Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.45.0-wmf.3
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
León XIV
0
11371
136580
2025-06-10T21:44:32Z
Sa~eswiki
8342
Criá página con ''''León XIV''' (en latín ''Leo PP. XIV''),<ref>{{Cita web|url=https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es.html|título=León XIV|fechaacceso=2025-05-11|sitioweb=www.vatican.va}}</ref> de nombri seculal '''Robert Francis Prevost''' ([[Chicagu]], 14 de setiembri de 1955), es el 267.º [[papa]] dela [[Igresia católica]] i novenu soberanu dela [[Ciá del Vaticanu]] dendi el 8 de mayu de 2025.'
136580
wikitext
text/x-wiki
'''León XIV''' (en latín ''Leo PP. XIV''),<ref>{{Cita web|url=https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es.html|título=León XIV|fechaacceso=2025-05-11|sitioweb=www.vatican.va}}</ref> de nombri seculal '''Robert Francis Prevost''' ([[Chicagu]], 14 de setiembri de 1955), es el 267.º [[papa]] dela [[Igresia católica]] i novenu soberanu dela [[Ciá del Vaticanu]] dendi el 8 de mayu de 2025.
l4ci54mexv5efm7g9auf2cbf3hmypvx
136581
136580
2025-06-10T21:51:00Z
Sa~eswiki
8342
136581
wikitext
text/x-wiki
'''León XIV''' (en latín ''Leo PP. XIV''),<ref>{{Cita web|url=https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es.html|título=León XIV|fechaacceso=2025-05-11|sitioweb=www.vatican.va}}</ref> de nombri seculal '''Robert Francis Prevost''' ([[Chicagu]], 14 de setiembri de 1955), es el 267.º [[papa]] dela [[Igresia católica]] i novenu soberanu dela [[Ciá del Vaticanu]] dendi el 8 de mayu de 2025.
Religiosu agustinu, hue misioneru en [[Perú]] i ordenau sacerdoti en 1982. Entri 2001 i 2013 hue priol general delos agustinus. En 2015 hue nombrau pol Papa [[Franciscu (papa)|Franciscu]] obispu de la ciá peruana de Chiclayo. En 2023 hue nombrau cardenal i passó a sel prefetu del Dicasteriu palos Obispus i, tamién, presienti dela Pontificia Comisión pa América Latina.
Cuenta conas nacionalidais estauniesi i peruana, huendu el primel Papa dambus paisis i el segundu d'[[América]]. Tamién es el primel Papa agustinu.
em85tep3oig08luqg6f99tveccngzqm
136582
136581
2025-06-10T21:51:20Z
Sa~eswiki
8342
136582
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''León XIV''' (en latín ''Leo PP. XIV''),<ref>{{Cita web|url=https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es.html|título=León XIV|fechaacceso=2025-05-11|sitioweb=www.vatican.va}}</ref> de nombri seculal '''Robert Francis Prevost''' ([[Chicagu]], 14 de setiembri de 1955), es el 267.º [[papa]] dela [[Igresia católica]] i novenu soberanu dela [[Ciá del Vaticanu]] dendi el 8 de mayu de 2025.
Religiosu agustinu, hue misioneru en [[Perú]] i ordenau sacerdoti en 1982. Entri 2001 i 2013 hue priol general delos agustinus. En 2015 hue nombrau pol Papa [[Franciscu (papa)|Franciscu]] obispu de la ciá peruana de Chiclayo. En 2023 hue nombrau cardenal i passó a sel prefetu del Dicasteriu palos Obispus i, tamién, presienti dela Pontificia Comisión pa América Latina.
Cuenta conas nacionalidais estauniesi i peruana, huendu el primel Papa dambus paisis i el segundu d'[[América]]. Tamién es el primel Papa agustinu.
e1ojorqn5xkmtgdg6zxe263zxchmkzg
136583
136582
2025-06-10T21:55:07Z
Sa~eswiki
8342
136583
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''León XIV''' (en latín ''Leo PP. XIV''),<ref>{{Cita web|url=https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es.html|título=León XIV|fechaacceso=2025-05-11|sitioweb=www.vatican.va}}</ref> de nombri seculal '''Robert Francis Prevost''' ([[Chicagu]], 14 de setiembri de 1955), es el 267.º [[papa]] dela [[Igresia católica]] i novenu soberanu dela [[Ciá del Vaticanu]] dendi el 8 de mayu de 2025.
