Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.46.0-wmf.21
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Mari
0
390
142487
134409
2026-03-28T13:35:20Z
Ciaurlec
2959
142487
wikitext
text/x-wiki
[[File:Sea of Chile.jpg|thumb|250px|Mari e [[Chili]]]]
[[File:CIA map Central America & Caribbean.png|thumb|250px|Mapa el [[Caribi]]]]
[[File:Ross Ice Shelf 1997.jpg|thumb|250px|[[Mari e Ross]]]]
Un '''mari''' (del latín ''mare'') es una [[Cuelpu d'Augua|massa]] d'áugua salá dun tamañu enferiol al [[Océanu]].
Tamien se llama mari a tola massa d'áugua salá que s'esperria pola mayol parti el [[Praneta Tierra]], encluyendu océanus i maris menoris. Mesmaenti se llama mari a sítius de bañu, que a deferéncia de la praya no tien paseu marítimu.
Áin tres categorias de maris: maris litoralis, maris enferioris u afechaus i los maris abiertus.
== Maris d'Uropa ==
* [[Mari Tirrenu]]
* [[Mari Adriáticu]]
* [[Mari Hónicu]]
* [[Mari Eheu]]
* [[Mari d'Alborán]]
* [[Mari Bálticu]]
* [[Mari del Norti]]
* [[Canal de la Mancha]]
* [[Mari Cantábricu]]
* [[Mari Mediterráneu]]
* [[Mari de Barents]]
* [[Mari de Groenlándia]]
* [[Mari de Noruega]]
* [[Mari Negru]]
== Maris d'Ásia ==
* [[Mari d'Andamán]]
* [[Mari Amarillu]]
* [[Mari Arábigu]]
* [[Mari d'Aral|Mari d'Ara]]
* [[Mari e Banda]]
* [[Mari e Bering]]
* [[Mari Cáspiu]]
* [[Mari e Célebi]]
* [[Mari e China]]
* [[Mari e Filipinas]]
* [[Mari el Esti]] u [[Mari e Hapón]]
* [[Mari e Kara]]
* [[Mari e Laptev]]
* [[Mari e Ojotsk]]
* [[Mari Interiol de Setu]] (Mari Interiol del Hapón)
* [[Mari Colorau]]
* [[Mari e Sibéria Oriental]]
* [[Mari e Sulu]]
== Maris d'América ==
* [[Mari Arhentinu]]
* [[Mari e Beaufort]]
* [[Mari Caribi]]
* [[Mari Chilenu]]
* [[Mari Colombianu]]
* [[Mari el Labraol]]
* [[Mari e los Sargazus]]
== Maris de la Antártia ==
* [[Mari d'Amundsen|Mari d'Admundsen]]
* [[Mari e Bellingshausen]]
* [[Mari e Weddell|Mari e Weddel]]
* [[Mari e Ross]]
== Maris d'Oceania ==
* [[Mari d'Arafura]]
* [[Mari e Tasmánia]]
* [[Mari e Timol]]
== Enlacis esternus ==
[[Categoría:Maris| ]]
nx9x9hpox3fe1npjlq1fgv4n3u513ip
Monecipiu
0
418
142442
135603
2026-03-28T13:18:11Z
Ciaurlec
2959
spostata su una categoria più specifica
142442
wikitext
text/x-wiki
{{Haltan referéncias}}[[Image:Caceres - Mapa municipal.svg|thumb|right|250px|Mapa monecipal la provincia de Caçris]]
Un '''monecipiu''' (tamién mentau '''monicipiu''' o '''menucipiu''')es una entidá alministrativa que puei agrupal una sola localidá o varias.
El monecipiu está compuestu pun territoriu claramenti definiu por un términu monecipal de límitis fijaus (inque a las vezis no es continuu territorialmenti, en pudiendu destendel-si huera delos sus límitis con esclavis i presentandu enclavis de sotrus monecipius) i la puebración que lo abita regulá jurídicamenti por instrumentus estaísticus comu el padrón monecipal i mecanismus que otorgan derechus, comu el avezindamientu o vezindá legal, que só considera vezinu al abitanti que cumpri determinás caraterísticas —origen u antigüedá— i nu al meru residenti.
Ena antigua Roma, un '''monecipiu''' (en latín, ''municipium'') era una [[Ciá|ciá]] libri que se gobelnaba polas sus própias leis, inque los sus vizinus tinian los derechus de ciaania romana.
Uguañoti se gasta esti términu pa referil-si a una sudevisión alministrativa menol u al conhuntu d'abitantis d'iziu territóriu, que puei estal hormau pol várias puebracionis, rihiu pol un órganu colehiau heneralmenti llamau ayuntamientu, monicipaliá, alcaldia o conceju. Pol estensión, tamién se gasta para referilsi al ayuntamientu u monicipaliá en sí.
== Monecipius i equivalentis en deferentis paisis ==
[[Image:Badajoz - Mapa municipal.svg|thumb|right|250px|Mapa monicipal la província de Baajós]]
{| border=0
|- bgcolor=#ececec
| '''País''' || '''Equivaléncia''' ||
|-
|[[Alemaña|Alemaña]]
|''gemeinde''
|-
|[[Argentina]]
|municipio (la província de Buenus Airis se devii en ''partidos'')
|-
|[[Bélgica]]
|''commune'' / ''gemeente'' / ''gemeinde''
|-
|[[Bolívia]]
|''municipio''
|-
|Brasil
|''município''
|-
|Canadá
|''municipality'' (ingrés) ''municipalité'' (francés)
|-
|Chili
|''municipio'' u comuna
|-
|Colómbia
|municipio
|-
|Costa Rica
|cantón
|-
|Dinamarca
|''kommune''
|-
|Equadol
|cantón
|-
|El Salvaol
|municipio
|-
|[[España|España]]
|municipio (''concejo'' en Asturias i ''concello'' en Galicia)
|-
|Estaus Uníus
|''county'', ''borough'' en Alaska i parroquia en Louisiana
|-
|Hilipinas
|''baranggay''
|-
|[[Francia]]
|''commune''
|-
|Guatemala
|municipio
|-
|Islandia
|''sveitarfélag''
|-
|[[Italia]]
|''comune''
|-
|Lussemburgu
|''commune''
|-
|Méjicu
|''municipio'' (el distritu federal se devii en ''delegaciones'')
|-
|Paisis Baxus
|''gemeente''
|-
|Poloña
|''gmina''
|-
|[[Portugal]]
|''município'' / ''concelho''
|-
|Paraguay
|distrito
|-
|Perú
| provincia i distrito
|-
|Puertu Ricu
|municipio
|-
|Suecia
|''kommun''
|-
|Suiça
|''commune''
|-
|Veneçuela
|municipio
|-
|Onduras
|municipio
|}
==Referencias==
*[http://www.iespana.es/revista-arbil/(27)muni.htm ARBIL, anotaciones de pensamiento y crítica: El Municipio, la Comarca y la Región]
[[Categoría:Monecipius| ]]
0eebl8nmdxwg4k7jhvdfuyfob08fdpa
Oceanía
0
434
142421
141853
2026-03-28T13:02:59Z
Ciaurlec
2959
rimosso dalla categoria meno specifica
142421
wikitext
text/x-wiki
'''Oceanía''' es el continenti mas arrutau del mundu, cuaharingá polas grandis islas d'[[Australia]], [[Papua Nueva Guinea]] i [[Nueva Zelanda]], assina cumu por una balburda d'islas mas chiquininas, normalmenti coralinas i volcánicas, destribuias pol [[Océanu Pacíficu]]. La retolá está arrepará cumu un [[Continenti]], enque Austrália namás tamien es llamau assin.
== Geografia física ==
[[File:Oceania.jpg|350px|Mapa d'Oceania]]
== Geografia política ==
Paísis, dependéncias i territórios:
* [[Austrália]]
* [[Cocus (Astrália)]]
* [[Estaus Unius de Micronésia]]
* [[Fiyi]]
* [[Guam]] (EEUU)
* [[Hawaii]] (EEUU)
* [[Juan Fernández]] ([[Chili]])
* [[Islas Salomon]]
* [[Kiribati]]
* [[Marianas del Norti]]
* [[Islas Marshall]]
* [[Nauru]]
* [[Niue]]
* [[Nueva Zelanda]]
* [[Palau]]
* [[Papua Nueva Guinea]]
* [[Páscua]] (Chili)
* [[Pitcairn]] (Gran Bretaña)
* [[Polinésia Francesa]] (Fráncia)
* [[Samoa]]
* [[Samoa Americana]] (EEUU)
* [[Tongo|Togo]]
* [[Tokelau]]
* [[Tonga]]
* [[Tuvalu]]
* [[Vanuatu]]
* [[Wallis i Hortuna|Wallis y Hortuna]]
== Referencias ==
<references />
[[Categoría:Oceanía| ]]
kxlvsebe47fvl4qz0c8a1q1joq7hnq6
Oceanu
0
435
142424
136827
2026-03-28T13:04:06Z
Ciaurlec
2959
142424
wikitext
text/x-wiki
{{Polmehoral}}
[[Image:Physical World Map 2004-04-01.jpeg|300px|thumb|Mapa el mundu ondi aprécian, en adul, los océanus.]]
[[Image:Océanos.png|right|thumb|Los océanus vius endi el [[Polu Sul|Polu Sul]].]][[Image:Mappemonde_oceanique_Serret.gif|thumb| the World Ocean [http://mappamundi.free.fr/ mappemonde océanique Serret]]]
Se llama '''Océanu''' a la parti la [[Praneta Tierra|Tierra]] ocupá pol [[áugua]] marina.
Se cuaharingó á 4000 millonis d'añus deque la temperatura e la superfici el praneta s'enfrió hata premitil el augua en estau líquiu.
El océanu está suzalachau pol grandis estensionis de tierra que son los [[Continenti|continentis]] i grandis archipiélagus en cincu partis, c'a la vedi tamién se huchean océanus:
*''[[Océanu Alánticu|Océanu Alánticu]]'': Assitiau nel oesti d'[[Uropa|Uropa]] i [[África|África]], i nel esti d'[[América|América]]. S'está achicandu polos efetus de la dorsal alántica.
*''[[Océanu Índicu|Océanu Índicu]]'': Assitiau pombahu el sucontinenti Índiu en [[Ásia|Ásia]]. Nel esti d'África i [[Arábia|Arábia]] i nel oesti e [[Tailándia|Tailándia]] i [[Indonésia|Indonésia]].
*''[[Océanu Pacíficu]]'': Es el mayol de tós. Está entri Ásia i [[América|América]], el continenti archipiélagu [[Oceania|Oceania]] está assitiau en él.
*''[[Océanu Glacial Árticu|Océanu Glacial Árticu]]'': Cubri las arricias auguas que cercundan el [[Polu Norti|Polu Norti]].
*''[[Océanu Glacial Antálticu|Océanu Glacial Antálticu]]'': Cercunda el continenti llamau [[Antáltia|Antáltia]] arreol [[Polu Sul|Polu Sul]]. Abondas vedis s'audecha a nu citalu pol mé de que los sus lindis nu están mu crarinus i idin qu'el Océanu Pacíficu, el Índicu i el Océanu Alánticu cercundan l'Antáltia.
[[Categoría:Geografia]]
[[Categoría:Océanus| ]]
2cwrr9hsblkppq4qbca5pq1utg3ydv0
Oceanu Alánticu
0
436
142426
134866
2026-03-28T13:05:57Z
Ciaurlec
2959
142426
wikitext
text/x-wiki
[[File:Atlantic bathymetry.jpg|thumb|right|250px|Imahin batimétrica 'el océanu Alánticu]]
[[File:OmegaNasaLiberiaNorwayDakotaglobe.png|thumb|right|240 px|Alánticu norti]]
[[File:SouthAtlantic.png|thumb|right|240 px|Alánticu sul]]
El '''Océanu Alánticu''' desaparta [[América]], nel oesti, d'[[Uropa]] i [[África]], nel esti. S'estiendi dendi el [[Océanu Glacial Árticu]], nel norti, asta la [[Antáltia]], nel sul. L'ecuador lo dividi artificialmenti en dos partis, [[Alánticu Norti]] i [[Alánticu Sul]]. Su nombri vieni 'el gregu Atlas, unu e los titanis dela mitología grega.
Tieni horma e S i una estensión cercana a los 80 millonis de km², siendu el segundu n'extensión, dispués 'el [[océanu Pacíficu]], cubriendu aprosimamenti el 20% dela superfície dela Tierra.
L'anchura 'el Alántico varía e 2848 km entri [[Brasil]] i [[Libéria]] a 4830 km entri los [[Estaus Unius]] i el norti d'África.
Las cordilleras submarinas asitiás entri la Isla de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]] s'an estableciu, e moo convencional, comu la lindi entri l'océanu Glacial Ártico i l'Alánticu Norti.
== Heografia ==
Al esti, el estrechu e Gibraltar horma el límiti conel [[mari Mediterráneu]], al oesti, l'arcu formau polas ilas 'el Caribi lo desapartan 'el mari Caribi.
Al oesti desisiti una conesión artificial entri el Alánicu i el [[océanu Pacíficu]] porel Canal e Panamá.
Al suresti, la desapartación conel [[océanu Índicu]] se estableci, de moo convencional, porel meridianu de 20° E. Al suroesti la divisória s'a estableciu ena línea de mayol hondura que va dendi el Cabu d'Ornus a la península Antártica, nel pasu e Drake.
Tieni una hondura meya e 3.743 m que s'obtieni gracias a una grandi meseta cercana a los 3.000m de hondura que constituyi el su hondón, uñia a las grandis bahuras que s'ancuentran enus cantus dela misma i que llegan a superal los 9.000 m enas inmediacionis de [[Puertu Ricu]]. Nostanti, su númeru d'ilas es relativamenti pequeñu.
La salinidá 'el océanu Alánticu es dunus 36 gramus e sal por kg d'augua i las especies más pescás son la [[sardine]], l'arenqui i el [[bacallau]]. Amás, es el océanu más emportanti dela Tierra dendi el puntu e vista cumercial.
=== Maris ===
* [[Mari Argentinu]]
* [[Mari Cantábricu]]
* [[Mari Caribi]]
* [[Mari d'Irlanda]]
* [[Canal dela Mancha]]
* [[Mari del Norti]]
* [[Mari delos Sargaçus]]
== Heologia ==
La prencipal característica dela topografía 'el hondón marinu (batimetria) 'el océanu Atlánticu es una gran caena montañosa submarina que lo atraviesa e norti a sul, denominá la Dorsal mesoatlántica, la cual se horma ena linde e cuatru placas tectónicas: Uroasiática, Norteamericana, Sudamericana i Africana.
La dorsal s'estiendi dendi [[Islándia]] al norti asta aprosimamenti 58 ° e latitú sul, consiguiendu una anchura másima e 1.600 km, aprosimamenti. La profundidá 'el augua sobri la dorsal es inferiol a 2.700 metrus en muchas zonas, y algunus picus sobresalin 'el augua, hormandu ilas.
[[Categoría:Océanus|Alánticu]]
jra3ie7wd642go4bmm5c3gby8fvnwsr
Oceanu Glacial Árticu
0
438
142425
136829
2026-03-28T13:05:39Z
Ciaurlec
2959
aggiunta categoria più specifica
142425
wikitext
text/x-wiki
[[File:IBCAO betamap.jpg|right|350px|thumb|Mapa batimétricu 'el Océanu Glacial Árticu]]
L''''Océanu Glacial Árticu''' es una porción dela tierra que s'estiendi sobri la parti más septentrional 'el globu, la cual está abondu cubierta pola banquisa: 13 millonis e km². Los grandis hondonis a más e cuatru quilómetrus e hondura, horman dos rehoyus desapartáo poruna sierra submarina, la caena Lomonossov, que partiendu dela ila e Nueva Zembia asta la Tierra e Ellesmere. Las costas escandinavas i rusas estan precedias poruna larga plataforma continental, inque se hazi más angostu en frenti e [[América 'el Norti]].
Inque cientificamenti se le consiera unu delos cincu océnaus dela Tierra, tamién se le huchea comu Mari Galcial Árticu.
Tieni contatu conel [[océanu Atlánticu]] porel norti, recibiendu grandis masas d'água por mol 'el Estrechu e Fram i el mari e Barents. Tamién s'alla en contatu conel [[océanu Pacíficu]] a través 'el estrechu e Bering.
Grandis masas de yelu protehin duranti tó el añu a estu océnau delas influéncias atmosféricas, Ena su parti del meyu puedin entontral-si casquetis e yelu e asta 4 m e espesor. Mentris que las grandis capas e yelu suelin hormar-si porel escorrimientu e grandis paquetis e yelu unu acima dotru.
Las temperaturas n'Invielnu sueli andar polos -50 °C por mol delos huertis cheirus procedentis e [[Sibéria]], entri qu'en Vranu, cuasi nunca subin por cima delos 0º C; entantu en cuanto ena plataforma continental puedin chegal asta los 30º C.
[[Categoria:Océanus|Árticu]]
[[Categoría:Maris]]
n5hsiazqo03pcz9zf071l7qisanay0y
Oceanu Pacíficu
0
439
142427
136824
2026-03-28T13:06:12Z
Ciaurlec
2959
142427
wikitext
text/x-wiki
{{Polmehoral}}
El '''Oceanu Pacíficu''' es el cuelpu d'agua salá qu'está entri [[Ásia]] i Astralásia nel oesti, las [[América]]s nel esti, el [[Océanu Antálticu]] pal sul i el [[Océanu Álticu]] pal norti. Es el [[océanu]] e más largol i cubri la metá de la superfici del praneta. S'apella al [[Océanu Alánticu]] ena línia del sul endi el [[Cabu e Holnu]] ([[Chili]]) hata l'[[Antáltica]] i s'apella pal [[Océanu Índicu]] ena línia endi [[Tasmaña]] ([[Austrália]]) hata l'Antáltica.
[[File:Pacific elevation.jpg|thumb|left|Mapa el Océanu Pacíficu. Está arrodeau pol abondus [[Volcán|volcanis]] i paeris oceánicas.]]
Endigual qu'el Alánticu se güervi más anchón, el Pacíficu, poquinu a poquinu está a hadelsi más chequininu. Estu es pol mé que s'está a dobralsi el pranu marítimu pal centru la [[Tierra]] - estu se huchea '''sudución'''. Estus gorpeal i roceal son mu enteosus pus prevocan abondus [[Terremotu|terremotus]] i vorcanis deque la presión i es hundeá pa huera cuantis que las rocas se zalachan. Cunadu un terremotu apaici embahu el mari, la movición violenta prouci un [[tsunami]]. Esta es la concausa pola que los [[tsunami]]s son más comunis arreol el Pacíficu que nalgotru océanu. Abondus vorcanis de la Tierra son tamién [[Isla|islas]] nel Pacíficu u están enos continentis a poquinus cientus e kilómetrus del lindi el océanu.
[[Categoría:Océanus|Pacíficu]]
kgx4fpza1lgm09kpzn5rff8pepq8yqs
Oceanu Índicu
0
440
142428
136825
2026-03-28T13:06:24Z
Ciaurlec
2959
142428
wikitext
text/x-wiki
El '''Océanu Índicu''' es unu e los cincu [[Océanu|océanus]] del muestru [[praneta]]. Está assitiau pal esti d'[[África]], pal sul de la [[Índia]], pal oesti d'[[Oceania]] i pal norti e l'[[Antáltia]]. Tié horma e ''U'' i está enharetau nel trecel puestu pol tamañu atrasinu el [[Océanu Alánticu|Alánticu]] i el [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]]. El ária total del Océanu Índicu es arreol 73,4 millonis de km².
[[File:Indian Ocean.svg|right|thumb|200px|Mapa]]
La prehundiá meya d'esti océanu es de 4.210 m, una mihina más que la el Alánticu. El puntu mas hondón tié 7.725 m i está enas costas de [[Hava]]. En heneral, la mayol prehundiá está nel setol noresti el océanu, ondi 130.000 Km.² del hondón oceánicu están a mas de 5.486 m.
== Atijus p'ahuera ==
{{Commonscat|Indian Ocean|Océanu Índicu}}
[[Categoría:Océanus|Índicu]]
518gpsqazhgvbuwme3fq6jgbyd0l9ib
Isla Isabel II
0
805
142476
119573
2026-03-28T13:30:13Z
Ciaurlec
2959
142476
wikitext
text/x-wiki
{| {{fichabonita}}
|+ <big>'''Isla Isabel II'''</big>
|-
| style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0"
|-
| align="center" width="140" | [[Image:Chafarinas_NWW.png|center|250px]]
|}
|-
| '''País''' || [[España|España]]
|-
| '''Mari''' || [[Mari Mediterráneu|Mediterrániu]]
|-
| '''Archipiélagu''' || Islas Chafarinas
|-
| '''Longol a tierra''' || 4 km a [[África|África]]
|-
| '''Supifícii''' || 0,153 km²
|-
| '''Cimera''' || 35 msnm
|-
|}
La '''Isla Isabel II''' horma cona "Isla del Congreso" i la "Isla del Rey", el archipiélagu de las Islas Chafarinas, praça de soberania [[España|española]] assitiá nel [[Mari|mari]] [[Mari Mediterráneu|Mediterrániu]], al norti del [[Marruecus|Reinu de Marruecus]].
==Puebración==
Es la única isla abitá de las tres. En que llegó a tenel una puebración celcana a las mil presonas, oguañu namás se halla assitiá en ella una guarnición melital, amás de presonal del Menistériu el Meyu Ambienti d'[[España]], pol sel las islas un Allegu Nacional protegiu pola riqueza las sus espéciis naturalis.
Polos los mesis de veranu vivi tamién ena isla un grupu d'arqueólogus que hazin escavacionis nel yacimientu neolíticu alcuentrau ena "Isla del Congreso", anombrau "El Zafrín", del V miléniu e.C., encabeçaus pol Estitutu de Cultura Mediterránia. El yacimientu es un puebrau al airi libri del que s'án sacau várius milis de troçus cerámicus en crassi cardial.
==Edificacionis==
La isla cuenta con deferentis edificacionis de caraiti castrensi. Amás, cuenta con edificius comu l'Elésia de Nuestra Señora la Concepción (elésia de navi única d'alreol de doscientus cincuenta metrus quairaus) i la Torre de la Conquista, dambas las dos de metá del sigru XIX, amás dun faru, costruiu a lo primeru del sigru XX.
<!--EntriGüiqui-->
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:España]]
[[Categoría:Espacius naturalis en España]]
2gh1dq4sjmdrkd8hg5zarromzfza9bz
Isla de Faru
0
806
142431
124538
2026-03-28T13:11:02Z
Ciaurlec
2959
spostato su una categoria più specifica
142431
wikitext
text/x-wiki
{{Por mejoral}}
La '''Isla de Faru''' hue una pequeña isla [[Egitu]] assitiá frenti ala ciá d'[[Alejandria]], uñia a tierra medianti una conessión artificial (''Heptastadion'').
Nesta isla hue costruiu, nel añu 279 eC, el [[Faru d'Alejandria]], pol ordin de [[Tolomeu I]].<ref>{{Cita web|url=https://historia.nationalgeographic.com.es/a/faro-alejandria-luz-mediterraneo_14214|título=El faro de Alejandría, la luz del Mediterráneo|títulotrad=El Faru d'Alejandría, la lús del Mediterrañu|fechaacceso=2023-05-08|fecha=2019-05-16|sitioweb=historia.nationalgeographic.com.es|idioma=es}}</ref> El su nombri dio origin ala parabra faru.
Nangunas ocasionis, el nombri la isla apaici escrebiu cumu ''Pharos'', qu'es la trascrición ingresa el nombri griegu, '''Φαρος''', cuya correta trascrición al estremeñu es ''Faru''.
== Referencias ==
<references />
[[Categoría:Islas]]
89xqwx33ls6go9i66a9pyrcaujtzm51
142433
142431
2026-03-28T13:12:07Z
Ciaurlec
2959
142433
wikitext
text/x-wiki
{{Por mejoral}}
La '''Isla de Faru''' hue una pequeña isla [[Egitu]] assitiá frenti ala ciá d'[[Alejandria]], uñia a tierra medianti una conessión artificial (''Heptastadion'').
Nesta isla hue costruiu, nel añu 279 eC, el [[Faru d'Alejandria]], pol ordin de [[Tolomeu I]].<ref>{{Cita web|url=https://historia.nationalgeographic.com.es/a/faro-alejandria-luz-mediterraneo_14214|título=El faro de Alejandría, la luz del Mediterráneo|títulotrad=El Faru d'Alejandría, la lús del Mediterrañu|fechaacceso=2023-05-08|fecha=2019-05-16|sitioweb=historia.nationalgeographic.com.es|idioma=es}}</ref> El su nombri dio origin ala parabra faru.
Nangunas ocasionis, el nombri la isla apaici escrebiu cumu ''Pharos'', qu'es la trascrición ingresa el nombri griegu, '''Φαρος''', cuya correta trascrición al estremeñu es ''Faru''.
== Referencias ==
<references />
[[Categoría:Islas|Faru]]
697vjp0i2ylr3wlmlp3esy1kpmftk1v
Islandia
0
807
142437
140177
2026-03-28T13:15:48Z
Ciaurlec
2959
aggiunta categoria
142437
wikitext
text/x-wiki
{{Pol revissal}}{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Islandia'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Iceland.svg|150px|Bandera d'Islándia]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of Iceland.svg|150px]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Europe-Iceland.svg|270px|Situación d'Islandia]]
|-
| [[Luengua oficial]] || [[luenga islandesa|islandés]]
|-
| [[Capital]] || [[Reykjavík]]
|-
| [[Presidenti la República|Presidenti]] || [[Guðni Th. Jóhannesson]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Katrín Jakobsdóttir]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superfície|Posición 105ª]]<br />103.125 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />2,75%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2021]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 181º]]<br />341.243 <br />3 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 135ª]]<br />11.271 millonis e US$<br />37.792 US$
|-
| [[Moeda]] || Corona islandesa
|-
| [[Inu]] || ''Lofsöngur''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .is
|-
| [[Lista de códigus telefónicus|Códigu telefónicu]] || +354
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]], Consehu Nórdicu
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''República d'Islandia''' (en islandés ''Lýðveldið Ísland'' [ˈliðvɛltɪð ˈislant]) es un estau insulal que holma parti d'Uropa i que s'alcuentra assitiau al norti del [[océanu Atlánticu]], cerquina de la parti bajera del círculu polal árticu.
== Geografia ==
[[File:Iceland sat cleaned.png|250px|left|Imahin e satéliti d'Islándia.|thumb]]
[[File:Oexarafoss.jpg|thumb|left|150px|Parqui Nacional e Þingvellir]]
[[File:Eldgja.jpg|thumb|right|250px|Eldgjá]]
Islándia es una gran isla vulcánica assitiá nel Atánticu Norti, es la 18ª isla del mundu por cumprimentu. Es la mayol parcela geográfica totalmenti d'origin volcánicu del mundu. Por tantu, tien un trahineu geotérmicu emportanti.
Está assitiá ena Dorsal Meya del Atlánticu Norti, de la que representa la su parti emerhenti. Está assitiá al salienti de [[Groenlándia]] de la que dista 250 km i deseguia al sul del cículu polar árticu, a el oesti del mari de Noruega.
El rift asociau a la dorsal Meyu Atlántica, hazi la partición entri la placa Uroasiática i la placa Norteamricana passa por meyu d'Islándia de suloesti a nordesti. Esti fenómenu geográficu está bien claru nel Parque Nacional de Þingvellir ondi el promontóriu hizu un anfiteatru natural i comu curiosiá nese mesmu sitiu hazi cuasi mil añus, los islandesis hizun el su primel parlamentu, el únicu dantañu qu'á sobreviviu hata ogañoti, el llamau Alþingi.
Cuasi la metá del área islandesa, d'origin volcánicu recienti, consiti en desiertus de lava montañosus, el puntu mas cimeru está a una altitú de 2.119 metris por cima del nivel meyu de las áuguas del mari, i algotrus terrenus árius. Onci por cientu de la su superficie está acopetau polos glaciaris, siendu el Vatnajökull de 8300 km² el mayol de tós.
El cumprimentu de la isla midi en conjuntu 103 125 km², de los cualis 100 329 km² son de tierra i 2.796 km² d'áugua. El largu de las sus costas es de 4 988 km. El su puntu mas arribota es el volcán Hvannadalshnjúkur con 2 119 m.
Los tozus mas largos que recorrin la isla d'Islándia son el Þjórsá con 230 km de longol i el Jökulsá á Fjöllum con 206 km. Estus tozus son cortinus, enque suelin lleval abondu caudal d'áugua.
=== Vulcanis ===
Islándia es unu de los paisis con mas trajineu [[vulcán|volcánicu]]. Ain alreol de 200 volcanis post-glaciaris, de los cualis polo menus 30 tienin hechu erupción dende qu'el país fue estabeleciu nel sigru IX e.C. Mas menus sueli abel una erupción ca cincu añus.
El [[vulcán]] islandés con mas nombraria es el Hekla conociu nel mundi cristianu de la Eá Meya comu la morá de los condenaus, dendi la su primera erupción registrá en 1104, que desfarató grandis áreas i campus. Al escomiençu de la su erupción en Marçu de 1947 la coluna de flama i cenizas subió a 30.000 m i ubu algotras erupcionis en 1980 i 1981.
== Climi ==
[[File:Karl-Kerling-Jökulsárgljúfur-National-Park-Iceland-20030605.jpg|250px|thumb|right|Parqui Nacional de ökulsárgljúfur.]]
El climi islandés es oceánicu, marcau por la runcha entri la enfluéncia atemperá de la Corrienti del Gofu i el fluju de los frentis polaris.
La costa sul, sometía al empuji de los cheirus marinus, non tien unus invielnus, en términus de temperatura, demasiau rigurosus, teniendu en cuenta la su latitú. La temperatura meya nel mes de jeneru es de 0 °C en Reykjavik (11 °C en júliu, meya anual de 5 °C aprossimadamenti).
Las precipitacionis anualis asciendin a 775 mm, repartiéndu-se a lo largu e 150 días al añu. El noresti es una zona seca por estal nuna zona de sombra pluviométrica (las montañas del centru del paús l'aíslan delos cheirus úmedus del sulesti).
== Demografia ==
[[File:Reykjavík séð úr Hallgrímskirkju.jpeg|thumb|250px|right|''Reykjavík'']]
[[File:Vestmannaeyjar.jpg|250px|thumb|right|Vestmannaeyjar]]
Al añu 2007, Islándia tien una puebración de 301.931 abitantis. La esperança de via es de 80 añus. El 99.9% de la puebración está alfabetiçá. El promeyu d'ijus por mujel es de 1,91.
La naturaleza aislá d'Islándia á supuestu una tasa d'enmigración i una diversidá henética mu limitás a lo largu de cientus d'añus.
La similitú genética de los islandesis es, ogañu, motivu d'estuyu, puestu que tantu el aislamientu nuna isla apartá comu las condionis climáticas de la mesma hizun que la endogamia huera emportanci i ogañoti tolos islandesis puein consideral-se descentientis de los mesmus antiguus i por tantu parientis en mayol o menol media.
Los islandesis palran [[islandés]], una luenga escandinava, a la que forfesan muchus cuidiaus ena introcución de nuevas parabras i qu'á premaneciu envariabli dendi que los primerus colonus chegun a la isla, de mó que ogañoti cualesquiel islandés puei leyel nel original i sin problemas las Sagas Islandesas, que son escritus del sigru X.
Ena su grandi mayoria, son luteranus, peru bien es verdá qu'en Islándia ái completa libertá relihiosa, i algotras congregacionis protestantis i el catolicismu tamien estan presentis. La mas emportanti congregación religiosa, i la que más desegia creció en 2003 hue l'Ásatrúarfélagið, o Comuniá Ásatrú, que revivi la religión pre-cristiana d'Islándia.
La composición étnica ogañoti (2007) es la siguienti :
* Uropeus: 99,0% (Islandesis 95,4% + algotrus uropeus 3,6%)
* Asiáticus: 0,6% (mayoria de hilipinus)
* Americanus: 0,3% (mayoria d'estauniensis)
* Africanus: 0,1% (mayoria de marroquís)
== Estoria ==
=== Escomiençus ===
Islándia hue coloniçá por vezi primera por inmigrantes noruegus i celtas, prencipalmenti escocesis i alogu endespués tamién por mongis irlandesis que vinun a estendel el cristianismu nestas tierras, enos caberus del sigru IX i duranti el sigru X.
Tien el parlamentu activu más antiguu del mundu, el Alþingi, que hue estableciu nel añu 930.
=== Edá Moerna ===
Islándia hue endepéndienti duranti mas de tres sigrus, endespues de los cualis hue gorberná por Noruega i [[Dinamarca]], holmalmenti comu una colónia de la corona noruega hata 1814, que hue quandu los réinus unius de Dinamarca i Noruega se despartan por el tratau de Kiel, i Islándia escomençó a sel una dependéncia danesa.
=== Endependéncia ===
La uripción del volcan Askja en 1875 devastó la economia islandesa i causó habrina general. Por cuasi un cuartu de sigru, el 20% de la puebración emigró, prencipalmenti a Canadá i a los Estaus Unius.
El gobiernu danés le otrogó un grau chiqueninu d'autonomia en 1874 i en 1918 una endependéncia i soberania sobri asuntus internus similaris a los que podia tenel un protectorau. Las relacionis esteriois i la defensa sigierun por habu dela autoriá danesa i el rei dessi pais siguiço siendu el soberanu d'Islándia hata 1944 en que se hundó la Repúbrica d'Islándia.
== Economia ==
[[File:Karastigur.JPG|right|thumb|250px|Calli de Reykjavík]]
La economia d'Islándia es de tipu capitalista, apaecia a la dotrus paisis nórdicus, con preséncia del estau nel bienestal social. La tasa de paraus es bajina.
La economia del país es modesta, dependi en gran parti de la pesca i endustias relaciónas con ella, que son responsablis de cuasi el 70% de las esportacionis. El estau de la economia nacional dependi muchu del mercau de los produtus d'origin marinu.
Algotras juntanillas emportantis de la esportación son l'aluminu el hierru-silíceu, equipamientus pal procesamientu de produtus maritimus i lana. El comerciu esteriol desempeña un papel emportanti ena economia d'Islándia. Esportacionis i importacionis valin ca una, a un terciu del PIB. La mayol parti de las esportacionis van a paral a los Estaus Unius, pa Japón i algotrus paisis.
Islándia desfruta de huerça heotérmica comu recursu energérticu pa tolas sus actividais, por mol de su assitiamientu, nun territóru achipotau de volcanis.
== Transportis ==
[[File:Icelandic-Road-Sign.JPG|thumb|right|Típica señal e tráfico d'Islándia señaliçandu caminus a las granhas.]]
Ya que non dessistin líneas de ferrocarril en Islándia el transporti terrestri se realiça por destintas carreteras, en total ain 13.028 de quilómetrus de vias, 4.343 dellus pavimentaus i 8.685 sin pavimental, estu es debiu a que nel invielnu el tráficu pol meyu de la isla es imposibili, por mol se las incremencias sel tiempu i hazin mu dificultosu i inútil el asfaltau de dichas carreteras. Dentre ellas la primereriça es la carretera de circunvalación, nombrá Hringvegur.
Tamien Islándia tien albondu pueltus pa el transporti marítimu, comu los d'Akureyri, Hornafjörður, Ísafjörður, Keflavík, Raufarhöfn, Reykjavík, Seyðisfjörður, Straumsvík, Vestmannaeyjar.
== Cultura ==
L'alabán d'islandesis famosus encluyi a la cantanti pop Björk, la banda de post rock Sigur rós i el escribiol Halldór Laxness, ganaol del Prémiu Nobel de literatura en 1955.
Entovia son ciadanus islandesis l'antañu campeón mundial d'ajedré Bobby Fisher i el tocaol de pianu Vladimir Ashkenazy, que adoptó la nacionaliá islandesa nel añu 1972.
La tasa de lectura en Islándia es de las mas elevás del mundu.
Endentru de la socieá i cultura islandesas s'alcuentran mugeris en posicionis destacás del gobierlnu i nel mundu de los negocius i contráriu a lo que passa en otras socieais del norti d'Uropa las mugeris islandesas mantienin el su apelliu endespues de casal-se
Islándia tien pola nochi una via mu animá. El centru de Reykjavík tien albondu baris ondi a menú puein alcontral-se bandas de música tocandu en directu.
Los mayoris problemas socialis que tien el país tienin que vel con problemas derivaus d'alcolismu.
==Atijus==
{{Commonscat}}
{{Europa}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Uropa]]
qllgy7q0gm23h7qu2899qewvvjybyf8
Italia
0
809
142417
140164
2026-03-28T12:59:16Z
Ciaurlec
2959
142417
wikitext
text/x-wiki
{{Pol revissal}}{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Repúbrica Italiana'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Italy.svg|125px|Bandera d'Itália]]
| width="140px" | [[File:Italy-Emblem.svg|125px|Escudu d'Itália]]
|-
| [[Bandera d'Itália|(En detalli)]] || [[Escudu d'Itália|(En detalli)]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" | <small>''[[Lema]] nacional: ''Libertà, Uguaglianza, Umanità'' ([[italianu]]; ''«Libertá, iguardá, umanidá»'')</small>
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Italy.svg|270px|Asihamientu d'Itália]]
|-
| [[Lengua oficial]] || [[Lengua italiana|Italianu]]
|-
| [[Capital]] || [[Roma]]
|-
| [[Presidenti la Repúblrca|Presidenti]] || [[Sergio Mattarella]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Giorgia Meloni]]
|-
| [[Longol]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 69ª]]<br />301.270 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />2,04%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2021]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 23º]]<br /> 60.461.826 <br />206 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 8ª]]<br />1.790.895 millonis e US$<br />30.732 US$
|-
| [[Monea]] || [[Euru]] (€, [[ISO 4217|EUR]])<sup>2</sup>
|-
| [[Zona orária]]<br /> en [[veranu]] || [[CET]] ([[Tiempu Cordinau Universal|UTC]]+1)<sup>3</sup><br />[[CESTI|CEST]] ([[Tiempu Cordinau Universal|UTC]]+2)<sup>3</sup>
|-
| [[Inu]] || ''Canto degli Italiani''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .it
|-
| [[Lista de códigus telefónicus|Código telefónico]] || +39
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[UU]], [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''República Italiana''' o namás que '''Italia''', es un país d'[[Uropa]] assitiau nel sul del contienti, que holma parti de la [[Unión Uropea]] (UE).
El su territóriu es prencipalmenti una [[península Itálica|peninsula]] alargá i dos grandis islas nel [[Mari Mediterráneu]]: [[Sicília]] i [[Cerdeña]]. Por el norti está arrodeá polos [[Alpis]]. Hazi arrayu con [[Fráncia]], [[Suiça]], [[Áustria]] i [[Eslovénia]]. Los estaus endependientis de [[San Marinu]] i [[Ciá del Vaticanu]] son enclavaus por dentru del su territóriu.
== Geografia ==
[[File:Dolomiten Antelao-Boitetal.jpg|270px|left|thumb|Dolomitas]]
El relievi apresenta cuatru grandis unidais regionalis: al norti, un setol continental dominau polos Alpis; a los sus pies, la llanura del [[Po]]; al Sul un setol peninsulal articulau polos Apeninus; i finalmenti las tierras ensularis.
El sistema alpinu estiendi por territóriu italianu la quasi totaliá la su vertienti meriyonal. Nesti gran conjuntu montañosu destacan las holmacionis calcáreas de los Dolomitas. Angunus pasus de montaña facilitan la comunicación conas regionis vizinas.
Al Sul de los Alpis, entri éstos i los Apeninus, s'estiendi la llanura del Po que realmenti es una fosa testónica rellená polos depósitus sedimentárius aportaus polos [[rius]] que desciendin de los Apeninus i, especialmenti, de los Alpis, i qu'avenan la llanura que s'abri al [[mari Adriáticu]] por el litoral NE d'Itália. Las restantis llanuras italianas, anque numirosas, son d'escasa estensión, i se localizan preferentementi nel litoral tirrénicu, holmás por emportantis rius comu el Arno o el Tíber, u por llanuras costeras. La caena de los Apeninus costituyin l'espinaçu la [[península Itálica|península italiana]], i nella se distinguin tres setoris: los Apeninus setentrionalis, los Apeninus centralis, tamien denominaus Abruzos, que constituyin el techu la caena (Gran Sasso, 2.914 m), i apresentan holmacionis cársticas; por úrtimu, los Apeninos meriyonalis, que tien el su puntu culminanti nel monti Pollino (2.271 m). A dambas vertientis la caena s'estiendin holmaciones e colinas, denominás Subapeninus o Antiapeninus, destacandu las del rebordi Oesti, ondi s'elevan angunus volcanis (Vesubio, monte Amiata, Campos Flégreos).
Nel estremu sul de la península Itálica, la isla de [[Sicília]] es considerá una prolongación los Apeninos, destacandu el monti Etna, que conos sus 3.345 m d'artura es el [[vulcán]] ativu más artu d'Uropa. La isla de Cerdeña es assina mesmu montañosa, nu ostanti cabi destacal la fosa testónica de Campidano, entri Oristano i Cagliari.
== Climi ==
[[File:Riva del Garda.jpg|thumb|Left|250px|Lagu Garda nel vranu]]
La climitologia italiana, tien carater mediterráneu, peru apresenta notablis variacionis rehgionalis. En primel lugal, por efetu de la su considerabli estensión en latitú alcuentramus meyas anualis en [[Milán]] de 23 °C en [[júliu]] i 1,5 °C en jeneru, pol tantu qu'en [[Palermu]], dichas meyas son de 26,2 i 11 °C. Tamieén, ebiu a las condicionis orográficas: los Alpis, qu'atúan de barrera poranti los vientus el Norti, registran las mayoris precipitacionis (3.000 a 3.800 mm anualis); los Apeninos, por el su lau, establecin una clara distinción entri sus dos veltientis: la tirrénica, que quea espuesta a las corrientis úmeas 'el Oesti, i la vertienti adriática, a sotaventu de dichas influencias (menus e 500 mm anualis en Apulia).
== Organiçación admenistrativa ==
Italia s'alcuentra deviia en 20 regionis almenistrativas, deviias en províncias i éstas a la su vezi en monicípius o comunas. Destas, 5 (Valle de Aosta, Friuli-Venecia Julia, Sicilia, Cerdeña i Trentino-Alto Adigio) tienin un estatus especial en razón de la su naturaleza geográfica, cultural o social. Las demás se sometin a un estatutu común d'aldmenistracion.
== Economia ==
[[File:Rom (IT), Kolosseum -- 2024 -- 0610.jpg|thumb|Left|250px|Anfitiatru Flaviu, en [[Roma]]]]
Italia es, por descontau, unu de los paisis mas endustrializaus del mundu, enclusu huendu qu'el sul es mas pobri qu'el norti i non ai un gran desarrollu de la activiá.
L'activiá endustrial á siu el motol del desarrollu italianu, i ogañu es el eji de la su economia. Por contra, las actividais agrícolas án esperimentau una considerabli tesera, tantu ena ocupación de la puebración ativa (7,3 %), comu ena su participación nel PIB (3,7 %). La produccion agrícola non surti la demanda alimentária de la puebración, i es especialmenti escasa ena rama ganaera: bovinu, porcinu. L'agricultura se halla mas extendia, con cultivus de cerealis (trigu, arró -primera productora uropea-, maí), leguminosas, plantas industrialis (remolacha açucarera), chucherias (pimentuss, berenhenas, tomatis i cebolas) i floris.
== Luenga ==
La [[luenga italiana]] es una luenga romanci. Dessisti un gran númeru de dialetus italu-romanus. Se chasca mas que ná en Itália, ondi es la lengua nacional, peru tamién en dos cantonis del sul de Suiça ondi es de la mesma manera reconociu cumu luenga oficial.
== Coltura ==
[[File:"The School of Athens" by Raffaello Sanzio da Urbino.jpg|thumb|Left|250px|L'escuela d'Atenas, e Rafael Sanzio]]
[[File:St Mark's Basilica.jpeg|thumb|Left|250px|La basilica e San Marcus]]
Italia es conocia por el su arti, coltura i numerosísimus monumentus, entri tos ellus la torri de Pisa i el Coliseu romanu; assín comu por la su gastronomia (pratus italianus famosus son la pitsa i la pasta), el su vinu, la su holma de via, la su pintura, el su diseñu, cini, tiatru, literatura i música, en particulal l'ópera.
El periodu del Renacimientu uropeu escomençó en Italia duranti los sigrus XIV i XV.
=== El Cini ===
La estória del cini italianu escomençó namás angunus mesis endespues de que los hermanus, Auguste i Louis Lumière hubieran descubieltu el meyu, quando el papa Leon XIII hue filmau por dangunus segundus mientris bendecía la cámara fotográfica.
==Atijus p'ahuera==
{{Commonscat}}
{{Europa}}
[[Categoría:Itália| ]]
hcfgwlt522cyh6pamnp9f1w549w63k9
África
0
836
142422
141553
2026-03-28T13:03:24Z
Ciaurlec
2959
rimosso dalla categoria meno specifica
142422
wikitext
text/x-wiki
[[File:Africa satellite orthographic.jpg|right|thumb|300px|El continenti Africanu vistu dendi el espaciu]]
'''África''' es el trecel [[continenti]] la Tierra en extensión, formandu parti d'Eurafrasia. Linda al norti con el [[mari Mediterráneu]], al oesti conel [[Océanu Atlánticu]] i al esti con el [[Mari Colorau]], el [[Océanu Índicu]] i [[Ásia]] por mé del [[canal de Suez]] i quea uníu a Asia a través del [[istmo de Suez]], en territoriu [[Egitu|egiciu]]. Tieni una superficii total de 30 272 922 km² (621 600 km² en masa insular), que representa el 20,4 % del total delas tierras emergiás del planeta. La puebración supera los mil cuatrucientus millonis d’habitantis, un 15 % del total mundial. El continenti se dividi en 54 [[Estado soberano|Estaus soberanus]] siendu unu dellus, Egiptu, [[Anexo:Países transcontinentales|transcontinental]], amás de dos [[Estado con reconocimiento limitado|Estaus con reconocimientu limitau]] i dos [[Territorio dependiente|territorius dependientis]].
Tien una superfícii total 30.272.922 quilómetrus cuadraus (621.600 en massa insular), la cual apresenta el 22% 'el total terrestri; la puebración es de tan sólu 910.844.133 abitantis, menus 'el 16%.
El continenti s'organizça en 53 paísis, siendu tós ellus miembrus dela [[Unión Africana]], a esceción de [[Marruecus]].
== Etimología ==
El nombri del continenti provieni del [[latín]]. Dendi el [[siglo II a. C.|siglu II a. C.]], los romanus llamaban África alas tierras que los griegus conocían cumu Libia, al oesti del [[Nilu]] i al esti delos [[Cordillera del Atlas|montis Atlas]]. El topónimu se formó col nombri dun puebru local, los ''[[Afri]]'' i el sufiju ''ica'' gastau pa endical un país en función delos sus abitantis (cumu Céltica de "los celtas").<ref>cita libro |autor=Georges, Karl Ernst |editor=Georges, Heinrich |año=1913–1918 |ubicación=Hannover |edición=8<sup>va</sup> |url=[https://web.archive.org/web/20160116044500/http://latin_german.deacademic.com/1644](http://latin_german.deacademic.com/1644) |idioma=alemán |capítulo=Afri |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20160116044500/http://latin_german.deacademic.com/1644](https://web.archive.org/web/20160116044500/http://latin_german.deacademic.com/1644) |fechaarchivo=16 de enero de 2016 |título=Ausführliches lateinisch-deutsches Handwörterbuch</ref><ref>cita libro |apellido1=Lewis |nombre1=Charlton T. |apellido2=Short |nombre2=Charles |título=A Latin Dictionary |capítulo=Afer |año=1879 |editorial=Clarendon Press |ubicación=Oxford |url=[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3DAfer](http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3DAfer) |fechaacceso=20 de septiembre de 2015 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20160116044500/https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3DAfer](https://web.archive.org/web/20160116044500/https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3DAfer) |fechaarchivo=16 de enero de 2016 |deadurl=no</ref><ref>cite web|url=[http://www.consultsos.com/pandora/africa.htm](http://www.consultsos.com/pandora/africa.htm)%7Ctitle=Africa African Africanus Africus|publisher=Consultos.com</ref>
Los ''afri'' eran una tribu autótona cuyo nombri es d’origin [[Lenguas bereberes|berebel]]; ''ⵉⴼⵔⵉ'' ''ifri'' (plural ''ifran'')<ref>cite web|url=[http://michel-desfayes.org/namesofcountries.html](http://michel-desfayes.org/namesofcountries.html)%7Ctitle=The Names of Countries|accessdate=9 de abril de 2019|last=Desfayes|first=Michel|date=25 de enero de 2011|website=michel-desfayes.org|quote=Africa. From the name of an ancient tribe in Tunisia, the ''Afri'' (adjective: ''Afer''). The name is still extant today as ''Ifira'' and ''Ifri-n-Dellal'' in Greater Kabylia (Algeria). A Berber tribe was called ''Beni-Ifren'' in the Middle Ages and ''Ifurace'' was the name of a Tripolitan people in the 6th century. The name is from the Berber language ''ifri'' 'cave'. Troglodytism was frequent in northern Africa and still occurs today in southern Tunisia. Herodote wrote that the Garamantes, a North African people, used to live in caves. The Ancient Greek called ''troglodytēs'' an African people who lived in caves. ''Africa'' was coined by the Romans and {{'}}''Ifriqiyeh''{{'}} is the arabized Latin name. (Most details from Decret & Fantar, 1981).|archive-url=[https://web.archive.org/web/20190627022921/http://michel-desfayes.org/namesofcountries.html](https://web.archive.org/web/20190627022921/http://michel-desfayes.org/namesofcountries.html)%7Carchive-date=27 de junio de 2019</ref> que significa «caverna», en referencia alos puebrus que los griegus llamun ''Τρωγλοδύται'' / ''Pueblu troglodita'', «los moraoris de cavernas».<ref>Cite journal|url=[https://zenodo.org/record/1782363](https://zenodo.org/record/1782363)%7Ctitle=The Berbers|last1=Babington Michell|first1=Geo|journal=Journal of the Royal African Society|volume=2|issue=6|pages=161–194|doi=10.1093/oxfordjournals.afraf.a093193|year=1903|jstor=714549</ref> La mesma parabra apaici ena tribu argelina delos [[Beni Ifren|Banu Ifran]] originarius de ''Ifrane'' / [[Yafran]].<ref>cita libro |autor=Lipiński, Edward |título=Itineraria Phoenicia |url=[https://archive.org/details/itinerariaphoeni0000lipi](https://archive.org/details/itinerariaphoeni0000lipi) |idioma=inglés |año=2004 |editorial=Peeters Publishers |ubicación=Leuven (Lovaina) |isbn=90-429-1344-4 |oclc=493645327 |página=[[https://archive.org/details/itinerariaphoeni0000lipi/page/200](https://archive.org/details/itinerariaphoeni0000lipi/page/200) 200]</ref>
Una ipótesis antigua, i menus probabli, relaciona a los ''afri'' con el [[Idioma púnico|púnicu]] ''𐤏𐤐𐤓'' ''ʿpr /ʿafar'' «polvu».<ref>cita libro |autor1=Neuland, Ernst |autor2=Venter, Daniel Johannes |título=NEPAD and the African Renaissance |idioma=inglés |año=2005 |editorial=Havenga |ubicación=Johannesburg (Johannesburgu) |isbn=0620325100 |oclc=836592023 |página=16</ref>
Endispués de 146 a. C., ''[[África (provincia romana)|África]]'' fue el nombri duna provincia romana nel noroesti del continenti. La Geografía de Ptolomeo marca el limiti oriental nel [[istmo de Suez]], que la separa d’Uropa, el ocidental nel Océanu i el meridional nel [[Sáhara|Sahara]].
A partil dela [[Era delos Descubrimientus]] i a midia qu'el conocimientu del continenti s'estendía n'Uropa, el nombri tamién lo hizu.
[[Etimología popular|Etimologías popularis]] u míticas del nombri lo derivan dela parabra latina ''aprica'', «asoleau», cumu dici Isidoro de Sevilla,<ref>[[Isidoro de Sevilla]] ''[[Etymologiae]]'' XIV.5.2</ref> u del griegu: ''a-phrike'': «sin fríu», cumu postuló [[León el Africano]], si bien esta combinación de palabras no dessisti.<ref>Cita libro |apellidos=Tshinanga Ngelu |nombre=Pierre |título=Application du principe d'intangibilité des frontières africaines par les États membres de l'Union africaine comme stratégie de paix et de stabilité en Afrique |año=2017 |editorial= Editions Publibook |oclc=1022984607 |página=93 |idioma=francés}}</ref><ref>{{cita libro |autor=Miller, Christopher L. |título=Blank Darkness: Africanist Discourse in French |idioma=inglés |año=1985 |editorial=University of Chicago Press |ubicación=Chicago |isbn=0226526224 |oclc=11866558 |página=11</ref>
[[Michèle Fruyt]] propusu derivar el nombri de ''africus'' «vientu del sul»<ref>cite journal|title=D'Africus ventus a Africa terrain|author=Fruyt, M.|journal=Revue de Philologie|volume=50|pages=221–38|year=1976</ref> asignandu a la parabra un [[Lenguas itálicas|origin itálicu]], inque la mayoría considera que'l vientu tomó el su nombri pola provincia romana, i [[Gerald Massey]], en 1881, inventó una etimología egipcia: ''af-rui-ka'' es izil, según la su propuesta: «giral hacia la apertura del [[Ka (mitología)|Ka]]», es izil, hacia el vientri maternu, colo qual los egicius se referían a África cumu «lugal de nacencia».<ref>cita web |url=[https://web.archive.org/web/20100130200159/http://gerald-massey.org.uk/massey/cmc_nile_genesis.htm](http://gerald-massey.org.uk/massey/cmc_nile_genesis.htm) |title=Nile Genesis: An introduction to the opus of Gerald Massey |autor=Charles S. Finch III |fecha=2006 |fechaacceso=18 de mayo de 2010 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20100130200159/http://gerald-massey.org.uk/massey/cmc_nile_genesis.htm](https://web.archive.org/web/20100130200159/http://gerald-massey.org.uk/massey/cmc_nile_genesis.htm) |fechaarchivo=30 de enero de 2010 |deadurl=yes</ref>
Entri las etimologías fundás en personajis epónimus, [[Flavio Josefo]] relaciona África con un nietu d’[[Abraham]] de nombri Efer<ref>[[Flavio Josefo]]: ''[[Antigüedades judías]]'' 1.15) en relación a Génesis. 25:4</ref> mientras que [[Ibn Khallikan]] lo vincula col rei [[Himyar|himyarita]] "Afriko hiju d’[[Abraha]]", el su conquistaol.<ref>Cita libro |url=[https://books.google.com/books?id=pbo5AQAAMAAJ&pg=PA113](https://books.google.com/books?id=pbo5AQAAMAAJ&pg=PA113<nowiki>) |título=Travels in the Arabian Desert: With Special Reference to the Arabian Horse and Its Pedigree |apellido=Upton |nombre=Roger D. |año=1881 |editorial=C.K. Paul & Company |ubicación=Londres |idioma=en |oclc=707156168}}</nowiki></ref><ref><nowiki>{{Cita libro |url=</nowiki>[https://books.google.com/books?id=3cdLAAAAcAAJ&pg=PA35](https://books.google.com/books?id=3cdLAAAAcAAJ&pg=PA35) |título=Kitab Wafayat Ala'yan. Ibn Khallikan's Biographical Dictionary Transl. by (Guillaume) B(aro)n Mac-Guckin de Slane |apellido=Hallikan |nombre='Abu-l-'Abbas Sams-al-din 'Ahmad ibn Muhammad Ibn |año=1842 |editorial=Benjamin Duprat |ubicación=París |idioma=en |oclc=833614603</ref><ref>Cita libro |url=[https://books.google.com/books?id=mcN7AAAAQBAJ&pg=PA38](https://books.google.com/books?id=mcN7AAAAQBAJ&pg=PA38) |título=Science in the Medieval World |apellido=al-Andalusi |nombre=Sa'id |apellido2=Salem |nombre2=Sema'an I. |apellido3=Kumar |nombre3=Alok |año=1991 |editorial=University of Texas Press |ubicación=Austin |isbn=0292711395 |oclc=23385017 |idioma=en</ref>
== Estoria ==
Se barrunta qu'África es la cuna dela umanidá i que dellí procedin las sucesivas especiis d’[[Hominidae|omínidus]] i [[antropoide]] que dierun lugal alos [[Ser humano|seris umanus]]. La teoría esplica que ellí s’originó el ''[[Homo sapiens]]'' hazi cerca de 300 000 añus pa endispués espandil-si pol restu delos continentis. Sigún el estoriaol griegu [[Heródoto]] (484 a. C.), una espedición [[fenicia]] espulsá pol [[faraón]] [[Necao II]] (616 a. C) circunnavegó el continenti africanu pola primera vezi.[[Archivu:Tutanchamun Maske.jpg|miniatura|Máscara del [[faraón]] [[Tutankamón]], ena que el rei-niñu apaici tocau con el Nemes|derecha]]
Los oríginis del tráficu comercial entri el oesti i el centru d’África i la cuenca mediterránea se pierdin ena prestoria. Los primerus relatus estóricus datan dela antigüedá i versan sobri los nómadas que organizaban el comerciu entri [[Leptis Magna]] i el Chad. Esti comerciu vivió el su primer augi nel sigru I a. C. col ascensu del [[Imperiu romanu]]. Sobretó se comerciaba con [[oru]], [[Escravitud|escravus]], [[marfil]] i animalis essóticus pa los juegus de [[Circu romano|circu]] en [[Roma]] a cambiu de bienis de luju romanus. De hechu es nesta época ena que se gesta el propiu nombri d’África. Tras la derrota de [[Cartagu]] por Roma ena [[tercera guerra púnica]] se estableci la provincia romana d’África que abarcaría aprosimadamenti el [[Túnez]] dogañu. Fue una generalización territorial dela provincia lo que diu nombri a tol continenti. Una emportancia crucial tuvu tamién el mayol gastaeru del [[Camelus|camellu]] a partil del sigru I nel norti d’África.
A partil del sigru VII los [[Arabia|árabis]] invadin l'África del norti. El comerciu caravaneru i la espansión islámica alimentan el establecimientu de nuevas relacionis entri las «dos Áfricas».
[[Archivu:Great-Zimbabwe-2.jpg|miniatura|derecha|[[Gran Zimbabue]]]]
El [[Imperio Kanem-Bornu]] dessistió en África entri el sigru XIII i la décaa de 1840. Nel su momentu de mayol esplendol abarcó l'área de lo que actualmenti es el sul de [[Libia]], [[Chad]], noresti de [[Nigeria]], esti de [[Níger]] i norti de [[Camerún]].
El [[Reinu del Congu]] fue un Estau situau eno que ogañu costituyi la zona norti d’[[Angola]], l'enclavi de [[Provincia de Cabinda|Cabinda]], [[Repúbrica del Congo|Congo-Brazzaville]] i la parti ocidental de [[Repúbrica Democrática del Congu|Congu-Kinsasa]]. La su área d’enfluencia abarcaba tamién los Estaus vicinus.
[[Archivu:Mapa del África colonial (1914).svg|miniatura|En 1914, justu antis del prencipiu dela [[Primera Guerra Mundial]], toa África estaba dominá por Estaus uropeus cola esceción d’[[Abisinia]] (atual [[Etiopía]]) i [[Liberia]], una muestra del imperialismo uropeu, que tamién provocó continuas tensionis entri paísis duranti la colonización del continenti, vistu cumu mu desfavorabli pa Italia i Alemania i mu beneficiosu pa Francia i Reinu Uníu. Otrus paísis cumu Portugal, España u Bélgica tenían unas pocas colonias.]]
La [[Repartu d'África|repartición colonial d’África]] polas potencias uropeas, eniciá a partil del [[siglo XVII|siglu XVII]], tuvu lugal aprossimadamenti en 1885, cona [[conferencia de Berlín]], i el comienzu dela [[Primera Guerra Mundial]], época ena que los imperius [[colonialismo|colonialis]] s'estendierun más rápidamenti n'África que'n cualisquiel otru lugal del mundu, si bien dos paísis, [[Liberia]] i [[Etiopía]], consiguierun mantenel la su endependencia. Es un exemplu del [[nuevu imperialismu]] generau pola necesidá de los paísis uropeus d’obtenel materias primas pal rápidu crecimientu dela su produción manufacturera endispués dela [[Revolución Industrial]], eniciá n'Inglaterra a finalis del sigru XVIII.
Al final dela [[Segunda Guerra Mundial]] los [[Aliaus (Segunda Guerra Mundial)|aliaus]] no logran ponel-si d’alcuerdu sobri el futuru dela antigua colonia italiana de Libia. Nessi momentu era un territoriu más de cincu vecis mayol que la propia [[Italia]]. Nostanti, la puebración no sobrepasaba el millón d’abitantis, pol lo que representaba un destinu apropiau pala puebración desplazá d’Italia pola guerra, que enició a buscal lugaris a ondi emigral. Los recelus entri [[Ocidenti]] i la [[Unión Soviética|Unión de Repúbricas Socialistas Soviéticas]] hazin que finalmenti la [[Organización delas Nacionis Unias]] decida dal l'endependencia al país dejándo-lu en manus del rei [[Idrís I de Libia]].
Inque ya abía quatru paísis endependientis en África ([[Liberia]] en 1847, [[Sudáfrica]] en 1910, [[Egitu]] en 1922 i [[Etiopía]] en 1941), [[Libia]] se convierti assina ena primera colonia africana en logral la su endependencia en 1951, ala que seguirá la de [[Ghana]] en 1957. Más alanti las potencias uropeas lamentarían esti hechú, pues contribuyó a desencadenal las diferentis luchas pola endependencia africana.
== Naturaleza ==
=== Geografía física ===
Ena su mayol parti, África es una enormi i antigua plataforma continental maciza i agarrá, elevá entri 600 i 800 [[altitud|{{esd|m s. n. m.}}]], surcá por grandis ríus i escassa en penínsulas. Destaca pola su regularidá orográfica i considerabli altitú media.
{|align=right width=152 cellpadding=0 cellspacing=0
|-
|[[Archivo:Topographic30deg N30W0.png|100px]]
|[[Archivo:Topographic30deg N30E0.png|100px]]
|[[Archivo:Topographic30deg N30E30.png|100px]]
|-
|[[Archivo:Topographic30deg N0W0.png|100px]]
|[[Archivo:Topographic30deg N0E0.png|100px]]
|[[Archivo:Topographic30deg N0E30.png|100px]]
|-
|[[Archivo:Topographic30deg S0W0.png|100px]]
|[[Archivo:Topographic30deg S0E0.png|100px]]
|[[Archivo:Topographic30deg S0E30.png|100px]]
|-
|[[Archivo:Topographic30deg S30W0.png|100px]]
|[[Archivo:Topographic30deg S30E0.png|100px]]
|[[Archivo:Topographic30deg S30E30.png|100px]]
|-
|colspan=3 align=right|<small>Pinchal pa vel en detallli</small>
|}
Tres franjas climáticas sucesivas se repitin al norti i al sul del ecuadol, abarcandu los climas [[clima mediterráneu|mediterráneu]], [[clima desérticu|desérticu]], [[clima subtropical|subtropical]] i [[clima intertropical lluviosu|intertropical lluviosu]], esti úrtimu, enos sus dos tipus prencipalis, tantu de sabana cumu de selva. África es el continenti con mayol índici d’insolación anual, lo cual puyera hazel dau origin al su nombri (África, del griegu ''a-phrike'', ‘sin fríu’).
Los suelus son escecionalmenti ricus en mineralis i mu aptus pa pastus. Debíu al clima es ellí ondi evolucionó la [[Glossina|mosca tse-tsé]] i ondi prolifera atualmenti. Las prencipalis áreas cultivás s’alcuentran enas tierras altas oriental i la çona delos çGrandis Lagus , algunus deltas i riberas i inclusu nel [[Sahel]].
Situación Astronómica Continental: Norti: Cabu Blancu, Túniz (37°20′ Norti) Sul: Cabu delas Agujas, Rep. Sudafricana (35° Sul) Esti: Cabu Hafún, Somalia (51°24′ Esti) Oesti: Cabu Verdi, Senegal (18° Oesti)
=== Prencipalis ecosistemas ===
* [[Desiertu]]
* [[Sahel]]
* [[Sabana]]
* [[Sáhara|Desiertu del Sahara]]
* [[Desiertu del Namib]]
* [[Kalahari|Desiertu del Kalahari]]
* [[Delta del Okavangu]]
* [[Grandis Lagos de África|Grandis Lagos]]
* [[Maciçu etíope]]
* Tierras altas de [[Kenia]]
* [[Gran Valle del Rift]]
* [[Pluvisilva|Selva]] dela cuenca del [[Ríu Congu|Congu]]
* [[Selva costera ecuatorial atlántica]]
=== Prencipalis islas i archipiélagus ===
* Archipiélagu de [[Cabo Verde]]
* Archipiélagu de [[Canarias]] (España)
* Archipiélagu de las [[Islas Salvajes]] (Portugal)
* Archipiélagu de [[Madeira]] (Portugal)
* Archipiélagu de las [[Islas Mascareñas|Mascareñas]]
* [[Bioko]]
* [[Santo Tomé y Príncipe]]
* [[Madagascar]]
* [[Archipiélago de Zanzíbar]] (islas [[Unguja]] i [[Isla de Pemba|Pemba]])
* [[Archipiélago de las Comoras]]
* Archipiélagu de las [[Seychelles]]
* [[Socotra]] (Yemen)
== Geología, geografía, ecología i meyu ambienti ==
[[File:Topography_of_africa.png|thumb|Topografía d’África]]
África es la más grandota entri las tres proyeccionis grandis pal sul dela masa de tierra más grandota dela Tierra. Separada d’Uropa pol Mari Mediterráneu, está unía a Asia ena su estremidá noresti pol Istmu de Suez, atravesau pol Canal de Suez, con una anchura de 163 km (101 millas). Dendi el puntu de vista geopolíticu, la Península del Sinaí d’Egitu, asitiá al esti del Canal de Suez, a menú se considera parti d’África.<ref>{{Citat web|url=[http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d](http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d)|titlu=Atlas - Xpeditions @ nationalgeographic.com|publisher=web.archive.org|date=2009-03-03|accessdate=2024-07-10|archive-date=2009-03-03|archive-url=[https://web.archive.org/web/20090303230811/http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d](https://web.archive.org/web/20090303230811/http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d)|dead-url=unfit}}</ref><ref>Drysdale, Alasdair and Gerald H. Blake. (1985) ''The Middle East and North Africa'', Oxford University Press US. ISBN 0-19-503538-0</ref>
La costa tien una largura de 26.000 km (16.000 millas), i la ausencia d’entrantis hondas dela costa s’ilustra pol hechú de que [[Uropa]], que abarca solu 10.400.000 km² (4.000.000 mi²) – aprosimadamenti un terciu dela superficii d’África – tien una costa de 32.000 km (20.000 millas). Dendi el puntu más al norti, Ras ben Sakka en [[Túnez]] (37°21' N), hata el puntu más al sul, Cabu Agulhas en Sudáfrica (34°51'15" S), la distancia es d’aprosimadamenti 8.000 km (5.000 millas). Cabu Verdi, a 17°33'22" O, el puntu más al oesti, s’alcuentra a una distancia d’aprosimadamenti 7.400 km (4.600 millas) frenti a Ras Hafun, a 51°27'52" E, la proyeción más al esti que s’ajunta a Cabu Guardafui, el cabu del Cuernu d’África.<ref>(1998) ''Merriam-Webster's Geographical Dictionary (Index)'', Merriam-Webster, pp. 10–11. ISBN 0-87779-546-0</ref><ref>Lewin, Evans. (1924) ''Africa'', Clarendon press</ref><ref>{{Citat web|url=[http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d](http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d)|titlu=Atlas - Xpeditions @ nationalgeographic.com|publisher=web.archive.org|date=2009-03-03|accessdate=2024-07-16|archive-date=2009-03-03|archive-url=[https://web.archive.org/web/20090303230811/http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d](https://web.archive.org/web/20090303230811/http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/atlas/index.html?Parent=africa&Rootmap=&Mode=d)|dead-url=unfit}}</ref>
El Estau más grandotu d’África es Algeria, i el Estau más chiquininu son las Seychelles, un archipiélagu asitiau frenti a las costas oriental. La nación más chiquinina del continenti es [[Gambia]].<ref>(1998) ''Merriam-Webster's Geographical Dictionary (Index)'', Merriam-Webster, pp. 10–11. ISBN 0-87779-546-0</ref><ref>Hoare, Ben. (2002) ''The Kingfisher A–Z Encyclopedia'', Kingfisher Publications. p. 11. ISBN 0-7534-5569-2</ref>
=== La Placa tectónica Africana ===
[[File:Motion_of_Nubia_Plate.gif|thumb|Ogañu, la placa africana se muevi pola superficii dela Tierra a una velocidá de 0,292° ± 0,007° pol millón d’añus.]]
La Placa Africana, conocía tamién cumu Placa Nubia, es una placa tectónica mayol que inclui gran parti del continenti africanu (con la esceción dela su parti oriental) i la corteza oceánica ajunta al oesti i al sul. Está delimitá pola Placa Norteamericana i la Placa Sudamericana al oesti (separás pola Dorsal Atlántica Meya); pola Placa Arábiga i la Placa Somalí al esti; pola Placa Euroasiática, la Placa del Mari Egeu i la Placa Anatolia al norti; i pola Placa Antártica al sul.
