Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.45.0-wmf.4 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión África 0 836 136592 135291 2025-06-12T17:25:26Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 136592 wikitext text/x-wiki [[File:Africa satellite orthographic.jpg|right|thumb|300px|El continenti Africanu vistu dendi el espaciu]] '''África''' es el trecel [[continenti]] la Tierra en extensión, formandu parti d'Eurafrasia. Linda al norti con el [[mari Mediterráneu]], al oesti conel [[Océanu Atlánticu]] i al esti con el [[Mari Colorau]], el [[Océanu Índicu]] i [[Ásia]] por mé del [[canal de Suez]] i quea uníu a Asia a través del [[istmo de Suez]], en territoriu [[Egitu|egiciu]]. Tieni una superficii total de 30&nbsp;272&nbsp;922&nbsp;km² (621&nbsp;600&nbsp;km² en masa insular), que representa el 20,4&nbsp;% del total delas tierras emergiás del planeta. La puebración supera los mil cuatrucientus millonis d’habitantis, un 15&nbsp;% del total mundial. El continenti se dividi en 54 [[Estado soberano|Estaus soberanus]] siendu unu dellus, Egiptu, [[Anexo:Países transcontinentales|transcontinental]], amás de dos [[Estado con reconocimiento limitado|Estaus con reconocimientu limitau]] i dos [[Territorio dependiente|territorius dependientis]]. Tien una superfícii total 30.272.922 quilómetrus cuadraus (621.600 en massa insular), la cual apresenta el 22% 'el total terrestri; la puebración es de tan sólu 910.844.133 abitantis, menus 'el 16%. El continenti s'organizça en 53 paísis, siendu tós ellus miembrus dela [[Unión Africana]], a esceción de [[Marruecus]]. == Etimología == El nombri del continenti provieni del [[latín]]. Dendi el [[siglo II a. C.|siglu II a. C.]], los romanus llamaban África alas tierras que los griegus conocían cumu Libia, al oesti del [[Nilu]] i al esti delos [[Cordillera del Atlas|montis Atlas]]. El topónimu se formó col nombri dun puebru local, los ''[[Afri]]'' i el sufiju ''ica'' gastau pa endical un país en función delos sus abitantis (cumu Céltica de "los celtas").<ref>cita libro |autor=Georges, Karl Ernst |editor=Georges, Heinrich |año=1913–1918 |ubicación=Hannover |edición=8<sup>va</sup> |url=[https://web.archive.org/web/20160116044500/http://latin_german.deacademic.com/1644](http://latin_german.deacademic.com/1644) |idioma=alemán |capítulo=Afri |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20160116044500/http://latin_german.deacademic.com/1644](https://web.archive.org/web/20160116044500/http://latin_german.deacademic.com/1644) |fechaarchivo=16 de enero de 2016 |título=Ausführliches lateinisch-deutsches Handwörterbuch</ref><ref>cita libro |apellido1=Lewis |nombre1=Charlton T. |apellido2=Short |nombre2=Charles |título=A Latin Dictionary |capítulo=Afer |año=1879 |editorial=Clarendon Press |ubicación=Oxford |url=[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3DAfer](http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3DAfer) |fechaacceso=20 de septiembre de 2015 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20160116044500/https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3DAfer](https://web.archive.org/web/20160116044500/https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3DAfer) |fechaarchivo=16 de enero de 2016 |deadurl=no</ref><ref>cite web|url=[http://www.consultsos.com/pandora/africa.htm](http://www.consultsos.com/pandora/africa.htm)%7Ctitle=Africa African Africanus Africus|publisher=Consultos.com</ref> Los ''afri'' eran una tribu autótona cuyo nombri es d’origin [[Lenguas bereberes|berebel]]; ''ⵉⴼⵔⵉ'' ''ifri'' (plural ''ifran'')<ref>cite web|url=[http://michel-desfayes.org/namesofcountries.html](http://michel-desfayes.org/namesofcountries.html)%7Ctitle=The Names of Countries|accessdate=9 de abril de 2019|last=Desfayes|first=Michel|date=25 de enero de 2011|website=michel-desfayes.org|quote=Africa. From the name of an ancient tribe in Tunisia, the ''Afri'' (adjective: ''Afer''). The name is still extant today as ''Ifira'' and ''Ifri-n-Dellal'' in Greater Kabylia (Algeria). A Berber tribe was called ''Beni-Ifren'' in the Middle Ages and ''Ifurace'' was the name of a Tripolitan people in the 6th century. The name is from the Berber language ''ifri'' 'cave'. Troglodytism was frequent in northern Africa and still occurs today in southern Tunisia. Herodote wrote that the Garamantes, a North African people, used to live in caves. The Ancient Greek called ''troglodytēs'' an African people who lived in caves. ''Africa'' was coined by the Romans and {{'}}''Ifriqiyeh''{{'}} is the arabized Latin name. (Most details from Decret & Fantar, 1981).|archive-url=[https://web.archive.org/web/20190627022921/http://michel-desfayes.org/namesofcountries.html](https://web.archive.org/web/20190627022921/http://michel-desfayes.org/namesofcountries.html)%7Carchive-date=27 de junio de 2019</ref> que significa «caverna», en referencia alos puebrus que los griegus llamun ''Τρωγλοδύται'' / ''Pueblu troglodita'', «los moraoris de cavernas».<ref>Cite journal|url=[https://zenodo.org/record/1782363](https://zenodo.org/record/1782363)%7Ctitle=The Berbers|last1=Babington Michell|first1=Geo|journal=Journal of the Royal African Society|volume=2|issue=6|pages=161–194|doi=10.1093/oxfordjournals.afraf.a093193|year=1903|jstor=714549</ref> La mesma parabra apaici ena tribu argelina delos [[Beni Ifren|Banu Ifran]] originarius de ''Ifrane'' / [[Yafran]].<ref>cita libro |autor=Lipiński, Edward |título=Itineraria Phoenicia |url=[https://archive.org/details/itinerariaphoeni0000lipi](https://archive.org/details/itinerariaphoeni0000lipi) |idioma=inglés |año=2004 |editorial=Peeters Publishers |ubicación=Leuven (Lovaina) |isbn=90-429-1344-4 |oclc=493645327 |página=[[https://archive.org/details/itinerariaphoeni0000lipi/page/200](https://archive.org/details/itinerariaphoeni0000lipi/page/200) 200]</ref> Una ipótesis antigua, i menus probabli, relaciona a los ''afri'' con el [[Idioma púnico|púnicu]] ''𐤏𐤐𐤓'' ''ʿpr /ʿafar'' «polvu».