Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.7 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 60588 184582 2026-06-18T16:28:10Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184582 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>En Mitja-galta adevantà un pas ab ayre amenassador, tal com una fera que's disposa al abrahonament, mes, retenintlo una forsa desconeguda, l'estrep potser de sa conciencia, que's removia feya estona dins son cervell, reculà ab pausada graduació fins a recobrar son primer lloch. Al arribarhi, el ''Scheling'', que geya sobre ses potes darreres, se li llensà al damunt pera lleparli carinyosament les mans. — Dius qui so jo? — confegí en Mitja-galta ab tremolosa veu. — Lo ''Scheling'', ab tot y esser una bèstia, no faría semblant pregunta. Tu [...] què foras si en lloch de conduhirte de la mà, al trescar per aquests mons de Deu, t'hagués abandonat en mitx de la via com qui llensa'l trastot que li fa nosa. Es cert que t'he capolat ja de menuda a copia d'anguniosos exercicis, mes, la boca crida'l pa, el pa crida la moneda, y jo sols he sabut heure la moneda a forsa d'esllomaments y capgirades. Tretze anys de vèuret créxer de dia en dia ab un interès consemblant al que tu tens per ta passionera, tretze anys de corre'l món ex<noinclude><references/></noinclude> 4cm8qeguktl60fey8vqf19yf3fr5k78 102 60589 184583 2026-06-18T16:32:07Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184583 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>posant al públich nostra vergonya a cambi d'un bocí de pa, del boci de pa que tot temps nos havem partit damunt la matexa taula; tretze anys de sostenir en nostres llavis un idèntich desitx, el desitx d'una sobtadora sort que millorés nostra situació; tretze anys de vèurens, d'observarnos contínuament y de sorpendrens fins el més insignificant gesto, jo, sobretot, que m'he adonat de tos cambis ab ulls més qu'envejosos; tretze anys de contínua pena no'm donan, visca Deu, prou autoritat pera imposàrtem? Dius: qui so jo?... Be's coneix prou que sols hauràs pensat ab tu matexa, quan ni un moment de la vida has tingut pera ton company de desgracia!... Ni una estona de curiós capficament pera endevinar les diverses lluytes que sosté mon cor alhora)... Pera descobrir l'anguniós martiri de mon seny, del seny del home que al teu costat, dia darrera dia, ha vingut sacrificantse! Ah! Tu prou sabs quantes flors han esclatat en ta passionera, quantes se'n assecan y brotan a la vegada; mes els misteris del home que't co<noinclude><references/></noinclude> mszlg8qoyu4swdiznbx6ol2pdhfna3v 102 60590 184584 2026-06-18T16:40:44Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184584 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>beja... Com tens de saberlos, si al primer dia de mirarnos cara a cara ja'm preguntas: «¿Quí sou vos?» — La Nèta's removia en son seti neguitosa y capficada. En Mitja-galta, commós, guardà una estona silenci. Après afegí: — Contésta: ¿Què t'ha dit? ¿Què heu tingut? ¿Què has progectat? ¿No puch saberho? — reprengué, mogut per la immovilitat de la Nèta. La Nèta decantà'l cos, sachsà'l cap en significació d'aburriment, y fregantse'ls ulls ab els palmells de la ma com si s'hi sentís una importuna nossa, exclamà ab debilitada veu. — Dexèume estar!... ¡Jo no us tinch de dir rès! ¡No us conexo! — Despitat en Mitja-galta li fuetejà'l rostre ab el llampegueig de sos ulls. A ser fulles de punyal, li atravessa les entranyes. Despenjà'l llum, tot seguit, y barbotejant algunt renegot, exí a lleus passos del quarto. Lo ''Scheling'' li anava al detràs ab la cua y les orelles baxes. Quan el llum del saltimbanquis parpellejà en el sostre per