Viquillibres cawikibooks https://ca.wikibooks.org/wiki/Portada MediaWiki 1.45.0-wmf.6 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquillibres Viquillibres Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Portal Portal Discussió Viquiprojecte Viquiprojecte Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió 0 3973 75905 74728 2025-06-19T07:47:24Z Leptictidium 56 75905 wikitext text/x-wiki [[Fitxer:The Normal Distribution.svg|thumb|Gràfica de la distribució normal]] L''''estadística''' és la ciència matemàtica relacionada amb la recopilació, anàlisi, interpretació i representació de dades. S'utilitza en diverses disciplines acadèmiques, des de les ciències físiques fins a les ciències socials i humanitats. També s'utilitza en la presa informada de decisions en les diverses àrees dels negocis i del govern. Els mètodes estadístics s'utilitzen per resumir o descriure un grup de dades; això s'anomena '''estadística descriptiva'''. A més, els patrons de les dades es poden modelar considerant l'aleatorietat i incertesa de les observacions per tal d'inferir quant al procés o la població que es vol estudiar; això s'anomena '''estadística inferencial o inductiva'''. L'estadística descriptiva i l'estadística inferencial són part de l'estadística aplicada. També existeix l'estadística '''matemàtica''', que estudia els conceptes teòrics de la disciplina. == Història == Tot i que el nom de ''estadística'' és relativament recent – en general s'atribueix l'origen del nom al segle XVIII de l'alemany ''Staatskunde'' (coneixement d'estat) – aquesta activitat sembla que ha existit des del naixement de les primeres estructures socials. D'altra banda, els primers texts escrits que s'han trobat eren censos de bestiar, informacions sobre el seu curs i contractes diversos. Es té així rastre de censos a la Xina al segle XXIII aC o a Egipte al segle XVIII aC. Aquest sistema de recull de dades prossegueix fins al segle XVII. A Europa, el paper de col·lector és sovint mantingut per gremis comercials, i després pels intendents de l'Estat. És només al segle XVIII que es veu aparèixer el paper preventiu de les estadístiques amb la construcció de les primeres taules de mortalitat. L'estadística matemàtica es va recolzar en els primers treballs en relació amb les [[probabilitat]]s desenvolupats per [[Pierre de Fermat|Fermat]] i [[Blaise Pascal|Pascal]]. És probablement amb [[Thomas Bayes]] que es viu aparèixer un embrió d'estadística inferencial. [[Nicolas de Condorcet|Condorcet]] i [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]] encara parlaven de probabilitat allà on avui es parlaria de [[freqüència]]. Però és a [[Lambert Adolphe Jacques Quételet|Adolphe Quételet]] a qui es deu la idea que l'estadística és una ciència que es recolza en les probabilitats. Al [[segle XIX]] aquesta activitat pren el seu desenvolupament ple. Es van promulgar regles precises sobre la recol·lecció i la interpretació de les [[dada|dades]]. La primera aplicació industrial de les estadístiques va tenir lloc en el moment del [[padró]] americà de [[1890]], que va fer servir la [[targeta perforada]] inventada per l'estadísitc [[Herman Hollerith]]. Aquest havia dipositat una [[patent]] a la [[Oficina de patents dels Estats Units]]. Al [[segle XX]], aquestes aplicacions industrials es van desenvolupar en principi als [[Estats Units]], que anaven avançats en ciències de [[gestió]], i només després de la [[Primera guerra mundial]] a [[Europa]]. El règim [[nazi]] va fer servir mètodes estadístics a partir de [[1934]] per al [[Rearmament del III Reich|rearmament]]. A Catalunya, els Servei Central d'Estadística, va ser creat per la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] el 1934 i dirigit per [[Josep Anton Vandellós i Solà]] catedratic d'Estadística de la Universitat de Barcelona.