<ref>cita libro |autor1=Neuland, Ernst |autor2=Venter, Daniel Johannes |título=NEPAD and the African Renaissance |idioma=inglés |año=2005 |editorial=Havenga |ubicación=Johannesburg (Johannesburgu) |isbn=0620325100 |oclc=836592023 |página=16</ref> Endispués de 146&nbsp;a.&nbsp;C., ''[[África (provincia romana)|África]]'' fue el nombri duna provincia romana nel noroesti del continenti. La Geografía de Ptolomeo marca el limiti oriental nel [[istmo de Suez]], que la separa d’Uropa, el ocidental nel Océanu i el meridional nel [[Sáhara|Sahara]]. A partil dela [[Era delos Descubrimientus]] i a midia qu'el conocimientu del continenti s'estendía n'Uropa, el nombri tamién lo hizu. [[Etimología popular|Etimologías popularis]] u míticas del nombri lo derivan dela parabra latina ''aprica'', «asoleau», cumu dici Isidoro de Sevilla,<ref>[[Isidoro de Sevilla]] ''[[Etymologiae]]'' XIV.5.2</ref> u del griegu: ''a-phrike'': «sin fríu», cumu postuló [[León el Africano]], si bien esta combinación de palabras no dessisti.<ref>Cita libro |apellidos=Tshinanga Ngelu |nombre=Pierre |título=Application du principe d'intangibilité des frontières africaines par les États membres de l'Union africaine comme stratégie de paix et de stabilité en Afrique |año=2017 |editorial= Editions Publibook |oclc=1022984607 |página=93 |idioma=francés}}</ref><ref>{{cita libro |autor=Miller, Christopher L. |título=Blank Darkness: Africanist Discourse in French |idioma=inglés |año=1985 |editorial=University of Chicago Press |ubicación=Chicago |isbn=0226526224 |oclc=11866558 |página=11</ref> [[Michèle Fruyt]] propusu derivar el nombri de ''africus'' «vientu del sul»<ref>cite journal|title=D'Africus ventus a Africa terrain|author=Fruyt, M.|journal=Revue de Philologie|volume=50|pages=221–38|year=1976</ref> asignandu a la parabra un [[Lenguas itálicas|origin itálicu]], inque la mayoría considera que'l vientu tomó el su nombri pola provincia romana, i [[Gerald Massey]], en 1881, inventó una etimología egipcia: ''af-rui-ka'' es izil, según la su propuesta: «giral hacia la apertura del [[Ka (mitología)|Ka]]», es izil, hacia el vientri maternu, colo qual los egicius se referían a África cumu «lugal de nacencia».<ref>cita web |url=[https://web.archive.org/web/20100130200159/http://gerald-massey.org.uk/massey/cmc_nile_genesis.htm](http://gerald-massey.org.uk/massey/cmc_nile_genesis.htm) |title=Nile Genesis: An introduction to the opus of Gerald Massey |autor=Charles S. Finch III |fecha=2006 |fechaacceso=18 de mayo de 2010 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20100130200159/http://gerald-massey.org.uk/massey/cmc_nile_genesis.htm](https://web.archive.org/web/20100130200159/http://gerald-massey.org.uk/massey/cmc_nile_genesis.htm) |fechaarchivo=30 de enero de 2010 |deadurl=yes</ref> Entri las etimologías fundás en personajis epónimus, [[Flavio Josefo]] relaciona África con un nietu d’[[Abraham]] de nombri Efer<ref>[[Flavio Josefo]]: ''[[Antigüedades judías]]'' 1.15) en relación a Génesis. 25:4</ref> mientras que [[Ibn Khallikan]] lo vincula col rei [[Himyar|himyarita]] "Afriko hiju d’[[Abraha]]", el su conquistaol.<ref>Cita libro |url=[https://books.google.com/books?id=pbo5AQAAMAAJ&pg=PA113](https://books.google.com/books?id=pbo5AQAAMAAJ&pg=PA113<nowiki>) |título=Travels in the Arabian Desert: With Special Reference to the Arabian Horse and Its Pedigree |apellido=Upton |nombre=Roger D. |año=1881 |editorial=C.K. Paul & Company |ubicación=Londres |idioma=en |oclc=707156168}}</nowiki></ref><ref><nowiki>{{Cita libro |url=</nowiki>[https://books.google.com/books?id=3cdLAAAAcAAJ&pg=PA35](https://books.google.com/books?id=3cdLAAAAcAAJ&pg=PA35) |título=Kitab Wafayat Ala'yan. Ibn Khallikan's Biographical Dictionary Transl. by (Guillaume) B(aro)n Mac-Guckin de Slane |apellido=Hallikan |nombre='Abu-l-'Abbas Sams-al-din 'Ahmad ibn Muhammad Ibn |año=1842 |editorial=Benjamin Duprat |ubicación=París |idioma=en |oclc=833614603</ref><ref>Cita libro |url=[https://books.google.com/books?id=mcN7AAAAQBAJ&pg=PA38](https://books.google.com/books?id=mcN7AAAAQBAJ&pg=PA38) |título=Science in the Medieval World |apellido=al-Andalusi |nombre=Sa'id |apellido2=Salem |nombre2=Sema'an I. |apellido3=Kumar |nombre3=Alok |año=1991 |editorial=University of Texas Press |ubicación=Austin |isbn=0292711395 |oclc=23385017 |idioma=en</ref> == Estoria == Se barrunta qu'África es la cuna dela umanidá i que dellí procedin las sucesivas especiis d’[[Hominidae|omínidus]] i [[antropoide]] que dierun lugal alos [[Ser humano|seris umanus]]. La teoría esplica que ellí s’originó el ''[[Homo sapiens]]'' hazi cerca de 300&nbsp;000 añus pa endispués espandil-si pol restu delos continentis. Sigún el estoriaol griegu [[Heródoto]] (484&nbsp;a.&nbsp;C.), una espedición [[fenicia]] espulsá pol [[faraón]] [[Necao II]] (616&nbsp;a.&nbsp;C) circunnavegó el continenti africanu pola primera vezi.