Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.45.0-wmf.7
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Rumania
0
3835
136784
136651
2025-06-29T13:54:57Z
Martin Macha 2111
14543
136784
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Rumania'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Romania.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Romania.svg|80px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Romania.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga rumana|rumanu]]
|-
| [[Capital]] || [[Bucarest]]
|-
| [[Presienti la República|Presienti]] || [[Nicușor Dan]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Ilie Bolojan]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 3% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 78ª]]<br />238.391 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 50º]]<br />22.303.522 <br />93 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 41ª]]<br />157.647 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Leu
|-
| [[Inu]] || ''Deşteaptă-te, Române! ''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .ro
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +40
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OSCE]], [[Unión Latina]], [[COE]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Rumania''' (en [[Luenga rumana|rumanu]], ''România'') es un país assitiau nel sulesti d'[[Uropa]]. Las sus lindis son al sul con [[Bulgária]], al esti con [[Ungria]] i [[Sérbia]], al noresti i norti con [[Ucránia]], al noresti con [[Moldávia]], i al esti con el [[mari Negru]]. Es biembru la [[OTAN]] dendi el 29 de [[marçu]] de 2004, i la Unión Uropea dendi el 1 d'[[eneru]] de 2007. La su capital es [[Bucarest]]
== Etimologia ==
[[Image:Rumunia.JPG|thumb|250px|Primel mapa de Rumania ''([[Lengua griega|Greek]]: Rumunia)'' publicau en ''Geograficon tis Rumunias'', [[Leipzig]], 1816. Autol: Dimitrie Daniil Philippide]]
El nombri de ''Romania'' provieni del ajetivu '''''român''''', palabra derivá del latín ''romanus'' (''romanu''). El hechu de que los '''''românii''''', estu es, los rumanos se denominen gastadu una palabra derivá de ''romanus'' (român/rumân) es mencionu dende'l sigru XVI por abondus autoris, dentri los que destacan los humanistas italianus que viajon por [[Transilvania]], [[Moldavia]] y [[Valaquia]].
El documentu más antiguu desistente nel que está registráu esti términu es precisamenti nel testu más vieju coñecíu escritu en lingua rumana, que es una carta de 1521 (conocia col nomi de ''[[Scrisoarea lui Neacșu din Câmpulung]]'') ena que se da nuevas al alcaldi de [[Brașov]] dun ataque inminenti polus turcus otomanus; esti documentu es el más vieju nel que apaeci el términu ''rumânesc'', deriváu de ''rumân'', ena espresión ''Țara '''Rumânească''''', es izil , ''País Rumanu'', nome pa referise a [[Valaquia]]<ref>[http://dexonline.ro/lexem/românesc/49415]</ref>.
Ena antigüedá, l'[[Imperiu Romanu]] era denominau frecuentimenti como ''Romania'' en latín. Dalgunos historiadores afirman que el [[Imperiu Bizantín]] medieval tendría de ser mombrau ''Romania'', propuesta que por embargu nun es acetá. El nombri de ''Romania'' gastase tamién pa designal el conjuntu de países europeos latinos, es izil, enus que se palran linguas románicas.
El términu ''rumân'' alquiriu el significáu de siervu enu sigrus XVI-XVIII, colo que foi perdiendo usu como gentiliciu i propició que se estableciera el términu ''român'' (y desti, ''România'') como únicu endónimu pala puebración latina desta parti delus Balcanis a partil dela segunda metá del XIX, quando se forma el actual estáu de Rumanía
== Estória ==
=== Prehestória i Antigüedad ===
[[Archivu:Sarmizegetusa Regia.JPG|miniatura|derecha|Ruinas de [[Sarmizegetusa]], capital dela [[Dacia]]]]
[[Archivu:Provinciaromana-Dacia-pt.svg|thumb|esquerda|[[Província romana]] de [[Dácia Felis]]]]
En 2002, los más antigus restus humanus (''[[Homo sapiens sapiens]]'') d’Uropa fuerun topaus en [[Peștera cu Oase]], cerca d’[[Anina]], ena atual Rumanía.<ref>Trinkaus, E.; Ș. Milota & R. Rodrigo et al., [https://web.archive.org/web/20070925185013/http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf «Early Modern Human Cranial remains from the Peștera cu Oase.»] {{Wayback|url=http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf |date=20070925185013 }} (en inglés). ''Journal of Human Evolution'' 45: 245-253.</ref> Los restus (una mandíbula) datan d’aprosimadamenti 42.000 añus i recibierun el moti de "[[Juan de Anina]]" (''Ion din Anina''). Cum’os restus uropeus más antigus de ''[[Homo sapiens]]'', podrían represental a los primerus hombris qu’entraron nel continenti.<ref>Zilhão, João, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/113440973/PDFSTART "Neanderthals and Moderns Mixed and It Matters"] (en inglés). ''Evolutionary Anthropology'' 15: 183-195.</ref> Los restus son enteresantis especialmenti polque pressentan una mezcla de rasgus arcaicus, d’ombri moernu tempranu, i de [[Homo xxxneanderthalensis|neanderthal]],<ref>Trinkaus, E.; O. Moldovan & Ș. Milota et al. (2003), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/100/20/11231 "An early modern human from Peștera cu Oase, Romania"] (en inglés). ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 100 (20): 11231-11236.</ref> endicandu una posibri mezcla entri el Neanderthal i el ombri moernu.<ref>Soficaru, Andrei; Adrian Dobo & Erik Trinkaus, «Early modern humans from the Peștera Muierii, Baia de Fier, Romania.» ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 103 (46): 17196-17201.</ref><ref>«A 40,000-year-old skull shows both modern human and Neanderthal traits.» University of Bristol Press Releases, 2007. Disponible en la World Wide Web: [http://www.bris.ac.uk/news/2007/5245.html]</ref><ref>Rougier, Hélène; Stefan Milota & Ricardo Rodrigo et al. (2007), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610538104v1 «Pestera cu Oase 2 and the cranial morphology of early modern Europeans.»] (en inglés). ''Proceedings of the National Academy of Sciences of USA'' 104 (4): 1165-1170.</ref>
Dendi el [[Paleolítico]], el atual territoriu de Rumanía fue escenariu del desenvolvimiento de varias comunidais colturalis. Las pruebas escrebias más viejas dela pressencia d’un puebru en territorius dela atual Rumanía vienin d’[[Heródoto]], en 513 a. C.<ref>History of costume elements, Eliznik.co.uk, a website dedicated to the study of the traditional peasant culture in Romania and Bulgaria. [https://web.archive.org/web/20100412113002/http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm] {{Wayback|url=http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm|date=20100412113002}} (en inglés).</ref> Dantis de la conquista [[Antigua Roma|romana]], la región estaba puebrá por tribus d’orihin [[dacios|daciu]], [[Lenguas indoeuropeas|induropeu]], que dierun al país el su nombri prerromanu, ''[[Dacia (provincia romana)|Dacia]]''. El su lídel más célebri fue [[Decébalo]], inque el primer lídel que unió a las tribus dacias fue [[Berebistas|Burebista]]. Una parti de Dacia fue conquistá por [[Trajano]] i el su ehércitu nel añu 107 (guerras 101-102 i 105-106). Es posibri que una parti emportanti de la puebración autótona huessi masacrá duranti la campaña de conquista u, tal vezi, asimilá u dispersá, lo que dio lugal a la su sustitución con colonus romanus. Nostanti tou, permaneció una puebración significativa de "dacius libris" en los territorius no conquistaus por los romanus. Las [[guerras dacias]] son enmortalizás ena [[Columna de Trajano]], del [[Foro de Trajano]] en Roma.
=== La Edá Meya i encetus dela Edá Moerna (sig. IV-XVIII) ===
==== Enfruencias dotrus puebrus ====
[[Archivu:Roemenië 1600.png|miniatura|Mapa de 1600]]
L'avançi delos [[Pueblus germanus|germanus]] dendi finalis del sigru III hizu que, finalmenti, el emperaol [[Aureliano]] decidissi abandonal la región, a favol de [[Pueblu godu|godus]] i [[carpus]].<ref>[[Jordanes]]. [http://www.harbornet.com/folks/theedrich/Goths/Goths1.htm ''De origine actibusque Getarum'' (El orihin i las hazañas de los Godus) u [[Getica]], (escritu en latín i traducíu al inglés). Últimu acessu 1 de marçu de 2008.</ref> Los godus vivierun cola puebración autótona ata el [[siglo|IV|s]], ata que los [[hunos]], otru puebru nómada, llegó aí.
Dendi el sigru VI la puebración autótona tuvu qu’enfrental-si a las oleás de puebrus migratorius [[eslavos|eslavus]]. Los [[gépidos|gépidus]]<ref>''HISTORY OF TRANSYLVANIA''. Editao por LÁSZLÓ MAKKAI i ANDRÁS MÓCSY. [http://mek.oszk.hu/03400/03407/html/33.html THE KINGDOM OF THE GEPIDS] (en inglés). ''Fue un Puebru germanu procedenti del bahu Vístula, que s’asentó en Transilvania.''</ref> i [[ávaros|ávarus]] gobernun Transilvania ata el sigro VIII , i endispués los [[Bulgaria|búlgarus]] encluyun parti dela Rumanía atual nel su imperiu ata 1018.
Los [[húngaros|úngaros]] conquistun [[Transilvania]] entri los sigrus XII i XIII, i fue encluia n[[Reino de Hungría|el su Reinu]] ata el [[siglo|XVI]]. Duranti los sigrus [[siglo|XII]] i [[siglo|XIII]], coloniçun aí alemanis de [[Sajonia]]. Nel sigru XVI, endispués dela derrota úngara frenti a los turcus otomanus ena batalla de Mohács (1526), se formó el principau autónomu de Transilvania, vasallu del [[Imperio otomano]] ata el [[siglo|XVIII]] (1711).
Los [[pechenego]]s i los [[cumanos]] son tamién mencionaus en territoriu rumanu, ata la fundación d los prencepaus [[Valaquia (región)|Valaquia]] por [[Basarab I de Valaquia|Basarab I]], a prencipiu del [[siglo|XIV]], i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] por [[Dragoș]], quien era originariu de [[Maramureș]] ([[Transilvania]]), a metá del [[siglo|XIV]]. La Moldavia estórica comprendía el territoriu dela atual región de Rumanía, col [[Basarabia]] i el norti de [[Bucovina]]. Se criarun varias teorías pa esprical l'origin delos rumanus. Los análisis lingüísticus i geoestóricus tiendin a endical que los rumanus se formun cumu un grupu étnicu grandi, tantu al norti, cumu al sul del [[Danubio|Danubiu]].La enfruencia coltural del [[Imperio bizantino]] es observabri especialmenti enas ilesias rumanas. A pesar de que no hubu una dominación política constanti del Imperiu en tierras de la atual Rumanía, al menus la atual província rumana de [[Dobruya]] fue "''[[thema]]''" bizantina.
==== Transilvania, Valaquia, Moldavia ====
[[Archivu:Bran castle interior.jpg|miniatura|El castillu de [[Bran (Rumania)|Bran]], en el distritu de [[Brasov]]]]
[[Archivu:Monumentul voievodului Ștefan cel Mare (Suceava).jpg|miniatura|Stephan Cel Mare en Suceava]]
[[Transilvania]] fue una delas províncias de la [[Dacia]] conquistás polos [[Antigua Roma|romanus]], amás de sel la sedi dela capital de los dacius, [[Sarmizegetusa]]. Entoncis, los rumanus no runchierun unil-si bahu un mesmu lídel, i la región fue conquistá polos [[Ungria|úngarus]] encetandu col [[siglo|XI]], cola victoria d’[[Esteban I de Ungría]] frenti a Gyula, dueñu del norti de Transilvania.<ref>[https://eliznik.org.uk/traditions-in-romania/ethnographic-history/ Romania History - Transylvania history</ref> La su estória pressenta varias diferencias frenti a [[Valaquia (región)|Valaquia]] i a [[Principado de Moldavia|Moldavia]], queandu bahu la enfruencia del [[Imperio otomano]], i endispués del Imperiu austrohúngaru (encetandu en 1688), ata la unificación rumana de 1918.
[[Archivu:Misu Popp - Mihai Viteazul.jpg|miniatura|left|[[Miguel el Valiente]] (Mihai Viteazul)]]
El únicu señol que runchó la unión de [[Transilvania]], [[Valaquia (región)|Valaquia]] i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] dantis de 1918, fue [[Mihai Viteazul]], enicialmenti dueñu de Valaquia, quien en 1600 runchó la unión, meyanti victorias militaris i pactus diplomáticus. Sin embargu, la unión solu duró un añu, al sel traicionau i asesinau Mihai en 1601. De tous modos, la raya entri Valaquia i Transilvania u entri Moldavia i Transilvania no s’estabilizó a través de los sigrus: Pol exemplu, partis de la región de [[Brașov]] (ogañu ena región rumana de Transilvania) fuerun parti de Valaquia en varius periodus. Unu de los elementus del mantenimientu de la conciencia d’uniá de los rumanus en Transilvania fue el [[Iglesia ortodoxa|cristianismu ortodoxu]]. Era necesariu sel [[Catolicismo|católicu]] u [[Protestantismo|protestanti]] pa avançal socialmenti.{{cita requerida}} En general, las numerosas medías de discriminación en contra de los rumanus en Transilvania,<ref>[https://web.archive.org/web/20130726014054/http://www.genealogy.ro/cont/13.htm magyarization process</ref><ref>Prodan, David (1948), ''Supplex Libellus Valachorum'', Bucarest</ref> tuvun cumu resultau el fortalecimiento dela su conciencia étnica. En el [[siglo|XVIII]], los enteleutualis rumanus de Transilvania resaltaron el origin [[Antigua Roma|romanu]] de los rumanus, igual que algunus enteleutualis de Valaquia i Moldavia.
Entavía acia el final del [[siglo|XIX]] (1892), la petición de derechus pa los [[Pueblo rumano|rumanus]] de Transilvania (derechus de los qualis sí gozaban los [[Ungria|úngarus]] i [[Alemaña|alemanis]]), bahu la forma dun [[memorándum]] compuestu por los enteleutualis rumanus de [[Transilvania]] (i apoyau polos enteleutualis del [[Reino de Rumanía]] i pol rei [[Carlos I de Rumanía|Carol I]]), fue castigau col encarcelamientu de los sus autoris. Ya en 1848 el revolucionariu rumanu Simion Bărnuțiu tenía afirmau: "''Nu sunteți competenți să ne judecați, ci există un alt tribunal, mai mare, mai luminat și desigur mai nepărtinitor, care ne va judeca pe toți. Este tribunalul lumii civilizate''", es izil "No sois competentis pa juzgal-nus, dessisti otru tribunal mayol, más esclaraú i más enparcial, pol supuestu, que nus juzgará a tous: El tribunal del mundu civilizau."
Valaquia i Moldavia tuvun qu’enfrental-si al Imperiu otomano (i a otrus enemigus) a través de los sigrus, en repetías ocasionis teniendu que pagal tributus pa mantenel la su endependencia. Pesi a las continuas guerras, tamién s’alcançarun logrus colturalis, cumu duranti los reinaus de [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], [[Matei Basarab]], [[Constantin Brâncoveanu]] i [[Dimitrie Cantemir]]. Destacaus luchadoris antiotomanus fuerun [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], evocau en el poema de [[Mihai Eminescu|Eminescu]] [[:s:es:La_tercera_ep%C3%ADstola|"La tercera epístola"]], [[Vlad Tepes|Vlad Țepeș]], [[Esteban III de Moldavia|Ștefan cel Mare]], [[Miguel el Valiente|Mihai Viteazul]] i algunus encluyin aquí a [[Juan Hunyadi|Iancu de Hunedoara]], gobernaol de [[Transilvania]] i pairi del rei d’Hungría [[Matías Corvino]], al sel iju dun [[boyardo]] i una boyarda de Valaquia,<ref>[http://www.mek.iif.hu/porta/szint/egyeb/lexikon/pallas/html/049/pc004971.html#6 Entradas de Hunyadi] en el [[Diccionario húngaro de Nagy Pallas]]</ref> lo que esprica la su evocación en el himnu de Rumanía. Quandu los dos principaus llegarun a sel gradualmenti vasallus del Imperiu otomano, mantenierun la su autonomía enteriol i el derechu a una política esteriol propia, al estal el Imperiu solu enteresau en los emportantis tributus financierus i en los reclutas que podía obtenel d’aí.
=== El renacimientu nacional ===
[[Archivu:Romania1901.JPG|miniatura|[[Rumanía]] entri 1878 i 1913]]
[[File:RomaniaBorderHistoryAnnimation 1859-2010.gif|thumb|300px|right|Evolución territorial de Romania, 1859-ogañu(mapa animau).]]
Nel [[sigru|XVIII|s]] los dos prencepaus perdun el su derechu a una política esteriol propia, ata la definitiva endependencia del país en 1878. Los rumanus (encluius los de [[Transilvania]]) tamién participun ena [[Revolución de 1848]], animaus polos idealis del [[nacionalismu románticu]]. [[Alexandru Ioan Cuza]] (1859-1866) fue el primer gobernanti delos "Prencepaus Unius de Valaquia i Moldavia", eniciaol de reformas con modelu francés. Sin embargu, Cuza fue obligau a abdical polos setoris más reaccionarius, i s’optó por trael a un príncipi estranheru pa regil los Principaus Unius. Essi príncipi fue [[Carlos I de Rumanía|Carol]] (1866-1914), de [[Hohenzollern-Sigmaringen]], que llegó a sel el primer rei de Rumanía, en 1881, quandu los poderis uropeus reconocierun la endependencia de Rumanía, a través del [[Congreso de Berlín de 1878|Tratado de Berlín]] (endispués de la participación de los rumanus ena [[Guerra Ruso-Turca, 1877–1878|guerra rusu-turca]]). Fue el periodu de los comiençus de la [[industrialización]] del país, bahu los prencipius del [[capitalismo]].
=== Contestu dela Primera Guerra Mundial ===
[[Archivu:Romanian troops at Marasesti in 1917.jpg|miniatura|left|Tropas rumanas en Mărăşeşti en 1917]]
En 1775, la monarquía de [[Habsburgo]] tenía anexionau la parti septentrional de Moldavia, [[Bucovina]], i el [[Imperio otomano]] la su parti de sul, [[Bugeac]]. En 1812 el [[Imperio ruso]] obtuvo la su parti oriental, [[Besarabia]], parcialmenti devuelta endispués de la [[Guerra de Crimea]] pol [[Tratado de París (1856)|Tratado de París]]. Hacia finalis del sigru XVIII la Monarquía de Habsburgo incorporó [[Transilvania]] en lo que más tardi se llamó el [[Imperio austríaco]].
La endependencia de Rumanía fue reconocía polas potencias uropeas en el [[Tratado de Berlín de 1878]]. A cambiu de cedel a Rusia los tres distritus del sul de Besarabia, que tenían siu recuperaus endispués de la [[Guerra de Crimea]] en 1852, el nuevu [[Reinu de Rumania]] recibió [[Dobrogea]].
Rumanía se declaró neutral en 1914, al enceti de la [[Primera Guerra Mundial]], baxu el nuevu rei [[Fernando I de Rumanía|Fernando]], sobrinu de Carol, inque acetó entral ena guerra formandu parti dela [[Triple Entente]] en 1916, cola esperanza de reunil toas las províncias con mayoría de puebración rumana. Al final de la Primera Guerra Mundial el Imperiu austrohúngaru i el Imperiu ruso tenían desaparecíu, permitiendu la unión de [[Besarabia]], [[Bucovina]] i [[Transilvania]] con Rumanía en 1918.
=== El periodu d'entreguerras ===
[[Archivu:Romania1939physical.jpg|miniatura|Reino de Rumanía, 1939]]
L'éssitu dela [[Triple Entente]] tuvo cumu consequencia la creación dela llamá "Gran Rumanía" (''România Mare''), si bien la raya con [[Ungría]] queó establecía más al esti que lo conveniu entri Rumanía i la Triple Entente en 1916. Nostanti, la "Gran Rumanía" solu duró vinti añus (1920-1940). Fernando I fue llamau ''El Entegraol'' (''Întregitorul'') i el periodu de entreguerras fue una época de florecimientu económicu i coltural pa Rumanía, enterrompiu pola [[II Guerra Mundial]] i pola entrá ena órbita soviética.<ref>[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/rotoc.html#ro0037 Romania : Country Studies - Federal Research Division, Library of Congress</ref>
=== Segunda Guerra Mundial ===
[[Archivu:Bundesarchiv N 1603 Bild-241, Rumänische Infanterie auf dem Marsch.jpg|miniatura|Enfantería rumana en 1943]]
[[Archivu:Romania WWII ES.png|Rumania endispués de la Segunda Guerra Mundial.|miniatura]]
Ena décaa de 1930, duranti el reinau de [[Carlos II de Rumanía|Carol II]], surgió un huerti movimientu fascista, la "[[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]]". En 1940 la [[Unión Soviética]] obligó a Rumanía a cedel-li [[Besarabia]] i el norti de [[Bucovina]], mentris que la [[Alemania nazi]] concedió el norti de [[Transilvania]] a [[Hungría]] i el sul de [[Dobrogea]] a [[Bulgaria]]. Los eventus de 1940 fuerun contestaus entoncis pola entera socieá rumana, cola ececión del poquinu grupu [[comunista]] que tenía en el país, quien apoyaba la política esteriol de la [[Unión Soviética]]. El 5 de setiembri de 1940 el mariscal [[Ion Antonescu]] dio un golpi d’Estau i se hizu cola hefatura del gobiernu. El su pesqui prencipal era la recuperación de los territorius perdius en 1940. Ion Antonescu runchó acabal con la [[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]], en 1941. Duranti la [[Segunda Guerra Mundial]] el país s’alió col [[Eje Berlín-Roma-Tokio|Eji]] i se tomun medías [[antisemitismo|antisemitas]]. Rumanía asesinó entri 380.000 i 400.000 judíus delos 750.000 que tenía dantis de la guerra. Es el país, endispués d’Alemaña, que más judíus asesinó en Uropa directamenti. Algu que entavía se niega a reconocel plenamenti. Al prencipiu s’obtuvierun triunfus militaris, nel [[Frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|Frenti Oriental]], en colaboración colos alemanis. Peru a partil de 1943 la situación empeoró i las tropas soviéticas entrun i derrocun a Antonescu en 1944, endispués de que Miguel I ordenassi la su detención. Tras el golpi d’Estau, [[Miguel I de Rumania|Miguel I]] ocupó el tronu rumanu, peru Rumanía entraría ena esfera d’enfruencia de la Unión Soviética, i Miguel fue obligau a abdical en 1947. Endispués de la Segunda Guerra Mundial, Rumanía recuperó solu el norti de [[Transilvania]].
=== L'época socialista ===
[[Archivu:Adunare Piaţa Palatului August 1968.jpg|miniatura|Rumanía fue el únicu biembru del [[Pacto de Varsovia]] que condenó la invasión de [[Checoslovaquia]] de 1968]]
Nessi mesmu añu, fue proclamá la [[Repúbrica Socialista de Rumania|República Socialista de Rumania]] i [[Ana Pauker]] asumió el poel. En 1952, fue sucedía por [[Petru Groza]], quien gobernó ata 1958, quandu lo sucedió [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]]. Duranti el su gobiernu, s’enició un periodu de cierta endependencia con respetu a la [[Unión Soviética]] i resurgió ciertu sentimientu nacionalista rumanu. Tras el gobiernu de [[Chivu Stoica]], en 1967 asumió la pressidencia del consehu de ministrus [[Nicolae Ceaușescu]]. La su desviación hacia una política pressonalista i autárquica dictatorial, le granjeó al prencipiu la amistá de gobiernus ocidentalis pol promovel la disolución del [[Pacto de Varsovia]] i critial las entervencionis soviéticas de [[Invasión del Pacto de Varsovia a Checoslovaquia|Checoslovaquia]] i [[Guerra de Afganistán (1978-1992)|Afganistán]] en 1968 i 1979, respetivamenti. Amás, el niveli de vía nel país era güenu, i contaba con plenu empleu. Sin embargu, Ceaușescu llegó a aislal-si d’Ocidenti i a copial de [[Corea del Norte]] el [[culto a la personalidad]]. La época del socialismo en Rumanía fue una época de la persecución de los representantis de la [[Iglesia Ortodoxa Rumana]] (i de las demás confesionis), i qualisquiel manifestación religiosa estaba prohibía.
Ena décaa de 1980 [[Nicolae Ceaușescu|Ceaușescu]] enició una política que tenía cumu pesqui acabal con la [[deuda externa]], pesqui que fue cumplíu en marçu de 1989. El métodu fue la denomina "racionalización" (una reducción drástica) d’artículus de primera necesidá cumu carni, lechi, güevus, agua correnti i luç elétrica. Las primeras manifestacionis [[anticomunismo|anticomunistas]] tuvun lugal en [[Brașov (ciudad)|Brașov]], en 1987, siendu reprimías. Cumu respuesta a la situación del país, estalló la [[Revolución Rumana de 1989]] en [[Timișoara]] i, más tardi, en [[Bucarest]] i en toas las ciais emportantis, en diziembri de 1989. [[Nicolae Ceaușescu]] tenía perdíu el apoyu del ehércitu i fue deteníu, juzgau i ejecutau col su maríu i consejera [[Elena Ceaușescu]], el día de [[Navidad]]. Algunus setoris ortodossus criticun endispués l'ejecución en día de Navidad.
=== Endispués dela Revolución rumana de 1989 ===
Tras estus hechus se constituyó un [[Frente de Salvación Nacional (Rumanía)|Frenti de Salvación Nacional]], en el cual entrarun tamién algunus representantis del antiguu [[Partido Comunista Rumano]] i de la su policía política, pressidiu por [[Ion Iliescu]] (él mesmu antiguu biembru emportanti del Partíu Comunista), quien ganó popularidá en el meyu rural pola su supuesta imahin de lídel de la Revolución. La popularidá del Frenti de Salvación Nacional era muchu menol en el meyu urbanu, i destacan las manifestacionis en contra d’Iliescu i de "FSN" en [[Bucarest]]. Sin embargu, tous los votus son consideraus igualis.
Fue el enceti dun periodu duru de transición (con artu riesgu de fraudis económicus, que a la vezi generan [[corrupción política|corrupción]] i [[inflación]]), dendi una economía completamenti dirihía pol Estau, a una economía de [[libre mercado]]. Las calamidais naturalis que afetarun a Rumanía endispués de 1989 tampocu ayudarun a la economía. La mala situación económica del país hizu emigral a muchus jóvinis rumanus, particularmenti a paísis mediterráneus cumu [[España]] u [[Italia]] (quiciás por alguna simililud coltural). Esti fenómenu está reflehau ena falta atual de manu d’obra en Rumanía, afetandu a la auténtica entegración uropea.
[[Archivu:Protest against corruption - Bucharest 2017 - Piata Universitatii - 5.jpg|miniatura|[[Protestas en Rumania de 2017]]]]
En 1990 se celebrun las primeras elecionis democráticas libris i Ion Iliescu fue ratificau en el su cargu i reelegíu en 1992, por un mandatu de quatru añus. En 1996 el democristianu [[Emil Constantinescu]], fue elegíu pressidenti de los rumanus nun gobiernu que, pola primera vezi, entegró a la minoría húngara. En 2000, Iliescu volvió al gobiernu, ya que el periodu de 1990-1992 no fue considerau un mandatu (según la Constitución, en Rumanía el pressidenti solu puei obtenel dos mandatus). En 2004, el derechista (centroderecha) [[Traian Băsescu]] fue elegíu pressidenti. Rumanía s’adhirió a la [[OTAN]] i hormó parti de las fuerças de "voluntarius" de la [[Guerra de Irak|Guerra en Irak]], a favol de la coalición anglu-estauniensi. Ena [[ampliación de la Unión Europea de 2007|ampliación del 1 de heneru de 2007]] entró a hormar parti de la [[Unión Uropea]] con [[Bulgaria]].
== Gobiernu i pulítica ==
La Constitución atual de Rumanía, criá en 1991 tras la caía de Ceaușescu i reformá en 2003, estabreci que el país es una [[repúbrica]]. El Parlamentu es el órganu supremu representativu del puebru rumanu i la única autoridá legislativa del país. Assimesmu, se defini cumu una [[democracia]] [[multipartidismu|multipartidista]]. S’establéci la eleción popular dun pressidenti i un parlamentu meyanti votación delos ciudananus mayoris de 18 añus, i la dessistencia duna corti constitucional i otra corti menol.
[[Presidenti de Rumania|El pressidenti]] es elegíu por votación popular ca cincu añus (ata el añu 2004, ca quatru añus), por dos periodus consecutivus cumu mássimu. El pressidenti, en conjuntu col partíu con mayoría nel parlamentu, designa a un primer menistru. A la vezi, esti primer menistru nombra a los demás biembrus del gabineti i, col 42 prefectus (unu por ca distritu i pol municipiu endependienti de [[Bucarest]]), forman el [[poel ejecutivu]].
El [[parlamentu de Rumania]] es [[bicameral]]: el Senau (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Senatul''), que cuenta con 137 biembrus (a partil de 2004), i la Cámara de Diputaus (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Camera Deputaților''), que cuenta con 332 biembrus (a partil de 2004). Los biembrus de dambas dos cámaras son elegíus ca quatru añus por sufragiu universal.
[[Archivu:Foto Ministerul Justiției.jpg|miniaturadeimagen|Menisteriu de Justicia de Rumanía (''Ministerul Justiției'')]]
El [[poel judicial]] es endependienti delos otrus dos i está bassau nel Código Civil de Francia. La corti constitucional es el tribunal supremu, ocupau por nuevi juecis en periodus de nuevi añus que no se puein renoval. Actúa en juicius ondi está en duda la enterpretación dela constitución, i, tras la reforma de 2003, los sus veredictus no puein sel revocaus, ni siquiera por una mayoría parlamentaria.
=== Pressidentis i gobiernus ===
[[Archivu:Klaus_Iohannis_Senate_of_Poland_2015_02_(cropped_2).JPG|miniatura|Klaus Iohannis es el pressidenti de Rumanía dendi 2014]]
Los pressidentis de Rumanía no puein sel biembrus de ningún partíu duranti el cargu. Entri paréntesis s’alcuentran los partíus de procedencia de los que ganarun las elecionis pressidencialis:
*1990-1996: [[Ion Iliescu]] (FSN/FDSN/PDSR)
*1996-2000: [[Emil Constantinescu]] (CDR)
*2000-2004: [[Ion Iliescu]] (PDSR)
*2004-2009: [[Traian Băsescu]] (PD)
*2009-2014: [[Traian Băsescu]] (PD-L)
*2014-2019: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-ogañu: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
Los primerus menistrus:
*1989-1991: [[Petre Roman]] (FSN)
*1991-1992: [[Theodor Stolojan]] (FSN)
*1992-1996: [[Nicolae Văcăroiu]] (FSN/PDSR)
*1996-1998: [[Victor Ciorbea]] (CDR (PNȚ-CD))
*1998-1999: [[Radu Vasile]] (CDR (PNȚ-CD))
*1999-2000: [[Mugur Isărescu]] (endependienti)
*2000-2004: [[Adrian Năstase]] (PDSR/PSD)
*2004-2008: [[Călin Popescu-Tăriceanu]] (PNL)
*2008-2009: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2009-2012: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2012-2012: [[Mihai Razvan Ungureanu]] (PD-L)
*2012-2015: [[Victor Ponta]]<ref>{{Cita web |url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |título=Copia archivada |fechaacceso=28 d’abril de 2012 |fechaarchivo=5 de marçu de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305015110/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |deadurl=yes }}</ref> (PSD)
*2015-2016: [[Dacian Cioloş]]<ref>[[Dacian Ciolo%C5%9F]]</ref>
*2017-2017: [[Sorin Grindeanu]] (PSD)
*2017-2018: [[Mihai Tudose]] (PSD)
*2018-2019: [[Viorica Dancila]] (PSD)
*2019-2020: [[Ludovic Orban]] (PNL)
*2020-2021: [[Florin Cîțu]] (PNL)
*2021-2023: [[Nicolae Ciucă]] (PNL)
*2023-2023: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2023- : [[Marcel Ciolacu]] (PSD)
=== Relacionis esterioris ===
[[Archivu:Secretary Clinton and Romanian Foreign Minister Sign Agreements (3583019087).jpg|miniaturadeimagen|El ministru Cristian Diaconescu firmandu un Acuerdu cola Secretaria d’Estau Hillary Clinton d’Estaus Uníus en 2009]]
Endispués de diziembri de 1989, Rumanía reorientó la su política hacia el fortalecimientu de los vínculus col [[Occidente]], especialmenti con [[Estaus Uníus]] i la [[Unión Uropea]]. Mientris que en 1972 Rumanía se convirtió en biembru del [[Banco Mundial]] i del [[FMI]], asín cumu de la [[Organización Mundial del Comercio]],<ref>{{Cita web|url=https://www.bnro.ro/error.htm?aspxerrorpath=/Ro/Rel_Int/Home.aspx|título=Eroare/ Error|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.bnro.ro}}</ref> en 2004 pasó a sel biembru de la [[OTAN]]<ref>Cita web|url=https://www.nato.int/structur/countries.htm|título=NATO Member Countries|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.nato.int</ref> i dendi 2007 es biembru de la Unión Uropea.<ref>Cita web|url=https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/country-profiles_en|título=Country 1 profiles|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=european-union.europa.eu|idioma=en</ref>
Los dirihentis rumanus posterioris a diziembri án hechú declaracionis públicas sobri el fortalecimientu de las relacionis con otrus paísis uropeus i tamién sobri la ayuda a estus en el procesu d’entegración euroatlántica, especialmenti en el casu de [[Moldavia]], [[Ucrania]] i [[Georgia]].<ref>''România și-a achitat contribuția la două fonduri NATO, pentru sprijinirea Republicii Moldova și Georgia'' </ref> Los dirihentis rumanus án declarau públicamenti en varias ocasionis que esperan que tous los paísis democráticus postsoviéticus d’[[Uropa del Este]] i el [[Cáucaso]] s’adhieran a la UE i a la OTAN nun plazu d’unus dieci añus. En diziembri de 2005, el pressidenti [[Traian Băsescu]] i la secretaria d’Estau estauniensi [[Condoleezza Rice]] firmarun un acuerdu que permiti la enstalación de basis militaris estauniensis en Rumanía.
Rumanía á mostrau públicamenti el su apoyu a [[Turquía]] i [[Croacia]] en los sus esfuerçus por entral ena Unión Uropea. Las relacionis económicas turcu-rumanas tienin un estatus privilehiau.<ref>„Turkey & Romania hand in hand for a better tomorrow”</ref> Al mesmu tiempu, las relacionis rumano-húngaras siempri án siu del más artu niveli, i [[Ungría]] á apoyau los esfuerçus de Rumanía por entral ena UE.<ref>Cita web|url=http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|título=Primăria Satu Mare {{!}}|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.satu-mare.ro|fechaarchivo=22 de huniu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080622165015/http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|deadurl=yes</ref>
Las relacionis de Rumanía con la Repúbrica de Moldavia tienin un estatus especial,<ref>Cita web|url=http://www.mae.ro/index.php?unde=doc&id=35181&idlnk=1&cat=3|título=Ministerul Afacerilor Externe|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.mae.ro</ref> dau que los dos paísis gastan ábate la mesma lengua i compartin antecedentis estóricus. Rumanía fue el primer [[Estau]] en reconocel la endependencia de la Repúbrica de Moldavia, solu oras endispués de la proclamación de la endependencia del nuevu Estau (27 d’abostu de 1991). Dela declaración del gobiernu rumanu en aquella ocasión se desprendi que las autoridais rumanas consideraban la endependencia de Moldavia cumu una horma d’emancipación de Moscú i un pasu hacia la reunificación con Rumanía.<ref>„Raporturile României cu Republica Moldova”. Centrul de Studii Internaționale - Gabriel Andreescu - Valentin Stan - Renate</ref>
[[Archivu:Misiune de patrulare.jpg|miniaturadeimagen|Tropas rumanas n'Afganistán en 2009]]
Ogañu, Rumanía vei la su relación con la Repúbrica de Moldavia en dos coordenas prencipalis: la afirmación del caraiti especial desta relación, conferíu pola comuniá de lengua, [[estoria]], coltura i [[tradiciones]], realidais que no se puein eludil ni negal; la dimensión uropea de la cooperación bilateral, basada en el pesqui estratégicu de dambus paísis d’entegral-si ena Unión Uropea. En abril de 2009, las relacionis entri Rumanía i la Repúbrica de Moldavia empeorarun cola entrodución de [[Visa|visaus]] pa los ciudananus rumanus i la espulsión del embajadol rumanu en Chisináu. El espressidenti moldavu Vladimir Voronin acusó a Rumanía d’enterferil ena política enteriol de Moldavia.<ref>Ziare.com - Diaconescu: Limitarea regimului calatoriilor in R. Moldova, un demers abuziv - Accesat la data de 13.05.2009</ref>
Rumanía á teníu desacuerdus con Ucrania pola [[Isla delas Serpientis]] i la plataforma continental del [[Mari Negru]] al esti de Sulina, colos yacimientus de [[petróleu]] i gas de la çona cumu prencipal enterés. El asuntu se á remitíu a la [[Corte Internacional de Justicia]]. La CIJ, meyanti la decisión n.º 2009/9 de 3 de hebreru de 2009 (la centésima decisión de la su estoria), concedió a Rumanía el 79,34 % de la çona en [[disputa]]. Assín, a Rumanía le correspondin 9700 km² i a Ucrania 2300 km².<ref>ICJ ''Maritime Delimitation in the Black Sea (Romania v. Ukraine)'' icj-cij.org</ref> Otru asuntu entri dambus paísis es la construcción del Canal de Bystroye.<ref>Ziua - George Damian - ''Canalul Bâstroe și Insula Șerpilor, dublu atac ucrainean'' - Accesat la data de 28.02.2009</ref>
=== Defensa ===
[[Archivu:Bucharest Day 2 - Izvor (9337920898).jpg|miniaturadeimagen|Sedi del [[Ministerio de Defensa Nacional (Rumanía)|Ministeriu de Defensa de Rumanía]]]]
[[Archivu:Laromxl6.jpg|miniaturadeimagen|Sistema de cohetis de largu alcanzi LAROM de fabricación rumana]]
Las Fuerzas Armás Rumanas están formás por fuerças terrestris, aéreas i navalis dirihías por un Comandanti en Jefi baxu la supervisión del Menisteriu de Defensa Nacional, i pol pressidenti cumu Comandanti Supremi en tiempu de [[guerra]]. Las Fuerzas Armás están compuestas por unus 15.000 civilis i 75.000 militaris: 45.800 en tierra, 13.250 en airi, 6.800 ena mari i 8.800 en otrus ámbitus.<ref>Cita web|url=http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|título=CONFERINTA DE PRESA Marti|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-03|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080403205407/http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|deadurl=</ref> El gastu total en defensa en 2007 representó el 2,05 % del [[Producto interno bruto|PIB nacional]], es izil, unus 2.900 millonis de dólaris, con un total de 11.000 millonis de dólaris gastaus entri 2006 i 2011 pa la moernización i adquisición de nuevus equipus.<ref>Cita web|url=http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|título=Bugetul MApN, 2,05% din PIB, in 2007 {{!}} ZF 24 {{!}} Ziarul Financiar|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-22|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=22 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080422075245/http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|deadurl}</ref>
Las Fuerzas Aéreas operan con caças soviéticus [[Mikoyan-Gurevich MiG-21|MiG-21]] Lancer moernizaus. Las Fuerzas Aéreas comprarun sieti nuevus avionis de transporti tácticu C-27J Spartan, mentris que las Fuerzas Navalis adquirierun dos [[Fragata|fragatas]] Tipu 22 moernizás de la [[Marina Real británica]].<ref>"Spartan Order". ''Aviation Week & Space Technology''</ref>
Rumanía contribuyó con tropas ala colición enternacional contra el [[Talibán]] en [[Afganistán]] a partil de 2002, cun despliegui mássimu de 1.600 soldaus en 2010 (que fue la quarta mayol contribución según EE.{{esd}}UU.). La su missión de combati nel país concluyó en 2014. Las tropas rumanas participun ena [[Guerra d'Irak|ocupación d’Irak]], alcançandu un máximu de 730 soldaus dantis de reducil-si lentamenti a 350 soldaus. Rumanía pussu fin ala su missión n'Irak i retiró las sus últimas tropas el 24 de huliu de 2009, siendu unu delos últimus paísis en hazel-llo. La fragata Regele Ferdinand participó ena entervención militarl de 2011 en Libia.<ref>Cita web|url=https://www.hotnews.ro/stiri-politic-8423876-traian-basescu-sustine-declaratie-presa-ora-21-00-dupa-sedinta-csat.htm|título=VIDEO Traian Basescu: Romania va trimite fregata Regele Ferdinand cu 205 militari in Mediterana pentru operatiuni de blocare a oricarei nave suspecte ca transporta armament catre Libia|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.hotnews.ro|idioma=ro</ref>
En diziembri de 2011, el Senau rumanu aprobó por unanimidá el proyetu de lei que ratificaba el acuerdu entri Rumanía i Estaus Uníus firmau en setiembri del mesmu añu, que permitiría el estabrecimientu i funcionamientu dun sistema de defensa contra [[Misil balísticu|misilis balísticus]] terrestris d’Estaus Uníus en Rumanía, cumu parti de los esfuerçus de la OTAN pa construil un escudu antimisilis continental.<ref>Cita web|url=https://www.spacewar.com/reports/Romania_ratifies_US_missile_shield_agreement_999.html|título=Romania ratifies US missile shield agreement|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.spacewar.com</ref>
== Organiçación política-alministrativa ==
[[Archivu:Romania-administrativa.png|thumb|250px|right|Mapa administrativu de Rumanía colas sus regionis istóricas: Valaquia (açul), Moldavia (colorau) i en verdi Transilvania (verdi)]]
La devisión más amplia de Rumanía es en 8 regionis, inque esta devisión es solu pala coordinación de desarrollus regionalis i la destribución de fondus esternus. No ai una entiá alministraora ni ramas delos destintus poderis pa ca una destas regionis.
El siguienti niveli son los 41 distritus (en rumanu: ''județe''), más un municipiu endependienti que correspondi a la capital del Estau, [[Bucarest]] (en rumanu: ''București''). Estus municipius están subdividíus en 2686 comunas ruralis i 265 ciais i municipius.
Rumanía divídese en 41 distritos o provincias (conocías en rumanu como ''județ'' /ʒuˈdet͡s/), más el municipiu independienti de [[Bucarest]]. La división atual sali de la fecha nel periodu del réximin comunista, nel añu [[1968]], sofriendo dalgunas modificacionis en años posterioris (por exemplu, el municipiu de [[Bucarest]] quedó integráu dentru del distritu d'[[Ilfov]], recuperando la su entiá autónoma endispués de [[1989]]). Cada ''județ'' es administráu por un '''Consexu Provincial''' (''Consiliu Județean'') dirixíu por un '''prefectu''' (''prefect''), que es el representanti del gobiernu rumanu a nivel provincial. Los 41 distritos rumanos son:
{| width="60%"
|-----
| width="15%" |
* [[Alba]]
* [[Arad]]
* [[Argeș]]
* [[Bacău]]
* [[Bihor]]
* [[Bistrița-Năsăud]]
* [[Botoșani]]
* [[Brașov]]
* [[Brăila]]
* [[Buzău]]
* [[Caraș-Severin]]<br />
| width="15%" |
* [[Călărași]]
* [[Cluj]]
* [[Constanța]]
* [[Covasna]]
* [[Dâmbovița]]
* [[Dolj]]
* [[Galați]]
* [[Giurgiu]]
* [[Gorj]]
* [[Harghita]]<br />
| width="15%" |
* [[Hunedoara]]
* [[Ialomița]]
* [[Iași]]
* [[Ilfov]]
* [[Maramureș]]
* [[Mehedinți]]
* [[Mureș]]
* [[Neamț]]
* [[Olt]]
* [[Prahova]]<br />
| width="15%" |
* [[Satu Mare]]
* [[Sălaj]]
* [[Sibiu]]
* [[Suceava]]
* [[Teleorman]]
* [[Timiș]]
* [[Tulcea]]
* [[Vaslui]]
* [[Vâlcea]]
* [[Vrancea]]<br />
|}
Amás destas dambas dos devisionis en provincias i concexus Rumanía estrémase en ochu rexionis de desendolcu (''regiune de dezvoltare''), dentro del marcu de devisionis dela [[Unión Uropea]], inque sen denguna capaciá aministrativa. Estas regionis de desarrollu úsen-se sobre manera pala coordinación delos proyeutos de desenvolvimientu regional. Estas ochu entiais son:
[[File:Romanian_license_plate_codes.png|thumb|right|300px|NUTS 3 regionis de Romania]]
* '''Región Noresti'''/'''''Regiunea Nord-Est''''' (Iași, Botoșani, Neamț, Suceava, Bacău, Vaslui).
* '''Región Oesti'''/'''''Regiunea Vest''''' (Arad, Caraș-Severin, Hunedoara, Timiș).
* '''Región Noroesti'''/'''''Regiunea Nord-Vest''''' (Bihor, Bistrița-Năsăud, Cluj, Maramureș, Satu-Mare, Sălaj).
* '''Región Centru'''/'''''Regiunea Centru''''' (Alba, Sibiu, Mureș, Harghita, Covasna, Brașov).
* '''Región Suresti'''/'''''Regiunea Sud-Est''''' (Tulcea, Vrancea, Galați, Brăila, Buzău, Constanța).
* '''Región Sul'''/'''''Regiunea Sud''''' (Argeș, Dâmbovița, Prahova, Ialomița, Călărași, Giurgiu, Teleorman).
