Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.46.0-wmf.26 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 3 20096 184272 184257 2026-04-28T18:30:15Z MediaWiki message delivery 3070 /* You may be an eligible candidate for the U4C election */ secció nova 184272 wikitext text/x-wiki {{small|Missatges anteriors: [[Usuari Discussió:Aleator/2006 i 2007|2006 i 2007]], [[Usuari Discussió:Aleator/2008 i 2009|2008 i 2009]], [[Usuari Discussió:Aleator/2010 i 2011|2010 i 2011]], [[Usuari Discussió:Aleator/2012 i 2013|2012 i 2013]], [[Usuari Discussió:Aleator/2014-2019|2014-2019]]}} {|class="WSerieH" class="plainlinks" id="vandale" align="center" style="background-color:#fffaef; width:80%; padding:5px; border:1px solid #8888aa; border-right-width:2px; border-bottom-width:2px; margin-bottom:2em; text-align:center;" |'''[http://ca.wikisource.org/w/wiki.phtml?title=Usuari_Discussió:Aleator&amp;action=edit&amp;section=new Nou missatge - Nuevo mensaje - New message - Nouveau message - Nuovo messaggio]''' |} == Viquirepte 16è aniversari == Hola Aleator! T'escric perquè vas quedar segon classificat al [[Viquitexts:Viquirepte 16è aniversari|Viquirepte 16è aniversari de Viquitexts]]. El primer classificat ha renunciat al premi, una subscripció digital anual a una de les capçaleres de l'[https://www.iquiosc.cat iQuiosc], de tal manera que te l'oferim a tu. Malgrat el temps que ha passat d'ençà del concurs he pensat que de totes maneres podria interessar-te: si és així, un cop hagis escollit la revista a la que et vulguis subscriure fes-me arribar la teva tria a <tt>coordinacio@wikimedia.cat</tt> i ho tramitem el més aviat possible. Gràcies per la bona feina que fas a Viquitexts, fins aviat! --[[Usuari:ESM|ESM]] ([[Usuari Discussió:ESM|discussió]]) 13:54, 9 gen 2020 (CET) :{{Ping|ESM}} Hola! Moltes gràcies però també renuncio al premi, a qualsevol premi. Bé, no a qualsevol, ja que si fos un premi de més d'un milió d'euros crec, potser, tinc dubtes, pero crec que més aviat l'acceptaria! ;) Mercis, ESM. -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 01:13, 10 gen 2020 (CET) ::{{ping|Aleator}} D'acord, Aleator! Gràcies i bona feina! --[[Usuari:ESM|ESM]] ([[Usuari Discussió:ESM|discussió]]) 15:36, 10 gen 2020 (CET) == Traslladar == No creus que moltes de les pàgines d'[[Llibre:Lo gayter del Llobregat - I (1888).djvu|aquest llibre]] les hauriem de traslladar a es.wikisource i marcar-les com a "sense contingut"?--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 17:33, 2 abr 2020 (CEST) :{{Ping|KRLS}} Veig a l'índex que hi ha traduccions al castellà, al "provenzal" (occità), a l'alemany, a l'italià... Donat que hi ha moltes llengües, potser optaria per fer un únic índex només aquí (ca.source), i si de cas transcloure les versions en d'altres idiomes als altres Wikisources mitjançant {{tl|iwpages}} (i si no existeix la plantilla, crear-la allà). Però l'opció que dius també val! :) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 20:38, 3 abr 2020 (CEST) == Noves dades del problema colonial a l'Imperi francès == :Si us plau, ¿podríeu dir-me què hi passa en aquesta pàgina que he creat avui, que a la pàgina d'autor Simone Weil on l'esmento m'hi surt en vermell i no m'hi porta quan hi clico damunt? Mercès.--[[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 18:18, 3 abr 2020 (CEST) ::{{Ping|Jobuma}} He canviat l'enllaç amb un copia-pega del títol de la pàgina ([https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Autor%3ASimone_Weil&type=revision&diff=133712&oldid=133708 canvi]). No estic segur, però crec que és la cometa entre l'article i "Imperi". Ara ja funciona l'enllaç a [[Autor:Simone Weil]] :) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 20:38, 3 abr 2020 (CEST) :::Gràcies!. No se m'havia acudit. Ho tindré en compte per a d'altres vegades que em pugui passar. La solució és, doncs, copiar el títol de la pàgina i enganxar-lo arreu on hagi de sortir.--[[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 12:20, 4 abr 2020 (CEST) == Gràcies! == T'agraeixo molt els suggeriments. He intentat aplicar-ho a una pàgina ja validada que havia pres com a referència: https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=P%C3%A0gina%3APlat%C3%B3_-_Di%C3%A0legs_I_%281924%29.djvu%2F8&type=revision&diff=134755&oldid=105389, però no tinc clar que el format del segon títol encaixi prou. M'ha fet gràcia veure a l'històric d'aquesta pàgina que tant tu com jo hi havíem treballat fa uns 9 anys. (Per cert, ja llavors l'etiqueta <code><nowiki><big></nowiki></code> feia anys que estava desaconsellada en HTML, per ser purament de presentació.) Una cosa que no m'acaba d'agradar d'aquestes plantilles que comentes és que algunes (totes?) són "viquitextismes" i no funcionen entre wikis (almenys, entre wikisources de diferents idiomes). Aquest problema ja l'havia notat a la Viquipèdia i al Viccionari, i es fa més evident pels que comencem o contribuïm esporàdicament: ens trobem que hem de memoritzar etiquetes i plantilles que poden tenir una utilitat limitada, o limitada al projecte. No sé si algú més ha plantejat aquesta problemàtica abans, però jo ho veig com un inconvenient, i imagino que ha de dificultar la cooperació entre projectes. Els meus cinc cèntims :) Salutacions cordials, --[[Usuari:Pere Orga|Pere Orga]] ([[Usuari Discussió:Pere Orga|discussió]]) 23:05, 28 abr 2020 (CEST) :{{Ping|Pere Orga}} Hola! Nop, el segon títol no sembla tenir estil versaleta, aixís que l'he deixat com estaba (però amb {{tl|x-gran}}, que s'assembla molt al doble "big"). :Això de que les plantilles no funcionin a mi tampoc m'acaba d'agradar perquè si ja de per si costa entendre-les a una wiki, per participar en una altra wiki necessites aprendre la diferent manera de fer, i no vegis quan intentes participar a wikis en hindi o en bengalí! Ni amb el Google Translator! Una solució parcial és crear redireccions de plantilles (per exemple, aquells qui lluiten contra el vandalisme fan servir {{tl|delete}}, que redirigeix a {{tl|Destrucció}}). Donat que molts dels "viquitextismes" en realitat són còpies d'altres wikis, podrem resoldre el problema parcialment creant redireccions (ara en farè algunes). Moltes gràcies pels comentaris i fins aviat! :) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 23:58, 28 abr 2020 (CEST) :: {{Ping|Aleator}} gràcies! Alguna idea de la millor manera de resoldre pàgines que acaben amb mitja paraula? Entenc que no es podrien llegir tot seguit correctament. Exemple: https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina:Plat%C3%B3_-_Di%C3%A0legs_II_(1925).djvu/15 --[[Usuari:Pere Orga|Pere Orga]] ([[Usuari Discussió:Pere Orga|discussió]]) 15:51, 1 maig 2020 (CEST) :::{{Ping|Pere Orga}} Actualment així és la manera de transcriure-les (a la pàgina prèvia, el fragment inicial de la paraula amb el guió, i a la següent pàgina la resta de la paraula), i el programari ja s'encarregarà d'ajuntar les paraules i de treure el guionet. :::Per cert, potser t'interessa la plantilla {{tl|Grec}} per si no saps transcriure mots en grec (com és el meu cas). :::El llibre que estàs transcrivint és bilingüe. En aquests casos, la versió en grec seria preferible transcriure-la al Wikisource en grec. Ara modificaré [[:Llibre:Plató - Diàlegs II (1925).djvu|l'índex]] per tenir-ho present (de maner semblant a [[:Llibre:Plató - Diàlegs I (1924).djvu]]). Fins aviat! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 16:46, 1 maig 2020 (CEST) ::::{{Ping|Aleator}} gràcies de nou. De grec clàssic en sé tant com de grec actual. Suposo que podria identificar els caràcters amb un abecedari però podria ser frustrant (una vegada vaig fer una cosa semblant per una conversió de format que vaig fer del ''Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico'', però l'experiència va ser bastant desagradable, i això que ho vaig automatitzar i només havia de tractar els caràcters una sola vegada), faré servir aquesta etiqueta. ::::Una cosa que he vist en el primer llibre de Plató, ja validat, és que les lletres als cantons de la pàgina (suposo que són referències al text grec original) apareixen barrejats amb el text: ::::https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina:Plat%C3%B3_-_Di%C3%A0legs_I_(1924).djvu/160 ::::https://imgur.com/2o1xvBM ::::A més, sembla que els nombres no hi són. No sé exactament el valor que tenen aquestes referències, entenc que són metadades i que segurament haurien d'estar desades a part, no sé com, però potser no barrejades amb el contingut del text, ja que això pot dificultar la visualització i extracció del text per altres eines. De totes maneres, em sona que abans es veien bé. ::::El que comentes del Wikisource grec és interessant, no sabia que es podia partir obres en diferents wikisources, però segurament la versió que allà ja hi ha deu ser suficient (https://el.wikisource.org/wiki/%CE%A3%CF%85%CE%B3%CE%B3%CF%81%CE%B1%CF%86%CE%AD%CE%B1%CF%82:%CE%A0%CE%BB%CE%AC%CF%84%CF%89%CE%BD) i pot no tenir sentit posar-hi les edicions de la Bernat Metge. Per cert, en alguns idiomes les obres de Plató tenen un enllaç a Wikidata, i es veu la relació entre els diferents wikisources. Aquí com que les obres estan repartides amb diàlegs això potser no és desitjable? ::::Perdona tantes preguntes, si ho hagués pogut resoldre amb una cerca a Google no et molestaria :) Salutacions --[[Usuari:Pere Orga|Pere Orga]] ([[Usuari Discussió:Pere Orga|discussió]]) 19:51, 1 maig 2020 (CEST) :::::{{Ping|Pere Orga}} És com dius: amb el pas del temps, allò que funciona deixa de funcionar. És el cas d'aquestes notes (escolis) que s'intenten posar amb {{tl|Notes laterals fi}} i plantilles complementàries. Per exemple, a la transclusió ([[Diàlegs I - Eutífron]]) l'efecte dels escolis es veu bé (i els 3 estils de visualització del menú lateral fan allò que haurien de fer). Però a les pàgines individuals es veu com un xurro, i hi ha més errors que no haurien d'existir, aixís que miraré d'arreglar-lo. :::::El tema de Wikidata confesso que ja no m'aclaro: no sé si hem de posar un ítem a una obra o títol, o a una edició concreta o a l'índex o al fitxer, i a les subpàgines.... no sé, hauria de llegir les pàgines d'ajuda de Wikidata (per enèssima vegada XDD). :::::Tots els dubtes, queixes, suggeriments.... són sempre benvinguts per tal de poder millorar :) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 20:09, 1 maig 2020 (CEST) ::::::{{Ping|Pere Orga}} El tema de les notes laterals hauria d'estar més o menys solucionat per a la versió d'ordinador, tot i que és segur que sota determinades configuracions no es veurà bé (per exemple amb una mida de text major del 100% ja comencen a encavallar-se les notes amb el text principal). Per a la versió móbil he copiat el codi de la wiki en francès (les notes apareixen en un recuadre, ja que no funciona el codi de fer-les aparéixer als marges, com a la versió d'ordinador). I per a la versió ePub veig que cap Wikisource encara ho ha adaptat i les notes es veuen de qualsevol manera. Salutacions! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 01:05, 2 maig 2020 (CEST) == Favor == T'encarregues d'acabar l'índex d'aquesta obra? [[Llibre:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu]].--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 19:00, 4 maig 2020 (CEST) :{{Ping|KRLS}} OK, m'ho apunto. T'estàs tornant una mica mandróóós, eeeh! XDD -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 00:52, 6 maig 2020 (CEST) == Presa de decisió == Per si no l'havies vist: [[wikt:Viccionari:Presa de decisions/2020/Nom del projecte]].--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 10:28, 1 set 2020 (CEST) == Format == Mantindries els salts de línia de l'original? En el fons no està escrit en vers i no aporta: [[Pàgina:La prosesó per ma casa (1868).djvu/21]].--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 07:30, 25 set 2020 (CEST) :{{Ping|KRLS}} Sí, els diàlegs sí, perquè detecto un intent, o millor dit un avortament, de rima cutríssima (l'autor s'ho hauria d'haver currat molt més, però). :En canvi, les indicacions en cursiva (com p.ex. ''(Gonzalo y Sabina, Rodriguez y Cecilia forman dos grupos.)'') ho posaria en una sola línia, com ara. :El que també respectaria són aquests espais que apareixen a l'inici d'alguns diàlegs i que coincideixen amb el final de l'anterior, perquè pretenen marcar el temps en què s'han de pronunciar. Per exemple, a [[Pàgina:La prosesó per ma casa (1868).djvu/19]] tenim això (es veu millor amb lletra monoespai): <pre> Sabina. ¡Es verdad! Cecilia. ¡Cielos! Tita. ¡Ay Dios! </pre> :Això vol dir que la Sabina diu "¡Es verdad!", i just quan acaba, la Cecilia diu "¡Cielos!" i immediatament després i sense cap pausa la Tita diu "¡Ay Dios!", tot dit "del tirón". En canvi, si fos de la següent manera, voldria dir que la Cecilia i la Tita comencen a dir la seva frase abans que l'anterior personatge acabi de dir la seva (poc freqüent, perquè al teatre físic costaria d'entendre als actors): <pre> Sabina. ¡Es verdad! Cecilia. ¡Cielos! Tita. ¡Ay Dios! </pre> Per aquests espais faig servir {{tl|gap}} amb més o menys "em". Cuida't, KRLS! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 00:06, 26 set 2020 (CEST) == Problemes de paginació == Bones! He acabat la traducció de l'[[L%27origen_de_les_esp%C3%A8cies/Esb%C3%B3s_hist%C3%B2ric|Esbós històric]], però sembla que en unir les diverses pàgines en una de sola (desconec si aquest procés és automàtic) s'han destarotat totes les notes al peu individuals i també alguns formats. He intentat arreglar-ho directament sobre la pàgina en qüestió, però veig que està formada per plantilles i no en sé prou i no vull embolicar la troca. De pas, he començat a traduir la [[Pàgina:Origin_of_Species_1872.djvu/23|Introducció]] però veig que l'enllaç a la [[L%27origen_de_les_espècies|Pàgina inicial]] segueix en vermell, imagino que s'ha de fer alguna cosa per activar l'enllaç però desconec el què. Si et poguessis mirar totes dues coses, t'ho agrairia. Mercès!--[[Usuari:Qllach|Qllach]] ([[Usuari Discussió:Qllach|discussió]]) 12:31, 10 oct 2020 (CEST) :{{Ping|Qllach}} Hola! A les [[:Pàgina:Origin of Species 1872.djvu/19]] i [[:Pàgina:Origin of Species 1872.djvu/20]] s'ha colat el codi <code><nowiki><references/></nowiki></code> a la caixa principal d'edició, la qual cosa fa que a la ''transclusió'' es forci l'aparició de notes a peu de pàgina allà on aparegui aquest codi. Si s'elimina aquesta etiqueta de les 2 pàgines quedarà bé (i les notes a peu de pàgina apareixeran totes al final de [[L'origen de les espècies/Esbós històric]]). :Per "format destarotat" (no coneixia aquesta paraula ;) ) suposo que et refereixes a que, a la ''transclusió'', el contingut de [[Pàgina:Origin of Species 1872.djvu/21]] es veu amb lletra petitona tot i veure's normal a la transcripció acarada. Això succeeix perquè a la pàgina anterior, a [[Pàgina:Origin of Species 1872.djvu/20]], la darrera referència ha deixat una etiqueta mal anidada (és a dir, que on diu <code><nowiki></ref></small></nowiki></code> haurà de dir <code><nowiki></small></ref></nowiki></code>). Per cert, ara es recomana usar la plantilla {{tl|small}} i no pas les etiquetes semi-obsoletes <code><nowiki><small></nowiki></code> i <code><nowiki></small></nowiki></code> (és a dir, millor posar <code><nowiki>{{small|aquí va el text}}</nowiki></code> que no pas <code><nowiki><small>aquí va el text</small></nowiki></code>). :I l'enllaç vermell indica que la pàgina no existeix. Cal crear-la: s'ha de fer clic i apareixerà una caixa d'edició buida, on caldrà posar quelcom semblant a [[L'origen de les espècies/Esbós històric]], però amb les pàgines i títols que hi toqui. L'he creada ja perquè l'explicació seria massa llarga i és més il·lustratiu veure-la com queda ;) Salutacions! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 22:24, 10 oct 2020 (CEST) :: Moltes gràcies per l'ajuda, crec que ho he pogut solucionar tot. --[[Usuari:Qllach|Qllach]] ([[Usuari Discussió:Qllach|discussió]]) 23:06, 10 oct 2020 (CEST) == Header == He intentat usar el header a [[Contes Extranys]], però no acaba d'agafar el "next" i el "prev a [[Contes Extranys/Noticia biográfica]]. Sembla com si no detectés bé el pòrtic. Idees? [[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 16:35, 13 oct 2020 (CEST) :{{Ping|KRLS}} Es veu que el "next" i "prev" l'omple automàticament l'extensió Proofread a partir dels enllaços a pàgines del ''namespace'' principal que es troba a l'índex (teóricament els continguts al camp de "Sumari", on posem l'índex, però sembla que agafa d'altres, com el que apunta al fitxer de Commons, i potser a l'autor quan és una redirecció cap al ''namespace'' "Autor"). Per evitar-ho hi ha 3 opcions: (1) arreglar no sé què per a que no ho faci (no sé com), (2) informar "next" i "prev" manualment, i (3) treure de l'índex els enllaços del ''namespace'' principal, com el que apuntava a Commons (això és el que he fet). -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 20:06, 13 oct 2020 (CEST) :: No creus que hauríem de modificar el codi i afegir un paràmetre que categoritzés totes les pàgines automàticament a una categoria pròpia, en lloc d'afegir la pàgina de l'any. Ara per ara, estem omplint virtualment la categoria [[:Categoria:1888]].--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 12:37, 11 nov 2020 (CET) :::{{ping|KRLS}} Sip. Millor ho explico més detalladament a [[Plantilla Discussió:Header]]. -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 00:30, 12 nov 2020 (CET) == Nombre de pàgines == Idees perquè apareix que tenim 307.454 llibres a revisar segons [[Pàgina principal]]?--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 22:10, 17 gen 2021 (CET) :{{Ping|KRLS}} Estava mal codificat i la coma del millar feia aparèixer el següent artefacte: 454 era el nº de llibres no revisats (1.454) però treient el "1" del millar, i 307 era la suma dels altres recomptes afegint-hi l'esmentat "1". He posat cada recompte en format "raw" (afegint el paràmetre R, que exclou la coma del millar), i el resultat de la suma l'he formatat amb "formatnum". Encara trigarem una miqueta en arribar al 307.454 llibres! :) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 00:54, 18 gen 2021 (CET) == Magnus == Hola Aleator! Pel que sembla el ListeriaBot només funciona quan té permisos de bot. Quan va demanar la marca de bot, encara no estava registrat aquest. Es va crear quan jo vaig "reclamar l'actualització d'una query" per primer cop. Si li dones els permisos, provo de demanar actualitzar el WikidataList.--[[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 15:49, 22 març 2021 (CET) == Errata a la pàgina d'errates == Bon dia! He vist una altra cosa que no té res a veure amb el tema de la Taverna: a la pàgina [[Curial y Guelfa/Notes i errates]] hi ha, paradoxalment, una errata. :) Hi ha un lloc on la paraula «de» surt repetida. Després de comprovar que aquesta errata no es trobi en el document original, he anat a arreglar-la aquí, però sembla que fins i tot modificar un article existent ja és més complex del que em pensava. Com procedeixo? Gràcies.[[Usuari:Leptictidium|Leptictidium]] ([[Usuari Discussió:Leptictidium|discussió]]) 10:55, 10 abr 2021 (CEST) :{{Ping|Leptictidium}} Hola! Cap al costat esquerre de [[Curial y Guelfa/Notes i errates]] apareixen els enllaços dels números de pàgina des d'on es transclou el text. El cas que dius (''regne de de Granada'') sembla provenir de la pàgina que porta per nom "[522]". En clicar a [522] ens portarà a [[:Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/542]] i, aquí sí, podrem modificar el contingut. Veig que l'original conté l'errata, però és evident que una errata és :) Per aquests casos fem servir la plantilla {{tl|Corr}} (de '''corr'''ecció, on posem el que hi diu i també allò que es volia dir); en el cas que l'errata aparegués a la "Fe d'errates" (i no apareix aquesta pàgina 522 a [[Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/552]]) faríem servir {{tl|Errata}}. Ara per ara ambdues plantilles fan el mateix a Viquitexts: (1) veiem el text corregit i (2) apareix al menú lateral esquerre una nova opció que diu "Correccions" i en fer-hi clic en aquesta apareix una llista d'errates (i en fer clic en cadascuna de les errates, una en aquest cas, ens portarà a la línia on es troba l'esmentada errata). És més fàcil d'entendre visualment que explicant-ho: mira per exemple [[Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/34]] i la pàgina on es transclou: [[Lo llibre dels poetas/Guerau de Cabrera]]. A reveure! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 00:02, 11 abr 2021 (CEST) == La papallona == Hola, Moltes gràcies per haver-ho preparat tot. Quin luxe i quin regal que m'has fet. Lentament aniré fent la validació i més endavant hi afegeixo els àudios. Ho faré a poc a poc però sense pausa :-) Em repeteixo, moltes gràcies!--[[Usuari:Paputx|Paputx]] ([[Usuari Discussió:Paputx|discussió]]) 18:21, 30 set 2021 (CEST) == Diccionari de geografia grega i romana == Bon dia! Espero que estiguis bé. M'agradaria fer una nova entrada del ''Diccionari de geografia grega i romana'', però no sé ben bé on trobar les dades correctes per fer [https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Diccionari_de_geografia_grega_i_romana%2FMagdol&type=revision&diff=152585&oldid=152533 això que vas fer aquí]. L'entrada que voldria traduir és [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DS%3Aentry+group%3D10%3Aentry%3Dsentides-geo aquesta]. Gràcies.[[Usuari:Leptictidium|Leptictidium]] ([[Usuari Discussió:Leptictidium|discussió]]) 10:11, 8 nov 2021 (CET) :{{Ping|Leptictidium}} Com a en.source el tenen a mig transcriure, l'he trobat amb [https://en.wikisource.org/w/index.php?search=%22S.+of+Marmarica%22&title=Special%3ASearch&profile=advanced&fulltext=1&ns104=1 una cerca] a la pàgina 984. Després he [https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Llibre%3ADictionary_of_Greek_and_Roman_Geography_Volume_II.djvu&type=revision&diff=153069&oldid=152583 "desprotegit" l'esmentada pàgina] al nostre índex (això ens ho podem estalviar si deixem l'índex sense pàgines "empty", però bé...), i finalment [[:Pàgina:Dictionary of Greek and Roman Geography Volume II.djvu/984|creant la pàgina]] i encerclant l'entrada amb la sección "sentides" (es pot posar qualsevol altre nom a la secció). Diguem que ens agrada complicar-nos la vida ;) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 22:26, 8 nov 2021 (CET) ::Vaja, sí que és un procediment complex. Hi ha alguna iniciativa per simplificar-ho?--[[Usuari:Leptictidium|Leptictidium]] ([[Usuari Discussió:Leptictidium|discussió]]) 21:50, 9 nov 2021 (CET) == How we will see unregistered users == <section begin=content/> Hola! Heu rebut aquest missatge perquè sou administrador en algun wiki de Wikimedia. Actualment, quan algú fa una edició en algun wiki de Wikimedia sense entrar al compte d'usuari, mostrem la seva adreça IP. És possible que en un futur no puguem fer-ho. Aquesta decisió la prendrà el departament legal de la Fundació Wikimedia, perquè les normes i regulacions sobre la privades a Internet han canviat amb els anys. En comptes de l'adreça IP mostrarem una identitat ofuscada. Els administradors '''encara sereu capaços d'accedir a l'adreça IP'''. També es crearà un nou rol d'usuaris amb permisos per a veure les adreces IP dels usuaris no registrats, amb la finalitat de lluitar millor contra el vandalisme i el spam sense la necessitat de ser administradors. Els usuaris amb drets de patrulla també veuran part de la IP fins i tot sense aquest rol. També estem treballant en [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/Improving tools|millors eines]] per ajudar-hi. Si no ho heu vist ja, podeu [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation|llegir-ne més a Meta]]. Per a assegurar-vos de no perdre cap dels canvis tècnics als wikis de Wikimedia, us podeu [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|subscriure]] al [[m:Tech/News|newsletter tècnic setmanal]]. Tenim [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation#IP Masking Implementation Approaches (FAQ)|dues propostes]] sobre com pot funcionar aquest identificador. '''Us agrairem qualsevol comentari''' sobre com creieu que pot funcionar millor per a vós i per al vostre wiki, ara i en el futur. Ens ho podeu [[m:Talk:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation|fer saber a la pàgina de discussió]]. Es permet escriure directament en el vostre idioma. Les propostes actuals es van publicar el mes d'octubre i es prendrà una decisió després del 17 de gener. Moltes gràcies. /[[m:User:Johan (WMF)|Johan (WMF)]]<section end=content/> 19:10, 4 gen 2022 (CET) <!-- Missatge enviat per Usuari:Johan (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Target_lists/Admins2022(1)&oldid=22532492 --> == Traducció == Hola, bon dia. Ahir vaig fer una traducció dels poemes de Safo de Lesbos i has revertit tot. La meva traducció estava molt ben traduïda. Estudio grec i llatí i la traducció que hi havia estava molt mal feta. No era literal, sinó una mera interpretació on es treia gran part del text de la màniga. Trobo molt incorrecte que hagis retirat la meva versió que si que era fidel als poemes. La meva traducció estava traduïda directament del grec antic. En canvi la que està publicada està molt desfigurada quan la compares amb el text original. M'agradaria que la meva traducció fos la principal. La que es veiés. He pensat en que un bon punt per a la traducció seria poder tenir a una meitat de la pantalla el text original i a l'altra la traducció. D'aquesta manera es podria veure realment com està traduïda, en que m'he basat per a traduir. Espero la teva resposta, gràcies. --[[Usuari:Criis2211|Criis2211]] ([[Usuari Discussió:Criis2211|discussió]]) 09:45, 6 maig 2022 (CEST) :{{ping|Criis2211}} Hola! En primer lloc, et demano disculpes per tot allò que t'hagi pogut molestar (i en tot cas, per la parrafada que et poso a continuació :) ): :La reversió total que vaig fer estava motivada pels dos motius explicats, que amplio: ::- un, que es va eliminar un text preexistent sense donar cap explicació. El text, que he mogut a [[Himne a Afrodita (Antoni Rubió i Lluch)]], és el que és i no podem fer-hi res. Substituir-lo seria com estripar les pàgines al llibre físic de 1910! ::- el segon motiu era que no havies deixat cap constància de l'orígen de la traducció, la qual cosa va en contra d'un dels principis fonamentals de la wiki: llicència lliure o domini públic. Per defecte, sense informació, hem d'assumir que és una infracció de drets d'autor. Com ja has aclarit que la traducció és teva, l'he recuperada i l'he deixada a [[Himne a Afrodita (Criis2211)]] (si vols canviar-li el nom...) :En quant a que sigui la traducció principal... i si algú altre diu que la principal ha de ser una altra? Als Wikisources, quan hi ha diferents versions o traduccions, cal posar com a principal una "pàgina de desambiguació" (aquesta: [[Himne a Afrodita]]), que enllaça a totes les altres. :Finalment, sobre la versió original acarada a la traducció, cal que la pàgina tingui un enllaç interwiki (més info a [[Ajuda:Wikidata]]) cap al Wikisource amb la versió original (si no existeix, no es podrà fer). Existeix (a Wikisource en grec: [[:el:Ύμνος προς την Αφροδίτη]]). I després cal fer clic al símbol "⇔" del menú esquerre (on posa "Ελληνικά ⇔") i mostrarà les dues versions: [https://ca.wikisource.org/wiki/Himne_a_Afrodita_(Antoni_Rubi%C3%B3_i_Lluch)?match=el exemple per a la traducció de 1910]. He de mirar com definir a Wikidata la teva traducció per a que funcioni bé. Et dic alguna cosa en breu... :Fins aviat! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 15:20, 6 maig 2022 (CEST) ::Hola, moltíssimes gràcies per tot. ::Lo últim que has dit (l'últim paràgraf) no l'he entès (sóc nova a viquitexts i no tinc gens d'experiència aquí). ::Moltes gràcies per explicar-me aquelles dues normes. No les sabia. Sempre faig canvis a viquipèdia i no sabia que hi havia aquesta norma aquí. ::Tot i així, perdona per no haver posat cap comentari sobre el que havia fet. No vaig poder ja que, no em vaig fixar de l'hora fins que ja estava arribant tard. No vaig ni acabar de traduir, està encara a mitges. Avui anava a acabar-la. ::De veritat, moltes gràcies per tot. ::Fins aviat! [[Usuari:Criis2211|Criis2211]] ([[Usuari Discussió:Criis2211|discussió]]) 18:34, 6 maig 2022 (CEST) ::Altra cosa: ::Podríem fer que de la pàgina de [[Safo de Lesbos]] i hagués un enllaç cap a la traducció que estic fent? ::Ho dic perquè jo tenia la intenció de traduir tots els poemes seus. Per aquest motiu a dalt de tot de la pàgina fica "LLIBRE PRIMER". ::Si que és cert que m'agradaria fer-ho molt millor. Fer una petita explicació sobre els poemes i tot seguit ficar un índex on apareguessin els diferents llibres i com a subcategoria de l'índex cada capítol de cada llibre. Com quan es fa l'índex de la biografia d'algú. ::M'encantaria fer-ho tot molt millor, m'encanta Safo i m'agradaria poder fer-li una pàgina en molt més bones condicions. Que altra gent pogués gaudir d'aquesta autora i dels seus poemes. ::Moltes gràcies per tot altra vegada. Espero la teva resposta. [[Usuari:Criis2211|Criis2211]] ([[Usuari Discussió:Criis2211|discussió]]) 18:43, 6 maig 2022 (CEST) :::{{Ping|Criis2211}} OK! L'últim paràgraf és per allò que deies de ''poder tenir a una meitat de la pantalla el text original i a l'altra la traducció''. Al menú esquerre (des d'ordinador, no pas des de mòbil), a la pàgina [[Himne a Afrodita (Criis2211)]] i ha 2 enllaços "interwiki", un al Wikisource italià i altre al grec. S'assembla a aquesta imatge: [[File:Aiuto interlink 01.png|100px]]. Com a Wikipedia, si fas clic et porta a la versió en italià o en grec. Però si fas clic al símbol "⇔" (només existeix a Wikisource, no pas a Wikipedia), llavors es veu mitja pantalla amb la versió en català i l'altra amb la grega. Hi ha algun error tècnic que he se solucionar perquè no funciona del tot bé (agafa la traducció de 1910 i no pas la teva, no sé per què). :::Sí, a [[Safo de Lesbos]] es pot posar l'enllaç a la teva traducció/traduccions. Com vulguis. :::D'altres suggeriments. En [https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Viquitexts:P%C3%A0gina_de_proves&oldid=158843 aquesta pàgina de proves] he deixat estils que potser et resultaran interessants, especialment l'etiqueta "poem" (modifica la pàgina per veure el codi). :::I gràcies per les teves aportacions, són molt valuoses! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 19:46, 6 maig 2022 (CEST) ::::Hola, d'acord, moltes gràcies. ::::Sobre lo de la traducció a l'altre costat he intentat enllaçar-ho però diu que com que ja està enllaçat a una altra pàgina no es pot fer. [[Usuari:Criis2211|Criis2211]] ([[Usuari Discussió:Criis2211|discussió]]) 19:57, 6 maig 2022 (CEST) ::::Però no importa, no fa falta. ::::He pensat en crear una pàgina i allí ficar tots els seus poemes. Així que si ho fico en català, no tinc problema de ficar-ho també en grec antic. Ja que, al cap i a la fi en grec tant sols hi ha l'Himne a Afrodita, no tots. ::::Crec que el millor seria començar una pàgina des de zero i apa. [[Usuari:Criis2211|Criis2211]] ([[Usuari Discussió:Criis2211|discussió]]) 20:01, 6 maig 2022 (CEST) ::::Hola, et tenia una pregunta. ::::He creat la pàgina de tots els poemes de Safo de Lesbos, està l'enllaç a la seva biografia. Ara ja tinc fet part de l'índex i em disposava a afegir els poemes. Volia enllaçar els capítols amb el poema. Però no sé com fer-ho. Sé que puc enllaçar-los si estan en una altra pàgina, però no sé com fer-ho en la mateixa. ::::M'agradaria que l'índex fos una porta directa al poema que s'està buscant. ::::Com podria fer-ho? ::::Espero la teva resposta. Gràcies [[Usuari:Criis2211|Criis2211]] ([[Usuari Discussió:Criis2211|discussió]]) 17:47, 9 maig 2022 (CEST) :::::{{ping|Criis2211}} Hola. Disculpa la demora en respondre... No acabo d'entendre la pregunta. Vols enllaçar els capítols (per exemple, [[Poesies_(Safo_de_Lesbos)#CAPÍTOL_I]]) amb el poema: quin poema, [[Himne a Afrodita (Criis2211)]]? En tot cas, sobre enllaços, potser et serveix d'inspiració la pàgina [[Ajuda:Com_es_modifica_una_pàgina#Enllaços]] i la plantilla {{tl|àncora}}. Fes una ullada i em dius. Salutacions! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 20:21, 16 maig 2022 (CEST) == la pàgina de proves == :He trobat a la pàgina de proves unes proves vostres. ¿Hi ha una pàgina de proves per a cadascú? ¿o bé només n'hi ha una i has d'esperar que la persona que la fa servir acabi? Mercès.--[[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 21:44, 6 maig 2022 (CEST) ::{{ping|Jobuma}} Disculpa (tenia el presentiment de que et crearia el dubte, perquè vaig veure que estaves fent i desfent amb l'esmentada pàgina). Pots modificar-la al teu gust, cap problema. Si ho prefereixes, també pots crear-te una (o dos, o tres...) amb el teu nom d'usuari de l'estil d'[https://ca.wikisource.org/w/index.php?search=intitle%3Aproves&title=Especial:Cerca&profile=advanced&fulltext=1&ns2=1 això] o [https://ca.wikisource.org/w/index.php?search=intitle%3Atest&title=Especial:Cerca&profile=advanced&fulltext=1&ns2=1 d'això altre]. Bona feina traductora! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 23:48, 6 maig 2022 (CEST) :::Gràcies.--[[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 12:09, 9 maig 2022 (CEST) == una cançó == :Ahir vaig entrar una meva traducció d'una cançó francesa de l'any 1963, ''La Tendresse''. Aquesta cançó es troba fàcilment a la xarxa, i de franc, com tantes i tantes altres. Com que no sé si és possible de tenir-la al Viquitexts, per això us ho faig notar, no fos cas que no hi pogués ser. [[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 16:17, 10 nov 2022 (CET) :@[[Usuari:Jobuma|Jobuma]] Ja sabem que a Internet els drets d'autors no són gens respectats, tanmateix, aquí els intentem respectar. En aquest cas, els drets d'autor són del seu compositor, Hubert Giraud, mort el 2016 que no estarà en domini públic fins al 2086. Així doncs, s'hauria d'eliminar la pàgina per violació de copyright. [[Usuari:KRLS|KRLS]] ([[Usuari Discussió:KRLS|discussió]]) 08:38, 18 nov 2022 (CET) ::{{ping|Jobuma}} El tal Noël Roux ([[:d:Q102285676]]) sembla que està ben viu! Està adscrit a la SACEM, i ''La tendresse'' la veig adscrita també a l'esmentada societat de drets d'autor (vegeu a https://iswcnet.cisac.org/search, el codi ISWC "T-903.718.544-7" o "T-004.316.064-0", o el codi d'autor IP "00026871865"). Sense cap més prova a favor (alguna llicència lliure de l'obra), crec que l'haurem d'esborrar. :( -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 20:13, 20 nov 2022 (CET) :::No hi tinc res a dir. D'acord. Gràcies a tots dos. [[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 23:09, 21 nov 2022 (CET) == ¿Duplicat? == Hola. Soc un editor infreqüent de Viquitexts. Comque necessite fer una mica de pràctica, he transclòs una pàgina, que és [[Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/14|aquesta]] i que potser estiga malament feta. Però el que em preocupa és que hi he trobat una proposta de pàgina semblant [[Pàgina:!May mes monarquia! - actualitat politica en un acte y 'n vers catalá (IA maymesmonarquiaa00ar).pdf/15|(aquesta altra)]] que és la mateixa obra, llevat que una està en djvu i l'altra en pdf. No sé quin embolic puc estar organitzant, perquè ja et dic que normalment no edite per ací. He entrat pensant alló de ''no trencar res``i em sabria molt malament haver clavat la pota. Moltes gràcies [[Usuari:B25es|B25es]] ([[Usuari Discussió:B25es|discussió]]) 10:15, 12 oct 2023 (CEST) :{{Ping|B25es}} Hola! Tant de bó totes les pàgines que transcriguis estiguin igual de "mal fetes" :) :Dels duplicats, si es tractessin d'edicions diferents, caldria transcriure-les totes (perque el contingut acostuma a tenir petites -o grans- diferències). Però com veig que les edicions són exactament les mateixes (només canvia el format de fitxer i l'origen del llibre físic), no té sentit tenir més d'una: jo em quedaria amb la que estigués en millors condicions de digitalització per a poder ser transcrites. Així, veig que al PDF costa més de veure la lletra petita i, de fet, la digitalització s'ha menjat part del text esquerre a la penúltima pàgina (comparar [[Pàgina:!May mes monarquia! - actualitat politica en un acte y 'n vers catalá (IA maymesmonarquiaa00ar).pdf/47|PDF-47]] amb [[Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/46|DJVU-46]]). Per tant, marcaré pes esborrar l'índex PDF i si ningún hi veu motius per a mantenir-lo l'acabarem esborrant. Mercis per l'avís! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 14:15, 12 oct 2023 (CEST) ::Autorecordatori: A [[Usuari Discussió:KRLS/indexsarevisar]] hi ha més possibles edicions duplicades. En cas de ser la mateixa edició, escolliré la millor digitalització, fusionaré els ID a Wikidata, i a Viquitexts esborraré l'índex de la pitjor digitalització. -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 14:24, 17 oct 2023 (CEST) == Gràcies per afinar l'índex de les Conversacions == Moltes gràcies, @Aleator! Ara l'índex és molt més explícit a https://ca.wikisource.org/wiki/Llibre:Conversacions_entre_Saro_Perrengue_i_el_Dotor_Cudol_1-5.djvu [[Usuari:Cantavella|Cantavella]] ([[Usuari Discussió:Cantavella|discussió]]) 19:13, 19 oct 2023 (CEST) == com començar una pàgina de proves == ¿Que em podríeu dir com cal fer per començar una pàgina de proves? Abans m'era molt fàcil, però ara veig que, quan entro a ''pàgina de proves'', em surten totes les pàgines de proves que es fan servir en aquest moment, però no trobo la manera d'obrir-me'n una per a mi. [[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 13:16, 1 gen 2024 (CET) :{{ping|Jobuma}} Hola! Si no tens cap enllaç, pots cercar la pàgina que vols i, si no hi és, quedarà al cercador de color vermell (llavors bastarà fer clic per editar-la). És molt més senzill que l'explicació :) O pots fer clic a alguna d'aquestes pàgines que ara no existeixen: [[Usuari:Jobuma/proves]], [[Usuari:Jobuma/test]], [[Usuari:Jobuma/prova2]], [[Usuari:Jobuma/L'origen de les espècies]], etc. També està [[Viquitexts:Pàgina de proves]] que es pot editar sense importar què hi hagi escrit (sempre que no la faci servir algú altre, cosa que no succeeix). Bon any! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 17:46, 1 gen 2024 (CET) ::Gràcies! Bon any! [[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 11:27, 2 gen 2024 (CET) == Enric Garcia Bravo == @[[Usuari:Aleator|Aleator]] On has aconseguit informació d'aquest autor? La data de naixement i mort? [[Usuari:Deboaidi|Deboaidi]] ([[Usuari Discussió:Deboaidi|discussió]]) 19:25, 11 feb 2024 (CET) :{{ping|Deboaidi}} Hola! Les dades es capturen de Wikidata ({{q|Q17341214}}). Les hi vaig afegir d'allò que diu [[:c:File:1918-Enrique-Garcia-Bravo-necrologio.jpg|aquesta necrològica de 1918]]: "''nació en el año 1845''" i "''nos complacemos en rendir un modesto homenaje, en el segundo aniversario de su muerte''". He ''googlejat'' una mica i no trobo cap més referència. Salutacions! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 17:34, 16 feb 2024 (CET) ::hola, moltes gràcies, estem fent una tesi doctoral de la germana Magdalena García Bravo i la veritat no hem trobat res d' ell a València i ens pareix estrany ja que la germana mor al 1891 i ell continua escrivint, ahi he llegit que se'n va a Catalunya [[Especial:Contribucions/143.131.195.115|143.131.195.115]] 17:42, 16 feb 2024 (CET) :::{{ping|Deboaidi}} Ah, crec que podem tirar del fil una mica més: dius que se'n va a Catalunya. "Casualment" hi ha una [https://prensahistorica.mcu.es/va/catalogo_imagenes/grupo.do?path=2000672690 esquela al Diari de València (pàg. 3 del PDF)] de 1916 d'un tal "Enrique García Bravo" que mor a... Barcelona, el 15 de març de 1916. Diu que era "registrador de la propietat" i que deixa una vídua. Això ens permet saber que, segurament, la vídua es tracta de Mª de los Ángeles Alcayne Chavarría, ja que un [https://boe.es/datos/pdfs/BOE//1916/284/A00178-00180.pdf BOE d'octubre de 1916] diu que té dret a una pensió "de Montepío de Oficinas por Valencia" per la mort d'un tal "Enrique García Bravo" registrador de la propietat. Hi ha més BOE's sobre aquest registrador a [https://boe.es/buscar/gazeta.php?campo%5B0%5D=ID_HIST&dato%5B0%5D=&campo%5B1%5D=TITULOS&dato%5B1%5D=&operador%5B1%5D=and&campo%5B2%5D=RNG.ID&dato%5B2%5D=&operador%5B2%5D=and&campo%5B3%5D=DEM.ID&dato%5B3%5D=&operador%5B3%5D=and&campo%5B4%5D=DOC&dato%5B4%5D=%22enrique+garcia+bravo%22&operador%5B4%5D=and&campo%5B5%5D=TITULOS&dato%5B5%5D=&operador%5B5%5D=and&campo%5B6%5D=GAZ.ID&dato%5B6%5D=&campo%5B7%5D=NBO&dato%5B7%5D=&operador%5B8%5D=and&campo%5B8%5D=FPU&dato%5B8%5D%5B0%5D=1845-01-01&dato%5B8%5D%5B1%5D=1925-01-01&operador%5B9%5D=and&campo%5B9%5D=FAP&dato%5B9%5D%5B0%5D=&dato%5B9%5D%5B1%5D=&page_hits=50&sort_field%5B0%5D=FPU&sort_order%5B0%5D=desc&sort_field%5B1%5D=REF&sort_order%5B1%5D=asc&accion=Buscar BOE.es] però no crec que aportin gaire més. Bona sort! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 11:42, 21 feb 2024 (CET) ::::Moltes gràcies, ara entenc moltes coses, ja que Magdalena Garcia ( la germana), está enterrada a València amb una parella, el cognom d'ell és Alcayne, per tant alguna relació tenen. Ahi ja tenia material per a seguir buscan [[Especial:Contribucions/213.0.87.220|213.0.87.220]] 12:58, 21 feb 2024 (CET) == Tres preguntes == :Bon dia. :¿Com es fa per subratllar un mot o una frase? :¿És possible de modular la separació entre línies? ¿Com es fa? :¿Com es pot fer per canviar el títol d'una pàgina? :Gràcies. :[[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 16:34, 29 març 2024 (CET) ::{{ping|Jobuma}} Hola! Responc: ::Per subratllar es poden fer servir les etiquetes <nowiki><u></u></nowiki>, com per exemple <u>d'aquesta manera</u> (<nowiki><u>d'aquesta manera</u></nowiki>). ::Per a la separació entre línies, tenim la plantilla {{tl|il}} (més info a la seva pàgina). ::Per canviar el títol d'una pàgina, juraria que abans es podia fer però ara no sóc capaç. Només es pot intercanviar "alguna" majúscula per minúscula, o espais per guions baixos, com a [https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Viquitexts:P%C3%A0gina_de_proves&oldid=170251 la pàgina de proves] (més info a [[:mw:Help:Magic_words#DISPLAYTITLE|DISPLAYTITLE]]). Potser la manera més eficaç seria reanomenar la pàgina amb el nom que es vulgui. Ara bé, si et refereixes al nom de la pàgina de la capçalera que apareix amb alguna plantilla com {{tl|Encapçalament}}, llavors informant el paràmetre <code>títol="allò que vulguis"</code>. ::A reveure! :) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 12:30, 30 març 2024 (CET) :::{{ping|Aleator}} Moltes gràcies! Bon dia. :::¿On es troba, però, la pàgina d'informació de la plantilla {{tl|il}}? :::[[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 18:20, 30 març 2024 (CET) ::::{{ping|Aleator}} Bon dia. ::::He canviat el títol d'una pàgina de títol erroni creant-ne una de nova amb el títol correcte i omplint-la amb el contingut de la primera. Caldrà, però, esborrar la primera. ¿Com ho puc fer, si és que m'és possible a mi de fer-ho? I, si no, ¿us és possible a vós? ::::Si calgués que ho féssiu vós, s'ha d'esborrar la pàgina de títol Science et perception dans Descartes, i també la seva pàgina de discussió (veureu que la nova, la que val, té de títol Ciència i percepció en Descartes. Aquesta s'ha de respectar). ::::--[[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 16:33, 31 març 2024 (CEST) :::::{{ping|Jobuma}} Hola! La informació de {{tl|il}} està a la pàgina que enllaça {{tl|il}}, que és [[:Plantilla:il]] o [[:Plantilla:Interliniat]] (allà hi ha un parell d'exemples). :::::Sobre el canvi de nom de la pàgina, OK, fet segons les teves indicacions. Ara entenc millor la pregunta que feies; si et torna a passar pots "reanomenar" la pàgina mitjançant l'opció del menú "Eines" > "Reanomena", o si no ho veus clar, un nou missatge i llestos. A reveure! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 21:49, 2 abr 2024 (CEST) ::::::Gràcies, encara que sigui tan tard. He passat uns mals moments de salut, que afortunadament ja estan quasi superats, i no he estat per res més. [[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 18:36, 22 nov 2024 (CET) == Hola == Hola, Aleator. He intentat pujar un article publicat el 1883 i el sistema m'ho ha impedit, al·legant com a motiu "spam". Què puc fer? No té ni tan sols enllaços externs. Salutacions. [[Usuari:Strakhov|Strakhov]] ([[Usuari Discussió:Strakhov|discussió]]) 15:36, 14 des 2024 (CET) :{{ping|Strakhov}} Hola! Sembla que els enllaços externs que detecta el filtre antiabús són els que posa automàticament la capçalera mitjançant {{tl|header}}, és a dir, enllaços cap a la utilitat d'exportació WSExport i, com que el filtre ho aplica per als usuaris amb menys de 3 edicions, zas!, ho interpreta com a possible spam. Jo crec que només que em responguis aquí mateix qualsevol cosa, com que ja tindràs 2 edicions, a la tercera hauries de passar el filtre. A veure si funciona! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 21:49, 14 des 2024 (CET) ::Gràcies! Veurem què passa... (: [[Usuari:Strakhov|Strakhov]] ([[Usuari Discussió:Strakhov|discussió]]) 22:05, 14 des 2024 (CET) ::PS: Va funcionar. [[Usuari:Strakhov|Strakhov]] ([[Usuari Discussió:Strakhov|discussió]]) 22:07, 14 des 2024 (CET) :::{{ping|Strakhov}} OK, gràcies per l'avís i disculpa les molèsties. He actualitzat el filtre anti-abús tal com està a es.source i així minimitzarem els falsos positius. Fins aviat! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 22:09, 14 des 2024 (CET) == Ayuda == Hola, como he creado a [[Autor:Salvador Albert i Pey]] me gustará que lo revises, ya que no se como se indican los enlaces a la BIblioteca Digital Hispánica, donde están sus obras. Saludos y feliz 2025 [[Usuari:Shooke|Shooke]] ([[Usuari Discussió:Shooke|discussió]]) 14:35, 2 gen 2025 (CET) :{{ping|Shooke}} ¡Buenas! He creado la plantilla {{tl|BDH}} por si la prefieres al enlace entero. ¡Buen año! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 12:31, 3 gen 2025 (CET) == Ajuda == Bon dia. Voldria penjar el ''Mosaico'' de [[Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau]], però a l'únic lloc on l'he trobat, el catàleg Roderic [https://roderic.uv.es/browse/title?bbm.page=1&startsWith=mosaico], pesa moltíssim, fins al punt que el primer volum l'he hagut de descarregar en tres parts i tot i així cadascuna pesa més de 200M; entenc que el motiu és que són fotos passades a format pdf. D'altra banda, el primer volum conté una traducció al castellà de cada una de les composicions, que són en català. De cara a la creació de l'element a Viquitexts en català, això com es gestiona? Es crea una pàgina només amb la versió en català? I amb el pròleg (que també és en castellà)? Moltes gràcies. [[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 18:58, 19 abr 2025 (CEST) :{{ping|Joan Gené}} Hola! Sobre càrregues de fitxers, a Commons hi ha una opció (a [[:c:Special:Upload]]) en què pots posar, en lloc d'un fitxer local de màxim «100 Mo», una «URL d'origen» i llavors admet fins a «5 Go». :Sobre les obres bilingües ni jo m'aclaro del tot. En general, a Viquitexts en català hauríem de tenir com a mínim tot allò escrit en català. Poso 4 exemples: :*Exemple 1: típica edició bilingüe català-castellà. [[Llibre:La Atlantida (1886).djvu]]. Aquí hem transcrit les pàgines en català, i les que estan en castellà a Wikisource en castellà (v. [[:es:Índice:La Atlantida (1886).djvu]]). :*Exemple 2: edició i pròleg en alemany, pero va seguit de la voluminosa obra en català. [[Llibre:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu]]. Ho hem transcrit tot aquí, fins i tot el [[Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Vorrede|text alemany]]. Suposo que excloure-ho seria com amputar l'obra. :*Exemple 3: edició en català amb fragments en italià. [[Llibre:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu]]. Ho hem transcrit tot aquí i, a més, els fragments en italià també es mostran a Wikisource en italià sense que allà ho hagin de tornar a fer (com a [[:it:Lettera di Bartomeu Simon a Domenico Simon (14 febbraio 1790)|aquesta carta]]). :*Exemple 4: text en català capturat d'un altre Wikisource (perquè l'obra està editada en un altre idioma, o pel motiu que sigui). Exemple: [[A Espanya]], que es captura des de [[:es:Índice:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu|Wikisource en castellà]]. :Espero no haver-te enredat massa ;) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 23:58, 21 abr 2025 (CEST) ::Moltes gràcies per la resposta. El segon punt, malgrat la confusió, el tenc aclarit. Pel que fa al primer punt, no m'he aventurat a penjar el document, perquè l'enllaç [https://weblioteca.uv.es/cgi/view.pl?source=uv_im_23189040680006258] ofereix la visualització de cadascuna de les pàgines per separat, de manera que entenc que, si a l'eina li oferesc aquest enllaç, penjarà solament la primera pàgina. Potser puc mirar de penjar-lo per parts? --[[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 01:17, 22 abr 2025 (CEST) :::{{ping|Joan Gené}} No, la URL aquesta no servirà. (...) Després de moltes proves, ''habemus librum'' ([[:File:El Mosáico I (1896).pdf]]). El vaig descarregar en 3 mega-troços (1.5 Gb en total), els vaig processar amb gscan2pdf per reduir-lo a 50 dpi fins a 80 Mb (no menys perquè llavors començava a quedar massa borrós). Quants volums més n'hi ha? -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 16:37, 23 abr 2025 (CEST) ::::Ostres, ens hem compenetrat sense saber-ho! Jo he aconseguit els altres dos, que no pesaven tant. Amb eines web de per internet els he aconseguit reduir a uns 30-40 Mb; de moment he penjat el segon, i ara penjaré el tercer. Que, per cert, he aprofitat per crear els items a wikidata, i també havia creat el del primer volum, per si més endavant aconseguia penjar-lo: {{q|Q134065556}} (el teu) i {{q|Q134057780}} (el meu). Vols que els fusioni? --[[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 16:48, 23 abr 2025 (CEST) :::::{{ping|Joan Gené}} Genial! Sí, si us plau, fusiona'l (ara veig que si cerco a Wikidata amb accent "El Mosáico" no troba cap coincidència amb "El Mosaico", uhm... Fins aviat! :) -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 18:57, 23 abr 2025 (CEST) ::::::{{fet}} Ara penjaré el volum que falta i crearé els llibres aquí i tota la pesca. Moltes gràcies, de nou! --[[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 19:13, 23 abr 2025 (CEST) == problema == Sóc jobuma. Fins fa relativament poc podia entrar com a Jobuma a dins de Viquitexts sense cap problema. Ara em trobo que per poder-hi entrar he d'introduir un codi que prèviament m'envien al meu correu electrònic. Doncs bé, triguen molt i molt a enviar-me el tal codi, i un cop me l'han enviat i l'introdueixo, el viquitexts no me l'accepta. No sé pas què fer. M'he vist obligat, per a poder-me comunicar amb vós i exposar-vos el problema, a inventar-me un nou nom, en aquest cas jobuma2. Sisplau, ¿us és possible d'ajudar-me a resoldre-ho? [[Usuari:Jobuma2|Jobuma2]] ([[Usuari Discussió:Jobuma2|discussió]]) 12:50, 10 maig 2025 (CEST) :{{ping|Jobuma2}} Hola! (1) Estàs intentant entrar com sempre, posant "Jobuma" i la contrasenya correcta, o pel contrari estàs intentant restaurar la contrasenya? Ho dic perquè no t'hauria d'enviar cap codi al correu (segons llegeixo a [[:w:Ajuda:Registrar-se]]). (2) Pots entrar a una altra wiki, diguem la Viquipèdia en català, a veure què passa? (3) Et diu de posar el codi en un formulari molt semblant al de la imatge següent? [[File:TOTP_login.png|frameless|upright=1|center]] :És estrany... -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 17:45, 10 maig 2025 (CEST) ::(1) Intento entrar com sempre, posant jobuma i la contrasenya, (2) a la viquipèdia em passa exactament el mateix, (3) sí, el formulari és molt semblant al que em poseu.--[[Usuari:Jobuma2|Jobuma2]] ([[Usuari Discussió:Jobuma2|discussió]]) 21:57, 10 maig 2025 (CEST) :::{{ping|Jobuma2|Jobuma}} (4) Posem que comences a la pàgina [[:Especial:Login]], poses usuari ("Jobuma" i no pas "jobuma") i contrasenya, i... quin missatge apareix, literalment? I llavors es queda a la mateixa pantalla o ha saltat a una altra (quina? com es?). I (5) has fet servir la pàgina [[:Especial:PasswordReset]] per resetejar la contrasenya i és per això que t'envien un codi a l'email? (6) Quan tenies el codi i el posaves, dius que Viquitexts ja no l'accepta: quin missatge literalment hi surt? -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 19:07, 11 maig 2025 (CEST) == originalment / originàriament == Bon dia! Tenim moltes categories que es diuen «Textos originalment en [LLENGUA]». Ara bé, [https://cv.uoc.edu/tren/trenacc/web/LLENGUA.GLOSSNOMEN/glossari_entrades.detall?entrada=472 no hem de confondre ''originalment'' (‘de manera original’, ‘amb originalitat’) amb ''originàriament'' (‘a l'origen’)]. Les categories haurien de dir-se «Textos originàriament en [LLENGUA]». Et fa res que modifiqui [[Mòdul:Header]] i reanomeni les categories manualment? Salut!--[[Usuari:Leptictidium|Leptictidium]] ([[Usuari Discussió:Leptictidium|discussió]]) 15:28, 31 ago 2025 (CEST) :{{ping|Leptictidium}} Ostres! Moltes gràcies per l'avís! Ho canvio jo mateix perquè l'error és originàriament meu :S -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 09:46, 1 set 2025 (CEST) ::Genial! :) [[Usuari:Leptictidium|Leptictidium]] ([[Usuari Discussió:Leptictidium|discussió]]) 10:16, 1 set 2025 (CEST) == una pregunta == ¿Em podríeu dir què cal fer per enllaçar un text traduït al català amb el seu original dins el Viquitexts francès? Poso per exemple ''Sobre el Parenostre'' (''À propos du Pater'', en francès original), de la Simone Weil. Mercès. [[Usuari:Jobuma3|Jobuma3]] ([[Usuari Discussió:Jobuma3|discussió]]) 20:16, 10 gen 2026 (CET) :He vist que m'heu enviat una alerta perquè em connecti amb vós a la Taverna. M'estimo més, però, connectar amb vós per la vostra pàgina de discussió que no per la de la Taverna, que no sé ni com entrar-hi. Gràcies.----[[Usuari:Jobuma3|Jobuma3]] ([[Usuari Discussió:Jobuma3|discussió]]) 11:04, 12 gen 2026 (CET) ::{{ping|Jobuma3}} Hola! Per a una pàgina com «[[Sobre el parenostre]]», l'enllaç a una pàgina de Viquitexts en francès es crea afegint al final de l'esmentada pàgina «[[Sobre el parenostre]]» dos claudàtors oberts, seguit de «fr», seguit de dos punts, seguit de la pàgina en francès (ha d'existir a Wikisource en francès), seguit de 2 claudàtors tancats, és a dir, <code><nowiki>[[fr:Attente de Dieu/À propos du « Pater »]]</nowiki></code>. Un exemple de pàgina amb enllaç a Wikisource en francès pot ser «[[El cigne]]». {{small|(pàgina d'ajuda sobre enllaços: [[Ajuda:Com_es_modifica_una_pàgina#Enllaços]])}} ::Sobre l'alerta relacionada amb la Taverna no t'he enviada cap, ni veig en les meves contribucions que s'hagi enviat cap. En qualsevol cas, sempre pots contactar amb mi de la manera que prefereixis: la meva pàgina de discussió, una altra pàgina (com [[Viquitexts:La taverna]]), o [[:Especial:Envia_missatge/Aleator|enviant-me un email a través de la wiki]]. Salutacions! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 13:11, 12 gen 2026 (CET) :::No me'n surto, de fer enllaçaments a l'original francès. ¿Us podeu mirar, sisplau, el que he intentat amb l'original de "La Ilíada o el poema de la força", de la Simone Weil? ¿On és, l'error? Gràcies.--[[Usuari:Jobuma2|Jobuma2]] ([[Usuari Discussió:Jobuma2|discussió]]) 01:03, 17 gen 2026 (CET) ::::{{ping|Jobuma2}} Fet! La pàgina a Wikisource en francès es diu «[[:fr:La Source grecque/01/L’Iliade, ou le poème de la force|La Source grecque/01/L’Iliade, ou le poème de la force]]», per tant l'error estava en el nom: [https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=La_Il%C3%ADada_o_el_poema_de_la_for%C3%A7a&diff=182788&oldid=182783 solució]. Salutacions! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 11:24, 17 gen 2026 (CET) :::::Moltes mercès. [[Usuari:Jobuma3|Jobuma3]] ([[Usuari Discussió:Jobuma3|discussió]]) 11:57, 25 març 2026 (CET) == dues demandes == :A la meva pàgina de proves hi tinc a punt de publicar el text "Teoria dels sagraments", traducció d'un escrit de la Simone Weil. També hi tinc a punt un seguit de notes a la pàgina de discussió. ¿Em podríeu resoldre aquests dos problemes?: :---l'ordre "gap" fa avançar el començament de la primera ratlla d'un text un espai equivalent al d'unes quatre o cinc lletres respecte al començament de la resta de ratlles. ¿Hi ha manera de poder triar la llargada d'aquest espai? :---el text de la traducció, amb l'ordre prèvia de "div class=prose", aconsegueixo de justificar-lo i reduir-ne l'amplada de ratlla a una mesura predeterminada. ¿Hi ha cap ordre que permeti de justificar el text sense reduir-ne l'amplada de ratlla? ¿N'hi ha cap que, a més de justificar el text, permeti de decidir l'amplada de ratlla a voluntat? :Només això. [[Usuari:Jobuma3|Jobuma3]] ([[Usuari Discussió:Jobuma3|discussió]]) 12:12, 25 març 2026 (CET) ::{{ping|Jobuma3}} Hola! Sobre el "gap", la resposta breu és "sí", indicant-ho a la pròpia plantilla {{tl|gap}}, o fent servir els dos punts inicials. Exemples: ::'''Codi''': <pre> 1 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. {{gap}}2 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. {{gap|3em}}3 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. {{gap|5.2em}}4 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. :5 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. ::6 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. :::7 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. </pre> ::'''Visualització''': 1 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. {{gap}}2 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. {{gap|3em}}3 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. {{gap|5.2em}}4 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. :5 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. ::6 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. :::7 La naturalesa humana és talment feta que un desig de l’ànima, mentre no ha passat per la carn amb accions, moviments, actituds que naturalment li corresponguin, no hi té realitat, a l’ànima. No obstant, des de fa uns anys l'espai inicial es posa automàticament en la majoria de casos, sense usar la plantilla "gap" (hi ha excepcions, com el text amb estil <nowiki><div class="prose"></nowiki>; més informació a la pàgina [[Plantilla:Gap]]). Aquesta "indentació" també la poden posar automàticament els lectors electrònics (per exemple, al mòbil tinc l'app "ReadEra" i té una opció que és posar ''sangría'', de major o menor amplada, o treure-la). La segona qüestió és semblant a la primera, en quant a que hauria de ser la persona que llegeix qui decideixi l'amplada, o si es justifica o no. En tot cas, per justificar un text i que l'amplada sigui la que diguem, cal un codi com algun dels següents (faig servir el text de "lorem ipsum" d'exemple): '''Exemple 1''' (no justificat): <code><nowiki>{{lorem ipsum}}</nowiki></code> {{lorem ipsum}} '''Exemple 2''' (justificat, màxima amplada): <code><nowiki><div style="text-align:justify;">{{lorem ipsum}}</div></nowiki></code> <div style="text-align:justify;">{{lorem ipsum}}</div> '''Exemple 3''' (justificat, amplada 35em): <code><nowiki><div style="text-align:justify; width:35em;">{{lorem ipsum}}</div></nowiki></code> <div style="text-align:justify; width:35em;">{{lorem ipsum}}</div> '''Exemple 4''' (justificat, amplada 50%): <code><nowiki><div style="text-align:justify; width:50%;">{{lorem ipsum}}</div></nowiki></code> <div style="text-align:justify; width:50%;">{{lorem ipsum}}</div> '''Exemple 5''' (justificat, amplada 50%, centrat): <code><nowiki>{{bc|align=justify|width=50%|{{lorem ipsum}}}}</nowiki></code> {{bc|align=justify|width=50%|{{lorem ipsum}}}} :Salutacions! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 18:54, 25 març 2026 (CET) ::Entès. Moltes gràcies. [[Usuari:Jobuma3|Jobuma3]] ([[Usuari Discussió:Jobuma3|discussió]]) 20:23, 25 març 2026 (CET) :::Tinc ben clar com canviar l'interlineat, tal com em dieu. Però hi ha un cas que no sé com resoldre amb les vostres eines. Suposem que vulgui separar dos paràgrafs per mitjà d'un espai en blanc d'amplària determinada, que no és ni d'una ratlla, ni de dues, ni de tres,... sinó per exemple de 2'3 ratlles. ¿Com ho puc fer, si és que és possible? [[Usuari:Jobuma3|Jobuma3]] ([[Usuari Discussió:Jobuma3|discussió]]) 20:38, 27 març 2026 (CET) ::::Mmmm... Crec que podríem fer un nyap amb la plantilla {{tl|interliniat}}, on el primer paràmetre és l'amplada (en unitats "em"), i el segon paràmetre haurem de posar "&amp;nbsp;", que és la codificació d'un espai en blanc. A veure si amb uns exemples s'enten millor: ::::* Codi: ::::<code><nowiki>1{{lorem ipsum}}</nowiki></code> ::::<code><nowiki>{{interliniat|1em|2=&amp;nbsp;}}</nowiki></code> ::::<code><nowiki>2{{lorem ipsum}}</nowiki></code> ::::<code><nowiki>{{interliniat|2.5em|2=&amp;nbsp;}}</nowiki></code> ::::<code><nowiki>3{{lorem ipsum}}</nowiki></code> ::::<code><nowiki>{{interliniat|4em|2=&amp;nbsp;}}</nowiki></code> ::::<code><nowiki>4{{lorem ipsum}}</nowiki></code> ::::<code><nowiki>{{interliniat|5.5em|2=&amp;nbsp;}}</nowiki></code> ::::<code><nowiki>5{{lorem ipsum}}</nowiki></code> ::::* Visualització: ::::1{{lorem ipsum}} ::::{{interliniat|1em|2=&nbsp;}} ::::2{{lorem ipsum}} ::::{{interliniat|2.5em|2=&nbsp;}} ::::3{{lorem ipsum}} ::::{{interliniat|4em|2=&nbsp;}} ::::4{{lorem ipsum}} ::::{{interliniat|5.5em|2=&nbsp;}} ::::5{{lorem ipsum}} [[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 17:51, 28 març 2026 (CET) == demanda d'ajut. == A la pàgina de proves hi tinc l'article "¿Existeix, una doctrina marxista?" a mig acabar. El cas és que al començament de l'article hi poso la llista dels títols dels apartats, però no aconsegueixo que, clicant-hi damunt, em duguin a l'apartat corresponent. Ho he preparat exactament tal com ho tinc a "Déu en Plató", i no entenc per què no em surt bé. ¿Em podríeu dir en què l'erro? Gràcies. [[Especial:Contribucions/&#126;2026-24345-86|&#126;2026-24345-86]] ([[Usuari Discussió:&#126;2026-24345-86|discussió]]) 13:26, 21 abr 2026 (CEST) :No cal que em respongueu. No em funcionava a la pàgina de proves, però quan ho he passat a pàgina definitiva ja funciona. Perdoneu. == You may be an eligible candidate for the U4C election == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Greetings, The [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee (U4C)]] seeks candidates for the 2026 election. The U4C is the global committee responsible for overseeing enforcement of the [[foundation:Special:MyLanguage/Policy:Universal Code of Conduct|Universal Code of Conduct]]. Elections are held annually, if elected a committee member serves for two years. This year the U4C requires candidates to hold administrator rights on at least one wiki, which is why you are being contacted as you appear to hold this right. There are other requirements, such as candidates must be at least 18 years old and may not be employed by the Wikimedia Foundation or other related chapters and affiliates. You can find more information in the [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Election/2026#Call_for_Candidates|call for candidates on Meta-wiki]]. Additionally, the committee's working language is English; some ability to communicate in English is required. The election opens on 18 May, if you are eligible and interested you have until 10 May to submit your candidacy. There will week between for candidates to answer questions from the community. Voting takes place privately in [[m:Special:MyLanguage/SecurePoll|SecurePoll]], successful candidates must receive at least 60% support. More information is available on [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Election/2026|the 2026 Elections page]], including timelines and other candidacy information. If you read over the material and consider yourself qualified, please consider submitting your name to run for the committee. If you think someone else in your community might be interested and qualified, please encourage them to run. In partnership with the U4C -- [[m:User:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User_talk:Keegan (WMF)|talk]]) 20:30, 28 abr 2026 (CEST) </div> <!