2up
 | title = Etymologický slovník jazyka staroslověnského
 | author = E. Havlová, A. Erhart, I. Janyšková 
 | date = 1989
}}&lt;/ref&gt;
** zaznamenané iba v súvistlosti s drevom,
** možný nedoslovný význam ako „vzácne“ drevo,
** možno narážka na stromy&lt;ref&gt;{{cite web
 | url = https://www.fintice.sk/o-obci-fintice.html
 | title = O obci Fintice
 | author = Obecný úrad Fintice 
}}&lt;/ref&gt; ako ''javor horský'' a ''lipa malolistá'' v katastri obce,

'''súvis s peniazmi''':
* „finta“ – španielský starodávna daň („finītus“ ⇒ „fintito“ &lt;súvis so „finito“ – „nastaviť limity“&gt;),&lt;ref&gt;{{cite web
 | url = https://books.google.sk/books?id=gYtvAwAAQBAJ&amp;pg=PA716&amp;lpg=PA716&amp;dq=family+finta&amp;source=bl&amp;ots=D0_xpvopM0&amp;sig=ACfU3U1xPOG4gFw5UGpVI2Y4cq86bRP13w&amp;hl=sk&amp;sa=X&amp;ved=2ahUKEwjdvfGj8aKEAxUWi_0HHdodA384PBDoAXoECAkQAQ#v=onepage&amp;q=family%20finta&amp;f=false
 | title = A Comprehensive Etymological Dictionary of the Spanish Language with Families of Words based on Indo-European Roots
 | last = Roberts
 | first = Edward Arthur 
 | date = 2014
}}&lt;/ref&gt;
* podobné so:
** srbsko-chorvatský ''funta''/''фунта'' – jednotka váha, finančná mena,&lt;ref&gt;[[:wiktionary:funta#Serbo-Croatian|funta#Serbo-Croatian]]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:фунта#Serbo-Croatian|фунта#Serbo-Croatian]]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;{{cite web |url=https://ensk.dict.cc/?s=currency |title=dict.cc &amp;#124; currency &amp;#124; English-Slovak Dictionary |website=dict.cc |publisher=Paul Hemetsberger}}&lt;/ref&gt;
** macedonský ''фунта'' – jednotka váha, finančná mena,&lt;ref&gt;[[:wiktionary:фунта#Macedonian|фунта#Macedonian]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
** ruský ''фунт'' – jednotka váha, finančná mena,&lt;ref&gt;[[:wiktionary:фунт#Russian|фунт#Russian]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
** ukrainský ''фунт'' – libra alebo jednotka váhy, množstva,&lt;ref&gt;[[:wiktionary:фунт#Ukrainian|фунт#Ukrainian]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
** jidiš ''פֿונט''/''funt'' – jednotka hmotnosti, pôvodovne označenie pre ruskú mieru (po anglicky),&lt;ref&gt;[[:wiktionary:פֿונט#Yiddish|פֿונט#Yiddish]]&lt;/ref&gt;
** armenský ''ֆունտ''/''funt'' – libra alebo jednotka váhy,&lt;ref&gt;[[:wiktionary:ֆունտ#Armenian|ֆունտ#Armenian]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
'''krivý''', '''ohnutý'''
* z maďarského slova ''finta'',&lt;ref&gt;{{cite web
 | url = https://archive.org/details/magyaroklevlsz00szamuoft/page/124/mode/2up?q=FINTA
 | title = Magyar oklevél-szótár, régi oklevelekben és egyéb iratokban elöforduló magyar szók gyüjteménye. Legnagyobb részüket gyüjtötte Szamota István. A Magyar Tudományos Akadémia megbízásából szótárrá szerk. Zolnai Gyula
 | last = Szamota
 | first = István 
 | last2 = Zolnai
 | first2 = Gyula 
 | date = 1210
 | publisher = Budapest V. Hornyánszky
}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:curvus|curvus]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:bent#English|bent#English]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref name=&quot;hu-1886&quot;&gt;{{cite web
	| url = https://archive.org/details/englishhungarian02bizo/page/156/mode/2up
	| title = English-Hungarian dictionary
	| last = Bizonfy
	| first = Ferencz
	| date = 1886
}}&lt;/ref&gt;
* zo starej angličtiny ''finta'',&lt;ref name=&quot;sa-1&quot;/&gt;&lt;ref name=&quot;sa-2&quot;/&gt;
* tiež aj Finteușu Mare, Maramureș; Rumunsko,&lt;ref&gt;[[:w:ro:Finteușu_Mare,_Maramureș|Finteușu_Mare, Maramureș]] (po rumunsky),&lt;/ref&gt;
'''skalnatý''':
* z maďarského slova ''finta'',&lt;ref name=&quot;hu-1886&quot;&gt;&lt;/ref&gt;
'''poľovník'''/'''ľovec''':
* stará horná nemčina ''vende'',&lt;ref&gt;[[:w:en:Finn (ethnonym)|Finn (ethnonym)]] (po anglicky).&lt;/ref&gt;
* „… ,scricfinni‘ sú vašniví lovcí/zberači, …“,&lt;ref group=&quot;Pozn.&quot;&gt;Prvá časť slova ''scric'' znamená ''lyžovať''. (Referencia: https://snl.no/finner_-_samer)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://snl.no/skridfinner
	| title = skridfinner
    | author = Store norske leksikon
}} (po nórsky).&lt;/ref&gt;
'''nôž''':
* poľsky ''finka'' – puzdrový nôž, &lt;ref&gt;[[:wiktionary:finka#Polish|finka#Polish]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:Sheath_knife|Sheath knife]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
'''klam''', '''lesť''':&lt;ref&gt;Historický slovník slovenského jazyka. A – J. Red. M. Majtán et al. 1. vyd. Bratislava: Veda 1991. 535 s. ISBN 80-224-0228-1 (spoluautori V. Blanár, E. Jóna, I. Kotulič, E. Krasnovská, R. Kuchar, M. Majtán, M. Majtánová, Š. Peciar, B. Ricziová, J. Skladaná). (heslo [https://slovnik.juls.savba.sk/?w=finta&amp;s=exact&amp;c=v785&amp;cs=&amp;d=hssj# finta])&lt;/ref&gt;
* zo slovenského slova ''finta'',
'''pasca''':
* grécky [https://www.slang.gr/lemma/13317-finta φίντα] (''fínta''),
''botanické významy:''
