Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.46.0-wmf.22 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Méria 0 424 142553 142401 2026-04-03T02:39:28Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142553 wikitext text/x-wiki {{Destacau}} {{Cordenás|38_54_00_N_06_20_00_W_|38° 54′ 0″ N, 6° 20′ 0″ W }} {{ficha de entidad subnacional|Gentilíciu =Emeritensi}} '''Méria''' es una ciá [[España|española]], capital dela comunidá utónoma d'[[Estremaúra]]. Aluspués de [[Badajós]] i [[Caçris]], es el tercel núcleu de puebración d'Estremaúra. La ciá destaca pol tenel un importanti conjuntu arquiológicu que hizu que huera anombrá [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[UNESCO]] nel 1993. Cuenta con un gran númiru de monumentus i estruturas de gran emportáncia que mantienin viva la estória acontecia ena ciá una tupa sigrus atrás. Nu ostanti, esa estória viva contrasta cola actualiá i moerniá e los nuevus tiempus, prasmau enos eifícius de nueva costrución, moernus i huncionalis, qu'án convertiu a la ciá en tó un referenti e ciá congresual i e servícius. La ciá tien el entítulu de Mu nobli, antigua i leal ciá de Méria. {{TOC chiquenina}} == Demografia == En 2009, el censu el [[INE]] rustria 56.395 abitantis. <br /> <div align="center"> {| {{tabrabonita}} !bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Volución demugráfica la ciá e Méria <ref><small>'''Huenti''': [[Puebración de hechu]] sigún el Estitutu Nacional d'Estaística d'España. [https://web.archive.org/web/20090311233825/http://www.ine.es/intercensal/index Chambus de los monicípius enos Census de Puebración dendi 1842,] [https://web.archive.org/web/20100418061537/http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Seris de puebración de los monicípius d'España endi 1996]</small></ref> |- ![[1857]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] |- | align=center| 5.505|| align=center| 10.063||align=center| 11.168||align=center| 14.633|| align=center| 15.502|| align=center| 19.354 || align=center| 25.501|| align=center| 23.835 |- ! [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2009]] |- | align=center| 34.297|| align=center| 40.059|| align=center| 41.027|| align=center| 49.284|| align=center| 51.830 || align=center|50.271|| align=center|53.915 ||align=center|56.395 |} </div> <br /> == Assitiamentu == S'alcuentra assitiá abati nel centru d'Estremaúra, i riu [[Guadiana]] la devii en dos, queandu en un lau el centru estóricu, l'antigua puebración, i angunus bárrius nuevus, i ena otra malhin, el polígonu resiencial "[[Polígonu Nueva Ciá (Méria)|Nueva Ciá]]". Amás, desisti un segunderu riu ([[Afluenti]] e Guadiana) que pasa pola ciá: riu Albarregas, que tamién devii angunus bárrius la ciá. Méria s'alcuentra assitiá nun lugal previlehiau, ya que s'alcuentra al pasu la [[A-5|<span style="background-color:#003399;color:white"> '''&nbsp;A-5&nbsp;'''</span>]] ([[Autuvia]] [[Mairil]] - [[Lisboa]], i ena Via [[A-66|<span style="background-color:#003399;color:white"> '''&nbsp;A-66&nbsp;'''</span>]], (Ruta la Prata) que tamién tiini en Méria el su puntu d'atiju nel su tramu de [[Gijón]] con [[Sevilla]]. Asín mesmu s'alcuentra en proyeutu la nueva [[autuvia]] [[A-43|<span style="background-color:#003399;color:white"> '''&nbsp;A-43&nbsp;'''</span>]], que uñirá Méria con [[Valéncia]] soponiendu una via e conesión con el centru oesti, uñiendu monicípius cumu [[Ciá Rial]], Manzanares, Tomelloso, [[Albaceti]] i Almansa. Nun huturu cercanu se prevein la chegá el [[AVE]] a Méria i nuevus terminalis de mercancias que homentarán la endústria assitiá ena ciá i enas sus cercanias. Pol otra parti, es tamién posibri chegal a Méria pol [[autubús]], ya qu'el cruzi e carreteras que se da en Méria prevoca qu'el númiru d'autubusis (i los sus destinus) seya bastanti emportanti. == Estória == La ciá hue hundá nel 25 eC con el nombri d'Augusta Emerita pol [[Octavio Augusto]], palos soldaus eméritus licenciaus del ehércitu romanu, de dos lehionis veteranas de las Guerras Cántabras: Legio V Alaudae i Legio X Gemina. Estas lehionis s'assitiarun nel puebrau ya desistenti a cámbeu e dalis la categoria e ciaanus romanus a los antiguus puebraoris. La ciá hue la capital de la província romana e [[Lusitánia]]. El términu ''emeritus'' senificaba en latín "arretirau" i se referia a los soldaus hubilaus con onol. Los sus ciaanus huerun ascritus a la tribu Papiria. Prencipia asina un periu e gran desplendol del que dan testimoñu los sus maníficus eifícius: el teatru, el anfiteatru, el circu, los templus, las puentis i acuedutus. Duranti sigrus i hata la caia el Empériu Romanu d'Ocienti, Méria hue un emportantísimu centru hurídicu, económicu, melital, curtural i una las puebracionis mas frorecientis en epoca romana, qu'Ausonio catalogó el novenu lugal entri las mas destacás del Empériu, inclusu pol delantri d'[[Atenas]]. En epocas posterioris Méria sufrió encursionis de los puebrus bárbarus hata el asentamientu los visigós, que la hizun capital del su reinu i polo tantu, d'Ispania, duranti los sigrus V i VI. Nel sigru VI destaca la figura el Obispu Mausona i el cristianismu s'arraiga con huerça. Desta fe populal da muestra la figura e la Mártil Santa Eulalia, patrona la ciá. Nel añu 713 el caudillu árabi Muza conquistó la ciá i las sus tropas la destruyerun. Méria sedrá sé Metropolitana hata 1119 en que se treslaará a [[Santiagu Compostela]]. A prencipius del sigru XIII , en 1230, las tropas cristianas del rei Alfonso IX de Lión, conquistarán Méria i la convertirán en sé el Prioratu e San Marcus de Lión de la Ordin de Santiagu. Sedrá en epoca los [[Reyis Católicus]] cuandu la ciá enceti una arrecuperación pulítica grácias al apoyu el Maestri e Santiagu, Don Alonso de Cárdenas, defensol de la causa d'[[Isabel la Católica]]. La su contribución a la Conquista i coloniçación americana sedrá albonda i senificativa. Sigún Navarro del Castillo salierun pa Indias unas 210 presonas, entri las que destacan dos capitanis de renombri ena conquista e Veneçuela Juan Rodríguez Suárez i Garci González de Silva. La envasión francesa supondrá pa Méria, igual que pal restu d'[[Estremaura]], una emportanti perda el su patrimoñu estóricu artísticu, peru con el tiempu s'arrecuperará. Posteriolmenti se convertiria en ñu ferroviáriu, dandu nacéncia a la endustria la ciá. Esti esarrollu endustrial i de servícius se vió definitivamenti respardau con el anombraeru e Méria, en 1983, cumu Capital de la Comuniá Autúnoma d'Estremaura. [[File:Presiéncia la Hunta d'Estremaura.JPG|thumb|250px|Palácio la Presiéncia el Gobiernu estremeñu en Méria]] Unta esta preponderáncia pulítica i endustrial, la ciá despierta un gran enterés pol parti d'arqueólogus i estitucionis rehionalis i provincialis que landean sacal a la lús la emportanti riqueça arqueolóhica que s'acontina descubriendu. Estas cercustáncias motivarun qu'el Conhuntu Arqueolóhicu Emeritensi huera declarau [[Patrimoñu la Umaniá]] pola Unesco en Diciembri e 1993. Anteriolmenti, la ciá cuentaba con veinti monumentus nacionalis i angunus en aspera e conseguila; i pol Decretu e 8 e Hebreru e 1973, en vísperas de conmemoralsi el su Bimilenáriu, Méria hue declará "Conhuntu Estóricu-Arqueolóhicu", única qu'ostenta esa denominación en [[España]]. En 1994 se costituyó el Arçobispau Méria-Badahó, arrecuperándusi, d'esti mó, la antiquísima sé metrupolitana emeritensi i degorviendu la diniá catedralícia al templu e Santa Maria la Mayol, herederu la elésia arçobispal d'Emérita. D'esti mó, ca periu estóricu á queau empresa la su huellibra en eificius i monumentus qu'ogañu suponin la su gran riqueça arqueolóhica. == Almenistración == Ena su condición de Capital Autunómica, Méria es sé el Gobiernu la [[Hunta d'Estremaura]], qu'uguañoti cuenta con una Vicipresiéncia i dies conseherias, incluia la Presiéncia i el Palramentu u [[Asamblea d'Estremaura]] que cuenta con 65 palramentárius. El Ayuntamientu cuenta con 25 concehalis destribuius entri el [[PP]], con treci concehalis, el [[IU]], con un concehalis, el [[SIEX]], con un concehalis, i el [[PSOE]] con diez concehalis. El su alcardi, dendi 2011, es Pedro Acedo del [[PP]]. == Clima == El clima e Méria puei consieralsi mediterráneu, inque levemente continentalidau pol el su longol a la mari. De esta horma, son abondus los dias de vranu enus que se superan los 40&nbsp;°C. En cuantu a las precipitacionis, lo normal es que se recohan anualmenti entri 450 i 500&nbsp;mm. Sin embargu, ai que endical que en Méria, al igual que nel restu el sul d´España, son abitualis los ciclus de sequía, que oscilan ena su duración entri los 2 i los 5 añus. == Fiestas localis == * Antruehu Romanu: en Hebreru. Decraraus d'[[Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaura|Enterés Turísticu Rehional]]. * Semana Santa e Méria: Marçu-Abril. Decrará d'Enterés Turísticu Nacional. * Féria e Setiembri: son las fiestas mas emportantis la capital i se celebran duranti la primel semana e Setiembri. * Dia d'Estremaura: 8 e Setiembri. * Féria Chica: 12 d'Otubri. * Santa Eulália e Méria, tiini lugal el 10 de Diciembri. Fiesta e marcau caratel relihiosu ena que se conmemora el martíriu e Santa Eulália, patrona la ciá. == Eventus colturalis i educativus == * Festival de Teatru Crásicu e Méria. Duranti los mesis de Húliu i Agostu. * Festival Huvenil Uropeu e Teatru Greculatinu. En Abril. * Via la Prata Festival. En Húliu. * Festival de Cini Gay i Lésbicu d'Estremaura. En Noviembri. Méria es una las sus sés, unta [[Baajós]], [[Caçris]] i [[Praséncia]]. * Festival de Cini Enéditu. En Diziembri. * Féria Meyeval. Pol cascu antigu nel mes de Mayu. Asín mesmu s'ofertan albondus atus curturalis de tó tipu nel Centru Curtural Arcaçaba, Sala Trahanu, Teatru Maria Luisa, el Paláciu e Congresus i Esposicionis, nel IFEME (Estitución Ferial de Méria), ena Fatoria d'Ocio i Criaeru Hovin, el Complehu Curtural "Hernán Cortés" i enos baris i pubs de la ciá. En matéria eucativa, Méria es sé d'unu los campus la [[Univelsiá d'Estremaura]], ofertandu las siguientis carreras: Enfermeria, Telecomunicacionis, Diseñu Endustrial, Enhormática e Sistemas, Enhormática e Hestión i Topugrafia.<br /> Tamién es sé el Centru Rehional de la [[UNED]] en Estremaura, Escuela Oficial d'Idiomas d'Estremaura, Escuela d'Arti i Superiol de Diseñu, Escuela Superiol d'Osteleria d'Estremaura i Conservatóriu Superiol de Música. Cuenta amás con seis estitutus de secundária púbricus, Escuela Agrária Guadaljucén i una tupa coléhius púbricus. En matéria privá cuenta con cuatru centrus eucativus. == Monumentus == === Legau romanu === [[File:Merida_Roman_Theatre1.jpg|thumb|450px|Teatru romanu e Méria]] * Teatru Romanu * Anfiteatru Romanu * Circu Romanu * Puenti romana sobri riu Guadiana * Puenti romana sobri riu Albarregas * Acuedutu los Milagrus * Acuedutu e San Láçaru * Templu e Diana * Arcu e Trahanu * Casa el Mitreu * Casa el Anfiteatru * Pórticu el Foru romanu * Conhuntu arqueolóhicu e Morerias * Columbárius === Legau visigó i árabi === * Ospital de peregrinus (Xenodoquium) * Basílica paleu-cristiana e Casa Herrera * Arcaçaba árabi === Arquitetura relihiosa === * Catedral * Basílica e Santa Eulália * Elésia e Santa Crara * Elésia la Muestra Siñora la Antigua * Elésia la Muestra Siñora el Carmin * Conventu las RR.MM. Franciscanas Concecionistas * Conventu e Hesús Naçarenu * Conventu e San Andrés * Conventual Santiaguista * Monastériu e las Freylas de Santa Eulália * Ospital de San Huan de Dios === Arquitetura cevil === * Paláciu e los Vera-Mendoza * Paláciu e los Corbo * Paláciu e la China * Rial Eifíciu la Carniceria === Arquitetura moernista i contemporánea === * Puenti e Hierru * Puenti Lusitánia * Bibliuteca Púbrica el Estau * Escuela l'Alministración Púbrica d'Estremaura * Paláciu e Congresus i Esposicionis * IFEME (Estitución Ferial de Méria) * Eifíciu e Morerias * Méria III Miléniu * Sé CHG * Museu Nacional d'Arti Romanu == Museus == === Museu Nacional d'Arti Romanu === [[File:MNAR (Mérida) Interior 01 retouched.jpg|thumb|right|250px|Enteriol del Museu Nacional d'Arti Romanu]] El Museu Nacional d'Arti Romanu e Méria, obra el prestihiosu arquitetu [[Rafael Moneo]], hue inaugurau en Setiembri e 1986, albergandu una escelenti coleción d'ohetus d'epoca romana provenientis del yacimientu arqueolóhicu e la que huera colónia [[Emerita Augusta]], ogañu Méria. La coleción atual estuvu assitiá hata la costrución del atual eificiu nel Conventu e Santa Crara. La su vesita es hundamental pa conocel el pasau e la ciá i hazelmus una idea e lo que hue l'antigua Méria. === Museu Nacional d'Arti Visigó === Assitiau ena elésia e Santa Crara, arrecohe los vestihius arqueolóhicus alcuentraus en Méria (capital d'Ispania duranti el reinau visigó) i la su comarca pretenecientis a esa epoca.<br /> Uguañoti está en costrución un nuevo eificiu vanguardista pa esti museu nun solal céntricu. === Museu Abiertu e Méria === Assitiau nel Complehu Curtural "Hernán Cortés", es el centru e receción de turistas i ondi estus puein hazel una revisión a los itinerárius, zonas i alohamientus turísticus de la ciá. Amás cuenta con cafeteria i tiendas de regalus. === Museu e Mineralohia i Paleontolohia d'Estremaura === Assitiau nel Centru Curtural "Arcaçaba", esti museu cuenta con una gran coleción de mineralis i fósilis. === Museu el Ferrocarril === Assitiau nel Centru Curtural "Arcaçaba". Acohi una ececional coleción d'ohetus relacionaus con el ferrocarril, afotugrafias i vidius, i una maqueta e grandis dimensionis con trenis en movición. === Museu el Áugua === Assitiau en [[Embalsi e Proserpina|Proserpina]], a unus 4 [[qm]] el cascu urbanu. A través de panelis i vídius, s'esprica cumu s'abastecia d'áugua una ciá romana cumu Méria i la su utiliçación enas casas, endústria i agricurtura. Tamién ai un entrancu que simboliça l'emportáncia el áugua pal sel umanu. === Centrus d'Entelpretación === * Centru d'entelpretación de la Basílica Santa Eulália. * Centru d'entelpretación del Circu Romanu. * Centru d'entelpretación del Parqui Natural de Cornalvu. * Centru d'entelpretación del mundu funeráriu romanu "Los Columbárius". * Centru d'entelpretación la Via la Prata. * Centru d'entelpretación "VII Sillas". * Centru d'entelpretación de [[Guadiana|Riu Guadiana]]. == Distritus == Mérida se devii enos siguientis distritus sigún la Lei e Grandis Ciais: * Distritu 1:: hormau polos barrius la malhin gocha ([[Polígonu Nueva Ciá (Méria)|Nueva Ciá]], San Antoñu, Alanhi, Bellavista i El Prau. * Distritu 2: comprendi el casu antigu i El Bárriu, San Albín, República Arhentina i Cabu Verdi. * Distritu 3: assitiau al esti la capital, comprendi los bárrius de: San Luis, Santa Catalina, La Muestra Siñora la Antigua, Maria Ausiliaora, San Láçaru, Santa Isabel i San Huan. * Distritu 4: assitiau al norti la ciá, comprendi los bárrius de: Los Milagrus, Santa Eulália, Las Abadias, Hardín de Méria, Proserpina, Montiartu, Corchera, Algodonera, San Agustín, Tierno Galván, San Bartolomé i La Carçá. * Distritu 5: assitiau ena zona sul, comprendi los bárrius de: Los Bodegonis, Prantonal de Vera, San Andrés i Salesianus. == Meyus de comunicación == === Pedióricus === * La Capital (semanáriu local) * Voz Emerita (semanáriu local) * Avuelapluma (eición local) * [[Diario HOY]] (eición local) * [[El Periódico Extremadura]] (eición local) === Emisoras d'arrádiu === * SER Mérida * COPE Mérida * Onda Cero Extremadura * Punto Radio Mérida * Europa FM Extremadura * Kiss FM Mérida * Canal Extremadura Radio * Radio Forum Mérida * 40 Principales Extremadura * RNE Extremadura === Cadenas de telivisión === * Canal Extremadura Televisión (autunómica) * Extremadura TV (autunómica) * Localia Mérida (local) * Emerita TV (local) * Tele Mérida (local) == Ciais helmanás == Méria está helmaná con dos ciais omónimas:<ref>Nieto Fernández, Maria Isabel, [https://web.archive.org/web/20091223151643/http://www.dip-badajoz.es/publicaciones/reex/rcex_2_2003/estudios_11_rcex_2_2003.pdf Los hermanamientos en Extremadura], Diputación de Badahó, España</ref> * Mérida, [[Méxicu]], dendi el 13 e Setiembri e 1992. * Mérida, [[Veneçuela]], dendi 1990. == Referéncias == <references /> == Atijus p'ahuera== * [http://www.merida.es Página el ayuntamientu] * [http://www.consorciomerida.org Consórciu la Ciá e Méria. Entrás a los monumentus i hestión del patrimoñu] * [https://web.archive.org/web/20080228230638/http://casacristobal.free.fr/Merida/sommaire.html Mérida, Ciá Patrimoñu la Umaniá i d'Estremaura] * [https://web.archive.org/web/20210515074952/http://www3.archimeridabadajoz.org/ Arçobispau e Méria] * [https://web.archive.org/web/20100228063431/http://www.liceus.com/cgi-bin/gui/04/041153.asp Itineráriu curtural] * [http://www.festivaldemerida.com/ Festival de Teatru Crásicu e Méria] * [https://web.archive.org/web/20141101235915/http://www.mnar.es/ Museu Nacional d'Arti Romanu] * [https://web.archive.org/web/20111223002609/http://www.catedraldemerida.com/ Páhina la S.I. Catedral de Méria] * [http://musique09.free.fr/espagne_new2/thumbnails.php?album=71&lang=spanish Imahin de Méria] * [https://web.archive.org/web/20081220165025/http://www.livius.org/a/spain/merida/emerita.html Pictures of Roman Merida] * [http://alcazaba.unex.es/~ablanco/merida.html Un paseu pol Méria] * [http://www.embalses.net/pantano-548-montijo.html Estau el Embalsi e Montihu] * [http://www.viajarporextremadura.com/cubic/ap/cubic.php/doc/El-dolmen-de-Lacara-86.htm Dolmin de Lácara] * [https://web.archive.org/web/20090426230430/http://www.paracontarte.com/ Identiá contempuránea rehional. Afotu a afotu.] * [http://www.muselius.com/spain/badajoz/museo-del-ferrocarril-de-merida/ Enhormación prática al tentu el Museu el Ferrocarril de Méria] {{Commonscat|Mérida (Spain)|Méria}} [[Categoría:Méria]] sm4uamta0y73ew11kqhahadiawx31hn Múnich 0 425 142554 141827 2026-04-03T02:44:02Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142554 wikitext text/x-wiki {{pol revissal}} {{ficha de entidad subnacional}} '''Múnich''' (prenunciau ''München'' {{IPA|[ˈmyːnçən]}} en alemán i ''Minga'' en dialetu bávaru) es la capital el Estau federau e Baviera i, al atrás de Berlín i Amburgu, la tercel ciá d'[[Alemaña]]. == Geografia == La ciá s´alcuentra assitiá al marhi nel riu Isar, al sul d'Alemaña. La su cimera es el Warnberg, assitiau nel decimunovenu distritu (Thalkirchen-Obersendling-Forstenried-Fürstenried-Solln), con una artura e 519m. La cuta mas baha, de 492m, s'alcuentra al norti, nel distritu e Feldmoching. Riu Isar trascurri pola ciá duranti un total de 13,7 qm., entrandu pol el suloesti i saliendu pol el noresti. Nel riu se puein alcuentral varias islas, cumu pol sabulugal la Museuminsel (Isla el Museu), llamá asina polque nella están assitiaus el Deutsches Museum (Museu la Estoria la Céncia i la Ténica Alemana), u la cercana Praterinsel. Alreol de la ciá desistin una tupa lagus, de los cualis se puein destacal ''l'Ammersee'', ''el Wörthsee'' i el ''Starnberger See''. Nesti úrtimu lagu tiini la su nacéncia el riu Würm, que huntu al Hachinger Bach i los deferentis canalis de riu Isar, bañan la ciá. Peru aún asina, la mayol parti los defius de riu Isar que pasaban pol el centru huerun canalizaus u ensecaus ebiu a las obras el metru i el ferrocarril. == Distritus de Múnich == [[File:Munich Subdivisions grey.svg|thumb|300px|Distritus de Múnich]]<br /> '''1'''.Altstadt-Lehel <br /> '''2'''.Ludwigsvorstadt-Isarvorstadt <br /> '''3'''.Maxvorstadt <br /> '''4'''.Schwabing-West <br /> '''5'''.Au-Haidhausen <br /> '''6'''.Sendling <br /> '''7'''.Sendling-Westpark <br /> '''8'''.Schwanthalerhöhe <br /> '''9'''.Nuehausen-Nymphenburg <br /> '''10'''.Moosach <br /> '''11'''.Milbertshofen-Am Hart <br /> '''12'''.Schwabing-Freimann<br /> '''13'''.Bogenhausen <br /> '''14'''.Berg am Laim <br /> '''15'''.Trudering-Riem <br /> '''16'''.Ramersdorf-Perlach <br /> '''17'''.Obergiesing <br /> '''18'''.Untergiesing-Harlaching <br /> '''19'''.Fürstenried-Solln <br /> '''20'''.Hadern <br /> '''21'''.Pasing-Obermenzing <br /> '''22'''.Aubing <br /> '''23'''.Allach-Untermenzing <br /> '''24'''.Feldmoching-Hasenbergl <br /> '''25'''.Laim Múnich es un moernu centru económicu. BMW (Bayerische Motoren Werke) i Siemens AG tiinin aquí la su sei prencipal. El gobielnu local homenta el esarrollu e la endustria d'arta tenulohia i proyeutus d'envestigación enus ámbitus de la bioluhia i las tenulohias de la enhormación. La ciá i las sus aldehueras horman una e las rehionis con mayol concentración de riqueça nel mundu. == Devisionis == Múnich está devidia en 25 distritus: Allach-Untermenzing, Altstadt-Lehel, Aubing-Lochhausen-Langwied, Au-Haidhausen, Berg am Laim, Bogenhausen, Feldmoching-Hasenbergl, Hadern, Laim, Ludwigsvorstadt-Isarvorstadt, Maxvorstadt, Milbertshofen-Am Hart, Moosach, Neuhausen-Nymphenburg, Obergiesing, Pasing-Obermenzing, Ramersdorf-Perlach, Schwabing-Freimann, Schwabing-West, Schwanthalerhöhe, Sendling, Sendling-Westpark, Thalkirchen-Obersendling-Forstenried-Fürstenried-Solln, Trudering-Riem y Untergiesing-Harlaching. [[File:Münchner Rathaus.jpg|thumb|left|135px|Ayuntamientu]] == Ciais ermanás == * Burdeus, Fráncia, (endi 1964) * Cincinnati, Estaus Uñius, (endi 1989) * Edimburgu, Escocia, (endi 1954) * Harare, Zimbabwe, (endi 1996) * Kiev, Ucraña, (endi 1989) * Sapporo, Hapón, (endi 1972) * Verona, Itália, (endi 1960) == Trasportis == Cumu abati-tolas ciais alemanas, Múnich cuenta con un güen sistema e transporti púbricu. El aerupuertu Franz Josef Strauss de Múnich es el segunderu el pais, superau únicamenti pol el de Fráncfort del Meno. Pa dil endi el aerupuertu al centru la ciá gasta el Tren Liheru (línias S1 u S8). El tren te lleva a Marienplatz u a cualisquiel estación entri la Hauptbahnhof i la Ostbahnhof. El aerupuertu está ena zona 4, polo qu´el billeti endi allí a la zona 1 cuesta 8,80 Euro (tarda unus 40 minutus). El taxi entri el aerupuertu i el centru e la ciá cuesta unus 60 Euro. == Correol d'imahin == <gallery> Image:Munich skyline.jpg|Vista e la ciá cola Catedral de la Virhin nel centru i el ayuntamientu a la derecha Image:Muenchen olympia axb01.jpg|Complehu Olímpicu Image:Allianz Arena Pahu.jpg|Allianz Arena Image:Staatskanzlei.jpg|La Cancilleria el gobiernu e Baviera ''(Bayern)'' </gallery> == Atihus esternus == * [http://www.stadtpanoramen.de/muenchen/muenchen.html StadtPanoramen München] - Vistas panorámicas de Múnich. * [https://web.archive.org/web/20240623160945/http://www.en-munich.de/ En Munich] - Ispanupalrantis en Múnich. * [https://web.archive.org/web/20071007164826/http://www.estudia.de/ EsTuDia en Múnich] - Estuyantis ispanus en Múnich. * [https://web.archive.org/web/20070928045133/http://www.servifans.com/munich_hoteles.htm Guia turística e Munich] * [https://web.archive.org/web/20070930181110/http://www.badische-seiten.de/impressionen/index.php?action=showgallery&pfad=muenchen Munich: Imahis de Múnich] (en alemán). * [https://web.archive.org/web/20071021085156/http://earthinpictures.com/es/mundo/alemania/m%C3%BAnich Afotus de Múnich] * [https://web.archive.org/web/20071009105102/http://www.lessordinary.eu/ Guia e Múnich: Comélcius, Cafés, Atividais...] * [https://www.oktoberfest.de/ Web de la ''Oktoberfest''] <!--EntelGüiqui--> [[Categoría:Ciais alemanas]] 3icxukdadisqjr110g13gtpz78765nu Guadalupi 0 769 142548 131797 2026-04-02T22:57:11Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142548 wikitext text/x-wiki {{Polmehoral}} {{Ficha de entidad subnacional}} '''Guadalupi''' es un monecipiu estremeñu dela [[província de Caçris]], famosu pol su [[Real Monesteriu de Guadalupi|monesteriu]], [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola UNESCO dendi 1993. Cuenta con costrucionis delos sigrus XIV - XVIII, i con el su famosu templeti mudéjal costruiu nel sigru XV. == Geografía física == Gualupi está enclavao entre sierras, en el corazó del Geoparque Villuercas-Ibores-Jaras. Se pué llegal a Gualupi dendi Navalmoral, por los Iboris, por una de las zonas más repollua de estremaura. Tamién se pué llegal por el sur, dendi Cañameru. Y si quieremus llegal andandu, se están fomentandu los caminos realis pal llegal a Gualupi a pie, por los caminus que sa llegao tradicionalmenti.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://conoceextremadura.com/comarcas/caceres/villuercas-ibores-jara/guadalupe/|título=Guadalupe|fechaacceso=2024-03-19|sitioweb=Conoce Extremadura|idioma=es|archive-date=2024-03-19|archive-url=https://web.archive.org/web/20240319091620/https://conoceextremadura.com/comarcas/caceres/villuercas-ibores-jara/guadalupe/|dead-url=yes}}</ref> == Estoria == La leyenda palra el hallasgu duna imagin de la Vilgin a finalis del sigru XIII o prencípius del XIV, pol un campusinu llamau Gil Cordero de Alía. La imagin iba estau sigrus atrás arrejuntá el cuerpu de San Lucas, espuesta en [[Roma]] i en [[Sevilla]], hata que nel 714, duranti la envasión musulmana, la imagin hue ascuendia unta el [[riu Guadalupi]], (que quiei izil "riu ascuendiu"), ondi asperó hata que Gil Cordero la alcuentró. == Coltura == === Patrimoñu material === * [[Real Monesteriu de Guadalupi|Rial Monastériu de Guadalupi]] * Colégiu d'Enfantis, sigru XV-XVI. * Ermita el Umillaeru, sigru XV. * Elésia nueva, sigru XVIII, el arquiteutu [[província Salamanca|charru]] [[Manuel de Larra Churriguera]]. * Arca el áugua, sigru XIV. === Patrimoú inmaterial === * Morcilla de Gualupi en uno de los baris de la praza.<ref name=":0" /> == Referencias == {{listaref}} == Atijus p'ahuera == {{PUEst}} {{Commonscat}} * [https://web.archive.org/web/20250105011302/http://monasterioguadalupe.com/ Monasterio de Guadalupe] * [http://relojesdesol.info/node/788 Reloj de Sol del Monasterio de Santa María de Guadalupe] {{Monicípius de Caçris}} [[Categoría:Monecipius dela provincia Caçris]] 118nvdmnx22dookb6x0oj4u6dqr7hpt Emocionis 0 7016 142547 120883 2026-04-02T21:55:03Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142547 wikitext text/x-wiki En [[sicologia]] i [[filosofia]], '''emoción''' es una [[experencia subjetiva|experencia]] [[subjetividad|subjetiva]], [[conscienti]] caracteriçá principalmenti por [[expresión emocional|expresionis]][[sicofisiologia|sicofisiológicas]] , [[metabolihmu|reazionis biológicas]], i [[Ehtau mental|ehtaus mentalis]]. L'emoción es a menú asociá i considerá [[influencia recíprova]] con el [[humor]], el [[temperamentu]], la [[personalidad]], la [[dihposición]], i la [[motivación]].<ref>{{Cita web|url=https://www.verywellmind.com/theories-of-emotion-2795717|título=What Are the 6 Major Theories of Emotion?|fechaacceso=2023-01-01|sitioweb=Verywell Mind|idioma=en|archive-date=2023-01-01|archive-url=https://web.archive.org/web/20230101193920/https://www.verywellmind.com/theories-of-emotion-2795717|dead-url=yes}}</ref> También ehtá influenciña polas [[hormona]]s i los [[neurotransmisor]]is talis comu la [[dopamina]], [[noradrenalina]], [[serotonina]], [[oxitocina]], [[cortisol]] i [[áciu gamma-aminubutírico|GABA]]. L'emoción es a menú la juerça que lleva entre las [[motivacionis]], positivas o negativas.<ref name="Gaulin 6">Gaulin, Steven J. C. and Donald H. McBurney. Evolutionary Psychology. Prentice Hall. 2003. ISBN 978-0-13-111529-3, Chapter 6, p 121-142.</ref> Una definición alternativa d'emoción es una "experencia positiva o negativa qu'ehtá asociá con un patrón particular d'actividad fisiológica. "<ref>Schacter, Daniel L. "Psychology Second Edition" (2011) Worth Publishers. ISBN 978-1-4292-3719-2</ref> La [[fisiología]] l'emoción ehtá ehtrechamenti relacioná con l'[[excitación]] del [[sihtema nerviosu]] con varius ehtaus i juerças d'excitación que se relacionan, aparentementi, a emocionis particularis. Las emocionis son un ehtau compleju e sentimientus que resultan en cambius síquicos i fisiológicos qu'influencian el nuehtru comportamientu. Aquellus qu'actuan principalmenti sobre l'emoción puría paezel comu que no ehtán pansaus, peru la [[cognición]] es un ahpectu importanti l'emoción, particularmenti l'interpretación d'eventus. Por ejemplu, l'experencia del mieu normalmenti resulta d'una amenaça. La cognición e peligru i la excitación subsecuenti del sihtema nerviosu (p. ej. latíu del coraçón y respiración rápios, suó, tensión muhcular) es un componenti integral a la interpretación subsecuenti i la traduzión de l'excitacióon en un ehtau emocional. La emoción ehtá tamién ligá a la tendencia e comportamientu. La gente extrovertía es más propensa a sel social i a expresal las sus emocionis, mientras que la gente introvertía es más propensa a nosel social ni a expresar las sus emocionis. L'invehtigación sobri l'emoción s'ai incrementau significativamenti durante las dos décadas pasás con una jartá e campus contribuyendu comu [[sicología]], [[neurocencia]], [[endocrinologia]], [[melecina]], [[hihtoria]], [[sociologia]], e inclusu l'[[informática]]. Las numorosas teorías qu'intentan esplical la nacencia, neurobiologia, experencia, i función e las emocionis solu ain fomentau una invehtigación más intensa d'ehte tema. Las actualis áreas d'invehtigación en el conceptu d'emoción incluin el desarrollu de materialis qu'ehtimulin i consigan emocionis. Además los [[ehcáneris PET]] i los ehcáneris [[fMRI]] ayúan al ehtudiu los procesus afehtivus en el cerebru.<ref>Cacioppo, J.T & Gardner, W.L (1999). Emotion. "Annual Review of Psychology", 191.</ref> ==Huentis== {{Listaref}} 9sn2p9dsed2ehg1zvy9woi85hpny4y9 Midía 0 8218 142552 125528 2026-04-03T02:05:42Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142552 wikitext text/x-wiki [[File:Standard_kilogram,_2.jpg|thumb|250px|Copia exacta, hecha en 1884, del kilogramu prototipu internacional registrá en l'[[Oficina Internacional de Pesas y Midías]], en [[Sèvres]], [[Francia]], que defini l'[[unidáis de massa|unidá de massa]] en el [[Sistema Internacional d'Unidáis|SI]], el sistema métricu modernu.]] Una '''unidá de midía''' es una cantidá estandarizá d'una determiná [[magnitú física]], definía y adoptá por convención o por ley.<ref name=jcgm_um>JCGM (2008), «Unit of measurement (unité de mesure)», p.&nbsp;6.</ref> Cualquier valor d'una cantidá física puei expresarsi com'un múltiplu l'unidá de midía. Una unidá de midía toma el su valor a partil d'un [[sistema de referencia|patrón]] o d'una composición d'otras unidáis definías previamenti. Las primeras unidáis se conocin com'unidáis básicas o de basi (hundamentalis), mientras que las segundas se llaman unidáis derivás.<ref>JCGM (2008), «Base unit - Derived unit (Unité de base - Unité dérivée)», p. 7</ref> Un conjuntu d'unidáis de midía en el que nenguna [[magnitú física|magnitú]] tenga más d'una unidá asociá es denominau [[sistema d'unidáis]].<ref>JCGM (2008), «System of units (Système d'unités)», p.&nbsp;8.</ref> Toäs las unidáis denotan cantidadis [[escalar (física)|escalaris]]. En el casu las [[vector|magnitudis vectorialis]], s'interpreta que cá unu los componentis está expresau en la unidá indicá.<ref name=jcgm_um /> == Guípesi tamién == * [[Metrología]] * [[Sistema Internacional d'Unidáis]] * [[Antiguas midías españolas]] * [[Conversión d'unidáis]] == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * Resnick, =R. "Física vol. 1". (1993). ISBN 968-26-1230-6. Halliday, D.; Krane, K. S * Rowlet, Russ (febrero de 2001), [http://www.unc.edu/~rowlett/units/ «How Many? A Dictionary of Units of Measurement»], University of North Carolina at Chapel Hill. Consultau el 8 de mayu de 2014 (en ingrés). * Joint Committee for Guides in Metrology (JCGM) http://www.bipm.org/utils/common/documents/jcgm/JCGM_200_2008.pdf|fechaacceso=5 de mayo de 2014|título=International vocabulary of metrology — Basic and general concepts and associated terms (VIM) == Atijus p'ahuera == * [http://www.boe.es/boe/dias/2010/01/21/pdfs/BOE-A-2010-927.pdf Real Decreto 2032/2009, de 30 de diciembre, por el que se establecen las unidades legales de medida.] BOE Núm.&nbsp;18, juevis 21 d'eneru de 2010. Sec.&nbsp;I, pgs.&nbsp;5607-5618. * [https://web.archive.org/web/20190620003544/https://www.wdl.org/es/item/2847/ "Convenciones aritméticas para la conversión entre medidas romanas (es decir, otomanas) y egipcias";] es un manuscritu de 1642, en árabi, que se trata d'unidáis de midía. [[Categoría:Unidáis de midía| ]] [[Categoría:Midición]] [[Categoría:Sistemas d'unidáis]] jmb7eprd0d9vxht8s9i3j9u1feod2pa Pitágora 0 10414 142557 126304 2026-04-03T04:08:26Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142557 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Pitágora''' o '''Pitágoras''' (en griegu antiguu Πυθαγόρας; [[Samus]],<ref name="pita2">{{Cita libro|apellido=Ríos Pedraza|apellido-editor=Amodeo Escribano|isbn=9788467351477|nombre-editor4=Silvia|nombre-editor3=Eduardo|nombre-editor2=Elizabeth|nombre-editor=Marisa|apellido-editor4=García Olaya|apellido-editor3=López Vera|apellido-editor2=Scott Blacud|editorial=Oxford Univesity Press España, Sociedad Anónima|apellido2=Haya Segovia|lugar=San Fernando de Henares|capítulo=La filosofía antigua|página=5|fechaacceso=15 de mayo de 2017|url=https://books.google.es/books/about/Historia_de_la_filosof%C3%ADa_2_Bachillerato.html?id=n6SzygAACAAJ&redir_esc=y|título=Historia de la Filosofía|año=2009|nombre2=Fernando|nombre=Francisco|número-autores=2}}</ref> ''c''. 570<ref>{{Cita web|url=https://historia.nationalgeographic.com.es/a/pitagoricos-filosofos-misticos-numeros_16695|título=Pitagóricos, los filósofos místicos de los números|fechaacceso=2022-12-11|sitioweb=Historia National Geographic|idioma=es}}</ref>-[[Metapontu]], ''c''. 490&nbsp;a.&nbsp;C.<ref>{{Cita web|url=https://historia.nationalgeographic.com.es/a/pitagoricos-filosofos-misticos-numeros_16695|título=Pitagóricos, los filósofos místicos de los números|fechaacceso=2022-12-15|sitioweb=Historia National Geographic|idioma=es|archive-date=2022-12-11|archive-url=https://web.archive.org/web/20221211151426/https://historia.nationalgeographic.com.es/a/pitagoricos-filosofos-misticos-numeros_16695|dead-url=yes}}</ref>) hue un filósofu i [[Matemáticas|matemáticu]] griegu considerau el ''primel matemáticu puru''. Contribuyó de manera importanti nel avanci dela matemática elénica, la geometría i l'aritmética, derivás delas relaciones numéricas i apricás, por exempru, ala teoría de pesus i medías, ala teoría de la [[música]] o ala astronomía. Respetu ala música, los sus conceutus de I, IV i V huerun los pilaris hundamentalis ena armonización griega i sonin los gastaus ogañu. Es el hundaol de l'Escuela pitagórica, una sociedá que, amás de sel predominantementi religiosa, s'interessava en [[meicina]], [[cosmología]], [[filosofía]], [[ética]] i [[política]], entri sotras desciplinas. El pitagorismu hormuló prencipius que infruyerun tantu en [[Platón]] comu n'[[Aristóteli]] i, de manera más general, nel posteriol desenroamientu dela matemática i ena filosofía racional n'Ocidenti. No s'á escrevíu original angunu de Pitágora. Los sus discípulus —los pitagóricus— invariablementi justificavan las sus dotrinas citandu la autoridá del maestru de horma indiscriminá, polo que resulta difícil destinguil entri las hallaúras de Pitágora i los delos sus seguioris. Pitágora tien atribuíu la teoría dela senificación huncional delos númirus nel mundu ojetivu i ena música; sotrus descubrimientus, comu el conocíu [[teorema de Pitágora]] palos triángulus retángulus huerun probablementi desenroaus pola Escuela pitagórica.<ref>Enciclopedia Británica.&#8239;<sup>[[#Bibliografía|Ver Bibliografía]]</sup></ref><ref name="Dictio">Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology.&#8239;<sup>[[#Bibliografía|Ver Bibliografía]]</sup></ref> Pitágora hundó una escuela filosófica i religiosa en Crotona, al sul d'Italia, que tuvu albondu seguioris. Nella eran acetaus ombris i mugeris. Estri estas últimas destaca [[Téanu]], esposa de Pitágora. == Referencias == <references/> {{control de autoridades}} [[Categoría:Filósofus griegus]] [[Categoría:Matemáticus]] t2hawt3l745049x8ij2xybsqvg3u5f6 Cronología dela Estoria d'Estremaúra 0 10768 142545 139071 2026-04-02T21:05:07Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142545 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Merida Roman Theatre1.jpg|197px|right|thumb|[[Teatru romanu de Méria]] (16-15 e.C.).]] [[Archivu:VR Merida 02-Amphitheatre.jpg|197px|right|thumb|Anfiteatru de Méria (8 e.C.).]] [[Archivu:Bridge Alcantara.JPG|197px|right|thumb|Puenti d'Alcántara (104-106 d.C.).]] [[Archivu:Monasterio de San Jerónimo (Cuacos de Yuste-Cáceres).jpg|197px|right|thumb|Monesteriu de Yusti (1408-siegru XVI).]] [[Archivu:Retrato de Vasco Nuñez de Balboa (1475-1517) - Anónimo.jpg|197px|right|thumb|Vasco Nuñez de Balboa, conquistaol estremeñu (1475-1519).]] [[Archivu:Mapa del asedio de Badajoz de 1658.jpg|197px|right|thumb|Mapa del asediu Badajós (1658).]] [[Archivu:Caceres - Iglesia de San Francisco Javier 01.jpg|197px|right|thumb|Elésia de San Francisco Javier en Caçris (1698-1755).]] [[Archivu:Siege of Badajoz in 1705 (engraving in Almanach pour l'an de grace MDCCVI, 1706).png|197px|right|thumb|Sitiu de Badajós (1705).]] [[Archivu:Battle of Albuera (1811) map.jpg|197px|right|thumb|Batalla d'Albuera (1811).]] [[Archivu:Siege of Badajoz, by Richard Caton Woodville Jr.jpg|197px|right|thumb|L' 88° regimientu, «The Devil's Own», nel sitiu de Badajós, pol Richard Caton Woodville Jr. (1812).]] [[Archivu:José-María-Gabriel-y-Galán.jpg|197px|right|thumb|José María Gabriel y Galán, pueta estremeñu (1870-1905)]] [[Archivu:Campesinos de Extremadura.jpg|197px|right|thumb|Campusinus estremeñus col puñu n'altu (1936).]] [[Archivu:Siège de Badajoz (1936).gif|197px|right|thumb|Mapa del asediu de Badajós pol las tropas nacionalis (1936).]] Esti artícalu es una '''cronolohia dela Estoria d'Estremaúra'''. == Preestória == * Siegru VI e.C.: Assentamientu de [[Canchu Roanu]]<ref name="viajarporextremadura">[https://www.viajarporextremadura.com/historia/prehistoria-en-extremadura-dolmenes-yacimientos/ Viaje a la Edad de Piedra, prehistoria en Extremadura]</ref>. * Siegrus VI / V e.C.: Edificiu protohistóricu de La Mata<ref name="viajarporextremadura"/>. * Siegru V e.C.: Assentamientu d'[[El Turuñuelu]]<ref name="viajarporextremadura"/>. * Siegru V e.C./prencipius del IV a.C.: Castru dela Coraja<ref name="viajarporextremadura"/>. == Eá Antígua == === Epoca prerromana === * 1250 e.C. hata el 850 e.C.: Ya essistin puebramientus del bronzi final alánticu n'Estremaúra<ref>{{Cita web |url=https://www.academia.edu/5133302/Celtas_y_T%C3%BArdulos_La_Beturia |título=Celtas y Túrdulos: La Beturia |fechaacceso=2023-12-15 |archive-date=2023-12-15 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231215073710/https://www.academia.edu/5133302/Celtas_y_T%C3%BArdulos_La_Beturia |dead-url=yes }}</ref> * 1000 e.C.: Prencipia l'infrugencia dela nacienti coltura tartésica d'Andaluzia<ref>{{Cita web |url=http://fresno.pntic.mec.es/~jluna/PWeb/HistoCarpe/PrehistEX.html |título=Algunos apuntes sobre la PREHISTORIA de las tierras de la actual Extremadura |fechaacceso=2023-12-15 |archive-date=2005-04-10 |archive-url=https://web.archive.org/web/20050410130844/http://fresno.pntic.mec.es/~jluna/PWeb/HistoCarpe/PrehistEX.html |dead-url=yes }}</ref> * 139 e.C.: Muerti de [[Viriatu]]. === Epoca romana === * 27 e.C.: Criación dela provincia de Lusitania<ref>{{Cita web |url=https://eschoform.educarex.es/useruploads/r/c/521/scorm_imported/48761558171495782854/page_06.htm |título=Presencia romana en Extremadura |fechaacceso=2023-12-15 |archive-date=2023-12-15 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231215072159/https://eschoform.educarex.es/useruploads/r/c/521/scorm_imported/48761558171495782854/page_06.htm |dead-url=yes }}</ref>. * Siegru I e.C.: Prencipia la costrución del Embalsi e Proserpina. * Siegru I d.C.: Costrución del Aguadutu delos Milagrus i del circu romanu de Méria. * Finales del siegru I d.C.: Costrución dela puenti romana de Méria. * 54-68 e.C.: Costrución del Templu de Marti. * Añu 25 e.C.: Costrución del Foru romanu de Méria. * Añus 16-15 e.C.: Costrución del [[teatru romanu de Méria]]. * Añu 8 e.C.: Costrución del [[anfiteatru de Méria]]. * 103 d.C.: Costrución del templu romanu d'Alcántara. * 104-106 d.C.: Costrución dela [[puenti d'Alcántara]]. == Edá Meia == * 713: Conquista e Méria pol Muza Ibn Nusayr. * 828: Sublevación ena ciá musulmana de Méria. Abderramán II arrasa la ciá i construyi una alcaçaba. * 835: Costrución dela Alcaçaba de Méria juntu ala puenti romana. * 875: Fundación dela ciá e Badajós (''Batalyaws'') pol Ibn Marwan.