-- Missatge enviat per Usuari:Keegan (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Keegan_(WMF)/test&oldid=30471712 --> eovdu3cmvugfrdvx5h4l1zsruj8tg1m 0 58804 184273 184269 2026-04-29T08:11:30Z Leptictidium 277 /* Capítol V */ 3.5.3 184273 wikitext text/x-wiki {{header |títol=Alexíada |autor=[[Autor:Anna Comnena|Anna Comnena]] |traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]] |idioma=grec |anterior=[[Alexíada/Llibre II|Llibre II]] |current='''Llibre II''' |següent=[[Alexíada/Llibre IV|Llibre IV]] |info= |nomcategoria=cap }} {{c|'''Llibre III'''}} <div class=prose> === Capítol I === [1] Tantost com arribaren al palau, els Comnens despatxaren Miquel, el marit d'una de les seves nebodes,<ref name=Gran group=nota>[[:w:Miquel (logoteta)|Miquel]] probablement era marit d'una filla de [[:w:Maria Comnena (germana d'Aleix I)|Maria Comnena]].</ref> que posteriorment seria nomenat logoteta de les oficines,<ref name=Oficines group=nota>El càrrec de [[:w:Logoteta de les oficines|logoteta de les oficines]], creat pel mateix Aleix, es pot equiparar al de primer ministre en el sentit que tenia autoritat sobre els altres departaments del govern i retia comptes directament a l'emperador.</ref> a encarregar-se de [Botaniates]. Acompanyat per Radè, que ocupava el càrrec d'eparca,<ref name=Eparca group=nota>La figura d'eparca, o [[:w:Prefecte de la ciutat de Constantinoble|prefecte de la ciutat de Constantinoble]], encarregada de l'administració de la capital, es remuntava al 359 i era una de les més prestigioses de l'imperi.</ref> feu pujar l'emperador a una barca per dur-lo al celebèrrim monestir de Periblepte,<ref name=Samatya group=nota>Situat a l'emplaçament de l'actual [[:w:Església de Sant Jordi de Samatya|església de Sant Jordi de Samatya]].</ref> on l'exhortaren a posar-se l'hàbit monàstic. Ell volia esperar-se, però ells, que temien que els esclaus i els soldats de Coma aprofitessin la confusió i el desordre regnants per esvalotar el galliner, l'apressaren a fer-se tonsurar sense més dilació. Cedí a la demanda i fou honorat amb el vestit angelical. La fortuna és capriciosa: quan somriu als homes, els exalta, els cenyeix la diadema imperial i els calça botes porpra, però quan els arrufa les celles, els permuta la porpra i la corona per parracs negres. Aquesta fou la sort de l'emperador Botaniates. Quan un conegut li preguntà com portava el canvi, li respongué: «L'única cosa que em molesta és l'abstinència de carn. La resta em preocupa ben poc». [2] Tanmateix, l'emperadriu Maria romania al palau amb Constantí, el seu fill amb l'antic emperador Miquel Ducas. «Tenia por pel ros Menelau», com diu el poema,<ref name=Ros group=nota>{{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', X, 240.</ref> i esgrimia el seu parentesc com a argument irrebatible per enreveixinar-se, encara que alguns, moguts per l'enveja, sospitaven que tenia altres motivacions.<ref name=Xafarderies group=nota>Comnena mira de sortir al pas dels rumors, no del tot inversemblants, que Aleix i Maria havien estat amants i que Aleix havia tingut la temptació de repudiar Irene Ducena en benefici de Maria.</ref> En efecte, ja tenia un [dels Comnens] com a parent polític i l'altre com a fill adoptiu. Si havia fet aquestes coses, no era per raons que la majoria de la gent consideraria tèrboles, ni per l'atractiu i l'afabilitat d'aquests homes, sinó perquè vivia en una terra que no era la seva, on no tenia ni familiars, ni amics, ni tan sols compatriotes. Així doncs, no volia abandonar el lloc precipitadament, no fos cas que el nen patís alguna desgràcia, com acostuma a passar quan un emperador és derrocat, si ella es retirava sense haver obtingut garanties respecte a la seva seguretat. [3] Deixant de banda altres consideracions, era un nen preciós i joveníssim que encara no havia complert set anys, i no és censurable que lloï els meus quan la naturalesa dels fets no em deixa cap alternativa. Diuen els que el conegueren que era incomparable per la gràcia de les seves paraules i l'aire dels moviments i les giragonses que feia mentre jugava. Era ros, blanc com la llet i ple de color als llocs adients, com roses que broten resplendents de les seves poncelles. Els seus ulls, gens clars, recordaven els d'un falcó i lluïen sota les celles, que els feien de marc daurat. Tot un mosaic d'encants captivava els que el fitaven, amb una bellesa més celestial que terrenal que era com mirar una representació d'Eros. [4] Aquesta era la veritable causa que impel·lia l'emperadriu a romandre al palau. En tot cas, jo, per naturalesa, abomino les fabulacions i els rumors inventats. Sé que són un costum molt estès, particularment entre les persones corcades per l'enveja o que es delecten en el dolor dels altres, així que no em refio de les xafarderies de les masses. A més a més, tinc altres motius per afirmar que parlo amb coneixement de causa, havent estat criada al costat de l'emperadriu des de ben petita, abans de complir vuit anys. M'estimava tant que compartia tots els seus secrets amb mi. He oït moltes persones que donaven versions discordants d'aquests esdeveniments, interpretant-los les unes així, les altres aixà, segons la inclinació del seu esperit i la simpatia o antipatia que li tingués cadascuna, i les seves opinions no sempre han coincidit. Jo la sentí mantes vegades contar les seves vivències i la paüra que havia experimentat, sobretot pel seu fill, quan havia abdicat l'emperador Nicèfor. Segons el meu parer i el de la major part de gent interessada en la veritat i que ho pot jutjar millor que ningú, fou l'amor maternal el que la retingué breument al palau en aquella ocasió. [5] Així estava l'emperadriu Maria. En l'entretant, el meu pare, Aleix, havia pres el ceptre. En el moment d'instal·lar-se al palau, havia deixat la consort (en el seu quinzè any de vida) amb les seves germanes, la seva mare i el cèsar, que era el seu avi patern, al palau inferior, conegut així per la seva ubicació, mentre que ell mateix havia pujat amb la mare, els germans i la família política al palau superior, dit igualment ''de Bucoleont'' per la raó següent: temps era temps, hom havia construït a la vora de les seves muralles un port de morter i marbre, allí on el lleó de pedra ataca el bou i, tot agafant-lo per una banya, li retorça el coll i li hi clava els ullals, en certa manera. El nom ''Bucoleont'', que designa tant els edificis de la costa com el port en si, ve d'aquí.<ref name=Bucoleont group=nota>El port i el [[:w:Palau de Bucoleont|Palau de Bucoleont]], el nom dels quals derivava del verb βουκολέω (‘pasturar bous’) i no pas de βοῦς (‘bou’) i λέων (‘lleó’), com afirma l'etimologia popular que ofereix Comnena, presumiblement havien estat bastits en època de [[:w:Teodosi II el Jove|Teodosi II el Jove]] (r. 408-450). En el [[:w:Caiguda de Constantinoble|setge turc del 1453]], els defensors catalans de Constantinoble, apostats al Palau de Bucoleont, serien dels últims a caure de tota la ciutat.</ref> === Capítol II === [1] Com ja he dit, no eren pocs els que sospitaven de la negativa de l'emperadriu a abandonar el palau i xiuxiuejaven que el que ja havia pres el poder imperial aviat la prendria a ella per muller. Els Ducas no eren dels que es creuen la primera brama que arriba a les seves orelles, així que respiraven tranquils en aquest sentit. En canvi, sí que recelaven de la mare dels Comnens, puix que no ignoraven la rancúnia implacable que els tenia des de feia temps, com els he sentit explicar una vegada i una altra. Quan Jordi Paleòleg havia vingut amb la flota i entonat les aclamacions, els partidaris dels Comnens havien tret el cap des de dalt per fer-lo callar i evitar que unís Irene i Aleix en una mateixa aclamació. Enfurismat, els havia contestat des de baix que «Si participo en una empresa tan ambiciosa, no és per vosaltres, sinó per aquesta Irene de qui parleu», mentre esperonava els mariners a aclamar Irene i Aleix conjuntament. Aquests fets inquietaren greument els Ducas i alimentaren les males llengües que difamaven l'emperadriu Maria. [2] A l'emperador Aleix ni li passaven pel cap aquestes idees; com hauria pogut ser d'una altra manera? Sent com era un home enèrgic en tot,<ref name=Tucídides group=nota>El gir de frase ve de [[:w:Tucídides|{{Versaleta|Tucídides}}]], ''[[:w:Història de la Guerra del Peloponès|Història de la Guerra del Peloponès]]'', IV, LXXXI. La traducció catalana dels escrits de Tucídides sorgí de la ploma de [[:w:Jaume Berenguer i Amenós|Jaume Berenguer]].</ref> de seguida que assumí el govern dels romans es feu càrrec de tots els afers, com si diguéssim, controlant des del centre. Entrà al palau quan amb prou feines clarejava i es lliurà enterament a les qüestions militars, sense ni tan sols espolsar-se després de la revolta i descansar una mica. L'ajudaven a gestionar el bé comú el seu germà Isaac, a qui honorava com un pare i veia com un soci en tot, i la seva mare, encara que el seu intel·lecte i la seva energia haurien bastat per administrar no un sol imperi, sinó molts de diferents. La prioritat absoluta, que exigí la seva atenció durant la resta del dia i tota la nit, era disciplinar la soldadesca disseminada per Bizanci sense provocar avalots, car es deixava portar per pulsions desenfrenades i pertorbava la tranquil·litat de la comunitat. La por que els soldats, empesos per la insolència, es giressin en contra seu es veia exacerbada per la diversitat dels seus orígens. [3] El cèsar Joan Ducas, impacient per treure l'emperadriu Maria del mig i desallotjar-la del palau per atallar les sospites injustificades que corrien entre les masses, posava tots els mitjans possibles per propiciar-se el patriarca Cosme. L'incitava a donar-los suport i no cedir en res a les paraules de la mare dels Comnens. Alhora, en aparença per Pàtrocle,<ref name=Pàtrocle group=nota>Referència a {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XIX, 302, on les companyes de [[:w:Briseida|Briseida]] fan servir la mort de [[:w:Pàtrocle|Pàtrocle]] com a pretext per plorar per les seves pròpies penes, igual que Joan Ducas camufla els seus propis interessos darrere de la seva aparent preocupació per Maria.</ref> suggeria astutament a l'emperadriu Maria que demanés a l'emperador garanties per escrit per a si mateixa i el seu fill i, havent fet això, sortís de l'escena. Ja havia tractat amb ella després de l'abdicació de l'emperador Miquel Ducas, quan havia recomanat al seu successor, Nicèfor Botaniates, esposar-la amb l'argument que era estrangera i, per tant, no vindria amb una colla de familiars prestos a importunar l'emperador. A més a més, li havia parlat reiteradament i sense escatimar lloances del seu llinatge i la seva formosor. [4] En efecte, era alta com un xiprer i tenia el cos blanc com la neu, la cara no del tot rodona i una complexió que evocava una flor de primavera o, francament, una rosa. Qui podria descriure el guspireig de la seva mirada? Tenia les celles arcades i de color de foc i els ulls celestes. La mà del pintor sovint ha imitat els colors de les flors que es desclouen en cada estació, però la bellesa de l'emperadriu, la gràcia que la il·luminava i el seu caràcter atractiu i encisador ultrapassaven l'art i la paraula. Ni Apel·les, ni Fídies, ni cap altre escultor no havia creat una estàtua comparable.<ref name=Escultors group=nota>[[:w:Apel·les|Apel·les]] (segle ɪᴠ aC) era pintor, no escultor; [[:w:Fídies|Fídies]] (segle ᴠ aC) és conegut sobretot per l'[[:w:Estàtua de Zeus a Olímpia|estàtua de Zeus a Olímpia]] i les estàtues d'[[:w:Atena|Atena]] a l'[[:w:Acròpolis d'Atenes|Acròpolis d'Atenes]].</ref> Igual que es diu que el cap de la Gòrgona petrificava tothom que el mirava, els que la veien caminar o se la trobaven de cop i volta quedaven bocabadats, muts i garratibats, com si haguessin perdut l'ànima i l'enteniment. Les seves proporcions, tant de les parts en relació amb el tot com del tot en relació amb les parts, exhibien una harmonia mai vista entre els humans. Era una estàtua vivent i un objecte de desig per als amants de la bellesa, ben bé l'encarnació d'Hímer, que havia davallat al món terrenal. [5] El cèsar havia desplegat aquests recursos per ablanir i dominar l'ànim de l'emperador [Botaniates]. Tanmateix, molts li havien aconsellat casar-se amb l'emperadriu Eudòxia,<ref name=Eudòxia group=nota>[[:w:Eudòxia Macrembolitissa|Eudòxia Macrembolitissa]], emperadriu consort com a muller de Constantí X Ducas (1059-1067) i de Romà IV Diògenes (1068-1071), així com mare de Miquel VII Ducas, l'emperador deposat per Botaniates.</ref> de qui alguns xiuxiuejaven que anhelava tornar a seure al tron i que havia intentat cortejar Botaniates per correspondència quan aquest últim havia arribat a Dàmalis i es disposava a escalar fins al cim de l'imperi (n'hi ha que diuen que no ho feia per a si mateixa, sinó en nom de la seva filla Zoè Porfirogènita<ref name=Zoè group=nota>[[:w:Zoè Ducena|Zoè Ducena]], que acabaria contraient matrimoni amb el protosebast [[:w:Adrià Comnè|Adrià Comnè]], germà d'Aleix.</ref>). El seu pla hauria pogut arribar a bon port si un dels seus servidors, l'eunuc Lleó Cidoniata,<ref name=Panàret group=nota>O, segons l'''[[:w:Escilitzes continuat|Escilitzes continuat]]'', el monjo Panàret.</ref> no li hagués tret la idea del cap amb una multitud de raons fonamentades que seria de mal gust detallar aquí, puix que les tafaneries ens repugnen per naturalesa; no hi ha cap dubte, emperò, que ja en parlaran els que han optat per dedicar-se a aquests temes. [6] Fos com fos, el cèsar Joan havia recorregut a tota mena d'arts persuasives fins que l'havia convençut d'amullerar-se amb l'emperadriu Maria, com ja he explicat fil per randa, i des d'aleshores havia gaudit de la plena confiança [de Maria]. Els Comnens, que no oblidaven ni els nombrosos beneficis que els havia dispensat al llarg de tot el seu regnat ni el tracte íntim que hi tenien pels vincles familiars que els unien per les dues bandes, no volien fer-la fora sense miraments. Així doncs, anaven passant els dies i anava creixent l'onada de rumors, que provenien de moltes fonts i representaven opinions diferents. N'hi havia per a tots els gustos, per tal com cadascú interpretava les coses segons la simpatia o antipatia que sentís per ella, seguint el costum de valorar les coses segons els propis prejudicis en comptes de ponderar la realitat de la situació. Estant així les coses, Aleix fou coronat en solitari per la mà dreta de l'alt sacerdot Cosme. Aquest home tan sant i venerable havia estat elegit després que el santíssim patriarca Joan Xifilí morís en el quart any del regnat de Miquel Ducas, fill de l'emperador Constantí, el segon dia d'agost de la tretzena indicció.