[[Archivu:Tutanchamun Maske.jpg|miniatura|Máscara del [[faraón]] [[Tutankamón]], ena que el rei-niñu apaici tocau con el Nemes|derecha]] Los oríginis del tráficu comercial entri el oesti i el centru d’África i la cuenca mediterránea se pierdin ena prestoria. Los primerus relatus estóricus datan dela antigüedá i versan sobri los nómadas que organizaban el comerciu entri [[Leptis Magna]] i el Chad. Esti comerciu vivió el su primer augi nel sigru I a. C. col ascensu del [[Imperiu romanu]]. Sobretó se comerciaba con [[oru]], [[Escravitud|escravus]], [[marfil]] i animalis essóticus pa los juegus de [[Circu romano|circu]] en [[Roma]] a cambiu de bienis de luju romanus. De hechu es nesta época ena que se gesta el propiu nombri d’África. Tras la derrota de [[Cartagu]] por Roma ena [[tercera guerra púnica]] se estableci la provincia romana d’África que abarcaría aprosimadamenti el [[Túnez]] dogañu. Fue una generalización territorial dela provincia lo que diu nombri a tol continenti. Una emportancia crucial tuvu tamién el mayol gastaeru del [[Camelus|camellu]] a partil del sigru I nel norti d’África. A partil del sigru VII los [[Arabia|árabis]] invadin l'África del norti. El comerciu caravaneru i la espansión islámica alimentan el establecimientu de nuevas relacionis entri las «dos Áfricas». [[Archivu:Great-Zimbabwe-2.jpg|miniatura|derecha|[[Gran Zimbabue]]]] El [[Imperio Kanem-Bornu]] dessistió en África entri el sigru XIII i la décaa de 1840. Nel su momentu de mayol esplendol abarcó l'área de lo que actualmenti es el sul de [[Libia]], [[Chad]], noresti de [[Nigeria]], esti de [[Níger]] i norti de [[Camerún]]. El [[Reinu del Congu]] fue un Estau situau eno que ogañu costituyi la zona norti d’[[Angola]], l'enclavi de [[Provincia de Cabinda|Cabinda]], [[Repúbrica del Congo|Congo-Brazzaville]] i la parti ocidental de [[Repúbrica Democrática del Congu|Congu-Kinsasa]]. La su área d’enfluencia abarcaba tamién los Estaus vicinus. [[Archivu:Mapa del África colonial (1914).svg|miniatura|En 1914, justu antis del prencipiu dela [[Primera Guerra Mundial]], toa África estaba dominá por Estaus uropeus cola esceción d’[[Abisinia]] (atual [[Etiopía]]) i [[Liberia]], una muestra del imperialismo uropeu, que tamién provocó continuas tensionis entri paísis duranti la colonización del continenti, vistu cumu mu desfavorabli pa Italia i Alemania i mu beneficiosu pa Francia i Reinu Uníu. Otrus paísis cumu Portugal, España u Bélgica tenían unas pocas colonias.]] La [[Repartu d'África|repartición colonial d’África]] polas potencias uropeas, eniciá a partil del [[siglo XVII|siglu XVII]], tuvu lugal aprossimadamenti en 1885, cona [[conferencia de Berlín]], i el comienzu dela [[Primera Guerra Mundial]], época ena que los imperius [[colonialismo|colonialis]] s'estendierun más rápidamenti n'África que'n cualisquiel otru lugal del mundu, si bien dos paísis, [[Liberia]] i [[Etiopía]], consiguierun mantenel la su endependencia. Es un exemplu del [[nuevu imperialismu]] generau pola necesidá de los paísis uropeus d’obtenel materias primas pal rápidu crecimientu dela su produción manufacturera endispués dela [[Revolución Industrial]], eniciá n'Inglaterra a finalis del sigru XVIII. Al final dela [[Segunda Guerra Mundial]] los [[Aliaus (Segunda Guerra Mundial)|aliaus]] no logran ponel-si d’alcuerdu sobri el futuru dela antigua colonia italiana de Libia. Nessi momentu era un territoriu más de cincu vecis mayol que la propia [[Italia]]. Nostanti, la puebración no sobrepasaba el millón d’abitantis, pol lo que representaba un destinu apropiau pala puebración desplazá d’Italia pola guerra, que enició a buscal lugaris a ondi emigral. Los recelus entri [[Ocidenti]] i la [[Unión Soviética|Unión de Repúbricas Socialistas Soviéticas]] hazin que finalmenti la [[Organización delas Nacionis Unias]] decida dal l'endependencia al país dejándo-lu en manus del rei [[Idrís I de Libia]]. Inque ya abía quatru paísis endependientis en África ([[Liberia]] en 1847, [[Sudáfrica]] en 1910, [[Egitu]] en 1922 i [[Etiopía]] en 1941), [[Libia]] se convierti assina ena primera colonia africana en logral la su endependencia en 1951, ala que seguirá la de [[Ghana]] en 1957. Más alanti las potencias uropeas lamentarían esti hechú, pues contribuyó a desencadenal las diferentis luchas pola endependencia africana. == Naturaleza == === Geografía física === Ena su mayol parti, África es una enormi i antigua plataforma continental maciza i agarrá, elevá entri 600 i 800&nbsp;[[altitud|{{esd|m s. n. m.}}]], surcá por grandis ríus i escassa en penínsulas. Destaca pola su regularidá orográfica i considerabli altitú media. {|align=right width=152 cellpadding=0 cellspacing=0 |- |[[Archivo:Topographic30deg N30W0.png|100px]] |[[Archivo:Topographic30deg N30E0.png|100px]] |[[Archivo:Topographic30deg N30E30.png|100px]] |- |[[Archivo:Topographic30deg N0W0.png|100px]] |[[Archivo:Topographic30deg N0E0.png|100px]] |[[Archivo:Topographic30deg N0E30.png|100px]] |- |[[Archivo:Topographic30deg S0W0.png|100px]] |[[Archivo:Topographic30deg S0E0.png|100px]] |[[Archivo:Topographic30deg S0E30.png|100px]] |- |[[Archivo:Topographic30deg S30W0.png|100px]] |[[Archivo:Topographic30deg S30E0.png|100px]] |[[Archivo:Topographic30deg S30E30.png|100px]] |- |colspan=3 align=right|<small>Pinchal pa vel en detallli</small> |} Tres franjas climáticas sucesivas se repitin al norti i al sul del ecuadol, abarcandu los climas [[clima mediterráneu|mediterráneu]], [[clima desérticu|desérticu]], [[clima subtropical|subtropical]] i [[clima intertropical lluviosu|intertropical lluviosu]], esti úrtimu, enos sus dos tipus prencipalis, tantu de sabana cumu de selva. África es el continenti con mayol índici d’insolación anual, lo cual puyera hazel dau origin al su nombri (África, del griegu ''a-phrike'', ‘sin fríu’). Los suelus son escecionalmenti ricus en mineralis i mu aptus pa pastus. Debíu al clima es ellí ondi evolucionó la [[Glossina|mosca tse-tsé]] i ondi prolifera atualmenti. Las prencipalis áreas cultivás s’alcuentran enas tierras altas oriental i la çona delos çGrandis Lagus , algunus deltas i riberas i inclusu nel [[Sahel]]. Situación Astronómica Continental: Norti: Cabu Blancu, Túniz (37°20′ Norti) Sul: Cabu delas Agujas, Rep. Sudafricana (35° Sul) Esti: Cabu Hafún, Somalia (51°24′ Esti) Oesti: Cabu Verdi, Senegal (18° Oesti) === Prencipalis ecosistemas === * [[Desiertu]] * [[Sahel]] * [[Sabana]] * [[Sáhara|Desiertu del Sahara]] * [[Desiertu del Namib]] * [[Kalahari|Desiertu del Kalahari]] * [[Delta del Okavangu]] * [[Grandis Lagos de África|Grandis Lagos]] * [[Maciçu etíope]] * Tierras altas de [[Kenia]] * [[Gran Valle del Rift]] * [[Pluvisilva|Selva]] dela cuenca del [[Ríu Congu|Congu]] * [[Selva costera ecuatorial atlántica]] === Prencipalis islas i archipiélagus === * Archipiélagu de [[Cabo Verde]] * Archipiélagu de [[Canarias]] (España) * Archipiélagu de las [[Islas Salvajes]] (Portugal) * Archipiélagu de [[Madeira]] (Portugal) * Archipiélagu de las [[Islas Mascareñas|Mascareñas]] * [[Bioko]] * [[Santo Tomé y Príncipe]] * [[Madagascar]] * [[Archipiélago de Zanzíbar]] (islas [[Unguja]] i [[Isla de Pemba|Pemba]]) * [[Archipiélago de las Comoras]] * Archipiélagu de las [[Seychelles]] * [[Socotra]] (Yemen) == Geología, geografía, ecología i meyu ambienti == [[File:Topography_of_africa.png|thumb|Topografía d’África]] África es la más grandota entri las tres proyeccionis grandis pal sul dela masa de tierra más grandota dela Tierra. Separada d’Uropa pol Mari Mediterráneu, está unía a Asia ena su estremidá noresti pol Istmu de Suez, atravesau pol Canal de Suez, con una anchura de 163 km (101 millas). Dendi el puntu de vista geopolíticu, la Península del Sinaí d’Egitu, asitiá al esti del Canal de Suez, a menú se considera parti d’África.<ref>{{Citat web|url=[http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d](http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d)|titlu=Atlas - Xpeditions @ nationalgeographic.com|publisher=web.archive.org|date=2009-03-03|accessdate=2024-07-10|archive-date=2009-03-03|archive-url=[https://web.archive.org/web/20090303230811/http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d](https://web.archive.org/web/20090303230811/http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d)|dead-url=unfit}}</ref><ref>Drysdale, Alasdair and Gerald H. Blake. (1985) ''The Middle East and North Africa'', Oxford University Press US. ISBN 0-19-503538-0</ref> La costa tien una largura de 26.000 km (16.000 millas), i la ausencia d’entrantis hondas dela costa s’ilustra pol hechú de que [[Uropa]], que abarca solu 10.400.000 km² (4.000.000 mi²) – aprosimadamenti un terciu dela superficii d’África – tien una costa de 32.000 km (20.000 millas). Dendi el puntu más al norti, Ras ben Sakka en [[Túnez]] (37°21' N), hata el puntu más al sul, Cabu Agulhas en Sudáfrica (34°51'15" S), la distancia es d’aprosimadamenti 8.000 km (5.000 millas). Cabu Verdi, a 17°33'22" O, el puntu más al oesti, s’alcuentra a una distancia d’aprosimadamenti 7.400 km (4.600 millas) frenti a Ras Hafun, a 51°27'52" E, la proyeción más al esti que s’ajunta a Cabu Guardafui, el cabu del Cuernu d’África.<ref>(1998) ''Merriam-Webster's Geographical Dictionary (Index)'', Merriam-Webster, pp. 10–11. ISBN 0-87779-546-0</ref><ref>Lewin, Evans. (1924) ''Africa'', Clarendon press</ref><ref>{{Citat web|url=[http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d](http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d)|titlu=Atlas - Xpeditions @ nationalgeographic.com|publisher=web.archive.org|date=2009-03-03|accessdate=2024-07-16|archive-date=2009-03-03|archive-url=[https://web.archive.org/web/20090303230811/http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d](https://web.archive.org/web/20090303230811/http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d)|dead-url=unfit}}</ref> El Estau más grandotu d’África es Algeria, i el Estau más chiquininu son las Seychelles, un archipiélagu asitiau frenti a las costas oriental. La nación más chiquinina del continenti es [[Gambia]].<ref>(1998) ''Merriam-Webster's Geographical Dictionary (Index)'', Merriam-Webster, pp. 10–11. ISBN 0-87779-546-0</ref><ref>Hoare, Ben. (2002) ''The Kingfisher A–Z Encyclopedia'', Kingfisher Publications. p. 11. ISBN 0-7534-5569-2</ref> === La Placa tectónica Africana === [[File:Motion_of_Nubia_Plate.gif|thumb|Ogañu, la placa africana se muevi pola superficii dela Tierra a una velocidá de 0,292° ± 0,007° pol millón d’añus.]] La Placa Africana, conocía tamién cumu Placa Nubia, es una placa tectónica mayol que inclui gran parti del continenti africanu (con la esceción dela su parti oriental) i la corteza oceánica ajunta al oesti i al sul. Está delimitá pola Placa Norteamericana i la Placa Sudamericana al oesti (separás pola Dorsal Atlántica Meya); pola Placa Arábiga i la Placa Somalí al esti; pola Placa Euroasiática, la Placa del Mari Egeu i la Placa Anatolia al norti; i pola Placa Antártica al sul. Entri azi 60 millonis d’añus i azi 10 millonis d’añus, la Placa Somalí enició a separalsi dela Placa Africana a lo largu del Rift d’África Oriental. Cumu el continenti d’África está compuestu por corteza que vien tantu dela Placa Africana cumu dela Placa Somalí, angunas huentis dela literatura se refierin a la Placa Africana cumu la Placa Nubia pa distinguirla del continenti en sí.<ref>{{Citat web|url=[https://africa-arabia-plate.weebly.com/somali-plate.html](https://africa-arabia-plate.weebly.com/somali-plate.html)|titlu=Somali Plate|publisher=African/Arabian Tectonic Plates|accessdate=2024-07-10|limbă=en}}</ref><ref>Chu, D.; Gordon, R.G. (1999). "Evidence for motion between Nubia and Somalia along the Southwest Indian ridge". ''Nature''. '''398''' (6722): 64–67. Bibcode:1999Natur.398...64C. doi:10.1038/18014. S2CID 4403043.