Wikiversity betawikiversity https://beta.wikiversity.org/wiki/Main_Page MediaWiki 1.46.0-wmf.26 first-letter Media Special Talk User User talk Wikiversity Wikiversity talk File File talk MediaWiki MediaWiki talk Template Template talk Help Help talk Category Category talk TimedText TimedText talk Module Module talk Translations Translations talk Event Event talk 0 48263 383943 383877 2026-04-29T07:28:28Z Profev 36331 /* Comparacions */ + 383943 wikitext text/x-wiki [[File:Babbages Analytical Engine, 1834-1871. (9660574685).jpg|420px|thumb|La màquina analítica del matemàtic Charles Babbage totalment mecànic del 1837]] Aquesta secció desenvolupa el coneixement bàsic dels algorismes per a la resolució de reptes i la seva aplicació a la computació. {|style="border: 1px solid #b85; background:#fed" cellspacing="8" |'''Definició'''. Un ''Algorisme'' és un conjunt estructurat d'instruccions orientades a cercar un objectiu. |} Un cop identificada una necessitat o problemàtica dins un context els objectius d'un algorisme poden ser analitzar, tractar o transformar dades o estats per fer diverses activitats resolutives dels objectius marcats. Ruta del curs segons el BOE: * Diagrames de flux i pseudocodi.(1ESO) * Estructures condicionals.(2ESO) * Bucles.(3ESO) * Recursivitat i funcions.(4ESO-A i 4ESO-B) === Màquines === Des de molt antic s'utilitzen mecanismes per facilitar diverses feines tant militars com religioses, la troballa més impactant és '''el mecanismes d'Anticitera''', 87 a.C., un artefacte grec que preveu estats del moviment estel·lar presumptament seguint registres babilònics que eren coneguts pel seu gran recull registres estel·lars en notació de sexagesimals, però el més fascinant és que aquest mecanisme porta moltes inscripcions i entre elles destaquen festivitats vinculades amb el calendari egipci entre d'altres. {| |[[File:Mechanism of Antikythera, 150-100 BC, NAMA, 191435.jpg|Troballa al fons del mar|290px|thumb]] |[[File:Antikythera mechanism - labelled.svg|Reconstrucció de l'engranatge|130px|thumb]] |} Aquests artefactes antics es poden considerar com a una maquinària capaç de reproduir activitats estàtiques i cícliques, inclús hi ha d'altres que podien interactuar amb l'entorn per prendre decisions mitjançant mecanismes molt curiosos. Què manca doncs als artefactes o mecanismes antics respecte dels actuals? * A l'actualitat hi ha maquinària que encara fa feines semblants, però d'altres han introduït als seus mecanismes enginys electrònic que els dota d'autonomia gràcies una programació simple que pot ser des de ''petits autòmats'' fins a sistemes operatius amb diversos programes. [[File:Esquema sistema operativo v01.png|right|200px]] Com s'organitzen els dispositius amb sistema operatiu? * Els dispositius amb sistema operatiu utilitzen diversos programes, aquests programes depenen totalment del sistema operatiu. Els programes per a webs fets amb JavaScript depenen dels navegadors que a la vegada depèn del sistema operatiu. == Programació == {|style="border: 1px solid #b85; background:#fed" cellspacing="8" |'''Definició'''. Un ''programa'' és un conjunt d'ordres que, interpretades per una màquina, efectuen diverses activitats dins de les seves possibilitats. |} En resum els programes són algorismes utilitzats pels dispositius, és a dir, programes que els dispositius poden executar. A la pràctica es diu programa a qualsevol arxiu executable i s'anomena codi a tot el que conté. Per dissenyar programes s'utilitzen diversos esquemes com els '''diagrames de flux''' entre d'altres i per escriure un programa es poden utilitzar diversos llenguatges com '''JavaScript'''. === Diagrames de flux === Un '''diagrama de flux''' és la representació esquemàtica per guardar, interpretar i estudiar l'activitat lògica de les ordres dins d'un programa. Els diagrames de flux ajuden a fer la documentació del funcionament de determinats aspectes d'un programa. Els diagrames de flux per a la programació estan proveïts d'una gran quantitat d'elements visuals de caràcter simbòlic. Per facilitar la comprensió i agilitzar el treball ens centrarem en els elements genèrics més destacats a partir dels quals es poden incloure o substituir per elements visuals més adequats de forma natural. ==== Elements ==== [[File:Diagrama flujo 006.svg|270px|thumb|right|Exemple de passar llista a classe]] Elements d'un diagrama de flux simplificat són: * Un '''inici''' i un '''final''' de programa. * Uns rectangles on s'escriu una llista d'ordres simples. * Uns rombes on s'escriu una condició obrint disjuntives del tipus cert i fals, o sí i no, o 1 i 0 respectivament. * Unes fletxes encadenen tots i cadascun dels diferents elements segons els objectius de l'algorisme. Didàcticament per qüestions de similitud amb un programa escrit; les fletxes majoritàriament avancen de forma descendent (pel centre o l'esquerra) però reculen de forma ascendent (per la dreta). '''Reptes''' 1) Fes un diagrama de flux per demanar un sol d'aquests objectes als companys i detalla les respostes dels companys depenent de cada fet, serà molt semblant al de passar llista a classe: {|width="720" |width="180"| *Un&nbsp;full *Un bolígraf |width="180"| *Una&nbsp;goma *Un llapis |width="180"| *Un&nbsp;regla *Una tisora |width="180"| *Un&nbsp;carregador *Una&nbsp;maquineta |} === JavaScript === {|align="right" bgcolor="#fec" style="border: 1px solid #b90" cellspacing="8" |'''Cronologia dels llenguatges''' 1r. Codi màquina en binari. 