Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.45.0-wmf.3
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Burgus
0
323
136561
130143
2025-06-09T07:31:08Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
136561
wikitext
text/x-wiki
{{Cordenás|42_21_00_N_03_42_00_W_|42° 21′ 0″ N, 3° 42′ 0″ W}}
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Burgus''' (''Burgos'' oficialmente i en [[Luenga castellana|castellanu]]) es una ciá [[España|española]], capital dela provincia del mesmu nombri, assitiá al noresti dela [[comunidá autónoma]] de [[Castilla i León]].
Tien nel su escúu los entítulus de ''Caput Castellae'' (Cabeça de Castilla), ''Camera regia'' (Cámara rial), ''Prima voce et fide'' (Primera en palral i en tenel lei). La su bandera tien dos bandas orizontalis del mesmu anchón, la superiol roxa i la inferiol parda, con el escúu dela ciá centrau ena bandera. Essesti tamién el ''Inu a Burgus''. D'origin meyeval, destaca pol su conjuntu monumental, entri el que destaca la Catreal de Santa María, esponenti dela arquitetura gótica i anombrá [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[UNESCO]] en [[1984]]<ref>{{Cita web|url=https://whc.unesco.org/en/list/316/|título=Burgos Cathedral|fechaacceso=2024-01-27|apellido=Centre|nombre=UNESCO World Heritage|sitioweb=UNESCO World Heritage Centre|idioma=en}}</ref>; el Monesteriu de Santa María la Real de las Huelgas i la Cartuja de Miraflores.
En Burgus s'alcuentra:
* la sé del Tribunal Superiol de Justicia de Castilla i León.
* la sé del Estitutu dela lengua de Castilla i León (assitiá nel Palaciu dela Isla).
== Geografía umana ==
=== Organiçación territorial ===
*Burgus, qu'encrui lugaris, puebrus o edificius (monastérius/espitalis/granjas) con ciertu desarrollu, peru anteriolmenti desapartaus, cumu "Las Huelgas", "Hospital del Rey", "Villargámar" i "Gamonal de Riopico".
Algotrus núcleus de puebración del monicípiu:
*Castañares
*Cortes
*[[Cótar]]
*[[Villafría de Burgos]]
*[[Villagonzalo Arenas]]
*[[Villalonquéjar]]
*[[Villatoro]]
*[[Villayuda u La Ventilla]]
*[[Villímar]]
=== Demografia ===
1987: 158.331 ab.
1991: 163.507 ab.
1995: 166.251 ab.
1999: 161.984 ab.
2003: 167.962 ab.
[[2006]]: 173.676 ab.
== Referencias ==
<references />
==Atijus p'ahuera==
*'''Olganismus'''
**[https://web.archive.org/web/20100313141644/http://www.aytoburgos.es/ Ayuntamientu de Burgus]
**[http://www.camaraburgos.com/ Cámara e Comérciu i Endústria e Burgus]
**[https://web.archive.org/web/20111122000149/http://www.turismoburgos.org/ Patronatu de turismu de Burgus]
**[https://web.archive.org/web/20070927223945/http://www.ubu.es/centrosydepar/facultades/webdcho/acerca.htm Nuversidá de Burgus (UBU)]
*'''Impresas'''
**[http://www.todoburgos.com/ Puertal de Burgus]
*'''Meius de comunicación localis'''
**[https://web.archive.org/web/20070928002643/http://www.neoburgos.com/ Notícias de Burgus]
**[http://diariodeburgos.es/ Diario de Burgos]
**[http://www.radioarlanzon.com/ Radio Arlanzón]
**[https://web.archive.org/web/20070929121738/http://www.activaburgos.com/ activaBurgos]
**[http://www.elcorreodeburgos.com/ El Correo de Burgos]
**[http://www.genteenburgos.com/ Gente en Burgos]
**[http://www.canal4cyl.com/programacionlocal.cfm?d=b Canal 4 Burgos]
*'''Información'''
**[http://www.aytoburgos.es/docs/Secciones/Ingenier%C3%ADa%20Civil/INVENTARIO%20ARBOLES/LISTADO%20ARBOLEDAS.pdf Arbus ehempraris en Burgus]
**[http://www.20minutos.es/museo-virtual/lugares/burgos/0/ Afotus antiguas de Burgus]
**[http://www.embalses.net/provincia-14-burgos.html Estau e los Embalsis de Burgus]
**[https://web.archive.org/web/20060501060512/http://www.archiburgos.org/sembrar/764/santoral.htm Santoral: San Lesmes Abad]
**[http://maps.google.com/maps?t=h&hl=en&om=1&ll=42.349156,-3.690891&spn=0.066986,0.159645 Burgus en Google Maps]
*'''ONGs'''
**[http://www.aspaniasburgos.com/ Aspanias Burgos]
[[Categoría:Monecipius dela provincia Burgus]]
dq953mimzydiaeg6jkzhflwzhfc1az7
Patrimoñu dela Umanidá
0
453
136567
132263
2025-06-09T10:36:53Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
136567
wikitext
text/x-wiki
[[File:Monumentu Patrimoñu la Umaniá.JPG|thumb|right|150px|Monumentu alas ciais Patrimoñu dela Umanidá en [[Méria]]]]
'''Patrimoñu dela Umanidá''' es un títulu que obtien un lugal en concretu (cumu puei sel un bosqui, montaña, lagu, desiertu, monumentu, costrución, compleju, o ciá) que á siu nominá pal pograma enternacional Patrimoñu dela Umanidá pol comité dela Organización de las Nacionis Unias pala Educación, la Cencia i la Coltura (UNESCO) pola su emportancia, coltural o natural.
El pograma hue hundau cona ''Convención Concernienti ala Proteción dela Erencia Coltural i natural Mundial'', la cual hue adotá pola Conferencia Mundial dela UNESCO el 16 de noviembri de 1972. Dendi altoncis, mas de 180 paisis án ratificau la convención.
Cá lugal Patrimoñu dela Umanidá está en propiedá del país nel que el monumentu, bosqui... s'alcuentra assitiau, peru está considerau que es d'enterés enternacional conserval essi lugal palas huturas generacionis. La proteción i conservación d'estus lugaris concierni a tolos paisis Patrimoñu dela Umanidá.
En 2022 tenía la lista un total de 1154 lugaris: 897 con propiedais colturalis, 218 naturalis, i 39 mistus, en 167 paisis.<ref>[https://whc.unesco.org/en/list/ World Heritage List], pol ''UNESCO''</ref>
== Estoria ==
=== Pre-convención ===
En 1959, el gobiernu d'[[Egitu]] acetó costruil la gran presa d'Aswan, algu que inundaria un valli con emportantis tesorus de cevilizacionis antiguas, comu, por exemplu, los templus d'Abu Simbel. Hue altoncis quandu la UNESCO creó una campaña mundial con el fin de protegel estus tesorus, a pesal delas peticionis dendi los gobiernus d'Egitu i [[Sudán]]. Finalmenti, los templus d´Abu Simbel i Philae huerun muaus a otru assitiamientu a una mayol altol.<ref>[https://whc.unesco.org/es/actividades/172/ Monumentos de Nubia- Campaña internacional para la salvaguardia de los monumentos de Nubia], pol UNESCO</ref>
El costi el proyeutu hue de unus $80 millonis de dolaris, sobri $40 millonis los cualis huerun recaudaus endi 50 paisis deferentis. Hue reconociu comu un déssitu total, i premitió creal otras campañas (salvandu Venecia i la su laguna en [[Italia]], las ruinas de Mohenjo-daro en [[Paquistán|Paquistan]]...). Hue altoncis cuandu UNESCO prencipió, con el Conseju Enternacional de Monumentus i Lugaris, un convención esbozu pa protejel la erencia coltural mundial.<ref name=":0">[https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/patrimonio/mc/50-aniversario-patrimonio-mundial/la-convencion.html La Convención de Patrimonio Mundial], pol ''Ministerio de Cultura y Deporte''</ref>
=== Convención i hondu ===
Un testu únicu hue finalmenti alcuerdau pol tolas partis afetás, i la ''Convention Concerning the Protection of the World Cultural and Natural Heritage'' (Convención Concernienti a la Proteción el Legau Curtural i Natural el Mundu) hue adotá pola Conferencia Heneral la UNESCO de 16 de noviembri e 1972.<ref name=":0" />
== Procesu de Nominación ==
Enantis de ná, un país debi hazel una lista delas sus propieais colturalis i naturalis senificantis, a esta lista se la menta "La Lista Tentativa (en ingrés, ''the Tentative List)'', i es emportanti debiu a que un país no puei nominal propieais no incluias en esta lista. El siguienti pasu es selecional una propiedá dela lista pa assitiá-la en un "Archivu de Nominación". Dendi el Centru qu´emiti esti nombramientu (''The World Heritage Centre'') s´ofreci conseju i ayua pa preparal esti archivu, el cual debi sel lo mas comprensibri posibri.<ref name=":0" />
En esti puntu, el archivu es endependientimenti evaluau por dos organizacionis: el "''International Council on Monuments and Sites''" i la "''World Conservation Union''". Estus cuerpus hazrán las sus recomendacionis al Comité (esti se reuni una vezi al añu pa determinal si añiil u nu cá propieá nominá a la lista "Patrimoñu la Umaniá", i angunas vezis difieri la decisión pa piil mas enhormación). Ai 10 criterius de seleción que tó lugal ebi superal pa sel incluiu ena lista.
== Criterius de seleción ==
Hata terminal el añu 2004, huerun 6 los criterius pa los eificius... Patrimoñu Curtural i 4 pa los Patrimoñu Natural. En 2005, se moificó estu e horma que solu ai una seri e 10 criterius. Los lugaris nominaus ebin sel de "valol destacabli universalmenti" i cumplil al menus unu e los 10 criterius.<ref name=":0" /><ref>{{cite web
|url=http://whc.unesco.org/en/criteria/
|title=Criteria for Selection
|publisher=World Heritage
|accessdate=2006-10-14
}}</ref>
== Huentis ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
* [http://www.unesco.org/es Portal dela UNESCO]
* [http://whc.unesco.org/world_es.htm Testu dela Convención en castellanu]
* [https://web.archive.org/web/20090905041651/http://www.igae.meh.es/Presup/PGE2006Proyecto/PGE-ROM/doc/1/1/4/N_6_P_R_1_4_8.PDF Relación de bienis Patrimoñu la Umaniá en España]
* [https://web.archive.org/web/20071109202816/http://actualidad.terra.es/cultura/articulo/unesco_patrimonio_estudia_ingreso_lugares_1616669.htm Terra.es 2.6.2007. UNESCO estuya nuevus Patrimoñus dela Umanidá]
<gallery mode="packed" heights="100">
File:Gizeh Cheops BW 1.jpg|Lugal 86: Memfis (Egitu) i la su Necrópolis, encluyendu las Pirámiis de Giza
File:Persépolis. La Garde.jpg|Lugal 114: Persépolis (Irán)
File:Liberty-statue-from-below.jpg|Lugal 307: La Estatua la Libertá (Estaus Unius)
File:Ac.tholos.jpg|Lugal 393: Delphi (Leyiu: Delfi), encluyendu el antigu Tholos nel santuariu d´Athena Pronaia (Grecia)
File:GreatWall6.jpg|Lugal 438: la Gran Muralla China e 10,000 Li (China)
File:Kasbahs in Aït Benhaddou.JPG|Lugal 444: El Ksar de Aït Benhaddou (Marruecus)
File:Chichen Itza (3326547826).jpg|Lugal 483: Chichen Itza en Yucatán (Méhicu)
File:Sanchi2.jpg|Lugal 524: La Gran Stupa en Sanchi (India)
File:Sankt_Petersburg_Auferstehungskirche_2005_a.jpg|Lugal 540: Centru Estóricu e San Petesburgu i los sus alreoris (Russia)
File:Cathedral_of_Vilnius.jpg|Lugal 541: Centru Estóricu e Vilnius (Lituania)
File:Borobudur_scenery_1.jpg|Lugal 592: Borobudur (Indonesia)
File:Svetitskhoveli1.jpg|Lugal 708: Monumentus Estóricus de Mtskheta, encluyendu la Catedrás Svetitskhoveli (Geolgia)
File:Monserrate500.jpg|thumb|150px|Lugal 723: Paisahi curtural de Sintra (Portugal)
File:Itsukushima_torii_distance.jpg|Lugal 776: La Shinto Itsukushima Shrine e Miyajima, Hiroshima (Leíu comu Iroshima) (Japón)
File:SantaCruz-CuevaManos-P2210651b.jpg|Lugal 936: La Cueva e las Manus ena Patagonia (Argentina)
File:Geghard lion cross reliefs-IMG 2562.JPG|Lugal 960: Monasteriu Geghard (Armenia)
</gallery>
[[Categoría:Coltura]]
kepyitevrg2te99soe0h2ft1vc9jqgp
Peagi
0
455
136568
119057
2025-06-09T10:38:43Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
136568
wikitext
text/x-wiki
[[File:Toll gate on the AP-7 Highway near Martorell, Barcelona, Spain.jpg|thumb|320px|right|Peahi ena [[autupista]] AP-7 assitiau ena ciá e Barcelona.]]
[[File:13-08-09-hongkong-by-RalfR-200.jpg|thumb|Hongkong]]
S'anombra '''peagi''' al pagu que s'efetua pa puel gastal un caminu. Ena antigüeá, se llamaba '''portalgu''' a la suma qu'ebia pagalsi pa cruzal ciertu límiti (puerta) entri dos zonas territorialis.
Normalmenti s'asocia el concetu e peahi a la tasa que se cobra a los meyus de trasporti pol usal infraestruturas de comunicación; pol sabulugal autumóvilis pa puel circulal pol [[Autupista|autupistas]], que premitin un viahi mas liheru i con mas seguráncia que polas [[Carretera|carreteras convencionalis]].
El peahi se gasta pa financial la costrución d'infraestruturas de trasporti, cumu carreteras u puentis, sin usal dineru el Estau, que á siu recaudau cumu empuestus, de mó que solamenti pagan aquellus que gastan los peahis, i nu el restu los contribuyentis.
[[File:Caseta San Marcos (Mexico-Puebla).jpg|thumb|320px|right|Caseta e cobru ''San Marcus'', ena autupista "Méhicu - Puebra".]]
Normalmenti el peahi se paga enas ''estacionis de peahi'' de la autupista que se esté usandu, ya seya esti troncal u lateral (pa salil de la autupista), inque n'angunas autupistas, en determinaus tramus con muchu tránsitu desisti un sistema e peahi llamau [[telipeahi]] (en ingrés, ''Free Flow'') que premiti pasal polas estacionis sin chegal a paral completamenti, u con otru sistema que premiti eliminal estas estacionis i con ellu transital pagandu una cifra pol quilómetru meyanti un sistema e pórticus i dispositivus istalaus enus veículus, lo que hazi que seya mestel tenel un aparatu ''OBE'' (On Board Equipment) pa circulal pola autupista.