</ref> === Climi === El climi d’África varía dendi tropical hata subárticu enas sus puntas más altas. La su metá norti es predominantementi desértica u árida, mentris que las zonas centralis i del sul contienin tantu llanuras de sabana cumu regionis densas de jungla (selva tropical). Entri estas, dessisti una zona de converxencia ondi los patronis de vegetación, cumu el Sahel i la estepa, predominan. África es el continenti más calienti dela Tierra i el 60% de toa la superficii terrestri consisti en terrenus secus i desiertus. El récor dela temperatura más alta jamás registrá, registrá en Libia en 1922 (58 °C), hue invalidau en 2013.<ref>{{Citation|last=Fadli|first=Khalid I. El|title=World Meteorological Organization Assessment of the Purported World Record 58°C Temperature Extreme at El Azizia, Libya (13 September 1922)|date=2013-02-01|url=[https://journals.ametsoc.org/view/journals/bams/94/2/bams-d-12-00093.1.xml](https://journals.ametsoc.org/view/journals/bams/94/2/bams-d-12-00093.1.xml)|work=Bulletin of the American Meteorological Society|volume=94|issue=2|pages=199–204|language=EN|doi=10.1175/BAMS-D-12-00093.1|access-date=2024-07-10|last2=Cerveny|first2=Randall S.|last3=Burt|first3=Christopher C.|last4=Eden|first4=Philip|last5=Parker|first5=David|last6=Brunet|first6=Manola|last7=Peterson|first7=Thomas C.|last8=Mordacchini|first8=Gianpaolo|last9=Pelino|first9=Vinicio}}</ref><ref>{{Citat web|url=[http://wmo.asu.edu/world-highest-temperature](http://wmo.asu.edu/world-highest-temperature)|titlu=World: Highest Temperature {{!}} ASU World Meteorological Organization|publisher=web.archive.org|date=2013-01-04|accessdate=2024-07-16|archive-date=2013-01-04|archive-url=[https://web.archive.org/web/20130104143844/http://wmo.asu.edu/world-highest-temperature](https://web.archive.org/web/20130104143844/http://wmo.asu.edu/world-highest-temperature)|dead-url=yes}}</ref> === El cambiu climáticu === [[File:Temperature_Bar_Chart_Africa--1901-2020--2021-07-14.png|thumb|Gráficu que muestra el cambiu dela temperatura n’África entri el añu 1901 i 2021.]] Los cambius climáticus n’África representan una amenaza ca vezi más seria, ya que África s’alcuentra entri los continentis más vulnerablis a los efetus de los cambius climáticus. Angunas huentis clasifican inclusu a África cumu el "continenti más vulnerabli dela Tierra". Los cambius climáticus i la variabiliá climática reducirán probablimenti la producción agrícola, la seguridá alimentaria i la seguridá del agua. Cumu resultau, habrá consecuancias negativas sobri las vidas delas personas i el desarrollu sostenibli n’África.<ref>{{Citat web|url=[https://www.un.org/africarenewal/magazine/december-2018-march-2019/global-warming-severe-consequences-africa](https://www.un.org/africarenewal/magazine/december-2018-march-2019/global-warming-severe-consequences-africa)|titlu=Global warming: severe consequences for Africa|publisher=Africa Renewal|date=2018-12-07|accessdate=2024-07-10|limbă=en}}</ref><ref>{{Citat web|url=[https://www.ipcc.ch/sr15/](https://www.ipcc.ch/sr15/)|titlu=Global Warming of 1.5 ºC —|accessdate=2024-07-16}}</ref><ref>{{Citat web|url=[https://www.unep.org/regions/africa/regional-initiatives/responding-climate-change](https://www.unep.org/regions/africa/regional-initiatives/responding-climate-change)|nume=Environment|prenume=U. N.|titlu=Responding to climate change {{!}} Africa {{!}} UNEP - UN Environment Programme|publisher=www.unep.org|date=2017-10-23|accessdate=2024-07-16|limbă=en}}</ref><ref>{{Citat web|url=[http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg2/en/ch19s19-3-3.html](http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg2/en/ch19s19-3-3.html)|titlu=19.3.3 Regional vulnerabilities - AR4 WGII Chapter 19: Assessing Key Vulnerabilities and the Risk from Climate Change|publisher=web.archive.org|date=2013-03-12|accessdate=2024-07-16|archive-date=2013-03-12|archive-url=[https://web.archive.org/web/20130312104158/http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg2/en/ch19s19-3-3.html](https://web.archive.org/web/20130312104158/http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg2/en/ch19s19-3-3.html)|dead-url=yes}}</ref> Enas próximas décadas, se espera el calentamientu causau polos cambius climáticus en casi toa la superficii dela Tierra, i las precipitacionis medias globalis aumentarán. Ogañu, África se está calentandu más rápidamenti que la media global. Grandis porcionis del continenti puyeran volversi inhabitablis cumu consecuancia de los efetus rápidus de los cambius climáticus, lo que tendría efetus desastrosus sobri la salú umana, la seguridá alimentaria i la pobreza. Se espera que los efetus regionalis sobri las precipitacionis en los trópicus sean muchu más variablis dendi el puntu de vista espacial. La direción del cambiu en cualisquiel lugal concretu a menú es menus segura.<ref>{{Citat web|url=[https://wmo.int/news/media-centre/climate-change-triggers-mounting-food-insecurity-poverty-and-displacement-africa](https://wmo.int/news/media-centre/climate-change-triggers-mounting-food-insecurity-poverty-and-displacement-africa)|titlu=Climate change triggers mounting food insecurity, poverty and displacement in Africa|publisher=World Meteorological Organization|date=2021-10-18|accessdate=2024-07-10|limbă=en}}</ref><ref>{{Citat web|url=[https://www.un.org/africarenewal/magazine/december-2018-march-2019/global-warming-severe-consequences-africa](https://www.un.org/africarenewal/magazine/december-2018-march-2019/global-warming-severe-consequences-africa)|titlu=Global warming: severe consequences for Africa|publisher=Africa Renewal|date=2018-12-07|accessdate=2024-07-16|limbă=en}}</ref><ref>{{Citation|last=Bank|first=European Investment|title=EIB Group Sustainability Report 