Entri azi 60 millonis d’añus i azi 10 millonis d’añus, la Placa Somalí enició a separalsi dela Placa Africana a lo largu del Rift d’África Oriental. Cumu el continenti d’África está compuestu por corteza que vien tantu dela Placa Africana cumu dela Placa Somalí, angunas huentis dela literatura se refierin a la Placa Africana cumu la Placa Nubia pa distinguirla del continenti en sí.<ref>{{Citat web|url=[https://africa-arabia-plate.weebly.com/somali-plate.html](https://africa-arabia-plate.weebly.com/somali-plate.html)|titlu=Somali Plate|publisher=African/Arabian Tectonic Plates|accessdate=2024-07-10|limbă=en}}</ref><ref>Chu, D.; Gordon, R.G. (1999). "Evidence for motion between Nubia and Somalia along the Southwest Indian ridge". ''Nature''. '''398''' (6722): 64–67. Bibcode:1999Natur.398...64C. doi:10.1038/18014. S2CID 4403043.</ref>
=== Climi ===
El climi d’África varía dendi tropical hata subárticu enas sus puntas más altas. La su metá norti es predominantementi desértica u árida, mentris que las zonas centralis i del sul contienin tantu llanuras de sabana cumu regionis densas de jungla (selva tropical). Entri estas, dessisti una zona de converxencia ondi los patronis de vegetación, cumu el Sahel i la estepa, predominan. África es el continenti más calienti dela Tierra i el 60% de toa la superficii terrestri consisti en terrenus secus i desiertus. El récor dela temperatura más alta jamás registrá, registrá en Libia en 1922 (58 °C), hue invalidau en 2013.<ref>{{Citation|last=Fadli|first=Khalid I. El|title=World Meteorological Organization Assessment of the Purported World Record 58°C Temperature Extreme at El Azizia, Libya (13 September 1922)|date=2013-02-01|url=[https://journals.ametsoc.org/view/journals/bams/94/2/bams-d-12-00093.1.xml](https://journals.ametsoc.org/view/journals/bams/94/2/bams-d-12-00093.1.xml)|work=Bulletin of the American Meteorological Society|volume=94|issue=2|pages=199–204|language=EN|doi=10.1175/BAMS-D-12-00093.1|access-date=2024-07-10|last2=Cerveny|first2=Randall S.|last3=Burt|first3=Christopher C.|last4=Eden|first4=Philip|last5=Parker|first5=David|last6=Brunet|first6=Manola|last7=Peterson|first7=Thomas C.|last8=Mordacchini|first8=Gianpaolo|last9=Pelino|first9=Vinicio}}</ref><ref>{{Citat web|url=[http://wmo.asu.edu/world-highest-temperature](http://wmo.asu.edu/world-highest-temperature)|titlu=World: Highest Temperature {{!}} ASU World Meteorological Organization|publisher=web.archive.org|date=2013-01-04|accessdate=2024-07-16|archive-date=2013-01-04|archive-url=[https://web.archive.org/web/20130104143844/http://wmo.asu.edu/world-highest-temperature](https://web.archive.org/web/20130104143844/http://wmo.asu.edu/world-highest-temperature)|dead-url=yes}}</ref>
=== El cambiu climáticu ===
[[File:Temperature_Bar_Chart_Africa--1901-2020--2021-07-14.png|thumb|Gráficu que muestra el cambiu dela temperatura n’África entri el añu 1901 i 2021.]]
Los cambius climáticus n’África representan una amenaza ca vezi más seria, ya que África s’alcuentra entri los continentis más vulnerablis a los efetus de los cambius climáticus. Angunas huentis clasifican inclusu a África cumu el "continenti más vulnerabli dela Tierra". Los cambius climáticus i la variabiliá climática reducirán probablimenti la producción agrícola, la seguridá alimentaria i la seguridá del agua. Cumu resultau, habrá consecuancias negativas sobri las vidas delas personas i el desarrollu sostenibli n’África.<ref>{{Citat web|url=[https://www.un.org/africarenewal/magazine/december-2018-march-2019/global-warming-severe-consequences-africa](https://www.un.org/africarenewal/magazine/december-2018-march-2019/global-warming-severe-consequences-africa)|titlu=Global warming: severe consequences for Africa|publisher=Africa Renewal|date=2018-12-07|accessdate=2024-07-10|limbă=en}}</ref><ref>{{Citat web|url=[https://www.ipcc.ch/sr15/](https://www.ipcc.ch/sr15/)|titlu=Global Warming of 1.5 ºC —|accessdate=2024-07-16}}</ref><ref>{{Citat web|url=[https://www.unep.org/regions/africa/regional-initiatives/responding-climate-change](https://www.unep.org/regions/africa/regional-initiatives/responding-climate-change)|nume=Environment|prenume=U. N.|titlu=Responding to climate change {{!}} Africa {{!}} UNEP - UN Environment Programme|publisher=www.unep.org|date=2017-10-23|accessdate=2024-07-16|limbă=en}}</ref><ref>{{Citat web|url=[http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg2/en/ch19s19-3-3.html](http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg2/en/ch19s19-3-3.html)|titlu=19.3.3 Regional vulnerabilities - AR4 WGII Chapter 19: Assessing Key Vulnerabilities and the Risk from Climate Change|publisher=web.archive.org|date=2013-03-12|accessdate=2024-07-16|archive-date=2013-03-12|archive-url=[https://web.archive.org/web/20130312104158/http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg2/en/ch19s19-3-3.html](https://web.archive.org/web/20130312104158/http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg2/en/ch19s19-3-3.html)|dead-url=yes}}</ref>
Enas próximas décadas, se espera el calentamientu causau polos cambius climáticus en casi toa la superficii dela Tierra, i las precipitacionis medias globalis aumentarán. Ogañu, África se está calentandu más rápidamenti que la media global. Grandis porcionis del continenti puyeran volversi inhabitablis cumu consecuancia de los efetus rápidus de los cambius climáticus, lo que tendría efetus desastrosus sobri la salú umana, la seguridá alimentaria i la pobreza. Se espera que los efetus regionalis sobri las precipitacionis en los trópicus sean muchu más variablis dendi el puntu de vista espacial. La direción del cambiu en cualisquiel lugal concretu a menú es menus segura.<ref>{{Citat web|url=[https://wmo.int/news/media-centre/climate-change-triggers-mounting-food-insecurity-poverty-and-displacement-africa](https://wmo.int/news/media-centre/climate-change-triggers-mounting-food-insecurity-poverty-and-displacement-africa)|titlu=Climate change triggers mounting food insecurity, poverty and displacement in Africa|publisher=World Meteorological Organization|date=2021-10-18|accessdate=2024-07-10|limbă=en}}</ref><ref>{{Citat web|url=[https://www.un.org/africarenewal/magazine/december-2018-march-2019/global-warming-severe-consequences-africa](https://www.un.org/africarenewal/magazine/december-2018-march-2019/global-warming-severe-consequences-africa)|titlu=Global warming: severe consequences for Africa|publisher=Africa Renewal|date=2018-12-07|accessdate=2024-07-16|limbă=en}}</ref><ref>{{Citation|last=Bank|first=European Investment|title=EIB Group Sustainability Report 2021|date=2022-07-06|url=[https://www.eib.org/en/publications/sustainability-report-2021](https://www.eib.org/en/publications/sustainability-report-2021)|publisher=European Investment Bank|language=EN|isbn=978-92-861-5237-5|access-date=2024-07-16}}</ref>
=== Ecología i biodiversidá ===
[[File:Vegetation_Africa.png|thumb|Los prencipalis biomas d’África.]]
África tien más de 3.000 zonas protegiás, con 198 áreas marinas protegiás, 50 reservas dela biosfera i 80 reservas de zonas húmedas. La destrución significativa de hábitats, el aumentu dela puebración umana i la caza furtiva reducin la diversidá biolóxica i los terrenus arablis d’África. La invasión de territorius naturalis polas personas, los conflitucus civilis i la entrodución d’especiis no endígenas amenazan la biodiversidá n’África. Esta situación s’ha agravau por problemas administrativus, personal insuficienti i problemas de financiación.
Aquí está la traducción al extremeño, continuando con las convenciones que hemos estado utilizando:
Defrișarea afectează Africa într-un ritm de două ori mai rapid decât media mondială, conform Programului Națiunilor Unite pentru Mediu (UNEP). Potrivit Centrului de Studii Africane de la Universitatea din [[Pennsylvania]], 31% din terenurile de pășunat și 19% din pădurile și zonele împădurite din Africa sunt clasificate ca degradate, iar Africa pierde peste patru milioane de hectare de pădure pe an, ceea ce este de două ori rata medie de defrișare a restului lumii. Unele surse afirmă că aproximativ 90% din pădurile virgine originale din Africa de Vest au fost distruse. Peste 90% din pădurile originale din [[Madagascar]] au fost distruse de la sosirea oamenilor acum 2000 de ani. Aproximativ 65% din terenurile agricole ale Africii suferă de degradare a solului.<ref>{{Citat web|url=[https://www.independent.co.uk/climate-change/news/nature-laid-waste-the-destruction-of-africa-844370.html](https://www.independent.co.uk/climate-change/news/nature-laid-waste-the-destruction-of-africa-844370.html)|titlu=Nature laid waste: The destruction of Africa|publisher=The Independent|date=2008-06-11|accessdate=2024-07-10|limbă=en}}</ref><ref>{{Citat web|url=[http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html](http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html)|titlu=Terrestrial Ecoregions -- Madagascar subhumid forests (AT0118)|publisher=web.archive.org|date=2010-03-08|accessdate=2024-07-16|archive-date=2010-03-08|archive-url=[https://web.archive.org/web/20100308064424/http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html](https://web.archive.org/web/20100308064424/http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html)|dead-url=unfit}}</ref>
=== Fauna ===
[[File:Zebras%2C_Serengeti_savana_plains%2C_Tanzania.jpg|thumb|Sabana dela çona de conservación Ngorongoro, Tanzania.]]
África se enorgulleci quiciás cona mayol combinación de densidá i "libertá de movimientu" delas puebracionis salvajis d’animalis i diversidá del mundu, teniendu puebracionis salvajis de grandis carnívorus (cumu lionis, hienas i guepardus) i herbívorus (cumu búfalus, elefantis, camellus i jirafas) que se muevin librimenti polas llanuras abiertas, en gran parti no privatizás. Tamién es casa pa una variedá d’animalis dela jungla, incluyendu serpentis i primatis, i vía acuática, cumu cocodrilus i anfibius. Amás, África tien el mayol númiru d’especiis de megafauna, ya que hue la menus afectá pola extinción dela megafauna del Pleistocenu.
=== Problemas de meyu ambienti ===
Los problemas de meyu ambienti n’África están causaus pol impactu direutu i indireutu delas actividais humanas sobri el meyu natural i afeutan a las personas, asín cumu a casi toas las hormas de vía n’África. Entri los problemas s’encuentran la deforestación, la degradación del suelu, la contaminación del airi, la contaminación del agua, la erosión costera, la contaminación con desechus, los cambius climáticus i la falta d’agua (lo que lleva a dificultais nel accesu al agua potabli i a sistemas de canalización adecuaus). Estus problemas generan conflitucus de meyu ambienti i están relacionaus conas luchas socialis más amplias pola democracia i la soberanía. La falta de técnicas d’adaptación a los cambius climáticus n’África la haci el continenti menus resistenti a los cambius climáticus.<ref>Cita web|url=[https://search.worldcat.org/title/153316952](https://search.worldcat.org/title/153316952)%7Ctitlu=Environmental movements in sub-Saharan Africa : a political ecology of power and conflict {{!}} WorldCat.org|publisher=search.worldcat.org|accessdate=2024-07-10|limbă=en</ref>
La deforestación afeta a África a un ritmu dos vecis más rápidu que la media mundial, sigún el Programa delas Nacionis Unías pal Meyu Ambienti (UNEP). Sigún el Centru d'Estudius Africanus dela Nuversidá de Pennsylvania, el 31% de los terrenus de pastizal i el 19% de los bosquis i zonas arbolás d'África están clasificás cumu degradaus, i África pierdi más de cuatru millonis d'ectáreas de bosqui al añu, lo que es dos vecis la tasa media de deforestación del restu del mundu. Angunas huentis afirman que aprosimadamenti el 90% de los bosquis vírginis originalis d'África Ocidental án siu farataus. Más del 90% de los bosquis originalis de Madagascar án siu desfarataus dendi el aporti d los umanus azi 2000 añus. Aprossimadamenti el 65% delos terrenus agrícola d'África sufri de degradación del suelu.<ref>Cita web|url=[https://www.independent.co.uk/climate-change/news/nature-laid-waste-the-destruction-of-africa-844370.html](https://www.independent.co.uk/climate-change/news/nature-laid-waste-the-destruction-of-africa-844370.html)%7Ctitlu=Nature laid waste: The destruction of Africa|publisher=The Independent|date=2008-06-11|accessdate=2024-07-10|limbă=en</ref><ref>Cita web|url=[http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html](http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html)%7Ctitlu=Terrestrial Ecoregions -- Madagascar subhumid forests (AT0118)|publisher=web.archive.org|date=2010-03-08|accessdate=2024-07-16|archive-date=2010-03-08|archive-url=[https://web.archive.org/web/20100308064424/http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html](https://web.archive.org/web/20100308064424/http://www.nationalgeographic.com/wildworld/profiles/terrestrial/at/at0118.html)%7Cdead-url=unfit</ref>
== Referencias ==
{{listaref|2}}
[[Categoría:África| ]]
3lak3xhufdfltqklle00t7e15lsbd1f
Ásia
0
839
142423
141554
2026-03-28T13:03:46Z
Ciaurlec
2959
rimosso dalla categoria meno specifica
142423
wikitext
text/x-wiki
{{Polmehoral}}
[[File:Asia satellite orthographic.jpg|250px|thumb|Mapa d'Asia vista dendi'l espaciu
{| class="wikitable"
|+
!Asia
!
|-
|'''Superfici'''
|44.580.000 km²
|-
|'''Puebración'''
|4.634.608.500
|-
|'''Densidá'''
|102,9 <small>hab./km²</small>
|-
|'''Estaus'''
|51
|}
]]
'''Asia''' es unu delos [[continentis]] del mundu, ena devisión estórica, huendu una las más grandis arias geográficas del praneta Tierra. S'estiendi sobri la metá orental del emisferiu norti, dendi'l [[Océanu Glacial Árticu|Oceanu Glacial Árticu]] al norti, ata'l [[Océanu Índicu|Oceanu Índicu]] al sul. Linda pol oesti conos [[Montis Uralis]], i pol esti col [[Océanu Pacíficu|Oceanu Pacíficu]]. Con alreol de 45 millonis de [[km²]], es el continenti más grandi del praneta, abraçandu un terciu dela su supifici total. Tamién es el más puebrau, con más de quatru mil millonis d'abitantis, el 60% la puebración del mundu.
== Etimología ==
Quiciá qu'aciba'l nombri d'Asia polos antigus griegus, quien mentavan las tierras assitiás más allá'l [[Mari Egeu]] d'essi mou.
No estanti, apareci por ves primera comu ''Asiwia'' ena idioma delos micénicus. Enos decumentus delos etitas apareci'l nombri ''Assuwa'' pa mental una juntança de puebrus del'[[Península d'Anatólia|Anatolia]] orental conos que luchearun hasta vencé-lus por allá'l añu 1400 a.C.
Sigún los griegus antigus, en agarrandu la su mitología, el nombri d'Asia dimanava dela diosa Asia, mujel de [[Prometeu]].
== Geografía ==
El conceutu uropeu delos continentis, hormau dendi la Antigüedá, enseñala qu'Asia es unu delos tres continentis grandis conocíus n'aquellus tiempus (junta África i Uropa), enque'l deslindaeru no es cosa cenzilla. Polo regulal, se considera qu'Asia espiença, por arriba, a partil delos Montis Uralis (ogañu en [[Russia]]) i remata nel Entalli de Bering, que dessepara Asia d'[[América]]. Pol sul, la lindi s'assitia nel Entalli delos Dardanelus, entri [[Grecia]] i [[Turquia|Turquía]], mesmu nel Mari Roxu, al lau dela Península Arabi. Pol salienti s'atopa cona lindi natural del Oceanu Pacíficu, que la dessepara d'[[Oceania|Oceanía]].
Ai qu'echal en cuenta que, sigún estus avíus, Asia es, por mu poquinu, el continenti más grandi del mundu, con 44.580.000 <small>km²</small> de superfici, tuviendu [[América]] 42.550.000 <small>km²</small>. Hueraparti, contieni quasi'l 60% dela puebración mundial.
=== Terrenu ===
Asia está hormá por una gran mesa, en cuyus cantus s'alçan las sierras más altas del mundu ([[Imalaya|Imalaya,]] [[Tian Shan]], [[Karakorum]]...), andi se hallan la huerça delas montañas más grandis del mundu, huendu la más anombrá el [[Monti Everest]]. Pol sul el terrenu es llanu hasta'l Oceanu Índicu i presenta tres penínsulas (l'Arabi, la India i la Indo-china), mu aparenti alo qu'aconteci n'Uropa.
Asia cuenta con unus pocus de disiertus, muchus d'ellus assitiaus eno altu delas mesas que se horman entri las sierras grandis. Se puei mental el [[Disiertu d'Arabia]], el [[Disiertu'l Gobi]] o el [[Disiertu de Turán]].
=== Ríus ===
En Asia poemus alcontral angunus delos ríus más emportantis del mundu, briçu de grandis cevilizacionis estóricas. L'[[Eufratis]] i el [[Tigris]], n'Orienti Meyu, dierun nacencia alas colturas i puebrus mesopotámicus. Ena [[La Índia|India]], el [[Ríu Gangis|Gangis]], de 2.525 km, ajunta al su alreol millonis de pressonas qu'án entangau'l su pensaeru, la su horma de vevil i las sus esperanças a partil del ríu esti; l'[[Ríu Indu|Indu]] sostribó los primerus estaus dela Antigüedá nel [[Sucontinenti Indiu]]. En Russia atopamus varius delos ríus más longus del mundu, gelaus n'angunas zonas duranti güena parti del añu; son el [[Lena]] (4.270 km), el [[Ríu Yenissei|Yenissei]] (4.750 km) i el [[Obi]] (4.100 km). Enos grandis eralis del centru d'Asia ain unus pocus de ríus qu'abocan en lagus del interiol, comu'l [[Ríu Sir Daria|Sir Daria]] i el [[Ríu Amu Daria|Amu Daria]]. I pa arrematal, China cuenta conos ríus más longus d'Asia, nacíus enas sierras ocidentalis del país, acorrin una milenta de quilómetrus ata llegal ala mari orental. Son el [[Ríu Yangzi|Yangzi]] (6.400 km), el [[Ríu Amarillu]] (5.650 km) i el [[Ríu Amul]] (3.520 km i raya natural entri China i Russia).
=== Clima ===
En sel un continenti enormi, Asia presenta una hartá de climas de tolas crassis.
Los climas calientis más típicus son l'equatorial, el tropical úmidu, el tropical secu i el disérticu. Los dos primerus, típicus de tol sur-esti asiáticu, son conocíus polas temporás d'aguagis. Los otrus dos s'alcuentran en Orenti Meyu, la Península Arabi, Irán i l'Asia Central. Descarecin de lluvias i brindan temperaturas inresistiblis duranti angunas epocas del añu.
Los climas tempraus más típicus son el continental, mayolmenti, i el mediterrániu, menus presenti. El clima continental s'atopa ena Siberia. Los iviernus son secus i fríus, i los branus calorosus i una mijina úmidus. El clima mediterrániu, que dessisti ena costa de Turquía, Siria i Palestina, es conocíu polos sus iviernus suavis, las lluvias escassas i pocu apreviniblis, i los branus calenturientus.
Nel apartiju de climas fríus namás atopamus que los d'alta montaña, presentis eno altu delas enormis sierras asiáticas, i el clima polal, típicu delas costas qu'están cerca'l Árticu.
[[Categoría:Ásia| ]]
kbulcz045cq4zj63arrha1463oo5sde
Islas Feroes
0
1140
142438
135612
2026-03-28T13:16:00Z
Ciaurlec
2959
aggiunta categoria
142438
wikitext
text/x-wiki
{{Haltan referéncias}}
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Islas Feroes'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the Faroe Islands.svg|150px]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of the Faroe Islands.svg|100px]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationFaroeIslands.png|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[feroés]] i [[danés]]
|-
| [[Capital]] || [[Torshavn]]
|-
| [[Rey]] || [[Frederik X]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Aksel V. Johannesen]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 183ª]]<br />1.399 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| <br />50000 <br />35 ab/km²
|-
| [[Monea]] || Corona feroesa
|-
| [[Inu]] || ''Tú alfagra land mítt''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .fo
|-
| [[Lista de códigus telefánicus|Códigu telefánicu]] || +298
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: FAO, Conseju Nórdicu
|-
| colspan="2" | <small>
|}
[[File:Faroes030417-nasa(2).jpg|thumb|Las Faroes dende la NASA]]
'''L'archipiélagu las Feroes''', tamien llamau ''Islas las ovejas'' (en [[luenga feroesa|feroés]] ''Føroyar'' o ''Føroyarland'', en [[luenga danesa|danés]] ''Færøerne'' i en nórdicu antíguu ''Færeyjar'') está assitiau nel Alánticu Norti, entre [[Escócia]] i [[Islándia]]. Se compón de 18 islas mayoris i otras mas chiquininas desabitás; la su estensión de norti a sul es de 113 km. i 75 km d'esti a oesti. L'altol meyu sobri el nivel el mari es de 300 metrus i, con quasi 50.000 abitantis acupa una destension de 1499 km. quairaus.
Las islas mas próssimas son las setentrionalis que están assitiás cerquina d'Escócia ([[Réinu Uniu]]), i que quean al sulesti. En quantis que [[Islándia]] quea al noroesti. Son autónomas dende 1948, tuviendu deciiu no hormal parti de la [[Union Uropea]]. Poquinu a pocu á diu arcançandu mayol autonomia nel su goviernu, tuviendu entovia la possibiliá de hazel-se endependientis de [[Dinamarca]].
Comu devision almenistrativa de [[Dinamarca]], cuenta con un Altu Comisáriu, qu'es el representanti de la Reina de Dimanarca, con un palramentu unicameral hormau por 32 miembrus (Logting) i con un primel menistru qu'es el jefi el goviernu.
== Geografia ==
[[File:Faroe islands map with island names.png|thumb|Islas Feroe]]
Las islas Feroes son un archipiélagu de 18 islas assitiás enos 62º de latitú Norti de 7º e longol Oesti. Entre el estremu Norti i el Sul el archipíelagu meyan 113 km i 75 de Esti a Oesti. Las sus costas tienin un perímetru total de 1117 km.
Las islas tienin una morfologia mu acientá, rocosa, con costas acantiás recotás por hunderus fiordus. Nengún puntu de las islas está a mas de 5 km del mari. El puntu más cimeru es el Picu Slættaratindur, ena isla Eysturoy, con 882 metrus d'altura por cima del nível meyu el mari.
== Estória ==
[[File:Hvalba.jpg|300 px|thumb|El puebru de Hvalba]]
Los primerus abitantis las islas procein d'emigrantis noruegus que, pal añu 800 de la muestra era sostituyerin a una tribu d'origin islandés. Enque l'estoria conocia el archipiélagu se prencípia en 600 d.c. con una primera colonizacion de mongis [[Irlanda|Irlandesis]].
* '''600 - 800 d.c.''' - Desembarcu de colonus Irlandesis
* '''800''' - Conquista i colonizacion por viquingus noruegus.
* '''970 - 1280''' - Repúbrica
* '''1135''' - Las islas se güelvin un país trebutáriu de la Corona [[Noruega]].
* '''1380''' - Dinamarca i Noruega hazin l'union monárquica.
* '''1655 - 1709''' - El Rei Dinamarca da las islas a la família von Gabel comu un estau feudal.
* '''1709''' - Las ilas güelvin a sel possession de Dinamarca.
* '''1720''' - Almenistrá comu parti d'[[Islándia]]
* '''1776''' - Almenistrá comu parti el condalgu danés de [[Sjælland]] (Sealand - [[Zelándia (Dinamarca)|Zelándia]])
* '''24/01/1814''' - Reconocia comu possession danesa pol [[Tratau de Kiel]].
* '''1816''' - Recebi el grau de condalgu.
* '''12/04/1940 - 16/09/1945''' - Ocupacion británica mentris la [[Segundera Guerra Mundial|II Guerra Mundial]]
* '''14/09/1946''' - Referendum qu'apreva la endependéncia (48,7% a 47%). La endependéncia es decrará en 18/Set/1946 i qu'es anulá por Dinamarca dos dias endespues.
* '''30/03/1948''' - Se premiti el goviernu autónomu.
La ocupacion británica duranti la Segunda Guerra Mundial suspendió los contatus con Dinamarca i modificó el escenáriu políticu. Una consulta populal demostró una mayoria la puebracion a favol la deseparacion de Dinamarca. Enque el Logting hue disueltu pa la realizacion de elicionis generalis. El Logting eligiu arcançó un acuerdu con [[Dinamarca]] ondi huerun negociás ''árias de responsabiliais'' conhormi a los enteressis de dambas las partis.
== Luenga ==
Al enprantal-se el [[luenga danesa|danés]] comu luenga eclesiástica duranti la rehorma (1540) i con la proliferáncia de una crassi derigenti d'origin danés, el [[Finnbogi(luenga feroe)]] queó relegau a luenga palrá enque resurdió a meyaus del sigru XIX.
== Atijus p'ahuera==
* [http://www.tinganes.fo/Default.aspx?I=1 Oficina el Primel Menistru ]
* [http://www.visit-faroeislands.com Sítiu turísticu]
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Uropa]]
700bksyb13qnh3nb7m9nic37ksqm5j3
Islas Pitcairn
0
1159
142457
135458
2026-03-28T13:23:14Z
Ciaurlec
2959
142457
wikitext
text/x-wiki
{{Polacabihal}}{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Islas Pitcairn'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag_of_the_Pitcairn_Islands.svg|150px|Bandera de Pitcairn]]
| width="140px" | [[File:Pitcairn_coa.png|100px|Escúu de Pitcairn]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" | <small>''[[Lema]] nacional: Nu tiini</small>
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Pc-map.jpg|270px|Asihamientu e Pitcairn]]
|-
| [[Luengua oficial]] || [[Luenga pitcairnesa|Pitkern]]
|-
| [[Capital]] || [[Adamstown]]
|-
| [[Xefi d'Estau]] || Calru III
|-
| [[Alcaldi]] || Jay Warren
|-
| [[Cumprimentu]]<br/> - Total<br/> - % augua
| [[Lista de paisis por superfície|Posición 234ª]]<br/>47 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br/>0,26%
|-
| [[Puebración]]<br/> - Total ([[2007]])<br/> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 26º]]<br/>63 213 894 <br/>93,59 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br/> - Total ([[2005]])<br/> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 6ª]]<br/>2.110.185 millonis e US$<br/>33.918 US$
|-
| [[Monea]] || [[Euru]] (€, [[ISO 4217|EUR]])
|-
| [[Zona orária]]<br/> en [[veranu]] || [[CET]] ([[Tiempu Cordinau Universal|UTC]]+1)[[CESTI|CEST]] ([[Tiempu Cordinau Universal|UTC]]+2)
|-
| [[Inu]] ||
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .fr
|-
| [[Lista de cóigus telefánicus|Cóigu telefánicu]] || +33
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[UE]], [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
Las '''Islas Pitcairn''' (''Pitkern Ailen'' ena luenga pitkern/norfuk) son un archipielagu que holma parti la Polinésia, en Oceanía. Solu una la cincu islas que la componin está abitá, la isla Pitcairn. Es la úrtima colónia ingresa que quea nel Pacíficu, i es coñocía polque la su puebración es descendienti los amotináus del Bounty i las sus muheris taitianas. Los sus 46 abitantis (pretenecientis a 9 famílias) hazin desti país nu soberanu el menus puebrau el mundu (inque nu es una nación soberana).
Enas islas Pitcairn y Henderson, ubu una puebración d'orihin polinesiu alreol el añu 800, sostribás pol comercio cola isla Mangareva, ena atual Polinésia Francesa. Quandu esti comercio s'acabihó (pol una catástrofi ambiental), las puebracionis umanas nu tiinian los recursus nesezárius pala su sobreviváncia i esaparecierun.
== Estoria ==
Pitcairn hue redescubierta en 1767, Ducie en 1791, Henderson en 1819 i Oeno en 1824.
Las islas son coñocidas ebiu a que los amotinaus del Bounty s'asentarun nesta isla, huendu los sus primeros abitantis en sigrus. Estu passó en 1790 i los descendientis destus amotinaus entavia abitan nella.
Pitcairn se convirtió en coloña británica en 1838, i en 1850 la isla queó completamenti desabitá quandu la puebración se gorvió mu grandi para sostribalsi i se muarun a la Isla Norfolk. 18 meses endispués, 17 abitantis regresarun a Pitcairn pa repobrala. Endi esse momentu la puebración á arcançau un picu e 223, peru dau que la huerça la henti emigra a Nueva Celanda, normalmenti abitan la isla unus 50 habitantis.
En 1838 las islas hueron el primel territóriu el mundu ondi s'aprebó el sufrahiu femeninu, colas mesmas caraiterísticas qu'el sufrahiu masculinu.
{{Oceania}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Oceanía]]
s3fegi3cu7s3odjp5em5l41bg88uf1a
Archipiélagu de Riau
0
2338
142448
119080
2026-03-28T13:20:48Z
Ciaurlec
2959
142448
wikitext
text/x-wiki
{{Algotraortografia}}
[[Image:IndonesiaRiauIslands.png|thumb|right|300 px|Islas Riau]]El '''archipiélago de Riau''' (''Kepulauan Riau'') es un grupu islinas indonesias que jolman parti la pruvincia del mesmu nombri, jolmá pol estas islas unta las islas [[Natuna]], ricas en [[petróliu|petroliu]] y [[gas natural]], y las [[Anambas]].
Jata juliu del [[2004]] las islas Riau eran parti la pruvíncia [[Riau]], en [[Sumatra]]. En essi añu se le juntarun los dos archipiélagus almientáus pa jolmal los tres una pruvincia nueva. En total essa pruvincia acupa unus 21.992 km² y tíni unus 1.198.526 habitantis. La capital es [[Tanjung Pinang]].
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Ásia]]
af782g0yee1vc2r01qpg8zundqstgf6
142488
142448
2026-03-28T13:37:40Z
Ciaurlec
2959
142488
wikitext
text/x-wiki
{{Algotraortografia}}
[[Image:IndonesiaRiauIslands.png|thumb|right|300 px|Islas Riau]]El '''archipiélago de Riau''' (''Kepulauan Riau'') es un grupu islinas indonesias que jolman parti la pruvincia del mesmu nombri, jolmá pol estas islas unta las islas [[Natuna]], ricas en [[petróliu|petroliu]] y [[gas natural]], y las [[Anambas]].
Jata juliu del [[2004]] las islas Riau eran parti la pruvíncia [[Riau]], en [[Sumatra]]. En essi añu se le juntarun los dos archipiélagus almientáus pa jolmal los tres una pruvincia nueva. En total essa pruvincia acupa unus 21.992 km² y tíni unus 1.198.526 habitantis. La capital es [[Tanjung Pinang]].
[[Categoría:Islas|Riau]]
[[Categoría:Ásia]]
pjzykr7nuyxvletrjxqvsspjuip6aeb
Santa Luzia
0
2443
142475
125693
2026-03-28T13:27:37Z
Ciaurlec
2959
142475
wikitext
text/x-wiki
{{Polmehoral}}
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Santa Luzia'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Saint Lucia.svg|150px|Bandera]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationSaintLucia.png|right|250px|Isla de Santa Luzia.]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[Castries]]
|-
| [[Reina]] || [[Isabel II]]
|-
| [[Presidenti]] || Sir [[Neville Cenac]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 1,6% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 194ª]]<br />616 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2011]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 176º]]<br />173 907 <br />260 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 173ª]]<br />985 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dolar el caribi oriental
|-
| [[Inu]] || ''Hijus e hijas de Santa Luzia''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .lc
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +1-758
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: Commonwealth, CARICOM, ONU, OECS, OEA, AEC.
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Santa Luzia''' [[IPA|[ˈsanta luˈðia]]] (en [[luenga ingresa|ingrés]] ''Saint Lucia'' ([[IPA|[ˌseɪnt ˈluːʃɪə]]]) es una isla assitiá en el [[mari Caribi]]. La su capital es [[Castries]].
Puebración: 160.145 ab. (2002).
== Atijus ==
{{Commonscat|Saint Lucia|Santa Luzia}}
[[File:Pitons landview.jpg|thumb|300px|left]]
{{Paisis del mari Caribi}}
== Atijus ==
{{Commonscat|Saint Lucia|Santa Luzia}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
rysg2pdh4unabp3geefzoul5mu0no6q
Dominica
0
2465
142469
126347
2026-03-28T13:26:55Z
Ciaurlec
2959
142469
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Dominica'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px "align="center" | [[File:Flag of Dominica.svg|150px|Bandera]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationDominica.png|right|250px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[Rouseau]]
|-
| [[Presidenti]] || [[Sylvanie Burton]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Roosevelt Skerrit]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 1,6% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 170ª]]<br />754 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2011]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 183º]]<br />73,126<br />97 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 184ª]]<br />448 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dolar el caribi oriental (XCD)
|-
| [[Inu]] || ''Isle of Beauty, Isle of Splendour''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .dm
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +1-767
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: Commonwealth, CARICOM, ONU, OECS, OEA, ALBA,Petrocaribe,AEC.
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Dominica''' es una isla i un estau assitiau nel [[mari Caribi]], entri los territorius francesis d'ultramar de Guadalupe al norti i Martinica al sul; preteneci a la Mancomuniá Británica de Nacionis. La su capital es [[Roseau]].
== Organización políticu-almenistrativa ==
[[File:Dominica parishes numbered.png|thumb|120px|right|Parroquias de Dominica]]
Dominica está deviia en 10 [[parroquia]]s:
# ''Parroquia de San Andrés''
# ''Parroquia de San David''
# ''Parroquia de San Jorge''
# ''Parroquia de San Juan''
# ''Parroquia de San José''
# ''Parroquia de San Lucas''
# ''Parroquia de San Marcos''
# ''Parroquia de San Paricio''
# ''Parroquia de San Pablo''
# ''Parroquia de San Pedro''
== Atijus ==
{{Commonscat|Dominica}}
[[File:2006-12-21 at 10-18-23 (345920059).jpg|300px|thumb|Vista general Roseau]]
{{Paisis del mari Caribi}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
25d1gx8wqsk4oi5g2luhu8p9ofj5moq
Quiu
0
2648
142434
118574
2026-03-28T13:12:33Z
Ciaurlec
2959
142434
wikitext
text/x-wiki
[[File:Chios_NASA_satellite_image.jpg|thumb|Quiu dende satéliti]]
'''Quiu''' ('''Chios''') (en [[luenga griega]]: Χίος); es una isla griega del [[mari Egeu]] celcana a la costa asiática de la que esta dessepará de la costa pol un estrechu dunus 8 km de longol.
La su supifícii es de 842 km<sup>2</sup> i la su puebración es dunus 55000 abitantis.
Esta holmá pola isla prencipal i dos secundárias: Inousses i Psara. La su capital es '''Chios'''.
[[File:Meister der Nea-Moni-Kirche in Chios 001.jpg|thumb|Iconu l'igrésia Nea Moní de Quiu]]
== Monicípius ==
* Chios
* Homeroupolis
* Kardamila
* Kampochora
* Mastichochoria
* Amanis
* Psara
* Inousses
* Ionia
* Agiou Mina
== Atijus ==
{{commonscat|Chios}}
* [http://www.chios.gr Official Chios website Prefetura Quiu]
* [http://en.wikivoyage.org/wiki/Chios Quiu en Wikivoyage]
* [http://www.christopherlong.co.uk/index.html Mapa e estória]
* [http://www.pages-tambour.com/grecs.html Famílias la isla]
[[Categoría:Islas]]
7wno3l1n6rxxg03o9bvybkhwsm5ep26
Berlín
0
2718
142430
136713
2026-03-28T13:08:02Z
Ciaurlec
2959
rimosso dalla categoria meno specifica
142430
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Berlín''' (''Berlin'' en [[Luenga alemana|alemán]]) es la capital de [[Alemaña]] i unu los 16 estaus federaus alemanis. Es atravesá polos rius Spree i Havel, i está assitiá a escasus 70 km del arrayu entri Alemaña i [[Poloña]].
== Estoria ==
Enos siglus II a.C. - I d.C. la región de Berlín encetó a sel abitá por tribus desconocías que se assitiarun enas orillas delos ríus Spree i Havel. En el siglu VI tribus eslavas construyerun fortificacionis en lo que ogañu sonin las zonas suburbanas de Spandau i Köpenick. Peru no hue ata el siglu XI quandu Berlín se golvió una ciá emportanti dela manu del guerreru sajón Albrecht, primel condi de Brandemburgu. Berlín no hue conocía ata muchu tiempu dispués, dela manu del préncipi Friedrich Wilhelm von Hohenzollern en el siglu XVII, que hizu un plan de desarrollu pa Berlín cona basi enos murus dela ciá, la construcción de un canal que passa polos ríus Spree i Oder i en el embellecimientu del centru. La ciá arcançó a caberus del siglu XVII 20.000 abitantis. Pocus añus dispués el rei Federicu III de Prusia assitía la su capital en Berlín.
== Ciais ermanás con Berlín ==
* [[Los Ángeles]], [[California]] ([[Estaus Unius]]), dendi 1967
* [[París]], [[Francia]], dendi 1987
* [[Mairil]], [[España]], dendi 1988
[[File:Karte berliner mauer de.jpg|300px|left|thumb| Mapa de Berlín del tiempu de la [[Guerra Fría]], quandu la ciá estuvu dividía en dos pol Muru de Berlín.]]
[[File:Brandenburger Tor nachts 2012-07.jpg|thumb|300px|left|Puerta de Brandenburgu]]
<br><gallery class=center caption="Berlín - Berlin">
Berlin-von Siegessaeule 105-nach O-2017-gje.jpg
Berlin-Marienkirche-02-Alexanderplatz-2017-gje.jpg
Berlin-Neue Synagoge-Oranienburger Str-04-2006-gje.jpg
Berlin-Kurfuerstendamm-250-Passage-2016-gje.jpg
Berlin-Kurfuerstendamm-136-Nr 33-Douglas-Kreuzung Uhlandstr-2016-gje.jpg
Berlin-Nikolaikirche-02-2017-gje.jpg
Berlin-Potsdamer Platz-28-Sony-Center nachts-2006-gje.jpg
Berlin-Reichstag-44-2017-gje.jpg
Berlin-Hauptbahnhof-28-2017-gje.jpg
Berlin-Hauptbahnhof-84-2016-gje.jpg
</gallery>
== Referencias ==
<references />
== Atijus ==
* [http://www.panorama-cities.net/berlin/berlin_germany.html Berlin CityPanoramas] - Vistas panorámicas de Berlin
* [http://www.guiarte.com/berlin Guía de Berlin], en castellanu
* [http://www.youtube.com/watch?v=jeoMx6pojYI&feature=related Marlene Dietrich cantandu a Berlin]
[[Categoría:Ciais alemanas]]
[[Categoría:Capitalis d'Uropa]]
aav7kg91okyo8lcao4s7w9mg802esmq
Prantilla:Alfareria griega
10
2893
142489
51865
2026-03-29T03:40:56Z
Minorax
13058
142489
wikitext
text/x-wiki
<br style="clear:both;"/>
<div aling="center">
{| id="toc" style="margin: 0 2em 0 2em;"
! style="background:#A9F5F2;color:#000" align="center" | '''Alfareria griega'''
|-
| align="center" style="font-size: 90%;" colspan="2" |
'''Vasijas vinu''': [[Cratera]]{{·}} [[Kylix]]{{·}} [[Oenochoe]]{{·}} [[Esquifu]]{{·}} [[Psykter]]{{·}} [[Cíatu]]{{·}} [[Rhyton]]{{·}} [[Cántaru]]{{·}} [[Askos]]{{·}} [[Cotila]]
'''Vasijas perhumi''': [[Lebes Gamikos]]{{·}} [[Loutrophoros]]{{·}} [[Epinetron]]{{·}} [[Alabastron]] {{·}} [[Aryballos]] {{·}} [[Lekythos]]
'''Vasijas curtualis''': [[Lekythos]]{{·}} [[Loutrophoros]]{{·}} [[Phiale]]
'''Vasijas armacenamientu''': [[Amphora]]{{·}} [[Lebes]]{{·}} [[Pithos]]{{·}} [[Stamnos]]{{·}} [[Hydria]]
'''• [[:Category:Cerámica griega|Guipal más endirguis al tentu...]] •'''
|}
</div>
<noinclude>
[[Category:Prantillas de navigación|{{PAGENAME}}]]
</noinclude>
mzeybn8s9ncihc5zp338x0hf34gtd8r
142490
142489
2026-03-29T03:41:09Z
Minorax
13058
142490
wikitext
text/x-wiki
<br style="clear:both;"/>
<div align="center">
{| id="toc" style="margin: 0 2em 0 2em;"
! style="background:#A9F5F2;color:#000" align="center" | '''Alfareria griega'''
|-
| align="center" style="font-size: 90%;" colspan="2" |
'''Vasijas vinu''': [[Cratera]]{{·}} [[Kylix]]{{·}} [[Oenochoe]]{{·}} [[Esquifu]]{{·}} [[Psykter]]{{·}} [[Cíatu]]{{·}} [[Rhyton]]{{·}} [[Cántaru]]{{·}} [[Askos]]{{·}} [[Cotila]]
'''Vasijas perhumi''': [[Lebes Gamikos]]{{·}} [[Loutrophoros]]{{·}} [[Epinetron]]{{·}} [[Alabastron]] {{·}} [[Aryballos]] {{·}} [[Lekythos]]
'''Vasijas curtualis''': [[Lekythos]]{{·}} [[Loutrophoros]]{{·}} [[Phiale]]
'''Vasijas armacenamientu''': [[Amphora]]{{·}} [[Lebes]]{{·}} [[Pithos]]{{·}} [[Stamnos]]{{·}} [[Hydria]]
'''• [[:Category:Cerámica griega|Guipal más endirguis al tentu...]] •'''
|}
</div>
<noinclude>
[[Category:Prantillas de navigación|{{PAGENAME}}]]
</noinclude>
69p7a0w8t1yh6dpkvc0wnog2e7ek7mc
Categoría:Japón
14
3650
142447
98429
2026-03-28T13:20:41Z
Ciaurlec
2959
142447
wikitext
text/x-wiki
[[Categoría:Islas]]
[[Category:Ásia]]
7mzp86tsnga1i6g9q2qmk7ehrii4xsd
Vallis Pasiegus
0
3753
142441
126632
2026-03-28T13:17:28Z
Ciaurlec
2959
spostata su una categoria più specifica
142441
wikitext
text/x-wiki
{| {{fichabonita}}
|+<big>'''Comarca los Vallis Pasiegus'''</big>
! colspan="2" bgcolor="#e3e3e3"|Mapa
|-
| align=center colspan="2" style="background-color: white" |
{| style="background:none" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"
|- align=center
| [[Image:Comarca de los Valles Pasiegos (Cantabria) Mapa.svg|300px]]
|}
|-
! colspan="2" bgcolor="#e3e3e3"|Enhormación
|- valign=top
| '''[[Estau]]'''
| {{ESP}}
|- valign=top
| '''[[Comuniá Autónoma|Comuniá]]'''
| [[image:Flag of Cantabria.svg|20px|Bandera de Cantabria]] [[Cantábria]]
|- valign=top
| '''[[Capital (pulítica)|Capital]]'''
| [[Villacarriedo]]
|- valign=top
| '''Mayol ciá'''
| [[Santa María de Cayón]]
|- valign=top
| '''[[Área|Supelfici]]'''<br /> - Total<br /> - % de Cantabria
| <br />599 [[Kilómetru cuairau|km²]]<br />11,47%
|- valign=top
| '''[[Puebración umana|Puebración]]'''<br /> - Total<br /> - % de Cantabria<br /> - '''[[Densiá de puebración|Densiá]]'''
| <br />23.257 abitantis<br />4,09%<br />38,82 abitantis/km²
|- valign=top
| '''[[Gentilíciu]]'''
| Pasiegu/a, merochu/a
|-
! colspan="2" bgcolor="#e3e3e3"|[[Comarcas de Cantabria]]
|}
La '''comarca los Vallis Pasiegus'''' es una [[Comarcas de Cantábria|comarca de Cantábria]] ([[España]]). Por esta [[comarca]] transcurrin los [[Ríu Pas|ríus Pas]] i [[Ríu Miera|Miera]]. Arraya al norti cona [[Comarca de Santandel]], al esti cona del [[Comarca del Asón-Agüera|Asón-Agüera]], al oesti cona del [[Comarca del Besaya|Besaya]], i al sul se desstiendi pol [[Espinosa los Monterus]] ena [[provincia de Burgus]].
== Monicípius la comarca ==
* [[Castañeda]].
* [[Corvera de Toranzo]].
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=40% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Monicípius mas puebraus la comarca
|-bgcolor=#efefef
!width=4% |Posicion
!width=87% |Monicípiu
!width=9% |Puebracion
|-
|1º||align=left|'''[[Santa María de Cayón]]||align=right|7.377
|-
|2º||align=left|'''[[Puente Viesgo]]||align=right|2.522
|-
|3º||align=left|'''[[Corvera de Toranzo]]||align=right|2.199
|-
|}
* [[Luena]].
* [[Puente Viesgo]].
* [[San Pedro del Romeral]].
* [[San Roque de Riomiera]].
* [[Santa María de Cayón]].
* [[Santiurde de Toranzo]].
* [[Saro (Cantabria)|Saro]].
* [[Selaya]].
* [[Vega de Pas]].
* [[Villacarriedo]].
* [[Villafufre]].
== Galeria ==
<gallery>
Image:Castañeda.jpg|Vista de [[Pomaluengo]] ([[Castañeda]]).
Image:Castañeda1.jpg|[[Colehiata de Santa Cruz de Castañeda]], fachada uciental.
Image:Castañeda2.jpg|[[Colehiata de Santa Cruz de Castañeda]], fachada uriental.
Image:Castañeda3.jpg|[[Colehiata de Santa Cruz de Castañeda]], la portá.
Image:Santa_Maria_de_Cayon.jpg|Valli de [[Santa María de Cayón]].
Image:La_Penilla.jpg|Vista de [[La Penilla (Santa María de Cayón)|La Penilla]] con [[Santander (Cantabria)|Santander]] al hondu.
Image:Panoramica_villacarriedo.jpg|Vista de [[Villacarriedo]].
Image:IMAGE_00054.jpg|Casona de Huentis Pila en [[Puente Viesgo]].
</gallery>
== Atijus ==
*[http://www.rtve.es/alacarta/player/240710.html Los trabajos y los días. Los montes del Pas. Documental de Televisión Española]
*[https://web.archive.org/web/20080116105722/http://www.vallespasiegos.org/portal/ Vallespasiegos.org]
*[http://www.vallespasiegos.com/ Vallespasiegos.com]
* [http://www.rutasporcantabria.com/ruta_pas.php Rutas por los Valles Pasiegos]
* [http://www.rutasporcantabria.com/fotos_pas.php Fotografías de los Valles Pasiegos]
[[Categoría:Geografía d'España]]
prwoc5ybyhwchrxevw021x5bghnv7ju
Sicilia
0
3822
142436
117769
2026-03-28T13:14:08Z
Ciaurlec
2959
aggiunta categoria
142436
wikitext
text/x-wiki
{{Pol revissal}}
{| border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" bgcolor="#fffff"
|-----
! colspan="2" bgcolor="#66CCFF" | Sicília
|-----
| colspan="2" align="center" | [[File:Flag_of_Sicily.svg|150 px]]
|-----
| colspan="2" align="center" | [[File:Coat of arms of Sicily.svg|100px|]]
|-----
! colspan="2" bgcolor="#66CCFF" | Información
|-----
|Luenga:||[[Luenga italiana|Italianu]], [[Luenga siciliana|Sicilianu]]
|-----
| [[Capital]]: || [[Palermu]]
|-----
| [[Puebración]]
<br /> - Total
<br /> - [[Densiá de puebración]]
|
<br />5.015.591 ab.
<br />195 ab/km²
|-----
| [[Superfici]] || 25.711 [[km²]]
|-----
| Municipius || 390
|-----
| Presienti || Rosario Crocetta
|-----
! colspan="2" bgcolor="#66CCFF" | Provínicias
|----- valign="top"
| colspan=2 |
<div align="center">[[Agrigento (provínicia)|Agrigento]]<br />[[Caltanissetta (provínicia)|Caltanissetta]]<br />[[Catania (provínicia)|Catania]]<br />[[Enna (provínicia)|Enna]]<br />[[Messina (provínicia)|Messina]]<br />[[Palermo (provínicia)|Palermo]]<br />[[Ragusa (provínicia)|Ragusa]]<br />[[Siracusa (provínicia)|Siracusa]]<br />[[Trapani (provínicia)|Trapani]]
|-----
! colspan="2" bgcolor="#66CCFF" | Localización
|-----
| colspan="2" align="center" | [[File:Italy Regions Sicily Map.png]]
|}
'''Sicília''' es la quarta isla d'[[Uropa]] pol tamañu, la prencipal isla italiana i la mayol el [[Mari Mediterráneu]]. Dentru la su región autónoma s'alcuentran, además de la isla omónima, islas más chiquinas: Los archipélagus d'[[Islas Eolias]] a nordesti, las [[Islas Egadas]] al ponienti, las [[Islas Pelagie]] al suroesti, i las islas de [[Pantelleria]] al sul i [[Ustica]] al noroesti.
== Atijus ==
{{Commonscat|Sicilia}}
[[Categoría:Sicília]]
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Itália]]
0kb0qnkyw8lbqupszic5hls47ahpex0
Islas Balearis
0
3825
142484
131225
2026-03-28T13:32:22Z
Ciaurlec
2959
142484
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
Las '''Islas Balearis''' (en [[castellanu]], ''Islas Baleares'',en [[catalán]] i oficialmenti ''Illes Balears'') son una comunidá utónoma d'[[España]], compuesta polas islas el archipiélagu balear, assitiau nel [[Mari Mediterráneu]], unta la costa esti la [[Península Ibérica]]. La su capital es [[Palma de Mallorca]].
== Islas ==
{| class="prettytable"
|-
| [[File:Localització de Mallorca.png|80px]]
| [[File:Mallorca.jpg|70px]]
| [[File:Flag of Mallorca.svg|80px]]
| [[Mallorca]]
|-
| [[File:Localització de Menorca.png|80px]]
| [[File:Menorca.jpg|70px]]
| [[File:Bandera de Menorca.svg|80px]]
| [[Menorca]]
|-
| [[File:Localització d'Eivissa.png|80px]]
| [[File:Ibiza.jpg|70px]]
| [[File:Ibiza flag.svg|80px]]
| [[Ibiza (isla)|Ibiza]]
|-
| [[File:Localització de Formentera.png|80px]]
| [[File:Ibiza.jpg|70px]]
| [[File:Ibiza flag.svg|80px]]
| [[Formentera]]
|-
| [[File:Localització de Cabrera.png|80px]]
| [[File:Archipiélago de Cabrera.jpg|70px]]
| [[File:Vlag ontbreekt.svg|80px]]
| [[Cabrera (isla)|Cabrera]]
|-
|}
== Atijus ==
{{Commonscat|Islas Baleares}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Comuniais autúnomas d'España]]
== Referencias ==
<references />
{{Comunidais Utónomas d'España}}
niug58rpas736tc9yde0yet1pc9bkqs
Canarias
0
3826
142485
131205
2026-03-28T13:32:30Z
Ciaurlec
2959
142485
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Canarias''' es un archipiélagu nel [[Océanu Atlánticu]] i una [[comunidá utónoma]] d'[[España]]. Esta hormá pol 7 islas: [[El Hierro]], [[La Gomera]], [[La Palma]] i [[Tenerife]], que horman la provincia de [[província de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]]; i [[Fuerteventura]], [[Gran Canária]] i [[Lanzarote]], que componin la provincia de [[província de Las Palmas|Las Palmas]].
Está assitiau frenti la costa noroesti d'[[África]].
== Atijus p'ahuera==
{{Commonscat|Canarias}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Comuniais autúnomas d'España]]
== Referencias ==
<references />
{{Comunidais Utónomas d'España}}
be4l7rhbi5eqx32g7f42hy3yd14u9oy
Rumanía
0
3835
142420
141417
2026-03-28T13:01:33Z
Ciaurlec
2959
142420
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Rumanía'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Romania.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Romania.svg|80px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Romania.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga rumana|rumanu]]
|-
| [[Capital]] || [[Bucarest]]
|-
| [[Presienti la República|Presienti]] || [[Nicușor Dan]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Ilie Bolojan]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 3% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 81ª]]<br />238.397 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2024]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 65º]]<br />19.064.409 <br />79,9 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2025]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 39ª]]<br />403.395 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Leu
|-
| [[Inu]] || ''Deşteaptă-te, Române! ''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .ro
|-
| [[Lista de cóigus telefánicus|Cóigu telefánicu]] || +40
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OSCE]], [[Unión Latina]], [[COE]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Rumanía''' (en [[Luenga rumana|rumanu]], ''România'') es un país assitiau nel sulesti d'[[Uropa]]. Las sus lindis son al sul con [[Bulgária]], al esti con [[Ungria]] i [[Sérbia]], al noresti i norti con [[Ucránia]], al noresti con [[Moldávia]], i al esti con el [[mari Negru]]. Es biembru la [[OTAN]] dendi el 29 de [[marçu]] de 2004, i la Unión Uropea dendi el 1 d'[[eneru]] de 2007. La su capital es [[Bucarest]]
== Etimologia ==
[[Image:Rumunia.JPG|thumb|250px|Primel mapa de Rumania ''([[Lengua griega|Greek]]: Rumunia)'' publicau en ''Geograficon tis Rumunias'', [[Leipzig]], 1816. Autol: Dimitrie Daniil Philippide]]
El nombri de ''Romania'' provieni del ajetivu '''''român''''', palabra derivá del latín ''romanus'' (''romanu''). El hechu de que los '''''românii''''', estu es, los rumanos se denominen gastadu una palabra derivá de ''romanus'' (român/rumân) es mencionu dende'l sigru XVI por abondus autoris, dentri los que destacan los humanistas italianus que viajon por [[Transilvania]], [[Moldavia]] y [[Valaquia]].
El documentu más antiguu desistente nel que está registráu esti términu es precisamenti nel testu más vieju coñecíu escritu en lingua rumana, que es una carta de 1521 (conocia col nomi de ''[[Scrisoarea lui Neacșu din Câmpulung]]'') ena que se da nuevas al alcaldi de [[Brașov]] dun ataque inminenti polus turcus otomanus; esti documentu es el más vieju nel que apaeci el términu ''rumânesc'', deriváu de ''rumân'', ena espresión ''Țara '''Rumânească''''', es izil , ''País Rumanu'', nome pa referise a [[Valaquia]]<ref>[http://dexonline.ro/lexem/românesc/49415]</ref>.
Ena antigüedá, l'[[Imperiu Romanu]] era denominau frecuentimenti como ''Romania'' en latín. Dalgunos historiadores afirman que el [[Imperiu Bizantín]] medieval tendría de ser mombrau ''Romania'', propuesta que por embargu nun es acetá. El nombri de ''Romania'' gastase tamién pa designal el conjuntu de países europeos latinos, es izil, enus que se palran linguas románicas.
El términu ''rumân'' alquiriu el significáu de siervu enu sigrus XVI-XVIII, colo que foi perdiendo usu como gentiliciu i propició que se estableciera el términu ''român'' (y desti, ''România'') como únicu endónimu pala puebración latina desta parti delus Balcanis a partil dela segunda metá del XIX, quando se forma el actual estáu de Rumanía
== Estória ==
=== Prehestória i Antigüedad ===
[[Archivu:Sarmizegetusa Regia.JPG|miniatura|derecha|Ruinas de [[Sarmizegetusa]], capital dela [[Dacia]]]]
[[Archivu:Provinciaromana-Dacia-pt.svg|thumb|esquerda|[[Província romana]] de [[Dácia Felis]]]]
En 2002, los más antigus restus humanus (''[[Homo sapiens sapiens]]'') d’Uropa fuerun topaus en [[Peștera cu Oase]], cerca d’[[Anina]], ena atual Rumanía.<ref>Trinkaus, E.; Ș. Milota & R. Rodrigo et al., [https://web.archive.org/web/20070925185013/http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf «Early Modern Human Cranial remains from the Peștera cu Oase.»] {{Wayback|url=http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf |date=20070925185013 }} (en inglés). ''Journal of Human Evolution'' 45: 245-253.</ref> Los restus (una mandíbula) datan d’aprosimadamenti 42.000 añus i recibierun el moti de "[[Juan de Anina]]" (''Ion din Anina''). Cum’os restus uropeus más antigus de ''[[Homo sapiens]]'', podrían represental a los primerus hombris qu’entraron nel continenti.<ref>Zilhão, João, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/113440973/PDFSTART "Neanderthals and Moderns Mixed and It Matters"] (en inglés). ''Evolutionary Anthropology'' 15: 183-195.</ref> Los restus son enteresantis especialmenti polque pressentan una mezcla de rasgus arcaicus, d’ombri moernu tempranu, i de [[Homo xxxneanderthalensis|neanderthal]],<ref>Trinkaus, E.; O. Moldovan & Ș. Milota et al. (2003), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/100/20/11231 "An early modern human from Peștera cu Oase, Romania"] (en inglés). ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 100 (20): 11231-11236.</ref> endicandu una posibri mezcla entri el Neanderthal i el ombri moernu.<ref>Soficaru, Andrei; Adrian Dobo & Erik Trinkaus, «Early modern humans from the Peștera Muierii, Baia de Fier, Romania.» ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 103 (46): 17196-17201.</ref><ref>«A 40,000-year-old skull shows both modern human and Neanderthal traits.» University of Bristol Press Releases, 2007. Disponible en la World Wide Web: [http://www.bris.ac.uk/news/2007/5245.html]</ref><ref>Rougier, Hélène; Stefan Milota & Ricardo Rodrigo et al. (2007), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610538104v1 «Pestera cu Oase 2 and the cranial morphology of early modern Europeans.»] (en inglés). ''Proceedings of the National Academy of Sciences of USA'' 104 (4): 1165-1170.</ref>
Dendi el [[Paleolítico]], el atual territoriu de Rumanía fue escenariu del desenvolvimiento de varias comunidais colturalis. Las pruebas escrebias más viejas dela pressencia d’un puebru en territorius dela atual Rumanía vienin d’[[Heródoto]], en 513 a. C.<ref>History of costume elements, Eliznik.co.uk, a website dedicated to the study of the traditional peasant culture in Romania and Bulgaria. [https://web.archive.org/web/20100412113002/http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm] {{Wayback|url=http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm|date=20100412113002}} (en inglés).</ref> Dantis de la conquista [[Antigua Roma|romana]], la región estaba puebrá por tribus d’orihin [[dacios|daciu]], [[Lenguas indoeuropeas|induropeu]], que dierun al país el su nombri prerromanu, ''[[Dacia (provincia romana)|Dacia]]''. El su lídel más célebri fue [[Decébalo]], inque el primer lídel que unió a las tribus dacias fue [[Berebistas|Burebista]]. Una parti de Dacia fue conquistá por [[Trajano]] i el su ehércitu nel añu 107 (guerras 101-102 i 105-106). Es posibri que una parti emportanti de la puebración autótona huessi masacrá duranti la campaña de conquista u, tal vezi, asimilá u dispersá, lo que dio lugal a la su sustitución con colonus romanus. Nostanti tou, permaneció una puebración significativa de "dacius libris" en los territorius no conquistaus por los romanus. Las [[guerras dacias]] son enmortalizás ena [[Columna de Trajano]], del [[Foro de Trajano]] en Roma.
=== La Edá Meya i encetus dela Edá Moerna (sig. IV-XVIII) ===
==== Enfruencias dotrus puebrus ====
[[Archivu:Roemenië 1600.png|miniatura|Mapa de 1600]]
L'avançi delos [[Pueblus germanus|germanus]] dendi finalis del sigru III hizu que, finalmenti, el emperaol [[Aureliano]] decidissi abandonal la región, a favol de [[Pueblu godu|godus]] i [[carpus]].<ref>[[Jordanes]]. [http://www.harbornet.com/folks/theedrich/Goths/Goths1.htm ''De origine actibusque Getarum'' (El orihin i las hazañas de los Godus) u [[Getica]], (escritu en latín i traducíu al inglés). Últimu acessu 1 de marçu de 2008.</ref> Los godus vivierun cola puebración autótona ata el [[siglo|IV|s]], ata que los [[hunos]], otru puebru nómada, llegó aí.
Dendi el sigru VI la puebración autótona tuvu qu’enfrental-si a las oleás de puebrus migratorius [[eslavos|eslavus]]. Los [[gépidos|gépidus]]<ref>''HISTORY OF TRANSYLVANIA''. Editao por LÁSZLÓ MAKKAI i ANDRÁS MÓCSY. [http://mek.oszk.hu/03400/03407/html/33.html THE KINGDOM OF THE GEPIDS] (en inglés). ''Fue un Puebru germanu procedenti del bahu Vístula, que s’asentó en Transilvania.''</ref> i [[ávaros|ávarus]] gobernun Transilvania ata el sigro VIII , i endispués los [[Bulgaria|búlgarus]] encluyun parti dela Rumanía atual nel su imperiu ata 1018.
Los [[húngaros|úngaros]] conquistun [[Transilvania]] entri los sigrus XII i XIII, i fue encluia n[[Reino de Hungría|el su Reinu]] ata el [[siglo|XVI]]. Duranti los sigrus [[siglo|XII]] i [[siglo|XIII]], coloniçun aí alemanis de [[Sajonia]]. Nel sigru XVI, endispués dela derrota úngara frenti a los turcus otomanus ena batalla de Mohács (1526), se formó el principau autónomu de Transilvania, vasallu del [[Imperio otomano]] ata el [[siglo|XVIII]] (1711).
Los [[pechenego]]s i los [[cumanos]] son tamién mencionaus en territoriu rumanu, ata la fundación d los prencepaus [[Valaquia (región)|Valaquia]] por [[Basarab I de Valaquia|Basarab I]], a prencipiu del [[siglo|XIV]], i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] por [[Dragoș]], quien era originariu de [[Maramureș]] ([[Transilvania]]), a metá del [[siglo|XIV]]. La Moldavia estórica comprendía el territoriu dela atual región de Rumanía, col [[Basarabia]] i el norti de [[Bucovina]]. Se criarun varias teorías pa esprical l'origin delos rumanus. Los análisis lingüísticus i geoestóricus tiendin a endical que los rumanus se formun cumu un grupu étnicu grandi, tantu al norti, cumu al sul del [[Danubio|Danubiu]].La enfruencia coltural del [[Imperio bizantino]] es observabri especialmenti enas ilesias rumanas. A pesar de que no hubu una dominación política constanti del Imperiu en tierras de la atual Rumanía, al menus la atual província rumana de [[Dobruya]] fue "''[[thema]]''" bizantina.
==== Transilvania, Valaquia, Moldavia ====
[[Archivu:Bran castle interior.jpg|miniatura|El castillu de [[Bran (Rumania)|Bran]], en el distritu de [[Brasov]]]]
[[Archivu:Monumentul voievodului Ștefan cel Mare (Suceava).jpg|miniatura|Stephan Cel Mare en Suceava]]
[[Transilvania]] fue una delas províncias de la [[Dacia]] conquistás polos [[Antigua Roma|romanus]], amás de sel la sedi dela capital de los dacius, [[Sarmizegetusa]]. Entoncis, los rumanus no runchierun unil-si bahu un mesmu lídel, i la región fue conquistá polos [[Ungria|úngarus]] encetandu col [[siglo|XI]], cola victoria d’[[Esteban I de Ungría]] frenti a Gyula, dueñu del norti de Transilvania.<ref>[https://eliznik.org.uk/traditions-in-romania/ethnographic-history/ Romania History - Transylvania history</ref> La su estória pressenta varias diferencias frenti a [[Valaquia (región)|Valaquia]] i a [[Principado de Moldavia|Moldavia]], queandu bahu la enfruencia del [[Imperio otomano]], i endispués del Imperiu austrohúngaru (encetandu en 1688), ata la unificación rumana de 1918.
[[Archivu:Misu Popp - Mihai Viteazul.jpg|miniatura|left|[[Miguel el Valiente]] (Mihai Viteazul)]]
El únicu señol que runchó la unión de [[Transilvania]], [[Valaquia (región)|Valaquia]] i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] dantis de 1918, fue [[Mihai Viteazul]], enicialmenti dueñu de Valaquia, quien en 1600 runchó la unión, meyanti victorias militaris i pactus diplomáticus. Sin embargu, la unión solu duró un añu, al sel traicionau i asesinau Mihai en 1601. De tous modos, la raya entri Valaquia i Transilvania u entri Moldavia i Transilvania no s’estabilizó a través de los sigrus: Pol exemplu, partis de la región de [[Brașov]] (ogañu ena región rumana de Transilvania) fuerun parti de Valaquia en varius periodus. Unu de los elementus del mantenimientu de la conciencia d’uniá de los rumanus en Transilvania fue el [[Iglesia ortodoxa|cristianismu ortodoxu]]. Era necesariu sel [[Catolicismo|católicu]] u [[Protestantismo|protestanti]] pa avançal socialmenti.{{cita requerida}} En general, las numerosas medías de discriminación en contra de los rumanus en Transilvania,<ref>[https://web.archive.org/web/20130726014054/http://www.genealogy.ro/cont/13.htm magyarization process</ref><ref>Prodan, David (1948), ''Supplex Libellus Valachorum'', Bucarest</ref> tuvun cumu resultau el fortalecimiento dela su conciencia étnica. En el [[siglo|XVIII]], los enteleutualis rumanus de Transilvania resaltaron el origin [[Antigua Roma|romanu]] de los rumanus, igual que algunus enteleutualis de Valaquia i Moldavia.
Entavía acia el final del [[siglo|XIX]] (1892), la petición de derechus pa los [[Pueblo rumano|rumanus]] de Transilvania (derechus de los qualis sí gozaban los [[Ungria|úngarus]] i [[Alemaña|alemanis]]), bahu la forma dun [[memorándum]] compuestu por los enteleutualis rumanus de [[Transilvania]] (i apoyau polos enteleutualis del [[Reino de Rumanía]] i pol rei [[Carlos I de Rumanía|Carol I]]), fue castigau col encarcelamientu de los sus autoris. Ya en 1848 el revolucionariu rumanu Simion Bărnuțiu tenía afirmau: "''Nu sunteți competenți să ne judecați, ci există un alt tribunal, mai mare, mai luminat și desigur mai nepărtinitor, care ne va judeca pe toți. Este tribunalul lumii civilizate''", es izil "No sois competentis pa juzgal-nus, dessisti otru tribunal mayol, más esclaraú i más enparcial, pol supuestu, que nus juzgará a tous: El tribunal del mundu civilizau."
Valaquia i Moldavia tuvun qu’enfrental-si al Imperiu otomano (i a otrus enemigus) a través de los sigrus, en repetías ocasionis teniendu que pagal tributus pa mantenel la su endependencia. Pesi a las continuas guerras, tamién s’alcançarun logrus colturalis, cumu duranti los reinaus de [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], [[Matei Basarab]], [[Constantin Brâncoveanu]] i [[Dimitrie Cantemir]]. Destacaus luchadoris antiotomanus fuerun [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], evocau en el poema de [[Mihai Eminescu|Eminescu]] [[:s:es:La_tercera_ep%C3%ADstola|"La tercera epístola"]], [[Vlad Tepes|Vlad Țepeș]], [[Esteban III de Moldavia|Ștefan cel Mare]], [[Miguel el Valiente|Mihai Viteazul]] i algunus encluyin aquí a [[Juan Hunyadi|Iancu de Hunedoara]], gobernaol de [[Transilvania]] i pairi del rei d’Hungría [[Matías Corvino]], al sel iju dun [[boyardo]] i una boyarda de Valaquia,<ref>[http://www.mek.iif.hu/porta/szint/egyeb/lexikon/pallas/html/049/pc004971.html#6 Entradas de Hunyadi] en el [[Diccionario húngaro de Nagy Pallas]]</ref> lo que esprica la su evocación en el himnu de Rumanía. Quandu los dos principaus llegarun a sel gradualmenti vasallus del Imperiu otomano, mantenierun la su autonomía enteriol i el derechu a una política esteriol propia, al estal el Imperiu solu enteresau en los emportantis tributus financierus i en los reclutas que podía obtenel d’aí.
=== El renacimientu nacional ===
[[Archivu:Romania1901.JPG|miniatura|[[Rumanía]] entri 1878 i 1913]]
[[File:RomaniaBorderHistoryAnnimation 1859-2010.gif|thumb|300px|right|Evolución territorial de Romania, 1859-ogañu(mapa animau).]]