Desistin varias crasis de peahi:
* Peahi abiertu: ca ciertu longol ai una caseta e peahi, ondi se paga una cantiá.
* Peahi afechau: al entral ena carretera e peahi, se arrecohi una tarheta i s'abona ena salia, sigún el longol recorriu, sin mas parás entelmeyas (cuandu se gasta el telepeahi nu s'arrecohi denguna tarheta, pos el aparatu s'encarga e rustril la entrá).
[[File:Caseta Chalco (Mexico-Chalco).jpg|thumb|320px|right|Caseta e cobru ''Chalcu'', ena autupista Méhicu - Chalcu.]]
* Peahi anual: en angunus paisis, cumu en Suiça, los usuárius pagan anualmenti una cantiá, que s'acreita meyanti una pegatina nel parabrisas, que les premiti circulal pol tolas autupistas librimenti. Aquellus que solamenti la gastan ocasionalmenti, tienin que pagal la mesma cantiá.
* Peahi urbanu: Tasa que se cobra en angunas ciais, pol sabulugal Londris, a los veículus qu'entran nuna zona determiná.
Amas, desisti algotru meyu curiosu e financial las carreteras:
* Peahi ena sombra: costruyi i financia la autupista una impresa comercial i l'alministración paga el peahi e los veículus que circulan pol ella, de mó que se financia colos empuestus, peru s'evita el endeudamientu e la alministración a cortu praçu, inque la esperiencia endica que a largu praçu puei lleval a una quiebra económica.<ref>{{Cita web |url=http://www.ub.es/graap/PEAJESOMBRA%5B1%5D.gbel.pdf |título=Archive copy |fechaacceso=2007-07-02 |archive-date=2005-08-27 |archive-url=https://web.archive.org/web/20050827041729/http://www.ub.es/graap/PEAJESOMBRA%5b1%5d.gbel.pdf |dead-url=yes }}</ref>
== Iberuamérica ==
En Arhentina, los peahis se hizun comunis enus añus 90, endrentu el pograma e privatización d'impresas púbricas, concesionis i rehorma el Estau, que llevó a cabu el gobiernu el presienti Carlos Menem. En coerencia con el restu e las políticas económicas el gobiernu, una tupa rutas nacionalis i provincialis huerun dás en concesión a impresas privás, cumu las Autupistas el Sol, las cualis istalun sistemas de telepeahi.
== Tamién guipal ==
* [[Autupista]]
* [[Autuvia]]
* [[Carretera]]
* [[Carzá]]
* [[Domeñu púbricu viariu]]
* [[Mestura asfáltica]]
* [[Pavimentu]]
==Huentis==
{{Listaref}}
<!--EntelGüiqui-->
[[Categoría:Carçás]]
r7p64wg0c5k8e7ntp57we8dwcy6g54y
Geoffrey Oryema
0
2234
136566
119364
2025-06-09T08:46:32Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
136566
wikitext
text/x-wiki
[[File:Oryema KonzertMainz 130301.jpg|thumb|right|200px|Geoffrey Oryema en direutu en [[Mainz]] ([[Alemaña]]).]]
'''Geoffrey Oryema''' es un conociu músicu [[Uganda|ugandés]] de [[música étnica]], [[afro-rock]] i [[pop-rock]]. A los 28 añus, i ebiu a la ditaura d'[[Idi Amin]], Oryema ahuyó del su pais agarrau a las baheras dun camión endispués de que el su pairi espenara, esmiençandu una via nel essíliu. Ogañu enas sus cancionis mantién vivas las luengas que gastaba cuandu nuevu -[[Luenga suajili|suahili]] i [[luenga acholí|acholí]]-
Oryema opuló entrinacionalmenti endispués de la salia al mercau del su álbum ''Beat the border''. Entri otrus, á colabutau con Peter Gabriel, en [[Real World|cuyu sellu discográficu]] s'editarun los tres primerus discus d'Oryema hata el su alcuerdu cona Sony International.
En [[Júliu]] 2005, tocó nel conciertu [[LIVE 8: Africa Calling]] (en [[Kernow|Cornwall]]) i conos [[1 Giant Leap]] nel Live 8 d'[[Edimbulgu]].
== Discografia ==
* ''Exile'' (1990)
* ''Beat the Border'' (1993)
* ''Night to Night'' (1996)
* ''Spirit'' (2000)
* ''The Odysseus/Best Of'' (2002)
* ''Words'' (2004)
==Atihus==
*[http://www.afromix.org/html/musique/artistes/geoffrey-oryema/index.en.html Ficha en Afromix.org] En [[Luenga ingresa|ingrés]]
*[https://web.archive.org/web/20050614010832/http://www.realworldusa.com/albumpages/oryema/default.html Ficha en Realworld Records] En ingrés
[[Categoría:Música d'África]]
[[Categoría:Músicus]]
[[Categoría:World music]]
o044a8319i4ury91ndie72znhct9rb3
Dulcinea Bellido
0
10223
136564
122786
2025-06-09T08:20:51Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
136564
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Dulcinea Bellido''' ([[Valencia'l Ventosu]], 19 d'abril de 1936 - Mairil, 22 d'aneru de 2001) hue una militanti comunista i feminista estremeña. Estuvu dentru del PCE (Partíu Comunista d'España) i hue hundaora del MDM (Movimientu Democráticu de Mugeris).
== Biografía ==
Nació en Valencia'l Ventosu mesis enantis del estrumpíu dela Guerra Cevil Española. Prencipió a trebajal alos 8 añus i en 1947 la su familia se trasladó a Mairil. Alos 17 añus entró nel PCE; debíu a ellu passó detenía en varias ocasionis i passó tiempu ena carci. En 1965 hunda, junta Mercedes Comabella, M.ª Dolors Calvet i Rosalía Sender del Movimientu Democráticu de Mugeris.
Dendi 1975, hue biembru del Comité Central del PCE i del Comité Provincial de Mairil.2 Enas elecionis generalis de 1977, las primeras alas que se presentava el PCE endespués dela su legalización, acupó el sestu puestu ena lista por Mairil encabeçá por [[Santiago Carrillo]].<ref>{{Cita web|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=3104880&posicion=11&presentacion=pagina|título=Mundo Obrero : Órgano del Comité Central del Partido Comunista de España: Año XLVII Número 16 - 1977 abril 25|fechaacceso=25 de febrero de 2020|sitioweb=prensahistorica.mcu.es|archive-date=2023-03-11|archive-url=https://web.archive.org/web/20230311022211/https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=3104880&posicion=11&presentacion=pagina|dead-url=yes}}</ref>
== Huentis ==
[[Categoría:Políticus estremeñus]]
f8eay651hr5ziekatsto7ux69z1i5ni
Sylvie Fleury
0
10394
136569
126876
2025-06-09T11:30:16Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
136569
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Sylvie Fleury''' (Ginebra, 24 de juñu del 1961) es una artista pop suiça d'ugañu, conocÍa polas sus estalacionis, escolturas i ténicas mesturás, representandu ojetus con apegus assensiblis i d'adornus ena coltura del consumu, assina alana custionis del consumu de géneru i las avenencias fetichi conos ojetus de consumu i la estoria del arti.
== Biografía ==
La su nacencia hué el ventiquatru de juñu del 1961 en [[Ginebra]], [[Suiça]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.artnet.com/artists/sylvie-fleury/2|título=Sylvie Fleury|fechaacceso=2023-05-09|sitioweb=www.artnet.com}}</ref> Quandu arremató los sus estuyus básicus, los sus pairis la mandarun pala ciá de [[Nueva York]] pa trebajal comu ''au pair'' (rolla). Pallí tuvu roçi con una corrupela d'estudiantis dela [[Nuversidá d'Estremaúra|Nuversidá]] de [[Nueva York]] que trebajavan en cortumetragis d'arti. Endispués, estuyó retrataúra ena Germain School of Photography nel 1981. Mentris qu'estuvu en Nueva York, trebajó un día d'assestenti del retratista de moa Richard Avedon.
Dispuesinu, viajó pala India aondi conoció la dança ''Bharatanatyam'', aluspués golvió pa [[Ginebra]] i trebajó pala Crus Roxa i col nombri de Silda Brown, esmenzó a rejuntal artícalus conseñaus con una crus roxa. Alogu trashormó el su pisu nun gabiné dun dientista, pos alquirió un centru de plática a un preciu acetabli. Nel 1990 tuvu roçi col artista de performance suiçu John Armleder de Ginebra i hué la su assestenta.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://contemporary-art.mirabaud.com/en/artists/detail/sylvie-fleury|título=Sylvie Fleury|fechaacceso=2023-05-09|sitioweb=Mirabaud Contemporary Art|idioma=ingrés|archive-date=2023-05-09|archive-url=https://web.archive.org/web/20230509181307/https://contemporary-art.mirabaud.com/en/artists/detail/sylvie-fleury|dead-url=yes}}</ref> Nel mesmu añu, se muarun pa Villa Magica, una grandi casa antiga enas aldehueras de [[Ginebra]].
Nel 2004 Fleury, Armleder i el su iju Stéphane Armleder que tuvu nacencia nel 1977, enhundarun el sellu discugráficu de [[Ginebra]] ''Villa Magica Records''. Esti sellu tamién espublicó CD i LP de John Armleder i Sylvie Fleury, de Rockenschaub i John B. Rambo qu'era el arias del su iju Stéphane Armleder. Moernamenti vivi i trebaja en [[Ginebra]].<ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.vilebrequin.com/eu/es/artist-editions-sylvie-fleury|título=Sylvie Fleury {{!}} Vilebrequin Men and Women's Swimwear|fechaacceso=2023-05-09|sitioweb=www.vilebrequin.com}}</ref>
=== Correúra profissional ===
[[Archivu:"Yes to all".jpg|miniaturadeimagen|230x230px|Estalación de Sylvie Fleury, Ginebra]]
La primel esposición de Fleury hué nel 1990 ena Galería Rivolta de Lausana<ref name=":0" /><ref name=":1" /> juntu ala d'Olivier Mosett i John Armleder. Por mé d'essa mostración, tuvu roçi con Eric Troncy i hué convidá a hormal parti dela su mostración del 1991, que hué mentá comu ''No Man's Time'' en Villa Arson en [[Niça]], [[Francia]].<ref>{{Cita web|url=http://www.sylviefleury.com/|título=YES TO ALL|fechaacceso=2023-05-09|sitioweb=www.sylviefleury.com}}</ref>
Nel 1993, participó ena 45ª Bienal de [[Venécia|Venecia]].<ref>{{Cita web|url=https://flash---art.com/article/the-better-biennale/|título=The Better Biennale {{!}}|fechaacceso=2023-05-09|fecha=2017-10-31|sitioweb=Flash Art|idioma=en-US}}</ref>
Los críticus d'arti án crassificau el su trebaju comu "post-apropiacionista", i los sus librus ''The art of survival'', ''First Spaceship on Venus and Other Vehicles'' i tamién ''Parkett #58'' con Jason Rhoades i James Rosenquist, án siu presentaus hata entrenacionalmenti.<ref>{{Cita web|url=https://www.artsper.com/mx/artistas-contemporaneos/suizo/1674/sylvie-fleury|título=▷ Sylvie Fleury {{!}} Compra de obras de arte y biografía - Artsper|fechaacceso=2023-05-09|sitioweb=▷ Artsper {{!}} Compra de cuadros y obras de arte contemporáneo|idioma=es}}</ref>
Nel 2015 ganó el Prix dela Société des arts de Genève.<ref name=":1" /><ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.societedesarts.ch/societe-des-arts/bourses-et-prix/|título=Prix Arts Visuels et bourses|fechaacceso=2023-05-09|sitioweb=Société des arts de Genève - Palais de l'Athénée|idioma=fr-FR|archive-date=2019-02-03|archive-url=https://web.archive.org/web/20190203042114/http://www.societedesarts.ch/societe-des-arts/bourses-et-prix/|dead-url=yes}}</ref>
El su trebaju está espuestu en deferentis rejuntas, comu las del Museu d'Arti Moernu,<ref name=":1" /><ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.getty.edu/vow/ULANFullDisplay?find=&role=&nation=&page=1&subjectid=500116132|título=ULAN Full Record Display (Getty Research)|fechaacceso=2023-05-09|sitioweb=www.getty.edu}}</ref> nel Museu der Moderne de Salzburgu, nel [[Museu d'Arti Contemporáneu Helga d'Alvear]]<ref name=":5">{{Cita web|url=https://www.museohelgadealvear.com/es/catalogo/egoiste/|título=Égoïste|fechaacceso=2023-05-09|sitioweb=Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear|idioma=es-ES}}</ref> i nel Centru ZKM d'Arti i Meyus de Karlsruhe.<ref name=":0" /><ref name=":2" />
== Obra ==
* ''Sylvie Fleury, L'arti de sobrivivil.'' Neue Galerie Graz, Graz nel 1993.
* Sylvie Fleury, ''Sylvie Fleury.'' Hatje Cantz, Ostfildern-Ruit nel 1999.
* Götz Adriani (Hrsg.), ''Sylvie Fleury – 49000.'' Hatje Cantz, Ostfildern-Ruit, nel 2001.
* ''Centru d'Atración.'' VIII Trienal del Bálticu. Bd. 1, Revuelvi, Fráncfort del Meno nel 2003.
* Elke Kania u. a., ''Lo sublimi es Agora!'' ''Das Erhabene in der zeitgenössischen Kunst.'' Museu Franz Gertsch, Burgdorf/Schweiz nel 2006.
* ''Silvia Fleury.'' CAC Málaga, Centru d'Arti Contemporáneu de Málaga. Málaga nel 2011.
== Premius i reconocencias ==
* Ganó el ''Prix dela Société des arts de Genève'', nel 2015.<ref name=":3" />
* Ugañu tieni esposicionis d'arti nel Museu d'Arti Moernu,<ref name=":4" /> nel Museu der Moderne de Salzburgu, nel Museu d'Arti Contemporáneu Helga d'Alvear<ref name=":5" /> i nel Centru ZKM d'Arti i Meyus de Karlsruhe.<ref name=":0" />
== Referencias ==
{{listaref}}
== Biblografía ==
* ''The art of survival''.
* ''First Spaceship on Venus and Other Vehicles''.
* ''Parkett #58,'' con Jason Rhoades i James Rosenquist.
{{NF|1961||Fleury, Sylvie}}
e0h63rzbubvjsqlh9phmj3rfdgz9297
Coltura d'Estremaúra
0
10771
136563
135979
2025-06-09T08:06:01Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
136563
wikitext
text/x-wiki
{{destacau}}
[[Archivu:Localización de Extremadura.svg|200px|miniaturadeimagen|derecha|Estremaúra está assitiá en España, peru tien arrayu con [[Purtugal]] i á recebíu enfrugencias lionesas, castellanas i portuguesas.]]