* '''Región Bucarest-Ilfov'''/'''''Regiunea București-Ilfov''''' (Bucarest, Ilfov).
* '''Región Suroesti'''/'''''Regiunea Sud-Vest''''' (Mehedinți, Gorj, Vâlcea, Olt, Dolj).
Ensin nengún status nin administrativu nin xurídicu, Rumanía divídese asina mesmu en diferentis rexionis istóricass. Las cincu prencipalis, que apaezin representás nel escudu nacional rumanu, son: [[Valaquia]] (''Țara Românească'', tamién ''Valahia''), [[Moldavia rumana|Moldavia]] (''Moldova''), [[Transilvania]] (''Transilvania'' o ''Ardeal''), [[Banat]] y [[Dobrogea]]. Valaquia sueli partilsi en ''Oltenia'' (çona occidental) y ''Muntenia'' (çona central y oriental). La çona más en norti de Moldavia es la ''Bucovina''. En Transilvania, la çona occidental es la ''Crișana'', y la noroccidental es el ''Maramureș''.
{| class="wikitable sortable"
|+
! | no
! | Tipu
! | Nombri
! | ária, km<sup>2</sup>
! | Puebración (2021 censu)<ref name="INSSER2021">{{cite web|url=https://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2023/05/Tabel-1.01.xls|title=Population at the censuses 1948, 1956, 1966, 1977, 1992, 2002, 2011 and 2021 |access-date=15 May 2024|publisher=[[National Institute of Statistics (Romania)|INSSE]]|language=ro}}</ref>
! | Monicpius
! | Otras ciais
! | Condejus
! | Puebrus
|-
| '''1''' || colspan=2|'''[[Norti-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''36,850''' || 3,226,436 || '''17''' || '''29''' || '''506''' || '''2,414'''
|-
| 1 || Distritu || [[Distritu de Bacău]] || 6,621 || 601,387 || 3 || 5 || 85 || 491
|-
| 2 || Distritu || [[Distritu de Botoșani]] || 4,986 || 392,821 || 2 || 5 || 71 || 333
|-
| 3 || Distritu || [[Distritu de Iași]] || 5,476 || 760,774 || 2 || 3 || 93 || 418
|-
| 4 || Distritu || [[Distritu de Neamț]] || 5,896 || 454,203 || 2 || 3 || 78 || 344
|-
| 5 || Distritu || [[Distritu de Suceava]] || 8,553 || 642,551 || 5 || 11 || 98 || 379
|-
| 6 || Distritu || [[Distritu de Vaslui]] || 5,318 || 374,700 || 3 || 2 || 81 || 449
|-
| '''2''' || colspan=2|'''[[Sul-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''35,762''' || 2,367,987|| '''11''' || '''24''' || '''355''' || '''1,448'''
|-
| 7 || Distritu || [[Distritu de Brăila]] || 4,766 || 281,452 || 1 || 3 || 40 || 140
|-
| 8 || Distritu || [[Distritu de Buzău]] || 6,103 || 404,979 || 2 || 3 || 82 || 475
|-
| 9 || Distritu || [[Distritu de Constanța]] || 7,071 || 655,997 || 3 || 9 || 58 || 189
|-
| 10 || Distritu || [[Distritu de Galați]] || 4,466 || 496,892|| 2 || 2 || 61 || 180
|-
| 11 || Distritu || [[Distritu de Tulcea]] || 8,499 || 193,355 || 1 || 4 || 46 || 133
|-
| 12 || Distritu || [[Distritu de Vrancea]] || 4,857 || 335,312|| 2 || 3 || 68 || 331
|-
| '''3''' || colspan=2|'''[[Sul (region de desenvolvimientu)|Sul - Muntenia]]''' || '''34,453''' || 2,864,339|| '''16''' || '''32''' || '''519''' || '''2,019'''
|-
| 13 || Distritu || [[Distritu de Argeș]] || 6,826 || 569,932 || 3 || 4 || 95 || 576
|-
| 14 || Distritu || [[Distritu de Călărași]] || 5,088 || 283,458 || 2 || 3 || 50 || 160
|-
| 15 || Distritu || [[Distritu de Dâmbovița]] || 4,054 || 479,404 || 2 || 5 || 82 || 353
|-
| 16 || Distritu || [[Distritu de Giurgiu]] || 3,526 || 262,066 || 1 || 2 || 51 || 167
|-
| 17 || Distritu || [[Distritu de Ialomița]] || 4,453 || 250,816 || 3 || 4 || 59 || 127
|-
| 18 || Distritu || [[Distritu de Prahova]] || 4,716 || 695,119 || 2 || 12 || 90 || 405
|-
| 19 || Distritu || [[Distritu de Teleorman]] || 5,790 || 323,544 || 3 || 2 || 92 || 231
|-
| '''4''' || colspan=2|'''[[Sul-Oesti (region de desenvolvimientu)|Sul-Oesti Oltenia]]''' || '''29,212''' || 1,873,607|| '''11''' || '''29''' || '''408''' || '''2,070'''
|-
| 20 || Distritu || [[Distritu de Dolj]] || 7,414 || 599,442 || 3 || 4 || 104 || 378
|-
| 21 || Distritu || [[Distritu de Gorj]] || 5,602 || 314,685 || 2 || 7 || 61 || 411
|-
| 22 || Distritu || [[Distritu de Mehedinți]] || 4,933 || 234,339 || 2 || 3 || 61 || 344
|-
| 23 || Distritu || [[Distritu de Olt]] || 5,498 || 383,280 || 2 || 6 || 104 || 377
|-
| 24 || Distritu || [[Distritu de Vâlcea]] || 5,765 || 341,861 || 2 || 9 || 78 || 560
|-
| '''5''' || colspan=2|'''[[Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''32,034''' || 1,668,921|| '''12''' || '''30''' || '''281''' || '''1,327'''
|-
| 25 || Distritu || [[Distritu de Arad]] || 7,754 || 410,143 || 1 || 9 || 68 || 270
|-
| 26 || Distritu || [[Distritu de Caraș-Severin]] || 8,520 || 246,588 || 2 || 6 || 69 || 287
|-
| 27 || Distritu || [[Distritu de Hunedoara]] || 7,063 || 361,657 || 7 || 7 || 55 || 457
|-
| 28 || Distritu || [[Distritu de Timiș]] || 8,697 || 650,533 || 2 || 8 || 89 || 313
|-
| '''6''' || colspan=2|'''[[Norti- Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,159''' || 2,521,793|| '''15''' || '''28''' || '''403''' || '''1,800'''
|-
| 29 || Distritu || [[Distritu de Bihor]] || 7,544 || 551,297 || 4 || 6 || 91 || 430
|-
| 30 || Distritu || [[Distritu de Bistrița-Năsăud]] || 5,355 || 295,988 || 1 || 3 || 58 || 235
|-
| 31 || Distritu || [[Distritu de Cluj]] || 6,674 || 679,141 || 5 || 1 || 75 || 420
|-
| 32 || Distritu || [[Distritu de Maramureș]] || 6,304 || 452,475 || 2 || 11 || 63 || 214
|-
| 33 || Distritu || [[Distritu de Satu Mare]] || 4,418 || 330,668 || 2 || 4 || 59 || 220
|-
| 34 || Distritu || [[Distritu de Sălaj]] || 3,864 || 212,224 || 1 || 3 || 57 || 281
|-
| '''7''' || colspan=2|'''[[Centru (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,100''' || 2,271,067 || '''20''' || '''37''' || '''357''' || '''1,788'''
|-
| 35 || Distritu || [[Distritu de Alba]] || 6,242 || 325,941 || 4 || 7 || 67 || 656
|-
| 36 || Distritu || [[Distritu de Brașov]] || 5,363 || 546,615 || 4 || 6 || 48 || 149
|-
| 37 || Distritu || [[Distritu de Covasna]] || 3,710 || 200,042 || 2 || 3 || 40 || 122
|-
| 38 || Distritu || [[Distritu de Harghita]] || 6,639 || 291,950 || 4 || 5 || 58 || 235
|-
| 39 || Distritu || [[Distritu de Mureș]] || 6,714 || 518,193 || 4 || 7 || 91 || 464
|-
| 40 || Distritu || [[Distritu de Sibiu]] || 5,432 || 388,326 || 2 || 9 || 53 || 162
|-
| '''8''' || colspan=2|'''[[București-Ilfov (region de desenvolvimientu)|București-Ilfov]]''' || '''1,821''' || 2,259,665 || '''1''' || '''8''' || '''32''' || '''91'''
|-
| 41 || Distritu || [[Distritu de Ilfov]] || 1,583 || 542,704 || - || 8 || 32 || 91
|-
| 42 || municipaliá || [[Bucarest]] || 238 || 1,716,961 || 1 || - || - || -
|-
| colspan=3| '''Total''' || '''238,391''' || '''19,053,815''' || '''103''' || '''217''' || '''2,861''' || '''12,957'''
|}
=== A nivel local ===
Nel nivel local, Rumanía divíde-se en 2686 concejus(''comune'') i 265 ciais i concexus (''orașe și municipii''). Estas trés entiais administrativas tienin el su propriu conseju local (''Consiliu Local''), que está dirixíu por un alcaldi (''primar'') eligíu ca quatru añus.
== Geografia ==
[[Archivu:Romania-relief.png|miniatura|Mapa físicu de Rumanía]]
Rumanía tien una estensión de 238.391 km².<ref name=superficie /> Es el mayol país de la su región i el duodécimu d’Uropa. S’alcuentra en [[Europa del Este]], más prencisamenti ena región de los [[Cárpatos]] i el cursu bahu del ríu Danubiu. Limita con [[Ucrania]] al N i E, [[Moldavia]] al E, [[Ungría]] i [[Serbia]] al O i [[Bulgaria]] al S. Al SE limita col [[mari Negru]]. El país está dividíu en tres regionis prencipalis, la [[meseta de Transilvania]], en el centru del país; los [[Cárpatus]] que rodean la meseta central i s’estiendin hacia el norti i el sul i las tierras bahas del oesti i esti.
El [[Danubiu]], prencipal ríu de Rumanía, horma la mayol parti de la raya con Bulgaria i es gastau pal transporti i la heneración d’energía hidroeléctrica. Atualmenti, el [[delta del Danubiu]] á siu encluiu en el listau de la Unesco de lugaris calificaus cumu [[Reserva dela Biosfera]], col nombri de ''Reserva de la Biosfera Transfronteriza del Delta del Danubio''. Cuenta con unus 2733 km² de superficii estricamenti protehía repartía entri 18 çonas. Otrus ríus emportantis son el [[Mureș (río)|Mureș]] i el [[Río Olt|Olt]]. Tamién ai más de 10.000 lagus en el país.
El clima oscila entri [[clima templado|templau]] i [[clima continental|continental]], según la región del país, siendu los Cárpatos unu de los prencipalis condicionantis del clima. Las precipitacionis oscilan entri 1000 mm en algunas árias montañosas i menus de 400 mm ena costa del [[mar Negro]].
El relievi de Rumanía está dividíu en árias con porcentahi similal de montañas, colinas i llanuras. Esta diversidá geográfca se refleha tamién ena diversidá de la flora i fauna de Rumanía. El país tien la puebración d’[[Ursus arctos|osu pardu]] más grandi d’Uropa, mentris que los [[Rupicapra rupicapra|rebecus]] tamién se puein topal en los Cárpatos.
=== Relievi ===
[[Archivu:Cheile Turzii (Turda Gorges).jpg|miniaturadeimagen|Gargantas de Turda]]
[[File:Parang mountain panorama 1.jpg|450px|thumb|Panorama delas [[Montañas Parâng]], que forman parti delos [[Cárpatus]].]]
El [[relieve]] de Rumanía se carateriça por quatru elementus: variedá, proporcionalidá, complementariá i disposición simétrica, dau el gran númiru de hormas del relievi, la destribución más u menus equitativa de las prencipalis uniais del relievi (35 % de montañas, 35 % de colinas i mesetas i 30 % de llanuras) i la agrupación del relievi. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos rumanus]] s’estiendin cumu un anillu que encierra una gran depresión en el centru del país, la de [[Transilvania]].<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref> Son montañas d’artitú media, fragmentás, con suelu alpinu, pastus alpinus i estensas çonas d’erosión, cuya artitú máxima se alcança en el [[pico Moldoveanu]] (enas [[montañas Făgăraș]]), a 2544 m. En Rumanía, los Cárpatos tienin una longitú de 910 km.<ref>Cruceru, Nicolae (2008). ''Introducere în geografia regionala a României''. București: Editura Fundației „România de Mâine”. pp. 39–108. <nowiki>ISBN 978-973-163-224-7</nowiki>.</ref>
Hueraparti de los Cárpatus ai un anillu de colinas -los subcárpatos i las colinas ocidentalis- que son los lugaris más puebraus, debíu a los ricus recursus subterráneus (petróleu, carbón, sal) i a las condicionis favorablis pal cultivu de [[Viña|viñas]] i árbolis frutalis. Al esti i al sul s’estiendin tres grandis llanuras (Moldavia, Dobrogea i Getic), asín cumu la llanura de Mehedinți, mentris que al sul i al oesti s’estiendin dos grandis llanuras, la llanura rumana (estrechá al esti) i la llanura ocidental.
El [[delta del Danubiu]] es la región más baxa del país, por baxu de los 10 m d’[[altitú]], con estensionis de marismas, lagus i juncus. Un poquinu más artus son los peñascus fluvialis i marítimus (Letea, Caraorman, Sărăturile) en los que s’agrupan los puebrus de pescaoris. Se trata d’un territoriu descritu dendi la antigüedá por numerosos científcus de la época, cumu [[Heródoto]], [[Estrabón]], [[Ptolomeo I|Ptolomeo]] i [[Plinio el Viejo]].<ref>„Delta Dunării - Istoric”. Future Real Estate. Accesat în 3 mai 2009.</ref> El delta del Danubio fue encluiu ena lista del Patrimoniu Mundial de la [[UNESCO]] en 1991 cumu reserva natural de la biosfera.
Se benefícia de tou tipu d’uniais acuáticas: ríus i arrayus, lagus, aguas subterráneas, aguas marinas. Las peculiaridais hidrográficas i hidrológicas de Rumanía están determinás prencipalmenti pola posición [[Geografía|geográfica]] del país ena çona de clima templau-continental i la presencia del arcu de los Cárpatos. El factol [[Impacto ambiental|antrópicu]] á contribuíu a alguns cambius nestas peculiaridais.<ref name="Sin-nombre-p3bI-1">Pătru, Ileana; Zaharia, Liliana; Oprea, Răzvan (2006). ''Geografia fizică a României — Climă, Ape, Vegetație, Soluri''. București: Editura Universitară București. pp. 35–111. <nowiki>ISBN 973 749 065 7</nowiki>.</ref>
=== Fauna i flora ===
[[Archivu:P9121606 (29788759791).jpg|miniaturadeimagen|Avis nel [[delta del Danubiu]]]]
En el territoriu rumanu s’án identificau 3700 especiis de [[Plantae|plantas]], delas cualis 23 án siu declarás ata ogañu monumentus de la naturaleça, 74 estinguías, 39 en peligru d’estinción, 171 vulnerablis i 1253 se consideran raras.<ref>„Flora și fauna sălbatică”. ''Starea Mediului în România în anul 2000''. GRID-Arendal</ref> Las tres prencipalis çonas de vegetación de Rumanía son la çona alpina, la çona forestal i la çona esteparia.<ref>Valeriu Enescu. „Forest Genetic Resources Conservation in Romania”. ''Forest Genetic Resources N.24''. Organizația Națiunilor Unite pentru Agricultură și Alimentație. 1 Accesat în 6 aprilie 2009.</ref> La [[vegetación]] se destribui en nivelis, según las caraterísticas del suelu i del clima,<ref>„Capitolul 12: Relieful, apele, clima, vegetația, fauna, ariile protejate”. ''Aproape totul despre România''. Radio România Internațional.</ref> peru tamién según la artitú, cumu sigui: Robli, abetu, tilu, fresnu (ena estepa i en las colinas bahas); haya, gorun (entri 500 i 1200 metrus); picea, abetu, pinu (entri 1200 i 1800 metrus); enebru, sabina i [[árbol]]is enanus (entri 1800 i 2000 metrus); [[pradera]]s alpinas hormás por pequeñas hierbas (por encina de 2000 metrus). En los amplius vallis, debíu a la humedá persistenti, apaici una vegetación específica de pradera, con juncus, carrizus, juncalis i, a menú, pantanus de saucis, álamos i arcis. En el [[delta del Danubio]] predomina la vegetación palustri.<ref>„Vegetația Deltei Dunării”. ''Delta Dunării''</ref>
La [[fauna]] rumana se destribui prencipalmenti en hunción de la vegetación. Assín, pa la estepa i el suelu del bosqui, son específicas las siguientis especiis: conejú, topu, ardilla, faisán, dropa, codorniz, carpa, luciu, lucioperca, siluru; pal suelu del [[bosqui]] caducifoliu (robli i aya): jabalín, lobu, zorru, mirlu, páharu carpinteru, pinzón; pal suelu del [[bosque]] de coníferas: trucha, perdiz, linci, [[Cervidae|ciervu]], i específcus de la fauna alpina son la cabra negra i el águila calva.<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref>
En particular, el [[delta del Danubio]] alberga cientus d’especiis d’avis, cumu pelícanus, [[Cisne|cisnis]], gansus salvajis i flamenchus, que están protehius por lei (al igual que los [[Sus|cerdus salvajis]] i los lincis). El [[Delta fluvial|Delta]] es tamién una pará estacional pa las [[Migración de las aves|avis migratorias]]. Algunas de las especiis d’avis raras que s’alcuentran ena çona de Dobrogea son el pelícanu crestau, el cormorán poquinu, el quebrantahuesus, el gansu de pechu rohu i el charrancitu, asín cumu el cisni d’enviernu.<ref>Encyclopædia Britannica (2009). „Land » Plant and animal life”. ''Romania''. Encyclopædia Britannica Online</ref>
=== Clima ===
[[Archivu:Romania Köppen.svg|thumb|Romania pola [[classificación climática de Köppen]]]]
[[Archivu:Beaches at St. Ana Lake - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|Playa en el [[Lago Santa Ana]]]]
El [[clima]] de Rumanía está determinau prencipalmenti por la su posición en el [[globo terráqueo]], asín cumu por la su posición geográfica en el continenti uropeu. Estas caraterísticas dan al clima un caraiti continental templau con maticis de transición.<ref>„Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie.</ref>
La estensión del [[territorio nacional]] sobri quasi 5° de latitú emponi mayoris diferencias entri el sul i el norti del país en términus de temperatura que la estensión sobri unus 10° de longitú, de modu que mientris la temperatura media anual en el sul del país es d’unus 11 °C, en el norti del país, a artitúis comparablis, los valoris desti parámetru son inferioris en unus 3 °C. Entri los extremus ocidental i oriental del territoriu nacional, la diferencia de temperatura se reduci a 1 °C (10 °C en el oesti, 9 °C en el esti).
El [[relieve]] del país desempeña un papel hundaental ena delimitación de las çonas i etapas climáticas. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos]] horman una barrera que separa los durus climas continentales del esti de los oceánicus i adriáticus del oesti. En conclusión, el clima de Rumanía es un clima templau-continental con quatru estacionis i está marcau por las enfluencias del clima estepariu en el esti, el clima [[Mar Adriático|adriáticu]] en el suroesti, el clima oceánicu en el oesti i el noroesti, conservandu al mesmu tiempu la identidá del clima carpáticu-pontanu-danubianu.<ref>Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie. Accesat în 1 aprilie 2009</ref>
Las [[Precipitación (meteorología)|precipitacionis]] son moderás, dendi los escasus 400 mm de Dobrogea ata los 500 mm de la llanura rumana i los 600 mm de la llanura ocidental. Con la artitú, las precipitacionis aumentan, superandu a vezis los 1000 mm anualis.
Los primerus registrus climáticus en Rumanía se realizarun cola creación del Enstitutu Meteorológicu Central (en 1884) i la aparición de los trabajus de Stefan Hepites. Endispués de 1960, se desarrolló la red de estacionis meteorológicas i aparecierun emportantis trabajus sobri las caraterísticas climáticas de las çonas de [[montaña]], costeras, urbanas, ruralis, etc.
== Conomía ==
[[Archivu:Piața Victoriei - panoramio (2).jpg|miniaturadeimagen|Edificiu dela Cámara de Comerciu de [[Timișoara]]]]
Tras la [[II Guerra Mundial|Segunda Guerra Mundial]], los recursus económicus rumanus huerun nacionalizaus i la activiá conómica, planificá. En 1989, cola caía del [[comunismu]], el nuevu gobiernu emprendió una serii de reformas pa entroducil el sistema d’[[economía de mercado]]. Tras la caía del réhimin comunista, Rumanía esperimentó una economía de transición estramadamenti difícil, marcá por una aguda crisis económica (una caía del 48 % del [[PIB]] endustrial, una enflación d’entri el 50 % i el 300 % i el colapsu de la moneda).
Rumanía es unu de los prencipalis produtoris i esportadoris de produtus agrícolas d’Uropa. Esti setol representa el 10 % del PIB. Los cultivus ocupan el 40 % de la superficii del país; los recursus forestalis son abundantis i la pesca s’está espandiendu. Dessistin yacimientus de [[gas natural]] i [[petróleu]] que aportan un porcentahi significativu del consumu diariu, peru pa cubril la totalidá de la demanda el país está obligau a importal-los, prencipalmenti de [[Rusia]]. Pa tratal de reducil la dependencia de factoris esternus, s’á empulsau la generación en plantas d’energía [[energía nuclear|nucleal]] i [[energía idroeléctrica|idroeléctrica]], i entri dambas dos classis proporcionan un 45 % de la energía consumía nel país.
[[Archivu:Floreasca SkyTower.jpg|miniaturadeimagen|Edificius d’oficinas en Bucarest]]
El setol endustrial representa el 35 % del PIB, a pesar de que en los últimus tiempus, las enstalacionis construías duranti la etapa d’[[economía centralizada]] án quedau obsoletas i las fábricas án teníu que envertil masivamenti en moernizacionis. Los prencipalis setoris son el testil, el siderúrhicu, la producción de maquinaria i vehículus, d’armamentu i el procesamientu de la producción agropecuaria.
Los servicius comprendin el restantri 55 % del PIB, siendu el [[turismu]] el prencipal contribuyenti. El [[mar Negro]], el [[delta del Danubiu]] i los [[Cárpatus]] son las atraccionis naturalis que concentran el turismu, mentris que en [[Transilvania]] destaca el su patrimoniu coltural.
El índici de [[desempleu]] es del 6,4 %, varius puntus por debahu d’otrus paísis de la región i d’[[Europa Occidental]]. La balança comercial tien un déficit significativu, las esportacionis son de 33.500 millonis d’eurus mentris que las importacionis alcançan los 56.400 millonis d’eurus. Los prencipalis socius de Rumania, tantu en las esportacionis cumu en las importacionis son [[Italia]] i [[Alemaña]]. Se destaca el hechú de que mantien güenas relacionis comercialis con tous los paísis de habla ispánica, en especial con [[Chili]], [[Colombia]], [[Ecuadol]], [[España]] i [[Veneçuela]].
[[Archivu:4 Strada Ion Ghica, Bucharest (01).jpg|miniaturadeimagen|Bolsa de valores de Bucarest]]
En los últimus añus la mayoría de gobiernus sudamericanus i Rumanía reafirmanun las sus relacionis bilateralis, establecías en diversas fechas. Estus nexos huerun primeramenti con [[Veneçuela]], país col cual sostien relacionis económicas bastanti consolidas, meyanti el Acuerdu de Cooperación Económica i Endustrial a través del cual se crió, en 1973, la Comisión Mixta Venezolano-Rumana; enti que s’á reuníu de manera alterna en dieci oportunidais dendi 1975. Rumania tamién mantien otra classi de trataus similaris, que á establecíu con los demás gobiernus de la región.
Pa hazel frenti a la elevá [[emigración]] de trabajoris rumanus (100.000 pressonas salierun del país por términu meyu entri 1990 i 2019), el Gobiernu tuvo que aumental los cupus de trabajoris estracomunitarius (estranherus a la [[Unión Uropea]]) de 3000 en 2016 a 20.000 en 2019. Estus últimus suelin sel de [[India]] i recibin salarius dos u tres vezis más artus que en el su país, lo que les permiti envial algunus dellus a las sus familias. Sin embargu, án estallau escándalus relacionaus con las sus condicionis de vía, a vezis ensalubris, i los sus contratus fihan las sus oras de trabaju en sesenta oras semanalis.<ref name=":0">https://www.monde-diplomatique.fr/mav/167/LEDUC/60406</ref>
Sin embargu, la [[Desempleo|tasa de desempleu]] sigui siendu del 9 % (en 2019) en el esti i el sul de Rumania. El [[desempleo juvenil]] es muchu más artu, un 18 %. Sin embargu, debíu a la gran desigualdá territorial (estas regionis sufrin la falta de redis vialis i ferroviarias moernizás), las empresas suelin optal por ubical-si en el oesti del país. Amás, las escuelas de hormación profesional que se desmantelarun tras la caía del comunismo aún no son objetu de ningún plan gubernamental pa revivil-las.
=== Turismo ===
[[Archivu:Castelul Bran2.jpg|miniaturadeimagen|El [[castillo de Bran]] en [[Transilvania]], tamién conocíu cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]]]]
El turismu contribui de horma significativa a la [[economía]] rumana, henerandu alreol del 5 % del PIB.<ref>"Country/Economy Profiles: Romania, Page 329 Travel&Tourism" (PDF). World Economic Forum. </ref> El númiru de turistas á aumentau de horma constanti, alcançandu los 9,33 millonis de turistas extranjerus en 2016, según el [[Banco Mundial]].<ref>"Worldbank Tourism in Romania". worldbank.org</ref> El turismu en Rumanía atrahu 400 millonis d’eurus en enversionis en 2005.<ref>{{Cita web|url=http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|título=Ştiri de ultimă oră şi ultimele ştiri online - Ştiri Gândul.info|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2018-08-09|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2018-08-09|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180809114100/http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|deadurl=unfit}}</ref> Más del 60 % de los visitantis extranjerus en 2007 procedían d’otrus paísis de la UE.<ref>Report from Romanian National Institute of Statistics (PDF)</ref> Las popularis atraccionis de veranu de Mamaia i otrus centrus turísticus del [[mar Negro]] atraherun a 1,3 millonis de turistas en 2009.<ref>{{Cita web|url=http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|título=Unseen Romania {{!}} Tan and Fun at the Black Sea|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2007-10-11|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2022-09-28|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220928020659/http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|deadurl=unfit}}</ref>
Las [[Estación de esquí|estacionis d’esquí]] más popularis s’alcuentran a lo largu del Valea Prahovei i en Poiana Brașov. Los castillus, fortificacionis u fortaleças, asín cumu las ciais u puebrus medievalis de [[Transilvania]] que se conservan, cumu Cluj-Napoca, Sibiu, Brașov, Bistrița, Mediaș, Cisnădie u Sighișoara, tamién atraen a un gran númiru de turistas. El [[castillo de Bran]], cerca de Brașov, es una de las atraccionis más famosas de Rumanía, que atrai a cientus de millaris de turistas ca añu, ya que sueli anuncial-si cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]].<ref>{{Cita web|url=https://www.digi24.ro/magazin/timp-liber/divertisment/castelul-bran-marcat-de-istorie-dar-si-de-legenda-lui-dracula-atrage-anual-sute-de-mii-de-turisti-488764|título=Castelul Bran, marcat de istorie, dar şi de legenda lui Dracula atrage anual sute de mii de turişti|fechaacceso=2022-03-07|sitioweb=www.digi24.ro|idioma=ro}}</ref>
[[Archivu:Praid, montaña de sal.JPG|miniaturadeimagen|Mina de sal en Praid, recintu pa tratal enfermedais pulmonaris]]
El [[turismo rural]], centrau nel folclori i las tradicionis, s'á convertíu nuna alternativa emportanti,<ref>"Turismul renaste la tara" (in Romanian). Romania Libera</ref> i se dirihi a promocional lugaris cumu Bran i el su Castillu de Drácula, las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]] i las [[Iglesias de madera de Maramureș|iglesias de madera de Maramureș]], u las [[aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania]]. Otrus atractivus son el [[delta del Danubio]] u el Conjuntu Escultóricu de Constantin Brâncuși en Târgu Jiu.<ref>{{Cita web|url=http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|título=Ansamblul sculptural Constantin Brancusi din Targu Jiu|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2012-09-09|sitioweb=archive.ph|fechaarchivo=2012-09-09|urlarchivo=https://archive.today/20120909134147/http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|deadurl=unfit}}</ref>
En 2014, Rumanía contaba con 32.500 empresas ativas nel setol dela [[ostelería]] i la restauración, cuna facturación total de 2.600 millonis d’eurus.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/how-important-is-tourism-in-romanias-economy/158787/|título=How important is tourism in Romania’s economy?|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-11-06|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=6 de noviembre de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Más de 1,9 millonis de turistas extranjerus visitarun Rumanía en 2014, un 12 % más que en 2013.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/over-1-9-million-tourists-visit-romania-where-do-they-come-from/141244/|título=Over 1.9 million tourists visit Romania, where do they come from {{!}} Romania-Insider.com|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-02-04|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=4 de febrero de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Según el Enstitutu Nacional d’Estadística del país, alreol del 77 % procedía d’otras partis d’[[Uropa]] (especialmenti d’[[Alemaña]], [[Italia]] i [[Francia]]), el 12 % d’[[Asia]] i menus del 7 % d’[[Norteamérica]].
== Demografía ==
[[Archivu:Romania demography 1961-2010.svg|miniatura|Evolución puebracional de Rumanía entri 1961 i 2010]]
[[Archivu:CJROCluj-Napoca 19.jpg|miniatura|[[Cluj-Napoca]], vista dendi Belvedere]]
La puebración de Rumanía alcança los 19.317.984 abitantis (2020) i vieni decreciendu a un ritmu del 0,12 % anual. La mayoría de la puebración perteneci a la etnia [[Pueblo rumano|rumana]] (88,9 %), seguía por una emportanti colectiviá de [[Pueblo gitano|gitanus]] (8,3 %)<ref>{{Cita web|url=https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/policies/justice-and-fundamental-rights/combatting-discrimination/roma-eu/roma-equality-inclusion-and-participation-eu-country/romania_en|título=Funding, strategy, facts and figures and contact details for national Roma contact points in Romania}}</ref> i de [[Hungría|húngarus]] (6,6 %), concentráus sobri tou ena región de [[Transilvania]]. [[Ucrania]]nus (0,3 %), [[Rusia|rusus]], [[Alemania|alemanis]] (0,3 %), [[turquía|turcus]], [[bulgaria|búlgarus]], [[italia]]nus i [[serbia|serbius]], huntu con otras [[Minorías étnicas en Rumanía|minorías]], que constituyin el restu de la puebración.<ref name="census">[https://web.archive.org/web/20110513204906/http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html 2002 Resultaus del censu.]</ref> Los abitantis se concentran en las llanuras, ondi están los centrus endustrialis i se desarrolla la agricultura a gran escala.
Entri 1989 i 2019, la puebración de Rumania se reduhu en 3,5 millonis de abitantis. Amás dun númiru menol de nacimientus que de muertis, el país á esperimentau una migración neta negativa de 100.000 pressonas por añu en promeiu duranti los últimus 30 añus.<ref name=":0" />
El 55,2 % de los rumanus vivi en las ciais, lo que representa una de las proporcionis más bahas d’Uropa, solu superá por algunus de los sus vecinus balcánicus i [[Moldavia]]. Las prencipalis ciais del país son [[Bucarest]], la capital, con dos millonis de abitantis, [[Iași (ciudad)|Iași]], [[Brașov (ciudad)|Brașov]], [[Cluj-Napoca]], [[Timișoara]], [[Craiova]], [[Constanza (Rumania)|Constanza]], [[Galați (ciudad)|Galați]] i Deva, todas ellas con una puebración d’entri 280.000 i 330.000 abitantis.<ref>[https://web.archive.org/web/20070930221932/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan World Gazetteer: Númiru de abitantis de las ciais mayoris de Rumania.] {{Wayback|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan |date=20120418224313 }}</ref>
El [[Lengua rumana|rumanu]] es el idioma oficial del país. Le siguin en emportancia el [[Lengua úngara|húngaru]] i el [[Lengua romaní|romaní]] (que no tien ná que vel con el [[Lengua rumana|rumanu]], sinu con los romis, los [[Pueblu gitanu|gitanus]] rumanus), hablaus por las puebracionis de esas etnias. El [[Lengua ucraniana|ucranianu]] es hablau en árias de Maramures, Bucovina, Dobrucha i Banat. El [[Lengua ingresa|ingrés]] es el primer idioma extranjeru que se estudia en la mayoría de las escuelas rumanas, i atualmenti ai un aumentu de préstamus del inglés en el vocabulariu rumanu. El [[Lengua francesa|francés]] es hablau por un significativu númiru de pressonas (unus cincu millonis), i Rumanía es biembru de la [[Francofonía]]. Tamién el [[Idioma castellano|español]] es hablau por un númiru reseñabli de la puebración i el númiru está creciendu.<ref>[https://web.archive.org/web/20081206115410/http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro Outsourcing IT în România] {{Wayback|url=http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro |date=20081206115410 }}, Asociația Patronală a Industriei de Software și Servicii (Asociación Patronal de la Endustria del Software i de Servicius), del 13 de noviembri de 2005.</ref>
=== Educación ===
[[Archivu:AcademiaRomana13rhd.jpg|miniaturadeimagen|Sedi de la Academia Rumana]]
Dendi la [[Revolución rumana de 1989]], el sistema d’educación rumanu á estau en un procesu continuu de reforma que á siu alabau i tamién criticau. Según la Lei en Educación adoptá en 1995, el Sistema Educativu se regula por el Ministeriu d’Educación i Envestigación. Ca niveli tien el su propiu formulariu d’organización i está suhetu a las legislacionis. El hardín d’enfantis es optativu entri tres i seis añus. La educación primaria i secundaria son dividías en 12 u 13 calidais. La superiol s’alinea hacia el ária d’educación más alta uropea. Aparti del sistema d’enstrución oficial i los equivalentis privaus recientementi agregáus, allí desisti un sistema d’enseñança totalmenti privau. El programa "Enseñar" es prencipalmenti gastau duranti la secundaria cumu una preparación pa los varius examinis que son notoriamenti difícilis. "Enseñar" está estendíu i puei sel considerau una parti del sistema d’educación. Á subsistíu i á igualau prosperau duranti el réhimin [[comunista]].
En 2004, unus 4,4 millonis de pressonas se matricularun ena escuela. Hueraparti déstus, 650.000 en el hardín d’enfantis, 3,11 millonis (14 % de puebración) en la primaria i el niveli secundariu, i 650.000 (3 % de puebración) en el niveli del terciariu (las universidais). En el mesmu añu, la proporción d’alfabetización adulta era 97,3 % (45 mundial), mentris la proporción de la [[matriculación]] gruesa combiná pa el primeru, las escuelas secundarias i terciarias era del 75 % (52 mundial).
Los resultaus del PISA (valoración del estudiu en las escuelas duranti el añu 2000) colocan a Rumania en el puestu 34 de 42 paísis participantis con un general pesarun la cuenta de 432 que representa 85 % de la cuenta de OCDE. En 2006 ninguna universidá rumana era encluía entri las primeras 500 universidais del mundu, según la Clasificación herárquica Académica de Nuversidais Mundialis. Gastandu la metodología similal a estas clasificacionis herárquicas, se enformó de que la nuversidá rumana mehol situá, la Universidá de [[Bucarest]], logró la media cuenta de la última universidá en la cima 500.
=== Religión ===
[[Archivu:BisericaNeagradinPtaSfatului.jpg|miniaturadeimagen|Centru de [[Brașov (ciudad)|Brașov]], vista de la [[Iglesia Negra]]]]
Por sel un estau laicu, Rumania no tien religión oficial u nacional, inque más del 89 % de la puebración s’adscriibi a la [[Ilesia ortodossa rumana]] (según el censu de 2002). Tamién ai cantidais significativas de [[Iglesia católica|católicus]] (tantu de ritu latinu cumu de ritu oriental, representan un 5,6 % de la puebración, muchus dellus de las minorías [[Ungría|úngara]] i alemana de Transilvania), [[Protestantismo|protestantis]] (luteranus i calvinistas, un 3,7 % de la puebración), [[Pentecostalismo|grupos pentecostalis]] i [[Islam|musulmanis]] (alreol de 100.000, el 0,4 % de la puebración total). Según el censu de 2002, tamién vivían en el país 23.105 [[ateo]]s e irreligiosus i 6.100 [[judío]]s.
La mayoría de la puebración perteneci a la Ilesia Ortodossa de Rumania con quasi el 87 % observandu la Ortodossa Oriental sobri la basi dun censu de 2002.
Una abrumaora mayoría de la puebración s’identifica cumu cristiana. En el censu de 2011 del país, el 81 % de los encuestaus s’identificaron cumu cristianus ortodossus pertenecientis a la [[Ilesia ortodossa rumana]]. Otras denominacionis encluyin varias ramas del protestantismu (6,2 %), la [[Iglesia católica]] de [[ritu romanu]] (4,3 %) i la [[Ilesia católica bizantina griega|Ilesia Católica de ritu bizantinu u griegu]] (0,8 %). Del restu de la puebración, 195.569 pressonas pertenecin a otras denominacionis cristianas u tienin otra religión, que enclui 64.337 musulmanis (ena su mayoría de etnia turca i tártara) i 3.519 judius. (Los judius constituyun una vezi el 4 % de la puebración rumana, 728.115 pressonas en el censu de 1930). Amás, 39.660 pressonas no tienin religión u son ateas, mentris que la religión del restu es desconocía.<ref>cite web|url=http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|format=xls|title=2011 census results by religion|publisher=www.recensamantromania.ro, website of the Romanian Institute of Statistics|access-date=5 May 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150924085428/http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|archivedate=24 de septiembre de 2015</ref>
[[Archivu:Sarbatoarea Pastelor la Domul din Timisoara 01.jpg|miniaturadeimagen|Catedral de San Jorge en [[Timișoara|Timisoara]], Rumanía]]
L'Ilesia ortodoxa rumana es una Ilesia ortodossa oriental autocéfala en plena comunión cotras ilesias ortodoxas, con un Patriarca cumu lídel. Es la segunda ilesia ortodssa más grandi del mundu, i a diferencia d’otras ilesias ortodossas, funciona dentru duna coltura latina i gasti una lengua litúrgica románica. La su hurisdición canónica cubri los territorius de Rumania i Moldavia, con diócesis pa rumanus que vivin en las cercanas Serbia i Hungría, asín cumu comunidais de la diáspora en Uropa.<ref>{{Cite web|url=http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|archiveurl=https://web.archive.org/web/20161230001948/http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|title=European Court of Human Rights – Case of Metropolitan Church of Bessarabia|archivedate=30 de diciembre de 2016}}</ref>
El censu de 2002 reportó quasi 19 millonis de rumanus pertenecientis a la Ortodossia Oriental inque la tasa d’assistencia a la ilesia es baxa. Ai quatru categorías en términus d’assistencia ala iglesia en Rumania bassau ena enquesta de setiembri-otubri de 2007: el 38 % van a la ilesia varias vezis al mes, el 20 % va ala iglesia una vezi al mes, el 33 % las visita so una u dos vezis al añu i el 7 % no assisti ala iglesia. Ai polo menus un millón de católicus nel país, la mayoría delos qualis tienin parti úngara i alreol de 300.000 dela etnia católica rumana mayormenti de Transilvania.
Las denominacionis de Protestantis son los pentecostalis, bautistas, adventistas del sétimu día i los unitarius. Un númiru significativu de católicus griegus residi en la çona norti de Transilvania. Según el [[Anuario Pontificio]] de 2005, la iglesia rumana católica-griega en plena comunión con el papa en Roma tenía cerca de 738.000 seguidoris, numerosos obispos, 716 sacerdotis diocesanus i quasi 350 seminaristas a finalis de 2003.<ref>cite web|url=https://www.spainexchange.com/es/guia-paises/RO-religion.htm|publisher=[[Firstpost]]|accessdate=14 de agosto de 2016|date=26 de agosto de 2016|title=Rumania un país ortodoxo y creyente en toda europa</ref>
=== Sanidá ===
[[Archivu:Statuia spătarului Mihail Cantacuzino 2012-09-23 02-29-42.jpg|miniaturadeimagen|Hospital de Coltea, Rumania]]
Rumanía ofreci las ventajas dun sistema sanitariu universal. El [[Estau]] financia l'assistencia sanitaria primaria, secundaria i terciaria. Las campañas de salú pública son financiás endependentimenti por el [[Gobiernu]] de Rumanía. El Ministeriu de [[Sector salud|Sanidá]] de Rumanía debi gestional i supervisal el setol sanitariu públicu. En 2013, el [[presupuesto]] asignau al setol sanitariu es de 2.600 millonis de dólaris (8.675.192.000 lei), es izil, aprosimadamenti el 1,7 % del PIB.<ref>{{Cita web|url=https://www.mediafax.ro/economic/bugetul-ministerului-sanatatii-mai-mare-cu-80-95-in-2013-10511758|título=Bugetul Ministerului Sănătăţii, mai mare cu 80,95% în 2013|títulotrad=El presupuesto del Ministerio de Sanidad sube un 80,95% en 2013|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=Mediafax.ro|idioma=ro}}</ref>
El acessu a la sanidá está garantizau pol artículu 34 de la [[Constitución de Rumania|Constitución de Rumanía]], que especifica que el Estau está obligau a "garantizal la protección de la salú".<ref>{{Cita web|url=http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|título=CONSTITUTIA ROMÂNIEI|títulotrad=Constitución de Rumania|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=www.cdep.ro|fechaarchivo=4 de abril de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200404231522/http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|deadurl=yes}}</ref>
Tolos ciudadanus de Rumanía tienin derechu a procedimientus médicus gratuitus i sin restriccionis, según lo establecíu por un médicu, solu si se presentan con una tarjeta sanitaria a partil del 9 de setiembri de 2015, que demuestri tenel un seguru pagu. Los ciudadanus de la [[Unión Uropea]], juntu colos ciudadanus rumanus sin seguru pagu, tienin derechu a assistencia médica de urgencia gratuita.
El conceutu d’assistencia sanitaria universal s’á enplantau solu parcialmenti en Rumanía. Nostanti, los pacientis seguían teniendu que pagal algunus gastus médicus i, en algunus casus, las tarifas eran demasiau elevás. En consecuencia, la asistencia sanitaria prácticamenti solu estaba al alcanci de la [[clase media]] en alanti. La classi trabalhaora se veía obligá a recurril a clínicas gratuitas u hospitalis gestionaus por [[Beneficencia|organizaciónis benéficas]].
El primel conceutu de sanidá pública apareció en 1700. Naquella época, era abitual que se traheran médicus extranjerus pa atendel a la [[clase alta]]. Los filántropus dirigían los sus propius hospitalis de [[Caridad (virtud)|caridá]] i proporcionaban asistencia sanitaria gratuita a los [[campesinos]].<ref>{{Cita web|url=http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|título=1.001 de premiere bănăţene… Primul spital orăşenesc din România - Ziua de Vest|fechaacceso=2022-07-29|fecha=2013-10-10|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=10 de octubre de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131010123309/http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|deadurl=}}</ref>
La Sociedá Nacional de la [[Crus Colorá]] se fundó el 4 de huliu de 1876. El primel presidenti de la Cruz Colorá Rumana fue Dimitrie Ghica, entri 1876 i 1897.<ref>Cita web|url=https://crucearosie.ro/|título=Crucea Rosie Romana|fechaacceso=2022-07-29|apellido=Romana|nombre=Crucea Rosie|sitioweb=crucearosie.ro|idioma=en</ref> La Crus Colorá Rumana es l'única organización umanitaria cuna red funcional en tol país. Tien 47 filialis, 1996 subfilialis i 1307 comisionis.
== Transporti ==
[[Archivu:Autostrada A3 (1).JPG|thumb|esquerda|Trechu delaa [[auropista]] A3 próssimo a [[Turda]]]]
El intercambiu económicu de Rumanía con el restu d’Uropa, debíu a la ubicación del país, mereci una enfrastrutura de transporti moerna. Sin embargu, debíu a que la enversión i el mantenimientu de esa enfrastrutura es ensuficienti, no se satisfacin las necesidais atualis duna economía de mercau i se presenta un retrasu con respetu a Uropa Occidental.
No obstanti, estas condicionis están mehorandu rápidamenti i están alcançandu las normas de redis de transporti transeuropeas. S’án emprencipiau varius proyetus cumu las concesionis de ISPA i varius préstamus de las Enstitucionis Financieras Enternacionalis cumu el [[Banco Mundial]] i el [[FMI]]. Tamién, el Gobiernu está apelandu a la financiación esterna i a sociedais públicu-privás pa la moernización de las vías prencipalis i la red d’autopistas del país.
[[Archivu:Trains at Piata Victoriei.jpg|miniaturadeimagen|Trenis en la Estación Piața Victoriei del [[Metro de Bucarest]]]]
=== Ferrocarrilis ===
El [[Banco Mundial]] estima que la red de ferrocarril en Rumanía comprendió (en 2004) 22.298 km, lo que le haría la cuarta red de ferrocarril más grandi en Uropa. El transporti por ferrocarril esperimentó una caía dramática en la carga i volúminis de pasajerus de los volúminis máximus alcançaus en 1989 prencipalmenti debíu al declivi en PIB i el augi del transporti por carretera. En 2004, las vías férreas llevaban 8,64 mil millonis de pasajerus/km, viahaban 99 millonis de pasajerus, i 73 millonis de toneladas métricas, u 17 mil millonis toneladas/km de carga. El transporti total combinau por el [[ferrocarril]] constituyó alreol del 45 % de tous los pasajerus i del movimientu de carga en el país. Bucarest es la única ciá en Rumania que tien un [[Metro (sistema de transporte)|sistema de metro]]. El Metro de Bucarest se inauguró en 1979. Agora es el meyu de transporti más gastau en Bucarest, teniendu la red de transporti pública una media de 600.000 pasahis diarius duranti la semana laborral.