2n. Llenguatge d'assemblador. 3r. Llenguatges d'alt nivell: {| | *C. *Fortran. *Smalltalk. *Ada. | *C++. *C#. *Cobol. *Delphi. |valign="top"| *Java. *PHP. |} 4t. Programació orientada a objectes. |} S'utilitzarà el llenguatge JavaScript pel seu us freqüent com a programes dins de pàgines webs, més coneguts com '''scripts''', està molt supervisat i té moltes actualitzacions que innoven i milloren el llenguatge, té similituds amb altres llenguatges més rigorosos. Cada Script té una ràpida execució pel navegador que el fa ideal per fer pràctiques. ==== Sintaxi ==== Per aprendre la sintaxi cal aprendre un lèxic bàsic de JavaScript i sense simplificacions, ja que traeixen la intuïció del principiant. Reduir simplificacions permetrà introduir instruccions resistent als errors. Així sempre posarem '''punt i coma''' per fer salts de línia o per introduir una nova instrucció sense salts. L'ordinador llegeix el codi escrupolosament de dalt a baix i d'esquerra a dreta. Eviteu fer una separació de ordres amb comes ja que segons l'intèrpret pot canviar molt d'un navegador a un altre. ===== Variables i gramàtica ===== [[File:2011 Trampeltier 1528.JPG|250px|<font color="#080">'''var'''</font> elSeuNom="camellet";|thumb]] Les variables, el fonament de la programació, s'encarreguen d'emmagatzemar tot tipus de valors, són com el ciment a la construcció. Hi ha molts tipus de variables i constants però per simplicitat gràcies a la generalització de variables de JavaScript es distingirà preferentment un '''número''' d'un '''text''', és important que aquest darrer sempre ha de portar cometes ja sigui simples o dobles: *Això és un número: 3894.427 *Això és un text: "332.349" o també '4256.771' {|bgcolor="#fdd" style="border: 1px solid #b42" |align="center" width="60px"|[[File:Achtung.png|50px]] |width="500px"| * És obligatori declarar les variables sempre. ::<font color="#080">'''var'''</font> ... |} Es declara una variable escrivint '''var''' davant del nom o etiqueta, es recomana '''no estalviar''' les declaracions de variables. Tota declaració es fa al principi del programa, funció o rutina entera. Així queda establert el tipus de valor o usabilitat de cada variable abans de fer cap operació amb elles. El nom o etiqueta de les variables no poden començar per un número ni tenir espais ni utilitzar '''paraules reservades''' ni símbols diferents de la part del abecedari comuna ni accents ni espais, i per inventar noms diferents es fa servir habitualment el mètode del camell que substitueix els espais per majúscules. '''Exemples''': 1.-Es proposa fer la declaració d'una variable anomenada '''nomDUsuariNou''' amb el text '''"jordi"''', un altre variable anomenada '''nUmeroIdentificador''' amb el número 3349280 i un codi en text que sigui 800245FF-x-40A. :<syntaxhighlight lang="javascript">var nomDUsuariNou = "Jordi"; var nUmeroIdentificador = 3349280; var codiCertificador = "800245FF-x-40A"</syntaxhighlight> 2.-Sintaxi de la declaració d'una variable '''a''' buida, d'una variable '''b''' amb valor numèric inicial de 7,5 on és obligat utilitzar la notació de "punt" per indicar la coma decimal, d'una variable '''c''' amb la cadena de text 7.5, i dues variables '''d''' i '''e''' amb la mateixa cadena de text '''Tr3s' 3s"b''' on les comes simples i dobles són com els parèntesis, una obre i la segona tanca, i la barra '''\''' crea una excepció i desactiva el tancament de les comes per poder escriure el seu símbol: :<syntaxhighlight lang="javascript">var a; var b = 7.5; var c = "7.5"; var d = "Tr3s' 3s\"b"; var e = 'Tr3s\' 3s"b';</syntaxhighlight> L'ordinador guarda un número com un valor en binari per operar directament sense contemplacions i en canvi si és una cadena de text llavors l'ordinador el guarda com una cadena de lletres o símbols numèrics però a dins d'aquesta cadena de text. Les cadenes de text no es poden multiplicar per 2 perquè és com multiplicar una lletra per un número i el navegador no interpreta aquest tipus d'operació totalment fora de context. ===== Comentaris ===== Es pot introduir comentaris acompanyant les ordres del programa, ja sigui per explicar el funcionament de les ordres o per anular ordres sense esborrar-les. Els comentaris s'han d'escriure sense accents ni símbols no reglamentats ja que el programa falla ràpidament. Tenim dos tipus de comentaris, que el navegador no els veu com ordres que formen part del programa(destacats en gris). *Per fer comentaris en tot el que queda de línia de codi farem servir les dues barres '''//''': :<font color="#090">'''var'''</font> a; <font color="#888">//A partir d'aquI Es un comentari fins i tot l'ordre var b = 8;</font> *Per fer comentaris puntuals intempestius utilitzarem com a parèntesi els símbols d'obrir comentari '''/*''' i tancar comentari '''*/''': :<font color="#090">'''var'''</font> a="3"; <font color="#888">/*var b = "213"; */</font> <font color="#090">'''var'''</font> c; ===== Operacions ===== Es poden fer operacions amb nombres, +, -, / i *, i una operació amb cadenes de text, +. S'han de diferenciar bé i no refiar-se de la sort. *Primer posem les variables receptores de valors i després de la igualtat van les operacions que generen el valor a guardar, on poden reaparèixer les mateixes variables sense cap conflicte. ::nouValor = 