La '''coltura d'Estremaúra''' o '''coltura estremeña''' tien las sus raízis ena enfrugencia delos destintus puebrus qu'án pasau por estas tierras.
== Arti ==
=== Arquitetura ===
==== Estoria ====
[[Archivu:Bridge Alcantara.JPG|197px|miniaturadeimagen|derecha|La puenti d'Alcántara, de costrución romana.]]
Estremaúra sufrió una romaniçación compreta i los romanus dexarun la su huélliga nesta tierra con numerosus exemprus arquitetónicus comu el [[Teatru romanu de Méria|teatru]], i l'[[Anfiteatru de Méria|anfiteatru]], [[Carçá romana|calçás]], puentis comu la [[puenti d'Alcántara]] i aguadutus comu los de [[Aguadutu de Cornalvu|Cornalvu]], [[Aguadutu de San Lázaro|San Lázaro]] i los [[Aguadutu delos Milagrus|Milagrus]].<ref>[https://www.saboraextremadura.es/ruinas-y-monumentos-romanos-para-visitar-en-extremadura/ Ruinas y monumentos romanos para visitar en Extremadura]</ref>
Dela presencia islámica en Estremaúra quean entavía restus comu las [[Alcaçaba|alcaçabas]] de [[Alcaçaba de Méria|Méria]],<ref name="recorrerextremadura">[https://recorrerextremadura.com/extremadura-islamica-i/ La Extremadura islámica I]</ref> [[Alcaçaba de Caçris|Caçris]], [[Alcaçaba de Trugillu|Trugillu]]<ref>[https://chdetrujillo.com/la-alcazaba-medieval-de-trujillo/ La alcazaba medieval de Trujillo]</ref> i [[Alcaçaba de Badajós|Badajós]],<ref name="recorrerextremadura" /> el [[castillu de Montemolín]]<ref name="recorrerextremadura"/> i el castillu dela sierra de Castellar.<ref name="recorrerextremadura" />
[[Archivu:Alcazaba de Merida Spain.jpg|197px|right|thumb|Alcaçaba de Méria.]]
L'[[arti mudejal]] tien angunas representacionis ena comunidá, comu el craustru del [[Monesteriu de Tentudía]],<ref>[https://www.arteguias.com/monasterio/tentudia.htm Monasterio de Tentudía (Nuestra Señora de Tentudía), Badajoz]</ref> las galerías porticás mudéjaris del [[santuariu dela Virgin de l'Ara]]<ref name="mudejarbadajoz">[https://www.arteguias.com/mudejar_badajoz.htm Arte Mudéjar en la provincia de Badajoz]</ref> o [[Ilésia de Nuestra Señora dela Conceción de Granja|l'Ilésia de Nuestra Señora dela Conceción de Granja]] de [[Torrehermosa]],<ref name="mudejarbadajoz" /> es un exempru de torri-fachá mudejal. Tamién ain torris-fachá mudéjaris enas parroquias de [[Santa Olalla]], en [[Puebra la Reina]] i de [[Santa María de Gracia]], en [[Palomas]].<ref>[http://caminosdecultura.blogspot.com/2015/11/vi-encuentro-de-blogueros-de.html VI Encuentro de Blogueros de Extremadura: "El mudéjar pacense en sus torres-fachada más destacadas"]</ref>
[[Archivu:Claustro del Monasterio de Tentudía (33172548968).jpg|197px|miniaturadeimagen|izquierda|Castru mudéjal del Monesteriu de Tenudía, en Badajós.]]
Debíu ala presencia los musulmanis en Estremaúra, l'arti románicu no tien mucha representación ena comunidá, solu el [[tardurrománicu]],<ref name="educarex">[https://iesrdguezmonino.educarex.es/portfolio/arte/el_romnico_en_extremadura.html El románico en Extremadura]</ref> mayolmenti en zonas baxu control de l'[[Orden de Alcántara|''Orden de Alcántara'']].
[[Archivu:Basílica de Santa Eulalia. Portada.jpg|197px|miniaturadeimagen|derecha|Portá románica dela basílica de Santa Ulalia en Méria.]]
El prencipal exempru de [[Arti Románicu|románicu]] en Estremaúra es la [[Catreal Vieja de Prasencia]],<ref name="educarex" /> que prencipió a costruil-si a caberus del [[Sigru XII|siegru XII]] u prencipius del [[Sigru XIII|XIII]] i hue acabijá nel [[Sigru XIV|siegru XIV]]. Sotrus templus románicus ena [[provincia de Caçris]] son las ilesias de [[Hoyus]] i [[Alcántara]] (ena provincia de Caçris). Ena [[provincia de Badajós]] s'asseñalan las ilesias de Santiagu i San Martín en [[Medellín]], la [[Basílica de Santa Ulalia (Méria)|basílica de Santa Ulalia]] en [[Méria]] i l'ilesia de [[Ilesia de Santa María del Castillu (Albuquerqui)|Santa María del Castillu]] en [[Abuquerqui]].<ref name="educarex" />
La [[Concatreal de Santa María (Caçris)|concatreal de Santa María]] de [[Caçris]] es un exempru de trasición entri el románicu i el góticu. Tien dos portás góticas, i bóvedas de crucería gótica.{{Halta cita}}
[[Archivu:Concatedral de Caceres.JPG|197px|miniaturadeimagen|izquierda|Concatreal de Caçris.]]
[[Archivu:Catedral de Coria. Cáceres.jpg|miniaturadeimagen|La Catreal de Coria es un exempru de góticu de trasición, con añidíus praterescus i barrocus (la torri-campanariu).]]
Angunus exemprus del [[arti góticu]] en Estremaúra son la [[catreal nueva de Prasencia]], la de [[Catreal de Coria|Coria]] i la de [[Catreal de Badajós|Badajós]]. Otrus exemprus son los castillus d'[[Castillu d'Abuquerqui|Abuquerqu]]<nowiki/>i, [[Castillu de Granaílla|Granaílla]] i [[Castillu de Coria|Coria]], las portás delas ilesias de [[Villafranca delos Barrus]] i el craustru del [[monesteriu de Yusti]].<ref>[https://iesrdguezmonino.educarex.es/portfolio/arte/el_gtico_en_extremadura.html El Gótico en Extremadura]</ref>
El góticu caberu estremeñu se desenroó entri los añus [[1490]] i [[1525]] con caraitiris acomparantis a sotrus qu'aparecin nel restu la península. Recebi enfrugencias del arti islámicu comu el gastu del ladrillu.<ref name="Sánchez Lomba">Sánchez Lomba, Francisco M. ''Arquitectura del Renacimiento en Extremadura'' ([https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/107393.pdf Atiju])</ref>
Angunus exemprus d'arquitetura dela [[Renacimiencia]] son l'ilesia parroquial d'[[Azituna (monecipiu)|Azituna]], cona solución de piera ena capilla mayol.<ref name="Sánchez Lomba" /> En [[Orellana la Vieja]] se gasta el ladrillu comu material de costrución i en l'ilesia [[Logrossán]], [[Pedro de Ybarra]] gasta la piera pa'hazel una bóveda de demensionis menumentalis.<ref name="Sánchez Lomba" /> Sotrus exemprus son el templu parroquial de [[Guareña]], hechu por [[Rodrigo Gil de Hontañón]]; i el templu de Santa María de [[Broças]], con tripri navi.<ref name="Sánchez Lomba" />
Angunus exemplus d'[[arquitetura barroca]] estremeña son l'[[Ilesia de San Bartolomé (Jerez delos Caballerus)|Ilesia de San Bartolomé]] en [[Jerés delos Caballerus]], cona su torri d'estilu barrocu del [[siegru XVIII]], l'[[Ermita la Salú (Caçris)|Ermita la Salú]], en [[Caçris]], un exempru de Barrocu del [[Sigru XVIII|siegru XVIII]],<ref name="Barroco">[https://prezi.com/9dsvdi8bapd7/el-barroco-en-extremadura/?fallback=1 El Barroco en Extremadura]</ref> el [[Conventu de Santa María dela Parra]], l'[[Oratoriu de San Pedru Alcántara]] i l'Ilesia de San Bartolomé en [[Jerés delos Caballerus]], los tres decraraus Bienis d'Interés Coltural.<ref name="Barroco" />
D'estilu [[neocrássicu]] i academicista es l'ilesia parroquial de Santa Amalia, construyía entri [[1831]] i [[1837]].<ref name=doebicdeclaracion2014>{{Cita publicación|título=DECRETO 215/2014, de 16 de septiembre, por el que se declara la iglesia parroquial de Santa Amalia, en el término municipal de Santa Amalia, como Bien de Interés Cultural, con categoría de Monumento|publicación=[[Diario Oficial de Extremadura]] nº 181 de 19 de septiembre de 2014|formato=pdf|editor=[[Junta de Extremadura]]|url=http://doe.juntaex.es/pdfs/doe/2014/1810o/14040243.pdf|páginas=28090-28098}}</ref> D'estilu estoricista es el [[palaciu de Cijara]], assitiau en [[Herrera del Duqui]], i construyíu en [[1873]].<ref>[https://www.guiarepsol.com/es/fichas/monumento/palacio-cijara-181248/ Palacio Cijara]</ref>
El [[Art Nouveau|moernismu]] allega tardi a Estremaúra. Un exempru es el [[Casinu de Prasencia]], proyetau a prencipius de [[1905]]. Ai qu'asperal ata [[1910]] pa vel sotrus exemprus, anque con sotra enfrugencias, i reduzíus a fachás comu la [[casa del Arrabal]] en [[Campanariu]].<ref name="elblogdechano">[https://elblogdechano.com/2018/11/18/muestras-de-la-arquitectura-modernista-en-badajoz/ Muestras de la arquitectura modernista en Badajoz]</ref>
[[Archivu:Vegaviana 24.jpg|197px|miniaturadeimagen|derecha|[[Vegaviana]] es un exempru de puebru de colonización.]]
En [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] s'asseñala la [[Casa Álvarez (Badajós)|Casa Álvarez]], ena praça dela Soledá, prencipiá en [[1914]] i acabijá nel [[1915]], proyetá por [[Adel Pinna Casas]].<ref name="elblogdechano" /> Sotrus exemprus es el edificiu conocíu comu ''[[Las Tres Campanas (Badajós)|Las Tres Campanas]]'', encargau a Luis Ramallo en [[1899]]. Tamién s'asseñala el edificiu conocíu comu [[Garaje Pla (Badajós)|Garaje Pla]], ogañu el Colegiu Oficial d'Avogáus, obra d'[[Adel Pinna]] firmá en [[1921]] pol arquitetu [[Manuel Martínez]].<ref name="elblogdechano" />
Exemprus d'arquitetura novecentista son la [[Casa Celaya (Caçris)|Casa Celaya]], la [[Casa Higuero Viniegra (Caçris)|Casa Higuero Viniegra]] (ogañu Hotel Palacete Alameda), i la [[Casa Martín (Caçris)|Casa Martín]] (conocía comu Casa Mirón) en [[Caçris]].<ref>[https://www.elperiodicoextremadura.com/caceres-local/2006/12/17/delicias-cacerenas-pasado-siglo-45409961.html Delicias cacereñas del pasado siglo]</ref>
En Estremaúra, alupués dela [[Guerra Cevil Española]], se puei palral tamién dela arquitetura de colonización, criá cola costrución de puebrus totalmenti nuevus (43 en Badajós,<ref>[https://www.hoy.es/20090603/badajoz/pueblos-colonizacion-mejores-urbanizaciones-20090603.html «Los pueblos de colonización son las mejores urbanizaciones para vivir»]</ref> 21 en Caçris<ref>{{Cita web |url=https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/archivos-biblioteca-mediateca/mediateca/coloniz-extremadura-abujeta_tcm30-440811.pdf |título=Los pueblos de colonización de Extremadura. Evolución y estado, medio siglo después de su construcción |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202100114/https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/archivos-biblioteca-mediateca/mediateca/coloniz-extremadura-abujeta_tcm30-440811.pdf |dead-url=yes }}</ref>), promovía pol ''[[Instituto Nacional de Colonización]]'' (INC).<ref>Vera Carrasco, José María i José Maldonado Escribano (2020) ''Arquitectura escolar en los pueblos de colonización de Extremadura'', Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura, 474 pp ([https://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_LXXVII/2021/T.%20LXXVII%20n.%201%202021%20en.-abr/00121876.pdf Atiju])</ref>
<gallery>
Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|[[Teatru romanu de Méria]]
Archivu:Badajoz, Catedral 122-2.jpg|Catreal de Badajós
Archivu:Fachada del Real Monasterio de Ntra. Sra. de Guadalupe, Cáceres.jpg|[[Real Monesteriu de Guadalupi]]
Archivu:Monasterio de San Jerónimo (Cuacos de Yuste-Cáceres).jpg|Monesteriu de Yusti
</gallery>
==== Arquitetura populal ====
Ena arquitetura populal atopamus [[Choçu|choçus]], i sotrus edificius comu [[Çahurda|çahurdas]] (pa guardal los guarrus) i las [[Torruca|torrucas]]. Al tentu delas ténicas, destaca la "piera seca", qu'era piera sobri piera.<ref>[https://ciudad-dormida.blogspot.com/2014/11/extremadura-arquitectura-tradicional-y.html Extremadura, arquitectura tradicional y paisajes culturales / Extremadura, traditional architecture and cultural landscapes (Spain)]</ref>
Los [[Choçu|choçus]], mu emportantis pala vída pastoril son edificius sin adornus, de costrución rápida i baxu costi i con deferentis usus (permanenti u temporal, comu almacén o pensaeru).<ref name="arqueogestion">[https://arqueogestion.com/2020/01/03/una-breve-vision-de-la-arquitectura-rural-de-extremadura/ Una breve visión de la arquitectura rural de Extremadura]</ref> Son de pranta circulal i con poca altol, el su techau de falsa cúpula, tejas o cubierta vegetal.<ref name="arqueogestion" />
Sotra estrutura era la torruca, turruco o turruñu, que servía mayolmenti comu reselvu pa pastoris o pal ganau recién nacíu.<ref name="arqueogestion" />
=== Escoltura ===
[[Archivu:Cáceres. Statue of San Pedro de Alcántara. Santa María square. Extremadura. Spain (4426258283).jpg|thumb|upright| Estatua de San Pedru d'Alcántara ena [[Concatreal de Santa María de Caçris|Concatedral de Santa María]] de [[Caçris]], obra d'[[Enrique Pérez Comendador]].]]
