Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.6 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 60487 184535 184114 2026-06-13T17:52:53Z Jqueralt 10946 184535 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>car son primer vol perdé les forses gradualment y caygué, caygué aletejant en và, no ensopegant més que la buydor pera arraparse; una abonyegada marmita, que feu aygues per tots cantons en el darrer combat sostingut entre patates y mongetes; un marruxet menut, nat sens vida, arrancat com si diguessem de sa tomba pera etzivarlo a la ventura, cayent al fi demunt d'un tou d'encenalls ja convertits en cendra; un ''parell'' de botes ''desparionades'', ab menys sola que cuyro, ja corseques de pidolarne unes altres per cent boques alhora; una escombra sens mànech, arranada de la palma com la clepsa d'un quinto; una toya de camèlies, ja mústegues, embossada ab una paperina de fideus; una pollera de jonch, corva de sostenir el pes de tota una descendència; tot axò y quelcom més, que no anomeno per no haverme de tapar els nassos, posat sens mirament, sens ordre ni concert, en mitx del pas, en un reco, a la barreja, ara encoblat, ara capiculantse, es lo qu'hauría sorprès a ben segur nostra tafanera mirada.<noinclude><references/></noinclude> cy6d4lhvye7mw4s0529d5ax4kunddan 102 60553 184533 2026-06-13T17:41:17Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184533 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>II Era en Mitja-galta un home com de trentassís anys. Anotats en el padró sols n'hi duria trenta un; mes, els doblechs de son front, les arrugues de sos polsos y parpelles y l'aneulit color de son rostre, tirant al d'una closca de mort ò d'una llenca de vell marfil, no hi convenían pas. Per son regent y per la seva alsada's comprenia que l'agilitat y la fermesa de son cos, nervut y secardí, fossen pariones ab les d'una pantera ò d'un mico. Sens més que'l borrissol a la cara, un pel moxi feréstech, son nas, arremangadet y arrodonit alhora sobrexíahi característicament semblant a un mugró, bo y<noinclude><references/></noinclude> mym4aklyqbzitwiwed0nhfcmsjblrcc 102 60554 184534 2026-06-13T17:49:57Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184534 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>fent contrast ab sa boca recta y menuda com si l'haguessen foradada ab un ganivet. Eran sos ulls petits y rodons, mes entremaliats y bellugadissos ab una lley de mirar tan rèvola, que may declaravan lo que deyan. En cambi, quan sotjavan als altres, era tal sa forsa de penetració, que'ls posava en descobert fins l'ànima. Un sech amoratat, ab ayres de surgit, se li escorría desde'l tou de la galta esquerra fins al clotet del sota llavi. A n'aquesta tara especial, ''patent'' obtinguda, segons veus, barallantse ab un minyó de son poble, devia'l cognom de Mitja-galta. Surrut per temperament ò per conveniències, may tenia un saludo ni pera'l vehí de més a la vora. Era sa vida un misteri pera tothom, misteri que ningú tractava de esbrinar perquè l'encobría'l llort vel de sa misèria. Vivia de ''fer les forses'' pels carrers y plasses de Barcelona, ademés dels pobles dels voltants, y exercia son ofici ab ajuda d'una noya qu'havia ensinestrat ja de xiqueta a copia dc mortificacions, dejunis y ''tantos''. A temporades, pera assortir més<noinclude><references/></noinclude> ay29n96yk02o8u21kqs77xvpcfxuflg 102 60555 184536 2026-06-13T18:01:03Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184536 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>els nombres del cartell, s'avenia ab dos del ''ofici'' estadantats a la Bordeta, trastejant pel món en conxorxa bo y fent embabar als vagarosos; fins que, refetes ses butxaques, tal com poden ferho'ls artistes volanders, retornavan a la capital, ahont s'hi presentavan com a trepa nova. Un cop a ciutat, si no se'l veya per la plassa de Sant Jaume, del Àngel ò del Born, ademés d'altres llochs esbarjosos, sostenint a la Nèta al cap de munt de la perxa ò etjegant y fent giravoltar ab la soleta de ses babutxes una grossa y pintorrejada bola, ja podia afermarse que s'esqueya en algun reconot de la cofurna. Era aquesta una de les primeres