Viquitexts
cawikisource
https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal
MediaWiki 1.47.0-wmf.6
first-letter
Media
Especial
Discussió
Usuari
Usuari Discussió
Viquitexts
Viquitexts Discussió
Fitxer
Fitxer Discussió
MediaWiki
MediaWiki Discussió
Plantilla
Plantilla Discussió
Ajuda
Ajuda Discussió
Categoria
Categoria Discussió
Pàgina
Pàgina Discussió
Llibre
Llibre Discussió
Autor
Autor Discussió
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Mòdul Discussió
Event
Event talk
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/30
102
60569
184563
2026-06-15T16:06:00Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184563
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>rostre ab una llambregada d'ira, tot endressantli una parauladota tan lletja com ho era son trahiment. Al
desviar la vista de son Judes restà de sobte com embadocat. La Nèta se'l guaytava desde la finestra de la cuyna, bo y axecant fins a sos ulls una punteta del devantal, temerosa, potser, de que no la comprometessen
les sentides llagrimetes que ja feya estona s'hi empentavan.<noinclude><references/></noinclude>
i552unwqfers8oneawnrwbxxgwitfez
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/31
102
60570
184564
2026-06-15T16:21:14Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184564
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>IV
Per efecte del rigurós escarment qu'havia rebut per sa darrera entremaliadura, s'havia operat en la naturalesa d'en Met, y en pochs mesos, una transformació tan sobta, que semblava tot un altre. Més dures les faccions, més emmorenida sa pell, més axut l'enrahonar, la mirada bon xich més ferma, més segurs y reposats sos ayres; en fi, remarcant que adhuch la seva tia li reparava la crexensa, dit queda que'l cambi era complert.
Però, ahont sobrexían sos avensos d'home, era aprop de son pare, ficat en el treball. Com si cap idea li ocupés el cervell ò com<noinclude><references/></noinclude>
pzekb2xqmv6gne1xowvssgzqojl5k8l
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/32
102
60571
184565
2026-06-15T18:15:52Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184565
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>si tractés de fondre en el calor del treball alguna cabòria que l'entavanava, es el fet qu'en Met, ab la seva activitat y 'l seu inginy se colocà en breu temps a la ratlla del fadri més destre.
Sovintment treballavan a la explanada, al ayre lliure, més enllà del Passeig, y enfront si fa ò no fa de la botiga, sobretot quan ajustavan els cèrcols de ferro als bastiments de les rodes, quina feyna rematavan a cops de mall y a copia de foch. Aleshores era la ocasió de vèurel. Nú de brassos, espitregat, al ayre l'aspra forra de son negre cabell y ab son devantal de cuyro
dessobre les axelles, encaxant els fumosos cèrcols a brandides de mall ó a cops de martell, mentres son pare sostenia la roda tenallantla pel botó y un dels fadrins hi engalzava els raigs alsapremantlos ab la escarpra ò encaxantlos ab ses munyeques.
A cada cop de mall s'encenia la fusta, degotant inflamada sa rehina, fins que, al ruxarla l'aprenent ab la regadora, s'axecava una espessa y ennegrida fumera, que feya plorar<noinclude><references/></noinclude>
7epquw0yh9c0tbg11uydqwnnnb4lxs7
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/33
102
60572
184566
2026-06-15T18:21:08Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184566
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>els ulls dels molts curiosos acoblats a llur entorn. Emmascarat arreu en Met y regalant de son rostre uns
degotalls negres y espessos com a borrims de sutge, agafava la roda, encesa y fumejant encara, fentla rodolar uns passos ab segur pols, pera agèurela totduna en un sot ja enfondit adretes, ahont l'aprenent, a copia de cenallades de sorra, apagava la revifor de les flames.
En aquell engorrós tragí, fent jugar son inginy y posant a proba sa forsa, era quan calia vèurel pera
considerar sos avensos.
En quant als del ofici's comprenían perfectament. Nat, en Met, com si diguessem, en el mateix obrador, no li calia l'aprenentatge.
Ab tot, sa ferma voluntat y son geni axerit y viu, no dexavan a sa manera de contribuhirhi.
