Viquidites
cawikiquote
https://ca.wikiquote.org/wiki/Portada
MediaWiki 1.45.0-wmf.5
first-letter
Media
Especial
Discussió
Usuari
Usuari Discussió
Viquidites
Viquidites Discussió
Fitxer
Fitxer Discussió
MediaWiki
MediaWiki Discussió
Plantilla
Plantilla Discussió
Ajuda
Ajuda Discussió
Categoria
Categoria Discussió
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Mòdul Discussió
Tema
Antoni Gaudí i Cornet
0
5419
143669
139780
2025-06-12T15:41:27Z
Lluis tgn
802
fix ref
143669
wikitext
text/x-wiki
{{Persona
| imatge = Gaudí (1878).jpg
| descripció = Antoni Gaudí (1878)
}}
'''{{w|Antoni Gaudí i Cornet}}''' ([[Riudoms]] o [[Reus]], Baix Camp, [[25 de juny]] de 1852 — [[Barcelona]], [[10 de juny]] de 1926) fou un arquitecte [[catalans|català]].
== Citacions ==
{{Cita
| cita = El meu pare feia perols; el meu avi patern feia perols; el meu avi matern també feia perols. Temps enrere vingué una vella veïna de casa, que m'havia conegut d'infant, i, en veure el Temple de la Sagrada Família, ingènuament, exclamà: Ai, ai! fa el mateix que feia quan era petit! I tenia raó. És una aptitud, acumulada per herència, la qui em mou i em guia.
| lloc =
| data =
| notes =
| refs = <ref name="gaudi"/>
}}
{{Cita
| cita = En els [[llibre]]s rarament es troba allò que es busca i quan s'hi troba, amb freqüència està malament.
| lloc =
| data =
| notes =
| refs = <ref name="gaudi"/>
}}
{{Cita
| cita = Les [[gall]]ines de casa no poden volar i només fan servir les ales per a córrer més de pressa.
| lloc =
| refs = <ref name="gaudi"/>
}}
{{Cita
| cita = El calderer és un home que d'una planxa plana ha de fer un volum. Abans de començar la feina ha d´haver vist l'espai. Tots els grans artistes del Renaixement florentí eren ciselladors, que també fan volums d'un pla; per bé que els ciselladors no es separen gaire de les dues dimensions, els calderers les abracen totes tres. i això crea, inconscientment, un domini de l'espai que no tothom posseeix.
| lloc = Comentari de la seva capacitat de veure l'espai justificada per ser fill de diverses generacions de calderers
| refs = <ref name="aprox"/>
}}
{{Cita
| cita = L'ornamentació ha estat, és i serà acolorida. La [[natura]] no ens presenta cap objecte monòtonament uniforme. Tot en la vegetació, en la geologia, en la topografia, en el regne [[animal]], manté sempre un contrast de color més o menys viu...
| lloc = Anàlisi del tipus d'ornamentació de les seves obres, semblant a la natura
| refs = <ref name="aprox"/>
}}
{{Cita
| cita = Quan més aprenia a l'Escola era a la tarda, cap al tard, quan tothom se'n anava. Jo estudiava, tot sol, a la [[Biblioteca]].
| lloc = Record de la seva actitud durant l'etapa com a estudiant a l'Escola d'Arquitectura
| refs = <ref name="gaudi"/>
}}
{{Cita
| cita = M'ha fet sobretot dues preguntes, una de pobra i una de ruc. M'ha preguntat de quin estil era el temple. Pregunta, evidentment, de ruc. M'ha preguntat després, tot acabat quan costaria. Pregunta, evidentment, de miserable.
| lloc = Comentari després d'una visita d'una autoritat espanyola al Temple de la Sagrada Família
| refs = <ref name="pinzellades"/>
}}
{{Cita
| cita = La professió d'arquitecte m'obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la [[català|meva llengua]].
| lloc = Resposta per negar-se a parlar en castellà durant el seu interrogatori
| data = [[Setembre]] de 1924
| refs = <ref name="pinzellades"/>
}}
== Citacions sobre Antoni Gaudí ==
{{Cita
| cita = Gaudí, vist fora de la fe, serà sempre incomprensible. L'incrèdul podrà estimar aspectes de la seva obra, però no la síntesi.
| autor = [[Josep Francesc Ràfols i Fontanals]]
| lloc = ''Gaudí''
| data = 1929
| refs = <ref name="bassegoda"/>
}}
{{Cita
| cita = Gaudí és un vident que s'anticipa als postulats de l'arquitectura orgànica, actualment en voga. Amb trenta anys d'anticipació, va fixar sòlidament els seus principis i, el que és més important, va deixar realitzacions perfectament assolides.
| autor = [[Joan Bergós i Massó]]
| lloc = ''Gaudí, l'home i l'obra''
| data = 1954
| refs = <ref name="bassegoda"/>
}}
{{Cita
| cita = Gaudí és el català del seu temps que, havent estat més entranyablement adherit primer a [[Catalunya]] i després al Mediterrani, té una dimensió universal més vasta, una volada d'arc d'obertura més llarguera.
| autor = [[Josep Pla]]
| lloc = ''Homenots (sisena sèrie)''
| data = 1956
| refs = <ref name="pla"/>
}}
{{Cita
| cita = Gaudí és l'últim arquitecte espiritualista, de sensibilitat religiosa, de la història de l'arquitectura.