<ref name="timetoast">[https://www.timetoast.com/timelines/la-reconquista-en-extremadura-s-xi-s-xiii-dc-a098fe60-4c57-4373-a14d-217b4e3891e2 La Reconquista en Extremadura (s.XI - s.XIII dC)]</ref> * Taifa de Badajós. * 1086: Batalla de Sagrajas. * Siegru IX: Prencipia la costrución del castillu de Trugillu (acabau nel siegru XII) * 1022: Fundación del Reinu Aftasí de Badajós<ref name="timetoast"/> * 1186: Fundación la ciá de Prasencia<ref name="timetoast"/>. * 1213: Reconquista d'Alcántara pol [[Afonsu IX de León|Afonsu IX]]<ref name="timetoast"/>. * 1213: Reconquista d'Alburquerque pol Afonsu IX<ref name="timetoast"/>. * 1229: Reconquista de Caçris pol Afonsu IX<ref name="timetoast"/>. * 1230: Reconquista de Méria, Montanchi i Badajós pol Afonsu IX<ref name="timetoast"/>. * 1230: Fundación dela catedral de San Juan Bautista de Badajós. * Siegru XIII: Costrución dela Basílica de Santa Ulalia. * Siegru XIII: Costrución dela Concatedral de Méria. * Siegru XIII: Prencipia la costrución dela catedral vieja de Prasencia. * Siegru XIII: Prencipia la costrución dela Elésia de Santa María la Mayor (Trugillu) * 1336: Batalla de Villanueva de Barcarrota * 1408: Prencipia la costrución del [[monesteriu de Yusti]]. * 1472: Fundación del Monasteriu de San Francisco el Real (Caçris). * 1473-1478: Costrución del castillu de Coria. * 1475: Nacencia de [[Vasco Núñez de Balboa]], esploraol, gobernanti i conquistaol n'América. * 1478: Nacencia el [[Francisco Pizarro]], melital i conquistaol el Perú. * 1485: Nacencia de [[Hernán Cortés]], melital i conquistaol del Imperiu Asteca. * 1496: Prencipia la costrución dela catedral de Coria. * 1497: Nacencia e [[Pedro de Valdivia]], milital i conquistaol e Chili. * 1498: Prencipia la costrución dela catedral nueva de Prasencia. * Siegrus XIV-XV: Costrución dela Elésia de Santa María d'Altagracia * Siegru XV: Prencipia la costrución de l'Elésia de San Pedru ad Vincula (Casa-Tejá). * Siegru XV: Costrución del [[Palaciu de Mirabel]]. * Finalis del siegru XV: Prencipia la costrución dela Ermita del Millaeru == Eá Moelna‎ == * 1507: Nacencia d'[[Inés de Suárez]], una delas hundaoras de la que ogañu es la ciá de Santiagu Chili. * 1511: Nacencia de [[Francisco de Orellana]], esploraol i conquistaol el Nuevu Mundu. * 1513-1550: Construción del castillu d'Arguijuelas d'Arriba. * 1562: Prencipia la costrución del Palaciu la Conquista. * 1598: Nacencia de [[Francisco de Zurbarán]], pintor destacau del Sigru d'Oru español (7 de noviembri). * Siegru XVI: Costrución del Aguadutu de Prasencia. * Sigru XVI: Costrución del Palaciu Carvajal-Girón. * 1653-1833: Provincia d'Estremaúra. * 1658: Asediu de Badajós. * 1698: Prencipia la costrución dela Elésia de San Francisco Javier (Caçris). * 1705: Batalla d'Abuquerqui (10 juñu) i sitiu de Badajós (4-17 outubri). * 1790: Criación dela Real Audencia d'Estremaúra<ref name="extremaduracontemporanea">[https://estebanmira.weebly.com/uploads/7/9/5/0/7950617/extremadura4.pdf Extremadura y el mundo contemporáneo]</ref> == Eá Contemporana‎ == === Siegru XIX === * 1801: [[Tratau de Badajós (1801)|Tratau de Badajós]] * Guerra dela endependencia española ** 1809: Batalla de Medellín ** 1811: Batalla de Gévora ** 1811: Batalla de La Albuera ** 1812: Batalla de Badajós ** 1812: Combati d'Almarás * 1870: Nacencia de [[José María Gabriel y Galán]], pueta en castellanu i estremeñu (28 juñu). * 1894: Nacencia de [[Luis Chamizo]], avogau i pueta en castú. (7 noviembri) === Siegru XX === * 1900: Nacencia dela Germinal Obrera<ref name="extremaduracontemporanea"/>. * 1902: ** 27 abril: Se celebra'l Primel Congressu Obreru d'Estremaúra<ref>[https://www.elsaltodiario.com/saltamos-extremadura/primer-congreso-obrero-extremadura La luz de los obreros. Abril de 1902, Primer Congreso Obrero de Extremadura]</ref> ** 1 juñu: Suceíus de Badajós, levanti de mugeris comu consicuencia dela huelga convocá pola Germinal Obrera<ref>[https://www.elsaltodiario.com/anarquismo/badajoz-anarquista-1900-union-femenina-extremadura-anarquismo El Badajoz anarquista de 1900 (I): La Unión Femenina]</ref>. * 1936: [[Rebelión campuza estremeña]] (25 e marçu) * 1936-1939: [[Guerra Cevil Española]] ** 1936: Toma de Almendraleju (7-15 d'agostu) ** 1936: Batalla e Méria (10 d'agostu) ** 1936: Batalla de Badajós (14 d'agostu) ** 1936: Escachapina de Badajós (agostu) ** 1936: Batalla de Sierra Guadalupi (17-28 d'agostu) * 1952: Aprovación del Plan Badajós<ref name="extremaduracontemporanea"/>. * 1977: Criación dela Junta preautonómica<ref name="extremaduracontemporanea"/>. * 1983: El 26 hebreru d'apreba l'[[Estatutu d'autonomía d'Estremaúra|Estatutu d'autonomía]]<ref name="extremaduracontemporanea"/>. * 1986: Inaguración del Museu Nacional d'Arti Romanu (Méria) === Siegru XXI === * 2019: [[España vaziá]] == Referencias == <references/> == Vel tamién == * [[Estoria d'Estremaúra]] == Atijus p'ahuera == * [https://www.timetoast.com/timelines/la-historia-en-extremadura Historia de Extremadura] {{Estoria d'Estremaúra}}{{Estremaúra}} [[Categoría:Estoria d'Estremaúra]] ilivaffagfg6j8lmdhv7dpq8z9c3mj2 Economia d'Estremaúra 0 10799 142546 142402 2026-04-02T21:42:36Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142546 wikitext text/x-wiki {{destacau}} [[Archivu:Pabellón en la Feria de Zafra, Badajoz (2019).jpg|miniatura|[[Feria Entrenacional Ganaera de Çafra|Feria Ganaera de Çafra]] ]] L''''economia d'Estremaúra''' es una delas más atrasás d'[[España]]. El mayol pesu económicu correspondi al setor servicius (57%). Las costrución i las pequeñas i medianas impresas son la basi duna economía qu'está desenroandu un comerciu nacienti con [[Portugal]] i que mantieni un altru grau de terciariçación, gracias al aúgi'l turismu mediuambiental i coltural qu'acontenci enos ambientis ruralis, tradicionalmenti agrícolas. [[Archivu:Cerdos ibericos.jpg|miniatura|derecha|[[Cerdu ibéricu|Cochinus ibéricus]] ena región]] Estremaúra entavía goza duna creceera superiol al dela media española. En 2017 el PIB creció un 3,7 %, registrandu la segundera mejol tasa española. Estu es debíu a un retrassu económicu estóricu, peru s'estarían descubriendu i desenroandu nuevas possibilidáis de mercau nel setor [[Turismu n'Estremaúra|turísticu]], del comerciu i agroalimentariu, prencipalmenti. Un proyeutu p'estalal una refinería de petróliu nel sul dela región dimanó una polémica de nivel regional. La región tien más de 400 000 afiliaus ala ''Seguridad Social'', sigún datus de 2007.<ref>[http://www.hoy.es/20080114/local/superados-afiliados-seguridad-social-200801141351.html Cifra de afiliados a la Seguridad Social en 2007].</ref> == Economía pol setol == === Setol primariu === {{AP|Setol primariu n'Estremaúra}} [[File:Olivares-y-vides-al-lado-de-la-sierra-de-la-calera-1.jpg|197px|right|thumb|La superficii d'olival, cun 19% del total, es superá pola totalidá de superficii de cerealis cultivaus, cun 28% del total<ref name="mapa">[https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/cap04_11_t3_tcm30-102921.pdf Rasgos básicos: agricultura y ganadería]</ref>. Ena imagi, olivaris en [[Santa Marta]].]] El setol agroalimentariu es unu delos pilaris dela economía regional.<ref name="invest">[https://www.investinspain.org/es/regiones/extremadura/industrias-destacadas Invest in Spain: Extremadura: Industrias destacadas]</ref> Suponi'l el 6,26% dela economia estremeña.<ref name="invest" /> ==== Agricoltura ==== Entri los añus 1998 i 2000, la produción acabera agraria media superó los 1350 millonis d'eurus.<ref name="mapa" /> El 83% delas esplotacionis estremás con Superficii Agrícola Utilizá (SAU) tien menus de 20 éctarias, i solu'l 9% tien más de 50.<ref name="mapa" /> Los espacius agrarius estremeñus son:<ref name="mapa" /> * Regadíus del Taju i Vallis dela Alta Estremaúra * Vegas del Guadiana * Campiñas i Tierra de Barrus * Las Hesas Estremeñas * Pastus * Serranías Los cultivus mayolitarius son los cerealis (28% delas tierras de cultivu), i l'olival (19%).<ref name="mapa" /> Entri los cultivus endustrialis destaca'l tabacu (86% dela superficii nacional adedicá a esti cultivu).<ref name="mapa" /> D'entri los cerealis, destaca'l trigu, con un pocu más dela mitá dela superficii, dispués la vena (22%) i la cevá (18%).<ref name="mapa" /> La superficii de cultivus endustrialis en secanu es casi enteramenti de mirassol.<ref name="mapa" /> ==== Ganaería ==== [[File:Dehesa Cabeza Rubia en Badajoz-Extremadura-29.jpg|197px|right|thumb|Hesa Cabeza Rubia, en Baajós. La hesa es unu delos ecosistemas más emportantis d'Estremaúra.]] N'Estremaúra, tien más emportancia la ganería estensiva que la intensiva (90% dela ganearía es estensiva), al contrariu qu'ena mayoría del restu d'España.<ref name="mapa" /> Estu es debíu ala presencia de hesas n'Estremaúra, cuyas especiis utótonas son las predominantis: l'oveja merina, el guarru ibéricu, las razas de vaca Retin, Morucha i Avileña-Negra, i las razas de cabra Verata i Serrana.<ref name="mapa" /> La cabaña ganaera más emportanti es la porcina, cun 39% del total dela produción acabera animal nel año 2001, seguía delas ovina (25%) i la bovia (19,5%).<ref name="mapa" /> Las cooperativas ganaeras tieni una cota nel setor del 40%. Destacan COPRECA, que gestiona'l mataeru de Trugillu por mé de la su filial OVICANAL i OVISO.<ref name="mapa" /> Los produtus relacionaus cona ganearía son la carni i los quesus. Enos quesus destacan los quesus de La Serena, de Los Ibores, i la Torata del Casar, tous con denominación d'origin.<ref name="mapa" /> === Setol segundariu === {{AP|Setol segundariu n'Estremaúra}} El setol endustrial es mu reducíu.<ref name="escholarium">{{Cita web |url=https://escholarium.educarex.es/useruploads/r/c/9874/scorm_imported/63418727827375228194/page_25.htm |título=Sector terciario en Extremadura |fechaacceso=2024-03-04 |archive-date=2024-03-04 |archive-url=https://web.archive.org/web/20240304073648/https://escholarium.educarex.es/useruploads/r/c/9874/scorm_imported/63418727827375228194/page_25.htm |dead-url=yes }}</ref> N'Estremáura essistin al reol d'8000 endustrias, la mayoria son pequeñas i medianas impresas. Los prencipalis susetoris son l'[[nirgía|energía]], agroendustria, corchu, piera ornamental, maquinaria i testil. En materia energética, l'espigaera d'embalsis i saltus d'augua a dau pasu a una establi esplotación delos recursus idrícoelétricus i a una produción d'energía mayol que las nessecidáis de consumu dela propria región. ==== Endustria ==== ==== Costrución ==== Mentris que nel añu 2021, la costrución tenía un papel impulsol d'empreu i criación d'impresas,<ref>[https://www.europapress.es/extremadura/noticia-construccion-extremadura-consolida-2021-papel-impulsor-empleo-creacion-empresas-20220513125937.html La construcción en Extremadura consolida en 2021 su papel "impulsor" en empleo y creación de empresas]</ref> nel añu 2022, el setol cayó un 7% ena región.<ref>[https://www.europapress.es/extremadura/noticia-construccion-cae-extremadura-ano-2022-frente-aumento-55-espana-20230129130650.html La construcción cae un 7% en Extremadura en el año 2022 frente al aumento del 5,5% en España]</ref> Nel primel semestri del añu 2023 creció un 4%.<ref>[https://www.ondacero.es/emisoras/extremadura/noticias/sector-construccion-crece-4-extremadura-primer-semestre-ano_2023072464bde577bcaee0000194ae76.html El sector de la construcción crece un 4% en Extremadura en el primer semestre del año]</ref> Peru, al acabjial l'añu, cayó un 1%.<ref>[https://www.ondacero.es/emisoras/extremadura/noticias/sector-construccion-cayo-1-extremadura-2023_2024021965d2c4cd82085c000189ace6.html El sector de la construcción cayó un 1% en Extremadura en 2023]</ref> En jullu de 2023, más dun terciu del setol estava hormau pol pressonas de más de 50 añus, mentris que menus dun 10% eran menoris de 29 añus, quandu era un 25% en 2008.<ref name="hoyext">[https://www.hoy.es/extremadura/tercera-parte-sector-construccion-supera-anos-20230725070936-nt.html Más de la tercera parte del sector de la construcción supera los 50 años]</ref> En heneru de 2024, el setol tresladó ala Junta los sus poblemas pola halta de manu d'obra.<ref>[https://www.elperiodicoextremadura.com/extremadura/2024/01/16/sector-construccion-traslada-junta-problemas-96988084.html El sector de la construcción traslada a la Junta los problemas con la falta de mano de obra]</ref> ==== Setol energéticu ==== [[File:Centraldealmaraz.JPG|miniatura|[[Central nucleal d'Almaraz]]. ]] Extremaúra es una región que produzi más energía elétrica dela que consumi. Nel añu 2002, la su generación hue de 18.506 GWh, mentris qu'el su consumu hue de 4244 GWh, un 5,4 % inferiol al añu 2011.<ref>{{Cita web |título=El sistema eléctrico por comunidades autónomas |url=http://www.ree.es/sites/default/files/downloadable/inf_sis_elec_ree_2012_elsistelectporccaa_v2.pdf |autor=Red Eléctrica de España}}</ref> Nessi añu de 2012 la capacidá estalá ena comunidá era de 4386 MW en régimi ordinariu (idráulica i nucleal) i 1245 MW en régimi especial, qu'encluyi 539 MW en solal fotovoltaica i 649 MW en solal termuelétrica. Endrentu'l régimi ordinariu destacan la [[central nucleal d'Almaraz]] i las centralis idruelétricas de [[Embalsi de Ceillu|Ceillu]], [[Embalsi d'Alcántara|José María de Oriol]], [[Embalsi de Gabriel y Galán|Gabriel y Galán]], [[Embalsi de Torrejón|Torrejón]], [[Embalsi de Valdecañas|Valdecañas]] i [[Embalsi de Cíjara|Cíjara]]. ==== Minería ==== [[File:Mina de la Jayona - interior.jpg|197px|right|thumb|Antiga mina de La Joyona, en Badajós, oi es un menumentu natural.]] Estremaúra tien una gran diversidá geológica con assentamientus de diversas sustancias.<ref name="sigeo">[http://sigeo.juntaex.es/portalsigeo/web/guest/minerales-industriales Rocas y Minerales Industriales]</ref> L'atividá minera esmençó conos romanus. A caberus del siegru XIX, tuvu una emportanti atividá estratora de promu i zin<ref name="hesaunex">[https://dehesa.unex.es/bitstream/10662/12982/1/2253-7287_2_86.pdf Yacimientos mineros y minerales en Extremadura]</ref>. Entri los assentamientus s'alcuentran assentamientus metálicus, i de rocas i mineralis endustrialis.<ref name="sigeo" /> Ena región s'alcuentran los assentamientus más emportantis a escala nacional de fosfatu, pirofilita wollastonita, sericita o feldespatu.<ref name="sigeo" /> Las rocas endustrialis presentis son:<ref name="sigeo" /> * Arzillas comunis o roxas. * Arzillas sericíticas caoliníticas, * Rocas calcárias (calizas i dolomías) d'aplicación endustrial * Rocas silícas * Piçarras Los mineralis endustrialis son:<ref name="sigeo" /> * Fosfatu * Minealis de litiu, * Barita * Pirofilita * Feldespatus * Quarçu * Wollastonita * Magnesita * Grafitu * Fluorita * Miniu * Mica En 2012 destaca l'esplotación de barita cerca de Llerena i d'attapulgita en Torrejón de Rubio.<ref name="hesaunex" /> Las estalacionis endustrialis se centran en Burguillos-Çafra, Quintana dela Serana, Cabeza del Buey, Caçris pal granitu, Baajós-Alconera pal mármol i Villar del Rei pala piçarra de techal.<ref name="hesaunex" /> Áin 230 esplotacionis mineras ativas cuna prudución anual brutal de 10 millonis de tonelás i 955 puestus de trebaju.<ref name="hesaunex" /> Áin 133 esplotacionis inativas i 744 minas abandonás.<ref name="hesaunex"/> === Setol terciariu: servicius === {{AP|Setol terciariu n'Estremaúra}} La mayol parti dela puebración estremeña está dedicá al setol terciaru o setol servicius, cun 76% dela puebración ativa trebajandu nesti setol nel 2015.<ref name="prezi">[https://prezi.com/dptrmyrt9pqj/sector-terciario-en-extremadura/ Sector terciario en Extremadura]</ref> Se concentra en Baajós, Caçris, Méria i Prasencia.<ref name="escholarium" /> El setol terciaru aportó un 72% del PIB regional nel añu 2014.<ref name="prezi" /> Destaca'l turismu, mayolmenti'l rural,<ref name="escholarium" /> cona Comarca La Vera la más turisticamenti denseroá i conas cidáis de Méria i Caçris comu las más vesitás.<ref name="escholarium" /> ==== Comerciu ==== El comerciu suponi'l 35% del setol,<ref name="profe">[https://sites.google.com/view/profedesdecasa/nivel-ii-m%C3%B3dulo-i/unidad-1-actividades-econ%C3%B3micas/sectores-econ%C3%B3micos-en-extremadura Sectores económicos de Extremadura]</ref> la mayol parti delos negocius son familiaris.<ref name="escholarium" /> Sobrissali'l comerciu mayolista de frenti al menolista.<ref name="profe" /> ==== Trasporti ==== ===== Aropuertus ===== [[File:AeropuertBadajoz.JPG|197px|right|thumb|L'aropuertu de Baajós.]] Estremaúra tien un aropuertu en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], con vuelus a [[Mairil]], [[Barcelona]] i en branu a [[Islas Balearis|Balearis]] i [[Canárias]]. * Aropuertu de Baajós * Aródromu dela Cervera * Aródromu del Manantío * Aródromu El Moral * Aeroclub de Don Benito * Aródromu de Guadalupe * Aródromu Forestal de Harandilla la Vera * Basi alicóteru SES Extremadura ===== Redi viaria ===== Las carreteras d'Estremaúra tienin diferentis titularidais, Essistin, lo menus, quatru grandis almenistracionis titularis de carreteras ena Comunidá Utónoma d'Estremaúra: el ''Ministerio de Fomento'', la Junta d'Estremaúra, la Deputación Provincial de Baajós i la Deputación Provincial de Caçris. ====== Utovías ====== Las utovías del estau que passan pol Estremaúra son: <div align="center"> {| class=wikitable ! Identificaol !! Denominación!! Itinerariu |- | align="center"| [[File:ESP A-5.svg|48px]] [[File:ESP E-90.svg|60px]] || [[Utovía del Suloesti]]|| [[Mairil]] – [[Alcorcón]] – [[Móstoles]] – [[Talavera dela Reina]] – [[Navalmoral dela Mata]] – [[Miajadas]] – [[Méria]] – [[Baajós]] – [[Portugal]] |- | align="center"| [[File:ESP A-43.svg|66px]] || [[Utovía Estremaúra-Comunidá Valenciana]] || [[Méria]] – * – [[Puertollano]] – [[A-41|<span style="background-color:#003399;color:white"> '''&nbsp;A-41&nbsp;'''</span>]] – [[Ciá Real]] – [[Manzanares (Ciá Real)|Manzanares]] – * – [[Argamasilla de Alba]] – [[Tomelloso]] – * – [[Villarrobledo]] – * – [[San Clemente (Cuenca)|San Clemente]] – [[Atalaya del Cañavate]] |- | align="center"| [[File:ESP A-58.svg|66px]] || [[Utovía Trugillu-Caçris]] || [[Trugillu]] – [[Caçris]] |- | align="center"| [[File:ESP A-66.svg|66px]] [[File:ESP E-803.svg|72px]] || [[Utovía Ruta dela Plata]] || [[Xixón]] – [[Ovieu]] – [[Campomanes (Lena)|Campomanes]], [[Onzonilla]] – [[Benavente (Çamora)|Benavente]] – * – [[Çamora]] – [[Salamanca]] – [[Prasencia]] – [[Caçris]] – [[Méria]] – [[Almendraleju]] - [[Sevilla]] |- | align="center"| [[File:ESP A-81.svg|60px]] || [[Utovía Baajós-Graná]] || [[Baajós]] – * – [[Graná]] |} </div> Las utovías utonómicas dela comuniá utónoma son: <div align="center"> {| class="wikitable" border="1" !Cravi!!Denominación!!Itinerariu!!Categoría!!Largol |---- | align="center"| [[File:ESP EX-A1.svg|72px]]||[[Utovía Navalmoral dela Mata - Portugal]]||De [[Navalmoral dela Mata]] a [[Portugal]]||Utovía utonómica||align="right"|123 (94 en serviciu) |---- | align="center"| [[File:ESP EX-A2.svg|78px]]||[[Utovía de Las Vegas Altas]]||De [[Miajadas]] a [[Vegas Altas]] ([[Don Benitu]]-[[Villanueva dela Serena]])||Utovía utonómica||align="right"|23&nbsp;735 |---- | align="center"| [[File:ESP EX-A3.svg|78px]]||[[Utovía de Çafra a Xerés delos Cavallerus]]||De [[Çafra]] a [[Xerés delos Cavallerus]]||Utovía utonómica||En proyetu |---- | align="center"| [[File:ESP EX-A4.svg|78px]]||[[Utovía de Caçris a Baajós]]||De [[Caçris]] a [[Baajós]]||Utovía utonómica||En proyetu |---- | align="center"| [[File:ESP EX-A5.svg|78px]]||[[Utovía d'Almendraleju a A-5]]||De [[A-5]] ([[Guadajira]]) a [[Almendraleju]]||Utovía utonómica||En proyetu |---- | align="center"| [[File:ESP EX-A6.svg|78px]]||[[Utovía de Baajós a Olivença]]||De [[Baajós]] a [[Olivença]]||Utovía utonómica||En proyetu |---- |} </div> [[File:Trujillo (12040868206).jpg|miniatura|Carretera [[N-521]] en Trugillu.]] Amás, essestin otras redis de carreteras gestionás polos ayuntamientus enos términos monicipalis dela su competencia. ===== Trasporti púbricu ===== Nel trasporti públicu dela región, destacan los otobusis sobri qualquiel otru mediu de trasporti públicu. Ena región operan varias empresas pa trasportal passagerus entri cidáis comu [[LEDA]]<ref>[http://www.leda.es/ Sitio web de LEDA].</ref> o [[CEVESA]].<ref>[http://cevesa.es/ Sitio web de CEVESA].</ref> Enas cidás prencipalis, comu [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]],<ref>{{Cita web|url=http://tubasa.es/|título=Página web de Tubasa|fechaacceso=2024-03-04|sitioweb=tubasa.es}}</ref> [[Caçris]],<ref>{{Cita web|url=https://sig.caceres.es/callejero/autobuses-urbanos/|título=Autobuses Urbanos – SIG de Cáceres|fechaacceso=2024-03-04|idioma=es-ES}}</ref> [[Méria]],<ref>{{Cita web|url=https://merida.vectalia.es/servicios/bus/|título=Transporte público en Mérida|fechaacceso=2024-03-04|archive-date=2023-10-03|archive-url=https://web.archive.org/web/20231003100848/https://merida.vectalia.es/servicios/bus/|dead-url=yes}}</ref> i [[Prasencia]], essetin liñas urbanas d'otobús. Al tentu del herrocarril, las cidáis d'Estremaúra no tien metru, tren de cercanías ni trenvía. Las únicas liñas de tren son las qu'uñin la región con otras d'España i Portugal, que s'alcuentran çaleás.<ref>[http://www.hoy.es/v/20100829/regional/region-muerta-20100829.html Una región en vía muerta] — Hoy.es, 29 de agosto de 2010.</ref> S'afecharun las obras pa l'alta velocidá, con estacionis en [[Navalmoral dela Mata]], [[Prasencia]], [[Caçris]], [[Méria]] i [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]]<ref>[http://www.hoy.es/multimedia/graficos/ultimos/1421602-tramos-extremeno.html Tramos del AVE extremeño] — Hoy.es.</ref> i en su lugal se piensa imprantal vías convencionalis rentablies con una capacidá de 200 km/h. Estremaúra tien recorríus de [[Regional (Renfe)|Regional]] i [[Intercity (Renfe)|Intercity]]. ==== Servicius púbricus ==== ===== Sanidá ===== La sanidá está gestioná pol Serviciu Estremeñu de Salú. Estremaúra tien 9 centrus espitalarius: Navalmoral, Prasencia, Coria, Caçaris, Llerena, Çafra, Don Benito-Villanueva, Méria, Baajós.<ref name="profe" /> ===== Educación ===== El 85% delos centrus d'educación son púbricus. Áin dos campus nuversitarius, en Caçris i'n Badajós.<ref name="profe" /> ==== Tenologías dela Enhormación i Comunicación ==== Nel añu 2009, la Junta d'Estremaúra constitui la ''Fundación Computación y Tecnologías Avanzadas de Extremadura'' (COMPUTAEX) pa promovel el pulu delas tenologías dela enhormación.<ref>[https://www.cenits.es/computaex Fundación COMPUTAEX]</ref> Nel añu 2013 esmençó'l proyeutu TaxonomTIC pa visibiliçal las TIC i las impresas estremeñas que prestan servicius relacionaus.<ref name="cenits">{{Cita web |url=https://www.cenits.es/observatorio-TIC |título=Observatorio del sector TIC en Extremadura |fechaacceso=2024-03-04 |archive-date=2024-03-04 |archive-url=https://web.archive.org/web/20240304100038/https://www.cenits.es/observatorio-TIC |dead-url=yes }}</ref> Un añu dispués se desenroa la plataforma OpenData OLISTIC (''Observatorio regionaL de Información del Sector TIC'') con enformación delas empresas del setol i las atividás TIC que hazin.<ref name="cenits" /> ==== Turismu ==== El setol turísticu es mu emportanti n'Estremaúra (a mediaus la década 2010, el turismu era'l 5% del PIB dela región). Gracias a el su ricu patrimoniu con conjuntus que son Patrimoñu dela Umanidá comu Caçris, Méria i Guadalupi; i núclius emportantis comu Trugillu, Çafra, Coria, Galisteu i Prasencia.<ref name="profe" /> La redi de museus es tamién emportanti, destacandu'l Museu Nacional d'Arti Romanu.<ref name="profe" /> Tamién destaca'l patrimoñu natural, col [[Parqui Nacional de Monfragüi]] i las comarcas de las Hurdis, Xerti i Vera.<ref name="profe" /> ==== Setol financieru ==== En 1994 sólu essitían tres entidáis financieras totalmenti utótonas que ralizavan las sus atividais n'Estremaúra: la Banca Pueyo, la Caja Rural de Extremadura i la Caja Rural de Almendralejo.<ref name="unex1994">[https://www.unex.es/conoce-la-uex/centros/eia/archivos/iag/1994/1994_07%20El%20sistema%20financiero%20extremeno.pdf El sistema financiero extremeño]</ref> Nel añu 1994 avían 25 bancus con 461 sucursalis, que representavan el 47% delas oficinas qu'operavan ena región; 6 caxas d'ahorrus con 460 oficinas (47%) i de cooperativas de créditu con 50 oficinas (6%).<ref name="unex1994" /> == Esportacionis i emportacionis == Las esportacionis está prencipalmenti relacionás col setol agroalimentariu,<ref name="escholarium" /> i las emportacionis, conos produtus endustrialis comu calçau, maquinaria, testil i metalis.<ref name="escholarium" /> == Referencias == <references/> == Biblografia == * García Pérez, Juan (2001) ''Economías, élites y representaciones. Estudios sobre la Extremadura contemporánea'', Cáceres: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura * Melón Jiménez, Miguel Ángel (1989) ''Extremadura en el antiguo régimen: Economía y sociedad en tierras de Cáceres, 1700-1814'', Mérida: Editorial Regional de Extremadura * Rodríguez Cancho, Miguel i José Luis Pereira Iglesias (1984) ''La riqueza campesina en la Extremadura del Antiguo Régimen'', Cáceres: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura * Zapata Blanco, Santiago (1996) ''La industria de una región no industrializada. Extremadura, 1750-1990'', Cáceres: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura === Setol primariu === * Mirón Sanguino, Ángel Sabino (2018) ''Análisis del Sector Agrícola en Extremadura: Relación entre variables determinantes del Resultado de la Empresa Agrícola'', Editorial Académica Española == Atihus p'ahuera == * [https://web.archive.org/web/20240416200325/https://www.juntaex.es/lajunta/consejeria-de-economia-empleo-y-transformacion-digital Conseheria d'Economia, Empreu i Trasformación Degital] * [https://www.aena.es/es/badajoz.html Aropuertu de Baajós] * [https://www.cnat.es/almaraz-presentacion.php Central nucleal d'Almaraz] * [https://www.aextic.com Asociación empresarial extremeña de tecnologías de la información y comunicación] {{Estremaúra}} [[Categoria:Economia d'Estremaúra]] 8fcz9c0jzxr96bxk19x5670hazpfv3h Luís de Camões 0 11114 142549 133022 2026-04-03T00:56:23Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142549 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Luís Vaz de Camões''' o '''Camoens''' fue un escrebiol [[Portugal|portugués]], abondu consideráu comu el mayol poeta en [[Portugués|luenga portuguesa]]; tamién escribió sonetus en [[castellanu]]. == Biografía == La su biografía nu es abondu conocia<ref name=Minchillo>{{cita libro |apellidos=Minchillo |nombre=Carlos Cortez |url=http://books.google.com/books?id=EqsX-ImEtXgC&printsec=frontcover&dq=cam%C3%B5es&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=0&as_miny_is=1970&as_maxm_is=0&as_maxy_is=2010&as_brr=3&hl=pt-BR&cd=16#v=onepage&q&f=false |capítulo=Biografia |título=Sonetos |otros=de Luís Vaz Camões |editorial=Atelie Editorial |año=2001 |páginas=211-213 |idioma=pt}}</ref>. Puedi que haya teniu nacencia en [[Lisboa]]<ref>{{cita libro |capítulo=Breve Noticia da Vida de Luis de Camões |título=Obras de Luis de Camões |volumen=I |editorial=Officina Luisiana |año=1779 |página=lix |idioma=pt}}</ref> acia [[1524]]<ref>{{cita libro |capítulo=Vida de Luis de Camões |título=Obras Completas de Luis de Camões |volumen=I |editorial=Officina typographica de Langhoff |año=1834 |página=xxxii |cita=''[...] havia nascido em 1524: o que depois comprovou Faria e Sousa com um assento, que descobriu no livro de Registo da Casa da India, onde o mesmo poeta, allistando-se para passar a servir naquelle Estado no anno de 1550, declarou, estando alli presente seu pae, ter 25 de idade. E do mesmo assento constava serem seus paes moradores em Lisboa no bairro da Mouraria: com o que se tirárão todas as duvidas assim ácerca do anno, como do lugar do seu nascimento.'' |idioma=pt}}</ref><ref>{{cita libro |apellidos=Brewster |nombre=David |título=Lives of the Most Eminent Literary and Scientific Men of Italy, Spain, and Portugal |volumen=III |editorial=Longman, Rees, Orme, Brown, Green & Longman |año=1837 |página=298 |idioma=en}}</ref><ref>{{cita libro |cita=''Segundo o registo da Armada de 1550, que lhe atribui [a Camões] 25 anos, publicado por Faria e Sousa. Este documento deve presumir-se verdadeiro, visto corrigir-se a data de nascimento anteriormente adoptada pelo próprio Faria e Sousa (1517).'' |apellidos=Saraiva |nombre=António José |apellidos2=Lopes |nombre2=Óscar |título=História da Literatura Portuguesa |editorial=Porto Editora |edición=6.ª |volumen=3.ª Época: O Renascimento |capítulo=Capítulo IX: Luís de Camões |página=331 |idioma=pt}}</ref> Los argumentos para afirmar un nacimiento en Lisboa son débiles; pero esto tampoco está completamente fuera de toda duda,<ref>{{cita libro |apellidos=Soutto-Mayor |nombre=Maciel |url=http://books.google.com/books?id=p2w-AAAAYAAJ&pg=PA342&dq=camoes+coimbra&lr=&as_brr=3&hl=pt-BR&cd=26#v=onepage&q&f=false |capítulo=Onde Nasceu Luis de Camões? |título=Archivo pittoresco |volumen=10 |editorial=Tip. de Castro Irmão |año=1867 |páginas=341-342 |idioma=pt}}</ref><ref>{{cita web |apellidos=Nabuco |nombre=Joaquim |url=http://books.google.com/books?id=PpRcWSCp-jYC&pg=PA28&dq=camoes+coimbra&lr=&as_brr=3&hl=pt-BR&cd=17#v=onepage&q&f=false |título=Camões e os Lusiadas |editorial=BiblioBazaar |edición=reimpresión de 2009 |páginas=30-31 |idioma=pt}}</ref>, duna familia aportá del norti ([[Chaves]]), inque nu son datus segurus palos sus biógrafus. Los defensoris desa teoría consideran a Simão Vaz de Camões pairi i a Anna de Sá e Macedo mairi del poeta. Pela vía paterna, Camões estaría emparentáu asina conel trovaol gallegu [[Vasco Pires de Camões]] i pela parti dela mairi conel naveganti [[Vasco de Gama]]. Vivió un tiempu en [[Coimbra]], ondi frequentara las classis d'umaniais nel monesteriu de Santa Cruz. Nostanti, inque que se conozi l'existência desi tíu, Bento de Camões, nu hai pruebas del pasu del poeta por Coimbra<ref name="Spina"/><ref name=Minchillo/><ref name="Gentil">{{cita libro |apellidos=Le Gentil |nombre=Georges |url=http://books.google.com/books?id=ApgtGMkV_DEC&pg=PP1&dq=cam%C3%B5es&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=0&as_miny_is=1950&as_maxm_is=0&as_maxy_is=2010&as_brr=3&hl=pt-BR&cd=4#v=onepage&q&f=false |título=Camões: l'œuvre épique & lyrique |editorial=Chandeigne |año=1995 |páginas=13-21 |idioma=fr}}</ref>. Llevó una vida boemia en Lisboa. Se le atribúyin amoris, non sólu con damas dela corti, si no hasta cola propria infanta doña María, gelmana del rei [[Manuel I de Portugal]]. En 1553, estadndu pressu a cuenta duna briega, marcha pala India, lo que es unu delos fechus dela su via documentaus. Allí, assitió-si ena ciá de [[Goa]] ondi escrebiu grandi parti dela su obra. Viviu en [[Ceuta]] nostanti los motivus del viaji son dudosus, inque se da por hechu la su estancia allí, permaneciendu dos años i perdiendu l'oju derechu nuna briga naval nel [[estrechu de Gibraltal]]. A su regressu a Lisboa, prontu reanudó la su vida boemia.<ref name=Minchillo/><ref name=Vasconcelos/><ref name="Gentil"/> Entramó la vuelta pa Portugal, pero nel retornu a Portugal, un [[naufragiu]] enfrenti delas costas de [[Moçambiqui]] obrigó-lu a quedal-si nel país africanu. Fue en Moçambiqui onde lo topó el su collaciu Diogo do Couto, encuentru quel escrebiol relata ena su obra: "Tan probe que vivía delos amigus". Fue Diogo do Couto quien pagó el viaji a Lisboa, onde aportó a la fin en [[1569]]. Probe i enfermu, logró espubrical [[Os Lusíadas]] en [[1572]] por mé delas les influencias de delos collacius próximus al rei [[Sebastián I de Portugal]]. Inque tamién l'espubricación d'Os Lusíadas ta arredondá de misteriu: hai dos edicionis del mesmu añu i nu se sabi cuála fue la primerita. Pa antoncis, Camões recibi una pequeña pensión polos servicius fechos ala patria, pero nun es bastante pa quel escrebiol salga dela probitú.<ref name="WDL">{{cita web |url = http://www.wdl.org/es/item/11198/ |títulu = Los lusiadas |website = [[World Digital Library]] |date = 1800-1882 |fechaaccesu = 2013-08-31 |título = Archive copy |fechaacceso = 2024-12-11 |archive-date = 2018-05-14 |archive-url = https://web.archive.org/web/20180514181133/https://www.wdl.org/es/item/11198/ |dead-url = yes }}</ref> L'obra lírica de Camões foi espubricá póstumamenti, i nun hai acordança entri los editoris no que izi del númberu de sonetus atribuyíus al pueta. Hai edicionis atribuyíes a Camões, pero nun hai una certeza certera alredol de l'autoría de bastantis dellas. Hincó el poleu en Lisboa el [[10 de huñu]] de [[1580]] i un collaciu pago-lle la sepultura. La tumba, se perdió nel [[terremotu de Lisboa]] de [[1755]], polo que desacula-si el lugal esautu delos sus restus mortalis, i que nu estan en dengunu delos dos túmulus oficialis que tieni tan dedicaus ogañu nel conventu de los Xerónimos en Lisboa i nel Panteón Nacional. == Bayaura literaria == [[File:Monasterio de los Jerónimos, Lisboa, Portugal, 2022-07-24, DD 32-34 HDR.jpg|thumb|right|250px|Túmulu del pueta nel [[Monesteriu delos Xerónimus de Belém|Monesteriu delos Xerónimus]].]]La su obra esta consideá comu la cimará dela puesía en [[portugués]], assitiada entri el [[clasicismu]] i el [[manierismu]]. Los sus sonetos, como [[Wikisource:Amor é fogo que arde sem se ver]], ya son un anunciu del [[barrocu]] pol gastaeru que hazi delas paradojas. ''Os Lusíadas'', pela su parti, es una delas obras cumbreras dela literatura uropea, i esta considerá comu la gran obra en luenga portuguesa. == Obras == * [[1572]]- [[Os Lusíadas]] ([[Wikisource:Os Lusíadas|textu completu]])<ref name="WDL"/> == Rimas == * [[1595]] - [[Wikisource:Amor é fogo que arde sem se ver|Amor é fogo que arde sem se ver]] * [[1595]] - [[Wikisource:Verdes são os campos|Verdes são os campos]] * [[1595]] - [[Wikisource:Que me quereis, perpétuas saudades?|Que me quereis, perpétuas saudades?]] * [[1595]] - [[Wikisource:Sobolos rios que vão|Sobolos rios que vão]] == Teatru == * [[1587]] - [[El-Rei Seleuco]] * [[1587]] - [[Auto de Filodemo]] * [[1587]] - [[Anfitriões]] == Referencias == {{listaref}} == Atihus pa huera == * [http://www.mgar.net/camoes.htm Biografía] * [http://www.mgar.net/camoes2.htm ''Os Lusiadas''] iykqbfn613vqai6gfl1uwwepxdz2ewm Margarita Salas 0 11135 142550 140480 2026-04-03T01:26:07Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142550 wikitext text/x-wiki  {{ficha de pressona}} '''Margarita Salas Falgueras''' (Canero, [[Asturias]], 30 de noviembri de 1938-[[Mairil]], 7 de noviembri de 2019)<ref>[http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/creadores/salas_margarita.htm Margarita Salas. Biografía. Instituto Cervantes.]</ref><ref>cita web|título=Fallece a los 80 años la científica asturiana Margarita Salas |url=https://www.lne.es/asturias/2019/11/07/fallece-80-anos-cientifica-asturiana/2554630.html |editorial=https://www.lne.es|fecha=7 de noviembre de 2019|fechaacceso=7 de noviembre de 2019</ref><ref>Cita web|url=https://www.agenciasinc.es/Noticias/Muere-Margarita-Salas-un-icono-de-la-investigacion-en-Espana|título=Muere Margarita Salas, un icono de la investigación en España|sitioweb=Agencia SINC</ref>, I &nbsp;marquesa de Canero, fue una bioquímica [[España|española]]. Licenciá en [[Química|ciencias químicas]], fue discípula de Severo Ochoa<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20031001/entrevista/65098.php «Un país sin investigación es un país sin desarrollo.»]</ref>, con quien trabajó enos [[Estaus Uníus|Estaus Unius]] endispués de haze-llu con Alberto Sols en Mairil col tamién científicu [[Eladio Viñuela]]<ref>Cita web |url=http://www.nuevaalcarria.com/jprovincia/general/141841-la-vida-de-margarita-salas-en-el-centro-de-la-mujer.html |título=La vida de Margarita Salas, en el Centro de la Mujer. |fechaacceso=21 de abril de 2015 |fechaarchivo=14 de marzo de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160314052252/http://www.nuevaalcarria.com/jprovincia/general/141841-la-vida-de-margarita-salas-en-el-centro-de-la-mujer.html |deadurl=yes </ref>, dambos dos encargun-se d'apuchal la investigación española nel campu dela bioquímica i dela biología molecular. Prencipió el desenvolvimientu dela biología molecular en España, i engaripoló el su trabaju comu professora vinculá ''ad honorem'' del Conseju Superiol d'Investigacionis Científicas (CSIC), nel Centru de Biología Molecular Severo Ochoa de Mairil (CSIC-UAM). Tamién fue académica dela Rial Academia Española (RAE) dendi 2003<ref>Cita web|url=https://www.rae.es/academico/margarita-salas-falgueras|título=Margarita Salas Falgueras|fechaacceso=2022-10-17|sitioweb=Real Academia Española|idioma=es</ref>, i censora dela Junta de Gobiernu dendi 2008. En 2016 se convertió ena primera mujel en recebil la Medalla Echegaray, atorgá pola Real Academia de Ciencias Esatas, Físicas i Naturalis.<ref>Cita web|url=https://www.eldiario.es/tecnologia/carlos-medalla-echegaray-margarita-salas_1_3046550.html|título=Don Juan Carlos entrega la Medalla Echegaray a la "ejemplar" Margarita Salas|fechaacceso=2022-10-17|apellido=EFE|fecha=2017-11-21|sitioweb=elDiario.es|idioma=es</ref>. == Biografía == Lo sus pairis forun un siquiatra i neurólogo, José Salas Martínez (1905-1962),i una maestra, Margarita Falgueras Gatell (1912/1913-2014). Tuvu dos germanus, tamién científicus: José Salas Falgueras (1937-2008) i María Luisa "Marisa" Salas Falgueras.<ref name=":3">{{Almienta notícia|url=https://afondo.lne.es/asturias/no-me-creo-que-tenga-80-anos-me-cuesta-pensar-que-tenga-esa-edad.html}}</ref> Severo Ochoa —de quien se puei consideral descípula— influyó nella, apopandu el su empiqui polas ciencias. Estudió nel Colegiu dela Asunción de [[Xixón|Gijón]] dendi los tres ata los dieciséis añus<ref>[https://colegiolaasuncion.com/noticias/223-margarita-salas Colegio La Asunción]</ref><ref>[https://www.elcomercio.es/gijon/20070919/gijon/madre-gloria-acerco-ciencia-20070919.html El Comercio 19-9-2007]</ref>, quando terminó el PREU i se marchó a Mairil pa hazel las pruebas de aceso de Química i Meicina engressó ena facultá de Químicas i nel veranu de 1958 conoció a Severo Ochoa, quien tuvu agarris ena su via i carrera i l'orintó acia la bioquímica. Agenció-se de la licenciatura en Ciencias Químicas pola Nuversidá Complutensi en 1960, cola calificación de sobresalienti. Hizu el su dotorau baxu la direción de Alberto Sols, ronchandu el gradu de dotora en Ciencias pola Nuversidá Complutensi en 1963 (tesis: ''Especificidad anomérica dela glucosafosfato isomerasa i otrus enzimas i anomerización de hexosafosfatos)''<ref>Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=272096|título=Especificidad anomérica de la glucosafosfato isomerasa y otros enzimas y anomerización de hexosafosfatos|apellidos=Falgueras|nombre=Margarita Salas|fecha=1963|editorial=Universidad Complutense de Madrid|fechaacceso=2022-10-17|idioma=es</ref> Doctora ''honoris causa'' por la UNED en 2011<ref name="uned" />. Dotora ''honoris causa'' pola UNED en 2011<ref name="uned">{{Cite web}}</ref> En 1964, junto al su hombri, [[Eladio Viñuela]], con quien se casó en 1963, emigró a Estaus Unius, al Departamentu Científicu dela Escuela de Meicina dela Nuversidá de Nueva York, ondi dambos dos estuvun ata 1967, Nesse añu regressun a España cola ayúa de financiación estadunidensi pa desenvolvel la biologia molecular. El 7 de noviembri de 2019, espenó duna pará cardiorrespiratoria tras una complicación duna malotia digestiva dela qu'iba a sel operá.<ref>{{Almienta notícia|url=https://elpais.com/elpais/2019/11/07/ciencia/1573124363_991474.html}}</ref> == Carrera científica == === Trabaju tempranu === Endispués dela su graduación en [[Química|Ciencias Químicas]], Margarita Salas engressó nel laboratoriu d'Alberto Sols, pioneru dela bioquímica n'España. Baxu la direción de Sols, hizu su tesis dotoral sobri la especificiá anomérica dela glucosa-6-fosfato isomerasa, i una vez finalizá, marchó durante tres añus (1964-1967) a Estaus Unius col su hombri pa trabajal como envestigaora ena Nuversidá de Nueva York juntu con Severo Ochoa. Fue una delas mejoris etapas de la su via, dendi el puntu de vista científicu i cultural<ref>Cita noticia|apellidos=Rubiera|nombre=A.|título=“No me creo que cumpla 80 años; me cuesta pensar que tengo esa edad”|url=https://afondo.lne.es/asturias/no-me-creo-que-tenga-80-anos-me-cuesta-pensar-que-tenga-esa-edad.html|fecha=30 de noviembre de 2018|fechaacceso=5 de diciembre de 2018|periódico=La Nueva España|ubicación=Oviedo|página=27|número=</ref>. === ADN polimerasa del virus bacteriófago Φ29 === Dentri las sus mayoris contribucionis científicas destaca la determinación dela direccionalidad dela letura dela enformación genética, duranti la su etapa nel laboratoriu de Severo Ochoa, i el descubrimientu i caracterización dela ADN polimerasa del fago Φ29, que tieni múltiples aplicacionis biotecnológicas por mé de la su altísima capacidá de amplificación del ADN<ref>cita publicación|url=http://www.jbc.org/content/early/2012/11/02/jbc.X112.433458.abstract%7Ctítulo=My life with bacteriophage Ø29|apellido=Salas|nombre=Margarita|año=2012|publicación=[[Journal of Biological Chemistry]]|idioma=inglés|fechaacceso=7 de noviembre de 2012|fechaarchivo=26 de septiembre de 2019|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190926163148/http://www.jbc.org/content/early/2012/11/02/jbc.X112.433458.abstract%7Cdeadurl=yes</ref>. Fue profesora ''ad honorem'' en el Centru de Biología Molecular Severo Ochoa, centru d'envestigación misto del CSIC i dela Nuversidá Autónoma de Mairil, ondi acontinó trabajandu con el fago ([[virus]] bacteriófago) Φ29, de gran utilidá ena envestigación en biotecnología i el cual infeta una [[Bateria|bacteria]] no patógena, ''Bacillus subtilis''. Duranti la pandemia de 2020 se pusu en marcha n'España un proyeutu d'envestigación pa aprical la ADN polimerasa del fago Φ29 pa logral un métodu de deteción dela COVID-19<ref>José Manuel López Nicolás, "[https://www.lne.es/sociedad/2020/06/04/descubrimiento-asturiana-margarita-salas-combatir/2643746.html El descubrimiento de la asturiana Margarita Salas podría combatir la pandemia]", ''[[La Nueva España]]'', Oviedo, 4 de junio de 2020.