Las primeras escolturas estremeñas qu'án llegau hata muestrus días son l'[[ídolu d'Estremaúra]], una escoltura celíndrica en alabastru del trecel mileniu e.C., i l'[[ídolu de Garrovillas]], del [[Calcolíticu]].<ref>[https://www.ecured.cu/%C3%8Ddolo_de_Garrovillas_(escultura) Ídolo de Garrovillas (escultura) en EcuRed]</ref>
Dela epoca [[Imperiu romanu|romana]] án llegau muchas escolturas, comu la dela diosa [[Junu]], atopá en [[Regina Turdulorum|Regina]]<ref>[http://www.canalextremadura.es/noticias/provincia-de-badajoz/la-escultura-de-la-diosa-juno-encontrada-en-regina-ya-luce-en-el La escultura de la diosa Juno, encontrada en Regina, ya luce en el Museo Arqueológico de Badajoz]</ref> nel añu [[2010]].
Nel [[Barrocu]] destacan [[José de Churriguera]], pairi del estilu [[churriguerescu]] i [[Ginés López]] (1715-1717) es el utol del retablu mayol dela Catreal de Badajós.
Nel [[Sigru XX|siegru XX]] destaca [[Enrique Pérez Comendador]], pertenecienti ala Escuela sevillana d'escoltura.
<gallery>
Archivu:Garrovillas de Alconétar-Idolo oculado de arenisca.jpg|Ídolu de Garrovillas
Archivu:Museo Arqueológico Nacional - 20572 - Ídolo de Extremadura 01.jpg|Ídolu d'Estremaúra
</gallery>
=== Pintura ===
[[Archivu:Francisco de Zurbarán autoportrait.jpg|197px|miniaturadeimagen|derecha|Utorretratu el Francisco de Zurbarán.]]
La pintura mural gótica más antiga, del [[Sigru XIV|siegru XIV]], está ena ermita de Nuestra Señora del Salor, entre [[Torrequemada]] i [[Torremocha]].<ref name="Garrido Santiago1995">Garrido Santiago, Manuel (1995) ''Aproximación a la pintura gótica en Extremadura'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144</ref>x Sotrus exemprus de pintura gótica son el retablu de Santa María de Trugillu i el retablu la capilla ena Granja de Mirabel, en [[Guadalupi]]<ref name="Garrido Santiago1995"/>.
La [[pintura barroca]] estremeña es la más destacá ena estoria d'esti arti en Estramaúra, ondi destacan los temas religiosus que se centran en partis i pressonagis del Nuevu Testamentu, comu la Virgin, Cristu i los Santus.<ref name="TerrónReynolds1994" >Terrón Reynolds, María Teresa (1994) ''Temas e iconografía de la pintura barroca en Extremadura'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144</ref> Angunus pintoris destacaus son [[Luis de Morales]], pintol d'estilu [[Manierismu|manierista]] (1509-1586)<ref>[https://creadoresycriaturas.com/noticias/la-espiritualidad-de-luis-de-morales-ilumina-el-muba/ La espiritualidad de Luis de Morales ilumina el MUBA]</ref> i [[Francisco de Zurbarán]] (1598-1664), pintol del [[Siegru d'Oru]], destacó ena pintura religiosa.
Nel [[Sigru XIX|siegru XIX]], destaca la familia Lucenqui<ref>Pizarro Gómez, Francisco Javier (1989) ''Pintura extremeña del siglo XIX: Los lucenqui'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 9, págs. 175-190</ref>
Nel [[Sigru XX|siegru XX]] destacan [[Juan Galea Barjola]],<ref name="culturayarteextremadura>[http://culturayarteextremadura.blogspot.com/2012/01/pintores-extremenos.html Pintores extremeños]</ref> pretenecienti al [[espressionismu]] representativu, es unu los printoris de mayol emportancia ena segundera metá el siegru; [[Adelardo Covarsí Yustas]] (1885 – 1951)<ref name="culturayarteextremadura/>, cona su obra de temas costumbristas, ruralis i estremeñus, [[José Gordillo Sánchez]] (1888-1972)<ref name="culturayarteextremadura/>, pertenecienti ala escuela realista; [[Felipe Checa Delicado]], conocíu polos sus boegonis i [[Eugenio Hermoso Martínez]] (1883-1963)<ref name="culturayarteextremadura/>, que perteneció ala ''[[Real Academia de Bellas Artes de San Fernando]]''. Ena escuela del [[hiperrealismu pitóricu]] destaca [[Eduardo Naranjo]] (1944)<ref>{{Cita web |url=https://guarena.hoy.es/actualidad/2012-11-28/artistas-extremenos-presentan-hiperrealismo-pictorico-0156.html |título=Dos artistas extremeños presentan su hiperrealismo pictórico |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202100114/https://guarena.hoy.es/actualidad/2012-11-28/artistas-extremenos-presentan-hiperrealismo-pictorico-0156.html |dead-url=yes }}</ref>
=== Retrataúra ===
Los primerus fotógrafus que retratarun Estremaúra huerun estrangerus, comu es el casu de [[Charles Glifford]], que prencipia acorrel España nel añu 1850, haziendu un álbum pala reina [[Sabel II d'España|Isabel II]]<ref name="lavozdeplasencia">[https://lavozdeplasencia.blogspot.com/2019/09/la-fotografia-social-en-la-alta.html La fotografía social en la alta Extremadura]</ref> i [[Jean Laurent]], que hazi una retrataúra de [[Trugillu (Caçris)|Trugillu]].
Dendi el añu 1903, el pedióricu ''[[El Cruzado Extremeño]]'', pubrica retrataúras ena su portá<ref name="lavozdeplasencia"/>. Angunus fotógrafus án síu [[Juan Ruiz de Luna]], que hizu retrataúras de [[Prasencia]] quandu hue a cial con [[Sorolla]], quien pintaría un quairu pala ''[[Hispanic Society of America]]''<ref name="lavozdeplasencia"/> i [[Ruth Matilda Anderson]]<ref name="lavozdeplasencia"/>, enfrugencia de [[Sorolla]] ena su obra ''Visiones de España'' i utora dela espossición ''Spanish Costume: Extremadura'' nel añu 1951.<ref>{{Cita web |url=https://issuu.com/bibliotecavirtualextremena/docs/spanish-costume-extremadura-en-espa_ol |título=''Spanish Costume: Extremadura''. New York, The Hispanic Society of America (1951). |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-02-24 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230224222132/https://issuu.com/bibliotecavirtualextremena/docs/spanish-costume-extremadura-en-espa_ol |dead-url=yes }}</ref>
== Música ==
La música tradicional estremeña se caraitiriça pol predominui la [[çambomba]] i la [[gaita estremeña]]. El baili más típicu es la [[xota estremeña]]. Ca Virgin, Santu i puebru tién la su [[xota]].<ref name="musicaenextremadura">[http://iesnorba.com/documentos/DEPARTAMENTOS/MUSICA/Musica_en_Extremadura.pdf La música en Extremadura]</ref> Sotrus tipus de canti i baili son los [[Fandangu|fandangus]] (destaca el "[[Fandangu d'Estremaúra]]") i las rondeñas (comu la "Rondeña Cacereña").<ref name="musicaenextremadura" />
Sotrus estilus son:
* el [[flamencu]], con artistas comu [[Porrina de Badajoz]] i ena quitarra [[Javier Conde]], [[Juan Manuel Moreno]] i [[Perico de la Paula]].
* el [[rock]], qu'allega enos añus 70, huendu el primer vinilu unu del grupu [[Los Riscos]].<ref name="musicaenextremadura" />
* el [[blues]], que prencipia enos añus 90 col grupu [[Inlavables]] i ya nel siegru XXI destacan los caçriñus [[Pronóstico Reservado]] i [[Susan Santos]].<ref name="musicaenextremadura" />
* exemprus d'artistas dedicaus ala copra son [[Carmen Flores]], gran cantora de cantu i [[rumba]]; [[Rosa Morena]] i [[Pilar Boyero]].<ref name="musicaenextremadura" />
Essisti el ''[[Festival Internacional De Música De Extremadura]]'', pencipiau en 2022.<ref>[https://www.fimextremadura.com/copia-de-fime FIME - Festival Internacional de Música de Extremadura]</ref>
=== Estrumentus ===
[[Archivu:Chocalho.JPG|197px|right|thumb|Sonaja.]]
* [[sonaja]]
* [[gaita estremeña]]
* [[tambol]]
* [[tamboril]]
=== Grupus ===
* [[Acetre]]
* [[Anhinojo Folk]]
* [[Asina]]
* [[El Arroyo los Cagaos]]
* [[El Viaje de Rose]]
* [[Extremoduro]]
* [[Juéllega Estremeña]]
* [[Planeta Suroeste]]
* [[Quejío folk]]
* [[Super 8]]
=== Bailis tradicionalis ===
La [[xota estremeña]] es el baili tradicional por escelencia. Es un baili destendíu por tola región, con vessionis propias de ca lugal, comu la [[xota de Coria]] u la [[xota serrana]]. La música vai acompañá de [[quitarra]], [[cordión]], [[gaita]] i [[çambomba]].<ref name="mariacano">[https://mariacano.es/blog/bailes-tipicos-de-extremadura/?expand_article=1 Descubre los bailes típicos de Extremadura en un recorrido cultural]</ref>
Sotru baili típicu es el [[fandangu]], bailáu en acolleras i con música de [[quitarra]], [[tamboril]] i [[bandurria]].<ref name="mariacano" /> Tamien essitin sotrus bailis comu el [[Baili del paloteu|paloteu]], del [[Baili del cordón|cordón]], del [[Baili del pañuelu|pañuelu]], del [[Baili del panderu|panderu]] i [[Passacalli|passacallis]]. Destacan la [[Dança los Lançaoris]] de [[Frexenal|Frexenal dela Sierra]] i Las Italianas de [[Gaganta dela Olla]] i la [[Dança de Los Negritus]] de [[Montermosu]].<ref name="musicaenextremadura" />
Las [[Tamborá|tamborás]] son típicas d'angunas zonas d'Estremaúra, comu [[Almendraleju]] u [[Çafra]].<ref name="mariacano" />
Sotrus bailis son:
* El [[Baili dela pata]] u la [[Xota La Patita]] d'[[Almendral]].<ref>[https://folkloreestremeno.wordpress.com/2009/11/10/jota-la-patita-de-almendral-badajoz/ Jota "La Patita" de Almendral (Badajoz)]</ref>
* El perantón
* El pindongu, típicu de Montermosu.<ref name="oscarfernandez">[https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/sobre-los-bailes-y-danzas-del-folklore-musical-en-espana/html/ Sobre los bailes y danzas del folklore musical en España]</ref>
* El son brincau
* El son llanu
* [[La Zajarrona]]
* El [[Quita i Pon]].<ref name="oscarfernandez"/>
== Tragi típicu ==
El tragi típicu estremeñu está atijau conas costumbris i crassis socialis dela genti que los gastava.<ref name="patrimonio">{{Cita web |url=https://patrimonioinmaterialextremadura.es/indumentaria-tradicional-pacense/ |título=Indumentaria tradicional pacense |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202100116/https://patrimonioinmaterialextremadura.es/indumentaria-tradicional-pacense/ |dead-url=yes }}</ref>
En general se puei devidil el tragi típicu estremeñu enas dos provincias dela comunidá: el caçriñu tien enfrugencias de [[Castilla i León|Castilla i Lión]], i el badajoceñu, de [[Castilla-La Mancha]] i [[Andaluzia]].<ref name="patrimonio" />
El tragi típicu de Badajós costava de jubón, de terciopelu negru i manga larga, mandil tamién prietu, medias de listas brancas i negras i çapatus negrus. El peinau eran dos trenças negras enrollás a ca lau la cabeça con raya nel mediu.<ref name="patrimonio"/>
En [[Provincia de Caçris|Caçris]], la mugel gastava sombreru, hechu generalmenti con paja ("pajizu") o paja de centenu ("bálagu"), comu la gorra de [[Montermosu]]; la [[saya]] u manteu (''refajo'' en [[Caçris]], ''mantilla'' en [[Montermosu]]) puei sel fruncía o tableá i de coloris lisus verdi, amarillu o coloráu, a menúu decorá con bordaus ena parti baxa, de colol brancu, roxu u negru<ref name="museodecaceres">{{Cita web |url=http://museodecaceres.juntaex.es/web/view/portal/index/standardPage.php?id=54 |título=Museo de Cáceres. Sala 12. Organización social. Indumentaria. |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202101617/http://museodecaceres.juntaex.es/web/view/portal/index/standardPage.php?id=54 |dead-url=yes }}</ref> Los ombris tenían pajizus pal trebaju i sombrerus de fieltru negru pal tragi festivu, chaqueta negra i corta, de pañu, terciopelu o astracán (comu en Caçris).<ref name="museodecaceres" /> En [[Montermosu]] la solapa era adorná con bordau i antejuelas.<ref name="museodecaceres" /> Pa dil a trebajal tamién gastavan chambra con bolsillus d'agujal, destacandu el de [[Malpartía de Prasencia]], con quairus brancus i negrus.<ref name="museodecaceres" />
<gallery>
Archivu:Hhhg.jpg|Tragi típicu d'[[Albalá]].
Archivu:Manton típico de albala.jpg|Mantón típicu d'Albalá.
</gallery>
== Teatru ==
[[Archivu:02.Teatro romano (49).JPG|miniaturadeimagen|alt=Teatru romanu de Méria|Teatru romanu de Méria]]
L'estoria el teatru en Estremaúra puei remontal-si a l'epoca romana, con exemprus del teatru i l[[Anfiteatru de Méria|'anfiteatru]] en [[Méria]]. Ogañu se gasta el teatru romanu de Méria pa representacionis nel [[Festival Entrenacional de Teatru Crássicu de Méria]], hechu ca añu. Nel 1990 prencipió el [[Festival de Teatru Crássicu de Caçris]], que tien lugal ca mes de juñu.{{Halta cita}}
Ain pocus datus sobri el teatru medieval en Estremaúra.<ref name="angelsuarezmuñoz"> Suárez Muñoz, Ángel (1996) ''El teatro en la ciudad de Badajoz en el siglo XIX (Los comienzos)'', en ''Revista de estudios extremeños'', ISSN 0210-2854, Vol. 52, Nº 1, págs. 33-50</ref>
Nel [[Sigru XVI|siegru XVI]] ya essisti un ''[[Corral de Comedias]]'' en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]].<ref name="angelsuarezmuñoz" />
En 1926, s'inagura en [[Caçris]] el ''Gran Teatro'', ya que los localis de teatru, comu el ''Teatro de Variedades'', El ''Patio de Comedia'' i el ''[[Teatro Principal de Caçris|Teatro Principal]]'' ya havían síu cerraus.<ref>[https://www.granteatrocc.com/historia.php Consorcio Gran Teatro de Cáceres]</ref> Entri 1986 i 1992, permaneció afechau. Dendi aquel momentu, un Consorciu hormau pola [[Junta d'Estremaúra]], la [[Deputación Provincial de Caçris]], el [[Ayuntamientu de Caçris]] i l'''Entidad Caja Extremadura'' lo gestionan.<ref>[https://turismo.caceres.es/es/recurso-poi/gran-teatro-de-caceres Gran Teatro de Cáceres]</ref>
Ogañu essiti la ''Red de Teatros y otros espacios escénicos de Extremadura'', un pograma de ación coltural cordináu pola [[Junta d'Estremaúra|Junta]] pa promovel las artis escénicas ena región.<ref>[https://observaculturaextremadura.es/red-de-teatros/sobre-la-red Observatorio Extremeño de la Cultura]</ref>
== Cini ==
Estremaúra a síu dendi el prencipiu del cini español, un lugal de rodagi. Angunus exemprus de penículas rodás ena región son ''[[Las Hurdes, país de leyenda]]'' (1922) i ''[[Coronación de la Santísima Virgen de Guadalupe patrona de Extremadura]]'' (1928).<ref>[https://www.vivirextremadura.es/extremadura-una-region-de-cine/ Extremadura: una región de cine]</ref> Peru la más conocía es la penícula de [[Luis Buñuel|Luís Buñuel]] de 1933, llamá ''[[Las Hurdes, tierra sin pan|Las Hurdes (Tierra sin pan)]]''. Destaca la penícula ''[[Territoriu de bandolerus]]'' (2013), por bel síu rodá en estremeñu.