Nel [[sigru|XVIII|s]] los dos prencepaus perdun el su derechu a una política esteriol propia, ata la definitiva endependencia del país en 1878. Los rumanus (encluius los de [[Transilvania]]) tamién participun ena [[Revolución de 1848]], animaus polos idealis del [[nacionalismu románticu]]. [[Alexandru Ioan Cuza]] (1859-1866) fue el primer gobernanti delos "Prencepaus Unius de Valaquia i Moldavia", eniciaol de reformas con modelu francés. Sin embargu, Cuza fue obligau a abdical polos setoris más reaccionarius, i s’optó por trael a un príncipi estranheru pa regil los Principaus Unius. Essi príncipi fue [[Carlos I de Rumanía|Carol]] (1866-1914), de [[Hohenzollern-Sigmaringen]], que llegó a sel el primer rei de Rumanía, en 1881, quandu los poderis uropeus reconocierun la endependencia de Rumanía, a través del [[Congreso de Berlín de 1878|Tratado de Berlín]] (endispués de la participación de los rumanus ena [[Guerra Ruso-Turca, 1877–1878|guerra rusu-turca]]). Fue el periodu de los comiençus de la [[industrialización]] del país, bahu los prencipius del [[capitalismo]].
=== Contestu dela Primera Guerra Mundial ===
[[Archivu:Romanian troops at Marasesti in 1917.jpg|miniatura|left|Tropas rumanas en Mărăşeşti en 1917]]
En 1775, la monarquía de [[Habsburgo]] tenía anexionau la parti septentrional de Moldavia, [[Bucovina]], i el [[Imperio otomano]] la su parti de sul, [[Bugeac]]. En 1812 el [[Imperio ruso]] obtuvo la su parti oriental, [[Besarabia]], parcialmenti devuelta endispués de la [[Guerra de Crimea]] pol [[Tratado de París (1856)|Tratado de París]]. Hacia finalis del sigru XVIII la Monarquía de Habsburgo incorporó [[Transilvania]] en lo que más tardi se llamó el [[Imperio austríaco]].
La endependencia de Rumanía fue reconocía polas potencias uropeas en el [[Tratado de Berlín de 1878]]. A cambiu de cedel a Rusia los tres distritus del sul de Besarabia, que tenían siu recuperaus endispués de la [[Guerra de Crimea]] en 1852, el nuevu [[Reinu de Rumania]] recibió [[Dobrogea]].
Rumanía se declaró neutral en 1914, al enceti de la [[Primera Guerra Mundial]], baxu el nuevu rei [[Fernando I de Rumanía|Fernando]], sobrinu de Carol, inque acetó entral ena guerra formandu parti dela [[Triple Entente]] en 1916, cola esperanza de reunil toas las províncias con mayoría de puebración rumana. Al final de la Primera Guerra Mundial el Imperiu austrohúngaru i el Imperiu ruso tenían desaparecíu, permitiendu la unión de [[Besarabia]], [[Bucovina]] i [[Transilvania]] con Rumanía en 1918.
=== El periodu d'entreguerras ===
[[Archivu:Romania1939physical.jpg|miniatura|Reino de Rumanía, 1939]]
L'éssitu dela [[Triple Entente]] tuvo cumu consequencia la creación dela llamá "Gran Rumanía" (''România Mare''), si bien la raya con [[Ungría]] queó establecía más al esti que lo conveniu entri Rumanía i la Triple Entente en 1916. Nostanti, la "Gran Rumanía" solu duró vinti añus (1920-1940). Fernando I fue llamau ''El Entegraol'' (''Întregitorul'') i el periodu de entreguerras fue una época de florecimientu económicu i coltural pa Rumanía, enterrompiu pola [[II Guerra Mundial]] i pola entrá ena órbita soviética.<ref>[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/rotoc.html#ro0037 Romania : Country Studies - Federal Research Division, Library of Congress</ref>
=== Segunda Guerra Mundial ===
[[Archivu:Bundesarchiv N 1603 Bild-241, Rumänische Infanterie auf dem Marsch.jpg|miniatura|Enfantería rumana en 1943]]
[[Archivu:Romania WWII ES.png|Rumania endispués de la Segunda Guerra Mundial.|miniatura]]
Ena décaa de 1930, duranti el reinau de [[Carlos II de Rumanía|Carol II]], surgió un huerti movimientu fascista, la "[[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]]". En 1940 la [[Unión Soviética]] obligó a Rumanía a cedel-li [[Besarabia]] i el norti de [[Bucovina]], mentris que la [[Alemania nazi]] concedió el norti de [[Transilvania]] a [[Hungría]] i el sul de [[Dobrogea]] a [[Bulgaria]]. Los eventus de 1940 fuerun contestaus entoncis pola entera socieá rumana, cola ececión del poquinu grupu [[comunista]] que tenía en el país, quien apoyaba la política esteriol de la [[Unión Soviética]]. El 5 de setiembri de 1940 el mariscal [[Ion Antonescu]] dio un golpi d’Estau i se hizu cola hefatura del gobiernu. El su pesqui prencipal era la recuperación de los territorius perdius en 1940. Ion Antonescu runchó acabal con la [[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]], en 1941. Duranti la [[Segunda Guerra Mundial]] el país s’alió col [[Eje Berlín-Roma-Tokio|Eji]] i se tomun medías [[antisemitismo|antisemitas]]. Rumanía asesinó entri 380.000 i 400.000 judíus delos 750.000 que tenía dantis de la guerra. Es el país, endispués d’Alemaña, que más judíus asesinó en Uropa directamenti. Algu que entavía se niega a reconocel plenamenti. Al prencipiu s’obtuvierun triunfus militaris, nel [[Frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|Frenti Oriental]], en colaboración colos alemanis. Peru a partil de 1943 la situación empeoró i las tropas soviéticas entrun i derrocun a Antonescu en 1944, endispués de que Miguel I ordenassi la su detención. Tras el golpi d’Estau, [[Miguel I de Rumania|Miguel I]] ocupó el tronu rumanu, peru Rumanía entraría ena esfera d’enfruencia de la Unión Soviética, i Miguel fue obligau a abdical en 1947. Endispués de la Segunda Guerra Mundial, Rumanía recuperó solu el norti de [[Transilvania]].
=== L'época socialista ===
[[Archivu:Adunare Piaţa Palatului August 1968.jpg|miniatura|Rumanía fue el únicu biembru del [[Pacto de Varsovia]] que condenó la invasión de [[Checoslovaquia]] de 1968]]
Nessi mesmu añu, fue proclamá la [[Repúbrica Socialista de Rumania|República Socialista de Rumania]] i [[Ana Pauker]] asumió el poel. En 1952, fue sucedía por [[Petru Groza]], quien gobernó ata 1958, quandu lo sucedió [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]]. Duranti el su gobiernu, s’enició un periodu de cierta endependencia con respetu a la [[Unión Soviética]] i resurgió ciertu sentimientu nacionalista rumanu. Tras el gobiernu de [[Chivu Stoica]], en 1967 asumió la pressidencia del consehu de ministrus [[Nicolae Ceaușescu]]. La su desviación hacia una política pressonalista i autárquica dictatorial, le granjeó al prencipiu la amistá de gobiernus ocidentalis pol promovel la disolución del [[Pacto de Varsovia]] i critial las entervencionis soviéticas de [[Invasión del Pacto de Varsovia a Checoslovaquia|Checoslovaquia]] i [[Guerra de Afganistán (1978-1992)|Afganistán]] en 1968 i 1979, respetivamenti. Amás, el niveli de vía nel país era güenu, i contaba con plenu empleu. Sin embargu, Ceaușescu llegó a aislal-si d’Ocidenti i a copial de [[Corea del Norte]] el [[culto a la personalidad]]. La época del socialismo en Rumanía fue una época de la persecución de los representantis de la [[Iglesia Ortodoxa Rumana]] (i de las demás confesionis), i qualisquiel manifestación religiosa estaba prohibía.
Ena décaa de 1980 [[Nicolae Ceaușescu|Ceaușescu]] enició una política que tenía cumu pesqui acabal con la [[deuda externa]], pesqui que fue cumplíu en marçu de 1989. El métodu fue la denomina "racionalización" (una reducción drástica) d’artículus de primera necesidá cumu carni, lechi, güevus, agua correnti i luç elétrica. Las primeras manifestacionis [[anticomunismo|anticomunistas]] tuvun lugal en [[Brașov (ciudad)|Brașov]], en 1987, siendu reprimías. Cumu respuesta a la situación del país, estalló la [[Revolución Rumana de 1989]] en [[Timișoara]] i, más tardi, en [[Bucarest]] i en toas las ciais emportantis, en diziembri de 1989. [[Nicolae Ceaușescu]] tenía perdíu el apoyu del ehércitu i fue deteníu, juzgau i ejecutau col su maríu i consejera [[Elena Ceaușescu]], el día de [[Navidad]]. Algunus setoris ortodossus criticun endispués l'ejecución en día de Navidad.
=== Endispués dela Revolución rumana de 1989 ===
Tras estus hechus se constituyó un [[Frente de Salvación Nacional (Rumanía)|Frenti de Salvación Nacional]], en el cual entrarun tamién algunus representantis del antiguu [[Partido Comunista Rumano]] i de la su policía política, pressidiu por [[Ion Iliescu]] (él mesmu antiguu biembru emportanti del Partíu Comunista), quien ganó popularidá en el meyu rural pola su supuesta imahin de lídel de la Revolución. La popularidá del Frenti de Salvación Nacional era muchu menol en el meyu urbanu, i destacan las manifestacionis en contra d’Iliescu i de "FSN" en [[Bucarest]]. Sin embargu, tous los votus son consideraus igualis.
Fue el enceti dun periodu duru de transición (con artu riesgu de fraudis económicus, que a la vezi generan [[corrupción política|corrupción]] i [[inflación]]), dendi una economía completamenti dirihía pol Estau, a una economía de [[libre mercado]]. Las calamidais naturalis que afetarun a Rumanía endispués de 1989 tampocu ayudarun a la economía. La mala situación económica del país hizu emigral a muchus jóvinis rumanus, particularmenti a paísis mediterráneus cumu [[España]] u [[Italia]] (quiciás por alguna simililud coltural). Esti fenómenu está reflehau ena falta atual de manu d’obra en Rumanía, afetandu a la auténtica entegración uropea.
[[Archivu:Protest against corruption - Bucharest 2017 - Piata Universitatii - 5.jpg|miniatura|[[Protestas en Rumania de 2017]]]]
En 1990 se celebrun las primeras elecionis democráticas libris i Ion Iliescu fue ratificau en el su cargu i reelegíu en 1992, por un mandatu de quatru añus. En 1996 el democristianu [[Emil Constantinescu]], fue elegíu pressidenti de los rumanus nun gobiernu que, pola primera vezi, entegró a la minoría húngara. En 2000, Iliescu volvió al gobiernu, ya que el periodu de 1990-1992 no fue considerau un mandatu (según la Constitución, en Rumanía el pressidenti solu puei obtenel dos mandatus). En 2004, el derechista (centroderecha) [[Traian Băsescu]] fue elegíu pressidenti. Rumanía s’adhirió a la [[OTAN]] i hormó parti de las fuerças de "voluntarius" de la [[Guerra de Irak|Guerra en Irak]], a favol de la coalición anglu-estauniensi. Ena [[ampliación de la Unión Europea de 2007|ampliación del 1 de heneru de 2007]] entró a hormar parti de la [[Unión Uropea]] con [[Bulgaria]].
== Gobiernu i pulítica ==
La Constitución atual de Rumanía, criá en 1991 tras la caía de Ceaușescu i reformá en 2003, estabreci que el país es una [[repúbrica]]. El Parlamentu es el órganu supremu representativu del puebru rumanu i la única autoridá legislativa del país. Assimesmu, se defini cumu una [[democracia]] [[multipartidismu|multipartidista]]. S’establéci la eleción popular dun pressidenti i un parlamentu meyanti votación delos ciudananus mayoris de 18 añus, i la dessistencia duna corti constitucional i otra corti menol.
[[Presidenti de Rumania|El pressidenti]] es elegíu por votación popular ca cincu añus (ata el añu 2004, ca quatru añus), por dos periodus consecutivus cumu mássimu. El pressidenti, en conjuntu col partíu con mayoría nel parlamentu, designa a un primer menistru. A la vezi, esti primer menistru nombra a los demás biembrus del gabineti i, col 42 prefectus (unu por ca distritu i pol municipiu endependienti de [[Bucarest]]), forman el [[poel ejecutivu]].
El [[parlamentu de Rumania]] es [[bicameral]]: el Senau (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Senatul''), que cuenta con 137 biembrus (a partil de 2004), i la Cámara de Diputaus (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Camera Deputaților''), que cuenta con 332 biembrus (a partil de 2004). Los biembrus de dambas dos cámaras son elegíus ca quatru añus por sufragiu universal.
[[Archivu:Foto Ministerul Justiției.jpg|miniaturadeimagen|Menisteriu de Justicia de Rumanía (''Ministerul Justiției'')]]
El [[poel judicial]] es endependienti delos otrus dos i está bassau nel Código Civil de Francia. La corti constitucional es el tribunal supremu, ocupau por nuevi juecis en periodus de nuevi añus que no se puein renoval. Actúa en juicius ondi está en duda la enterpretación dela constitución, i, tras la reforma de 2003, los sus veredictus no puein sel revocaus, ni siquiera por una mayoría parlamentaria.
=== Pressidentis i gobiernus ===
Los pressidentis de Rumanía no puein sel biembrus de ningún partíu duranti el cargu. Entri paréntesis s’alcuentran los partíus de procedencia de los que ganarun las elecionis pressidencialis:
*1990-1996: [[Ion Iliescu]] (FSN/FDSN/PDSR)
*1996-2000: [[Emil Constantinescu]] (CDR)
*2000-2004: [[Ion Iliescu]] (PDSR)
*2004-2009: [[Traian Băsescu]] (PD)
*2009-2014: [[Traian Băsescu]] (PD-L)
*2014-2019: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2025-2025: [[Ilie Bolojan]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Nicușor Dan]] (endependienti)
Los primerus menistrus:
*1989-1991: [[Petre Roman]] (FSN)
*1991-1992: [[Theodor Stolojan]] (FSN)
*1992-1996: [[Nicolae Văcăroiu]] (FSN/PDSR)
*1996-1998: [[Victor Ciorbea]] (CDR (PNȚ-CD))
*1998-1999: [[Radu Vasile]] (CDR (PNȚ-CD))
*1999-2000: [[Mugur Isărescu]] (endependienti)
*2000-2004: [[Adrian Năstase]] (PDSR/PSD)
*2004-2008: [[Călin Popescu-Tăriceanu]] (PNL)
*2008-2009: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2009-2012: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2012-2012: [[Mihai Razvan Ungureanu]] (PD-L)
*2012-2015: [[Victor Ponta]]<ref>{{Cita web |url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |título=Copia archivada |fechaacceso=28 d’abril de 2012 |fechaarchivo=5 de marçu de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305015110/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |deadurl=yes }}</ref> (PSD)
*2015-2016: [[Dacian Cioloş]]<ref>[[Dacian Ciolo%C5%9F]]</ref>
*2017-2017: [[Sorin Grindeanu]] (PSD)
*2017-2018: [[Mihai Tudose]] (PSD)
*2018-2019: [[Viorica Dancila]] (PSD)
*2019-2020: [[Ludovic Orban]] (PNL)
*2020-2021: [[Florin Cîțu]] (PNL)
*2021-2023: [[Nicolae Ciucă]] (PNL)
*2023-2023: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2023-2025: [[Marcel Ciolacu]] (PSD)
*2025-2025: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Ilie Bolojan]] (PNL)
=== Relacionis esterioris ===
[[Archivu:Secretary Clinton and Romanian Foreign Minister Sign Agreements (3583019087).jpg|miniaturadeimagen|El ministru Cristian Diaconescu firmandu un Acuerdu cola Secretaria d’Estau Hillary Clinton d’Estaus Uníus en 2009]]
Endispués de diziembri de 1989, Rumanía reorientó la su política hacia el fortalecimientu de los vínculus col [[Occidente]], especialmenti con [[Estaus Uníus]] i la [[Unión Uropea]]. Mientris que en 1972 Rumanía se convirtió en biembru del [[Banco Mundial]] i del [[FMI]], asín cumu de la [[Organización Mundial del Comercio]],<ref>{{Cita web|url=https://www.bnro.ro/error.htm?aspxerrorpath=/Ro/Rel_Int/Home.aspx|título=Eroare/ Error|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.bnro.ro}}</ref> en 2004 pasó a sel biembru de la [[OTAN]]<ref>Cita web|url=https://www.nato.int/structur/countries.htm|título=NATO Member Countries|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.nato.int</ref> i dendi 2007 es biembru de la Unión Uropea.<ref>Cita web|url=https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/country-profiles_en|título=Country 1 profiles|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=european-union.europa.eu|idioma=en</ref>
Los dirihentis rumanus posterioris a diziembri án hechú declaracionis públicas sobri el fortalecimientu de las relacionis con otrus paísis uropeus i tamién sobri la ayuda a estus en el procesu d’entegración euroatlántica, especialmenti en el casu de [[Moldavia]], [[Ucrania]] i [[Georgia]].<ref>''România și-a achitat contribuția la două fonduri NATO, pentru sprijinirea Republicii Moldova și Georgia'' </ref> Los dirihentis rumanus án declarau públicamenti en varias ocasionis que esperan que tous los paísis democráticus postsoviéticus d’[[Uropa del Este]] i el [[Cáucaso]] s’adhieran a la UE i a la OTAN nun plazu d’unus dieci añus. En diziembri de 2005, el pressidenti [[Traian Băsescu]] i la secretaria d’Estau estauniensi [[Condoleezza Rice]] firmarun un acuerdu que permiti la enstalación de basis militaris estauniensis en Rumanía.
Rumanía á mostrau públicamenti el su apoyu a [[Turquía]] i [[Croacia]] en los sus esfuerçus por entral ena Unión Uropea. Las relacionis económicas turcu-rumanas tienin un estatus privilehiau.<ref>„Turkey & Romania hand in hand for a better tomorrow”</ref> Al mesmu tiempu, las relacionis rumano-húngaras siempri án siu del más artu niveli, i [[Ungría]] á apoyau los esfuerçus de Rumanía por entral ena UE.<ref>Cita web|url=http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|título=Primăria Satu Mare {{!}}|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.satu-mare.ro|fechaarchivo=22 de huniu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080622165015/http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|deadurl=yes</ref>
Las relacionis de Rumanía con la Repúbrica de Moldavia tienin un estatus especial,<ref>Cita web|url=http://www.mae.ro/index.php?unde=doc&id=35181&idlnk=1&cat=3|título=Ministerul Afacerilor Externe|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.mae.ro</ref> dau que los dos paísis gastan ábate la mesma lengua i compartin antecedentis estóricus. Rumanía fue el primer [[Estau]] en reconocel la endependencia de la Repúbrica de Moldavia, solu oras endispués de la proclamación de la endependencia del nuevu Estau (27 d’abostu de 1991). Dela declaración del gobiernu rumanu en aquella ocasión se desprendi que las autoridais rumanas consideraban la endependencia de Moldavia cumu una horma d’emancipación de Moscú i un pasu hacia la reunificación con Rumanía.<ref>„Raporturile României cu Republica Moldova”. Centrul de Studii Internaționale - Gabriel Andreescu - Valentin Stan - Renate</ref>
[[Archivu:Misiune de patrulare.jpg|miniaturadeimagen|Tropas rumanas n'Afganistán en 2009]]
Ogañu, Rumanía vei la su relación con la Repúbrica de Moldavia en dos coordenas prencipalis: la afirmación del caraiti especial desta relación, conferíu pola comuniá de lengua, [[estoria]], coltura i [[tradiciones]], realidais que no se puein eludil ni negal; la dimensión uropea de la cooperación bilateral, basada en el pesqui estratégicu de dambus paísis d’entegral-si ena Unión Uropea. En abril de 2009, las relacionis entri Rumanía i la Repúbrica de Moldavia empeorarun cola entrodución de [[Visa|visaus]] pa los ciudananus rumanus i la espulsión del embajadol rumanu en Chisináu. El espressidenti moldavu Vladimir Voronin acusó a Rumanía d’enterferil ena política enteriol de Moldavia.<ref>Ziare.com - Diaconescu: Limitarea regimului calatoriilor in R. Moldova, un demers abuziv - Accesat la data de 13.05.2009</ref>
Rumanía á teníu desacuerdus con Ucrania pola [[Isla delas Serpientis]] i la plataforma continental del [[Mari Negru]] al esti de Sulina, colos yacimientus de [[petróleu]] i gas de la çona cumu prencipal enterés. El asuntu se á remitíu a la [[Corte Internacional de Justicia]]. La CIJ, meyanti la decisión n.º 2009/9 de 3 de hebreru de 2009 (la centésima decisión de la su estoria), concedió a Rumanía el 79,34 % de la çona en [[disputa]]. Assín, a Rumanía le correspondin 9700 km² i a Ucrania 2300 km².<ref>ICJ ''Maritime Delimitation in the Black Sea (Romania v. Ukraine)'' icj-cij.org</ref> Otru asuntu entri dambus paísis es la construcción del Canal de Bystroye.<ref>Ziua - George Damian - ''Canalul Bâstroe și Insula Șerpilor, dublu atac ucrainean'' - Accesat la data de 28.02.2009</ref>
=== Defensa ===
[[Archivu:Bucharest Day 2 - Izvor (9337920898).jpg|miniaturadeimagen|Sedi del [[Ministerio de Defensa Nacional (Rumanía)|Ministeriu de Defensa de Rumanía]]]]
[[Archivu:Laromxl6.jpg|miniaturadeimagen|Sistema de cohetis de largu alcanzi LAROM de fabricación rumana]]
Las Fuerzas Armás Rumanas están formás por fuerças terrestris, aéreas i navalis dirihías por un Comandanti en Jefi baxu la supervisión del Menisteriu de Defensa Nacional, i pol pressidenti cumu Comandanti Supremi en tiempu de [[guerra]]. Las Fuerzas Armás están compuestas por unus 15.000 civilis i 75.000 militaris: 45.800 en tierra, 13.250 en airi, 6.800 ena mari i 8.800 en otrus ámbitus.<ref>Cita web|url=http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|título=CONFERINTA DE PRESA Marti|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-03|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080403205407/http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|deadurl=</ref> El gastu total en defensa en 2007 representó el 2,05 % del [[Producto interno bruto|PIB nacional]], es izil, unus 2.900 millonis de dólaris, con un total de 11.000 millonis de dólaris gastaus entri 2006 i 2011 pa la moernización i adquisición de nuevus equipus.<ref>Cita web|url=http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|título=Bugetul MApN, 2,05% din PIB, in 2007 {{!}} ZF 24 {{!}} Ziarul Financiar|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-22|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=22 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080422075245/http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|deadurl}</ref>
Las Fuerzas Aéreas operan con caças soviéticus [[Mikoyan-Gurevich MiG-21|MiG-21]] Lancer moernizaus. Las Fuerzas Aéreas comprarun sieti nuevus avionis de transporti tácticu C-27J Spartan, mentris que las Fuerzas Navalis adquirierun dos [[Fragata|fragatas]] Tipu 22 moernizás de la [[Marina Real británica]].<ref>"Spartan Order". ''Aviation Week & Space Technology''</ref>
Rumanía contribuyó con tropas ala colición enternacional contra el [[Talibán]] en [[Afganistán]] a partil de 2002, cun despliegui mássimu de 1.600 soldaus en 2010 (que fue la quarta mayol contribución según EE.{{esd}}UU.). La su missión de combati nel país concluyó en 2014. Las tropas rumanas participun ena [[Guerra d'Irak|ocupación d’Irak]], alcançandu un máximu de 730 soldaus dantis de reducil-si lentamenti a 350 soldaus. Rumanía pussu fin ala su missión n'Irak i retiró las sus últimas tropas el 24 de huliu de 2009, siendu unu delos últimus paísis en hazel-llo. La fragata Regele Ferdinand participó ena entervención militarl de 2011 en Libia.<ref>Cita web|url=https://www.hotnews.ro/stiri-politic-8423876-traian-basescu-sustine-declaratie-presa-ora-21-00-dupa-sedinta-csat.htm|título=VIDEO Traian Basescu: Romania va trimite fregata Regele Ferdinand cu 205 militari in Mediterana pentru operatiuni de blocare a oricarei nave suspecte ca transporta armament catre Libia|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.hotnews.ro|idioma=ro</ref>
En diziembri de 2011, el Senau rumanu aprobó por unanimidá el proyetu de lei que ratificaba el acuerdu entri Rumanía i Estaus Uníus firmau en setiembri del mesmu añu, que permitiría el estabrecimientu i funcionamientu dun sistema de defensa contra [[Misil balísticu|misilis balísticus]] terrestris d’Estaus Uníus en Rumanía, cumu parti de los esfuerçus de la OTAN pa construil un escudu antimisilis continental.<ref>Cita web|url=https://www.spacewar.com/reports/Romania_ratifies_US_missile_shield_agreement_999.html|título=Romania ratifies US missile shield agreement|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.spacewar.com</ref>
== Organiçación política-alministrativa ==
[[Archivu:Romania-administrativa.png|thumb|250px|right|Mapa administrativu de Rumanía colas sus regionis istóricas: Valaquia (açul), Moldavia (colorau) i en verdi Transilvania (verdi)]]
La devisión más amplia de Rumanía es en 8 regionis, inque esta devisión es solu pala coordinación de desarrollus regionalis i la destribución de fondus esternus. No ai una entiá alministraora ni ramas delos destintus poderis pa ca una destas regionis.
El siguienti niveli son los 41 distritus (en rumanu: ''județe''), más un municipiu endependienti que correspondi a la capital del Estau, [[Bucarest]] (en rumanu: ''București''). Estus municipius están subdividíus en 2686 comunas ruralis i 265 ciais i municipius.
Rumanía divídese en 41 distritos o provincias (conocías en rumanu como ''județ'' /ʒuˈdet͡s/), más el municipiu independienti de [[Bucarest]]. La división atual sali de la fecha nel periodu del réximin comunista, nel añu [[1968]], sofriendo dalgunas modificacionis en años posterioris (por exemplu, el municipiu de [[Bucarest]] quedó integráu dentru del distritu d'[[Ilfov]], recuperando la su entiá autónoma endispués de [[1989]]). Cada ''județ'' es administráu por un '''Consexu Provincial''' (''Consiliu Județean'') dirixíu por un '''prefectu''' (''prefect''), que es el representanti del gobiernu rumanu a nivel provincial. Los 41 distritos rumanos son:
{| width="60%"
|-----
| width="15%" |
* [[Alba]]
* [[Arad]]
* [[Argeș]]
* [[Bacău]]
* [[Bihor]]
* [[Bistrița-Năsăud]]
* [[Botoșani]]
* [[Brașov]]
* [[Brăila]]
* [[Buzău]]
* [[Caraș-Severin]]<br />
| width="15%" |
* [[Călărași]]
* [[Cluj]]
* [[Constanța]]
* [[Covasna]]
* [[Dâmbovița]]
* [[Dolj]]
* [[Galați]]
* [[Giurgiu]]
* [[Gorj]]
* [[Harghita]]<br />
| width="15%" |
* [[Hunedoara]]
* [[Ialomița]]
* [[Iași]]
* [[Ilfov]]
* [[Maramureș]]
* [[Mehedinți]]
* [[Mureș]]
* [[Neamț]]
* [[Olt]]
* [[Prahova]]<br />
| width="15%" |
* [[Satu Mare]]
* [[Sălaj]]
* [[Sibiu]]
* [[Suceava]]
* [[Teleorman]]
* [[Timiș]]
* [[Tulcea]]
* [[Vaslui]]
* [[Vâlcea]]
* [[Vrancea]]<br />
|}
Amás destas dambas dos devisionis en provincias i concexus Rumanía estrémase en ochu rexionis de desendolcu (''regiune de dezvoltare''), dentro del marcu de devisionis dela [[Unión Uropea]], inque sen denguna capaciá aministrativa. Estas regionis de desarrollu úsen-se sobre manera pala coordinación delos proyeutos de desenvolvimientu regional. Estas ochu entiais son:
[[File:Romanian_license_plate_codes.png|thumb|right|300px|NUTS 3 regionis de Romania]]
* '''Región Noresti'''/'''''Regiunea Nord-Est''''' (Iași, Botoșani, Neamț, Suceava, Bacău, Vaslui).
* '''Región Oesti'''/'''''Regiunea Vest''''' (Arad, Caraș-Severin, Hunedoara, Timiș).
* '''Región Noroesti'''/'''''Regiunea Nord-Vest''''' (Bihor, Bistrița-Năsăud, Cluj, Maramureș, Satu-Mare, Sălaj).
* '''Región Centru'''/'''''Regiunea Centru''''' (Alba, Sibiu, Mureș, Harghita, Covasna, Brașov).
* '''Región Suresti'''/'''''Regiunea Sud-Est''''' (Tulcea, Vrancea, Galați, Brăila, Buzău, Constanța).
* '''Región Sul'''/'''''Regiunea Sud''''' (Argeș, Dâmbovița, Prahova, Ialomița, Călărași, Giurgiu, Teleorman).
* '''Región Bucarest-Ilfov'''/'''''Regiunea București-Ilfov''''' (Bucarest, Ilfov).
* '''Región Suroesti'''/'''''Regiunea Sud-Vest''''' (Mehedinți, Gorj, Vâlcea, Olt, Dolj).
Ensin nengún status nin administrativu nin xurídicu, Rumanía divídese asina mesmu en diferentis rexionis istóricass. Las cincu prencipalis, que apaezin representás nel escudu nacional rumanu, son: [[Valaquia]] (''Țara Românească'', tamién ''Valahia''), [[Moldavia rumana|Moldavia]] (''Moldova''), [[Transilvania]] (''Transilvania'' o ''Ardeal''), [[Banat]] y [[Dobrogea]]. Valaquia sueli partilsi en ''Oltenia'' (çona occidental) y ''Muntenia'' (çona central y oriental). La çona más en norti de Moldavia es la ''Bucovina''. En Transilvania, la çona occidental es la ''Crișana'', y la noroccidental es el ''Maramureș''.
{| class="wikitable sortable"
|+
! | no
! | Tipu
! | Nombri
! | ária, km<sup>2</sup>
! | Puebración (2021 censu)<ref name="INSSER2021">{{cite web|url=https://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2023/05/Tabel-1.01.xls|title=Population at the censuses 1948, 1956, 1966, 1977, 1992, 2002, 2011 and 2021 |access-date=15 May 2024|publisher=[[National Institute of Statistics (Romania)|INSSE]]|language=ro}}</ref>
! | Monicpius
! | Otras ciais
! | Condejus
! | Puebrus
|-
| '''1''' || colspan=2|'''[[Norti-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''36,850''' || 3,226,436 || '''17''' || '''29''' || '''506''' || '''2,414'''
|-
| 1 || Distritu || [[Distritu de Bacău]] || 6,621 || 601,387 || 3 || 5 || 85 || 491
|-
| 2 || Distritu || [[Distritu de Botoșani]] || 4,986 || 392,821 || 2 || 5 || 71 || 333
|-
| 3 || Distritu || [[Distritu de Iași]] || 5,476 || 760,774 || 2 || 3 || 93 || 418
|-
| 4 || Distritu || [[Distritu de Neamț]] || 5,896 || 454,203 || 2 || 3 || 78 || 344
|-
| 5 || Distritu || [[Distritu de Suceava]] || 8,553 || 642,551 || 5 || 11 || 98 || 379
|-
| 6 || Distritu || [[Distritu de Vaslui]] || 5,318 || 374,700 || 3 || 2 || 81 || 449
|-
| '''2''' || colspan=2|'''[[Sul-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''35,762''' || 2,367,987|| '''11''' || '''24''' || '''355''' || '''1,448'''
|-
| 7 || Distritu || [[Distritu de Brăila]] || 4,766 || 281,452 || 1 || 3 || 40 || 140
|-
| 8 || Distritu || [[Distritu de Buzău]] || 6,103 || 404,979 || 2 || 3 || 82 || 475
|-
| 9 || Distritu || [[Distritu de Constanța]] || 7,071 || 655,997 || 3 || 9 || 58 || 189
|-
| 10 || Distritu || [[Distritu de Galați]] || 4,466 || 496,892|| 2 || 2 || 61 || 180
|-
| 11 || Distritu || [[Distritu de Tulcea]] || 8,499 || 193,355 || 1 || 4 || 46 || 133
|-
| 12 || Distritu || [[Distritu de Vrancea]] || 4,857 || 335,312|| 2 || 3 || 68 || 331
|-
| '''3''' || colspan=2|'''[[Sul (region de desenvolvimientu)|Sul - Muntenia]]''' || '''34,453''' || 2,864,339|| '''16''' || '''32''' || '''519''' || '''2,019'''
|-
| 13 || Distritu || [[Distritu de Argeș]] || 6,826 || 569,932 || 3 || 4 || 95 || 576
|-
| 14 || Distritu || [[Distritu de Călărași]] || 5,088 || 283,458 || 2 || 3 || 50 || 160
|-
| 15 || Distritu || [[Distritu de Dâmbovița]] || 4,054 || 479,404 || 2 || 5 || 82 || 353
|-
| 16 || Distritu || [[Distritu de Giurgiu]] || 3,526 || 262,066 || 1 || 2 || 51 || 167
|-
| 17 || Distritu || [[Distritu de Ialomița]] || 4,453 || 250,816 || 3 || 4 || 59 || 127
|-
| 18 || Distritu || [[Distritu de Prahova]] || 4,716 || 695,119 || 2 || 12 || 90 || 405
|-
| 19 || Distritu || [[Distritu de Teleorman]] || 5,790 || 323,544 || 3 || 2 || 92 || 231
|-
| '''4''' || colspan=2|'''[[Sul-Oesti (region de desenvolvimientu)|Sul-Oesti Oltenia]]''' || '''29,212''' || 1,873,607|| '''11''' || '''29''' || '''408''' || '''2,070'''
|-
| 20 || Distritu || [[Distritu de Dolj]] || 7,414 || 599,442 || 3 || 4 || 104 || 378
|-
| 21 || Distritu || [[Distritu de Gorj]] || 5,602 || 314,685 || 2 || 7 || 61 || 411
|-
| 22 || Distritu || [[Distritu de Mehedinți]] || 4,933 || 234,339 || 2 || 3 || 61 || 344
|-
| 23 || Distritu || [[Distritu de Olt]] || 5,498 || 383,280 || 2 || 6 || 104 || 377
|-
| 24 || Distritu || [[Distritu de Vâlcea]] || 5,765 || 341,861 || 2 || 9 || 78 || 560
|-
| '''5''' || colspan=2|'''[[Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''32,034''' || 1,668,921|| '''12''' || '''30''' || '''281''' || '''1,327'''
|-
| 25 || Distritu || [[Distritu de Arad]] || 7,754 || 410,143 || 1 || 9 || 68 || 270
|-
| 26 || Distritu || [[Distritu de Caraș-Severin]] || 8,520 || 246,588 || 2 || 6 || 69 || 287
|-
| 27 || Distritu || [[Distritu de Hunedoara]] || 7,063 || 361,657 || 7 || 7 || 55 || 457
|-
| 28 || Distritu || [[Distritu de Timiș]] || 8,697 || 650,533 || 2 || 8 || 89 || 313
|-
| '''6''' || colspan=2|'''[[Norti- Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,159''' || 2,521,793|| '''15''' || '''28''' || '''403''' || '''1,800'''
|-
| 29 || Distritu || [[Distritu de Bihor]] || 7,544 || 551,297 || 4 || 6 || 91 || 430
|-
| 30 || Distritu || [[Distritu de Bistrița-Năsăud]] || 5,355 || 295,988 || 1 || 3 || 58 || 235
|-
| 31 || Distritu || [[Distritu de Cluj]] || 6,674 || 679,141 || 5 || 1 || 75 || 420
|-
| 32 || Distritu || [[Distritu de Maramureș]] || 6,304 || 452,475 || 2 || 11 || 63 || 214
|-
| 33 || Distritu || [[Distritu de Satu Mare]] || 4,418 || 330,668 || 2 || 4 || 59 || 220
|-
| 34 || Distritu || [[Distritu de Sălaj]] || 3,864 || 212,224 || 1 || 3 || 57 || 281
|-
| '''7''' || colspan=2|'''[[Centru (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,100''' || 2,271,067 || '''20''' || '''37''' || '''357''' || '''1,788'''
|-
| 35 || Distritu || [[Distritu de Alba]] || 6,242 || 325,941 || 4 || 7 || 67 || 656
|-
| 36 || Distritu || [[Distritu de Brașov]] || 5,363 || 546,615 || 4 || 6 || 48 || 149
|-
| 37 || Distritu || [[Distritu de Covasna]] || 3,710 || 200,042 || 2 || 3 || 40 || 122
|-
| 38 || Distritu || [[Distritu de Harghita]] || 6,639 || 291,950 || 4 || 5 || 58 || 235
|-
| 39 || Distritu || [[Distritu de Mureș]] || 6,714 || 518,193 || 4 || 7 || 91 || 464
|-
| 40 || Distritu || [[Distritu de Sibiu]] || 5,432 || 388,326 || 2 || 9 || 53 || 162
|-
| '''8''' || colspan=2|'''[[București-Ilfov (region de desenvolvimientu)|București-Ilfov]]''' || '''1,821''' || 2,259,665 || '''1''' || '''8''' || '''32''' || '''91'''
|-
| 41 || Distritu || [[Distritu de Ilfov]] || 1,583 || 542,704 || - || 8 || 32 || 91
|-
| 42 || municipaliá || [[Bucarest]] || 238 || 1,716,961 || 1 || - || - || -
|-
| colspan=3| '''Total''' || '''238,391''' || '''19,053,815''' || '''103''' || '''217''' || '''2,861''' || '''12,957'''
|}
=== A nivel local ===
Nel nivel local, Rumanía divíde-se en 2686 concejus(''comune'') i 265 ciais i concexus (''orașe și municipii''). Estas trés entiais administrativas tienin el su propriu conseju local (''Consiliu Local''), que está dirixíu por un alcaldi (''primar'') eligíu ca quatru añus.
== Geografia ==
[[Archivu:Romania-relief.png|miniatura|Mapa físicu de Rumanía]]
Rumanía tien una estensión de 238.391 km².<ref name=superficie /> Es el mayol país de la su región i el duodécimu d’Uropa. S’alcuentra en [[Europa del Este]], más prencisamenti ena región de los [[Cárpatos]] i el cursu bahu del ríu Danubiu. Limita con [[Ucrania]] al N i E, [[Moldavia]] al E, [[Ungría]] i [[Serbia]] al O i [[Bulgaria]] al S. Al SE limita col [[mari Negru]]. El país está dividíu en tres regionis prencipalis, la [[meseta de Transilvania]], en el centru del país; los [[Cárpatus]] que rodean la meseta central i s’estiendin hacia el norti i el sul i las tierras bahas del oesti i esti.
El [[Danubiu]], prencipal ríu de Rumanía, horma la mayol parti de la raya con Bulgaria i es gastau pal transporti i la heneración d’energía hidroeléctrica. Atualmenti, el [[delta del Danubiu]] á siu encluiu en el listau de la Unesco de lugaris calificaus cumu [[Reserva dela Biosfera]], col nombri de ''Reserva de la Biosfera Transfronteriza del Delta del Danubio''. Cuenta con unus 2733 km² de superficii estricamenti protehía repartía entri 18 çonas. Otrus ríus emportantis son el [[Mureș (río)|Mureș]] i el [[Río Olt|Olt]]. Tamién ai más de 10.000 lagus en el país.
El clima oscila entri [[clima templado|templau]] i [[clima continental|continental]], según la región del país, siendu los Cárpatos unu de los prencipalis condicionantis del clima. Las precipitacionis oscilan entri 1000 mm en algunas árias montañosas i menus de 400 mm ena costa del [[mar Negro]].
El relievi de Rumanía está dividíu en árias con porcentahi similal de montañas, colinas i llanuras. Esta diversidá geográfca se refleha tamién ena diversidá de la flora i fauna de Rumanía. El país tien la puebración d’[[Ursus arctos|osu pardu]] más grandi d’Uropa, mentris que los [[Rupicapra rupicapra|rebecus]] tamién se puein topal en los Cárpatos.
=== Relievi ===
[[Archivu:Cheile Turzii (Turda Gorges).jpg|miniaturadeimagen|Gargantas de Turda]]
[[File:Parang mountain panorama 1.jpg|450px|thumb|Panorama delas [[Montañas Parâng]], que forman parti delos [[Cárpatus]].]]
El [[relieve]] de Rumanía se carateriça por quatru elementus: variedá, proporcionalidá, complementariá i disposición simétrica, dau el gran númiru de hormas del relievi, la destribución más u menus equitativa de las prencipalis uniais del relievi (35 % de montañas, 35 % de colinas i mesetas i 30 % de llanuras) i la agrupación del relievi. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos rumanus]] s’estiendin cumu un anillu que encierra una gran depresión en el centru del país, la de [[Transilvania]].<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref> Son montañas d’artitú media, fragmentás, con suelu alpinu, pastus alpinus i estensas çonas d’erosión, cuya artitú máxima se alcança en el [[pico Moldoveanu]] (enas [[montañas Făgăraș]]), a 2544 m. En Rumanía, los Cárpatos tienin una longitú de 910 km.<ref>Cruceru, Nicolae (2008). ''Introducere în geografia regionala a României''. București: Editura Fundației „România de Mâine”. pp. 39–108. <nowiki>ISBN 978-973-163-224-7</nowiki>.</ref>
Hueraparti de los Cárpatus ai un anillu de colinas -los subcárpatos i las colinas ocidentalis- que son los lugaris más puebraus, debíu a los ricus recursus subterráneus (petróleu, carbón, sal) i a las condicionis favorablis pal cultivu de [[Viña|viñas]] i árbolis frutalis. Al esti i al sul s’estiendin tres grandis llanuras (Moldavia, Dobrogea i Getic), asín cumu la llanura de Mehedinți, mentris que al sul i al oesti s’estiendin dos grandis llanuras, la llanura rumana (estrechá al esti) i la llanura ocidental.
El [[delta del Danubiu]] es la región más baxa del país, por baxu de los 10 m d’[[altitú]], con estensionis de marismas, lagus i juncus. Un poquinu más artus son los peñascus fluvialis i marítimus (Letea, Caraorman, Sărăturile) en los que s’agrupan los puebrus de pescaoris. Se trata d’un territoriu descritu dendi la antigüedá por numerosos científcus de la época, cumu [[Heródoto]], [[Estrabón]], [[Ptolomeo I|Ptolomeo]] i [[Plinio el Viejo]].<ref>„Delta Dunării - Istoric”. Future Real Estate. Accesat în 3 mai 2009.</ref> El delta del Danubio fue encluiu ena lista del Patrimoniu Mundial de la [[UNESCO]] en 1991 cumu reserva natural de la biosfera.
Se benefícia de tou tipu d’uniais acuáticas: ríus i arrayus, lagus, aguas subterráneas, aguas marinas. Las peculiaridais hidrográficas i hidrológicas de Rumanía están determinás prencipalmenti pola posición [[Geografía|geográfica]] del país ena çona de clima templau-continental i la presencia del arcu de los Cárpatos. El factol [[Impacto ambiental|antrópicu]] á contribuíu a alguns cambius nestas peculiaridais.<ref name="Sin-nombre-p3bI-1">Pătru, Ileana; Zaharia, Liliana; Oprea, Răzvan (2006). ''Geografia fizică a României — Climă, Ape, Vegetație, Soluri''. București: Editura Universitară București. pp. 35–111. <nowiki>ISBN 973 749 065 7</nowiki>.</ref>
=== Fauna i flora ===
[[Archivu:P9121606 (29788759791).jpg|miniaturadeimagen|Avis nel [[delta del Danubiu]]]]
En el territoriu rumanu s’án identificau 3700 especiis de [[Plantae|plantas]], delas cualis 23 án siu declarás ata ogañu monumentus de la naturaleça, 74 estinguías, 39 en peligru d’estinción, 171 vulnerablis i 1253 se consideran raras.<ref>„Flora și fauna sălbatică”. ''Starea Mediului în România în anul 2000''. GRID-Arendal</ref> Las tres prencipalis çonas de vegetación de Rumanía son la çona alpina, la çona forestal i la çona esteparia.<ref>Valeriu Enescu. „Forest Genetic Resources Conservation in Romania”. ''Forest Genetic Resources N.24''. Organizația Națiunilor Unite pentru Agricultură și Alimentație. 1 Accesat în 6 aprilie 2009.</ref> La [[vegetación]] se destribui en nivelis, según las caraterísticas del suelu i del clima,<ref>„Capitolul 12: Relieful, apele, clima, vegetația, fauna, ariile protejate”. ''Aproape totul despre România''. Radio România Internațional.</ref> peru tamién según la artitú, cumu sigui: Robli, abetu, tilu, fresnu (ena estepa i en las colinas bahas); haya, gorun (entri 500 i 1200 metrus); picea, abetu, pinu (entri 1200 i 1800 metrus); enebru, sabina i [[árbol]]is enanus (entri 1800 i 2000 metrus); [[pradera]]s alpinas hormás por pequeñas hierbas (por encina de 2000 metrus). En los amplius vallis, debíu a la humedá persistenti, apaici una vegetación específica de pradera, con juncus, carrizus, juncalis i, a menú, pantanus de saucis, álamos i arcis. En el [[delta del Danubio]] predomina la vegetación palustri.<ref>„Vegetația Deltei Dunării”. ''Delta Dunării''</ref>
La [[fauna]] rumana se destribui prencipalmenti en hunción de la vegetación. Assín, pa la estepa i el suelu del bosqui, son específicas las siguientis especiis: conejú, topu, ardilla, faisán, dropa, codorniz, carpa, luciu, lucioperca, siluru; pal suelu del [[bosqui]] caducifoliu (robli i aya): jabalín, lobu, zorru, mirlu, páharu carpinteru, pinzón; pal suelu del [[bosque]] de coníferas: trucha, perdiz, linci, [[Cervidae|ciervu]], i específcus de la fauna alpina son la cabra negra i el águila calva.<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref>
En particular, el [[delta del Danubio]] alberga cientus d’especiis d’avis, cumu pelícanus, [[Cisne|cisnis]], gansus salvajis i flamenchus, que están protehius por lei (al igual que los [[Sus|cerdus salvajis]] i los lincis). El [[Delta fluvial|Delta]] es tamién una pará estacional pa las [[Migración de las aves|avis migratorias]]. Algunas de las especiis d’avis raras que s’alcuentran ena çona de Dobrogea son el pelícanu crestau, el cormorán poquinu, el quebrantahuesus, el gansu de pechu rohu i el charrancitu, asín cumu el cisni d’enviernu.<ref>Encyclopædia Britannica (2009). „Land » Plant and animal life”. ''Romania''. Encyclopædia Britannica Online</ref>
=== Clima ===
[[Archivu:Romania Köppen.svg|thumb|Romania pola [[classificación climática de Köppen]]]]
[[Archivu:Beaches at St. Ana Lake - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|Playa en el [[Lago Santa Ana]]]]
El [[clima]] de Rumanía está determinau prencipalmenti por la su posición en el [[globo terráqueo]], asín cumu por la su posición geográfica en el continenti uropeu. Estas caraterísticas dan al clima un caraiti continental templau con maticis de transición.<ref>„Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie.</ref>
La estensión del [[territorio nacional]] sobri quasi 5° de latitú emponi mayoris diferencias entri el sul i el norti del país en términus de temperatura que la estensión sobri unus 10° de longitú, de modu que mientris la temperatura media anual en el sul del país es d’unus 11 °C, en el norti del país, a artitúis comparablis, los valoris desti parámetru son inferioris en unus 3 °C. Entri los extremus ocidental i oriental del territoriu nacional, la diferencia de temperatura se reduci a 1 °C (10 °C en el oesti, 9 °C en el esti).
El [[relieve]] del país desempeña un papel hundaental ena delimitación de las çonas i etapas climáticas. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos]] horman una barrera que separa los durus climas continentales del esti de los oceánicus i adriáticus del oesti. En conclusión, el clima de Rumanía es un clima templau-continental con quatru estacionis i está marcau por las enfluencias del clima estepariu en el esti, el clima [[Mar Adriático|adriáticu]] en el suroesti, el clima oceánicu en el oesti i el noroesti, conservandu al mesmu tiempu la identidá del clima carpáticu-pontanu-danubianu.<ref>Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie. Accesat în 1 aprilie 2009</ref>
Las [[Precipitación (meteorología)|precipitacionis]] son moderás, dendi los escasus 400 mm de Dobrogea ata los 500 mm de la llanura rumana i los 600 mm de la llanura ocidental. Con la artitú, las precipitacionis aumentan, superandu a vezis los 1000 mm anualis.
Los primerus registrus climáticus en Rumanía se realizarun cola creación del Enstitutu Meteorológicu Central (en 1884) i la aparición de los trabajus de Stefan Hepites. Endispués de 1960, se desarrolló la red de estacionis meteorológicas i aparecierun emportantis trabajus sobri las caraterísticas climáticas de las çonas de [[montaña]], costeras, urbanas, ruralis, etc.
== Conomía ==
[[Archivu:Piața Victoriei - panoramio (2).jpg|miniaturadeimagen|Edificiu dela Cámara de Comerciu de [[Timișoara]]]]
Tras la [[II Guerra Mundial|Segunda Guerra Mundial]], los recursus económicus rumanus huerun nacionalizaus i la activiá conómica, planificá. En 1989, cola caía del [[comunismu]], el nuevu gobiernu emprendió una serii de reformas pa entroducil el sistema d’[[economía de mercado]]. Tras la caía del réhimin comunista, Rumanía esperimentó una economía de transición estramadamenti difícil, marcá por una aguda crisis económica (una caía del 48 % del [[PIB]] endustrial, una enflación d’entri el 50 % i el 300 % i el colapsu de la moneda).
Rumanía es unu de los prencipalis produtoris i esportadoris de produtus agrícolas d’Uropa. Esti setol representa el 10 % del PIB. Los cultivus ocupan el 40 % de la superficii del país; los recursus forestalis son abundantis i la pesca s’está espandiendu. Dessistin yacimientus de [[gas natural]] i [[petróleu]] que aportan un porcentahi significativu del consumu diariu, peru pa cubril la totalidá de la demanda el país está obligau a importal-los, prencipalmenti de [[Rusia]]. Pa tratal de reducil la dependencia de factoris esternus, s’á empulsau la generación en plantas d’energía [[energía nuclear|nucleal]] i [[energía idroeléctrica|idroeléctrica]], i entri dambas dos classis proporcionan un 45 % de la energía consumía nel país.
[[Archivu:Floreasca SkyTower.jpg|miniaturadeimagen|Edificius d’oficinas en Bucarest]]
El setol endustrial representa el 35 % del PIB, a pesar de que en los últimus tiempus, las enstalacionis construías duranti la etapa d’[[economía centralizada]] án quedau obsoletas i las fábricas án teníu que envertil masivamenti en moernizacionis. Los prencipalis setoris son el testil, el siderúrhicu, la producción de maquinaria i vehículus, d’armamentu i el procesamientu de la producción agropecuaria.
Los servicius comprendin el restantri 55 % del PIB, siendu el [[turismu]] el prencipal contribuyenti. El [[mar Negro]], el [[delta del Danubiu]] i los [[Cárpatus]] son las atraccionis naturalis que concentran el turismu, mentris que en [[Transilvania]] destaca el su patrimoniu coltural.
El índici de [[desempleu]] es del 6,4 %, varius puntus por debahu d’otrus paísis de la región i d’[[Europa Occidental]]. La balança comercial tien un déficit significativu, las esportacionis son de 33.500 millonis d’eurus mentris que las importacionis alcançan los 56.400 millonis d’eurus. Los prencipalis socius de Rumania, tantu en las esportacionis cumu en las importacionis son [[Italia]] i [[Alemaña]]. Se destaca el hechú de que mantien güenas relacionis comercialis con tous los paísis de habla ispánica, en especial con [[Chili]], [[Colombia]], [[Ecuadol]], [[España]] i [[Veneçuela]].
[[Archivu:4 Strada Ion Ghica, Bucharest (01).jpg|miniaturadeimagen|Bolsa de valores de Bucarest]]
En los últimus añus la mayoría de gobiernus sudamericanus i Rumanía reafirmanun las sus relacionis bilateralis, establecías en diversas fechas. Estus nexos huerun primeramenti con [[Veneçuela]], país col cual sostien relacionis económicas bastanti consolidas, meyanti el Acuerdu de Cooperación Económica i Endustrial a través del cual se crió, en 1973, la Comisión Mixta Venezolano-Rumana; enti que s’á reuníu de manera alterna en dieci oportunidais dendi 1975. Rumania tamién mantien otra classi de trataus similaris, que á establecíu con los demás gobiernus de la región.
Pa hazel frenti a la elevá [[emigración]] de trabajoris rumanus (100.000 pressonas salierun del país por términu meyu entri 1990 i 2019), el Gobiernu tuvo que aumental los cupus de trabajoris estracomunitarius (estranherus a la [[Unión Uropea]]) de 3000 en 2016 a 20.000 en 2019. Estus últimus suelin sel de [[India]] i recibin salarius dos u tres vezis más artus que en el su país, lo que les permiti envial algunus dellus a las sus familias. Sin embargu, án estallau escándalus relacionaus con las sus condicionis de vía, a vezis ensalubris, i los sus contratus fihan las sus oras de trabaju en sesenta oras semanalis.<ref name=":0">https://www.monde-diplomatique.fr/mav/167/LEDUC/60406</ref>
Sin embargu, la [[Desempleo|tasa de desempleu]] sigui siendu del 9 % (en 2019) en el esti i el sul de Rumania. El [[desempleo juvenil]] es muchu más artu, un 18 %. Sin embargu, debíu a la gran desigualdá territorial (estas regionis sufrin la falta de redis vialis i ferroviarias moernizás), las empresas suelin optal por ubical-si en el oesti del país. Amás, las escuelas de hormación profesional que se desmantelarun tras la caía del comunismo aún no son objetu de ningún plan gubernamental pa revivil-las.
=== Turismo ===
[[Archivu:Castelul Bran2.jpg|miniaturadeimagen|El [[castillo de Bran]] en [[Transilvania]], tamién conocíu cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]]]]
El turismu contribui de horma significativa a la [[economía]] rumana, henerandu alreol del 5 % del PIB.<ref>"Country/Economy Profiles: Romania, Page 329 Travel&Tourism" (PDF). World Economic Forum. </ref> El númiru de turistas á aumentau de horma constanti, alcançandu los 9,33 millonis de turistas extranjerus en 2016, según el [[Banco Mundial]].<ref>"Worldbank Tourism in Romania". worldbank.org</ref> El turismu en Rumanía atrahu 400 millonis d’eurus en enversionis en 2005.<ref>{{Cita web|url=http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|título=Ştiri de ultimă oră şi ultimele ştiri online - Ştiri Gândul.info|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2018-08-09|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2018-08-09|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180809114100/http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|deadurl=unfit}}</ref> Más del 60 % de los visitantis extranjerus en 2007 procedían d’otrus paísis de la UE.<ref>Report from Romanian National Institute of Statistics (PDF)</ref> Las popularis atraccionis de veranu de Mamaia i otrus centrus turísticus del [[mar Negro]] atraherun a 1,3 millonis de turistas en 2009.<ref>{{Cita web|url=http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|título=Unseen Romania {{!}} Tan and Fun at the Black Sea|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2007-10-11|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2022-09-28|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220928020659/http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|deadurl=unfit}}</ref>
Las [[Estación de esquí|estacionis d’esquí]] más popularis s’alcuentran a lo largu del Valea Prahovei i en Poiana Brașov. Los castillus, fortificacionis u fortaleças, asín cumu las ciais u puebrus medievalis de [[Transilvania]] que se conservan, cumu Cluj-Napoca, Sibiu, Brașov, Bistrița, Mediaș, Cisnădie u Sighișoara, tamién atraen a un gran númiru de turistas. El [[castillo de Bran]], cerca de Brașov, es una de las atraccionis más famosas de Rumanía, que atrai a cientus de millaris de turistas ca añu, ya que sueli anuncial-si cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]].<ref>{{Cita web|url=https://www.digi24.ro/magazin/timp-liber/divertisment/castelul-bran-marcat-de-istorie-dar-si-de-legenda-lui-dracula-atrage-anual-sute-de-mii-de-turisti-488764|título=Castelul Bran, marcat de istorie, dar şi de legenda lui Dracula atrage anual sute de mii de turişti|fechaacceso=2022-03-07|sitioweb=www.digi24.ro|idioma=ro}}</ref>
[[Archivu:Praid, montaña de sal.JPG|miniaturadeimagen|Mina de sal en Praid, recintu pa tratal enfermedais pulmonaris]]
El [[turismo rural]], centrau nel folclori i las tradicionis, s'á convertíu nuna alternativa emportanti,<ref>"Turismul renaste la tara" (in Romanian). Romania Libera</ref> i se dirihi a promocional lugaris cumu Bran i el su Castillu de Drácula, las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]] i las [[Iglesias de madera de Maramureș|iglesias de madera de Maramureș]], u las [[aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania]]. Otrus atractivus son el [[delta del Danubio]] u el Conjuntu Escultóricu de Constantin Brâncuși en Târgu Jiu.<ref>{{Cita web|url=http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|título=Ansamblul sculptural Constantin Brancusi din Targu Jiu|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2012-09-09|sitioweb=archive.ph|fechaarchivo=2012-09-09|urlarchivo=https://archive.today/20120909134147/http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|deadurl=unfit}}</ref>
En 2014, Rumanía contaba con 32.500 empresas ativas nel setol dela [[ostelería]] i la restauración, cuna facturación total de 2.600 millonis d’eurus.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/how-important-is-tourism-in-romanias-economy/158787/|título=How important is tourism in Romania’s economy?|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-11-06|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=6 de noviembre de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Más de 1,9 millonis de turistas extranjerus visitarun Rumanía en 2014, un 12 % más que en 2013.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/over-1-9-million-tourists-visit-romania-where-do-they-come-from/141244/|título=Over 1.9 million tourists visit Romania, where do they come from {{!}} Romania-Insider.com|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-02-04|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=4 de febrero de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Según el Enstitutu Nacional d’Estadística del país, alreol del 77 % procedía d’otras partis d’[[Uropa]] (especialmenti d’[[Alemaña]], [[Italia]] i [[Francia]]), el 12 % d’[[Asia]] i menus del 7 % d’[[Norteamérica]].
== Demografía ==
[[Archivu:Romania demography 1961-2010.svg|miniatura|Evolución puebracional de Rumanía entri 1961 i 2010]]
[[Archivu:CJROCluj-Napoca 19.jpg|miniatura|[[Cluj-Napoca]], vista dendi Belvedere]]
La puebración de Rumanía alcança los 19.317.984 abitantis (2020) i vieni decreciendu a un ritmu del 0,12 % anual. La mayoría de la puebración perteneci a la etnia [[Pueblo rumano|rumana]] (88,9 %), seguía por una emportanti colectiviá de [[Pueblo gitano|gitanus]] (8,3 %)<ref>{{Cita web|url=https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/policies/justice-and-fundamental-rights/combatting-discrimination/roma-eu/roma-equality-inclusion-and-participation-eu-country/romania_en|título=Funding, strategy, facts and figures and contact details for national Roma contact points in Romania}}</ref> i de [[Hungría|húngarus]] (6,6 %), concentráus sobri tou ena región de [[Transilvania]]. [[Ucrania]]nus (0,3 %), [[Rusia|rusus]], [[Alemania|alemanis]] (0,3 %), [[turquía|turcus]], [[bulgaria|búlgarus]], [[italia]]nus i [[serbia|serbius]], huntu con otras [[Minorías étnicas en Rumanía|minorías]], que constituyin el restu de la puebración.<ref name="census">[https://web.archive.org/web/20110513204906/http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html 2002 Resultaus del censu.]</ref> Los abitantis se concentran en las llanuras, ondi están los centrus endustrialis i se desarrolla la agricultura a gran escala.
Entri 1989 i 2019, la puebración de Rumania se reduhu en 3,5 millonis de abitantis. Amás dun númiru menol de nacimientus que de muertis, el país á esperimentau una migración neta negativa de 100.000 pressonas por añu en promeiu duranti los últimus 30 añus.<ref name=":0" />
El 55,2 % de los rumanus vivi en las ciais, lo que representa una de las proporcionis más bahas d’Uropa, solu superá por algunus de los sus vecinus balcánicus i [[Moldavia]]. Las prencipalis ciais del país son [[Bucarest]], la capital, con dos millonis de abitantis, [[Iași (ciudad)|Iași]], [[Brașov (ciudad)|Brașov]], [[Cluj-Napoca]], [[Timișoara]], [[Craiova]], [[Constanza (Rumania)|Constanza]], [[Galați (ciudad)|Galați]] i Deva, todas ellas con una puebración d’entri 280.000 i 330.000 abitantis.<ref>[https://web.archive.org/web/20070930221932/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan World Gazetteer: Númiru de abitantis de las ciais mayoris de Rumania.] {{Wayback|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan |date=20120418224313 }}</ref>
El [[Lengua rumana|rumanu]] es el idioma oficial del país. Le siguin en emportancia el [[Lengua úngara|húngaru]] i el [[Lengua romaní|romaní]] (que no tien ná que vel con el [[Lengua rumana|rumanu]], sinu con los romis, los [[Pueblu gitanu|gitanus]] rumanus), hablaus por las puebracionis de esas etnias. El [[Lengua ucraniana|ucranianu]] es hablau en árias de Maramures, Bucovina, Dobrucha i Banat. El [[Lengua ingresa|ingrés]] es el primer idioma extranjeru que se estudia en la mayoría de las escuelas rumanas, i atualmenti ai un aumentu de préstamus del inglés en el vocabulariu rumanu. El [[Lengua francesa|francés]] es hablau por un significativu númiru de pressonas (unus cincu millonis), i Rumanía es biembru de la [[Francofonía]]. Tamién el [[Idioma castellano|español]] es hablau por un númiru reseñabli de la puebración i el númiru está creciendu.<ref>[https://web.archive.org/web/20081206115410/http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro Outsourcing IT în România] {{Wayback|url=http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro |date=20081206115410 }}, Asociația Patronală a Industriei de Software și Servicii (Asociación Patronal de la Endustria del Software i de Servicius), del 13 de noviembri de 2005.</ref>
=== Educación ===
[[Archivu:AcademiaRomana13rhd.jpg|miniaturadeimagen|Sedi de la Academia Rumana]]
Dendi la [[Revolución rumana de 1989]], el sistema d’educación rumanu á estau en un procesu continuu de reforma que á siu alabau i tamién criticau. Según la Lei en Educación adoptá en 1995, el Sistema Educativu se regula por el Ministeriu d’Educación i Envestigación. Ca niveli tien el su propiu formulariu d’organización i está suhetu a las legislacionis. El hardín d’enfantis es optativu entri tres i seis añus. La educación primaria i secundaria son dividías en 12 u 13 calidais. La superiol s’alinea hacia el ária d’educación más alta uropea. Aparti del sistema d’enstrución oficial i los equivalentis privaus recientementi agregáus, allí desisti un sistema d’enseñança totalmenti privau. El programa "Enseñar" es prencipalmenti gastau duranti la secundaria cumu una preparación pa los varius examinis que son notoriamenti difícilis. "Enseñar" está estendíu i puei sel considerau una parti del sistema d’educación. Á subsistíu i á igualau prosperau duranti el réhimin [[comunista]].
En 2004, unus 4,4 millonis de pressonas se matricularun ena escuela. Hueraparti déstus, 650.000 en el hardín d’enfantis, 3,11 millonis (14 % de puebración) en la primaria i el niveli secundariu, i 650.000 (3 % de puebración) en el niveli del terciariu (las universidais). En el mesmu añu, la proporción d’alfabetización adulta era 97,3 % (45 mundial), mentris la proporción de la [[matriculación]] gruesa combiná pa el primeru, las escuelas secundarias i terciarias era del 75 % (52 mundial).
Los resultaus del PISA (valoración del estudiu en las escuelas duranti el añu 2000) colocan a Rumania en el puestu 34 de 42 paísis participantis con un general pesarun la cuenta de 432 que representa 85 % de la cuenta de OCDE. En 2006 ninguna universidá rumana era encluía entri las primeras 500 universidais del mundu, según la Clasificación herárquica Académica de Nuversidais Mundialis. Gastandu la metodología similal a estas clasificacionis herárquicas, se enformó de que la nuversidá rumana mehol situá, la Universidá de [[Bucarest]], logró la media cuenta de la última universidá en la cima 500.
=== Religión ===
[[Archivu:BisericaNeagradinPtaSfatului.jpg|miniaturadeimagen|Centru de [[Brașov (ciudad)|Brașov]], vista de la [[Iglesia Negra]]]]
Por sel un estau laicu, Rumania no tien religión oficial u nacional, inque más del 89 % de la puebración s’adscriibi a la [[Ilesia ortodossa rumana]] (según el censu de 2002). Tamién ai cantidais significativas de [[Iglesia católica|católicus]] (tantu de ritu latinu cumu de ritu oriental, representan un 5,6 % de la puebración, muchus dellus de las minorías [[Ungría|úngara]] i alemana de Transilvania), [[Protestantismo|protestantis]] (luteranus i calvinistas, un 3,7 % de la puebración), [[Pentecostalismo|grupos pentecostalis]] i [[Islam|musulmanis]] (alreol de 100.000, el 0,4 % de la puebración total). Según el censu de 2002, tamién vivían en el país 23.105 [[ateo]]s e irreligiosus i 6.100 [[judío]]s.
La mayoría de la puebración perteneci a la Ilesia Ortodossa de Rumania con quasi el 87 % observandu la Ortodossa Oriental sobri la basi dun censu de 2002.
Una abrumaora mayoría de la puebración s’identifica cumu cristiana. En el censu de 2011 del país, el 81 % de los encuestaus s’identificaron cumu cristianus ortodossus pertenecientis a la [[Ilesia ortodossa rumana]]. Otras denominacionis encluyin varias ramas del protestantismu (6,2 %), la [[Iglesia católica]] de [[ritu romanu]] (4,3 %) i la [[Ilesia católica bizantina griega|Ilesia Católica de ritu bizantinu u griegu]] (0,8 %). Del restu de la puebración, 195.569 pressonas pertenecin a otras denominacionis cristianas u tienin otra religión, que enclui 64.337 musulmanis (ena su mayoría de etnia turca i tártara) i 3.519 judius. (Los judius constituyun una vezi el 4 % de la puebración rumana, 728.115 pressonas en el censu de 1930). Amás, 39.660 pressonas no tienin religión u son ateas, mentris que la religión del restu es desconocía.<ref>cite web|url=http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|format=xls|title=2011 census results by religion|publisher=www.recensamantromania.ro, website of the Romanian Institute of Statistics|access-date=5 May 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150924085428/http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|archivedate=24 de septiembre de 2015</ref>
[[Archivu:Sarbatoarea Pastelor la Domul din Timisoara 01.jpg|miniaturadeimagen|Catedral de San Jorge en [[Timișoara|Timisoara]], Rumanía]]
L'Ilesia ortodoxa rumana es una Ilesia ortodossa oriental autocéfala en plena comunión cotras ilesias ortodoxas, con un Patriarca cumu lídel. Es la segunda ilesia ortodssa más grandi del mundu, i a diferencia d’otras ilesias ortodossas, funciona dentru duna coltura latina i gasti una lengua litúrgica románica. La su hurisdición canónica cubri los territorius de Rumania i Moldavia, con diócesis pa rumanus que vivin en las cercanas Serbia i Hungría, asín cumu comunidais de la diáspora en Uropa.<ref>{{Cite web|url=http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|archiveurl=https://web.archive.org/web/20161230001948/http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|title=European Court of Human Rights – Case of Metropolitan Church of Bessarabia|archivedate=30 de diciembre de 2016}}</ref>
El censu de 2002 reportó quasi 19 millonis de rumanus pertenecientis a la Ortodossia Oriental inque la tasa d’assistencia a la ilesia es baxa. Ai quatru categorías en términus d’assistencia ala iglesia en Rumania bassau ena enquesta de setiembri-otubri de 2007: el 38 % van a la ilesia varias vezis al mes, el 20 % va ala iglesia una vezi al mes, el 33 % las visita so una u dos vezis al añu i el 7 % no assisti ala iglesia. Ai polo menus un millón de católicus nel país, la mayoría delos qualis tienin parti úngara i alreol de 300.000 dela etnia católica rumana mayormenti de Transilvania.