* '''absint''' (nápoj) alebo '''[[:w:sk:Palina pravá|Palina pravá]]''' (''Artemisia absinthium''),&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = https://books.google.sk/books?id=JrbKqL-w5tAC&amp;pg=PA63&amp;lpg=PA63&amp;dq=fyntha+latin&amp;source=bl&amp;ots=R7y5pNmEuz&amp;sig=ACfU3U1YM7F4RYhFTGT1otBPF74flt9RBA&amp;hl=sk&amp;sa=X&amp;ved=2ahUKEwiljNjg2YKAAxUX7qQKHS8mD-s4ChDoAXoECB4QAw#v=onepage&amp;q=fyntha&amp;f=false
	| title = Dizionario italiano, latino e francese in cui si contiene, non solamente un compendio del dizionario della Crusca, ma ancora tutto cio, che v'ha di piu rimmarchevole ne' migliori lessicografi, etimologisti, e glossarii,... raccolto dall' abbate Annibale Antonini. Nuova edizione. Riveduta, corretta, e notabilmente accresciuta. Tomo primo, Zväzok 1
	| last = Antonini
	| first = Annibale
	| date = 1770
}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:assenzio|assenzio]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:Absinthe|Absinthe]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* ''Suncia''&lt;ref name=&quot;dmi&quot;&gt;{{cite web
 | url = https://www.knihydominikani.sk/hlavna_nemethy_24?fpcmeno=zahradne
 | title = Historický schematizmus slov. farností
 | website =  www.dominikani.sk
 | access-date = 2023-10-18
}}&lt;/ref&gt; – v stredovekej latinčine '''''[[:w:sk:Valeriána_lekárska|Valeriána lekárska]]''''' (''Valeriana officinalis''),&lt;ref&gt;Ferrari V., 2016 - [https://bibliotecadigitale.provincia.cremona.it/monografie/download/monografia_11.pdf Lessico botanico popolare della provincia di Cremona: dialettale, etimologico],
“Monografie di Pianura”, n. 11, Provincia di Cremona, Cremona.&lt;/ref&gt;
'''uzdraviť:'''
* ''„zmeniť predpokladaný ortieľ smrti“'' – t. j. vyliečiť sa,
* Cethern mac Fintain (Írska mytológia),&lt;ref&gt;[[:w:Cethern_mac_Fintain|Cethern mac Fintain]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
'''skok''', '''skákanie''':
* maďarské ''finz'' a príbuzne slová,&lt;ref&gt;{{cite web
	| url = http://misc.bibl.u-szeged.hu/25180/1/015_020_001-175.pdf
	| title = A' SZÓELEMZÉS' ÉS SZÓÉRTELMEZÉS ALAP-ELVEI.
	| author = Fábián István
	| date = 1853
    | access-date = 2025-01-22
}}&lt;/ref&gt;
'''zabávači/šašovia:'''
* maď. ''fintorog'', ''fintur'', ''fintor''  – slov. grimasa,&lt;ref&gt;[[:w:hu:Magyar_duda|Magyar duda]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:fintor#Hungarian|fintor#Hungarian]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;Szentpétery Imre: Az Árpádházi királyok okleveleinek kritikai jegyzéke II. kötet 2-3. füzet 1272–1290 (Magyar Országos Levéltár kiadványai, II. Forráskiadványok 9. Budapest, 1961 (heslo [https://library.hungaricana.hu/en/view/MolDigiLib_MOLkiadv2_09/?pg=460&amp;layout=s Fintor]) (po maďarsky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:hu:Magyar duda|Magyar duda]] (po maďarsky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:w:hu:Magyar_duda|Magyar duda]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* ''Fruncta'' – stará francúzština ''frunce'' = ''fronce'' (''mračiť sa'', ''chmúriť sa'') + suffix ''-ta'',&lt;ref name=&quot;dmi&quot;/&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:frunce#Old_French|frunce#Old_French]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:fronce#Old_French|fronce#Old_French]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:froncer#French|froncer#French]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[[:wiktionary:en:scowl|scowl]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;Synonymický slovník slovenčiny. Red. M. Pisárčiková. 3. nezm. vyd. Bratislava: Veda 2004. 998 s. ISBN 80-224-0801-8 (kolektív autorov: A. Anettová, I. Hrubaničová, Š. Michalus, E. Pícha, M. Pisárčiková, M. Považaj, E. Tibenská). (heslo [https://slovnik.juls.savba.sk/?w=kaboni%C5%A5&amp;s=exact&amp;c=4777&amp;cs=&amp;d=sss# kaboniť]&lt;/ref&gt;
'''ako „urážka“/„žart“''' (?):
* v poľštine: „zadymení papier držaní pod nosom“.&lt;ref&gt;{{cite web
 | url = https://archive.org/details/acompletedictio00rykagoog/page/54/mode/2up?view=theater
 | title = A complete dictionary English and Polish and Polish and English
 | last = Rykaczewski
 | first = Erazm
 | date = 1849
}}&lt;/ref&gt;
'''šálka'''/'''hrnček''':&lt;ref&gt;[[:wiktionary:tr:fincan#Türkçe|finka]] (po tatarsky)&lt;/ref&gt;
* perský &lt;span lang=&quot;fa&quot;&gt;پنگان&lt;/span&gt; (pingān),&lt;ref name=&quot;sh_findžan&quot;/&gt;
* arabský &lt;span lang=&quot;ar&quot;&gt; فِنْجَان&lt;/span&gt; (finjān),&lt;ref name=&quot;sh_findžan&quot;/&gt;
* srbsko-chorvátsky ''findžan'',&lt;ref name=&quot;sh_findžan&quot;&gt;[[:wiktionary:en:findžan#Serbo-Croatian|findžan]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* ukrajinsky ''фінджа''/''findža'',&lt;ref&gt;[[:wiktionary:фінджа#Ukrainian|фінджа]] (po anglicky)&lt;/ref&gt;
* slovenské nárečia ''findža''.&lt;ref&gt;{{cite web
 | url = https://narecie.sk/find%C5%BEa 
 | title = Slovo findža
}}&lt;/ref&gt;
'''Fínec''':
* [[:w:en:Finn (ethnonym)|Finn (etnonymum)]] (po anglicky).