</ref>. == Atividá científica == El ''curriculum vitae'' de Margarita Salas quenta con más de trescientas cincuenta publicacionis en revistas o librus enternacionalis i unas diez en meyus nacionalis. Era, aemás, poseedora d'ochu patentis, i realizó unas quatrocientas conferencias<ref>Cita web|url=http://www.ae-info.org/attach/User/Salas_Margarita/CV/Salas,%20Margarita%20%20CV.pdf|título=Curriculum Vitae de Margarita Salas|fechaacceso=29 de marzo de 2016|autor=|enlaceautor=|fecha=|idioma=|sitioweb=|editorial=</ref>. Dentri las sus aportacionis científicas más emportantis, destacan la determinación de que la letura del mensaji genérico trasncurri ena direción 5' a 3'; la demostración de que la p6, proteína de tipo istona, coopera cola proteína p4 ena repressión del promotol tempranu A2c i ena ativación del promotol tardíu A3; la demostración de que el triplete sin sentiu UAA da lugal ala terminación dela caena polipeptídica nun sistema de ''Escherichia coli''; el destapamientu duna glucoquinasa específica parla fosforilación de glucosa en hígau de rata cuya síntesis dependi d'insulina; i la su envestigación acerca dela ADN polimerasa del virus bacteriófagu Φ29. == Papel como mujel ena ciencia == Quando Margarita regresó a España en 1967, no era conocia polas sus contribuciones ala ciencia, sino por ser la esposa d'[[Eladio Viñuela|Eladio Viñuelas.]] Amás, el su trabajo científicu no era reconociu como mujel, ya que nessi momentu las científicas no solían ser reconocias pol su trabaju. Ella fue pionera en abondas tareas que ata antoncis so abíen siu llevás a cabu por hombris. Margarita no consideraba estu un mérito, sino más bien una cosa fácil: como denguna mujel había hecho dantis, era fácil sel la primera.[cita requerida] Quando ganó el Premiu Severo Ochoa d'Envestigación, Alberto Sols, quien había dirigiu la su tesis, admitió que quando llegó al su laboratoriu pa hazel el dotorau, decidió dal-lle un tema d'envestigación mas chiqueninu pa que no emportara si no lo conseguía sacal. Margarita no dio emportancia al problema, diciendu que no era un problema d'Alberto, sino del tiempu nel que vivían. Margarita ayudó a hazel la ciencia acesible alas mujeris.[cita requerida] Siempri quisu mantenel-se en contato cola juventú e espirar a otras mujeris a empical-se ala ciencia. Margarita Salas tamién fue conocia pol su trabaju como mentora de muchus científicus como María Blasco, Manuel Serrano, Marisol Soengas i Jesús Ávila. == Reconocimientus == Perteneció a varias delas más prestigiosas sociedais e institutus científicus nacionalis i enternacionalis, dando un revezu i siendu biembru del conseju editorial d'emportantis publicacionis científicas. Obtuvu diferentis galardonis, siendu nombrá ''Envestigaora uropea 1999'' pola [[UNESCO|Unesco]] i recibió el Premiu Rey Jaime I de Envestigación en 1994. Fue nombrá diretora del Institutu d'España (1995-2003), organismu qu'agrupa ala totaliá delas Realis Academias Españolas. Presidió la Fundación Severo Ochoa i dirigió anualmenti el cursu dela Escuela de Biología Molecular “Eladio Viñuela”, por dentru delos cursus de veranu dela Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo en Santander. Amás, fue nombrada dotora ''[[honoris causa]]'' polas nuversiais [[Nuversidá Rey Juan Carlos|Rey Juan Carlos]],<ref>madridiario.es (7 de octubre de 2008): [http://www.madridiario.es/2008/Octubre/madrid/madrid/102737/margarita-salas-honoris-causa-rey-juan--carlos.html Margarita Salas, Honoris Causa por la Universidad Rey Juan Carlos]</ref> de [[Nuversidá d'Oviedu|Ovieu]], d'[[Nuversidá d'Estremaúra|Estremaúra]], de [[Nuversidá de Murcia|Murcia]],<ref>Cita web |url=http://www.lasexta.com/constantes-vitales/investigacion/margarita-salas-espana-forman-cientificos-excelentes-que-rifan-extranjero_2015022400133.html |título=Margarita Salas: «En España se forman científicos excelentes que se rifan en el extranjero.» |fechaacceso=21 de abril de 2015 |fechaarchivo=5 de marzo de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305203730/http://www.lasexta.com/constantes-vitales/investigacion/margarita-salas-espana-forman-cientificos-excelentes-que-rifan-extranjero_2015022400133.html |deadurl=yes</ref> [[Nuversidá Politécnica de Mairil|Politécnica de Mairil]], de [[Nuversidá de Jaén|Jaén]],<ref>[https://web.archive.org/web/20150503063157/http://diariodigital.ujaen.es/node/29676] Wayback|url=http://diariodigital.ujaen.es/node/29676%7Cdate=20150503063157 - Universidad de Jaén</ref> de [[Nuversidá de Cádiz|Cádiz]],<ref>[https://web.archive.org/web/20090720044619/http://www.uca.es/web/organizacion/historia/honoris Honoris Causa] {{Wayback|url=http://www.uca.es/web/organizacion/historia/honoris |date=20090720044619 }} - Universidad de Cádiz</ref> de [[Nuversidá de Málaga|Málaga]],<ref>[http://www.diariosur.es/20091020/local/malaga/cientifica-margarita-salas-sera-200910201330.html#comentarios] - Doctora Honoris Causa por la UMA, octubre de 2009</ref> por la [[Nuversidá Nacional d'Educación a Distancia|UNED]],<ref name="uned" /> la [[Nuversiá Enternacional Menéndez Pelayo|Enternacional Menéndez Pelayo]],<ref>cita web| título="Doctorado Honoris Causa Dra. Dña. Margarita Salas"| url="https://web.archive.org/web/20230404195612/http://www.uimp.es/institucional-2/premios-y-reconocimientos/doctorado-honoris-causa/margarita-salas.html"</ref> la [[Nuversiá Carlos III de Madrid|Carlos III de Madrid]]<ref>[http://www.rae.es/noticias/margarita-salas-investida-doctora-honoris-causa-por-la-uc3m] - Margarita Salas, investida doctora honoris causa por la UC3M.</ref> y lade [[Nuversiá de Burgos|lade Burgos]]. Fue biembru dela Rial Academia de Ciencias Esatas, Físicas i Naturalis, dela Rial Academia Española, dela Academia Uropea de Ciencias i Artis, dela [[American Society for Microbiology]] i dela American Academy of Arts and Sciences, entri otras. [[Archivu:Margarita_Salas_y_Santiago_Grisolía_Doctores_Honoris_Causa_UNED_(5).jpg|izquierda|miniaturadeimagen|230x230px|Nombramientu de Margarita Salas dotora ''honoris causa'' pola UNED]] En 1992 le fue puestu el su nombri a un Instituto de Educación Secundaria en Majadahonda ([[Comunidá de Mairil|Comunidad de Madrid]]). Hogañu ai otro Instituto de Educación Secundaria llamau igual en Seseña ([[Provincia de Toleu|Toledo]]), tamién lleva el su nombri una UFIL (Unidad de Formación e Inserción Laboral) en Fuenlabrada (Mairil). Fue ija aporijá de Conceju de Valdés (Asturias) dendi 1997, i de [[Xixón|Gijón]] dendi 2004. Margarita Salas tamién era conocia pola su labol comu formadora de científicus comu María Blasco, Manuel Serrano, Marisol Soengas, [[Jesús Ávila]] o l'empresaria<ref>{{Almienta notícia|url=https://elpais.com/elpais/2019/11/07/ciencia/1573124363_991474.html}}</ref> Cristina Garmendia. En mayu de 2007 fue nombrá biembru dela Academia Nacional de Ciencias de Estaus Unius, convirtiéndu-se assina ena primera mujel española qu'entra a formal parti dela institución. Fue nombrá biembru dela Rial Academia Española en 2003, i censora dela mesma en 2008. Fue distinguia con varias callis nel su onor: en 2006 una calli en Gijón, en 2009 una en [[Arroyu dela Encomienda]], i en 2011 otra calli nel [[Parqui Científicu-Tecnológicu d'Almería]] (PITA). En 2014 fue selecioná pola revista ''[[Quo]]'', en colaboración col [[Conseju Superiol d'Envestigacionis Científicas]] i el [[Conseju Superiol de Deportis]], pala primera «Seleción Española dela Ciencia», compuesta por treci científicus españoles destacaus a escala enternacional.<ref>Ferrer, Aurora (2014). «[https://web.archive.org/web/20180617115555/http://www.quo.es/ciencia/golazo-de-la-seleccion-espanola-de-ciencia-en-su-primer-partido Golazo de la selección española de ciencia en su primer partido] {{Wayback|url=http://www.quo.es/ciencia/golazo-de-la-seleccion-espanola-de-ciencia-en-su-primer-partido |date=20140531142847 }}». ''Quo'', 29 de mayo de 2014 (Consultado el 31 de mayo de 2014)</ref><ref>Corral, Miguel, G. (2014) [http://www.elmundo.es/ciencia/2014/05/30/53877edd22601d743f8b457b.html «Los 'cracks' de la Roja científica.» 30 de mayo de 2014.] ''El Mundo''. Consultado el 31 de mayo de 2014.</ref> En marçu de 2015 las Casas de Asturias en [[Alcalá de Enaris]] i [[Alcobendas]] i los centrus asturianus de Mairil i [[Tres Cantus]] la distingun col títulu d'«Asturiana Universal» pola su «brillanti i essitosa carrera enternacional comu científica i envestigaora nel campu dela biología molecular».<ref>[http://www.lne.es/sociedad-cultura/2015/03/11/margarita-salas-asturiana-universal/1725271.html «Margarita Salas, "Asturiana universal".»]</ref> Fue nombrá [[Marquesau de Caneru|marquesa de Caneru]] el 11 de huliu de 2008, por Rial Decretu.<ref>cita publicación |título=Real Decreto 1175/2008, de 11 de julio, por el que se concede el título de Marquesa de Canero a doña Margarita Salas Falgueras. |publicación=Boletín Oficial del Estado |número=168 |página=30717 |ubicación=Madrid |url=http://boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2008-11938 |fecha=12 de julio de 2008 |ref=BOE-A-2008-11938 |fechaacceso=13 de noviembre de 2019</ref> El título nobiliariu, que será ijuelau, le fue concediu pola su «entrega ala envestigación científica sobri la biología molecular, realizá de forma intensa i rigurosa a lo largu de tola su vida professional»<ref>[http://www.lne.es/occidente/2008/07/15/margarita-salas-marquesa-canero/656589.html Margarita Salas, marquesa de Canero.]</ref><ref>[http://blogs.elconfidencial.com/espana/el-confidente/2008-07-17/los-nuevos-nobles-del-rey-juan-carlos_441941/ «Los nuevos nobles del Rey Juan Carlos.»]</ref><ref>[https://www.capitalmadrid.com/2011/2/11/19564/el-rey-solo-ha-distinguido-a-cuatro-mujeres-con-titulos-nobiliarios-desde-la-constitucion.html «El Rey sólo ha distinguido a cuatro mujeres con títulos nobiliarios desde la Constitución.»]</ref> En 2016 se le otorgó la [[Medalla Echegaray]] dela [[Rial Academia de Ciencias Esatas, Físicas i Naturalis]]. Es el más alto galardón científicu que concedi esta institución, creau a instancias de [[Santiago Ramón y Cajal]] en 1905, tras la concessión del Premio Nobel a [[José Echegaray]]. Salas fue la primera mujel en recebil esti galardón, que so s'a entregau 14 vezis en más de 100 añus d'estoria.<ref>Cita web|url=http://www.rac.es/7/7_2_1.php?id=148|título=Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales - Eventos y Noticias - Noticias|fechaacceso=22 de noviembre de 2017|sitioweb=www.rac.es|fechaarchivo=29 de noviembre de 2017|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171129063858/http://www.rac.es/7/7_2_1.php?id=148|deadurl=yes</ref><ref>Cita noticia|título=Don Juan Carlos entrega la Medalla Echegaray a la "ejemplar" Margarita Salas|url=http://www.eldiario.es/cultura/tecnologia/Carlos-Medalla-Echegaray-Margarita-Salas_0_710430150.html|fechaacceso=22 de noviembre de 2017|periódico=eldiario.es|idioma=es</ref> En 2018, dendi el IES Margarita Salas que lleva el su nombri en [[Sevilla]] capital, se le rindió un omenaji por mé dela realización por parti delos alunus de pruebas relativas ala via i encontranças de Margarita Salas. En abril de 2018 fue investia dotora onoris causa pola [[Nuversidá Autónoma de Barcelona]], i dedicó el su discurso al bacteriófago Φ29.<ref>Cita noticia|título=Margarita Salas, investida doctora <em>honoris causa</em> por la UAB|url=http://www.rae.es/noticias/margarita-salas-investida-doctora-honoris-causa-por-la-uab|fechaacceso=29 de abril de 2018|idioma=es</ref> En 2018 fue incluida ena Tabla Periódica de las Científicas pa conmemorar nel 2019 el Añu Enternacional dela [[Tabla periódica delos elementus|Tabla Periódica delos Elementus Químicus]], por celebral-se el 150.º aniversariu dela publicación de [[Dmitri Mendeléyev|Mendeléyev]].<ref>Cita web|url=https://naukas.com/2018/11/23/la-tabla-periodica-de-las-cientificas/|título=La Tabla Periódica de las Científicas|fechaacceso=9 de diciembre de 2018|apellido=Valdés-Solís|nombre=Teresa|fecha=23 de noviembre de 2018|sitioweb=Naukas|idioma=es-ES</ref> En deciembri de 2018 fue aprobau el cambiu de nombri del colegiu [[Eliseo Godoy Bertrán|Eliseo Godoy]] (maestru y militar franquista) de Zaragoza a Margarita Salas.<ref>Cita web|url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2018/12/22/el-colegio-zaragoza-que-cambia-nombre-militar-franquista-una-cientifica-1284007-300.html|título=El colegio de Zaragoza que cambia su nombre de un militar franquista a una científica|fechaacceso=23 de diciembre de 2018|apellido=Zaragoza|nombre=P. Figols|fecha=22 de diciembre de 2018|sitioweb=heraldo.es|idioma=es</ref> En deciembre de 2019 el [[Conceju de Gijón]] denomina ala Milla del Conocimiento comu Margarita salas. La [[Milla del Conocimientu Margarita Salas]] consisti nun eji de diversus equipamientus culturalis, educativus, científicus i empresarialis al esti dela ciá de [[Gijón]]. El 10 de deciembi de 2019 el Centru d'Investigaciones Biológicas del [[CSIC]] pasda a denominal-se [[Centru d'Investigacionis Biológicas Margarita Salas]].<ref name= "cibsalas">{{cita web| autor= CIB-Margarita Salas | fecha=10 de diciembre de 2019| url= https://www.cib.csic.es/es/news/otros/el-cib-pasa-denominarse-centro-de-investigaciones-biologicas-margarita-salas | título= El CIB pasa a denominarse “Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas” | editorial= Noticias. CIB-Margarita Salas | fechaacceso= 6 de marzo de 2020}}</ref> En 2020 se le dedica el nombri duna nueva especie de gasterópodo descubiertu en aguas [[Canarias]] (''Rissoella salasae'').<ref>Cita web|url=https://elpais.com/ciencia/2020-03-09/el-nuevo-caracol-canario-de-un-milimetro-que-homenajea-a-margarita-salas.html|título=El nuevo caracol canario de un milímetro que homenajea a Margarita Salas|fechaacceso=10 de marzo de 2020|apellido=Cortes|nombre=Agathe|fecha=9 de marzo de 2020|sitioweb=EL PAÍS|idioma=es</ref> En 2021 [[Correos (España)|Correos]] (España) dedicó un [[sellu postal]] dentru dela serie ''Mujerus ena ciencia.''<ref>Cita web|url=https://www.elplural.com/sociedad/correos-dedica-sello-cientifica-margarita-salas_271080102|título=Correos dedica un sello a la científica Margarita Salas|fechaacceso=2021-07-18|fecha=2021-07-17|sitioweb=El Plural|idioma=es</ref> En 2023 la naviera [[Baleària|Balearia]] le poni el su nombri a un nuevu catamarán.<ref>Cita web|url=https://www.puentedemando.com/armon-gijon-pone-a-flote-el-catamaran-margarita-salas/|título=Armón Gijón pone a flote el catamarán “Margarita Salas”|fechaacceso=2023-12-26|apellido=Lorenzo|nombre=Juan Carlos Diaz|fecha=2023-12-14|sitioweb=Puente de Mando – Juan Carlos Diaz|idioma=es</ref> == Premius == * 1994: Premio Rey Jaime I de Investigación Básica. * 1997: Medalla del Principado de Asturias. * 1999: Premio Nacional de Investigación Santiago Ramón y Cajal.<ref name=":1" /> * 2000: Premios L'Oréal-UNESCO a Mujeres en Ciencia<ref name=":1" /> * 2001: Elegida entre las 100 Mujeres del siglo XX que abrieron el camino a la igualdad en el siglo XXI por el Consejo de la Mujer de la Comunidad de Madrid.<ref name=":1" /> * 2002: Premio Isabel Ferrer de la Generalitat Valenciana.<ref name=":1" /> * 2002: Medalla de Oro de la Comunidad de Madrid.<ref name=":1" /> * 2003: Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio.<ref name=":1" /> * 2004: Premio Internacional de Ciencia e Investigación de la Fundación Cristóbal Gabarrón.<ref name=":1" /> * 2005: Medalla de Oro de la Medalla al Mérito en el Trabajo. * 2005: Medalla de Honor de la Universidad Complutense de Madrid.<ref name=":1" /> * 2006: Premio a la Excelencia concedido por FEDEPE (Federación Española de Mujeres Directivas, Ejecutivas, Profesionales y Empresarias). * Medalla de Oro del Colegio Oficial de Veterinarios del Principado de Asturias.<ref name=":1" /> * 2008: XL Premio Lección Conmemorativa Jiménez Díaz. [[Fundación Conchita Rábago de Jiménez Díaz|Fundación Conchita Rábago]]. * 2009: Título de Embajadora Honoraria de la Marca España, categoría de Ciencias e Innovación, que falla el Foro de Marcas Renombradas Españolas con el beneplácito del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación. * 2009: Premio Mujer Líder 2009, concedido por la Fundación Rafael del Pino, Aliter y Merck. * 2009: Premio a “Toda una vida profesional” de la Fundación Mapfre. * 2011: Premio Mujeres Progresistas, otorgado por la Federación de Mujeres Progresistas. * 2014: Premio a la Excelencia Química, concedido por el Consejo General de Colegios Oficiales de Químicos de España. * 2015: Premio internacional Madrid Woman´s Week Mujer y Ciencia, concedido por la Fundación Woman´s Week. * 2016: Medalla Echegaray de la Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. * 2017: I Premio al Talento Sin Género y Sin Generación de la [https://ejecon.org/premios/ Asociación Española de Ejecutiv@s y Consejer@s (EJE&CON)] Mención de Honor a Margarita Salas en reconocimiento a su trayectoria profesional pionera y modelo para muchas mujeres. * 2018: III Premio Manchaarte. * 2019: Premio al Inventor Europeo 2019 en la categoría ''Lifetime Achievement'' y en la categoría ''Popular Prize''. * 2019: Medalla al Mérito en la Investigación y en la Educación Universitaria, en su categoría de Oro. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * Hidalgo, Manuel (2002). Nosotras, biocientíficas españolas. ISBN 84-607-5579-7.  == Atijus p'ahuera == * «Biografía de Margarita Salas». Mujer y Ciencia. Archivado desde el original el 19 de junio de 2010.  * [https://web.archive.org/web/20100509090008/http://www.reto2030.eu/export/download/descargas_web_agenda_ciudadana/MARGARITA_SALAS_ES.pdf Biografía de Margarita Salas (pdf)] * [https://web.archive.org/web/20160127235615/http://esbuzz.net/trends/watch/vid88U7tzU8WiQZE La biomedicina en el s XXI] Inauguración de los ''VIII Cursos de Otoño'' de la Universidad de Cádiz (vídeo) * [https://web.archive.org/web/20100406114015/http://www.cacocu.es/ficha.php?id=374 De la Biología Molecular a la Biomedicina] Conferencia Inaugural de los ''Cursos de Verano UNIA 2008'' (vídeo) * «Firma Honoris 2011. Un honor para la UNED». UNED.  * [https://www.youtube.com/watch?v=1kBJ51mom48 Discurso de ingreso en la Real Academia Española de Margarita Salas] * TVE (07082017). «Reportaje 'Ellas - Científicas' Reportaje a científicas españolas. Homenaje a Margarita Salas».  * Volumen monográfico de la revista ''Encuentros Multidisciplinares'' (ISSN 1139-9325) [http://www.encuentros-multidisciplinares.org/revista-64/Indice_n%C2%BA_64_2020.htm Vol. 64 enero-abril 2020], dedicado a Margarita Salas. {{Sucesión}}  [[Categoría:Páginas con traducciones sin revisar]] bx584xgta47s8e3gjlph4cx5ud211eg Netflix 0 11661 142555 140119 2026-04-03T03:05:07Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142555 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float: right; margin-left: 1em; width: 300px; border: 1px solid #a2a9b1; background-color: #f8f9fa; font-size: 90%;" |- ! colspan="2" style="text-align: center; background-color: #e6e6e6; font-size: 125%; font-weight: bold;" | Netflix, Inc. |- | colspan="2" style="text-align: center; padding: 5px;" | [[Archivu:Netflix 2015 logo.svg|200px|Logo de Netflix]] |- | colspan="2" style="text-align: center; padding: 5px;" | [[Archivu:100 Winchester Circle.jpg|250px|Sedi de Netflix]] |- | colspan="2" style="text-align: center; font-size: 90%; padding: 0 5px 5px 5px;" | Sedi de Netflix en [[Los Gatos (California)|Los Gatos]], [[Estaus Uníus]]. |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Tipo | style="padding: 0.2em 0.5em;" | [[Sociedá anónima#Sociedá anónima abierta|Sociedá anónima abierta]] |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Símbolu bursátil | style="padding: 0.2em 0.5em;" | [[NASDAQ]]: [https://www.nasdaq.com/market-activity/stocks/nflx NFLX] |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Hundación | style="padding: 0.2em 0.5em;" | {{fecha|29|8|1997|edá}} |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Hundaol | style="padding: 0.2em 0.5em;" | [[Reed Hastings]], cohundaol i [[diretol ehecutivu]] [[Marc Randolph]] |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Sedi | style="padding: 0.2em 0.5em;" | {{bandera|Estaus Uníus}} [[Los Gatos (California)|Los Gatos]], [[California]], [[Estaus Uníus]] |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Ária d'influencia | style="padding: 0.2em 0.5em;" | A nivel mundial, a esceción de [[China]] (inqui está disponibri enas [[Rehión alministrativa especial|rehionis alministrativas especialis]]), [[Crimea]], [[Corea del Norti]], [[Irán]], [[Irak]], [[Siria]] i [[Rusia]].<ref name="Netflix en el mundo">Cita web |url=https://help.netflix.com/en/node/14164 |título=Where is Netflix available? |títulotrad=¿Óndi está disponibri Netflix? |sitioweb=Netflix</ref> |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Alministración | style="padding: 0.2em 0.5em;" | Ted Sarandos |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Situ web | style="padding: 0.2em 0.5em;" | {{URL|https://www.netflix.com/}} |- ! colspan="2" style="text-align: center; background-color: #f0f0f0; font-weight: bold;" | Datus d'empesa |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Endustria | style="padding: 0.2em 0.5em;" | [[Enhormática]]<br />''[[Software]]''<br />''[[Streaming]]''<br />[[Videoclub|Arquirol de penículas]]<br />[[Pay-per-view|Suscrición]] |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Servicius | style="padding: 0.2em 0.5em;" | ''[[Streaming]]''<br />[[DVD]]<br />[[Blu-ray]]<br />[[Videoclub|Arquirol de penículas]]<br />[[PPV]]<br />[[Vídiu baxu demanda]]<br />[[Destribución dihital]] |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Ingresus | style="padding: 0.2em 0.5em;" | 31.62 [[millardu]]s USD $ <small>(''FY 2020'')</small><ref name="NetflixAnnualReport2022">Cita web |url=https://s22.q4cdn.com/959853165/files/doc_financials/2022/ar/4e32b45c-a99e-4c7d-b988-4eef8377500c.pdf |título=Netflix, Inc. – Annual Report [2022] |fechaacceso=24 d'eneru de 2024 |fecha=26 d'eneru de 2023 |sitioweb=ir.netflix.com |editorial=Netflix |nombre1=Reed |apellido1=Hastings |nombre2=David |apellido2=Wells</ref> |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Beneficiu netu | style="padding: 0.2em 0.5em;" | 373,4 millonis $ (''FY 2017'') |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Beneficiu<br />d'esplotación | style="padding: 0.2em 0.5em;" | 402 millonis $ (''FY 2014'') |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Ativus | style="padding: 0.2em 0.5em;" | 7056 millonis $ (2014) |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Capital social | style="padding: 0.2em 0.5em;" | 1850 millonis $ (''FY 2014'') |- | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Empleaus | style="padding: 0.2em 0.5em;" | 12800 <small>(FY 2022)</small> |- ! colspan="2" style="text-align: center; background-color: #f0f0f0; font-weight: bold;" | Eslogan |- | colspan="2" style="text-align: center; padding: 5px; font-style: italic;" | ''See what's next.''<br />''Sólo en Netflix'' (Latinoamérica) |} '''Netflix, Inc.''' es una impresa d'entretenimientu i una plataforma de ''[[streaming]]'' [[Estaus Uníus|estau-uniensi]]. Assitiá en [[Los Gatos (California)|Los Gatos]] ([[California]]), la compañía fue fundá el 27 d'abostu de 1997 i un añu endispués encetó la su ativiá, ofreciendu un serviciu d'arquirol de [[DVD]] a través del [[correiu postal]].<ref name=":5">Cita web |url=https://media.netflix.com/es/about-netflix |título=About Netflix |títulotrad=Sobri Netflix |sitioweb=Netflix</ref> Ogañu, Netflix participa ena produción d'obras audiovisualis, dendi la criación o aquisición del proutu ata la su difusión mundial. Nel añu 2000, entavía col arquirol de DVD comu únicu serviciu, Netflix entrouci un [[sistema de recomendación]] pressonaliçau, basau ena calificación d'una a cincu estrellas que los sus clientis hazían delos materialis qu'arquilaban a través del su situ por Internet. La mejora acontiná d'esti sistema —que en 2017 sedríe cambiau por unu de «polgal arriba/abaxu»—, assin comu el gasu d'otrus datus que la platahorma obtien delos sus clientis conocíu comu [[minería de datus]], es considerau comu la causa prencipal del éssitu dela compañía.<ref name=":9">Cita noticia |apellidos=Mininger |nombre=Dylan |título=The Netflix algorithm and the success of streaming |url=https://unodriftwood.com/3161/entertainment/the-netflix-algorithm-and-the-success-of-streaming/ |fecha=17 de hebreru de 2019 |fechaacceso=24 de huñu de 2019 |periódico=Driftwood |editorial=The University of New Orleans |ubicación=Nueva Orleans, Estaus Uníus |idioma=inglés |cita=As the years went on, Netflix only grew stronger and stronger, moving its streaming service to various countries and various streaming platforms. It was starting to seem like this was all too good to be true. Yes, they had a tough time getting a large and eclectic collection of films and tv shows, but Netflix was growing larger and larger by the day.Somewhere during this developmental stage, they developed the algorithm. Essentially, the algorithm is a complex system that arranges the large catalog of films they have on their service based on what will interest you, the viewer. </ref><ref name=":10">Cita noticia |apellidos=Heisler |nombre=Yoni |título=What Netflix ratings really mean, and how they work |url=https://bgr.com/2016/02/10/netflix-ratings-what-they-mean-how-they-work/ |fecha=10 de hebreru de 2016 |fechaacceso=24 de huñu de 2019 |periódico=BGR |idioma=inglés</ref><ref name=":11">Cita noticia |apellidos=Heisler |nombre=Yoni |título=The secret behind Netflix’s mysterious ratings system |url=https://web.archive.org/web/20210305022504/https://bgr.com/2017/03/20/netflix-ratings-system-how-it-works/ |fecha=20 de marçu de 2017 |fechaacceso=24 de huñu de 2019 |periódico=BGR |idioma=inglés</ref><ref name=":13">Cita noticia |apellidos=Caviaro |nombre=Juan Luis |título=Netflix cambió al sistema de pulgares porque no entendíamos cómo funcionaban las estrellas |url=https://www.espinof.com/frases-miticas-cine-tv/netflix-cambio-al-sistema-de-pulgares-porque-no-entendiamos-como-funcionaban-las-estrellas |fecha=23 d'abril de 2017 |fechaacceso=24 de huñu de 2019 |periódico=Espinof</ref> En 2007, Netflix encia el su serviciu de [[VOD|vídiu baxu demanda]] enos [[Estaus Uníus]], esclusivamenti pa sel gastau a través de [[Computaora pressonal|computaoras pressonalis]]; a partil de 2008 s'agregan diferentis opcionis pa acedel al catálugu por ''streaming'': [[Videoconsola|consolas de videihuegus]], [[televisoris entelihentis]], [[Tableta (computaora)|tabletas]], etc. El 25 de hebreru de 2007 entraba el su DVD númeru mil millonis.<ref name="netflix2011april">Cita web |url=http://seekingalpha.com/article/265310-netflix-q1-earnings-up-88-adds-3-m-subscribers |título=Netflix Q1 Earnings Up 88 %, Adds 3.M Subscribers |fecha=25 d'abril de 2011 |editorial=SeekingAlpha</ref> En 2009 el su catálugu físicu ofreci 100.000 títulus i la su clientela supera los 10 millonis de suscritoris.<ref>TechCrunch. “[http://techcrunch.com/topic/company/netflix/ Netflix].” Recuperau el 5 d'abostu de 2014.</ref> En 2011, la impresa encia operacionis por primera ves huera delos Estaus Uníus i Canadá, ofreciendu el su catálugu por ''streaming'' ena rehión d'[[América Latina|Ispanuamérica]] i el [[Caribi (rehión)|Caribi]]. En 2012 ofreci los sus servicius n'argunus paísis d'[[Unión Uropea|Uropa]], i a partil de 2016 ofreci los sus conteníus a tol mundu con esceción dela rehión de [[Crimea]], i los territorius de [[Corea del Norti]], [[Repúbrica Populal China|China Continental]], [[Irán]], [[Irak]] i [[Siria]].<ref name=":5" /> El 16 d'eneru de 2014, la nominación del documental ''The Square'' a un [[Premiu dela Academia]] se convirtió ena primera ena estoria pa una proución orihinal de Netflix.<ref>Cita web |url=http://blog.sfgate.com/techchron/2014/01/16/netflix-original-documentary-gets-oscar-nomination/ |título=Netflix original documentary gets Oscar nomination |fechaacceso=1 d'abril de 2016 |sitioweb=The Technology Chronicles |idioma=en-US</ref><ref name="WSJ-Blog-5636910">Cita noticia |apellidos=Kung |nombre=Michelle |título=Egypt Documentary 'The Square' Could Put Netflix in Winner's Circle at Oscars |url=http://blogs.wsj.com/speakeasy/2014/01/16/egypt-documentary-the-square-could-put-netflix-in-winners-circle-at-oscars/ |fecha=16 d'eneru de 2014 |fechaacceso=8 de marçu de 2014 |editorial=[[News Corp]] |ubicación=New York City, New York |issn=0099-9660 |fechaarchivo=8 de marçu de 2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140308082327/http://blogs.wsj.com/speakeasy/2014/01/16/egypt-documentary-the-square-could-put-netflix-in-winners-circle-at-oscars/ |obra=[[The Wall Street Journal]] Speakeasy Blog |oclc=781541372</ref> Las seris de ''[[La casa de papel]]'' i ''[[Élite (seri de televisión)|Élite]]'' son los proutus n'español de mayol éssitu mundial, dambos dos assitiaus nel ''top'' 10 delas seris más vistas nel mundu en 2019.<ref>Cita web |url=https://codigoespagueti.com/noticias/internet/10-series-mas-vistas-netflix-2019/ |título=Élite y La Casa de Papel entre las 10 series más vistas de todo el mundo |fechaacceso=2022-07-25 |apellido=Olivares |nombre=Edgar |sitioweb=Código Espagueti |idioma=español</ref> Al final del primel trimestri de 2020, la platahorma contaba con unus 183 millonis de clientis en tol mundu, la mayoría huera d'Estaus Uníus.<ref name=":5" /> Inque las estimacionis hechas por Wall Street pa essi periodu eran de 7.6 millonis de nuevus clientis, la quarentena puesta en marcha en destintus paísis del mundu a causa dela [[pandemia de COVID-19]] contribuyó a que la cifra real huera de más del dobri (15.8 millonis);<ref>Cita noticia |apellidos=Lee |nombre=Wendy |título=Record high Netflix subscriptions in coronavirus crisis |url=https://www.latimes.com/entertainment-arts/business/story/2020-04-21/netflix-usage-profits-surge-during-coronavirus-crisis |fecha=21 d'abril de 2020 |fechaacceso=4 de mayu de 2020 |periódico=L.A. Times |ubicación=Los Angeles, Estaus Uníus |idioma=inglés</ref> duranti los primerus mesis de 2022, por primera ves dendi 2011, la platahorma reporta una perda de 200.000 clientis i proyeta 2 millonis menus pal segundu trimestri del añu.<ref>Cita noticia |título=Netflix sufre en Bolsa tras anunciar que perdió 200.000 clientes en el primer trimestre de 2022 |url=https://elpais.com/economia/2022-04-19/netflix-perdio-200000-clientes-en-el-primer-trimestre-de-2022.html |fecha=19 d'abril de 2022 |fechaacceso=21 d'abril de 2022 |agencia=Bloomberg |periódico=El País |ubicación=Los Angeles, EUA</ref> En 2022, los ehecutivus de Netflix enhormarun que la platahorma tendríe anuncius pubricitarius a través del «Plan Básicu con Anuncius» dendi'l 1.º de noviembri.<ref>Cita web|url=https://www.nytimes.com/2022/05/10/business/media/netflix-commercials.html|título=Netflix Tells Employees Ads May Come by the End of 2022|fecha=10 de mayu de 2022|sitioweb=The New York Times|idioma=en</ref><ref>Cita web|url=https://www.latimes.com/entertainment-arts/business/story/2022-10-13/lat-et-ct-netflix-ad-supported-plan-streaming|título=How much Netflix’s new ad-supported plan will cost and what you get (and don’t)|fechaacceso=2025-01-02|apellido=X|fecha=2022-10-13|sitioweb=Los Angeles Times|idioma=en-US</ref> == Estoria == Netflix surhi en 1997 en Scott Valley, [[California]] ([[Estaus Uníus]]) comu una compañía d'arquirol de DVD entregáus por vía postal. Al largu dela su estoria la impresa á sufríu diversas transhormacionis ata que, pa 2019, se trata d'una impresa mediática que participa ena proución audiovisual dendi la conceción o alquisición del proutu ata la su difusión, n'esti casu a través d'una platahorma por internet.<ref name=":5" /><ref name=":4">Cita libro |apellidos=Lobato |nombre=Ramon |título=Netflix Nations. The Geography of Digital Distribution |año=2019 |editorial=New York University Press |isbn=9781479841516 |ubicación=Nueva York |idioma=inglés</ref> El nombri de ''Netflix'' procei de ''Net'' abreviatura de «internet» i ''flix'' de ''flicks'' horma coloquial n'ingrés de «penículas». El mitu criau pola propia compañía endica que to encetó quandu [[Reed Hastings]] arquiló la penícula ''[[Apolo 13 (penícula)|Apolo 13]]'', ena caena de videoclubis [[Blockbuster (impresa)|Blockbuster]], i al devolvél-la con unus días de retrasu tuvu que pagal una murta de 40 dólaris. Resinau, Hastings decidió crial una caena de [[videoclub]]is sin murtas ni compromisus. Nostanti, nel libru ''Netflixed: the Epic Battle for America's Eyeballs'', el cohundaol dela impresa, [[Marc Randolph]], relata que la idea surhió con basi nel deseu d'encial un negociu de [[comérciu eletrónicu]] que, finalmenti, eligiríe al DVD comu el su proutu. Duranti mesis, Randolph i Hastings fuerun depurandu la su idea enos recorríus que hazían caminu al su trabahu ena impresa de [[software]] Pure Atria, ondi el primeru era diretol de mercaotenia i el segundu diretol heneral. N'enceti, Netflix era un [[videoclub]] virtual cuyus clientis eligían penículas a través d'una platahorma en línia i estas eran entregás meyanti [[correiu postal]]. Los suscritoris hazían una seleción de varius títulus del catálugu dela compañía, la qual les enviaba el primeru nun sobri col porti pagau pal su regressu. Una ves que Netflix recibía de regressu la primera penícula, enviaba la segunda i assin sucesivamenti.<ref name=":3">Cita libro |apellidos=Keating |nombre=Gina |título=Netflixed: the epic battle for America's eyeballs |año=2012 |editorial=Penguin |isbn=978-1-101-60143-3 |idioma=inglés</ref> [[Archivu:Netflix logo.svg|miniatura|Logu de Netflix gastau dendi 2001 ata 2014]] Duranti essus primerus añus i ata aproximadamenti 2002, la impresa se presentaba a sí mesma comu «el serviciu d'arquirol de DVD en línia más grandi del mundu».<ref name=":4" /> === Entroución de serviciu de VOD === La primera gran transhormación que sufrió Netflix fue al entroucil el su serviciu de visualiçación vía ''[[streaming]]'' en 2007. Inque el serviciu d'envíu de DVD por correspondencia acontinó n'Estaus Uníus, esti no fue incluíu enos sus planis d'espansión enternacional en 2007, quandu encetarun operacionis n'Ispanuamérica i el Caribi.<ref name=":5" /><ref>Cita noticia |apellidos=García |nombre=Juan Manuel |título=El servicio de alquiler de películas por internet Netflix podría dar el salto a Europa en 2011 |url=http://www.lavanguardia.es/enlaces-del-dia/20101229/54095736258/el-servicio-de-alquiler-de-peliculas-por-internet-netflix-podria-dar-el-salto-a-europa-en-2011.html |fecha=29 de diciembri de 2010 |fechaacceso=31 de júliu de 2011 |obra=La Vanguardia</ref><ref name="uk">Cita noticia |apellidos=Schroeder |nombre=Stan |título=Netflix Coming to UK and Ireland in 2012 |url=http://mashable.com/2011/10/24/netflix-coming-to-uk-and-ireland-in-2012/ |fecha=24 d'otubri de 2011 |fechaacceso=25 d'otubri de 2011 |idioma=inglés |obra=Mashable</ref><ref name=":6">Cita noticia |apellidos=Henneton |nombre=Thibault |título=Les recettes de Netflix |fecha=hebreru de 2019 |periódico=Le Monde diplomatique |ubicación=Francia |página=27 |número=779 |idioma=francés</ref> Los primerus mesis, la visualiçación del catálugu eletrónicu era acesibri solu a través de computaoras. En 2008 la compañía buscó alianças con diferentis impresas i proutus pa incluil una aplicación en consolas de videihuegus comu [[Xbox (marca)|Xbox]] de [[Microsoft]] o en diversas marcas de reprodutoris de [[Discu Blu-ray|Blu-ray]], pa que, a través d'estus dispusitivus, tamién se puyeran vel las seris i penículas del catálugu. Un añu endispués, la aplicación s'incluyó n'argunas televisionis entelihentis, i pa 2010 n'otrus aparatus que se conectaban a internet comu el [[Wii|Nintendo Wii]], la [[iPad]], [[iPhone]] i [[iPod touch]] de [[Apple]].<ref name=":5" /> Pa sacal alanti esta platahorma dihital, Netflix requería ofrecel una platahorma huncional en tol momentu, que permitiera el visionau d'una gran cantidá de pressonas al mesmu tiempu, sin ponel en riesgu la caliá dela imahin. Es assin que la impresa s'alía colos [[Amazon Web Services|servicius enhormáticus d'Amazon]].<ref name=":6" /> El nuevu serviciu de ''streaming'' prontu ruchó popularidá pol acesu ilimitau, pressonaliçau i sin pubricidá qu'ofrecía, amás dela posibiliá de crial destintus perfilis entri las pressonas que compartían la contraseña d'una sola cuenta, situación que Netflix no aparó, siquiera aprovechó pos sinificaba la obtención de más datus de destintas pressonas que servierun pa «alimental» el su [[algoritmu]] i conocel mehol los gustus del púbricu.<ref name=":6" /> === Ogañu === Aluegu de que en 2011 enciara cola proución de conteníu propiu —que lançaría en 2013 con ''[[House of Cards (seri de televisión de 2013)|House of Cards]]—'' i tras la puesta en marcha del su estudiu en 2016,<ref name=":6" /><ref name=":12">Cita libro |apellidos=Smith |nombre=Michael D. |título=Streaming, Sharing, Stealing. Big Data and the Future of Entertainment |url=https://archive.org/details/streamingsharing0000smit |año=2016 |editorial=MIT Press |isbn=9780262034791 |ubicación=Cambridge, MA |idioma=inglés |capítulo=1: House of Cards |apellidos2=Telang |nombre2=Rahul</ref> Netflix se definía pa 2018 ya comu una «''global internet TV network''» o una caena global de [[televisión por internet]].<ref name=":4" /> Nel libru de 2019 ''Netflix Nations. The Geography of Digital Distribution'', l'investigaol Ramón Lobato refieri que las hormas de pensal i estudial a Netflix son mui diversas, i que no es posibri concebil a esta compañía solu comu una proutora o destribuiol de conteníus audiovisualis (paradigma delos estudius sobri la televisión) o esclusivamenti comu una platahorma dihital (paradigma delos [[nuevus meyus]]). Assin, sigún Lobato, argunas delas categorías o rolis que cumpi Netflix son: platahorma de vídiu, destribuiol audiovisual, [[caena de televisión]], corporación mediática global, compañía de tenulohía, sistema de software, negociu de ''[[Macrodatos|big-data]]'', [[endustria coltural]], estilu de vía, mou de consumu mediáticu i, un [[ritual]].<ref name=":4" /> N'eneru de 2023, [[Greg Peters]] i [[Ted Sarandos]] fuerun nombraus codiretoris ehecutivus de Netflix, i Hastings asumió el cargu de presidenti ehecutivu.<ref>Cita web|url=https://fortune.com/2023/01/20/reed-hastings-netflix-ceo-greg-peters-coo/|título=Meet the Netflix co-CEO taking over from Reed Hastings|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Confino|nombre=Paolo|fecha=20 d'eneru de 2023|sitioweb=Fortune|idioma=en</ref><ref>Cita web|url=https://www.indiewire.com/features/general/netflix-reed-hastings-steps-down-ted-sarandos-1234801768/|título=Reed Hastings Steps Down as Netflix Co-CEO, Greg Peters Takes Over|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Chapman|nombre=Wilson|fecha=2023-01-19|sitioweb=IndieWire|idioma=en-US</ref> Peters se desempeñó anteriormenti comu diretol d'operacionis i diretol de proutus, mientras que Sarandos se desempeñó comu diretol de conteníu.<ref>Cita web|url=https://stratechery.com/2024/an-interview-with-netflix-co-ceo-greg-peters-about-strategy-and-execution/|título=An Interview with Netflix co-CEO Greg Peters About Strategy and Execution|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Thompson|nombre=Ben|fecha=2024-01-25|sitioweb=Stratechery by Ben Thompson|idioma=en-US</ref><ref>Cita web|url=https://fortune.com/2024/09/28/netflix-co-ceo-ted-sarandos-video-store-clerk-entertainment-career-lesson-tony-bennett/|título=Netflix's co-CEO shares how a video store job helped launch his career—and this lesson from Tony Bennett|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Ma|nombre=Jason|fecha=28 de setiembri de 2024|sitioweb=Fortune|idioma=en</ref> El 18 d'abril de 2023, Netflix anunció que suspenderíe el su serviciu de [[DVD por correiu|DVD por correiu]] el 29 de setiembri.<ref>Cite web|url=https://www.npr.org/2023/04/18/1170740799/netflix-ends-dvd-by-mail-service|title=Netflix will end its DVD-by-mail service|date=18 d'abril de 2023|publisher=[[NPR]]|idioma=en</ref> Los usuarius del serviciu puyerun conserval los DVD qu'habían recibíu. Duranti la su dessistencia, el serviciu había realiau más de 5 mil millonis d'envíus.<ref>Cita web|url=https://www.digitaltrends.com/home-theater/netflix-ending-dvd-service/|título=Netflix will ship its final DVDs this fall|fechaacceso=2025-01-02|fecha=2023-04-18|sitioweb=Digital Trends|idioma=en</ref><ref>Cita web|url=https://deadline.com/2023/09/netflix-ends-dvd-shipping-streaming-1235559642/|título=Netflix Sends Fond Video Farewell To Its DVD-Shipping Past|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Hayes|nombre=Dade|fecha=2023-09-29|sitioweb=Deadline|idioma=en-US</ref> N'otubri de 2023, Eunice Kim fue ascendía a diretora de proutu i Elizabeth Stone fue promovía a diretora de tenulohía.<ref>Cita web|url=https://variety.com/2023/digital/news/netflix-eunice-kim-chief-product-elizabeth-stone-tech-1235743397/|título=Netflix Names Eunice Kim as Chief Product Officer, Elizabeth Stone as Chief Technology Officer (EXCLUSIVE)|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Donnelly|nombre=Matt|fecha=2023-10-03|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref> Essi mesmu mes, en meyu d'una restruturación dela su división d'animación, Netflix anunció un acuerdu de varias penículas con [[Skydance Animation]], encetandu con ''[[Hechizados]]'' (2024). L'acuerdu remplaça parcialmenti el que tenía l'estudiu d'animación con [[Apple TV+]].