3+21/5+2*4; ::numeroCreixent = 2*numeroCreixent + 1; *Les operacions al programa respecten les prioritats de les operacions prioritzant els parèntesis. {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure-les" data-collapsetext="Ocultar-les" |- |Sumes amb l'operador '''+''': |- | :a= 3+2; <font color="#888">// suma dos nombres, 3+2, i es guarda dins '''a'''</font> :b= 7+a; <font color="#888">// suma un nombre, 7, i una variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''</font> :c= b+8;<font color="#888">// suma una variable, '''b''', i un nombre, 8, i es guarda dins '''c'''</font> :d= a+b;<font color="#888">// suma dues variables, '''a''' i '''b''', i es guarda dins '''d'''</font> :d=d+2;<font color="#888">// augmenta en dues unitats el valor de '''d'''</font> |} {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure-les" data-collapsetext="Ocultar-les" |- |Restes amb l'operador '''-''': |- | :a= 3-2; <font color="#888">// resta dos nombres, 3-2, i es guarda dins '''a'''</font> :b= 7-a; <font color="#888">// resta a un nombre, 7, la variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''</font> :c= b-8;<font color="#888">// resta a una variable, '''b''', el nombre, 8, i es guarda dins '''c'''</font> :d= a-b;<font color="#888">// resta dues variables, '''a''' i '''b''', i es guarda dins '''d'''</font> |} {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure-les" data-collapsetext="Ocultar-les" |- |Multiplicacions amb l'operador '''*''': |- | :a= 3*2; <font color="#888">// multiplica dos nombres, 3+2, i es guarda dins '''a'''</font> :b= 7*a; <font color="#888">// multiplica un nombre, 7, i una variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''</font> :c= b*8;<font color="#888">// multiplica una variable, '''b''', i un nombre, 8, i es guarda dins '''c'''</font> :d= a*b;<font color="#888">// multiplica dues variables, '''a''' i '''b''', i es guarda dins '''d'''</font> |} {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure-les" data-collapsetext="Ocultar-les" |- |Divisions amb l'operador '''/''': |- | :a= 3/2; <font color="#888">// divideix amb decimals dos nombres, 3 entre 2, i es guarda dins '''a'''</font> :b= 7/a; <font color="#888">// divideix amb decimals un nombre, 7, per la variable, '''a''', i es guarda dins '''b'''</font> :c= b/8;<font color="#888">// divideix amb decimals una variable, '''b''', pel nombre, 8, i es guarda dins '''c'''</font> :d= a/b;<font color="#888">// divideix amb decimals dues variables, '''a''' entre '''b''', i es guarda dins '''d'''</font> |} {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure-les" data-collapsetext="Ocultar-les" |- |Encadena text amb l'operador '''+''': |- |La operació d'encadenar '''+''' es concep com l'acció d'ajuntar, enganxar o adherir dues cadenes de text. :a= "3+2"; <font color="#888">//'''a''' Es el text "3+2", el programa tE prohibit efectuar sumes o la operaciO que sigui.</font> :b= "7"+a; <font color="#888">//7 s'enganxa directament a "3+2", llavors '''b''' Es "73+2" i no veu el signe "+" perquè és la operació d'enganxar.</font> :c= b+"+8";<font color="#888">//'''b''' s'enganxa a "+8", llavors '''c''' Es "73+2+8"</font> :d= a+b;<font color="#888">//'''a''' s'enganxa a '''b''', i es guarda dins '''d''' com "3+273+2"</font> :e= "h"+"o"+"l"+"a";<font color="#888">//llavors '''e''' Es "hola"</font> |} ===== Comparacions ===== Les comparacions apareixen de moltes necessitats centrades principalment en '''preguntar quelcom''' o '''imposar condicions'''. Hi ha 6 comparacions i s'han d'escriure exactament com segueix: :{|class="wikitable" |- !colspan=2|Operadors simples !colspan=2|Operadors oposats |- ! !Significat ! !Significat |- |style="width:55px" align="center"|x<font color="#88f"> < </font>y |style="width:200px"|És x més petit que y ? |style="width:55px" align="center"|x<font color="#88f"> >= </font>y |style="width:270px"|És x més gran o igual que y ? |- |align="center"|x<font color="#88f"> > </font>y||És x més gran que y ? |align="center"|x<font color="#88f"> <= </font>y||És x més petit o igual que y ? |- |align="center"|x<font color="#88f"> == </font>y||És x igual a y ? |align="center"|x<font color="#88f"> != </font>y||És x diferent a y? |} '''Fragments''' destacats de programes: *Demana un número i compara si '''més petit''' que 3, i '''només''' en cas afirmatiu l'escriu: {| |style="width:550px"|<syntaxhighlight lang="javascript">x=demanaUnNombre('Escriu un número','0'); if(x<3){ escriu("El "+x+" és més petit que 3"); }</syntaxhighlight> |style="width:170px" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Diagrama" data-collapsetext="Ocultar"|[[File:Diagrama flujo 003.svg|170px]] |} *Demana un número i compara és '''més petit''' que 3, i '''només''' en cas afirmatiu l'escriu i '''només''' en cas negatiu escriu la raó: {| |style="width:570px"|<syntaxhighlight lang="javascript">x=demanaUnNombre('Escriu un número','0'); if(x<3){ escriu("El "+x+" SÍ és més petit que 3"); } else{ escriu("El "+x+" NO és més petit que 3"); }</syntaxhighlight> |style="width:240px" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Diagrama" data-collapsetext="Ocultar"|[[File:Diagrama flujo 004.svg|240px]] |} Per fer un '''bucle''', repetir un fragment, introduïm el '''for''' que insisteix mentre succeeixi el '''contrari''' del que s'espera. *Escriurem nombres i fins que no siguin '''més grans''' que 7 no sortirem del programa: {| |style="width:670px"|<syntaxhighlight lang="javascript">x=demanaUnNombre('Quin número és més gran que 7','0'); for(;x<=7;){ x=demanaUnNombre('Quin número és més gran que 7','0'); } escriu("Molt bé");</syntaxhighlight> |style="width:190px" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Diagrama" data-collapsetext="Ocultar"|[[File:Diagrama flujo 005.svg|190px]] |} ===== Funcions ===== ==== SVG amb script ==== Per a una programació més lúdica s'ha pensat en la utilització d'escripts incrustats dins d'una imatge del tipus [https://es.