=== Aeropuertus ===
[[Archivu:Henri Coandă International Airport, March 2013.jpg|miniaturadeimagen|Aeropuerto Internacional Henri Coandă ]]
La redi de [[Aeropuertu|aeropuertus]] pal tráficu aéreu públicu consta de 17 aeropuertus civilis,<ref>''Dintre cele 17 aeroporturi din România doar 11 sunt considerate aeroporturi de interes european.'' - Accesat la data de 08.03.2009</ref> tous ellus abiertus al tráficu enternacional. 12 dellus están abiertus de horma permanenti i el restu bahu petición. De los 17 aeropuertus, 4 operan bahu la autoriá del MTCT, 12 bahu la autoriá de los consehus comarcalis i un aeropuertu á siu privatizau.<ref>{{Cita web|url=https://www.ziaruldeiasi.ro/economic/aeroportul-bucuresti-otopeni-va-deschide-un-terminal-cargo~ni1spn|título=Aeroportul Bucuresti-Otopeni va deschide un terminal cargo|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.ziaruldeiasi.ro}}</ref> Cumu observación general, la flota aérea rumana está sometía a un ampliu procesu de moernización. La flota d’avionis pal tráficu comercial s’á reducíu de 55 avionis en 1991 a 34 avionis en 2004, meyanti el desmantelamientu de los avionis antigus.<ref>Fonduri Structurale Europene - Transportul aerian -</ref>
Endispués de que Traian Vuia, Aurel Vlaicu i Henri Coandă contribuyeran con resultaus pionerus al desarrollu dela [[aviación]], en 1920 se fundó la CFRNA, más tardi CIDNA, que ofrecía servicius de transporti aéreu de pasajerus, carga i correu, siendu la primera aerolínea del mundu en realizal vuelus transcontinentalis.<ref>Clubul călătorului de oriunde - Despre compania aeriană Tarom - Accesat la data de 08.03.2009</ref> En los añus siguientis se fundarun LARES, SARTA, TARS.<ref>Nicolae Balotescu, Dumitru Burlacu, Dumitru N. Crăciun, Jean Dăscălescu, Dumitru Dediu, Constantin Gheorghiu, Corneliu Ionescu, Vasile Mocanu, Constantin Nicolau, Ion Popescu-Rosetti, Dumitru Prunariu, Stelian Tudose, Constantin Ucrain, Gheorghe Zărnescu, ''Istoria Aviației Române'', București: Editura Științifică și Enciclopedică, 1984</ref>
El 18 de setiembri de 1954 se fundó el [[TAROM]],<ref>TAROM - Istoricul aviației în România - Accesat la data de 08.03.2009</ref> que sigui huncionandu ena atualidá. Pocos añus endispués del su lançamientu, TAROM ya operaba vuelus a quasi tous los paísis uropeus, i dendi 1966 cruza el Atlánticu. Dendi 1974 opera vuelus a Sídney vía Calcuta i entroduhu vuelus regularis a Nueva York i Pekín.<ref>Compania TAROM - Scurt istoric al TAROM</ref> El [[mercau nacional]] está atendíu por las mayoris compañías uropeas clásicas ([[Lufthansa]] i [[Air France]]) i de baxu costi ([[EasyJet|Easyjet]] i [[Ryanair]]). En 2004 se fundó Blue Air, la primera aerolínea rumana de baxu costi.<ref>Blue Air - Despre noi - Accesat la data de 08.03.2009</ref>
=== Trasporti fluvial ===
El [[trasporti fluvial]] rumanu está entavía nun niveli mu baxu (menus del 1 %), peru tien un gran potencial de crecimientu gracias a los ríus navegabilis i al Danubiu. En 2006, había 1731 km d’aguas navegablis en Rumanía. Rumanía cuenta con 2251 embarcacionis fluvialis de categoría I, que puein realizal mensionis económicas en aguas fluvialis enternacionalis, i unas 587, que solu puein navegal por la parti rumana del Danubiu i los ríus enterioris. La mayoría de las embarcacionis registrás son de recreu, unas 13.246, con un [[turismo]] de recreu en el Danubiu i en las aguas marítimas de Rumanía que s’está desarrollandu en los últimus añus.<ref>Cita web|url=http://www.wall-street.ro/articol/Economie/17757/Turismul-creste-transportul-fluvial-de-agrement.html|título=Turismul creste transportul fluvial de agrement|fechaacceso=2022-03-08|fecha=1155330000|sitioweb=Wall-Street|idioma=ro</ref> Pa Rumanía es emportanti el Canal Danubiu-Mar Negru que uni el puertu de Cernavodă con el puertu marítimu de Constanța, acortandu en unus 400 km la ruta de carga dendi el Mar Negru a los puertus del Danubiu en Uropa Central.<ref>Administrația Canalelor Navigabile - Istoric -</ref>
=== Trasportis públicus ===
Los prencepalis meyus de [[transporti públicu]] son los otobusis, trolebusis, tranvías i minibusis, generalmenti operaus por empresas utónomas gestionás polas utoridais localis (por exemplu, Regia Autonomă de Transport București).
== Coltura ==
[[Archivu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|miniaturadeimagen|Ilesia de maera de [[Maramureș]]]]
La coltura de Rumania es rica i variá. Cumu los mesmus rumanus, es definiá hundamentalmenti cumu un puntu d’encuentru entri tres regionis: [[Uropa Central]], [[Uropa del Este]] i la [[península balcánica]], sin podel sel encluia en denguna dellas. La identiá rumana se hormó sobri un sustratu [[Antigua Roma|romanu]] i [[Dacia|dacio]] (esti úrtimu varía), combinau con otras enfluencias. Duranti la [[Edá Meya]], los rumanus huerun enfluenciaus por los puebrus [[eslavos]], por los [[griegos]] medievalis i el [[Imperio bizantino]], por los [[Imperio otomano|turcus otomanus]], i, en menol meía, por los [[Hungría|húngarus]] i los [[Alemania|alemanis]] (en [[Transilvania]]). La coltura rumana moerna se desarrolló más o menus duranti los úrtimus 250 añus, con una huenti enfluencia occidental, particularmenti [[Francia|francesa]], [[Alemania|alemana]] i [[Hungría|húngara]].
Cuando cayó [[Ceausescu]], Francia se sorprendió al enterarsi del elevau niveli de conocimientu del [[idioma francés]] que tenían los rumanus i por ellu acudió enmediatamenti en su ayuda con colaboracionis de toa naturalesa.
=== Literatura ===
La literatura popular de Rumanía refleja las condicionis geográficas e históricas que enfluenciaron al caraiti del puebru rumanu. Son obras que esprésan melancolía u añelu sin esperança, cumu las "[[Doină|doinas]]", u tratan de las prencipalis ocupacionis de los rumanus i su relación con la cosmovisión (cumu en "[[Miorița]]") de los rumanus, en general en meyu de la Naturalesa i con un sentimientu de la presencia de la [[Dios|diviniá]]. Destacan obras cumu "[[Monastirea Argeșului]]", "[[Toma Alimoș]]" u "[[Miorița]]", considerá una obra maestra del folclori mundial.
Hasta el [[siglo XVIII]] la mayoría de los autoris cultus rumanus huerun [[Teología|teólogus]]. Tamién destacan cronistas cumu Miron Costin u Ion Neculce, u el [[humanista]] Dimitrie Cantemir, que tamién hue dueñu de [[Moldavia]] (1710-1711).
[[Archivu:Eminescu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihai Eminescu]], poeta nacional de Rumanía i la [[República de Moldavia]]]]
Los denominaus "clásicus" de la literatura rumana del [[siglo XIX]], son pocu conocius huera del país. [[Mihai Eminescu]] (1850-1889), quizás el poeta rumanu más conocíu, es endavía amau en Rumanía (particularmenti los sus poemas), huntu con otrus clásicus cumu [[George Coșbuc]] u [[Ioan Slavici]]. El añu revolucionariu 1848 marcó la afirmación duna éliti enteleutual, que llegó a ocupal emportantis cargus políticus: [[Mihail Kogălniceanu]] (historiaol, escritol, primel ministru de Rumanía), [[Vasile Alecsandri]] (poeta, dramaturgu i políticu), [[Andrei Mureșanu]] (escritol, autol de la letra del atual [[Deșteaptă-te, române!|himnu de Rumanía]]), [[Nicolae Bălcescu]] (historiaol i escritol), i otrus.
Otrus clásicus emportantis son el dramaturgu [[Ion Luca Caragiale]] (el [[Teatro Nacional de Bucarest]] hue nombrau en su onol) i el prosista [[Ion Creangă]]. Por la emportanti i benéfica enfluencia del patriotismo en su estética, destaca el poeta [[Octavian Goga]], mentris que [[Liviu Rebreanu]] es el autol de la primera novela moerna rumana.
Nel periodu d’entreguerras, autoris cumu [[Tudor Arghezi]] (poeta), [[Lucian Blaga]] (poeta, dramaturgu i filósofu), [[Ion Barbu]] (poeta i matemáticu), [[George Bacovia]] (poeta) u [[Camil Petrescu]] (prosista) jicieron esfuercius pa sincronizal la literatura rumana con la literatura uropea i mundial de la época. [[Gellu Naum]] hue el lídel del movimientu [[Surrealismo|surrealista]] en Rumanía, si bien se puei encluil aquí a [[Tristan Tzara]]. [[Mihail Sadoveanu]] (prosista) es unu de los más apreciaus escritoris del [[siglo XX]] en Rumanía, a pesar de que se mantuvo alehau de las vanguardias literarias de su tiempu.
[[Archivu:Stamp 1980 Mihail Sadoveanu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihail Sadoveanu]], [[Literatura de Rumania|escritor]]]]
En la época del [[comunismo]], escritoris valiosus cumu [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensayista), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturgu i ensayista) u [[Marin Preda]] (prosista) consiguierun escapal de la dura censura (a través del niveli enteleutual i estéticu de sus obras, que jacía enposibli la censura por policías i políticus sin entendimientu literariu), rompierun con el "[[realismo socialista]]" i huerun los lídels dun pequeñu "''Renacimientu''" en la literatura rumana.
La literatura de Rumanía emprencipió a sel más conocida huera de las hronteras de Rumanía, especialmenti a través de traduccionis al [[Idioma alemán|alemán]], [[idioma francés|francés]] e [[idioma inglés|inglés]]. Algunos autoris moernus llegarun a sel popularis en Alemania, Francia u Italia, especialmenti [[Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] u [[Mircea Cărtărescu]]. Escritoris cumu Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setiembri de 1916, Valea Albă, Rumanía-22 de huniu de 1992, París, Francia) autol en 1949 de la famosa novela ''La Ora 25'' (que huera llevá al cini), que se desarrolla duranti la ocupación nazi de su país natal, [[Paul Celan]], [[Norman Manea]] u [[Elie Wiesel]] tamién nacierun en Rumanía. [[Herta Müller]], escritora rumanoalemana cuya obra trata hundamentalmenti de las condicionis de vida en Rumanía duranti la dictadura de Ceaușescu hue galardoná con el [[Premio Nobel de Literatura]] en 2009.
=== Arquitectura ===
[[Archivu:Peles-Castle-Sinaia-Romania.jpg|miniaturadeimagen|Peleș, castillu de la monarquía rumana]]
[[Archivu:Biblioteca Central de la Universidad de Bucarest, Bucarest, Rumanía, 2016-05-29, DD 97-99 HDR.jpg|miniaturadeimagen|Biblioteca Central Bucarest]]
La lista de [[Patrimonio de la Humanidad]] de la Unesco enclui siitius rumanus cumu los [[Aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania|puebrus sajonis con iglesias hortificás]] ([[Transilvania]]), las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]], con los sus magníficus frescus esterionis e enterioris, las [[iglesias de madera de Maramureș]], ehempus únicus de combinación del estilu [[Arquitectura gótica|góticu]] con la costrución tradicional de madera, el [[monasterio de Horezu]], la hortaleça de [[Sighișoara]] u las [[Fortalezas dacias de las montañas Orastia|hortalezas dacias de los montis Orăștie]]. Amás, en 2007, la ciá de [[Sibiu]] hue elegía [[Capital Europea de la Coltura]], huntu con [[Luxemburgo]].
Duranti la [[Edá Meya se costruyerun muchas iglesias. En Rumanía, la Edá Meya es más conocida por el estilu Brancovenesc, el estilu popular en [[Valaquia]] duranti el reinau de Constantin Brancoveanu (1688-1714). Cumu esti periodu tuvo una enfluencia decisiva en los desarrollus posterioris, el términu tamién se gasti por estensión pa descrebil las obras d’arti dendi la época de los primerus mavrocordianus hasta aprosimadamenti 1730. Ehempus notablis de edificiucus brancovenecianus son el Palaciu Mogoșoaia, la Eglesia del [[Monasterio de Antim]], la [[iglesia de Stavropoleos]], el antiguu [[Monasterio]] de Văcărești, la Eglesia de Colțea, la Eglesia de Kretzulescu, el Monasterio de Hurezi i el Conjuntu del Palaciu Brancovenesc en Potlogi. Más tardi, a finalis del [[siglo XIX]], el estilu Brancovenesc sería la huenti d’inspiración del estilu neorromanu, resultau de los intentus d’encontral un estilu arquitectónicu rumanu específicu.
A prencipius del [[siglo XIX]] aparecierun los primerus edificiucus [[Neoclasicismo|neoclásicus]], que se huerun estendiendu con el pasu del tiempu. Son el resultau del desehu de la éliti rumana de muestral que Rumanía es tamién un país uropeu, siendu el puebru rumanu d’orihin latinu. Amás de la [[arquitectura]] neoclásica, tamién apareci con menol frecuenzia la arquitectura neogótica. Unu de los edificiucus más conocius d’esti tipu es el Palaciu Șuțu. Mentris que su fachada e enterioris gastan diversus elementus clásicus, los marcus de las ventanas son [[Arquitectura neogótica|neogóticus]]. Otrus edificiucus neoclásicus emportantis de la primera metá i mediaus del [[siglo XIX]] son la parti antigua del Palaciu de la Universidá i una de las antiguas sedis del [[Museo|Museu Nacional]] de Literatura Rumana de Bucarest (buleval Dacia, 12).
[[Archivu:Ateneul Român - Gradina.jpg|miniaturadeimagen|Ateneo Rumanu terminau en 1896]]
La segunda metá del [[siglo XIX]] hue un periodu en el que las ciais de Rumanía cambiarun muchu. Se produjo una sistematización masiva. Las [[Casa|casas]] rústicas rumanas que llenaban las callis de los puebrus huerun sustituías por casas con ventanas que dan a la calli (normalmenti dos u tres) d’inspiración occidental, con adornus en la fachada d’estilu occidental, llamás casas de carruahis. Tamién se costruyerun nuevas sedis d’enstitucionis, entri las que destacan el Ateneo Rumanu, la Biblioteca Universitaria Central de Bucarest, el Palaciu del Círculu Militral Nacional, el Palaciu de la CEC, el Palaciu del Bancu Nacional, el Palaciu de la Bolsa, el Palaciu del Patriarcau, el Palaciu de la Facultad de Medicina de Bucarest, el Teatru Nacional "Vasile Alecsandri" de Iași i la Universidá "Alexandru Ioan Cuza" de Iași. Espicíficu d’esti periodu i de prencipius del [[siglo XX]] es el estilu eclécticu (que combina elementus tomaus del Renacimientu, el Barrocú, el Rococó i el Neoclásicu).
[[Archivu:Statuia lui Vasile Alecsandri din Iasi23.jpg|miniaturadeimagen|Teatro Nacional de Rumanía.]]
A diferencia de Transilvania, que en aquella época hormaba parti del [[Imperio austrohúngaro|Imperio Austrohúngaru]], en el Viehu Reinu no ai muchus edificiucus d’estilu [[Modernismo (arte)|Art Nouveau]], prefiriéndusi el estilu eclécticu clasicista. En el Reinu Antiguu, los ehempus de Art Nouveau suelin sel combinacionis con el estilu clasicista eclécticu. Algunos ehempus son la Casa Mița Biciclista de Bucarest, una combinación de neobarrocu i art nouveau, la Casa Dianu de Craiova i, sobri tou, el Casinu de Constanza.
Los arquitectus rumanus que estudiarun en el extranjeru, sobri tou en la [[escuela]] parisina, dan a las ciais rumanas, a través de los sus edificiucus i proyetus, un aspetu que no se vei en otras ciais [[Uropa|uropeas]]. El edificiucu espicíficu de la época es la casa con dos u tres ventanas que dan a la calli, una entrá al hardín i una ornamentación ecléctica en la fachada i estucá en el enteriol. Amás de los rumanus, llegarun a Bucarest i a otras ciais rumanas, cumu [[Constanza (Rumania)|Constanța]], arquitectus extranjerus, sobri tou francesis i austriacus.<ref>Constantin Rezachevici, Adrian-Silvan Ionescu, Emanuel Bădescu, Cezara Mucenic, Adrian Majuru, & Radu Oltean. ''BUCUREȘTI 550 de ani de la prima atestare documentată''. ArCuB. p. 111. 1 <nowiki>ISBN 978-973-0-07036-1</nowiki>.</ref> A partil de las décadas de 1880 i 1890, aparecierun los primerus intentus d’encontral un estilu nacional, enspirau en la arquitectura de los brâncoveneres. El pioneru más conocíu del estilu es Ion Mincu, seguiu de Grigore Cerchez, Cristofi Cerchez, Petre Antonescu i Nicolae Ghica-Budești.
=== Música ===
La [[música]] rumana enclui tolas creacionis musicalis desarrollás por los rumanus i sus antepasáus. La posibiliá de tratal la música de los daco-getianus i protorromanus es mu limitá debíu a la mínima documentación conservá. Dendi la Edá Meya, la ubicación ena confluencia d’orienti i [[occidente]] á llevaú a una diferenciación entri la música apreciaá en los primerus estaus rumanus: los situáus en el oesti se benefician de las enfluencias occidentalis, mentris que los estaus situáus en el esti toman elementus de la música bizantina, [[Pueblos eslavos|eslava]] i, más tardi, turca. Estas enfluencias afetarun tantu a la música folclórica cumu a la música erudita ([[Música sacra|música religosa]] - gregoriana en el oesti i [[Imperio bizantino|bizantina]] en el esti - i música culta secular)<ref>Cosma, Mihai (2009). Cursuri de istoria muzicii românești, Conservatorul din București</ref>
El folclori musical rumanu abarça tolas creacionis de la coltura espiritual popular rumana en el ámbitu del arti sonoru. Se refieri al [[Patrimonio cultural|patrimoniu]] musical de los rumanus de los puebrus i las gentis de las que procedin. Según la delimitación de la folclorística, el folclori musical constituyi una rama de la creación tradicional rumana, huntu con: el folclori literariu, la [[danza]] i el teatru folclóricu. A prencipius del [[siglo XX]], el compositol George Enescu destaca cumu el primel [[compositor]] rumanu que logra una síntesis orgánica i profunda entri la [[música folclórica]] rumana i las tendencias de la música culta de su tiempu (es la época del romanticismo tardíu); gasti un lenguahi musical moernu i esperimenta en árias modalis i microtonalis.<ref>Sava, Iosif și Vartolomei, Luminița (1979). ''Dicționar de muzică'', Editura Științifică și Enciclopedică, București, pag. 74.</ref> Enescu es considerau el compositol rumanu más valiosu de tous los tiempus.<ref>Sandu-Dediu, Valentina (2008). Cursuri de istoria muzicii universale, Conservatorul din București</ref>
=== Ciencia i tecnología ===
[[Archivu:Traian Vuia aircraft.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Traian Vuia]]]]
El 18 de marçu de 1906, el enventol rumanu [[Traian Vuia]] pasó a sel la primera pressona del mundu que voló con una navi aérea autopropulsá i más pesá que el airi —él es tamién la segunda pressona del mundu que despegó con una navi aérea d’alta potencia—.<ref>http://www.ctie.monash.edu.au/hargrave/vuia.html]''logró hacer volar el primer avión autopropulsado más pesado que el aire.'']</ref> Su vuelu tuvo lugal en Montesson, cerca de París, i duró unus 12 minutus.<ref>[http://www.earlyaviators.com/evuia.htm Traian Vuia]</ref> [[Henri Coandă]] hue otru enventol i pioneru de la [[aviación]] rumana. Costruyó la primera navi aérea propulsá por motol a reación —la Coanda-1910—, i la llevó a la Segunda Exhibición Enternacional d’Aeronáutica de [[París]], en otubri de 1910.
El 14 de mayu de 1981 Rumania pasó a sel el undécimu país del mundu en tenel un [[cosmonauta]] en el espaciu. Esi cosmonauta, [[Dumitru Prunariu]], se convirtió posteriormenti en presidenti de la Agencia Espacial Rumana.
[[George Emil Palade]] hue un biólogu celular rumanu que ganó el [[Premio Nobel en Fisiología o Medicina]] en 1974,<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1974/palade-autobio.html George E. Palade - Autobiography]</ref> por su estudiu de la organización enterna de estruturas celularis cumu las mitocondrias, cloroplastus, el aparatu de Golgi, i por el descubrimientu de los [[ribosoma]]s.<ref>[http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19 George Emil Palade: How Sucrose and Electron Microscopy Led to the Birth of Cell Biology - Kresge et al. 280 (22): e19 - Journal of Biological Chemistry]</ref> Ganó tamién la Medalla Nacional pa la Ciencia en 1986.
Endispués de la [[Revolución rumana de 1989]], los estudiantis rumanus destacarun en competicionis enternacionalis de matemáticas e enhormática,<ref>[http://www.imo-official.org/hall.aspx Pasillo de fama de la Olimpiada Internacional de Matemática, en el sitio oficial dedicado a la competición (en español)]</ref> i el númiru de programadoris aumentó considerablimenti. Ehempus de los éssitus de los programadoris rumanus encluyin a "RAV" (''Romanian AntiVirus''), gastau por [[Microsoft]] en su desarrollu de [[Windows Defender]],<ref>{{Cita web |url=http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |título=Microsoft to buy Romanian antivirus company - Network World|fechaacceso=20 de septiembre de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070922042129/http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |fechaarchivo=22 de septiembre de 2007 }}</ref> u a [[BitDefender]], considerau en TopTenReviews el mehol software antivirus i pa la seguriá del internet.<ref>http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19]](en inglés).</ref>
Según el [[Índice global de innovación|Índici mundial d’innovación]], a cargu de la [[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]], en 2022, Rumanía s’ubicó en lugal 48.º en innovación entri 133 paísis del mundu;<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/web-publications/global-innovation-index-2024/en/|título=Global Innovation Index 2024: Unlocking the Promise of Social Entrepreneurship|fechaacceso=2024-10-06|autor=[[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]]|año=2024|sitioweb=www.wipo.int|página=18|idioma=inglés|doi=10.34667/tind.50062|isbn=978-92-805-3681-2</ref> mentris que en 2023, ocupó el lugal 47.º i en 2022 el lugal 49.º.<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/edocs/pubdocs/en/wipo-pub-2000-2023-en-main-report-global-innovation-index-2023-16th-edition.pdf|título=Índice mundial de innovación 2023. La innovación frente a la incertidumbre|fechaacceso=2023-10-11|autor=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es|doi=10.34667/tind.48220|isbn=978-92-805-3321-7</ref><ref>Cita web|url=[se quitó una URL no válida]|título=Índice mundial de innovación 2022|fechaacceso=2023-03-28|apellido=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es</ref>
=== Cini ===
[[Archivu:2019 Banca Populară AG-II-m-B-13454 (1).jpg|miniaturadeimagen|Cini Sebastian Papaiani]]
El cini apaició en Rumanía el 27 de mayu de 1896 i las primeras proyeccionis tuvun lugal en Bucarest, ena sieti del perióicu [[Organización Internacional de la Francofonía|francófonu]] L'Indépendance Roumaine.<ref>Centrul Național al Cinematografiei - ''Istoria filmului românesc în 7000 de cuvinte'' - Marian Țuțui - Accesat la data de 10.03.2009</ref> Entri los diretoris rumanus más emportantis se puein mensional a Jean Georgescu, Victor Iliu, Liviu Ciulei, Ion Popescu-Gopo, Lucian Pintilie, Dan Pița, Alexandru Tatos, Mircea Daneliuc i Sergiu Nicolaescu. Entri las películas rumanas con distincionis enternacionalis están: El [[bosque]] del ahorcau, ''[[Oameni de treabă - Gente de negocios|Oameni de treabă]],'' La escuela, [[Hotel]] de Luxe i Terminus Paradis.
Otras [[Película|películas]] que án gozau d’éssitu enternacional en los úrtimus añus son: La muerti del señol Lăzărescu, dirigía por Cristi Puiu i 4 mesis, 3 semanas i 2 días dirigía por Cristian Mungiu i premiaá cona [[Palma de Oro]] en [[Cannes]].<ref>IMDb - Awards for ''4 luni, 3 săptamâni și 2 zile'' - Accesat la data de 10.03.20</ref> Entri los actoris rumanus de mayol talentu se encuentran: Radu Beligan, Constantin Tănase, Toma Caragiu, Victor Rebengiuc, Gheorghe Dinică, Ștefan Iordache, Marcel Iureș, Marin Moraru, Amza Pellea, Florin Piersic, Dem Rădulescu, Tamara Buciuceanu Botez, Draga Olteanu Matei, Stela Popescu, Ilarion Ciobanu, Dorel Vișan, Mircea Albulescu, Sebastian Papaiani, Florian Pittiș, Mircea Diaconu, Maia Morgenstern, Alexandru Arșine i el enternacionalmenti conocíu Sebastian Stan.
=== Fiestas nacionalis ===
{| class="wikitable" border="1"
!Fecha!!Fiestiviá!!Nombri local!!Notas
|-
| 1 i 2 de eneru
| [[Año Nuevo]]
| Anul Nou
|
|-
| abril u mayu
| [[Pascua]]
| Paşti
|
|-
| 1 de mayu
| [[Día del Trabajo]]
| Ziua Muncii
|
|-
| 9 de mayu
| Día de la Endependencia rumana
| Ziua Independenţei româneşti
| oficial dendi 2015
|-
| huniu
| [[Pentecostés]]
| Rusalii
| oficial dendi 2010
|-
| 15 d’agostu
| La Asunción de la Virgen
| Adormirea Maicii Domnului
| oficial dendi 1995
|-
| 30 de noviembri
| [[Andrés el Apóstol|San Andrés]]
| Sfântul Andrei
|
|-
| 1 de diciembri
| [[Día Nacional de Rumanía]]
| Ziua Naţională a României
| Se celebra la unificación de [[Rumanía]], [[Moldavia]] i [[Transilvania]]
|-
| 25 i 26 de diciembri
| [[Navidad]]
| Crăciun
|
|}
[[File:Sfantului.jpg|thumb|Sfantului]]
== Deportis ==
[[Archivu:NationalArena.JPG|miniaturadeimagen|[[Estadio Nacional de Rumanía]]]]
Enos [[Juegos Olímpicos de Montreal 1976]], la rumana [[Nadia Comăneci]] llegó a sel la primera gimnasta en obtenel un "diez". Ganó tres medallas d’oru, una de plata i una de bronci, toas a la edá de catorci añus. Su éssitu continuó en los [[Juegos Olímpicos de Moscú 1980]], ondi ganó tres medallas d’oru i dos de plata.
[[Ilie Năstase]], jugaol de tenis, llegó a sel una estrella del tenis mundial en los añus 1970. Ganó varius títulus de [[Grand Slam (tenis)|Grand Slam]] i docenas en otrus torneus; tuvo tamién éssitu cumu jugaol de dobris. Rumanía alcanzó la final de la [[Davis Cup]] en tres ocasionis. Virginia Ruzici tuvo éssitu en el tenis femeninu en los añus 1970.
En tenis de mesa destaca [[Angelica Rozeanu]] ganadora en seis ocasionis consecutivas del [[Campeonato del mundo de Tenis de Mesa|campeonatu del mundu]] amás de conseguil tres medallas en dobris femeninus i otras tres en dobris mixtus.
El jugaol de baloncestu [[Gheorghe Muresan]] es el más altu de la estoria en abel jugau ena [[NBA]].
[[Archivu:Cluj-Napoca (42741215562).jpg|miniaturadeimagen|Arena de [[Cluj-Napoca|Cluj]]]]
La rama del fúrbol tamién es conocida en esti país. El [[Steaua Bucarest]] es el más conocíu a niveli enternacional, ya que es el primel —i únicu— club de su país en ganal la [[Liga de Campeones de la UEFA|Copa d’Uropa]], en 1986. A part’el Steaua, otrus clubis conocius son el [[Dinamo Bucarest]], el [[Rapid Bucarest]], el [[CFR Cluj]], entri otrus, tous ellus campeonis de la [[Liga I|liga de Rumania]].
[[Archivu:Bazin inot Campina.jpg|miniaturadeimagen|Piscinas en [[Câmpina]]]]
La selección nacional á competíu ena [[Copa Mundial de Fútbol]] en sieti ocasionis, lograndu llegal hasta cuartus de final en 1994. Ena Eurocopa, tamién alcanzó esta enstancia, en el añu 2000. A niveli endividual, destacan futbolistas cumu [[Dudu Georgescu]], [[Rodion Cămătaru]], [[Dorin Mateuț]], tous ellus ganadoris de la [[Bota de oro|Bota d’Oru uropea]]; así cumu otras estrellas, talis cumu [[Marius Lăcătuș]], [[Gheorghe Hagi]], [[Gheorghe Craioveanu]], [[Dan Petrescu]], [[Cristian Chivu]] i [[Adrian Mutu]].
Anque quizás no tienin la juerza de antis, la selección rumana de [[rugbi]] participó en toas las edicionis de la Copa Mundial. Rumanía tamién tien una tradición d’éssitus en [[balonmanu]] i en [[piragüismu]].
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
[[Categoría:Rumania]]
mfudh37o0gh12gs1p38780gir8m8fgc
136785
136784
2025-06-29T14:00:45Z
Martin Macha 2111
14543
136785
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Rumania'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Romania.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Romania.svg|80px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Romania.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga rumana|rumanu]]
|-
| [[Capital]] || [[Bucarest]]
|-
| [[Presienti la República|Presienti]] || [[Nicușor Dan]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Ilie Bolojan]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 3% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 81ª]]<br />238.397 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2024]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 65º]]<br />19.064.409 <br />79,9 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2025]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 39ª]]<br />403.395 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Leu
|-
| [[Inu]] || ''Deşteaptă-te, Române! ''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .ro
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +40
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OSCE]], [[Unión Latina]], [[COE]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Rumania''' (en [[Luenga rumana|rumanu]], ''România'') es un país assitiau nel sulesti d'[[Uropa]]. Las sus lindis son al sul con [[Bulgária]], al esti con [[Ungria]] i [[Sérbia]], al noresti i norti con [[Ucránia]], al noresti con [[Moldávia]], i al esti con el [[mari Negru]]. Es biembru la [[OTAN]] dendi el 29 de [[marçu]] de 2004, i la Unión Uropea dendi el 1 d'[[eneru]] de 2007. La su capital es [[Bucarest]]
== Etimologia ==
[[Image:Rumunia.JPG|thumb|250px|Primel mapa de Rumania ''([[Lengua griega|Greek]]: Rumunia)'' publicau en ''Geograficon tis Rumunias'', [[Leipzig]], 1816. Autol: Dimitrie Daniil Philippide]]
El nombri de ''Romania'' provieni del ajetivu '''''român''''', palabra derivá del latín ''romanus'' (''romanu''). El hechu de que los '''''românii''''', estu es, los rumanos se denominen gastadu una palabra derivá de ''romanus'' (român/rumân) es mencionu dende'l sigru XVI por abondus autoris, dentri los que destacan los humanistas italianus que viajon por [[Transilvania]], [[Moldavia]] y [[Valaquia]].
El documentu más antiguu desistente nel que está registráu esti términu es precisamenti nel testu más vieju coñecíu escritu en lingua rumana, que es una carta de 1521 (conocia col nomi de ''[[Scrisoarea lui Neacșu din Câmpulung]]'') ena que se da nuevas al alcaldi de [[Brașov]] dun ataque inminenti polus turcus otomanus; esti documentu es el más vieju nel que apaeci el términu ''rumânesc'', deriváu de ''rumân'', ena espresión ''Țara '''Rumânească''''', es izil , ''País Rumanu'', nome pa referise a [[Valaquia]]<ref>[http://dexonline.ro/lexem/românesc/49415]</ref>.
Ena antigüedá, l'[[Imperiu Romanu]] era denominau frecuentimenti como ''Romania'' en latín. Dalgunos historiadores afirman que el [[Imperiu Bizantín]] medieval tendría de ser mombrau ''Romania'', propuesta que por embargu nun es acetá. El nombri de ''Romania'' gastase tamién pa designal el conjuntu de países europeos latinos, es izil, enus que se palran linguas románicas.
El términu ''rumân'' alquiriu el significáu de siervu enu sigrus XVI-XVIII, colo que foi perdiendo usu como gentiliciu i propició que se estableciera el términu ''român'' (y desti, ''România'') como únicu endónimu pala puebración latina desta parti delus Balcanis a partil dela segunda metá del XIX, quando se forma el actual estáu de Rumanía
== Estória ==
=== Prehestória i Antigüedad ===
[[Archivu:Sarmizegetusa Regia.JPG|miniatura|derecha|Ruinas de [[Sarmizegetusa]], capital dela [[Dacia]]]]
[[Archivu:Provinciaromana-Dacia-pt.svg|thumb|esquerda|[[Província romana]] de [[Dácia Felis]]]]
En 2002, los más antigus restus humanus (''[[Homo sapiens sapiens]]'') d’Uropa fuerun topaus en [[Peștera cu Oase]], cerca d’[[Anina]], ena atual Rumanía.<ref>Trinkaus, E.; Ș. Milota & R. Rodrigo et al., [https://web.archive.org/web/20070925185013/http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf «Early Modern Human Cranial remains from the Peștera cu Oase.»] {{Wayback|url=http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf |date=20070925185013 }} (en inglés). ''Journal of Human Evolution'' 45: 245-253.</ref> Los restus (una mandíbula) datan d’aprosimadamenti 42.000 añus i recibierun el moti de "[[Juan de Anina]]" (''Ion din Anina''). Cum’os restus uropeus más antigus de ''[[Homo sapiens]]'', podrían represental a los primerus hombris qu’entraron nel continenti.<ref>Zilhão, João, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/113440973/PDFSTART "Neanderthals and Moderns Mixed and It Matters"] (en inglés). ''Evolutionary Anthropology'' 15: 183-195.</ref> Los restus son enteresantis especialmenti polque pressentan una mezcla de rasgus arcaicus, d’ombri moernu tempranu, i de [[Homo xxxneanderthalensis|neanderthal]],<ref>Trinkaus, E.; O. Moldovan & Ș. Milota et al. (2003), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/100/20/11231 "An early modern human from Peștera cu Oase, Romania"] (en inglés). ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 100 (20): 11231-11236.</ref> endicandu una posibri mezcla entri el Neanderthal i el ombri moernu.<ref>Soficaru, Andrei; Adrian Dobo & Erik Trinkaus, «Early modern humans from the Peștera Muierii, Baia de Fier, Romania.» ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 103 (46): 17196-17201.</ref><ref>«A 40,000-year-old skull shows both modern human and Neanderthal traits.» University of Bristol Press Releases, 2007. Disponible en la World Wide Web: [http://www.bris.ac.uk/news/2007/5245.html]</ref><ref>Rougier, Hélène; Stefan Milota & Ricardo Rodrigo et al. (2007), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610538104v1 «Pestera cu Oase 2 and the cranial morphology of early modern Europeans.»] (en inglés). ''Proceedings of the National Academy of Sciences of USA'' 104 (4): 1165-1170.</ref>
Dendi el [[Paleolítico]], el atual territoriu de Rumanía fue escenariu del desenvolvimiento de varias comunidais colturalis. Las pruebas escrebias más viejas dela pressencia d’un puebru en territorius dela atual Rumanía vienin d’[[Heródoto]], en 513 a. C.<ref>History of costume elements, Eliznik.co.uk, a website dedicated to the study of the traditional peasant culture in Romania and Bulgaria. [https://web.archive.org/web/20100412113002/http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm] {{Wayback|url=http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm|date=20100412113002}} (en inglés).</ref> Dantis de la conquista [[Antigua Roma|romana]], la región estaba puebrá por tribus d’orihin [[dacios|daciu]], [[Lenguas indoeuropeas|induropeu]], que dierun al país el su nombri prerromanu, ''[[Dacia (provincia romana)|Dacia]]''. El su lídel más célebri fue [[Decébalo]], inque el primer lídel que unió a las tribus dacias fue [[Berebistas|Burebista]]. Una parti de Dacia fue conquistá por [[Trajano]] i el su ehércitu nel añu 107 (guerras 101-102 i 105-106). Es posibri que una parti emportanti de la puebración autótona huessi masacrá duranti la campaña de conquista u, tal vezi, asimilá u dispersá, lo que dio lugal a la su sustitución con colonus romanus. Nostanti tou, permaneció una puebración significativa de "dacius libris" en los territorius no conquistaus por los romanus. Las [[guerras dacias]] son enmortalizás ena [[Columna de Trajano]], del [[Foro de Trajano]] en Roma.
=== La Edá Meya i encetus dela Edá Moerna (sig. IV-XVIII) ===
==== Enfruencias dotrus puebrus ====
[[Archivu:Roemenië 1600.png|miniatura|Mapa de 1600]]
L'avançi delos [[Pueblus germanus|germanus]] dendi finalis del sigru III hizu que, finalmenti, el emperaol [[Aureliano]] decidissi abandonal la región, a favol de [[Pueblu godu|godus]] i [[carpus]].<ref>[[Jordanes]]. [http://www.harbornet.com/folks/theedrich/Goths/Goths1.htm ''De origine actibusque Getarum'' (El orihin i las hazañas de los Godus) u [[Getica]], (escritu en latín i traducíu al inglés). Últimu acessu 1 de marçu de 2008.</ref> Los godus vivierun cola puebración autótona ata el [[siglo|IV|s]], ata que los [[hunos]], otru puebru nómada, llegó aí.
Dendi el sigru VI la puebración autótona tuvu qu’enfrental-si a las oleás de puebrus migratorius [[eslavos|eslavus]]. Los [[gépidos|gépidus]]<ref>''HISTORY OF TRANSYLVANIA''. Editao por LÁSZLÓ MAKKAI i ANDRÁS MÓCSY. [http://mek.oszk.hu/03400/03407/html/33.html THE KINGDOM OF THE GEPIDS] (en inglés). ''Fue un Puebru germanu procedenti del bahu Vístula, que s’asentó en Transilvania.''</ref> i [[ávaros|ávarus]] gobernun Transilvania ata el sigro VIII , i endispués los [[Bulgaria|búlgarus]] encluyun parti dela Rumanía atual nel su imperiu ata 1018.
Los [[húngaros|úngaros]] conquistun [[Transilvania]] entri los sigrus XII i XIII, i fue encluia n[[Reino de Hungría|el su Reinu]] ata el [[siglo|XVI]]. Duranti los sigrus [[siglo|XII]] i [[siglo|XIII]], coloniçun aí alemanis de [[Sajonia]]. Nel sigru XVI, endispués dela derrota úngara frenti a los turcus otomanus ena batalla de Mohács (1526), se formó el principau autónomu de Transilvania, vasallu del [[Imperio otomano]] ata el [[siglo|XVIII]] (1711).
Los [[pechenego]]s i los [[cumanos]] son tamién mencionaus en territoriu rumanu, ata la fundación d los prencepaus [[Valaquia (región)|Valaquia]] por [[Basarab I de Valaquia|Basarab I]], a prencipiu del [[siglo|XIV]], i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] por [[Dragoș]], quien era originariu de [[Maramureș]] ([[Transilvania]]), a metá del [[siglo|XIV]]. La Moldavia estórica comprendía el territoriu dela atual región de Rumanía, col [[Basarabia]] i el norti de [[Bucovina]]. Se criarun varias teorías pa esprical l'origin delos rumanus. Los análisis lingüísticus i geoestóricus tiendin a endical que los rumanus se formun cumu un grupu étnicu grandi, tantu al norti, cumu al sul del [[Danubio|Danubiu]].La enfruencia coltural del [[Imperio bizantino]] es observabri especialmenti enas ilesias rumanas. A pesar de que no hubu una dominación política constanti del Imperiu en tierras de la atual Rumanía, al menus la atual província rumana de [[Dobruya]] fue "''[[thema]]''" bizantina.
==== Transilvania, Valaquia, Moldavia ====
[[Archivu:Bran castle interior.jpg|miniatura|El castillu de [[Bran (Rumania)|Bran]], en el distritu de [[Brasov]]]]
[[Archivu:Monumentul voievodului Ștefan cel Mare (Suceava).jpg|miniatura|Stephan Cel Mare en Suceava]]
[[Transilvania]] fue una delas províncias de la [[Dacia]] conquistás polos [[Antigua Roma|romanus]], amás de sel la sedi dela capital de los dacius, [[Sarmizegetusa]]. Entoncis, los rumanus no runchierun unil-si bahu un mesmu lídel, i la región fue conquistá polos [[Ungria|úngarus]] encetandu col [[siglo|XI]], cola victoria d’[[Esteban I de Ungría]] frenti a Gyula, dueñu del norti de Transilvania.<ref>[https://eliznik.org.uk/traditions-in-romania/ethnographic-history/ Romania History - Transylvania history</ref> La su estória pressenta varias diferencias frenti a [[Valaquia (región)|Valaquia]] i a [[Principado de Moldavia|Moldavia]], queandu bahu la enfruencia del [[Imperio otomano]], i endispués del Imperiu austrohúngaru (encetandu en 1688), ata la unificación rumana de 1918.
[[Archivu:Misu Popp - Mihai Viteazul.jpg|miniatura|left|[[Miguel el Valiente]] (Mihai Viteazul)]]
El únicu señol que runchó la unión de [[Transilvania]], [[Valaquia (región)|Valaquia]] i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] dantis de 1918, fue [[Mihai Viteazul]], enicialmenti dueñu de Valaquia, quien en 1600 runchó la unión, meyanti victorias militaris i pactus diplomáticus. Sin embargu, la unión solu duró un añu, al sel traicionau i asesinau Mihai en 1601. De tous modos, la raya entri Valaquia i Transilvania u entri Moldavia i Transilvania no s’estabilizó a través de los sigrus: Pol exemplu, partis de la región de [[Brașov]] (ogañu ena región rumana de Transilvania) fuerun parti de Valaquia en varius periodus. Unu de los elementus del mantenimientu de la conciencia d’uniá de los rumanus en Transilvania fue el [[Iglesia ortodoxa|cristianismu ortodoxu]]. Era necesariu sel [[Catolicismo|católicu]] u [[Protestantismo|protestanti]] pa avançal socialmenti.{{cita requerida}} En general, las numerosas medías de discriminación en contra de los rumanus en Transilvania,<ref>[https://web.archive.org/web/20130726014054/http://www.genealogy.ro/cont/13.htm magyarization process</ref><ref>Prodan, David (1948), ''Supplex Libellus Valachorum'', Bucarest</ref> tuvun cumu resultau el fortalecimiento dela su conciencia étnica. En el [[siglo|XVIII]], los enteleutualis rumanus de Transilvania resaltaron el origin [[Antigua Roma|romanu]] de los rumanus, igual que algunus enteleutualis de Valaquia i Moldavia.
Entavía acia el final del [[siglo|XIX]] (1892), la petición de derechus pa los [[Pueblo rumano|rumanus]] de Transilvania (derechus de los qualis sí gozaban los [[Ungria|úngarus]] i [[Alemaña|alemanis]]), bahu la forma dun [[memorándum]] compuestu por los enteleutualis rumanus de [[Transilvania]] (i apoyau polos enteleutualis del [[Reino de Rumanía]] i pol rei [[Carlos I de Rumanía|Carol I]]), fue castigau col encarcelamientu de los sus autoris. Ya en 1848 el revolucionariu rumanu Simion Bărnuțiu tenía afirmau: "''Nu sunteți competenți să ne judecați, ci există un alt tribunal, mai mare, mai luminat și desigur mai nepărtinitor, care ne va judeca pe toți. Este tribunalul lumii civilizate''", es izil "No sois competentis pa juzgal-nus, dessisti otru tribunal mayol, más esclaraú i más enparcial, pol supuestu, que nus juzgará a tous: El tribunal del mundu civilizau."
Valaquia i Moldavia tuvun qu’enfrental-si al Imperiu otomano (i a otrus enemigus) a través de los sigrus, en repetías ocasionis teniendu que pagal tributus pa mantenel la su endependencia. Pesi a las continuas guerras, tamién s’alcançarun logrus colturalis, cumu duranti los reinaus de [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], [[Matei Basarab]], [[Constantin Brâncoveanu]] i [[Dimitrie Cantemir]]. Destacaus luchadoris antiotomanus fuerun [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], evocau en el poema de [[Mihai Eminescu|Eminescu]] [[:s:es:La_tercera_ep%C3%ADstola|"La tercera epístola"]], [[Vlad Tepes|Vlad Țepeș]], [[Esteban III de Moldavia|Ștefan cel Mare]], [[Miguel el Valiente|Mihai Viteazul]] i algunus encluyin aquí a [[Juan Hunyadi|Iancu de Hunedoara]], gobernaol de [[Transilvania]] i pairi del rei d’Hungría [[Matías Corvino]], al sel iju dun [[boyardo]] i una boyarda de Valaquia,<ref>[http://www.mek.iif.hu/porta/szint/egyeb/lexikon/pallas/html/049/pc004971.html#6 Entradas de Hunyadi] en el [[Diccionario húngaro de Nagy Pallas]]</ref> lo que esprica la su evocación en el himnu de Rumanía. Quandu los dos principaus llegarun a sel gradualmenti vasallus del Imperiu otomano, mantenierun la su autonomía enteriol i el derechu a una política esteriol propia, al estal el Imperiu solu enteresau en los emportantis tributus financierus i en los reclutas que podía obtenel d’aí.