2021|date=2022-07-06|url=[https://www.eib.org/en/publications/sustainability-report-2021](https://www.eib.org/en/publications/sustainability-report-2021)|publisher=European Investment Bank|language=EN|isbn=978-92-861-5237-5|access-date=2024-07-16}}</ref> === Ecología i biodiversidá === [[File:Vegetation_Africa.png|thumb|Los prencipalis biomas d’África.]] África tien más de 3.000 zonas protegiás, con 198 áreas marinas protegiás, 50 reservas dela biosfera i 80 reservas de zonas húmedas. La destrución significativa de hábitats, el aumentu dela puebración umana i la caza furtiva reducin la diversidá biolóxica i los terrenus arablis d’África. La invasión de territorius naturalis polas personas, los conflitucus civilis i la entrodución d’especiis no endígenas amenazan la biodiversidá n’África. Esta situación s’ha agravau por problemas administrativus, personal insuficienti i problemas de financiación. Aquí está la traducción al extremeño, continuando con las convenciones que hemos estado utilizando: Defrișarea afectează Africa într-un ritm de două ori mai rapid decât media mondială, conform Programului Națiunilor Unite pentru Mediu (UNEP). Potrivit Centrului de Studii Africane de la Universitatea din [[Pennsylvania]], 31% din terenurile de pășunat și 19% din pădurile și zonele împădurite din Africa sunt clasificate ca degradate, iar Africa pierde peste patru milioane de hectare de pădure pe an, ceea ce este de două ori rata medie de defrișare a restului lumii. Unele surse afirmă că aproximativ 90% din pădurile virgine originale din Africa de Vest au fost distruse. Peste 90% din pădurile originale din [[Madagascar]] au fost distruse de la sosirea oamenilor acum 2000 de ani. Aproximativ 65% din terenurile agricole ale Africii suferă de degradare a solului.<ref>{{Citat web|url=[https://www.independent.co.uk/climate-change/news/nature-laid-waste-the-destruction-of-africa-844370.html](https://www.independent.co.uk/climate-change/news/nature-laid-waste-the-destruction-of-africa-844370.html)|titlu=Nature laid waste: The destruction of Africa|publisher=The Independent|date=2008-06-11|accessdate=2024-07-10|limbă=en}}</ref><ref>{{Citat web|url=[http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html](http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html)|titlu=Terrestrial Ecoregions -- Madagascar subhumid forests (AT0118)|publisher=web.archive.org|date=2010-03-08|accessdate=2024-07-16|archive-date=2010-03-08|archive-url=[https://web.archive.org/web/20100308064424/http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html](https://web.archive.org/web/20100308064424/http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html)|dead-url=unfit}}</ref> === Fauna === [[File:Zebras%2C_Serengeti_savana_plains%2C_Tanzania.jpg|thumb|Sabana dela çona de conservación Ngorongoro, Tanzania.]] África se enorgulleci quiciás cona mayol combinación de densidá i "libertá de movimientu" delas puebracionis salvajis d’animalis i diversidá del mundu, teniendu puebracionis salvajis de grandis carnívorus (cumu lionis, hienas i guepardus) i herbívorus (cumu búfalus, elefantis, camellus i jirafas) que se muevin librimenti polas llanuras abiertas, en gran parti no privatizás. Tamién es casa pa una variedá d’animalis dela jungla, incluyendu serpentis i primatis, i vía acuática, cumu cocodrilus i anfibius. Amás, África tien el mayol númiru d’especiis de megafauna, ya que hue la menus afectá pola extinción dela megafauna del Pleistocenu. === Problemas de meyu ambienti === Los problemas de meyu ambienti n’África están causaus pol impactu direutu i indireutu delas actividais humanas sobri el meyu natural i afeutan a las personas, asín cumu a casi toas las hormas de vía n’África. Entri los problemas s’encuentran la deforestación, la degradación del suelu, la contaminación del airi, la contaminación del agua, la erosión costera, la contaminación con desechus, los cambius climáticus i la falta d’agua (lo que lleva a dificultais nel accesu al agua potabli i a sistemas de canalización adecuaus). Estus problemas generan conflitucus de meyu ambienti i están relacionaus conas luchas socialis más amplias pola democracia i la soberanía. La falta de técnicas d’adaptación a los cambius climáticus n’África la haci el continenti menus resistenti a los cambius climáticus.<ref>Cita web|url=[https://search.worldcat.org/title/153316952](https://search.worldcat.org/title/153316952)%7Ctitlu=Environmental movements in sub-Saharan Africa : a political ecology of power and conflict {{!}} WorldCat.org|publisher=search.worldcat.org|accessdate=2024-07-10|limbă=en</ref> La deforestación afeta a África a un ritmu dos vecis más rápidu que la media mundial, sigún el Programa delas Nacionis Unías pal Meyu Ambienti (UNEP). Sigún el Centru d'Estudius Africanus dela Nuversidá de Pennsylvania, el 31% de los terrenus de pastizal i el 19% de los bosquis i zonas arbolás d'África están clasificás cumu degradaus, i África pierdi más de cuatru millonis d'ectáreas de bosqui al añu, lo que es dos vecis la tasa media de deforestación del restu del mundu. Angunas huentis afirman que aprosimadamenti el 90% de los bosquis vírginis originalis d'África Ocidental án siu farataus. Más del 90% de los bosquis originalis de Madagascar án siu desfarataus dendi el aporti d los umanus azi 2000 añus. Aprossimadamenti el 65% delos terrenus agrícola d'África sufri de degradación del suelu.