<ref name=Xifilí group=nota>[[:w:Joan VIII Xifilí|Joan VIII Xifilí]], traspassat el 2 d'agost del 1075.</ref> [7] Els Ducas, alarmats pel fet que l'emperadriu Irene encara no hagués estat cenyida de la diadema, insistien en la seva coronació. Es dona el cas que hi havia un monjo, Eustraci Garidàs, que habitava prop de la gran església de Déu i feia veure que portava una vida de virtut. Feia temps que freqüentava la mare dels Comnens i li pronosticava un futur imperial. Ella ja era de per si amiga dels monjos, però aquestes paraules llausangeres anaren reforçant la seva confiança en ell fins que se li acudí instal·lar-lo al tron patriarcal de la gran ciutat. Esgrimint com a pretext la simplicitat de l'alt sacerdot que hi havia aleshores i la seva indolència política, induí unes quantes persones a proposar-li d'abdicar fingint que pensaven en els seus interessos. Ara bé, el sant home percebé que la cosa anava amb segones intencions. A l'últim, jurant pel seu propi nom, els digué: «Per Cosme, no baixaré del tron patriarcal fins que Irene hagi estat coronada per les meves mans». [Els emissaris] giraren cua i ho anunciaren a la senyora (ara tothom se li adreçava d'aquesta manera, conformement a la voluntat de l'emperador, que estimava la seva mare). Davant d'aquest escenari, set dies després de la proclamació d'Aleix, la seva consort, Irene, també fou coronada pel patriarca Cosme. === Capítol III === [1] Els dos emperadors, Aleix i Irene, tenien un aspecte inigualable i inimitable. Ni tenint-los davant seu no hauria pogut un pintor reproduir aquest model de bellesa, com tampoc no hauria estat capaç un escultor d'infondre tal harmonia a la matèria inanimada. Fins i tot l'esbombat cànon de Policlit<ref name=Policlit group=nota>[[:w:Policlit d'Argos|Policlit]] (segle ᴠ aC) concebé el cànon que diu, entre altres coses, que l'altura ideal d'una figura humana és set vegades l'altura del cap.</ref> i les seves obres haurien semblat anodins al costat de les estàtues naturals que eren els sobirans acabats de coronar. [2] Aleix, no particularment alt, era ample en la justa proporció. Quan estava dret, no projectava una presència tan formidable sobre els que el fitaven com quan seia al tron imperial amb un esclat esbalaïdor als ulls. Era com si la seva cara i tot el seu cos haguessin desfermat una tempesta de llamps i trons i radiessin un fulgor incontenible. A sota de cada cella negra i arcada hi havia un ull que guaitava amb severitat i bondat alhora, de manera que el seu esguard, juntament amb la resplendor del front, la noblesa de les galtes i el color que les omplia, inspirava temor i confiança en la mateixa mesura. L'amplada de les espatlles, la força dels braços i la profunditat del pit eren tot de trets heroics que suscitaven la joia i admiració de les masses. Combinava en una mateixa persona gallardia, gràcia, gravetat i majestuositat sense parió. Quan entrava en conversa i bellugava la llengua, hauríeu dit que els seus llavis escopien foc retòric. Deixava anar una riuada d'arguments que arramblava totes les orelles i ments que es trobava al davant. Era inenarrable i imbatible tant amb la llengua com amb la mà, aquesta per fer volar una llança i aquella pel seu encant irresistible. [3] La meva mare, l'emperadriu Irene, era una joveneta que encara no havia complert quinze anys. Era filla d'Andrònic, el primogènit del cèsar, i pertanyia a una il·lustríssima nissaga que es remuntava fins als famosos Andrònic i Constantí Ducas.<ref name=Dígenes group=nota>[[:w:Andrònic Ducas (general de Lleó VI)|Andrònic Ducas]] i el seu fill [[:w:Constantí Ducas (usurpador)|Constantí]], actius a principis del segle x, són els primers Ducas coneguts pel seu nom. Els ecos de les seves peripècies ressonen en el poema èpic ''[[:w:Dígenes Acrites|Dígenes Acrites]]''.</ref> Pujava com un plançó ufanós que no perd mai la verdor i alternava esveltesa amb plenitud de forma segons convenia a cada extremitat i cada part del cos. Era una delícia de veure i de sentir, un autèntic espectacle que no avorria mai els ulls i les orelles. La cara, que li brillava amb la claror de la lluna, no era ni completament rodona, com en les dones assíries, ni allargada, com en les escites, sinó un xic ovalada. El prat florit que li cobria les galtes exhibia les seves roses fins i tot als que la veien des de lluny. Els seus ulls celestes es clavaven de manera plaent i, alhora, intimidadora; el seu encant i la seva bellesa cridaven l'atenció dels que la sotjaven, però la por els obligava a aclucar els ulls, car no es veien capaços ni de mantenir-li la mirada ni de desviar-la cap a una altra banda. [4] Si mai existí una Atena com la que imaginaven els poetes i autors d'antany, jo no ho sabria dir; n'he sentit parlar en un mite relatat fins a dir prou. En tot cas, si algú hagués dit que l'emperadriu era Atena que es manifestava davant de la humanitat o que havia baixat del cel d'una revolada, embolicada en una lluïssor celestial i una esplendor inaccessible, no hauria semblat inversemblant. El més meravellós de tot, allò que la distingia de totes les altres dones, és que amb una mirada en tenia prou per desarmar els homes insolents i imbuir de confiança els que se sentien aclaparats per la por. Acostumava a restar amb els llavis tancats, en silenci, ben bé com una estàtua animada de bellesa i un monument vivent a l'harmonia. Les mans, que es deixaven veure fins al canell, sovint marcaven la cadència de les seves paraules. Hauríeu dit que les mans i els dits eren peces de vori treballades per un artista. El blau marí d'onades profundes dels seus iris, aureolat pel blanc dels ulls, emulava la mar calma, de manera que transmetia una gràcia irresistible i oferia un plaer inefable a la vista. Així es veien Irene i Aleix. [5] El meu oncle Isaac era més o menys igual d'alt que el seu germà i tampoc no en diferia gaire en altres respectes. Era de complexió pàl·lida i barba poc espessa. De fet, tenia les galtes més esclarissades que el seu germà. Sovint es dedicaven a la caça quan els afers els donaven un respir, però tots dos preferien l'art de la guerra a l'art de la caça. Sempre feia de punta de llança de les ofensives, fins i tot quan dirigia regiments. Tan bon punt albirava les columnes enemigues, es desentenia de tot, es llançava al mig dels adversaris i en partia les línies com un llamp; d'aquí que els agarens que combatia a Àsia el capturessin dues vegades. És l'única crítica que se li podia fer al meu oncle en guerra, que es deixava endur pel furor de la batalla. === Capítol IV === [1] La dignitat de cèsar havia estat promesa a Nicèfor Melissè. Com que calia exaltar Isaac amb un rang encara més distingit pel fet de ser el germà gran, però no existia cap dignitat superior a la de cèsar, l'emperador Aleix en creà una de nova ajuntant els mots ''sebast'' i ''autocràtor'' per encunyar el títol de sebastocràtor per al seu germà. El convertí, en certa manera, en un segon emperador, relegant el cèsar al tercer lloc en les aclamacions, que començaven pel sobirà. A més a més, manà que en actes festius oficials tant el sebastocràtor com el cèsar fossin honorats amb corones que, tanmateix, distaven molt de la magnificència de la diadema amb la qual ell mateix havia estat coronat. La diadema imperial envolta perfectament el cap com una semiesfera guarnida d'una profusió de perles i pedres precioses, algunes d'incrustades i altres de suspeses. A cada templa hi ha penjolls carregats de perles i pedres precioses que freguen les galtes. És un element singular de la indumentària de l'emperador. Les corones de sebastocràtor i de cèsar, en canvi, estan desproveïdes de semiesfera i només tenen unes quantes perles i pedres precioses escampades per aquí i per allí. [2] Taronita, marit d'una de les germanes de l'emperador,<ref name=Taronita group=nota>[[:w:Miquel Taronita|Miquel Taronita]], casat amb [[:w:Maria Comnena (germana d'Aleix I)|Maria Comnena]].</ref> fou nomenat protosebast i protovestiari en aquell temps. Al cap de poc, també fou proclamat panhipersebast i se li concedí el dret de seure al costat del cèsar. Adrià, germà [de l'emperador], fou considerat digne de la preclaríssima dignitat de protosebast, mentre que Nicèfor,<ref name=Nicèfor group=nota>[[:w:Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I)|Nicèfor Comnè]], descrit per Basile Skoulatos com «el membre menys conegut de la família dels Comnens».</ref> l'últim dels seus germans, fou instal·lat com a gran drungari de la flota<ref name=Drungari group=nota>En el moment d'aquests fets, el [[:w:Gran drungari de la flota|gran drungari de la flota]] encara era el comandant en cap de la [[:w:Marina romana d'Orient|marina romana d'Orient]], condició que perdria durant el regnat d'Aleix en profit del nou càrrec de [[:w:Megaduc|megaduc]].</ref> i elevat al rang dels sebastos. [3] Algunes de les dignitats inventades pel meu pare eren mots compostos, com ja he dit, i les altres eren adaptacions de conceptes que ja existien abans. Els títols de panhipersebast, de sebastocràtor i similars tenien noms compostos, mentre que la dignitat de sebast fou adaptada. L'epítet ''sebast'' havia estat des de sempre patrimoni exclusiu dels emperadors; [Aleix] fou el primer a donar-li un ús més general en forma de dignitat.<ref name=Sebast group=nota>El títol de [[:w:Sebast|sebast]] havia estat usat tradicionalment per traduir el terme llatí ''[[:w:August (títol)|augustus]]''. Com esbossa la seva filla, Aleix en feu la pedra angular de la seva nova jerarquia de dignitats, amb derivats com ara «[[:w:Panhipersebast|panhipersebast]]», «[[:w:Protosebast|protosebast]]» i «[[:w:Sebastocràtor|sebastocràtor]]». Tanmateix, ell i els seus successors el repartiren a tort i a dret, majoritàriament entre els membres de la seva dinastia, fins a tal punt que a la darreria del segle xɪɪ ja estava del tot devaluat.</ref> Qualsevol que veiés el govern de l'imperi com un camp del coneixement i el súmmum de la filosofia, com a art entre les arts i ciència entre les ciències, hauria apreciat el meu pare com una mena de científic i arquitecte, puix que reconstruí de dalt a baix la jerarquia de funcions i títols de l'imperi. Ara bé, a diferència dels mestres de les ciències racionals, que encunyaven noves paraules a fi de parlar amb més propietat, Aleix, expert com cap altre en la ciència de governar, ho feia tot pel bé de l'imperi i sovint innovava tant en l'ordenament de les funcions com en els noms dels títols. [4] Ja hem parlat d'aquell sant home, el patriarca Cosme. Uns dies després de celebrar la divina litúrgia per la festa del jerarca Joan el Teòleg en l'església dedicada a aquest últim a l'Hèbdomon,<ref name=Hèbdomon group=nota>L'[[:w:Hèbdomon|Hèbdomon]] era un suburbi de Constantinoble situat al sud-oest de la ciutat.</ref> quan feia cinc anys i nou mesos que excel·lia en el tron patriarcal, renuncià a l'alt sacerdoci i es retirà al monestir de Càl·lies.<ref name=Càulees group=nota>El [[:w:Monestir de Càulees|monestir de Càulees]], fundat o restaurat pel patriarca [[:w:Antoni II Càulees|Antoni II Càulees]] a les acaballes del segle ɪx.</ref> El següent a agafar el timó del patriarcat fou l'eunuc Eustraci Garidàs, que ja he esmentat. [5] Quan el seu pare, Miquel Ducas, havia estat deposat, el fill de l'emperadriu Maria, Constantí el Porfirogènit, havia canviat les botes vermelles per unes de negres i comunes sense esperar que li ho demanessin. Nicèfor Botaniates, que havia succeït a Ducas (el pare de Constantí) com a portador del ceptre, li havia ordenat deixar de banda les botes negres i calçar-se unes sabates fetes de teixits de seda de diferents colors, com si la situació del jove, de qui admirava tant la bellesa com el llinatge, li causés un cert embaràs. Unes sabates que centellegessin de vermell d'una punta a l'altra no les hi hauria tolerat, però sí que li consentia que lluís aquest color en alguns teixits. [6] Un cop proclamat Aleix Comnè, la mare del noi, l'emperadriu Maria, atenent les recomanacions del cèsar, requerí a l'emperador una garantia per escrit (ratificada amb lletres vermelles i un segell d'or) que ni ella ni el seu fill no sofririen cap mal i, és més, que aquest últim regnaria conjuntament amb [Aleix], es calçaria sabates vermelles, portaria la corona i seria proclamat emperador al seu costat. La seva petició no caigué en sac foradat, car obtingué un crisòbul que satisfeia totes les seves demandes. [A Constantí] li tragueren les sabates de teixit de seda i li posaren botes íntegrament vermelles. Signava les donacions i els crisòbuls just després de l'emperador Aleix, escrivint amb tinta de cinabri, i en les processons el seguia de prop amb la tiara imperial al cap. N'hi havia que deien que l'emperadriu ja ho havia pactat tot abans de la rebel·lió per assegurar-se que els interessos del seu fill es respectessin d'aquesta manera. [7] Fos com fos, sortí del palau amb un seguici digne [de la seva categoria] per prendre allotjament en uns edificis que havia bastit el difunt emperador Constantí Monòmac a tocar del monestir del megalomàrtir Jordi (que en la llengua vulgar encara es diuen ''Màngana'').<ref name=Màngana group=nota>El [[:w:Monestir de Sant Jordi de Màngana|monestir de Sant Jordi de Màngana]].</ref> L'escortava el sebastocràtor Isaac. === Capítol V === [1] Així resolgueren els Comnens els afers de l'emperadriu Maria. Per la seva banda, l'emperador, que havia rebut una bona educació des de ben petit, orientat pels preceptes de la seva mare, i tenia el temor de Déu arrelat al cor, no podia viure amb els remordiments pels estralls infligits a les masses durant el saqueig de la ciutat. Qui es creu infal·lible malgrat que no ha topat mai amb un obstacle va pel camí de la follia. Per contra, quan algú que és pietós i assenyat comet un error, no triga a sentir el temor de Déu a l'ànima, ans es trasbalsa i omple de neguit, sobretot si té grans responsabilitats i ha assolit una posició preeminent. L'espanta que la ignorància, l'audàcia i la insolència puguin fer que la ira de Déu li caigui al damunt i el despenyi del poder, com quan Déu arrancà el reialme al rei Saül per la seva arrogància.<ref name=Saül group=nota>Fets explicats en [https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Sa+15:10-35&l=ca 1 Samuel 15:10-35], encara que Comnena es confon i cita [https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Re+11:11&l=ca 1 Reis 11:11], que narra un episodi similar amb [[:w:Salomó d'Israel|Salomó]] com a protagonista.