=== El renacimientu nacional ===
[[Archivu:Romania1901.JPG|miniatura|[[Rumanía]] entri 1878 i 1913]]
[[File:RomaniaBorderHistoryAnnimation 1859-2010.gif|thumb|300px|right|Evolución territorial de Romania, 1859-ogañu(mapa animau).]]
Nel [[sigru|XVIII|s]] los dos prencepaus perdun el su derechu a una política esteriol propia, ata la definitiva endependencia del país en 1878. Los rumanus (encluius los de [[Transilvania]]) tamién participun ena [[Revolución de 1848]], animaus polos idealis del [[nacionalismu románticu]]. [[Alexandru Ioan Cuza]] (1859-1866) fue el primer gobernanti delos "Prencepaus Unius de Valaquia i Moldavia", eniciaol de reformas con modelu francés. Sin embargu, Cuza fue obligau a abdical polos setoris más reaccionarius, i s’optó por trael a un príncipi estranheru pa regil los Principaus Unius. Essi príncipi fue [[Carlos I de Rumanía|Carol]] (1866-1914), de [[Hohenzollern-Sigmaringen]], que llegó a sel el primer rei de Rumanía, en 1881, quandu los poderis uropeus reconocierun la endependencia de Rumanía, a través del [[Congreso de Berlín de 1878|Tratado de Berlín]] (endispués de la participación de los rumanus ena [[Guerra Ruso-Turca, 1877–1878|guerra rusu-turca]]). Fue el periodu de los comiençus de la [[industrialización]] del país, bahu los prencipius del [[capitalismo]].
=== Contestu dela Primera Guerra Mundial ===
[[Archivu:Romanian troops at Marasesti in 1917.jpg|miniatura|left|Tropas rumanas en Mărăşeşti en 1917]]
En 1775, la monarquía de [[Habsburgo]] tenía anexionau la parti septentrional de Moldavia, [[Bucovina]], i el [[Imperio otomano]] la su parti de sul, [[Bugeac]]. En 1812 el [[Imperio ruso]] obtuvo la su parti oriental, [[Besarabia]], parcialmenti devuelta endispués de la [[Guerra de Crimea]] pol [[Tratado de París (1856)|Tratado de París]]. Hacia finalis del sigru XVIII la Monarquía de Habsburgo incorporó [[Transilvania]] en lo que más tardi se llamó el [[Imperio austríaco]].
La endependencia de Rumanía fue reconocía polas potencias uropeas en el [[Tratado de Berlín de 1878]]. A cambiu de cedel a Rusia los tres distritus del sul de Besarabia, que tenían siu recuperaus endispués de la [[Guerra de Crimea]] en 1852, el nuevu [[Reinu de Rumania]] recibió [[Dobrogea]].
Rumanía se declaró neutral en 1914, al enceti de la [[Primera Guerra Mundial]], baxu el nuevu rei [[Fernando I de Rumanía|Fernando]], sobrinu de Carol, inque acetó entral ena guerra formandu parti dela [[Triple Entente]] en 1916, cola esperanza de reunil toas las províncias con mayoría de puebración rumana. Al final de la Primera Guerra Mundial el Imperiu austrohúngaru i el Imperiu ruso tenían desaparecíu, permitiendu la unión de [[Besarabia]], [[Bucovina]] i [[Transilvania]] con Rumanía en 1918.
=== El periodu d'entreguerras ===
[[Archivu:Romania1939physical.jpg|miniatura|Reino de Rumanía, 1939]]
L'éssitu dela [[Triple Entente]] tuvo cumu consequencia la creación dela llamá "Gran Rumanía" (''România Mare''), si bien la raya con [[Ungría]] queó establecía más al esti que lo conveniu entri Rumanía i la Triple Entente en 1916. Nostanti, la "Gran Rumanía" solu duró vinti añus (1920-1940). Fernando I fue llamau ''El Entegraol'' (''Întregitorul'') i el periodu de entreguerras fue una época de florecimientu económicu i coltural pa Rumanía, enterrompiu pola [[II Guerra Mundial]] i pola entrá ena órbita soviética.<ref>[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/rotoc.html#ro0037 Romania : Country Studies - Federal Research Division, Library of Congress</ref>
=== Segunda Guerra Mundial ===
[[Archivu:Bundesarchiv N 1603 Bild-241, Rumänische Infanterie auf dem Marsch.jpg|miniatura|Enfantería rumana en 1943]]
[[Archivu:Romania WWII ES.png|Rumania endispués de la Segunda Guerra Mundial.|miniatura]]
Ena décaa de 1930, duranti el reinau de [[Carlos II de Rumanía|Carol II]], surgió un huerti movimientu fascista, la "[[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]]". En 1940 la [[Unión Soviética]] obligó a Rumanía a cedel-li [[Besarabia]] i el norti de [[Bucovina]], mentris que la [[Alemania nazi]] concedió el norti de [[Transilvania]] a [[Hungría]] i el sul de [[Dobrogea]] a [[Bulgaria]]. Los eventus de 1940 fuerun contestaus entoncis pola entera socieá rumana, cola ececión del poquinu grupu [[comunista]] que tenía en el país, quien apoyaba la política esteriol de la [[Unión Soviética]]. El 5 de setiembri de 1940 el mariscal [[Ion Antonescu]] dio un golpi d’Estau i se hizu cola hefatura del gobiernu. El su pesqui prencipal era la recuperación de los territorius perdius en 1940. Ion Antonescu runchó acabal con la [[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]], en 1941. Duranti la [[Segunda Guerra Mundial]] el país s’alió col [[Eje Berlín-Roma-Tokio|Eji]] i se tomun medías [[antisemitismo|antisemitas]]. Rumanía asesinó entri 380.000 i 400.000 judíus delos 750.000 que tenía dantis de la guerra. Es el país, endispués d’Alemaña, que más judíus asesinó en Uropa directamenti. Algu que entavía se niega a reconocel plenamenti. Al prencipiu s’obtuvierun triunfus militaris, nel [[Frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|Frenti Oriental]], en colaboración colos alemanis. Peru a partil de 1943 la situación empeoró i las tropas soviéticas entrun i derrocun a Antonescu en 1944, endispués de que Miguel I ordenassi la su detención. Tras el golpi d’Estau, [[Miguel I de Rumania|Miguel I]] ocupó el tronu rumanu, peru Rumanía entraría ena esfera d’enfruencia de la Unión Soviética, i Miguel fue obligau a abdical en 1947. Endispués de la Segunda Guerra Mundial, Rumanía recuperó solu el norti de [[Transilvania]].
=== L'época socialista ===
[[Archivu:Adunare Piaţa Palatului August 1968.jpg|miniatura|Rumanía fue el únicu biembru del [[Pacto de Varsovia]] que condenó la invasión de [[Checoslovaquia]] de 1968]]
Nessi mesmu añu, fue proclamá la [[Repúbrica Socialista de Rumania|República Socialista de Rumania]] i [[Ana Pauker]] asumió el poel. En 1952, fue sucedía por [[Petru Groza]], quien gobernó ata 1958, quandu lo sucedió [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]]. Duranti el su gobiernu, s’enició un periodu de cierta endependencia con respetu a la [[Unión Soviética]] i resurgió ciertu sentimientu nacionalista rumanu. Tras el gobiernu de [[Chivu Stoica]], en 1967 asumió la pressidencia del consehu de ministrus [[Nicolae Ceaușescu]]. La su desviación hacia una política pressonalista i autárquica dictatorial, le granjeó al prencipiu la amistá de gobiernus ocidentalis pol promovel la disolución del [[Pacto de Varsovia]] i critial las entervencionis soviéticas de [[Invasión del Pacto de Varsovia a Checoslovaquia|Checoslovaquia]] i [[Guerra de Afganistán (1978-1992)|Afganistán]] en 1968 i 1979, respetivamenti. Amás, el niveli de vía nel país era güenu, i contaba con plenu empleu. Sin embargu, Ceaușescu llegó a aislal-si d’Ocidenti i a copial de [[Corea del Norte]] el [[culto a la personalidad]]. La época del socialismo en Rumanía fue una época de la persecución de los representantis de la [[Iglesia Ortodoxa Rumana]] (i de las demás confesionis), i qualisquiel manifestación religiosa estaba prohibía.
Ena décaa de 1980 [[Nicolae Ceaușescu|Ceaușescu]] enició una política que tenía cumu pesqui acabal con la [[deuda externa]], pesqui que fue cumplíu en marçu de 1989. El métodu fue la denomina "racionalización" (una reducción drástica) d’artículus de primera necesidá cumu carni, lechi, güevus, agua correnti i luç elétrica. Las primeras manifestacionis [[anticomunismo|anticomunistas]] tuvun lugal en [[Brașov (ciudad)|Brașov]], en 1987, siendu reprimías. Cumu respuesta a la situación del país, estalló la [[Revolución Rumana de 1989]] en [[Timișoara]] i, más tardi, en [[Bucarest]] i en toas las ciais emportantis, en diziembri de 1989. [[Nicolae Ceaușescu]] tenía perdíu el apoyu del ehércitu i fue deteníu, juzgau i ejecutau col su maríu i consejera [[Elena Ceaușescu]], el día de [[Navidad]]. Algunus setoris ortodossus criticun endispués l'ejecución en día de Navidad.
=== Endispués dela Revolución rumana de 1989 ===
Tras estus hechus se constituyó un [[Frente de Salvación Nacional (Rumanía)|Frenti de Salvación Nacional]], en el cual entrarun tamién algunus representantis del antiguu [[Partido Comunista Rumano]] i de la su policía política, pressidiu por [[Ion Iliescu]] (él mesmu antiguu biembru emportanti del Partíu Comunista), quien ganó popularidá en el meyu rural pola su supuesta imahin de lídel de la Revolución. La popularidá del Frenti de Salvación Nacional era muchu menol en el meyu urbanu, i destacan las manifestacionis en contra d’Iliescu i de "FSN" en [[Bucarest]]. Sin embargu, tous los votus son consideraus igualis.
Fue el enceti dun periodu duru de transición (con artu riesgu de fraudis económicus, que a la vezi generan [[corrupción política|corrupción]] i [[inflación]]), dendi una economía completamenti dirihía pol Estau, a una economía de [[libre mercado]]. Las calamidais naturalis que afetarun a Rumanía endispués de 1989 tampocu ayudarun a la economía. La mala situación económica del país hizu emigral a muchus jóvinis rumanus, particularmenti a paísis mediterráneus cumu [[España]] u [[Italia]] (quiciás por alguna simililud coltural). Esti fenómenu está reflehau ena falta atual de manu d’obra en Rumanía, afetandu a la auténtica entegración uropea.
[[Archivu:Protest against corruption - Bucharest 2017 - Piata Universitatii - 5.jpg|miniatura|[[Protestas en Rumania de 2017]]]]
En 1990 se celebrun las primeras elecionis democráticas libris i Ion Iliescu fue ratificau en el su cargu i reelegíu en 1992, por un mandatu de quatru añus. En 1996 el democristianu [[Emil Constantinescu]], fue elegíu pressidenti de los rumanus nun gobiernu que, pola primera vezi, entegró a la minoría húngara. En 2000, Iliescu volvió al gobiernu, ya que el periodu de 1990-1992 no fue considerau un mandatu (según la Constitución, en Rumanía el pressidenti solu puei obtenel dos mandatus). En 2004, el derechista (centroderecha) [[Traian Băsescu]] fue elegíu pressidenti. Rumanía s’adhirió a la [[OTAN]] i hormó parti de las fuerças de "voluntarius" de la [[Guerra de Irak|Guerra en Irak]], a favol de la coalición anglu-estauniensi. Ena [[ampliación de la Unión Europea de 2007|ampliación del 1 de heneru de 2007]] entró a hormar parti de la [[Unión Uropea]] con [[Bulgaria]].
== Gobiernu i pulítica ==
La Constitución atual de Rumanía, criá en 1991 tras la caía de Ceaușescu i reformá en 2003, estabreci que el país es una [[repúbrica]]. El Parlamentu es el órganu supremu representativu del puebru rumanu i la única autoridá legislativa del país. Assimesmu, se defini cumu una [[democracia]] [[multipartidismu|multipartidista]]. S’establéci la eleción popular dun pressidenti i un parlamentu meyanti votación delos ciudananus mayoris de 18 añus, i la dessistencia duna corti constitucional i otra corti menol.
[[Presidenti de Rumania|El pressidenti]] es elegíu por votación popular ca cincu añus (ata el añu 2004, ca quatru añus), por dos periodus consecutivus cumu mássimu. El pressidenti, en conjuntu col partíu con mayoría nel parlamentu, designa a un primer menistru. A la vezi, esti primer menistru nombra a los demás biembrus del gabineti i, col 42 prefectus (unu por ca distritu i pol municipiu endependienti de [[Bucarest]]), forman el [[poel ejecutivu]].
El [[parlamentu de Rumania]] es [[bicameral]]: el Senau (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Senatul''), que cuenta con 137 biembrus (a partil de 2004), i la Cámara de Diputaus (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Camera Deputaților''), que cuenta con 332 biembrus (a partil de 2004). Los biembrus de dambas dos cámaras son elegíus ca quatru añus por sufragiu universal.
[[Archivu:Foto Ministerul Justiției.jpg|miniaturadeimagen|Menisteriu de Justicia de Rumanía (''Ministerul Justiției'')]]
El [[poel judicial]] es endependienti delos otrus dos i está bassau nel Código Civil de Francia. La corti constitucional es el tribunal supremu, ocupau por nuevi juecis en periodus de nuevi añus que no se puein renoval. Actúa en juicius ondi está en duda la enterpretación dela constitución, i, tras la reforma de 2003, los sus veredictus no puein sel revocaus, ni siquiera por una mayoría parlamentaria.
=== Pressidentis i gobiernus ===
[[Archivu:Klaus_Iohannis_Senate_of_Poland_2015_02_(cropped_2).JPG|miniatura|Klaus Iohannis es el pressidenti de Rumanía dendi 2014]]
Los pressidentis de Rumanía no puein sel biembrus de ningún partíu duranti el cargu. Entri paréntesis s’alcuentran los partíus de procedencia de los que ganarun las elecionis pressidencialis:
*1990-1996: [[Ion Iliescu]] (FSN/FDSN/PDSR)
*1996-2000: [[Emil Constantinescu]] (CDR)
*2000-2004: [[Ion Iliescu]] (PDSR)
*2004-2009: [[Traian Băsescu]] (PD)
*2009-2014: [[Traian Băsescu]] (PD-L)
*2014-2019: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-ogañu: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
Los primerus menistrus:
*1989-1991: [[Petre Roman]] (FSN)
*1991-1992: [[Theodor Stolojan]] (FSN)
*1992-1996: [[Nicolae Văcăroiu]] (FSN/PDSR)
*1996-1998: [[Victor Ciorbea]] (CDR (PNȚ-CD))
*1998-1999: [[Radu Vasile]] (CDR (PNȚ-CD))
*1999-2000: [[Mugur Isărescu]] (endependienti)
*2000-2004: [[Adrian Năstase]] (PDSR/PSD)
*2004-2008: [[Călin Popescu-Tăriceanu]] (PNL)
*2008-2009: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2009-2012: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2012-2012: [[Mihai Razvan Ungureanu]] (PD-L)
*2012-2015: [[Victor Ponta]]<ref>{{Cita web |url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |título=Copia archivada |fechaacceso=28 d’abril de 2012 |fechaarchivo=5 de marçu de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305015110/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |deadurl=yes }}</ref> (PSD)
*2015-2016: [[Dacian Cioloş]]<ref>[[Dacian Ciolo%C5%9F]]</ref>
*2017-2017: [[Sorin Grindeanu]] (PSD)
*2017-2018: [[Mihai Tudose]] (PSD)
*2018-2019: [[Viorica Dancila]] (PSD)
*2019-2020: [[Ludovic Orban]] (PNL)
*2020-2021: [[Florin Cîțu]] (PNL)
*2021-2023: [[Nicolae Ciucă]] (PNL)
*2023-2023: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2023- : [[Marcel Ciolacu]] (PSD)
=== Relacionis esterioris ===
[[Archivu:Secretary Clinton and Romanian Foreign Minister Sign Agreements (3583019087).jpg|miniaturadeimagen|El ministru Cristian Diaconescu firmandu un Acuerdu cola Secretaria d’Estau Hillary Clinton d’Estaus Uníus en 2009]]
Endispués de diziembri de 1989, Rumanía reorientó la su política hacia el fortalecimientu de los vínculus col [[Occidente]], especialmenti con [[Estaus Uníus]] i la [[Unión Uropea]]. Mientris que en 1972 Rumanía se convirtió en biembru del [[Banco Mundial]] i del [[FMI]], asín cumu de la [[Organización Mundial del Comercio]],<ref>{{Cita web|url=https://www.bnro.ro/error.htm?aspxerrorpath=/Ro/Rel_Int/Home.aspx|título=Eroare/ Error|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.bnro.ro}}</ref> en 2004 pasó a sel biembru de la [[OTAN]]<ref>Cita web|url=https://www.nato.int/structur/countries.htm|título=NATO Member Countries|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.nato.int</ref> i dendi 2007 es biembru de la Unión Uropea.<ref>Cita web|url=https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/country-profiles_en|título=Country 1 profiles|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=european-union.europa.eu|idioma=en</ref>
Los dirihentis rumanus posterioris a diziembri án hechú declaracionis públicas sobri el fortalecimientu de las relacionis con otrus paísis uropeus i tamién sobri la ayuda a estus en el procesu d’entegración euroatlántica, especialmenti en el casu de [[Moldavia]], [[Ucrania]] i [[Georgia]].<ref>''România și-a achitat contribuția la două fonduri NATO, pentru sprijinirea Republicii Moldova și Georgia'' </ref> Los dirihentis rumanus án declarau públicamenti en varias ocasionis que esperan que tous los paísis democráticus postsoviéticus d’[[Uropa del Este]] i el [[Cáucaso]] s’adhieran a la UE i a la OTAN nun plazu d’unus dieci añus. En diziembri de 2005, el pressidenti [[Traian Băsescu]] i la secretaria d’Estau estauniensi [[Condoleezza Rice]] firmarun un acuerdu que permiti la enstalación de basis militaris estauniensis en Rumanía.
Rumanía á mostrau públicamenti el su apoyu a [[Turquía]] i [[Croacia]] en los sus esfuerçus por entral ena Unión Uropea. Las relacionis económicas turcu-rumanas tienin un estatus privilehiau.<ref>„Turkey & Romania hand in hand for a better tomorrow”</ref> Al mesmu tiempu, las relacionis rumano-húngaras siempri án siu del más artu niveli, i [[Ungría]] á apoyau los esfuerçus de Rumanía por entral ena UE.<ref>Cita web|url=http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|título=Primăria Satu Mare {{!}}|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.satu-mare.ro|fechaarchivo=22 de huniu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080622165015/http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|deadurl=yes</ref>
Las relacionis de Rumanía con la Repúbrica de Moldavia tienin un estatus especial,<ref>Cita web|url=http://www.mae.ro/index.php?unde=doc&id=35181&idlnk=1&cat=3|título=Ministerul Afacerilor Externe|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.mae.ro</ref> dau que los dos paísis gastan ábate la mesma lengua i compartin antecedentis estóricus. Rumanía fue el primer [[Estau]] en reconocel la endependencia de la Repúbrica de Moldavia, solu oras endispués de la proclamación de la endependencia del nuevu Estau (27 d’abostu de 1991). Dela declaración del gobiernu rumanu en aquella ocasión se desprendi que las autoridais rumanas consideraban la endependencia de Moldavia cumu una horma d’emancipación de Moscú i un pasu hacia la reunificación con Rumanía.<ref>„Raporturile României cu Republica Moldova”. Centrul de Studii Internaționale - Gabriel Andreescu - Valentin Stan - Renate</ref>
[[Archivu:Misiune de patrulare.jpg|miniaturadeimagen|Tropas rumanas n'Afganistán en 2009]]
Ogañu, Rumanía vei la su relación con la Repúbrica de Moldavia en dos coordenas prencipalis: la afirmación del caraiti especial desta relación, conferíu pola comuniá de lengua, [[estoria]], coltura i [[tradiciones]], realidais que no se puein eludil ni negal; la dimensión uropea de la cooperación bilateral, basada en el pesqui estratégicu de dambus paísis d’entegral-si ena Unión Uropea. En abril de 2009, las relacionis entri Rumanía i la Repúbrica de Moldavia empeorarun cola entrodución de [[Visa|visaus]] pa los ciudananus rumanus i la espulsión del embajadol rumanu en Chisináu. El espressidenti moldavu Vladimir Voronin acusó a Rumanía d’enterferil ena política enteriol de Moldavia.<ref>Ziare.com - Diaconescu: Limitarea regimului calatoriilor in R. Moldova, un demers abuziv - Accesat la data de 13.05.2009</ref>
Rumanía á teníu desacuerdus con Ucrania pola [[Isla delas Serpientis]] i la plataforma continental del [[Mari Negru]] al esti de Sulina, colos yacimientus de [[petróleu]] i gas de la çona cumu prencipal enterés. El asuntu se á remitíu a la [[Corte Internacional de Justicia]]. La CIJ, meyanti la decisión n.º 2009/9 de 3 de hebreru de 2009 (la centésima decisión de la su estoria), concedió a Rumanía el 79,34 % de la çona en [[disputa]]. Assín, a Rumanía le correspondin 9700 km² i a Ucrania 2300 km².<ref>ICJ ''Maritime Delimitation in the Black Sea (Romania v. Ukraine)'' icj-cij.org</ref> Otru asuntu entri dambus paísis es la construcción del Canal de Bystroye.<ref>Ziua - George Damian - ''Canalul Bâstroe și Insula Șerpilor, dublu atac ucrainean'' - Accesat la data de 28.02.2009</ref>
=== Defensa ===
[[Archivu:Bucharest Day 2 - Izvor (9337920898).jpg|miniaturadeimagen|Sedi del [[Ministerio de Defensa Nacional (Rumanía)|Ministeriu de Defensa de Rumanía]]]]
[[Archivu:Laromxl6.jpg|miniaturadeimagen|Sistema de cohetis de largu alcanzi LAROM de fabricación rumana]]
Las Fuerzas Armás Rumanas están formás por fuerças terrestris, aéreas i navalis dirihías por un Comandanti en Jefi baxu la supervisión del Menisteriu de Defensa Nacional, i pol pressidenti cumu Comandanti Supremi en tiempu de [[guerra]]. Las Fuerzas Armás están compuestas por unus 15.000 civilis i 75.000 militaris: 45.800 en tierra, 13.250 en airi, 6.800 ena mari i 8.800 en otrus ámbitus.<ref>Cita web|url=http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|título=CONFERINTA DE PRESA Marti|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-03|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080403205407/http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|deadurl=</ref> El gastu total en defensa en 2007 representó el 2,05 % del [[Producto interno bruto|PIB nacional]], es izil, unus 2.900 millonis de dólaris, con un total de 11.000 millonis de dólaris gastaus entri 2006 i 2011 pa la moernización i adquisición de nuevus equipus.<ref>Cita web|url=http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|título=Bugetul MApN, 2,05% din PIB, in 2007 {{!}} ZF 24 {{!}} Ziarul Financiar|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-22|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=22 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080422075245/http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|deadurl}</ref>
Las Fuerzas Aéreas operan con caças soviéticus [[Mikoyan-Gurevich MiG-21|MiG-21]] Lancer moernizaus. Las Fuerzas Aéreas comprarun sieti nuevus avionis de transporti tácticu C-27J Spartan, mentris que las Fuerzas Navalis adquirierun dos [[Fragata|fragatas]] Tipu 22 moernizás de la [[Marina Real británica]].<ref>"Spartan Order". ''Aviation Week & Space Technology''</ref>
Rumanía contribuyó con tropas ala colición enternacional contra el [[Talibán]] en [[Afganistán]] a partil de 2002, cun despliegui mássimu de 1.600 soldaus en 2010 (que fue la quarta mayol contribución según EE.{{esd}}UU.). La su missión de combati nel país concluyó en 2014. Las tropas rumanas participun ena [[Guerra d'Irak|ocupación d’Irak]], alcançandu un máximu de 730 soldaus dantis de reducil-si lentamenti a 350 soldaus. Rumanía pussu fin ala su missión n'Irak i retiró las sus últimas tropas el 24 de huliu de 2009, siendu unu delos últimus paísis en hazel-llo. La fragata Regele Ferdinand participó ena entervención militarl de 2011 en Libia.<ref>Cita web|url=https://www.hotnews.ro/stiri-politic-8423876-traian-basescu-sustine-declaratie-presa-ora-21-00-dupa-sedinta-csat.htm|título=VIDEO Traian Basescu: Romania va trimite fregata Regele Ferdinand cu 205 militari in Mediterana pentru operatiuni de blocare a oricarei nave suspecte ca transporta armament catre Libia|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.hotnews.ro|idioma=ro</ref>
En diziembri de 2011, el Senau rumanu aprobó por unanimidá el proyetu de lei que ratificaba el acuerdu entri Rumanía i Estaus Uníus firmau en setiembri del mesmu añu, que permitiría el estabrecimientu i funcionamientu dun sistema de defensa contra [[Misil balísticu|misilis balísticus]] terrestris d’Estaus Uníus en Rumanía, cumu parti de los esfuerçus de la OTAN pa construil un escudu antimisilis continental.<ref>Cita web|url=https://www.spacewar.com/reports/Romania_ratifies_US_missile_shield_agreement_999.html|título=Romania ratifies US missile shield agreement|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.spacewar.com</ref>
== Organiçación política-alministrativa ==
[[Archivu:Romania-administrativa.png|thumb|250px|right|Mapa administrativu de Rumanía colas sus regionis istóricas: Valaquia (açul), Moldavia (colorau) i en verdi Transilvania (verdi)]]
La devisión más amplia de Rumanía es en 8 regionis, inque esta devisión es solu pala coordinación de desarrollus regionalis i la destribución de fondus esternus. No ai una entiá alministraora ni ramas delos destintus poderis pa ca una destas regionis.
El siguienti niveli son los 41 distritus (en rumanu: ''județe''), más un municipiu endependienti que correspondi a la capital del Estau, [[Bucarest]] (en rumanu: ''București''). Estus municipius están subdividíus en 2686 comunas ruralis i 265 ciais i municipius.
Rumanía divídese en 41 distritos o provincias (conocías en rumanu como ''județ'' /ʒuˈdet͡s/), más el municipiu independienti de [[Bucarest]]. La división atual sali de la fecha nel periodu del réximin comunista, nel añu [[1968]], sofriendo dalgunas modificacionis en años posterioris (por exemplu, el municipiu de [[Bucarest]] quedó integráu dentru del distritu d'[[Ilfov]], recuperando la su entiá autónoma endispués de [[1989]]). Cada ''județ'' es administráu por un '''Consexu Provincial''' (''Consiliu Județean'') dirixíu por un '''prefectu''' (''prefect''), que es el representanti del gobiernu rumanu a nivel provincial. Los 41 distritos rumanos son:
{| width="60%"
|-----
| width="15%" |
* [[Alba]]
* [[Arad]]
* [[Argeș]]
* [[Bacău]]
* [[Bihor]]
* [[Bistrița-Năsăud]]
* [[Botoșani]]
* [[Brașov]]
* [[Brăila]]
* [[Buzău]]
* [[Caraș-Severin]]<br />
| width="15%" |
* [[Călărași]]
* [[Cluj]]
* [[Constanța]]
* [[Covasna]]
* [[Dâmbovița]]
* [[Dolj]]
* [[Galați]]
* [[Giurgiu]]
* [[Gorj]]
* [[Harghita]]<br />
| width="15%" |
* [[Hunedoara]]
* [[Ialomița]]
* [[Iași]]
* [[Ilfov]]
* [[Maramureș]]
* [[Mehedinți]]
* [[Mureș]]
* [[Neamț]]
* [[Olt]]
* [[Prahova]]<br />
| width="15%" |
* [[Satu Mare]]
* [[Sălaj]]
* [[Sibiu]]
* [[Suceava]]
* [[Teleorman]]
* [[Timiș]]
* [[Tulcea]]
* [[Vaslui]]
* [[Vâlcea]]
* [[Vrancea]]<br />
|}
Amás destas dambas dos devisionis en provincias i concexus Rumanía estrémase en ochu rexionis de desendolcu (''regiune de dezvoltare''), dentro del marcu de devisionis dela [[Unión Uropea]], inque sen denguna capaciá aministrativa. Estas regionis de desarrollu úsen-se sobre manera pala coordinación delos proyeutos de desenvolvimientu regional. Estas ochu entiais son:
[[File:Romanian_license_plate_codes.png|thumb|right|300px|NUTS 3 regionis de Romania]]
* '''Región Noresti'''/'''''Regiunea Nord-Est''''' (Iași, Botoșani, Neamț, Suceava, Bacău, Vaslui).
* '''Región Oesti'''/'''''Regiunea Vest''''' (Arad, Caraș-Severin, Hunedoara, Timiș).
* '''Región Noroesti'''/'''''Regiunea Nord-Vest''''' (Bihor, Bistrița-Năsăud, Cluj, Maramureș, Satu-Mare, Sălaj).
* '''Región Centru'''/'''''Regiunea Centru''''' (Alba, Sibiu, Mureș, Harghita, Covasna, Brașov).
* '''Región Suresti'''/'''''Regiunea Sud-Est''''' (Tulcea, Vrancea, Galați, Brăila, Buzău, Constanța).
* '''Región Sul'''/'''''Regiunea Sud''''' (Argeș, Dâmbovița, Prahova, Ialomița, Călărași, Giurgiu, Teleorman).
* '''Región Bucarest-Ilfov'''/'''''Regiunea București-Ilfov''''' (Bucarest, Ilfov).
* '''Región Suroesti'''/'''''Regiunea Sud-Vest''''' (Mehedinți, Gorj, Vâlcea, Olt, Dolj).
Ensin nengún status nin administrativu nin xurídicu, Rumanía divídese asina mesmu en diferentis rexionis istóricass. Las cincu prencipalis, que apaezin representás nel escudu nacional rumanu, son: [[Valaquia]] (''Țara Românească'', tamién ''Valahia''), [[Moldavia rumana|Moldavia]] (''Moldova''), [[Transilvania]] (''Transilvania'' o ''Ardeal''), [[Banat]] y [[Dobrogea]]. Valaquia sueli partilsi en ''Oltenia'' (çona occidental) y ''Muntenia'' (çona central y oriental). La çona más en norti de Moldavia es la ''Bucovina''. En Transilvania, la çona occidental es la ''Crișana'', y la noroccidental es el ''Maramureș''.
{| class="wikitable sortable"
|+
! | no
! | Tipu
! | Nombri
! | ária, km<sup>2</sup>
! | Puebración (2021 censu)<ref name="INSSER2021">{{cite web|url=https://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2023/05/Tabel-1.01.xls|title=Population at the censuses 1948, 1956, 1966, 1977, 1992, 2002, 2011 and 2021 |access-date=15 May 2024|publisher=[[National Institute of Statistics (Romania)|INSSE]]|language=ro}}</ref>
! | Monicpius
! | Otras ciais
! | Condejus
! | Puebrus
|-
| '''1''' || colspan=2|'''[[Norti-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''36,850''' || 3,226,436 || '''17''' || '''29''' || '''506''' || '''2,414'''
|-
| 1 || Distritu || [[Distritu de Bacău]] || 6,621 || 601,387 || 3 || 5 || 85 || 491
|-
| 2 || Distritu || [[Distritu de Botoșani]] || 4,986 || 392,821 || 2 || 5 || 71 || 333
|-
| 3 || Distritu || [[Distritu de Iași]] || 5,476 || 760,774 || 2 || 3 || 93 || 418
|-
| 4 || Distritu || [[Distritu de Neamț]] || 5,896 || 454,203 || 2 || 3 || 78 || 344
|-
| 5 || Distritu || [[Distritu de Suceava]] || 8,553 || 642,551 || 5 || 11 || 98 || 379
|-
| 6 || Distritu || [[Distritu de Vaslui]] || 5,318 || 374,700 || 3 || 2 || 81 || 449
|-
| '''2''' || colspan=2|'''[[Sul-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''35,762''' || 2,367,987|| '''11''' || '''24''' || '''355''' || '''1,448'''
|-
| 7 || Distritu || [[Distritu de Brăila]] || 4,766 || 281,452 || 1 || 3 || 40 || 140
|-
| 8 || Distritu || [[Distritu de Buzău]] || 6,103 || 404,979 || 2 || 3 || 82 || 475
|-
| 9 || Distritu || [[Distritu de Constanța]] || 7,071 || 655,997 || 3 || 9 || 58 || 189
|-
| 10 || Distritu || [[Distritu de Galați]] || 4,466 || 496,892|| 2 || 2 || 61 || 180
|-
| 11 || Distritu || [[Distritu de Tulcea]] || 8,499 || 193,355 || 1 || 4 || 46 || 133
|-
| 12 || Distritu || [[Distritu de Vrancea]] || 4,857 || 335,312|| 2 || 3 || 68 || 331
|-
| '''3''' || colspan=2|'''[[Sul (region de desenvolvimientu)|Sul - Muntenia]]''' || '''34,453''' || 2,864,339|| '''16''' || '''32''' || '''519''' || '''2,019'''
|-
| 13 || Distritu || [[Distritu de Argeș]] || 6,826 || 569,932 || 3 || 4 || 95 || 576
|-
| 14 || Distritu || [[Distritu de Călărași]] || 5,088 || 283,458 || 2 || 3 || 50 || 160
|-
| 15 || Distritu || [[Distritu de Dâmbovița]] || 4,054 || 479,404 || 2 || 5 || 82 || 353
|-
| 16 || Distritu || [[Distritu de Giurgiu]] || 3,526 || 262,066 || 1 || 2 || 51 || 167
|-
| 17 || Distritu || [[Distritu de Ialomița]] || 4,453 || 250,816 || 3 || 4 || 59 || 127
|-
| 18 || Distritu || [[Distritu de Prahova]] || 4,716 || 695,119 || 2 || 12 || 90 || 405
|-
| 19 || Distritu || [[Distritu de Teleorman]] || 5,790 || 323,544 || 3 || 2 || 92 || 231
|-
| '''4''' || colspan=2|'''[[Sul-Oesti (region de desenvolvimientu)|Sul-Oesti Oltenia]]''' || '''29,212''' || 1,873,607|| '''11''' || '''29''' || '''408''' || '''2,070'''
|-
| 20 || Distritu || [[Distritu de Dolj]] || 7,414 || 599,442 || 3 || 4 || 104 || 378
|-
| 21 || Distritu || [[Distritu de Gorj]] || 5,602 || 314,685 || 2 || 7 || 61 || 411
|-
| 22 || Distritu || [[Distritu de Mehedinți]] || 4,933 || 234,339 || 2 || 3 || 61 || 344
|-
| 23 || Distritu || [[Distritu de Olt]] || 5,498 || 383,280 || 2 || 6 || 104 || 377
|-
| 24 || Distritu || [[Distritu de Vâlcea]] || 5,765 || 341,861 || 2 || 9 || 78 || 560
|-
| '''5''' || colspan=2|'''[[Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''32,034''' || 1,668,921|| '''12''' || '''30''' || '''281''' || '''1,327'''
|-
| 25 || Distritu || [[Distritu de Arad]] || 7,754 || 410,143 || 1 || 9 || 68 || 270
|-
| 26 || Distritu || [[Distritu de Caraș-Severin]] || 8,520 || 246,588 || 2 || 6 || 69 || 287
|-
| 27 || Distritu || [[Distritu de Hunedoara]] || 7,063 || 361,657 || 7 || 7 || 55 || 457
|-
| 28 || Distritu || [[Distritu de Timiș]] || 8,697 || 650,533 || 2 || 8 || 89 || 313
|-
| '''6''' || colspan=2|'''[[Norti- Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,159''' || 2,521,793|| '''15''' || '''28''' || '''403''' || '''1,800'''
|-
| 29 || Distritu || [[Distritu de Bihor]] || 7,544 || 551,297 || 4 || 6 || 91 || 430
|-
| 30 || Distritu || [[Distritu de Bistrița-Năsăud]] || 5,355 || 295,988 || 1 || 3 || 58 || 235
|-
| 31 || Distritu || [[Distritu de Cluj]] || 6,674 || 679,141 || 5 || 1 || 75 || 420
|-
| 32 || Distritu || [[Distritu de Maramureș]] || 6,304 || 452,475 || 2 || 11 || 63 || 214
|-
| 33 || Distritu || [[Distritu de Satu Mare]] || 4,418 || 330,668 || 2 || 4 || 59 || 220
|-
| 34 || Distritu || [[Distritu de Sălaj]] || 3,864 || 212,224 || 1 || 3 || 57 || 281
|-
| '''7''' || colspan=2|'''[[Centru (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,100''' || 2,271,067 || '''20''' || '''37''' || '''357''' || '''1,788'''
|-
| 35 || Distritu || [[Distritu de Alba]] || 6,242 || 325,941 || 4 || 7 || 67 || 656
|-
| 36 || Distritu || [[Distritu de Brașov]] || 5,363 || 546,615 || 4 || 6 || 48 || 149
|-
| 37 || Distritu || [[Distritu de Covasna]] || 3,710 || 200,042 || 2 || 3 || 40 || 122
|-
| 38 || Distritu || [[Distritu de Harghita]] || 6,639 || 291,950 || 4 || 5 || 58 || 235
|-
| 39 || Distritu || [[Distritu de Mureș]] || 6,714 || 518,193 || 4 || 7 || 91 || 464
|-
| 40 || Distritu || [[Distritu de Sibiu]] || 5,432 || 388,326 || 2 || 9 || 53 || 162
|-
| '''8''' || colspan=2|'''[[București-Ilfov (region de desenvolvimientu)|București-Ilfov]]''' || '''1,821''' || 2,259,665 || '''1''' || '''8''' || '''32''' || '''91'''
|-
| 41 || Distritu || [[Distritu de Ilfov]] || 1,583 || 542,704 || - || 8 || 32 || 91
|-
| 42 || municipaliá || [[Bucarest]] || 238 || 1,716,961 || 1 || - || - || -
|-
| colspan=3| '''Total''' || '''238,391''' || '''19,053,815''' || '''103''' || '''217''' || '''2,861''' || '''12,957'''
|}
=== A nivel local ===
Nel nivel local, Rumanía divíde-se en 2686 concejus(''comune'') i 265 ciais i concexus (''orașe și municipii''). Estas trés entiais administrativas tienin el su propriu conseju local (''Consiliu Local''), que está dirixíu por un alcaldi (''primar'') eligíu ca quatru añus.
== Geografia ==
[[Archivu:Romania-relief.png|miniatura|Mapa físicu de Rumanía]]
Rumanía tien una estensión de 238.391 km².<ref name=superficie /> Es el mayol país de la su región i el duodécimu d’Uropa. S’alcuentra en [[Europa del Este]], más prencisamenti ena región de los [[Cárpatos]] i el cursu bahu del ríu Danubiu. Limita con [[Ucrania]] al N i E, [[Moldavia]] al E, [[Ungría]] i [[Serbia]] al O i [[Bulgaria]] al S. Al SE limita col [[mari Negru]]. El país está dividíu en tres regionis prencipalis, la [[meseta de Transilvania]], en el centru del país; los [[Cárpatus]] que rodean la meseta central i s’estiendin hacia el norti i el sul i las tierras bahas del oesti i esti.
El [[Danubiu]], prencipal ríu de Rumanía, horma la mayol parti de la raya con Bulgaria i es gastau pal transporti i la heneración d’energía hidroeléctrica. Atualmenti, el [[delta del Danubiu]] á siu encluiu en el listau de la Unesco de lugaris calificaus cumu [[Reserva dela Biosfera]], col nombri de ''Reserva de la Biosfera Transfronteriza del Delta del Danubio''. Cuenta con unus 2733 km² de superficii estricamenti protehía repartía entri 18 çonas. Otrus ríus emportantis son el [[Mureș (río)|Mureș]] i el [[Río Olt|Olt]]. Tamién ai más de 10.000 lagus en el país.
El clima oscila entri [[clima templado|templau]] i [[clima continental|continental]], según la región del país, siendu los Cárpatos unu de los prencipalis condicionantis del clima. Las precipitacionis oscilan entri 1000 mm en algunas árias montañosas i menus de 400 mm ena costa del [[mar Negro]].
El relievi de Rumanía está dividíu en árias con porcentahi similal de montañas, colinas i llanuras. Esta diversidá geográfca se refleha tamién ena diversidá de la flora i fauna de Rumanía. El país tien la puebración d’[[Ursus arctos|osu pardu]] más grandi d’Uropa, mentris que los [[Rupicapra rupicapra|rebecus]] tamién se puein topal en los Cárpatos.
=== Relievi ===
[[Archivu:Cheile Turzii (Turda Gorges).jpg|miniaturadeimagen|Gargantas de Turda]]
[[File:Parang mountain panorama 1.jpg|450px|thumb|Panorama delas [[Montañas Parâng]], que forman parti delos [[Cárpatus]].]]
El [[relieve]] de Rumanía se carateriça por quatru elementus: variedá, proporcionalidá, complementariá i disposición simétrica, dau el gran númiru de hormas del relievi, la destribución más u menus equitativa de las prencipalis uniais del relievi (35 % de montañas, 35 % de colinas i mesetas i 30 % de llanuras) i la agrupación del relievi. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos rumanus]] s’estiendin cumu un anillu que encierra una gran depresión en el centru del país, la de [[Transilvania]].<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref> Son montañas d’artitú media, fragmentás, con suelu alpinu, pastus alpinus i estensas çonas d’erosión, cuya artitú máxima se alcança en el [[pico Moldoveanu]] (enas [[montañas Făgăraș]]), a 2544 m. En Rumanía, los Cárpatos tienin una longitú de 910 km.<ref>Cruceru, Nicolae (2008). ''Introducere în geografia regionala a României''. București: Editura Fundației „România de Mâine”. pp. 39–108. <nowiki>ISBN 978-973-163-224-7</nowiki>.</ref>
Hueraparti de los Cárpatus ai un anillu de colinas -los subcárpatos i las colinas ocidentalis- que son los lugaris más puebraus, debíu a los ricus recursus subterráneus (petróleu, carbón, sal) i a las condicionis favorablis pal cultivu de [[Viña|viñas]] i árbolis frutalis. Al esti i al sul s’estiendin tres grandis llanuras (Moldavia, Dobrogea i Getic), asín cumu la llanura de Mehedinți, mentris que al sul i al oesti s’estiendin dos grandis llanuras, la llanura rumana (estrechá al esti) i la llanura ocidental.
El [[delta del Danubiu]] es la región más baxa del país, por baxu de los 10 m d’[[altitú]], con estensionis de marismas, lagus i juncus. Un poquinu más artus son los peñascus fluvialis i marítimus (Letea, Caraorman, Sărăturile) en los que s’agrupan los puebrus de pescaoris. Se trata d’un territoriu descritu dendi la antigüedá por numerosos científcus de la época, cumu [[Heródoto]], [[Estrabón]], [[Ptolomeo I|Ptolomeo]] i [[Plinio el Viejo]].<ref>„Delta Dunării - Istoric”. Future Real Estate. Accesat în 3 mai 2009.</ref> El delta del Danubio fue encluiu ena lista del Patrimoniu Mundial de la [[UNESCO]] en 1991 cumu reserva natural de la biosfera.