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A1ficos_vectoriales_escalables vectorial '''*.svg''']. Exercicis amb un '''algoritme bàsic''' ja preparat per ser modificat i rebre ordres, descarregueu-lo [https://marianov2024.github.io/Tutorial/base.svg d'aquí] i tot seguit obriu-lo amb [https://texteditor.co/ '''aquest editor text''']: {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#fbb" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure algoritme bàsic" data-collapsetext="Ocultar" |- |Alternativa |- |Utilitzant "'''l'editor Llibreta'''", "'''editor de text'''" o bé [https://texteditor.co/ "'''aquest editor text'''"], '''deseu sempre''' l'arxiu amb 3 condicions: ::'''Nom''': rectangleVostreNom.svg ::'''Tipus''': '''tots els arxius''' o equivalent *.* ::'''Codificació''': '''UTF-8'''. Enganxeu sempre tot el codi que apareix al requadre. Les entregues per [https://classroom.google.com/h classroom] es fan adjuntant arxius (icona del clip). <syntaxhighlight lang="javascript" line highlight="7-9"> <svg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" width="1000" height="2000" font-size="20" stroke="none"> <script><![CDATA[ var xmlns="http://www.w3.org/2000/svg"; var Root=document.documentElement; var salt=30,T,Msg; function programa(){ escriu("Hola món"); } function demanaUnNombre(t1,t2){return parseInt(prompt(t1,t2));} function demanaUnText(t1,t2){return prompt(t1,t2);} function salta(){salt=salt+30;return salt;} function escriu(pat,x=30,y=salta()){ T=document.createElementNS(xmlns,"text"); T.setAttributeNS(null,"x",x); T.setAttributeNS(null,"y",y); Msg=document.createTextNode(pat); T.appendChild(Msg); Root.appendChild(T); } ]]></script> <rect onclick="programa()" x="10.5" rx="5" y="10.5" ry="5" width="80" fill="#edd" height="30" stroke="black"/> </svg> </syntaxhighlight> |} ===== Exercicis ===== {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" |- |colspan=2|1.- Modifica l'algoritme bàsic per fer que escrigui << Hola classe >>. |- |Feina: *Carregar l'arxiu que s'ha descarregat a l'ordinador "base.svg" amb el programa [https://texteditor.co/ "'''aquest editor text'''"] amb l'opció "open file...". *Buscar el lloc on es dona l'ordre d'escriure "Hola món" i fer el canvi per "Hola classe". *Posa un nom nou o sinó afegirà un número per no sobreescriure'l. *Guarda i obrir amb el navegador, per Chromebook s'ha de arrossegar l'arxiu de la carpeta al navegador i l'obre a l'instant. Ha funcionat? |} {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" |- |colspan=2|2.- Modifica l'algoritme bàsic per fer que demani i etiqueti dos nombres, i escrigui la suma d'etiquetes. |- | ::'''Nom''' del programa: operacioVostreNom.svg ::'''Diagrama''' del programa: operacioVostreNom.png |class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Pista" data-collapsetext="Ocultar"|<syntaxhighlight lang="javascript"> var a; var b; a=demanaUnNombre('Escriu el número a','0'); b=demanaUnNombre('Escriu el número b','0'); escriu("El valor de la operació és a*b = "+(a*b)); </syntaxhighlight> |} {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Pista" data-collapsetext="Ocultar" |- |3.- Modifica l'algoritme bàsic per fer que demani dos nombres i dos cadenes de text, i tot seguit escrigui la suma dels dos primers i després la suma dels dos últims ordenadament. |- |<syntaxhighlight lang="javascript"> var a; var b; var c; var d; a=demanaUnNombre('Escriu un número','0'); b=demanaUnNombre('Escriu un número','0'); c=demanaUnText('Escriu una paraula','?'); d=demanaUnText('Escriu la segona paraula','?'); escriu("La multiplicació és ="+(a*b)); escriu("Les teves paraules encadenades són ="+d+c); </syntaxhighlight> |} {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Pista" data-collapsetext="Ocultar" |- |4.- Modifica l'algoritme bàsic per escriure els nombres del 3 al 100 avançant de dos en dos, i finalment escrigui l'últim número on s'ha quedat. |- |<syntaxhighlight lang="javascript"> var x; x=0; for(;x<8;){ x=x+1; escriu(x); } escriu("El comptador ha arribat fins a "+x+" comptant de un en un");</syntaxhighlight> |} {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Pista" data-collapsetext="Ocultar" |- |5.- Modifica l'algoritme bàsic per escriure els nombres del 4 al 50 de forma creixent i tot seguit de forma decreixent fins a -20. |- |<syntaxhighlight lang="javascript"> var x; x=0; for(;x<8;){ x=x+1; escriu(x); } for(;x>-3;){ x=x-1; escriu(x); } escriu("El comptador ha arribat fins a "+x+" comptant de un en un");</syntaxhighlight> |} ;Exercicis de divisibilitat Un nombre '''p''' és divisible per un altre nombre '''q''', matemàticament s'escriu '''q'''|'''p''', només si en fer la divisió '''p'''/'''q''' dona un nombre enter. Per tant quan es fa la divisió no dona decimals, és a dir, no hi ha residu i per tant '''residu=0'''. La instrucció per demanar el residu de la divisió '''p'''/'''q''' és '''p'''%'''q'''. {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Pista" data-collapsetext="Ocultar" |- |1.