| autor = [[Josep Pla]]
| lloc = ''Homenots (sisena sèrie)''
| data = 1956
| refs = <ref name="pla"/>
}}
{{Cita
| cita = A més d'un gran constructor, Gaudí va ser un gran artista, un nerviós de la bellesa plàstica, un permanent meditatiu, ultransensible de les formes i els [[color]]s de la vida. Així, va vestir les seves formes essencials amb la simbologia de la litúrgia catòlica —un món prodigiós, immens—, però ho fer seguint la seva [[arrel]] terrestre, i convertí les abstraccions simbòliques en símbols realitzats, és a dir, reals, realistes, fins i tot naturalistes.
| autor = [[Josep Pla]]
| lloc = ''Obra completa''
| data = 1966
| refs = <ref name="bassegoda"/>
}}
{{Cita
| cita = El punt central del [[misteri]] de la personalitat de Gaudí rau en la capacitat innata per descobrir, revelar, recrear tot un [[univers]].
| autor = [[Juan Eduardo Cirlot]]
| lloc = ''Gaudí. Introducción a su arquitectura''
| data = 1966
| refs = <ref name="bassegoda"/>
}}
{{Cita
| cita = Gaudí té la voluntat de fer servir tots els mitjans de percepció de l'home. Fa servir els mosaics per passar del [[color]] a la iridescència, a l'enlluernament. El so de les campanes és una de les seves grans preocupacions, va viatjar per escoltar sons, va estudiar l'acústica; els seus campanars són, realment, tubs d'orgue. La façana del Naixement és una obra mestra de decorativisme realitzat amb l'ajut de totes els ressonàncies harmòniques.
| autor = [[Salvador Dalí]]
| lloc = Pròleg a ''La vision artistique et religieuse de Gaudí'' de C. Prévost i R. Descharnes
| data = 1969
| refs = <ref name="bassegoda"/>
}}
{{Cita
| cita = En l'obra de Gaudí, principalment en l'última, hi ha sempre present el plantejament geomètric, però regit per la gran sensibilitat de la forma, triomf de la llum, en un heroic i difícil procés d'adquisició.
| autor = [[Isidre Puig i Boarda]]
| lloc = ''El temple de la Sagrada Família''
| data = 1982
| refs = <ref name="bassegoda"/>
}}
{{Cita
| cita = El món conscient i inconscient de l'home conflueixen al mateix temps, i com me´s desenvolupem el món conscient més hauríem de reduir l'inconscient, per poder arribar a un món propi. Aquest procés pot apreciar-se en una sèrie d'obres de gaudí; és el seu desenvolupament arquitectònic un model que segueix un camí absolutament sincer i creador.
| autor = [[Tokutoshi Torii]]
| lloc = ''El món enigmàtic de Gaudí''
| data = 1983
| refs = <ref name="bassegoda"/>
}}
{{Cita
| cita = El que més sorprèn d'aquest personatge, tan ple de sorpreses, és que es trobés a si mateix i s'endinsés en l'arquitectura. La seva ànima és ancestral, tel·lúrica, feta d'antiguitat i màgia, impregnada de secretes herències.
| autor = [[Antonio Gala]]
| lloc = ''Paisaje con figuras''
| data = 1985
| refs = <ref name="bassegoda"/>
}}
== Referències ==
{{referències|refs=
<ref name="gaudi">{{ref-web|url=http://www.antonigaudi.org/paraules-d-en-gaudi-527.html|títol=Paraules d´En Gaudí|editor=AntoniGaudí.org|data=2012|consulta=3 juny 2013}}</ref>
<ref name="aprox">{{ref-publicació |cognom=Salcedo Miliani |nom=Antonio |article=Aproximació a Gaudí: relacions amb les seves vivències i conceptes |url=https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/28643 |consulta=3 juny 2013 |publicació=Revista del Centre de Lectura de Reus|exemplar=Núm. 1 |data=2001 |pàgines=15-18 |issn=1132-919X}}</ref>
<ref name="pinzellades">{{ref-publicació | cognom = Roig Rosich |nom=Josep M. |article=Algunes pinzellades sobre la mort i la vida d'Antoni Gaudí |url=https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/28642|format=PDF |consulta= 3 [[juny]] 2013|publicació=Revista del Centre de Lectura de Reus |exemplar=Núm. 1 |data=2001 |pàgines= 9-14 |issn=1132-919X}}</ref>
<ref name="bassegoda">{{ref-llibre| cognom = Bassegoda|nom=Joan|títol=Antoni Gaudí|pàgines=217-219|lloc=Barcelona|editorial=Butxaca 62|any=ed. 2002|isbn=9788429751574}}</ref>
<ref name="pla">{{Ref-llibre | cognom = Pla |nom=Josep |enllaçautor=Josep Pla i Casadevall |capítol=Gaudí |urlcapítol=http://www.lletres.net/pla/AGaudi.html |títol=Homenots (sisena sèrie) |editorial=Selecta |lloc=Barcelona |data=1956 }}</ref>
}}
{{ORDENA:Gaudi i Cornet, Antonio}}
[[Categoria:Arquitectes catalans]]
d0ckmwhrg8jkv0zwyxwqemzna4nbpmx