<ref>Cita web|url=[https://www.independent.co.uk/climate-change/news/nature-laid-waste-the-destruction-of-africa-844370.html](https://www.independent.co.uk/climate-change/news/nature-laid-waste-the-destruction-of-africa-844370.html)%7Ctitlu=Nature laid waste: The destruction of Africa|publisher=The Independent|date=2008-06-11|accessdate=2024-07-10|limbă=en</ref><ref>Cita web|url=[http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html](http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html)%7Ctitlu=Terrestrial Ecoregions -- Madagascar subhumid forests (AT0118)|publisher=web.archive.org|date=2010-03-08|accessdate=2024-07-16|archive-date=2010-03-08|archive-url=[https://web.archive.org/web/20100308064424/http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html](https://web.archive.org/web/20100308064424/http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html)%7Cdead-url=unfit</ref> == Referencias == {{listaref}} [[Categoría:Continentis]] oc2nrxfiz9wzk2or8mdx8l6ag157nke Nueva York 0 3640 136599 131217 2025-06-13T11:03:44Z CommonsDelinker 73 Replacing 5_Boroughs_Labels_New_York_City_Map_Julius_Schorzman.png with [[File:5_Boroughs_Labels_New_York_City_Map.png]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR1|Criterion 1]] (original uploader’ 136599 wikitext text/x-wiki {{pol mejoral}} {{ficha de entidad subnacional}} '''Nueva York''' (en [[ingrés]], ''New York'') es una ciá [[Estaus Uníus|estauniensi]] del [[Estau de Nueva York]] ena [[Océanu Alánticu|costa alántica]]. Es la mayol ciá el país i la su ária urbana la sesta mayol el mundu. <ref>[http://www.citypopulation.de/world/Agglomerations.html]</ref> Es la sé d'albondas organizacionis internacionalis. == Geografia == S'alcuentra assitiá nel noresti el país, ena desembocaúra el [[ríu Hudson]]. La huerça dela ciá está construía en tres islas: [[Manhattan]], [[Staten Island]] i [[Long Island]]. == Olganización territorial == [[File:5 Boroughs Labels New York City Map.png|250px|thumb|Los '''cincu distritus''': '''<span style="color:#2a3d94">Manhattan</span>''', '''<span style="color:#f4cc0b">Brooklyn</span>''', '''<span style="color:#ef7b2c">Queens</span>''', '''<span style="color:#dc382c">The Bronx</span>''', '''<span style="color:#8a3687">Staten Island</span>''']] Nueva York está holmá pol cincu ''boroughs'' (destritus), que son: * [[Bronx]] (1.364.566 abitantis) * [[Brooklyn]] (2.511.408 abitantis) * [[Manhattan]] (1.593.200 abitantis) * [[Queens]] (2.256.576 abitantis) * [[Staten Island]] (475.014 abitantis) == Afotus == <gallery> Image:Statue_of_Liberty,_NY.jpg|<center>''Estátua la Libertá''</center> Image:New York from Empire State Building.jpg|<center>''Visual dendi l'Empire State Building''</center> Image:New_York_Midtown_Skyline_at_night_-_Jan_2006_edit1.jpg|<center>''Nueva York pola nochi''</center> Image:The World Trade Center in New York, July 28, 2000.jpg|<center>''Antíguu World Trade Center''</center> </gallery> == Huentis == {{listaref}} == Atijus == {{commonscat|New York City}} * [https://web.archive.org/web/20100906115904/http://www.nyc.gov/portal/site/nycgov/menuitem.be742bcd124767301828711061c789a0 Sítiu oficial de la Ciá de Nueva York] (en ingrés i español) * [https://web.archive.org/web/20071213153002/http://www.usa.gov/gobiernousa/Estatales_Locales/Nueva_York.shtml USA.gov] Enformación oficial al tentu el gobielnu Nueva York (en español) * [https://web.archive.org/web/20071024043823/http://www.nycvisit.com/spanish/index.cfm NYCvisit.com] Oficina turismu Nueva York (en español) * [https://web.archive.org/web/20040702123743/http://www.brookings.edu/es/urban/livingcities/newyork.htm Estuyu de Brookings Institution, ''New York in Focus: A Profile from Census 2000''] (en ingrés) [[Categoría:Estaus Unius]] og42fo8v1jrnv8kt8akot027t9dmg4k Helipi II d'España 0 3949 136597 127292 2025-06-12T21:17:40Z Sa~eswiki 8342 136597 wikitext text/x-wiki {{Pol mejoral}}{{Haltan referéncias}}{{Pol revissal}}{{Ficha de pressona}} '''Helipi II d'España''', llamau '''El Prudenti''' ([[Valladolís]], 21 [[mayu]] de 1527 - El Escorial, 13 [[setiembri]] de 1598) hue rei d'[[España]] dendi el 15 [[eneru]] de 1556, al atrás la adicación el su pairi, [[Carlos I d'España|Carlos I]] hata qu'espenó, de [[Nápolis]] i [[Sicília]] dendi 1554 i de [[Portugal]] i los Algarvis (comu '''Felipe I''') dendi 1580, hiziendu la ansiá unión dinástica con Portugal, que duró hata 1640. Hue tamién Rei d'Ingalaterra, pol el su matrimoñu con '''Maria I''', entri 1554 i 1558. == Via == Iju i erederu de Carlos I e Isabel de Portugal, germanu de María d'Áustria i Juana d'Áustria, ñetu por vía paterna de Juana I de Castilla i Felipe I i de Manuel I de Portugal i María de Castilla por vía materna. Espenó a los 71 añus d'eá ,el 13 [[setiembri]] de 1598, al atrás de passal unus añus nunas condicionis de via mu malas debiu a la malotia que padecía i que s'agravaba con el pasu el tiempu. == Hechus Estóricus == Duranti el su reinau España venci ena batalla de San Quintín escontra Fráncia, con lo que s'afirma la supremacía espánica en [[Uropa]] , mantuvu una guerra con Ingalaterra i landeó conquistá-la por meyu l'Armá Invencibli, que hue hundia (1588) i runchó escontra el Empériu Otomanu ena Batalla Lepantu (1571). {{NF}} [[Categoría:Reis d'España|Helipi II]] sftvxwqbulruu8qyml0zf581okf7kia Calru I d'España 0 4851 136598 127291 2025-06-12T21:18:30Z Sa~eswiki 8342 136598 wikitext text/x-wiki {{Por mejoral}}{{Haltan referéncias}}{{Ficha de pressona}} '''Calru d'Áustria''', o Habsburgu (Ganti, 24 [[hebreru]] de 1500 – Monasteriu de Yusti, 21 [[setiembri]] de 1558) hue Rei d'España con el nombri de Carlos I (1516 -1556), el primel que unió ena su pressona las coronas de Castilla, Aragón i Navarra, i Emperaol del Sacru Empériu Romanu Germánicu como Carlos V (1520-1558), llamau César, el César Carlos o La Su Majestá Cesárea. Iju de Juana I de Castilla i Felipe el Hermoso, i ñetu por via paterna de Maximilianu I d'Áustria (Habsburgu) i María de Borgoña (de quienis eredó los Paisis Bajus, los territorius austríacus i derechu al tronu