<ref>Cita web|url=https://www.hollywoodreporter.com/news/general-news/skydance-animation-leaves-apple-for-netflix-pact-1235621915/|título=Skydance Animation Leaves Apple for Netflix Pact|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Galuppo|nombre=Mia|fecha=2023-10-18|sitioweb=The Hollywood Reporter|idioma=en-US</ref><ref>Cita web|url=https://deadline.com/2023/10/netflix-pacts-skydance-animation-in-multi-year-deal-alan-menken-musical-spellbound-rachel-zegler-nicole-kidman-javier-bardem-star-1235577207/|título=Netflix Sets Skydance Animation In Multi-Year Deal, First Up Is Alan Menken Musical ‘Spellbound;’ Rachel Zegler, Nicole Kidman, Javier Bardem Star|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Jr|nombre=Mike Fleming|fecha=2023-10-18|sitioweb=Deadline|idioma=en-US</ref> En diciembri de 2023, Netflix pubricó el su primel enhormi «What We Watched: A Netflix Engagement Report», un análisi dela audiencia de ca títulu orihinal i con licencia vistu más de 50 000 oras entri eneru i juñu de 2023. La impresa tamién anunció los sus planis de pubrical l'enhormi dos vecis al añu.<ref>Cita web|url=https://variety.com/2023/tv/news/netflix-biannual-viewership-data-report-licensed-content-1235834922/|título=Netflix Releases First Biannual Viewing Report With Massive Trove of Data, Including for Licensed Titles|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Maas|nombre=Jennifer|fecha=2023-12-12|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref> Nel su primel enhormi delos primerus seis mesis de 2023, reveló qu''[[El ahenti noturnu]]'' fue el programa más vistu a nivel mundial n'essi periodu.<ref>Cite news|title=Netflix reveals viewing data across entire catalogue for the first time|url=https://www.ft.com/content/87f3dcec-ec8b-4c6c-9555-8d350e9625d8|date=12 de diciembri de 2023|last1=Grimes|first1=Christopher|fechaacceso=15 de diciembri de 2023|idioma=en|sitioweb=Financial Times</ref> El 23 d'eneru de 2024, Netflix anunció un importanti acuerdu cola compañía de [[Lucha libri profesional|lucha libri]] profesional [[WWE]], en virtú dela qual alquiriríe los derechus enternacionalis del su programa semanal en vivu ''[[WWE Raw|Raw]]'' a partil del 6 d'eneru de 2025; los derechus cubriríen inicialmenti los Estaus Uníus, Canadá, el Reinu Uníu i América Latina, i s'espandiríen a otrus territorius col tiempu. Huera delos Estaus Uníus, la platahorma tamién tendrá los derechus enternacionalis delos tres programas semanalis prencipalis dela WWE (''Raw'', ''[[WWE SmackDown|SmackDown]]'' i ''[[WWE NXT|NXT]]''), eventus prémium en vivu i documentalis, entri otrus conteníus. Assin mesmu, s'enhormó que l'acuerdu está valorau en 500 millonis de dólaris estau-uniensis anualmenti duranti diés añus.<ref>Cita web|url=https://deadline.com/2024/01/netflix-wwe-monday-night-raw-streaming-tv-1235801673/|título=Netflix Gets In The Ring, Locking Up WWE’s ‘Monday Night Raw’ In 10-Year, $5B-Plus Deal For Longtime TV Staple|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Hayes|nombre=Dade|fecha=2024-01-23|sitioweb=Deadline|idioma=en-US</ref><ref>Cita web|url=https://www.cnbc.com/2024/01/23/netflix-to-stream-wwes-raw-starting-next-year.html|título=Netflix to stream WWE's Raw starting next year in its biggest jump into live entertainment|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Pramuk|nombre=Alex Sherman,Jacob|fecha=2024-01-23|sitioweb=CNBC|idioma=en</ref><ref>Cita web|url=https://variety.com/2024/tv/news/netflix-wwe-monday-night-raw-deal-january-2025-1235882820/|título=Netflix, WWE Strike Deal to Move ‘Monday Night Raw’ to Streamer Beginning in 2025 for $500 Million per Year|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Otterson|nombre=Joe|fecha=2024-01-23|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref> En hebreru de 2024, Netflix s'unió a [[Peter Morgan]], criaol dela seri de Netflix ''[[The Crown (seri de televisión)|The Crown]]'', pa proucil la obra ''Patriots on [[Broadway]]''. La iniciativa es el primel créditu en Broadway pa la compañía, peru no el su primel proyetu teatral. La impresa participó ativamenti comu proutora de ''[[Stranger Things: The First Shadow]]'' en Londris. Dambas dos proucionis compartin una proutora prencipal, Sonia Friedman.<ref>Cita noticia|título=Netflix Becomes a Broadway Producer With Peter Morgan’s ‘Patriots’|url=https://www.nytimes.com/2024/02/27/theater/netflix-patriots-broadway.html|fecha=2024-02-27|fechaacceso=2025-01-02|idioma=en</ref> En mayu de 2024, la impresa organiçó el su segundu festival ''Netflix Is a Joke'' en Los Ángeles. El serviciu transmitió en vivu varius especialis del festival, incluíus ''Woke Folk'' de [[Katt Williams]] i ''The Roast'' de [[Tom Brady]], que s'uvicarun nel top 10 mundial de Netflix las dos semanas siguientis.<ref>Cita web|url=https://variety.com/2024/tv/news/netflix-top-10-streaming-ratings-1235697082/|título=Netflix Top 10: Menendez Brothers Series ‘Monsters’ Opens With 12.3 Million Views in Four Days — No. 1 on TV Chart but Weaker Than ‘Dahmer’|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Hailu|nombre=Selome|fecha=2024-09-24|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref><ref>Cita web|url=https://deadline.com/2024/05/tom-brady-roast-viewership-netflix-mother-of-the-bride-1235916043/|título=Tom Brady Roast Tops Netflix TV Charts; Brooke Shields Comedy ‘Mother Of The Bride’ Is Week’s Most-Watched Title|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Campione|nombre=Katie|fecha=2024-05-14|sitioweb=Deadline|idioma=en-US</ref> Essi mesmu mes, Netflix anunció que transmitiríe los dos huegus disputaus en Navidá dela [[National Football League]] en 2024.<ref>Cita web|url=https://www.hollywoodreporter.com/business/business-news/netflix-ceo-greg-peters-ai-advertising-nfl-1236007978/|título=Netflix Co-CEO Greg Peters Says the Streamer Wants “Netflix-ify” the NFL, “Never Say Never” to Other Sports Rights|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Weprin|nombre=Alex|fecha=2024-09-20|sitioweb=The Hollywood Reporter|idioma=en-US</ref> Pa 2025 i 2026, la platahorma de ''streaming'' tendrá derechus esclusivus de al menus un huegu navideñu dela NFL ca añu.<ref>Cita web|url=https://www.hollywoodreporter.com/business/business-news/netflix-nfl-games-christmas-day-2024-1235895630/|título=Netflix Gets NFL Christmas Day Games In Major Sports Expansion|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Weprin|nombre=Alex|fecha=2024-05-15|sitioweb=The Hollywood Reporter|idioma=en-US</ref> En juñu de 2024, Netflix anunció que desenvolveríe nuevus espacius d'entretenimientu conocíus comu «Netflix House» nel centru comercial [[King of Prussia]] en [[Pensilvania]] i en [[Galleria Dallas]] en [[Texas]]. Los espacius contarán con tiendas minoristas, restaurantis i otras esperiencias interativas relacionás col conteníu orihinal de Netflix, basándu-si n'otras iniciativas «temporalis» pa promocional programas individualis.<ref>Cita web|url=https://variety.com/2024/digital/news/netflix-house-entertainment-dining-shopping-complexes-cities-2025-1236040989/|título=Netflix to Open Massive Entertainment, Dining and Shopping Complexes in Two Cities in 2025|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Spangler|nombre=Todd|fecha=2024-06-18|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref> En noviembri de 2024, Netflix anunció que suspenderíe el desenvolvimientu d'especialis interativus i qu'eliminaríe a tolos ellus dela platahorma, escetu quatru, alegandu el deseu de central-si n'esfuerçus tenulóhicus n'otras árias.<ref>Cita web|url=https://www.theverge.com/2024/11/4/24287857/netflix-removing-interactive-titles-games|título=Netflix is removing nearly all of its interactive titles|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Peters|nombre=Jay|fecha=2024-11-04|sitioweb=The Verge|idioma=en</ref> El 15 de noviembri de 2024, Netflix transmitió un eventu de boxeu dendi'l [[AT&T Stadium]] en [[Arlington (Texas)|Arlington, Texas]], qu'incluía comu eventus coestelaris un [[:en:Jake_Paul_vs._Mike_Tyson|combati d'esibición]] entri [[Jake Paul]] i [[Mike Tyson]], i [[Katie Taylor]] vs. [[Amanda Serrano]] polos títulus de pesu liheru dela [[Asociación Mundial de Boxeu|AMB]], el [[Consehu Mundial de Boxeu|CMB]], la [[Federación Enternacional de Boxeu|FIB]], la [[Organiçación Mundial de Boxeu|OMB]] i ''[[The Ring (revista)|The Ring]]''. Si bien ubu problemas ténicus, el promotol de Paul enhormó que la transmisión tuvu una audiencia simultánia máxima de 65 millonis d'espetaoris, superandu ala final dela [[Copa Mundial de Críquet de 2023]] (que tuvu 57 millonis de reproducionis simultánias reportás en [[Disney+ Hotstar]]) comu l'eventu deportivu en vivu más vistu meyanti el ''streaming''.<ref>Cita web|url=https://variety.com/2024/tv/news/jake-paul-mike-tyson-ratings-views-netflix-1236212130/|título=Jake Paul, Mike Tyson Fight Viewed by 60 Million Households, Netflix Says|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Otterson|nombre=Joe|fecha=2024-11-16|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref><ref>Cita noticia|título=Netflix says 60 million watched Tyson, Paul fight|url=https://thehill.com/homenews/media/4995970-netflix-tyson-paul-boxing-event-viewers/|periódico=The Hill|fecha=2024-11-18|fechaacceso=2025-01-02|idioma=en-US|nombre=Dominick|apellidos=Mastrangelo</ref> Netflix afirmó que l'eventu tuvu una «audiencia promediu por minutu» (AMA) de 108 millonis en tol mundu, i que la AMA de 47 millonis n'Estaus Uníus convirtió a la pelea de Taylor vs. Serrano nel eventu deportivu femininu profesional más vistu ena estoria delos EE. UU.<ref>Cita web|url=https://www.thewrap.com/jake-paul-mike-tyson-fight-viewership-worldwide-netflix/|título=Jake Paul-Mike Tyson Fight Scores Over 108 Million Viewers Worldwide, Netflix Says|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Seitz|nombre=Jose Alejandro Bastidas and Loree|fecha=2024-11-19|sitioweb=TheWrap|idioma=en-US</ref> El 20 de diciembri de 2024, la FIFA anunció que Netflix sedríe la emisora esclusiva n'Estaus Uníus dela [[Copa Mundial Feminina de Fubu]] de [[Copa Mundial Feminina de Fubu de 2027|2027]] i [[Copa Mundial Feminina de Fubu de 2031|2031]], no que se consideró l'impulsu más sinificativu dela platahorma nel conteníu deportivu.<ref>Cita web|url=https://www.espn.com/soccer/story/_/id/43075385/netflix-fifa-agree-deal-women-world-cup-2027-2031|título=Netflix, FIFA sign deal to show Women's World Cup|fechaacceso=2025-01-02|fecha=2024-12-20|sitioweb=ESPN.com|idioma=en</ref> El día de Navidá de 2024, Netflix emitió los sus primerus juegus dela NFL: los [[Kansas City Chiefs]] contra los [[Pittsburgh Steelers]] i los [[Baltimore Ravens]] Vs. los [[Houston Texans]]. Los alcuentrus promediarun más de 30 millonis d'espetaoris globalmenti i se convirtierun enos dos partíus dela NFL más vistus por ''streaming'' ena estoria delos Estaus Uníus, al mesmu tiempu que hizun d'essi día de Navidá el más vistu dela estoria de Netflix n'essi país.<ref>Cita web|url=https://apnews.com/article/nfl-netflix-christmas-b438221c22de046d9417e5a668f6f659|título=Netflix a</ref> N'eneru de 2025, Netflix anunció qu'abíe superau los 300 millonis de suscritoris en tol mundu endispués d'alcançal un récor de 18,9 millonis nel quartu trimestri de 2024, que ascendió a 41 millonis duranti tol añu.<ref name="300million">Cite web|url=https://www.thewrap.com/netflix-earnings-q4-2024/|title=Netflix Tops 300 Million Subscribers Globally, Adds Record-Breaking 19 Million in Q4|access-date=2025-01-21|last=Manfredi|first=Lucas|date=2025-01-21|website=TheWrap|language=en-US</ref> En mayu de 2025, Netflix anunció un rediseñu dela su páhina de prencepiu que presenta menus títulus con más vídius i conteníu d'animación. Fue la primera ves que la impresa realçó cambius sinificativus ena su páhina de prencepiu dendi 2013. El rediseñu está destinau a ayual alos usuarius a eligil qué vel de horma más simpli i eficienti, al mesmu tiempu que presenta nuevus tipus de conteníu, comu programación en diretu i huegus móvilis.<ref>Cita noticia|título=Netflix Overhauls Its Home Screen for the First Time in 12 Years|url=https://www.nytimes.com/2025/05/07/business/media/netflix-new-home-screen.html|periódico=The New York Times|fecha=2025-05-07|fechaacceso=2025-06-29|issn=0362-4331|idioma=en-US|nombre=John|apellidos=Koblin</ref> N'abostu de 2025, Netflix anunció un acuerdu d'esclusiviá pa transmitil el [[Clásicu Mundial de Béisbol]] en Japón a partil de 2026. La [[Clásicu Mundial de Béisbol 2026|edición de 2026]] marca la primera ves que la platahorma transmitirá un eventu en vivu en Japón. Gracias a esti acuerdu, Netflix emitirá en vivu i tendrá disponibris baxu demanda los 47 partíus del Clásicu Mundial de Béisbol d'essi añu palos sus usuarius en Japón.<ref>Cita web|url=https://variety.com/2025/tv/news/netflix-major-league-baseball-2026-world-baseball-classic-1236498061/|título=Netflix Takes New Swing With Japanese Rights to 2026 World Baseball Classic|fechaacceso=2025-08-31|apellido=Steinberg|nombre=Brian|fecha=2025-08-25|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref> El largometrahi animau musical ''[[Las guerreras K-pop]]'' se convirtió ena penícula más vista de toa la estoria de Netflix a finalis d'essi mes.<ref>Cita web|url=https://www.hollywoodreporter.com/movies/movie-news/kpop-demon-hunters-netflix-no-1-movie-all-time-1236353877/|título=‘KPop Demon Hunters’ Becomes Netflix’s Most Watched Movie Ever|fechaacceso=2025-10-09|apellido=Porter|nombre=Rick|fecha=2025-08-26|sitioweb=The Hollywood Reporter|idioma=en-US</ref> En setiembri de 2025, s'enhormó que Netflix pordía estal considerandu una oferta pa compral [[Warner Bros. Discovery]], endispués de que [[Paramount Skydance Corporation|Paramount Skydance]] anunciara inicialmenti la su intención d'alquiril esta compañía. A diferencia de Paramount, que pretendialquiril el 100% delos ativus de Warner Bros. Discovery, Netflix pareci estal más interesau n'alquiril únicamenti los estudius i las árias de ''streaming'' dela impresa.<ref>Cita web|url=https://screenrant.com/netflix-bidding-warner-bros-report/|título=Netflix Reportedly Planning Bid To Buy Warner Bros.|fechaacceso=2025-10-09|apellido=Stevens|nombre=Abigail|fecha=2025-09-19|sitioweb=ScreenRant|idioma=en</ref> ==== Salas de cini «Netflix» ==== A finalis de noviembri de 2019, Netflix anuncia l'arquirol por 10 añus de «The Paris», una mítica sala de cini uvicá en [[Manhattan]], inaugurá en 1948 i qu'había dexau d'operal n'abostu de 2019. El pesqui desta operación, comu lo anunció la propia compañía a través d'un comunicau de prensa dihital, sedríe el de presental allí eventus especialis, i estrenus i proyecionis delas sus penículas. Mesis dantis, diversus reportis de prensa endicarun la intención de Netflix de chegal a un acuerdu por 10 millonis de dólaris cola American Cinematheque, qu'opera l'Egyptian Theater, sala de cini icónica de Los Ángeles; el tratu sedríe que la cinemateca acontinara gastandu las instalacionis los finis de semana palas sus proyecionis i charlas abitualis, mientras que la impresa de Los Gatos gastaría el local entri semana palos sus propius proyetus. En mayu de 2020, Netflix anunció que la operación había síu concluía i que l'equipu i pesqui dela cinemateca siguirían intactus; pola su parti, la cinemateca aseguró que con esti tratu lograba salil d'una crisi financiera de varius añus que s'acercaba a un puntu sin regressu.<ref name="deadline.com">Cita noticia |apellidos=D'Alessandro |nombre=Anthony |título=Netflix Closes Acquisition Of Egyptian Theatre; Joins Forces With American Cinematheque |url=https://deadline.com/2020/05/netflix-closes-deal-american-cinematheque-egyptian-theatre-1202946525/ |fecha=29 de mayu de 2020 |fechaacceso=29 de júliu de 2020 |periódico=Deadline |ubicación=Estaus Uníus</ref><ref name=":02">Cita noticia |apellidos=Lindahl |nombre=Chris |título=Netflix Finally Sealed the Deal on Hollywood’s Egyptian Theatre, but Not Everyone Is Happy |url=https://www.indiewire.com/2020/05/netflix-buys-egyptian-theatre-1202234279/#! |fecha=29 de mayu de 2020 |fechaacceso=29 de júliu de 2020 |periódico=IndieWire |ubicación=Estaus Uníus</ref> Debíu a que la restauración del Egyptian Theater fue posibri, en parti, a dineru púbricu (alcaldía de Los Ángeles, gobiernu federal i el [[National Endowment for the Arts]]), la comuniá artística i coltural dela ciá á espressau las sus dudas por esta venta,<ref name=":02" /> i pa finalis de júliu de 2020, más de 3 mil pressonas habían firmau una petición subía al situ [[Change.org]] exihiendu ala cinemateca que transparenti la operación financiera, encetandu por revelal la cantidá pagá por Netflix.<ref name="change.org">Cita noticia |apellidos=Friends of the American Cinematheque at the Egyptian Theatre |título=Actualización de la peticiónIn a pandemic, as rioters fill the streets, Netflix quietly purchases the Egyptian Theatre |url=https://www.change.org/p/sign-the-petition-to-save-the-american-cinematheque-at-the-egyptian-theatre/u/26758274 |fecha=29 de mayu de 2020 |fechaacceso=29 de júliu de 2021</ref> Nel casu destas 2 operacionis, el plan de Netflix sedríe el d'evital el tratu colos exibioris pa proyetal las sus penículas baxu los términus qu'estus exihin i enos qualis toa penícula debi permanecel en salas duranti 90 días dantis de destribuíl-las por otrus meyus comu los hormatus caserus o las platahormas de ''streaming''. Al tenel salas d'exibición i proyetal las sus penículas nellas, la impresa tamién abonaría al su pesqui de cumplil col requisitu de proyetal una cinta duranti al menus 7 días consecutivus que la [[Academia d'Artis i Ciencias Cinematográficas|Academia]] exihi pa competil enos [[Premios Óscar|Premios Oscar]].<ref>Cita noticia |apellidos=Handley |nombre=Lucy |título=Netflix takes over New York’s iconic Paris theater for movie screenings |url=https://www.cnbc.com/2019/11/26/netflix-takes-over-new-yorks-paris-theater-for-movie-screenings.html |fecha=26 de noviembri de 2019 |fechaacceso=26 de noviembri de 2019 |periódico=CNBC |ubicación=Estaus Uníus |idioma=inglés</ref><ref>Cita noticia |apellidos=Lee |nombre=Chris |título=Wait, Why Does Netflix Want to Buy a Movie Theater? |url=https://www.vulture.com/2019/04/why-does-netflix-want-to-buy-a-movie-theater.html |fecha=9 d'abril de 2019 |fechaacceso=26 de noviembri de 2019 |periódico=Vulture |ubicación=Estaus Uníus |idioma=inglés</ref><ref>Cita noticia |apellidos=Beck |nombre=Michel |título=Netflix accentue la pression sur le cinéma en s'offrant une salle à New York |url=https://www.lesnumeriques.com/vie-du-net/netflix-accentue-la-pression-sur-le-cinema-en-s-offrant-une-salle-a-new-york-n143889.html |fecha=26 de noviembri de 2019 |fechaacceso=26 de noviembri de 2019 |periódico=Les Numériques |ubicación=París, Francia |idioma=francés</ref> == Infrastrutura == L'índici de velocidá de [[proveol de servicius d'Internet]] pa Netflix se basa en datus de más de 117 millonis de biembrus de Netflix en tol mundu que vierun más de 1000 millonis d'oras de seris i penículas de Netflix por mes. Las velocidais endicás reflehan el rendimientu promediu de tolas transmisiónis de Netflix ena redi de ca ISP i son un endicaol del rendimientu qu'esperimentan normalmenti tolus usuarius de redi d'un ISP. Polo heneral, una redi más rápida implica una mehol calidá d'imahin, tiempus de prencepiu más velocis i menus enterrucionis. El rendimientu promediu está por baxu del rendimientu máximu. Estu se debi a abondus fatoris, por exemplu, la variedá de codificacionis que gasta Netflix pa transmitil seris i penículas, amás dela variedá de dispusitivus que gastan los biembrus i l'estau delas redis domésticas. Estus fatoris s'anulan ena comparación entri ISP. A partil de hebreru de 2016, Netflix gasta esclusivamenti servidoris ena nubi, culminándu-si un procesu de migración encetau en 2008. Los sus servidoris están assitiaus ena redi [[Amazon Web Services|AWS]] d'[[Amazon.com]]. Estu premiti ofrecel alos sus clientis una tasa de disponibiliá del 99,99 %. Las aplicacionis án volucionau d'una arquitetura monolítica a una arquitetura basá en [[serviciu web|microservicius]] i un modelu de basis de datus no normaliçau sobri manehaoris de tipu [[NoSQL]].<ref>Cita web |url=https://media.netflix.com/es/company-blog/completing-the-netflix-cloud-migration |título=Netflix se muda a la nube |fechaacceso=4 de marçu de 2016 |fecha=11 de hebreru de 2016</ref> == Funcionamentu == Netflix enos sus encetus huncionaba con un reprodutol basau en Microsoft Silverlight pa evital que se descagui el conteníu audiovisual (ogañu ofreci un serviciu de descarga d'argunas penículas o capítulus de seri que solu puein sel reproducius ena aplicación). Dendi 2014, emiti conteníus por HTML5. Baxu [[Linux]] se puei vel Netflix gastandu el navegaol [[Google Chrome]], versión 38 o más recienti.<ref>Cita web |url=http://www.makeuseof.com/tag/watch-netflix-natively-linux-easy-way/ |título=How to Watch Netflix Natively on Linux – the Easy Way |fechaacceso=4 de marçu de 2016 |autor=Michael Tunnell |fecha=10 de setiembri de 2015</ref> Quandu s'entra a una penícula, Netflix precarga una pequeña parti desta dantis, pa evital los cortis por almacenamientu en búfer. El serviciu qu'opera Netflix en realiá está basau en más de 700 microservicius que corrin independientementi i que se comunican entri sí a través d'interfacis de programación d'aplicacionis o [[Interfaçi de programación d'aplicacionis|API]]<nowiki/>s, polas sus siglas n'ingrés. Ca microserviciu está programau pa hazel una tarea específica, comu por exemplu cargal las viñetas de presentación d'una seri o penícula recomendá o hazel el cargu mensual dela membresía de ca cuenta. N'esti sentíu, Netflix es un ecosistema de pequeñus sistemas con pesquis específicus i no una [[arquitetura enhormática]] monolítica.<ref name=":4" /> === Minería de datus === Nel 2000, Netflix encetó a gastal un sistema de calificación delas penículas en DVD qu'arquilaba. A través dela platahorma en línia, los suscritoris tenían la posibiliá de califical las penículas vistas, atorgándu-les de 1 a 5 estrellas. A partil desta enhormación, el sistema hazía recomendacionis al usuariu. Esti primel sistema recibía el nombri de Cinematch.<ref name=":9" /> N'otubri de 2006, la compañía lançó la convocatoría del ''Netflix Prize'' o Premiu Netflix, que buscaba mejoral esti sistema. Dotau con un premiu n'efetivu de 1 millón de dólaris, el pesqui del concursu era heneral un algoritmu que mejorara las predicionis de Cinematch nun 10 %; el sel o equipu runchaol sedríe aquel qu'alcançara primeru la meta, polo qual no había fecha final prevista. Ábate 3 añus endispués, el 26 de júliu de 2009, l'equipu llamau BellKor's Pragmatic Chaos, entegrau por investigaoris d'[[AT&T]] logró superal a Cinematch nun 10.6 %, ruchandu assin la contienda i superandu por tan solu 20 minutus al segundu lugal, The Ensemble, quienis lograrun el mesmu 10.6 % de mejora.<ref name=":14">Cita noticia |apellidos=Singel |nombre=Ryan |título=Netflix Spilled Your Brokeback Mountain Secret, Lawsuit Claims |url=https://www.wired.com/2009/12/netflix-privacy-lawsuit/ |fecha=17 de diciembri de 2009 |fechaacceso=1 de júliu de 2019 |periódico=Wired |idioma=inglés</ref><ref name=":15">Cita publicación |url=https://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/1461444814538646 |título=Recommended for you: The Netflix Prize and the production of algorithmic culture |apellidos=Hallinan |nombre=Blake |apellidos2=Striphas |nombre2=Ted |fecha=2016 |publicación=New Media Society |volumen=18 |número=1 |páginas=117-137 |fechaacceso=1 de júliu de 2019 |idioma=inglés |doi=10.1177/1461444814538646 | issn=1461-4448</ref><ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20211019201013/https://www.netflixprize.com/leaderboard.html |título=Leaderboard |fechaacceso=1 de júliu de 2019 |sitioweb=Netflix Prize |idioma=inglés</ref> Ata dantis dela puesta en marcha del su sistema de VOD por ''streaming'' los datus colos que contaba la compañía de ca unu delos sus clientis eran, entri otrus, nombri, cóigu postal, héneru i la calificación atorgá a ciertas penículas. Nostanti, a partil del visionau de seris i penículas a través dela platahorma de ''streaming'', l'algoritmu tien un conocimientu más puntual delos gustus del púbricu gracias a datus comu dendi qué dispusitivus se vei el catálugu, la ora del día en que se gasta el serviciu, duranti quantu tiempu se vei un determinau proutu, qué hénerus, diretoris, atoris/atricis o añu d'estrenu es el que prefieri. Con esta enhormación, amás de pressonaliçal la esperiencia de ca consumiol (qué proutus le recomienda, qué fotu miniatura o tráiler muestra pa presental una seri o penícula), Netflix á desenvolvíu proyetus orihinalis que respondin a estus gustus o que sabin qu'encontrarán una audiencia.<ref name=":9" /><ref name=":10" /><ref name=":11" /><ref name=":13" /><ref name=":14" /><ref>Cita web |url=https://help.netflix.com/es/node/100639?ba=SwiftypeResultClick&q=C%C3%B3mo%20funciona%20el%20sistema%20de%20recomendaciones%20de%20Netflix |título=Cómo funciona el sistema de recomendaciones de Netflix |fechaacceso=1 de júliu de 2019</ref> Inclusu dantis d'encial cola platahorma de ''streaming'', la gran cantidá d'enhormación qu'acumula la impresa ya suscitaba mieus entri los analistas de temas tenulóhicus i privacidá. D'igual horma, la manera de tratal estus datus á síu motivu de demandas legalis n'Estaus Uníus, particularmenti ligás ala liberación d'enhormación gastá polos equipus participantis nel Netflix Prize.<ref name=":14" /><ref name=":16">Cita noticia |apellidos=Demerjian |nombre=Dave |título=Rise of the Netflix Hackers |url=https://www.wired.com/2007/03/rise-of-the-netflix-hackers/ |fecha=15 de marçu de 2007 |fechaacceso=1 de júliu de 2019 |periódico=Wired |idioma=inglés</ref> == Programación == El gasu d'un algoritmu comu la basi ena toma de decisionis de Netflix pa proucil o alquiril un determinau proutu es un elementu mentau de horma constanti entri especialistas, analistas i púbricu en heneral. Dicha herramienta se trata d'un complehu sistema que, entri otras cosas, ordena el catálugu de proutus dela platahorma basau no que l'usuariu á vistu previamenti i ena horma en que á calificau ciertas penículas o seris, henerandu amás una gran cantidá d'etiquetas o categorías qu'ayuan alos clientis a selecional qué vel i ala propia platahorma le premiti hazel suherencias. Otrus datus delos que se servi esti sistema son los gustus i preferencias d'otrus usuarius que án síu clasificaus comu similaris, assin comu los hénerus, atoris i añu de lançamientu delas proucionis qu'acostumbra la pressona, la ora del día en que son vistus, los dispusitivus que gasta (tableta, computaora, consola de vídiu, etc.), i duranti quantu tiempu gasta la platahorma.<ref name=":7">Cita noticia |apellidos=Mininger |nombre=Dylan |título=The Netflix algorithm and the success of streaming |url=https://unodriftwood.com/3161/entertainment/the-netflix-algorithm-and-the-success-of-streaming/ |fecha=17 de hebreru de 2019 |fechaacceso=25 de juñu de 2019 |periódico=Driftwood |editorial=The University of New Orleans |ubicación=Nueva Orleans, EUA |idioma=inglés |cita=You have seen this every time you open the app: various oddly titled movie and TV show categories such as “LGBTQ Psychological Movies” and “Scary Cult Movies From the 1980s.” These categories are created by a group of human employees from Netflix to assist the algorithm. Alongside the strange and oddly specific categories, they take note of the movies you scroll by. They keep multiple thumbnail pictures for lots of the films, and they will change the picture to something that seems like more of the movie thumbnails you have clicked and watched in the past. </ref><ref>Cita web |url=https://help.netflix.com/es/node/100639 |título=Cómo funciona el sistema de recomendaciones de Netflix |sitioweb=Netflix</ref> Los títulus delas etiquetas son heneraus por seris umanus, empleaus pola impresa, quienis revisan tol conteníu del catálugu col pesqui d'atorgal alas seris i penículas arguna delas más de 200 clasificacions o etiquetas, basándu-si en ciertus criterius específicus; n'ingrés son conocíus comu ''Netflix taggers'' (etiquetaoris de Netflix). Argunas destas etiquetas se relacionan con un ciertu nivel que posei la proución (nivel de comedia/ación/escenas de persecución), otras son concetus o frasis que describin el material, comu «cerebral» o «rebeldi», mientras qu'otras hazin referencia ala temática, héneru o reconocimientus del proutu, comu «gastronomía», «comedia negra» o «Premios Emmy» / «Globus d'Oru».<ref name=":7" /><ref>Cita noticia |apellidos=Stampler |nombre=Laura |título=A Professional Binge Watcher Explains What It's Like to Get Paid to Watch Netflix |fecha=14 de júliu de 2014 |fechaacceso=25 de juñu de 2919 |periódico=Time |idioma=inglés</ref> D'acuerdu colo qu'á revelau la propia compañía, la combinación de tolus estus elementus á ayuau a prevel de manera acertá los gustus del púbricu, lo qual les á servíu pa decidil sobri los temas, atoris o atricis, o diretoris enos que debi invertil, o si es pertinenti invertil nun proyetu que le proponin. Dos ejemplus a esti respetu son la primera seri orihinal del serviciu, ''House of Cards'', i la penícula ''[[Roma (penícula de 2018)|Roma]]'' del cineasta mejicanu [[Alfonso Cuarón]]. En dambos dos casus, la enhormación cola que contaba la platahorma nel su momentu habría permitíu sabel que, efetivamenti, dessistía púbricu pa ca proución.''<ref name=":12" />''<ref name=":6" /> === Proución original === En marçu de 2011, Netflix encetó a alquiril conteníu orihinal pal su serviciu de suscrición de ''streaming'', encetandu col drama políticu d'una ora ''[[House of Cards (seri de televisión de 2013)|House of Cards]]'', que s'estrenó en hebreru de 2013. La seri fue proucía por [[David Fincher]] i protagoniçá por [[Kevin Spacey]].<ref>Cita web |url=http://www.deadline.com/2011/03/its-official-netflix-picks-up-david-fincher-kevin-spacey-series-house-of-cards/ |título=It's Official: Netflix Picks Up David Fincher- Kevin Spacey Series 'House Of Cards' |fechaacceso=4 de marçu de 2016 |apellido=Andreeva |nombre=Nellie |sitioweb=Deadline |idioma=en-US</ref> A finalis de 2011, Netflix recohió dos temporadas d'oitu episodius de ''[[Lilyhammer]]'' i una quarta temporada dela antigua ''[[Arrested Development (seri de televisión)|Arrested Development]]'', seri de Fox.<ref>Cita web |url=http://www.deadline.com/2011/11/netflix-picks-up-new-episodes-of-arrested-development/ |título=Netflix Picks Up New Episodes Of 'Arrested Development' |fechaacceso=4 de marçu de 2016 |apellido=Andreeva |nombre=Nellie |sitioweb=Deadline |idioma=en-US</ref> Netflix anunció que estrenaría la seri de [[drama sobrenatural]] ''[[Hemlock Grove]]'' a encetus de 2013.<ref>Cita web |url=http://www.deadline.com/2012/03/famke-janssen-bill-skarsgard-join-eli-roths-hemlock-grove-netflix-to-air-gaumont-produced-series-in-early-2013/ |título=lasse_hallstrom.jpg |fechaacceso=4 de marçu de 2016 |apellido=Finke |nombre=Nikki |sitioweb=Deadline |idioma=en-US</ref> En hebreru de 2013, [[DreamWorks Animation]] i Netflix acordarun proucil una nueva seri de dibujus animaus llamá ''Turbo FAST'', basá ena penícula ''[[Turbo (penícula)|Turbo]]'', que s'estrenó en júliu d'essi añu.<ref>Cita web |url=http://www.deadline.com/2013/02/dreamworks-animation-netflix-turbo-kids-original-series/ |título=DreamWorks Animation To Produce First Netflix Original Series For Kids |fechaacceso=4 de marçu de 2016 |apellido=Lieberman |nombre=David |sitioweb=Deadline |idioma=en-US</ref><ref>Cita web |url=http://www.deadline.com/2013/06/dreamworks-animation-produce-tv-shows-netflix/#more-522497 |título=DreamWorks Animation To Produce TV Shows Based On Its Characters For Netflix |fechaacceso=4 de marçu de 2016 |apellido=Lieberman |nombre=David |sitioweb=Deadline |idioma=en-US</ref> En marçu de 2013, Netflix anunció que se firmó colas [[Hermanas Wachowski|Wachowski]] i [[Joseph Michael Straczynski|Michael Straczynski]] pa escribil i proucil la su nueva seri de ciencia fición, ''[[Sense8]]'' ,<ref>Cita web |url=http://www.prnewswire.com/news-releases/only-on-netflix-sci-fi-giants-the-wachowskis-and-j-michael-straczynski-team-up-to-create-sense8-200215501.html |título=Only On Netflix: Sci-Fi Giants The Wachowskis And J. Michael Straczynski Team-Up To Create "Sense8" |fechaacceso=4 de marçu de 2016 |apellido=Inc. |nombre=Netflix, |sitioweb=www.prnewswire.com</ref> que s'estrenó el 5 de juñu de 2015. Si bien argunas destas seris son concebías comu proutus de nichu, otras alcançan audiencias i éssitus globalis comu ''[[Stranger Things]]'' i ''[[Narcos]]''.<ref name=":4" /> Amás, Netflix prouci diversus documentalis tantu en hormatu de largometrahi i meyometrahi comu seris documentalis, qu'abarcan diversas temáticas. Entri las seris documentalis poemus topal varias con temáticas asociás al arti i la gastronomía, comu '''Tales by light'' (fotografía), ''Abstract'' (diseñu) o ''[[Cooked seri documental|Cooked]]'' (gastronomía) entri otras. D'acuerdu a lo reportau pola impresa, en 2018 invertió 8000 millonis de dólaris en proucionis orihinalis, 2000 más que nel añu anteriol. Dicha inversión serviríe pa proucil más de 100 obras, delas qualis cerca de 80 sedríen penículas provinientis de 16 paísis d'Uropa, Meyu Orienti i África, realçás en 16 idiomas destintus.<ref>Cita noticia |apellidos=Lynch |nombre=John |título=Here are all the confirmed original shows coming to Netflix in 2018 |url=http://www.businessinsider.com/confirmed-original-shows-coming-to-netflix-2018-2017-12 |fecha=27 de setiembri de 2018 |fechaacceso=31 de diciembri de 2018 |periódico=Business Insider |idioma=inglés</ref><ref>Cita noticia |apellidos=Spangler |nombre=Todd |título=Netflix plans to release 80 original films in 2018 — and some huge names are on board |url=http://www.businessinsider.com/netflix-plans-to-release-80-original-films-in-2018-2017-10 |fecha=17 d'otubri de 2017 |fechaacceso=31 de diciembri de 2018 |agencia=Variety |periódico=Business Insider |idioma=inglés</ref><ref>Cita web |url=https://media.netflix.com/fr/press-releases/netflix-continues-to-bring-new-and-diverse-stories-from-europe-middle-east-and-africa-to-the-world |título=Netflix continue le déploiement de son offre d’histoires inédites et diverses venant d’Europe, du Moyen-Orient et d’Afrique |fecha=18 d'abril de 2018 |editorial=Netflix (Sitio de prensa) |idioma=francés</ref> En júliu de 2025, Netflix confirmó que gastó entelihencia artificial henerativa por primera ves n'una delas sus seris orihinalis, la seri arhentina de ciencia fición ''[[El Eternauta (seri de televisión)|El Eternauta]]''. Sigún el codiretol ehecutivu Ted Sarandos, la tenulohía premitió heneral una secuencia visual compleha —l'esborrumbu d'un dificiu en Buenos Aires— diés vecis más rápidu i a un costu sinificativamenti menol que los métodus tradicionalis d'efetus visualis.<ref>Cita web |url=https://elpais.com/television/2025-07-18/netflix-reconoce-que-ha-utilizado-por-primera-vez-ia-generativa-en-uno-de-sus-proyectos-el-eternauta.html |título=Netflix reconoce que ha utilizado por primera vez IA generativa en una producción original, 'El eternauta' |medio=El País |fecha=18 de júliu de 2025 |fechaacceso=9 d'abostu de 2025</ref> === Proución local === Dendi'l prencepiu d'operacionis ena rehión d'América Latina i el Caribi, Netflix güeltió hazia las proucionis localis, primeru colas ya criás i posicionás entri el púbricu, i luegu pa heneral los sus proutus baxu el sellu propiu. Nel primel casu, las negociacionis con [[Telemundo]], [[Televisa]], [[Univision]], [[Telefe]], [[Televisión Nacional de Chile|TVN]], [[TV Perú]], [[América Televisión (Perú)|América Televisión]], [[Caracol Televisión]] i [[RCN Televisión]], entri otras compañías, le premitierun ofrecel en ciertu momentu ata un 20 % de telenovelas alos sus suscritoris, contra cerca de 80 % de penículas i seris estau-uniensis. Posteriolmenti, el criteriu fue desenvolver proutus propius nel idioma i con figuras conocías de ca país, col pesqui de crial laçus colas audiencias localis i captal l'atención delos meyus.<ref name=":6" /><ref name=":8">Cita libro |apellidos=Cousin |nombre=Capucine |título=Netflix & Cie. Le coulisses d’une (r)évolution |año=2018 |editorial=Armand Collin |isbn=978-2-200-62301-2 |ubicación=Francia |idioma=francés</ref> Siguiendu esta fórmula, la platahorma á proucíu o alquiríu pala su difusión esclusiva, seris de gran éssitu comu ''[[La casa de papel]]'' (España), ''[[Marsella (seri de televisión)|Marsella]]'' ([[Francia]]), ''Club de Cuervos'' ([[Méjicu]]), ''[[Narcos]]'' ([[Colombia]]), ''[[Dahmer (seri de televisión)|Dhamer]]'' ([[Estaus Uníus]]) o ''[[Dark (seri de televisión)|Dark]]'' ([[Alemaña]]).<ref name=":8" /> === Netflix Games === En júliu de 2021, Netflix contrató a Mike Verdu, esehecutivu d'[[Electronic Arts]] i [[Facebook]], comu vicepresidenti de desenvolvimientu de huegus, debíu a que tenía planis pa agregal videihuegus ena platahorma pa 2022.<ref>Cita noticia|título=Netflix Plans to Offer Video Games in Push Beyond Films, TV|url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-07-14/netflix-plans-to-offer-video-games-in-expansion-beyond-films-tv|periódico=Bloomberg.com|fecha=2021-07-14|fechaacceso=2025-01-02|idioma=en</ref> Netflix anunció planis pa lançal [[Videihuegu pa móvilis|huegus móvilis]] que s'incluiríen enos planis de serviciu delos suscritoris.<ref>Cita web|url=https://www.theverge.com/2021/7/20/22585802/netflix-gaming-mobile-subscription-earnings|título=Netflix’s gaming expansion starts with mobile|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Peters|nombre=Jay|fecha=2021-07-20|sitioweb=The Verge|idioma=en</ref> Las primeras ofertas de prueba se lançarun palos usuarius de Netflix en Polonia n'abostu de 2021, ofreciendu huegus móvilis prémium basaus en ''[[Stranger Things]]'', incluíu ''Stranger Things 3: The Game'', de horma gratuita palos suscritoris a través dela aplicación móvil de Netflix.<ref>Cita web|url=https://www.engadget.com/netflix-mobile-games-app-subscription-test-android-poland-stranger-things-155325550.html|título=Netflix starts testing Stranger Things games in its Android app|fechaacceso=2025-01-02|fecha=2021-08-26|sitioweb=Engadget|idioma=en-US</ref> Netflix lançó oficialmenti los huegus móvilis el 2 de noviembri de 2021 palos usuarius d'Android de tol mundu. A través dela aplicación, los suscritoris tuvierun acesu gratuitu a cincu huegus, incluíus dos títulus de ''Stranger Things'' ya criaus. Netflix tenía la intención d'agregal más huegus a esti serviciu col tiempu.<ref>Cita web|url=https://www.polygon.com/22759722/netflix-games-on-android|título=Netflix officially has games now|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Rivera|nombre=Joshua|fecha=2021-11-02|sitioweb=Polygon|idioma=en-US</ref>El 9 de noviembri, la coleción se lançó pa [[iOS]].<ref>Cita web|url=https://techcrunch.com/2021/11/09/netflix-launches-games-to-iphone-and-ipad-users-worldwide/|título=Netflix launches games to iPhone and iPad users worldwide|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Perez|nombre=Sarah|fecha=2021-11-09|sitioweb=TechCrunch|idioma=en-US</ref> Verdu dixu n'otubri de 2022 que amás d'acontinal espandiendu la su cartera de huegus, tamién estaban interesaus n'opcionis de [[Huegu ena nubi|huegus ena nubi]].<ref name=":23">Cita web|url=https://www.polygon.com/23412637/netflix-cloud-gaming-new-studio|título=Netflix might get into cloud gaming, forms another new game studio|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Egan|nombre=Toussaint|fecha=2022-10-19|sitioweb=Polygon|idioma=en-US</ref> Pa apoyal la iniciativa delos videojuegus, Netflix encetó a alquiril i formal varius estudius. La impresa alquirió Night School Studio, un desenvolveol de videihuegus independienti, en setiembri de 2021.<ref>Cita web|url=https://venturebeat.com/mobile/netflix-acquires-its-first-game-studio-in-deal-with-oxenfree-creator-night-school-studio/|título=Netflix acquires its first game studio in deal with Oxenfree creator Night School Studio|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Takahashi|nombre=Dean|fecha=2021-09-28|sitioweb=VentureBeat|idioma=en-US</ref> Netflix anunció los sus planis d'alquiril Next Games en marçu de 2022 por 65 millonis d'[[Euru|eurus]] comu parti dela espansión dela impresa nel setol delos videihuegus. Next Games había desenvolvíu el títulu pa dispusitivus móvilis ''Stranger Things: Puzzle Tales'', assin comu dos huegus pa dispusitivus móvilis de ''[[The Walking Dead (seri de televisión)|The Walking Dead]]''.<ref>Cita web|url=https://www.theverge.com/2022/3/2/22957953/netflix-next-games-acquisition-stranger-things-mobile-puzzle-rpg|título=Netflix acquires another developer to build ‘world class games’|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Porter|nombre=Jon|fecha=2022-03-02|sitioweb=The Verge|idioma=en</ref> Más tardi essi mes, Netflix tamién alquirió el desenvolveol de huegus móvilis con sedi en Texas, Boss Fight Entertainment, por una suma no revelá.<ref name="variety. Pa apoyal la iniciativa delos videihuegus, Netflix encetó a alquiril i formal varius estudius. La impresa alquirió Night School Studio, un desenvolveol de videihuegus independienti, en setiembri de 2021.<ref>Cita web|url=https://venturebeat.com/mobile/netflix-acquires-its-first-game-studio-in-deal-with-oxenfree-creator-night-school-studio/|título=Netflix acquires its first game studio in deal with Oxenfree creator Night School Studio|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Takahashi|nombre=Dean|fecha=2021-09-28|sitioweb=VentureBeat|idioma=en-US</ref> Netflix anunció los sus planis d'alquiril Next Games en marçu de 2022 por 65 millonis d'[[Euru|eurus]] comu parti dela espansión dela impresa nel setol delos videihuegus. Next Games había desenvolvíu el títulu pa dispusitivus móvilis ''Stranger Things: Puzzle Tales'', assin comu dos huegus pa dispusitivus móvilis de ''[[The Walking Dead (seri de televisión)|The Walking Dead]]''.