Las denominacionis de Protestantis son los pentecostalis, bautistas, adventistas del sétimu día i los unitarius. Un númiru significativu de católicus griegus residi en la çona norti de Transilvania. Según el [[Anuario Pontificio]] de 2005, la iglesia rumana católica-griega en plena comunión con el papa en Roma tenía cerca de 738.000 seguidoris, numerosos obispos, 716 sacerdotis diocesanus i quasi 350 seminaristas a finalis de 2003.<ref>cite web|url=https://www.spainexchange.com/es/guia-paises/RO-religion.htm|publisher=[[Firstpost]]|accessdate=14 de agosto de 2016|date=26 de agosto de 2016|title=Rumania un país ortodoxo y creyente en toda europa</ref>
=== Sanidá ===
[[Archivu:Statuia spătarului Mihail Cantacuzino 2012-09-23 02-29-42.jpg|miniaturadeimagen|Hospital de Coltea, Rumania]]
Rumanía ofreci las ventajas dun sistema sanitariu universal. El [[Estau]] financia l'assistencia sanitaria primaria, secundaria i terciaria. Las campañas de salú pública son financiás endependentimenti por el [[Gobiernu]] de Rumanía. El Ministeriu de [[Sector salud|Sanidá]] de Rumanía debi gestional i supervisal el setol sanitariu públicu. En 2013, el [[presupuesto]] asignau al setol sanitariu es de 2.600 millonis de dólaris (8.675.192.000 lei), es izil, aprosimadamenti el 1,7 % del PIB.<ref>{{Cita web|url=https://www.mediafax.ro/economic/bugetul-ministerului-sanatatii-mai-mare-cu-80-95-in-2013-10511758|título=Bugetul Ministerului Sănătăţii, mai mare cu 80,95% în 2013|títulotrad=El presupuesto del Ministerio de Sanidad sube un 80,95% en 2013|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=Mediafax.ro|idioma=ro}}</ref>
El acessu a la sanidá está garantizau pol artículu 34 de la [[Constitución de Rumania|Constitución de Rumanía]], que especifica que el Estau está obligau a "garantizal la protección de la salú".<ref>{{Cita web|url=http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|título=CONSTITUTIA ROMÂNIEI|títulotrad=Constitución de Rumania|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=www.cdep.ro|fechaarchivo=4 de abril de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200404231522/http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|deadurl=yes}}</ref>
Tolos ciudadanus de Rumanía tienin derechu a procedimientus médicus gratuitus i sin restriccionis, según lo establecíu por un médicu, solu si se presentan con una tarjeta sanitaria a partil del 9 de setiembri de 2015, que demuestri tenel un seguru pagu. Los ciudadanus de la [[Unión Uropea]], juntu colos ciudadanus rumanus sin seguru pagu, tienin derechu a assistencia médica de urgencia gratuita.
El conceutu d’assistencia sanitaria universal s’á enplantau solu parcialmenti en Rumanía. Nostanti, los pacientis seguían teniendu que pagal algunus gastus médicus i, en algunus casus, las tarifas eran demasiau elevás. En consecuencia, la asistencia sanitaria prácticamenti solu estaba al alcanci de la [[clase media]] en alanti. La classi trabalhaora se veía obligá a recurril a clínicas gratuitas u hospitalis gestionaus por [[Beneficencia|organizaciónis benéficas]].
El primel conceutu de sanidá pública apareció en 1700. Naquella época, era abitual que se traheran médicus extranjerus pa atendel a la [[clase alta]]. Los filántropus dirigían los sus propius hospitalis de [[Caridad (virtud)|caridá]] i proporcionaban asistencia sanitaria gratuita a los [[campesinos]].<ref>{{Cita web|url=http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|título=1.001 de premiere bănăţene… Primul spital orăşenesc din România - Ziua de Vest|fechaacceso=2022-07-29|fecha=2013-10-10|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=10 de octubre de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131010123309/http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|deadurl=}}</ref>
La Sociedá Nacional de la [[Crus Colorá]] se fundó el 4 de huliu de 1876. El primel presidenti de la Cruz Colorá Rumana fue Dimitrie Ghica, entri 1876 i 1897.<ref>Cita web|url=https://crucearosie.ro/|título=Crucea Rosie Romana|fechaacceso=2022-07-29|apellido=Romana|nombre=Crucea Rosie|sitioweb=crucearosie.ro|idioma=en</ref> La Crus Colorá Rumana es l'única organización umanitaria cuna red funcional en tol país. Tien 47 filialis, 1996 subfilialis i 1307 comisionis.
== Transporti ==
[[Archivu:Autostrada A3 (1).JPG|thumb|esquerda|Trechu delaa [[auropista]] A3 próssimo a [[Turda]]]]
El intercambiu económicu de Rumanía con el restu d’Uropa, debíu a la ubicación del país, mereci una enfrastrutura de transporti moerna. Sin embargu, debíu a que la enversión i el mantenimientu de esa enfrastrutura es ensuficienti, no se satisfacin las necesidais atualis duna economía de mercau i se presenta un retrasu con respetu a Uropa Occidental.
No obstanti, estas condicionis están mehorandu rápidamenti i están alcançandu las normas de redis de transporti transeuropeas. S’án emprencipiau varius proyetus cumu las concesionis de ISPA i varius préstamus de las Enstitucionis Financieras Enternacionalis cumu el [[Banco Mundial]] i el [[FMI]]. Tamién, el Gobiernu está apelandu a la financiación esterna i a sociedais públicu-privás pa la moernización de las vías prencipalis i la red d’autopistas del país.
[[Archivu:Trains at Piata Victoriei.jpg|miniaturadeimagen|Trenis en la Estación Piața Victoriei del [[Metro de Bucarest]]]]
=== Ferrocarrilis ===
El [[Banco Mundial]] estima que la red de ferrocarril en Rumanía comprendió (en 2004) 22.298 km, lo que le haría la cuarta red de ferrocarril más grandi en Uropa. El transporti por ferrocarril esperimentó una caía dramática en la carga i volúminis de pasajerus de los volúminis máximus alcançaus en 1989 prencipalmenti debíu al declivi en PIB i el augi del transporti por carretera. En 2004, las vías férreas llevaban 8,64 mil millonis de pasajerus/km, viahaban 99 millonis de pasajerus, i 73 millonis de toneladas métricas, u 17 mil millonis toneladas/km de carga. El transporti total combinau por el [[ferrocarril]] constituyó alreol del 45 % de tous los pasajerus i del movimientu de carga en el país. Bucarest es la única ciá en Rumania que tien un [[Metro (sistema de transporte)|sistema de metro]]. El Metro de Bucarest se inauguró en 1979. Agora es el meyu de transporti más gastau en Bucarest, teniendu la red de transporti pública una media de 600.000 pasahis diarius duranti la semana laborral.
=== Aeropuertus ===
[[Archivu:Henri Coandă International Airport, March 2013.jpg|miniaturadeimagen|Aeropuerto Internacional Henri Coandă ]]
La redi de [[Aeropuertu|aeropuertus]] pal tráficu aéreu públicu consta de 17 aeropuertus civilis,<ref>''Dintre cele 17 aeroporturi din România doar 11 sunt considerate aeroporturi de interes european.'' - Accesat la data de 08.03.2009</ref> tous ellus abiertus al tráficu enternacional. 12 dellus están abiertus de horma permanenti i el restu bahu petición. De los 17 aeropuertus, 4 operan bahu la autoriá del MTCT, 12 bahu la autoriá de los consehus comarcalis i un aeropuertu á siu privatizau.<ref>{{Cita web|url=https://www.ziaruldeiasi.ro/economic/aeroportul-bucuresti-otopeni-va-deschide-un-terminal-cargo~ni1spn|título=Aeroportul Bucuresti-Otopeni va deschide un terminal cargo|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.ziaruldeiasi.ro}}</ref> Cumu observación general, la flota aérea rumana está sometía a un ampliu procesu de moernización. La flota d’avionis pal tráficu comercial s’á reducíu de 55 avionis en 1991 a 34 avionis en 2004, meyanti el desmantelamientu de los avionis antigus.<ref>Fonduri Structurale Europene - Transportul aerian -</ref>
Endispués de que Traian Vuia, Aurel Vlaicu i Henri Coandă contribuyeran con resultaus pionerus al desarrollu dela [[aviación]], en 1920 se fundó la CFRNA, más tardi CIDNA, que ofrecía servicius de transporti aéreu de pasajerus, carga i correu, siendu la primera aerolínea del mundu en realizal vuelus transcontinentalis.<ref>Clubul călătorului de oriunde - Despre compania aeriană Tarom - Accesat la data de 08.03.2009</ref> En los añus siguientis se fundarun LARES, SARTA, TARS.<ref>Nicolae Balotescu, Dumitru Burlacu, Dumitru N. Crăciun, Jean Dăscălescu, Dumitru Dediu, Constantin Gheorghiu, Corneliu Ionescu, Vasile Mocanu, Constantin Nicolau, Ion Popescu-Rosetti, Dumitru Prunariu, Stelian Tudose, Constantin Ucrain, Gheorghe Zărnescu, ''Istoria Aviației Române'', București: Editura Științifică și Enciclopedică, 1984</ref>
El 18 de setiembri de 1954 se fundó el [[TAROM]],<ref>TAROM - Istoricul aviației în România - Accesat la data de 08.03.2009</ref> que sigui huncionandu ena atualidá. Pocos añus endispués del su lançamientu, TAROM ya operaba vuelus a quasi tous los paísis uropeus, i dendi 1966 cruza el Atlánticu. Dendi 1974 opera vuelus a Sídney vía Calcuta i entroduhu vuelus regularis a Nueva York i Pekín.<ref>Compania TAROM - Scurt istoric al TAROM</ref> El [[mercau nacional]] está atendíu por las mayoris compañías uropeas clásicas ([[Lufthansa]] i [[Air France]]) i de baxu costi ([[EasyJet|Easyjet]] i [[Ryanair]]). En 2004 se fundó Blue Air, la primera aerolínea rumana de baxu costi.<ref>Blue Air - Despre noi - Accesat la data de 08.03.2009</ref>
=== Trasporti fluvial ===
El [[trasporti fluvial]] rumanu está entavía nun niveli mu baxu (menus del 1 %), peru tien un gran potencial de crecimientu gracias a los ríus navegabilis i al Danubiu. En 2006, había 1731 km d’aguas navegablis en Rumanía. Rumanía cuenta con 2251 embarcacionis fluvialis de categoría I, que puein realizal mensionis económicas en aguas fluvialis enternacionalis, i unas 587, que solu puein navegal por la parti rumana del Danubiu i los ríus enterioris. La mayoría de las embarcacionis registrás son de recreu, unas 13.246, con un [[turismo]] de recreu en el Danubiu i en las aguas marítimas de Rumanía que s’está desarrollandu en los últimus añus.<ref>Cita web|url=http://www.wall-street.ro/articol/Economie/17757/Turismul-creste-transportul-fluvial-de-agrement.html|título=Turismul creste transportul fluvial de agrement|fechaacceso=2022-03-08|fecha=1155330000|sitioweb=Wall-Street|idioma=ro</ref> Pa Rumanía es emportanti el Canal Danubiu-Mar Negru que uni el puertu de Cernavodă con el puertu marítimu de Constanța, acortandu en unus 400 km la ruta de carga dendi el Mar Negru a los puertus del Danubiu en Uropa Central.<ref>Administrația Canalelor Navigabile - Istoric -</ref>
=== Trasportis públicus ===
Los prencepalis meyus de [[transporti públicu]] son los otobusis, trolebusis, tranvías i minibusis, generalmenti operaus por empresas utónomas gestionás polas utoridais localis (por exemplu, Regia Autonomă de Transport București).
== Coltura ==
[[Archivu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|miniaturadeimagen|Ilesia de maera de [[Maramureș]]]]
La coltura de Rumania es rica i variá. Cumu los mesmus rumanus, es definiá hundamentalmenti cumu un puntu d’encuentru entri tres regionis: [[Uropa Central]], [[Uropa del Este]] i la [[península balcánica]], sin podel sel encluia en denguna dellas. La identiá rumana se hormó sobri un sustratu [[Antigua Roma|romanu]] i [[Dacia|dacio]] (esti úrtimu varía), combinau con otras enfluencias. Duranti la [[Edá Meya]], los rumanus huerun enfluenciaus por los puebrus [[eslavos]], por los [[griegos]] medievalis i el [[Imperio bizantino]], por los [[Imperio otomano|turcus otomanus]], i, en menol meía, por los [[Hungría|húngarus]] i los [[Alemania|alemanis]] (en [[Transilvania]]). La coltura rumana moerna se desarrolló más o menus duranti los úrtimus 250 añus, con una huenti enfluencia occidental, particularmenti [[Francia|francesa]], [[Alemania|alemana]] i [[Hungría|húngara]].
Cuando cayó [[Ceausescu]], Francia se sorprendió al enterarsi del elevau niveli de conocimientu del [[idioma francés]] que tenían los rumanus i por ellu acudió enmediatamenti en su ayuda con colaboracionis de toa naturalesa.
=== Literatura ===
La literatura popular de Rumanía refleja las condicionis geográficas e históricas que enfluenciaron al caraiti del puebru rumanu. Son obras que esprésan melancolía u añelu sin esperança, cumu las "[[Doină|doinas]]", u tratan de las prencipalis ocupacionis de los rumanus i su relación con la cosmovisión (cumu en "[[Miorița]]") de los rumanus, en general en meyu de la Naturalesa i con un sentimientu de la presencia de la [[Dios|diviniá]]. Destacan obras cumu "[[Monastirea Argeșului]]", "[[Toma Alimoș]]" u "[[Miorița]]", considerá una obra maestra del folclori mundial.
Hasta el [[siglo XVIII]] la mayoría de los autoris cultus rumanus huerun [[Teología|teólogus]]. Tamién destacan cronistas cumu Miron Costin u Ion Neculce, u el [[humanista]] Dimitrie Cantemir, que tamién hue dueñu de [[Moldavia]] (1710-1711).
[[Archivu:Eminescu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihai Eminescu]], poeta nacional de Rumanía i la [[República de Moldavia]]]]
Los denominaus "clásicus" de la literatura rumana del [[siglo XIX]], son pocu conocius huera del país. [[Mihai Eminescu]] (1850-1889), quizás el poeta rumanu más conocíu, es endavía amau en Rumanía (particularmenti los sus poemas), huntu con otrus clásicus cumu [[George Coșbuc]] u [[Ioan Slavici]]. El añu revolucionariu 1848 marcó la afirmación duna éliti enteleutual, que llegó a ocupal emportantis cargus políticus: [[Mihail Kogălniceanu]] (historiaol, escritol, primel ministru de Rumanía), [[Vasile Alecsandri]] (poeta, dramaturgu i políticu), [[Andrei Mureșanu]] (escritol, autol de la letra del atual [[Deșteaptă-te, române!|himnu de Rumanía]]), [[Nicolae Bălcescu]] (historiaol i escritol), i otrus.
Otrus clásicus emportantis son el dramaturgu [[Ion Luca Caragiale]] (el [[Teatro Nacional de Bucarest]] hue nombrau en su onol) i el prosista [[Ion Creangă]]. Por la emportanti i benéfica enfluencia del patriotismo en su estética, destaca el poeta [[Octavian Goga]], mentris que [[Liviu Rebreanu]] es el autol de la primera novela moerna rumana.
Nel periodu d’entreguerras, autoris cumu [[Tudor Arghezi]] (poeta), [[Lucian Blaga]] (poeta, dramaturgu i filósofu), [[Ion Barbu]] (poeta i matemáticu), [[George Bacovia]] (poeta) u [[Camil Petrescu]] (prosista) jicieron esfuercius pa sincronizal la literatura rumana con la literatura uropea i mundial de la época. [[Gellu Naum]] hue el lídel del movimientu [[Surrealismo|surrealista]] en Rumanía, si bien se puei encluil aquí a [[Tristan Tzara]]. [[Mihail Sadoveanu]] (prosista) es unu de los más apreciaus escritoris del [[siglo XX]] en Rumanía, a pesar de que se mantuvo alehau de las vanguardias literarias de su tiempu.
[[Archivu:Stamp 1980 Mihail Sadoveanu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihail Sadoveanu]], [[Literatura de Rumania|escritor]]]]
En la época del [[comunismo]], escritoris valiosus cumu [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensayista), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturgu i ensayista) u [[Marin Preda]] (prosista) consiguierun escapal de la dura censura (a través del niveli enteleutual i estéticu de sus obras, que jacía enposibli la censura por policías i políticus sin entendimientu literariu), rompierun con el "[[realismo socialista]]" i huerun los lídels dun pequeñu "''Renacimientu''" en la literatura rumana.
La literatura de Rumanía emprencipió a sel más conocida huera de las hronteras de Rumanía, especialmenti a través de traduccionis al [[Idioma alemán|alemán]], [[idioma francés|francés]] e [[idioma inglés|inglés]]. Algunos autoris moernus llegarun a sel popularis en Alemania, Francia u Italia, especialmenti [[Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] u [[Mircea Cărtărescu]]. Escritoris cumu Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setiembri de 1916, Valea Albă, Rumanía-22 de huniu de 1992, París, Francia) autol en 1949 de la famosa novela ''La Ora 25'' (que huera llevá al cini), que se desarrolla duranti la ocupación nazi de su país natal, [[Paul Celan]], [[Norman Manea]] u [[Elie Wiesel]] tamién nacierun en Rumanía. [[Herta Müller]], escritora rumanoalemana cuya obra trata hundamentalmenti de las condicionis de vida en Rumanía duranti la dictadura de Ceaușescu hue galardoná con el [[Premio Nobel de Literatura]] en 2009.
=== Arquitectura ===
[[Archivu:Peles-Castle-Sinaia-Romania.jpg|miniaturadeimagen|Peleș, castillu de la monarquía rumana]]
[[Archivu:Biblioteca Central de la Universidad de Bucarest, Bucarest, Rumanía, 2016-05-29, DD 97-99 HDR.jpg|miniaturadeimagen|Biblioteca Central Bucarest]]
La lista de [[Patrimonio de la Humanidad]] de la Unesco enclui siitius rumanus cumu los [[Aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania|puebrus sajonis con iglesias hortificás]] ([[Transilvania]]), las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]], con los sus magníficus frescus esterionis e enterioris, las [[iglesias de madera de Maramureș]], ehempus únicus de combinación del estilu [[Arquitectura gótica|góticu]] con la costrución tradicional de madera, el [[monasterio de Horezu]], la hortaleça de [[Sighișoara]] u las [[Fortalezas dacias de las montañas Orastia|hortalezas dacias de los montis Orăștie]]. Amás, en 2007, la ciá de [[Sibiu]] hue elegía [[Capital Europea de la Coltura]], huntu con [[Luxemburgo]].
Duranti la [[Edá Meya se costruyerun muchas iglesias. En Rumanía, la Edá Meya es más conocida por el estilu Brancovenesc, el estilu popular en [[Valaquia]] duranti el reinau de Constantin Brancoveanu (1688-1714). Cumu esti periodu tuvo una enfluencia decisiva en los desarrollus posterioris, el términu tamién se gasti por estensión pa descrebil las obras d’arti dendi la época de los primerus mavrocordianus hasta aprosimadamenti 1730. Ehempus notablis de edificiucus brancovenecianus son el Palaciu Mogoșoaia, la Eglesia del [[Monasterio de Antim]], la [[iglesia de Stavropoleos]], el antiguu [[Monasterio]] de Văcărești, la Eglesia de Colțea, la Eglesia de Kretzulescu, el Monasterio de Hurezi i el Conjuntu del Palaciu Brancovenesc en Potlogi. Más tardi, a finalis del [[siglo XIX]], el estilu Brancovenesc sería la huenti d’inspiración del estilu neorromanu, resultau de los intentus d’encontral un estilu arquitectónicu rumanu específicu.
A prencipius del [[siglo XIX]] aparecierun los primerus edificiucus [[Neoclasicismo|neoclásicus]], que se huerun estendiendu con el pasu del tiempu. Son el resultau del desehu de la éliti rumana de muestral que Rumanía es tamién un país uropeu, siendu el puebru rumanu d’orihin latinu. Amás de la [[arquitectura]] neoclásica, tamién apareci con menol frecuenzia la arquitectura neogótica. Unu de los edificiucus más conocius d’esti tipu es el Palaciu Șuțu. Mentris que su fachada e enterioris gastan diversus elementus clásicus, los marcus de las ventanas son [[Arquitectura neogótica|neogóticus]]. Otrus edificiucus neoclásicus emportantis de la primera metá i mediaus del [[siglo XIX]] son la parti antigua del Palaciu de la Universidá i una de las antiguas sedis del [[Museo|Museu Nacional]] de Literatura Rumana de Bucarest (buleval Dacia, 12).
[[Archivu:Ateneul Român - Gradina.jpg|miniaturadeimagen|Ateneo Rumanu terminau en 1896]]
La segunda metá del [[siglo XIX]] hue un periodu en el que las ciais de Rumanía cambiarun muchu. Se produjo una sistematización masiva. Las [[Casa|casas]] rústicas rumanas que llenaban las callis de los puebrus huerun sustituías por casas con ventanas que dan a la calli (normalmenti dos u tres) d’inspiración occidental, con adornus en la fachada d’estilu occidental, llamás casas de carruahis. Tamién se costruyerun nuevas sedis d’enstitucionis, entri las que destacan el Ateneo Rumanu, la Biblioteca Universitaria Central de Bucarest, el Palaciu del Círculu Militral Nacional, el Palaciu de la CEC, el Palaciu del Bancu Nacional, el Palaciu de la Bolsa, el Palaciu del Patriarcau, el Palaciu de la Facultad de Medicina de Bucarest, el Teatru Nacional "Vasile Alecsandri" de Iași i la Universidá "Alexandru Ioan Cuza" de Iași. Espicíficu d’esti periodu i de prencipius del [[siglo XX]] es el estilu eclécticu (que combina elementus tomaus del Renacimientu, el Barrocú, el Rococó i el Neoclásicu).
[[Archivu:Statuia lui Vasile Alecsandri din Iasi23.jpg|miniaturadeimagen|Teatro Nacional de Rumanía.]]
A diferencia de Transilvania, que en aquella época hormaba parti del [[Imperio austrohúngaro|Imperio Austrohúngaru]], en el Viehu Reinu no ai muchus edificiucus d’estilu [[Modernismo (arte)|Art Nouveau]], prefiriéndusi el estilu eclécticu clasicista. En el Reinu Antiguu, los ehempus de Art Nouveau suelin sel combinacionis con el estilu clasicista eclécticu. Algunos ehempus son la Casa Mița Biciclista de Bucarest, una combinación de neobarrocu i art nouveau, la Casa Dianu de Craiova i, sobri tou, el Casinu de Constanza.
Los arquitectus rumanus que estudiarun en el extranjeru, sobri tou en la [[escuela]] parisina, dan a las ciais rumanas, a través de los sus edificiucus i proyetus, un aspetu que no se vei en otras ciais [[Uropa|uropeas]]. El edificiucu espicíficu de la época es la casa con dos u tres ventanas que dan a la calli, una entrá al hardín i una ornamentación ecléctica en la fachada i estucá en el enteriol. Amás de los rumanus, llegarun a Bucarest i a otras ciais rumanas, cumu [[Constanza (Rumania)|Constanța]], arquitectus extranjerus, sobri tou francesis i austriacus.<ref>Constantin Rezachevici, Adrian-Silvan Ionescu, Emanuel Bădescu, Cezara Mucenic, Adrian Majuru, & Radu Oltean. ''BUCUREȘTI 550 de ani de la prima atestare documentată''. ArCuB. p. 111. 1 <nowiki>ISBN 978-973-0-07036-1</nowiki>.</ref> A partil de las décadas de 1880 i 1890, aparecierun los primerus intentus d’encontral un estilu nacional, enspirau en la arquitectura de los brâncoveneres. El pioneru más conocíu del estilu es Ion Mincu, seguiu de Grigore Cerchez, Cristofi Cerchez, Petre Antonescu i Nicolae Ghica-Budești.
=== Música ===
La [[música]] rumana enclui tolas creacionis musicalis desarrollás por los rumanus i sus antepasáus. La posibiliá de tratal la música de los daco-getianus i protorromanus es mu limitá debíu a la mínima documentación conservá. Dendi la Edá Meya, la ubicación ena confluencia d’orienti i [[occidente]] á llevaú a una diferenciación entri la música apreciaá en los primerus estaus rumanus: los situáus en el oesti se benefician de las enfluencias occidentalis, mentris que los estaus situáus en el esti toman elementus de la música bizantina, [[Pueblos eslavos|eslava]] i, más tardi, turca. Estas enfluencias afetarun tantu a la música folclórica cumu a la música erudita ([[Música sacra|música religosa]] - gregoriana en el oesti i [[Imperio bizantino|bizantina]] en el esti - i música culta secular)<ref>Cosma, Mihai (2009). Cursuri de istoria muzicii românești, Conservatorul din București</ref>
El folclori musical rumanu abarça tolas creacionis de la coltura espiritual popular rumana en el ámbitu del arti sonoru. Se refieri al [[Patrimonio cultural|patrimoniu]] musical de los rumanus de los puebrus i las gentis de las que procedin. Según la delimitación de la folclorística, el folclori musical constituyi una rama de la creación tradicional rumana, huntu con: el folclori literariu, la [[danza]] i el teatru folclóricu. A prencipius del [[siglo XX]], el compositol [[George Enescu]] destaca cumu el primel [[compositor]] rumanu que logra una síntesis orgánica i profunda entri la [[música folclórica]] rumana i las tendencias de la música culta de su tiempu (es la época del romanticismo tardíu); gasti un lenguahi musical moernu i esperimenta en árias modalis i microtonalis.<ref>Sava, Iosif și Vartolomei, Luminița (1979). ''Dicționar de muzică'', Editura Științifică și Enciclopedică, București, pag. 74.</ref> Enescu es considerau el compositol rumanu más valiosu de tous los tiempus.<ref>Sandu-Dediu, Valentina (2008). Cursuri de istoria muzicii universale, Conservatorul din București</ref>
=== Ciencia i tecnología ===
[[Archivu:Traian Vuia aircraft.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Traian Vuia]]]]
El 18 de marçu de 1906, el enventol rumanu [[Traian Vuia]] pasó a sel la primera pressona del mundu que voló con una navi aérea autopropulsá i más pesá que el airi —él es tamién la segunda pressona del mundu que despegó con una navi aérea d’alta potencia—.<ref>http://www.ctie.monash.edu.au/hargrave/vuia.html]''logró hacer volar el primer avión autopropulsado más pesado que el aire.'']</ref> Su vuelu tuvo lugal en Montesson, cerca de París, i duró unus 12 minutus.<ref>[http://www.earlyaviators.com/evuia.htm Traian Vuia]</ref> [[Henri Coandă]] hue otru enventol i pioneru de la [[aviación]] rumana. Costruyó la primera navi aérea propulsá por motol a reación —la Coanda-1910—, i la llevó a la Segunda Exhibición Enternacional d’Aeronáutica de [[París]], en otubri de 1910.
El 14 de mayu de 1981 Rumania pasó a sel el undécimu país del mundu en tenel un [[cosmonauta]] en el espaciu. Esi cosmonauta, [[Dumitru Prunariu]], se convirtió posteriormenti en presidenti de la Agencia Espacial Rumana.
[[George Emil Palade]] hue un biólogu celular rumanu que ganó el [[Premio Nobel en Fisiología o Medicina]] en 1974,<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1974/palade-autobio.html George E. Palade - Autobiography]</ref> por su estudiu de la organización enterna de estruturas celularis cumu las mitocondrias, cloroplastus, el aparatu de Golgi, i por el descubrimientu de los [[ribosoma]]s.<ref>[http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19 George Emil Palade: How Sucrose and Electron Microscopy Led to the Birth of Cell Biology - Kresge et al. 280 (22): e19 - Journal of Biological Chemistry]</ref> Ganó tamién la Medalla Nacional pa la Ciencia en 1986.
Endispués de la [[Revolución rumana de 1989]], los estudiantis rumanus destacarun en competicionis enternacionalis de matemáticas e enhormática,<ref>[http://www.imo-official.org/hall.aspx Pasillo de fama de la Olimpiada Internacional de Matemática, en el sitio oficial dedicado a la competición (en español)]</ref> i el númiru de programadoris aumentó considerablimenti. Ehempus de los éssitus de los programadoris rumanus encluyin a "RAV" (''Romanian AntiVirus''), gastau por [[Microsoft]] en su desarrollu de [[Windows Defender]],<ref>{{Cita web |url=http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |título=Microsoft to buy Romanian antivirus company - Network World|fechaacceso=20 de septiembre de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070922042129/http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |fechaarchivo=22 de septiembre de 2007 }}</ref> u a [[BitDefender]], considerau en TopTenReviews el mehol software antivirus i pa la seguriá del internet.<ref>http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19]](en inglés).</ref>
Según el [[Índice global de innovación|Índici mundial d’innovación]], a cargu de la [[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]], en 2022, Rumanía s’ubicó en lugal 48.º en innovación entri 133 paísis del mundu;<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/web-publications/global-innovation-index-2024/en/|título=Global Innovation Index 2024: Unlocking the Promise of Social Entrepreneurship|fechaacceso=2024-10-06|autor=[[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]]|año=2024|sitioweb=www.wipo.int|página=18|idioma=inglés|doi=10.34667/tind.50062|isbn=978-92-805-3681-2</ref> mentris que en 2023, ocupó el lugal 47.º i en 2022 el lugal 49.º.<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/edocs/pubdocs/en/wipo-pub-2000-2023-en-main-report-global-innovation-index-2023-16th-edition.pdf|título=Índice mundial de innovación 2023. La innovación frente a la incertidumbre|fechaacceso=2023-10-11|autor=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es|doi=10.34667/tind.48220|isbn=978-92-805-3321-7</ref><ref>Cita web|url=[se quitó una URL no válida]|título=Índice mundial de innovación 2022|fechaacceso=2023-03-28|apellido=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es</ref>
=== Cini ===
[[Archivu:2019 Banca Populară AG-II-m-B-13454 (1).jpg|miniaturadeimagen|Cini Sebastian Papaiani]]
El cini apaició en Rumanía el 27 de mayu de 1896 i las primeras proyeccionis tuvun lugal en Bucarest, ena sieti del perióicu [[Organización Internacional de la Francofonía|francófonu]] L'Indépendance Roumaine.<ref>Centrul Național al Cinematografiei - ''Istoria filmului românesc în 7000 de cuvinte'' - Marian Țuțui - Accesat la data de 10.03.2009</ref> Entri los diretoris rumanus más emportantis se puein mensional a Jean Georgescu, Victor Iliu, Liviu Ciulei, Ion Popescu-Gopo, Lucian Pintilie, Dan Pița, Alexandru Tatos, Mircea Daneliuc i Sergiu Nicolaescu. Entri las películas rumanas con distincionis enternacionalis están: El [[bosque]] del ahorcau, ''[[Oameni de treabă - Gente de negocios|Oameni de treabă]],'' La escuela, [[Hotel]] de Luxe i Terminus Paradis.
Otras [[Película|películas]] que án gozau d’éssitu enternacional en los úrtimus añus son: La muerti del señol Lăzărescu, dirigía por Cristi Puiu i 4 mesis, 3 semanas i 2 días dirigía por Cristian Mungiu i premiaá cona [[Palma de Oro]] en [[Cannes]].<ref>IMDb - Awards for ''4 luni, 3 săptamâni și 2 zile'' - Accesat la data de 10.03.20</ref> Entri los actoris rumanus de mayol talentu se encuentran: Radu Beligan, Constantin Tănase, Toma Caragiu, Victor Rebengiuc, Gheorghe Dinică, Ștefan Iordache, Marcel Iureș, Marin Moraru, Amza Pellea, Florin Piersic, Dem Rădulescu, Tamara Buciuceanu Botez, Draga Olteanu Matei, Stela Popescu, Ilarion Ciobanu, Dorel Vișan, Mircea Albulescu, Sebastian Papaiani, Florian Pittiș, Mircea Diaconu, Maia Morgenstern, Alexandru Arșine i el enternacionalmenti conocíu Sebastian Stan.
=== Fiestas nacionalis ===
{| class="wikitable" border="1"
!Fecha!!Fiestiviá!!Nombri local!!Notas
|-
| 1 i 2 de eneru
| [[Año Nuevo]]
| Anul Nou
|
|-
| abril u mayu
| [[Pascua]]
| Paşti
|
|-
| 1 de mayu
| [[Día del Trabajo]]
| Ziua Muncii
|
|-
| 9 de mayu
| Día de la Endependencia rumana
| Ziua Independenţei româneşti
| oficial dendi 2015
|-
| huniu
| [[Pentecostés]]
| Rusalii
| oficial dendi 2010
|-
| 15 d’agostu
| La Asunción de la Virgen
| Adormirea Maicii Domnului
| oficial dendi 1995
|-
| 30 de noviembri
| [[Andrés el Apóstol|San Andrés]]
| Sfântul Andrei
|
|-
| 1 de diciembri
| [[Día Nacional de Rumanía]]
| Ziua Naţională a României
| Se celebra la unificación de [[Rumanía]], [[Moldavia]] i [[Transilvania]]
|-
| 25 i 26 de diciembri
| [[Navidad]]
| Crăciun
|
|}
[[File:Sfantului.jpg|thumb|Sfantului]]
== Deportis ==
[[Archivu:NationalArena.JPG|miniaturadeimagen|[[Estadio Nacional de Rumanía]]]]
Enos [[Juegos Olímpicos de Montreal 1976]], la rumana [[Nadia Comăneci]] llegó a sel la primera gimnasta en obtenel un "diez". Ganó tres medallas d’oru, una de plata i una de bronci, toas a la edá de catorci añus. Su éssitu continuó en los [[Juegos Olímpicos de Moscú 1980]], ondi ganó tres medallas d’oru i dos de plata.
[[Ilie Năstase]], jugaol de tenis, llegó a sel una estrella del tenis mundial en los añus 1970. Ganó varius títulus de [[Grand Slam (tenis)|Grand Slam]] i docenas en otrus torneus; tuvo tamién éssitu cumu jugaol de dobris. Rumanía alcanzó la final de la [[Davis Cup]] en tres ocasionis. Virginia Ruzici tuvo éssitu en el tenis femeninu en los añus 1970.
En tenis de mesa destaca [[Angelica Rozeanu]] ganadora en seis ocasionis consecutivas del [[Campeonato del mundo de Tenis de Mesa|campeonatu del mundu]] amás de conseguil tres medallas en dobris femeninus i otras tres en dobris mixtus.
El jugaol de baloncestu [[Gheorghe Muresan]] es el más altu de la estoria en abel jugau ena [[NBA]].
[[Archivu:Cluj-Napoca (42741215562).jpg|miniaturadeimagen|Arena de [[Cluj-Napoca|Cluj]]]]
La rama del fúrbol tamién es conocida en esti país. El [[Steaua Bucarest]] es el más conocíu a niveli enternacional, ya que es el primel —i únicu— club de su país en ganal la [[Liga de Campeones de la UEFA|Copa d’Uropa]], en 1986. A part’el Steaua, otrus clubis conocius son el [[Dinamo Bucarest]], el [[Rapid Bucarest]], el [[CFR Cluj]], entri otrus, tous ellus campeonis de la [[Liga I|liga de Rumania]].
[[Archivu:Bazin inot Campina.jpg|miniaturadeimagen|Piscinas en [[Câmpina]]]]
La selección nacional á competíu ena [[Copa Mundial de Fútbol]] en sieti ocasionis, lograndu llegal hasta cuartus de final en 1994. Ena Eurocopa, tamién alcanzó esta enstancia, en el añu 2000. A niveli endividual, destacan futbolistas cumu [[Dudu Georgescu]], [[Rodion Cămătaru]], [[Dorin Mateuț]], tous ellus ganadoris de la [[Bota de oro|Bota d’Oru uropea]]; así cumu otras estrellas, talis cumu [[Marius Lăcătuș]], [[Gheorghe Hagi]], [[Gheorghe Craioveanu]], [[Dan Petrescu]], [[Cristian Chivu]] i [[Adrian Mutu]].
Anque quizás no tienin la juerza de antis, la selección rumana de [[rugbi]] participó en toas las edicionis de la Copa Mundial. Rumanía tamién tien una tradición d’éssitus en [[balonmanu]] i en [[piragüismu]].
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
[[Categoría:Rumania| ]]
gzp5jrqwd38uwzn3uex2grmvtwz62vz
Malta
0
4011
142419
139078
2026-03-28T13:00:31Z
Ciaurlec
2959
142419
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Malta'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Malta.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Malta.svg|100px|Escú ]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Location Malta EU Europe.png|right|300px]]
|-
| [[Lengua oficial]] || [[Luenga maltesa|Maltés]] e [[Luenga ingresa|Ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[La Valeta]]
|-
| [[Presienti la República|Presienti]] || [[George Vella]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Robert Abella]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - despreciabli% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 211ª]]<br />316 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 165º]]<br />413,609 <br />1262 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 124ª]]<br />7.419 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || [[Euru]]
|-
| [[Inu]] || ''L-Innu Malti ''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .mt
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +356
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], Commonwealth, ONU, OSCE, COE
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Repúbrica de Malta''' (en maltés ''Repubblika ta' Malta'') es un país insulal compuestu pol un archipiélagu assitiau nel centru el [[Mari Mediterráneu]] cuyas islas prencipalis son las de Malta i Gozo. La su capital es [[La Valeta]]. Es endependienti endi 1964 i en 2004 entró ena [[Unión Uropea]].
== Galería ==
<br><gallery class=center caption="Malta">
Valletta-32-Blick zum Grand Harbour Hotel aus East Street-1989-gje.jpg|Valletta
Malta-108-Popeye Village-1989-gje.jpg|Popeye Village
Mnajdra-06-Altar-1989-gje.jpg|Mnajdra
Mdina-14-Gasse-Tor-1989-gje.jpg|Mdina
Rabat-16-Verdala Palace-1989-gje.jpg|Rabat
Victoria-10-fruehmorgens von Zitadelle-Parteizentrale-1989-gje.jpg|Victoria
Ggantija-12-Altaere-1989-gje.jpg|Ggantija
Xlendi-12-Abgrund-1989-gje.jpg|Xlendi
Dwejra-12-Bay-Fungus Rock-1989-gje.jpg|Dwejra
Malta-158-Gordan Lighthouse-Inselblick-1989-gje.jpg|Gordan Lighthouse
</gallery>
== Atijus p'ahuera ==
{{Commonscat|Malta}}
{{Uropa}}
[[Categoría:Malta| ]]
[[Categoría:Uropa]]
[[Categoría:Unión Uropea]]
lh9deqnoswhk2llyqsqtrnvegu8fzln
Singapul
0
4096
142480
118540
2026-03-28T13:30:49Z
Ciaurlec
2959
142480
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Singapul'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Singapore.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" |
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationSingapore.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[Ingrés]], [[Malayu]], [[Chinu]] ,[[Tamil]]
|-
| [[Capital]] || Singapur
|-
| [[Presienti]] || Sellapan Rama Nathan
|-
| [[Vicepresienti]] || Lee Hsien Loong
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 191ª]]<br />707,1 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />1,4%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 119º]]<br />4.553.000 <br />6.389 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || <br />181.939 millonis e US$<br />50.102 US$
|-
| [[Monea]] || Dólar de Singapur (SGD)
|-
| [[Inu]] || ''Majulah Singapura''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .sg
|-
| [[Lista de códigus telefónicus|Código telefónico]] || +65
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: ONU, ASEAN, Commonwealth, APEC
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Repúbrica de Singapul''' (en [[ingrés]]: ''Republic of Singapore''; en [[chinu]]: 新加坡共和国, ''Xīnjīapō Gònghéguó''; en [[malayu]]: ''Republik Singapura''; en [[tamil]]: சிங்கப்பூர் குடியரசு, ''Siṅkappūr Kuṭiyarasu'') es una isla i ciá-estau assitiá al sul del estau de [[Johor]] ena Península de Malásia i al norti de las islas [[Riau]] d'[[Indonésia]], deseparás d'éstas pol un estrechu. Con 707,1 [[km²]], es el país mas chiquininu del sulesti d'[[Ásia]].
== Atijus ==
{{Commonscat|Singapur}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Ásia]]
c4cyoyk32lpvth1plxfdk25prdm1mvo
Hilipinas
0
4176
142486
132537
2026-03-28T13:33:39Z
Ciaurlec
2959
142486
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Hilipinas'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the Philippines.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat of Arms of the Philippines.svg|120px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationPhilippines.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]], [[tagalu]]
|-
| [[Capital]] || [[Manila]]
|-
| [[Presidenti]] || [[Ferdinand Marcos y Romuáldez]]
|-
| [[Vicepresidenti]] || [[Sara Duterte]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 71ª]]<br />300.000 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />0,3%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 12º]]<br />88.706.300 <br />276 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 47ª]]<br />116.931 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Pesu hilipinu (PHP)
|-
| [[Inu]] || ''Lupang Hinirang''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .ph
|-
| [[Lista de códigus telefánicus|Códigu telefánicu]] || +63
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, ASEAN, APEC, UL
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Repúbrica de Hilipinas'''<ref>[http://www.lawphil.net/judjuris/juri1954/apr1954/gr_l-5477_1954.html Repúbrica de Hilipinas - Corti Suprema de Hilipinas]</ref> o simplementi '''Hilipinas''' es una nación insulal hormá por un [[archipiélagu]] de 7.107 islas assitiás al sulesti d'[[Ásia]]. La su capital es [[Manila]].
== Referencias ==
<references/>
== Atijus p'ahuera ==
{{Commonscat|Filipinas}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Ásia]]
at1l4i0gw159w9rmf5lccqmygj1r6zg
Categoría:Cuba
14
4220
142465
100678
2026-03-28T13:25:46Z
Ciaurlec
2959
142465
wikitext
text/x-wiki
[[Categoría:Islas]]
[[Category:América]]
s08b2k8rhdhnjn5fpc79kcsw3mgdtov
Nueva Zelanda
0
4243
142461
135445
2026-03-28T13:23:42Z
Ciaurlec
2959
142461
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Nueva Zelanda'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of New Zealand.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of New Zealand.svg|150px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationNewZealand.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|inglés]], [[luenga maorín|maorín]]
|-
| [[Capital]] || [[Wellington]]
|-
| [[Rei]]na || [[Carlus III]]
|-
| [[Presidenti]] || [[Jerry Mateparae]]
|-
| [[Primel Menistru]] || John Key
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis pol superficie|Posición 74ª]]<br />268.680 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />2,1%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 119º]]<br />4.306.400 <br />15 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 53ª]]<br />124.443 millonis e US$<br /> 29.698 US$
|-
| [[Monea]] || Dola neozelandés
|-
| [[Inu]] || ''God Defend New Zealand'' i ''Good Save the Queen''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .nz
|-
| [[Lista de códigus telefónicus|Código telefónico]] || +64
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: APEC, Commonwealth, OCDE, [[ONU]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Nueva Zelanda''' o '''Nueva Zelándia''' (''New Zealand'' en [[luenga ingresa|ingrés]], ''Aotearoa'' en [[luenga maorín|maorín]]) es un país d'[[Oceania]] assitiau al suloesti el [[Océanu Pacíficu]]. Está hormau por dos islas, la Isla Norti i la Isla Sul junta algotras islas menoris, comu la [[Isla Stewart]] i las [[Islas Chatham]]. La su capital es la ciá de Wellington pero la ciá mas puebrá es [[Auckland]], las dos assitiás ena Isla Norti. Nueva Zelanda tamien enclui a las [[Islas Cook]] i [[Niue]], que son autónomas pero s'alcuentran en libri associación con esti país; tamien almenistra [[Tokelau]] i tien un recramu territorial ena [[Antártida]], llamau Dependéncia Ross.
== Atijus p'ahuera ==
{{Commonscat|New Zealand}}
* [http://www.rumbo.es/guide/es/oceania/nuevazelanda/sitios.htm Sitius d'entéres turísticu] (en [[castellanu]])
{{Oceanía}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Oceanía]]
gjeyo0e7xl52iezr9zereye0060smrf
Córcega
0
4283
142478
141135
2026-03-28T13:30:28Z
Ciaurlec
2959
142478
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Córcega''' (en [[Lengua corsa|corsu]]: ''Corsica'', en [[francés]]: ''Corse'') es una isla assitiá al sul de la Costa Azul, i al norti de [[Cerdeña]]. Dendi el añu 1768 holma parti del territoriu francés (con una brevi interrución). Nesta isla tuvu nacencia [[Napoleón I de Fráncia]]. La su capital es [[Ajaccio]].
== Atijus ==
{{Commonscat|Corse}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Francia]]
otyhw3aoq23r7r4as13cpgzlpciq6rs
Groenlandia
0
4389
142471
129223
2026-03-28T13:27:09Z
Ciaurlec
2959
142471
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Groenlandia'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Greenland.svg|150px]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms Greenland.svg|100px]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationGreenland.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[groenlandés]]
|-
| [[Capital]] || [[Nuuk]]
|-
| [[Rey]] || [[Frederiko X]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Kim Kielsen]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 13ª]]<br />2.166.086 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2016]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| <br />55.847 <br />0,026 ab/km²
|-
| [[Monea]] || Corona danesa (DKK)
|-
| [[Inu]] || ''Nunarput utoqqarsuanngoravit''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .gl
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +299
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: OTAN, Conseju Nórdicu
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Groenlandia''' (en gloenlandés: ''Kalaallit Nunaat''; en danés: ''Grønland'') es un territoriu utónomu pretenecienti al Réinu de [[Dinamarca]]. Comprendi prencipalmenti la isla del mesmu nombri, assitiá entri el [[Océanu Atlánticu]] i el [[Océano Glacial Árticu]], i pretenecienti al continenti americanu. Mas del 84% del su superficii está cubierta de yelu, i está considerau comu la mayol isla del mundu. El Primel Menistru atual es Kim Kielsen.
== Atijus ==
{{Commonscat|Greenland}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
72lsaufkqbncho7rrv5xe295zo0k5za
Jamaica
0
4402
142477
141715
2026-03-28T13:30:20Z
Ciaurlec
2959
142477
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Jamaica'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Jamaica.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Jamaica.svg|100px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationJamaica.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[Kingston]]
|-
| [[Reina]] || [[Isabel II del Réinu Uniu]]
|-
| [[Primel menistru]] || [[Bruce Golding]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 1,15% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 166ª]]<br />10.991 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2015]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 139º]]<br />2.950.210 <br />268 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 131ª]]<br />11.690 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dólar jamaiquinu (JMD)
|-
| [[Inu]] || ''Jamaica, Land We Love''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .jm
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +1876
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[ONU]], OEA, Commonwealth, AEC.
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Jamaica''' es una isla i país de las Grandis Antillas, de 240 km de longol i un máissimu de 80 km d'anchu, assitiau nel [[mari Caribi]]. Está a 630 km del continenti, a 150 km al sul de [[Cuba]] i a 180 km al oesti de la isla de La Española, ena qu'están [[Aití]] i la [[Repúbrica Dominicana]].
==Atijus p'ahuera==
{{Commonscat}}
{{Paisis del mari Caribi}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
he8qfrs1egvae7k447r3sc0tj8v1da7
Cabu Verdi
0
4459
142443
119355
2026-03-28T13:19:14Z
Ciaurlec
2959
142443
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Cabu Verdi'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Cape Verde.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Cape_Verde.svg|150 px]]
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationCapeVerde.svg|270px|Situación]]
|}
|-
| [[Luengua oficial]] || [[Luenga portuguesa|Portugués]]
|-
| [[Capital]] || [[Praia]]
|-
| [[Presienti]] ||[[Carlos Veiga]]
|-
| [[Primel Menistru]] ||
|-
| [[cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - despreciabli % augua
| [[Lista de paisis pol superficie|Posición 175ª]]<br />4.033 Km²
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis pol puebración|Puestu 164º]]<br />499.796<br />101 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis pol PIB|Posición 174ª]]<br />1.367 millonis US$<br />$
|-
| [[Monea]] || Escú caboverdianu (CVE)
|-
| [[Inu]] || ''Cântico da Liberdade''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .cv
|-
| [[Lista de códigus telefónicus|Código telefónico]] || +238
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: ONU, UA, UL, CPLP
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Repúbrica de Cabu Verdi''' o '''Cabu Verdi''' s'assitia nel [[Océanu Atlánticu]], nel archipiélagu d'origin volcánicu del mesmu nombri. Las islas estavan desabitás ata que huerun descubiertas nel sigru XV polos portuguesis, quienis procedierun a colonizá-las pa convirtí-las nun centru de trata d'esclavus. La mayol parti delos atualis abitantis de Cabu Verdi desciendi dambus grupus: colonizaoris i esclavus. El nombri del archipiélagu provien de Cabu Verdi, el estremu mas ociental del continenti d'[[África]], cerca del cual s'assitía la ciá de [[Dakar]] ([[Senegal]]). La su luenga oficial es el [[Luenga portuguesa|portugués]] i el país es biembru de la Comunidá de Paisis de Luenga Portuguesa, enque la luenga mas palrá es el criollu caboverdianu, basau nel portugués peru con enfluencias delas luengas africanas.
== Atijus ==
{{Commonscat|Cabo Verde}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:África]]
odlmqli7e5xhab7zlkx9lptj1ad47md
Puertu Ricu
0
4460
142474
136859
2026-03-28T13:27:29Z
Ciaurlec
2959
142474
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Puertu Ricu'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Puerto Rico.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Puerto_Rico.svg|100px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationPuertoRico.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Ingrés]] i [[Castellanu]]
|-
| [[Capital]] || [[San Juan]]
|-
| [[Gobelnaol]] || [[Jennifer González-Colón]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 1,59% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 169ª]]<br />9,104 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 127º]]<br />3,994,259 <br />328 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 70ª]]<br />67.870 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dólal
|-
| [[Inu]] || ''La Borinqueña''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .pr
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +1 (939)
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: Transparencia Enternacional, OEI
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Puertu Ricu''', oficialmenti '''Estau Libri Asociau de Puertu Ricu''' (ingrés: ''Commonwealth of Puerto Rico'') es un archipielagu assitiá nel [[Mari Caribi]], considerá un territoriu no encorporau de los [[Estaus Uníus]], con estau d'autogobielnu. Nel su esti s'assitia la isla de La Española (estaus de [[Repúbrica Dominicana]] i [[Aití]]) i al oesti están las Islas Virgenis. Hue colónia española hata 1898, quandu endespues de la Guerra Ispanu-Estaunidensi pasó a sel almenistrá por Estaus Uníus. En 1952 el país aprevó una constitucion pa los sus assuntus enternus.
== Atijus ==
{{Commonscat|Puerto Rico}}{{Devisionis almenistrativas delos Estaus Uníus}}{{América}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
m0jfo3vzoyb9yvmqkp9gz17eb717xgc
Madeira
0
4462
142481
133925
2026-03-28T13:30:55Z
Ciaurlec
2959
142481
wikitext
text/x-wiki
{{pol mejoral}}
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Madeira''' (del [[Luenga portuguesa|portugués]] ''madeira'', maera) es un grupu d'islas atlánticas pertenecientis a Portugal i la [[Unión Uropea]]. Está asiajá de dos islas abitás, Madeira i Porto Santo, i tres islas menoris no abitás, llamás coletivamenti ''Islas Desertas'', que, juntu con el archipiélago de las Islas Salvajis, holman la '''Região Autónoma da Madeira''', region autónoma portuguesa, a menus de 400 km de Tenerife, 860 km de [[Lisboa]], i 770 km de la isla más cercana de los [[Açoris]].
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Purtugal]]
m951apxt2fjtve8xj9vkxc44wyz3c3a
Sri Lanka
0
4504
142451
132548
2026-03-28T13:21:05Z
Ciaurlec
2959
142451
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Sri Lanka'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Sri Lanka.svg|150px]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of Sri Lanka.svg|100px]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;|[[File:LocationSriLanka.png|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Cingalés]] i [[Tamil]]
|-
| [[Capital]] || [[Sri Jayawardenapura Kotte]] i [[Colombu]]
|-
| [[Presidenti]] || [[Maithripala Sirisena]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Ranil Wickremesinghe]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 4.4% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 122ª]]<br />65.610 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 53º]]<br />20.743.000 <br />316 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 68ª]]<br />86,72 millonis de US$<br />
|-
| [[Monea]] || Rupia de Sri Lanka (LKR)
|-
| [[Inu]] || ''Sri Lanka Matha''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .lk, .ලංකා, .இலங்கை
|-
| [[Lista de códigus telefánicus|Códigu telefánicu]] || +77
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: SAARC, MBN, ONU
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Repúbrica Democrática Socialista de Sri Lanka''' ([[cingalés]]:ශ්රී ලංකා ප්රජාතාන්ත්රික සමාජවාදී ජනරජය, Sr''i Lankā Prajathanthrika Samajavadi Janarajaya'', [[tamil]]: இலங்கை சனநாயக சோஷலிசக் குடியரசு, ''Ilaṅkai caṉanāyaka cōṣalisak Kuṭiyarasu'') es un país insulal assitiau al sulesti de [[La Índia]] en [[Ásia]]. Hata 1972 hue llamau '''Ceilán'''. Originalmenti conociu como '''Heladiva''', está abitá por mas de venti millonis de pressonas.
Hue colonizau por [[Portugal]] i [[Paisis Bajus]], i posteriol por [[Réinu Uniu]]. En 1948 arcançó la endepéndencia. Enos últimus añus á essestiu un conflitu entre el goviernu i una organizacion separatista [[tamil]]. Finalmenti, en 2009 el goviernu acabó con esta guerrilla al atrás duna huerti ofensiva.
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Ásia]]
jza77o0a37vduvr6z1rpk6tggh9t18l
Baamas
0
4517
142467
131172
2026-03-28T13:26:41Z
Ciaurlec
2959
142467
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Baamas'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[Archivu:Flag of the Bahamas.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[Archivu:Coat of arms of the Bahamas.svg|100px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[Archivu:LocationBahamas.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[Nassau]]
|-
| [[Rei]] || [[Carlus III del Réinu Uniu]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 28% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 155ª]]<br />13.940 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 167º]]<br />301.790 <br />22 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 146ª]]<br />6.085 millonis de US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dólal baameñu (BSD)
|-
| [[Inu]] || ''March On, Bahamaland''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .bs
|-
| [[Lista de códigus telefánicus|Códigu telefánicu]] || +1242
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: CARICOM, Commonwealth, OEA, ONU, AEC.
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Mancomunidá delas Baamas''' es un estau endependienti assitiau nel océanu Atlánticu, al norti de [[Cuba]], al noroesti de las [[Islas Turcas i Caicos]] i al esti de la península de la Florida. Es un archipiélagu de 24 islas abitás, 600 desabitás i mas de 2.000 islotis chiquininus.
== Atijus p'ahuera ==
{{Commonscat}}
{{América}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
g637q3tnwrnue29tqm42e5oq06xp62v
Bahrein
0
4540
142449
120324
2026-03-28T13:20:54Z
Ciaurlec
2959
142449
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Bahrein'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Bahrain.svg|150px|]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of Bahrain.svg|100px|]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Map of Bahrain.svg|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[árabi]]
|-
| [[Capital]] || [[Manama]]
|-
| [[Rei]] || [[Hamad ibn Isa Al Khalifah]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 0% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 175ª]]<br />678 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 157º]]<br />698,585 <br />987 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 95ª]]<br />19.660 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dinar (BHD)
|-
| [[Inu]] || ''Bahrainona''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .bh
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +973
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, Liga Árabi, CCEAGP
|-
| colspan="2" | <small>
|}
El '''Réinu de Bahrein''' (''Mamlakat al-Bahrain''), es un país assitiau nel [[Orienti Meyu]] i unu los paisis mas chiquininus de la region. Está asiajau por 5 islas, huendu la mayol Bahrein, amás d'otras islas menoris. Assitiau nel Golfu Pérsicu, tien arrayus marítimus con [[Catal]] por esti y el oesti, i con [[Arabia Saudita]] por el oesti i el noresti, unius pola calçá el Rei Fahd.
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Ásia]]
q4mkzluboitejva4xrfh5vgyt1gjula
Cerdeña
0
4547
142435
136774
2026-03-28T13:13:33Z
Ciaurlec
2959
aggiunta categoria
142435
wikitext
text/x-wiki
{{Haltan referéncias}}{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cerdeña''' (''Sardegna'', en [[luenga italiana|italianu]]; ''Sardigna'' o ''Sardinna'', en [[luenga sarda|sardu]]; ''Sardenya'' en [[luenga catalana|catalán]]) es una isla i una región italiana nel centru el [[Mari Mediterráneu]] ociental, assitiá entri [[Córcega]] al norti, la península italiana al esti, [[Túnis]] al sul, i las [[Islas Balearis]] al oesti.
Ocupa una superficii de 24.090 km², un área parecia ala dela [[Comunidá Valenciana]]. Tien una puebracion d'argu mas de 1.650.000 abitantis. Hue llamá "ŠRDN" (''Shardan/Sherden'' o otras variantis) polos fenicius. Posiblementi hue llamá "Ichnusa" polos griegus i "Sandalyon" polos romanus que tradujerun el griegu.
La capital de la region de Cerdeña es la ciá de Cagliari (Caller), assitiá nel sul la isla. Otras ciais: Sassari (Sasser), Alguer (L'Alguer), Porto Torres, Olbia, Tempio Pausania, La Maddalena, Ozieri, Nuoro, Oristano (Oristan), Iglesias, Carbonia.
== Referencias ==
<references />
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Itália]]
lgtoke33yjcmnq60cwj5v1krzj2g6pp
Seychelles
0
4631
142446
119612
2026-03-28T13:19:37Z
Ciaurlec
2959
142446
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Seychelles'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the Seychelles.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat of Arms of the Republic of Seychelles.svg|150px|]]
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationSeychelles.png|270px|]]
|}
|-
| [[Luengua oficial]] || [[Criollu seychellensi]], [[Luenga francesa|francés]], [[Luenga ingresa|ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[Victoria]]
|-
| [[Presienti]] || [[Wavel Ramkalawan]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 200ª]]<br />455 <br />Despreciabli
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 182º]]<br />81.188 <br />179 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || Posición 159º<br />1859 millonis de US$<br />US$
|-
| [[Monea]] || Rupia Seychelles (SCR)
|-
| [[Inu]] || ''Koste Seselwa''
|-
| Domeñu e Internet || .se
|-
| Cóigu telefónicu || +248
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: ONU, UA, Commonwealth
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Seychelles''' es un archipiélagu assitiau nel Oceánu Índicu, al noresti la isla [[Madagascal]], cerquina la costa oriental d'[[África]]. S'asiaja de 115 islas huendu la mas enportanti ''Mahé'', ondi s'assitia la capital, Victoria.
== Atijus ==
{{commonscat|Seychelles}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:África]]
h1wm7kmdxnawj5yb0c3qdntbao8b7px
Maldivas
0
4754
142450
119097
2026-03-28T13:21:00Z
Ciaurlec
2959
142450
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Maldivas'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Maldives.svg|150px]]
| width="140px" | [[File:Coat of Arms of Maldives.svg|100px]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;|[[File:LocationMaldives.png|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Maldavu]]
|-
| [[Capital]] || [[Malé]]
|-
| [[Presienti]] || [[Mohamed Nasheed]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 212ª]]<br />300 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 177º]]<br />349.106 <br />1.171ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 162ª]]<br />2.557 millonis de US$<br />
|-
| [[Monea]] || Rufiyaa (Rf, MVR) = 100 laari
|-
| [[Inu]] || ''Gavmii mi ekuverikan matii tibegen kuriime salaam''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .mv
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +960
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: SAARC, Commonwealth, ONU
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Maldivas''' es un país insulal assitiau nel océanu Índicu al suloesti de [[Sri Lanka]] i [[La Índia]], al sul d'[[Ásia]], constituiu por 1.196 islas, de las cualis 203 están puebrás, assitiás alreol de 450 km al sul la península del Decán. Están agrupás en 26 atolonis teniendu ca una el nombri duna o dos letras la escreviura thaana. La su capital i ciá mas puebrá es Malé, con 104.403 abitantis.
== Atijus ==
{{commonscat|Maldives}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Ásia]]
18zzy7nqgy1rah2hs3cfjxzpw7mhzcr
Barbaus
0
4856
142468
140071
2026-03-28T13:26:48Z
Ciaurlec
2959
142468
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Barbaus'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Barbados.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of Barbados (2).svg|100px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationBarbados.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[Bridgetown]]
|-
| [[Presienti]] || [[Jeffrey Bostic]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Mia Mottley]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 183ª]]<br />430 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2024]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Lista paísis por puebración]]<br />304.139 <br />707 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 144ª]]<br /> 3.682 millonis de US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dólal de Barbaus (BBD)
|-
| [[Inu]] || ''In Plenty and In Time of Need''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .bb
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +1-246
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: Commonwealth, CARICOM, ONU, OEA, AEC.
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Barbaus''' es un país insulal assitiau entri el [[mari Caribi]] i el [[Oceanu Alánticu|océanu Atlánticu]], pretenecienti a las Antillas Menoris. Se carateriza por sel el trecel país mas desarrollau d'América, endespues namás d'[[Estaus Unius]] i [[Canadá]]; amás del primel país ena que la huerça la puebracion es de raça negra en promedial un éndici de desarrollu umanu mu altu.
== Atijus ==
{{commonscat|Barbados}}
{{américa}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
nrolu4e9siebcjsfipi1fi2qy1ae1f3
Mauriciu
0
4868
142445
120276
2026-03-28T13:19:31Z
Ciaurlec
2959
142445
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Mauriciu'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Mauritius.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of Mauritius.svg|100px|]]
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationMauritius.png|270px|]]
|}
|-
| [[Luengua oficial]] || [[criollu mauricianu]], [[Luenga francesa|francés]], [[Luenga ingresa|ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[Port Luis]]
|-
| [[Presienti]] || Anerood Jugnauth
|-
| [[Primel Menistru]] || Navinchandra Ramgoolam
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 180ª]]<br />2.040 <br />0.05
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 149º]]<br />1.240.827 <br />588 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || Posición 120º<br />16.898 millonis de US$<br />US$
|-
| [[Monea]] || Rupia de Mauriciu (MUR)
|-
| [[Inu]] || ''Motherland''
|-
| Dominiu d'Internet || .mu
|-
| Códigu telefónicu || +230
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, UA, Commonwealth
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Mauriciu''' (''Moris'' en criollu mauricianu, ''Maurice'' en francés i ''Mauritius'' en ingrés), oficialmenti la '''Repúbrica de Mauriciu''', es un país insulal assitiau al suloesti del océanu Índicu, a 900 km de las costas orientalis de [[Madagascal]] i aprossimadamenti a 3.943 km al suloesti de [[La Índia]]. Amás de la isla de Mauriciu, la repúbrica enclui las islas de San Brandón o Cargados Carajos, Rodrigues i las Islas Agalega. Mauriciu holma parti de las Islas Mascareñas, junta la isla francesa de La Reunion, a 200 km al suloesti.
== Atijus ==
{{commonscat|Mauritius}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:África]]
7datlc4o8hatx9qlt7gaxsn43ud56lp
Islas Salomón
0
4905
142458
131302
2026-03-28T13:23:21Z
Ciaurlec
2959
142458
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Islas Salomón'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the Solomon Islands.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_the_Solomon_Islands.svg|150px]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationSolomonIslands.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]] i 87 luengas nativas.
|-
| [[Capital]] || [[Honiara]]
|-
| [[Reina]] || [[Isabel II del Réinu Uniu|Isabel II]]
|-
| [[Primel menistru]] || Danny Philip
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 152ª]]<br />28.450 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />3,2%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 166º]]<br />552.438 <br />17 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 198ª]]<br />800 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dola de las Islas Salomon (SBD)
|-
| [[Inu]] || ''God Save Our Solomon Islands''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .sb
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +677
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, Commonwealth
|-
| colspan="2" | <small>
|}
Las '''Islas Salomón''' (en [[ingrés]]: ''Solomon Islands'') sonin un país insulal endependienti d'[[Oceania]], ena Melanesia. Holma parti la Mancomuniá Británica de Nacionis. El su territoriu está holmau por mas de 990 islas de dos archipiélagus: el archipiélagu omónimo, al sulesti de [[Papua Nueva Guinea]], i las islas Santa Crus, assitiás al norti las islas Vanuatu.
[[File:Solomon Islands-CIA WFB Map.png|thumb|left|200 px|Mapa.]]
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Oceanía]]
6axv60ur629vjjgjz7qzhi695b1yt7n
Grenada
0
4907
142470
117185
2026-03-28T13:27:03Z
Ciaurlec
2959
142470
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Grenada'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Grenada.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" |
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Grenada in its region.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[Saint George]]
|-
| [[Reina]] || [[Isabel II del Réinu Uniu]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 1,6 % augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 210ª]]<br />344 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2012]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 185º]]<br />109.590 <br />319 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 169ª]]<br /> 1.153 millonis de US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dola Caribi-Esti (EC$, XCD)
|-
| [[Inu]] || ''Hail Grenada''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .gd
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +1-473
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: ONU, Commonwealth, OEA, CARICOM, OECS, AEC
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Grenada''' es un país insulal del [[mari Caribi]] qu'enclui las Granainas del sul. Está assitiau ena zona sulesti desti mari, al norti de [[Triniá i Tobagu]] i al sul de [[San Vicenti i las Granainas]]. La su capital es [[Saint George]].
== Atijus ==
{{commonscat|Grenada}}
{{Paisis del mari Caribi}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
e4bn0jklwe3hx422lvr2x5a0eq2byry
Huentis de León
0
4934
142418
141574
2026-03-28T13:00:08Z
Acuxhinu
3347
Mual marrus chiqueninus
142418
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Huentis de León''' o '''Fuentis de León''' (''Fuentes de León'' oficialmenti i en [[Castellanu|castillanu]]) es un monicípiu [[Estremaúra|estremeñu]], que perteneci ala provincia de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], ena comunidá utónoma d'[[Estremaúra]], assitiau ena [[Sierra Morena]] i nel arrayu d'[[Andaluzía]], junta la provincia de [[Güelva]]. Perteneci tamién ala comarca de [[Tentudía]] i al partíu judizial de [[Frexenal dela Sierra]].
== Sitación ==
Está assitiá envera dun cerru conocíu dendi antañu comu La Patá de Dios,<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.escapadarural.com/que-hacer/fuentes-de-leon|título=Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=EscapadaRural.com|idioma=es}}</ref> enas ramalis caberas de [[Sierra Morena]], a setencientus quarentiún metrus d’altitú dendi’l nivel dela [[mari]], siendu unu delos puebrus mas altus ena provincia, nun turrucatu úmidu, enllenu de hesas i monti, dandu al viajaol vistas parorámicas con un grandi atrativu. La superficii del monicipiu es de 109,9 km².<ref name=":1">{{Cita web|url=https://holapueblo.com/pueblos/fuentes-de-leon/|título=Fuentes de León – holapueblo.com|fechaacceso=12 de heneru del 2024|apellido=Elena|fecha=06 de juñu del 2022|sitioweb=holapueblo.com|idioma=es}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.dip-badajoz.es/municipios/municipio_dinamico/inicio/index_inicio.php?codigo=57|título=Diputación de Badajoz. Entidades Locales, Comarcas y Partidos Judiciales. Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.dip-badajoz.es}}</ref>
Pola su sitación, es el monicipiu caberu ena parti sul dela región d’[[Estremaúra]], siendu el su linderu la provincia de [[Güelva]], con puebrus d’esta provincia comu Cañaveral de León, Cumbris Mayoris, Inojalis i Arroyumolinus de León. Los linderus ena provincia de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] sonin conos puebrus de Segura de León, [[Cabeça la Vaca]], [[Frexenal dela Sierra]] i el Bonal o Bodonal dela Sierra.<ref name=":5">{{Cita web|url=https://tentudia.com/comarca/localidades/fuentes-de-leon/|título=El pueblo de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=CENTRO DE DESARROLLO COMARCAL DE TENTUDÍA|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.escapadarural.com/que-hacer/fuentes-de-leon/que-ver|título=Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=EscapadaRural.com|idioma=es}}</ref>
== Estoria ==
La huélliga umana en Huentis de León está prová en varius assentamientus. Ena Cueva l'Augua, una cavidá del conjuntu de cuevas de Huentis de León, pareció nel 1983 un enterramientu neolíticu fechau nel 3500 a. C., que costava del cuerpu duna mugel, lozas i varius gravaus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Cuevas-de-Fuentes-de-Leon/|título=Cuevas de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref> Tamién uvu assentamientus [[Celtian|celtas]], comu ena Sierra’l Castru, enos Hoyus o ena Sierra Madrona.<ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Fuentes-de-Leon/?lang=es|título=Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref>
El dominamientu romanu dexó la su huélliga nestas tierras, pos s’án descubiertu mosaicus, rayaus d’enterramientus, colunas i lozas, lo que mos endilga qu’avía assentamientus chiqueninus enos sigrus III i IV. Quea tamién polo craru, la presencia árabi enos alreoris del Castillu’l Cuernu, aondi anduvierun hata’l añu 1247 o 1248, quandu hue conquistau polos [[Cristianismu|cristianus]] i entregau ala Ordin de Santiagu.
Dendi antoncis el puebru s’assentó i se hundó assina comu se conoci ugañu. La estoria d’esta villa s’á manteniu ligá ala Encomienda Mayol de León ala qu’á pertenecíu hata’l 1873.<ref name=":4" /> Dendi’l 1833 perteneci al partíu judizial de [[Frexenal dela Sierra]]. Nel censu del 1842 tenía setecientus ventidós hogaris con dos mil novecientus venti vezinus i ara tieni dos mil cientu noventa i ochu abitantis, sigún el INE del 2023.<ref name=":2" />
== Patrimoñu religiosu ==
=== La ilesia de Muestra Señora delos Angis ===
[[Archivu:BA-Fuentes de León 13.jpg|miniaturadeimagen|190x190px|Muestra Señora delos Angis.|izquierda]]
La su obra esmiença ena mitá del sigru XV. La su portá prencipal tieni un destraçau góticu mudéjal i la capilla mayol de pranta poligonal está cobierta con una bóveda de cruzería. La su fachá prencipal tieni un arcu apontau con arquivoltas decorás con hormas geométricas sobri baquetonis celíndricus, enmarcá nun alfís. La arquivolta cabera da pa un arcu conopial arrematau con una [[Santiagu de Compostela|Crus de Santiagu]].