Ell era'l darrer en desar les eynes y'l primer en despenjaries. Pera dirbo en un mot, del matí al vespre,
de sol a sol, no's distreya de la feyna ni pera caragolarhi un cigarro.
Arribant al vespre sí qu'en Met era a un altre home. Nèt de mans i cara, ja fóra 'l devantal ò la<noinclude><references/></noinclude>
22udw5vutq549vjxqqzk7txetvj7ubm
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/34
102
60573
184567
2026-06-16T05:53:41Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184567
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>brusa y mudadet a la menestrala, se l'hauria vist en havent sopat donant un tom pel Passeig, ab son cigarret a la boca, bo y explayantse en la contemplació de la naturalesa, pera retirarse una estona après a dalt de son quarto, ahont hi esperava la hora de la són ensinestrantse en el maneig de la guitarra.<noinclude><references/></noinclude>
1tmergam61632ditgcrlgo052k1a58y
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/35
102
60574
184568
2026-06-16T06:01:17Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184568
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>V
Era aquest estrument son únich y ver amich. Un ''payet'', conegut seu, que vivia a la girada del Passeig de Sant Joan, l'havia ensinestrat de vetlla en vetlla en trastejarlo, allò, pera acompanyarshi mitja dotzena de ''solos'', ademés de la indispensable jota, y tal afició se li despertà a n'en Met a mida qu'anà extenent el repertori, que, en les estones d'esplay,
ja no's distreya ab altra cosa.
Cada vespre, en tocant l'hora de costum, s'endinzava en son quartet, situat al fons de la casa, y recolzat al dintell de la finestra, que donava al carrer dels Petons, cercava ab la punta de sos dits un<noinclude><references/></noinclude>
glnhfcyuj1woljomkcwajmzrabwg91f
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/36
102
60575
184569
2026-06-16T06:07:52Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184569
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>tò perdut, una nota confosa ò l'oblidat acompanyament d'alguna cansó de la terra.
Al adonarse de son retrahiment; tothom hauria sorprès de que fos ell, ell mateix, aquell xicot tan expansiu y esbojarrat, sempre dispost a ferne alguna de crespa. Y lo que més haguera sobtat sens dubte es veure quan prompte s'havia desvanescut de sa memoria 'l recort del
malcarat en Mitja-galta, del qual havia promès venjarsen al escaures en llibertat.
En efecte, el veya de temps en temps, encaminantse a casa ab el ''Scheling'' al bras y les barres a la espatlla, seguit de la Nèta, qu'arrossegava l'envalúm del ''atrezzo''; ò'l topava, si a mà venia, pels encontorns del obrador, habillat ja com una persona; mes son desitx de venjansa no se li haguera notat may: com si la música li absorvís els sentits, com si li fes perdre fins la memòria.
Un vespre, a lo mellor de sos esplays, mentres puntejava un ''solo'', final de la llissó del día, una tos tan estrafeta com persistent li esgarrapà les orelles bo y fentli perdre'l<noinclude><references/></noinclude>
n6429w6r12uh8pdsldxjfq5gfx3v7o5
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/37
102
60576
184570
2026-06-16T06:15:48Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184570
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>compàs. Mogut per simple curiositat, més que per pura tafaneria, arraconà la guitarra, s'arrimà totseguit y de puntetes a la finestra, y abocantshi de sobte, com si tractés de descobrir al pertorbador del tradicional silenci, recorregué ab una llambregadora mirada tots els indrets del carreró. Ja recullía sa vista quan sorprengueren sos ulls un capet de noya de caragoladís cabell, que sobrexia de la finestreta de més avall, decantadet enlayre, mes atent y fixo com un benaventurat que somniés ab la glòria.
— ¡La Nèta! — se digué en Met ab indiferència. Y agafà de nou la guitarra.
Quatre ò sis nits més tart, y mentres ensajava una dificultosa pessa d'estudi, de la qual un seu amich ne
hi havia treta la copia, la matexa tosseta'l vingué a distreure.
— ¡La Nèta! — se tornà a dir.