<ref>Cita web|url=https://www.theverge.com/2022/3/2/22957953/netflix-next-games-acquisition-stranger-things-mobile-puzzle-rpg|título=Netflix acquires another developer to build ‘world class games’|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Porter|nombre=Jon|fecha=2022-03-02|sitioweb=The Verge|idioma=en</ref> Más tardi essi mes, Netflix tamién alquirió el desenvolveol de huegus móvilis con sedi en Texas, Boss Fight Entertainment, por una suma no revelá.<ref name="variety.com">cite web|url=https://variety.com/2022/digital/news/netflix-acquires-boss-fight-game-studio-1235214156/|title=Netflix Acquires Its Third Game Studio, Boss Fight Entertainment|access-date=25 de marçu de 2022|apellido=Spangler|nombre=Todd|date=24 de marçu de 2022|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20220324221130/https://variety.com/2022/digital/news/netflix-acquires-boss-fight-game-studio-1235214156/|archive-date=24 de marçu de 2022</ref> Netflix abrió un estudiu de huegus móvilis en [[Helsinki|Helsinki, Finlandia]], en setiembri de 2022<ref>Cita web|url=https://venturebeat.com/games/netflix-opens-mobile-game-studio-in-helsinki/|título=Netflix opens mobile game studio in Helsinki|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Takahashi|nombre=Dean|fecha=2022-09-26|sitioweb=VentureBeat|idioma=en-US</ref> i un nuevu estudiu, el quintu en total, nel [[sul de California]] n'otubri de 2022,<ref name=":23" /> huntu cola alquisición de [[Spry Fox]] en [[Seattle]].<ref>Cita web|url=https://venturebeat.com/games/netflix-acquires-6th-gaming-studio-spry-fox/|título=Netflix adds 6th gaming studio with acquisition of Spry Fox|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Takahashi|nombre=Dean|fecha=2022-10-31|sitioweb=VentureBeat|idioma=en-US</ref> En juñu de 2024, Verdu asumió un nuevu rol centrau ena «innovación nel desenvolvimientu de huegus».<ref>Cita web|url=https://www.gamesindustry.biz/netflix-games-boss-mike-verdu-moving-on-to-new-role|título=Netflix moving games boss Mike Verdu to new role|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Editor-in-chief|nombre=James Batchelor|fecha=2024-06-12|sitioweb=GamesIndustry.biz|idioma=en</ref>El mes siguienti, Netflix contrató a Alain Tascan, vicepresidenti de desenvolvimientu de huegus de [[Epic Games]], pa dirigil Netflix Games.<ref>Cita web|url=https://variety.com/2024/gaming/news/netflix-games-president-alain-tascan-epic-1236081464/|título=Netflix Taps Epic Games’ Alain Tascan as President of Games (EXCLUSIVE)|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Maas|nombre=Jennifer|fecha=2024-07-23|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref> A partil de júliu de 2024, Netflix tien más de 80 huegus en desenvolvimientu i lança al menus un huegu ca mes pa atrael fanaticus.<ref>Cita web|url=https://fortune.com/2024/07/23/netflix-video-games-80-in-development/|título=Netflix is nearly doubling its video game catalot|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Morris|nombre=Chris|fecha=23 de júliu de 2024|sitioweb=Fortune|idioma=en</ref> La compañía cerró el su estudiu de huegus AAA «Team Blue» del sul de California n'otubri de 2024, lo que provocó la salía de desenvolveoris comu el produtol de [[Overwatch]] Chacko Sonny, el veteranu de [[Halo (franquicia)|Halo]] Joseph Staten i el diretol d'arti de [[God of War (franquicia)|God of War]] Rafael Grassetti.<ref>Cita web|url=https://variety.com/2024/gaming/news/netflix-shuts-video-game-studio-southern-california-1236186359/|título=Netflix Shuts Down AAA Video Game Studio in Southern California|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Maas|nombre=Jennifer|fecha=2024-10-22|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref> Netflix endicó que mantien el compromisu de hazel crecel el su negociu de videihuegus a pesal delos cambius.<ref>Cita web|url=https://www.ign.com/articles/netflix-shuts-down-aaa-gaming-studio-high-profile-devs-leave-the-company|título=Netflix Shuts Down ‘AAA’ Gaming Studio, High-Profile Devs Leave the Company|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Yin-Poole|nombre=Wesley|fecha=2024-10-22|sitioweb=IGN|idioma=en</ref><ref>Cita web|url=https://www.gamefile.news/p/netflix-team-blue-socal-studio|título=Scoop: Netflix shuts down 'AAA' Team Blue gaming studio, amid gaming shake-up|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Totilo|nombre=Stephen|fecha=21 d'otubri de 2024|sitioweb=www.gamefile.news|idioma=en</ref> A finis d'otubri, Netflix anunció varius huegus basaus en seris essitosas, entri ellus Netflix Stories: Outer Banks, Netflix Stories: A Perfect Couple, Netflix Stories: A Virgin River Christmas i The Ultimatum: Choices, assin comu un nuevu huegu de palabras diariu n'asociación con [[TED|TED Talks]], llamau TED Tumblewords.<ref>Cita web|url=https://variety.com/2024/gaming/news/perfect-couple-video-game-virgin-river-christmas-mobile-netflix-1236193290/|título=‘The Perfect Couple,’ Christmas-Themed ‘Virgin River’ Video Games Launching at Netflix (EXCLUSIVE)|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Maas|nombre=Jennifer|fecha=2024-10-29|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref><ref>Cita web|url=https://variety.com/2024/gaming/news/netflix-ted-talks-word-puzzle-game-1236186651/|título=Netflix Teams With TED Talks for Daily Word-Puzzle Game|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Maas|nombre=Jennifer|fecha=2024-10-22|sitioweb=Variety|idioma=en-US</ref> == Soporti de dispusitivus == Los dispusitivus que son compatibris colos servicius de transmisión de Netflix incluin reprodutoris de [[Discu Blu-ray|discus Blu-ray]], [[Tableta (computaora)|tabletas]], [[Teléfonu entelihenti|teléfonus entelihentis]], [[Televisión entelihenti|Smart TV]], [[Navegaol web|navegaoris]], [[computaora]]s, reprodutoris de meyus dihitalis i consolas de videihuegus (incluíus [[Xbox One]], [[PlayStation 4]], [[Wii U]], [[Xbox 360]], [[PlayStation 3]] i [[PlayStation Vita]]). La transmisión 4K requieri un dispusitivu i una pantalla compatibris con 4K, dambos dos compatibris con [[High-Bandwidth Digital Content Protection|HDCP]] 2.2. La transmisión 4K en computaoras pressonalis requieri soporti de hardware i software dela solución de hestión de [[derechus dihitalis]] Microsoft PlayReady 3.0, que requieri una CPU, tarheta gráfica i entornu de software compatibris. Ogañu, esta hunción está limitá alas CPU Intel Core o posterioris de 7.ª heneración, [[Windows 10]], las seris [[Nvidia]] Geforce 10 i [[AMD Radeon 400 series|AMD Radeon 400]] o posterioris, i s'ehecutan a través del navegaol web [[Microsoft Edge]] o l'aplicación universal de Netflix disponibri en [[Microsoft Store]].<ref>Cita web |url=https://www.pcworld.com/article/2908089/all-about-playready-30-microsofts-secret-plan-to-lock-down-4k-movies-to-your-pc.html |título=All about PlayReady 3.0, Microsoft's secret plan to lock down 4K movies to your PC |fechaacceso=6 d'abril de 2019 |fecha=24 d'abril de 2015 |sitioweb=PCWorld |idioma=en</ref><ref>Cita web |url=https://www.techradar.com/how-to/television/how-to-watch-netflix-in-uhd-1299538 |título=How to watch Netflix in UHD |fechaacceso=6 d'abril de 2019 |apellido=To |nombre=Nick Pino How |sitioweb=TechRadar |idioma=en</ref><ref>Cita web |url=https://arstechnica.com/gadgets/2016/11/netflix-4k-streaming-pc-kaby-lake-cpu-windows-10-edge-browser/ |título=Netflix 4K streaming comes to the PC—but it needs Kaby Lake CPU |fechaacceso=6 d'abril de 2019 |apellido=Walton |nombre=Mark |fecha=22 de noviembri de 2016 |sitioweb=Ars Technica |idioma=en-us</ref><ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20180507234232/https://www.anandtech.com/show/12720/amd-1841-driver-brings-beta-playready-30-support-for-polaris-support-for-vega-gpus-apus-still-to-come |título=AMD 18.4.1 Driver Brings Beta PlayReady 3.0 Support for Polaris; Support for Vega GPUs & APUs Still to Come |fechaacceso=6 d'abril de 2019 |apellido=Oh |nombre=Nate |sitioweb=www.anandtech.com</ref> === Netflix VR === Netflix VR es una aplicación adicional de Netflix que premiti vel las proucionis del catálugu comu si huera una esperiencia de [[Realiá virtual|Realiá Virtual]] (d'allí el su nombri 'VR', ''virtual reality''). Pa ellu, amás de descargal dicha aplicación, es necesariu contal con argún dispusitivu de VR (gafas o cascu).<ref>Cita noticia |apellidos=Heredia |nombre=Sara |título=7 cosas que (quizá) no sabes que puedes hacer con Netflix |url=https://www.sensacine.com/noticias/series/noticia-18587993/ |fecha=22 de mayu de 2021 |fechaacceso=2 de juñu de 2021 |periódico=Sensacine |ubicación=España</ref><ref>Cita noticia |apellidos=Linder |nombre=Courtney |título=Cómo ver Netflix en realidad virtual |url=https://www.esquire.com/es/tecnologia/a36187031/como-ver-netflix-realidad-virtual-vr/ |fecha=24 d'abril de 2021 |fechaacceso=2 de juñu de 2021 |periódico=Esquire</ref> == Críticas i controversias == === Invasión de mercaus localis i imperialismu coltural === Comu sucedió nel su momentu cola televisión satelital i por cabli, Netflix á síu acusau de invadil i perturbal los mercaus localis. D'igual horma, á síu considerau un vehículu pal imperialismu coltural estau-uniensi.<ref name=":4" /> El prencepiu delos sus servicius en ciertus paísis á estau rodeau d'acusacionis de saltal-si regulacionis impuestas a otrus atoris mediáticus, lo qual á lograu al presental-si, sigún seya el casu particulal, comu un serviciu d'internet o qualquiel otru estatus destintu al de impresa mediática o d'entretenimientu. En marçu de 2015, col anunciu del prencepiu de servicius n'Australia, caenas localis espressarun el su descontentu porque Netflix no cumpliríe colas regulacionis que estas tenían que siguil. Pola su parti, n'eneru de 2016, quandu Netflix encetó operacionis en más de 130 paísis, Kenia emitió un comunicau a través del su Consehu de Clasificación Cinematográfica (Kenya Film Classification Board n'ingrés), ondi dixu que l'entrada dela impresa sinificaba una violación alas leyis de destribución de televisión i cini, amás de consideral que, comu país progresista, no podía premitil sel un recetol pasivu de conteníus extranherus que puein corrompel los valoris moralis dela niñés i comprometel la seguridá nacional.<ref name=":4" /><ref>Cita noticia |apellidos=Davidson |nombre=Darren |título=Netflix announces Australian launch date |url=https://www.theaustralian.com.au/business/media/netflix-announces-australia-launch-date/news-story/ad34d43f6c54a33897e94cd9faee8aa5 |fecha=3 de marçu de 2015 |fechaacceso=19 de júliu de 2019 |periódico=The Australian |editorial=The Australian |ubicación=Australia |idioma=inglés</ref> <blockquote>«The pornography, child prostitution and masive violence themes in some of the movies [availaible in Netflix's catalogue] threaten our moral values (''Los temas de pornografía, prostitución infantil i violencia masiva n'argunas delas penículas [disponibris nel catálugu de Netflix] amenaçan los muestrus valoris moralis'')»<ref name=":4" /><ref>Cita noticia |título=KENYA FILM CLASSIFICATION BOARD SAYS NETFLIX CONTENT IMMORAL |url=https://web.archive.org/web/20240627205725/http://www.kenyaforum.net/2016/01/21/kenya-film-classification-board-says-content-from-internet-streaming-tv-netflix-is-immoral/ |fecha=21 d'eneru de 2016 |fechaacceso=16 de júliu de 2019 |periódico=Kenya Forums |ubicación=Kenia</ref></blockquote>Nel mesmu añu i contestu, el vice-ministeriu de Comunicacionis rusu, Alexei Volin, lamentó que Netflix no hubiera consultau colas autoridais del país, incluías las ahencias regulaoras de meyus, mientras que el ministru de Coltura, Vladimir Medinsky, equiparó ala platahorma a un [[caballu de Troya]] col que el gobiernu estau-uniensi piensa infiltral-si enos hogaris de tol mundu.<ref name=":4" /> A pesal delas acusacionis d'imperialismu coltural estau-uniensi, Netflix á realiau esfuerçus pa ofrecel conteníu con diversidá coltural de diversas partis del mundu pa que el su catálugu seya d'interés en diversas rayas i alcançal assin a más clientis. Por exemplu, quandu encetó operacionis n'Asia, invertió en más de 180 proucionis orihinalis en toa la rehión, contratanḍu pressonal local i henerandu más de 8 mil puestus de trabahu en produtoris, elencu i equipu, amás de rodal en lugaris comu [[Provincia de Bali|Bali]], [[Bangkok]], [[Chiang Mai]] i [[Penang]].<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20210414204519/https://news.abs-cbn.com/ancx/culture/spotlight/11/26/19/netflix-ceo-asias-creative-and-engineering-talent-is-second-to-none |título=Netflix CEO: ‘Asia’s creative and engineering talent is second to none’ |fechaacceso=2021-04-14 |apellido=Hastings |nombre=Reed |sitioweb=ABS-CBN News |idioma=en</ref> === Efetus socialis i ena salú === El modelu de [[Vídiu baxu demanda|vídiu baxu demanda]] del qu'es parti Netflix huntu con otras compañías comu [[Hulu]] o [[Amazon Prime Video]], á recibíu diversas críticas relacionás colos efetus socialis i de salú que prouci el visionau de más d'una penícula o capítulus de seri nuna sola sesión, prática conocía comu maratonis o ''[[binge-watching]].'' Especialmenti se critica el su sistema que favoreci estas práticas comu la dessistencia de seris con episodius con finalis inconclusus o impactantis, la reprodución automática de episodius siguientis activá de horma predeterminá, i la su presentación en horma de listas de tareas.<ref>Cita publicación |título=A preliminary psychology of binge TV watching |apellidos=CJ |fecha=júliu de 2016 |publicación=Psychologist |editorial=British Psychological Society |volumen=29 |número=7</ref><ref>Cita noticia |apellidos=DSouza |nombre=Deborah |título=Netflix Is Obsessed With Binge Watching and It's a Problem |url=https://www.investopedia.com/tech/netflix-obsessed-binge-watching-and-its-problem/ |fecha=19 de diciembri de 2017 |fechaacceso=28 de mayu de 2018</ref><ref>Cita publicación |título=Time-shifting vs. appointment viewing: the role of fear of missing out within TV consumption behaviors |apellidos=Conlin |nombre=Lindsey |apellidos2=Billings |nombre2=Andrew C. |publicación=Communication & Society |editorial=Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, S.A. |volumen=29 |número=4 |páginas=151-164 |idioma=inglés |issn=2386-7876 |apellidos3=Averset |nombre3=Lauren</ref> === Efetus ena coltura cinematográfica i televisiva === Una delas mayoris críticas o posicionis contrarias que s'an construíu en tornu alas platahormas de ''streaming'' en heneral, i de Netflix en particulal, hira en tornu ala horma en qu'estas án cambiau la coltura audiovisual del su púbricu. Estas vocis críticas afirman que, al prioriçal las sus propias proucionis (Netflix ca ves prouci seris de mayol calidá i presupuestu)<ref>Cita noticia |nombre=Forbre |título=Forbes hace lista TOP NETFLIX |url=https://www.forbes.com.mx/estas-son-algunas-de-las-series-de-netflix-que-merece-la-pena-ver |fechaacceso=7 d'abostu de 2020 |periódico=Forbes.com.mx</ref><ref>Cita web |url=https://bonetflix.com/es-es/series/ |título=Lista TOP series NETFLIX con referencia imDB/Filmaffinity |fechaacceso=27 de marçu de 2021</ref> i borral del su catálugu regularmenti ca ves más penículas i proucionis d'otras compañías,<ref>Cita web |url=https://elrincondenetflix.com/netflix/contenido-eliminado/contenido-retirado-espana/peliculas-series-que-quita-netflix-espana-septiembre-2018/ |título=Copia archivada |fechaacceso=19 de noviembri de 2018 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20181119214622/https://elrincondenetflix.com/netflix/contenido-eliminado/contenido-retirado-espana/peliculas-series-que-quita-netflix-espana-septiembre-2018/ |fechaarchivo=19 de noviembri de 2018</ref> assin comu el tenel un catálugu limitau de penículas antiguas, la compañía henera cambius enos hábitus de consumu, particularmenti, entri los sus biembrus más jóvinis.<ref>Cita publicación |título=How Netflix’s Content Strategy Is Reshaping Movie Culture |apellidos=Gilchrist |nombre=Duncan |apellidos2=Luca |nombre2=Michael |fecha=31 d'abostu de 2017 |publicación=Harvard Business Review |página=3 |idioma=inglés |cita=As Netflix and other streaming platforms continue to grow and emphasize exclusive content, we risk losing pieces of our cultural memory — forgetting about some of the classic films that define a generation.</ref><ref>Cita web |url=http://max-coma.com/2020/04/27/netflix-no-hace-series-hace-peliculas-de-7-horas/ |título=Netflix no hace series, hace películas de 7 horas. |fechaacceso=2 de mayu de 2020 |idioma=fr-FR</ref> Unu delos casus más sonaus a esti respetu es el retiru del catálugu de penículas i seris hechas o baxu control de Disney, estu debíu ala gran cantidá de proutus qu'estu sinifica i al apegu del púbricu a abondas destas proucionis.<ref>Cita noticia |apellidos=Cedillo Novoa |nombre=Julio |título=Disney deja Netflix: salen películas y series en 2019 |url=https://www.dondeir.com/cine-y-tv/disney-deja-netflix-en-2019/2017/08/ |fechaacceso=23 de juñu de 2019 |periódico=Dónde ir</ref> Esta posición dela endustria i d'argunus especialistas en meyus contrasta cola perceción artamenti positiva que tien Netflix entri los sus usuarius, prencipalmenti entri los más jóvinis.<ref>Cita noticia |título=Netflix retains position as most positively talked about brand among millennials |url=https://yougov.co.uk/topics/consumer/articles-reports/2018/09/27/netflix-retains-position-most-positively-talked-ab |fecha=27 de setiembri de 2018 |fechaacceso=23 de juñu de 2019 |periódico=YouGov</ref> Anti estas críticas, Netflix se defiendi argumentandu los altus costus de renovación delas licencias delos proutus externus, polo que quandu la su licencia espira i no puei sel renová, avisa alos sus suscritoris con anticipación pa que vean el conteníu afetau dantis dela su desaparición.<ref>https://help.netflix.com/es/node/60541</ref> De manera específica, la impresa uvicá en California á síu abiertamenti criticá pola endustria cinematográfica, que considera que el rechassu de Netflix a estrenal las sus penículas orihinalis enas salas de cini provocará la muerti del modelu comu se conoci ata agora. Situación que ya se vía dendi l'aparición dela televisión, el VHS i el DVD.<ref>Cita noticia |apellidos=Izquierdo |nombre=Adriana |título=Netflix y Amazon no están matando el cine, están revitalizando un Hollywood cobarde entregado a las franquicias |url=https://www.xataka.com/streaming/netflix-y-amazon-no-estan-matando-el-cine-estan-revitalizando-un-hollywood-cobarde-entregado-a-las-franquicias |fecha=23 de juñu de 2017 |fechaacceso=3 de noviembri de 2017 |periódico=Xataca |idioma=español</ref><ref>Cita noticia |apellidos=Zorrilla |nombre=Mikel |título=La otra competición en Cannes: ¿Por qué parte de la industria ama Amazon y odia Netflix? |url=https://www.espinof.com/proyectos/la-otra-competicion-en-cannes-por-que-parte-de-la-industria-ama-amazon-y-odia-netflix |fecha=15 de mayu de 2016 |fechaacceso=4 de noviembri de 2017 |periódico=Espinof |idioma=español</ref> Ena su editorial de diciembri de 2014, el Film Journal International consideró comu desleal dicha estrategia de no exibih las sus proucionis orihinalis dela manera tradicional en salas dantis de ponel-las a disposición delos sus socius nel catálugu dihital. Nel testu, escritu a manera de carta dirigía a Ted Sarandos, el encargau de programación dela compañía, la revista dizía: <blockquote>«''Dil al cini es un pasatiempu estau-uniensi. ¿Quieis sel conocíu Ted, comu, un traiol?''» - ''An Open Letter to Netflix's Ted Sarandos''<ref>Cita publicación |título=An Open Letter to Netflix's Ted Sarandos |fecha=diciembri de 2014 |publicación=Film Journal International |volumen=117 |número=2 |página=3 |idioma=inglés |cita=Sure, digital has changed things and windows have gotten shorter, but a release in movie theatres before delivery to other ancillary media outlets has proven time and again that the theatrical run enhances a picture's value in these other markets. So why are you championing the bypassing of exhibition in favor of VOD, streaming to iPads and mobile devices? Have you run your plan by Christopher Nolan, and asked his reaction to his film Interstellar playing first on computer screens, mobile devices and televisions? You must know that what you are doing, Ted, as you are a smart man, but you continue to incur the wrath of the exhibition community and the Hollywood studios. Or do you? You know, Ted, in just a few short years you have earned the reputation of being an enemy of theatrical exhibition.How does your plan expand the movie business for everyone, Ted? People want to see films on large screens with great sound and in the company of other patrons. Is this outdated, Ted?There certainly is room for Netflix in the motion picture industry--especially now that you are investing in production. But going about it your way is going to cost you in the end.Do you really believe, Ted, that "many movies are just as good if not better at home"? Because if you do, then you are beginning to truly believe your own hype. Going to the movies is an American pastime. Do you want to be known, Ted, as un-American?}}</ref></blockquote> Reed Hastings, presidenti i hundaol dela compañía, declaró en 2015 que la [[televisión]] queadrá obsoleta en 30 añus. Estu provocó varias críticas, pos unu delos problemas que Netflix i otras platahormas similaris enfrentan es la frahmentación delos conteníus debíu alos problemas de licencias.<ref>Cita web |url=https://www.fayerwayer.com/2015/12/fundador-de-netflix-en-30-anos-la-tv-tradicional-se-habra-acabado/ |título=Fundador de Netflix: “En 30 años la TV tradicional se habrá acabado” |fecha=1 diciembri 2015 |sitioweb=FayerWayer</ref> Otra crítica es un presuntu sesgu ideolóhicu hazia la esquierda política delas proucionis dela platahorma, lo qual causaría que algunus setoris conservaoris la mirin con desconfiança.<ref>Cita web |url=https://variety.com/2018/digital/news/netflix-political-republican-approval-perception-decline-data-1202828735/ |título=Netflix Turning Too Blue? Republicans’ Perception of the Brand Has Dropped, Data Shows |apellido=Spangler |nombre=Todd |fecha=2 juñu 2018</ref> Otru aspetu que henera debatis sobri Netflix, es la recoleción de datus que gasta delos sus usuarius pala proución de nuevus conteníus. Sigún el periodista Alejandro Eloy Rodríguez, nel su libru ‘El planeta Netflix’, endica cómu Netflix estudia el comportamientu delos suscritoris pa medil la criación de nuevus conteníus, reduciendu los riesgus económicus dela proución: <blockquote>''«Las proucionis de Netflix estarán ca ves más medías, basás ena enhormación que los usuarius ofrecin ala platahorma dendi hazi añus. Lo qual abri nuevus interrogantis nel planu coltural: ¿Quantu lugal habrá pala espressión artística, pa lo impredecibri, lo istantániu, aquella sinceridá del espíritu umanu que no s'esprica n'algoritmus? Quizás lo preocupanti no seya lo que Netflix está haziendu nel mundu televisivu, sinu cinematográficu»''<ref>Cita web |título=El planeta Netflix: La programación televisiva en la televisión on demand- Alejandro Eloy Rodriguez: Amazon.es: Tienda Kindle |fechaacceso=13 de noviembri de 2018 |sitioweb=www.amazon.es</ref></blockquote> === Mesmu paradigma === Inque una gran cantidá d'académicus i especialistas de meyus consideran alos servicius dihitalis que destribuin conteníus audiovisualis por internet comu la revolución dentru dela endustria del entretenimientu,<ref>Cita noticia |título=¿Cómo ha afectado Internet al entretenimiento?: url=https://www.contextotucuman.com/nota/203258/%C2%BFC%C3%B3mo%20ha%20afectado%20Internet%20al%20entretenimiento?.html |fechaacceso=15 de setiembri de 2020 |periódico=Contexto Tucuman</ref> autoris comu [[Michael Wolff]] tienin una opinión contraria. Pa esti periodista, la esencia de Netflix es más cercana ala dela televisión qu'ala d'internet. D'acuerdu a lo que plantea nel su libru ''Television is the New Television'' (La televisión es la nueva televisión, 2015)'','' en lugal de potencial las caraterísticas interativas propias d'internet, Netflix decidió favorecel estruturas, narrativas i estéticas ya establecías pola endustria televisiva. Dela mesma horma, argumenta que al transhormal-si d'una compañía d'arquirol de DVD nun estudiu dihital, la platahorma de ''streaming'' trasladó alas pantallas de computaora comportamientus, valoris, esquemas i esperiencias dela endustria televisiva -comu la visualiçación pasiva de conteníus-, haziendu que lo qu'ata essi momentu se consideraba herramientas interativas i de fluhu bidirecional d'enhormación, en argu más parecíu ala vieja televisión.<ref name=":4" /><ref>Cita libro |apellidos=Wolff |nombre=Michael |título=Television is the New Television. The Unexpected Triumph of Old Media in the Digital Age |año=2015 |editorial=Penguin |isbn=978-0-698-40552-3 |ubicación=Nueva York |idioma=inglés</ref> N'esti sentíu, el periodista francés Thibault Henneton de ''[[Le Monde diplomatique]]'' considera que Netflix no dexa de sel una «máquina traga talentus», que s'alimenta de lo que las caenas i estudius tradicionalis de tol mundu rechassan. Es assin, por exemplu, que terminó apoyandu el proyetu de ''Roma'' de Cuarón, no por habel síu parti del desenvolvimientu dendi'l prencepiu, sinu porque tolus estudius alos que s'acercó el cineasta mejicanu lo rechassarun. La virtú de Netflix sedríe en tenel los datus el «valol» de revendel proutus de nichu, i no solamenti estorias de superhérois, comu los estudius de Hollywood.<ref name=":6" /> Pola su parti, autoris comu Toby Miller recuerdan que el poel institucional dela televisión permaneci, inque abondus lo considerin cosa del pasau. Pa Miller, la continuiá dela endustria televisiva se percibi ena proución de programas i ena pubricidá: destacan que abonda dela proución de conteníus destribuíus por internet sigi siendu básicamenti televisión, que las caenas de TV tradicionalis (señal abierta o cabli) sigin siendu hundamentalis pal mercau del ''streaming''. En resumin, apunta nel su libru ''Television Studies: The Basics'' (Los hundamentus delos estudius sobri la televisión, 2011), la henti sigi viendu televisión i inclusu en cantidais más importantis que n'otras décadas, lo únicu qu'á cambiau es cómu se destribuin los conteníus.<ref name=":4" /> === Tratamientu de datus pressonalis === Debíu ala gran cantidá de datus pressonalis qu'alministra Netflix, especialistas nel tema án espressau mieu ala horma en que estus son trataus pola compañía, inclusu dantis dela puesta en marcha del su serviciu de VOD por ''streaming''.<ref name=":16" /> La demanda legal conocía comu «Doe Vs. Netflix» es un exemplu de dichus temoris. En diciembri de 2009, una clienta del serviciu d'arquirol de DVD por correspondencia enos Estaus Uníus entepusu una demanda nuna corti federal por violación ala proteción dela privacidá cometíu por Netflix. La demandanti, conocía baxu el seudónimu de «[[Jane Doe]]», era una mairi de familia lesbiana residenti del estau d'[[Ohio]] quien curpaba ala impresa d'invadil la su privacidá al liberal los datus del su registru de rentas -huntu col de ábati meyu millón de clientis- pa que los participantis del Premiu Netflix o Netflix Prize puyeran mejoral el sistema de predición dela platahorma. Inque dichus datus no incluían el nombri delos clientis sinu que los identificaba únicamenti con un cóigu numéricu, dos semanas endispués de lançá la convocatoría del concursu, dos investigaoris dela [[Nuversidá de Texas]], Arvind Narayanan i Vitaly Shmatikov, fuerun capacis d'identifical por nombri a algunus delos clientis cuyus datus fuerun liberaus. Pubricau en línia, el borraol del artículu académicu de Narayanan i Shmatikov afirmaba que, al cruçal los datus de Netflix con reseñas del situ Internet Movie Database ([[Internet Movie Database|IMDb]]) se podían determinal no solu el nombri dela pressona sinu inclusu rasgus dela su pressonalidá comu preferencias políticas, afiliación relihiosa, sexualidá i inclusu complexión física. Inque la identidá dela mujel nunca fue destapá por nengún equipu del concursu ni por naidi más, l'argumentu ena demanda era el mieu de que la su homosexualidá huera destapá a través del su consumu de penículas (el qual incluía un altu númeru de títulus con temática homosexual) i que esta revelación afetara la su vía familial i profesional. En marçu de 2010, Netflix i «Jane Doe» chegarun a un acuerdu que nunca s'hizu púbricu. Comu resultau dela demanda, la segunda edición del Premiu Netflix nunca se realçó inque s'había anunciau.<ref name=":14" /><ref name=":15" /> === Opción d'alteral la velocidá de reprodución === A finalis d'otubri de 2019, Netflix pusu a prueba palos sus usuarius col sistema operativu [[Android]] la opción pa alteral la velocidá de reprodución delos sus vídius - desaceleral-lu 0.5x o 0.75x; o aceleral-la 1.25x o 1.5x. Lo anteriol heneró críticas en redis socialis de parti de realiçaoris comu [[Judd Apatow]] i [[Peyton Reed|Peyton Read]], i l'atol [[Aaron Paul]] quienis considerarun qu'era una idea terribri i qu'era la decisión delos criaoris de conteníu i no delos destribuiolis, cómu eran presentás las obras. Netflix contestó qu'era tan solu una prueba i que era probabri que no pasara desta fasi.<ref>Cita noticia |apellidos=Garcìa |nombre=Érika |título=Netflix experimenta cambiar la velocidad de reproducción de series y películas |url=https://www.cnet.com/es/noticias/netflix-cambio-velocidad/ |fecha=29 d'otubri de 2019 |fechaacceso=31 d'otubri de 2019 |periódico=CNET en español</ref><ref>Cita noticia |apellidos=Bell |nombre=Breanna |título=Judd Apatow, Brad Bird, Aaron Paul Slam Netflix’s Testing of Variable Playback Speed |url=https://variety.com/2019/film/news/aaron-paul-judd-apatow-brad-bird-netflix-playback-speed-1203386460/ |fecha=28 d'otubri de 2019 |fechaacceso=31 d'otubri de 2019 |periódico=Variety |ubicación=Estaus Uníus |idioma=inglés</ref><ref name=":21">Cita noticia |apellidos=Randanne |nombre=Fabien |título=Netflix : Pourquoi la polémique sur l’accélération des vidéos est une tempête dans un verre d’eau |url=https://www.20minutes.fr/arts-stars/culture/2639215-20191029-netflix-pourquoi-polemique-acceleration-videos-tempete-verre-eau |fecha=29 d'otubri de 2019 |fechaacceso=31 d'otubri de 2019 |periódico=20 Minutes France |ubicación=Francia |idioma=francés</ref> La edición francesa de 20 Minutes consideró la polémica comu «una tormenta nun vasu d'áugua» i recordó que la posibiliá de vel materialis audiovisualis a otra velocidá dessisti dendi dantis de que Netflix pusuera a disposición esta prueba n'Android i mentó que el ''speed-watching'' - vel vídius a alta velocidá - es una prática común disponibri dendi hazía tiempu en dispusitivus comu el reprodutol [[VLC media player|VLC]] i ena platahorma [[YouTube]].<ref name=":21" /> === Compra del ''Egyptian Theater'' de L. A. === En 2019 diversus reportis de prensa endicarun la intención de Netflix de chegal a un acuerdu por 10 millonis de dólaris cola American Cinematheque, qu'opera l'Egyptian Theater, sala de cini icónica de Los Ángeles. En mayu del siguienti añu, el serviciu de ''streaming'' anunció que la operación s'había concretau peru ni esti ni la cinemateca revelarun la cantidá final del tratu. La comuniá artística de Los Ángeles s'opusu al tratu dendi un prencepiu debíu a que la restauración del lugal envolucró inversión púbrica d'ordin municipal i federal, estu a pesal de que Netflix aseguró que l'equipu i operacionis dela cinemateca acontinarían comu ata essi momentu, mientras que la impresa de Los Gatos gastaría el local solu entri semana palos sus propius proyetus.<ref name="deadline.com" /><ref name=":02" /> Pa finalis de júliu de 2020, más de 3000 pressonas habían firmau una petición subía al situ [[Change.org]] exihiendu ala cinemateca que transparentara la operación financiera, encetandu por revelal la cantidá pagá por Netflix.<ref name="change.org" /> === Críticas i controversias a proutus orihinalis en particulal === Entri las proucionis orihinalis que dendi 2013 á criau la compañía, dessistin varius casus qu'án causau críticas i controversias pol tratamientu d'un tema o el su conteníu, comu la seri de fición ''[[13 Reasons Why (seri de televisión)|13 Reasons Why]]'',<ref>Cita noticia |apellidos=Kimble |nombre=Lindsay |título=Why Schools Are Warning Parents About Netflix's Series 13 Reasons Why |url=https://people.com/human-interest/schools-sending-letters-to-parents-about-13-reasons-why/ |fecha=26 d'abril de 2017 |fechaacceso=6 de hebreru de 2020 |periódico=People |ubicación=Estaus Uníus |idioma=inglés</ref><ref>Cita noticia |apellidos=Bernstein |nombre=Arielle |título=13 Reasons Why: what the controversial drama gets wrong |url=https://www.theguardian.com/tv-and-radio/2019/aug/30/13-reasons-why-netflix-liberty-high |fecha=30 d'abostu de 2019 |fechaacceso=6 de hebreru de 2020 |periódico=The Guardian |ubicación=Inglaterra |idioma=inglés</ref> la seri documental protagoniçá por [[Gwyneth Paltrow]], ''[[Goop Lab]]'', o Queen Cleopatra, i inclusu penículas comu [[Guapis|''Cuties'']]. ==== ''Goop Lab'' ==== Estrená nel catálugu el 24 d'eneru de 2020, la seri documental ''[[Goop Lab]]'', protagoniçá por [[Gwyneth Paltrow]], causó controversia polas posibris repercusionis del su conteníu pala salú púbrica i pala horma en que el púbricu percibi la ciencia. El proyetu nació quandu en hebreru de 2019, la marca d'estilu de vía [[Goop]], propiedá de Paltrow[[Goop|,]] firmó un acuerdu pa proucil una seri promocional con hormatu de documental con temas de bienestal i «[[Melecina alternativa|salú natural]]» pa Netflix. Dendi un prencepiu, dichu acuerdu le heneró críticas al serviciu de ''streaming'' por consideral que le daba a Paltrow una platahorma pa promocional la su marca, la qual á síu criticá por hazel declaracionis sin hundamentu sobri l'efetividá delos tratamientus i proutus de salú que promuevi. Múltipris críticus argumentarun que la firma del acuerdu fue «una vitoria pala [[seudociencia]]».<ref name="ars-goopseries">Cita web |url=https://arstechnica.com/science/2019/02/goop-lands-netflix-deal-despite-track-record-of-egregious-false-health-claims/ |título=Netflix buys into Goop hooey with deal to make a wellness docuseries |fechaacceso=3 d'abril de 2019 |autor=Mole |nombre=Beth |fecha=5 de hebreru de 2019 |sitioweb=Ars Technica</ref><ref name="thedailybeast">Cita noticia |apellidos=Basu |nombre=Tanya |título=Docs Are Pissed Netflix Is Giving Gwyneth's Goop a Megaphone |url=https://www.thedailybeast.com/scientists-are-pissed-that-netflix-is-legitimizing-gwyneth-paltrows-goop |fecha=5 de hebreru de 2019 |fechaacceso=3 d'abril de 2019</ref><ref name="commentisfree">Cita noticia |apellidos=Mahdawi |nombre=Arwa |título=Goop has a Netflix deal – this is a dangerous win for pseudoscience |url=https://www.theguardian.com/commentisfree/2019/feb/08/goops-deal-with-netflix-is-a-dangerous-win-for-pseudoscience |fecha=8 de hebreru de 2019 |fechaacceso=3 d'abril de 2019 |issn=0261-3077</ref><ref name="Bundel">Cita web |url=https://www.nbcnews.com/think/opinion/netflix-s-new-partnership-gwyneth-paltrow-s-goop-brand-win-ncna969746 |título=Netflix's new partnership with Gwyneth Paltrow's Goop brand is a win for pseudoscience |fechaacceso=20 de hebreru de 2019 |autor=Bundel |nombre=Ani |fecha=10 de hebreru de 2019 |editorial=NBC News |urlarchivo=https://archive.today/20190220201923/https://www.nbcnews.com/think/opinion/netflix-s-new-partnership-gwyneth-paltrow-s-goop-brand-win-ncna969746 |fechaarchivo=20 de hebreru de 2019</ref> Una ves que ''[[Goop Lab]]'' estuvu disponibri nel catálugu de seris, abondus meyus de comunicación pubricarun duras críticas ala decisión de Netflix de promovel Goop: El periódicu español ''[[El País]]'' pubricó una huerti crítica titulá «Gwyneth Paltrow en Netflix, un problema de salú púbrica» ena qual s'afirma que el programa es un manual d'argucias i falacias pa defendel falsus remeyus i le hazi «un terribri dañu ala confiança populal ena ciencia». I que finalmenti el resultau dela seri pareci sel l'enartecimientu dela charlatanería i l'aburtamientu dela cuenta bancaria de Paltrow.<ref>Cita noticia |apellidos=Salas |nombre=Javier |título=Opinión |url=https://elpais.com/cultura/2020/01/24/television/1579877077_691183.html |fecha=24 d'eneru de 2020 |fechaacceso=31 d'eneru de 2020 |periódico=El País |issn=1134-6582 |idioma=es |Gwyneth Paltrow en Netflix, un problema de salú púbrica</ref> El situ sobri religión i espiritualidá Patheos pubricó un artículu titulau «''Goop lab'' de Gwyneth Paltrow es basura anticientífica. Endispués empeora». En dichu testu s'afirma qu'es una velgüença que Netflix promueva esti «sinsentíu dañinu», i que el programa puei causal un gran dañu ala salú púbrica si los espetaoris lo toman en seriu.<ref name="PatheosWilde">Cita web |url=https://friendlyatheist.patheos.com/2020/01/20/gwyneth-paltrows-the-goop-lab-is-unscientific-garbage-then-it-gets-worse/ |título=Gwyneth Paltrow’s “The Goop Lab” Is Unscientific Garbage. Then It Gets Worse. |fechaacceso=20 de eneru de 2020 |autor=WILDE |nombre=VAL |fecha=20 de eneru de 2020 |sitioweb=Patheos.com |editorial=Patheos |cita=Netflix and Gwyneth Paltrow have entered into an unholy alliance and spawned The Goop Lab, a (purported) health and wellness docu-series set for release on January 24. |urlarchivo=https://archive.today/20200120225756/https://friendlyatheist.patheos.com/2020/01/20/gwyneth-paltrows-the-goop-lab-is-unscientific-garbage-then-it-gets-worse/ |fechaarchivo=20 de eneru de 2020 |urlmuerta=no</ref> La revista ''[[Wired]]'', ena su versión británica, escribió varias críticas centrás ena seri en particulal<ref name="Turk">Cita web |url=https://www.wired.co.uk/article/goop-lab-netflix-psychedelics |título=Goop on psychedelics isn’t bad, it’s just boring |fechaacceso=28 de eneru de 2020 |autor=Turk |nombre=Victoria |fecha=28 de eneru de 2020 |sitioweb=Wired.co.uk |editorial=Wired (UK) |cita=Between the different interviews about different studies involving different drugs and different disorders, everything gets rather muddled up, and the only real takeaway is that there is some evidence psychedelics may have therapeutic benefits to some people in some situations. |urlarchivo=https://archive.today/20200128011902/https://www.wired.co.uk/article/goop-lab-netflix-psychedelics |fechaarchivo=28 de eneru de 2020</ref><ref name="Charara">Cita web |url=https://www.wired.co.uk/article/goop-lab-sex-netflix |título=What The Goop Lab gets right (and wrong) about sex |fechaacceso=28 de eneru de 2020 |autor=Charara |nombre=Sophie |fecha=25 de eneru de 2020 |sitioweb=Wired.co.uk |editorial=Wired (UK) |cita="I think the claims made by Gwyneth Paltrow and Goop are not evidence-based and potentially damaging to women,” says Cynthia Graham, professor of sexual and reproductive health at the University of Southampton. |urlarchivo=https://archive.today/20200128012517/https://www.wired.co.uk/article/goop-lab-sex-netflix |fechaarchivo=28 de eneru de 2020</ref> i en Netflix en heneral, diziendu «¿Creis que Goop es malu? Es solu la punta del ''iceberg'' dela seudociencia en Netflix».<ref name="Reynolds">Cita web |url=https://www.wired.co.uk/article/the-goop-lab-netflix-review |título=Think Goop is bad? It's only the tip of Netflix's pseudoscience iceberg |fechaacceso=28 de eneru de 2020 |autor=Reynolds |nombre=Matt |fecha=24 de eneru de 2020 |sitioweb=Wired.co.uk |editorial=Wired UK |cita=In The Goop Lab, Gwyneth Paltrow and her colleagues try out energy healing, psychedelics and cold therapy. But plenty of Netflix's documentaries take an equally dubious approach to science. |urlarchivo=https://archive.today/20200128010139/https://www.wired.co.uk/article/the-goop-lab-netflix-review |fechaarchivo=28 de eneru de 2020</ref> ==== Queen Cleopatra ==== Estrená en marçu de 2023, Queen Cleopatra pretendía sel una seri documental sobri la vía dela antigua [[Reina-faraón|faraona]] del [[Antiguu Egitu]], [[Cleopatra]], enterpretá pola atris Adele James. La seri causó abondu controversia debíu ala representación considerá [[Progresismu|progresista]] i por abel mudau la [[etnia]] i partis dela estoria del pressonagi estóricu.<ref>Cita web|url=https://www.forbes.com/sites/danidiplacido/2023/05/17/netflixs-queen-cleopatra-controversy-explained/|título=Netflix’s ‘Queen Cleopatra’ Controversy, Explained|fechaacceso=2025-06-26|apellido=Placido|nombre=Dani Di|sitioweb=Forbes|idioma=en</ref> La seri representaba a Cleopatra comu una mujel negra, lo que causó gran endignación nel país d'[[Egitu]] i entri abondus [[Estoriaol|estoriaoris]] i [[Arqueología|arqueólugus]]. Netflix i los proutoris dela seri fuerun denunciaus de violal leyis de meyus i de pretendel «distorsional i borral la identidá ehicia». Nostanti, la proutora dela seri, [[Jada Pinkett Smith]], dixu que «la su herencia es mu debatía» i la atris que la enterpreta, Adele James, respondió alos críticus: «Si no les gusta el repartu, no vean el programa».