El ''[[Centro Extremeño de la Imagen]]'' hue criau en 1995, l'antecessol dela ''[[Filmoteca de Extremadura]]''. Dendi diziembri 2016, la ''Filmoteca'' prencipió el su proyeutu dela ''Filmoteca Itinerante'', con una proyeción mensual en tres ciáis de [[Provincia de Caçris|Caçris]] i tres de [[Provincia de Badajós|Badajós]].<ref>[http://filmotecaextremadura.juntaex.es/web/origen-e-historia Origen e Historia]</ref> La Filmoteca tien la su sedi en [[Caçris]], con tres espacius de proyeción en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], [[Méria]] i [[Prasencia]].{{Halta cita}}
* ''[[Academia de Cine de Extremadura]]''
* ''[[Asociación Extremeña de Productoras de Cine]]''
=== Atoris ===
{{lista de columnas|2|
* Hermanos Calatrava
* Juan Luis Galiardo
* Antonio Gil Martínez
* Paco Maestre
* Joseán Moreno
* Carolina Yuste
* Agustín Jiménez
* Arturo Marín
* Ángela Moreno
* Nico Romero
}}
=== Penículas ===
Las siguientis penículas están ambientás en Estremaúra o an síu rodás ena región.
{{lista de columnas|3|
* ''[[Las Hurdes, tierra sin pan]]'' (1932)
* ''[[La cera virgen]]'' (1972)
* ''[[Los santos inocentes (película)|Los santos inocentes]]'' (1984)
* ''[[El Lute: camina o revienta]]'' (1987)
* ''[[Jarrapellejos]]'' (1988)
* ''[[1492: La conquista del paraíso]]'' (1992)
* ''[[El séptimo día]]'' (2004)
* ''[[Teresa: el cuerpo de Cristo]]'' (2007)
* ''[[El hombre de arena (película)|El hombre de arena]]'' (2007)
* ''[[Un novio para Yasmina]]'' (2008)
* ''[[Pájaros muertos]]'' (2009)
* ''[[La esquina del tiempo]]'' (2009)
* ''[[Planes para mañana]]'' (2010)
* La serii ''[[Hispania, la leyenda]]'' (2010-2012)
* La serii ''[[Isabel (serii de televisión española)|Isabel]]'' (2012-2014)
* ''[[Territoriu de bandolerus]]'' (2013) primel penícula reliçá n'[[Lengua estremeña|estremeñu]]
* [[Juego de tronos (serie de televisión)]]
* [[La catedral del mar (serie de televisión)]]
}}
== Gastronomia ==
{{AP|Gastronomía d'Estremaúra}}
La gastronomia d'Estremaúra es el conjuntu de pratus i tradicionis culinarias d'[[Estremaúra]]. Los pratus que ofreci son hundamentalmenti cárnicus i compuestus d'ortalizas diversas. Destacan los produtus derivaus del cerdu. Angunus pratus típicus son la [[Torta del Casal]], las [[migas]] i el [[morcón]].<ref>[https://www.bonviveur.es/lifestyle/platos-tradicionales-de-extremadura Los 5 platos más tradicionales de Extremadura]</ref>
<gallery>
Archivu:Jamon Iberico de Bellota served.jpg|Jamón serranu
Archivu:Caceres-Migas-DavidDaguerro.jpg|Migas
Archivu:Morcón.jpg|Morcón
Archivu:Chanfaina.jpg|thumb|Chanfaina de [[Ceclavín]]
Archivu:Torta del Casar.jpg|[[Torta del Casal]]
</gallery>
== Deporti ==
{{AP|Deporti d'Estremaúra}}
El deporti más populal es el [[fubu]]. Entri los equipus de fubu estremeñus destacan el [[Club Deportivo Badajoz]] i el [[Mérida Asociación Deportiva]]. Sotrus son el [[Club Polideportivo Cacereño|''Club Polideportivo Cacereño'']], el [[Club Deportivo Don Benito|''Club Deportivo Don Benito'']], el [[Club Deportivo Coria|''Club Deportivo Coria'']], el [[Club de Fútbol Villanovense|''Club de Fútbol Villanovense'']], la [[Unión Deportiva Montijo|''Unión Deportiva Montijo'']] i el [[Club Deportivo Diocesano|''Club Deportivo Diocesano'']].<ref>[https://www.cuadernosdefutbol.com/2021/03/indice-de-equipos-1928-2021-xii-extremadura/ Índice de equipos 1928-2021. (XII: Extremadura)]</ref>
Angunus de [[Baloncestu|balón-cestu]] son l'''Asociación de Baloncesto Pacense'', el ''[[Club Baloncesto Plasencia]]'', el ''[[Cáceres Ciudad del Baloncesto]]'' i el ''[[Cáceres Club Baloncesto]]''.{{Halta cita}}
=== Federacionis ===
L'''Asociación de Federaciones Deportivas Extremeñas'' hue aprensentá en 2022 pol entoncis diretol general de Deportis dela Junta d'Estremaúra, [[Dan de Sande Bayal]], i el alcaldi de [[Don Benitu]].<ref>{{Cita web |url=https://www.juntaex.es/w/fundacion-asociacion-federaciones-deportivas |título=El director general de Deportes, Dan de Sande Bayal, asiste a la presentación oficial de la Asociación de Federaciones Deportivas Extremeñas |fechaacceso=2023-12-02 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202100028/https://www.juntaex.es/w/fundacion-asociacion-federaciones-deportivas |dead-url=yes }}</ref>
<gallery>
Archivu:Estadio principe felipe.jpg|Estadiu "Príncipe Felipe", del Club Polideportivo Cacereño
Archivu:Francisco de la Hera.jpg|Estadiu "Francisco de la Hera", del Club Deportivo Extremadura 1924
Archivu:Nuevo vivero.jpg|Estadiu "Nuevo Vivero", del [[Club Deportivo Badajoz]]
Archivu:Estadioromano.jpg|Estadiu Romanu "José Fouto", del A. D. Mérida
</gallery>
== Juegus traicionalis ==
La mayoria los juegus traicionalis son semilaris al restu España. Un exempru es el juegu conocíu comu ''rayuela'' en castellanu, con destintus nombris enos deferentis puebrus d'Estremaúra: ''El Calajanso'' ([[Alanhi]], [[Almendraleju]], [[Llerena]] i [[Méria]]), ''El Chinche'' ([[Villafranca delos Barrus]]), ''La Rul'' ([[Valencia d'Alcántara]]), ''La muñeca'' o el ''quadru'' ([[Caminu-Moriscu]]), ''Cáliz'' ([[Miajás]]), ''Calderón'' o ''quarteta'' ([[Alcántara]]), Pisarraya ([[Campanariu]]) i ''El Teje'' ([[Don Benitu]]).<ref>[https://joaquinsarrosilva.wordpress.com/about/juegos-populares/ Juegos populares]</ref>
== Lenguas ==
[[Archivu:Idiomas de Extremadura.PNG|197px|miniaturadeimagen|derecha|Lenguas d'Estremaúra.]]
{{AP|Estremeñu}}<br>{{AP|Castú (palra)}}<br>{{AP|A fala}}<br>{{AP|Purtugués oliventinu}}
La lengua más palrá en Estremaúra es el [[castellanu]], ena su variedá estremeña, conocía comu [[Castú (palra)|castúu]]. Nel norti la comunidá se parla el [[Lengua estremeña|estremeñu]], una lengua del sugrupu [[Asturleonés (crassificación)|asturlionés]] delas lenguas romancis ocidentalis. [[A fala]] es una luenga romanci pretenecienti al sugrupu galaicu-purtugués palrá enos monicipius de [[San Martín de Trevehu]], [[Elhas]] i [[Valverdi el Fresnu]], nel [[Valli d'Hálama]], al noroesti la [[província e Caçris|provincia de Caçris]] (nel arrayu [[Portugal|portugués]]).<ref>[https://www.20minutos.es/noticia/5103605/0/lengua-extremadura-fala-valle-del-jalama-peligro-extincion/ Esta lengua solo se habla en tres localidades extremeñas y está en peligro de extinción]</ref><ref>[https://www.lavanguardia.com/participacion/lectores-corresponsales/20190608/462594080594/fala-lengua-viva-norte-extremadura.html La fala, una lengua viva del norte de Extremadura]</ref>
Finalmenti, el [[purtugués oliventinu]] es un sudialeutu el [[Lengua portuguesa|portugués]] alentejanu palrau entovia enas localidais d'[[Olivença]] i [[Táliga]], frutu de bel holmau parti de [[Portugal]] duranti albondus siegrus. Angañu se alcuentra en vias d'estinción.{{Halta cita}}
== Literatura ==
{{AP|Literatura estremeña}}
La literatura estremeña es la escrevía pol estremeñus en qualquiera las lenguas d'Estremaúra.
==== Literatura en estremeñu ====
[[Archivu:José-María-Gabriel-y-Galán.jpg|197px|right|thumb|[[José María Gabriel y Galán]], unu delos más emportantis escrevioris en estremeñu.]]
La lengua d'Estremaúra prencipia aparecel ena decumentación dendi el [[Sigru XIII|siegru XIII]]<ref name="grafias">Carmona García, Ismael (2022) ''Las grafías del extremeño I'', en Caramanchos N23, Don Benito, pp. 84-86</ref> Nel [[Sigru XVIII|siegru XVII]] aparecin testus en sudialeutu talaveranu (1638)<ref name="grafias"/>. L'estremeñu prencipia a tenel más presencia ena literatura con [[Vicente Barrantes Moreno|Vicente Barrantes]] i su ''[[Días sin sol]]'' de 1875<ref name="grafias"/>.
[[José María Gabriel y Galán]] es unu los utoris más destacaus en estremeñu, con obras comu ''[[Estremeñas (1902)|Estremeñas]]'' (1902).<ref>[http://extremaduraxxisiglosdepoesia.educarex.es/index.php/investigacion/antologia-poetica-de-jose-maria-gabriel-y-galan Antología Poética de José María Gabriel y Galán]</ref>
Ogañu, atopamus traducionis comu ''El Prencipinu'', hechu por [[Antonio Garrido Correas]];<ref>{{Cita web |url=https://principitoenidiomas.com/home/530-el-principito-extremeno-el-prencipinu-antonio-garrido-correas-9788412347920.html |título=El principito extremeño. El Prencipinu. Antonio Garrido Correas |fechaacceso=2023-12-16 |archive-date=2023-12-16 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231216113808/https://principitoenidiomas.com/home/530-el-principito-extremeno-el-prencipinu-antonio-garrido-correas-9788412347920.html |dead-url=yes }}</ref> novelas comu ''[[Requilorios]]'',<ref>[https://www.calameo.com/read/004677820f3494247be81 Requilorios]</ref> d'[[Alcón Olivera]], i poemas comu ''[[Las lavanderas del charco]]'' i ''[[Tío Escequiel y tio Silvestre]]'' d'[[Aniceto Garrido Retortillo]].
Ena literatura en estremeñu es de destacal el testu ''[[La nueva literatura en estremeñu]]'', una recopilación de testus escrevius en estremeñu presentá pola [[OSCEC]] en 2011.<ref>{{Cita web |url=https://oscecestremaura.files.wordpress.com/2018/07/oscec_-_la_nueva_literatura_en_estremeu.pdf |título=La nueva literatura en estremeñu |fechaacceso=2023-12-16 |archive-date=2023-12-16 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231216113806/https://oscecestremaura.files.wordpress.com/2018/07/oscec_-_la_nueva_literatura_en_estremeu.pdf |dead-url=yes }}</ref>
==== Literatura en castúu ====
Ena literatura en castúu destaca [[Luis Chamizo]], utol d'''[[El miajón de los castúos]]''.<ref>[https://dbe.rah.es/biografias/12058/luis-chamizo-triguero Luis Chamizo Triguero]</ref>
==== Literatura en castellanu ====
Nel [[Sigru XVI|siegru XVI]] puei vel-si una frorencia dela literatura en Estremaúra con dramaturgus comu [[Vasco Díaz Tanco]], [[Bartolomé Torres Naharro]] i poetas comu [[Francisco de Aldana]] (1537-1578). En gramática i retórica destaca [[Francisco Sánchez de las Brozas]] (1523–1600), conocíu comu El Brocense. Tamién destaca [[Benito Arias Montano]] (1527 -1598), que derigió l'edicion dela Biblia Políglota d'Amberes (conocía comu ''[[Biblia Regia]]'').<ref name="historiadelaliteraturaextremeña">[http://literaturaextremena.blogspot.com/2017/05/literatura-castellana-en-extremadura.html Historia de la literatura extremeña]</ref>
El siegru XVII no tien ni muchus escrevioris ni de mucha calidá. Se podría destacal [[Antonio de Monroy]], realçau por [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] nel su ''[[Viaje del Parnaso]]'' i [[Alonso de Acevedo]], que pubricó el cantu épicu ''[[La creación del mundu]]''.<ref name="historiadelaliteraturaextremeña" />
Nel [[Sigru XVIII|siegru XVIII]] destacan [[Cristóbal de la Beña]] (1777-1833) i [[Juan Meléndez Valdés]] (1754-1817) en poesia, [[Vicente García de la Huerta de Zafra]] (1734-1787) en teatru i [[Francisco Gregorio de Salas]] ([[Xaraizeju]] 1729, [[Mairil]] 1808), utol dela ''[[Décima a Extremadura]]''.<ref name="historiadelaliteraturaextremeña" />
Nel [[Sigru XIX|siegru XIX]], nel [[Romanticismu]] destaca [[José de Espronceda]] (1808-1842) nacíu en Almendraleju, ondi tamién tuvu nacencia [[Carolina Coronado]] (1823-1811).{{Halta cita}}
Nel [[Sigru XX|siegru XX]], destacan [[Antonio Reyes Huertas]] (1887-1952) conas sus ''[[Estampas campesinas]]'', [[Pedro Romero Mendoza]] (1896-1969), diretol dela revista ''[[Alcántara (revista)|Alcántara]]'' dela [[Deputación Provincial de Caçris]] duranti 20 añus; [[Jesús Delgado Valhondo]] (1909-1993) i [[Manuel Pacheco]] (1920-1998).<ref name="historiadelaliteraturaextremeña" />
== Religión ==
[[Archivu:Provincia eclesiástica de Mérida-Badajoz.svg|270px|thumb|{{legend|#e40000|Archidiócesi de Méria-Badajós|left}}{{legend|#ffd5d5|Sufragánias|left}}]]
La religión dela mayoría los estremeñus es el [[Elésia católica|catolicismu]]. Esta religión tien influyíu enas tradicionis dela comunidá, comu enas fiestas i la gastronomía.<ref name="archidiocesis">[https://www.meridabadajoz.net/archidiocesis/historia/ Arzobispado de Mérida-Badajoz: Historia de la Archidiócesis]</ref>
Estremáura es parti la provincia eclesiástica de Mérida-Badajós, devidía en:<ref name="archidiocesis"/>