darrera<noinclude><references/></noinclude> nlt2wi6x6xs7oiev691al8l7miea6w5 102 60591 184585 2026-06-19T05:49:29Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184585 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>volta, la Nèta s'extengué en son catre ab ayres de reposarhi. Son bras, del tot nu, exía com ert defora de la màrfega; sos pits, mitx desabrigats, onejavan al impuls de son alè ab batzegosa violència, y ses molsudes cames, no encertant ab son natural jayent, removíanse inquietes, com esclaves de llur desfici. Ja condormida, a la fi, confegí sa boca un mot, y un altre mot, fins quel somni, un somni desassossegat, apoderantse de son esperit, la posà en conversa ab si pròpia. Y parlà d'una noya com una Concepció de maca, que anava pel món sola, tota soleta, girant enrera el cap pera fugir d'un gegant que la perseguia; una noya a semblansa de ella, vestida com ella de retallots, nua de peus y ab les trenes desfetes, quina espessa cabellera s'entretenia en destriar el vent; y vegé que duya una flor als dits, una flor semblant a les de la passionera, però, blanca, blanca com una tofa de neu, y s'adonà de que tal flor tenia'l poder de cridar envers así tota mena de riqueses; joyes, cotxes, cintes, robes y diners, molts diners; sinó que cada<noinclude><references/></noinclude> ecsdngd6mti0gazyog5yyva6gqbzkjk 102 60592 184586 2026-06-19T05:55:59Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184586 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>dia se n'esquexava una fulla y anava perdent la gràcia de sa primitiva forma. Y, seguintla, seguintla, reparà que aquella noya's deturava en el cayre d'un abim, tot guaytantse la flor ab esveradissos ulls; y, vegent que ja no'n restava més que una fulla, s'ensopí, s'ensopí, perdent l'esma, fins que al bell punt d'estimbarse, sentí'l frech d'una mà, d'una mà que no era la del gegant, cayentli fexuga dessobre de les espatlles... Y's desvetllà de sobte, alenant afanyosament com si tingués un gros pes damunt del pit que li privés de la respiració... — ¿Ahont soch? ¿Què m'ha passat? ¿Quín'hora deu ésser? — se digué, saltant del llit y corrent fins a la finestra, que obrí d'una revolada. Era a punta de dia; en aquella hora de dubtosa claror, triada per la naturalesa pera son dexondiment a fi de mostrarse més seductora als ulls de la humanitat ab la coqueteria de son recato. Hora de perfums y armoníes, que l'ayre suau de la nit escampa arreu del món pera celebrar l'adveniment del nou dia ab una tendra y encisadora serenata.<noinclude><references/></noinclude> mk0afpzyizd2ismepeo6vo39dmix5ct 102 60593 184587 2026-06-19T05:57:42Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184587 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude> La Néta alsà'l cap pera mirar la hora en el rellotge dél cel, y vegé... Y vegé oberta la finestra d'en Met, y s'adonà qu'en el seu quarto hi havia llum, un llum que's debilitava per instants, y observà una ombra en el sostre, una ombra d'un cap que guaytava en dalt, dret al cel, com si estigués en perpètua meditació...<noinclude><references/></noinclude> nwtbek21nezav5sus5lpy5tcidarvl5 102 60594 184588 2026-06-19T06:02:17Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184588 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>VIII ¡Y que bones son les mares! Rès [...] la seva observació per lo [...] a sos fills... Sembla que no [...], y d'escayre ò de gayrell [...]