Religiosu agustinu, hue misioneru en [[Perú]] i ordenau sacerdoti en 1982. Entri 2001 i 2013 hue priol general delos agustinus. En 2015 hue nombrau pol Papa [[Franciscu (papa)|Franciscu]] obispu de la ciá peruana de Chiclayo.<ref>{{Cita web|url=https://trome.com/actualidad/internacional/conclave-cardenal-robert-prevost-suena-como-nuevo-papa-y-podria-votar-en-elecciones-del-2026-porque-tiene-dni-peruano-noticia/|título=¡Tiene DNI peruano! Cardenal Robert Prevost suena como nuevo papa… y podría votar en elecciones del 2026|fechaacceso=2025-05-08|apellido=Trome.com|nombre=Redacción|fecha=2025-05-08|sitioweb=Trome.com}}</ref> En 2023 hue nombrau cardenal i passó a sel prefetu del Dicasteriu palos Obispus i, tamién, presienti dela Pontificia Comisión pa América Latina.<ref name="dup-0-21">{{Cita web|url=https://collegeofcardinalsreport.com/cardinals/robert-francis-prevost/|título=Cardinal Robert Francis Prevost, O.S.A.|fechaacceso=2025-05-09|fecha=2024-07-08|sitioweb=The College of Cardinals Report|idioma=en-US}}</ref>
Cuenta conas nacionalidais estauniesi i peruana<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/america/2025-05-08/leon-xiv-tambien-es-peruano-doble-nacionalidad-y-cuatro-decadas-de-vinculos-con-el-pais-andino.html|título=León XIV también es peruano: doble nacionalidad y cuatro décadas de vínculos con el país andino|obra=El País|fecha=8 de mayo de 2025|apellidos=Gómez Vega|nombre=Renzo}}</ref>, huendu el primel Papa dambus paisis i el segundu d'[[América]]. Tamién es el primel Papa agustinu.
== Referencias ==
{{listaref}}
sh07ub3kv2y97xu8memricwmtv2x1aj
136584
136583
2025-06-10T21:56:30Z
Sa~eswiki
8342
136584
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''León XIV''' (en latín ''Leo PP. XIV''),<ref>{{Cita web|url=https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es.html|título=León XIV|fechaacceso=2025-05-11|sitioweb=www.vatican.va}}</ref> de nombri seculal '''Robert Francis Prevost''' ([[Chicagu]], 14 de setiembri de 1955), es el 267.º [[papa]] dela [[Igresia católica]] i novenu soberanu dela [[Ciá del Vaticanu]] dendi el 8 de mayu de 2025.
Religiosu agustinu, hue misioneru en [[Perú]] i ordenau sacerdoti en 1982. Entri 2001 i 2013 hue priol general delos agustinus. En 2015 hue nombrau pol Papa [[Franciscu (papa)|Franciscu]] obispu de la ciá peruana de Chiclayo.<ref>{{Cita web|url=https://trome.com/actualidad/internacional/conclave-cardenal-robert-prevost-suena-como-nuevo-papa-y-podria-votar-en-elecciones-del-2026-porque-tiene-dni-peruano-noticia/|título=¡Tiene DNI peruano! Cardenal Robert Prevost suena como nuevo papa… y podría votar en elecciones del 2026|fechaacceso=2025-05-08|apellido=Trome.com|nombre=Redacción|fecha=2025-05-08|sitioweb=Trome.com}}</ref> En 2023 hue nombrau cardenal i passó a sel prefetu del Dicasteriu palos Obispus i, tamién, presienti dela Pontificia Comisión pa América Latina.<ref name="dup-0-21">{{Cita web|url=https://collegeofcardinalsreport.com/cardinals/robert-francis-prevost/|título=Cardinal Robert Francis Prevost, O.S.A.|fechaacceso=2025-05-09|fecha=2024-07-08|sitioweb=The College of Cardinals Report|idioma=en-US}}</ref>
Cuenta conas nacionalidais estauniesi i peruana<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/america/2025-05-08/leon-xiv-tambien-es-peruano-doble-nacionalidad-y-cuatro-decadas-de-vinculos-con-el-pais-andino.html|título=León XIV también es peruano: doble nacionalidad y cuatro décadas de vínculos con el país andino|obra=El País|fecha=8 de mayo de 2025|apellidos=Gómez Vega|nombre=Renzo}}</ref>, huendu el primel Papa dambus paisis i el segundu d'[[América]]. Tamién es el primel Papa agustinu.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/noticias/20250509/quienes-son-agustinos-orden-papa-leon-xiv/16572780.shtml|título=Quiénes son los agustinos, la orden del nuevo papa León XIV|editorial=[[RTVE]]|fecha=9 de mayo de 2025|cita=León XIV es el primer papa de la historia que pertenece a la Orden de San Agustín (OSA)}}</ref>
== Referencias ==
{{listaref}}
plaz8axf5a232ir9aan6pedcx29vvll
136585
136584
2025-06-10T21:57:33Z
Sa~eswiki
8342
136585
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''León XIV''' (en latín ''Leo PP. XIV''),<ref>{{Cita web|url=https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es.html|título=León XIV|fechaacceso=2025-05-11|sitioweb=www.vatican.va}}</ref> de nombri seculal '''Robert Francis Prevost''' ([[Chicagu]], 14 de setiembri de 1955), es el 267.º [[papa]] dela [[Igresia católica]] i novenu soberanu dela [[Ciá del Vaticanu]] dendi el 8 de mayu de 2025.