* Archidiócesi de Méria-Badajós
* Provincias sufragánias
** Diócesi de Coria-Caçris
** Diócesi de Prasencia.
La provincia tien al reol de 578 parroquias, apercocha unus 37.457 km² ondi abitan 1.127.560 pressonas, delas qualis el 98,03% son católicas.<ref name="archidiocesis"/>
== Mitología ==
La mitología estremeña no a síu tan estudiá comu la mitología en otras zonas d'España. Tien angunu parecíus cona mitología de sotras zonas del país, comu la cántabra.<ref>[Pedro Manuel López Rodríguez (2018) ''Introducción a la mitología extremeña. Un estado de la cuestión'', Almendralejo: Asociación Histórica de Almendralejo, pp. 279-290]</ref>
Angunus pressonagis dela mitología estremeña son:
<gallery>
Archivu:El Entiznáu.png|[[El Entiznáu]]<ref>[https://elmiajondeestremaura.wordpress.com/2015/06/19/el-entiznau-el-gigante-que-desata-las-tormentas-en-estremaura/ El Entiznáu, el gigante que desata las tormentas en Extremadura]</ref>
Archivu:El Escornáu.png|[[El Escornáu]]
Archivu:El Machu Lanú.png|[[El Machu Lanúu|El Machu Lanú]]
Archivu:Genti de Muerti.png|[[Genti de Muerti]]
</gallery>
== Fiestas ==
[[Image:Jarramplas_en_el_campanario_de_Piornal.jpg|300px|right|thumb|El [[Harramplas]] es una fiesta e la localiá [[el Piornal]].]]
{{AP|Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaúra}}
Estremaúra tien una gran variedá e fiestas, angunas d’enterés turísticu.
Angunas fiestas emportantis d'Estremaúra son:
* 16 d’Heneru, [[Carrera e San Antón-La Encamisá]] en [[Navalvillal de Pela]].{{Halta cita}}
* 19 d’Heneru, [[Harramplas|El Harramplas]] en [[Piornal]].{{Halta cita}}
* 20 d’Heneru, [[Las Carantoñas]] en [[Aceuchi]].{{Halta cita}}
* 1 d'Hebreru, [[Las Candelas]] en [[Almendralehu]].{{Halta cita}}
* 3 de'Hebreru, [[Los Negrinus de San Blas]] en [[Montilmosu]].{{Halta cita}}
* (fecha variabri), [[Fiesta el Zerezu]] en [[Frol nel Valli del Xerti]]
* (fecha variabri), [[Semana Santa de Badajós|Semana Santa]] de [[Badajós]]
* (fecha variabri), [[Semana Santa de Caçris|Semana Santa]] de [[Caçris]]
* (fecha variabri), [[La Chanfaina]] en [[Huenti e Cantus]]
* 2,3 de Mayu, [[La Santa Crús en Féria|La Santa Crús]] en [[Féria]]
* 16 de Mayu, [[La Batalla la Albuera|La Batalla]] la [[Albuera]]
* 24 d’Agostu, [[La Enramá]] en [[Pinufranqueau]]
* 12 d’Outubri, [[La Ispaniá]], [[Guadalupi]]
* 1 de Noviembri, [[Día de Tossantus]], [[La Chaquetia]] en [[Tierra de Barrus]], [[Usagri]], [[Herrera el Duqui]], [[Çafra]] i algotrus
* 7 de Diziembri, [[La Encamisá]] en [[Torrehoncillu]]
* 7 de Diziembri, [[Los Escobaçus]] en [[Harandilla la Vera]]
== Símbolus ==
{{AP|Bandera d'Estremaúra}}<br>{{AP|Escú d'Estremaúra}}<br>{{AP|Inu d'Estremaúra}}
Los símbolus prencipalis d'Estremaúra son la [[Bandera d'Estremaúra|bandera]], l'[[Escú d'Estremaúra|escúu]] i l'[[Inu d'Estremaúra|inu]]. Están definíus nel artícalu quartu del su [[Estatutu d'autonomía d'Estremaúra|Estatutu d'utonomía]].<ref>[https://app.congreso.es/consti/estatutos/estatutos.jsp?com=72&tipo=2&ini=1&fin=5&ini_sub=1&fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Extremadura: Capítulo I. Disposiciones generales]</ref>
<gallery>
Archivu:Flag of Extremadura with COA.svg|Bandera
Archivu:Escudo de Extremadura.svg|Escú
</gallery>
== Referencias ==
<references/>
== Bibliografia ==
=== Arti ===
* Cano-Cortés, Pilar Mogollón (1996) ''El mudéjar en Extremadura'', en ''El arte Mudéjar ''/ coord. por Gonzalo Máximo Borrás Gualis, ISBN 84-88793-67-7, págs. 83-95
* De la Cruz Solís, Antonio (1998) ''Historia de la Arquitectura en Extremadura'', Badajoz: Diputación de Badajoz
* Garrido Santiago, Manuel (1995) ''Aproximación a la pintura gótica en Extremadura'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144
* Lobato Cepeda, Blanca, Ignacio Ortega Bravo i Carlos Fernández Serrano (1982) ''La casa tipo extremeña en la arquitectura popular de la comarca de La Serena'', en Narria: Estudios de artes y costumbres populares 25-26 ([https://repositorio.uam.es/handle/10486/8123 Atiju])
* Martín Galindo, José Luis i Julián Miguel Orovengua (2008) ''Arquitectura tradicional en la provincia de Badajoz'', Badajoz: Diputación de Badajoz ([https://www.cervantesvirtual.com/obra/arquitectura-tradicional-en-la-provincia-de-badajoz--0/ Atiju])
* Méndez Hernán, Vicente (2016) ''La escultura barroca en Extremadura'', en ''Escultura barroca española: nuevas lecturas desde los siglos de oro a la sociedad del conocimiento'' / coord. por Antonio Rafael Fernández Paradas, Vol. 3, ISBN 978-84-16110-82-7, págs. 161-182
* Mira Caballos, Esteban i José María Faerna (2017) ''Historia y arte de Extremadura'', Madrid: Genérica
* Muñoz Fajardo, Ricardo i Valentí Pons Toujous (2014) ''Extremadura. El modernismo y sus influencias'', Madrid: Libros Mabla
* Muro Castillo, Matilde (2004) ''La fotografía en Extremadura 1847-1951'', Badajoz: Editora Regional de Extremadura
* Muro Castillo, Matilde (2009) ''Fotografía en Extremadura hasta 1951'', Badajoz: Editora Regional de Extremadura
* Pinero, Fénix (2020) ''La escultura medieval en Extremadura'', en ''MONOGRÁFICOS'' de ''La Mañana'', Viernis 4 diziembri ([https://web.archive.org/web/20231129083307/https://www.radiointerior.es/2020/12/04/la-escultura-medieval-en-extremadura/ Atiju])
* Pizarro Gómez, Francisco Javier (1989) ''Pintura extremeña del siglo XIX: Los lucenqui'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 9, págs. 175-190<
* Ramos Rubio, José Antonio (2020) ''La escultura medieval en Extremadura: arte, pervivencias religiosas y antropológicas. Las representaciones marianas, los crucificados y los santos'', Cáceres: Tau Editores
* Terrón Reynolds, María Teresa (1992) ''La pintura barroca en Extremadura'', en Boletín de la Real Academia de Extremadura de las Letras y las Artes, ISSN 1130-0612, ISSN 1130-0612, TOMO 3, 1, págs. 69-88
* Terrón Reynolds, María Teresa (1994) ''Temas e iconografía de la pintura barroca en Extremadura'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144
=== Gastronomia ===
* Chamorro Fernández, María Inés (2008) ''Tradiciones, alimentos y recetas de la cocina extremeña'', Somonte: Ediciones Trea, S.L.
* Díaz Gómez, José Ignacio (2022) ''Sabor a Extremadura: Cocina tradicional Extremeña - Platos de cuchara - Carnes - Pescados - Tapas''
* Plasencia, Pedro i Teclo Villalón (2011) ''Cocina extremeña'', Madrid: Editorial Everest
=== Juegus ===
* Saco Porras, Manuel (coord.), Eusebio Acedo Gracia i Carolino Vicente Felipe (2001) ''Los Juegos Populares y Tradicionales. Una propuesta de aplicación'', Méria: Hunta d'Estremaúra ([http://bam.educarex.es/gestion_contenidos/ficheros/341%5Djuegos%20populares.pdf Atiju])
=== Lenguas ===
==== Purtugués oliventinu ====
* Maria de Fátima de Rezende F. Matias: "Bilinguismo e níveis sociolinguísticos numa região luso-espanhola (concelhos de Alandroal, Campo Maior, Elvas e Olivença), Revista portuguesa de filologia, XVIII, 1980-1986.
* Manuel Jesus Sánchez Fernández: "Apontamento para descrever o espanhol que se fala em Olivenza", Agália, 61, 2000, pp. 105-119.
* Manuel Jesús Sánchez Fernández: "O português raiano. Exemplo: o de Olivença", eds. Jordi F. Fernández y Gorka Redondo, Llengües ignorades, Vic / Terrassa, 2006, pp. 67-83.
=== Literatura ===
* Pecellín Lancharro, Manuel (1980) ''Literatura en Extremadura'', Badajoz: Universitas editorial, 3 vols.
=== Mitología ===
* Flores del Manzano, Fernando (1998) ''Mitos y leyendas de tradición oral en la Alta Extremadura'', Mérida , Editora Regional de Extremadura, .
* Hurtado, Publio (1902) ''Supersticiones extremeñas, anotaciones psico-fisiológicas'', Cáceres.
* Barroso Gutiérrez, Félix (1993) ''Las Hurdes: visión interior''. Centro de Cultur5a Tradicional. Diputación de Salamanca. Salamanca.
=== Música ===
* Danzas y bailes de Extremadura. Extremadura y más. ([http://extremaduraymas.blogspot.com/2008/03/danzas-y-bailes-de-extremadura.html Atiju])
* El folclore extremeño (1995). Raíces: Tomo I. Badajoz: Hoy Diario de Extremadura.
* El folclore extremeño (1995). Raíces: tomo II. Badajoz: Hoy Diario de Extremadura.
=== Tiatru ===
* Viola Morato, Manuel Simón (2016) ''Tendencias del teatro extremeño a fines del siglo XX'' en ''Revista de Estudios Extremeños'', Tomo LXXII, Número III, pp. 1639-1652 ([https://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_LXXII/2016/T.%20LXXII%20n.%203%202016%20sept.-dic/86817.pdf Atiju])
=== Tragi típicu ===
* Valadés Sierra, Juan M. (2013) ''La indumentaria tradicional en la construcción de la identidad extremeña'', en ''Revista de Dialectología y Tradiciones Populares'',vol. LXVIII, n.o 2, pp. 331-358, julio-diciembre 2013,ISSN: 0034-7981, eISSN: 1988-8457,doi: 10.3989/rdtp.2013.02.014
== Atijus p'ahuera ==
* [https://observaculturaextremadura.es/ Observatorio Extremeño de la Cultura]
* [https://www.agcex.org/ Asociación de Gestoras y Gestores Culturales de Extremadura]
=== Arti ===
* [https://arquitecturaenextremadura.coade.org/page/la-web-arquitectura-de-extremadura Arquitectura de Extremadura]
* [https://www.revistaad.es/lugares/articulos/arquitectura-extremadura-16-edificios-cual-eliges/27157 La ARQUITECTURA de Extremadura en 16 edificios, ¿cuál eliges?]
* [https://ciudad-dormida.blogspot.com/2014/04/arquitectura-tradicional-de-extremadura.html Arquitectura tradicional de Extremadura, del olvido a recurso cultural y turístico]
* [https://iesunivlaboral.educarex.es/web/departamentos/latinygriego/RECURSOS/roma_extremadura.pdf El legado de Roma en Extremadura]
* [https://chdetrujillo.com/tag/la-influencia-italiana-en-el-arte-renacentista-extremeno/ La influencia italiana en el Arte Renacentista extremeño]
* [https://chdetrujillo.com/estudio-sociologico-del-arte-en-extremadura-desde-la-epoca-romana-2/?pdf=673 Estudio sociológico del Arte en Extremadura desde la época romana]
=== Cini ===
* [https://www.academiaextremaduracine.com/ Academia de Cine de Extremadura]
* [http://filmotecaextremadura.juntaex.es/web/ Filmoteca de Extremadura]
* [https://www.cineextremadura.com/ Asociación Extremeña de Productoras de Cine]
=== Juegus ===
* [https://web.archive.org/web/20201127013914/https://iessanroque.educarex.es/departamentos/edufisica/juegosppopularesextremenos.html Juegos populares extremeños]
=== Fiestas ===
* [https://www.turismoextremadura.com/es/recursos-turisticos/fiestas-extremadura/index.html Fiestas de interés turístico de Extremadura]
=== Música ===
* [http://iesnorba.com/documentos/DEPARTAMENTOS/MUSICA/Musica_en_Extremadura.pdf La música en Extremadura]
* [https://espanafascinante.com/cultura-espanola/instrumentos-musicales-en-extremadura/#:~:text=Adem%C3%A1s%20de%20aquellos%20instrumentos%20como,de%20la%20geograf%C3%ADa%20espa%C3%B1ola%2C%20Extremadura Instrumentos Musicales en Extremadura]
* [https://www.fimextremadura.com/ F I M E - Festival Internacional de Música de Extremadura]
=== Símbolus ===
* [https://web.archive.org/web/20231129083300/https://www.juntaex.es/nuestra-bandera Nuestros símbolos]
=== Tiatru ===
* [https://www.redescena.net/escenario/2731/red-de-teatros-de-extremadura/ Red de Teatros y otros espacios escénicos de Extremadura]
{{Estremaúra}}
[[Categoría:Coltura d'Estremaúra]]
52yagua3s1exfe5ix9459q20di4yqz0
Fátima Anllo Vento
0
10953
136565
136535
2025-06-09T08:41:33Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
136565
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Fátima Anllo Vento''' ([[Mairil]], 8 de marçu del 1958) es una vestigaora coltural [[española]] alvertía enas políticas colturais i una delas primeras ena entrodución dela gestión coltural n'[[España]].