Se benefícia de tou tipu d’uniais acuáticas: ríus i arrayus, lagus, aguas subterráneas, aguas marinas. Las peculiaridais hidrográficas i hidrológicas de Rumanía están determinás prencipalmenti pola posición [[Geografía|geográfica]] del país ena çona de clima templau-continental i la presencia del arcu de los Cárpatos. El factol [[Impacto ambiental|antrópicu]] á contribuíu a alguns cambius nestas peculiaridais.<ref name="Sin-nombre-p3bI-1">Pătru, Ileana; Zaharia, Liliana; Oprea, Răzvan (2006). ''Geografia fizică a României — Climă, Ape, Vegetație, Soluri''. București: Editura Universitară București. pp. 35–111. <nowiki>ISBN 973 749 065 7</nowiki>.</ref>
=== Fauna i flora ===
[[Archivu:P9121606 (29788759791).jpg|miniaturadeimagen|Avis nel [[delta del Danubiu]]]]
En el territoriu rumanu s’án identificau 3700 especiis de [[Plantae|plantas]], delas cualis 23 án siu declarás ata ogañu monumentus de la naturaleça, 74 estinguías, 39 en peligru d’estinción, 171 vulnerablis i 1253 se consideran raras.<ref>„Flora și fauna sălbatică”. ''Starea Mediului în România în anul 2000''. GRID-Arendal</ref> Las tres prencipalis çonas de vegetación de Rumanía son la çona alpina, la çona forestal i la çona esteparia.<ref>Valeriu Enescu. „Forest Genetic Resources Conservation in Romania”. ''Forest Genetic Resources N.24''. Organizația Națiunilor Unite pentru Agricultură și Alimentație. 1 Accesat în 6 aprilie 2009.</ref> La [[vegetación]] se destribui en nivelis, según las caraterísticas del suelu i del clima,<ref>„Capitolul 12: Relieful, apele, clima, vegetația, fauna, ariile protejate”. ''Aproape totul despre România''. Radio România Internațional.</ref> peru tamién según la artitú, cumu sigui: Robli, abetu, tilu, fresnu (ena estepa i en las colinas bahas); haya, gorun (entri 500 i 1200 metrus); picea, abetu, pinu (entri 1200 i 1800 metrus); enebru, sabina i [[árbol]]is enanus (entri 1800 i 2000 metrus); [[pradera]]s alpinas hormás por pequeñas hierbas (por encina de 2000 metrus). En los amplius vallis, debíu a la humedá persistenti, apaici una vegetación específica de pradera, con juncus, carrizus, juncalis i, a menú, pantanus de saucis, álamos i arcis. En el [[delta del Danubio]] predomina la vegetación palustri.<ref>„Vegetația Deltei Dunării”. ''Delta Dunării''</ref>
La [[fauna]] rumana se destribui prencipalmenti en hunción de la vegetación. Assín, pa la estepa i el suelu del bosqui, son específicas las siguientis especiis: conejú, topu, ardilla, faisán, dropa, codorniz, carpa, luciu, lucioperca, siluru; pal suelu del [[bosqui]] caducifoliu (robli i aya): jabalín, lobu, zorru, mirlu, páharu carpinteru, pinzón; pal suelu del [[bosque]] de coníferas: trucha, perdiz, linci, [[Cervidae|ciervu]], i específcus de la fauna alpina son la cabra negra i el águila calva.<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref>
En particular, el [[delta del Danubio]] alberga cientus d’especiis d’avis, cumu pelícanus, [[Cisne|cisnis]], gansus salvajis i flamenchus, que están protehius por lei (al igual que los [[Sus|cerdus salvajis]] i los lincis). El [[Delta fluvial|Delta]] es tamién una pará estacional pa las [[Migración de las aves|avis migratorias]]. Algunas de las especiis d’avis raras que s’alcuentran ena çona de Dobrogea son el pelícanu crestau, el cormorán poquinu, el quebrantahuesus, el gansu de pechu rohu i el charrancitu, asín cumu el cisni d’enviernu.<ref>Encyclopædia Britannica (2009). „Land » Plant and animal life”. ''Romania''. Encyclopædia Britannica Online</ref>
=== Clima ===
[[Archivu:Romania Köppen.svg|thumb|Romania pola [[classificación climática de Köppen]]]]
[[Archivu:Beaches at St. Ana Lake - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|Playa en el [[Lago Santa Ana]]]]
El [[clima]] de Rumanía está determinau prencipalmenti por la su posición en el [[globo terráqueo]], asín cumu por la su posición geográfica en el continenti uropeu. Estas caraterísticas dan al clima un caraiti continental templau con maticis de transición.<ref>„Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie.</ref>
La estensión del [[territorio nacional]] sobri quasi 5° de latitú emponi mayoris diferencias entri el sul i el norti del país en términus de temperatura que la estensión sobri unus 10° de longitú, de modu que mientris la temperatura media anual en el sul del país es d’unus 11 °C, en el norti del país, a artitúis comparablis, los valoris desti parámetru son inferioris en unus 3 °C. Entri los extremus ocidental i oriental del territoriu nacional, la diferencia de temperatura se reduci a 1 °C (10 °C en el oesti, 9 °C en el esti).
El [[relieve]] del país desempeña un papel hundaental ena delimitación de las çonas i etapas climáticas. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos]] horman una barrera que separa los durus climas continentales del esti de los oceánicus i adriáticus del oesti. En conclusión, el clima de Rumanía es un clima templau-continental con quatru estacionis i está marcau por las enfluencias del clima estepariu en el esti, el clima [[Mar Adriático|adriáticu]] en el suroesti, el clima oceánicu en el oesti i el noroesti, conservandu al mesmu tiempu la identidá del clima carpáticu-pontanu-danubianu.<ref>Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie. Accesat în 1 aprilie 2009</ref>
Las [[Precipitación (meteorología)|precipitacionis]] son moderás, dendi los escasus 400 mm de Dobrogea ata los 500 mm de la llanura rumana i los 600 mm de la llanura ocidental. Con la artitú, las precipitacionis aumentan, superandu a vezis los 1000 mm anualis.
Los primerus registrus climáticus en Rumanía se realizarun cola creación del Enstitutu Meteorológicu Central (en 1884) i la aparición de los trabajus de Stefan Hepites. Endispués de 1960, se desarrolló la red de estacionis meteorológicas i aparecierun emportantis trabajus sobri las caraterísticas climáticas de las çonas de [[montaña]], costeras, urbanas, ruralis, etc.
== Conomía ==
[[Archivu:Piața Victoriei - panoramio (2).jpg|miniaturadeimagen|Edificiu dela Cámara de Comerciu de [[Timișoara]]]]
Tras la [[II Guerra Mundial|Segunda Guerra Mundial]], los recursus económicus rumanus huerun nacionalizaus i la activiá conómica, planificá. En 1989, cola caía del [[comunismu]], el nuevu gobiernu emprendió una serii de reformas pa entroducil el sistema d’[[economía de mercado]]. Tras la caía del réhimin comunista, Rumanía esperimentó una economía de transición estramadamenti difícil, marcá por una aguda crisis económica (una caía del 48 % del [[PIB]] endustrial, una enflación d’entri el 50 % i el 300 % i el colapsu de la moneda).
Rumanía es unu de los prencipalis produtoris i esportadoris de produtus agrícolas d’Uropa. Esti setol representa el 10 % del PIB. Los cultivus ocupan el 40 % de la superficii del país; los recursus forestalis son abundantis i la pesca s’está espandiendu. Dessistin yacimientus de [[gas natural]] i [[petróleu]] que aportan un porcentahi significativu del consumu diariu, peru pa cubril la totalidá de la demanda el país está obligau a importal-los, prencipalmenti de [[Rusia]]. Pa tratal de reducil la dependencia de factoris esternus, s’á empulsau la generación en plantas d’energía [[energía nuclear|nucleal]] i [[energía idroeléctrica|idroeléctrica]], i entri dambas dos classis proporcionan un 45 % de la energía consumía nel país.
[[Archivu:Floreasca SkyTower.jpg|miniaturadeimagen|Edificius d’oficinas en Bucarest]]
El setol endustrial representa el 35 % del PIB, a pesar de que en los últimus tiempus, las enstalacionis construías duranti la etapa d’[[economía centralizada]] án quedau obsoletas i las fábricas án teníu que envertil masivamenti en moernizacionis. Los prencipalis setoris son el testil, el siderúrhicu, la producción de maquinaria i vehículus, d’armamentu i el procesamientu de la producción agropecuaria.
Los servicius comprendin el restantri 55 % del PIB, siendu el [[turismu]] el prencipal contribuyenti. El [[mar Negro]], el [[delta del Danubiu]] i los [[Cárpatus]] son las atraccionis naturalis que concentran el turismu, mentris que en [[Transilvania]] destaca el su patrimoniu coltural.
El índici de [[desempleu]] es del 6,4 %, varius puntus por debahu d’otrus paísis de la región i d’[[Europa Occidental]]. La balança comercial tien un déficit significativu, las esportacionis son de 33.500 millonis d’eurus mentris que las importacionis alcançan los 56.400 millonis d’eurus. Los prencipalis socius de Rumania, tantu en las esportacionis cumu en las importacionis son [[Italia]] i [[Alemaña]]. Se destaca el hechú de que mantien güenas relacionis comercialis con tous los paísis de habla ispánica, en especial con [[Chili]], [[Colombia]], [[Ecuadol]], [[España]] i [[Veneçuela]].
[[Archivu:4 Strada Ion Ghica, Bucharest (01).jpg|miniaturadeimagen|Bolsa de valores de Bucarest]]
En los últimus añus la mayoría de gobiernus sudamericanus i Rumanía reafirmanun las sus relacionis bilateralis, establecías en diversas fechas. Estus nexos huerun primeramenti con [[Veneçuela]], país col cual sostien relacionis económicas bastanti consolidas, meyanti el Acuerdu de Cooperación Económica i Endustrial a través del cual se crió, en 1973, la Comisión Mixta Venezolano-Rumana; enti que s’á reuníu de manera alterna en dieci oportunidais dendi 1975. Rumania tamién mantien otra classi de trataus similaris, que á establecíu con los demás gobiernus de la región.
Pa hazel frenti a la elevá [[emigración]] de trabajoris rumanus (100.000 pressonas salierun del país por términu meyu entri 1990 i 2019), el Gobiernu tuvo que aumental los cupus de trabajoris estracomunitarius (estranherus a la [[Unión Uropea]]) de 3000 en 2016 a 20.000 en 2019. Estus últimus suelin sel de [[India]] i recibin salarius dos u tres vezis más artus que en el su país, lo que les permiti envial algunus dellus a las sus familias. Sin embargu, án estallau escándalus relacionaus con las sus condicionis de vía, a vezis ensalubris, i los sus contratus fihan las sus oras de trabaju en sesenta oras semanalis.<ref name=":0">https://www.monde-diplomatique.fr/mav/167/LEDUC/60406</ref>
Sin embargu, la [[Desempleo|tasa de desempleu]] sigui siendu del 9 % (en 2019) en el esti i el sul de Rumania. El [[desempleo juvenil]] es muchu más artu, un 18 %. Sin embargu, debíu a la gran desigualdá territorial (estas regionis sufrin la falta de redis vialis i ferroviarias moernizás), las empresas suelin optal por ubical-si en el oesti del país. Amás, las escuelas de hormación profesional que se desmantelarun tras la caía del comunismo aún no son objetu de ningún plan gubernamental pa revivil-las.
=== Turismo ===
[[Archivu:Castelul Bran2.jpg|miniaturadeimagen|El [[castillo de Bran]] en [[Transilvania]], tamién conocíu cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]]]]
El turismu contribui de horma significativa a la [[economía]] rumana, henerandu alreol del 5 % del PIB.<ref>"Country/Economy Profiles: Romania, Page 329 Travel&Tourism" (PDF). World Economic Forum. </ref> El númiru de turistas á aumentau de horma constanti, alcançandu los 9,33 millonis de turistas extranjerus en 2016, según el [[Banco Mundial]].<ref>"Worldbank Tourism in Romania". worldbank.org</ref> El turismu en Rumanía atrahu 400 millonis d’eurus en enversionis en 2005.<ref>{{Cita web|url=http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|título=Ştiri de ultimă oră şi ultimele ştiri online - Ştiri Gândul.info|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2018-08-09|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2018-08-09|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180809114100/http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|deadurl=unfit}}</ref> Más del 60 % de los visitantis extranjerus en 2007 procedían d’otrus paísis de la UE.<ref>Report from Romanian National Institute of Statistics (PDF)</ref> Las popularis atraccionis de veranu de Mamaia i otrus centrus turísticus del [[mar Negro]] atraherun a 1,3 millonis de turistas en 2009.<ref>{{Cita web|url=http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|título=Unseen Romania {{!}} Tan and Fun at the Black Sea|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2007-10-11|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2022-09-28|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220928020659/http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|deadurl=unfit}}</ref>
Las [[Estación de esquí|estacionis d’esquí]] más popularis s’alcuentran a lo largu del Valea Prahovei i en Poiana Brașov. Los castillus, fortificacionis u fortaleças, asín cumu las ciais u puebrus medievalis de [[Transilvania]] que se conservan, cumu Cluj-Napoca, Sibiu, Brașov, Bistrița, Mediaș, Cisnădie u Sighișoara, tamién atraen a un gran númiru de turistas. El [[castillo de Bran]], cerca de Brașov, es una de las atraccionis más famosas de Rumanía, que atrai a cientus de millaris de turistas ca añu, ya que sueli anuncial-si cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]].<ref>{{Cita web|url=https://www.digi24.ro/magazin/timp-liber/divertisment/castelul-bran-marcat-de-istorie-dar-si-de-legenda-lui-dracula-atrage-anual-sute-de-mii-de-turisti-488764|título=Castelul Bran, marcat de istorie, dar şi de legenda lui Dracula atrage anual sute de mii de turişti|fechaacceso=2022-03-07|sitioweb=www.digi24.ro|idioma=ro}}</ref>
[[Archivu:Praid, montaña de sal.JPG|miniaturadeimagen|Mina de sal en Praid, recintu pa tratal enfermedais pulmonaris]]
El [[turismo rural]], centrau nel folclori i las tradicionis, s'á convertíu nuna alternativa emportanti,<ref>"Turismul renaste la tara" (in Romanian). Romania Libera</ref> i se dirihi a promocional lugaris cumu Bran i el su Castillu de Drácula, las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]] i las [[Iglesias de madera de Maramureș|iglesias de madera de Maramureș]], u las [[aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania]]. Otrus atractivus son el [[delta del Danubio]] u el Conjuntu Escultóricu de Constantin Brâncuși en Târgu Jiu.<ref>{{Cita web|url=http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|título=Ansamblul sculptural Constantin Brancusi din Targu Jiu|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2012-09-09|sitioweb=archive.ph|fechaarchivo=2012-09-09|urlarchivo=https://archive.today/20120909134147/http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|deadurl=unfit}}</ref>
En 2014, Rumanía contaba con 32.500 empresas ativas nel setol dela [[ostelería]] i la restauración, cuna facturación total de 2.600 millonis d’eurus.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/how-important-is-tourism-in-romanias-economy/158787/|título=How important is tourism in Romania’s economy?|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-11-06|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=6 de noviembre de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Más de 1,9 millonis de turistas extranjerus visitarun Rumanía en 2014, un 12 % más que en 2013.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/over-1-9-million-tourists-visit-romania-where-do-they-come-from/141244/|título=Over 1.9 million tourists visit Romania, where do they come from {{!}} Romania-Insider.com|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-02-04|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=4 de febrero de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Según el Enstitutu Nacional d’Estadística del país, alreol del 77 % procedía d’otras partis d’[[Uropa]] (especialmenti d’[[Alemaña]], [[Italia]] i [[Francia]]), el 12 % d’[[Asia]] i menus del 7 % d’[[Norteamérica]].
== Demografía ==
[[Archivu:Romania demography 1961-2010.svg|miniatura|Evolución puebracional de Rumanía entri 1961 i 2010]]
[[Archivu:CJROCluj-Napoca 19.jpg|miniatura|[[Cluj-Napoca]], vista dendi Belvedere]]
La puebración de Rumanía alcança los 19.317.984 abitantis (2020) i vieni decreciendu a un ritmu del 0,12 % anual. La mayoría de la puebración perteneci a la etnia [[Pueblo rumano|rumana]] (88,9 %), seguía por una emportanti colectiviá de [[Pueblo gitano|gitanus]] (8,3 %)<ref>{{Cita web|url=https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/policies/justice-and-fundamental-rights/combatting-discrimination/roma-eu/roma-equality-inclusion-and-participation-eu-country/romania_en|título=Funding, strategy, facts and figures and contact details for national Roma contact points in Romania}}</ref> i de [[Hungría|húngarus]] (6,6 %), concentráus sobri tou ena región de [[Transilvania]]. [[Ucrania]]nus (0,3 %), [[Rusia|rusus]], [[Alemania|alemanis]] (0,3 %), [[turquía|turcus]], [[bulgaria|búlgarus]], [[italia]]nus i [[serbia|serbius]], huntu con otras [[Minorías étnicas en Rumanía|minorías]], que constituyin el restu de la puebración.<ref name="census">[https://web.archive.org/web/20110513204906/http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html 2002 Resultaus del censu.]</ref> Los abitantis se concentran en las llanuras, ondi están los centrus endustrialis i se desarrolla la agricultura a gran escala.
Entri 1989 i 2019, la puebración de Rumania se reduhu en 3,5 millonis de abitantis. Amás dun númiru menol de nacimientus que de muertis, el país á esperimentau una migración neta negativa de 100.000 pressonas por añu en promeiu duranti los últimus 30 añus.<ref name=":0" />
El 55,2 % de los rumanus vivi en las ciais, lo que representa una de las proporcionis más bahas d’Uropa, solu superá por algunus de los sus vecinus balcánicus i [[Moldavia]]. Las prencipalis ciais del país son [[Bucarest]], la capital, con dos millonis de abitantis, [[Iași (ciudad)|Iași]], [[Brașov (ciudad)|Brașov]], [[Cluj-Napoca]], [[Timișoara]], [[Craiova]], [[Constanza (Rumania)|Constanza]], [[Galați (ciudad)|Galați]] i Deva, todas ellas con una puebración d’entri 280.000 i 330.000 abitantis.<ref>[https://web.archive.org/web/20070930221932/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan World Gazetteer: Númiru de abitantis de las ciais mayoris de Rumania.] {{Wayback|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan |date=20120418224313 }}</ref>
El [[Lengua rumana|rumanu]] es el idioma oficial del país. Le siguin en emportancia el [[Lengua úngara|húngaru]] i el [[Lengua romaní|romaní]] (que no tien ná que vel con el [[Lengua rumana|rumanu]], sinu con los romis, los [[Pueblu gitanu|gitanus]] rumanus), hablaus por las puebracionis de esas etnias. El [[Lengua ucraniana|ucranianu]] es hablau en árias de Maramures, Bucovina, Dobrucha i Banat. El [[Lengua ingresa|ingrés]] es el primer idioma extranjeru que se estudia en la mayoría de las escuelas rumanas, i atualmenti ai un aumentu de préstamus del inglés en el vocabulariu rumanu. El [[Lengua francesa|francés]] es hablau por un significativu númiru de pressonas (unus cincu millonis), i Rumanía es biembru de la [[Francofonía]]. Tamién el [[Idioma castellano|español]] es hablau por un númiru reseñabli de la puebración i el númiru está creciendu.<ref>[https://web.archive.org/web/20081206115410/http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro Outsourcing IT în România] {{Wayback|url=http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro |date=20081206115410 }}, Asociația Patronală a Industriei de Software și Servicii (Asociación Patronal de la Endustria del Software i de Servicius), del 13 de noviembri de 2005.</ref>
=== Educación ===
[[Archivu:AcademiaRomana13rhd.jpg|miniaturadeimagen|Sedi de la Academia Rumana]]
Dendi la [[Revolución rumana de 1989]], el sistema d’educación rumanu á estau en un procesu continuu de reforma que á siu alabau i tamién criticau. Según la Lei en Educación adoptá en 1995, el Sistema Educativu se regula por el Ministeriu d’Educación i Envestigación. Ca niveli tien el su propiu formulariu d’organización i está suhetu a las legislacionis. El hardín d’enfantis es optativu entri tres i seis añus. La educación primaria i secundaria son dividías en 12 u 13 calidais. La superiol s’alinea hacia el ária d’educación más alta uropea. Aparti del sistema d’enstrución oficial i los equivalentis privaus recientementi agregáus, allí desisti un sistema d’enseñança totalmenti privau. El programa "Enseñar" es prencipalmenti gastau duranti la secundaria cumu una preparación pa los varius examinis que son notoriamenti difícilis. "Enseñar" está estendíu i puei sel considerau una parti del sistema d’educación. Á subsistíu i á igualau prosperau duranti el réhimin [[comunista]].
En 2004, unus 4,4 millonis de pressonas se matricularun ena escuela. Hueraparti déstus, 650.000 en el hardín d’enfantis, 3,11 millonis (14 % de puebración) en la primaria i el niveli secundariu, i 650.000 (3 % de puebración) en el niveli del terciariu (las universidais). En el mesmu añu, la proporción d’alfabetización adulta era 97,3 % (45 mundial), mentris la proporción de la [[matriculación]] gruesa combiná pa el primeru, las escuelas secundarias i terciarias era del 75 % (52 mundial).
Los resultaus del PISA (valoración del estudiu en las escuelas duranti el añu 2000) colocan a Rumania en el puestu 34 de 42 paísis participantis con un general pesarun la cuenta de 432 que representa 85 % de la cuenta de OCDE. En 2006 ninguna universidá rumana era encluía entri las primeras 500 universidais del mundu, según la Clasificación herárquica Académica de Nuversidais Mundialis. Gastandu la metodología similal a estas clasificacionis herárquicas, se enformó de que la nuversidá rumana mehol situá, la Universidá de [[Bucarest]], logró la media cuenta de la última universidá en la cima 500.
=== Religión ===
[[Archivu:BisericaNeagradinPtaSfatului.jpg|miniaturadeimagen|Centru de [[Brașov (ciudad)|Brașov]], vista de la [[Iglesia Negra]]]]
Por sel un estau laicu, Rumania no tien religión oficial u nacional, inque más del 89 % de la puebración s’adscriibi a la [[Ilesia ortodossa rumana]] (según el censu de 2002). Tamién ai cantidais significativas de [[Iglesia católica|católicus]] (tantu de ritu latinu cumu de ritu oriental, representan un 5,6 % de la puebración, muchus dellus de las minorías [[Ungría|úngara]] i alemana de Transilvania), [[Protestantismo|protestantis]] (luteranus i calvinistas, un 3,7 % de la puebración), [[Pentecostalismo|grupos pentecostalis]] i [[Islam|musulmanis]] (alreol de 100.000, el 0,4 % de la puebración total). Según el censu de 2002, tamién vivían en el país 23.105 [[ateo]]s e irreligiosus i 6.100 [[judío]]s.
La mayoría de la puebración perteneci a la Ilesia Ortodossa de Rumania con quasi el 87 % observandu la Ortodossa Oriental sobri la basi dun censu de 2002.
Una abrumaora mayoría de la puebración s’identifica cumu cristiana. En el censu de 2011 del país, el 81 % de los encuestaus s’identificaron cumu cristianus ortodossus pertenecientis a la [[Ilesia ortodossa rumana]]. Otras denominacionis encluyin varias ramas del protestantismu (6,2 %), la [[Iglesia católica]] de [[ritu romanu]] (4,3 %) i la [[Ilesia católica bizantina griega|Ilesia Católica de ritu bizantinu u griegu]] (0,8 %). Del restu de la puebración, 195.569 pressonas pertenecin a otras denominacionis cristianas u tienin otra religión, que enclui 64.337 musulmanis (ena su mayoría de etnia turca i tártara) i 3.519 judius. (Los judius constituyun una vezi el 4 % de la puebración rumana, 728.115 pressonas en el censu de 1930). Amás, 39.660 pressonas no tienin religión u son ateas, mentris que la religión del restu es desconocía.<ref>cite web|url=http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|format=xls|title=2011 census results by religion|publisher=www.recensamantromania.ro, website of the Romanian Institute of Statistics|access-date=5 May 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150924085428/http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|archivedate=24 de septiembre de 2015</ref>
[[Archivu:Sarbatoarea Pastelor la Domul din Timisoara 01.jpg|miniaturadeimagen|Catedral de San Jorge en [[Timișoara|Timisoara]], Rumanía]]
L'Ilesia ortodoxa rumana es una Ilesia ortodossa oriental autocéfala en plena comunión cotras ilesias ortodoxas, con un Patriarca cumu lídel. Es la segunda ilesia ortodssa más grandi del mundu, i a diferencia d’otras ilesias ortodossas, funciona dentru duna coltura latina i gasti una lengua litúrgica románica. La su hurisdición canónica cubri los territorius de Rumania i Moldavia, con diócesis pa rumanus que vivin en las cercanas Serbia i Hungría, asín cumu comunidais de la diáspora en Uropa.<ref>{{Cite web|url=http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|archiveurl=https://web.archive.org/web/20161230001948/http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|title=European Court of Human Rights – Case of Metropolitan Church of Bessarabia|archivedate=30 de diciembre de 2016}}</ref>
El censu de 2002 reportó quasi 19 millonis de rumanus pertenecientis a la Ortodossia Oriental inque la tasa d’assistencia a la ilesia es baxa. Ai quatru categorías en términus d’assistencia ala iglesia en Rumania bassau ena enquesta de setiembri-otubri de 2007: el 38 % van a la ilesia varias vezis al mes, el 20 % va ala iglesia una vezi al mes, el 33 % las visita so una u dos vezis al añu i el 7 % no assisti ala iglesia. Ai polo menus un millón de católicus nel país, la mayoría delos qualis tienin parti úngara i alreol de 300.000 dela etnia católica rumana mayormenti de Transilvania.
Las denominacionis de Protestantis son los pentecostalis, bautistas, adventistas del sétimu día i los unitarius. Un númiru significativu de católicus griegus residi en la çona norti de Transilvania. Según el [[Anuario Pontificio]] de 2005, la iglesia rumana católica-griega en plena comunión con el papa en Roma tenía cerca de 738.000 seguidoris, numerosos obispos, 716 sacerdotis diocesanus i quasi 350 seminaristas a finalis de 2003.<ref>cite web|url=https://www.spainexchange.com/es/guia-paises/RO-religion.htm|publisher=[[Firstpost]]|accessdate=14 de agosto de 2016|date=26 de agosto de 2016|title=Rumania un país ortodoxo y creyente en toda europa</ref>
=== Sanidá ===
[[Archivu:Statuia spătarului Mihail Cantacuzino 2012-09-23 02-29-42.jpg|miniaturadeimagen|Hospital de Coltea, Rumania]]
Rumanía ofreci las ventajas dun sistema sanitariu universal. El [[Estau]] financia l'assistencia sanitaria primaria, secundaria i terciaria. Las campañas de salú pública son financiás endependentimenti por el [[Gobiernu]] de Rumanía. El Ministeriu de [[Sector salud|Sanidá]] de Rumanía debi gestional i supervisal el setol sanitariu públicu. En 2013, el [[presupuesto]] asignau al setol sanitariu es de 2.600 millonis de dólaris (8.675.192.000 lei), es izil, aprosimadamenti el 1,7 % del PIB.<ref>{{Cita web|url=https://www.mediafax.ro/economic/bugetul-ministerului-sanatatii-mai-mare-cu-80-95-in-2013-10511758|título=Bugetul Ministerului Sănătăţii, mai mare cu 80,95% în 2013|títulotrad=El presupuesto del Ministerio de Sanidad sube un 80,95% en 2013|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=Mediafax.ro|idioma=ro}}</ref>
El acessu a la sanidá está garantizau pol artículu 34 de la [[Constitución de Rumania|Constitución de Rumanía]], que especifica que el Estau está obligau a "garantizal la protección de la salú".<ref>{{Cita web|url=http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|título=CONSTITUTIA ROMÂNIEI|títulotrad=Constitución de Rumania|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=www.cdep.ro|fechaarchivo=4 de abril de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200404231522/http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|deadurl=yes}}</ref>
Tolos ciudadanus de Rumanía tienin derechu a procedimientus médicus gratuitus i sin restriccionis, según lo establecíu por un médicu, solu si se presentan con una tarjeta sanitaria a partil del 9 de setiembri de 2015, que demuestri tenel un seguru pagu. Los ciudadanus de la [[Unión Uropea]], juntu colos ciudadanus rumanus sin seguru pagu, tienin derechu a assistencia médica de urgencia gratuita.
El conceutu d’assistencia sanitaria universal s’á enplantau solu parcialmenti en Rumanía. Nostanti, los pacientis seguían teniendu que pagal algunus gastus médicus i, en algunus casus, las tarifas eran demasiau elevás. En consecuencia, la asistencia sanitaria prácticamenti solu estaba al alcanci de la [[clase media]] en alanti. La classi trabalhaora se veía obligá a recurril a clínicas gratuitas u hospitalis gestionaus por [[Beneficencia|organizaciónis benéficas]].
El primel conceutu de sanidá pública apareció en 1700. Naquella época, era abitual que se traheran médicus extranjerus pa atendel a la [[clase alta]]. Los filántropus dirigían los sus propius hospitalis de [[Caridad (virtud)|caridá]] i proporcionaban asistencia sanitaria gratuita a los [[campesinos]].<ref>{{Cita web|url=http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|título=1.001 de premiere bănăţene… Primul spital orăşenesc din România - Ziua de Vest|fechaacceso=2022-07-29|fecha=2013-10-10|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=10 de octubre de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131010123309/http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|deadurl=}}</ref>
La Sociedá Nacional de la [[Crus Colorá]] se fundó el 4 de huliu de 1876. El primel presidenti de la Cruz Colorá Rumana fue Dimitrie Ghica, entri 1876 i 1897.<ref>Cita web|url=https://crucearosie.ro/|título=Crucea Rosie Romana|fechaacceso=2022-07-29|apellido=Romana|nombre=Crucea Rosie|sitioweb=crucearosie.ro|idioma=en</ref> La Crus Colorá Rumana es l'única organización umanitaria cuna red funcional en tol país. Tien 47 filialis, 1996 subfilialis i 1307 comisionis.
== Transporti ==
[[Archivu:Autostrada A3 (1).JPG|thumb|esquerda|Trechu delaa [[auropista]] A3 próssimo a [[Turda]]]]
El intercambiu económicu de Rumanía con el restu d’Uropa, debíu a la ubicación del país, mereci una enfrastrutura de transporti moerna. Sin embargu, debíu a que la enversión i el mantenimientu de esa enfrastrutura es ensuficienti, no se satisfacin las necesidais atualis duna economía de mercau i se presenta un retrasu con respetu a Uropa Occidental.
No obstanti, estas condicionis están mehorandu rápidamenti i están alcançandu las normas de redis de transporti transeuropeas. S’án emprencipiau varius proyetus cumu las concesionis de ISPA i varius préstamus de las Enstitucionis Financieras Enternacionalis cumu el [[Banco Mundial]] i el [[FMI]]. Tamién, el Gobiernu está apelandu a la financiación esterna i a sociedais públicu-privás pa la moernización de las vías prencipalis i la red d’autopistas del país.
[[Archivu:Trains at Piata Victoriei.jpg|miniaturadeimagen|Trenis en la Estación Piața Victoriei del [[Metro de Bucarest]]]]
=== Ferrocarrilis ===
El [[Banco Mundial]] estima que la red de ferrocarril en Rumanía comprendió (en 2004) 22.298 km, lo que le haría la cuarta red de ferrocarril más grandi en Uropa. El transporti por ferrocarril esperimentó una caía dramática en la carga i volúminis de pasajerus de los volúminis máximus alcançaus en 1989 prencipalmenti debíu al declivi en PIB i el augi del transporti por carretera. En 2004, las vías férreas llevaban 8,64 mil millonis de pasajerus/km, viahaban 99 millonis de pasajerus, i 73 millonis de toneladas métricas, u 17 mil millonis toneladas/km de carga. El transporti total combinau por el [[ferrocarril]] constituyó alreol del 45 % de tous los pasajerus i del movimientu de carga en el país. Bucarest es la única ciá en Rumania que tien un [[Metro (sistema de transporte)|sistema de metro]]. El Metro de Bucarest se inauguró en 1979. Agora es el meyu de transporti más gastau en Bucarest, teniendu la red de transporti pública una media de 600.000 pasahis diarius duranti la semana laborral.
=== Aeropuertus ===
[[Archivu:Henri Coandă International Airport, March 2013.jpg|miniaturadeimagen|Aeropuerto Internacional Henri Coandă ]]
La redi de [[Aeropuertu|aeropuertus]] pal tráficu aéreu públicu consta de 17 aeropuertus civilis,<ref>''Dintre cele 17 aeroporturi din România doar 11 sunt considerate aeroporturi de interes european.'' - Accesat la data de 08.03.2009</ref> tous ellus abiertus al tráficu enternacional. 12 dellus están abiertus de horma permanenti i el restu bahu petición. De los 17 aeropuertus, 4 operan bahu la autoriá del MTCT, 12 bahu la autoriá de los consehus comarcalis i un aeropuertu á siu privatizau.<ref>{{Cita web|url=https://www.ziaruldeiasi.ro/economic/aeroportul-bucuresti-otopeni-va-deschide-un-terminal-cargo~ni1spn|título=Aeroportul Bucuresti-Otopeni va deschide un terminal cargo|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.ziaruldeiasi.ro}}</ref> Cumu observación general, la flota aérea rumana está sometía a un ampliu procesu de moernización. La flota d’avionis pal tráficu comercial s’á reducíu de 55 avionis en 1991 a 34 avionis en 2004, meyanti el desmantelamientu de los avionis antigus.<ref>Fonduri Structurale Europene - Transportul aerian -</ref>
Endispués de que Traian Vuia, Aurel Vlaicu i Henri Coandă contribuyeran con resultaus pionerus al desarrollu dela [[aviación]], en 1920 se fundó la CFRNA, más tardi CIDNA, que ofrecía servicius de transporti aéreu de pasajerus, carga i correu, siendu la primera aerolínea del mundu en realizal vuelus transcontinentalis.<ref>Clubul călătorului de oriunde - Despre compania aeriană Tarom - Accesat la data de 08.03.2009</ref> En los añus siguientis se fundarun LARES, SARTA, TARS.<ref>Nicolae Balotescu, Dumitru Burlacu, Dumitru N. Crăciun, Jean Dăscălescu, Dumitru Dediu, Constantin Gheorghiu, Corneliu Ionescu, Vasile Mocanu, Constantin Nicolau, Ion Popescu-Rosetti, Dumitru Prunariu, Stelian Tudose, Constantin Ucrain, Gheorghe Zărnescu, ''Istoria Aviației Române'', București: Editura Științifică și Enciclopedică, 1984</ref>
El 18 de setiembri de 1954 se fundó el [[TAROM]],<ref>TAROM - Istoricul aviației în România - Accesat la data de 08.03.2009</ref> que sigui huncionandu ena atualidá. Pocos añus endispués del su lançamientu, TAROM ya operaba vuelus a quasi tous los paísis uropeus, i dendi 1966 cruza el Atlánticu. Dendi 1974 opera vuelus a Sídney vía Calcuta i entroduhu vuelus regularis a Nueva York i Pekín.<ref>Compania TAROM - Scurt istoric al TAROM</ref> El [[mercau nacional]] está atendíu por las mayoris compañías uropeas clásicas ([[Lufthansa]] i [[Air France]]) i de baxu costi ([[EasyJet|Easyjet]] i [[Ryanair]]). En 2004 se fundó Blue Air, la primera aerolínea rumana de baxu costi.<ref>Blue Air - Despre noi - Accesat la data de 08.03.2009</ref>
=== Trasporti fluvial ===
El [[trasporti fluvial]] rumanu está entavía nun niveli mu baxu (menus del 1 %), peru tien un gran potencial de crecimientu gracias a los ríus navegabilis i al Danubiu. En 2006, había 1731 km d’aguas navegablis en Rumanía. Rumanía cuenta con 2251 embarcacionis fluvialis de categoría I, que puein realizal mensionis económicas en aguas fluvialis enternacionalis, i unas 587, que solu puein navegal por la parti rumana del Danubiu i los ríus enterioris. La mayoría de las embarcacionis registrás son de recreu, unas 13.246, con un [[turismo]] de recreu en el Danubiu i en las aguas marítimas de Rumanía que s’está desarrollandu en los últimus añus.<ref>Cita web|url=http://www.wall-street.ro/articol/Economie/17757/Turismul-creste-transportul-fluvial-de-agrement.html|título=Turismul creste transportul fluvial de agrement|fechaacceso=2022-03-08|fecha=1155330000|sitioweb=Wall-Street|idioma=ro</ref> Pa Rumanía es emportanti el Canal Danubiu-Mar Negru que uni el puertu de Cernavodă con el puertu marítimu de Constanța, acortandu en unus 400 km la ruta de carga dendi el Mar Negru a los puertus del Danubiu en Uropa Central.<ref>Administrația Canalelor Navigabile - Istoric -</ref>
=== Trasportis públicus ===
Los prencepalis meyus de [[transporti públicu]] son los otobusis, trolebusis, tranvías i minibusis, generalmenti operaus por empresas utónomas gestionás polas utoridais localis (por exemplu, Regia Autonomă de Transport București).
== Coltura ==
[[Archivu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|miniaturadeimagen|Ilesia de maera de [[Maramureș]]]]
La coltura de Rumania es rica i variá. Cumu los mesmus rumanus, es definiá hundamentalmenti cumu un puntu d’encuentru entri tres regionis: [[Uropa Central]], [[Uropa del Este]] i la [[península balcánica]], sin podel sel encluia en denguna dellas. La identiá rumana se hormó sobri un sustratu [[Antigua Roma|romanu]] i [[Dacia|dacio]] (esti úrtimu varía), combinau con otras enfluencias. Duranti la [[Edá Meya]], los rumanus huerun enfluenciaus por los puebrus [[eslavos]], por los [[griegos]] medievalis i el [[Imperio bizantino]], por los [[Imperio otomano|turcus otomanus]], i, en menol meía, por los [[Hungría|húngarus]] i los [[Alemania|alemanis]] (en [[Transilvania]]). La coltura rumana moerna se desarrolló más o menus duranti los úrtimus 250 añus, con una huenti enfluencia occidental, particularmenti [[Francia|francesa]], [[Alemania|alemana]] i [[Hungría|húngara]].
Cuando cayó [[Ceausescu]], Francia se sorprendió al enterarsi del elevau niveli de conocimientu del [[idioma francés]] que tenían los rumanus i por ellu acudió enmediatamenti en su ayuda con colaboracionis de toa naturalesa.
=== Literatura ===
La literatura popular de Rumanía refleja las condicionis geográficas e históricas que enfluenciaron al caraiti del puebru rumanu. Son obras que esprésan melancolía u añelu sin esperança, cumu las "[[Doină|doinas]]", u tratan de las prencipalis ocupacionis de los rumanus i su relación con la cosmovisión (cumu en "[[Miorița]]") de los rumanus, en general en meyu de la Naturalesa i con un sentimientu de la presencia de la [[Dios|diviniá]]. Destacan obras cumu "[[Monastirea Argeșului]]", "[[Toma Alimoș]]" u "[[Miorița]]", considerá una obra maestra del folclori mundial.
Hasta el [[siglo XVIII]] la mayoría de los autoris cultus rumanus huerun [[Teología|teólogus]]. Tamién destacan cronistas cumu Miron Costin u Ion Neculce, u el [[humanista]] Dimitrie Cantemir, que tamién hue dueñu de [[Moldavia]] (1710-1711).
[[Archivu:Eminescu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihai Eminescu]], poeta nacional de Rumanía i la [[República de Moldavia]]]]
Los denominaus "clásicus" de la literatura rumana del [[siglo XIX]], son pocu conocius huera del país. [[Mihai Eminescu]] (1850-1889), quizás el poeta rumanu más conocíu, es endavía amau en Rumanía (particularmenti los sus poemas), huntu con otrus clásicus cumu [[George Coșbuc]] u [[Ioan Slavici]]. El añu revolucionariu 1848 marcó la afirmación duna éliti enteleutual, que llegó a ocupal emportantis cargus políticus: [[Mihail Kogălniceanu]] (historiaol, escritol, primel ministru de Rumanía), [[Vasile Alecsandri]] (poeta, dramaturgu i políticu), [[Andrei Mureșanu]] (escritol, autol de la letra del atual [[Deșteaptă-te, române!|himnu de Rumanía]]), [[Nicolae Bălcescu]] (historiaol i escritol), i otrus.
Otrus clásicus emportantis son el dramaturgu [[Ion Luca Caragiale]] (el [[Teatro Nacional de Bucarest]] hue nombrau en su onol) i el prosista [[Ion Creangă]]. Por la emportanti i benéfica enfluencia del patriotismo en su estética, destaca el poeta [[Octavian Goga]], mentris que [[Liviu Rebreanu]] es el autol de la primera novela moerna rumana.
Nel periodu d’entreguerras, autoris cumu [[Tudor Arghezi]] (poeta), [[Lucian Blaga]] (poeta, dramaturgu i filósofu), [[Ion Barbu]] (poeta i matemáticu), [[George Bacovia]] (poeta) u [[Camil Petrescu]] (prosista) jicieron esfuercius pa sincronizal la literatura rumana con la literatura uropea i mundial de la época. [[Gellu Naum]] hue el lídel del movimientu [[Surrealismo|surrealista]] en Rumanía, si bien se puei encluil aquí a [[Tristan Tzara]]. [[Mihail Sadoveanu]] (prosista) es unu de los más apreciaus escritoris del [[siglo XX]] en Rumanía, a pesar de que se mantuvo alehau de las vanguardias literarias de su tiempu.
[[Archivu:Stamp 1980 Mihail Sadoveanu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihail Sadoveanu]], [[Literatura de Rumania|escritor]]]]
En la época del [[comunismo]], escritoris valiosus cumu [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensayista), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturgu i ensayista) u [[Marin Preda]] (prosista) consiguierun escapal de la dura censura (a través del niveli enteleutual i estéticu de sus obras, que jacía enposibli la censura por policías i políticus sin entendimientu literariu), rompierun con el "[[realismo socialista]]" i huerun los lídels dun pequeñu "''Renacimientu''" en la literatura rumana.
La literatura de Rumanía emprencipió a sel más conocida huera de las hronteras de Rumanía, especialmenti a través de traduccionis al [[Idioma alemán|alemán]], [[idioma francés|francés]] e [[idioma inglés|inglés]]. Algunos autoris moernus llegarun a sel popularis en Alemania, Francia u Italia, especialmenti [[Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] u [[Mircea Cărtărescu]]. Escritoris cumu Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setiembri de 1916, Valea Albă, Rumanía-22 de huniu de 1992, París, Francia) autol en 1949 de la famosa novela ''La Ora 25'' (que huera llevá al cini), que se desarrolla duranti la ocupación nazi de su país natal, [[Paul Celan]], [[Norman Manea]] u [[Elie Wiesel]] tamién nacierun en Rumanía. [[Herta Müller]], escritora rumanoalemana cuya obra trata hundamentalmenti de las condicionis de vida en Rumanía duranti la dictadura de Ceaușescu hue galardoná con el [[Premio Nobel de Literatura]] en 2009.
=== Arquitectura ===
[[Archivu:Peles-Castle-Sinaia-Romania.jpg|miniaturadeimagen|Peleș, castillu de la monarquía rumana]]
[[Archivu:Biblioteca Central de la Universidad de Bucarest, Bucarest, Rumanía, 2016-05-29, DD 97-99 HDR.jpg|miniaturadeimagen|Biblioteca Central Bucarest]]
La lista de [[Patrimonio de la Humanidad]] de la Unesco enclui siitius rumanus cumu los [[Aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania|puebrus sajonis con iglesias hortificás]] ([[Transilvania]]), las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]], con los sus magníficus frescus esterionis e enterioris, las [[iglesias de madera de Maramureș]], ehempus únicus de combinación del estilu [[Arquitectura gótica|góticu]] con la costrución tradicional de madera, el [[monasterio de Horezu]], la hortaleça de [[Sighișoara]] u las [[Fortalezas dacias de las montañas Orastia|hortalezas dacias de los montis Orăștie]]. Amás, en 2007, la ciá de [[Sibiu]] hue elegía [[Capital Europea de la Coltura]], huntu con [[Luxemburgo]].
Duranti la [[Edá Meya se costruyerun muchas iglesias. En Rumanía, la Edá Meya es más conocida por el estilu Brancovenesc, el estilu popular en [[Valaquia]] duranti el reinau de Constantin Brancoveanu (1688-1714). Cumu esti periodu tuvo una enfluencia decisiva en los desarrollus posterioris, el términu tamién se gasti por estensión pa descrebil las obras d’arti dendi la época de los primerus mavrocordianus hasta aprosimadamenti 1730. Ehempus notablis de edificiucus brancovenecianus son el Palaciu Mogoșoaia, la Eglesia del [[Monasterio de Antim]], la [[iglesia de Stavropoleos]], el antiguu [[Monasterio]] de Văcărești, la Eglesia de Colțea, la Eglesia de Kretzulescu, el Monasterio de Hurezi i el Conjuntu del Palaciu Brancovenesc en Potlogi. Más tardi, a finalis del [[siglo XIX]], el estilu Brancovenesc sería la huenti d’inspiración del estilu neorromanu, resultau de los intentus d’encontral un estilu arquitectónicu rumanu específicu.
A prencipius del [[siglo XIX]] aparecierun los primerus edificiucus [[Neoclasicismo|neoclásicus]], que se huerun estendiendu con el pasu del tiempu. Son el resultau del desehu de la éliti rumana de muestral que Rumanía es tamién un país uropeu, siendu el puebru rumanu d’orihin latinu. Amás de la [[arquitectura]] neoclásica, tamién apareci con menol frecuenzia la arquitectura neogótica. Unu de los edificiucus más conocius d’esti tipu es el Palaciu Șuțu. Mentris que su fachada e enterioris gastan diversus elementus clásicus, los marcus de las ventanas son [[Arquitectura neogótica|neogóticus]]. Otrus edificiucus neoclásicus emportantis de la primera metá i mediaus del [[siglo XIX]] son la parti antigua del Palaciu de la Universidá i una de las antiguas sedis del [[Museo|Museu Nacional]] de Literatura Rumana de Bucarest (buleval Dacia, 12).
[[Archivu:Ateneul Român - Gradina.jpg|miniaturadeimagen|Ateneo Rumanu terminau en 1896]]
La segunda metá del [[siglo XIX]] hue un periodu en el que las ciais de Rumanía cambiarun muchu. Se produjo una sistematización masiva. Las [[Casa|casas]] rústicas rumanas que llenaban las callis de los puebrus huerun sustituías por casas con ventanas que dan a la calli (normalmenti dos u tres) d’inspiración occidental, con adornus en la fachada d’estilu occidental, llamás casas de carruahis. Tamién se costruyerun nuevas sedis d’enstitucionis, entri las que destacan el Ateneo Rumanu, la Biblioteca Universitaria Central de Bucarest, el Palaciu del Círculu Militral Nacional, el Palaciu de la CEC, el Palaciu del Bancu Nacional, el Palaciu de la Bolsa, el Palaciu del Patriarcau, el Palaciu de la Facultad de Medicina de Bucarest, el Teatru Nacional "Vasile Alecsandri" de Iași i la Universidá "Alexandru Ioan Cuza" de Iași. Espicíficu d’esti periodu i de prencipius del [[siglo XX]] es el estilu eclécticu (que combina elementus tomaus del Renacimientu, el Barrocú, el Rococó i el Neoclásicu).