<ref> http://www.padi.cat:8080/wayback/20081217180635/www.gencat.cat/economia/doc/doc_25560979_1.pdf Josep Antoni Vandellós i l'estadística] Àlex Costa i Xavier López, Institut d'Estadística de Catalunya</ref> L'adveniment de la [[informàtica]] en els [[anys 1940]] (als [[Estats Units]]), i després a Europa (en els [[anys 1960]]) va permetre tractar més [[dada|dades]], però sobretot creuar sèries de dades de tipus diferents entre elles. És el desenvolupament del que s'anomena l'[[anàlisi multidimensional]]. En el transcurs del segle, apareixen diversos corrents de pensament enfrontats: * els objectivistes o freqüèntistes que pensen que les probabilitats subministren un model que permet idealitzar la distribució en freqüència i que aquí s'acaba el seu paper; * els subjectivistes que veuen les probabilitats com un mitjà per mesurar la confiança que es pot tenir en una previsió; * els neobayesianistes que sostenen que les dades estadístiques soles no permeten donar el model probabilista idealitzant la distribució en freqüència: és necessari proposar una forma general del model per ajustar-hi el resultat. ==Visió general== En aplicar l'estadística a un problema científic, industrial o de la societat, es comença estudiant el procés o la població. La població es pot referir literalment als habitants d'un país, o al nombre de grans de cristall d'una roca, o als béns manufacturats per una fàbrica especial durant un període determinat de temps. També pot referir-se al procés d'observacions en diversos períodes de temps; les dades d'aquesta "població" conformen una sèrie de temps o sèrie temporal. Per exemple en les notes globals d'un examen. Pot ser interessant treure'n un valor central que dóna una idea sintètica sobre el nivell dels estudiants. Aquesta informació es pot completar amb un valor de dispersió que mesura, d'una certa manera, l'homogeneïtat del grup. Si es vol una informació més precisa sobre aquest últim punt, es pot construir un histograma o, des d'un punt de vista lleugerament diferent, considerar els decils. Aquestes nocions poden ser interessants per fer comparacions amb els exàmens anàlegs passats els anys precedents o en altres llocs. Són els problemes més elementals de l'anàlisi de les dades que afecten a una població finita. Per raons pràctiques, en comptes de recollir dades de tota la població, sovint només s'estudia un subconjunt de la població, anomenat "mostra". De vegades la població és infinita (com per exemple en el cas dels instants del temps en què e pot produir una avaria) o pel fet de ser molt gran es fan servir les fórmules matemàtiques corresponents a una població infinita. Les dades s'obtenen en un experiment o observació. Les dades, després, s'analitzen estadísticament, amb el propòsit de descriure i d'inferir: * L'estadística descriptiva resumeix les dades de manera útil, numèricament o gràficament (p.e. la tendència central: mitjana, mitjana ponderada, etc.) L'estadística descriptiva, en aquest cas, descriu només la mostra. * L'estadística inferencial o inductiva s'utilitza per a modelar els patrons de les dades de la mostra i inferir sobre les característiques de tota la població. Per induir informacions sobre la població desconeguda a partir de les informacions de la mostra, cal introduir la noció de llei de probabilitat. Les dades conegudes constitueixen en aquest cas una realització d'una mostra, conjunt de variables aleatòries que es creuen independents. La teoria de les probabilitats permet llavors, treure conclusions (o inferir) relatives a la població a partir de les dades de la mostra. Si la mostra es representativa en relació amb la població, les inferències i les conclusions de la mostra es poden estendre a la població total (procés d'inducció). Un problema important de estadística és la determinació d'una mostra representativa. L'estadística ofereix mètodes per estimar o corregir l'aleatorietat (incertesa) de la mostra així com de la recopilació de dades. Per a entendre aquesta incertesa, es fa servir el concepte matemàtic de la probabilitat. L'estadística matemàtica (o teoria estadística), com a branca de la matemàtica aplicada, fa servir la teoria de la probabilitat per analitzar i examinar els conceptes teòrics bàsics de la estadística. ==Aplicació dels ordinadors al càlcul estadístic== [[Fitxer:Gretl screenshot.png|thumb|300px|[[gretl]] és