Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.7 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 60580 184574 2026-06-18T06:46:29Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184574 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>de solemnial quietut, que tant convidan a nostre esperit a la més ingènua expansió, aclarintnos alhora les tenebres de l'ànima. Tot reexí, tota la escala de sa vida fou recorreguda trast a trast, atent l'oido sempre perquè l'armonía de llur diàlech no fos interrompuda brutalment ab algun desentò d'en Mitja-galta.<noinclude><references/></noinclude> g1c3d2x9755r5sv6jq1owafzhwd7z27 102 60581 184575 2026-06-18T06:49:20Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184575 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>VI Desd'aquella nit en Met ja no's cuydà més de ses llissons. Als tons suaus de la guitarra preferí'ls dolsos mots de la Nèta; al «solo» sentimental l'amorós «duo». Un any après la guitarra geya en un reco de son quarto, mitx decantada com la esposa que manifesta al seu marit un greu ressentiment; ab els bordons rovellats, rompudes y recargolades les cordes, evidenciant ses darreres extremituts, y coberta la caxa ab lo llensol de mort que les piadoses aranyes li havían anat texint al preveure sa propera fi. Però en Met ni ho veya. En ses hores de repòs no tenia més ulls que<noinclude><references/></noinclude> svlq5ie8nvy7iqnh6onp3rrirmnezw1 102 60582 184576 2026-06-18T06:55:47Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184576 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>pera contemplar l'hermós rostre de la Nèta, en el quin de dia en dia hi anava sobtant noves gràcies. Molt havia cambiat, en efecte, desde'ls últims mesos sa companyona de finestra. Al convertirse en papallona, son fisich s'havia anat refent y modificant d'una manera notable. La morenor de sa pell, al revés de la d'en Met, s'havia aclarit una mica; sos ulls aparentavan més grossos, més grossos y adhuch més foscos; més molsudets y encesos els llavis, més arrodonides ses espatlles, més plena y tornejada tota ella, en fi, com si la naturalesa ja la dexés de ses mans per regonèxerla complertament modelada. Havia crescut en ajustada proporció, crexensa que be prou se li descobria al observarla treballant ab son trajo de saltimbanquis. Ja hi duya un farbalà més a sa curta faldilleta d'acròbata; però com no era suficient aquell allargo pera amagar la esbeltesa de ses formes, al adonàr-se ella, per les atrevides mirades que li dirigia'l públich, baxava pudorosament els ulls.<noinclude><references/></noinclude> t4w46gz4jis47ruiq3jb8o2j1ia2jhq 102 60583 184577 2026-06-18T10:54:45Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184577 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>Prou li dolía a n'en Met que passés la Nèta per semblant vergonya. En sos coloquis amorosos més de una volta li havia manifestat son sentiment al vèurela ficada en aquella vida de misèria y fanch. Al sentirlo, ella, acotava'l cap, axecantlo gradualment totseguit, pera pregarli que no fos ell, precisament ell, qui li enverinés la greu ferida que ja de criatura li havia obert la desgracia. Parlant sobre aquest tema s'esqueyan quan, el temor que'ls assaltava sovint de veures algun jorn sorpresos, prengué cos totduna. Ja feya dies que la Néta, sentint una extranya fressa prop de son quarto, ho havia avisat a n'en Met, ab un gesto significatiu; mes, gelosos d'aquelles hores d'esbargiment, qu'eran la glòria de la seva existència, si be's retiraren de la finestra un instant, vegent que no succehía rés de nou, convensuts de qu'era infundada sa temensa, s'hi abocaren altra vegada. Aquella nit, donchs, no fent cabal la Nèta d'un lleuger soroll qu'ohí per segona volta, per haver fallat les<noinclude><references/></noinclude> 60k7xlx7p6utzpf2dmuro6v27y2hu6f 102 60584 184578 2026-06-18T11:01:38Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184578 