[[Archivu:Statuia lui Vasile Alecsandri din Iasi23.jpg|miniaturadeimagen|Teatro Nacional de Rumanía.]]
A diferencia de Transilvania, que en aquella época hormaba parti del [[Imperio austrohúngaro|Imperio Austrohúngaru]], en el Viehu Reinu no ai muchus edificiucus d’estilu [[Modernismo (arte)|Art Nouveau]], prefiriéndusi el estilu eclécticu clasicista. En el Reinu Antiguu, los ehempus de Art Nouveau suelin sel combinacionis con el estilu clasicista eclécticu. Algunos ehempus son la Casa Mița Biciclista de Bucarest, una combinación de neobarrocu i art nouveau, la Casa Dianu de Craiova i, sobri tou, el Casinu de Constanza.
Los arquitectus rumanus que estudiarun en el extranjeru, sobri tou en la [[escuela]] parisina, dan a las ciais rumanas, a través de los sus edificiucus i proyetus, un aspetu que no se vei en otras ciais [[Uropa|uropeas]]. El edificiucu espicíficu de la época es la casa con dos u tres ventanas que dan a la calli, una entrá al hardín i una ornamentación ecléctica en la fachada i estucá en el enteriol. Amás de los rumanus, llegarun a Bucarest i a otras ciais rumanas, cumu [[Constanza (Rumania)|Constanța]], arquitectus extranjerus, sobri tou francesis i austriacus.<ref>Constantin Rezachevici, Adrian-Silvan Ionescu, Emanuel Bădescu, Cezara Mucenic, Adrian Majuru, & Radu Oltean. ''BUCUREȘTI 550 de ani de la prima atestare documentată''. ArCuB. p. 111. 1 <nowiki>ISBN 978-973-0-07036-1</nowiki>.</ref> A partil de las décadas de 1880 i 1890, aparecierun los primerus intentus d’encontral un estilu nacional, enspirau en la arquitectura de los brâncoveneres. El pioneru más conocíu del estilu es Ion Mincu, seguiu de Grigore Cerchez, Cristofi Cerchez, Petre Antonescu i Nicolae Ghica-Budești.
=== Música ===
La [[música]] rumana enclui tolas creacionis musicalis desarrollás por los rumanus i sus antepasáus. La posibiliá de tratal la música de los daco-getianus i protorromanus es mu limitá debíu a la mínima documentación conservá. Dendi la Edá Meya, la ubicación ena confluencia d’orienti i [[occidente]] á llevaú a una diferenciación entri la música apreciaá en los primerus estaus rumanus: los situáus en el oesti se benefician de las enfluencias occidentalis, mentris que los estaus situáus en el esti toman elementus de la música bizantina, [[Pueblos eslavos|eslava]] i, más tardi, turca. Estas enfluencias afetarun tantu a la música folclórica cumu a la música erudita ([[Música sacra|música religosa]] - gregoriana en el oesti i [[Imperio bizantino|bizantina]] en el esti - i música culta secular)<ref>Cosma, Mihai (2009). Cursuri de istoria muzicii românești, Conservatorul din București</ref>
El folclori musical rumanu abarça tolas creacionis de la coltura espiritual popular rumana en el ámbitu del arti sonoru. Se refieri al [[Patrimonio cultural|patrimoniu]] musical de los rumanus de los puebrus i las gentis de las que procedin. Según la delimitación de la folclorística, el folclori musical constituyi una rama de la creación tradicional rumana, huntu con: el folclori literariu, la [[danza]] i el teatru folclóricu. A prencipius del [[siglo XX]], el compositol George Enescu destaca cumu el primel [[compositor]] rumanu que logra una síntesis orgánica i profunda entri la [[música folclórica]] rumana i las tendencias de la música culta de su tiempu (es la época del romanticismo tardíu); gasti un lenguahi musical moernu i esperimenta en árias modalis i microtonalis.<ref>Sava, Iosif și Vartolomei, Luminița (1979). ''Dicționar de muzică'', Editura Științifică și Enciclopedică, București, pag. 74.</ref> Enescu es considerau el compositol rumanu más valiosu de tous los tiempus.<ref>Sandu-Dediu, Valentina (2008). Cursuri de istoria muzicii universale, Conservatorul din București</ref>
=== Ciencia i tecnología ===
[[Archivu:Traian Vuia aircraft.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Traian Vuia]]]]
El 18 de marçu de 1906, el enventol rumanu [[Traian Vuia]] pasó a sel la primera pressona del mundu que voló con una navi aérea autopropulsá i más pesá que el airi —él es tamién la segunda pressona del mundu que despegó con una navi aérea d’alta potencia—.<ref>http://www.ctie.monash.edu.au/hargrave/vuia.html]''logró hacer volar el primer avión autopropulsado más pesado que el aire.'']</ref> Su vuelu tuvo lugal en Montesson, cerca de París, i duró unus 12 minutus.<ref>[http://www.earlyaviators.com/evuia.htm Traian Vuia]</ref> [[Henri Coandă]] hue otru enventol i pioneru de la [[aviación]] rumana. Costruyó la primera navi aérea propulsá por motol a reación —la Coanda-1910—, i la llevó a la Segunda Exhibición Enternacional d’Aeronáutica de [[París]], en otubri de 1910.
El 14 de mayu de 1981 Rumania pasó a sel el undécimu país del mundu en tenel un [[cosmonauta]] en el espaciu. Esi cosmonauta, [[Dumitru Prunariu]], se convirtió posteriormenti en presidenti de la Agencia Espacial Rumana.
[[George Emil Palade]] hue un biólogu celular rumanu que ganó el [[Premio Nobel en Fisiología o Medicina]] en 1974,<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1974/palade-autobio.html George E. Palade - Autobiography]</ref> por su estudiu de la organización enterna de estruturas celularis cumu las mitocondrias, cloroplastus, el aparatu de Golgi, i por el descubrimientu de los [[ribosoma]]s.<ref>[http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19 George Emil Palade: How Sucrose and Electron Microscopy Led to the Birth of Cell Biology - Kresge et al. 280 (22): e19 - Journal of Biological Chemistry]</ref> Ganó tamién la Medalla Nacional pa la Ciencia en 1986.
Endispués de la [[Revolución rumana de 1989]], los estudiantis rumanus destacarun en competicionis enternacionalis de matemáticas e enhormática,<ref>[http://www.imo-official.org/hall.aspx Pasillo de fama de la Olimpiada Internacional de Matemática, en el sitio oficial dedicado a la competición (en español)]</ref> i el númiru de programadoris aumentó considerablimenti. Ehempus de los éssitus de los programadoris rumanus encluyin a "RAV" (''Romanian AntiVirus''), gastau por [[Microsoft]] en su desarrollu de [[Windows Defender]],<ref>{{Cita web |url=http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |título=Microsoft to buy Romanian antivirus company - Network World|fechaacceso=20 de septiembre de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070922042129/http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |fechaarchivo=22 de septiembre de 2007 }}</ref> u a [[BitDefender]], considerau en TopTenReviews el mehol software antivirus i pa la seguriá del internet.<ref>http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19]](en inglés).</ref>
Según el [[Índice global de innovación|Índici mundial d’innovación]], a cargu de la [[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]], en 2022, Rumanía s’ubicó en lugal 48.º en innovación entri 133 paísis del mundu;<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/web-publications/global-innovation-index-2024/en/|título=Global Innovation Index 2024: Unlocking the Promise of Social Entrepreneurship|fechaacceso=2024-10-06|autor=[[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]]|año=2024|sitioweb=www.wipo.int|página=18|idioma=inglés|doi=10.34667/tind.50062|isbn=978-92-805-3681-2</ref> mentris que en 2023, ocupó el lugal 47.º i en 2022 el lugal 49.º.<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/edocs/pubdocs/en/wipo-pub-2000-2023-en-main-report-global-innovation-index-2023-16th-edition.pdf|título=Índice mundial de innovación 2023. La innovación frente a la incertidumbre|fechaacceso=2023-10-11|autor=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es|doi=10.34667/tind.48220|isbn=978-92-805-3321-7</ref><ref>Cita web|url=[se quitó una URL no válida]|título=Índice mundial de innovación 2022|fechaacceso=2023-03-28|apellido=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es</ref>
=== Cini ===
[[Archivu:2019 Banca Populară AG-II-m-B-13454 (1).jpg|miniaturadeimagen|Cini Sebastian Papaiani]]
El cini apaició en Rumanía el 27 de mayu de 1896 i las primeras proyeccionis tuvun lugal en Bucarest, ena sieti del perióicu [[Organización Internacional de la Francofonía|francófonu]] L'Indépendance Roumaine.<ref>Centrul Național al Cinematografiei - ''Istoria filmului românesc în 7000 de cuvinte'' - Marian Țuțui - Accesat la data de 10.03.2009</ref> Entri los diretoris rumanus más emportantis se puein mensional a Jean Georgescu, Victor Iliu, Liviu Ciulei, Ion Popescu-Gopo, Lucian Pintilie, Dan Pița, Alexandru Tatos, Mircea Daneliuc i Sergiu Nicolaescu. Entri las películas rumanas con distincionis enternacionalis están: El [[bosque]] del ahorcau, ''[[Oameni de treabă - Gente de negocios|Oameni de treabă]],'' La escuela, [[Hotel]] de Luxe i Terminus Paradis.
Otras [[Película|películas]] que án gozau d’éssitu enternacional en los úrtimus añus son: La muerti del señol Lăzărescu, dirigía por Cristi Puiu i 4 mesis, 3 semanas i 2 días dirigía por Cristian Mungiu i premiaá cona [[Palma de Oro]] en [[Cannes]].<ref>IMDb - Awards for ''4 luni, 3 săptamâni și 2 zile'' - Accesat la data de 10.03.20</ref> Entri los actoris rumanus de mayol talentu se encuentran: Radu Beligan, Constantin Tănase, Toma Caragiu, Victor Rebengiuc, Gheorghe Dinică, Ștefan Iordache, Marcel Iureș, Marin Moraru, Amza Pellea, Florin Piersic, Dem Rădulescu, Tamara Buciuceanu Botez, Draga Olteanu Matei, Stela Popescu, Ilarion Ciobanu, Dorel Vișan, Mircea Albulescu, Sebastian Papaiani, Florian Pittiș, Mircea Diaconu, Maia Morgenstern, Alexandru Arșine i el enternacionalmenti conocíu Sebastian Stan.
=== Fiestas nacionalis ===
{| class="wikitable" border="1"
!Fecha!!Fiestiviá!!Nombri local!!Notas
|-
| 1 i 2 de eneru
| [[Año Nuevo]]
| Anul Nou
|
|-
| abril u mayu
| [[Pascua]]
| Paşti
|
|-
| 1 de mayu
| [[Día del Trabajo]]
| Ziua Muncii
|
|-
| 9 de mayu
| Día de la Endependencia rumana
| Ziua Independenţei româneşti
| oficial dendi 2015
|-
| huniu
| [[Pentecostés]]
| Rusalii
| oficial dendi 2010
|-
| 15 d’agostu
| La Asunción de la Virgen
| Adormirea Maicii Domnului
| oficial dendi 1995
|-
| 30 de noviembri
| [[Andrés el Apóstol|San Andrés]]
| Sfântul Andrei
|
|-
| 1 de diciembri
| [[Día Nacional de Rumanía]]
| Ziua Naţională a României
| Se celebra la unificación de [[Rumanía]], [[Moldavia]] i [[Transilvania]]
|-
| 25 i 26 de diciembri
| [[Navidad]]
| Crăciun
|
|}
[[File:Sfantului.jpg|thumb|Sfantului]]
== Deportis ==
[[Archivu:NationalArena.JPG|miniaturadeimagen|[[Estadio Nacional de Rumanía]]]]
Enos [[Juegos Olímpicos de Montreal 1976]], la rumana [[Nadia Comăneci]] llegó a sel la primera gimnasta en obtenel un "diez". Ganó tres medallas d’oru, una de plata i una de bronci, toas a la edá de catorci añus. Su éssitu continuó en los [[Juegos Olímpicos de Moscú 1980]], ondi ganó tres medallas d’oru i dos de plata.
[[Ilie Năstase]], jugaol de tenis, llegó a sel una estrella del tenis mundial en los añus 1970. Ganó varius títulus de [[Grand Slam (tenis)|Grand Slam]] i docenas en otrus torneus; tuvo tamién éssitu cumu jugaol de dobris. Rumanía alcanzó la final de la [[Davis Cup]] en tres ocasionis. Virginia Ruzici tuvo éssitu en el tenis femeninu en los añus 1970.
En tenis de mesa destaca [[Angelica Rozeanu]] ganadora en seis ocasionis consecutivas del [[Campeonato del mundo de Tenis de Mesa|campeonatu del mundu]] amás de conseguil tres medallas en dobris femeninus i otras tres en dobris mixtus.
El jugaol de baloncestu [[Gheorghe Muresan]] es el más altu de la estoria en abel jugau ena [[NBA]].
[[Archivu:Cluj-Napoca (42741215562).jpg|miniaturadeimagen|Arena de [[Cluj-Napoca|Cluj]]]]
La rama del fúrbol tamién es conocida en esti país. El [[Steaua Bucarest]] es el más conocíu a niveli enternacional, ya que es el primel —i únicu— club de su país en ganal la [[Liga de Campeones de la UEFA|Copa d’Uropa]], en 1986. A part’el Steaua, otrus clubis conocius son el [[Dinamo Bucarest]], el [[Rapid Bucarest]], el [[CFR Cluj]], entri otrus, tous ellus campeonis de la [[Liga I|liga de Rumania]].
[[Archivu:Bazin inot Campina.jpg|miniaturadeimagen|Piscinas en [[Câmpina]]]]
La selección nacional á competíu ena [[Copa Mundial de Fútbol]] en sieti ocasionis, lograndu llegal hasta cuartus de final en 1994. Ena Eurocopa, tamién alcanzó esta enstancia, en el añu 2000. A niveli endividual, destacan futbolistas cumu [[Dudu Georgescu]], [[Rodion Cămătaru]], [[Dorin Mateuț]], tous ellus ganadoris de la [[Bota de oro|Bota d’Oru uropea]]; así cumu otras estrellas, talis cumu [[Marius Lăcătuș]], [[Gheorghe Hagi]], [[Gheorghe Craioveanu]], [[Dan Petrescu]], [[Cristian Chivu]] i [[Adrian Mutu]].
Anque quizás no tienin la juerza de antis, la selección rumana de [[rugbi]] participó en toas las edicionis de la Copa Mundial. Rumanía tamién tien una tradición d’éssitus en [[balonmanu]] i en [[piragüismu]].
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
[[Categoría:Rumania]]
5kf84fg4h06h7ftxip8im0k7mud3oab
136786
136785
2025-06-29T14:10:07Z
Martin Macha 2111
14543
/* Gobiernu i pulítica */
136786
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Rumania'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Romania.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Romania.svg|80px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Romania.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga rumana|rumanu]]
|-
| [[Capital]] || [[Bucarest]]
|-
| [[Presienti la República|Presienti]] || [[Nicușor Dan]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Ilie Bolojan]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 3% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 81ª]]<br />238.397 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2024]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 65º]]<br />19.064.409 <br />79,9 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2025]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 39ª]]<br />403.395 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Leu
|-
| [[Inu]] || ''Deşteaptă-te, Române! ''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .ro
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +40
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OSCE]], [[Unión Latina]], [[COE]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Rumania''' (en [[Luenga rumana|rumanu]], ''România'') es un país assitiau nel sulesti d'[[Uropa]]. Las sus lindis son al sul con [[Bulgária]], al esti con [[Ungria]] i [[Sérbia]], al noresti i norti con [[Ucránia]], al noresti con [[Moldávia]], i al esti con el [[mari Negru]]. Es biembru la [[OTAN]] dendi el 29 de [[marçu]] de 2004, i la Unión Uropea dendi el 1 d'[[eneru]] de 2007. La su capital es [[Bucarest]]
== Etimologia ==
[[Image:Rumunia.JPG|thumb|250px|Primel mapa de Rumania ''([[Lengua griega|Greek]]: Rumunia)'' publicau en ''Geograficon tis Rumunias'', [[Leipzig]], 1816. Autol: Dimitrie Daniil Philippide]]
El nombri de ''Romania'' provieni del ajetivu '''''român''''', palabra derivá del latín ''romanus'' (''romanu''). El hechu de que los '''''românii''''', estu es, los rumanos se denominen gastadu una palabra derivá de ''romanus'' (român/rumân) es mencionu dende'l sigru XVI por abondus autoris, dentri los que destacan los humanistas italianus que viajon por [[Transilvania]], [[Moldavia]] y [[Valaquia]].
El documentu más antiguu desistente nel que está registráu esti términu es precisamenti nel testu más vieju coñecíu escritu en lingua rumana, que es una carta de 1521 (conocia col nomi de ''[[Scrisoarea lui Neacșu din Câmpulung]]'') ena que se da nuevas al alcaldi de [[Brașov]] dun ataque inminenti polus turcus otomanus; esti documentu es el más vieju nel que apaeci el términu ''rumânesc'', deriváu de ''rumân'', ena espresión ''Țara '''Rumânească''''', es izil , ''País Rumanu'', nome pa referise a [[Valaquia]]<ref>[http://dexonline.ro/lexem/românesc/49415]</ref>.
Ena antigüedá, l'[[Imperiu Romanu]] era denominau frecuentimenti como ''Romania'' en latín. Dalgunos historiadores afirman que el [[Imperiu Bizantín]] medieval tendría de ser mombrau ''Romania'', propuesta que por embargu nun es acetá. El nombri de ''Romania'' gastase tamién pa designal el conjuntu de países europeos latinos, es izil, enus que se palran linguas románicas.
El términu ''rumân'' alquiriu el significáu de siervu enu sigrus XVI-XVIII, colo que foi perdiendo usu como gentiliciu i propició que se estableciera el términu ''român'' (y desti, ''România'') como únicu endónimu pala puebración latina desta parti delus Balcanis a partil dela segunda metá del XIX, quando se forma el actual estáu de Rumanía
== Estória ==
=== Prehestória i Antigüedad ===
[[Archivu:Sarmizegetusa Regia.JPG|miniatura|derecha|Ruinas de [[Sarmizegetusa]], capital dela [[Dacia]]]]
[[Archivu:Provinciaromana-Dacia-pt.svg|thumb|esquerda|[[Província romana]] de [[Dácia Felis]]]]
En 2002, los más antigus restus humanus (''[[Homo sapiens sapiens]]'') d’Uropa fuerun topaus en [[Peștera cu Oase]], cerca d’[[Anina]], ena atual Rumanía.<ref>Trinkaus, E.; Ș. Milota & R. Rodrigo et al., [https://web.archive.org/web/20070925185013/http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf «Early Modern Human Cranial remains from the Peștera cu Oase.»] {{Wayback|url=http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf |date=20070925185013 }} (en inglés). ''Journal of Human Evolution'' 45: 245-253.</ref> Los restus (una mandíbula) datan d’aprosimadamenti 42.000 añus i recibierun el moti de "[[Juan de Anina]]" (''Ion din Anina''). Cum’os restus uropeus más antigus de ''[[Homo sapiens]]'', podrían represental a los primerus hombris qu’entraron nel continenti.<ref>Zilhão, João, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/113440973/PDFSTART "Neanderthals and Moderns Mixed and It Matters"] (en inglés). ''Evolutionary Anthropology'' 15: 183-195.</ref> Los restus son enteresantis especialmenti polque pressentan una mezcla de rasgus arcaicus, d’ombri moernu tempranu, i de [[Homo xxxneanderthalensis|neanderthal]],<ref>Trinkaus, E.; O. Moldovan & Ș. Milota et al. (2003), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/100/20/11231 "An early modern human from Peștera cu Oase, Romania"] (en inglés). ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 100 (20): 11231-11236.</ref> endicandu una posibri mezcla entri el Neanderthal i el ombri moernu.<ref>Soficaru, Andrei; Adrian Dobo & Erik Trinkaus, «Early modern humans from the Peștera Muierii, Baia de Fier, Romania.» ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 103 (46): 17196-17201.</ref><ref>«A 40,000-year-old skull shows both modern human and Neanderthal traits.» University of Bristol Press Releases, 2007. Disponible en la World Wide Web: [http://www.bris.ac.uk/news/2007/5245.html]</ref><ref>Rougier, Hélène; Stefan Milota & Ricardo Rodrigo et al. (2007), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610538104v1 «Pestera cu Oase 2 and the cranial morphology of early modern Europeans.»] (en inglés). ''Proceedings of the National Academy of Sciences of USA'' 104 (4): 1165-1170.</ref>
Dendi el [[Paleolítico]], el atual territoriu de Rumanía fue escenariu del desenvolvimiento de varias comunidais colturalis. Las pruebas escrebias más viejas dela pressencia d’un puebru en territorius dela atual Rumanía vienin d’[[Heródoto]], en 513 a. C.<ref>History of costume elements, Eliznik.co.uk, a website dedicated to the study of the traditional peasant culture in Romania and Bulgaria. [https://web.archive.org/web/20100412113002/http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm] {{Wayback|url=http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm|date=20100412113002}} (en inglés).</ref> Dantis de la conquista [[Antigua Roma|romana]], la región estaba puebrá por tribus d’orihin [[dacios|daciu]], [[Lenguas indoeuropeas|induropeu]], que dierun al país el su nombri prerromanu, ''[[Dacia (provincia romana)|Dacia]]''. El su lídel más célebri fue [[Decébalo]], inque el primer lídel que unió a las tribus dacias fue [[Berebistas|Burebista]]. Una parti de Dacia fue conquistá por [[Trajano]] i el su ehércitu nel añu 107 (guerras 101-102 i 105-106). Es posibri que una parti emportanti de la puebración autótona huessi masacrá duranti la campaña de conquista u, tal vezi, asimilá u dispersá, lo que dio lugal a la su sustitución con colonus romanus. Nostanti tou, permaneció una puebración significativa de "dacius libris" en los territorius no conquistaus por los romanus. Las [[guerras dacias]] son enmortalizás ena [[Columna de Trajano]], del [[Foro de Trajano]] en Roma.
=== La Edá Meya i encetus dela Edá Moerna (sig. IV-XVIII) ===
==== Enfruencias dotrus puebrus ====
[[Archivu:Roemenië 1600.png|miniatura|Mapa de 1600]]
L'avançi delos [[Pueblus germanus|germanus]] dendi finalis del sigru III hizu que, finalmenti, el emperaol [[Aureliano]] decidissi abandonal la región, a favol de [[Pueblu godu|godus]] i [[carpus]].<ref>[[Jordanes]]. [http://www.harbornet.com/folks/theedrich/Goths/Goths1.htm ''De origine actibusque Getarum'' (El orihin i las hazañas de los Godus) u [[Getica]], (escritu en latín i traducíu al inglés). Últimu acessu 1 de marçu de 2008.</ref> Los godus vivierun cola puebración autótona ata el [[siglo|IV|s]], ata que los [[hunos]], otru puebru nómada, llegó aí.
Dendi el sigru VI la puebración autótona tuvu qu’enfrental-si a las oleás de puebrus migratorius [[eslavos|eslavus]]. Los [[gépidos|gépidus]]<ref>''HISTORY OF TRANSYLVANIA''. Editao por LÁSZLÓ MAKKAI i ANDRÁS MÓCSY. [http://mek.oszk.hu/03400/03407/html/33.html THE KINGDOM OF THE GEPIDS] (en inglés). ''Fue un Puebru germanu procedenti del bahu Vístula, que s’asentó en Transilvania.''</ref> i [[ávaros|ávarus]] gobernun Transilvania ata el sigro VIII , i endispués los [[Bulgaria|búlgarus]] encluyun parti dela Rumanía atual nel su imperiu ata 1018.
Los [[húngaros|úngaros]] conquistun [[Transilvania]] entri los sigrus XII i XIII, i fue encluia n[[Reino de Hungría|el su Reinu]] ata el [[siglo|XVI]]. Duranti los sigrus [[siglo|XII]] i [[siglo|XIII]], coloniçun aí alemanis de [[Sajonia]]. Nel sigru XVI, endispués dela derrota úngara frenti a los turcus otomanus ena batalla de Mohács (1526), se formó el principau autónomu de Transilvania, vasallu del [[Imperio otomano]] ata el [[siglo|XVIII]] (1711).
Los [[pechenego]]s i los [[cumanos]] son tamién mencionaus en territoriu rumanu, ata la fundación d los prencepaus [[Valaquia (región)|Valaquia]] por [[Basarab I de Valaquia|Basarab I]], a prencipiu del [[siglo|XIV]], i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] por [[Dragoș]], quien era originariu de [[Maramureș]] ([[Transilvania]]), a metá del [[siglo|XIV]]. La Moldavia estórica comprendía el territoriu dela atual región de Rumanía, col [[Basarabia]] i el norti de [[Bucovina]]. Se criarun varias teorías pa esprical l'origin delos rumanus. Los análisis lingüísticus i geoestóricus tiendin a endical que los rumanus se formun cumu un grupu étnicu grandi, tantu al norti, cumu al sul del [[Danubio|Danubiu]].La enfruencia coltural del [[Imperio bizantino]] es observabri especialmenti enas ilesias rumanas. A pesar de que no hubu una dominación política constanti del Imperiu en tierras de la atual Rumanía, al menus la atual província rumana de [[Dobruya]] fue "''[[thema]]''" bizantina.
==== Transilvania, Valaquia, Moldavia ====
[[Archivu:Bran castle interior.jpg|miniatura|El castillu de [[Bran (Rumania)|Bran]], en el distritu de [[Brasov]]]]
[[Archivu:Monumentul voievodului Ștefan cel Mare (Suceava).jpg|miniatura|Stephan Cel Mare en Suceava]]
[[Transilvania]] fue una delas províncias de la [[Dacia]] conquistás polos [[Antigua Roma|romanus]], amás de sel la sedi dela capital de los dacius, [[Sarmizegetusa]]. Entoncis, los rumanus no runchierun unil-si bahu un mesmu lídel, i la región fue conquistá polos [[Ungria|úngarus]] encetandu col [[siglo|XI]], cola victoria d’[[Esteban I de Ungría]] frenti a Gyula, dueñu del norti de Transilvania.<ref>[https://eliznik.org.uk/traditions-in-romania/ethnographic-history/ Romania History - Transylvania history</ref> La su estória pressenta varias diferencias frenti a [[Valaquia (región)|Valaquia]] i a [[Principado de Moldavia|Moldavia]], queandu bahu la enfruencia del [[Imperio otomano]], i endispués del Imperiu austrohúngaru (encetandu en 1688), ata la unificación rumana de 1918.
[[Archivu:Misu Popp - Mihai Viteazul.jpg|miniatura|left|[[Miguel el Valiente]] (Mihai Viteazul)]]
El únicu señol que runchó la unión de [[Transilvania]], [[Valaquia (región)|Valaquia]] i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] dantis de 1918, fue [[Mihai Viteazul]], enicialmenti dueñu de Valaquia, quien en 1600 runchó la unión, meyanti victorias militaris i pactus diplomáticus. Sin embargu, la unión solu duró un añu, al sel traicionau i asesinau Mihai en 1601. De tous modos, la raya entri Valaquia i Transilvania u entri Moldavia i Transilvania no s’estabilizó a través de los sigrus: Pol exemplu, partis de la región de [[Brașov]] (ogañu ena región rumana de Transilvania) fuerun parti de Valaquia en varius periodus. Unu de los elementus del mantenimientu de la conciencia d’uniá de los rumanus en Transilvania fue el [[Iglesia ortodoxa|cristianismu ortodoxu]]. Era necesariu sel [[Catolicismo|católicu]] u [[Protestantismo|protestanti]] pa avançal socialmenti.{{cita requerida}} En general, las numerosas medías de discriminación en contra de los rumanus en Transilvania,<ref>[https://web.archive.org/web/20130726014054/http://www.genealogy.ro/cont/13.htm magyarization process</ref><ref>Prodan, David (1948), ''Supplex Libellus Valachorum'', Bucarest</ref> tuvun cumu resultau el fortalecimiento dela su conciencia étnica. En el [[siglo|XVIII]], los enteleutualis rumanus de Transilvania resaltaron el origin [[Antigua Roma|romanu]] de los rumanus, igual que algunus enteleutualis de Valaquia i Moldavia.
Entavía acia el final del [[siglo|XIX]] (1892), la petición de derechus pa los [[Pueblo rumano|rumanus]] de Transilvania (derechus de los qualis sí gozaban los [[Ungria|úngarus]] i [[Alemaña|alemanis]]), bahu la forma dun [[memorándum]] compuestu por los enteleutualis rumanus de [[Transilvania]] (i apoyau polos enteleutualis del [[Reino de Rumanía]] i pol rei [[Carlos I de Rumanía|Carol I]]), fue castigau col encarcelamientu de los sus autoris. Ya en 1848 el revolucionariu rumanu Simion Bărnuțiu tenía afirmau: "''Nu sunteți competenți să ne judecați, ci există un alt tribunal, mai mare, mai luminat și desigur mai nepărtinitor, care ne va judeca pe toți. Este tribunalul lumii civilizate''", es izil "No sois competentis pa juzgal-nus, dessisti otru tribunal mayol, más esclaraú i más enparcial, pol supuestu, que nus juzgará a tous: El tribunal del mundu civilizau."
Valaquia i Moldavia tuvun qu’enfrental-si al Imperiu otomano (i a otrus enemigus) a través de los sigrus, en repetías ocasionis teniendu que pagal tributus pa mantenel la su endependencia. Pesi a las continuas guerras, tamién s’alcançarun logrus colturalis, cumu duranti los reinaus de [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], [[Matei Basarab]], [[Constantin Brâncoveanu]] i [[Dimitrie Cantemir]]. Destacaus luchadoris antiotomanus fuerun [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], evocau en el poema de [[Mihai Eminescu|Eminescu]] [[:s:es:La_tercera_ep%C3%ADstola|"La tercera epístola"]], [[Vlad Tepes|Vlad Țepeș]], [[Esteban III de Moldavia|Ștefan cel Mare]], [[Miguel el Valiente|Mihai Viteazul]] i algunus encluyin aquí a [[Juan Hunyadi|Iancu de Hunedoara]], gobernaol de [[Transilvania]] i pairi del rei d’Hungría [[Matías Corvino]], al sel iju dun [[boyardo]] i una boyarda de Valaquia,<ref>[http://www.mek.iif.hu/porta/szint/egyeb/lexikon/pallas/html/049/pc004971.html#6 Entradas de Hunyadi] en el [[Diccionario húngaro de Nagy Pallas]]</ref> lo que esprica la su evocación en el himnu de Rumanía. Quandu los dos principaus llegarun a sel gradualmenti vasallus del Imperiu otomano, mantenierun la su autonomía enteriol i el derechu a una política esteriol propia, al estal el Imperiu solu enteresau en los emportantis tributus financierus i en los reclutas que podía obtenel d’aí.
=== El renacimientu nacional ===
[[Archivu:Romania1901.JPG|miniatura|[[Rumanía]] entri 1878 i 1913]]
[[File:RomaniaBorderHistoryAnnimation 1859-2010.gif|thumb|300px|right|Evolución territorial de Romania, 1859-ogañu(mapa animau).]]
Nel [[sigru|XVIII|s]] los dos prencepaus perdun el su derechu a una política esteriol propia, ata la definitiva endependencia del país en 1878. Los rumanus (encluius los de [[Transilvania]]) tamién participun ena [[Revolución de 1848]], animaus polos idealis del [[nacionalismu románticu]]. [[Alexandru Ioan Cuza]] (1859-1866) fue el primer gobernanti delos "Prencepaus Unius de Valaquia i Moldavia", eniciaol de reformas con modelu francés. Sin embargu, Cuza fue obligau a abdical polos setoris más reaccionarius, i s’optó por trael a un príncipi estranheru pa regil los Principaus Unius. Essi príncipi fue [[Carlos I de Rumanía|Carol]] (1866-1914), de [[Hohenzollern-Sigmaringen]], que llegó a sel el primer rei de Rumanía, en 1881, quandu los poderis uropeus reconocierun la endependencia de Rumanía, a través del [[Congreso de Berlín de 1878|Tratado de Berlín]] (endispués de la participación de los rumanus ena [[Guerra Ruso-Turca, 1877–1878|guerra rusu-turca]]). Fue el periodu de los comiençus de la [[industrialización]] del país, bahu los prencipius del [[capitalismo]].
=== Contestu dela Primera Guerra Mundial ===
[[Archivu:Romanian troops at Marasesti in 1917.jpg|miniatura|left|Tropas rumanas en Mărăşeşti en 1917]]
En 1775, la monarquía de [[Habsburgo]] tenía anexionau la parti septentrional de Moldavia, [[Bucovina]], i el [[Imperio otomano]] la su parti de sul, [[Bugeac]]. En 1812 el [[Imperio ruso]] obtuvo la su parti oriental, [[Besarabia]], parcialmenti devuelta endispués de la [[Guerra de Crimea]] pol [[Tratado de París (1856)|Tratado de París]]. Hacia finalis del sigru XVIII la Monarquía de Habsburgo incorporó [[Transilvania]] en lo que más tardi se llamó el [[Imperio austríaco]].
La endependencia de Rumanía fue reconocía polas potencias uropeas en el [[Tratado de Berlín de 1878]]. A cambiu de cedel a Rusia los tres distritus del sul de Besarabia, que tenían siu recuperaus endispués de la [[Guerra de Crimea]] en 1852, el nuevu [[Reinu de Rumania]] recibió [[Dobrogea]].
Rumanía se declaró neutral en 1914, al enceti de la [[Primera Guerra Mundial]], baxu el nuevu rei [[Fernando I de Rumanía|Fernando]], sobrinu de Carol, inque acetó entral ena guerra formandu parti dela [[Triple Entente]] en 1916, cola esperanza de reunil toas las províncias con mayoría de puebración rumana. Al final de la Primera Guerra Mundial el Imperiu austrohúngaru i el Imperiu ruso tenían desaparecíu, permitiendu la unión de [[Besarabia]], [[Bucovina]] i [[Transilvania]] con Rumanía en 1918.
=== El periodu d'entreguerras ===
[[Archivu:Romania1939physical.jpg|miniatura|Reino de Rumanía, 1939]]
L'éssitu dela [[Triple Entente]] tuvo cumu consequencia la creación dela llamá "Gran Rumanía" (''România Mare''), si bien la raya con [[Ungría]] queó establecía más al esti que lo conveniu entri Rumanía i la Triple Entente en 1916. Nostanti, la "Gran Rumanía" solu duró vinti añus (1920-1940). Fernando I fue llamau ''El Entegraol'' (''Întregitorul'') i el periodu de entreguerras fue una época de florecimientu económicu i coltural pa Rumanía, enterrompiu pola [[II Guerra Mundial]] i pola entrá ena órbita soviética.<ref>[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/rotoc.html#ro0037 Romania : Country Studies - Federal Research Division, Library of Congress</ref>
=== Segunda Guerra Mundial ===
[[Archivu:Bundesarchiv N 1603 Bild-241, Rumänische Infanterie auf dem Marsch.jpg|miniatura|Enfantería rumana en 1943]]
[[Archivu:Romania WWII ES.png|Rumania endispués de la Segunda Guerra Mundial.|miniatura]]
Ena décaa de 1930, duranti el reinau de [[Carlos II de Rumanía|Carol II]], surgió un huerti movimientu fascista, la "[[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]]". En 1940 la [[Unión Soviética]] obligó a Rumanía a cedel-li [[Besarabia]] i el norti de [[Bucovina]], mentris que la [[Alemania nazi]] concedió el norti de [[Transilvania]] a [[Hungría]] i el sul de [[Dobrogea]] a [[Bulgaria]]. Los eventus de 1940 fuerun contestaus entoncis pola entera socieá rumana, cola ececión del poquinu grupu [[comunista]] que tenía en el país, quien apoyaba la política esteriol de la [[Unión Soviética]]. El 5 de setiembri de 1940 el mariscal [[Ion Antonescu]] dio un golpi d’Estau i se hizu cola hefatura del gobiernu. El su pesqui prencipal era la recuperación de los territorius perdius en 1940. Ion Antonescu runchó acabal con la [[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]], en 1941. Duranti la [[Segunda Guerra Mundial]] el país s’alió col [[Eje Berlín-Roma-Tokio|Eji]] i se tomun medías [[antisemitismo|antisemitas]]. Rumanía asesinó entri 380.000 i 400.000 judíus delos 750.000 que tenía dantis de la guerra. Es el país, endispués d’Alemaña, que más judíus asesinó en Uropa directamenti. Algu que entavía se niega a reconocel plenamenti. Al prencipiu s’obtuvierun triunfus militaris, nel [[Frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|Frenti Oriental]], en colaboración colos alemanis. Peru a partil de 1943 la situación empeoró i las tropas soviéticas entrun i derrocun a Antonescu en 1944, endispués de que Miguel I ordenassi la su detención. Tras el golpi d’Estau, [[Miguel I de Rumania|Miguel I]] ocupó el tronu rumanu, peru Rumanía entraría ena esfera d’enfruencia de la Unión Soviética, i Miguel fue obligau a abdical en 1947. Endispués de la Segunda Guerra Mundial, Rumanía recuperó solu el norti de [[Transilvania]].
=== L'época socialista ===
[[Archivu:Adunare Piaţa Palatului August 1968.jpg|miniatura|Rumanía fue el únicu biembru del [[Pacto de Varsovia]] que condenó la invasión de [[Checoslovaquia]] de 1968]]
Nessi mesmu añu, fue proclamá la [[Repúbrica Socialista de Rumania|República Socialista de Rumania]] i [[Ana Pauker]] asumió el poel. En 1952, fue sucedía por [[Petru Groza]], quien gobernó ata 1958, quandu lo sucedió [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]]. Duranti el su gobiernu, s’enició un periodu de cierta endependencia con respetu a la [[Unión Soviética]] i resurgió ciertu sentimientu nacionalista rumanu. Tras el gobiernu de [[Chivu Stoica]], en 1967 asumió la pressidencia del consehu de ministrus [[Nicolae Ceaușescu]]. La su desviación hacia una política pressonalista i autárquica dictatorial, le granjeó al prencipiu la amistá de gobiernus ocidentalis pol promovel la disolución del [[Pacto de Varsovia]] i critial las entervencionis soviéticas de [[Invasión del Pacto de Varsovia a Checoslovaquia|Checoslovaquia]] i [[Guerra de Afganistán (1978-1992)|Afganistán]] en 1968 i 1979, respetivamenti. Amás, el niveli de vía nel país era güenu, i contaba con plenu empleu. Sin embargu, Ceaușescu llegó a aislal-si d’Ocidenti i a copial de [[Corea del Norte]] el [[culto a la personalidad]]. La época del socialismo en Rumanía fue una época de la persecución de los representantis de la [[Iglesia Ortodoxa Rumana]] (i de las demás confesionis), i qualisquiel manifestación religiosa estaba prohibía.
Ena décaa de 1980 [[Nicolae Ceaușescu|Ceaușescu]] enició una política que tenía cumu pesqui acabal con la [[deuda externa]], pesqui que fue cumplíu en marçu de 1989. El métodu fue la denomina "racionalización" (una reducción drástica) d’artículus de primera necesidá cumu carni, lechi, güevus, agua correnti i luç elétrica. Las primeras manifestacionis [[anticomunismo|anticomunistas]] tuvun lugal en [[Brașov (ciudad)|Brașov]], en 1987, siendu reprimías. Cumu respuesta a la situación del país, estalló la [[Revolución Rumana de 1989]] en [[Timișoara]] i, más tardi, en [[Bucarest]] i en toas las ciais emportantis, en diziembri de 1989. [[Nicolae Ceaușescu]] tenía perdíu el apoyu del ehércitu i fue deteníu, juzgau i ejecutau col su maríu i consejera [[Elena Ceaușescu]], el día de [[Navidad]]. Algunus setoris ortodossus criticun endispués l'ejecución en día de Navidad.
=== Endispués dela Revolución rumana de 1989 ===
Tras estus hechus se constituyó un [[Frente de Salvación Nacional (Rumanía)|Frenti de Salvación Nacional]], en el cual entrarun tamién algunus representantis del antiguu [[Partido Comunista Rumano]] i de la su policía política, pressidiu por [[Ion Iliescu]] (él mesmu antiguu biembru emportanti del Partíu Comunista), quien ganó popularidá en el meyu rural pola su supuesta imahin de lídel de la Revolución. La popularidá del Frenti de Salvación Nacional era muchu menol en el meyu urbanu, i destacan las manifestacionis en contra d’Iliescu i de "FSN" en [[Bucarest]]. Sin embargu, tous los votus son consideraus igualis.
Fue el enceti dun periodu duru de transición (con artu riesgu de fraudis económicus, que a la vezi generan [[corrupción política|corrupción]] i [[inflación]]), dendi una economía completamenti dirihía pol Estau, a una economía de [[libre mercado]]. Las calamidais naturalis que afetarun a Rumanía endispués de 1989 tampocu ayudarun a la economía. La mala situación económica del país hizu emigral a muchus jóvinis rumanus, particularmenti a paísis mediterráneus cumu [[España]] u [[Italia]] (quiciás por alguna simililud coltural). Esti fenómenu está reflehau ena falta atual de manu d’obra en Rumanía, afetandu a la auténtica entegración uropea.
[[Archivu:Protest against corruption - Bucharest 2017 - Piata Universitatii - 5.jpg|miniatura|[[Protestas en Rumania de 2017]]]]
En 1990 se celebrun las primeras elecionis democráticas libris i Ion Iliescu fue ratificau en el su cargu i reelegíu en 1992, por un mandatu de quatru añus. En 1996 el democristianu [[Emil Constantinescu]], fue elegíu pressidenti de los rumanus nun gobiernu que, pola primera vezi, entegró a la minoría húngara. En 2000, Iliescu volvió al gobiernu, ya que el periodu de 1990-1992 no fue considerau un mandatu (según la Constitución, en Rumanía el pressidenti solu puei obtenel dos mandatus). En 2004, el derechista (centroderecha) [[Traian Băsescu]] fue elegíu pressidenti. Rumanía s’adhirió a la [[OTAN]] i hormó parti de las fuerças de "voluntarius" de la [[Guerra de Irak|Guerra en Irak]], a favol de la coalición anglu-estauniensi. Ena [[ampliación de la Unión Europea de 2007|ampliación del 1 de heneru de 2007]] entró a hormar parti de la [[Unión Uropea]] con [[Bulgaria]].
== Gobiernu i pulítica ==
La Constitución atual de Rumanía, criá en 1991 tras la caía de Ceaușescu i reformá en 2003, estabreci que el país es una [[repúbrica]]. El Parlamentu es el órganu supremu representativu del puebru rumanu i la única autoridá legislativa del país. Assimesmu, se defini cumu una [[democracia]] [[multipartidismu|multipartidista]]. S’establéci la eleción popular dun pressidenti i un parlamentu meyanti votación delos ciudananus mayoris de 18 añus, i la dessistencia duna corti constitucional i otra corti menol.
[[Presidenti de Rumania|El pressidenti]] es elegíu por votación popular ca cincu añus (ata el añu 2004, ca quatru añus), por dos periodus consecutivus cumu mássimu. El pressidenti, en conjuntu col partíu con mayoría nel parlamentu, designa a un primer menistru. A la vezi, esti primer menistru nombra a los demás biembrus del gabineti i, col 42 prefectus (unu por ca distritu i pol municipiu endependienti de [[Bucarest]]), forman el [[poel ejecutivu]].
El [[parlamentu de Rumania]] es [[bicameral]]: el Senau (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Senatul''), que cuenta con 137 biembrus (a partil de 2004), i la Cámara de Diputaus (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Camera Deputaților''), que cuenta con 332 biembrus (a partil de 2004). Los biembrus de dambas dos cámaras son elegíus ca quatru añus por sufragiu universal.
[[Archivu:Foto Ministerul Justiției.jpg|miniaturadeimagen|Menisteriu de Justicia de Rumanía (''Ministerul Justiției'')]]
El [[poel judicial]] es endependienti delos otrus dos i está bassau nel Código Civil de Francia. La corti constitucional es el tribunal supremu, ocupau por nuevi juecis en periodus de nuevi añus que no se puein renoval. Actúa en juicius ondi está en duda la enterpretación dela constitución, i, tras la reforma de 2003, los sus veredictus no puein sel revocaus, ni siquiera por una mayoría parlamentaria.