- Modifica l'algoritme bàsic per determinar si és o no divisible per 3 el valor escrit. |- |<syntaxhighlight lang="javascript"> var x; var a; a=2; x=demanaUnNombre('Escriu un número','0'); if(x%a==0){ escriu("El número "+x+" és divisible per "+a); } else{ escriu("El número "+x+" no és divisible per "+a); } </syntaxhighlight> |} {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Pista" data-collapsetext="Ocultar" |- |2.- Modifica l'algoritme bàsic per determinar el conjunt dels divisors de l'u al 1000 del valor escrit per consola. |- |<syntaxhighlight lang="javascript"> var x; var a; var llista; a=1; llista="{ "; x=demanaUnNombre('Escriu un número','0'); for(;a<10;){ if(x%a==0){ llista=llista+a; a=a+1; for(;a<10;){ if(x%a==0){ llista=llista+", "+a; } a=a+1; } } } llista=llista+" }"; escriu("El número "+x+" és divisible pels valors del conjunt "+llista); </syntaxhighlight> |} ;Exercicis de funcions Concepte matemàtic de funció és suficient per saber interpretar les diferents metàfores que es fan arreu. {| |Direm funció a qualsevol aplicació de un conjunt D en <math>\mathbb{R},</math> llavors per qualsevol element de D li correspon un únic element de <math>\mathbb{R}.</math> |- |align="center"|<math> \begin{array}{rrcl} f : & D & \longrightarrow & \mathbb{R} \\ & x & \mapsto & y = f(x) \end{array} </math> |} {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Codi del programa" data-collapsetext="Ocultar" |- |1.- Feu el diagrama de flux del programa donat que intenta representar la paràbola donada per la funció <math>f(x)=\frac{x^2}{70}.</math> |- |<syntaxhighlight lang="javascript" line highlight="14,17"> <svg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" width="1000" height="1000" onload="programa(evt)"> <script><![CDATA[ var xmlns="http://www.w3.org/2000/svg"; var Root=document.documentElement; function programa(evt){ C=document.getElementById("camino"); var x; var y; var d1=0; var d2=200; var p=10; var linia="M"; x=d1; y=x*x/70; linia=linia+x+","+y; for(x=d1;x<=d2;x=x+p){ y=x*x/70; linia=linia+"L"+x+","+y; } C.setAttribute("d",linia); } ]]></script> <path id="camino" d="M" fill="none" stroke-width="0.2" stroke="black"/> </svg> </syntaxhighlight> |} '''Exemples''': {|width=100% style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" cellpadding="5" cellspacing="0" |- |valign="top" width=50% style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff"| {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Explicació" data-collapsetext="Ocultar" |- |1) Sumador de 2 en 2 i s'atura en sobrepassar 50. |- |El procés s'inicia a '''Inici''', continua en un calaix d'ordres simples on tenim: *A=50, que vol dir que el valor 50 es guarda amb l'etiqueta '''A'''. S'ha afegit una fletxa didàctica supèrflua indicant el moviment del valor. *N=0, que vol dir que el valor 0 es guarda amb l'etiqueta '''N'''. És la forma típica amb la que s'inicia un comptador o sumador de valors. En finalitzar aquest calaix la fletxa ens porta a una disjuntiva amb la pregunta: ¿ És N més petit o igual que A ? *'''Cert''': llavors la fletxa de '''sí''' ens porta al calaix on: suma 2 al valor de '''N''' i aquesta suma es guarda a '''N''' on s'esborra el valor anterior i la fletxa ens porta novament a la disjuntiva. *'''Fals''': llavors la fletxa del '''no''' ens porta al calaix final destinat a escriure el número amb l'etiqueta '''N''' on finalment la fletxa finalitza a '''Fi'''. |} [[File:Diagrama flujo 002.svg|160px]] |valign="top" width=50% style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff"| {|cellspacing="1" cellpadding="1" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff" width="100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Explicació" data-collapsetext="Ocultar" |- |2) Escriptor una successió del zero fins a sobrepassar 50. |- |El procés s'inicia a '''Inici''', continua en un calaix d'ordres simples on tenim: *A=50, que vol dir que el valor 50 es guarda amb l'etiqueta '''A'''. S'ha afegit una fletxa didàctica supèrflua indicant el moviment del valor. *N=0, que vol dir que el valor 0 es guarda amb l'etiqueta '''N'''. És la forma típica amb la que s'inicia un comptador o sumador de valors. *t=" ", variable text d'un espai i s'etiqueta amb '''t'''. En finalitzar aquest calaix la fletxa ens porta a una disjuntiva amb la pregunta: ¿ És N més petit o igual que A ? *'''Cert''': llavors la fletxa de '''sí''' ens porta al calaix on: :* Concatena el valor de '''N''' a la llista de valors '''t'''. :* suma 1 al valor de '''N''' i aquesta suma es guarda a '''N''' on s'esborra el valor anterior i la fletxa ens porta novament a la disjuntiva. *'''Fals''': llavors la fletxa del '''no''' ens porta al calaix final destinat a: :* Posar un punt i final a la llista de nombres '''t'''. :* Escriure la llista de nombres acumulats a '''t'''. Finalment la fletxa finalitza a '''Fi'''. |} [[File:Diagrama flujo 001.svg|190px]] |} Activitats per construir un diagrama de flux: 1) Dibuixa un diagrama lineal que: * Guardi 50 amb la etiqueta '''A'''. * Guardi 23.7 amb la etiqueta '''B'''. * Guardi la suma de les dues etiquetes amb la etiqueta '''S'''. :Finalment escriu la etiqueta '''S''' per pantalla. 