botigues del carrer dels Petons, y atreya l'atenció del desesmat ò curiós que s'atrevia a entrar en aquell antre, per lo típich y barroer de sa moblamenta. Penjava de la porta l'esmolada catifa de ridícols que li servia pera treballar en públich, posada a tall de ''portier'', y cayent d'escayre, a semblansa d'un penó de brega; més endins y a la dreta hi reposava una<noinclude><references/></noinclude> qf46f7tx17qkbefqxfgm6m5t5lbasua 102 60556 184537 2026-06-14T10:21:11Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184537 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>orga de movedisses figures, en actitut de ballar un ''minuet'', demunt de la qual s'hi enroscava'l ''Scheling'' pera espussarse; gos de llanes de revenxinats mostatxos y ulls color de oli, que sabia tindres ab les potes darreres, blincar pel badiu d'un cèrcol y bordar a tot extrany que s'aturés prop del pedrís, quan no dormía, qu'era'l tarannà de costum y de tothora. A la esquerra y en un reco, se hi recolzava la perxa, forrada de groch y vermell de dalt a baix, en viaxos; un tabal destrempat, que tenía'l dó d'atraure a la gent badoca tot allunyant a la d'orelles delicades; una pilota de retalls, jaspiada, penjant d'un cordill, qu'ell manejava destrament pera fixar les fites de son ''Circo''; dos coxins, un temps de vellut carmesí, ara bruts y espellifats, encabits d'una revolada sobre l'assiento d'un silló de boga; una caxa de fusta antiga, rublerta de trastots de tota mena, propis pera'ls jòchs de mans y demés sòrts d'entreteniment; les dues bacines d'estany, que servian a la Nèta pera la capta, y unes robes de llampants colors, penjades assí y allà, que com<noinclude><references/></noinclude> ru1b3ip1jjdvitk9du82vh5by8rbnv8 102 60557 184538 2026-06-14T10:25:52Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184538 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>posavan segurament tot el vestuari dels acròbates. En Mitja-galta s'asseya per costum en un tamburetet de tres peus, estripat del coxí, cobert un jorn de damasch y plomes, enfront de sa companya, la Caterineta, que surgía vestits y mitges ò's combinava un nou floch ab les rebregades cintes de sempre; mentres aquell s'entretenia ab el gos, tot caragolanthi cigarrets, qu'encenia ab la matexa punta del ja dispost a llensar, punta que's fonia al caure, de tant y retant aprofitada. En dies de pluja generalment no se movia del cau. Privat de treballar, se l'haguera vist dret en lo brancal de la porta, ullant el cel de tant en quant y bo y movent els llavis per nerviosa contracció, tal com si renegués de la divina misericòrdia al veures esclau fins del variable temps. En tals jorns, la corriolada dels xicots del barri, temorenca de ses carades, triava altre lloch pera son esbarjo. Ningú li duya com ells una tirria més palesa, mes tampoch ningú<noinclude><references/></noinclude> mydv5aayp9x146z5xi8o48tm9krffsx 102 60558 184539 2026-06-14T10:33:52Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184539 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>com ells podia justificaria. En Mitja-galta aburría a la quitxalleta, com a les pusses el seu ''Scheling'' y més qu'una tongada de dies emplujats, qu'es quant pot aponderarse. Adhuch la Caterineta, la Nèta, com la anomenava ell, arribava a estones a entavanarlo. ¿Era que l'envellian? ¿Ò que la burxa del engelosíment, recordant li a estones son desvalgut estat — sol y vern — li enverinava les entranyes? Lo qu'era cert, es que may, may del món els dexava tranquils; semblava qu'hi trobés un gust en tor- barlos, en molestarlos. Si jugavan a ''fet'', se'ls treya a crits y a malediccions de la vora; si a ''geps'', els prenia la pilota; els llensava les baldufes si's divertían al ''rotllo'', y si s'ataleyavan a la ''pedreta'', ruxava'l clap de carrer ahont tenían assenyalades les casilles, tot enviantlos ab una llengotada més enllà del Botavant. En cambi, els xicots, observant que'l sobrenom de Mitja-galta l'enfuría, se venjavan de ses malifetes repetintli per tot arreu y no planyentlo per tendre. Adhuch per les plasses, y en els moments suprems<noinclude><references/></noinclude> 6mnclhqjed9wsa4f9zsfnrbkl7m7hn3