== Poznámky ==
&lt;References group=&quot;Pozn.&quot;/&gt;

== Pozri tiež ==
* [http://nhe.ktfke.sk/archiv/notitiae-12017/ Notitiae 1/2017] (príspevok ''DEDINA – VILLA BELCELLA A ÚZEMIE ZA ZÁSEKMI – ULTRA INDAGINES'')
* {{cite web
 |url=https://is.muni.cz/th/vw94m/DIPLOMOVA_PRACE_Sami_ethnicity.pdf
 |title=KONSTRUKCE SÁMSKÉ ETNICKÉ IDENTITY
 |last=Maixner
 |first=Miroslav
}}
* {{cite web
 |url=https://www.academia.edu/45643150/FINTA_Z_RODU_ABA_VOJVODA_A_PALAT%C3%8DN
 |title=FINTA Z RODU ABA -VOJVODA A PALATÍN
 |last=Blanár
 |first=Dominik
}},
* [[:wiktionary:en:Fintan|Fintan]] (meno, po anglicky),
* stará angličtina: [[:wiktionary:en:finta#Old_English|finta]] (po anglicky),
* [[Etymológia_slov#fín_(slovenský),_Finn_(anglický),_finnr_(stará_norčina),_Finnic_(angličtina)|fín (slovenský), Finn (anglický), finnr (stará_norčina), Finnic (angličtina)]].

== Referencie ==
&lt;References/&gt;

[[Category:SK/Etymológia]]
[[Category:SK/Fintice]]
[[Category:SK/Pomenovanie]]</text>
      <sha1>gvqmtlnszgha3e9b82l3ozcd3yvf2px</sha1>
    </revision>
  </page>
</mediawiki>