La fachá dela laera del esti, d’estilu crassicista, tien un cenzillu vanu d’engressu con arcu de meyu puntu flaqueau por colunas i arrematau por un frontil triangulal. La fachá dela laera del oesti tien un arcu de meyu puntu costruíu de sillería. La torri es del siegru XVII. La ilesia tieni pranta quadrá dividía en tres cuerpus, hechus d’obra de piera con sillaris enas esquinas i recercau de vanus. El muebrariu está hormau por pratería d’ugañu. Tamién tien varius cálizis [[Barrocu|barrocus]] i un órganu del sigru XVIII, qu'está ena tribuna dela ilesia. Amás ai una lámpara de prata hecha en [[Méxicu]].<ref name=":6">{{Cita web|url=https://turismo.badajoz.es/index.php/que-hacer/59/fuentes-de-leon|título=Qué ver en Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=Turismo Diputación de Badajoz|idioma=es|archive-date=2024-01-19|archive-url=https://web.archive.org/web/20240119004016/https://turismo.badajoz.es/index.php/que-hacer/59/fuentes-de-leon|dead-url=yes}}</ref>
=== Conventu franciscanu de San Diegu d’Alcalá ===
[[Archivu:Conventu San Diegu d'Alcalá.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|[[Conventu San Diegu d'Alcalá|Conventu San Diegu]].]]
Está assitiau alas aldehueras del puebru. Esti [[Conventu San Diegu d'Alcalá|conventu]] s’esmenzó a costruil pal añu 1597 i hue inagurau nel 1613. Se puu hazel polas limosnas delos vezinus del puebru. Los frailis anduvierun pal conventu hata’l añu 1822. Ugañu está rabilitau mesturandu cosas originais con otras d'estilu mas moernu, comu las sus abitanças qu'están enos antigus cassullus monacais. La ilesia es d’una navi cobierta namás, con una bóveda d’aristas. Tieni adoseau un claustru con pilaris quadraus i arcus de meyu puntu de cantería.<ref name=":1" />
=== Ermita de San Anofri ===
[[Archivu:BA-Fuentes de León 12.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|Passeu San Anofri.]]
S’encuentra assitiá nel passeu de San Anofri, qu’es un ampriu passeu con quatru parquis i una ancha praná aondi está l’armita. El nombri vien en onol al patrón del puebru. La su fachá es d’estilu barrocu i el su interiol es una navi de cincu tramus cobiertus con una bóveda de cañón con lunetus, reforçá por arcus faxonis sobri los pilaris. El misteriu datau nel 1940, es obra de ''Enrique Orce Mármol'', d’estilu regionalista i nel su interiol tien un frontil d’azulejus pintaus, del siegru XVIII con santus geométricus i frorais, obra de ''Ramón Rejano''.<ref name=":6" />
=== La Capillita o armita dela Vigen de Tudía ===
[[Archivu:La Capillita de Huentis de León.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|La Capillita.|izquierda]]
Está assitiá a un quilómetru del puebru, ena carretera pa Segura de León. Se costruyó a acaberus del siegru XVIII, endispués de l'aparición dela Vigin de Tudía nel cercau aondi está assitiá i dendi l'armita poemus guipal el monesteriu de la Vigin de [[Tentudía]] de [[Calera de León|La Calera]] o [[Calera de León]]. La su costrución es mu cenzilla pos tieni una pranta retangulal namás, arrematá por un campanil con un vanu. El interiol tien una bóveda de cañón i hue costruíu con piera encalá i luzía. Ugañu está en güen estau de conservación, enque enas obras dela carretera tuvu angún percanci al estal envera dela carretera, peru ala finiquita tó hue aviau sin poblemas. Es un sitiu apreparau pal celebramientu de missas nel mes de setiembri.<ref name=":6" />
=== Armita de Santa Ana ===
[[Archivu:Armita Santa Ana.jpg|miniaturadeimagen|147x147px|L'Armita.]]
S’encuentra assitiá ena calli que tien el su nombri, mu cerquina dela praça del puebru. S’enfundó nel añu 1480 i hormó parti dun antigu conventu de religiosas Mínimas. Tien una fachá prencipal hormá por dos arcus, poncima d’esta portá ai un hornichi central ena qu’está una crus de hierru fraguau. La bóveda interiol es de cañón i la capilla mayol de pranta quadrá se fecha con bóveda cenzilla d’arista i de reduzíu grandol. Nel lau dela epístola ai una imagi de San Antoñu del siegru XVI.
Tamién está el Conventu delas Monjas, assitiau ena praça d’España, envera l'Ayuntamientu i qu'ugañu se gasta pa otrus mesteris, pos las monjas se huerun del puebru hazi angunus añus. Ena su ilesia que tieni la su entrá pola calli fina, se celebran missas quasi tolos días pola mañaná o la tardi.<ref name=":6" />
== Patrimoñu Civil ==
=== Castillu’l Cuernu ===
Está assitiau nel cerru’l Cuernu o Santa Marina, a setecientus trentiún metrus dendi’l nivel dela [[mari]]. La su datación mas antigua es del siegru X, enque quandu mayol frorencia tuvu hue enos sigrus XII i XIII, concidiendu col dominamientu árabi. Nel siegru XIII la tierra es ganá al ''[[Islam]]'' por ''Don'' ''Pelay Pérez Correa,'' endispuesinu doná al ''Temple'' i nel 1312 el castillu hue donau ala Ordin de Santiagu.<ref name=":5" /> Ugañu namás quean la torri i los murus d’al reol duna grandi grossura, hechus de piera i tapia. Moernamenti essesti un proyetu de restauramientu del castillu i la enxaretación dun proyetu enos alreoris del castillu, dendi’l que se podrá desfrutal d’estrordinarias vistas.<ref name=":1" />
=== Praça torus ===
[[Archivu:Praça Torus de Huentis de León.jpg|miniaturadeimagen|168x168px|La Puerta Grandi.]]
Hue costruía nel sigru XIX polos vezinus del puebru i s'acabijó nel añu 1881, comu poni nel arcu dela puerta grandi. S'encuentra assitiá nel qu'era el cercau la Vigin i el terrau pa poel hazel-la hue cedíu pola familia del vezinu del puebru ''Don Ceferino Uceda Melchor,'' enque'l terrau aondi están los torilis i las quairas de anguna casa segundera, huerun despropiaus pol ayuntamientu i angún vezinu que l'aquacó apropinqual-si del terrau ajenu. Tieni una cabusía pa mil dozientas pessonas. Las grás están hechas de piera, menus las quatru primeras qu’están forrajás de piçarra. El graeríu es d’inseñu reondu, assentau nuna bóveda de cañón. S’inaguró nel 1885 conos torus de ''Don Álvaro Montero de Espinosa'' i con ''Don Manuel García Cuesta, El Espartero'', comu l'únicu toreru ena torá.<ref>{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Plaza-de-toros-de-Fuentes-de-Leon/|título=Plaza de toros de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref>
=== Cini-teatru San Vicenti ===
[[Archivu:Cini-teatru San Vicenti.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|[[Cini-teatru San Vicenti|Cini San Vicenti]].|izquierda]]
Mentau comu [[Cini-teatru San Vicenti|Cini San Vicenti]], por sel primeramenti dela cofradía de San Vicenti, enque endispués hue alquiríu pol alcaldi del puebru ''Don Ezequiel Navarro'', i alogu passó a sel propiedá monicipal. Es del siegru XIX o esmiençus del siegru XX, el su estilu es ''neomudéjar'', con tribunas, palcus i amás con platonis d’estilu moernista. Tien plateas, gallineru, butacas i templeti. La su cabusía es de trezientas setenticincu pessonas. Polo general, se gasta pa vel penículas quandu las ai pala genti, enque se gasta mas palos [[Antrueju|Antruejus]] o [[Carnaval|Carnavalis]] que se hazi nel puebru concidiendu cona celebración dela fiesta, aondi las corrupelas de zagalinus, zagalinas i mayoris subin al tablau a cantal angunas cancioncinas conos assuntus d’ugañu, tantu del puebru comu eno tocanti alo nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.extremadura.com/paginas/cine-teatro-san-vicente-fuentes-de-leon|título=Cine - Teatro "San Vicente" Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.extremadura.com}}</ref>
[[Archivu:Villa dela Conocencia i las Artis.jpg|miniaturadeimagen|175x175px|Villa dela Conocencia.]]
Amás, envera del [[Cini-teatru San Vicenti]] i nel sitiu mentau comu Villa dela Conocencia i las Artis, poemus guipal tamién '''Las Escuelas''', con dos edificius pa tolos mesteris del aprendimientu delos zagalis i zagalas del puebru, enque possimenti el edificiu que mas se gasta es el d'arriba, pos está mejol apreparau con tolas estalacionis pa poel dal las crassis. Esta Villa dela Conocencia i las Artis, s'assitia ena parti mas pal centru'l puebru.<ref>{{Cita web|url=https://colegios.es/2012/c-e-i-p-patriarca-san-jose-fuentes-de-leon/|título=C.E.I.P. PATRIARCA SAN JOSÉ FUENTES DE LEÓN. Colegios.es|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=colegios.es}}</ref>
=== Huentis i Cruzis ===
[[Archivu:Crus del Barreru en Huentis de León.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|184x184px|Crus del Barreru.]]
Ain huentis abondu por tol puebru i alreoris. Antigamenti se gastavan pal usu diariu en ca casa i andavan enllenas de genti que divan a pol augua. Tamién la mayol parti d'ellas se gastavan pa dal de bebel alas bestias que venian del campu de trebajal i anguna ves que sotra tamién se gastava pa dal de bebel al ganau, enque ugañu se segui gastandu pal ganau quandu ai escassés d'augua. Las mas emportantis sonin la del Altoçanu, la del Passeu San Anofri, la huenti Judíu, la huenti Cañaveral, la del Pilaritu, la Fontanilla o la de Valdegallinas, amás d’otras.
Tamién ain unas '''Cruzis''' hechas con piera, calafeteás, branqueás i con una crus de hierru eno mas altu, qu'andan hechas en deferentis lugaris del puebru i qu'án síu apreparás pa celebral ca siegru que tieni'l puebru dendi que se soponi que se enhundó. Dentri ellas ain la crus del Barreru, la dela calli Cuesta, la del Cevaeru i anguna mas.<ref>{{Cita web|url=https://www.verpueblos.com/extremadura/badajoz/fuentes+de+leon/foto/269709/|título=Cruces, FUENTES DE LEON (Badajoz)|fechaacceso=12 de heneru del 2024|apellido=IP|nombre=Proyectos|sitioweb=Pueblos de España|idioma=es}}</ref>
=== Ayuntamientu ===
[[Archivu:BA-Fuentes de León 01.jpg|miniaturadeimagen|175x175px|Fachá l'Ayuntamientu.]]
Assitiau ena Praça d’España, se costruyó nel siegru XIX i s’obró nel 1993.
==== Alcaldías ====
Dendi'l 1979 hata Ugañu:
{| class="wikitable"
!Pedioru
!Nombri
!Partíu
|-
|1979-1983
|''Ezequiel Navarro''
|[[Archivu:Union de Centro Democratico (logo).svg|centro|24x24px]]
|-
|1983-1987
|''Ezequiel Navarro''
|[[Archivu:Centro Democrático y Social (corto).png|centro|20x20px]]
|-
|1987-1991
|''Ezequiel Navarro''
|[[Archivu:Centro Democrático y Social (corto).png|centro|20x20px]]
|-
|1991-1995
|''Ezequiel Navarro''*
|[[Archivu:Centro Democrático y Social (corto).png|centro|20x20px]]
|-
|1995-1999
|''Manuel Martín''
|[[Archivu:Logo PSOE, 1976-2001.svg|centro|26x26px]]
|-
|1999-2003
|''José Pedro Rubio''
|[[Archivu:Logo del pp.png|centro|20x20px]]
|-
|2003-2007
|''José Pedro Rubio''
|[[Archivu:Logo del pp.png|centro|20x20px]]
|-
|2007-2011
|''José Pedro Rubio''
|[[Archivu:Logo del pp.png|centro|20x20px]]
|-
|2011-2015
|''Fernando Triano''
|[[Archivu:People's Party (Spain) Logo.svg|centro|20x20px]]
|-
|2015-2019
|''Francisco de Asís Martínez''
|[[Archivu:Logo PSOE Extremadura.svg|centro|20x20px]]
|-
|2019-2023
|''Francisco de Asís Martínez''
|[[Archivu:Logo PSOE Extremadura.svg|centro|20x20px]]
|-
|2023-Ugañu
|''Ana Fernández-Salguero''
|[[Archivu:PP logo sept22.png|centro|26x26px]]
|}
== Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León ==
[[Archivu:BA-Fuentes de León 05.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|Cueva Masseru.]]Enos alreoris del monicipiu, junta'l arrayu dela provincia de [[Güelva]], envera del puebru vezinu de Cañaveral de León i nel paragi mentau comu El Rincón, aondi están la Sierra'l Puertu i la Sierra'l Castillu’l Cuernu, s’encuentran las [[Cuevas de Huentis de León]], declarás menumentu natural pal 2001.<ref name=":3" />
El conjuntu está hormau por cincu cuencas i dos simas: La Cueva l'Augua, declará LIC, pos tien una grandi coloña de murciégalus i La Cueva la Lamparilla assitiás ena Sierra'l Puertu a unus cien metrus desseparás i por sotru lau La Cueva Masseru, La Cueva los Postis, La Cueva'l Cavallu, la Sima 1 i la Sima 2, que están assitiás ena Sierra'l Castillu'l Cuernu.<ref name=":0" /><ref name=":4" />
== Fiestas ==
[[Archivu:BA-Fuentes de León 06.jpg|miniaturadeimagen|175x175px|Prosseción del Corpus.]]
La fiesta prencipal es el Corpus Christi, que se celebra enos mesis de mayu o juñu, sigún la fecha dela celebración dela Semana Santa. Los dançantis sonin una parti mu emportanti d'estas fiestas, enas qu'el día del tambol es el su esmiençu i aondi resultan una tupa de genti de tolos al reoris i de mas lexoti tamién, pa subil el Monturiu dançandu i assina poel celebral esti día comu es mestel.<ref>{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Corpus-Christi-de-Fuentes-de-Leon-00001/|título=Corpus Christi de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref>
Ai dos crassis de danças, la nueva i la vieja, enque la que mas se gasta es la vieja porque pa dil polas callis se pué dançal mejol. Tamién ai un cantal con letra pala dança vieja, peru no es oficial i ca ves se gasta menus, izi assina: "Ya vieni'l tambó pola cuesta Mafla i los del Monturiu dançan ena praça i los del Barreru dançan nel pucheru i los dela Lucha dançan enas puchas".<ref>{{Cita web|url=https://ciudad-dormida.blogspot.com/2014/06/los-danzantes-de-fuentes-de-leon.html|título=Los Danzantes de Fuentes de León, Badajoz (Extremadura, España)|fechaacceso=14 de juñu del 2024|idioma=es}}</ref>
Nel fin de semana caberu de juñu, tamién se celebra el rehuíju de San Pedru, nel passeu San Anofri. De por últimu, el rehuíju dela patrona del puebru, la Muestra Señora delos Angis que se celebra ca dos d’abostu. Mental tamién otras fiestas mas moernas comu San Isidru, el Caminu o las sonás Capeas del catorzi i quinzi d’abostu possimenti.<ref>{{Cita web|url=https://www.tentudiadirecto.com/local/2023-07-21/comarca/ciudad/5935/fuentes-de-len-disfrutar-de-sus-capeas-2023-los-das-14-y-15-de-agosto.html|título=Fuentes de León disfrutará de sus Capeas 2023 los días 14 y 15 de agosto|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.tentudiadirecto.com}}</ref>
Enos añus caberus án vistu ferias comu ''La Feria del Jamón'', que s’á celebrau en munchas cassionis, ''La Feria del Queso'' celebrá en dos cassionis i ''La Feria dela Montanera'' que nel 2018 tuvu la su primel ves.<ref>{{Cita web|url=https://www.tentudiadirecto.com/local/2023-03-20/comarca/ciudad/5747/fuentes-de-len-celebrar-su-iv-feria-de-la-montanera-este-prximo-fin-de-semana.html|título=Fuentes de León celebrará su IV Feria de la Montanera este próximo fin de semana|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.tentudiadirecto.com}}</ref>
== Demografía ==
Tieni una puebración de dos mil cientu noventa i ochu abitantis sigún el INE del 2023.
{{Gráfica de evolución|color_2=OceanBlue|color_3=OceanBlue|tipo=demográfica|posición=center|anchura=600px|nombre= Fuentes de León<ref name = Evo>{{cita web|url=https://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=3&error3=Por+favor%2C+introduzca+el+c%C3%B3digo+de+la+provincia.&error4=El+c%C3%B3digo+de+provincia+debe+estar+entre+1+y+52.&error5=El+c%C3%B3digo+de+provincia+debe+ser+num%C3%A9rico.&error10=El+c%C3%B3digo+de+municipio+debe+ser+num%C3%A9rico.&codigoProvincia=06&codigoMunicipio=055&btnBuscarCod=Consultar+selecci%C3%B3n|título=Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842|autor=Instituto Nacional de Estadística (España)|fechaacceso= 6 de octubre de 2023}}</ref>|1842|2920|1857|2950|1860|3085|1877|3597|1887|3875|1897|3977|1900|4107|1910|4442|1920|4757|1930|4909|1940|4928|1950|5077|1960|5040|1970|3754|1981|3167|1991|2951|2001|2719|2011|2480|2021|2246|2023|2198|notas=<small>{{leyenda|#99B2FF|[[Puebración de diretu]] sigún los [[censu de puebración|census de puebración]] del [[Instituto Nacional de Estadística (España)|INE]].}}{{leyenda|#007fcc|[[Puebración de hechu]] sigún los [[censu de puebración|census de puebración]] del [[Instituto Nacional de Estadística (España)|INE]].}}</small>}}<!-- El consenso sobre esta gráfica de censos no permite añadir datos del padrón a la gráfica, por lo que el dato siguiente al censo de 2021 será el censo de 2031. -->
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* ''Rebollada-Casado, E.; Fernández-Amo, F.J.; Muñoz-Barco, P.; Palacios, MªJ.; Díaz, J.A.'' (2011): Apregonamientu geoturísticu nel [[Cuevas de Huentis de León|Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León]]. I Congressu Ibéricu de Geología, Patrimoñu i Minería Sustenibli. Santa Marta delos Barrus (Badajós, Estremaúra), 5, 6, 7 i 8 de mayu del 2011.
* ''Fernández-Amo, F.J.; Rebollada-Casado, E. y Muñoz-Barco, P.'' (2014): Atuacionis geoturísticas nel [[Cuevas de Huentis de León|Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León]] (Badajós, Estremaúra). Atuacionis CUEVATUR 2014.
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat|Fuentes de León}}
* [https://fuentesdeleon.es/ web Huentis de León] Página web.
* [https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/06280 cóigu postal]
{{Control de autoridades}}
[[Categoría:Monecipius dela provincia Badajós]]
[[Categoría:Badajós]]
7vrlxmspn418tjxuds09xl17fpwc12c
142429
142418
2026-03-28T13:06:30Z
Acuxhinu
3347
Fiestas
142429
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Huentis de León''' o '''Fuentis de León''' (''Fuentes de León'' oficialmenti i en [[Castellanu|castillanu]]) es un monicípiu [[Estremaúra|estremeñu]], que perteneci ala provincia de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], ena comunidá utónoma d'[[Estremaúra]], assitiau ena [[Sierra Morena]] i nel arrayu d'[[Andaluzía]], junta la provincia de [[Güelva]]. Perteneci tamién ala comarca de [[Tentudía]] i al partíu judizial de [[Frexenal dela Sierra]].
== Sitación ==
Está assitiá envera dun cerru conocíu dendi antañu comu La Patá de Dios,<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.escapadarural.com/que-hacer/fuentes-de-leon|título=Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=EscapadaRural.com|idioma=es}}</ref> enas ramalis caberas de [[Sierra Morena]], a setencientus quarentiún metrus d’altitú dendi’l nivel dela [[mari]], siendu unu delos puebrus mas altus ena provincia, nun turrucatu úmidu, enllenu de hesas i monti, dandu al viajaol vistas parorámicas con un grandi atrativu. La superficii del monicipiu es de 109,9 km².<ref name=":1">{{Cita web|url=https://holapueblo.com/pueblos/fuentes-de-leon/|título=Fuentes de León – holapueblo.com|fechaacceso=12 de heneru del 2024|apellido=Elena|fecha=06 de juñu del 2022|sitioweb=holapueblo.com|idioma=es}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.dip-badajoz.es/municipios/municipio_dinamico/inicio/index_inicio.php?codigo=57|título=Diputación de Badajoz. Entidades Locales, Comarcas y Partidos Judiciales. Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.dip-badajoz.es}}</ref>
Pola su sitación, es el monicipiu caberu ena parti sul dela región d’[[Estremaúra]], siendu el su linderu la provincia de [[Güelva]], con puebrus d’esta provincia comu Cañaveral de León, Cumbris Mayoris, Inojalis i Arroyumolinus de León. Los linderus ena provincia de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] sonin conos puebrus de Segura de León, [[Cabeça la Vaca]], [[Frexenal dela Sierra]] i el Bonal o Bodonal dela Sierra.<ref name=":5">{{Cita web|url=https://tentudia.com/comarca/localidades/fuentes-de-leon/|título=El pueblo de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=CENTRO DE DESARROLLO COMARCAL DE TENTUDÍA|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.escapadarural.com/que-hacer/fuentes-de-leon/que-ver|título=Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=EscapadaRural.com|idioma=es}}</ref>
== Estoria ==
La huélliga umana en Huentis de León está prová en varius assentamientus. Ena Cueva l'Augua, una cavidá del conjuntu de cuevas de Huentis de León, pareció nel 1983 un enterramientu neolíticu fechau nel 3500 a. C., que costava del cuerpu duna mugel, lozas i varius gravaus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Cuevas-de-Fuentes-de-Leon/|título=Cuevas de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref> Tamién uvu assentamientus [[Celtian|celtas]], comu ena Sierra’l Castru, enos Hoyus o ena Sierra Madrona.<ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Fuentes-de-Leon/?lang=es|título=Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref>
El dominamientu romanu dexó la su huélliga nestas tierras, pos s’án descubiertu mosaicus, rayaus d’enterramientus, colunas i lozas, lo que mos endilga qu’avía assentamientus chiqueninus enos sigrus III i IV. Quea tamién polo craru, la presencia árabi enos alreoris del Castillu’l Cuernu, aondi anduvierun hata’l añu 1247 o 1248, quandu hue conquistau polos [[Cristianismu|cristianus]] i entregau ala Ordin de Santiagu.
Dendi antoncis el puebru s’assentó i se hundó assina comu se conoci ugañu. La estoria d’esta villa s’á manteniu ligá ala Encomienda Mayol de León ala qu’á pertenecíu hata’l 1873.<ref name=":4" /> Dendi’l 1833 perteneci al partíu judizial de [[Frexenal dela Sierra]]. Nel censu del 1842 tenía setecientus ventidós hogaris con dos mil novecientus venti vezinus i ara tieni dos mil cientu noventa i ochu abitantis, sigún el INE del 2023.<ref name=":2" />
== Patrimoñu religiosu ==
=== La ilesia de Muestra Señora delos Angis ===
[[Archivu:BA-Fuentes de León 13.jpg|miniaturadeimagen|190x190px|Muestra Señora delos Angis.|izquierda]]
La su obra esmiença ena mitá del sigru XV. La su portá prencipal tieni un destraçau góticu mudéjal i la capilla mayol de pranta poligonal está cobierta con una bóveda de cruzería. La su fachá prencipal tieni un arcu apontau con arquivoltas decorás con hormas geométricas sobri baquetonis celíndricus, enmarcá nun alfís. La arquivolta cabera da pa un arcu conopial arrematau con una [[Santiagu de Compostela|Crus de Santiagu]].
La fachá dela laera del esti, d’estilu crassicista, tien un cenzillu vanu d’engressu con arcu de meyu puntu flaqueau por colunas i arrematau por un frontil triangulal. La fachá dela laera del oesti tien un arcu de meyu puntu costruíu de sillería. La torri es del siegru XVII. La ilesia tieni pranta quadrá dividía en tres cuerpus, hechus d’obra de piera con sillaris enas esquinas i recercau de vanus. El muebrariu está hormau por pratería d’ugañu. Tamién tien varius cálizis [[Barrocu|barrocus]] i un órganu del sigru XVIII, qu'está ena tribuna dela ilesia. Amás ai una lámpara de prata hecha en [[Méxicu]].<ref name=":6">{{Cita web|url=https://turismo.badajoz.es/index.php/que-hacer/59/fuentes-de-leon|título=Qué ver en Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=Turismo Diputación de Badajoz|idioma=es|archive-date=2024-01-19|archive-url=https://web.archive.org/web/20240119004016/https://turismo.badajoz.es/index.php/que-hacer/59/fuentes-de-leon|dead-url=yes}}</ref>
=== Conventu franciscanu de San Diegu d’Alcalá ===
[[Archivu:Conventu San Diegu d'Alcalá.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|[[Conventu San Diegu d'Alcalá|Conventu San Diegu]].]]
Está assitiau alas aldehueras del puebru. Esti [[Conventu San Diegu d'Alcalá|conventu]] s’esmenzó a costruil pal añu 1597 i hue inagurau nel 1613. Se puu hazel polas limosnas delos vezinus del puebru. Los frailis anduvierun pal conventu hata’l añu 1822. Ugañu está rabilitau mesturandu cosas originais con otras d'estilu mas moernu, comu las sus abitanças qu'están enos antigus cassullus monacais. La ilesia es d’una navi cobierta namás, con una bóveda d’aristas. Tieni adoseau un claustru con pilaris quadraus i arcus de meyu puntu de cantería.<ref name=":1" />
=== Ermita de San Anofri ===
[[Archivu:BA-Fuentes de León 12.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|Passeu San Anofri.]]
S’encuentra assitiá nel passeu de San Anofri, qu’es un ampriu passeu con quatru parquis i una ancha praná aondi está l’armita. El nombri vien en onol al patrón del puebru. La su fachá es d’estilu barrocu i el su interiol es una navi de cincu tramus cobiertus con una bóveda de cañón con lunetus, reforçá por arcus faxonis sobri los pilaris. El misteriu datau nel 1940, es obra de ''Enrique Orce Mármol'', d’estilu regionalista i nel su interiol tien un frontil d’azulejus pintaus, del siegru XVIII con santus geométricus i frorais, obra de ''Ramón Rejano''.<ref name=":6" />
=== La Capillita o armita dela Vigen de Tudía ===
[[Archivu:La Capillita de Huentis de León.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|La Capillita.|izquierda]]
Está assitiá a un quilómetru del puebru, ena carretera pa Segura de León. Se costruyó a acaberus del siegru XVIII, endispués de l'aparición dela Vigin de Tudía nel cercau aondi está assitiá i dendi l'armita poemus guipal el monesteriu de la Vigin de [[Tentudía]] de [[Calera de León|La Calera]] o [[Calera de León]]. La su costrución es mu cenzilla pos tieni una pranta retangulal namás, arrematá por un campanil con un vanu. El interiol tien una bóveda de cañón i hue costruíu con piera encalá i luzía. Ugañu está en güen estau de conservación, enque enas obras dela carretera tuvu angún percanci al estal envera dela carretera, peru ala finiquita tó hue aviau sin poblemas. Es un sitiu apreparau pal celebramientu de missas nel mes de setiembri.<ref name=":6" />
=== Armita de Santa Ana ===
[[Archivu:Armita Santa Ana.jpg|miniaturadeimagen|147x147px|L'Armita.]]
S’encuentra assitiá ena calli que tien el su nombri, mu cerquina dela praça del puebru. S’enfundó nel añu 1480 i hormó parti dun antigu conventu de religiosas Mínimas. Tien una fachá prencipal hormá por dos arcus, poncima d’esta portá ai un hornichi central ena qu’está una crus de hierru fraguau. La bóveda interiol es de cañón i la capilla mayol de pranta quadrá se fecha con bóveda cenzilla d’arista i de reduzíu grandol. Nel lau dela epístola ai una imagi de San Antoñu del siegru XVI.
Tamién está el Conventu delas Monjas, assitiau ena praça d’España, envera l'Ayuntamientu i qu'ugañu se gasta pa otrus mesteris, pos las monjas se huerun del puebru hazi angunus añus. Ena su ilesia que tieni la su entrá pola calli fina, se celebran missas quasi tolos días pola mañaná o la tardi.<ref name=":6" />
== Patrimoñu Civil ==
=== Castillu’l Cuernu ===
Está assitiau nel cerru’l Cuernu o Santa Marina, a setecientus trentiún metrus dendi’l nivel dela [[mari]]. La su datación mas antigua es del siegru X, enque quandu mayol frorencia tuvu hue enos sigrus XII i XIII, concidiendu col dominamientu árabi. Nel siegru XIII la tierra es ganá al ''[[Islam]]'' por ''Don'' ''Pelay Pérez Correa,'' endispuesinu doná al ''Temple'' i nel 1312 el castillu hue donau ala Ordin de Santiagu.<ref name=":5" /> Ugañu namás quean la torri i los murus d’al reol duna grandi grossura, hechus de piera i tapia. Moernamenti essesti un proyetu de restauramientu del castillu i la enxaretación dun proyetu enos alreoris del castillu, dendi’l que se podrá desfrutal d’estrordinarias vistas.<ref name=":1" />
=== Praça torus ===
[[Archivu:Praça Torus de Huentis de León.jpg|miniaturadeimagen|168x168px|La Puerta Grandi.]]
Hue costruía nel sigru XIX polos vezinus del puebru i s'acabijó nel añu 1881, comu poni nel arcu dela puerta grandi. S'encuentra assitiá nel qu'era el cercau la Vigin i el terrau pa poel hazel-la hue cedíu pola familia del vezinu del puebru ''Don Ceferino Uceda Melchor,'' enque'l terrau aondi están los torilis i las quairas de anguna casa segundera, huerun despropiaus pol ayuntamientu i angún vezinu que l'aquacó apropinqual-si del terrau ajenu. Tieni una cabusía pa mil dozientas pessonas. Las grás están hechas de piera, menus las quatru primeras qu’están forrajás de piçarra. El graeríu es d’inseñu reondu, assentau nuna bóveda de cañón. S’inaguró nel 1885 conos torus de ''Don Álvaro Montero de Espinosa'' i con ''Don Manuel García Cuesta, El Espartero'', comu l'únicu toreru ena torá.<ref>{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Plaza-de-toros-de-Fuentes-de-Leon/|título=Plaza de toros de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref>
=== Cini-teatru San Vicenti ===
[[Archivu:Cini-teatru San Vicenti.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|[[Cini-teatru San Vicenti|Cini San Vicenti]].|izquierda]]
Mentau comu [[Cini-teatru San Vicenti|Cini San Vicenti]], por sel primeramenti dela cofradía de San Vicenti, enque endispués hue alquiríu pol alcaldi del puebru ''Don Ezequiel Navarro'', i alogu passó a sel propiedá monicipal. Es del siegru XIX o esmiençus del siegru XX, el su estilu es ''neomudéjar'', con tribunas, palcus i amás con platonis d’estilu moernista. Tien plateas, gallineru, butacas i templeti. La su cabusía es de trezientas setenticincu pessonas. Polo general, se gasta pa vel penículas quandu las ai pala genti, enque se gasta mas palos [[Antrueju|Antruejus]] o [[Carnaval|Carnavalis]] que se hazi nel puebru concidiendu cona celebración dela fiesta, aondi las corrupelas de zagalinus, zagalinas i mayoris subin al tablau a cantal angunas cancioncinas conos assuntus d’ugañu, tantu del puebru comu eno tocanti alo nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.extremadura.com/paginas/cine-teatro-san-vicente-fuentes-de-leon|título=Cine - Teatro "San Vicente" Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.extremadura.com}}</ref>
[[Archivu:Villa dela Conocencia i las Artis.jpg|miniaturadeimagen|175x175px|Villa dela Conocencia.]]
Amás, envera del [[Cini-teatru San Vicenti]] i nel sitiu mentau comu Villa dela Conocencia i las Artis, poemus guipal tamién '''Las Escuelas''', con dos edificius pa tolos mesteris del aprendimientu delos zagalis i zagalas del puebru, enque possimenti el edificiu que mas se gasta es el d'arriba, pos está mejol apreparau con tolas estalacionis pa poel dal las crassis. Esta Villa dela Conocencia i las Artis, s'assitia ena parti mas pal centru'l puebru.<ref>{{Cita web|url=https://colegios.es/2012/c-e-i-p-patriarca-san-jose-fuentes-de-leon/|título=C.E.I.P. PATRIARCA SAN JOSÉ FUENTES DE LEÓN. Colegios.es|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=colegios.es}}</ref>
=== Huentis i Cruzis ===
[[Archivu:Crus del Barreru en Huentis de León.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|184x184px|Crus del Barreru.]]
Ain huentis abondu por tol puebru i alreoris. Antigamenti se gastavan pal usu diariu en ca casa i andavan enllenas de genti que divan a pol augua. Tamién la mayol parti d'ellas se gastavan pa dal de bebel alas bestias que venian del campu de trebajal i anguna ves que sotra tamién se gastava pa dal de bebel al ganau, enque ugañu se segui gastandu pal ganau quandu ai escassés d'augua. Las mas emportantis sonin la del Altoçanu, la del Passeu San Anofri, la huenti Judíu, la huenti Cañaveral, la del Pilaritu, la Fontanilla o la de Valdegallinas, amás d’otras.
Tamién ain unas '''Cruzis''' hechas con piera, calafeteás, branqueás i con una crus de hierru eno mas altu, qu'andan hechas en deferentis lugaris del puebru i qu'án síu apreparás pa celebral ca siegru que tieni'l puebru dendi que se soponi que se enhundó. Dentri ellas ain la crus del Barreru, la dela calli Cuesta, la del Cevaeru i anguna mas.<ref>{{Cita web|url=https://www.verpueblos.com/extremadura/badajoz/fuentes+de+leon/foto/269709/|título=Cruces, FUENTES DE LEON (Badajoz)|fechaacceso=12 de heneru del 2024|apellido=IP|nombre=Proyectos|sitioweb=Pueblos de España|idioma=es}}</ref>
=== Ayuntamientu ===
[[Archivu:BA-Fuentes de León 01.jpg|miniaturadeimagen|175x175px|Fachá l'Ayuntamientu.]]
Assitiau ena Praça d’España, se costruyó nel siegru XIX i s’obró nel 1993.
==== Alcaldías ====
Dendi'l 1979 hata Ugañu:
{| class="wikitable"
!Pedioru
!Nombri
!Partíu
|-
|1979-1983
|''Ezequiel Navarro''
|[[Archivu:Union de Centro Democratico (logo).svg|centro|24x24px]]
|-
|1983-1987
|''Ezequiel Navarro''
|[[Archivu:Centro Democrático y Social (corto).png|centro|20x20px]]
|-
|1987-1991
|''Ezequiel Navarro''
|[[Archivu:Centro Democrático y Social (corto).png|centro|20x20px]]
|-
|1991-1995
|''Ezequiel Navarro''*
|[[Archivu:Centro Democrático y Social (corto).png|centro|20x20px]]
|-
|1995-1999
|''Manuel Martín''
|[[Archivu:Logo PSOE, 1976-2001.svg|centro|26x26px]]
|-
|1999-2003
|''José Pedro Rubio''
|[[Archivu:Logo del pp.png|centro|20x20px]]
|-
|2003-2007
|''José Pedro Rubio''
|[[Archivu:Logo del pp.png|centro|20x20px]]
|-
|2007-2011
|''José Pedro Rubio''
|[[Archivu:Logo del pp.png|centro|20x20px]]
|-
|2011-2015
|''Fernando Triano''
|[[Archivu:People's Party (Spain) Logo.svg|centro|20x20px]]
|-
|2015-2019
|''Francisco de Asís Martínez''
|[[Archivu:Logo PSOE Extremadura.svg|centro|20x20px]]
|-
|2019-2023
|''Francisco de Asís Martínez''
|[[Archivu:Logo PSOE Extremadura.svg|centro|20x20px]]
|-
|2023-Ugañu
|''Ana Fernández-Salguero''
|[[Archivu:PP logo sept22.png|centro|26x26px]]
|}
== Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León ==
[[Archivu:BA-Fuentes de León 05.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|Cueva Masseru.]]Enos alreoris del monicipiu, junta'l arrayu dela provincia de [[Güelva]], envera del puebru vezinu de Cañaveral de León i nel paragi mentau comu El Rincón, aondi están la Sierra'l Puertu i la Sierra'l Castillu’l Cuernu, s’encuentran las [[Cuevas de Huentis de León]], declarás menumentu natural pal 2001.<ref name=":3" />
El conjuntu está hormau por cincu cuencas i dos simas: La Cueva l'Augua, declará LIC, pos tien una grandi coloña de murciégalus i La Cueva la Lamparilla assitiás ena Sierra'l Puertu a unus cien metrus desseparás i por sotru lau La Cueva Masseru, La Cueva los Postis, La Cueva'l Cavallu, la Sima 1 i la Sima 2, que están assitiás ena Sierra'l Castillu'l Cuernu.<ref name=":0" /><ref name=":4" />
== Fiestas ==
[[Archivu:BA-Fuentes de León 06.jpg|miniaturadeimagen|175x175px|Prosseción del Corpus.]]
La fiesta prencipal es el Corpus Christi, que se celebra enos mesis de mayu o juñu, sigún la fecha dela celebración dela Semana Santa. Los dançantis sonin una parti mu emportanti d'estas fiestas, enas qu'el día del tambol es el su esmiençu i aondi resultan una tupa de genti de tolos al reoris i de mas lexoti tamién, pa subil el Monturiu dançandu i assina poel celebral esti día comu es mestel.<ref>{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Corpus-Christi-de-Fuentes-de-Leon-00001/|título=Corpus Christi de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref>
Ai dos crassis de danças, la nueva i la vieja, enque la que mas se gasta es la vieja porque pa dil polas callis se pué dançal mejol. Tamién ai un cantal con letra pala dança vieja, peru no es oficial i ca ves se gasta menus, izi assina: "Ya vieni'l tambó pola cuesta Mafla i los del Monturiu dançan ena praça i los del Barreru dançan nel pucheru i los dela Lucha dançan enas puchas".<ref>{{Cita web|url=https://ciudad-dormida.blogspot.com/2014/06/los-danzantes-de-fuentes-de-leon.html|título=Los Danzantes de Fuentes de León, Badajoz (Extremadura, España)|fechaacceso=14 de juñu del 2024|idioma=es}}</ref>
Nel fin de semana caberu de juñu, tamién se celebra el rehuíju de San Pedru, nel passeu San Anofri i p'acabijal, el rehuíju dela patrona del puebru, la Muestra Señora delos Angis que se celebra ca dos d’abostu. Mental tamién otras fiestas mas moernas comu San Isidru, el Caminu o las sonás Capeas del catorzi i quinzi d’abostu possimenti.<ref>{{Cita web|url=https://www.tentudiadirecto.com/local/2023-07-21/comarca/ciudad/5935/fuentes-de-len-disfrutar-de-sus-capeas-2023-los-das-14-y-15-de-agosto.html|título=Fuentes de León disfrutará de sus Capeas 2023 los días 14 y 15 de agosto|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.tentudiadirecto.com}}</ref>
Enos añus caberus án vistu ferias comu ''La Feria del Jamón'', que s’á celebrau en munchas cassionis, ''La Feria del Queso'' celebrá en dos cassionis i ''La Feria dela Montanera'' que nel 2018 tuvu la su primel ves.<ref>{{Cita web|url=https://www.tentudiadirecto.com/local/2023-03-20/comarca/ciudad/5747/fuentes-de-len-celebrar-su-iv-feria-de-la-montanera-este-prximo-fin-de-semana.html|título=Fuentes de León celebrará su IV Feria de la Montanera este próximo fin de semana|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.tentudiadirecto.com}}</ref>
== Demografía ==
Tieni una puebración de dos mil cientu noventa i ochu abitantis sigún el INE del 2023.
{{Gráfica de evolución|color_2=OceanBlue|color_3=OceanBlue|tipo=demográfica|posición=center|anchura=600px|nombre= Fuentes de León<ref name = Evo>{{cita web|url=https://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=3&error3=Por+favor%2C+introduzca+el+c%C3%B3digo+de+la+provincia.&error4=El+c%C3%B3digo+de+provincia+debe+estar+entre+1+y+52.&error5=El+c%C3%B3digo+de+provincia+debe+ser+num%C3%A9rico.&error10=El+c%C3%B3digo+de+municipio+debe+ser+num%C3%A9rico.&codigoProvincia=06&codigoMunicipio=055&btnBuscarCod=Consultar+selecci%C3%B3n|título=Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842|autor=Instituto Nacional de Estadística (España)|fechaacceso= 6 de octubre de 2023}}</ref>|1842|2920|1857|2950|1860|3085|1877|3597|1887|3875|1897|3977|1900|4107|1910|4442|1920|4757|1930|4909|1940|4928|1950|5077|1960|5040|1970|3754|1981|3167|1991|2951|2001|2719|2011|2480|2021|2246|2023|2198|notas=<small>{{leyenda|#99B2FF|[[Puebración de diretu]] sigún los [[censu de puebración|census de puebración]] del [[Instituto Nacional de Estadística (España)|INE]].}}{{leyenda|#007fcc|[[Puebración de hechu]] sigún los [[censu de puebración|census de puebración]] del [[Instituto Nacional de Estadística (España)|INE]].}}</small>}}<!-- El consenso sobre esta gráfica de censos no permite añadir datos del padrón a la gráfica, por lo que el dato siguiente al censo de 2021 será el censo de 2031. -->
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* ''Rebollada-Casado, E.; Fernández-Amo, F.J.; Muñoz-Barco, P.; Palacios, MªJ.; Díaz, J.A.'' (2011): Apregonamientu geoturísticu nel [[Cuevas de Huentis de León|Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León]]. I Congressu Ibéricu de Geología, Patrimoñu i Minería Sustenibli. Santa Marta delos Barrus (Badajós, Estremaúra), 5, 6, 7 i 8 de mayu del 2011.
* ''Fernández-Amo, F.J.; Rebollada-Casado, E. y Muñoz-Barco, P.'' (2014): Atuacionis geoturísticas nel [[Cuevas de Huentis de León|Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León]] (Badajós, Estremaúra). Atuacionis CUEVATUR 2014.
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat|Fuentes de León}}
* [https://fuentesdeleon.es/ web Huentis de León] Página web.
* [https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/06280 cóigu postal]
{{Control de autoridades}}
[[Categoría:Monecipius dela provincia Badajós]]
[[Categoría:Badajós]]
n1jcy07i5te12ru0088r8jdi6udp7ku
Taiwán
0
4939
142452
130388
2026-03-28T13:21:10Z
Ciaurlec
2959
142452
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Repúbrica de China'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the Republic of China.svg|150px]]
| width="140px" | [[File:National Emblem of the Republic of China.svg|100px]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Locator map of the ROC Taiwan.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga china|Chinu]]
|-
| [[Capital]] || [[Taipei]]
|-
| [[Presienti]] || [[Tsai Ing-wen]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Su Tseng-chang]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 2,8% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 137ª]]<br />36.200 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 47º]]<br />22.814.636 <br />640 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 16ª]]<br />631.200 millonis de US$<br />
|-
| [[Monea]] || Nuevu dóla taiwanés
|-
| [[Inu]] || ''Inu nacional la Repúbrica de China''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .tw
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +886
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: APEC i UNPO
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Repúbrica de China''' (chinu tradicional: 中華民國, chinu simplificau: 中华民国, pinyin:'' Zhōnghuá Mínguó'', Wade-Giles: ''Chung-hua Min-kuo''), tamien conocia como '''Taiwán''', es un estau endependienti parcialmenti reconociu assitiau nel estremu orienti d'[[Ásia]].
El régimin de la Repúbrica de China supusu a la última dinastia enperial, la Qing, como sistema políticu en [[China]] en el añu 1912. Endespues el final de la Guerra Cevil China en 1949, se proclamó la Repúbrica Popular China en [[Pequín]], i el régimin de la Repúbrica de China, dominau pol Partiu Nacionalista Chinu o Kuomintang, alcontró refugiu ena isla de Taiwán, única parti del territoriu chinu que no llegaria a cayel baju control del nuevu régimin chinu, i ondi s'á manteniu la Repúbrica de China ata ogañu.
Dende 1949, la Repúbrica de China namás almenistra angunas islas, prencipalmenti la isla de Taiwán, junta una tupa d'archipiélagus chiquininus como las islas Pescaoris, Kinmen (o Quemoy), Matsu, Pratas i Taiping.
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Ásia]]
4yfkyhx2bti242z5be2o1d4k7vllrjv
Samoa
0
4961
142463
117744
2026-03-28T13:24:52Z
Ciaurlec
2959
142463
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Samoa'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Samoa.svg|150px|Bandera]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationSamoa.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]] i [[samoanu]].
|-
| [[Capital]] || [[Apia]]
|-
| [[Jefi d'Estau]] || [[Tuiatua Tupua Tamasese Efi]]
|-
| [[Primel menistru]] || Naomi Mata'afa
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 165ª]]<br />2.944 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />0,3%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 173º]]<br />177.714 <br />60 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 170ª]]<br />1.172 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Tala (WST) = 100 sene
|-
| [[Inu]] || ''The Banner of Freedom''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .ws
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +685
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: Commonwealth, ONU
|-
| colspan="2" | <small>
|}
El '''Estau Endependienti de Samoa''' (''Malo Tuto’atasi'' o ''Samoa i Sisifo'') o '''Samoa''' (''Samoa Alemana'' dendi 1900 a 1914, i Samoa Ociental dendi 1914 ata 1997) es un país que s'asiaja duna tupa d'islas pretenecienti al archipiélagu dela Polinesia al sul del Pacíficu.
{{Oceania}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Oceanía]]
qwzy85qidyjb55lkrj6q3zrz9m3rznq
Tonga
0
5004
142464
120553
2026-03-28T13:25:04Z
Ciaurlec
2959
142464
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Tonga'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Tonga.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of Tonga.svg|120px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationTonga.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]], [[tonganu]]
|-
| [[Capital]] || [[Nuku'alofa]]
|-
| [[Rei]] || Siaosi Tupou V
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 188ª]]<br />747 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />4%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 177º]]<br />101.991 <br />136,5 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 108ª]]<br />785 millonis d'US$<br />
|-
| [[Monea]] || Pa'anga (TOP)
|-
| [[Inu]] || ''Koe Fasi Oe Tu'i Oe Otu Tonga''
|-
| [[Dominiu|Dominiu Internet]] || .to
|-
| [[Lista códigus telefónicus|Códigu telefónicu]] || +676
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, Commonwealth
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Tonga''' (en tonganu: ''Pule'anga Fakatu'i 'o Tonga''; en ingrés: ''Kingdom of Tonga'') es un país d'Oceania, assitiau endretu de la Polinesia i constituiu como una monarquia constitucional. A través del su territoriu marítimu, hazi arrayu al norti cona colectiviá d'ultramari francesa de Wallis y Futuna i con [[Samoa]]; al noresti cona Samoa Americana; al esti conos territorius de Niue e islas Cook, pretenecientis a [[Nueva Zelanda]]; i al oesti con [[Fiyi]]. Al sul, las islas mas próssimas sonin las islas Kermadec, tamien baju el domeñu de Nueva Zelanda. La su capital es Nuku'alofa.
{{Oceania}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Oceanía]]
oc2mpiow06g7losj0d94sb7irbqvmbj
Islas Marshall
0
5005
142456
124501
2026-03-28T13:23:06Z
Ciaurlec
2959
142456
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Islas Marshall'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the Marshall Islands.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Seal of the Marshall Islands.svg|120px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationMarshallIslands.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]] i [[Marshalés]]
|-
| [[Capital]] || [[Majuro]]
|-
| [[Presienti]] || Jurelang Zedkaia
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 222ª]]<br />181 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 186º]]<br />66.223 <br /> 331 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita ||
|-
| [[Monea]] || Dóla estauniensi (USD)
|-
| [[Inu]] || ''Forever Marshall Islands''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .mh
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +692
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: ONU
|-
| colspan="2" | <small>
|}
Las '''Islas Marshall''', oficialmenti la '''Repúbrica de las Islas Marshall''' es un estau insulal assitiau en el océanu Pacíficu, ena Micronesia. La endependencia completa d'alcuerdu cona legaliá internacional se dio el 22 diziembri de 1990, quandu las Nacionis Unias oficialmenti dierun por terminau el fideicomisu sobri el territoriu. Es una nacion cuya endependencia en 1990 la conviltió en unu los paisis mas jóvenis d'Oceania. Holmó parti del Territoriu en Fideicomisu de las Islas del Pacíficu i estuvu sujetu baju l'almenistración de los [[Estaus Unius]].
{{Oceania}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Oceanía]]
jxdfx0wdppz5llz93pggslfie49qbm4
Quiribati
0
5015
142462
117761
2026-03-28T13:24:43Z
Ciaurlec
2959
142462
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Quiribati'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Kiribati.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of Kiribati.svg|100px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationKiribati.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]] i gilbertés
|-
| [[Capital]] || [[Baikiri]]
|-
| [[Presienti]] || Taneti Maamau
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 188ª]]<br />811 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 180º]]<br />105.432 <br /> 119 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita ||
|-
| [[Monea]] || Dóla de Quiribati i Dóla australianu (AUD)
|-
| [[Inu]] || ''Teirake Kaini Kiribati''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .ki
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +686
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: ONU, Commonwealth
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Quiribati''', oficialmenti la '''Repúbrica de Quiribati''' (pronunciau "Kíribas", ['kiribas]) es un archipiélagu i país insulal assitiau ena zona central oesti del océanu Pacíficu, al noresti d'[[Austrália]]. Está entegrá por una tupa de 33 atolonis coralinus i una isla volcánica (Banaba) diseminaus en un área de mas de tres millonis de quilómetrus quadraus. Endependienti dendi 1979, Kiritimati (Isla Christmas) es el atolon mas grandi del mundu i primel lugal puebrau del praneta en dal la güelta al calandáriu ca añu.
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Oceanía]]
1degiyzw0ftvr7ud1jea73nwtfwy9q1
Nauru
0
5016
142459
135440
2026-03-28T13:23:27Z
Ciaurlec
2959
142459
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Nauru'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Nauru.svg|150px|Bandera]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationNauru.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]], [[nauruanu]]
|-
| [[Capital]] || [[Yaren]]
|-
| [[Presienti]] || Frederick Pitcher
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 239ª]]<br />21,3 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 191º]]<br />13.048 <br />213 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita ||<br />60 millonis d'US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dóla australiano AUD
|-
| [[Inu]] || ''Nauru Bwiema''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .nr
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +674
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: Commonwealth, ONU
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Repúbrica de Nauru''' (en nauruanu, ''Ripublik Naoero''; en ingrés, ''Republic of Nauru'') es un estau de Micronesia, assitiau en el océanu Pacíficu central, que comprendi una isla namás al sul de la línea del Equadol. Pol norti s'alcuentran los [[Estaus Federaus de Micronesia]], al esti [[Quiribati]], al sul [[Islas Salomon]] i al oesti está [[Papua Nueva Guinea]].
El país no tien capital oficial porque no essestin ciais deferenciás en el su territoriu. Yaren es el destritu ondi s'alcuentran las oficinas del gobielnu. La su ativiá económica prencipal es la estracion de fosfatu. El agotamientu las reservas hazin que el huturu económicu del país seya inciertu.
== Atijus p'ahuera==
{{Commonscat|Nauru}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Oceanía]]
k1nq199ypnqutxdm4ec47in9ydqx1jv
Islas Cook
0
5525
142455
131229
2026-03-28T13:22:58Z
Ciaurlec
2959
142455
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Islas Cook'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the Cook Islands.svg|150px|Bandera]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationCookIslands.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]] i Rarotonganu
|-
| [[Capital]] || [[Avarua]]
|-
| [[Reina]] || [[Isabel II del Réinu Uniu]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 219ª]]<br />240 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 219º]]<br />21.338 <br /> 87 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita ||
|-
| [[Monea]] || Dóla neozelandés (NZD) Dóla de las Islas Cook
|-
| [[Inu]] || ''Te Atua Mou'e (Dios es la verdá)''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .ck
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +682
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: Commonwealth
|-
| colspan="2" | <small>
|}
Las '''Islas Cook''' ([[ingrés]]: ''Cook Islands'', maorí de Islas Cook: ''Kuki ’Āirani'') sonin un archipiélagu d'[[Oceania]]. El país está organizau almenistrativamenti en una democracia parlamentaria en libri associación con [[Nueva Zelanda]], polo que la defensa i la representación esteriol dependin d'essi país.
== Atijus p'ahuera==
{{Commonscat|Cook Islands}}
{{Oceania}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Oceanía]]
o056als6kwjsbo5bn3vepytuourkbux
Niue
0
5526
142460
117786
2026-03-28T13:23:35Z
Ciaurlec
2959
142460
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Niue'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Niue.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Public_Seal_of_Niue.svg|100 px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationNiue.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]] i Niuanu
|-
| [[Capital]] || [[Alofi]]
|-
| [[Reina]] || [[Isabel II del Réinu Uniu]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 214ª]]<br />262 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 226º]]<br />4.076 <br /> 17 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita ||
|-
| [[Monea]] || Dóla neozelandés (NZD)
|-
| [[Inu]] || ''Ko e Iki he Lagi''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .nu
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +683
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: Commonwealth
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Niue''' es un país insulal en el océanu Pacíficu Sul, conociu comu la ''Roca de Polinesia''. El país tien un estatus de libri associación con [[Nueva Zelanda]] i es un biembru de la Commonwealth. Está assitiau a unus 2.400 quilómetrus al noresti de Nueva Zelanda, en un triángulu entre [[Tonga]], [[Samoa]] i las [[Islas Cook]]. No preteneci a la [[ONU]].
{{Oceania}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Oceanía]]
9hkzs7wkrvnf0f482j3wx354zsdg4li
Tiru
0
5665
142453
136891
2026-03-28T13:21:34Z
Ciaurlec
2959
142453
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Tiru''' ([[Luenga árabi|árabi]] صور ''Ṣūr'', feniciu ''Ṣur'', ebreu צור ''Tzor'', acadiu ''Ṣurru'', [[Luenga griega|griegu]] Τύρος ''Týros'') es una ciá assitiá al sul del [[Líbanu]], a 21 km d'[[Israel]]. En ogañu se conoci comu '''Sur''' (o '''Sour''').
Con 117.100 abitantis, Tiru s'alcuentra ena costa oriental del mari Mediterráneu, unos 37 km al norti d'Acre, i 32 km al sul de Sidón. El nombri de la ciá senifica "roca". A los sus abitantis se les denomina tirius. La ciá hue declará Patrimoñu la Umanidá pola Unesco en el añu 1984, polos sus restus arqueológicus de diversas cevilizacionis.
[[Categoría:Libanu]]
t5kn93cplsw4swbjy4x8r7cyyc4c9o2
142454
142453
2026-03-28T13:21:51Z
Ciaurlec
2959
142454
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Tiru''' ([[Luenga árabi|árabi]] صور ''Ṣūr'', feniciu ''Ṣur'', ebreu צור ''Tzor'', acadiu ''Ṣurru'', [[Luenga griega|griegu]] Τύρος ''Týros'') es una ciá assitiá al sul del [[Líbanu]], a 21 km d'[[Israel]]. En ogañu se conoci comu '''Sur''' (o '''Sour''').
Con 117.100 abitantis, Tiru s'alcuentra ena costa oriental del mari Mediterráneu, unos 37 km al norti d'Acre, i 32 km al sul de Sidón. El nombri de la ciá senifica "roca". A los sus abitantis se les denomina tirius. La ciá hue declará Patrimoñu la Umanidá pola Unesco en el añu 1984, polos sus restus arqueológicus de diversas cevilizacionis.
[[Categoría:Líbanu]]
sg8k8w6fshpmx64oadsvglcz4egy2qq
Islas Caimán
0
6066
142472
117192
2026-03-28T13:27:15Z
Ciaurlec
2959
142472
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Islas Caimán'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the Cayman Islands.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of Cayman Islands.svg|100px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationCaymanIslands.png|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga ingresa|Ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[George Town]]
|-
| [[Xefi d'Estau]] || [[Isabel II del Réinu Uniu]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 1,6% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 216ª]]<br />260 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 212º]]<br />69,000<br />139.5 ab/km²
|-
| [[Monea]] || Dólal de las Islas Caimán
|-
| [[Inu]] || ''God Save the Queen''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .ky
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +1-345
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: Réinu Uniu, Caricom
|-
| colspan="2" | <small>
|}
Las '''Islas Caimán''' (en ingrés, ''Cayman Islands'') son un Territoriu Británicu de Ultramari dependienti del [[Reinu Uniu]] i assitiau al noroesti de [[Jamaica]], entri la isla de [[Cuba]] i la costa de [[Honduras]], en aguas del Mari Caribi. Es unu los 16 territorius no autónomus embaxu supervisión del Comité de Descolonización de las [[Nacionis Unias]], con el fin de acabal con el colonialismu. Huerun coloniçás por esploraoris británicus entri los sigrus XVIII i XIX i prencipiarun a sel almenistrás pol goviernu de Jamaica dendi 1863. Cuando Jamaica consiguió la su endependencia en 1962 las Islas Caimán pasun a sel almenistrás comu territoriu del Emperiu Británicu.
{{Paisis del Caribi}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
qj7ijyv24lfokef7b5dlkbu741fzl4t
Martinica
0
6067
142473
122009
2026-03-28T13:27:23Z
Ciaurlec
2959
142473
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Martinica'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag-of-Martinique.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" |
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationMartinique.png|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga francesa|Francés]]
|-
| [[Capital]] || [[Fort-de-France]]
|-
| [[Xefi d'Estau]] || [[François Hollande]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 184ª]]<br />1,100 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2013]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu º]]<br />385,551<br />342 ab/km²
|-
| [[Monea]] || Euru
|-
| [[Inu]] ||
|-
| [[Domiñu Internet]] || .mq
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || 596
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: [[Francia]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Martinica''' (en francés ''Martinique'') es una isla assitiá en el [[mari Caribi]]. Tien el estatu de departamentu francés de Ultramari. Preteneci a [[Francia]] dendi 1635.
== Atijus ==
{{Commonscat|Martinique}}
{{paisis del caribi}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
kpbv034b4jzm1as2kzvhldp30mc9mae
Aruba
0
6072
142466
117847
2026-03-28T13:26:35Z
Ciaurlec
2959
142466
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Aruba'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Aruba.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of Aruba.svg|100px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationAruba.png|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Lengua neerlandesa|neerlandés]], [[papiamentu]]
|-
| [[Capital]] || [[Oranjestad]]
|-
| [[Xefi d'Estau]] || [[Beatriz I]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 221ª]]<br />193 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 192º]]<br />± 110.000<br />570 ab/km²
|-
| [[Monea]] || Florín arubeñu (AWG)
|-
| [[Inu]] || ''Aruba Dushi Tera''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .aw
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +297
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: AEC (Asociau)
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Aruba''' es una isla delas Antillas Menoris, al sul del [[mari Caribi]], cerca dela costa con [[Veneçuela]]. Tien estatu de país autónomu endretu el [[Paisis Bajus|Reinu delos Paisis Baxus]]. Enantis era parti delas Antillas Neerlandesas, passandu a sel autónoma en 1986.
== Atijus ==
{{commonscat|Aruba}}
{{paisis del caribi}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:América]]
qegq7nm5rcxd6vfwdj6nugvo0p5e058
Usuario:Ciaurlec
2
6151
142416
142278
2026-03-28T12:56:50Z
Ciaurlec
2959
updated
142416
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:vec|it|fr-3|en-2|de-1|es-1|pt-1|ext-0}}
[[Image:Redirectltr.png|40px]] [[:it:Utente:Ciaurlec]]
a3cqeoi0gafnfpzklhcb28nf41u7ofs
Man
0
6163
142440
119855
2026-03-28T13:16:33Z
Ciaurlec
2959
aggiunta categoria
142440
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Man'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the Isle of Mann.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat of arms of the Isle of Man.svg|100px]]
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Europe-Isle of Man.svg|270px|]]
|}
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga ingresa|Ingrés]], [[manés]]
|-
| [[Capital]] || Douglas
|-
| [[Rei]]na || [[Isabel II]]
|-
| [[Governaol prencipal]] || Tony Brown
|-
| [[cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 0 % augua
| [[Lista e paisis pol superfici|Posición 194ª]]<br />572 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />1,34%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá e puebración|Densiá]]
| <br />80.049 <br />131 ab/km²
|-
| [[Monea]] || Libra manesa
|-
| [[Inu]] || '' Arrane Ashoonagh dy Vannin''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .im
|-
| [[Lista e cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || 44-1624
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru e: Dependencia dela Corona británica.
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''isla Man''' (en [[ingrés]]: ''Isle of Man'' o ''Mann''; en [[manés]]: ''Ellan Vannin o Mannin'') es una Dependencia dela Corona británica con goviernu autónomu hormau por una isla prencipal i angunus islotis assitiaus en el mari de Irlanda, entri Irlanda i Gran Bretaña.
== Atijus ==
{{commonscat|Isle of Man}}
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Uropa]]
880oc9ybhji1hb044n4g1594pao4rfw
Comoras
0
9798
142444
120275
2026-03-28T13:19:25Z
Ciaurlec
2959
142444
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Comoras'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag_of_the_Comoros.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Seal_of_the_Comoros.svg|100px|]]
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationComoros.svg|270px|]]
|}
|-
| [[Lengua oficial]] || [[Lengua comorensi|comorensi]], [[Lengua francesa|francés]] i [[Lengua árabi|árabi]]
|-
| [[Capital]] || [[Moroni]]
|-
| [[Presidenti]] || Azali Assoumani
|-
| [[Vicepresidenti]]s || Fouad Mohadji, Mohamed Ali Soilih, Nourdine Bourhane
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % agua
| [[Lista de paisis por superficii|Posición 180º]]<br />1 861 <br />0
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2022]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 165º]]<br />827 900 <br />445 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2016]])<br /> - PIB/capita || Posición 178º<br />1.255 millonis de US$<br />US$
|-
| [[Monea]] || Francu Comoreinsi
|-
| [[Inu]] || ''Udzima wa ya Masiwa''
|-
| Dominiu d'Internet || .km
|-
| Códigu telefónicu || +269
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, UA, Liga Árabi, COMESA
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Unión delas Comoras''' (en comorensi: ''Udzima wa Komori''; en francés: ''Union des Comores''; n'árabi: الاتحاد القمري, al-Ittiḥād al-Qumurī/Qamarī), o simplimenti '''Comoras''' o '''Comoris''' es un país endependienti hormau por tres islas del [[Océanu Índicu]], al suroesti d'África, al norti de [[Madagascal]].
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría: África]]
is1aua2sg91iyj5xe83w6frqo5v9z92
Islas Aleutianas
0
10521
142483
131942
2026-03-28T13:31:16Z
Ciaurlec
2959
142483
wikitext
text/x-wiki
[[File:Aleutian Islands.PNG|thumb|right|Assitiamentu delas islas]]
[[File:Kuluk Bay, Adak, Alaska - panoramio.jpg|thumb|right|[[Islas Adak]] con el paisaxi de [[tundra]]]]
Las '''islas Aleutianas''' (un nombri dimanau del nombri propriu dela etnia que las abitaba, «aleuti») es un [[archipiélagu]] de islas volcánicas, una cincha de más de 300 pequeñas islas volcánicas que hazin un cumpriu arcu dunos 1900 km que ahorra dendi sudoesti de [[Alaska]] ([[Estaus Unius]]) ata la [[península de Kamchatka]] ([[Rússia]]). Las islas están assitiás entri el [[mari de Bering]], al norti, i el [[océanu Pacíficu]] septentrional, al sul.
El prencipal centru de puebración es Unalaska,<ref>{{cita web|autor=Antípodas|título=Islas Aleutianas y península de Kamchatka|url=https://www.antipodas.net/blog/islas/islas-aleutianas-y-peninsula-de-kamchatka-alaska.php|fecha=17 de enero de 2019|fechaacceso=2023-07-06|archive-date=2023-07-07|archive-url=https://web.archive.org/web/20230707162108/https://www.antipodas.net/blog/islas/islas-aleutianas-y-peninsula-de-kamchatka-alaska.php|dead-url=yes}}</ref> ena isla del mesmu nombri.
Quase tó el archipiélagu hazi parti del estau d'Alaska, inque las más ocidentalis ([[islas del Comandanti]]) horman parti de [[Rússia]]. Las islas están assitiás al norti del [[Cintu de fuegu del Pacíficu]] i nellas ai 57 volcanis.
Las islas tienin alreol de 37.800 [[kilómetru quadrau|kilómetrus quadraus]] i unus 16.000 abitantis, siendu menos dela mitá [[esquimal]]is aborígenis ([[aleutas]]).
== Geografía ==
Las islas Aleutianas, conocidas antis de 1867 como el archipiélagu Catherine, se componin delos siguientis cincu grupus de islas o sub-archipiélagus, administrás por [[EE. UU.]]:
* [[Islas Fox]], el archipiélagu más oriental i con las mayoris islas delas Aleutianas, con las islas, de oesti a este, de [[Isla Umnak|Umnak]], [[Isla Unalaska|Unalaska]], [[Amaknak]], [[Isla Akutan|Akutan]], [[Akun]], [[Isla Unimak|Unimak]] i [[Sanak]].
* [[Islas de los Quatru Volcanis]], encruyi, de oeste a esti, las islas de [[Amukta]], [[Chagulak]], [[Yunaska]], [[Isla Herbert|Herbert]], [[Isla Carlisle|Carlisle]], [[Chuginadak]], [[Isla Uliaga|Uliaga]] i [[Isla Kagamil]].
* [[Islas Andreanof]], con 3.924,7 km² i una puebración total nel añu 2000 de 412 personas. Está compuestu, de oesti a esti, polas islas Gareloi, [[Isla Tanaga|Tanaga]], [[Isla Kanaga|Kanaga]], [[Isla Adak|Adak]], [[Isla Kagalaska|Kagalaska]], Great Sitkin, [[Isla Atka|Atka]], Amlia i Seguam.
* [[Islas Rata]], un conxuntu d'islas deshitáss con una superfici dunos 934,6 km². Las islas más emportantis son, de oeste a esti, [[Kiska]], Little Kiska, [[Isla Segula|Segula]], Rat o Kryssei, Khvostof, [[isla Davidof|Davidof]], Little Sitkin, [[Isla Amchitka|Amchitka]] i [[Isla Semisopochnoi|Semisopochnoi]].
* [[Islas Near]], l'archipiélagu más pequeñu i ocidental, conas islas [[Isla de Attu|Attu]] i [[Isla Agattu|Agattu]] i el grupo delas [[islas Semichi]] (conas islas de [[isla Alaid|Alaid]], [[isla Hammerhead|Hammerhead]], [[isla Lotus|Lotus]], [[isla Nizki|Nizki]] i [[Isla Shemya|Shemya]]).
[[Federación russa|Rússia]], por su parte, exerci soberanía sobri la parti ocidental del archipiélagu, por mé delas [[islas del Comandanti]].
Fisiográficamenti, son una seción dela província más grandi del Pacíficu de Fronteras, que a su vez es parti del mayol sistema montañosu del Pacíficu.
== Estória==
Las islas hueron administrás por [[Rússia]] dendi el su descubrimientu nel sigru XVIII ata la su venta xuntu con el restu d'[[Alaska]] a [[Estaus Unius]] en 1867.
Duranti la [[II Guerra Mundial|Segunda Guerra Mundial]], [[Japón]] invadió las islas de Attu i Kiska en 1942, de onsi hue hopeau el añu seguiente.
== Huentis ==
{{Listaref}}
[[Categoría:Islas]]
0kkh45h9cwcpb9c6pes98m9vferdvgs
Islas del Canal
0
11146
142482
135001
2026-03-28T13:31:05Z
Ciaurlec
2959
142482
wikitext
text/x-wiki
[[Archivu:Coccoliths in the Celtic Sea-NASA.jpg| tamaño_foto =280px|miniatura|Assitiamientu delas islas nel Canal dela Mancha]]
[[Archivu:Wyspy Normandzkie.png| tamaño_foto =280px|miniatura|Assitiamientu delas islas con respeutu la pinínsula de Contentin]]
Las '''islas del Canal''' (''Channel Islands'' en [[Lengua ingresa|ingrés]]; ''Îles Anglo-Normandes'' o ''Îles de la Manche'' en [[Lengua francesa|francés]], ''Îles d'la Manche'' en [[Idioma normandu|normandu]]) son un grupu d'[[isla]]s del [[Canal dela Mancha]] assitiás al oesti dela península francesa de [[Península de Cotentin|Cotentin]] en [[Normandía]]. Son [[Dependencia dela Corona Británica|Dependencias dela Corona británica]] inque no forman parti del [[Reinu Uníu]]. Aministrativamenti están dividías en dos [[Bailía i senescalía|bailiazgus (''bailiwicks'')]]: [[Jersey]] i [[Bailía de Guernsey|Guernsey]].
La su superfici total es dunus 195 [[quilómetru cuadrau|km²]], enos qualis vivin más de 170000 abitantis, repartíus enas islas de:
* Jersey
** [[Les Minquiers|Las Minquiers]] (''Les Minquiers'' en francés)
** [[Les Écréhous|Las Écréhous]] (''Les Écréhous'' en francés)
* Guernsey (''Guernesey'' en francés)
** [[Alderney]] (''Aurigny'' en francés)
** [[Sark]] (''Sercq'' en francés)
*** [[Brecqhou]] u ''Brechou''
** [[Herm]]
** [[Jethou]] (''Jéthou'' en francés)
** [[Lihou]]
** [[Burhou]]
== Estoria ==
[[Archivu:Bundesarchiv Bild 101I-228-0326-34A, Guernsey - Jersey, Deutsche Soldaten.jpg|miniatura|right|Soldaus alemanis en [[Jersey]], duranti la Segunda Guerra Mundial. Estas islas serían la única parti de suelu británicu ocupá pola [[Alemaña nazi|Alemaña]].]]