Suspengué l'estudi, arreconà l'enstrument, y en lloch d'abocarse a la finestra, com ho feu la passada ocasió,
s'assegué à la cadira bo y decantantse contra la paret a fi de repaparshi amb comoditat.<noinclude><references/></noinclude>
9fwdxa1rhpubqseoiyfomg6nl60ifnd
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/38
102
60577
184571
2026-06-16T08:55:24Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184571
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>En aquella estona de plascent repòs sa fantasia, deslliurada de tot lligam, voleyà vers amunt, amunt, sumint a n'en Met en una mena de agradós somni. Sugestionat per les impressions darreres, anà fruhint de llur grat esment revivintles, enfocantles desde son cor, com si'l món del somnis fos el món de la realitat,
com si la vida tornés enrera altra vegada. Y pensà en la música, y en la Ronda, y en el volantiner venjatiu, y en la misericordiosa Néta, que l'estava escoltant, allí, allà mateix, adosserada pels murritorts, al empit de la finestra; aquella xicota que's divertia ab sos jòchs, aquella noya qu' havia plorat, plorat per ell y a llàgrima viva quan els pillos de la Ronda, aferrats al pany de sa brusa, se l'enduyan a la garjola; y axis,
retrayent en sa memòria, ab son colorit y lluhentor les gestes de sa infantesa, més vives encara a la enlluhernadora llum de son exaltat esperit, sos pensaments, com un axàm d'abeyes enrondant una flor,
giravoltavan entorn la figura de la Nèta, que's destacava y engrandia en son esment ab el relleu de la ve<noinclude><references/></noinclude>
2oamlk90x2a930arcthuu1am1mid2mn
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/39
102
60578
184572
2026-06-16T09:00:25Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184572
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>ritat, possessionantsen y tot a la fi, pera dominarhi absolutament, tal com si fos una fada.
S'alsà de la cadira, après de fregarse'ls ulls, se passejà una estona amunt y avall del quarto, cavilós y
surrut, com si'l zumzeig de la fantasia li hagués masegat el cor, y aturantse un xich, bo y extrenyentse'l cap ab abdues mans, per estampirse, ben segur, alguna idea que li estabellava'l cervell, s'abocà de sobte a la finestra.
Los afalachs d'un flayrós ayret de primavera van dexondirlo de mica en mica.
No havia sigut rès; una impensada abstracció, un rodament de cap, un esgarriament d'esma.
Mirà dret avall y... la Nèta l'esguardava encara. Ab una mà dessota'l cap y l'altra entorn del test hont
hi floria una passionera, guaytava de fit a fit endalt com si anyorés els sons d'aquella benefactora música.
Al toparshi d'ulls, en Met, sentí córrer per son cos un frisament extrany, desconegut per ell fins aleshores.
El despertar d'un inconscient<noinclude><references/></noinclude>
hscqts1pmiahgcp97xcd5ynkui7ha5j
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/40
102
60579
184573
2026-06-16T09:07:05Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184573
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>amor covat a l'ombra de sa infantesa, ò la misteriosa atracció de dos esperits explayantse per un món ni
sisquera imaginat en somnis?
Lo cert es que'l cor d'en Met va batre totduna semblant a les aletes d'un colomf al quin la mare crida pera bequetejar, moguentse alhora sos llavis com si lluytessen pera donar exida a algun pensament, que no encertavan a confegir al revestirlo de la paraula.
— ¡Nèta!...— barbotejà per últim, reduhint en son més limitat terme aquella sobta encarnació.
La Nèta acotà'l cap, no gosant a miràrsel, confosa per sentirse anomenar per primera vegada tan amorosament, ab tanta dolcesa.
Al anomenaria per segona volta, ja fentho ab veu més sostinguda, la Nèta, temerosa de que 'ls ohís en
Mitja-galta, signà'l fons del seu quarto, com prevenintlo pera que enrahonés ab precaució, invitantlo
ensemps a embastar la conversa ab l'encisador magnetisme dc ses mirades.
Fora inútil consignar aquí lo que se digueren en aquelles dolses hores<noinclude><references/></noinclude>
ix2eoddlmta8etz4mv7bmjqw1axx700