<ref>Cita noticia|título=Las quejas en Egipto por la serie de Netflix que presenta a una Cleopatra negra|url=https://www.bbc.com/mundo/noticias-65328939|periódico=BBC News Mundo|fechaacceso=2025-06-26|idioma=es</ref> N'Egitu, la reación del púbricu condenó la representación de Cleopatra dendi que el primel anunciu fue liberau. Zahi Hawass, un destacau egitólogu i esministru d'Antigüedais, le dixu al periódicu [[Al-Masry Al-Youm]] que «estu es completamenti falsu». «Cleopatra era griega, lo que sinifica qu'era de piel clara, no negra», endicó.<ref>Cita web|url=https://www.indiewire.com/features/general/netflix-cleopatra-doc-slammed-blackwashing-egyptian-scholars-1234830531/|título=Egyptian Scholars Slam Netflix for ‘Blackwashing’ Cleopatra in Upcoming Docuseries|fechaacceso=2025-06-26|apellido=Bergeson|nombre=Samantha|fecha=2023-04-20|sitioweb=IndieWire|idioma=en-US</ref> L'abogau Mahmoud al Semary presentó una denuncia anti un fiscal ena que le exigió que tomi «las meyías legalis necesarias» i bloquii l'acesu alos servicius de Netflix n'Egitu. Alegó que la seri inclui material visual i conteníu que viola las leyis de meyus d'Egitu i acusó a Netflix d'entental «promovel el pensamientu afrocéntricu (...) qu'inclui eslóganis i escritus destinaus a distorsional i borral la identidá ehicia».<ref>Cita web|url=https://aristeguinoticias.com/2104/kiosko/demandan-a-netflix-en-egipto-por-presentar-a-cleopatra-negra-en-nueva-serie/|título=Demandan a Netflix en Egipto por presentar a Cleopatra negra en nueva serie|fechaacceso=2025-06-26|sitioweb=Aristegui Noticias|idioma=es</ref> ==== Cuties ==== El 20 d'abostu de 2020, s'estrenó la [[Cini de Francia|penícula francesa]] dirigía por [[Maïmouna Doucouré]]: [[Guapis|''Cuties'']] nel [[Festival de Cini de Sundance]] de 2020 i sedríe destribuía mundialmenti ena platahorma de Netflix el 9 de setiembri del mesmu añu. A pesal de que la penícula recibió elohius dela crítica en situs comu [[Rotten Tomatoes]],<ref>Cita web|url=https://www.rottentomatoes.com/m/cuties|título=Cuties {{!}} Rotten Tomatoes|fechaacceso=2025-06-26|sitioweb=www.rottentomatoes.com|idioma=en</ref> inclusu dantis del estrenu, la penícula ya estaba henerandu controversia entri el púbricu debíu ala su temática i la horma ena que la penícula fue promocioná. Dantis del su lançamientu en Netflix, el poster promocional i l'avanci dela penícula fuerun criticaus en redis socialis por sexualiçal a niñas de 11 añus. ''[[Deadline Hollywood]]'' enhormó que Netflix se descurpó nun comunicau i les dixu: «Sentimus profundamenti el material gráficu inapropiau que gastamus pa '''''Mignonnes''/''Cuties'''''. No estaba bien, ni era representativu desta penícula francesa que s'estrenó en Sundance. Emus atualiçau las imáhinis i la descrición».<ref>Cita noticia|título=Netflix Apologizes for ?Inappropriate? ?Cuties? Poster Slammed for ?Sexualizing? Little Girls|url=https://variety.com/2020/film/news/netflix-cuties-sexualizing-girls-1234741510/|periódico=Variety|fecha=2020-08-20|fechaacceso=2025-06-26|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200820200935/https://variety.com/2020/film/news/netflix-cuties-sexualizing-girls-1234741510/|fechaarchivo=2020-08-20|idioma=en-US|nombre=Dave McNary,Elsa|apellidos=Keslassy</ref><ref>Cita noticia|título=Netflix accused of sexualizing children with promotion of upcoming film 'Cuties'|url=https://www.ctvnews.ca/entertainment/netflix-accused-of-sexualizing-children-with-promotion-of-upcoming-film-cuties-1.5072049|periódico=CTVNews|fecha=2020-08-20|fechaacceso=2025-06-26|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200820200939/https://www.ctvnews.ca/entertainment/netflix-accused-of-sexualizing-children-with-promotion-of-upcoming-film-cuties-1.5072049|fechaarchivo=2020-08-20|idioma=en-CA</ref> N'[[América Latina]], el [[hashtag]] ''#NetflixPedofila'' se hizu tendencia ena redi social [[Twitter]].<ref>Cita web|url=https://www.infobae.com/america/entretenimiento/2020/08/21/la-razon-por-la-que-netflixpedofilia-es-tendencia-en-twitter/|título=La razón por la que #NetflixPedofilia es tendencia en Twitter|fechaacceso=2025-06-26|fecha=2020-08-21|sitioweb=infobae|idioma=es-ES</ref> El [[Parents Television Council]] i varias peticionis de [[change.org]] alentarun a Netflix a retiral la penícula dela platahorma. La promoción dela penícula á provocau críticas por sexualiçal alas niñas i «promovel la [[pornografía infantil]]».<ref>Obra citada|título=CUTIES y la sobresexualización de las jóvenes en el cine.|apellidos=Fuera de Foco|url=https://www.youtube.com/watch?v=Vu37bkXfZsA|fechaacceso=2025-06-26|fecha=2020-09-10</ref><ref name="independent">Cita web|url=https://www.independent.co.uk/arts-entertainment/films/news/netflix-condemned-for-disgusting-sexualisation-of-11-year-old-girls-a9679526.html|título=Netflix condemned for 'disgusting sexualisation of 11-year-old girls'|fechaacceso=2020-08-20|fecha=2020-08-20|sitioweb=The Independent|idioma=en</ref> === Censura === Netflix censura partis delos vídius que crein que puein infringil la clasificación por edá.<ref>Cita web|url=https://www.culturaocio.com/cine/noticia-netflix-censura-escena-regreso-futuro-indigna-fans-saga-20200521134351.html|título=Netflix censura una escena de Regreso al futuro 2 e indigna a los fans de la saga|fechaacceso=2025-01-02|apellido=Press|nombre=Europa|fecha=2020-05-21|sitioweb=www.culturaocio.com</ref> === Perda de suscritoris === N'abril de 2022, se reportó que Netflix perdió alreol de 200 mil{{esd}}suscritoris, provocandu una caída d'acionis del 25 % i perdiendu alreol de 30 mil{{esd}}millonis de dólaris. Argunas delas raçonis desta situación pordían sel l'anunciu d'establecel un métodu pa evital el gasu de cuentas compartías, el costu elevau dela mensualidá, i el que los usuarius, luegu de 2 añus de pandemia, án vistu gran parti del catálugu i decidirun migral a otras platahormas en busca de nuevus conteníus.<ref>Cita web |url=https://www.thestreambible.com/news/is-netflix-going-down/ |título=3 Reasons Why Netflix Is Going Down |fechaacceso=2022-05-20 |apellido=Antonio |fecha=2022-05-19 |sitioweb=www.thestreambible.com |idioma=en-US |Layoffs Included</ref> La [[Invasión rusa d'Ucrania de 2022]] tamién provocó una perda d'alreol de 700 mil{{esd}}suscritoris entri hebreru i marçu de 2022: en represalia pola invasión, Netflix suspendió el su serviciu en Rusia perdiendu assin alos suscritoris d'essi país.<ref>Cita web |url=https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/20220504/8240653/netflix-pierde-suscriptores-plataformas-streaming.html |título=Netflix pierde suscriptores en la batalla de las plataformas |fecha=4 mayu 2022 |sitioweb=La Vanguardia</ref> === Fin delas cuentas compartías i redución de precius. === En hebreru de 2023 encetó la implementación dela proibición de cuentas en destintus hogaris, una meyía que se golvió impopulal a nivel mundial; en respuesta, la platahorma encetó una redución de precius, encetandu en 30 paísis talis comu Croacia, Eslovenia, Bulgaria, Yemen, Jordania, Libia, Irán, Kenia, Malasia, Indonesia, Tailandia i Filipinas.<ref>Cita web |url=https://www.proceso.com.mx/cultura/2023/2/24/tras-el-fin-de-cuentas-compartidas-netflix-bajara-sus-precios-en-estos-paises-302659.html |título=Tras el fin de cuentas compartidas, Netflix bajará sus precios en estos países |fechaacceso=2023-02-25 |sitioweb=www.proceso.com.mx |idioma=español</ref> En mayu de 2023, esta política s'estendió a más paísis comu Méjicu.<ref>Cita web |url=https://www.elfinanciero.com.mx/entretenimiento/2023/05/24/netflix-cuales-son-las-restricciones-para-miembros-adicionales-en-una-cuenta/ |título=Netflix: ¿Cuáles son las restricciones para miembros adicionales en una cuenta? |fechaacceso=2023-05-25 |fecha=2023-05-25 |sitioweb=El Financiero |idioma=es</ref> == Espansión enternacional == [[Archivu:Netflix area.svg|miniatura|Disponibiliá de Netflix, a partil de marçu de 2022:{{legend|#B00000|Disponibri}}{{legend|#000000|No disponibri}}]]Dendi 2016, el serviciu de VOD de Netflix está disponibri en tol mundu a esceción dela rehión de Crimea i los territorius nacionalis de China, Corea del Norti i Siria. Nel casu de China, entavía en júliu de 2019 la impresa estudiaba la horma d'ofrecel los sus servicius, si bien abonda henti acedi a ellus a través d'arguna redi privá virtual o [[Redi privá virtual|VPN]]; mientras que las restrizionis establecías pol gobiernu estau-uniensi impiin que qualquiel compañía haga negocius en Rusia, Corea del Norti, Siria i Crimea.<ref>Cita web |url=https://help.netflix.com/es/node/14164 |título=¿Dónde está disponible Netflix? |fechaacceso=18 de júliu de 2019 |sitioweb=Netflix</ref> Si bien la presencia de Netflix nel mercau enternacional lo hazi un «iconu indiscutibri delas transhormacionis dela televisión»,<ref name=":22">Cita publicación |url=http://journals.openedition.org/ejas/13568 |título=Will You Awaken When Your Netflix No Longer Works? American Films, Television Productions and Social Transformations in Poland |apellidos=Filiciak |nombre=Mirosław |fecha=2018 |publicación=European journal of American studies |volumen=13 |número=3 |fechaacceso=20 de diciembri de 2019 |idioma=inglés |títulotrad=¿Despertarás cuando Netflix ya no funcione? Cine estadounidense, producciones televisivas y transformaciones en Polonia |issn=1991-9336 |doi=10.4000/ejas.13568</ref> el papel que huega en ca país o rehión es mui diferenti, yendu d'atol disruptivu enos mercaus de habla ingresa comu Estaus Uníus, Canadá o Australia, pasandu por serviciu de nichu n'Uropa i América Latina, ata chegal a un atol sin importancia n'África i Meyu Orienti.<ref name=":4" /> En Polonia, por exemplu, duranti el su primel mes (setiembri de 2016), alcanzó cerca d'un millón de suscritoris gracias al serviciu de prueba gratuitu de 30 días. Nostanti, pa finalis de 2018 la cifra había descendíu a alreol de 750000 clientis, la mayoría delos qualis son jóvinis de grandis ciais i de clasi acomodá.<ref name=":22" /> En general, al palral del impatu de Netflix a nivel mundial se debi tomal en cuenta que el serviciu es un hechu ena teoría mas no ena prática. Estu se debi, abondas vecis, a fatoris ahenus ala impresa, comu l'anchu de banda i condicionis heneralis de conetividá a internet o los altus costus delos paquetis de datus d'alta velocidá necesarius pa soportal el visionau de vídius ena platahorma. N'otrus casus se trata delas condicionis establecías pola propia impresa, las qualis no puein sel cumplías polos clientis, comu la restrizión de pagal únicamenti con tarheta de déditu o créditu.<ref name=":4" /><ref>Cita noticia |apellidos=Kazeem |nombre=Yomi |título=No matter where Netflix goes in Africa it will run into these two problems |url=https://qz.com/africa/589907/no-matter-where-netflix-goes-in-africa-it-will-run-into-these-two-problems/ |fecha=14 d'eneru de 2016 |fechaacceso=18 de júliu de 2019 |periódico=Quartz Africa |editorial=Uzabase |idioma=inglés</ref> L'ejemplu de Cuba sirvi pa ilustral lo anteriol. En hebreru de 2015, Netflix anunció la su entrada al país [[Caribi (rehión)|caribeñu]] luegu de que l'alministración del presidenti [[Barack Obama]] retirara las [[Embargu estau-uniensi a Cuba|sancionis]] impuestas ala isla dendi la época dela [[Guerra Fría]]. Nostanti, inque el serviciu esté disponibri, solu el 5 % dela henti tien acesu a internet i esti tien mui baxa velocidá; los ciaanus cubanus no tienin permitías las tarhetas de créditu i Netflix no aceta pagu n'efetivu nel país; i finalmenti el costu de serviciu de 7.99 por mes es mui altu si se considera que el salariu promediu ena isla es de 17 dólaris mensualis.<ref name=":4" /><ref name=":17">Cita noticia |apellidos=Epstein |nombre=Brian |título=Why Netflix is entering Cuba even though the internet barely works there |url=https://qz.com/341368/why-netflix-is-entering-cuba-even-though-the-internet-barely-works-there/ |fecha=9 de hebreru de 2015 |fechaacceso=18 de júliu de 2019 |periódico=Quartz |editorial=Uzabase |idioma=inglés</ref><ref name=":18">Cita noticia |apellidos=Glenza |nombre=Jessica |título=Netflix launches $7.99 service for Cuba despite average wage of $17 a month |url=https://www.theguardian.com/world/2015/feb/09/netflix-launches-streaming-service-cuba |fecha=9 de hebreru de 2015 |fechaacceso=18 de júliu de 2019 |periódico=The Guardian |editorial=Guardian News & Media Limited |ubicación=Nueva York, EUA |idioma=inglés</ref> N'opinión d'argunus meyus i vocis espertas, l'entrada a ciertus mercaus comu el cubanu tien una justificación simbólica, comu el poel afalmal que Netflix es un serviciu global i que fue una delas impresas estau-uniensis que llevó los sus servicius a un determinau mercau.<ref name=":17" /><ref name=":18" /> {| class="wikitable" !2010 |La compañía encetó a ofrecel serviciu de ''streaming'' nel mercau enternacional el 22 de setiembri de 2010 en [[Canadá]].<ref>Cita noticia |apellidos=Press |nombre=Star Staff and Canadian |título=Video-streaming service Netflix launches in Canada, and uses actors to pose as excited consumers. |url=http://www.thestar.com/entertainment/2010/09/22/netflix_stumbles_as_it_launches_in_canada.html |fecha=22 de setiembri de 2010 |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |periódico=The Toronto Star |issn=0319-0781</ref> |- !2011 |Netflix anunció los sus planis pa lançal el su serviciu de ''streaming'' n'[[América Latina]].<ref>Cita web |url=http://money.cnn.com/2011/07/05/technology/netflix_international/index.htm |título=Netflix expands to 43 new countries |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |apellido=Pepitone |nombre=Julianne |sitioweb=CNNMoney</ref> |- !2012 |Netflix encetó la su espansión n'Uropa en 2012 col lançamientu nel [[Reinu Uníu]] i [[Irlanda]] el 4 d'eneru.<ref>Cita web |url=http://www.bbc.co.uk/news/technology-16467432 |título=Netflix launches UK film and TV streaming service |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |sitioweb=BBC News</ref> Pa el 18 de setiembri ya s'había ampliau a [[Dinamarca]], [[Finlandia]], [[Noruega]] i [[Suecia]].<ref>Cita web |url=http://www.prnewswire.com/news-releases/netflix-launches-in-sweden-denmark-norway-and-finland-174749581.html |título=Netflix Launches In Sweden, Denmark, Norway And Finland |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |apellido=Inc. |nombre=Netflix, |sitioweb=www.prnewswire.com</ref> |- !2013 |[[Países Baxus]] fue l'únicu país al que Netflix s'espandió en 2013, ya que la impresa decidió reducil la velocidá d'espansión cola fin de controlal los costis de suscrición.<ref>Cita web |url=http://variety.com/2014/digital/news/netflix-makes-plans-to-move-into-europe-but-it-faces-fights-from-local-competitors-1201125910/ |título=Netflix 2014 European Expansion: A Look Ahead |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |apellido=Wallenstein |nombre=Andrew |sitioweb=Variety |idioma=en-US</ref> |- !2014 |Netflix está disponibri n'[[Austria]], [[Bélgica]], [[Francia]], [[Alemaña]], [[Lussemburgu]] i [[Suiza]].<ref>Cita web |url=https://pr.netflix.com/WebClient/getNewsSummary.do?newsId=1593 |título=Centro de Prensa de Netflix |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |sitioweb=[es] Netflix Media Center |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140919042118/https://pr.netflix.com/WebClient/getNewsSummary.do?newsId=1593 |fechaarchivo=19 de setiembri de 2014</ref> |- !2015 |Espansión a [[Australia]], [[Nueva Zelanda]], [[Japón]],<ref>Cita web |url=https://pr.netflix.com/WebClient/getNewsSummary.do?newsId=1751 |título=Centro de Prensa de Netflix |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |sitioweb=[es] Netflix Media Center |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141129032333/https://pr.netflix.com/WebClient/getNewsSummary.do?newsId=1751 |fechaarchivo=29 de noviembri de 2014</ref><ref>Cita web |url=http://www.smh.com.au/digital-life/hometech/how-the-australian-netflix-differs-from-the-us-service-20150323-1m60g8.html |título=How the Australian Netflix differs from the US service |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |sitioweb=The Sydney Morning Herald</ref><ref>Cita web |url=https://pr.netflix.com/WebClient/getNewsSummary.do?newsId=1871 |título=Centro de Prensa de Netflix |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |sitioweb=[es] Netflix Media Center |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150205005245/https://pr.netflix.com/WebClient/getNewsSummary.do?newsId=1871 |fechaarchivo=5 de hebreru de 2015</ref> [[Italia]], [[Portugal]] i [[España]].<ref>Cita web |url=http://leitor.expresso.pt/#library/expresso/semanario2223/economia-2223/temas/portugal-tera-netflix-em-outubro |título=Impresa Digital Reader |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |sitioweb=leitor.expresso.pt</ref> |- !2015-2016 |Netflix anunció la espansión n'Asia, enciandu col lançamientu en [[Pakistán]], [[Singapur]], [[Corea del Sul]] i [[Taiwán]] a encetus de 2016, i las [[Filipinas]] i el [[Sudesti Asiáticu]] nun huturu próssimu.<ref>Cita web |url=https://pr.netflix.com/WebClient/getNewsSummary.do?newsId=2553 |título=Centro de Prensa de Netflix |fechaacceso=12 d'abril de 2016 |sitioweb=[es] Netflix Media Center</ref> |- !2016 |Netflix amplió la su presencia a 130 paísis, aumentandu la su cobertura a tol mundu, ecetu la [[Repúbrica Populal China]] (a esceción de [[Hong Kong]] i [[Macao]]), [[Siria]] i [[Corea del Norti]]; amás tampocu está disponibri enas rehionis upeas de [[Repúbrica de Crimea|Crimea]] i [[Sebastopol]]. |- !2017 |20 % dela capacidá dela banda ancha gastá n'esti añu en tol mundu fue palos servicius de Netflix<ref name=":2">Cita noticia |título=The television will be revolutionised (Briefing "Netflixonomics"). |fecha=30 de juñu de 2018 |periódico=The Economist |ubicación=Amsterdam, Hollywood y Los Gatos |páginas=18-20 |número=9098 |idioma=inglés</ref> |- !2019 |S'alía con Canal+ en Francia pa ofrecel paqueti conhuntu.<ref name=":19">Cita web |url=https://web.archive.org/web/20191215102945/https://assistance.canal.fr/questions/2090159-communique-groupe-canal-netflix-associent-offrir-meilleur-cinema-series |título=COMMUNIQUÉ : le Groupe CANAL+ et Netflix s'associent pour offrir le meilleur du cinéma et des séries |fechaacceso=17 d'otubri de 2019 |fecha=16 de setiembri de 2019 |sitioweb=Canal+ |idioma=frnacés</ref><ref name=":20">Cita noticia |título=Comment Canal+ a mis en scène son rapprochement avec Netflix |url=https://www.huffingtonpost.fr/entry/canal-netflix-partenariat-pub_fr_5da43c7de4b06ddfc51d0c8b |fecha=15 d'otubri de 2019 |fechaacceso=17 d'otubri de 2019 |periódico=Le Huffington Post |ubicación=Francia</ref> |} === Cierri de Netflix en Rusia === Netflix ya no atiendi a clientis en Rusia en meyu dela invasión d'[[Ucrania]] ordená por [[Vladímir Putin]]. Confirmun que la platahorma de transmisión cerró por completu en [[Rusia]], el domingu 6 de marçu de 2022. {{Cita|«Dás las circunstancias sobri el terrenu, emus decidió suspendel el muestru serviciu en Rusia”|dixu un portaós, a través de ''[[Variety]]''.<ref>Cita noticia |autor=Brent Lang |título=Netflix Suspends Service in Russia Amid Invasion of Ukraine |url=https://variety.com/2022/digital/news/netflix-suspends-service-russia-ukraine-invasion-1235197390/ |fecha=6 de marçu de 2022 |fechaacceso=26 de noviembri de 2022 |website=[[Variety]]</ref>}} Netflix anunció previamenti que cancelaría tolus proyetus i alquisicionis huturus de Rusia, uniéndu-si a abondus paísis qu'án cortau laçus col país de manera similal debíu ala [[Invasión rusa d'Ucrania de 2022|invasión rusa d'Ucrania]].<ref>Cita web |url=https://www.infobae.com/america/tecno/2022/03/06/netflix-tambien-paraliza-todas-sus-producciones-en-rusia-tras-la-invasion-a-ucrania/ |título=Netflix también paraliza todas sus producciones en Rusia tras la invasión a Ucrania |fecha=6 marçu 2022 |sitioweb=infobae</ref> == Competencia == === Situación n'Estaus Uníus === L'éssitu de Netflix fue siguíu pol establecimientu d'otras abondas impresas d'arquirol de DVD, tantu n'Estaus Uníus comu nel extranheru, [[Walmart]] encetó un serviciu d'arquirol en línia n'otubri de 2002, peru empendoló el mercau en mayu de 2005. Nostanti, alquirió más tardi el serviciu d'arquirol de Vudú, en 2010.<ref>Cita web |url=http://social.techcrunch.com/2010/02/23/walmart-buys-vudu/ |título=Walmart buys VUDU |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |apellido=Merrill |nombre=Scott </ref> Ogañu el su mayol competioH es [[Hulu]], pos ofreci n'Estaus Uníus i Japón un mou gratuitu qu'inclui anuncius, acesu limitau ala su videoteca i solu un PC, i otru de pagu con acesu completu, sin pubricidá i menus restrizionis. Estu lo hizu populal i le ruchó el moti de «El [[Spotify]] dela televisión» [[Blockbuster Video]] entró nel mercau en línia d'Estaus Uníus n'abostu de 2004, cun serviciu de suscrilción mensual de $19.95 dólaris estaunidensis. Estu provocó una guerra de précius; Netflix á pranteau el su populal pran de tres discus de $19.95 dólaris a $21.99 justu dantis dela puesta en marcha de Blockbuster, inqui n'otubri, Netflix reduci esta tassa a $17,99 dólaris. Blockbuster respondiú con tasas tan baxas comu $14.99 dólaris pun tiempu, inqui, n'abostu de 2005, dambas dos impresas s'establecierun a tasas idénticas.<ref>Cita web |url=http://usatoday30.usatoday.com/money/media/2004-10-17-netflix-dvd-war_x.htm |título=USATODAY.com - Netflix, Blockbuster in all-out DVD rental price war |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=usatoday30.usatoday.com</ref> El 22 de juliu de 2007, Netflix dexó cael los précius delos sus dos pranis más popularis en $1,00 nun esfuerçu pol competil mejol con Blockbuster en línia.<ref>Cita web |url=http://forbes.com/feeds/ap/2007/07/24/ap3943464.html |título=Forbes.com File Not Found |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |fecha=15 d'otubri de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071015211952/http://forbes.com/feeds/ap/2007/07/24/ap3943464.html |fechaarchivo=15 d'otubri de 2007</ref> El 4 d'otubri de 2012, [[Dish Network]] desapreció pranis de convertil a Blockbuster nun competiol de Netflix.<ref>Cita web |url=http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2410655,00.asp |título=Blockbuster Abandons Plans for Netflix-Like Streaming Service |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=PCMAG</ref> (Dish aquirió el decadenti Blockbuster, LLC en 2011 i acontinó licenciandu la marca de franquícias, amás, mantendrá el su serviciu de ''streaming'' de vídiu «Blockbuster on Demand» abierta). <ref>Cita web |url=http://blogs.marketwatch.com/behindthestorefront/2013/11/06/roll-credits-dish-shuttering-its-remaining-300-blockbuster-stores/ |título=Roll credits: Dish shuttering its remaining 300 Blockbuster stores |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |apellido=Cheng |nombre=Andria |sitioweb=Marketwatch</ref> En 2005, Netflix citaba comu un potencial competiol a [[Amazon.com]],<ref>Cita web |url=http://arstechnica.com/uncategorized/2005/06/5011-2/ |título=Netflix sees a bright future, sans Amazon competition |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=Ars Technica</ref> qu'ata l'añu 2008, ofreció alquilel de vídius en línia nel Reinu Uníu i Alemaña. Esta devisión dela impresa fue vendía a LoveFilm; nostanti, Amazon la compró en 2011.<ref>Cita web |url=http://www.businessinsider.com/amazon-lovefilm-2011-1 |título=Amazon Buys Lovefilm, The Netflix Of Europe |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=Business Insider</ref> Amás, agora transmiti películas i programas de televisión a traviés de Amazon Video (dantis Amazon Video On Demand i LOVEFiLM Instant).<ref>Cita web |url=http://www.digitaltrends.com/home-theater/netflix-hulu-plus-amazon-instant-video/ |título=Amazon Prime Instant Video vs. Netflix vs. Hulu |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=Digital Trends |idioma=en-US</ref> Redbox es otru competiol que gasta un enfoqui quioscu: en lugal de envial los DVD, los clientis arrecohin i devuelvin los DVD enos quioscus d'autoserviciu ubicaus n'áreas metropolitanas. En setiembri de 2012, Coinstar, los propietarius de Redbox, anunciarun pranis d'asocial-si con [[Verizon Communications|Verizon]] pa ponel en marcha Redbox Instant by [[Verizon Communications|Verizon]] a finalis de 2012.<ref>Cita web |url=http://www.bloomberg.com/ |título=Bloomberg Business |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=Bloomberg.com</ref> A enceti de 2013, Redbox Instant by Verizon encetó una versión beta limitá del su serviciu,<ref>Cita web |url=http://www.engadget.com/2012/12/20/redbox-instant-beta-invites-slowly-start-rolling-out-ios-and-an/ |título=Redbox Instant beta invites slowly start rolling out, iOS and Android apps appear |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=Engadget</ref> que fue descrita polos críticus comu «No assessinu Netflix»,<ref>Cita web |url=http://ces.cnet.com/8301-34435_1-57563123/redbox-instant-is-no-netflix-killer/ |título=Redbox Instant is no Netflix killer |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=CNET |urlarchivo=https://archive.today/20130419064057/http://ces.cnet.com/8301-34435_1-57563123/redbox-instant-is-no-netflix-killer/ |fechaarchivo=19 d'abril de 2013</ref> debíu a «probremas téunicus i la busca mediocri».<ref>Cita web |url=http://www.nasdaq.com/article/redbox-instant-beta-launches-with-glitches-lackluster-selection-cm205893#.UQ9CEL9EGSo |título=Redbox Instant Beta Launches with Glitches, Lackluster Selection |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=NASDAQ.com</ref> CuriosityStream, un serviciu basau en suscrilción prémium libri de publiciá, similal a Netflix, fue lançau en marçu de 2015, ofreciendu un conteníu estrictamenti de no fición, enfocau enas áreas dela céncia, la tenulohía, la cevilización i l'espíritu umanu, s'á denominau el «nuevu Netflix de no fición».<ref>Cita web |url=http://mashable.com/2015/03/19/curiositystream-discovery-channel-founder/ |título=CuriosityStream: the new 'Netflix for nonfiction' |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |apellido=UTC |nombre=Jason Abbruzzese2015-03-19 11:18:43 |sitioweb=Mashable</ref> [[Hulu|Hulu Plus]], comu Netflix i [[Amazon.com|Amazon Prime Instant Video]], «tién las sus própias ofertas de conteníu esclusivu i orihinal», comu Netflix «pa no solu acontinar atrayendu nuevus suscritoris, sinu tamién mantenel los ya dessistentis».<ref>Cita web |url=http://www.huffingtonpost.com/2013/08/01/netflix-profiles_n_3685876.html |título=Netflix Finally Realizes How People Really Watch Movies On It |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=The Huffington Post</ref> Otra compañía que tomó el moelu fue [[DAZN]], qu'el aplicó alos deportis, ofreciendu deportis en diret i grabaus cuna tarifa plana. Ruchó notoriedá recientementi endispués de que [[HBO]] empendolara la tresmissión de peleas de [[boxeu]] pa sel tomás posteriormenti pol esta compañía. Netflix i Blockbuster evitan en gran medía ofrecel [[pornografía]], inquin varius serviciun de suscrilción de vídius «pa adultus» s'inspirarun en Netflix, talis comu SugarDVD i WantedList.<ref>Cita web |url=http://www.wired.com/techbiz/media/news/2004/02/62340 |título=Netflix Imitators Are Everywhere |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=WIRED |idioma=en-US</ref><ref>Cita web |url=http://www.wired.com/wired/archive/13.11/porn.html |título=Skin City |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=WIRED |idioma=en-US</ref> N'otubri de 2019, los méyus estaunidensis reportarun i enformarun que [[The Walt Disney Company|Disney]] dexaría de tresmitil publiciá de Netflix enas sus diferentis caenas, tantu enas de televisión abierta estaunidensi, especialmenti [[American Broadcasting Company|ABC]], comu enas de cabli. La única esceción n'essi momentu sedríe [[ESPN]], caena pol cabli especializá en deportis, tema en dondi no compiti con Netflix. D'acuerdu alos reportis especialis, esta ación sedríe parti delos preparativus de Disney dantis del lançamientu del su serviciu de ''streaming'' [[Disney+]], anunciau pa noviembri del mesmu añu enos Estaus Uníus i Canadá.<ref>Cita noticia |apellidos=Valinsky |nombre=Jordan |título=Disney bans Netflix from advertising on its entertainment networks |url=https://edition.cnn.com/2019/10/04/media/netflix-disney-bans-advertising/index.html |fecha=4 d'otubri de 2019 |fechaacceso=17 d'otubri de 2019 |periódico=CNN |ubicación=Nueva York, EUA |idioma=inglés</ref><ref>Cita noticia |apellidos=Barnes |nombre=Brooks |título=Disney Bars Netflix TV Ads in Battle for Streaming Supremacy |url=https://www.nytimes.com/2019/10/04/business/media/disney-netflix-advertising.html |fechaacceso=17 d'otubri de 2019 |periódico=The New York Times |ubicación=Los Angeles, EUA |idioma=inglés</ref><ref>Cita noticia |título=Disney+ Set to Launch in the Netherlands and Canada on November 12th and Australia and New Zealand |url=https://dtcimedia.disney.com/news/dtci-disney-plus-nl-canada-anz |fecha=19 d'abostu de 2019 |fechaacceso=10 d'otubri de 2010 |periódico=Walt Disney Direct-to-Consumer & International Media Center |ubicación=Estados Unidos |idioma=inglés</ref><ref>Cita noticia |apellidos=Zorrilla |nombre=Mikel |título=Disney anuncia la fecha de lanzamiento y el precio de Disney+, la plataforma de ''streaming'' con la que quiere hacer frente a Netflix |url=https://www.espinof.com/otros/disney-anuncia-fecha-lanzamiento-precio-disney-plataforma-streaming-que-quiere-hacer-frente-a-netflix |fecha=12 d'abril de 2019 |fechaacceso=10 d'otubri de 2019 |periódico=Espinof</ref> En marçu de 2020, [[WarnerMedia|WarnerMedia Direct]] retiró tol su catálagu de [[Cartoon Network]], [[Adult Swim]], [[TNT (canal de televisión)|TNT]] i la bibliuteca de [[Warner Bros]]. de Netflix enos Estaus Uníus pa migral a [[Max (servicio de streaming)|HBO Max]] i competil con Netflix.<ref>Cita web |url=https://www.lacasadeel.net/2019/02/warner-retirara-series-netflix.html |título=Warner retirará algunas series de Netflix para llevarlas a su servicio |fechaacceso=2020-12-10 |sitioweb=La Casa de EL - Artículos y noticias sobre cómics, cine, series, juegos de mesa y videojuegos |idioma=es</ref> === Otrus paísis i rehionis === N'[[Australia]], Netflix compiti con várias impresas localis de ''streaming'', incluyendu [[Foxtel]]/Seven West Media impresa de Presto, Nine Entertainment Co./Fairfax Media impresa de Stan i [[Quickflix]]. En [[Escandinavia]], Netflix compiti con Viaplay, [[HBO]] Nordic i CMore Play. Nel [[sudesti asiáticu]], Netflix compiti con Astro On the Go, Sky on Demand, Singtel TV, HomeCable OnDemand, i iflix.<ref>Cita web |url=http://asia.pcmag.com/netflix/5222/feature/the-challenges-of-video-on-demand-in-southeast-asi |título=The Challenges of Video on Demand in Southeast Asia |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=PCMag Asia |idioma=en-US</ref> En [[Nueva Zelanda]], Netflix compiti con impresas localis de ''streaming'', incluyendu Televisión New Zealand (TVNZ), Mediaworks New Zealand, Sky Network Television, Lightbox, Neon i Quickflix. N'[[Italia]], Netflix solu compiti con Infinity (Mediaset), Sky Online i TIMvision. En [[Sudáfrica]], Netflix compiti con ShowMax.<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20160217102638/http://qz.com/560744/africas-biggest-media-company-will-fight-netflix-for-control-of-the-global-streaming-market/ |título=Africa’s biggest media company will fight Netflix for control of the global streaming market |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |apellido=Mohammed |nombre=Omar |sitioweb=Quartz |idioma=en-US</ref> N'[[Iberoamérica]], Netflix compiti en Méhicu con [[Blim]] (ogañu [[Vix (servicio de streaming)|ViX]])<ref>Cita web |url=http://mx.blastingnews.com/showbiz-y-tv/2016/02/blim-la-nueva-competencia-de-netflix-00807731.html |título=Blim, la nueva competencia de Netflix |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |apellido=News |nombre=Blasting |sitioweb=Blasting News |idioma=es-MX |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180306083100/https://mx.blastingnews.com/showbiz-y-tv/2016/02/blim-la-nueva-competencia-de-netflix-00807731.html |fechaarchivo=6 de marçu de 2018 |urlmuerta=yes</ref> de [[TelevisaUnivision]],<ref>Cita web |url=http://www.quien.com/espectaculos/2016/02/22/pepe-baston-presenta-blim-la-competencia-directa-de-netflix-en-mexico |título=Pepe Bastón presenta Blim, la competencia directa de Netflix en México |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=www.quien.com</ref> [[Cinépolis]] Klic i [[Totalplay]].<ref>Cita web |url=http://www.stuff.tv/mx/noticias/blim-no-es-una-amenaza-pero-netflix-si-tendra-competencia |título=Blim no es una amenaza, pero Netflix sí tendrá competencia |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=www.stuff.tv |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160312074020/http://www.stuff.tv/mx/noticias/blim-no-es-una-amenaza-pero-netflix-si-tendra-competencia |fechaarchivo=12 de marçu de 2016 |Stuff</ref> N'otrus paísis dela rehión compiti con [[HBO GO]] (agora Max),<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20190627013042/https://www.sdpnoticias.com/economia/2015/10/10/hbo-go-estara-disponible-en-latinoamerica-sin-tener-que-contratar-cable |título=HBO GO estará disponible en Latinoamérica sin tener que contratar cable |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=SDPnoticias.com</ref><ref>Cita web |url=http://www.radioexitosa.pe/entretenimiento/expl68940-hbo-go-llega-a-latinoamerica-para-hacerle-la-competencia-a-netflix |título=HBO GO llega a Latinoamérica para hacerle la competencia a Netflix |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=radioexitosa.pe |5=Entretenimiento |fechaarchivo=12 de marçu de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160312070928/http://www.radioexitosa.pe/entretenimiento/expl68940-hbo-go-llega-a-latinoamerica-para-hacerle-la-competencia-a-netflix |deadurl=yes </ref> [[QubitTV]],<ref>Cita web |url=http://www.larepublica.co/qubit-la-competencia-de-netflix-traer%25C3%25A1-bajos-costos-y-nuevo-modelo-pago_192116 |título=Qubit, la competencia de Netflix, traerá bajos costos y nuevo modelo pago |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=128619453816698</ref> [[Disney+]], ata el 24 de juliu de 2024 [[Star+]]<ref>Cita web|url=https://es.digitaltrends.com/entretenimiento/star-plus-informa-oficialmente-que-pasara-26-de-junio/|título=Star Plus informa oficialmente qué pasará el 26 de junio|fechaacceso=2025-01-02|fecha=2024-04-22|sitioweb=Digital Trends Español|idioma=en</ref> (anteriormenti [[Fox Premium|FOX Play]]) i [[Claro Video|Claro video]].<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20220707051536/http://www.cnnexpansion.com/negocios/2015/01/28/clarovideo-le-da-guerra-a-netflix |título=Clarovideo le da guerra a Netflix |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |sitioweb=www.cnnexpansion.com</ref><ref>Cita web |url=http://www.xataka.com.mx/multimedia/netflix-vs-clarovideo-cual-es-el-mejor-servicio-de-streaming |título=Netflix vs. Clarovideo ¿cuál es el mejor servicio de streaming? |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |apellido=Dairox |fecha=30 de mayu de 2015 |sitioweb=www.xataka.com.mx</ref> N'Argentina se compiti con [[Cablevisión (Argentina)|Cablevisión Flow]] de [[Telecom (Argentina)|Telecom]], [[Telecentro (Argentina)|TeleCentro Play]] de Grupu Pierri, [[Cont.ar]] i [[CINE.AR Play]], propiedá de [[Secretaría de Medios y Comunicación Pública|Contenidos Públicos S.E.]]<ref>Cita web |url=https://www.iprofesional.com/actualidad/319508-cont-ar-y-cine-ar-las-netflix-locales-para-ver-peliculas-gratis |título=Cont.ar y Cine.ar, las "Netflix" argentinas para ver películas gratis |fechaacceso=2020-12-10 |sitioweb=https://www.iprofesional.com/actualidad/319508-cont-ar-y-cine-ar-las-netflix-locales-para-ver-peliculas-gratis |idioma=es</ref> N'[[España]] inicialmenti s'especulaba que Netflix no entraríe a operal los sus servicius polos altus précius de derechu d'autol comparaus con otrus paísis d'Uropa<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20250326164714/https://hipertextual.com/2011/01/netflix-espana-derechos-autor |título=Netflix estaría cuestionándose desembarcar en España por los abusivos derechos de autor |fechaacceso=1 d'abril de 2016 |sitioweb=Hipertextual</ref> comu Fráncia o Alemaña<ref>Cita web |url=http://www.genbeta.com/multimedia/netflix-y-amazon-miran-con-recelo-el-mercado-audiovisual-espanol |título=Netflix y Amazon miran con recelo el mercado audiovisual español |fechaacceso=1 d'abril de 2016 |apellido=Julián |nombre=Miguel |sitioweb=www.genbeta.com</ref> i pola alta tassa de sítius web de ''streaming'' ilegalis<ref>Cita web |url=http://www.expansion.com/blogs/uriondo/2010/12/22/seriesyonkis-podria-ser-el-netflix.html |título=ALSD - SeriesYonkis podría ser el Netflix español |fechaacceso=1 d'abril de 2016 |sitioweb=www.expansion.com</ref> i piratería.<ref>Cita web |url=http://www.europapress.es/portaltic/internet/noticia-netflix-duda-espana-culpa-pirateria-abusivos-derechos-20110124103130.html |título=Netflix, duda en España: ¿culpa de la piratería o de los "abusivos" derechos? |fechaacceso=1 d'abril de 2016 |apellido=Press |nombre=Europa |sitioweb=europapress.es</ref> N'otubri de 2015<ref>Cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/2494678/0/netflix/claves/llegada-espana/ |título=Netflix llega a España: las siete claves de este popular servicio de televisión por Internet - 20minutos.es |fechaacceso=1 d'abril de 2016 |apellido=20Minutos |sitioweb=20minutos.es - Últimas Noticias</ref> Netflix llegó al país uropeu<ref>Cita web |url=http://magazine.previsorabilbaina.com/te-interesa/netflix-espana-2015/ |título=Netflix llega a España en 2015 y no va a ser lo que te esperas |fechaacceso=1 d'abril de 2016 |sitioweb=magazine.previsorabilbaina.com</ref> de horma independienti, i con [[Vodafone TV]] en dondi estuvu integrau enos decodificaoris<ref>Cita web |url=http://www.xataka.com/streaming/netflix-ya-esta-disponible-en-espana-esto-es-lo-que-debes-saber |título=Netflix ya está disponible en España: esto es lo que debes saber |fechaacceso=1 d'abril de 2016 |apellido=González |nombre=María |fecha=20 d'otubri de 2015 |sitioweb=www.xataka.com</ref> dela compañía [[Vodafone TV]] pa contrarrestal a [[Movistar+]] i [[Yomvi]].<ref>Cita web |url=http://www.xataka.com/streaming/netflix-y-vodafone-aliados-en-espana |título=Netflix es la pieza maestra en el plan de Vodafone para contrarrestar a Movistar Fusión |fechaacceso=1 d'abril de 2016 |apellido=González |nombre=María |fecha=1 de setiembri de 2015 |sitioweb=www.xataka.com</ref> Ogañu, Netflix compiti colos servicius de ''[[streaming]]'' de [[Movistar+]],<ref>Cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/2582699/0/video-on-demand/netflix/yomvi-wuaki-movistar-filmin/ |título=La dura competencia de Netflix en España: comienza la pelea por el pastel del 'streaming' - 20minutos.es |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |apellido=20Minutos |sitioweb=20minutos.es - Últimas Noticias</ref><ref>Cita web |url=http://es.gizmodo.com/las-alternativas-a-netflix-catalogo-y-precios-de-toda-1708951302 |título=Alternativas a Netflix en España: catálogo y precios de su competencia |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |apellido=Rebato |nombre=Carlos |sitioweb=Gizmodo en Español</ref> [[HBO]], [[Amazon.com|Amazon Prime]], [[Apple TV]], [[Rakuten|RakutenTV]], [[Filmin]], i, en menol medía postu que son plataformas gratuitas, con Atresplayer i [[Flooxer]] (propiedá de [[Atresmedia]]), [[Mediaset Infinity (España)|Mediaset Infinity]] i [[Mtmad]] (propiedá de [[Mediaset España]]), [[iTunes]] i [[Google Play]].<ref>Cita web |url=http://www.europapress.es/portaltic/internet/noticia-competencia-precios-netflix-espana-20151005085933.html |título=Esta es la competencia (y sus precios) de Netflix n'España |fechaacceso=11 de marçu de 2016 |apellido=Press |nombre=Europa |sitioweb=europapress.es</ref> En 2019, [[Canal+ (Fráncia)|Canal+]], competiol de Netflix en [[Francia]] convirti-si nel su aliau quandu las impresas presentarun un paqueti conhuntu qu'entró en vigol a partil del 15 d'otubri d'essi añu. La oferta, ofrecía a traviés de Canal+, consisti en qu'al pagal el su paqueti CINE/SERIES s'obtieni acessu alos más de 20 canalis dela impresa francesa, assín comu al serviciu estándal de 2 pantallas i caliá HD de Netflix (2016).