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Mairil]], nel 1958. Estuyó melecina i operación ena Nuversidá Utónoma de Mairil i ena Nuversidá de [[Valladolís]], ena que se licenció nel añu 1983. Endispuesinu, se tituló en Anatomía Patológica nel Ospital Nuversitariu Ríu ''Hortega'' de [[Valladolís]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://clasicasymodernas.org/wp-content/uploads/2021/05/Fatima-Anllo-Vento-Resumen-CV.pdf|título=Crássicas i moernas|títulotrad=Reseña biográfica|fechaacceso=17 d'abril del 2024}}</ref>
Nel 1988 el su interés pola coltura i las artis le hazierun de abandonal la plática dela melecina i central la su atividá nel campu coltural. Duranti'l 1989 i el 1990 cussó estuyus de Maestría o ''double major,'' en Gestión d'Artis Visuais i Artis Ecénicas ena [[Nueva York|Nuversidá de Nueva York]]. Nel añu 1996 hue becá pol ''European Consortium for Political Research'' ''(ECPR)'' pa estuyal ''Social Data Analysis and Collection'' ena Nuversidá de ''Essex''. S'á hormau en gestión i desenrou apreparacional en el ''IEEP'' i el ''Tavistock Institute'' de [[Londri]]. Pa marçu del añu 2017 se dotoró en [[Sociologia|Sociología]] i [[Antropología]] ena Facultá de Sociología i Cencias Políticas dela Nuversidá Complutensi de Mairil, cona su tesi mentá "Participación i poel ena governança delas políticas colturais. El casu dela política musical del [[Estáu Español|Estáu español]] duranti la etapa democrática" (1978-2013).<ref name=":1">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=133511|título=Participación y poder en la gobernanza de las políticas públicas: el caso de la política musical del estado español 1978-2013|apellidos=Anllo Vento|nombre=Fátima|fecha=2017|publicación=Dialnet|editorial=Universidad Complutense de Madrid|fechaacceso=17 d'abril del 2024|idioma=es}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Esmençó la su atividá ena coltura comu profissional endependienti. Mentris que anduvu pa [[Nueva York]], calaboró con angunas delas entiais endependientis mas destacás dela ciá comu'l [[teatru]] ''La MaMa Experimental Theatre Club'', una delas salas hundaoras dela movición ''Off-Off-Broadway'' o ''The Kitchen''. La su calaboración col Departamentu d'Estitucionis Colturais del ''New York City Department of Cultural Affairs'' del Ayuntamientu de [[Nueva York]], pa arrepassal el procedimientu de suvencionis, le permitió conocel l'avenencia dentri lo púbricu i lo privau enos [[Estaus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=https://mav.org.es/wp-content/uploads/2022/07/FOROMAV17.pdf|título=Las Mugeris i el poel nel sistema del arti|fechaacceso=17 d'abril del 2024}}</ref>
La su correúra profissional está legá hundamentalmenti al vencijón dela maestrança i dela vestigación coltural n'[[España]]. Hue delas primeras ena maestrança de gestoris colturais n'[[España]]. Nel 1991 inseñó i pussu a furulal pal Estitutu Complutensi de Cencias Musicais (''ICCMU''), la Maestría en Gestión Coltural: [[Música]], [[Teatru]] i Dança dela Nuversidá Complutensi de [[Mairil]], qu'avía siu solicitau pol Estitutu delas Artis Ecénicas i dela [[Música]] (''INAEM'') del Menisteriu de Coltura. Son unas delas maestrías mas antiguosas i de mayol déssitu dela ''UCM'', pos á acupau el primel puestu dentri los mejoris posgraus de gestión coltural n'[[España]] duranti trezi añus delos catorzi que s'án pubricau.<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/especiales/mejores-masters/index.html|título=Mejores masters y posgrados|fechaacceso=17 d'abril del 2024|fecha=2023-06-21|sitioweb=ELMUNDO|idioma=es}}</ref>
Nel añu 1997 hue nombrá Diretora del Departamentu d'Estuyus i Mecenasgu dela Hundación Autol, hundá pola Sociedá General d'Autoris i Editoris (''SGAE'') essi mesmu añu pal difundimientu del arti i el patrimoñu coltural,<ref>{{Cita web|url=https://www.elespanol.com/el-cultural/|título=El Cultural - Revista de cultura y artes referente en España - Elcultural.com en El Español|fechaacceso=17 d'abril del 2024|sitioweb=El Español|idioma=es}}</ref><ref name=":2">{{Cita noticia|título=La SGAE facilita a distribuidores y empresarios una lista informatizada de 500 recintos escénicos|url=https://elpais.com/diario/1998/07/14/cultura/900367209_850215.html|periódico=El País|fecha=1998-07-14|fechaacceso=17 d'abril del 2024|issn=1134-6582|idioma=es|nombre=Yolanda|apellidos=Blazquez}}</ref> dendi ondi s'apuchó l'esmiençu de varius proyeutus tamién delos primerus, dentri ellus las Encuetas sobri Ábitus i Pláticas Colturais n'[[España]],<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=https://libreria.tirant.com/es/detalle?articulo=9788480483513&|título=Informe SGAE sobre hábitos de consumo culturalSociedad General de Autores y Editores - Librería Tirant Lo Blanch|fechaacceso=17 d'abril del 2024|sitioweb=libreria.tirant.com}}</ref> que dendi'l 2005 passó a hazel el Menisteriu de Coltura,<ref>{{Cita web|url=https://www.cultura.gob.es/servicios-al-ciudadano/estadisticas/cultura/mc/ehpc.html|título=Encueta d'ábitus i pláticas colturais|fechaacceso=17 d'abril del 2024|archive-date=2024-04-17|archive-url=https://web.archive.org/web/20240417171557/https://www.cultura.gob.es/servicios-al-ciudadano/estadisticas/cultura/mc/ehpc.html|dead-url=yes}}</ref> la criación del Centru de Vestigacionis de Mercau Coltural (''CIMEC''), los Anuarius ''SGAE'' delas Artis Ecénicas, Musicais i Udiuvisuais,<ref>{{Cita web|url=https://anuariossgae.com/home.html|título=Aunariu delas artis ecénicas, musicais i udiuvisuais|fechaacceso=17 d'abril del 2024}}</ref> la lavoración del Mapa Inhormatizau de Recintus Ecénicus i Musicais n'España (''MIREM''),<ref>{{Cita web|url=https://www.proyectomire.org/web/mireinicio.php|título=Mapa de recintus ecénicus|fechaacceso=17 d'abril del 2024}}</ref> qu'es una herramienta entavía vália qu'ayuó a trashormal los sistemas de produción ecénica i la criación dela ''Colección Datautor'', pal esparigeu de vestigacionis colturais nel ambienti delas cencias sociais.
Dentri los añus 1999 i 2000 acetó la Direción General de ''The History Channel Iberia, B.V.'', impresa qu'entroduzió el canal de televisión ''The History Channel'' nel mercau ibéricu, col nombri de ''El Canal de Historia'' n'[[España]] i ''O Canal de Historia'' en [[Portugal]].<ref>{{Cita noticia|título=Un canal temático impulsa el Día de la Historia con el respaldo de la Academia|url=https://elpais.com/diario/2000/06/02/cultura/959896806_850215.html|periódico=El País|fecha=2000-06-02|fechaacceso=17 d'abril del 2024|issn=1134-6582|idioma=es|nombre=El|apellidos=País}}</ref> Hormó parti del comité centíficu del Congressu Entrenacional "Lugaris de Coltura. Criatividá pal desenrou", celebrau en [[Santiagu de Compostela]] nel 2009 i nel 2010 hue secretaria dela conferencia Movilidá d'Artistas i Producionis d'Artis Ecénicas i [[Música]] ena [[Unión Uropea]].<ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/canariasahora/cultura/europa-campo-inspiracion-culturas_1_5783191.html|título=Europa, "campo de inspiración para otras culturas"|fechaacceso=17 d'abril del 2024|fecha=2010-05-25|sitioweb=elDiario.es|idioma=es}}</ref>
Dentri los muchus cussus i seminarius colturais qu'á dau s'encuentra el ''XIII Seminario Internacional Oracle'' entri marçu i abril del 2011, organizau pola Redi Uropea ''ORACLE'' de Gestoris Colturais en el Estitutu Complutensi de Cencias Musicais dela ''UCM''. Tamién en [[Mairil]], dió ''En busca del arca perdida. Fundrashing para organizaciones culturales,'' en mayu del 2012 i cordinó la mesa reonda ena sessión ''Marco conceptual y análisis del contexto,'' dela encontrança pal desenrou dela coperación púbrica-privá enas artis ecénicas que se celebró nel Centru Coltural Puerta de [[Toleu]] de [[Mairil]] en marçu d'essi mesmu añu.<ref>{{Cita web|url=https://gestiocultural.org/|título=APGCC {{!}} Professionals de la gestió cultural|fechaacceso=17 d'abril del 2024|sitioweb=gestiocultural.org}}</ref>
Tamién hue mu emportanti nel desenrou del Pran Estratégicu de Coltura de [[Pamplona]], acupando el cargu de Diretora centífica. Los ojetivus d'esti pran son apuchal la presencia delas artis i la coltura ena vida corrienti.<ref>{{Cita web|url=https://www.diariodenavarra.es/noticias/navarra/pamplona_comarca/pamplona/pamplona_primera_ciudad_espanola_incorporar_participacion_los_ciudadanos_fases_politica_cultural.html|título=Pamplona, primera ciudad española en incorporar la participación de los ciudadanos en fases de política cultural|fechaacceso=17 d'abril del 2024|apellido=PAMPLONA|nombre=DN ES|fecha=2011-06-07|sitioweb=diariodenavarra.es|idioma=es}}</ref>
Nel 2013 participó ena mesa reonda ''Dinamización cultural'' pal cussu dela Nuversidá Complutensi mentá "Dendi la Criación ala Representación. Las Mugeris comu Profissionais del Arti".<ref>{{Cita web|url=https://www.ucm.es/data/cont/docs/71-2013-04-24-71110.pdf|título=Dendi la criación ala representación. Las mugeris comu profissionais del arti|fechaacceso=17 d'abril del 2024}}</ref> Nel 2014 hizu una ponencia nel VII Seminariu Entrenacional del Osservatoriu Coltural del Proyeutu Atalaya en [[Güelva]]. Esti Seminariu se crió comu un espaciu de reflessión sobri'l momentu que vivi la maestrança nuversitaria i no nuversitaria nel campu dela gestión coltural.<ref>{{Cita web|url=https://www.unia.es/servicio-de-comunicacion-e-informacion/prensa-uniatv/item/panel-de-experiencias-que-formacion-necesita-la-gestion-cultural-vii-seminario-internacional-del-observatorio-cultural-del-proyecto-atalaya|título=Panel de experiencias ¿Qué formación necesita la gestión cultural? VII Seminario Internacional del Observatorio Cultural del Proyecto Atalaya|fechaacceso=17 d'abril del 2024|fecha=2018-07-24|sitioweb=web.archive.org|archive-date=2018-07-24|archive-url=https://web.archive.org/web/20180724183618/https://www.unia.es/servicio-de-comunicacion-e-informacion/prensa-uniatv/item/panel-de-experiencias-que-formacion-necesita-la-gestion-cultural-vii-seminario-internacional-del-observatorio-cultural-del-proyecto-atalaya|dead-url=yes}}</ref>
=== Correúra vestigaora ===
Nel 2014 abandonó la maestrança pa central-si ena vestigación orentá hazia la ación i la dezisión enas políticas colturais. Pa estu, hundó el Osservatoriu de Criación i Coltura Endependienti (''OCI''), entidá dedicá a promovel el desenrou del setol de criación endependienti n'[[España]] por mé del estuyu i vestigación dela su ralidá, poblemas i nessecidais.<ref>{{Cita web|url=https://oci-online.com/equipo/|título=Equipo – OCI, Osservatoriu de Criación i Coltura Endependienti|fechaacceso=17 d'abril del 2024|idioma=es}}</ref> Son especialmenti conocías las vestigacionis anuais que vieni haciendu sobri la sitación delas compañas de dança endependienti n'[[España]].<ref>{{Cita noticia|título=Más espectáculos con más bailarines, pero más precarios|url=https://elpais.com/cultura/2018/12/19/actualidad/1545244713_797574.html|periódico=El País|fecha=2018-12-20|fechaacceso=17 d'abril del 2024|issn=1134-6582|idioma=es|nombre=Ana Teresa|apellidos=Roca}}</ref>
Las sus prencipais arias de vestigación sonin las políticas colturais i la ación coletiva, n'especial tolo relacionau cona participación dela ciadanía enas artis i el desenrou i la governança democrática. Es biembru del Conseju Assessol dela Revista Entrenacional de Gestión i Coltura Contemporánea ''G+C'', dendi'l añu 2008 al 2013 editá pol Aria de Trebaju, S.L., embaxu la direción del responsabli del Aria d'Artis Ecénicas ''Abraham Martínez'' i aondi pubrica artícalus comu el mentau ''Por una actualización de la gestión cultural en las artes escénicas''.<ref>{{Cita web|url=https://digital.csic.es/bitstream/10261/32884/1/2010_DG_Criado_La%20arqueologia%20de%20la%20actualidad.pdf|título=G+C Revista de gestión i coltura|fechaacceso=17 d'abril del 2024}}</ref>
Hizu las pubricacionis relacionás con Políticas Colturais dela Coleción ''Polítopias'', editá por ''Marcial Pons'' i derigia ala pubricación de crássicus delas Cencias Sociais i estuyus del presenti. Dentri'l 1992-1997 derigió la Coleción: Decumentus en Gestión Coltural, del Estitutu Complutensi de Cencias Musicais, ''UCM'' i pubricó l'artícalu ''¿Qué es el patrocinio? Apuntes para la Reflexión'' ena Hundación Arti ''Tripharia'' de [[Mairil]]. Nel 2019 lavoreó el ''Informe sobre la aplicación de la Ley de Igualdad en el ámbito de la cultura en el marco competencial del Ministerio de Cultura y Deporte.''<ref>{{Cita web|url=https://www.cultura.gob.es/dam/jcr:e2da2c11-5e2d-40c7-bbb6-b536f4ba9d88/informe-igualdad-completo.pdf|título=Inhormi sobri la aplicación dela lei d'igualdá nel ambienti dela coltura|fechaacceso=17 d'abril del 2024|archive-date=2024-03-20|archive-url=https://web.archive.org/web/20240320215737/https://www.cultura.gob.es/dam/jcr:e2da2c11-5e2d-40c7-bbb6-b536f4ba9d88/informe-igualdad-completo.pdf|dead-url=yes}}</ref>