un exemple de programari de [[codi obert]] d'estadística]] El procés d'augment ràpid i sostingut de la potència de càlcul que es va començar a la segona meitat del [[segle XX]] ha tingut un impacte substancial en la ciència estadística. Els models estadístics, inicialment eren gairebé sempre del tipus dels [[models lineal|models lineals]], però la potència dels ordinadors acompanyada del desenvolupament d'[[algorismes]] de [[càlcul numèric]] adequats, ha provocat u ha augmentat l'interès en [[regressió no lineal|models no lineals]] (com ara les [[xarxes neurals]]) així com la creació de nous models, com ara el [[model lineal generalitzat]] els [[model multinivell|models multinivell]]. L'augment de la potència de càlcul, també ha portat a l'augment de la popularitat dels mètodes intensius en càlcul basats en el [[remostreig (estadística)|remostreig]], com ara els tests de permutacions i els [[bootstrapping]], mentre que tècniques com ara el [[mostreig de Gibbs]] han fet ús de models Bayesians més factibles. La revolució informàtica té implicacions en el futur de l'estadística amb un nou èmfasi en l'estadística "experimental" i "empírica". Avui en dia hi ha disponible un gran nombre de [[Llista de paquets de software estadístic| paquets de software estadístic]] tant de propòsit general com específic. == Aplicació de l'estadística == Les estadístiques es fan servir en àmbits molt variats com: *en [[geofísica]], per a les previsions [[meteorològiques]], la [[climatologia]], la [[contaminació]], els estudis dels [[riu]]s i [[oceà|oceans]]; *en [[demografia]]: el [[padró]] permet fer una fotografia en un instant donat d'una [[població]] i llavors permet fer sondatges amb mostres representatives; *en ciències [[ciències econòmiques|econòmiques]] i [[Ciències socials|socials]], i en [[econometria]]: l'estudi del comportament d'un grup de població o d'un [[sector econòmic]] es recolza en estadístiques. Les qüestions mediambientals es recolzen igualment en dades estadístiques; *en [[sociologia]]: les fonts estadístiques constitueixen materials d'enquesta, i els mètodes estadístics es fan servir com tècniques de tractament de les dades; *en [[màrqueting]]: el [[sondatge d'opinió]] esdevé una eina per a la [[teoria de la decisió|decisió]] o la [[inversió]]; *en [[física]]: l'estudi de la mecànica estadística i de la termodinàmica estadística ([[Física estadística]]) permet deduir del comportament de partícules individuals un comportament global (pas del microscòpic al macroscòpic) ; *en [[metrologia]], per tot el que concerneix als sistemes de mesura i les mesures mateixes; *en [[medicina]] i en [[psicologia]], tant per l'estudi del comportament de les [[malaltia|malalties]] en la seva freqüència d'aparició o la validesa d'un tractament o d'un sistema de detecció; *en [[arqueologia]], aplicada als vestigis *en [[ecologia]] (estudi de les comunitats vegetals i dels ecosistemes) == Mal ús == Hi ha una percepció generalitzada de què les estadístiques, amb massa freqüència es fans servir [[Mal ús de l'estadística|malament]] a base de trobar formes d'interpretar les dades només de la manera que afavoreixen a qui les presenta. Una dita famosa atriguida a [[Benjamin Disraeli]] és, "[[Mentides, grans mentides i estadístiques| Hi ha tres classes de mentides: mentides, grans mentides i estadístiques]]. El president de Harvard [[Lawrence Lowell]] va escriure el 1909 que les estadístiques, ''"...com els pastissos de carn, són bones si es coneix que les ha fet, i s'està segur dels ingredients."'' Si sembla que diversos estudis es contradiuen, llavors el públic pot arribar a perdre la confiança en aquest tipus d'estudis. Per exemple, un estudi pot suggerir que una dieta o una activitat fa augmentar la [[pressió de la sang]], mentre que un altre pot suggerir que la fa baixar. La discrepància pot sorgir de variacions subtils en el disseny d'experiments, tals com diferències en grups de pacients o en protocols de recerca, les quals no s'entenen fàcilment pels no experts. (Els informes dels mitjans de comunicació, normalment ometen completament