emperial) i por vía materna de los Reis Católicus, de quienis eredó Castilla, Navarra, las Islas Canárias, las Indias, Nápoli, Sicilia i Aragón. {{NF}} [[Categoría:Reis d'España|Carlus I]] hl5y1iiawe7z09fzyjy23cqtda80r87 Sabel II d'España 0 11372 136593 136589 2025-06-12T21:14:27Z Sa~eswiki 8342 136593 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Sabel II d'España''' (Mairil, 10 d'otubri de 1830 - París, 9 d'abril de 1904<ref>{{Cita web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1904/04/10/pagina-7/33380704/pdf.html?search=Isabel%20II |título=Edición del domingo, 10 abril 1904, página 7 - Hemeroteca - Lavanguardia.es |fechaacceso=12 de abril de 2016 |fecha=10 de abril de 1904 |sitioweb=[[Lavanguardia.es]]}}</ref> ) hue reina d'España entri 1833 i 1868,​ gracias ala derogación del Reglamentu de sucesión de 1713 por mediu dela Pragmática Sanción de 1830. Estu provocó la insurgencia del infanti Carlos María Isidro, que era tíu de Sabel i ermanu de Hernandu VII, dandu lugal ala [[I Guerra Carlista]]. El su reinau prencipió cona regencia de la su mairi María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, dendi 1833 ata 1840, quandu Baldomero Espartero, un general del exércitu, asumió la regencia, ata 1843. Nombrá mayol d'edá con 13 añus, el su reinau estuvu señalau polas guerras carlistas i la criación dun estau liberal n'España. El su reinau llegó al su fin pola Revolución de 1868, conocía tamién comu ''La Gloriosa'' i se hue al dessiliu en Francia. == Referencias == {{listaref}} [[Categoría:Reis d'España]] 97xsno4hu1a78agq8hw7iupag2ndbey 136594 136593 2025-06-12T21:15:05Z Sa~eswiki 8342 136594 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Sabel II d'España''' (Mairil, 10 d'otubri de 1830 - París, 9 d'abril de 1904<ref>{{Cita web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1904/04/10/pagina-7/33380704/pdf.html?search=Isabel%20II |título=Edición del domingo, 10 abril 1904, página 7 - Hemeroteca - Lavanguardia.es |fechaacceso=12 de abril de 2016 |fecha=10 de abril de 1904 |sitioweb=[[Lavanguardia.es]]}}</ref> ) hue reina d'España entri 1833 i 1868,​ gracias ala derogación del Reglamentu de sucesión de 1713 por mediu dela Pragmática Sanción de 1830. Estu provocó la insurgencia del infanti Carlos María Isidro, que era tíu de Sabel i ermanu de [[Hernandu VII d'España|Hernandu VII]], dandu lugal ala [[I Guerra Carlista]]. El su reinau prencipió cona regencia de la su mairi María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, dendi 1833 ata 1840, quandu Baldomero Espartero, un general del exércitu, asumió la regencia, ata 1843. Nombrá mayol d'edá con 13 añus, el su reinau estuvu señalau polas guerras carlistas i la criación dun estau liberal n'España. El su reinau llegó al su fin pola Revolución de 1868, conocía tamién comu ''La Gloriosa'' i se hue al dessiliu en Francia. == Referencias == {{listaref}} [[Categoría:Reis d'España]] lf29d6nxvgicctslgo7k7iymd31y0gp 136595 136594 2025-06-12T21:15:23Z Sa~eswiki 8342 136595 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Sabel II d'España''' (Mairil, 10 d'otubri de 1830 - París, 9 d'abril de 1904<ref>{{Cita web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1904/04/10/pagina-7/33380704/pdf.html?search=Isabel%20II |título=Edición del domingo, 10 abril 1904, página 7 - Hemeroteca - Lavanguardia.es |fechaacceso=12 de abril de 2016 |fecha=10 de abril de 1904 |sitioweb=[[Lavanguardia.es]]}}</ref> ) hue reina d'España entri 1833 i 1868,​ gracias ala derogación del Reglamentu de sucesión de 1713 por mediu dela Pragmática Sanción de 1830. Estu provocó la insurgencia del infanti Carlos María Isidro, que era tíu de Sabel i ermanu de [[Hernandu VII d'España|Hernandu VII]], dandu lugal ala [[I Guerra Carlista]]. El su reinau prencipió cona regencia de la su mairi María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, dendi 1833 ata 1840, quandu [[Baldomero Espartero]], un general del exércitu, asumió la regencia, ata 1843. Nombrá mayol d'edá con 13 añus, el su reinau estuvu señalau polas guerras carlistas i la criación dun estau liberal n'España. El su reinau llegó al su fin pola Revolución de 1868, conocía tamién comu ''La Gloriosa'' i se hue al dessiliu en Francia. == Referencias == {{listaref}} [[Categoría:Reis d'España]] d0lf2m8y6gscrd7eb6t2ficdxziyhdl 136596 136595 2025-06-12T21:16:24Z Sa~eswiki 8342 136596 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Sabel II d'España''' ([[Mairil]], 10 d'otubri de 1830 - [[París]], 9 d'abril de 1904<ref>{{Cita web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1904/04/10/pagina-7/33380704/pdf.html?search=Isabel%20II |título=Edición del domingo, 10 abril 1904, página 7 - Hemeroteca - Lavanguardia.es |fechaacceso=12 de abril de 2016 |fecha=10 de abril de 1904 |sitioweb=[[Lavanguardia.es]]}}</ref> ) hue reina d'España entri 1833 i 1868,​ gracias ala derogación del Reglamentu de sucesión de 1713 por mediu dela Pragmática Sanción de 1830. Estu provocó la insurgencia del infanti Carlos María Isidro, que era tíu de Sabel i ermanu de [[Hernandu VII d'España|Hernandu VII]], dandu lugal ala [[I Guerra Carlista]]. El su reinau prencipió cona regencia de la su mairi María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, dendi 1833 ata 1840, quandu [[Baldomero Espartero]], un general del exércitu, asumió la regencia, ata 1843. Nombrá mayol d'edá con 13 añus, el su reinau estuvu señalau polas guerras carlistas i la criación dun estau liberal n'España. El su reinau llegó al su fin pola Revolución de 1868, conocía tamién comu ''La Gloriosa'' i se hue al dessiliu en Francia. == Referencias == {{listaref}} [[Categoría:Reis d'España]] bi5hvq04ytdu4ht87dgctmntsnl3oo7