3) Dibuixa un diagrama lineal que: * Guardi 3 amb la etiqueta '''R'''. * Guardi el doble de la etiqueta '''R''' amb la etiqueta '''T'''. * Guardi la etiqueta '''T''' més una unitat amb la etiqueta '''T'''. :Finalment escriu la etiqueta '''T''' per pantalla. 4) Dibuixa un diagrama que: * Guardi un número dins la etiqueta '''A'''. * Pregunti si '''A''' es més petit que 3. :* En cas de ser cert escriu '''A'''<3. :* En cas de ser fals escriu '''A'''>=3. :Finalment finalitza el programa. === Projecte === Mostra 1.- Esbrina què fa el programa. <syntaxhighlight lang="javascript"> <svg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" width="100%" height="100%" onload="startup()" onmousemove="moure(evt)" onmouseup="apaga(evt)"> <script><![CDATA[ var x=0; function startup(){ C=document.getElementById("C"); } function moure(evt){ if(x==1){ C.setAttributeNS(null,"cx",evt.pageX); C.setAttributeNS(null,"cy",evt.pageY); } } function mouMe(evt){ x=1; } function apaga(evt){ x=0; } ]]></script> <circle cx="60" cy="60" r="40" fill="white" stroke="black" stroke-width="3"/> <circle id="C" onmousedown="mouMe(evt)" cx="60" cy="60" r="22" fill="darkgrey" opacity="0.7" stroke="lightgrey" stroke-width="8"/> </svg> </syntaxhighlight> Mostra 2.-Esbrina què fa el programa i feu que escrigui els quadrats per verificar el teorema de Pitàgores. <syntaxhighlight lang="javascript"><svg width="1500" height="1500" xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" onload="startup(evt)"> <script><![CDATA[ var xmlns="http://www.w3.org/2000/svg"; var Root=document.documentElement; var C; var CC; var H; var a,b,c; var sl=0; function startup(evt){ C=document.getElementById("catet1"); CC=document.getElementById("catet2"); H=document.getElementById("hipot"); } function demanaUnNombre(t1,t2){return parseInt(prompt(t1,t2));} function demanaUnText(t1,t2){return prompt(t1,t2);} function cat1(evt){ a=demanaUnNombre("Catet 1","0"); C.firstChild.nodeValue=a; } function cat2(evt){ b=demanaUnNombre("Catet 2","0"); CC.firstChild.nodeValue=b; } function hipo(evt){ c=demanaUnNombre("Hipotenusa","0"); H.firstChild.nodeValue=c; } function prova(){ if(a*a+b*b-c*c==0){ escriu("Sí"); } else{ escriu("NO"); } } function escriu(pat){ T=document.createElementNS(xmlns,"text"); T.setAttributeNS(null,"x",100); T.setAttributeNS(null,"y",20+sl);sl=sl+22; T.setAttributeNS(null,"font-size","20pt"); Msg=document.createTextNode(pat); T.appendChild(Msg); Root.appendChild(T); } ]]></script> <g transform="translate(0.5,0.5)"> <g onmousedown="cat1(evt)"> <path d="M-2,60v-30h30v30z" stroke="#ccf" fill="#fcc" opacity="0.1"/> <text id="catet1" x="6" y="48" font-size="9">C1</text> </g> <g onmousedown="cat2(evt)"> <path d="M32,28v-30h30v30z" stroke="#ccf" fill="#fcc" opacity="0.1"/> <text id="catet2" x="42" y="13" font-size="9">C2</text> </g> <g onmousedown="hipo(evt)"> <path d="M44,66v-30h30v30z" stroke="#ccf" fill="#fcc" opacity="0.1"/> <text id="hipot" x="55" y="53" font-size="9">H</text> </g> <path onmousedown="prova()" d="M20,70v-50h60zM20,20h7v7h-7z" stroke="#000" fill="#ffd"/> </g> </svg> </syntaxhighlight> ==== Categoria lliçó ==== [[Category:Matemàtiques de tercer d'ESO]] [[Category:CA]] 65t7iwu28pd3zo60sdlncpg71xgl4b0 0 55432 383944 383769 2026-04-29T08:47:54Z ~2026-25977-04 55470 /* အကျိုꩻတရာꩻ */ 383944 wikitext text/x-wiki ==ပညာႏရေꩻရေႏရွယ်ႏချက်== * တွမ်ႏလိုꩻမုအသောင်အရင်ꩻအုံအဝ်ႏပေါင်ုကွိုက်ာဖေႏကဒါႏ * ယံကထွာလိုꩻဟဝ်(စီꩻကန်ꩻအဝ်ႏ) * ထာꩻယူႏမဲဥ်ႏဖုံႏယံကပြွူႏဖြို * လွူးနမ်းမွီႏသက်အတာႏအစွဲးအကမ်းယံကထွာ * နမ်းကျင်ꩻတရာꩻယံကဟဝ် * အခိန်ႏခြေင်ယို သွုံꩻယံကဒါႏ ==ပညာႏရေꩻအစွိုးအမျိုꩻ သွံမျိုꩻ== (က)Formal education (လိတ်သွဥ်ကျောင်ꩻပညာႏရေꩻ)<br> (ခ) Non-formal education (အဝ်ႏအထန်ႏသွဥ်ထူႏပညာႏရေꩻ) <vr>(ဂ)Informal education (နမ်းတွမ်ႏနမ်းသွဥ်ထူႏပညာႏရေꩻ) ==လိတ်သွဥ်ကျောင်ꩻပညာႏရေꩻ== လိတ်သွဥ်ကျောင်ꩻပညာႏရေꩻကရိုꩻနဝ်ꩻ အစိုးရ၊မဥ်ႏတမွေးတဝ်းလဲ့ ပညာႏရောအစွိုꩻတဗာႏဗာႏဆꩻလယို အွဥ်ႏချꩻတွမ်ႏစီꩻကန်ꩻတဲင်် စီႏမံႏဆောင်ႏရွက်ဖေႏဒျာႏ ပညာႏရေꩻစနစ်နဝ်ꩻသွူ။ ==ကအွဥ်ႏထွော့ခါꩻအရန်း== * မူလတန်ꩻအရန်း(Primary Education ) * အထာꩻဝတန်အရန်း (Second Education) * အထက်တန်ꩻအရန်း(Hight Education) * တက္ကသိုလ်ႏအရန်း(Tertiary or Higher Education ) ==အဝ်ႏအထန်ႏသွဥ်ထူႏပညာႏရေꩻ== အဝ်ႏအထန်ႏသွဥ်ထူႏပညာႏရေꩻကရိုꩻနဝ်ꩻတဗွိုန်ပီတဝ်းတွမ်ႏ formal education (လိတ်သွဥ်ကျောင်ꩻပညာႏရေꩻ) အစိုးရပညာႏရေꩻနဝ်ꩻသွူ။ကွဲးတဲင်တွော့ꩻအဝ်ႏအစွိုꩻအဗူႏ တဗာႏစီႏမံႏထံထွူတဲင် ကအွဥ်ႏထွော့ခါဒါႏရေႏရွယ်ႏချက် တွမ်ႏသွဥ်ထူႏအီအနယ်ꩻ တစွိုးစွိိုးအဝ်ႏဗာႏသွူ။ အခေႏခံႏလွေꩻ ကျောင်ꩻအထန်ႏပညာႏရေꩻ (လွေꩻတဝ်းအိန်ကျောင်ꩻ)တဲင် လိုꩻပေႏတွမ်ႏအသောင်အရင်ꩻ လိုႏအပါယ်ချက်အတွိုင်ꩻ ထဲမ်သွဥ်လွေꩻ ဖေႏနုဲင်းနဝ်ꩻသွူ။ ==အဝ်ႏအထန်ႏသွဥ်ထူႏပညာႏရေꩻလက္ခဏာႏ== နုဲင်းအစိုႏရပညာႏရေꩻ ကျောင်ꩻပွုံႏစံႏစနစ်မွေးတဝ်းသွူ။ အိန်ကျောင်း၊တက္ကသိုလ်ႏစနစ်လဲ့မွေးတဝ်းသွူ။ကအွဥ် ထွော့ခါညဒါႏသွဥ်နယ်ꩻ ပဝ်ႏဒျာႏရိုꩻကီလဲ့ လိုꩻပေႏသꩻဝင်ꩻစာꩻမုꩻ၊အခိန်ႏတွမ်ႏအသောင်အရင်ꩻလိုႏအပါယ်ချက်အလꩻ သွဥ်ဖေႏဗာႏနဝ်ꩻသွူ။ လွိုက်တဝ်းသက်အရွယ်ႏတဲင် လိုꩻပေႏ လိုညတလောင်ꩻ၊လိုꩻတန်ဖုံႏလွူꩻထွားလꩻဒျာႏနဝ်ꩻသွူ။ ရေႏရွယ်ႏချက်စဲင်းစဲင်းစဲ့စဲ့တဗာႏ အဝ်ႏခါꩻဗာႏသွူ။လွူးနမ်းမွီႏသက်အတာႏ ကျင်ႏလယ်ႏမုသွဥ်ခန်ꩻဖုံႏအဝ်ႏဗာႏနဝ်ꩻသွူ။ လိတ်ထူႏဂုဏ်ႏနဝ်ꩻ ခင်ႏလမ်းတွိုင်ꩻတလိုႏတဝ်းအကျောင်ꩻ non-formal education နဝ်ꩻ ရိုꩻခါꩻနုဲင်းနဝ်ꩻသွူ။ ==နမ်းတွမ်ႏနမ်းသွဥ်ထူႏပညာႏရေꩻ== နမ်းတွမ်ႏနမ်းသွဥ်ထူႏပညာႏရေညကရိုꩻနဝ်ꩻ အစိုးရပညာႏရေꩻကျောင်ꩻ ပွုံႏစံႏတမွေးတဝ်းတဲင် စွုမ်ႏနီꩻဖဝအုံအဝ်ႏရေꩻအတွက်တာႏ သွဥ်လွေုဖေႏဒျာႏအနယ်ခါꩻနုဲင်းနဝ်ꩻသွူ။ * သွဥ်ထူႏမွိုးဖာထျꩻတွမ်ႏ သွꩻအသောင်ꩻအရင်ꩻထျꩻ * သွဥ်ထူႏ(Internet ,Facebook, You Tube)အလောင်း * သွဥ်ထူႏထာꩻမာꩻခွင်ႏအကို * သွဥ်ထူႏအခွဲးအကျုံႏအကို ==နမ်းတွမ်ႏနမ်းသွဥ်ထူႏပညာႏရေꩻလက္ခဏာႏ== * အွဥ်ႏထွော့ချာခါꩻဒါႏအတန်ꩻ၊အခိန်ႏ၊အနယ်ꩻကတူႏစဲဥ်ႏအဲဥ်တဝ်းသွူ။ * လိတ်ထူႏဂုဏ်ႏ(certificate )အဝ်ႏတဝ်းသွူ။ * သွဥ်ထူႏသားကမဲဥ်သွဥ်ထူႏဒါႏအတွိုင်ꩻ သွဥ်ထူႏလာဒျာႏသွူ။ * စပ်ဆွိုင်ꩻတွမ်ႏဖဝ အခွဲးအကျုံႏသွူ။ * အခိန်ႏတွမ်ႏခင်ႏလမ်း အွဥ်ႏထွေ့ခါꩻတဝ်းသွူ။ ==ပညာႏရေꩻအတာႏသွဥ်ဖေႏမုပွုံႏစံႏ== (၁) Forest School(အဓိကအထျꩻအကျိုꩻကေꩻဇူꩻ)<br> (၂) Online School(အွန်လိုင်းကျောင်ꩻ)<br> (၃) Homeschooling (သွဥ်ထူႏလွေုနေးလမ်းကို)<br> (၄)Montessori Schook(မောန်တိုဆိုးရီကျောင်ꩻ)<br> (၅)Conventional School (ကွန်ဗန်ရှင်နယ်ကျောင်ꩻ)<br> (၆)Progressive School(ပရိိုကရက်ဆင့်ကျောင်ꩻ)<br> (၇)Mainstr School(မိန်းထရင်းကျောင်ꩻ) ==သွဥ်ထူႏတွမ်ႏအသောင်အရင်ꩻ== သွဥ်ထူႏတွမ်ႏအရောင်ႏ၊ပွုံႏစံႏအမျိုꩻမျိုꩻ စတဲင်တွမ်ႏမဲ့ကထီႏဒါႏအသောင်ရင်ꩻ ကားကအဝ်ႏဖုံႏယိုနဝ်ꩻသွူ။ ==သွဥ်ထူႏလွေꩻအွန်လိုင်းလောင်း== သွဥ်ထထူႏလယအွန်လိုင်းလောင်းကရိုꩻနဝ်ꩻ သွဥ်ဖေႏ၊သွဥ်ထူႏမုဖုံႏယိူ ကူပဝ်ႏဒျာႏအင်တာနက်လောင်း၊တက္ကသိုလ်ႏတွမ်ႏ သွဥ်တန်ꩻအခိန်ႏဒွေါင်ႏစားဖုံႏယိုလဲ့သွဥ်ထူႏလွေꩻ အွန်လိုင်းလောင်းနဝ်ꩻသွူ။ ==အွန်လိုင်းကျောင်ꩻ== အွန်လိုင်းကျောင်ꩻကရိုꩻနဝ်ꩻ သွဥ်ဖေႏ၊သွဥ်ထူႏမုဖုံႏယို အဝ်ႏဒျာႏအင်တာနက်အ‌လောင်း၊တက္ကသိုလ်ႏ တွမ်ႏသွဥ်တန်ꩻ အခိန်ႏဒွေါင်ႏစားဖုံႏယိုလဲ့ သွဥ်ထူႏလွေꩻအွန်လိုင်းလောင်းနဝ်ꩻသွူ။ ==Online School အာႏတလာချက်== * မဲဥ်သွဥ်အခိန်ႏမုဲင်ꩻလဲ့တွိုင်ႏပင်ႏဒေါ့ꩻရီလꩻ * နန်းဗာႏတဝ်းဒွုမ်တဖူꩻအဆင်ႏပြေႏတဝ်း * ရွဥ်လို့ဆေ့ꩻ * ဗီဒီယိုမတ်တန်ꩻလꩻ Online School.ကသွုံꩻလွေꩻဒါႏနယ်ႏပယ်ႏခင်ႏလမ်း * တက္ကသိုလ်ႏ/ကောလိပ် * ပရော်ဖက်ရှင်နယ်သွဥ်တန်ꩻ(ဥပမာႏ-IT,Graphic Design,Marketing ) * အ ခေႏခံႏတွမ်ႏကွန်ယက်သွဥ်ထူႏမုꩻ * သွဥ်ထူႏလွေꩻလမ်းကိုဒါႏ Home Schooling ==ကသွုံꩻလွေꩻဒါႏနုဲင်ႏငံႏ== အမေရိကန်(United States)၊ ထိုင်ႏ(Thailand)၊ အိန္ဒိယ(India)၊ ပေါ်တူဂယ်(Portugal)၊ အာဆီယံ(ASEAN countries )၊ ဂျာမန်(Germany) '''၃ homeschooling (သွဥ်ထူႏနေးလမ်းကို)''' ပညာႏရေꩻယိုနဝ်ꩻ လွေꩻကျောင်ꩻခရာႏလိုႏ တဝ်းတဲင်နားဟွိုန်ာစုသယးတဖြာꩻဖြာꩻတရိုꩻတဝ်း၊ဟဲ့ꩻဆရာႏတဖြာာဖြာꩻတရိုꩻတဝ်း သွဥ်ထူႏ၊သွဥ်ဖေႏမုယိုထွာဒျာႏလမ်းကိုနဝ်ꩻသွူ။ပွုံႏမဲန်ႏသွဥ်ꩻထူႏကျောင်ꩻ စနစ်ကို တစွယ်ꩻတဝ်း မွိုးဖါဖုံႏ၊လွေꩻကျောင်ꩻ တသန်ုတဝ်းလိုꩻပေႏဖုံႏ၊သꩻတွမမႏနမ်းခြွိုင်ႏသန်ꩻရေꩻဖဲ့ꩻဆဲင်ႏရာꩻ အဆင်ႏတပြေႏတဝ်းလိုꩻပေႏဖုံႏတွမ်ႏ ကမဲဥ်သွဥ်ထူႏခေါ်ဒျာႏလိုꩻပေႏဖုံႏလဲ့ သွဥ်ထူႏအနယ်ာယို အဆင်ႏပြေႏသွူ။ ==Homeschooling အာႏတလာချက်== * အချိန်ႏစီႏမံႏဖန်းဖြယ်ချာနွောင်ꩻ * သွဥ်ထူႏတဖြာꩻစီႏလဲ့ အဆင်ႏပြေႏ * လိုꩻပေႏအလင်အံႏနွောင်ꩻလꩻတဝ်း * သွဥ်ထူꩻမုအခိန်ႏလꩻအာ ကသွုံꩻလွေꩻဒါႏနဲင်ႏငံႏ အမေရိကန်(ကနေဒါ၊အဂ်လန်၊တောင်အဖရိက၊ ပြင်သစ် '''၄။ Montessori School (မောန်တိုဆိုးရီကျောင်ꩻ)''' Montessori School (မောန်တိုဆိုးရီကျောင်ꩻ)ကရိုꩻနဝ်ꩻ လိုꩻပေႏနမ်းကိုႏတဲင်ႏ သꩻဓာတ်အာႏတလာလာ သွဥ်ထူႏချာထွူ လိုꩻရေꩻယံတိုꩻတက်အီအတာႏ ကူႏညီႏဖေႏဒျာႏစနစ်တဗာႏသွူ။အနယ်ာယိုနဝ်ꩻ ဖေႏအာႏလွေꩻဒျာႏအနယ်ꩻ တွမ်ႏသွꩻပေႏဖုံႏ သွဥ်ထူႏညီꩻဝင်ꩻ (collaborative learning )ပွုံႏစံႏနဝ်ꩻသွူ။Montessori စနစ်နဝ်ꩻ Dr.Maria Montessori ကရိုꩻဒျာႏဂျာမန်ပညာႏသျင်ႏနဝ်ꩻ တယ်ႏထွင်ႏခါꩻနေင်ႏ၁၉၀၇ဗာႏနဝ်ꩻသွူ။ ==Montessori စနစ်သွဥ်ဖေႏ၊သွဥ်ထူႏမုအဓိက(၄)ဗာႏ== * Practrical Life Skillsm ဥပမာႏ-လူးထီ၊မာညနမ်းနးတွမ်ႏအသောင်အရင်ꩻကြောင်းစင်ရေꩻ * Sensorial Education လိုꩻပေႏဖုံႏဖေႏကလꩻအာအီ အကျုံႏအခွဲးအတာႏ သွဥ်လွေꩻဖေႏတွမ်ႏအာႏရုဏ်ႏ(၅)ပါꩻ(sense of tought, smell, sight, sound)စတဲင်နုဲင်းနဝ်ꩻသွူ။ * Mathematics (သွဥ်ထူႏနေးတွမ်ႏတွက်ချက််ဂဏန်ꩻ) Montessori စနစ်နဝ်ꩻ သွဥ်ထူ တွမ်ႏ တွက်ချက်ဂဏန်ꩻတဲင် ဗွိုန်ပီဒျာႏ သွဥ်ထူႏလွေꩻ စီꩻပွာꩻရေꩻ သွဥ်တန်ꩻပွုံႏစံႏနဝ်ꩻသွူ။ Language (ဘာႏသာႏငဝ်းငွါ) တဲမ်းလိတ်၊ဟော်ꩻပျောႏမုစတဲင် လိုာပေႏတဖြာꩻအခေႏခံႏကလိုႏဒါႏသꩻစွန်သထီဖုံႏယို မာꩻတိုꩻတက်ဖေႏသွူ။ ၅။== Convention Schol(ကွန်ဗန်ရှင်နယ်ကျောင်ꩻ)== Convention Schol ကရိုꩻနဝ်ꩻ ဗွိုန်ပီဒျာႏအမျိုꩻသာꩻကျောင်ꩻ၊အစိုးရပညာႏကျောင်ꩻ၊(အမျိုးသားကျောင်း/ပုံမှန်ကျောင်း)နုဲင်းနဝ်ꩻသွူ။အနယ်ꩻယိုနဝ်ꩻ စေဗာႏလိတ်ဖြေႏပွယ်ꩻထွူ တတန်ုမဥ်ႏအောင်ႏနဝ်ꩻ ထင်ႏကီယင်းတတန်ꩻလꩻသွူ။ ==Convention School လက္ခဏာႏဖုံႏနဝ်ꩻ== Teacher-centered learning (အခေႏခံႏလွေꩻဆရာႏသွဥ်ဖေႏမု) ဆရာႏသွဥ်ဖေႏထွူလဲ့ ကထွာတပဲ့ꩻနဝ်ꩻ ခံႏထူႏနာႏ လွဥ်ꩻ ဗာႏတိတ်ꩻတိတ်ꩻနဝ်ꩻသွူ။ Fixed curriculum (ပညာႏရေꩻဝန်ႏတန် အွဥ်ႏထွော့ဖေႏခါꩻသွဥ်နယ်ꩻ၊ကတူႏစဲဥ်ႏတွမ်ႏသွဥ်နယ်) ပညာႏရေꩻဝန်ႏတန်အွဥ်ႏထွော့ဖေႏခါꩻသွဥ်နယ်ꩻအ တွိုင်ꩻ လွောက်ꩻနာႏသွဥ်ဖေႏဗာႏ ၊လိုာပေႏတဖြာꩻစီႏသသာဝင်ꩻစာꩻမုယိုယူႏတဝ်းတဲင် အွဥ်ႏထွော့သေꩻခါꩻအတွိုင်ညသွဥ်ဗာႏသွူ။ ==Standardized testing (စဲစ်ဆေꩻလွေꩻပဥ်ရန်းရန်း)== ယဲက်ထွားလွေꩻဗာႏသွဥ်ထူႏသွဥ်ဖေႏမုလာမတ်နဝ်ꩻသွူဖေႏကထင်ႏလꩻအရန်းတရန်းထွူတရန်းတဲင် စဲစ်ဆေꩻလွေꩻဗာ လိတ်စေပွယ်ꩻတွမ််ႏ ယဲက်ထွားလွေꩻဗာႏသွဥ်ထူႏသွဥ်ဖေႏမုလာမတ်နဝ်သွူ။ '''Structure environment (အွဥ်ႏထွော့ခါꩻခြေင်းခြေင်းစီꩻကန်ꩻ)''' သွဥ်ထူႏ၊သွဥ်ဖေႏမုအတောႏအတွင်ꩻနဝ်ꩻ အွဥ်ႏထော့ခါꩻဖေႏအခိန်ႏသေႏသေႏချာႏချာႏ (တိတိကျကျ)နဝ်ꩻသွူ။မဥ်ႏခြုဲင်းဗာႏယင်းနဝ်ꩻ တနေင်ႏတာႏလွုမ်းဆရာႏ/မူႏတဖြာꩻလꩻခွင်ꩻခွိုင်းမုဲင်ꩻနီꩻ၊လိုာပေႏတဖြာꩻလွေꩻကျောင်ꩻနဝ်ꩻ ဗွေဗာႏ၇၅%နဝ်ꩻသွူ။ '''Focus on academic achievement (အွဥ်ႏရေꩻလွေꩻဗာႏလိုꩻပေႏအစွိုꩻအောင်ႏမျင်ႏမု)''' အွဥ်ႏရေꩻလွေꩻဒျာႏလိုꩻပေႏစေလိတ်ယံ၊တွမ်ႏဖေႏကထင်ႏလꩻလွေꩻ ပဥ်ရန်းရန်းနဝ်ꩻသွူ။ '''၆။ Progressive School ကရိုꩻနဝ်ꩻ''' တွမ်ႏConventional School ယိုတဗန်ႏလွေꩻဝင်ꩻသွူ။ Student-centered learning (အခေႏခံႏလွေꩻလိုꩻပေႏသွဥ်ထူႏမု) ဆရာႏနဝ်ꩻထွာအွဥ်ႏနယ်အနယ်ုလွုမ်ꩻတဲင် သွဥ်ဖေႏတသေႏသေႏတဝ်းသွူ။ လိုꩻပေႏတဖြာꩻအနေႏ ထွုမ်ႏလွူꩻထွား ထွဥ်ႏသုတေသန တသေႏသေႏဗာႏဒျာႏသွူ။ ==ပညာႏရေꩻငဝ်းခြီခြဝ်== ပညာႏရေꩻ ငဝ်းခြီခြဝ်ယိုနဝ်ꩻ ထွာဒျာႏ ပညာႏသျိပုဂ္ဂိုလ်ႏတန်သီး ဒေါ့ꩻဗွောင်နယ်လွေꩻ ပညာႏရေꩻ သဖော်ꩻတရာꩻ အဓိပ္ပာယ်ႏဖုံႏသွူ။ ==နယ်လ်ဆင် မင်ဒဲလား== ပညာႏရေꩻကရိုꩻနောဝ်ꩻ ပြောင်ꩻလုဲင်ႏနွောင်ꩻကမ္ဘာႏထွူတကာႏတဝ်း ထွာအီလက်နက်စုခွုမ် အစွန်ꩻသတ္တိယံ တဗာႏဒျာႏသွူ။ ==ဘင်ဂျမင်ဖရန်ကလင်== မိဥ်ႏရင်ꩻသော့ꩻဒျာႏ အနီꩻအရင်ꩻပညာႏရေꩻကိုနောဝ်ꩻ အီႏဖေႏအယံသွတ်ꩻ အကျိုꩻမျတ်ယံလွိုဝင်ꩻ၊အကျိုꩻအီႏအဝ်ႏလွေꩻ ထာဝရအတာႏသွူ။ ==အရစ္စတိုတယ်== ပညာႏရေꩻအရွီးအခိုႏနောဝ်ꩻ ခါႏစွဥ်ႏရိုꩻကီလဲ့ အရာႏနောဝ်ꩻအွီႏနွိုးငါႏနောဝ်ꩻသွူ။ ==မယ်လ်ကွန် အိပ်ချ်== သွဥ်ထူႏမုယို အွဉ်ႏဆွိုးမွိုန်းတဝ်း။ပွိုးထမုဲင်ꩻနဲးတဲင် ဖဝကဖေႏဒါႏသွဉ်ခန်ꩻဖုံႏနောဝ်ꩻ မုဲင်ꩻခါတယောဝ်း တအွဉ်ႏဆွိုးနွောင်ꩻတောဝ်းနောဝ်ꩻသွူ။ ==Dunn,R. and Dunn,K.