aquesta informació de context que és vital, degut a la seva complexitat.) A base de triar (o rebutjar, o modificar) una determinada mostra, es poden manipular els resultats. Aquesta mena de manipulacions no han de ser necessàriament malintencionades; poden sorgir de biaixos sense voler del investigador. Els grafics que es fan servir per resumir les dades també poden ser. Les crítiques més profundes venen del fet que la metodologia per provar les hipòtesis que s fa servir més àmpliament (i en molts casos requerida per les regulacions legals) força que s' "afavoreixi" una hipòtesis ( la [[hipòtesis nul·la]]) i en estudis grans també pot semblar que exagera la importància de diferències minúscules. Una diferència que resulti altament significativa estadísticament pot resultar pràcticament insignificant. (Vegeu [[Prova d'hipòtesis#Crítiques|crítiques a les probes d'hipòtesis]] i [[Hipòtsis nul·la#Controvèrsia|controvèrsia sobre la hipòtesis nul·la]].) Una resposta és donar més èmfasi al [[valor p|valor ''p'']] que no pas només informar de quan una hipòtesis es rebutja a un nivell de. Però el valor ''p'' no indica la mida de l'efecte. Un altre enfocament cada vegada més comú és informar dels [[interval de confiança|intervals de confiança]]. Encara que s'obtenen a partir dels mateixos càlculs que els dels tests d'hipòtesis o valors ''p'', descriuen tant la mida de l'efecte com la incertesa que l'envolta. == Aplicació de l'estadística a la recerca matemàtica i l'art == Tradicionalment la estadística s'ha fet servir per fer inferències sobre les característiques d'una població a partir de les característiques d'una mostra. Això ha canviat amb l'ús dels mètodes desenvolupats per l'estadística en contextos no inferencials. * Punts aleatoris de dades generats per una funció de distribució es poden transformar amb tècniques que fa servir l'estadística per revelar patrons subjacents, els quals poden conduir a fer hipòtesis, per exemple en [[teoria de nombres]]. * Mètodes de la ciència estadística incloent-hi mètodes predictius en [[previsió]], es combinen amb la [[teoria del caos]] i la [[geometria fractal]] per crear obres de video que es considera que són boniques. El [[process art]] de [[Jackson Pollock]] descansa en experiments artístics on les distribucions subjacents a la natura es revelen de forma artística. Amb l'adveniment dels ordinadors, s'han aplicat els mètodes estadístics per formalitzar questes distribucions conduïdes per processos naturals, amb la finalitat de fer i analitzar art en vídeo en moviment. * Els mètodes estadístics es poden fer servir de forma predictiva, no inferencial, en [[arts escèniques]], com en els trucs de cartes basats en els [[procés de Markov|processos de Markiov]] que nomes funcionen algunes vegades, a base de fer prediccions emprant la metodologia estadística. * La estadística es fa servi per crear art de forma predictiva, per exemple en aplicacions de [[mecànica estadística]] amb música estadística o [[música estocàstica|estocàstica]] inventada per [[Iannis Xenakis]], on la música és específica de cada actuació, i no sempre resulta tal com s'esperava, però ho fa dins d'un interval predit fent servir estadística. == Enllaços externs == *[http://www.idescat.cat/ Idescat.cat] - Lloc web de l'[[Idescat]] (Institut d'Estadística de Catalunya) * [http://sportsci.org/resource/stats/ "A New View of Statistics"], by Will G. Hopkins, [[AUT University]] * [http://www.itl.nist.gov/div898/handbook/ "NIST/SEMATECH e-Handbook of Statistical Methods"], by [[National Institute of Standards and Technology|U.S. National Institute of Standards and Technology]] and [[SEMATECH]] * [http://onlinestatbook.com/index.html "Online Statistics: An Interactive Multimedia Course of Study"], by David Lane, Joan Lu, Camille Peres, Emily Zitek, et&nbsp;al. * [http://www.StatisticalPractice.com "The Little Handbook of Statistical Practice"], by [http://www.tufts.edu/~gdallal/ Gerard E. Dallal], [[Tufts University]] * [http://www.statsoft.com/textbook/stathome.html "StatSoft Electronic Textbook"], by [http://www.statsoft.com/index.htm