Las islas huerun incorporás al [[Duqui|ducau]] de [[Normandía]] en 933. En 1066, el [[duqui]] [[Guillermu I d'Inglaterra|Guillermu el Conquistaol]] invadió i conquistó [[Inglaterra]], convirtiéndusi nel su [[Monarca|rei]]. Dendi 1234, la pérdía del restu delus territorius del entoncis monarca en Normandía continental hizu con que las Islas Anglonormandas fueran gobernás a partil dessi entoncis comu posessionis separás dela [[Reinu Uníu|Corona británica]].
Los bailiazgus han síu administraus separáamenti dendi finalis del sigru XIII, i anqui los que no están familiarizaus colas islas dan por hechu quelas islas forman una unidá política, las institucionis comunis son más bien una esceción que una regla. Los dos bailiazgus no tienin leyis, ni elecionis ni cuerpu representativu comunis, inqui los políticus se consultan regularmente. No ai [[prensa escrita|diarius]] ni [[Radiu (mediu de comunicación)|radius]] comunis alus dos bailiazgus, peru el númeru d'abitantis hizu necesariu un canal de televisión común, el ''Channel Television'' («Televisión del Canal»).
Duranti la [[II Guerra Mundial]] las islas serían la única parti de suelu británicu uropeu ocupá pola [[Alemaña nazi|Alemaña]]<ref>etwa eine Woche vor der [Waffenstillstand von Compiègne (1940)|de-facto-Kapitulation Frankreichs</ref>.
== Política ==
Tanto el bailiazgo de Guernsey como el de Jersey son [[Dependencias de la Corona]] británica pero no forman parti del [[Reinu Uníu]]. Forman parti del ducado de Normandía dende el sigru X, i la reina [[Isabel II del Reino Unido|Isabel II]] ye a menudo saludá como duquesa de Normandía. Sin embargo, siguiendo el [[Tratado de París (1259)|tratado de París]] (1259) i la [[Ley Sálica]], técnicamente ella no es duquesa sino que gobierna en su luéu en su derechu como reina d'Inglaterra.
[[Archivu:The Elms Jersey.jpg|miniatura|Los Elms, en Jersey]]
Dengunu de los bailiazgos está representáu nel [[parlamentu]] británicu, amás, cada unu tieni el su propiu parlamentu, que puei solicitar que las [[lei]]s desse sean aplicás a unu o a dambos bailiazgos, por Orden del Consejo, tras consulta local. Las islas tampocu forman parti de la [[Unión Uropea]].
Los gobiernos isleños son responsablis ante la reina nel Conseju. En 2001, las competencias referías alos laçus entre las Islas Anglonormandas i la [[Isla de Man]] i la corona pasun del Ministru del Interiol al Departamentu del Lord Canciller (reemplazáu en 2003 pol Departamentu de Asuntus Constitucionalis).
Los sus ciudadanus tienin [[pasaporti]] británicu, el qual porta la leyenda "''British Islands, Bailiwick of Jersey''" o "''British Islands, Bailiwick of Guernsey''", en luéu de "''United Kingdom''". De acuerdu cola lei d'Interpretación de 1978, se les considera parti de las "''British Islands''", a no confundil colas "''British Isles''" —en inglés, el términu gastau tradicionalmenti pa identificar al grupu d'islas situás alo largo de la costa noroeste d'Uropa: Gran Bretaña, Irlanda i otras islas adyacentis menoris— delas qualis puein estóricamente tamién ser considerás como integrantes. Assín, podríe izil-si qu'estas son islas británicas (polos sus laçus políticus) inque geográficamenti no compongan el [[archipiélagu]] delas ''[[islas británicas]]''.
Ambos bailiazgos son miembros del [[Consejo Británico-Irlandés]].
L'idioma nativo de las Islas Anglonormandas es un subdialeutu del [[Lengua francesa|francés]] [[Normandía|normandu]], tal subdialectu posee dos variedades, la de [[Jersey]] (o ''Jerseyés'') i la de [[Guernesey]] (o ''Gèrnésiais''). El ''Jerseyés'' i el ''Gèrnésiais'' han síu reconocíos como lenguas regionalis de las islas, aparte del [[Lengua ingresa|inglés]].
Los sus [[tribunal]]is son independientes unu del otro, pero dessisti un tribunal d'apelación común.
== Geografía ==
[[File:Plemont north coast cliffs Jersey.jpg|miniatura|Acantilados de Plémont, ena costa norti de Jersey.]]
[[File:Sark-aerial.jpg|thumb|Vista aérea de [[Sark]]]]
[[File:J79159 Yul cdg 20140624-045846.42 Guernsey.jpg|thumb|Vista aérea de [[Guernsey]]]]
Toas escetu Jersey están nel bailiazgo de Guernsey. No obstanti, las [[Minquiers i Ecréhous]], un grupu d'[[isloti]]s desabitaus, pertencin al bailiazgo de Jersey.
Ai otra pequeña isla, [[Chausey]], al sur de Jersey que no está encruía geográficamenti enlas Islas del Canal. Pertenci a Francia i amás, inque recibe mucho turismu galu, apenas es visitá polos abitantis delas Islas i tampocu dessistin transportes entri estas i Chausey.
Las grandis variaciones en las mareas causan un entorno medioambiental muy ricu en la çona intermareal.
{| class=wikitable
|+ style=background:#000099 | <span style="color:white">'''Islas del Canal'''</span>
! Bailiazgo !! Isla!! Superfici !! Puebración
|-align="center"
! rowspan=1| <span style="color:blue">'''Bailiazgo de Jersey '''</span>
| [[Jersey]]
| 116 km²
| 91 626 (2009)
|-align="center"
! rowspan=9 | <span style="color:blue">'''Bailiazgo de Guernsey'''</span>
| [[Guernsey]]
| 63 km²
| 62 508
|-align="center"
| [[Alderney]]
| 7,8 km²
| 2400
|-align="center"
| [[Herm]]
| 2 km²
| 60
|-align="center"
| [[Sark]]
| 5,45 km²
| 600
|-align="center"
| [[Jethou]]
| 0,18 km²
| 3
|-align="center"
| [[Brecqhou]]
| 0,60 km²
| 2
|-align="center"
| [[Lihou]]
| 0,15 km²
| 0
|-align="center"
| [[Burhou]]
| 2,25 km²
| 0
|-align="center"
| Total Guernsey
|81 km²
|65 573
|}
=== Cimera ===
el puntu más artu delas islas [[Les Platons]] en Jersey con 143 metrus (469 ft) sobri el nivel del mari. El mas bajeru es precisamenti el mari nel Canal dela Mancha.
==Climi==
{|
|-
|{{climate chart
| Channel Islands
| 3| 7| 186
| 2| 6| 120
| 5| 8| 51
| 7| 14| 92
| 8| 14| 66
| 11| 20| 43
| 14| 21| 33
| 14| 20| 73
| 12| 17| 33
| 11| 14| 117
| 9| 13| 184
| 7| 9| 128
|float=left
|clear=left
|source = <ref name = "nasa">{{Cite web |url=http://neo.sci.gsfc.nasa.gov/dataset_index.php |title=NASA Earth Observations Data Set Index |access-date= 30 January 2016 |publisher=NASA |archive-date= 28 November 2017 |archive-url= https://web.archive.org/web/20171128214629/https://neo.sci.gsfc.nasa.gov/dataset_index.php |url-status= live}}</ref>
}}
|}
== Economía ==
El [[turismo]] es la prencipal hunti d'ingresus delas islas más pequeñas (juntu con la [[agricultura]])<ref>cite web |url=http://www.zyen.com/GFCI/GFCI%208.pdf |title=The Global Financial Centres Index 8 |publisher=[[Z/Yen]] |year=2010 |access-date=15 September 2012 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101011091643/http://www.zyen.com/GFCI/GFCI%208.pdf |archive-date=11 October 2010 |url-status=dead</ref><ref>cite web |url=https://theodora.com/wfbcurrent/jersey/jersey_economy.html |title=Jersey Economy 2020, CIA World Factbook |author=<!--Not stated--> |date=27 January 2020 |publisher=theodora.com |access-date=30 June 2020 |archive-date=30 June 2020 |archive-url=https://web.archive.org/web/20200630151441/https://theodora.com/wfbcurrent/jersey/jersey_economy.html |url-status=live</ref>.
Jersey i Guernsey tienin dende los años 1960 una emportanti banca. En Guernsey, la [[orticultura]] i los [[invernartus]]s an síu más significativos que en Jersey, assina comu l'[[industria]]. Jersey s'a centrau dende los añus 1980 enos servicios financieros. Assimesmu, la situación d'independencia con respestu a les diretivas del [[Reinu Uníu]] i de la [[Unión Uropea]] a propiciau el establecimientu i proliferación d'empresas que operan en mercaus emergentis comu el del [[juegu]] por [[Internet]]. Estas empresas obtienin las correspuendientis licencias aministrativas del gobiernu local pa posteriormente ofrecel los sus servicios esternamenti. Este módu d'actuar es mu apaeciu notrus territorius con jurisdicción similar como la [[Isla de Man]] i [[Gibraltar]]. <ref name="Jsy2018">{{cite web |url=https://www.gov.je/SiteCollectionDocuments/Government%20and%20administration/R%20GVA%20and%20GDP%202018%2020191002%20SJ.pdf |title=Measuring Jersey's economy GVA and GDP – 2018 |publisher=States of Jersey |access-date=13 August 2020 |archive-date=21 August 2020 |archive-url=https://web.archive.org/web/20200821175751/https://www.gov.je/SiteCollectionDocuments/Government%20and%20administration/R%20GVA%20and%20GDP%202018%2020191002%20SJ.pdf |url-status=live}}</ref>
Jersey i Guernsey tienen según la OCDE la consideración de [[paraíso fiscal]]. Dambus bailiazgos emitin ca unu las sus propias [[papel moneda|billetes]] i [[monea]]s i tienin un [[servicio postal]] independienti qu'emiti los sus propriuss [[sellu postal|sellus]]. Dambas moneas circulan librementi enos dos bailiazgos juntu con las moneas emitías nel Reinu Uníu, assina comu los billetis del Bancu d'Inglaterra i d'Escocia. Pero los sellus postalis so puein ser gastaus enos sus respectives bailiazgos.<ref>{{cite web |url=https://www.gov.gg/gdp |title=Gross Value Added and Gross Domestic Product |date=4 November 2015 |publisher=Guernsey government |access-date=13 August 2020 |archive-date=13 November 2019 |archive-url=https://web.archive.org/web/20191113182349/https://www.gov.gg/gdp |url-status=live}}</ref><ref>{{cite web |url=https://gov.gg/CHttpHandler.ashx?id=120674&p=0 |title=Guernsey Annual GVA and GDP Bulletin 2018 (First Estimates) |date=15 August 2019 |access-date=13 August 2020 |archive-date=16 July 2020 |archive-url=https://web.archive.org/web/20200716041544/https://www.gov.gg/CHttpHandler.ashx?id=120674&p=0 |url-status=live}}</ref> and with a stable population of around 66,000 has had a steadily rising GDP, and a GVA per head of population which in 2018 surpassed £52,000.<ref name="Jsy2018"/><ref>{{Internetquelle |url=http://www.dw.de/who-is-who-der-europäischen-steueroasen/a-16748249-2 |titel="Who is who" der europäischen Steueroasen |datum=2013-05-20 |abruf=2013-09-03}}</ref>
== Coltura ==
[[File:Little chapel, Guernsey (1993).jpg|miniatura|La ''Little Chapel'' o Pequeña Capilla de Guernsey.]]
[[File:Crapaud St Helier Jersey.jpg|thumb|right|Un sapu, moti delos abitantis dela isla de Jersey]]
Tradicionalmenti, la coltura delos habitantis delas islas había siu normanda, estu es, los sus abitantis palraban el dialetu normandu de la [[lenguas de oïl|lingua de oïl]]. A partil del sigru XIX, una maior faciliá de transporti con [[Gran Bretaña]] propiciu l'asentamientu de [[idioma inglés|inglés]], lo qual, amás d'otrus medios de comunicacionis, acabun por anglonizal las islas. Ogañu, el normandu ya está completamenti estinguiu ena isla d’Alderney i nel restu el númbru de falantis no llegal al 10 %, maioritariaminti de edá avanzá. Con tó, el [[Idioma francés|francés]] sigui sienu una luenga (ceremonialmenti) oficial.
[[Archivu:Witches' stones on tiled roof Jersey 2.jpg|miniatura|Las "piedras delas brujas" sobri una típica chiminea delas Islas Anglonormandas.]]
[[Víctor Hugo]] passó algunos añus nel essiliu, nun prencipiu en Jersey i endispués en Guernsey, onde escribiu ''[[Los miserables]]''. Guernsey es tamién el sitiu ondi s'ambientó la úrtima novela del autor: ''[[Los trabajaoris del mari]]''.
El anual ''Muratti'', el [[Competición (deporte)#Partidu a dos|partidu]] de [[fúrbu]] entre las islas, es consideráu l'acontecimientu desportivu del añu, aunqui debíu ala televisión no atrai a tantus espetaoris como antañu, quando se trasladaban alas islas.
El color tradicional de Guernsey pal deporti i otres actividais se el [[verdi]], Jersey tieni el [[roju]].
Los isleñus an teníu tradicionalmenti motis d'animalis:
Guernsey: ''ânes'' ("[[Equus asinus|burrus]]") – Las costanillas de las callis del St. Peter Port exigían l'empléu de bestias de cargu, pero la genti de Guernsey tamién dizi que es un símbolu de a súa fuerça de carácteri, inclusu de la súa tozudez.
Jersey: ''crapauds'' ("[[sapu]]s" en francés i jerseyés) – Jersey tienin sapus i [[Serpentes|serpientis]] de las que Guernsey careci.
Sark: ''corbins'' ("[[guarru]]s") ya que s'vén desdi el mari na costa de la isla.
Alderney: ''lapins'' ("[[conéju]]s") – La isla es conocía polas sus [[madrigueri]]s.
== Símbolus ==
Cada isla tiene su bandera, no existiendo una bandera que les una como ''Islas del Canal''.
<gallery>
Archivu:Flag of Alderney.svg|Alderney
Archivu:Flag of Guernsey.svg|Guernsey
Archivu:Government Ensign of Guernsey.svg|Guernsey
Archivu:Civil Ensign of Guernsey.svg|Guernsey
Archivu:Flag of Herm.svg|Herm...
Archivu:Flag of Jersey.svg|Jersey
Archivu:Government Ensign of Jersey.svg|Jersey
Archivu:Civil Ensign of Jersey.svg|Jersey
Archivu:Flag of Sark.svg|Sark
</gallery>
== Lei Sálica ==
Enas islas del Canal, la reina Isabel II del Reino Uníu era saudá comu Su Majestá la Reina, Nuesu Duqui. La contradiciónis col géneru masculinu está enraigá ena lei sálica, que determinaba que Normandía debia sel esclusivamenti goberná por ombris.
== Referencias ==
{{listaref}}
==Bibliografia==
*[[Encyclopædia Britannica]] Vol. 5 (1951), Encyclopædia Britannica, Inc., Chicago – London – Toronto
*{{citation |last=Ellis |first=F H |year=1937 |title=The Great Rebellion – Parliamentary invasion |journal=Annual Bulletin de la Société Jersiaise}} – Republished {{cite book |chapter=This is the eighth part of a 54-page article |title=The Great Rebellion – Parliamentary invasion |date=15 September 2014 |chapter-url=http://www.theislandwiki.org/index.php/The_Great_Rebellion_-_Parliamentary_invasion}}
*Hamlin, John F. "No 'Safe Haven': Military Aviation in the Channel Islands 1939–1945" ''Air Enthusiast'', No. 83, September/October 1999, pp. 6–15 {{ISSN|0143-5450}}
*{{citation |last=Lemprière |first=Raoul |year=1970 |title=Portrait of the Channel Islands |publisher=Hale |location=London |isbn=0-7091-1541-5 |url-access=registration |url=https://archive.org/details/portraitofchanne00lemp}}
*{{citation |last=Moore |first=David W. |year=2005 |title=The Other British Isles: A History of Shetland, Orkney, the Hebrides, Isle of Man, Anglesey, Scilly, Isle of Wight and the Channel Islands |publisher=McFarland |isbn=9780786489244 |page=[https://books.google.com/books?id=Jb7eCQAAQBAJ&pg=PA226 226]}}
== Atijus p'ahuera ==
*[http://www.alderney.gov.gg/ States of Alderney]
*[http://www.gov.gg/ States of Guernsey]
*[http://www.gov.je/ States of Jersey]
*[https://web.archive.org/web/20160707070746/http://www.gov.sark.gg/ Government of Sark] {{Webarchive |url=https://web.archive.org/web/20160707070746/http://www.gov.sark.gg/ |date=7 July 2016 }}
[[Categoría:Islas]]
p9iv2efti9wx4aw4sju4g8hxpuj92fr
Fire Island
0
11155
142479
133650
2026-03-28T13:30:41Z
Ciaurlec
2959
142479
wikitext
text/x-wiki
[[File:Fire Island-NY-USA-Location Map-01.svg|250px|thumb|Fire Island]]
[[File:FireIslandLighthouse 080507.jpg|thumb|right|300px|Farol de Fire Island]]
[[File:Fire Island-NY-USA-View of western isle from lighthouse.jpg|250px|thumb|right|Vista dela isla dendi el farol.]]
'''Fire Island''' es una isla de [[Nueva York (estado)|Nueva York]], assitiá nel [[Condado de Suffolk (Nueva York)|Condau de Suffolk]], nel sul de [[Long Island]]. Tieni una longitú de 48 quilómetrus i un anchol aprossimau de 1 km. La superficii dela isla es aprossimadamenti dunus 22,5 km², cuna puebración de 292 abitantis sigún el padrón de 2017 / 2018.
''Fire Island'' está assepará puna distancia d’ocho quilómetrus de Long Island pola [[Great South Bay]] (Gran bahía sul). La isla está, nostanti, coneutá a Long Island vía la Robert Moses Causeway, calçá construyía nun bancu de tierra sobri l'agua. Tamién es posibli d’accedel meyanti los numerosos [[transbordador]]is que pasan pola Great South Bay, o con barcus privaus.
Las callis delas distintas comunidais son en realiá paseus de tablas de maera que coneutan los muellis, las casas i la playa. Salvu enos extremus esti i oesti, no ai cochis, acetu los servicius de seguriá que, en general, debin movel-si pola playa.
==Geografía==
Fire Island s’alcuentra a una distancia meya de {{convert|6.2|km|disp=flip}} dela costa sul de Long Island, peru ábati la toca nel su lau esti. Está separá de Long Island pola Gran Bahía del Sul, que abarca una serii de baías interconeutás en Long Island: Patchogue Bay, Bellport Bay, Narrow Bay i Moriches Bay.
Se puei acedel ala isla i alas sus comunidais turísticas en barcu, idroavión i ditintus [[transbordador]]is, que surcan la baía dendi [[Patchogue]], [[Bay Shore]] i [[Sayville]], ata más de 10 puntus dela isla.
Dessistin conexionis por carretera cerca de cá estremu dela isla: a través dela Robert Moses Causeway nel su estremu ocidental i pola William Floyd Parkway (la carretera 46 del Condau de Suffolk) cerca del su estremu oriental. No se permitin veículus motorizaus nel restu dela isla, acetu pal passu de servicius púbricus, costrución i emergencia i con permisus limitaus pa conducil ena playa n'iviernu.
La isla está ubicá a 40°39′35″ norti, 73°5′23″ oesti.<ref>cite web|url=[https://www.census.gov/geographies/reference-files/time-series/geo/gazetteer-files.html](https://www.census.gov/geographies/reference-files/time-series/geo/gazetteer-files.html)%7Cpublisher=[[Oficina del Censu de los Estaus Uníus]]|access-date=2011-04-23|date=2011-02-12|title=US Gazetteer files: 2010, 2000, and 1990</ref> Sigún la Oficina del Censu delos Estaus Uníus, tiini una superficii de {{convert|24.9|sqkm|disp=flip.<ref>Consisting of the Fire Island CDP plus the villages of [[Saltaire, New York|Saltaire]] and [[Ocean Beach, New York|Ocean Beach]]: {{cite web|title=Geographic Identifiers: 2010 Demographic Profile Data (G001): Fire Island CDP, New York|url=[http://factfinder.census.gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_DP/G001/1600000US3625839](http://factfinder.census.gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_DP/G001/1600000US3625839)|archive-url=[https://archive.today/20200212193646/http://factfinder.census.gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_DP/G001/1600000US3625839](https://archive.today/20200212193646/http://factfinder.census.gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_DP/G001/1600000US3625839)|archive-date=2020-02-12|access-date=2012-12-28|publisher=U.S. Census Bureau, American Factfinder}}{{cite web|title=Geographic Identifiers: 2010 Demographic Profile Data (G001): Saltaire village, New York|url=[http://factfinder.census.gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_DP/G001/1600000US3664881](http://factfinder.census.gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_DP/G001/1600000US3664881)|access-date=2012-12-28|publisher=U.S. Census Bureau, American Factfinder}} (Enlace roto: abril de 2020) {{cite web|title=Geographic Identifiers: 2010 Demographic Profile Data (G001): Ocean Beach village, New York|url=[http://factfinder.census.gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_DP/G001/1600000US3654430](http://factfinder.census.gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_DP/G001/1600000US3654430)|access-date=2012-12-28|publisher=U.S. Census Bureau, American Factfinder}} (Enlace roto: abril de 2020)</ref>
===Moificacionis estóricas===
Los atributus físicus dela isla án cambiau col tiempu i siguin cambianu. Nun momentu dau, s’estendía más de {{convert|60|mi|km}} dendi la isla de Jones Beach ata [[Southampton (villa)|Southampton]]. Alreol de 1683 el mari s’abri paso a través de Fire Island, separándola de lo que pasó a sel la isla de Jones Beach.<ref name="thompson">Thompson, B. F. (1839). ''History of Long Island; containing an account of the discovery and settlement; with other important and interesting matters to the present time''. New York, E. French.</ref> El entranti de Fire Island creció ata alcançal un anchu de {{convert|9|mi|0}} antis de retrocedel. El faru se construyó en 1858, justu ena ensená, peru el estremu ocidental de Fire Island en Democrat Point s’a íu desplazandu hacia el oesti de manera constanti, de modu que el faru atual s’alcuentra a {{convert|6|mi|0}} dela ensená. Fire Island se separó de Southampton en 1931 duranti un temporal del noresti, quandu s’abrió el entranti de Moriches. La ensená s’ensanchó el 21 de setiembri de 1938. Los esfuerçus delas comunidais localis al esti de Fire Island pa protehel el su frenti de playa con espigonis án provocau una interrupción ena deriva litorial de arena que va d’esti a oesti, polo que se lis atribuyi la erosión dela playa de Fire Island.<ref>{{cite web|url=[http://www2.sunysuffolk.edu/mandias/38hurricane/geological_impact.html](http://www2.sunysuffolk.edu/mandias/38hurricane/geological_impact.html)|title=The Great Hurricane of 1938 - Geological Impact|publisher=.sunysuffolk.edu|date=1992-12-12|access-date=2010-09-23|archive-date=2016-08-29|archive-url=[https://web.archive.org/web/20160829154754/http://www2.sunysuffolk.edu/mandias/38hurricane/geological_impact.html](https://web.archive.org/web/20160829154754/http://www2.sunysuffolk.edu/mandias/38hurricane/geological_impact.html)}}</ref> Entri estas importantis irrupcionis del mari seccionandu la isla, s’án registrau informis a lo largu de los añus de al menus seis entrantis que s’abriun paso a través dela isla, peru que dendi entoncis án desaparecíu.
==Furacán Sandy==
La isla fue huerti dañá nelas mareas altas asociás al furacán Sandy nel 2012, encluendu tres violacionis alreol de Smith Point County Park nel estremu esti escassamenti poblau dela isla. La mayol rotura (i politicamenti más dificil de tratal, polque está nuna çona de desiertus) fue en Pike Wilderness, al oesti de Smith Point County Park.
Los informis endican que l'80 pol cientu delas cassas, particularimenti aquellas nel estremu esti, fuerun inundás i 90 cassas fuerun completamenti destruías[1].
La tempestá tamién arrancó cerca de 75 metrus de dunas dela costa. Peru Fire Island no fue golpeá tan huerti comu otras áreas i más de 4.500 cassas nela isla sobrevivierun, inque dañás. Funcionarius creditarun el programa de reposición delas dunas a ayual a poupá l'isla.
== Etimología==
L'origin del nombri "Fire Island" no es certetu. Se cavila qu'el su nombri nativu americanu era ''Sictem Hackey'', que pue sel traducíu comu "Tierra delos Secatogues". Los Secatogues eran una tribu ena área dela atual ciá d'Islip. Era parti de lo que tamién fue llamau de "Seal Island". El nombri de Fire Island apareció pola primera vezi alreol de 1789.
L'estoriaol Richard Bayles sugieri qu'el nombri deriva duna una enterpretación equivocá u una corrupción dela palabra alemana ''vijf'' ("cincu", u "five" en ingrés), u en otra versión ''vier'' ("quatru"), refiriéndusi al númeru d'islas cercanas ala enseá de Fire Island. A vezis, las estorias se an referíu a ella nel plural, comu "Fire Islands", polas roturas dela enseá.
Otras versionis izin que l'isla tuvu su nombri derivau del fuegu hechu ena orilla del mari pol nativus americanus o pol piratas pa atrael navíus desavisaus palos bancus d'arena. Algunus izin qu'es polas porcionis dela isla parecerin estal en llamas nel mari nel otoñu. Nostanti, otra versión izi que vieni dela erupción causá pola yedra venenosa nela isla.
Mentris la parti ocidental dela isla era conocía comu Fire Island pol muchus añus, la porción oriental fue refería comu Great South Beach ata 1920, quandu el desenvolvimientu generalizau hizu que toa la massa de tierra passassi a sel denominá Fire Island.
== Colonización ==
William "Tangier" Smith tuvu derechu en toa la isla nel sigru XVII, baxu una patenti real de Thomas Dongan. Los restus de Smith están abiertus al públicu en Shirley (Nova York).
* La primera cassa grandi fue construía en 1795 en Cherry Grove pol Jeremiah Smith. Smith diju habel atraíu navíus pa su destrución i matau las tripulacionis[5][6].
* Nel prencipiu del sigru XIX, quandu la esclavitú entavía era legal en Nova York, esclavus construyerun paliçás nela enseá.
* El primer faru de Fire Island fue construíu en 1825 i fue reemplaçau pol faru atual en 1858.
* En 1855, David S.S. Sammis compró 120 acris cerca del faru de Fire Island i construyó el ''Surf Hotel'' en lo que es ogañu el ''Kismet''. Sammis operó l'hotel ata 1892, quandu l'Estau assumió el control. En 1908, se convirtió nel primer parqui estatal de Long Island.
* En 1868, Archer i Elizabeth Perkinson comprarun la tierra alreol de Cherry Grove i Fire Island Pines. Ellos construyerun un hotel en 1880.
* En 1887, la Guarda Costera estableció 11 estacionis salva-vidas tripulás nela isla.
* En 1892, tropas fuerun llamás pa reprimil un motín potencial en Democrat Point debíu al pánicu pola cólera[7].
* En 1908, Ocean Beach fue establecíu, seguíu pol Saltaire en 1910.
* En 1921, los Perkinsons vendierun el terrenu alreol de Cherry Grove en pequeñus lotis. Bangalós del recién cerrau Camp Upton, en Yaphank, fuerun transportaus a lo largu dela Great South Bay pa construil la nueva comuniá. El Duffy's Hotel fue construíu en 1930.
* El Grandi Furacán de 1938 devastó muchu dela isla i hizu que pareciera desagradabli pa muchus. Nostanti, el Duffy's Hotel permaneció relativamenti sin dañus. D'acuerdu cola leyenda, la población gay empeçó a concentrarsi en Cherry Grove nel Duffy's Hotel con Christopher Isherwood i W. H. Auden vestíus comu Dionísio i Ganímedes nel altu duna litera dorá con un grupu de seguidoris[8]. La enfluencia gay acontinó nela década de 60 quandu el modelu masculinu John B. Whyte desenvolvió Fire Island Pines. Pines tieni ogañu algunas delas propiedais más caras nela isla i es responsabli pol dos tercius delas piscinas del área[9].
* En 1964, Robert Moses construyó la Captree Causeway nel estremu oesti dela isla[10]. Los opositoris, temendu que esti fuessi el prencipiu de planis pala acontinuación dela Ocean Parkway, corrierun pal mediu dela isla, organizaus i, finalmenti, pararun l'avenía.
* En setiembri de 1964, el presidenti Lyndon Johnson firmó una lei creandu Fire Island National Seashore, un área de proteción nela costa dela isla.
== Marcos i Reservas ==
Ecetuandu pol oesti 4+1/2 millas dela isla, la isla está protegía comu parti del Fire Island National Seashore. El Robert Moses State Park, ocupandu la porción ocidental restanti dela isla, es unu delos destinus más popularis d'ociu dela ciá de Nova York. El faru está al esti del Robert Moses State Park.
Un memorial al vuelu 800 dela TWA está localizau nel estremu esti de Smith Point County Park, cerca del local del desastri.
== Abitantis ==
Fire Island es un área mui estacional. Las abitacionis son prencipalmenti en estilu bangaló, con generosas porcionis de bambu. Algunas están ala orilla del mari, construías sobri las dunas del Océanu Atlánticu, mentris otras están en calçás u caminus de hormigón, comu una ciá en miniatura. Ai pocus residentis nelos mesis d'invierno, peru la puebración esplota nel final dela primavera. L'estilu de vida es mui casual i amigu, con Ocean Beach comu el prencipal destinu pa turistas i escursionistas. Residentis duranti tol añu puen encontral escuelas, iglesias, tiendas i ata un serviciu d'autobús escolar pa Long Island a través dun veículu modificau off-road.
Las aldeas tranquilas proporcionan soleá, mentris las ciais mayoris, comu Ocean Beach i Cherry Grove, proporcionan un ambienti más social, con clubis, baris i restaurantis al airi libri. Dos dessas aldeas, Fire Island Pines i Cherry Grove, son popularis destinus pa veraniantis LGBT.
Las aldeas constituías d'Ocean Beach i Saltaire, dentru de Fire Island National Seashore, son çonas libris d'automóvilis duranti la temporá turística de veranu, i permitin solu el tráficu de peatonis i de bicicletas (duranti ciertas oras solu en Ocean Beach). Pal usu huera de temporá, ai un númeru limitau de licencias de conducción palos moradolis duranti tol añu. El pueblu de Davis Park no permiti veículus u bicicletas duranti tol añu.
La erosión costera, en gran parti debíu ala construcción dun muellu nela Enseá Moriches, s'abrió naturalmenti puna tempestá en 1931 i s'amplió el 21 de setiembri de 1938, i es descrita nun informi sobri los efetus geológicus del furacán de 1938[11].
== Servicius d'Emergencia ==
La localización única i en constanti cambiu geográficu de Fire Island desempeña un papel emportanti nela proteción de sus ciudadanus. Inque es servíu pol diezi bomberos i dos departamentus de policía, la residencia estacional i la distancia remota son un desafíu pala seguriá pública. Comu no ai carreteras abitás en Fire Island, veículus de bomberus están huerti modificaus con tracción nelas quatru rueas, suspensión reforçá, neumáticus off-road i equipamientus de rescati, lo que les permiti atravessal l'arena suelta.
Ata 1986, no abía serviciu d'ambulancia en Fire Island, lo que llevó a Saltaire a formal su compañía de rescati, más tardi seguía d'Ocean Beach i, endispués nela década de 2000 con Fair Harbor. Debíu a distancias relativamenti cercanas, el cuerpu de bomberus de Fire Island está obligau a proporcioanl ayua mutua en ambus sentíus.
Algunus departamentus costerus d'encendiu en Long Island están totalmenti equipaus pa salvamentu marítimo, con barcus d'encendiu, i tamién cuentan col departamentu de policía del condau de Suffolk.
L'escritoriu de marina del Departamentu de Policía de Suffolk es la prencipal agencia d'aplicación dela lei. Ocean Beach tamién possee un departamentu de policía propiu. Procesus penalis son trataus pol Tribunal del Distritu de Suffolk i pressoas que son arrestás irán pala 3ª, 1ª u 5ª delegacías, u a una delas prisionis del escritoriu del sheriff del condau de Suffolk. Pequeñas causas i cuestionis de propieá son generalmenti tratás endividualmenti pola aldea d'origen del casu. Es una prática común pala policía escrebil boletus i, endispués, envial a los visitantis endisciplinaus huera dela isla vía tasis aquáticus, a costa del enfractor.
La Suffolk County Park Police i la New York State Park Police patrullan el Robert Moses State Park, mentris qu'el National Park Service está estacionau nel faru de Fire Island i nel Fire Island National Seashore.
La Guarda Costera delos EE.UU. tieni una basi nela Isla i proporciona patrullas aéreas i náuticas pal Fire Island National Seashore, assin comu pa toas las playas dela región. Una delas más antigas estacionis dela Guarda Costera, l'Estación nº 25, está en operación enenterrumpía dendi 1849.
== Demografia ==
D'acuerdu col Censu de 2000, cerca de 491 pressoas, i 138 familias residían en Fire Island. La densiá poblacional era de 52.82/mi² (21.82/km²). Abía 4.153 uniais abitacionalis, nuna densiá media de 478.1/mi² (184.6/km²). El mapa racial mostraba 96.77% de blancus, 0.65% d'asiáticus, 0.32% d'origen delas islas del Pacíficu, 0.65% d'otras raças, i 1.61% de dos u más raças. Espanus i latinus sumaban 2.90% dela puebración.
Abía 138 familias nela Isla, delos qualis 25,4% possuían biembrus menoris de 18 añus, 48,6% eran parejas casás vivendu juntas, 2.2% tenían una propietaria mujel sin la presencia dun maríu, i 44,2% no eran familias.
La puebración era distribuía con 20,6% abaxu de 18 añus, 6,5% de 18 a 24, 29,0% de 25 a 44, 33.5% 45 a 64, i de 10.3% con 65 añus d'edá u más. L'edá media era de 42 añus. Pa ca 100 mujeris abía 133.1 hombris.
La renta media pa una cassa en Fire Island era de U$73.281, i la renta media pa una familia era de U$83.672. Los hombris possuían una renta media de U$46,875 contra U$41,429 palas mujeris. La renta per capita en Fire Island era U$43,681. 3.1% delos endividuus estaban abaxu dela línea dela pobreça, encluendu 8.6% d'aquellus con 65 u más.
== Ena coltura popular ==
L'isla de Fire Island tamién es conocía polos numerosus biembrus dela comuniá LGBT que la frecuentaban nelas décadas delos 70 i los 80. L'isla es mentá enas [[pinícula]]s de ''The Normal Heart'' de Larry Kramer, i ''Fire Island'' d'Andrew Ahn. Tamién es conocía polas celebridais que residen u an residíu en ella, sobri tou en veranu. Entri estas, figuran l'escritol [[Truman Capote]], l'ator i realizaol [[Ethan Hawku]] diversus atoris comu [[David Duchovny]], [[Harvey Keitel]] u inclusive [[Uma Thurman]].
* Una delas primeras mencionis de Fire Island fue en diálogu del filmi noir de 1948 ''I Walk Alone''.
* L'episodiu 23 dela primera temporá de Naked City es entitulau "Fire Island" i trata sobri un grupu de fabricantis de bebías clandestinas que se muevin pa una cabaña pa passal l'invierno destilandu licol.
* En Rowan & Martin's Laugh-In, chistes gays fuerun frecuentimenti presentaus pol "On Fire Island". Referencias específicas a homossessualidá raramenti fuerun permitías polos estándaris de rei nel momentu.
* Una pieça entitulá "Shel Silverstein on Fire Island" apareció nela edición d'abostu de 1965 dela revista ''Playboy'', con sarcasmus bien-umoraus sobri los clubis gays dela escena d'allí.
* ''Last Summer'', filmi de Frank Perry de (1969), adaptau pol Eleanor Perry dela novela d'Evan Hunter sobri un veranu de descubrimientus sessuals en Fire Island, dió una endicación al Oscar a la atriz Catherine Burns.
* L'escritora americana Patricia Nell Warren, conocía comu la "Madri delos Frontrunners" — los clubis de corrida/caminata LGBT — localiza parti de su best-seller de 1974 ''El Correol de Fondu'' (en inglés: ''The Front Runner''), assin comu de ''Harlan's Race'', una secuela publicá en 1994, en Fire Island.
* Bancu d'imágenis del faru de Fire Island fue usau comu parti de dos delas secuencias d'apertura dela novela dela CBS ''Guiding Light''. La primera secuencia, mostrandu el faru con un cielu azul, fue utilizá a partil d'eneru de 1970 a primavera de 1974; la segunda secuencia, mostrandu el faru con un cielu anaranxau, fue usau a partil dela Primavera de 1974 a noviembri de 1975.
* La canción "Come to Me" fue descrita comu "el clássicu dance definitivu de Fire Island" polque el legendariu conciertu ena playa pol gañán de 16 añus France Joli de frenti pal mari con un públicu de 5000 pressoas el 7 de juliu de 1979. Quandu Donna Summer canceló nel últimu minutu, Joli entró en escena comu un sustitutus i se convirtió ena sensación dela nochi.
* La canción "Gay Messiah", del álbum de 2004 ''Want Two'' de Rufus Wainwright hazi referencia ala popularidá de Fire Island entri turistas gays i lésbicas, observandu que quandu el Messías gay vieni, "Él va cael a partil dela estrella / del Studio 54 / i aparecel ena arena / dela costa de Fire Island" (nel original: "He will fall from the star / of Studio 54 / and appear on the sand / of Fire Island's shore").
* L'álbum de 2003 ''Welcome Interstate Managers'', de Fountains of Wayne, presentaba la canción "Fire Island" sobri las travessuras de dos ermanus solus en cassa, mentris los padris estaban de vacacionis ena isla.
* ''When Ocean Meets Sky'', un documentariu de 2003 detallandu los 50 añus d'estoria dela comuniá de Fire Island Pines, tuvu su estrenu ena televisión el 10 de juniu de 2006, encluendu muchas imágenis d'archivu enéditas.
* El reality show dela ABC ''One Ocean View'' (2006) fue filmau en Fire Island.
* Fire Island es escenariu tamién dela pieça de Terrence McNally ''Lips Together, Teeth Apart''.
* El Village People encluyó una canción llamá "Fire Island" nel álbum d'estrenu de 1977, ''Village People''. Ena música, ellos se refieren ala isla comu "un fin de semana badalau" i mencionan varius localis, comu Ice Palace, Monster, Blue Whale, i el Sandpiper. La canción tamién enclui l'avisu "No vayas al matu", polque "alguien pue agarrati" u "alguien podría apuñalá-ti."
* Fire Island es presentá ena novela de 2008 d'Ann Brashares ''The Last Summer (of You and Me)'', sobri dos ermanas i un amigu que crecierun juntus, de vacacionis ena isla ca veranu. Fire Island sirvi comu dobli significau, tantu comu un destinu de vacacionis u comu un eufemismu homoeroticu.
* Robert Kelsos, ena seri dela NBC ''Scrubs'', tieni un iju llamau Harrison, qu'abrió una tienda en Fire Island llamá "Everything Mesh".
* Fire Island es repetidamenti citá nel sitcom dela NBC ''Will & Grace''. Muchas referencias son hechas palas aventuras vivías pol Will Truman i Jack McFarland duranti sus vacacionis allí; l'empressión dá nelas referencias es que los gays son bien-veníus i ai un afloxamientu delas propias enibicionis. En otru sitcom dela NBC, ''30 Rock'', la isla fue citá pol Devon Banks (Will Arnett), un joven executivu gay que flirtea con un funcionariu dela tienda gay i los planis pa encontrarsi con él más tardi en Fire Island.
* Fire Island es citá ena canción "Raw Deal", del álbum ''Sin After Sin'' del Judas Priest.
* En Family Guy, nel episodiu The Father, the Son, and the Holy Fonz es mostrau un clip del filmi de ficción "Jaws 5: Fire Island".
chança ambus los naaoris i el tiburón tienin una vozi mui afeminá i presumiblementi refiriéndusi ala popularidá dela isla ena comuniá LGBT.
* Nel filmi de 2002 ''Men in Black II'', el faru de Fire Island fue usau pa represental l'estación de correus de Massachusetts ondi el personaji de Tommy Lee Jones, Kevin Brown, estaba trabaxandu endispués de dexal el MIB nel primer filmi.
== Referencias ==
{{listaref}}
[[Categoría:Islas]]
pkg85uey5ukkj1e5shzjt1bsn4gn24w
Categoría:Malta
14
11627
142439
139079
2026-03-28T13:16:20Z
Ciaurlec
2959
aggiunta categoria
142439
wikitext
text/x-wiki
[[Categoría:Islas]]
[[Categoría:Uropa]]
[[Categoría:Unión Uropea]]
tma0mlqbz8ey85si18tdma987buq0et
María de Maeztu
0
11865
142412
142232
2026-03-28T12:33:15Z
Acuxhinu
3347
afotu i referencia
142412
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''María de Maeztu Whitney''' ([[Vitoria]], 18 de jullu del 1881-Mar dela Prata, 7 d'aneru del 1948) hue una pedagoga, espanista, umanista i conferencianti [[España|española]]. La su lavol educativa i coltural apuchó la participación delas [[Mugel|mugeris]] ena educación superiol, assina comu ena vida social i política dela primel metá del [[Sigru XX|siegru XX]].
== Biografía ==
La su nacencia hue'l deziochu de [[jullu]] del 1881 en [[Vitoria]], nuna familia acomoá, mu provinciana i liberal. La su mairi era ''Juana Whitney Doné'', qu'era duna familia escocesa i católica, ija dun consu dela [[Reinu Uníu|Gran Bretaña]], qu'anduvu primeru pa [[Niça]] i alogu pa [[París]]. El su pairi era ''Manuel de Maeztu Rodríguez'', hazendau cubanu, de nacencia en ''Cienfuegos'' i cona familia en [[Navarra]], qu'era iju de l'últimu intendenti general de [[Cuba]] quandu entavía era española i que viajó dendi [[Logroñu]] pa [[Cuba]] aondi tuvu una güena ponencia social pola su atividá impresarial. Los sus pairis, que no se conyugarun ena su vida, se conocierun en [[París]] quandu la su mairi tenía dezisseis añus. Nel 1873 viajarun pa [[España]], pal puebru navarru de ''Marañón'', pa conocel la tierra delos sus antepassaus, peru la tercel guerra calrista hizu que se quearan en [[Vitoria]], aondi vivía un ermanu del pairi i anduvierun tantu tiempu pallí, que tuvierun la nacencia'l su primel iju nesta tierra, polo que les apegó pa sempri a esta ciá. La collera tuvu cincu ijus: ''Ramiro'' nel 1874, ''Ángela'' nel 1877, ''Miguel'' nel 1880, ''María'' i ''Gustavo'' nel 1887. Tous huerun registraus comu ijus naturais.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.bilbao.eus/bld/bitstream/handle/123456789/19146/pag39.pdf?sequence=1|título=Los añus bilbainus de María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Alfonso Carlos Saiz Valdivielso.|fecha=Juñu del 2008|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/whitney-juana/ar-142880/|título=Whitney, Juana - Auñamendi Eusko Entziklopedia.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Fondu Bernardo Estornés Lasa.|sitioweb=aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus|idioma=es}}</ref> [[Archivu:Maeztu-Whitney_familia.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|La primera pola derecha, junta la su familia nel 1920.|283x283px]]La su familia tuvu una güena postura económica, hata qu'el su pairi se hue a [[Cuba]] pol frascassu delos sus negocius açucaerus i amás cona su muerti en ''Santa Clara'' nel 1898 i alos poblemas pola su erencia, dexarun ala familia nuna sitación mu precaria, polo que se huerun dela su luxosa casa de [[Vitoria]] i se muarun pa [[Bilbau]], qu'era una ciá mas puebrá i endustrial. Aluspués, la su mairi esmenzó a dal crassis particularis d'ingrés polas casas en [[Bilbau]] pa poel crial alos sus cincu ijus i dispués entangó l'Academia Anglu-Francesa, Colegiu de Señoritas, ena calli ''Ledesma'', ena que s'aprendían idiomas i coltura general i alas sus crassis divan ijas d'estudiosus i políticus pogressistas. Endispués tuvu mas escuelas en [[Bilbau]] i s'esmençarun a llamal Academia ''Maeztu''.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.noticiasdenavarra.com/navarra/2016/02/21/maria-maeztu-pedagoga-derribo-muros-2796112.html|título=María de Maeztu, la pedagoga que derribó muros.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=cedidas|nombre=Un reportagi de R. Usúa Afotugrafía.|fecha=21 de hebreru del 2016|sitioweb=Diario de Noticias de Navarra|idioma=es}}</ref> Esta Academia le dió a ella un primel contatu col enseñaeru quandu entavía no tenía edá pa esposital.<ref>{{Cita web|url=https://www.carm.es/edu/pub/20_2016/5M_contenido.html|título=Mugeris de letras: alantás nel arti, l'ensayismu i l'educación.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángel Serafín Porto Ucha dela Nuversidá de Santiagu de Compostela i Raquel Vázquez Ramil dela Escuela de Magisteriu CEU-Nuversidá de Vigu.|sitioweb=www.carm.es}}</ref> La infrugencia dela su mairi i la del su ermanu ''Ramiro,'' hue mu emportanti pala su correúra profissional. Assina, la su pronta encorporación al mundu del enseñaeru i los sus nuevus metous hizierun qu'encançara reconocencia ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref>{{Cita web|url=https://www.eldebate.com/historia/20231116/quienes-fueron-maeztu_153794.html|título=Quién huerun los Maeztu?|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Barreiro|nombre=Cristina|fecha=16 de novembri del 2023|sitioweb=El Debate|editorial=Hundau nel 1910.|idioma=es}}</ref>
Anantis de cumpril los catorzi añus, se matriculó comu aluna libri ena Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Vitoria]], aondi tuvu escelentis calificacionis i una nota final de sobrissalienti. Assina, pedió un premissu especial pa acedel ala esposición de maestrus nacionais en [[Valladolís]], pos no avía cumpriu entavía los ventiun añus, pa poel exercel en propiedá el su trebaju. Aprovó la esposición nel [[1902]] i conseguió una praça de maestra nuna escuela púbrica de [[Santandel]]. Poquinu dispués, se muó a una praça de maestra en [[Bilbau]], pal mesmu tiempu poel ayual ala su mairi ena su Academia.<ref>{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/142173|título=Pessona - Maeztu Whitney, María de (1882-1948).|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref> Hizu'l grau de bachillel en [[setiembri]] del [[1907]], cona calificación de sobrissalienti i un premiu estrordinariu ena Seción de Letras. Pa poel exercel comu educaora, essi mesmu añu se matriculó ena Facultá de Filosofía i Letras dela [[Nuversidá de Salamanca]] comu aluna no oficial, enque namás cussó pallí los dos primel añus, mentris trebajava en [[Bilbau]]. Hue una delas primel [[Mugel|mugeris]] españolas en acedel a estuyus superioris, anantis dela aprovación dela Real Ordin del ochu de [[marçu]] del [[1910]], qu'assentó l'igualdá entri ombris i [[Mugel|mugeris]] ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.nodulo.org/ec/2011/n111p09.htm|título=Trebaju i vida de María de Maeztu, El Catoblepas 111:9.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.nodulo.org|apellido=García de Tuñón Aza|nombre=José María|fecha=Mayu del 2011}}</ref>
Dentri [[Outubri|otubri]] del [[1909]] i [[juñu]] del [[1912]], cussó comu aluna oficial los estuyus dela Seción de Letras dela rezien criá Escuela de Estuyus Superioris del Magisteriu. En [[Salamanca]] conoció al retol ''[[Miguel de Unamuno]]'' col que se amistó i acebió crassis particularis.<ref>{{Cita web|url=https://www.bibliotecanacionaldigital.gob.cl/bnd/623/w3-propertyvalue-986364.html|título=Maeztu, María de|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=BND: Archivo del Escritor}}</ref> En [[marçu]] del [[1912]] hizu las pláticas del tercel cussu comu agregá nel Museu Pedagógicu Nacional, derigíu por ''Manuel B. Cossío'' i ena Escuela de Magisteriu encabeçó sempri la su promovición i tuvu comu professol a ''José Ortega y Gasset''. Acabijó l'especialidá de Filosofía ena Nuversidá Central pal [[1915]], con un premiu estrordinariu. Hue una delas primel mugeris en dil ala [[Nuversidá de Salamanca]] i en amprial la su hormación académica, lo que le premitió estuyal en estitucionis d'[[Uropa]] o [[Estaus Uníus]].<ref name=":2">{{Cita web|url=https://residenciadeestudiantes.com/exposiciones/intolerancia-espana-en-una-europa-convulsa-1914-1945|título=Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=residenciadeestudiantes.com}}</ref> Assina, participó ena criación dela Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', col ojetivu de fomental l'acessu delas [[Mugel|mugeris]] alos estuyus superioris i apreparal-las paque seyan emportantis ena vida púbrica. Considerá comu la primel pedagoga española, hizu contribucionis emportantis pal desenrou dela pedagogía social n'[[España]], enque la su figura hue mu poquinu reconocía nel su tiempu. El su pensaeru i obra estan ena Edá de Prata dela [[coltura]] española i ena denominá Generación del 1914.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6143273|título=Educación superiol feminina i nuevas conhormacionis dentitarias: Juventú Nuversitaria Feminina, 1919-1930.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Luz Sanfeliu Gimeno|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/mayo_09/08052009_01.asp|título=CVC. Rinconete. Letratura. Inteletuais dela Edá de Prata (12). María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=cvc.cervantes.es}}</ref>
[[Archivu:María de Maeztu.png|miniaturadeimagen|200x200px|Enas tierras [[Argentina|argentinas]].]]
L'afusilamientu del su ermanu ''Ramiro'' el ventinuevi d'[[Outubri|otubri]] del [[1936]] hue mu duru pa ella, assina que se hue pal dessiliu, dendi ''[[Biarritz]]'' pa dil a [[Nueva York]] a acaberus de [[marçu]] del [[1937]], p'apossessional la su Cátrea de Letratura [[España|Española]] en el ''Barnard College'' dela Nuversidá de ''Columbia,'' criá liquiamenti pa ella por ''Federico de Onís''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskonews.eus/zbk/751/maria-de-maeztu-y-ernestina-de-champourcin-del-exilio-a-su-muerte/ar-0751001005C/|título=María de Maeztu i Ernestina de Champourcin: del dessiliu ala su muerti - Euskonews.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.euskonews.eus|idioma=eu}}</ref> A acaberus de [[mayu]] del [[1937]], acebió l'envitación p'assestil a un congressu d'Estoria en ''[[Buenos Aires]]'', aondi dió un pedioru de conferencias, acetandu'l proponimientu dela entangaora del ventu, qu'era la su amega ''Victoria Ocampo'', que deseava de calavoral con ella dendi hazía munchu tiempu. Mentris que acebía malas enteracionis dela sitación n'[[España]] i dela su familia, ella cosechava déssitus conas sus conferencias en ''[[Buenos Aires]]''. Anduvu p'[[Argentina]] enos mesis de [[jullu]] i [[abostu]], pa golvel en [[setiembri]] pal ''Barnard College'', peru endispués del proponimientu del presienti dela [[Argentina|Repúbrica Argentina]] de hundal una Residencia n'aquel país, decedió queal-si en ''[[Buenos Aires]]'' i enque s'assentó ena capital [[argentina]], ala finiquita el proyeutu dela Residencia promitíu no puu hazel-si por no avel prossupuestu. En ''[[Buenos Aires]]'' desenroó una grandi atividá profissional, dandu conferencias, cussus i escreviendu artícalus i librus, polo que poía mandal pedióricamenti ayua aconómica ala su mairi.<ref>{{Cita web|url=https://portal.amelica.org/ameli/journal/810/8104725002/html/index.html|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis: primel viagi, mediacionis colturais i la costrución de redis académicas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángeles Castro Montero|año=2023|editorial=UCA}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://repositorio.uca.edu.ar/bitstream/123456789/17573/1/maria-maeztu-universidad.pdf|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis nel su primel viagi.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Castro Montero|nombre=Ángeles|fecha=15 d'otubri del 2023}}</ref>
A acaberus del [[1944]] golvió pa Estella p'arrejuntal-si cona su mairi i la su familia i hue pa [[Mairil]] pa reglal la su sitación almenistrativa i assina hue declará purá i sin sanción, confirmandu-si los sus derechus. En [[mayu]] del [[1945]], hue anombrá de horma provisional, profissora numiraria de Pedagogía ena Escuela Normal de Magisteriu Primariu d'[[Ávila]], peru no puu recuperal el su puestu de diretora dela Residencia, pos pal régimi franquista el su passau era duosu, en pesal dela su volución idealógica i de sel l'ermana de ''Ramiro de Maeztu''. Aluspués i cona pena de dexal ala su mairi, qu'estava mayol i malota, regolvió p'[[América Latina|Almérica Latina]] nel Serviçu Coltural dela Embaxá d'[[España]] en [[Chili]], un cargu onoríficu que tamién resplandeció comu Agregá de Coltura ena Embaxá de ''[[Buenos Aires]]'' i assina puu ruqueal la su condición de enhuncionariu n'ativu sina nesseciá de golvel pa [[España]]. Golvió varias vezis pa [[España]], comu nel [[1945]] pola muerti dela su mairi, praneandu golvel definitivamenti polo que enas navidais del [[1946]] alquirió i amobló un pisu en [[Mairil]]. El ventinuevi d'[[Jeneru|aneru]] del [[1947]] prenunció un discussu pola inaguración dela Cátrea ''Ramiro de Maeztu'' ena Nuversidá de [[Mairil]] i alogu'l nuevi de [[hebreru]] espenó'l su ermanu ''Gustavo'' n'Estella, del que donó tolos sus bienis qu'él tenía nel su estudiu pal Ayuntamientu d'Estella. En [[hebreru]] del [[1947]] golvió pa ''[[Buenos Aires]]'' pa siguil cona su lavol docenti.<ref>{{Cita web|url=https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=3989e392-12bf-4ad3-842d-53b464c8c7a9&page=7|título=L'embaxá espiritual duna grandi figura feminina española. María de Maeztu|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=08 de mayu del 1926|editorial=La Esfera, Mairil.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://devresidenciadeestudiantes.com/api/edad-de-plata/fondo/archivo-de-la-institucion-cultural-espanola-de-buenos-aires-iceba/|título=Archivu dela Estitución Coltural Española de Güenus Airis i l'Associación Patriótica Española.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Edad de Plata|idioma=es}}</ref>[[Archivu:Esquela_María_de_Maeztu_en_Hoja_del_Lunes.png|miniaturadeimagen|Esquela ena ''Hoja del Lunes''|izquierda|200x200px]]
El sieti d'aneru del 1948, Maeztu espenó de prontu nel Mar dela Prata, por mé duna ambolia i hue ampriamenti arrecogíu pola presa española i pola presa argentina. Las esquelas pubricás enos diarius ''Ya'' i ''ABC'' tenían un vessu ala Seción Preparatoria de l'Estitutu-Escuela, qu'antoncis andava prebía n'[[España]]. Ena esquela pubricá ena ''Hoja del Lunes'', tamién se le mentava comu la hundaora dela Residencia de Señoritas. El su cadavi se muó ala Embaxá d'[[España]] en ''[[Buenos Aires]]'', d'aondi hue pa [[Barcelona]] i el ochu de [[hebreru]] del 1948, los sus restus llegarun a [[Vitoria]] i arreliau cona bandera nacional, se muarun col ''Ferrocarril Vasco-Navarro'' pa Estella. Alogu i endispués dun soleni entierru, acebió sepoltura nel panteón familial, assitiau ena capilla monicipal del cimenteriu d'Estella. El diés d'aneru, el menistru de Assuntus Esterioris, ''Alberto Martín-Artajo'', assestió al intierru apreparau pola familia ena ilesia dela Conceción de [[Mairil]] i el dezisseis d'aneru, los sus dicípulus de [[Mairil]] le endedicarun un ventu religiosu ena ilesia de San Fermín delos Navarrus. Endispués pal ventiunu d'aneru, s'ofició un intierru ena capilla del Colegiu Mayol Santa Teresa de Jesús, estitución qu'avía restituíu ala Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1007631057|título=Esquela de Maria de Maetzu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|publicación=Oja del Lunis.}}</ref>
=== Correúra profissional ===
[[Archivu:Antiguo_edificio_de_Telefónica_y_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|miniaturadeimagen|Antiga escuela de Las Cortis de [[Bilbau]], nel [[2024]].|200x200px]]En [[Noviembri|novembri]] del [[1902]] esmençó a trebajal ena escuela de Las Cortis en [[Bilbau]], ya que naidi avía solicitau essa vaganti pos estava assitiá nel barriu de San Franciscu, un sitiu desechau i mu probi dela ciá, enque ella l'acetó i mu prontu pusu ala escuela moerna i le dió serviçus essenciais. Enseñó poniendu ena plática los prencipius pedagógicus dela Estitución Libri d'Enseñaeru, col aprendizagi ativu i sin memorial, el contatu col meyu i l'imprantación de crassis al airi libri, l'acercaeru a l'ambienti familial de l'alunau i mual las medías corretivas i diciplinarias por sotras de convivencia mas fressiblis. Tolos mesis dava una parti del su sueldu pa mercal troçus de tela pa trapeal brusas, mandilis i amás pa pastillas de xabón que regalava alos sus alunus, pos los sus pairis izían que pola probeza no poían asseal-si. Nel [[1903]], quandu era ya diretora dela escuela de Las Cortis, pedió una próloga duna pensión pa hazel estuyus pal estrangeru.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=f3a0f74d-d81a-4646-a0ab-820d2925afb0|título=L'Educación, Mairil nel 1903.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=30 d'otubri del 1909|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es}}</ref>
{{Almiental|Es veru el relati antigu de que la letra con sangri entra, peru no tié que sel cona del zagalinu o zagalina, sinu cona del maestru.|María de Maeztu Whitney.}}La Direción delas escuelas de ''Berástegui,'' que estavan junta la casa della, le brindó una praça, peru no l'acetó pa no desseparal-si delos sus alunus delos barrius probis de [[Bilbau]]. Allegarun a querel-la i respetal-la tantu, qu'izían qu'enas oras de crassi, las casas de cantoneras d'al reol paravan la su atividá pa no incomodal-la ena su lavol ena escuela. Endispués d'estal en Londris pal 1909 i comu apricación plática delos sus aprendizagis sobri la pedagogía enos parvulitus del [[Reinu Uníu]], presentó dos estancias a l'Ayuntamientu de [[Bilbau]], una pa hazel un bañu ena su escuela conos pranus del proyeutu i la segundera, pa hazel un jardín nel patiu dela escuela i mercal prantas palas crassis.<ref>{{Cita web|url=https://www.filosofia.org/hem/190/19090429.htm|título=María de Maeztu nel Nuevu Mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=29 d'abril del 1909|sitioweb=www.filosofia.org|autor=Federico de Onís.}}</ref>
[[Archivu:Acto_de_entrega_del_cuarto_de_baño_a_la_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|centro|miniaturadeimagen|550x550px|Entriega del quartu de bañu ala Escuela de Las Cortis, nel [[1911]].]]
[[Archivu:María_de_Maeztu_en_1909.png|miniaturadeimagen|Nel [[1909]] con ventiochu añus.|221x221px]]
Nel 1909 le dierun una pensión p'analizal duranti'l [[1910]] los poblemas atualis dela [[educación]] estudiaus enas orentacionis d'angunus delos prencipais paísis [[Uropa|uropeus]]. Assina vesitó escuelas de varius graus i caraitirísticas, prencipalmenti primarias i tamién angunas femininas, ena [[Ingalaterra]], [[Francia]], [[Italia]], comu en [[Turín]] i [[Milán]], [[Alemaña]], [[Suecia]] i [[Noruega]]. Amás assestió en [[Amberis]] al III Congressu Entrenacional de [[Educación]] Familial. En [[Outubri|otubri]] del [[1912]], con una nueva pensión, viajó p'[[Alemaña]] pa hazel estuyus de Pedagogía i visital varias escuelas. Tamién estuvu dos semestris ena Nuversidá de Marburgu, aondi estuyó Propedéutica filosófica con ''Paul Natorp'', Estoria dela filosofía antiga con ''Nicolai Hartmann'' i [[Sicologia|Sicología]] con ''Erich Haenisch''. En [[Alemaña]] compretó el su preparu filosóficu i pedagógicu i le premitió d'entral en contatu con unu delos sestemas educativus mas desenroaus d'antoncis, tantu enos primel graus de l'enseñaeru comu ena Nuversidá.<ref>{{Cita web|url=https://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/registro.do?id=122852|título=La escuela ena Ingalaterra i la su infrugencia ena vida.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=18 de mayu del 1909|editor=Imp. José Rojas Núñez.}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=a9a3416e-c1d1-411b-93f0-8273b57b5865|título=María de Maetzu i Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=20 de setiembri del 1909|editorial=El Universo, Mairil.}}</ref>[[Archivu:María_de_Maeztu,_1919_honorary_degree_of_Law,_LL.D.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Nel 1919 hue ''Honorary degree of Law, LL.Dª.''|307x307px]]
Endispués de regolvel d'[[Alemaña]] en [[Noviembri|novembri]] del [[1913]], s'encorporó ala Seción novena del Centru d'Estuyus Estóricus, derigía por ''Ortega i Gasset'' i endedicá ala filosofía, aondi anduvu hata l'enterrución delas sus atividais nel branu del 1916. Dentri'l [[1913]] i el [[1915]] hue professora nel Estitutu Entrenacional, aondi desenroó la su lavol nun ambienti educativu d'infrugencia estauniensi i calavoró derechamenti con ''Susan Huntington Vernon''. Esta estitución gastava una metoulogía didática ennovaora basá ena convivencia, la atolerancia i l'integración delas cencias i las artis. El trenta i unu de [[jullu]] del [[1912]] hue anombrá professora numiraria ena Seción de Letras dela Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Cai]] i nel cussu 1914-1915 exerció comu professora numiraria interina ena Escuela Normal de Maestras de [[Cai]], dissaliendu comu conferencianti i tamién hue envitá a varius forus. Ena [[primavera]] del [[1919]] vesitó ''The Smith College'', nuversidá privá feminina assitiá en ''Northampton'' en ''Massachusetts'' i acebió un títulu onorariu, ''Honorary degree of law, LL.D''”, ena cerimoña de grauación celebrá el dezissieti de [[juñu]] del [[1919]]. Estas certificacionis académicas enos [[Estaus Uníus]] le premitierun tenel calavoracionis con varias nuversidais nortialmericanas. Nel [[1920]], junta ''Elisa Soriano Fischer'', ''Concepción Alexandre'', ''[[Clara Campoamor]]'' i angunas mas, hundó la Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', una associación entregeneracional de [[Mugel|mugeris]] con reconocía nombrería.<ref name=":3" /><ref>{{Cita web|url=https://www.educacionfpydeportes.gob.es/biblioteca-central/blog/2023/marzo/jimena-menendez-pidal-y-el-colegio-estudio.html|título=Jimena Menéndez Pidal i el Colegiu Estuyu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=08 de marçu del 2023|editorial=Bibloteca d'Educación. Fondu Biblográficu}}</ref>
=== Residencia de Señoritas ===
[[Archivu:1911-09-14_NUEVO_MUNDO.jpg|miniaturadeimagen|Residencia de Señoritas]]
El déssitu dela Residencia d'Estudiantis nel [[1910]], hizu que prontu s'ampriara p'almitil alas [[Mugel|mugeris]] nuversitarias, por essu, la ''JAE'' hizu embaxu'l su mandu un grupu femininu i le dió la su dereción a ''María de Maeztu''. En [[Outubri|otubri]] del [[1915]], endispués de mual la Residencia d'Estudiantis a sotra séi, la ''JAE'' hundó la nueva Residencia Entrenacional de Señoritas i le acupó a ella la su dereción, estalación i apreparación de l'edeficiu dela calli ''Fortuny'' de [[Mairil]], siendu pubricau el su anombramientu oficial comu diretora ena Gaceta de [[Mairil]] el onzi de [[hebreru]] del [[1916]] i que acupó hata'l [[1936]].<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1916/02/28/pdfs/GMD-1916-59.pdf|título=Nombraeru de Doña María de Maeztu Whitney comu diretora dela Corrupela de Señoritas dela Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Gaceta de Madrid.|fecha=28 de hebreru del 1916}}</ref> Dispués de dos añus, la séi se queó chiquenina polo qu'ella tuvu un tratu con una estitución vezina, qu'era el Estitutu Entrenacional de [[Mairil]], derigíu por ''Susan Huntington'', p'acupal i dal crassis nel su edeficiu dela mesma calli, esmenzandu assin una estricá calavoración dentri dambas, amejorandu estas estitucionis col gastu compartíu d'abitanças i recussus, assina comu l'entrecambiu d'alunas i professoras de dambus laus de l'Alánticu.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/legados/residencia-de-senoritas/|título=Residencia de Señoritas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=FOM|idioma=es|editorial=Hundación Ortega Marañón.}}</ref> Por mé d'estu hizu varius viagis pa [[Estaus Uníus]] i logró hazel el primel pograma d'estuyus pa l'estrangeru de [[Mugel|mugeris]] [[España|españolas]]. Assina nel [[1923]] se enfirmó una acordança de calavoración d'entrecambiu d'alunas, letoraus nel estrangeru, becas d'envestigación i entrecambiu de material centíficu i biblográficu.<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4992789|título=La Residencia de Señoritas de Mairil ena Segundera Repúbrica, dentri l'alta coltura i el brillíu social.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Vázquez Ramil|nombre=Raquel|año=2015}}</ref>[[Archivu:Laresi.jpg|miniaturadeimagen|Ena Residencia de Señoritas.|izquierda]]En veintiun añus i hata l'esmiençu dela [[Guerra Cevil Española|guerra civil]], la Residencia passó de sel un edeficiu chiqueninu pa trenta estudiantis, a sel varius edeficius pa quasi trezientas alunas. La Residencia almitía a [[Mugel|mugeris]] con mas de dezisieti añus qu'estuyaran en [[Mairil]] o aprepararan el su engressu en nuversidais, ena Escuela Superiol de Magisteriu, ena Escuela Normal, ena Escuela Hogal o ampriaran la su hormación centífica de horma privá, amás tamién s'almitían alunas estrangeras i esternas. Se les brindava, manduca, abitanças, conferencias, desconciertus, velás puéticas, entrepetacionis teatrais i hormación, comu las crassis engredías de Pedagogía i [[Filosofia|Filosofía]], dás por ella mesma. La Residencia enquacava los sus preçus, dava becas i facilidais alas alunas con menus recussus, paque las familias delas provincias puyeran mandal alas sus ijas a estuyal i assina pa poel pagal el su gastaeru, las residentis poían hazel varius trebajus ena casa, ena bibloteca o en tareas almenistrativas. Ella logró de hormal a un grandi númiru de [[Mugel|mugeris]], sostribandu la su participación social, económica, inteletual i política, nel [[Mairil]] delos añus venti i ena [[II Repúbrica Española|Segundera Repúbrica]], siendu espolichis ativus dela muança política nel primel terciu del [[Sigru XX|siegru XX]] n'[[España]].<ref>{{Cita web|url=https://www.jstor.org/stable/23763099|título=Prossimación ala lavol pedagógica de María de Maetzu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Gamero Merino|nombre=Carmela|año=1985|editorial=JSTOR.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.jotdown.es/2018/10/la-casa-de-las-chicas-que-iban-a-cambiar-el-mundo/|título=La casa delas jóvinis que divan a mual el mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Prada|nombre=Ruth|fecha=15 d'otubri del 2018|idioma=es|editorial=Jot Down.}}</ref>
Nel [[1928]] se celebró en [[Mairil]] el XII Congressu Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i numirosas mandiletis se quearun ena Residencia. Nel [[1931]] [[Marie Curie]] se queó tamién ena Residencia ena su queá en [[Mairil]]. En [[jullu]] del [[1936]] andava de vagacionis ahuera de [[Mairil]], comu quasi toas las residentis, polo que regolvió nel inti al prouzil-si el golpi d'Estau, enque alogu pa [[setiembri]] del [[1936]] dexó la dereción dela Residencia, ena que se hazierun dos emportantis associacionis femininas, nun lau l'Associación de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias, que hormó parti dela Federación Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i del sotru el ''Lyceum Club''.<ref>{{Cita web|url=http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm|título=Mugeris ena vanguardia. La Residencia de Señoritas pol su centenariu, 1915-1936.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.residencia.csic.es|idioma=es|fecha=13 de deziembri del 2024|editorial=WB Machine.}}</ref><ref>{{Cita noticia|título=El Lyceum|url=https://lyceumclubfemenino.com/el-lyceum/|periódico=Lyceum Club Femenino|fechaacceso=22 de marçu del 2026|idioma=es-ES|fecha=01 de jullu del 2019}}</ref>
=== Traduzionis ===
[[Archivu:Historia_de_la_pedagogía,_Paul_Monroe_(1905)_(cropped).png|miniaturadeimagen|Traduzión del [[1918]].|226x226px]]El su domiñu de varias idiomas le premitió desenroal una lavol comu tradutora d'obras i dentri ellas sonin:
* Religión i umanidá, la religión endrentu delos lindis dela umanidá, aportación ala hundación dela pedagogía social, nel [[1914]], trauzíu del original en [[Lengua alemana|alemán]] del 1894.