</ref> [2] Aleix, perdut en aquestes reflexions, tenia l'ànima penjada amb un fil per si havia provocat obertament la ira de Déu. Considerava com a propis tots els mals perpetrats per tots i cadascun dels militars quan la soldadesca havia escombrat la ciutat com una onada. Es nafrava i consumia com si fos ell mateix l'autor d'aquelles terribles atrocitats. Com és lògic, el poder, la porpra, la diadema guarnida de pedres precioses i el vestit brodat d'or i de perles li pareixien menuderies en comparació amb la calamitat indescriptible que havia colpit la reina de les ciutats. Ni intentant-ho es podrien explicar els horrors que l'assetjaren per totes bandes. Ni tan sols els temples, els santuaris i les propietats públiques i privades no es deslliuraren de ser pillats per tothom i de tots cantons. Els crits i les veus que retronaven per tot arreu percudien les orelles de tothom. Qualsevol hauria dit que un terratrèmol ho havia sacsejat tot. [3] Aleix, que donava voltes a aquests fets amb l'ànima esqueixada i turmentada, no sabia com suportar una pena tan feixuga. En efecte, no li passava mai per alt quan algú havia obrat malament. Si bé les mans i les ments que havien violentat la ciutat pertanyien a altres persones, era plenament conscient que era ell qui havia fornit els pretextos i plantat les llavors d'aquest patiment; en tot cas, eren els precitats esclaus els que l'havien abocat a revoltar-se. </div> == Notes == <references group=nota/> 4vn9ej5xv2agy8o618aopnp2oust13m 184274 184273 2026-04-29T08:19:40Z Leptictidium 277 /* Capítol V */ 184274 wikitext text/x-wiki {{header |títol=Alexíada |autor=[[Autor:Anna Comnena|Anna Comnena]] |traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]] |idioma=grec |anterior=[[Alexíada/Llibre II|Llibre II]] |current='''Llibre II''' |següent=[[Alexíada/Llibre IV|Llibre IV]] |info= |nomcategoria=cap }} {{c|'''Llibre III'''}} <div class=prose> === Capítol I === [1] Tantost com arribaren al palau, els Comnens despatxaren Miquel, el marit d'una de les seves nebodes,<ref name=Gran group=nota>[[:w:Miquel (logoteta)|Miquel]] probablement era marit d'una filla de [[:w:Maria Comnena (germana d'Aleix I)|Maria Comnena]].</ref> que posteriorment seria nomenat logoteta de les oficines,<ref name=Oficines group=nota>El càrrec de [[:w:Logoteta de les oficines|logoteta de les oficines]], creat pel mateix Aleix, es pot equiparar al de primer ministre en el sentit que tenia autoritat sobre els altres departaments del govern i retia comptes directament a l'emperador.</ref> a encarregar-se de [Botaniates]. Acompanyat per Radè, que ocupava el càrrec d'eparca,<ref name=Eparca group=nota>La figura d'eparca, o [[:w:Prefecte de la ciutat de Constantinoble|prefecte de la ciutat de Constantinoble]], encarregada de l'administració de la capital, es remuntava al 359 i era una de les més prestigioses de l'imperi.</ref> feu pujar l'emperador a una barca per dur-lo al celebèrrim monestir de Periblepte,<ref name=Samatya group=nota>Situat a l'emplaçament de l'actual [[:w:Església de Sant Jordi de Samatya|església de Sant Jordi de Samatya]].</ref> on l'exhortaren a posar-se l'hàbit monàstic. Ell volia esperar-se, però ells, que temien que els esclaus i els soldats de Coma aprofitessin la confusió i el desordre regnants per esvalotar el galliner, l'apressaren a fer-se tonsurar sense més dilació. Cedí a la demanda i fou honorat amb el vestit angelical. La fortuna és capriciosa: quan somriu als homes, els exalta, els cenyeix la diadema imperial i els calça botes porpra, però quan els arrufa les celles, els permuta la porpra i la corona per parracs negres. Aquesta fou la sort de l'emperador Botaniates. Quan un conegut li preguntà com portava el canvi, li respongué: «L'única cosa que em molesta és l'abstinència de carn. La resta em preocupa ben poc». [2] Tanmateix, l'emperadriu Maria romania al palau amb Constantí, el seu fill amb l'antic emperador Miquel Ducas. «Tenia por pel ros Menelau», com diu el poema,<ref name=Ros group=nota>{{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', X, 240.</ref> i esgrimia el seu parentesc com a argument irrebatible per enreveixinar-se, encara que alguns, moguts per l'enveja, sospitaven que tenia altres motivacions.<ref name=Xafarderies group=nota>Comnena mira de sortir al pas dels rumors, no del tot inversemblants, que Aleix i Maria havien estat amants i que Aleix havia tingut la temptació de repudiar Irene Ducena en benefici de Maria.</ref> En efecte, ja tenia un [dels Comnens] com a parent polític i l'altre com a fill adoptiu. Si havia fet aquestes coses, no era per raons que la majoria de la gent consideraria tèrboles, ni per l'atractiu i l'afabilitat d'aquests homes, sinó perquè vivia en una terra que no era la seva, on no tenia ni familiars, ni amics, ni tan sols compatriotes. Així doncs, no volia abandonar el lloc precipitadament, no fos cas que el nen patís alguna desgràcia, com acostuma a passar quan un emperador és derrocat, si ella es retirava sense haver obtingut garanties respecte a la seva seguretat. [3] Deixant de banda altres consideracions, era un nen preciós i joveníssim que encara no havia complert set anys, i no és censurable que lloï els meus quan la naturalesa dels fets no em deixa cap alternativa. Diuen els que el conegueren que era incomparable per la gràcia de les seves paraules i l'aire dels moviments i les giragonses que feia mentre jugava. Era ros, blanc com la llet i ple de color als llocs adients, com roses que broten resplendents de les seves poncelles. Els seus ulls, gens clars, recordaven els d'un falcó i lluïen sota les celles, que els feien de marc daurat. Tot un mosaic d'encants captivava els que el fitaven, amb una bellesa més celestial que terrenal que era com mirar una representació d'Eros. [4] Aquesta era la veritable causa que impel·lia l'emperadriu a romandre al palau. En tot cas, jo, per naturalesa, abomino les fabulacions i els rumors inventats. Sé que són un costum molt estès, particularment entre les persones corcades per l'enveja o que es delecten en el dolor dels altres, així que no em refio de les xafarderies de les masses. A més a més, tinc altres motius per afirmar que parlo amb coneixement de causa, havent estat criada al costat de l'emperadriu des de ben petita, abans de complir vuit anys. M'estimava tant que compartia tots els seus secrets amb mi. He oït moltes persones que donaven versions discordants d'aquests esdeveniments, interpretant-los les unes així, les altres aixà, segons la inclinació del seu esperit i la simpatia o antipatia que li tingués cadascuna, i les seves opinions no sempre han coincidit. Jo la sentí mantes vegades contar les seves vivències i la paüra que havia experimentat, sobretot pel seu fill, quan havia abdicat l'emperador Nicèfor. Segons el meu parer i el de la major part de gent interessada en la veritat i que ho pot jutjar millor que ningú, fou l'amor maternal el que la retingué breument al palau en aquella ocasió. [5] Així estava l'emperadriu Maria. En l'entretant, el meu pare, Aleix, havia pres el ceptre. En el moment d'instal·lar-se al palau, havia deixat la consort (en el seu quinzè any de vida) amb les seves germanes, la seva mare i el cèsar, que era el seu avi patern, al palau inferior, conegut així per la seva ubicació, mentre que ell mateix havia pujat amb la mare, els germans i la família política al palau superior, dit igualment ''de Bucoleont'' per la raó següent: temps era temps, hom havia construït a la vora de les seves muralles un port de morter i marbre, allí on el lleó de pedra ataca el bou i, tot agafant-lo per una banya, li retorça el coll i li hi clava els ullals, en certa manera. El nom ''Bucoleont'', que designa tant els edificis de la costa com el port en si, ve d'aquí.<ref name=Bucoleont group=nota>El port i el [[:w:Palau de Bucoleont|Palau de Bucoleont]], el nom dels quals derivava del verb βουκολέω (‘pasturar bous’) i no pas de βοῦς (‘bou’) i λέων (‘lleó’), com afirma l'etimologia popular que ofereix Comnena, presumiblement havien estat bastits en època de [[:w:Teodosi II el Jove|Teodosi II el Jove]] (r. 408-450). En el [[:w:Caiguda de Constantinoble|setge turc del 1453]], els defensors catalans de Constantinoble, apostats al Palau de Bucoleont, serien dels últims a caure de tota la ciutat.</ref> === Capítol II === [1] Com ja he dit, no eren pocs els que sospitaven de la negativa de l'emperadriu a abandonar el palau i xiuxiuejaven que el que ja havia pres el poder imperial aviat la prendria a ella per muller. Els Ducas no eren dels que es creuen la primera brama que arriba a les seves orelles, així que respiraven tranquils en aquest sentit. En canvi, sí que recelaven de la mare dels Comnens, puix que no ignoraven la rancúnia implacable que els tenia des de feia temps, com els he sentit explicar una vegada i una altra. Quan Jordi Paleòleg havia vingut amb la flota i entonat les aclamacions, els partidaris dels Comnens havien tret el cap des de dalt per fer-lo callar i evitar que unís Irene i Aleix en una mateixa aclamació. Enfurismat, els havia contestat des de baix que «Si participo en una empresa tan ambiciosa, no és per vosaltres, sinó per aquesta Irene de qui parleu», mentre esperonava els mariners a aclamar Irene i Aleix conjuntament. Aquests fets inquietaren greument els Ducas i alimentaren les males llengües que difamaven l'emperadriu Maria. [2] A l'emperador Aleix ni li passaven pel cap aquestes idees; com hauria pogut ser d'una altra manera? Sent com era un home enèrgic en tot,<ref name=Tucídides group=nota>El gir de frase ve de [[:w:Tucídides|{{Versaleta|Tucídides}}]], ''[[:w:Història de la Guerra del Peloponès|Història de la Guerra del Peloponès]]'', IV, LXXXI. La traducció catalana dels escrits de Tucídides sorgí de la ploma de [[:w:Jaume Berenguer i Amenós|Jaume Berenguer]].</ref> de seguida que assumí el govern dels romans es feu càrrec de tots els afers, com si diguéssim, controlant des del centre. Entrà al palau quan amb prou feines clarejava i es lliurà enterament a les qüestions militars, sense ni tan sols espolsar-se després de la revolta i descansar una mica. L'ajudaven a gestionar el bé comú el seu germà Isaac, a qui honorava com un pare i veia com un soci en tot, i la seva mare, encara que el seu intel·lecte i la seva energia haurien bastat per administrar no un sol imperi, sinó molts de diferents. La prioritat absoluta, que exigí la seva atenció durant la resta del dia i tota la nit, era disciplinar la soldadesca disseminada per Bizanci sense provocar avalots, car es deixava portar per pulsions desenfrenades i pertorbava la tranquil·litat de la comunitat. La por que els soldats, empesos per la insolència, es giressin en contra seu es veia exacerbada per la diversitat dels seus orígens. [3] El cèsar Joan Ducas, impacient per treure l'emperadriu Maria del mig i desallotjar-la del palau per atallar les sospites injustificades que corrien entre les masses, posava tots els mitjans possibles per propiciar-se el patriarca Cosme. L'incitava a donar-los suport i no cedir en res a les paraules de la mare dels Comnens. Alhora, en aparença per Pàtrocle,<ref name=Pàtrocle group=nota>Referència a {{Versaleta|Homer}}, ''Ilíada'', XIX, 302, on les companyes de [[:w:Briseida|Briseida]] fan servir la mort de [[:w:Pàtrocle|Pàtrocle]] com a pretext per plorar per les seves pròpies penes, igual que Joan Ducas camufla els seus propis interessos darrere de la seva aparent preocupació per Maria.</ref> suggeria astutament a l'emperadriu Maria que demanés a l'emperador garanties per escrit per a si mateixa i el seu fill i, havent fet això, sortís de l'escena. Ja havia tractat amb ella després de l'abdicació de l'emperador Miquel Ducas, quan havia recomanat al seu successor, Nicèfor Botaniates, esposar-la amb l'argument que era estrangera i, per tant, no vindria amb una colla de familiars prestos a importunar l'emperador. A més a més, li havia parlat reiteradament i sense escatimar lloances del seu llinatge i la seva formosor. [4] En efecte, era alta com un xiprer i tenia el cos blanc com la neu, la cara no del tot rodona i una complexió que evocava una flor de primavera o, francament, una rosa. Qui podria descriure el guspireig de la seva mirada? Tenia les celles arcades i de color de foc i els ulls celestes. La mà del pintor sovint ha imitat els colors de les flors que es desclouen en cada estació, però la bellesa de l'emperadriu, la gràcia que la il·luminava i el seu caràcter atractiu i encisador ultrapassaven l'art i la paraula. Ni Apel·les, ni Fídies, ni cap altre escultor no havia creat una estàtua comparable.<ref name=Escultors group=nota>[[:w:Apel·les|Apel·les]] (segle ɪᴠ aC) era pintor, no escultor; [[:w:Fídies|Fídies]] (segle ᴠ aC) és conegut sobretot per l'[[:w:Estàtua de Zeus a Olímpia|estàtua de Zeus a Olímpia]] i les estàtues d'[[:w:Atena|Atena]] a l'[[:w:Acròpolis d'Atenes|Acròpolis d'Atenes]].</ref> Igual que es diu que el cap de la Gòrgona petrificava tothom que el mirava, els que la veien caminar o se la trobaven de cop i volta quedaven bocabadats, muts i garratibats, com si haguessin perdut l'ànima i l'enteniment. Les seves proporcions, tant de les parts en relació amb el tot com del tot en relació amb les parts, exhibien una harmonia mai vista entre els humans. Era una estàtua vivent i un objecte de desig per als amants de la bellesa, ben bé l'encarnació d'Hímer, que havia davallat al món terrenal. [5] El cèsar havia desplegat aquests recursos per ablanir i dominar l'ànim de l'emperador [Botaniates]. Tanmateix, molts li havien aconsellat casar-se amb l'emperadriu Eudòxia,<ref name=Eudòxia group=nota>[[:w:Eudòxia Macrembolitissa|Eudòxia Macrembolitissa]], emperadriu consort com a muller de Constantí X Ducas (1059-1067) i de Romà IV Diògenes (1068-1071), així com mare de Miquel VII Ducas, l'emperador deposat per Botaniates.</ref> de qui alguns xiuxiuejaven que anhelava tornar a seure al tron i que havia intentat cortejar Botaniates per correspondència quan aquest últim havia arribat a Dàmalis i es disposava a escalar fins al cim de l'imperi (n'hi ha que diuen que no ho feia per a si mateixa, sinó en nom de la seva filla Zoè Porfirogènita<ref name=Zoè group=nota>[[:w:Zoè Ducena|Zoè Ducena]], que acabaria contraient matrimoni amb el protosebast [[:w:Adrià Comnè|Adrià Comnè]], germà d'Aleix.</ref>). El seu pla hauria pogut arribar a bon port si un dels seus servidors, l'eunuc Lleó Cidoniata,<ref name=Panàret group=nota>O, segons l'''[[:w:Escilitzes continuat|Escilitzes continuat]]'', el monjo Panàret.</ref> no li hagués tret la idea del cap amb una multitud de raons fonamentades que seria de mal gust detallar aquí, puix que les tafaneries ens repugnen per naturalesa; no hi ha cap dubte, emperò, que ja en parlaran els que han optat per dedicar-se a aquests temes. [6] Fos com fos, el cèsar Joan havia recorregut a tota mena d'arts persuasives fins que l'havia convençut d'amullerar-se amb l'emperadriu Maria, com ja he explicat fil per randa, i des d'aleshores havia gaudit de la plena confiança [de Maria]. Els Comnens, que no oblidaven ni els nombrosos beneficis que els havia dispensat al llarg de tot el seu regnat ni el tracte íntim que hi tenien pels vincles familiars que els unien per les dues bandes, no volien fer-la fora sense miraments. Així doncs, anaven passant els dies i anava creixent l'onada de rumors, que provenien de moltes fonts i representaven opinions diferents. N'hi havia per a tots els gustos, per tal com cadascú interpretava les coses segons la simpatia o antipatia que sentís per ella, seguint el costum de valorar les coses segons els propis prejudicis en comptes de ponderar la realitat de la situació. Estant així les coses, Aleix fou coronat en solitari per la mà dreta de l'alt sacerdot Cosme. Aquest home tan sant i venerable havia estat elegit després que el santíssim patriarca Joan Xifilí morís en el quart any del regnat de Miquel Ducas, fill de l'emperador Constantí, el segon dia d'agost de la tretzena indicció.<ref name=Xifilí group=nota>[[:w:Joan VIII Xifilí|Joan VIII Xifilí]], traspassat el 2 d'agost del 1075.