Religiosu agustinu, hue misioneru en [[Perú]] i ordenau sacerdoti en 1982. Entri 2001 i 2013 hue priol general delos agustinus. En 2015 hue nombrau pol Papa [[Franciscu (papa)|Franciscu]] obispu de la ciá peruana de Chiclayo.<ref>{{Cita web|url=https://trome.com/actualidad/internacional/conclave-cardenal-robert-prevost-suena-como-nuevo-papa-y-podria-votar-en-elecciones-del-2026-porque-tiene-dni-peruano-noticia/|título=¡Tiene DNI peruano! Cardenal Robert Prevost suena como nuevo papa… y podría votar en elecciones del 2026|fechaacceso=2025-05-08|apellido=Trome.com|nombre=Redacción|fecha=2025-05-08|sitioweb=Trome.com}}</ref> En 2023 hue nombrau cardenal i passó a sel prefetu del Dicasteriu palos Obispus i, tamién, presienti dela Pontificia Comisión pa América Latina.<ref name="dup-0-21">{{Cita web|url=https://collegeofcardinalsreport.com/cardinals/robert-francis-prevost/|título=Cardinal Robert Francis Prevost, O.S.A.|fechaacceso=2025-05-09|fecha=2024-07-08|sitioweb=The College of Cardinals Report|idioma=en-US}}</ref>
Cuenta conas nacionalidais estauniesi i peruana<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/america/2025-05-08/leon-xiv-tambien-es-peruano-doble-nacionalidad-y-cuatro-decadas-de-vinculos-con-el-pais-andino.html|título=León XIV también es peruano: doble nacionalidad y cuatro décadas de vínculos con el país andino|obra=El País|fecha=8 de mayo de 2025|apellidos=Gómez Vega|nombre=Renzo}}</ref>, huendu el primel Papa dambus paisis i el segundu d'[[América]]. Tamién es el primel Papa agustinu.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/noticias/20250509/quienes-son-agustinos-orden-papa-leon-xiv/16572780.shtml|título=Quiénes son los agustinos, la orden del nuevo papa León XIV|editorial=[[RTVE]]|fecha=9 de mayo de 2025|cita=León XIV es el primer papa de la historia que pertenece a la Orden de San Agustín (OSA)}}</ref>
== Referencias ==
{{listaref}}
[[Categoría:Papas]]
rmogptb926puz7czrojf8llj94i0se9
Sabel II d'España
0
11372
136586
2025-06-10T22:10:51Z
Sa~eswiki
8342
Criá página con ''''Sabel II d'España''' (Mairil, 10 d'otubri de 1830 - París, 9 d'abril de 1904) hue reina d'España entri 1833 i 1868, gracias ala derogación del Reglamentu de sucesión de 1713 por mediu dela Pragmática Sanción de 1830. Estu provocó la insurgencia del infanti Carlos María Isidro, que era tíu de Sabel i ermanu de Hernandu VII, dandu lugal ala I Guerra Carlista. El su reinau prencipió cona regencia de la su mairi María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, dendi…'
136586
wikitext
text/x-wiki
'''Sabel II d'España''' (Mairil, 10 d'otubri de 1830 - París, 9 d'abril de 1904) hue reina d'España entri 1833 i 1868, gracias ala derogación del Reglamentu de sucesión de 1713 por mediu dela Pragmática Sanción de 1830. Estu provocó la insurgencia del infanti Carlos María Isidro, que era tíu de Sabel i ermanu de Hernandu VII, dandu lugal ala I Guerra Carlista. El su reinau prencipió cona regencia de la su mairi María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, dendi 1833 ata 1840, quandu Baldomero Espartero, un general del exércitu, asumió la regencia, ata 1843. Nombrá mayol d'edá con 13 añus, el su reinau estuvu señalau polas guerras carlistas i la criación dun estau liberal n'España. El su reinau llegó al su fin pola Revolución de 1868, conocía tamién comu ''La Gloriosa'' i se hue al dessiliu en Francia.