* Pedagogía social, de ''Paul Natorp'', nel 1899, trauzíu col títulu de Cussu de pedagogía nel [[1915]].
* L'Estoria dela pedagogía nel [[1905]], de l'[[ingrés]] ''Paul Monroe,'' el tomu I trauzíu nel [[1918]] i el tomu II trauzíu nel [[1924]].<ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2123?show=full|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 1.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2124?locale-attribute=es|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 2.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref>
=== Pubricacionis ===
* La Pedagogía en [[Londri]] i las escuelas de parvulitus. En Analis dela Junta pala Ampriación d'Estuyus i Envestigacionis Centíficas nel [[1909]].<ref>{{Cita web|url=http://cedros.residencia.csic.es/imagenes/Portal/ArchivoJAE/analesjae/1909-01-08.pdf|título=La Pedagogía en Londri i las Escuelas de Parvulitus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=23 d'aneru del 1909}}</ref>
* El trebaju dela [[mugel]], nuevus vistalis''.'' Conferencia prenunciá el ochu d'[[abril]] del [[1933]].
* El poblema dela ética. L'enseñaeru dela moral, Pubricá nel [[1938]], pa estudial el poblema dela ética i pa dal angunas normas pal enseñaeru dela moral enas escuelas.
* Estoria dela coltura uropea. Pubricá nel [[1941]] pola Bibloteca dela ''Esfinge'', especializá enos librus pala [[mugel]], embaxu la dereción de ''Gregorio Martínez Sierra,'' qu'era comu se hazía mental ''[[María de la O Lejárraga|María Lejárraga]].'' Es una recopilación dun cussu d'estoria que escrevió quandu esmençó la [[II Guerra Mundial|Segundera Guerra Mundial]] i ella decedió queal-si n'[[Argentina]].
* Antología-[[Sigru XX|siegru XX]]. Prosistas españolis. Acordanças i comentacionis. Pubricá nel [[1943]] pola Coleción ''Austral'' de ''Espasa-Calpe''. Es la su obra mas mentá i una descoja didática mayolmenti derigía pal professorau del bachillel.<ref name=":4" />
== Premius i reconocencias ==
* Hue anombrá dotora ''honoris causa'' en varias nuversidais de tol mundu, dentri ellus en ''The Smith College'' nel [[1919]]. Tamién hue reconocía comu professora onoraria ena Nuversidá de [[Méxicu]] i comu professora estrordinaria ena Nuversidá de Columbia.<ref>{{Cita web|url=https://laescueladelarepublica.es/wp-content/uploads/2016/02/la-pedagoga-Maria-de-Maeztu.pdf|título=La pedagoga. María de Maeztu.|autor=Antonina Rodrigo|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref>
* Una corrupela d'antigas estudiantis que se queavan ena Residencia de Señoritas i qu'estavan en [[Mairil]], ressolvió de hazel un premiu ena su memoria i que se entriegara tolos añus ala aluna dela seción de Pedagogía que tuviera las mejoris calificacionis al acabijal los sus estuyus, huendu valoreá por un dessami. Nel 1950 se hormalizó, por una ressolución menisterial, comu una Hundación particulal benéfica-hormativa mentá comu Premiu ''María de Maeztu'', hundaora dela Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1950/11/26/pdfs/BOE-1950-330.pdf|título=Hundación del Premiu María de Maeztu, hundaora dela Residencia de Señoritas, estituía ena Facultá de Filosofía i Letras dela Nuversidá de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Goviernu dela Nación. BOE.|fecha=30 d'abostu del 1950}}</ref>
* Nel 1988 se costituyó nel [[País Vascu]] el ''Fórum Feminista María de Maeztu'', en onol ala su figura i dendi'l [[1996]] el Aria d'Igualdá de l'Ayuntamientu d'Estella i l'Assambrea de [[Mugel|Mugeris]] d'Estella-Lizarra apreparan el Certami Letrariu Premiu ''María de Maeztu''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskadi.eus/informacion/entrevista-maria-de-maeztu/web01-ejeduki/es/|título=Entrevista: Fórum feminista María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=24 de marçu del 2015|sitioweb=www.euskadi.eus|idioma=es|autor=Eusko Jaurlaritza.}}</ref>
* Nel [[2007]] anombrarun Crassi ''María de Maeztu'' a sieti navíus de salvamientu dela Sociedá de Salvamientu i Segurança Marítima en Portugaleti.<ref>{{Cita web|url=https://www.salvamentomaritimo.es/sala-de-comunicacion/sala-de-prensa/la-ministra-de-fomento-amadrina-el-remolcador-de-salvamento-maria-de-maeztu-en-portugalete|título=La Menistra de Formientu amairina'l Remolcaol de Salvamientu María de Maeztu en Portugaleti.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=07 de novembri del 2008|autor=Goviernu d'España.}}</ref>
* La [[Nuversidá de Salamanca]] assentó nel [[2008]] el Premiu ''María de Maeztu'' ala virtú Centífica.<ref>{{Cita web|url=https://secretaria.usal.es/boletines/consulta/files/9322-Premio_Maria_de_Maeztu_27abril18.pdf|título=Premiu María de Maetzu dela Nuversidá de Salamanca, ala Escelencia Centífica.|editorial=Nuversidá de Salamanca.|fecha=Aprovau ena Sessión del Conseju de Goviernu del trenta d'abril del 2008 i morificau ena Sessión del ventisieti d'abril del 2018.|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.dicyt.com/noticias/los-premios-maria-de-maeztu-reconocen-la-excelencia-cientifica-en-la-usal|título=Los Premius María de Maeztu reconocin ala Escelencia Centífica ena USAL.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.dicyt.com}}</ref>
* Nel [[2016]] el [[España|Goviernu d'España]] assentó la destinción Unidá de Virtú ''María de Maeztu'', pa reconocel a unidais púbricas d'envestigación, en qualisquiel aria centífica, que provin apasmu i encabeceru centíficu entrenacionalmenti i que calavorin ativamenti col su ambienti impresarial i social.<ref>{{Cita web|url=https://www.revistacallemayor.es/poesia-para-homenajear-a-maria-de-maeztu/|título=Puesía pa omenagial a María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=31 de marçu del 2011|sitioweb=Revista Calle Mayor - Publicidad y comunicación|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.aei.gob.es/ayudas-concedidas/centros-unidades-excelencia|título=Sostribu i Assegurança de Centrus d'Escelencia Severo Ochoa i a Unidais d'Escelencia María de Maeztu.|autor=Agencia Estatal de Investigación|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref>
* Ena serii dela teli ''La otra mirada'' nel [[2018]], ''María de Maeztu'' era la protagonista del capítalu sieti, nel que su pessonagi revindicava el desenrou endividual delas pessonas, l'educación, los derechus delas [[Mugel|mugeris]] i afiava el divorciu o el descasamientu.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/play/videos/la-otra-mirada/otra-mirada-maria-maeztu-llega-academia/4624417/|título=La sotra mirá - María de Maeztu allega a l'Academia.|fecha=06 de juñu del 2018|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=RTVE play Arradiu i teli|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8020484|título=L'educación i las mugeris enas seriis educativas.|autor=Forteza Martínez, Aurora i Conde, Manuel Antonio dela Nuversidá de Güelva|fechaacceso=22 de marçu del 2026|año=2021}}</ref>
* El ventiochu de [[hebreru]] del [[2023]], ''Correos'' hondeó un sellu delas cartas dun ebru, pala comemoración del setenta i cincu aniversariu dela su muerti.<ref>{{Cita web|url=https://www.correos.es/es/es/particulares/filatelia/productos-filatelicos/sellos/espana/2023/maeztu|título=Efeméridis. Setenta i cincu añus del espenamientu de María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.correos.es|idioma=es}}</ref>
* Tamién nel [[2023]], la ''Fábrica Nacional de Moneda y Timbre'' acuñó una monea nel su onol, que hue presentá el ochu de marçu ena Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/homenaje-a-la-figura-de-maria-de-maeztu-en-el-dia-internacional-de-la-mujer/|título=Omenagi ala figura de María de Maeztu nel Día Entrenacional dela Mugel.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=dgomez|fecha=08 de marçu del 2023|sitioweb=FOM|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://tienda.fnmt.es/fnmttv/fnmt/es/Productos/Monedas/Web/D%C3%ADa-Internacional-de-la-Mujer/MAR%C3%8DA-DE-MAEZTU-(2023)-8-REALES/p/92937001|título=María de Maetzu, 2023. Ochu Realis. Día Entrenacional dela Mugel. La Tienda de la FNMT-RCM.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=tienda.fnmt.es|idioma=es}}</ref>
* En munchas ciais [[España|españolas]] ain callis que tien el su nombri, comu n'Albaceti, Avilés, Baracaldu, Elchi, Estella, Estepona, Galapagal, [[Graná]], [[Mairil]], [[Málaga]], Puertullanu, [[Valencia]] o [[Çaragoça]].<ref>{{Cita web|url=https://www.callejero.net/|título=Andurreru, mapas i pranus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.callejero.net|idioma=es}}</ref>
* Tamién tié'l su nombri l'Espaciu d'Igualdá del mairileñu destritu dela Latina.<ref>{{Cita web|url=https://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/Igualdad-y-diversidad/Direcciones-y-telefonos/Espacio-de-Igualdad-Maria-de-Maeztu-Latina/?vgnextfmt=default&vgnextoid=522232c9be401810VgnVCM1000001d4a900aRCRD&vgnextchannel=ab79aaa26f535510VgnVCM1000008a4a900aRCRD|título=Espaçu d'Igualdá María de Maeztu. Latina - Ayuntamientu de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.madrid.es|idioma=es|autor=Ayuntamientu de Mairil.}}</ref>
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* ''Benítez Palma, Enrique'' nel [[2021]]. La llegá dela [[mugel]] ala Carrera de ''San Jerónimo'': ''un balance de las intervenciones de las integrantes de la Asamblea Nacional de Primo de Rivera'', 1927-1930.
* ''Cassani, Alessia'' nel [[2020]]. ''María de Maeztu'': La costrucción duna nueva [[España]]. Coltura Latinualmericana. Revista d'estuyus entrecolturais '''31''' (1).
* ''González-Geraldo, José Luis'' nel [[2019]]. Aportacionis de ''María de Maeztu'' ala entroduzión dela Pedagogía Social n'[[España]]. Revista Complutensi d'[[Educación]] '''30''' (1): 293-306.
* ''Ribagorda, Álvaro'' nel [[2018]]. Los origis de l'Estitutu-Escuela: las Currupelas de Zagalinus dela Residencia de Estudiantis. En ''Martínez Alfaro, Encarnación''; ''López-Ocón Cabrera, Leoncio''; ''Ossenbach Sauter, Gabriela'' nel [[2018]], edicionis. Cencia i ennovación enas crassis: centenariu de l'Estitutu-Escuela, 1918-1939. Conseju Superiol d'Envestigacionis Centíficas dela Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia: 47-70.
* ''Lastagaray Rosales, María Josefa'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu Whitney:'' una vida dentri la pedagogía i el feminismu. [[Mairil]]: ''La ergástula ediciones''.
* ''Melián, Elvira M.'' nel [[2015]]. Ena frontera: señas d'entidá dela lavol pedagógica ispanu-almericanista en ''María de Maeztu,'' 1924-1936. Estoria dela [[Educación]] '''34''' (0): 287-303.
* ''Porto Ucha, Ángel Serafín''; ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu. Una antología de textos''. [[Mairil]]: ''Dykinson''.
* ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2012]]. [[Mugel|Mugeris]] i [[educación]] ena [[España]] d'ugañu. L'Estitución Libri d'Enseñaeru i la Residencia de Señoritas de [[Mairil]]. [[Mairil]]: ''Akal''.
* ''Walliser Martín, Marta'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. Cientu venticincu añus dela nacencia de ''Picasso'' en [[Málaga]]: Actas del XLI Congressu Entrenacional dela Associación Uropea de Professoris d'Español, Nuversidá de [[Málaga]], del ventitrés al ventinuevi de [[jullu]] del [[2006]] (Associación Uropea de Professoris d'Español (AEPE)): 415-427.
* ''Zapata Garrido, Arantxa'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. ''Publicaciones Didácticas'' (79): 34-52.
* ''Fructuoso Ruiz de Erenchun, María Cristina'' nel [[1998]]. ''María de Maeztu Whitney. Una Vitoriana Ilustre''. [[Vitoria|Vitoria-Gasteiz]]: Real Sociedá Vascongá d'Amegus del [[País]].
* ''Tellechea Idígoras, J. Ignacio'' nel 1990. ''Cartas de tres Maeztu a Miguel de Unamuno.'' Dentri la caterva i la soledá: omenagi al professol ''Saturnino Álvarez Turienzo''.
* ''Pérez-Villanueva Tovar, Isabel'' nel 1989. ''María de Maeztu:'' una mugel nel conformismu educativu español. [[Mairil|Mairii]]: Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia.
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [http://archivojae2.edaddeplata.org/ficha/personas/6789/ Ficha de ''María de Maeztu''] Archivu dela ''JAE''.
* [https://www.rtve.es/play/videos/mujeres-para-un-siglo/mujeres-para-siglo-maria-maetzu-educacion/713453/<nowiki/> ''María de Maetzu Whitney'', mugeris pa un siegru] Vidiu de ''RTVE''.
{{NF|1881|1948|Maeztu, María de}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris]]
[[Categoría:Educación]]
434awyh3e2xp3s58pzk3ek6p07ratnn
142413
142412
2026-03-28T12:38:07Z
Acuxhinu
3347
mual afotu
142413
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''María de Maeztu Whitney''' ([[Vitoria]], 18 de jullu del 1881-Mar dela Prata, 7 d'aneru del 1948) hue una pedagoga, espanista, umanista i conferencianti [[España|española]]. La su lavol educativa i coltural apuchó la participación delas [[Mugel|mugeris]] ena educación superiol, assina comu ena vida social i política dela primel metá del [[Sigru XX|siegru XX]].
== Biografía ==
La su nacencia hue'l deziochu de [[jullu]] del 1881 en [[Vitoria]], nuna familia acomoá, mu provinciana i liberal. La su mairi era ''Juana Whitney Doné'', qu'era duna familia escocesa i católica, ija dun consu dela [[Reinu Uníu|Gran Bretaña]], qu'anduvu primeru pa [[Niça]] i alogu pa [[París]]. El su pairi era ''Manuel de Maeztu Rodríguez'', hazendau cubanu, de nacencia en ''Cienfuegos'' i cona familia en [[Navarra]], qu'era iju de l'últimu intendenti general de [[Cuba]] quandu entavía era española i que viajó dendi [[Logroñu]] pa [[Cuba]] aondi tuvu una güena ponencia social pola su atividá impresarial. Los sus pairis, que no se conyugarun ena su vida, se conocierun en [[París]] quandu la su mairi tenía dezisseis añus. Nel 1873 viajarun pa [[España]], pal puebru navarru de ''Marañón'', pa conocel la tierra delos sus antepassaus, peru la tercel guerra calrista hizu que se quearan en [[Vitoria]], aondi vivía un ermanu del pairi i anduvierun tantu tiempu pallí, que tuvierun la nacencia'l su primel iju nesta tierra, polo que les apegó pa sempri a esta ciá. La collera tuvu cincu ijus: ''Ramiro'' nel 1874, ''Ángela'' nel 1877, ''Miguel'' nel 1880, ''María'' i ''Gustavo'' nel 1887. Tous huerun registraus comu ijus naturais.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.bilbao.eus/bld/bitstream/handle/123456789/19146/pag39.pdf?sequence=1|título=Los añus bilbainus de María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Alfonso Carlos Saiz Valdivielso.|fecha=Juñu del 2008|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/whitney-juana/ar-142880/|título=Whitney, Juana - Auñamendi Eusko Entziklopedia.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Fondu Bernardo Estornés Lasa.|sitioweb=aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus|idioma=es}}</ref> [[Archivu:Maeztu-Whitney_familia.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|La primera pola derecha, junta la su familia nel 1920.|283x283px]]La su familia tuvu una güena postura económica, hata qu'el su pairi se hue a [[Cuba]] pol frascassu delos sus negocius açucaerus i amás cona su muerti en ''Santa Clara'' nel 1898 i alos poblemas pola su erencia, dexarun ala familia nuna sitación mu precaria, polo que se huerun dela su luxosa casa de [[Vitoria]] i se muarun pa [[Bilbau]], qu'era una ciá mas puebrá i endustrial. Aluspués, la su mairi esmenzó a dal crassis particularis d'ingrés polas casas en [[Bilbau]] pa poel crial alos sus cincu ijus i dispués entangó l'Academia Anglu-Francesa, Colegiu de Señoritas, ena calli ''Ledesma'', ena que s'aprendían idiomas i coltura general i alas sus crassis divan ijas d'estudiosus i políticus pogressistas. Endispués tuvu mas escuelas en [[Bilbau]] i s'esmençarun a llamal Academia ''Maeztu''.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.noticiasdenavarra.com/navarra/2016/02/21/maria-maeztu-pedagoga-derribo-muros-2796112.html|título=María de Maeztu, la pedagoga que derribó muros.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=cedidas|nombre=Un reportagi de R. Usúa Afotugrafía.|fecha=21 de hebreru del 2016|sitioweb=Diario de Noticias de Navarra|idioma=es}}</ref> Esta Academia le dió a ella un primel contatu col enseñaeru quandu entavía no tenía edá pa esposital.<ref>{{Cita web|url=https://www.carm.es/edu/pub/20_2016/5M_contenido.html|título=Mugeris de letras: alantás nel arti, l'ensayismu i l'educación.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángel Serafín Porto Ucha dela Nuversidá de Santiagu de Compostela i Raquel Vázquez Ramil dela Escuela de Magisteriu CEU-Nuversidá de Vigu.|sitioweb=www.carm.es}}</ref> La infrugencia dela su mairi i la del su ermanu ''Ramiro,'' hue mu emportanti pala su correúra profissional. Assina, la su pronta encorporación al mundu del enseñaeru i los sus nuevus metous hizierun qu'encançara reconocencia ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref>{{Cita web|url=https://www.eldebate.com/historia/20231116/quienes-fueron-maeztu_153794.html|título=Quién huerun los Maeztu?|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Barreiro|nombre=Cristina|fecha=16 de novembri del 2023|sitioweb=El Debate|editorial=Hundau nel 1910.|idioma=es}}</ref>
Anantis de cumpril los catorzi añus, se matriculó comu aluna libri ena Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Vitoria]], aondi tuvu escelentis calificacionis i una nota final de sobrissalienti. Assina, pedió un premissu especial pa acedel ala esposición de maestrus nacionais en [[Valladolís]], pos no avía cumpriu entavía los ventiun añus, pa poel exercel en propiedá el su trebaju. Aprovó la esposición nel [[1902]] i conseguió una praça de maestra nuna escuela púbrica de [[Santandel]]. Poquinu dispués, se muó a una praça de maestra en [[Bilbau]], pal mesmu tiempu poel ayual ala su mairi ena su Academia.<ref>{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/142173|título=Pessona - Maeztu Whitney, María de (1882-1948).|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref> Hizu'l grau de bachillel en [[setiembri]] del [[1907]], cona calificación de sobrissalienti i un premiu estrordinariu ena Seción de Letras. Pa poel exercel comu educaora, essi mesmu añu se matriculó ena Facultá de Filosofía i Letras dela [[Nuversidá de Salamanca]] comu aluna no oficial, enque namás cussó pallí los dos primel añus, mentris trebajava en [[Bilbau]]. Hue una delas primel [[Mugel|mugeris]] españolas en acedel a estuyus superioris, anantis dela aprovación dela Real Ordin del ochu de [[marçu]] del [[1910]], qu'assentó l'igualdá entri ombris i [[Mugel|mugeris]] ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.nodulo.org/ec/2011/n111p09.htm|título=Trebaju i vida de María de Maeztu, El Catoblepas 111:9.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.nodulo.org|apellido=García de Tuñón Aza|nombre=José María|fecha=Mayu del 2011}}</ref>
Dentri [[Outubri|otubri]] del [[1909]] i [[juñu]] del [[1912]], cussó comu aluna oficial los estuyus dela Seción de Letras dela rezien criá Escuela de Estuyus Superioris del Magisteriu. En [[Salamanca]] conoció al retol ''[[Miguel de Unamuno]]'' col que se amistó i acebió crassis particularis.<ref>{{Cita web|url=https://www.bibliotecanacionaldigital.gob.cl/bnd/623/w3-propertyvalue-986364.html|título=Maeztu, María de|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=BND: Archivo del Escritor}}</ref> En [[marçu]] del [[1912]] hizu las pláticas del tercel cussu comu agregá nel Museu Pedagógicu Nacional, derigíu por ''Manuel B. Cossío'' i ena Escuela de Magisteriu encabeçó sempri la su promovición i tuvu comu professol a ''José Ortega y Gasset''. Acabijó l'especialidá de Filosofía ena Nuversidá Central pal [[1915]], con un premiu estrordinariu. Hue una delas primel mugeris en dil ala [[Nuversidá de Salamanca]] i en amprial la su hormación académica, lo que le premitió estuyal en estitucionis d'[[Uropa]] o [[Estaus Uníus]].<ref name=":2">{{Cita web|url=https://residenciadeestudiantes.com/exposiciones/intolerancia-espana-en-una-europa-convulsa-1914-1945|título=Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=residenciadeestudiantes.com}}</ref> Assina, participó ena criación dela Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', col ojetivu de fomental l'acessu delas [[Mugel|mugeris]] alos estuyus superioris i apreparal-las paque seyan emportantis ena vida púbrica. Considerá comu la primel pedagoga española, hizu contribucionis emportantis pal desenrou dela pedagogía social n'[[España]], enque la su figura hue mu poquinu reconocía nel su tiempu. El su pensaeru i obra estan ena Edá de Prata dela [[coltura]] española i ena denominá Generación del 1914.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6143273|título=Educación superiol feminina i nuevas conhormacionis dentitarias: Juventú Nuversitaria Feminina, 1919-1930.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Luz Sanfeliu Gimeno|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/mayo_09/08052009_01.asp|título=CVC. Rinconete. Letratura. Inteletuais dela Edá de Prata (12). María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=cvc.cervantes.es}}</ref>
[[Archivu:María de Maeztu.png|miniaturadeimagen|200x200px|Enas tierras [[Argentina|argentinas]].]]
L'afusilamientu del su ermanu ''Ramiro'' el ventinuevi d'[[Outubri|otubri]] del [[1936]] hue mu duru pa ella, assina que se hue pal dessiliu, dendi ''[[Biarritz]]'' pa dil a [[Nueva York]] a acaberus de [[marçu]] del [[1937]], p'apossessional la su Cátrea de Letratura [[España|Española]] en el ''Barnard College'' dela Nuversidá de ''Columbia,'' criá liquiamenti pa ella por ''Federico de Onís''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskonews.eus/zbk/751/maria-de-maeztu-y-ernestina-de-champourcin-del-exilio-a-su-muerte/ar-0751001005C/|título=María de Maeztu i Ernestina de Champourcin: del dessiliu ala su muerti - Euskonews.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.euskonews.eus|idioma=eu}}</ref> A acaberus de [[mayu]] del [[1937]], acebió l'envitación p'assestil a un congressu d'Estoria en ''[[Buenos Aires]]'', aondi dió un pedioru de conferencias, acetandu'l proponimientu dela entangaora del ventu, qu'era la su amega ''Victoria Ocampo'', que deseava de calavoral con ella dendi hazía munchu tiempu. Mentris que acebía malas enteracionis dela sitación n'[[España]] i dela su familia, ella cosechava déssitus conas sus conferencias en ''[[Buenos Aires]]''. Anduvu p'[[Argentina]] enos mesis de [[jullu]] i [[abostu]], pa golvel en [[setiembri]] pal ''Barnard College'', peru endispués del proponimientu del presienti dela [[Argentina|Repúbrica Argentina]] de hundal una Residencia n'aquel país, decedió queal-si en ''[[Buenos Aires]]'' i enque s'assentó ena capital [[argentina]], ala finiquita el proyeutu dela Residencia promitíu no puu hazel-si por no avel prossupuestu. En ''[[Buenos Aires]]'' desenroó una grandi atividá profissional, dandu conferencias, cussus i escreviendu artícalus i librus, polo que poía mandal pedióricamenti ayua aconómica ala su mairi.<ref>{{Cita web|url=https://portal.amelica.org/ameli/journal/810/8104725002/html/index.html|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis: primel viagi, mediacionis colturais i la costrución de redis académicas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángeles Castro Montero|año=2023|editorial=UCA}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://repositorio.uca.edu.ar/bitstream/123456789/17573/1/maria-maeztu-universidad.pdf|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis nel su primel viagi.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Castro Montero|nombre=Ángeles|fecha=15 d'otubri del 2023}}</ref>
A acaberus del [[1944]] golvió pa Estella p'arrejuntal-si cona su mairi i la su familia i hue pa [[Mairil]] pa reglal la su sitación almenistrativa i assina hue declará purá i sin sanción, confirmandu-si los sus derechus. En [[mayu]] del [[1945]], hue anombrá de horma provisional, profissora numiraria de Pedagogía ena Escuela Normal de Magisteriu Primariu d'[[Ávila]], peru no puu recuperal el su puestu de diretora dela Residencia, pos pal régimi franquista el su passau era duosu, en pesal dela su volución idealógica i de sel l'ermana de ''Ramiro de Maeztu''. Aluspués i cona pena de dexal ala su mairi, qu'estava mayol i malota, regolvió p'[[América Latina|Almérica Latina]] nel Serviçu Coltural dela Embaxá d'[[España]] en [[Chili]], un cargu onoríficu que tamién resplandeció comu Agregá de Coltura ena Embaxá de ''[[Buenos Aires]]'' i assina puu ruqueal la su condición de enhuncionariu n'ativu sina nesseciá de golvel pa [[España]]. Golvió varias vezis pa [[España]], comu nel [[1945]] pola muerti dela su mairi, praneandu golvel definitivamenti polo que enas navidais del [[1946]] alquirió i amobló un pisu en [[Mairil]]. El ventinuevi d'[[Jeneru|aneru]] del [[1947]] prenunció un discussu pola inaguración dela Cátrea ''Ramiro de Maeztu'' ena Nuversidá de [[Mairil]] i alogu'l nuevi de [[hebreru]] espenó'l su ermanu ''Gustavo'' n'Estella, del que donó tolos sus bienis qu'él tenía nel su estudiu pal Ayuntamientu d'Estella. En [[hebreru]] del [[1947]] golvió pa ''[[Buenos Aires]]'' pa siguil cona su lavol docenti.<ref>{{Cita web|url=https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=3989e392-12bf-4ad3-842d-53b464c8c7a9&page=7|título=L'embaxá espiritual duna grandi figura feminina española. María de Maeztu|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=08 de mayu del 1926|editorial=La Esfera, Mairil.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://devresidenciadeestudiantes.com/api/edad-de-plata/fondo/archivo-de-la-institucion-cultural-espanola-de-buenos-aires-iceba/|título=Archivu dela Estitución Coltural Española de Güenus Airis i l'Associación Patriótica Española.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Edad de Plata|idioma=es}}</ref>[[Archivu:Esquela_María_de_Maeztu_en_Hoja_del_Lunes.png|miniaturadeimagen|Esquela ena ''Hoja del Lunes''|izquierda|200x200px]]
El sieti d'aneru del 1948, Maeztu espenó de prontu nel Mar dela Prata, por mé duna ambolia i hue ampriamenti arrecogíu pola presa española i pola presa argentina. Las esquelas pubricás enos diarius ''Ya'' i ''ABC'' tenían un vessu ala Seción Preparatoria de l'Estitutu-Escuela, qu'antoncis andava prebía n'[[España]]. Ena esquela pubricá ena ''Hoja del Lunes'', tamién se le mentava comu la hundaora dela Residencia de Señoritas. El su cadavi se muó ala Embaxá d'[[España]] en ''[[Buenos Aires]]'', d'aondi hue pa [[Barcelona]] i el ochu de [[hebreru]] del 1948, los sus restus llegarun a [[Vitoria]] i arreliau cona bandera nacional, se muarun col ''Ferrocarril Vasco-Navarro'' pa Estella. Alogu i endispués dun soleni entierru, acebió sepoltura nel panteón familial, assitiau ena capilla monicipal del cimenteriu d'Estella. El diés d'aneru, el menistru de Assuntus Esterioris, ''Alberto Martín-Artajo'', assestió al intierru apreparau pola familia ena ilesia dela Conceción de [[Mairil]] i el dezisseis d'aneru, los sus dicípulus de [[Mairil]] le endedicarun un ventu religiosu ena ilesia de San Fermín delos Navarrus. Endispués pal ventiunu d'aneru, s'ofició un intierru ena capilla del Colegiu Mayol Santa Teresa de Jesús, estitución qu'avía restituíu ala Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1007631057|título=Esquela de Maria de Maetzu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|publicación=Oja del Lunis.}}</ref>
=== Correúra profissional ===
[[Archivu:Antiguo_edificio_de_Telefónica_y_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|miniaturadeimagen|Antiga escuela de Las Cortis de [[Bilbau]], nel [[2024]].|200x200px]]En [[Noviembri|novembri]] del [[1902]] esmençó a trebajal ena escuela de Las Cortis en [[Bilbau]], ya que naidi avía solicitau essa vaganti pos estava assitiá nel barriu de San Franciscu, un sitiu desechau i mu probi dela ciá, enque ella l'acetó i mu prontu pusu ala escuela moerna i le dió serviçus essenciais. Enseñó poniendu ena plática los prencipius pedagógicus dela Estitución Libri d'Enseñaeru, col aprendizagi ativu i sin memorial, el contatu col meyu i l'imprantación de crassis al airi libri, l'acercaeru a l'ambienti familial de l'alunau i mual las medías corretivas i diciplinarias por sotras de convivencia mas fressiblis. Tolos mesis dava una parti del su sueldu pa mercal troçus de tela pa trapeal brusas, mandilis i amás pa pastillas de xabón que regalava alos sus alunus, pos los sus pairis izían que pola probeza no poían asseal-si. Nel [[1903]], quandu era ya diretora dela escuela de Las Cortis, pedió una próloga duna pensión pa hazel estuyus pal estrangeru.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=f3a0f74d-d81a-4646-a0ab-820d2925afb0|título=L'Educación, Mairil nel 1903.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=30 d'otubri del 1909|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es}}</ref>
{{Almiental|Es veru el relati antigu de que la letra con sangri entra, peru no tié que sel cona del zagalinu o zagalina, sinu cona del maestru.|María de Maeztu Whitney.}}La Direción delas escuelas de ''Berástegui,'' que estavan junta la casa della, le brindó una praça, peru no l'acetó pa no desseparal-si delos sus alunus delos barrius probis de [[Bilbau]]. Allegarun a querel-la i respetal-la tantu, qu'izían qu'enas oras de crassi, las casas de cantoneras d'al reol paravan la su atividá pa no incomodal-la ena su lavol ena escuela. Endispués d'estal en Londris pal 1909 i comu apricación plática delos sus aprendizagis sobri la pedagogía enos parvulitus del [[Reinu Uníu]], presentó dos estancias a l'Ayuntamientu de [[Bilbau]], una pa hazel un bañu ena su escuela conos pranus del proyeutu i la segundera, pa hazel un jardín nel patiu dela escuela i mercal prantas palas crassis.<ref>{{Cita web|url=https://www.filosofia.org/hem/190/19090429.htm|título=María de Maeztu nel Nuevu Mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=29 d'abril del 1909|sitioweb=www.filosofia.org|autor=Federico de Onís.}}</ref>
[[Archivu:Acto_de_entrega_del_cuarto_de_baño_a_la_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|centro|miniaturadeimagen|550x550px|Entriega del quartu de bañu ala Escuela de Las Cortis, nel [[1911]].]]
[[Archivu:María_de_Maeztu_en_1909.png|miniaturadeimagen|Nel [[1909]] con ventiochu añus.|221x221px]]
Nel 1909 le dierun una pensión p'analizal duranti'l [[1910]] los poblemas atualis dela [[educación]] estudiaus enas orentacionis d'angunus delos prencipais paísis [[Uropa|uropeus]]. Assina vesitó escuelas de varius graus i caraitirísticas, prencipalmenti primarias i tamién angunas femininas, ena [[Ingalaterra]], [[Francia]], [[Italia]], comu en [[Turín]] i [[Milán]], [[Alemaña]], [[Suecia]] i [[Noruega]]. Amás assestió en [[Amberis]] al III Congressu Entrenacional de [[Educación]] Familial. En [[Outubri|otubri]] del [[1912]], con una nueva pensión, viajó p'[[Alemaña]] pa hazel estuyus de Pedagogía i visital varias escuelas. Tamién estuvu dos semestris ena Nuversidá de Marburgu, aondi estuyó Propedéutica filosófica con ''Paul Natorp'', Estoria dela filosofía antiga con ''Nicolai Hartmann'' i [[Sicologia|Sicología]] con ''Erich Haenisch''. En [[Alemaña]] compretó el su preparu filosóficu i pedagógicu i le premitió d'entral en contatu con unu delos sestemas educativus mas desenroaus d'antoncis, tantu enos primel graus de l'enseñaeru comu ena Nuversidá.<ref>{{Cita web|url=https://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/registro.do?id=122852|título=La escuela ena Ingalaterra i la su infrugencia ena vida.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=18 de mayu del 1909|editor=Imp. José Rojas Núñez.}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=a9a3416e-c1d1-411b-93f0-8273b57b5865|título=María de Maetzu i Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=20 de setiembri del 1909|editorial=El Universo, Mairil.}}</ref>[[Archivu:María_de_Maeztu,_1919_honorary_degree_of_Law,_LL.D.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Nel 1919 hue ''Honorary degree of Law, LL.Dª.''|268x268px]]
Endispués de regolvel d'[[Alemaña]] en [[Noviembri|novembri]] del [[1913]], s'encorporó ala Seción novena del Centru d'Estuyus Estóricus, derigía por ''Ortega i Gasset'' i endedicá ala filosofía, aondi anduvu hata l'enterrución delas sus atividais nel branu del 1916. Dentri'l [[1913]] i el [[1915]] hue professora nel Estitutu Entrenacional, aondi desenroó la su lavol nun ambienti educativu d'infrugencia estauniensi i calavoró derechamenti con ''Susan Huntington Vernon''. Esta estitución gastava una metoulogía didática ennovaora basá ena convivencia, la atolerancia i l'integración delas cencias i las artis. El trenta i unu de [[jullu]] del [[1912]] hue anombrá professora numiraria ena Seción de Letras dela Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Cai]] i nel cussu 1914-1915 exerció comu professora numiraria interina ena Escuela Normal de Maestras de [[Cai]], dissaliendu comu conferencianti i tamién hue envitá a varius forus. Ena [[primavera]] del [[1919]] vesitó ''The Smith College'', nuversidá privá feminina assitiá en ''Northampton'' en ''Massachusetts'' i acebió un títulu onorariu, ''Honorary degree of law, LL.D''”, ena cerimoña de grauación celebrá el dezissieti de [[juñu]] del [[1919]]. Estas certificacionis académicas enos [[Estaus Uníus]] le premitierun tenel calavoracionis con varias nuversidais nortialmericanas. Nel [[1920]], junta ''Elisa Soriano Fischer'', ''Concepción Alexandre'', ''[[Clara Campoamor]]'' i angunas mas, hundó la Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', una associación entregeneracional de [[Mugel|mugeris]] con reconocía nombrería.<ref name=":3" /><ref>{{Cita web|url=https://www.educacionfpydeportes.gob.es/biblioteca-central/blog/2023/marzo/jimena-menendez-pidal-y-el-colegio-estudio.html|título=Jimena Menéndez Pidal i el Colegiu Estuyu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=08 de marçu del 2023|editorial=Bibloteca d'Educación. Fondu Biblográficu}}</ref>
=== Residencia de Señoritas ===
[[Archivu:1911-09-14_NUEVO_MUNDO.jpg|miniaturadeimagen|Residencia de Señoritas]]
El déssitu dela Residencia d'Estudiantis nel [[1910]], hizu que prontu s'ampriara p'almitil alas [[Mugel|mugeris]] nuversitarias, por essu, la ''JAE'' hizu embaxu'l su mandu un grupu femininu i le dió la su dereción a ''María de Maeztu''. En [[Outubri|otubri]] del [[1915]], endispués de mual la Residencia d'Estudiantis a sotra séi, la ''JAE'' hundó la nueva Residencia Entrenacional de Señoritas i le acupó a ella la su dereción, estalación i apreparación de l'edeficiu dela calli ''Fortuny'' de [[Mairil]], siendu pubricau el su anombramientu oficial comu diretora ena Gaceta de [[Mairil]] el onzi de [[hebreru]] del [[1916]] i que acupó hata'l [[1936]].<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1916/02/28/pdfs/GMD-1916-59.pdf|título=Nombraeru de Doña María de Maeztu Whitney comu diretora dela Corrupela de Señoritas dela Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Gaceta de Madrid.|fecha=28 de hebreru del 1916}}</ref> Dispués de dos añus, la séi se queó chiquenina polo qu'ella tuvu un tratu con una estitución vezina, qu'era el Estitutu Entrenacional de [[Mairil]], derigíu por ''Susan Huntington'', p'acupal i dal crassis nel su edeficiu dela mesma calli, esmenzandu assin una estricá calavoración dentri dambas, amejorandu estas estitucionis col gastu compartíu d'abitanças i recussus, assina comu l'entrecambiu d'alunas i professoras de dambus laus de l'Alánticu.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/legados/residencia-de-senoritas/|título=Residencia de Señoritas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=FOM|idioma=es|editorial=Hundación Ortega Marañón.}}</ref> Por mé d'estu hizu varius viagis pa [[Estaus Uníus]] i logró hazel el primel pograma d'estuyus pa l'estrangeru de [[Mugel|mugeris]] [[España|españolas]]. Assina nel [[1923]] se enfirmó una acordança de calavoración d'entrecambiu d'alunas, letoraus nel estrangeru, becas d'envestigación i entrecambiu de material centíficu i biblográficu.<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4992789|título=La Residencia de Señoritas de Mairil ena Segundera Repúbrica, dentri l'alta coltura i el brillíu social.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Vázquez Ramil|nombre=Raquel|año=2015}}</ref>[[Archivu:Laresi.jpg|miniaturadeimagen|Ena Residencia de Señoritas.|izquierda]]En veintiun añus i hata l'esmiençu dela [[Guerra Cevil Española|guerra civil]], la Residencia passó de sel un edeficiu chiqueninu pa trenta estudiantis, a sel varius edeficius pa quasi trezientas alunas. La Residencia almitía a [[Mugel|mugeris]] con mas de dezisieti añus qu'estuyaran en [[Mairil]] o aprepararan el su engressu en nuversidais, ena Escuela Superiol de Magisteriu, ena Escuela Normal, ena Escuela Hogal o ampriaran la su hormación centífica de horma privá, amás tamién s'almitían alunas estrangeras i esternas. Se les brindava, manduca, abitanças, conferencias, desconciertus, velás puéticas, entrepetacionis teatrais i hormación, comu las crassis engredías de Pedagogía i [[Filosofia|Filosofía]], dás por ella mesma. La Residencia enquacava los sus preçus, dava becas i facilidais alas alunas con menus recussus, paque las familias delas provincias puyeran mandal alas sus ijas a estuyal i assina pa poel pagal el su gastaeru, las residentis poían hazel varius trebajus ena casa, ena bibloteca o en tareas almenistrativas. Ella logró de hormal a un grandi númiru de [[Mugel|mugeris]], sostribandu la su participación social, económica, inteletual i política, nel [[Mairil]] delos añus venti i ena [[II Repúbrica Española|Segundera Repúbrica]], siendu espolichis ativus dela muança política nel primel terciu del [[Sigru XX|siegru XX]] n'[[España]].<ref>{{Cita web|url=https://www.jstor.org/stable/23763099|título=Prossimación ala lavol pedagógica de María de Maetzu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Gamero Merino|nombre=Carmela|año=1985|editorial=JSTOR.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.jotdown.es/2018/10/la-casa-de-las-chicas-que-iban-a-cambiar-el-mundo/|título=La casa delas jóvinis que divan a mual el mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Prada|nombre=Ruth|fecha=15 d'otubri del 2018|idioma=es|editorial=Jot Down.}}</ref>
Nel [[1928]] se celebró en [[Mairil]] el XII Congressu Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i numirosas mandiletis se quearun ena Residencia. Nel [[1931]] [[Marie Curie]] se queó tamién ena Residencia ena su queá en [[Mairil]]. En [[jullu]] del [[1936]] andava de vagacionis ahuera de [[Mairil]], comu quasi toas las residentis, polo que regolvió nel inti al prouzil-si el golpi d'Estau, enque alogu pa [[setiembri]] del [[1936]] dexó la dereción dela Residencia, ena que se hazierun dos emportantis associacionis femininas, nun lau l'Associación de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias, que hormó parti dela Federación Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i del sotru el ''Lyceum Club''.<ref>{{Cita web|url=http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm|título=Mugeris ena vanguardia. La Residencia de Señoritas pol su centenariu, 1915-1936.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.residencia.csic.es|idioma=es|fecha=13 de deziembri del 2024|editorial=WB Machine.}}</ref><ref>{{Cita noticia|título=El Lyceum|url=https://lyceumclubfemenino.com/el-lyceum/|periódico=Lyceum Club Femenino|fechaacceso=22 de marçu del 2026|idioma=es-ES|fecha=01 de jullu del 2019}}</ref>
=== Traduzionis ===
[[Archivu:Historia_de_la_pedagogía,_Paul_Monroe_(1905)_(cropped).png|miniaturadeimagen|Traduzión del [[1918]].|226x226px]]El su domiñu de varias idiomas le premitió desenroal una lavol comu tradutora d'obras i dentri ellas sonin:
* Religión i umanidá, la religión endrentu delos lindis dela umanidá, aportación ala hundación dela pedagogía social, nel [[1914]], trauzíu del original en [[Lengua alemana|alemán]] del 1894.
* Pedagogía social, de ''Paul Natorp'', nel 1899, trauzíu col títulu de Cussu de pedagogía nel [[1915]].
* L'Estoria dela pedagogía nel [[1905]], de l'[[ingrés]] ''Paul Monroe,'' el tomu I trauzíu nel [[1918]] i el tomu II trauzíu nel [[1924]].<ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2123?show=full|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 1.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2124?locale-attribute=es|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 2.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref>
=== Pubricacionis ===
* La Pedagogía en [[Londri]] i las escuelas de parvulitus. En Analis dela Junta pala Ampriación d'Estuyus i Envestigacionis Centíficas nel [[1909]].<ref>{{Cita web|url=http://cedros.residencia.csic.es/imagenes/Portal/ArchivoJAE/analesjae/1909-01-08.pdf|título=La Pedagogía en Londri i las Escuelas de Parvulitus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=23 d'aneru del 1909}}</ref>
* El trebaju dela [[mugel]], nuevus vistalis''.'' Conferencia prenunciá el ochu d'[[abril]] del [[1933]].
* El poblema dela ética. L'enseñaeru dela moral, Pubricá nel [[1938]], pa estudial el poblema dela ética i pa dal angunas normas pal enseñaeru dela moral enas escuelas.
* Estoria dela coltura uropea. Pubricá nel [[1941]] pola Bibloteca dela ''Esfinge'', especializá enos librus pala [[mugel]], embaxu la dereción de ''Gregorio Martínez Sierra,'' qu'era comu se hazía mental ''[[María de la O Lejárraga|María Lejárraga]].'' Es una recopilación dun cussu d'estoria que escrevió quandu esmençó la [[II Guerra Mundial|Segundera Guerra Mundial]] i ella decedió queal-si n'[[Argentina]].
* Antología-[[Sigru XX|siegru XX]]. Prosistas españolis. Acordanças i comentacionis. Pubricá nel [[1943]] pola Coleción ''Austral'' de ''Espasa-Calpe''. Es la su obra mas mentá i una descoja didática mayolmenti derigía pal professorau del bachillel.<ref name=":4" />
== Premius i reconocencias ==
* Hue anombrá dotora ''honoris causa'' en varias nuversidais de tol mundu, dentri ellus en ''The Smith College'' nel [[1919]]. Tamién hue reconocía comu professora onoraria ena Nuversidá de [[Méxicu]] i comu professora estrordinaria ena Nuversidá de Columbia.<ref>{{Cita web|url=https://laescueladelarepublica.es/wp-content/uploads/2016/02/la-pedagoga-Maria-de-Maeztu.pdf|título=La pedagoga. María de Maeztu.|autor=Antonina Rodrigo|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref>
* Una corrupela d'antigas estudiantis que se queavan ena Residencia de Señoritas i qu'estavan en [[Mairil]], ressolvió de hazel un premiu ena su memoria i que se entriegara tolos añus ala aluna dela seción de Pedagogía que tuviera las mejoris calificacionis al acabijal los sus estuyus, huendu valoreá por un dessami. Nel 1950 se hormalizó, por una ressolución menisterial, comu una Hundación particulal benéfica-hormativa mentá comu Premiu ''María de Maeztu'', hundaora dela Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1950/11/26/pdfs/BOE-1950-330.pdf|título=Hundación del Premiu María de Maeztu, hundaora dela Residencia de Señoritas, estituía ena Facultá de Filosofía i Letras dela Nuversidá de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Goviernu dela Nación. BOE.|fecha=30 d'abostu del 1950}}</ref>
* Nel 1988 se costituyó nel [[País Vascu]] el ''Fórum Feminista María de Maeztu'', en onol ala su figura i dendi'l [[1996]] el Aria d'Igualdá de l'Ayuntamientu d'Estella i l'Assambrea de [[Mugel|Mugeris]] d'Estella-Lizarra apreparan el Certami Letrariu Premiu ''María de Maeztu''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskadi.eus/informacion/entrevista-maria-de-maeztu/web01-ejeduki/es/|título=Entrevista: Fórum feminista María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=24 de marçu del 2015|sitioweb=www.euskadi.eus|idioma=es|autor=Eusko Jaurlaritza.}}</ref>
* Nel [[2007]] anombrarun Crassi ''María de Maeztu'' a sieti navíus de salvamientu dela Sociedá de Salvamientu i Segurança Marítima en Portugaleti.<ref>{{Cita web|url=https://www.salvamentomaritimo.es/sala-de-comunicacion/sala-de-prensa/la-ministra-de-fomento-amadrina-el-remolcador-de-salvamento-maria-de-maeztu-en-portugalete|título=La Menistra de Formientu amairina'l Remolcaol de Salvamientu María de Maeztu en Portugaleti.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=07 de novembri del 2008|autor=Goviernu d'España.}}</ref>
* La [[Nuversidá de Salamanca]] assentó nel [[2008]] el Premiu ''María de Maeztu'' ala virtú Centífica.<ref>{{Cita web|url=https://secretaria.usal.es/boletines/consulta/files/9322-Premio_Maria_de_Maeztu_27abril18.pdf|título=Premiu María de Maetzu dela Nuversidá de Salamanca, ala Escelencia Centífica.|editorial=Nuversidá de Salamanca.|fecha=Aprovau ena Sessión del Conseju de Goviernu del trenta d'abril del 2008 i morificau ena Sessión del ventisieti d'abril del 2018.|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.dicyt.com/noticias/los-premios-maria-de-maeztu-reconocen-la-excelencia-cientifica-en-la-usal|título=Los Premius María de Maeztu reconocin ala Escelencia Centífica ena USAL.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.dicyt.com}}</ref>
* Nel [[2016]] el [[España|Goviernu d'España]] assentó la destinción Unidá de Virtú ''María de Maeztu'', pa reconocel a unidais púbricas d'envestigación, en qualisquiel aria centífica, que provin apasmu i encabeceru centíficu entrenacionalmenti i que calavorin ativamenti col su ambienti impresarial i social.<ref>{{Cita web|url=https://www.revistacallemayor.es/poesia-para-homenajear-a-maria-de-maeztu/|título=Puesía pa omenagial a María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=31 de marçu del 2011|sitioweb=Revista Calle Mayor - Publicidad y comunicación|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.aei.gob.es/ayudas-concedidas/centros-unidades-excelencia|título=Sostribu i Assegurança de Centrus d'Escelencia Severo Ochoa i a Unidais d'Escelencia María de Maeztu.|autor=Agencia Estatal de Investigación|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref>
* Ena serii dela teli ''La otra mirada'' nel [[2018]], ''María de Maeztu'' era la protagonista del capítalu sieti, nel que su pessonagi revindicava el desenrou endividual delas pessonas, l'educación, los derechus delas [[Mugel|mugeris]] i afiava el divorciu o el descasamientu.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/play/videos/la-otra-mirada/otra-mirada-maria-maeztu-llega-academia/4624417/|título=La sotra mirá - María de Maeztu allega a l'Academia.|fecha=06 de juñu del 2018|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=RTVE play Arradiu i teli|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8020484|título=L'educación i las mugeris enas seriis educativas.|autor=Forteza Martínez, Aurora i Conde, Manuel Antonio dela Nuversidá de Güelva|fechaacceso=22 de marçu del 2026|año=2021}}</ref>
* El ventiochu de [[hebreru]] del [[2023]], ''Correos'' hondeó un sellu delas cartas dun ebru, pala comemoración del setenta i cincu aniversariu dela su muerti.<ref>{{Cita web|url=https://www.correos.es/es/es/particulares/filatelia/productos-filatelicos/sellos/espana/2023/maeztu|título=Efeméridis. Setenta i cincu añus del espenamientu de María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.correos.es|idioma=es}}</ref>
* Tamién nel [[2023]], la ''Fábrica Nacional de Moneda y Timbre'' acuñó una monea nel su onol, que hue presentá el ochu de marçu ena Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/homenaje-a-la-figura-de-maria-de-maeztu-en-el-dia-internacional-de-la-mujer/|título=Omenagi ala figura de María de Maeztu nel Día Entrenacional dela Mugel.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=dgomez|fecha=08 de marçu del 2023|sitioweb=FOM|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://tienda.fnmt.es/fnmttv/fnmt/es/Productos/Monedas/Web/D%C3%ADa-Internacional-de-la-Mujer/MAR%C3%8DA-DE-MAEZTU-(2023)-8-REALES/p/92937001|título=María de Maetzu, 2023. Ochu Realis. Día Entrenacional dela Mugel. La Tienda de la FNMT-RCM.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=tienda.fnmt.es|idioma=es}}</ref>
* En munchas ciais [[España|españolas]] ain callis que tien el su nombri, comu n'Albaceti, Avilés, Baracaldu, Elchi, Estella, Estepona, Galapagal, [[Graná]], [[Mairil]], [[Málaga]], Puertullanu, [[Valencia]] o [[Çaragoça]].<ref>{{Cita web|url=https://www.callejero.net/|título=Andurreru, mapas i pranus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.callejero.net|idioma=es}}</ref>
* Tamién tié'l su nombri l'Espaciu d'Igualdá del mairileñu destritu dela Latina.<ref>{{Cita web|url=https://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/Igualdad-y-diversidad/Direcciones-y-telefonos/Espacio-de-Igualdad-Maria-de-Maeztu-Latina/?vgnextfmt=default&vgnextoid=522232c9be401810VgnVCM1000001d4a900aRCRD&vgnextchannel=ab79aaa26f535510VgnVCM1000008a4a900aRCRD|título=Espaçu d'Igualdá María de Maeztu. Latina - Ayuntamientu de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.madrid.es|idioma=es|autor=Ayuntamientu de Mairil.}}</ref>
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* ''Benítez Palma, Enrique'' nel [[2021]]. La llegá dela [[mugel]] ala Carrera de ''San Jerónimo'': ''un balance de las intervenciones de las integrantes de la Asamblea Nacional de Primo de Rivera'', 1927-1930.
* ''Cassani, Alessia'' nel [[2020]]. ''María de Maeztu'': La costrucción duna nueva [[España]]. Coltura Latinualmericana. Revista d'estuyus entrecolturais '''31''' (1).
* ''González-Geraldo, José Luis'' nel [[2019]]. Aportacionis de ''María de Maeztu'' ala entroduzión dela Pedagogía Social n'[[España]]. Revista Complutensi d'[[Educación]] '''30''' (1): 293-306.
* ''Ribagorda, Álvaro'' nel [[2018]]. Los origis de l'Estitutu-Escuela: las Currupelas de Zagalinus dela Residencia de Estudiantis. En ''Martínez Alfaro, Encarnación''; ''López-Ocón Cabrera, Leoncio''; ''Ossenbach Sauter, Gabriela'' nel [[2018]], edicionis. Cencia i ennovación enas crassis: centenariu de l'Estitutu-Escuela, 1918-1939. Conseju Superiol d'Envestigacionis Centíficas dela Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia: 47-70.
* ''Lastagaray Rosales, María Josefa'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu Whitney:'' una vida dentri la pedagogía i el feminismu. [[Mairil]]: ''La ergástula ediciones''.
* ''Melián, Elvira M.'' nel [[2015]]. Ena frontera: señas d'entidá dela lavol pedagógica ispanu-almericanista en ''María de Maeztu,'' 1924-1936. Estoria dela [[Educación]] '''34''' (0): 287-303.
* ''Porto Ucha, Ángel Serafín''; ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu. Una antología de textos''. [[Mairil]]: ''Dykinson''.
* ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2012]]. [[Mugel|Mugeris]] i [[educación]] ena [[España]] d'ugañu. L'Estitución Libri d'Enseñaeru i la Residencia de Señoritas de [[Mairil]]. [[Mairil]]: ''Akal''.
* ''Walliser Martín, Marta'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. Cientu venticincu añus dela nacencia de ''Picasso'' en [[Málaga]]: Actas del XLI Congressu Entrenacional dela Associación Uropea de Professoris d'Español, Nuversidá de [[Málaga]], del ventitrés al ventinuevi de [[jullu]] del [[2006]] (Associación Uropea de Professoris d'Español (AEPE)): 415-427.
* ''Zapata Garrido, Arantxa'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. ''Publicaciones Didácticas'' (79): 34-52.
* ''Fructuoso Ruiz de Erenchun, María Cristina'' nel [[1998]]. ''María de Maeztu Whitney. Una Vitoriana Ilustre''. [[Vitoria|Vitoria-Gasteiz]]: Real Sociedá Vascongá d'Amegus del [[País]].
* ''Tellechea Idígoras, J. Ignacio'' nel 1990. ''Cartas de tres Maeztu a Miguel de Unamuno.'' Dentri la caterva i la soledá: omenagi al professol ''Saturnino Álvarez Turienzo''.
* ''Pérez-Villanueva Tovar, Isabel'' nel 1989. ''María de Maeztu:'' una mugel nel conformismu educativu español. [[Mairil|Mairii]]: Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia.
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [http://archivojae2.edaddeplata.org/ficha/personas/6789/ Ficha de ''María de Maeztu''] Archivu dela ''JAE''.
* [https://www.rtve.es/play/videos/mujeres-para-un-siglo/mujeres-para-siglo-maria-maetzu-educacion/713453/<nowiki/> ''María de Maetzu Whitney'', mugeris pa un siegru] Vidiu de ''RTVE''.
{{NF|1881|1948|Maeztu, María de}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris]]
[[Categoría:Educación]]
271ibua4lxhn1bqdlue84si8gldf5vm
142414
142413
2026-03-28T12:40:55Z
Acuxhinu
3347
mual afotu
142414
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''María de Maeztu Whitney''' ([[Vitoria]], 18 de jullu del 1881-Mar dela Prata, 7 d'aneru del 1948) hue una pedagoga, espanista, umanista i conferencianti [[España|española]]. La su lavol educativa i coltural apuchó la participación delas [[Mugel|mugeris]] ena educación superiol, assina comu ena vida social i política dela primel metá del [[Sigru XX|siegru XX]].
== Biografía ==
La su nacencia hue'l deziochu de [[jullu]] del 1881 en [[Vitoria]], nuna familia acomoá, mu provinciana i liberal. La su mairi era ''Juana Whitney Doné'', qu'era duna familia escocesa i católica, ija dun consu dela [[Reinu Uníu|Gran Bretaña]], qu'anduvu primeru pa [[Niça]] i alogu pa [[París]]. El su pairi era ''Manuel de Maeztu Rodríguez'', hazendau cubanu, de nacencia en ''Cienfuegos'' i cona familia en [[Navarra]], qu'era iju de l'últimu intendenti general de [[Cuba]] quandu entavía era española i que viajó dendi [[Logroñu]] pa [[Cuba]] aondi tuvu una güena ponencia social pola su atividá impresarial. Los sus pairis, que no se conyugarun ena su vida, se conocierun en [[París]] quandu la su mairi tenía dezisseis añus. Nel 1873 viajarun pa [[España]], pal puebru navarru de ''Marañón'', pa conocel la tierra delos sus antepassaus, peru la tercel guerra calrista hizu que se quearan en [[Vitoria]], aondi vivía un ermanu del pairi i anduvierun tantu tiempu pallí, que tuvierun la nacencia'l su primel iju nesta tierra, polo que les apegó pa sempri a esta ciá. La collera tuvu cincu ijus: ''Ramiro'' nel 1874, ''Ángela'' nel 1877, ''Miguel'' nel 1880, ''María'' i ''Gustavo'' nel 1887. Tous huerun registraus comu ijus naturais.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.bilbao.eus/bld/bitstream/handle/123456789/19146/pag39.pdf?sequence=1|título=Los añus bilbainus de María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Alfonso Carlos Saiz Valdivielso.|fecha=Juñu del 2008|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/whitney-juana/ar-142880/|título=Whitney, Juana - Auñamendi Eusko Entziklopedia.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Fondu Bernardo Estornés Lasa.|sitioweb=aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus|idioma=es}}</ref> [[Archivu:Maeztu-Whitney_familia.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|La primera pola derecha, junta la su familia nel 1920.|283x283px]]La su familia tuvu una güena postura económica, hata qu'el su pairi se hue a [[Cuba]] pol frascassu delos sus negocius açucaerus i amás cona su muerti en ''Santa Clara'' nel 1898 i alos poblemas pola su erencia, dexarun ala familia nuna sitación mu precaria, polo que se huerun dela su luxosa casa de [[Vitoria]] i se muarun pa [[Bilbau]], qu'era una ciá mas puebrá i endustrial. Aluspués, la su mairi esmenzó a dal crassis particularis d'ingrés polas casas en [[Bilbau]] pa poel crial alos sus cincu ijus i dispués entangó l'Academia Anglu-Francesa, Colegiu de Señoritas, ena calli ''Ledesma'', ena que s'aprendían idiomas i coltura general i alas sus crassis divan ijas d'estudiosus i políticus pogressistas. Endispués tuvu mas escuelas en [[Bilbau]] i s'esmençarun a llamal Academia ''Maeztu''.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.noticiasdenavarra.com/navarra/2016/02/21/maria-maeztu-pedagoga-derribo-muros-2796112.html|título=María de Maeztu, la pedagoga que derribó muros.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=cedidas|nombre=Un reportagi de R. Usúa Afotugrafía.|fecha=21 de hebreru del 2016|sitioweb=Diario de Noticias de Navarra|idioma=es}}</ref> Esta Academia le dió a ella un primel contatu col enseñaeru quandu entavía no tenía edá pa esposital.<ref>{{Cita web|url=https://www.carm.es/edu/pub/20_2016/5M_contenido.html|título=Mugeris de letras: alantás nel arti, l'ensayismu i l'educación.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángel Serafín Porto Ucha dela Nuversidá de Santiagu de Compostela i Raquel Vázquez Ramil dela Escuela de Magisteriu CEU-Nuversidá de Vigu.|sitioweb=www.carm.es}}</ref> La infrugencia dela su mairi i la del su ermanu ''Ramiro,'' hue mu emportanti pala su correúra profissional. Assina, la su pronta encorporación al mundu del enseñaeru i los sus nuevus metous hizierun qu'encançara reconocencia ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref>{{Cita web|url=https://www.eldebate.com/historia/20231116/quienes-fueron-maeztu_153794.html|título=Quién huerun los Maeztu?|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Barreiro|nombre=Cristina|fecha=16 de novembri del 2023|sitioweb=El Debate|editorial=Hundau nel 1910.|idioma=es}}</ref>
Anantis de cumpril los catorzi añus, se matriculó comu aluna libri ena Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Vitoria]], aondi tuvu escelentis calificacionis i una nota final de sobrissalienti. Assina, pedió un premissu especial pa acedel ala esposición de maestrus nacionais en [[Valladolís]], pos no avía cumpriu entavía los ventiun añus, pa poel exercel en propiedá el su trebaju. Aprovó la esposición nel [[1902]] i conseguió una praça de maestra nuna escuela púbrica de [[Santandel]]. Poquinu dispués, se muó a una praça de maestra en [[Bilbau]], pal mesmu tiempu poel ayual ala su mairi ena su Academia.<ref>{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/142173|título=Pessona - Maeztu Whitney, María de (1882-1948).|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref> Hizu'l grau de bachillel en [[setiembri]] del [[1907]], cona calificación de sobrissalienti i un premiu estrordinariu ena Seción de Letras. Pa poel exercel comu educaora, essi mesmu añu se matriculó ena Facultá de Filosofía i Letras dela [[Nuversidá de Salamanca]] comu aluna no oficial, enque namás cussó pallí los dos primel añus, mentris trebajava en [[Bilbau]]. Hue una delas primel [[Mugel|mugeris]] españolas en acedel a estuyus superioris, anantis dela aprovación dela Real Ordin del ochu de [[marçu]] del [[1910]], qu'assentó l'igualdá entri ombris i [[Mugel|mugeris]] ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.nodulo.org/ec/2011/n111p09.htm|título=Trebaju i vida de María de Maeztu, El Catoblepas 111:9.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.nodulo.org|apellido=García de Tuñón Aza|nombre=José María|fecha=Mayu del 2011}}</ref>
Dentri [[Outubri|otubri]] del [[1909]] i [[juñu]] del [[1912]], cussó comu aluna oficial los estuyus dela Seción de Letras dela rezien criá Escuela de Estuyus Superioris del Magisteriu. En [[Salamanca]] conoció al retol ''[[Miguel de Unamuno]]'' col que se amistó i acebió crassis particularis.<ref>{{Cita web|url=https://www.bibliotecanacionaldigital.gob.cl/bnd/623/w3-propertyvalue-986364.html|título=Maeztu, María de|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=BND: Archivo del Escritor}}</ref> En [[marçu]] del [[1912]] hizu las pláticas del tercel cussu comu agregá nel Museu Pedagógicu Nacional, derigíu por ''Manuel B. Cossío'' i ena Escuela de Magisteriu encabeçó sempri la su promovición i tuvu comu professol a ''José Ortega y Gasset''. Acabijó l'especialidá de Filosofía ena Nuversidá Central pal [[1915]], con un premiu estrordinariu. Hue una delas primel mugeris en dil ala [[Nuversidá de Salamanca]] i en amprial la su hormación académica, lo que le premitió estuyal en estitucionis d'[[Uropa]] o [[Estaus Uníus]].<ref name=":2">{{Cita web|url=https://residenciadeestudiantes.com/exposiciones/intolerancia-espana-en-una-europa-convulsa-1914-1945|título=Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=residenciadeestudiantes.com}}</ref> Assina, participó ena criación dela Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', col ojetivu de fomental l'acessu delas [[Mugel|mugeris]] alos estuyus superioris i apreparal-las paque seyan emportantis ena vida púbrica. Considerá comu la primel pedagoga española, hizu contribucionis emportantis pal desenrou dela pedagogía social n'[[España]], enque la su figura hue mu poquinu reconocía nel su tiempu. El su pensaeru i obra estan ena Edá de Prata dela [[coltura]] española i ena denominá Generación del 1914.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6143273|título=Educación superiol feminina i nuevas conhormacionis dentitarias: Juventú Nuversitaria Feminina, 1919-1930.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Luz Sanfeliu Gimeno|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/mayo_09/08052009_01.asp|título=CVC. Rinconete. Letratura. Inteletuais dela Edá de Prata (12). María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=cvc.cervantes.es}}</ref>
[[Archivu:María de Maeztu.png|miniaturadeimagen|200x200px|Enas tierras [[Argentina|argentinas]].]]
L'afusilamientu del su ermanu ''Ramiro'' el ventinuevi d'[[Outubri|otubri]] del [[1936]] hue mu duru pa ella, assina que se hue pal dessiliu, dendi ''[[Biarritz]]'' pa dil a [[Nueva York]] a acaberus de [[marçu]] del [[1937]], p'apossessional la su Cátrea de Letratura [[España|Española]] en el ''Barnard College'' dela Nuversidá de ''Columbia,'' criá liquiamenti pa ella por ''Federico de Onís''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskonews.eus/zbk/751/maria-de-maeztu-y-ernestina-de-champourcin-del-exilio-a-su-muerte/ar-0751001005C/|título=María de Maeztu i Ernestina de Champourcin: del dessiliu ala su muerti - Euskonews.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.euskonews.eus|idioma=eu}}</ref> A acaberus de [[mayu]] del [[1937]], acebió l'envitación p'assestil a un congressu d'Estoria en ''[[Buenos Aires]]'', aondi dió un pedioru de conferencias, acetandu'l proponimientu dela entangaora del ventu, qu'era la su amega ''Victoria Ocampo'', que deseava de calavoral con ella dendi hazía munchu tiempu. Mentris que acebía malas enteracionis dela sitación n'[[España]] i dela su familia, ella cosechava déssitus conas sus conferencias en ''[[Buenos Aires]]''. Anduvu p'[[Argentina]] enos mesis de [[jullu]] i [[abostu]], pa golvel en [[setiembri]] pal ''Barnard College'', peru endispués del proponimientu del presienti dela [[Argentina|Repúbrica Argentina]] de hundal una Residencia n'aquel país, decedió queal-si en ''[[Buenos Aires]]'' i enque s'assentó ena capital [[argentina]], ala finiquita el proyeutu dela Residencia promitíu no puu hazel-si por no avel prossupuestu. En ''[[Buenos Aires]]'' desenroó una grandi atividá profissional, dandu conferencias, cussus i escreviendu artícalus i librus, polo que poía mandal pedióricamenti ayua aconómica ala su mairi.<ref>{{Cita web|url=https://portal.amelica.org/ameli/journal/810/8104725002/html/index.html|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis: primel viagi, mediacionis colturais i la costrución de redis académicas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángeles Castro Montero|año=2023|editorial=UCA}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://repositorio.uca.edu.ar/bitstream/123456789/17573/1/maria-maeztu-universidad.pdf|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis nel su primel viagi.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Castro Montero|nombre=Ángeles|fecha=15 d'otubri del 2023}}</ref>
A acaberus del [[1944]] golvió pa Estella p'arrejuntal-si cona su mairi i la su familia i hue pa [[Mairil]] pa reglal la su sitación almenistrativa i assina hue declará purá i sin sanción, confirmandu-si los sus derechus. En [[mayu]] del [[1945]], hue anombrá de horma provisional, profissora numiraria de Pedagogía ena Escuela Normal de Magisteriu Primariu d'[[Ávila]], peru no puu recuperal el su puestu de diretora dela Residencia, pos pal régimi franquista el su passau era duosu, en pesal dela su volución idealógica i de sel l'ermana de ''Ramiro de Maeztu''. Aluspués i cona pena de dexal ala su mairi, qu'estava mayol i malota, regolvió p'[[América Latina|Almérica Latina]] nel Serviçu Coltural dela Embaxá d'[[España]] en [[Chili]], un cargu onoríficu que tamién resplandeció comu Agregá de Coltura ena Embaxá de ''[[Buenos Aires]]'' i assina puu ruqueal la su condición de enhuncionariu n'ativu sina nesseciá de golvel pa [[España]]. Golvió varias vezis pa [[España]], comu nel [[1945]] pola muerti dela su mairi, praneandu golvel definitivamenti polo que enas navidais del [[1946]] alquirió i amobló un pisu en [[Mairil]]. El ventinuevi d'[[Jeneru|aneru]] del [[1947]] prenunció un discussu pola inaguración dela Cátrea ''Ramiro de Maeztu'' ena Nuversidá de [[Mairil]] i alogu'l nuevi de [[hebreru]] espenó'l su ermanu ''Gustavo'' n'Estella, del que donó tolos sus bienis qu'él tenía nel su estudiu pal Ayuntamientu d'Estella. En [[hebreru]] del [[1947]] golvió pa ''[[Buenos Aires]]'' pa siguil cona su lavol docenti.<ref>{{Cita web|url=https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=3989e392-12bf-4ad3-842d-53b464c8c7a9&page=7|título=L'embaxá espiritual duna grandi figura feminina española. María de Maeztu|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=08 de mayu del 1926|editorial=La Esfera, Mairil.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://devresidenciadeestudiantes.com/api/edad-de-plata/fondo/archivo-de-la-institucion-cultural-espanola-de-buenos-aires-iceba/|título=Archivu dela Estitución Coltural Española de Güenus Airis i l'Associación Patriótica Española.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Edad de Plata|idioma=es}}</ref>[[Archivu:Esquela_María_de_Maeztu_en_Hoja_del_Lunes.png|miniaturadeimagen|Esquela ena ''Hoja del Lunes''|izquierda|200x200px]]
El sieti d'aneru del 1948, Maeztu espenó de prontu nel Mar dela Prata, por mé duna ambolia i hue ampriamenti arrecogíu pola presa española i pola presa argentina. Las esquelas pubricás enos diarius ''Ya'' i ''ABC'' tenían un vessu ala Seción Preparatoria de l'Estitutu-Escuela, qu'antoncis andava prebía n'[[España]]. Ena esquela pubricá ena ''Hoja del Lunes'', tamién se le mentava comu la hundaora dela Residencia de Señoritas. El su cadavi se muó ala Embaxá d'[[España]] en ''[[Buenos Aires]]'', d'aondi hue pa [[Barcelona]] i el ochu de [[hebreru]] del 1948, los sus restus llegarun a [[Vitoria]] i arreliau cona bandera nacional, se muarun col ''Ferrocarril Vasco-Navarro'' pa Estella. Alogu i endispués dun soleni entierru, acebió sepoltura nel panteón familial, assitiau ena capilla monicipal del cimenteriu d'Estella. El diés d'aneru, el menistru de Assuntus Esterioris, ''Alberto Martín-Artajo'', assestió al intierru apreparau pola familia ena ilesia dela Conceción de [[Mairil]] i el dezisseis d'aneru, los sus dicípulus de [[Mairil]] le endedicarun un ventu religiosu ena ilesia de San Fermín delos Navarrus. Endispués pal ventiunu d'aneru, s'ofició un intierru ena capilla del Colegiu Mayol Santa Teresa de Jesús, estitución qu'avía restituíu ala Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1007631057|título=Esquela de Maria de Maetzu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|publicación=Oja del Lunis.}}</ref>
=== Correúra profissional ===
[[Archivu:Antiguo_edificio_de_Telefónica_y_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|miniaturadeimagen|Antiga escuela de Las Cortis de [[Bilbau]], nel [[2024]].|200x200px]]En [[Noviembri|novembri]] del [[1902]] esmençó a trebajal ena escuela de Las Cortis en [[Bilbau]], ya que naidi avía solicitau essa vaganti pos estava assitiá nel barriu de San Franciscu, un sitiu desechau i mu probi dela ciá, enque ella l'acetó i mu prontu pusu ala escuela moerna i le dió serviçus essenciais. Enseñó poniendu ena plática los prencipius pedagógicus dela Estitución Libri d'Enseñaeru, col aprendizagi ativu i sin memorial, el contatu col meyu i l'imprantación de crassis al airi libri, l'acercaeru a l'ambienti familial de l'alunau i mual las medías corretivas i diciplinarias por sotras de convivencia mas fressiblis. Tolos mesis dava una parti del su sueldu pa mercal troçus de tela pa trapeal brusas, mandilis i amás pa pastillas de xabón que regalava alos sus alunus, pos los sus pairis izían que pola probeza no poían asseal-si. Nel [[1903]], quandu era ya diretora dela escuela de Las Cortis, pedió una próloga duna pensión pa hazel estuyus pal estrangeru.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=f3a0f74d-d81a-4646-a0ab-820d2925afb0|título=L'Educación, Mairil nel 1903.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=30 d'otubri del 1909|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es}}</ref>
{{Almiental|Es veru el relati antigu de que la letra con sangri entra, peru no tié que sel cona del zagalinu o zagalina, sinu cona del maestru.|María de Maeztu Whitney.}}La Direción delas escuelas de ''Berástegui,'' que estavan junta la casa della, le brindó una praça, peru no l'acetó pa no desseparal-si delos sus alunus delos barrius probis de [[Bilbau]]. Allegarun a querel-la i respetal-la tantu, qu'izían qu'enas oras de crassi, las casas de cantoneras d'al reol paravan la su atividá pa no incomodal-la ena su lavol ena escuela. Endispués d'estal en Londris pal 1909 i comu apricación plática delos sus aprendizagis sobri la pedagogía enos parvulitus del [[Reinu Uníu]], presentó dos estancias a l'Ayuntamientu de [[Bilbau]], una pa hazel un bañu ena su escuela conos pranus del proyeutu i la segundera, pa hazel un jardín nel patiu dela escuela i mercal prantas palas crassis.<ref>{{Cita web|url=https://www.filosofia.org/hem/190/19090429.htm|título=María de Maeztu nel Nuevu Mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=29 d'abril del 1909|sitioweb=www.filosofia.org|autor=Federico de Onís.}}</ref>
[[Archivu:Acto_de_entrega_del_cuarto_de_baño_a_la_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|centro|miniaturadeimagen|550x550px|Entriega del quartu de bañu ala Escuela de Las Cortis, nel [[1911]].]]