StatSoft] * [http://www.freestatistics.info/ Free Statistics (free and open source software, data, and tutorials)] * [http://www.mathcs.carleton.edu/probweb/probweb.html Probability Web] ([[Carleton College]]) * [http://www.ericdigests.org/2000-2/resources.htm Resources for Teaching and Learning about Probability and Statistics] ([[ERIC]]) * [http://www.onlinestatbook.com/rvls.html Rice Virtual Lab in Statistics] ([[Rice University]]) * [http://www.statsci.org Statistical Science Web] ([[University of Melbourne]]) * [http://lib.stat.cmu.edu/ Statlib: Data, Software and News] ([[Carnegie Mellon University]]) *[https://learn.dau.mil/html/scorm12/course/course_index.jsp?course_id=803272&scorm_version=3&roster_id=-175.49253088736353&version=2&course_prefix=CLE&course_number=035&course_suffix=&mode=browse&course_name=DTEPI%20Introduction%20to%20Probability%20and%20Statistics&mode_id=10&section_id= Introduction to Probability and Statistics] - Animated video tutorial from the [[Defense Acquisition University]] {{ciències aplicades}} == Referències == {{referències}} [[Categoria:Matemàtiques (nivell ESO)]] q3whzqhs2tvg7vvk5xxis1d9k43c3z8 0 6075 75903 27561 2025-06-19T05:26:29Z 83.40.171.68 75903 wikitext text/x-wiki == Introducció == La velocitat de reacció per a un reactiu a una reacció quimica en particular es defineix de manera intuïtiva como el grau de rapidesa amb què ocorre una reacció. Per exemple, l'oxidació del ferro sota condicions atmosfèriques és una reacció lenta que pot requerir molts d'anys, però la combustió del butà en un foc és una reacció que succeeix en fraccions de segon. == Definició == La '''velocitat de reacció''' és la rapidesa amb què els reactius es transformen en productes. La velocitat mitjana de la reacció d'aparició d'un producte està donada per la variació de la concentració d'una substància química amb el temps: :<math>V = \frac{dC}{dt}</math> La velocitat d'aparició d'un producte és igual a la velocitat de desaparició d'un reactiu. == Factors que modifiquen la velocitat de reacció == * Naturalesa de la reacció. Algunes reaccions són, por la seva pròpia naturalesa, més rápides que unes altres. El número d'espècies reaccionants, el seu estat físic (les partícules que formen sólids es mouen més lentament que les de gasos o de les que estan en solució), la complexitat de la reacció i altres factors poden influir enormement en la velocitat d'una reacció. * Concentració. La velocitat de reacció augmenta amb la concentració, como està descrit per la llei de velocitat i explicada per la teoria de col·lisions. Quan s'incrementa la concentració de reactant, la freqüència de col·lisió també s'incrementa. * Pressión. La velocitat de les reaccions gasoses s'incrementa molt significativament amb la pressió, que és, en efecte, equivalent a incrementar la concentració del gas. Per a les reaccions en fase condensada, la dependència de la pressió és feble i només és important quan la pressió és molt alta. * Ordre. L'ordre de la reacció controla com afecta la concentració (o pressió) a la velocitat de reacció. * Temperatura. Generalment, quan es realitza una reacció a una temperatura més alta, es proporciona més energia al sistema, per la qual cosa s'incrementa la velocitat de reacció en ocasionar que hi hagi més col·lisions entre partícules, com ho explica la teoria de col·lisions. No obstant, la principal raó perquè un augment de temperatura augmenti la velocitat de reacció és que hi ha un nombre més gran de partícules en col·lisió que tenen l'energia d'activació necessària perquè succeesqui la reacció, resultant en més col·lisions exitoses. [[Categoria:Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)]] i3xwv7w3f6i9apogxwvk8no9wmics3d 0 6867 75904 55180 2025-06-19T05:53:36Z Leptictidium 56 75904 wikitext text/x-wiki Aquest article tractarà dels nens amb deficiència visual, concretament les diverses tipologies que hi ha i les diferències entre elles, com podem tractar cada una d'elles i com podem relacionar-nos amb un nen que presenta aquesta discapacitat. Primerament definirem el concepte