Á cordinau nel 2022 la ''Guía para la adopción de medidas de acción positiva en el ámbito de la cultura'' editá pol Centru d'Estuyus Políticus i Costitucionais.<ref>{{Cita libro|título=Guía para la adopción de medidas de acción positiva en el ámbito de la cultura|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=937138|editorial=Centro de Estudios Políticos y Constitucionales|fecha=2022|fechaacceso=17 d'abril del 2024|nombre=Fátima Anllo|apellidos=Vento|nombre2=Yolanda Gómez|apellidos2=Sánchez}}</ref>
=== Correúra fiminista ===
Es conocía amás pol su defendimientu del fiminismu i los sus eshuerçus por conseguil el apoderamientu delas mugeris gestoras, sigún las sus parabras. Es biembru del Conseju d'Assessoras de Mugeris enas Artis Visuais (MAV), associación entresetorial de mugeris del arti moernu español.<ref>{{Cita web|url=https://cadenaser.com/ser/2018/11/07/cultura/1541597581_845192.html|título=La danza en España: precaria, inestable y autoexplotada|fechaacceso=17 d'abril del 2024|apellido=Miranda|nombre=Marta García|fecha=2018-11-07|sitioweb=cadena SER|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.epe.es/es/|título=El Periódico de España {{!}} epe.es|fechaacceso=17 d'abril del 2024|apellido=España|nombre=El Periódico de|sitioweb=elperiodicodeespana|idioma=es}}</ref>
Col motivu del celebramientu del Día Entrenacional dela [[Mugel]], el día sieti de marçu del 2017, se celebró en [[Mairil]] la encontrança Coltura i mugeris, con associacionis de mugeris ena coltura, cona participación amás de ''Fátima Anllo'', de ''Virginia Yagüe'', presienta dela Associación de Mugeris Cineastas i de Meyus Udiuvisuais, ''Margarita Borja'', presienta de Crássicas i Moernas, Associación pala igualdá de géneru ena coltura Moerna i moderau por ''Concha Hernández'', diretora del ''Festival Ellas Crean'' i del Centru Coltural Condi-Duqui de [[Mairil]].<ref>{{Cita web|url=https://ellascrean.com/programas/EC17.pdf|título=Ellas Crean. Teatru, dança, música.|fechaacceso=17 d'abril del 2024}}</ref> En juñu d'esti mesmu añu hizu las concrussionis del foru mentau ''Análisis de la Circulación de Espectáculos en Estado Español: Conocer y Comprender para Mejorar,'' celebrau en Almagru (Ciá Real) i apreparau por ''La Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de titularidad pública''.<ref>{{Cita web|url=https://www.redescena.net/descargas/proyectos/analisis-de-la-circulacion-de-espectaculos-en-el-estado-espanol-la-red-2017.pdf|título=Analís dela circulación d'espetáculus del Estau Español|fechaacceso=17 d'abril del 2024}}</ref> En novembri d'essi mesmu añu, participó ena mesa reonda Las mugeris i el poel nel sistema del arti, ena Segundera edición del Foru dela associación Mugeris enas Artis Visuais (''MAV'') celebrá en ''Matadero'', centru coltural del Ayuntamientu de [[Mairil]].<ref>{{Cita web|url=https://www.mataderomadrid.org/programacion/foro-mav-2017|título=FORO MAV 2017 {{!}} Matadero Madrid|fechaacceso=17 d'abril del 2024|fecha=2017-11-17|sitioweb=www.mataderomadrid.org|idioma=es}}</ref>
En mayu del 2021 hue elegía presienta dela associación española Crássicas i Moernas.<ref>{{Cita web|url=https://clasicasymodernas.org/elecciones/|título=▷ Elecciones|fechaacceso=17 d'abril del 2024|sitioweb=Clásicas y Modernas|idioma=es}}</ref> Duranti'l 2021-2022 derigió el proyeutu trasmedia ''¿Por qué firmé con nombre de hombre?,''<ref>{{Cita web|url=https://transmedia.clasicasymodernas.org/proyecto/|título=El Proyecto|fechaacceso=17 d'abril del 2024|sitioweb=Transmedia|idioma=es}}</ref> visibilizandu las estorias dela vida de nuevi mugeris de varias diciplinas con nacencia enos siegrus XVIII i XIX, que pubricarun la su obra col nombri d'ombris.<ref>{{Cita web|url=https://transmedia.clasicasymodernas.org/|título=¿Por qué firmé con nombre de hombre?|fechaacceso=17 d'abril del 2024|sitioweb=Transmedia|idioma=es}}</ref>
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{Commonscat}}
* [https://www.youtube.com/watch?v=MQKjNZVXtxQ Conferencia 'Mugeris i igualdá nel ambienti coltural'. Fátima Anllo Vento], nuevi d'otubri del 2020 Casa Colón, Las Palmas de Gran Canaria.
* [https://www.youtube.com/watch?v=0YirnF-o7DM FÁTIMA ANLLO: Cómu atacamus la desigualdá ramplanti ena música académica?], trenta i unu de heneru del 2021.
* [https://www.youtube.com/watch?v=XHG0bTGTg9k Conferencia Osservatoriu Coltura Endependienti por Fátima Anllo], Macomad Cordinaora mairileña salas ocionais, ventisseis de novembri del 2022.
{{NF|1958||Anllo Vento, Fátima}}
hq83lhc2g8nfwyftp6n6ax38f2w8hzz
Capeas de Segura de León
0
10972
136562
132820
2025-06-09T07:40:43Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
136562
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de fiesta}}
Las '''Capeas de Segura de León''' es un festeju populal taurinu que se celebra en setiembri col motivu del Cristu dela Reja de [[Segura de León]] ena [[provincia de Badajós]], [[Estremaúra]].
== Origi delas fiestas ==
Nel 1807 Calru IV cría la feria de sayais i ganau concidiendu col trezi, catorzi i quinzi de setiembri, nel que acontecin los primel festejus taurinus nessa fecha en onol al Cristu dela Reja, ya que dendi'l siegru XVI se celebravan los festejus taurinus, peru en sotra fecha.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://extv.es/videos/detail/35548-capeas-de-segura-de-leon|título=CAPEAS DE SEGURA DE L...|fechaacceso=03 de juñu del 2024|sitioweb=EXTV Extremadura Televisión Digital|idioma=es}}</ref>
Las capeas s'esmençarun a celebral cona matança delos torus pal consumu del puebru, lo que queó en desusu nel 1874, quandu se prebió la muerti delos animais i dendi antoncis namás se hazin las sueltas delas vaquillas.<ref name=":3" /><ref name=":4">{{Cita web|url=https://torosdelidia.es/las-capeas-de-segura-de-leon-badajoz-tradicion-premiada/|título=LAS CAPEAS DE SEGURA DE LEÓN (BADAJOZ), TRADICIÓN PREMIADA|fechaacceso=03 de juñu del 2024|apellido=Ventura|nombre=Luis Pla|sitioweb=Toros de Lidia|idioma=es}}</ref>
== Descreción del festeju ==
Col motivu d'estas Fiestas, el sábau sieti de setiembri se celebra l'omenagi a '''La Tranca''' i el puebru esmiença a enllenal-si de tablas, portás, tablaus i troneras convirtiendu ala praça del puebru nun original cosu taurinu, aondi por seis días se desfruta de recortis, correndás i angunus revolconis.<ref>{{Cita web|url=https://tentudiadirecto.com/local/2019-08-28/comarca/ciudad/3321/segura-de-leon-cuenta-los-dias-que-quedan-para-las-capeas.html|título=Segura de León cuenta los días que quedan para Las Capeas|fechaacceso=03 de juñu del 2024|sitioweb=tentudiadirecto.com}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://tentudiaturismo.com/2018/09/25/capeas-segura-de-leon/|título=CAPEAS (Segura de León) » *** Tentudia Turismo ***|fechaacceso=03 de juñu del 2024|fecha=2018-09-25|idioma=es}}</ref>
[[Archivu:Capeas 2013 (15-09-2013) (9821456055).jpg|miniaturadeimagen|Capeas ena praça de Segura]]
Las capeas sonin a mediaus del mes de setiembri ena praça mayol del monicipiu dendi'l trezi al dezinuevi i se celebran seis capeas a l'alva dela postura i dos bezerrás ala mañá, una palas mugeris i sotra palos zagalinus i zagalinas arrigaus. Pol total se sueltan al reol de cientu cincuenta resis.<ref name=":4" /><ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.hoy.es/prov-badajoz/localidad-vive-domingo-20170912001643-ntvo.html|título=Segura de León vive hasta el domingo las fiestas del Cristo de la Reja, con sus tradicionales capeas|fechaacceso=03 de juñu del 2024|apellido=ROMERO|nombre=ANTONIO J. MAYA|fecha=2017-09-12|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref>
Palas tres dela tardi se hazi un incierru a cavallu dendi la finca aondi pastan las resis ahuera del puebru, hata'l centru urbanu, pola tardi alas seis se hazi un incierru por ca vaca hata la praça i la lidia de ca animal tarda al reol de diés minutus. Ala final, ca día se hazin al reol de venti incierrus con vacas.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://planvex.es/web/2019/09/capeas-segura-leon-2019/|título=Capeas de Segura de León 2019 con remate de fiesta de Fin de Año|fechaacceso=03 de juñu del 2024|apellido=planVE|fecha=2019-09-13|sitioweb=PlanVE|idioma=es}}</ref>
Ena primel nochi delas fiestas, el día anantis delas Capeas, se procraman la Vaquera Mayol i las sus quatru zagalas. Aluspués hazi el pregón delas fiestas anguna pessonalidá emportanti del puebru pa dal esmiençu alas Capeas de ca añu.<ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.lacronicabadajoz.com/badajoz/2007/09/15/segura-leon-celebra-plaza-mayor-100292923.html|título=Segura de León celebra en la Plaza Mayor la tradicional fiesta de las capeas|fechaacceso=03 de juñu del 2024|fecha=2007-09-15|sitioweb=La Crónica de Badajoz|idioma=es}}</ref>
=== Praça ===
[[Archivu:Capeas de Segura de León (9736903186).jpg|miniaturadeimagen|Praça de Segura enas Capeas]]
La praça de torus se hazi ena praça mayol, la que s'adata ala horma tradicional costruía polas peñas i los vezinus del puebru los días denantis alas fiestas, estandu costruía ena su mayol parti de maera, d'estilu medieval, tién venti tablaus assujetaus por grandis palus de maera.<ref>{{Cita web|url=https://www.hoy.es/prov-badajoz/comienzan-capeas-pregon-20180912001130-ntvo.html|título=Comienzan Las Capeas con el pregón y la Vaquera Mayor en Segura de León|fechaacceso=03 de juñu del 2024|apellido=ROMERO|nombre=ANTONIO J. MAYA|fecha=2018-09-12|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref>
== Associación ==
Enos añus noventa se hizu una associación de ''Ganaerus Amegus delas Capeas,'' que sonin un grupu de ganaerus vezinus del monicipiu qu'aportan desinteresamenti las sus vacas palas capeas.<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=https://www.tentudiadirecto.com/local/2019-07-13/comarca/ciudad/3218/conocidos-los-ganaderos-que-cederan-las-vacas-para-las-capeas-2019-en-segura-de-leon.html|título=Conocidos los ganaderos que cederán las vacas para las Capeas 2019 en Segura de León|fechaacceso=03 de juñu del 2024|sitioweb=www.tentudiadirecto.com}}</ref>
== Segurança ==
Nel Dispositivu de Segurança que s'assenta pa esti ventu, participan numirosus cuerpus de segurança i emergencias pal corretu desenrou del mesmu. Nel Pran d'Emergencias s'assenta un DRP, nel que participan unidais de Policía Local, Guardia Civil, Proteción Civil i Bomberus, siendu los responsablis del ambienti de saneza varias unidais dela Crus Roxa, junta un emportanti equipu meicu especializau en ventus taurinus. El pessonal del ayuntamientu de Segura de León tamién participa de horma ativa nesti ventu.<ref>{{Cita web|url=https://issuu.com/seguradeleon8/docs/octubre|título=Boletín Trimestral. Volumen 3. Número 4. by Segura De León - Issuu|fechaacceso=03 de juñu del 2024|fecha=2018-11-05|sitioweb=issuu.com|idioma=en|archive-date=2024-06-03|archive-url=https://web.archive.org/web/20240603181130/https://issuu.com/seguradeleon8/docs/octubre|dead-url=yes}}</ref>
== Reconocencias ==
* Nel 2000 hue declará [[Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaúra|Fiesta d'Interés Turísticu Regional]].<ref>{{Cita web|url=https://www.hoy.es/extremadura/segura-leon-revivir-20190819131642-nt.html|título=Segura de León: Revivir la Edad Media al sur de la región|fechaacceso=03 de juñu del 2024|apellido=López-Lago|nombre=J.|fecha=2019-08-19|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://doe.juntaex.es/ultimosdoe/mostrardoe.php?fecha=20130710&t=o|título=Diario Oficial de Extremadura- Sumario|fechaacceso=03 de juñu del 2024|sitioweb=doe.juntaex.es}}</ref>
* Nel 2013 hue declarau Festeju Taurinu Tradicional.<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/badajoz/2013/07/10/capeas-bodonal-segura-leon-declarados-44736517.html|título=Las Capeas de Bodonal y Segura de León, declarados festejos tradicionales|fechaacceso=03 de juñu del 2024|apellido=EFE|fecha=2013-07-10|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.es/noticia/1868115/0/|título=Las capeas de Segura de León y Bodonal de la Sierra son distinguidas como festejos taurinos tradicionales|fechaacceso=03 de juñu del 2024|apellido=20minutos|fecha=2013-07-10|sitioweb=www.20minutos.es - Últimas Noticias|idioma=es}}</ref>
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat|Las Capeas, Segura de León}}
* [https://www.youtube.com/watch?v=143bvwpnaPo&ab_channel=AYUNTAMIENTOSEGURADELE%C3%93N Capeas de Segura 2023]
* [https://www.youtube.com/watch?v=2MGafvRlxpM Fiesta d'Interés Turísticu Regional]
* [https://www.youtube.com/watch?v=HToJvoT-7YY&ab_channel=WifiguayTentudia<nowiki/> Capeas de Segura]
{{Control de autoridades}}
[[Categoría:Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaúra]]
[[Categoría:Badajós]]
[[Categoría:Estremaúra]]
4b7c2fmwf0qiz0gzvyfyoi3ti8qas4x