== ပညာႏရေꩻကရိုꩻနောဝ်ꩻ အနာႏဂတ်အတာႏ ထွာအီနုဲင်ႏငံႏကာႏအီ၊ကူႏအီလက်မတ်စူမုဲင်နောဝ်ꩻသွူ။ကွပ်ပွိုးတမုဲင်ꩻနဲးတဲင် မွူးရောဝ်ꩻနီꩻကရိုꩻနောဝ်ꩻ ဟန်ႏနီꩻကဖျင်ဆင်သေꩻခါꩻသား အတာႏဖုံႏနောဝ်ꩻသွူ။ ==ဒဗလျူ ဘီ ရိတ်စ်== ပညာႏရေꩻကရိုꩻနောဝ်ꩻ ထဲမ်သော့ꩻထီဗွုံꩻလွုမ်ꩻတမွေးတောဝ်း အူဖေႏမေႏတာႏဒျာႏတဲင် ကယိန်းသွဉ်တဲ့ ကယိန်းဖြွဥ်ဖြွဥ်ငါအတွိုင်ꩻ၊ကယိန်းထီႏငါငါတဖူꩻဖုံႏနောဝ်ꩻသွူ။ ==မာတင်လူသာကင် ဂျူနီယာ== ပညာႏရေꩻထာꩻမာꩻတာႏဝွန်ႏနောဝ်ꩻ သွဥ်ဖေႏဒျာႏထာꩻထီႏထာꩻယူႏထာꩻတွေꩻဖေႏယံတဖဲ့ꩻ ယူႏခူခူပဲင်ႏချာအီထာꩻ ကူစွိုးကူမျိုꩻဖေႏကယံနဝ်ꩻသွူ။ဥာဏ်ႏတွမ်ႏစာရိတ္တပေါင်ꩻစပ်မုနောဝ်ꩻ ထွာဒျာႏပညာႏရေꩻအစဲစ်အမဲန်ႏ အင်းမိုးချက်နဝ်ꩻသွူ။ ==အဲလ်ဘတ် အိုင်းစတိုင်း== ပညာႏရေꩻကရိုꩻနောဝ်ꩻ လိတ်အိန်ကျောင်းကို ကသွဥ်ထူႏခါꩻဒါႏ ထာꩻဒါႏဖုံႏယို အောဝ်ႏဖေင်ꩻထွူတွော့ꩻ ကအဝ်ႏကုဲင်ဒါႏအကဲဥ်အဗဲ့ꩻနဝ်ꩻသွူ။ ==ဒေါက်တာဆုစ်== ကယိန်းလွူꩻထွားထွား ကယိန်းဒါႏဒါႏနောဝ်ꩻသွူ။ကယိန်းသွဥ်သွဥ် ကယိန်းလွေꩻနွောင်ꩻအာအာနောဝ်ꩻသွူ။ ==အတာႏဆွာꩻပညာႏရေꩻတာႏ== အတာႏဆွာꩻပညာႏရေꩻသွဥ်ထူႏမုꩻ ကရိုꩻနောဝ်ꩻ သꩻတွမ်ႏနမ်းပြွူႏဖြိုရေꩻအတာႏတွမ်ႏ နမ်းတွမ်ႏနမ်းသွဥ်ထူႏချာ ပညာႏရေꩻနဝ်ꩻသွူ။ ==အရေꩻတန်== ကမ္ဘာႏပြောင်ꩻလုဲင်ႏမုꩻအနယ်ꩻပညာႏ ထာꩻမာꩻခွုမ်စံႏပြောင်ꩻလုဲင်ႏမု နမ်းတွမ်ႏနမ်းတိုꩻတက်ပြွူႏဖြိုမုꩻ လိုꩻမုꩻသွုပ်သံႏရေꩻတိုတက်မု ==အကျိုꩻတရာꩻ== ပုဂ္ဂိုလ်ႏရေꩻအလꩻ ခွုမ်စံႏထာꩻမာꩻ လိုꩻမုꩻရေꩻ သꩻဖဲ့ꩻဆဲင်ႏရာꩻ ဖုံႏယို ထွာဒျာႏ ပညာႏရေꩻအတာႏဒျာႏသွူ။ == Flexible curriculum (ပြောင်ꩻလုဲင်ႏချာငါအနယ်ꩻ== အစိုႏရကအွဥ်ႏထွော့ခါꩻဒါႏ သွဉ်လွေꩻဖေႏမု ပွုံႏစံႏ၊လိတ်စောင်ႏဖုံႏ၊အတွိုင်ꩻဖုံႏနောဝ်ꩻ သွဉ်နယ်လွေꩻတဝ်းတဲင်တွော့ꩻ ပြောင်ꩻလုဲင်ႏသွဉ်ဖေႏနေးသွူ။ ==Collaborative learning (သွဥ်ထူႏလွေꩻတွမ်ႏအစွိုꩻ== ထွို့ꩻဗူႏလွေꩻနေးအစွိုꩻ၊ မာꩻလွေꩻနေးတွမ်ႏအစွိုꩻပငါပရာꩻတဲင် အုံကိုမ်တွိုင်ႏပင်ႏ၊ နေးတွမ်ႏသဖော်ꩻဗွိုန်ပီလို့ဝင်ꩻတဲင် ကထေထန်ႏဒါႏအချက်အဗာႏဖုံႏယို အွဉ်ႏအတယ်ႏတဲင် လိုꩻဖုံႏကားကအဝ်ႏနဝ်ꩻ ပါနွို့သော့ꩻသွဉ်ထူႏလွေꩻနဝ်ꩻစားသွူ။ == ထာꩻယူႏထာꩻထီႏတွမ်ႏပွိုင်ဆင်နွောင်ꩻအထီအသွီႏ== အနယ်ꩻယိုနောဝ်ꩻ ခတ်ကယ်ꩻလွေꩻနေးတွမ်ႏလိုꩻတဖြာꩻစီႏယို အောင်ႏလက်မတ်၊အောင်ႏနေးပိဥ်ရန်းရန်း၊တတန်ꩻထွူတတန်ꩻ အွဉ်ႏရေꩻလွေꩻနဝ်စားမွေးတဝ်းတဲင် အွဉ်ႏရေꩻလွေꩻဒျာႏ ထွုမ်ႏထွားနွောင်ꩻအဖြေႏ၊ ထာꩻယူႏတွမ်ႏအဖြေႏယို ထဲ့မဲန်ႏလွေꩻအခြောင်ꩻ လꩻလွေꩻအစွန်ꩻထီဖုံႏသွူ။ ==Real-world connection (စပ်ဆွိုင်ꩻလွေꩻတွမ်ႏလောကအနေႏ== သွဉ်ထူႏမုအကျောင်ꩻခရာႏတွမ်ႏ စွုမ်ႏနီꩻအုံအဝ်ႏမုဖဝယို အတဲက်ဆဲင်ႏလို့ဝင်ꩻဖုံႏ၊ အဗွိုန်ပီလို့ဝင်ꩻဖုံႏ စစွဥ်ႏ သွဉ်စပ်ဆွိုင်ꩻဖေႏနေးတွမ်ႏ လောကမဲ့ဖြုံႏနောဝ်ꩻသွူ။ ==ကသွုံꩻလွေꩻဒါႏနုဲင်ႏငံႏ== ပွိုင်းဝွို့တွမ်ႏသွဉ်ဖေႏလွေꩻ အကျောင်ꩻခရာႏ နုဲင်းနဝ်ꩻစားတဲင် ကသွဥ်နယ်ဖေႏလွေꩻဒါႏ နုဲင်ႏငံႏဖုံႏနဝ်ꩻ အမေႏရိကန်ႏ၊အင်္ဂလန်၊ဂျာမနီ၊ကနေဒါ၊နော်ဝေး၊ဖင်လန်စစွဉ်ႏယိုဖုံႏသွူ။ ==Mainstream school == မိန်းစထရမ်းကျောင်ꩻကရိုꩻနောဝ်ꩻ ကျောင်ꩻသားပေႏဖုံႏအတာႏ ပွုံႏမဲန်ႏကသွဉ်ဖေႏဒါႏအတွိုင်ꩻ အဝ်ႏဒျာႏခမ်းနယ်ႏ အစိုႏရ( ပညာႏရေꩻအစွိုꩻစီႏမံႏဖန်းဖြယ်မုꩻ) ဆꩻလꩻနဝ်ꩻသွူ။ကျောင်ꩻယိုဖုံႏနဝ်ꩻ အွဉ်ႏထင်ႏအတန်ꩻ တရန်းထွူတရန်း၊ အခေႏခံႏသွဥ်ထူႏမုꩻ၊ စေလိတ်ပွယ်ꩻတွမ်ႏ စီꩻကန်ꩻဖုံႏယို အဓိကသွဉ်လွေꩻဖေႏနဝ်ꩻစားသွူ။ ==မိန်းစထရမ်းကျောင်ꩻ အခေႏခံႏအချက်အဗာႏ== ==သွဉ်ဖေႏသွဥ်ထူႏမုစနစ်== အွဉ်ႏထင်ႏနေးအတန်ꩻတဲင် သွဉ်လွေꩻနေးတွမ်ႏဘာႏသာႏအတွိုင်ꩻ(သင်္ချာ၊သိပ္ပံ၊ဘာႏသာႏငဝ်းငွါ)စတဲင် အစိုႏရအွဥ်ႏထွော့ဖေႏ ဘာႏသာႏဖုံႏနောဝ်ꩻသွူ။ ထင်ႏအီအတန်အတာႏ တရန်းထွူတရန်း စဲစ်ဆေꩻလွေꩻတွမ်ႏလိတ်ဖြေႏပွယ်ꩻထွူ ထောင်ထွားလွေꩻထဲင်းယင်း လꩻအမတ်ဖုံႏနောဝ်ꩻသွူ။ ==စီꩻကန်ꩻ== ကျောင်ꩻကိုတဲ့နောဝ်ꩻ၊ အစိုႏရဝွန်ႏတန် ကချꩻလင်ꩻဖေႏဒါႏ ကျောင်ꩻသားတွမ်ႏဆရာႏသီးအတာႏ စီꩻကန်ꩻဖုံႏယို အခိန်ႏတွိုင်ꩻလွောက်ꩻနာႏ အွဉ်ႏရေꩻဗာႏသွူ။ == ကသွုံꩻလွေꩻဒါႏနုဲင်ႏငံႏ== အမေႏရိကန်ႏ၊ အင်္ဂလန်၊ ဂျာမနီ၊ ကနေဒါ၊ နော်ဝေ၊ ခယ်ႏစစွဉ်ႏခမ်းထီတန်ဖုံႏနောဝ်ꩻသွူ။ ==သွဉ်ထူႏသားသွဉ်ထူႏမုပွုံႏစံႏ== ကေားကသွဉ်ထူႏသားအတာႏနောဝ်ꩻ တွမ်ႏလိတ်စောင်ႏနေးတဲင် သွဉ်ထူႏတဲ့အဝ်ႏ၊ တွမ်ႏထာꩻထီႏမဲ့ဖြုံႏနေးတဲင် သွဉ်ထူႏတဲ့အဝ်ႏ၊ မာꩻနယ်နေးတွမ်ႏထာꩻမာꩻတဲင် သွဉ်ထူႏလွေꩻနဝ်ꩻစားဖုံႏသွူ။ [[Category: BLK]] [[Category: ထွားဖတ်ခရာႏ]] 0qw26xee5i70fmg5utzuxu5aqndebd3 0 55546 383941 2026-04-28T13:07:58Z ဗန်ကှိုန် 49188 Created page with "'''ဒေတာဘေ့သ် အထျꩻထျꩻ''' အဲန်းဂလစ်နေး '''Database Fundamentals''' ယို အဖေႏသေꩻငါꩻလွေꩻအီ ဒေတာဘေ့သ် ထာꩻယူႏဖုံႏ၊ ပါတွမ်ႏ ဒေတာဘေ့သ်ဖုံႏ ရော့ꩻဝင်ꩻ၊ ထာꩻထဲင် (table) တွမ်ႏယင်း ဒေတာ အစားမုဲင်ꩻဖုံႏ၊ လွိုက်ထ..." 383941 wikitext text/x-wiki '''ဒေတာဘေ့သ် အထျꩻထျꩻ''' အဲန်းဂလစ်နေး '''Database Fundamentals''' ယို အဖေႏသေꩻငါꩻလွေꩻအီ ဒေတာဘေ့သ် ထာꩻယူႏဖုံႏ၊ ပါတွမ်ႏ ဒေတာဘေ့သ်ဖုံႏ ရော့ꩻဝင်ꩻ၊ ထာꩻထဲင် (table) တွမ်ႏယင်း ဒေတာ အစားမုဲင်ꩻဖုံႏ၊ လွိုက်ထူႏဒေတာဖုံႏထွူ <!-- introduces database concepts, including relational databases, tables and data types, data selection and manipulation, views, stored procedures, functions, normalization, constraints, indexes, security, and backup and restore. This course comprises 12 lessons covering database fundamentals. Each lesson includes a combination of Wikipedia readings, YouTube videos, and hands-on learning activities. The course also assists learners in preparing for Microsoft [[Exam 98-364: Database Fundamentals]] certification.--> srrie8u4hq6ld83zggw1pg69ir19l1u 383942 383941 2026-04-28T13:28:06Z ဗန်ကှိုန် 49188 383942 wikitext text/x-wiki '''ဒေတာဘေ့သ် အထျꩻထျꩻ''' အဲန်းဂလစ်နေး '''Database Fundamentals''' ယို အဖေႏသေꩻငါꩻလွေꩻအီ ဒေတာဘေ့သ် ထာꩻယူႏဖုံႏ၊ ပါတွမ်ႏ ဒေတာဘေ့သ်ဖုံႏ ရော့ꩻဝင်ꩻ၊ ထာꩻထဲင် (table) တွမ်ႏယင်း ဒေတာ အစားမုဲင်ꩻဖုံႏ၊ လွိုက်ထူႏဒေတာဖုံႏထွူ ရဲပ်ထွေ၊ ထွားချာငါ၊ အွောန်ႏဟောဝ်သော့ꩻ ထာရဲန်ꩻဖုံႏ၊ ဖန်ဆဉ် ထာꩻရော့ꩻဝင်ꩻဖုံႏ၊ <!-- introduces database concepts, including relational databases, tables and data types, data selection and manipulation, views, stored procedures, functions, normalization, constraints, indexes, security, and backup and restore. This course comprises 12 lessons covering database fundamentals. Each lesson includes a combination of Wikipedia readings, YouTube videos, and hands-on learning activities. The course also assists learners in preparing for Microsoft [[Exam 98-364: Database Fundamentals]] certification.--> qln4eruspixxgrb39jsgh2r0akxtsvv