=== Pressidentis i gobiernus ===
[[Archivu:President Nicușor Dan Official Portrait (cropped) (3).jpg|miniatura|Nicușor Dan es el pressidenti de Rumanía dendi 2025]]
Los pressidentis de Rumanía no puein sel biembrus de ningún partíu duranti el cargu. Entri paréntesis s’alcuentran los partíus de procedencia de los que ganarun las elecionis pressidencialis:
*1990-1996: [[Ion Iliescu]] (FSN/FDSN/PDSR)
*1996-2000: [[Emil Constantinescu]] (CDR)
*2000-2004: [[Ion Iliescu]] (PDSR)
*2004-2009: [[Traian Băsescu]] (PD)
*2009-2014: [[Traian Băsescu]] (PD-L)
*2014-2019: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2025-2025: [[Ilie Bolojan]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Nicușor Dan]] (endependienti)
Los primerus menistrus:
*1989-1991: [[Petre Roman]] (FSN)
*1991-1992: [[Theodor Stolojan]] (FSN)
*1992-1996: [[Nicolae Văcăroiu]] (FSN/PDSR)
*1996-1998: [[Victor Ciorbea]] (CDR (PNȚ-CD))
*1998-1999: [[Radu Vasile]] (CDR (PNȚ-CD))
*1999-2000: [[Mugur Isărescu]] (endependienti)
*2000-2004: [[Adrian Năstase]] (PDSR/PSD)
*2004-2008: [[Călin Popescu-Tăriceanu]] (PNL)
*2008-2009: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2009-2012: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2012-2012: [[Mihai Razvan Ungureanu]] (PD-L)
*2012-2015: [[Victor Ponta]]<ref>{{Cita web |url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |título=Copia archivada |fechaacceso=28 d’abril de 2012 |fechaarchivo=5 de marçu de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305015110/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |deadurl=yes }}</ref> (PSD)
*2015-2016: [[Dacian Cioloş]]<ref>[[Dacian Ciolo%C5%9F]]</ref>
*2017-2017: [[Sorin Grindeanu]] (PSD)
*2017-2018: [[Mihai Tudose]] (PSD)
*2018-2019: [[Viorica Dancila]] (PSD)
*2019-2020: [[Ludovic Orban]] (PNL)
*2020-2021: [[Florin Cîțu]] (PNL)
*2021-2023: [[Nicolae Ciucă]] (PNL)
*2023-2023: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2023-2025: [[Marcel Ciolacu]] (PSD)
*2025-2025: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Ilie Bolojan]] (PNL)
=== Relacionis esterioris ===
[[Archivu:Secretary Clinton and Romanian Foreign Minister Sign Agreements (3583019087).jpg|miniaturadeimagen|El ministru Cristian Diaconescu firmandu un Acuerdu cola Secretaria d’Estau Hillary Clinton d’Estaus Uníus en 2009]]
Endispués de diziembri de 1989, Rumanía reorientó la su política hacia el fortalecimientu de los vínculus col [[Occidente]], especialmenti con [[Estaus Uníus]] i la [[Unión Uropea]]. Mientris que en 1972 Rumanía se convirtió en biembru del [[Banco Mundial]] i del [[FMI]], asín cumu de la [[Organización Mundial del Comercio]],<ref>{{Cita web|url=https://www.bnro.ro/error.htm?aspxerrorpath=/Ro/Rel_Int/Home.aspx|título=Eroare/ Error|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.bnro.ro}}</ref> en 2004 pasó a sel biembru de la [[OTAN]]<ref>Cita web|url=https://www.nato.int/structur/countries.htm|título=NATO Member Countries|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.nato.int</ref> i dendi 2007 es biembru de la Unión Uropea.<ref>Cita web|url=https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/country-profiles_en|título=Country 1 profiles|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=european-union.europa.eu|idioma=en</ref>
Los dirihentis rumanus posterioris a diziembri án hechú declaracionis públicas sobri el fortalecimientu de las relacionis con otrus paísis uropeus i tamién sobri la ayuda a estus en el procesu d’entegración euroatlántica, especialmenti en el casu de [[Moldavia]], [[Ucrania]] i [[Georgia]].<ref>''România și-a achitat contribuția la două fonduri NATO, pentru sprijinirea Republicii Moldova și Georgia'' </ref> Los dirihentis rumanus án declarau públicamenti en varias ocasionis que esperan que tous los paísis democráticus postsoviéticus d’[[Uropa del Este]] i el [[Cáucaso]] s’adhieran a la UE i a la OTAN nun plazu d’unus dieci añus. En diziembri de 2005, el pressidenti [[Traian Băsescu]] i la secretaria d’Estau estauniensi [[Condoleezza Rice]] firmarun un acuerdu que permiti la enstalación de basis militaris estauniensis en Rumanía.
Rumanía á mostrau públicamenti el su apoyu a [[Turquía]] i [[Croacia]] en los sus esfuerçus por entral ena Unión Uropea. Las relacionis económicas turcu-rumanas tienin un estatus privilehiau.<ref>„Turkey & Romania hand in hand for a better tomorrow”</ref> Al mesmu tiempu, las relacionis rumano-húngaras siempri án siu del más artu niveli, i [[Ungría]] á apoyau los esfuerçus de Rumanía por entral ena UE.<ref>Cita web|url=http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|título=Primăria Satu Mare {{!}}|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.satu-mare.ro|fechaarchivo=22 de huniu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080622165015/http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|deadurl=yes</ref>
Las relacionis de Rumanía con la Repúbrica de Moldavia tienin un estatus especial,<ref>Cita web|url=http://www.mae.ro/index.php?unde=doc&id=35181&idlnk=1&cat=3|título=Ministerul Afacerilor Externe|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.mae.ro</ref> dau que los dos paísis gastan ábate la mesma lengua i compartin antecedentis estóricus. Rumanía fue el primer [[Estau]] en reconocel la endependencia de la Repúbrica de Moldavia, solu oras endispués de la proclamación de la endependencia del nuevu Estau (27 d’abostu de 1991). Dela declaración del gobiernu rumanu en aquella ocasión se desprendi que las autoridais rumanas consideraban la endependencia de Moldavia cumu una horma d’emancipación de Moscú i un pasu hacia la reunificación con Rumanía.<ref>„Raporturile României cu Republica Moldova”. Centrul de Studii Internaționale - Gabriel Andreescu - Valentin Stan - Renate</ref>
[[Archivu:Misiune de patrulare.jpg|miniaturadeimagen|Tropas rumanas n'Afganistán en 2009]]
Ogañu, Rumanía vei la su relación con la Repúbrica de Moldavia en dos coordenas prencipalis: la afirmación del caraiti especial desta relación, conferíu pola comuniá de lengua, [[estoria]], coltura i [[tradiciones]], realidais que no se puein eludil ni negal; la dimensión uropea de la cooperación bilateral, basada en el pesqui estratégicu de dambus paísis d’entegral-si ena Unión Uropea. En abril de 2009, las relacionis entri Rumanía i la Repúbrica de Moldavia empeorarun cola entrodución de [[Visa|visaus]] pa los ciudananus rumanus i la espulsión del embajadol rumanu en Chisináu. El espressidenti moldavu Vladimir Voronin acusó a Rumanía d’enterferil ena política enteriol de Moldavia.<ref>Ziare.com - Diaconescu: Limitarea regimului calatoriilor in R. Moldova, un demers abuziv - Accesat la data de 13.05.2009</ref>
Rumanía á teníu desacuerdus con Ucrania pola [[Isla delas Serpientis]] i la plataforma continental del [[Mari Negru]] al esti de Sulina, colos yacimientus de [[petróleu]] i gas de la çona cumu prencipal enterés. El asuntu se á remitíu a la [[Corte Internacional de Justicia]]. La CIJ, meyanti la decisión n.º 2009/9 de 3 de hebreru de 2009 (la centésima decisión de la su estoria), concedió a Rumanía el 79,34 % de la çona en [[disputa]]. Assín, a Rumanía le correspondin 9700 km² i a Ucrania 2300 km².<ref>ICJ ''Maritime Delimitation in the Black Sea (Romania v. Ukraine)'' icj-cij.org</ref> Otru asuntu entri dambus paísis es la construcción del Canal de Bystroye.<ref>Ziua - George Damian - ''Canalul Bâstroe și Insula Șerpilor, dublu atac ucrainean'' - Accesat la data de 28.02.2009</ref>
=== Defensa ===
[[Archivu:Bucharest Day 2 - Izvor (9337920898).jpg|miniaturadeimagen|Sedi del [[Ministerio de Defensa Nacional (Rumanía)|Ministeriu de Defensa de Rumanía]]]]
[[Archivu:Laromxl6.jpg|miniaturadeimagen|Sistema de cohetis de largu alcanzi LAROM de fabricación rumana]]
Las Fuerzas Armás Rumanas están formás por fuerças terrestris, aéreas i navalis dirihías por un Comandanti en Jefi baxu la supervisión del Menisteriu de Defensa Nacional, i pol pressidenti cumu Comandanti Supremi en tiempu de [[guerra]]. Las Fuerzas Armás están compuestas por unus 15.000 civilis i 75.000 militaris: 45.800 en tierra, 13.250 en airi, 6.800 ena mari i 8.800 en otrus ámbitus.<ref>Cita web|url=http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|título=CONFERINTA DE PRESA Marti|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-03|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080403205407/http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|deadurl=</ref> El gastu total en defensa en 2007 representó el 2,05 % del [[Producto interno bruto|PIB nacional]], es izil, unus 2.900 millonis de dólaris, con un total de 11.000 millonis de dólaris gastaus entri 2006 i 2011 pa la moernización i adquisición de nuevus equipus.<ref>Cita web|url=http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|título=Bugetul MApN, 2,05% din PIB, in 2007 {{!}} ZF 24 {{!}} Ziarul Financiar|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-22|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=22 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080422075245/http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|deadurl}</ref>
Las Fuerzas Aéreas operan con caças soviéticus [[Mikoyan-Gurevich MiG-21|MiG-21]] Lancer moernizaus. Las Fuerzas Aéreas comprarun sieti nuevus avionis de transporti tácticu C-27J Spartan, mentris que las Fuerzas Navalis adquirierun dos [[Fragata|fragatas]] Tipu 22 moernizás de la [[Marina Real británica]].<ref>"Spartan Order". ''Aviation Week & Space Technology''</ref>
Rumanía contribuyó con tropas ala colición enternacional contra el [[Talibán]] en [[Afganistán]] a partil de 2002, cun despliegui mássimu de 1.600 soldaus en 2010 (que fue la quarta mayol contribución según EE.{{esd}}UU.). La su missión de combati nel país concluyó en 2014. Las tropas rumanas participun ena [[Guerra d'Irak|ocupación d’Irak]], alcançandu un máximu de 730 soldaus dantis de reducil-si lentamenti a 350 soldaus. Rumanía pussu fin ala su missión n'Irak i retiró las sus últimas tropas el 24 de huliu de 2009, siendu unu delos últimus paísis en hazel-llo. La fragata Regele Ferdinand participó ena entervención militarl de 2011 en Libia.<ref>Cita web|url=https://www.hotnews.ro/stiri-politic-8423876-traian-basescu-sustine-declaratie-presa-ora-21-00-dupa-sedinta-csat.htm|título=VIDEO Traian Basescu: Romania va trimite fregata Regele Ferdinand cu 205 militari in Mediterana pentru operatiuni de blocare a oricarei nave suspecte ca transporta armament catre Libia|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.hotnews.ro|idioma=ro</ref>
En diziembri de 2011, el Senau rumanu aprobó por unanimidá el proyetu de lei que ratificaba el acuerdu entri Rumanía i Estaus Uníus firmau en setiembri del mesmu añu, que permitiría el estabrecimientu i funcionamientu dun sistema de defensa contra [[Misil balísticu|misilis balísticus]] terrestris d’Estaus Uníus en Rumanía, cumu parti de los esfuerçus de la OTAN pa construil un escudu antimisilis continental.<ref>Cita web|url=https://www.spacewar.com/reports/Romania_ratifies_US_missile_shield_agreement_999.html|título=Romania ratifies US missile shield agreement|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.spacewar.com</ref>
== Organiçación política-alministrativa ==
[[Archivu:Romania-administrativa.png|thumb|250px|right|Mapa administrativu de Rumanía colas sus regionis istóricas: Valaquia (açul), Moldavia (colorau) i en verdi Transilvania (verdi)]]
La devisión más amplia de Rumanía es en 8 regionis, inque esta devisión es solu pala coordinación de desarrollus regionalis i la destribución de fondus esternus. No ai una entiá alministraora ni ramas delos destintus poderis pa ca una destas regionis.
El siguienti niveli son los 41 distritus (en rumanu: ''județe''), más un municipiu endependienti que correspondi a la capital del Estau, [[Bucarest]] (en rumanu: ''București''). Estus municipius están subdividíus en 2686 comunas ruralis i 265 ciais i municipius.
Rumanía divídese en 41 distritos o provincias (conocías en rumanu como ''județ'' /ʒuˈdet͡s/), más el municipiu independienti de [[Bucarest]]. La división atual sali de la fecha nel periodu del réximin comunista, nel añu [[1968]], sofriendo dalgunas modificacionis en años posterioris (por exemplu, el municipiu de [[Bucarest]] quedó integráu dentru del distritu d'[[Ilfov]], recuperando la su entiá autónoma endispués de [[1989]]). Cada ''județ'' es administráu por un '''Consexu Provincial''' (''Consiliu Județean'') dirixíu por un '''prefectu''' (''prefect''), que es el representanti del gobiernu rumanu a nivel provincial. Los 41 distritos rumanos son:
{| width="60%"
|-----
| width="15%" |
* [[Alba]]
* [[Arad]]
* [[Argeș]]
* [[Bacău]]
* [[Bihor]]
* [[Bistrița-Năsăud]]
* [[Botoșani]]
* [[Brașov]]
* [[Brăila]]
* [[Buzău]]
* [[Caraș-Severin]]<br />
| width="15%" |
* [[Călărași]]
* [[Cluj]]
* [[Constanța]]
* [[Covasna]]
* [[Dâmbovița]]
* [[Dolj]]
* [[Galați]]
* [[Giurgiu]]
* [[Gorj]]
* [[Harghita]]<br />
| width="15%" |
* [[Hunedoara]]
* [[Ialomița]]
* [[Iași]]
* [[Ilfov]]
* [[Maramureș]]
* [[Mehedinți]]
* [[Mureș]]
* [[Neamț]]
* [[Olt]]
* [[Prahova]]<br />
| width="15%" |
* [[Satu Mare]]
* [[Sălaj]]
* [[Sibiu]]
* [[Suceava]]
* [[Teleorman]]
* [[Timiș]]
* [[Tulcea]]
* [[Vaslui]]
* [[Vâlcea]]
* [[Vrancea]]<br />
|}
Amás destas dambas dos devisionis en provincias i concexus Rumanía estrémase en ochu rexionis de desendolcu (''regiune de dezvoltare''), dentro del marcu de devisionis dela [[Unión Uropea]], inque sen denguna capaciá aministrativa. Estas regionis de desarrollu úsen-se sobre manera pala coordinación delos proyeutos de desenvolvimientu regional. Estas ochu entiais son:
[[File:Romanian_license_plate_codes.png|thumb|right|300px|NUTS 3 regionis de Romania]]
* '''Región Noresti'''/'''''Regiunea Nord-Est''''' (Iași, Botoșani, Neamț, Suceava, Bacău, Vaslui).
* '''Región Oesti'''/'''''Regiunea Vest''''' (Arad, Caraș-Severin, Hunedoara, Timiș).
* '''Región Noroesti'''/'''''Regiunea Nord-Vest''''' (Bihor, Bistrița-Năsăud, Cluj, Maramureș, Satu-Mare, Sălaj).
* '''Región Centru'''/'''''Regiunea Centru''''' (Alba, Sibiu, Mureș, Harghita, Covasna, Brașov).
* '''Región Suresti'''/'''''Regiunea Sud-Est''''' (Tulcea, Vrancea, Galați, Brăila, Buzău, Constanța).
* '''Región Sul'''/'''''Regiunea Sud''''' (Argeș, Dâmbovița, Prahova, Ialomița, Călărași, Giurgiu, Teleorman).
* '''Región Bucarest-Ilfov'''/'''''Regiunea București-Ilfov''''' (Bucarest, Ilfov).
* '''Región Suroesti'''/'''''Regiunea Sud-Vest''''' (Mehedinți, Gorj, Vâlcea, Olt, Dolj).
Ensin nengún status nin administrativu nin xurídicu, Rumanía divídese asina mesmu en diferentis rexionis istóricass. Las cincu prencipalis, que apaezin representás nel escudu nacional rumanu, son: [[Valaquia]] (''Țara Românească'', tamién ''Valahia''), [[Moldavia rumana|Moldavia]] (''Moldova''), [[Transilvania]] (''Transilvania'' o ''Ardeal''), [[Banat]] y [[Dobrogea]]. Valaquia sueli partilsi en ''Oltenia'' (çona occidental) y ''Muntenia'' (çona central y oriental). La çona más en norti de Moldavia es la ''Bucovina''. En Transilvania, la çona occidental es la ''Crișana'', y la noroccidental es el ''Maramureș''.
{| class="wikitable sortable"
|+
! | no
! | Tipu
! | Nombri
! | ária, km<sup>2</sup>
! | Puebración (2021 censu)<ref name="INSSER2021">{{cite web|url=https://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2023/05/Tabel-1.01.xls|title=Population at the censuses 1948, 1956, 1966, 1977, 1992, 2002, 2011 and 2021 |access-date=15 May 2024|publisher=[[National Institute of Statistics (Romania)|INSSE]]|language=ro}}</ref>
! | Monicpius
! | Otras ciais
! | Condejus
! | Puebrus
|-
| '''1''' || colspan=2|'''[[Norti-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''36,850''' || 3,226,436 || '''17''' || '''29''' || '''506''' || '''2,414'''
|-
| 1 || Distritu || [[Distritu de Bacău]] || 6,621 || 601,387 || 3 || 5 || 85 || 491
|-
| 2 || Distritu || [[Distritu de Botoșani]] || 4,986 || 392,821 || 2 || 5 || 71 || 333
|-
| 3 || Distritu || [[Distritu de Iași]] || 5,476 || 760,774 || 2 || 3 || 93 || 418
|-
| 4 || Distritu || [[Distritu de Neamț]] || 5,896 || 454,203 || 2 || 3 || 78 || 344
|-
| 5 || Distritu || [[Distritu de Suceava]] || 8,553 || 642,551 || 5 || 11 || 98 || 379
|-
| 6 || Distritu || [[Distritu de Vaslui]] || 5,318 || 374,700 || 3 || 2 || 81 || 449
|-
| '''2''' || colspan=2|'''[[Sul-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''35,762''' || 2,367,987|| '''11''' || '''24''' || '''355''' || '''1,448'''
|-
| 7 || Distritu || [[Distritu de Brăila]] || 4,766 || 281,452 || 1 || 3 || 40 || 140
|-
| 8 || Distritu || [[Distritu de Buzău]] || 6,103 || 404,979 || 2 || 3 || 82 || 475
|-
| 9 || Distritu || [[Distritu de Constanța]] || 7,071 || 655,997 || 3 || 9 || 58 || 189
|-
| 10 || Distritu || [[Distritu de Galați]] || 4,466 || 496,892|| 2 || 2 || 61 || 180
|-
| 11 || Distritu || [[Distritu de Tulcea]] || 8,499 || 193,355 || 1 || 4 || 46 || 133
|-
| 12 || Distritu || [[Distritu de Vrancea]] || 4,857 || 335,312|| 2 || 3 || 68 || 331
|-
| '''3''' || colspan=2|'''[[Sul (region de desenvolvimientu)|Sul - Muntenia]]''' || '''34,453''' || 2,864,339|| '''16''' || '''32''' || '''519''' || '''2,019'''
|-
| 13 || Distritu || [[Distritu de Argeș]] || 6,826 || 569,932 || 3 || 4 || 95 || 576
|-
| 14 || Distritu || [[Distritu de Călărași]] || 5,088 || 283,458 || 2 || 3 || 50 || 160
|-
| 15 || Distritu || [[Distritu de Dâmbovița]] || 4,054 || 479,404 || 2 || 5 || 82 || 353
|-
| 16 || Distritu || [[Distritu de Giurgiu]] || 3,526 || 262,066 || 1 || 2 || 51 || 167
|-
| 17 || Distritu || [[Distritu de Ialomița]] || 4,453 || 250,816 || 3 || 4 || 59 || 127
|-
| 18 || Distritu || [[Distritu de Prahova]] || 4,716 || 695,119 || 2 || 12 || 90 || 405
|-
| 19 || Distritu || [[Distritu de Teleorman]] || 5,790 || 323,544 || 3 || 2 || 92 || 231
|-
| '''4''' || colspan=2|'''[[Sul-Oesti (region de desenvolvimientu)|Sul-Oesti Oltenia]]''' || '''29,212''' || 1,873,607|| '''11''' || '''29''' || '''408''' || '''2,070'''
|-
| 20 || Distritu || [[Distritu de Dolj]] || 7,414 || 599,442 || 3 || 4 || 104 || 378
|-
| 21 || Distritu || [[Distritu de Gorj]] || 5,602 || 314,685 || 2 || 7 || 61 || 411
|-
| 22 || Distritu || [[Distritu de Mehedinți]] || 4,933 || 234,339 || 2 || 3 || 61 || 344
|-
| 23 || Distritu || [[Distritu de Olt]] || 5,498 || 383,280 || 2 || 6 || 104 || 377
|-
| 24 || Distritu || [[Distritu de Vâlcea]] || 5,765 || 341,861 || 2 || 9 || 78 || 560
|-
| '''5''' || colspan=2|'''[[Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''32,034''' || 1,668,921|| '''12''' || '''30''' || '''281''' || '''1,327'''
|-
| 25 || Distritu || [[Distritu de Arad]] || 7,754 || 410,143 || 1 || 9 || 68 || 270
|-
| 26 || Distritu || [[Distritu de Caraș-Severin]] || 8,520 || 246,588 || 2 || 6 || 69 || 287
|-
| 27 || Distritu || [[Distritu de Hunedoara]] || 7,063 || 361,657 || 7 || 7 || 55 || 457
|-
| 28 || Distritu || [[Distritu de Timiș]] || 8,697 || 650,533 || 2 || 8 || 89 || 313
|-
| '''6''' || colspan=2|'''[[Norti- Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,159''' || 2,521,793|| '''15''' || '''28''' || '''403''' || '''1,800'''
|-
| 29 || Distritu || [[Distritu de Bihor]] || 7,544 || 551,297 || 4 || 6 || 91 || 430
|-
| 30 || Distritu || [[Distritu de Bistrița-Năsăud]] || 5,355 || 295,988 || 1 || 3 || 58 || 235
|-
| 31 || Distritu || [[Distritu de Cluj]] || 6,674 || 679,141 || 5 || 1 || 75 || 420
|-
| 32 || Distritu || [[Distritu de Maramureș]] || 6,304 || 452,475 || 2 || 11 || 63 || 214
|-
| 33 || Distritu || [[Distritu de Satu Mare]] || 4,418 || 330,668 || 2 || 4 || 59 || 220
|-
| 34 || Distritu || [[Distritu de Sălaj]] || 3,864 || 212,224 || 1 || 3 || 57 || 281
|-
| '''7''' || colspan=2|'''[[Centru (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,100''' || 2,271,067 || '''20''' || '''37''' || '''357''' || '''1,788'''
|-
| 35 || Distritu || [[Distritu de Alba]] || 6,242 || 325,941 || 4 || 7 || 67 || 656
|-
| 36 || Distritu || [[Distritu de Brașov]] || 5,363 || 546,615 || 4 || 6 || 48 || 149
|-
| 37 || Distritu || [[Distritu de Covasna]] || 3,710 || 200,042 || 2 || 3 || 40 || 122
|-
| 38 || Distritu || [[Distritu de Harghita]] || 6,639 || 291,950 || 4 || 5 || 58 || 235
|-
| 39 || Distritu || [[Distritu de Mureș]] || 6,714 || 518,193 || 4 || 7 || 91 || 464
|-
| 40 || Distritu || [[Distritu de Sibiu]] || 5,432 || 388,326 || 2 || 9 || 53 || 162
|-
| '''8''' || colspan=2|'''[[București-Ilfov (region de desenvolvimientu)|București-Ilfov]]''' || '''1,821''' || 2,259,665 || '''1''' || '''8''' || '''32''' || '''91'''
|-
| 41 || Distritu || [[Distritu de Ilfov]] || 1,583 || 542,704 || - || 8 || 32 || 91
|-
| 42 || municipaliá || [[Bucarest]] || 238 || 1,716,961 || 1 || - || - || -
|-
| colspan=3| '''Total''' || '''238,391''' || '''19,053,815''' || '''103''' || '''217''' || '''2,861''' || '''12,957'''
|}
=== A nivel local ===
Nel nivel local, Rumanía divíde-se en 2686 concejus(''comune'') i 265 ciais i concexus (''orașe și municipii''). Estas trés entiais administrativas tienin el su propriu conseju local (''Consiliu Local''), que está dirixíu por un alcaldi (''primar'') eligíu ca quatru añus.
== Geografia ==
[[Archivu:Romania-relief.png|miniatura|Mapa físicu de Rumanía]]
Rumanía tien una estensión de 238.391 km².<ref name=superficie /> Es el mayol país de la su región i el duodécimu d’Uropa. S’alcuentra en [[Europa del Este]], más prencisamenti ena región de los [[Cárpatos]] i el cursu bahu del ríu Danubiu. Limita con [[Ucrania]] al N i E, [[Moldavia]] al E, [[Ungría]] i [[Serbia]] al O i [[Bulgaria]] al S. Al SE limita col [[mari Negru]]. El país está dividíu en tres regionis prencipalis, la [[meseta de Transilvania]], en el centru del país; los [[Cárpatus]] que rodean la meseta central i s’estiendin hacia el norti i el sul i las tierras bahas del oesti i esti.
El [[Danubiu]], prencipal ríu de Rumanía, horma la mayol parti de la raya con Bulgaria i es gastau pal transporti i la heneración d’energía hidroeléctrica. Atualmenti, el [[delta del Danubiu]] á siu encluiu en el listau de la Unesco de lugaris calificaus cumu [[Reserva dela Biosfera]], col nombri de ''Reserva de la Biosfera Transfronteriza del Delta del Danubio''. Cuenta con unus 2733 km² de superficii estricamenti protehía repartía entri 18 çonas. Otrus ríus emportantis son el [[Mureș (río)|Mureș]] i el [[Río Olt|Olt]]. Tamién ai más de 10.000 lagus en el país.
El clima oscila entri [[clima templado|templau]] i [[clima continental|continental]], según la región del país, siendu los Cárpatos unu de los prencipalis condicionantis del clima. Las precipitacionis oscilan entri 1000 mm en algunas árias montañosas i menus de 400 mm ena costa del [[mar Negro]].
El relievi de Rumanía está dividíu en árias con porcentahi similal de montañas, colinas i llanuras. Esta diversidá geográfca se refleha tamién ena diversidá de la flora i fauna de Rumanía. El país tien la puebración d’[[Ursus arctos|osu pardu]] más grandi d’Uropa, mentris que los [[Rupicapra rupicapra|rebecus]] tamién se puein topal en los Cárpatos.
=== Relievi ===
[[Archivu:Cheile Turzii (Turda Gorges).jpg|miniaturadeimagen|Gargantas de Turda]]
[[File:Parang mountain panorama 1.jpg|450px|thumb|Panorama delas [[Montañas Parâng]], que forman parti delos [[Cárpatus]].]]
El [[relieve]] de Rumanía se carateriça por quatru elementus: variedá, proporcionalidá, complementariá i disposición simétrica, dau el gran númiru de hormas del relievi, la destribución más u menus equitativa de las prencipalis uniais del relievi (35 % de montañas, 35 % de colinas i mesetas i 30 % de llanuras) i la agrupación del relievi. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos rumanus]] s’estiendin cumu un anillu que encierra una gran depresión en el centru del país, la de [[Transilvania]].<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref> Son montañas d’artitú media, fragmentás, con suelu alpinu, pastus alpinus i estensas çonas d’erosión, cuya artitú máxima se alcança en el [[pico Moldoveanu]] (enas [[montañas Făgăraș]]), a 2544 m. En Rumanía, los Cárpatos tienin una longitú de 910 km.<ref>Cruceru, Nicolae (2008). ''Introducere în geografia regionala a României''. București: Editura Fundației „România de Mâine”. pp. 39–108. <nowiki>ISBN 978-973-163-224-7</nowiki>.</ref>
Hueraparti de los Cárpatus ai un anillu de colinas -los subcárpatos i las colinas ocidentalis- que son los lugaris más puebraus, debíu a los ricus recursus subterráneus (petróleu, carbón, sal) i a las condicionis favorablis pal cultivu de [[Viña|viñas]] i árbolis frutalis. Al esti i al sul s’estiendin tres grandis llanuras (Moldavia, Dobrogea i Getic), asín cumu la llanura de Mehedinți, mentris que al sul i al oesti s’estiendin dos grandis llanuras, la llanura rumana (estrechá al esti) i la llanura ocidental.
El [[delta del Danubiu]] es la región más baxa del país, por baxu de los 10 m d’[[altitú]], con estensionis de marismas, lagus i juncus. Un poquinu más artus son los peñascus fluvialis i marítimus (Letea, Caraorman, Sărăturile) en los que s’agrupan los puebrus de pescaoris. Se trata d’un territoriu descritu dendi la antigüedá por numerosos científcus de la época, cumu [[Heródoto]], [[Estrabón]], [[Ptolomeo I|Ptolomeo]] i [[Plinio el Viejo]].<ref>„Delta Dunării - Istoric”. Future Real Estate. Accesat în 3 mai 2009.</ref> El delta del Danubio fue encluiu ena lista del Patrimoniu Mundial de la [[UNESCO]] en 1991 cumu reserva natural de la biosfera.
Se benefícia de tou tipu d’uniais acuáticas: ríus i arrayus, lagus, aguas subterráneas, aguas marinas. Las peculiaridais hidrográficas i hidrológicas de Rumanía están determinás prencipalmenti pola posición [[Geografía|geográfica]] del país ena çona de clima templau-continental i la presencia del arcu de los Cárpatos. El factol [[Impacto ambiental|antrópicu]] á contribuíu a alguns cambius nestas peculiaridais.<ref name="Sin-nombre-p3bI-1">Pătru, Ileana; Zaharia, Liliana; Oprea, Răzvan (2006). ''Geografia fizică a României — Climă, Ape, Vegetație, Soluri''. București: Editura Universitară București. pp. 35–111. <nowiki>ISBN 973 749 065 7</nowiki>.</ref>
=== Fauna i flora ===
[[Archivu:P9121606 (29788759791).jpg|miniaturadeimagen|Avis nel [[delta del Danubiu]]]]
En el territoriu rumanu s’án identificau 3700 especiis de [[Plantae|plantas]], delas cualis 23 án siu declarás ata ogañu monumentus de la naturaleça, 74 estinguías, 39 en peligru d’estinción, 171 vulnerablis i 1253 se consideran raras.<ref>„Flora și fauna sălbatică”. ''Starea Mediului în România în anul 2000''. GRID-Arendal</ref> Las tres prencipalis çonas de vegetación de Rumanía son la çona alpina, la çona forestal i la çona esteparia.<ref>Valeriu Enescu. „Forest Genetic Resources Conservation in Romania”. ''Forest Genetic Resources N.24''. Organizația Națiunilor Unite pentru Agricultură și Alimentație. 1 Accesat în 6 aprilie 2009.</ref> La [[vegetación]] se destribui en nivelis, según las caraterísticas del suelu i del clima,<ref>„Capitolul 12: Relieful, apele, clima, vegetația, fauna, ariile protejate”. ''Aproape totul despre România''. Radio România Internațional.</ref> peru tamién según la artitú, cumu sigui: Robli, abetu, tilu, fresnu (ena estepa i en las colinas bahas); haya, gorun (entri 500 i 1200 metrus); picea, abetu, pinu (entri 1200 i 1800 metrus); enebru, sabina i [[árbol]]is enanus (entri 1800 i 2000 metrus); [[pradera]]s alpinas hormás por pequeñas hierbas (por encina de 2000 metrus). En los amplius vallis, debíu a la humedá persistenti, apaici una vegetación específica de pradera, con juncus, carrizus, juncalis i, a menú, pantanus de saucis, álamos i arcis. En el [[delta del Danubio]] predomina la vegetación palustri.<ref>„Vegetația Deltei Dunării”. ''Delta Dunării''</ref>
La [[fauna]] rumana se destribui prencipalmenti en hunción de la vegetación. Assín, pa la estepa i el suelu del bosqui, son específicas las siguientis especiis: conejú, topu, ardilla, faisán, dropa, codorniz, carpa, luciu, lucioperca, siluru; pal suelu del [[bosqui]] caducifoliu (robli i aya): jabalín, lobu, zorru, mirlu, páharu carpinteru, pinzón; pal suelu del [[bosque]] de coníferas: trucha, perdiz, linci, [[Cervidae|ciervu]], i específcus de la fauna alpina son la cabra negra i el águila calva.<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref>
En particular, el [[delta del Danubio]] alberga cientus d’especiis d’avis, cumu pelícanus, [[Cisne|cisnis]], gansus salvajis i flamenchus, que están protehius por lei (al igual que los [[Sus|cerdus salvajis]] i los lincis). El [[Delta fluvial|Delta]] es tamién una pará estacional pa las [[Migración de las aves|avis migratorias]]. Algunas de las especiis d’avis raras que s’alcuentran ena çona de Dobrogea son el pelícanu crestau, el cormorán poquinu, el quebrantahuesus, el gansu de pechu rohu i el charrancitu, asín cumu el cisni d’enviernu.<ref>Encyclopædia Britannica (2009). „Land » Plant and animal life”. ''Romania''. Encyclopædia Britannica Online</ref>
=== Clima ===
[[Archivu:Romania Köppen.svg|thumb|Romania pola [[classificación climática de Köppen]]]]
[[Archivu:Beaches at St. Ana Lake - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|Playa en el [[Lago Santa Ana]]]]
El [[clima]] de Rumanía está determinau prencipalmenti por la su posición en el [[globo terráqueo]], asín cumu por la su posición geográfica en el continenti uropeu. Estas caraterísticas dan al clima un caraiti continental templau con maticis de transición.<ref>„Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie.</ref>
La estensión del [[territorio nacional]] sobri quasi 5° de latitú emponi mayoris diferencias entri el sul i el norti del país en términus de temperatura que la estensión sobri unus 10° de longitú, de modu que mientris la temperatura media anual en el sul del país es d’unus 11 °C, en el norti del país, a artitúis comparablis, los valoris desti parámetru son inferioris en unus 3 °C. Entri los extremus ocidental i oriental del territoriu nacional, la diferencia de temperatura se reduci a 1 °C (10 °C en el oesti, 9 °C en el esti).
El [[relieve]] del país desempeña un papel hundaental ena delimitación de las çonas i etapas climáticas. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos]] horman una barrera que separa los durus climas continentales del esti de los oceánicus i adriáticus del oesti. En conclusión, el clima de Rumanía es un clima templau-continental con quatru estacionis i está marcau por las enfluencias del clima estepariu en el esti, el clima [[Mar Adriático|adriáticu]] en el suroesti, el clima oceánicu en el oesti i el noroesti, conservandu al mesmu tiempu la identidá del clima carpáticu-pontanu-danubianu.<ref>Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie. Accesat în 1 aprilie 2009</ref>
Las [[Precipitación (meteorología)|precipitacionis]] son moderás, dendi los escasus 400 mm de Dobrogea ata los 500 mm de la llanura rumana i los 600 mm de la llanura ocidental. Con la artitú, las precipitacionis aumentan, superandu a vezis los 1000 mm anualis.
Los primerus registrus climáticus en Rumanía se realizarun cola creación del Enstitutu Meteorológicu Central (en 1884) i la aparición de los trabajus de Stefan Hepites. Endispués de 1960, se desarrolló la red de estacionis meteorológicas i aparecierun emportantis trabajus sobri las caraterísticas climáticas de las çonas de [[montaña]], costeras, urbanas, ruralis, etc.
== Conomía ==
[[Archivu:Piața Victoriei - panoramio (2).jpg|miniaturadeimagen|Edificiu dela Cámara de Comerciu de [[Timișoara]]]]
Tras la [[II Guerra Mundial|Segunda Guerra Mundial]], los recursus económicus rumanus huerun nacionalizaus i la activiá conómica, planificá. En 1989, cola caía del [[comunismu]], el nuevu gobiernu emprendió una serii de reformas pa entroducil el sistema d’[[economía de mercado]]. Tras la caía del réhimin comunista, Rumanía esperimentó una economía de transición estramadamenti difícil, marcá por una aguda crisis económica (una caía del 48 % del [[PIB]] endustrial, una enflación d’entri el 50 % i el 300 % i el colapsu de la moneda).
Rumanía es unu de los prencipalis produtoris i esportadoris de produtus agrícolas d’Uropa. Esti setol representa el 10 % del PIB. Los cultivus ocupan el 40 % de la superficii del país; los recursus forestalis son abundantis i la pesca s’está espandiendu. Dessistin yacimientus de [[gas natural]] i [[petróleu]] que aportan un porcentahi significativu del consumu diariu, peru pa cubril la totalidá de la demanda el país está obligau a importal-los, prencipalmenti de [[Rusia]]. Pa tratal de reducil la dependencia de factoris esternus, s’á empulsau la generación en plantas d’energía [[energía nuclear|nucleal]] i [[energía idroeléctrica|idroeléctrica]], i entri dambas dos classis proporcionan un 45 % de la energía consumía nel país.
[[Archivu:Floreasca SkyTower.jpg|miniaturadeimagen|Edificius d’oficinas en Bucarest]]
El setol endustrial representa el 35 % del PIB, a pesar de que en los últimus tiempus, las enstalacionis construías duranti la etapa d’[[economía centralizada]] án quedau obsoletas i las fábricas án teníu que envertil masivamenti en moernizacionis. Los prencipalis setoris son el testil, el siderúrhicu, la producción de maquinaria i vehículus, d’armamentu i el procesamientu de la producción agropecuaria.
Los servicius comprendin el restantri 55 % del PIB, siendu el [[turismu]] el prencipal contribuyenti. El [[mar Negro]], el [[delta del Danubiu]] i los [[Cárpatus]] son las atraccionis naturalis que concentran el turismu, mentris que en [[Transilvania]] destaca el su patrimoniu coltural.
El índici de [[desempleu]] es del 6,4 %, varius puntus por debahu d’otrus paísis de la región i d’[[Europa Occidental]]. La balança comercial tien un déficit significativu, las esportacionis son de 33.500 millonis d’eurus mentris que las importacionis alcançan los 56.400 millonis d’eurus. Los prencipalis socius de Rumania, tantu en las esportacionis cumu en las importacionis son [[Italia]] i [[Alemaña]]. Se destaca el hechú de que mantien güenas relacionis comercialis con tous los paísis de habla ispánica, en especial con [[Chili]], [[Colombia]], [[Ecuadol]], [[España]] i [[Veneçuela]].
[[Archivu:4 Strada Ion Ghica, Bucharest (01).jpg|miniaturadeimagen|Bolsa de valores de Bucarest]]
En los últimus añus la mayoría de gobiernus sudamericanus i Rumanía reafirmanun las sus relacionis bilateralis, establecías en diversas fechas. Estus nexos huerun primeramenti con [[Veneçuela]], país col cual sostien relacionis económicas bastanti consolidas, meyanti el Acuerdu de Cooperación Económica i Endustrial a través del cual se crió, en 1973, la Comisión Mixta Venezolano-Rumana; enti que s’á reuníu de manera alterna en dieci oportunidais dendi 1975. Rumania tamién mantien otra classi de trataus similaris, que á establecíu con los demás gobiernus de la región.
Pa hazel frenti a la elevá [[emigración]] de trabajoris rumanus (100.000 pressonas salierun del país por términu meyu entri 1990 i 2019), el Gobiernu tuvo que aumental los cupus de trabajoris estracomunitarius (estranherus a la [[Unión Uropea]]) de 3000 en 2016 a 20.000 en 2019. Estus últimus suelin sel de [[India]] i recibin salarius dos u tres vezis más artus que en el su país, lo que les permiti envial algunus dellus a las sus familias. Sin embargu, án estallau escándalus relacionaus con las sus condicionis de vía, a vezis ensalubris, i los sus contratus fihan las sus oras de trabaju en sesenta oras semanalis.<ref name=":0">https://www.monde-diplomatique.fr/mav/167/LEDUC/60406</ref>
Sin embargu, la [[Desempleo|tasa de desempleu]] sigui siendu del 9 % (en 2019) en el esti i el sul de Rumania. El [[desempleo juvenil]] es muchu más artu, un 18 %. Sin embargu, debíu a la gran desigualdá territorial (estas regionis sufrin la falta de redis vialis i ferroviarias moernizás), las empresas suelin optal por ubical-si en el oesti del país. Amás, las escuelas de hormación profesional que se desmantelarun tras la caía del comunismo aún no son objetu de ningún plan gubernamental pa revivil-las.
=== Turismo ===
[[Archivu:Castelul Bran2.jpg|miniaturadeimagen|El [[castillo de Bran]] en [[Transilvania]], tamién conocíu cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]]]]
El turismu contribui de horma significativa a la [[economía]] rumana, henerandu alreol del 5 % del PIB.<ref>"Country/Economy Profiles: Romania, Page 329 Travel&Tourism" (PDF). World Economic Forum. </ref> El númiru de turistas á aumentau de horma constanti, alcançandu los 9,33 millonis de turistas extranjerus en 2016, según el [[Banco Mundial]].<ref>"Worldbank Tourism in Romania". worldbank.org</ref> El turismu en Rumanía atrahu 400 millonis d’eurus en enversionis en 2005.<ref>{{Cita web|url=http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|título=Ştiri de ultimă oră şi ultimele ştiri online - Ştiri Gândul.info|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2018-08-09|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2018-08-09|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180809114100/http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|deadurl=unfit}}</ref> Más del 60 % de los visitantis extranjerus en 2007 procedían d’otrus paísis de la UE.<ref>Report from Romanian National Institute of Statistics (PDF)</ref> Las popularis atraccionis de veranu de Mamaia i otrus centrus turísticus del [[mar Negro]] atraherun a 1,3 millonis de turistas en 2009.<ref>{{Cita web|url=http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|título=Unseen Romania {{!}} Tan and Fun at the Black Sea|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2007-10-11|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2022-09-28|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220928020659/http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|deadurl=unfit}}</ref>
Las [[Estación de esquí|estacionis d’esquí]] más popularis s’alcuentran a lo largu del Valea Prahovei i en Poiana Brașov. Los castillus, fortificacionis u fortaleças, asín cumu las ciais u puebrus medievalis de [[Transilvania]] que se conservan, cumu Cluj-Napoca, Sibiu, Brașov, Bistrița, Mediaș, Cisnădie u Sighișoara, tamién atraen a un gran númiru de turistas. El [[castillo de Bran]], cerca de Brașov, es una de las atraccionis más famosas de Rumanía, que atrai a cientus de millaris de turistas ca añu, ya que sueli anuncial-si cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]].<ref>{{Cita web|url=https://www.digi24.ro/magazin/timp-liber/divertisment/castelul-bran-marcat-de-istorie-dar-si-de-legenda-lui-dracula-atrage-anual-sute-de-mii-de-turisti-488764|título=Castelul Bran, marcat de istorie, dar şi de legenda lui Dracula atrage anual sute de mii de turişti|fechaacceso=2022-03-07|sitioweb=www.digi24.ro|idioma=ro}}</ref>
[[Archivu:Praid, montaña de sal.JPG|miniaturadeimagen|Mina de sal en Praid, recintu pa tratal enfermedais pulmonaris]]
El [[turismo rural]], centrau nel folclori i las tradicionis, s'á convertíu nuna alternativa emportanti,<ref>"Turismul renaste la tara" (in Romanian). Romania Libera</ref> i se dirihi a promocional lugaris cumu Bran i el su Castillu de Drácula, las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]] i las [[Iglesias de madera de Maramureș|iglesias de madera de Maramureș]], u las [[aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania]]. Otrus atractivus son el [[delta del Danubio]] u el Conjuntu Escultóricu de Constantin Brâncuși en Târgu Jiu.<ref>{{Cita web|url=http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|título=Ansamblul sculptural Constantin Brancusi din Targu Jiu|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2012-09-09|sitioweb=archive.ph|fechaarchivo=2012-09-09|urlarchivo=https://archive.today/20120909134147/http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|deadurl=unfit}}</ref>
En 2014, Rumanía contaba con 32.500 empresas ativas nel setol dela [[ostelería]] i la restauración, cuna facturación total de 2.600 millonis d’eurus.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/how-important-is-tourism-in-romanias-economy/158787/|título=How important is tourism in Romania’s economy?|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-11-06|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=6 de noviembre de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Más de 1,9 millonis de turistas extranjerus visitarun Rumanía en 2014, un 12 % más que en 2013.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/over-1-9-million-tourists-visit-romania-where-do-they-come-from/141244/|título=Over 1.9 million tourists visit Romania, where do they come from {{!}} Romania-Insider.com|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-02-04|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=4 de febrero de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Según el Enstitutu Nacional d’Estadística del país, alreol del 77 % procedía d’otras partis d’[[Uropa]] (especialmenti d’[[Alemaña]], [[Italia]] i [[Francia]]), el 12 % d’[[Asia]] i menus del 7 % d’[[Norteamérica]].
== Demografía ==
[[Archivu:Romania demography 1961-2010.svg|miniatura|Evolución puebracional de Rumanía entri 1961 i 2010]]
[[Archivu:CJROCluj-Napoca 19.jpg|miniatura|[[Cluj-Napoca]], vista dendi Belvedere]]
La puebración de Rumanía alcança los 19.317.984 abitantis (2020) i vieni decreciendu a un ritmu del 0,12 % anual. La mayoría de la puebración perteneci a la etnia [[Pueblo rumano|rumana]] (88,9 %), seguía por una emportanti colectiviá de [[Pueblo gitano|gitanus]] (8,3 %)<ref>{{Cita web|url=https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/policies/justice-and-fundamental-rights/combatting-discrimination/roma-eu/roma-equality-inclusion-and-participation-eu-country/romania_en|título=Funding, strategy, facts and figures and contact details for national Roma contact points in Romania}}</ref> i de [[Hungría|húngarus]] (6,6 %), concentráus sobri tou ena región de [[Transilvania]]. [[Ucrania]]nus (0,3 %), [[Rusia|rusus]], [[Alemania|alemanis]] (0,3 %), [[turquía|turcus]], [[bulgaria|búlgarus]], [[italia]]nus i [[serbia|serbius]], huntu con otras [[Minorías étnicas en Rumanía|minorías]], que constituyin el restu de la puebración.<ref name="census">[https://web.archive.org/web/20110513204906/http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html 2002 Resultaus del censu.]</ref> Los abitantis se concentran en las llanuras, ondi están los centrus endustrialis i se desarrolla la agricultura a gran escala.