de disminuït visual, què és la persona que té una alteració en l'estructura o funcionament de la visió - l'ull - sigui quin sigui la seva naturalesa o extensió. En aquest document s’explicarà els diferents tipus de deficiències visuals que existeixen, que es mencionaran a continuació. La baixa visió és un tipus de deficiència visual en què els nens que la pateixen, estan limitats en la visió de lluny però que veuen els objectes a pocs centímetres de distància i per tant poden realitzar moltes de les activitats escolars. alguns hauran de complementar el seu aprenentatge visual amb el tàctil, mitjançant el codi Braile. Una altra tipologia és la limitació visual que és una alteració en que nens poden tenir dificultat per veure materials comuns per a l'aprenentatge sense comptar amb una il•il•luminació especial o poden no veure objectes a certa distància llevat que estiguin en moviment. Pot ser també que hagin de fer servir lents o lupes especials per poder utilitzar la visió que posseeixen. L' impediment visual. La persona pot tenir una visió central molt clara en enfocar en un punt determinat, però no pot veure fora de la zona central. I finalment, es parlarà del nen què és cec que es refereix a nens que només perceben la llum sense projecció, o bé aquells que careixen totalment de visió. A continuació es comentarà els diferents tractaments que poden realitzar els nen que encara tenen una visió mínima o que no l'aprofiten en el seu comportament habitual. Els programes de estimulació visual, la seva funció és ensenyar als pacients a interpretar conceptualment el que estan veient, ja que poden haver-hi persones que tinguin alguna visió però que no saben interpretar el que estan visualitzant. Aquest tipus de programes pot incloure qüestions com l'aprendre a distingir si la llum està encesa o apagada, seguir un objecte en moviment, aconseguir objectes, etc. Després existeixen els programes d'entrenament en eficiència visual, però es concentren en aspectes més perceptuals. Entre les habilitats a adquirir estarien l'aprendre a distingir patrons d'estímuls visuals, diferències, característiques generals i detalls d'objectes i transferir aquest aprenentatge a presentacions bidimensionals i símbols. La instrucció en la utilització de la visió Es refereix a qüestions com la modificació de l'ambient, l'ús d'ajudes tant òptiques com no òptiques, així com tècniques per a un màxim aprofitament de l'ús de la visió. També hi han els tractaments anomenats instrucció en la utilització de la visió. Aquest programa fa referència a qüestions com la modificació de l'ambient, l'ús d'ajudes tant òptiques com no òptiques, així com tècniques per a un màxim aprofitament de l'ús de la visió. Això pel que fa als nens que encara presenten residus visuals. Pel que fa als nens que no mostren signes de visió, no hi ha cap tractament però si que pot accedir a ajudes que li proporcionaran una vida el més normalitzada possible. Alguns d'aquests recursos són el gos guia, el bastó , els plans de mobilitat, que són uns materials en relleu, els quals ajuden a la persona realitzar un determinat recorregut o bé fer-se una imatge mental d'una àrea més ample, o també la tècnica de guia vident, que consisteix en el fet que el nen amb ceguesa es situa una mica pel darrere de la persona que li farà de guia i l'agafa del colze amb els dits pulgar i index, llavors la funció del guia informar al seu company sobre la presència de determinats elements del medi que poden afectar el desplaçament i de certes característiques dels mateixos, per exemple, si el guia creua el seu braç cap enrere i cap al centre del seu cos, el deficient visual el interpretarà com que hi ha un obstacle que impedeix el pas simultani de dos cossos, i es situarà totalment darrere del guia. O bé, l’ utilització de mecanismes auxiliars electrònics que són bàsicament, mecanismes que emeten algun tipus de senyal a l'entorn, i que recullen el ressò d'aquest senyal retornat pels objectes amb els que xoca, traduint en una informació que pugui ser percebuda per l'usuari, ja sigui mitjançant impulsos