<ref>Cita libro |apellidos=Smith |nombre=Michael D. |título=Streaming, Sharing, Stealing. Big Data and the Future of Entertainment |url=https://archive.org/details/streamingsharing0000smit |año=2016 |editorial=MIT Press |isbn=9780262034791 |ubicación=Cambridge, MA |idioma=inglés |apellidos2=Telang |nombre2=Rahul</ref><ref>Cita libro |apellidos=James |nombre=Clive |título=Play All. A bingwatcher's notebook |url=https://archive.org/details/playallbingewatc0000jame |año=2016 |editorial=Yale University Press |isbn=978-0-300-21809-1 |ubicación=New Haven, MA |páginas=135-150 |idioma=inglés |capítulo=Display of Secrecy</ref><ref>Cita libro |apellidos=Lotz |nombre=Amanda D. |enlaceautor=Amanda D. Lotz |título=We Now Disrupt This Broadcast. How Cable Transformed Television and the Internet Revolutionized It All |url=https://archive.org/details/wenowdisruptthis0000lotz |año=2018 |editorial=MIT Press |isbn=9780262037679 |ubicación=Cambridge, MA |idioma=inglés |capítulo=25. Game of Thrones Introduces the Global Blockbuster</ref> == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus p'afuera == [https://www.netflix.com/| web oficial] k35qqynqb5e1olssty0pubd1otdhdcj Nuversidá de Harvard 0 11665 142556 139708 2026-04-03T03:24:00Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142556 wikitext text/x-wiki {| style="float: right; margin-left: 1em; width: 300px; border: 1px solid #aaa; background-color: #f9f9f9; font-size: 90%; line-height: 1.4em;" ! style="text-align: center; font-size: 125%; font-weight: bold; background-color: #e6e6e6; padding: 0.2em 0.5em;" colspan="2" | Nuversidá de Harvard |- | colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.5em;" | [[Archivu:Harvard University shield.png|150px]] |- | colspan="2" style="text-align: center; font-size: 90%; padding: 0.2em 0.5em;" | [[Escú dela Niversidá de Harvard]] |- | colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.5em;" | [[Archivu:Harvard University Skyline.png|280px]] |- | colspan="2" style="text-align: center; font-size: 90%; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #aaa;" | La [[Escuela de negocius de Harvard]] (gocha), ''Harvard Kennedy School'' (derecha) i ''Weeks Footbridge'' al anochecel. |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Lema | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | "Veritas"<br />(latín: «Verdá») |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Hundación | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | {{fecha|8|9|1636|edad}} |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Tipu | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | [[Nuversidá privá]] |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Afiliacionis | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | [[Ivy League]] |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Dotación de capital | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | * Capital social (endowment): 39&nbsp;200 millonis de dólaris (2018)<ref>[https://www.harvard.edu/about-harvard/harvard-glance "Harvard at a Glance"]. ''Harvard University''. Consultau el 30 de júliu de 2018.</ref> * Engresus: 5.200 millonis de dólaris (2018).<ref>[https://www.harvard.edu/about-harvard/harvard-glance "Harvard at a Glance"]. ''Harvard University''. Consultau el 30 de júliu de 2018.</ref> * Gastus: 5.000 millonis de dólaris (2018).<ref>[https://www.harvard.edu/about-harvard/harvard-glance "Harvard at a Glance"]. ''Harvard University''. Consultau el 30 de júliu de 2018.</ref> |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Presidenti | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | [[Alan M. Garber]] (enterinu) |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Profesoris | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | 4671<ref>[http://www.harvard.edu/harvard-glance "Harvard at a Glance"]. ''Harvard University''. Consultau el 1 de marçu de 2018.</ref> |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Estuyantis | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | 22&nbsp;000<ref>[http://www.harvard.edu/harvard-glance "Harvard at a Glance"]. ''Harvard University''. Consultau el 1 de marçu de 2018.</ref> |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Pregráu | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | 6699<ref>[http://www.harvard.edu/harvard-glance "Harvard at a Glance"]. ''Harvard University''. Consultau el 1 de marçu de 2018.</ref> |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Posgráu | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | 15&nbsp;250<ref>[http://www.harvard.edu/harvard-glance "Harvard at a Glance"]. ''Harvard University''. Consultau el 1 de marçu de 2018.</ref> |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Coloris | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | <span style="display:inline-block; width:1em; height:1em; background-color:#A30013; border:1px solid #555; vertical-align:middle;"></span> [[Carmesí]]<ref>[http://www.harvard.edu/about-harvard/harvard-glance "Harvard at a Glance"]. ''Harvard University''. Consultau el 2 de noviembri de 2015.</ref> |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Direción | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | Massachusetts Hall, [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]], [[Massachusetts]] 02138 |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | País | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | {{USA}} |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Campus | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | 85 [[Hectárea|ha]] |- ! style="font-weight: bold; padding: 0.2em 0.5em; text-align: left; vertical-align: top;" | Sitiu web | style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top;" | [http://www.harvard.edu www.harvard.edu] |- | colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.5em;" | [[Archivu:Harvard University logo.svg|150px]] |- | colspan="2" style="text-align: center; font-size: 90%; padding: 0.2em 0.5em; border-top: 1px solid #aaa;" | [https://www.shanghairanking.com/institution/harvard-university Ranking Shanghai d'Univelsiais] |} [[Archivu:John Harvard statue.jpg|miniatura|John Harvard]] La '''Nuversidá Harvard''' (en [[luenga ingresa]] ''Harvard University'') es una [[nuversidá privá]] de [[Nuversidá d'Envestigación|envestigación]] pertenecienti a la [[Ivy League]], assitiá en [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge, Massachusetts]], Estaus Uníus. Hue hunda el 28 d'otubri de 1636 i nombra en honol al su primel benefatol, el cregu [[puritanu]] [[John Harvard]]. Es la institución d’educación superior mas antigua delos Estaus Uníus. La su enfluéncia, riqueça i posición en crassificacionis la án convertíu en una delas nuversidais mas prestigiosas del mundu:<ref>Keller, Morton; Keller, Phyllis (2001). ''Making Harvard Modern: The Rise of America's University''. Oxford University Press. ISBN 0-19-514457-0. «Harvard's professional schools... won world prestige of a sort rarely seen among social institutions. [...] Harvard's age, wealth, quality, and prestige may well shield it from any conceivable vicissitudes.»</ref> <ref>Spaulding, Christina (1989). «Sexual Shakedown». En Trumpbour, John, ed. ''How Harvard Rules: Reason in the Service of Empire''. South End Press. ISBN 0-89608-284-9.</ref> <ref>David Altaner (9 de marçu de 2011). «Harvard, MIT Ranked Most Prestigious Universities, Study Reports». Bloomberg.</ref> <ref>''Collier's Encyclopedia''. Macmillan Educational Co. 1986. «Harvard University, one of the world's most prestigious institutions of higher learning, was founded in Massachusetts in 1636.»</ref> <ref>Newport, Frank (26 de agostu de 2003). «Harvard Number One University in Eyes of Public Stanford and Yale in second place». Gallup.</ref> <ref>Leonhardt, David (17 de setiembri de 2006). «Ending Early Admissions: Guess Who Wins?». ''The New York Times''. ISSN 0362-4331. «The most prestigious college in the world, of course, is Harvard, and the gap between it and every other university is often underestimated.»</ref> <ref>Hoerr, John (1997). ''We Can't Eat Prestige: The Women Who Organized Harvard''. Temple University Press. ISBN 978-1-56639-535-9.</ref> <ref>Wong, Alia (11 de setiembri de 2018). «At Private Colleges, Students Pay for Prestige». ''The Atlantic''. «Americans tend to think of colleges as falling somewhere on a vast hierarchy based largely on their status and brand recognition. At the top are the Harvards and the Stanfords, with their celebrated faculty, groundbreaking research, and perfectly manicured quads.»</ref> La nuversidá cuenta con mas de 371 000 exalumnus vivus,<ref>«Copia archivada». Archivado desde el original el 12 de noviembri de 2019.</ref> delos qualis 59 000 residen huera delos Estaus Uníus. Dispun amás del [[Dotación de la Nuversidá Harvard|pressupuestu]] nuversitáriu mas cuantiosu del mundu: 39 200 millonis de dolaris en 2018.<ref>Harvard at a Glance. «Harvard University». ''Harvard University''. Archivado desde el original el 18 de juñu de 2018.</ref> Inque en términus de dotación por estuyianti, ocupa el tercel puestu nelos Estaus Uníus, por detrás de [[Nuversidá de Princeton|Princeton]] i [[Nuversidá Yale|Yale]]. Entri los exalumnus, pressonas i envestigaoris dela Nuversidá Harvard se cuentan 188 multimillonarius vivus, ochu [[presidentis delos Estaus Uníus]], vinticuatri jefis de Estau i treinti un jefis de Gobiernu, assina comu hundaoris de empresas destacas, galardonaus col [[Premiu Nobel]], la [[Medalla Fields]], miembrus del [[Congresu delos Estaus Uníus]], [[Becas MacArthur|becarius MacArthur]], becarius Rhodes, becarius Marshall, ganadoris del [[Premiu Turing]], del [[Premiu Pulitzer]] i [[Programa Fulbright|becarius Fulbright]]. Amás, estuyiantis i exalumnus de Harvard án obteníu coleutivamente deci [[premius Óscar]] i cientu deci [[Medalla olímpica|medallas olímpicas]], incluidas quarenti i seis de oro. En 2025 tien un [[Ranking Académico delas Nuversidais del Mundu|ranking Shangai]] de 1.<ref>«ShanghaiRanking-Univiersities». ''www.shanghairanking.com''. Consultáu el 22 d’otubri de 2025.</ref> == Situación geográfica == El [[campus]] prencipal, de 85 hectáreas, tien el su centru nel [[Harvard Yard]], en Cambridge, una ciá de aprosimadamenti 100 000 abitantis, colindanti con Boston, que s’alcuentra al sul. Cambridge desti unus 300 quilómetrus dela raya con Canadá. John Harvard fue el benedeció dela nuversidá Harvard la qual leva el su apellíu assitiá en Massachusetts, Boston. Quandu se cruça el riu Charles dendi Cambridge, s’entra ena ciá de Boston, en cuyo barriu de Allston, abitau prencipalmenti por nuversitarius de Harvard, s’alcuentran la Escola de Negocius i las instalacionis esportivas i d’atletismu, incluiu el [[Harvard Stadium]]. Mas huera entavía, adentrándusi ena ciá de Boston unus tres quilómetrus en direción sulesti, están assitiás la Escola de Meicina, la d’Odotolohía i la de Salú Púbrica, nel área meica de Longwood. == Estoria == La Nuversidá Harvard hue hundá en 1636. El su nombri original era ''New College'' o ''The College at New Town'' i hue criá sin contal con un solu pressonal, cun solu alummu, i ni siquiera cun solu prediu.<ref>Irel, Corydon (8 de marçu de 2012). «Harvard’s first impressions». ''Harvard Gazette''.</ref> En 1639, menus de tres añus dendi la su hundación, muó el nombri pol de ''Harvard College'', comu muestra d'agracecimientu al su benefatol [[John Harvard]], un moçu cregu que ala su muerti, unus mesis antis, avía donau a la institución recién criá un preciosu legau: la su biblioteca de 400 volúminis i la metá del su considerabri patrimoniu pressonal, una suma de 780 libras. Mas tardi la institución golvería a mual de nombri pa encetal a denominal-si ''Harvard University.'' Esti nuevu i definitivu nombri apareció pola primel vezi ena Costitución de Massachusetts de 1780, en plena época revolucionaria. === Evolución dela Nuversidá Harvard === [[Archivu:Harvard 1740 by William Burgis.jpg|250px|thumb|right|Harvard nel sigru XVIII]] El primel claustru dela Nuversidá, hormau por [[Unitarismo|congregacionis religiosas i cristianas unitarias]], tenía un caraiti eminentimenti religiosu. Posteriormenti, duranti el sigru XVIII, el currículu académicu i el cuerpu estuyiantil se huerun secularizandu gradualmenti. Nel sigru XIX Harvard ya s'avía convertíu nel establecimientu coltural central delas élitis de Boston. Endispués dela [[guerra civi estaunidensi]], i duranti quarenta añus, los que transcurrierun entri 1869 i 1909, la Nuversidá estuvu presidía por Charles William Eliot, quien transformó radicalmenti el modelu de institución educativa que avía imperau ata entoncis en Harvard, convertiéndu-la nun moernu centru d'envestigación. La rehorma incluia cursus electivus, chicas crassis, i la entra en vigor delos dessaminis. Esti nuevu modelu enfluenció nel sistema educativu delos [[Estaus Uníus]], tantu ena educación nuversitaria comu ena secundaria. Eliot tamién hue'l impulsol dela publicación dela agora famosa ''Harvard Classics'', una coleción de grandis librus sobi múltiplis disciplinas (publicá a partil de 1909), qu’ufricia una educación nuversitária «''en quinci minutus de leción al día''». Duranti la su larguíssima i enfluenti presiencia, Eliot llegó a sel tan ampliamenti reconociu comu figura púbrica qu’endispués dela su muerti, en 1926, el su nombri i el de Harvard se hizun sinónimu universal d’aspiración a una enseñança superior. Harvard hue biembru hundaol dela ''[[Associación de Nuversidais Estaunidensis]]'' en 1900. === Harvard nel sigru XX === A. Lawrence Lowell, quien sucedió a Eliot, reformó aún mas el plan de estuyius de pregralu. Tamién emprendió una espansiva campaña d’adquisición de tierrus pa amplial la planta física de Harvard i el sistema d’alohiamientu delos estuyiantis. Duranti la [[Gran Depresión]] i la [[Segundera Guerra Mundial]] la Nuversidá fue conducía por [[James Bryant Conant]], quien tras la guerra enició una nueva reforma del plan de estuyius. Peo la reforma mas emportanti de Conant quiziás fuera la qu’afetó al sistema d’admissionis, lo qual iva a transformar fondamenti a Harvard, que ata entoncis era sinónimu d’esclusividá palas élitis polítias i econômicas: cuasi tolos alumnus que eran admitíus en Harvard tenian un altu estatus socioeconômicu drentu del grupu social que ogañu denominamus «WASP» ([[White Anglo-Saxon Protestant]]). Conant era antisemita; antis del eniciu dela Segundera Guerra Mundial avía mustrau la su simpatía cara el gobiernu racista de Hitler en Alemaña.<ref>Norwood (2004). ''Legitimating Nazism: Harvard University and the Hitler regime, 1933-1937''.</ref> Nostanti, concebía la enseñança superior de alta calidá no tantu comu un derechu delos ijus de família riça, sinu mas bien comu un meiu pa dotal d’oportunidadis a los moçus con talentu i capacidá. D’essi mó iðeu programus pa identifical, apoyal i reclutal a moçus con talentu i capacidá, i entre 1945 i 1960 implementó polítias d’admissión que permitierun la entra a Harvard d’alumnus provenientis dela enseñança secundária púbrica. El cambiu se produju a espensas delas elitistas instituciones privás de enseñança primária i secundária, que ata entoncis éran práuticamenti las únicas que avian estáu aportandu alumnus a Harvard. La nueva política d’admissionis abrió tamién las puertas a un mayol númiru de judíus i católicus. Inque entavía poquus negrus, hispanus i asiáticus. Dendi entoncis la situación á siguiu prohresandu en lo relatiu al nivel socioeconômicu i la diversidá relihiosa delos estuyiantis que son admitíus en Harvard, assina comu en lo relatiu al componenti racial. En 2017 s’alcanzó pola primel vezi nel primel cursu una proporción mayol d’estuyiantis no blancus. El 50.8 % del total estava compuestu por estuyiantis de ças negra (15 %), iberoamericana (12 %), asiática (23 %). En cuantu a la enseñança por génerus la evolución tamién á síu prohresiva. Ya nel sigru XIX algotras facultais de Harvard aceutaban a regañaðientis un chicu númiru de mugeris enlas sus aulas. Peo en 1945, la Facultá de Meicina enició a impartil a mugeris enseñança nuversitária formalmenti rehlá. El ''Harvard College'', el centru de formación de pregralu de Harvard, se haría mixtu a partil de 1977 tras l’associación de Harvard col ''[[Radcliffe College]]'', una institución educativa femenina anexa («''hermana''») que s’avía hunda cientu vinti añus antis. Recientimenti, en 1999, el Radcliffe College quedó completamenti fusionau cola Nuversidá Harvard, convertiéndusi nel [[Institutu d’Estuyius Avançaus Radcliffe]]. A [[Kenneth Roth]], líðeri duranti vintinuevi añus dela ONG estauunidensi delos derechus humanus [[Human Rights Watch]], se le denegó en 2022 un puestu d’envestigador nel Centru Carr de Derechus Humanus dela Escola Kennedy por las sus críticas al Estau de [[Israel]]. «Indignación: El exdirector de Human Rights Watch perdió su puesto en Harvard por criticar las políticas de Israel». ''www.democracynow.org''. 9 de eneru de 2023.</ref> Munchus delos prencipais donantis dela Kennedy School son firmis partidarius del Estau de Israel. == Facultais i Escuelas == [[Archivu:Center for Astrophysics at Harvard.jpg|250px|thumb|right|centru d'astrofisica de Harvard.]] Harvard tien dozi [[Facultá nuversitária|facultais]] i [[Escola nuversitária|escolas]]<ref>https://www.harvard.edu/schools</ref> qu’impartin los cursus acadêmicus oficialis i emitin las titulacionis. La nuversidá cuenta amás col [[Institutu d’Estuyius Avançaus Radcliffe]], que funcionna comu un centru docenti separau delas escolas i facultais.<ref>[https://www.harvard.edu/schools Harvard Schools]</ref> Nel siguiinti listau s’enumeran las facultais i escolas por órden cronolôhicu de mayol a menor antigüeðá. La primera unidá docenti se hundó hazi cuasi cuatrocientus añus, en 1636. La última hazi apeninas una década i media, en 2007.<ref>«Copia archivada». Archivado desde el original el 18 de mayu de 2019.</ref> ''Harvard Faculty of Arts and Sciences.'' ** Inclui el ''[[Harvard College]]'', la unidá docenti mas antigua de Harvard, assina comu la ''Harvard Division of Continuing Education'', hunda nel sigru XX. ''[[Harvard Medical School]]''. [[Escola de Teolohía Harvard]]. ''[[Harvard Law School]]''. ''Harvard School of Dental Medicine.'' ''Harvard Graduate School of Arts & Sciences.'' [[Escola de Negocius Harvard]]. ''[[Harvard Graduate School of Design]]''. ''Harvard Graduate School of Education.'' ''Harvard T.H. Chan School of Public Health.'' [[Escola Harvard Kennedy]]. ''Harvard John A. Paulson School of Engineering and Applied Sciences.'' == Possicionamientu de Harvard a nivel mundial == Dendi la su aparición, el ''[[Ranking Académico delas Nuversidais del Mundu]]'' (ARWU) á assitau tolos añus a Harvard comu la mejol nuversidá del mundu.<ref name="Sin-nombre-p2Gn-2">«Academic Ranking of World Universities—Harvard University Ranking Profile». Shanghai Ranking Consultancy. Retrieved July 29, 2018.</ref> Duranti el tiempu nel que ''QS'' i ''[[Times Higher Education]]'' se publicarun conjuntamenti comu ''THE-QS World University Rankings'', en 2004-2009, Harvard ocupó el primel puestu tolos añus.<ref>«World Reputation Rankings 2016». ''Times Higher Education''. 2016. Retrieved September 7, 2016.</ref> Los ''THE World Reputation Rankings'' án crassificau consecutivamenti a Harvard comu la institución mas emportanti d’entri las «seis super-marcas» nuversitárias del mundu. Las otras cinco son Berkeley, Cambridge, MIT, Oxford i Stanford. Harvard es crassificá comu la mejol nuversidá del mundu según las siguiintis [[Crassificación acadêmica de nuversidais|crassificacionis de nuversidais]]: [[Crassificación acadêmica de nuversidais del THE]]. [[Crassificación mundial de nuversidais según el HEEACT]]. [[Ranking Académico delas Nuversidais del Mundu]]. por delanti de [[Nuversidá Stanford|Stanford]] i de [[Nuversidá de California en Berkeley|Berkeley]].<ref>arwu (2009). «Academic Ranking of World Universities». Archivado desde el original el 16 de marçu de 2024.</ref> Ranking del ''Laboratoriu de [[Cibermetría]]'' del [[Consehu Superior d’Envestigacionis Científicas]]. Por delanti del [[Institutu Tecnolôhicu de Massachusetts|MIT]], de [[Nuversidá Stanford|Stanford]] i de [[Nuversidá de California en Berkeley|Berkeley]].<ref>[http://www.elcomerciodigital.com/rc/20100212/mas-actualidad/sociedad/ninguna-universidad-espanola-entre-201002121811.html El Comercio 12-02-2010]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20100305203427/http://www.webometrics.info/about_es.html Ranking de nuversidais del mundo -CSIC-]</ref> == Financiación == Harvard, comu nuversidá d’envestigación de gran tamanyu i d’altu porcentahi de residencialidá delos sus alumnus, requieri dun altu nivel de financiación. El capital social (''endowment'') de Harvard en 2018 era de 39 200 millonis de dolaris, el mas altu del mundu. Esti capital social tan cuantiosu provieni de varias huentis. Una gran parti la constituyin donacionis i legaus testamentarius de exalumnus, heneralmenti bienis o sumas de comu mínimu seis cifras. Estus exalumnus siguin el ejemplu del primel i mas famosu delos benedecioris dela Nuversidá: [[John Harvard]]. Peo tamién provieni de campañas de recaudación de fondus qu’impulsa la Nuversidá a nivel nacional. En la última, que s’estendió duranti cincu añus, entre 2013 i 2018, Harvard recaudó cerca de deci mill millonis de dolaris.<ref>https://www.harvardmagazine.com/campaigntotal-18</ref> Una empresa financiera dela propía Nuversidá, la [[Dotación dela Nuversidá Harvard|Harvard Management Company, Inc]]., s’encarga de hestional i envertil el capital social en diversos mercaus financierus. Una impresa finaciera dela propia Nuversidá, la [[Dotación dela Nuversidá de Harvard|Harvard Management Company, Inc]]., s'encarga de gestional i invertil el capital social en diversus mercaus finacierus.<ref>https://www.hmc.harvard.edu/</ref> Del rendimientu qu'eneran estas inversionis se nutri ena su mayol parti el presupuestu de gastu anual dela Nuversidá, qu'en 2018 ascendió a cincu mil millonis de dólaris. == Pograma de becas == A meyaus delos añus quarenta del sigru XX, Harvard era una estitución esclusiva ala qu'únicamenti tenian acesu las élitis políticas i económicas estauniensis. A raíç dela trasformación sufría pola Nuversidá entri 1945 i 1960, Harvard empecipió a encluíl pogramas de becas. Ogañu estus pogramas alcançan la cifra de varius cientus de millonis de dólaris ca añu. Nel cursu 2016-2017 la cifra que Harvard destinó a becas fue de 414 millonis de dólaris.<ref>{{Cita pubricación|url=https://news.harvard.edu/gazette/story/2017/10/harvard-gives-record-414-million-in-financial-aid/|títulu=Harvard Gives Record 414 million in Financial Aid|apellíus=|nombri=|data=30 d'otubri de 2017|pubricación=The Harvard Gazette|dataacesu=|doi=|pmid=}}</ref> Ogañu (cursu 2018-2019) el 20 % delos estudiantis de Harvard provién de familias con ingresus económicos pol debaju de 65000 dólaris anualis. Estus estudiantis, tantu estauniensis comu enternacionalis, recin becas que cubrin el 100 % del costi delos sus pogramas d'estudiu encluyendu alojamientu, manutención i pasaji d'avión. Alas familias quyus ingresus llegan ata cientu cinquenta mil dólaris anualis se les pii que pagin entri el 0 i el 10 % del costi total. A familias qu'obtienin más ingresus se les pii una contribución mayol. El 70 % delos estudiantis de Harvard reci algún tipu d'ayua financiera. Más del 50 % d'ellus reci una beca. Estas becas tienin un promediu de más de 53000 dólaris anualis. Los estudiantis becaus pagan en promediu dozi mil dólaris anualis.<ref>https://college.harvard.edu/financial-aid/types-aid/scholarships-grants</ref> == Amissión == L'amissión d'aspirantis se sitúa ena segunda más baja d'Estaus Uníus: pal cursu de 2021, delas aprosimadamenti 40000 solicituis, solu s'á acetau el 5.2 %. La Nuversidá reserva un cupu de praças pa ijus d'esalumnus, lo qual suscita críticas pol parti delos sus detratoris, qu'acusan ala Nuversidá de [[Racismu|favorecel assin a estudiantis brancus i ricus.]] La proporción d'estudiantis enternacionalis admitíus es notabli, alreol d'un 23 % del total, encluyendu a quienis cursan másteris i formación posgrau en general. Más dela mitá delos estudiantis enternacionalis, un 56 %, procedi de paísis dela Commonwealth, prencipalmenti de Reinu Uníu, Canadá, India, Australia, Singapur, Hong Kong i Sudáfrica.<ref>{{Cita web|url=https://worldwide.harvard.edu/worldwide-data#%3Cp%20class=%22bubble-top-text%22%3E%3Cspan%3ESwitzerland%3C/span%3E%3C/p%3E%3Cp%20class=%22bubble-bottom-text%22%3E1,779%3C/span%3E%3C/p%3E|títulu=Worldwide Data {{!}} Harvard Worldwide|dataacesu=22 d'abostu de 2019|sitiuweb=worldwide.harvard.edu|título=Archive copy|fechaacceso=2025-11-04|archive-date=2026-02-26|archive-url=https://web.archive.org/web/20260226121242/https://worldwide.harvard.edu/worldwide-data/#%3Cp%20class=%22bubble-top-text%22%3E%3Cspan%3ESwitzerland%3C/span%3E%3C/p%3E%3Cp%20class=%22bubble-bottom-text%22%3E1,779%3C/span%3E%3C/p%3E|dead-url=yes}}</ref> Los estudiantis residentis en Estaus Uníus que carecin de documentación en regla i que son admitíus en Harvard, son consideraus comu estudiantis enternacionalis. == Biblioteca == [[Archivu:HarvardWidenerLibrary.jpg|thumb|right|La biblioteca Widener colos coloris dela nuversidá.]] La Biblioteca contién más de venti millonis de volúminis, lo que la convierti ena la mayol biblioteca académica enos [[Estaus Uníus]], i la quarta entri las cincu «mega-bibliotecas» del mundu (endispués dela [[Biblioteca del Congresu d'Estaus Uníus|Biblioteca del Congresu]], la [[Biblioteca Británica]], i la [[Biblioteca Nacional de Fráncia]], i pol delantri dela [[Biblioteca Púbrica de Nueva York]]). == Deportis == Los [[Harvard Crimson]] es l'equipu que representa ala Nuversidá enas competicionis nuversitarias, organizás pola [[National Collegiate Athletic Association|NCAA]], ondi horma parti dela Conferencia [[Ivy League]]. L'equipu quenta col [[Harvard Stadium]], un estadiu pa [[fubu americanu]] i nel qual cabin 30898 espetadoris, el Lavietes Pavilion o l'estadiu de [[baloncestu]] nel que cabin 2195 espetadoris, i el Bright Hockey Center, paláciu pa deportis de yelu nel que cabin 2850 espetadoris. La [[Mascota (símbolu)|mascota]] dela Nuversidá se llama [[John Harvard]]. Es de destacal qu'a Nuversidá no ofreci [[beca]]s deportivas. Los prencipalis rivalis deportivus de Harvard son [[Yale Bulldogs|Yale]] i [[Cornell Big Red|Cornell]]. Los Harvard Crimson tienin equipus oficialis en ventiún deportis distintus. Encluyin un total de quarenta i un equipus oficialis, más que nenguna otra nuversidá estauniensi: venti equipus masculinus i ventiún equipus femeninus. [[Archivu:Harvard college - annenberg hall.jpg|miniatura|Memorial Hall]] [[Archivu:Harvard Square3.jpg|miniatura|Harvard Square]] [[Archivu:Harvard Memorial Church21.jpg|miniatura|Harvard Memorial Church]] == Impatu de Harvard sobri la coltura populal == [[Archivu:Clock Tower University of Puerto Rico-San Marcos-Harvard.jpg|thumb|La Torri del Reloj dela [[Nuversidá de Puertu Ricu]] encluyi los escúus dela Nuversidá Harvard (derecha) i la [[Nuversidá de San Marcus]] (esquierda), al sel, la primera, la nuversidá más antiga d'[[América del Norti|Nortiamérica]] i, la segunda, la más antiga de tol [[América|continenti americanu]].]] La percesión dela antiga Harvard comu centru reservau alas élitis políticas i económicas d'Estaus Uníus, assin comu la percesión dela nueva Harvard más abierta i solidaria d'ogañu, an constituíu motivus literarius i cinematográficus recurrentis. Comu estitución lídel a nivel mundial, Harvard á teníu un impatu notabli ena [[coltura populal]], ena literatura i nel cini. === Literatura === ''[[El ruíu i la furia]]'' (1929) i ''[[¡Absalom, Absalom!]]'' (1936), dambas dos obras escritas pol [[William Faulkner]], se sumergin ena vía estudiantil de Harvard delos añus 20 i 30 del sigru XX. *1935, ''Of Time and the River'' (la autobiografía fiticia de [[Thomas Wolfe]], encluyi los días d'estudianti del su ''alter ego'' en Harvard. *1937, ''The Late George Apley'' (ruchaol del Premiu Pulitzer), pol John P. Marquand, parodia alos estudiantis de Harvard a prencepius del sigru XX. *1953, ''The Second Happiest Day'' pol John P. Marquand, Jr., representa la generación de Harvard dela Segunda Guerra Mundial. === Cini === *1926, ''Brown of Harvard''. *1970, ''[[Love Story (pinicla)|Estoria d'amol]]'', de [[Erich Segal]] , que narra el romanci entri un jugaol ricu del equipu de hockey de Harvard ([[Ryan O'Neal]]) i una estudianti brillanti i de clasi social moesta de Radcliffe ([[Ali MacGraw]]). Esti filmi se proyeta anualmenti pa los nuevus estudiantis que llegan ala Nuversidá Harvard. *1973, ''[[Vía d'un estudianti]].'' *1986, ''Soul Man'' una comedia que palra sobri un estudianti brancu ([[C. Thomas Howell|Christopher Thomas Howell]]) que, al no poel pagal la su licenciatura, decidi [[Blackface|simulal sel un estudianti de colol]] pa obtenel una beca. *1994, ''[[With Honors|Con honoris]].'' *1997, ''[[Good Will Hunting]].'' *2001, ''Nación Prozac.'' *2001, ''[[Legally Blonde|Legalmenti rubia]].'' *2002, ''[[Stealing Harvard]].'' *2008, ''[[21 blackjack|21]].'' *2009, ''[[Ángeles y demonios (pinicla de 2009)|Ángelis i demonius]].'' *2010, ''[[The Social Network|Redi social]].'' *2017, ''[[El professol Marston i la Mujel Maravilla]].'' === Seris === ''[[Gilmore Girls]].'' ''[[Suits]].'' == Referencias == {{Listaref|2}} ezkpj625m8x1e9s4sxxf3fq6p6x75pf Unidas por Extremadura 0 11735 142558 140591 2026-04-03T06:04:12Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142558 wikitext text/x-wiki <!-- :contentReference[oaicite:0]{index=0} :contentReference[oaicite:1]{index=1} --> {| class="infobox" style="float:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.2em; border:1px solid #aaa; background:#f9f9f9; border-spacing:3px;" |- ! colspan="2" style="background:#8C81BB; color:#fff; text-align:center; font-size:125%; padding:0.25em 0.5em;" | Unidas por Extremadura |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.35em 0.5em;" | [[Archivu:COALICIÓN ELECTORAL "UNIDAS POR EXTREMADURA PODEMOS IZQUIERDA UNIDA ALIANZA VERDE".png|280px|alt=Logo d'Unidas por Extremadura]] |- ! style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Líder | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Irene de Miguel]] |- ! style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Fundación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 9 de marçu de 2019 |- ! style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Coalición | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Podemos Extremadura|Podemos]]<br />[[Izquierda Unida Extremadura|Izquierda Unida]]<br />[[Alianza Verde (España)|Alianza Verde]] |- ! style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Ideoloxía | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Socialismu democráticu]]<br />[[Socialdemocracia]]<br />[[Ecologismu]]<br />[[Feminismu]] |- ! style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Posición | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Isquierda]] a [[estremi isquierda]]<ref>https://blogs.elconfidencial.com/espana/matacan/2022-01-12/vox-podemos-extremos-irritados_3356815/</ref> |- ! style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | País | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|22px|border|alt=Bandera d'España]] [[España]] |- ! style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Coloris | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1em; height:1em; background:#8C81BB; border:1px solid #aaa; vertical-align:middle;"></span> <small>Morau</small> |- ! colspan="2" style="background:#e6e6e6; text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | Escañus |- ! style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Assambrea d'Estremaúra | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | <div style="margin:0.15em 0;"> {| style="width:100%; border:1px solid #aaa; background:#fff; height:0.9em; border-collapse:collapse;" | style="width:10.77%; background:#8C81BB;" | | style="width:89.23%;" | |} </div> <div style="text-align:center; font-size:90%;">7 / 65</div> |- ! style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Concejalís | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | <div style="margin:0.15em 0;"> {| style="width:100%; border:1px solid #aaa; background:#fff; height:0.9em; border-collapse:collapse;" | style="width:3.69%; background:#8C81BB;" | | style="width:96.31%;" | |} </div> <div style="text-align:center; font-size:90%;">121 / 3284</div> |- ! style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Web | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [https://web.archive.org/web/20260105200754/https://unidasporextremadura.org/ unidasporextremadura.org] |} '''Unidas por Extremadura''' (cuyu acrónimu oficial es '''PODEMOS-IU-AV''',<ref name="coalicionunidasporextremadura2025" /> siendu gastaus tamién '''UPE''',<ref>{{Cita web |url=[https://unidasporextremadura.org/](https://unidasporextremadura.org/) |títulu=Web oficial de Unidas por Extremadura |fechaacceso=22 de dociembri de 2025}}</ref> '''UpE''',<ref name="info123">{{Cita noticia |url=[https://www.infobae.com/espana/2025/12/21/unidas-por-extremadura-sube-tres-escanos-y-se-muestra-como-la-luz-de-esperanza-para-la-izquierda-pero-desaprovecha-el-hundimiento-del-psoe/](https://www.infobae.com/espana/2025/12/21/unidas-por-extremadura-sube-tres-escanos-y-se-muestra-como-la-luz-de-esperanza-para-la-izquierda-pero-desaprovecha-el-hundimiento-del-psoe/) |títulu=Unidas Por Extremadura subi tres escañus i se muestra como “la lus de esperança pola esquierda”, peru desaprovecha el hundimientu del PSOE |fecha=21 de dociembri de 2025 |fechaacceso=22 de dociembri de 2025 |periódicu=Infobae}}</ref> '''UxE'''<ref name="democrata1">{{Cita noticia |url=[https://www.democrata.es/elecciones/extremadura-2025/elecciones-extremadura-irene-miguel-balance-gran-perdedora-guardiola/](https://www.democrata.es/elecciones/extremadura-2025/elecciones-extremadura-irene-miguel-balance-gran-perdedora-guardiola/) |títulu=Irene de Miguel (UxE): "La gran perdedora d'oi es la señora Guardiola" |fecha=121 de dociembri de 2025 |fechaacceso=22 de dociembri de 2025 |periódicu=Demócrata}}</ref> o '''UxEx'''<ref name="electomania1">{{Cita noticia |url=[https://electomania.es/electopanel-extremadura-17nov-uxex-sube-el-psoe-no-remonta/](https://electomania.es/electopanel-extremadura-17nov-uxex-sube-el-psoe-no-remonta/) |títulu=ElectoPanel Extremadura (17nov): UxEx subi, el PSOE nu remonta |fecha=17 de noviembri de 2025 |fechaacceso=22 de dociembri de 2025 |periódicu=Electomanía}}</ref>) es una [[coalición electoral]] [[España|española]] dela [[comunidá autónoma]] de [[Estremaúra]]<ref>{{Cita web |url=[https://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/unidas-extremadura-coalicion-izquierdas-autonomicas_1149864.html](https://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/unidas-extremadura-coalicion-izquierdas-autonomicas_1149864.html) |títulu=Unidas por Extremadura, la coalición d'esquierdas polas autonómicas |fechaacceso=21 de juniu de 2020 |apellíu=Extremadura |nombri=El Periódico |sitioweb=El Periódico Extremadura |idioma=es}}</ref> entegrá polas formacionis políticas [[Podemos Estremaúra|Podemos]], [[Esquierda Unía Estremaúra|Esquierda Unía]] i [[Alianza Verde (España)|Alianza Verde]]. Se constituyó el 12 de marçu de 2019 embaju el nombri Unidas por Extremadura-[[Podemos Estremaúra|Podemos]]-[[Esquierda Unía Estremaúra|IU]]-[[Verdis Equo|Equo]]-[[Coalición Estremiña|Estremiñus]]. Tras la salía de [[Verdis Equo|Equo]] dela confluencia estremiña, [[Podemos Estremaúra|Podemos]], [[Esquierda Unía Estremaúra|Esquierda Unía]] i [[Coalición Estremiña|Estremiñus]] son las formacionis qu'el componin, estandu los tres secretarius generalis destas formacionis ena [[Asamblea d'Estremaúra]] como diputaus autonómicus. En 2023 [[Coalición Estremiña|Estremiñus]] tamién abandonó la coalición, pasandu a foal parti dela mesma [[Alianza Verde (España)|Alianza Verde]]. Se defini como una coalición de [[Esquierda política|esquierdas]], [[Progresismu|progresista]], [[Ecologismu|ecologista]] i [[Feminismu|feminista]] que luche polos enteresis dela región, puna transición ecológica justa, pola igualdá de géneru i por llegal a un nivel de via dignu pa toa la puebración. El su lídel es dendi que se constituyó la secretaria general de [[Podemos Estremaúra]], [[Irene de Miguel|Irene de Miguel Pérez]], [[Engeniería agrícola|engeniera agrónoma]], técnica medioambiental i [[orticultura]], quién con 39 añus á síu la primera mujel candidata pola presidéncia dela [[Junta d'Estremaúra]] qu'á conseguíu representación enas dos províncias estremiñas. Enas primarias de [[Podemos Estremadura]] de 2020 runchó la secretaría general col 95% delos apoyus.<ref>{{Cita web |url=[http://www.extremadura7dias.com/noticia/irene-de-miguel-y39arrasay39-y-sera-la-lider-de-unidas-por-extremadura](http://www.extremadura7dias.com/noticia/irene-de-miguel-y39arrasay39-y-sera-la-lider-de-unidas-por-extremadura) |títulu=Irene de Miguel 'arrasa' i sedríe la lídel de Unidas Por Extremadura |fechaacceso=21 de juniu de 2020 |sitioweb=Extremadura7dias.com - Diariu degital d'Estremaúra |idioma=es}}</ref> Esta coalición s'á tresladau como moelu al ámbitu municipal (Unidas por Badajoz, Unidas por Cáceres...), inque n'algunas localidais, [[Coalición Estremiña|Estremiñus]] se presentarun pola su cuenta. == Participación enas eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra == === Eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra de 2019 === Los partíus [[Podemos Estremaúra|Podemos]], [[Esquierda Unía Estremaúra|IU]], [[Coalición Estremiña|Estremiñus]] i [[Partíu Verdi (España)|EQUO]] constituyerun esta coalición pa concurril conjuntamenti alas [[eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra de 2019]].<ref name="coalicionunidasporextremadura2019">{{Cita noticia |títulu= RESOLUCIÓN dela Junta Electoral d'Estremaúra pola que se hazin púbricus los resultaus del escrutiniu general i procramación de diputaus electus ala Asamblea d'Estremaúra, efetuá polas Juntas Electoral Provincialis de Badajós i Cáceres, resultanti delas eleccionis celebrás el día 26 de mayu de 2019. |url=[https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/EXTREMADURA_2019_Resultado.pdf](https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/EXTREMADURA_2019_Resultado.pdf) |fecha=10 de juniu de 2019 |fechaacceso=28 de otubri de 2025 |periódicu=Junta Electoral Central}}</ref> {| class="wikitable" style="font-size:90%; " |+ ! colspan="2" |Partíus i federacionis |- | bgcolor=#9370DB | |[[Podemos Estremaúra|Podemos]] |- | bgcolor=#E34234 | |[[Esquierda Unía Estremaúra|Esquierda Unía]] |- | bgcolor=#056726 | |[[Coalición Estremiña|Estremiñus]] |- | bgcolor=#409a3c | |[[Partíu Verdi (España)|EQUO]] |} === Eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra de 2023 i 2025 === En 2022 el partíu políticu [[Coalición Estremiña|Estremiñus]] otó por abandonal esta coalición, pasandu a entegrarsi ena nueva coalición denominá ''Levanta Extremadura'' juntu al partíu [[Extremadura Unida]].<ref name="coalicionlevante2023">{{Cita noticia |títulu=Documentu de constitución dela coalición electoral "Levanta Extremadura" anti la Junta Electoral d'Estremaúra pa concurril alas eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra de 2023 |url=[https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/c2_levanta.pdf](https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/c2_levanta.pdf) |fecha=13 de abril de 2023|fechaacceso=28 de otubri de 2025 |periódicu=Junta Electoral Central}}</ref> Pola su parti, [[Verdis Equo]] tamién abandonó este espaciu, peru otó por nu concurril alas [[eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra de 2023]]. Finalmente, esta coalición se presentó alas '''[[Eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra de 2023|eleccionis de 2023]]''' compuestu por [[Podemos Estremaúra|Podemos]], [[Esquierda Unía Estremaúra|IU]] i [[Alianza Verde (España)|Alianza Verde]].<ref name="coalicionunidasporextremadura2023">{{Cita noticia |títulu=Documentu de constitución dela coalición electoral "Unidas por Extremadura Podemos Izquierda Unida Alianza Verde" anti la Junta Electoral d'Estremaúra pa concurril alas eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra de 2023 |url=[https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/c1_podemos_iu_av.pdf](https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/c1_podemos_iu_av.pdf) |fecha=12 de abril de 2023 |fechaacceso=28 de otubri de 2025 |periódicu=Junta Electoral Central}}</ref> De cara alas '''[[eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra de 2025|eleccionis de 2025]]''', el 28 de otubri de dessu añu los partíus [[Podemos Estremaúra|Podemos]] i [[Esquierda Unía Estremaúra|Esquierda Unía]] anunciarun que volverían a presentarsi uníus.<ref name="digitalextremadura">{{Cita noticia |url=[https://digitalextremadura.com/podemos-e-iu-encarrilan-la-reedicion-de-unidas-por-extremadura-pese-al-ruido-en-otros-territorios/](https://digitalextremadura.com/podemos-e-iu-encarrilan-la-reedicion-de-unidas-por-extremadura-pese-al-ruido-en-otros-territorios/) |títulu=Podemos e IU encarrilan la reedición de Unidas por Extremadura pesi al ruiu en otrus territorius |fecha=28 de otubri de 2025 |fechaacceso=28 de otubri de 2025 |periódicu=Digital Extremadura}}</ref><ref name="elplural">{{Cita noticia |url=[https://www.elplural.com/autonomias/iu-podemos-concurriran-juntos-elecciones-extremadura-adelanto-electoral-anunciado-guardiola_36372410](https://www.elplural.com/autonomias/iu-podemos-concurriran-juntos-elecciones-extremadura-adelanto-electoral-anunciado-guardiola_36372410) |títulu= IU i Podemos concurrirán juntu alas eleccionis d'Estremaúra tras el adelantantu electoral anunciáu por Guardiola| autor=Lirios Arques |fecha=28 de otubri de 2025 |fechaacceso=28 de otubri de 2025 |periódicu=Digital Extremadura}}</ref> Assin, esta coalición se presentó a [[Eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra de 2025|dessos comicius]] cola mesma composición cola que concurrió alas eleccionis de 2023, formá por [[Podemos Estremaúra|Podemos]], [[Esquierda Unía Estremaúra|IU]] i [[Alianza Verde (España)|Alianza Verde]].