j7ow6fo0hpijllopse08zwsna5f8v82
136587
136586
2025-06-10T22:11:11Z
Sa~eswiki
8342
136587
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Sabel II d'España''' (Mairil, 10 d'otubri de 1830 - París, 9 d'abril de 1904) hue reina d'España entri 1833 i 1868, gracias ala derogación del Reglamentu de sucesión de 1713 por mediu dela Pragmática Sanción de 1830. Estu provocó la insurgencia del infanti Carlos María Isidro, que era tíu de Sabel i ermanu de Hernandu VII, dandu lugal ala I Guerra Carlista. El su reinau prencipió cona regencia de la su mairi María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, dendi 1833 ata 1840, quandu Baldomero Espartero, un general del exércitu, asumió la regencia, ata 1843. Nombrá mayol d'edá con 13 añus, el su reinau estuvu señalau polas guerras carlistas i la criación dun estau liberal n'España. El su reinau llegó al su fin pola Revolución de 1868, conocía tamién comu ''La Gloriosa'' i se hue al dessiliu en Francia.
l4yjinspy4ka9i24ckz1pxk22et90s2
136588
136587
2025-06-10T22:14:29Z
Sa~eswiki
8342
136588
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Sabel II d'España''' (Mairil, 10 d'otubri de 1830 - París, 9 d'abril de 1904<ref>{{Cita web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1904/04/10/pagina-7/33380704/pdf.html?search=Isabel%20II |título=Edición del domingo, 10 abril 1904, página 7 - Hemeroteca - Lavanguardia.es |fechaacceso=12 de abril de 2016 |fecha=10 de abril de 1904 |sitioweb=[[Lavanguardia.es]]}}</ref> ) hue reina d'España entri 1833 i 1868, gracias ala derogación del Reglamentu de sucesión de 1713 por mediu dela Pragmática Sanción de 1830. Estu provocó la insurgencia del infanti Carlos María Isidro, que era tíu de Sabel i ermanu de Hernandu VII, dandu lugal ala I Guerra Carlista. El su reinau prencipió cona regencia de la su mairi María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, dendi 1833 ata 1840, quandu Baldomero Espartero, un general del exércitu, asumió la regencia, ata 1843. Nombrá mayol d'edá con 13 añus, el su reinau estuvu señalau polas guerras carlistas i la criación dun estau liberal n'España. El su reinau llegó al su fin pola Revolución de 1868, conocía tamién comu ''La Gloriosa'' i se hue al dessiliu en Francia.
== Referencias ==
{{listaref}}
nhikwc2yxoxzlb7e2gq428b5jk8baji
136589
136588
2025-06-10T22:15:02Z
Sa~eswiki
8342
136589
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Sabel II d'España''' (Mairil, 10 d'otubri de 1830 - París, 9 d'abril de 1904<ref>{{Cita web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1904/04/10/pagina-7/33380704/pdf.html?search=Isabel%20II |título=Edición del domingo, 10 abril 1904, página 7 - Hemeroteca - Lavanguardia.es |fechaacceso=12 de abril de 2016 |fecha=10 de abril de 1904 |sitioweb=[[Lavanguardia.es]]}}</ref> ) hue reina d'España entri 1833 i 1868, gracias ala derogación del Reglamentu de sucesión de 1713 por mediu dela Pragmática Sanción de 1830. Estu provocó la insurgencia del infanti Carlos María Isidro, que era tíu de Sabel i ermanu de Hernandu VII, dandu lugal ala I Guerra Carlista. El su reinau prencipió cona regencia de la su mairi María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, dendi 1833 ata 1840, quandu Baldomero Espartero, un general del exércitu, asumió la regencia, ata 1843. Nombrá mayol d'edá con 13 añus, el su reinau estuvu señalau polas guerras carlistas i la criación dun estau liberal n'España. El su reinau llegó al su fin pola Revolución de 1868, conocía tamién comu ''La Gloriosa'' i se hue al dessiliu en Francia.
== Referencias ==
{{listaref}}
[[Categoría:Reis d'España]]
1s00l4prp8cnpaao9i5xvz8n0djha52