[[Archivu:María_de_Maeztu_en_1909.png|miniaturadeimagen|Nel [[1909]] con ventiochu añus.|165x165px]]
Nel 1909 le dierun una pensión p'analizal duranti'l [[1910]] los poblemas atualis dela [[educación]] estudiaus enas orentacionis d'angunus delos prencipais paísis [[Uropa|uropeus]]. Assina vesitó escuelas de varius graus i caraitirísticas, prencipalmenti primarias i tamién angunas femininas, ena [[Ingalaterra]], [[Francia]], [[Italia]], comu en [[Turín]] i [[Milán]], [[Alemaña]], [[Suecia]] i [[Noruega]]. Amás assestió en [[Amberis]] al III Congressu Entrenacional de [[Educación]] Familial. En [[Outubri|otubri]] del [[1912]], con una nueva pensión, viajó p'[[Alemaña]] pa hazel estuyus de Pedagogía i visital varias escuelas. Tamién estuvu dos semestris ena Nuversidá de Marburgu, aondi estuyó Propedéutica filosófica con ''Paul Natorp'', Estoria dela filosofía antiga con ''Nicolai Hartmann'' i [[Sicologia|Sicología]] con ''Erich Haenisch''. En [[Alemaña]] compretó el su preparu filosóficu i pedagógicu i le premitió d'entral en contatu con unu delos sestemas educativus mas desenroaus d'antoncis, tantu enos primel graus de l'enseñaeru comu ena Nuversidá.<ref>{{Cita web|url=https://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/registro.do?id=122852|título=La escuela ena Ingalaterra i la su infrugencia ena vida.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=18 de mayu del 1909|editor=Imp. José Rojas Núñez.}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=a9a3416e-c1d1-411b-93f0-8273b57b5865|título=María de Maetzu i Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=20 de setiembri del 1909|editorial=El Universo, Mairil.}}</ref>[[Archivu:María_de_Maeztu,_1919_honorary_degree_of_Law,_LL.D.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Nel 1919 hue ''Honorary degree of Law, LL.Dª.''|268x268px]]
Endispués de regolvel d'[[Alemaña]] en [[Noviembri|novembri]] del [[1913]], s'encorporó ala Seción novena del Centru d'Estuyus Estóricus, derigía por ''Ortega i Gasset'' i endedicá ala filosofía, aondi anduvu hata l'enterrución delas sus atividais nel branu del 1916. Dentri'l [[1913]] i el [[1915]] hue professora nel Estitutu Entrenacional, aondi desenroó la su lavol nun ambienti educativu d'infrugencia estauniensi i calavoró derechamenti con ''Susan Huntington Vernon''. Esta estitución gastava una metoulogía didática ennovaora basá ena convivencia, la atolerancia i l'integración delas cencias i las artis. El trenta i unu de [[jullu]] del [[1912]] hue anombrá professora numiraria ena Seción de Letras dela Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Cai]] i nel cussu 1914-1915 exerció comu professora numiraria interina ena Escuela Normal de Maestras de [[Cai]], dissaliendu comu conferencianti i tamién hue envitá a varius forus. Ena [[primavera]] del [[1919]] vesitó ''The Smith College'', nuversidá privá feminina assitiá en ''Northampton'' en ''Massachusetts'' i acebió un títulu onorariu, ''Honorary degree of law, LL.D''”, ena cerimoña de grauación celebrá el dezissieti de [[juñu]] del [[1919]]. Estas certificacionis académicas enos [[Estaus Uníus]] le premitierun tenel calavoracionis con varias nuversidais nortialmericanas. Nel [[1920]], junta ''Elisa Soriano Fischer'', ''Concepción Alexandre'', ''[[Clara Campoamor]]'' i angunas mas, hundó la Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', una associación entregeneracional de [[Mugel|mugeris]] con reconocía nombrería.<ref name=":3" /><ref>{{Cita web|url=https://www.educacionfpydeportes.gob.es/biblioteca-central/blog/2023/marzo/jimena-menendez-pidal-y-el-colegio-estudio.html|título=Jimena Menéndez Pidal i el Colegiu Estuyu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=08 de marçu del 2023|editorial=Bibloteca d'Educación. Fondu Biblográficu}}</ref>
=== Residencia de Señoritas ===
[[Archivu:1911-09-14_NUEVO_MUNDO.jpg|miniaturadeimagen|Residencia de Señoritas]]
El déssitu dela Residencia d'Estudiantis nel [[1910]], hizu que prontu s'ampriara p'almitil alas [[Mugel|mugeris]] nuversitarias, por essu, la ''JAE'' hizu embaxu'l su mandu un grupu femininu i le dió la su dereción a ''María de Maeztu''. En [[Outubri|otubri]] del [[1915]], endispués de mual la Residencia d'Estudiantis a sotra séi, la ''JAE'' hundó la nueva Residencia Entrenacional de Señoritas i le acupó a ella la su dereción, estalación i apreparación de l'edeficiu dela calli ''Fortuny'' de [[Mairil]], siendu pubricau el su anombramientu oficial comu diretora ena Gaceta de [[Mairil]] el onzi de [[hebreru]] del [[1916]] i que acupó hata'l [[1936]].<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1916/02/28/pdfs/GMD-1916-59.pdf|título=Nombraeru de Doña María de Maeztu Whitney comu diretora dela Corrupela de Señoritas dela Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Gaceta de Madrid.|fecha=28 de hebreru del 1916}}</ref> Dispués de dos añus, la séi se queó chiquenina polo qu'ella tuvu un tratu con una estitución vezina, qu'era el Estitutu Entrenacional de [[Mairil]], derigíu por ''Susan Huntington'', p'acupal i dal crassis nel su edeficiu dela mesma calli, esmenzandu assin una estricá calavoración dentri dambas, amejorandu estas estitucionis col gastu compartíu d'abitanças i recussus, assina comu l'entrecambiu d'alunas i professoras de dambus laus de l'Alánticu.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/legados/residencia-de-senoritas/|título=Residencia de Señoritas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=FOM|idioma=es|editorial=Hundación Ortega Marañón.}}</ref> Por mé d'estu hizu varius viagis pa [[Estaus Uníus]] i logró hazel el primel pograma d'estuyus pa l'estrangeru de [[Mugel|mugeris]] [[España|españolas]]. Assina nel [[1923]] se enfirmó una acordança de calavoración d'entrecambiu d'alunas, letoraus nel estrangeru, becas d'envestigación i entrecambiu de material centíficu i biblográficu.<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4992789|título=La Residencia de Señoritas de Mairil ena Segundera Repúbrica, dentri l'alta coltura i el brillíu social.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Vázquez Ramil|nombre=Raquel|año=2015}}</ref>[[Archivu:Laresi.jpg|miniaturadeimagen|Ena Residencia de Señoritas.|izquierda]]En veintiun añus i hata l'esmiençu dela [[Guerra Cevil Española|guerra civil]], la Residencia passó de sel un edeficiu chiqueninu pa trenta estudiantis, a sel varius edeficius pa quasi trezientas alunas. La Residencia almitía a [[Mugel|mugeris]] con mas de dezisieti añus qu'estuyaran en [[Mairil]] o aprepararan el su engressu en nuversidais, ena Escuela Superiol de Magisteriu, ena Escuela Normal, ena Escuela Hogal o ampriaran la su hormación centífica de horma privá, amás tamién s'almitían alunas estrangeras i esternas. Se les brindava, manduca, abitanças, conferencias, desconciertus, velás puéticas, entrepetacionis teatrais i hormación, comu las crassis engredías de Pedagogía i [[Filosofia|Filosofía]], dás por ella mesma. La Residencia enquacava los sus preçus, dava becas i facilidais alas alunas con menus recussus, paque las familias delas provincias puyeran mandal alas sus ijas a estuyal i assina pa poel pagal el su gastaeru, las residentis poían hazel varius trebajus ena casa, ena bibloteca o en tareas almenistrativas. Ella logró de hormal a un grandi númiru de [[Mugel|mugeris]], sostribandu la su participación social, económica, inteletual i política, nel [[Mairil]] delos añus venti i ena [[II Repúbrica Española|Segundera Repúbrica]], siendu espolichis ativus dela muança política nel primel terciu del [[Sigru XX|siegru XX]] n'[[España]].<ref>{{Cita web|url=https://www.jstor.org/stable/23763099|título=Prossimación ala lavol pedagógica de María de Maetzu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Gamero Merino|nombre=Carmela|año=1985|editorial=JSTOR.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.jotdown.es/2018/10/la-casa-de-las-chicas-que-iban-a-cambiar-el-mundo/|título=La casa delas jóvinis que divan a mual el mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Prada|nombre=Ruth|fecha=15 d'otubri del 2018|idioma=es|editorial=Jot Down.}}</ref>
Nel [[1928]] se celebró en [[Mairil]] el XII Congressu Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i numirosas mandiletis se quearun ena Residencia. Nel [[1931]] [[Marie Curie]] se queó tamién ena Residencia ena su queá en [[Mairil]]. En [[jullu]] del [[1936]] andava de vagacionis ahuera de [[Mairil]], comu quasi toas las residentis, polo que regolvió nel inti al prouzil-si el golpi d'Estau, enque alogu pa [[setiembri]] del [[1936]] dexó la dereción dela Residencia, ena que se hazierun dos emportantis associacionis femininas, nun lau l'Associación de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias, que hormó parti dela Federación Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i del sotru el ''Lyceum Club''.<ref>{{Cita web|url=http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm|título=Mugeris ena vanguardia. La Residencia de Señoritas pol su centenariu, 1915-1936.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.residencia.csic.es|idioma=es|fecha=13 de deziembri del 2024|editorial=WB Machine.}}</ref><ref>{{Cita noticia|título=El Lyceum|url=https://lyceumclubfemenino.com/el-lyceum/|periódico=Lyceum Club Femenino|fechaacceso=22 de marçu del 2026|idioma=es-ES|fecha=01 de jullu del 2019}}</ref>
=== Traduzionis ===
[[Archivu:Historia_de_la_pedagogía,_Paul_Monroe_(1905)_(cropped).png|miniaturadeimagen|Traduzión del [[1918]].|226x226px]]El su domiñu de varias idiomas le premitió desenroal una lavol comu tradutora d'obras i dentri ellas sonin:
* Religión i umanidá, la religión endrentu delos lindis dela umanidá, aportación ala hundación dela pedagogía social, nel [[1914]], trauzíu del original en [[Lengua alemana|alemán]] del 1894.
* Pedagogía social, de ''Paul Natorp'', nel 1899, trauzíu col títulu de Cussu de pedagogía nel [[1915]].
* L'Estoria dela pedagogía nel [[1905]], de l'[[ingrés]] ''Paul Monroe,'' el tomu I trauzíu nel [[1918]] i el tomu II trauzíu nel [[1924]].<ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2123?show=full|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 1.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2124?locale-attribute=es|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 2.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref>
=== Pubricacionis ===
* La Pedagogía en [[Londri]] i las escuelas de parvulitus. En Analis dela Junta pala Ampriación d'Estuyus i Envestigacionis Centíficas nel [[1909]].<ref>{{Cita web|url=http://cedros.residencia.csic.es/imagenes/Portal/ArchivoJAE/analesjae/1909-01-08.pdf|título=La Pedagogía en Londri i las Escuelas de Parvulitus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=23 d'aneru del 1909}}</ref>
* El trebaju dela [[mugel]], nuevus vistalis''.'' Conferencia prenunciá el ochu d'[[abril]] del [[1933]].
* El poblema dela ética. L'enseñaeru dela moral, Pubricá nel [[1938]], pa estudial el poblema dela ética i pa dal angunas normas pal enseñaeru dela moral enas escuelas.
* Estoria dela coltura uropea. Pubricá nel [[1941]] pola Bibloteca dela ''Esfinge'', especializá enos librus pala [[mugel]], embaxu la dereción de ''Gregorio Martínez Sierra,'' qu'era comu se hazía mental ''[[María de la O Lejárraga|María Lejárraga]].'' Es una recopilación dun cussu d'estoria que escrevió quandu esmençó la [[II Guerra Mundial|Segundera Guerra Mundial]] i ella decedió queal-si n'[[Argentina]].
* Antología-[[Sigru XX|siegru XX]]. Prosistas españolis. Acordanças i comentacionis. Pubricá nel [[1943]] pola Coleción ''Austral'' de ''Espasa-Calpe''. Es la su obra mas mentá i una descoja didática mayolmenti derigía pal professorau del bachillel.<ref name=":4" />
== Premius i reconocencias ==
* Hue anombrá dotora ''honoris causa'' en varias nuversidais de tol mundu, dentri ellus en ''The Smith College'' nel [[1919]]. Tamién hue reconocía comu professora onoraria ena Nuversidá de [[Méxicu]] i comu professora estrordinaria ena Nuversidá de Columbia.<ref>{{Cita web|url=https://laescueladelarepublica.es/wp-content/uploads/2016/02/la-pedagoga-Maria-de-Maeztu.pdf|título=La pedagoga. María de Maeztu.|autor=Antonina Rodrigo|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref>
* Una corrupela d'antigas estudiantis que se queavan ena Residencia de Señoritas i qu'estavan en [[Mairil]], ressolvió de hazel un premiu ena su memoria i que se entriegara tolos añus ala aluna dela seción de Pedagogía que tuviera las mejoris calificacionis al acabijal los sus estuyus, huendu valoreá por un dessami. Nel 1950 se hormalizó, por una ressolución menisterial, comu una Hundación particulal benéfica-hormativa mentá comu Premiu ''María de Maeztu'', hundaora dela Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1950/11/26/pdfs/BOE-1950-330.pdf|título=Hundación del Premiu María de Maeztu, hundaora dela Residencia de Señoritas, estituía ena Facultá de Filosofía i Letras dela Nuversidá de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Goviernu dela Nación. BOE.|fecha=30 d'abostu del 1950}}</ref>
* Nel 1988 se costituyó nel [[País Vascu]] el ''Fórum Feminista María de Maeztu'', en onol ala su figura i dendi'l [[1996]] el Aria d'Igualdá de l'Ayuntamientu d'Estella i l'Assambrea de [[Mugel|Mugeris]] d'Estella-Lizarra apreparan el Certami Letrariu Premiu ''María de Maeztu''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskadi.eus/informacion/entrevista-maria-de-maeztu/web01-ejeduki/es/|título=Entrevista: Fórum feminista María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=24 de marçu del 2015|sitioweb=www.euskadi.eus|idioma=es|autor=Eusko Jaurlaritza.}}</ref>
* Nel [[2007]] anombrarun Crassi ''María de Maeztu'' a sieti navíus de salvamientu dela Sociedá de Salvamientu i Segurança Marítima en Portugaleti.<ref>{{Cita web|url=https://www.salvamentomaritimo.es/sala-de-comunicacion/sala-de-prensa/la-ministra-de-fomento-amadrina-el-remolcador-de-salvamento-maria-de-maeztu-en-portugalete|título=La Menistra de Formientu amairina'l Remolcaol de Salvamientu María de Maeztu en Portugaleti.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=07 de novembri del 2008|autor=Goviernu d'España.}}</ref>
* La [[Nuversidá de Salamanca]] assentó nel [[2008]] el Premiu ''María de Maeztu'' ala virtú Centífica.<ref>{{Cita web|url=https://secretaria.usal.es/boletines/consulta/files/9322-Premio_Maria_de_Maeztu_27abril18.pdf|título=Premiu María de Maetzu dela Nuversidá de Salamanca, ala Escelencia Centífica.|editorial=Nuversidá de Salamanca.|fecha=Aprovau ena Sessión del Conseju de Goviernu del trenta d'abril del 2008 i morificau ena Sessión del ventisieti d'abril del 2018.|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.dicyt.com/noticias/los-premios-maria-de-maeztu-reconocen-la-excelencia-cientifica-en-la-usal|título=Los Premius María de Maeztu reconocin ala Escelencia Centífica ena USAL.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.dicyt.com}}</ref>
* Nel [[2016]] el [[España|Goviernu d'España]] assentó la destinción Unidá de Virtú ''María de Maeztu'', pa reconocel a unidais púbricas d'envestigación, en qualisquiel aria centífica, que provin apasmu i encabeceru centíficu entrenacionalmenti i que calavorin ativamenti col su ambienti impresarial i social.<ref>{{Cita web|url=https://www.revistacallemayor.es/poesia-para-homenajear-a-maria-de-maeztu/|título=Puesía pa omenagial a María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=31 de marçu del 2011|sitioweb=Revista Calle Mayor - Publicidad y comunicación|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.aei.gob.es/ayudas-concedidas/centros-unidades-excelencia|título=Sostribu i Assegurança de Centrus d'Escelencia Severo Ochoa i a Unidais d'Escelencia María de Maeztu.|autor=Agencia Estatal de Investigación|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref>
* Ena serii dela teli ''La otra mirada'' nel [[2018]], ''María de Maeztu'' era la protagonista del capítalu sieti, nel que su pessonagi revindicava el desenrou endividual delas pessonas, l'educación, los derechus delas [[Mugel|mugeris]] i afiava el divorciu o el descasamientu.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/play/videos/la-otra-mirada/otra-mirada-maria-maeztu-llega-academia/4624417/|título=La sotra mirá - María de Maeztu allega a l'Academia.|fecha=06 de juñu del 2018|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=RTVE play Arradiu i teli|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8020484|título=L'educación i las mugeris enas seriis educativas.|autor=Forteza Martínez, Aurora i Conde, Manuel Antonio dela Nuversidá de Güelva|fechaacceso=22 de marçu del 2026|año=2021}}</ref>
* El ventiochu de [[hebreru]] del [[2023]], ''Correos'' hondeó un sellu delas cartas dun ebru, pala comemoración del setenta i cincu aniversariu dela su muerti.<ref>{{Cita web|url=https://www.correos.es/es/es/particulares/filatelia/productos-filatelicos/sellos/espana/2023/maeztu|título=Efeméridis. Setenta i cincu añus del espenamientu de María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.correos.es|idioma=es}}</ref>
* Tamién nel [[2023]], la ''Fábrica Nacional de Moneda y Timbre'' acuñó una monea nel su onol, que hue presentá el ochu de marçu ena Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/homenaje-a-la-figura-de-maria-de-maeztu-en-el-dia-internacional-de-la-mujer/|título=Omenagi ala figura de María de Maeztu nel Día Entrenacional dela Mugel.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=dgomez|fecha=08 de marçu del 2023|sitioweb=FOM|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://tienda.fnmt.es/fnmttv/fnmt/es/Productos/Monedas/Web/D%C3%ADa-Internacional-de-la-Mujer/MAR%C3%8DA-DE-MAEZTU-(2023)-8-REALES/p/92937001|título=María de Maetzu, 2023. Ochu Realis. Día Entrenacional dela Mugel. La Tienda de la FNMT-RCM.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=tienda.fnmt.es|idioma=es}}</ref>
* En munchas ciais [[España|españolas]] ain callis que tien el su nombri, comu n'Albaceti, Avilés, Baracaldu, Elchi, Estella, Estepona, Galapagal, [[Graná]], [[Mairil]], [[Málaga]], Puertullanu, [[Valencia]] o [[Çaragoça]].<ref>{{Cita web|url=https://www.callejero.net/|título=Andurreru, mapas i pranus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.callejero.net|idioma=es}}</ref>
* Tamién tié'l su nombri l'Espaciu d'Igualdá del mairileñu destritu dela Latina.<ref>{{Cita web|url=https://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/Igualdad-y-diversidad/Direcciones-y-telefonos/Espacio-de-Igualdad-Maria-de-Maeztu-Latina/?vgnextfmt=default&vgnextoid=522232c9be401810VgnVCM1000001d4a900aRCRD&vgnextchannel=ab79aaa26f535510VgnVCM1000008a4a900aRCRD|título=Espaçu d'Igualdá María de Maeztu. Latina - Ayuntamientu de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.madrid.es|idioma=es|autor=Ayuntamientu de Mairil.}}</ref>
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* ''Benítez Palma, Enrique'' nel [[2021]]. La llegá dela [[mugel]] ala Carrera de ''San Jerónimo'': ''un balance de las intervenciones de las integrantes de la Asamblea Nacional de Primo de Rivera'', 1927-1930.
* ''Cassani, Alessia'' nel [[2020]]. ''María de Maeztu'': La costrucción duna nueva [[España]]. Coltura Latinualmericana. Revista d'estuyus entrecolturais '''31''' (1).
* ''González-Geraldo, José Luis'' nel [[2019]]. Aportacionis de ''María de Maeztu'' ala entroduzión dela Pedagogía Social n'[[España]]. Revista Complutensi d'[[Educación]] '''30''' (1): 293-306.
* ''Ribagorda, Álvaro'' nel [[2018]]. Los origis de l'Estitutu-Escuela: las Currupelas de Zagalinus dela Residencia de Estudiantis. En ''Martínez Alfaro, Encarnación''; ''López-Ocón Cabrera, Leoncio''; ''Ossenbach Sauter, Gabriela'' nel [[2018]], edicionis. Cencia i ennovación enas crassis: centenariu de l'Estitutu-Escuela, 1918-1939. Conseju Superiol d'Envestigacionis Centíficas dela Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia: 47-70.
* ''Lastagaray Rosales, María Josefa'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu Whitney:'' una vida dentri la pedagogía i el feminismu. [[Mairil]]: ''La ergástula ediciones''.
* ''Melián, Elvira M.'' nel [[2015]]. Ena frontera: señas d'entidá dela lavol pedagógica ispanu-almericanista en ''María de Maeztu,'' 1924-1936. Estoria dela [[Educación]] '''34''' (0): 287-303.
* ''Porto Ucha, Ángel Serafín''; ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu. Una antología de textos''. [[Mairil]]: ''Dykinson''.
* ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2012]]. [[Mugel|Mugeris]] i [[educación]] ena [[España]] d'ugañu. L'Estitución Libri d'Enseñaeru i la Residencia de Señoritas de [[Mairil]]. [[Mairil]]: ''Akal''.
* ''Walliser Martín, Marta'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. Cientu venticincu añus dela nacencia de ''Picasso'' en [[Málaga]]: Actas del XLI Congressu Entrenacional dela Associación Uropea de Professoris d'Español, Nuversidá de [[Málaga]], del ventitrés al ventinuevi de [[jullu]] del [[2006]] (Associación Uropea de Professoris d'Español (AEPE)): 415-427.
* ''Zapata Garrido, Arantxa'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. ''Publicaciones Didácticas'' (79): 34-52.
* ''Fructuoso Ruiz de Erenchun, María Cristina'' nel [[1998]]. ''María de Maeztu Whitney. Una Vitoriana Ilustre''. [[Vitoria|Vitoria-Gasteiz]]: Real Sociedá Vascongá d'Amegus del [[País]].
* ''Tellechea Idígoras, J. Ignacio'' nel 1990. ''Cartas de tres Maeztu a Miguel de Unamuno.'' Dentri la caterva i la soledá: omenagi al professol ''Saturnino Álvarez Turienzo''.
* ''Pérez-Villanueva Tovar, Isabel'' nel 1989. ''María de Maeztu:'' una mugel nel conformismu educativu español. [[Mairil|Mairii]]: Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia.
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [http://archivojae2.edaddeplata.org/ficha/personas/6789/ Ficha de ''María de Maeztu''] Archivu dela ''JAE''.
* [https://www.rtve.es/play/videos/mujeres-para-un-siglo/mujeres-para-siglo-maria-maetzu-educacion/713453/<nowiki/> ''María de Maetzu Whitney'', mugeris pa un siegru] Vidiu de ''RTVE''.
{{NF|1881|1948|Maeztu, María de}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris]]
[[Categoría:Educación]]
0u0b64yc9grenvnrtz6hjl6sqtjbjfx
142415
142414
2026-03-28T12:46:04Z
Acuxhinu
3347
Marrus chiqueninus
142415
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''María de Maeztu Whitney''' ([[Vitoria]], 18 de jullu del 1881-Mar dela Prata, 7 d'aneru del 1948) hue una pedagoga, espanista, umanista i conferencianti [[España|española]]. La su lavol educativa i coltural apuchó la participación delas [[Mugel|mugeris]] ena educación superiol, assina comu ena vida social i política dela primel metá del [[Sigru XX|siegru XX]].
== Biografía ==
La su nacencia hue'l deziochu de [[jullu]] del 1881 en [[Vitoria]], nuna familia acomoá, mu provinciana i liberal. La su mairi era ''Juana Whitney Doné'', qu'era duna familia escocesa i católica, ija dun consu dela [[Reinu Uníu|Gran Bretaña]], qu'anduvu primeru pa [[Niça]] i alogu pa [[París]]. El su pairi era ''Manuel de Maeztu Rodríguez'', hazendau cubanu, de nacencia en ''Cienfuegos'' i cona familia en [[Navarra]], qu'era iju de l'últimu intendenti general de [[Cuba]] quandu entavía era española i que viajó dendi [[Logroñu]] pa [[Cuba]] aondi tuvu una güena ponencia social pola su atividá impresarial. Los sus pairis, que no se conyugarun ena su vida, se conocierun en [[París]] quandu la su mairi tenía dezisseis añus. Nel 1873 viajarun pa [[España]], pal puebru navarru de ''Marañón'', pa conocel la tierra delos sus antepassaus, peru la tercel guerra calrista hizu que se quearan en [[Vitoria]], aondi vivía un ermanu del pairi i anduvierun tantu tiempu pallí, que tuvierun la nacencia'l su primel iju nesta tierra, polo que les apegó pa sempri a esta ciá. La collera tuvu cincu ijus: ''Ramiro'' nel 1874, ''Ángela'' nel 1877, ''Miguel'' nel 1880, ''María'' i ''Gustavo'' nel 1887. Tous huerun registraus comu ijus naturais.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.bilbao.eus/bld/bitstream/handle/123456789/19146/pag39.pdf?sequence=1|título=Los añus bilbainus de María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Alfonso Carlos Saiz Valdivielso.|fecha=Juñu del 2008|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/whitney-juana/ar-142880/|título=Whitney, Juana - Auñamendi Eusko Entziklopedia.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Fondu Bernardo Estornés Lasa.|sitioweb=aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus|idioma=es}}</ref> [[Archivu:Maeztu-Whitney_familia.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|La primera pola derecha, junta la su familia nel añu del 1920.|283x283px]]La su familia tuvu una güena postura económica, hata qu'el su pairi se hue a [[Cuba]] pol frascassu delos sus negocius açucaerus i amás cona su muerti en ''Santa Clara'' nel 1898 i alos poblemas pola su erencia, dexarun ala familia nuna sitación mu precaria, polo que se huerun dela su luxosa casa de [[Vitoria]] i se muarun pa [[Bilbau]], qu'era una ciá mas puebrá i endustrial. Aluspués, la su mairi esmenzó a dal crassis particularis d'ingrés polas casas en [[Bilbau]] pa poel crial alos sus cincu ijus i dispués entangó l'Academia Anglu-Francesa, Colegiu de Señoritas, ena calli ''Ledesma'', ena que s'aprendían idiomas i coltura general i alas sus crassis divan ijas d'estudiosus i políticus pogressistas. Endispués tuvu mas escuelas en [[Bilbau]] i s'esmençarun a llamal Academia ''Maeztu''.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.noticiasdenavarra.com/navarra/2016/02/21/maria-maeztu-pedagoga-derribo-muros-2796112.html|título=María de Maeztu, la pedagoga que derribó muros.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=cedidas|nombre=Un reportagi de R. Usúa Afotugrafía.|fecha=21 de hebreru del 2016|sitioweb=Diario de Noticias de Navarra|idioma=es}}</ref> Esta Academia le dió a ella un primel contatu col enseñaeru quandu entavía no tenía edá pa esposital.<ref>{{Cita web|url=https://www.carm.es/edu/pub/20_2016/5M_contenido.html|título=Mugeris de letras: alantás nel arti, l'ensayismu i l'educación.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángel Serafín Porto Ucha dela Nuversidá de Santiagu de Compostela i Raquel Vázquez Ramil dela Escuela de Magisteriu CEU-Nuversidá de Vigu.|sitioweb=www.carm.es}}</ref> La infrugencia dela su mairi i la del su ermanu ''Ramiro,'' hue mu emportanti pala su correúra profissional. Assina, la su pronta encorporación al mundu del enseñaeru i los sus nuevus metous hizierun qu'encançara reconocencia ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref>{{Cita web|url=https://www.eldebate.com/historia/20231116/quienes-fueron-maeztu_153794.html|título=Quién huerun los Maeztu?|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Barreiro|nombre=Cristina|fecha=16 de novembri del 2023|sitioweb=El Debate|editorial=Hundau nel 1910.|idioma=es}}</ref>
Anantis de cumpril los catorzi añus, se matriculó comu aluna libri ena Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Vitoria]], aondi tuvu escelentis calificacionis i una nota final de sobrissalienti. Assina, pedió un premissu especial pa acedel ala esposición de maestrus nacionais en [[Valladolís]], pos no avía cumpriu entavía los ventiun añus, pa poel exercel en propiedá el su trebaju. Aprovó la esposición nel [[1902]] i conseguió una praça de maestra nuna escuela púbrica de [[Santandel]]. Poquinu dispués, se muó a una praça de maestra en [[Bilbau]], pal mesmu tiempu poel ayual ala su mairi ena su Academia.<ref>{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/142173|título=Pessona - Maeztu Whitney, María de (1882-1948).|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref> Hizu'l grau de bachillel en [[setiembri]] del [[1907]], cona calificación de sobrissalienti i un premiu estrordinariu ena Seción de Letras. Pa poel exercel comu educaora, essi mesmu añu se matriculó ena Facultá de Filosofía i Letras dela [[Nuversidá de Salamanca]] comu aluna no oficial, enque namás cussó pallí los dos primel añus, mentris trebajava en [[Bilbau]]. Hue una delas primel [[Mugel|mugeris]] españolas en acedel a estuyus superioris, anantis dela aprovación dela Real Ordin del ochu de [[marçu]] del [[1910]], qu'assentó l'igualdá entri ombris i [[Mugel|mugeris]] ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.nodulo.org/ec/2011/n111p09.htm|título=Trebaju i vida de María de Maeztu, El Catoblepas 111:9.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.nodulo.org|apellido=García de Tuñón Aza|nombre=José María|fecha=Mayu del 2011}}</ref>
Dentri [[Outubri|otubri]] del [[1909]] i [[juñu]] del [[1912]], cussó comu aluna oficial los estuyus dela Seción de Letras dela rezien criá Escuela de Estuyus Superioris del Magisteriu. En [[Salamanca]] conoció al retol ''[[Miguel de Unamuno]]'' col que se amistó i acebió crassis particularis.<ref>{{Cita web|url=https://www.bibliotecanacionaldigital.gob.cl/bnd/623/w3-propertyvalue-986364.html|título=Maeztu, María de|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=BND: Archivo del Escritor}}</ref> En [[marçu]] del [[1912]] hizu las pláticas del tercel cussu comu agregá nel Museu Pedagógicu Nacional, derigíu por ''Manuel B. Cossío'' i ena Escuela de Magisteriu encabeçó sempri la su promovición i tuvu comu professol a ''José Ortega y Gasset''. Acabijó l'especialidá de Filosofía ena Nuversidá Central pal [[1915]], con un premiu estrordinariu. Hue una delas primel mugeris en dil ala [[Nuversidá de Salamanca]] i en amprial la su hormación académica, lo que le premitió estuyal en estitucionis d'[[Uropa]] o [[Estaus Uníus]].<ref name=":2">{{Cita web|url=https://residenciadeestudiantes.com/exposiciones/intolerancia-espana-en-una-europa-convulsa-1914-1945|título=Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=residenciadeestudiantes.com}}</ref> Assina, participó ena criación dela Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', col ojetivu de fomental l'acessu delas [[Mugel|mugeris]] alos estuyus superioris i apreparal-las paque seyan emportantis ena vida púbrica. Considerá comu la primel pedagoga española, hizu contribucionis emportantis pal desenrou dela pedagogía social n'[[España]], enque la su figura hue mu poquinu reconocía nel su tiempu. El su pensaeru i obra estan ena Edá de Prata dela [[coltura]] española i ena denominá Generación del 1914.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6143273|título=Educación superiol feminina i nuevas conhormacionis dentitarias: Juventú Nuversitaria Feminina, 1919-1930.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Luz Sanfeliu Gimeno|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/mayo_09/08052009_01.asp|título=CVC. Rinconete. Letratura. Inteletuais dela Edá de Prata (12). María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=cvc.cervantes.es}}</ref>
[[Archivu:María de Maeztu.png|miniaturadeimagen|200x200px|Enas tierras [[Argentina|argentinas]].]]
L'afusilamientu del su ermanu ''Ramiro'' el ventinuevi d'[[Outubri|otubri]] del [[1936]] hue mu duru pa ella, assina que se hue pal dessiliu, dendi ''[[Biarritz]]'' pa dil a [[Nueva York]] a acaberus de [[marçu]] del [[1937]], p'apossessional la su Cátrea de Letratura [[España|Española]] en el ''Barnard College'' dela Nuversidá de ''Columbia,'' criá liquiamenti pa ella por ''Federico de Onís''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskonews.eus/zbk/751/maria-de-maeztu-y-ernestina-de-champourcin-del-exilio-a-su-muerte/ar-0751001005C/|título=María de Maeztu i Ernestina de Champourcin: del dessiliu ala su muerti - Euskonews.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.euskonews.eus|idioma=eu}}</ref> A acaberus de [[mayu]] del [[1937]], acebió l'envitación p'assestil a un congressu d'Estoria en ''[[Buenos Aires]]'', aondi dió un pedioru de conferencias, acetandu'l proponimientu dela entangaora del ventu, qu'era la su amega ''Victoria Ocampo'', que deseava de calavoral con ella dendi hazía munchu tiempu. Mentris que acebía malas enteracionis dela sitación n'[[España]] i dela su familia, ella cosechava déssitus conas sus conferencias en ''[[Buenos Aires]]''. Anduvu p'[[Argentina]] enos mesis de [[jullu]] i [[abostu]], pa golvel en [[setiembri]] pal ''Barnard College'', peru endispués del proponimientu del presienti dela [[Argentina|Repúbrica Argentina]] de hundal una Residencia n'aquel país, decedió queal-si en ''[[Buenos Aires]]'' i enque s'assentó ena capital [[argentina]], ala finiquita el proyeutu dela Residencia promitíu no puu hazel-si por no avel prossupuestu. En ''[[Buenos Aires]]'' desenroó una grandi atividá profissional, dandu conferencias, cussus i escreviendu artícalus i librus, polo que poía mandal pedióricamenti ayua aconómica ala su mairi.<ref>{{Cita web|url=https://portal.amelica.org/ameli/journal/810/8104725002/html/index.html|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis: primel viagi, mediacionis colturais i la costrución de redis académicas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángeles Castro Montero|año=2023|editorial=UCA}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://repositorio.uca.edu.ar/bitstream/123456789/17573/1/maria-maeztu-universidad.pdf|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis nel su primel viagi.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Castro Montero|nombre=Ángeles|fecha=15 d'otubri del 2023}}</ref>
A acaberus del [[1944]] golvió pa Estella p'arrejuntal-si cona su mairi i la su familia i hue pa [[Mairil]] pa reglal la su sitación almenistrativa i assina hue declará purá i sin sanción, confirmandu-si los sus derechus. En [[mayu]] del [[1945]], hue anombrá de horma provisional, profissora numiraria de Pedagogía ena Escuela Normal de Magisteriu Primariu d'[[Ávila]], peru no puu recuperal el su puestu de diretora dela Residencia, pos pal régimi franquista el su passau era duosu, en pesal dela su volución idealógica i de sel l'ermana de ''Ramiro de Maeztu''. Aluspués i cona pena de dexal ala su mairi, qu'estava mayol i malota, regolvió p'[[América Latina|Almérica Latina]] nel Serviçu Coltural dela Embaxá d'[[España]] en [[Chili]], un cargu onoríficu que tamién resplandeció comu Agregá de Coltura ena Embaxá de ''[[Buenos Aires]]'' i assina puu ruqueal la su condición de enhuncionariu n'ativu sina nesseciá de golvel pa [[España]]. Golvió varias vezis pa [[España]], comu nel [[1945]] pola muerti dela su mairi, praneandu golvel definitivamenti polo que enas navidais del [[1946]] alquirió i amobló un pisu en [[Mairil]]. El ventinuevi d'[[Jeneru|aneru]] del [[1947]] prenunció un discussu pola inaguración dela Cátrea ''Ramiro de Maeztu'' ena Nuversidá de [[Mairil]] i alogu'l nuevi de [[hebreru]] espenó'l su ermanu ''Gustavo'' n'Estella, del que donó tolos sus bienis qu'él tenía nel su estudiu pal Ayuntamientu d'Estella. En [[hebreru]] del [[1947]] golvió pa ''[[Buenos Aires]]'' pa siguil cona su lavol docenti.<ref>{{Cita web|url=https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=3989e392-12bf-4ad3-842d-53b464c8c7a9&page=7|título=L'embaxá espiritual duna grandi figura feminina española. María de Maeztu|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=08 de mayu del 1926|editorial=La Esfera, Mairil.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://devresidenciadeestudiantes.com/api/edad-de-plata/fondo/archivo-de-la-institucion-cultural-espanola-de-buenos-aires-iceba/|título=Archivu dela Estitución Coltural Española de Güenus Airis i l'Associación Patriótica Española.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Edad de Plata|idioma=es}}</ref>[[Archivu:Esquela_María_de_Maeztu_en_Hoja_del_Lunes.png|miniaturadeimagen|Esquela ena ''Hoja del Lunes.''|izquierda|200x200px]]
El sieti d'aneru del 1948, Maeztu espenó de prontu nel Mar dela Prata, por mé duna ambolia i hue ampriamenti arrecogíu pola presa española i pola presa argentina. Las esquelas pubricás enos diarius ''Ya'' i ''ABC'' tenían un vessu ala Seción Preparatoria de l'Estitutu-Escuela, qu'antoncis andava prebía n'[[España]]. Ena esquela pubricá ena ''Hoja del Lunes'', tamién se le mentava comu la hundaora dela Residencia de Señoritas. El su cadavi se muó ala Embaxá d'[[España]] en ''[[Buenos Aires]]'', d'aondi hue pa [[Barcelona]] i el ochu de [[hebreru]] del 1948, los sus restus llegarun a [[Vitoria]] i arreliau cona bandera nacional, se muarun col ''Ferrocarril Vasco-Navarro'' pa Estella. Alogu i endispués dun soleni entierru, acebió sepoltura nel panteón familial, assitiau ena capilla monicipal del cimenteriu d'Estella. El diés d'aneru, el menistru de Assuntus Esterioris, ''Alberto Martín-Artajo'', assestió al intierru apreparau pola familia ena ilesia dela Conceción de [[Mairil]] i el dezisseis d'aneru, los sus dicípulus de [[Mairil]] le endedicarun un ventu religiosu ena ilesia de San Fermín delos Navarrus. Endispués pal ventiunu d'aneru, s'ofició un intierru ena capilla del Colegiu Mayol Santa Teresa de Jesús, estitución qu'avía restituíu ala Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1007631057|título=Esquela de Maria de Maetzu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|publicación=Oja del Lunis.}}</ref>
=== Correúra profissional ===
[[Archivu:Antiguo_edificio_de_Telefónica_y_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|miniaturadeimagen|Antiga escuela de Las Cortis de [[Bilbau]], nel [[2024]].|200x200px]]En [[Noviembri|novembri]] del [[1902]] esmençó a trebajal ena escuela de Las Cortis en [[Bilbau]], ya que naidi avía solicitau essa vaganti pos estava assitiá nel barriu de San Franciscu, un sitiu desechau i mu probi dela ciá, enque ella l'acetó i mu prontu pusu ala escuela moerna i le dió serviçus essenciais. Enseñó poniendu ena plática los prencipius pedagógicus dela Estitución Libri d'Enseñaeru, col aprendizagi ativu i sin memorial, el contatu col meyu i l'imprantación de crassis al airi libri, l'acercaeru a l'ambienti familial de l'alunau i mual las medías corretivas i diciplinarias por sotras de convivencia mas fressiblis. Tolos mesis dava una parti del su sueldu pa mercal troçus de tela pa trapeal brusas, mandilis i amás pa pastillas de xabón que regalava alos sus alunus, pos los sus pairis izían que pola probeza no poían asseal-si. Nel [[1903]], quandu era ya diretora dela escuela de Las Cortis, pedió una próloga duna pensión pa hazel estuyus pal estrangeru.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=f3a0f74d-d81a-4646-a0ab-820d2925afb0|título=L'Educación, Mairil nel 1903.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=30 d'otubri del 1909|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es}}</ref>
{{Almiental|Es veru el relati antigu de que la letra con sangri entra, peru no tié que sel cona del zagalinu o zagalina, sinu cona del maestru.|María de Maeztu Whitney.}}La Direción delas escuelas de ''Berástegui,'' que estavan junta la casa della, le brindó una praça, peru no l'acetó pa no desseparal-si delos sus alunus delos barrius probis de [[Bilbau]]. Allegarun a querel-la i respetal-la tantu, qu'izían qu'enas oras de crassi, las casas de cantoneras d'al reol paravan la su atividá pa no incomodal-la ena su lavol ena escuela. Endispués d'estal en Londris pal 1909 i comu apricación plática delos sus aprendizagis sobri la pedagogía enos parvulitus del [[Reinu Uníu]], presentó dos estancias a l'Ayuntamientu de [[Bilbau]], una pa hazel un bañu ena su escuela conos pranus del proyeutu i la segundera, pa hazel un jardín nel patiu dela escuela i mercal prantas palas crassis.<ref>{{Cita web|url=https://www.filosofia.org/hem/190/19090429.htm|título=María de Maeztu nel Nuevu Mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=29 d'abril del 1909|sitioweb=www.filosofia.org|autor=Federico de Onís.}}</ref>
[[Archivu:Acto_de_entrega_del_cuarto_de_baño_a_la_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|centro|miniaturadeimagen|550x550px|Entriega del quartu de bañu ala Escuela de Las Cortis, nel [[1911]].]]
[[Archivu:María_de_Maeztu_en_1909.png|miniaturadeimagen|Nel [[1909]] con ventiochu añus.|165x165px]]
Nel 1909 le dierun una pensión p'analizal duranti'l [[1910]] los poblemas atualis dela [[educación]] estudiaus enas orentacionis d'angunus delos prencipais paísis [[Uropa|uropeus]]. Assina vesitó escuelas de varius graus i caraitirísticas, prencipalmenti primarias i tamién angunas femininas, ena [[Ingalaterra]], [[Francia]], [[Italia]], comu en [[Turín]] i [[Milán]], [[Alemaña]], [[Suecia]] i [[Noruega]]. Amás assestió en [[Amberis]] al III Congressu Entrenacional de [[Educación]] Familial. En [[Outubri|otubri]] del [[1912]], con una nueva pensión, viajó p'[[Alemaña]] pa hazel estuyus de Pedagogía i visital varias escuelas. Tamién estuvu dos semestris ena Nuversidá de Marburgu, aondi estuyó Propedéutica filosófica con ''Paul Natorp'', Estoria dela filosofía antiga con ''Nicolai Hartmann'' i [[Sicologia|Sicología]] con ''Erich Haenisch''. En [[Alemaña]] compretó el su preparu filosóficu i pedagógicu i le premitió d'entral en contatu con unu delos sestemas educativus mas desenroaus d'antoncis, tantu enos primel graus de l'enseñaeru comu ena Nuversidá.<ref>{{Cita web|url=https://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/registro.do?id=122852|título=La escuela ena Ingalaterra i la su infrugencia ena vida.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=18 de mayu del 1909|editor=Imp. José Rojas Núñez.}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=a9a3416e-c1d1-411b-93f0-8273b57b5865|título=María de Maetzu i Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=20 de setiembri del 1909|editorial=El Universo, Mairil.}}</ref>[[Archivu:María_de_Maeztu,_1919_honorary_degree_of_Law,_LL.D.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Nel 1919 hue ''Honorary degree of Law, LL.Dª.''|268x268px]]
Endispués de regolvel d'[[Alemaña]] en [[Noviembri|novembri]] del [[1913]], s'encorporó ala Seción novena del Centru d'Estuyus Estóricus, derigía por ''Ortega i Gasset'' i endedicá ala filosofía, aondi anduvu hata l'enterrución delas sus atividais nel branu del 1916. Dentri'l [[1913]] i el [[1915]] hue professora nel Estitutu Entrenacional, aondi desenroó la su lavol nun ambienti educativu d'infrugencia estauniensi i calavoró derechamenti con ''Susan Huntington Vernon''. Esta estitución gastava una metoulogía didática ennovaora basá ena convivencia, la atolerancia i l'integración delas cencias i las artis. El trenta i unu de [[jullu]] del [[1912]] hue anombrá professora numiraria ena Seción de Letras dela Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Cai]] i nel cussu 1914-1915 exerció comu professora numiraria interina ena Escuela Normal de Maestras de [[Cai]], dissaliendu comu conferencianti i tamién hue envitá a varius forus. Ena [[primavera]] del [[1919]] vesitó ''The Smith College'', nuversidá privá feminina assitiá en ''Northampton'' en ''Massachusetts'' i acebió un títulu onorariu, ''Honorary degree of law, LL.D''”, ena cerimoña de grauación celebrá el dezissieti de [[juñu]] del [[1919]]. Estas certificacionis académicas enos [[Estaus Uníus]] le premitierun tenel calavoracionis con varias nuversidais nortialmericanas. Nel [[1920]], junta ''Elisa Soriano Fischer'', ''Concepción Alexandre'', ''[[Clara Campoamor]]'' i angunas mas, hundó la Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', una associación entregeneracional de [[Mugel|mugeris]] con reconocía nombrería.<ref name=":3" /><ref>{{Cita web|url=https://www.educacionfpydeportes.gob.es/biblioteca-central/blog/2023/marzo/jimena-menendez-pidal-y-el-colegio-estudio.html|título=Jimena Menéndez Pidal i el Colegiu Estuyu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=08 de marçu del 2023|editorial=Bibloteca d'Educación. Fondu Biblográficu}}</ref>
=== Residencia de Señoritas ===
[[Archivu:1911-09-14_NUEVO_MUNDO.jpg|miniaturadeimagen|La Residencia de Señoritas.]]
El déssitu dela Residencia d'Estudiantis nel [[1910]], hizu que prontu s'ampriara p'almitil alas [[Mugel|mugeris]] nuversitarias, por essu, la ''JAE'' hizu embaxu'l su mandu un grupu femininu i le dió la su dereción a ''María de Maeztu''. En [[Outubri|otubri]] del [[1915]], endispués de mual la Residencia d'Estudiantis a sotra séi, la ''JAE'' hundó la nueva Residencia Entrenacional de Señoritas i le acupó a ella la su dereción, estalación i apreparación de l'edeficiu dela calli ''Fortuny'' de [[Mairil]], siendu pubricau el su anombramientu oficial comu diretora ena Gaceta de [[Mairil]] el onzi de [[hebreru]] del [[1916]] i que acupó hata'l [[1936]].<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1916/02/28/pdfs/GMD-1916-59.pdf|título=Nombraeru de Doña María de Maeztu Whitney comu diretora dela Corrupela de Señoritas dela Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Gaceta de Madrid.|fecha=28 de hebreru del 1916}}</ref> Dispués de dos añus, la séi se queó chiquenina polo qu'ella tuvu un tratu con una estitución vezina, qu'era el Estitutu Entrenacional de [[Mairil]], derigíu por ''Susan Huntington'', p'acupal i dal crassis nel su edeficiu dela mesma calli, esmenzandu assin una estricá calavoración dentri dambas, amejorandu estas estitucionis col gastu compartíu d'abitanças i recussus, assina comu l'entrecambiu d'alunas i professoras de dambus laus de l'Alánticu.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/legados/residencia-de-senoritas/|título=Residencia de Señoritas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=FOM|idioma=es|editorial=Hundación Ortega Marañón.}}</ref> Por mé d'estu hizu varius viagis pa [[Estaus Uníus]] i logró hazel el primel pograma d'estuyus pa l'estrangeru de [[Mugel|mugeris]] [[España|españolas]]. Assina nel [[1923]] se enfirmó una acordança de calavoración d'entrecambiu d'alunas, letoraus nel estrangeru, becas d'envestigación i entrecambiu de material centíficu i biblográficu.<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4992789|título=La Residencia de Señoritas de Mairil ena Segundera Repúbrica, dentri l'alta coltura i el brillíu social.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Vázquez Ramil|nombre=Raquel|año=2015}}</ref>[[Archivu:Laresi.jpg|miniaturadeimagen|Ena Residencia de Señoritas.|izquierda]]En veintiun añus i hata l'esmiençu dela [[Guerra Cevil Española|guerra civil]], la Residencia passó de sel un edeficiu chiqueninu pa trenta estudiantis, a sel varius edeficius pa quasi trezientas alunas. La Residencia almitía a [[Mugel|mugeris]] con mas de dezisieti añus qu'estuyaran en [[Mairil]] o aprepararan el su engressu en nuversidais, ena Escuela Superiol de Magisteriu, ena Escuela Normal, ena Escuela Hogal o ampriaran la su hormación centífica de horma privá, amás tamién s'almitían alunas estrangeras i esternas. Se les brindava, manduca, abitanças, conferencias, desconciertus, velás puéticas, entrepetacionis teatrais i hormación, comu las crassis engredías de Pedagogía i [[Filosofia|Filosofía]], dás por ella mesma. La Residencia enquacava los sus preçus, dava becas i facilidais alas alunas con menus recussus, paque las familias delas provincias puyeran mandal alas sus ijas a estuyal i assina pa poel pagal el su gastaeru, las residentis poían hazel varius trebajus ena casa, ena bibloteca o en tareas almenistrativas. Ella logró de hormal a un grandi númiru de [[Mugel|mugeris]], sostribandu la su participación social, económica, inteletual i política, nel [[Mairil]] delos añus venti i ena [[II Repúbrica Española|Segundera Repúbrica]], siendu espolichis ativus dela muança política nel primel terciu del [[Sigru XX|siegru XX]] n'[[España]].<ref>{{Cita web|url=https://www.jstor.org/stable/23763099|título=Prossimación ala lavol pedagógica de María de Maetzu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Gamero Merino|nombre=Carmela|año=1985|editorial=JSTOR.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.jotdown.es/2018/10/la-casa-de-las-chicas-que-iban-a-cambiar-el-mundo/|título=La casa delas jóvinis que divan a mual el mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Prada|nombre=Ruth|fecha=15 d'otubri del 2018|idioma=es|editorial=Jot Down.}}</ref>
Nel [[1928]] se celebró en [[Mairil]] el XII Congressu Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i numirosas mandiletis se quearun ena Residencia. Nel [[1931]] [[Marie Curie]] se queó tamién ena Residencia ena su queá en [[Mairil]]. En [[jullu]] del [[1936]] andava de vagacionis ahuera de [[Mairil]], comu quasi toas las residentis, polo que regolvió nel inti al prouzil-si el golpi d'Estau, enque alogu pa [[setiembri]] del [[1936]] dexó la dereción dela Residencia, ena que se hazierun dos emportantis associacionis femininas, nun lau l'Associación de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias, que hormó parti dela Federación Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i del sotru el ''Lyceum Club''.<ref>{{Cita web|url=http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm|título=Mugeris ena vanguardia. La Residencia de Señoritas pol su centenariu, 1915-1936.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.residencia.csic.es|idioma=es|fecha=13 de deziembri del 2024|editorial=WB Machine.}}</ref><ref>{{Cita noticia|título=El Lyceum|url=https://lyceumclubfemenino.com/el-lyceum/|periódico=Lyceum Club Femenino|fechaacceso=22 de marçu del 2026|idioma=es-ES|fecha=01 de jullu del 2019}}</ref>
=== Traduzionis ===
[[Archivu:Historia_de_la_pedagogía,_Paul_Monroe_(1905)_(cropped).png|miniaturadeimagen|Trauzión del [[1918]].|226x226px]]El su domiñu de varias idiomas le premitió desenroal una lavol comu tradutora d'obras i dentri ellas sonin:
* Religión i umanidá, la religión endrentu delos lindis dela umanidá, aportación ala hundación dela pedagogía social, nel [[1914]], trauzíu del original en [[Lengua alemana|alemán]] del 1894.
* Pedagogía social, de ''Paul Natorp'', nel 1899, trauzíu col títulu de Cussu de pedagogía nel [[1915]].
* L'Estoria dela pedagogía nel [[1905]], de l'[[ingrés]] ''Paul Monroe,'' el tomu I trauzíu nel [[1918]] i el tomu II trauzíu nel [[1924]].<ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2123?show=full|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 1.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2124?locale-attribute=es|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 2.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref>
=== Pubricacionis ===
* La Pedagogía en [[Londri]] i las escuelas de parvulitus. En Analis dela Junta pala Ampriación d'Estuyus i Envestigacionis Centíficas nel [[1909]].<ref>{{Cita web|url=http://cedros.residencia.csic.es/imagenes/Portal/ArchivoJAE/analesjae/1909-01-08.pdf|título=La Pedagogía en Londri i las Escuelas de Parvulitus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=23 d'aneru del 1909}}</ref>
* El trebaju dela [[mugel]], nuevus vistalis''.'' Conferencia prenunciá el ochu d'[[abril]] del [[1933]].
* El poblema dela ética. L'enseñaeru dela moral, Pubricá nel [[1938]], pa estudial el poblema dela ética i pa dal angunas normas pal enseñaeru dela moral enas escuelas.
* Estoria dela coltura uropea. Pubricá nel [[1941]] pola Bibloteca dela ''Esfinge'', especializá enos librus pala [[mugel]], embaxu la dereción de ''Gregorio Martínez Sierra,'' qu'era comu se hazía mental ''[[María de la O Lejárraga|María Lejárraga]].'' Es una recopilación dun cussu d'estoria que escrevió quandu esmençó la [[II Guerra Mundial|Segundera Guerra Mundial]] i ella decedió queal-si n'[[Argentina]].
* Antología-[[Sigru XX|siegru XX]]. Prosistas españolis. Acordanças i comentacionis. Pubricá nel [[1943]] pola Coleción ''Austral'' de ''Espasa-Calpe''. Es la su obra mas mentá i una descoja didática mayolmenti derigía pal professorau del bachillel.<ref name=":4" />
== Premius i reconocencias ==
* Hue anombrá dotora ''honoris causa'' en varias nuversidais de tol mundu, dentri ellus en ''The Smith College'' nel [[1919]]. Tamién hue reconocía comu professora onoraria ena Nuversidá de [[Méxicu]] i comu professora estrordinaria ena Nuversidá de Columbia.<ref>{{Cita web|url=https://laescueladelarepublica.es/wp-content/uploads/2016/02/la-pedagoga-Maria-de-Maeztu.pdf|título=La pedagoga. María de Maeztu.|autor=Antonina Rodrigo|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref>
* Una corrupela d'antigas estudiantis que se queavan ena Residencia de Señoritas i qu'estavan en [[Mairil]], ressolvió de hazel un premiu ena su memoria i que se entriegara tolos añus ala aluna dela seción de Pedagogía que tuviera las mejoris calificacionis al acabijal los sus estuyus, huendu valoreá por un dessami. Nel 1950 se hormalizó, por una ressolución menisterial, comu una Hundación particulal benéfica-hormativa mentá comu Premiu ''María de Maeztu'', hundaora dela Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1950/11/26/pdfs/BOE-1950-330.pdf|título=Hundación del Premiu María de Maeztu, hundaora dela Residencia de Señoritas, estituía ena Facultá de Filosofía i Letras dela Nuversidá de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Goviernu dela Nación. BOE.|fecha=30 d'abostu del 1950}}</ref>
* Nel 1988 se costituyó nel [[País Vascu]] el ''Fórum Feminista María de Maeztu'', en onol ala su figura i dendi'l [[1996]] el Aria d'Igualdá de l'Ayuntamientu d'Estella i l'Assambrea de [[Mugel|Mugeris]] d'Estella-Lizarra apreparan el Certami Letrariu Premiu ''María de Maeztu''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskadi.eus/informacion/entrevista-maria-de-maeztu/web01-ejeduki/es/|título=Entrevista: Fórum feminista María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=24 de marçu del 2015|sitioweb=www.euskadi.eus|idioma=es|autor=Eusko Jaurlaritza.}}</ref>
* Nel [[2007]] anombrarun Crassi ''María de Maeztu'' a sieti navíus de salvamientu dela Sociedá de Salvamientu i Segurança Marítima en Portugaleti.<ref>{{Cita web|url=https://www.salvamentomaritimo.es/sala-de-comunicacion/sala-de-prensa/la-ministra-de-fomento-amadrina-el-remolcador-de-salvamento-maria-de-maeztu-en-portugalete|título=La Menistra de Formientu amairina'l Remolcaol de Salvamientu María de Maeztu en Portugaleti.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=07 de novembri del 2008|autor=Goviernu d'España.}}</ref>
* La [[Nuversidá de Salamanca]] assentó nel [[2008]] el Premiu ''María de Maeztu'' ala virtú Centífica.<ref>{{Cita web|url=https://secretaria.usal.es/boletines/consulta/files/9322-Premio_Maria_de_Maeztu_27abril18.pdf|título=Premiu María de Maetzu dela Nuversidá de Salamanca, ala Escelencia Centífica.|editorial=Nuversidá de Salamanca.|fecha=Aprovau ena Sessión del Conseju de Goviernu del trenta d'abril del 2008 i morificau ena Sessión del ventisieti d'abril del 2018.|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.dicyt.com/noticias/los-premios-maria-de-maeztu-reconocen-la-excelencia-cientifica-en-la-usal|título=Los Premius María de Maeztu reconocin ala Escelencia Centífica ena USAL.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.dicyt.com}}</ref>
* Nel [[2016]] el [[España|Goviernu d'España]] assentó la destinción Unidá de Virtú ''María de Maeztu'', pa reconocel a unidais púbricas d'envestigación, en qualisquiel aria centífica, que provin apasmu i encabeceru centíficu entrenacionalmenti i que calavorin ativamenti col su ambienti impresarial i social.<ref>{{Cita web|url=https://www.revistacallemayor.es/poesia-para-homenajear-a-maria-de-maeztu/|título=Puesía pa omenagial a María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=31 de marçu del 2011|sitioweb=Revista Calle Mayor - Publicidad y comunicación|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.aei.gob.es/ayudas-concedidas/centros-unidades-excelencia|título=Sostribu i Assegurança de Centrus d'Escelencia Severo Ochoa i a Unidais d'Escelencia María de Maeztu.|autor=Agencia Estatal de Investigación|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref>
* Ena serii dela teli ''La otra mirada'' nel [[2018]], ''María de Maeztu'' era la protagonista del capítalu sieti, nel que su pessonagi revindicava el desenrou endividual delas pessonas, l'educación, los derechus delas [[Mugel|mugeris]] i afiava el divorciu o el descasamientu.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/play/videos/la-otra-mirada/otra-mirada-maria-maeztu-llega-academia/4624417/|título=La sotra mirá - María de Maeztu allega a l'Academia.|fecha=06 de juñu del 2018|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=RTVE play Arradiu i teli|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8020484|título=L'educación i las mugeris enas seriis educativas.|autor=Forteza Martínez, Aurora i Conde, Manuel Antonio dela Nuversidá de Güelva|fechaacceso=22 de marçu del 2026|año=2021}}</ref>
* El ventiochu de [[hebreru]] del [[2023]], ''Correos'' hondeó un sellu delas cartas dun ebru, pala comemoración del setenta i cincu aniversariu dela su muerti.<ref>{{Cita web|url=https://www.correos.es/es/es/particulares/filatelia/productos-filatelicos/sellos/espana/2023/maeztu|título=Efeméridis. Setenta i cincu añus del espenamientu de María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.correos.es|idioma=es}}</ref>
* Tamién nel [[2023]], la ''Fábrica Nacional de Moneda y Timbre'' acuñó una monea nel su onol, que hue presentá el ochu de marçu ena Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/homenaje-a-la-figura-de-maria-de-maeztu-en-el-dia-internacional-de-la-mujer/|título=Omenagi ala figura de María de Maeztu nel Día Entrenacional dela Mugel.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=dgomez|fecha=08 de marçu del 2023|sitioweb=FOM|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://tienda.fnmt.es/fnmttv/fnmt/es/Productos/Monedas/Web/D%C3%ADa-Internacional-de-la-Mujer/MAR%C3%8DA-DE-MAEZTU-(2023)-8-REALES/p/92937001|título=María de Maetzu, 2023. Ochu Realis. Día Entrenacional dela Mugel. La Tienda de la FNMT-RCM.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=tienda.fnmt.es|idioma=es}}</ref>
* En munchas ciais [[España|españolas]] ain callis que tien el su nombri, comu n'Albaceti, Avilés, Baracaldu, Elchi, Estella, Estepona, Galapagal, [[Graná]], [[Mairil]], [[Málaga]], Puertullanu, [[Valencia]] o [[Çaragoça]].<ref>{{Cita web|url=https://www.callejero.net/|título=Andurreru, mapas i pranus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.callejero.net|idioma=es}}</ref>
* Tamién tié'l su nombri l'Espaciu d'Igualdá del mairileñu destritu dela Latina.<ref>{{Cita web|url=https://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/Igualdad-y-diversidad/Direcciones-y-telefonos/Espacio-de-Igualdad-Maria-de-Maeztu-Latina/?vgnextfmt=default&vgnextoid=522232c9be401810VgnVCM1000001d4a900aRCRD&vgnextchannel=ab79aaa26f535510VgnVCM1000008a4a900aRCRD|título=Espaçu d'Igualdá María de Maeztu. Latina - Ayuntamientu de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.madrid.es|idioma=es|autor=Ayuntamientu de Mairil.}}</ref>
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* ''Benítez Palma, Enrique'' nel [[2021]]. La llegá dela [[mugel]] ala Carrera de ''San Jerónimo'': ''un balance de las intervenciones de las integrantes de la Asamblea Nacional de Primo de Rivera'', 1927-1930.
* ''Cassani, Alessia'' nel [[2020]]. ''María de Maeztu'': La costrucción duna nueva [[España]]. Coltura Latinualmericana. Revista d'estuyus entrecolturais '''31''' (1).
* ''González-Geraldo, José Luis'' nel [[2019]]. Aportacionis de ''María de Maeztu'' ala entroduzión dela Pedagogía Social n'[[España]]. Revista Complutensi d'[[Educación]] '''30''' (1): 293-306.
* ''Ribagorda, Álvaro'' nel [[2018]]. Los origis de l'Estitutu-Escuela: las Currupelas de Zagalinus dela Residencia de Estudiantis. En ''Martínez Alfaro, Encarnación''; ''López-Ocón Cabrera, Leoncio''; ''Ossenbach Sauter, Gabriela'' nel [[2018]], edicionis. Cencia i ennovación enas crassis: centenariu de l'Estitutu-Escuela, 1918-1939. Conseju Superiol d'Envestigacionis Centíficas dela Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia: 47-70.
* ''Lastagaray Rosales, María Josefa'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu Whitney:'' una vida dentri la pedagogía i el feminismu. [[Mairil]]: ''La ergástula ediciones''.
* ''Melián, Elvira M.'' nel [[2015]]. Ena frontera: señas d'entidá dela lavol pedagógica ispanu-almericanista en ''María de Maeztu,'' 1924-1936. Estoria dela [[Educación]] '''34''' (0): 287-303.
* ''Porto Ucha, Ángel Serafín''; ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu. Una antología de textos''. [[Mairil]]: ''Dykinson''.
* ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2012]]. [[Mugel|Mugeris]] i [[educación]] ena [[España]] d'ugañu. L'Estitución Libri d'Enseñaeru i la Residencia de Señoritas de [[Mairil]]. [[Mairil]]: ''Akal''.
* ''Walliser Martín, Marta'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. Cientu venticincu añus dela nacencia de ''Picasso'' en [[Málaga]]: Actas del XLI Congressu Entrenacional dela Associación Uropea de Professoris d'Español, Nuversidá de [[Málaga]], del ventitrés al ventinuevi de [[jullu]] del [[2006]] (Associación Uropea de Professoris d'Español (AEPE)): 415-427.
* ''Zapata Garrido, Arantxa'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. ''Publicaciones Didácticas'' (79): 34-52.
* ''Fructuoso Ruiz de Erenchun, María Cristina'' nel [[1998]]. ''María de Maeztu Whitney. Una Vitoriana Ilustre''. [[Vitoria|Vitoria-Gasteiz]]: Real Sociedá Vascongá d'Amegus del [[País]].
* ''Tellechea Idígoras, J. Ignacio'' nel 1990. ''Cartas de tres Maeztu a Miguel de Unamuno.'' Dentri la caterva i la soledá: omenagi al professol ''Saturnino Álvarez Turienzo''.
* ''Pérez-Villanueva Tovar, Isabel'' nel 1989. ''María de Maeztu:'' una mugel nel conformismu educativu español. [[Mairil|Mairii]]: Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia.
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [http://archivojae2.edaddeplata.org/ficha/personas/6789/ Ficha de ''María de Maeztu''] Archivu dela ''JAE''.
* [https://www.rtve.es/play/videos/mujeres-para-un-siglo/mujeres-para-siglo-maria-maetzu-educacion/713453/<nowiki/> ''María de Maetzu Whitney'', mugeris pa un siegru] Vidiu de ''RTVE''.
{{NF|1881|1948|Maeztu, María de}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris]]
[[Categoría:Educación]]
tcgn46vomlxs3i1pfvw6fm16zyw6ze5
Categoría:Islas
14
11871
142432
2026-03-28T13:11:46Z
Ciaurlec
2959
creata categoria
142432
wikitext
text/x-wiki
[[Category:Geografia]]
jknwqjmyczl9lficxjv1hacl49v6orm