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>primeres sospites, continuà en son lloch sens reparo de cap mena. Totduna, y quan més embadalits estavan en son apassionat coloqui, aparegué darrera les espatlles de la Nèta l'esgarrifós rostre d'en Mitja-galta. El rencor li sobrexía pels ulls en guspireigs de tempesta, y en sa cara, per més qu'envolta entre les ombres, se li endevinava la venjansa. —¡Traydora!... ¡Més que traydora! — exclama tot d'una y entre dos [...] bo y separant els ulls d'ella [...]essarlos endalt. Va toparse [...], ab el cap de colla de la [...] la ràbia l'encegà del tot, y agafant a la Nèta per les cues, l'engegà per terra, arrossegantla com un sach y tancant els finestrons d'una revolada.<noinclude><references/></noinclude> k39mfxxk4wq2g32uypdb8tjz8oagy5t 102 60585 184579 2026-06-18T11:04:47Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184579 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>VII Al cloures la finestra comprengué la Nèta per primera volta'l pahorós abim envers ahont relliscava sa existència. Devant de sos mitx closos ulls un estol de llumenetes hi giravoltavan en esbojarrada fúria, com si fossen un axàm de dimoniets que's mofessen de sa malastruga planeta. La pobrissona, asseguda al peu de la paret, no gosava a moures, temerosa de provocar ab la protesta de sa serena mirada les ires de son escarceller, al qui sentia per allí prop, respirant ab afany, com si li nuessin la gorja les violentes extremituts de sa enquimerada. Ni tan sols basquejava pera recullir ses robes, mitx cay<noinclude><references/></noinclude> akq8pzu0pewp6i4x25yio6s43mvp8u4 102 60586 184580 2026-06-18T11:13:20Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184580 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>gudes per sachsejarles son tirà, al rebàtrela per terra en vergonyós càstich. — ¿Ahont tens el seny? — li preguntà de sobte en Mitja-galta ab veu de trò, tot donant enrera una gambada. Al cop de son peu traquetejà tot el pis, y'l llum de gresol, que penjava d'un clau de ganxo clavat a la paret, feu un mohiment de rotació ferint de plè bona estona'l rostre contrafet del saltimbanquis. — ¿No sents què't dich? — repetí [...]sa veu. L' ''Scheling'', que s'havia despertat [...] de son somni, tal vegada quan s'entretenia ab la imaginació repassant la brenilla d'una costella cayguda per miracle a sos peus, saltironejava dels genolls de son amo als peus de sa mestressa tot gemegant ensentimentat. Après d'uns minuts d'imposant silenci, la Nèta alsà'l cap, mitx decantà'l cos, y axecantse peresosament, fins a caure mitx asseguda en son catre d'estisora, respongué fent un gros sospir: — Y be; ¿quí sou vos? — Sorprès en Mitja-galta's guaytà<noinclude><references/></noinclude> qw7gzgftvbfw9j2c42mk4w7bs4t73y7 102 60587 184581 2026-06-18T11:18:47Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184581 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>una estona fit a fit a la Nèta acabant per acotar el cap al pes de sa confusió. En efecte: ¿què li podia respondre? quin dret tenia sobre d'ella? perquè semblant interrogatori? Si la exasperació que'l dominava era sols nascuda per sorpèndrela enrahonant ab en Met, ¿què tenia ella que vèurehi? Havia de participar de ses extravagàncies, de son aburriment envers la quitxalleta, de ses tonteríes, en fi? Ademés, no se'n havia venjat prou encara del pobre Met, ab aquella denuncia que li costà'l reclòurel a la garjoja? Y si eran figues d'un altre paner, si sospitava que l'atractiu d'un amor lleyal podia costarli la separació de la Nèta, no's feya culpable d'un criminós egoisme tan sols al intentar malmenarlo? Si ell havia sigut desgraciat, si renegava contínuament de sa sort, perquè fer la traveta a la dels altres? No sé si en Mitja-galta's faria consemblants preguntes, mes, per son posat pensatiu, axís era de creure. — ¿Quí sou vos? — repetí la noya esverada, com si's despertés d'un mal somni.<noinclude><references/></noinclude> li5hdqlulpz4tkgjs0jjntmfpe1dou4