. Vos cau un botó... què dich caure... comensa a descosirse, y ja enfila l'agulla devant vostre... Que un ayre vos ha près y l'incipient costipat s'anuncia ab una lleugera tosseta ò ab l'entelament de la veu, donchs, ans de recullirvos ja vos aboca la flor de tila a la tassa. Y què no diré si l'alteració que vos observa pertany al ordre moral? ¡Oh! ¡Y còm anyoro a la meva, jo, que apenes la he coneguda! La d'en Met, al vèurel ullerós,<noinclude><references/></noinclude> 4929ved2ydoxbdbmxia1522sojk78hh 102 60595 184589 2026-06-19T06:08:50Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184589 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>pansit y entabanat, l'endemà mateix de les darreres escenes, va cridarlo a confessió en el lloch més oblidat de la casa. — ¡M'has de dir lo que tens! — li requerí ab amorosa veu. En Met, sorprès, va mirarsela, y, confós per l'axutesa de la pregunta, mogué'l cap del un al altre cantó. — ¡No m'ho neguis! — afegí la dóna. Conech que te'n passa alguna y vull saberla, ¿entens? ¿Què hi hà? ¿Les ha hagudes el teu pare? — Nó; — respongué en Met secament. — Y donchs, ¿què't succeheix? Tu no ets tu!... Explicat. — Acorralat en Met a copia de preguntes, obrí la boca, y contà a sa mare com no havia dormit, com no s'havia despullat, com havia passat a la finestra totes les hores de la són y, més apretat per una serie interminable de repreguntes, explicà'l perquè de tot, descrívintli ab el més viu colorit l'escena sostinguda entre la Nèta y en Mitja-galta. — ¡Tu l'estimas! — esclafí sa mare, apercebuda de son interès per la noya.<noinclude><references/></noinclude> k9sru2pausot2w77s6qsb09tba2bi27 102 60596 184590 2026-06-19T11:40:17Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184590 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>— ¿Jo? — respongué en Met ab tò de sorpresa. — Sí: tu, tu; — repetí ella ja més decidida. Y enlayrant els ulls, fins hi somiquejà una estona. — ¡Ay, Met!... ¡tu vols pèrdret! — afegí tota ensentimentada. — Tu no sabs quí es ella? ¡Son gentota, Met, son gentota!... — repetí observant que'l noy la contradeya ab sos gestos. En Met estava frisós. — Per que ho sàpias, — continuà sa mare —jo sé ses vides punt per punt; sé dels llavis de la drapayre [...], qu'es gran coneguda de companys seus, estadantats a [...]. De la drapayre que li diuen la «bruxa», y per lo mateix qu'es bruxa ha endevinat a ben segur que tes converses ab la Nèta, de nit y a soles, podían conduhirte envers a un camí de perdició. ¡Escolta, y els conexeràs!... Y donchs encara hi deus ésser a temps ¡vàlten!... ¡vàlten, fill! — La Mare d'en Met s'acostà una cadira, y axò va contar a n'el seu noy bo y fent us de totes les inflexions de sa veu:<noinclude><references/></noinclude> 9a7t2ydtoqljbwytboa95yxcmkapxc5 102 60597 184591 2026-06-19T11:46:35Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184591 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>— ¡La Nèta no es pas filla d'en Mitja-galta!... En Mitja-galta era un taul, un trapacer, aburrit de tot el poble y foragitat de casa seva. Tot d'una va fugir; però, ¿sabs perquè? Per escapar de la justícia que, creyentlo autor d'una mort, li seguia les trasqueres. ¡Autor d'una mort! ¿Entens? Sens ofici ni benefici, diu que va anar pel món, errant com el Juheu de la rondalla, aquí demanant caritat, allà prenéntsela, més endevant fent la por per les timbes, ¿què sé jo?... Fins que un dia va toparse ab una patuleya de saltimbanquis y s'hi acomboyà pera fer ballar un gos, un gos qu'havía anat ensinestrant... ¡ja pots contar!... pera enganyarhi'ls dies en alguna tongada de garjola! Tres ò quatre anys va córrer ab ells prenent part en ses funcions, sempre ab el gos a les espatlles; quan un dia, per unes disputes qu'ell armà referent a la repartió d'una colecta, se'l tragueren de sobre. Sol, allavors, sol, ab el gos s'enten, qu'era'l qui li duya'l pa a la boca, va seguir rodant viles y poblets fins qu'un dia, en un dels hostals<noinclude><references/></noinclude> mm375lmpltyxitlggb3mvlaitsgm5sg