Entri 1989 i 2019, la puebración de Rumania se reduhu en 3,5 millonis de abitantis. Amás dun númiru menol de nacimientus que de muertis, el país á esperimentau una migración neta negativa de 100.000 pressonas por añu en promeiu duranti los últimus 30 añus.<ref name=":0" />
El 55,2 % de los rumanus vivi en las ciais, lo que representa una de las proporcionis más bahas d’Uropa, solu superá por algunus de los sus vecinus balcánicus i [[Moldavia]]. Las prencipalis ciais del país son [[Bucarest]], la capital, con dos millonis de abitantis, [[Iași (ciudad)|Iași]], [[Brașov (ciudad)|Brașov]], [[Cluj-Napoca]], [[Timișoara]], [[Craiova]], [[Constanza (Rumania)|Constanza]], [[Galați (ciudad)|Galați]] i Deva, todas ellas con una puebración d’entri 280.000 i 330.000 abitantis.<ref>[https://web.archive.org/web/20070930221932/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan World Gazetteer: Númiru de abitantis de las ciais mayoris de Rumania.] {{Wayback|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan |date=20120418224313 }}</ref>
El [[Lengua rumana|rumanu]] es el idioma oficial del país. Le siguin en emportancia el [[Lengua úngara|húngaru]] i el [[Lengua romaní|romaní]] (que no tien ná que vel con el [[Lengua rumana|rumanu]], sinu con los romis, los [[Pueblu gitanu|gitanus]] rumanus), hablaus por las puebracionis de esas etnias. El [[Lengua ucraniana|ucranianu]] es hablau en árias de Maramures, Bucovina, Dobrucha i Banat. El [[Lengua ingresa|ingrés]] es el primer idioma extranjeru que se estudia en la mayoría de las escuelas rumanas, i atualmenti ai un aumentu de préstamus del inglés en el vocabulariu rumanu. El [[Lengua francesa|francés]] es hablau por un significativu númiru de pressonas (unus cincu millonis), i Rumanía es biembru de la [[Francofonía]]. Tamién el [[Idioma castellano|español]] es hablau por un númiru reseñabli de la puebración i el númiru está creciendu.<ref>[https://web.archive.org/web/20081206115410/http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro Outsourcing IT în România] {{Wayback|url=http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro |date=20081206115410 }}, Asociația Patronală a Industriei de Software și Servicii (Asociación Patronal de la Endustria del Software i de Servicius), del 13 de noviembri de 2005.</ref>
=== Educación ===
[[Archivu:AcademiaRomana13rhd.jpg|miniaturadeimagen|Sedi de la Academia Rumana]]
Dendi la [[Revolución rumana de 1989]], el sistema d’educación rumanu á estau en un procesu continuu de reforma que á siu alabau i tamién criticau. Según la Lei en Educación adoptá en 1995, el Sistema Educativu se regula por el Ministeriu d’Educación i Envestigación. Ca niveli tien el su propiu formulariu d’organización i está suhetu a las legislacionis. El hardín d’enfantis es optativu entri tres i seis añus. La educación primaria i secundaria son dividías en 12 u 13 calidais. La superiol s’alinea hacia el ária d’educación más alta uropea. Aparti del sistema d’enstrución oficial i los equivalentis privaus recientementi agregáus, allí desisti un sistema d’enseñança totalmenti privau. El programa "Enseñar" es prencipalmenti gastau duranti la secundaria cumu una preparación pa los varius examinis que son notoriamenti difícilis. "Enseñar" está estendíu i puei sel considerau una parti del sistema d’educación. Á subsistíu i á igualau prosperau duranti el réhimin [[comunista]].
En 2004, unus 4,4 millonis de pressonas se matricularun ena escuela. Hueraparti déstus, 650.000 en el hardín d’enfantis, 3,11 millonis (14 % de puebración) en la primaria i el niveli secundariu, i 650.000 (3 % de puebración) en el niveli del terciariu (las universidais). En el mesmu añu, la proporción d’alfabetización adulta era 97,3 % (45 mundial), mentris la proporción de la [[matriculación]] gruesa combiná pa el primeru, las escuelas secundarias i terciarias era del 75 % (52 mundial).
Los resultaus del PISA (valoración del estudiu en las escuelas duranti el añu 2000) colocan a Rumania en el puestu 34 de 42 paísis participantis con un general pesarun la cuenta de 432 que representa 85 % de la cuenta de OCDE. En 2006 ninguna universidá rumana era encluía entri las primeras 500 universidais del mundu, según la Clasificación herárquica Académica de Nuversidais Mundialis. Gastandu la metodología similal a estas clasificacionis herárquicas, se enformó de que la nuversidá rumana mehol situá, la Universidá de [[Bucarest]], logró la media cuenta de la última universidá en la cima 500.
=== Religión ===
[[Archivu:BisericaNeagradinPtaSfatului.jpg|miniaturadeimagen|Centru de [[Brașov (ciudad)|Brașov]], vista de la [[Iglesia Negra]]]]
Por sel un estau laicu, Rumania no tien religión oficial u nacional, inque más del 89 % de la puebración s’adscriibi a la [[Ilesia ortodossa rumana]] (según el censu de 2002). Tamién ai cantidais significativas de [[Iglesia católica|católicus]] (tantu de ritu latinu cumu de ritu oriental, representan un 5,6 % de la puebración, muchus dellus de las minorías [[Ungría|úngara]] i alemana de Transilvania), [[Protestantismo|protestantis]] (luteranus i calvinistas, un 3,7 % de la puebración), [[Pentecostalismo|grupos pentecostalis]] i [[Islam|musulmanis]] (alreol de 100.000, el 0,4 % de la puebración total). Según el censu de 2002, tamién vivían en el país 23.105 [[ateo]]s e irreligiosus i 6.100 [[judío]]s.
La mayoría de la puebración perteneci a la Ilesia Ortodossa de Rumania con quasi el 87 % observandu la Ortodossa Oriental sobri la basi dun censu de 2002.
Una abrumaora mayoría de la puebración s’identifica cumu cristiana. En el censu de 2011 del país, el 81 % de los encuestaus s’identificaron cumu cristianus ortodossus pertenecientis a la [[Ilesia ortodossa rumana]]. Otras denominacionis encluyin varias ramas del protestantismu (6,2 %), la [[Iglesia católica]] de [[ritu romanu]] (4,3 %) i la [[Ilesia católica bizantina griega|Ilesia Católica de ritu bizantinu u griegu]] (0,8 %). Del restu de la puebración, 195.569 pressonas pertenecin a otras denominacionis cristianas u tienin otra religión, que enclui 64.337 musulmanis (ena su mayoría de etnia turca i tártara) i 3.519 judius. (Los judius constituyun una vezi el 4 % de la puebración rumana, 728.115 pressonas en el censu de 1930). Amás, 39.660 pressonas no tienin religión u son ateas, mentris que la religión del restu es desconocía.<ref>cite web|url=http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|format=xls|title=2011 census results by religion|publisher=www.recensamantromania.ro, website of the Romanian Institute of Statistics|access-date=5 May 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150924085428/http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|archivedate=24 de septiembre de 2015</ref>
[[Archivu:Sarbatoarea Pastelor la Domul din Timisoara 01.jpg|miniaturadeimagen|Catedral de San Jorge en [[Timișoara|Timisoara]], Rumanía]]
L'Ilesia ortodoxa rumana es una Ilesia ortodossa oriental autocéfala en plena comunión cotras ilesias ortodoxas, con un Patriarca cumu lídel. Es la segunda ilesia ortodssa más grandi del mundu, i a diferencia d’otras ilesias ortodossas, funciona dentru duna coltura latina i gasti una lengua litúrgica románica. La su hurisdición canónica cubri los territorius de Rumania i Moldavia, con diócesis pa rumanus que vivin en las cercanas Serbia i Hungría, asín cumu comunidais de la diáspora en Uropa.<ref>{{Cite web|url=http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|archiveurl=https://web.archive.org/web/20161230001948/http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|title=European Court of Human Rights – Case of Metropolitan Church of Bessarabia|archivedate=30 de diciembre de 2016}}</ref>
El censu de 2002 reportó quasi 19 millonis de rumanus pertenecientis a la Ortodossia Oriental inque la tasa d’assistencia a la ilesia es baxa. Ai quatru categorías en términus d’assistencia ala iglesia en Rumania bassau ena enquesta de setiembri-otubri de 2007: el 38 % van a la ilesia varias vezis al mes, el 20 % va ala iglesia una vezi al mes, el 33 % las visita so una u dos vezis al añu i el 7 % no assisti ala iglesia. Ai polo menus un millón de católicus nel país, la mayoría delos qualis tienin parti úngara i alreol de 300.000 dela etnia católica rumana mayormenti de Transilvania.
Las denominacionis de Protestantis son los pentecostalis, bautistas, adventistas del sétimu día i los unitarius. Un númiru significativu de católicus griegus residi en la çona norti de Transilvania. Según el [[Anuario Pontificio]] de 2005, la iglesia rumana católica-griega en plena comunión con el papa en Roma tenía cerca de 738.000 seguidoris, numerosos obispos, 716 sacerdotis diocesanus i quasi 350 seminaristas a finalis de 2003.<ref>cite web|url=https://www.spainexchange.com/es/guia-paises/RO-religion.htm|publisher=[[Firstpost]]|accessdate=14 de agosto de 2016|date=26 de agosto de 2016|title=Rumania un país ortodoxo y creyente en toda europa</ref>
=== Sanidá ===
[[Archivu:Statuia spătarului Mihail Cantacuzino 2012-09-23 02-29-42.jpg|miniaturadeimagen|Hospital de Coltea, Rumania]]
Rumanía ofreci las ventajas dun sistema sanitariu universal. El [[Estau]] financia l'assistencia sanitaria primaria, secundaria i terciaria. Las campañas de salú pública son financiás endependentimenti por el [[Gobiernu]] de Rumanía. El Ministeriu de [[Sector salud|Sanidá]] de Rumanía debi gestional i supervisal el setol sanitariu públicu. En 2013, el [[presupuesto]] asignau al setol sanitariu es de 2.600 millonis de dólaris (8.675.192.000 lei), es izil, aprosimadamenti el 1,7 % del PIB.<ref>{{Cita web|url=https://www.mediafax.ro/economic/bugetul-ministerului-sanatatii-mai-mare-cu-80-95-in-2013-10511758|título=Bugetul Ministerului Sănătăţii, mai mare cu 80,95% în 2013|títulotrad=El presupuesto del Ministerio de Sanidad sube un 80,95% en 2013|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=Mediafax.ro|idioma=ro}}</ref>
El acessu a la sanidá está garantizau pol artículu 34 de la [[Constitución de Rumania|Constitución de Rumanía]], que especifica que el Estau está obligau a "garantizal la protección de la salú".<ref>{{Cita web|url=http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|título=CONSTITUTIA ROMÂNIEI|títulotrad=Constitución de Rumania|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=www.cdep.ro|fechaarchivo=4 de abril de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200404231522/http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|deadurl=yes}}</ref>
Tolos ciudadanus de Rumanía tienin derechu a procedimientus médicus gratuitus i sin restriccionis, según lo establecíu por un médicu, solu si se presentan con una tarjeta sanitaria a partil del 9 de setiembri de 2015, que demuestri tenel un seguru pagu. Los ciudadanus de la [[Unión Uropea]], juntu colos ciudadanus rumanus sin seguru pagu, tienin derechu a assistencia médica de urgencia gratuita.
El conceutu d’assistencia sanitaria universal s’á enplantau solu parcialmenti en Rumanía. Nostanti, los pacientis seguían teniendu que pagal algunus gastus médicus i, en algunus casus, las tarifas eran demasiau elevás. En consecuencia, la asistencia sanitaria prácticamenti solu estaba al alcanci de la [[clase media]] en alanti. La classi trabalhaora se veía obligá a recurril a clínicas gratuitas u hospitalis gestionaus por [[Beneficencia|organizaciónis benéficas]].
El primel conceutu de sanidá pública apareció en 1700. Naquella época, era abitual que se traheran médicus extranjerus pa atendel a la [[clase alta]]. Los filántropus dirigían los sus propius hospitalis de [[Caridad (virtud)|caridá]] i proporcionaban asistencia sanitaria gratuita a los [[campesinos]].<ref>{{Cita web|url=http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|título=1.001 de premiere bănăţene… Primul spital orăşenesc din România - Ziua de Vest|fechaacceso=2022-07-29|fecha=2013-10-10|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=10 de octubre de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131010123309/http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|deadurl=}}</ref>
La Sociedá Nacional de la [[Crus Colorá]] se fundó el 4 de huliu de 1876. El primel presidenti de la Cruz Colorá Rumana fue Dimitrie Ghica, entri 1876 i 1897.<ref>Cita web|url=https://crucearosie.ro/|título=Crucea Rosie Romana|fechaacceso=2022-07-29|apellido=Romana|nombre=Crucea Rosie|sitioweb=crucearosie.ro|idioma=en</ref> La Crus Colorá Rumana es l'única organización umanitaria cuna red funcional en tol país. Tien 47 filialis, 1996 subfilialis i 1307 comisionis.
== Transporti ==
[[Archivu:Autostrada A3 (1).JPG|thumb|esquerda|Trechu delaa [[auropista]] A3 próssimo a [[Turda]]]]
El intercambiu económicu de Rumanía con el restu d’Uropa, debíu a la ubicación del país, mereci una enfrastrutura de transporti moerna. Sin embargu, debíu a que la enversión i el mantenimientu de esa enfrastrutura es ensuficienti, no se satisfacin las necesidais atualis duna economía de mercau i se presenta un retrasu con respetu a Uropa Occidental.
No obstanti, estas condicionis están mehorandu rápidamenti i están alcançandu las normas de redis de transporti transeuropeas. S’án emprencipiau varius proyetus cumu las concesionis de ISPA i varius préstamus de las Enstitucionis Financieras Enternacionalis cumu el [[Banco Mundial]] i el [[FMI]]. Tamién, el Gobiernu está apelandu a la financiación esterna i a sociedais públicu-privás pa la moernización de las vías prencipalis i la red d’autopistas del país.
[[Archivu:Trains at Piata Victoriei.jpg|miniaturadeimagen|Trenis en la Estación Piața Victoriei del [[Metro de Bucarest]]]]
=== Ferrocarrilis ===
El [[Banco Mundial]] estima que la red de ferrocarril en Rumanía comprendió (en 2004) 22.298 km, lo que le haría la cuarta red de ferrocarril más grandi en Uropa. El transporti por ferrocarril esperimentó una caía dramática en la carga i volúminis de pasajerus de los volúminis máximus alcançaus en 1989 prencipalmenti debíu al declivi en PIB i el augi del transporti por carretera. En 2004, las vías férreas llevaban 8,64 mil millonis de pasajerus/km, viahaban 99 millonis de pasajerus, i 73 millonis de toneladas métricas, u 17 mil millonis toneladas/km de carga. El transporti total combinau por el [[ferrocarril]] constituyó alreol del 45 % de tous los pasajerus i del movimientu de carga en el país. Bucarest es la única ciá en Rumania que tien un [[Metro (sistema de transporte)|sistema de metro]]. El Metro de Bucarest se inauguró en 1979. Agora es el meyu de transporti más gastau en Bucarest, teniendu la red de transporti pública una media de 600.000 pasahis diarius duranti la semana laborral.
=== Aeropuertus ===
[[Archivu:Henri Coandă International Airport, March 2013.jpg|miniaturadeimagen|Aeropuerto Internacional Henri Coandă ]]
La redi de [[Aeropuertu|aeropuertus]] pal tráficu aéreu públicu consta de 17 aeropuertus civilis,<ref>''Dintre cele 17 aeroporturi din România doar 11 sunt considerate aeroporturi de interes european.'' - Accesat la data de 08.03.2009</ref> tous ellus abiertus al tráficu enternacional. 12 dellus están abiertus de horma permanenti i el restu bahu petición. De los 17 aeropuertus, 4 operan bahu la autoriá del MTCT, 12 bahu la autoriá de los consehus comarcalis i un aeropuertu á siu privatizau.<ref>{{Cita web|url=https://www.ziaruldeiasi.ro/economic/aeroportul-bucuresti-otopeni-va-deschide-un-terminal-cargo~ni1spn|título=Aeroportul Bucuresti-Otopeni va deschide un terminal cargo|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.ziaruldeiasi.ro}}</ref> Cumu observación general, la flota aérea rumana está sometía a un ampliu procesu de moernización. La flota d’avionis pal tráficu comercial s’á reducíu de 55 avionis en 1991 a 34 avionis en 2004, meyanti el desmantelamientu de los avionis antigus.<ref>Fonduri Structurale Europene - Transportul aerian -</ref>
Endispués de que Traian Vuia, Aurel Vlaicu i Henri Coandă contribuyeran con resultaus pionerus al desarrollu dela [[aviación]], en 1920 se fundó la CFRNA, más tardi CIDNA, que ofrecía servicius de transporti aéreu de pasajerus, carga i correu, siendu la primera aerolínea del mundu en realizal vuelus transcontinentalis.<ref>Clubul călătorului de oriunde - Despre compania aeriană Tarom - Accesat la data de 08.03.2009</ref> En los añus siguientis se fundarun LARES, SARTA, TARS.<ref>Nicolae Balotescu, Dumitru Burlacu, Dumitru N. Crăciun, Jean Dăscălescu, Dumitru Dediu, Constantin Gheorghiu, Corneliu Ionescu, Vasile Mocanu, Constantin Nicolau, Ion Popescu-Rosetti, Dumitru Prunariu, Stelian Tudose, Constantin Ucrain, Gheorghe Zărnescu, ''Istoria Aviației Române'', București: Editura Științifică și Enciclopedică, 1984</ref>
El 18 de setiembri de 1954 se fundó el [[TAROM]],<ref>TAROM - Istoricul aviației în România - Accesat la data de 08.03.2009</ref> que sigui huncionandu ena atualidá. Pocos añus endispués del su lançamientu, TAROM ya operaba vuelus a quasi tous los paísis uropeus, i dendi 1966 cruza el Atlánticu. Dendi 1974 opera vuelus a Sídney vía Calcuta i entroduhu vuelus regularis a Nueva York i Pekín.<ref>Compania TAROM - Scurt istoric al TAROM</ref> El [[mercau nacional]] está atendíu por las mayoris compañías uropeas clásicas ([[Lufthansa]] i [[Air France]]) i de baxu costi ([[EasyJet|Easyjet]] i [[Ryanair]]). En 2004 se fundó Blue Air, la primera aerolínea rumana de baxu costi.<ref>Blue Air - Despre noi - Accesat la data de 08.03.2009</ref>
=== Trasporti fluvial ===
El [[trasporti fluvial]] rumanu está entavía nun niveli mu baxu (menus del 1 %), peru tien un gran potencial de crecimientu gracias a los ríus navegabilis i al Danubiu. En 2006, había 1731 km d’aguas navegablis en Rumanía. Rumanía cuenta con 2251 embarcacionis fluvialis de categoría I, que puein realizal mensionis económicas en aguas fluvialis enternacionalis, i unas 587, que solu puein navegal por la parti rumana del Danubiu i los ríus enterioris. La mayoría de las embarcacionis registrás son de recreu, unas 13.246, con un [[turismo]] de recreu en el Danubiu i en las aguas marítimas de Rumanía que s’está desarrollandu en los últimus añus.<ref>Cita web|url=http://www.wall-street.ro/articol/Economie/17757/Turismul-creste-transportul-fluvial-de-agrement.html|título=Turismul creste transportul fluvial de agrement|fechaacceso=2022-03-08|fecha=1155330000|sitioweb=Wall-Street|idioma=ro</ref> Pa Rumanía es emportanti el Canal Danubiu-Mar Negru que uni el puertu de Cernavodă con el puertu marítimu de Constanța, acortandu en unus 400 km la ruta de carga dendi el Mar Negru a los puertus del Danubiu en Uropa Central.<ref>Administrația Canalelor Navigabile - Istoric -</ref>
=== Trasportis públicus ===
Los prencepalis meyus de [[transporti públicu]] son los otobusis, trolebusis, tranvías i minibusis, generalmenti operaus por empresas utónomas gestionás polas utoridais localis (por exemplu, Regia Autonomă de Transport București).
== Coltura ==
[[Archivu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|miniaturadeimagen|Ilesia de maera de [[Maramureș]]]]
La coltura de Rumania es rica i variá. Cumu los mesmus rumanus, es definiá hundamentalmenti cumu un puntu d’encuentru entri tres regionis: [[Uropa Central]], [[Uropa del Este]] i la [[península balcánica]], sin podel sel encluia en denguna dellas. La identiá rumana se hormó sobri un sustratu [[Antigua Roma|romanu]] i [[Dacia|dacio]] (esti úrtimu varía), combinau con otras enfluencias. Duranti la [[Edá Meya]], los rumanus huerun enfluenciaus por los puebrus [[eslavos]], por los [[griegos]] medievalis i el [[Imperio bizantino]], por los [[Imperio otomano|turcus otomanus]], i, en menol meía, por los [[Hungría|húngarus]] i los [[Alemania|alemanis]] (en [[Transilvania]]). La coltura rumana moerna se desarrolló más o menus duranti los úrtimus 250 añus, con una huenti enfluencia occidental, particularmenti [[Francia|francesa]], [[Alemania|alemana]] i [[Hungría|húngara]].
Cuando cayó [[Ceausescu]], Francia se sorprendió al enterarsi del elevau niveli de conocimientu del [[idioma francés]] que tenían los rumanus i por ellu acudió enmediatamenti en su ayuda con colaboracionis de toa naturalesa.
=== Literatura ===
La literatura popular de Rumanía refleja las condicionis geográficas e históricas que enfluenciaron al caraiti del puebru rumanu. Son obras que esprésan melancolía u añelu sin esperança, cumu las "[[Doină|doinas]]", u tratan de las prencipalis ocupacionis de los rumanus i su relación con la cosmovisión (cumu en "[[Miorița]]") de los rumanus, en general en meyu de la Naturalesa i con un sentimientu de la presencia de la [[Dios|diviniá]]. Destacan obras cumu "[[Monastirea Argeșului]]", "[[Toma Alimoș]]" u "[[Miorița]]", considerá una obra maestra del folclori mundial.
Hasta el [[siglo XVIII]] la mayoría de los autoris cultus rumanus huerun [[Teología|teólogus]]. Tamién destacan cronistas cumu Miron Costin u Ion Neculce, u el [[humanista]] Dimitrie Cantemir, que tamién hue dueñu de [[Moldavia]] (1710-1711).
[[Archivu:Eminescu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihai Eminescu]], poeta nacional de Rumanía i la [[República de Moldavia]]]]
Los denominaus "clásicus" de la literatura rumana del [[siglo XIX]], son pocu conocius huera del país. [[Mihai Eminescu]] (1850-1889), quizás el poeta rumanu más conocíu, es endavía amau en Rumanía (particularmenti los sus poemas), huntu con otrus clásicus cumu [[George Coșbuc]] u [[Ioan Slavici]]. El añu revolucionariu 1848 marcó la afirmación duna éliti enteleutual, que llegó a ocupal emportantis cargus políticus: [[Mihail Kogălniceanu]] (historiaol, escritol, primel ministru de Rumanía), [[Vasile Alecsandri]] (poeta, dramaturgu i políticu), [[Andrei Mureșanu]] (escritol, autol de la letra del atual [[Deșteaptă-te, române!|himnu de Rumanía]]), [[Nicolae Bălcescu]] (historiaol i escritol), i otrus.
Otrus clásicus emportantis son el dramaturgu [[Ion Luca Caragiale]] (el [[Teatro Nacional de Bucarest]] hue nombrau en su onol) i el prosista [[Ion Creangă]]. Por la emportanti i benéfica enfluencia del patriotismo en su estética, destaca el poeta [[Octavian Goga]], mentris que [[Liviu Rebreanu]] es el autol de la primera novela moerna rumana.
Nel periodu d’entreguerras, autoris cumu [[Tudor Arghezi]] (poeta), [[Lucian Blaga]] (poeta, dramaturgu i filósofu), [[Ion Barbu]] (poeta i matemáticu), [[George Bacovia]] (poeta) u [[Camil Petrescu]] (prosista) jicieron esfuercius pa sincronizal la literatura rumana con la literatura uropea i mundial de la época. [[Gellu Naum]] hue el lídel del movimientu [[Surrealismo|surrealista]] en Rumanía, si bien se puei encluil aquí a [[Tristan Tzara]]. [[Mihail Sadoveanu]] (prosista) es unu de los más apreciaus escritoris del [[siglo XX]] en Rumanía, a pesar de que se mantuvo alehau de las vanguardias literarias de su tiempu.
[[Archivu:Stamp 1980 Mihail Sadoveanu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihail Sadoveanu]], [[Literatura de Rumania|escritor]]]]
En la época del [[comunismo]], escritoris valiosus cumu [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensayista), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturgu i ensayista) u [[Marin Preda]] (prosista) consiguierun escapal de la dura censura (a través del niveli enteleutual i estéticu de sus obras, que jacía enposibli la censura por policías i políticus sin entendimientu literariu), rompierun con el "[[realismo socialista]]" i huerun los lídels dun pequeñu "''Renacimientu''" en la literatura rumana.
La literatura de Rumanía emprencipió a sel más conocida huera de las hronteras de Rumanía, especialmenti a través de traduccionis al [[Idioma alemán|alemán]], [[idioma francés|francés]] e [[idioma inglés|inglés]]. Algunos autoris moernus llegarun a sel popularis en Alemania, Francia u Italia, especialmenti [[Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] u [[Mircea Cărtărescu]]. Escritoris cumu Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setiembri de 1916, Valea Albă, Rumanía-22 de huniu de 1992, París, Francia) autol en 1949 de la famosa novela ''La Ora 25'' (que huera llevá al cini), que se desarrolla duranti la ocupación nazi de su país natal, [[Paul Celan]], [[Norman Manea]] u [[Elie Wiesel]] tamién nacierun en Rumanía. [[Herta Müller]], escritora rumanoalemana cuya obra trata hundamentalmenti de las condicionis de vida en Rumanía duranti la dictadura de Ceaușescu hue galardoná con el [[Premio Nobel de Literatura]] en 2009.
=== Arquitectura ===
[[Archivu:Peles-Castle-Sinaia-Romania.jpg|miniaturadeimagen|Peleș, castillu de la monarquía rumana]]
[[Archivu:Biblioteca Central de la Universidad de Bucarest, Bucarest, Rumanía, 2016-05-29, DD 97-99 HDR.jpg|miniaturadeimagen|Biblioteca Central Bucarest]]
La lista de [[Patrimonio de la Humanidad]] de la Unesco enclui siitius rumanus cumu los [[Aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania|puebrus sajonis con iglesias hortificás]] ([[Transilvania]]), las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]], con los sus magníficus frescus esterionis e enterioris, las [[iglesias de madera de Maramureș]], ehempus únicus de combinación del estilu [[Arquitectura gótica|góticu]] con la costrución tradicional de madera, el [[monasterio de Horezu]], la hortaleça de [[Sighișoara]] u las [[Fortalezas dacias de las montañas Orastia|hortalezas dacias de los montis Orăștie]]. Amás, en 2007, la ciá de [[Sibiu]] hue elegía [[Capital Europea de la Coltura]], huntu con [[Luxemburgo]].
Duranti la [[Edá Meya se costruyerun muchas iglesias. En Rumanía, la Edá Meya es más conocida por el estilu Brancovenesc, el estilu popular en [[Valaquia]] duranti el reinau de Constantin Brancoveanu (1688-1714). Cumu esti periodu tuvo una enfluencia decisiva en los desarrollus posterioris, el términu tamién se gasti por estensión pa descrebil las obras d’arti dendi la época de los primerus mavrocordianus hasta aprosimadamenti 1730. Ehempus notablis de edificiucus brancovenecianus son el Palaciu Mogoșoaia, la Eglesia del [[Monasterio de Antim]], la [[iglesia de Stavropoleos]], el antiguu [[Monasterio]] de Văcărești, la Eglesia de Colțea, la Eglesia de Kretzulescu, el Monasterio de Hurezi i el Conjuntu del Palaciu Brancovenesc en Potlogi. Más tardi, a finalis del [[siglo XIX]], el estilu Brancovenesc sería la huenti d’inspiración del estilu neorromanu, resultau de los intentus d’encontral un estilu arquitectónicu rumanu específicu.
A prencipius del [[siglo XIX]] aparecierun los primerus edificiucus [[Neoclasicismo|neoclásicus]], que se huerun estendiendu con el pasu del tiempu. Son el resultau del desehu de la éliti rumana de muestral que Rumanía es tamién un país uropeu, siendu el puebru rumanu d’orihin latinu. Amás de la [[arquitectura]] neoclásica, tamién apareci con menol frecuenzia la arquitectura neogótica. Unu de los edificiucus más conocius d’esti tipu es el Palaciu Șuțu. Mentris que su fachada e enterioris gastan diversus elementus clásicus, los marcus de las ventanas son [[Arquitectura neogótica|neogóticus]]. Otrus edificiucus neoclásicus emportantis de la primera metá i mediaus del [[siglo XIX]] son la parti antigua del Palaciu de la Universidá i una de las antiguas sedis del [[Museo|Museu Nacional]] de Literatura Rumana de Bucarest (buleval Dacia, 12).
[[Archivu:Ateneul Român - Gradina.jpg|miniaturadeimagen|Ateneo Rumanu terminau en 1896]]
La segunda metá del [[siglo XIX]] hue un periodu en el que las ciais de Rumanía cambiarun muchu. Se produjo una sistematización masiva. Las [[Casa|casas]] rústicas rumanas que llenaban las callis de los puebrus huerun sustituías por casas con ventanas que dan a la calli (normalmenti dos u tres) d’inspiración occidental, con adornus en la fachada d’estilu occidental, llamás casas de carruahis. Tamién se costruyerun nuevas sedis d’enstitucionis, entri las que destacan el Ateneo Rumanu, la Biblioteca Universitaria Central de Bucarest, el Palaciu del Círculu Militral Nacional, el Palaciu de la CEC, el Palaciu del Bancu Nacional, el Palaciu de la Bolsa, el Palaciu del Patriarcau, el Palaciu de la Facultad de Medicina de Bucarest, el Teatru Nacional "Vasile Alecsandri" de Iași i la Universidá "Alexandru Ioan Cuza" de Iași. Espicíficu d’esti periodu i de prencipius del [[siglo XX]] es el estilu eclécticu (que combina elementus tomaus del Renacimientu, el Barrocú, el Rococó i el Neoclásicu).
[[Archivu:Statuia lui Vasile Alecsandri din Iasi23.jpg|miniaturadeimagen|Teatro Nacional de Rumanía.]]
A diferencia de Transilvania, que en aquella época hormaba parti del [[Imperio austrohúngaro|Imperio Austrohúngaru]], en el Viehu Reinu no ai muchus edificiucus d’estilu [[Modernismo (arte)|Art Nouveau]], prefiriéndusi el estilu eclécticu clasicista. En el Reinu Antiguu, los ehempus de Art Nouveau suelin sel combinacionis con el estilu clasicista eclécticu. Algunos ehempus son la Casa Mița Biciclista de Bucarest, una combinación de neobarrocu i art nouveau, la Casa Dianu de Craiova i, sobri tou, el Casinu de Constanza.
Los arquitectus rumanus que estudiarun en el extranjeru, sobri tou en la [[escuela]] parisina, dan a las ciais rumanas, a través de los sus edificiucus i proyetus, un aspetu que no se vei en otras ciais [[Uropa|uropeas]]. El edificiucu espicíficu de la época es la casa con dos u tres ventanas que dan a la calli, una entrá al hardín i una ornamentación ecléctica en la fachada i estucá en el enteriol. Amás de los rumanus, llegarun a Bucarest i a otras ciais rumanas, cumu [[Constanza (Rumania)|Constanța]], arquitectus extranjerus, sobri tou francesis i austriacus.<ref>Constantin Rezachevici, Adrian-Silvan Ionescu, Emanuel Bădescu, Cezara Mucenic, Adrian Majuru, & Radu Oltean. ''BUCUREȘTI 550 de ani de la prima atestare documentată''. ArCuB. p. 111. 1 <nowiki>ISBN 978-973-0-07036-1</nowiki>.</ref> A partil de las décadas de 1880 i 1890, aparecierun los primerus intentus d’encontral un estilu nacional, enspirau en la arquitectura de los brâncoveneres. El pioneru más conocíu del estilu es Ion Mincu, seguiu de Grigore Cerchez, Cristofi Cerchez, Petre Antonescu i Nicolae Ghica-Budești.
=== Música ===
La [[música]] rumana enclui tolas creacionis musicalis desarrollás por los rumanus i sus antepasáus. La posibiliá de tratal la música de los daco-getianus i protorromanus es mu limitá debíu a la mínima documentación conservá. Dendi la Edá Meya, la ubicación ena confluencia d’orienti i [[occidente]] á llevaú a una diferenciación entri la música apreciaá en los primerus estaus rumanus: los situáus en el oesti se benefician de las enfluencias occidentalis, mentris que los estaus situáus en el esti toman elementus de la música bizantina, [[Pueblos eslavos|eslava]] i, más tardi, turca. Estas enfluencias afetarun tantu a la música folclórica cumu a la música erudita ([[Música sacra|música religosa]] - gregoriana en el oesti i [[Imperio bizantino|bizantina]] en el esti - i música culta secular)<ref>Cosma, Mihai (2009). Cursuri de istoria muzicii românești, Conservatorul din București</ref>
El folclori musical rumanu abarça tolas creacionis de la coltura espiritual popular rumana en el ámbitu del arti sonoru. Se refieri al [[Patrimonio cultural|patrimoniu]] musical de los rumanus de los puebrus i las gentis de las que procedin. Según la delimitación de la folclorística, el folclori musical constituyi una rama de la creación tradicional rumana, huntu con: el folclori literariu, la [[danza]] i el teatru folclóricu. A prencipius del [[siglo XX]], el compositol George Enescu destaca cumu el primel [[compositor]] rumanu que logra una síntesis orgánica i profunda entri la [[música folclórica]] rumana i las tendencias de la música culta de su tiempu (es la época del romanticismo tardíu); gasti un lenguahi musical moernu i esperimenta en árias modalis i microtonalis.<ref>Sava, Iosif și Vartolomei, Luminița (1979). ''Dicționar de muzică'', Editura Științifică și Enciclopedică, București, pag. 74.</ref> Enescu es considerau el compositol rumanu más valiosu de tous los tiempus.<ref>Sandu-Dediu, Valentina (2008). Cursuri de istoria muzicii universale, Conservatorul din București</ref>
=== Ciencia i tecnología ===
[[Archivu:Traian Vuia aircraft.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Traian Vuia]]]]
El 18 de marçu de 1906, el enventol rumanu [[Traian Vuia]] pasó a sel la primera pressona del mundu que voló con una navi aérea autopropulsá i más pesá que el airi —él es tamién la segunda pressona del mundu que despegó con una navi aérea d’alta potencia—.<ref>http://www.ctie.monash.edu.au/hargrave/vuia.html]''logró hacer volar el primer avión autopropulsado más pesado que el aire.'']</ref> Su vuelu tuvo lugal en Montesson, cerca de París, i duró unus 12 minutus.<ref>[http://www.earlyaviators.com/evuia.htm Traian Vuia]</ref> [[Henri Coandă]] hue otru enventol i pioneru de la [[aviación]] rumana. Costruyó la primera navi aérea propulsá por motol a reación —la Coanda-1910—, i la llevó a la Segunda Exhibición Enternacional d’Aeronáutica de [[París]], en otubri de 1910.
El 14 de mayu de 1981 Rumania pasó a sel el undécimu país del mundu en tenel un [[cosmonauta]] en el espaciu. Esi cosmonauta, [[Dumitru Prunariu]], se convirtió posteriormenti en presidenti de la Agencia Espacial Rumana.
[[George Emil Palade]] hue un biólogu celular rumanu que ganó el [[Premio Nobel en Fisiología o Medicina]] en 1974,<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1974/palade-autobio.html George E. Palade - Autobiography]</ref> por su estudiu de la organización enterna de estruturas celularis cumu las mitocondrias, cloroplastus, el aparatu de Golgi, i por el descubrimientu de los [[ribosoma]]s.<ref>[http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19 George Emil Palade: How Sucrose and Electron Microscopy Led to the Birth of Cell Biology - Kresge et al. 280 (22): e19 - Journal of Biological Chemistry]</ref> Ganó tamién la Medalla Nacional pa la Ciencia en 1986.
Endispués de la [[Revolución rumana de 1989]], los estudiantis rumanus destacarun en competicionis enternacionalis de matemáticas e enhormática,<ref>[http://www.imo-official.org/hall.aspx Pasillo de fama de la Olimpiada Internacional de Matemática, en el sitio oficial dedicado a la competición (en español)]</ref> i el númiru de programadoris aumentó considerablimenti. Ehempus de los éssitus de los programadoris rumanus encluyin a "RAV" (''Romanian AntiVirus''), gastau por [[Microsoft]] en su desarrollu de [[Windows Defender]],<ref>{{Cita web |url=http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |título=Microsoft to buy Romanian antivirus company - Network World|fechaacceso=20 de septiembre de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070922042129/http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |fechaarchivo=22 de septiembre de 2007 }}</ref> u a [[BitDefender]], considerau en TopTenReviews el mehol software antivirus i pa la seguriá del internet.<ref>http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19]](en inglés).</ref>
Según el [[Índice global de innovación|Índici mundial d’innovación]], a cargu de la [[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]], en 2022, Rumanía s’ubicó en lugal 48.º en innovación entri 133 paísis del mundu;<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/web-publications/global-innovation-index-2024/en/|título=Global Innovation Index 2024: Unlocking the Promise of Social Entrepreneurship|fechaacceso=2024-10-06|autor=[[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]]|año=2024|sitioweb=www.wipo.int|página=18|idioma=inglés|doi=10.34667/tind.50062|isbn=978-92-805-3681-2</ref> mentris que en 2023, ocupó el lugal 47.º i en 2022 el lugal 49.º.<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/edocs/pubdocs/en/wipo-pub-2000-2023-en-main-report-global-innovation-index-2023-16th-edition.pdf|título=Índice mundial de innovación 2023. La innovación frente a la incertidumbre|fechaacceso=2023-10-11|autor=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es|doi=10.34667/tind.48220|isbn=978-92-805-3321-7</ref><ref>Cita web|url=[se quitó una URL no válida]|título=Índice mundial de innovación 2022|fechaacceso=2023-03-28|apellido=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es</ref>
=== Cini ===
[[Archivu:2019 Banca Populară AG-II-m-B-13454 (1).jpg|miniaturadeimagen|Cini Sebastian Papaiani]]
El cini apaició en Rumanía el 27 de mayu de 1896 i las primeras proyeccionis tuvun lugal en Bucarest, ena sieti del perióicu [[Organización Internacional de la Francofonía|francófonu]] L'Indépendance Roumaine.<ref>Centrul Național al Cinematografiei - ''Istoria filmului românesc în 7000 de cuvinte'' - Marian Țuțui - Accesat la data de 10.03.2009</ref> Entri los diretoris rumanus más emportantis se puein mensional a Jean Georgescu, Victor Iliu, Liviu Ciulei, Ion Popescu-Gopo, Lucian Pintilie, Dan Pița, Alexandru Tatos, Mircea Daneliuc i Sergiu Nicolaescu. Entri las películas rumanas con distincionis enternacionalis están: El [[bosque]] del ahorcau, ''[[Oameni de treabă - Gente de negocios|Oameni de treabă]],'' La escuela, [[Hotel]] de Luxe i Terminus Paradis.
Otras [[Película|películas]] que án gozau d’éssitu enternacional en los úrtimus añus son: La muerti del señol Lăzărescu, dirigía por Cristi Puiu i 4 mesis, 3 semanas i 2 días dirigía por Cristian Mungiu i premiaá cona [[Palma de Oro]] en [[Cannes]].<ref>IMDb - Awards for ''4 luni, 3 săptamâni și 2 zile'' - Accesat la data de 10.03.20</ref> Entri los actoris rumanus de mayol talentu se encuentran: Radu Beligan, Constantin Tănase, Toma Caragiu, Victor Rebengiuc, Gheorghe Dinică, Ștefan Iordache, Marcel Iureș, Marin Moraru, Amza Pellea, Florin Piersic, Dem Rădulescu, Tamara Buciuceanu Botez, Draga Olteanu Matei, Stela Popescu, Ilarion Ciobanu, Dorel Vișan, Mircea Albulescu, Sebastian Papaiani, Florian Pittiș, Mircea Diaconu, Maia Morgenstern, Alexandru Arșine i el enternacionalmenti conocíu Sebastian Stan.
=== Fiestas nacionalis ===
{| class="wikitable" border="1"
!Fecha!!Fiestiviá!!Nombri local!!Notas
|-
| 1 i 2 de eneru
| [[Año Nuevo]]
| Anul Nou
|
|-
| abril u mayu
| [[Pascua]]
| Paşti
|
|-
| 1 de mayu
| [[Día del Trabajo]]
| Ziua Muncii
|
|-
| 9 de mayu
| Día de la Endependencia rumana
| Ziua Independenţei româneşti
| oficial dendi 2015
|-
| huniu
| [[Pentecostés]]
| Rusalii
| oficial dendi 2010
|-
| 15 d’agostu
| La Asunción de la Virgen
| Adormirea Maicii Domnului
| oficial dendi 1995
|-
| 30 de noviembri
| [[Andrés el Apóstol|San Andrés]]
| Sfântul Andrei
|
|-
| 1 de diciembri
| [[Día Nacional de Rumanía]]
| Ziua Naţională a României
| Se celebra la unificación de [[Rumanía]], [[Moldavia]] i [[Transilvania]]
|-
| 25 i 26 de diciembri
| [[Navidad]]
| Crăciun
|
|}
[[File:Sfantului.jpg|thumb|Sfantului]]
== Deportis ==
[[Archivu:NationalArena.JPG|miniaturadeimagen|[[Estadio Nacional de Rumanía]]]]
Enos [[Juegos Olímpicos de Montreal 1976]], la rumana [[Nadia Comăneci]] llegó a sel la primera gimnasta en obtenel un "diez". Ganó tres medallas d’oru, una de plata i una de bronci, toas a la edá de catorci añus. Su éssitu continuó en los [[Juegos Olímpicos de Moscú 1980]], ondi ganó tres medallas d’oru i dos de plata.
[[Ilie Năstase]], jugaol de tenis, llegó a sel una estrella del tenis mundial en los añus 1970. Ganó varius títulus de [[Grand Slam (tenis)|Grand Slam]] i docenas en otrus torneus; tuvo tamién éssitu cumu jugaol de dobris. Rumanía alcanzó la final de la [[Davis Cup]] en tres ocasionis. Virginia Ruzici tuvo éssitu en el tenis femeninu en los añus 1970.
En tenis de mesa destaca [[Angelica Rozeanu]] ganadora en seis ocasionis consecutivas del [[Campeonato del mundo de Tenis de Mesa|campeonatu del mundu]] amás de conseguil tres medallas en dobris femeninus i otras tres en dobris mixtus.
El jugaol de baloncestu [[Gheorghe Muresan]] es el más altu de la estoria en abel jugau ena [[NBA]].
[[Archivu:Cluj-Napoca (42741215562).jpg|miniaturadeimagen|Arena de [[Cluj-Napoca|Cluj]]]]
La rama del fúrbol tamién es conocida en esti país. El [[Steaua Bucarest]] es el más conocíu a niveli enternacional, ya que es el primel —i únicu— club de su país en ganal la [[Liga de Campeones de la UEFA|Copa d’Uropa]], en 1986. A part’el Steaua, otrus clubis conocius son el [[Dinamo Bucarest]], el [[Rapid Bucarest]], el [[CFR Cluj]], entri otrus, tous ellus campeonis de la [[Liga I|liga de Rumania]].
[[Archivu:Bazin inot Campina.jpg|miniaturadeimagen|Piscinas en [[Câmpina]]]]
La selección nacional á competíu ena [[Copa Mundial de Fútbol]] en sieti ocasionis, lograndu llegal hasta cuartus de final en 1994. Ena Eurocopa, tamién alcanzó esta enstancia, en el añu 2000. A niveli endividual, destacan futbolistas cumu [[Dudu Georgescu]], [[Rodion Cămătaru]], [[Dorin Mateuț]], tous ellus ganadoris de la [[Bota de oro|Bota d’Oru uropea]]; así cumu otras estrellas, talis cumu [[Marius Lăcătuș]], [[Gheorghe Hagi]], [[Gheorghe Craioveanu]], [[Dan Petrescu]], [[Cristian Chivu]] i [[Adrian Mutu]].
Anque quizás no tienin la juerza de antis, la selección rumana de [[rugbi]] participó en toas las edicionis de la Copa Mundial. Rumanía tamién tien una tradición d’éssitus en [[balonmanu]] i en [[piragüismu]].
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
[[Categoría:Rumania]]
29px57xhnu8ld7gzii5tnoqolo0ixck
Candi Milo
0
11386
136787
136738
2025-06-29T16:37:25Z
Sa~eswiki
8342
136787
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Candyce Anne Rose''' "'''Candi'''" '''Milo''' (9 de [[eneru]] de [[1961]]) es una atrís de vos estaunidensi, conocía por trebajal en producionis animás de cini i televisión comu Tiny Toon Adventures, Dexter's Laboratory, Cow and Chicken, The Adventures of Jimmy Neutron, Boy Genius y My Life as a Teenage Robot. Tamién á atuau n'obras de teatru, i en seriis i penículas d'imagin real.
{{commonscat|Candi Milo}}
[[Category:Atoris]]
dtl3kgvrol2bzlvfmdvxj7vdgmovmhg