<ref name="coalicionunidasporextremadura2025">{{Cita noticia |títulu=Documentu de constitución dela coalición electoral "Unidas por Extremadura Podemos Izquierda Unida Alianza Verde" anti la Junta Electoral d'Estremaúra pa concurril alas eleccionis ala Asamblea d'Estremaúra de 2025 |url=[https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/c3_podemosiuav.pdf](https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/c3_podemosiuav.pdf) |fecha=5 de noviembri de 2025 |fechaacceso=13 de noviembri de 2025 |periódicu=Junta Electoral Central}}</ref> {| class="wikitable" style="font-size:90%; " |+ ! colspan="2" |Partíus i federacionis |- | bgcolor=#9370DB | |[[Podemos Estremaúra|Podemos]] |- | bgcolor=#E34234 | |[[Esquierda Unía Estremaúra|Esquierda Unía]] |- | bgcolor=#65bc7b | |[[Alianza Verde (España)|Alianza Verde]] |} == Resultaus electoralis == Resultaus dela coalición enas prencipalis ciaidais d'Estremaúra enas que concurrió: {| class="wikitable" !Ciá |[[Badajós]] |[[Cáceres]] |[[Méria]] |[[Praséncia]] |[[Çafra]] |[[Almendraleju]] |[[Montiju]] |[[Navalmoral dela Mata]] |[[Olivença]] |[[Don Benitu]] |- !Porcentaji |4.08 % |6.75 % |6.5 % |9.16 % |8.28 % |4.19 % |10.45 % |5.25 % |12.82 % |2.64 % |- !Concejalis |0 |2 |1 |2 |1 |0 |2 |1 |2 |0 |- !Biembru del Gobiernu |Nu |Nu |Nu |Nu |Nu |Nu |Nu |Nu |{{Abreviatura|A. E.|Apoyu Esternu al Gobiernu Municipal}} |Nu |} Resultaus enas eleccionis autonómicas enas 2 províncias: {| class="wikitable" ! !Porcentaji !Diputaus |- !Badajós |5,94 % |2 |- !Cáceres |6,05 % |2 |- !Total |5,98 % |4 |} == Referéncias == {{listaref|2}} 68hjlwikz9wolaojcu8o5t7adef0f9b María de Maeztu 0 11865 142551 142415 2026-04-03T01:54:14Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142551 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''María de Maeztu Whitney''' ([[Vitoria]], 18 de jullu del 1881-Mar dela Prata, 7 d'aneru del 1948) hue una pedagoga, espanista, umanista i conferencianti [[España|española]]. La su lavol educativa i coltural apuchó la participación delas [[Mugel|mugeris]] ena educación superiol, assina comu ena vida social i política dela primel metá del [[Sigru XX|siegru XX]]. == Biografía == La su nacencia hue'l deziochu de [[jullu]] del 1881 en [[Vitoria]], nuna familia acomoá, mu provinciana i liberal. La su mairi era ''Juana Whitney Doné'', qu'era duna familia escocesa i católica, ija dun consu dela [[Reinu Uníu|Gran Bretaña]], qu'anduvu primeru pa [[Niça]] i alogu pa [[París]]. El su pairi era ''Manuel de Maeztu Rodríguez'', hazendau cubanu, de nacencia en ''Cienfuegos'' i cona familia en [[Navarra]], qu'era iju de l'últimu intendenti general de [[Cuba]] quandu entavía era española i que viajó dendi [[Logroñu]] pa [[Cuba]] aondi tuvu una güena ponencia social pola su atividá impresarial. Los sus pairis, que no se conyugarun ena su vida, se conocierun en [[París]] quandu la su mairi tenía dezisseis añus. Nel 1873 viajarun pa [[España]], pal puebru navarru de ''Marañón'', pa conocel la tierra delos sus antepassaus, peru la tercel guerra calrista hizu que se quearan en [[Vitoria]], aondi vivía un ermanu del pairi i anduvierun tantu tiempu pallí, que tuvierun la nacencia'l su primel iju nesta tierra, polo que les apegó pa sempri a esta ciá. La collera tuvu cincu ijus: ''Ramiro'' nel 1874, ''Ángela'' nel 1877, ''Miguel'' nel 1880, ''María'' i ''Gustavo'' nel 1887. Tous huerun registraus comu ijus naturais.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.bilbao.eus/bld/bitstream/handle/123456789/19146/pag39.pdf?sequence=1|título=Los añus bilbainus de María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Alfonso Carlos Saiz Valdivielso.|fecha=Juñu del 2008|idioma=es|archive-date=2026-01-09|archive-url=https://web.archive.org/web/20260109153329/https://www.bilbao.eus/bld/bitstream/handle/123456789/19146/pag39.pdf?sequence=1|dead-url=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/whitney-juana/ar-142880/|título=Whitney, Juana - Auñamendi Eusko Entziklopedia.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Fondu Bernardo Estornés Lasa.|sitioweb=aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus|idioma=es}}</ref> [[Archivu:Maeztu-Whitney_familia.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|La primera pola derecha, junta la su familia nel añu del 1920.|283x283px]]La su familia tuvu una güena postura económica, hata qu'el su pairi se hue a [[Cuba]] pol frascassu delos sus negocius açucaerus i amás cona su muerti en ''Santa Clara'' nel 1898 i alos poblemas pola su erencia, dexarun ala familia nuna sitación mu precaria, polo que se huerun dela su luxosa casa de [[Vitoria]] i se muarun pa [[Bilbau]], qu'era una ciá mas puebrá i endustrial. Aluspués, la su mairi esmenzó a dal crassis particularis d'ingrés polas casas en [[Bilbau]] pa poel crial alos sus cincu ijus i dispués entangó l'Academia Anglu-Francesa, Colegiu de Señoritas, ena calli ''Ledesma'', ena que s'aprendían idiomas i coltura general i alas sus crassis divan ijas d'estudiosus i políticus pogressistas. Endispués tuvu mas escuelas en [[Bilbau]] i s'esmençarun a llamal Academia ''Maeztu''.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.noticiasdenavarra.com/navarra/2016/02/21/maria-maeztu-pedagoga-derribo-muros-2796112.html|título=María de Maeztu, la pedagoga que derribó muros.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=cedidas|nombre=Un reportagi de R. Usúa Afotugrafía.|fecha=21 de hebreru del 2016|sitioweb=Diario de Noticias de Navarra|idioma=es}}</ref> Esta Academia le dió a ella un primel contatu col enseñaeru quandu entavía no tenía edá pa esposital.<ref>{{Cita web|url=https://www.carm.es/edu/pub/20_2016/5M_contenido.html|título=Mugeris de letras: alantás nel arti, l'ensayismu i l'educación.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángel Serafín Porto Ucha dela Nuversidá de Santiagu de Compostela i Raquel Vázquez Ramil dela Escuela de Magisteriu CEU-Nuversidá de Vigu.|sitioweb=www.carm.es}}</ref> La infrugencia dela su mairi i la del su ermanu ''Ramiro,'' hue mu emportanti pala su correúra profissional. Assina, la su pronta encorporación al mundu del enseñaeru i los sus nuevus metous hizierun qu'encançara reconocencia ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref>{{Cita web|url=https://www.eldebate.com/historia/20231116/quienes-fueron-maeztu_153794.html|título=Quién huerun los Maeztu?|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Barreiro|nombre=Cristina|fecha=16 de novembri del 2023|sitioweb=El Debate|editorial=Hundau nel 1910.|idioma=es}}</ref> Anantis de cumpril los catorzi añus, se matriculó comu aluna libri ena Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Vitoria]], aondi tuvu escelentis calificacionis i una nota final de sobrissalienti. Assina, pedió un premissu especial pa acedel ala esposición de maestrus nacionais en [[Valladolís]], pos no avía cumpriu entavía los ventiun añus, pa poel exercel en propiedá el su trebaju. Aprovó la esposición nel [[1902]] i conseguió una praça de maestra nuna escuela púbrica de [[Santandel]]. Poquinu dispués, se muó a una praça de maestra en [[Bilbau]], pal mesmu tiempu poel ayual ala su mairi ena su Academia.<ref>{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/142173|título=Pessona - Maeztu Whitney, María de (1882-1948).|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref> Hizu'l grau de bachillel en [[setiembri]] del [[1907]], cona calificación de sobrissalienti i un premiu estrordinariu ena Seción de Letras. Pa poel exercel comu educaora, essi mesmu añu se matriculó ena Facultá de Filosofía i Letras dela [[Nuversidá de Salamanca]] comu aluna no oficial, enque namás cussó pallí los dos primel añus, mentris trebajava en [[Bilbau]]. Hue una delas primel [[Mugel|mugeris]] españolas en acedel a estuyus superioris, anantis dela aprovación dela Real Ordin del ochu de [[marçu]] del [[1910]], qu'assentó l'igualdá entri ombris i [[Mugel|mugeris]] ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.nodulo.org/ec/2011/n111p09.htm|título=Trebaju i vida de María de Maeztu, El Catoblepas 111:9.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.nodulo.org|apellido=García de Tuñón Aza|nombre=José María|fecha=Mayu del 2011}}</ref> Dentri [[Outubri|otubri]] del [[1909]] i [[juñu]] del [[1912]], cussó comu aluna oficial los estuyus dela Seción de Letras dela rezien criá Escuela de Estuyus Superioris del Magisteriu. En [[Salamanca]] conoció al retol ''[[Miguel de Unamuno]]'' col que se amistó i acebió crassis particularis.<ref>{{Cita web|url=https://www.bibliotecanacionaldigital.gob.cl/bnd/623/w3-propertyvalue-986364.html|título=Maeztu, María de|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=BND: Archivo del Escritor}}</ref> En [[marçu]] del [[1912]] hizu las pláticas del tercel cussu comu agregá nel Museu Pedagógicu Nacional, derigíu por ''Manuel B. Cossío'' i ena Escuela de Magisteriu encabeçó sempri la su promovición i tuvu comu professol a ''José Ortega y Gasset''. Acabijó l'especialidá de Filosofía ena Nuversidá Central pal [[1915]], con un premiu estrordinariu. Hue una delas primel mugeris en dil ala [[Nuversidá de Salamanca]] i en amprial la su hormación académica, lo que le premitió estuyal en estitucionis d'[[Uropa]] o [[Estaus Uníus]].<ref name=":2">{{Cita web|url=https://residenciadeestudiantes.com/exposiciones/intolerancia-espana-en-una-europa-convulsa-1914-1945|título=Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=residenciadeestudiantes.com}}</ref> Assina, participó ena criación dela Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', col ojetivu de fomental l'acessu delas [[Mugel|mugeris]] alos estuyus superioris i apreparal-las paque seyan emportantis ena vida púbrica. Considerá comu la primel pedagoga española, hizu contribucionis emportantis pal desenrou dela pedagogía social n'[[España]], enque la su figura hue mu poquinu reconocía nel su tiempu. El su pensaeru i obra estan ena Edá de Prata dela [[coltura]] española i ena denominá Generación del 1914.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6143273|título=Educación superiol feminina i nuevas conhormacionis dentitarias: Juventú Nuversitaria Feminina, 1919-1930.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Luz Sanfeliu Gimeno|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/mayo_09/08052009_01.asp|título=CVC. Rinconete. Letratura. Inteletuais dela Edá de Prata (12). María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=cvc.cervantes.es}}</ref> [[Archivu:María de Maeztu.png|miniaturadeimagen|200x200px|Enas tierras [[Argentina|argentinas]].]] L'afusilamientu del su ermanu ''Ramiro'' el ventinuevi d'[[Outubri|otubri]] del [[1936]] hue mu duru pa ella, assina que se hue pal dessiliu, dendi ''[[Biarritz]]'' pa dil a [[Nueva York]] a acaberus de [[marçu]] del [[1937]], p'apossessional la su Cátrea de Letratura [[España|Española]] en el ''Barnard College'' dela Nuversidá de ''Columbia,'' criá liquiamenti pa ella por ''Federico de Onís''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskonews.eus/zbk/751/maria-de-maeztu-y-ernestina-de-champourcin-del-exilio-a-su-muerte/ar-0751001005C/|título=María de Maeztu i Ernestina de Champourcin: del dessiliu ala su muerti - Euskonews.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.euskonews.eus|idioma=eu}}</ref> A acaberus de [[mayu]] del [[1937]], acebió l'envitación p'assestil a un congressu d'Estoria en ''[[Buenos Aires]]'', aondi dió un pedioru de conferencias, acetandu'l proponimientu dela entangaora del ventu, qu'era la su amega ''Victoria Ocampo'', que deseava de calavoral con ella dendi hazía munchu tiempu.​ Mentris que acebía malas enteracionis dela sitación n'[[España]] i dela su familia, ella cosechava déssitus conas sus conferencias en ''[[Buenos Aires]]''. Anduvu p'[[Argentina]] enos mesis de [[jullu]] i [[abostu]], pa golvel en [[setiembri]] pal ''Barnard College'', peru endispués del proponimientu del presienti dela [[Argentina|Repúbrica Argentina]] de hundal una Residencia n'aquel país, decedió queal-si en ''[[Buenos Aires]]'' i enque s'assentó ena capital [[argentina]], ala finiquita el proyeutu dela Residencia promitíu no puu hazel-si por no avel prossupuestu.​ En ''[[Buenos Aires]]'' desenroó una grandi atividá profissional, dandu conferencias, cussus i escreviendu artícalus i librus, polo que poía mandal pedióricamenti ayua aconómica ala su mairi.<ref>{{Cita web|url=https://portal.amelica.org/ameli/journal/810/8104725002/html/index.html|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis: primel viagi, mediacionis colturais i la costrución de redis académicas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángeles Castro Montero|año=2023|editorial=UCA}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://repositorio.uca.edu.ar/bitstream/123456789/17573/1/maria-maeztu-universidad.pdf|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis nel su primel viagi.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Castro Montero|nombre=Ángeles|fecha=15 d'otubri del 2023}}</ref> A acaberus del [[1944]] golvió pa Estella p'arrejuntal-si cona su mairi i la su familia i hue pa [[Mairil]] pa reglal la su sitación almenistrativa i assina hue declará purá i sin sanción, confirmandu-si los sus derechus.​ En [[mayu]] del [[1945]], hue anombrá de horma provisional, profissora numiraria de Pedagogía ena Escuela Normal de Magisteriu Primariu d'[[Ávila]], peru no puu recuperal el su puestu de diretora dela Residencia, pos pal régimi franquista el su passau era duosu, en pesal dela su volución idealógica i de sel l'ermana de ''Ramiro de Maeztu''.​ Aluspués i cona pena de dexal ala su mairi, qu'estava mayol i malota, regolvió p'[[América Latina|Almérica Latina]] nel Serviçu Coltural dela Embaxá d'[[España]] en [[Chili]], un cargu onoríficu que tamién resplandeció comu Agregá de Coltura ena Embaxá de ''[[Buenos Aires]]'' i assina puu ruqueal la su condición de enhuncionariu n'ativu sina nesseciá de golvel pa [[España]].​ Golvió varias vezis pa [[España]], comu nel [[1945]] pola muerti dela su mairi, praneandu golvel definitivamenti polo que enas navidais del [[1946]] alquirió i amobló un pisu en [[Mairil]]. El ventinuevi d'[[Jeneru|aneru]] del [[1947]] prenunció un discussu pola inaguración dela Cátrea ''Ramiro de Maeztu'' ena Nuversidá de [[Mairil]] i alogu​'l nuevi de [[hebreru]] espenó'l su ermanu ''Gustavo'' n'Estella, del que donó tolos sus bienis qu'él tenía nel su estudiu pal Ayuntamientu d'Estella. En [[hebreru]] del [[1947]] golvió pa ''[[Buenos Aires]]'' pa siguil cona su lavol docenti.<ref>{{Cita web|url=https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=3989e392-12bf-4ad3-842d-53b464c8c7a9&page=7|título=L'embaxá espiritual duna grandi figura feminina española. María de Maeztu|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=08 de mayu del 1926|editorial=La Esfera, Mairil.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://devresidenciadeestudiantes.com/api/edad-de-plata/fondo/archivo-de-la-institucion-cultural-espanola-de-buenos-aires-iceba/|título=Archivu dela Estitución Coltural Española de Güenus Airis i l'Associación Patriótica Española.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Edad de Plata|idioma=es}}</ref>[[Archivu:Esquela_María_de_Maeztu_en_Hoja_del_Lunes.png|miniaturadeimagen|Esquela ena ''Hoja del Lunes.''|izquierda|200x200px]] El sieti d'aneru del 1948, Maeztu espenó de prontu nel Mar dela Prata, por mé duna ambolia i hue ampriamenti arrecogíu pola presa española i pola presa argentina. Las esquelas pubricás enos diarius ''Ya'' i ''ABC'' tenían un vessu ala Seción Preparatoria de l'Estitutu-Escuela, qu'antoncis andava prebía n'[[España]]. Ena esquela pubricá ena ''Hoja del Lunes'', tamién se le mentava comu la hundaora dela Residencia de Señoritas. El su cadavi se muó ala Embaxá d'[[España]] en ''[[Buenos Aires]]'', d'aondi hue pa [[Barcelona]] i el ochu de [[hebreru]] del 1948, los sus restus llegarun a [[Vitoria]] i arreliau cona bandera nacional, se muarun col ''Ferrocarril Vasco-Navarro'' pa Estella. Alogu i endispués dun soleni entierru, acebió sepoltura nel panteón familial, assitiau ena capilla monicipal del cimenteriu d'Estella. El diés d'aneru, el menistru de Assuntus Esterioris, ''Alberto Martín-Artajo'', assestió al intierru apreparau pola familia ena ilesia dela Conceción de [[Mairil]] i el dezisseis d'aneru, los sus dicípulus de [[Mairil]] le endedicarun un ventu religiosu ena ilesia de San Fermín delos Navarrus. Endispués pal ventiunu d'aneru, s'ofició un intierru ena capilla del Colegiu Mayol Santa Teresa de Jesús, estitución qu'avía restituíu ala Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1007631057|título=Esquela de Maria de Maetzu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|publicación=Oja del Lunis.}}</ref> === Correúra profissional === [[Archivu:Antiguo_edificio_de_Telefónica_y_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|miniaturadeimagen|Antiga escuela de Las Cortis de [[Bilbau]], nel [[2024]].|200x200px]]En [[Noviembri|novembri]] del [[1902]] esmençó a trebajal ena escuela de Las Cortis en [[Bilbau]], ya que naidi avía solicitau essa vaganti pos estava assitiá nel barriu de San Franciscu, un sitiu desechau i mu probi dela ciá, enque ella l'acetó i mu prontu pusu ala escuela moerna i le dió serviçus essenciais. Enseñó poniendu ena plática los prencipius pedagógicus dela Estitución Libri d'Enseñaeru, col aprendizagi ativu i sin memorial, el contatu col meyu i l'imprantación de crassis al airi libri, l'acercaeru a l'ambienti familial de l'alunau i mual las medías corretivas i diciplinarias por sotras de convivencia mas fressiblis. Tolos mesis dava una parti del su sueldu pa mercal troçus de tela pa trapeal brusas, mandilis i amás pa pastillas de xabón que regalava alos sus alunus, pos los sus pairis izían que pola probeza no poían asseal-si. Nel [[1903]], quandu era ya diretora dela escuela de Las Cortis, pedió una próloga duna pensión pa hazel estuyus pal estrangeru.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=f3a0f74d-d81a-4646-a0ab-820d2925afb0|título=L'Educación, Mairil nel 1903.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=30 d'otubri del 1909|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es}}</ref> {{Almiental|Es veru el relati antigu de que la letra con sangri entra, peru no tié que sel cona del zagalinu o zagalina, sinu cona del maestru.|María de Maeztu Whitney.}}La Direción delas escuelas de ''Berástegui,'' que estavan junta la casa della, le brindó una praça, peru no l'acetó pa no desseparal-si delos sus alunus delos barrius probis de [[Bilbau]]. Allegarun a querel-la i respetal-la tantu, qu'izían qu'enas oras de crassi, las casas de cantoneras d'al reol paravan la su atividá pa no incomodal-la ena su lavol ena escuela. Endispués d'estal en Londris pal 1909 i comu apricación plática delos sus aprendizagis sobri la pedagogía enos parvulitus del [[Reinu Uníu]], presentó dos estancias a l'Ayuntamientu de [[Bilbau]], una pa hazel un bañu ena su escuela conos pranus del proyeutu i la segundera, pa hazel un jardín nel patiu dela escuela i mercal prantas palas crassis.<ref>{{Cita web|url=https://www.filosofia.org/hem/190/19090429.htm|título=María de Maeztu nel Nuevu Mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=29 d'abril del 1909|sitioweb=www.filosofia.org|autor=Federico de Onís.}}</ref> [[Archivu:Acto_de_entrega_del_cuarto_de_baño_a_la_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|centro|miniaturadeimagen|550x550px|Entriega del quartu de bañu ala Escuela de Las Cortis, nel [[1911]].]] [[Archivu:María_de_Maeztu_en_1909.png|miniaturadeimagen|Nel [[1909]] con ventiochu añus.|165x165px]] Nel 1909 le dierun una pensión p'analizal duranti'l [[1910]] los poblemas atualis dela [[educación]] estudiaus enas orentacionis d'angunus delos prencipais paísis [[Uropa|uropeus]]. Assina vesitó escuelas de varius graus i caraitirísticas, prencipalmenti primarias i tamién angunas femininas, ena [[Ingalaterra]], [[Francia]], [[Italia]], comu en [[Turín]] i [[Milán]], [[Alemaña]], [[Suecia]] i [[Noruega]]. Amás assestió en [[Amberis]] al III Congressu Entrenacional de [[Educación]] Familial. En [[Outubri|otubri]] del [[1912]], con una nueva pensión, viajó p'[[Alemaña]] pa hazel estuyus de Pedagogía i visital varias escuelas. Tamién estuvu dos semestris ena Nuversidá de Marburgu, aondi estuyó Propedéutica filosófica con ''Paul Natorp'', Estoria dela filosofía antiga con ''Nicolai Hartmann'' i [[Sicologia|Sicología]] con ''Erich Haenisch''. En [[Alemaña]] compretó el su preparu filosóficu i pedagógicu i le premitió d'entral en contatu con unu delos sestemas educativus mas desenroaus d'antoncis, tantu enos primel graus de l'enseñaeru comu ena Nuversidá.<ref>{{Cita web|url=https://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/registro.do?id=122852|título=La escuela ena Ingalaterra i la su infrugencia ena vida.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=18 de mayu del 1909|editor=Imp. José Rojas Núñez.}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=a9a3416e-c1d1-411b-93f0-8273b57b5865|título=María de Maetzu i Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=20 de setiembri del 1909|editorial=El Universo, Mairil.}}</ref>[[Archivu:María_de_Maeztu,_1919_honorary_degree_of_Law,_LL.D.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Nel 1919 hue ''Honorary degree of Law, LL.Dª.''|268x268px]] Endispués de regolvel d'[[Alemaña]] en [[Noviembri|novembri]] del [[1913]], s'encorporó ala Seción novena del Centru d'Estuyus Estóricus, derigía por ''Ortega i Gasset'' i endedicá ala filosofía, aondi anduvu hata l'enterrución delas sus atividais nel branu del 1916. Dentri'l [[1913]] i el [[1915]] hue professora nel Estitutu Entrenacional, aondi desenroó la su lavol nun ambienti educativu d'infrugencia estauniensi i calavoró derechamenti con ''Susan Huntington Vernon''. Esta estitución gastava una metoulogía didática ennovaora basá ena convivencia, la atolerancia i l'integración delas cencias i las artis. El trenta i unu de [[jullu]] del [[1912]] hue anombrá professora numiraria ena Seción de Letras dela Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Cai]] i nel cussu 1914-1915 exerció comu professora numiraria interina ena Escuela Normal de Maestras de [[Cai]], dissaliendu comu conferencianti i tamién hue envitá a varius forus. Ena [[primavera]] del [[1919]] vesitó ''The Smith College'', nuversidá privá feminina assitiá en ''Northampton'' en ''Massachusetts'' i acebió un títulu onorariu, ''Honorary degree of law, LL.D''”, ena cerimoña de grauación celebrá el dezissieti de [[juñu]] del [[1919]]. Estas certificacionis académicas enos [[Estaus Uníus]] le premitierun tenel calavoracionis con varias nuversidais nortialmericanas. Nel [[1920]], junta ''Elisa Soriano Fischer'', ''Concepción Alexandre'', ''[[Clara Campoamor]]'' i angunas mas, hundó la Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', una associación entregeneracional de [[Mugel|mugeris]] con reconocía nombrería.<ref name=":3" /><ref>{{Cita web|url=https://www.educacionfpydeportes.gob.es/biblioteca-central/blog/2023/marzo/jimena-menendez-pidal-y-el-colegio-estudio.html|título=Jimena Menéndez Pidal i el Colegiu Estuyu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=08 de marçu del 2023|editorial=Bibloteca d'Educación. Fondu Biblográficu}}</ref> === Residencia de Señoritas === [[Archivu:1911-09-14_NUEVO_MUNDO.jpg|miniaturadeimagen|La Residencia de Señoritas.]] El déssitu dela Residencia d'Estudiantis nel [[1910]], hizu que prontu s'ampriara p'almitil alas [[Mugel|mugeris]] nuversitarias, por essu, la ''JAE'' hizu embaxu'l su mandu un grupu femininu i le dió la su dereción a ''María de Maeztu''. En [[Outubri|otubri]] del [[1915]], endispués de mual la Residencia d'Estudiantis a sotra séi, la ''JAE'' hundó la nueva Residencia Entrenacional de Señoritas i le acupó a ella la su dereción, estalación i apreparación de l'edeficiu dela calli ''Fortuny'' de [[Mairil]], siendu pubricau el su anombramientu oficial comu diretora ena Gaceta de [[Mairil]] el onzi de [[hebreru]] del [[1916]] i que acupó hata'l [[1936]].<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1916/02/28/pdfs/GMD-1916-59.pdf|título=Nombraeru de Doña María de Maeztu Whitney comu diretora dela Corrupela de Señoritas dela Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Gaceta de Madrid.|fecha=28 de hebreru del 1916}}</ref> Dispués de dos añus, la séi se queó chiquenina polo qu'ella tuvu un tratu con una estitución vezina, qu'era el Estitutu Entrenacional de [[Mairil]], derigíu por ''Susan Huntington'', p'acupal i dal crassis nel su edeficiu dela mesma calli, esmenzandu assin una estricá calavoración dentri dambas, amejorandu estas estitucionis col gastu compartíu d'abitanças i recussus, assina comu l'entrecambiu d'alunas i professoras de dambus laus de l'Alánticu.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/legados/residencia-de-senoritas/|título=Residencia de Señoritas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=FOM|idioma=es|editorial=Hundación Ortega Marañón.}}</ref> Por mé d'estu hizu varius viagis pa [[Estaus Uníus]] i logró hazel el primel pograma d'estuyus pa l'estrangeru de [[Mugel|mugeris]] [[España|españolas]]. Assina nel [[1923]] se enfirmó una acordança de calavoración d'entrecambiu d'alunas, letoraus nel estrangeru, becas d'envestigación i entrecambiu de material centíficu i biblográficu.<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4992789|título=La Residencia de Señoritas de Mairil ena Segundera Repúbrica, dentri l'alta coltura i el brillíu social.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Vázquez Ramil|nombre=Raquel|año=2015}}</ref>[[Archivu:Laresi.jpg|miniaturadeimagen|Ena Residencia de Señoritas.|izquierda]]En veintiun añus i hata l'esmiençu dela [[Guerra Cevil Española|guerra civil]], la Residencia passó de sel un edeficiu chiqueninu pa trenta estudiantis, a sel varius edeficius pa quasi trezientas alunas. La Residencia almitía a [[Mugel|mugeris]] con mas de dezisieti añus qu'estuyaran en [[Mairil]] o aprepararan el su engressu en nuversidais, ena Escuela Superiol de Magisteriu, ena Escuela Normal, ena Escuela Hogal o ampriaran la su hormación centífica de horma privá, amás tamién s'almitían alunas estrangeras i esternas. Se les brindava, manduca, abitanças, conferencias, desconciertus, velás puéticas, entrepetacionis teatrais i hormación, comu las crassis engredías de Pedagogía i [[Filosofia|Filosofía]], dás por ella mesma. La Residencia enquacava los sus preçus, dava becas i facilidais alas alunas con menus recussus, paque las familias delas provincias puyeran mandal alas sus ijas a estuyal i assina pa poel pagal el su gastaeru, las residentis poían hazel varius trebajus ena casa, ena bibloteca o en tareas almenistrativas. Ella logró de hormal a un grandi númiru de [[Mugel|mugeris]], sostribandu la su participación social, económica, inteletual i política, nel [[Mairil]] delos añus venti i ena [[II Repúbrica Española|Segundera Repúbrica]], siendu espolichis ativus dela muança política nel primel terciu del [[Sigru XX|siegru XX]] n'[[España]].<ref>{{Cita web|url=https://www.jstor.org/stable/23763099|título=Prossimación ala lavol pedagógica de María de Maetzu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Gamero Merino|nombre=Carmela|año=1985|editorial=JSTOR.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.jotdown.es/2018/10/la-casa-de-las-chicas-que-iban-a-cambiar-el-mundo/|título=La casa delas jóvinis que divan a mual el mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Prada|nombre=Ruth|fecha=15 d'otubri del 2018|idioma=es|editorial=Jot Down.}}</ref> Nel [[1928]] se celebró en [[Mairil]] el XII Congressu Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i numirosas mandiletis se quearun ena Residencia. Nel [[1931]] [[Marie Curie]] se queó tamién ena Residencia ena su queá en [[Mairil]]. En [[jullu]] del [[1936]] andava de vagacionis ahuera de [[Mairil]], comu quasi toas las residentis, polo que regolvió nel inti al prouzil-si el golpi d'Estau, enque alogu pa [[setiembri]] del [[1936]] dexó la dereción dela Residencia, ena que se hazierun dos emportantis associacionis femininas, nun lau l'Associación de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias, que hormó parti dela Federación Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i del sotru el ''Lyceum Club''.<ref>{{Cita web|url=http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm|título=Mugeris ena vanguardia. La Residencia de Señoritas pol su centenariu, 1915-1936.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.residencia.csic.es|idioma=es|fecha=13 de deziembri del 2024|editorial=WB Machine.}}</ref><ref>{{Cita noticia|título=El Lyceum|url=https://lyceumclubfemenino.com/el-lyceum/|periódico=Lyceum Club Femenino|fechaacceso=22 de marçu del 2026|idioma=es-ES|fecha=01 de jullu del 2019}}</ref> === Traduzionis === [[Archivu:Historia_de_la_pedagogía,_Paul_Monroe_(1905)_(cropped).png|miniaturadeimagen|Trauzión del [[1918]].|226x226px]]El su domiñu de varias idiomas le premitió desenroal una lavol comu tradutora d'obras i dentri ellas sonin: * Religión i umanidá, la religión endrentu delos lindis dela umanidá, aportación ala hundación dela pedagogía social, nel [[1914]], trauzíu del original en [[Lengua alemana|alemán]] del 1894. * Pedagogía social, de ''Paul Natorp'', nel 1899, trauzíu col títulu de Cussu de pedagogía nel [[1915]]. * L'Estoria dela pedagogía nel [[1905]], de l'[[ingrés]] ''Paul Monroe,'' el tomu I trauzíu nel [[1918]] i el tomu II trauzíu nel [[1924]].<ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2123?show=full|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 1.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2124?locale-attribute=es|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 2.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref> === Pubricacionis === * La Pedagogía en [[Londri]] i las escuelas de parvulitus. En Analis dela Junta pala Ampriación d'Estuyus i Envestigacionis Centíficas nel [[1909]].<ref>{{Cita web|url=http://cedros.residencia.csic.es/imagenes/Portal/ArchivoJAE/analesjae/1909-01-08.pdf|título=La Pedagogía en Londri i las Escuelas de Parvulitus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=23 d'aneru del 1909}}</ref> * El trebaju dela [[mugel]], nuevus vistalis''.'' Conferencia prenunciá el ochu d'[[abril]] del [[1933]]. * El poblema dela ética. L'enseñaeru dela moral, Pubricá nel [[1938]], pa estudial el poblema dela ética i pa dal angunas normas pal enseñaeru dela moral enas escuelas. * Estoria dela coltura uropea. Pubricá nel [[1941]] pola Bibloteca dela ''Esfinge'', especializá enos librus pala [[mugel]], embaxu la dereción de ''Gregorio Martínez Sierra,'' qu'era comu se hazía mental ''[[María de la O Lejárraga|María Lejárraga]].'' Es una recopilación dun cussu d'estoria que escrevió quandu esmençó la [[II Guerra Mundial|Segundera Guerra Mundial]] i ella decedió queal-si n'[[Argentina]]. * Antología-[[Sigru XX|siegru XX]]. Prosistas españolis. Acordanças i comentacionis. Pubricá nel [[1943]] pola Coleción ''Austral'' de ''Espasa-Calpe''. Es la su obra mas mentá i una descoja didática mayolmenti derigía pal professorau del bachillel.<ref name=":4" /> == Premius i reconocencias == * Hue anombrá dotora ''honoris causa'' en varias nuversidais de tol mundu, dentri ellus en ''The Smith College'' nel [[1919]]. Tamién hue reconocía comu professora onoraria ena Nuversidá de [[Méxicu]] i comu professora estrordinaria ena Nuversidá de Columbia.<ref>{{Cita web|url=https://laescueladelarepublica.es/wp-content/uploads/2016/02/la-pedagoga-Maria-de-Maeztu.pdf|título=La pedagoga. María de Maeztu.|autor=Antonina Rodrigo|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref> * Una corrupela d'antigas estudiantis que se queavan ena Residencia de Señoritas i qu'estavan en [[Mairil]], ressolvió de hazel un premiu ena su memoria i que se entriegara tolos añus ala aluna dela seción de Pedagogía que tuviera las mejoris calificacionis al acabijal los sus estuyus, huendu valoreá por un dessami. Nel 1950 se hormalizó, por una ressolución menisterial, comu una Hundación particulal benéfica-hormativa mentá comu Premiu ''María de Maeztu'', hundaora dela Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1950/11/26/pdfs/BOE-1950-330.pdf|título=Hundación del Premiu María de Maeztu, hundaora dela Residencia de Señoritas, estituía ena Facultá de Filosofía i Letras dela Nuversidá de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Goviernu dela Nación. BOE.|fecha=30 d'abostu del 1950}}</ref> * Nel 1988 se costituyó nel [[País Vascu]] el ''Fórum Feminista María de Maeztu'', en onol ala su figura i dendi'l [[1996]] el Aria d'Igualdá de l'Ayuntamientu d'Estella i l'Assambrea de [[Mugel|Mugeris]] d'Estella-Lizarra apreparan el Certami Letrariu Premiu ''María de Maeztu''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskadi.eus/informacion/entrevista-maria-de-maeztu/web01-ejeduki/es/|título=Entrevista: Fórum feminista María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=24 de marçu del 2015|sitioweb=www.euskadi.eus|idioma=es|autor=Eusko Jaurlaritza.}}</ref> * Nel [[2007]] anombrarun Crassi ''María de Maeztu'' a sieti navíus de salvamientu dela Sociedá de Salvamientu i Segurança Marítima en Portugaleti.<ref>{{Cita web|url=https://www.salvamentomaritimo.es/sala-de-comunicacion/sala-de-prensa/la-ministra-de-fomento-amadrina-el-remolcador-de-salvamento-maria-de-maeztu-en-portugalete|título=La Menistra de Formientu amairina'l Remolcaol de Salvamientu María de Maeztu en Portugaleti.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=07 de novembri del 2008|autor=Goviernu d'España.}}</ref> * La [[Nuversidá de Salamanca]] assentó nel [[2008]] el Premiu ''María de Maeztu'' ala virtú Centífica.<ref>{{Cita web|url=https://secretaria.usal.es/boletines/consulta/files/9322-Premio_Maria_de_Maeztu_27abril18.pdf|título=Premiu María de Maetzu dela Nuversidá de Salamanca, ala Escelencia Centífica.|editorial=Nuversidá de Salamanca.|fecha=Aprovau ena Sessión del Conseju de Goviernu del trenta d'abril del 2008 i morificau ena Sessión del ventisieti d'abril del 2018.|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.dicyt.com/noticias/los-premios-maria-de-maeztu-reconocen-la-excelencia-cientifica-en-la-usal|título=Los Premius María de Maeztu reconocin ala Escelencia Centífica ena USAL.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.dicyt.com}}</ref> * Nel [[2016]] el [[España|Goviernu d'España]] assentó la destinción Unidá de Virtú ''María de Maeztu'', pa reconocel a unidais púbricas d'envestigación, en qualisquiel aria centífica, que provin apasmu i encabeceru centíficu entrenacionalmenti i que calavorin ativamenti col su ambienti impresarial i social.<ref>{{Cita web|url=https://www.revistacallemayor.es/poesia-para-homenajear-a-maria-de-maeztu/|título=Puesía pa omenagial a María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=31 de marçu del 2011|sitioweb=Revista Calle Mayor - Publicidad y comunicación|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.aei.gob.es/ayudas-concedidas/centros-unidades-excelencia|título=Sostribu i Assegurança de Centrus d'Escelencia Severo Ochoa i a Unidais d'Escelencia María de Maeztu.|autor=Agencia Estatal de Investigación|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref> * Ena serii dela teli ''La otra mirada'' nel [[2018]], ''María de Maeztu'' era la protagonista del capítalu sieti, nel que su pessonagi revindicava el desenrou endividual delas pessonas, l'educación, los derechus delas [[Mugel|mugeris]] i afiava el divorciu o el descasamientu.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/play/videos/la-otra-mirada/otra-mirada-maria-maeztu-llega-academia/4624417/|título=La sotra mirá - María de Maeztu allega a l'Academia.|fecha=06 de juñu del 2018|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=RTVE play Arradiu i teli|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8020484|título=L'educación i las mugeris enas seriis educativas.|autor=Forteza Martínez, Aurora i Conde, Manuel Antonio dela Nuversidá de Güelva|fechaacceso=22 de marçu del 2026|año=2021}}</ref> * El ventiochu de [[hebreru]] del [[2023]], ''Correos'' hondeó un sellu delas cartas dun ebru, pala comemoración del setenta i cincu aniversariu dela su muerti.<ref>{{Cita web|url=https://www.correos.es/es/es/particulares/filatelia/productos-filatelicos/sellos/espana/2023/maeztu|título=Efeméridis. Setenta i cincu añus del espenamientu de María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.correos.es|idioma=es}}</ref> * Tamién nel [[2023]], la ''Fábrica Nacional de Moneda y Timbre'' acuñó una monea nel su onol, que hue presentá el ochu de marçu ena Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/homenaje-a-la-figura-de-maria-de-maeztu-en-el-dia-internacional-de-la-mujer/|título=Omenagi ala figura de María de Maeztu nel Día Entrenacional dela Mugel.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=dgomez|fecha=08 de marçu del 2023|sitioweb=FOM|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://tienda.fnmt.es/fnmttv/fnmt/es/Productos/Monedas/Web/D%C3%ADa-Internacional-de-la-Mujer/MAR%C3%8DA-DE-MAEZTU-(2023)-8-REALES/p/92937001|título=María de Maetzu, 2023. Ochu Realis. Día Entrenacional dela Mugel. La Tienda de la FNMT-RCM.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=tienda.fnmt.es|idioma=es}}</ref> * En munchas ciais [[España|españolas]] ain callis que tien el su nombri, comu n'Albaceti, Avilés, Baracaldu, Elchi, Estella, Estepona, Galapagal, [[Graná]], [[Mairil]], [[Málaga]], Puertullanu, [[Valencia]] o [[Çaragoça]].<ref>{{Cita web|url=https://www.callejero.net/|título=Andurreru, mapas i pranus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.callejero.net|idioma=es}}</ref> * Tamién tié'l su nombri l'Espaciu d'Igualdá del mairileñu destritu dela Latina.<ref>{{Cita web|url=https://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/Igualdad-y-diversidad/Direcciones-y-telefonos/Espacio-de-Igualdad-Maria-de-Maeztu-Latina/?vgnextfmt=default&vgnextoid=522232c9be401810VgnVCM1000001d4a900aRCRD&vgnextchannel=ab79aaa26f535510VgnVCM1000008a4a900aRCRD|título=Espaçu d'Igualdá María de Maeztu. Latina - Ayuntamientu de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.madrid.es|idioma=es|autor=Ayuntamientu de Mairil.}}</ref> == Referencias == <references /> == Biblografía == * ''Benítez Palma, Enrique'' nel [[2021]]. La llegá dela [[mugel]] ala Carrera de ''San Jerónimo'': ''un balance de las intervenciones de las integrantes de la Asamblea Nacional de Primo de Rivera'', 1927-1930. * ''Cassani, Alessia'' nel [[2020]]. ''María de Maeztu'': La costrucción duna nueva [[España]]. Coltura Latinualmericana. Revista d'estuyus entrecolturais '''31''' (1). * ''González-Geraldo, José Luis'' nel [[2019]]. Aportacionis de ''María de Maeztu'' ala entroduzión dela Pedagogía Social n'[[España]]. Revista Complutensi d'[[Educación]] '''30''' (1): 293-306. * ''Ribagorda, Álvaro'' nel [[2018]]. Los origis de l'Estitutu-Escuela: las Currupelas de Zagalinus dela Residencia de Estudiantis. En ''Martínez Alfaro, Encarnación''; ''López-Ocón Cabrera, Leoncio''; ''Ossenbach Sauter, Gabriela'' nel [[2018]], edicionis. Cencia i ennovación enas crassis: centenariu de l'Estitutu-Escuela, 1918-1939. Conseju Superiol d'Envestigacionis Centíficas dela Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia: 47-70. * ''Lastagaray Rosales, María Josefa'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu Whitney:'' una vida dentri la pedagogía i el feminismu. [[Mairil]]: ''La ergástula ediciones''. * ''Melián, Elvira M.'' nel [[2015]]. Ena frontera: señas d'entidá dela lavol pedagógica ispanu-almericanista en ''María de Maeztu,'' 1924-1936. Estoria dela [[Educación]] '''34''' (0): 287-303. * ''Porto Ucha, Ángel Serafín''; ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu. Una antología de textos''. [[Mairil]]: ''Dykinson''. * ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2012]]. [[Mugel|Mugeris]] i [[educación]] ena [[España]] d'ugañu. L'Estitución Libri d'Enseñaeru i la Residencia de Señoritas de [[Mairil]]. [[Mairil]]: ''Akal''. * ''Walliser Martín, Marta'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. Cientu venticincu añus dela nacencia de ''Picasso'' en [[Málaga]]: Actas del XLI Congressu Entrenacional dela Associación Uropea de Professoris d'Español, Nuversidá de [[Málaga]], del ventitrés al ventinuevi de [[jullu]] del [[2006]] (Associación Uropea de Professoris d'Español (AEPE)): 415-427. * ''Zapata Garrido, Arantxa'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. ''Publicaciones Didácticas'' (79): 34-52. * ''Fructuoso Ruiz de Erenchun, María Cristina'' nel [[1998]]. ''María de Maeztu Whitney. Una Vitoriana Ilustre''. [[Vitoria|Vitoria-Gasteiz]]: Real Sociedá Vascongá d'Amegus del [[País]]. * ''Tellechea Idígoras, J. Ignacio'' nel 1990. ''Cartas de tres Maeztu a Miguel de Unamuno.'' Dentri la caterva i la soledá: omenagi al professol ''Saturnino Álvarez Turienzo''. * ''Pérez-Villanueva Tovar, Isabel'' nel 1989. ''María de Maeztu:'' una mugel nel conformismu educativu español. [[Mairil|Mairii]]: Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia. == Atijus p'ahuera == {{commonscat}} * [http://archivojae2.edaddeplata.org/ficha/personas/6789/ Ficha de ''María de Maeztu''] Archivu dela ''JAE''. * [https://www.rtve.es/play/videos/mujeres-para-un-siglo/mujeres-para-siglo-maria-maetzu-educacion/713453/<nowiki/> ''María de Maetzu Whitney'', mugeris pa un siegru] Vidiu de ''RTVE''. {{NF|1881|1948|Maeztu, María de}} [[Categoría:Mugeris]] [[Categoría:Escrebioris]] [[Categoría:Educación]] m36nx7we9x35u5sju8yeu878l98d61x