</ref> [7] Els Ducas, alarmats pel fet que l'emperadriu Irene encara no hagués estat cenyida de la diadema, insistien en la seva coronació. Es dona el cas que hi havia un monjo, Eustraci Garidàs, que habitava prop de la gran església de Déu i feia veure que portava una vida de virtut. Feia temps que freqüentava la mare dels Comnens i li pronosticava un futur imperial. Ella ja era de per si amiga dels monjos, però aquestes paraules llausangeres anaren reforçant la seva confiança en ell fins que se li acudí instal·lar-lo al tron patriarcal de la gran ciutat. Esgrimint com a pretext la simplicitat de l'alt sacerdot que hi havia aleshores i la seva indolència política, induí unes quantes persones a proposar-li d'abdicar fingint que pensaven en els seus interessos. Ara bé, el sant home percebé que la cosa anava amb segones intencions. A l'últim, jurant pel seu propi nom, els digué: «Per Cosme, no baixaré del tron patriarcal fins que Irene hagi estat coronada per les meves mans». [Els emissaris] giraren cua i ho anunciaren a la senyora (ara tothom se li adreçava d'aquesta manera, conformement a la voluntat de l'emperador, que estimava la seva mare). Davant d'aquest escenari, set dies després de la proclamació d'Aleix, la seva consort, Irene, també fou coronada pel patriarca Cosme. === Capítol III === [1] Els dos emperadors, Aleix i Irene, tenien un aspecte inigualable i inimitable. Ni tenint-los davant seu no hauria pogut un pintor reproduir aquest model de bellesa, com tampoc no hauria estat capaç un escultor d'infondre tal harmonia a la matèria inanimada. Fins i tot l'esbombat cànon de Policlit<ref name=Policlit group=nota>[[:w:Policlit d'Argos|Policlit]] (segle ᴠ aC) concebé el cànon que diu, entre altres coses, que l'altura ideal d'una figura humana és set vegades l'altura del cap.</ref> i les seves obres haurien semblat anodins al costat de les estàtues naturals que eren els sobirans acabats de coronar. [2] Aleix, no particularment alt, era ample en la justa proporció. Quan estava dret, no projectava una presència tan formidable sobre els que el fitaven com quan seia al tron imperial amb un esclat esbalaïdor als ulls. Era com si la seva cara i tot el seu cos haguessin desfermat una tempesta de llamps i trons i radiessin un fulgor incontenible. A sota de cada cella negra i arcada hi havia un ull que guaitava amb severitat i bondat alhora, de manera que el seu esguard, juntament amb la resplendor del front, la noblesa de les galtes i el color que les omplia, inspirava temor i confiança en la mateixa mesura. L'amplada de les espatlles, la força dels braços i la profunditat del pit eren tot de trets heroics que suscitaven la joia i admiració de les masses. Combinava en una mateixa persona gallardia, gràcia, gravetat i majestuositat sense parió. Quan entrava en conversa i bellugava la llengua, hauríeu dit que els seus llavis escopien foc retòric. Deixava anar una riuada d'arguments que arramblava totes les orelles i ments que es trobava al davant. Era inenarrable i imbatible tant amb la llengua com amb la mà, aquesta per fer volar una llança i aquella pel seu encant irresistible. [3] La meva mare, l'emperadriu Irene, era una joveneta que encara no havia complert quinze anys. Era filla d'Andrònic, el primogènit del cèsar, i pertanyia a una il·lustríssima nissaga que es remuntava fins als famosos Andrònic i Constantí Ducas.<ref name=Dígenes group=nota>[[:w:Andrònic Ducas (general de Lleó VI)|Andrònic Ducas]] i el seu fill [[:w:Constantí Ducas (usurpador)|Constantí]], actius a principis del segle x, són els primers Ducas coneguts pel seu nom. Els ecos de les seves peripècies ressonen en el poema èpic ''[[:w:Dígenes Acrites|Dígenes Acrites]]''.</ref> Pujava com un plançó ufanós que no perd mai la verdor i alternava esveltesa amb plenitud de forma segons convenia a cada extremitat i cada part del cos. Era una delícia de veure i de sentir, un autèntic espectacle que no avorria mai els ulls i les orelles. La cara, que li brillava amb la claror de la lluna, no era ni completament rodona, com en les dones assíries, ni allargada, com en les escites, sinó un xic ovalada. El prat florit que li cobria les galtes exhibia les seves roses fins i tot als que la veien des de lluny. Els seus ulls celestes es clavaven de manera plaent i, alhora, intimidadora; el seu encant i la seva bellesa cridaven l'atenció dels que la sotjaven, però la por els obligava a aclucar els ulls, car no es veien capaços ni de mantenir-li la mirada ni de desviar-la cap a una altra banda. [4] Si mai existí una Atena com la que imaginaven els poetes i autors d'antany, jo no ho sabria dir; n'he sentit parlar en un mite relatat fins a dir prou. En tot cas, si algú hagués dit que l'emperadriu era Atena que es manifestava davant de la humanitat o que havia baixat del cel d'una revolada, embolicada en una lluïssor celestial i una esplendor inaccessible, no hauria semblat inversemblant. El més meravellós de tot, allò que la distingia de totes les altres dones, és que amb una mirada en tenia prou per desarmar els homes insolents i imbuir de confiança els que se sentien aclaparats per la por. Acostumava a restar amb els llavis tancats, en silenci, ben bé com una estàtua animada de bellesa i un monument vivent a l'harmonia. Les mans, que es deixaven veure fins al canell, sovint marcaven la cadència de les seves paraules. Hauríeu dit que les mans i els dits eren peces de vori treballades per un artista. El blau marí d'onades profundes dels seus iris, aureolat pel blanc dels ulls, emulava la mar calma, de manera que transmetia una gràcia irresistible i oferia un plaer inefable a la vista. Així es veien Irene i Aleix. [5] El meu oncle Isaac era més o menys igual d'alt que el seu germà i tampoc no en diferia gaire en altres respectes. Era de complexió pàl·lida i barba poc espessa. De fet, tenia les galtes més esclarissades que el seu germà. Sovint es dedicaven a la caça quan els afers els donaven un respir, però tots dos preferien l'art de la guerra a l'art de la caça. Sempre feia de punta de llança de les ofensives, fins i tot quan dirigia regiments. Tan bon punt albirava les columnes enemigues, es desentenia de tot, es llançava al mig dels adversaris i en partia les línies com un llamp; d'aquí que els agarens que combatia a Àsia el capturessin dues vegades. És l'única crítica que se li podia fer al meu oncle en guerra, que es deixava endur pel furor de la batalla. === Capítol IV === [1] La dignitat de cèsar havia estat promesa a Nicèfor Melissè. Com que calia exaltar Isaac amb un rang encara més distingit pel fet de ser el germà gran, però no existia cap dignitat superior a la de cèsar, l'emperador Aleix en creà una de nova ajuntant els mots ''sebast'' i ''autocràtor'' per encunyar el títol de sebastocràtor per al seu germà. El convertí, en certa manera, en un segon emperador, relegant el cèsar al tercer lloc en les aclamacions, que començaven pel sobirà. A més a més, manà que en actes festius oficials tant el sebastocràtor com el cèsar fossin honorats amb corones que, tanmateix, distaven molt de la magnificència de la diadema amb la qual ell mateix havia estat coronat. La diadema imperial envolta perfectament el cap com una semiesfera guarnida d'una profusió de perles i pedres precioses, algunes d'incrustades i altres de suspeses. A cada templa hi ha penjolls carregats de perles i pedres precioses que freguen les galtes. És un element singular de la indumentària de l'emperador. Les corones de sebastocràtor i de cèsar, en canvi, estan desproveïdes de semiesfera i només tenen unes quantes perles i pedres precioses escampades per aquí i per allí. [2] Taronita, marit d'una de les germanes de l'emperador,<ref name=Taronita group=nota>[[:w:Miquel Taronita|Miquel Taronita]], casat amb [[:w:Maria Comnena (germana d'Aleix I)|Maria Comnena]].</ref> fou nomenat protosebast i protovestiari en aquell temps. Al cap de poc, també fou proclamat panhipersebast i se li concedí el dret de seure al costat del cèsar. Adrià, germà [de l'emperador], fou considerat digne de la preclaríssima dignitat de protosebast, mentre que Nicèfor,<ref name=Nicèfor group=nota>[[:w:Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I)|Nicèfor Comnè]], descrit per Basile Skoulatos com «el membre menys conegut de la família dels Comnens».</ref> l'últim dels seus germans, fou instal·lat com a gran drungari de la flota<ref name=Drungari group=nota>En el moment d'aquests fets, el [[:w:Gran drungari de la flota|gran drungari de la flota]] encara era el comandant en cap de la [[:w:Marina romana d'Orient|marina romana d'Orient]], condició que perdria durant el regnat d'Aleix en profit del nou càrrec de [[:w:Megaduc|megaduc]].</ref> i elevat al rang dels sebastos. [3] Algunes de les dignitats inventades pel meu pare eren mots compostos, com ja he dit, i les altres eren adaptacions de conceptes que ja existien abans. Els títols de panhipersebast, de sebastocràtor i similars tenien noms compostos, mentre que la dignitat de sebast fou adaptada. L'epítet ''sebast'' havia estat des de sempre patrimoni exclusiu dels emperadors; [Aleix] fou el primer a donar-li un ús més general en forma de dignitat.<ref name=Sebast group=nota>El títol de [[:w:Sebast|sebast]] havia estat usat tradicionalment per traduir el terme llatí ''[[:w:August (títol)|augustus]]''. Com esbossa la seva filla, Aleix en feu la pedra angular de la seva nova jerarquia de dignitats, amb derivats com ara «[[:w:Panhipersebast|panhipersebast]]», «[[:w:Protosebast|protosebast]]» i «[[:w:Sebastocràtor|sebastocràtor]]». Tanmateix, ell i els seus successors el repartiren a tort i a dret, majoritàriament entre els membres de la seva dinastia, fins a tal punt que a la darreria del segle xɪɪ ja estava del tot devaluat.</ref> Qualsevol que veiés el govern de l'imperi com un camp del coneixement i el súmmum de la filosofia, com a art entre les arts i ciència entre les ciències, hauria apreciat el meu pare com una mena de científic i arquitecte, puix que reconstruí de dalt a baix la jerarquia de funcions i títols de l'imperi. Ara bé, a diferència dels mestres de les ciències racionals, que encunyaven noves paraules a fi de parlar amb més propietat, Aleix, expert com cap altre en la ciència de governar, ho feia tot pel bé de l'imperi i sovint innovava tant en l'ordenament de les funcions com en els noms dels títols. [4] Ja hem parlat d'aquell sant home, el patriarca Cosme. Uns dies després de celebrar la divina litúrgia per la festa del jerarca Joan el Teòleg en l'església dedicada a aquest últim a l'Hèbdomon,<ref name=Hèbdomon group=nota>L'[[:w:Hèbdomon|Hèbdomon]] era un suburbi de Constantinoble situat al sud-oest de la ciutat.</ref> quan feia cinc anys i nou mesos que excel·lia en el tron patriarcal, renuncià a l'alt sacerdoci i es retirà al monestir de Càl·lies.<ref name=Càulees group=nota>El [[:w:Monestir de Càulees|monestir de Càulees]], fundat o restaurat pel patriarca [[:w:Antoni II Càulees|Antoni II Càulees]] a les acaballes del segle ɪx.</ref> El següent a agafar el timó del patriarcat fou l'eunuc Eustraci Garidàs, que ja he esmentat. [5] Quan el seu pare, Miquel Ducas, havia estat deposat, el fill de l'emperadriu Maria, Constantí el Porfirogènit, havia canviat les botes vermelles per unes de negres i comunes sense esperar que li ho demanessin. Nicèfor Botaniates, que havia succeït a Ducas (el pare de Constantí) com a portador del ceptre, li havia ordenat deixar de banda les botes negres i calçar-se unes sabates fetes de teixits de seda de diferents colors, com si la situació del jove, de qui admirava tant la bellesa com el llinatge, li causés un cert embaràs. Unes sabates que centellegessin de vermell d'una punta a l'altra no les hi hauria tolerat, però sí que li consentia que lluís aquest color en alguns teixits. [6] Un cop proclamat Aleix Comnè, la mare del noi, l'emperadriu Maria, atenent les recomanacions del cèsar, requerí a l'emperador una garantia per escrit (ratificada amb lletres vermelles i un segell d'or) que ni ella ni el seu fill no sofririen cap mal i, és més, que aquest últim regnaria conjuntament amb [Aleix], es calçaria sabates vermelles, portaria la corona i seria proclamat emperador al seu costat. La seva petició no caigué en sac foradat, car obtingué un crisòbul que satisfeia totes les seves demandes. [A Constantí] li tragueren les sabates de teixit de seda i li posaren botes íntegrament vermelles. Signava les donacions i els crisòbuls just després de l'emperador Aleix, escrivint amb tinta de cinabri, i en les processons el seguia de prop amb la tiara imperial al cap. N'hi havia que deien que l'emperadriu ja ho havia pactat tot abans de la rebel·lió per assegurar-se que els interessos del seu fill es respectessin d'aquesta manera. [7] Fos com fos, sortí del palau amb un seguici digne [de la seva categoria] per prendre allotjament en uns edificis que havia bastit el difunt emperador Constantí Monòmac a tocar del monestir del megalomàrtir Jordi (que en la llengua vulgar encara es diuen ''Màngana'').<ref name=Màngana group=nota>El [[:w:Monestir de Sant Jordi de Màngana|monestir de Sant Jordi de Màngana]].</ref> L'escortava el sebastocràtor Isaac. === Capítol V === [1] Així resolgueren els Comnens els afers de l'emperadriu Maria. Per la seva banda, l'emperador, que havia rebut una bona educació des de ben petit, orientat pels preceptes de la seva mare, i tenia el temor de Déu arrelat al cor, no podia viure amb els remordiments pels estralls infligits a les masses durant el saqueig de la ciutat. Qui es creu infal·lible malgrat que no ha topat mai amb un obstacle va pel camí de la follia. Per contra, quan algú que és pietós i assenyat comet un error, no triga a sentir el temor de Déu a l'ànima, ans es trasbalsa i omple de neguit, sobretot si té grans responsabilitats i ha assolit una posició preeminent. L'espanta que la ignorància, l'audàcia i la insolència puguin fer que la ira de Déu li caigui al damunt i el despenyi del poder, com quan Déu arrancà el reialme al rei Saül per la seva arrogància.<ref name=Saül group=nota>Fets explicats en [https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Sa+15:10-35&l=ca 1 Samuel 15:10-35], encara que Comnena es confon i cita [https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Re+11:11&l=ca 1 Reis 11:11], que narra un episodi similar amb [[:w:Salomó d'Israel|Salomó]] com a protagonista.</ref> [2] Aleix, perdut en aquestes reflexions, tenia l'ànima penjada amb un fil per si havia provocat obertament la ira de Déu. Considerava com a propis tots els mals perpetrats per tots i cadascun dels militars quan la soldadesca havia escombrat la ciutat com una onada. Es nafrava i consumia com si fos ell mateix l'autor d'aquelles terribles atrocitats. Com és lògic, el poder, la porpra, la diadema guarnida de pedres precioses i el vestit brodat d'or i de perles li pareixien menuderies en comparació amb la calamitat indescriptible que havia colpit la reina de les ciutats. Ni intentant-ho es podrien explicar els horrors que l'assetjaren per totes bandes. Ni tan sols els temples, els santuaris i les propietats públiques i privades no es deslliuraren de ser pillats per tothom i de tots cantons. Els crits i les veus que retronaven per tot arreu percudien les orelles de tothom. Qualsevol hauria dit que un terratrèmol ho havia sacsejat tot. [3] Aleix, que donava voltes a aquests fets amb l'ànima esqueixada i turmentada, no sabia com suportar una pena tan feixuga. En efecte, no li passava mai per alt quan algú havia obrat malament. Si bé les mans i les ments que havien violentat la ciutat pertanyien a altres persones, era plenament conscient que era ell qui havia fornit els pretextos i plantat les llavors d'aquell patiment; en tot cas, eren els precitats esclaus els que l'havien abocat a revoltar-se. </div> == Notes == <references group=nota/> hp5is1fooov1xjvp3bzl3igeooabxz0