tàctils o auditius. Primer de tot hem de ser respectuosos amb ells en el sentit que hem de preguntar abans si volen la nostra ajuda, ja que el fet que una persona tingui una deficiència visual no ha de dur a suposar que necessita de la nostra ajuda. No forçar a rebre una ajuda no necessària, en molts casos quan una persona sol·licita una ajuda puntual (creuar un carrer, el número de l'autobús que s'apropa, etc.) Ens entestem a imposar la nostra ajuda més enllà del que la persona necessita . La persona pot necessitar ajuda per realitzar un encreuament, però no té perquè "suportar" en tot el seu camí. Evitar la sobreprotecció. La sobreprotecció ve mediatitzada per la valoració que en l'àmbit subjectiu fem del "sofriment" i "necessitats" de la persona amb deficiència visual. Hem d'evitar fer d '"àngel de la guarda", anar "netejant el carrer" per on camina la persona o intentar en tot moment "endevinar" el que necessita. No generalitzar, el comportament d'una persona amb deficiència visual no ha de ser igual al d'una altra. Hi ha moltes diferències tant a nivell de funcionament autònom, uns poden no necessitar o necessitar mínimament la nostra ajuda i altres per contra la necessiten més sovint, com de caràcter ja que la deficiència visual és només una característica i les persones amb deficiència visual, igual que la població general, pot ser simpàtica, antipàtica, educada, divertida ... I per comunicar-nos i interrelacionar-nos amb ell algunes de les pautes que podem seguir les esmento a continuació: Parlar en un to normal, poc a poc i clar. No cridar o elevar la veu, les persones amb deficiència visual, en general, senten perfectament. No substituir el llenguatge verbal per gestos, ja que aquests, en molts casos, no podran ser percebuts per l'altra persona. Ser específic i acurat en el missatge, a fi de no confondre o saturar la persona. No utilitzar paraules com "aquí", "allà", "això", "allò" ... ja que van acompanyades amb gestos que no es poden veure per la persona. En aquestes situacions és preferible utilitzar termes més orientatius com "a esquerra de la taula", "a la teva dreta", "davant de la porta", "darrere teu". De vegades, pot ser també útil conduir la mà de la persona cap a l'objecte i indicar-li de que es tracta. Utilitzar normalment les paraules "veure", "mirar", etc., No considerar-les com termes tabú ja que les pròpies persones amb ceguesa i deficiència visual les utilitzen normalment en les seves converses. Evitar exclamacions que poden provocar ansietat a la persona com ara "ai!", "Ai!", "Cura", etc., Quan vegem un perill per a ella (una porta oberta, un obstacle a la vorera, etc. ). És preferible emprar una exclamació més informativa, com "alt", amb la finalitat d'evitar que segueixi avançant i explicar després, verbalment, el perill o ajudar-lo perquè pugui evitar-ho. Parlar dirigint la nostra mirada a la seva cara. Dirigir directament a la persona amb deficiència visual per saber el que vol o desitja i no l'acompanyant. Utilitzar el nom de la persona, si es coneix, perquè tingui clar que ens dirigim a ell. Presentar-se, identificar-se amb la finalitat que la persona sàpiga amb qui es troba, pel que hauríem dir el nostre nom i indicar, si escau, qui som o el que fem. I per descomptat, en cas de conèixer la persona no jugar a les endevinalles, qui sóc? Per saludar, si la persona no estén la mà, podem agafar la seva per fer-li saber que volem saludar. Avisar la persona quan ens anem o abandonem l'habitació, si no pot dirigir-se a nosaltres pensem que encara estem amb ella. Igualment, si tornem és convenient indicar la nostra volta. Indicar si hi ha una altra o altres persones presents. Comunicar, si és necessari, que s'està fent o es farà. "Un moment, estic trucant l'encarregat" ... La vista és un sentit primordial per obtenir informació. Quan entrem en un edifici, esperem per obtenir una informació o un servei, etc., No necessitem en general una informació verbal per saber si se'ns atén o se'ns ha vist i fins i tot si hi ha algú a qui dirigir-nos. [[Categoria:Educació]] hty94evqh55m0kgintbll0dh3zpdicn